|
Tan bon punt deixes el bastó, el branden contra tu. |
|
Qui ha apartat el cec del seu bastó?. |
|
Li ha brotat una flor a la punta del bastó. |
|
No sap què conté el sarró més que aquell n’ha estat colpit. |
|
Només aquell que és pegat amb el sac en sap el contingut. |
|
No participen de la caravana únicament dos bramaires. |
|
Del primer viatge neix l’experiència. |
|
Seure és bo, marxar té sentit. |
|
El qui ha emprès el camí ja hi està arribant. |
|
Qui prossegueix el camí acabarà arribant a l’aigua. |
|
Al d’un sol camí, Déu l’hi tanca. |
|
Trepitja el terra abans que ell trepitgi. |
|
Ha sentit de marxar d’hora i s’ha llevat a mitjanit. |
|
Segueixes la corda fins a l’estaca. |
|
La corda tibada acaba trencant-se inevitablement. |
|
Si vols que la teva corda no estigui torta, fes-la en els estels. |
|
Qui ha de franquejar el coll de muntanya hi ha d’arribar d’hora. |
|
Tots els cabrits han entrat al clos i el desgraciat l’ha fregat. |
|
Tall a tall entra el dromedari a l’olla. |
|
S’espera que s’abaixin els llambrots del dromedari. |
|
Panxa de dromedari, treball de pollet. |
|
El dromedari no veu més que el gep del seu amic. |
|
Els dromedaris són morts i no ens deixen més que les selles. |
|
No deixa bocabadat sinó que un dromedari s’enfili per la paret. En canvi, per al gat, vet aquí que és el seu camí. |
|
Qui va muntat al dromedari no té por dels gossos. |
|
Qui mena una camellet posseeix una futura muntura. |
|
Si les dromedàries han estat robades, qui ha robat la intel·ligència?. |
|
Només és espolsada la sella preciosa |
|
Els cavalls no volen mastegar més que la regna que els fa patir. |
|
Fixa’t en l’euga i compra la seva filla. |
|
El mulater vetlla i el somerer dorm. |
|
Només el mul nega el seu llinatge. |
|
Tornem a[l tema de] la mula |
|
Hom trava les vaques per la pota i les persones per la llengua. |
|
És el propietari de la vaca qui ha d’estar-se al costat de les banyes. |
|
El [boig] no porta banyes. |
|
La que ha estat munyida que se’n vagi. |
|
A la vaca sense cua, Déu li espanta les mosques. |
|
No es llepa la cara més que el bou. |
|
Si m’estima Bentarfa, la gent m’etziba una bonyiga. Si no m’estima Bentarfa, jo mateix m’etzibo una bonyiga. |
|
S’ha enfadat l’amo dels vedells i no l’amo del camp’ (Zmmur). |
|
Ha vingut a cal bover a demanar palla. |
|
És enmig de les vaques del seu ramat que el toro bramula. |
|
És en el seu lloc escaient on les persones es troben bé. |
|
L’ovella que surt del ramat se la menja el xacal. |
|
La sense pastor se la menja el xacal, se la menja. |
|
Cada ovella penja per la seva pròpia pota. |
|
Diuen els tuaregs: « Els animals immolats pengen de la seva pròpia pota ». |
|
Que és de broma, això, ovella?. |
|
Al marrà no li fan nosa les seves banyes. |
|
La teva cabra està acostumada als pèsols. |
|
La teva cabra està acostumada a les faves. |
|
Ell ha degollat un gos i tu l’has escorxat |
|
Si ell degolla un gos, tu l’escorxaràs? |
|
No és capaç de degollar ni d’aguantar la sang. |
|
L’ha escorxat fins al coll i l’ha abandonat. |
|
Riu amb el riure d’un cap de bèstia rostit. |
|
El xacal no es domestica. |
|
És amb dues potes que el xacal sosté la seva presa. |
|
Li va dir el xacal: Són les experiències que han passat damunt meu allò que m’ha espavilat. |
|
El xacal no explica més que les coses que li han passat. |
|
Va dir-li el xacal: « Aquella per la qual m’he esforçat és com si me l’hagués menjat ». |
|
Té por el xacal i té por l’ovella. |
|
El retret que corresponia al xacal ha recaigut sobre el pastor. |
|
Un poal foradat no poa. |
|
Ha vist l’herba i ha oblidat la clota |
|
És a poc a poc que la cama puja el cingles, mentre que les presses no hi pugen. |
|
El vell ha superat la costera i, al jove, la costera l’ha superat |
|
Fa pujar l’aigua per la costera. |
|
És capaç de menjar-se un tall de carn fins i tot a la boca d’un gos. |
|
Qui vulgui pegar a un gos, que miri a qui pertany. |
|
Si el gos s’hagués posar a llaurar, no menjaria segó. |
|
Esmenta el gos i agafa la pedra. |
|
Pega al gos i que la núvia es desperti. |
|
Una sola vegada fa riure la gossa: quan la tonen. |
|
El quisso sap si ha passat per la cuina. |
|
La casa en què no hi ha gossos l’ataquen els gossos. |
|
Acorrala un gat contra la paret i esdevé un lleó. |
|
Acorrala el gat contra un racó i esdevé un lleó. |
|
És el que hi ha dins del cap del gat allò que fa que remeni la cua. |
|
ɣaylli illan ɣ ugayyu n umucc ad ismussun timɣilt-nns (Actukn) |
|
El gat ho ha intentat de totes les maneres i, quan s’adona que no la pot haver [la carn], diu que put. |
|
El primer dia, que mori el gat. |
|
El gat socarrat no deixa dubtes. |
|
Ha anat a repartir la palla als rucs. |
|
Pega al ruc per la palla, que oblidarà la civada. |
|
El teu ruc està acostumat a la civada. |
|
Palla i repòs millor que civada i pena. |
|
Va dir-li el ruc “en el nom de Déu, el clement i misericordiós!”, des del farratge del matí. |
|
El seu ruc no se la beu [l’aigua] més que quan és tèrbola. |
|
Li va dir la somera: « Des que sóc mare, ja no he begut mai més aigua pura ». |
|
Les teves guitzes són bones, mestressa somera. |
|
Només el ruc beu per segona vegada a la mateixa font. |
|
Els fems no tornen al ruc. |
|
No se li posa el farcell a l’orelluda. |
|
Qui ha dit la veritat que lligui el ruc. |
|
Se li ha ficat el fil a l’albarda |
|
No sap per on s’ha ficat el fil a l’albarda. |
|
Pica a l’albarda i el ruc entendrà. |
|
Hi ha un forat al morral. |
|
Com la cua del gall: d’on ve el vent, l’envia cap allà. |
|
Val més una gallina que cova que una que pon. |
|
La gallina no trenca el seus ous. |
|
l’ou ja és calent a dintre seu |
|
El meu gra de blat i prou. |
|
Els pollastres que han d’anar al mercat són lligats la nit anterior. |
|
No hi ha corda i no hi ha pollastre. |
|
Pollastre entre cases no va enlloc. |
|
Dels ous als pollastres i dels pollastres als bous. |
|
Ha fugit del lleó i l’ha devorat la lleona. |
|
Qui gosaria dir-li al lleó: « Et put l’alè ». |
|
L’home és com el lleó: la seva terra és allà per on passa. Els grups nòmades fan seus tots els països on van. |
|
Si belés, se n’aniria amb les gaseles. |
|
Sigues una hiena i menja’m. |
|
Val més una hiena que una mala sogra. |
|
Si l’ocell vol anar a la figuera, ha de passar pel magraner. |
|
Que Déu ens faci baixar un colom blanc!. |
|
A qui ha picat una serp, l’espanta una corda. |
|
No s’arrossega sobre el seu ventre més que la serp. |
|
Serp, corda, cigró... lladre. |
|
Les granotes han parit serps. |
|
El varà no habita mai en l’emplaçament de la serp. |
|
Un escorpí damunt del teu cap, [lladre] de la vaca!. |
|
És la pròpia progenitura qui devora l’escorpí. |
|
Li ha fet com fa la progenitura de l’escorpí amb ell. |
|
Se cenyeix amb una serp i s’aflibla amb escorpins |
|
El gripau s’ha convertit en un depredador per a la serp. |
|
Què t’ha portat, llimac, pel lloc per on passen els dromedaris?. |
|
Picoteja cucs amb una espina. |
|
Li va dir el ratolí: « fes-los nombrosos [els caus], oh Déu, perquè pugui estar sa i estalvi ». |
|
Quan Déu vol colpir la formiga, li dóna ales. |
|
Quan Déu vulgui que la formiga mori, li donarà ales. |
|
Quan Déu vol matar la formiga, li dóna ales. |
|
Les formigues han portat un munt de cereals. |
|
La mosca de la teva mosca no vol separar-se de la meva ferida. |
|
Ja no sabem què és la mosca i què és la wohlfartia. |
|
En boca tancada no entren mosques. |
|
No hi ha blanc en les puces. |
|
L’ha comès la puça i és pres el poll. |
|
El teu poll no resta allà on hi ha escalfor. |
|
No ha trobat qui li esplugui els seus [polls]. |
|
Emporta-te-la a ella també!. |
|
Val més una casa amb homes que una casa amb terres de conreu. |
|
És aquest és el fruit que li ha donat el seu camp’ (literalment ‘És aixó el que ha parit el seu camp’). |
|
Una casa sense una dona gran és com un hort sense mur. |
|
Són els bous del Dads els qui llauren la terra del Dads. |
|
El bou les ha llaurades per a mi i el ruc se les ha menjades. |
|
La parella de bous està malalta i cauteritzen el jornaler. |
|
El bou està malalt i cauteritzen el ruc. |
|
Millor trencat que doblegat, millor la mort que el jou. |
|
Diu el rec « he portat la figa » i diu la figa « el rec m’ha portat ». |
|
la figa diu « m’hi ha portat l’aigua » i l’aigua diu « hi he portat la figa ». |
|
El mur ha caigut sobre la seva pròpia ombra. |
|
És el riu silenciós el que s’ho emporta tot. |
|
És el riu silenciós el que s’ho menja tot. |
|
Malfia’t d’un riu silenciós. |
|
Quan el riu té una crescuda, no coneix l’hort del marabut. |
|
Si no hi ha hagut crescuda, hi ha hagut secada. |
|
És gota a gota que es desborda el riu. |
|
Li va dir el març: « Si sóc bo, vet aquí que tota la resta de l’any serà bona; que no sóc bo, aleshores la resta de l’any ja no serà bona » |
|
Qui té por de la font acabarà al riu. |
|
L’arrenca i el planta. |
|
És de petita que la canya pren dretura |
|
Ha perdut l’aixada i el camp’ (literalment ‘ha fet que l’aixada segueixi el camp’). |
|
El que ha reportat l’aixada s’ho emporta l’aigua. |
|
S’ha trencat l’arada i estan examinant la boca de la vaca. |
|
Ha caminat al pas del qui porta la rella. |
|
Ha entomat la falç amb la pell. |
|
Els ocells s’han menjat les llavors i ell ha batut la palla. |
|
Les messes precedeixen les noces. |
|
Cistella, és ordi que t’embellia. Qui et voldrà ara que ja s’ha arreplegat la collita?. |
|
A l’era d’Âbbu és on vols trobar grans de blat, tórtora!. |
|
Els nens són com el blat: és al fang que creixen. |
|
« Què més? » « Hi ha una pedra al blat ». |
|
És amb civada que el cavall galopa. |
|
Un fragment del molí no mol. |
|
Mol fora de l’estora de pell. |
|
No et fiquis entre la pedra plana i la pedra rodona. |
|
Cada branca segueix el tronc de son pare. |
|
Són els borrons el que afebleix l’arbre. |
|
Qui fa arrels no tem el remolí. |
|
Vet aquí que això és l’ombra de la tarda!. |
|
És a causa de la seva progenitura que els ametllers són batollats. |
|
Qui no ha menjat albercocs dorm a l’ombra de l’albercoquer. |
|
Són els seus propis borrons allò que afebleix la palmera. Els infants són la causa de l’esllanguiment dels pares. |
|
La palmera no veu la seva pròpia torsió. |
|
Ha caigut de la palmera al pou. |
|
És com una palmera, que fa una ombra allargada. |
|
Li donem temps al cor de la palmera fins que sigui un monyó. |
|
Els nens són els dàtils del cor. |
|
Com si el de Dra no hagués vist mai dàtils. |
|
No creguis en el raïm fins que no sigui madur |
|
És una de sola l’olor que fa l’all. |
|
Excuses del de la ceba!. |
|
A l’hivern només els naps surten del seu indret. |
|
Al mercat d’avui ni he comprat ni he venut. |
|
Ha pagat les faves i les fulles. |
|
Cadascú acabarà pagant el que ha comprat. |
|
El pare ha anat al mercat i la mare li porta noves. |
|
La caminada del boig al mercat. |
|
La grandària dels peixos d’un estany és proporcional a la dimensió de l’estany. |
|
Un sol peix empudega el sac. |
|
És al seu estanyol que juga el peix. |
|
Ha vist els peixos i s’ha oblidat de l’Sliman. |
|
Una sola abella no fa mel. |
|
És l’abella qui és negra i l’aufrany qui és blanc. |
|
l’amargor del meu país, i no la mel del país dels altres |
|
Li va dir el freixe a la destral: « Destral, em fas mal, tingues pietat de mi! ». Li va dir la destral: « Germana, no puc fer-hi res, el mànec ve de tu! ». |
|
No hi ha més que un sol sobre la terra. |
|
Subestimes el lloc que abandones i el lloc on vas et subestima. |
|
On vas, riu? Vaig a Ilktawn. |
|
El seu riu no em pica el turmell. |
|
Els qui tenen aigua tenen pau. |
|
Ha fugit de la gota i ha anat a parar a l’estanyol |
|
Ha fugit de les brases per a caure en el foc. |
|
Qui en posseeix a la muntanya no tem la plana. |
|
Exterior, entra a escalfar-te!. |
|
Cerca les arrels de la boira |
|
Cerca les arrels de la boira. |
|
La neu cau a la muntanya i la seva agror rau a les planes. |
|
la grandària de la pedra, el que té el seu cop |
|
Al que opina no li piquen les espines. |
|
L’alfàbrega no diu « faig bona olor ». |
|
Qui vol gínjols suporta les punxades de les espines. |
|
Encara no ha sortit del ginjoler i ja vol arreplegar gínjols. |
|
Diu el ginjoler: « Vindran els dies de pas ». |
|
En el baladre fins i tot hi ha bellesa. |
|
Qui vulgui el paradís, que s’empassi quitrà i baladre. |
|
Encara que la cúscuta s’enfili fins a dalt de l’arbre, no serà mai un arbre. |
|
Que creixi i es farà palès si és guixa o favó. |
|
Sóc jo qui coneix els garrofers de la meva terra. |
|
Una flor ha crescut d’una bonyiga. |
|
És curt de gambals qui pensa en flors que no són seves. |
|
L’ha rostit amb el seu propi greix. |
|
Els gossos no mengen en el mateix plat. |
|
Em pensava que els genolls portaven la panxa i resulta que és la panxa qui porta els genolls. |
|
Són bons per a la set encara que siguin amargs. |
|
El xerigot és a la manteguera i a fora Déu neguiteja les mosques. |
|
És per dins que es gasta la manteguera. |
|
Si està greixada amb mantega, no es pot dissimular encara que estigui a les fosques. |
|
El cuscús és abans que la pregària. |
|
Qui enraona amb una persona assenyada és com qui es menja un cuscús saborós. |
|
Cada olla conté la seva cuscussera. |
|
És impossible que una fava se li maceri a la boca. |
|
Déu no dóna faves més que a l’esdendegat. |
|
Déu dóna faves a qui no té dents. |
|
Una sola fava no fa un guisat. |
|
Un s’ha menjat les faves i un altre en té la panxa plena. |
|
Li va dir la fava: « No és el meu germà aquell amb què em coc a l’olla sinó aquell amb què he crescut a la tavella i del qual després m’he separat ». |
|
La sopa en companyia de qui estimem i estoro un teixit aspre. |
|
Qui retindrà el vell fins que la sopa es refredi?’ (Actukn). |
|
Passa l’aigua pel sedàs i enfarcella el vent. |
|
La presumpció no acompanya la llepada de farina. |
|
Un te ben infusionat val més que un cavall ben ferrat. |
|
Qui vulgui menjar bagrir, que trenqui els ous. |
|
Estàs cercant l’os en les despulles. |
|
Deixa la discussió fins a la cuina. |
|
Un estri lleig no s’espatlla. |
|
Se li ha quedat aturat el culler en les farinetes. |
|
La gerra ha trobat el seu tap. |
|
Si l’odre no està foradat, l’aigua no vessa. |
|
L’odre no està foradat i l’aigua no vessa. |
|
Val més que es trenqui la teva llar que no pas que es trenqui la teva paraula. |
|
Al foc no li resta finalment més que cendra. |
|
El llegat del foc és la cendra. |
|
Llança amb el tió, que el fum hi acompanyarà. |
|
Si no t’han vist, Âbbu, fes-los fum. |
|
Si la poadora n’hagués trobat, hi hauria poat mantega. |
|
El que hi ha al cap no ho renta l’aigua. |
|
Se li ha perdut el cap del fil. |
|
Per on ha passat l’agulla, passa el fil. |
|
Amb què filo el seu fus, veïna?. |
|
És la roba que portes a dins la que et consumeix. |
|
No et consumeix més que la roba que portes a dins. |
|
El barnús no fa el mestre alcorànic. |
|
És en calent que és picat el ferro. |
|
És pel sol que el ferrer va matar el seu fill. |
|
Mentre el ferrer pica, el fill aprèn |
|
El ferrer no ha posseït mai una espasa. |
|
Qui resta a cal ferrer vet aquí que el toquen les espurnes. |
|
Qui entra a la forja necessàriament s’embrutarà de sutge. |
|
L’espasa és de la mateixa dimensió que la beina. |
|
Ha fet que l’espasa s’ajusti a la beina’, és a dir que ha arreglat els comptes amb algú. |
|
No hi caben dues a la mateixa beina |
|
Les noces conviden tothom. |
|
La seva mare està convidada a les noces. |
|
No hi ha pare del món. |
|
La tria no es fa un dia de festa. |
|
Qui t’afalagarà, núvia, si no t’afalaga la teva mare?. |
|
Els acompanyants han precedit la núvia a l’estora |
|
Val més la separació que una mala dona. |
|
Val més la separació que una mala unió. |
|
Abans que un mal marit, val més no casar-se. |
|
No ets fàcil [d’acontentar] encara que t’hi hagi emmenat el riu!. |
|
Dona o foc, val més foc. |
|
Porta el plat fins a la porta de la casa del sogre i trenca’l. Cal no rebaixar-se, especialment davant dels sogres. |
|
És veritat el que t’ha dit la meva germana Âixa. |
|
És el convidat el preferit de la dona. |
|
Són els ulls del convidat el que ha cuit el sopar. |
|
Toca un pandero sense membrana. |
|
No ens recordem de les gloses fins que no s’acaba l’ahidus. |
|
Algú toca el pandero i tu li segueixes el ritme. |
|
El qui ha cantat la seva cobla deposa el pandero. |
|
L’aede del poble no diverteix. |
|
Una paraula agradosa pot fracturar un penyal. |
|
La tomba no té ombra. |
|
Si és viu, no ha mort. |
|
Com més vivim, més veiem. |
|
Un dia bo, una dia dolent i la gent va fent camí. |
|
És el peuet de l’orfe allò que ha esquinçat l’estora. |
|
No aconsellis l’orfe que plori. |
|
No aconsellis l’orfe de plorar. |
|
Qui no té què donar a l’orfe, només cal que l’amanyagui al cap. |
|
L’orfe plora i Déu li afegeix (més desgràcies). |
|
L’orfe plora i Déu l’aclapara. |
|
El tinyós desitjaria que tothom tingués la tinya. |
|
Allà on peguis al tinyós, sagna. |
|
Plora amb les llàgrimes de l’ogressa que es va menjar els seus fills. |
|
Només hi faltava ell entre els acompanyants de l’ogressa. |
|
He sentit una olor que no em resulta familiar. |
|
L’ogre no entra més que a cal qui li obre. |
|
Com més cridem socors, més imminents són els àrabs. |
|
Un sol àrab omple el mercat. |
|
He convidat un àrab i s’ho ha menjat tot. |
|
L’àrab no el parlo pas, i l’ocell de la cua gran no el prenc pas. |
|
Tot germina excepte un cap negre. |
|
No importa [el preu] d’una llesca de pa si serveix per a trobar la boca d’un àrab. |
|
Ḥddu, hom ha portat botí i tu vas i ens portes en Mulay Smaɛil. |
|
Com si haguessis posat alquena a un negre. |
|
M’ha pegat un “romà” i l’he denunciat al seu germà. |
|
Empetiteix el teu cap a fi que s’engrandeixi el teu cor. |
|
Mira la seva cara i beu-te el seu xerigot. |
|
Només la malaltia colpeix a la cara. |
|
El qui balla no amaga la cara. |
|
Qui entra a l’ahidus no es cobreix la cara |
|
Qui balla no dissimula la barba. |
|
La pujada per la cara d’un amic és una baixada. |
|
La mà fa que els dits vagin junts. |
|
Una sola mà no aplaudeix. |
|
Una sola mà no aplaudeix. |
|
És aquesta mà la que renta l’altra. |
|
Vet aquí que és en els cors on hi ha la vàlua, mentre que les dents es riuen dels que volen i dels que no. |
|
Un cor manllevat no pot lluitar. |
|
Un cor blanc és millor que un mal marabut. |
|
Ai del qui no es pot valdre per si mateix’ (literalment ‘ai del sense genoll!’). |
|
És entre el panxell i la cuixa que hi ha l’aliment de l’home. |
|
Seure no enceta els genolls. |
|
Fins i tot els budells es barallen dins el ventre. |
|
« On vas, peu? ». Li va dir: « A la recerca de les meves arrels ». |
|
Ai del qui no té força a les cuixes!. |
|
Val més una cuixa trencada que una paraula trencada. |
|
Seure asseca la boca. |
|
La boca és de foc i els genolls són de pasta. |
|
Ai llengua, que ets feta de carn, per què t’has convertit en espines?. |
|
El qui té llengua es fa seu tothom. |
|
Només la brutícia es fica entre la carn i l’ungla. |
|
Allò que l’ull no veu, el cor ho passa per alt. |
|
El borni no es fica a la palla. |
|
L’ull no plora si no és per algú de profit. |
|
Si vols el moll, has de trencar l’os. |
|
Ha afegit saliva al cul. |
|
Val més algú que coneixes que no pas algú que no coneixes. |
|
Una persona intel·ligent espera el bé en el futur. |
|
Els avantpassats no han deixat als contemporanis res a dir |
|
Els avantpassats no han deixat res que hagin de tornar a començar els contemporanis. |
|
El fill del silenci és la paraula. |
|
El que ha rondinat es pensa que no ha parlat. |
|
Fes el que vulguis fer, que la societat s’encarregarà d’explicar. |
|
No hi ha ningú a qui li basti el seu coneixement. |
|
Un llarg silenci no vol dir oblit. |
|
Val més perdonar que matar de rancúnia. |
|
Tot el que conservis et servirà llevat de l’odi. |
|
Ara és d’hora de demà. |
|
El cuscús crema i el marabut té pressa. |
|
Si Déu aprovés els precs dels gossos, els faria un pluja d’ossos. |