label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Dret | La Llei del Cadenat (del castellà Ley del Candado), és el terme col·loquial, que també empra la historiografia, per designar una llei de desembre de 1910, promoguda pel president espanyol, José Canalejas, que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses. Canalejas, d'orientació liberal progressista, pretenia mitigar la confessionalitat catòlica consagrada a la constitució de 1876, alhora de frenar el creixent anticlericalisme d'àmplies capes socials, reforçant el caràcter laïcista d'àmplies capes socials, reforçant el caràcter laic de l'Estat. Davant la negativa papal a negociar el Concordat de 1851, optà per limitar unilateralment l'activitat dels ordes religiosos. |
Filosofia | La Guia de perplexos (en hebreu מורה נבוכים, Moré Nevukhim) és l'obra més important de Maimònides i resumeix en forma de carta els postulats bàsics de la seva teologia. Escrita al segle xii, la guia va aixecar des de l'inici una forta polèmica i va difondre's entre els jueus però també entre pensadors d'altres religions. L'objectiu explícit és reconciliar la filosofia amb la fe i els ensenyaments bíblics. |
Arqueologia | El cap de lleona romana de marbre és una obra que es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb el número de registre 3718. Es tracta d'un fragment de tragezòfor. Suport de moble, d'un peu de taula del segle iii. Trobat al sector 1 del poblat iberoromà de Darró, Vilanova i la Geltrú´, corresponent a la part urbana de la vil·la romana de Darró (Vilanova i la Geltrú) |
Antropologia | Moetotolo (del samoà, «infiltrar-se en el somni») és una pràctica sexual polinèsia que consisteix a colar-se en silenci i a les fosques entre els llençols d'una dona adormida i despertar-li el desig de tenir una relació sexual amb ella. Es una violació.Va ser descrit per primer cop per l'antropòloga nord-americana Margaret Mead en el llibre Coming of Age in Samoa (1928), que va escriure després d'observar les adolescents a l'illa samoana Ta'u, del grup Manu'a.La pràctica habitual eren les cites "sota les palmeres", però els polinesis tenen una por ancestral als fantasmes de la nit, anomenats tupapau. Aquests arriben de nit amb canoes, salten a l'esquena de la gent i l'estrangulen o la segresten. És per això que algunes joves prefereixen quedar-se a casa. Les cases tradicionals samoanes són un cobert de fulles sobre uns pilars sense parets i obert als quatre vents. De nit, s'abaixen les persianes, que tenen la funció de mosquiteres. En una casa, poden dormir una dotzena de persones i alguns gossos.El moetotolo s'unta el cos amb oli de coco, per poder escapolir-se dels possibles perseguidors en cas de ser descobert, aixeca les persianes i jeu amb la noia sense fer soroll. Pot tractar-se d'una cita concertada; pot ser que esperi rebre els favors destinats a un altre amant o simplement pot esperar que la noia accepti sense discriminar de qui es tracta. Si la noia s'ofèn, crida moetotolo! i tota la casa es llança a perseguir-lo.Un moetotolo descobert és motiu de burla, és rebutjat per les noies i és menystingut pels companys que presumeixen de les seves aventures. És un tema comú en diversos contes populars que expliquen el cas de l'infortunat que es queda adormit fins que surt el sol.Els motius que empenyen un jove a seguir aquesta pràctica poden ser per despit després d'una aventura frustrada, o a conseqüència del fracàs amorós i la pressió dels companys per la seva inexperiència.Derek Freeman, antropòleg crític amb els treballs de Margaret Mead, va escriure en el llibre Margaret Mead and Samoa (1983) que Mead va ser enganyada per les fantasies sexuals de les noies de l'internat del pastor protestant. Segons ell, el moetotolo és simplement una violació.A Nova Zelanda, moetotolo significa 'fornicar', i a les illes Marqueses és un aventurer amorós o el fet de trobar-se amb l'amant al seu llit. També s'entén com a moetotolo la pràctica de la desfloració manual. El valor de la virginitat a Samoa, i en general a la Polinèsia tradicional, era contradictori. Per una banda, cada poble protegia la seva pubilla per casar-la cerimoniosament amb alguna família de classe alta. En la cerimònia, s'exigia la prova pública de virginitat. Per altra banda, les joves de la població comuna consideraven detestable la humiliació d'aquesta cerimònia i, per als joves, casar-se amb una verge era una mostra d'inexperiència en relacions prematrimonials. |
Física | The Method of Fluxions and infinite Series (que es podria traduir com El Mètode de les Fluxions i les sèries infinides) és un llibre d'Isaac Newton. El llibre es va acabar d'escriure el 1671, i es va publicar el 1736. «Fluxions» és el terme que fa servir Newton per al càlcul diferencial (fluents era el seu terme per càlcul integral). Originalment va desenvolupar el mètode a Woolsthorpe Manor durant el tancament de la Universitat de Cambridge durant la gran plaga de Londres de 1665 a 1667, però va decidir donar a conèixer els seus descobriments (de forma similar, els seus descobriments que finalment varen conformar Philosophiae Naturalis Principia Mathematica eren desenvolupats en aquesta època i amagat del món entre les notes de Newton durant molts anys). Gottfried Leibniz desenvolupava el seu càlcul al voltant de 1673, i el publicava el 1684, cinquanta anys abans de Newton. La notació de càlcul que s'utilitza avui és principalment la de Leibniz, encara que la notació de Newton per a la diferenciació x ˙ {\displaystyle {\dot {x}}} per a derivades respecte del temps es continua fent servir avui en dia en mecànica. El Mètode de les Fluxions de Newton es publicava formalment de forma pòstuma, però després de la publicació de Leibniz del càlcul sorgia una rivalitat entre els dos matemàtics sobre qui havia desenvolupat el càlcul primer i així Newton ja no va amagar més el seu coneixement de les fluxions. El Mètode de fluxions esdevingué una de les obres més importants de la història de les matemàtiques i es considera l'inici del càlcul, juntament amb De analysi per aequationes numero terminorum infinitas. |
Llocs ficticis | L'Estrella de la Mort (també anomenada Estel de la Mort) és una estació espacial de combat fictícia de la saga La Guerra de les Galàxies. La seva arma principal és un súper làser amb la capacitat d'anihilar un planeta sencer. Va ser utilitzada per destruir Alderaan, el planeta natal de la princesa Leia que fou destruït per l'Estrella de la Mort en la pel·lícula Star Wars episodi IV: Una nova esperança. L'Estrella de la Mort fou destruïda en la primera pel·lícula de la saga de La Guerra de les Galàxies tot i que aparegué de nou —en fase de reconstrucció— posteriorment, i també apareix a Rogue One: A Star Wars Story on un grup d'herois emprenen una missió per robar els plànols de la mateixa Estrella de la Mort. El 2017 es destacà en algunes xarxes socials la semblança d'aquesta estació espacial fictícia amb la lluna de Saturn Mimas captada per la nau espacial de la NASA Cassini. |
Indumentària | Les waraji (草鞋) eren sandàlies fetes de corda de palla que constituïen el calçat típic de la gent comuna al Japó. El dia d'avui són gairebé exclusivament utilitzats pels monjos budistes. |
Epidèmies | L'epidèmia de còlera que l'any 1854 va afectar Catalunya, com a tota la península Ibèrica, va tenir una important incidència al Berguedà. Aquell any, el 9,7% de les defuncions documentades de la comarca van ser causades pel còlera morbo. La primera mort documentada de còlera es va produir el dia 25 d'agost a Bagà i l'última el dia 25 de novembre a Gironella. La punta màxima de mortaldat causada per aquest brot de còlera va ser entre mitjans i finals de setembre.Els municipis i nuclis de població dels quals es tenen dades de les morts causades per còlera l'any 1854 al Berguedà són: Avià, Bagà, Berga, on van morir 668 dels seus 6.000 habitants, Borredà, Casserres, Castell de l'Areny, L'Espunyola, Gironella, Montclar de Berguedà, Montmajor, Olvan, La Pobla de Lillet, Puig-reig, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Serrateix i La Valldan. Segons aquestes dades la incidència d'aquesta malaltia va ser més important al centre i al sud de la comarca, però també és cert que hi ha pocs municipis de l'Alt Berguedà que tinguin documents d'arxiu d'aquella època, ja que molts van ser destruïts. L'afectació, per edats, va ser més gran en persones adultes que en infants i joves, essent la franja d'edat entre els 40 i els 65 anys la que va patir més morts. I l'expansió de l'epidèmia a la comarca devia anar de nord a sud, tenint en compte el lloc on es van produir la primera i l'última mort documentada. |
Jocs | Ice Climber (en japonès: アイスクライマー, Aisu Kuraimā ) és un joc arcade de plataformes, desenvolupat per Nintendo el 1984. El joc va ser llançat més endavant para NES, com un dels títols inicials, en 1985. En alguns països d'Europa el joc es distribuïa amb la consola. Això va incrementar fortament el coneixement del joc fora del Japó. |
Protestes | La manifestació Unite the Right (anglès: Unite the Right rally, literalment manifestació Uniu la Dreta; també coneguda com a manifestació de Charlottesville), va ser una protesta dirigida per grups d'ultradreta contraris a la retirada del monument eqüestre dedicat al general confederat Robert Edward Lee de Charlottesville (Virgínia). Entre els manifestants es trobaven supremacistes blancs, nacionalistes blancs, neoconfederats, neonazis i milicians. L'esdeveniment va acabar en violència quan protestants i contramanifestants van començar a barallar-se entre ells. Com que cada vegada era pitjor, el governador de Virgínia va declarar l'estat d'emergència, exposant que la seguretat pública no podia assegurar-se sense aquests poders addicionals. En una hora, la Policia Estatal de Virgínia va declarar il·legal la manifestació, com a conseqüència dels actes violents que s'hi havien desenvolupat. Dues hores més tard, un home va llançar el seu cotxe contra una multitud de contramanifestants, ferint 20 persones (una de les quals va morir). El Fiscal General dels Estats Units, Jeff Sessions, va denunciar l'acte com un cas de terrorisme domèstic, iniciant una investigació sobre drets civils per determinar si es podia jutjar en un tribunal per delicte d'odi. Unes altres 19 persones van patir ferides als carrers relacionades amb els actes violents de la manifestació. Donald Trump fou criticat per condemnar l'esdeveniment amb tebiesa, sense denunciar explícitament l'acció dels supremacistes blancs en les seves primeres declaracions. Al cap de dos dies, però, Trump va condemnar el Ku Klux Klan, els grups neonazis, els supremacistes blancs i altres grups d'odi, un gest que va corregir al cap de poques hores, insistint en repartir la culpa dels disturbis entre totes es faccions participants. |
Geografia | Kulusuk és un poblat de Groenlàndia a l'illa de Kulusuk al fiord d'Angmagssalik al municipi de Sermersooq al sud-oest de Groenlàndia. És una petita illa rocallosa envoltada d'icebergs, de glaçades brillants i muntanyes de serradures. Les principals ocupacions són la pesca i el turisme, complementat amb artesania domèstica. En el passat, l'illa de Kulusuk era l'àrea més densament poblada de la zona d'Ammassalik per les bones oportunitats de caça i pesca. El 1930, hi havia 165 persones que vivien a Kulusuk.Hi ha una església, una escola de nova construcció pels graus 0 a 9è, una casa d'assemblees, una estació d'infermeria, una casa de serveis i botigues, un hotel i hostal per joves i un taller de pell de sella al poble. A 3 km fora de Kulusuk es troba l'aeroport internacional de Groenlàndia, l'aeroport de Kulusuk, construït el 1956 pels nord-americans com una base aèria, amb motiu de la creació del sistema d'alerta de vol (Línia DEW, on l'estació de Kulusuk era anomenada "DYE 4"). L'aeroport es troba a 40 minuts a peu del poble. El recorregut transcorre per la tundra àrtica, amb flora i papallones àrtiques. També podeu caminar directament pels turons fins a un llac de muntanya abans d'emprendre la baixada a la ciutat. |
Art | El d'adornista era aquell ofici que manufacturava i instal·lava l'ornamentació que engalanava els carrers, les places, els envelats i els casals a on tenien lloc les festes majors, els banquets, els balls i els discursos oficials. A les ciutats a vegades es dedicaren a aquest ofici els escenògrafs i enveladors, a finals del segle xix. |
Psicologia | Emily Morse (Farmington Hills, 2 de juny de 1970) és una terapeuta sexual, autora i personalitat mediàtica nord-americana. És la presentadora del podcast de llarga durada Sex with Emily i també és coneguda per la seva aparició recurrent a programes de telerealitat el 2012 a la sèrie de Bravo Miss Advised (2012). |
Estris | Un Magiclick és un encenedor d'espurna, generalment de forma allargada, que conté un dispositiu piezoelèctric gràcies al qual es genera una elevada tensió, produint un arc elèctric que encén una flama de gas. Alguns models de Magiclick incorporen una càrrega de gas butà o d'un altre tipus, que els permet produir i mantenir una flama de manera autònoma, mentre que altres es limiten a generar l'espurna per encendre, per exemple, les fogons d'una cuina. El Magiclick és un producte inventat a l'Argentina per Hugo Kogan el 1963, mentre exercia com a director del departament de disseny de l'empresa Aurora, i deu el seu nom al fet que encenia la flama amb només prémer un botó. La publicitat de l'època del seu llançament es vantava de la seva qualitat i durada prometent que ho faria per 104 anys. |
Ètica | La Declaració de Londres en relació amb les lleis de la guerra naval és un codi internacional del dret marítim, especialment pel que fa a les activitats en temps de guerra, proposat al 1909 en la Conferència Naval de Londres per les principals potències navals europees, els Estats Units d'Amèrica i el Japó, després d'una conferència multinacional que va tenir lloc el 1908 a Londres. La declaració va reiterar en gran manera la legislació existent, però va tractar amb molts punts controvertits, incloent el bloqueig, el contraban i el dret de presa, i va demostrar un major respecte amb els drets de les entitats neutrals. La declaració va ser signada per la majoria de les grans potències de l'època: Àustria-Hongria, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units. (També va ser signat pels Països Baixos i Espanya). No obstant això, cap estat mai va ratificar la declaració i en conseqüència mai va entrar en vigor.Els Estats Units van insistir que les nacions en guerra que lluitaven en la Primera Guerra Mundial s'havien de regir per aquesta declaració, mentre que els alemanys i britànics la van ignorar. |
Informàtica | El domini .edu és un domini de primer nivell genèric d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. S'utilitza únicament per amb finalitats educatives tant per a escoles com per organitzacions governamentals relacionades. |
Matemàtiques | La Càtedra Lucasiana (en anglès: Lucasian Chair of Mathematics) és una càtedra universitària de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge. El càrrec va ser fundat el 1663 per Henry Lucas, membre del parlament anglès entre 1639 i 1640, i establerta oficialment per Carles II el 1664. Lucas, al seu testament, va llegar la seva biblioteca de 4.000 volums a la Universitat, i va manar la compra de terrenys que donessin un rendiment anual de 100 lliures per a poder fundar una Càtedra. Ordenava també que el professor que ocupés aquesta càtedra havia de donar almenys una classe de matemàtiques a la setmana, i hauria d'estar disponible dues hores setmanals per resoldre els dubtes dels alumnes. El primer professor Lucasià va ser Isaac Barrow, succeït per Isaac Newton. Actualment, el càrrec és ocupat per Michael Green. L'abril de 2014, La Universitat de Cambridge ha convocat un jurat per a escollir el seu successor, que serà el dinovè Lucasian professor. |
Dret | Jesús Lalinde Abadia (Madrid, 13 d'abril de 1920 - Castelldefels (Barcelona), 28 de març de 2007) fou un historiador espanyol especialitzat en Dret medieval a la Corona d'Aragó. |
Aeronàutica | “Mayday” és un codi d'emergència utilitzat internacionalment com a veu d'auxili. S'utilitza per assenyalar una emergència que posa en perill la vida principalment pels aviadors i els mariners, però en alguns països les organitzacions locals com ara els bombers, les forces policials i les organitzacions de transport també utilitzen el terme. La convenció exigeix que la paraula es repeteixi tres vegades seguides durant la declaració inicial d'emergència ("Mayday mayday mayday") per evitar que es confongui amb alguna frase que soni similar en condicions de soroll, i per distingir una trucada de mayday real d'un missatge sobre una trucada de mayday. |
Informàtica | General-purpose computing on graphics processing units (Computació de propòsit general sobre unitats de processament gràfic. GPGPU, també conegut com a GPGP o GP²) és la tècnica de fer servir GPUs per a fer computació en aplicacions tradicionalment tractades per la CPU. L'addició de fases programables i la precisió més gran en els pipelines de renderització ha permès als desenvolupadors de software fer servir GPUs per a aplicacions no relacionades amb els gràfics. Mitjançant l'explotació de l'arquitectura molt més paral·lela de les GPUs (a l'abril de 2008: 128 nuclis en comptes dels 4 nuclis de les CPUs), expressant els problemes com a dades paral·leles, molts problemes de computació poden ser accelerats considerablement. |
Sociologia | La sociologia fenomenològica està basada en la filosofia de Husserl (1954) i en el mètode de comprensió de Max Weber. El debat general gira entorn de com es pot aconseguir el coneixement, i la seva aparició ha de sustentar-se en la comprensió de la fenomenologia com a instància d'aproximació metodològica al quotidià. Des d'un punt de vista epistemològic, la fenomenologia implica una ruptura amb les formes de pensament de la sociologia tradicional, ja que emfatitza la necessitat de comprendre, més que d'explicar, la realitat, suggerint que és en el durant, en l'aquí i en l'ara, on és possible identificar elements de significació que descriuen i construeixen el real. En aquest sentit, l'objectiu general de la fenomenologia és descriure a l'home en el món, no analitzar-lo o explicar-lo. Dit d'una altra forma la fenomenologia es pregunta per les formes i processos que constitueixen objectivament a les estructures de la realitat, com una construcció i reconstrucció permanent de la vida social. Els éssers humans són tractats com a persones, com a subjectes de consciència i no com a mers objectes de la naturalesa. L'èmfasi, per tant, no es troba ni en el sistema social ni en les relacions funcionals que es donen en la vida en societat, sinó en la interpretació dels significats del món i les accions i interaccions dels subjectes socials. Del món conegut i de les experiències intersubjectives compartides pels subjectes, s'obtenen els senyals, les indicacions per a interpretar la diversitat de símbols. Per això, es diu que el mètode fenomenològic no parteix d'una teoria fundada, sinó de l'observació i descripció del món empíric, la mateixa que li proveeix d'elements per a la seva interpretació i teorització. |
Geografia | Drăgănești-Olt (pronunciat en romanès: [drəɡəˌneʃtʲ ˈolt]) és una ciutat del comtat d'Olt, Muntènia (Romania). Es troba a la riba esquerra del riu Olt a una altitud aproximada de 100 metres. El primer document que l'esmenta és del 1526. Drăgănești-Olt es va convertir en una ciutat el 1968. La ciutat administra un poble, Comani.Segons estimació 2011 comptava amb una població de 10.894 habitants. |
Llocs ficticis | Balbec és una població imaginària que té un rol important dins l'obra A la recerca del temps perdut de Marcel Proust.És descrita com una localitat balneària situada a Normandia. Hi ha, entre altres, un hotel freqüentat per l'aristocràcia, un dic en la mar i la residència del pintor Elstir. La localitat es distingeix de l'antic poble anomenat Balbec-en-Terre o Balbec-le-Vieux, on se situa l'església de Balbec amb motius orientals i amb la llinda vorejada de myosotis que Charlus fa gravar sobre l'enquadernació d'un llibre que ofereix al Narrador. El propi Marcel Proust havia sovint sojornat a Cabourg (Calvados), sobre l'actual Côte Fleuirie, en la qual s'inspira de manera versemblant en la seva descripció de Balbec. S'hi troba justament un hotel anomenat, com al llibre, Grand-Hôtel on es pot encara veure la cambra en la qual solia sojornar. El Grand Hôtel de Cabourg conté com el de Balbec un restaurant del qual la vidriera el ret visible des del passeig que s'estén al llarg de la platja i que avui dia porta el nom de l'escriptor. Proust es va també inspirar en la localitat balneària de Beg Meil (Finistère), on havia sojornat l'any 1895. Unes descripcions inacabades d'aquesta última es troben a Jean Santeuil, i la topografia de la Recerca, fent passar el tren de Balbec per Lamballe et Vitré, inclinen a situar Balbec a Bretanya. Aquesta topografia és no obstant això voluntàriament impossible de reconstituir, i posa definitivament Balbec fora de la realitat. La toponímia té un paper important a la Recerca i l'etimologia del topònim és exposada en la novel·la pel professor Brichot: « [...] demanava a Brichot si sabia el que significava Balbec. «Balbec és probablement una corrupció de Dalbec —em va dir—.» [...] «Bé doncs —va continuar en Brichot—, bec en normand, vol dir rierol [...] És la forma normanda del germànic Bach [...] . Pel que fa a dal —va continuar en Brichot—, és una forma de Thal, vall [...]. ».» A "Noms de país: el nom", que constitueix l'última part de Pel cantó de Swann (el primer volum de la Recerca), el narrador descriu en detall els records que li desperten els noms de diferents localitats, entre les quals Balbec. La ressemblança entre Balbec i l'antiga Heliòpolis romana de Baalbek, al Líban, va més enllà de l'homofonia. És una referència antiga addicional a les utilitzades per Proust: Roma, Atenes, Cartago. La ciutat balneària de Proust és descrita pel personatge Legrandin com "antiga" i "geològica". Marie-Magdeleine Chirol posa en relleu que el Grand-Hôtel «superposal al sòl antic» és evocat en l'obra, per Proust, com a temple-palau (Temple-Palace) o palau (palace) el que reenvia als temples-palaus de la ciutat romana. |
Televisió | Ryan Patrick Murphy (Indianapolis, Indiana, 9 de novembre de 1965) és un guionista, director i productor de cinema i televisió estatunidenc, conegut per les seves sèries de televisió de FX: Nip/Tuck, la de culte Popular, i Glee. |
Informàtica | DEF CON és una convenció anual sobre seguretat informàtica i una de les més antigues sobre aquest tema. Se celebra l'última setmana de juliol o la primera d'agost als Estats Units a la ciutat de Las Vegas. S'hi presenta maquinari i programari nou, s'organitzen conferències i concursos de «hackeig esportiu»…El furoner Jeff Moss, amb altres, la va fundar el 1993, igualment com la conferència intinerant Black Hat. El nom prové de l'argot militar americà def con per a defense condition («condició de defensa»). La primera trobada es va fer a Las Vegas, el juny de 1993. La majoria dels assistents són professionals de la seguretat informàtica, advocats, pirates informàtics i furoners. Des d'una conferència de friquis va evolucionar i el 2000 ja va comptar amb la participació d'organismes governementals com l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) o l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) i companyies ben establertes com Dell i Symantec. Des de 2012, la participació d'aquestes agències va ser subjecte de polèmica quan l'afer Snowden va palesar que el govern estatunidenc feia servir programari de vigilància massiva.Altres conferències semblants són Chaos Communication Congress cada any al final de desembre. |
Mitologia | La llum de Mafasca és una llegenda d'origen canari, amb especial influència a Fuerteventura. El fenomen lumínic es repeteix en altres zones de l'arxipèlag com a Gran Canària, La Palma, Tenerife o La Gomera, on han registrat diverses manifestacions. |
Pedagogia | Thomas Hopkins Gallaudet (Filadèlfia, 10 de desembre de 1787 - Hartford, Connecticut, 10 de setembre de 1851) fou un filantrop educatiu i fundador de la primera escola americana per a persones sordes. Fill de Peter W. Gallaudet, comerciant, i de Jane Hopkins, Gallaudet es va graduar a la Universitat Yale el 1805. Va ingressar al seminari teològic d'Andover per estudiar teologia el gener de 1812 i es va graduar el 1814. Com a resultat dels problemes de salut que continuarien al llarg de la seva vida, Gallaudet va tornar a Hartford, Connecticut, on els pares s'havien mudat quan tenia tretze anys. Els seus interessos aviat es van dirigir a l'educació dels sords i va visitar Europa, estudiant a Anglaterra i França, on va aprendre el mètode de comunicació de signes de l'abbé Roch-Ambroise Sicard, cap de l'Institut reial francès per a sords. A la tornada de Gallaudet als Estats Units el 1816, ell i Laurent Clerc van establir l'asil americà per a sordmuts a Hartford (Connecticut), en suport del qual el Congrés dels Estats Units va concedir una concessió de terres. Durant més de 50 anys, aquesta escola va ser el principal centre de formació per a instructors de persones sordes. Gallaudet va proposar crear escoles especials per a la formació professional dels professors. També va escriure llibres de text per a nens sords. |
Arquitectura | L' aigua calenta solar o més correctament aigua escalfada per sistemes solars es refereix a les tècniques d'escalfament per a generar aigua calenta sanitària (ACS) utilitzant l'energia solar mitjançant diversos mètodes. |
Art | Andonis Benakis (grec: Αντώνης Μπενάκης) (Alexandria, 1873 - Atenes, 1954) va ser un col·leccionista d'art grec i el fundador del Museu Benaki d'Atenes. Son pare era el polític i magnat Emmanuel Benakis i la seua germana, l'escriptora Pinelopi Delta. Benakis va estudiar a Atenes i a Oxford, i va ser voluntari en la guerra del 1897 i en la Guerra dels Balcans del 1912-1913. Va fundar el Museu Benaki, va donar-li les seues col·leccions d'art i en va assumir el cost econòmic. Posteriorment va donar el Museu Benaki a l'Estat i, fins a la seua mort, va col·laborar a enriquir-lo i millorar-ne l'organització així com la seguretat econòmica. Va ser membre del Comitè mundial dels scouts des del 1949 fins al 1951. |
Ecologia | Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema. Es tracta de seqüències a les quals un organisme s'alimenta del precedent i és devorat pel següent, que pertany a un nivell tròfic superior que porten a l'organisme energia i matèria.En un ecosistema es poden diferenciar dues categories d'organismes en funció dels seus vincles alimentaris: Els productors ocupen la base de la piràmide ecològica i són organismes capaços de transformar la matèria inorgànica en orgànica gràcies a l'energia de la llum del sol o de reaccions d'oxidació. Són els vegetals i alguns bacteris, anomenats organismes autòtrofs. Alguns es poden trobar a la base de cadenes alimentàries totalment independents de la llum solar. Els consumidors: són els animals i n'hi ha de tres tipus: Els consumidors primaris o herbívors, que s'alimenten dels productors. Els carnívors primaris que s'alimenten dels herbívors. Els carnívors secundaris o consumidors terciaris que es nodreixen dels carnívors primaris.Es parla de nínxol ecològic quan dues espècies animals habiten el mateix medi i tenen la mateixa dieta. |
Catàstrofes | El desastre de la presa de Vajont va ser una catàstrofe esdevinguda el 9 d'octubre de 1963, quan l'esllavissament d'una muntanya va provocar una onada gegant que va destruir els pobles de la vall, entre ells Longarone, amb gairebé 2.000 morts. La presa de Vajont, situada a uns 100km al nord de Venècia a la regió de Friül-Venècia Júlia dins Itàlia, va ser construïda a partir de 1960 com una de les preses més altes del món, amb 262 metres d'altura. Durant l'emplenament del dipòsit, el 9 d'octubre de 1963 es va produir una esllavissada gegantina de 260 milions de metres cúbics de terra i roca de la muntanya Toc, que va caure sobre l'aigua a gran velocitat. L'impacte originà el desplaçament de 50 milions de metres cúbics d'aigua, que van crear una onada de 250 metres d'altura que va passar fàcilment sobre la presa, devastant els pobles de més avall. El tsunami terrestre provocà 1.917 morts oficialment i la destrucció de diversos pobles, com Longarone. La presa no va patir danys d'importància i continua dempeus, encara que mai no s'ha pensat a tornar a posar-la en servei. |
Pseudociència | Camp mòrfic i ressonància mòrfica són termes encunyats per Rupert Sheldrake en el seu llibre A New Science of Life, publicat el 1981. Sheldrake descriu el camp mòrfic com una mena de memòria en les coses que no és inherent a elles, sinó que està determinada per la repetició, i que explicaria l'evolució simultània de la mateixa funció adaptativa en poblacions biològiques no contigües. La idea darrere de la ressonància mòrfica és que la memòria és inherent a la naturalesa, de manera que quan s'ha produït una certa forma o estructura moltes vegades, és més probable que aquesta forma o estructura es repeteixi de nou. Aquest procés no es faria a través de cap interacció convencional, sinó mitjançant un procés de "causació formativa". Les afirmacions de Sheldrake sobre el camp mòrfic s'han qualificat de pseudociència. |
Història | Els Baglioni foren una família d'Úmbria que va dominar Perusa des del segle xiii fins a l'any 1540 sota el domini del Papa Pau III. |
Cronometria | Albert Billeter (Männedorf, novembre 1815 - 20è districte de París, 1894) fou un rellotger suís establert a Gràcia (Barcelona) entre 1850 i 1880 al carrer de l'Àngel n. 83 (Can Pardal), cantonada Torrent de l'Olla, on fundà la seva "Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro carriles, Fábricas y casas de campo. Relojes de vigilancia, telégrafos eléctricos y aparatos científicos", segons un anunci contemporani del seu establiment. En aquesta seu desenvoluparia la pràctica totalitat de les seves obres conegudes: dos grans rellotges astronòmics, rellotges de campanar que gaudeixen o que han gaudit en algun moment de gran prestigi per part del poble gracienc i barceloní, invents que havien de modernitzar la determinació i distribució de l'hora en la ciutat de Barcelona, i molts petits instruments i altres rellotges de menor importància, dels que en coneixem un de caixa alta, un de viatge i un cronòmetre de marina. Albert Billeter va néixer l'any 1815 a Männedorf, prop de Zuric i va morir el 1895. Als 17 anys es va iniciar en l'art de la rellotgeria. El 1841 es va casar amb Dorothea Kappeler; d'aquest matrimoni el 1846 va néixer Friedrich Arnold que seria rellotger fincat a Londres. Es diu que abans del 1850, Albert va estar establert a Itàlia d'on no tenim cap notícia de les seves activitats. Pels vols d'aquell any de 1850 va arribar a la Vila de Gràcia, aleshores municipi independent de la ciutat de Barcelona, i es va establir en el carrer de l'Àngel 83 (Can Pardal), cantonada Torrent de l'Olla, on fundaria la seva “Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro-carriles, Fábricas y casas de campo. Relojes de vigilancia, telégrafos eléctricos y aparatos científicos”, segons diu un anunci contemporani del seu establiment. En aquesta seu va construir dos grans rellotges astronòmics, rellotges de campanar que gaudeixen o que han gaudit en algun moment de gran prestigi per part del poble gracienc i barceloní, invents que havien de modernitzar la determinació i distribució de l'hora en la ciutat de Barcelona. Molts altres petits instruments i rellotges de menor importància, dels que en coneixem algun de caixa alta i de sobretaula, van sortir de les mans de Billeter i del taller que va regir a Gràcia. |
Cronometria | A continuació es presenta una cronologia de l'ornitologia (línia del temps) amb alguns dels esdeveniments més importants en aquest camp: |
Física | La superrotació atmosfèrica és l'estat en què l'atmosfera d'un planeta gira més ràpid que el mateix planeta. L'atmosfera de Venus és un exemple de superrotació extrema; l'atmosfera venusiana gira al voltant del planeta en només quatre dies terrestres, molt més ràpid que el dia sideral de Venus de 243 dies terrestres. La superrotació atmosfèrica també s'ha observat a Tità, la lluna més gran de Saturn.Es creu que la termosfera de la Terra té una petita superrotació neta superior a la velocitat de rotació de la superfície, encara que les estimacions de la mida del fenomen varien àmpliament. Alguns models suggereixen que és probable que l'escalfament global provoqui un augment de la superrotació en el futur, inclosa la possible superrotació dels vents superficials. |
Biotecnologia | La biomimètica és l'estudi de l'estructura i la funció de sistemes biològics com a models pel disseny i l'enginyeria de materials i màquines. Sovint es veu com un sinònim de biomimesi i biognosi i similar a disseny inspirat en la biologia.El terme de biomimètica deriva de les paraules gregues βίος, bios, «vida» i el sufix mimètic, "tenir una aptitud per mimetitzar-se", el segon deriva de l'adjectiu grec μιμητικός, mimetikos, «apte o hàbil per imitar, imitatiu».La biomimètica va ser encunyada per biofísic Otto Schmitt durant la dècada de 1950. Ho va fer en la seva tesi doctoral que estudiava els nervis d'un calamar tractant de desenvolupar un aparell que repliqués la propagació dels seus nervis. El terme similar, biònic va ser encunyat per Jack Steele el 1960. Vegeu també: Maderón i efecte lotus |
Arquitectura | Una bomba de calor és una màquina tèrmica que permet transferir energia en forma de calor d'un ambient a un altre, segons es requereixi. Per aconseguir aquesta acció cal una aportació de treball d'acord amb la segona llei de la termodinàmica, segons la qual la calor es dirigeix de manera espontània d'un focus calent a un altre de fred, i no a l'inrevés, fins que les seves temperatures s'igualen. Aquest fenomen de transferència d'energia calorífica es realitza -principalment-mitjançant un sistema de refrigeració per compressió de gasos refrigerants, la particularitat rau en una vàlvula inversora de cicle que forma part del sistema, la qual pot invertir el sentit del flux de refrigeració, transformant el condensador en evaporador i viceversa. |
Agricultura | Un corró o compactadora en agricultura és un arreu utilitzat per aplanar la terra després d'haver llaurat amb una arada. L'acció d'aplanar la terra permet que la llavor sembrada després de la llaurada entri en contacte amb la terra i es faci més ràpida la germinació. També té l'acció de mantenir humida la capa subsuperficial de la terra i és, per tant, un mètode per estalviar aigua. Els corrons antics eren cilindres de pedra massissa travessada per una barra de ferro. Els corrons moderns acostumen a ser metàl·lics però també n'hi ha de matèria plàstica i buits que s'omplen d'aigua en utilitzar-los i que generalment es fan servir en el manteniment de parcs i jardins. Els corrons de discs estan formats per discs independents i separats entre ells, i es caracteritzen per un pes elevat apte per aprofundir en terrenys lleugers i sorrencs. |
Física | En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic. És un funcional que pren la trajectòria, també anomenada camí o història, del sistema com a argument, i té un nombre real com a resultat. L'acció té la dimensió d'energia × temps, i doncs la seva unitat és el joule·segon en el Sistema Internacional d'Unitats (SI). Generalment, l'acció pren valors diferents per camins diferents. La mecànica clàssica postula que el camí real seguit per un sistema físic és aquell en què l'acció pren un valor mínim, o, més estrictament, un valor estacionari. Les equacions del moviment clàssiques d'un sistema es poden obtenir d'aquest principi de la mínima acció. La formulació de la mecànica clàssica amb aquest principi s'estén a la mecànica quàntica en la formulació del path integral o integral de camins de Feynman, on un sistema físic segueix simultàniament tots els camins possibles amb amplituds de probabilitat determinades per l'acció clàssica. De fet, un dels postulats bàsics de la mecànica quàntica és l'existència d'una unitat natural d'acció, la constant de Planck ℏ, amb un valor petitíssim d'uns 10−34 J·s. La mateixa idea de la integral de camins permet formular les teories dels camps quàntics i per tant el model estàndard de la física de partícules. Sovint l'acció es pot representar com una integral presa al llarg del camí del sistema entre el temps inicial i el temps final: S = ∫ L d t . {\displaystyle {\mathcal {S}}=\int L\,\mathrm {d} t\,.} L'integrand, L, s'anomena lagrangiana del sistema, i depèn en cada instant de l'estat físic del sistema. |
Ciències ambientals | Before the Flood és una pel·lícula documental de 2016 sobre l'escalfament global i dirigida per Fisher Stevens. Va ser produïda en col·laboració entre Stevens, Leonardo DiCaprio, James Packer, Brett Ratner, Trevor Davidoski i Jennifer Davisson Killoran. Martin Scorsese és el productor executiu.La pel·lícula fou premiada al Toronto Festival de cinema Internacional el setembre de 2016, i va ser llançat als cinemes el 21 d'octubre, abans de sortir en el Canal Geogràfic Nacional el 30 d'octubre de 2016. Com a part del compromís del Nacional Geogràfic en donar cobertura al canvi climàtic, el documental està disponible i gratuït en diverses plataformes. |
Física | La Densitat Espectral (Spectral Density), a matemàtiques i a física, d'un senyal és una funció matemàtica que ens informa de com està distribuïda la potència o l'energia (segons el cas) d'aquest senyal sobre les diferents freqüències de les que està formada, és a dir, el seu espectre.La definició matemàtica de la densitat espectral (DE) és diferent depenent de si es tracta de senyals definits en energia (en aquest cas es parla de densitat espectral d'energia (DEE)), o de senyals definits en potència (en aquest cas parlem de densitat espectral de potència (DEP)).Encara que la densitat espectral no és exactament el mateix que l'espectre d'un senyal, de vegades tots dos termes s'usen indistintament, la qual cosa, en rigor, és incorrecte. |
Jocs | Lost Cities ('Ciutats Perdudes') és un joc de cartes per a dos jugadors, creat per Reiner Knizia, amb una mecànica de joc i un sistema de puntuació originals. L'objectiu del joc és organitzar i realitzar el màxim nombre possible d'expedicions a diferents llocs del món; a més és possible contractar inversors que multiplicaran el valor de cada expedició. Al final del joc el guanyador és el jugador amb més punts. Al seu torn cada jugador ha de col·locar una carta en una de les rutes, seguint l'ordre correlatiu dels nombres de cada color, o bé descartar una carta al centre del tauler i després robar una carta, sigui de la pila de cartes noves o les cartes superiors del centre del tauler. Posteriorment passa el torn a l'altre jugador que repeteix la mecànica fins que no queden cartes per robar a la pila de cartes noves. Aleshores es compten els punts aconseguits per cada ruta. |
Astronàutica | El motor Vulcain és un motor de coet criogènic de cicle de gasogen que propulsa el tram principal criotècnic (EPC) del llançador Ariane 5. Tot i que se l'encén a terra per motius tècnics, només proporciona un 10% de l'impuls al moment de l'enlairament, i serveix principalment durant la segona fase del vol, després de la separació dels dos acceleradors laterals o trams d'acceleració de pólvora (EAP o P230), que proporcionen un 90% de l'empenyiment a l'enlairament. |
Informàtica | El Dia Internacional de la Contrasenya és commemora el primer dijous de maig com una mesura encaminada a reforçar l'ús de contrasenyes segures en l'àmbit tecnològic. |
Arqueologia | El període de la ceràmica Mumun (en coreà: 한국의 청동기 시대 (hangul); 無文土器時代 (hanja); Mumun togi sidae (romanitzat)) és un període arqueològic en el context de la prehistòria a la Península de Corea que data aproximadament entre el 1500 i el 300 aC. El període s'anomena així pel nom coreà que se li dona a les vaixelles sense decoració utilitzades per cuinar, que conformen una gran part de la ceràmica realitzada al llarg del període, però sobretot entre el 850 i el 550 aC. El període Mumun és conegut pels orígens de l'agricultura intensiva i les societats complexes a la Península de Corea i l'arxipèlag Japonès. Aquest període o les seves parts de vegades han estat classificats com a Edat del Bronze Coreana; tot i aquest nom, la producció de bronze a Corea no va començar fins a finals del segle viii aC com a molt d'hora. El gran augment de les excavacions arqueològiques del període Mumun des de la dècada de 1990 ha augmentat considerablement el coneixement d'aquest important període de la prehistòria de l'est d'Àsia. El període Mumun és precedit pel període de la ceràmica Jeulmun (8000-1500 aC). Els orígens del període de la ceràmica Mumun no són encara ben coneguts, tot i que els enterraments megalítics, la ceràmica i el gran nombre d'assentaments trobats a la conca del riu Liao i a l'actual Corea del Nord, fan pensar en un origen al sud de la península. |
Llengües | El guanxe canari o la llengua guanxe (potser de l'amazic u acex (fill jove), o bé del mateix guanxe wa-n-shen(she), home d'Ashenshe, nom donat pels nadius a l'illa de Tenerife), era la llengua parlada pels guanxes, els habitants originals de les Illes Canàries. Actualment està extinta des del segle xviii, si bé pot ser que petites comunitats el continuïn emprant fins al segle xix. La denominació guanxe per a referir-se a aquesta llengua no seria del tot correcta, car aquest terme faria referència tan sols a l'illa de Tenerife en l'època en què es parlava, encara que en l'actualitat s'entengui per aquest terme el conjunt dels antics habitants de Canàries abans de la cristianització i l'occidentalització. Altres denominacions possibles són llengua prehispànica canària, parla dels antics canaris o amazic insular, terme aquest últim usat pel filòleg i historiador Ignacio Reyes García. El coneixement d'aquesta llengua és escàs, bàsicament unes quantes frases i paraules anotades pels primers exploradors espanyols, a més d'una àmplia toponímia (Tacoronte, Telde, Teguise). Per les restes lingüístiques que va poder trobar el lingüista canari Francisco Navarro Artiles en el llenguatge dels pastors de cabres de Lanzarote i Fuerteventura s'ha determinat que es tractava d'una llengua amaziga. Aquest lingüista va redactar un diccionari anomenat Teberite, amb 12.000 paraules d'origen guanxe. El sistema de numeració mostra un clar parentiu amb les llengües amazigues i les diverses variants de guanxe. Per exemple, la llista següent reprodueix els numerals registrats a Gran Canària amb la seva correspondència fonètica original (indicat per * -), així com la seva comparació en l'arrel protoberber. Cal notar que els nombres tenen gènere (m. i f.), i es forma el femení amb la fórmula final -yat/-at: |
Catàstrofes | Durant la tarda del 25 d'abril del 2015 un terratrèmol de magnitud 7,8 va sacsejar el Nepal i els països veïns. La sacsejada va desencadenar una allau des del Pumori cap al Camp Base de l'Everest. Almenys vint-i-dues persones van perdre la vida, superant les víctimes d'una allau ocorreguda l'any anterior, considerada fins llavors com el desastre més mortífer a muntanya. |
Arquitectura | El lòbul en arquitectura és un element decoratiu format per un segment de cercle que es multiplica formant un conjunt ornamental. Aquests conjunts poden ser de 3 arcs (Trilòbul), 4 arcs (Quadrilòbul o Quadrifòli), o poden ser fins i tot, polilòbats (o polilobulats) quan presenten més de 4 arcs de cercle. L'aplicació d'aquest element en forma de trèvol és variada podent aparèixer inscrit o dins una circumferència als òculs (finestres rodones) del romànic, en rectangles o d'altres formes poligonals. En l'estil gòtic assistim a una profusió de lòbuls en decoracions en traceria per a revestir catedrals, aplicats a gablets, intradós d'arcs, vitralls, etc. |
Humor | El Premi Internacional d'Humor Gat Perich és un guardó que s'atorga en memòria de Jaume Perich des de 1996 per reconèixer la important tasca social dels professionals de l'humor. Creat un any després de la mort del Perich per iniciativa del dibuixant Fer i la família de Jaume Perich, especialment la seva vídua Anna i la seva filla Raquel, el premi fou organitzat originalment a la localitat de Llançà, amb la col·laboració de la Cofradía Barroca Sant Honorat i la revista El Jueves. Actualment l'organització del premi és gestionada per l'Associació Perich Sense Concessions. El premi consisteix en una figura (d'un quilo i mig de pes) que reprodueix un dels famosos gats dibuixats per Perich, sostenint un llapis. Un jurat formant per un representant de cadascun dels principlas diaris editats a Catalunya es reuneix cada any i decideix quina és l'humorista que mereix el guardó. Originalment, els guardonat i els convidats es convocaven a l'Estació de França de Barcelona i viatjaven fins a Llançà en un tren especial, anomenat Tren Perich. Més endavant el premi va canviar de localització i va passar a fer-se a Premià de Dalt, localitat on residia el Perich. Des d'aleshores els convidats viatjaven en una Golondrina des del port de Barcelona al port del Masnou. Actualment es manté el viatge en Golondrina, però s'acaba al port del Fòrum, i l'entrega del premi es fa a Barcelona. L'any 2015, que es premià un membre de la redacció de Charlie Hebdo, entre grans mesures de seguretat.També s'han concedit, de forma extraordinària un seguit de Premis Gat Perich d'Honor que recompensen la trajectòria i l'obra de veterans humoristes gràfics que han exercit el seu mestratge en la professió i s'han convertit en un referent per a les noves generacions. En alguns casos s'han concedit a títol pòstum, com a Gin o a Krahn. Des de l'any 2006, en què es premià a Pepe Rubianes, començà a atorgar-se a professionals de l'humor d'altres disciplines que no fos l'humor gràfic. A partir de l'any 2009, es van començar a donar dos premis en cada edició, un a dibuixants d'humor, mantenint la tradició amb la que va néixer el premi –aquell any fou concedit al dibuixant Kap– i un altre a humoristes d'altres àmbits –en aquella ocasió, a Andreu Buenafuente, al que han seguit El Tricicle, el Gran Wyoming o l'equip del programa de televisió Polònia. En l'actualitat és el guardó de més prestigi que un humorista pot rebre a Catalunya en aquesta disciplina específica. |
Heràldica | L'escut de l'estat independent de Croàcia fou el tradicional escut croat, format per quadres blancs i vermells. L'escut de tipus suís es componia de cinc línies de quadres, a la primera, començant per blanc, tres de blancs i dos de vermells; a la segona tres de vermells i dos de blancs; a la tercera tres de blancs i dos de vermells; a la quarta tres de vermells i dos de blancs; i a la cinquena tres de blancs i dos de vermells. Juntament amb aquest escut fou omnipresent l'emblema del moviment dirigent del país, Ústaixa. |
Objectes astronòmics | 37 de Capricorn (37 Capricorni) és un estel en la constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +5,69. S'hi troba a 88 anys llum de distància del Sistema Solar. 37 de Capricorn és un estel de la seqüència principal catalogat com de tipus espectral F5V o F1V que, igual que el nostre Sol, obté la seva energia a partir de la fusió nuclear de l'hidrogen. La seva superfície té una temperatura aproximada de 6550 K i llueix amb una lluminositat 3 vegades major que la del Sol. Té un radi un 38% més gran que el radi solar i gira amb una velocitat de rotació igual o superior a 57,5 km/s. Les nanes grogues anàlogues al Sol roten lentament —el Sol té una velocitat de rotació equatorial de 2 km/s— mentre que els estels més massius roten molt més de pressa. La divisió entre aquests dos grups és bastant abrupta i cau aproximadament enmig del tipus espectral F, situant-se 37 Capricorni per sobre d'aquest límit. 37 de Capricorn té una metal·licitat inferior a la solar, aproximadament 2/3 parts de la mateixa. La seva massa és un 24% major que la massa solar, estimant-se la seva edat en 1400 milions d'anys. |
Astronomia | En astronomia, drenatge fa referència a un període de l'evolució d'un estel on una zona de convecció de la superfície s'estén cap avall a les capes on el material ha començat fusió nuclear. De resultes, els productes de fusió es barregen en les capes externes de l'atmosfera estel·lar i aquests núclids poden aparèixer en l'espectre de l'estel. El primer drenatge es produeix quan un estel de seqüència principal entre en la branca gegant de les vermelles. Com a conseqüència de la barreja convectiva, l'atmosfera exterior mostrarà una signatura espectral de fusió d'hidrogen : les ràtios 12C/13C i iC/N es rebaixen, i les abundàncies superficials de liti i beril·li es poden reduir. El segon drenatge succeeix en estels de 4 – 8 masses solars. Quan la fusió de l'heli acaba al nucli, la convecció barreja els productes del cicle CNO. Aquest segon drenatge produeix un increment de l'abundància superficial de 4He i 14N, mentre la quantitat de 12C i ¹⁶O decreix.El tercer drenatge es produeix després que un estel massiu entre en la branca asimptòtica de les gegants i ocorre un flaix al llarg de la capa on es produeix la combustió de l'heli. Aquest drenatge fa que productes d'heli, carboni i de procés-S pugin a la superfície. El resultat és un increment de l'abundància de carboni en relació a l'oxigen, el qual pot crear un estel de carboni.Els nombres dels drenatges venen determinats per l'estat estructural i d'evolució de l'estel, i no per la seqüència de drenatge de l'estel. Com a conseqüència, els estels de baixa massa experimenten el primer i tercer drenatge en la seva evolució però no pas el segon. |
Telecomunicacions | Betamax és un format de vídeo analògic (avui en dia, descatalogat) creat per Sony al començament del 1976, amb el propòsit de ser l'alternativa en vídeo de la clàssica casset compacta d'àudio de Philips. Després d'una dècada d'anuncis, finalment Sony va presentar al mercat el seu sistema de cintes de vídeo en color Betamax. Permetia gravar programes de televisió mentre es veia un altre canal, o veure'l posteriorment. De mida més petita que la seva competència VHS, tenia més línies de definició (millor qualitat d'imatge). Però el VHS tenia una hora més de durada. Encara que el Betamax tenia millor qualitat d'àudio i vídeo, només es podia aprofitar amb altaveus i televisors de gamma alta, que eren un equip molt escàs a les cases de l'època. El Beta va tenir el mercat del vídeo només per a ell durant gairebé un any, fins que es va llançar el format VHS, creat per JVC, i Matsushita (Panasonic). Llavors va començar una guerra de formats. L'inconvenient del Betamax era que gravava 1 hora i 30 minuts, però una pel·lícula durava 2 hores. Més endavant va haver-hi una guerra de preus. Però el fet que va inclinar la balança va ser l'avidesa de Sony per treure rendiment del seu invent. El sistema Betamax heretava els detalls de disseny de dos formats anteriors, la vídeogravadora de Sony (Videorecorder) i el format de vídeo professional U-Matic, amb el qual tindria una mecànica professional més cuidada amb una vocació de vídeo aficionat, oferint una millor qualitat d'àudio i un vídeo amb més resolució. Mentre que JVC va preferir sacrificar aquests guanys i escampar el seu format, les restriccions del Betamax van fer que el 1984 només dotze companyies li donessin suport, contra els quaranta fabricants del VHS. El 1984, Sony va vendre 2.300.000 unitats de Betamax. El seu competidor va vendre'n tres vegades més. La cursa estava perduda. El 1988 Sony va admetre la seva derrota i va anunciar que adoptava el VHS. El VHS tenia el 95% del mercat. El resultat, VHS es convertiria en l'estàndard durant els següents 20 anys. |
Ecologia | La taiga escandinava i russa és una ecoregió terrestre definida pel fons mundial per la naturalesa (WWF). La seva localització va del bioma taigà fins a l'ecozona paleàrtica. Ocupa al voltant de 2.156.900 km², que la converteixen l'ecoregió més vasta d'Europa. Aquesta superfície està repartida entra Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia. Està vorejada per la tundra al nord i els boscos mixtos sarmàtics al sud. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions el terme demodulació engloba el conjunt de tècniques utilitzades per recuperar la informació transportada per una ona portadora, que en l'extrem transmissor havia estat modulada amb aquesta informació. Aquest terme és l'oposat a modulació. Així en qualsevol telecomunicació normalment hi haurà almenys una parella modulador-desmodulador. El disseny del desmodulador dependrà del tipus de modulació emprat en l'extrem transmissor. Viccionari |
Estris | Una bacina, és una safata o bol de metall o altres materials. Segons el tipus de bacina el recipient serveix per a demanar almoina o també per a contenir líquids o altres substàncies. Sovint les bacines tenien usos religiosos o rituals. Les bacines utilitzades a l'església catòlica són generalment de llautó o d'aram i sovint porten decoracions. A l'Antic Testament una bacina es feia servir per recollir la sang dels animals sacrificats. Les bacines anomenades Kapala de certs rituals tàntrics de l'hinduisme i del budisme Vajrayana estan fetes amb un crani humà. Viccionari |
Epidèmies | L'epidèmia de Groningen (també anomenada febre intermitent) que va esclatar el 1826 va ser una epidèmia de malària que va matar a 2.844 persones, gairebé el 10% de la població de la ciutat de Groningen. Al febrer de 1825, els dics es van trencar en diversos llocs provocant inundacions generalitzades a la regió. Els prejudicis que aquest fet provocà a les plantes i el bestiar de les muntanyes, així com la inundació de la ciutat de Groningen el 1826 i la calor posterior de l'estiu de 1826 van provocar l'epidèmia. L'epidèmia també va afectar Friesland i la regió del mar de Wadden alemany. La ciutat frisona de Snits va registrar el triple de morts el 1826 que els anys precedents. |
Antropologia | Maithuna (devanagari: मैथुन) és un terme sànscrit usat en el Tantra més sovint traduït com «la unió sexual» en un context ritual. El budisme tibetà té un símil anomenat Yab-Yum, que pot tenir per una banda una connotació sexual, i també la unió de la prajñā (saviesa) de la Śūnyatā (vacuïtat) i els upaya (mitjans hàbils) de la compassió, femení i masculí respectivament. |
Agricultura | Chrysoperla carnea és una espècie de neuròpter de la família dels crisòpids que s'alimenta d'altres insectes que poden arribar a ser perjudicials. Es distribueix a moltes parts d'Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Els adults s'alimenten de substàncies dolces però les larves són depredadors actius d'àfids i altres insectes molls. Es fan servir en el control biològic de plagues agrícoles. |
Periodisme | 1 Dia 1 Foto és un projecte de fotografia documental realitzat durant l’any 2014 i exposat el 2015. 31 fotoperiodistes van realitzar una fotografia mensualment per aconseguir un arxiu de 365 imatges (una de cada dia de l’any) amb l’objectiu d’enregistrar un any important per a la història de Catalunya. Els professionals treballen a diferents mitjans de comunicació: l’Ara, l’Abc, El Mundo Siglo XXI, El Mundo Deportivo, El País, El Periódico de Catalunya, El Punt-Avui, La Vanguardia, l’Sport, Agència Efe i France-Presse (AFP) o com a freelance. |
Art | La forma en l'art és la manera o conjunt d'elements formals en la que s'expressa un contingut, des del tipus d'art (art audiovisual, art escènica, literatura, etc.) que s'empra en la producció d'una obra d'art fins a la manera en què aquesta s'utilitza, més enllà del to i de l'estil. La forma fa referència a la formalització d'un contingut, o fons, i d'un significat precís. En les arts plàstiques pot fer referència a la forma geomètrica, que junt amb el color n'és un dels conceptes fonamentals. |
Agricultura | Els calcidoïdeus (Chalcidoidea) són una gran superfamília d'himenòpters apòcrits que té 22.000 espècies conegudes i s'estima que en total n'hi ha de 60.000 a 500.000, cosa que significa que la majoria encara s'han de descobrir i de descriure. Inclouen el més petit dels insectes coneguts,Dicopomorpha echmepterygis. Els calcídids són vespetes de color fosc, sovint metàl·lic blau o verd amb el cos complexament esculpit. La majoria de les espècies són parasitoides d'altres insectes, atacant-los en l'estadi d'ou o de larva. Els seus hostes es troben com a mínim dins 12 ordres d'insectes diferents, incloent Lepidoptera, Diptera, Coleoptera, Hemiptera i altres Hymenoptera, com també dos ordres d'Arachnida, i fins i tot una família de nematodes. Unes poques espècies són fitòfagues. Com a grup, els Chalcidoidea són beneficiosos pels humans per al control de plagues agrícoles i moltes espècies s'han importat per a fer aquest control biològic. |
Informàtica | Linguee és un servei web que proporciona un diccionari bilingüe en línia. Els idiomes que ofereix Linguee inclouen espanyol, anglès, francès, alemany i portuguès. A diferència d'altres serveis semblants, Linguee incorpora un cercador que dona accés a una gran quantitat de textos traduïts, bilingües, que provenen de la xarxa. Com a ajuda de la traducció, Linguee no funciona com un traductor automàtic, sinó que és més similar a una memòria de traducció. |
Ciència militar | Johannes Erwin Eugen Rommel (15 de novembre de 1891 - 14 d'octubre de 1944) va ser un general alemany i una icona de propaganda durant la Segona Guerra Mundial. Conegut popularment com la Guineu del Desert, va servir com a mariscal de camp a la Wehrmacht (forces armades) de l'Alemanya nazi, a més de servir al Reichswehr de la República de Weimar i a l'exèrcit de l'Alemanya Imperial. Rommel va ser un oficial molt condecorat a la Primera Guerra Mundial, arribant a rebre la Pour le Mérite per les seves accions al front italià. El 1937, va publicar el seu llibre clàssic sobre tàctiques militars, La infanteria ataca, basant-se en les seves experiències en aquella guerra. A la Segona Guerra Mundial, va comandar la 7a Divisió Panzer durant la invasió de França de 1940. El seu lideratge de les forces alemanyes i italianes a la campanya del nord d'Àfrica va establir la seva reputació com un dels comandants de tancs més hàbils de la guerra, i li va valer el sobrenom der Wüstenfuchs, "la guineu del desert". Entre els seus adversaris britànics tenia una reputació de cavalleria, i la seva frase "guerra sense odi" s'ha utilitzat de manera acrítica per descriure la campanya nord-africana. Des d'aleshores, diversos historiadors han rebutjat la frase com a mite i han descobert nombrosos exemples de crims de guerra i abusos contra soldats enemics i poblacions natives a Àfrica durant el conflicte. Altres historiadors assenyalen que no hi ha cap evidència clara que Rommel estigués implicat o que tingués coneixement d'aquests crims, i alguns assenyalen que la guerra al desert, tal com la van lluitar Rommel i els seus oponents, encara es va acostar a una lluita neta com no hi va haver a la Segona Guerra Mundial. Més tard va comandar les forces alemanyes que s'oposaven als aliats en la invasió de Normandia el juny de 1944. Amb els nazis guanyant el poder a Alemanya, Rommel va anar acceptant el nou règim, i els historiadors van donar diferents relats sobre el període concret i les seves motivacions. Va ser partidari d'Adolf Hitler, almenys fins a prop del final de la guerra, si no necessàriament simpatitzant amb el partit i les forces paramilitars associades a aquest. El 1944, Rommel va ser implicat en el complot del 20 de juliol per assassinar Hitler. A causa de l'estatus de Rommel com a heroi nacional, Hitler desitjava eliminar-lo en silenci en lloc d'executar-lo immediatament, com molts altres conspiradors. A Rommel se li va donar l'opció de suïcidar-se, a canvi d'assegurances que la seva reputació romandria intacta i que la seva família no seria perseguida després de la seva mort, o davant d'un judici que resultarà en la seva desgràcia i execució; va triar el primer i es va suïcidar amb una pastilla de cianur. Rommel va rebre un funeral d'estat, i es va anunciar que havia sucumbit a les seves ferides per l'ametrallament del seu cotxe de personal a Normandia. Rommel s'ha convertit en una figura més important tant en la propaganda aliada com en la nazi, i en la cultura popular de postguerra, amb nombrosos autors que el consideren un comandant apolític, brillant i una víctima de l'Alemanya nazi, encara que aquesta valoració és impugnada per altres autors com El mite de Rommel. La reputació de Rommel per dur a terme una guerra neta es va utilitzar en interès del rearmament d'Alemanya Occidental i la reconciliació entre els antics enemics: el Regne Unit i els Estats Units d'una banda i la nova República Federal d'Alemanya de l'altra. Diversos dels antics subordinats de Rommel, sobretot el seu cap d'estat major Hans Speidel, va jugar un paper clau en el rearmament alemany i la integració a l'OTAN a l'època de la postguerra. La base militar més gran de l'exèrcit alemany, la caserna del mariscal de camp Rommel, Augustdorf, rep el seu nom en el seu honor. L'alcalde de Stuttgart, Manfred Rommel, era el seu fill. |
Psicologia | L'acrofòbia (del grec ἄκρος “alt, elevat” i φόβος “por”) a la por irracional i irreprimible a les altures. Igual que unes altres fòbies, l'acrofòbia genera forts nivells d'ansietat en els individus que la presenten, el que indueix una conducta d'evitació de la situació temuda. En aquest cas, les situacions amb una altura notable, com treure el cap per una balconada, trobar-se a la vora d'un precipici o estar en un mirador elevat, són típiques d'aquest tipus de fòbia. El tractament més comú per a aquesta, i en general, per a totes les fòbies, és una teràpia d'"habituació", en la qual el terapeuta ensenya al pacient a utilitzar tècniques de relaxació per a enfrontar les situacions estressants, i ho sotmet gradualment a les situacions on la fòbia es presenta, perquè la por vaja disminuint. |
Psicologia | La psicologia positiva és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat així com de les fortaleses i virtuts humanes.Tradicionalment la psicologia i la psiquiatria científiques s'han posat molta cura a estudiar els aspectes negatius i patològics de l'ésser humà i cercat vies per curar la malaltia, deixant de banda les forces positives com per exemple, la creativitat, la intel·ligència emocional, l'humor, la saviesa, la felicitat, la resiliència, etc. L'impuls definitiu per a la creació de la psicologia positiva va ser donat pel Martin Seligman, catedràtic de la Universitat de Pennsilvània i antic director de l'Associació Americana de Psicologia. A la fi dels anys 1990 Seligman va destacar la necessitat d'investigar els aspectes saludables de l'ésser humà i va proposar la creació de la psicologia positiva com camp d'estudi de la psicologia, i va comptar per a això amb investigadors de renom com Mihály Csíkszentmihályi (qui va ser director del departament de psicologia de la Universitat de Chicago). L'objectiu és el coneixement científic de les condicions i factors que fan que una persona creix i queda mentalment sana, com a prevenció de la malaltia mental. Es comença a estudiar les condicions psicològiques i socials que fan que una persona esdevé més fort. Les primeres veus d'un canvi de paradigma ja daten dels anys 50 del segle xx.Es poden trobar antecedents de la psicologia positiva en filòsofs com Aristòtil, que va dedicar part dels seus escrits a la εὐδαιμονία (eudaimonia, terme grec habitualment traduït com felicitat), però també en psicòlegs com Abraham Maslow o Carl Rogers, pertanyents al corrent anomenat psicologia humanista. La psicologia positiva es diferencia dels seus antecedents històrics i filosòfics en adherir al mètode científic. Així, les troballes obtingudes així com les aplicacions han de validar-se científicament. |
Sociologia | Miquel Parets (Barcelona, 1610 - Barcelona, estiu del 1661) fou un menestral assaonador barceloní del segle xvii, conegut sobretot per la monumental obra de la seva crònica personal De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria, que han arribat fins avui dia i que ha servit a nombrosos historiadors per aprofundir en el coneixement històric de la quotidianitat, la política i la mentalitat de la Catalunya urbana de l'edat moderna entre el 1626 i el 1660, i especialment de la Guerra dels Segadors. |
Art | L'educació artística és un mètode d’ensenyament que es basa en certs camps de l'art, com ara l'educació visual i plàstica, l'educació musical o l'educació expressiva del cos (dansa o teatre, arts circenses, òpera...). Els professionals solen destacar en una de les activitats mencionades anteriorment. Igual que en altres camps professionals, en l'educació artística cal una actualització constant, recerca de capacitacions i formació en noves manifestacions artístiques i pedagògiques amb la finalitat d’aconseguir dotar l'estudiant d'un ampli domini de les disciplines.Els xiquets, joves i adults poden aprendre tant en col·legis, instituts i universitats com en els museus, centres culturals, ocupacionals, de recreació, agències de servei social, al carrer i fins i tot a les presons, tot rebent aquest tipus d’educació de manera formal o informal. Es pot distingir una educació artística per a la formació de professionals d'una altra per als que no ho volen ser.L'educació artística desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments; potencia habilitats i destreses i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments, emocions i actituds que permeten la formació integral del nen. Dintre del camp de l’art existeixen diverses branques professionals que ajuden a enriquir els continguts que es poden ensenyar, com ara: història de l’art, filosofia de l’art, teoria de l’art, disseny, crítica de l’art, i les anomenades arts contemporànies (art comunitari, art relacional, videoart, còmics, bio-art, ...), és a dir, representacions artístiques que generalment no són incloses en les belles arts o en les arts convencionals. Aquestes i d'altres especialitats eixamplen el repertori de les manifestacions artístiques i, si s’inclouen les TICs, aquestes poden oferir propostes didàctiques més afins a la població. |
Antropologia | Una cabila (de l'àrab قبيلة, qabīla, ‘tribu’, ‘llinatge’, ‘nissaga’, plural قبائل, qabāʾil) és una agrupació d'un nombre important de gent, els membres de la qual es consideren sorgits d'un ancestre comú. |
Telecomunicacions | El vector de moviment indica la magnitud i direcció del moviment que es produeix entre la imatge actual i la informació rebuda. |
Objectes astronòmics | Kapteyn b és un exoplaneta descobert el 2014 per l'equip HARPS de l'Observatori de la Silla (Xile) i confirmat posteriorment per altres observatoris al voltant del món. Situat a 12,8 anys llum, és l'exoplaneta més proper al sistema solar amb possibilitats d'albergar vida després de Tau Ceti e. |
Art | La basílica de Sainte-Thérèse (Santa Teresa) està situada a Lisieux, França. Va ser construïda el 1929 i consagrada el 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més visitat de França (després de Lorda). |
Biblioteconomia | BIBSYS és un proveïdor de sistemes bibliotecaris i d'informació per a totes les biblioteques universitàries i universitaris noruegues, la Biblioteca Nacional de Noruega i una sèrie de biblioteques i institucions de recerca. BIBSYS es va organitzar formalment com una unitat de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU), que es troba a Trondheim, Noruega. El consell d'administració és nomenat pel Ministeri Noruec d'Educació i Investigació. |
Televisió | Jacob "Jake" Sisko és un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Cirroc Lofton que està a l'estació espacial Espai Profund 9. Nascut el 2355 en Nova Orleans, Jake és el fill de Benjamin Sisko |
Matemàtiques | Theodore John Kaczynski [kaˈtʂɨɲskʲi] (Chicago, 22 de maig de 1942) també conegut amb l'àlies d'Unabomber, és un matemàtic nord-americà i crític de la societat que va portar a terme una campanya d'atacs utilitzant bombes per denunciar la societat moderna capitalista, la tecnologia i la industrialització. |
Arquitectura | El moviment urbanístic de les ciutats jardí és un model de panificació urbanística basat en nuclis urbans amb franges enjardinades i de mida moderada. Aquests es connecten entre ells pers diversos mitjans de comunicació separats per terrenys agrícoles i forestals. Aquest model pretenia aconseguir alhora els beneficis dels entorns rurals i urbà, sense els perjudicis de cadascun. |
Humor | Un YouTube Poop (YTP) és un tipus de video mashup creat mitjançant l'edició de fonts de mitjans preexistents amb finalitats humorístics, profans, confusos, o dramàtics. |
Astronomia | Scantia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 31.72 ° de latitud nord i 67.02 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 18.61 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012 fa referència a Scantia, verge vestal romana. |
Ciències de la salut | Els antinutrients són compostos químics naturals o sintètics que interfereixen amb l'absorció dels nutrients. Els estudis de la nutrició se centren també en els antinutrients que es troben en aliments i begudes. Un exemple comú d'antinutrient és l'àcid fític, que forma complexos insolubles amb calci, zinc, ferro i coure. Les proteïnes també poden ser antinutrients, com les inhibidores de la tripsina i la lectina que es troben a les llavors de les lleguminoses. Aquests inhibidors d'enzims interfereixen en la digestió. També són antinutrients els flavonoides, que són un grup de compostos polifenòlics que inclouen els tanins. Aquests composts quelaten metalls com el ferro i el zinc i en redueixen l'absorció, però també poden inhibir enzims digestius i també precipitar proteïnes. Tanmateix els polifenols com els tanins tenen propietats contra el càncer i per això begudes com el te verd que en contenen grans quantitats poden ser bons per la salut malgrat les seves propietats antinutritives.Els antinutrients es troben en algun nivell en gairebé tots els aliments per raons variades. Tanmateix en el cultius moderns els seus nivells estan reduïts segurament pel procés de domesticació. Tanmateix la reducció moderna de la varietat d'aliments, especialment en cereals, fa que preocupin els efectes dels antinutrients en la salut humana. Actualment existeix la possibilitat d'eliminar per enginyeria genètica els antinutrients de les plantes, però com que els antinutrients també tenen efectes beneficiosos potencials (càncer, malalties cardíaques, o diabetis), la modificació genètica no faria els aliments més saludables.Hi ha molts mètodes tradicionals de preparació dels aliments que redueixen el contingut d'antinutrients (fermentar, cuinar, maltejar) per exemple redueixen l'àcid fític, polifenols, i àcid oxàlic. Aquest sistemes eran molt usats en societats amb gran consum de cereals i llavors de lleguminoses. Un exemple important és la fermentació de la tapioca per fer-ne farina que reduiex alhora les toxines i els antinutrients del tubercle. |
Biotecnologia | La transformació maligna és el procés mitjançant el qual les cèl·lules adquireixen les propietats del càncer. Això pot ocórrer com a procés primari en teixits normals o, secundàriament, com a degeneració maligna d'un tumor benigne existent prèviament. |
Astronomia | Astrònom Reial d'Escòcia va ser el títol del director del Real Observatori d'Edimburg, però des del 1995 ha estat simplement un títol honorari. No s'ha de confondre amb l'Astrònom Real o Astrònom Reial d'Irlanda. Llista completa dels astrònoms Reial d'Escòcia: Henderson Thomas | | 1834 - 1844 Professor Charles Piazzi Smyth, 1846 - 1888 Ralph Copeland, 1889 - 1905 Frank Watson Dyson, 1905 - 1910 Ralph Allen Sampson, 1910 - 1937 Professor William Herbert llardons Michael, 1938 - 1955 Professor Hermann Alexander Brück, 1957 - 1975 Professor Vicente Cartledge vermelloses, 1975 - 1980 Professor Malcolm Sim Longer, 1980 - 1990 Vacant, 1991 - 1995 Professor John Campbell Brown, 1995 -- |
Enginyeria | L'abzug és una massa fosa, de consistència pastosa, que sobreneda en la superfície del bany de plom en fusió al principi de la copelació, precedint la formació dels Abstrich en la refinació dels ploms argentífers. El primer abzug és una escòria composta quasi sempre d'arsènic, antimoni, zinc i altres impureses barrejades amb òxid de plom, que es va llevant, fins que sobrenada en la superfície del plom fos en una capa de litargiri pur, que és el segon abzug. |
Jocs | Joc de taula és un terme general que s'usa per a referir-se a diversos tipus de jocs que se solen jugar al voltant d'una taula, com ara jocs de cartes, jocs de tauler, jocs de saló, jocs de guerra, dòmino i d'altres jocs que es juguen normalment damunt una taula o d'una altra superfície plana i on hi intervenen sovint l'estratègia i l'atzar.En català sovint hi ha confusió entre els conceptes joc de taula i joc de tauler, amb molta gent que restringeix el significat del primer al segon. El terme s'utilitza per a distingir aquests tipus de jocs de, entre altres, els esports i els videojocs, els quals avui dia gaudeixen de més popularitat que la majoria dels jocs de taula. En el cas dels jocs de rol el terme distingeix entre els jocs de rol tradicional (de taula), els jocs de rol en viu i els jocs de rol per ordinador. Els jocs de taula tenen efectes positius en els seus practicants, doncs eviten l'aïllament i potencien la interacció entre persones, compartint sentiments i sensacions, i fomenten la memorització i l'atenció, i fomenten la planificació, organització i l'agilitat mental per la rapidesa en el càlcul. |
Ciències de la salut | L'anàlisi de la supervivència és un conjunt de tècniques estadístiques que s'utilitzen per analitzar dades que representen el temp transcorregut des d'un origen fins al moment que té lloc un esdeveniment com la defunció (temps fins a un esdeveniment) ( pàg 1). Aquesta branca de l'estadística rep diferents noms segons el camp d'aplicació. Així, per exemple, en enginyeria se sol anomenar anàlisi de fiabilitat. |
Art | L'École nationale supérieure des arts décoratifs (ENSAD) és una universitat de París. L'escola està especialitzada en art i disseny i es va fundar als segles XVIII i XIX.L'escola és membre de la Universitat PSL. En aquest context participa en el curs de doctorat SACRe (Ciències, Arts, Creació, Recerca) l'ambició del qual és reunir artistes, creadors i científics. |
Agricultura | Cooperativa de producció agrícola o en alemany Landwirtschaftliche Produktionsgenossenschaft (LPG) era el nom de les cooperatives de producció agrària col·lectivitzada que congregaven els camperols a la República Democràtica Alemanya sota el règim comunista. Era mutatis mutandis l'equivalent del kolkhoz soviètic. La nova organització era una necessitat en conseqüència de l'expropiació dels latifundistes i de la reforma agrària que havia creat entitats massa petites per a permetre una agricultura mecanitzada moderna. Ja el 1930 el Partit Comunista d'Alemanya havia proclamat al seu programa «Trencarem la dominació dels latifundistes, expropiarem la terra sense indemnització i la donarem als camperols sense terra» per tal d'incorporar el proletariat rural en la «construcció del socialisme». Des del 1952, el partit va autoritzar cooperatives agràries de tres tipus segons que els agricultors apportaven les seves terres (tipus I), terres i màquines (tipus II) o també edificis, màquines i terres (tipus III). Teòricament, l'adhesió a la cooperativa era voluntària però la pressió del partit i del govern era fort. Molts camperols se'n van anar cap a Occident, i l'estat va expropiar les seves terres i integrar-les en les cooperatives. Vers 1960 quasi no romanien masos independents. L'agricultura va seguir la moda occidental del monoconreu i l'especialització en explotacions sempre més llargues. Dels 19.313 LPK del 1960, per un moviment de fusió el 1970 només en romanien 9009. |
Psicologia | El Taijin kyofusho (対人恐怖症 Taijin kyōfushō) (TKS) (traduït literalment com a trastorn de la por a les relacions interpersonals), és una síndrome psiquiàtrica específica de la cultura japonesa.El Taijin kyofusho és descrit comunament com un subtipus de trastorn d'ansietat social (fòbia social), en el qual el subjecte afectat tem i evita tot contacte social. No obstant això, en lloc d'un temor d'avergonyir-se de si mateixos o a ser jutjats durament pels altres per la seva ineptitud social, els malalts de Taijin kyofusho descriuen una por a ofendre o perjudicar altres persones. L'enfocament de l'evitació és doncs, més que a evitar danyar-se a si mateix, a impedir fer mal als altres. El Dr. Shoma Morita descriu la condició com un cercle viciós d'exàmens i retrets cap a un mateix, que pot ocórrer en persones de temperament hipocondríac-escrupolós. |
Informàtica | La realitat augmentada (RA) és el terme que es fa servir per definir una visió directa o indirecta d'un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real. Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. Aquesta és la principal diferència amb la realitat virtual, ja que no substitueix la realitat física, sinó que afegeix un entorn fictici (per exemple, dades informàtiques) al món real. Amb l'ajuda de la tecnologia (per exemple, afegint la visió per ordinador i el reconeixement d'objectes) la informació del món real que envolta l'usuari es converteix en interactiva i manipulable. La informació digital sobre l'entorn i els objectes pot ser superposada al món real. A tall d'exemple, podem entrar dins d'un llibre i formar part de la història que ens explica; també podem visualitzar imatges que prenen vida o entorns canviants. |
Sociologia | Marie-Angélique Savané, nascuda com a Marie-Angélique Sagna, (Dakar, 2 de novembre de 1947) és una sociòloga i feminista senegalesa, que ha estat «una defensora extremadament activa de les reformes legals i socials a la societat senegalesa en nom de les dones», segons el Dictionary of African Biography. Se l'ha reconegut com una de les pioneres del feminisme a l'Àfrica. |
Aeronàutica | The Aviation Herald és una publicació que informa cada dia sobre incidents i situacions crítiques en empreses d'aviació civil. El servei és reconegut com a servei a la indústria en matèria de fets rellevants per a la seguretat. L'expert en seguretat aèria austríac Simon Hradecky en porta la versió en anglès. The Aviation Herald informa sobre incidents i accidents (casos que provoquen danys o lesions importants), així com estavellaments. La seva reputació fa que algunes aerolínies no estiguin satisfetes quan s'hi publica informació sobre incidents no coberts per la premsa generalista. La comunitat d'aviació valora la seva tasca de verificació d'informacions i la seva cobertura imparcial sobre la seguretat aèria. Sovint és citat per les persones interessades per la seguretat aèria. The Aviation Herald fins i tot és citat com a font fiable per diaris de gran prestigi. Tot i que té pocs lectors, és una publicació molt llegida per les persones amb un interès professional per la seguretat aèria. The Aviation Herald inclou informes sobre esdeveniments d'aviació des del 19 de juny del 1999 fins a l'actualitat. Hi ha cinc categories principals: C — Crashes ('Estavellaments') A — Accidents I — Incidents N — News ('Notícies') R — Reports ('Informes') |
Geografia | El Puig de la Grava és una muntanya de 2.673,2 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, i Orlun. Està situat a l'extrem nord del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i al sud-oest del d'Orlun. És a prop al sud-est del Coll de Lanós i al nord-est de l'Estany de Lanós. És destí freqüent de moltes de les rutes d'excusionisme del Massís del Carlit. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC |
Història | El llinatge dels Arenós era un llinatge valencià d'origen aragonès, descendents del llinatge dels Tarazona. |
Nàutica | La marina mercant és la branca comercial de la marina civil, tot contrastant amb l'armada; consisteix, doncs, en el conjunt d'organitzacions, persones, embarcacions i altres recursos dedicats a activitats de transport aquàtic marítim. En alguns països, emperò, la marina mercant està organitzada de manera que pugui incorporar-se a l'armada com a força auxiliar, en cas de guerra o de catàstrofe nacional. Inclou activitats transversals, com ara l'autoritat marítima civil, la formació nàutica, les operacions portuàries i la investigació marítima. A l'Estat Espanyol, la marina mercant és una competència estatal. L'Estat té prop de 8000 quilòmetres de costa i el 74% del comerç es realitza amb el transport marítim, però en canvi la pèrdua de flota mercant i pesquera ha estat una constant, de 182 bucs mercants el 2005 a 132 el 2017. Segons la CGT la marina mercant el 2017 «és font de treball precari, amb baixos salaris, fregant el semiesclavisme, com a pagament a un treball dur, penós i arriscat». És la part més important de la marina civil que a més reuneix la marina pesquera i la marina esportiva o de plaer. |
Química | La cendra és el residu pulverant d'una combustió format per les partícules minerals no volàtils presents en el combustible. Són els components que no es consideren orgànics o aigua i consisteixen bàsicament en sals minerals com carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, silicats d'alumini i òxids de metall com òxids de ferro i de manganès. Un cop realitzada la combustió, s'observen dos tipus de cendra; la que queda com a residu en forma de pols depositat en el lloc de la combustió cendra de fons i la que s'expulsa amb l'aire com a part del fum cendra volant. Per a la combustió de carbó, la cendra volant constitueix entre un 80-90% de la cendra formada i la cendra de fons un rang del 10-20%. |
Astronomia | Siding Spring Survey, o SSS, és un projecte de cerca i seguiment sistemàtics d'Objectes pròxims a la Terra, coneguts pel seu acrònim en anglès: NEOs, i més específicament els denominats asteroides potencialment perillosos, o PHAs, de nou pel seu acrònim en anglès, que poden tindre òrbites tals que poden col·lidir amb la Terra. El projecte es desenvolupa en l'Observatori de Siding Spring, proper a la localitat de Coonabarabran, Nova Gal·les del Sud, Austràlia i situat a 1.150 metres sobre el nivell del mar. Està afiliat al projecte homòleg nord-americà Catalina Sky Survey, (CSS), amb la finalitat de cobrir l'hemisferi sud. Tots dos projectes estan gestionats conjuntament per la Universitat d'Arizona, dels Estats Units, i la Universitat Nacional Australiana, d'Austràlia, i compten amb finançament de la NASA. Per al projecte s'utilitza el Telescopi Schmidt Uppsala, un telescopi reflector amb un espill de 0,5 metres de diàmetre i disposició newtoniana reformat i modernitzat per al projecte el 2003. Els astrònoms Robert H. McNaught i Gordon J. Garradd són els encarregats d'aquest projecte. Figura a la Llista de Codis d'Observatoris del Minor Planet Center amb el codi I12. |
Estris | Un perforador és un aparell de laboratori dissenyat per realitzar extraccions líquid-líquid, especialment el de tipus discontinu. Consta essencialment d'un muntatge de reflux en el qual hom ha intercalat una peça dissenyada convenientment perquè s'hi efectuï l'extracció d'un líquid per un solvent més lleuger o més pesant. |
Ciències de la salut | La síntesi química és el procés d'obtenir compostos químics a partir de substàncies més simples. La paraula síntesi en el sentit actual de la paraula va ser introduïda pel químic Adolph Wilhelm Hermann Kolbe. |
Matemàtiques | La constant deliana o constant de Delo és una constant matemàtica que apareix en el problema de la duplicació del cub. Representa la raó entre el costat d'un cub i el costat d'un cub de volum doble al primer, i val 2 3 {\displaystyle {\sqrt[{3}]{2}}} . El problema de la duplicació del cub es redueix llavors a la construcció (mitjançant regle i compàs) de la constant deliana. La constant deliana no és un nombre euclidià però és un nombre algebraic de grau 3. La constant es coneix des de l'antiguitat i deu el seu nom a la llegenda que va donar origen al problema de la duplicació del cub, que, de fet, també es diu problema de Delos. Els habitants de la ciutat de Delos s'havien vist afectats per una epidèmia, i l'oracle de Delfos havia requerit la construcció d'un altar del doble del volum del que existia a la ciutat. Diversos matemàtics de l'antiguitat han trobat solucions per duplicar el cub, però cap d'elles amb només regle i compàs. No va ser fins uns dos mil anys després, quan es trobaria solució al problema, amb la demostració de René Descartes que aquesta construcció és impossible, l'any 1637. A aquest resultat s'hi arriba partint que per mitjà de regle i compàs només es poden construir quantitats obtingudes mitjançant la suma, la resta, la multiplicació la divisió o l'arrel quadrada. En ser la constant deliana una arrel cúbica, resulta doncs no construible. |
Història | El solutrià és un període cultural del paleolític superior que va seguir l'aurinyacià i s'assembla a un mosterià evolucionat. Es divideix en presolutrià, solutrià inferior, solutrià mitjà i solutrià superior. Com a troballes específiques, cal destacar els xiulets d'os, òxids vermells per pintar els cossos, puntes de pedra en forma de fulles de llorer i de desmai, afiladors d'esperó i bastons perforats d'os. Algun dels elements més destacats en són el Roc de Sers (Charente) i les coves de Parpalló. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.