id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
mc4_ca_20230418_7_219376
Juanjo García : Petards: llum i color o, simplement, soroll Petards: llum i color o, simplement, soroll Vaig néixer el dia 23 de juny, revetlla de Sant Joan, i els petards (en aquest cas parlo de pirotècnia, encara que dels de dues potes també han hagut) han estat una cosa natural en aquests 55 anys de vida. Recordo els meus temps de vailet, carregat amb la bossa de petards, acompanyat d’amics i pares al voltant d’aquelles fogueres fetes de fustes i mobles recollits casa a casa durant dies previs al dia 23, armats amb aquella metxa d’encenedor comprada a pams als estancs, fent esclatar les piules i llençant contra les parets aquells “trons” de paper cartró lligat amb corda que deixaven una gran taca negra com a prova de la seva força “destructiva”. Aquesta matinada, veient petits i no tant petits manipulant artefactes pirotècnics fins a altes hores, entenia el per què he anat perdent el gust pel soroll i aprecio molt més les llums d’alguns d’aquests productes de revetlla, de la mateixa manera que també els hi succeirà als que avui, com jo fa ja molts anys, tenen predilecció per aquells que només produeixen estridència. Què fas, o què fèiem, quan has manipulat de manera reiterada i avorrida una ma ingent d’aquests productes sorollosos?. De la mateixa manera que ja molts anys, intentes trobar més al·licients experimentals que trenquin la monotonia de l’ara encenedor i abans metxa, i busques elements complementaris que magnifiquin el poder d’aquests artefactes. Abans jugàvem amb ampolles, llaunes o furats a terra. Ara es troben més complements per a magnificar l’efecte dels petards de soroll, tenint la possibilitat d’utilitzar mobiliària urbà o, fins i tot, cotxes i motos per exemple, com elements multiplicadors del poder dels petards que, s’ha de dir, tenen un potencial molt més gran que el que hi havia a la meva època. Era curiós, alhora que lamentable, veure adults mirant impertèrrits com els seus nois llençaven coets contra les façanes i balcons o ficaven als forats dels contenidors o als tubs d’escap de motos i cotxes o en ampolles de vidre aquests petards que, pel soroll que provoquen, es poden considerar com veritables bombes, convertint una nit de festa i gresca per a propis i estranys en una nit de bretolades, amb l’afegitó d’un potencial perill innecessari. Seria necessari que, a més de la encomiable tasca que fa protecció civil, any a any, per a formar i informar als escolars de com han de manipular els petards, es fessin també tallers de conscienciació als progenitors sobre aquest tema. De totes maneres repeteixo, m’agrada més l’espectacle del color de les fonts o dels coets de llum que el soroll pel soroll. Publicat per Juanjo a 6/24/2012 12:52:00 p. m.
0.872649
curate
{"fr": 0.021859948128936643, "en": 0.01593182660244535, "ca": 0.962208225268618}
http://www.juanjo-garcia.com/2012/06/petards-llum-i-color-o-simplement.html
oscar-2301_ca_20230418_7_262722
Cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web. Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer a l’usuari. El navegador de l’usuari memoritza cookies al disc dur solament durant la sessió actual ocupant un espai de memòria mínim i no perjudicant a l’ordinador. Les cookies no contenen cap classe d’informació personal específica, i la majoria de les mateixes s’esborren del disc dur en finalitzar la sessió de navegador (les denominades cookies de sessió). La majoria dels navegadors accepten com a estàndard a les cookies i, amb independència de les mateixes, permeten o impedeixen als ajustos de seguretat les cookies temporals o memoritzades. Sense el seu exprés consentiment –mitjançant l’activació de les cookies al seu navegador–XXXXX no enllaçarà amb les cookies les dades memoritzades amb les seves dades personals proporcionades al moment del registre o la compra.. Quins tipus de cookies utilitza aquesta pàgina web? – Cookies tècniques: Són aquelles que permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixin com, per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar el procés de compra d’una comanda, realitzar la sol·licitud d’inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació, emmagatzemar continguts per a la difusió de videos o so o compartir continguts a través de xarxes socials. – Cookies de personalització: Són aquelles que permeten a l’usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en funció d’una sèrie de criteris al terminal de l’usuari com per exemple serien l’idioma, el tipus de navegador a través del com accedeix al servei, la configuració regional des d’on accedeix al servei, etc. – Cookies d’anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d’usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per a això s’analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l’oferta de productes o serveis que li oferim. – Cookies publicitàries: Són aquelles que, ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten gestionar de la forma més eficaç possible l’oferta dels espais publicitaris que hi ha a la pàgina web, adequant el contingut de l’anunci al contingut del servei sol·licitat o a l’ús que realitzi de la nostra pàgina web. Per a això podem analitzar els seus hàbits de navegació en Internet i podem mostrar-li publicitat relacionada amb el seu perfil de navegació. – Cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l’editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat. Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l’observació continuada dels seus hàbits de navegació, la qual cosa permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix. Cookies de tercers: La Web de XXXXX pot utilitzar serveis de tercers que, per compte de XXXXX, recopilessin informació amb finalitats estadístiques, d’ús del Site per part de l’usuari i per la prestacion d’altres serveis relacionats amb l’activitat del Website i altres serveis d’Internet. En particular, aquest lloc web utilitza Google Analytics, un servei analític de web prestat per Google, Inc. amb domicili als Estats Units amb seu central en 1600 Amphitheatre Parkway, Mountain View, Califòrnia 94043. Per a la prestació d’aquests serveis, aquests utilitzen cookies que recopilen la informació, inclosa l’adreça IP de l’usuari, que serà transmesa, tractada i emmagatzemada per Google en els termes fixats a la Web Google.com. Incloent la possible transmissió d’aquesta informació a tercers per raons d’exigència legal o quan dites terceres processin la informació per compte de Google. (En aquest punt la AGPD suggereix incloure cadascuna de les cookies de tercers utilitzades i les dades de dites terceres. Per evidents raons en aquest model només s’ha inclòs la Google en l’ús de Analytics per ser la més estesa i comuna.) L’Usuari accepta expressament, per la utilització d’aquest Site, el tractament de la informació recaptada en la forma i amb les finalitats anteriorment esmentades. I així mateix reconeix conèixer la possibilitat de rebutjar el tractament de tals dades o informació rebutjant l’ús de Cookies mitjançant la selecció de la configuració apropiada a tal fi al seu navegador. Si bé aquesta opció de bloqueig de Cookies al seu navegador pot no permetre-li l’ús ple de totes les funcionalitats del Website. Pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat al seu ordinador: Chrome Explorer Firefox Safari Si té dubtes sobre aquesta política de cookies, pot contactar amb Pau Canovas en administracio@coworkingvilanova(punt)com Share Tweet Pin Share OBERT: 24 h. HORARI DE RECEPCIÓ: De dilluns a dijous de 9:30 h. a 13:00h. Es pot concertar visita prèvia a qualsevol hora. Publicacions recents Guanyem visibilitat, nova pantalla La teva taula t’espera! Comencem nova etapa amb la millor de les acollides! ! de Coworker a Coworker Promoció de re-apertura Espais Oficines al carrer Manel Tomàs, cantonada amb Rambla Principal Despatxos Espai Polivalent Sala d’Actes Sala de Reunions Sala de treball Zones comuns Mapa web Blog Contacta Coworking Vilanova Espais FAQ Coworking VNG Oficines al carrer Manel Tomàs, cantonada amb Rambla Principal Politica de cookies Serveis i Tarifes FAQ Accès a l’espai de treball Accès a internet Imprimir Seguretat informàtica i privacitat Sales de reunions Presentacions Seguretat en els espais Empresa Associada [email protected] 610 950 841Plaça Enric Cristòfol Ricard, 7, 08800 Vilanova i la Geltrú, Barcelona. © Coworking Vilanova. 2022 Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús.
0.755124
curate
{"ca": 0.9400977995110025, "fr": 0.008863080684596576, "en": 0.02124083129584352, "nl": 0.0007640586797066015, "es": 0.02047677261613692, "pt": 0.0018337408312958435, "ru": 0.0018337408312958435, "eb": 0.0012224938875305623, "no": 0.002597799511002445, "ja": 0.0004584352078239609, "de": 0.0006112469437652812}
https://www.coworkingvilanova.com/politica-cookies-ca/
racoforumsanon_ca_20220809_4_41840
Aquest estiu normalment vaig a la platja de Badalona a passar el matí i després a donar un passeig pels seus carrers,basicament els del barri centre i m'ha sorprés molt gratament la quantitat de catalanoparlants que hi ha a la platja i sobretot als carrers de la part antiga, això contrasta amb altres barris com Llefià,La Salut ,San Roc etc...Maulauradament aquests barris són majoria, però m'agradaria saber com està el tema de la llengua a Badalona per gent que la conegui millor. Quin són els barris més catalanoparlants? Hi han barris malgrat ser majoria castellanoparlant el català tingui bona salut? Hi ha barris on el català no es parli res de res? Jo em moc molt pel centre de Badalona i diria que allà la proporció és 50-50. Per cert, monumental la pintada d'Arran que hi ha camí de l'estació de Rodalies. Ostres doncs ja em fixaré, demà vaig a la platja de Badalona No et preocupis, que és ben visible!
0.841974
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_1_166503
En aquesta escola es realitzaran activitats tals com el maneig de xarxes socials, tallers de creativitat, música i expressió, tallers d’imatge i marca personal, eixides per la naturalesa i activitats esportives. Totes elles basades en les temàtiques fonamentals de lideratge, gestió emocional i Mindfulness. L’empresa Azimut 3.0 impartirà les activitats de l’escola que es desenvoluparà de dilluns a divendres, en horari de 10.00 a 13.00 hores. El preu serà de 95 euros el mes per alumne. El termini d’inscripció i el pagament de la matrícula podran realitzar-se fins al divendres, 22 de juny, en el Punt Jove, de dilluns a divendres, de 09.30 a 14.00 hores o en les oficines d’Azimut 3.0, situades en la Calle Colón no 3, 1o B, de Callosa d’en Sarrià, de 16.30 a 20.30 hores. Les places són limitades i l’admissió serà per rigorós ordre d’inscripció.
0.824487
curate
{"ca": 1.0}
cawac_ca_20200528_0_11215
Una de les primeres normes de convivència que s’aprèn en el jardí d’infants és que "la majoria mana"; un principi democràtic indiscutible reconegut en gairebé totes les nacions del món és l’elecció de governs i polítiques d'Estat per "majoria absoluta" de vots (50 per cent més un). La nova Constitució Política de l'Estat (CPE) aprovada en referèndum popular converteix Bolívia en un Estat plurinacional social de dret comunitari i sepulta definitivament l'Estat colonial i neoliberal. Vivim el moment polític més important de la història republicana, l’inicia d’una nova etapa en la història constitucional del país, com va destacar el vicepresident Álvaro García Linera. La revolució boliviana va obtenir una victòria històrica, potser la més important dels darrers tres anys, en obtenir un 62 per cent de suport al projecte de Constitució amb el qual es deixen enrere 184 anys de república colonial i s’obre pas a la construcció d’una societat post-capitalista en què hi hagi igualtat de drets, oportunitats i possibilitats per a tots. L’oposició boliviana pretén restar legitimitat a l’aprovació de la Nova Constitució Política de l'Estat (NCPE) amb l’argument que devia haver estat recolzada pel 80% de la votació i que "60% és molt poc". Oblida que en qualsevol part del món una elecció es guanya amb 50% més un vot. O com en el futbol: es guanya un partit i s'és campió encara que sigui amb un gol de diferència. Fa poc més d'un mes a València, potser per primera vegada a Europa, es van reunir representants de les quatre assemblees constituents llatinoamericanes que estan marcant una fita en el constitucionalisme. Entrevista del diari GARA aMichel Warschawski, referent del moviment antisionista. Traduït per LA FABRICA. Nascut a Estrasburg però instal·lat a Israel, és un referent del moviment antisionista que treballa dins del mateix Estat hebreu. Durant la seva llarga trajectòria ha denunciat la concepció d'Israel com a Estat exclusiu per a jueus i alerta de la deriva ultradretana de la societat israeliana. En el 50è aniversari de la Revolució Cubana els sociòleg argentí Atilio A. Borón ens diu "Imaginem el que hauria succeït a Amèrica Llatina si la Revolució Cubana hagués sucumbit davant les agressions de l'imperialisme o com a conseqüència de l'ensulsiada de la Unió Soviètica. La resposta és clara i contundent: en tal hipotètic cas la nostra història hauria estat radicalment diferent. Sense el foc emancipador preservat heroicament per Cuba durant mig segle els pobles de les Amériques difícilment haurien tingut la inspiració i l'audàcia per a resistir la renovada opressió que eren objecte i per a rebel·lar-se en contra de l'imperi i els seus lloctinents locals". El despietat bombardeig israelià de Gaza s'ha aturat -per ara- però el compte de morts segueix creixent a mesura que es van traient més i més cossos dels veïnatges arrasats pels bombardeigs. Una altra vegada, Israel ha demostrat que té la força i la manca de límits morals necessàries per a cometre atrocitats contra una població de refugiats empobrits que ha empresonat i matat de gana. Però paradoxalment, és Israel com a estat sionista, no Palestina o el poble palestí, el que no pot sobreviure a aquest intent de genocidi que ha perpetrat. Milers de persones recorden Rosa Luxemburg a Berlín. Segon diumenge de gener a Berlín. Són les deu del matí. Un grup de persones es troba en un bar al barri de Friedrichshain. “On anem ara?”, pregunta algú. “Al bloc anticapitalista de la manifestació de Liebknecht i Luxemburg!”, respon la seva companya. Com ells, cada any prop de 100.000 més es troben a la manifestació unitària que se celebra a Berlín en homenatge als revolucionaris alemanys Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. Aquest any, a més, es commemora el 90 aniversari de l’assassinat, el gener de 1919, dels dos fundadors del partit comunista alemany (KPD – Kommunistische Partei Deutschlands) a mans dels Freikorps, un cos paramilitar.
0.860364
curate
{"ca": 0.9713701431492843, "es": 0.028629856850715747}
http://espaifabrica.cat/index.php/internacional?limit=10&start=80
mc4_ca_20230418_8_202728
Un any en apunts: L'home del #MWC16 emprenyat amb la vaga El conseller delegat de l'aliança empresarial GSMA i responsable del Mobile World Congress (MWC), John Hoffman, es va enfadar per la vaga de transport públic de dilluns i va plantar les autoritats en el passeig inaugural de la fira. Suposo que quan un està acostumat a un sistema com el dels EUA voldria que tot el món funcionés igual, els interessos empresarials per sobre de les persones. La vaga però, no el va afectar a ell ni a la majoria de congressistes, com van apuntar els mitjans o el propi president de la Generalitat. Però, calia enfadar-se i, amplificat per uns mitjans que informen fent quedar malament els vaguistes, associar com més millor, la vaga amb el MWC, per culpar els treballadors de TMB de perjudicar una fira que dóna molts de diners al país. Ahir el diari electrònic El Món publicava un article amb un títol que era tota una declaració d'intencions: "El salari més pelat de TMB és de 27.342 euros a jornada completa". En un país d'envejosos de seguida hi ha gent que carrega contra els treballadors públics per cobrar massa i per queixar-se. Que 27.000 euros sigui molt és més que discutible, tenint en compte com s'arriba a treballar a TMB i la responsabilitat de la feina però, encara així, el titular podria haver-se centrat en el sou dels directius i no en els dels treballadors, si no fos que la intenció fos castigar aquells que fan vaga i "putegen" qui ha d'agafar el Metro. De la mateixa manera, les notícies, en comptes de mostrar el perjudici de la vaga i cercar usuaris del transport públic emprenyats amb els treballadors, podrien haver apuntat a l'empresa com una altra responsable que no hi hagués acord. Molts voldrien que no es pogués fer vaga. Altres, treballadors, es queixen de les vagues dels altres i no pensen que s'han de fer quan causen més impacte perquè se'ls escolti, i que les empreses allarguen terminis també esperant que aquesta vaga no es produeixi. Els treballadors, a més ens estem desacostumant a queixar-nos i a fer vaga. Jo mateix he fet unes quantes vagues generals i els companys no, esperant però, beneficiar-se d'allò que hipotèticament es pogués aconseguir de la protesta. Solidaritat, on ets? Publicat per Manel Zaera a 15:21 Etiquetes de comentaris: MWC2016, transport públic, vaga
0.851221
curate
{"ca": 0.9490196078431372, "es": 0.01786492374727669, "en": 0.033115468409586055}
http://unanyenapunts.blogspot.com/2016/02/lhome-del-mwc16-emprenyat-amb-la-vaga.html
mc4_ca_20230418_15_712669
​En Josep és un muermo | Catorze.cat Gemma Ventura Farré | 17/12/2018 a les 14:54h Especial: Gent normal Arxivat a: Cambres pròpies, Gent normal Podria dir que és l'home de la seva vida que millor l'ha seduït. Quantes atencions, quanta delicadesa, quanta intel·ligència. Li obria la porta, l'escoltava atentament, feien l'amor ara amb cura, ara amb fervor. D'això fa trenta-sis anys i dos dies. Aquell noiet ara és un moble que guarda (ves a saber on) records que ella es veu incapaç d'associar a ell, panxut, mig calb i tres quarts del dia callat. Una espècie de fantasma inflat que s'arrossega per casa i rondina pels quartos que costa arreglar la calefacció que no van arreglar l'hivern passat ni tampoc l'altre. Tots dos es queixen sempre del mateix i ningú es disposa a fer-hi res. Viuen instal·lats, o més ben dit incrustats, en una rutina que mai els ha fet nosa. S'hi han acostumat, ves, ja se sap que els hàbits es creen a força de repetir-los. La Josefina frega la paella i se'l mira de reüll, allà al fons del passadís, on comença el menjador, escarxofat al sofà. El mira amb pena com qui mira una bestiola al zoo, i se'n fa creus de com el Josep, el seu Josep, s'ha amansit, aigualit, descolorit. De fet, li fa certa angúnia i ho expressa amb la cara, aprofitant que ell no hi veu de lluny i que mira la tele de prop. I tot d'una recorda l'amor etern que es cantaven, en aquells anys, amb una veu que sonava a promesa. I sí, la profecia s'ha acomplert: és un amor terriblement etern. Ara frega amb malícia la paella. Si es pintés els llavis de vermell, aquest gamarús ni se n'adonaria. Si tingués un amant, tampoc: o pitjor, li seria completament igual (oi?). De debò que tanta indiferència la rebenta. Hòstia, per què he d'aguantar aquest onso tota la vida? Frega i frega i frega, però el coi de taca no se'n va, i, de tanta ràbia continguda, ratlla el metall sense voler. Sospira i s'atura. Intenta entendre en quin moment es va iniciar el declivi. A veure, al principi ell havia invertit esforços a seduir-la i ella a seduir-lo a ell. Bé, un moment, no ens confonguem: invertir esforços seria el que caldria fer ara. Llavors la història era una altra: es deixaven endur per un present en què no els faltava ni amor, ni il·lusions, ni sexe, ni tendresa ni, oh, mare meva, quina plenitud, allò. Després, van començar a fer, disciplinats, el que tocava fer: anaven amb els amics junts, dormien junts, esmorzaven junts, tenien fills junts, anaven de vacances junts, celebraven Nadal junts i s'ofegaven junts, i, és clar, no va quedar espai per poder enganxar-se més. Així que tots dos, tant a tocar que ni es reconeixien, van passar a ser una altra cosa. Les guspires de foc i delicadesa es van apagar: ja no quedava fusta, vivien envoltats de cendra, sense que això suposés cap mena de drama ni problema. És més, ella, durant aquests trenta-sis anys i dos dies, ha presumit davant les seves amigues que tot els ha anat tan bé. Però és mentida: d'anar, per començar, no han anat enlloc, no s'han mogut. Els dos han estat un vaixell poruc que, amb el mar a l'esquena, s'han dedicat a trobar el nus ideal per amarrar-se amb més seguretat al port. La Josefina, des de la cuina, havent entès mitja vida seva de cop, sent una felicitat alliberadora, difícil de descriure però fàcil de reconèixer. Empesa per aquesta il·luminació caiguda del cel, correria passadís enllà i li explicaria la troballa, el motiu d'aquest amor desinflat. Però se'l frena i se l'empassa: què diria ell? Com reaccionaria? Es quedaria amb la mateixa cara d'indiferent de sempre? Diria que fa anys que ho sap, que és evident, i com és que fins ara no te n'has adonat? Faria el ridícul? I ara si decidissin canviar de vida, per on haurien de començar? Separar-se? I la casa, qui se la quedaria? I ell on, amb qui aniria a viure? L'enyoraria molt, potser? En trobaria una altra l'endemà? I ella? Qui ho explicaria als amics? Ai... i què diria la gent? Trobarien a faltar aquesta infelicitat i al cap de quatre dies un trucaria a l'altre demanant-li per favor, tornem-ho a intentar? En Josep al sofà es posa les ulleres de lluny, es mira la Josefina, que fa quinze minuts que grata una paella i remuga, i se'n fa creus, de com s'ha arribat a amansir, a aigualir, a descolorir. Anònim, 23/12/2018 a les 10:23 Clavat Gemma.
0.784205
curate
{"ca": 0.9015080113100848, "fr": 0.014844486333647502, "es": 0.04665409990574929, "pt": 0.023091423185673893, "en": 0.0025918944392082943, "it": 0.001649387370405278, "nl": 0.006597549481621112, "mo": 0.003063147973609802}
https://www.catorze.cat/noticia/11675/josep/es/muermo
macocu_ca_20230731_4_284905
Fa quatre mesos justos que vaig marxar de la feina una tarda pensant que tornaria quinze dies més tard. Si miro enrere sembla molt lluny. Aquest temps ha passat a voltes a poc a poc, a voltes molt ràpid. He viscut moments de tota mena, neguit, pau, tristor, agraïment, alegria, angoixa ... Quan tot es va capgirar no era conscient que encara ara, quatre mesos després, estaria a casa. Primer vaig patir una sobredosi d'informació, volia saber per intentar entendre. A poc a poc vaig establir una petita rutina, com unes vacances forçades en un espai petit però estimat, càlid i agradable. Vaig compartir aquests moments amb la família i ho vam gaudir amb respecte, cadascú va trobar el seu temps i el seu espai. En aquesta estranya realitat el que més trobava a faltar era tota la gent important que quedava fora d'aquest petit mon nou, per sort ens comunicàvem per diferents canals virtuals però faltava la mirada, el contacte... I va tornar l'escola, l'escola virtual. Una manera pe Llegeixo articles i entrevistes de pegagocs i pedagogues, professors d'universitat, periodistes de molt renom en el nostre món educatiu i amb alguns hi estic d'acord i amb d'altres no. Mestre, segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, les dues primeres accepcions: 1. Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. 2. Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Mestre segons una part de la societat que aquests dies escriu molts articles, comparteix opinions i carrega damunt dels mestres una responsabilitat que per mi queda molt lluny de les nostres possibilitats: -Mestre, mestre d'atenció a la diversitat, assistent social, psicòleg, treballadora familiar, logopeda, infermera, metge, animador social, monitor de lleure, músic, artista, informàtic, expert en sexualitat, en alimentació, en circulació, mediador social... I segur que em deixo unes quantes coses més que, segons alguns, hauríem de carr Fa tres setmanes a les tres de la tarda em van dir que el nostre alumnat no tornava l'endemà a l'escola. Una hora i mitja després em van dir que nosaltres tampoc. Tots confinats, tancats i aïllats en una tarda. Si ja fa molts dies, tres setmanes que estic a casa. Surto al carrer el temps just per anar a comprar, si trobo algú conegut paro, pregunto com està a metres de distància i m'acomiado amb els ulls. Trepitjo el carrer amb il·lusió de retrobar certa normalitat, quan em pregunten com estic dic que bé, però no és veritat. Estic envoltada de malaltia i de por. Un cop tancats a casa la por es fa més gran, un refredat és un misteri, contactar amb un metge una aventura, la malaltia creix al meu voltant i tot és cada cop més complicat. Estic tancada, aïllada però fem mans i manigues per sostenir la meva família, la parella, els fills, els pares grans, la germana, les amigues i a distància intentem fer-nos costat. Després d'uns quants dies en xoc no sé com Un article de la revista de l'escola ( http://www.patufet.cat/cop-dull/ ). L’atenció a la diversitat a l’escola, una oportunitat per aprendre a créixer junts Nous reptes ens fan repensar en la tasca escolar com un procés viu, en constant evolució, sempre molt a prop de l’alumnat i de les seves necessitats Al llarg dels últims cursos s’ha parlat molt de l’educació inclusiva i de l’atenció a la diversitat, el Departament d’Ensenyament ha presentat un nou decret sobre l’escola inclusiva, han augmentat les USSE o SIEI (diferents maneres d’anomenar alguns recursos de suport a l’educació inclusiva), s’ha proposat la reconversió de les escoles d’educació especial en centres de serveis i recursos als centres ordinaris... S’ha obert un debat dins i fora de la comunitat educativa des del convenciment que en una aposta pedagògica cap a la inclusió no n’hi ha prou amb bones intencions, calen els recursos necessaris perquè les escoles puguin atendre la diversitat amb qualitat i garan En el taller d'iniciació a la pedagogia sistèmica ens van recomanar aquest documental per fer un treball i val molt poder veure'l. Reflexionant sobre el que havia vist vaig fer un petit escrit: "Al començament del taller vaig veure el documental “Pensant en els altres” i vaig triar algunes de les idees sobre l’educació que expressa el mestre i que crec que es relacionen amb temes que vam tractar al taller: • Anar a l’escola a ser feliços, només tenim una vida i hem de viure-la amb alegria. • La clau de viure feliç es aprendre a pensar en els altres de debò. • Escriure cartes d’uns pels altres, compartir pensaments, compartir emocions,... • Aprofitar cadascuna de les experiències viscudes dins i fora de l’escola per aprendre i créixer com a persones. ( La mort de l’avia d’una de les alumnes fa empatitzar i compartir moments semblants a la resta: la mort del pare d’un altre,...). • Crear un clima de confiança per poder expressar-se, esperant però que cadascú Hi ha molts tipus d'escola, moltes maneres d'entendre l'educació, molts camins per caminar en el mon de l'ensenyament. Cadascú ha de mirar, escoltar, i triar. En el post anterior hi havia un enllaç a l 'Escola Epiqueia , una manera d'entendre l'educació dels infants. En aquest podeu veure un vídeo sobre l 'Escola dels Encants , una altre manera d'educar: L'escola dels Encants 2016 from escola dels encants on Vimeo . En el fons hi ha una filosofia que ressona en totes dues històries i a mi m'agradaria que expliquessin com hi han arribat a aquest moment, en quina practica han anat forjant aquests projectes. Els seus origens. Aquestes escoles amb "metodologies noves" que sovint son de nova creació no han sortit del no res, els seus mestres hauran viscuts en espais educatius diversos, hauran treballat en d'altres escoles, hauran visitat altres escoles, hauran recollit d'altres experiències per poder crear el seu propi pro
0.876182
curate
{"ca": 0.984226035708095, "ro": 0.002253423470272144, "cs": 0.0003466805338880222, "es": 0.013173860287744843}
mc4_ca_20230418_15_679203
Henri-Léopold Lévy - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure 23 setembre 1840 29 desembre 1904 (64 anys) Henri-Léopold Lévy,[1] (nascut a Nancy el 23 de setembre de 1840 i mort a París el 29 de desembre de 1904) va ser un pintor francès. Henri-Léopold Lévy va entrar a l'Escola de Belles Arts de París als tallers de François-Édouard Picot, d'Alexandre Cabanel i d'Eugène Fromentin. Va fer nombroses obres de temes històrics, bíblics i mitològics. Va debutar al Salon de 1865 amb l'obra Hécube retrouve au bord de la mer le corps de son fils Polydore i per ella va rebre la seva primera medalla. El 1872, per la seva pintura Hérodiade, va rebre la Légion d'honneur. Lévy va fer nombroses composicions religioses com les pintures murals d'escenes de la vida de Sant Denis per l'església de Saint-Merri a París, o el Couronnement de Charlemagne (1881) destinat al Panthéon de Paris. També va ser l'autor de l'Étude pour les gloires de la Bourgogne a Dijon. Lluïsa Vidal i Puig (1876-1918) ↑ El diccionari Larousse ho escriu com Henry Léopold Lévy (vegeu «Henry Léopold Lévy». ), i també l'orde de la Légion d'Honneur (vegeu Dossier de Légion d'honneur de Henry-Léopold Lévy). A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri-Léopold Lévy (anglès)Jewish Encyclopedia BNF: cb14957751t GND: 121907082 LCCN: nr97008568 VIAF: 280710 ISNI: 0000 0000 6659 7058 SUDOC: 03467487X ULAN: 500020046 Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Henri-Léopold_Lévy&oldid=21182081» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 maig 2019 a les 14:32.
0.682691
curate
{"ca": 0.7553675992192583, "fr": 0.11190631099544568, "en": 0.031229668184775537, "ja": 0.009108653220559532, "cs": 0.007807417046193884, "de": 0.07482108002602472, "es": 0.009759271307742356}
https://ca.wikipedia.org/wiki/Henri-L%C3%A9opold_L%C3%A9vy
mc4_ca_20230418_10_296264
Aponogetonàcies - Uniopèdia, el mapa conceptual Aponogetonàcies Les Aponogetonaceae són una família de plantes amb flors dins l’ordre Alismatales. 12 les relacions: Alismatals, Australàsia, Dormició, Estació seca, Magnoliofitins, Najas, Planta aquàtica, Planta ornamental, Potamogetonàcies, Rizoma, Stuttgart, Tubercle. Les alismatals (Alismatales) són un ordre de plantes amb flor (angiospermes). Nou!! : Aponogetonàcies і Alismatals · Veure més » Nou!! : Aponogetonàcies і Australàsia · Veure més » A l'estació desfavorable, en aquest cas l'hivern, el metabolisme de les plantes entra en dormició La dormició és el període en el qual el creixement dels organismes vius s'atura o queda molt alentit temporalment. Nou!! : Aponogetonàcies і Dormició · Veure més » Vista del riu Niger en l'estació seca a (Bamako, Mali) Lestació seca és un terme de la climatologia usat en contraposició al d'estació humida que presenten els climes tropicals entre els 15 i 25 º de latitud (Nord i Sud). Nou!! : Aponogetonàcies і Estació seca · Veure més » Nou!! : Aponogetonàcies і Magnoliofitins · Veure més » Naiadàcia, Naiadàcies o Najadaceae és una família de plantes amb flors que té un sòl gènere, Najas, i unes 12 espècies. Nou!! : Aponogetonàcies і Najas · Veure més » Nou!! : Aponogetonàcies і Planta aquàtica · Veure més » Nou!! : Aponogetonàcies і Planta ornamental · Veure més » Les potamogetonàcies és una família de plantes herbàcies aquàtiques de les monocotiledònies. Nou!! : Aponogetonàcies і Potamogetonàcies · Veure més » Nou!! : Aponogetonàcies і Rizoma · Veure més » Nou!! : Aponogetonàcies і Stuttgart · Veure més » Nou!! : Aponogetonàcies і Tubercle · Veure més » Aponogeton, Aponogetonaceae, Aponogetonàcia.
0.535938
curate
{"ca": 0.9642857142857143, "uk": 0.03571428571428571}
https://ca.unionpedia.org/Aponogeton%C3%A0cies
dogv_ca_20231006_0_47147
RESOLUCIÓ de 29 d'abril de 2021, del rector de la Universitat Politècnica de València, per la qual es publiquen definitivament els noms de les persones aspirants que han superat les proves selectives d'accés al grup A, subgrup A1, sector d'administració especial, categoria/escala facultatius d'arxius, biblioteca i museus, pel sistema de concurs oposició, convocades per la Resolució de 26 de febrer de 2020. Codi 2020/P/FC/C/4. [2021/4964] (DOGV núm. 9095 de 28.05.2021) Ref. Base de dades 005094/2021 - Anàlisi jurídica - Anàlisi documental Aquesta resolució té en compte el principi d'igualtat de tracte entre dones i homes pel que fa a l'accés a l'ocupació pública i així utilitza un llenguatge inclusiu en la seua redacció, d'acord amb l'article 14 de la Constitució Espanyola i la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Concloses les proves selectives d'accés al grup A, subgrup A1, sector d'administració especial, categoria/escala facultatius d'arxius, biblioteca i museus, pel sistema de concurs oposició, convocades per Resolució de 26 de febrer de 2020 (DOGV 27.03.2020) i de conformitat amb allò establit en les bases de l'esmentada convocatòria, resolc: Primer Publicar definitivament, amb expressió de la puntuació total obtinguda, el nom de la persona aspirant que ha superat les presents proves selectives, per ordre de puntuació, i que es relaciona a continuació: Torn promoció interna Cognoms i nom Fase d'oposició Fase de concurs Puntuació total Abarca Villoldo, Marta 35,97000 38,50000 74,47000 Segon De conformitat amb el que estableixen les bases de la convocatòria, en el termini de vint dies hàbils, comptadors des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la persona aspirant que ha superat les presents proves selectives i es menciona en el punt anterior, haurà de presentar davant del Registre General de la Universitat Politècnica de València, edifici 3F junt a Rectorat, siti al camí de Vera, s/n, de València; en el registre de l'Escola Politècnica Superior d'Alcoi, siti a la plaça de Ferrándiz i Carbonell, s/n, d'Alcoi; en el registre de l'Escola Politècnica Superior de Gandia, siti al carrer Paranimf, 1, del Grau de Gandia, o en qualsevol de les formes establides en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, dirigits al Servei de Recursos Humans Secció del PAS d'aquesta universitat Politècnica de València, els documents següents: a) Fotocòpia confrontada del títol acadèmic exigible segons la present convocatòria, llevat que conste en l'expedient personal. b) Fotocòpia compulsada o acarada dels documents acreditatius dels requisits o especialitats, en el cas, que aquests figuren en la present convocatòria. c) Certificat mèdic acreditatiu de posseir la capacitat física i psíquica necessària per a l'exercici de les funcions dels llocs de treball oferits. Amb aquesta finalitat, els reconeixements es realitzen a través del Servei Integrar de Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat Politècnica de València, a fi que aquest realitze el reconeixement mèdic pertinent i expedisca el certificat mèdic procedent. d) Les persones aspirants discapacitats hauran de presentar certificat de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives o dels òrgans competents d'altres administracions públiques, que acredite discapacitat igual o superior al trenta-tres per cent, així com la seua capacitat per a exercir les funcions que corresponguen a les vacants oferides, tret que conste en l'expedient personal. Una vegada la persona interessada presente els documents, s'efectuarà el nomenament com a personal funcionari de carrera del grup A, subgrup A1, sector d'administració especial, categoria/escala facultatius d'arxius, biblioteca i museus, mitjançant resolució del rector que es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, amb especificació de la destinació adjudicada, basant-se en l'ordre de puntuació obtingut, i es fixarà la data o el termini de la presa de possessió. Tercer De conformitat amb el que estableixen les bases de la convocatòria de les presents proves selectives, es constitueix una borsa de treball amb les persones aspirants relacionades a continuació, que es cridaran, en cas de necessitat, per ordre de puntuació: Torn promoció interna Cognoms i nom Fase d'oposició Fase de concurs Puntuació total Checa Rubio, Ana María 35,71000 32,00000 67,71000 Martínez Galindo, Francisco Jesús 20,00000 20,00000 Contra la present resolució, que posa fi a la via administrativa, la persona interessada pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el jutjat contenciós administratiu corresponent, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Així mateix, amb caràcter potestatiu, es pot interposar recurs de reposició, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, davant el mateix òrgan que ha dictat la resolució. Tot això de conformitat amb el que estableixen els articles 112, 114, 115, 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i els articles 8, 14.2 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. València, 29 d'abril de 2021. El rector: Francisco José Mora Mas.
1
perfect
{"ca": 0.9492115878254492, "en": 0.03281994866153282, "es": 0.013017968463513017, "pt": 0.004583791712504583, "it": 0.0003667033370003667}
dogv24930
mc4_ca_20230418_6_57403
Nau industrial per 780.000 € de 2074 metros carretera de vic nau en bon estat i ben situada. a Centre-Carretera de Vic Manresa - habitaclia Tornar al llistat Tornar al llistat Industrial Manresa Naus industrials Centre-Carretera de Vic Manresa Magatzems Centre-Carretera de Vic Manresa Locals industrials Centre-Carretera de Vic Manresa 780.000 € Avisa´m si baixa Nau industrial a Centre-Carretera de Vic Manresa Centre-Carretera de Vic - Carretera de Vic 2.074 m2 Renda Sant Cugat Veure tots els anuncis NAU en bon estat i ben situada. 2.000 m² construidos 2 ponts grua Distribución 4 estancias 4 aseos o baños Superfície 2074 m2 Nau industrial en Pont de Vilomara i Rocafort (El) Pont de Vilomara i Rocafort (El) 1746 m2 778.000 € Nau industrial en Sant Fruitós de Bages Sant Fruitós de Bages 1621 m2 800.000 € Nau industrial en Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç de Castellet 1620 m2 816.000 € Anunci: 6321003512780 Centre-Carretera de Vic Carretera de Vic Nau industrial en Manresa Centre-Carretera de Vic Manresa 523 m2 250.000 € Contactar Renda Sant Cugat Referència de l´anunci habitaclia/STV 7467: Deseo más información del inmueble con referencia: habitaclia/STV 7467 Renda Sant Cugat Sant Cugat del Vallès Veure telèfon Tornar al llistat Industrial Manresa Pont de Vilomara i Rocafort (El) 1746 m2 - 446 €/m2 778.000 € Sant Fruitós de Bages 1621 m2 - 494 €/m2 800.000 € Sant Vicenç de Castellet 1620 m2 - 504 €/m2 816.000 € Oficines Manresa 25 Locals Comercials Manresa 117 Naus industrials Manresa 15 Magatzems Manresa 8 Solars industrials Manresa 5 Solars per a equipaments Manresa 1 Lloguer Oficines Manresa 41 Lloguer Locals Comercials Manresa 130 Lloguer Naus industrials Manresa 5 Lloguer Magatzems Manresa 3 Traspàs Negocis Manresa 6 Traspàs Bars Manresa 2 Traspàs Restaurants Manresa 1 Traspàs Botigues Manresa 2 Inversions Manresa 27
0.465352
curate
{"es": 0.3800554016620499, "ca": 0.5240997229916897, "en": 0.058725761772853186, "pt": 0.018836565096952907, "pl": 0.006648199445983379, "it": 0.011634349030470914}
https://catala.habitaclia.com/comprar-nau_industrial-a-manresa-i6321003512780.htm?list=true&geo=p&lo=63
racoforumsanon_ca_20220809_3_538868
Una escola de Balaguer farà el doble d'hores de castellà per la petició d'una sola famíliaLa direcció del centre explica que la demanda afectarà tots els alumnes d'una mateixa classe, i que no hi poden fer res perquè ho avala el Tribunal Superior de Justícia de CatalunyaPer seguir-ho llegint cal anar a Nació Digital.Espero que serveixi d'alguna cosa tenir un alcalde d'ERC. Això no pot passar que per alguna cosa l'hem votat. Clam a Balaguer a favor de la immersióMig miler de persones es manifesten a la capital de la Noguera contra l'augment de les hores en castellàL'AMPA del centre alerta de l'efecte crida que pot tenir aquesta petició, si bé demana no criminalitzar la família Consuelo Llobet , Balaguer | Actualitzat el 07/09/2015 a les 17:27hArxivat a: Societat, Immersió lingüística , Escola, Gaspar de Portolà, Balaguer, Immersió lingüística, Immersió lingüísticaEl PSC defensa la immersió i veu «injusta» la sentència del TSJCMig miler de persones s'han mobilitzat a favor de la immersió lingüística Foto: Consuelo Llobet Centenars de persones de l'escola Gaspar de Portolà de Balaguer s'han manifestat aquest dilluns a favor de la immersió lingüística després que una família del centre hagi demanat l'augment de les hores de llengua castellana, una sol·lictud que avala el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que comportarà el doble d'hores lectives de llengua castellana en dos cursos. El president de l'AMPA, Quico Escolà, ha lamentat la situació que viu actualment l'escola, i ha alertat de l'efecte crida que pot provocar aquesta sol·licitud. Escolà ha apuntat en aquest sentit que hi ha més famílies al centre que ja han mostrat també la seva voluntat de demanar un augment de les classes en castellà, si bé ha evitat criminalitzar la família que ha tramitat aquesta petició "perquè la llei els empara". En aquest sentit, el president de l'AMPA considera que els pares que van matricular els seus fills al centre patiran un ''engany'' ja que quan els van apuntar ho van fer amb unes ''condicions pactades d'immersió lingüística'' i ara els han canviat les condicions, fet que ha qualificat ''d'inadmissible''.La sentència del TSJC, "injusta" Durant l'acte s'ha llegit un manifest escrit pel professor balaguerí Rafel Molina, que ha posat èmfasi en la injustícia que suposa la sentència del TSJC, que avala que la voluntat d'una sola família passi per damunt dels criteris de la resta de pares. Diversos regidors de l'Ajuntament de Balaguer i docents d'altres centres de la ciutat han assistit a la mobilització, on també ha pres la paraula un exalumne del centre, que ha argumentat que l'ensenyament en català no afecta les competències dels alumnes. ''Fins i tot el meu fill que farà P-5 ho veu una cosa incoherent'' En Joan Ramon Farré és el pare d'un nen que farà P-5 amb un dels alumnes que els seus pares han demanat més castellà a l'escola. Ha explicat que quan li han dit al seu fill el motiu de la protesta a la que havien d'anar aquesta tarda els ha dit que ell ja en sap de comptar fins a 10 en castellà i que ho veu com una cosa 'incoherent' Jo no vull dir res, però la mare que ha demanat l'escolarització en castellà de tota la classe té un bar amb xiki-park al mateix Balaguer. Els altres pares sabran o han d'anar o deixar d'anar. I els balaguerins com cal també. Si deixen d'anar-hi els nens al park, hauran de marxar.
0.861262
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_9_551551
Jordi Cabré Trias Tribuna “Som professionals, no aficionats voluntaristes”, i una llarga ovació. Gala dels Gaudí (per fi amb direcció i posada en escena professionals i elegants, com tot el que fa en Lluís Danés), recollida... Tribuna Tribuna Fa dos dies m'explicaven per què una verònica, que és aquell pas clàssic de la tauromàquia que es fa subjectant la capa amb les dues mans, es diu verònica: resulta que rep aquest nom per l'escena... Tribuna Se n'ha parlat aquests dies, de l'Octavi Saltor, advocat i poeta que va parlar a la històrica manifestació de Sant Boi de l'any 1976 juntament amb Miquel Roca i Jordi Carbonell. Per què hi va parlar,... Tribuna Totes dues, selectives. Totes dues parlen de nosaltres –i d'ells– segons el que diuen o el que silencien. Parlar del “passat feixista” d'ERC, quan ERC va néixer i créixer quasi com a reacció... Tribuna Un dia d'agost de fa quatre anys, en un festival de música de l'Empordà, els tenia tots dos davant: Carles Puigdemont, alcalde de Girona, i Santi Vila, alcalde de Figueres. Compartíem una cervesa i... Tribuna Vaig coincidir a TV3 amb un membre (i antic president) de l'Associació Veïnal Vila de Gràcia, Toni Ramon, que durant aquests dies ha estat portaveu davant de tots els mitjans de comunicació que han... Tribuna Em comuniquen la mala notícia que aquest any s'eliminen (encara més) grups de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, l'única on encara hi havia horari de tarda. I seguim per a bingo. Tot...
0.610613
curate
{"ca": 0.9088416723783413, "pt": 0.0568882796435915, "en": 0.015764222069910898, "it": 0.01439342015078821, "fr": 0.00411240575736806}
macocu_ca_20230731_7_50988
Categoria: AFA Aquí teniu un recull d’algunes de les activitats que s’han fet a l’institut durant els mesos de novembre i desembre: L’alumnat de 3r, al laboratori, estem aprenent a llegir prospectes de medicaments. A Volcans i terratremols, de 1r d’ESO, s’han classificat piroclastos segons la mida (cendres, lapilli i bombes) d’erupcions volcàniques. Entre elles, cendres del...
0.686984
curate
{"pt": 0.03723404255319149, "ca": 0.8909574468085106, "fr": 0.07180851063829788}
oscar-2301_ca_20230418_8_218658
Accident de trànsit a Terrassa amb un patinet elèctric i un conductor borratxo implicats. L’incident va tenir lloc aquest dimarts, a dos quarts de dotze de la mitjanit, al carrer Mont Perdut, al barri de Les Arenes-La Grípia-Can Montllor de Terrassa. Va ser la trucada d’un particular qui va informar als serveis d’emergència dels fets. Fins al lloc hi va acudir una dotació de la Policia Municipal de Terrassa, la qual va observar que el conductor del patinet elèctric presentava símptomes de trobar-se sota els efectes de l’alcohol. Per aquest motiu, se li va realitzar la prova d’alcoholèmia. L’home va donar resultats positius de 0,83 mg/l i 0,72 mg/l, motiu pel qual es va confeccionar la corresponent denúncia per conduir sota els efectes de l’alcohol. És el segon accident de patinet registrat aquesta setmana, després que aquest diluns, pocs minuts abans de les set del matí, el telèfon 112 va rebre una trucada informant que una conductora de patinet elèctric havia patit una caiguda fortuïta quan circulava pel carrer Germà Joaquim, a l’alçada amb el carrer del Bages, al barri de Can Palet de Terrassa. Una dotació de la Policia Municipal de Terrassa va desplaçar-se fins al lloc. Allà es va trobar que la conductora havia patit una ferida al cap, i es va procedir a avisar una ambulància del SEM. Un cop atesa in situ, es va decidir traslladar-la amb el vehicle medicalitzat a l’Hospital Universitari Mútua Terrassa. Els agents van confeccionar l’informe tècnic d’accident. Un 8% dels accidents amb patinets implicats Justament, aquesta mateixa setmana, en el marc d’una acció de sensibilització cap als conductors de Vehicles de Mobilitat Personal i bicicletes, l’Ajuntament de Terrassa ha donat a conèixer les darreres dades sobre accidentalitat i sancions que s’han imposat des de l’inici de 2021 a la nostra ciutat. Respecta al nombre d’accidents de trànsit amb una bicicleta o un VMP implicats, les dades informen que només són un 7,8% del total. En nombres, s’han registrat un total de 94 accidents amb aquests vehicles en els nou mesos que portem, dels quals 73 han resultat amb ferits lleus, 17 han acabat sense ferits, i 4 els conductors del patinet o bicicleta han resultat ferits greus. accident de trànsit patinet elèctric Nou comentari Cancel·la les respostes Comentari * Nom Confirmació × Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí. Tanca Error × S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres.
0.79031
curate
{"ca": 0.9895034315704482, "es": 0.0044408558740411785, "fr": 0.0012111425111021397, "de": 0.0008074283407347598, "cs": 0.0020185708518368995, "en": 0.0020185708518368995}
https://monterrassa.cat/successos/borratxo-conductor-patinet-electric-pateix-accident-terrassa-ciutat-227567/
macocu_ca_20230731_2_261590
Daniela Fejerman Daniela Fejerman (1964) és una directora i guionista de cinema argentina. Llicenciada en Psicologia. Ha treballat durant 11 anys al costat d'Inés París i és germana del músic argentí Andy Chango. [1] Ha estat Nominada al Goya per al millor director novell al costat d'Inés París per A mi madre le gustan las mujeres
0.678012
curate
{"es": 0.12804878048780488, "ca": 0.8719512195121951}
macocu_ca_20230731_8_334197
Estudia a la UdG Competències ECOCE4- Aplicar les eines bàsiques de la inferència estadística i els models economètrics en l'anàlisi econòmica 1. Introducció 2. Construcció d'indicadors sintètics de variables numèriques (Anàlisi en Components Principals) 3. Construcció d'indicadors sintètics de variables qualitatives (Anàlisi de Correspondències Múltiple) 5. Classificació i segmentació de mercats (Anàlisi Clúster) 6. Arbres de decisió per a la identifiació i caracterització de patrons de mercat. Avaluació i qualificació Lliurament d'exercicis en format individual. Es començaran a l'aula i s'acabaran fora. 100 Sí Qualificació D'acord amb la normativa d'avaluació de la UdG: a) Els exercicis amb el programa R són activitats recuperables. b) La prova d'avaluació única és recuperable. c) La nota final en l'avaluació continuada serà la mitjana aritmètica dels tots els lliuraments proposats. d) La nota màxima que es pot assolir en la recuperació de qualsevol activitat d'avaluació és de 5 punts. e) La realització fraudulenta d'algun o alguns exercicis exigits en l'avaluació de l'assignatura comporta la nota final de suspens amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir respecte l'alumnes infractor. Criteris específics de la nota «No Presentat»: En el cas de no lliurar alguna de les activitats d'avaluació, la nota final serà No Presentat. Vegeu apartat tutoria Observacions Es recomana haver cursat l'assignatura d'Estadística i Econometria Modificació del disseny
0.754376
curate
{"es": 0.012286689419795221, "ca": 0.9508532423208191, "cs": 0.006825938566552901, "oc": 0.027986348122866895, "da": 0.0020477815699658703}
mc4_ca_20230418_6_648543
» L’Open Internacional de Vic de tennis taula arriba a la 24a edició | EL9NOU.CAT L’Open Internacional de Vic de tennis taula arriba a la 24a edició El nou pavelló Castell d’en Planes acollirà la 24a edició de l’Open Internacional de Vic de tennis taula – Trofeu Grup Soler. La prestigiosa competició vigatana serà testimoni d’una lluita entre asiàtics i europeus per aconseguir el títol. 04/09/2009 | 20:00 A priori i fent cas de les estadístiques, els asiàtics ho tenen tot de cara ja que han guanyat 14 edicions en categoria masculina i 17 en femenina. Tot i això, enguany, Carlos Machado, l’anglès Andrew Baggaley o el suec Niklas Ronningborn intentaran fer-los ombra. En categoria femenina, la jugadora del Fotoprix Vic TT Wang Tingting és la màxima favorita per renovar el títol però la també component del Vic Sara Ramírez, la nova jugadora del Cassanenc Shengjie o la xinesa Wang Zhipei li faran front per evitar que sigui així. La gran absent de la prova serà Nadina Riera, que es troba disputant el circuit mundial júnior a Madeira (Portugal) amb la selecció espanyola. D’altra banda, l’Open també comptarà amb la cinquena edició de l’Open adaptat de Vic. Enguany la prova comptarà amb la participació de dos campions d’Europa, Jorge Cardona del Cai Santiago i Jordi Morales del CTT Esparreguera. Aquesta edició de la prova es disputa aquest dissabte a les dues sales del complex esportiu Castell d’en Planes de Vic jugant en 32 taules de forma simultània. Les diferents finals es disputaran a partir de les 8 del vespre.
0.832456
curate
{"ca": 0.9881500987491771, "en": 0.01184990125082291}
http://el9nou.cat/osona-ripolles/esports/lopen-internacional-de-vic-de-tennis-taula-arriba-a-la-24a-edicio/
mc4_ca_20230418_12_738865
SOM DE PÍCNIC: Àrea de lleure de la Font Negra, Berga, Berguedà. La primera entrada del bloc és de la comarca que va veure néixer els meus pares: el Berguedà. Aquesta àrea de lleure es troba al costat de la Riera de Metge a la carretera que porta de Berga al Santuari de Queralt, just abans del restaurant Font Negra i la desviació cap a Rasos de Peguera. Aquesta entrada es va fer inicialment a l'octubre del 2013 amb fotos de la tardor del 2012; en visites posteriors (agost'14 i agost'15) i hem afegit fotografies i informació esperant ja estigui realment completa i que no ens haguem deixat cap part del parc. La zona està divida en 5 parts que us descric segons les anem trobant venint de Berga. Font: consta de 3 taules de pedra no molt pràctiques (taula i bancs tenen pràcticament la mateixa alçada); és un racó molt bonic i agradable, ja que té la Riera de Metge ben a prop. Per accedir a la font heu de creuar un petit pont. Hi ha zona d'aparcament. Inferior: consta de 3 taules i lloc per jugar, s'hi arriba des de la zona central o des de la carretera on hi ha un accés peatonal. Central: s'hi accedeix des del segon parking o des dels camins interiors del parc. És la que queda més propera a la carretera. Consta de 3 taules. Superior: s'hi accedeix des del tercer parking i des dels camins interiors. Consta de 4 taules, zona infantil i circuit esportiu. Sota el restaurant: S'hi pot arribar des del restaurant o des d'un camí que surt del final del parc infantil, heu de pujar unes escales, seguir un caminet direcció al restaurant i a la dreta trobareu unes escales i un pont que creua la riera. Consta de 4 taules de fusta i una font. És molt agradable i molt bonic; a més té la riera de Metge al costat, entre la zona de taules i l'aparcament, que li dona un encant especial. Us posso fotos de tot l'entorn. Hi ha dos zones d'aparcament a més de la que surt a la foto de la zona de la font (la 1a), tenen molt espai i estan comunicades per un agradable passeig. Coordenades GPS: 42º06'43.32"N 1º50"02.09"E Accés parking font: Accés parking inferior: Accés parking superior: Zones de pícnic de l'Alt Berguedà: I zones de pícnic del Parc Natural del Cadí Moixeró: http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.1942a21487b35eb0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=9b68b39224015310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9b68b39224015310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#Bloc9385693acb435310VgnVCM1000008d0c1e0a____ Què visitar per la zona: Berga: capital de la comarca Rasos de Peguera: Estació d'esquí http://www.rasos.net/ Santuari de Queralt i el seu fantàstic mirador I moltes coses més que ofereix la comarca: http://www.elbergueda.cat/ http://www.altbergueda.com/ca/LAlt_Bergueda.htm Publicat per Marta Dachs a 1:10 Etiquetes de comentaris: Berguedà, Gossos lligats permesos, Pícnics amb zona de jocs, Provincia de Barcelona, Riu Cinto Soler 22 d’octubre de 2014 a les 12:13 Repasant informacio per divendres anar cap aquest maravellos indret me he trobat en el curios de trobar ho en el teu bloc pero no tindria gaire relevancia si no fos que era la teva primera entrada has arribat molt lluny felicitats ! ! ! Marta Dachs 22 d’octubre de 2014 a les 14:11 Moltes gracies!!! Si, qui m'havia de dir llavors que en un any n'hauria fet tants i hauria evolucionat així. Estic molt contenta i amb molta il·lusió. Anònim 1 d’abril de 2015 a les 13:42 Bon dia, tenim pensat anar el proper diumenge a Sta. Maria de Queral, a fer una volteta... Som un grup de noies no gaire experimentades en el tema de montanya i he donat amb el teu blog buscant un puesto on poguer dinar.. M'encanta!!!! et felicito, persones com vosaltres ens faciliteu "les experiencies" a la gent que comencem... Salutacions desde el Valles Oriental Sandra. Marta Dachs 1 d’abril de 2015 a les 14:55 Moltes gr``acies pel missatge, fa molta il·lusió rebre'ls. Precissament vaig començar el bloc perque quan buscava llocs costava molt trobar-ne informació. Espero que disfruteu molt d'aquest racó del Bergued``a.
0.737002
curate
{"ca": 0.8113302984319676, "fr": 0.02959028831562974, "en": 0.08877086494688922, "es": 0.05918057663125948, "it": 0.00784016186140617, "oc": 0.003287809812847749}
https://somdepicnic.blogspot.com/2013/10/area-de-lleure-de-la-font-negre-bergueda.html
mc4_ca_20230418_9_720723
Smaragda Rooms & Studios Sifnos Grècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web Smaragda Rooms & StudiosAgios Thomas, Sifnos, Sifnos, Grècia, 84003 - Veure al mapaExcepcional9,3Basada en70comentarisSmaragda Rooms & StudiosVeure més fotos"This place is all about the family that runs it. Kostas spea..."MatthewUnited StatesVeure més fotosVeure totes les 35 fotosMolt bona ubicació 8,5Veure al mapa8,5UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionatbalcó/terrassa Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Sifnos, no busqui més enllà de Smaragda Rooms & Studios. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Smaragda Rooms & Studios és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix magatzem d'equipatge, habitació familiar, lloguer de cotxes, servei de bugaderia, biblioteca. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, insonorització, aparell de televisió per satisfer els clients més exigents. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen massatge, jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Smaragda Rooms & Studios és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Sifnos.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatcalefaccióinsonoritzacióassecador de cabellcuina americananeverabalcó/terrassaempolles d'aigua de cortesiatelevisió de pantalla planaMostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
0.898998
curate
{"ca": 1.0}
https://www.agoda.com/ca-es/smaragda-rooms-studios/hotel/sifnos-gr.html
mc4_ca_20230418_3_283691
Eurovelo | DCB - Turisme i Desenvolupament Local Entrada etiquetada a: "Eurovelo" Home Entrada etiquetada a: "Eurovelo" La ruta cicloturista de la Via Rhôna A: Notícies, promoció, Projectes A: General, Projectes Eurovelo és un projecte coordinat per la European Cyclist Federation que consisteix en una xarxa europea de 12 rutes trans-europees. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és fomentar el cicloturisme tant de llarga distància com per a la població local que fa viatges diaris (per anar a la feina, a l’escola, etc.) i promoure un tipus de […] Subscripció Newsletter Categories Conferències Segueix-nos a TwitterEl turismo gastronómico excelente, la tendencia que más crecerá https://t.co/iPEKsZnc02 #turismo y #gastronomía un binomio ganador! 09:20:12 AM maig 27, 2017 from HootsuiteRT @territoricat: La segona edició dels festivals de #senderisme dels #Pirineus s'amplia a sis certàmens @SOMPirineu @ArturPeguera https://… 05:46:40 PM maig 26, 2017 from Hootsuite@ViuJussa El proper dimecres 31 de maig al Palau Robert, acte de presentació de la guia Vine al Pallars, Viu el Jus… https://t.co/4oZffLpEv3 09:56:53 AM maig 26, 2017 from Twitter for Android in reply to ViuJussa@dcbturismeEtiquetesAdd new tag
0.698989
curate
{"ca": 0.7696118909991743, "es": 0.21304706853839803, "en": 0.017341040462427744}
http://www.decaba.com/tag/eurovelo/
mc4_ca_20230418_8_484945
Centre de Formacion Professionau en lenga e cultura Occitanas - Qui èm? Arcuèlh > Version Occitan > Qui èm? Presentacion deu CFPOC : Centre de Formacion Professionau en Lenga e Cultura Occitana Lo CFPÒC qu’ei membre deus CFPÒ dab lo centre de Besièrs e Tolosa. Los CFPÒ que’s conceben com un vertadèr servici public popular : qu’auhereish a tota persona qu’ac desira la possibilitat d’apréner la lenga pròpia a Occitania, ací l’Occitan de Gasconha, dens la soa varietat bearnesa. Lo Centre de Formacion Professionau en Lenga e Cultura Occitanas, associacion lei 1901, qu’a per objectiu la promocion de la lenga au truvèrs deus sons cors e de las soas formacions. Lo CFPÒC d’Ortès que’s carga, com las autas estructuras, deu medish tipe, en ret, de professionalizar l’auhèrta publica de formacion professionau « en » e « de » lenga occitana. En aquera mira, que’s carga de har conéisher au mei de monde las soas prestacions, mes tanben de respóner au miélher a la demanda sociau qui va de mei en mei dab la professionalizacion de l’auhèrta. 1999 : Creacion deu CFPÒC d’Ortès 2000 : Mesa a disposicion de locaus per la Mairia d’Ortès Seteme 2003 : Lo C.A. deu Centre que hica en plaça ua estrategia entà professionalizar totas las soas accions e assegurar-las en condicions optimaus : - Embaucha d’ua collaboradora tà la partida administrativa - Recrutament de formadors vacataris, tà assegurar los cors setmanèrs. 2005 : Creacion deu pòste de responsable 2006 : Creacions de dus pòstes de formadors permanents a temps parciau 2008 : Passatge deus dus pòstes de formadors permanents a temps plen e creacion d’un pòste a temps plen En conclusion, lo CFPÒC qu’ei uei 5 emplegats permanents a temps plen ( 1 pòste de responsable, 1 pòste d’administracion, 3 pòstes de formadors), e tanben, 10 formadors vacataris e un quinzenat de formadors ocasionaus Concretament, lo CFPÒC que perpausa diferentas formacions : Los cors taus adultes : « Los Setmanèrs » e los estagis « Parlar », entà preparar los diplòmas d’Escapolaire, e B2. la formacion : La formacion professionau,«la Formacion de Formadors » entà hà’s formador deu CFPÒC d’Ortès e donc formador en lenga occitana ; la formacion continua, la formacion personalizada la preparacion au concors d’entrada de las escòlas laïcas occitanas Calandreta e deus IUFM, opcion occitan Los metòds pedagogigcs que balhan la prioritat a la comunicacion, a l’expression orau, e qu’esvitan arreviradas sistematicas L’objectiu principau qu’ei formar locutors actius entà assegurar la perennitat de l’Occitan. Tad aquò, lo nombre d’aprenents dens un medish grop ne serà pas mei de 10 aprenents , aquò dens la tòca de favorizar la dinamica de grop e la presa de paraula de cadun. Qu’ei a comptar d’aquesta foncion comunicativa que seràn determinadas e estudiadas las nocions gramaticaus. Situacions ludicas que son emplegadas meilèu que exercicis calhats, entà tribalhar aquestas nocions e aquesits , qui s’esfòrçan apuish d’utilizar dens la vita vitanta. L’oralitat e l’interactivitat que son, segon la pedagogia voluda peu CFPÒC, elements màgers a l’aprenedissatge de la lenga ; cada aprenent estant actor de la soa formacion. Enfin, lo formador que hè lo punt regularament deus aquesits deus aprenents e convida aquestes a har parièr de cap au lor objectiu personau. Los progrès de la persona aprenenta que’s mesuran non pas dens un saber teoric mes dens las soas competéncias lingüisticias a comunicar .
0.603597
curate
{"ca": 0.60768779342723, "oc": 0.2323943661971831, "es": 0.08245305164319248, "zh": 0.006161971830985915, "gl": 0.03755868544600939, "fr": 0.03374413145539906}
http://cfpoc.com/-Qui-em-.html
mc4_ca_20230418_10_483495
02 Abril 2018 08:30 Classes particulars setmanals o quinzenals per apprendre Reiki i meditació. Classes privades adaptades als teus horaris i disponibilitat.
0.571659
curate
{"pt": 0.12258064516129032, "ca": 0.8774193548387097}
http://jordiibern.com/index.php/es/2013-12-05-10-43-48/cursos-de-reiki/classes-particulars-de-reiki-a-barcelona-20.html
crawling-populars_ca_20200525_46_30052
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina: Amb Antoni Bassas a "Divendres" (13/07/2017) La setmana del Bassas Cap de setmana Divendres per Catalunya La proposta de Meri Falgueras Taula d'actualitat Divendres - 21/07/2017 Divendres - 20/07/2017 Divendres - 19/07/2017 Divendres - 18/07/2017 Divendres - 17/07/2017 Divendres - 14/07/2017 Divendres - 13/07/2017 Divendres - 12/07/2017 Divendres - 11/07/2017 Divendres - 10/07/2017 Telenotícies vespre Telenotícies vespre - 20/03/2020 Polònia Polònia - 19/03/2020 Telenotícies vespre Els Mossos multen tots aquells vehicles que circulen sense motiu justificat Crims Crims - Machala Planta baixa L'increment d'ús de mascaretes: són útils? Està passant Està passant - 20/03/2020 Notícies 3/24 Méteo TNV 20 Telenotícies vespre Un dinar amb 80 persones, origen del brot d'Igualada, segons Salut Telenotícies migdia A Espanya es prohibeix l'esport a l'aire lliure mentre altres països el recomanen Crims Crims - Mataiaies Està passant Està passant - 20/03/2020 Polònia Polònia - 19/03/2020 Quatre gats Dones polítiques Dies de coronavirus Dies de coronavirus: 19-20 de març El llenguado Els dialectes i la parla del Rosselló Crims Crims - Machala Sense ficció Els supervivents del vol 9525 de Germanwings Quan arribin els marcians La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana Adossats Adossats, de Ramon Madaula Sense ficció Pilots © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
0
curate
{"ca": 0.634024303073624, "es": 0.029306647605432452, "pt": 0.1958541815582559, "it": 0.031451036454610434, "en": 0.061472480343102216, "fr": 0.034310221586847746, "sv": 0.013581129378127233}
: /tv3/alacarta/divendres/la-setmana-del-bassas/video/5678950/
oscar-2301_ca_20230418_7_113843
La Diputació de Tarragona modifica el calendari de pagament de tributs locals a través de BASE per alleugerir la càrrega econòmica de la ciutadania davant la crisi de la COVID-19 Imprimir PDF La Diputació de Tarragona ha resolt, mitjançant un decret signat aquest dimecres, suspendre els períodes d’ingrés inclosos al 'Calendari Fiscal i Anunci de Cobrament Any 2020' pel que fa als ingressos de dret públic de venciment periòdic i notificació col·lectiva dels municipis que tenen delegada la recaptació a través de l'organisme autònom BASE (www.base.cat). Aquesta mesura excepcional s'aplica en el marc de l'estat d'alarma causat per la COVID-19, i pretén evitar danys i perjudicis de difícil reparació als ciutadans i ciutadanes que, a causa d'aquesta crisi sanitària sense precedents, difícilment podran efectuar pagaments amb normalitat. El decret de la Diputació de Tarragona s'ha dictat després que, avui mateix, s’ha publicat al Boletín Oficial del Estado el Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, que dedica l’article 33 a la suspensió de terminis en l’àmbit tributària. No obstant, aquest precepte no adopta cap mesura específica en relació amb els ingressos de notificació col·lectiva i venciment periòdic regulat a l’article 62.3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ni a la suspensió de la pràctica de les liquidacions tributàries per part de l’Administració. Així doncs, la Diputació considera necessari adoptar aquestes mesures en l’àmbit de la gestió dels ingressos, les quals contriburian a alleugerir la càrrega econòmica de la ciutadania. En concret, el text del decret de la Diputació de Tarragona resol suspendre els períodes d’ingrés inclosos al 'Calendari Fiscal i Anunci de Cobrament Any 2020' dels ingressos de dret públic de venciment periòdic i notificació col·lectiva dels municipis que tenen delegada a favor de la Diputació de Tarragona la recaptació dels seus ingressos de dret públic. Així mateix, estableix que per aquests ingressos no començaran, ni s’acabaran en el cas de què s’haguessin iniciat, els terminis de pagament previstos en els respectiu anunci de cobrament, i resta ajornat aquest inici, o acabament, fins que s’alcin les mesures relacionades amb l’estat d’alarma. Finalment, també resol suspendre l’emissió de liquidacions a practicar per l’Administració en les mateixes condicions establertes per als ingressos de venciment periòdic i notificació col·lectiva. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, destaca que «la institució està impulsant un seguit de mesures extraordinàries que contribueixen a que la ciutadania i el món local puguin fer front a la situació actual». En aquest sentit, el president de l'organisme autònom BASE-Gestió d'Ingressos, Eduard Rovira, assenyala que «aquesta mesura en concret respon a la voluntat, tant de la Diputació de Tarragona com de tots els ens locals que deleguen la recaptació de taxes i impostos municipals, d'ajudar a la ciutadania alleugerint les seves obligacions tributàries en aquests moments difícils». Mesures per a les persones i els ajuntaments Aquestes mesures s'afegeixen a d'altres impulsades per la Diputació de Tarragona per garantir la seguretat de les persones davant la crisi sanitària. En aquest sentit, el passat 14 de març, en el marc de les actuacions excepcionals de prevenció i contingències davant el COVID-19 i d'acord amb el reial Decret 463/2020, de 14 de març i el Decret de la Presidenta 2020-0000881, de 15 de març, la Diputació de Tarragona també va suspendre tots els terminis de presentació de sol·licituds de diferents convocatòries d'ajuts en règim de concurrència competitiva, la majoria dels quals adreçades als ens locals de la demarcació de Tarragona, i tots els terminis de presentació de justificacions oberts en l'actualitat. D'aquesta manera, i a més de garantir la seguretat de les persones, l'administració supramunicipal alleugereix la càrrega administrativa dels ajuntaments.
0.841472
curate
{"ca": 0.9970267591674926, "en": 0.002973240832507433}
https://www.santaoliva.cat/ca/noticies/la-diputacio-de-tarragona-modifica-el-calendar-de-pagament-dels-tributs-a-traves-de-base/
mc4_ca_20230418_2_720840
Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil: de desembre 2014 Targetes musicals guanyadores del 2014 Després d'un primer trimestre ple d'activitats, ara fem un paronet per a descansar i agafar energies per al nou any. Des del Centre d'Estudis de la Unió Musical vos desitgem unes meravelloses festes de nadal i un feliç 2015! Qué millor que felicitar-vos amb les targetes guanyadores d'enguany. Com que tenim uns alumnes molt creatius, la comissió de delegats ha decidit donar també premis a la creativitat. Ací les teniu. Moltes gràcies a tots els qui heu participat i enhorabona als guanyadors. En tornar, podreu replegar el regalet que els reis mags vos deixaran a la Unió Musical. Targetes guanyadores per la seua creativitat: Eugen Simedre, clarinet Adele Fernández-Montes Pérez, clarinet Alejandro Martínez, saxòfon Targetes guanyadores: Lydia Jarén, clarinet Gorka Arrué, percussió Carmen Montiel Fuertes, flauta Publicat per Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil a 11:05 Cap comentari: Donació de 250kg d'aliments Ens comuniquen des de Cáritas Benaguasil que al concert d'ahir es replegaren 250kg d'aliments! Moltíssimes gràcies de nou a tots els qui ho heu fet possible! Publicat per Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil a 16:01 Cap comentari: Èxit al Concert Solidari de la Unió Musical de Benaguasil Comencem els Nadals amb bones sensacions, bona música i bons sentiments. No podem més que agrair a tots els qui hui dimecres ens heu acompanyat al concert solidari de la Unió Musical de Benaguasil. Ens hem vist desbordats per totes les aportacions dels assistents al concert per a col·laborar amb Cáritas Benaguasil. Moltíssimes gràcies als pares, iaios, familiars i amics que heu fet la vostra xicoteta donació. Entre tots hem aconseguit l'objectiu que ens havíem proposat, deixant xicotet una vegada més el nostre auditori. També vos donem les gràcies de part de Cáritas, qui ens ha mostrat la seua gratitud per l'event de hui i la gran quantitat d'aliments obtesos. I com no, donar l'enhorabona als nostres músics, des del més xicotets fins el més major, als més de 120 alumnes que heu participat en el concert,, tant en la banda com en el cor, així com als professors i músics de la societat que heu participat voluntàriament, donant el millor de cadascun de vosaltres. I als nostres directors José Carlos Hernández, Pablo Gimeno i Pep Domínguez, per haver-nos fet passar una meravellosa vesprada, mostrant-nos el treball que heu preparat al llarg d'estos mesos. Com ha dit en la presentació del concert el nostre director, Javier Doménech, des del centre pretenem educar els nostres alumnes per a fer, no sols bons músics, sinó també millors persones, i amb este tipus d'actes donem un pas més avant en este aspecte. Enhorabona una vegada més i gràcies a tots per haver-ho fet possible. A poc a poc anirem penjant fotos del concert. Taller musical per a pacients pediàtrics a l'hospital La Fe Ahir dimarts, alumnes del departament de piano, flauta i clarinet de la Unió Musical de Benaguasil, entre altres alumnes de piano del professor Rafael Salinas, en col·laboració amb l'associació Educació, Música i Acció Social (EMAS) participaren en un taller musical dirigit a xiquets ingressats a La Fe de València, amb la finalitat de fer-los més amena la seua estància a l'hospital. Els xiquets, dirigits pel nostre professor de flauta i director, José Carlos Hernández, participaren en el concert cantant cançons, siguent acompanyats pels músics assistents. L'experiència sigué especial i única per a tots, xiquets, músics, professors, pares assistents i personal de l'hospital, podent fer oblidar per un moment difícils situacions gràcies a la música. Des del nostre centre pretenem educar els nostres alumnes, a més de musicalment, en la solidaritat, empatia i col·laboració, en definitiva, educar bones persones, i traure el millor de cadascun d'ells. En primer lloc, agrair a l'associació EMAS l'oportunitat que ens ha donat per poder participar en este bonic event. Estem a la vostra disposició per a tot allò que necessiteu. També al personal de La Fe, per fer possible que ahir visquèrem moments que estem segurs que cap dels assistents oblidarà. Als alumnes assistents, pel vostre ben fer, per traure temps en moments de molta feina com són estos dies per a compartir allò que millor sabeu fer. Als pares, per recolzar-nos en tot el que vos proposem. I en especial, als mestres Vanessa Pons, José Carlos Hernández i Javi Doménech per dedicar el vostre temps lliure a seguir educant, transmitint als vostres alumnes els valors que vos caracteritzen com a grans persones que sou. Enhorabona pel treball de tots. José Rafael Pasqual Vilaplana visita el nostre centre Esta vesprada hem tingut el plaer de comptar en la nostre centre amb la presència del prestigiós director José Rafael Pasqual Vilaplana, qui ha dirigit junt els alumnes del curs de direcció Emusvall la nostra banda d'ensenyaments professionals, en l'assaig general per al concert solidari del dia 17 de desembre. Ací teniu algunes fotos. Publicat per Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil a 23:06 Cap comentari: Audicions 1r trimestre Ja han començat les primeres audicions del curs. Ací teniu els horaris. Dimarts 9 desembre Dimarts 16 desembre Dimecres 17 desembre Cor EE J. Carlos Hernández Divendres 19 desembre Vanessa Pons Dilluns 22 desembre ORFFBEN Orquestra de flautes Paco Maxtell Inma Fraile Publicat per Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil a 19:46 Cap comentari: Etiquetes de comentaris: Audicions, Informacions El pròxim dimecres 17 de desembre a les 19'30h tindrà lloc al nostre auditori un bonic concert en el que actuaran més de 150 alumnes del nostre centre. Serà un concert solidari en el que esperem que tots col·laboreu fent un donatiu d'aliments (arròs, llegums, oli, llaunes...), els quals podreu deixar a les portes de l'auditori el mateix dia del concert i que seran entregats a Caritas Benaguasil, solidaritzan-nos d'esta forma amb les persones del nostre poble que més ho necessiten. Al concert actuaran els alumnes de Cor i Banda d'Ensenyaments Elementals i la Banda d'Ensenyaments Professionals. Esperem omplir l'auditori fins a dalt i poder així, a més de gaudir amb bona música, compartir amb els més necessitats. Publicat per Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil a 20:26 Cap comentari: La música, un espai d'encontre El pròxim dimarts 16 de desembre, la Unió Musical de Benaguasil participarà amb l'associació EMAS (Educació, música y acció social) per acostar la música a xiquets malalts a l'hospital la Fe de València. EMAS és una associació formada per músics, pares i professionals de l'educació que creuen en el paper socialitzador i formatiu de la música. L'associació organitza cursos, tallers i concerts amb la intenció de compartir valors, fomentar la comunicació entre diferents sectors socials. El concert del dia 16 vol acostar la música als xiquets que estan hospitalitzats a l'hospital de la Fe. Per això, es farà un taller pràctic per tal de millorar la coordinació psicomotriu, l'atenció i la creativitat. Després, es farà un concert en el qual els assistents no sols podran escoltar música d'un grup de jóvens talents de la nostra societat, sino que també participaran al final del mateix amb les cançons que s'hauran montat prèviament al taller. Agrair la col·laboració dels nostres professors Vanessa Pons, José Carlos Hernández i Javier Doménech, així com als alumnes de piano, clarinet i flauta que participaran en este bonic event i a tots els qui ho faran possible. Publicat per Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil a 16:26 Cap comentari: En breu publicarem les dates d'audicions i concerts de Nadal! Estan a punt d'arribar. Publicat per Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil a 22:28 Cap comentari: II Concurs de targetes nadalenques Unió Musical de Benaguasil II CONCURS DE TARGETES NADALENQUES Podran participar en el II Concurs de Targetes Nadalenques tots els alumnes que estiguen matriculats al Centre d’Estudis Unió Musical de Benaguasil. CATEGORIA A: Ensenyances Iniciacials (5, 6 i 7 anys) i primer i segon curs d'Ensenyaments Elementals. CATEGORIA B: Tercer i quart curs d'Ensenyaments Elementals i primer i segon curs d'Ensenyaments Professionals. CATEGORIA C: De tercer fins a sext curs d'Ensenyaments Professionals. El termini d’entrega serà fins el dilluns 15 de desembre. Seran premiades tres targetes, una per cada nivell, rebent un obsequi cadascuna d’elles. Totes les targetes estaran exposades al hall de l’auditori durant els dies de Nadal. Publicat per Centre d'Estudis Unió Musical de Benaguasil a 22:26 Cap comentari: Èxit al Concert Solidari de la Unió Musical de Ben... Taller musical per a pacients pediàtrics a l'hospi... José Rafael Pasqual Vilaplana visita el nostre cen... II Concurs de targetes nadalenques Unió Musical de...
0.770579
curate
{"ca": 0.9423670668953688, "en": 0.01921097770154374, "cs": 0.0016009148084619785, "es": 0.026758147512864493, "sv": 0.0024013722126929675, "de": 0.0006861063464837049, "fr": 0.0069754145225843335}
http://centre-estudis.blogspot.com.es/2014/12/
racoforumsanon_ca_20220809_0_344551
L'entorn de Valls i els partits hereus de l'autonomisme de CiU(Lliures, Convergents i Units per Avançar) han creat el partit autonomista de dretes que actors com la Vanguardia tant desitjaven. A més sembla que personatges tan sinistres com Duran i Lleida tindran rellevància dins el partit. Botiflerisme caspós en estat pur Un partit ple de gent que dóna suport als empresonaments, les polítiques espanyolistes i que s'oposa al dret a l'autodeterminació es pot dir catalanista o hereu de CiU? No, això que volen crear és molt pitjor, és un espanyolisme amb pàtina regional i folclòrica més equiparable a UPN o Foro Asturias. És com el PSC però de dretes. Més aviat, és com JxCat sene ser independentista. No, perquè és obertament espanyolista.
0.782501
curate
{"ca": 1.0}
crawling-populars_ca_20200525_41_247955
Menú BARCELONA, 20 nov. (EUROPA PRESS) - ERC guanyaria les eleccions a Catalunya amb el 23,9% dels vots i entre 37 i 38 escons, mentre que Cs, JuntsxCat i el PSC es disputarien el segon lloc amb una forquilla d'entre 24 i 25 diputats, segons un sondeig publicat aquest dilluns pel diari 'El Periódico' i recollit per Europa Press. L'enquesta situa Cs amb un lleuger avantatge i el 18,6% dels sufragis, seguit del PSC amb el 18,1% i JuntsxCat --candidatura de Carles Puigdemont i el PDeCAT--, que obtindria el 16,85%. Els seguirien CatComú amb el 8,6% dels vots i entre 9 i 10 escons, la CUP amb el 6,3%, i entre 7 i 8 diputats, i el PP seria l'última força al Parlament amb 6 o 7 escons i el 5,7% dels vots. Així, l'independentisme conservaria la majoria absoluta de la Cambra, que en l'anterior legislatura va sumar 72 diputats --62 de JxSí i 10 de la CUP--, en aconseguir entre 68 i 71, però no arribaria a la meitat de vots, perquè es quedaria en el 46,7%, davant el 42,4% dels partits clarament contraris a la independència --CatComú ha rebutjat públicament que se'l compti en cap dels dos blocs--. Pel que fa als líders polítics, el republicà Oriol Junqueras és el més ben valorat amb un 5,5; seguit del diputat d'EnComúPodem i el candidat dels 'comuns' el 21-D, Xavier Domènech (5,4); i del president de la Generalitat rellevat, Carles Puigdemont, amb un 5,2. Suspenen la resta de candidats a la Presidència: Carles Riera (CUP) obté un 4,6; Miquel Iceta (PSC), un 4,4; Inés Arrimadas (Cs) assoleix un 3,2, i Xavier García Albiol es queda en un 2,2. L'enquesta es va fer a partir de 800 entrevistes telefòniques entre el 15 i el 18 de novembre, després de formalitzar-se que ERC i el PDeCAT no compartirien candidatura, i amb el Govern revocat repartit entre la presó i Brussel·les. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
0.721096
curate
{"es": 0.14871974745703262, "ca": 0.8372500876885304, "en": 0.01403016485443704}
: /espanya/noticia-erc-guanyaria-cs-rivalitzaria-amb-juntsxcat-psc-per-ser-segon-segons-sondeig-20171120085630.html
naciodigital_ca_20220331_0_187974
El primer ministre britànic, David Cameron, ha telefonat avui al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per expressar-li la seva "gran preocupació" pels incidents que s'estan succeint en els últims dies en relació a Gibraltar, segons que ha informat Reuters i ha confirmat el mateix Cameron via Twitter. "Li he deixat clar les meves preocupacions sobre Gibraltar i que la nostra posició sobre la sobirania no canviarà", ha explicat Cameron en el seu compte poc després que hagi transcendit la trucada telefònica que el primer ministre britànic ha qualificar de "constructiva". Segons fonts del govern espanyol, Mariano Rajoy li ha traslladat al primer ministre britànic que les relacions entre els dos països, així com els possibles conflictes, s'han de solucionar amb "honestedat" i li ha expressat que les últimes accions unilaterals de Gibraltar són "inacceptables". En un comunicat, el govern espanyol ha informat que Rajoy i Cameron han parlat durant deu minuts, subratllant que ha estat a iniciativa del primer ministre britànic.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/noticia/57737/cameron-expressa-gran-preocupacio-rajoy-gibraltar
mc4_ca_20230418_13_149119
Llarga nit de reggae i estils relacionats al Cruïlla de Cultures. Aquest passat divendres unes 3000 persones van acudir a l'Espai l'Arquera per gaudir d'una marató musical capitanejada pels jamaicans The Wailers i seguida per bandes estatals amb molta projecció: Black Gandhi, Flowklóricos i The Emeterians. (...) El dominicà José Alberto El Canario i el cubà Isaac Delgado van posar la veu a la nit més afrocubana del Cruïlla de Cultures de Mataró, un regal pels sentits i una autèntica lliçó de ritmes i possibilitats de diàleg musical entre artistes de les dues bandes de l'Atlàntic. Acompanyats per l'impressionant geni d'Horacio El Negro a la bateria i Giovanni Hidalgo a la percussió -congues i altres-, l'espina dorsal de l'espectacle van ser els 18 músics de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics de Barcelona, formada per alumnes i exalumnes de l'escola superior catalana. Els músics de l'orquestra barcelonina van aparèixer reforçats per músics de luxe com Javier Colina al contrabaix, Perico Sambeat al saxo, Carlitos Martín al trombó i Diego Urcola a la trompeta. (...) * Articles publicats a Diaridelamusica.com. La mataronina Clack Produccions és la responsable de nutrir de continguts textuals i àudiovisuals la web del festival Cruïlla de Cultures, cròniques que també es poden llegir a la web pròpia del projecte Diaridelamusica.com.
0.710263
curate
{"ca": 0.9607698001480385, "fr": 0.007401924500370096, "en": 0.03182827535159141}
http://joansalicru.blogspot.com/2009/07/wailers-lideren-la-nit-reggae-del.html
racoforumsanon_ca_20220809_2_862632
Des de l’Assemblea d’Endavant de Girona i des del Casal Popular La Pioixa de Bordils, us convidem al concert que el pròxim divendres 8 de maig es realitzarà al Pavelló Nou de Bordils. El concert començarà a les 22.00 hores i comptarà amb les actuacions de At-versaris, KOP, Berri Txarrak i DJ. Txus. Aquest concert està emmarcat dins la campanya “Capitalisme és crisi”, que neix amb la voluntat de donar respostes per entendre l’actual crisi econòmica, i apuntar alternatives que permetin avançar cap a la superació del sistema capitalista i les seves crisis.Ja es poden comprar les entrades anticipades.- Aconsegueix la teva entrada anticipada a través d'aquest bloc, des del següent enllaç: venda d'entrades anticipades- Compra la teva entrada anticipada als següents punts de venda:GIRONA: Centre Social La Màquia, Partisano, Moby Disk.BARCELONA: Restaurant Terra d’Escudella, Mai MoriremARBÚCIES: Casal Popular L’ArboçMANRESA: Cafè L’HabanaLA BISBAL D’EMPORDÀ: Casal Estel RoigSABADELL: Casal Independentista i Popular Can CapablancaVILAFRANCA DEL PENEDÈS: Associació Cultural La FornalTARRAGONA: Casal Popular Sageta de FocLLEIDA: Taverna La FalcataCARDEDEU: CSA Casino Popular Com arribar a Bordils?El municipi de Bordils es troba a 13 quilòmetres de la ciutat de Girona. Per arribar-hi, s'hi pot accedir per diverses vies: Per carretera: sortida número 6 de l'autopista AP-7, a l'alçada de Sant Julià de Ramis. Agafar la carretera C-66, direcció Celrà, i arribar a Bordils. Amb tren: Bordils disposa d'una estació de tren, i rep passatgers tan des de Barcelona com des de Figueres. Des de Barcelona, els trens que viatgen cap a Bordils surten de l'Estació de Sants a les 15.16h, 17.16h i 19.16h. Des de Figueres, a les 17.52h, 18.54h, 19.24h i 19.56h. Per consultar horaris, podeu entrar al lloc web de Renfe. Amb bus: Línia Girona - Cassà - Palafrugell - La Bisbal d'Empordà - Girona. Consultar horaris al lloc web de Sarfa. Per més informació, podeu visitar el lloc web de l'Ajuntament de Bordils. Endavant (OSAN) - Assemblea Comarcal del GironèsOrganització Socialista d'Alliberament Nacionalhttp://www.endavantgirona.blogspot.comhttp://www.endavant.org un parell d'asumptes; quin és el primer Grup que toca i fins a quina hora més o menys? segona, avui m'han dit que fa anys van veure en Juanra cremar una estelada a Celrà, això podria ésser cert? A mi també m'ho ha dit més d'un, però no sé pas si és cert... em costa de creure i molt però vaja no seria el primer cas de gent que canvia de bàndol. Ahir vaig anar al concert i va ser brutal però li va faltar algu, crec que era el dj que fallava i la bateria canviaba molt respecte l'ex-bateria. Un 10 pels organitzadors doncs si, va estar molt bé, llàstima que cobrèssin la meitat i només toquèssin 50 minuts... molt ben organitzat i decorat! !
0.879901
curate
{"ca": 0.9781048097631012, "eu": 0.0017946877243359654, "fr": 0.020100502512562814}
mc4_ca_20230418_17_685795
Immobilier Espagne - Catalogne - Cambrils | Domaza.fr Immobilier Espagne - Catalogne - Cambrils Andalousie 2 102 Benijofar 109 Altea 97 Alicante 2 503 Costa del Garraf 85 Catalogne 1 487 Costa Granadina 16 Moraira 114 Rojales 90 Benissa 128 Barcelone 531 Denia 440 Malaga 0 Madrid 0 Marbella 640 Orihuela 699 Costa Daurada 85 Costa del Maresme 96 Costa Dorada 77 Costa Brava 282 Murcie 630 Alcanar 0 Benidorm 139 Finestrat 100 Costa del Azahar 8 Tenerife 495 Estepona 215 Mijas 258 Îles Baleares 1 099 Lloret de Mar 185 Costa Cálida 289 Xabia 286 Costa Blanca 6 086 Costa del Sol 1 777 Valence 713 Îles Canaries 732 Majorque 1 103 Torrevieja 899 Orihuela Costa 512 Albons Alella Altafulla Ametlla del Valles (l') Arenys de Mar Avinyonet de Puigventos Avinyonet del Penedes Badalona Barcelone Begur Bellcaire d'Emporda Blanes Cabrera de Mar Cabrils Calafell Caldes de Malavella Calella Callus Calonge Cambrils Capellades Casserres Castell-Platja d'Aro Castelldefels Comarruga Corbera de Llobregat Creixell Cubelles Cunit Dosrius Empuriabrava Escala (L') Escala(L') Esplugues de Llobregat Garriga (La) Gava Gerone Granollers Hospitalet de Llobregat (L') Lloret de Mar Malgrat de Mar Martorell Masnou (El) Mataro Maçanet de la Selva Molins de Rei Mont-roig del Camp Montgat Mora la Nova Olivella Palafolls Palau-sator Palau-saverdera Pals Peralada Pineda de Mar Playa de Aro Port de la Selva (El) Prat de Llobregat (El) Premia de Dalt Premia de Mar Pubol Puigcerda Ramblas (Las) Rasquera Roda de Bara Roda de Ter Roses Rubi Rupit i Pruit S'Agaro Salou Sant Adria de Besos Sant Andreu de Llavaneres Sant Antoni de Vilamajor Sant Boi de Llobregat Sant Cebria de Vallalta Sant Feliu de Guixols Sant Just Desvern Sant Llorens Savall Sant Pere de Ribes Sant Pere de Vilamajor Sant Pol de Mar Sant Vicens de Montalt Santa Coloma de Cervello Santa Cristina d'Aro Santa Susanna Segur de Calafell Serra de Daro Seva Sitges Tagamanent Tarragone Teia Terrassa Tiana Tora Torredembarra Tossa de Mar Vallromanes Vendrell (El) Vespella de Gaia Vidreres Vilanova del Valles Vilanova i la Geltru Vilassar de Dalt Vilassar de Mar > Immobilier / Catalogue de l'immobilier / Immobilier / Espagne / Catalogne / Cambrils 41.067553647462000 1.043241016964400 18 Terrain à bâtir 199 000 € 4828743
0.624867
curate
{"fr": 0.11169977924944813, "es": 0.2507726269315673, "ca": 0.6375275938189845}
https://www.domaza.fr/immobilier_espagne_catalogne_cambrils-54-0-202-2993-15427-0-sl/
crawling-populars_ca_20200525_42_94590
És l'autorització necessària per poder ocupar puntualment un espai a la via pública amb motiu de la càrrega o descàrrega de mobles i estris domèstics derivats d’una mudança, amb o sense interrupció de la circulació.. En línia: Presencialment: Per correu postal: Si la sol·licitud es fa presencialment, l’autorització pot ser immediata, previ informe favorable de la Policia Local. Totes aquelles persones jurídiques o físiques majors d’edat, o representant, que necessitin ocupar la via pública pels motius abans indicats. S’hauran de col·locar els senyals de trànsit que indiqui la Policia Local amb 48 hores d’antelació a l’ocupació, per la qual cosa la sol·licitud s’haurà de fer abans d’aquest termini. Si per qualsevol motiu no es pogués donar l’autorització al moment, s’haurà de refer la sol·licitud deixant un marge mínim de 7 dies hàbils d’antelació a l’ocupació. Igualment, si la sol·licitud es fa per qualsevol altra via que no sigui presencial, sempre s’ha de presentar amb 7 dies hàbils d’antelació. Ordenança fiscal núm. 12: Taxa per a la utilització privativa i aprofitament especial de domini públic local.
0.775186
curate
{"ca": 0.9703237410071942, "es": 0.013489208633093525, "pt": 0.01618705035971223}
: /go.faces?xmid=23240&caseid=sf:9819
mc4_ca_20230418_6_181938
Lloguer xalets a Cubelles - habitaclia Lloguer xalets a Cubelles 4 anuncios de xalets de lloguer Cubelles Lloguer xalets obra nova a Cubelles Lloguer xalets preus rebaixats a Cubelles Lloguer xalets amb parking a Cubelles Lloguer xalets amb piscina a Cubelles Lloguer xalets amb terrassa a Cubelles Lloguer xalets amb jardí a Cubelles Lloguer xalets amb ascensor a Cubelles Lloguer xalets amb xemeneia a Cubelles Lloguer xalets moblats a Cubelles Lloguer xalets prop del transport públic a Cubelles Lloguer xalets sense amoblar a Cubelles Avui disposem de 4 xalets en lloguer a Cubelles. També trobaràs xalets en venda i obra nova a Cubelles. El portal immobiliari habitaclia.com. Coneix tota l'oferta immobiliària a Cubelles des d'habitaclia.com. A habitaclia trobaràs el que estàs buscant, i si no, pots donar-te d’alta al nostre servei d’alertes i t’avisarem de forma gratuïta. habitaclia.com > Barcelona > Garraf > Filtre > Lloguer Cubelles > Lloguer xalets Cubelles Naus industrials Cubelles Lloguer lofts amb piscina a Cubelles Lloguer cases aparellades segona mà a Cubelles
0.698003
curate
{"ca": 0.9273584905660377, "es": 0.03773584905660377, "en": 0.03490566037735849}
https://catala.habitaclia.com/lloguer-xalets-cubelles.htm
mc4_ca_20230418_6_259370
Pic màxim d’intensitat i d’extensió aquest divendres entre el matí i el migdia. S’espera afectació sobretot demà a l’interior de les comarques de Tarragona, sud de la Catalunya Central i prelitoral de Barcelona, en especial a les zones més altes. Mentre duri el vent fort s’aconsella evitar zones de bosc Mentre duri el vent fort s’aconsella evitar zones de bosc, inclosos parcs i jardins en l'àmbit urbà a les zones afectades, i condicionar les activitats a l’exterior a la seguretat davant el ventEs recomana extremar la prudència en la mobilitat a les zones amb fort vent Protecció Civil de la Generalitat ha activat l’ALERTA del pla VENTCAT ateses les prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de fort vent des d’avui i fins el proper dissabte, amb especial intensitat demà divendres. L’episodi assolirà el seu pic d’intensitat i extensió demà al migdia amb una afectació generalitzada a la meitat oest i sud de Catalunya, especialment a l’interior de Tarragona i Barcelona, sud de la Catalunya Central i Ponent. El vent serà de component oest i podrà superar els 100 km/h a molts punts amb vent sostingut també elevat. Els valors màxims s’esperen a les zones més elevades tant del prelitoral com del Pirineu i Prepirineu. Segons les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya, la previsió de fort vent serà generalitzada per a tot Catalunya, atès que els avisos de l’SMC inclouen totes les comarques de Catalunya. Les zones amb més risc d’afectacions seran les comarques del Priorat, del Camp de Tarragona, del litoral i prelitoral centrals, inclòs el Vallès, i de la Catalunya Central sobretot a la meitat sud especialment l’Anoia. El vent també podrà generar afectacions a les comarques de Ponent i als cims de l’àrea pirenaica Amb el pas de les hores, l’afectació per ventades s’anirà reduint en intensitat i a partir del dissabte al matí s’espera que la situació es normalitzi. Protecció Civil de la Generalitat demana especial prudència en les activitats a l’aire lliure demà ja sigui en zones urbanes pel risc de caiguda de branques, arbres o altres elements estructurals, com també a les zones rurals. Cal evitar aquestes zones arbrades, incloses les d'àmbit urbà, mentre bufi el vent fort a les zones afectades. Mentre duri el vent fort a les zones afectades es recomana que les activitats previstes a l’exterior es realitzin només si es pot garantir la seva seguretat, comprovant que no hi ha risc de caiguda d’objectes que puguin produir danys. Cal tenir especial cura amb els elements mòbils tipus carpes o similars i amb la proximitat d’arbrat, bastides i murs de tancament susceptibles de ser inestables. Prealerta ALLAUCAT i INUNCAT Protecció Civil de la Generalitat també ha posat en prealerta el pla ALLAUCAT pel perill d’allaus FORT (4 en una escala de 5) a l’Aran i franja nord de la Pallaresa degut a la previsió de pluja, neu i vent en aquesta zona. Pel que fa a l’INUNCAT, aquest s’ha posat en prealerta per la previsió de pluja continuada que pot fer créixer els cabals dels rius a les comarques de la Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Cerdanya. Arxivat a: ALERTA VENCAT
0.862851
curate
{"ca": 0.990990990990991, "en": 0.009009009009009009}
http://m.manresadiari.cat/noticies/detail.php?id=54742
mc4_ca_20230418_3_401408
Un curtmetratge de la xativina Rocío Sanchis guanya el concurs del Projecte Momo d’innovació educativa – Blog Ajuntament de Xàtiva Un curtmetratge de la xativina Rocío Sanchis guanya el concurs del Projecte Momo d’innovació educativa Publicat 20 Juliol, 2020 · Actualitzat 24 Juliol, 2020 Xàtiva, 20 de juliol de 2020.- L’audiovisual de la xativina Rocío Sanchis, del col·legi Nuestra Señora de la Seo (Dominiques Xàtiva), ha resultat guanyador pel que fa als treballs executats per alumnes dins del Projecte Momo d’innovació educativa. Tags: curtmetratgeefectes especialsProjecte Momo by Jesus Felix · Published 25 Gener, 2016 · Last modified 19 Febrer, 2016 by admin · Published 28 Juny, 2019 Notícia següent L’Ajuntament de Xàtiva inverteix 20.000 euros en diferents obres de millora a la pedania de Sorió Notícia anterior L’Escola Oficial d’Idiomes de Xàtiva es prepara per al curs 2020/2021
0.739988
curate
{"ca": 0.8793686583990981, "en": 0.12063134160090191}
https://blog.xativa.es/2020/07/20/un-curtmetratge-de-la-xativina-rocio-sanchis-guanya-el-concurs-del-projecte-momo-dinnovacio-educativa/
mc4_ca_20230418_4_779121
Accepto els termes i condicions i la política de privadesa Declaro que tinc més de 16 anys i és legalment responsable La informació recollida en aquest formulari s'emmagatzema en una base de dades interna sota la responsabilitat d'IDgrafix i és necessari per permetre-vos utilitzar totes les funcions del lloc (compres, navegació, contacte, etc.) de manera segura. D'acord amb la llei, teniu accés a les vostres dades a la pàgina "El meu compte" després d'iniciar la sessió.
0.742003
curate
{"ca": 0.9638297872340426, "es": 0.036170212765957444}
https://www.idgrafix.fr/ca/contactez-nous
mc4_ca_20230418_11_246907
28404 - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB Pàgina inicial > Resultats de la cerca: 28404 4 p, 22.0 KB Literatura de la Segona Llengua (Filologia Alemanya) [28404] / Pago, Kàtia ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres 3 p, 168.7 KB Literatura de la Segona Llengua (Filologia Alemanya) [28404] / Rossell Ibern, Anna ; Springer, Bernd ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres 2 p, 34.4 KB Literatura de la Segona Llengua (Filologia Alemanya) [28404] / Rossell, Anna ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres 2 p, 34.9 KB Literatura de la Segona Llengua (Filologia Alemanya) [28404] / Rossell, Anna ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres 2 p, 17.7 KB Literatura de la Segona Llengua (Filologia Alemanya) [28404] / Rossell, Anna ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres 6 p, 18.8 KB Literatura de la Segona Llengua (Filologia Alemanya) [28404] / Rossell, Anna ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
0.444295
curate
{"ca": 1.0}
https://ddd.uab.cat/search?f=codiassignatura&p=28404&sc=1&ln=ca
oscar-2301_ca_20230418_9_329275
[070] Títol d'adjunt a favor de Jaume Pujol expedit pel Consistori dels Jocs Florals de Barcelona, 1859. Arxiu particular (Barcelona). J. M. Domingo (ed. ), Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme, Barcelona, 2011, p. 203.
0.598431
curate
{"ca": 0.9259259259259259, "en": 0.07407407407407407}
http://www.geliv.ub.edu/jocs-florals-de-barcelona-1859-titol-dadjunt/
oscar-2301_ca_20230418_8_306456
Per A L'Entreteniment De Les Persones Que Volen Llegir I Seguir Els Estils De Vida Dels Seus Celebritats. Principal Xafarderies Biografia Patrimoni Net Xafarderies Biografia què causa la retroalimentació d'àudio? - Article Article Què causa els comentaris d'àudio? top-leaderboard-limit '> Tots ho hem sentit abans: un xisclet ensordidor que prové dels altaveus d'un concert o d'un altre esdeveniment que fa que tots els assistents es clavin els dits a les orelles i cridin: 'Feu que s'aturi'. Aquest tipus de comentaris són un problema constant per als enginyers d’àudio i és un fenomen tan molest com interessant. Tot i que hi ha molts casos de retroalimentació i algunes equacions matemàtiques seriosament complicades (com ara el intimidat Criteri d’estabilitat de Barkhausen), així com tota una sèrie de terminologies tècniques confuses, com ara “guanys” o “oscil·lacions”, ho mantindrem senzill i expliqueu què causa aquest so de comentaris insuportable que sentiu en sistemes de megafonia comuns. Hi ha tres components principals en un sistema PA típic: el micròfon per captar el senyal de so; l'amplificador per augmentar la potència del senyal; i l'altaveu que projecta el senyal cap a l'exterior amb la freqüència sonora desitjada. Depenent d’alguns factors, com ara la distància relativa entre els altaveus i la posició dels micròfons o la seva acústica, i l’acústica de la sala concreta on es configura el sistema de megafonia, el principal problema rau en el bucle d’àudio creat pels tres components. Si una persona toca el micròfon davant dels altaveus, la reverberació viatja a través del micròfon, cap a l'amplificador i sortint dels altaveus. Prou senzill, oi? Però la clau aquí és que el micro ésdavant dels altaveus. El so continu creat per la ressonància inicial que acaba sortint dels altaveus és després captat pel micròfon, que crea un bucle d'àudio circular que amplifica la seva pròpia freqüència i crea el desconfortable crit agut conegut com a retroalimentació. Els nois de so del vostre lloc de música preferit saben que és possible afegir una placa de mescla de so o un equalitzador al sistema de megafonia com a forma d’equilibrar tècnicament el bucle i tallar l’amplificació que causa aquest soroll aclaparador. Les bandes també poden situar els altaveus a una distància suficient de lluny dels micròfons i, en lloc d’això, utilitzar monitors de l’escenari per escoltar-se a si mateixos, per evitar comentaris. L’altra manera de reduir la retroalimentació a prova d’idiotes és col·locar sempre els altaveus davant del micròfon i assenyalant-los de manera que el bucle no es pugui completar mai. Els comentaris es veuen sobretot com una molèstia, però han estat utilitzats intencionadament per diversos músics al llarg dels anys a l’escenari o als seus discos. La primera instància de retroalimentació intencionada sobre una cançó va ser la introducció al clàssic dels Beatles 'I Feel Fine', on Paul McCartney va arrencar una A al baix mentre que les recollides de guitarra de John Lennon es dirigien cap al seu amplificador per fer un toc prolongat. abans de llançar-se a la pròpia cançó. Jimi Hendrix va aprofitar els comentaris en la seva famosa interpretació de 'Wild Thing' al Monterey Pop Festival, mentre que el guitarrista de Queen, Brian May, va dissenyar i construir una guitarra anomenada 'Red Special' per tal que fos retroalimentada. I, a més, hi ha el famós disc de Lou Reed de 1975, 'Metal Machine Music', que està format completament per bucles de retroalimentació. vespa vespa vs vesteig groc picada Articles Populars 25 coses que hauríeu de saber sobre Detroit 10 fets assassins sobre els malvats morts Aquí hi ha totes les pel·lícules, programes de televisió i sortides especials de Netflix al desembre del 2020
0.744892
curate
{"ca": 0.9428341384863124, "en": 0.023617820719269995, "pt": 0.004830917874396135, "it": 0.008051529790660225, "es": 0.020665593129361247}
https://ca.triniradio.net/what-causes-audio-feedback
wikipedia_ca_20230401_0_48529
Barri de Montserrat Montserrat és un grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 2 o de Llevant, al marge esquerre de la riera de les Arenes. Té una superfície de 0,12 km² i una població de 1.648 habitants el 2021. Està limitat al nord pel carrer de Salamanca, al sud per la carretera de Montcada, a l'est per l'avinguda de Madrid i a l'oest per l'avinguda del Vallès. Al nord del barri, i fins al passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), s'estén l'extens Polígon Industrial del Sector Montserrat (0,34 km²). Al sud del barri, sota la carretera de Montcada, hi ha un altre polígon industrial, el dels Bellots. Depèn de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, a Torre-sana. La festa major és el primer diumenge de juny. Història. El barri de Montserrat, també anomenat habitualment "Grups de Montserrat", va néixer arran de la construcció d'un polígon de pisos promoguts per l"'Obra Sindical del Hogar" l'any 1955, que va agafar el nom de la muntanya de Montserrat, que es pot contemplar fàcilment des del barri.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=48530
macocu_ca_20230731_3_533261
L’Handbol Amposta confirma la renovació d’Andrea Haro
0
curate
{"ca": 1.0}
oscar-2201_ca_20230904_5_131177
"Laeto animo" -que ve a voler dir "amb esperit joiós"- és la butlla papal que per sorpresa va convertir Barcelona en arquebisbat el Dissabte Sant de 1964. Però són els petits detalls dels moviments de l'Església catalana el que ens poden donar la pista de quan estan a punt les sorpreses. Així continua el que ja està publicat en l'edició anterior d'aquest bloc. Jordi Llisterri i Boix Sóc periodista. Director de la Fundació Catalunya Religio i coordinador de continguts de l'agència de serveis de comunicació Animaset. Col·laborador d'altres mitjans com La Vanguardia o Vida Nueva. Llicenciat en Ciències de la Comunicació a la UAB, em dedico a la informació religiosa des de principis dels anys 90. Vaig treballar gairebé dotze anys al programa Signes dels Temps de TV3, vaig formar part de l’oficina de premsa del Concili Tarraconense de 1995 i vaig col·laborar dos anys a l'Avui. Vaig treballar disset anys a la revista Foc Nou, vaig ser-ne director del 2000 al 2011, i vaig ser gerent de la seva editorial, que també publica El Ciervo i Dialogal. El 2005 vaig publicar el llibre Les ferides de l’Església catalana (Columna). Del 2005 al 2010 vaig col·laborar amb la Síndica de Greuges de Barcelona. Formo part del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, integrat a la Federació Catalana de Pax Romana. Vaig ser coordinador diocesà del MUEC, l'Acció Catòlica d'estudiants. Estic casat i tinc tres fills. Agenda destacat tot 05/12/2021 10:00 / Portes obertes Girona Portes obertes al Museu d'Història dels Jueus de Girona 05/12/2021 10:00 / Exercicis espirituals/ Recés Cornellà de Llobregat Recés per preparar Nadal a Cornellà 05/12/2021 11:00 / Concert La Vall de Bianya Concert de Nadal a Sant Martí de Capsec 05/12/2021 12:00 / Eucaristia/ Culte Manresa Missa a La Cova de Manresa amb la Coral Lerània Creeu un esdeveniment El més vist avui setmana mes Continuïtat al bisbat de Terrassa: Cristau nomenat bisbe El Papa accepta la renúncia de l’arquebisbe de París després de conèixer-... Bisbe Cristau de Terrassa: “Hem de superar les diferències” L’arquebisbe Planellas beneeix la nova instal·lació fotovoltaica del... Mercè Izquierdo, presidenta de Cristianisme al Segle XXI, Creu de Sant... Els Pessebres Vivents tornaran a l’activitat a 36 poblacions de Catalunya El pessebre de Barcelona Els bisbes parlen de la solemnitat de la Immaculada Continuïtat al bisbat de Terrassa: Cristau nomenat bisbe L'estel de la Sagrada Família ja corona la torre de la Mare de Déu Capellans cèlibes i capellans casats Bisbe Cristau de Terrassa: “Hem de superar les diferències” Octavi Vilà, reelegit abat de Poblet Sant Felip Neri inaugura l'orgue La vall de Núria, terra de verges trobades i pastors “El Museu de Tarragona podria ser el vaixell insígnia de la diòcesi, com... Festa Major a la Sagrada Família per inaugurar la Torre de Maria Banyoles, retorn als orígens del pare Butinyà Arquebisbe Planellas: “A l’Església hem de ser més austers” Manresa beatifica tres màrtirs caputxins en una cerimònia “per la... La catequesi apuntala a Montserrat el mètode del “fes i confia” Mor l’historiador i capellà Casimir Martí Mor mossèn Brustenga, un rector incansable Marc Timón magnifica la Sagrada Família A Twitter List by catreligio Catalunya Religió Actualitat Recull de notícies Agenda Panoràmica Veure la fe Monogràfics Propostes Butlletins Apunteu-vos al butlletí gratuït Butlletí Edició paper gratuïta Boletín Cataluña Religión La setmana de Catalunya Religió Bollettino Catalogna Religione Correu electrònic * Subscriu-me gratuïtament CAPTCHA Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.
0.75908
curate
{"ca": 0.9344808439755691, "it": 0.013325930038867296, "nl": 0.000832870627429206, "fr": 0.025541365907828985, "en": 0.01693503609106052, "es": 0.008883953359244865}
https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/laeto-animo?qt-el_m_s_vist_columna=2&page=1
mc4_ca_20230418_6_544045
Bonaventura Ansón, autor del cartell de la Fira Mercat de la Terrissa Catalana | Bonart Notícies Quart Bonaventura Ansón, autor del cartell de la Fira Mercat de la Terrissa Catalana Bonaventura Ansón, que el dia 15 de març inaugura De verd… a madur a la Fundació Valvi de Girona, ha realitzat el cartell de la XXIIè edició de la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart que enguany se celebrarà els dies 5 i 6 de maig, deixant les dates del desembre, habituals fins ara. Ansón, per la seva banda, inaugurarà el dia 15 de març l’exposició De verd… a madur a la Fundació Valvi de Girona. La mostra es podrà visitar fins al 28 d’abril a la fundació gironina de l’Avinguda Jaume I, 42. A la foto, un fragment del cartell de la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart. Etiquetes: Bonaventura Anson · Fira Mercat de la terrissa catalana de Quart · Fundació Valvi
0.764521
curate
{"es": 0.20139697322467986, "ca": 0.7986030267753201}
http://www.bonart.cat/actual/bonaventura-anson-autor-del-cartell-de-la-fira-mercat-de-la-terrissa-catalana/
crawling-populars_ca_20200525_7_71166
Malgrat que ha estat publicitada com una divertida comèdia, amb influències de Willy Wilder (no crec), no ho és tant si tenim en compte que tracta d’un tema tan complex com la construcció de la identitat dels individus i la mirada dels altres, amb els conflictes que això comporta. Sí, hi ha moments divertits (l’escena dels massatges) als quals contribueix l’indubtable talent interpretatiu de Guillaume, que fa dos papers, ell i la seva mare, en un enginyós recurs que reforça el missatge del film. Un film que va guanyar el Cèsar (els Gaudí francesos) a la millor pel·lícula. Completament justificat, crec jo. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Comentari Nom * Correu electrònic * Lloc web Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu. Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
0.771489
curate
{"ca": 0.9940119760479041, "fr": 0.005988023952095809}
: /jordicc/?p=262252
macocu_ca_20230731_9_42271
V Cursa de BTT Pedals de Tros i 3a Fira Biquer a Santa Coloma de Queralt
0
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_10_262379
Nota legal - Fundació Carles Pi i Sunyer La present pàgina web (http://www.pisunyer.org/) és propietat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, amb CIF núm. G-58302175 i domicili al carrer Gran Via de les Corts Catalanes, 491 (casa Golferichs), 08015 Barcelona. El contingut d'aquesta web, incloent-hi els textos, les imatges i qualsevol altre material, és propietat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals o dels tercers que n'hagin autoritzat l'ús d'aquests continguts a la Fundació. L'usuari del web dóna el seu consentiment exprés i inequívoc, i per tant, autoritza a la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals a incorporar les dades que facilita per aquest mitjà ais seus fitxers automatitzats, amb la finalitat de poder gestionar la seva petició i/o consulta, així com enviar-li informació sobre publicacions i activitats de la Fundació per qualsevol mitjà, inclòs el correu electrònic o mitjà equivalent. D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre Protecció de Dades de caràcter personal, els usuaris poden exercir el seu dret d'accés, rectificació, oposició i cancel·lació de les seves dades, adreçant-se a la Fundació per correu electrònic [email protected] o per correu postal a Gran Via de les Corts Catalanes, 491 (casa Golferichs), 08015 Barcelona, indicant clarament el dret concret que desitgen exercir. La
0.89345
curate
{"ca": 0.998576512455516, "eo": 0.0014234875444839859}
http://pisunyer.org.mialias.net/la-fundacio/nota-legal
racoforumsanon_ca_20220809_1_662855
Obro un fil per cobrir l'expedient ja que l'estimat EstatPropi, no es troba en condicions i jo no sóc a casa meva en aquests moments. El Barça, sense Messi, haurà de superar l'Sporting de Gijón per continuar la persecució al Reial Madrid a la LligaSense Messi i Busquets, sancionats, ni Éric Abidal, lesionat, el Barça rebrà, aquest vespre, a les 8, la visita de l'Sporting de Gijón. Serà l'enèsim intent dels blaugranes, a la desesperada, d'intentar-se acostar a un Reial Madrid que té 10 punts de marge i que aquest diumenge juga contra l'Espanyol. L'Sporting és un rival propici per al Barça, ja que arriba al Camp Nou com a segon pitjor equip de la Lliga, amb només 5 partits guanyats dels 24 que s'han disputat. Els asturians ja són a Barcelona, amb el nou tècnic Javier Clemente al capdavant, però també amb dos homes amb passat blaugrana: Enrique Castro, "Quini", i Abelardo. Aquest matí Pep Guardiola ha dirigit una suau sessió d'entrenament amb els 14 jugadors disponibles del primer equip més Tello, Muniesa, Dos Santos i Sergi Roberto del B. Thiago s'ha entrenat al marge i continua sent dubte. El Barça té una nova prova de foc contra l'Sporting per demostrar que no tira la tovallola i no desisteix en l'intent de guanyar el seu quart títol de Lliga consecutiu. L'equip de Guardiola sembla haver recuperat la seva millor versió després del bon nivell exhibit en les tres últimes cites contra el Bayer Leverkusen (1-3), València (5-1) i Atlètic de Madrid (1-2). I ho haurà de fer amb moltes baixes. A les ja conegudes d'Afellay, Villa i Fontàs, s'uneixen per aquest partit les de Messi i Busquets, sancionats, i Abidal, lesionat al pubis. A més es manté el dubte fins a l'últim moment de Thiago, afectat per unes molèsties a la tíbia. Guardiola, com ja és tradicional, recorrerà al filial, on Tello, Muniesa, Montoya, Sergi Roberto o Dos Santos podrien ser les alternatives.La baixa de Messi és especialment significativa, l'argentí es perd per primer cop un partit per sanció, i el Barça haurà de superar una baixa que li resta molt poder ofensiu. A més s'uneix a la de Busquets, una de les altres peces clau en l'esquema tàctic de Guardiola. L'avantatge és que els dos disposaran de descans -Messi té festa fins dilluns- per encarar amb plenes capacitats el duel de tornada d'aquest dimecres a la Champions contra el Leverkusen.L'onze blaugrana és una incògnita i el protagonisme ofensiu recaurà en homes com Iniesta, Alexis i Cesc. Pedro i Isaac Cuenca també podrien tenir la seva oportunitat per oferir profunditat i obrir la defensa asturiana, i així afavorir el joc entre línies de Cesc i Iniesta. Torna Clemente al Camp NouL'Sporting no està fent una bona temporada, i es troba a les places de descens, però amb Javier Clemente com a nou tècnic ha estat capaç de no perdre en els seu dos últims partits. Clemente i Guardiola es veuran les cares a la banqueta després de gairebé dos anys, just en un 4-0 del Barça a Valladolid que va significar el títol blaugrana i el descens de l'equip castellà. A més, Clemente va donar l'alternativa a Guardiola perquè debutés a la selecció, just fa vint anys. Adrian Colunga i Alberto Lora són les dues baixes importants amb què afronten l'encontre els asturians, mentre que el jove del planter Mendy es perfila com la principal novetat. 1. Sporting de Gijón no mereix (per joc) ser a primera. 2-L'arbitratge confirma un cop més, que desde la federació no volen que es repetixi el mateix campió 4 cops seguits. 3- Keita crack! Villa et trobo a faltar.. 4-Esperem que l'Apaño intenti puntuar aquest any, i no faci el paripé d'altres temporades per després perdre 4-0 0 5-0. 5- SEMPRE FCB!! SI HEM DE MORIR, SERÀ DE PEU! LLUITAREM FINS AL FINAL! Home, ara l'Sporting no es pot estar per floritures... per salvar-se han de fer un munt de punts, i per això han fitxat un entrenador resultadista com el Clemente. Però normalment l'Sporting intenta jugar bé, jo espero que se salvi. Per cert, la directiva tant fotre comèdia amb el Punto Pelota i és incapaç de fotre un cop de puny damunt la taula amb el tema arbitral (I ahir els del Punto Pelota eren al camp, per cert) Potser en Sandro ha demanat perdó..
0.852649
curate
{"ca": 0.9709231887569664, "cs": 0.000484613520717228, "en": 0.007269202810758419, "fr": 0.007026896050399806, "it": 0.005815362248606736, "es": 0.00848073661255149}
cawac_ca_20200528_4_27277
Ruta Barcelona és molt més El Meridià Verd: de Viladrau a Collformic Una sortida entre boscos de castanyesrs, roures, alzines i faigs per la vuitena etapa del Meridià Verd, una ruta de llarg recorregut que es va crear amb motiu de la commemoració europea del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal Itinerari: Plaça Major de Viladrau - riera Major - torrent de coll Pregon - can Bosc - riera de l'Erola - ermita de la Mare de Déu de l'Erola - torrent de la font de l'Or - turó de l'Oratori - collet de l'Estornell - santuari de Sant Segimon - font de Sant Miquel dels Sants - pla de la Barraca - camí de Matagalls - carena dels Roures - Sant Andreu de la Castanya - Collformic Viladrau El torrent de l'Oratori El Meridià Verd és una ruta de llarg recorregut que es va crear amb motiu de la commemoració europea del 200 aniversari del sistema mètric decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l'amidament de la distància entre Dunquerke, París i Barcelona. El projecte català, acabat el 2003, es distribueix en 11 etapes i uneix el Pirineu amb les platges del Maresme a través d'un corredor molt ben conservat, una successió de paisatges de gran interès natural que inclou prades i boscos alpins, de muntanya humida, de muntanya mediterrània i el propi de les planes del prelitoral i del litoral. L'etapa que et proposem transcorre pel vessant nord-oest del Parc Natural del Montseny, entre espessos boscos de castanyers, roures, alzines i, més amunt, de faigs. Primer es remunta suaument fins al santuari de l'Erola, des d'on s'inicia una forta pujada a Sant Segimon, indret singular de gran bellesa. Finalment, es descendeix a Collformic per la carena occidental del Matagalls. Recorregut El punt de partida és la plaça Major de Viladrau. Sortim en direcció oest pel carrer Pare Claret. Quan aquest gira a la dreta, prenem el de la Rectoria a l'esquerra, baixant fins al de Sant Segimon, que se segueix per la dreta. Deixem a la dreta l'accés al camp de futbol i travessem l'avinguda Montseny. A l'altra banda comença el camí de Sant Segimon, que es pren davallant a l'oest i després al nord fins al fons del torrent, des d’on es tomba al sud-oest per continuar descendint. Deixem a mà dreta dues cases i una pista i creuem la riera Major per una passera. Pugem pel marge de la riera i el camí s'eixampla. Seguim cap al sud-oest fins al llindar del bosc, on girem a la dreta. Sempre a ponent i remuntant suaument, passem per un llom, descendim i travessem el torrent de coll Pregon. A la cruïlla de camins al costat dels Molins continuem recte per la pista. 60 metres més enllà, just passat l'accés als Molins, la deixem i prenem un camí de l'esquerra. Pugem entre prats i camps de conreu i entrem al bosc. Deixem un trencall a l'esquerra i desemboquem a la pista de can Bosc, que seguim a l'esquerra. Més amunt, deixem a la dreta un accés a la part posterior de la masia i arribem a can Bosc. Voregem el frontal de la casa (a mà esquerra hi ha una font) i continuem cap al sud. Tot deixant una desviació a l'esquerra, creuem la riera de l’Erola. Entre grans castanyers i faigs centenaris Seguim cap al sud per un camí que remunta amb força per la castanyeda d'en Farigola. Travessem el torrent de la font de l'Or (hi ha una font homònima a l'esquerra) i ascendim cap al sud-oest fins al collet del turó de l'Oratori, a 1.017 metres d'altitud, on es troba un petit oratori d'obra. 200 metres més amunt, creuem dos torrents en un indret de gran bellesa entre grans castanyers i faigs centenaris. El camí tomba a ponent i flanqueja el vessant nord de Sant Segimon, que queda alçat al sud. El collet de l'Estornell Girem al sud i pugem per la carena. Desemboquem a la pista de Sant Segimon a Collformic, que per l'esquerra duu al santuari de Sant Segimon. A sobre, hi ha l'ermita de Sant Miquel dels Barretons. El santuari, lamentablement abandonat, està situat en un lloc magnífic, singular, amb aèries panoràmiques sobre la plana de Vic i el Pirineu Oriental. Seguim primer en direcció oest i després sud-est per la pista, passem per una petita fageda, tombem al sud i voregem la font de Sant Miquel dels Sants. Sempre per la pista principal, franquegem una tanca i arribem al torrent dels Rentadors, alimentat per les múltiples fonts del vessant occidental del Matagalls. El travessem i, immediatament després el del pla de la Barraca, punt en què deixem la pista, agafem el senderó que remunta a l'esquerra pel costat oest d’aquest darrer torrent. 300 metres després, girem al sud-oest fins al coll del pla de la Barraca, on enllacem amb el camí del Matagalls, senyalitzat com a GR 5-2, que seguim a la dreta tot baixant fort cap a Collformic per la carena dels Roures. Des d'aquí és contemplen bones vistes sobre el pla de la Calma. Creuem la pista que ve del pla de Cent Sous, per on transcorre la variant en BTT. Continuem davallant i travessem de nou la mateixa pista, que per l'esquerra duu a la masia de Sant Andreu de la Castanya, a Collformic, on acaba l'etapa. Observacions Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient. La ruta està senyalitzada amb marques blanques i vermelles del GR 5-2 i les del Meridià Verd, però no és pedalable: per arribar amb bicicleta a Collformic cal sortir des de Sant Julià de Vilatorta i seguir les indicacions pertinents. L'allotjament més proper és la masia de la Morera (municipi del Brull), situada 2,5 km a l'oest descendint per la BV-5301 i prenent una desviació a l'esquerra. Al mateix terme hi ha altres allotjaments rurals. Al vessant est del coll, el municipi de Montseny disposa d'hotels, allotjaments rurals, cases de colònies i càmpings, encara que es troben més lluny que l’hostatge del Brull. Autobús: L'empresa Sagalés disposa d'una línia d'autobús que comunica Viladrau amb Vic i les poblacions properes de dilluns a dissabte (93 889 25 77). ‎ Cotxe: Es pot arribar a Viladrau des de Vic prenent la carretera B-520 cap al SE. També s'hi pot accedir per la GI-543 des de la C-25 o Eix Transversal (sortida 202 a Coll de Revell).
0.809196
curate
{"ca": 0.991710875331565, "it": 0.0016578249336870027, "pt": 0.001326259946949602, "fr": 0.003812997347480106, "es": 0.001326259946949602, "ru": 0.00016578249336870026}
http://www.descobrir.cat/ca/rutes-barcelona/el-meridia-verd-de-viladrau-a-collformic-325.php
macocu_ca_20230731_3_328090
Neix una nova experiència de barri amb el projecte Zona 11 Personatges Gerard Ardanuy, Regidor de l'Eixample/ Guernica Facundo, responsable de LabCoop i membre de la Zona 11. Nou projecte de col•laboració a la Dreta de l’Eixample. Emprenedors socials, formadors i creatius es donen la mà per impulsar un nou model de barri. Us ho expliquem a l’Infobarris d’aquesta setmana. Des d’aquest laboratori d'idees ha sorgit la iniciativa de connectar tots els projectes creatius, empresarials i associatius de la Dreta de l’Eixample. En formen part escoles d’arts escèniques, d’economia o d’audiovisuals, així com entitats d’emprenedoria social, de disseny i de diferents àmbits de l’art i la cultura. Veiem que hi ha molta vida i molta iniciativa, molta creativitat, molta innovació, iniciativa emprenedora que no és visible, i a partir d’aquí és quan diem, per una banda, ‘fem-ho visible’ i, per l’altra, ‘fem coses conjuntament’. El districte ha acompanyat aquest procés durant gairebé un any. L'objectiu és que a partir del treball en comú es generi més activitat en una zona que consideren que no té prou vida associativa. De moment, un dels principals objectius del projecte es basa a donar visibilitat al barri, per això ja s’han començat a impulsar iniciatives que difonguin el que s’hi fa i estableixi lligams amb els veïns. La idea és fer partícip al veïnat del que estigui passant a la Zona 11, per tant, segur que en algun moment ens hi haurem de trobar. Tenen com a model els districtes creatius d’altres ciutats europees. En aquests casos, s’agrupen activitats econòmiques relacionades amb el coneixement i la informació. A Barcelona s’ha escollit el nom de Zona 11 ja que, simbòlicament, volen ser l’onzè districte de la ciutat.
0.843457
curate
{"ca": 0.9715281812899477, "ru": 0.028471818710052294}
mc4_ca_20230418_12_226245
Catalonia Excelsior - WEB OFICIAL - Catalonia Hotels & Resorts Tot i que la seva ubicació és excel·lent, el millor de l'hotel són sens dubte els seus empleats, sempre atents a totes les nostres necessitats. Al centre de la ciutat de València, pròxim a la plaça de l'Ajuntament i al casc antic, es troba aquest fantàstic hotel. A més a més, compta amb fàcil accés al Palau de Congressos, a la Fira de Mostres i a l'aeroport de Manises. Està ubicat a un emblemàtic edifici de mitjans del segle XX. Es tracta d'un hotel acollidor i molt pràctic per a les teves estades a la ciutat. Disposes de wi-fi gratuït a tot l'establiment. Les seves habitacions són exteriors i estan completament equipades. El conjunt d'avantatges que t'ofereix el nostre hotel el converteixen en el lloc perfecte per allotjar-s’hi, tant per motius de turisme com per viatges de negocis. A l'elegant hotel Catalonia Excelsior del centre de València t’oferim totes les comoditats perquè passis una bona estada al nostre hotel. Aquest hotel es troba en una ubicació ideal, al centre mateix, al costat de l'Ajuntament de la ciutat. Les habitacions disposen de llits molt còmodes i Internet wifi gratuït perquè descansis després d’un dia de visita per la ciutat, ja sigui per lleure o per negocis. Si et ve de gust menjar alguna cosa al bar de l'hotel podràs escollir entre una gran varietat de plats, o bé, si ho prefereixes, t’ho portem a l’habitació. Al matí et preparem un saborós esmorzar bufet que t'ajudarà a fer front al dia amb tota l'energia. Molt proper a l'hotel Catalonia Exelsior trobaràs la Catedral de València i el Mercat Central, una construcció d'estil modernista on t'aconsellem tastar algun menjar valencià com l'esgarraet Al costat pots trobar la Llotja de la Seda, anomenada així per la comercialització de la seda fins al s. XVIII. I si et ve de gust, visita l'Oceanogràfic, que forma part de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, on podràs conèixer el món marí. La visita a l’Oceanogràfic farà les delícies dels nens... Es quedaran amb la boca oberta! I des de Miguelete (el campanar de la catedral) podràs fer una preciosa foto de València. Això sí, has de pujar els seus 207 esglaons! Al voltant de la ciutat valenciana també tens molt per veure! Pregunta al nostre equip de l'hotel, el qual t'ajudarà en tot el que necessitis. Les habitacions individuals estan completament equipades perquè et sentis com a casa. Grandària: 13,4 m2 serveis extra Equipades com les dobles i amb una estupenda terrassa des de la que admirar València. Grandària: 15,1 m2 serveis extra Doble coixí Habitacions modernes i confortables. Grandària: 15,4 m2 serveis extra Totes les comoditats de les nostres habitacions premium i una terrassa amb vistes al centre de València. Grandària: 17,3 m2 serveis extra Les millors habitacions de l'hotel, amb totes les comoditats i banyera d'hidromassatge al lavabo. (Només disponible en una habitació) Totes les habitacions dobles ofereixen les comoditats d'un hotel de 4 estrelles. Des de 86 € Inclou un ampli assortiment de fruites naturals, iogurts i productes lactis, fruita seca, diversos tipus de cereals, formatges i embotits, brioixeria enfornada al moment i pastissos variats. Mai no falta al nostre bufet pa amb tomàquet i truita de patates. A més, demana'ns l’esmorzar i te'l portem a la teva habitació (amb suplement). OPINIONS DE L'HOTEL Catalonia Excelsior Què opinen altres usuaris sobre l’Catalonia Excelsior? EXCEL·LENT8.6/ 101094Basat en 1094 comentaris LOCALITZACIÓ DEL Catalonia Excelsior Mercat Central 0,4 km Catedral de València 0,5 km Estadi de Mestalla 1,9 km Museu de les Falles 2,3 km Ciutat de les Arts i les Ciències 2,8 km L’Oceanogràfic 3,6 km Aeroport de València: 10 km - 30 euros / aprox. en taxi Aeroport d'Alacant: 180 km. Línies 4, 16, 28, N2, N10: parada Pl. de l'Ajuntament - Ateneu. A l'hotel Catalonia Excelsior, si el titular de la targeta de crèdit facilitada per a la reserva no coincideix amb l'hoste, contacta amb l'hotel amb antelació. Es requereix un document d'identitat i una targeta de crèdit vàlida per fer el check-in. L'hotel es reserva el dret de preautoritzar la targeta de crèdit abans de la data d'entrada. En el cas de que la targeta no sigui vàlida, es contactarà per sol·licitar una targeta que sigui vàlida. Si passen més de 24h, es procedirà a cancel·lar la reserva. Hi ha un pàrquing públic proper. No cal reservar. Preu: 20 EUR per dia. VALÈNCIA AL TEU ABAST L'Hotel Catalonia Excelsior té una excel·lent ubicació. Passejant pels seus voltants podràs visitar el Barri de Salamanca. Aquests són alguns dels llocs més emblemàtics de València, si bé no et pots perdre altres llocs turístics molt importants com ara l’Oceanogràfic o la Ciutat de les Arts i les Ciències. A més de l'Hotel Catalonia Excelsior, també et poden interessar altres hotels per a parelles de lluna de mel, hotels tot inclòs o hotels amb spa. O bé, si ho prefereixes, a Catalonia Hotels & Resorts disposem de fantàstics hotels per anar amb nens, hotels familiars i també hotels amb terrassa.
0.786057
curate
{"en": 0.012437311935807422, "ca": 0.9380140421263792, "es": 0.03470411233701103, "fr": 0.0064192577733199595, "it": 0.004212637913741223, "de": 0.004212637913741223}
https://www.cataloniahotels.com/ca/hotel/catalonia-excelsior
mc4_ca_20230418_6_562026
La comunitat universitària es planta contra la precarietat | Público La comunitat universitària es planta contra la precarietat Prop de 30.000 persones participen en la manifestació que tanca la vaga de professors, estudiants i treballadors El descontentament de la comunitat universitària amb les retallades i la precarització dels treballadors es va fer evident ahir en totes les universitats públiques catalanes amb una jornada de vaga i una manifestació que va reunir 30.000 persones 10.000 segons la Guàrdia Urbana a Barcelona sota el lema L'educació és futur. Defensem-la. La vaga va ser convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que reuneix diverses assemblees de treballadors i estudiants, així com membres dels diferents sindicats. Xavier Domènech, professor de la Universitat Autònoma i portaveu de la PUDUP, va assegurar que en fan una valoració 'molt positiva, perquè és la vaga amb més mobilització dels últims anys'. El professor va afegir que 'és un èxit sobretot tenint en compte que no és una vaga convocada pels sindicats majoritaris'. Els organitzadors valoren l'èxit d'una convocatòria sense els grans sindicats El seguiment més elevat es va donar a la UAB, on es van paralitzar el 80% de les classes, segons la PUDUP. Al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra un grup de treballadors va calcular que s'havien aturat més de la meitat de les classes. A la Universitat de Barce­lona es va aturar la docència a les facultats de Sociologia, Economia i Empresa, Filologia i parcialment a la de Medicina de l'Hospital Clínic. La Universitat de Girona va tenir tres facultats afectades i també hi va haver mobilització al campus de Terrassa de la Politècnica i a la Universitat de Lleida. La secretaria d'Universitats va assegurar que la vaga va tenir 'una incidència baixa' i, segons les seves dades, el seguiment va ser inferior al 8%. Segons la secretaria, a la UPF, per exemple, 'l'activitat acadèmica es va desenvolupar amb normalitat', tot i que, segons va poder comprovar aquest diari, es van anul·lar nombroses classes. Fins a un 80% de les classes es paralitzen a la UAB i més de la meitat a la UPF La jornada d'ahir va començar amb talls de circulació a la Gran Via, la Diagonal i l'AP-7 al seu pas per la UAB, a càrrec dels treballadors i els estudiants que havien passat la nit en diverses facultats, algunes ocupades des de dilluns. També hi va haver piquets a les facultats mobilitzades, sense incidents. A les deu del matí una vintena de doctorands del campus de la Diagonal de la UB van recórrer els vagons del metro amb bata blanca per informar sobre la manca de recursos per investigar. 'El nostre objectiu és conscienciar la gent, perquè no sabem què està passant', va assegurar la Beth. Cada investigador penjava cartells que feien referència al seu tema de recerca. Poc abans de les 12 del mig­dia, uns 200 estudiants de l'edifici històric i del campus del Raval de la UB van recórrer el centre de la ciutat en una cercavila reivindicativa. Van entrar a la seu del banc Santander, l'entitat financera amb més presència a les universitats públiques, i, després de prendre per botí un cartell de mida real de Fernando Alonso, van seguir cap a la Borsa de Barcelona i la seu del Departament d'Economia i Coneixement, on, tot i la forta presència policial, tampoc hi va haver incidents. A la mateixa hora hi va haver manifestacions a Girona, Tarragona i Lleida. A la capital gironina, més d'un miler de persones van marxar des del rectorat de la UdG fins a la Delegació de la Generalitat sota el lema L'educació no és un negoci, prou retallades. A la UPF es va celebrar una assemblea de professors, estudiants i personal d'administració i servei. Els treballadors van acudir vestits de negre, en senyal de dol per la universitat pública. La primera intervenció va ser d'un professor associat que va agrair el suport dels estudiants per fer possible l'aturada i va parlar de les condicions de treball dels associats. Va assegurar que el seu sou s'ha reduït en un terç i que, a més de corregir 350 pràctiques setmanals, ha de fer classes particulars i traduccions per mantenir-se. La manifestació, que va començar a les 18.00 h a la plaça Universitat, va baixar la Rambla punt conflictiu durant les protestes estudiantils del 2008 cap a la plaça de Sant Jaume. Després de llegir el manifest, professors, estudiants i treballadors van anar cap a la plaça de Catalunya, on van celebrar una assemblea multitudinària. El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, va dir que la vaga es feia 'en clau política' i va assegurar que 'ni un sol investigador sortirà del sistema', tot i afegir que els professors associats es veuran afectats. Els candidats Alfred Bosch i Joan Coscubiela van al·ludir ahir a la vaga en plena campanya, i li van donar suport.
0.850783
curate
{"ca": 0.9975, "pt": 0.0025}
https://www.publico.es/actualidad/comunitat-universitaria-planta-precarietat.html
mc4_ca_20230418_6_469594
PlayStation compleix 25 anys: així ha evolucionat la consola de Sony - Empordà PlayStation compleix 25 anys: així ha evolucionat la consola de Sony La PSX va esdevenir la primera consola domèstica i va superar les 100 milions d'unitats venudes EP 03.12.2019 | 12:51 La primera PlayStation. Shutterstock Ja han passat 25 anys des de que el 3 de desembre de 1994 Sony llancés la seva primera consola de sobretaula PlayStation (PSX), un model que ha servit com a referent en la indústria de l'oci electrònic i que ha ajudat a convertir les seves successores en les videoconsoles més populars de el món. El creixement que ha experimentat PlayStation durant aquests 25 anys ha estat molt gran; la companyia ha anat evolucionant i adaptant les seves consoles amb les noves tecnologies, el que l'ha convertit en un referent dels videojocs. Actualment, Sony està finalitzant els últims detalls de la propera PlayStation 5, que arribarà a al mercat a finals del 2020. No obstant això, els orígens de la família PlayStation es troben en una disputa de Sony per un buit en la indústria del videojoc amb Nintendo. Les dues companyies treballaven en un projecte conjunt per incorporar jocs en CD a la Super Nintendo, que va ser presentat a la fira tecnològica Consumer Electronic Show de 1991. No obstant això, l'endemà d'aquesta presentació, Nintendo va trencar les relacions amb Sony per associar-se amb Philips. Va ser llavors quan Sony va començar a treballar en el seu propi projecte per crear una videoconsola pròpia. Aquest esdeveniment va propiciar el naixement de la PSX, també coneguda com PlayStation 1, que va arribar al mercat japonès el 3 de desembre de 1994, si bé no seria fins el 9 de setembre de 1995 quan es posés a la venda a les botigues espanyoles. La PSX es va convertir ràpidament en una de les consoles més populars a causa de les facilitats que oferia: jocs en format CD, va introduir gràfics en 3D i la possibilitat de guardar la partida en l'accessori 'Memory Card'. Un altre dels èxits de Sony amb aquesta consola va ser la creació del comandament analògic DUALSHOCK que l'acompanyava que, gràcies al seu disseny ergonòmic i a la funció de vibració es van convertir en el model a seguir. Fins a la seva retirada de mercat, es van arribar a publicar gairebé 8.000 jocs per PlayStation, entre els quals destaquen algunes de les sagues més importants del món dels videojocs, com Gran Turismo, Tekken, Final Fantasy o FIFA. PlayStation 1 va vendre 100.000 unitats el dia del seu llançament al Japó i es va convertir en la primera consola domèstica que va superar els 100 milions d'unitats venudes, com ha recordat el president i CEO de Sony Interactive Entertainment, Jim Ryan, al blog de PlayStation. Després d' "uns inicis humils com un departament de Sony", segons Ryan, la PlayStation original avui segueix sent una de les consoles més venudes de la història, amb més de 102.490.000 d'unitats a tot el món. La saga PlayStation continua PlayStation 2 va arribar al mercat al març de l'any 2000, i fins a la data segueix sent la consola més venuda del món (més de 162 milions d'unitats). L'èxit d'aquesta consola està en el canvi de suport dels jocs, dels CD als DVD; en la introducció del nou DualShock 2 i la incorporació de noves eines per jugar. Entre les noves funcions que es van afegir destaquen la càmera per a la consola EyeToy, els micròfons per al SingStar o els perifèrics musicals per jugar al Guitar Hero. Encara no hi ha una consola que hagi desbancat la PlayStation 2 tot i que porta retirada del mercat des de 2012. Sis anys després, Sony va llançar PlayStation 3. Aquesta consola va tornar a canviar el suport dels jocs, en aquesta ocasió a Blu-ray, a més d'incorporar un port de sortida HDMI, que va permetre millorar la resolució fins a 1080p. PlayStation 3 és la primera a introduir un disc dur intern, fent que desapareguin les 'Memory Cards'. Una altra de les innovacions de PlayStation 3 es trobava al controlador, que va passar a ser sense fil. Aquesta consola ha venut més de 90 milions d'unitats a tot el món, però és la consola que menys vendes ha generat de tota les que conformen la família PlayStation de sobretaula. La següent generació, i la consola que està actualment en el mercat, és la PlayStation 4, que va sortir el 2013. Aquesta consola ha guanyat en potència i qualitat gràfica amb la introducció d'una CPU i GPU d'alt rendiment, i fins i tot ha introduït la realitat virtual, amb el casc PlayStation VR. La PlayStation 4 s'ha convertit en la segona consola de sobretaula més venuda de la història amb més de 102,8 milions d'unitats venudes, superant així a la PSX. Avui dia la marca s'ha establert com un dels gegants en aquesta indústria i segueix sent una de les fonts d'innovació més importants per al sector dels videojocs. Sony vol seguir expandint el seu llegat amb la següent generació de la seva videoconsola, PlayStation 5, que arribarà el Nadal de l'any que ve. El futur de les consoles sembla estar lligat a la realitat virtual, les plataformes de jocs en 'streaming' i el joc creuat entre diferents consoles, tendències que reunirà PS5. Així, 25 anys després, Sony segueix treballant en crear noves generacions de la seva consola però sempre sense oblidar el llegat que va deixar el primer model, que va marcar el camí cap al desenvolupament de les consoles de sobretaula. Arriba la Trobada de Jocs Matemàtics a Roses. El neonazi que va atacar una sinagoga a Halle va retransmetre en streming la matança . El nou videojoc de Novarama bat rècords en la seva primera setmana al mercat.
0.820447
curate
{"ca": 0.9847632867767095, "ru": 0.003809178305822601, "es": 0.0041719571920914205, "en": 0.0021766733176129148, "it": 0.005078904407763468}
https://www.emporda.info/tecnologia/2019/12/03/playstation-compleix-25-anys-aixi/451720.html
oscar-2201_ca_20230904_5_158484
Substituir elements antics quan la seva vida útil acaba, augmentant la seguretat de la instal·lació o donar un aire nou a la cabina son opcions habituals que escullen els nostres clients. En un plaç breu, de manera estudiada per evitar la detenció del funcionament de l'elevador mes temps del necessari, substituim els components vells, revaloritzant l'edifici i augmentant el confort i la seguretat. Li oferim cabines amb múltiples acabats, estandaritzades o bé totalment personalitzables i l'assessorem en la manera de millorar la imatge de la seva vivenda mitjançant la nostra feina. + informació Nou catàleg Linea EVO Vols donar un estil diferent al teu ascensor ? La Linea EVO es la millor opció per un ascensor comfortable i de disseny, descarrèga'l i podràs veure tots els models i opcions a combinar per al teu elevador Descarrèga'l ara LOCALITZA’NS Central: Ramase S.L. Av. Barcelona 113 08970, Sant Joan Despí, Barcelona + info sobre Ramase VINE A TREBALLAR AMB RAMASE ¿Busques feina? ¿Vols treballar amb un empresa vanguardista? Omple el nostre formulari i entra a la nostra borsa de feina. Ramase espera gent com tú, Apúntat-hi ja!
0.7412
curate
{"ca": 0.8462222222222222, "su": 0.014222222222222223, "es": 0.11555555555555555, "en": 0.024}
https://www.ramase.es/serveis/modernitzacio/
mc4_ca_20230418_17_376371
La tele del Tsunami Democràtic - Notícies Política - Notícies Política - e-notícies Política · 17 d'Octubre de 2019. 17:48h. Planta Baixa, Tot es mou, FAQS i el Telenotícies donen cobertura a una entitat anònima TV3 ha dedicat minuts dels seus programes estrelles a parlar del Tsunami Democràtic, una entitat anònima que va convocar l’ocupació de l’aeroport del Prat. Els espais Planta Baixa, Tot es mou, Preguntes Freqüents i els Telenotícies han explicat què és el Tsunami Democràtic i quina és la xarxa social que s’ha de fer servir per contactar amb ells i rebre les seves convocatòries. El programa de Ricard Ustrell ha entrevistat aquest dijous els coordinadors del Tsunami Democràtic, un moviment anònim i sense portaveus per “motius de seguretat”, segons han explicat a l’espai informatiu. També assegura tenir contacte amb el “nucli fundador” des d’abans de la publicació de la sentència i comunicar-se amb el grup fundador “a través d’un servei de missatgeria digital que ens permet comunicar-nos de forma anònima i encriptada”. “Nosaltres no sabem el nom i cognom de les persones que ens han respost les preguntes, però podem tenir seguretat, perquè ja fa temps que tenim un contacte, que son lés persones que formen part del grup fundador”, afirma el programa de TV3. Tsunami Democràtic afirma que “va sorgir de la consciència de molta gent amb l’objectiu de demostrar que cal una solució per poder exercir el dret a l’autodeterminació”, i anuncien “accions continuades en el temps i molt clares, estratègicament pensades per assolir els objectius”. Planta Baixa ja va posar el focus sobre aquest moviment el passat 10 d’octubre, quan Ricard Ustrell va entrevistar el coordinador del Postgrau de Continguts Social Media de la UB, Juanjo Boté, sobre la seguretat i les particularitats de Telegram, el sistema de missatgeria que fa servir Tsunami Democràtic. Ustrell va destacar que era per “evitar l’espionatge de l’Estat” i l’expert va assenyalar que es l’aplicació permet “missatgeria secreta”. D’altra banda, el Telenotícies Migdia d’aquest dijous també ha entrevistat el professor de ciència Polítiques de la UB Enric Luján per preguntar-li sobre el líderatge del moviment. Luján creu que és “previsible” que siguin les mateixes persones que l’1-O “es va dedicar organitzativament, logísticament a comprar les urnes i fer-les passar per la frontera”. “Aquesta gent és molt bona -afegeix el professor- i des de la perspectiva tècnica són molt curosos, molt sofisticats i saben molt bé el que es fan”. “Pel simple fet de tenir domini i destresa tècnica pots tenir domini sobre un país”, conclou Enric Luján. També la periodista Pilar Rahola ha parlat sobre aquesta entitat anònima als programes Preguntes Freqüents i Tot és mou. al magazín dels dissabtes a la nit, Rahola va explicar el 28 de setembre que “el tsunami neix com un moviment, una xarxa, de reacció a una situació repressiva”. La periodista va afegir aquest dimarts, l’endemà de l’ocupació del Prat, que “estem davant d’una protesta nova”. “No sabem qui hi ha al darrere, però hi hem fet confiança amb una gent que està treballant adequadament per fer una protesta prolongada i contundent a l’Estat”, va afirmar.
0.88078
curate
{"ca": 0.9977911012937836, "en": 0.002208898706216472}
https://politica.e-noticies.cat/la-tele-del-tsunami-democratic-126697.html
cawac_ca_20200528_5_126272
L'immoble modernista que actualment s'està rehabilitant té un pilar que el fa característic perquè no és al mig de la planta JORDI MORROSMANRESA L'edifici modernista de principi del segle XX, conegut popularment per la Catalana, entre Manresa i el barri del Xup, està a punt de fer el salt al segle XXI. Amb una inversió de 6,5 milions d'euros, la companyia elèctrica Endesa l'està reconvertint en un immoble sostenible i eficient des del punt de vista energètic, però conservant els seus elements arquitectònics. Informació a fons a l'edició impresa
0.80133
curate
{"ca": 1.0}
http://www.regio7.cat/manresa/2012/09/04/futura-dendesa-ledifici-catalana-estalviara-fins-al-60-denergia/208607.html
racoforumsanon_ca_20220809_2_465726
... és aquella que creixes fisicament però no mentalment? Es que la tinc a la punta de la llengua però no em surt! Merci! No em refereixo a cap usuari! Si no al Estat espanyol.
0.588318
curate
{"ca": 0.7965116279069767, "it": 0.03488372093023256, "pt": 0.1686046511627907}
mc4_ca_20230418_6_200313
 'El artista y la modelo' la pel·lícula de Fernando Trueba rodada a la Garrotxa s'ha presentat a Sant Sebastià - Olot TelevisióOlot Televisió Última actualització 24 set. 2012
0.681468
curate
{"ca": 0.9770114942528736, "fr": 0.022988505747126436}
http://www.olot.tv/esports/el-arista-y-la-modelo-la-pelicula-de-fernando-trueba-rodada-a-la-garrotxa-es-presenta-a-sant-sebastia/
macocu_ca_20230731_4_434088
PATATA BLANCA Ideal per fregir on una excel·lent font de calories i son apropiades per a qui pateix de pressió arterial alta, depressió o processos de tipus reumàtic. Moltes de les propietats alimentàries d’aquest aliment es troben a la pell. Sempre que es pugui s’hauran de cuinar sense treure-li’s la pell i han de ser patates noves. La patata és un aliment que no resulta adequat combinar-lo amb les llegums, els cereals, el pa o les pastes, per evitar que l’àpat sumi massa calories, essent el millor combinar-les amb altres verdures.
0.712799
curate
{"ca": 0.9699812382739212, "it": 0.0300187617260788}
crawling-populars_ca_20200525_31_50276
3 min. 02/01/2011 00:00 Ja en tinc un Crear-ne un gratis Comparteix Facebook Twitter Whatsapp Mail 260x366 Constitucional, UE Constitucional, UE Viktor Orbán és un dels homes forts d'aquesta Europa que es deixa temptar pel populisme. Des de la seva victòria electoral el mes d'abril passat, amb una majoria de dos terços sense precedents en la història de l'Hongria post-comunista, el primer ministre Orbán ha desafiat tots els poders de l'Estat. Ha qüestionat la jurisprudència del Constitucional en matèria financera. Ha començat a reescriure lleis a mida. S'ha enfrontat amb Brussel·les per les dures condicions que li imposen per reactivar la primera de les economies de la UE que va haver de ser rescatada pel FMI. Ha nacionalitzat fons de pensions privats i ha imposat taxes extraordinàries sobre les grans multinacionals presents al país, que ja han denunciat la mesura a la Comissió Europea. L'últim cop ha estat un atac a la llibertat d'expressió. La imposició d'un nou òrgan, en mans de membres del seu partit Fidesz, per controlar els mitjans de comunicació ha provocat una dura condemna per part de l'OSCE, Amnistia Internacional i governs com el d'Alemanya, el Regne Unit o Luxemburg. Els grans diaris del país van sortir fa uns dies amb una pàgina en blanc per denunciar la censura que patiran a partir d'ara. Brussel·les, però, no bada boca. Conté la respiració i recorda tímidament que les presidències rotatòries avui tenen un paper secundari. Potser sí que Viktor Orbán quedarà en segon terme a les cimeres i no farà viatges oficials en nom de la UE, però la presidència de torn té un paper crucial com a negociadora de totes les iniciatives legislatives comunitàries que es vulguin aprovar en els pròxims mesos. Europessimisme El problema és de percepcions. Per a Orbán -a qui els més crítics comparen amb Berlusconi- aquest nou joc de forces és senzillament l'autoafirmació d'una Hongria que, per primera vegada després de dues dècades de democràcia, consolida la seva capacitat d'autodeterminació. Des de l'exterior, Budapest arrossega l'etiqueta d'euroescèptica. Berlín o Londres acusen el govern conservador d'Orbán de debilitar una Unió Europea que pretén donar lliçons de democràcia als seus veïns mentre alguns dels seus membres violen la llibertat d'expressió i la independència dels poders de l'Estat. Els hongaresos -explicava fa poc un professor de la Universitat Europea de Budapest- encara se senten europeus de segona, els outsiders dels insiders . Membres d'una Unió que no els mira com a iguals. Es perceben com un país petit a mercè dels grans estats que prenen les decisions. No és euroescepticisme -deia-, és pessimisme. Més continguts de 17 Comentaris 14 Comentaris 12 Comentaris 11 Comentaris 10 Comentaris Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Subscriu-t'hi Explora totes les activitats i descomptes disponibles Explora
0.790402
curate
{"eo": 0.0045871559633027525, "en": 0.013761467889908258, "ca": 0.9209597741707833, "de": 0.0014114326040931546, "es": 0.03881439661256175, "hu": 0.01587861679604799, "br": 0.0045871559633027525}
: /firmes/carme_colomina/presidencia-incomoda_0_401359893.html
macocu_ca_20230731_1_18262
Etiqueta Otras etiquetas les subdivisions: Reparacions sota noms de guerres, ex. :: Guerra Mundial II, 1939-1945--Reparacions. ca Useu-lo per a les obres que tracten de la reparació que la nació derrotada paga a una altra nació pels danys resultants de la guerra. : ca
0.437033
curate
{"ca": 0.5381679389312977, "es": 0.22900763358778625, "fr": 0.22519083969465647, "ro": 0.007633587786259542}
racoforumsanon_ca_20220809_1_374370
Font: enfocant.net L'article, de Vicenç Navarro, que ha esta publicat el passat 15 de novembre a Rebelion, analitza el paper que pot jugar la banca pública a l'economia d'un país comparant els casos nordamericà i espanyol. En el cas espanyol la banca pública va ser privatitzada i l'autor considera que la seua actual inexistència és un dels frens per a la recuperació econòmica. Navarro posa l'exemple de dos estats North Dakota, als EUA, i Noruega, en els quals la banca pública té un paper clau en la dinamització de l'economia. Durant l'època del neoliberalisme que abasta des de finals de la dècada dels anys setanta fins a ara, la postura hegemònica en els centres financers, polítics i mediàtics en el món més desenvolupat econòmicament (on es genera la saviesa convencional transmesa per les majors institucions internacionals, des del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, a l'OCDE, entre altres) és que la banca privada és més eficient que la pública. D'aquesta creença es deriven les polítiques estatals en la majoria de tals països, incloent Espanya, de privatitzar la banca i, a Espanya, les caixes d'estalvi, convertint-les totes elles en banques privades. Aquesta ideologia o creença, no obstant això, es recolza en fe més que en evidència científica, la qual dóna suport postures oposades a les quals els stablishments financers, polítics i mediàtics estan promovent. Un exemple d'això és el que ocorre a EEUU. Vegem les dades. L'Estat d'EEUU que té una economia més eficient, amb el major percentatge de la població emprada, amb el menor atur, amb els salaris més elevats, i amb un major superàvit en les seves vendes és North Dakota. Quin és la causa d'això? A primera vista semblaria que es deu al fet que és un Estat afortunat: té petroli. I això crea riquesa. Ara bé, altres Estats tenen petroli i els seus indicadors segueixen la pauta general del país: alt atur, destrucció d'ocupació, i amb comptes públics en negatiu. Entre ells està l'Estat d'Alaska, un dels Estats que produïx més petroli en aquell país. Montana i Wyoming també són rics en recursos energètics –gas i petroli- i en canvi estan –com ho està també Alaska- en crisi profunda. Sembla, doncs, que tenir petroli no és la causa principal que a North Dakota li vagi tan bé. Analitzant les causes, Ellen Brown, una analista, coneguda pels seus estudis de les economies dels Estats, ha conclòs que l'èxit de North Dakota (el seu atur és del 3.3%, el més baix d'EEUU) és que té un Banc Públic. L'Estat diposita tots els ingressos que rep en aquest banc, el qual té com objectiu ajudar a l'economia de l'Estat, tenint prohibit invertir fora de l'Estat i practicar comportaments especulatius. Ajuda a les empreses amb base a North Dakota i té com a funció primordial proveir crèdit als residents en aquell Estat. El contrast en la manera com aquest Estat maneja els seus ingressos –a través de la Banca Pública- i la manera com ho fa, per exemple, Califòrnia –a través de la Banca Privada- és espectacular. El professor d'Economia i Director de la Facultat de Dret d'Aurenja, de l'Estat de Califòrnia, el Sr. Timothy Canova, ha fet aquesta comparança ítem per ítem, i arriba a la conclusió que parteix de l'enorme problema de l'Estat de Califòrnia és que, a més de tenir desregulada a la banca, diposita tots els seus diners en la banca privada, la qual els utilitza fora de l'Estat i per a fins especulatius que crea un gran risc i inestabilitat financera. És més, una vegada l'Estat ho diposita en els bancs, perd l'oportunitat d'invertir-lo en finalitats encaminades a afavorir l'economia productiva californiana. Califòrnia, com resultat d'això, té gravíssims problemes, amb un elevadíssim atur i comptes públics molt negatius, al contrari que North Dakota. Aquesta experiència es reproduïx també a Europa. El país que avui té uns millors indicadors socials i econòmics és Noruega, que és un dels pocs països que té un Banc Públic. Com en el cas de North Dakota, la clau no és el petroli, sinó l'existència d'una entitat pública que garanteixi el crèdit. La situació a EspanyaLes privatitzacions massives que van tenir lloc a Espanya a partir de la dècada dels anys noranta, i molt en particular durant el govern del Partit Popular, va empobrir a la llarga a l'Estat espanyol. Aquest va deixar de rebre fons produïts per empreses públiques altament rendibles, tals com Telefònica, Tabacalera, Repsol, Gas Natural i Endesa, entre altres. Per a adonar-se del que significa per a l'Estat aquestes privatitzacions, cal conèixer que els beneficis de la Loteria nacional, que el govern espanyol ha intentat privatitzar, 2.643 milions d'euros a 2011, que és molt més que els diners que l'Estat ha intentat estalviar-se congelant les pensions i reduint els salaris dels empleats públics. Una miqueta semblant ocorria en aquelles altres institucions que han estat privatitzades: han deixat de generar recursos a l'Estat. Tal empobriment ha ocorregut també en el sector financer. Les institucions financeres Argentaria, Banc de Crèdit Industrial i Banc de Crèdit Agrícola, avui parteix del BBVA, eren altament rendibles quan van ser privatitzades. En realitat la privatització del crèdit ha dificultat enormement la missió que té l'Estat de garantir la disponibilitat del crèdit com mesura necessària per a estimular l'activitat econòmica. L'única institució que té com objectiu primordial aquesta garantia de crèdit, és l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) que, per cert, és rendible, presentant uns beneficis anuals de 20 milions d'euros. La seva grandària és excessivament limitada i un govern progressista hauria d'haver estimulat el seu desenvolupament i transformació en una banca pública que hagués garantit la disponibilitat de crèdit, un dels majors obstacles perquè l'economia espanyola es recuperi. És decebedor que el govern Zapatero, l'equip econòmic del qual ha estat imbuït del dogma neoliberal, no hagi considerat l'establiment de tal banca pública, i també és frustrant que el candidat Rubalcaba hagi rebutjat la proposta per establir la banca pública a Espanya, una de la majors condicions perquè l'economia espanyola es recuperi. Quant al major partit de l'oposició, el partit Popular, les seves propostes de desregular el sector bancari i el seu desig de continuar la privatització de les caixes d'estalvis dificultarien encara més la disponibilitat de crèdit i, per tant, la recuperació econòmica. Una de las funcions dels bancs es finançar les empreses i en aquests moments no ho estan fent. Si la banca privada no compleix aquest paper tant important per a la economia d'un país algú ho haurà de fer. Això és una absurditat. No totes les empreses creen capital. Algunes les pots finançar i enlloc de crear capital en poden destruïr. Si ho fas a nivell públic, l'únic que faras és que la inversió es faci amb critèris polítics. I mira com han anat les caixes. Jo no he dit pas el contrari. Jo el que dic es que la financiació ha d'arribar a las empreses per poder tirar endavant. D'una manera o d'altre i complint els requisits que voguis. Ara mateix hi han moltes empreses rendibles que s'estan ofegant. Doncs si. Tot i això ens trobem en un procés de descobriment de falta de capital pel que hi pot haver una criva. És una pena que no funcionés gaire el mercat secundari que volien fer per a empreses mitjanes a on ara aquestes podrien anar a obtenir finançament bé amb bons o amb ampliacions de capital. Ja, però jo sobretot em referia a les empreses petitones que no poden fer el que tu dius.
0.859504
curate
{"ca": 0.9879178413209827, "pt": 0.0021479393207141898, "es": 0.004832863471606927, "oc": 0.0038931400187944692, "hu": 0.0012082158679017317}
crawling-populars_ca_20200525_10_41399
Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Cursos d'especialització > Política i Societat > Curs en Protecció de Dades i Transparència. Els Límits dels Dos Drets (Matrícula) Matrícula | Targeta d'estudiant La matrícula serveix per formalitzar el teu ingrés al programa i atorgar-te els drets al títol o certificat corresponent en la mesura en que el superis. Per a evitar-te ensurts amb la documentació requerida, et recomanem que et matriculis en els primers dies del període previst... del 09/01/2020 al 01/04/2020 Pots fer el pagament de tres maneres: Si et cal realitzar-lo d'alguna altra manera, contacta amb nosaltres a [email protected] Pots matricular-te online o presencialment: Matrícula online: L'aplicatiu et demanarà que especifiquis els codis d'estudi i edició del programa al qual et vols matricular. Les dades d'aquest programa són: Estudi: 4260 i Edició: 1 Per matricular-te necessites un NIU (número d'identificació universitària de la UAB). Tria l'opció que correspongui al teu cas: Matrícula online amb NIU Matrícula online sense NIU Si tries pagament per TPV (targeta) i no realitzes el pagament en el moment de la matrícula, pots fer-ho més endavant a través d'aquest link. Si tens cap dubte, envia'ns un correu electrònic a [email protected] o truca'ns al 93 581 7449. Matrícula presencial: També pots matricular-te en persona, venint a la secretaria acadèmica de FUAB Formació, edifici Blanc, planta baixa, campus de la UAB. Consulta el mapa i horaris. Recorda't de portar la documentació necessària per a la matrícula. Tutorial per a la matrícula online - Cursos FUAB (Format: PDF) Manual per a l'obtenció del NIU (Cursos FUAB) (Format: PDF) Recorda que si fas la matrícula online, caldrà que enviïs després la teva documentació compulsada per correu postal, o bé que vinguis presencialment amb la documentació compulsada. Pots fer-ho a la secretaria acadèmica de FUAB Formació, edifici Blanc, planta baixa, campus de la UAB. Consulta al coordinador ante cualquier duda. Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament. He llegit i accepto l'avís legal. 2020 Universitat Autònoma de Barcelona
0.764157
curate
{"ca": 0.8755803156917363, "it": 0.012999071494893221, "pt": 0.019962859795728878, "es": 0.0914577530176416}
: /web/postgrau/curs-en-proteccio-de-dades-i-transparencia-els-limits-dels-dos-drets/matricula-1345468487919.html/param1-4260_ca/param2-2009/
cawac_ca_20200528_8_273359
El passat divendres, 4 de juny, un vehicle que circulava per l'A-2, direcció Madrid, va ser aturat a Saragossa per un control de la Guàrdia Civil. A més dels dos ocupants, els agents van trobar-hi una cistella de transport de petits animals, dins la qual hi havia un cadell d'ós bru de pocs mesos d'edat. Alertat el SEPRONA, uns agents van desplaçar-s'hi i van reclamar la documentació de l'animal, del qual un dels individus n'assegurava ser-ne el propietari. Tanmateix, com que no va poder presentar cap document legal que certifiqués la procedència del petit ós, va ser-li comissat i el van traslladar al Centre de recuperació de la Fauna Silvestre de La Alfranca, província de Saragossa. El petit osset, de procedència suposadament d'algun país de l'est d'Europa, pertany a l'espècie Ursus arctos , inclosa en l'Annex B del reglament 338/97 de la Comunitat Europea, que regula la protecció de la fauna i la flora silvestres mitjançant el control del seu comerç, i també es troba inclosa en l'Apèndix II del CITES. Els ocupants del vehicle, de nacionalitat rumanesa, van explicar que havien recollit l'animaló en una benzinera hongaresa la matinada anterior i que els qui els l'havien donat eren també rumanesos. L'impacte del tràfic d'espècies és doble: d'una banda exhaureix les poblacions autòctones de moltes de les espècies objecte del comerç, incidint directament en la pèrdua de biodiversitat de diferents ecosistemes i del planeta en general. I d'altra banda genera greus impactes en els territoris on arriben els animals, producte dels "capricis" d'uns quants, i esdevenen un gravíssim problema per a tots quan els irresponsables dels seus propietaris se'n cansen i els alliberen en un medi que no els és propi i on esdevenen espècies invasores. El destí d'aquest petit ós, al que segurament han mort la mare per poder-lo robar i fer-ne objecte de tràfic il·legal, serà viure la resta de la seva vida en captivitat. A diferència de Villarina, que va romandre uns mesos en captivitat atesa per veterinaris i biòlegs, abans no se la tornés a introduir en el seu hàbitat i recuperés la vida en llibertat a la que tenia dret, aquest mascle d'ós, hipotèticament romanès, MAI més tornarà a viure al costat de la seva mare els dos primers anys de la seva vida, MAI més no tornarà als boscos dels que ha estat arrabassat i viurà, com Paca, Tola o Furaco, com a molt en un recinte en semillibertat, i esdevindrà el missatger, per a futures generacions, de la necessitat de preservar la supervivència dels animals en el seu hàbitat i de lluitar contra el negoci mafiós del tràfic d'éssers vius, d'altres espècies que la nostra. Com va passar amb la Bavar, a qui un furtiu va matar la mare i la va vendre a un domador de circ ambulant fins que va ser rescatada pel SEPRONA. I amb en Kiwi, que nascut en un zoo va anar a parar al pis d'una milionària barcelonina que el va comprar com si fos un gosset o un gat. Quan Kiwi va créixer, el va dur a la gossera de Barcelona, davant la impossibilitat de seguir tenint-lo a casa. En Kiwi i la Bavar (tots dos a la foto, en el seu recinte lleidatà) van anar a parar al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida, i han esdevingut un símbol del que li hem fet a la seva espècie, així com una lliçó vivent del que no els hem de fer mai més... o del que no els hauríem de fer mai més: capturar-los, transformar-los en les nostres "joguines" capricioses, abandonar-los quan es fan grans i ja no podem manegar-los al nostre gust... convertir-los en objectes i transformant-los la seva vida en un captiveri fins a la mort. Esperarem que els agents del SEPRONA esbrinin d'on ha sortit el petit ós i, el que és més important, qui els havia fet l'encàrrec de portar-lo des de boscos llunyans, des del seu món. I que els qui engreixen els seus comptes corrents amb una activitat immoral i il·legal com és el tràfic d'espècies exòtiques o en perill d'extinció, ho paguin. Otros luchan desesperadamente por aferrarse a LA VIDA y a su derecho a seguir existiendo mientras nosotros les llenamos su hábitat de gente, de química, de desierto, de asfalto, de cemento, de ladrillos, de coches, de tendidos eléctricos, de muerte. L'1 de novembre del 2004 un grup de caçadors d'Urdos (departament dels Pirineus Atlàntics-França), malgrat que diferents organismes implicats en la protecció i defensa dels óssos els havien avisat amb anterioritat de la presència de dos óssos en aquella zona, van decidir de fer-hi una batuda de senglars que va acabar amb la vida de Cannelle, la darrera óssa autòctona pirinenca de 16 anys d'edat. La història que van explicar els 6 rambos que formaven l'escamot armat va ser que van topar amb l'óssa i un cadell, que l'animal "va atacar" els seus gossos i es van veure obligats a matar la femella "per seguretat". Tanmateix, el relat dels fets era ple de punts foscos: . si sabien que a la zona hi havia els animals, per què hi van anar expressament? . l'óssa els atacava o defensava el seu cadell, de 10 mesos? . per què portaven gossos? Quin va ser el paper dels gossos en el presumpte atac de l'óssa? . com és que el caçador que va disparar era tan a prop de Cannelle? La gendarmeria se'n va fer càrrec d'estudiar els fets, mentre associacions conservacionistes van interposar demandes judicials contra l'autor dels trets i contra el president de l'associació de caçadors. L'autòpsia va revelar que el tret, una única bala, li va entrar pel ventre, li va travessar el cos i va sortir per una de les potes del darrere. Des de l'1 de novembre del 2004 fins a l'1 de juny del 2010 han passat gairebé 4 anys de demandes i litigis. Al caçador se'l va eximir del càrrec de "destrucció d'una espècie protegida" en creure, el jutge, que va disparar en un "estat de necessitat". Tanmateix, se'l va condemnar a pagar 10 000 € a les associacions que es van presentar com a demandants. El caçador va recórrer a diferents instàncies fins arribar al Tribunal de Cassació que el passat dimarts, 1 de juny, va dictar sentència definitiva confirmant la sentència que obligava el caçador al pagament dels deu mil euros esmentats. Tanmateix, la responsabilitat MORAL dels caçadors, que no van respectar un conveni signat entre la seva societat i la federació, no ha estat jutjada per cap tribunal, sinó per la societat civil que rebutja l'absoluta manca de respecte envers les altres espècies per part d'aquest col·lectiu. El "preu" pagat per extingir una espècie viva fa palesa la profunda saviesa del pensament indígena que diu "Tan sols quan hagi abatut el darrer arbre, contaminat el darrer riu i mort el darrer peix, l'home s'adonarà que els diners no es mengen." L'assassinat de Cannelle va ser una veritable catàstrofe ecològica. Era la darrera femella d'ós bru pirinenc autòcton i, a més, tenia un cadell de 10 mesos amb qui havia d'haver romàs fins la primavera següent. El cadell va sobreviure, miraculosament. Se'l va protegir, es va prohibir la caça i la presència de gossos en tota la zona on vivia, es va posar al seu abast alimentació complementària perquè pogués iniciar la hibernació en bones condicions físiques i es va establir una patrulla de vigilància en la zona per evitar que tafaners i imprudents visitessin la zona. Sortosament, el cadell segueix viu, és un mascle de 6 anys que segueix vivint en el Pirineu Occidental i que busca, en debades, femelles amb qui perpetuar l'espècie. El govern francès aposta per la reintroducció d'óssos bruns. Ja en van arribar de nous fa pocs anys i ara s'acaba de polir un nou pla per portar-ne més exemplars. Però ja MAI MÉS tindrem óssos pirinencs. Perquè amb Cannelle es va extingir la nissaga pirinenca de l'ós bru. I una extinció és per sempre. Ens quedaran les imatges de Cannelle viva, com les de la FIEP que il·lustren aquest text, abans que algú es permetés el luxe de prémer un gallet i matar una femella, un ós, una esperança, una peça del fràgil tapís de la Biodiversitat de la terra. Darrera actualització de divendres, 4 de juny de 2010 12:42 Defensem l'Àrtic de la indústria petroliera! Escrit per Rita dimecres, 2 de juny de 2010 00:00 El desastre ecològic del Golf de Mèxic no té precedents. El que sí tindrà són incalculables i permanents conseqüències mediambientals que afectaran, també, les poblacions humanes d'aquella regió del planeta, i l'economia de tots plegats. El Natural Resources Defense Council-NRDC va engegar una campanya encapçalada per Robert Redford en la que desenes de milers de persones hem demanat al president Obama que aturi els plans de la companyia Shell de perforar i extraure petroli al davant de les costes de l'Artic National Wildlife Refuge. Si BP és incapaç d'aturar un vessament com el del Golf de Mèxic, en aigües temperades i on l'experiència en plataformes petrolieres és de sobres coneguda, què passaria si hi hagués un accident com aquest en un racó llunyà de l'oceà Àrtic, d'aigües fredes i sense cap experiència en aquest tipus d'explotacions? S'ha fet arribar al president Obama el neguit de milions de persones davant la possibilitat que es perfori dins d'un dels ecosistemes més fràgils del món, el dels mars de Beaufort i de Chukchi, que acull una cinquena part dels óssos polars del món i altres espècies amenaçades com morses i balenes, desenes d'espècies d'aus i foques. L'administració Obama va anunciar ahir que no autoritzarà Shell a iniciar cap mena de maniobra extractiva en l'Àrtic i que obre una moratòria de 6 mesos per estudiar en profunditat si més endavant s'autoritzarà explotar el petroli d'aquesta zona o no. És una petita batalla guanyada als expoliadors dels recursos naturals del món. Però cal guanyar la guerra i aconseguir que els plans de perforar aquesta zona se suspenguin indefinidament. Que el desastre del Golf de Mèxic serveixi d'escarment i els mandataris prenguin decisions en contra del gran capital, dels grans lobbys econòmics, i es posin al costat del sentit comú, del seny, de la conservació i preservació de la biodiversitat, de la vida. Les properes setmanes NRDC engegarà una altra campanya per aconseguir una suspensió indefinida dels projectes petroliers dins l'Oceà Àrtic. Tots podem col·laborar-hi des de la seva pàgina web: http://www.nrdc.org La preservació d'un món de gel, de neu i silenci; la conservació per a les generacions futures de les espècies que hi viuen bé s'ho val. Perquè com deia Margaret Mead, "No dubtis mai que un grup de ciutadans pensants i compromesos poden canviar el món. De fet són els únics que ho han aconseguit." Canvi climàtic i óssos polars Escrit per Rita dilluns, 31 de maig de 2010 00:00 La revista Biological Conservation publica un estudi del Dr. Peter Molnar i el seu equip (Universitat d'Alberta, Canadà) la conclusió del qual alerta sobre la davallada, sobtada i de conseqüències gravíssimes per a l'espècie, dels óssos polars arreu de l'Àrtic. Aquesta investigació ha estat pionera a l'hora de concloure, empíricament, de quina manera el canvi climàtic afectarà la reproducció i la supervivència dels óssos blancs. Fins ara, els estudis sobre la supervivència dels óssos polars s'han fet amb la tècnica del "marcatge i recaptura" i la introducció d'aquestes dades en una base que aplega tota la informació obtinguda al llarg de 40 anys i que té com a objecte d'estudi les poblacions de la Badia de Hudson i del Mar de Beaufort. A partir d'aquestes dades i amb els coneixements actuals sobre la fisiologia, el comportament i l'ecologia de l'ós polar, el Dr.Molnar ha creat uns models predictius que li permeten crear escenaris i avaluar-ne les possibilitats dels óssos de sobreviure-hi. Malauradament les projeccions de futur de l'espècie pronostiquen davallades dramàtiques en el nombre d'individus, que moriran d'inanició en reduir-se el període de caça de foques per culpa del desgel, i l'extinció d'algunes poblacions per canvis en la capacitat reproductora de les femelles, que no hauran pogut acumular prou reserves per aconseguir gestacions amb èxit. Els estudis del Dr.Molnar i el seu equip conclouen que l'escalfament del planeta és el causant del desgel galopant que afecta tota l'àrea de l'Àrtic i que obliga els óssos a estar més temps sense alimentar-se i a sobreviure gràcies a les reserves de greix i de proteïnes, però hi ha un punt d'inflexió a partir del qual l'animal esgota les calories que li resten i mor d'inanició abans no arriba l'oportunitat de tornar cap al gel a caçar foques. També s'estan estudiant canvis en els comportaments dels óssos que, malgrat ser gairebé de manera exclusiva depredadors de foques, morses, narvals i belugues, des de fa uns anys busquen recursos a les colònies de somorgollaires de tots els territoris fronterers amb l'oceà i estudien també la relació que pot haver-hi entre aquest canvi d'hàbits alimentaris amb la davallada de les poblacions d'aquestes aus marines capbussadores que fan els seus nius en penya-segats, en colònies de centenars d'individus. La fam empeny els óssos a escalar aquestes roques i a menjar-se els ous o els pollets. L'estratègia d'esdevenir oportunista és un recurs per a sobreviure i és el que empeny alguns etòlegs i biòlegs a apostar per la supervivència de l'espècie, per ser animals molt intel·ligents i que podran adaptar-se fàcilment a nous escenaris. El problema és que al bell mig de l'aigua, si l'ós ha de nedar llargues distàncies fins a una costa, no hi ha aliment i els animals poden morir ofegats, sense forces. Malgrat les campanyes mundials per aturar el canvi climàtic, sembla que tothom mira cap a un altre lloc, pensant -suposo- que l'Àrtic és molt lluny i que els óssos polar només existeixen en els documentals. Potser quan li veiem les orelles al llop, ja ens trobarem dins la seva gola... I potser serà massa tard per salvar l'espècie, com sempre. Caminos de tierra, autopistas de asfalto Escrit per Rita dissabte, 29 de maig de 2010 00:00 Desde sus orígenes, la mayor parte de la Biodiversidad del Planeta se ha caracterizado por poseer la facultad de desplazarse para buscar alimento, explorar nuevos territorios o reproducirse. La red visible de infraestructuras en que hemos convertido nuestro mundo de asfalto y cemento ha creado un laberinto en el que las otras especies se pierden, o pierden lo más preciado que tienen, la vida, buscando atravesarlas, superarlas, ignorando los peligros a los que se someten cuando se dejan llevar por su instinto y buscan antiguos caminos, en su memoria de especie, que hoy ya no existen. Por no hablar de las ancestrales migraciones de los caribúes en Alaska, que si la inteligencia humana no lo remedia (y frena la avaricia de unos cuantos, que son los que están destrozando el planeta de todos) tienen los días contados ante la fiebre del oro negro que la administración Bush bendijo autorizando nuevos pozos petrolíferos en esa zona. Creando estas vías más rápidas, más eficaces, más caras, hemos impuesto un modelo territorial en el que lo extraordinario, dentro de poco, va a ser poder caminar sobre tierra, sobre arena, sobre charcos de agua de lluvia, sobre lo que fue un mundo natural. Hemos relegado nuestra vida salvaje a "reservas" de las que no pueden ni deben salir, a no ser que pongan en riesgo sus vidas, como fue el caso de Franska, una osa eslovena reintroducida en Pirineos que fue atropellada en agosto del 2007, o del joven oso que murió en octubre del 2008 en la autovía A-6 en Trabadelo (León), atropellado también por un camión. Para poder hacer seguimiento de mamíferos la técnica más eficaz se está demostrando que es el "trampeo" fotográfico, de la que el FAPAS es un experto. En el último número de su revista digital nos ofrecen una extensa muestra de imágenes tomadas en los bosques asturianos, aprovechando un antiguo camino de carro que hoy en día se ha convertido en un excelente paso de fauna. Queda, como en la Guerra de las Galaxias y remedando a Obi-Wan Kenobi, un deseo: "Que la Fuerza os acompañe, amigos míos". Darrera actualització de dissabte, 29 de maig de 2010 12:11 En memòria de Laurel, víctima de l'estupidesa humana Escrit per Rita dimecres, 26 de maig de 2010 00:00 Mentre jo escrivia la història de Laurel, una óssa negra resident al Parc Nacional de les Great Smoky Mountains que va tenir la mala sort de coincidir amb in-sapiens irresponsables, la sentència d'execució va ser aplicada i Laurel, un cadell d'ós negre que encara no havia fet els 2 anys, va ser eufemísticament "eutanasiada" (l'eutanàsia es una mort induïda per evitar patiments a un ésser viu que està en situació terminal o té una malaltia irreversible) pels agents del parc. Quin va ser el seu crim? Mossegar un peu d'un turista que s'hi va apropar per aconseguir una foto excel·lent... Una foto per una vida salvatge. Un preu massa alt, penso jo. La resta, un forat a la bota i una petita punxada al peu que no va caldre cap mena d'atenció mèdica. El culpable d'aquesta mort, malgrat el que diu la legislació del parc, no va ser ni tan sols multat per posar en risc la vida salvatge, per no respectar la distància amb la fauna del parc i per enviar a la mort a un petit ós negre que vivia la seva primera primavera lluny de la seva mare, com a animal independent. El Noth American Bear Centre i el Dr. Lynn Rogers, biòleg i etòleg que fa més de 40 anys que treballa amb óssos negres, van intentar aturar l'execució de Laurel. El Dr.Rogers va explicar el comportament de l'ós i va argumentar que en cap cas aquest "atac" podia ser un mal averany sobre futurs comportaments de Laurel ni podia desprendre's que es tractés d'un animal "agressiu" o "potencialment perillós". Ell mateix va oferir-se a fer-se'n càrrec i a traslladar l'animal a una altra zona on pogués seguir la seva vida en llibertat i amb seguretat. Però l'NPS (el Servei de Parcs Nacionals dels EEUU) s'hi va negar i Laurel va morir. La imatge ens mostra Laurel sedada, en un camí del parc, abans de ser traslladada al centre on la van matar, suposadament amb una injecció letal. El cas del petit ós mort per l'estupidesa humana ha desfermat un corrent de solidaritat i compromís perquè mai més passi un fet com aquest en totes les xarxes socials, principalment el Facebook. Centenars de voluntaris s'estan organitzant per fer campanyes informatives orals en els parcs nacionals perquè els visitants respectin les normes i la fauna salvatge; per canviar aquesta llei que va dur Laurel a la mort, com si fos el botxí, quan en realitat n'ha estat la víctima i per difondre amb mitjans audiovisuals i escrits, urbi et orbe, que un ós alimentat és un ós mort. I que per a ells la seva vida és tan important com la nostra per a nosaltres. També és el seu dret. Si els hem arrabassat terres, menjar, solitud, llibertat... també els hem de prendre la vida? Laurel, et recordarem sempre. Segur que has obert un nou camí en les relacions, sempre difícils per a vosaltres, entre els óssos i els humans, perquè has arribat a moltes consciències, a molts cors. El petroli arriba al delta del Mississippi Escrit per Rita dilluns, 24 de maig de 2010 00:00 Finalment la tragèdia s'ha consumat. Malgrat totes les proteccions, els quilòmetres de tanques flotants per aturar el petroli, els dissolvents abocats sobre la marea negra, la lluita de la població civil, els esforços de pescadors, organitzacions ecologistes, govern americà i altres, el petroli ha arribat al delta del Mississipi contaminant-ne més de 40 quilòmetres de costa. La catàstrofe ecològica és i serà de conseqüències incalculables. La contaminació als aiguamolls té com a origen el petroli més pesant del vessament, impossible de netejar, i ha afectat tots els racons fins ara plens de vida. La NOAA ha confirmat que han recollit, morts, 12 dofins, 162 tortugues i 15 aus, però que les espècies afectades poden ser més de 600, entre mamífers, peixos, aus, rèptils i amfibis, i que malauradament, algunes d'elles poden arribar a extingir-se. Entre els més afectats hi ha el pelícan marró (Pelecanus occidentalis), que havia estat en perill d'extinció pels pesticides i altres tipus de contaminació de les aigües i del seu hàbitat, i que un cop recuperada la seva població haurà de fer front als efectes de menjar peix contaminat amb petroli. Les tortugues també patiran les conseqüències d'aquesta catàstrofe a llarg termini. Afectades directament les seves àrees de reproducció pels tòxics permanents en l'aigua i en la sorra, és possible que moltes de les tortugues que encara són juvenils no arribin mai a l'edat adulta i no arribin a reproduir-se, causant una davallada sense precedents en la seva població. Tot plegat és una enorme catàstrofe ecològica, un llegat de mort i desolació per a les generacions futures. Una vegada hi havia un planeta on tot era harmonia, pau i equilibri.. La Vida sobreeixia per tot arreu i omplia a vessar mars i oceans, terra i aire. Aleshores va aparèixer una espècie que es va anomenar "sapiens"... i tot ho va posseir, tot ho va envair, tot ho va "dominar". Es va creure mestressa del planeta i va començar a malmetre-ho tot... fins al dia d'avui. I conte contat, conte acabat, sense anissos ni felicitat! 22 de mayo: Día Mundial de la Biodiversidad Escrit per Rita dissabte, 22 de maig de 2010 00:00 Hoy hace 18 años que 150 gobiernos firmaron, en Río de Janeiro, el Convenio sobre la Diversidad Biológica (CDB) un documento en el que se exponía una idílica declaración de principios y en el que se definía, en el Artículo 2, el concepto "biodiversidad" como " la variabilidad de los organismos vivos de cualquier origen, incluidos, entre otros, los ecosistemas terrestres, marinos y otros ecosistemas acuáticos, además de los complejos ecológicos de los que forman parte: esto incluye la diversidad dentro de cada especie y entre especies así como el de los ecosistemas." El objetivo era luchar por la pérdida de biodiversidad. En el 2002 se marcó el horizonte del 2010, Año Internacional de la Biodiversidad , como año límite para conseguir triunfos en la lucha contra la pérdida de la biodiversidad y la extinción de especies, pero tampoco se ha cumplido el objetivo y la degradación continúa. De los centenares de manifiestos que esta semana han visto la luz, he recogido el firmado por las asociaciones de protección de la naturaleza de los Pirineos y que reclaman un plan global de recuperación y convivencia con el oso. La transcripción literal del texto es la siguiente: "El pasado 9-5-2010 se reunieron en Erts (Andorra) las asociaciones de protección de la naturaleza del Pirineo de Andorra, España y Francia, en el marco del XXII congreso del Consejo Internacional de Asociaciones de Protección del Pirineo (CIAPP) y MANIFIESTAN que: Tras cuarenta años de medidas de protección del oso, su supervivencia a medio y largo plazo todavía no está asegurada. La pequeña población de osos pirenaicos sigue amenazada por el furtivismo, la degradación y la fragmentación del hábitat. Todavía hoy se siguen destruyendo los valores del patrimonio natural de la Cordillera Pirenaica. La presencia del oso es perfectamente compatible con las actividades humanas que se realizan en el Pirineo: ganadería, turismo, caza, etc. Esto ha quedado demostrado en zonas como la Cordillera Cantábrica (España) o las poblaciones de oso de los Montes Abruzzo (Italia) donde las actividades humanas son muy parecidas al Pirineo. En estas zonas la aceptación del oso es generalizada. También en el Pirineo todas las encuestas realizadas en ambas vertientes dan un amplio apoyo social al oso. El oso nos ofrece la oportunidad de demostrar que la conservación de la biodiversidad y el progreso económico del Pirineo son perfectamente compatibles. La presencia del oso, lejos de ser un inconveniente, es un activo muy importante en el campo del ecoturismo. La sociedad demanda, cada vez, una naturaleza bien conservada y en este sentido la presencia del oso tiene una función muy importante. Por todo ello: SOLICITAN que este año, proclamado por la ONU como año de la biodiversidad, sea el del lanzamiento de una acción concertada para la recuperación de una población viable de osos en el Pirineo. RECUERDAN a los poderes públicos que deben respetar sus compromisos y proclamen este año un nuevo plan para la restauración de una población viable de osos que, una vez presentada publicamente, sea aplicada de manera duradera y sin que sea sometida a los cambios políticos. SOLICITAN el reforzamiento urgente de la población de osos emprendido por el Estado francés, ESPERAN que las autoridades de todo el Pirineo trabajen en la armonización de sus acciones en favor del oso, con la aprobación de planes de recuperación coordinados entre las comunidades autónomas de Navarra, Aragón, Cataluña y Francia, y también que hagan un esfuerzo mayor de información y concertación con todos los sectores sociales del territorio pirenaico. SE COMPROMETEN a seguir trabajando por la conservación del oso, reconociendo que la gente que vive en el Pirineo tiene un papel clave en la conservación de esta especie emblemática y por tanto, SE OFRECEN a colaborar con todos los agentes para que dicha recuperación del oso pardo, símbolo y y garantía de la biodiversidad pirenaica, permita avanzar hacia una ganadería y un desarrollo verdaderamente sostenibles. "Hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. Encara que de la primera no n'estic segur." Albert Einstein Tanmateix, l'estupidesa mata. Pot matar els mateixos estúpids i podríem dir que la vida ho fa en defensa pròpia: selecciona aquells individus que tenen uns gens menys preparats i que no paga la pena de perpetuar-los i els elimina. Se'n diu "selecció natural". Per això van néixer els anomenats Premis Darwin, uns guardons que tenen com a destinataris aquells que "milloren el nostre capital genètic excloent-se'n voluntàriament." Per exemple, els primers classificats d'enguany han estat una parella de lladres belgues que van intentar d'atracar un banc a Dinant però van calcular malament la quantitat de dinamita que necessitaven. La detonació va esfondrar tot l'edifici i els va enxampar dins. Un d'ells va morir sota les runes i l'altre, tres hores després de ser rescatat. No va hi va perdre la vida ningú més que els lladregots estúpids i sense neurones. El pitjor és quan l'estupidesa humana mata els altres, la immensa majoria de vegades aquests éssers que han tingut la immensa mala sort de coincidir amb nosaltres en un espai anomenat Terra i en un mateix temps, als que anomenem "animals". La història d'avui parla d'un visitant del Parc Nacional de les Great Smoky Mountains, un indret protegit a cavall dels estats americans de Tenneesse i Carolina del Nord, que el passat dimecres 12 de maig, mentre passejava pel camí de les Laurel Falls va topar-se amb una óssa negra que, suposadament el va mossegar al peu, foradant-li la bota i sense necessitar cap mena d'atenció mèdica. L'individu va relatar que volia fer-li fotografies a l'animal i que va deixar que se li apropés per fer-li primers plans. L'ós, al que han batejat amb el nom de Laurel, va posar-se immediatament en "recerca i captura" per part dels forestals que, seguint la política de seguretat de parc, el sacrificaran així que el trobin, per ser potencialment perillós :"a bear that contacts and/or injures a person must be euthanized." Sobta veure com, malgrat els cartells que adverteixen que "Apropar-se a menys de 150 metres d'un ós, deliberadament, o a qualsevol altra distància que pertorbi la tranquil·litat dels óssos o els obligui a desplaçar-se en una altra direcció ÉS IL·LEGAL al parc." I que "la violació d'aquesta legislació federal pot comportar multes i detencions", de moment el perseguit, qui té la sentència firmada és Laurel, l'óssa que va tenir la mala sort de topar-se amb un aspirant a premi Darwin amb més sort que la pobra víctima. Ara diuen que el problema és que altres visitants ja feia dues setmanes que li donaven menjar en aquella zona i l'animal va acostumar-se a apropar-s'hi per buscar aliment, ignorant que un ós alimentat és un ós mort, com repeteixen fins a dir prou els responsables dels parcs i totes les associacions animalistes. El dijous 14 de maig una óssa negra petita, d'uns 80 quilos de pes, va ser capturada en aquella zona i els rangers estan pendents de certificar que és ella la responsable de la mossegada al peu del babau per sacrificar-la. També han dit que el visitant mossegat no serà cridat a declarar ni detingut per la seva acció, perquè ja en té prou amb l'ensurt. Com sempre, l'estupidesa humana MATA. Ja sigui la dels in-sapiens que van donar de menjar a l'ós... La d'aquest fotògraf aficionat que volia fer una foto premi Pulitzer i en lloc de marxar, va permetre a l'animal d'apropar-s'hi. Altrament, és interessant saber que el promig de lesions greus al parc cada any són causades per: -Accidents de cotxe ... 50 - Accidents en les caminades o excursions .... 38 - Accidents en bicicleta .......... 16 - Caigudes per les cascades .... 9 - Caigudes de cavalls ..... 7 - Accidents de barranquisme... 5 - Reaccions al·lèrgiques per picades d'abella/vespa .... 4 Cap accident causat per óssos. Tot i que hi ha, en tot el Great Smokey Mountains National Parc, uns 1 500 óssos negres. En els darrers dies, al Facebook s'ha desfermat tot un moviment en defensa de l'óssa Laurel que demana l'enviament de mails a les autoritats per reclamar més protecció per a les espècies salvatges i més fermesa amb els comportaments dels visitants que poden induir a haver d'acabar amb la vida d'animals que han tingut la mala sort de topar-se amb un humà, d'aquells que segons l'Einstein té "qualitats" més infinites que l'univers. I reclamen salvar la vida de l'óssa negra, víctima d'unes actituds irreflexives i paternalistes que només comporten el sacrifici dels innocents.
0.759432
curate
{"ca": 0.7651996601529312, "es": 0.2215802888700085, "fr": 0.002684791843670348, "pt": 0.003058623619371283, "it": 0.005981308411214953, "en": 0.0014953271028037382}
http://www.ossos.cat/index.php/ca/llibres/13-blog?start=250
mc4_ca_20230418_1_375896
Companyia Elèctrica Dharma | Enderrock.cat Foto de la presentació d'avui a la seu d'Òmnium | Sandra Tello Òmnium Cultural i la família del president de l'entitat han organitzat 9 hores de cultura i reivindicació el proper 22 d'abril a Santa Perpètua de Mogoda | Gossos, Companyia Elèctrica Dharma, Xavi Sarrià i Gemma Humet són alguns dels 40 artistes que s'han sumat a la iniciativa El dia que el Palau va recordar Esteve Fortuny Fa trenta anys del concert d'homenatge al compositor de la Dharma | El guitarrista i fundador del grup havia mort l'agost de 1986 | La Dharma actua al Palau de la Música amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona Aquest dilluns 18 de juliol la Dharma actuarà a l'acte institucional al Palau de la Música Comencen les commemoracions dels 80 anys de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Aquest dilluns 18 de juliol les autoritats catalanes inauguraran el programa d'activitats relacionades amb un acte institucional anomenat L'últim assaig. Hi actuaran la Companyia Elèctrica Dharma i l'Orquestra Simfònica del Vallès. La Dharma i Comediants a l'Anòlia Aquest dissabte 9 de juliol acomiaden la gira dels 40 anys en el marc del European Balloon Festival Comença la 28a edició del festival igualadí, per on desfilaran Manel, Obeses, Albert Pla i Oques Grasses. L'Anòlia arrenca aquest divendres 8 de juliol amb el passi a la fresca de l'òpera La Bohème, mentre que dissabte la Dharma i Comediants acomiadaran la gira dels 40 anys envoltats de globus aerostàtics. Demà es presenta el festival Anòlia Al concert-vermut presentació hi actuaran Animal, Quico Tretze, Rèd Perill i Enric Verdaguer Del 21 al 24 de juliol Igualada acollirà la 28a edició del festival Anòlia. De moment, només s'ha confirmat el final de gira de la Companyia Elèctrica Dharma amb Comediants, i demà es presentarà la programació completa. A Enderrock.cat sortejàvem 15 invitacions dobles per al concert-vermut de presentació, i ja en tenim els guanyadors! La Dharma i Comediants tancaran gira a l'Anòlia La 28a edició del festival igualadí se celebrarà del 8 al 24 de juliol Una tretzena d'actuacions dels principals noms de l'escena catalana protagonitzaran el cartell de l'Anòlia 2016. El dimarts 26 d'abril es presentarà la programació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm amb un concert-vermut per als assistents. A Enderrock.cat sortegem 15 invitacions dobles. Hi vols anar? El so popular de la Dharma La Companyia Elèctrica Dharma segueix de gira per teatres i auditoris Fins a l'abril podrem gaudir del directe incandescent de la Companyia Elèctrica Dharma, que estarà acompanyada de colles i músics de la cultura tradicional i popular de cada localitat on vagin. Després la formació santseca farà una parada indefinida. La Dharma, de museu Aquest vespre actuaran a la sala Oval del MNAC en el marc de la gira dels 40 anys Les quatre dècades de música popular de la Companyia Elèctrica Dharma arriben al Museu Nacional d'Art de Catalunya amb un espectacle inèdit, molt ben acompanyats de Blaumut, Carlos Nuñez, Toti Soler, Montserrat Carulla, Sílvia Bel, Empar Moliner i Muriel Casals. Albert Pla a 'Miedo'. Mercat de les Flors, 2018 | Nora Lozano Albert Pla i Lídia Pujol: viure sense xarxa Els dos artistes han actuat recentment al Mercat de les Flors en una edició del Festival Grec on destaca el tarannà divers i comunitari, descentralitzat de la seu històrica del Teatre Grec El trio català-valencià-balear obre una nova etapa compositiva amb la incorporació de Sandra Monfort Arxiu Tingladu Cap de setmana d'infart a Vilanova i la Geltrú: arriba El Tingladu Fins a 20 grups, entre els quals Ju, La iaia i Zoo, actuaran al festival que comença aquest dijous
0.805952
curate
{"ca": 0.9633002207505519, "es": 0.020143487858719646, "en": 0.005794701986754967, "fr": 0.01076158940397351}
http://www.enderrock.cat/noticies/etiqueta/Companyia+El%C3%A8ctrica+Dharma
racoforumsanon_ca_20220809_3_108289
NOVETAT EDITORIALPuigdemont titlla Junqueras de «deslleial» al seu nou llibreEl 130è president relata la "solitud" i les "traïcions" del procés independentista a "M'explico"per NacióDigital , 20 de juliol de 2020 a les 07:50 | Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, al Parlament | ACNEl president Carles Puigdemont desconfiava del vicepresident Oriol Junqueras i del compromís d'ERC amb el referèndum durant els primers mesos del 2016, segons es desprèn del llibre M'explico, que publica amb Xevi Xirgu a La Campana.Un any abans de l'1-O, Puigdemont estava a punt de tirar la tovallola per les "deslleialtats" que veia en el líder d'ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. "No vull anar amb un vicepresident deslleial a una etapa tan dura com la que vindrà", confessa en el llibre. 7En gairebé 700 pàgines, Puigdemont relata dia a dia el procés de la investidura a l'exili, marcat per les desconfiances amb ERC i una part del PDECat –sobretot amb Marta Pascal-, la sensació de "solitud" i les "traïcions" d'Espanya.Escrit pel director del diari El Punt Avui i amic personal de Puigdemont, M'explico relata en tercera persona els fets més importants dels 2016 i el 2017, i inclou frases textuals de l'aleshores president extretes de les converses entre tots dos. Recull trobades, converses, cartes i missatges de text, en una radiografia detallada del dia a dia a Palau i, també, de les sensacions d'un president que se sent "sol" i que "no és feliç" en un dels moments més rellevants de la història recent de Catalunya.ANÀLISILa setmana de Carles PuigdemontEl llibre retrata la manca d'acord i d'entesa amb l'Estat espanyol però també, i sense embuts, les discrepàncies, les "misèries" i "febleses" dels protagonistes de la política catalana. La relació amb ERCAl maig del 2016, Puigdemont "ha deixat de confiar en Oriol Junqueras". Malgrat els intents d'acostament d'un i altre i la voluntat d'exhibir unitat d'acció pública –que es concretaran en articles, compareixences i entrevistes conjuntes-, la relació entre president i vicepresident és "complicada, sense química". Però tot i pensar-ho, Puigdemont mai opta per trencar el Govern, i fins i tot insisteix en més d'una ocasió al republicà en fer una llista conjunta. "No cal que siguem amics, per fer la independència", es diu.El 130è president confessa que el seu antecessor al càrrec, Artur Mas, l'havia advertit que "un dels perills era la probable deslleialtat d'Esquerra". "No me'l vaig creure. Em vaig pensar que seria capaç de redreçar la situació, que amb mi seria diferent", admet Puigdemont.Al llibre, relata diverses d'aquestes "deslleialtats" del líder d'ERC, algunes de les quals afirma que mai li va arribar a retreure. "És un cúmul de coses. Junqueras em va enganyar dient-me que no havia demanat veure's amb Ximo Puig, va reunir-se d'amagat amb Pedro Sánchez, no diu res a les reunions, els consellers d'Esquerra no comparteixen res, no es pronuncia quan li demano una llista conjunta (...), van dir a la CUP que no passava res si no s'aprovaven els pressupostos. Però a què coi juguen? No vull anar a un referèndum unilateral, quan cal unitat de tothom, amb aquesta Esquerra", diu Puigdemont.El president també veu recels dins del seu propi partit, el PDECat, i relata al llibre els dubtes entre alguns consellers amb el full de ruta. "Suposo que a casa meva hi ha qui té fred de peus. No t'ho diuen obertament, però es nota", admet. Entre les "deslleialtats" dels seus, recorda la del conseller d'Empresa, Jordi Baiget, però també parla molt, al llibre, de Santi Vila, un equilibrista i amic de qui es refia però amb qui acaba –almenys en aquest volum del llibre- molt dolgut.Puigdemont i Junqueras intenten acostar posicions en un sopar el 14 de febrer del 2017, quan Sergi Sol, assessor republicà, diu que el procés no sortirà bé si no van "decidits i conjurats a arribar fins al final". El president surt d'aquella trobada més convençut però sense haver esvaït "alguns dels seus recels pel que fa als republicans". Tots dos són contundents en un consell executiu l'11 d'abril en descartar eleccions i apostar per l'1-O. "Deixaré clar que anem junts, que anem a totes", diu llavors Junqueras. El president admet a Xirgu que el seu número dos "per primer cop" ha estat clar. Però una nova filtració del contingut de la trobada el farà pensar de nou que tot plegat és un "fracàs" i que cal seguir treballant per "accelerar el procés, i aturar els dubtes i les deslleialtats".Puigdemont lamenta les "filtracions constants a la premsa" de les converses del consell executiu. "Aquí filtra tothom: en tinc constància que ho feu els del PDECat i els d'ERC, i això s'ha d'acabar", sentencia l'abril del 2017. "Ens hem d'entretenir amb les batalles internes; és francament lamentable, desolador i desanimador", conclou Puigdemont, que diu que si bé Espanya li fa "molt respecte", no li genera "cap dubte". "El que em genera dubtes és el que observo quan veig l'actitud d'alguns d'aquí. Això és el més fotut", confessa.Com a grans èxits, relata la conferència al Parlament Europeu, a Brussel·les, o les trobades amb Jimmy Carter o Romano Prodi. Puigdemont, en alguns casos amb el conseller d'Afers Exteriors Raül Romeva, manté diverses reunions internacionals de forma regular amb interlocutors que s'interessen pels plans pel referèndum.Sobre la remodelació del Govern poc abans de l'estiu, Puigdemont explica que va demanar a Junqueras que plegués, també, algú d'ERC "perquè això tranquil·litzaria el PDECat". El vicepresident li va suggerir el nom del conseller de Justícia, Carles Mundó. "A mi no em sembla bé. Acaba d'apuntar-se la victòria d'haver tancat la presó Model i és un conseller d'Esquerra amb qui m'entenc. No hauria estat una bona idea", explica. Finalment, van marxar -a més de Baiget- les conselleres Munté i Ruiz, i el conseller Jané.L'1-O se celebra i Puigdemont diu que és a partir de llavors quan s'entra en "terreny desconegut". Els dies posteriors, especialment amb la declaració suspesa d'independència, Puigdemont se sent cada vegada més "abatut" i hi ha molta "tensió" dins del Govern. Considera que l'Estat l'ha traït fent-lo creure que hi havia una opció pel diàleg. "Em sento sol. A la reunió de govern m'he sentit sol. En Junqueras no fa res. Si la vicepresidenta hagués estat Marta Rovira, tot plegat hauria anat d'una altra manera", afirma l'11 d'octubre, l'endemà de la DUI suspesa.La situació es tensa cada vegada més a mida que s'acosta el 27-O. Puigdemont arriba a estar convençut de la convocatòria d'eleccions autonòmiques. Però la manca de garanties de Madrid de que no s'aplicarà el 155 i la pressió d'ERC -i d'alguns dels consellers del PDECAT- l'acaben fent canviar d'opinió. "El que és una autèntica falta de respecte són les acusacions de traïdor que alguns escampen pels carrers", diu en una tensa reunió amb diputats de JxSí. "Jo havia pactat lleialtat amb el president d'Esquerra. 'T'acompanyarem en la decisió', em va dir i repetir. Quin acompanyament que m'estan fent. M'acompanyen clavant-me punyals", diu en un capítol on es recorda, entre d'altres, la piulada de les 155 monedes de plata de Gabriel Rufián.El llibre també descriu les relacions de Puigdemont amb la CUP – incloent diverses trobades amb Anna Gabriel-, així com les reunions i converses amb el president espanyol, Mariano Rajoy, el rei Felip VI, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, el de Podem, Pablo Iglesias, el delegat Enric Millo i nombrosos empresaris, cònsols o diputats. El volum inclou les diverses ofertes que els caps de gabinet de Rajoy i Puigdemont van negociar per intentar evitar el 155, així com els intercanvis de missatges amb Iñigo Urkullu, que va actuar clarament com a mediador entre Madrid i Barcelona. A 'M'explico', també es repassa la decisió i l'operació -preparada amb antelació- de marxar a l'exili, així com els primers dies a Brussel·les de part del Govern destituït. A finals d'agost, la segona entrega del llibre, entrarà més a fons en la visió de Puigdemont de l'exili. Jo només vull recordar al lector que la Generalitat on governa JxCat - PDeCat - ERC mante acusasions particulars contra CDR's empresonats.També vull recordar que la diputacio de Barcelona es en mans del PSC perque JxCat i el PDEcat es hi van regalar a canvi de res. Sense aixó els terroristes Espanyols tindrien un peu menys a dintre de les nostres institucions i no tindrien la posibilitat d'utilitzar impunament tots els recursos que hi han alla.A més a més el carceller esta al govern perque ERC el va investir a canvi de res també. Si ara Espanya seguis amb un govern temporal i repetint eleccions els terroristes Espanyols estarien en una situacio de molta més debilitat.Tot aquestes coses depenen de la voluntat política i si vulugesin no hi hauria necesitat ni d'investir el carceller o donar estabilitat gobernamental al pais que en envia la policia militar a apallisar els nostres civils indefensos, ni e regalar'lis la diputació de Barcelona ni de pasar per l'escrotxador als nostres compatriotes, gent humil i indefensa com tu, que actua per obtenir la nostre llibretat.Si aquests partirs politics que es fan dir independentistes no son farsants ni traidors com explican doncs aquests fets?Jo puc entendre que durant l'1-O s'haguessin pogut cometre errors. Pero tot el que va venir despres només fa que confirmar que son una colla de traidors.Pensa, reflexiona. Totalment d'acord però cal fer certes puntualitzacions:1. No pot haver-hi cap pacte amb els partits del 155 enlloc: ni a la metròpoli, ni a la Generalitat, ni a les diputacions, NI ALS AJUNTAMENTS! No hi ha excepcions. I això també inclou la CUP i els seus pactes municipals. És una qüestió de principis que no admet transaccions de cap mena.2. JxCAT no és cap partit. Avui dia és un artefacte electoral del PDECat -bé, des de fa uns dies, de Junts- que ha permès integrar independents que mai haurien participat en una candidatura del partit hereu de CDC.3. Una evidència: Puigdemont no controla el PDECat ni la majoria dels seus consellers al Govern. Des del 30 de gener del 2018 hi ha una guerra oberta entre, per un costat l'exili, una part important, però minoritària, dels càrrecs institucionals postconvergents i els independents de JxCAT, i per l'altre l'Executiva, les estructures de poder del PDECat i Rull-Turull. En les últimes hores els presos (i els seus consellers al Govern) han canviat de bàndol.En aquesta guerra hi ha hagut moltes batalles, majoritàriament guanyades per la partitocràcia exconvergent: la no investidura de Puigdemont; la moció de censura del Carceller; el decapitament de Pascal i el grup parlamentari al Congrés; el pacte de la DIBA amb els socialistes; el no cessament de Buch; el vot contrari a la investidura de Sánchez el passat gener, i ara mateix el control del poder al PDECat.Fer una anàlisi d'un conflicte des del blanc o negre només porta a l'error. I suficients errors ha comès el moviment independentista. 1. No pot haver-hi cap pacte amb els partits del 155 enlloc: ni a la metròpoli, ni a la Generalitat, ni a les diputacions, NI ALS AJUNTAMENTS! No hi ha excepcions. I això també inclou la CUP i els seus pactes municipals. És una qüestió de principis que no admet transaccions de cap mena.Creu-me, amb aixo, estic totalment d'acord amb tu. Qui fara el primer pas doncs? o aixo es seguira fent servir com excusa per no fer res? Perque tal com ho veig, si jo fos independetista no veig com cancelar els pactes que tinc a l'ajuntament es incompatible en que un altre partit que es diu independentista mantingues pactes en la DIBA. Es mes, ho veuria com una manera de demotrar als meus elecctors que realment soc independetista. El mateix en l'altre direccio. No veig com cancelar el pacte de la DIBA requereixi que la CUP canceli abans els pactes del PSC als ajuntaments. Altrament el contrari.I per el preu a pagar politicament per cancelar pactes em sembla que son irrellevants. Ja ens tracten com apestats sense cap rao oi? el tracte que rebem no es fins i tot pitjor que algu que es dedica sistematicament a incomplir pactes politics? Espanya no ho fa?
0.830339
curate
{"ca": 0.9705686176421544, "su": 0.0017508754377188595, "pt": 0.00975487743871936, "es": 0.011172252793063199, "it": 0.001167250291812573, "fr": 0.0030015007503751876, "cs": 0.00016675004168751042, "oc": 0.002417875604468901}
racoforumsanon_ca_20220809_0_774640
El TSJC anul·la l'ús preferent del català a les diputacions de Lleida i GironaPer un recurs de Convivència Cívia Catalana · Les sentències no són fermes i les parts poden presentar un recurs de cassació al Suprem espanyol http://www.vilaweb.cat/noticia/4097277/20130320/tsjc-anulla-lus-preferent-catala-diputacions-lleida-girona.html ................................................................................................................................................... Aquells que diuen que "l'espanyol forma part de la nostra riquesa cultural[sic]" ja poden estar satisfets, doncs aquesta sentència protegeix aquesta suposada "riquesa cultural" que, segons qualcuns, hem de sentir tan nostra. I a la nostra llengua, que la bombin. El coneixement de la llengua espanyola ens pot enriquir personalment com qualsevol altra llengua forana. La seva imposició és l'arma més potent que s'usa per a destruïr-nos com a poble. I la realitat és que el coneixement de la llengua espanyola per part dels catalans és una de les eines més poderoses per tal d'imposar-nos-la (i, per tant, per a destruir-nos com a poble). NBo podem pas oblidar un fet tan important com aquest. Mmmm... no hi estic d'acord. Crec que el coneixement de la llengua espanyola ens ha vingut per una imposició, però el futur que albirem podrà garantir un coneixement del castellà i una preferència total del català en tots els àmbits. Em nego a pensar que ignorar quelcom ens farà més lliures... Saber qualsevol llengua t'aporta riquesa cultural, això és innegable, saber l'espanyol també. Ara, també és innegable que en una situació de conflicte lingüístic com el nostre (interferències lingüístiques i substitució lingüística), si tots els parlants de la llengua oprimida entenen i saben parlar la llengua de l'Estat opressor (i a la inversa no succeeix), la llengua oprimida ja ha begut oli, bàsicament. I això és el que ha passat el darrer segle amb el català. No té res a veure amb els casos de Suïssa i Bèlgica, per exemple, on la majoria de cada ètnia coneix la seva llengua i es manté l'equilibri. Tan bon punt una ètnia comença a saber massivament la llengua de l'altre (això passa amb els Estats opressors) s'esdevé la inevitable tragèdia lingüística, sobretot si aquesta llengua de l'altre correspon a un Estat imperialista i culturalment genocida com el nostre. Estic dient que hem de ser monolingües i oblidar l'espanyol? No, només estic explicant la situació amb realisme i seriositat. Crec que el temps juga al nostre favor. I ho dic perquè tenim bones perspectives polítiques i la conscienciació de la gent respecte la llengua pròpia de catalunya és molt gran. Quan disposem d'un estat propi ningún ens pararà. Juan Antonio escrigué: Quan disposem d'un estat propi ningún ens pararà.Sempre que fem allò que cal (és a dir, que fem servir a bastament totes les eixeses que la condició d'estat ens fornirà). Si no ho fem, ens passarà com a Irlanda o a Biel·lorússia.
0.781066
curate
{"ca": 0.9873849301056938, "es": 0.01261506989430617}
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_100568
Share on Facebook Follow on Facebook Add to Google+ Connect on Linked in Subscribe by Email Print This Post Ara que les pluges ja han regat el territori i que hem entrat a la primavera, la natura als boscos, als jardins,… brillarà per si sola. Tot i així hi ha persones que poden embellir encara més un racó de casa nostra, una plaça,… El proper dissabte 26 de març, Marc Grañén, paisatgista artístic, explicarà la màgia que té la natura i es centrarà en el món de la decoració per aprofundir en la relació que té el paisatgisme i l’art. Un binomi que ha d’arribar a la gent, per aquest motiu, en el transcurs de la conferència, Marc Grañén també parlarà de la importància de transmetre que té el paisatge. Per altra banda, els Amics de La Casa Màgica vendrem, el proper dissabte 26 de març, bosses de roba de la Fundación AMANDLA. Una fundació que a hores d’ara està treballant a Xitlhelani, Sud-Àfrica i que amb l’aportació de 5 euros per bossa s’ajudarà a que els nens i nenes de Xitlhelani tinguin transport escolar durant tot l’any. La conferència-col·loqui que té per títol “La màgia del paisatgisme artístic” tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala d’exposicions “la Caixa” de Santa Cristina d’Aro. Es portarà a terme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, “la Caixa”, Skäl Internacional de Girona, els Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i La Casa Màgica –col·lecció Xevi. La màgia del paisatgisme artístic added by Redacció on 22/03/2022 View all posts by Redacció → Leave a Reply Your email address will not be published. Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA. 9 + = 12 Δ Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
1
perfect
{"en": 0.10042060988433228, "ca": 0.8990536277602523, "ru": 0.0005257623554153522}
macocu_ca_20230731_3_136703
19/05/2016 Actualitzacions per a productes VMware VMware ha publicat actualitzacions per a solucionar dos problemes de seguretat trobats en els seus productes. Un d'ells és considerat crític i l'altre important Risc: Crític La primera de les vulnerabilitats, considerada crítica, soluciona una fallada en la versió d'Oracle JRE que utilitzen els productes vCenter Server, vCloud director, vSphere Replication i vROps. La segona vulnerabilitat corregida, considerada important, afecta VMware Workstation i VMware Player per a Windows, i permetria a un atacant elevar privilegis.
0.727186
curate
{"it": 0.017513134851138354, "ca": 0.9824868651488616}
mc4_ca_20230418_17_355930
Les portades dels diaris: 'Hem de fer permanent la suma política del 3 d'octubre' i 'El Govern central s'abocarà a Catalunya a la tardor' Les portades dels diaris: ‘Hem de fer permanent la suma política del 3 d’octubre’ i ‘El Govern central s’abocarà a Catalunya a la tardor’ Els principals titulars de VilaWeb d’avui, dos de setembre de 2018, són: Tres efectes beneficiosos del color groc I Mail obert d’Andreu Barnils La indústria no vol fer vacances I Anàlisi de Jordi Goula Terrassa homenatja Josep Rull el dia del seu cinquantè aniversari Quines oportunitats hi ha per a fer efectiva la república? Talegón, Fachin, de Jòdar o Oranich ho analitzen Drets i deures democràtics I Opinió contundent de Josep-Mª Terricabres Sensacions d’un sopar I Opinió contundent d’Isarn Vinyes
0.759667
curate
{"ca": 0.9376623376623376, "de": 0.06233766233766234}
https://www.vilaweb.cat/noticies/les-portades-del-diumenge-2-de-setembre-de-2018/
racoforumsanon_ca_20220809_4_39724
Aquest experimentat jugador d'hoquei herba, auditor de professió, ha debutat aquest dilluns en els seus tercers Jocs Olímpics. En una entrevista a l'ARA, explica com se sent jugant amb la selecció espanyola. CRISTIAN SEGURA Barcelona | Actualitzada el 31/07/2012 00:34 L'entrevista la vam fer a la terrassa del Reial Club de Polo, el seu club. Saludava a tort i a dret. Els Fàbregas són una família històrica de l'hoquei herba català. En la conversa amb l'ARA, va fer reflexions com les següents:"Jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar, no tinc cap altra opció. El meu sentiment és català, no sento el mateix escoltant l'himne espanyol que 'Els segadors'""[Quan jugo] disfruto per mi, pels companys, per la gent que em ve a veure. En cap moment jugo pensant que ho faig per Espanya. Tampoc ens ho fan sentir perquè no tenim la repercussió de l'equip de futbol, que estan tot el dia informant d'ells""Els pares que volen que els fills siguin Messi s'equivoquen. És diner fàcil, l'egocentrisme màxim. Parlen de 10 o 15 milions d'euros com si res. Cada cop m'interessa menys, el futbol" http://www.ara.cat/esports/mes_esports/Alex-Fabregas-En-cap-moment-jugo-pensant-que-ho-faig-amb-Espanya_0_746325549.html Àlex Fàbregas: "En cap moment jugo pensant que ho faig per Espanya"... Doncs, quin autocontrol... Se n'està fotent descaradament, sembla prou evident... Als catalans ens perd l'estètica (a uns més que a altres, però). ---Evident??. No ho sé, eh, però, el que es diu--evident-- sincerament, no ho veig enlloc. El paio, se'l veu força eufòric. Sí, definitivament als catalans ens perd l'estètica. ...d'aquella panxa cervesera?
0.745678
curate
{"ca": 0.972239358420728, "de": 0.008019740900678593, "oc": 0.01974090067859346}
racoforumsanon_ca_20220809_0_411210
Es normal la quantitat de bars que hi ha a Catalunya?, vull dir un pais que vol ser europeu, pot tenir la mateixa forma de vida que Andalucia per exemple?. Amb una societat plena de bars manolos, pepes etc...No s'ha de començar a portar a la gent a altre tipus d'economia mes de tecnologia, innovació etc? Serà perquè visc al Raval, però jo crec que sobren kebabs i supermercats Visca el Raval lliure i tropical
0.743569
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_0_204380
S’ha parlat molt durant l’últim any que l’increment del PIB espanyol, que ho farà al voltant del 3% aquest 2015, ho ha fet en gran mesura gràcies a factors externs com són la baixada del preu del petroli, la devaluació de l’euro respecte altres monedes i la gran quantitat... Read more El país no mostraria grans diferencies econòmiques territorialment segons dades de l’l’IDESCAT Catalunya és un país molt homogeni territorialment, tal com s’extreu de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en els càlculs de Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) distribuïda per territoris. La RFDB és un índex que calcula la quantitat de renda de la qual disposen les famílies residents... Read more
0.846595
curate
{"ca": 1.0}
oscar-2301_ca_20230418_5_311808
Aina Serra analitza el paper de la dona en les dinàmiques de les colles castelleres i les situacions de desigualtat que poden viure-hi Aina Serra Julià 3 min Els pisos superiors dels castells i la canalla sovint tenen protagonistes femenines CAROL MARTÍN Sant Cugat del VallèsEl món casteller és un dels teixits socials més estesos i vertebrats del país, tenim una potencialitat d’incidència que seria irresponsable no utilitzar en pro de la igualtat de gènere, a favor d’acabar amb la injustícia social que carrega el 50% de la població del país. Desenes de colles arreu de Catalunya, milers de castellers i castelleres, centenars d’actuacions, una coordinadora de colles, espais de formació i oci compartits, mitjans de comunicació afins, pes entre personalitats públiques i bon reconeixement social… Castellers, castelleres, tenim capacitat de mobilització i creació d’opinió pública, tenim una gran oportunitat, aprofitem-la. Les colles castelleres 'per se' no són espais democràtics, inclusius, sostenibles, equitatius... som els seus membres, amb les dinàmiques i actituds que permetem o promovem, que construïm les colles. ¿Ens plantegem com viuen la desvinculació i el retorn –si n’hi ha– les dones embarassades de les colles? ¿Estem segurs que no hi ha dinàmiques sexistes a les festes? ¿Cuidem que les dones parlin a les assemblees i tinguin pes en la presa de decisions? (Més enllà d'ocupar càrrecs, diguéssim). ¿Donem prou valor a la tasca imprescindible de la intendència, la paradeta o de qui es queda a casa cuidant els infants dels castellers que sí que van a assaig? No es tracta de parlar d'una guerra de sexes, d'homes agressors i dones víctimes, en aquests termes. Ni els uns ni els altres ens hi reconeixem. Però penso que sí que cal ser conscients que heretem unes convencions socials per les quals els homes tenen un rol de dominació i posicionament públic –el cap de família, el cap de colla...– i les dones, un paper de conformitat i esfera privada –la cuidadora, la secretària, la intendència...–, convencions que s’inculquen des que naixem i acaben impactant en el caràcter, la manera de relacionar-nos, la distribució de tasques, els interessos formatius i laborals, les responsabilitats, els projectes de vida i, per tant, en el sistema econòmic, amb una diferència salarial mitjana d’un 26% entre homes i dones. Dibuixo tres situacions, segur que tenen factors afegits com dinàmiques de parella o de colla, segur que tenen les seves excepcions i matisos particulars, però les dades corroboren que no són situacions minoritàries, i ens permeten tractar el tema, mirar a l’entorn i detectar què passa en el dia a dia de les nostres colles: - Una parella castellera amb més d'un fill sense edat de fer castells, la dona probablement ha passat almenys tres anys desvinculada, entre embarassos i primers mesos de la canalla. L'home probablement deu haver mantingut amistats, potser càrrecs, i posicions dins els castells. Quan després de tres anys la dona es podria reincorporar amb certa normalitat, fàcilment per rutina, desvinculació, cansament... acaba essent ell qui manté el vincle i ella qui es queda en segon terme. - Una nena que ha crescut com a canalla dins la colla, probablement entre nenes, amb el jovent com a referent de relació, festa i aparellament, probablement força masculinitzat i amb un alliberament sexual accentuat. Quan la nena faci quinze anys i s'incorpori al grup de jovent de la colla, fàcilment abans de ser-ne conscients estarà reproduint les mateixes dinàmiques, com una més entre el jovent, però amb parelles de 3, 5 o 10 anys més, tranquil·lament. - Una dona agafa un càrrec dins la junta o la tècnica de la colla, probablement a l'assemblea conviurà amb una majoria d’homes, de més edat, amb més ‘pedigrí’, amb més experiència a parlar en públic perquè l'han pogut cultivar, que parlen més taxativament, més fort i amb més gesticulació... Quan s’hagi de prendre una decisió, fàcilment acabaran essent les opinions d’aquests homes les que decantin el sentit de la resta de membres de l'assemblea. A les colles, com a la societat, el rol de les dones està condicionat Convivim amb subtils dinàmiques de poder que podem mantenir invisibilitzades i normalitzades, és el més fàcil, o apostar activament per trencar-les, un preciós repte compartit. Algunes colles han engegat plans de gènere. El diari ARA, de la mà de l’Efren Garcia, se n’ha fet ressò, i la Coordinadora pot vertebrar i impulsar la proposta… anem avançant. ¿Quines dinàmiques, debats, formacions poden fomentar les juntes de les colles per sensibilitzar en matèria d’igualtat de gènere? Què pots fer tu per no reproduir dinàmiques i canviar en teu entorn més proper? Més de la secció Ara Castells Els Minyons de Terrassa assoleixen la gamma extra en l'última cita de l'any Ara Castells | 20/11/2022 L'impressionant pilar dels Xics de Granollers al cim de la Germana Gran Ara Castells | 15/11/2022 Els Minyons superen amb nota l'últim test abans de la seva diada Ara Castells | 15/11/2022 Sants i Capgrossos estrenen plaça de 9 a Mataró Ara Castells | 07/11/2022 feminisme castellers Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA. Subscriu-t'hi El més popular El més vist El més comentat Militars de la caserna del Bruc sortegen una prostituta amb motiu de la Puríssima 1. "Ha sigut una trompada enorme": més de 150 ferits en un xoc entre dos trens a Montcada 2. Un noble, una jutge, antivacunes i exmilitars: els 25 detinguts que volien donar un cop d'estat a Alemanya 3. Ombra de sospita sobre el fill de Laporta per suposades comissions en fitxatges del Barça 4. Falsos contractes de voluntaris en una ONG per ajudar els més vulnerables 5. "Ha sigut una trompada enorme": més de 150 ferits en un xoc entre dos trens a Montcada 1. Militars de la caserna del Bruc sortegen una prostituta amb motiu de la Puríssima 2. Un noble, una jutge, antivacunes i exmilitars: els 25 detinguts que volien donar un cop d'estat a Alemanya
0.696531
curate
{"ca": 0.9612652232746955, "fr": 0.0008457374830852503, "es": 0.014377537212449255, "en": 0.018944519621109608, "br": 0.002198917456021651, "cs": 0.002368064952638701}
https://www.ara.cat/castells/dona-castells-colles-motor-canvi-social_1_1210803.html
mc4_ca_20230418_17_636777
10 Mai 2018 – Castellvilarenc.info Dia: 10 de Mai de 2018 Tots els contractes tindran una durada de 5 mesos amb una jornada de 37,5 hores setmanals.… Read More L’ Ajuntament de Castellbell i el Vilar convoca 4 llocs de treballs per la Brigada i 1 d’ administrativa 10 Mai 2018 RedaccióDeixa un comentari Una jornada de gran pompa, amb un president Emmanuel Macron pràcticament revestit de general dels exèrcits, en què s’ha retut homenatge als soldats caiguts al commemorar el 73è aniversari de la victòria aliada sobre els nazis i que posava fi a la II G. M.… Read More Crispetes i acció: La pompa oficial de la inauguració del 71 Festival de Cannes es tenyeix de sabor espanyol 10 Mai 2018 Continguts AudiovisualsDeixa un comentari
0.789734
curate
{"de": 0.046703296703296704, "fr": 0.03021978021978022, "ca": 0.9230769230769231}
https://castellvilarenc.info/2018/05/10/
mc4_ca_20230418_5_331131
Tempesta al PDECat - Notícies Confidencial - e-notíciesTempesta al PDECat - Confidencial · 25 de Febrer de 2020. 00:20h. Revolta dels moderats contra Waterloo Marta Pascal amb Carles Puigdemont durant un acte del PDECat L'ofensiva de Puigdemont i el grup de Waterloo contra les negociacions entre els governs de la Generalitat i de l'Estat ha provocat la revifada política d'una dirigent del sector de l'independentisme moderat del PDECat, per organitzar la resistència interna al partit contra els plantejaments que arriben des de Bèlgica. Una important dirigent d'aquest corrent és Marta Pascal, ex coordinadora general de la formació, i que ha renunciat al seu escó al Senat. Segons fonts dels moderats, el moment perquè Pascal torni a l'activitat política és molt oportú, atès que en qualsevol moment podria produir-se una convocatòria electoral. De fet, el president Torra ha anunciat que, quan s'aconsegueixi l'aprovació del projecte de pressupostos de la Generalitat, convocarà les eleccions catalanes. Els grups més pragmàtics i moderats dels exconvergents no han aconseguit a hores d’ara articular una estratègia que els permeti crear una estructura política sòlida, per afrontar amb garanties aquestes eventuals eleccions. I creuen que, si es confirma que Pascal té la intenció de tornar a l'escenari polític català, com sembla indicar la seva decisió d'abandonar el Senat, augmentarien les seves opcions electorals. Independentisme, PDECat, Pressupostos, Puigdemont, Eleccions, Generalitat, Estat espanyol, Marta Pascal, Senat, Quim Torra Ja no hi ha butlla a Bèlgica
0.824412
curate
{"ca": 0.9725415070242657, "es": 0.022988505747126436, "en": 0.004469987228607919}
https://confidencial.e-noticies.cat/tempesta-al-pdecat-129135.html
oscar-2301_ca_20230418_5_268595
Hui s’ha reunit de forma telemàtica la mesa tècnica de la mesa sectorial de Funció Pública per a negociar la oferta pública d’ocupació (OPO) 2020. Es tracta de 782 llocs per a torn lliure i 540 per a promoció interna. Per culpa del manteniment de la taxa de reposició d’efectius, els llocs de promoció interna que no es cobreixen no s’afegiran a les del mateix cos del torn lliure. És una demanda generalitzada de tots els sindicats i fins i tot de l’administració valenciana la necessitat d’eliminar la taxa de reposició, però el govern espanyol no fa cas. Mentre que hi haja taxa de reposició, l’alta temporalitat no es reduirà. La distribució dels llocs entre els diferents cossos no està completada i serà en la mesa sectorial que es celebrarà pròximament quan podrem explicar-vos-la. 30 / 10 / 2020 | Intersindical procesos selectius oferta pública funció pública Sí que podem contar-vos que es convocaran els llocs ocupats per personal laboral indefinit no fix de plantilla, i la cobertura reglamentària d’aquests llocs per les persones que superen el procés selectiu portarà el cessament automàtic d’aquest personal i quedarà extingida la seua relació laboral. Intersindical Valenciana ha instat la paralització dels processos selectius en marxa fins la finalització de l’estat d’alarma Per una altra banda, en el primer esborrany es van presentar llocs del cos C1-04 Especialistes en Educació Infantil. Ara han desaparegut, segons el director general, a petició de la conselleria d’Educació. INTERSINDICAL VALENCIANA ha protestat per l’actitud irrespectuosa d’Educació envers el personal educador, que retarda el compliment dels acords de les meses generals sota una suposada preocupació perquè ningú es quede sense poder entrar en el pla d’ocupació i accedir al grup B. Tal volta esperen a que el personal es jubile. Vergonya! ! Ha coincidit la reunió de hui amb la publicació de la resolució de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, per la qual s’adequen les mesures excepcionals a adoptar en els centres de treball dependents de l’Administració de la Generalitat amb motiu de la COVID-19, la mesura principal de la mateixa és la possibilitat de fer treball no presencial fins a un 30% de la plantilla. Des d’INTERSINDICAL VALENCIANA hem demanat la paralització dels processos selectius en marxa fins la finalització de l’estat d’alarma per impossibilitat de dur-los a terme amb les garanties sanitàries suficients. De la mateixa manera hem demanat que aprofitant la situació es treballe per donar solució a la temporalitat del personal que presta serveis en l’administració del Consell -pots veure el document clicant ací-. El Director General de Funció Pública ha explicat que mentre que la situació no canvie o empitjore, s’ha de reduir la taxa de temporalitat mitjançant l’únic instrument que està sobre la taula, i és el desenvolupament dels processos d’estabilitat de 2017 i 2018. Ja veurem si la COVID-19 permet que es porten a terme. El més recent Relacionat Algo huele mal en Dinamarca 29 / 11 / 2022 25N 2022 Totes contra les violències masclistes 23 / 11 / 2022 ESTUDI I PROPOSTA PER A LA RACIONALITZACIÓ I MILLORA DE LA CLASSIFICACIÓ DELS LLOCS DE TREBALL I LLUITA CONTRA LA BRETXA SALARIAL EN L’ÀMBIT DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT. 18 / 11 / 2022 TORNEM AMB UN PAR… 17 / 11 / 2022 CONCLUSIONS REUNIÓ COMISSIÓ DE BORSES 10/11/2022 14 / 11 / 2022 ESTUDI I PROPOSTA PER A LA RACIONALITZACIÓ I MILLORA DE LA CLASSIFICACIÓ DELS LLOCS DE TREBALL I LLUITA CONTRA LA BRETXA SALARIAL EN L’ÀMBIT DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT.
0.77823
curate
{"ca": 0.9619181946403385, "hu": 0.002538787023977433, "fr": 0.00028208744710860365, "es": 0.010437235543018336, "zh": 0.024823695345557124}
https://stas.intersindical.org/noticies/article/loferta_publica_docupacio_de_2020_esta_ja_preparada_es_podra_dur_a_terme
cawac_ca_20200528_4_73109
L'objecte de les subvencions és la realització d'accions formatives per millorar la capacitació dels actors socials del territori i del personal dels ens locals amb responsabilitat tècnica o política en l'àmbit de la participació ciutadana i millorar la qualitat democràtica. Publicat al DOGC núm. 5580 de 04.03.2010 La finalitat de les subvencions regulades en aquestes bases és el foment de les línies següents: 1) Suport als ajuntaments per a la prevenció i extinció d'incendis forestals. 2) Suport als ajuntaments per a la gestió forestal sostenible. 3) Suport a les agrupacions de defensa forestal (ADF) de les comarques gironines. 4) Conservació de boscos singulars de propietat privada. Publicat al BOP núm. 32 – Annex 1 – 17/02/2010 Donar suport a les activitats que es duguin a terme entre el dia 1 de gener de 2010 i el 30 d'octubre de 2011, referents a: - Processos participatius. - Desenvolupament institucional d'espais i òrgans per a la participació. - Plans de participació. - Estructures tècniques de suport a la participació.
0.773041
curate
{"ca": 0.958252427184466, "de": 0.017475728155339806, "en": 0.024271844660194174}
http://www.cilma.cat/?m=20100401&cat=3
mc4_ca_20230418_0_631071
Un match europeu | Variacions 19 Mai 2014 / 0 comments Un match europeu Que les eleccions al Parlament Europeu desperten un interès mínim entre la població és una afirmació que no necessita major defensa perquè en tenim la demostració empírica quotidiana. Només les sortides de to cavernàries i alguna polèmica agafada pels pèls mantenen algun nivell de tensió digne de referència. Si de cas, l’interès específic que tenim els catalans per veure si Europa es converteix en una autopista lliure de peatge o en un pedregar per a les nostres aspiracions sobiranistes, aixeca de tant en tant el nivell d’adrenalina d’algun sector determinat de població, malauradament força menor del que voldríem els partidaris d’una independència europeista. Penso, però, que aquesta mateixa situació ha de ser especialment frustrant per a les forces polítiques que defensen a ultrança la unitat de l’estat i que li neguen el pa i a la sal a la consulta refrendària. Que la única manera de fer volar l’interès de les eleccions sigui posar l’accent en les ànsies independentistes no deixa de ser una derrota a l’avançada; ens diuen que una Catalunya independent seria automàticament expulsada del paradís europeu i en canvi no els queda més remei que referir-se a la reivindicació sobiranista per aixecar l’interès de la campanya electoral que ens durà a una nova configuració del Parlament Europeu. Volen i dolen. La gran victòria sobiranista s’ha produït ja, fins i tot abans que passem per les urnes, i és que a Catalunya l’al·licient bàsic de les eleccions és saber si ERC culminarà l’anunciat “sorpasso” i descavalcarà CiU per primera vegada, o si els homes i dones de Mas mantindran encara uns quants mesos el seu escadusser avantatge. Per molt que populars i ciutadans cridin a la resistència espanyola, no els toca altre paper que el de mantenir tan altes com puguin unes defenses que cada cop trontollen més. Les eleccions les guanyarà un partit sobiranista. I en segona posició, a molt poca distància, hi haurà un segon partit sobiranista. Això és com jugar amb les cartes marcades; no hi ha res a fer. Quedi clar, per tant, que la partida que a mi m’interessa en les eleccions europees no és la que es juga a casa entre sobiranistes i unionistes, en part perquè ja la tenim guanyada els de l’estelada. La partida que m’ocupa és la que es juga a Europa entre models econòmics antagònics. O, com a mínim, entre un model basat en el predomini de l’economia financera, que fins a la data d’avui manté una hegemonia incontestable, i un altre model alternatiu que, per molt que assegurem que és possible, ningú no m’acaba d’explicar amb claredat. Els qui neguen la vigència de la dicotomia entre dreta i esquerra podran dir que tant és un color com l’altre, però els que creiem que aquesta negació és una trampa més dels qui voldrien un discurs econòmic uniformitzador, desitjarem que en el nostre petit racó d’Europa ERC miri de donar contingut a la segona part de la seva màxima propagandística (un país nacionalment lliure i socialment just) i actuï no només com a puntal de Mas en el procés, sinó també com a fre a la seva ànima conservadora. Prou que ens expliquen que a Europa Ramon Tremosa és un liberal, i que això, Pirineus enllà, l’acosta molt més a l’esquerra del que aquí volem assumir, però no se’ns hauria d’escapar que mentre aquí ens entretenim combatent l’unionisme de l’establishment català, els del pont aeri falquen el predomini dels grans grups empresarials que continuen condicionant les polítiques econòmiques. El “procés” els preocupa molt menys del que ens fan creure, però els és útil per tenir-nos entretinguts mentre consoliden una posició de predomini que volen preservar en una Catalunya autonòmica, federal, independent o galàctica. Ei, no em malinterpreteu: ni una passa enrera en el camí cap a la independència, però mentre dibuixem la forma del futur estat, ens hauríem d’ocupar també del seu contingut. ERC camina resoludament cap a l’ocupació de l’espai electoral que en altre temps semblava patrimoni exclusiu del PSC: l’esquerra reformadora i socialment integradora. Cal veure si serà capaç d’aglutinar aquest gran espai central de l’electorat, però en el cas que se n’acabi sortint, seria bo que ho fes mirant més cap a l’esquerra que cap a la dreta. En el terreny de joc d’això que anomenem catch all party les temptacions sorgeixen a cada cantonada, i la més comuna és la que porta a endolcir el discurs ideològic en nom de les majories integradores i a perdre llençols socials en cada bugada electoral. No sembla probable que en el front nacional ERC es faci enrera; en canvi, el front social podria, si no caure, sí aigualir-se. Si ERC acumula greix electoral suficient i és prou equilibrada per mirar cap a l’esquerra, en direcció a ICV i les CUP, per buscar aquelles polítiques alternatives que tant desitgem i que tant ens costa d’explicar, podria arribar a ser possible que la construcció d’aquest nou Estat que molts ja veiem imparable, arribés a un punt d’equilibri raonable entre la part nacional i la part social dels nostres desitjos. Ja sabem que aquest partit ni podem ni volem jugar-lo a Madrid, però hem de tenir clar que tampoc no es jugarà a Barcelona. Ara potser encara no ens ho sembla prou, perquè tot just estem trucant a la porta des del nostre racó del Mediterrani, però estem parlant d’un match europeu. I si l’hem de jugar amb garanties, més val que comencem aviat. Diumenge vinent, per exemple. Catalunya, CiU, eleccions, ERC, Europa, independència, Parlament, polítiques Teniu quinze minuts
0.873041
curate
{"ca": 0.9586357039187228, "de": 0.0043541364296081275, "fr": 0.002902757619738752, "sv": 0.0025399129172714073, "es": 0.022859216255442672, "it": 0.0052612481857764876, "cs": 0.003447024673439768}
https://variacions.cat/2014/05/19/un-match-europeu/?shared=email&msg=fail
racoforumsanon_ca_20220809_0_462902
La Viquipèdia arriba als cent mil articles Evolució del nombre d'articles a la Viquipèdia Amb la creació de l'article «Arrel cúbica», el 18 de gener a les 21.38 h, la versió en català del projecte Viquipèdia ha arribat a l'article número 100.000. D'aquesta manera la Viquipèdia es converteix en la dissetena versió que supera aquesta simbòlica xifra, assolida gràcies a la feina dels seus editors, administradors, correctors i altres persones que han contribuït de manera voluntària al desenvolupament del projecte. La idea central de la Viquipèdia, en les seves més de 250 versions idiomàtiques, és la de crear una enciclopèdia lliure el més completa possible, objectiu que cada dia pren més força. En els tres últims anys la Viquipèdia ha doblat anualment el seu nombre d'articles. El 2004 hi havia només 10.000 articles. El 14 de febrer del 2006 es va arribar als 25.000 articles. El 4 de gener del 2007 se'n van assolir els 50.000, mentre que el 16 de novembre se superaven els 75.000. Aquest creixement exponencial fa encarar el futur amb optimisme, amb un objectiu propi per a l'àmbit catalanoparlant: la creació de l'enciclopèdia en llengua catalana més completa mai elaborada, així com la seva difusió i la millora de la qualitat. La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure perquè tota la seva informació és a l'abast de tothom. És lliure perquè a més de llegir la informació, qualsevol persona pot copiar-la i utilitzar-la sota la llicència GFDL. I és lliure perquè qualsevol persona que s'hi connecti pot fer edicions i posar-hi el seu gra de sorra: des de la creació d'un nou article de gran extensió i completesa fins una petita correcció d'ortografia o d'estil, cada contribució de cada usuari ha jugat un paper en l'assoliment d'aquesta fita que avui celebrem. En els seus inicis la Viquipèdia era considerada una enciclopèdia lliure però molt incompleta, que poques persones utilitzaven com a referent per a treballs o deures de l'escola, trobar una informació útil o simplement pel plaer d'aprendre. Tanmateix, a mida que ha anant creixent en nombre d'articles i usuaris, ha esdevingut un lloc de referència i consulta important per a la comunitat catalanoparlant, tot i que encara resta molt camí per créixer. En aquesta consolidació cal ressaltar la iniciativa Marató Viquipèdia, iniciada el 2007 i duta a terme en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. Amb l'objectiu d'acostar Interent a les aules i la Viquipèdia als alumnes, i aprofitant l'experiència prèvia en escoles de Mallorca, la Marató ha fet que molts alumnes siguin membres actius i hi aportin informació, més enllà d'usar l'enciclopèdia com a simple eina de consulta. En els vuit mesos que han passat des del dia en què va començar aquest projecte la Viquipèdia ha pujat des del 22è lloc en la classificació per nombre d'articles fins al 17è lloc, sobrepassant llengües amb un nombre molt superior de parlants. La iniciativa també ha estat un èxit a l'hora de proposar Internet com una eina didàctica habitual a les escoles. A tots els que contribueixen a la Viquipèdia, als que han col·laborat a fer-la gran: GRÀCIES! Als que esteu tot just fent els vostres primers passos, aprenent a editar o descobrint com funciona tot: CORATGE! I a tots els que encara no heu pujat a bord, sapigueu que tenim moltes ganes de veure com compartiu el vostre coneixement i us convidem a no tenir por i a unir-vos al projecte. US HI ESPEREM! visca la viquipedia!
0.882007
curate
{"ca": 0.9958968347010551, "fr": 0.004103165298944901}
macocu_ca_20230731_2_476696
Alacant, la Cota zero i el minvant nivell del mar a la costa del Maresme Per Ireneu Castillo Última actualització 2 set., 2022 70 Quan viatgem amb tren per la costa de la comarca catalana del Maresme, a part de poder gaudir del magnífic (ehem) servei de Rodalies de Renfe, podrem veure com el mar, per obra i gràcia dels ports esportius construïts durant els 90, s’ha menjat bona part de la costa. És justament a l’estació de Premià de Mar que l’aigua ha arribat pràcticament al peu de l’andana, fins al punt que ha hagut de ser protegit amb una escullera. Tanmateix, malgrat aquesta situació tan “remullada”, crida l’atenció l’existència d’una placa d’altitud de l’Institut Geogràfic Nacional que marca uns 7 metres sobre el nivell del mar, cosa que no deixa de sorprendre en tant que resulta evident que no hi ha tanta distància entre l’aigua i el senyal. Què passa aquí? S’han equivocat? Han posat la placa com els ha semblat? No, no ha estat res d’això... us heu fixat que en aquestes plaques hi posa alguna cosa de “nivell del mar a Alacant”? Doncs justament la costa alacantina en té la clau. Fins no fa gaire temps, totes les estacions de ferrocarril espanyols disposaven d’una placa de ferro fos en què l’Institut Geogràfic i Estadístic assenyalava l’altitud d’aquesta estació respecte el nivell mitjà del Mediterrani a Alacant. L’element s’ha mantingut o perdut segons la sensibilitat patrimonial dels responsables de les obres de reforma que durant el temps han patit les estacions, però si res destacava era aquell “a Alacant”. Per què ha de ser el nivell del mar a Alacant i no a València, Màlaga o Barcelona? Encara que us sembli mentida, té la seva raó de ser. Segons van avançar les tècniques de coneixement del món que ens envolta durant el segle XIX, els estats van veure la necessitat de disposar de mapes topogràfics que, més enllà dels subjectius mapes existents fins aleshores, informessin de les altures concretes de cada relleu a cada territori i permetés fer, sobretot, uns cadastres útils per als diferents fiscs europeus -digueu-los ximples. No obstant això, i si bé les tècniques geomètriques ja estaven desenvolupades i havien permès la determinació dels paral·lels, meridians i la del mateix metre, la concreció de les altures de les muntanyes necessitaven una xarxa topogràfica que partís d’una base estable. I, en aquest cas, la millor opció era el nivell del mar, tenint en compte que l’aigua a la seva superfície tendeix a ser plana. L’únic inconvenient era la determinació d’aquest nivell ja que, entre onades i marees, la superfície del mar és tan quieta i estable com la cua d’una sargantana. Així, doncs, l’única manera d’obtenir un nivell del mar estable que pogués ser utilitzat com a estàndard va ser calcular-ne el nivell mitjà a partir d’una sèrie molt llarga de dades de nivells reals. Una sèrie que cada país va buscar (o va trobar) on va poder, però que a l’Espanya del segle XIX no se’n disposava, si bé des de 1853 es disposava del mareògraf d’Alacant, que no passava de ser una regla mil·limètrica ubicada a la coneguda com Escala de la Reina a l’interior del port. Davant l’evidència que la costa alacantina és la zona de menys variació del nivell d’Espanya (entre la marea alta i la baixa hi ha tan sols 43 cm de diferència) d’un mar ja de per si estable com és el Mediterrani (el fet que Alacant sigui considerada com “el Port de Madrid”, no va tenir cap pes, faltaria més), el juliol de 1870 es va fer que un operari prengués la mesura de la mar cada dia a les 9, a les 12, a les 15 i a les 18 h. Una presa de dades sistemàtica que va acabar el febrer del 1874 i que va servir per determinar el nivell mitjà a partir del qual començar a confeccionar la xarxa topogràfica espanyola. D’aquesta manera, a partir de la dada del mareògraf, es va determinar el primer punt geodèsic de precisió, el qual es va ubicar al primer esglaó de l’escala interior de l’ajuntament d’Alacant i que va ser batejat amb el nom de Nivell de Precisió 1 o “NP-1” per als amics. Punt que es trobava, de forma oficial a 3,4095 metres... “sobre el nivell mitjà de la Mediterrània a Alacant”, evidentment. A partir d’aquest moment, els topògrafs van estendre la xarxa geodèsica principal avançant cap a Madrid, cap a Barcelona i cap a Andalusia seguint les vies del ferrocarril, tenint en compte que el tren necessita trajectes tan plans com sigui possible, la qual cosa facilitava la confecció d’una xarxa topogràfica nacional de gran extensió. Lògicament, a partir d’aquesta xarxa principal seria més fàcil crear la xarxa secundària i, amb el temps, tenir cartografiat tot el territori espanyol. Feina que, en el seu format de mapes a escala 1:50.000, no va acabar fins l’any 1968. Però... llavors què té a veure amb el problema de l’estació de Premià? El fet de prendre com a referència el nivell del mar, per molt teòric que sigui ha de ser contrastat amb la realitat i, en aquest cas, resulta que la superfície del mar no és igual a tot arreu perquè la terra no és esfèrica, sinó aplatada pels pols (el conegut com “geoide“). Això significa que, com més al nord, menys distància hi ha al centre de la Terra, per tant la superfície del mar i, per tant els relleus, estan en proporció més baixos, necessitant una sèrie de rectificacions dels càlculs per adaptar-se a la realitat. L’avenç de les ciències topogràfiques i geodèsiques posteriors han anat adaptant les mesures inicials, de manera que els mapes topogràfics actuals ja inclouen les variacions i rectificacions locals, cosa que no han fet les plaques de ferro colat instal·lades durant el segle XIX i que han fossilitzat una lectura que, si bé és propera a la realitat, no és exacta i més si, com passa actualment, el nivell del mar per acció del canvi climàtic està augmentant. Així doncs, cada estat va adoptar un punt en què el nivell mitjà del mar fos prou representatiu com per desenvolupar la seva pròpia xarxa cartogràfica (Holanda a Amsterdam, França a Marsella, Gran Bretanya a Newlyn, Cornualla, i Espanya a Alacant), adaptant-se a les característiques geogràfiques de cada país i, com sempre passa, molts d’ells jugant amb els seus interessos polítics. No en va gairebé tots els països de l’òrbita ex-soviètica es basen en el nivell mitjà del mar a Kronstadt, una illa ubicada al Bàltic davant de Sant Petersburg. Per la seva banda, els països que no tenen costa, o bé utilitzen el que correspondria a la representació matemàtica del planeta (en tant que utilitzar una pilota abonyegada per tot arreu com a base és un embolic, s’han inventat una superfície matemàtica que s’adaptaria al màxim a la forma real de la Terra i que es coneix com el·lipsoide) o bé utilitzen el del país més proper amb mar, tal com passa amb Andorra, que també utilitza el nivell d’Alacant. En definitiva, tot un prodigi matemàtic, físic i geogràfic que, com a mostra de l’intent de la Humanitat de comprendre un planeta terriblement complex i dinàmic, s’amaga en forma d’ignorada placa de ferro fos davant dels nostres sempre encegats ulls.
0.876493
curate
{"ca": 0.9977087211800086, "la": 0.0022912788199914076}
dogv_ca_20231006_0_24047
ACORD de 26 de març de 2021, del Consell, pel qual s'autoritza una transferència de crèdit del capítol 2 del programa 612.60, Despeses diverses, al capítol 2 dels programes 112.10, Coordinació de l'acció del Govern, i 462.20, Promoció institucional, tots dos adscrits a la Presidència de la Generalitat, per un import global de 3.100.000,00 euros. Expedient 06.004/21-030. [2021/3544] (DOGV núm. 9057 de 09.04.2021) Ref. Base de dades 003190/2021 - Anàlisi documental El 21 de juliol de 2020, la Unió Europea va acordar la creació d'un gran Fons de Recuperació dotat amb 750.000 milions d'euros (Next Generation EU) amb l'objectiu de mobilitzar una quantitat massiva de recursos públics per a la recuperació dels estats membres després de la crisi de la Covid-19. En aquest context, es va publicar en el DOUE el Reglament (EU) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el «Mecanisme de Recuperació i Resiliència», instrument principal del Fons de Recuperació, destinat a fer front als efectes i conseqüències adverses de la crisi de la Covid-19, mitjançant ajudes financeres als estats, i que fixa en prop de 70.000 milions d'euros l'assignació financera màxima en ajudes directes no reembossables per a Espanya. En la Generalitat, la Direcció General de Coordinació de l'Acció del Govern, adscrita a Presidència de la Generalitat, ha rebut l'encàrrec d'exercir la coordinació amb les conselleries, les organitzacions empresarials i altres sectors interessats, per a canalitzar i valorar, si escau, l'adequació de les propostes que es generen en la Comunitat Valenciana a les actuacions establides en l'esmentat pla. Tot això, en un breu període de temps perquè en un altre cas es corre el risc de perdre importants oportunitats de finançament. Com a conseqüència, es fa necessari l'encàrrec de les tasques de suport tècnic en el tractament i anàlisi exhaustiva de tota la informació relativa a aquests fons que es vaja generant, a fi que la direcció general dispose d'una recopilació ordenada que li permeta la seua anàlisi, seguiment i divulgació, tant per a mantenir convenientment informats a tots els actors afectats, com per a la correcta presa de decisions en la implementació de la proposta de l'Estratègia Valenciana per a la Recuperació i altres accions que integren l'acció del govern, per un import estimat per a l'any 2021 de 980.000,00 . Així mateix, s'estima necessari disposar de 120.000,00 euros addicionals per a realitzar diverses licitacions que permeten desenvolupar actuacions complementàries per al correcte acompliment de totes les funcions encomanades a l'esmentada direcció general. Per tot això, Presidència de la Generalitat estima necessari incrementar el capítol 2 del programa 112.10, Coordinació de l'acció del Govern, en un import d'1.100.000,00 . D'altra banda, amb motiu de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, la Direcció General de Promoció Institucional, adscrita a Presidència de la Generalitat, s'ha vist obligada al desenvolupament de diferents accions, sobrevingudes i no previstes inicialment, de difusió i de conscienciació a la ciutadania, marcades pel ritme d'evolució de la crisi sanitària i econòmica, tractant d'informar i de transmetre a cada moment en la població la informació immediata que correspon oferir. El desenvolupament d'aquestes accions extraordinàries ha portat al fet que actualment l'import consignat inicialment resulte insuficient per a dur a terme les actuacions previstes per a l'exercici corrent i fer front a les noves necessitats que puguen sorgir en aquest excepcional context social, econòmic i sanitari. Per això es planteja la necessitat d'incrementar el capítol 2 del programa 462.20, Promoció institucional, en un import de 2.000.000,00 . Per al finançament es planteja la transferència de disponibilitats existents en el capítol 2 del programa 612.60, Despeses diverses, no vinculada a finançament condicionat ni a compromisos pendents. A aquest efecte, i en virtut del que es disposa en els articles 21 i 23 de la Llei 4/2020, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2021, i l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller d'Hisenda i Model Econòmic, el Consell, amb la deliberació prèvia, en la reunió de 26 de març de 2021, ACORDA Primer Autoritzar una minoració de crèdit en l'aplicació 20.01.00.612.60.2, per un import de 3.100.000,00 . Segon Autoritzar un increment de crèdit en les aplicacions i pels imports que es detallen a continuació: Aplicació Import 05.02.02.112.10.2 1.100.000,00 05.05.01.462.20.2 2.000.000,00 Total increments 3.100.000,00 València, 26 de març de 2021 La consellera secretària, MÓNICA OLTRA JARQUE
1
perfect
{"ca": 0.9566504546415733, "en": 0.0074011418904631, "es": 0.011630365827870586, "pt": 0.005286529921759357, "it": 0.0063438359061112285, "de": 0.012687671812222457}
dogv26762
mc4_ca_20230418_8_26009
Els mitjans es fan ressò de la recomanació d'ICR per anar en patinet | ICR ICR | Blog | Consells de salut ocular | Els mitjans es fan ressò de la recomanació de l’ICR a l’anar en patinet elèctric Els mitjans es fan ressò de la recomanació de l’ICR a l’anar en patinet elèctric Contingut mèdic revisat per Dr. Ignasi Jürgens - Darrera revisió 30/10/2019 Foto de Marek Rucinski a Unsplash Cada cop més persones utilitzen el patinet elèctric per desplaçar-se per la ciutat. És un mitjà de transport eficient i ràpid i que en molts casos pot assolir velocitats molt altes. Per això, si no va acompanyat de la protecció adequada pot comportar riscos importants, també per als ulls. Durant els trajectes en patinet elèctric, els seus usuaris estan exposats a l’impacte de cossos estranys, és a dir, de partícules presents en l’entorn o que s’aixequen al pas d’altres vehicles pel nostre costat. Sense una protecció adequada, aquests cossos poden impactar directament contra els nostres ulls i causar ferides intraoculars. Si l’impacte és superficial normalment no té conseqüències rellevants, però si una partícula acaba penetrant a l’interior de l’ull pot provocar una ferida intraocular que comporti problemes més greus. Alguns d’aquests poden ser irritació ocular, conjuntivitis, abrasió de la còrnia, hemorràgia intraocular o, fins i tot, i en casos que es compliquin, pèrdua de visió. A més, cal tenir en compte el risc de caiguda i la possibilitat de que aquest ocasioni un impacte directe a l’ull i provoqui un traumatisme ocular. O el perill que suposa que durant el trajecte ens entri una partícula a l’ull, que faci que el tanquem o ens el gratem, i que provoqui que perdem l’estabilitat i tinguem un accident. Així, tot i que la DGT estudia limitar la velocitat dels patinets elèctrics a 25 km/h, segons els especialistes de l’ICR els perills per als nostres ulls es mantenen. Per això recomanen als usuaris de patinet elèctric protegir-se no només amb casc sinó també amb ulleres de protecció a l’hora de circular per la ciutat. En aquest sentit, tant el diari La Vanguardia com la cadena de televisió betevé o el diari Terrassa Digital, s’han fet ressò de la recomanació dels oftalmòlegs de l’Institut Català de Retina, compartint aquests consells amb els seus lectors a les seves respectives pàgines web. Recomanacions per mantenir una bona salut ocular durant l’estiu Amb l’arribada de l’estiu, els ulls estan exposats a una sèrie de riscs que convé prevenir per evitar lesions greus. Agents com el clor de la piscina, la sal marina, la sorra, els vents forts o el sol són causes que amenacen l’estat dels nostres ulls. Aquests agents poden alterar la salut de la conjuntiva […] El fred sembla haver arribat per quedar-se. I hi ha millor manera de gaudir-lo que passant alguns dies a la neu? No obstant això, malgrat la insistència i que la majoria de persones coneixen la importància de protegir-se els ulls a la neu davant els rajos del sol, seguim veient moltes persones que practiquen esports […] Els esportistes representen un col·lectiu que corre un risc més elevat de patir accidents oculars. La pràctica d’esports és una de les causes principals de traumatismes oculars. A més, els esportistes tenen necessitats especials pel que fa a una visió d’alta definició i practicitat en la correcció òptica, ja que els defectes de refracció com […] Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs especialistes en Oftalmologia general.
0.85954
curate
{"ca": 0.9903677758318739, "it": 0.009632224168126095}
https://icrcat.com/ca/ulleres-de-proteccio-per-anar-en-patinet-electric/
mc4_ca_20230418_2_783436
Número 79 - maig 2012 Resum semanal del 13 al 20 de maig del 2012 Amb l’objectiu de millorar la manca d’aparcament als carrers, l’Ajuntament ha tirat endavant un seguit de mesures pensades per donar resposta a les diverses necessitats de cada zona. Aquestes mesures, a les quals cal sumar l’entrada en funcionament del nou aparcament de la plaça dels Països Catalans són les següents: Aplicar una reordenació de la Zona Blava Municipal i completar aquest model implantant el concepte de Zona Verda d’aparcament residencial en determinats punts del municipi. Aprovar nous preus reduïts i ampliar la oferta de terminis per a l’aparcament soterrani de la Biblioteca Municipal Martí Rosselló. Ampliar la oferta de terminis i incloure la opció de lloguer a l’aparcament de Can Boter. Obrir la concessió o el lloguer de les places de l’aparcament de la Sardana que fins ara eren de rotació. Comença el tractament de prevenció i control de la legionel·la als parcs i jardins L'Ajuntament ha iniciat a tots els parcs i jardins municipals que compten amb sistema de reg per aspersió un tractament de neteja i desinfecció, dins el programa de manteniment per a la prevenció i control de la legionel·la. El tractament inclou la neteja i desinfecció dels diferents circuïts del reg i dels aspersors, així com una analítica de control de legionel·la. Els tractaments s'han iniciat avui i es preveu que duraran tota la setmana, durant la qual s'aniran fent els diferents parcs. El producte que s´utilitza per a la desinfecció és el clor i com a mesura de prevenció, s'acordonaran les zones a on es realitzin els treballs. La Biblioteca obrirà a les nits perquè els estudiants puguin preparar els exàmens Des del 21 de maig i fins el 22 de juny, la Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras habilitarà una sala fins a la 1 de la matinada perquè els estudiants es puguin preparar els exàmens. L´horari nocturn funcionarà des de les 21h fins a la 1 de la matinada de dilluns a divendres, i de les 17h a la 1 de la matinada els dissabtes i diumenges. El dilluns dia 28 (2a. Pasqua) l'horari serà de les 17h a la 1 de la matinada. La sala habilitada està destinada a joves a partir dels 16 anys en endavant, que vulguin estudiar amb tranquil·litat. La iniciativa ha estat impulsada des de la Regidoria de Joventut. Una avaria a la xarxa d'aigua potable afecta a 60 abonats Aquest matí s'ha detectat una avaria a la xarxa d'aigua potable que afecta a uns 60 abonats del carrer Colom. L'empresa gestora del servei d´aigües a Premià de Mar, Sorea, ja està treballant en la incidència, que es preveu que quedarà solventada aquest migdia. Els alumnes de piano de l'Escola Municipal de Música David Rosado i Pol Rovira, han estat guardonats amb el 2n Premi de la Categoria C (de 10 a 11 anys), modalitat de música de cambra, als Premis d'Interpretació Musical del Conservatori de Girona que es van celebrar el diumenge 13 de maig. Endesa informa que per incrementar la qualitat del servei elèctric, ha de realitzar uns treballs de manteniment i millora a la xarxa de distribució. Per aquest motiu, avui dimarts, entre les 17:30h i les 21:00h, hi haurà interrupcions temporals del subministrament a diversos trams dels carrers: Batlles, Camp de Mar, Can Pou, Capitans de Mar, Dr. Martí Casas, Francesc Mas i Abril, Garrotxa, Osona i Pau Roig. Rebombori 2012: 26 i 27 de maig Un concert d'Els Catarres, entre els actes previstos pel dissabte Els dies 26 i 27 de maig, Premià de Mar acollirà la 9a edició del Rebombori, la gran festa de la cultura popular catalana, amb les seves figures, els seus balls i la seva música tradicional. Al Rebombori hi participen totes les colles de cultura popular de Premià de Mar (gegants, capgrossos, bastoners, panderos, grallers, diables, gafarró i tabalers), així com d’altres de convidades que enriqueixen les cercaviles, els jocs, els espectacles, les danses, etc. El Rebombori està organitzat per la regidoria de Festes i De Bòlit i compta amb la col·laboració d'altres entitats. Trobareu tota la programació completa a: www.rebombori.cat. Metalogenia renova el patrocini dels Premis de la Ràdio Amb aquesta seran set les edicions en què MTG fa una aportació econòmica per sufragar les despeses de la campanya L´empresa premianenca Metalogenia S.A. ha confirmat aquesta setmana el patrocini, per setena edició consecutiva, dels Premis de la Ràdio, el certamen que organitza anualment Ràdio Premià de Mar. De la mà del seu Director General Javier Triginer, l´empresa renova la confiança en una activitat amb la qual, des de la 2na edició, buscava posar de manifest el seu arrelament al municipi i el seu compromís amb l´excel.lència i l´emprenedoria. L’empresa premianenca Metalogenia S.A. ha confirmat aquesta setmana el patrocini, per setena edició consecutiva, dels Premis de la Ràdio, el certamen que organitza anualment Ràdio Premià de Mar. De la mà del seu Director General Javier Triginer, l’empresa renova la confiança en una activitat amb la qual, des de la 2na edició, buscava posar de manifest el seu arrelament al municipi i el seu compromís amb l’excel.lència i l’emprenedoria. Properament es durà a terme l’acte formal de signatura del conveni entre l’Organisme Autònom de l’Emissora Municipal i l’empresa Metalogenia que ha de servir per certificar l’acord d’esponsorització. Diumenge, jornada de portes obertes al Museu de l'Estampació Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus, que se celebra el 18 de maig, el proper diumenge, dia 20, el Museu de l'Estampació farà una jornada deportes obertes. Des de les 11h fins a les 14h es podran fer, de manera gratuïta, visites guiades a les exposicions d'estampació tèxtil, d'arqueologia a la vall de Premià i a l´exposició temporal “Despulles il·luminades” de Mariaelena Roqué. A les 12h es farà la presentació d'una peça restaurada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, un corró d'estampació de coure. Borsa d´Habitatge: un servei que ofereix garanties als propietaris i preus més econòmics als llogaters Els propietaris d´algun habitatge desocupat el poden posar en lloguer a través de la Borsa d´habitatge de l´Ajuntament La Borsa d’Habitatge actua com a mediadora entre els propietaris d’'habitatges buits i els llogaters, de manera que es garanteix el bon ús dels habitatges, es negocien rendes de lloguer per sota del preu de mercat i es cerca l'habitatge més adequat per a cada unitat de convivència. Aquest servei funciona des de primers d'any. Aquelles persones que tinguin en propietat algun habitatge desocupat el poden posar en lloguer a través de la borsa d´habitatge de l´Ajuntament. Els propietaris d’algun habitatge desocupat el poden posar en lloguer a través de la Borsa d’habitatge de l’Ajuntament Aquelles persones que tinguin en propietat algun habitatge desocupat el poden posar en lloguer a través de la borsa d’habitatge de l’Ajuntament. El funcionament de la borsa és el següent: El propietari haurà de fixar el lloguer un 20% més econòmic del preu de mercat. A canvi, la Borsa d’Habitatge s’encarregarà de: El posarà en contacte amb llogaters potencials. Redactarà el contracte de lloguer. Gestionarà una assegurança gratuïta d’assessorament i defensa jurídica en cas d’impagament del llogater. Gestionarà una assegurança gratuïta per a la vivenda que cobreixi els possibles desperfectes. Gestionarà l’aval del lloguer, una assegurança gratuïta que, en cas de desnonament, permet recuperar les rendes dels mesos deixats de percebre. D’aquesta manera, el llogater es podrà beneficiar d’un lloguer un 20% més econòmic sobre el preu de mercat i de la gestió gratuïta en la redacció del contracte. Per la seva part, haurà de dipositar un mes de lloguer com a fiança. Per tal de poder accedir a un habitatge de la Borsa d'Habitatge es demana que el llogater disposi d’ingressos i en pugui destinar un 30% al pagament del lloguer. Per entrar a formar part d'aquest programa cal que el llogater no tingui cap vivenda en propietat. Borsa Local d’Habitatge de Premià de Mar: Antiga Fàbrica del Gas (Nau 2) c/Joan XXIII 2-8 Tel. 93 741 74 04 / ext.4110 Atenció presencial: de dilluns a dijous de 9.00h a 13.00h i divendres (visites concertades). l'Activitat física i la Fibromiàlgia Organitza: Associació de Fibromiàlgia de Premià de Mar Passejada per Sant Mateu Que ningú es quedi fora de joc, participa amb nosaltres per aquesta causa: Passejada per Sant Mateu 20 de Maig Obert a tothom – Per a totes les edats Sortida 8:30 del Mati de la Plaça Països Catalans (Gran Via) Recorregut de 12 km. Cal que porteu, aigua i esmorzar ja que no hi haurà avituallaments. Preu 5 Euros Ingrés al nº de compte de “La Caixa” 2100-0063-31-0200544367 - Presentar resguard d´ingrés el dia de la sortida. O fer el pagament el mateix dia. L´objectiu d´aquesta caminada en concret és recaptar diners per La Marató de TV3 - Tota la recaptació s´entregarà per aquesta causa.El nostre agraïment a tots els que amb el seu esforç i/o col•laboració en l´organització la fan possible i com no, a tots vosaltres per la vostra participació. Data: Diumenge, 20 de maig de 2012 6ª Etapa: Sant Feliu de Pallerols, Cantonigros Cami de Sant Jaume per Etapes, Port de la Selva, Montserrat Data: Diumenge, 13 de maig de 2012 Tretzena edició del cicle de concerts "Moments Musicals a les escoles" a càrrec d'alumnes d'escoles de música del Maresme. Tretzena edició del cicle de concerts "Moments Musicals a les escoles" a càrrec d'alumnes d'escoles de música del Maresme. En aquest concert hi participaran les escoles de música "Imma Planas" de Mataró, "Teatre Clavé" de Tordera i "L'Oriola" de Sant Vicenç de Montalt. Data: Dilluns, 14 de maig de 2012 Organitza: Escoles de Música del Maresme Els dimarts 15, 22 i 29 de maig es llegirà Cinco horas con Mario de Miguel Delibes, dirigit per Mar de Dones. Data: Dimarts, 15 de maig de 2012 Geometria, exercici cromàtic recordant Bassareli De l´11 al 20 de maig Data: Dimecres, 16 de maig de 2012 Hora: 12 h i 8 minuts migdia Durada: De l´11 al 20 de maig L'hora del conte: Granotes, gripaus i altres trifulgues Teatre: L´espera Teatre de Remo Binosi Jornada de classificació i neteja de fòssils Jornada de classificació de fòssils y proves de tècniques de neteja. Organitza: Secció de paleontologia de l'AECC Xerrada sobre l'activitat física i la fibromiàlgia El proper dissabte 19 de maig a les 18:30h en el Centre Cívic (c/Esperança, 19), hi ha una xerrada sobre "L'activitat física i la fibromiàlgia" a càrrec de la Sra. Marta Vagan, de formació fisioterapèuta. A fi de protegir la salut de les persones amb Síndrome Química Múltiple, Síndrome de Fatiga Crònica i Fibromiàlgia, es prega als assistents a la xerrada, no dur perfums, colònies o after-shaves. Organitza: Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia Jornada de portes obertes al Museu de l´Estampació Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, amb visites guiades a les exposicions del museu. Presentació d´una peça restaurada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya A càrrec de la coral juvenil, el grup de flautes 5notes.cat i el cor de Noies de l´EMMPM. Lloc: Bar L'amistat Organitza: Associació Cultural Centre l´Amistat
0.795725
curate
{"ca": 0.9879507157093677, "pt": 0.0014495379597753216, "en": 0.0003623844899438304, "fr": 0.0020837108171770247, "es": 0.008153651023736184}
http://www.premiademar.cat/butlletins_numero.php?id=80
cawac_ca_20200528_0_11923
Futbol 18.01.2011 14:35 “No anem a defensar cap resultat, sinó a guanyar” Jordi Clos L’entrenador Pep Guardiola ha insistit a mostrar el màxim respecte i transcendència al proper rival, el Betis. “No és partit per descansar, ni descarregar res. És un partit per carregar, competir bé i anar a guanyar”, ha apuntat. El Barça afronta dimecres la tornada dels quarts de final de la Copa al camp del Betis i, malgrat el 5-0 de l’anada, el seu entrenador no vol cap tipus de relaxació. “És l’eliminatòria que millor resultat hem tret en l’anada, però si ja estigués fet no viatjaríem”, ha començat dient Pep Guardiola. A més, per contrastar-ho, ha recordat l’actuació dels bètics al Camp Nou: “Viatgem per respecte a un rival que ja ens imaginàvem que era fort, però després del primer partit hem de ser molt curosos i anar amb molta atenció perquè tenen arguments sòlids per causar problemes”. Un rival de nivell Que Guardiola no es refia un pèl del Betis ha quedat clar amb la convocatòria i durant la roda de premsa prèvia al matx. “Tinc vàries idees d’equip. Amb un altre rival hauria agafat gent del filial, contra el Betis no”, ha manifestat. Segons ell, “no és partit per descansar, ni descarregar res. És un partit per carregar, competir bé i anar a guanyar”. El de Santpedor ha revelat el missatge que vol transmetre als seus homes: “No anem a defensar cap resultat, sinó a guanyar. Farem bé de prendre’ns-ho seriosament”. I ha afegit: “Espero que amb les imatges que els ensenyaré demà siguin conscients del rival al qual ens enfrontem”. El desig Fidel a la seva filosofia (“per guanyar grans coses ens hem de centrar en el més immediat”), Pep Guardiola ha confessat que el seu desig en el dia del seu 40 aniversari és “seguir competint com fins ara”: “M’agradaria en acabar l’any tenir la sensació que si no hem guanyat és perquè han estat millors”. L’entrenador blaugrana ha avisat: “Ningú ens garanteix que farem una segona volta com la primera. Si hi ha un equip que té vides i ‘revides’ és el Madrid. Millor tenir quatre punts més que ells, però queden 19 jornades”. La situació de Thiago D’altra banda, un dia després que es conegués que Thiago tindrà fitxa del primer equip la propera temporada, Guardiola ha explicat perquè a partir d’ara entrenarà amb el filial. “El volíem veure de manera molt propera per saber si tenia capacitat per estar amb nosaltres i hem vist que la té. Amb l’arribada d’Afellay som més gent i Thiago no té edat per quedar-se a la tribuna. Vull que torni a agafar el ritme”. El tècnic l’ha definit com a “jugador molt especial, únic en moltes coses”, i ha indicat: “Sempre que ha jugat ens ha donat coses diferents”. Foto: Miguel Ruiz (FCB). Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player És necessari habilitar el Javascript Aparca la renovació Un dia més, preguntat per la seva renovació, Guardiola ha demanat que no es presti tanta atenció al tema. “Queda molt temps de contracte, deixeu-me treballar amb tranquil·litat”, ha reclamat. Després d’admetre que li agradaria que no es parlés més públicament del cas, el tècnic ha dit: “El Club ja sap que no el deixaré tirat. Simplement necessito el meu temps per veure coses. Es decidirà amb naturalitat”.
0.814439
curate
{"id": 0.0018732438339057135, "de": 0.004995316890415236, "ca": 0.9628473306275367, "es": 0.022791133312519512, "en": 0.007492975335622854}
http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol/temporada10-11/01/18/n110118115180.html
oscar-2201_ca_20230904_2_155280
Línia estratègica Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () àrees temàtiques Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Àmbit Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Tipus d'entrada Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre () . Filtrat per: Estat espanyol, Participació, Rendiment Acadèmic, Finançament, Igualtat Trobats 0 netejar Aquesta base de dades està en fase de proves. Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] .
0.69314
curate
{"ca": 0.9811122770199371, "fr": 0.001049317943336831, "es": 0.017838405036726127}
http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEPART-11:3-9:IGUAL%7CFINAN%7CRENDACA
macocu_ca_20230731_0_100646
Una resposta a #o916 No se que tenen de lamarckià els dimecres, però el cas és que amb aquesta imatge se’m presenten un munt de preguntes absurdes sobre la teoria evolutiva :S Sembla com si com més grans siguin els colls més altes les fulles i més petites les cues Meta
0.689484
curate
{"es": 0.0749063670411985, "ca": 0.9101123595505618, "it": 0.0149812734082397}
cawac_ca_20200528_11_45758
Pressupostos 2013: tot el que amaga la deutecràcia Els pressupostos generals preveuen 39.722 milions d’euros destinats exclusivament al pagament dels interessos del deute. El frau fiscal del període 2010-2013 pot superar els 267.000 milions Cristòbal Montoro va presentar al Congrés els pressupostos de l'any 2013 el 29 de setembre. Foto: FEMP El rescat també es pressupos­ta: 40.000 milions d’euros per pagar el deute en els no­us pressupostos generals presentats per Mariano Rajoy. Una xifra de rècord històric que suposa un augment –enmig de l’allau de retallades– d’un 34% . El dijous 27 de setembre, es van presentar els pres­supostos generals de l’Estat, uns pressupostos clarament antisoci­als, dels quals destaca, per sobre d’altres partides, la destinada al pagament dels interessos del de­u­te. 39.722 milions d’euros es destinaran a aquesta partida, una xifra que marca un rècord de dimensions històriques. Aquesta partida és de les poques que augmenta, 9.742 milions d’euros, prop d’un 34% respecte l’any 2012. Aquest in­crement es contraposa obertament a la reducció en sanitat (un 22,6%) o en educació (un 17,4%) . El pagament del deute opera clarament en detriment de la despesa social. Complir amb el deute no es li­mi­ta a pagar els interessos, ja que també s’ha d’amortitzar part o la totalitat del capital prestat en un inici. En el cas de les finances pú­bliques, el retorn del capital del deute públic (o amortització del deute) sovint queda amagat sota el procés de refinançament del deute. Les amortitzacions de deute de l’Estat per a 2013 seran de 159.153 milions d’euros (un 3,8% més que el 2012). Aquestes amortitzacions no consten com a despesa perquè, en realitat, es cobreixen amb noves emissions de deute. És a dir, nou deute per tapar el vell deute. A­quest nou deute s’haurà de pagar, probablement, a un cost superior (interessos més elevats) que el de­u­te anterior, a causa de la minsa confiança dels mercats en l’economia espanyola. Si sumem els interessos i l’amortització de capital, els recursos públics que es destinaran al retorn del deute són 168.895 milions d’euros, més que el destinat a pensions i prestacions d’atur conjuntament. D’aquesta manera, entrem en una espiral d’endeutament sense fi. > El deute hipoteca les finances públiques El total del deute públic espanyol, el que tenen les administracions central, autonòmiques i municipals, és de 804.388 milions d’euros i equival al 75,9% del PIB es­panyol (setembre de 2012). Segons les dades fetes pú­bliques pel Banc d’Espanya, el principal augment del deute públic s’ha donat en el deute de l’administració central (617.504 milions d’euros), mentre que el deute de les ad­mi­nis­traci­ons autonòmiques també ha crescut, però en menor mesura (150.578). La resta (36.306 milions d’euros) correspon al deute municipal i d’altres administracions locals i provincials. La nova previsió presentada pel govern espanyol indica, però, que, al tancament de l’exercici de 2012, el deute públic se situarà al 85,3% del PIB i augmentarà fins al 90,5% el 2013. Aquest creixent deute pú­blic, amb l’increment dels interessos que s’han de pagar any rere any, suposa una hipoteca per a les fi­nan­ces públiques, ja que el seu pa­gament té prioritat per sobre d’altres obligacions de l’Estat. En efecte, recordem que la re­forma de la Constitució Espanyola feta l’agost de 2011 va incloure en el nou articulat la prioritat de fer front al pagament del deute per sobre d’altres despeses i la prohibició de qualsevol intent de negociació o repudi del deute . D’aquesta manera, per complir amb la Constitució, la prioritat dels successius governs espanyols i autonòmics no seran les pensions ni l’educació ni la sanitat ni altres drets socials, sinó el pagament del deute. Tot i que la xifra d’endeutament públic encara és inferior a la mitjana europea, la preocupació que genera al seu voltant es deu, per una banda, a la rapidesa en el seu increment i, per l’altra, en la manca de confiança que les administracions públiques espanyoles tinguin capacitat de fer front al seu pagament. Contràriament al que sembla que ens vulguin fer creure governants i alguns mitjans de comunicació, el deute públic no és a l’origen d’aquesta crisi, sinó que n’és la conseqüència. > Història d’un increment del deute anunciat L’any 2007, quan la crisi era a les beceroles, el deute públic era del 35,5 % del PIB i, després de prop de cinc anys de crisi, retallades i salvaments bancaris, el deute públic aviat se situarà per sobre del 90% del PIB. Darrere d’aquest increment, hi trobem, entre d’altres, els re­cursos transferits al sector fi­nan­cer. Des de 2008, s’han donat prop de 175.000 milions als bancs en avals i ajudes directes. Als quals cal d’afegir el rescat bancari aprovat el juny de 2012. La Unió Europea va donar llum verda a una línia de crèdit de fins a 100.000 milions d’euros per recapitalitzar la banca espanyola. Les condicions “molt favorables” de què parlava el go­vern estan detallades al Memoràndum d’Entesa (Memorandum of Understanding o MoU), on es fixen les condicions per rebre el crèdit. El MoU, negociat entre el govern espanyol i l’Eurogrup i que no ha passat pel parlament espanyol, es­tableix, entre altres coses, la condició de la reforma del sistema financer , que es va plasmar en les mo­dificacions aprovades pel govern el 13 de setembre i en la creació del Banc Dolent. Un nou e­xemple de la socialització de les pèrdues bancàries amb diner públic. El MoU també estableix clarament que és l’Estat espanyol qui avala els crèdits que aniran a parar a la banca. Així, l’Estat s’ha de fer càrrec del pagament dels interessos i del retorn del capital en cas que els bancs rescatats no tornin els diners rebuts, de manera que, una vegada més, a través de més retallades i més endeutament, tots i totes pagarem per les irresponsabilitats de la banca . I aquest cop la factura pot arribar als 100.000 milions d’euros. > Un deute legítim? Socialitzar les pèrdues. Privatitzar els guanys. Abans els bancs que les persones, a­bans la despesa militar i les in­fraestructures faraòniques que la protecció social. Cal apuntar que el deute no només és injust perquè, a través de la priorització del seu pa­gament, atempta contra els drets de la població, sinó perquè s’ha acumulat a través de mecanismes in­justos. El deute és il·legítim perquè compromet la dignitat dels pobles, amenaça la coexistència pacífica dels ciutadans, viola els drets hu­mans i civils o ignora els principis del dret internacional. És per a­quest motiu que, des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del De­u­te, No Devem!, No Paguem! , en­tenen que hi ha prou indicis d’il·legitimitat en el deute que empren la Generalitat, el govern espanyol i la UE per aguditzar la sagnant política d’austeritat. La platafor­ma exigeix el dret de sa­ber i, en darrera instància, de dir no al pagament del deute. De re­clamar, com va fer el president de Burkina Faso Thomas Sankara l’any 1987, el dret dels pobles de repudiar un deute que considerin il·le­gítim. > Un rescat bancari que paguem entre totes Resulta massa previsible que el rescat bancari acabarà es­sent cobert totalment o parcialment per l’Estat, davant l’evident fallida del sistema financer espanyol. Serà la ciutadania qui, patint les retallades en despesa social o noves fiscalitats –com l’a­ugment de l’IVA indiscriminat–, acabarà pagant els plats trencats de la banca. Situació que s’agreujarà amb el rescat directe del BCE, que imposarà noves retallades com a condició. Només els interessos del deutes es menjaran els ingressos milionaris derivats de l’increment de l’IVA. El rescat, fiscalment parlant, continuarà sent ben desigual. Les grans empreses tributen a l’Estat espanyol un 17% de mitjana i no un 30% com està establert. Si hi afegim el frau fiscal –89.000 milions d’euros que, entre 2010 i 2013, suposen 267.000 milions d’euros–, cal concloure que, sense cap voluntat política de gravar la gent que té més, la sortida del PP és una altra fugida endavant amb més endeutament. > Qui se'n beneficia, del rescat i les retallades? El deute és un mal negoci per als pobles i un bon negoci per a inversors. Amb uns interessos d’entre el 5 i el 6% (sovint 7%), els bons de deute espanyol re­sulten un negoci de risc, però molt sucós. Sorprèn que la principal inversora en deute públic espanyol sigui la pròpia banca espanyola: 200.000 milions del deute públic espanyol es troba a les seves mans. En mans de la mateixa banca que demana rescats i rep préstecs del BCE a un interès baixíssim de l’1%. Després, compra deute espanyol per cobrir el forat que genera el rescat bancari. Els inversors estrangers se situen en segon lloc, amb 191.836 milions d’euros de deute públic espanyol (una xifra notablement inferior als 281.439 milions que tenien a finals de 2011). El tercer inversor en deute espanyol són les pròpies administracions públiques espanyoles (com la Seguretat Social), que acumulen 74.256 mi­li­ons d’euros de deute espanyol. Fi­nalment, cal apuntar que, en realitat, el rescat dels bancs espanyols és un rescat a la banca alemanya i francesa: ambdues acumulen 197.560 milions d’euros de deute espanyol, principalment deute de bancs i empreses. Per això Merkel i Hollande urgeixen Rajoy a demanar el rescat. En el bàndol dels que tam­bé guanyen, cal afegir-hi aquelles grans empreses que s’estan beneficiant de les retallades i les reformes estructurals. Mútues i asseguradores que esperen fer-se amb el negoci de la sanitat; empreses que compraran amb una bona rebaixa d’altres empreses públiques en procés de privatització; empresaris que apliquen les mesures de la re­forma laboral per abaratir costos i augmentar beneficis; banquers al capdavant de grans bancs com el BBVA, el Santander o La Caixa, que aprofiten la re­forma financera per quedar-se amb bancs i caixes en fallida rescatats amb diner públic i a preu de saldo. Tots ells hi surten guanyant, amb el negoci de les retallades. > Quant necessiten els bancs? Segons l’auditoria d’Oliver Wyman, encarregada pel govern espanyol i que ha costat d­os milions d’euros, els bancs tenen “necessitat” de rebre uns 53.000 milions d’euros per recapitalitzar-se. Tot i que, de seguida, l’agència de qualificació Moody’s va elevar la xifra a 105.000 milions. El bloc de finances espanyol Gurusblog també ha denunciat diversos errors i “trampes” en l’anàlisi d’Oliver Wy­man i estima el nou rescat en 80.000 milions d’euros. Sigui com sigui, els actius tòxics de la banca espanyola (crèdits i inversions difícils de recuperar) su­men 184.000 milions d’euros. L’a­u­di­toria Oliver Wyman té precedents d’anàlisis no gaire re­eixides. El 2006, va qualificar l’Anglo Irish Bank com “la millor banca del món”. Tres anys més tard, l’entitat va revelar pèrdues per valor de 17.600 milions d’euros i va haver de ser rescatada per l’Estat irlandès. Tot apunta, també, que Oliver Wyman està darrere la decisió de Citigroup d’invertir en hipoteques subprime als Estats Units. El resultat d’aquesta operació va arrossegar el primer banc nord-americà a la fallida. > Un rescat públic de deute privat El deute públic se situarà al 85,5% del PIB a finals d’a­ny. El deute total, el que inclou el deute de les administracions i també el de les empreses, bancs i famílies, és equivalent al 400% del PIB. L’economia espanyola deu més de quatre bilions d’euros, la majoria internament i una part a l’exterior (el deute ex­tern espanyol és d’1,79 bilions d’euros, un 169% del PIB). Del total d’aquest deute, la part principal no recau en el sector públic, sinó en el privat. El deute públic espanyol només suposa un 18% del total del deute. Entre les em­preses no financeres (29%) i els bancs (33%), acumulen el 62% del deute de l’economia espanyola, mentre que les famílies sostenen tan sols un 20% del total. El problema espanyol, doncs, és un problema de de­u­te privat. Però, quan es parla del rescat imminent que ha de demanar el govern Rajoy, que suposarà la compra de deute públic per part del BCE, no­més es parla de fer front a la dificultat de l’administració pública de fi­nançar-se en els mercats. A can­vi de condicionalitats en­cara més estrictes: més retallades i més reformes estructurals com a condició imposada per continuar l’espiral de l’endeutament i no caure en la suspensió de pagaments. > El deute català Les darreres setmanes, s’ha parlat molt sobre quin de­u­te heretaria una Catalun­ya independent. El deute actual de la Generalitat de Catalunya és de 42.000 mi­lions d’euros. En cas que el procés d’independència prosperés i s’arribés a un acord amb l’Estat espanyol per re­partir el deute públic espanyol de forma proporcional, aquest seria d’uns 98.000 milions d’euros. La xifra surt del càlcul del 16% (població catalana respecte l’espanyola) del total del deute de l’administració central de l’Estat, que és de 617.504 mi­li­ons d’euros. El deute públic, per tant, rondaria els 141.000 mi­li­ons d’euros, un 70% del PIB ca­talà. Ara sí, el de­u­te de les em­preses, els bancs i les famílies catalanes (entre el qual hem de destacar el de bancs com CatalunyaCa­ixa) no entra dins d’aquest càlcul, ni tampoc l’impac­te en el PIB que podria tenir el procés d’independència. (Article publicat a l'edició nº289 del setmanari Directa, el 10/10/2012). Publicitat Agenda Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic Adreça Diverses parades de metro del Barcelonès Descripció ’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT. A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) . A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4). A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1). La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros. L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros. Un augment del 29,5% des del 2010 Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55. El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims. L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove. Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB Adreça Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès Descripció El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB. Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB. A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1). A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe). A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4). A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11). A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2) A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1). A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1). A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3). A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5). A la Pompeu Fabra, A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2). El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics. Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat. Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament. Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats. Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial. Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi. Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′ Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes. Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes Adreça Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195 Descripció El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques: El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural. Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna). La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta. Quatre grups musicals participaran en el concert del dia 18, a favor de la campanya Save Menorca en relació a la remodelació de la carretera general de Menorca. Swing i Rithm & Blues amb Gonzo y amigos, cordes clàssiques amb Quartet Aguinaga, jazz cantat amb Rut Florit i Suso Gonzalez, i l'estil tradicional divertit i d'avui amb Sonadors de Son Camaró. Aquest és el programa previst, a partir de les 22:30 h, a l'Akelarre Up de Maó. Un bon motiu per passar una vetlada agradable, col·laborar amb la campanya i també per a conèixer una mica més la problemàtica d'aquest projecte d'intervenció sobre la principal carretera de l'illa. S'ha previst una entrada donatiu de 5 euros. Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores! Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′ Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor … “En un viatge a les muntanyes del sud-est mexicà a la frontera amb los Estats Units, el sotscomandant Marcos i el poble de Mèxic dibuixen el rostre oblidat d’un país. Una celebració de la lluita per la terra i la dignitat” Una companya de hamburg ens parlarà sobre la repressió i resposta social que hi ha hagut darrerament a hamburg: Perill de desallotjament de Rote Zora, "Zona de perill", lluita de les refugiades ...(Hi haurà traductora durant la xerrada) i després pinxos! ! Aquest dijous, GOB Menorca organitza una xerrada informativa amb posterior debat sobre el dragatge del port de Maó. La llarga polèmica relacionada amb la contaminació existent en els fangs del port maonès es ve arrossegant des de 2009, quan es va fer el primer estudi per justificar el dragatge. La preocupació per evitar que els contaminants s'aboquin al mar, ha provocat importants mobilitzacions. La renovació de la cúpula d'Autoritat Portuària ha obert un nou escenari, que està facilitant el diàleg. En aquest nou marc, el GOB està plantejant algunes actuacions per mirar de trobar solucions que siguin viables per a totes les parts, però que presentin totals garanties ambientals. El procés escara està obert. Però per explicar les noves informacions i les propostes que s'estan analitzant, s'organitza aquest acte, obert a totes les persones interessades. Serà el dijous 23, a les 20:15 h, al local del Molí del Rei (Camí des Castell, 53 de Maó). Concentració i recorregut acompanyats per trabucaires, castellers, batucada i geganters en contra la MAT i per recordar la consulta popular de diumenge 26. Es durà a terme una apagada de l'enllumenat públic i encesa d'espelmes que diran NO A LA MAT sota el lema "apaguem el monopoli elèctric, encenem la consciència col·lectiva". FOGUERONS A RASPALL 2014 Per l’educació pública i la llengua encenem la flama de la revolta Dijous 23/01 18.30 h – “Perspectives de l’educació avui a les illes Balears i Pitiüses” amb Iñaki Aicart (portaveu de l’Assemblea de docents de les illes, Plataforma Crida), amb pica-pica a càrrec de L’Armadillo La Violeta (C/ St. Joaquim 12) Consulta popular sobre la MAT a (de 9:00 a 21:00): -Santa Coloma de Farners, bilblioteca Joan Vinyoli. -Riudarenes, al Sindicat. -Sils, al centre cívic. Tot ciutadà del mon que es consideri afectat tindrà l'oportunitat de votar. Es pot votar de manera anticipada fins el dissabte 25 de Gener a www.consultamat.org A Barcelona s’intensifica, en un violent enfrontament, l’odi de dues famílies gitanes rivals: “Els Tarantos” i “Els Zorongos”. Rafael, el Taranto coneix, en el marc singular d’un casament, a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d’una nit d’amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. Angoixes, la mare Taranta, seduïda per l’embruix del ball de Juana, supera l’odi familiar, però Rosendo el pare Zorongo es nega acceptar l’enllaç. Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països. La xerrada estarà a càrrec de: Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus. Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani. Presentació del llibre "Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Al rescat de la democracia" A carrec de Arcadi Oliveres a la llibreria "En su tinta" Adreça Badosa, 17. 08016 - Barcelona Descripció Arcadi Oliveres presenta el llibre "Conversa entre ARCADI OLIVERES i CELESTINO SÁNCHEZ - El rescat de la democràcia" a la llibreria "En su tinta" a Nou Barris, carrer Badosa, 17, molt a prop del Casal de la Prospe (M)Vía Júlia - L4 Democràcia del 99% de la població, Dret a decidir, Fi de cicle, Fracàs de la Transició, 15-M, Procés Constituent… Arcadi Oliveres, reconegut activista per la justícia social, i Celestino Sánchez, actiu Iaioflauta, conversen sobre temes claus per a la superació dels nostres problemes actuals, sobre la necessitat d’una nova política. Des de l´antifranquisme fins a un moviment ciutadà en ple segle XXI, ens ofereixen la mirada privilegiada de dues democràcies: una democràcia devaluada esclava dels bancs i de les elits financeres i una democràcia nova, de futur, que ha d´arribar des d’allò comú, del 99%, de tota la ciutadania. “A Catalunya, a Espanya i a Europa les institucions públiques són com el consell de direcció d’una gran empresa multinacional, de la banca.” “No hem de perdre l’esperança, podem canviar les coses; hem de ser conscients que el poder respon als interessos creats d’unes minories econòmiques i polítiques, però el poder també ha de respondre a la voluntat popular.
0.818892
curate
{"ca": 0.9684605348988911, "de": 0.00032615786040443573, "es": 0.018819308545335943, "hu": 0.000619699934768428, "it": 0.0029680365296803654, "pt": 0.004957599478147424, "en": 0.001532941943900848, "fr": 0.0011089367253750814, "eu": 0.0012067840834964123}
http://setmanaridirecta.cat/noticia/pressupostos-2013-tot-que-amaga-deutecracia?page=1
oscar-2201_ca_20230904_3_137080
Treballem amb administracions públiques, organitzacions privades i del tercer sector. En àrees de gestió com cultura, joventut, promoció de les persones grans, interculturalitat, acció comunitària, gènere, serveis socials, educació, etc. I en diferents àmbits territorials: nacional, comarcal, municipal, o bé a un districte o barri concret. MODEL DE TREBALL Som un col·lectiu professional que compta amb una àmplia trajectòria en la planificació, la implementació i avaluació de programes d'actuació amb diversos públics. Tenim experiència fent assessories en: - Plans d'actuació estratègica: Treballem en la consultoria de projectes a punt de néixer o en procés de desenvolupament. Col·laborem en la redacció i prospecció de projectes participatius que utilitzen la COMUNICACIÓ i la CREACIÓ ARTÍSTICA com a eines educatives. - Campanyes de comunicació i promoció: Engeguem campanyes de COMUNICACIÓ PARTICIPATIVA i promoció de la CIUTADANIA ACTIVA. Dissenyem des de la imatge i logos associats al projecte, com processos de sensibilització de grups, productes audiovisuals i màrqueting de continguts: bloc, xarxes socials, etc. - Continguts transmèdia: Assessorem equips creatius i tècnics en l'elaboració de guions educatius i culturals multipantalles. Treballem els àmbits de la salut, el racisme i l'edatisme. Amb perspectiva de gènere i dins el marc teòric que ofereix l'Eduteinment.
0.80407
curate
{"ca": 0.9883720930232558, "es": 0.011627906976744186}
https://elparlante.es/ca/com-ho-fem/assessories/
mc4_ca_20230418_17_545189
 Suite Canareggio Venècia Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Calle Paglia 1638/B, Cannaregio, Venècia, Itàlia, 30124 - Veure al mapa - a 760 metres del centre Més informació sobre Suite Canareggio Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Suite Canareggio és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Venècia. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Suite Canareggio és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos habitació familiar. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Suite Canareggio. Escola Gran de Sant Roc - 750 m Pont de Rialto - 770 m Gran Canal - 790 m Plaça de Sant Marc - 1,23 km Campanar de Sant Marc - 1,26 km Palau Ducal - 1,3 km Galeria de l'Acadèmia - 1,33 km Pont dels Sospirs - 1,35 km Basílica de Sant Marc - 1,36 km Chiesa di San Marcuola - 30 m Palazzo Vendramin-Calergi - 80 m Cannaregio - 100 m Museo Wagner - 110 m Eli's Shop - 120 m Fondaco dei Turchi - 130 m Carta&Design - 130 m Chiesa di San Stae (Eustachio) - 230 m Chiesa di San Stae - 230 m L’allotjament no disposa de recepció. Podeu recollir les claus a: Guglie Bridge, 30121 venezia. Cal que informeu Suite Canareggio de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
0.749888
curate
{"ca": 0.8042440318302387, "en": 0.03978779840848806, "fr": 0.022281167108753316, "es": 0.020159151193633953, "it": 0.09336870026525199, "nl": 0.009549071618037135, "pt": 0.010610079575596816}
https://www.agoda.com/ca-es/suite-canareggio/hotel/venice-it.html
mc4_ca_20230418_1_258245
:: CP: 08349 :: POBLACIÓ: Cabrera de Mar Agell - Camí de Santa Elena, 1 - Ca la Neus :: LATITUD: 41º 31' 50,37'' N :: LONGITUD: 02º 24' 19,80'' E :: ORIENTACIÓ: SE 40º :: REFERÈNCIA: C2839-6089 :: DATA D'ALTA: 12/03/2020 :: DATA D'ACTUALITZACIÓ: 12/03/2020 :: DATA FOTO: 12/03/2020 :: AUTOR CÀLCUL: Martínez Tudela, J. :: AUTOR DISSENY: Martínez Tudela, J. Vertical força declinant de matí, línies horàries, marques a les mitges hores, solsticis i equinoccis, numeració aràbiga una mica esborrada (de 10 a 1), gnòmon (20 cms.) vareta, inscripció llarga (veure Notes:), elevació 85 mts. snm. ''Per primera vegada han aquest mon vas començar a brillar, ningu sap cuan va ser n'hi cuan vas començar tot son calcus i especulacions pero del teu neixament nomes tu pots donar esplicacions. La ciencia s'alaba del seu saber pero ingnota que no es res.''
0.502328
curate
{"en": 0.11927710843373494, "es": 0.2891566265060241, "ca": 0.5566265060240964, "pt": 0.03493975903614458}
http://elsolieltemps.com/php/cataleg/cataleg_fitxa.php?cataleg_ID=14015&cataleg_PAIS=Catalunya&ordre=cp&idioma=catala
mc4_ca_20230418_10_145968
L’empresa que estava fent les obres a Vinseum deixa la feina a mitges Imatge de part de les restes trobades durant les obres de Vinseum 23/10/2019 - 21:00h S’ha fet una nova licitació que incrementa l’aportació municipal en 700.000 euros El ple de Vilafranca va aprovar dimarts al vespre una nova licitació de les obres pendents de Vinseum després que el regidor d’Urbanisme, Francisco Romero, expliqués que l’empresa que les estava realitzant els hagi comunicat la voluntat de deixar els treballs. Concretament, es tracta de la UTE Constructora Calaf SAU i Excavaciones CHE, SL, UTE Museu del Vi. Romero va apuntar durant el ple que el fet d’haver d’aprovar una nova licitació els obligava també a modificar el projecte actualitzant els preus, ja que en un any i mig havien pujat i, per tant, això també volia dir modificar l’acord de finançament. Concretament, el canvi d’empresa suposa que l’Ajuntament hagi d’aportar 700.000 euros totals addicionals durant el 2020 i el 2021. Romero va comentar que era molt important aprovar el punt, ja que al novembre del 2020 s’ha de certificar el 70% de l’obra per poder aconseguir el fons FEDER, la qual cosa significa que la nova empresa hauria de començar a treballar urgentment. Segons Romero, aquest entrebanc s’ha produït “per circumstàncies alienes a la tasca del govern”. “L’empresa ens ho va comunicar fa poques setmanes, i si aprovem aquest punt l’adjudicació podrà fer-se al gener”, va explicar. A més, Romero ha comentat al 3d8 que segons l’anterior llei de contractes que s’aplica amb la UTE citada, una empresa pot demanar de deixar les obres si justifica un desequilibri del contracte i es considera que els preus dels materials de la construcció han pujat de mitjana un 20%. Durant el ple, l’oposició no va veure gens clara la situació. Des de Vilafranca en Comú Ramon Arnabat va apuntar que creia que possiblement els canvis s’havien produït per una mala gestió de l’equip de govern, ja que era una modificació que els estranyava molt i que creien que no se’ls explicava tota la veritat. La regidora d’ERC Gemma Urgell també va fer públics els dubtes del seu grup amb la nova licitació: “És un exemple de deixadesa i mala gestió que ens posarà al límit d’aconseguir un FEDER, a banda d’haver de posar-hi més recursos econòmics”. Aquests dos partits i Ciutadans es van abstenir. La CUP no va ser present al ple. Fa anys durant el confinament? Felicita’l per Penedès Televisió Redacció | 15/04/2020 - 10:43h La CUP demana una taula de treball transversal per “lluitar contra la crisi” Judit Benages | 28/04/2020 - 21:00h
0.847325
curate
{"ca": 0.9405320813771518, "en": 0.02112676056338028, "es": 0.03834115805946792}
https://el3devuit.cat/2019/10/23/67847/actualitat/actualitat-alt-penedes/actualitat-vilafranca/lempresa-que-estava-fent-les-obres-a-vinseum-deixa-la-feina-a-mitges/
racoforumsanon_ca_20220809_3_338698
Extret de: La JornadaJunqueras descarta la via unilateral com a drecera i insisteix en el referèndum pactatL'exvicepresident empresonat considera que "per avançar cal admetre on som i no on ens agradaria ser"REDACCIÓ BARCELONA| 10 de set, 2018 - 10:15L'exvicepresident a la Generalitat, Oriol Junqueras, ha respost des de la presó de Lledoners una entrevista escrita que li ha fet la periodista Lídia Heredia per al programa 'Els Matins', de TV3. Junqueras considera que cal descartar la via unilateral com a drecera i continuar treballant per aconseguir un referèndum pactat amb l'estat espanyol.Coincidint amb la Diada Nacional, Junqueras remarca que "cada com és més obvi que de camí només n'hi ha un", que "per avançar cal tenir el coratge de parlar clar i admetre on som i no on ens agradaria ser". I continua: "A partir d'aquí construir de nou aprenent dels errors comesos".Sobre el judici als presos polítics previst per aquesta tardor, Junquera dona per fet que no serà just i avisa que, en cas de sentència condemnatòria, no demanarà l'indult perquè es considera innocent.Preguntat per la convocatòria d'un avançament electoral a Catalunya, considera que no hi veu cap benefici.https://www.diarijornada.coop/actualitat/20180910/junqueras-descarta-via-unilateral-com-drecera-insisteix-referendum-pactat Els polítics actuals penso que han de plegar, tots. Han arribat fins aquí i està clar que ja no faran un pas endavant, allargaran tant com puguin aquesta situació. Han de plegar i deixar pas a nous polítics disposats a aixecarar la suspensió.
0.874065
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_17_314004
 B&B Casa Gori Greve in Chianti Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA S. Allende, 80, Greve Centre, Greve in Chianti, Itàlia, 50022 - Molt bona ubicació - Veure al mapa Més informació sobre B&B Casa Gori Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, B&B Casa Gori és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Greve in Chianti. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. B&B Casa Gori també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Greve in Chianti. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Bany, ping pong, jardí de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. B&B Casa Gori és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Greve in Chianti.
0.793619
curate
{"ca": 1.0}
https://www.agoda.com/ca-es/b-b-casa-gori/hotel/greve-in-chianti-it.html
mc4_ca_20230418_15_317630
Des de la seva aparició, fa ja alguns anys, el seient Carony ha permès millorar el dia a dia de moltes persones. La seva integració en el vehicle és total i el seu ús molt fàcil. Avui el fabricant Autoadapt, desenvolupador del sistema Carony, fa un pas més i ens proposa una cadira totalment nova, amb un disseny modern i avantguardista. El sistema Carony consta de tres parts: el seient, la base de la roda i la base giratòria. Combinades, permeten extreure la cadira de l'interior del vehicle, per millorar l'accessibilitat i facilitar la transferència de l'usuari. Així,d'una banda, quan la cadira està al costat de la base giratòria es converteix en un seient de cotxe provat i aprovat, i per una altra, si ho acoblem a un xassís amb rodes, es converteix en una cadira de rodes de transport estàndard. D'aquesta manera, qualsevol usuari, tant en cadira de rodes com no, pot asseure's en aquest seient, utilitzar el cinturó de seguretat original del cotxe i gaudir d'un viatge segur i còmode. Però no s'acaba aquí. El nou model de Carony, a més de mantenir aquests avantatges, s'ha actualitzat per poder adaptar-se a les exigències del nostre temps. S'ha millorat l'aparença de les seves rodes, més modernes, resistents i amb un estil esportiu molt atractiu. També s'ha apostat per un seient de major qualitat i més confortable. Tot això contribueix a millorar la percepció de la cadira Carony, que transmet una imatge Premium i potent en tot el seu conjunt. cal assenyalar que un altre dels punts forts la cadira Carony –potser el més important- és el seu ampli ventall d'accessoris. Cadascun permet ajustar-ho més i millor al tipus de cotxe i usuari. S'aconsegueix així una accessibilitat total, sent més fàcil d'utilitzar. Per exemple, l'usuari pot optar per corretges transversals, suports per a cuixes, pel cap, arnés, rodes anticaiguda… per aconseguir una subjecció òptima a tot moment. En Válida Car trobaràs tots els models i accessoris de la cadira Carony. Disposem de taller propi, amb tècnics especialitzats, preparats per adaptar tu vehicle. Truca'ns i t'oferirem assessorament i pressupost sense compromís: 900 414 000.
0.844818
curate
{"ca": 1.0}
https://www.adaptacionvehiculos.com/ca/noticies/viatja-a-qualsevol-lloc-amb-la-nova-cadira-carony/
mc4_ca_20230418_16_246066
Pàgina creada el 25-10-2013. Actualitzada el 25-10-2013 Dijous 24 d'octubre del 2013, a les 20 h Especials | Xerrades i tallers de lectura. Xerrada amb el Club del lector a Castellvell del Camp Booktrailer Núvols baixos, Nuvole basse
0.569538
curate
{"ca": 0.8157894736842105, "es": 0.18421052631578946}
https://www.nuriaanyo.com/castellvell.html
mc4_ca_20230418_5_568198
 Sam Neill: Premi Honorífic a Sitges 2019 | La Finestra Digital L’actor Sam Neill i el realitzador italià Pupi Avanti, rebran l’homenatge a les seves respectives carreres durant la propera edició del Festival de Cinema de Sitges. Sam Neill, actor neoxelandès d’origen irlandès, veurà reconeguda la seva extensa filmografia, que es remonta a 1971 i que en diverses ocasions ha transitat pel gènere fantàstic i de terror. Reconegut mundialment per cintes inoblidables com “La posesión” (Andrzej Zulawski, 1981), “La caza del octubre rojo” (John McTiernan, 1990), “Parque Jurásico” (Steven Spielberg, 1993) o “En la boca del miedo” (John Carpenter, 1994), Sitges ha decidir otorgar-li un dels seus Premi Honorífic en l’edició de 2019. En la seva llarga trajectoria, Sam Neill ha participat en més de 75 pel.lícules i més de 45 produccions per a la televisió. Altres títols imprescindibles de la seva filmografia són “Perros de presa” (Roger Donaldson, 1977), “El final de Damien” (Graham Baker, 1981), “El piano” (Jane Campion, 1993), “El hombre bicentenario” (Chris Columbus, 1999) o les sèries “Peaky Blinders“, “Alcatraz” o “Los Tudor”.
0.854524
curate
{"ca": 1.0}
https://www.lafinestradigital.com/2019/07/18/sam-neill-premi-a-la-seva-carrera-a-sitges-2019/
mc4_ca_20230418_6_485882
TAC12 TV - El marxador Jesús Ángel García Bragado, l'alcalde de la Vila Mediterrània dels Jocs Als seus 48 anys Chuso García Bragado segueix en actiu i ha estat olímpic en 7 edicions consecutives, des de Barcelona 92 a Rio 2016. Als nostres Jocs Mediterranis també hi participarà, tot i que no com a esportista, sinó com a alcalde de la vila mediterrània instal·lada a Port Aventura. Un espai que ha de servir perquè els 3.648 esportistes estiguin còmodes i en perfectes condicions per poder competir al màxim nivell a les seves proves. Per complir aquest objectiu el centre de convencions de Port Aventura s'adequarà per les necessitats dels esportistes. Una zona esportiva, amb un gran gimnàs, per poder entrenar. Serveis mèdics per solucionar petits problemes derivats de les pràctiques esportives, amb serveis de fisioteràpia i professionals mèdics al seu servei. També una zona de serveis amb un supermercat i un espai de descans. A més de tenir al seu servei els hotels Caribe, El Paso i Port Aventura. A partir de demà, l'alcalde Chuso García i la resta del seu equip, rebran a les 26 delegacions a aquesta flamant vila Mediterrània. Més en aquesta secció: « Un nou pla d'ocupació a Salou ofereix 25 places Salou estrena la piscina alçada més gran d'un hotel de la Costa Daurada »
0.82801
curate
{"ca": 1.0}
http://tac12.tv/salou/arxiu-salou/item/4225-el-marxador-jesus-angel-garcia-bragado-l-alcalde-de-la-vila-mediterrania-dels-jocs
mc4_ca_20230418_6_538316
Andrea Palladio (1508-1580) , també conegut com a Andrea Pietro della Góndola, va néixer a Pàdua (República de Venècia) i va ser un gran arquitecte venecià. Va projectar nombroses vil·les i palaus, especialment a Venècia, Vicenza i els seus entorns, on moltes de les seves obres són actualment, protegides per la UNESCO com a Patrimoni de laHumanitat. Palladio és considerat com l’arquitecte més influent i més imitat de tota la Història de l’Arquitectura a Occident. De fet, els centenars i milers de cases,esglèsies, edificis públics amb façanes simètriques i semicolumnes adossades, rematats per un frontó, deriven d’una forma o altra dels dissenys d”Andrea Palladio. Durant moltes generacions i per part de moltes escoles nacionals d’arquitectura, principalment les del món anglosaxó com l’arquitectura anglesa o l’arquitectura nordamericana s’ha considerat la seva arquitectura com el paradigma de la tradició clàssica. Als 13 anys, va començar com aprenent en un taller de picapedrer a Pàdua. Al cap de 18 mesos va trencar el contracte i va fugir a la ciutat propera deVizenca on s’hi va instal·lar. Va ser ajudant en els principals tallers de paletes i picapedrers de la ciutat on freqüentà el taller de<bartolomeo Cavazza de qui va aprendre algunes tècniques. Cap a la segona meitat del segle XVI la noblesa i la burgesia, propietaris d’extensos establiments rurals, comencen a construir vivendes a les seves propietats campestres. Especialment a l’àrea de la República de Venècia i amb l’autor Andrea di Pietro (Palladio), van ser construïdes algunes de les més notables vil·les rurals de l’època. Villa Capra (coneguda també com Villa la Rotonda, Villa Almerico-Capra o Villa Capra-Valmarana) es un palau campestre de planta construït a partir de l’any 1566 als afores de Vicenza, Itàlia. La construcció, iniciada al 1566, consisteix en un edifici quadrat, completament simètric i inscrit en un cercle perfecte. Tot i així descriure la vil·la com a “Rotonda” és tècnicament incorrecte, ja que la planta de l’edifici no és circular, sinó que pot ser definida com la superposició d’un quadrat i una creu. Cada una de les quatre façanes presenta un volum avançat amb una galería (loggia) a la que s’hi accedeix per unes amples escalinates externes. Cada galería està emfatitzada per la seva pronaos amb un frontó decorat amb escultures que representen divinitats gregues clàssiques. Cada galería està flanquejada per una finestra simple, i cada un dels quatre ingressos principals, després de travessar un curt passadís, condueix a la sala central, coberta per una cúpula. Aquesta habitació de planta circular és el centre neuràlgic de la composició junt amb les quatre pronaos jòniques i les quatre escalinates. La vil·la resulta una obra arquitectònica oberta, relacionada amb la ciutat i el camp. El projecte reflexa els ideals humanístics de l’arquitectura del Renaixement. Per aconseguir a cada habitació una exposició similar al Sol, la planta va ser rotada 45 graus respecte als punts cardinals. Amb l’ús de la cúpula, aplicada per primera vegada en un edifici residencial, Palladio encara té el tema de la planta central, reservada fins aquell moment a l’arquitectura religiosa. Tot i que han existit altres exemples d’aquesta combinació, la Rotonda segueix sent un exemple únic de l’arquitectura de tots els temps. https://artepedrodacruz.wordpress.com/2010/05/21/arquitectura-de-andrea-palladio-1508-1580-la-antiguedad-en-el-futuro-2/ Publicado en Arquitectura del Renacimiento, Grup A, Sin categoríaEtiquetado como cúpula, loggia, Rotonda, vil·les ruralsBookmark the permalink.
0.8343
curate
{"ca": 0.9263717805151176, "en": 0.0335946248600224, "es": 0.040033594624860024}
https://arquipopblog.wordpress.com/2016/02/10/palladio/