id
stringlengths 6
51
| instruction
stringlengths 0
390
| context
stringlengths 0
23k
| response
stringlengths 0
5.31k
| category
stringclasses 11
values |
|---|---|---|---|---|
catalanqa_0.20476924240538052 | Qui el va fer? | El retaule gòtic del Monestir de Santes Creus va ser realitzat entre 1403 i el 1414 per a ocupar l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp). És una obra d'estil gòtic internacional valencià realitzada en tremp sobre taula per Guerau Gener i Lluís Borrassà, qui el va acabar a la mort del primer. L'obra va ser desmuntada en ser substituïda per un retaule barroc el 1647. Posteriorment les seves taules es varen separar en dos grups que actualment es troben a la catedral de Tarragona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, respectivament. | Guerau Gener i Lluís Borrassà | qa |
catalanqa_0.6931836713301371 | De qui era obra el retaule barroc de la capella de Sant Miquel? | El retaule va ser encarregat pel Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona el 1455 per a la seva capella dins l'església de Santa Maria del Pi. Al segle xv, la capella de Sant Miquel de l'església del Pi estava ubicada on avui hi ha la capella de la Immaculada. Posteriorment, l'advocació al sant va ser traslladada a l'actual capella de Sant Miquel on es va instal·lar un retaule barroc de Salvador Gurri de 1798. El 1923 la Junta de Museus de Catalunya va començar una negociació amb el gremi, que el 1940 va permetre l'ingrés de sis compartiments del mateix conjunt en dipòsit, per acabar sent adquirits el 1970 pel MNAC, on actualment s'exposen. | de Salvador Gurri | qa |
catalanqa_0.9552200964433857 | Qui assumirà els compromisos de Trias? | El president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, ha patit una angina de pit aquest cap de setmana i es recupera a l'Hospital de la Vall d'Hebron després de practicar-li un cateterisme coronari. En un comunicat, el grup municipal de CiU afegeix que Trias espera reincorporar-se a les seves responsabilitats al consistori en els pròxims dies i que mentrestant el substituiran els regidors del seu grup en els compromisos institucionals. El president del grup municipal de CiU es va sentir indisposat i amb malestar a l'alçada del pit la matinada de dissabte a diumenge i va decidir traslladar-se a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on els metges li van diagnosticar una angina de pit. Diumenge al matí, li van practicar un cateterisme coronari per extreure-li un coàgul de sang i implantar-li un 'stent', un dispositiu que ajuda a corregir un estretament de les artèries o venes coronàries. De moment, Xavier Trias es manté ingressat i en observació a la Unitat Coronària de l'Hospital de la Vall d'Hebron fins que els metges no l'autoritzin a tornar a casa i seguir una pauta de recuperació. Mentrestant, el president del grup municipal de CiU ha anul·lat tota a seva agenda i els seus compromisos seran assumits pel portaveu del grup, Joaquim Forn; la portaveu adjunta, Sònia Recasens, i la resta de regidors del partit. | Joaquim Forn | qa |
catalanqa_0.5750881097819383 | Qui és el primer ministre de Portugal? | [Aclariment posterior a la publicació d'aquesta notícia: A Portugal els ajuntaments tenen una cambra legislativa, l'Assemblea Municipal i un executiu, Càmera Municipal, que són òrgans diferents. L'ajuntament està constituït per aquests dos òrgans i per un consell assessor. La moció ha estat votada i aprovada pel legislatiu municipal de Lisboa mentre que l'executiu, després que el PSOE hagués expressat el seu malestar per la posició dels socialistes portuguesos, se n'ha desmarcat. En un primer moment aquest article es referia a l'ajuntament però s'ha canviat ja que l'ajuntament no és només el seu plenari.] L'Assemblea Municipal de Lisboa ha aprovat una resolució en què demana la llibertat dels presos polítics catalans i condemna les 'mesures repressives i la deriva autoritària del govern espanyol i les autoritats espanyoles' en relació amb el cas català. El text, presentat pel Partit Comunista, ha rebut els vots favorables del Bloc d'Esquerres i del Partit Socialista, formació del primer ministre de Portugal, Antonio Costa. | Antonio Costa | qa |
catalanqa_0.3032332647358812 | Qui és el nen que té la Mare de Déu sobre els seus genolls? | En aquest cas, el donant està pintat amb un extraordinari realisme, sense elegàncies ni idealitzacions, reflectint fidelment el seu mal estat de salut fins al punt que ha permès diagnosticar mèdicament les malalties de Van der Paele. Va vestit amb una alba i amb una almussa al braç i un missal a les mans. Està agenollat com participant en una missa. En una posició central on s'hauria d'ubicar l'altar, està la Mare de Déu entronitzada amb el Nen Jesús sobre els seus genolls. | el Nen Jesús | qa |
catalanqa_0.2266648177688243 | Qui era el canceller de Borgonya? | El canceller de Borgonya Nicolau Rolin (ca. 1376-1462), un dels homes més rics i poderosos de l'època, va encarregar el retaule de Beaune per a l'hospital que, el 1443, havia fundat junt amb la seva tercera esposa Guigone de Salins, per atendre els pobres i els malalts a Beaune, en el ducat de l'antiga Borgonya, on encara es pot veure's avui aquesta obra. L'any 1441 havia rebut l'autorització del papa Eugeni IV per a la creació d'aquesta entitat. La capella de l'hospici va ser consagrada el 31 de desembre de 1452 pel fill del mateix donant, el bisbe d'Autun, Jean Rolin. A partir de 1459 es feien dues misses de rèquiem per l'ànima dels donant. | Nicolau Rolin | qa |
catalanqa_0.8729526252509199 | Amb qui participarà als comicis europeus EH Bildu? | El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha proposat una gran aliança amb vista a les pròximes eleccions espanyoles. Hauria d'incloure del PNB a la CUP i hauria de tenir l'objectiu de fer front a l'autoritarisme de PP, Ciutadans i Vox i al retorn de l'aznarisme desbocat. En una entrevista a Europa Press, ha recordat que EH Bildu participarà en els comicis europeus amb ERC i BNG, tot un gran pas per a portar a Europa una veu en defensa del dret d'autodeterminació dels pobles, però ha considerat que, en aquesta involució de l'estat espanyol, fóra bo d'estendre-la a més formacions de les nacions històriques i progressistes espanyoles. Per això ha proposat d'abordar aquesta reflexió al voltant de les eleccions espanyoles fent l'esforç d'anar al congrés i al senat espanyols amb una veu única que defensi del dret de decidir, la consulta pactada, la llibertat dels presos i els drets socials contra l'autoritarisme i el neoliberalisme. 'Aquesta és la tasca que ens toca de fer els mesos vinents, i en aquesta aliança no descartem ningú dels qui som conscients de què arriba, del PNB fins a la CUP', ha afegit. Otegi ha reconegut que aquest projecte té més dificultats per a concretar-se en unes eleccions espanyoles, perquè les europees són de circumscripció única. | ERC i BNG | qa |
catalanqa_0.03556181762436428 | Qui va ser el mestre de Memling? | La gran característica de Memling va ser la seva gràcia i poesia de la delimitació. Els seus quadres eren lírics i no èpics com els de Van Eyck, però Memling va tenir un mestre que buscava la gràcia, no com Jan Van Eyck, un mestre de les tendències ascètiques. Sota el mestratge de Rogier van der Weyden, Memling va reeixir a perfeccionar i descobrir molt del que li aportava el seu mestre. Les formes altes i rígides de Rogier mantenen la seva altura, però guanyen en elegància; els cortinatges de línies dures de Van der Weyden esdevenen senzills i fluids a les mans del deixeble que perfeccionava el mestre allà on la millora era possible. Memling atenuava les tensions del seu mestre, amorosia les seves dissonàncies. Les imatges ascètiques de Van der Weyden adquirien formes rodones, recuperaven la força de la gravetat i prenien un aspecte més volumètric alhora que ocupaven millor l'espai. | Rogier van der Weyden | qa |
catalanqa_0.4058863518764543 | Qui és el president de les Corts? | El síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri (Bloc), i la portaveu adjunta Aitana Mas (Iniciativa del Poble Valencià) s'han mostrat partidaris que Compromís es converteixi en una federació de partits, com ha defensat el president de les Corts, Enric Morera. Ferri ha dit en la conferència de premsa posterior a la Junta de síndics de les Corts que 'tard o d'hora' caldrà estudiar la via d'una federació de partits per a Compromís. Així mateix, ha deixat la porta oberta a explorar qualsevol dels models reconeguts dins de la via administrativa pels partits a Espanya. Ferri ha recordat que el Tribunal de Comptes fa temps que els avisa que la fórmula de 'coalició estable' per la qual ha optat Compromís no està reconeguda dins de les vies administratives, i que per tant cal 'avançar'. 'De federacions n'hi ha de molts tipus', ha precisat Ferri, com per exemple federacions en les quals cada partit tingui un vot, o unes altres en les quals un partit tinc dos vots i uns altres un vot cadascun. Ha insistit que plantejar una federació és positiu, però que caldrà veure quin tipus s'escull i com es fa. | Enric Morera | qa |
catalanqa_0.8714974115892472 | Qui s'ha associat amb l'aeroport de Castelló? | L'aeroport de Castelló ha tancat un acord amb l'escola de pilots britànica Skyborne que possibilitarà l'obertura d'una base de formació i entrenament en les instal·lacions. Serà la segona acadèmia de vol que opera a l'aeroport castellonenc, segons ha informat Aerocas en un comunicat. El director general d'Aerocas, Joan Serafí Bernat, i la directora de l'aeroport, Ivana Guinot, han coincidit que l'obertura d'una nova escola de pilots suposa una bona notícia per a l'aeroport i per al territori, en la mesura en què generarà un impacte econòmic i social positiu. Sobre aquest tema, han dit que l'arribada dels alumnes, instructors i personal d'administració de l'empresa suposarà una demanda de serveis per a les comarques de Castelló. Per la seva banda, el director executiu de Skyborne, Lee Woodward, ha mostrat la seva satisfacció amb l'acord aconseguit. 'Estem encantats d'associar-nos amb l'aeroport de Castelló, que ofereix unes instal·lacions excel·lents, una ubicació òptima en la costa mediterrània i un clima fantàstic'. | Skyborne | qa |
catalanqa_0.9447942040991282 | Qui va fundar l'agència publicitària Zen? | El 1956 començà la seva col·laboració amb l'agència publicitària Zen, fundada i dirigida per Francesca Granados i Alexandre Cirici, on va rebre nombrosos encàrrecs per empreses i entitats de tota Catalunya. Gran part de l'obra de Subirachs està col·locada en espais públics, accessibles a tothom, una preferència personal de l'artista, que sovint afirmava que «l'art sense espectador no té raó de ser. L'art deu ser per a tots i, per tant, el millor és que estigui emplaçat en espais públics». El 1957 va rebre el seu primer encàrrec per una obra pública, Forma 212, situada a les Llars Mundet de Barcelona, la qual va ser la primera obra abstracta col·locada a la via pública de Barcelona. A aquesta obra va seguir tres anys més tard Evocació marinera, situada al barri de la Barceloneta, la qual va causar certa polèmica per les seves formes abstractes —que no va tenir l'obra anterior per trobar-se a la perifèria de la ciutat—. Posteriorment, entre 1959 i 1961, realitzà la façana del santuari de la Mare de Déu del Camí a Lleó, i des de llavors va rebre nombrosos encàrrecs per indrets públics de tot el món. | Francesca Granados i Alexandre Cirici | qa |
catalanqa_0.028208866269072708 | Amb qui ha tancat un acord Alamany? | La diputada no adscrita Elisenda Alamany deixarà avui el seu escó del parlament. L'ex-portaveu dels comuns ha pres aquesta decisió després d'haver tancat un acord per anar de número dos a la llista d'ERC a Barcelona a les eleccions municipals vinents. En un comunicat, Alamany ha lamentat que treballar per redreçar el rumb de Catalunya en Comú ha deixat de 'tenir sentit' i el més 'coherent' és renunciar a l'acta. Per això, ha apostat per renovar l'agenda de polítiques públiques des d'una visió 'progressista' i 'desacomplexadament' sobiranista. Amb la renuncia d'Alamany i de Joan Josep Nuet, el grup de CatECP recupera els vuit diputats. | ERC | qa |
catalanqa_0.43433948644992126 | Qui era el president de l'Orfeó Català en aquell moment? | Comença a l'octubre de 1904 amb l'encàrrec d'un projecte de l'Orfeó Català a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner per construir un edifici destinat a ubicar la seva seu social. Aquest projecte, encarregat per l'aleshores president de l'entitat en Joaquim Cabot, i el seu pressupost corresponent, havia estat aprovat per l'assemblea el 31 de maig de 1904. Abans d'acabar l'any es realitzà la compra del claustre del convent de Sant Francesc, amb una superfície de 1.350,75 m² i a un preu final de 240 322,60 pessetes, amb la intenció de destinar aquest espai a la construcció de l'edifici. L'any següent, concretament el 23 d'abril de 1905, es realitzà l'acte de col·locació de la primera pedra de les obres, finançades amb un emprèstit de 600 000 pessetes en obligacions amortitzables, al portador, en dues sèries de 500 i 1000 pessetes, a l'interès anual del 4%. | Joaquim Cabot | qa |
catalanqa_0.37442822898205863 | De qui va ser mestre durant 20 anys? | Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i les dificultats financeres. Tanmateix, els seus dibuixos i pintures foren populars al llarg de la seva vida, i la seva reputació com a artista continua sent elevada, i durant vint anys va ser mestre de gairebé tots els pintors holandesos més importants. Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d'escenes de la Bíblia. Els seus autoretrats formen una única i íntima biografia, en la qual el mateix artista realitza una introspecció sense vanitat i amb la sinceritat més gran. | de gairebé tots els pintors holandesos més importants | qa |
catalanqa_0.08006588560317429 | Qui va dirigir el projecte finalment? | David Lynch i David Cronenberg van ser considerats per dirigir el projecte abans d'escollir a Marquand. L'equip de producció es va basar en l'storyboard de Lucas durant la preproducció. Mentre s'escrivia el guió, Lucas, Kasdan, Marquand i el productor Howard Kazanjian van estar dues setmanes discutint idees per desenvolupar-lo. El rodatge va tenir lloc a Anglaterra, Califòrnia i Arizona del gener al març de 1982; Lucas manejà la segona part de la feina. La producció de la pel·lícula es va realitzar amb gran secret per evitar l'especulació de preus i la van anomenar la Collita blava. | Marquand | qa |
catalanqa_0.5131184325457778 | De qui era aliada? | En l'època de les guerres samnites (lliurades entre el 343 i el 290 aC), Pompeia formava part de la lliga de les ciutats de la Campània pertanyents a Nucèria. La lliga va lluitar contra Anníbal com a aliada dels romans. Del govern de la ciutat, se sap que ,en el període samnita, era governada per un magistrat, anomenat Medix Tuticus, que sembla que tenia també una administració de justícia. | dels romans | qa |
catalanqa_0.8398014045902458 | Qui s'ha unit per evitar el canvi de dates? | La junta de portaveus del Parlament de Catalunya ha decidit de mantenir la data del debat de política general, previst pel 25 i 26 de setembre. El PSC, amb el suport de C's i el PP, ha demanat d'ajornar-lo perquè no coincideixi amb el judici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president de la Generalitat, Quim Torra, però els partits independentistes s'han unit per a evitar el canvi de dates del debat. Gairebé a la mateixa hora, el TSJC ha emès una interlocutòria en què refusa la petició de la defensa de Torra de canviar les dates del judici per la coincidència amb el debat del parlament, que ja era previst des del juliol al calendari de plens tot i que encara no ha estat formalment convocat pel president de la cambra, Roger Torrent. Torra havia demanat al TSJC que respectés la separació de poders i ha obert la porta a no assistir al judici per a poder ser al parlament. Les conseqüències d'una plantada de Torra al TSJC Així doncs, si res no canvia, Torra haurà de triar entre assistir al debat de política general del parlament o al judici. Cal tenir en compte que el judici pot fer-se sense la presència de Torra, que pot renunciar al seu dret de defensar-se perquè pot remetre's a la declaració que va fer el 15 de maig davant el jutge instructor. | els partits independentistes | qa |
catalanqa_0.8713100831245811 | Qui declararà avui al Tribunal Suprem? | Una setmana després de la declaració del vice-president Oriol Junqueras al Tribunal Suprem, avui és el torn dels altres empresonats, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots tres havien demanat de tornar a declarar davant del jutge Pablo Llarena arran de la decisió de mantenir-los a la presó el passat 4 de desembre. Serà la segona vegada que declarin davant seu, ja que, segons l'article 400 de la llei d'enjudiciament criminal, un investigat pot declarar les vegades que vulgui. Tanmateix, segons fonts de les defenses dels acusats, el resultat d'aquesta declaració –que no és previst que es resolgui avui– serà el mateix que va tenir la setmana passada Oriol Junqueras: continuar entre reixes sine die. Les expectatives dels advocats perquè Llarena dicti presó eludible amb fiança, tal com va fer amb altres consellers, són baixes. De fet, ahir, El Confidencial publicava en exclusiva que cap d'ells no sortiria de la presó. | Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | qa |
catalanqa_0.18119916750738818 | Qui va jutjar els fets de l'1–O? | El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha renovat el magistrat Manuel Marchena com a president de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol durant els pròxims cinc anys. El qui va ser president del tribunal que va jutjar els fets de l'1-O era l'únic candidat que es va presentar a la convocatòria i ara afrontarà el segon mandat al capdavant de la sala. Marchena ha rebut dinou vots a favor i dos en blanc. Va comparèixer davant del plenari el 16 d'octubre, dos dies després de fer pública la sentència del procés. Durant la seva intervenció, va destacar la 'gran complexitat' de la sentència i va lamentar 'de tot cor' les filtracions de les condemnes. La revalidació de Marchena en el càrrec arriba l'endemà que el Suprem hagi anul·lat la condemna a l'ex-president del parlament basc Juan María Atutxa, dos anys després que el Tribunal d'Estrasburg fallés contra Espanya i donés la raó a Atutxa. | Manuel Marchena | qa |
catalanqa_0.7878145084637391 | Qui destaca per l'ús de l'aquarel·la? | Els membres del grup mostraren interès pel misticisme, el simbolisme i les formes d'art que consideraven més genuïnes: el primitiu, el popular, l'infantil i el de malalts mentals. Der Blaue Reiter destacà per l'ús de l'aquarel·la, enfront del gravat utilitzat principalment per Die Brücke. També cal destacar la importància atorgada a la música, que se sol assimilar al color, cosa que facilità la transició d'un art figuratiu a un de més abstracte. D'igual forma, en els seus assajos teòrics mostraren predilecció per la forma abstracta, en què veien un gran contingut simbòlic i psicològic, teoria que amplià Kandinski en la seva obra De l'espiritual en l'art (1912), en què cerca una síntesi entre intel·ligència i emotivitat, defensant que l'art es comunica amb el nostre esperit interior, i que les obres artístiques poden ser tan expressives com la música. Kandinski expressà un concepte místic de l'art, amb influència de la teosofia i la filosofia oriental: l'art és expressió de l'esperit, les formes artístiques en són un reflex. Com en el món de les idees de Plató, les formes i sons connecten amb el món espiritual per la sensibilitat i la percepció. Per a Kandinski, l'art és un llenguatge universal, accessible a qualsevol ésser humà. El camí de la pintura havia de ser des de la feixuga realitat material fins a l'abstracció de la visió pura, amb el color com a mitjà, per això desenvolupà tota una complexa teoria del color: en La Pintura com a art pur (1913) sosté que la pintura és ja un ens separat, un món en si mateix, una nova forma de l'ésser, que actua sobre l'espectador amb la vista i que li provoca profundes experiències espirituals. | Der Blaue Reiter | qa |
catalanqa_0.11273004127170438 | Amb qui es va reunir ahir Pedro Sánchez? | El portaveu de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha sortit de la seva reunió amb el secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, amb la sensació que el candidat socialista, Pedro Sánchez, podrà formar govern abans del mes d'agost després de ser investit president en un primer debat d'investidura o bé en un segon que tindria lloc immediatament després. Així ho ha explicat el representant de Compromís després de l'entrevista que ha mantingut amb el també ministre de Foment espanyol en funcions durant la ronda oberta pels socialistes per a buscar suports a la investidura de Sánchez. Baldoví ha desvelat que, després de les reunions que Sánchez va mantenir ahir amb els dirigents del PP i de Ciutadans, el cap del PSOE ha assumit ja la impossibilitat de ser investit gràcies a una abstenció de 'populars' i 'taronges' i que el seu únic camí és buscar el suport d'altres grups. Així s'ho ha exposat Ábalos en una conversa de la qual Baldoví ha sortit amb la sensació que 'abans de l'estiu quedarà tot clar' i que Sánchez serà investit o en un primer debat d'investidura o en un altre posterior però que es convocaria amb celeritat. És a dir, segons el seu pronòstic, si Sánchez fracassa en el primer intent, el eei convocaria una segona ronda amb els grups polítics i de forma immediata se celebraria una segona sessió d'investidura ja fructífera. Definint el govern de cooperació Baldoví ha tornat a mostrar la seva preferència per la creació d'un govern de coalició. | amb els dirigents del PP i de Ciutadans | qa |
catalanqa_0.7736488654184768 | Qui ha impulsat aquesta campanya? | El Servei Català de Trànsit organitza aquesta setmana, al costat de Mossos d'Esquadra i policies locals, una campanya en l'àmbit europeu de control de velocitat en carrers i carreteres, impulsada per l'Organització Internacional de Policies de Trànsit (Tispol), ha informat avui en un comunicat. L'objectiu de la nova campanya és el de reduir les víctimes dels accidents de trànsit i el de recordar als conductors la importància de circular a una velocitat adequada dins dels límits legals. La campanya s'emmarca en el conjunt de deu mesures d'impacte que ha posat en marxa la conselleria d'Interior, que preveu la realització de 14 campanyes preventives i integrals de les policies de tràfic de Catalunya. En la nova campanya de controls intensius es prestarà especial atenció als principals factors de risc que influeixen en l'accidentalitat: la velocitat excessiva, les distraccions, el consum d'alcohol i drogues i l'ús d'elements de seguretat passiva. La velocitat excessiva o inadequada és una causa directa dels sinistres, i segons dades de l'anuari estadístic d'accidents de trànsit a Catalunya en 2015, més d'un 11% dels vehicles que van circular per les autovies van superar els límits de velocitat el 2015. | l'Organització Internacional de Policies de Trànsit | qa |
catalanqa_0.8482022405413265 | Qui elabora la llista dels primats més amenaçats del món? | Hi ha 21 primats en perill crític, vuit dels quals han estat a la llista dels 25 primats més amenaçats del món de la UICN des de l'any 2000: el sifaca sedós, el langur de François, el langur de cap daurat, el rinopitec de potes grises, el rinopitec de Tonquín, Nomascus nasutus hainanus, el goril·la del riu Cross i l'orangutan de Sumatra. Procolobus badius waldronae fou recentment declarat extingit quan no es trobà cap rastre de la subespècie entre el 1993 i el 1999. Des d'aleshores, alguns caçadors n'han trobat i mort individus i el futur de la subespècie sembla difícil. | UICN | qa |
catalanqa_0.33709236574659984 | De qui estava enamorat Enric VIII? | El llibret se centra en el repudi de la reina Caterina d'Aragó pel rei Enric VIII d'Anglaterra, enamorat de la seva dama d'honor, Anna Bolena. La negativa del Vaticà a anul·lar el matrimoni entre Caterina i Enric VIII perquè aquest pogués contraure matrimoni de nou amb Bolena va causar el Cisma de l'Església d'Anglaterra. Henri VIII idealitza la figura de Caterina, lleial i resignada a la seva sort, i presenta un Enric ja amb els trets d'hedonisme i crueltat amb què ha passat a la història. | Anna Bolena | qa |
catalanqa_0.03444721994825817 | De qui ha demanat la dimissió el parlament? | El parlament ha demanat la retirada a Catalunya dels efectius de la Guàrdia Civil perquè han actuat obertament com una policia 'de caire polític' centrada a perseguir determinats col·lectius. En una de les resolucions que clouen el debat de política general, la cambra també ha exigit la dimissió immediata de Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya, per haver estat 'manifestament incapaç' de garantir els drets fonamentals dels ciutadans. JxCat, ERC i la CUP han exigit igualment que s'aturin les operacions de les forces policials espanyoles que consideren prospectives i que utilitzen de manera especulativa i arbitrària els tipus penals associats al terrorisme per a reprimir l'activisme. A més, la iniciativa compromet els partits a impulsar una modificació al congrés espanyol de la reforma del 2015 del codi penal que va permetre aquest ús arbitrari i abusiu en la qualificació del tipus penal de terrorisme. Els socis del govern, amb l'aval de la CUP, també han fet un propòsit d'esmena amb les càrregues dels Mossos d'Esquadra contra manifestants o el fet que la Generalitat es personi en casos contra activistes independentistes. Per exemple, fent d'acusació en el cas dels nou dels Lledoners. | Teresa Cunillera | qa |
catalanqa_0.5693404619707167 | Qui va decidir fer la traducció? | És un dels camps sobre el que es tenen més dades, ja que se sap que, una vegada acabada la Tercera Guerra púnica, el Senat de Roma va decidir traduir al llatí un tractat d'agronomia de caràcter enciclopèdic escrit per Magó, que va ser considerat per Columela com el pare de l'agronomia. Aquest tractat estava compost per 28 llibres, dels quals se n'han conservat 66 fragments. El seu contingut comprèn aspectes de viticultura, topografia, medicina, veterinària, apicultura i arbres fruiters, a més d'indicacions en què defensa que les propietats no haurien de ser massa extenses i que el propietari no hauria d'absentar-se del lloc. De tota manera, Magó no degué ser l'únic tractadista cartaginés que incidí en aquest tema, ja que Columela indica expressament que existien diversos escriptors que se centraren en aquesta qüestió, per molt que, a excepció d'un tal Amílcar, no fa cap matisació sobre quins podien ser ni sobre la profunditat dels seus treballs. | el Senat de Roma | qa |
catalanqa_0.155190193078933 | Qui és la presidenta del TMB? | El grup municipal de la CUP-Capgirem a l'Ajuntament de Barcelona ha criticat aquest dimecres que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) només ha publicat una part de la llista dels sous que cobren els seus directius: 'Falten les dades dels 550 membres de l'equip directiu fora de conveni'. En un comunicat, el partit també ha assenyalat que en el llistat falta per conèixer si en els complements estan quantificades 'les guàrdies en caps de setmana, el variable i els beneficis socials que gaudeixen', i ha recordat que aquesta informació hauria de ser pública des del 2007. Ha assegurat que li sembla 'una falta de respecte' que la presidenta de TMB i regidor de Mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal, parli de la gran responsabilitat que ostenten els càrrecs directius després de veure's obligada, en les seves paraules, a publicar els sous. CUP-Capgirem Barcelona ha asseverat que Vidal 's'oblida que qui transporta cada dia vides humanes són els treballadors de bus i metro', i que, amb aquest plantejament, no és estrany que la presidència de TMB no hagi inclòs un representant de la plantilla en el Consell d'administració. Ha insistit que l'estructura directiva de TMB aquesta 'sobredimensionada', i ha assegurat que si no es fa pública la política empresarial en relació amb l'aparell productiu, el grup municipal farà les denúncies pertinents i exigirà la imposició de multes. | Mercedes Vidal | qa |
catalanqa_0.4404288027963721 | A qui s'encarregà el monument inicialment? | Es va realitzar al prat d'Ángel Pérez, amic de López, que l'havia regalat al poble perquè acollís al monument i fou sufragat pel municipi. Inicialment s'encarregà el monument a Cristobal Cascante però al final fou Domènech i Montaner qui l'executà, respectant part del projecte original. El monument s'erigeix amb un original pedestal en forma de proa de vaixell i la columna sobre la qual s'aixeca l'estàtua del marquès. Hi abunden els temes marítims i destacaven les estàtues de bronze, amb les al·legories de les Antilles i Filipines. Aquestes peces foren manllevades, juntament amb l'estàtua de marquès durant la guerra civil. | a Cristobal Cascante | qa |
catalanqa_0.5480715744526985 | Qui era Heinrich d'Arrest? | Mentrestant, Le Verrier, en una carta, va instar a l'astrònom de l'observatori de Berlín Johann Gottfried Galle que el cerqués amb el refractor de l'observatori. Heinrich d'Arrest, un estudiant de l'observatori, va suggerir a Galle que podrien comparar una carta del cel recentment dibuixada de la localització predita per Le Verrier amb el cel nocturn per veure el desplaçament característic d'un planeta, contràriament a les estrelles fixes. El mateix vespre, del 23 de setembre de 1846, es va descobrir Neptú a una distància d'un grau d'on Le Verrier havia previst, i a uns 12° d'on Adams havia predit. Challis, més endavant, es va adonar que havia observat el planeta dues vegades a l'agost, sense ser capaç d'identificar-lo. | un estudiant de l'observatori | qa |
catalanqa_0.23986027025265733 | Amb qui es volia casar l'infant Pere? | L'any 1275, mentre l'infant Pere estava al Regne de Navarra amb la pretensió de casar-se amb Joana I de Navarra tot fent efectiu el tractat de Tudela, alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabertí i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobirà i Hug V d'Empúries, amb el suport de nobles aragonesos com Artal de Luna, Ferriz de Liçana, Pere Cornel i Ximeno d'Urrea, es van revoltar amb la intenció d'obtenir diners, terres i privilegis i evitar anar a la guerra en suport de la corona de Castella, víctima dels atacs benimerins. El capitost de l'aixecament fou Ferran Sanxis de Castre, fill natural de la relació de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antillón, que pretenia enemistar el rei amb l'hereu i gairebé reeixí quan Jaume I va fer prometre a l'infant Pere la devolució dels castells presos a Ferran un cop finida la revolta. Quan l'infant assaltà el castell d'Antillón, Ferran contraatacà per tal d'alçar el setge i fou derrotat, fugint al juny cap al castell de Pomar, encalçat pel seu germanastre, disposat a prendre el seu refugi a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran provà en va de fugir disfressat de pastor mentre els seus soldats s'enfrontaren als de Pere, però fou atrapat quan intentava travessar el Cinca i Pere manà que fos ofegat al riu. | Joana I de Navarra | qa |
catalanqa_0.005024996229152645 | Qui acompanyava a Archivaldo? | De matinada, el terrible Archivaldo, acompanyant del seu criat itàlic Flaminio, recorda els vells temps en què va conquerir una part d'Itàlia. Archivaldo li demana a Flaminio si l'odia, i aquest contesta que és el seu rei. El vell li demana si veu Manfredo, el fill d'Archivaldo, arriba però Flaminio li assegura que no es veu res i apaga la làmpada adduint que ja clareja. Finalment el vell es retira a les seves estances. | Flaminio | qa |
catalanqa_0.4972734662324588 | Amb qui es pensa que el Dorudon està relacionat estretament? | Tot i que a primera vista s'assemblava molt a un dofí, presentava una sèrie de diferències importants. Encara posseïa unes petites potes posteriors, que probablement utilitzava per agafar-se millor a la parella a l'hora de copular. Aquest és un dels motius pels quals es pensa que Dorudon està relacionat estretament amb els cetacis actuals, però que no n'és l'avantpassat directe. A diferència dels protocètids, els seus precursors, els ossos pelvians de Dorudon que estaven associats a aquestes potes ja no estaven units a la columna vertebral, de manera que les vèrtebres sacres eren molt similars a la resta de vèrtebres. | amb els cetacis actuals | qa |
catalanqa_0.43694692141198777 | A qui es presenta en la moció com a candidat alternatiu de Mariano Rajoy? | Podem ha registrat avui la moció de censura contra el president espanyol, Mariano Rajoy, malgrat que no compta amb els suports necessaris perquè prosperi. L'han signada trenta-set diputats al congrés espanyol, que presenten com a candidat alternatiu a la presidència al líder del partit, Pablo Iglesias. La mesa del congrés espanyol haurà de fixar ara la data del debat. Iglesias presentarà el seu programa de govern i Rajoy tindrà torn de rèplica abans que es procedeixi a la votació, que no prosperarà perquè tant el PSOE com C's van negar-li el suport quan Podem va anunciar públicament que presentaria la moció fa unes setmanes. Podem ha justificat la moció de censura arran dels darrers casos de corrupció que han esquitxat el PP, principalment càrrecs importants de la Comunitat de Madrid. El coordinador federal d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, ha assegurat que la moció expressa la indignació de la gent que vol un país lliure d'impunitat. | Pablo Iglesias | qa |
catalanqa_0.6053542888795408 | Qui va sortir airós de l'acusació? | Es mostrà preocupat davant la pèrdua de llibertats eclesiàstiques per la pressió fiscal i bèl·lica del rei. Per a solucionar-ho demana un nou impost als homes d'església, a qui exigeix 8 sous de contribució per la guerra demandats per la reina Elionor de Sicília. Aquest impost se suma als 20 sous de les Corts de Barcelona del 1358 i a les 1.000 lliures a repartir entre els qui no havien lluitat. La indignació que provocà fou gran, tal com denuncià l'abat de Ripoll que, malgrat haver-se beneficiat de la guarda de les collites, considerava que pagar les 1.000 lliures havia estat innecessària, gratuïta i significava perdre la immunitat eclesiàstica. El bisbe de Girona sortí airós de l'acusació, pagant el menys possible i amb contrapartides, però aquest episodi demostrà la capacitat del bisbe de prendre la iniciativa, el que molestava els braços eclesiàstics, per la càrrega fiscal, i militar, ja que el bisbe cobrava els impostos directament privant als nobles de recaptar impostos en benefici propi. | El bisbe de Girona | qa |
catalanqa_0.6752137233907864 | Qui va amenaçar a Higini Cierco? | La justícia andorrana obrirà una investigació després de la declaració d'Higini Cierco (un dels màxims accionistes de l'extinta Banca Privada d'Andorra) sobre presumptes coaccions i amenaces de 'comandaments policials espanyols' per aconseguir dades per al cas Pujol. Segons ha informat aquest dilluns Grup Cierco en un comunicat, la jutge instructora del cas de la BPA, Canòlic Mingorance, ha notificat el 'desglossament de dues noves causes' arran de la declaració d'Higini Cierco als jutjats dijous passat. Així, envia al torn ordinari d'instrucció penal les presumptes coaccions i amenaces i, d'altra banda, la jutge que fins ara instruïa la presumpta revelació de secrets bancaris en relació amb el cas Pujol rebrà nova informació per part de la instructora del cas de la BPA a causa de les declaracions d'Higini Cierco. Segons va informar Higini Cierco dijous en un comunicat, va declarar davant de la jutge que dos comandaments policials espanyols li van advertir que, si no col·laborava amb ells aportant informació financera sobre l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, actuarien contra la BPA i desapareixeria. El cas de la BPA Grup Cierco també ha destacat que la jutge instructora del cas de la BPA ha finalitzat la seva investigació proposant arxivar a falta de proves nou inculpacions —entre elles les dels germans Ramon i Higini Cierco, màxims accionistes del banc—. En canvi, ha comunicat l'ordre de processament per a 24 dels encausats —directius i gestors—, fonamentalment per estar vinculats amb compensacions dineràries. | comandaments policials espanyols | qa |
catalanqa_0.5641159246404351 | Qui va lloar a Rafael en els seus Discursos? | Les composicions de Rafael han estat sempre admirades i estudiades, i han esdevingut una pedra de volta de l'art acadèmic. El període de major influència es va estendre des de les acaballes del segle xvii fins a la fi del segle xix, en què van ser molt admirats tant el seu perfecte equilibri com el seu decòrum. Va ser vist com el model perfecte de la pintura d'història, que al seu torn era considerada com la més elevada de la jerarquia de gèneres. Sir Joshua Reynolds, en els seus Discursos, va lloar la seua «simple, greu i majestuosa dignitat» i digué que «se situa com el principal dels primers [millors] pintors», especialment pels seus frescos (entre els quals incloïa els Cartons), mentre que «Miquel Àngel reclama el següent lloc. No va posseir tantes qualitats excel·lents com Rafael, però les que va posseir eren del més alt nivell». Fent-se eco de les opinions del segle xvi expressades adés, Reynolds acaba dient de Rafael: | Sir Joshua Reynolds | qa |
catalanqa_0.7285594888408178 | Qui havia assajat el paper principal de Dimitrij? | La producció també es va veure afectada per un succés tràgic per a la família del tenor Antonín Vávra, que havia assajat el paper principal. Una setmana abans de l'estrena, la seva esposa va morir a París i el paper de Dimitrij va haver de ser ràpidament apres per un altre tenor solista del Teatre Provisional, Václav Soukup. Aquest fet tornar a provocar un nou trasllat en la data de l'estrena, amb una data definitiva per al 8 d'octubre de 1882. Dimitrij va ser molt ben rebuda en l'estrena, igual que les actuacions dels cantants principals. D'altra banda, la producció va ser, en última instància, una de les més costoses de la seva època, tot i que la premsa va qüestionar l'autenticitat històrica dels vestits. A l'estrena també van assistir l'editor del compositor a Berlín, Fritz Simrock, i l'influent crític vienès Eduard Hanslick. | Antonín Vávra | qa |
catalanqa_0.1250126888631956 | Qui va traslladar i va reorganitzar el cor el 1904? | El primer cor que va tenir el temple va ser una obra del segle XIV de l'artista Arnau Campredon que va quedar pràcticament destrossat en esfondrar-se un arc de la nau central el 1490. El pròxim cor es va finalitzar el 1536 en estil renaixement i on van treballar els mestres francesos Antoine Dubois, Philippe Fillau d'Orleans i l'aragonès Juan de Salas. El cadirat del cor està realitzat en fusta de roure amb els respatllers gravats i consta de cent deu cadires. El 1904 Antoni Gaudí va traslladar i va reorganitzar el cor a tots dos costats del presbiteri en dos nivells i en dues fileres, col·locant al centre la càtedra episcopal i realitzant unes tribunes en alt per als cantors. | Antoni Gaudí | qa |
catalanqa_0.3448292816870525 | Qui són els màxims accionistes de BPA? | La justícia andorrana obrirà una investigació després de la declaració d'Higini Cierco (un dels màxims accionistes de l'extinta Banca Privada d'Andorra) sobre presumptes coaccions i amenaces de 'comandaments policials espanyols' per aconseguir dades per al cas Pujol. Segons ha informat aquest dilluns Grup Cierco en un comunicat, la jutge instructora del cas de la BPA, Canòlic Mingorance, ha notificat el 'desglossament de dues noves causes' arran de la declaració d'Higini Cierco als jutjats dijous passat. Així, envia al torn ordinari d'instrucció penal les presumptes coaccions i amenaces i, d'altra banda, la jutge que fins ara instruïa la presumpta revelació de secrets bancaris en relació amb el cas Pujol rebrà nova informació per part de la instructora del cas de la BPA a causa de les declaracions d'Higini Cierco. Segons va informar Higini Cierco dijous en un comunicat, va declarar davant de la jutge que dos comandaments policials espanyols li van advertir que, si no col·laborava amb ells aportant informació financera sobre l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, actuarien contra la BPA i desapareixeria. El cas de la BPA Grup Cierco també ha destacat que la jutge instructora del cas de la BPA ha finalitzat la seva investigació proposant arxivar a falta de proves nou inculpacions —entre elles les dels germans Ramon i Higini Cierco, màxims accionistes del banc—. En canvi, ha comunicat l'ordre de processament per a 24 dels encausats —directius i gestors—, fonamentalment per estar vinculats amb compensacions dineràries. | Ramon i Higini Cierco | qa |
catalanqa_0.6746043035581093 | Qui presidia els personatges que hi ha al món terrenal? | Al món terrenal hi ha uns 25 personatges, presidits per sant Esteve, sant Agustí i el cos del comte d'Orgaz. El Greco va utilitzar la cara de persones de l'aristocràcia del seu temps, incloent-hi el seu propi fill per immortalitzar-los a L'enterrament, cosa que resulta anacrònica perquè l'enterrament es va produir dos-cents cinquanta anys abans. El dol i la serietat dells semblants destaquen per damunt de tot. Es pot distingir entre els personatges col·locats a la primera fila i els de la mateixa fila de cavallers en un pla posterior. N'hi ha que segueixen la cerimònia fúnebre amb atenció i d'altres que parlen entre ells. Hi ha clergues, nobles i lletrats, d'altres són cavallers de l'Orde de Sant Jaume i es distingeixen per la Creu de Sant Jaume brodada en la seva vestidura. Alguns autors han tractat d'identificar entre els personatges al mateix Miguel de Cervantes, que en aquests anys va viure a Toledo i tenia relacions familiars amb el rector Andrés Nuñez que havia encarregat la pintura. | sant Esteve, sant Agustí i el cos del comte d'Orgaz | qa |
catalanqa_0.6881688069865916 | Qui planteja la proposta que seria l'únic que podria dissoldre el parlament? | JxCat ha presentat una proposta per reformar el reglament del parlament que vol garantir la inviolabilitat de la cambra com a institució. Diverses fonts de la formació han explicat a Europa Press que ho han plantejat en la ponència de la reforma del reglament del parlament, que s'ha reunit aquest divendres a la tarda. Es tracta de diversos articles preliminars que JxCat pretén introduir abans del títol primer del reglament amb l'objectiu de blindar el parlament davant de qualsevol ingerència externa, com ara la dissolució de la cambra amb l'article 155 o la suspensió de diputats com la que va decretar el jutge Pablo Llarena. Les mateixes fonts han destacat que el text que plantegen s'inspira en articles del Parlament Europeu, d'altres parlaments autonòmics i recull articles del codi penal espanyol. Una de les qüestions que proposen és que el parlament només pugui ser dissolt pel president de la Generalitat, la qual cosa, segons aquestes fonts, impediria que la cambra sigui dissolta amb el 155. Els grups han debatut aquesta iniciativa durant la reunió d'aquest divendres i ara els lletrats del parlament l'estudiaran i s'abordarà en les pròximes reunions. | president de la Generalitat | qa |
catalanqa_0.5304905290159119 | Qui es va negar prendre nota a unes clientes? | La Plataforma per la Llengua al País Valencià ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística, aquest cop en un hotel a Mareny blau, dins del terme municipal de Sueca. Un cambrer de l'establiment va negar-se a prendre nota a tres clientes si parlaven català, segons explica a VilaWeb Manel Carceller, portaveu de la Plataforma al País Valencià. Quan van demanar que les atengués una cambrera que sí que parlava català, l'amo de l'hotel va convidar-les a marxar. Després d'uns moments de tensió la situació va calmar-se. Tanmateix, van comprovar com sí que es prenia nota a uns nois d'una altra taula que eren del municipi i que també van demanar en català. I que a elles les servien amb mala gana. | Un cambrer | qa |
catalanqa_0.5473389120137016 | Amb qui s'ha encarat el Suprem? | El ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, farà arribar aquesta setmana al jutge Pablo Llarena l'informe que li va demanar perquè justifiqués les declaracions segons les quals no es van fer servir diners públics l'1-O. És la tensió entre Llarena i Montoro, entre el Suprem i el govern espanyol, sobre els fonaments del suposat delicte de malversació en el referèndum. I és l'exemple més clar dels nervis que hi ha a la capital espanyola arran de l'esfondrament progressiu de l'estratègia de repressió i escarment contra l'independentisme. L'ofensiva jurídica substitueix l'absència de política, i és a Llarena, qüestionat per la justícia alemanya, a qui els sectors més durs del Madrid del poder confien el timó de la defensa de la unitat d'Espanya. Hi ha hagut un alineament cec amb ell des del moment que el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va descartar l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. Aquesta decisió va esquerdar el cor de l'estratègia judicial contra els dirigents independentistes i ha arribat a fer que el Suprem s'hagi encarat amb la justícia alemanya, menystenint el tribunal del land que ha de decidir si lliura el president català a la justícia espanyola. | amb la justícia alemanya | qa |
catalanqa_0.35446476288311113 | Qui analitzarà l'acte de Moliner? | TV3 ha informat a través d'un comunicat que lamentava les imatges del contingut de la secció d'Empar Moliner al programa 'Els matins' de dilluns, en què va cremar un exemplar de la constitució espanyola. Ha explicat que les imatges s'havien retirat del portal web i que no tornarien a ser emeses als mitjans de la CCMA. Aquesta decisió s'ha pres com a conseqüència de l'anunci al Twitter del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), en què declarava que actuaria d'ofici i analitzaria l'acte de Moliner. Televisió de Catalunya lamenta el contingut d'ahir de la secció “El comentari d'Empar Moliner” https://t.co/Txk6kAC3ha — CCMA (@CCMA_cat) 12 d'abril de 2016 Les imatges han aparegut en diversos comptes de Youtube | Consell Audiovisual de Catalunya | qa |
catalanqa_0.9943552067854835 | Qui la va dirigir? | Es va estrenar al Teatre Mahen de Brno el 6 de novembre de 1924 dirigida per František Neumann i amb Hana Hrdličková-Zavřelová i Arnold Flögl. Janáček va morir el 12 d'agost de 1928. En el seu funeral (com ho havia sol·licitat el compositor després de l'assaig general de l'òpera) l'orquestra del Teatre Nacional de Brno va torcar el punyent final de l'òpera. | František Neumann | qa |
catalanqa_0.0032663766574586584 | Amb qui es va fugar la dona de Mark Darcy? | No és fins un mes més tard, ja en ple Nadal, que la seva mare li comenta que la dona de Mark Darcy es va fugar amb el seu millor amic de Cambridge durant les festes nadalenques. Bridget, reconeixent la història que li explica la seva mare en l'observació que li havia fet Daniel Cleaver encara que amb els personatges canviats, s'adona del seu error. Aprofitant que els seus pares han estat convidats a les Noces de Rubí dels Darcy, els acompanya amb la intenció de veure en Mark i expressar-li els seus sentiments. El rencontre però, no resulta ser com ella s'espera, ja que Mark ha acceptat un trasllat a Nova York juntament amb la seva companya de feina Natasha, i la família brinda davant tots els convidats per la seva pròspera carrera professional i una possible vida personal conjunta. | amb el seu millor amic de Cambridge | qa |
catalanqa_0.12366321025369398 | A qui va oferir un vi d'honor l'ajuntament de Tournaiva? | Poc se'n sap sobre la formació de Rogier com a pintor. Les fonts arxivístiques de Tournai (completament destruïdes durant la Segona Guerra Mundial, si bé n'existeixen transcripcions del segle xix i començaments del xx) són una mica confoses i han conduït a diferents interpretacions per part dels investigadors. Per un document se sap que l'ajuntament de Tournai va oferir un vi en honor d'un tal «Maistre Rogier de le Pasture» el 17 de març de 1427. Tanmateix, el 5 de març de 1427 el registre del Gremi de Sant Lluc recollia l'ingrés de «Rogelet de Pasture» i Jacques Daret al taller de Robert Campin. Només cinc anys més tard, l'1 d'agost de 1432, Rogier de la Pasture va obtenir el títol de mestre (Maistre) com a pintor. S'ha qüestionat si l'aprenent de Campin, «Rogelet», era el mateix que el mestre «Rogier» al qual s'oferí el vi el 1426. El fet que el 1426-1427 Rogier fos un home casat de gairebé trenta anys, i molt per sobre de l'edat normal dels aprenents, ha servit per argumentar que «Rogelet» era un altre pintor més jove, que tenia el mateix nom. Tanmateix, durant la dècada del 1420 la ciutat de Tournai va patir una crisi i els gremis no varen poder funcionar amb normalitat. Podria ser que la darrera formació de Rogier/Rogelet hagués estat una mera formalitat legal. També Jacques Daret tenia llavors al voltant de vint anys i havia estat vivint i treballant a casa de Campin com a mínim durant una dècada. | «Maistre Rogier de le Pasture» | qa |
catalanqa_0.9621845247626568 | Qui va fer la portada de Marvel Super Special # 27? | Marvel Comics va publicar una adaptació al còmic de l'escriptor Archie Goodwin i els artistes Al Williamson, Carlos Garzón, Tom Palmer i Ron Frenz. L'adaptació va aparèixer a Marvel Super Special # 27 amb portada de Bill Sienkiewicz i com a sèrie limitada de quatre números, reeditant el mateix material i afegint una pàgina il·lustrada pels crèdits dels autors i pin-ups. Posteriorment va ser reeditat en un llibre recopilatori. | Bill Sienkiewicz | qa |
catalanqa_0.11119102311743734 | A qui s'assembla FMNH PM 59520? | FMNH PM 59520 mesura 9.8 mm d'alçada. S'assembla a UA 8653 en molts aspectes, però és menys corba i la superfície mastegadora conté un gran infundíbul (una cavitat en forma d'embut) reblit amb cement i envoltat per esmalt que penetra la dent en profunditat. També presenta o bé un segon infundíbul o bé un solc reblit amb cement. El menor grau de curvatura i les diferències en la morfologia masticatòria suggereixen que les dues dents representen posicions dentals diferents. Krause et al. classificaren aquesta dent provisionalment dins el gènere Lavanify, tenint en compte les considerables variacions que presenten els gondwanateris entre les dents en el si d'una mateixa espècie i la manca de proves en sentit contrari. | UA 8653 | qa |
catalanqa_0.5957369482842289 | Davant qui es pot recórrer aquesta sentència? | El titular del Jutjat penal número 6 d'Alacant ha absolt l'ex-batlle popular de la ciutat Luis Díaz Alperi dels tres delictes contra la Hisenda Pública i el delicte de suborn dels que estava acusat. La sentència, que ha estat notificada avui a les parts, també exculpa els tres empresaris que estaven acusats costat de l'antic regidor com a cooperadors necessaris d'aquests delictes. El jutge considera que no ha quedat acreditat que l'ex-batlle defraudés a l'Agència Tributària una quantitat total superior als 682.000 euros en les seves declaracions d'IRPF corresponents als exercicis fiscals de 2007, 2008 i 2010 per increments patrimonials no justificats, ha informat el Tribunal superior de Justícia del País Valencià. Respecte a la primera declaració de la renda, de 2007, descarta que incorregués en un frau de 405.351 euros amb la col·laboració de l'administrador de la mercantil Taller de Comptabilitat SL. Segons la sentència, que pot ser recorreguda davant l'Audiència Provincial, no hi ha proves que tots dos acusats, 'de mutu acord, ni cada un d'ells per separat', simulessin un negoci perquè Díaz Alperi veiés saldat un deute tributari de 1.004. 878 euros. | Audiència Provincial | qa |
catalanqa_0.4958402889492839 | Qui crea el dodecafonisme? | La música expressionista cercà la creació d'un nou llenguatge musical, alliberant la música, sense tonalitat, deixant que les notes fluïssin lliurement, sense intervenció del compositor. En la música clàssica, l'harmonia estava basada en la cadència tònica-subdominant-dominant-tònica, sense que dins d'una tonalitat es donessin notes estranyes en l'escala. Malgrat això, des de Wagner, la sonoritat cobrà major rellevància respecte a l'harmonia, guanyant importància les dotze notes de l'escala. Així, Arnold Schönberg creà el dodecafonisme, sistema basat en els dotze tons de l'escala cromàtica –les set notes de l'escala tradicional més els cinc semitons–, que s'utilitzen en qualsevol ordre, però en sèries, sense repetir una nota abans d'haver sonat les altres. Així s'evita la polarització, l'atracció a centres tonals. La sèrie dodecafònica és una estructura imaginària, sense tema ni ritme. Cada sèrie té 48 combinacions, per inversió, retrogradació o inversió de la retrogradació, i començant per cada nota, cosa que produeix una sèrie quasi infinita de combinacions. Es podria dir que la destrucció de la jerarquia en l'escala musical és equivalent, en pintura, a l'eliminació de la perspectiva espacial renaixentista efectuada igualment per les avantguardes pictòriques. Al dodecafonisme seguí l'ultracromatisme (microtonalisme), que amplià l'escala musical a graus inferiors al semitò –quarts o sisens de to–, com en l'obra d'Alois Hába i Ferruccio Busoni. | Arnold Schönberg | qa |
catalanqa_0.6132909924094568 | Qui va ser derrotat en l'última batalla? | Després d'assabentar-se que Pompeu s'acostava, Espàrtac va intentar negociar amb Cras per donar fi al conflicte abans que arribessin els reforços romans. Quan Cras es va negar, una part de les forces d'Espàrtac van trencar el confinament i van fugir cap a les muntanyes a l'oest de Petelia (l'actual Strongoli) a Calàbria, amb les legions de Cras en la seva persecució. Les legions van aconseguir atrapar a una part dels rebels -sota el comandament de Cànic i Cast-, els separaren de l'exèrcit principal i els exterminaren (uns 12.300). No obstant això, les legions de Cras també van patir pèrdues, ja que alguns dels esclaus en fugida van donar la volta per enfrontar-se a les forces romanes a les ordres d'un oficial de cavalleria anomenat Luci Quici i el qüestor Cneu Tremel·li Escrofa derrotant-les. En qualsevol cas, els esclaus rebels no constituïen un exèrcit professional i havien arribat al seu límit. No volien fugir més i diversos grups d'homes es van separar de la força principal per atacar de manera independent a les legions de Cras. Amb la disciplina fent-se malbé, Espàrtac va donar la volta a les seves forces i va emprar tota la seva potència per aguantar a les legions vivents. En aquesta última batalla, les forces d'Espàrtac van ser derrotades completament, i la gran majoria dels seus homes van morir en el camp de batalla. Es desconeix el destí final del mateix Espàrtac, ja que mai es va trobar el seu cos, però els historiadors expliquen que va morir en el combat al costat dels seus homes. | les forces d'Espàrtac | qa |
catalanqa_0.82464977081799 | A qui exigeixen mesures per eliminar accidents? | El grup socialista a les Corts Valencianes ha presentat una iniciativa en què exigeix al Ministeri de Foment espanyol que adopti mesures urgentment per eliminar els accidents en els setze punts negres identificats al País Valencià. La portaveu d'Infrastructures del PSPV, Sandra Martín, ha demanat que es redacti un informe on es determinin l'origen i la causa concrets de la concentració d'accidents en cadascun dels punts negres. Segons la diputada, dels setze punts de perill que hi ha al país només en sis hi ha radars que obliguin a reduir la velocitat. Per això ha demanat al ministeri espanyol que, segons la causa determinada en cada punt, opti o bé per millorar-hi la senyalització o bé per instal·lar-hi radars, modificar els traçats o fer-hi obres per millorar-hi la circulació. Martín ha dit: 'El nombre d'accidents a les carreteres fa dos anys que creix perquè no es prenen les mesures correctes o bé per culpa de les retallades contínues del pressupost per a la conservació de carreteres.' Per això ha demanat que s'emprenguin accions destinades a conscienciar els conductors de la perillositat d'aquestes zones i, paral·lelament, s'apliquin solucions també des de les administracions. | al Ministeri de Foment espanyol | qa |
catalanqa_0.7830420072993516 | Qui va mostrar que la població de tortugues carei s'havia reduït un 80%? | El 1996 E. imbricata fou inclosa a la Llista Vermella de la UICN d'espècies amenaçades, classificada com a espècie en perill crític d'extinció. El seu estat com a espècie amenaçada d'extinció havia estat qüestionat amb anterioritat per dues propostes que al·legaven que aquesta tortuga (juntament amb tres altres espècies) tenia diferents poblacions estables significatives per tot el món. Aquestes peticions van ser rebutjades per la UICN basant-se en la seva anàlisi de les dades presentades pel Marine Turtle Specialist Group (MTSG) que mostraven que la població mundial de tortugues carei s'havia reduït en un 80% en les tres últimes generacions de l'espècie, i que no s'observava cap augment significatiu de les poblacions el 1996. Vistes aquestes dades, la UICN assignà la consideració d'en perill crític (CR A1) a l'estat de l'espècie. Tanmateix no se li aplicà el grau A2, perquè la UICN considerà que no hi havia prou dades que demostressin que la població hagués de continuar disminuint en el futur. | Marine Turtle Specialist Group (MTSG) | qa |
catalanqa_0.3372385854835852 | Qui afirmava que l'antisemitisme mai havia buscat la seva doctrina en Voltaire? | D'altres apunten que l'existència de passatges contradictoris en l'obra de Voltaire no permet determinar peremptòriament el racisme o l'antisemitisme del filòsof. «L'antisemitisme mai no ha buscat la seva doctrina en Voltaire», afirma Roland Desné, que escriu: «No és menys cert que, en principi, no és en Voltaire on es troben raons per a combatre l'antisemitisme. Per a aquest combat, hi ha en principi l'experiència i les raons del nostre temps. Això no significa que Voltaire, en companyia d'alguns altres, no tingui la seva plaça en la llunyana gènesi de la història d'aquestes raons». | Roland Desné | qa |
catalanqa_0.5592541342521543 | Qui va introduir la tesi que la imatge corresponia al casament en secret dels personatges? | El matrimoni Arnolfini o el Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (actualment a Bèlgica) entre 1420 i 1472, on van prosperar econòmicament. Avui dia, els historiadors de l'art discuteixen quina és la imatge que presenta el quadre; la tesi dominant durant molt de temps, introduïda per Erwin Panofsky en un assaig de 1934, sosté que la imatge correspon al casament de tots dos personatges, celebrat en secret i atestat pel mateix pintor. Tanmateix, s'han proposat moltes altres interpretacions, i el consens actual és que la teoria de Panofsky és difícilment sostenible. | Erwin Panofsky | qa |
catalanqa_0.27899502082951033 | Amb qui està casat el ciutadà romanès? | Els estats membres de la Unió Europea han d'acceptar el dret de residència als cònjuges homosexuals, encara que no reconeguin el matrimoni gai. Ho ha sentenciat avui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran del cas d'un ciutadà romanès casat amb un nord-americà a Brussel·les i que va demanar el dret del seu marit de residir legalment amb ell a Romania. Tanmateix, Romania, que és membre de la Unió Europea, va respondre que no podia acceptar-ho perquè, com que no reconeix el matrimoni gai, no el podia considerar un 'cònjuge'. Ara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea tomba la decisió romanesa, i destaca 'l'obligació d'un estat membre a reconèixer un matrimoni homosexual contret en un altre estat membre' encara que sigui únicament per l'objectiu de 'concedir el dret de residència a un ciutadà d'un tercer estat', en aquest cas, un nord-americà. Pel tribunal europeu, aquest reconeixement no afecta negativament la institució del matrimoni en l'estat receptor de la parella ni tampoc l'obliga a canviar les seves lleis. La sentència indica que el concepte 'cònjuge' en la llei europea inclou les persones del mateix sexe i garanteix la llibertat de residència dels ciutadans de la UE i dels membres de la seva família. | amb un nord-americà | qa |
catalanqa_0.1496040289696159 | Qui està representat en les seves últimes obres? | La seva audiència amb Carles V va resultar satisfactòria. Va retornar a Nuremberg, on hauria de romandre fins a la seva mort, el 6 d'abril de 1528. Les seves últimes obres són dues grans taules en les quals estan representats Els quatre apòstols o Quatre temperaments (c. 1526, Alte Pinakothek, Munic), representant sant Joan, sant Pere, sant Pau i sant Marc, obres que va oferir com a regal a la ciutat de Nuremberg, on van romandre fins que, un segle més tard, van passar a formar part de la col·lecció de Maximilià de Baviera. La qualitat de l'obra de Dürer, la quantitat prodigiosa de la seva producció artística i la influència que va exercir sobre els seus contemporanis van esdevenir d'una importància enorme per a la història de l'art. | Els quatre apòstols o Quatre temperaments | qa |
catalanqa_0.0321736898799192 | Qui va ser l'autor de la primera descripció documentada de l'obra? | Actualment és considerada obra de Jaume Huguet, una tesi defensada per Gudiol i Ainaud de Lasarte. Anteriorment havia estat atribuïda a la família Vergós per Folch i Torres coincidint amb la tesi que va fer Cristóbal Gràcia de 1923. Gràcia, autor de la primera descripció documentada, estava influït en part per la similitud amb el retaule del Conestable que l'historiador Salvador Sanpere atribuïa a Pau Vergós. Posteriorment els estudiosos americans Post i Rowland ho van atribuir al pintor barceloní Gabriel Guàrdia. | Cristóbal Gràcia | qa |
catalanqa_0.03745860190800998 | Qui organitza el Festival Internacional de Pallassos? | El pallasso català Tortell Poltrona serà el director artístic del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat d'enguany, que es farà del 17 al 23 d'octubre. Al festival, organitzat per l'Ajuntament de Cornellà amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol, s'hi reduiran els espectacles de sala i hi augmentaran els de carrer, segons que han informat els organitzadors. Una de les novetats serà la primera Convenció del Món Pallasso, que durant tota la setmana reunirà artistes per parlar, per exemple, sobre la Declaració Universal dels Drets dels Pallassos i el codi deontològic de la professió. Els organitzadors han avançat alguns dels artistes convidats: Leo Bassi, amb l'espectacle Misa Patólica; la companyia L'Enterprise, amb Carnages; i els artistes Pocosapiens, Los Galindos i Marcel Escolano. El premi Nas d'Or del festival serà lliurat al pallasso suís Dimitri, fa poc desaparegut i que va participar en la gala del primer any, el 1984. | l'Ajuntament de Cornellà amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol | qa |
catalanqa_0.49710481917037963 | Qui caça en els boscos propers? | Els pastors estan vigilant els ramats a l'alba a la vora del Loch Katrine, i els homes en els boscos propers estan caçant (Cor: Del di la messaggiera). Elena travessa el llac i canta l'enyorança pel seu veritable amor, Malcom (Cavatina: Oh mattutini albori). A la vora del llac, Elena es troba el rei Jacobo que s'ha disfressat com a Uberto en l'esperança de trobar-se amb la bella Elena. Elena creu que és un caçador perdut i li ofereix ajuda. Giacomo es mostra conforme i els dos se'n van a la casa d'Elena (Duettino: Scendi nel piccol legno). Mentrestant els homes en el seu seguici busquen el rei disfressat (Cor: 0Uberto! Ah! Dove t'ascondi?). | els homes | qa |
catalanqa_0.9618827263244186 | A qui han visitat a la tarda Francina Armengol, Francesco Pigliaru i Gilles Simeoni? | La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha viatjat a Brussel·les per presentar un document conjunt amb Còrsega i Sardenya que defensa davant la UE una posició comuna respecte de la insularitat. La presidenta s'ha reunit al matí amb el president de Sardenya, Francesco Pigliaru, i de Còrsega, Gilles Simeoni, a l'edifici del Comitè de les Regions. I a la tarda tots tres s'han vist amb la comissària d'Afers Regionals, Corina Cretu, a la seu de la Comissió. Defensen que Europa sàpiga reconèixer els desavantatges que han de suportar les illes per la seva condició geogràfica. Sobre això, han reclamat a la UE una igualtat real dels drets de tots els ciutadans, independentment del territori on visquin, perquè fins ara ha estat sensible només amb els territoris ultraperifèrics. Tots tres presidents han redactat una carta conjunta per a demanar a la UE que equipari els drets de les regions ultraperifèriques amb la resta d'illes. | Corina Cretu | qa |
catalanqa_0.8387801181660895 | Qui va redactar el guió d'Orgull i prejudici? | Això no obstant, la diferència més destacada d'aquesta versió d'Orgull i prejudici és la completa transformació del caràcter de Lady Catherine de Bourg. Al final de la història, Lady de Bourgh es presenta a la casa familiar dels Bennet completament alterada pels rumors que ha sentit sobre una relació entre Elizabeth i el seu nebot. L'enfrontament que segueix a aquesta visita esdevé una autèntica exigència quan Lady Catherine li vol fer prometre a Elizabeth que no es casarà amb Darcy. Però, mentre que a la novel·la aquesta exigència és una vertadera demanda, a la pel·lícula aquesta escena és un engany de Lady de Bourgh per tal de provar la sinceritat de l'amor d'Elizabeth. Així doncs, Aldous Huxley i Jane Murfin, redactant el guió de Pride and Prejudice, van convertir la indignada i desaprovadora Lady Catherine de la novel·la en una afectuosa guardiana del seu nebot. Una ambaixadora que, no només aprova el matrimoni entre Elizabeth i Darcy sinó que, a més, té un paper fonamental en la seva reconciliació. | Aldous Huxley i Jane Murfin | qa |
catalanqa_0.5459534525267907 | Qui pot arribar a un acord amb el PSOE? | El diputat de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, és 'a prop' d'arribar a un acord amb el PSOE per a votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Segons que ha anunciat, han aconseguit diversos compromisos del PSOE, com ara 'la gratuïtat total de la AP-7, la construcció de les connexions de la carretera amb municipis valencians i la proposta d'un nou sistema de finançament autonòmic en els pròxims vuit mesos'. A més, el PSOE també s'ha compromès a pagar la part que correspon a l'estat espanyol en matèria de dependència i a rebutjar els acords comercials internacionals, fins que es demostri que no tenen un impacte negatiu en l'agricultura valenciana i espanyola. 'Compromís confia que es lliguen els últims serrells i, en els pròxims dies, s'aconseguesca l'acord', diuen fonts de la coalició. Baldoví ha reconegut el seu optimisme 'a l'hora de pensar que finalment podrà haver-hi un acord': 'Ja n'hi ha en el tema que en vuit mesos s'ha de presentar un nou model de finançament, una nova proposta damunt de la taula; també hi ha l'acord que durant la legislatura l'estat ha d'acostar-se a allò que marca en dependència, és a dir, ha de finançar el 50% en dependència'. També hi ha acord sobre la gratuïtat de la AP-7 –la concessió acaba el 31 de desembre i les barreres s'aixecaran la mitjanit del primer de gener– i que es comencin a construir els nous enllaços amb poblacions valencianes i l'autopista per a millorar la connectivitat d'aquesta xarxa que vertebra el País Valencià. | Joan Baldoví | qa |
catalanqa_0.6331414270545238 | De qui és el drama Adrienne Lecouvreur? | Després de la seva mort, la història d'Adrianne va inspirar obres teatrals, òperes i pel·lícules. Una de les més famoses va ser Adrienne Lecouvreur, un drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe, l'inventor del "drama ben-fet". La peça no és completament fidel a la història, ja que mostra que la mort prematura d'Adrienne va ser causada per enverinament. Aquesta peça va ser estrenada a París, el 1849. | d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe | qa |
catalanqa_0.8966622600744165 | Per qui va ser retirada l'obra de Perugia? | Leonardo era poc menys d'una trentena d'anys major que Rafael, però Miquel Àngel, que en esta època residia a Roma, era només huit anys major. Miquel Àngel ja detestava Leonardo, i a Roma va començar a detestar Rafael fins i tot més encara, atribuint-li conspiracions contra ell. Rafael degué conèixer les seues obres a Florència, però les seues obres més originals d'aquesta època apunten en una direcció molt diferent. Al seu Davallament de Crist situa, al mode clàssic dels sarcòfags, totes les figures al davant, en un arranjament complex i no del tot reeixit. Wöllflin detecta la influència de la Mare de Déu de Miquel Àngel al Tondo Doni en la figura agenollada de la dreta, però la resta de la composició s'allunya molt del seu estil, o del de Leonardo. Tot i que va ser una obra molt considerada en la seua època, i molt de temps després retirada a la força de Perugia pels Borghese, es tracta d'una obra aïllada en la producció de Rafael. El seu classicisme prendria després una direcció menys «literal». | pels Borghese | qa |
catalanqa_0.5549945157504881 | Qui ha presentat una moció? | El Parlament de Catalunya ha reclamat a Quim Torra que se sotmeti 'de manera immediata' a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. L'oposició ha aprovat una moció del PSC que constata la 'inoperància' del govern i recorda que no ha pogut aprovar el pressupost d'enguany per falta de suports. La CUP ha optat per no participar en la votació i el govern s'ha quedat en minoria, amb la resta de grups en contra. La moció ha estat aprovada amb 62 vots a favor (C's, PSC, CatECP i el PP) i 61 en contra (JxCat i ERC). Els socis de govern han acusat el PSC d'aprofitar-se de la repressió, tenint en compte que hi ha cinc diputats que no poden votar: els quatre de JxCat afectats per la suspensió dels seus drets decretada per Pablo Llarena (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i Toni Comín, d'ERC. JxCat i Torra no han acceptat el resultat per aquesta raó. | PSC | qa |
catalanqa_0.9987335942408928 | Qui podrà dissoldre el parlament? | Aquest diumenge es fan simultàniament eleccions presidencials i legislatives a Turquia, on es decidirà si es dóna encara més poder a Recep Tayyip Erdoğan, o no. Tota l'oposició s'ha coordinat per posar fi a la presidència d'un dirigent que és al capdavant de l'estat des de l'abril del 2003 i com més va de manera més autoritària. La votació servirà per a activar les reformes constitucionals que es van votar en un polèmic referèndum l'abril del 2017. El candidat que surti elegit gaudirà d'una 'superpresidència', que sumarà el càrrec de primer ministre i president, amb més poders encara. El nou president tindrà capacitat per a nomenar alts càrrecs i membres del govern sense passar pel parlament, legislar a cop de decret i elaborar pressupostos, i també podrà elegir gran part dels membres del Consell Suprem de Jutges. A més, tindrà capacitat de dissoldre el parlament. | El nou president | qa |
catalanqa_0.02290989677578925 | Qui hauria d'acatar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? | La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha dit que la Generalitat 'serà diligent' per a permetre que el vice-president Oriol Junqueras pugui sortir de la presó per a anar al ple del Parlament Europeu de dilluns vinent: 'Per indicació del president Torra, aquest govern serà diligent per a permetre que el senyor Oriol Junqueras pugui assistir com a eurodiputat en el ple que se celebrarà a Estrasburg'. ERC, molesta amb JxCat per les declaracions de Budó sobre Junqueras A la conferència de premsa posterior a la reunió del consell executiu, Budó ha dit que confia que el Tribunal Suprem espanyol acatarà la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i l'alliberarà perquè pugui assistir-hi, i ha instat el Suprem a acatar la justícia europea. 'Si no és així i hi ha un altre mecanisme que possibiliti el fet que el vice-president Junqueras pugui assistir com a eurodiputat al ple del Parlament Europeu, aquest govern està preparat i serà diligent per indicació del president Torra per a fer-ho possible', ha insistit. Budó ha evitat de respondre, a preguntes dels periodistes, si el govern ordenaria que s'obrís la presó de Lledoners i tampoc ha concretat res sobre si hi ha una altra via que no sigui per decisió del Suprem. El Suprem té tres dies per a alliberar Junqueras Vegeu la intervenció de Budó. En un primer moment, fonts de Presidència han explicat a VilaWeb que el govern seria 'diligent' en el cas que Junqueras demanés un permís penitenciari per a viatjar dilluns a Estrasburg en el cas que el Suprem no l'alliberi. | el Tribunal Suprem espanyol | qa |
catalanqa_0.7968689602744271 | De qui confia tenir la col·laboració Barceló? | La socialista Ana Barceló ha promés al Palau de la Generalitat el càrrec de consellera de Sanitat Universal i Salut Pública i ha mostrat la seua alegria i il·lusió davant aquest nou repte: 'No puc dir altra cosa que em deixaré la pell, que estic il·lusionada i que m'apassiona aquest repte tan important com és ocupar-se de la salut pública universal'. Barceló ha assumit el càrrec després del nomenament de Carmen Montón com a ministra al govern espanyol. 'Els que em coneixen saben que sóc molt pragmàtica, el que farem és col·locar, com fins ara, a les persones en el centre de la política, sobretot de la política sanitària, per millorar la vida dels ciutadans', ha dit després de la cerimònia. Barceló ha dit que confia a tenir la col·laboració de Montón, ara des del govern espanyol, perquè 'coneix perfectament' la situació de la sanitat al País Valencià. A la presa de possessió hi han sigut presents el president de la Generalitat, Ximo Puig, la vice-presidenta, Mónica Oltra, i tots els consellers excepte María José Salvador, que continua de baixa per maternitat. Oltra ha estat l'encarregada de llegir el decret de nomenament de Barceló, que es va publicar ahir en una edició extraordinària del DOGV. | Montón | qa |
catalanqa_0.5667095649036143 | Qui va frustrar la relació entre Živný i Míla? | Tots surten i només romanen el compositor Živný i Míla. La seva relació en el passat havia estat frustrada per la mare de Míla, que volia un compromís matrimonial més avantatjós per a la seva filla, ja que considerava que la vida d'un compositor era molt poca cosa. Živný va escriure una òpera sobre la seva infeliç vida. Ara, molts anys després, descobreix que havia acusat falsament a Míla d'infidelitat en l'òpera; el seu fill, Doubek, és en realitat el seu fill. Ara, Živný i Míla reviscolen el seu amor i decideixen fugir plegats. Mentrestant la mare de Míla els cerca entre la gentada i prediu un desastre. | la mare de Míla | qa |
catalanqa_0.44727967611676633 | Qui es presenta com el 'arxiabanderat' del Brexit? | L'ex-ministre per a negociar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea Dominic Raab ha anunciat la seva candidatura per a dirigir el Partit Conservador quan la primera ministra i actual número u de la formació, Theresa May, haurà abandonat els càrrecs el 7 de juny. 'Lluitaré per un acord més just del Brexit, un acord més just per als treballadors britànics i una societat més justa, en què cada nen pugui aconseguir el seu potencial', ha asseverat Raab, que es presenta com el 'arxiabanderat' del Brexit en un text que avui publicarà el dominical Mail on Sunday, i del qual Sky News ha aconseguit alguns extractes. Juntament amb Raab, com a candidats confirmats hi ha el ministre d'Afers Estrangers Jeremy Hunt, el ministre de Desenvolupament Internacional Rory Stewart, el ministre de Salut Matt Hancock, l'ex-ministre d'Afers Estrangers Boris Johnson i l'ex-ministra de Treball i Pensions Esther McVey. En una enquesta recent del diari The Times Raab ocupava el segon lloc a la successió amb un 13% de suport, molt per darrere de Johnson, favorit amb un 39% de suport. Tots dos van ocupar llocs de responsabilitat sota el comandament de May però van acabar abandonant-la per la seva suposada tebiesa amb relació al Brexit. | Raab | qa |
catalanqa_0.3315522895870736 | Qui es va casar amb Eduardo? | L'òpera és principalment un pastitx, utilitzant material d'altres obres, complementats amb alguns números nous. Tracta del romanç de Cristina i un soldat suec, Eduardo, el seu matrimoni secret i el triomf final d'Eduardo, després d'haver patit presó pel rei suec. L'obertura és ocasionalment interpretada en concerts. Comença amb una introducció més lenta, el que condueix a un brillant Allegro, els dos principals temes característics del compositor. | Cristina | qa |
catalanqa_0.9254656552665694 | Qui va dipositar 64.884.405 euros al banc Mirabaud? | L'escàndol dels diners de Juan Carlos ja toca el seu fill i successor Felipe VI. El diari britànic The Telegraph ha sabut que ell és el segon beneficiari, després del seu pare, dels seixanta-cinc milions d'euros que van anar a parar a una fundació domiciliada en un paradís fiscal i que el rei de l'Aràbia Saudita havia donat a Juan Carlos com a pagament de gestions per la construcció del TGV al país àrab. El diari anglès explica que Juan Carlos va crear la Fundació Lucum el juliol del 2008. Aquesta societat té la seu a Panamà i un compte al banc suís Mirabaud de Ginebra, que és on el rei saudita, en aquell moment Abdul·là I, va dipositar els 64.884.405 euros. Segons que revela ara el rotatiu, segons els estatuts de la fundació el primer beneficiari és Juan Carlos mateix, però el segon n'és el rei espanyol actual, que 'ha de mantenir durant la seva vida la resta de la família reial' i ha de satisfer 'qualsevol petició raonable' que li adrecin la seva mare, germanes i fills. La casa reial espanyola s'ha refusat a respondre les preguntes de The Telegraph. | Abdul·là I | qa |
catalanqa_0.6936874509298429 | Qui està en les dues taules? | A la taula central del pis superior hi ha la figura de Crist clavat a la creu, sol, enmig d'un paisatge deshabitat, que transmet pulsió de mort i desolació. És una escena buida de tots els personatges habituals dels bigarrats calvaris de l'obra huguetiana. El paisatge, tot i ser molt més erm, recorda l'orografia del que es mostra al Retaule de la Transfiguració de la catedral de Tortosa, ja que més que situar la Creu al mont Gòlgota sembla que estigui en una vall entre dues muntanyes que l'artista perllonga a les taules laterals del pis superior. En aquestes dues taules hi ha sant Joan Baptista i Maria Magdalena, dos dels deixebles més estimats de Jesús i presents a la seva crucifixió. | Joan Baptista i Maria Magdalena | qa |
catalanqa_0.24919786382012732 | Amb qui planteja Ada Colau que es poden reunir els responsables del Banc Expropiat? | La batllessa de Barcelona, Ada Colau, diu que respecta que els responsables del Banc Expropiat no vulguin parlar amb l'administració i proposa que ho facin amb les associacions de veïns per intentar resoldre el conflicte. En declaracions a 'El Matí de Catalunya Ràdio', la batllessa ha detallat que l'Ajuntament de Barcelona s'ha ofert 'per donar continuïtat a les activitats del Banc Expropiat' però ha reconegut que 'és difícil si no volen contacte amb administració'. A més, ha afegit que el consistori no vol 'tenir locals buits per motius especulatius igual que passa amb els pisos'. Colau ha reconegut que durant les tres últimes nits en aquest barri 'no hi ha hagut proporció perquè hi ha hagut uns incidents terribles que estan escandalitzant el veïnat'. Amb tot, ha volgut ser 'prudent' en les seves afirmacions, ha dit que els Mossos tenen el 'suport' de l'ajuntament i ha defensat que 'cal una actuació policial' per evitar aldarulls com els dels darrers dies. La batllessa de Barcelona ha assegurat que confia que els Mossos hagin actuat amb proporcionalitat durant les tres últimes nits, però ha matisat que si es demostra que no ha estat així caldrà 'actuar' pel bé del cos policíac. | amb les associacions de veïns | qa |
catalanqa_0.4790607790880409 | Qui segueix EUA a la llista d'estats consumidors? | Quant a estats consumidors, la llista estaria encapçalada pels EUA, amb un 46% del consum global històric. Aquests estarien seguits pel Japó, el Canadà i diversos estats europeus. Tanmateix, aquestes dates són imprecises perquè es basen completament en càlculs teòrics que prenen el PIB com a referència. | Japó, el Canadà | qa |
catalanqa_0.3975359730784579 | Qui va publicar Moscou sans voiles? | Hergé no es va dedicar a visitar la Unió Soviètica o a analitzar cap informació publicada sobre el tema; en comptes d'això obtingué una visió general a partir d'un sol pamflet, Moscou sans voiles (Moscou sense secrets), publicat per Joseph Douillet (1878–1954), un diplomàtic belga cònsol a Rostov del Don que havia passat nou anys a la Rússia postrevolucionària. Publicat a Bèlgica i França el 1928, Moscou sans voiles es dirigia a un públic desitjós de creure les afirmacions antibolxevics de Douillet, moltes de les quals eren de dubtosa precisió. Tal com afirma el tintinòleg Michael Farr, Hergé va escollir de forma bastant selectiva escenes senceres de l'assaig de Douillet, entre elles les eleccions manipulades, quasi idèntiques a les descrites pel diplomàtic. La manca de coneixement sobre la Unió Soviètica d'Hergé dona lloc a molts errors conceptuals i la història conté referències als plàtans, la benzina Shell i les galetes Huntley i Palmers, quan cap dels quals existien a la Unió Soviètica en aquell temps També va cometre errors en els noms russos, afegint el típica sufix polones -ski en lloc del seu equivalent rus -vitch. | Joseph Douillet | qa |
catalanqa_0.9827699087121288 | Qui era Bertran de Vacalaria? | La caiguda del Roc de la Tor a mans croades va permetre la instal·lació de maquinària de setge per batre les defenses del castrum. Els primers dies de gener de 1244[nota 6] va arribar a Montsegur Bertran de Vacalaria, un enginyer de màquines enviat, segons les fonts coetànies, per homes propers al comte de Tolosa. L'objectiu era construir màquines d'artilleria per contrarestar les que havien començat a instal·lar els croats a la part baixa de la muntanya.[nota 7] Novament Imbert de Salas ens en dóna la notícia: | un enginyer de màquines | qa |
catalanqa_0.8038744999018148 | A qui va entrenar Nick Gillard? | El coordinador d'especialistes Nick Gillard va ser contractat per crear un nou estil de lluita jedi que es diferenciés de la trilogia original. Gillard va comparar les batalles amb espases de llum amb una partida d'escacs on "cada moviment és un escac". Com usen armes de curt abast, Gillard va teoritzar que els jedis han hagut de desenvolupar un estil de lluita que combinés tots els estils d'esgrima, com ara el kendo i altres estils de kenjutsu, amb altres tècniques de balanceig, com en el tennis i l'ús de la destral. Mentre entrenava a Liam Neeson i Ewan McGregor, Gillard escrivia una seqüència de lluita d'uns 60 segons de durada, la qual seria cinc o sis seqüències. Lucas més tard es va referir als jedis com "negociadors", en comptes de soldats amb un gran nombre de víctimes. La preferència al combat cos a cos tenia la intenció de donar un paper més espiritual i intel·lectual als jedis. Com Gillard pensava que els salts acrobàtics no semblaven realistes amb els actors i els especialistes penjats dels cables, es van usar impulsors d'aire en el seu lloc. | a Liam Neeson i Ewan McGregor | qa |
catalanqa_0.43550069809675473 | De qui vol Torra que Sánchez defensi els drets? | La moció de censura del PSOE contra el president espanyol, Mariano Rajoy, ha obligat tothom a prendre posició. Ahir Podem va anunciar el suport sense condicions a Pedro Sánchez, mentre que Ciutadans la rebutja i vol pactar-ne amb els socialistes una de conjunta que permeti d'investir un president independent que tingui l'únic objectiu de convocar eleccions generals anticipades. El PSOE insisteix que ho comparteix, però solament després d'un període de govern interí de Sánchez. Els partits independentistes també van posicionar-s'hi ahir, reclamant a Sánchez que demanés perdó dels insults dels darrers dies contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Sense el suport de Ciutadans, els diputats independentistes són clau perquè triomfi la moció de censura, juntament amb els del PNB, que va dir que estudiaria què fer. Avui, el president Torra ha explicat que és partidari de la moció de censura del PSOE si Sánchez presenta un 'programa republicanista' i defensa els drets dels presos polítics i dels exiliats. | dels presos polítics i dels exiliats | qa |
catalanqa_0.3876401436433152 | Qui va posar multes a TV3 i Catalunya Ràdio? | El Tribunal Suprem espanyol ha refusat el recurs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) contra les multes de la Junta Electoral espanyola (JEC) a TV3 i Catalunya Ràdio abans de les eleccions del 21 de desembre de 2017. D'aquesta manera, avala l'argument de la JEC segons el qual el tractament informatiu dels mitjans públics va afavorir unes determinades formacions polítiques quatre vegades. Es refereix, concretament, als comentaris de la directora de 'El matí de Catalunya Ràdio', Mònica Terribas, els dies 28 i 30 de novembre; a la cobertura del 'Telenotícies Vespre' del concert per la llibertat dels presos polítics que es va fer el 2 de desembre; i a la retransmissió de la manifestació a Brussel·les el 7 de desembre. El procés sancionador de la JEC va començar arran de les denúncies del PP, que en un principi van ser descartades per la Junta Electoral de Barcelona, però que finalment la JEC va avalar. La CCMA va haver de pagar 4.000 euros, mil per cada peça informativa recorreguda. Segons la sentència: 'El concepte de neutralitat informativa no és “un calaix de sastre” que admeti qualsevol contingut i entri en conflicte amb la llibertat d'informació, sinó la plasmació en els períodes electorals de l'exigència reforçada per als mitjans públics de l'objectivitat requerida a totes les administracions públiques per l'article 103.1 de la constitució i de la qual els imposa el seu article 20.3 de respectar en tot temps el pluralisme polític i social. | la Junta Electoral espanyola | qa |
catalanqa_0.2911009353815037 | Qui formaven part del jurat del premi Lletra d'Or? | El premi Lletra d'Or és segurament el més singular de les lletres catalanes. Com recentment recordava l'escriptor Joan-Lluís Lluís en un piulet, els vuit darrers ha anat a parar a set poetes i a un novel·lista, ell mateix. I diu que se sent molt ben acompanyat enmig de tants versos. I segurament aquesta potència que gasta el premi Lletra d'Or és causada per la seva independència, per no estar lligat a cap institució ni grup editorial i per les característiques d'un jurat carregat de joventut, amb poetes, novel·listes, periodistes literaris i gent de teatre. S'atorga cada any a una obra publicada l'any anterior i el jurat no supera mai la cinquantena. Quan algú fa cinquanta anys ha de passar el relleu a un altre lletraferit, menor de cinquanta, és clar. | poetes, novel·listes, periodistes literaris i gent de teatre | qa |
catalanqa_0.0021709698728834548 | Qui intentava intervenir en la política reial tot i la mort de Felip V? | No obstant els seus càrrecs i la carrera religiosa en si, a mesura que el cardenal-infant creix no se li despertà una vocació religiosa, de fet, gairebé no va residir en les diòcesis a càrrec seu. En la seva joventut els seus interessos eren llunyans a l'Església: dansa, música, caça, mecànica, esgrima, jocs de taula... entre totes les seves aficions destacava l'atracció per les dones, quelcom que era inconcebible per algú de l'estament eclesiàstic. A partir de 1746, any de la mort de Felip V, Lluís va passar a viure amb la seva mare Isabel Farnese a la Granja de San Ildefonso —la qual tot i la mort de Felip V intentava intervenir en la política reial— on va dedicar gran part del seu temps a dues de les seves passions: les belles arts i la caça, i altres activitats lligades a la seva edat però impròpies de les dignitats eclesiàstiques que ostentava. | Isabel Farnese | qa |
catalanqa_0.9112449681465143 | De qui es va publicar una crítica l'any 1990? | Anys més tard, el 1990, es va publicar una crítica d'Isidre Vallès on analitzava la conjunció entre els dos éssers, el masculí i el femení, que segons el crític abans s'enfrontaven i que ara, impel·lits l'un vers l'altra, s'han fos en una afinitat tel·lúrica que en marca, definitivament, el destí comú. Vallès deia que l'escultura apareixia com un element hermafrodita, on l'home s'ha vist metamorfosat en un penis-tòtem monumental que resumeix amb claredat el signe de la seva prepotència, mentre que la dona és present a través de la foscor del seu sexe, que, com un esvoranc gegantí recorre la massa vertical, oberta a tota mena de goig sexual. Vallès deia que la lluna-ocell el que feia era donar-li una dimensió còsmica a tot plegat, centrant-se no tant en el seu aspecte eròtic sinó més aviat en l'aspecte d'instrument d'on procedeix la vida, vaque és, en definitiva, la temàtica que, constantment, Joan Miró tracta en la seva obra, temàtica així mateix rememorada amb el basament aquàtic d'on emergeix l'escultura. | d'Isidre Vallès | qa |
catalanqa_0.6854451346044197 | Qui apareixeran al centre i a les voltes? | A la façana hi haurà representades: virtuts, obres de misericòrica i dons de l'Esperit Sant; i els oficis manuals. Al centre i a les voltes apareixeran: Adam i Eva, la casa de Natzaret, la Mare de Déu i els Sants, Jesucrist en el Judici Final, el Pare Etern envoltat d'àngels, i l'Esperit Sant. Hi haurà un nàrtex de 16 llanternes; en el seu interior, els dies de la Creació i les jerarquies angèliques. La façana es completarà amb uns grans núvols il·luminats, que contindran en grans lletres l'inici del credo de Nicea (Credo in unum Deum Patrem Omnipotentem, creatorem coeli et terrae) i el Gènesi, sobre setze grans llanternons disposats en ordre ascendent. | Adam i Eva, la casa de Natzaret, la Mare de Déu i els Sants, Jesucrist en el Judici Final, el Pare Etern envoltat d'àngels, i l'Esperit Sant | qa |
catalanqa_0.041663021258132815 | A qui ha criticat Mónica Oltra? | La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha criticat els dirigents dels partits que van participar en el debat electoral d'ahir i ha dit que, en la seva opinió, es va constatar el blocatge polític i va faltar més debat mediambiental. 'El vaig veure fins que em vaig adormir, suposo que com molta gent', ha revelat. Segons que ha dit, cal un canvi en els lideratges, perquè la política ha de servir per a escoltar i no sols per a parlar. Ho ha dit abans de presentar un esmorzar informatiu del Nova Economia Fòrum de Madrid al candidat de Més País, amb qui Compromís es presenta en coalició, a la presidència del govern espanyol, Íñigo Errejón. Oltra ha començat la seva intervenció dient que li produïa 'vergonya' i 'empipament' estar en una nova campanya electoral explicant a la gent 'que ha de tornar a votar', ja que, segons ella, la situació a la qual s'ha abocat l'estat és inexplicable. Sobre la possibilitat que el blocatge continuï després del 10-N, ha dit que haver de tornar a fer unes eleccions espanyoles li semblaria 'una aixecada de camisa' i faria que la gent perdés la confiança en la política. | els dirigents dels partits que van participar en el debat electoral d'ahir | qa |
catalanqa_0.27440387580759984 | Qui va fer l'informe on es parlava de les irregularitats comeses? | La Fiscalia ha obert diligències d'investigació per presumptes irregularitats en la licitació de la construcció i gestió del Centre de tractament de residus del Vallès Occidental, situat a Vacarisses. La investigació s'ha obert arran d'una denúncia de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), partits locals vallesans que integren la CUP, per un presumpte delicte de prevaricació i malversació de fons públics i una altra al Tribunal de Comptes per suposada malversació. Després d'obrir diligències, la Fiscalia, a través dels Mossos d'Esquadra en funcions de policia judicial, ha citat el conseller comarcal de la CUP Jordi Muntant perquè declari com a testimoni aquest dimarts al matí a la Ciutat de la Justícia. La Sindicatura de Comptes va publicar el 2016 un informe del Consell Comarcal, de qui depèn aquest centre de residus, on s'apuntaven 'múltiples irregularitats en la licitació de construcció i gestió del centre', segons la CUP. Entre les presumptes irregularitats, hi ha suposats contractes a mida, el fet de no haver respectat els temps dels processos administratius i d'haver barrejat contractes patrimonials i administratius, per la qual cosa el grup va demanar la nul·litat del contracte amb l'empresa, que va ser ignorat. En un comunicat, la CUP cita indicis de frau en la licitació, en l'adjudicació i execució de l'obra del centre, i a més que s'han fet dues modificacions de contracte i que està en marxa una tercera: la del 2010 suposava un sobrecost del 20% i la del 2013 va eliminar la planta prevista de la fracció orgànica, indemnitzant al contractista. | Consell Comarcal | qa |
catalanqa_0.5531420426930588 | De qui és obra aquesta font? | Del mateix any és la font de Can Gaig, situada a la Sagrera, a la llavors vila independent de Sant Martí de Provençals. Obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, constava d'una tassa a nivell de terra i dos blocs de pedra adossats a la paret, un amb un mascaró amb l'aixeta per a l'aigua, i altre amb l'escut de Sant Martí. El 2004 es va desmuntar i guardar en un magatzem municipal, a l'espera d'una remodelació de la zona. | Antoni Rovira i Trias | qa |
catalanqa_0.1084533210403088 | Qui és l'advocat de Joan Coma? | Ismael Moreno, jutge de l'Audiència espanyola, va fer servir una argumentació basada en l'aplicació del codi penal franquista en la interlocutòria contra el regidor Joan Coma. El jutge imputa a Coma delictes de sedició i 'contra la forma de govern', un concepte jurídic inclòs en el codi penal espanyol del 1973. L'advocat de Coma, el diputat Benet Salellas, va alertar d'aquest fet: 'El jutge Moreno utilitza conceptes franquistes; utilitza instruments de la dictadura.' Joan Queralt, catedràtic de dret de la UB, ha explicat a VilaWeb que aquesta apel·lació al codi penal franquista palesa que el jutge té al cap la llei franquista i que no ha estudiat el nou codi penal. Per Queralt, aquesta argumentació mitjançant lleis franquistes és motiu evident d'incident de recusació per part de la defensa, 'perquè denota el prejudici del jutge sobre els fets que investiga'. Queralt es demana: 'Quin dret penal sap aquest home?' Aquest incident de recusació s'ha de presentar al jutge mateix i ha de ser estudiat per un altre jutge del tribunal. 'Probablement no serà admès, de manera que cal acudir al Tribunal Constitucional amb un recurs per la inadmissió de l'incident de recusació. | Benet Salellas | qa |
catalanqa_0.8599929329050436 | De qui són obra? | Les rosasses dels costats nord i sud del transsepte presenten importants diferències, degudes a les múltiples intervencions fins a època recent. Són obra del Mestre de Sant Silvestre, que també va treballar a la catedral de Barcelona. A la rosassa sud es representa la Mare de Déu amb l'Infant entronitzats. A la rosassa nord es representa la Resurrecció de Crist a l'òcul central, a partir del qual es distribueixen setze plafons radials amb ornamentació geomètrica, motius florals i l'escut de la seu. A la part ampla d'aquests plafons es mostra, a cadascun, un cap d'un personatge, segurament un apòstol. | del Mestre de Sant Silvestre | qa |
catalanqa_0.19797102366354924 | Qui ha traduït 'No tinc paraules'? | Aquesta setmana arriba a les llibreries una novetat de l'editorial Raig Verd, ben allunyada de les darreres obres que ha publicat aquest segell. 'No tinc paraules' és una sàtira entorn de la farsa dels premis literaris. L'obra, traduïda per Yannick Garcia, parteix d'un premi literari inventat, l'Elisi, que ha de triar el millor llibre de l'any. Per això, el jurat d'aquest premi s'ha de llegir centenars d'obres. Al mateix temps, una colla d'escriptors estan desesperats per captar l'atenció d'aquest jurat: la brillant escriptora i trencacors Katherine Burns, el novel·lista debutant malalt d'amor Sam Black i en Sonny, convençut que 'L'elefant morat' –el seu 'magnum opus'– arrasarà el món literari com un huracà. 'No tinc paraules' tracta d'algunes qüestions profundes sobre el paper de l'art en una cultura obsessionada per la celebritat, i es pregunta com podem esperar a reconèixer el talent real quan tothom té interessos personals. | Yannick Garcia | qa |
catalanqa_0.6418495391264886 | Qui va participar també en la campanya mediàtica? | Durant la guerra, el govern va excitar el xovinisme nacionalista de la població amb una campanya mediàtica destinada a alimentar el triomfalisme de la població i a difondre informacions falses en relació al desenvolupament de la guerra. Les portades de les publicacions més importants publicaven frases com ESTAMOS GANANDO, ¡SEGUIMOS GANANDO! o ESTAMOS DESTRUYENDO LA FLOTA BRITÁNICA (Revista Gente) o EUFORIA POPULAR POR LA RECUPERACIÓN DE LAS MALVINAS (Diari Clarín) o BASTA, PIRATAS: SI NOS ATACAN: ¡VAN A LA LONA! (Crónica). Els canals de televisió, monopoli de l'Estat, també van participar en la campanya mediàtica. Personalitats de tots els camps van donar suport a la invasió en diverses entrevistes televisives. El canal 7 de l'Argentina va transmetre tant les notícies de la guerra, mitjançant l'informatiu 60 minutos (a càrrec de Carlos Gómez Fuentes) com un programa especial, 24 horas por Malvinas, destinat a recaptar fons de tot tipus (joies, abrics de pell, diners, etc.) per l'anomenat Fondo Patriótico (Decret 753/82) un fons especial que suposadament estaria destinat a finançar les operacions, però que al cap i a la fi mai no es va saber sense dubtes on va anar a parar. | Els canals de televisió | qa |
catalanqa_0.22137179026979514 | Qui és el director general de Residus? | L'estat espanyol ha fet un avís d'inconstitucionalitat al govern per dos articles de la llei de residus. Concretament, l'article 9, que regula el pagament per generació de residus, i el 23, relatiu a productes d'un sol ús i que, entre més qüestions, estableix que a partir de l'any 2021 no es podran distribuir bosses de plàstic lleugeres d'un ús. El govern espanyol ha fet ara un requeriment a l'executiu balear per a constituir una comissió bilateral amb l'objectiu d'analitzar aquestes diferències i arribar a un acord. Si no s'assoleix, l'estat, amb l'assessorament dels seus serveis jurídics i després de l'aprovació del consell de ministres, podria presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra els dos articles. El director general de Residus, Sebastià Sansó, discrepa de les apreciacions de l'estat espanyol respecte d'aquests dos articles. Sobre el pagament per generació, el govern espanyol entén que el govern balear no té competències per a regular el sistema tributari local, que només ho pot fer l'administració estatal. | Sebastià Sansó | qa |
catalanqa_0.11222035836962163 | Qui retirarà del càrrec aquest mateix dia el parlament? | Aquest vespre els subscriptors de VilaWeb podran assistir a una conversa entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach. L'acte es farà a les 19.30 a l'Auditori de l'ONCE, a Barcelona. En acabat, VilaWeb penjarà el vídeo de la conversa completa. Aquest diàleg es fa just després de les eleccions espanyoles, el mateix dia que el parlament retirarà del càrrec el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, l'endemà de l'anunci del judici contra l'ex-president Artur Mas i els altres encausats pel 9-N i encara sota l'impacte del Brexit. En la conversa, els dos polítics repassaran aquests temes i encararan el futur del procés d'independència, amb la qüestió de confiança i el possible referèndum en l'horitzó més immediat. A l'acte, hi han estat convidats els subscriptors de VilaWeb, que s'han pogut apuntar per ordre de recepció de la seva petició d'assistir-hi, fins a completar la capacitat de l'auditori. | el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya | qa |
catalanqa_0.46176518514114706 | Qui va encarregar la capella de San Blas de la Catedral de Toledo? | La capella de San Blas és una capella en honor a sant Blai de Sebaste que es troba a la planta baixa de la Catedral de Toledo amb accés des del mateix claustre. Fou una obra encarregada per l'arquebisbe Pedro Tenorio a finals del segle XIV amb la intenció que servís de capella funerària per a la seva família i ell mateix. La percepció que es té de la seva construcció fa que sembli dissociada del claustre, encara que els elements arquitectònics i la seva estructura interna la converteixen parcialment en inseparable d'aquest, com ho demostra la manca d'un accés exterior directe. Té unes magnífiques pintures murals de tipus florentí. | Pedro Tenorio | qa |
catalanqa_0.742770335427773 | A qui havia de dedicar-se el retaule del contracte entre Pau Vergós i els confrares dels cardadors de draps? | L'estil i qualitat tècnica emprats en aquest retaule va tenir un efecte directe a altres obres contemporànies, on l'exemple més directe és el contracte del retaule sobre el mateix tema pintat per Miguel Ximénez i Martín Bernat per al convent dels Agustins de Saragossa, de 1489. Aquesta obra havia de contenir sis taules dedicades a sant Agustí i altres sis a santa Mònica. Les taules del sant havien de tenir com a model les escenes del retaule d'Huguet, «...y que los ditos pintores hayan de yr a mirar aquello con unfrayre de dicho monesterio de Çaragoça, e de las que seran mejores, que de aquellas fagan por scripto y fazerlas en el dito Retaulo de Çaragoça». D'altra banda, el contracte entre Pau Vergós i els confrares dels cardadors de draps, per a realitzar un retaule dedicat al Cos de Crist i sant Antoni, també per a l'església de Sant Agustí de Barcelona, s'assenyala que «tots els brocats sien fets segons lo retaule de Sant Agustí major». | al Cos de Crist i sant Antoni | qa |
catalanqa_0.5155290152249812 | Qui va compondre Der Zwerg? | Der Zwerg (El nan) és una òpera en un acte d'Alexander von Zemlinsky sobre un llibret de Georg C. Klaren, basat en The Birthday of the Infanta d'Oscar Wilde. L'obra va ser composta entre el 1919 i el 1921. L'estrena va ser dirigida per Otto Klemperer el 28 de maig de 1922 a l'Òpera de Colònia. | Alexander von Zemlinsky | qa |
catalanqa_0.5461770040029319 | Amb qui no vol quedar-se sola Kàtia? | A l'interior de la casa, Kàtia li parla a Varvara de la seua feliç infantesa, i del somni de tenir un home que vertaderament l'estime. Tichon entra per a acomiadar-se, perquè està a punt de sortir de viatge de negocis vers Kazan, enviat per Kabanicha. Kàtia li demana poder acompanyar-lo, o bé que ell no se'n vaja, perquè no vol quedar sola amb la sogra, però ell hi insisteix. Aleshores Kàtia li demana que la faça jurar que no tindrà tractes amb estranys durant la seua absència, cosa que desconcerta Tichon. Kabanicha anuncia que Tichon ha d'anar-se'n, però no sense abans instruir Kàtia com ha de ser el seu capteniment durant la seua absència. Tichon, acovardit davant la fèrria autoritat de sa mare, diu a Kàtia que ha de tractar Kabanicha com la seua pròpia mare i actuar sempre de manera correcta. Tichon fa una reverència a sa mare i besa aquesta i Kátia abans d'anar-se'n. | amb la sogra | qa |
catalanqa_0.29399108890279524 | De qui va rebre la cançó influències? | Sobre els complicats arranjaments d'aquesta cançó, Ecos del Rock va escriure: "Aquest tema marca un estil amb les arrencades de guitarra de Brian [May], les campanetes i alguns petits efectes [...] Es mereix tot el respecte per estar entre els grans èxits del grup." En una entrevista el 2008 amb la revista Q, May va dir que "És una cançó de pop perfecta i una de les millors cançons de Freddie. Està bellament construïda i conté un dels solos dels quals n'estic més orgullós". Mercury va comentar durant una entrevista amb l'NME que "la gent està acostumada al hard rock i a la música enèrgica de Queen, però [en aquest senzill] gairebé t'esperes que hi canti Noël Coward. És un d'aquests números de barret fort i tirants negres — tampoc no és que se'ls posés en Coward. És sobre una prostituta de luxe. Intento dir que la gent amb classe també poden ser putes. La cançó va d'això, encara que prefereixo que la gent hi posi la seva interpretació, que hi llegeixen el que vulguin." A més, la cançó va rebre influències de The Beatles. Deacon va comentar l'any 1979 sobre el canvi d'estil en el grup: | de The Beatles | qa |
Subsets and Splits