id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_7_101225 | L'alumnat de Dual envia unes boniques dedicatòries als participants de la iniciativa EVI Project » Organització Mater
Vés al contingut
[email protected]
Español
Català
Facebook-f Twitter Instagram Youtube Linkedin
Search
Qui som?
Valors
Entitats col·laboradores
Transparència
Contacte
Blog Família Mater
Treballa a Mater
Inici
Menu
Qui som?
Valors
Entitats col·laboradores
Transparència
Contacte
Blog Família Mater
Treballa a Mater
Inici
11/06/2021
Educació, Família Mater, Inserció Laboral
L’alumnat de Dual envia unes boniques dedicatòries als participants de la iniciativa EVI Project
Estàs llegint la versió en Lectura Fàcil · Accedeix a la versió difícil
Un grup de joves de Formació Dual
va participar en una setmana d’intercanvi
amb altres persones d’Alemanya i Holanda
al febrer de 2020.
Una setmana d’intercanvi és una setmana
en la qual persones de diferents llocs
aprenen juntes,
intercanvien experiències.
L’alumnat de Formació Dual i els altres participants
van aprendre a cuinar receptes mallorquines
i van gaudir d’excursions per l’illa.
Aquesta iniciativa es coneix com el projecte EVI.
El projecte EVI es va veure interromput per la pandèmia.
Els i les participants no van poder fer
els viatges programats a Holanda i a Alemanya,
així que se senten una mica tristos
i amb moltes ganes de veure’s en el futur.
Els alumnes i alumnes de Dual han enviat missatges
als seus companys i companyes d’Alemanya i Holanda.
Pots llegir els missatges en el pòster que trobaràs
en la part de baix d’aquesta pàgina.
L’alumnat de Dual envia unes boniques dedicatòries als participants de la iniciativa EVI Project
L’alumnat de Formació Dual que participa al Projecte Evi guarda un bonic record de l’experiència viscuda al febrer de 2020, quan van participar en una setmana d’intercanvi amb joves d’Alemanya i Holanda. Des de llavors, aquest grup de joves ha hagut de bregar amb la pandèmia, amb la quarantena i amb unes setmanes en les quals la seva activitat formativa ha estat aturada.
Ara ja fa alguns mesos que han tornat a la cuina i sempre els agrada recordar què bé que ho van passar i imaginar quant gaudiran si es reprenen els intercanvis del Projecte EVI i el Coronavirus els deixa finalment viatjar a Alemanya i a Holanda per a reunir-se de nou amb els seus companys i companyes.
Joan Marc, Guille, Mandy, Xisco i Álex envien aquests missatges als joves d’Alemanya i Holanda que participen en la iniciativa:
“M’agradaria tornar a veure-us perquè m’ho vaig passar súper bé i va ser una experiència inoblidable. Us desitjo el millor i espero que estigueu tots bé. Molts ànims i molta força… I quan ens tornem a trobar espero que us ho passeu tan bé com ens ho passem nosaltres. Una abraçada!”.
Joan Marc
“M’agradaria tornar a veure-us perquè els dies que ens vam veure van ser inoblidables… No m’ho esperava! A Sineu ens van dir que un dia aniríem a Alemanya i a Holanda i va ser una bona sorpresa! Us desitjo el millor i a veure si l’any que ve podem venir a veure-us perquè ens agradaria quedar-nos amb el millor d’Alemanya i d’Holanda.”
Guille
“M’agradaria tornar a veure-us perquè em vaig divertir molt. Espero que hàgiu passat bé la quarantena i que estigueu tots bé… I quan ens tornem a trobar espero que ens emportem tots bé i ens divertim.”
Mandy
“M’agradaria tornar a veure-us perquè em vaig divertir molt coneixent-vos, tant a *Tanja com a *Nolan com a *Finn com a tots els altres… I espero que seguim amb el projecte per a aquesta vegada anar nosaltres allí i conèixer la vostra gastronomia i aprendre tots junts. I aquesta vegada, si pot ser, tots en el mateix hotel per a divertir-nos encara més.
I bo, us desitjo molta felicitat, molta diversió i molta sort. I que quan ens tornem a veure ho passem igual de bé que quan vau estar a Mallorca.”
Xisco
“M’agradaria veure-us una altra vegada i passar-ho tan bé com l’anterior. Us desitjo molta sort i tinc moltes ganes d’aprendre el que esteu fent allí. I quan anem a trobar-nos una altra vegada passar-nos-ho bé i aprendre mil coses.”
Álex
Missatges de suport, de bons records i moltes ganes de passar-ho bé. Amb aquestes paraules des de Mallorca, Espanya, enviem el nostre afecte a totes les persones involucrades en el Projecte Evi, una iniciativa que ens enriqueix a tots els nivells. A ells els enviam aquest pòster i a tots i totes vosaltres us convidam a visitar la web de Projecte Evi per a conèixer tots els detalls fent clic aquí. | 0.652141 | curate | {"ca": 0.9231656668204892, "en": 0.016843562528841716, "es": 0.005076142131979695, "ru": 0.0013844023996308261, "oc": 0.006460544531610522, "fr": 0.01338255652976465, "pt": 0.03368712505768343} | https://orgmater.com/lalumnat-de-dual-envia-unes-boniques-dedicatories-als-participants-de-la-iniciativa-evi-project |
mc4_ca_20230418_8_458541 | 10 disfresses de Halloween fàcils per al 2019 que són la vida de la festa - Cites
10 vestits fàcils de Halloween per al 2019 que són la vida de la festa
Per Cianna Garrison 13 d'octubre de 2019
De vegades vull disfressar-me per Halloween, però odio quan una disfressa és super complicada. Hi ha hagut moments que vaig sortir tot i em va costar manera massa temps per preparar-se per a una festa o reunió. O, altres vegades, em vaig quedar una estona i vaig intentar esbrinar què vestir per a Halloween amb poc temps per planejar. En aquests escenaris, podeu alliberar-vos de molta pressió escollint un vestit de Halloween sense embussos. Aquests 10 vestits fàcils de Halloween per al 2019 són un munt de diversió i fan que la preparació per a les teves festes sigui una brisa total.
La millor cosa sobre un vestit fàcil de Halloween és que sovint s’assembla a algun tipus de samarreta. I, sincerament, què és més fàcil que colar-se en un vestit (o en algun cas un pijama en alguns casos) i dirigir-te a la teva festa de disfresses? A més, hi ha opcions per a cada pressupost, de manera que no us haureu de preocupar de gastar una fortuna només per participar a la vigília de tots els sants. Així, acomiadem els dies de plomes de cola calenta en un tee vell amb l'esperança que es converteixi màgicament en algun tipus de vestuari i saluda a les novetats més fàcils de Halloween que has vist mai.
1. disfressa de cos de l'esquelet
Quina és una icona de Halloween que es troba literalment a tot arreu? Esquelets, és clar. El personatge exclusiu dels ossos és una part divertida de la fantàstica temporada que apareix a les pel·lícules, programes de televisió, decoracions de Halloween i és gairebé només un signe de la temporada. Personalment, he estat morint simplement per vestir-me com a esquelet per a Halloween, però mai he trobat el vestit adequat que facilités el tret.
Vestit de cos de l'esquelet 65 $ | Consulteu els elfs a punt de consells
Mides XS-2XL
Aquest adorable cos amb esquelet de Tipsy Elves es pot combinar fàcilment amb 'tacons alts blancs straply per imitar metatarsals' o 'botes negres encaixades per fer-lo semblar que flotes per terra mentre passeu la nit', segons la descripció del lloc. .
Per què no puc acabar al llit femella?
2. Creepy Spider Web disfressa
Disfresso de poncho per a adults per a Spider Silver 21 $ | Fun World See a Amazon
Una mida fins a 14 adults
Aquest divertit conjunt ve amb un poncho de teranyina i es pot combinar amb un parell de polaines o collants i sabates negres per a una disfressa ràpida en cas de temps curt. Si us encanta la idea d’estar una mica al costat del got per Halloween, això encaixa fàcilment.
3. Onesie de vestuari Unicorn
Disfressa d’Unicorn de Dones 100 $ | Consells d'elfes a veure els elfs tpsy
Mida XS-2XL
La millor part de portar una camisa al vostre vestit de Halloween? Estan molt còmodes. És com portar pijames, només tan molt cuter. Aquest és un unicorn gloriós i és èpic. Amb aquesta diversió divertida, podeu passar la festa com un animal i romandre màgic amb un vestit d'un unicorn detallat per l'arc de Sant Martí complet amb una cua peluda.
llocs per mantenir relacions sexuals en una casa
4. Fàcil vestit de sirena
Disfressa de vestit sirena de dones de $ 65 | Consells d'elfes Vegeu Elfs OnTipsy
Mides XS-XL
TBH, la raó per la qual no he estat mai una sirena de Halloween en els meus més de vint anys d’existència és l’únic fet que mai vaig saber combinar fàcilment una disfressa de sirena sense que semblés cursi o sense que estigués una mica fora del meu pressupost. . Si des de petit eres enamorada de les sirenes, els teus somnis es poden fer realitat amb aquest vestit de sirena fàcil.
5. Per als amants de Pusheen
Vestit de Pusheen Union 50 $ 30 $ Vegeu el tema en calent
Una mida s’adapta a la majoria
Potser estic sol en això, però jo amor Pusheen. Aquesta adorable cara de gato squishy és literalment tot. És difícil estar de mal humor quan veus Pusheen merch. Aquest vestit fàcil de Halloween per als amants de Pusheen és ultra suau i acollidor. De manera que, si esteu atrevint aquest Halloween o acabeu xocant al sofà d'algú, estareu totalment preparats.
6. Vestit de diable petit
Vestit de diable de 60 $ 30 $ Consulteu els elfs a punt de consells
Voleu ser un dimoni, però no sabeu per on començar? És molest haver de comprar accessoris sempre que només puguis aconseguir una disfressa completa en un sol paquet. Aquest vestit és divertit per a una festa de Halloween amb amics íntims o una celebració. No cal buscar les banyes ni la cua: tot això està configurat per a una festa.
7. Disfressa de lleó femení
Disfressa de lleó 65 $ | Consulteu els elfs a punt de consells
Alguna vegada has pensat en ser la reina de la selva? Bé, ara és possible. Completa amb una panxa blanca, pells de pell a les mànigues, turmells i cua, i un conjunt d’orelles de lleó. Escolta'm rugir.
8. Punt de Lilo & Stitch
Roba de dormir de pijama onesie per adults per a unisex per a la festa de Halloween 29 € | OGU 'Deal Veure a Amazon
Mides S-XL
Si voleu representar un dels vostres personatges més populars de Disney aquest Halloween, és difícil ignorar el fet que Stitch pot ser un dels més bonics de sempre. Si podeu fer que la veu de Stitch sigui professional, obtindreu punts de brownie addicionals dels vostres BFF. O, potser, faràs una feina molt bona per avergonyir-los.
9. Disfressa per a dones
Vestuari femení de llet $ 95 | Consulteu els elfs a punt de consells
Les falques són tan populars com els unicorns ... i ells potser ser una mica cuter. Tot això és discutible, però si voleu canalitzar la vostra traça interior aquest any, mai no ha estat una tasca més fàcil que amb aquest Sloth onesie per a Halloween.
10. És A ... Narwhal?
Unisex Narwhal Onesies Vestits de pijama per a adults per a adults Cosplay Roba de dormir per a una sola dona per a homes Home 27 $ | vavalad Veure a Amazon
Per últim, però no per això menys important, per què no donar-li als narwals una mica d’amor aquest Halloween? Aquesta imatge és prou àmplia per duplicar-se com a pijama, de manera que podeu vestir totalment el vostre vestit.
Sigui quin sigui el conjunt fàcil que s’aconsegueixi per Halloween, estarà encantat de desitjar la ruta pràcticament sense estrès. Perquè, realment, qui vol presentar-se a una festa amb una cola súper a les seves mans gràcies a alguna elaboració de vestits de nit?
Com puc superar-lo quan encara l'estimo | 0.760666 | curate | {"ca": 0.9378852536747273, "vi": 0.005215742057847321, "fr": 0.003793266951161688, "cs": 0.002686897423739529, "en": 0.004267425320056899, "it": 0.03113639955745219, "zh": 0.001738580685949107, "nl": 0.003951319740793425, "da": 0.000316105579263474, "hu": 0.00316105579263474, "ro": 0.0025288446341077916, "es": 0.003319108582266477} | https://ca.sciy.org/10-easy-halloween-costumes-for-2019-that-are-the-life-of-the-party |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_14000 | Inici Caramelles any 2023 el diumenge 29 de gener de 2023 a les 12:00 del migdia a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Martí de Torroella, “Cal Pinsà”.
Finalitzades les festes de Nadal, cal escalfar els motors i amb les piles carregades per les festes i la gatzara, no podem perdre pistonada i començar a pedalar per unes lluïdes Caramelles a la nostra contrada.
Aquest any les Caramelles se celebraran els dies 8 i 9 d’abril.
Els assajos del cor de cantaires, així com els dels nostres ballarins, petits i grans, són molt importants per tenir unes participades CARAMELLES.
Aquest any, per tal de començar amb els assajos de caramelles, ens trobarem tots el dia:
29 de gener a la 12:00 del migdia a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Martí de Torroella, “Cal Pinsà”.
Allí, començarem a organitzar el grup de cant triant les cançons d’aquest any i acabarem de perfilar els diferents grups de ballets (en aquest cas, també via wapp).
Tothom qui vulgui participar-hi, si us plau, es presenti aquest dia, entre tots farem unes grans caramelles.
Les Caramelles del nostre poble són un acte obert, on, des de la Comissió de l’Associació de Caramelles, animem a tothom a participar-hi, ja que és una bona oportunitat tant per retrobar-se amb els veïns i veïnes del nostre poble com per descobrir-lo, si no s’hi ha participat mai. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_15089 | Membres d’honor – CoDiNuCat
Doctora en biologia i tècnic superior en dietètica. Ha sigut professora del CESNID-UB i, actualment, és la directora del Grau en Nutrició Humana i Dietètica de Blanquerna-URL. Juntament amb altres professionals ha contribuït que la titulació sigui oficial i ha escrit moltes publicacions que són bibliografia bàsica de la formació de la professió, una de les més destacades són les Taules de Composició d’Aliments del CESNID.
Catedràtic de Nutrició i Bromatologia i director de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i responsable de l’Ensenyament de Grau en Nutrició Humana i Dietètica que s’imparteix a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus. Cap Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. | 0.815063 | curate | {"en": 0.03096330275229358, "ca": 0.9690366972477065} | https://www.codinucat.cat/el-codinucat/membres-dhonor/ |
mc4_ca_20230418_14_110886 | Perlamora Figline Valdarno Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Via Golfonaia Snc, Figline Valdarno, Figline Valdarno, Itàlia, 50063 - Veure al mapa
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Perlamora és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Figline Valdarno. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Figline Valdarno. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com habitació familiar.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, escriptori, aparell de televisió, reproductor de DVD/CD, cuina americana a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Perlamora no troba competidors en cap categoria. | 0.812463 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/perlamora/hotel/figline-valdarno-it.html |
mc4_ca_20230418_1_708357 | Tots els nostres dissenys web Guardamar de la Safor compten amb la base tecnològica adequada per poder evolucionar i millorar sense limitacions, junt amb una potent optimització de sèrie per a SEO en cercadors, és a dir el seu òptim Posicionament web, sobretot Posicionament Google i òbviament, l’optimització a qualsevol tipus de dispositiu com mòbils, tauletes, etc.. 100% Responsive i auto-gestionable! | 0.739336 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gestinet.com/disseny-web-guardamar-de-la-safor/ |
macocu_ca_20230731_8_205597 | XV SETMANA CULTURA La Mina está cambiando ¿Y tÃo? :: Acta de l’avaluaciÃ3
Possem al vostre abast l’acta de l’avaluaciÃ3 de la XV Setmana Cultural de La Mina que vam fer el 19 de juny. :: Descarga | 0.49014 | curate | {"es": 0.3125, "ru": 0.11979166666666667, "ca": 0.5677083333333334} | |
mc4_ca_20230418_11_391058 | Un estiu d’activitats a Brians 2 | Andromines
setembre 17, 2019 setembre 17, 2019 Etiquetes: digital, justícia, oportunitats
← Emergència climàtica i justícia social
La Nau Vila Besòs acull xerrada sobre finançament col·lectiu de projectes → | 0.654389 | curate | {"ca": 1.0} | https://andromines.net/2019/09/17/un-estiu-dactivitats-a-brians-2/ |
macocu_ca_20230731_6_193129 | En David Adrià, pilot professional d'enduro, necessita un impuls definitiu per poder seguir competint a nivell internacional.
Necessitem finançament perquè els nostres jugadors, de 6 a 14 anys, i l'equip absolut puguin seguir competint a la lliga catalana
Obra que té com a objectiu visibilitzar el conflicte urbà de l'assetjament immobiliari, creada a partir d'una recerca exhaustiva sobre el tema, feta des del cor per un equip de creadors escènics emergents, dirigida per Raimundo Morte i produïda per Plætix
L'edició de la segona part de POEMES D'EMERGÈNCIA (2) és la culminació d'un projecte que va començar el 2005, i que engloba les obres L'ESPERA DE L'IGNI TORB, EL LLARG SAQUEIG, i POEMES D'EMERGÈNCIA (1 i 2), sota el títol conjunt L'AMOR I LA UMANITAT.
Volem recuperar la memòria dels fets del 14 de gener de 1714, una victòria catalana en el marc de la guerra de Successió, quan el sometent d’Arbúcies i de poblacions veïnes va derrotar l’exèrcit borbònic. Que la lluita d’aquella gent no quedi en l'oblit.
Volem editar, publicar i distribuir un llibre per aquest Sant Jordi 2014 tan especial i necessitem aportacions per fer-ho posible. Es tracta d'un llibre de política ficció sobre la Catalunya a l'any 2030 que farà pensar a molts. | 0.878066 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_464797 | El president del govern espanyol anuncia una pujada salarial del 2,25% pels funcionarisEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez ha acusat el PP, Ciutadans i VOX d’aprofitar el Procés per carregar-se l’Estat de les autonomies. "Alguns veuen en la crisi territorial l’oportunitat per enderrocar l’Espanya autonòmica i per tornar al centralisme predemocràtic", ha dit Sánchez durant la seva compareixença aquest dimarts al Senat. "Som defensors de l’Espanya autonòmica, que ha estat sinònim de progrés i cohesió social i territorial", ha subratllat el cap de l’executiu socialista.Sánchez també ha fet una crida al diàleg i a respectar la Constitució. Són les úniques referències a Catalunya que ha fet durant el seu discurs, que ha durat gairebé una hora, tot i que encara podria abordar la qüestió al torn de rèplica. Des de l'oposició, el portaveu al Senat del PP, Ignacio Cosidó, ha insistit en activar de nou l'article 155 de la Constitució per prendre el control dels Mossos i de les finances de la Generalitat. El president del govern central compareix al Senat a petició pròpia, tres dies abans del consell de ministres que se celebrarà a Barcelona. És la primera vegada en 10 anys que un president de l'executiu central compareix a la cambra alta.Pujada salarial pels funcionarisPedro Sánchez ha aprofitat el seu discurs per anunciar una pujada salarial del 2,25% pels funcionaris de l'administració de l'Estat a partir del 2019. El consell de ministres d'aquest divendres aprovarà l'augment anunciat. També ha confirmat que es donarà llum verda a l'augment del sou mínim interprofessional (SMI) fins als 900 euros.El cap de l'executiu socialista ha començat el seu discurs condemnant la mort de Laura Luelmo, la jove professora trobada morta a El Campillo (Huelva). "La violència masclista és una realitat que embruta el nostre país", ha dit. Ronda de contactes amb els 'barons'Després de la seva compareixença, i abans de viatjar a Barcelona aquest divendres, Sánchez té previst obrir una ronda de contactes amb els barons socialistes. Aquest dimarts es trobarà amb el president del País Valencià, Ximo Puig, i amb el president d'Extramadura, Guillermo Fernández Vara.
Admins feu fora el paio aquest d'una vegada. | 0.879095 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_745126 | 1 dia a Vall de NúriaGrups, escoles i empresesCasaments a Vall de NúriaAgènciesPreguntes freqüents Actualitat Notícies Inici > Actualitat > Notícies > Resultats de la CronoNúria
Anterior|Següent Data de la notícia: 02-01-2017
Els guanyadors de la 4a Crononúria són Joan Reyne (de l'Ski Club Camprodon), en segon lloc Jordi Alís (de l'Unió Excta. Urgellenca) i Agustí Roc (Ass. Esp. Matxacuca) com a tercer classificat en categoria masculina. En la categoria femenina la primera posició va ser per a Laura Orgué de l'Unió Excta. Urgellenca. Claudia Sabata (Associació Esp. Mountain Runners del Berguedà) i Yolanda Garcia (Club Esp. 2x2 Sant Pedor) van obtenir el segon i tercer lloc respectivament. Aquesta és una prova d'esquí de muntanya i de cronoescalada al cim del Noucreus amb sortida masiva que forma part de la 4a Copa FGC Mountain Séries 6.0 juntament amb les estacions de La Molina, Vallter i SKi-Pallars. Enguany a Vall de Núria ha tingut lloc la darrera prova. Aquesta també forma part de la 12a Copa catalana de curses verticals de la FEEC. | 0.779646 | curate | {"ca": 0.9894128970163619, "es": 0.010587102983638113} | http://www.valldenuria.cat/hivern/actualitat/noticies/resultats-de-la-crononuria/ |
naciodigital_ca_20220331_0_159563 | Nom difunt: Teresa Juanpere i Vernet
Anys: 90
Estat civil: vídua de Francisco Altarriba Callau
Fills: Maria Antònia
Natural: el Masroig (el Priorat)
Residia: Ripoll
Dia de l'enterrament: 10/02/2011
Església: Monestir de Ripoll
Hora enterrament: 10:00 | 1 | perfect | {"ca": 0.8429752066115702, "en": 0.06198347107438017, "pt": 0.09504132231404959} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/13763/teresa-juanpere-vernet-ripoll-90-anys |
mc4_ca_20230418_1_170153 | Esteu aquí: Inici › Educació › Notícies › Notícies 2011
La UOC obre les portes de la nova seu de Tarragona
Estarà ubicada a la seu de l’Institut Municipal d’Educació
Preinscripció del curs 2011-12: jornades de portes obertes als centres educatius del municipi
Els centres presenten el seu projecte educatiu a les famílies
Xerrada informativa adreçada a les famílies amb infants que el propers curs faran P3
Organitzada per l'OME, el divendres 28 de gener a les 18 hores, a la seu de l'Institut Municipal d'Educació
Plenari del Consell Municipal d'Infants
Celebrat aquest 26 de gener, al Saló de Plens de l'Ajuntament
Del 14 al 25 de febrer s'ha de realitzar la preinscripció per als ensenyaments de P3 i 1r d'ESO
El tràmit es pot realitzar a l'Oficina Municipal d'Escolarització
Cinc centres d'ensenyament apliquen el programa 'Biblioteques Escolars Obertes'
L’objectiu és fomentar la lectura dels alumnes i les seves famílies fora de l’horari lectiu
Una trentena de centres i entitats van participar al I Fòrum de l'FP i l’Ocupació de Tarragona
El saló Professional Point es va celebrar els dies 17 i 18 de març al Palau de Congressos de la ciutat
Ajuts extraordinaris per als menjadors escolars
S’ha obert el període de presentació de sol·licituds per als ajuts extraordinaris de menjador escolar destinats a alumnes de P3 fins a 6è de primària de Tarragona, que ja assisteixin al servei de menjador d’escoles del municipi
L'alcalde de Tarragona s'entrevista amb alumnes del Sagrat Cor
La visita s'emmarca en el cicle de conferències que Ballesteros fa pels centres educatius de la ciutat
La Salle Torreforta representarà a Tarragona en el programa educatiu "Conèixer les Ciutats Patrimoni".
Els estudiants faran una estada a Càceres i Toledo
La UOC celebra l'acte d'obertura de la nova seu de Tarragona
Les dependències ocupen 123 metres quadrats de l'edifici de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona, a l'avinguda Ramón y Cajal
Tarragona col·labora amb Orléans amb diversos programes europeus d'educació
El conseller d'ensenyament Joan Sanahujes va lliurar els diplomes acreditatius de les pràctiques d'FP en un acte celebrat a l'Ajuntament d'Orléans
Els estudiants d'Orleans retornen la visita a Tarragona
Van ser rebuts a l'Ajuntament pel conseller d'Ensenyament Joan Sanahujes. Durant la seva estada a Tarragona visitaran diferents centres educatius de la ciutat
Adjudicades les obres de construcció i gestió de les llars d'infants Marcel·lí Domingo i Joan XXIII
El termini d’execució és de 6 mesos
VII Festival Interbarris
Les diferents aules de l'Escola Municipal de música van celebrar dos concerts amb un animat repertori
Aquest dimarts s'ha signat l'acta de replanteig de les obres de remodelació de l'edifici de la Chartreuse
Les obres per acollir l’EOI estaran enllestides el març del 2013
Dissabte 21 de maig, al Palau de Congressos
XXVI Mostra de Teatre a l'Escola del Tarragonès
Hi participen 21 centres de la comarca
Els diumenges 28 de maig i 5 de juny se celebren concerts amb motiu de la vuitena edició de les Pinzellades Musicals
Plenari Consell Municipal d’Infants de Tarragona
Cloenda del Pla Educatiu d'Entorn de Tarragona
Divendres al Centre Cívic de Torreforta
Una delegació d'Orleans torna a visitar Tarragona pel programa Comenius Regio
Aquesta és la segona visita que fan durant aquest curs per treballar un programa entre ambdues ciutats sobre la biodiversitat
El Consell Escolar Municipal fixa els dies de lliure disposició
El calendari escolar per al curs 2011-12 estableix cinc dies
Finalitza el curs del Pla de Transició al Treball coorganitzat per l'Institut Municipal d'Educació i el Departament d'Ensenyament
Les dues especialitats amb què compta el PTT de Tarragona són Auxiliar d’Hoteleria d’una banda, i Auxiliar de Mecànica i Electricitat de l'altra
Concerts al pati de l'IMET “Aixecant el vol”
L'Institut Municipal d’Educació de Tarragona ofereix un cicle de concerts al seu pati per acollir els joves intèrprets que estan a punt “d’aixecar el vol”
Últims dies per matricular-se a l'Escola Municipal de Música
L'Aula d'Instruments Tradicionals i el Taller de Guitarres ofereixen l'aprenentatge a infants de 8 a 10 anys
Millores en la Targeta de Transport per a Escolars
Aquest nou curs es completa la implantació i la targeta ja està disponible per a tots els escolars d'ensenyament obligatori
Jornades formatives de les llars d'infants municipals
Reflexionem sobre el pati de les llars d'infants
Presentació de l'activitat "Us portem a l'hortus"
En el marc de les activitats didàctiques del MNAT, es va presentar aquesta nova activitat en la que ha col·laborat l'Institut Municipal d'Educació
S’inaugura el jardí romà "Ana Dols" a l'Escola de Pràctiques
Compta amb les plantes que s’utilitzaven durant l’època de la Tàrraco romana per a usos alimentaris, medicinals, cosmètics, rituals i religiosos
Programació del cicle 'Créixer amb tu' per a aquest octubre
Formació per als pares i mares amb infants de 0 a 36 mesos
Estudiants de la Unió Europea a l'Institut Torreforta
Han passat uns dies acollits per l'Institut tarragoní, visitant i coneixent la ciutat, així com altres indrets del territori
Reunió de treball a la Sindicatura de Greuges Municipal
Es va celebrar una visita i posterior reunió de treball a l'Oficina del Síndic de Greuges Municipal
La ciutat francesa d'Orléans acull una exposició sobre jardins i plantes medicinals de Tàrraco
La mostra es podrà veure a la primavera al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
El conseller d’ensenyament, Joan Sanahujes, va rebre els estudiants polonesos de l’institut IV lo a Wroclaw que visitaven Tarragona dins el programa d’intercanvi “Échange en longue française” amb l’institut Pons d’Icart
L'alcalde defensa "l'aposta de l'Ajuntament per la qualitat educativa de les llars d'infants municipals"
Josep Fèlix Ballesteros ha visitat aquest dilluns la Llar d'Infants del Miracle
Participació del Consell Municipal d'Infants de Tarragona en els actes commemoratius
Nova sessió del Consell Municipal d'Infants de Tarragona
Es va celebrar el dia 14 de desembre al Saló de Sessions de l'Ajuntament
L’alcalde visita el Col·legi Mare de Déu del Carme
L’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, es va reunir ahir amb la titular, la direcció i les diferents coordinacions de cicles i ensenyaments així com amb un grup de joves, representants i delegats de l’alumnat del centre.
L'alcalde de Tarragona visita la Llar d’Infants Municipal de Bonavista
Ballesteros participa amb els infants en una sessió de música emmarcada en el projecte "Picanterols"
Els nens i nenes de Tarragona guarneixen l'Arbre dels Desitjos
L’acte, presidit pel conseller de Relacions Ciutadanes, Francisco Zapater, ha comptat amb nadales que han cantat els nens i amb la lectura dels desitjos que, posteriorment, han penjat a l’arbre instal·lat a l’entrada de l‘Ajuntament
Concert de Nadal a l’Institut Pons d’Icart.
Es va inaugurar el Batxillerat d’Arts Escèniques, Música i Dansa i es va presentar el mural de commemoració del Bicentenari 1811 | 0.773609 | curate | {"ca": 0.9615495391705069, "en": 0.0034562211981566822, "fr": 0.020737327188940093, "es": 0.005616359447004608, "pt": 0.008640552995391706} | https://www.tarragona.cat/educacio/noticies/noticies-2011 |
mc4_ca_20230418_18_29151 | Carta oberta de Sandro Rosell amb motiu del vintè aniversari de Wembley 92 - FC Barcelona
HomeFutbolPrimer EquipNotíciesCarta oberta de Sandro Rosell amb motiu del vintè aniversari de Wembley 92
Carta oberta de Sandro Rosell amb motiu del vintè aniversari de Wembley 92
El president blaugrana s'adreça als socis del Club en una carta en què recorda la importància de la primera Copa d'Europa assolida pel FC Barcelona
Ronald Koeman, celebrant el gol de la victòria / FOTO: MARK LEECH
Benvolguts socis i aficionats del FC Barcelona,
Avui és un dia en què val la pena mirar enrere per recordar una de les dates que està escrita amb lletres d'or a la nostra història. Avui es compleixen vint anys d'aquell 20 de maig del 1992 en què el nostre club va assolir la seva primera Copa d'Europa i va començar a construir un futur que, en el present dels nostres dies, ha esdevingut l'etapa esportiva més gloriosa dels seus gairebé 113 anys d'existència.
Avui, com us dic, és un dia perquè expliquem als més petits el que va significar aquell triomf al vell estadi de Wembley davant la Sampdoria. Com en el minut 111 de la pròrroga es va acomplir un somni llargament perseguit per moltes generacions de barcelonistes. En aquell minut màgic d'aquell 20 de maig del 92, en el triangle que van formar davant la frontal de l'àrea Stòixkov, Bakero i Koeman, es va concentrar tota la fe de milers i milers de culers. El barcelonisme va aguantar la respiració davant aquella falta indirecta i la cama dreta de l'holandès va colpejar amb tota la força i intenció per fer realitat un instant inoblidable que tots hem retingut a la nostra retina i al nostre cor. Un esclat d'alegria desbordant, salts, abraçades i llàgrimes de felicitat compartida, un moment que hem de mantenir viu per sempre, que hem de recordar i tornar a reviure perquè va fer justícia amb la història del nostre club i va posar el seu nom entre els grans equips d'Europa.
Enrere quedaven enterrades les doloroses decepcions de Berna i Sevilla i el fantasma que ens va perseguir fins a aquell 20 de maig del 1992, l'any que el Barça, Barcelona i Catalunya es van guanyar el respecte i l'admiració de tot el món. Hem de recordar i hem d'agrair a tots els que van fer possible que la història blaugrana comencés a canviar i a saldar els seus deutes. Al president Josep Lluís Núñez i a la seva junta directiva, i en especial als herois que van portar la Copa a casa nostra, començant per Johan Cruyff i Carles Rexach, els pares d'aquell Dream Team que va sembrar la llavor que amb els anys ha construït el millor Barça que es recorda de la mà de Josep Guardiola, un dels jugadors que va participar directament d'aquell èxit sense precedents.
Aquell equip va ser pioner en la consolidació d'un model de joc que avui en dia esdevé una referència arreu. Aquell equip ens va mostrar el camí a seguir, l'ADN Barça que es pot reconèixer en qualsevol dels jugadors del nostre planter. L'esperit que ens fa singulars, únics, i que ens fa sentir tan orgullosos.
Després van venir la Champions de París, Roma i Londres, al nou Wembley, i la història del Barça a poc a poc es va posar a l'altura de la grandesa del nostre club i del nostre país. Estem convençuts que en vindran més..., però avui és el dia de recordar i tornar a reviure el 20 de maig del 92 i aquell màgic minut 111.
Cap culer ha oblidat on i amb qui va compartir l'experiència d'aquell dia. Expliqueu als més joves com ho vau viure i què vau sentir. Recordar-ho és el millor tribut que podem fer a aquell llegat. Expliqueu als vostres fills, acostumats a viure només en la bonança dels èxits, que per aconseguir-los i assaborir-los cal patir decepcions, però que, amb la feina ben feta i sense perdre mai la fe i la perseverança, al final arriben els moments de felicitat com els que ells han viscut i les generacions anteriors vam començar a viure avui fa vint anys. | 0.877404 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2011-2012/carta-oberta-de-sandro-rosell-amb-motiu-del-vinte-aniversari-de-wembley-92 |
macocu_ca_20230731_7_359758 | Seguretat aerea
Més de 25 anys ens avalen com un referent en Seguretat Aeroportuària
Quan parlem de Seguretat Aèria, estem parlant de la primera especialitat enquadrada als serveis de Vigilància i Protecció de Béns de SISTACH, avalada per l'experiència de més de 25 anys del nostre equip gestor de l'activitat:
· Seguretat d'Aeroports: La seguretat integral (accessos, perímetre, centre de control, filtres, etc...) dels aeroports de Màlaga, Vigo, Astúries, Bilbao, Saragossa, Girona, Reus i Granada, ha estat gestionada pel nostre equip, a total satisfacció de tots els directors i responsables de seguretat dels referits aeroports.
· Seguretat de Companyies Aèries: Aerolínies europees, sota normativa EASA i/o AESA, (KLM, Air France, Vueling, etc.) Aerolínies Americanes, sota normativa TSA (American Airlines, Delta, United, etc.)
· Seguretat en Companyies de Càrrega Aèria (Control d'Accessos a Zona Segura, Inspecció de la càrrega per Raigs-X, Detectors de Traça d'Explosius ETD i Equips de Gossos Detectors d'Explosius EPDE's).
Tot això dins del marc normatiu, tant en seguretat com en formació, de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria AESA, amb escrupolós compliment del que disposa el Pla Nacional de Seguretat i el Pla Nacional de Formació, i per això disposem de:
· Formadors AVSEC, autoritzats per AESA. · Un equip de Vigilants de Seguretat, que han superat els exàmens d'AESA i disposen de les corresponents certificacions:
C1: Seguretat Aeroportuària C2: operador d'equips d'inspecció aeroportuaris. C3a: Seguretat de Càrrega Aèria: Inspecció visual i manual. C3b: Seguretat de Càrrega Aèria: Inspecció mitjançant equips de Rx. C4a: inspecció de càrrega mitjançant gossos detectors d'explosius. C4b: inspecció de subministraments d'aeroports i provisions de bord mitjançant gossos detectors d'explosius.
Per a més informació, contacta'ns: [email protected] | 0.81045 | curate | {"ca": 0.9558902635825712, "en": 0.04410973641742873} | |
mc4_ca_20230418_15_671764 | Elisenda & Sergi, casament a Barcelona - Espadalé Fotografia
Elisenda & Sergi, casament a Barcelona
El Sergi i l’ Elisenda són una parella guapa i sobretot molt simpàtica ! Ja tenia ganes de fer aquest post amb algunes de les fotografies del seu casament, que va anar genial i un cop més, em van fer gaudir tant de la meva feina! Imatges naturals, elegants i emotives. Mil gràcies nois per tot !
Written By lauraespadale On 15 setembre, 2013
" Getting ready " Desfilada de Moda, vest its de núvia
... els primers dies de vida ... | 0.584237 | curate | {"pt": 0.18809980806142035, "ca": 0.708253358925144, "en": 0.1036468330134357} | https://espadalefotografia.com/ca/elisenda-sergi-casament-a-barcelona/ |
crawling-populars_ca_20200525_10_95258 | 10-03-2020 Entrevista de L'Informatiu - Ana González, portaveu municipal de L'H En Comú Podem
Els dimarts i els dijous, L'Informatiu inclou una entrevista amb algun protagonista de la jornada per aprofundir en temes d'actualitat.
Tots els vídeos L'Informatiu En 5 minuts Qui som, què fem? Resum Setmanal Som L'H Pren-ne nota Ple municipal Més vídeos
30/11/2018
Entrevista a Jorge López, delegat L'Hospitalet sindicat USTEC-STes
Noticia de L'Informatiu
28/11/2018
Entrevista de L'informatiu - Eugènia Delgado
Directora artística Plàudite Teatre
22-11-2018
Entrevista de L'informatiu - Mari Ángeles Sariñena, regidora d'Igualtat i Gent Gran i Dinamització Comercial i Drets del Consumidor
21/11/2018
Entrevista de L'informatiu - Manuel Domínguez, president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet
15-11-2018
Entrevista de L'informatiu - Raül Brenchat, nou coordinador general de l'EMMCA
08/11/2018
Entrevista a l'advocat Jaume Pelejà, sobre la polèmica sentència de les hipoteques
31/10/2018
Entrevista a Hunab Moreno, director general de Mobike Espanya
26/10/2018
Entrevista a l'Informatiu a Merche García, síndica de greuges
24/10/2018
Entrevista a l'Informatiu a Pedro Luna, president AViV La Florida
18/010/2018
Entrevista a Marc Folch, portaveu de l'entitat ecologista La Saboga
03-10-2018
Entrevista amb l'alcaldessa, Núria Marín, a L'Informatiu
27/09/2018
Entrevista a l'Informatiu a Pepe Castro,tinent d'alcalde Espai Públic i Urbanisme
26/09/2018
Entrevista a l'Informatiu a Marta Piera, del grup Patrimoni LH
20/09/2018
Entrevista a Meritxell Borràs, ex consellera de Governació
13/09/2019
Entrevista a Núria Muñoz, de la Xarxa Groga a l'Informatiu | 0.663545 | curate | {"ca": 0.8658838071693449, "it": 0.04326328800988875, "es": 0.0407911001236094, "en": 0.0315203955500618, "nl": 0.012360939431396786, "pt": 0.006180469715698393} | : /web/digital-h/entrevista_informatiu?p_p_id=101_INSTANCE_7DCz&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-2&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2&_101_INSTANCE_7DCz_urltag=video+entrevista+informatiu&_101_INSTANCE_7DCz_delta=20&_101_INSTANCE_7DCz_keywords=&_101_INSTANCE_7DCz_advancedSearch=false&_101_INSTANCE_7DCz_andOperator=true&cur=6 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_229911 | ERC demana que l'alcaldessa convoqui un ple extraordinari i reclama a l'Estat un fons de compensació, i Junts insta el Govern espanyol a trobar una solució urgent
Marc Garcia | Marta Casals Torres | dimecres, 27 d'octubre del 2021, a les 18.17
L’alcaldessa, Ada Colau, reconeix que la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la una part de l’impost de la plusvàlua, recaptat pels ajuntaments, és “una notícia preocupant” i que afecta de manera “greu” al pressupost municipal. Per al 2022, l’Ajuntament de Barcelona ha previst ingressar 180 M € amb aquest impost que es paga quan es ven, dona o hereta un immoble. “Confiem que el Ministeri d’Hisenda buscarà una solució per a les finances municipals”, ha afegit Colau.
La plusvàlua és el segon impost que aporta més ingressos a l’Ajuntament després de l’IBI. Aquest 2021, el consistori ha ingressat ja més diners dels que havia pressupostat. En concret, els comptes del 2021 preveien recaptar 157 M € i, de moment, ja se n’han cobrat 165. L’alcaldessa ha dit que la supressió d’aquest impost posa en evidència “l’infrafinançament dels municipis” i ha reclamat que quan es busqui una solució per la plusvàlua s’actualitzi l’aportació que l’Estat fa als ajuntaments perquè sigui adient a la quantitat de serveis que fan.
ERC reclama un ple extraordinari
El portaveu del Grup Municipal d’ERC a Barcelona, Jordi Coronas, ha demanat a Ada Colau la convocatòria d’un ple extraordinari, d’on en surti una proposta de tots els grups “el més unitària possible”. Els republicans culpen el Govern espanyol d’inacció durant els últims quatre anys, i li reclamen crear un fons de compensació per als ajuntaments. “Això és un drama i ha passat perquè el Govern espanyol ha estat quatre anys sense resoldre la situació”, ha afirmat Coronas.
Des de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, també reclama a l’executiu espanyol que resolgui aquesta situació de forma urgent. Assegura que el consistori no es pot permetre perdre aquests ingressos, i dubta que aquest divendres es pugui portar al plenari l’aprovació inicial d’unes ordenances fiscals que inclouen 180 M € que ara no es podran recaptar. Artadi ha recordat que aquesta qüestió està pendent de resoldre’s des del 2008 quan una sentència ja va deixar tocat l’impost de la plusvàlua.
El PP també exigeix una solució urgent
El futur d’aquest impost no només posa en alerta l’Ajuntament de Barcelona. L’alcalde de Madrid, Jose Luís Martínez-Almeida (PP), de visita a la ciutat, ha coincidit amb Colau que suprimir la plusvàlua és “un problema greu per als ajuntaments”. Acompanyat del líder municipal del PP, Josep Bou, Almeida ha demanat al Govern espanyol que passi “de les paraules als fets” i aporti una solució per treure els ajuntaments d’aquesta situació d’incertesa i poder fer “uns pressupostos realistes”. | 1 | perfect | {"ca": 0.9885098743267504, "nl": 0.011490125673249552} | |
mc4_ca_20230418_3_763153 | Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner: El CEDIM prepara les seves activitats per la XI Fira Mercat Modernista de Canet de Mar | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cedim.cat/2018/09/el-cedim-prepara-les-seves-activitats.html |
cawac_ca_20200528_9_192475 | Benvingut/da al meu bloc!
Article del bloc de Persi
JA ENS HEM AUTORECONEGUT COM A SOBIRANS
dijous 24/gener/2013 - 12:21 105 2
El Parlament de Catalunya va aprovar en el passat diverses resolucions com la d’ahir en les que reconeixia el dret de Catalunya a l’autodeterminació. La primera observació que cal fer a aquesta circumstància – que tant sovint reconeguem el nostre dret al Parlament – és que sembla que no ens l’acabem de creure gaire. En realitat el que ha passat fins ara és que ens l’hem autoreconegut però no l’hem exercit mai. Era com una mena de brindis al sol. Veníem a dir: ei, encara que vosaltres no us ho cregueu, tenim el dret a autodeterminar-nos. Aquest vosaltres no se sap ben bé si eren els propis catalans i/o els espanyols.
Ara la cosa sembla que va diferent ( però si va diferent, no s’entén massa perquè hem perdut tant de temps per a tornar a votar el mateix que ja havia aprovat el Parlament, és a dir, pel Parlament de Catalunya, el dret a l’autodeterminació ja el teníem reconegut ). Sembla que no es tractarà només de dir que tenim dret a autodeterminar-nos encara que ningú no s’ho cregui, sinó que efectivament s’intentarà dur a terme un referèndum d’autodeterminació. Això es vol que es faci l’any 2014 ( els catalans som un sentimentals: la data procurarem que sigui el 11 de setembre del 2014, es a dir, 300 anys després de la nefasta caiguda de Barcelona a mans dels borbons, els espanyols i els botiflers).
No he vist el debat al Parlament perquè ahir tenia coses per fer i no el penso veure sencer perquè els arguments dels uns i dels altres són prou coneguts. Tot i així vull observar que trobo exemplar l’actitud d’IC, que trobo desconcertant l’actitud de les CUP i que estic totalment a l’expectativa del que passi d’ara en endavant amb el PSC-PSOE.
Sempre m’ha costat entendre IC. Em costava quan era el PSUC i era comunista. Em costava quan era el PSUC i era eurocomunista. I em costa ara que és IC i és ecosocialista (?). No acabo d’entendre quin és el seu projecte social, quina és la seva proposta. Ara bé, en aquesta ocasió han apostat pel dret a decidir dels catalans i això ens honra com a demòcrates, tenint en compte que bona part del seu electoral és d’origen espanyol.
A les CUP tampoc no les entenc gaire. Tampoc me n’acabo de fer a l’idea de quin és el seu projecte social, de com governarien, de com legislarien. Tinc la sensació, a més, que si per una banda aporten frescor a la democràcia catalana, per una altra banda ratifiquen un tiquismiquisme molt propi de les esquerres catalanes i dels catalans en general. Aquest tiquismiquisme nacional fa que no es puguin assolir acords importants per culpa d’una coma o d’un punt i coma i deixen claríssim que, per molt que d’Ors i els noucentistes ens volessin convèncer del contrari, els catalans som bàsicament barrocs ( i quan pretenem ser clàssics, més barrocs encara ). Suposo que aquest doble barroquisme de catalans i d’esquerrans explica perfectament les dues abstencions de les CUP.
Al PSC-PSOE hi ha 5 demòcrates catalans que no han volgut votar, d’altres que no s’han atrevit a desobeir els capos i d’altres que des de la distància de la jubilació política deploren que el PSC voti el mateix que el PP i C’s. El que li passa al PSC-PSOE és molt senzill: ha de decidir si vol ser PSC ó si vol ser PSOE. Ja no pot ser les dues coses. Ja no pot continuar mantenint les dues ànimes. El PSC-PSOE no només es troba en una situació agònica des del punt de vista electoral – tot assenyala que encara s’enfonsarà més- sinó que està a punt de viure una trencadissa interna molt important. A una banda quedaran els que creuen que la sobirania pertany als espanyols ( Navarro, Montilla, Iceta etc...) i a l’altra banda els que creuen que la sobirania pertany als catalans (Maragall, Geli, Martínez Sempere, Elena, Tura, Castells etc...). El lògic és que tota aquesta gent marxés a ERC per a consolidar una esquerra sobiranista catalana.
Ah i respecte del PP dir que ja sabia que eren botiflers, però que no els tenia per mal educats, perquè només es pot considerar com a mala educació votar i abandonar ostentosament el Parlament: aquests ens volen donar lliçons de democràcia?
L’essencial, ara, és saber quin serà el proper pas de CiU – ERC – IC – CUP (si pot ser, és clar ). Quins seran els torpedes que ens enviaran des d’Espanya i com els encaixarem.
També és molt important l’evolució del PSC-PSOE. A veure si els seus sobiranistes catalans donen algun pas per fer-se amb el partit o per emigrar a ERC.
Comentaris sobre aquest article
Correcció...
Thursday, January 24th 2013, 3:27 AM
Un parell d'apunts Persi
Thursday, January 24th 2013, 3:23 AM
La diferència entre altres resolucions passades del parlament en favor del dret d'autodeterminació i el d'ahir ja, és que aquest últim que ha estat aprovat per una majoria ben ampla i còmode respon a la pressió popular expressament feta i reflectida des del carrer (11S i altres...) i pel mandat expressat a les urnes el 25N; això no s'ha d'oblidar i és el distintiu més significatiu i definitiu... L'altra apunt és IC; no hauria d'estranyar la posició d'aquest partit o suma de partits, quan era PSUC, quan va ser eurocomunista i, ara que s'anomena ecosocialista, sempre, sempre han defensat per sobre de tot l'autodeterminació dels pobles i evidentment i primer el de Catalunya com a nació; això és així i sempre ho ha estat; així que és de justícia no reconèixer-ho així tot i alguns cagadubtes... Respecte a la resta del teu escrit explicatiu, res a objectar i em sembla precís i clar, encara que deixes de banda el paper obstructiu d'UDC i la fastigosa "botiflería", a més dels Navarros, dels Ciudadanos de quién sabe ande....
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris | Registra't | 0.841341 | curate | {"pt": 0.004335761359694762, "fr": 0.010752688172043012, "de": 0.006763787721123829, "es": 0.011966701352757543, "ca": 0.9377384668747832, "it": 0.015955601803676726, "en": 0.012486992715920915} | http://www.xat.cat/?L=blogs.blog&article=19261 |
mc4_ca_20230418_7_737723 | El Club Patí Berguedà comença temporada amb dues victòries individuals | Entre rivals – Esports
El Club Patí Berguedà comença temporada amb dues victòries individuals
08 març 2018 20:38
Comencen amb bon peu. Les noies del Club Patí Berguedà han estrenat temporada aquest cap de setmana, i ho han fet sembrant grans resultats. La primera fase comarcal del Consell Esportiu d’Osona –que és on competeixen les berguedanes per falta d’equips al Berguedà- es va celebrar a Vic diumenge passat, dia 4 de març.
Hi van participar 8 noies del Club Patí Berguedà: dues van competir en categoria Aleví B i sis ho van fer a Benjamí A. En la categoria alevina, Ïa Boixader va endur-se la victòria individual i Jana Costa va ser quarta. En Benjamí B, Angy González va ser la millor. També cal destacar la quarta posició d’Abril Payan, la 12a de Júlia Sabaté, la 15a de Laia Sancliments, la 16a d’Arianna Amills i la 21a de Naroa Flores.
A banda, en la primera fase, els jutges de la competició decideixen si les patinadores assoleixen el nivell i, per tant, aproven, o bé si no l’assoleixen, i suspenen. En el cas de les representants del Club Patí Berguedà, van aprovar totes vuit.
Les vuit participants berguedanes de la primera fase són només una part de totes les patinadores del club, que té 35. La resta participaran en la segona fase, prevista pel 13 de maig a Vic.
Club Patí Berguedà patinatge
La berguedana Aina Civil, subcampiona de Catalunya de cros en categoria benjamí 21/03/2017 | 0.810634 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/esports/2018/03/08/el-club-pati-bergueda-comenca-temporada-amb-dues-victories-individuals/ |
macocu_ca_20230731_3_79890 | Resum:
La tesi versa sobre sistemes dinàmics discrets 1-dimensionals, des d'un punt de vista combinatori i topològic. Estem interessats en les òrbites periòdiques i l'entropia topològica de les aplicacions contínues definides en arbres i grafs. El problema central és la caracterització del conjunt de períodes de totes les òrbites periòdiques d'una aplicació contínua d'un arbre en ell mateix. El teorema de Sharkovskii (1964) fou el primer resultat remarcable en aquest sentit. Aquest bonic teorema estableix que el conjunt de períodes d'una aplicació de l'interval és un segment inicial d'un ordre lineal (ordre de Sharkovskii). Recíprocament, donat qualsevol segment inicial d'aquest ordre, existeix una aplicació de l'interval que el té com a conjunt de períodes. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos intents de trobar resultats similars al de Sharkovskii per a altres espais 1-dimensionals. Recentment, el cas d'arbres ha estat tractat especialment. El Teorema de Baldwin (1991) resol el problema en el cas de les n-estrelles i ha estat un dels avenços més significatius en aquesta direcció. Aquest resultat estableix que el conjunt de períodes per a una aplicació de la n-estrella és unió finita de segments inicials de n ordres parcials (ordres de Baldwin), i recíprocament. El nostre objectiu principal és descriure l'estructura del conjunt de períodes de qualsevol aplicació contínua d'un arbre T en termes de les propietats combinatòries i topològiques de T: quantitat i disposició d'extrems, vèrtexs i arestes. En el capítol 1 discutim detalladament la manera més natural d'atacar el problema, i proposem una estratègia consistent en tres etapes consecutives. L'eina principal d'aquesta estratègia són els models minimals de patrons. Aquestes nocions es van desenvolupar i utilitzar durant les darreres dècades en el context de l'interval. En canvi, no es disposava de definicions operatives equivalents per a arbres, fins que al 1997 Alseda, Guaschi, Los, Manyosas i Mumbru proposaren de definir el patró d'un conjunt finit invariant P essencialment com una classe d'homotopia d'aplicacions relativa a P, i provaren (constructivament) que sempre existeix un model P-canònic amb propietats de minimalitat dinàmica. L'objectiu del capítol 2 és implementar completament el programa proposat, duent a terme les etapes 2 i 3. El resultat principal d'aquest capítol diu que, donada una aplicació g definida en un arbre T, existeix un conjunt S de successions finites d'enters positius tal que el conjunt de períodes de g és (excepte un conjunt finit explícitament acotat) una unió finita de segments inicials d'ordres de Baldwin donats en termes del conjunt S, que depèn de les propietats combinatòries de l'arbre T. També provem el recíproc. En el capítol 3 duem a terme experiments informàtics sobre la minimalitat dinàmica dels models canònics. En un esperit de programació modular, hem dissenyat moltes funcions autocontingudes que poden ser usades per implementar una gran varietat d'aplicacions d'ús divers. Entre altres, tenim funcions que calculen el model canònic d'un patró donat per l'usuari, calculen la matriu de Markov associada a un model monòton a trossos i extreuen tots els llaços simples d'una matriu de transició de Markov. Finalment, en el capítol 4 generalitzem alguns resultats de Block i Coven, Misiurewicz i Nitecki i Takahashi, en els quals l'entropia topològica d'una aplicació de l'interval s'aproxima per les entropies de les seves òrbites periòdiques. Hem provat relacions anàlogues en el context de les aplicacions de grafs. | 0.871447 | curate | {"en": 0.0016891891891891893, "ca": 0.9983108108108109} | |
cawac_ca_20200528_2_168710 | L’Entesa demana votar No a la Constitució Europea perquè es torni a redactar tenint en compte l’Europa dels Pobles i incloguent-hi el català
L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) davant el referèndum pel Tractat per a la Constitució Europea del proper 20 de febrer, demana a la ciutadania d’Eivissa i Formentera un vot contrari perquè no recull l’Europa dels pobles.
Els nacionalistes denuncien que el tractat no està en harmonia amb l’Europa més social, més justa i solidària, més respectuosa amb el reconeixement de les nacions sense estat. Per tant, no respon a les necessitats i aspiracions d’Eivissa i Formentera de comptar amb el màxim autogovern ni a les de les Illes Balears com a entitat nacional diferenciada. Els nacionalistes veuen amb preocupació que es consagra l’Europa dels estats i s’està convidant a abandonar el somni de construir una Europa dels pobles.
L’Entesa (ENE) desitja un tractat que reconegui els drets nacionals de les nacions sense estat que reculli el dret a l'autodeterminació i que prevegui l’ampliació interna de la UE (aquests tres aspectes són negats per la proposta que es votarà). Es consagra, amb totes les conseqüències, l’Europa dels estats i s’esvaeix el somni de construir una Europa dels pobles.
A més, l’Entesa (ENE) denuncia que la llengua catalana no figura al tractat que votarem i no en serà una llengua oficial. Malgrat que s’aprovi el memoràndum de l’Estat espanyol (i ja veurem en quines condicions) no es demana la plena oficialitat del català, que restarà com a una llengua de segona amb menys drets que el castellà i que altres llengües europees de molt menys pes demogràfic i social.
L’Entesa (ENE) aposta per més 'Europa', per una autèntica Constitució europea que empari la diversitat i el pluralisme dels pobles europeus, que creï un veritable ens polític que depassi els estats. Una aposta per una Constitució que ens reconegui com a poble, amb dret a un estat propi, que ens garanteixi la nostra veu directa a Europa i en la nostra llengua.
I, es demana ara el No, perquè qualsevol reforma posterior haurà de comptar amb el consentiment dels 25 membres de la UE, és a dir, unanimitat. L’Entesa (ENE) sap que això serà molt difícil. La UE és un gran projecte, és un gran èxit històric, però que hauria de derivar cap a una Europa que ens sigui cada vegada més estranya. Una altra Constitució europea és perfectament possible i desitjada . | 0.87676 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.psm-entesa.cat/noticia.php?Codnot=639 |
mc4_ca_20230418_15_91540 | Biblioteca Nou Barris | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona Biblioteca Nou Barris
Del 10/04/2018 al 13/06/2018
Del 17/04/2018 al 05/06/2018
Del 16/05/2018 al 16/06/2018
Presentació del llibre "Este libro ha cambiado mi vida", de Joan-Ignasi Ortuño
Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10:00h a 20:30h
Sala d'Estudi Nou Barris | 0.445888 | curate | {"ca": 0.6028571428571429, "it": 0.24, "en": 0.15714285714285714} | http://guia.barcelona.cat/ca/detall/biblioteca-nou-barris_97135114148.html |
mc4_ca_20230418_6_199219 | Coolhunting a la Indústria de la Moda — Català
Coolhunting a la Indústria de la Moda
Coolhunting a la Indústria de la ModaAquesta especialització està destinada a tots aquells que s'exerceixin dins de la indústria de la moda - dissenyadors de col·leccions, marketers, estilistes, encarregats de comunicació de marca, aparadoristes, gerents, etc.- que vulguin oferir un producte i serveis afegits exclusius.
Durant l'especialització s’oferiran instruments, metodologia i eines per a la recerca de tendències, tant en el nucli urbà de Barcelona com en un viatge de treball a una ciutat europea important en el mapa de les anomenades hot cities. Tindrà una part teòrica per a la investigació en el terreny, la recerca i interpretació de senyals, i un alt component pràctic, a través de diverses dinàmiques que conformaran una formació integral en aquest important departament (intern o per outsourcing) d'una empresa de moda.
Els continguts podran ser aplicats tant als qui treballin en mitjanes i grans marques, com a col·leccions noves i emergents. Conclourà amb un report integral de tendències.
- Oferir a l'alumne la metodologia necessària per realitzar reportatges de tendències i estils de vida, analitzant els mercats globals, el Fast Fashion, les aliances entre marques i dissenyadors, l'exploració de noves oportunitats de negocis i l'emergència de marques inèdites.
- Respondre a aquests imperatius, dotant als participants un cos teòric-pràctic encaminat a donar respostes urgents i sistemàtiques a la voracitat del mercat i del consum.
Recorregut per la breu història de l'Investigador de Tendències en la indústria del disseny i els nous negocis. Concepte de cool. Coolsearching. Panoràmica dels principals espais per desenvolupar la investigació: estudis, laboratoris, reports, ciutats.Material de primera mà sobre tendències, caracteritzant subjectes, llocs i situacions. El procés de gestació de la tendència. El treball en el Network. Headquarter i Correspondents Worldwide. El Trend Forecasting. Principals agències. Pràctiques en els llocs trendies de la ciutat de Barcelona.Anàlisi de senyals de la ciutat. Anàlisi de resultats. Presentació de reports dels assistents. Brainstorming. Meetings.Visita a una ciutat europea important en el mapa de les anomenades hot cities. | 0.811581 | curate | {"ca": 0.9448610498456109, "pt": 0.016321129245699163, "en": 0.0388178209086899} | http://www.fdmoda.com/ca/estudios/cursos-de-especializacion/cursos-de-especializacion/coolhunting-industria-moda |
macocu_ca_20230731_2_265393 | Després de la seva recent reobertura, dissabte passat, el Casal de la Gent Gran de Badia programa un munt d'activitats per a aquest trimestre adreçades als àmbits de salut i benestar, cultura i lleure, i a millorar la xarxa social de les persones grans de Badia.
En l'àmbit de salut i benestar i treball del cos, el Casal ofereix un taller de consciència corporal i emocional, dirigit a empoderar i potenciar la seguretat física i emocional de les persones grans mitjançant una dansa energètica i divertida. Aquest taller es fa els dimarts, de 10 a 12 hores. També continuen les passejades. Organitzades per la Fundació Tallers i assequibles per persones de diverses condicions físiques, s'inicien des del Parc de Joan Oliver els últims divendres de cada mes.
En cultura i lleure i treball de la ment, el Casal proposa quatre tallers: Gaudint la creativitat, gaudint de mi (divendres, de 10 a 12 hores), Mindfulness (dimecres, d'11 a 12 hores), memòria (divendres, de 16 a 19 hores) i de ganxet i punt (dimecres, de 10 a 12 hores).
Finalment, en l'àmbit de xarxa social i treball de les relacions, hi ha l'exposició 40 anys del Casal d'Avis de Badia del Vallès, que es pot visitar en l'horari d'obertura del Casal.
Recordem que, al Casal, també s'ofereix ajuda per realitzar tràmits electrònics i consultes telemàtiques, de dimarts a divendres, de 10 a 13 hores i de 16 a 19 hores. Cal reservar hora al telèfon 667 86 09 34 (Yamina).
Gaudeix de les activitats que et proposa el Casal de la Gent Gran. Pots consultar les activitats en els díptics adjunts. | 0.845948 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_68588 | Apartment Povljana Put Svetog Nikole V Povljana Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Apartment Povljana Put Svetog Nikole V
Al visitar Povljana, vosté es sentirà com a casa a Apartment Povljana Put Svetog Nikole V, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Apartment Povljana Put Svetog Nikole V també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Povljana. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos habitació familiar.
L'ambient de Apartment Povljana Put Svetog Nikole V es reflexa en cada habitació. aire condicionat, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, nevera són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Apartment Povljana Put Svetog Nikole V no troba competidors en cap categoria.
Tots els tipus de viatgers (7) Parelles (1) Famílies amb infants petits (3) Famílies amb infants grans (2) | 0.782296 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-povljana-put-svetog-nikole-v/hotel/povljana-hr.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_139436 | https://t.me/DonecPerficiamCanalSembla que hi ha pre acord entre Força Catalunya, Bloc Sobiranista Català i el... agafeu-vos fort... Partido Nacionalista Andaluz Somos Andaluces. Olé mi arma!
A veure. Afegiu un enllaç, més o menys creïble, que digui res de tot això
Jo també no m'ho creia per surrealista però és cert. Finalment podem anunciar una primera unitat independentista que tant demanen molts compatriotes. Cal ampliar-la al màxim. Gràcies a Irina per la seva iniciativa Irina Irina Irina https://t.co/VhHC5lspj3— Santiago Espot Irina) December 18, 2020
A veure com acaba tot.No crec que surti res de bo.
No en podia sortir res de bo d'un personatge com n'Espot, egocèntric i amb ganes de poder i de manar. El FNC en canvi, té molta més militància, fa molta més feina de divulgació i en canvi no té cap lideratge clar (la qual cosa no és bona tampoc, però parlant d'un partit que està començant a mi em sembla bona senyal).
L'he conegut personalment des d'un primer moment i des de llavors l'he anat seguint, amb l'esperança de veure un resultat. ... menys aquest acord amb els andalusos, que no me l'esperava...No se, no te cap ni peus.Ara queda per veure que fa FNC, on també els segueixo des que van iniciar, com també simpatitzo, i molt, amb Sílvia Orriols. Representen ser, ara per ara, les úniques esperances perquè aquest nostra país pugui sortir del pou en que hi es ara. Catalunya està en les seves mans (i nostres) | 0.776949 | curate | {"pt": 0.12544045102184637, "es": 0.008456659619450317, "kk": 0.005637773079633545, "ca": 0.8604651162790697} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_184487 | Palma Maó Eivissa Manacor Inca Sóller Alcúdia Pollença Sant Antoni Portmany Ciutadella Son Carrió Fornalutx Deià Escorca
Màx: 13°
Mín: 10°
11°
Inici
Balears
Ara
Esports
Cultura
Opinió
Participa
09 desembre 2021 05:27
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Balears » Balears
Les Balears han administrat fins ara 77.280 dosis de la vacuna de la Covid-19
dBalears/E.P. | 04 març 2021
Actualmente puntuada con 5 estrella(s) sobre 5
Púntualo 1 estrellas
Púntualo 2 estrellas
Púntualo 3 estrellas
Púntualo 4 estrellas
Púntualo 5 estrellas
basado en 1 valoraciones
Opina
#VacunaCovid19
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Les Balears ha administrat fins al moment 77.280 dosis de la vacuna de la Covid-19, segons ha assenyalat aquest dijous la Conselleria de Salut i Consum.
Segons les dades publicades aquest dijous, fins a 23.810 persones han estat vacunades completament a les Balears.
Per illes, les dosis aplicades es distribueixen en 63.232 a Mallorca, 7.631 a Eivissa, 6.035 a Menorca i 382 a Formentera. Pel que fa a les persones vacunades amb les dues dosis són 19.046 a Mallorca, 2.454 a Eivissa, 2.180 a Menorca i 130 a Formentera.
Respecte als nous casos positius, el Servei d'Epidemiologia n'ha notificat aquest dijous 50 i dos morts, de manera que el total acumulat és de 56.295 casos notificats i 731 morts a les Balears des de l'inici de la pandèmia.
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Comenta
Normes d'ús
Avís legal
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
↑ ↑
* Escriu el teu comentari
↓ ↓
COMENTARIS
De moment no hi ha comentaris.
L'apunt
Perquè som partidaris de la Democràcia, la igualtat i la no-violència, deim no a la Constitució espanyola
per Tomeu Martí
A diferència de la immensa majoria dels que es reclamen públicament com a 'constitucionalistes', un servidor sí que ha llegit el text constitucional espanyol del 1978. Amb deteniment i en vàries ocasions.
Vist
Comentat
El més nou
[VÍDEO] Expulsen quatre joves d'un pub per parlar en català i a una d'elles li diuen: «Qué pena que tus padres no te hayan educado bien»
Una treballadora d'un centre de salut es nega a atendre un ciutadà per parlar-li en català i, a més, telefona a la policia
L'Escola Municipal de Mallorquí obsequia els bars i restaurants del municipi amb un calendari de paraules que van caient en desús
Troballa inesperada al Castell de Bellver: localitzen els cossos de dos adults que podrien estar relacionats amb la Guerra del Francès
[VÍDEO] Joves de Mallorca per la Llengua convida a «començar a entrenar» per al 2022
[VÍDEO] Expulsen quatre joves d'un pub per parlar en català i a una d'elles li diuen: «Qué pena que tus padres no te hayan educado bien»
Volen exterminar el poble català
Una treballadora d'un centre de salut es nega a atendre un ciutadà per parlar-li en català i, a més, telefona a la policia
El PP presenta ara una iniciativa al Parlament en defensa de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola
La inversió militar creix per sisè any consecutiu segons l'informe anual de l'Agència Europea de la Defensa
La Sagrada Família de Barcelona inaugura la torre de la Mare de Déu amb una estrella de vidre de dotze puntes que la corona
Cisma en El Pi del Consell: Pere Soler i Xisca Mora es reivindiquen com a portaveus
Barcino presenta Imprescindibles–Biblioteca de clàssics catalans «per cobrir un buit imperdonable en l’oferta editorial en català»
Felip VI viu com un sàtrapa gràcies a un finançament opac de la Casa Reial espanyola
Arxiduc fa pinya presenta el seu nou capgròs i demana participació ciutadana per a posar-li nom
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som.
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Qui som
Contacta
Avís legal
dBalears - Tel. 971 593 006 - Redacció: [email protected] - Publicitat: [email protected] | 0.656783 | curate | {"ca": 0.9114759647935003, "es": 0.04468517264725796, "it": 0.003385240352064997, "fr": 0.005247122545700745, "en": 0.024204468517264727, "pt": 0.0015233581584292485, "gl": 0.002369668246445498, "hr": 0.0008463100880162492, "mn": 0.0015233581584292485, "kk": 0.0005077860528097495, "id": 0.0016926201760324984, "no": 0.001184834123222749, "eb": 0.0013540961408259986} | https://www.dbalears.cat/balears/balears/2021/03/04/349499/les-balears-han-administrat-fins-ara-77280-dosis-vacuna-covid-19.html |
macocu_ca_20230731_4_177817 | Atico duplex en platja de puzol, al costat del
Sòls de porcelanato, preinstal·lació A/A, climalit, parets llises, portes hi hagi, cuines de disseny amb electrodomèstics.
GARATGE.
SENSE COMISSIONS.http://www.mercadodeobranueva.com/70-promocion-viviendas-59-venta-de-atico-duplex-en-pu%C3%87OL.htmTelèfon: 96-314.2001 (Horari comercial)Residencial L’Andana a la platja de Puçol.
Àtic-duplex situat en complex residencial seminuevo amb tan sol 3 anys d'antiguitat. al costat del bulevard ... | 0.419986 | curate | {"ca": 0.5755693581780539, "en": 0.4244306418219462} | |
mc4_ca_20230418_17_364447 | Snap-on Smile | El Queixal del Seny
Odontologia general, Implantologia, Ortodòncia, Periodòncia, Cirurgia, Estètica dental
Curso Snap on Smile
Snap-On Smile pròtesi dental removible
Posted on 18 Març 2011 | Deixa un comentari
Snap-On Smile és una pròtesi dental removible que està confeccionada amb un tipus de resina cristall que li confereix un color estable, una durada aproximada sobre tres a cinc anys i una lleugera flexibilitat que fa que la seva inserció sobre les dents naturals sigui ferma i estable, sense ganxos, sense paladar i sense adhesius, sense tècniques invasives i totalment reversible.
Publicat dins de Snap-on Smile
Etiquetat pròtesi dental, Snap-On Smile
Que es el Snap-On Smile?
És el primer i únic tractament dental no invasiu, econòmic i completament reversible que en només dues setmanes pot fer que se senti millor amb el seu somriure i la seva vida.
Snap-On Smile és una pròtesi dental removible per a múltiples usos que no requereix preparació ni altera l’estructura dental, de manera que no són necessàries injeccions ni tractaments invasius.
Vostè pot menjar mentre usa la pròtesi dental sense dolor Snap-On Smile. És una solució ràpida, cosmètica, no invasiva i totalment reversible.
Pacients indicats per Snap-On Smile
Snap-On Smail és una pròtesi dental sense dolor que està indicada especialment per a:
• Pacients als que falten dents i volen reposar amb pròtesi dental removible però sense paladar ni ganxos i millorant l’estètica dental. Especialment apropiat per a pacients amb nàusees.
• Pacients que volen solucionar el seu problema de forma ràpida i sense dolor, com a alternativa temporal o no, a un pla de tractament dental més extens i complex.
• Pacients amb fòbia a les agulles, o un altre tipus de problemes mèdics que dificulten un tractament dental extens.
• Pacients no satisfets amb l’estètica del seu somriure pel color, la forma o la mida de les dents, pacients amb dents molt desgastats.
• Pacients que ensenyen massa geniva a somriure.
• Pacients amb dents apinyats que no volen o no poden fer un tractament d’ortodòncia amb brackets.
• Pacients que necessiten un canvi estètic ràpid que afirmi la seva autoconfiança.
• Com provisional de llarga durada, estètic i funcional en casos de tractaments amb implants dentals mentre aquests s’integren amb l’os.
Contraindicacions per Snap-On Smile
Snap-On Smail és una pròtesi dental sense dolor que no està indicada en pacients amb gran mobilitat dentària, per malaltia periodontal, piorrea avançada, ja que l’aparell es suporta mitjançant les dents que queden.
Si les dents de davant estan molt llançats cap a fora, ja que Snap-On Smile afegiria almenys mig mm. més i resultaria anti estètic. En boques totalment desdentades ja que requereix dents per al seu suport.
Publicat dins de Que es el Snap-On Smile?, Snap-on Smile
Etiquetat Snap-On Smile
Què és Createch Medical?
Què és Invisalign®?
Categories Selecciona la categoria Createch Medical Què és Createch Medical? Instal·lacions Boxes Raigs X Sales d’espera Invisalign@ Què és Invisalign®? Snap-on Smile Que es el Snap-On Smile? Tractaments | 0.796766 | curate | {"ca": 0.9340084939562234, "en": 0.017641293694870958, "oc": 0.028095393662201894, "es": 0.02025481868670369} | https://elqueixaldelseny.net/category/snap-on-smile/ |
mc4_ca_20230418_12_437185 | Unicef alerta sobre l'hivern als refugiats | Diari Català
Portada Internacional Unicef alerta sobre l’hivern als refugiats
Internacional Unicef alerta sobre l’hivern als refugiats
Per DC Brussel·les - 2 desembre, 2015 0 Compartir a Facebook
Unicef alerta que l’arribada de l’hivern agreujarà les dificultats dels nens refugiats
El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) ha alertat aquest dimarts que l’arribada de l’hivern i les restriccions frontereres estan agreujant les dificultats que pateixen els milers de dones i nens refugiats en el seu camí a Europa.
“La nostra preocupació principal és que el fred i les restriccions frontereres impredictibles deixin milers de nens i nenes al llimb, i davant del risc de contraure la grip i malalties respiratòries“, ha explicat a través d’un comunicat la coordinadora especial d’Unicef per a la crisi de migrants i refugiats a Europa, Marie-Pierre Poirier.
Amb l’objectiu de reduir les dificultats i els riscos als quals s’enfronten els refugiats en el seu viatge a Europa, l’agència de l’ONU ha començat a aplicar plans de contingència davant de l’arribada de l’hivern.
“La roba d’hivern, les bufandes, i els mitjons per a nadons no són suficients. Aquests nens han sobreviscut auerres, adversitat i dificultats“, ha afirmat Poirier. També ha assegurat que el prioritari és que rebin protecció i suport en el seu camí a Europa.
L’Unicef ja ha començat a intensificar la seva ajuda als principals punts d’acollida que s’han instal·lat a Croàcia, Macedònia, Sèrbia i pròximament ho farà a Eslovènia i Grècia, repartint material impermeable i instal·lant sistemes de calefacció.
Més de 876.000 persones han arribat a Europa a través del Mediterrani des de començament d’any. La proporció de dones i nens refugiats ha augmentat durant els mesos d’estiu, ja que el juny el percentatge era d’un 27% i el novembre ha augmentat fins al 52%.
TwitterFacebookGoogle+Pin It TAGSdestacatsrefugiatsunicef Compartir
tweet Article anteriorVídeo de l’explosió al metro d’IstanbulArticle següent“Molt a guanyar i poc a perdre” DC Brussel·leswww.diaricatala.cat/internacional NOTICIES RELACIONADESMés de l'autor | 0.84843 | curate | {"ca": 0.9686769518466574, "es": 0.031323048153342685} | http://www.diaricatala.cat/unicef-alerta-sobre-lhivern-als-refugiats/ |
macocu_ca_20230731_8_483036 | samaranch Tag
Nota de premsa del Club Beisbol Barcelona La presentació oficial del nou Club de Beisbol es celebrarà el 20 de febrer a les 19:30 h. en el Museu Olímpic i de l'Esport "Joan Antoni Samaranch" en Montjuïc (Barcelona). Aquest nou Club, l'únic dedicat a la pràctica del... | 0.676798 | curate | {"en": 0.04642857142857143, "ca": 0.9535714285714286} | |
mc4_ca_20230418_2_679059 | DE BOCA A ORELLA: Educart il·lumina l'escola
Educart il·lumina l'escola
Que l'art és un instrument educatiu de gran eficàcia pedagògica fa temps que forma part dels coneixements teòrics i dels "sabers fers" del professorat. Ara bé, el que no és tan evident és com establir un diàleg entre art i educació que servisca per despertar la sensibilitat artística, el desig d'aprenentatge i l'hàbit del pensament creatiu en l'alumnat.
El programa EDUCARTE va nàixer per introduir aquestes premises en centres de primària amb alumnat de necessitats educatives especials. L'experiència la plantejàrem al CEIP Mestre Tarrazona del Port de Sagunt com un projecte d'innovació en el que participarien només les mestres que ho desitjaven. La implicació havia de ser total perquè es tractava d'acollir als creadors de "Teatres de la llum" com una mena d'artistes residents en el centre i voler establir un intercanvi real amb ells.
Les assessories de NEE (Paloma Silla) i de l'Àmbit lingüístic (Antoni Navarro) del CEFIRE de Sagunt ens guardàvem la tasca de mediació entre el món educatiu i l'àmbit de la creació: qüestió d'acostar llenguatges, de posar els fonaments per descobrir com l'art i l'ensenyament s'acosten en els camps de la vantguarda i el de la innovació. L'experiència EDUCARTE-TARRAZONA ha estat fructífera i pensem que l'equip docent li ha agafat el gust a aquesta mena de projectes interdisciplinars i transversals. Esperem que siga per molt de temps! Per la nostra part continuarem fent la tasca de mediació.
Publicado por Antoni Navarro en 8.6.11
Etiquetas: cefire_sagunt, CEIP_Mestre_Tarrazona, creativitat, educarte | 0.83387 | curate | {"ca": 0.9329192546583851, "es": 0.02360248447204969, "it": 0.043478260869565216} | http://ambitlinguistic.blogspot.com/2011/06/educart-illumina-lescola.html |
cawac_ca_20200528_0_77377 | Cinema & Jazz
Aquest divendres 19 d’octubre tindrà lloc l’inici de temporada del Club Cinema Alzira. I comencen de la manera més suggerent ja que coordiants amb l’ Aljazzira Jazz Club barrejaran les que algú ha consideat les arts més importants del segle XX i que tantes vegades han anat de la ma com són el propi cinema i el jazz. Per començar, a les 20.00 h. projectaran en versió original subtitulada la vitalista Hellzapoppin’ , en la qual dues estreles del vodevil estan rodant una pel·lícula, però el director no està satisfet amb ella. Per a acontentar-lo, decideixen contractar un guionista jove d’imaginació desbordant. A les 23.00 h. sonarà el jazz en directe amb el concert de la Spirit Rhythm Band que es mourà pels terrenys de l’spirit of Saint Louis i el lyndy hop.
Tot tindrà lloc a la Casa de Cultura d’Alzira i sapigau que després de la pel·lícula i abans del concert, se servirà un vi d’honor. Bé que necessitem en aquestos temps, espais i moments pel gaudi i per recarregar l’espirit. Hellzapoppin’!! ! | 0.811489 | curate | {"en": 0.012845849802371542, "ca": 0.9713438735177866, "ru": 0.014822134387351778, "fr": 0.0009881422924901185} | http://www.escolagavina.cat/400colps/?p=2637 |
wikipedia_ca_20230401_0_189937 | Oscar a la millor edició de so
L'Oscar a la millor edició de so és un premi atorgat per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, tots els anys des de 1963. Aquest premi "Oscar" reconeix el millor muntatge de so o el millor disseny de so. Sol anar lligat amb l'Oscar al millor so.
Durant alguns anys, el premi més important atorgat per a aquesta categoria era un "Premi Especial", i no un Oscar. Les regles d'acadèmia exigeixen un mínim nombre de pel·lículas proposades en una categoria per concedir un Premi de l'Acadèmia, i així quan el nombre de candidats no és suficient, es concedeix un Premi Especial.
La branca de So de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, fins al 2006 va utilitzar una "selecció prèvia" de les millors pel·lícules de l'any anterior per decidir quines s'haurien de nominar. En un canvi de normes, el 30 de juny de 2006, es va eliminar la selecció prèvia i es va instituir el procés habitual d'una "votació preferent".
En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en negreta en primer lloc i el segueixen els altres nominats. Sota els noms de Millors efectes sonors (1963-1967, 1975), Edició d'efectes de so (1977, 1981-1999), o Edició de so (1979, 2000-2019). Vegeu Oscar al millor so per a la llista corresponent als guanyadors al millor so. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=189938 |
oscar-2301_ca_20230418_0_150947 | Les autoritats europees diuen que el 50% de les empreses que afirmen ser sostenibles podrien estar enganyant el consumidor
Les autoritats europees diuen que el 50% de les empreses que afirmen ser sostenibles podrien estar enganyant el consumidor
La Xarxa de Cooperació per a la Protecció del Consumidor (CPC) de 27 països (24 Estats membres de la UE, 2 països de l'EEE i del Regne Unit) ha presentat els resultats d'un estudi que conclou que gairebé la meitat de les organitzacions estudiades són responsables de generar informació falsa o enganyosa i, per tant, de les empreses que realitzen pràctiques comercials deslleials sota la Directiva Comercial Deslleial (UCPD)
L'estudi en qüestió avalua les declaracions de sostenibilitat de 344 organitzacions. L'atenció se centra en empreses de sectors com el tèxtil, la cosmètica i els articles per a la llar.
Després d'analitzar la informació fàcilment disponible per als usuaris en els llocs web dels comerciants, les conclusions a destacar són:
En el 57,5% dels casos, els comerciants proporcionen informació insuficient per avaluar la veracitat de determinades reclamacions que parlen de la seva sostenibilitat.
En el 37% de les organitzacions, les autoritats del CPC van considerar que les reclamacions inclouen declaracions vagues com "respectuoses amb el medi ambient" o "sostenibles", l'únic propòsit de les quals és transmetre una bona impressió al consumidor.
En el 59% de les empreses, s'ha trobat que hi ha una manca de proporció d'informació per donar suport a les reclamacions.
Tot i que la“taxa del greenwashing”està disminuint, en comparació amb estudis anteriors, es manté molt alta..
El 2015, els autoritats del CPC van realitzar una anàlisi de la informació precontractual exigida per la Directiva de Drets del Consumidor 2011/83/UE. S'han analitzat 743 llocs web amb la intenció d'avaluar la qualitat de la informació a disposició dels usuaris abans de fer els seves compris. En l'informe van especificar com 436 dels pàgines (el 63% dels casos) tenien irregularitats.
Les exigències dels consumidors han anat en augment en els últims anys. D'aquí que les empreses vegin la necessitat de mostrar bones pràctiques en matèries social i ambiental. No obstant això, moltes d'elles posen els seus esforços en el mercadeig dels seus productes i no en la transformació real de l'organització.
Confondre el consumidor no té sancions legals, sinó també socials. Per a Silvia Albert, fundadora i CEO de l'Agència Coma, "el greenwashing és una pràctica que pot aportar beneficis a molt curt termini, però és castigat pels consumidors més aviat que tard".
La manca d'autenticitat posa en perill la credibilitat, la imatge i la reputació d'empreses i marques.
Vols saber com Apambu us ajuda a fer els informes amb una alta qualitat d'informació?
Apambu és un programari que permet a les empreses estalviar temps i diners mitjançant la simplificació de la gestió de la sostenibilitat i la RSC. | 0.810905 | curate | {"ca": 1.0} | https://apambu.com/ca/apambunews/autoridades-europeas-afirman-que-el-50-de-las-empresas-que-dicen-ser-sostenibles-podrian-estar-enganando-al-consumidor/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_77110 | Doncs això; Zidane anuncia roda de premsa per d'aquí mitja hora. Rajoy podria dimitir o ser cessat. Feu les vostres apostes.
He dit final de setmana però no tinc ni idea quan es votarà això de la moció. Me la porta fluixa, en realitat. | 0.587914 | curate | {"ca": 0.7489177489177489, "pt": 0.1471861471861472, "fr": 0.1038961038961039} | |
mc4_ca_20230418_0_614404 | Vermut musical amb El Sobrino del Diablo - Petit Terrassa - L'agenda infantil i familiar de Terrassa
Vermut musical amb El Sobrino del Diablo
12:30h, Bau House, el bar de la Baumann
Cada diumenge el Bau House, el bar de la Casa Baumann, amenitza l'hora del vermut amb música apta per a tots els públics perquè pugueu gaudir d'aquest espai fresc i tranquil mentre preneu l'aperitiu en família. L'entrada al local és gratuïta, tot i que al final del concert us demanaran si voleu contribuir als músics en la modalitat de taquilla inversa.
Aquest diumenge la música anirà a càrrec de Juan Gómez, més conegut com el Sobrino del Diablo. Diu la llegenda urbana que Gómez era un professor de Batxillerat de llengua i literatura que va decidir canviar les aules pels escenaris, l’any 1999. Des d’aleshores ha realitzat més de 2.000 concerts per tota Espanya, sobretot en sales, bars, restaurants i equipaments culturals d’aforament petit i mitjà, tot i que també ha actuat en festivals com ara el Barnasants, el Migas Rock o el Festival Socarrat, entre d’altres.
Els seus temes musicals solen tenir contingut humorístic i de sàtira política i social, sempre des d’un punt de vista irònic. Els estils musicals que practica són variats; des del reggae al rock&roll, passant pel heavy metal, la cançó d’autor, el blues o la música tradicional irlandesa.
BauHouseBar
Bau House, el bar de la Baumann
Av. Jacquard, 1
Tel. 659 49 07 61 | 0.786188 | curate | {"ca": 0.9209964412811388, "es": 0.05195729537366548, "en": 0.018505338078291814, "fr": 0.008540925266903915} | http://petitterrassa.cat/2950-0-vermut_musical_amb_el_sobrino_del_diablo |
crawling-populars_ca_20200525_0_107056 | El revòlver Webley va ser una pistola del servei estàndard de les Forces Armades del Regne Unit, de l’Imperi Britànic i dels països de la Commonwealth des del 1887 al 1963, i se’n varen construir diversos models. El Webley és un revòlver d’obertura vertical amb extracció automàtica; l’obertura per recarregar-lo acciona l’extractor, que retira els casquets disparats del tambor. El revòlver de servei Webley Mk I va ser construït l’any 1887, però va ser una versió posterior, el Mk IV, que es va fer famós durant la Guerra dels Boers (1899-1902). El Mk VI, va ser introduït el 1915 durant la Primera Guerra Mundial i probablement és el revòlver més conegut dels Webley.
Durant la Segona Guerra Mundial, el revòlver oficial de servei per als militars britànics era el Enfield número 2 Mk I calibre 38/200,11 però per culpa de l’escassetat de pistoles es varen agafar unes altres armes per acabar amb aquesta escassetat. Com a resultat, tant el Webley Mk IV calibre 38/200 i el Webley MK VI 455 varen ser subministrats als militars britànics durant la guerra.
Tweet
No Comments
name (required)
email (will not be shown) (required)
website
← Hanns Kerrl
Arthur Ernst Percival →
© 2020 Biografies del Tercer Reich Using the Flex theme designed by Phu Ly. Powered by WordPress MU. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català | 0.760016 | curate | {"ca": 0.8411854103343465, "nl": 0.003799392097264438, "en": 0.15501519756838905} | : /1887/12/14/el-revolver-webley/ |
cawac_ca_20200528_0_83908 | El nostre company Carlos Zuriguel ha publicat recentment el llibre infantil Top Monsters. La agencia de monstruos , que ha editat Mira Editores.
Es tracta d’un conte original i transgressor, recomanat per a nens de més de nou anys, que els permet descobrir que, a més dels contes clàssics, existeixen altres tipus d’història, sense escenaris idíl·lics o països encantats.
Carlos Zuriguel ha publicat el llibre infantil ‘Top Monsters. La agencia de monstruos’
Es tracta del segon llibre de literatura infantil publicat per Carlos Zuriguel, que és autor, també, de diversos guions de sèries d’animació. | 0.723098 | curate | {"ca": 0.8689075630252101, "es": 0.13109243697478992} | http://www.ehub.cat/carlos-zuriguel-ha-publicat-el-llibre-infantil-%e2%80%98top-monsters-la-agencia-de-monstruos%e2%80%99/ |
mc4_ca_20230418_15_598773 | Malgrat l'ERO, no hi haurà acomiadaments a EFE | Sindicat de Periodistes de Catalunya
L'acord subscrit inclou baixes voluntàries indemnitzades, reducció de la jornada i proporcional del salari al 25%, fins a arribar a 275 treballadors, i la conversió del contracte de treball a fix discontinu fins al màxim de 168 llocs, entre altres mesures.
A més, es pacta una rebaixa salarial d'entre el 8 i el 12% que, de forma escalonada, afectarà la totalitat de la plantilla, excepte als treballadors, que de forma voluntària, s'hagin acollit a l'esmentada reducció de jornada i sou del 25%.
També es fa ferm l'acord previ sobre prejubilacions voluntàries a partir dels seixanta anys.
La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), partícip de la negociació i que va treballar gran part de les propostes i les millores, entén que s'ha arribat al millor acord possible i valora el notable esforç dels treballadors que amb el sacrifici dels seus drets faran possible la superació de la difícil situació de l'agència, de la qual ells no han tingut cap responsabilitat. | 0.873251 | curate | {"ca": 1.0} | https://sindicatperiodistes.cat/content/malgrat-lero-no-hi-haur%C3%A0-acomiadaments-efe |
oscar-2301_ca_20230418_0_291390 | Els reportatges, opinions i entrevistes del món local relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Portada Reflexió
Entrevistes
Reportatges
Opinions
Territori
Territori
Les notícies, bones pràctiques i activitats del món local relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Notícies
Bones pràctiques
Agenda
Recursos
Butlletí
Especials
2030
Hemeroteca
Sant Feliu de Llobregat se suma a la campanya Mercats Sostenibles
Font: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona
30/09/2022 - 16:08
El Mercat Municipal "La Plaça" de Sant Feliu de Llobregat s'ha sumat a la campanya "Mercats sostenibles. Adeu als plàstics d'un sol ús!" juntament amb mercats de Terrassa, Sabadell, Vic, Mataró, Granollers, Vilafranca, Igualada i Vilanova i la Geltrú. La campanya promoguda per la Diputació de Bacelona té com a objectiu sensibilitzar i donar a conèixer la problemàtica dels plàstics i promoure un canvi d'actitud i hàbits per reduir-ne el consum.
El passat 15 de setembre es va iniciar la Campanya de #MercatsSostenibles al Mercat Municipal de Sant Feliu de Llobregat, amb la visita de l'alumnat de 4t d'ESO de l'Institut Olorda. Els alumnes van fer una primera presa de contacte amb les parades, i han pogut conèixer la història i la gestió de residus al Mercat. A més, van lliurar a les parades un qüestionari on analitzaran el número i la tipologia d'envasos que recullen diàriament. La Campanya continua, ja que del 14 al 30 d'octubre l'alumnat estarà al Mercat per informar a la clientela i resoldre qualsevol dubte.
Els mercats municipals són espais d'oportunitats de treball, de cohesió social i de creixement econòmic del territori. I ara són també espais d'oportunitats per a la sostenibilitat, la salut i el medi ambient.
Per fer-ho possible, Mercats Sostenibles té un funcionament molt senzill: el client només ha de demanar el teu passaport a les parades del mercat. El passaport conté alguns consells i deu caselles que cal segellar. Ara ve el més important: quan el client va al mercat, ha de fer servir el carro o un cabàs. I portar els seus tapers, carmanyoles i bosses reutilitzables per a la fruita i la verdura, els llegums, el peix o la carn. No ha d'esperar que li donin bosses o envasos de plàstic. Així, per cada compra que faci amb un envàs o bossa reutilitzable que porti de casa, li segellaran una de les caselles del passaport.
Quan tingui segellades les deu caselles del passaport, a les parades lliuraran una bossa de reixeta que servirà per seguir fent les compres de forma sostenible
Mercats Sostenibles és una campanya de la Diputació de Barcelona per reduir els plàstics d’un sol ús als mercats municipals, en benefici del medi ambient i de la salut; i impulsar el comerç sostenible i el consum responsable, posicionar els mercats municipals com a agents de cohesió social i sostenibilitat, i promoure la participació de la ciutadania a través d’un projecte d’aprenentatge i servei amb els alumnes dels instituts del municipi. És un projecte conjunt de la Gerència de Serveis de Comerç i la Gerència de Serveis de Medi ambient de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments i els mercats municipals.
Després de la participació com a prova pilot de Rubí, Viladecans i Manresa, aquesta tardor es posarà en marxa la segona edició de la campanya “Mercats sostenibles. Adeu als plàstics d’un sol ús!” a nou municipis més: Terrassa, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Vic, Mataró, Granollers, Vilafranca, Igualada i Vilanova i la Geltrú. Actualment, la província de Barcelona compta amb 93 mercats municipals. La campanya, impulsada per la Diputació de Barcelona, té com a objectiu promoure la sostenibilitat i reduir els residus de plàstics, especialment els d’un sol ús, mitjançant accions que fomentin la participació ciutadana i que involucrin els clients i els paradistes.
D’altra banda, el projecte també vol fer partícip a l’alumnat d’ESO dels instituts municipals, a través d’un projecte educatiu d’Aprenentatge i Servei (ApS), una innovadora metodologia educativa especialment dirigida als centres educatius, que combina l’adquisició de competències per part de l’alumnat amb un servei a la comunitat. La fase d’aprenentatge tindrà lloc als instituts i la de servei principalment als mercats. D’aquesta manera, els joves descobriran els impactes que tenen els plàstics d’un sol ús i el model d’usar i llençar, sobre la salut i sobre el medi ambient; donaran a conèixer la campanya i participaran en la recollida i en l’anàlisi posterior de les dades; sensibilitzaran i animaran les seves famílies a participar en la campanya i estaran capacitats per plantejar alternatives de consum conscient i sostenible.
#MercatsSostenibles s'alinea amb l'Agenda 2030 i amb la voluntat de la Diputació de Barcelona per implementar els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Categories:
ODS›12. Consum i producció responsables
ODS›8. Treball decent i creixement econòmic
Reciclatge/Residus
Municipis:
Baix Llobregat›Sant Feliu de Llobregat
Etiquetes:
mercats municipals
plàstics
Share on Facebook
Tweet Widget
Relacionats
Article
Les empreses de Sant Feliu es preparen per a la transició energètica
Aquest divendres, 3 de juny, s'han presentat en sessió telemàtica els resultats sobre els estudis tècnics de potencial fotovoltaic i l'autoconsum compartit entre les empreses de Sant Feliu de Llobregat.
Article
Mou-te pel residu zero a Manlleu
‘Mou-te pel Zero’ és la nova campanya per reduir residus i impulsar el comerç local a Manlleu. Tothom pot jugar-hi, segons el seu nivell, i guanyar recompenses a través d’una app o completant unes butlletes
Article
La campanya 'Dràstics amb els plàstics' lliura bosses de paper per conscienciar sobre la conservació del medi ambient, a Sant Feliu
El passat novembre va començar una nova fase de la campanya 'Dràstics amb els plàstics', a Sant Feliu de Llobregat, que contempla el lliurament de prop de 50.000 bosses de paper entre els mercats de la ciutat al llarg dels propers mesos. | 0.741738 | curate | {"ca": 0.9689660988362288, "es": 0.0018552875695732839, "en": 0.014336313037611738, "it": 0.004047900151796255, "pt": 0.0060718502276943835, "de": 0.0006746500252993759, "la": 0.0018552875695732839, "cs": 0.0021926125822229717} | https://www.sostenible.cat/article/sant-feliu-de-llobregat-se-suma-a-la-campanya-mercats-sostenibles |
oscar-2201_ca_20230904_13_109375 | La Conselleria de Salut ha celebrat la gala de la IV Jornada de la Salut de les Illes Balears (15 de març de 2018), que té per objecte agrair la feina i la dedicació dels professionals de l’àmbit sanitari públic i privat de les Illes Balears a través del reconeixement de projectes i iniciatives diferencials en diverses àrees. A l’acte, que ha tingut lloc al Conservatori de Música i Dansa, hi ha assistit la presidenta del Govern, Francina Armengol, i hi han participat equips de totes les illes.
Durant la gala s’han atorgat guardons a més d’un centenar de projectes individuals i col·lectius, els quals han estat agrupats en set àrees que es consideren imprescindibles i que sovint són transversals a tots els col·lectius que treballen en salut de manera individualitzada o comunitària, ja sigui als hospitals, a centres de salut o en altres dependències tècniques i de planificació: accessibilitat, formació continuada, innovació i recerca, bones pràctiques i excel·lencia, cooperació, humanització i salut mental.
La Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears (Bibliosalut) ha estat guardonada en la categoria de Formació Continuada, pels seus 15 anys al servei dels professionals del sistema sanitari públic de les Illes Balears.
Llegiu-ne més...
dilluns, 22 de gener de 2018
Oberta la inscripció als cursos 2018 de Bibliosalut
Comenta (0)
Oberta la inscripció als cursos de Bibliosalut del primer semestre de 2018, que es realitzaran a Palma (hospitals Son Espases i Son Llàtzer), Maó (Hospital Mateu Orfila) i Eivissa (Hospital Can Misses). Enguany Bibliosalut organitza un total de 32 cursos sobre documentació científica amb una durada de 3 hores cada un. Aquetes activitats estan pendents d'acreditació per la Comissió de Formació Continuada (CFC) i formen part del PLA DE FORMACIÓ 2018 del Servei de Salut de les Illes Balears
Llegiu-ne més...
dimecres, 29 de novembre de 2017
Accés al gestor d'enllaços de Bibliosalut des de les referències d'UpToDate
Comenta (0)
Ara és possible accedir al gestor d'enllaços de Bibliosalut des de les referències dels topics d'UpToDate, molt útil, principalment, per localitzar el text complet dels articles referenciats, o per poder sol·licitar-los a través del Servei d'Obtenció de Documents (SOD). T'ho mostram en un videotutorial de 39 segons. | 0.725513 | curate | {"ca": 0.9765217391304348, "it": 0.009565217391304347, "fr": 0.01391304347826087} | https://www.bibliosalut.com/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=204&layout=default&lang=ca&limitstart=24&limit=6&sem_midx=1&sem_jidx=-2 |
mc4_ca_20230418_12_141811 | RENOVEM LA TEVA CUINA
En Nejoma som especialistes en la reforma de cuines ja siguin funcionals o de disseny.
Ens adaptem a tu i les teves necessitats, la teva implicació en el procés estarà sempre garantida, l’interiorista et donarà assessorament i et mostrarem els dissenys amb renders 3D en el qual podràs escollir distribució, materials i colors.
Fidels al nostre compromís d'oferir màxima qualitat i servei, tindràs la garantia que els materials utilitzats en la reforma de la teva cuina compliran amb les teves expectatives, en Nejoma solament treballem amb proveïdors de confiança i amb marques reconegudes per la seva excel·lència.
Una vegada iniciades les obres de reforma de la cuina vetllarem pels terminis acordats, mantenint la neteja i l'ordre de la teva llar.
cuines, Projectes 3d | 0.783861 | curate | {"de": 0.026615969581749048, "ca": 0.9480354879594424, "en": 0.025348542458808618} | http://nejoma.com/reforma-cuines/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_481700 | Les persones que hi hagueu anat i ja sigueu a casa, dieu-nos què tal l'ambient, si hi havia més o menys gent que l'any passat, anècdotes, etc. Jo fa anys que no hi baixo, però els cops que hi havia anat era senzillament espectacular. http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/_junts_podem_televisio_sense_fronteres_per_tv3_al_pais_valencia_58701.php
Deunidó les pintes dels colegues...
El del passamuntayes no té preu, la veritat. | 0.618363 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_672825 | Presó per al mosso que va punxar les rodes de 22 vehicles a Sant Cugat - TV SantCugat.cat
22/07/2020 – Redacció
El jutge ha suspès la pena al mosso durant dos anys sempre i quan pagui els més de 53.000 euros de desperfectes
El jutjat penal número 2 de Granollers ha condemnat a un any i nou mesos de presó per falsificació de document públic i delicte contra la seguretat vial un agent dels Mossos d’Esquadra que a finals del 2017 va punxar les rodes de 22 vehicles en dues accions a l’AP-7, que van tenir lloc l’1 de desembre entre Montornès i Sant Cugat del Vallès i el 5 de desembre a Cardedeu. En ambdues ocasions, el condemnat es va adreçar a l’autopista en un cotxe comprat amb carnet fals, va aparcar i va col·locar a la via un artefacte punxegut (una planxa amb dues punxes) fabricat per ell mateix amb el qual va provocar danys als 22 vehicles per valor de més de 53.000 euros.
El jutge considera provat que va punxar les rodes de 22 vehicles i calcula els danys en més de 53.000 euros.
L’acusat va reconèixer els fets en l’acte del judici oral, per la qual cosa defensa, fiscalia i acusacions particulars van considerar innecessari continuar l’acte. A més, fiscal i acusacions particulars van acceptar suspendre la pena de presó durant dos anys sempre i quan es pagués la responsabilitat civil (53.000 euros) abans de sis mesos.
Per tot plegat, el jutge condemna l’acusat com a autor criminalment responsable d’un delicte de falsificació en document públic en concurs real amb un delicte contra la seguretat vial, en concurs ideal alhora amb un delicte continuat de danys d’especial gravetat, i en tots dos concorren les circumstàncies atenuants de penediment i de dilacions indegudes.
Pel delicte de falsificació de document públic, el jutge li imposa una pena de 5 mesos de presó i inhabilitació per a l’exercici durant el temps de la condemna, i una pena de multa d’aproximadament 600 euros, a raó de 5 euros diaris durant 4 mesos.
També s’imposa al condemnat el pagament de les costes processals.
Categories Actualitat, Destacats, SocietatEtiquetes carnet fals, condemnat, Mossos, Presó per al mosso que va punxar les rodes de 22 vehicles a Sant Cugat, Sant Cugat | 0.882242 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tvsantcugat.cat/destacats/preso-per-al-mosso-que-va-punxar-les-rodes-de-22-vehicles-a-sant-cugat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_140983 | "Es fa impossible pensar que De Alfonso pogués fer creure a Jorge Fernández Díaz -un polític de llarguíssima trajectòria a Catalunya i amb la informació d'un ministre de l'Interior- que Gordó seria el personatge adequat per avortar el procés català sense que hi hagués una mínima base per fer-ho plausible"Si hi ha un efecte positiu de les converses enregistrades entre Daniel de Alfonso i Jorge Fernández Díaz és que aquelles gravacions demostren que Convergència és un partit totalment compromès amb l'objectiu de la independència. De fet, l'obsessió d'ambdós personatges és enderrocar la direcció convergent, amb fúria especial contra Artur Mas i personatges de la seva confiança com Josep Rull o Francesc Homs. Les fanfarronades de De Alfonso tenen per objectiu immediat donar-se importància davant del ministre, això és evident, però també és cert que la seva anàlisi del context polític és més exagerada que equivocada. La federació amb UDC, per exemple, es va trencar per les raons que cita De Alfonso, però això ha tingut un efecte electoral mínim, lluny del que vaticinava l'excap de l'Oficina Antifrau.En qualsevol cas -i descomptant el percentatge corresponent a la fatxenderia de Daniel de Alfonso- el que queda clar és que Germà Gordó va tenir una actitud com a mínim tèrbola en la relació que ambdós van mantenir al llarg del temps. Es fa impossible pensar que De Alfonso pogués fer creure a Jorge Fernández Díaz -un polític de llarguíssima trajectòria a Catalunya i amb la informació d'un ministre de l'Interior- que Gordó seria el personatge adequat per avortar el procés català sense que hi hagués una mínima base per fer-ho plausible. A més, les afirmacions de De Alfonso coincideixen, fil per randa, amb una intensa rumorologia que anava en el mateix sentit.Germà Gordó, simplement, hauria de plegar. Fins i tot encara que això fos una injustícia tremenda, perquè ara el seu nom significa el retorn a la política vella, el pacte soterrani amb el règim del 78, la martingala al reservat del restaurant... En definitiva, el cinisme putaramonetista. O sigui que de la retirada de Gordó en depèn la credibilitat de Convergència.http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/l_ultim_putaramonetista_166106.php#/.V3oQQinpeVM.twitter
Ara em crec mes aquest article de l'octubrehttp://vozpopuli.com/actualidad/70195-la-traicion-de-germa-gordo-a-artur-mas-se-entiende-con-el-ministro-del-interior
Molt bona informació. | 0.872937 | curate | {"ca": 0.9336650082918739, "es": 0.06633499170812604} | |
mc4_ca_20230418_6_47192 | En una etapa tan important en la seva formació, prioritzem l’atenció i el seguiment de l’alumne amb tutories individuals, reunions amb pares , servei d’orientació pedagògic i psicològic.
Comuniquem diàriament, mitjançant SMS als pares, les faltes d’assistència dels seus fills a l’escola.
Donem 3 informes de preavaluació i 3 informes d’avaluació al llarg de l’any.
Perquè els nostres alumnes reben una formació integral que els permeti viure i conviure en aquesta societat:
1- Estem implementant programes d’innovació pedagògica:
Treballem en la implantació de diversos programes d’innovació pedagògica per tal de millorar la qualitat de l’ensenyament, adequar-lo als nous temps i aconseguir l’excel·lència educativa.
Educació financera. Més informació aquí
PBL. Aprenentatge basat en problemes.
Aprenentatge i servei.
Video del treball realitzat. Podeu trobar més videos d' exemple al Canal Youtube de l' escola.
Taller de laboratori.
2- Oferta educativa
A més de les matèries de Currículum, l’oferta del nostre Centre de matèries Optatives i Complementàries té com a objectius principals aconseguir un més alt nivell de formació en matèries instrumentals (matemàtiques, català, castellà) i anglès ( Taller d’Anglès), potenciar el treball d’investigació ( Taller de Laboratori, Projecte de Recerca...) ajudar els alumnes en l’organització de l’estudi ( Organització i Orientació Escolar), introduir l’Alemany com a segona llengua estrangera, ...
3- Educació en valors
La vida que es desenvolupa a la nostra escola contribueix a formar ciutadans actius i compromesos des d’una visió crítica i profunda de la realitat social. Eduquem en la formació de persones solidàries, amb esperit crític, sàvies i obertes al món.
Treballem aquests valors d’una forma transversal al llarg de tota l’etapa.
QH d'oració
Festival de Nadal (joguines)
Marxa de la solidaritat.
Xerrades / Taller Fundeo
Voluntariat residències / Hospital
Escola en pastoral.
4- Mediació
Tenim un professor mediador i formem alumnes mediadors per tal d’aconseguir un ambient de treball , estudi i bona convivència a l’escola. Els principals objectius de la mediació són : garantir la convivència a l’escola i a les classes; apropar-se a alumnes amb dificultats i orientar-los; buscar amb les famílies estratègies conjuntes ; treballar coordinadament amb el tutor i els professors per tal de gestionar el conflicte.
5- Equip de professors
L'equip de professors està format per persones amb una solvent preparació acadèmic, experiència professional, en formació contínua i compromesos en l’educació dels nostres alumnes.
6- Seguiment acadèmic
Amb Tutories personalitzades, reunions periòdiques amb pares. Entreguem al llarg de l’any 3 informes de preavaluació i 3 informes d’avaluació.
7- Bons resultats acadèmics
Resultats de COMPETÈNCIES BÀSIQUES(PROVES EXTERNES). 4t ESO. (2015-2016)
Matèries Aprovats Nivell alt i molt alt
Català 94,50% 92,70%
Castellà 98,20% 92,80
Matemàtiques 92,90% 92,80%
Anglès 92,90% 91,10%
Científico-tecnològica 92,90% 84,20%
Percentatges d’alumnes aprovats que passen de curs a l' ESO.
Curs 2015-2016 Alumnes matriculats que superen
1r ESO 98,15%
2n ESO 96,83%
3r ESO 94,98%
4t ESO 90,16%
Els alumnes es presenten a diferents proves ( Pangea, Cangur…) i obtenen molt bons resultats.
8- Atenció a la diversitat
Volem oferir una educació basada en la responsabilitat i en la cultura de l’esforç, és per això que treballem per tal que el màxim nombre d’alumnes pugui aconseguir uns bons resultats acadèmics que els capacitin per a seguir estudis posteriors. Nosaltres disposem de grups flexibles en les matèries instrumentals ( català, castellà, matemàtiques); també fem grups de reforç per a aquells alumnes amb més dificultats.
Per tal d’aconseguir que cada alumne rendeixi segons les seves capacitats, fem activitats d’ampliació , treballs basats en problemes, treballs cooperatius per tal d’aconseguir l’EXCEL.LÈNCIA i potenciar alumnes amb altes capacitats.
9- Escola Multilingüe
Tenim la certificació d’Escola Multilingüe. La nostra escola aposta perquè els nostres alumnes utilitzin l’anglès i l’alemany com a eina de comunicació i d’accés al coneixement.
La matèria de música es treballa en anglès a 1r i 3r de l' ESO.
Sortides-colònies en anglès:
A 1r i 2n de l’ESO hi ha programada una sortida lúdica de 3 dies en la qual totes les activitats es faran utilitzant l’anglès com a eina de comunicació.
1r ESO: ENGLISH CAMP, LET'S GO! Coma-ruga
2n ESO: ENGLISH CAMP, LET'S GO! Tortosa.
3r de l' ESO: ENGLISH Montserrat.
Els objectius, pel que fa a l’’aprenentatge de l’anglès, són : desenvolupar noves estratègies de comunicació en llengua anglesa; poder aplicar coneixements d’anglès en situacions variades i quotidianes; incentivar la participació ( perdre la vergonya) a usar la llengua anglesa i passar-ho bé mentre s’aprèn.
80 alumnes segueixen estudis d’alemany a la nostra escola.
Intercanvi amb una escola alemanya.
Exàmens del Goethe Institut
A partir de 3r de l' ESO i fins a 1r o 2n de batxillerat, els nostres alumnes poden iniciar el BATXILLERAT DUAL.
10- Viatges i sortides del curs 2014-2015
- 1r ESO: Sortida de Medi Ambient/ ENGLISH CAMP, LET'S GO! Alberg Santa Maria del Mar. Coma-ruga / Teatre/ Tallers/Port aventura
- 2n ESO: Sortida de Medi Ambient/ English Tortosa / Teatre / Port Aventura/ Tallers
- 3r ESO: Sortida coves de l' Espluga i Fassina / Marxa de la Solidaritat / Montserrat / Caixa forum / Costa Caribe / Tallers
- 4t ESO: Sortida coves de l' Espluga i Fassina / Viatge a Madrid, Segovia, Escorial / Teatre en anglès / Caixa forum / Tallers / Costa Caribe
11- Noves tecnologies
Podreu trobar informàció de l' ús de les noves tecnologies en aquest enllaç: Projecte Tac | 0.780583 | curate | {"ca": 0.9433760683760684, "en": 0.0007122507122507123, "es": 0.016025641025641024, "pt": 0.007122507122507123, "fr": 0.004985754985754986, "hr": 0.0035612535612535613, "mg": 0.0023148148148148147, "nl": 0.0023148148148148147, "it": 0.013710826210826211, "wa": 0.005876068376068376} | http://tarragona.escolateresiana.com/oferta-educativa/educacio-secundaria-obligatoria |
macocu_ca_20230731_4_134178 | Cotxe complet per bb
un cotxe k conté el capazo, cadira de passeig per quan el nen creix, pañalera, plastico per la Melody i el canvia pañles
Anuncis similars Cotxe complet per bb
... aquest estiu per fer-li a la seva caldera una neteja completa asi estalviés ... averias d'urgències i un excessiu consum per a aquest ... per a cabines d'assecat de pintura •cremadors per a cabina d'assecat de pintura per a cotxes•calderes i cremadors de rentat de cotxes ...
... per al programari,amb vista 3d (vista pajaro).rnrnla cartografia aquesta molt completa i actualitzada ... ,version 2012 espanola.rncontesto molt rapido,possibilitat d'envio per ... ,model ,consulti sense compromís compatibilitat per l'any de fabricacion i el model del cotxe.
... al jardí i porta per al garatge 4,90m2garatge ampli per a dos cotxes 34,10m2porcho d'uns 8, ... 98m2recibidor d'entrada 5,75m2habitació o despatx 9,54m2cambra de bany àmplia, complet ... 6,15m2primera planta:cambra de bany completa amb banyera, water, bidet més ...
... .unico amo.no fumador.pack m original complet.suspension esportiva eibach posat en fitxa ... rars, et dóna la sensacion deestrenar cotxe, ho embeno per 10000 euros , i puc donar el telefono ... consulta, hi ha molts per 7000euros, però no estan ni la meitat que aquest, aquest cotxe té el valor que ...
... amb congelador, olla express, complet joc d'utensilis de cuina per 6 persones, cafetera elèctrica ... caminant. hi ha un hipermercat carrefour a 5 minuts amb cotxe. també hi ha un mercat i barraques permanents en el passeig ... 15 minuts amb cotxe les platges de torrevella són molt segures per als nens ...
... i somnis que tens per al teu cotxe, aquest curs sirbe per a una persona que ... millor enteniment i rapido aprenentatge, sirbe per aerografiar actuacions i en muchisimos altres costats ... objectes que no són actuacions molt complet 6) plantilles de diferents tipus 7)true fire ...
... . casa amb baixos per a sis o mes cotxes,mes cambres per a tot.un menjador immens ... habitacion per guardar aliments annexa a la cuina. quatre habitacions ,cadascuna amb bany complet ... façana de piedraun acasa per veure-la. no és facil descriure-la. ideal per reformar a hotel,restaurant ...
... per a dues persones. saló-mirador amb dos camitas. sala-menjador. cuina completa ... plaça per a cotxe. comoditat i bones prestacions. ideal per a dues persones, però amb capacitat per a quatre ... | 0.778226 | curate | {"ca": 0.9807852965747702, "sh": 0.002088554720133668, "en": 0.017126148705096073} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_36391 | Des del fins al Secció Cultura Esports Medi Ambient Obres i Urbanisme Política Serveis Societat Successos Ràdio Palamós Turisme Comerç Costes Economia El telèfon de l'informatiu Terme clau
Palamós visibilitza el dol gestacional, perinatal i neonatal
21/10/2021 Societat - Carlos Ribas
El dol perinatal és aquell que es produeix quan es perd el nadó durant l'embaràs, en el moment del part o posterior. (Foto: freepik.es)
El programa d’activitats 'A Palamós treballem per unes maternitats (o no) amb mirada feminista', que coordinen el Servei d'Igualtat i el Departament de Joventut de l'Ajuntament de Palamós, proposa avui una nova activitat. Es tracta d'una taula rodona per visibilitzar el dol per mort gestacional, perinatal i neonatal. Un tema que continua sent tabú en la nostra societat i que lluny de ser minoritari, afecta 1 de cada 4 embarassos. Hi participaran la doctora Laia Vidal, ginegòloga i obstetra, l'Associació Capsa dels Records i @SomCicliques i testimonis que han patit aquest dol en primera persona. L'acte es fa a dos quarts de vuit del vespre a la Biblioteca.
La mort gestacional, perinatal o neonatal d'un fill o filla, en funció de si és a partir de la setmana 22 de l’embaràs, en els moments previs o posteriors al part o en el primer mes de vida, és una realitat present en força famílies. La doctora Laia Vidal, ginecòloga i obstetra de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, és una de les participants de la taula rodona d'avui.
Un 25 per cent dels embarassos no finalitza correctament. Una xifra sorprenent però que la doctora Vidal matisa.
En els hospitals cada vegada es pren més consciència de l'anomenat 'dol silenciat'. Existeixen protocols d'actuació, que van des de l'atenció psicològica fins a grups d'ajuda mútua.
Avui en dia, el dol lligat a l’arribada d’un infant segueix sent un tema tabú a la societat, que invisibilitza aquestes famílies i el seu dolor, i menystenint les seves pèrdues. L'objectiu de l'activitat d'avui a Palamós és fer visible la realitat que viuen les famílies que perden el nadó durant la gestació o al poc de néixer. Aquest és l'objectiu de l'associació La Capsa dels Records, amb seu a Tordera, i que també participarà en la xerrada. Maria Simon n'és la fundadora.
L'entitat compta amb més de 180 voluntaris que confeccionen de forma artesanal capses de record. Sorgeixen de la necessitat, després d'una pèrdua, de generar records dels fills que no arriben a viure. El seu contingut està pensat i creat per famílies que han patit aquestes pèrdues.
Aquest, any La Capsa de Records ha entregat més de 1.200 capses a 35 hospitals de Catalunya, entre ells del de Palamós. A banda, com explica la seva fundadora, Maria Simon, l'associació organitza diversos grups d'ajuda per a famílies que ho necessiten.
La taula rodona 'Parlem del dol per mort gestacional, perinatal i neonatal', es farà a dos quarts de vuit a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou. A banda de la doctora ginecòloga i obstetra Laia Vidal i de represntants de l’Associació Capsa dels records comptarà amb @SomCicliques i amb testimonis que han viscut aquesta experiència en primera persona. Aquesta activitat forma part del cicle 'A Palamós treballem per unes maternitats (o no) amb mirada feminista'. Es tracta de fer visibles aspectes de la maternitat que no es mostren, que no se'n parla i que, a vegades, es mitifiquen o s'edulcoren i se simplifiquen a través d'una imatge romàntica. La propera activitat del programa serà el dia 27 d'octubre, amb la xerrada 'No vull ser mare', a càrrec d'Ainània Tècul, al Punt Jove.
Totes les notícies:
29/11/2021 - Els veïns han començat els treballs d'urbanització de Belitrà de Dalt
Ja han començat els treballs d'urbanització del Belitrà de Dalt a càrrec dels veïns de la...
29/11/2021 - Més d'un centenar de persones participen a la primera sessió informativa sobre el projecte d'habitatge cooperatiu
Més d'un centenar de persones van anar a la primera sessió informativa sobre el projecte...
29/11/2021 - Calonge i Sant Antoni dona resposta a les peticions de les Consultes de Barri
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha convocat aquesta setmana dues sessions per donar...
28/11/2021 - El Palamós suma tres punts davant el Lloret (3-2)
El Palamós ha guanyat el partit jugat avui davant el Lloret, 3 a 2. Els lloretencs han sortit amb...
26/11/2021 - Problemes tècnics obliguen Salut a suspendre temporalment el certificat COVID a restauració, gimnasos i residències
El Departament de Salut de la Generalitat ha hagut de suspendre temporalment l'obligació de...
Notícies relacionades:
15/10/2021 - Societat Palamós commemora el Dia Internacional del Dol Perinatal i Gestacional
...
08/10/2021 - Societat Una exposició fotogràfica inaugura demà les activitats sobre el dret a exercir o no la maternitat
...
06/10/2021 - Societat Palamós fomentarà la reflexió sobre la decisió de ser o no ser mare
...
Ràdio Palamós - 107.5fm - C/Orient 28 - 17230 Palamós - Telèfon estudis: 972 31 62 90 | Telèfon oficines i redacció: 972 60 09 26
Correus electrònics: [email protected] - [email protected] - [email protected] - [email protected]
Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar. | 0.771718 | curate | {"ca": 0.9891902142992604, "et": 0.0034136165370756686, "es": 0.005689360895126115, "sh": 0.0017068082685378343} | https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500015104/palamos-visibilitza-el-dol-gestacional-perinatal-i-neonatal/0?page=7117 |
mc4_ca_20230418_15_643189 | gènere | Educació Post 2015
L’educació com a facilitadora de capacitats per a l’equitat de gènere
Per Mònica Grau, investigadora de l’Institut d’innovació Social d’ESADE. Directora del projecte WISE. @monicagrau, @ESADEisocial
Dijous 12 març, 2015 Generalaprenentatge, empoderament, equitat, gènere, vídeossam_admin
Desigualtat de gènere: un repte pendent
Per Rodrigo Prieto, doctor en Psicologia Social i Periodista. El gènere és un dels trets constitutius de qualsevol ésser humà; no obstant això, és probablement un dels eixos de diversitat que més desigualtats provoca arreu del món, ja que en funció dels significats socials que les categories de gènere tinguin en els diferents contextos (home, … [+] Desigualtat de gènere: un repte pendent →
Dimarts 17 febrer, 2015 Generaldesigualtat, discriminació, educació, gènere, patriarcatElena
coneixement qualitat indicadors igualtat equitat transformació accessibilitat sistema educatiu flexibilitat formació diversitat escola oberta educació inclusiva acompanyament professorat objectius gènere compromís post 2015 desenvolupament avaluació aprenentatge accés canvi apoderament aprenentatge al llarg de la vida orientació valors participació sostenibilitat vídeos currículum educació convivència competències post2015 reptes coresponsabilitat inclusió justícia | 0.786379 | curate | {"ca": 0.9116064565718678, "it": 0.021521906225980016, "en": 0.019984627209838585, "es": 0.04688700999231361} | http://www.edupost2015.cat/tag/genere/ |
mc4_ca_20230418_7_270899 | El Tsunami Immobiliari - Llums i taquígrafs
La febre de l’or immobiliari
un tsunami especulatiu, urbanístic i corruptor
L’estudi Aproximació a una geografia de la corrupció urbanística a Espanya (Luis M. Jerez, Víctor O. Martin i Ramon Pérez, Departamento de Geografia de la Universitat de La Laguna, 2011) quantifica en 646 casos la corrupció vinculada a la bombolla immobiliària i l’onada especulativa. El 25% es concentra als Països Catalans, amb 161 casos. Els 94 casos municipals valencians –que afectaven el 17,45% dels municipis– entre 2000 i 2010 doblaven la mitjana espanyola, Catalunya n’acumulava 43 –afectaven el 4,5% dels municipis– i les Illes Balears, vint-i-quatre –impactaven en el 35,8% dels municipis. El rècord l’acumulava Múrcia amb el 57% dels municipis afectats per casos de corrupció urbanística. Respecte als 646 casos analitzats, el 44% afectava el PP i el 31% el PSOE (el 75%, doncs, al règim bipartidista), mentre el 25% restant s’ho repartien partits de rang autonòmic, regional o local.
De les tones de ciment –fins a 60 milions anuals a l’Estat espanyol, el cinquè consumidor mundial i el primer europeu el 2006– que van ser abocades sobre el territori, no només en van sorgir 646 casos investigats de corrupció urbanística. El tsunami immobiliari també va arrasar –també va corrompre– el dret fonamental a un habitatge digne (amb milers de famílies desnonades i milers d’execucions hipotecàries –150.000 als Països Catalans-), i també l’ecosistema ecològic del litoral mediterrani, el sistema català i valencià de caixes d’estalvi, la democràcia local i la independència de la premsa. D’aquell embogiment en queden algunes dades fefaents. Segons José Manuel Naredo a «El modelo inmobiliario español y su culminación en el caso valenciano» (Icaria, 2008), les plusvàlues mitjanes, en ple meridià de la bombolla el 2003, es quantificaven en l’astronòmica xifra d’1,6 milions d’euros per hectàrea. Però podien ser molt més elevades. L’empresari Enrique Bañuelos –icona de la fallida valenciana amb Astroc, i avui promotor de Barcelona World– va arribar a obtenir plusvàlues d’un 5.600% en l’operació Xilxes Golf, segons consta en les dades de l’operació –preu de venda i plusvàlua abans d’impostosque consten en el fullet informatiu d’Astroc, aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors el 12 de maig de 2006.
En el decurs de la comissió Pujol es van reviure aquesta mena de tupinades. Una en la persona de Mercè Gironés, exdona de Jordi Pujol i Ferrusola, en una operació de compra d’uns terrenys a Palamós que va adquirir per 217.000 euros l’any 2000 i va revendre per vint-i-dues vegades més després d’aprovar-se el POUM el 2005. Una plusvàlua, doncs, del 2.200%, força similar a l’operació immobiliària d’Azul de Cortés, a la Baixa Califòrnia mexicana, on el fill gran del matrimoni Pujol-Ferrusola va obtenir una plusvàlua del 1.169% després que l’any 2006 invertís 1,3 milions d’euros en uns terrenys que, al cap de dos anys, va revendre’ls per 15,2 milions d’euros, gairebé 14 milions més.
Les principals vulneracions, irregularitats o pràctiques delictives del tsunami urbanitzador en l’onada d’expansió de l’especulació immobiliària s’han traduït, entre d’altres, en: a) classificació i requalificació de sòl no urbanitzable, b) vulneració del règim d’usos en sòl no urbanitzable, c) incorrecta classificació de terrenys en categoria d’urbans, d) modificació de planejaments urbanístics previs per legalitzar il·legalitats o impedir revisions, e) vulneració dels procediments administratius de tramitació i aprovació de plans urbanístics, f) incompliment dels estàndards urbanístics i de les condicions de planejament, g) actuacions sense projecte de reparcel·lació, h) execució sense compliment de requisits, i) concessió atípica o irregular de llicències, j) impedir compliment de sentències modificant el planejament municipal, k) destí fraudulent dels ingressos obtinguts destinats a altres partides i despeses ordinàries, i l) incompliment de la legislació ambiental, com recull l’informe «Urbanismo y Democracia. Alternativas para evitar la corrupción» (Alternativas, juny 2007).
En l’escena dels senyors del boom immobiliari als Països Catalans en podríem destacar al País Valencià el mateix Enrique Bañuelos, d’Astroc, la immobiliària Llanera de Xàtiva o Marina d’Or. A les Illes Balears, el totpoderós exministre Abel Matutes a Eïvissa –«devia ser un cacic bo, la gent em va votar sempre», va dir– o el Grup Drac, de Vicente Grande. A Catalunya, el complex Sacresa, de l’empresari Sanahuja –condemnat en ferm pel cas Can Domenge per un suborn reconegut de 30 milions d’euros–, l’Habitat, de Bruno Figueres, Colonial o Procam, el forat negre immobiliari de Catalunya Caixa. A Els senyors del boom (Saldonar, 2014), la periodista Gemma Garcia, de La Directa, escriu:
«Combustible, metxa, foc. Incendis. El relat inacabat de l’ incendi provocat per la febre de l’or cimentera. Fer el recompte de tot el que s’ha cremat, avaluar-ne la devastació, enumerar els milers de víctimes i evacuats que ho han perdut tot, constatar la impunitat dels responsables i quantificar la llarga reconstrucció és una tasca sempre pendent. Però per contribuir mínimament a dissipar la cortina de fum enmig de les brases, aquest llibre narra nou històries d’alguns dels que van escampar el líquid, van propagar els focs i van encendre el misto. D’un temps i d’un país on de l’especulació, la corrupció i el frau, les nissagues de sempre i els nou-rics, n’han quedat els rastres, les restes i les runes. I on encara cal seguir posant rostres. Qui va contribuir a cimentar el territori? Com ho van fer? Quin rèdit en van treure? I ara on són? On paren?
És inabastable radiografiar totes les empreses del boom immobiliari. N’hi va haver milers. Petites, grans, locals, nacionals i internacionals. Promotores, immobiliàries, constructores o tot alhora. Durant la dècada daurada, despuntaven en facturació les grans constructores com Ferrovial, Sacyr, ACS o FCC —algunes centrades en infraestructures— i els grans grups immobiliaris, com Fadesa, Realia, Urbis o Metrovacesa. Però al marge dels conglomerats espanyols, també despuntaven les immobiliàries d’algunes caixes catalanes i una sèrie de mercantils amb beneficis més discrets, que van dibuixar el corredor del boom als Països Catalans […] Empreses, arbres que ens fan entendre el bosc, que van enriquir-se amb la febre d’or del totxo als Països Catalans. I amb una reflexió final: l’especulació no ha acabat, només continua. Nous actors, com els fons voltors, es freguen les mans fa temps.
En conjunt i perspectiva global, cal definir el perfil de les empreses que va inflar la bombolla especulativa als Països Catalans, en el marc d’un territori que comparteix uns 2.800 quilòmetres de costa i ha esdevingut un estens pol d’atracció turística. […] Fa poc, atenent el cicle financer global, l’economista Georg von Wallwitz ha descrit a Ulises y la comadreja dues formes antagòniques de «fer economia». Els Ulisses s’havien caracteritzat per les apostes segures i el rebuig dels riscos. Els segons (les mosteles) van néixer i créixer com a depredadors, amb la mirada fixada en el curt termini i l’obsessió immediata pel màxim benefici. El boom va temptar Ulisses i va acarnissar la voracitat de les mosteles, unides pel ciment. D’uns i altres, si fa no fa, parla aquest llibre. De diferents camins que porten a un mateix escenari de terres i gents cremades.»
Una terra cremada que Rafael Chirbes va retratar durament a la seva novel·la Crematorio, un retaule en negre dels negocis tèrbols, les connivències polítiques i el capitalisme immobiliari, en fase desbocada, que va sacsejar el País Valencià. En la vessant ecològica, l’informe Destrucción
a toda costa (Greenpeace, 2013) assenyala que, entre 1987 i 2005, es van destruir dues hectàrees cada dia, només en els primers cinc-cents metres de costa, i alerta que la nova Llei de costes del PP no tenia cap indici d’abandonar la construcció massiva ni deixar d’assetjar els darrers espais naturals verges del litoral. Entre els deu municipis que més van patir la bombolla especulativa en primera línia de mar, l’entitat situa set localitats dels Països Catalans: Calp (Alacant), Calvià (Mallorca), Cubelles (Barcelona), Oliva (València), Orpesa (Castelló), Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) i Pilar de la Foradada (Alacant). | 0.877913 | curate | {"ca": 0.9718377662775304, "es": 0.014562522565892405, "pt": 0.0018052713924660007, "nl": 0.004091948489589601, "ga": 0.0015645685401372007, "en": 0.006137922734384403} | https://llumsitaquigrafs.cat/corrupcions/el-tsunami-immobiliari/ |
mc4_ca_20230418_12_541114 | Torrebesses acull la primera caminada contra el càncer
Organitzat per l’Associació Espanyola contra el Càncer, el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses i l’Ajuntament de Torrebesses, se celebrarà el diumenge, 22 de setembre
per Redacció dijous, 19 de setembre 2019 - 13:30h
El vicepresident quart de la Diputació, Ferran Accensi, i el diputat Paco Cerdà han participat aquest dijous en la roda de premsa de presentació de la 1a Caminada contra el càncer a Torrebesses, que se celebrarà el diumenge 22 de setembre. La presentació -–que ha tingut lloc a la sala de premsa de la Diputació de Lleida- ha comptat amb les intervencions de l'alcalde de Torrebesses, Mario Urrea; i el president de l'Associació contra el Càncer (AECC), Eduardo Serrano.
La caminada està organitzada per l'AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida, el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses i l'Ajuntament de Torrebesses, i s'iniciarà a les 10.00 hores des del Centre d'Interpretació de la Pedra Seca.
Es podran veure les diferents tipologies de construccions de pedra seca
Durant el recorregut, d'11 km aproximadament, es podran veure les diferents tipologies de construccions de pedra seca que hi ha al municipi com cabanes, aljubs i marges de pedra seca. La tècnica constructiva utilitzada per fer aquests tipus de construccions va ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO l'any 2018, tal com ha recordat Mario Urrea.
L'objectiu de la cita és potenciar l'esport juntament amb la solidaritat i mostrar la riquesa del patrimoni lleidatà. En aquest sentit, Eduardo Serrano ha dit que aquesta activitat uneix en una sola la descoberta d'un entorn privilegiat, la cultura patrimonial que l'envolta i permet ser solidari fent esport i salut.
El caire solidari de la caminada ha estat un dels elements en les que més èmfasi ha posat Ferran Accensi durant la seva intervenció. Així s'ha felicitat per la iniciativa en un municipi que ja fa anys que col·labora amb activitats i propostes d'àmbit solidari com aquesta. Les inscripcions estan obertes a tothom amb un preu de 10€ pels adults i 5€ els infantils (211-2019), que inclou una motxilla esportiva, l'avituallament i l'assegurança. | 0.859274 | curate | {"ca": 1.0} | https://lleidadiari.cat/comarques/torrebesses-acull-caminada-contra-cancer |
macocu_ca_20230731_10_195776 | Hemeroteca
Inscripcions obertes per als cursos gratuïts d'orientació laboral a La Guaita
Enguany, degut a la bona acollida en edicions anteriors dels cursos del àmbit tecnològic de recerca de feina, la Guaita aposta per quatre cursos d'aquesta temàtica:
Domina twitter per aconseguir una ocupació.
Utilitza el teu Smartphone en la recerca de feina.
Xarxes Socials_Comunica't i Comparteix
És important a l'hora de buscar feina tenir una bona marca personal, per la qual cosa s'ha considerat que el curs “Creació de la meva marca personal a Internet” pot complimentar la oferta formativa per millorar la inserció laboral de les persones.
Les entrevistes de feina són un aspectes a practicar i millorar a l'hora de la recerca activa de feina. En aquest sentit s'han programat els cursos “La feina de cercar feina. El procés de selecció” i “Entrevista curricular versus entrevista per competències”.
Finalment, en el procés de recerca de feina resulta clau la actitud de la persona respecte a aquest procés, per la qual cosa s'aposta de nou pel curs “Coaching, Autoconeixement, Motivació i Recursos per un millor posicionament professional.” que millora la motivació de la persona candidata. | 0.784849 | curate | {"pt": 0.008496176720475786, "ca": 0.9915038232795242} | |
cawac_ca_20200528_0_33331 | VII Assemblea Nacional (Resolucions)
Ara fa exactament dos anys, a la sisena Assemblea Nacional celebrada a Sabadell, l’ MDT es refundava sota la fórmula de "partit polític revolucionari". Dèiem aleshores que més enllà de problemes orgànics, l’independentisme català havia d’afrontar una total regeneració que només seria possible a partir d’unes bases ideològiques sòlides, d’una estratègia compartida i d’unes línies de treball i incidència social i política clares i concordants amb la realitat actual.
Així, en la nova Declaració de Principis, l’MDT definia les seves tasques: la creació de les estructures socials i polítiques necessàries en el camí de l’establiment d’una República Socialista Catalana, l’enfortiment de l’autoorganització popular, l’augment de la consciència política del nostre poble, la dinamització general del moviment independentista i el desplegament d’una línia tàctica i d’aliances que permeti l’hegemonia de l’esquerra independentista com a representant de les aspiracions polítiques de la majoria del poble català.
Conseqüentment, també a la sisena assemblea s’apuntaven una sèrie d’objectius a curt termini: la confluència i maduració ideològica de l’esquerra independentista, el reforçament de la incidència política en l’àmbit municipal i la construcció paulatina d’una xarxa sòcio-política en defensa dels drets nacionals i socials.
Creiem haver reeixit prou en tots tres aspectes. Des de La Veu, el nostre òrgan de propaganda, i des de la Comissió de Relacions, considerem que s’ha fet una bona tasca tant de debat i elaboració de propostes polítiques, com de col·laboració en la creació d’un clima d’entesa i cooperació del conjunt de l’esquerra independentista que ben aviat podria donar els seus fruits.
En l’àmbit municipal, tot i les mancances estructurals, el conjunt de les CUPs i altres candidatures vinculades a l’AMEI han obtingut uns notables resultats. A més de seguir treballant des dels municipis en la configuració d’una Alternativa Nacional d’Esquerres, creiem haver fixat les bases per a una consolidació organitzativa i extensió geogràfica de la lluita municipal.
Finalment, pel que fa a l’àmbit social i cultural, la nostra tasca decidida dins el III Congrés de Cultura Catalana i la d’altres col·lectius sectorials, sembla que comença a donar fruit, tant pel que fa al rellançament dels Països Catalans com a projecte polític, com en la coordinació d’abast nacional de diferents àmbits (estudiants, universitats, associacions professionals i municipis), com va quedar palès en els actes del passat 6 de maig a València.
Ha arribat l’hora, doncs, de fer una nova passa endavant. Com dèiem, les condicions actuals són força diferents de les del 98. L’ofensiva d’una dreta espanyolista reforçada al conjunts dels Països Catalans i la decadència al Principat del projecte polític autonomista encapçalat per CiU, la manca de resposta de les opcions reformistes als nous reptes social i polítics, unides a la ja comentada maduració política de l’independentisme, han obert un escenari en què clar plantejar nous reptes, com hem pogut constatar en les mobilitzacions contra la desfilada militar del 27 de maig
L’esquerra independentista té l’oportunitat d’anar prenent protagonisme social i polític, i per això cal, abans de res, organitzar-se i cohesionar-se políticament. Cal també tenir la capacitat de desplegar una línia tàctica d’articulació del que anomenem l’Alternativa Nacional d’Esquerres, amb la finalitat d’apropar a la lluita per les llibertats nacionals i la justícia social sectors rellevants de la nostra societat.
Amb aquesta setena Assemblea Nacional, l’MDT vol llançar la proposta del que haurien de ser els principals reptes de l’esquerra independentista en els propers dos anys:
En primer lloc, la construcció d’un ampli moviment sociopolític per la independència i el socialisme. Creiem que es donen les condicions per posar fil a l’agulla i, més enllà del paper dels partits i les organitzacions sectorials, bastir una àmplia organització, amb capacitat d’expansió i d’incidència política, amb capacitat d’agitació i d’impuls de les lluites socials i, en definitiva, amb capacitat d’enquadrar el conjunt de les dones i homes que treballem per uns Països Catalans lliures i socialistes.
En segon lloc, la creació d’un fòrum permanent de debat ideològic i elaboració política. Cal que el conjunt d’organitzacions polítiques revolucionàries, i més concretament els partits de concepció marxista existents al si de l’independentisme, trobem un espai comú de reflexió, debat i acord sobre l’acció política i social a desenvolupar conjuntament amb l’objectiu de fer avançar dia a dia el projecte polític de l’esquerra independentista.
En tercer lloc, i molt vinculat al primer, el reforçament organitzatiu i l’extensió territorial de l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista, que prepari les condicions per afrontar amb sòlides propostes programàtiques i amb possibilitats reals d’incidència la contesa del 2003.
En quart lloc, la ferma aposta tàctica per la construcció d’una Alternativa Nacional d’Esquerres, que haurà de basar-se en una política d’aliances de base en defensa dels drets nacionals i socials, en la construcció d’una àmplia xarxa sociopolítica identificada amb el projecte nacional dels Països Catalans i, a mig termini, en la redacció i difusió de la Carta Nacional Catalana, que haurà de recollir el conjunt de conceptes polítics, jurídics i socials necessaris per a l’emancipació del nostre poble.
Paral·lelament al desenvolupament d’aquests projectes polítics, l’esquerra independentista ha de treballar especialment per un gran objectiu de més ampli abast: la cohesió social i la consciència nacional. Davant el risc evident de fractura social (no només en sentit econòmic, sinó també nacional) a la qual pretén abocar-nos la dreta espanyolista, la cohesió de les classes populars catalanes i el desvetllament de la consciència nacional ha de ser el nostre primer objectiu.
Per això ens és del tot imprescindible prioritzar la nostra acció en determinades lluites i moviments socials, seguint criteris clars d’eficiència respecte de l’objectiu abans esmentat. En aquest sentit, creiem necessari:
–El desplegament de l’acció sindical nacional i de classe en el marc dels Països Catalans. Els models sindicals actualment hegemònics es troben allunyats d’amplis sectors de la classe treballadora, precisament els que més pateixen l’atur i la precarietat. El sindicalisme nacional ha de donar resposta a les necessitats del conjunt de les treballadores i treballadors i ha de liderar les lluites pel conjunt dels drets socials (l’educació, la salut, l’habitatge...) L’acció dels i les independentistes haurà d’anar adreçada a implantar un marc nacional de lluita sindical sociopolítica, que posi al descobert les mancances i contradiccions dels models reformistes.
–El protagonisme del jovent com a agent social. La solidesa organitzativa i ideològica de l’organització juvenil és un factor clau en tot moviment polític, justificada per la necessitat de proselitisme, formació i regeneració constant. Ara bé, paral·lelament a aquest imperatiu estratègic, l’esquerra independentista ha d’obrir espais d’actuació social on els i les joves siguin protagonistes. Des de les lluites en l’ensenyament, fins a les entitats de cultura popular, passant per ateneus, casals i altres col·lectius de base, l’independentisme, i especialment el jovent, ha d’anar esdevenint protagonista de la lluita per la transformació social i la dinamització cultural.
–Les polítiques de solidaritat intercionalista basades en el principi de cooperació. Davant les "multinacionals de la solidaritat" promogudes pel sistema i de les actituds servils i onanístiques que han caracteritzat massa sovint la teòrica solidaritat de l’independentisme, és hora de promoure d’una banda accions de denúncia del capitalisme com a responsable de les pitjors desgràcies de la humanitat i, de l’altra, experiències de cooperació efectiva amb moviments d’alliberament nacional i social d’Europa i la Mediterrània. Des de la coordinació de les lluites sindicals a la creació d’indústries culturals alternatives, des de fòrums internacionals per l’autodeterminació fins a circuits d’economia solidària, l’esquerra independentista té una bona oportunitat de canalitzar una creixent sensibilitat social.
El gruix del treball és, doncs, polític i social. Només un poble en marxa dóna sentit a un moviment d’alliberament. Només un moviment revolucionari estructurat i ideològicament consistent pot desvetllar i canalitzar la consciència popular.
No s’hi valen aventurismes. La construcció del socialisme en uns Països Catalans sobirans requereix d’un esforç monumental del conjunt de les classes populars; i l’esquerra independentista és el motor, però també el plànol de l’obra. No podem donar cops enlaire. La nostra responsabilitat és la de construir un moviment polític, un moviment que haurà d’anar esdevenint socialment hegemònic. Fem d’aquest projecte l’objecte de la nostra lluita. | 0.885349 | curate | {"en": 0.004001778568252557, "ca": 0.9898843930635838, "fr": 0.0030013339261894174, "es": 0.003112494441974211} | http://mdt.cat/index.php/docus/resolucions/item/53-vii-assemblea-nacional-resolucions?tmpl=component&print=1 |
macocu_ca_20230731_9_418390 | Coincidint amb la tercera edició de la Fira Mercat Modernista, que es farà els dies 18 i 19 de setembre, l'Àrea de Cultura ofereix, a la Casa museu, una exposició titulada Homenatge a Jujol.
L'organitzen l'Associació Artesans de Gràcia i és una mostra de l'obra de l'arquitecte, dibuixant i escultor modernista Josep Maria Jujol.
Jujol va néixer a Tarragona l'any 1879. Va estudiar a l'escola superior d'arquitectura de Barcelona quan Lluís Domènech n'era director. Va col·laborar amb Antoni Gaudí i va destacar per la seva activitat com a arquitecte, però també com a dibuixant i escultor de fang. Va morir a Barcelona l'any 1949.
Homenatge a Jujol Del 15 al 26 de setembre de 2010 Casa museu Domènech i Montaner Inauguració: dimecres 15 de setembre a les 19.00 hores | 0.778101 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_281792 | Masterclass TOMATITO
Aquesta masterclass serà protagonitzada pel guitarrista Tomatito.
Liceu Jazz 2017: | 0 | curate | {"en": 0.19801980198019803, "ca": 0.6435643564356436, "de": 0.15841584158415842} | |
mc4_ca_20230418_10_56504 | Armari de fusta estil industrial - Gâgamo Projectes DIY
Armari de fusta estil industrial
Aprofitant l’arribada del fred on toca haver fet ja el canvi d´armari us presento una bona opció per inspirar-vos i construir el vostre propi armari de fusta estil industrial. Nosaltres hem seguit les explicacions i vídeos de Ana White, una bloggera d’ Alaska (EUA) apasionada en crear mobles de fusta. En el seu blog podeu trobar molts projectes interessant per portar a terme, però en concret aquí us deixo l’ enllaç de l’ Armari de fusta estil industrial on trobareu fotos i croquis molt detallats que us ajudaran molt.
Font: www.ana-white.com
Material i eines necessaries:
Llistons de fusta tallades a mida, en el nostre cas hem escollit fustes de pi.
A=2100x80x20mm (8 unitats)
B=2100x80x20mm (25 unitats)
C=2100x80x40mm (4 unitats)
Tint per la fusta
Descargolador
Estructura per fer les barres de tubs d’acer galvanitzat
2 tubs de 80cm de 3,4”
8 tubs de 20 cm de 3,4”
8 caps roscats
Trepant i Corona del 32mm
Temps d’ execució: 72h Dificultat: Mitja-Alta
Passos a seg
Dissenyar el teu propi armari
El primer pas es prendre mides d’ allà on vols posar el teu armari i adaptar el teu disseny de l’armari a les teves necessitats. Aquesta part de planificar sempre és la més important i la més laboriosa per preveure tots els imprevistos que puguin sorgir.
Adquirir les fustes
Aconseguir els llistons de fusta segons les mides del nostre disseny.
Un cop hem tallat els llistons a la mesura que desitgem, polim tota la fusta. Eliminant totes les estelles i imperfeccions que puguin tenir i arrodonint les arestes.
Pintem les fustes ja polides, en el nostre cas amb oli de tractament 3 en 1, color Sapelly mate. Trèiem les restes d’oli que no hagi pogut absorbir la fusta amb un drap i les deixem eixugar.
Tallem les fustes que farem servir de suport pels prestatges. Si ja hem demanat a mida aquestes fustes ens estalviarem aquest pas de tallar-la, evidentment aquesta fusta també s´ha de polir i pintar.
Muntatge de la estructura
Un cop tinguem les fustes tallades, pintades i secades passarem al muntatge de l’ estructura de l’armari. Primer marcarem on van els suports dels prestatges i els forats. Fem els forats per la part interior. A continuació muntem les 4 estructures que formaran l’ armari.
Presentar l’estructura
Per presentar l’estructura a part de posar els 4 pilars de l’armari posarem els llistons que faran de prestatges. Farem servir el nivell per comprovar que estan a plom. Per aconseguir que hi hagi la mateixa distància entre llistons farem servir uns tutors.
Fixem l’estructura
Fem forats en els llistons enfrontats als suports i collem els cargols per fixar millor l’estructura.
Muntatge de les barres d’acer galvanitzat
Muntem les barres d’acer galvanitzat que hem fet fer a mida pel nostre armari. Marquem a l’ estructura de l’armari l’eix on aniran les barres o tubs d’acer galvanitzat. Amb una broca de corona farem els forats, començant per una banda i acabant per l’altre per tenir un millor acabament. Després polim les superfícies dels forats. I finalment passem a muntar l’estructura de les barres tal i com es mostra en el vídeo.
Només queda omplir l’ armari
Armari de fusta estil industrial DIY Pas a pas
← Escala de pedra (1era Fase)
Coixí de meditació (Zafú) → | 0.74989 | curate | {"es": 0.061495673671199014, "ca": 0.8634116192830655, "en": 0.04480840543881335, "pt": 0.003708281829419036, "ru": 0.012360939431396786, "fr": 0.014215080346106305} | https://gagamo.cat/armari-industrial-de-fusta/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=armari-industrial-de-fusta |
mc4_ca_20230418_11_126671 | Mercat de l'Estrella | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona Mercat de l'Estrella
Black Friday al Mercat de l'Estrella
"Nadal als Mercats": Sorteig de paneres al Mercat de l'Estrella
Tu Fas Food: Showcooking 'Cuina d'Avantguarda'
Nadal als Mercats: Xocolatada al Mercat de l'Estrella
Tu Fas Food: Cuinem en família: 'Taller d'aperitius de cap d'any'
"Nadal als Mercats": Visita del Carter Reial al Mercat de l'Estrella
Del 03/01/2018 al 05/01/2018
"Nadal als Mercats": Contacontes al Mercat de l'Estrella
Dilluns, dimecres i dijous de 07:00h a 14:00h
Dimarts de 07:00h a 14:00h i, de 17:00h a 20:00h
Divendres de 07:00h a 14:30h i, de 17:00h a 20:00h
C Pi i Margall, 73*75
[email protected] | 0.492434 | curate | {"ca": 0.6265734265734266, "en": 0.13286713286713286, "es": 0.2, "it": 0.04055944055944056} | http://guia.barcelona.cat/detall/mercat-de-l-estrella_92086009774.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_86834 | Amb la caiguda de les primeres fulles a la tardor, arriba la FIRA DE TARDOR, una fira que coincideix amb el segon diumenge de NOVEMBRE.
Des del 2007 la fira de tardor s'ha tematitzat amb la CARABASSA, fruit de tardor molt identificatiu del poble de Muro. Les activitats comencen el divendres amb una varietat d’ actes culturals i gastronòmics amb una ruta amb mini – tren per degustar els pinxos fets amb carabassa per diferents bars del poble. El dissabte horabaixa té lloc el tast de vi al Claustre del Convent . Per altra banda, davant l’ ajuntament els més petits gaudeixen de l’ actuació CUCORBA i seguidament es celebra la processó i el concurs de les llanternes fetes amb carabassa i el correfoc dels DIMONIS DE SA PEDRERA.
Els carrers de Muro, s'omplen de paradetes i la gent aprofita per a comprar el torró de Nadal i antigament, la gent comprava els estris per a les matances, com eren les espècies i el prebàs vermell o els ganivets al trinxater, que aquest encara avui surt a vendre el dia de fira.
Un altre esdeveniment característic de la FIRA DE TARDOR que no us podeu perdre és el Concurs de Carabasses, a la carabassa més feixuga, amb dues modalitats de premis per carabasses autòctones i de forasteres, que es fa des del 2007.
Cal destacar el pes de les carabasses més feixugues i guanyadores del concurs dels darrers anys: 140 kg amb la modalitat de carabassa autòctona i 334kg amb la modalitat de carabassa no autòctona. | 0.86849 | curate | {"ca": 1.0} | https://ajmuro.net/ca/fira-de-tardor |
mc4_ca_20230418_8_670630 | feina solidaritat estudiants universitat recerca emprenedoria concurs trobar feina Idiomes estranger cultura Voluntariat a l'estranger ofertes de treball a l'estranger garantia juvenil estiu mobilitat europea cursos participar lloguer educació pràctiques a l'estranger ajuts europa tallers voluntariat pràctiques treball habitatge Treballar a l'estranger Santa Coloma de Gramenet formació Estudiar a l'estranger casal L'Hospitalet de Llobregat art ofertes de treball beques premis cooperació Badalona
Formació joves ofertes laborals aquí Europa taller oferta laboral estranger concurs tallers oferta de feina Voluntariat oferta treball Laboral cooperació Formació ocupacional estranger SVE Oferta de treball a l'estranger Beques ofertes de feina oferta de treball | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://barcelonesjove.net/info/agenda?tid=2943&hs_form_build_id=hs_form_82db475f5b7267f5b9d020c0d4304e51&d2%5Bvalue%5D%5Bdate%5D= |
mc4_ca_20230418_12_706764 | Revisió de 12:11, 15 juny 2006; Edalmau (Discussió | contribucions)
dia 25/4/06
Avui ja em forrat alguns dels mobles encara que ha estat un fracàs i l’hem agut de tirar ja que havia quedat fet una porqueria. Hem seguit perfeccionant, tallant, llimant i mesurant per fer l’estructura i ja hem aferrat algunes parts i hem fet el tancament de la obertura lateral.
Elena Delmau: Cordinador.
Gullem Suau: Encarragat de documentació.
Obtingut de «http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=Tecnologia_GrupC&oldid=16521» | 0.660042 | curate | {"ca": 0.9289940828402367, "en": 0.021696252465483234, "es": 0.04930966469428008} | http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=Tecnologia_GrupC&oldid=16521&printable=yes |
oscar-2301_ca_20230418_4_193746 | L’equip inspectorial de Pastoral Juvenil va celebrar durant les jornades del 17 i 18 de febrer a València la tercera reunió de el curs 2019/20. La trobada celebrada a la casa de València Sant Josep va servir per prendre el pols a la feina programada en els ambients d’Escoles, Esplais i Centres Juvenils, Parròquies, Plataformes Socials, al costat dels sectors d’Animació Vocacional, Animació Missionera, Itinerari d’Educació en la fe i ONGD, a més de la Delegació de Comunicació.
Entre els temes treballats va destacar la proposta de reestructuració de la Delegació de Pastoral al costat de la proposta d’organització dels Centres Juvenils a nivell nacional, a més de l’estat de la campanya ‘Som U. També hi va haver ocasió d’estudiar el capítol 9 de l’exhortació apostòlica ‘Christus Vivit’ centrat en el discerniment.
La propera trobada de l’equip inspectorial tindrà lloc al mes d’abril a Barcelona.
També et pot interessar …
Noticia
[deg_elastic_gallery gallery_ids="67731,67728,67721,67576,67626,67636,67637,67638,67647" _builder_version="4.14.5"...
El projecte DB Wave avança a Sevilla el treball d’avaluació
Les trobades ‘peer review’ mesuren el progrés d’una iniciativa que tindrà un impacte a llarg termini en uns 60.000 alumnes i 7.000 professors de Formació Professional de la Unió Europea gràcies al foment de la qualitat i la inclusió.
La #PasquaSalesiana 2022 inicia el seu camí de preparació
Tindran lloc durant el mes d’abril.
Facebook
Twitter
Privacidad | Aviso legal | Política de cookies
La Pastoral Juvenil pren el pols als desafiaments programats
IDENTITAT DE LAS ESCOLES SALESIANAS
MISSIÓ
Les escoles de la Inspectoria Salesiana María Auxiliadora tenen com a missió oferir una educació integral de qualitat, basada en els valors de l’Evangeli i el sistema educatiu de Don Bosco, buscant la formació de totes les dimensions de la persona per a construir un nou model de societat.
En aquest procés educatiu, la Comunitat Educativo-Pastoral proposa a cada jove un model de creixement i desenvolupament personal que està orientat a l’encontre amb Jesucrist i al descobriment del propi projecte de vida, en el qual hi troba el sentit i la seva incorporació a la societat i a l’Església.
Aquesta oferta expressa el compromís amb l’excel·lència educativa, i una atenció acollidora i personalitzada de cada jove, amb especial atenció als més desfavorits i necessitats, en unes escoles obertes, inclusives i populars, compromeses en la millora contínua i el desenvolupament del seu entorn.
Les nostres escoles potencien la coordinació i el treball conjunt entre elles com parts imprescindibles d’un projecte que és més gran que cada una.
X
La Pastoral Juvenil pren el pols als desafiaments programats
IDENTITAT DE LAS ESCOLES SALESIANAS
VISIÓ
Les nostres escoles tenen un projecte comú que les impulsa a ser:
Escoles que, fidels a la seva finalitat i missió, desenvolupen, revisen, i actualitzen permanentment llurs processos educatius evangelitzadors per a donar una resposta més adequada a les diferents necessitats dels seusdestinataris.
Escoles en les quals el desenvolupament integral de les persones és el centrede tota la seva acció, orientada a la consecució d’un model de persona concret i al desenvolupament del seu projecte de vida. Escoles on els educadores se sentin part del projecte que desenvolupen, i s’hi té cura dels processos vinculats a la seva selecció, acompanyament i desenvolupament continu.
Escoles que acullen a tots i, en aquells que més ho necessiten, hi dediquen esforços i recursos, optant per la inclusivitat.
Escoles que evangelitzen partint de la realitat dels seus destinataris.
Escoles amb un model de lideratge ben definit, basat en la corresponsabilitat real, en les relacions de confiança entre tots els que formen la Comunitat Educativo-Pastoral, i exercit per persones que hi han estat formades i acompanyades.
Escoles amb un model d’animació i govern definit amb principis comuns, però adaptat a les realitats i recursos de cadascuna d’elles.
Escoles que se senten part d’un projecte comú inspectorial i que són acompanyades des de la institució per a encarnar-lo a la seva realitat local.
Escoles que reforcen el treball en xarxa entre elles, aprofitant les riqueses de la realitat local, dotant-se de metodologies i estructures de treball que generen decisions dialogades i compartides, la creació d’un coneixement comú i el desenvolupament de projectes que les identifiquen.
Escoles obertes a l’entorn on es troben, i que n’impulsen el desenvolupament mitjançant l’obertura de les pròpies instal·lacions, el servei i la participació en institucions i iniciatives locals.
Escoles que es doten d’uns serveis de recolzament a diferents nivells (pedagògic, pastoral, administratiu, jurídic, econòmic…) que faciliten i milloren la seva acció educativo-pastoral.
Escoles que valoren la importància i la participació de les famílies dintre de la Comunitat Educativo-Pastoral i incentiven la seva participació en el desenvolupament del Projecte Educatiu de cada una.
Escoles que eduquen des d’una visió integral de la persona, parant atenció al desenvolupament de les competències físiques, cognitives, afectives i espirituals, des de programes i metodologies actives.
X
La Pastoral Juvenil pren el pols als desafiaments programats
IDENTITAT DE LAS ESCOLES SALESIANAS
VALORS
La nostra escola creu fermament en els següents valors:
El Sistema Preventiu com model d’educació i de relacions dintre de la Comunitat Educativo-Pastoral.
L’aposta per l’evangelització integrada en els processos educatius amb el foment d’itineraris pastorals prenent com punt de partença el moment on es troba cada jove.
La contínua actualització pedagògica pastoral, apostant per les metodologies actives i motivadores que preparen els alumnes per a la vida.
La solidaritat i la sostenibilitat, amb la promoció d’una educació per a un món més just davant de tota mena de pobreses i discriminacions.
La confiança incondicional en el joves, protagonistes del procés educativo-pastoral que l’escola els ofereix amb múltiples propostes educatives i pastorals.
L’acollida dels alumnes i l’acompanyament en la recerca de sentit de la seva vida des del model cristià, amb estil salesià, en un ambient de relació pròxima i familiar entre les persones.
La cultura de l’esforç i de l’aprenentatge per a la realització de les expectatives educatives i la consecució de la millora permanent de la qualitat de vida personal i social.
La participació i les relaciones basades en la confiança, exercint la corresponsabilitat i implicant les persones en la presa de decisions.
L’opció i el compromís per la formació professional i l’acompanyament dels joves en la inserció en el món del treball.
X
Gestionar el consentimiento de las cookies
Para ofrecer las mejores experiencias, utilizamos tecnologías como las cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. El consentimiento de estas tecnologías nos permitirá procesar datos como el comportamiento de navegación o las identificaciones únicas en este sitio. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
Funcional Funcional Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares. | 0.648497 | curate | {"ca": 0.7680599178545542, "en": 0.019449142304904566, "es": 0.21176612708383669, "ja": 0.000724812756704518} | http://www.salesians.cat/la-pastoral-juvenil-pren-el-pols-als-desafiaments-programats/ |
mc4_ca_20230418_17_258096 | Dissabte, 16 de setembre, 20:00 h
Isabel Parra i Tita Parra de Xile
Homenatge a Violeta Parra 100 anys
llegir més(Llegir més de Isabel Parra i Tita Parra de Xile)
Dissabte, 30 de setembre, 20 h
Zenit, La realitat a la seva mida
Amb Zenit centrem la nostra mirada en els mitjans de comunicació, veiem el dia a dia d’un gran diari “ZENIT”. Observem les interioritats de les seves oficines, el dia a dia dels seus periodistes convertits en media workers, l’enfrontament entre el periodisme ètic i la voracitat del mitjà...
llegir més(Llegir més de Zenit, La realitat a la seva mida)
Dissabte, 30 de setembre, a les 18.30 h
Teatre: Nanoland. Viatge al món de la nano.
La companyia Javier Villena presenta NANOLAND sobre una idea original de Jordi Díaz.
Lídia passejant amb el seu patinet es troba amb una caixeta màgica en la que habita un personatge que pertany al món nanotecnològic que es diu Berta, les dues faran un viatge fantàstic al mon nano amb una nau especial...
llegir més(Llegir més de Teatre: Nanoland. Viatge al món de la nano.)
del 3 d'octubre al 19 de desembre, 19:30h - 21:00h
Imaginem, Creem i Actuem
El teatre és una eina creativa, lúdica, social... Ens ajuda a créixer com a persones i artistes. Treu el millor de nosaltres i facilita l’empatia amb l’entorn.
llegir més(Llegir més de Taller d’iniciació al teatre)
Dissabte, 7 d'octubre, 20 h
Després de l’èxit de ¡Como en casa ni hablar!, que ha girat per arreu amb una gran acollida per part del públic, Faemino y Cansado estrenen un nou espectacle ¡Quien tuvo retuvo!
llegir més(Llegir més de Faemino y Cansado - ¡Quien tuvo, Retuvo!)
Joan Rovira és un Festa-Autor que combina la música festiva amb la música més personal i és capaç de fer ballar i emocionar durant tot el concert. Ara, es presenta amb una gran banda consolidada i amb un so més contundent. Les noves cançons tenen un regust Rock-Mediterrani, amb tornades coloristes i positives.
llegir més(Llegir més de Joan Rovira)
Diumenge, 8 d'octubre, 19 h
Tres parelles són convidades a participar en una relaxada sessió de teràpia. Aparentment res massa extraordinari, però la sessió es desenvoluparà sense cap professional i la dirigiran els mateixos pacients. Poc a poc una maquinària impensable s’engegarà i desencadenarà confessions, reclams, veritats i mentides.
llegir més(Llegir més de Sota teràpia )
Dijous, 12 d'octubre, 12:00 h
Com cada any, per conmemorar la festivitat del Pilar, el Teatre Joventut acollirà el Festival de jotes.
llegir més(Llegir més de Festival de Jotes)
Dissabte, 14 d'octubre, 18 h
llegir més(Llegir més de Rolf & Flor a Londres)
Diumenge, 15 d'octubre, 19 h
De Piazzola a Piazzola
El Festival Art Llobet presenta aquest any un tribut a Astor Piazzolla, músic transgresor que va revolucionar el tango a límits insospitats amb les seves creacions i arranjaments. En el 25 aniversari de la seva desaparició, artistes convidats fusionen i reinterpreten les obres de Piazzolla amb diferents estils artístics i estètics.
llegir més(Llegir més de De Piazzola a Piazzola)
Divendres, 20 d'octubre, 20:30 h
llegir més(Llegir més de Carmen Machi a La autora de las meninas)
llegir més(Llegir més de Antes y después de lo suyo)
Dissabte, 21 d'octubre, 20:00 h
llegir més(Llegir més de XX Certamen Nacional De Guitarra Flamenca)
llegir més(Llegir més de Carla F. Boix)
Dimecres, 25 d'octubre, 18:00 h
llegir més(Llegir més de L'home sense veu)
Dimecres, 25 d'octubre, 9:45 h
Inspirat en el conte L’Endrapasomnis de Michael Ende.
Espectacle en català. Durada: 60 min
llegir més(Llegir més de L’endrapasomnis)
Dissabte, 28 d'octubre, 20.30 h
de Pedro Paiva
Estrenem el Festival Acròbates d’aquest any amb un espectacle que juga amb el llenguatge i les paraules, els significats i els significants, la gramàtica i la literatura. Paiva ens porta un joc literari ben proper a la realitat des d’un estil original i difícil de replicar.
llegir més(Llegir més de Quitapenas)
Diumenge, 29 d'octubre, 19:00 h
I si ara, simplement, ho deixéssim estar? Hem travessat el país en cotxe innumerables vegades, hem actuat a locals ruïnosos, hem mantingut llargues i pesades converses amb empresaris indesitjables i ens hem deixat la pell en cada concert; hem renunciat a amics, a aficions i a estones d’oci, hem regalat les nostres vacances, les nostres hores de son, hem deixat de fer viatges; ho hem donat literalment tot per aconseguir el nostre somni. Però avui tenim 37 anys i poc a poc comencem a adonar-nos que la vida que havíem somiat no té res a veure amb aquesta. Aleshores per què no ho deixem estar? Simplement, per què no ens acomiadem amb un últim gran concert i ho deixem estar?
llegir més(Llegir més de You say tomato)
llegir més(Llegir més de Blaumut)
Dissabte, 4 de novembre, 20:00 h
Qui governa a Espanya?
En quina mesura el poder polític se subordina o no a l’econòmic?
Qui té el poder econòmic a Espanya?
Per què el tenen?
Com l’han aconseguit?
Quina influència ha tingut el poder econòmic en el poder polític en els cicles successius de la nostra història recent?
llegir més(Llegir més de Alberto San Juan a Masacre, Una breve historia del capitalisme espanyol)
del 9 al 10 de novembre, 9:45 h
El Lucas i el Robert viuen envoltats de caixes en una fàbrica de joguines. Al Lucas li encanta saltar i ballar i al Robert li apassiona la música. Són molt entremaliats, curiosos i inquiets, i no podran aguantar les ganes de saber quines sorpreses esperen dins de cada caixa. Per això, es veuen embolicats en una màgica i inesperada aventura.
llegir més(Llegir més de Happy Boom!)
Divendres, 10 de novembre, 10:30 h
Un poema escènic sobre la memòria, la justícia i la identitat, partint de l’experiència d’una noia argentina, filla de desapareguts.
Espectacle en castellà. Durada: 80 min
(http://cargocollective.com/laconquesta/CLAUDIA)
llegir més(Llegir més de Claudia)
Divendres, 10 de novembre, 20.30 h
Es tracta d’un seguit de recitals despullats on la sensibilitat i la poesia seran els grans protagonistes. Una exquisida aventura artística amb qualitat i calidesa. Una proposta plena de frescor, bellesa i expressivitat.
llegir més(Llegir més de Pedro Castro & Kitflus)
Divendres, 10 de novembre, 20:30 h
Claudia Victoria Poblete Hlaczik és una enginyera de sistemes, aficionada a la ciència-ficció, que viu a Buenos Aires. Amb vint-i-dos anys, va descobrir que era filla de desapareguts de la dictadura i que havia viscut amb uns pares que, de fet, no eren els seus. El seu cas va marcar un punt d’inflexió a l’Argentina, ja que va suposar el principi del final de la impunitat dels comandaments militars.
llegir més(Llegir més de Marwan)
Dissabte, 11 de novembre, 18 h
Pollopoeta en la Granja Rima
Pollopoesia és un espectacle literari i audiovisual que acosta als més petits el món de la poesia i els ensenya les seves característiques i possibilitats de forma amena, interactiva i sorprenent.
llegir més(Llegir més de Pollopopoesía)
Diumenge, 12 de novembre, 19 h
Canta a Gloria Fuertes
llegir més(Llegir més de Versos sobre el pentagrama)
Divendres, 17 de novembre, 20.30 h
Amb Benjamín Prado, Shuarma, Joana Serrat i Fernando Navarro
A les afinitats artístiques de Shuarma i Joana Serrat, se sumen la complicitat de la poesia de Benjamín Prado i la mirada crítica de Fernando Navarro. Una nit inèdita que, com totes les acrobàtiques, serà inoblidable.
llegir més(Llegir més de Poetry & Rock)
Divendres, 17 de novembre, 20:30 h
llegir més(Llegir més de L’Estol, de Roser López EspinosaMany, de Thomas Noone)
Dissabte, 18 de novembre, 20 h
La formació pop folk d’arrels atlàntiques O Val das Mouras presenta el seu segon treball discogràfic, A xustiza pola man. Un disc més eclèctic, més profund i més reivindicatiu que l’anterior, on la banda segueix posant música als poemes de Rosalía de Castro.
llegir més(Llegir més de O Val das Mouras)
Dissabte, 18 de novembre, 19:00 h
Des del 26 de febrer de 1993 les sabates gegants i els nassos vermells de Pallassos Sense Fronteres viatgen pel món amb l'objectiu de retornar l'alegria en aquells indrets castigats pels conflictes bèl•lics i els desastres naturals.
llegir més(Llegir més de Gala Pallassos Sense Fronteres)
Divendres, 24 de novembre, 20:30 h
Art, el text de Yasmina Reza que, des de la seva estrena el 1994, s’ha convertit en un fenomen internacional de públic i crítica, és una comèdia intel•ligent sobre l’amistat. També és un immillorable vehicle de lluïment per a un trio de grans actors, com el repartiment d’aquesta nova producció, protagonitzada per Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva. Un quadre en blanc posarà a prova una llarga relació entre tres homes que semblava impossible de trencar. Aquest és el punt de partida per a una obra molt enginyosa i divertida.
llegir més(Llegir més de Art amb Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva)
Divendres, 24 de novembre, 20.30 h
Karmelo C. s'estrena aquest any al Festival Acròbates acompanyat del cantautor Luís Ramiro. Dos grans a l'escenari en un espectacle de música i poesia que promet oferir una nit màgica.
llegir més(Llegir més de Karmelo C. Iribarren & Luís Ramiro)
llegir més(Llegir més de Paulus Schäfer Trio & Tim Kilphius I Mozes Rosenberg)
Dissabte, 25 de novembre, 20 h
The King is Gone és un projecte que neix del profund respecte i admiració al gran mestre de la música, BB King. Des dels seus inicis fins al seu comiat, sempre ha estat font d'inspiració i seguirà sent-ho.
llegir més(Llegir més de Amadeu Casas)
Diumenge, 26 de novembre, 19 h
RP QUARTET és un grup que recull el repertori del jazz dels anys 60 i l’interpreta amb l’estètica del quintet del Hot Club de França.
llegir més(Llegir més de RP Quartet)
Dissabte, 2 de desembre, 20 h
llegir més(Llegir més de Carl Sonny Leyland & Lluis Coloma & Paul San Martin)
Dissabte, 2 de desembre, 20:00 h
Es van tornar invisibles, tan acostumats ja estem a veure'ls, dormitant als vestíbuls de les estacions i aeroports, remenant en els contenidors d'escombraries, fent cua als menjadors benèfics... Els veiem tan llunyans i amb prou feines la quantitat d'una mensualitat ens separa d'ells. Els llançats per la borda de les seves destinacions, els nàufrags en la foscor d'un món hostil. De vegades en silenci creuen la nostra consciència, encara que els evitem com el petó del leprós, perquè la seva pobresa ens interpel•la. Qui creu que té alguna cosa per sempre? Qui no ha pidolat alguna cosa mai?
llegir més(Llegir més de Ahora Todo Es Noche)
Diumenge, 10 de desembre, 18 h
Concert de sardanes i música per cobla
Divendres, 15 de desembre, 10:00 h
del 16 al 17 de desembre, 18:00 h
Diumenge, 17 de desembre, 19 h
Échate a la mar, treballa la lírica tradicional amb textos simbòlics i poètics transmesos per via oral al llarg dels segles fins als nostres temps. L’Incantari ens farà reviure a través de la música d'arrel i mitjançant arranjaments actuals i molt personals, alguns dels episodis que van marcar la vida dels nostres avantpassats
llegir més(Llegir més de L'Incantari)
llegir més(Llegir més de Desconcerto)
del 13 al 14 de febrer, 10:00 h
Abandonat per la seva mare, Lázaro entra a treballar amb un cec que li nega el menjar elemental per sobreviure. El nen ha de desenvolupar la seva astúcia per a robar-n'hi una part. El mateix passa amb el clergue i l'herald a qui serveix més tard.
llegir més(Llegir més de El Lazarillo De Tormes)
del 20 al 21 de febrer, 10:30 h
La Carlota és una Princesa Rosa que, per molt que li diguin que ha nascut per ser Princesa Rosa, no vol ser Princesa Rosa. Aquest fet, insòlit en una monarquia de les de tota la vida, trastorna la vida quotidiana de palau fins que la Carlota aconsegueix convèncer a tothom que els temps han canviat i que les nenes, com els nens, poden aspirar a ser el que vulguin: astronautes de coves, caçadores de dracs o qualsevol cosa més interessant que ser una avorrida Princesa Rosa.
llegir més(Llegir més de Hi ha res més avorrit que ser una Princesa Rosa?) | 0.785249 | curate | {"ca": 0.9416879795396419, "en": 0.007587382779198636, "es": 0.024381926683716967, "fr": 0.012276214833759591, "pt": 0.005285592497868713, "eo": 0.0011935208866155158, "it": 0.007587382779198636} | http://www.l-h.cat/agenda/agenda_percriteris.aspx?1vKkgUELDxYrbNhVsYA8qazAccW8sWNsBC88q41U90wA0X3zeKIANK0dvwqazBqazB |
racoforumsanon_ca_20220809_4_331587 | Ja ho he vist a altres forums hi he pensat que estaria bé que aquí parlessim dels llibres que hem llegit i en fessim recomanacions. n n
Els Pilars de la Terra.
Obra mestra.
Paga la pena llegir-se un món sense fi, si és un segle o dos després?
Jo possaria el Pilars de la terra segurament com a un dels meus llibres preferits, és més, potser seria el meu segon llibre preferit. Així doncs potser la meva opinió podria estar sobrevalorada depenent de amb qui parli (per a gustus els colors, no?). Un món sense fi, va en la línea del primer, de fet podria haver fet un toxaco de dues mil i escaig pàgines recollint ambdos llibres i no passaria res. Els pilars de la terra té un final, i Un món sense fi comença al meteix escenari amb els successors dels personatges del primer llibre un o des segles després, no ho recordo.Si veus que els Pilars de la terra és un llibre que t'ha agradat quan l'acabis, i t'agradria continuar llegint-lo, doncs ves a per un món sense fi, si per altra banda creus que tampoc no es per tant, doncs deixo-ho córrer.
Em falten 90 pàgines per acabar-lo i m'està agradant molt, així q potser sí que continuo amb el Món sense fi. | 0.839286 | curate | {"ca": 0.9868766404199475, "de": 0.0026246719160104987, "pt": 0.010498687664041995} | |
mc4_ca_20230418_13_322354 | Ets un equipament cultural i vols sumar-te al Raval Cultural? | Raval Cultural
Agenda Notícies Espais Culturals El Raval és cultura El Raval és... culturaEts un equipament cultural i vols sumar-te al Raval Cultural? Tweet
Portar a terme activitat oberta a tothom.
Tenir un espai expositiu que es pugui visitar lliurement.
Realitzar cursos, presentacions o jornades, a les que tothom s’hi pugui inscriure.
D'aquesta manera, apareixeràs al web i comptaràs amb tots els canals de difusió amb els que comptem:
En una mateixa pàgina, gairebé més de 50 activitats diàries, entre actes puntuals, exposicions i actes permanents. Tota l'oferta del Raval en un sol clic, perquè l'usuari pugui escollir i quedar-se amb ganes de més.
El que sumis al Raval Cultural, ho sumaràs també a la Guia de Barcelona, l'agenda de referència a la ciutat. És l'agenda directa de l'Ajuntament de Barcelona, i també el que milers de ciutadans i ciutadanes consulten diàriament.
El que t'interessa destacar especialment, que vols que vagi més enllà de l'agenda. Tot una secció amb allò destacat que es cou i que viu al Raval.
El butlletí setmanal
El més destacat de la setmana, amb enllaços directes a l'agenda, els vídeos i les notícies del web. S'envia cada dimecres i actualment ho reben gairebé 2.000 persones.
Twitter, Facebook, Instagram, Youtube... formen part del dia a dia, i avui ja gairebé els consultem més que qualsevol plataforma online. Nosaltres hi som, i no ens n'estem de difondre tot allò que ens envieu. A més, t'animem a que facis servir l'etiqueta #RavalCultural, perquè d'aquesta manera podrem seguir allò que fas.
Un cop afegit al directori d'equipaments, ja ens pots començar a enviar tota la informació de les teves activitats. Consulta-ho aquí!
Sumar-se al Raval Cultural és ràpid i senzill, però si tens qualsevol dubte o necessites més informació, ens pots:
Trucar: 93 256 66 00
Escriure: [email protected]
Llegeix la notícia sencera aquí:
(PDF, 157.40 Kb) | 0.771888 | curate | {"ca": 0.9338501291989664, "en": 0.008268733850129198, "nl": 0.002583979328165375, "fr": 0.03669250645994832, "de": 0.018604651162790697} | http://ravalcultural.bcn.cat/ca/content/ets-un-equipament-cultural-i-vols-sumar-te-al-raval-cultural |
naciodigital_ca_20220331_0_30985 | Més de 32.000 persones han viscut aquest cap de setmana l’experiència de Benvinguts a Pagès La Festa. La festa de la pagesia catalana ha recuperat la presencialitat en aquesta sisena edició i ha renovat el seu poder de convocatòria amb un públic que s’ha mogut pel país i ha redescobert l’origen i qui hi ha darrere dels productes que es consumeixen cada dia.
Benvinguts a Pagès ha tornat amb força amb la participació de 150 explotacions agroalimentàries d'arreu del país, que han obert les portes i han ofert visites guiades per fer possible una experiència molt autèntica. El cap de setmana ha permès reconnectar el públic amb els productors i productores de Catalunya que, al seu torn, en fan una valoració molt positiva per posar en valor la importància del sector primari i fidelitzar nous públics a través de les visites guiades.
L’oferta s’ha completat amb la participació de 200 allotjaments rurals, que han ofert estades especials durant el cap de setmana, i l’adhesió de 200 restaurants proposats pels mateixos pagesos i pageses, que cuinen productes de proximitat i de temporada de les explotacions participants. El públic ha pogut tastar i omplir el rebost amb els productes que ha redescobert en el marc de les visites en una gran oportunitat per comprar directament als productors i productores.
Gran resposta ciutadana
Les ganes de viure l’experiència a pagès en primera persona per part de la ciutadania s’han notat especialment a les comarques properes a l’àrea metropolitana. La majoria de les explotacions agroalimentàries del Bages, Anoia, Osona, Berguedà i Maresme han fet el ple en el marc de les visites programades, que han esgotat les reserves, tant dissabte com diumenge. Algunes explotacions han duplicat i, fins i tot, triplicat els grups per atendre tot el públic inscrit.
Les visites al Pirineu, per descobrir els processos d’elaboració de la llet, els formatges, els embotits o el conreu de safrà, i a la Terra Alta i a les Garrigues, amb visites als cellers i molins acompanyats de tastos de vins, olis i fruits secs i passejar entre oliveres mil·lenàries i tarongers a les Terres de l’Ebre i descobrir-ne els seus secrets, a través dels mateixos productors, són exemples de la diversitat d’experiències i interès dels visitants. A les comarques gironines i tarragonines, que compten amb una àmplia tradició en el camp de l’apicultura, els visitants, per exemple, s’han equipat per veure, de ben a prop, les abelles i entendre d’on surt la mel.
El projecte continua tot l'any
El projecte continua i ofereix una oferta potent a totes les persones que s’hagin quedat amb ganes de més durant el cap de setmana. Benvinguts a Pagès Tot l’Any agafa el relleu a partir d’ara amb una oferta estable d’un centenar de visites de pagament a explotacions agroalimentàries del país.
L'organització, d'aquesta manera, dona resposta a una petició dels pagesos, ramaders i pescadors que tindran una nova via per generar activitat durant els 365 dies de l’any. La pàgina web benvingutsapages.cat incorpora tota la informació on es pot consultar l’oferta de visites per territoris o bé per productes.
Benvinguts a Pagès és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, en una actuació coordinada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de Prodeca, pel Departament d’Empresa i Treball, a través de l’Agència Catalana de Turisme, i per la Fundació Alícia. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/99699/exit-benvinguts-pages-32000-persones-coneixen-150-explotacions-pais |
racoforumsanon_ca_20220809_0_36816 | Força bé l'entrevista d'avui al diari hispà La Vanguardia. Toca temes com "¿qué es el liberalismo? ¿es usted liberal?" o "¿qué es la competitividad? ", o per què hem de subsidiar l'enorme despesa en aigua de l'agricultura; alguns temes interessants. No tots pel propi biaix de Sala i Martin, que a dia d'avui segueix qüestionant els gasos d'hivernacle com a causants del canvi climàtic, quan la tendència científica dominant va en la direcció de la confirmació i de que aquest ja és inevitable. Llavors clar això no ho preguntarà. Però cap candidat tampoc no ho esmentarà, principalment perquè tots són babaus sense excepció. L'electorat no els castigarà perquè també és majoritàriament babau de manera que el sistema funciona. Apunt: Malgrat alguns defectes, Sala i Martin sense ser periodista professional deixa en ridícul els periodistes de casa nostra i les seves entrevistes soporíferes, ignorants i llepaculs. Salutacions
No deixa clar si en Mas sap com acaba el Zoo de'n Pitus
Bona observació. Em jugo un pèsol a que tampoc ho sap.
Jo tampoc ho sé...de fet, no he llegit El Zoo d'en Pitus, tot i que en tinc referències pel llibre "I un dia serà demà" | 0.757105 | curate | {"ca": 0.8916083916083916, "es": 0.07604895104895106, "oc": 0.032342657342657344} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_208908 | escolto "hotel california", dels Eagles. disc: Hell Freezes Over fantàstica! n n
Iggy Pop - Home | 0 | curate | {"ca": 0.8064516129032258, "de": 0.03225806451612903, "en": 0.16129032258064516} | |
macocu_ca_20230731_9_114897 | El canvi no suposarà cap increment en la durada del trajecte que fa l’autobús, ni tampoc en els quilòmetres de recorregut que realitza. El regidor de Transport i Mobilitat, Jordi Carcolé, ha explicat que “és una millora indiscutible del servei, ja que amb el nou recorregut la línia donarà servei a un espai de la població més ampli”. Així, un cop al nucli urbà, la N65 deixarà de pujar i baixar pel Passeig i la ctra. de Sentmenat per fer el canvi de sentit a la Dona Acollidora i fer la parada a la plaça Calissó. A partir d’ara farà un recorregut circular que donarà més cobertura a la població passant per la Ronda de Tolosa, Ronda de Llevant, Dona Acollidora, carretera de Sentmenat i Passeig. Amb aquest nou recorregut, passen a ser tres les parades autoritzades al municipi: al pla de la Bruguera, a la plaça Catalunya i a la plaça Calissó. | 0.839307 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_597590 | El català, en situació d'«emergència lingüística»La Plataforma per la Llengua recull 50 dades sobre l'estat de la llengua catalana a l'InformeCAT 2020El català està en situació d'emergència lingüística. Aquesta és la principal conclusió de l'InformeCAT presentat per la Plataforma per la Llengua, que podeu consultar íntegrament al final d'aquest article i en el qual es recullen 50 dades sobre l'estat de salut de la llengua catalanaEntre aquestes dades, destaca que la meitat dels catalans creu que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents. En concret, només el 44,5% dels habitants de Catalunya són conscients de la unitat de la llengua catalana. "El 51% de la població catalana discrepa dels filòlegs i els lingüistes i afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateix que la que parlen valencians i mallorquins", destaca l'informe, encarregat al gabinet estadístic GESOP i elaborat a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d'elaboració pròpia de l'anomenada "ONG del català".Aquestes dades, entre altres, fan concloure a la Plataforma per la Llengua que s'està davant d'una "emergència lingüística". El president de l'entitat, Òscar Escuder, ha reclamat aquest dimecres que el català "sigui llengua oficial d'estat".Les dades, explica Plataforma, encara són "més preocupants" entre els joves, ja que el 60,9% dels enquestats entre 16 i 29 anys diuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. La xifra cau al 42% entre els enquestats de més de 60 anys.A Catalunya, un 1,2% més de la població parla en català als fills el 2018 respecte del 2013, i un terç dels veïns de Barcelona volen aprendre el català o millorar-lo. Entre altres dades, el 7,5% dels residents de Catalunya que són nascuts fora de l'estat espanyol parlen català de manera habitual, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat de l'any 2018; el 42,3% de la població d'Andorra parla sempre en català a les botigues però només el 18,3% ho fa als grans magatzems; l'ús del català amb els fills augmenta en 121.000 persones entre el 2013 i el 2018 a Catalunya, segons les dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018.Plataforma per la Llengua critica també que el govern espanyol inverteix zero euros a la producció cinematogràfica en català entre el 2013 i el 2019.En l'informe es destaca, entre altres dades, que el 66,7% dels consumidors de Catalunya volen l'etiquetatge en català; de les 134 normes aprovades el 2019 que "imposen" el castellà, 41 afecten el sector privat; hi ha hagut un 11,6% més d'inscrits que l'any anterior als exàmens oficials de català del 2019 a Catalunya; el 92,3% dels algueresos voldrien que els alumnes aprenguessin el català a l'escola, segons dades del 2015; només el 30,6% del jovent de les Illes Balears parla majoritàriament en català amb els companys d'estudi; l'ús del català en els documents notarials el 2018 és del 9,4%, la segona xifra més baixa dels darrers anys; només el 4,3% dels exàmens d'advocacia celebrats en el conjunt de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià el 2019 van ser en català.Consulta aquí l'InformeCAT 2020 íntegramentnaciodigital on Scribd
No parleu mai castellà. Demaneu que us parlin en català. Titlleu de racistes als que parlin castellà amb els immigrants. Ce tout.
Sabreu que l'heu encertat quan els islamistes/hispanistes us votin negatiu. PUTA ESPANYA. | 0.852662 | curate | {"ca": 0.9938380281690141, "fr": 0.002347417840375587, "es": 0.0038145539906103286} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_585018 | Fil de seguiment de les eleccions alemanyes. Los geht's!
La mare de l'entreribes ha votat Die Linke i diu "No hem sigut prou valents per a votar canvis de debò "
Va néixer i créixer a l'antiga RDA?
L'antiga sobra.
Per què?
Supose que ho diu que no hi ha cap nova com per qualificar la única que hi ha hagut com a antiga. Però tenint en compte que segurament tu vas néixer després de que la desmantellaren, tampoc ho trobe tan estrany anomenar-la antiga.
Correcte. Soc post guerra freda. | 0.711428 | curate | {"ca": 0.9119496855345912, "de": 0.023060796645702306, "fr": 0.018867924528301886, "es": 0.04612159329140461} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_13164 | Una galeta és un petit fitxer de text que s’emmagatzema en el seu navegador quan visita gairebé qualsevol pàgina web. La seva utilitat és que la web sigui capaç de recordar la seva visita quan torni a navegar per aquesta pàgina. Les cookies solen emmagatzemar informació de caràcter tècnic, preferències personals, personalització de continguts, estadístiques d’ús, enllaços a xarxes socials, accés a comptes d’usuari, etc. L’objectiu de la galeta és adaptar el contingut de la web al seu perfil i necessitats, sense galetes els serveis oferts per qualsevol pàgina veurien minvats notablement. Si voleu consultar més informació sobre què són les galetes, què s’emmagatzemen, com eliminar-les, desactivar, etc., li preguem es dirigeixi a aquest enllaç.
Cookies utilitzades en aquest lloc web
Seguint les directrius de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades procedim a detallar l’ús de cookies que fa aquesta web amb la finalitat d’informar amb la màxima exactitud possible.
Aquest lloc web utilitza les galetes pròpies següents:
Galetes de sessió, per garantir que els usuaris que escriguin comentaris al blog siguin humans i no aplicacions automatitzades. D’aquesta manera es combat el correu brossa.
Aquest lloc web utilitza les següents galetes de tercers:
Google Analytics: Emmagatzema cookies per poder elaborar estadístiques sobre el trànsit i volum de visites d’aquest web. En utilitzar aquest lloc web està consentint el tractament d’informació sobre vostè per Google. Per tant, l’exercici de qualsevol dret en aquest sentit haurà de fer comunicant directament amb Google.
Xarxes socials: Cada xarxa social utilitza les seves pròpies galetes per tu per punxar en botons del tipus M’agrada o Compartir.
Desactivació o eliminació de cookies
En qualsevol moment podrà exercir el seu dret de desactivació o eliminació de galetes d’aquest lloc web. Aquestes accions es realitzen de forma diferent en funció del navegador que estigui utilitzant. Aquí teniu una guia ràpida per a fer-ho en els navegadors més populars.
Notes addicionals
Ni aquesta web ni els seus representants legals es fan responsables ni del contingut ni de la veracitat de les polítiques de privacitat que puguin tenir els tercers esmentats en aquesta política de cookies.
Els navegadors web són les eines encarregades d’emmagatzemar les galetes i des d’aquest lloc ha d’efectuar el seu dret a eliminació o desactivació de les mateixes. Ni aquesta web ni els seus representants legals poden garantir la correcta o incorrecta manipulació de les galetes per part dels esmentats navegadors.
En alguns casos és necessari instal·lar cookies perquè el navegador no oblidi la seva decisió de no acceptació de les mateixes.
En el cas de les galetes de Google Analytics, aquesta empresa emmagatzema les galetes en els servidors als Estats Units i es compromet a no compartir-la amb tercers, excepte en els casos en què sigui necessari per al funcionament del sistema o quan la llei obligui a aquest efecte. Segons Google no guarda la seva adreça IP. Google Inc és una companyia adherida a l’Acord de Port Segur que garanteix que totes les dades transferides seran tractades amb un nivell de protecció d’acord amb la normativa europea. Podeu consultar informació detallada referent a això en aquest enllaç. Si desitja informació sobre l’ús que Google dóna a les galetes li adjuntem aquest altre enllaç.
Per a qualsevol dubte o consulta sobre aquesta política de cookies no dubti en comunicar-se amb nosaltres a través de la secció de contacte. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_92167 | Unió de Pagesos demana que la nova llei vitivinícola s’acompanyi de pressupost per inspeccions | Ràdio i Televisió El Vendrell
Inici Notícies Economia Unió de Pagesos demana que la nova llei vitivinícola s’acompanyi de pressupost...
Respecte la llei vitivinícola, el sindicat Unió de Pagesos, celebra que la normativa s’adapti a la realitat, ja que l’anterior llei era de 2003 i calia adequar-la a la normativa europea. Tot i així, Joan Santó, responsable nacional del sector del vi i la vinya del sindicat, explica que troben a faltar l’obligació de fer coincidir l’embotellat amb les zones de producció dels vins protegits. Per aquest motiu, demanen que la normativa s’acompanyi de recursos per garantir les inspeccions en la producció del vi.
Article anteriorLa 10a Cursa Social del Baix Penedès comptarà amb un premi de meta volant
Article següentLes Notícies, Dijous 13 de febrer del 2020
El míldiu afecta les vinyes penedesenques
Els viticultors volen més camp | 0.772998 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rtvelvendrell.cat/unio-de-pagesos-demana-que-la-nova-llei-vitivinicola-sacompanyi-de-pressupost-per-inspeccions/ |
mc4_ca_20230418_11_611087 | Memòria Institut de Mitjans de Comunicació 2012 - Ajuntament de Palafrugell
ServeisArxiu MunicipalAtenció ciutadanaBenestar SocialBibliotecaComunicacióConsorci Centre Fraternal - Cercle MercantilCulturaDefensor del CiutadàEducacióEsportsHisendaJoventutMedi AmbientMuseu del SuroParticipacióPla de barrisPolicia LocalPromoció EconòmicaProtecció Civil, Mobilitat, Via Pública i CivismeRelacions ciutadanesSecretariaServeis i Via PúblicaTurismeUrbanisme IniciLa ciutatDades estadístiquesMemòries municipalsMemòries municipals 2012Memòria Institut de Mitjans de Comunicació 2012
Memòria Institut de Mitjans de Comunicació 2012 Document23 memoria comunicacio 2012 ServeiComunicació Ajuntament de Palafrugell | 0.769864 | curate | {"ca": 1.0} | http://ajpalafrugell.org/la-ciutat/la-ciutat/dades-estadistiques/memories-municipals/memories-municipals-2012/memoria-institut-de-mitjans-de-comunicacio-2012 |
macocu_ca_20230731_2_215438 | Fer incidència política interinstitucional per facilitar el reconeixement d’estudis i l’homologació de títols acadèmics
Atès que la competència en el reconeixement i homologació de títols cursats a l’estranger és del govern estatal, es proposa que des de l’ajuntament es faci incidència per agilitzar i facilitar aquests procediments.
Innovadora/altres administracions
Empremta digital | 0.677709 | curate | {"ca": 0.9581151832460733, "en": 0.041884816753926704} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_308317 | Aquest Servei té per objectiu oferir un espai i un punt de referència per atendre les problemàtiques específiques de les dones, amb informació i suport. Aquest servei facilita l'assessorament i el recolzament a través dels següents programes:
Servei d'assessorament jurídic
Facilita informació legal sobre dret civil, penal i laboral, que respon a demandes explícites en casos de separació, divorci, maltractaments, herències, arrendaments, abusos per discriminacions laborals, pensions, etc.
Servei d'atenció psicològica
Ofereix suport psicològic en situacions d'abús en els àmbits familiar, de parella o laboral, o davant de qualsevol tipus d'agressió sexual.
Servei de mediació familiar
Ofereix un espai en què els membres de les famílies es puguin comunicar per reduir els conflictes entre les parts en litigi, per tal d'arribar a acords amistosos.
Sistema de resposta urgent per a dones que han patit violència masclista
És un servei que ofereix una resposta urgent i immediata d'informació i protecció fora dels horaris habituals. Les funcions que realitza són: | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_1_69909 | El Govern obrirà una borsa de més de 4.500 voluntaris per acreditar-los com agents electorals de l'1-O
La Generalitat designarà els locals electorals i els coordinadors on els ajuntaments es neguin a col·laborar amb el referèndum
ACN Barcelona.-El Govern obrirà una borsa de més de 4.500 voluntaris per formar-los i designar-los com a agents electorals del referèndum del 1 d'octubre. Es tracta del personal que en qualsevol procés electoral vetlla pel funcionament de la votació i té diverses tasques com garantir que s'obri el local electoral, rebre trucades d'incidències o exercir de coordinadors locals de Barcelona o Badalona, tenint en compte el conveni que té la Generalitat amb aquests dos ajuntaments. D'altra banda, els ajuntaments són els encarregats de designar en qualsevol convocatòria electoral els locals de votació i els coordinadors locals. En previsió que hi hagi ajuntaments que es neguin a col·laborar, el Govern preveu decidirà els locals electorals tenint en compte els espais de titularitat de la Generalitat que siguin més pròxims al punt habitual de votació i escollirà de la borsa de voluntaris els coordinadors locals necessaris. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-govern-obrira-una-borsa-de-mes-de-4-500-voluntaris-per-acreditar-los-com-agents-electorals-de-l-1-o |
mc4_ca_20230418_16_526546 | ᐅ Disseny web Almatret - Disseny de pàgines web Almatret
DISSENY WEB ALMATRET 100% PROFESSIONAL
Li oferim disseny de pàgines web Almatret professionals i 100% responsive per a tot tipus de dispositius,
Experts en disseny web Almatret
Comptem amb molts anys d'experiència en disseny web Almatret de tot tipus de sectors i activitats. Som experts en la creació de tot tipus de pàgines web potents i elegants, utilitzant les millors eines, tècniques i tecnologia del mercat.
El nostre equip professional analitza i confecciona en cada cas una proposta de disseny web Almatret a mida, tecnologia, model i estratègia comercial que millor encaixa amb les necessitats de cada projecte i client.
Realitzem disseny web Almatret 100% responsive i amb optimització a paràmetres SEO Google inclosa, ja que som experts en aquest tipus de disseny web Almatret parametritzat específicament per a posicionar-se òptimament a Google, tant a nivell d'estructuració del disseny web Almatret com en la dinàmica de continguts.
Disseny web Almatret. Experts en la creació de pàgines web Almatret.
El nostre objectiu alhora de crear un disseny web Almatret és la de transmetre elegància, professionalitat i envergadura a l'empresa, amb l'objectiu de generar imatge de marca i que l'empresa estarà a l'alçada de qualsevol tipologia de client a internet.
Disseny web Almatret. Molts anys d'experiència en el disseny web Almatret.
Tots els nostres dissenys web Almatret compten amb la base tecnològica adequada per poder evolucionar i millorar sense limitacions, junt amb una potent optimització de sèrie per a SEO en cercadors, és a dir el seu òptim Posicionament web Almatret, sobretot Posicionament Google Almatret i òbviament, l’optimització a qualsevol tipus de dispositiu com mòbils, tauletes, etc.. 100% Responsive i auto-gestionable!
A l’igual que comptar amb un òptim servei de Manteniment informàtic Almatret és vital per a qualsevol empresa avui dia, la seva pàgina web també forma part de quelcom vital i necessari o en cas contrari, òbviament està desfasada i fora de mercat.
Disseny web Almatret. Oferim tot tipus de disseny web Almatret.
Realitzem qualsevol tipus i model de pàgines web, des del disseny web Almatret comercial corporatiu a portals sectorials, cercadors, directoris, landings, blogs i fins a models de negoci on-line innovadors.. Utilitzem diferents tipus de programació, tecnologia i plataformes CMS, sempre en funció del projecte de disseny web Almatret final a desenvolupar. Amb Gestinet, tot allò que pugui ser imaginat, ho podem traslladar a web =)
Planificació de tot tipus de projectes de disseny web Almatret a mida del client.
Disseny web Almatret i desenvolupament amb llenguatges de programació actuals i escalables.
Estudi de les necessitats del client amb plantejament estratègic del disseny web Almatret.
Opcions de disseny web Almatret personalitzades per diferents dispositius.
Disseny web Almatret, 100% responsive
El disseny de pàgines web Almatret responsive o adaptatiu és una tècnica de disseny web Almatret que busca la correcta visualització d'una mateixa pàgina en diferents dispositius. Des d'ordinadors d'escriptori a tablets i mòbils. Avui dia accedim a llocs web des de tot tipus de dispositius; ordinador, tablet, smartphone… pel que, cada vegada més, ens sorgeix la necessitat que la nostra web s'adapti a les diferents grandàries d'aquests.
A Gestinet ens preocupem de plantejar el disseny web Almatret també per afavorir les conversions utilitzant tots els recursos per crear call to action (trucades a l'acció) eficaços i atractius, d'aquesta manera afavorim la conversió dels visitants en clients, o la conversió de les visites en vendes.
A Gestinet som experts en disseny web Almatret. | 0.754223 | curate | {"ca": 0.9797077922077922, "en": 0.020292207792207792} | https://www.gestinet.com/disseny-web/disseny-web-almatret/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_2785 | Dades diàries (4226) Dades SMC (7) Diari fenològic (118) Fotos de la setmana (483) Imatges de núvols (1) Nevada febrer 2015 (1) Nevada gener 2010 (1) Nevada març 2010 (1) Novetats (4) Pinzellades de méteo (3) Previsions estacionals (4) Refrany del dia (3420) Resum anual (1) Resums estacionals (2) Resums meteorològics mensuals (29) Varis (10) | 0.657793 | curate | {"ca": 1.0} | https://fenologiaaltasegarra.blogspot.com/2019/12/el-refrany-del-dia_5.html |
cawac_ca_20200528_4_126716 | El New York Times recull la denúncia d'espoli fiscal de Catalunya
A Nova York ja es parla també de l'espoli fiscal català, encara que no hagin vist les balances fiscals que -diuen- s'han de publicar properament.
Tal com va fer el Financial Times fa uns dies, el prestigiós diari nord-americà The New York Times parla del dèficit i del deute català en l'article " Deficits in Regions Compound Fears About Spain " de Raphael Minder. L'article inclou dades molt negatives, però malauradament certes sobre Catalunya: l'incompliment de l'objectiu de dèficit públic del 2010, el gran pes del deute català sobre el total deute de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, o la comparació de Catalunya amb Grècia.
L'article explica també la denúncia del conseller Mas-Colell del doble estàndar del president Rodríguez Zapatero, que anuncia mesures que han de pagar les comunitats autònomes o l'explicació del potencial de Catalunya per part de l'empresari Joaquim Boixareu.
Així mateix, el NYT comenta que hi ha catalans que expliquen la situació actual per l'espoli fiscal de Catalunya, tal com apareix en l'apartat de la notícia següent:
"El problema, segons que afirmen molts comentaristes locals, no és degut a l'extravagància o la mala gestió del passat, sinó a un sistema de finançament estatal que ha fet contribuir Catalunya amb l'equivalent al 10 per cent del seu PIB per a donar suport a les regions més pobres per mitjà dels impostos recaptats pel govern central a Madrid."
"Hi ha un creixent reconeixement a tot Espanya que les matemàtiques del finançament regional no funcionen", diu Salvador García Ruiz, un dels fundadors del Col·lectiu Emma, una associació que promou els interessos catalans. "I nosaltres som els primers a estar-hi d'acord perquè som nosaltres els que hem estat pagant aquesta festa."
Felicitem el Col·lectiu Emma per la intensa activitat d'internacionalització del fet nacional català, i tal com diuen ells i com, sens dubte, desitja la majoria dels catalans, diem prou a l'espoli. Des de Reagrupament fem nostres les paraules d'Emma: "sabem, com cada vegada sap més gent, que només hi ha una forma d'acabar amb l'espoli: la llibertat."
Comentaris (1)
mario tortosa
01/04/2011 22:00
Declaracio unilateral d, independencia fiscal
A grans mals, gran remeis, si des de l, Estat Espanyol es fa una politica d, expoliacio sistemàtica, la reaccio de la societat ha de ser ben clara i molt senzilla. Insubmissio fiscal, Espanya es nega a pagar mes de 1.800 milions d, euros que deuen a mes del desequilibri de mes de 20.000 milions d, euros mes, per tant la reaccio de les forces politiques, socials, sindicals , dels ciutadans i de les empreses de Catalunya es ben senzilla , negar-se a pagar IVA i IRPF i ofegar economica i financerament a l, Estat Espanyol. No paga ni un euro en impostos estatals organitzant plataformes en cada municipi, Barcelona decideix no pagar mes impostos a Espana i no deixar-se expoliar mes. Es cosa de que gent ben pregarada de Reagrupament puga estudiar la estrategia, la idea del Vilaweb de Vicent Partal es molt millor que tots els referendums i manifestacions del 11 de setembre | 0.88649 | curate | {"ca": 0.9717858287912793, "pt": 0.004488618146841937, "de": 0.004168002564924655, "fr": 0.005129849310676499, "es": 0.014427701186277652} | http://www.reagrupament.cat/noticies/el_new_york_times_recull_la_denuncia_d_espoli_fiscal_de_catalunya |
cawac_ca_20200528_7_10206 | " L'arquitecte Oriol Bohigas, sempre vehement, ha deixat escrit que la Facultat de Dret, obra de Guillermo Giráldez, Pedro López Iñigo i Xavier Subías, va ser "el primer edifici públic modern i civilitzat construït a Catalunya després de la guerra". Data del 1958 i sobre la seva porta es pot veure un bonic mural de l'escultor Josep Maria Subirachs".
Itinerari verd i monumental
T ext Josep M. Huertas Periodista fotos Ignasi R. Renom
Potser seria exagerat copiar l'expressió d'Enric Satué i dir que la Diagonal és un museu a l'aire lliure; però, certament, recórrer-la és establir un itinerari verd i monumental, ara que des del 28 de febrer de 1999 està completa, tal com la va dissenyar Ildefons Cerdà al seu pla. És un carrer llarg, del número 2 -l'1 encara espera l'hotel de l'arquitecte Òscar Tusquets- al 749, on es perd en una confusa frontera amb Esplugues de Llobregat. Recórrer-la és una valenta excursió perfectament realitzable en un dia, reservant temps per dinar en algun establiment que hi hagi pel camí. Donat que el tram nou, el que va de Glòries al mar, creuant el Poblenou, encara està en bona part en obres, començarem a l'inrevés, per Esplugues, sens dubte l'entrada més maca que té Barcelona.
bmm n. 56 juliol-setembre 2001
Caldrà creuar de banda a banda per no repetir el camí; però, naturalment, tot itinerari té una solució quan es fa carregós: saltar-se una part dels suggeriments de qui el va preparar.
D'ESPLUGUES A LA PLAÇA DE FRANCESC MACIÀ Un parc sobre un torrent. El 5 d'abril de 1964, per commemorar els 25 anys de la pau franquista, l'alcalde Porcioles va inaugurar aquest parc a la frontera de la ciutat en el que eren un barranc i uns terrenys erms. Una part es va dedicar a roserar. El parc té 8,7 hectàrees i tres monuments, dos d'ells modestíssims: una estela a Àngel Ganivet i una altra a Concha Espina, dos escriptors avui poc freqüentats. El tercer monument és Dos rombes (1977), una bonica escultura d'Andreu Alfaro. El 1995 es va donar a conèixer la rosa Barcelona, de color blanc trencat. L'Hotel Juan Carlos I i els jardins de la Torre Melina. Davant del Parc Cervantes es troba el Club de Tennis Turó, i al darrere, l'Hotel Juan Carlos I (1992), obra de l'arquitecte Carles de Ferrater, autor també del veí Palau de Congressos de Catalunya (2000), tots dos edificis promoguts per capital àrab. La construcció de l'hotel va suposar la destrucció de la bonica Torre Melina, sense cap mena de permís. Els seus jardins són ara els jardins de l'hotel. Ni l'hotel ni els jardins donen a la Diagonal, però sí l'escultura de Xavier Corberó El viatge, una mena de menhir. Corberó, com Alfaro, repeteix a la Diagonal.
El final del metro . Tornem a travessar el carrer, que aquí té una amplària de setanta metres. A pocs metres, un troba el final de la línia 3 del metro, amb una parada amb nom ben clar, Zona Universitària. Un altre bust, obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, és gairebé al costat: el de Francesc Matheu, un altre personatge oblidat, que va tenir la idea de promoure, a començaments del segle XX, una festa de Jocs Florals que incloïa la instal·lació del bust d'una glòria catalana al Parc de la Ciutadella cada mes de maig. Al seu costat hi ha una font anomenada Georgina, pel nom d'una de les filles del seu creador, l'escultor Antoni Rosselló.
El diàleg d'Ernest Lluch . Dins de la Facultat d'Econòmiques, entrant per la porta del carrer Alfambra, es troba una escultura curiosa, que mostra onze columnes de metacrilat -onze, com les lletres d'Ernest Lluch- i que es diu Diàleg. El seu autor és Ricard Vaccaro, de Cornellà, i la va fer per lliure, per oferir-la després a la Universitat de Barcelona, on l'ex ministre i economista Ernest Lluch era professor. Lluch va ser assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000. L'escultura ha estat posada el juny d'enguany.
Una gran obra de Coderch . Cal tornar a creuar la Diagonal per veure una de les poques facultats que ocupen un edifici digne d'interès, segons Oriol Bohigas, gran crític de la Zona Universitària, que diu que es va fer "amb una vocació cultural i ciutadana molt baixa". Es tracta de l'ampliació que va fer José Antonio Coderch (1985) de l'Escola d'Arquitectura. És de maó vist i d'una elegància notòria.
Sense "caídos" . No cal deixar aquesta banda per arribar a un monument desaparegut. En queden el pedestal i la creu. Es tracta de l'ofrena a los caídos del bàndol franquista durant la Guerra Civil. El monument, obra de l'escultor Josep Clarà i de l'arquitecte Adolf Florensa (1951), va ser objecte d'un atemptat amb desgreuge de les forces vives a les acaballes de la dictadura (1974), i d'un altre, més definitiu, perquè es va carregar el grup escultòric, el 2001.
El Palau de Pedralbes . Al davant hi ha el Palau de Pedralbes, antic palau reial. Va ser un obsequi del comte de Güell a Alfons XIII, una finca rural que els arquitectes Eusebi Bona i Francesc de Paula Nebot van condicionar (1924) per quan el rei es traslladés a Barcelona. El palau allotja ara els museus de Ceràmica i Arts Decoratives, però són interessants també els seus jardins, pensats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al davant del palau hi ha la bonica estàtua d'Isabel II mostrant el seu fill, Alfons XII, obra d'Agàpit Vallmitjana, i la bella font de Gaudí, descoberta casualment en fer una neteja forestal el 1983. Hi ha altres escultures d'Enric Casanovas i Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
Les exiliades de la Plaça de Catalunya . Fora ja del palau i dels seus jardins, un pot observar una sèrie d'estàtues que, per diverses raons, van ser foragitades de la Plaça de Catalunya quan aquesta va ser dissenyada tal com la coneixem, el 1928. Són escultures aïllades (obra d'Àngel Tarrach, Enric Casanovas, Eusebi Arnau i Josep Llimona) o dos grups, de Manuel Fuxà i de Jaume Otero. Aquest, format per uns nus, va ser desterrat per immoral.
"Primer edifici públic modern i civilitzat" . L'arquitecte Oriol Bohigas, sempre vehement, ha deixat escrit que la Facultat de Dret, obra de Guillermo Giráldez, Pedro López Iñigo i Xavier Subías, va ser "el primer edifici públic modern i civilitzat construït a Catalunya després de la guerra". Data del 1958 i sobre la seva porta es pot veure un bonic mural de l'escultor Josep Maria Subirachs. Una mica més enllà, en la plaça dedicada al papa Pius XII, s'aixeca un monòlit amb creu, obra de Julià Riu Serra. Una porta de Gaudí i la Torre Rodona . Cal creuar novament i baixar una mica per l'avinguda de Joan XXIII per contemplar una porta de Gaudí feta per a la finca dels Güell. Es troba davant de la Facultat de Farmàcia. Una mica més avall la família d'hotelers Gaspart va decidir conservar l'antic mas Vinyals, més conegut com la Torre Rodona (1610), com a oficines del seu grup hoteler. Restaurada el 1990, és una de les poques masies de Les Corts que es conserven.
Terra i foc . Cal seguir per aquest costat de la Diagonal fins a la Ronda del Mig per veure, en primer terme dels negres edificis de "la Caixa", l'escultura de Joan Gardy Artigas Terra i foc. Va ser instal·lada el 1983, pesa vuitanta tones i té una alçada de quinze metres. Pels seus colors ocre i daurat, és recomanable visitar-la cap a la tarda, quan el sol la il·lumina millor.
El Palauet Abadal . Diagonal, 670. Davant del monument Terra i foc s'aixeca un dels pocs palauets conservats d'un temps on especular no era tan obsessiu. El Palauet Abadal (1930), construït per Adolf Florensa amb pedra artificial, és ara una seu bancària. És un edifici de dues plantes amb jardí. Al costat té la Residència d'Oficials, un regal del banquer Josep Garí a l'Exèrcit (1940). Havia de ser enderrocada per donar pas a un hotel en els dies preolímpics, però finalment no es va fer.
Martí Julià i el rellotge analemàtic . A la plaça de Maria Cristina, situada davant de la Residència d'Oficials i, el que és més popular, davant d'El Corte Inglés de la Diagonal, hi ha una escultura femenina dedicada a la memòria del polític republicà i catalanista Domènec Martí Julià, obra de l'escultor Josep Dunyach (1936). Durant el franquisme l'escultura va romandre sense la dedicatòria, com un ornament sense sentit. Al costat hi ha un curiós rellotge analemàtic, que permet llegir a terra l'hora amb la projecció de la pròpia ombra.
Citerea . Després de fer un cop d'ull a l'antiga seu de Banca Catalana, ara Banc de Bilbao i Biscaia, un edifici de Fargas i Tous que vessa de plantes, creuem de nou la Diagonal per trobar un curiós monument en un estany. Durant uns anys el districte de Les Corts va convocar un concurs d'escultures. El 1990 el va guanyar Lluïsa Serra amb Citerea, inspirada en el quadre L'embarcament de Citerea, del francès Watteau. L'escultura s'hi va instal·lar tres anys després.
L'Hotel Hilton i les columnes de Corberó . Entre uns jardins dedicats a l'historiador Ferran Soldevila i la plaça de Valdívia s'aixeca l'Hotel Hilton (1990), obra d'Helio Piñón i Albert Viaplana. Al costat hi ha unes columnes típiques de l'escultor Xavier Corberó (1988), que donen a l'edifici actualment ocupat per Retevisión. Darrere l'hotel es troba el que queda del nucli antic del barri de Les Corts, amb el carrer dedicat a Joan Gamper, el fundador del Barça.
Els jardins d'Olga Sacharoff . Només travessar la Diagonal arribarem a un conjunt tranquil, darrere d'un edifici, que és una extensió de gespa: els jardins dedicats al record de la pintora Olga Sacharoff. És un racó desconegut, ideal per als qui cerquen tranquil·litat i llocs poc coneguts de Barcelona.
L'Illa . On hi havia l'asil de Sant Joan de Déu es troba ara un dels temples del consum contemporani, L'Illa, en forma de gratacels ajagut. Diuen que volia ser un homenatge a l'Empire State de Nova York. Els autors d'aquest edifici són Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales. Va ser inaugurat el desembre del 1993 i a la part baixa hi ha un monument en homenatge al Rotary Club, obra de Joan Mora (1995).
La segona escultura d'Alfaro . Al peu d'un petit gratacel dels arquitectes Correa i Milà, l'edifici Talaia, que és a la cantonada amb l'avinguda de Sarrià, hi ha la segona escultura d'Andreu Alfaro a la Diagonal, Línies al vent (1971). La plaça formada al darrere de Talaia es va batejar amb un topònim històric de Les Corts, la Creu de la Magòria.
Els jardins de l'homeopatia . Cal tornar a creuar la Diagonal per descobrir en una altra cantonada de l'avinguda de Sarrià els jardins dedicats a Samuel Hannemann (1990), l'apòstol de l'homeopatia. Un disc esculpit per Marta Polo centra aquest espai verd nascut amb ocasió d'un congrés homeopàtic.
El fris d'Enric Casanovas . Just a la cantonada del davant hi ha un petit triangle on hi va haver la seu de Grand Tibidabo i ara hi ha la de l'Institut d'Oftalmologia. Un fris de l'escultor clàssic Enric Casanovas al carrer és una nota artística tan bonica com poc coneguda.
La plaça de Francesc Macià . A principis dels anys trenta, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que també faria el nou Turó Parc, va dissenyar aquesta plaça rodona enmig de la Diagonal, que ha estat dedicada a Alcalá Zamora, als germans Badia i a Calvo Sotelo en diferents moments polítics. Amb el retorn de la democràcia va passar a dir-se de Francesc Macià, en record del president de la Generalitat del 1931 al 1933. Rubió va posar-hi enmig un petit estany que té la forma de l'illa de Menorca, on ell va néixer. Hi ha també una escultura femenina de Josep Manuel Benedicto, Joventut, posada posteriorment (1953).
Els dos Pau Casals . No és habitual que hi hagi pràcticament juntes dues escultures dedicades a la mateixa persona, en aquest cas el músic Pau Casals. Van ser dues obres del primer temps de la democràcia recuperada. Es va canviar el nom de l'avinguda dedicada al general Goded pel de Pau Casals, que ja havia tingut als anys trenta. I s'hi van posar una escultura realista de Josep Viladomat, el músic assegut amb l'arc i el violoncel a les mans, i una altra de més simbòlica, amb uns versos de Salvador Espriu, obra d'Apel·les Fenosa. Van ser inaugurades el 1982. El Turó Parc. En la segona dècada del segle XX el Turó Parc era un lloc encisador amb atraccions on anava la canalla amb la família. El 1934 la voracitat especuladora dels propietaris el va reduir a la mínima expressió, a menys de tres hectàrees, i Nicolau Maria Rubió i Tudurí hi va dur a terme un bonic jardí d'estil anglès, restaurat enguany no sense crítiques. Rubió i Tudurí deia que "procuro no dir-li parc. A Londres aquests jardins rebrien, al costat dels edificis que els envolten, el nom de square". Dins s'hi troben escultures en record del tenor Francesc Viñas (obra de Josep Clarà, 1963); La ben plantada, en homenatge a Eugeni d'Ors (Eloisa Cerdan, 1962); les restes d'uns aurigues fets als anys trenta per l'escultor Josep Borrell i Nicolau, i un bonic Ocell, obra del dissenyador belga Jean-Michel Folon (1995).
SEGON TRAM. DE FRANCESC MACIÀ AL PASSEIG DE SANT JOAN L'alzina nonagenària . Tornem després de la petita excursió al Turó Parc, fronterer amb la Diagonal. Tot just comencem a passejar per la banda de mar de la Diagonal camí del carrer Villarroel quan veiem, enmig del pas, una alzina de noranta anys. Parcs i Jardins va senyalitzar alguns arbres singulars i aquest n'és un, que potser sobreviu de la Granja Experimental que hi va mantenir la Diputació de Barcelona quan la Diagonal no arribava a aquesta zona, avui tan cèntrica i aleshores allunyada.
La Font del Pescador . Uns quants metres més enllà hi ha una de les fonts que s'arrengleren al sector més cèntric de la Diagonal. És la Font del Pescador (1947), obra de Josep Manuel Benedicto, un escultor que va fer també la Joventut de la plaça de Francesc Macià, com recordarem.
El Museu de l'Esport . A la cantonada del davant, que formen els carrers Casanova i Buenos Aires, es troba la Casa Company, obra de Puig i Cadafalch (1911), d'un modernisme peculiar. Aquesta casa va ser transformada el 1940 en la clínica del doctor Melcior Colet. El juny de 1986 va patir una nova transformació per esdevenir el Museu de l'Esport. Al pati, un bust del baró de Coubertin, promotor dels primers Jocs Olímpics, comparteix la muda presència amb dues figures de jardí, que sostenen uns llums a les mans.
El llagost de Joan Brossa . De nou cal creuar la Diagonal. En la cruïlla amb el carrer Muntaner comença el petit passatge del Bon Pastor, on hi ha el Col·legi d'Aparelladors. Les lletres de la façana i un gran llagost a la teulada van ser la contribució artística a la modernització de l'edifici, realitzada pel poeta i ocasional escultor Joan Brossa i el pintor i dissenyador Pla-Narbona (1993). Set anys després, en homenatge a Brossa, ja desaparegut, el col·legi va fer un concurs per a una manifestació artística que el recordés. Una Escultura de Llum, formada per un triangle amb una placa al carrer, va guanyar. És obra de Carme de la Calzada i Jaume Barrera.
El llibre de Guinovart . El carrer Aribau forma un altre passatge, el de Moià, que arriba fins al carrer Tuset. Hi ha un dels edificis de José Antonio Coderch més bonics, l'Institut Francès (1975), i una escultura curiosa en primer rengle, la que Josep Guinovart va dedicar al llibre.
"Pecera en la ciudad" . Diagonal, 502. Avui molts pocs se'n recorden, però als difícils anys quaranta Ignasi Agustí va escriure al setmanari Destino, el qual dirigia, un article,"Pecera en la ciudad", que els falangistes es van prendre malament. Agustí va preferir marxar un temps d'Espanya per deixar passar la crisi. La peixera era el gran finestral de la Casa Pérez Samanillo (1910), obra modernista de Joan Josep Hervàs. Ara és la seu del Círcol Eqüestre.
La Casa Sayrach . Just al davant, a la banda de mar, es troba la Casa Sayrach (1918), obra de Manuel Sayrach, un curiós edifici que caldria inscriure també en el modernisme. És un contrapunt de l'altra cantonada amb el carrer Enric Granados, l'Edifici Diagonal, d'estil racionalista (1934-40), obra de Ricard de Churruca, on va viure el periodista Nèstor Luján.
El centenari del Banc Atlàntic . Els gratacels no són en realitat una novetat a Barcelona. Durant l'etapa de l'alcalde Porcioles se'n van autoritzar uns quants, com el del Banc Atlàntic, que enguany celebra el centenari. És un edifici de vidre i ferro, obra de Francesc Mitjans i Santiago Balcells (1961), que té a la planta baixa una altra escultura d'Andreu Alfaro, Camins de llibertat.
La doble seu de la Diputació . A la cantonada amb la Rambla de Catalunya Josep Puig i Cadafalch va aixecar el 1908 un edifici modernista, la Casa Serra, que va esdevenir col·legi de monges. Amb el temps, una immobiliària volia fer-hi pisos i va caldre l'oposició d'arquitectes i premsa per evitar que fos enderrocat. Va ser adaptat com a nova seu de la Diputació de Barcelona -aquesta i la Generalitat compartien el palau de la plaça de Sant Jaume- amb l'afegitó d'un edifici nou de Federico Correa i Alfons Milà (1987). El resultat, discutible al principi, ha acabat imposant-se per la qualitat dels dos edificis i perquè barrejar nou i vell, quan es fa bé, és estimulant. Al peu de la Casa Serra hi van posar un Sant Jordi, una discreta obra de Joan Rebull.
La girafa coqueta . Davant, tancant la Rambla de Catalunya, l'escultor Josep Granyer va instal·lar una girafa, coneguda també com a Coqueta (1972). A l'altre extrem de la Rambla es pot veure un toro del mateix autor. Va ser una iniciativa de l'associació de comerciants d'aquest carrer tan popular. Només baixant unes passes des de la girafa un pot trobar, a terra, un medalló amb el Manifest de Barcelona, instal·lat amb ocasió del ja desaparegut Festival de Cinema, que es juramentava amb els assistents a combatre la moda d'acolorir els films en blanc i negre i a respectar-los tal com els va fer el seu autor. Al costat hi ha una placa amb la signatura del director nord-americà George Sidney.
La Font de la Granota . A la cantonada de la Diagonal amb el carrer Còrsega hi ha la font probablement més maca de totes, la de la Granota. Un vailet sosté una granota a la mà, de la qual brolla l'aigua. Va ser esculpida per Josep Campeny (1912).
El diumenge, a Pompeia . La burgesia solia anar el diumenge a missa a l'església de Pompeia, situada a la banda de muntanya, fent cantonada amb la Riera de Sant Miquel. L'havia construïda Enric Sagnier (1909), que esdevindria marquès de Sagnier. És un temple de caire modernista.
El Palau Robert i els jardins de Ramon Oliva . Supervivent d'un temps senyorívol del Passeig de Gràcia, el Palau Robert, obra de Jeroni Martorell i Henri Grandpierre (1899), acull ara la seu de Turisme de Catalunya. Va ser construït per encàrrec de Robert Robert, un burgès de pes a la ciutat. Més interès tenen encara els jardins, obra de Ramon Oliva, el mateix que va fer els del Parc de la Ciutadella. Estan ara oberts al públic i mostren com eren els jardins d'un palauet de família noble. S'hi ha posat fa poc un haro, una mena de tòtem que es planta cada any al poble de Les per cremar-lo l'any següent.
El llapis i el Cinc d'Oros . A la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia s'aixeca un obelisc i al seu peu una dona que porta una mena de túnica. És la victòria franquista (1940), obra de Frederic Marès, que va substituir la República (1936), de Josep Viladomat, representada per una noia nua posada sobre l'obelisc i no als seus peus. Acabada la Guerra Civil, la República i el medalló dedicat a Pi i Margall que l'acompanyava van ser retirats i conservats en un magatzem. Actualment es troben a la plaça de Llucmajor. La gent va rebatejar l'obelisc com el llapis, i el conjunt, com el Cinc d'Oros, perquè antigament quatre fanals envoltaven aquesta peça i des de dalt semblava aquesta carta de la baralla. Ara, una llibreria situada a pocs metres conserva aquest nom popular.
El Museu de la Música i la Casa de les Punxes . L'infatigable arquitecte Josep Puig i Cadafalch va fer dues de les seves millors obres en aquest tram de la Diagonal. En la banda de mar, al número 373, se situa la casa del baró de Quadras (1904), ara Museu de la Música mentre no el traslladin a l'Auditori. No massa lluny, però a l'altra banda, s'aixeca en un illot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905), una mena de castell modernista que llueix un mosaic policrom ben independentista, "Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat". Naturalment, és un Sant Jordi. Pel camí, en aquesta banda de muntanya ens hem deixat la Casa Comalat (1911), de Salvador Valeri, a Diagonal, 442, i la curiosa església dels Carmelites, de Josep Domènech Estapà i del seu fill, Josep Domènech i Mansana (1921). Va ser l'escenari d'una de les escenes més crues dels primers dies de la Guerra Civil, ja que hi van ser morts uns militars que s'hi havien aixoplugat.
L'Ictíneu . Les cantonades que va formant la Diagonal quan trenca la quadrícula de l'Eixample conformen espais per posar-hi monuments. Va ser el cas d'una de les primeres obres de Josep Maria Subirachs, L'Ictíneu (1963), nom del submarí de Narcís Monturiol, situat davant d'una mútua d'accidents.
La Font del Negret . En una altra petita illa formada per la Diagonal i el carrer Bailèn, Àngel Tarrach va posar-hi el Negret, una font molt bonica amb la figura d'un noi negre nu (1922).
Mossèn Cinto, nascut amb polèmica . Els monuments segueixen. El 1924 va ser inaugurat, enmig de polèmica, el de Mossèn Cinto. Va assistir-hi el rei, quan la dictadura de Primo de Rivera ja oprimia el catalanisme, i intel·lectuals com Àngel Guimerà es van negar de manera ostensible a ser-hi. El conjunt és curiós, però no massa notable. La figura del poeta i capellà és obra de Borrell i Nicolau, i les escultures de la base, dels germans Manuel i Llucià Oslé. L'arquitecte Josep Maria Pericas va dissenyar el conjunt.
TERCER TRAM. DE SANT JOAN A LA PLAÇA DE LES GLÒRIES Una font Wallace i el fundador dels maristes . A la banda de mar, en una de les illetes triangulars tan genuïnes de la Diagonal, hi ha una font Wallace, anomenades així perquè van ser un regal del filantrop nord-americà Richard Wallace per a l'Exposició de 1888 a Barcelona. Cada font està conformada per quatre cariàtides i l'aigua surt d'enmig. Al peu d'aquesta -n'hi ha sis disperses per Barcelona- una placa recorda el fundador dels Germans Maristes, Sant Marcel·lí Champagnat, amb la llegenda "Per a educar un infant cal estimar-lo". Al davant es troba l'embalum del col·legi dels maristes.
La Casa Planells . En un solar esquifit, que conformen la Diagonal i el carrer Sicília, s'aixeca la Casa Planells, que inclou uns quants dúplexs i que la tradició afirma que va ser una casa de cites als seus inicis. És obra de Josep Maria Jujol (1924), i alguns crítics d'art la consideren com el cant de cigne del modernisme.
El Convent dels Gossos . Diagonal, 269. Quan arribem al carrer Marina, s'aixeca un dels col·legis que va fer Josep Goday en una de les millors etapes pedagògiques de Barcelona, el Ramon Llull (1918). Els seus esgrafiats encara són avui una bonica mostra d'un arquitecte interessant. El nom popular d'aquest col·legi va ser, durant molt de temps, el Convent dels Gossos, perquè es va aixecar al solar d'un edifici religiós abandonat, on els gossos campaven com volien.
El mural de la fama . El 1992 era un any de traspàs. El 29 de febrer va ser el dia escollit per inaugurar un immens mural amb 26 personatges famosos -de Picasso a Mercè Rodoreda-, pintat pel grup Cité de la Creation, de la ciutat francesa de Lió. Són 450 metres quadrats de mural que van eliminar una lletja paret mitjanera i que ocupen tot el mur que separa la Diagonal del carrer Enamorats.
La Fira de Bellcaire . El 1928, el que avui és la plaça de les Glòries era el Camp del Sidral, amb trens que passaven per la superfície i descampats on fins i tot es va produir algun crim. Hi van ser traslladats els Encants, situats aleshores al voltant del Mercat de Sant Antoni. Són coneguts com la Fira de Bellcaire i estan pendents de trasllat. Mentre no es faci, és un lloc ideal per fer-hi un volt i provar de trobar aquella peça que pot lluir a la llar.
La plaça de les Glòries . El 1992 es va estrenar la remodelació de la plaça de les Glòries, que no acaba de convèncer a ningú. A l'interior de l'anella de trànsit hi ha uns jardins amb dotze lloses verticals negres que exalten diferents glòries catalanes. A més, s'hi troba el curiós monument al metro, tot aprofitant el bicentenari del mesurament del meridià entre Barcelona i Dunkerque, que va determinar les dimensions del metro. Els seus autors són els francesos François Scali i Alain Domingo, i va ser un obsequi de Dunkerque.
QUART TRAM. LA NOVA DIAGONAL El mural de Philip Stanton . El febrer del 2001, al solar que formen els carrers Badajoz i Ciutat de Granada amb la Diagonal, el nord-americà Philip Stanton va pintar un mural de 340 metres que mostra diferents aspectes de Barcelona. Hi destaca el futur gratacel de Jean Nouvel, que s'aixecarà precisament en aquest solar. Com el mural hi serà almenys un parell d'anys, val la pena esmentar-lo en aquest itinerari.
El Vapor de la Llana . En obrir-se, el febrer de 1999, la Diagonal cap al mar, va quedar al descobert aquesta fàbrica de maó que data del 1863 i que ha estat coneguda com Can Jaumandreu o el Vapor de la Llana. La seva xemeneia en forma de tronc geomètric li dóna una gran personalitat. Es troba en l'encreuament de la Rambla del Poblenou amb la Diagonal i el carrer Bolívia, i està destinada a ser la seu de Barcelona Activa, un viver municipal d'empreses.
La Font del Coure . La Diagonal acaba sobtadament a la porta d'un centre comercial que obrirà, si tot va bé, el novembre d'enguany. Al costat, com un fermall de qualitat, la tanca la Font del Coure (1990), una bonica font monumental situada al bell mig de la Rambla de Prim. Naturalment, aquest itinerari podria ser més llarg o més curt i incloure altres entrades, fins i tot algun restaurant curiós i irrepetible condemnat a desaparèixer, com el Rancho Grande, al Poblenou, tocant al carrer Pallars. És qüestió de passejar-hi, l'única manera de conèixer a fons una ciutat o un carrer tan llarg com la Diagonal. | 0.811993 | curate | {"ca": 0.9646935446282918, "es": 0.03173308475102929, "en": 0.0016313213703099511, "sh": 0.0003495688650664181, "fr": 0.0011652295502213937, "ja": 0.00042725083508117766} | http://www.bcn.cat/publicacions/catala/bmm/bmm56/bmm56_50.htm |
mc4_ca_20230418_1_193341 | 18/1 a les 18h., l'assemblea de la PAH-Girona-Salt, va fer escratx al President de l'Audiència Provincial de Girona. Els motius. | Sicom
Home / Aixopluc / 18/1 a les 18h., l’assemblea de la PAH-Girona-Salt, va fer escratx al President de l’Audiència Provincial de Girona. Els motius.
Data: 18 Gener, 2017
Arxivat a: Aixopluc, Bloc, Drets Humans, Eines d'intercanvi, Habitatge, Totes les publicacions, Treball
18/1 a les 18h., l’assemblea de la PAH-Girona-Salt, va fer escratx al President de l’Audiència Provincial de Girona. Els motius.2017-01-182019-11-18https://www.sicom.cat/blog/wp-content/uploads/2019/10/Capcalera_sicom_.pngSicomhttps://www.sicom.cat/blog/wp-content/uploads/2017/01/image-4.jpeg200px200px
El 18 de gener, a les 19h. a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Girona, es va fer una conferència sota el títol “Clàusules sòl: anàlisi de la sentència del TJUE de 21 de desembre de 2016 i retroactivitat”. Un dels dos ponents d’aquesta conferència és Fernando Lacaba, President de l’Audiència Provincial de Girona.
Fa temps que la PAH-GIRONA-SALT som conscients que un dels principals problemes que té la Justícia a Comarques Gironines és que l’Audiència Provincial està presidida des de fa un munt d’anys per un home que sovint destaca per les seves decisions a favor de la banca.
Com a President de l’Audiència de Girona està actuant de tap per impedir que cap jutjat de Comarques Gironines pugui aplicar decisions que estiguin al costat de les persones afectades per execucions hipotecàries. Unes execucions que són il·legals i que gràcies a les decisions de Lacaba, aquí acaben amb el desnonament de la persona o família, en lloc de ser declarades nul·les de ple dret.
Fa tres anys que reclamem que un grapat de clàusules dels contractes són abusives i per tant il·legals i com a tals s’han de retirar del contracte hipotecari i s’ha d’actuar com si no haguessin existit. L’execució hipotecària s’ha de declarar nul·la de ple dret perquè s’ha dut a terme basant-se amb un contracte abusiu. El Tribunal de la UE ens ha donat la raó però el Govern del PP segueix sense aplicar les reformes a la Llei. Hi ha molts jutges arreu de l’Estat que compleixen la Llei Europea en defensa dels Drets dels Consumidors, que recordem que és de rang superior a les Lleis Estatals, però n’hi ha d’altres, com Lacaba, que la incompleixen, de manera que si són coneixedors de la situació, es pot dir que estan prevaricant.
Lacaba ha actuat de forma que ha decantat clarament la balança cap a la banca criminal, de manera que pensem que és còmplice de la banca: Lacaba ha desobeït els pronunciaments del Tribunal de la Unió Europea sobre clàusules abusives, com la clàusula sòl, tal i com ja ha quedat clar.
I encara molt més important: Lacaba desobeeix al TUE amb les seves actuacions sobre la clàusula de venciment anticipat. Una clàusula sobre la qual el TUE ja ha declarat que és abusiva i que després de comprobar que la Llei aquí segueix essent desobeïda, el TUE ara està treballant per fer públic un pronunciament que pot ser una de les notícies més importants d’aquest 2017 i fins i tot de la història de l’Estat Espanyol.
És per això que hem decidit iniciar una campanya d’ESCRATX per fer visible el comportament de FERNANDO LACABA i per EXIGIR PÚBLICAMENT LA SEVA DIMISSIÓ.
Avui 18/1/17 convoquem als mitjans de comunicació a la porta del Col·legi d’Advocats de Girona a les 18:45h. per assenyalar que Lacaba és el màxim responsable de la situació de milers d’execucions hipotecàries que han servit per a condemnar a l’exclusió social i residencial de milers de persones i famílies de comarques gironines.
Exigim JUSTÍCIA! I mentre Lacaba sigui President de l’Audiència Provincial de Girona ens sembla que això serà impossible! Per tant, exigim la seva dimissió!
Audiènca Girona, cláusulas suelo, clàusules sol, dació, derechos sociales, desahucios, desnonaments, drets humans, drets socials, especulación financiera, habitatge, Lacaba, PAH, Pah Girona Salt, titulitzacions, vivienda
La Plaça dels Futurs 11 gener 2017. Contaminació redueix esperança de vida. Tancar els CIE. Impostos i Pressupostos. Trump. Barrar el pas al neomasclisme.Bloc, D'altres Mitjans, Drets Humans, La Plaça dels Futurs/Ràdio Municipal Terrassa, Ràdio, Totes les publicacions
Un temps decissiu / Un tiempo decisivo. / Impuesto a las radiaciones nucleares.Bloc, Cures, Drets Humans, Emergència Climàtica i Social, Energia, Entorn habitable, Sanitat / Salut, Totes les publicacions | 0.795501 | curate | {"ca": 0.9323715058611362, "en": 0.049368800721370606, "fr": 0.005861136158701533, "es": 0.012398557258791704} | https://www.sicom.cat/blog/avui-11-a-les-18h-lassemblea-de-la-pah-girona-salt-convoca-escratx-al-president-de-laudiencia-provincial-de-girona/ |
macocu_ca_20230731_3_395592 | OPORTUNITATS PEL TEMPS DE VI
La fira Temps de Vi ja és a tocar, i des de Vins Aviñó uns animem a participar-hi. Tres dies per navegar entre aromes i gustos, alguns de nous i d'altres que volgueu retrobar.
Més encara: si n'hi algun dels que hagueu tastat que us agradi especialment, si el tenim (veure llista a sota), us facil·litaran un segell perquè el podeu adquirir a preus especials de fira.
Promoció de durada limitada durant la fira (dies 3,4 i 5) i fins el dissabte següent (11 de juny). | 0.747416 | curate | {"es": 0.05714285714285714, "ca": 0.9428571428571428} | |
mc4_ca_20230418_12_513343 | Rachel Joyce | Sóc el que llegeixo
03/02/2014 08/07/2014 / Sóc el que llegeixo / Deixa un comentari
“Hi havia tantes coses davant seu, tanta vida, i tothom enfeinat amb les tasques diàries d’anar tirant, patir i lluitar; gent que no sabia que estava assegut allà dalt, contemplant-los. Novament va sentir d’una manera profunda que estava tan dins com fora del que veia; hi estava connectat i, alhora, passava per fora. En Harold va començar a entendre que aquella també era la realitat del viatge a peu. Ell formava part de les coses i, alhora, n’estava fora.”
“El pelegrinatge insòlit de Harold Fry” és una bonica història que comença quan en Harold rep una carta de la Queenie, una antiga companya de feina amb qui té un assumpte pendent. Ara, una malaltia sembla apropar-la a la mort i decideix despedir-se per carta d’ell. En Harold redacta una carta de resposta, però sembla que arribar fins a la bústia i llençar-la no és suficient. Així que, sense mirar enrere, comença a caminar per anar a trobar la Queenie Hennessy iniciant un viatge de més de 800 quilòmetres. Mentrestant, la Maureen, la seva dona, esperarà a casa seva.
No és tan sols un viatge de sud a nord de la Gran Bretanya, sinó que és un viatge al passat i present de totes aquelles ombres que durant anys s’amaguen darrera les aparences. Tot plegat molt ben escrit i amb uns finals de capítol dels que m’agraden, aquells que punxen, que t’obliguen a seguir llegint, sigui l’hora que sigui.
La riquesa psicològica dels personatges fa que en Harold, la Maureen i la Queenie Hennessy seguin a taula per sopar més d’un vespre (tot un plaer, per cert). Aquesta tríada de personatges omplen de vida una història sorprenent i que enganxa molt, moltíssim. Perquè és, al cap i a la fi, una història d’amor, una recerca de l’amor. I el lector no quedarà decebut si sap trobar dins seu el ressò de les mancances i els anhels que curosament descriu Joyce.
“Caminava amb pas tan segur que era com si tota la seva vida hagués estat esperant per aixecar-se de la cadira“ | 0.827925 | curate | {"ca": 0.9023904382470119, "es": 0.03187250996015936, "pt": 0.06573705179282868} | https://socelquellegeixo.wordpress.com/tag/rachel-joyce/ |
mc4_ca_20230418_3_535356 | Riberaonline: Alfons Montserrat: ‘El judici pel 9-N és un judici a tot un país’
Alfons Montserrat: ‘El judici pel 9-N és un judici a tot un país’
Aquest matí un autocar amb regidors i alcaldes de la Federació de l'Ebre d'Esquerra Republicana de Catalunya s'ha desplaçat fins a Barcelona per donar suport als encausats pel 9-N. El president de la Federació i alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha afirmat que 'hem vingut a fer suport als encausats perquè aquest judici no és només a tres integrants del Govern sinó que és un judici als més de 2 milions i mig de persones que van anar a votar el 9-N, i a també a tot un país'. El president canareu ha qualificat d' 'increïble que es vulgui sotmetre al codi penal el fet de posar les urnes, i una vegada més es demostra la perversió del sistema al qual ens té sotmesos el govern espanyol'.
L'alcalde de l'Ametlla de Mar i vicepresident de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, ha manifestat que 'la resposta de la ciutadania davant aquest atac de l'Estat espanyol ha estat molt ferma. Hem demostrat la convicció i el suport del poble a la voluntat de posar les urnes i respectar la democràcia'. Gaseni ha destacat que la multitud de mitjans internacionals que se n'ha fet ressò a la vegada que denunciava les traves que ha posat l'Estat a alguns observadors internacionals que volien ser presents avui al Palau de Justícia.
L'alcalde d'Amposta i Secretari d'Organització de la Federació, Adam Tomàs, ha afirmat que 'avui no hem vingut a donar suport a cap nom i cap persona, sinó que hem donat suport a uns càrrecs que representen unes institucions. Desitgem que l'Estat espanyol posi seny i s'adoni que no hi ha més remei que arribar a un acord pactat per celebrar un referèndum per la llibertat del nostre país'.
Daniel Andreu, alcalde de l'Aldea i president del Consell Comarcal del Baix Ebre, s'ha mostrat convençut que 'el que ha passat avui és una mostra més que el procés està quallant en tots els estaments i que no s'aturarà fins que es pugui arribar a votar; perquè pel damunt de tot ha de triomfar la democràcia. I ens correspon a nosaltres fer-la respectar'.
La regidora canareva i presidenta del Consell Comarcal del Montsià, Carme Navarro, ha volgut fer incidència en el fet que 'avui es vol posar en entredit amb un acte injust la voluntat del poble de Catalunya de decidir el seu futur, per això era imprescindible venir avui fins a Barcelona per mostrar el nostre rebuig un nou atac de l'Estat espanyol'.
A la concentració de Barcelona també han assistit els alcaldes de Roquetes, Paüls, el Perelló i Benissanet; i l'alcaldessa de Garcia; acompanyats de regidors republicans d'Ulldecona, Xerta, Tortosa, La Sénia, l'Aldea, Amposta, Roquetes i Flix. A més s'ha comptat amb la presència dels Directors dels Serveis Territorials de la Generalitat a les Terres de l'Ebre de Salut; Treball, Afers Socials i Família; Joventut; i Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. | 0.880019 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.riberaonline.info/2017/02/alfons-montserrat-el-judici-pel-9-n-es.html |
oscar-2201_ca_20230904_0_443 | Ús de cookies Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la teva experiència de navegació i poder oferir-te continguts interessants. Ara la Llei obliga a comunicar-te que en continuar navegant pel nostre lloc, la qual cosa t'agraïm, entenem que acceptes la nostra Politica de Cookies
ACEPTAR
x
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
PERMETRE
NO, GRÀCIES
Seccions
Cercador de l’Hemeroteca
Menú principal
Portada
Tarragona
Reus
Camp
Ebre
Penedès
Actualitat
Esports
Opinió
Vista ràpida
Esqueles
Castells
+ Turisme
Español Compartir
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions
Tarragona Reus Costa Daurada
Tarragona
12.56 º
5.544 Km/h
Portada
Tarragona
Reus
Camp
Ebre
Penedès
Actualitat
Esports
Opinió
Vista ràpida
Esqueles
Castells
+ Turisme
Reus
Ver contenido en español
Successos
Detenen un home per tràfic de drogues a la zona blava de la Riera Miró
Al moment de ser detingut l'home duia un gos, que portava el morrió, i que ha estat lligat a una de les senyals del pàrquing durant la intervenció.
Olívia Molet
Detenen un home per tràfic de drogues a la zona blava de la Riera Miró
La Guàrdia Urbana durant la intervenció al pàrquing.
Olívia Molet
Detenen un home per tràfic de drogues a la zona blava de la Riera Miró
La Guàrdia Urbana va acudir al lloc alertada de la presència d’un dels coneguts com a ‘gorrillas’
M.P
Actualitzada 26/04/2017 a les 08:38
Un home de 47 anys ha estat detingut per la Guàrdia Urbana aquest dimarts a la zona blava de la Riera Miró, a Reus, acusat d’un delicte contra la salut pública. La policia local ha acudit al lloc, cap a les onze del matí, en resposta a l’avís d’un conductor que alertava de la presència d’un dels coneguts com a gorrillas, que demanen diners a canvi d’indicar les places d’estacionament lliures. Un cop allà, però, els agents han detectat que un altre individu, de 47 anys, manegava dues paperines del que posteriorment s'ha identificat com a cocaïna, tal com concreten fonts municipals. Al moment de practicar-se-li la detenció, ja se n’havia desfet d’una d’elles.
El gos que duia, a L’Última Llar
Damunt d’un tram dels murs que envolten l’aparcament, a la vista dels vianants, la Guàrdia Urbana comprovava la droga. Al moment de ser detingut, amb tot, l’home duia també un gos, que portava el morrió i que ha estat lligat a una de les senyals del pàrquing durant la intervenció. Els serveis de L’Última Llar s'han ocupat de recollir-lo al mateix punt i se n’han fet càrrec. La Guàrdia Urbana ha obert diligències judicials contra el detingut per un delicte de tràfic de drogues. En la intervenció va participar una única patrulla de la policia local.
Temes relacionats
Reus
En portada
Demanen presó permanent a les dues dones de Tarragona acusades d'haver mort un bebè llençant-lo a les escombraries
Incendi a la casa okupa de l'avinguda d'Andorra de Tarragona
Salut fa un cribratge als alumnes no confinats de l'escola Marcel·lí Domingo de Roquetes aquest dimecres | 0.577232 | curate | {"ca": 0.8824948311509304, "en": 0.0368711233631978, "de": 0.0027567195037904893, "es": 0.04135079255685734, "fr": 0.013783597518952447, "ia": 0.005513439007580979, "it": 0.002412129565816678, "pt": 0.014817367332873881} | https://www.diarimes.com/noticies/reus/2017/04/25/detenen_home_per_trafic_drogues_la_zona_blava_la_riera_miro_18242_1092.html |
mc4_ca_20230418_1_666450 | Cap Vermell - Conversa amb l’equip directiu de s’Alzinar
Vist: 1671
El CEIP s’Alzinar és té un nombre aproximat de 390 alumnes. Aquesta xifra varia al llarg del curs ja que sempre hi ha alguna baixa i noves incorporacions sobretot al setembre i cap al març quan comença la temporada turística. El claustre de s’Alzinar actualment està format per 34 mestres, entre tutors i tutores, mestres de suport i especialistes (Música, Educació Física...)
El nou equip directiu d’aquest curs escolar té un nomenament extraordinari d’un any. La composició és Cèlia Company Reverte com a secretària, Magdalena Siquier Estela com a cap d’estudis i Maria Antònia Santandreu Massanet com a directora.
- Quines característiques generals té l'alumnat de s'Alzinar?
- L’alumnat que presenta el CEIP s’Alzinar és un alumnat heterogeni però ben avingut: famílies de Capdepera de tota la vida i famílies nouvingudes. Pel que fa a les nouvingudes hi ha famílies provinents del sud d'Espanya , famílies provinents d’Alemanya, famílies provinents de Sud-amèrica i algunes provinents de la Xina i del Magrib. La majoria de famílies són arribades per treballar en el sector de l'hostaleria que ofereix el municipi.
Hi ha un projecte d’acolliment d’alumnat nouvingut que vetlla per aquest alumnat i en garanteix la convivència, realitzant un treball a nivell emocional com curricular.
- Al tenir un nomenament extraordinari no tenim cap projecte de direcció, sí tenim però uns objectius principals que estan basats en l’Informe d’Avaluació d’Inspecció Educativa que es va realitzar durant el curs escolar 16/17. El nou equip directiu que entri al proper curs 19/20, ho farà amb un projecte de 4 cursos vista, i a renovar 4 cursos més si té una valoració positiva.
- Quines novetats hi ha pel proper curs?
- Les novetats d’aquest curs escolar són:
- Embelliment del recinte.
- Obertura de portes a les 8.50h i a les 13.50h, i tancada a les 9.10h.
- Tancament del centre en jornada lectiva per a la seguretat de l'alumnat.
- Instal·lació d’intèrfons en dues de les 3 entrades.
- Especialistes d’anglès i d’educació física a Educació Infantil.
- Millora dels patis: Instal·lació d’un tendal al pati d’infantil, a l’espera d’un parc infantil al pati d’infantil, taules per berenar al pati de primària, plantació de 3 moreres per fer ombra al pati de primària, ...
– Els divendres tallers inter-nivells i multidisciplinar de Medi Ambient a tots els cursos escolars des d’infantil fins a primària.
– Treball per projectes i ambients en algunes àrees.
- Dotació d’una aula d’anglès.
- Renovació de l’aula de mestres.
- Renovació de l’aula d’informàtica.
- Millores en la Biblioteca.
- Reobertura del servei de menjador escolar.
- Entrades i sortides tranquil·les, sense fer files.
- Canvi de l’aula matinera i instal·lació d’un intèrfon dins aquesta per estar més a prop de la porta d’entrada...
- Inici del Projecte Integrat de Música amb l’escola de música de Capdepera on professors de l’escola de música faran una hora lectiva d’instrument a tot l’alumnat de 3R. En perspectiva de seguir a altres cursos l'any següent.
- L'assetjament escolar és un tema que ens preocupa molt, per això a principi d’aquest setembre hi va haver una formació per part de Convivèxit de tot el claustre per conèixer i poder aplicar el protocol d’assetjament escolar. Com a claustre creiem amb la prevenció com a eina per minvar l’assetjament i millorar la convivència. Es posarà en marxa un projecte de pati donant alternatives al joc agressiu, es realitzaran tallers per tal de millorar la relació i crear vincles entre l’alumnat de diferents classes i cursos, es passarà a inici de curs un sociograma a les aules (CESC) per tal d’analitzar les relacions del grup classe i detectar alumnat de risc, tenim un servei de mediació de conflictes ( que funciona des de fa una anys) a través de cercles restauratius per quan aquests no es poden resoldre a nivell de tutoria...
L'educació no sexista se treballa de forma transversal a totes les àrees i àmbits del centre.
- Alguna cosa que vulgueu afegir?
- Donar les gràcies a l’AMIPA i a l’Ajuntament per la seva ajuda i col·laboració. | 0.833811 | curate | {"ca": 0.9843520782396088, "de": 0.0024449877750611247, "it": 0.006356968215158924, "es": 0.006845965770171149} | http://www.capvermell.org/index.php/fets-i-gent/entrevistes/23153-conversa-amb-l-equip-directiu-de-s-alzinar |
racoarticles_ca_20221005_0_7913 | Com és sabut, entre els dies 1 i 3 de juliol de 1893 es van celebrar les festes de la consagració i la inauguració del monestir de Ripoll, un cop acabada la seva restauració 1 . El digne colofó de les festes consistí en l'oferiment d'una Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria. Aquest oferiment tingué lloc al cap de dos anys, és a dir, la tarda del dia 15 de setembre de 1895 2 , en què es van llegir els poemes que formaven l'esmentada Corona poètica.
Tots els detalls que fan referència al procés de confecció de la Corona han estat ben descrits per Josep Junyent i Jordi Figuerola en les seves respectives publicacions, indicades a les notes 1 i 2 del paràgraf anterior. Això ens estalvia de traçarne novament el procés, que, en síntesi, va ser el següent: el 23 de juny de 1893, el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili, signava un Convit adreçat als poetes encoratjant-los a prendre part en aquesta ofrena; altrament, el papa Lleó XIII donaria la benedicció apostòlica als autors que hi participessin. Així mateix, les obres presentades van ser tingudes en consideració per un jurat que formaven Jacint Verdaguer, Marian Aguiló, Joaquim Rubió i Ors i Josep Balari i Jovany, i que era presidit pel bisbe. Finalment, el 23 de juny de 1894 era publicada la llista definitiva de les composicions que, un cop feta la tria, havien de formar la Corona poètica. El recull constava de set poemes en llatí, un en grec, trenta-quatre en català, sis en castellà, un en basc, dos en francès, cinc en provençal, sis en italià i un en alemany.
Les composicions es van recollir en un llibre que aparegué pel setembre de 1895 (editat a l'estampa per R. Anglada, de Vic, amb un total de 243 pàgines), el qual anava prologat pel bisbe Morgades i duia després uns mots de Lleó XIII, signats al Vaticà el dia 10 d'abril de 1886, que deien: Habebitis in monumentum templum hoc Sanctae Mariae de Ripoll dicatum et in eo celebrabitis dies solemnes cultu
Set poemes llatins i un de grec a la Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria de Ripoll (1895) sempiterno. Seguien, encara, uns mots del cardenal Rampolla, amb lloc i data de Roma, 24 de febrer de 1894. I a continuació venien ja els poemes.
En aquesta ocasió, ens ha semblat interessant de recuperar els poemes escrits en llatí i en grec, per tal com són una bona mostra de la vitalitat de què gaudia el conreu de la poesia en les llengües clàssiques a la darreria del segle XIX.
Els originals manuscrits (dels quals hem fet la transcripció que donem tot seguit), juntament amb la correspondència que originà la iniciativa, són conservats a l'Arxiu Episcopal de Vic, al lligall 1015-A. Així mateix, una part de les galerades es troben al lligall 1015-B.
Les composicions llatines eren les següents:
1. IN BEATAM VIRGINEM A RIVA POLLI.
Qui victi tanta pietate canentque colentque Te, nostram dulcem Matrem, gratanter in omni.
Hodie VI Id. Septbris. an. a nat. Dom. MDCCCXCIII. JOSEPH CASAS ET REIG 5 .
La composició en grec, de P. de Angelis, duia el títol de IAMBI, i deia: Iambi Ε λαµπρ ν ν γ το εο ζητε σ ρ νον Ιδ ν τ ν ο κον α µασον τ σ παρ νου Α τ γ ρ φ ρουσα ε ν ν γκ λαισ, Φ ρει τ ν αυτ ν ε σ τ το τ που σ βασ. Εντα α τ σ γ σ ο κρατε ν τεταγµ νοι Τ σκ πτρα πιστε ουσι τ σ ν κησ χειν Ενταυ α πολλ σ κοσµικ σ περιστ σεισ Ο ποιµ ν εροσ γρυπν ον νατρ πει Ανδρεσ δ δικοι κακ µηδ µενοι π λει Α τ ν στρατηγ σασαν σ ε δον µ νην Εκαµψαν ε σ το σ ν σιουσ α χ νασ Ο τ σ προσ ρκει τ κνοισ εοτ κοσ, Αλκη ε φρων ξ δρυµ νου ν ου.
P. de Angelis
Poemes de la Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria de Ripoll Faventia 20/2, 1998 207 | 1 | perfect | {"ca": 0.7956472583380441, "cs": 0.0005652911249293386, "ja": 0.009044657998869417, "la": 0.030243075183719617, "en": 0.002543810062182024, "ds": 0.0008479366873940079, "hu": 0.0011305822498586771, "de": 0.009892594686263426, "el": 0.1464104013566987, "es": 0.003674392312040701} | |
mc4_ca_20230418_0_629522 | L'Embarrat de Tàrrega bat el seu rècord de públic amb 1.500 visites el cap de setmana
territoris.cat | 30 de mayo de 2016
Públic davant una escultura sonora de Juan Cantizanni
Un curtmetratge que denuncia la presència del polèmic monument franquista de Tortosa s'ha endut el Premi Embarrat 2016
La tercera edició de l'Embarrat – Festival de Creació Contemporània de Tàrrega ha superat amb escreix el volum de públic registrat els dos anys anteriors, congregant des de divendres unes 1.500 visites. Aquesta xifra, juntament amb la radicalitat de les propostes exhibides, apuntalen el certamen com una cita de referència dins l'art d'avantguarda, segons els organitzadors. Així mateix, el públic va valorar molt positivament el programa de visites guiades a les 27 obres participants, disposades per les naus de l'antiga fàbrica Cal Trepat.
Les performances també convencen el públic
L'apartat expositiu, anomenat globalment La Gran Màquina III, s'ha complementat amb una programació paral·lela de performances transgressores, que també va gaudir del vistiplau dels visitants. Així, els concerts de música experimental electrònica a les naus de Cal Trepat van crear singulars atmosferes, com és el cas del duo targarí Kort, l'artista Alba Torres o els joves del Grup de Teatre BAT de Tàrrega amb l'estrena de la peça de creació pròpia H*stia p*ta, mireu què m'heu fet fer!
D'altra banda, un curtmetratge que denuncia la presència rdel polèmic monument franquista de Tortosa s'ha endut el Premi Embarrat 2016, dotat amb 2.000 euros. Els autors de l'obra, titulada Animalització, són els joves artistes Zoraida Roselló i Jaume Vidal. El jurat també ha concedit una menció d'honor al treball conceptual Earthworks de la polonesa Anna Kedziora. Pel que fa al Premi de l'Institut d'Estudis Ilerdencs s'ha reconegut el treball Monocromos negros de Manuel M. Romero.
Cita de referència dins la creació contemporània, l'apartat expositiu romandrà obert fins al 5 de juny
Les obres de l'Embarrat 2016 es podran visitar fins al 5 de juny, també al Museu Cal Trepat. El regidor de Cultura, Raül Palacios, ha fet una valoració molt positiva de la consolidació de l'Embarrat. "Centralitzar tot el programa de propostes a Cal Trepat ha estat un encert", ha afirmat.
Puede ver este artículo en la siguitente dirección /articulo/urgell/l-embarrat-tarrega-bat-seu-record-public-amb-1-500-visites-cap-setmana/20160530164310034047.html | 0.834564 | curate | {"ca": 0.8948247078464107, "es": 0.10517529215358931} | https://www.territoris.cat/content/print/l-embarrat-tarrega-bat-seu-record-public-amb-1-500-visites-cap-setmana/2016053016431034047 |
mc4_ca_20230418_5_342324 | Europa Líbia estat de dret Intervencions Parlament Pressupostos euroregions Cultura Nazisme Kosovo S&D Catalunya socialisme eleccions Itàlia acord de comerç Alemanya Comissió comerç internacional Mediterrani Federalisme Unió Europea Internet EUA Sèrbia PSOE candidatura catalana Berlusconi Fòrum Cívic Síria Agrupament Socialista Pregunta Parlamentària institucions Egipte Diada democràcia | 0.675336 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.mariabadia.cat/a-voltes-amb-el-corredor-mediterrani/?shared=email&msg=fail |
oscar-2201_ca_20230904_4_50409 | De nou ens obren les portes a la Societat El Fènix , que es d’agrair . Ja hem traslladat el terra i aquest divendres 5 de novembre ja assajarem allí. Comptarem amb lavabos i servei de bar . També podreu adquirir la loteria de Nadal del Xiquets.
Tenim més sorpreses preparades.
Us esperem a tots i totes i aquells que els vulguin sumar als castells, cada divendres a les 20:30. No falteu!
Amunt Xiquets !
Comparteix a:
Twitter
Facebook
Imprimir
LinkedIn
Telegram
WhatsApp
Vols que et mantinguem informat?
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d’entrades noves per correu electrònic. | 0.637446 | curate | {"ca": 0.832258064516129, "es": 0.016129032258064516, "fr": 0.07580645161290323, "en": 0.07580645161290323} | https://www.xiquetsdevila-seca.cat/sortida-del-dia-10-a-vilafranca/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_72983 | Un boig és qui ensopega constantment, un neuròtic és qui converteix eixes ensopegades en la seua vida
Vida d'estudiant...
27 de setembre de 2012
Enguany tinc uns veïns estudiants. Els veig pujar i baixar amb la maleta cada divendres i cada diumenge, parlant per telèfon dient que ja han arribat i que han arribat bé. Normalment porten també una bossa tèrmica on segurament portaran les fiambreres de les mares. Baixen i pugen per l'ascensor amb les bicicletes i van al campus pel carril bici inexistent des del portal de casa a la universitat. Els dijous van al bar del cantó a prendre canyes i tapes a 1,50 euros, i els escolte parlar des de la taula del costat. Parlen d'exàmens, de festes, de professors... A la tenda de telefonia mòbil i internet que tenim en el carrer paral.lel, me'ls he trobat també demanant presupost econòmic per tenir internet que poder pagar entre quatre. I des del pati interior veig l'escriptori d'un d'ells (perquè la seua finestra no té cortina, molt típic de les habitacions d'estudiants, excepte de les que tenim mares que es dediquen a això), amb l'ordinador i els apunts damunt.
No sé si serà per aquesta proximitat, però no puc evitar somriure quan me'ls creue per l'ascensor o les escales. I segurament ells no entenen el meu somriure.
Possiblement desconeixen que aquest xicotet espai marcat pel veïnat fa que, des d'alguns dies, somie que estic a València. A l'entrada del meu pis la meua bici, en la qual em portaves de paquet pel carril bici de Blasco Ibáñez, des del Cabanyal fins Viveros. O amb la qual creuava dos vegades al dia el pont de les gàrgoles, per arribar a l'escola de magisteri. A la cuina, els armaris amb els panys mig trencats i l'espai de la nevera repartit en quatre. A la terrassa el tendal trencat, i l'estenedor ple de roba que, una vegada seca, feia olor a ciutat. En el comedor un silló en el qual ens tocava el cul en terra, i una tele que de volta en quan necessitava un colpet perquè tornés el color. El meu xicotet llit de 90, en la meua xicoteta habitació que tenia una finestreta des d'on mirar ploure, i les parets plenes de fotos per passar la setmana sentint que la distància era menys distància si tenies somriures que et miraren dormir.
I en un raconet, el meu armari empotrat, que guardava la meua maleta vermella, amb una cremallera a punt de saltar, i una roda doblada, de tant pujar i baixar les escales de l'estació del metro de Renfe.
Al final desperte i, sabent que no estic a València, engegue l'ordinador i pose la cançó que posava cada diumenge mentre ficava la roba a la maleta, pensant en la mala sort que tenia d'haver triat uns estudis que no es trobaven a altre lloc més que a València. Maleïnt haver de fer una ratlla entre la meua vida ací i allà, sentint que no formaves part de res. Que aquells anys eren un purgatori, un parèntesi entre la vida d'abans i la que vindria després.
Després recorde que el final d'aquella vida va ser l'inici d'aquest bloc. L'estiu del 2007. El canvi entre haver de fer comptes per pagar el butano entre quatre i haver de fer la declaració de la renda.
Un canvi difícil de digerir que de vegades encara em persegueix.
"...Tendré que hacer la maleta de nuevo...cuando la cierro siempre pienso en ti...una camisa para cada momento y yo...siempre lejos de aquí..."
Publicat per Sole 2 comentarios:
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Ha pasado otro año...
23 de setembre de 2012
Em sent realment estranya i alhora confortada quan, sense esperar-ho, poses el teu braç sobre la meua cama, com quan fa deu anys (deu!) feies. Era un gest característic. Com quan em pessigaves les galtes al mateix temps que em feies l'ullet.
Avuí aquests gestos, gens perceptibles per ningú, em semblen llunyans, però de vegades pense que encara els puc tocar. I jo, que no gose fregar-te ni tan sols un segon amb el meu dit índex espere que sigues tu qui, de forma natural, em torne aquells xicotets detalls. Perquè sempre pense que el qui abandona no té dret a buscar aquestes coses novament.
Després, només amb una ullada a la resta, veig que no ja no sóc l'única a qui fas aquells gestos. Han passat més persones per les nostres vides en aquests deu anys. Però m'agrada saber i pensar que el que vas començar amb mi ho has convertit en una caracteerística tan teua que és difícil no identificar-la com a pròpia.
"...ha pasado otro año...Maggie sigue durmiendo...y pese a todo...en la foto no salimos mal..."
Publicat per Sole No hay comentarios:
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Propòsits...
12 de setembre de 2012
Com un xiquet, va fent esses amb la bici per aquell camí. El sol ja cau aviat i en aquell carril bici paral.lel a la mar la claror dibuixa ben gran la seua ombra.
Encara no s'havia imaginat com serien les vesprades sense estudis. I suposa que així seran. A estones damunt la bicicleta i a estones entre l'anglès i les cervesses variades. Li agrada aquest temps en el qual les revolucions del matí van a mil, per haver d'arribar a octubre amb informes inicials acabats i horari fet. Però les vesprades encara són lliures i amb la suficient claror com per perdre's una estona entre la mar i l'asfalt. Feina i temps lliure sempre oposats.
Mentre pedaleja a ritme lent pensa que potser ara que ha agafat distància és quan troba que està llesta per tornar. No era suficient que li ho diguessen. Havia de descobrir-ho ella. I han sigut necessaris tres cursos d'escoltar que el seu poble és el seu poble i no ha de fugir de res, per arribar a la mateixa conclusió, però per ella mateixa. De vegades l'oïda és sorda quan els ulls no veuen.
I ben bé sap que ara que aquest sentiment li arriba, el destí definitiu de Conselleria arribarà ben lluny de casa i dels seus propòsits.
Aquestes coses sempre són així.
Publicat per Sole No hay comentarios:
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Entradas más recientes Entradas antiguas Inicio
Suscribirse a: Entradas (Atom)
VISITES AL BLOC
contador de visitas web
T'AGRADA? FES-TE SEGUIDOR!
SUBSCRIU-TE!
Entradas
Atom
Entradas
Comentarios
Atom
Comentarios
BLOCS PER SEGUIR LLEGINT...
Alicante Vivo
JUEGO: EDIFICIOS DE ALICANTE
Hace 1 mes
El Racó d´Agostinet
La nit
Hace 3 meses
Les dones no som (tan) complicades...
Lo del Tinder
Hace 1 año
[AM2]
rull
Hace 3 años
Yo no soy nihilista... pero no creo que pueda explicarlo
El pinchazo
Hace 3 años
TROMPANETE
HAGO HUELGA
Hace 3 años
Diari de Castalla - Castalla al dia http://www.diaridecastalla.com
La colla El Sogall ofereix un concert extraordinari inspirat en Sant Francesc de Borja
Hace 6 años
Ni libre ni ocupado
Fin (de la primera parte)
Hace 6 años
lulo*ak
MERCAT DEL RIU-RAU
Hace 7 años
Bogeries Meues se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
EL LLIBRE DE BOGERIES MEUES
PUNTS DE VENDA
[email protected]
Papeleria Sempere-Castalla
Espiral Còpies-Castalla
Llibreria 80 mundos-Alacant
Quiosc Bordàs-Vilafranca, Castelló.
Oficina de turisme-Vilafranca. Castelló
SOBRE MI...
Sole
Ver todo mi perfil
POSTS MÉS LLEGITS
"O tal vez ese viento..."
6 d'agost de 2021 Fa temps que no escolte Sabina, ni Loquillo. I, si vos sóc sincera, m'he posat una de les meues llistes de reprod...
I no hi ha més...
18 de juliol de 2019 No tinc terme mig. Xica no sé, digues-me radical, però em costa entendre certs matisos quant a relacions afectives e...
23 d'abril...
23 d'abril de 2019 "Se peinaba a lo garçon..." Caminàvem sense pressa, farà uns dihuit anys, per una avinguda que ens ve...
Jo sí...
22 de juny de 2019 Tu lliges i escrius i jo t'observe des de l'altre extrem de la taula. Tu no ho saps, però quan estàs concentra...
Fem-ho...
16 de març de 2020 Tinc trenta-cinc anys. I en esta llarga i alhora curta vida que tinc, he hagut de parar quatre vegades. Parar en sec, ...
El part també...
21 de gener de 2021 A vosaltres no sé, a mi em falta l'aire. I no per estar en casa confinada, amb una panxa d'embaràs de 6 mesos i...
Llençar-se al buit..
22 de setembre de 2018 El final del curs anterior va ser decepcionant, per moltes raons. La més important és que vaig poder obrir un poc ... | 0.663121 | curate | {"ca": 0.7690701388035868, "fr": 0.0035622159439872253, "es": 0.176268271711092, "en": 0.00540474143225648, "pt": 0.028989067682102937, "ja": 0.0011055152929615526, "ru": 0.005281906399705196, "de": 0.005896081562461614, "it": 0.0015968554231666871, "vi": 0.0006141751627564182, "uk": 0.00135118535806412, "eo": 0.0008598452278589854} | https://bogeriesmeues.blogspot.com/2012/09/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_312821 | És fàcil fer una presa de decisions sota condicions d'incertesa o quan ens enfrontem davant el desconegut? La incertesa proporciona una oportunitat d'aturar i prendre decisions de gran abast, d'aquesta manera tens més temps i espai per a nous somnis que estiguin alineats amb el que ets ara.
A mesura que et sentis còmode amb la incertesa pots tenir més claredat sobre com vols que la teva vida sigui. Això és excepcionalment útil, ja que la veritat de la vida és més incerta que certa.
La majoria de nosaltres pensem el pitjor davant el desconegut. La creativitat es minva davant un moment d'incertesa i fins i tot les nostres bones idees queden relegades a l'ostracisme. Practica la relaxació a través de la respiració profunda i pausada.
La nostra autoestima es pot veure afectada i podem oblidar que tenim recursos per afrontar aquests períodes d'incertesa.
Una mirada interior pot desviar l'atenció de l'món exterior caòtic. Hem d'analitzar amb claredat qui som i convèncer-nos que podem capejar el temporal. Però en un nivell més profund, no de forma passatgera.
Podem marcar el ritme de la nostra pròpia vida? Sabem quin és el nostre ritme natural? Sabem fer una pausa, relaxar-nos o, fins i tot (m'atreveixo a dir), aturar la realitat?
Somiar quan estem en períodes d'incertesa vital és l'única manera de canviar la nostra vida. Hem de connectar amb alguna cosa que volem o necessitem, cosa que realment desitgem.
El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.
Ruta completa cap a l'article: Recursos d'autoajuda » desenvolupament personal » Motivació » Presa de decisions davant la incertesa | 1 | perfect | {"ca": 0.9265776699029126, "pt": 0.05279126213592233, "es": 0.02063106796116505} | |
mc4_ca_20230418_7_782561 | Crocidura tarella - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(Dollman, 1915)[2]
Crocidura tarella és una espècie de mamífer pertanyent a la família de les musaranyes (Soricidae). [3]
Es troba a la República Democràtica del Congo i Uganda. [1]
Dippenaar, N. J., 1980. A taxonomic revision of the monaxdolichura, luna-fumosa, glassi and zaodon-poensis complexes of Afrotropical Crocidura (Mammalia: Soricidae). University of Natal.
Kasangaki, A., Kityo, R. i Kerbis, J., 2003. Diversity of rodents and shrews along an elevational gradient in Bwindi Impenetrable National Park, south-western Uganda. African Journal of Ecology 41: 115–123.
EOL GBIF ITIS MSW Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crocidura_tarella&oldid=16394104» Categories: Mamífers en perill d'extincióCrociduraCategories ocultes: Mamífers sense registre fòssilMamífers que necessiten una fotoArticles de mamífersPàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl de bases de dades taxonòmiques Menú de navegació
CebuanoEnglishEspañolEuskaraفارسیNederlandsSvenskaTiếng ViệtWinaray Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 5 feb 2016 a les 13:44. | 0.526532 | curate | {"ca": 0.6341030195381883, "en": 0.3037300177619893, "uu": 0.0026642984014209592, "ru": 0.020426287744227355, "eb": 0.03907637655417407} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Crocidura_tarella |
mc4_ca_20230418_13_82835 | Aquest dijous, 18 de maig a les 7 del vespre, tindrem una nova sessió del Carretera & Manta. Aquesta vegada comentarem Islàndia, l'illa secreta, de Xavier Moret.
Una naturalesa desolada i freda, plena de volcans, glaceres i guèisers, domina el paisatge d'Islàndia, una illa allunyada de tot on hi viuen 280.000 persones. De la mà d'un amic islandès, Xavier Moret ens endinsa en la història, en les anècdotes i en el dia a dia del país. El món dels elfs i de les sagues conviuen amb la modernitat dels bars de Reykjavik en aquest llibre que ens vol mostrar les dues cares d'Islàndia: la de l'estiu, presidida per la llum de vellut del sol de mitjanit, i la de l'hivern, dominada per una llarga i freda nit compensada de tant en tant per l'esclat de llum i de màgia de les aurores boreals. | 0.860646 | curate | {"ca": 1.0} | https://bibliotecasantceloni.blogspot.com/2017/05/carretera-manta.html |
macocu_ca_20230731_0_122341 | Concurs fotogràfic #IdentityDialoguesEurope per estimular la comunicació entre locals i nouvinguts
El projecte de Reconstrucció d’Identitats, Identity Dialogues Europe, cofinançat pel programa Europa Creativa, té l’objectiu de promoure i protegir la riquesa del patrimoni cultural tant nacional com europeu, centrant-se en les comunitats petites i estimulant activitats culturals com a mètode de comunicació alternatiu entre els locals i els nouvinguts, utilitzant la fotografia com una estratègia cultural. Per tant, el projecte té la finalitat d’alleujar la posició aïllada dels migrants, molts dels quals encara estan en el procés de sol·licitar asil.
Identity Dialogues Europe ha publicat un concurs que consisteix a penjar una foto a Instagram o Twitter utilitzant el hashtag #IdentityDialoguesEurope. Poden participar tots els ciutadans procedents o residents a Europa.
D’entre totes les fotografies, el 25 de Novembre el jurat en preseleccionarà 4 i les penjarà a l’Instagram creat pel concurs. La fotografia que tingui més likes el 2 de Desembre serà la guanyadora.
Exhibició al Festival de la Fotografia a Copenhagen i al SiFest el 2020 | 0.837483 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_246821 | Aquesta és la pàgina de Can xavier. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Parets del Vallès. | 0.638433 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/parets-del-valles/restaurants/can-xavier |
racoforumsanon_ca_20220809_1_1729 | Després de veure tot els noms que volen portar com a recanvi a Eto'o, jo em quedaria el jugador africà. De veritat algu creu que Adebayor, Berbatov, Ibrahimovic, Güiza, etc... són millors que en Samuel? Mireu les estadístiques i elles parlen, tot hi les lesions i la Copa d'Àfrica. Sempre ha estat un jugador que ho ha donat tot ( els fets del barça-madrid no estan gaire clars) encara que sigui polèmic i digui les coses pel seu nom. Si portessin un crack de molt futur com en Benzema encara es podria entendre, però per portar un jugador inferior a ell ens quedem amb el que tenim.
si es treu un bon pessic de ronaldinho (cosa una mica complicada) no. | 0.761948 | curate | {"ca": 0.8935185185185185, "es": 0.10648148148148148} |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.