text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
Un empresari vendrellenc, Jordi Morgades Herranz, mentre treballava a Vilabella, va ser víctima de nombroses picades de mosca negra que li van provocar que hagués d'estar tres dies de baixa laboral, tal com va avançar el setmanari noticiestgn fa alguns dies i que, posteriorment, aquest setmanari ha pogut confirmar posant-se en contacte amb la víctima.
Segons va explicar Jordi Morgades Herranz en aquest setmanari: "El passat 3 d'octubre vaig treballar tranquil·lament en un moviment de terres d'un particular en uns terrenys a prop del Casal de Vilabella.
Només sé que, al vespre, se'm van començar a inflar les cames i que em vaig espantar i vaig anar a la mútua que tinc.
Allí em van fer proves i el tractament que vaig necessitar i em van dir que eren mossegades de mosca negra.
Van confessar-me que ells no ho havien vist mai i que no era normal en aquesta zona.
En una cama tenia una vuitantena de mossegades i, en l'altra, entre vint i trenta.
Vaig tenir molta picor i les cames inflades".
Això va representar tres dies de no poder anar treballar.
Aquest cas mostra de manera clara que la mosca negra, que fins ara se centrava només a les Terres de l'Ebre, ara, de mica en mica, està arribant al Camp de Tarragona.
Si no es posen mesures preventives globals, en pocs anys podria afectar tot el Camp de Tarragona amb les conseqüències agràries i turístiques que pot representar.
La mosca negra La mosca negra es pot trobar en nombre abundant en vegetació propera a cursos d'aigua corrent i als capvespres poden arribar a formar eixams nombrosos.
Les seves larves són aquàtiques i viuen fixades sobre pedres i vegetació en llocs d'aigua corrent, neta i ben oxigenada.
Els seus hàbits són diürns, especialment, a primera i darrera hora.
En general, s'alimenten de sucs vegetals, però les femelles poden picar a persones i animals, als quals xuclen la sang, ja que és un nutrient molt bo per la posta d'ous.
Són animals amb mandíbules, pel que la seva picada és amb mossegada i pot arribar a sagnar.
Fa anys que els ciutadans de les Terres de l'Ebre patim aquesta plaga i es converteixi ara en notícia: Tot just quan la mosca arriba al camp de Tarragona..Dona molt que pensar.
No és notícia que centenars de persones de les Terres de l'Ebre rebin picades cada dia??. |
El jove de 16 anys de nacionalitat xinesa, que dimarts a la nit va ser detingut pels Mossos d'Esquadra a Tortosa per haver matat amb una arma blanca la seua mare i el company sentimental de la dona, passarà avui a disposició de la fiscalia de menors, i molt possiblement serà ingressat en un centre.
La Hispano de Fuente En Segures, S.A. (HIFE, SA), fundada el 1.915 amb seu a Tortosa, i Automòbils Baix Aragó, S.A. (ABAS) fundada també a principis del segle XX, amb seu a Saragossa, anuncien l'acord pres per les seves respectives juntes d'accionistes per traspassar tota l'activitat de transport de ABAS a HIFE.
La 57a Festa de la Bicicleta, organitzada -com és tradicional- per la Penya Ciclista Tortosa-Baix Ebre amb la col·laboració de l'empresa municipal TortosaSport, se celebrarà el proper diumenge 8 de novembre amb sortida des de la plaça de l'Ajuntament de Tortosa a les 9.00 hores del matí.
L'activitat te prevista la seva finalització a voltes de [...]
En el marc de la celebració, fa uns dies, de la III Jornada de desenvolupament rural de Santa Bàrbara, dedicada, aquest any, a les noves possibilitats laborals en el medi rural, es va presentar l'informe de resultats 2007-2009 del Punt d'orientació i assessorament per emprenedors/es de Santa Bàrbara, presentat per l'AODL del Montsià [...] |
La millor eina per fomentar la lectura...una bona novel·la
19 d'Agost de 2009, per Montserrat de Anciola
Sovint els professionals de la informació ens trenquem el cap imaginant i ideant activitats i iniciatives per fomentar la lectura.
Presentacions de llibres, clubs de lectura, rutes literàries, guies de lectura temàtiques o guies de novetats literàries...són un clàssic a les biblioteques.
Però està demostrat que no hi ha res millor i que atragui més als lectors que una bona novel·la.
El fenomen literari anomenat Larsson i la seva trilogia Millennium editada per l'editorial Columna en català i Destino en castellà n'és una mostra.
Stieg Larsson, periodista d'investigació suec nascut l'any 1954, va morir d'una aturada cardíaca l'any 2004 deixant la trilogia Millennium per publicar.
Aquesta trilogia que comença amb Els homes que no estimaven les dones ha esdevingut un èxit de vendes.
Concretament, del primer volum, el juny ja se n'havien venut 12,6 milions d'exemplars a tot el món dels quals 1,2 milions a Espanya i s'havia traduït a més de 40 idiomes.
A les biblioteques hi ha nombrosos lectors apuntats en llistes d'espera interminables que esperen la seva oportunitat per poder llegir els tres volums protagonitzats per la Lisbeth Salander i el Mikael Blomkvist.
La Salander és una noia de 24 anys amb aspecte infantil, de constitució esquifida, insociable, lluitadora, capaç d'infiltrar-se en qualsevol sistema informàtic de qualsevol organització o estament oficial.
Per la seva banda, Mikael Blomkvist és un periodista d'investigació i director de la revista Millennium que es veu condemnat per difamació i calúmnia.
De fet, persones properes a l'entorn de Stieg Larsson reconeixen certes similituds entre l'autor suec i Mikael Blomkvist.
Si el primer volum enganxa... no us perdeu els altres dos.
En el segon, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina ens trobem davant d'una trama relativament independent de la primera.
Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist es tornen a trobar al voltant d'un cas de prostitució de dones de l'Est i de tràfic de persones.
El darrer, La reina al palau dels corrents d'aire pràcticament és una continuació del segon.
Amb la trilogia Millennium Stieg Larsson passa a formar part de la proliferació d'autors suecs apareguts darrerament a Europa que escriuen novel·la negra.
D'una societat que en principi semblava poc avesada a tenir escriptors de novel·la negra podem pràcticament afirmar que han sorgit dos dels "fenòmens literaris de novel·la negra" dels últims anys: Henning Mankell amb el seu comissari Kurt Wallander i Stieg Larsson amb la trilogia Millennium.
Crec que és just afirmar que les novel·les de Henning Mankell són molt més complexes que les de Stieg Larsson i d'una gran qualitat literària dins del gènere de la novel·la negra.
Amb novel·les com aquestes totes les iniciatives per fomentar la lectura entre els usuaris de les nostres biblioteques queden curtes.
Donem la benvinguda i acollim amb els braços oberts aquests fenòmens literaris!
Montserrat de Anciola és cap de la Biblioteca del Centre de Lectura, de Reus.
amant del bon periodisme 28 d'Agost de 2009
millor que llegir reusdigital.cat segur
un diari satiric ha publicat avui: "ES BUSCA periodista aficionat per cobrir vacant.
No cal experiència, només una mica d'universitat de la vida i una càmera digital.
Professionals absteniu-vos." http://elcapdellus.blogspot.com/ Els unics professionals que escriuen aqui son els opinadors que no son amics del Maria Arbones (que esborrara aixo que no insulta ningu) |
Ahir dilluns a la tarda l'Associació de Sommeliers del Penedès i el Garraf, que presideix Jordi Raventós, va organitzar a Vilafranca del Penedès, en el marc de Vijazz, un interessant tast gratuït de grans vins emparats per la DO Penedès maridats amb música de jazz escollida especialment per a l'ocasió.
S'hi va tastar l'escumós de Colet del 2007 en col·laboració amb l'Equipo Navazos (de qui Cánovas va elogiar el concepte d'haver voilgut anar més enllà del Penedès), el Can Credo 09 de Recaredo (un vi que el sumiller de Monvínic destaca per ser el xarel·lo més nu de tots, el més autèntic, i pel seu greix, textura i suavitat en boca), el portentós Nun Vinya dels Taus d'Enric Soler del 2009, el Xarel·lo Pairal 2007 de Can Ràfols dels Caus (que va qualificar com a contemporani tot i estar arrelat a la tradició), el fantàstic Gran Reserva de 1994 de Jean León en ampolla magnum (85% de cabernet sauvignon i la resta de cabernet franc que demostra que els penedès poden tenir un brillant potencial d'envelliment), el Finca Camps de Jané Ventura del 2005 (un sumoll amb un taní molt persistent i secant), el sumoll Collita Roja de Pardas 2008 (que inclou un 20% de marcelan) i l'interessant però escàs dolç de sumoll Advent d'Heretat Mont-rubí (que presenta notes de figues i mel).
Aquest tast va ser tot un èxit de participació.
Només es va cometre algun error pel que fa a la temperatura de servei d'algun vi, i, posats a buscar els tres peus al gat, jo també hauria proposat un ordre diferent dels productes seleccionats.
La cinquena edició del Caixa Penedès Vijazz arrenca motors oficialment, després d'algun acte durant la setmana, aquest divendres i estarà en marxa fins a diumenge a Vilafranca del Penedès.
Es tracta d'un "espectacular maridatge entre els millors vins i caves del Penedès i un festival internacional de jazz".
Té com a eixos principals una gran fira de vins, on 47 cellers del Penedès donaran a tastar els seus vins i caves, i un festival de jazz, que compta amb la participació de figures internacionals i nacionals d'aquest gènere.
La fira de vins està ubicada a la rambla de Nostra Senyora de Vilafranca.
Hi són presents 47 cellers del Penedès, amb més de 300 referències diferents que es podran degustar en la que s'ha convertit en una de les fires més importants per als amants del vi.
La fira es complementa amb un amplíssim programa d'activitats al voltant del vi i el cava, que inclou visites a cellers, maridatges, tastos de vins i visites culturals.
Pel que fa al festival de jazz, presenta un cartell espectacular amb figures de renom internacional com Branford Marsalis, Randy Brecker, Bill Evans, Medeski, Martin&Wood, Towerof Power, Terence Blanchard o LLibert Fortuny, entre d'altres.
Els concerts es repartiran entre dos escenaris, el principal a la Plaça Jaume I, i el segon a la Rambla de Sant Francesc.
A continuació us adjunto la nota de premsa de l'organització:
Més de 120 persones participen a la 2a Jornada per Sommeliers del Caixa Penedès Vijazz
Repetint el format de l'edició 2010, el dilluns 27 de juny, s'ha dut a terme una jornada professional per sommeliers, amb la que es donava així per iniciada les activitats del Caixa Penedès Vijazz 2011.
Enguany en el Showroom, els assistents van poder descobrir els vins de més de 30 cellers dels presents al Caixa Penedès Vijazz 2011, presentant directament per part dels elaboradors, que els van poder explicar les particularitats de cada un dels seus productes.
En quant al tast magistral, que enguany va comptar amb la direcció del prestigiós sommelier César Cànovas de Monvínic, va permetre tastar els diferents vins, maridats amb la peça de jazz més adient a les seves característiques. |
Vídeo de l'ESA amb les imatges captades pel satèl·lit PROBA2, amb una càmera per a capturar la radiació ultraviolada extrema (EUV).
Venus és el cercle negre que amaga la radiació emesa per l'atmosfera externa solar.
Trobada de blogueres a BCN amb Laia Pajuelo Té 29 anys, va estudiar Educació Social a la Universitat de Barcelona i destaca, no només per la seva emprenedoria, sinó també pel seu activisme social.
És la fundadora de La Dolce Venus, la primera empresa de venda de productes eròtics amb perspectiva de gènere que, amés, dóna part dels seus beneficis a un projecte contra la mutilació genital femenina. |
bonart 23/11/12 Per a la segona edició de la fira Room Art Fair, Art Deal project ha preparat una selecció d'artistes que presenten la seva irònica visió del món i dels valors actuals en dues línies diferenciades pel mitjà utilitzat.
bonart 22/11/12 La Fira Internacional d'Art Contemporani, ARCOmadrid, ha estat presentada avui a Istanbul amb motiu de la participació de Turquia com a país convidat en la propera edició, que se celebrarà del 13 al 17 de febrer de 2013.
La 32a edició de ARCOmadrid,...
bonart 20/11/12 Tots els aficionats a l'art tenen encara aquest cap de setmana per visitar Feriarte, Fira d'Art i Antiguitats, que tanca les portes de la seva 36a edició el diumenge 25 de novembre.
L'art més exclusiu per als col·leccionistes i aficionats...
bonart 19/11/12 L'organització de la fira Art Lisboa 2012 ha fet públic, a través de la seva pàgina web i la pàgina de Facebook, que s'ha cancel·lat l'edició d'enguany que s'havia de celebrar els pròxims dies 21-25 de novembre.
bonart 16/11/12 La Fira Swab Barcelona 2013 que se celebrarà del 3 al 6 d'octubre del 2013 i Volkswagen anuncien la creació del premi Volkswagen Photo que consisteix en l'adquisició d'una obra de fotografia seleccionada per un jurat internacional entre les obres...
bonart 14/11/12 L'Espai Lluís Ribas participarà a la fira internacional d'art contemporani ST Art. a Estrasburg els dies 23 a 26 de novembre de 2012.
Aquesta és la 17a edició d'aquesta fira d'art, la segona més antiga de França, en la qual participen galeries...
bonart 13/11/12 El Gran Palais de Paris acull del 15 al 18 de novembre ParisPhoto amb la presència de 135 expositors i més de mil autors.
Es tracta d'un dels esdeveniments artístics més importants que se celebren relacionats amb el món de la fotografia.
BID va néixer l'any 2007 per mostrar i potenciar el disseny d'Iberoamèrica.
La BID és una mostra de Disseny Iberoamericà que es celebra cada dos anys a...
bonart 8/11/12 La XXVIIa edició de la trobada d'artesans, brocanters i antiquaris de Girona va tenir un balanç d'assistència molt positiu degut a la gran afluència de gent que va passar a visitar els estands expositors.
bonart 8/11/12 Sonimagfoto&Multimèdia, el principal saló d'Espanya sobre fotografia, torna del 17 al 20 d'abril al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.
Les últimes novetats en càmeres, a més d'altres equips, sistemes, materials i tecnologies per al...
bonart 6/11/12 La galería d'art Anquin's ha participat a Art Fair de Colònia del 31 d'octubre al 4 de novembre amb un estand on ha presentat obres dels pintors Modest Almirall i Frank Jensen i dels escultors Jesús Curiá i Teresa Riba.
El resultat final ha estat molt...
bonart 6/11/12 La Fundació DeArte Contemporani, amb seu en el Palau Ducal de Medinaceli, convoca la XII Fira DeArte en la qual es donaran cita artistes plàstics i entitats dedicades a la promoció de l'art contemporani.
La Fira DEARTE va celebrar les seves primeres deu...
bonart 5/11/12 Els dies 17 i 18 de novembre tindrà lloc una nova edició de la fira d'art independent FAIM Art.
La fira se celebrarà en el Palau de Congressos de Madrid, Passeig de la Castellana, 99 de...
bonart 5/11/12 El XVIII Saló del Manga de Barcelona, organitzat per FICOMIC, ha tancat les seves portes havent rebut 112.000 visitants, xifra que marca una nova fita a la seva història.
El certamen complia aquest any la seva majoria d'edat amb el trasllat al Palau núm....
bonart 3/11/12 En un ambient festiu i amb una sala plena, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha entregat els guardons del XVIII Saló del Manga de Barcelona, que per votació popular, concedeix FICOMIC als millors manga en diverses categories publicats entre l'1 de...
bonart 2/11/12 L'art més exclusiu per als col·leccionistes i afeccionats més exigents torna de nou a Madrid a través de Feriarte, Fira d'Art i Antiguitats, que, organitzada per Ifema i després de 35 anys de recorregut, s'ha consolidat com un gran esdeveniment... |
La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) mantenia encara activada aquesta passada nit la fase d'alerta del pla Neucat, atesa l'afectació en prop de 70 trams de carreteres, especialment a la demarcació de Tarragona.
La comissió de treball del Pla d'Iniciatives per al desenvolupament de les Terres de l'Ebre, que s'ha reunit aquest divendres, ha acordat encarregar un projecte per analitzar la viabilitat de la creació d'una agència de desenvolupament regional de les Terres de l'Ebre.
Aquest òrgan tindria per objectiu impulsar l'economia local i la promoció de l'emprenedoria als [...]
L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) provarà en unes parcel·les experimentals del Baix Ebre i el Montsià com funcionen la gallinassa i els purins com a adob orgànic.
Concretament, la prova es farà en unes 60 finques (d'entre 2 i 4 hectàrees de superfície) de conreu d'arròs i olivera, tot i que en un futur [...]
La Fundació del Món Rural (FMR) i La Caixa han presentat avui la jornada 'Com crear empresa en el món rural: com finançaré el meu projecte', que tindrà lloc el pròxim 16 de desembre a Tortosa, i que pretén fomentar el fet de ser emprenedor i la creació d'empreses a l'àmbit rural de les comarques [...] |
S'han trobat 167 resultats per 'salvat'
Filla d'Agamèmnon i Clitemnestra....Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d'Agamèmnon, fou casada amb un neci.
Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes.
Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué.
Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries.
Empresa fundada a Barcelona el 1860 per Josep Espasa i Anguera i el seu germà Pau, amb el nom d' Espasa Germans....Ultra "El Mundo Ilustrado", edità el Diccionari de la llengua catalana (1864-65), de Labèrnia, la Gramàtica catalana, d'Antoni de Bofarull i d'Adolf Blanc, i Poesies catalanes (1875), de Frederic Soler.
Durant un període (1881-97) s'associaren amb llur cunyat Manuel Salvat sota el nom d'Espasa i Companyia.
Pau Espasa es retirà del negoci el 1877.
Ha publicat obres monumentals en castellà, de viatges, d'arqueologia i......poètica (1961) i Plec de poemes (1971) representen la continuïtat d'una poesia treballada i clara, amb un llenguatge triat i un bon gust sense falla, que hom percep tot seguit per la imatgeria i la música.
L'aventura humana que hom hi endevina té interrogants i inquietuds, però és lluny del deler foll de córrer món del seu gran amic Salvat -Papasseit.
Després de gairebé quinze anys de silenci, publicà un dietari, El temps que fuig (1984), i un recull de poemes, Escrit a terra (1985), que el 1986 inclou......voluntat, fou enterrat a Jerusalem, i a la seva tomba es gravà la inscripció Just entre les Nacions, un títol honorífic de l'Estat d'Israel als gentils que havien salvat jueus de l'Holocaust.
L'escriptor australià Thomas Kenneally publicà l'any 1982 la novel·la Schindler's Ark, sobre la qual es basà la pel·lícula de Steven Spielberg, Schindler's List (1993), que guanyà set Oscars.
L'any 2004 hom publicà una biografia de Schindler en què es qüestionava la seva actuació....
Accelerador de partícules circular de ressonància, en què una partícula emesa per una font central és corbada per efecte d'un camp magnètic constant....creix, la massa comença a comportar-se relativistament m = m ( v ), per la qual cosa es produeix el desacoblament de ν respecte a ν E, que és fixa.
Per aquesta raó el ciclotró és emprat només per a accelerar partícules pesants, per a les quals el domini d'energies no assoleix valors relativistes.
Aquest inconvenient és salvat mitjançant el sincrociclotró.
Les partícules accelerades mitjançant el ciclotró són emprades...
Institució fundada a Barcelona l'any 1878 per fusió d'El Laboratorio, entitat creada el 1872 per uns estudiants disconformes amb l'ensenyament retòric rebut a la facultat de medicina (entre els quals hi havia Josep A. Barraquer i Salvador Cardenal), i l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, fundada el 1877....curs del temps i fins a l'actualitat han sofert modificacions en la llengua emprada i en llur títol.
L'entitat canvià l'any 1939 el nom d' Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya pel d' Academia de Ciencias Médicas; l'any 1967 adoptà la seva denominació actual.
Per un suggeriment de Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, promogué la celebració del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana el 1913 ( Congressos de Metges i Biòlegs de...
Especialitat de la medicina que estudia el creixement i el desenrotllament dels infants fins a uns 12 anys i que s'ocupa de llurs malalties i de llur tractament....Catalana de Pediatria, que coordinà els esforços i elevà el nivell científic col·lectiu ( Salvat, Goday, Córdoba, Brossa).
Durant els anys de la Universitat Autònoma, Martínez i Garcia, a l'Hospital de Sant Pau, aconseguí de formar una escola eficient, així com, després de la guerra, Ramos, al Clínic, i Sala Ginabreda a l'Hospital d'Infecciosos de Barcelona.
Posteriorment, els catedràtics Colomer a València i Cruz Hernández a Barcelona, i Ballabriga a l'Hospital Infantil de la Seguretat Social, han......El 1970 ingressà a la companyia Adrià Gual i, a les ordres de Ricard Salvat interpretà la versió teatral de Mort de Dama de L. Villalonga, i Primera Història d'Esther, de S. Espriu.
L'any següent actuà en Remena nena, espectacle de cuplets amb Guillermina Motta dirigit per M. Gas, amb el qual el 1972 ambdós tornaren a actuar a Tango, que es mantingué dos anys a la cartellera.
Posteriorment interpretà Equus de Peter Shaffer amb direcció de M. Collado (1975...
Eclesiàstic i escriptor....l'obra filosòfica de Sèneca (1924-59) a la Fundació Bernat Metge, i Diàleg interior (1934) i La nit transparent (1935), recull d'assaigs i articles seus.
El 1936, salvat per la Generalitat, es traslladà a Itàlia, i després hagué d'establir-se a Friburg (Suïssa), des d'on defensà l'actitud del cardenal Vidal i Barraquer, que propugnava una solució negociada de la guerra civil de 1936-39.
A l'exili col·laborà a Quaderns de Perpinyà i......baix, piano i conjunt, obres corals.
De l'àmbit català cal esmentar el Cançoner català per a veu i guitarra (1978), Contrapunts sobre cançons catalanes per a quatre veus mixtes, El llibre d'Amic i d'Amat, per a soprano, cor i orgue, les cantates El desembre congelat, amb text de J. Carner, Els oficis, amb text de Salvat -Papasseit, i Madrigal a Sitges, de J. Carner, per a cor mixt o veu i guitarra (1975), Tres cançons populars catalanes, per a soprano i piano, i també les 179 peces reunides en els......camp (1923), Vinyes verdes vora el mar (1924), Cançó de vela (1926) i el cèlebre Romanç de Santa Llúcia (1924).
Compongué música per al cicle de sis cançons per a veu i orquestra La rosa als llavis (1935), de Salvat -Papasseit, i poemes de Lope de Vega, Garcilaso, Quevedo i d'altres.
Estrenà al Liceu la versió escènica de l' Atlàntida, de Falla-Halffter, l'any 1961.
Entre els seus enregistraments es......les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República de les Lletres.
Com a poeta, estigué molt influït per Maragall i per Salvat -Papasseit i fou un dels capdavanters de l'avantguardisme literari a València, per la qual cosa hagué de mantenir dures polèmiques amb els escriptors conservadors.
En la seva producció d'aquella primera època destaquen Plàstic (1923), Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934), que marca, probablement, el zenit de la seva......'estadi religiós.
A l'estadi ètic l'home era encara sotmès a la universalitat de la llei moral.
Ara és un individu encarat només amb Déu.
Kierkegaard és tant radicalment individualista com antiintel·lectualista.
No hi ha cap camí racional que porti de l'home a Déu.
L'abisme infinit que els separa només pot ésser salvat dialècticament pel salt de la fe.
La fe és la passió de la interioritat: subjectiva, momentània, paradoxal, ella porta tanmateix l'individu a la......'alba (obra poètica completa, 1998) i una antologia bilingüe en gallec i català Laranxa do ceo de novembro/Taronja de cel de novembre (1999).
En reconeixement de la seva obra, li han estat concedits nombrosos premis, com són el Salvat -Papasseit (1963, El magre menjar), el València de literatura (1964, Temps sense llàgrimes), el País Valencià dels Jocs Florals de la llengua catalana (1965, Dades de la història civil d'un valencià, el Joanot Martorell (1969, Trencats versos d'agost), el de la Crítica...
Sala d'espectacles construïda a Barcelona, el 1863, al carrer de l'Hospital, a l'indret on hi havia hagut l'antic convent de Sant Agustí...., sarsueles, cicles de teatre estranger (sovint en l'idioma original, com en els Cicles de Teatre Llatí, iniciats el 1958), i actuacions extraordinàries, com les del Piccolo Teatro di Milano (1967), el Living Theatre de Nova York (1967), etc. Destacaren també per la seva qualitat les temporades a càrrec de la companyia Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat (1966-68), amb obres de S.Espriu, Brecht, Rusiñol, etc. També ha estat escenari de grups amateurs i experimentals (cicles Dilluns del......la qual esdevingué un creador reconegut.
Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i col·laborà a la revista "Ressorgiment", publicada pels catalans residents a l'Argentina, amb els quals es vinculà.
Creà i dirigí "Catalunya" (1954), revista d'informació i divulgació cultural adscrita al Centre Català de São Paulo, de la qual sortiren cinc números; hi es van publicar textos i poemes de Salvat Papasseit, Rodoreda, Carles Riba i Roselló Pòrcel, entre altres.
Rebé classes del pintor......moltes esglésies de la província, els convents de caputxines i franciscanes de Girona, les agustines de Peralada i el palau episcopal (1857-67).
Projectà la reconstrucció del monestir de Ripoll (1863-80) en col·laboració amb Esteve Muxach, empresa que fou realitzada per Elies Rogent.
Construí l'església neogòtica de Sant Josep de Figueres —amb l'arquitecte diocesà Manuel Mundà— (1878) i la del Sagrat Cor de Girona (1887-1901), acabada per Francesc Salvat i Juncosa i Manuel Almeda.
Nom amb el qual s'autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d'elles supervivents, encara, del període de preguerra—....neorealisme (J.M.Benet i Jornet) i, de l'altra, la introducció del teatre èpic de Bertolt Brecht portada a terme per Ricard Salvat, entre d'altres, i que influí fortament alguns autors joves, com Jordi Teixidor i Jaume Melendres.......Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, sobre texts de Rafael Alberti (1974)—.
Ja en català, presentà Nocturn per a acordió, sobre texts de Joan Salvat -Papasseit (1975) i No hablaré en clase (1977).
Després d'aquest espectacle s'incorporà al grup Joan Lluís Bozzo, sota la direcció del qual el grup es decantà per la comèdia musical, amb texts adaptats per Xavier...
Reunions professionals de metges dels Països Catalans celebrades entre el 1913 i el 1936....El primer congrés (Barcelona, juny del 1913), que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d'Enric Ribas i Ribas.
El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d'una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d'uns temes recomanats (tifoide; complicacions sèptiques dels traumatismes).
Hom creà l'Associació General de Metges de Llengua Catalana, que......el vassallatge del Kanem, Kano i els pobles mandara.
El 1808 Bornu fou atacat pels fulbes, que expulsaren el mai de la capital; en aquest moment l'imperi fou salvat per Mohamed al-Amin al-Kanemi, originari del Fezzān, que bandejà els fulbes i esdevingué el cap del país; els seus successors es mantingueren al poder fins el 1893, que el país fou conquerit per Rabah Zubayr, dit el soldà negre, que s'oposà...
Estat (conegut generalment com a ofert a l'home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l'ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d'aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d'una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança....en diverses cosmovisions de caràcter humanista, politicosocial i, sobretot, utòpic.
Pel que fa a la comprensió cristiana de la salvació, aquesta comporta una referència fonamental a un estat d'alliberament del pecat, al qual són abocats (pecat original)) tots els homes, i a la possibilitat d'una vida nova, iniciada ja en la present i consumada en la benaurança eterna.
La dimensió bàsicament comunitària de la salvació cristiana és palesa pel fet que l'home és salvat per la fe rebuda de l'Església i......), Amics de mort (2001) i La Formiga Piga va a la biblioteca (2012).
Publicà, a més, l'antologia de literatura catalana per a joves Quinze són quinze (1969), i els assaigs La lectura i la vida (2007) i l'estudi històric Vida de colònia (2010).
Després de dirigir un temps, des del 1975, l'editorial Ultramar, filial de Salvat, residí durant dos anys a París, i......reconeguts, que ha contribuït a difondre, com ara Kavafis, Salvat -Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Miquel Martí i Pol, la col·laboració amb el qual fou especialment fructífera des de mitjan anys vuitanta.
Tot i els difícils moments que el gènere de la cançó passa des dels anys vuitanta, mantingué una innegable capacitat de convocatòria, com es posà de manifest el 1985 en el macroconcert a l'estadi del FC Barcelona, que reuní més de cent mil persones, i en la continuïtat i...
Wilhelm-Albert-Wladimir-Apollinaris Kostrowitzky...reminiscències a la poesia catalana, especialment formals (cal·ligrames de Salvat -Papasseit i de Josep Maria Junoy) i temàtiques (Bestiari, de Pere Quart).
Com Baudelaire, Apollinaire es dedicà sovint a comentar l'art del seu temps i influí poderosament sobre els artistes.
Començà publicant articles sobre art el 1902 a "L'Européen", i un estudi sobre el museu germànic de Nuremberg.
Vinculat encara a idees més o menys tradicionals, el fet de viure molt de prop l'aparició del fauvisme i del cubisme i la seva...
Alliberament per mitjà d'un rescat de la condició de pecat, d'infelicitat, de sofriment i de mort....de l'home captiu sota el poder del maligne i salvat per la intervenció gratuïta del Déu alliberador.
Amb la figura del servent de Jahvè que assumeix i carrega sobre seu les conseqüències nefastes de la malícia humana i n'allibera, per això, el poble o la humanitat sencera, la noció de redempció, igualment com la d'expiació, arriba al punt culminant de la seva significació religiosa.
A partir del Nou Testament la idea passa a ocupar un lloc central en el missatge cristià.
Temple principal de l'antic bisbat de Roda, actual església parroquial de Sant Vicenç de Roda de Ribagorça, al municipi de la Pobla de Roda (Ribagorça)....sant Valeri, amb escuts de llinatges, mitres romàniques, l'arqueta de les relíquies de sant Valeri, teles moresques, pintures religioses dels s.
XVI al XVIII i altres objectes litúrgics.
Tot aquest tresor fou salvat per la Generalitat de Catalunya el 1937 i dipositat a Bastanist, a la Cerdanya.
El 1914 l'església fou declarada monument nacional.
A desgrat del trasllat del bisbat a Lleida el 1149, Roda tingué fins a mitjan s.
XIX una notable comunitat canonical (bisbat de Roda)......., que fou recoberta després per altres pintures durant la Dictadura de Primo de Rivera (1925); no fou recuperada fins el 1966, per bé que emplaçada en una altra dependència del palau.
A partir de l'any següent entrà en contacte amb l'artista Joan Salvat -Papasseit, i també amb Josep M. de Sucre, Josep M. Junoy i el pintor uruguaià Rafael Barradas; Tendí progressivament a l'essencialisme i acusà, fins i tot, una influència futurista.
Allunyat ara del Noucentisme, la seva producció s'abocà al dinamisme...
Diari en castellà, publicat a Barcelona des del primer de febrer de 1881, actualment integrat en el Grup Godó....'estranger, salvat per la Generalitat, i el diari restà en mans d'un comitè anarquista.
Instal·lat el Govern de la República a Barcelona, Juan Negrín López hi posà de director el seu secretari particular, Fernando Vázquez Ocaña.
Acabada la guerra i recuperat el diari per la propietat, fou dirigit els primers mesos per Manuel Aznar Zubigaray, amb Josep Pla i Casadevall a la sotsdirecció...
Municipi del Tarragonès, situat al sector esquerre del Gaià, accidentat per contraforts de la Serralada Prelitoral (232 m alt.) al sector N....del cent cinquantenari del vot de poble fet a la Verge en gratitud per haver salvat la collita del vi.
La festa major d'estiu se celebra per Santa Magdalena (22 de juliol) i la d'hivern per Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre).
Hom celebra el vot del poble per la festa de la Mare de Déu de les Neus, el 6 d'agost.
La història La primera notícia de l'existència de la Nou data de l'any 1011, amb el document de donació del castell d'Albinyana.
La Nou......Renaixement (1989); a més de tres extensos pròlegs a les obres respectives de Joan Salvat -Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) i Josep Pla (1966), d'una gran penetració analítica i capacitat de síntesi, aplegats a Contra el Noucentisme (1978).
També dirigeix la revista "L'Espill" (1979) i diferents col·leccions de llibres.
Joan Fuster fou, sens dubte, l'assagista català més considerable de les generacions sorgides després de la guerra civil.
La força de la seva personalitat intel·lectual i l'amplitud...
Nom donat al corrent dramaticomusical que s'estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l'obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic....Wagneriana publicà obres estrangeres sobre la música de Wagner, com El drama wagnerià, de H.S.Chamberlain (1902), L'art de Ricard Wagner, d'A.Ernst (1909) i obres teòriques del mateix Wagner.
Diversos autors catalans publicaren també anàlisis de l'obra wagneriana, com Ramon Salvat i Ciurana (Música del presente, 1892), Miquel Domènech i Espanyol (Parsifal, de Wagner, traduït al francès, 1902), etc. Els anys 1923-29 Joaquim Pena emprengué una nova sèrie de traduccions dels drames wagnerians al català, però...
Clergue que ha rebut l'ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l'orde per l'Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l'església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana...., sinó de Jesucrist, el qual li comunica el ministeri apostòlic de mestre, sacerdot i conductor per mitjà de l'ordenació episcopal, plenitud del sagrament de l'orde.
Els correspon, per tant, a les diòcesis respectives, comptant sempre amb la col·laboració del presbiteri, tota la potestat que cal per a l'exercici de llur ministeri pastoral, salvat el dret del papa a reservar-se alguns afers.
Condició indispensable per a qualsevol exercici d'un ministeri apostòlic és que hom el faci en comunió...
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des de 1982 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior....representacions, amb muntatge teatral de Ricard Salvat, el qual compongué, també, sobre texts d'Espriu de diversa procedència, Ronda de mort a Sinera (1966), obra d'una àmplia audiència teatral.
Llibre de Sinera (1963), un dels seus llibres més hermètics, enllaça temes de les dues obres anteriors i torna a circumscriure l'àmbit civil de la seva poesia a la "petita pàtria" mitificada en Sinera, mot fonèticament format...
Municipi del Pla de l'Estany, al límit amb la Garrotxa i amb l'Alt Empordà.....any el diumenge de Pasqua Granada.
Documentada al segle XVI, sembla que s'originà amb motiu d'una antiga prometença feta per la gent de Crespià, en agraïment per haver-se salvat d'una epidèmia de pesta.
Altres indrets del terme Al NW del terme hi ha el veïnat de Pedrinyà (19 h el 2005), centrat per l'església de Sant Just i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià.
El lloc pertanyia al segle XIV al castell de Dosquers.
Municipi del Baix Empordà, a l'interfluvi del Fluvià i del Ter, al NW de la comarca, en contacte amb el Gironès (W) i l'Alt Empordà (N).....—bestiar porcí i oví i aviram— ha salvat l'economia de la població, que ha restat fidel al terrer.
Arreu del terme hi ha cases i masos abandonats, alguns dels quals han estat convertits en segones residències.
El poble de Vilopriu El poble de Vilopriu (81 h el 2006) és a la dreta de la riera del seu nom, tributària del Ter, a 82 m d'altitud.
La tossa edificada a l'entorn del castell i de l'església, amb carrerons curts i estrets i cases dels segles XVI-XVIII......cultura de la Generalitat.
L'ensulsiada del 1939 i la repressió traslladaren alguns d'aquests premis dins els Jocs Florals de la Llengua Catalana, itinerants a l'exili.
Efímers i clandestins, foren a Barcelona el Salvat -Papasseit, convocat per la revista Antologia (1947), i el Rosselló-Pòrcel (1948), per la revista Ariel; i tolerats els de la parròquia de Cantonigròs (1944), convertits (1969) en les Festes Populars Pompeu Fabra.
Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual...., Papitu ).
El Don Jaume de Serafí Pitarra (1839-95) i després El nuevo Pascual (escrit en un castellà paròdic) de Francesc Pujols (1882-1962) representaren al Principat aquesta línia grotesca i popularista de l'erotisme.
La literatura culta, mentrestant, es mantingué dins les convencions d'una idea espiritualista de l'amor, confirmada i estimulada pels elements clericals de la Renaixença. |
Avui dijous 2 d'abril el portal Edi.cat dedicat a la venda de llibres electrònics en català.
Una de les novetats promocionals que presentem és que es podran adquirir alguns títols a un PVP d'un euro.
El portal està impulsat per Angle, Bromera i Cossetània. |
ficharia al cruyff del 74, el van basten del milan de la mateixa epoca del dream tema, al romario, al koeman una altra vegada, al beckenbauer, al maldini, el nesta, el thuram amb 25 anys, el del piero, el matthaus, el rumenigge i el luis suarez...
per weno vist k aixo keda lluny k es cumpleixi am k portin alguns dels noms k an dit yam sembla be un tiu com el mascherano el luis filipe aket i el villa la cosa ya tiraria... i si vingues el ribery am el cap ben asentadet staria be... pero weno... k si porten el villa o el forlan i el luis filipe aket em sembla k tal com sta la cosa podem star contents... |
El Museu de l'Aigua, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torrebesses, organitza aquest dissabte 19 de març un recorregut a peu pel terme de Torrebesses, on s'hi han conservat un conjunt molt interessant d'antigues infraestructures vinculades amb la gestió de l'aigua.
L'activitat s'emmarca dins dels actes del Dia Mundial de l'Aigua, establert el 22 de març per les Nacions Unides per conscienciar la població mundial, els governs i les institucions del valor de l'aigua, de la problemàtica actual en molts indrets del planeta i dels reptes de futur sobre aquest element fonamental.
Enguany se celebra sota el lema "Aigua per a les ciutats: responent al desafiament urbà".
L'objectiu d'aquesta activitat és conèixer de més a prop aquests indrets on l'aigua és escassa, i descobrir la perícia humana en construccions ancestrals.
L'aigua és fonamental per a la vida.
El 65% del nostre cos és aigua, i no podríem sobreviure més de cinc dies sense ella.
Per això, tenir aigua i en bones condicions és imprescindible per a la supervivència humana.
El Museu de l'Aigua de Lleida té com a objecte l'estudi dels usos, les tecnologies i les cultures de l'aigua en el nostre territori, on hi ha un contrast molt marcat entre la zona regada i els secans.
La ciutat de Lleida, edificada al costat d'un riu cabalós com el Segre, s'ha vist beneficiada per les aigües abundants que baixen del Pirineu, prenent-les directament al riu o conduïdes pels canals i sèquies que des de l'antiguitat reguen la seva fèrtil horta.
En d'altres indrets, però, l'aigua hi és ben escassa.
Torrebesses és un exemple magnífic de l'enginy humà per resoldre aquesta mancança.
Sense un riu destacats, únicament amb torrents que baixen secs gran part de l'any, l'aprofitament de les aigües de la pluja i del subsòl ha estat històricament fonamental per a la supervivència.
Al terme d'aquest municipi hi resten nombrosos exemples d'infraestructures: aljubs per recollir l'aigua de la pluja, pous i fonts d'aigües subterrànies, basses per guardar-la, cadolles excavades a la roca, etc. Moltes d0aquestes construccions estan fetes amb la tècnica de la pedra seca, la mateixa amb que es construïen les cabanes de volta o els marges dels sembrats.
Dissabte 19 de març, de 9 a 13.30h
Més informació i inscripcions: tel. 973 211 992
L'activitat inclou el trasllat en autocar des de Lleida i el guiatge per part del Centre d'Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses. |
Estic fent el CAP (Curs d'aptitud pedagògica) per poder donar classes als cicles formatius de grau superior de sanitària.
Aquest curs és una XORRADA, un pur tram burocràtic (pagant, es clar), però que et dóna dret a fer opos i obtenir una plaça.
Doncs bé, en una de les activitats que he d'entregar em plantegen aquestes qüestions:
- Un alumne no accepta les teves instruccions per fer un treball a classe i et va provocant.
- Hi ha hagut un robatori i saps segur que ha estat algú de la teva tutoria.
- Tens un alumne a la teva tutoria que abusa i persegueix els més petits de 1r d'ESO.
I jo em pregunto, com volen que sàpiga que haig de fer en aquests casos si ara que faig les pràctiques en un insti estic flipant amb el comportament dels alumnes?
A la meva època estàvem tots ben calladets i erem obedients, i ahi del que formés xivarri; hi havia una monja que aixecava el bastó i tots corríem, ni ens hagués passat pel cap agafar quelcom que no fos nostre i erem tant innocents que no haguerem estat capaços d'abusar de ningú.
Si a nosaltres ens varen donar una bona educació i disciplina, perquè no els hi transmetem als nostres fills?
Els professors hi son per guiar els alumnes en el seu aprenentatge i fomentar la seva educació, però valors tant fonamentals com el respecte, la honestitat o la bondat, potser els hauríen de portar ja de casa, no creieu????
Hola. no em coneixes de res perquè abans mai hem parlat i tampoc havia escrit per cap bloc.
Sóc professor de secundària a l'escola pública i curiosament també tutor d'un primer de la E.S.O. No sóc policia.
No ho seré mai. >Sóc educador i per molt que et sembli fent el cap que els alumnes de secundària són terribles, no ho són.
Responen als estímuls, a l'afecte, rEsponen als professors que busquen estratègies metodològiques i es preocupen per ells.
El primer mes és dur, et posen a prova, però a la llarga si t'esforces, ets coherent i els dediques el teu esforç, la majoria et respectarà i et sentiràs valorada.
I quan succeeix això, i veus que hi ha casos especials d'indisciplina (robatoris, faltes de respecte, i problemes conductuals enttre els alumnes,) hauràs d 'actuar com una educadora responsable, VALORARÀS CADA CAS, sempre pensant en el que serà millor pel grup, per l'alumne en qüestió i en últim lloc per tu.
Hi a molts professors deseperats, que parlen fatal dels seus alumnes, o que no saben o no poden controlar una classe.
A mi em va passar i fins i tot vaig estar a punt d'abandonar l'ensenyament perquè no eren com a la nostra època i no podia entendre que no funcionessin de la mateixa manera que nosaltres.
Però t asseguro que amb paciència, temps i ganes de fer bé les coses, els objectius s'aconsegueixen i és una feina realment gratificant.
Així que planteja't per què vols fer de professora, i si realment vols influir i ajudar un munt de nanos amb vertaders problemes educatius.
I si realment vols ajudar-los i estàs disposada a gastar moltíssima energia en això, sigues benvinguda a una de les feines més gratificants que hi ha. Atentament Guillem
El nens de avui en dia, en general clar, van molt mes a su bola i passen de autoritats.
Això fa que la cosa es compliqui bastant perque no nomes passen de autoritat (jej que m'agrada i tot) sino que falten al respecte a tot quisqui de manera descarada, abans dissimulavem pero anda que no hi havia tela tambe, no fotem.
Ara jo he vist bofetades a classe que et feien passar les ganes de liarla (amb el profe) entre alumnes tela tela telaaaaaaaaa, abans i ara.
2 La autoritat no es el unic sistema de ensenyamnet el que passa es que tot esta montat pq un nen hagi de sure durant llargues hores cosa que va contra naturo i em sembla insa.
No crec que estigui la cosa encarada a que el nen es senti receptiu cap al mestre sino que l'ha de aguantar per collons quant no li interessa el més mínim.
Clar que els nens robes, els seus pares tambe, pero all es mante un orde i un dificil sentit comu (de tant en tant hi ha pollo clar) pero el quit de la questio es que no s'imparteixen les classes tal com toca i aixo facilita les coses.
Perque el alumnes i profes poden no creures res de tot aixo.
Ei Persi, que no vaig anar a una escola
era un cole de monges però no eren autoritaris ni teniem panic al mestre, és simplement que a casa ens havien enssenyat a respectar els profes I no només a casa, quan anava a comprar amb la meva mare, no em movia del seu costat i no em deixava entrar en una botiga i tocar-ho tot com fan els nens d'ara sota la impasivitat dels pares.
Clar que el mestre ha de ser autoritari però és que l'altre dia, a la profe que em supervisa les pràctiques li va tocar una guàrdia, i jo estava amb ella, i t'asseguro que va se autoritària però els nanos et planten cara i t'amenacen com si fos el més normal de mon
Passar d'una escola franquista una escola democràtica no es fàcil.
A l'escola on jo anava -i que tu sembla que descrius- es queia en el totalitarisme i el pànic al mestre i tampoc no és això.
I si que hi havia canalla que feia el ximple i que robava, això ha passat sempre.
Ara el que cal es que s'entengui que el professor ha de tenir una autoritat, que sense aquesta autoritat és impossible ensenyar res.
I a mi em sembla bé que et plantegin aquestes qüestions perquè tenen a veure amb aquesta autoritat que has de tenir i sense la qual que tinguis uns grans coneixemens servirà de poca cosa.
Que els pares s'hi han d'implicar, està claríssim.
Però també que un mestre ha de ser un líder i que no tothom té fusta per a ser-ho. |
'El País' ha rebaixat la participació de la manifestació a la meitat.
Segons informa el diari, va realitzar a les 19.30 hores un còmput el resultat va ser 425.000 persones.
Es van controlar les zones ocupades, entre el passeig de Gràcia (76.264 metres quadrats), la Rambla de Catalunya (13.088), Diagonal i voltants (46.674), i la Gran Via (9430).
Però el diari del grup Prisa també recull un estudi de Lynce encarregat per l'agència Efe que deixa en 56.000 persones la paricipació.
Les dades facilitades per Lynce tenen un marge d'error a l'alça del 15 per cent, que podria elevar el nombre d'assistents a la marxa fins 64.400.
Entre 300.000 i 400.000 persones, 1/3 del que va dir la guàrdia urbana.
Que ja està molt bé, per què en aquest país mai hi ha hagut cap mani que passés del mig milió, i menys un diumenge de juliol.
El País manipula les xifres descaradament perquè la manifestació de dissabte va contra els interessos d\'una certa Espanya.
Amb la manifestació contra Iraq hi havia menys gent i van dir que hi havia un milió de persones.
Tocant la pere, És què sóc de Lleide!.
Pere (BCN), parlant de Gràcia...
76.264 metres quadrats a 4 persones per metre quadrat (sent molt i molt generós) = 305.056 persones.
El què fa més gràcia de el Pais (i altres diaris espanyols) és que només fan aquests recomptes a la baixa en les manifestacions catalanes.
Si fessin recomptes a les de Madrid els sortirien números molt més petits.
Només els 900 autocars ja son unes 50.000 persones, i la gent que va venir en autocar era una part ínfima de la manifestaicó.
si, si esta claro que los "separatas" ens vam posar allà on va dir la Terribas que ens posesin perquè es veies que hi havia més gent! clar que si..
no si realment la ignorància és un dels pitjors mals socials
Em sembla que aquesta mateixa empresa és la que va fer el càlcul del nombre de manifestants a favor de la vida de la manifestació que es va fer a Madrid i que els diaris Público i el País tant de cas i ressó li van donar.
El que és patètic és que una empresa com Lynce usi fotos de les 20:30 i només de l'eix principal, i a sobre, donar-li la raó.
Aquests deuen ser els que van trobar les armes de destrucció massiva a Iraq, això sí, tot vist des de satèl·lit
ccc: 900 autocars (no autobusos), 60 persones per autocar (normalment caben més de 70).
Lynce presenta unes fotos satèlit de les 20:30 i només l'eix principal.
Deuen ser els que van veure les armes de destrucció massiva a Iraq.
Hi havia molta més gent que en la mani contra la guerra d\'Iraq.
Els esforços per minimitzar l\'abast de la manifestació són patètics
veig gent q fica més de 56000 persones en 700 autobusos, 80 persones per autobús, d'altres parlen de 1000 autobusos i uns tercers q la organització parla de 300 autobusos, que presentin les factures dels autobusos, si els tenen,i ja està
El meu NO al soberanisme és català, bcn.
Com us cou als soberanites, només un 20% dels votants i 100.000 manifestants de 7 milions possibles, la sentència del TC: us deixa sense subvencions ni comissions del 3%, veritat?
L'11 de setembre seria una bona data per convocar una altra manifestació.
Però aquest cop sense els botiflers del PSC i amb un lema únic: SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI I SOBIRANIA PLENA!!!
I a les eleccions coalició de partits PER CATALUNYA!!!
Davant del trencament del pacte constitucional, Catalunya ha de respondre com a la manifestació, políticament amb una coalició catalana unida i plantar cara a aquesta Espanya retrògrada i excloent.
El que cal ara és una coalició de partits que aglutini el fàstic que sentim els catalans i catalanes per aquesta EjpaÑA casposa i cavernícola.
Deixar al PSC i al PP a l'estacada i anar directes cap a la independència.
Com us cou als espanyols (de dins i de fora) els miliers i milers de manifestants de dissabte.
Sigueu demòcrates i accepteu que va ser la manifestació va ser la més massiva de la història de la Cat.
La Catalunya real era al carrer Camacho!
Hi havia gent per a tot arreu, els transports publics colapsats, va ser fantastic.
No ens quedarem aqui, ens tornarem a veure per la diada i als colegis electorals.
Tan sols els 900 autocars contractats ja duien 50.000 assistents.
Si hi sumem els que van usar trens (comptabilitzables), ja en tenim 100.000.
És la mateixa empresa que quan a la manifestació de Madrid deien 2 milions de persones en un espai 4 vegades més gran que el de Barcelona ells van dir màxim 150.000 i llavors els vau aplaudir amb les orelles perquè us convenia.
Molt bé, ens hem adonat tots que sabeu copiar informació...
Cualsevol que seguís la mani per tv o estan present sap que hi havien més de 1,7 pers m2 i que la mani no tenia gaire moviment que es digui
Això és del Sant Ofici des de fa més de 400 anys.
És la seva manera dentendre la vida.
Aquesta és un tradicó ben espanyola...
Digueume algu que volgui que està amb ells: sudamèrica?
Des del P. de Gràcia fins la O Tetuan i ha 900 metres de llarg x 50 d'ample: 45.000 metros quadrats i no 4500.
Qué me importa a mi com a català el que digui aquest diari espanyol, espanyolista, espanyolitzador sectari, deformador de la realitat i que funciona, ho sàpiguen vostés o no, a base de consignes polítiques i encara que el comprin tots el progres.
Als furibunds que acuseu els de Lynce d'anticatalans i les xorrades de sempre, mireu què van dir de la manifestació antiavortament de Madrid i deixeu de plorar tant.
Tinc ganes de veure el recompte que faràn aquests Lynces dels assistents a la pantalla Roja a Plaça Ejpaña...
A l'indignat emprenedor d'aquesta agència li van dir allò tan castis de que "no hay que ser un lynce...", hi s'ho va creure.
Amb raó els de Prisa, amb col·laboradors com aquests, estàn amb l'aigua al coll
Després de veure la metodologia de Lynce, ja ho tinc claríssim.
Si us plau que no us manipulin els vividors aquestos que tenim de polítics per justificar-se. (més info a http://lynce.es/es/manifadetalle.php? cod=44) VISCA CATALUNYA ESPANYOLA¡¡¡
Marc V., Barcelona (població 2.000 habitants).
Segons Lynce, a la Xina hi viu un milió de persones i el partit d'Holanda-Espanya d'avui serà un 1 contra 1.
Sorprèn que després del 10-J encara onegin banderes espanyoles al Parlament, Generalitat i Ajuntaments, en senyal de submissió (o de sodomia política, com vulgueu) Tornar-les a Espanya, senceres, i per correu, és la resposta adequada.
Els que dieu "jo hi vaig ser: erem un mil·lió" esteu dient una bajanada immensa.
Per una persona que es troba al mig d'una gran multitud és impossible saber a ull si n'hi ha deu mil o un mil·lió.
Sí, Cesc, mira't això perquè vegis com de parcials i de propeperos són els de Lynce:
Sembla clar que el que va encarregar Efe no va ser un estudi, sinó un resultat.
L'única cosa que saben comptar bé són els diners que ens roben.
Erem poquets i es podia caminar la mar de bé, per aixo ni tan sols la capçalera de la manifestació va poder arribar a plaça de Tetuan.
Veient les imatges que han agafat per fer el recompte, no extranya el resultat... senyors lobjectivitat es pot manipular
collons! aquests de les FAES cada dia paguen pitjor, quin poc nivel que ténen els becaris!. me'n vaig que juga el barça...
No és massa rellevant el número de persones.
A les manifestacions dels règims totalitaris sempre hi ha molta gent i banderes.
A Catalunya desde fa tres dècades es viu amb un pensament únic.
Molts pocs dels d'ahir sabrien interpretar la Sentència.
Ahir van començar l'informatiu nocturn parlat de l'entrenament de la roja i visitant un poble on han canviat l'horari de la processor pel partit.
Segons sembla, no va passar res més.
Jo hi vaig ser i us puc assegurar que mai havia vist una cosa similar.
A les 17:30 h ja estava ple des de Tetuan fins a Diagonal, i a les 18:30 h la gent ocupava ja la Rambla de Catalunya i els carrers transversals.
JAJAJAJAJAJA!!!! credibilitat... qualsevol persona que hi fos, ara mateix s'està pixant de riure... és que són uns Lynces!
Per cert, a les 10 encara arribava gent a pl.tetuan... potser aquests no els van contar...
Les xifres de Lynce són una broma.
A la manifestació, van assistir més persones que la meitat del camp nou!
A la tv están dient que aniràn 250.000 persones a civeles per veure el partit...
Lynce, això pot ser correcte amb els vostres
Pitagoras això ho sabem tots els que hem estudiat..tot el que surt del calcul exacte que hagi pogut fer jo per fer-se una idea del que és i no del que diuen els de Lynce queda superat pels milers de persones que varen quedar a altres carrers colindants.
La meva tieta Conxita es va fer un esguins a l'entrecuix sortint de la piscina, si no hagués estat per aquesta fatal circumstància haurien estat 56.001 persones a la mani.
Vaja Pitagoras i Xavier que intel·ligents que sou...llavors segons els vostres càlculs tant ben fets quan surten les 100.000 persones del camp nou s'hauria de veure la diagonal plena com una sardina desde el camp fins a Passeig de Gràcia oi??
A la urbana no té la pots creure perque es PSC, o sigui manipulació total, i als fanàtics d'Omnium encara menys.
Em quedo amb els 420.000 i pico.
Son encara menys que els moros que viuen a Catalunya.
EL PAIS, el diari que porten els socialistes sota el braç, ha estat desinformant durant 16 hores.
Fins les 12 h d'aviu ha dit que els manifestants eren 56.000, però ara afirma que des de les 19:30 d'ahir ja sabia que els manifestants almenys eren 560.00
Seran els que vulgueu però el que està clar és que va ser la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya.
I que mai com ahir es va sentir el crit d'independècia.
Amb el temps i sortirem guanyant tots.
Redueix les xifres totalment fantàstiques oficials, i encara es queda curt.
60.000 persones continua sent un fotimer de gent, una manifestació molt, molt multitudinària.
Potser si que eren menys però si les hem de comptar be fem-ho amb totes.
Quan van dir que a la mani de 'basta ya' hi havia 2 milions ningú en va dir res.
Ah!! que depen del tema de la mani? doncs això no val.
Jo hem quedo en que va ser multitudinària
Nens ahir vaig estar a la MANI, en maiuscules, era una passada, gent per tot arreu, per tots els carrers, amb les senyeres i estel·lades.
Una veritable i clara visió del poble Català.
Vaig precisar al repartidor que la meva lluita és contra El Triangle i tot el que representa El Triangle.
Això va començar sent un servei d'intoxicació creat per aquella balena.
Hi ha periodistes que necessiten anar a una òptica.
Jajajaja, tant de bo els d'aquesta agència es mullin amb el número de gent que sortirà aquesta nit a celebrar la seva adscripció a l'imperi.
No m'estranyaria que fossin 4 milions només a Bcn.
Aviat fareu Miss espanya a la Borbona Elena, fanàtics
El Partit Popular ja va carregar contra aquesta empresa (Lynce) el dia de les manifestacions Pro Vida, ja que va reduir de 2 milions a 50.000.
Siuplau informeu-vos i veurem que dir, que una manifestació te un milio d'assistents és un tonteria descomunal.
Vilaweb recull la reacció del món mundial i a tot arreu es parla de manifestació milionària i monstre.
Que vagin fent números d'aquesta manera a Espanya, que després estan en crisi, malgasten, emparen corruptes, malbaraten escandalosament els seus recursos, han d'espoliar altres nacions, i encara ens diuen garrepes.
No us adoneu que estan cagats perquè se'ls acaba el "xollo", estan veient que aqui comencem a despertar i que perden el control.
És una vergonya que alguna gent mostri menypreu cap a la seva terra d'acullida, és lo més infame que hi ha.
I aquest carrer és igual al Psg de Gràcia.
I aquests van estar 3 hores desfilant.
I la densitat d'aquests és igual que la d'ahir on no podies ni respirar.
Ha estat la manifestació més gran en la història de Catalunya.
Aquest espanyols estan molt rabiosos..Aquesta manifestació tan espectacular els ha deixat descolocats del tot!....si avui perden el mundial encara són capaços d'enviar-nos els tancs...jajajajajajajajajajajajajaja...
Ens prenen per tontos i restar importància a la mani.
Però que tinguin clar qu'ara venen eleccions a Catalunya i anirem a votar.Però des d'ara demano que no es votin partits no catalans.
Cap vot per els que només volen els diners dels catalans.
Quan el passeig de Gràcia, Pau Claris, Rambla de Catalunya, la Gran via i tots els travessers (diputació, aragó, provença, diagonal..) estaven a petar de gent, dir que només hi havia 56.000 persones és rídicul!
Us deixo un vídeo del final de la Copa del Rei, quan a Barcelona va venir un milió i mig d'aficionats del Atlético de Madrid.
Q en ple segle 21 es pugi tenir en 1cm2 10 pel·lícules dvix no se sàpiga contar els assistents a 1 mani d catalans, te guasa.Tan fàcil com haver dit q al final de la mani es retornaria a cada català un cèntim desde les Espanyes.Error d càlcul 0.
Si aquí hi havia 50.000 a la mani contra la guerra d'Irak n'hi havia 30.000 i a la de Miguel Angel Blanco, 20.000...
Sí sí... erem justos per fer un partit de futbito.
No s'hi cabia: la gent, cansada, marxava pels carrers transversals, als carrers paral·lels s'organitzaven manifestacions improvitsades, la majoria de gent no va, a les 21:00 encara desfilava gent...
la longitut de la grada del camp nou és de 250 m, i d'alçada 50 m..100.000 persones.De l.inici de la mani al final hi han uns 10 camp nou amb una amplada de 80 metres carrer! si saps sumar surten 1500.000..els fatxes espanyols no saben ni sumar!!
La TV3 estava manipulada, els manifestants eren, com a molt uns cinc-cents!, Ningú no va cridar "independència", varem escoltar una gravació i les senyeres eren banderes españolas falsificades.
Es fantàstic que el País difongui aquestes mentides de la manifestació més gran que mai s'ha fet.
Així donen peu als espantats de sempre a continuar menyspreant i insultant.
La seva ràbia és combustible per a la nostra força.
Els nostres polítics, si tenen un mínim de dignitat, ja saben què han de fer: TRENCAR IMMEDIATAMENT AMB EL COLONIALISME CAVERNÍCOLA ESPANYOL!!!
Ahir, va ser una demostració clara i contundent del que vol el nostre poble.
Més de 2.000.000, vam sortir al carrer, per dir prou.
Ja n'estem fins els nassos d'estar robats i colonitzats pels feixistes espanyols, INDEPENDÈNCIA!!!
jo hi vaig ser, un milió no hi erem, però 56 mil tampoc....no fotem.... i tots aquests immigrants o fills d'immigrants españols que només sabeu insultar i sou uns inadaptats ii resentits, pq no torneu al pueblo, hi viureu molt millor....
O sigui que tota aquella gentada que hi érem, segons els País (d'ells) ompliria poc més que la meitat del Camp Nou.
Jo vaig ser-hi, només per rambla catalunya ja baixaven més des del doble, i a part, van arribar més de 700 autocars, només amb això ja superen els 56.000 El que va passar ahiir a barcelona va ser històric.
56.000 són exactament els que van baixar amb els 900 autocars.
De manera que, com que jo no vaig anar-hi en autocar, El País menteix.
Doncs es veritat, per espai físic es materialment imposible que hi hagi tal volum de persones.
Trobo bé que els senyors de Lynce facin aquests càlculs, però que els facin bé, ja que tans sols la gent que va venir en autocar ja superaven les 60.000 persones, sense contar la gent que no va poder-se acostar pel volum de gent que hi havia.
Es vergonyòs q les dades ballin d'aquesta manera, hi ha 1 gran diferencia entre uns 60,000 i uns 1,100,00.
Segur q son dades amanyades per les esquerres,a Girona,x Temps de Flors de Maig mai es fiquen d'acord si han pasat 50,000 o 500,000 ni contar!
A més a més, s'haurien de restar els milers de persones que un dissabte qualsevol (i més encara a l'estiu) estan al Passeig de Gràcia per la tarda.
En resum: parlem-ne a les urnes, que per això estan.
Ara segur que els mateixos que aplaudien a l'empresa Lynce per posar al seu lloc al PP quan deia que a les seves manis contra l'avortament anaven 2.000.000 i en realitat eren 60.000, els criticaran.
Aquest de Lynce diuen a la seva web que conten una a una les persones. |
Segons els Bombers de la Generalitat, els fets han tingut lloc pels volts de dos quarts d'una del migdia, quan una fallada en una canonada d'àcid nítric ha provocat una fuita que ha empès a l'exterior la resta de partícules d'àcid nítric que hi havia a la canonada en forma d'un núvol ataronjat, que ha estat visible des de diferents punts de Tarragona, situació que ha provocat l'alarma entre la població.
Creix la població de mosquits al Delte de l'Ebre.
Tot i ser un element intrínsec en aquelles terres enguany la proliferació de l'insecte s'ha convertit en un mal de cap per als veïns.
El Diari de Tarragona explica en un reportatge, que es nota especialment en zones com Poble Nou del Delta, Sant Carles de la Ràpita o Sant Jaume d'Enveja.
Entitat Cíviques i ajuntaments de la zona consideren que aquest augment de mosquits ve donat per la limitació en l'ús de productes fitosanitaris que ha imposat una nova directiva de la Unió Europea.
Les grans patronals tarragonines i gironines critiquen amb duresa el projecte d'integració de Caixa Catalunya amb Caixa Tarragona i Caixa Girona.
Les grans patronals gironines i tarragonines van criticar ahir de forma molt dura el projecte de fusió engegat per Caixa Catalunya, Caixa Girona i Caixa Tarragona.
Les tres entitats financeres es troben en converses de cara a una integració, un procés que teòricament es veuria facilitat pel control que les respectives diputacions provincials tenen sobre cadascuna de les caixes.
El Ministeri de Foment ha obert un expedient sancionador a l'empresa Pride North America perquè una de les seves plataformes de prospecció a la costa de Tarragona va vessar cru al mar en dues ocasions i ho va amagar.
La plataforma està retinguda a 30 quilòmetres de la costa a l'espera que pagui 2.700.000 euros de fiança.
Els vessaments s'haurien produït els dies 15 de maig i 23 de juny i l'empresa els hauria amagat.
El 3 de juliol del 1859 va arribar el primer tren a Manresa procedent de Barcelona.
150 anys més tard les coses no han canviat i el trajecte segueix durant el mateix.
Aquest és el lema d'un dels tres actes de reivindicació que els usuaris de Renfe preparen per aquest cap de setmana.
També avui, la companyia es reuneix amb la Plataforma d'Usuaris de la línia Barcelona - Portbou i aquest diumenge, els usuaris del Camp de Tarragona organitzen una caminada reivindicativa.
L'economista Manel Serra i Pardàs ha ascendit a la presidència de Caixa Girona en substitució d'Arcadi Calzada, que portava tretze anys al càrrec.
El nou president de Caixa Girona ha evitat fer referència directa a l'especulació que hi ha al mercat financer al voltant de les fusions amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona.
'Seria parlar d'endevinar el futur', ha declarat Serra.
El director general de l'entitat, Jordi Blanch ha estat qui ha anat més enllà i ha admès que Caixa Girona ha tingut 'converses' amb altres entitats.
El jove va ingressar el dia 20 de juny a l'hospital Joan XXIII de Tarragona per un contagi de grip nova.
L'empitjorament de la seva situació va obligar els metges a ingressar-lo a la Unitat de Cures Intensives (UCI).
L'home no havia anat a Mèxic, de manera que el contagi del virus hauria estat a Espanya.
El nou canal públic de Televisió Digital Terrestre (TDT) al Camp de Tarragona, que es dirà Tac 12, començarà a emetre en període de proves a finals d'aquest mes i preveu fer-ho definitivament a partir de l'11 de setembre, coincidint amb la diada nacional de Catalunya.
Aquest dijous s'ha presentat el conveni que permetrà que els alumnes de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) participin en l'elaboració dels contigus del nou canal.
El govern espanyol ha multat aquest dimecres un centenar de barques de pesca catalanes amb un import global de 600.000 euros per la vaga que van fer el 2005.
Les sancions s'han notificat als pescadors després que el Ministeri de Foment ha rebutjat tots els recursos presentats pels pescadors.
Les multes responen a les accions de protesta del sector als ports de Tarragona i Barcelona el 2005 a causa de l'augment del preu del gasoil.
Els Castellers de Vilafranca van participar al concurs de castells que té lloc cada dos anys a la plaça de braus de Tarragona.
Després de guanyar-lo, expliquen en un comunicat, van realitzar un muntatge en vídeo (el 2006) on intercalaven imatges de la seva actuació amb imatges de la pel·lícula protagonitzada per Russell Crowe.
Molt similar és el de Pep Guardiola per motivar als jugadors del Barça a guanyar la Champions a Roma.
Ara el PSC imita el vídeo de Guardiola per animar a votar PSC a les eleccions europees.
El diari digital Reusdigital.cat ha celebrat el seu primer aniversari amb un balanç de 1.400 visites diàries i 50 articulistes que assíduament escriuen columnes d'opinió.
Aquest web ha omplert un buit a la ciutat, que semblava eclipsat pel Diari de Tarragona amb un fort pes a la demarcació.
La unitat d'acupuntura de l'hospital Santa Tecla de Tarragona ha obtingut el permís d'obertura i funcionament per part de la Generalitat i ja atén els primers pacients des d'aquesta setmana passada: per ara són sis, però n'hi ha una cinquantena més que esperen ser visitats a la consulta del CAP Llevant del doctor Miquel Sanchis, que n'és el responsable.
L'hospital Santa Tecla es converteix d'aquesta manera en el segon centre hospitalari autoritzat a Catalunya en què s'aplica l'acupuntura, després del de Mataró.
Avui volia parlar-vos de la Xarxa d'instruments oceanogràfics i meteorològics de la Generalitat de Catalunya.
Trobareu tota la informació a aquí.
Actualment, hi ha diferents boies situades a diversos punts de la costa catalana (golf de Roses, delta de la Tordera, Delta del Llobregat i cap de Tortosa) que proporcionen informació sobre l'onatge.
La xarxa es complementa amb la de Ports de l'Estat, que disposa de boies a la bocana dels Ports de Barcelona, Tarragona i Palamós i davant de Tarragona i del cap de Begur.
La inversió prevista per la Candidatura als Jocs del Mediterrani 2017 és de 287 Meur.
Aquest dijous l'Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el president executiu de la Candidatura dels Jocs del Mediterrani, Mario Rigau i el director general de la Candidatura, Vincent Añó, han presentat davant els mitjans de comunicació el Dossier de Candidatura que portaran a l'Assemblea del COE (Comitè Olímpic Espanyol) el proper 29 d'abril, per a que decideixi si Tarragona és escollida Candidata oficial dels Jocs del Mediterrani 2017.
Una patrulla de la Guàrdia Urbana de Tarragona va detenir dimarts, al voltant de les cinc de la matinada, un jove acusat d'agredir sexualment una noia a la zona del port esportiu.
En la mateixa actuació policial, també va quedar arrestat un amic del noi, que és qui va enregistrar els fets amb el seu telèfon mòbil i que, per tant, hauria sigut còmplice d'aquest greu episodi.
Un ciutadà que passava per allà va veure el succés, i va avisar immediatament una dotació de la policia local.
Un recull interessant amb àrees de lleure equipades per fer picnic i barbacoes a l'aire lliure.
Totes són a la demarcació de Tarragona.
Inclou fotos i també propostes d'excursions per fer amb nens pels voltants de l'àrea recreativa.
La Txell Rosselló, estudiant de treball social, i l'Àngel Querol, tècnic cultural de l'Ajuntament de Reus, van començar dimarts un curs d'animació sociocultural, subvencionat per la Unió Europea i el Departament de Treball de la Generalitat.
El fet que les dues reusenques ho fessin en català va provocar l'inici d'una dialèctica que acabà amb coaccions i atacs verbals per part de la professora i la resta de l'alumnat. |
El baròmetre del maig del 2010 ( PDF ) del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) mostra que aquesta és una tendència creixent.
Gairebé el 40% dels internautes admet haver vist per internet algun contingut televisiu en els darrers dies, sobretot sèries, informatius i programes esportius i culturals.
La tendència confirma un canvi estructural en el consum de continguts audiovisuals que diversos experts anuncien des de fa temps.
Però aquí passava com en el conte de "Pere i el llop": se'n parlava però no arribava mai.
Però aquesta vegada sembla que el canvi ja ha arribat.
Els senyals d'alerta ja els havien anticipat fenòmens com "Lost" o "Muchachada Nui": audiències discretes en les seves emissions televisives, autèntics èxits de públic a internet.
Avancem cap a un model de disponibilitat immediata, en contraposició a les habituals graelles de la tele: per veure un programa concret ja no cal esperar.
Vaig a internet (principalment al web de la cadena, segons el Baròmetre) i veig el que m'interessa, quan m'interessa i on m'interessa, segons es dedueix de les respostes dels internautes entrevistats.
És, per tant, molt més selectiu. |
L'intent de germanor de maig i juny de 1934 va fracassar.
Malgrat tot, s'endevinava que només seria una interrupció i que, després del bienni negre, hi hauria represa.
Així va ser i, la primeria de 1936, es va crear un nou ens, similar al Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca, ara denominat Comunitat Cultural Catalano-Balear.
El maig de 1936, s'informava que en un proper Consell de Ministres s'aprovaria un decret de bilingüisme a favor de Bascònia, les Balears i València, similar al de Catalunya.
El Centre Regionalista convocà una reunió a Palma a finals de maig per desencallar i reactivar l'Estatut de les Balears, emmirallat en el model del de Catalunya.
Entre d'altres qüestions, proposava el Concert Econòmic i l'ús del català a l'Administració.
Dia 20 de maig de 1936 es publicà a Barcelona un Missatge als mallorquins.
L'escrit posava en relleu els lligams entre Catalunya i Mallorca i animava la realització d'actes d'apropament entre dos territoris d'un mateix poble, amb l'objectiu de prosperar agermanats.
El Missatge, presentat per un Patronat, un Comitè d'Honor i un Comitè Organitzador, va ser signat per 165 personalitats destacades de l'àmbit de l'empresa i de la cultura.
N'assumiren la redacció Miquel Ferrà, aleshores resident a Barcelona, i Joan Pons i Marquès.
La correspondència entre ambdós desxifra que, inicialment, trobaren perillosa la iniciativa i passaven ànsia de no assolir un acord entre els més moderats i els més radicals.
Tot i això, sobre les línies marcades per Ferrà, Pons va fer un esborrany que es va discutir i aprovar sense canvis.
Malgrat l'intent d'alguns de dotar la Resposta d'un major contingut polític, finalment s'optà per un text de caràcter essencialment cultural.
Quan Pons explica per carta el desenllaç del debat a Ferrà, aquest li respon satisfet per haver evitat l'esqueix, però emet un presagi premonitori de la malifeta que es veia venir: "Això si no surt un dictador fascista quan menys ens ho esperem, i ho envia tot en l'aire com els titeres de Maese Pedro!".
Finalment, dia 10 de juny de 1936 es publicà a Mallorca la Resposta als catalans, signada per 153 mallorquins conscients, amb aquest paràgraf final: "Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua.
Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull.
I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança".
Per fer efectiva la unitat, com s'havia dissenyat l'any 1934, es confeccionà un calendari d'activitats.
El Missatge i la Resposta varen generar altres dos documents.
Un, des de València, ratificava el contingut del Missatge; el segon, que no s'arribà a publicar, des de Menorca imitava la Resposta.
Dia 18 de juny de 1936, la premsa informava que el programa d'intercanvi es faria durant la tardor, però com a l'any 1934, tampoc no seria possible.
Trenta dies després, la insurrecció armada dels militars, amb la participació dels partits de dreta i la complicitat activa de l'Església, va estroncar el procés de retrobament nacional.
Ho diu Francesc de B. Moll: "El 18 de juliol va impedir que es consolidàs la col·laboració entre les dues regions germanes" i ho ratifica Gregori Mir: "l'alçament militar-feixista interrompé la unitat". |
En Baljit és de l'Índia i des de fa set anys viu a la comarca de la Selva, concretament a Santa Coloma de Farners
El sisè episodi de la sèrie «El Visitant» comença amb el Baljit al Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners, comarca de la Selva.
Aquest indi de 34 anys, fa set anys que viu per aquestes contrades.
En el transcurs del capítol, «El Visitant» acompanyarà el protagonista al seu lloc de treball, al temple de Santa Coloma de Farners i a altres indrets del municipi selvatà.
La integració al territori i la societat, la feina, la família o la gastronomia, seran alguns dels temes que tractarà aquest nouvingut. |
La CUP de Mataró ha emès una nota de premsa on informa que e l conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt va ser declarat d'interès social en el Ple Municipal del passat 7 de març i que "En la normativa urbanística aprovada al Ple per unanimitat el calendari determina que entre els mesos de març i maig de 2013 es confeccionarà i aprovarà el Programa d'Usos de l'equipament del conjunt Fàbregas i de Caralt, per tot seguit –entre el juny i el desembre de 2013–redactar i tramitar el projecte d'obres de condicionament de l'equipament.".
A la candidatura independentista no li consta que "l'Ajuntament de Mataró estigui fent un procés participatiu per definir els usos del futur equipament de Can Fàbregas" i afirma que "Des del Grup Municipal de la CUP entenem que per a la redacció del Pla d'Usos cal fer un procés participatiu obert.".
Finalment, la CUP anuncia que "ha fet un prec al govern municipal perquè l'Ajuntament de Mataró faci un procés participatiu per definir els usos del futur equipament públic de Can Fàbregas, Casa de la Cultura Popular, on es tingui en compte especialment la implicació i participació de les colles de les comparses de Les Santes i de l'Escola Municipal de Música.". |
El passat dimecres 13 d'abril 2005, cap a les 7:10 del matí, un objecte llumin ó s creu à el cel del Pa í s Valenci à.
Fou observat per centenars de persones des d'Alacant fins a Barcelona.
L'observaci ó per tanta gent en una à rea tan gran ens fa pensar en un objecte extraterrestre creuant l'atmosfera a gran altura.
La seua gran lluminositat amb una cua, deien, de color verd, s'ha d'associar a un b ò lid, un meteor d'una grandària entre uns centímetres fins a alguns metres, provenint de col · lisions entre cossos m é s grans del cintur ó d'asteroides situat entre Mart i J ú piter, de restes de cometes o fins i tot de material expulsat de planetes rocosos.
La p à gina de la Xarxa d'Investigaci ó sobre b ò lids i meteorits dóna molts detalls sobre les característiques d'aquests objectes, m è todes de detecci ó, observacions, etc...
El prop ò sit d'aquesta nota no é s incidir en el coneixement d'aquests interessants objectes, el qual es pot adquirir a la web de Nine Planets, per exemple, sinó més bé en el tractament informatiu que se n'ha fet.
Molt sovint en parlar de temes de ciència als mitjans de comunicaci ó, una persona de cultura mitjana no entén res.
Es diuen mitges veritats, es vol resumir tot un esdeveniment en una ú nica frase o e s busca un titular f à cil i, sobre tot impactant, per incitar a llegir l'article o escoltar la not í cia. É s veritat que hi ha casos notables del contrari, com per exemple, els diaris La Vanguardia o El Pais.
Però, fins i tot, també de vegades, posen el peu a la galleda com, per exemple, quan El Pais anomen à astròlegs als astrònoms espanyols en el setmanal de diumenge fa unes poques setmanes.
A banda de no saber de quina comunitat estan parlant (de la de ve ï ns, de propietaris, de regants, valenciana...?), ens fan saber que s'ha observat un asteroide.
El primer asteroide Ceres, va ser descobert per Giuseppe Piazzi, l'1 de gener de 1801.
Aquest objecte de 466 quil ò metres de diàmetre es va observar amb telescopi.
Altres objectes d'aquests tipus passen m é s prop de la Terra.
S ó n els NEO (Near Earth Objects) i alguns d'ells s ó n potencialment perillosos per a la Terra per perill d'impacte.
Tamb é s'afirma que l'objecte anava a 70 km/s.
É s veritat que podria anar a aquesta velocitat per ò afirmar-ho tan exactament é s una imprudència.
La forquilla de velocitats est à entre els 11,2 i els 72 km/s.
Crec, que ja é s hora que els peri ò dics tinguen cura de la informaci ó que donen sobre ci è ncia al mateix nivell que donen la informaci ó econ ò mica o, demane massa, la informaci ó esportiva.
Aquesta ci è ncia que es fa majoritàriament en centres p ú blics pagats pels impostos de tota la ciutadania.
Com poden els ciutadans saber el que fan els seus cient í fics si no els ho conten o els ho conten malament? |
La UIB inaugura el primer punt oficial de bookcrossing o alliberament de llibres del campus
La Universitat de les Illes Balears, amb motiu del Dia del Llibre, ha inaugurat el primer punt oficial de bookcrossing o alliberament de llibres del campus, que estarà situat de manera permanent al hall d'entrada de l'edifici Ramon Llull del campus universitari de Palma.
En aquest punt de recollida, que ja compta amb dos centenars de títols, tots els interessats podran intercanviar, de manera gratuïta i altruista, qualsevol llibre.
El Bookcrossing és un club global de llibres en el qual pot participar tothom que vulgui i que es basa en l'intercanvi desinteressat de llibres.
Es tracta d'un passallibres, l'objectiu primer del qual és l'intercanvi de tot tipus d'obres.
L'alliberament de llibres consisteix en amollar aquests llibres per posar-los a disposició de la resta de la societat.
Qualsevol persona pot agafar, de manera gratuïta, qualsevol dels llibres que formen part d'aquesta dinàmic del passalibres, amb l'única condició que, un cop llegits i aprofitats, els torni al circuit perquè en pugui tornar fer ús qui ho desitgi.
Tothom qui vulgui ja pot alliberar els seus llibres a qualsevol de les biblioteques de la UIB perquè entrin en el corrent del passallibres.
La UIB, com a punt oficial d'alliberament de llibres l'identificarà i, tot seguit, l'amollarà al punt oficial, ubicat al hall de l'edifici Ramon Llul, i el posarà a disposició de la ciutadania.
Per retornar els llibres de què ja s'ha gaudit bastarà amb retornar-los al punt oficial de la UIB, al taulell de qualsevol biblioteca de la UIB o, fins i tot, a qualsevol de la resta de punts oficials d'arreu del món, perquè els pugui agafar qualcú altre. |
Actualitzat a les 20:15 h 02/04/2011
Leo Messi no té cap lesió muscular i estarà a punt per jugar dissabte al camp del Vila-real
Leo Messi va arribar ahir a Barcelona procedent de Centreamèrica i es va desplaçar a la Ciutat Esportiva blaugrana, des d'on, després de ser observat pels problemes físics que patia, es va traslladar a l'Hospital de Barcelona.
Allà l'argentí es va sotmetre a diverses proves i a una ressonància magnètica que va descartar qualsevol lesió muscular a l'adductor de la cama dreta.
El jugador seguirà tractament fisioterapèutic fins dissabte i es valorarà la seva participació en el partit contra el Vila-real (a les 22.00, a TV3), tot i que és pràcticament segur que es vestirà de curt.
Després de 13 hores de viatge procedent de Costa Rica, Leo Messi apareixia de bon matí a la terminal d'arribades de l'Aeroport del Prat envoltat de nombrosos efectius de seguretat i amb la incertesa sobre l'abast de les seves molèsties musculars.
Però els controls als quals el van sotmetre a continuació els metges, tant a la Ciutat Esportiva, com a l'Hospital de Barcelona, van servir per tranquil·litzar el barcelonisme.
I és que les proves van descartat que el crac blaugrana tingui una lesió muscular a l'adductor de la cama dreta.
No obstant això, Messi, que ahir no es va entrenar, farà tractament de fisioteràpia fins dissabte, quan es decidirà si està en plenes condicions per jugar a Vila-real.
Les sensacions sobre la participació de l'argentí en aquest partit, però, són bones, i més si fem cas a les paraules del seu company d'equip, José Manuel Pinto.
"Té sensacions molt bones, però els doctors valoren una cosa o una altra.
Es troba molt bé, amb petites molèsties, i en aquest sentit tot apunta en positiu, però calma, cal esperar fins dissabte per veure com arriba", va reconèixer.
Pinto no es va atrevir a apostar la seva cua per garantir la presència de Messi a Vila-real, encara que va insistir que l'argentí "és supercompetitiu" i "vol jugar-ho tot". |
L'ONU desplegarà 10.000 efectius al Sudan per controlar el compliment dels acords de pau
El Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat per unanimitat una resolució per a l'enviament d'una força de pau al Sudan amb l'objectiu d'ajudar a estabilitzar el país.
La resolució s'ha pres després que el govern de Khartum i els rebels del sud, que han mantingut una guerra civil soterrada, hagin arribat a un acord.
No obstant, el debat sobre aquest conflicte no ha conclòs, ja que l'ONU ha posposat la decisió de qui ha de jutjar els autors dels crims contra la humanitat comesos a Darfur, una regió a l'oest del país.
L'ONU ha impulsat mitjançant una resolució aprovada per unanimitat que s'enviï una força de pau al Sudan per ajudar a la incipient estabilització de la zona.
Després de tres setmanes de debat, el Consell ha decidit que es depleguin al Sudan uns 10.000 soldats per un període de sis mesos.
Tot i això, no han aconseguit decidir qui haurà de jutjar els autors dels crims contra la humanitat que s'han comès a Darfur.
L'ONU també ha assenyalat la conveniència de l'establiment d'un programa de desarmament i desmobilització per estabilitzar un país que ha viscut 20 anys de guerra.
Les forces de pau hauran de fer feines dirigides a ajudar al retorn dels refugiats i desplaçats, a la desactivació de mines i a la protecció i promoció dels drets humans.
El projecte de resolució posa èmfasi a assenyalar que no hi ha solució militar al conflicte de Darfur, on el Moviment d'Alliberament del Sudan i el Moviment per la Justícia i la igualtat es van revelar el 2003 en protesta per la marginació que pateix la regió. |
Netejar Badalona amb la força de l'acer
Xavier García Albiol arriba al mercat de la Salut de Badalona i ja té una cua de veïns esperant-lo per fer-li saber els seus problemes.
Joves que li porten el currículum, senyores que es troben pixats a la porta de casa i casos desesperats com el d'Estefania Pacheco, que plora i demana ajut a l'alcalde perquè està a l'atur, no cobra el PIRMI (la renda mínima d'inserció) i el seu exmarit no li passa la pensió dels fills.
"Visc en la misèria, alimentant-me de menjar en mal estat", admet Pacheco.
Al seu costat, Encarna Garcia li recomana passar pel Continente, "donen bon menjar gràcies a Càritas", i afegeix: "No hi ha dret.
Dues secretàries de l'Ajuntament prenen nota de les peticions que rep l'alcalde i distribueixen un número de telèfon perquè l'endemà hi truquin.
Albiol rep les lloances de gent gran del barri i ell els pregunta pels seus orígens; un home de Badajoz el convida a visitar la seva finca per fer un tast de pernil.
"Estem netejant la ciutat, però encara queda molt per fer", repeteix Albiol gairebé a cada persona que el saluda.
El primer cop que el sento parlar de "netejar" dono per fet que es tracta de la higiene del carrer, però després de repetir-ho tres o quatre vegades, m'adono que per "netejar" Albiol es refereix a buidar Badalona d'immigració il·legal i delinqüència, que per al PP són sinònims.
Camacho es presenta a la Salut i Albiol li mostra un plànol del barri.
Des de la distància em costa sentir el diàleg, però entenc com Albiol indica a la candidata els blocs d'habitatges "on s'han instal·lat les planxes".
Ella respon fent que sí amb el cap repetint que "això és per millorar la convivència".
Millorar la convivència, en l'argot del PP, significa tapiar els pisos buits del barri per evitar que els okupin una marabunta d'immigrants il·legals i criminals.
Al carrer Nàpols, a l'edifici de vivendes de protecció oficial on Albiol ens porta a donar un cop d'ull a les planxes d'acer de la convivència, hi viuen la Sandra i el Marco Antonio amb la seva filla.
Cap dels dos té feina i viuen gràcies als diners que els ingressa una cunyada.
La Sandra m'assegura que des que Albiol és alcalde, la seguretat i la salubritat de l'edifici han millorat notablement.
"Fa un any i mig, el clima d'incivisme i de delinqüència feia la vida impossible.
Avui heu vist que no hi ha gat amagat", assegura Albiol.
Quan marxa la comitiva del PP, alguns veïns aplaudeixen, però no tots.
Dos pakistanesos s'ho miren des de la distància.
Un d'ells es diu Ali, té 34 anys i en fa 9 que viu a la Salut.
Explica que els establiments regentats per estrangers són sotmesos cada mes a inspeccions, "però no ho fan amb els comerços dels espanyols".
Ali assegura que no sap a qui votar, que la comunitat pakistanesa de la Salut està analitzant a qui donar suport: "Al PP segur que no".
Un home crida: "Albiol, que són il·legals!"
Dues dones africanes li demanen subsidis per menjar i ell les adreça al centre cívic del barri.
Quan elles marxen, un matrimoni gran agafa torn i explica a l'alcalde que el seu carrer és ple de rates.
"Ara en prenen nota i hi enviarem els equips de fumigació".
"Mas no s'atreviria a venir a municipis on hi ha problemes de veritat com la immigració il·legal", afirma Sánchez-Camacho.
La candidata aprofita que és a Badalona per presentar els sis punts del seu pla per a la immigració: un contracte d'integració; incrementar controls per evitar guetos; una llei perquè "els immigrants que ocupen pisos il·legalment no tinguin els mateixos drets que la resta de veïns"; igualtat de gènere, cosa que suposa prohibir el burca i el nicab; concedir serveis públics només a residents permanents, i expulsar del país l'immigrant que cometi un delicte.
El millor de tot és que ahir, després d'enumerar aquestes mesures, i de fruir amb el tour de la convivència, Sánchez-Camacho va acusar Marcelino Iglesias d'extremista i de pixar fora de test per haver comparat el nacionalisme català amb el nazisme.
Definitivament, hi ha dies de campanya que preferiria no haver-me llevat. |
El defensa assegura no tenir "cap raó" per deixar el PSG
Dijous, 25 de juliol del 2013 - 14:17h.
Thiago Silva ha assegurat que no té " cap raó per abandonar el vaixell " i posar rumb cap a Barcelona.
En una entrevista que reprodueix aquest dijous el diari ' L'Équipe ', el defensa brasiler reconeix sentir-se afalagat per l'interès blaugrana però descarta la seva sortida del PSG.
El defensa no amaga que es va sentir "decebut" després de la marxa de Leonardo i de Carlo Ancelotti al Madrid, però també apunta que té total confiança en Laurent Blanc, el seu nou tècnic.
"Blanc va ser un gran defensor i serà més exigent amb els defenses", ha comentat.
Com apunta el rotatiu francès, el central ha aconseguit una millora del seu contracte, que li garanteix 12 milions d'euros anuals.
Tancada aquesta porta, el Barça segueix rastrejant el mercat per buscar un central per apuntalar la defensa.
En les últimes hores ha començat a sonar amb força el nom de Santiago Vergini, espigat central argentí de 24 anys, que ja va estar a les ordres de Tata Martino al Newell's Old Boys.
Daniel Agger, el central danès del Liverpool que fa dos estius que és a la llista de futuribles, segueix sent una altra de les alternatives més fermes. |
Un interessant recopilatori del treball de més de cent dissenyadors industrials contemporanis, duta a terme per Terence Conran i Max Fraser i que l'Editorial Blume ens presenta en castellà com 'Los diseñadores hablan sobre el diseño'.
El llibre no es limita a una recopilació dels seus treballs, sinó que ens resumeix la seva trajectòria i ens inclou una entrevista a cadascun d'ells.
Fonts d'inspiració, influències, moments d'inflexió, metodologies de treball i la relació amb els seus clients que de forma més o menys diplomàtica -força diplomàtica, de fet- van contestant. |
El Tribunal Suprem de Califòrnia anul·la tots els matrimonis gais oficiats a l ́Ajuntament de San Francisco per l ́alcalde Gavin Newsom, entre el 12 de febrer i l ́11 de març, quan el mateix tribunal va decidir aturar aquests casaments.
El Tribunal considera que l ́alcalde no tenia autoritat per celebrar aquests casaments homosexuals, ja que la legislació de Califòrnia estableix que el matrimoni és la unió d ́un home i una dona.
Es calcula que la decisió del Suprem anul·la la unió d ́unes 4.000 parelles que en el mes de temps en què l ́Ajuntament de San Francisco va emetre llicències de casament a parelles homosexuals van viatjar de tots els punts dels Estats Units per obtenir-ne una, fet que va causar una autèntica allau de casaments que va fer que es batés el rècord del nombre de matrimonis a la ciutat. |
L'experiència la vam portat a terme durant el tercer trimestre a Cicle Inicial al Ceip La Closa d' Esterri d' Àneu el curs 2007/08, a
la classe de segon amb vint-i-quatre alumnes dels quals n' era tutora i fent-ne partícips als tretze nens i nenes de primer.
Va ser una experiència tant engrescadora que crec interessant donar-la a conéixer en aquest bloc.
Quan la tornem a fer prometo anar informant en aquest bloc.
Els objectius principals que ens vam plantejar foren de l' àrea de coneixement del medi dins el bloc- El món dels éssers vius tot i que pel seu tractament globalitzat va implicar totes les àrees del currículum.
1-Treballar la reproducció del gall i la gallina per tal de fer néixer pollets a l' aula.
2-Experimentar una incubació artificial i entendre les nocions de incubació i embrió.
3-.Estudiar el concepte de reproducció, no de forma segmentada sinó lligada a la totalitat de l' éssser viu, tenint en compte les funcions de nutrició i relació.
4-.Analitzar les interaccions de l' organisme amb el medi i les variables mediambientals necessàries per tal que es produeixin.(calor, temps, humitat, ambient extern favorable).( Regles externes).
5-Plantejar la importància dels aspectes genètics en el desenvolupament dels pollets. (regles internes)
Aquest treball ha acabat sent un projecte globalitzat on hem treball moltes de les competències bàsiques del Cicle Inicicial i ens ha ajudat a treballar de manera motivadora altres àrees del currículum.
La comunicació en tot el projecte té un paper essencial.
Aprofitem la tendència natural dels nens i les nenes a involucrar-se, exposant opinions personals, expressant el que pot passar i què podem fer per aconseguir que passi etc.
I ens fem preguntes, la mestra ho enceta però enseguida ells tenen molts interrogants.
- Què necessitarem per fer néixer pollets?
- De tots els ous poden néixer pollets? perquè a vegades no surten pollets?
Fem un llistat del què necessitem tenir i saber i ens posem a la feina.
Sempre per elaborar explicacions fem l' exercici de tornar sobre les paraules, els escrits i els dibuixos i les conjectures dels nens i de les nenes de la classe.
Per què no han nascut els pollets?????
Responen la majoria que sí, però alguns diuen: " No és que sigui impacient, però vull que neixin aviat" – I si tampoc nèixen?
Després de comprovar que la primera incubadora que hem utilitzat no manté una temperatura prou alta, això és Esterri i a les nits baixa la temperatura notablement; estem disposats a tornar-ho a provar amb una que ens ha deixat el Paco, pare d' un alumne i que té força experiència en la reproducció de la perdiu "Xerra", la aprofitem i agraïm també els seus coneixements pel nostre propòsit.
El Josep, administratiu del centre, ens proporciona nous ous del seu galliner i ens explica com la lloca té cura i cova els seus ous fins que neixen els seus pollets de manera natural.
Aquest projecte ens va engrescant a tots perque mestra i alumnes anem aprenent junts.
Passats 21 dies en què hem tingut cura de voltar els ous diàriament, de controlar que la temperatura fos de 38.5 oC i que no hi faltés aigua no
succeeix res del que esperàvem.
El dia 22 mirem els ous amb un ovoscopi sols un s' havia desenvolupat.
I els altres, perquè no es van desenvolupar?
Vam obrir l' ou i la nostra decepció i tristesa va ser comprovar que el pollet s' havia desenvolupat correctament i que no havia pogut néixer,
-Oblidar algun dia el volteig perquè l' embrió no s' enganxés a la paret de la closca
-No seguir el protocol dels darrers tres dies:
i augmentar considerablement el grau d' humitat.
Vam respectar i escoltar altres causes de caire religiós com:
" =Potser els que fan religió havíen de resar..."
Després de vèncer la desil·lusió i decepció inicial, vam valorar que havíem fet un pas més que la última vegada i que potser canviant les possibles causes ens en sortiríem.
Tothom ens va animar a tornar-ho a provar, encara hi havia temps abans d' acabar el curs.
SI VOLS RESULTATS DIFERENTS NO FACIS SEMPRE EL MATEIX
Després de tornar de colònies posem novament vuit ous a la incubadora.
Aquest cop ens els porta en Manel Montoliu, el logopeda del centre, home de ciència i paciència, a qui també hem d' agrair les seves informacions.
Mestra, nens i familiars estem ben posats en el tema i sabem més i més coses de la incubació.
" Senyoreta el meu padrí diu..."
Ens encarreguem que tinguin una temperatura i humitat adequada i els anem, voltejant cada dia fins al dia 18.
Així amb tant d' ajut i gent que ens encoratja no pot fallar...
Passat el primer període crític de la incubació, als quatre dies ens fem un ovoscopi, amb una caixa i una bombeta, per descartar els ous infèrtils.
Quina sort tots tenen un embrió viu!
El segon període crític de la incubació són els tres darrers dies.
Fem tot el que s' aconsella i al final neix el primer pollets a l'escola i després quatre més els dos dies següents.
Es treballa de manera totalment interdisciplinar i es desenvolupen totes les competències.Un cop acabat el projecte ens vam adonar que les aportacions a l' adquisició de les competències bàsiques dels nostres alumnes havíen estat encara més importants en les competències comunicatives, metodològiques i personals.S' ha pogut fer un bon treball de les emocions.
Hem treballat moltes competències bàsiques per aprendre a ser i actuar de manera autònoma a pensar i comunicar a descobrir i tenir iniciativa i conviure i habitar el món tal i com ens aconsella la nova llei.
Tots els/les alumnes han estat motivats des del primer fins al darrer dia i el projecte s' acaba per que ho fa també el curs.
Hem compartit un procés d' aprenentatge, s' han creat unes relacions afectives molt positives i m' obre un camí cap a la reflexió de quina ha d' estar la metodologia que doni un balanç sentimental, cognitiu i comunicatiu per a tots.
-Control escrit de continguts bàsics.
En acabar el curs tots valoren molt aquesta activitat.
Ara dos cursos després encara es recorden de l' experiència de manera molts pregunten si quan ho tornarem a fer.
Hello! que tal? a jo em va agrada molt tenir pollets!! me'n recordo de que el saltari es va fer caca al full de la Jana jeje!! be vull que en tornem a tenir!! la nostra classe o la de una altra!! estem molt guapos a les fotos!!
ooohhhhh!!!! moltes felicitats a tots, en especial a tu Lídia per contribuir amb tant d'entussiasme en el camp de l'ornitologia aviar.
Ja veig que quan li agafes el "tranquillo" això de fer pollets és un no parar.;) |
S'inicia el curs de formació bàsica per a Juntes Directives
Us presentem una activitat promoguda per la "Escuela de Dirigentes" de Feaps: es tracta d'un CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A JUNTES DIRECTIVES de les...
Us presentem una activitat promoguda per la "Escuela de Dirigentes" de Feaps: es tracta d'un CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A JUNTES DIRECTIVES de les entitats Federades.
Aquest curs, està adreçat a membres de les Juntes (tant els actuals com als que volen formar-ne part) i té per objectiu principal reflexionar sobre el seu paper i adquirir habilitats que contribueixin a millorar el funcionament de l'entitat.
A més de proposar un model concret basat en criteris de qualitat.
Per a portar-lo a terme, contem amb la col·laboració de dues persones que prèviament s'han format i formen part de la xarxa de FEAPS: el Sr.
Salvador Bernet (ex-president d'APPS) i el Sr.
Joan Escolà (Director Tècnic d'Aspros). |
que s'en vagin de Tarragona aquesta gent, aqui no tenen que fer res!! ja que passen de Tgn sempre que no vinguin a inaugurar res!
Tarragona Corredor de la Mediterrània
I la nova estació modular de l'AVE de Tarragona-Mediterrània?
Acte electorista del Montilla, aquest moll fa més de mig any que funciona.
Demà foto amb els montillla i companyia.
benviguts els llocs de treball però en aquesta ciutat només s'inverteix al port.
Amb capital israelià, dels qui massacren Palestins.
El Port és la principal indústria tarragonina.
La única que els costarà treure'ns als nostres enemics.
El Port de Tarragona està sobrevivivnt a la crisi amb un èxit notori, només un 4% de davallada de trànsit, un rècord a nivell espanyol.
Agradi o no, és un mèrit que cal atribuir a l'equip directiu actual.
Enhorabona Sr Burgasé i col·laboradors.
Tota aposta estratègica de futur per a Tarragona passa pel port, no ho oblidem. |
El fotògraf català Paco Elvira va ser trobat mort aquest dilluns de Pasqua a la costa del Garraf, on hauria caigut per un penya-segat, a la roca de la Falconera, a causa del fort vent que bufava a la zona.
La família del fotògraf n'havia denunciat la desaparició dissabte passat, després que sortís a fer fotografies per a un reportatge que estava preparant i no tornés a casa.
Elvira, de 64 anys, era considerat un dels fotoperiodistes de més prestigi de casa nostra.
Nascut a Barcelona el 30 d'octubre del 1948, havia treballat per a diversos mitjans com La Vanguardia, El Periodico, El País o la Cadena Ser, pels quals havia estat enviat especial en nombrosos conflictes arreu del món, com ara la Xina, Filipines, Israel, Cuba, Zanzíbar, Nicaragua, Algèria, l'Afganistan (Kabul), la guerra dels Balcans i el conflicte d'Irlanda del Nord.
Alguns dels seus treballs li van fer rebre diversos reconeixements, com el premi Fotopress o el premi Civisme del departament de Benestar de la Generalitat l'any 2004 pel reportatge Missió a Kabul, per a la revista Magazine de La Vanguardia.
Col·laborador habitual de les agències Getty Images i AGEFotostock, també era professor de fotoperiodisme a les universitats Autònoma de Barcelona (UAB) i Pompeu Fabra, i a l'escola IDEP.
Al catàleg de la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona podeu trobar alguns llibres amb les seves fotografies: Paco Elvira |
Ciutats més sostenibles, un repte comú pels països de la Mediterrània
Representants de 27 ciutats de la Mediterrània es reuneixen durant dos dies a Barcelona per a treballar pel desenvolupament sostenible urbà a través de diversos projectes que alhora milloren la qualitat de vida dels ciutadans.
Durant l'Assembla General de MedCités es debatran estratègies comunes per a continuar sent un referent internacional en aquest àmbit.
Aquest dijous s'ha inaugurat, a la casa Llotja de Mar de Barcelona, l'Assemblea General de MedCités, una xarxa formada per 27 ciutats de la Mediterrània que treballa pel desenvolupament sostenible urbà des de 1991.
Durant dues jornades els representants d'aquests països debatran sobre les estratègies comunes per a un futur més sostenible.
Faran atenció sobretot al desenvolupament projectes a les ciutats del sud i l'est de la Mediterrània.
"La sostenibilitat no és una amenaça sinó una oportunitat econòmica que es materialitza en un estalvi econòmic i en un menor cost mediambiental", ha assegurat el president de l'Associació de Cambres de Comerç, Miquel Valls.
"Per tant, es poden impulsar iniciatives contra el canvi climàtic i donar suport a la creació d'economies eficients", ha afirmat.
En la seva intervenció Valls ha demanat augmentar la col·laboració publico-privada per fer front als nous reptes que deriven de l'augment de població.
Millorar la qualitat de vida dels ciutadans
Totes aquestes iniciatives tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida del ciutadans.
En aquest sentit, l'alcalde Xavier Trias, ha destacat l'aposta que Barcelona està fent sobre les noves tecnologies aplicades a les persones: "Tenim una economia molt diversificada: indústria, comerç, turisme, etc. Però ara n'estem creant una altra de molt important: l'economia de les noves tecnologies aplicades a les persones".
En aquest sentit, Trias ha destacat la ciutat de Barcelona a destacat el Congrés Smart City: "Creiem que és una economia que s'ha de desenvolupar a tota la regió de la Mediterrània", ha conclòs.
El president de MedCités i alcalde de Roma, Ignazio Marino, ha destacat la importància de l'organisme per a millorar el futur dels països participants: "Pels nous membres, participar en aquesta xarxa, significarà tenir una eina que reforçarà els governs de les ciutats i contribuirà a la qualitat de vida dels ciutadans".
Treballar en projectes de mobilitat, promoció econòmica o d'urbanisme en clau de sostenibilitat permetrà que en un futur els països de la Mediterrània continuïn sent un referent internacional en aquest àmbit. |
Fundada l'any 1908 a Ivrea, prop de Torí, coneguda com la primera fàbrica italiana de màquines d'escriure, Olivetti fou en les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, un referent en el disseny industrial de màquines d'escriure i productes electrònics.
Dissenyadors com Mario Bellini, Ettore Sottsass, Marcello Nizzoli o Michele de Lucchi, figuren entre els dissenyadors d'algunes de les seves peces més populars, entre les que destaquen la Lexicon 80, la Letrera 22, el Programma 101, la Divisumma, l' Olivetti Logos 68 o la famosa Valentine.
Tot i el progressiu declivi de l'empresa, aquesta encara ens deixaria algunes bones peces com l' Olivetti ETP 55 de 1987 i clar exponent de Memphis o l' Olivetti Artjet 10, de 1999.
Entre els anys 1999 i 2003, les diferents delegacions foren absorbides per altres empreses de la competència.
Quan l'altre dia vaig pujar la notícia del nou Mac Book Air, vaig preguntar-me, fou Olivetti als anys cinquanta, seixanta i setanta, el que és Apple d'avui? |
Si bé diumenge passat vaig voler explicar, a través d'una nota al meu Feisbuc, que la decisió de talar els arbres al voltant de la Ciutadella no ha estat fruit de cap rauxa ni il·luminació sobtada, ara vull compartir dos extractes de dos documents oficials on es mostra que la tala dels arbres en qüestió [...] |
Legislatives russes: un fracàs anunciat
La «victoriosa derrota» d'una pelada majoria relativa del partit de Vladimir Putin –Rússia Unida– en les legislatives del passat dia 4 no ha sorprès absolutament ningú.
La pèrdua de gairebé 12 milions de vots, majoritàriament a les grans ciutats, i de la majoria constitucional –dos terços dels escons– era un resultat que tots els estudis demoscòpics realitzats a Rússia durant els últims tres anys predeien.
D'explicacions del declivi putinesc n'hi ha moltes, començant per la vàlida urbi et orbe que el declivi del nivell de vida el paga sempre políticament el partit governamental.
Però potser la més encertada i demolidora per a la democràcia russa naixent sigui la que va donar Yeltsin: «[...] a Rússia, tots els intents de construir des de dalt desemboquen en la creació d'una espècie de Partit Comunista de la Unió Soviètica [...]».
És a dir, desemboquen en la resurrecció del mastodòntic aparell burocràtic de funcionaris i serveis secrets que ha regentat i espremut el país des de l'endemà del triomf de la revolució bolxevic del segle passat.
Fins a un cert punt, l'opressió burocràtica actual és la mateixa que la dels temps de Lenin; només han canviat una mica les formes i els lemes de la propaganda política.
Vist d'aquesta manera, l'intent de Vladimir Putin de crear des del poder un partit fet al seu gust i a la seva mida per poder governar de forma gairebé dictatorial no era res més que una còpia del model polític del PC estalinista, censura de premsa i monopoli televisiu, inclosos.
A Putin el supera la «cleptocràcia» en la qual s'ha transformat l'Administració pública, i aquesta forma de governar tenint-se en compte només a ell mateix que ha intentat practicar ha estat un penós espectacle en què ha prevalgut l'interès personal i la desídia.
A l'igual que en els episodis més negres dels afers públics de l'URSS, en la Rússia de Putin els abundants ingressos fiscals generats durant el boom econòmic mundial per les exportacions d'hidrocarburs i matèries primeres foren devorats per la corrupció i la negligència, sense que la infraestructura fabril i dels serveis públics gairebé no millorés.
I com a la Rússia post-estalinista, ha desaparegut la por dels serveis secrets sense que creixi la satisfacció cívica, com més empitjorava la vida quotidiana a Rússia, més creixia el descontentament i l'oposició políticament organitzada.
En el cas de Putin és encara pitjor: el descontentament no es manifesta només via partits sinó que l'«opinió pública» protesta lliurement, pel seu compte.
Com ara, que creix constantment el clamor contra el presumpte frau fiscal electoral.
N'hi va haver, des de les coaccions per a votar fins a recomptes falsos, passant per la manipulació de les llistes de votants.
Però tothom sap que, fins i tot en el cas improbable que totes les denúncies fossin certes, Rússia Unida hauria guanyat igualment aquests comicis.
Sense majoria absoluta, però continuaria essent el partit majoritari de la nova Duma (el Parlament).
De fet, aquest és el fet més alarmant per a Putin, que d'aquí a uns mesos anirà a les presidencials, les eleccions veritablement importants del país.
La gent ha arribat a un doble conclusió: Una, que ja no el volen al capdavant de la nació.
I això sí que és un tret democràtic esperançador a Rússia. |
El PSOE ha fet públic aquest divendres un vídeo en què denuncia les " mentides i contradiccions " del cap del Govern, Mariano Rajoy, i del PP en el ' cas Bárcenas' i en què ressalta que els dirigents populars han anat "modificant el seu discurs" sobre l'extresorer Luis Bárcenas "a cop de revelacions periodístiques".
Amb el títol ' ', el vídeo --que té una durada de tres minuts i mig-- comença amb unes declaracions de Rajoy en què assegura: "Hem de ser honrats, hem de treballar, però hem de fer un esforç per ser exemplars".
El vídeo recopila declaracions dels màxims dirigents del PP, encapçalats per Rajoy, juntament amb María Dolores de Cospedal, Carlos Floriano, Cristóbal Montoro i Esteban González Pons, en què contínuament es desvinculen de les activitats de Bárcenas.
A més, tots ells neguen que els papers de l'extresorer publicats pel diari 'El País' es corresponguin amb la comptabilitat del Partit Popular.
Entre les declaracions es van intercalant portades de diaris nacionals amb notícies sobre el 'cas Bárcenas' per deixar constància, segons afirma el PSOE, que els dirigents del PP "han hagut d'anar modificant el seu discurs" sobre l'extresorer "adaptant-lo, intentant donar una versió creïble d'aquest escàndol que l'únic que deixa clar són les mentides" d'aquest partit.
El vídeo acaba amb unes paraules de Rajoy en què afirma: "Hem de treballar, però hem de fer un esforç per ser exemplars ", mentre se superposa la imatge publicada recentment de Bárcenas arribant a l'aeroport de Barajas procedent del Canadà i fent una "peineta", el conegut gest d'insult amb el dit cor, davant els mitjans de comunicació. |
Aprovació de la classificació de les empreses admeses al procediment de licitació per a la contractació de les obres del POMO del c/ Barcelona, i requeriment al licitador millor classificat
Atès que, en sessió de data 22 de desembre de 2008, la Junta de Govern Local va aprovar inicialment el Projecte d'obra municipal ordinària del carrer de Barcelona (X116/U675/2008/007), amb un pressupost d'execució per contracte de 359.125,36 € (IVA inclòs), i mitjançant decret d'Alcaldia de data 27 de febrer de 2009, es va considerar aprovat definitivament per no haver-se presentat cap al·legació en el termini d'informació pública;
Atès que, en sessió de data 21 de març de 2011, la Junta de Govern Local va aprovar l'actualització del pressupost del POMO del carrer de Barcelona, amb motiu de l'increment de l'IVA al 18% efectiu des de l'1 de juliol de 2010, per import de 365.317,18 € (IVA inclòs);
Atès que, en aquesta mateixa sessió, es va aprovar el plec de clàusules administratives i tècniques particulars per a la contractació de les obres del Projecte d'obra municipal ordinària del carrer de Barcelona (N802/U633/2011/23), mitjançant procediment obert i tramitació ordinària;
Atès que, l'esmentat acord es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5852, de data 5 d'abril de 2011, i al perfil del contractant de l'Ajuntament en data 5 d'abril de 2011;
Vista l'acta de la mesa de contractació, de data 10 de maig de 2011, en la qual es va informar sobre la qualificació de la documentació presentada en el sobre núm. 1 i es va determinar excloure de la licitació a l'empresa Carlos Martínez Fuentes SL, perquè l'objecte social de l'esmentada empresa no s'adequa a l'objecte del contracte;
Atès que la mesa de contractació, de data 10 de maig de 2011, va procedir a l'obertura de la documentació presentada en el sobre núm. 2, i en data 3 de juny de 2011, del sobre núm. 3, i es va traslladar la documentació als tècnics competents per a la valoració i l'elaboració dels informes corresponents;
Atès que, a la vista de les proposicions econòmiques presentades, d'acord amb la clàusula 7.4 del plec de clàusules, les ofertes de les empreses Pasquina SA, Hidráulica y Obras SA i Romero Gamero SA, podrien ser considerades baixes desproporcionades, per trobar-se fora dels límits establerts en ser el preu ofertat inferior en un 10% a la mitja dels ofertats, és a dir, a l'import de 309.590,83 € (IVA exclòs);
Atès que, d'acord amb l'establert a l'article 136.3 de la LCSP, es va donar audiència a les empreses esmentades per justificar la valoració de l'oferta i precisar les condicions, en particular pel que fa a l'estalvi que permeti el procediment d'execució del contracte, les solucions tècniques adoptades i les condicions excepcionalment favorables de què disposen per executar la prestació, així com respecte a la resta d'aspectes que consideressin adients;
Vist l'informe tècnic, de data 7 de juliol de 2011, sobre la valoració de les ofertes presentades al procediment obert;
Vista l'acta de la Mesa de Contractació de data 14 de juliol de 2011 que, a la vista del resultat del procediment previst a l'article 136 de la LCSP proposa l'acceptació de les proposicions presentades per les empreses afectades, així com la classificació per ordre decreixent de les empreses admeses a la licitació, efectuant proposta favorable a l'empresa Romero Gamero SA;
Atès l'establert als articles 122 i següents, i 141 a 145 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, pel que fa a la tramitació de l'expedient de contractació pel procediment obert pel tràmit ordinari;
Vist l'informe de fiscalització amb la conformitat de la intervenció municipal de data 18/07/2011;
PRIMER- EXCLOURE de la licitació l'empresa Carlos Martínez Fuente SL, d'acord amb l'acta de la mesa de contractació de data 10 de maig de 2011, que determina que l'objecte social de l'empresa no s'adequa a l'objecte del contracte.
SEGON- APROVAR la classificació de les empreses admeses a la licitació per a la contractació de les obres del Projecte d'obra municipal ordinària del carrer de Barcelona (N802/U633/2011/23), d'acord amb la valoració de les proposicions efectuada per la Mesa de Contractació de data 14 de juliol de 2011.
La puntuació ha estat atorgada en base als criteris de valoració de les ofertes establerts a la clàusula 7.3 del plec de clàusules administratives particulars que ha regit la licitació, i que queda reflectida a l'informe emès pel tècnic municipal de paisatge del Servei de Gestió d'Inversions, de data 7 de juliol de 2011.
La classificació en ordre decreixent ha estat:
TERCER- REQUERIR a l'empresa Romero Gamero SA, perquè, dins el termini de deu (10) dies hàbils següents a la notificació d'aquest requeriment presenti el document acreditatiu d'haver ingressat a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva per un import de nou mil cent trenta euros amb vint-i-dos cèntims (9.130,22 €), corresponents al 5% de l'import d'adjudicació (IVA exclòs). |
El ministre d'Exteriors atribueix la situació a "falta de regulació dels bancs" i falta de prudència dels propietaris
El ministre d' Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, ha assegurat aquest divendres que li agradaria anar "més enllà en la negociació" sobre desnonaments, després que el Govern hagi aprovat un reial decret amb l'objectiu de frenar aquesta situació quan afecti les persones més vulnerables.
En declaracions a la cadena SER, García-Margallo ha dit que "en circumstàncies normals els contractes hi són per ser complerts perquè si no el que desapareixen són els préstecs hipotecaris", però ha afegit que "estem en una situació excepcional".
"Si en una situació excepcional es trenca la regla de joc i s'ajuda els bancs, em sembla de tota lògica que s' ajudi també les persones que estan patint els errors que s'han comès i que no tots són imputables a aquestes persones", ha argumentat.
En aquest sentit, el titular de la cartera d'Afers Estrangers ha afirmat que si en alguns cas es pot haver "pecat de falta de prudència al demanar un préstec sense tenir els mitjans" per tornar-lo, "no deixa de ser menys veritat que aquí hi ha hagut una falta de regulació dels bancs, que s'han dedicat a repartir una sèrie de productes per guanyar diners en comissions sense tenir en compte la capacitat de la persona a qui se li atorgava el préstec i que hi ha hagut una falta de supervisió dels que estaven encarregats que no es cometessin excessos".
García-Margallo creu que "el que s'ha de fer és ajudar les persones que s'han vist afectades en aquest tema", alhora que assegura que la creació del parc de vivendes socials, previst en el reial decret de l'Executiu, és la mesura que més li agrada de totes.
Davant dels que sostenen que el reial decret es pot haver quedat una mica curt, el ministre no ha volgut "minimitzar" l'acord a què s'ha arribat i ha valorat que "s'ha obert la via perquè es pugui fer aquesta excepció amb més o menys quantia".
S'ha posat en marxa el tema de parcs de vivenda social, que és donar solució a aquestes persones.
Jo no puc tenir més simpatia per avançar més de pressa i de manera més profunda en aquest tema però per a això tenim uns dies", ha assegurat. |
Actualitzat a les 13:15 h 09/04/2012
El FC Barcelona i el Gimnàstic de Manresa, campions alevins al MIC
El FC Barcelona i el Gimnàstic Manresa s'han proclamat a Palamós campions en les categoría d'aleví futbol 11 i aleví futbol 7, respectivament, en el torneig de futbol base MIC que se celebra a la Costa Brava.
Aquest diumenge al matí es diputaran, també a Palamós, les finals de la resta de categories: juvenil, cadet i infantil.
Els alevins del FC Barcelona han guanyat per 1-0 a l'Atlètic de Madrid.
La de dissabte era la tercera final consecutiva que disputaven els els dos equips i tant la de 2010 com la de 2011 l'havia guanyat l'Atlético de Madrid.
Abans, al mateix camp, s'ha celebrat la final de futbol 7 on el Gimnàstic Manresa s'ha imposat als penals al CFJ Mollerussa per 3-2.
El partit havia acabat amb un empat a dos gols.
Després dels dos partits s'han entregat els premis al millor porter i al millor jugador de cada categoria.
El guardó al millor porter d'alevins futbol 11 ha estat per a Maxim Lugovskoi, del Dnipro, mentre que Arnau Comas, de FC Barcelona, ha rebut el de millor jugador.
El millor porter del alevins futbol 7 ha estat Iu Marraql Moltó, del Gimnàstic Manresa, i el millor jugador, Nathan N'Goumou Minpole, del Toulouse FC.
Durant tot el dia també s'ha disputat a l'Estartit el torneig de la categoria femenina que s'ha emportat el RDE Espanyol que ha guanyat els tres partits que ha jugat.
Aquest diumenge al matí a l'estadi de Palamós se celebraran les finals de juvenils, cadets i infantils en l'apartat masculí. |
Passa en molts encreuaments d'aquesta zona, però el més fotut ho trobem a la cruïlla del carrer mestre Serrano i l'avinguda dels Furs: fa poc més d'un any l'ajuntament edetà va realitzar unes obres tant al paviment com a les voreres que costaren un bon grapat d'euros.
O tal vegada més ja que aquesta gent del PP són professionals dels alegres sobrecostos.
L'alcalde, Manuel Izquierdo, i la regidora d'Urbanisme, la Mazzolar i, es cobriren de glòria aconseguint unes quotes d'incompetència majúscula que difícilment podran superar-se.
Una vegada acabades les obres, aquesta parella d'ineptes s'adonà que el que deien els veïns, quan hi havia temps per a la rectificació, era verídic: no havien previst cap sistema d'evacuació d'aigües pluvials i, a la mínima pluja, es fan autèntics bassals d'aigua que impedeixen el pas als vianants en tots els encreuaments...
El darrer exemple hui al migdia on, després de les quatres gotes que han caigut, els peperos podrien haver celebrat allí mateixa i sense cap problema, com podeu veure a la imatge, una regata de la seua estimada copa de l'Amèrica de vela i els haguera resultat ben barateta.
Rafa Cotanda al seu bloc temps enrere ja ho denunciava.
Els veïns, des del mateix moment que començaven les obres.
Però l'Izquierdo i la Mazzolari s'ho passen olímpicament pel cul. |
Les receptes de la mare t'aconsella que elaboris aquesta saborosa pinya amb deliciós gelat de vainilla.
La pinya amb gelat de vainilla és una solució divertida i al mateix temps elegant: una forma original de presentar a la taula una crema de gelat amb gust de pinya.
Però Sr. president de Catalunya, ha de saber que encara que Vostè estigui immers en la solitud del líder, i encara que ara des de ideologies enemigues de Catalunya, volen tallar-li les ales de la política, té tot un poble darrera seu, fent pinya amb el nostre President, amb tot el suport que dona una Nació amb els drets abassegats, amb un poble ple de fúria i amb un profund sentit de legítima justícia.
No és pas res de nou que les Corts espanyoles neguin el dret dels catalans, dels bascos o dels gallecs a expressar-s'hi en la seva llengua.
No és nou perquè l'odi que senten els populars i els socialistes contra les llengües i les cultures que no són espanyoles (l'exclusió de caràcter separatista ja li posen ells mateixos) ve emparat per la Constitució que consagra l'existència d'uns ciutadans de primera, que gaudeixen de tots els drets, enfront dels ciutadans de segona, amb limitació de drets.
El PRE dóna suport a la candidatura dels castells per a ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per la seva singularitat, pel seu alt valor cultural, per ser exemple viu de treball en equip per un mateix objectiu, i per ser una forma inigualable per transmetre valors que es condensen en el lema "Força, Equilibri, Valor i Seny".
Els castells són una gran activitat col·lectiva, capaços d'involucrar a centenars de persones, unint en la participació des dels nens als més grans, sense cap distinció tampoc per sexe o condició,..
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el dretà Partido Popular (PP) i el partit nacionalista espanyol Ciutadans treballen actualment conjuntament perquè tal que el Parlament Català abandoni la iniciativa legislativa popular d'una llei de prohibició de la corrida a la Catalunya del Sud.
Aquesta acció, que aplega la plaça de toros Monumental de Barcelona i la Federació catalana d'associacions taurines, pretén frenar l'actual «amenaça» de prohibició, segons el diputat socialista David Pérez, que porta un intens lobbying amb els diputats.
La denúncia del Tractat dels Pirineus i la defensa de la unitat dels catalans a banda i banda de l'Albera, mou a vàries entitats sobiranistes a adherir-se a la convocatòria feta per la 'Comissió 350 anys' de Catalunya Nord.
Aquestes han fet pinya i donen suport a la participació el 7 de novembre.
El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha anunciat aquest dilluns que impulsaran una iniciativa ciutadana per demandar l'Estat espanyol davant d'Europa si el Tribunal Constitucional impedeix el polèmic referèndum.
Em sembla que si ens hi podem apuntar els catalans farem més pinya.
Interessant recull d'algunes de les principals claus a tenir en compte davant la negociació sobre el finançament.
Per a Catalunya, aquesta negociació sobre el finançament només pot acabar d'una manera positiva si totes les parts fan pinya i anteposen clarament els interessos del país per damunt dels interessos particulars dels respectius partits. |
Portes obertes al Teatre Municipal de Girona Publicat per 25/10/2006
El remodelat Teatre Municipal de Girona farà la jornada de portes obertes, que es va haver de suspendre el 7 d'octubre passat, el 5 de novembre.
La jornada durarà de les 11 del matí a les 8 del vespre.
En la jornada hi participaran membres de diversos col·lectius artístics de la ciutat, que convertiran la visita en un espectacle.
L'horari de les visites amb espectacle és a les 11, a les 12 i a la 1 del matí, i a les 4, les 5, les 6 i les 7 de la tarda.
Paral·lelament, es podrà visitar el teatre de manera lliure.
L'espectacle de la jornada de portes obertes, organitzat per l'AGT i l'Ajuntament, està coordinat per Ginnette Muñoz-Rocha i Núria Ruiz. |
Cesc reapareix al derbi i Iniesta passa a l'extrem
La primera alineació de l'any que presenta Tito Vilanova passa per ser l' alineació de gala del Barça.
La que configuren els 11 presumibles titulars de la plantilla, dels quals 10 són del planter.
El quadro blaugrana estrena el 2013 amb el retorn de Cesc al centre del camp i la ubicació d' Iniesta d' extrem, que indica una menor confiança del tècnic en Villa i Alexis per exercir en l'atac acompanyant Messi i Pedro.
Vilanova prefereix reunir els quatre centrecampistes campions d'Europa abans que prescindir d'algun d'ells en benefici d'un punta.
Per això ha promogut l'immediat retorn de Cesc després de la seva lesió.
El d'Arenys s'ha perdut els últims quatre partits de l'any passat però durant les vacances ha accelerat la seva posada a punt.
Puyol també juga malgrat els punts de sutura que va rebre a la cella en el partit de Catalunya, així com Valdés, que es queixava d'una fasciïtis plantar.
L' alineació del Barça és la següent: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Alba, Xavi, Busquets, Cesc, Pedro, Messi i Iniesta.
L'únic jugador que no és del planter és Dani Alves, i amb això s'iguala també el record de jugadors de casa (10) en la formació inicial.
Precisament, al camp del Llevant el Barça va arribar a tenir 11 jugadors del planter sobre la gespa després de la lesió d' Adriano. |
Bé, ja hem arribat a divendres, i la setmana ha estat força bona.
Dic això per què si a nivell personal ha estat bona, a nivell social la setmana ha portat unes notícies que a nivell medi ambiental, són aclaridores de la realitat en que aquest país ha estat vivint des dels 80's, el pitjor és que encara en algun debat e sentit que ens estem instal·lant en el discurs de la catàstrofe.
Fins i tot, hi ha qui diu que tot plegat és una nova moda, que bé dels Estats Units, no podia ser d'una altra manera, i que resumint tindria a Al Gore, com a cap d'aquest moviment, i que en contraposició als Neocons serien els Tecno-mediambiantelistes, i que tot plegat no és altre cosa que una estratègia.
Tot això, em fa pensar que sóm, en el fons tant covards que no volem pensar que els indicadors, en vermell, que molts científics ja han posat sobre la taula, siguin certs.
El graciós, per no dir alguna cosa grollera, és que lluny de prendre mesures el que demanen els principals implicats en el desori, de les pistes d'esquí, ampliacions més que injustificades, sostracció d'aigua, sense tots els permisos, i un llarg etcètera.
Ara demanen que l'Administració ha de fer-se càrrec, en alguna mesura, de les pèrdues que diuen que tenen l'excusa i en això, ho recolza CIU, el gran bé que han fet les pistes a les comarques dels Pirineus.
El conseller del ram, diu que s'investigarà, si ha hagut irregularitats, però sense voler fer mal?, que voldrà dir.
A veure, si jo "monto" un negoci privat, independentment de la magnitud que tingui, òbviament això repercutirà en benefici de la societat, però si per desgràcia, el meu negoci no funciona, ja us puc dir que no hi haurà cap mena d'ajuda per a mi.
Llavors, la meva reflexió, seria que si a partir d'ara tothom podrà demanar ajuts?
Les irregularitats, ho són o no, però que vol dir no fer mal?
Si un fa una inversió a un sol producte, no diversifica, potser pot guanyar molts diners, però estadísticament sabem que aquets persona té molts números, també, de perdre molts diners.
I ningú els hi retornarà, perquè llavors unes comarques, no totes, han cultivat una sola inversió, que ha fet rics a molts, no pas a tota la comarca, ara no neva, per què els meus diners han d'anar a una gent que quan a tingut beneficis no ha pensat a començar i d'això ja fa temps que es diu, en diversificar i anar cap a promocions, que no són totxos, sinó paisatge i natura, sinó que no fa ni quatre dies, s'estava reclamant, per exemple, l'ampliació de les estacions d'esquí.
Tot plegat m'ha fet pensar, també que la realitat i la veritat, és cruel i tossuda, i que per molt que aquests empresaris defensen les bondats del món lliberal, i que critiquen l'afany de l'administració per les vegades, que actua, poques, per intentar protegir un trosset d'aquest territori.
Ara que sembla ser que venen maldades, tots anem a demanar a la mateixa administració que hem criticat, que ens solucioni el nostre problema, adduint que és del bé general, pregunta des de quan un negoci és un bé general, fora del propi valor que té el ser emprenedor.
A sobre, ara omplirem el Pallars de camps de golf, així ja no quedarà ni una mica de natura verge per a poder passejar com ho feiem quan erem petits.
Encara no sé com, però hauríem de fer un curs intensiu de respecte al mediambient a la societat actual. |
Jo començo a estar una mica fins les pilotes de què la penya agafi baixes tant si com no, que tens depressió, pos apa, una baixa de puta mare, que dic jo, si la depressió en si es a causa i/o pot empitjorar per la feina, doncs mira val, aceptamos vago como companyero de trabajo, però ostia puta, sinó te res a veure, no sera millor que surtis de casa i facis algo??? per l ́amor a les rates de cloaca, aixó abans es deia estar cremat, però no depressió, va parir,i ara què...quan toqui tornar a començar a currar, la baixa post depressiva per depressió al tornar al lloc pre-depressiu??? vingaaaaaaaaaaaaaaaaa vaaaaaaaaa, si jo fos jefe...puta que ho va parir...estic d ́acord que hi ha baixes i baixes, però es que veig cada xorreo que n ́hi ha per llogar-hi cadires.De mentres n ́hi ha que pel mateix preu hem d ́anar fent dos feines i al final acabarem posant el cul, sóc sensible però amb la logica tu, amb la resta em toca la fibra huevuda de manera escrotal!
Cagun la puta ja no m'enterat de res, si es q es lo q te estar de baixaaa, però i nomes pels empresaris cabrons ara q no s'emprenyn aquells q reparteixen beneficis i ajuden als seus currantes ehhh, jo penso que...
Jo només explico les meves experiències.
Una vegada vaig llegir un llibre d'un que pretenia fer una novel·la sobre els circuits de la droga i, vist el resultat, vaig decidir no opinar sobre res que no hagués estat viscut per mi.
Informar és tota una altra cosa (sobretot si pots contrastar les fonts).
I t'anava a dir que no tinc cap franquícia tipus Mango (que no la tinc) i que les anarquistes no en tenim (perquè la definició diu que hi ha d'haver un empresari al cap;) però mira, la gent de YOMANGO (que no es defineix com jo però té puntets en comú) sí que diu ser una franquícia... per si és del teu interès conèixer-la:
Conviertete en un autentico palizas de supermercado", o "10 claves para un estilo de vida YOMANGO" riuràs una estona, o vaja, jo com a mínim ric una estona... que això del sentit de l'humor tampoc no es pot explicar sino és des d'una mateixa;)
¿Què puc afegir al què ja t'han
Ningú té el "monopoli" de la bondat ni de la maldat.
Tots en tenim una mica, o molt, tant de bondat com de maldat.
Ni tots els empresaris són uns explotadors, ni tots els treballadors són uns santets.
Com tampoc tots els empresris son exemplars, ni els treballadors uns dropos irresponsables.
El jefe hauría de tocar de peus a terra i posar "ordre" amb els abusos del company què no "castiga" al jefe sino què als altres treballadors!
A tu específicament, que et toca fer més feina.
I ara què han tocat lo d'ANARQUISME.
No sembla "assenyat" declarar-se anarquista; però, com deia en John Lennon a la cançó IMAGINE,"pots dir què sóc un somiatruites, però no sóc l'únic, espero què un día t'ens uneixis i què el món només en sigui un de sol"
Crec què el moment encara no ha arribat; però el que m'agradaría és què un día, la gent fos prou responsable i considerada amb els més débils, que tots poguessim gaudir de la màxima llibertat amb el màxim respecte.
Mentres tant, bon amic Dopoulus, una mica de paciència, no t'ho prenguis massa en serio i a fer una mica alló de "...de tripas,... corazón"...anarquisme..
Thursday, June 11th 2009, 12:26 AM..Cetic, et dono part de raó, la llunyania de les èpoques de l'aprenentatge potser m'han fet confondre anarquisme i anarquia.... de totes maneres, -suposo que es l'edat- estic més per intentar millorar o canviar les coses des de dintre - no descarto dinamitar-ne alguna si convé- del "sistema" on estic (om estem tots JEJEJE)
Vegana, et dic amb molt bon cor i sense voler ofendre de veritat que de vegades lo teu sembla una franquicia ideològica...
La frase és de la gent de l'Odi Social... i segurament diuen "creemos" pq sempre ens movem en el territori de les afirmacions no categòriques que es basen en exclusiva en les experiències viscudes (vull dir que et pots organitzar com sigui en una casa okupada, en un poble abandonat, i sentir que les relacions establertes són més del teu gust... però és clar, és un sistema no aplicat a gaire més àmbits més grans)... el que no crec (jeje) és que aquest sistema vagi contra les més desafavorides, vaja, jo el que he vist en CSOA i altres espais organitzats així és tot el contrari... sempre hi haurà qui s'arrepenja una mica més que altres, però en general la cooperació és espectacularment sana, i s'aprofita les habilitats de cada una per a resoldre el que sigui.
Però vaja, això només és la meva experiència.
i sí, un fanzine és una mena de revista temàtica, amateur, contracultural, editada amb poca pasta per la gent que hi participa i que es ven, generalment, al preu de la voluntat econòmica de qui la compra.;)
que demanes tres dies d ́assumptes propis per llegir tota la brega(que ja es algo),però haviam, el meu jefe en si, té una petita botiga i dos magatzems i 8 treballadors, tal i com està el tema, jo com a pencaire que sóc i sere tota la vida, no puc retreure-li res a ell només que obri els ulls i faci el que te que fer, ja sigui posar al que està de baixa mirant cap a la meca o despatxar-lo per fitxar algú que compleixi amb uns requisits minims, de qui si em queixo es del company de feina, justament per aixó, per manca de companyerisme, perquè el veig que empalmara baixa amb vacances i no tornara fins setembre, essent una empresa en la que treballo que a l ́agost no tanca,i tenint en compte que la falta d ́un de 8 es nota, imagineu quan comenci la roda de vacances que te que fer la gent(que ben guanyades les tenen) com estara el tema.Jo preveient merders d ́aquests ja les he fet i tornava més fresc que una rosa(la puta, ara ja no eeeee)
no pot opinar gaire, però...una vegada vaig sentir un metge dir que assumeix que de cada 40 baixes de dóna, 5 són "cuento" i, ell mateix continuava dient: prefereixo continuar donant-les pels 30 que estan malalts i necessiten recuperar-se.
Gràcies per la cooperació, però no sóc marxista!!! més aviat, tal com va dir en Saina, en Poly, en Damned i en Gos al fanzine Insubmisión: «Creemos que la anarquía es la única ideología que tiene razón de ser, la única justa.
I jo tinc les butxaques buides i les mans plenes de resina d'haver mogut, ara fa poc, una tonelada de fusta per fer foc!!!!;)
Wednesday, June 10th 2009, 6:28 PM..per mi el paper d'"empresari" és el de organitzador d'una cèlula econòmica per tal de que TOTS els afectats en surtin beneficiats, basicament inversors (els que hi arrisquen i sovint perden diners), treballadors, proveedors i usuaris (clients)...etc etc...... pero com en tot, hi ha disparitat de criteris que porten a tensions...
perque:... els inversors volen més beneficis, els proveedors volen vendre més quantitat i més car, els treballadors volen (o volem) cobrar més i treballar menys i els clients volen els serveis o bens a un preu més baix........voler forçar les situacions en favor de un dels sectors per un o altre costat porta generalment al fracàs.........i l'empresari es el que ha de suportar i gestionar les tensions que els sectors implicats li comporten...
jo parlo desde el meu punt de vista i el que he viscut que en ambit laboral no es poc...a mi el que digui la vanguardia o qualsevol altre empresa me la repeeeentina perque per mi el que diuen es tan real com un fantasma amb llençols i la cadena......
jo crec que les condicions laborals en aquesta part del món que visc jo no les veig ni sanes ni acceptables psicologicament.
Perquè vivim en una societat on impera el poder economic per damunt de pensar en viure tots be...i ja esta...es el que penso jo....de morracu en tenim tots...de poder no....jo no vull pasta, jo vull viure....
potser sera moment de fer alguna cosa nova....
la internacional que la cantin aquells que van disfrutar de treballar per una gran empresa anomenada Estat, que jo no ho veig clar...es que com no veig clar res mes que començar a mirar capa dins per apendre a relacionarnos milllor i despres ja si eso vorem que es pot fer....
entenc que avui en dia el mon dels negocis es un mon agresiu, s'ha de ser-ho per sobreviure....i això es aixi no ho discutire que si no ets un empresari competitiu i vas a saco poca cosa tens a pelar...per aixo no em mola tots al paro doncs!!!!
El currante es com un futbolista hi ha que sapiguer per on i com juga millor pero jo aixo...nomes ho he vist al futbol i en alguna afortunadissima ocasio.
Com tot hi ha de tot en cada grami o sector social o el que sigui....ara com sempre crec la feina de una home te un preu pero l'home en qüestio no.....
qui s'arremangui???? potser el seu jefe l'ha fet participar dels beneficis quan les coses anaven millor??? o potser el jefe va fer un viatge de puta mare i a sobre el Dopo va haver d'aguantar la vara que l'altre li ensenyés les fotos???? o potser la feina del Dopo no fa facturar l'empresa??? o potser el Dopo no és una persona també com ho sou les empresaries que no pot assumir més feina a canvi de cap incentiu i sí de la por de "a fora n'hi ha 30.000 que estan esperant que et foti al carrer per ocupar el teu lloc de treball"????
No sé per quina raó està més ben vist un enllaç sindical ( q no cal fer ni comentaris de com acostumen a ser) q un empresari.
Pq tothom sap q per la subsistència d ́un país, el més important (q no l ́unic) són la gent q crea llocs d treball.
Clar q quan un pensa això ésx converteix en tiu reprimit d dretes i totalitarista empedreït...
què veig com cada dia cauen empreses que m'aprecio com a mosques.
I les aprecio perquè estan formades de persones, ni benestants ni no benestants, què en un moment determinat van tenir els pebrots, l'imaginació i alguna cosa més de crear amb il-lusió un projecte.
Això del jefe un cabrón perdona però no procede, és anacrònic, és l'hora de "arrimar el hombro".
Les facturacions no és fan soles i menys avui en dia i en tots els sectors.
he de dir que la meva metgessa de capçalera et fa una baixa com qui no vol la cosa, a més amb caracter retroactiu.
Es a dir que pots anar el dimecres a dir que el et fagi la baixa de dilluns i dimarts que tenias mal a......... (llenar con la enfermedad elegida)...hi ha que dir que com a metge propiament no dona molta confiança....pero que li expliquin això de que cada 5 minuts a modo bombardeo rebis un fotime de penya del qual segons estadistiques al 50 % no li passa res...
Sobre els jefes mql....suposo que n'hi ha de tants tipus com persones....i tenir un cert poder damunt una alter persona ja sabem que es una coseta dificil d'equilibrar.....
Wednesday, June 10th 2009, 3:43 PM....si tens una depressió es molt fotut i no es questió de riure... si es comedia o el metge et fa la baixa quan no tens cap depressió..doncs es una altra cosa, hi ha molts metges que ho fan i el treballador content.....i per ser jefe i haver de tractar amb totes aquestes coses es molt empipador.... t'has de carregar de paciència que ningú ho diu pero em sembla que es en aquesta virtut on es guanyen els sous els jefes....
però jo aquí hi veig dues coses (o tres): primer el morracu d'algunes treballadores, després el morracu d'algunes empresaries que no cobreixen un lloc de treball, i per acabar la bona fe d'algunes, que assumeixen més feina de la que els pertocaria i sí poden acabar fins els ous de tot: treballadores, empresaries i ben estressades, angoixades, deprimides i/o cabrejades... |
Aquesta entrada fou publicada el dissabte, 10/11/2012 (13:16) i està classificada a:.
Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0.
Pots deixar un comentari a continuació.
Els retroenllaços estan tancats. |
Sàtires contra el govern dels Estats Units a Broadway Publicat per Lara Bonilla (Avui) 20/11/2006
Poc després d'esclatar l'escàndol Watergate, la cartellera teatral novaiorquesa acollia Un vespre amb Richard Nixon i... escrita per Gore Vidal.
Fa cinc anys, dues dones pujaven a l'escenari per llegir extractes de les converses entre Mònica Lewinsky i la seva confident Linda Tripp sobre les aventures sexuals de la primera amb Bill Clinton.
I ara que als EUA acaben de celebrar-hi les eleccions legislatives, el president George W. Bush és a tots els teatres de Nova York.
Bush és dolent i Les guerres de Bush encapçalen la cartellera independent novaiorquesa.
Tots dos són musicals satírics amb lletres provocadores que ataquen les polítiques més controvertides de l'actual administració.
Només cal llegir el títol de les cançons per fer-se una idea de per on van els trets: Mai en tens prou de Bush o Desperta'm quan sigui el 2009.
Els immigrants indocumentats, el frau electoral o la violació dels drets civils són algunes de les qüestions que s'aborden a l'escenari amb humor i molta mala llet.
Bush és dolent, de Joshua Rosenblum, és una actualització de la mateixa obra estrenada el 2005, però ara s'hi han inclòs escenes com la de l'escàndol Foley, l'excongressista republicà que intercanviava missatges eròtics amb menors d'edat.
A Les guerres de Bush, de Nancy Holson i Jay Falzone, el president nord-americà és convertit en una marioneta controlada pel vicepresident Dick Cheney, el qual, a la vegada, comparteix llit, literalment, amb les dues principals companyies petrolieres del país, que responen als noms de Hallie Burton i Becca Tell.
La crítica ha estat generosa amb els actors però troba a faltar més mala bava.
"Ni jo ni la major part del públic de Nova York discutim les idees de Les guerres de Bush, però em sap greu que un musical com aquest faci bromes que ja coneixíem fa temps", diu el crític teatral Gregory Wilson.
La crítica tampoc ha estat plàcida per a l'obra d'Eric Diamond Dumbya's Rapture, que dramatitza els esdeveniments que segons l'autor van conduir als atemptats de l'11-S i a la invasió de l'Iraq.
El crític teatral Larry Kunofsky considera que dramatitzar-ho era "necessari", però una obra "ha de ser més que una bona idea".
Un tema recurrent, el de la dependència de les empreses petrolieres, apareix a The Cartells, de Douglas Carter Beane, que s'inspira en serials com Dinastia.
També la cartellera cinematogràfica sembla fer-se ressò d'aquest ambient.
Des de Mort d'un president, el docudrama de l'assassinat fictici de Bush que alguns cines es neguen a projectar, fins a Bobby, d'Emilio Estévez, basada en l'assassinat de Bob Kennedy.
Molt apropiat és L'home de l'any, de Barry Levinson, on una estrella televisiva es presenta de broma a les eleccions i les acaba guanyant. |
La CUP denuncia la "complicitat" entre l'equip de govern del Vendrell i PxC i assegura que l'ordenança té "finalitats repressives"
La CUP ha sortit en defensa de La Trinxera del Vendrell, convertint-se en l'única formació política que condemna la persecució que està patint el col·lectiu independentista per penjar cartells contra PxC per la ciutat.
L'Ajuntament del Vendrell ha iniciat un procés de sanció contra el col·lectiu adduint que no va respectar l'Ordenança de Civisme de la vila.
Una normativa que estableix que el cartell s'ha d'ensenyar al consistori i que aquest n'ha d'autoritzar la difusió pels carrers de la població.
La CUP del Vendrell ha mostrat la seva sorpresa pel fet que el consistori al·legui una suposada manca de permís per encartellar: "No tenim constància que mai s'hagi demanat aquest suposat permís a cap entitat ni, per descomptat, a nosaltres, per tal d'encartellar pel poble".
En aquest sentit, assegura que els mateixos cartells de denúncia de La Trinxera es van penjar a llocs on habitualment també es poden trobar cartells de l'Ajuntament i de les diferents regidories.
L'equip de govern segueix el joc a PxC, segons la CUP
La formació considera que la multa respon a la pressió política de PxC a l'equip de govern, un fet també denunciat per La Trinxera.
Segons la CUP, PxC "pretén acabar amb qualsevol veu que s'oposi al seu ideari i faci veure a la ciutadania la seva autèntica naturalesa".
En aquest context lamenta que l'equip de govern, format pel PSC, CiU, PP i Junts pel Vendrell, "li segueix el joc i fa tot allò que aquesta formació li demana".
Un atac a la llibertat d'expressió
Per la CUP, és "lamentable" que en un context de crisi, atur i endeutament municipal el consistori vendrellenc "es dediqui a perseguir una entitat que fa 10 anys que organitza esdeveniments culturals i polítics i difon l'ideari d'una societat més justa i igualitària".
"La multa, i qualsevol altra represàlia, cap al col·lectiu La Trinxera no és res més que una atac a la llibertat d'expressió cap aquelles entitats i associacions que lluiten per una societat sense racisme ni feixisme", sentencia.
La CUP s'ha solidaritzat amb l'entitat i ha mostrat el seu rebuig per l'aplicació d'una ordenança que té "finalitats repressives", sosté.
A més, ha denunciat la "complicitat" entre l'equip de govern i PXC. |
Anticorrupció envia la sol·licitud al jutge de l'Audiència Nacional perquè la traslladi al TSJC
El fiscal Anticorrupció José Grinda ha demanat al jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco que reclami al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC ) que el diputat de CDC al Parlament i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo sigui imputat per presumptes vinculacions amb una xarxa de màfia russa que va blanquejar suposadament fins a 56 milions d'euros.
Pel fiscal, Crespo va exigir a Andrei Petrov "una sèrie de favors i pagaments" que, segons els investigadors, es van fer a través del patrocini dels clubs de futbol i hoquei de Lloret de Mar, per no tenir problemes a Lloret.
En l'escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, el fiscal recorda que el 22 de febrer del 2011 es va presentar una querella davant el TSJC contra Crespo pels delictes de blanqueig de capitals, associació il·lícita, tràfic d'influències, suborn i de prevaricació, i que aleshores el tribunal va considerar que no hi havia prou indicis contra l'aforat, de manera que va remetre el cas a un jutjat de Blanes.
El 28 de febrer, la mateixa fiscalia anticorrupció va sol·licitar al jutjat de Blanes que s'inhibís a l'Audiència Nacional, i des d'aleshores, el magistrat Eloy Velasco ha assumit la investigació per la qual tres persones, el presumpte mafiós Andrei Petrov, el seu lloctinent, Konstantin Misxanin, i l'arquitecta de Lloret Pilar Gimeno, són a la presó.
El fiscal assegura en el seu escrit que les últimes diligències "han provat" que Petrov "disposa d'una estructura empresarial i personal que no és compatible amb les normes elementals de l'economia legal".
I es demana que s'investigui les relacions entre Petrov i Crespo ja que, segons ell, "han revestit caràcters de delicte".
El fiscal relata que Crespo, ajudat per l'arquitecta Gimeno i el regidor Josep Valls, també imputat, hauria exigit a Petrov "una sèrie de favors" concretats fins ara amb el pagament de viatges a Rússia i el patrocini de determinats clubs privats lligats "íntimament" a Valls i Crespo.
Afegeix que Valls i Crespo van aconseguir "mitjançant vies absolutament allunyades de la legalitat" que Petrov pagués a Crespo i la seva família un viatge a Rússia, així com les despeses derivades de l'estada.
El fiscal xifra en 270.000 euros els pagaments que l'empresa de Petrov, Development Diagnostic Company (DDC), va realitzar als clubs de futbol i hoquei de Lloret a través de talons que recollia sempre Joan Lluís Perarnau, president del Club Hoquei Lloret, i també imputat, a les oficines de l'empresa de Petrov.
Pel fiscal no hi ha dubte que el patrocini va ser "una exigència" de Crespo perquè l'empresa de Petrov "aconseguís condicions favorables en les inversions immobiliàries" a Lloret.
En el seu escrit a Velasco, el fiscal Grinda recorda que en la declaració judicial, Petrov va reconèixer que tant Valls com Crespo li van dir que el patrocini era la manera de "construir sense problemes".
I també li van dir que "el patrocini li sortiria barat, 30.000 euros cada quatre mesos" perquè "només la bonificació tributària que aconseguiria, ja el compensaria".
El fiscal també dóna els detalls dels dos viatges que Petrvo assegura haver pagat a Crespo a Rússia, un d'ells amb la seva dona i un dels seus fills, i que el va interpretar a canvi d'"un favor".
I finalment, el fiscal sol·licita que la causa es porti íntegra a Catalunya, i no quedi imputada.
És a dir, que si finalment el TSJC troba indicis per imputar Crespo i remet el cas a un jutjat de Catalunya, es jutgin allà la resta d'imputats com un mateix assumpte.
En una entrevista recent a Crespo publicada per EL PERIÓDICO, l'exalcalde va negar rotundament les acusacions i va assegurar que el patrocini als clubs esportius de Lloret es va realitzar amb absoluta legalitat i transparència. |
Montblanc.- L'Ajuntament de Montblanc ha iniciat el procés d'enderroc de tres cases de la muralla de Santa Tecla, a l'alçada de l'estació d'autobusos, amb la finalitat d'alliberar el recinte emmurallat dels immobles adossats i restaurar la muralla.
Els tres immobles, adquirits pel consistori al llarg de diverses legislatures, permetran descobrir uns 30 metres de muralla.
Tot i això, el consistori encara hauria d'adquirir una trentena de finques més per tal de poder procedir a la restauració completa de les muralles. |
Benvolguts/es pares i mares, us volem informar que amb motiu de la propera celebració de la festa de la bicicleta, el proper 27 de maig, la junta ha decidit participar-hi i estar present com a grup en aquest dia tan especial per als nens.
El tema que s'ha triat, es del tot informal i de lo mes patxanga, per tal de fer gresca i passar un matí divertit tots plegats amb els nostres fills.
Be el tema triat ha estat "la caca de l'Arale", per lo que el grup estaria format per una bicicleta al capdavant amb forma de caca i la resta del grup anirien disfressats de mosques perseguint-la, això si tothom ha d'anar en bicicleta, vestits de negre i amb unes ales penjades a l'esquena com a mínim.
No cal una disfressa molt sofisticada, si algú vol que afegeixi mes detalls a la seva, per tal de semblar una autentica mosca...Quan mes nombrós sigui el grup millor ens ho passarem.
Tots els que estigueu interessats en participar, ens podeu enviar un correu a la nostra adreça: [EMAIL], o be omplint el document que han portat els nens a casa.
Benvolguts pares i mares, recordem que l'extraescolar de piscina acaba el dia 15/06/2012, donat que l'activitat és de caràcter trimestral el mes de juny es liquidarà dins l'últim pagament, ja que el preu es va calcular i repartir per la durada total de l'activitat.
Aprofitem per fer un parell de consultes:
-Tots aquells que estiguin interessats en que les extraescolars acabin el mes de juny, és a dir fins el dia 22 ompliu el següent formulari i entegueu-lo als membres de l'AMPA abans del dia 20-05-12, els preus romandran igual.
-Tots aquells que estiguin interessats en que es posi en funcionament un servei d'acollida a les tardes, des del dia 11 al 22 de juny en horari de 14:30 a 16:00 hores.
El preu per ambdues setmanes seria de 17,00 euros.
Ompliu el següent formulari i entegueu-lo als membres de l'AMPA abans del dia 20-05-12. |
Barcelona és candidata als Mundials de Natació pel 2013
La ciutat podria disputar els Mundials de Natació que ja va acollir el 2003.
El cas és que la ciutat que havia de ser la seu dels campionats, Dubai, ha renunciat a causa de la crisi econòmica.
Ara Barcelona ha presentat la candidatura. |
La revista satírica El Jueves tornava a ser notícia aquesta setmana quan el jutge De l'Olmo, apareixia en escena demanant el segrest de la publicació.
De fet, el Jutjat Central d'Instrucció número 7 de Madrid, ha ordenava a la policia el segrest de l'últim número, per un presumpte delicte de calúmnies i injúries contra el rei o els seus descendents.
La infracció està tipificada en l'article 490.3 i 491 del Codi Penal i podria suposar una pena de fins a dos anys de presó.
El motiu, la caracterització dels hereus al tron espanyol, treballant.
I es que aquesta vegada, els de la revista s'han passat: els borbons treballant!
Tal i com anunciava www.eldirecte.cat, més de cent mitjans digitals d'arreu del món han publicat la portada censurada, mentre que la vicepresidenta espanyola De la Vega, es posicionava al costat de la monarquia i el feixisme, afirmant que 'la llibertat d'expressió té uns límits'.
Déu n'hi do, amb els socialistes...
El segrest, tal i com han recordat des d'Esquerra, ens porta a vint anys enrere, amb l'atemptat a El Papus o la censura que sofrí la revista El Cocodrilo.
Si fins i tot l'any 1868, Gustavo Adolfo Bécquer guionitzava una publicació on apareixia la reina Isabel II en plena orgia sense que en suposés cap segrest.
Pels seguidors de la publicació, us enllacem algunes de les portades polèmiques de la genial publicació.
Per molts més anys El Jueves i a seguir repartint canya! |
Per Josep Font Bernaus, membre del Compromís per Cerdanyola
A Cerdanyola havíem sentit a parlar d'Alcaldes a l'ombra.
Ara sembla que a l'Estat espanyol tenen un dictador a l'ombra.
És un personatge fosc i prototip dels dirigents de la dreta espanyola, fill d'un dels cronistes que defensaven i donaven suport al franquisme, i nét d'un dels presidents de la dictadura de Primo de Rivera.
En el seu ADN hi té prou elements per poder dir allò que diuen els castellans: "de raza le viene al galgo".
I si anéssim més enllà encara li trobaríem més coses, però amb aquestes dades ja ni ha prou.
Aznar, expresident del Govern i fundador de la FAES, és el que talla el bacallà en les polítiques del PP mitjançant persones interposades i amb molt de poder, i sembla que també és qui ha dissenyat l'estratègia de confrontació i no diàleg amb Catalunya.
Si veiem el seu currículum polític veurem que va ser un fort opositor a la Constitució del 1978, aquella que per ser aprovada va necessitar l'apropiació de la JUJEM (Junta de Jefes del Estado Mayor), i que ara exigeixen el seu compliment amb la mateixa virulència que defensaren las Leyes Fundamentales del Estado del regim anterior.
Aznar, continua creient que l'Estat espanyol és la seva finca i que els altres són els seus súbdits.
I, lògicament, ell es postula per salvar-nos a tots i salvar a Espanya.
Sembla com si ell no fos un dels causants de la situació en la que es troben milions d'espanyols.
Aznar vol és controlar-ho tot i dir-nos què podem fer i el què no, que els nens catalans no puguin parlar en català, i que els catalans renunciem a la nostra identitat i ens fem tots de la Falange.
I quins mèrits ha fet aquest senyor per fer tot això?
Mai va fer res per construir la democràcia a Espanya; és un simple funcionari d'hisenda i no es coneix cap empresa o activitat positiva per part seva.
Quan ens va ficar en la guerra d'Iraq (guerra totalment il·legal) el va visitar un assessor militar ianqui el qual li va dir que des d'Iraq podrien enviar-nos míssils de llarg abast i que era convenient que comprés unes fragates fabricades als Estats Units que cada una d'elles valia 70 mil milions de les antigues pessetes.
El senyor Aznar les hi va comprar i no van servir ni serveixen per res.
Perquè a l'Iraq de míssils de llarg abast no n'hi ha, ni n'hi havien aleshores.
Doncs bé, aquest personatge tan fosc és el que mana i l'altre és només un titella.
Rouco Varela s'ha oposat sempre a que els fills i els nets dels màrtirs de la República puguin enterrar dignament els seus pares i avis.
Però en canvi, sí que ha potenciat la beatificació dels seus màrtirs a Tarragona.
Impedir que uns fills puguin donar un enterrament digne al seu pare, que l'únic que va fer va ser lluitar amb honor en defensa d'un govern elegit democràticament, o també en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya, és una prova de la crueltat pròpia de gent que gaudeix humiliant els que van caure defensant els seus ideals i la seva terra.
A qualssevol país democràtic els que van perdre la vida defensant un govern legítim serien enterrats amb honors militars i aquí són humiliats amb el consentiment d'uns polítics que estan sent els còmplices dels que va guanyar la guerra.
Aquests que diuen ser els representants de Déu a la terra, no només tenen la sotana negra, també hi tenen les entranyes. |
A Emma, novel·la publicada el 2008, el punt de partença torna a ser, com succeïa a Escrivia cartes al cel, una notícia del diari: la crema d'una indigent en un caixer automàtic per part d'uns joves, l'any 2005.
En aquest cas, l'autora es planteja de quina manera una relació de desencontre entre dues persones, la infelicitat, el desengany, pot anar minant una persona vital, coratjosa i amb una gran empenta fins a veure's abocada a una situació de marginalitat.
Barbal denuncia les situacions d'injustícia amb què la pròpia societat aboca molts individus, obligats a viure'n al marge per no seguir els dictats dels interessos econòmics o de la política.
L'Emma és una dona casada amb un polític emergent, que està molt preocupat pel seu futur polític, el qual fa passar per davant de tot.
Tots dos comparteixen una filla de dotze anys, l'Àngels.
L'Emma se sent poc estimada pel seu home, sempre distret en la seva relació i, a més, amb la interferència dominant d'una sogra molt ambiciosa disposada a fer de tot per aconseguir que el fill triomfi, que sigui el guanyador de les pròximes eleccions.
Aquesta situació de desamor la durà a enamorar-se d'un altre home, en Denís, amb qui viurà una intensa però fugaç aventura amorosa.
Aquest fet l'allunyarà encara més de casa, de la feina i, molt aviat, de la societat.
Desnortada i decebuda de tot, una sola cosa l'empeny a lluitar: la seva filla, a qui no deixen veure com a «càstig» per haver «enganyat» el marit i perquè la seva conducta seria una «taca» en la seva brillant i ascendent trajectòria política.
L'Emma es veu abocada a viure al carrer, es converteix ben aviat en una homeless, tasta el món de la marginació, però també el de la solidaritat, el de la desesperació i el d'una minsa esperança.
Amb tot, un fet fatal provocarà que l'Emma pateixi una agressió dins un caixer automàtic, i a partir d'aquí començarà per a ella una evolució que, de mica en mica, semblarà dur-la a un enfortiment per superar aquesta situació.
Coneixerà l'amor i intentarà lluitar per no perdre el que és seu, sobretot la filla, a qui intenta recuperar de totes totes, i amb qui manté un lligam a través d'una llibreta on ella li explica qui és, en un procés d'acostament necessari per sobreviure.
També serà a través de l'escriptura que li voldrà fer avinent que el seu comportament no és reprovable, que s'ha equivocat, però que l'estigma que li han posat al damunt no li deixa aixecar el cap, que la frontera entre el bé i el mal no està tan ben definida, en un intent de pal·liar l'actitud intransigent i condemnatòria de la família del marit, que evidentment han traspassat a la filla.
Com sempre, però, serà el destí, també fatal, el que li ho impedirà.
Cap al final de la novel·la trobem dues veus: la de l'Emma, que ens parla en primera persona a través de l'escriptura en aquesta llibreta, i no serà fins al final de la novel·la, quan la protagonista ja no hi serà, que trobarem un diàleg entre l'Oriol —el seu veí i amic dels darrers temps— i el doctor que tracta l'Emma, el qual ens acabarà de completar la història.
El ritme de la novel·la també acompanya els fets que s'hi van narrant.
A la primera part, la novel·la és plena de tots els esdeveniments que han marcat i que marquen en temps present la vida de la protagonista.
Cap al final, la novel·la es va alentint i agafa un to més reflexiu, ja que l'Emma tindrà l'oportunitat de replantejar-se, també a través de la teràpia, la pròpia vida.
L'Emma és un personatge no gaire diferent dels que acostumen a agradar a l'autora, perquè és una perdedora, sí, però és també una lluitadora.
Com molts altres personatges seus, l'Emma és una representant dels qui no tenen veu a la societat, d'aquells que intentem fer veure que no hi són, però l'escriptura de Barbal els en dóna, ens els acosta, hi són i molt a prop nostre, i les seves mirades ens acusen cada dia i a tot arreu.
És evident que, amb una situació com la que ella ha viscut, l'individu tot sol no se'n pot sortir.
La societat no perdona els qui trenquen les regles.
D'aquí el final tràgic de la protagonista.
Barbal, amb el seu particular punt de vista, aprofita per fer-nos adonar de la política «sense entranyes» que ens envolta, de com sovint donem molta importància a la feina i a la promoció personal i descurem els qui tenim més a prop, de com l'especulació s'emporta sense contemplacions espais naturals per convertir-los en muntanyes de ciment, però darrere de tot això s'emporta persones, models de vida, projectes de felicitat, vides literalment. |
El PUOSC aporta 32 MEUR als municipis ebrencs i prioritzarà les al·legacions per obres d'abastament d'aigua
El Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2008-2012 aportarà una subvenció total de 31.759.909,58 als municipis de les Terres de l'Ebre.
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha presentat aquest dimecres al migdia a Tortosa les actuacions que seran subvencionades en l'aprovació inicial del PUOSC.
Respecte al període anterior, les Terres de l'Ebre han registrat un increment del 32% del nombre de sol·licituds i del 106% de la demanda d'import de subvenció.
Ausàs, però, s'ha compromès a prioritzar les al·legacions que els municipis presentin per a obres d'abastament d'aigua. |
Que la pràctica d'exercici físic redueix l'obesitat i els factors de risc associats com la diabetis o la hipertensió no és una notícia nova.
Però què passa amb la mort sobtada?
Cada any ens tornen a sorprendre notícies
El portal, un dels principals del món per a intercanviar fitxers, esquiva d'aquesta manera la pressió de la indústria audiovisual de Suècia.
El 17 de febrer, el Partit Pirata suec va rebre una carta de l'organisme contra la pirateria audiovisual de Suècia, l'Aliança pels Drets, en què s'anunciaven accions legals contra la formació si no deixava de proveir accés a internet, a partir d'avui, al portal The Pirate Bay.
La resposta del partit ha estat acordar amb dos partits pirates germans, el català i el noruec, perquè des d'avui proveeixin...
(CiE)Avui s'inicia la primera passa del camí que ha de fer possible una nova edició de l'Anuari Mèdia.cat 2013 amb el llançament de la campanya de finançament popular a través del portal Verkami.
Amb aquest sistema qualsevol persona interessada en ajudar a la potenciació d'un periodisme rigorós, crític, molest i realitzat des d'una òptica pròpia dels Països Catalans podrà fer-ho amb quantitats molt diferents i a canvi d'una sèrie recompenses.
Joan Fuster, per exemple, és anomenat a la Wikipedia en català 'escriptor valencià en llengua catalana', com també passa a l'anglesa i la francesa.
Però en la versió espanyola, Fuster esdevé un 'escriptor espanyol en llengua catalana'.
En el cas de Maria Mercè Marçal, 'catalana' a les Wikipedies anglesa i francesa i 'espanyola' a l'entrada en castellà.
(CiE)La vaga general que ahir va paralitzar més o menys –segons les fonts- el País Basc s'emmarca clarament dins l'actualitat informativa catalana.
Està relacionada amb les polítiques d'austeritat aplicades arreu de l'Estat espanyol –igual que les manifestacions davant el Congrés espanyol a Madrid- i també amb la precampanya electoral en marxa a la Comunitat Autònoma Basca, que es fa amb un ull posat en el que passa a Catalunya.
Segons les dades aportades per la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) i l'Associació Giner de los Ríos, un de cada tres escolars tindrà series dificultats per dur els llibres de text que se'ls exigeixen aquest curs 2012-2013.
A les retallades de 3.000 milions d'euros de la partida d'educació que el Govern va aprovar la passada primavera cal sumar-hi l'augment del preu dels llibres de text (2,39% de mitjana) i l'augment de l'IVA, que en el cas del material escolar passa del 4% al 21%.
A mesura que passa el temps es construeixen supercomputadors més i més potents.
Amb més nuclis i cada nucli més i més ràpid que el seu predecessor.
Tots els indicadors augmenten exponentcialment.
Ara el problema és l'energia que necessiten aquests supercomputadors.
I per aquesta raó els nous supercomputadors comencen a estudiar solucions per fer-los més eficients.
"Kurdistan és un exemple del que passa quan els partits polítics nacionalistes es consoliden massa temps en el poder, privant els ciutadans del que realment desitgen, que és la independència".
Revista nord-americana The New Republic, parlant el 2005 de la situació al nord de l'Iraq.
"De fet, els grans partits kurds apostaran per l'independentisme si veuen que aquest és un pas inevitable i que el poden usar per mantenir el seu poder tribal.
Per aquesta raó interfereixen en les activitats dels grups independentistes sorgits de la societat...
El president Pujol en una entrevista al Món a RAC1 ha explicat un cas molt significatiu per entendre el sentit de país d'un dels cercles del poder econòmic de Catalunya.
Explica el president que un "personatge d'aquests que van fer la reunió de Sitges de l'altre dia", fent referència a la reunió de la setmana passa del Cercle d'Economia a Sitges, se li va atansar i li va dir "escolti Pujol, hem de ser sensats i prudents, això es resoldrà amb que tindrem 1000 o 2000 milions més d'euros per Catalunya.".
El conseller de Salut extremeny, Francisco Javier Fernández Perianes, compagina el seu càrrec públic al Govern amb una consulta privada cada quinze dies a Elvas, localitat de Portugal més propera a la frontera amb Badajoz
Cada dia que passa és més evident que si Solidaritat Catalana no fos al Parlament, aquesta legislatura seria profundament desoladora.
Mentre el país es desespera davant la pusil·lanimitat i la submissió de la seva classe política, una classe política que, com ja s'ha vist, no té cap més estratègia que...
En el cas del Bages, l'import que hauria de liquidar per aquest concepte als consistoris de Castellbell, Sant Vicenç, Castellgalí, Manresa i Sant Fruitós (tot i que hi ha l'enllaç del Pont de Vilomara, l'autopista no passa pel seu terme) se situaria en aproximadament 1,5 milions d'euros.
Les eleccions franceses tenen un pes molt important a les portades dels diaris catalans.
Però ningú no es pregunta què hi passa en un territori francès que ens és ben proper i que també lluita pels interessos catalans: la Catalunya Nord.
Tan sols El Punt Avui va publicar un reportatge del seu corresponsal a Perpinyà, Aleix Renyé, sobre com els diversos partits defensen o no la llengua catalana i...
Encara que avui dia, el pantaló és una peça de roba d'ús quotidià per a les dones, no ho ha estat així, no fa tant de temps per aquí a prop, i encara avui, no ho és en uns pocs masssa llocs del món, on a més d'estar prohibit, està severament castigat.
Podriem dir que això només passa en països del Tercer Món, ho que fa molts anys d'això, però per exemple a París (França) la prohibició ha estat fins a setembre de 2010.
En plena política retallades dels serveis públics, el conseller Felip Puig ha decidit que aturar la "guerrilla urbana amb instint criminal" passa a ser la prioritat del sistema de seguretat i, per fer-ho, cal abocar-hi més recursos, seguint la línia del que ja va demanar divendres l'alcalde de Barcelona.
Puig, en una compareixença en què ha intentat criminalitzar aquest divendres els moviments socials després dels incidents en la manifestació de la vaga general, ha obviat les conseqüències de la brutalitat emprada pels antidisturbis dels Mossos
Amb el seu gol 234 vestint la samarreta blaugrana Leo Messi ha superat el rècord històric que ostentava el mític César, que en va aconseguir 232 en 351 partits oficials.
L'argentí passa a la història com el màxim artiller del Barça i aconsegueix aquesta marca amb només 24 anys d'edat.
Error esperpèntic en el TAV que ahir a la tarda feia el recorregut entre Madrid i Barcelona, amb parada a Lleida.
En lloc de parar a la capital del Segrià, com estava previst, va passar de llarg davant la incredulitat del centenar de passatgers que es disposaven a baixar a Lleida.
De fet, molts ja s'havien començat a aixecar dels seus seients per agafar les seves coses, però en lloc d'aturar-se, el tren va continuar endavant.
De vegades, els mitjans de comunicació compren i difonen la història del Pròxim Orient que els sembla més lògica i que dóna una millor resposta als seus desitjos.
Però allò que sembla evident no es correspon sempre amb la realitat.
Ni allò que els agradaria que passés al món islàmic, és el que hi passa.
Sobretot quan la suposada evidència, la notícia, és una història concebuda per importants cercles de poder sotmesos a foscos interessos, que coneixen bé la mentalitat occidental i saben què han de dir i quines fibres han de tocar per...
El nom d'ESADE apareix de forma recurrent a la trama Urdangarin i és preocupant que massa professionals d'aquesta escola de negocis siguin ideòlegs i partícips de negocis mancats d'ètica, fins al punt que molts dels implicats i imputats al cas Urdangarín han estat relacionats amb aquesta escola i la Fundació borbònica ubicada a Girona. |
Es destinen 1,2 milions d'euros a set entitats perquè impulsin diferents equipaments per a persones amb discapacitat física o psíquica.
Entre les inversions, que oferiran un total de 171 places, destaca la construcció de dos centres a Barcelona i un a Lleida.
Es destinen prop de 2 milions d'euros a aquests plans de Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Reus i Terrassa.
Un total de 39.367 alumnes de 3 a 16 anys participaran en les activitats programades dins d'aquests PEE, que inclouen 127 centres educatius.
S'atorga una subvenció de 513.454 euros per a la construcció de la seu del Centre R+D per a la Indústria Agroalimentària.
El nou organisme dóna un impuls decidit a la potenciació i a la creació de centres de recerca i desenvolupament, en àrees científiques estratègiques.
Se substituirà l'antiga canonada que connecta Mollet i Parets per garantir el subministrament d'aigua.
Les obres de millora, que beneficiaran més de 51.000 persones, és previst que s'acabin abans d'un any.
Jaume Tàpies i Ibern de l'Hotel Castell de Ciutat, de la Seu d'Urgell, rep la Medalla d'Honor i Lloret Turisme rep la Placa d'Honor.
Els Guardons del Turisme reconeixen la trajectòria de 22 professionals, empreses i entitats del sector. |
La velocitat màxima de la C-16 entre Sant Fruitós i Berga pujarà a 120 km/h
La mesura serà efectiva al juny
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha informat que homogeneïtzarà la velocitat màxima a 120 km/h en el tram de la C-16 entre Sant Fruitós de Bages i Berga.
Amb aquest canvi, que es preveu aplicar durant el mes de juny, s'igualaran les característiques d'aquesta via a les de l'autopista C-16, Terrassa-Manresa.
L'actual carretera C-16 entre Sant Fruitós de Bages i Berga és de 33,7 km de longitud i actualment es pot circular a 120 km/h en dos trams situats en els seus extrems (5,7 km).
En els 28 km restants la velocitat màxima és de 100 km/h, i en el tram dels túnels de Casserres, per motius de seguretat, es recomana la circulació a 80 km/h.
A aquest s'hi sumaran dos trams més, a Balsareny i Puig-reig, en què es recomanarà una velocitat màxima de 100 km/h, ja que el seu traçat és lleugerament sinuós. |
Cadena humana a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona contra les retallades
12 de Desembre de 2012, per ACN
Un centenar de persones han format una cadena humana al voltant de l'edifici de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona en una acció de protesta contra les retallades socials i laborals, organitzada de forma coordinada amb altres centres de Catalunya.
Després d'una concentració davant l'hospital, que ha obligat a tallar el trànsit durant uns minuts, els treballadors del centre s'han anat agafant de les mans fins formar la cadena, que s'ha mantingut, simbòlicament, durant poc més d'un minut, i acte seguit s'ha dissolt.
Ferran Aiximeno, secretari de la junta de personal de l'hospital, ha lamentat que la reobertura de quiròfans és per "maquillar" números a final d'any, però que no es garanteix la continuïtat.
· Cadena humana contra les retallades
"A partir de l'octubre s'han incrementat els quiròfans i s'han obert gairebé tots els llits, però això a part de ser despesa extra, no és correcte si només és una mesura fins a 1 de gener i quan es preveu que l'any vinent tornaran a haver-hi retallades del 15% o 20%", ha advertit Aiximeno.
"Des del 2011 hem perdut casi 200 treballadors, i ara a finals d'any hi ha 68 més que se'ls acaba el contracte i no sabem què passarà amb ells", ha lamentat.
Durant l'acció a l'Hospital Joan XXIII, feta en un ambient festiu, també hi ha intervingut la presidenta de la junta de personal de l'Atenció Primària a Tarragona, Gemma Ortega, la qual ha lamentat la situació de tancament d'ambulatoris i l'increment de les llistes d'espera.
"Ja fa gairebé un any que protestem en divendres, que vam batejar com a 'divendres negre', però amb el temps perd el ressò i cal que fem sentir la nostra veu", ha conclòs Ortega.
Aquesta tarda, a les sis, també hi ha convocada una cadena humana a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on també han secundat una tancada de 12 hores contra les retallades. |
'El Mundo' suggereix que és Rajoy qui fa el llit a Cospedal
Raúl del Pozo, a la contra d' El Mundo: "Suggereixo a la meva font que [al darrere de les filtracions sobre Cospedal al diari] pot haver-hi el cap".
La font en qüestió -anònima- ho nega amb vehemència, però crida l'atenció que un columnista d' El Mundo deixi caure que qui ha estat enviant al diari els SMS que compliquen la vida a Cospedal sigui el mateix Rajoy.
Abans d'escriure-ho, ¿no l'hi podria haver preguntat al seu director?
El Mundo és un diari molt personalista.
Segur que Pedrojota sabia que apareixeria la insinuació.
És un mestre de sembrar zitzània: imaginin, ahir, les mirades creuades de recel al carrer Génova.
És una de les recompenses típiques que reben els diaris afins al govern espanyol: una pista sobre com serà la dada de l'atur que es presenta l'endemà.
Ahir La Razón avançava que, per primer cop en tretze anys, baixaria en un agost.
Van treure bombo, plateret i maraques: "La remuntada", titulaven amb lletres king size.
I, efectivament, de bon matí es confirmava que l'atur a Espanya baixava a l'agost... en 31 persones.
He tret la calculadora: per arribar al nivell d'agost del 2007 necessitaríem mantenir aquest estratosfèric ritme mensual els propers 7.178 anys.
Veient com evoluciona l'edat de jubilació, no descarto que encara m'enxampi treballant.
Godó sobre Rosell: dos mitjans, dues estratègies
Contrast entre dos mitjans de Godó.
Mentre La Vanguardia amaga la respostes de Rosell sobre la polèmica sobre el Brasil -baixos de pàgina esquerra, ni foto ni firma-, el Mundo Deportivo en fa portada, amb el titular "Contundent" i amb el directiu negant unes acusacions que el diari va minimitzar quan van sortir.
D'això se'n diu jugar alhora a l'atac i a la defensiva. |
Per fi una victòria de l'Atlètic!!!
Després de 2 mesos l'Atlètic de Valls "Alt Camp Alumini" ha tornat a guanyar un partit de lliga.
I és que per trobar la darrera victòria ens hem de remuntar al 31 de gener quan els blaus van golejar als Pallaresos per 4 a 0.
Des d'aquell dia el desert: 5 derrotes i 1 empat que han clavat als de l'Alt Camp a la zona mitja de la classificació.
Esperem que aquesta contundent victòria davant del Sant Jaume dels Domenys obri una bona ratxa i que mica en mica l'Atlètic vagi escalant posicions en les 8 jornades de lliga que encara s'han de disputar.
Els dos equips arribaven al matx de diumenge amb la necessitat obligatòria de guanyar.
Els locals perquè havien de deixar enrere la mala ratxa de resultats i els visitants perquè estan massa a prop dels llocs de descens a Tercera Territorial.
La diferència a la classificació (16 punts) donava com a favorit a l'Atlètic però el partit s'havia de disputar i els blaus no es podien refiar d'un rival ferit.
Afortunadament l'Atlètic de Valls va sortir molt endollat al camp.
Des del primer minut els homes d'Isma Sánchez van agafar les regnes del joc i mica en mica van anar pressionant a la defensa rival (la més golejada de la categoria).
Després d'algun tímid intent el primer gol del partit va arribar en el minut 9 després d'una jugada d'Oscar per la banda dreta que va finalitzar Alberto García.
El gol semblava que havia de donar tranquil·litat als locals però en la primera jugada d'atac del Sant Jaume el davanter Andrés es va quedar totalment sol davant de Jose.
Per sort, el jugador blanc-i-verd va perdre l'equilibri en el seu intent de superar al porter local i l'ensurt no va anar a més.
Els vallencs van prendre nota de l'avís del Sant Jaume i van prémer l'accelerador per mirar d'augmentar l'avantatge en el marcador.
El segon gol va arribar en el minut 14: Güell recull una passada d'Alberto i creua la pilota lluny de l'abast del porter Planas.
Curiosament, només 5 minuts més tard el porter titular de l'equip visitant va haver d'abandonar el terreny de joc per culpa d'una lesió muscular i va deixar el seu lloc a Ferré.
L'Atlètic no es va conformar amb el 2 a 0 i va continuar atacant per sentenciar el partit el més aviat possible.
En el minut 38 Ferraz va aprofitar una gran jugada entre Jerson i Alan per establir el 3 a 0 i per finiquitar pràcticament el marcador.
Cal dir que en aquest gol Ferraz va tenir un pèl de fortuna perquè el porter va aturar el seu primer xut però el rebuig va anar directament al cap del jove davanter blau i va acabar al fons de la porteria.
Tot i la claredat del marcador el Sant Jaume no va llençar mai la tovallola i no va renunciar mai a l'atac.
Poc abans del descans els visitants van obligar a Jose a lluir-se en un parell d'intervencions molt inspirades i fins i tot van reclamar un penal per una pugna entre Albert Ruiz i Carrizo.
El segon temps va ser molt similar a la primera part tot i que el Sant Jaume va buscar amb una més de valentia la porteria de Jose.
Els blaus però, no van tenir massa problemes per controlar la situació i la victòria local no va córrer perill en cap moment.
En els primers minuts de la represa Alberto va enviar un xut a l'arrel del pal dret i Ferraz va xutar massa creuat després d'una ràpida escapada.
El gol de l'honor del Sant Jaume va arribar en el minut 65 gràcies a un vaselina de Ramírez que va arrencar en una posició molt dubtosa de fora de joc.
Afortunadament l'Atlètic no es va posar nerviós i va marcar un altre gol només 3 minuts més tard quan el lateral Albert Ruiz va robar una pilota en defensa i va protagonitzar una brillant jugada individual de 60 metres.
El defensa blau, a base de força i velocitat, va superar als defenses i al porter i va cedir en gol en safata de plata a Jerson.
Els darrers minuts del partit no van tenir massa història i només van servir per a dues notícies, una de bona i una de dolenta.
La bona, la reaparició de Marc Izquierdo després de la seva lesió al turmell del 20 de desembre al camp del Tancat del Vendrell en la jornada 15.
La dolenta, l'expulsió del jugador visitant Urgell.
El número 15 del Sant Jaume va entrar al camp en el minut 75, en el 79 va veure la primera groga per una durada entrada i en el 83 va veure la segona per una falta a Izquierdo.
Sens dubte va ser una tarda molt ben aprofitada.
Daniel Cañabate (que curiosament en 15 dies ha xiulat dues vegades a l'Atlètic) va decretar el final del partit i va confirmar tres punts balsàmics pels vallencs.
Amb 40 punts els blaus podran passar una Setmana Santa ben tranquil·la i podran encarar amb optimisme el darrer tram del campionat de lliga.
Aquesta setmana no hi ha competició i esperem que els jugadors vallencs tornin del descans amb les piles ben carregades perquè els propers rivals són d'allò més complicats: Calafell (líder), Masllorenç, Roda de Barà (tercer), Cunit (quart), Constantí (segon). |
651x366 Els jugadors del Llevant i del Sevilla, durant el partit de la primera volta / LEVANTEUD.COM
El Llevant visita aquest dissabte (22.00 hores, GolT i Canal+Liga) el Sánchez Pizjuán per allargar la seva ratxa de bons resultats contra un Sevilla que també es troba en un dels moments més dolços de la temporada.
El conjunt 'granota', que ve de d'una eliminació virtual a la Copa del Rei, es presenta a la cita molt reforçat moralment després d'haver aconseguit un valuós empat contra el Barça la passada jornada de Lliga al Ciutat de València i d'haver guanyat el Màlaga a l'anterior.
L'equip dirigit per Joaquín Caparrós, l'ex entrenador precisament del Sevilla, aterra a l'estadi andalús com a onzè classificat amb 24 punts i amb l'objectiu de sumar per seguir en la seva particular lluita per la permanència en primera instància, que té a vuit punts per sota, i alhora per les places europees, que té a nou punts per sobre.
El tècnic d'Utrera, però, no podrà comptar amb el sancionat Sergio Pinto ni amb el lesionat Héctor Rodas.
Tampoc tindrà a la seva disposició a Baba Diawara, que no pot jugar per una clàusula en el seu contracte de cessió amb el Sevilla, ni a Chris Lell, Pallardó, Gomis, Nong i Pedro Ríos, que han caigut de la convocatòria.
Per la seva banda, el Sevilla, el setè classificat amb 31 punts, també encara el xoc amb un gran optimisme després d'encadenar una ratxa de vuit partits consecutius sense perdre, que es tradueixen en cinc victòries i tres empats, dos d'ells en les dues darreres jornades a domicili contra Elx i contra l'Atlètic de Madrid.
Per aquest duel, Unai Emery recupera Fernando Navarro, que patia un procés gripal, però perd per sanció el defensa Alberto Moreno.
L'única victòria que ha aconseguit el Llevant al Sánchez Pizjuán data de la temporada 97-98, a Segona Divisió, quan el combinat blaugrana va aconseguir un històric 0-4. |
Tornem d'Euskadi, país vell i cansat, de roques que caminen ferint-se i arbres que descansen sota la mirada respectuosa d'un poble en dol.
Un país tal vegada idealitzat, pels qui resignats convivim amb la derrota.
Amb la mirada fresca d'un mediterrani, el diàleg sembla aquí reduït a un cop de puny sobre la taula i la mirada ingènua del curiós, en la mirada desafiant de qui ja no té ganes d'aprendre.
Chillida, Oteiza, Basterretxea, domadors de l'indomable, només els restà domar a un poble, massa orgullós i que massa sovint, rendeix homenatge a l'odi i la venjança.
La ferida és encara oberta i els desitjos de pau es confonen en victòries o rendicions.
Potser els qui sembla que perdem una mica en cada derrota, tenim quelcom a ensenyar als nostres veïns de lluita.
Prefereixo rendir-me dialogant que guanyar sotmetent.
La victòria de les idees potser no ens farà lliures, però ens farà una mica més humans. |
El conseller d'Economia del Govern d'Aguirre es mostra optimista després de la reunió amb Adelson
L'economia liberal que ha implantat Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid i "el gran nombre de col·legis bilingües " que hi ha a la regió poden ser avals perquè el magnat Sheldon Adelson es decideixi per Madrid, en lloc de Barcelona, per elegir la ubicació a Espanya del macrocomplex de joc Eurovegas.
Al contrari del va passar hores abans amb el conseller de la Generalitat Lluís Recoder, el conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Percival Manglano, s'ha mostrat optimista després de la reunió mantinguda aquesta matinada amb Adelson.
Segons Manglano, a Adelson "li han cridat molt l'atenció les mesures liberals" del Govern d'Aguirre.
Manglano ha explicat a l'inversor nord-americà que les mesures econòmiques del Govern d'Aguirre han portat a tenir "el deute més baix de totes les regions" i el PIB per càpita més alt d'Espanya, a més de la menor pressió fiscal i els horaris comercials més amplis.
En el mateix sentit, el conseller del Govern madrileny destaca el gran nombre de col·legis a la comunitat autònoma on es parla castellà i anglès.
"La capacitat de parlar anglès és molt important per a ells", insisteix Manglano en un comunicat.
Segons Manglano, Adelson també "ha valorat molt positivament la xarxa d'hospitals i metro" amb què compta Madrid.
En el seu viatge a Las Vegas, la delegació madrilenya ha exposat a Adelson les raons per les quals creuen que Madrid "és el millor destí" per a la inversió que vol fer l'empresa Las Vegas Sands Corporation.
A la reunió també han exposat les característiques de les dues opcions que ofereix Madrid en terrenys situats a Valdecarros i Alcorcón. |
El volum I analitza els articles de l'1 al 137, el volum II comenta de l'article 138 al 318bis i el volum III estudia de l'article 319 a la disposició "final setena".
La preservació familiar comprèn totes les accions que s'han de portar a terme per mantenir ae menor en una llar quan els responsables de tenir-ne cura, atendre'l i educar-lo deixen de fer les seves funcions parentals o bé fan un ús inadequat que compromet o perjudica el desenvolupament personal i social del nen, però sense arribar a la gravetat que a justifiqui una mesura de separació del menor de la seva família.
Això implica crear un espai de prevenció i de segones oportunitats per tal que les famílies puguin seguir complint les seves funcions i assumint les seves responsabilitats.
El llibre mira de reunir els fonaments teòrics rigorosos que proporciona el coneixement acadèmic amb l'aproximació contextual de la realitat professional, a fi d'oferir un marc inspirador de la pràctica i de les actuacions en aquest context.
Aquest llibre és fruit del seminari que es va celebrar a l'Institut d'Estudis Autonòmics el mes de Juny de 2008.
L'objectiu del llibre és analitzar, tant des d'una perspectiva general com des del punt de vista de cada ordre jurisdiccional concret, la posició i les funcions dels tribunals superiors de justícia.
També es pretén fer aquesta anàlisi mitjançant l'estudi dels punts forts i dels problemes que caracteritzen el funcionament d'aquests òrgans en l'actualitat, i de com se n'haurien de reformular les competències amb la finalitat d'optimitzar el seu funcionament, establint al mateix temps com aquests canvis afectarien les funcions del Tribunal Suprem i prenent en consideració les reformes legals i estatutàries actualment en curs.
Llibre que mostra de quina manera l'estrès i les emocions poden ser la causa d'una malaltia crònica.
Resumeix les últimes conclusions científiques sobre el paper que juga l'estrès i el caràcter emocional de cadascú en l'inici del càncer i altres malalties cròniques.
Basant-se en els estudis de casos i en exemples recollits com a metge de família i especialista en cures pal·liatives, l'autor ofereix noves percepcions sobre la malaltia com a via del cos diu no a allò que la ment no pot resoldre.
Llibre que fa una contribució a les connexions fisiològiques entre l'estrès, les emocions i els mecanismes que controlen el sistema nerviós, l'aparell immunitari i les hormones.
Llibre que aborda des d'un punt de vista teòric i pràctic la regulació de la contractació pública de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, posant especial atenció a les particularitats de la contractació en les entitats locals.
Tracta de les novetats introduïdes per la nova llei i les compara amb els preceptes del Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
Llibre que fa un recull de diferents estudis que tracten el tema de la infracció de normes i la reacció a aquesta infracció des d'una perspectiva criminològica.
Processos d'infracció de normes inclou: Observacions i explicacions de la connexió entre drogues i delinqüència; La desigual victimització davant la delinqüència; Policia, transgressió juvenil i control social informal; Violència social: teoria i realitat russa; Violència contra les dones.
Perspectiva polonesa i internacional; Immigració, empresonament i delinqüència als EUA.
La percepció pública davant l'evidència empírica; El problema de les dades perdudes i el seu tractament en les anàlisis quantitatives en ciències socials.
La imputació múltiple; Els traumes al llarg del desenvolupament com a precursors de l'esquizofrènia i la depressió unipolar.
Processos de reacció a la infracció de normes inclou: Sobre el compliment en règim obert de les penes imposades a menors; Implementació de l'empresonament juvenil i dret constitucional a Alemanya; La trascendència cultural i social de la inseguretat davant la delinqüència; Democràcia, valors i violència: paradoxes, tensions i avantatges comparatius de la inclusió liberal; Vigilància de l'ordre públic a Grècia i Olimpíades de 2004; Confiança, benestar i economia política.
Explicació de les diferències en matèria de política penal; Societat postmoderna i augment de la vulnerabilitat; Canvis punitius dins del sistema de justicia penal.
Inclou: Ecologia victimològica: les bases de l'hàbitat democràtic; Realitat individual, social i jurídica de la dona víctima de la violència de gènere; Victimització del menor en l'àmbit domèstic.
Maltractaments i abús sexual; El menor davant del conflicte parental.
Una revisió victimològica; Víctimes indirectes en el maltractament domèstic amb desenllaç homicida; Assetjament laboral.
La dimensió criminològica i victimològica del fenomen; L'assetjament sexual i la seva perspectiva victimològica; La víctima de maltractament i assetjament entre companys; La víctima davant del sistema de justícia; Problemes d'execució de l'ordre de protecció per a víctimes de violència de gènere; La pacificació de l'hàbitat social: perspectives de Justícia restauradora.
Anàlisi de quina és la regulació del tràfic il·legal i la immigració clandestina de persones en el dret espanyol i la seva aplicació pràctica.
Inclou: Instruments internacionals per a l'erradicació del tràfic de persones i el tràfic il·legal de migrants; Breu referència al dret internacional en la matèria; El tràfic il·legal i la immigració clandestina de persones en el dret espanyol; Examen dels informes presentats per Espanya davant dels òrgans de control de Nacions Unides; Informe 2007 d'Amnistía Internacional; Conclusions. |
MBM Arquitectes MBM, amb un nucli format per una trentena de persones, encara es troba a un nivell en el qual pot funcionar com a estudi i no necessàriament com a... veure més
b720 Arquitectos b720 és un estudi d ́arquitectura fundat el 1997 i liderat per Fermín Vázquez, soci fundador juntament amb Ana Bassat i Adriana Plasencia.
Neo-Prisma NEO PRISMA és un sistema de columnes amb lluminària de sector vertical per a l ́enllumenat de l ́espai públic.
Es caracteritza per l ́esveltesa de la seva geometria p...
Flor FLOR és una peça de formigó que es presenta en dos formats i que s ́acobla a través d ́un subtil joc de similituds i diferències.
El seu disseny biomòrfic i radial p...
Ful Les lluminàries FUL es componen d ́una sèrie de columnes de secció troncocònica i d ́altura i curvatura variables que permeten una gran llibertat d ́orientació i un r...
Paseo de Can Branques La urbanització dels marges del riu Freser dóna lloc a un passeig d ́uns dos-cents metres de llarg.
El paviment semiverd (Checker Block) i l ́arbratge aconsegueixen...
Centre Cultural Aeronàutic El projecte del Centre Cultural Aeronàutic sedueix per la seva forma d ́hangar i acull una exposició permanent sobre el transport aeri, un taller de restauració, un...
Parc urbà Vilablareix El poble de Vilablareix, a Girona, tenia previst un creixement residencial cap al sud del seu nucli antic.
El paisatge productiu de la zona es caracteritza per un... |
... cursos de reiki a sabadell. terapeuta diplomada en reiki usui tibetà, i diverses teràpies alternatives. cursos de reiki a sabadell. possibilitat de realitzar el curs a nivell individual. teràpia de reiki. teràpia...
cursos de reiki a sabadell. terapeuta diplomada en reiki usui tibetà, i diverses teràpies alternatives. cursos de reiki a sabadell. possibilitat de realitzar el curs a nivell individual. més informació al.. el reiki t'ajudés a reestablecer la teva salut fisica, mental, emocional.
cursos de reiki a sabadell. terapeuta diplomada en reiki usui tibetà, i diverses teràpies alternatives. cursos de reiki a sabadell. possibilitat de realitzar el curs a nivell individual. més informació al. |
LLOC: Barcelona, Espanya CONSTRUCTORA: Coptalia, Acciona ELEMENTS ESPECIALS: -- El projecte per a la reforma dels jardins del casc antic se situa en una zona prèviament buidada d ́edificació com a mecanisme d ́esponjament del barri de Santa Caterina de Barcelona.
La proposta organitza les diverses funcions del jardí urbà a partir de la traça d ́una malla que reconstrueix el traçat original de l ́antiga parcel•lació.
El mateix mecanisme de contextualització medieval ha suggerit l ́elecció de les columnes d ́acer Cor-Ten FUL-9 i FUL-10 com a element estàndard de mobiliari urbà.
Aquestes lluminàries escollides per a l ́enllumenat públic es presenten alineades entre arbres de gran port; ambdós elements assumeixen en el seu conjunt el protagonisme del nou espai.
Els projectors de 75 w. d ́halogenurs metàl•lics il•luminen aquest jardí urbà a través del fullatge dels arbres creant suggestius clarobscurs a les zones que limiten amb les façanes dels edificis rehabilitats.
El projecte dels jardins del Pou de la Figuera va ser realitzat pels arquitectes Jaume Artigues i Pere Riera, i pels Serveis Tècnics de l ́empresa municipal Foment Ciutat Vella juntament amb Escofet l ́any 2008.
El mateix mecanisme de contextualització medieval ha suggerit l ́elecció de les... + llegir més copiar |
Conferència: "Moviments socials al Pakistan"
Abid Hasen Muntu, un dels referents del moviment d'esquerres del Pakistan i amb una llarga trajectòria en la defensa dels drets socials, ens aproparà a l'actualitat sociopolítica del Pakistan.
Aquesta conferència s'emmarca en el Programa d'ajudes Antoni de Montserrat 2010 de Casa Àsia. |
El club, que negocia amb tres tècnics, també ha decidit tallar la seva relació amb Ramon Planes, el director esportiu
Joan Collet, el president de l'Espanyol, ha destituït Mauricio Pochettino per culpa dels mals resultats que arrossega el primer equip des de l'inici de la Lliga.
El màxim dirigent i responsable de l'àrea esportiva ha negociat la qüestió econòmica amb l'advocat de l'entrenador argentí, que va iniciar la seva etapa a la banqueta periquita el gener del 2009 i que té contracte fins al juny del 2014.
Pochettino ha dirigit 146 partits de Lliga, amb un resultat de 49 victòries, 33 empats i 64 derrotes.
L'Espanyol és el pitjor club de Primera del 2012.
La liquidació del tècnic argentí i els seus col·laboradors podria arribar als dos milions d'euros.
Collet considera tres tècnics per dirigir el primer equip: Marcelino García Toral, Paulo Sousa i Javier Aguirre.
Aquests tres entrenadors poden arribar a Barcelona en qualsevol moment.
La plantilla del primer equip, que s'havia d'haver entrenat al matí, ha estat citada per a un entrenament al vespre a la ciutat esportiva a Sant Adrià.
En el cas que el club no hagués arribat a un acord amb el substitut de Pochettino, probablement Raúl Longhi, l'entrenador del filial, seria l'encarregat de dirigir la primera sessió de la setmana.
S'ha de recordar que l'Espanyol juga dimecres el partit de tornada de la Copa contra el Sevilla a casa.
Collet també ha decidit que Ramon Planes, el director esportiu del club, cessi en les seves funcions.
El club considera que Planes no l'ha encertat en els fitxatges d'aquest últim curs.
Diumenge, contra el Getafe, Pochettino, només va comptar amb dos dels set fitxatges de la temporada.
En principi el club no pensa contractar un substitut de Planes per als despatxos.
La intenció és que el primer equip surti de la cua de la classificació i eviti el descens al final de la temporada. |
Joan Puigcercós es reuneix amb militants d'ERC a l'Alt Urgell
El dirigent republicà fa una crida a la unitat davant del proper congrés del partit
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va visitar ahir la Seu per reunir-se amb militants del partit a l'Alt Urgell.
La trobada es va fer a la sala d'actes de l'Ajuntament.
Puigcercós va presentar la seva proposta per liderar la formació republicana, de cara al congrés que se celebrarà els dies 7 i 14 de juny.
El dirigent d'Esquerra considera que el partit ha de millorar i actualitzar el seu discurs per arribar a més ciutadans.
Al congrés s'hi presenten diverses candidatures, algunes d'elles crítiques amb l'actual direcció.
Tot i això, Puigcercós fa una crida a la unitat del partit i confia que en sortiran reforçats.
En aquest sentit, recorda que Esquerra és l'únic partit on els dirigents els escull la militància, i creu que això evita situacions com la que està vivint actualment el PP.
Coincidint amb el congrés, els militants d'ERC a l'Alt Urgell podran votar en una urna que s'habilitarà a la Seu. |
Concessió demanial per a l'ús privatiu de l'equipament municipal destinat a l'ús de cinema i l'explotació, mitjançant arrendament, d'un local comercial per a activitats complementàries, situats en el sector de Can Castellet, mitjançant procediment obert |
La Vola Companyia de Serveis Ambiental va aconseguir contractes de la Generalitat i les seves empreses públiques per valor de 1.042.628 euros en els anys 2007 i 2008, quan tenia a la seva plantilla com a directora d'àrea a l'exdiputada d'Iniciativa al Parlament i exregidora a l'Ajuntament de Torelló, Beth Font, segons informa 'El Mundo'.
Durant l'exercici de 2007, aquesta empresa de Manlleu va assolir adjudicar-se cinc contractes del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que dirigeix l'ecosocialista Joan Saura.
Tots ells eren contractes menors, de menys de 12.000 euros, per a realitzar estudis mediambientals i van ascendir a un total de 44.351 euros.
A més, en el mateix exercici, el Departament de Política Territorial va encarregar a aquesta companyia altres quatre contractes, dos d'ells majors, per un import total de 68.910 euros.
Saura, en resposta parlamentària al PP sobre els contractes adjudicats a la Vola entre els anys 2003 -quan Font va deixar de ser diputada- i 2007, el conseller va respondre detallant els nou contractes abans ressenyats al referir-se a l'exercici de 2007.
Tot i això, La Vola havia assolit més adjudicacions d'empreses públiques de la Generalitat, que al no ser atorgades directament per les conselleries, no van ser esmentades a la resposta de Saura.
La companyia va obtenir, per exemple, dos contractes de 45.500 euros i 46.480 euros, respectivament, al juliol i novembre de 2007, de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
'El Mundo' explica que també es va adjudicar en el mateix exercici quatre treballs encarregats per l'Institut Català de l'Energia per un import conjunt de 197.495 euros.
A més, al setembre d'aquest mateix any l'Agència de Residus de Catalunya li va adjudicar un altre per import de 91.408 euros.
També al llarg de l'any 2008, la companyia va tenir sort a l'hora de tancar els seus contractes amb l'Administració catalana, ja que va aconseguir encàrrecs almenys de 556.498 euros.
D'aquest paquet, el contracte millor remunerat és un adjudicat pel Departament de Treball per 353.568 euros per a la consultoria i assistència tècnica per a la implantació d'una eina de responsabilitat social a un grup pilot de pymes.
També l'any passat, La Vola es va adjudicar un treball per a prestar un servei d'assessorament energètic en el Departament d'Interior per import de 19.198 euros i un altre per a elaborar un pla d'Ambientalització d'aquesta mateixa conselleria, que va ser remunerat amb 59.450 euros.
En exercicis anteriors, l'empresa ja havia contractat amb la Generalitat, encara que per imports inferiors.
Segons es dedueix de la resposta que Saura va lliurar al PP a l'abril de 2008, durant l'exercici de 2006, La Vola va obtenir contractes per import de 287.643 euros.
Els seus treballs per a la Generalitat es van elevar a 162.516 euros en l'any 2005.
A l'exercici anterior, 2004, la retribució va ascendir a només 31.673 euros.
I el 2003, la companyia va contractar amb les conselleries de la Generalitat per valor de 137.562 euros.
Miquel, Catalunya, impostos il·legals.
Com es que el Castells del psoeperdona l'impost de successions a la tira de difunts del psoe-erc-icv? cal inspeccionar lk'estraperlista Castells? i la fiscalia del psoe no fa res de res; tripartit i a robar les successions dels catalans; Soc espanyol!
L'ecosocialisme "guay" i el fonamentalisme sostenibilista no només ens roba i es fa ric amb recursos públics, sinó que ens fa anar com a tortugues per l'autopista per satisfer les seves obsesions fanàtiques antiautomovilístiques
Si lo mateix l'hagues fet CIU encara estarien cridant i ja no parlem dels 30 mill en informes o els 10 mill en "coleguitas del forum".
Molt d'esquerres pero uns lladregots com mai.
És cert, la Vola és una empresa amb prestigi.
Però, caram, a altres empreses del sector, amb igual prestigi, també ens agraderia rebre encàrrecs de 300.000 euros.
I la fisdalia encara no ha detingut a aquesta corrupta comunista??
Visca la corrupció, visca la fiscalia del tripartit
Pensar malament d'això pot ser molt erroni.
La Vola és una empresa de gran prestigi i llarguíssim currícullum en el sector ambiental.
Si algún d'aquests estudis estan buids de contingut, que es digui.
Però estic segur que no és el cas.
De tant normal sembla que ja no sigui noticia, i de fet no ho es, es una manera de fer dels que es passen la vida, criticant als altres, el que per ells es una norma.
Això si, tot per el poble i pensant en el poble.
Podem tractar a en Saura com ex-socialta, ja fa temps que va canviar de jaqueta
Aquesta colla si que ens estan foten una GRAN VOLA, mes els hi valdria que VOLESSIN a un altre mon, pero que fos sense retorn
Quan hagis acabat la neteja a Madrid, vina a Catalunya, hi trobaras merda per un tub.
I despres els de ICV volen transparencia?
El tripartit equival a mis?a socialista, a corrpuci? caciquisme, a control totalitari dels mitjans de comunicaci?
El tripartit equival a misèria socialista, a corrpució, a caciquisme, a control totalitari dels mitjans de comunicació.
Recordo que l'any 2001, quan volien fer una incineradora de residus a Sant Pere de Torelló, els de la Vola i la diputada ecologista van callar: resulta que l'alcalde promotor de l'invent era l'unic alcalde d'Osona proper a IC-V.
Una altre pregunta pertinent, és conèixer quin percentatge de projectes de privats elaborats per la Vola aconsegueixen l'autorització ambiental del Departament respecte a d'altres consultores.
Si no vols tenir problemes ja se sap que s'ha de fer.
Si estiren el fil apropiat poden trobar una mina.
El senyor Manuel Hernández Carrera, primer a l'ACR i ara a l'ACA, és la clau del forrellat. |
La policia deté 12 persones a les fronteres i impedeix que entrin al país 31 més
Prop de 1.300 agents han controlat el pas de gairebé 190.000 persones entre França i Espanya en 80 hores
La Policia Nacional ha detingut 12 persones als passos fronterers i ha negat l'entrada a Espanya a 31 més durant les 80 primeres hores de suspensió del Tractat de Schengen amb motiu de la celebració a Barcelona de la cimera del Banc Central Europeu (BCE).
Així ho ha informat en un comunicat el Ministeri de l'Interior, en què ha explicat que prop de 1.300 agents han controlat el pas de 187.198 persones a la seva entrada al territori nacional pels passos fronterers de la Jonquera, Portbou, Puigcerdà, Camprodon, Les i Canfranc, així com a les fronteres aèries dels aeroports de Barcelona i Girona.
L'actual suspensió temporal del Tractat de Schengen va començar a les zero hores del 28 d'abril i fins ara s'ha saldat amb 12 detencions per reclamacions judicials i amb 31 denegacions d'entrada a causa d'incompliment dels requisits exigibles per passar la frontera.
El control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers és una de les funcions que la Policia Nacional desenvolupa en exclusiva, com estableix la llei orgànica 2/1986 de 13 de març de Forces i Cossos de Seguretat.
En el dispositiu han participat agents de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres especialitzats en la detecció de documents falsos, que han comptat amb mitjans tècnics específics per analitzar diferents tipus de documentació personal. |
LLOC: Rubí-Barcelona, Espanya CONSTRUCTORA: Copisa ELEMENTS ESPECIALS: Fachada El projecte de la Biblioteca Central de Rubí planteja la rehabilitació integral de l ́antic edifici de BJC en el seu nou ús de biblioteca i centre cívic.
Es proposa la demolició de tots els murs de tancament i la seva substitució per una gelosia de formigó prefabricat de color blanc.
Les tres façanes es resolen amb un especejament de tres mòduls i les seves respectives variants, optimitzant la fabricació de les gelosies per ser executades amb tres únics motlles.
Aquesta simplicitat en el llenguatge expressiu de la seva pell permet crear un envoltant continu, lleuger i permeable a la llum.
El projecte va ser realitzat pels arquitectes Pau Sierra i Màrius Quintana juntament amb Escofet durant els anys 2008 i 2009.
Aquesta sim... + llegir més copiar
Helio Piñón Helio Piñón és un reconegut arquitecte espanyol nascut a Onda el 1942.
Va realitzar estudis a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelon... veure més
Ricardo Bofill Ricardo Bofill, un dels arquitectes espanyols més reconeguts a nivell internacional, va néixer a Barcelona l'any 1939.
Va començar els seus estudi... veure més
Centre Cultural Aeronàutic El projecte del Centre Cultural Aeronàutic sedueix per la seva forma d ́hangar i acull una exposició permanent sobre el transport aeri, un taller de restauració, un...
Politècnic de València El projecte del nou edifici per a la Universitat Politècnica de València protegeix la seva façana principal amb una gelosia de grans dimensions.
Jutjats de Manresa El nou edifici que acull els Jutjats de Manresa proposa un sistema de façana en gelosia que el protegeix de la radiació directa del sol. |
EsportCatalà.cat.- Aquest dimecres, a la ciutat natal de Jordi Pitarque, l'Ampolla, se celebrarà l'enterrament del migcampista del Reus, que dilluns va morir a causa de tres infarts al Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
Des de la notícia, tant l'entitat roig-i-negre com la família han rebut suport de diverses institucions, clubs, amics, entre molts d'altres.
La secretària general de l'Esport, Anna Pruna, també ha expressat el seu condol pel tràgic fet.
Un altre dels clubs que s'ha sumat, i a més estarà representat a l'enterrament, ha estat el RCD Espanyol, que també va patir un cas similar fa un any i un mes amb la mort del defensa Dani Jarque.
A part de les banderes a mitja asta a la capital del Baix Camp, el president del CF Reus Deportiu, Ramon Alabart, ha assegurat que el seu dorsal, el número 7, es retirarà i no el lluirà ningú més.
Tot i que s'apuntava que els homes de Santi Castillejo no disputarien la 3a jornada a casa contra el Vilanova, la plantilla ha decidit saltar al camp per retre-li homenatge a Pitarque. |
Més de 13.700 alumnes participen aquest curs a les audicions musicals a l'Auditori Municipal Enric Granados i la Llotja en el marc del programa que patrocina l'Obra Social d'Ibercaja.
La tinenta d'alcalde, Montse Parra, acompanyada del regidor d'Educació Jesús Castillo i del cap de zona d'Ibercaja, Ròmul Llaveria han fet balanç avui d'aquesta activitat, que es va iniciar el 24 de gener i finalitzarà el proper 11 d'abril amb la representació de La Ventafocs a La Llotja, una producció del Liceu que s'ofereix dins la Petita Llotja.
Tant Montse Parra com el regidor d'Educació, han destacat el valor educatiu d'aquest programa, perquè permet una doble formació, la dels infants com a espectadors i completar, a la vegada, la seva formació integral.
Per la seva banda, el cap de zona d'Ibercaja, Ròmul Llaveria, ha destacat l'aposta de l'obra social d'Ibercaja per aquest programa.
Les audicions van adreçades a infants des d'educació infantil i fins al cicle superior de primària.
Coincidint amb la presentació de les audicions, s'ha signat el conveni de col·laboració entre Ibercaja i l'Ajuntament de Lleida, que és de 20.000 euros.
Cal destacar que per als centres de Lleida ciutat, aquesta activitat és una de les més instaurades i valorades.
Hi participen les escoles bressol públiques, les ludoteques municipals, les escoles d'educació infantil i primària i els centres d'educació especial.
En quant a 1r cicle d'ESO enguany hi participen 18 centres educatius de secundària i d'educació espcial.
Per a totes les audicions els mestres disposen d'una guia didàctica per tal de poder treballar l'audició abans i després d'assistir a l'espectacle.
En dues d'elles, la de 3r de primària i la de 1r cicle d'ESO, la música és a càrrec de la Banda Municipal de Lleida i la guia didàctica és fruit del grup de treball Projecte Audisons, format per mestres de música, sota la supervisió de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UdL.
Al cicle d'audicions a l'Auditori hi participen 3186 alumnes.
El Superbarber de Sevilla es va representar el 24 de gener i la Ventafocs es representarà l'11 d'abril.
A les 2 òperes hi assisteixen aquest curs 3186 alumnes (2516 de Lleida ciutat i 670 de comarques). |
termini · La Generalitat assegura que el tram de l'eix entre Vic i Riudellots de la Selva podrà estar acabat l'any 2013 Prohibició · SI ha demanat que fins llavors es prohibeixi la circulació de camions
Només han calgut quinze anys des que es va inaugurar l'eix transversal per començar les o'bres de desdoblament de la carretera a causa de l'intens trànsit de vehicles pesats que l'han convertit en una via lenta, on es formen llargues cues de camions que opten per l'eix per estalviar-se els caríssims peatges de l'autopista.
A banda, hi ha l'alt índex de sinistralitat que ha representat la carretera, un dels més alts d'Europa.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, en la visita que va fer fa poques setmanes a les obres de la via en el seu pas per la comarca de la Selva, va assegurar que estaran acabades l'any 2013.
Veient el ritme actual, les dificultats orogràfiques i la... |
CÀSTING GHX (Part I): Test de Convivència
Aquí tenim la primera part del càsting, el Test de Convivència al GHX.
Els que estiguin apuntats al Càsting de GHX (veure llista de participació) hauran de fer aquest test per tal de saber què ens trobarem en el programa i conèixer les seves aptituds.
La meva idea era la de fer públics els resultats, si algú no volgués que ho digui.
Un cop fet, m'han de fer arribar el resultat via mail, via bloc o via comentari (tot seguit d'aquest bloc).
Proposo fer un "copiar-pegar" de tot el test i borrar les respostes que no es triïn (només cal triar una resposta per pregunta) i així, penso que és una manera àgil de presentar els resultats del test.
Durant tots els tests les preguntes portaran una sèrie de respostes les quals n'haureu de triar una; d'altres, podran ser a resposta lliure o una barreja.
En tot cas, ja s'indicarà què cal fer.
Quan estiguin valorats els resultats es faran unes ressenyes del tipus de personatges (cada un) que ens trobarem en les 4 qüestions valorades pel Mejide.
1- Com reaccionaries si trobessis dues persones del mateix sexe morrejant-se al vàter, independentment del teu gènere i de la teva sexualitat?
D) Pixaries i sortiries del vàter tal qual com si no hi fossin, és a dir, que no t'importa ni per bé ni per mal, que ho ignores.
B)...malparlaria d'ells amb motius o sense i els faria la vida impossible.
D)...intentaria parlar-hi, saber perquè i intentar solucionar-ho.
4-Què faries si haguessis vist que un company teu ha tingut una situació ridícula i només ho has vist tu (com, per exemple, aixecar-te endormiscat pel matí, i enlloc d'anar a orinar al vàter, vas sense voler a les escombraries, com que té tapa igual...)?
A) Aniries corrents a explicar-ho als altres.
C) Riuria sense parar i que s'enteri a qui li piqui la curiositat de perquè ric esbojarradament.
A) Aniries corrents a explicar-ho als altres. (això és per explicar-ho.... s'ha de compartir com bons germans, jijiijiji)
C) No cal, es fan soles. (mentres hi hagi amor..... lo altre és tonteria.... jijijiiii) |
Protecció Civil activa l'alerta per l'episodi generalitzat de forts vents a tot el territori
La situació de ventades es podria allargar fins dissabte (Redacció/J.Roig).-La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat ha passat a fase d'alerta el Pla de Protecció Civil de Catalunya PROCICAT per risc de fortes ventades.
Les últimes previsions confirmen una situació [...]
El nou equipament ha suposat una inversió de 2,2 milions d'euros, té una superfície total de 1.335 metres quadrats i una base permanent del SEM.
(DdT) Des de aquest divendres 16 de desembre, els veïns de l'Aldea podran ser atesos al nou edifici assistencial situat al carrer Lligallo de Garballo, s/n.
En aquest recinte, gestionat per [...]
Una "marató" radiofònica que comptarà entre altres amb l 'intervenció d 'Eric Vinaixa i l 'escriptora àrab Nassira el Hadri (J.Roig).-Des de fa 13 anys, el dijous anterior al Nadal, La Plana Ràdio organitza una jornada especial que pretén ser un regal nadalenc per a la seua audiència, augmentant de manera considerable els esforços per oferir un programació diferent [...] |
Els fideus centren una de les festes gastronòmiques més tradicionals de La Cala
Novament es van superar les 1.500 degustacions i els cuiners caleros van batre el rècord de participació en el concurs.
Les immediacions de la Confraria de Pescadors de l'Ametlla de Mar van acollir dissabte passat una de les festes gastronòmiques més esperades de l'any i que, com no podia ser d'altra manera, es va saldar amb un gran èxit organitzatiu.
Més de 1.500 racions de fideus rossejats servides entre els visitants i rècord de participants en el concurs, el qual, mai en les tretze edicions anteriors havia arribat a la xifra de 46 cuiners.
La festa va començar amb el concurs de Fideus Rossejats, que es va dividir en dos torns de 23 concursants cadascun.
Mentre, el jurat, també dividit en tres taules va anar tastant els plats dels concursants fins tenir clar un escrutini que va donar com a resultat, tres primers premis pels participants del primer torn(un per cada taula de jurat), i tres primers premis pel segon torn, amb l'afegit que un d'aquests premis, va haver de ser compartit donat el poc habitual empat entre dos concursants.
Així, finalment, els guanyadors de la 14a edició, i dels 150€ en metàl•lic foren,; Carmina Montserrat, Elena Font, Mercè Balfegó, Federico Llambrich, Dídac Estrada i el premi compartit entre Antoni Brull i Ricard Martí.
Pel que fa a les degustacions, mecanisme que al llarg de la festa permet als visitants poder conèixer les propietats gastronòmiques d'aquests fideus, que han estat històricament una part important de la dieta diària dels pescadors caleros, aquest any es va tornar a superar la xifra de 1.500 racions de fideus rossejats servides entre els assistents a la festa.
Dami Llaó, Gerent del Patronat Municipal de Turisme de l'Ametlla de Mar, explicava que, "va sortir tot rodat i estem contents dels resultats.
46 cuiners al concurs són una xifra molt important que demostra que la gastronomia tradicional té un interès creixent per a la gent del propi municipi i alhora la gran quantitat de fideus que hem servit a les degustacions, també és una mostra clara dels molts visitants que han vingut.
Els visitants coneixen una mica més de nosaltres a través d'aquestes festes i en ells també creix l'interès de demanar aquests plats quan van als restaurants".
Entre el jurat, a més dels guanyadors de l'edició anterior, d'autoritats locals i representants d'entitats, també va comptar amb la presència de Jordi Jané, Vicepresident segon del Congrés de Diputats, Eugeni Vives, Cap de Comunicació de l'Associació ANAV i Rafa Pérez, Cap de 'Oficina del Departament de Treball a Tortosa, en qualitat d'invitats.
La pròxima cita gastronòmica a l'Ametlla de Mar, tindrà lloc el 23 d'agost amb motiu de la Diada de l'Arrossejat, que aquest any complirà 24 edicions. |
e 1 Publicació quinzenal per a esplai del soldat catala de l'Exercit de la República editada pels Serlreis de Cultura al Front del Departament de Cultura de la Generalitat Els mes els millors Si no estéssim segurs de la reté qu ens a-ssisteix en fer la guerra, si la nos tra fe racilda, només hauriem?'es guardar el món i reure quines só z les veus i quins són els cors que vibren a l'unísson amb nosaltres.
Els Inés i els malora són a/ nostre costat.
La causa que detensen' la senten com a prOpia tots els homes que amb la sera suor i el seu esforl creen el pro grés i la riquesa coldectira.
I la defen en amb la sera paraula i el seu ardoi. els noms tnés representatius de la in tel·ligéneia de cada país.
Les masses populars i les seleccions inteldectuals són al costat nostre.
Aquesta felir coincidencia, no • beeix pas, juró, a un fet casual.
Una guerra com la que ens fan els estats totalitaris, la més cruel, la més injus ta i la Inés inhumana de totes les guer res per forra havia de revoltar les fi bres més sensibles de tots aquells que no tenen el cor cobert d'egoismes i de baixes passions.
Els cors generoso* d'aqutlls que per tot patrimoni només tenen la própia forra creadora, havien d'ésser necessáriament amb nosaltres.
L'adhesió dels obrers de tot el món ha estat manifesta.
També ho és la deis intel·lectuals.
Per més que sigui dolorós consta tar-ho, és cert que une, de les causes que han conttibuit a la caiguda de la humanitat contemporánia en el baix mesqui materialisme que h encés ti foguera deis odie i violéncies feixis tes, és que la inteIdectualitat no ha complert la sera missió de guiadora de pobles.
Encara avui hi ha inteldec tucas que no han arribat a superar la amodapassiritatdels que voldrien ells entendre's de les coses del món.
Arreu, perá, l'exemple del nostre sacrifici, junt amb el respecte que infon la for ra i el coratge del nostre exércit, ha despertat ele adormite. i creix mol de pressa el rombre deis s: mp ditzants és mes decidida la sera acció.
Aquesta mobilització de les seldeccions inteldec tuals, unida a la de les itiasses tr(ba nadares, ha d'ésser un noble motu d'orgull i de serena confiança per ale nos tres soldats.
Podenz fer l'afirmació que ele més i els millors eón amb nosal tres.
Que es just que arreu del rizón es for mi el Front de l'espera, quan és en de fensa de l'esperit, que és tata com dir de la llibertat i la dignitat humanes, que lluiten ele soldats de la República.
EL NOU DIA Sí, hom veurá més enllá d'aquestes estrelles taciturnos, més enllá d'aquesta 11a, rga nit de mane crispades, per damunt dele meandros de sang i foc, per damunt deis munts de runes fumejants i tenebres xopes de llágrimes, per damunt del dolor deis vius i deis morts, aixecar-se la mágica claror precursora.
Vindrá enmig del gran silenci de tots, d'un gran silenci inefable de sang aturada i d'ala que s'allarga.
Vindrá lentament com una llum coronada de seranis naixents i d'innocIncies porugues, com una plenamar de tremolosa placidesa i d'escumes de pures nostálgies, com un bressol eurull dIstres recents, d'aigües immóbils d'estupors i d'aurores boreale exánimes.
Pujará al món com una sabe calent amb anhels celestes.
I les aloses es perdran a l'infinit emportant-se les darreres angoixes, les neus eternas deis cims es fondran per fer-be abracada cl'ample riu, de sobte els perfils deis horaes tornaran a ésser humans i familiars i cada énima será un íntim repicar d'hosannes.
Agustí BARTRA " Qui la voldrá, costar-li ha" En un deis moments més difícils de la histhria de Catalunya, envoltada d'amenaces i perills, jugant-se en l'a ventura imposada la própia indepen déneia, aquell que aleshoies regia la nostra torra. contesté amb fe i dignitat exemplars als representante deis que volien conquerir-la: «Qui la voldrá, costar-li ha».
Era en el regno de llegenda de Pe re el Gran, en unes hores sacsejades pel vent de l'epopeia, quan semblava congriar-se contra Catalunya l'ombra pavorosa d'un conjur de condemna i de mort, i del qual, amb la force de la voluntat i del coratge, sortí triomfa dora.
Fi Pontificat hostil donava per raons polítiques ca rácter de croada a la invasió de la nos tra terra.
La indiferéncia deis aliats peninsulars restava soldats indispensables ale nos tres estols combatents.
La passivitat d'Anglaterra, d'Alemanya i de Bizan ci era ja gairebé com el reconeixement d'un fatalisme conformista.
L'exércit francés després de travesear el Pire neu, envaYa l'Fmpordá i asetjava Gi Torta.
Les esquadres enemigues volien enseny-orir-se del nostre mar.
I eit l'ho ra angoixosa, que semblava de desespe rance, voltat de paranys i de perills, d'entredits i d'excomunions, Pere el Gran, fort del coratge deis catalans, contesté altivament a l'Ambaixador del rei de Franca i al Cardenal-Legat del Papa, cobejosos de Catalunya «Qui la voldrá, costar-li ha».
Com aleshores, avui el moment és confús i difícil.
A l'ateo de la facció espanyola s'ajuntal'amenace delsexér cite invasors; als danys de les armes i deis enginys de mort estrangers, la maniobra- d'aparentar una falsa crea da; a Finten eneionisme brutal dele agressors, la passiva indiferéncia deis que haurien do sentir-se'n amenacats ant com nosaltres mateixos.
Dones bé, cota aleshores, res no pedran traidors ni estrangers contra el nostre eoratge.
I si en un redrec heroic Pere el Gran desfén les esquadres enemigues i l'e xéreit invasor, que hagué de traves sar, de retorn, fugitiu i vencut, el Pi reneu, ara també la forca, coratjosa do l'ExAreit de la República és la millor garantia i fermanca del nostre triomf.
I com en tantee altres imites asprament superados i victoriosament resoltes, la voldrá i nc LA CULTURA CATALANA 1) La noret.la. —Decoraptant les novelles cavalleresques de qub ja hera parlat, durant els segles XIV i XV es va produir. a Catalunya, una copiosa 1; teratura narrativa, a base de faules, apólogS, histbries verídiques, histbrios hagiográfioues, cantes i llegendes da mor trets del Batí o d'altres literata res.
Les primores albors del Renaixe ruent cliassie es palesen a Catalanya zrrib les noveLles históriques• d's'.ntoei Canals i, sobretot, amb el Somni, de Bernr.V$.
Metge, un deis miliors prosis tes ca-talans de tots els temps.
Antoni (Janals glossá i comentó, amb tanta $ profusió i llibertat diversos temes de la história antig.a, que les seves narra (iras resulten realment novelles i en tenen i tot l'estil, que en la ploma d'a quell polígraf és vivent i natural, a desgrat do -la seva prolixitat.
Borne Metge, l'originalitat del cual ha estat discutida per tal eom imita determi nats autors Ilatins i italians, fea en sins un estilista i un pensador.
1-1i hauna mica de tot, en a-quest «som ni» d'un observador que no somniave ealre, si hom jutja els seus costuras men.tals per l'agradable e-ceptieisrue que el distingeix i per un sentiment molt viu i molt intens de la realitaty.
Ilengua literaria assoleix amb a quest autor el máxim de puresa i de e, alania; la prosa do Pernat Metge rnés encara que la de Llull i Miraste ner és reolblica.
Quant al carácter pro pi de la noveLla catalana, tot i les se ses inflübncies forasteros. fX)rf1 del rae teix parer que un reraareable critie conte.mporani el qual diu clueaquest ca rácter és el seu realismo qac es raani festa, tant com en l'absbncia del raera sellós, en el color local i en el d'épwa En el tensps de Pemat Metge literari es manté dintre d'una unitat absoluta en tots els paYsos on es parla.atalit; signe evident, també, de la u•ti tat de cultura de tots aquests paisos.
Al'aparició d'a-quests poetee existia ja a Valéncia una escola poótica que emprava un llenguatge culto i llatinitzat i que, abandonant els ternes histórica i les formes trobado sesgues, conreuava els temes religio sos, allegbries i satíries i usava les formes italianitzants.
Potser només va lenservarrusdel'apariat i de la «codo lada» en els_ternes satírics. cona per exemple en de Jeume Reig, un xie anterior als dos esmentat.s.
Jordi de Sant Jordi, poeta pie de scntiment i de dolcesa, d'un estil fluH delicat, va produir pee, peró influí decididament en l'obra del sea deixe ble Ausiás March.
Aquest darrer imi ta, en carta manera, el Petrarca, amb qui so l'ha comparat sovint, sobretot pal seu coneeptisme amatori, peró amb tot i és, ser-li inferior, no deixa de Mos trar ~pro la seva original; tat.
Menys III) Ressons del Renaixement elitssie Qui no és trist, de mos dictats no cur Qui trist, de? nos dictats no cur, e en aluna temps que sia trist estat; e lo qui és de mals passionat, per fer-se trist no cerque lloc eScur.
Llija mos dits mosrans pena torbada. sens alguna art eixits d'hora lora seny; e la raó que en tal dolor m'empeny, amor he sap qui n'és la causa estada.
Alguna part e molta és trobada de gran delit en la pe-nsa del trist, e, si les gente ab gran dolor rn'han rist. de gran delit m'armo fan companyada.
Prest és lo temps que! aré vida ermita per milis poder d'amor les testes colre; d'e-st riure estrany00 no esruna dol re, car per so eart amor me rol e em rifo, e, jo, qui l'am per si tan solament, no denegant lo do que pot donar, • sa tristor me pizza abandonar e per tostemps riure entristidoment.
Traure no puse de 1-non enteniinent que sia cert e molt pus bell partit sa tristor gran que tot altre delit, pvis hi recau delitós llanguimen.t.
Alguna part de mon gran delit és aquella que tot home trist aporta, que, planyent si, lo planyer lo conforta més que si d'ell tot lo nión se dolgués.
No es pot saber, menys de l'esperiença, lo gran debit que és en lo sol voler d'aquell qui és amador verdader e ama si veent-se en tal volença.
Ltirentre cards, Déu vos dóncorieizença com, só per vós a tot extIem posat!
Ab mo-n poder amor m'ha enderrocat sens aquell seu d'infinida potença.
AUSIAS MARCH (1414 — 1460) humanista que el cantor de Laura i sense deixar-se dominar, com aquest, per la imatgeria mitológica o per la grandesa de la cultura elitssica renal xent, Ausiás Mara posseeix un lirismo personal que no té la brillantor del del Petrarca peró que tampoe no és aprés en cap font e,s, trangera.
El- pare d'Ansias March, Pero Manir. era autor d'un poema moral; el llenita d'aquest.
Jawne Alarch, ha •ia"compost un diecionar: de rimes, i mi cosí d'Ansias, Arnatt March, ha via compost una remarcable Cançó d'Afnor.
L'estola poótica valenciana comprenia altres poetas, a més deis es mentats, com Joan Reís de Corella, Bernat Fenollar, Jaume Gazull i An dreu Febrer.
Aquest darier és molt co negut per haver posat en tersines cata lanes tot el poema del Dante La divina Comédia.
Mentre els poetes de parla catalana imitaven o traduien les grans obres deis auters del Renaixement italiá, ells eren estimats o traduits nels postes castella, ns.
Les poesies d'Ansias Mareh son traduides a l'espanyol, per Baltasar de Romaní, per un poeta portugués d'ex pressió castellana, Jorge de Montemos, i per Francisco Sánchez do las Bro zas.
3) Estaneament.----La cultura qao en el seu procés construc tiu segueix una Bina paral·lela al pre Cég politic del aís, sofreix un estar,- eament eu el segle XVI, que és el pre ludi de la soya. deeadbucia.
Aixó no 1: permet assimilar del tot els aires ds renovació qee u vénen del moviment humanístie que es produeix a tot Eu ropa i al qual els bornes cultos no ere: indiferents.Aeabem de recordar Tu. un poeta 'deVellida, Andreu Febrer. traduYa la Divina.
Tamb hem dit que la noveliística catalana, amb Bernat Metge al cap, es nodria de models Ilatins i italians.
Per\ en el seu aspecto literari l'esclat del Renaixement elássie acaba ad.
Des del punt de mira artístic hi ha també estaneament l'art própiament catalá mor en el moment que el Re naixement italiá s'imposa a tata Euro pa.
Hom construeix temples, monee tirs i paraus, puix que les necessitats dele tempe he exigien, peró tot es fa segons normes ja existents o per obra d'artistes estrangers, del tot deslligats da l'esperit del país.
En el terreny de la ciéncia nomén podern registrar un norn: el de Remen Sabiuda, lul·lista per la seva, formació.
De la seva obra, escrita en llati. sobre la teología natural, no en sabem gaire cosa més que el que va traduir-ne Montaigne, el qual féu ci eu elogi.
Pel seu eclectisme, Sabiuda ja fou un homo del Renaixement i, per la aova originalita-t fou tamb6. en corta mane ra, un precursor de Descartes.
4) Decadéncia política —La uni; de les corones d'Aragó i Castella se uyala el punt de partida de la deca dIncia cultural catalana, ja prepara da per nitres faetors; aquesta unió, realitzada, no pas per un pacte fede ral, sinó per un matrimon: reial, va iniciar un período d'absorció políti i, de retop, cultural, durant el qual el procés de decadéncia s'aecelera, tant, que no dono temps al país per a assae nar-se com u corresponia deis grans autors clássies que el món anava en corta manera deaeobrint.
Maneada d'aquesta base, la llengua Fte-ária es deixar substituir fácilment, entre els mateixoe cntalans, per la Ilen gua del poble que exereia rhege monia política dintre la monarquie espanyola.
Adhae el sistema jurídie del país fou substituit pt$1 sistema cine slavia donat el reialme de Castella.
Aixó esdevenia en una época en la quel els corrents imperialistes i absolutis tes dominaven la política deis Estat; europeus.
I així Catalunva va veure com s'esfondraren les bases jurídi ques del seu sistema polític; nom el dret civil catalá subsistia arnb iota la seva robustesa.
Arab la deeadéneia política s'inicia Significació mundial de la nostra guerra,• Coxa més avanaa el curs de la nos tra guerra inós clarament van defi nint-se les sayas característiques i se'n destaca la significació.
Per bé que la República Fspanyola agredida ho va denunciar a les més altea tribunas do iaundial ressonáncia, tins ara la cons cióncia del món no havia comenaat a comprendre el set" carácter basic de; amarra d'independóneia i de sagnant e-pisodi d'una Huila, internacional.
Que la nostra és una guerra d'in 1eaendlncia contra la in' asió de les %roes armadas de poble,s oue no ha vion rebut cap greuge de la Repú blica, és un fet tan flagrant i campro vat, que ningú, seriosament. podria negar-ho.
La intervenció estrangera favor de la facció militar-feixista, sita temed tan descarada i ha pres una tal amplitud que és ja impossible amagar-la, ni tan sois dissimular-la.
No es tracta solament deis anomenats voluntaris, veritables tropas de línia e'exArcits estrangers; és, a més, l'a ixartació tlicnics, d'especialistas, d'aviadors italians i tudescs, sense la qual rebels ni tan sois podrion continuar la nafta.
Es el concepto fo raster de la guerra totalitaria que n'a areuja la crueltat amb els submarius piratee i ols avions assassins.
Ja no són precises les proves frag, mentáries de declaracions de presoners o fotografies aeveladoms, ni lea acusacions massi vea d'un conjunt de documents com el Llibre Blanc, testimoni aclaparador acollit ra. un: mesas en als medis in nacionals amb una aparent i volunta ria •indiferóncia.Avui, daaant de les arrogóncies que, empesos par l'are do SOLDAT CATALA DE L'EXERCIT DE LA REPUBLICA PREN NOTA DE LA PRORROGA QUE HEM ESTABLERT PER AL 7E.RMINI D'ADMISSIO DEL NOS TRE CONCURS LITERARI.
TENS TEMPS FINS EL DIA 30 DE MARI'. la del conaerç i la de la navegació, alt deure que les circumstáncies ens as derosos vehicles de cultura.
Amb el sea domini sobre la Mediterránia, Ca talunya havia assolit una tradició ma r-lima de primer ordre, que no hauria nogut raantenir-se sense una base cien tífica.
Malta foren els navega.nts que, eixits de les terres catalana:, anaren axplorar les mars desconegudes.
I aixi un erudit dels nostres temps, el doctor Ulloa, ha pogut establir sobre bases foraa consistents la hipótesi de la cata lanitat de Colom, arab la qual es de castraria el papar importantíssim que (Jatalunya hauria representat en les slescobertes geográfiques de finals del segle XV que van canviar totalment la fesomia del món.
Corta o no la hipótesi, el que está comprovat és la importan aia, de l'aportado catalana als primers viatges del descobriment d'América, sosa que no d'estranyar conegud l'empenta marinera que en l'Ipoca me tneval tinaelé el riostra poble cl independncia la supérbia, Ilencen els principals cul pables do la /lastra- guerra, ningú no podria honestament desconóixer-ne el carácter.
A qui encara volgui enga nyar-se, u sera inolt difícil dosprés de l'arenga mussoliniana a les milíe; es fo'xistes exaltant les sayos preteses ges tes eii torres d'Espanya...
Quant al carácter dramatic d'una lluita internacional, l'anabient cada vegada més canfás i l'atmosfera cada cop més enrarida van deixant-ho vea •e, fins als ulis deis estrangers més ob wats per la passió partidista.
Per tot Europa i arreu del mLii. se se.nt un soroll d'armes que és com un trist pros sagi d'horas que senil de general a margor si la indecisio deis que en rea litat tenen la foraa continua encorat jant la. gosadia deis que-son fonamen talment febles Es ara, davant la inuni 'Anida de l'amenaça, i la gravetat del quan els antenaçats comencen veure i sentir que l'ajut deis agres sors ala rebels ha estat principalment per a prendre posicions i Mermar a y antatgea per al- cas d'una.f,«ossible conflagració mundial.
Concurs literari de AMIC AMIC obre un Concurs al qual podran concórrer exclusicament els soldats que lluiten als Fronts de la Iliberrat.
Un prerni de 500 pessetes a mitlor narraci4 d'un Id bétlic de l'Exércit republial, preferentrnent viscut pel narrador. - Dos accesits de 300 i 200 pesseies a les narracions que segueixin en merits a la premiada.
Dos accesits de 300 i de 200 pes setas a les poesies que segueixin en merits a la premiada.
Un prerni de 500 pessetes a la 'autor anecdota de guerra, pre ferentment contada per un deis seus protagonistes.
Lis originals han, d'ésser escrits en una [letra llegidora i trarnesos abarrs del din.
13 de mart.;, del 1938, als "Serveis de Cultura al Front",.
El Jurat dictaminará dintre eh quinze dies següents al tancament del termni d'admissió.
Els imperatius de la civilització La forma mea alta de la civilitza ció, presa en un sentit total i sense en quadrar-la en un deterininat perímetre racial o en qualsevol clima geográfic, és el manteniment de la llibertat i collectiva sintetitzada en el liberalismo, en la. democracia parla mentaria i en la domar: leía inter na deis partits i deis pobles de base treballadora..A.questestres ten dóncies és indubtable que, en l'hora actual, es troben, en el terreny de les realitats; sotmeses a canvis orgánica i a una co ordinació ideológica i táctica que les fa momentániament compatibles i so lidarias.
Paró alló indubtable és que permeten la formació d'un ample front. popular contra les famas regressives i estátiques d'aquesta modalitat moder na de l'esclavatge, económicarnerít politicament totalitaria-, que és el fei xisme.
Hous ací per quó la dofensa Inés noble, més digna i alhora méis heroica de la civilització resideix, a horas d'a ra, por paradoxa, en el combatents anb nims de.Xina i deis pobles hispánies que lluiten arma al billa..
D'allá i d'ací en surt la flama d'una nava concepció del patriotismo que no exclou, sino ben al contrari, sentiments de solidaritat internacional.
Aquost patriotismo, per tant, contribuirá a crear nOVeS formes de vida més justos i Inég en harmonía amb la naturalesa cósmica i humana.
Es, a fi de eomptes, el patriotismo que només es sotraet a una mena d'irapera tius: els imperatius de la civilització i que defuig totes los inclinacions atá viques.
I per aixo les alucubracions teó riques signifiquen ben paca cosa da vant el sacrifici real, conseqüent i per sistent deis nostres soldats.
Ells són, en realitat, els forjadors d'un nou es tatde coses per á l'esdevenidor Pa ba talló feixista venaut és una nova ba talla guanyada contra la barbáne i el crim organitzat pels Estats total 4.-a.ris.
Mai cona en aquesta oc, asió s'haaia pro dutt una més bella i allegórica para doxa.
Arala sang vessada redlmeix eis hornos i els pobles hispámas da tanth abúlia, de tanta indiferencia i de tanta incúria.
I al matea temps els comoa tents de la República s'erigeixen, en a-questa hora histórica, en els ferms de fensors d'una humanitat avanaada, i progressiva.
En -aquest recó d'kuropa. amb una ampla finestra oberta de cara al mar, es juguen qui sap les coses.
Sense un ressorgiment económic que mobilitzi les nostres fonts de ri guasa, que elevi el nivell de vida deis camperols, que augmenti la vitalitat da les indústries, que estableixi una polí tica adequada d'exportacio i importa ció de productos industrials i ag-ragria, Propósits, paró, condemnats al fra.. aás més rotund.
El jocés MaSSA groller, ensenyen massa les cartea i la intenció veritable per a quó el món amb oonscióncia dignitat pugui. catire al parany.
Per aixó, malgrat les bravatea inflade-s de supla-Ha, el faixisme esta decissiva ment condemnat a la derrota a tot món.
I l'Espanya agredida i mártir és la que Inés haurá contriburt, arab el seu cruent sacrifici, a assegurar aquest tombant decissiu i venturos del desH da la humanitat.!rCoamepl fciunrsos iansreax, aorcaobnnletindteuiaasráfests.eSu perada l'hora angoixosa, tornará la pau amb la victória.
Aleshores hauran fugit o neart els moros i els legionarin, els aviadora i els tIcnics estrangersa I ola espanyols i els catalaus que trairen la própia terra sentiran la condemna de la irrodimible vergonya.
Ara prett nen enganyar-se ells mateixos amb partidismo violent i la passió rencorosa procuren eixordar-se amb les impre aacions graneros i les paraules insta tants. ns inútil, res no poden la ira i les mentides contra el nostre dret i l'ideal d'avena, i de Ilibertat de la Re pública.
Davant del curs de la guerra i l'evolució cada vega-da més visible de la conscióncia universal, senten proxi 1B[ la catástrofe, i més 'exasperen i cauen en la violIncia, aom m6svol drien alliberar-se del fatalismo de la negra condemna que pesara, damunt d'ells, de la culpa inesborrable de la Inés gran traicio que registra la nostra historia.
ENVIA'NS CONTES, ANEC DOTES, REPORTATGES, POEMES, TINGUES LA CERTESA DE VEU RE-HO' PUBLICAT EN AQUESTI-::: PAGINES, no fóra possible el compliment d'aquest alt deure que les circunstancies ene as senyalen: ésser un exemple de demo cracia activa.
Lluitar al front i a la reraguarcla amb un sol pensament i una sola voluntat: véncer el feixisme. llores difiens posen i po saran encara a prova el tremp del nos tre carácter i la foraa constructiva i combativa del nostre entusiasme.
Peraué teta me n,a de sacrificis són pocs per a aconse guir la victória final i posar tot l'en tusiasme de la nostra joventut al ser vei do la pátria, perquó entenam Que és servir alhora els imperatius de la ci F. S. FORNER Els contes Margarida posá dos platets blancs da, raunt la taula, estirá el calaix i en féu sortir dues culleretes, i les posá al oostat deis plats.
Es posa de puntetes i esbufegá per deixar-lo al rnig de la taula.
Des prés deslligá el vell papar d'estrassa, i la bona flaire omplí tot el menjador.
Penjat al sostre, el quinquer romania apagat, paré a la llar hi havia una bona flama.
Les gallinas abandonaren els saltadors i es van ajocar a l'estable.
Dins del menjador fumat hi havia bona escalfor.
Joan i Margarida s'as segueren davant deis plats, i els seus ulls brillaven mentre les baques assa borien la confitura olorosa.
Paró, al cap de poca es sentí un bram a la xemeneia, i la flama s'aclofá a la llar, i els tions espetegaven.
Molts raigs d'espurnes es san escampar, feien estranys gargots de foc, i es fonien dins l'ombra del menjador.
I tot seguit un remolí xiu lador trasbalsá tota la casa.
Era el vent que s'havia ficat per la xemeneia i cai gué a dins com en un pa, rany.
Féu gi ravoltar les cadires; el gats s'estarrua faven i feien bots, i fugien oora dimo niets fins a amagar-se darrera les sa ques de farina.
Quan volia passar per les escletxes, foja uns udols cora si tota la casa fos plena de monstres.
El soroll ompli tot nl rnenjadar, on el quinqué es gronxava penjat al sostre, i ressonl per teta la casa.
Paré com que Joan i Margarida estaven molt fets amb les pingas i els grans bufaruts, no se n'espantaren gens de tot alió, i llavors obriren una fines tra i van desempresonar el vent.
Ehl s'hi abocá furiós, paró braanant d'ale gria.
Esbullá els cahells dele infants, i, en ésser a fora, tombá la gábia, deis c, onills, top á amb els pallers, i tots els brins que jeien per torra volaren dins la foscor.
Un matí, les hores FIO vibraren.
Com si les campanas s'haguessin tornat de terrisza o les haguessin embolicades amb cotó fluix.
I quan Joan i Marga rida eixiren a la finesstra, tot ho vejaren guarnit de Dell.
N'haviat quedat una bona tofa damunt l'ampla esquena deis i cada olla, al cim del pal, te nia cabells blancs.
El carro, arab els braças eap al cel, semblava guama per portar una utIvia.
El poble no era el mateix, amb les aculadas i les comises blanques.
Semblava que a cada casa hi vivien fades.
Cona que no havia nevat molt, tots els ocells encara eran 11.1S " i pas saven vora la finestra. - Paró aquell dia els infants ha-vien de portar ánecs a la vila, porqué el pare ja se n'havia anat al cal, i la ma re es teja velleta.
Margarida s'enduguó el cistelló amb la minestra i un gros paraigües blau, parqué el cel encara es veia gris.
Havent travessat el poble i la vas ta planúria deis campa emblanquits, per un caraí de llargues voltes pujaren al cingle, des d'on les cases s'albiraven xiques, i cada persona com una formi ga.
L'esguard es perdia enllá de les rnuntanyes nevadas.
Llavors taren una bona reposada i van esmorzar.
Molts ocells vingueren; se'ls posaven al cap i a l'espatlla, i sal taven a terra per picar les engrunes.
Els? alees traüllaven per entre el rei xat de la tapa, meravellats de veure el món tan blanc com ells.
Movien els becs dreta i esquerra, i entre ells piula ven.
Havont esmorzat, seguiren pel ca mí del bosc.
Tots els arbres s'estaven quiets com si shaguessin tornat de sal.
En tot el matí no trobaren ningú.
Només un conill travessá el eamí.
Es veia que havia sortit per alguna nacessitat urgent, porqué saltava pala lerat, gansa aturar-se a boalar enlloc.
Els nens pensaren que potser se li havia ENT refredat algun nadó, i corria a buscar herbes o a consultar el naetge.
Abans de migdia arribaren ala vi la.
No s'aturaren a contemplar los ca sea boniques perqué els calla enlle, stir, i anaren de dret al mercat.
De lluny ja vejaren l'homenás que anava traient conills d'una gábia gran per ficar-los. triats, en nitres més palitas.
No trigá que els nens l'oren al seu davant.
L'ha menás obrí el eistell i estirá els tres ánecs pel eoll, tots en un grapat.
Els nens volieu protestar --ells que sempre els prenien amorosament— paré amb l'altra má els dava les monedas, i es girava vers una dona que demanava colorninS.
Joan i Margarida, tot anant-se'n, tombaren el cap dues o tres vegades, paró ja els ánecs havien desaparegut entre nous companyons.
Llavors van comprar formatges i bonos llenques de porcella,, i tot seguit se n'entornaren pel cansí del bosc.
En una font arrecerada van dinar, i mentrestant els núvols s'e, spessien Inés.
Abans d'acabar, Margarida sen tí un bes gelat a la gaita i de seguida tot el cistell quedá esquilatat de neu., Besaren cuita-corrents les romanalles i emprengueren el camí, pressosos, des sota el paraigües blau.
Per damunt dela neu anaven dei lant Ilurs petjades menudos.
Al cap de poc, un ocell va caure vora el ca mí.
Joan deixá el cistell i corregué a collir-lo, i amb l'alé calent el varen re vifor.
I en reprendre el eis tell, Joan veié sortir d'entre els arbres tuaa mena de gossot negro; a a esglaiar se de pensar que potser era un llop.
No digné res a la germana, paró La invi ta a córrer una mica per ter-se pasat el trad.
Aviat aparegueren mes llops en el comí, enllaminits, la boca fent-se's aigua.
Llavors, un lloparrot que entrt tots volia semblar l'amo, udolá llarga ment.
Aleshores el tred de la neu semblá pujar rápida raent per les camas fins al cor, i es que daren muts i quiets cara els arbres de sal.
De seguida els llops els envoltaren, guspirejant, i feien carrisquejar eh ullala plens d'escuma.
Els borrallons anavan caient silenciosos.
I ele llops anaven avançant que ja quasi llepa ven els vestits.
I encara n'arribaven més de tete els hidrata més pregona del bosc.
El vent. que s'estava ensopit per dalt de les branques, s'alarmis del que passava damunt la neu del camí.
Bai xá, silenciós, i quan vejé eds nene sota el paraigua, u semblá conéixe'ls, i tot seg, uit es recordá d'aquella nit que va entaforar-se a la xerneneia.
Llavois es dolí per ter queloom en be d'alba i des ensopint-se tot d'una envestí ara) fú ria contra la tela del paraigua, i ami) ell eh r s'enLairarea més aruunt que els arbres nevaba El vent, en trobar sis nens tan ge lats i plena d'esglai, aná esdevenint tebi, i °lis aviat es van revifar.
Engan xaren el mánec del paraigua a la nan sa del cistell, i van aseure's un a cada banda, ben enllaçats als braços.
Així travessaren el bosc raerave! late del viatge, i ja no onsejaven els ocells.
Al seu autoras, tot l'espai era pie de la blanca tremolor deis borra llons.
Com petitea rosas anaven a fer més flonja la blancor de la terra.
Aviat veieren el poble mig esborrat al fons, i llavors començaren a dava llar.
Volaren per damunt del cloquer i les teulades on la neu s'anava apilo nant.
I en arribar a la seva caseta, el vent els deixá suaument a la porta, i ell partí cap a un país més calurós.
Joan i Margarida trucaren, i en eixir la mare se li llancaren al col!, i li he contaren tot vera la llar.
'Dan del cingle, els llops encara rei rayen en l'aire.
[URL] l'Iutor) D'u n Ciarnet Es un poble de color de mel —so bretot a l'hora de l'alba i la de la pos ta— en el llençol gris d'aquestes des oladas planures d'Aragó, duna bellesa saria i austera.
Situat en un lloc on la planura comença a esdevenir munta nya, els carrers són trencats, irregu lars, plans de desnivells que ajuden les mée graciosas perspectivos.
Els vol.. tants estau tacats per la verdor de l'horta.
I al costat de la cinta polsosa de la carretera hi ha la cinta d'argent d'un rierol que es perd després, en veu re's sol i trist fora del poble, vers unes muntanyes —no tant: unes muntanye tes— moradas de llunyania.
A l'entrada i a l'eixida del poble, la carretera, que dibuixa en el llençoi de terra unes corbes fines, suaus, té a banda i banda uns álbers esvelts, quo a l'estiu es vesteixen de petites lunes tremoloses pel vent i ara a l'hivern te nen unes branques mies en les quals de dia xerrotegen els ocells, i de nit la huna s'hi penja com un fanal xines.
Excepte la carretera, els carrera del poble eón estrets i no mancats do elaror parqué les cases —algunee de les quals tenen un escut d'armes damunt la por ta d'entrada— són baixes, ()ora en tots els pobles de per ad. lii ha una plaça de forma rectan gular i anellada, de porxos sota els quals, en temps de pau, pasejaven els diumenges de pluja, o els de massa sol, les noies i els nois del poble, rostres (es casos pel fred, ampla rialla grassa, par la ramada per una graciosa cantare ha— sota l'esguard greu i apagat deis \-ells.
En l'ombra d'aquests porxos so bren les portes de la fonda i del Cafe de «Izquierda Republicana».
Abans a, quest local, inconfortable, era el deis senyors, deis cacics, i en dejen, amb vanitat grotesca, el Casino.
La gent del poble, pesó, cona que sabia per expe riéncia qui eran els cacics, l'havia ba Wat d'una manera més pintoresca: l'aArca de Noé».
Al fons de 'la placa hi ha l'Ajun tament, construcció del setcents, d'un; aarroc trist i pobre.
Va arribar el mornent de decidir-so, i es casá amb el vell. sortir de l'església, el marit, ra diant d'aleg-ria, va preguntar a la sa ya esposa: —Ang, elet meu, prenda estimada: per qu m'Izas triat a mi?
T'agrado mea que el meu rival? • —No; pare cree en la bona -entu -Que veis dir? —Que una gitana em \a pronosti car que em casona dues_ vegades, i rn'he reservat l'altre per la segona.
LA MANTA DEL REGATMG --Una pesseta aquest ac, ordió?
Només per acabnr d'entrar aixb aquí dins. —Ara, no sé quina triar. ---Veus?
Aixb és una carrera d'autombbils. qtri bobas conegut?
FALTA DE GOSTUM —Has menjat carn de cavall alga ra vegada? —Sí, a París.
1 per cert que va po sar-se'ra molt malament.
Teta la nit cm va estar donant volts per l'esk'nnae. —Es que devia amor ea vall de aire.
IILTMORISME VUlTCENTISTA Velen saber com feien broma els l'ostras avis? - Hens aci un paren de mostres..A.1 scycietat recreativa for mada pels artistes més plagues de l'época, s'hi feien fastas d'un humoris me tan exaltat, que de vegades en fajen un ara massa.
Per celebrar el seu trasllat a un ter cer pis de la, Rambla inaugura les fes tes amb una corrida de toros, que es celebra en una sala i aleova del pis; el Vedell i els cavalls deis picadors, van ésser pujats al pis cona els mobles: arnb una corriola des del terrat.
El Niza Guerrer, celebra la sosia Ex posici,5 humorística anual en un piset (l'un carreró travesser del corre cudillers; repartí den o dotze mil in vitacions que donasen dret d'entrada a dues persones i mitja, cada invitacié, rigorosament.
De manera que els invi tats entrasen de cinc en cinc, rounint dues invitacions.Cm que lagent s'ha yia aboc•at a la inauguració, el carrer en eslava installada l'exposició i al carrer d'Escuchllers i d'altres estavea en yaits de gent i els pobres vains no poguereu entrar a llurs domicilis fins finada la inauguració.
Perb, encara feren més brama: al local hi havia, com en tetes les expo sicions que foja el Niu G-uerrer, un re servat.
La gent hi acudia i havia d'en trar una sola persona cada vegada.
Un guerrer, alaava la cortina, deixa-va pa-5 al visitant i tornava a cloure la ciarti me, mentre el visitant es trobava al mig -del correr, que era -en donava la parta que tapa, va la cortina.
Que its serabla la manera do fer broma deis nostres: avis?
LA SUGGESTIO DE L'ANIINCI —Mira si n'es d'efican la publici tat, —deja el senyor Rocamora a un arnie seu—' tinc una torre a Caldetes, i (ora que cm convenia vendre-me-la vaig encarregar a un periodista que em redactes un anunci ben atractiu por publicar-lo a diversos diaria.
Ha sor t'a l'anunci, i fa una deseripció tan es plendida de la meya finca i els seas \oita.nts que... —Que l'ha,s velluda tot, segun 'a< —No: que in'ha entusiasmat tant, que ja no me la vull vendre.
SOLUCIO —Dius que no t'agracia el promás que t'han triat els taus pares? —No, i u tinc tanta rabia que el voldria veure ben desgraciat per tota la vida. —Dones aixi casa-t'hi.
ELS POETFIJS DE LA GUERRA Nit de guardia Canonades des del mar Nit d'hivern, fredor de gebre, solitud dela terra alta.
Un eixopluc de trinxera; el soldat munta la guardia, L'angoixa d'ombra, silenci té fereses de basarda.
Col de pál·lides estrelles, darrer aciéu de les Animes.
Ele lliris blaus de la platja alcen una mica el cap; s'estremeixen de basarda i penden un poe de blau.
Han sonat set canonades; set clavells han esclatat El eapot tot just abriga, i la mA es clon damunt l'arma.
Melangia suau i quieta, Iluny de la terra enyorada Llágrimes perlejarien com el glaç de la rosada, 'si no encongues d'ira el rostro la guerra que ens fan els altres.
El soldat calla i espera sol en la nit freda i rasa.
Tota la vida és endosa en el record de la pátria, linero i llar, costums i terra, amics, companys i estimada.
El prim creixent de la lluna serabla, conjurar els fantasmas, records perduts que s'esfamen en la celístia argentada.
Mai fou mes digna la pena, fou més justa una causa.
Despert el soldat vigila que a l'horitzú apunta l'alba; més fort el fusell apreta i més atent fa la guárdia, fosos enyor i tristeses en una gran esperança.
PERE Rms i LLORET Corresponde'ucia Josep Sapés.—E1 vostre ireball pas ea al Concurs.
Sereu complagut en el vostre desig.
Us advertim, peró, que segura ment tse heu oblidat de trametre nom i adreça.
Com sigui que el concurs és exclusivament per els combatents, ens calen aquestes dados per a controlar la identitat dele concursants.
Pere Rius i Lloret.—Va en aquest número.
Per que no volea prendre part al concurs?
El corapany que ene indiqueu ha estat ja compla ut.
Ja haureu vist que OS tracta d'un periódic gratuit i que, per tant, no hi ha subseripcions..4.
J. Amigó o J. Cunigó.—Elem rebut la vostra carta del dia 7, pes-6 sense el trebaIl que anuncien.
Essent-nos impossible de contestar una a una lotes les cartes de felicitació que hem rebut, des (Uncí manifestem el nostre agraYment a llurs autors.
A un marine!. base que mirava la seva nau la seva mar des de rcxiii Aquell mar i aquell cel que eren teus només són de la tova mirada...
Les °nades que et fan els adeus en desmais de tristesa lassada adés duien la tova eançó i el tau gest damunt seu, pele paleas blau marine de la mar...
Ton breó els oratges tornava subraisos; mar i cel devenien sospir per sentir-se en la tova mirada...
No obeeixen l'albir del tau gest, pels carnins de l'onada, els velatges i els somnis...
Enllá, --on la rosa era rosa, on les ales de l'oreig eren blanc tlamejar de banderes — enllá de les cales, plena de barra ele selle ulls, tailades de la mar llurs cançons hi ha marins alb el blau de les seves mirados - mig marcit...
Platja cuila, terra endins tot es sang i silerbei de veus corglaçades...
Ele lliris que miren tant silenci, es marceixen; i els vols de banderes estranyes s'ofeguen lluny del vent i l'oreig...
Pre els estols lluitadors per un 6loinni, que breguen torra enllá, mere enlIA, amb el cor i amb el pit i arab la sang, faran viva la bandera de llura damunt l'or on s'exhalen les albee.
Altiva, sobre el mar, sota el cal, entre tu i el panteix de Penada que un dia et lliurava a les platges, segur deis triomfs del tea gest, i on llangnia el sospir per tornar-se cançó, florirála victória...
Les roses tornaran a ser roses.
Cla, ror de mirados cegados, descloses a la llum novament, i un ale de banderes ruarcides floridos deball nou a Velé d'una fe rediviea, durá a les llanguides ales bla, nques que foren el pit de la nau que ara vous amarrada damunt mars enyoroses, el crit d'una ven flamejant, apagada sota eandres...
El vent i l'oreig faran ales de pau, de banderas fins avui arborades...
L'oneig de la mar bressará primaveras i et durá, resplendent, pels camine d'una rosa dele vents esfullada i tornada a florir...
Mar endins, aigua i cal seran blaus de mirada...
JOSEP JANES I OUVÉ EL NOU DIA i al pit d'una vilo, blanca s'esbaden set ess orancs.
Els lliris blaus de la platja alcen una mica el cap; toquen les naves trompetee per a despertar el veInat; són trompetee de silenci, de blau i d'immensitat que els lliris blaus de la platja les toquen per als infante.
Teta la mar sembla un Ihri blava com un lliri blau, babejada per l'oruga d'un submarí italiá.
Els l'iris blaus de la platja alcen una mica el cap; tenen un blau de misten arab una mica d'espant.
Toquen les seves trompetee.; per a despertar els infante.
(Ve de la primera pagina) 1 a frez encara del record de la finida grandesa heroica del martiri —espetec de banderas, neevis de da rins, terna a la boca; negres les usanEr els mateixos pensaments Piran trans parents ele frente i amples els somriures.
Gegant de ferro i de pi:1 tals que acabes d'obrir ele ulls al ten destí de soles i palmeres, hombrica meravella que sorgeixes de la visió i el suplici dele que t'han volgut amb l'intellecte i Cor flamejant que rodoles pel glaciar quin alé de volcA florit et gronxa? t'agombola?
Et redreces al centre de la história vi de bellesa eternal, amb el geni vindicatiu d'unes reces el perfil damunt el granit de Pátria Nova!
Els teas fills predilectes futurs, han fet rectilínies i infinites les teves rutes.
Comences a caminar pel Tiberíades de la victeria amb una tristesa magastuosa, Et saluden des del fons deis segles tota la bondat i amor de la terra.
AGUSTI BARTR A arnb les venas, d'una Europa pusilJánime i bárbara: Quina teleia cascada de vellut EL GRAN EXIT DEL NOSTRE CONCURS Són nombrosíssimes les cartee quo rebem amb originals per al concurs.
Peró el fet que abundin molt més les de determinats frente ene demostra que lee dificultats de transporte no ene perme ten posar-nos en contacte rápid amb ele catalans que lluiten per segons quinos torres.
Aixis ene ha induIt a ajornar fine al 30 del propee març el termini d'admissió de treballs.
Adiertim als concursante que, per tal. de no fer la llista interminable, en ja secció de Co rrespondéncia no contestem les seves cartee si no és en el cas que s'hagi pro duit alguna tutomalia, o que.ens dama nin alguna cosa especial.
Ele preguern, no obstant, que llegeixin aquella secaió per assabentar-se de si tenim res a co municar-los. va de la Humanitat com una imatge fecund dolor de les ouals grava el seu la Immortalitat. han eixamplat els Ambits deis teus AMIC Publicació quinzenal per a esplai del soldat catalh de FEiercit de la República edita da pele Serveis de Cultura al Front del Departament de Cultura de la Ceneralitat de Catalunya Adreça: Avinguda del 14 d'Abril, 411, Ir.
72006 — BARCELONA Núm 3 Primera quizena de febrerdel 1983 II f
Ha sor t'a l'anunci, i fa una deseripció tan es plendida de la meya finca i els seas \oita.nts que... —Que l'ha,s velluda tot, segun 'a |
Conveni amb el govern espanyol per ajudes culturals Publicat per El Periódico 13/03/2007
El pacte en matèria cultural, que subscriuran els ministeris de Cultura i Economia i Hisenda i l'Ajuntament de Barcelona, suposarà la inversió de 20 milions d'euros en diferents centres com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i el Museu Marítim, així com el foment de l'activitat de fundacions com l'Antoni Tàpies i la Joan Miró.
Altres ajudes contemplades aniran destinades al Teatre Lliure, al Festival Grec i a l'Auditori de Barcelona.
Així ho ha anunciat el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, que ha comparegut en roda de premsa amb el conseller d'Interior del Govern, Joan Saura, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, després de la reunió de la Comissió Interadmistrativa de Col·laboració per al desenvolupament de la Carta Municipal de Barcelona. |
2 respostes a "Ajuts a l'R+D empresarial"
M'interessaria conèixer com s'avaluarà el resultat de la recerca.
Que no passi novament que aquests diners va a parar a justificar el compte de resultats global de l'empresa després d'haver deixat el becari de torn fent xapusses sense sentit ni interès per a la pròpia companyia.
Jordi, Imagino que seran diners de capital risc, en part, i capital intermedi per continuar projectes.
Jo crec que si el projecte no va perd totyhom i si va, la prova serà aquesta.
No va com els clàssics de CDTI quan era d'indústria. |
Èxit de 'Mar i cel' en la seva estrena internacional Publicat per 18/03/2007
L'estrena alemanya del musical Mar i cel ( Der Himmel un das Meer ) ha estat rebuda amb èxit pel públic que omplia divendres per la nit l'Opernhaus de la ciutat de Halle, a l'Estat federat de Saxònia-Anhalt, a l'est d'Alemanya.
Un teatre públic on habitualment es representen produccions pròpies d'òperes i musicals i que compta amb un edifici per a 700 persones.
El director escènic de la versió de Halle, Harmut H. Forche, que alterna residència entre Alemanya i Sant Pere de Ribes, va quedar captivat per l'espectacle que va oferir el Teatre Nacional de Catalunya i va convèncer l'intendent de l'Opernhaus per programar-la.
A diferència de Catalunya, on al Liceu l'òpera i el Ballet són inamovibles per qüestions de criteri, a Alemanya ja fa molt de temps que van adonar-se que el musical és perfectament digne per a la reputació d'aquestes sales.
De fet l'any 2005 el Liceu va coproduir amb Halle l'òpera Juana d'Enric Palomar i que es va poder veure dins del Festival d'òpera de butxaca.
Aquests són teatres d'òpera disseminats per la geografia germànica on tant es pot veure i escoltar Wagner com Kander.
El denominador comú l'estimació per la música i el teatre que tenen els alemanys i això ho demostra l'alt nivell cultural d'aquell país on l'elitisme ha passat a segon pla per sota d'espectacles amb dignitat.
En la proposta d'apostar per un nou musical com Mar i Cel l'Opernhaus ha reduït el pressupost respecte Barcelona però no ha anat en detriment de l'espectacularitat.
El dissenyador de vestuari, José Manuel Vázquez -un gallec resident de Berlín- comentava a Teatralnet que només tenia 12.000 euros de pressupost per realitzar tots els vestits.
Precisament el vestuari i l'escenografia van ser unànimement elogiades pel públic.
En aquesta versió el vaixell ha estat dividit en tres porcions que es van movent alternativament o d'una sola peça per l'escenari, amb l'ajuda d'uns tramoistes i d'un gran giratori motoritzat.
Tot i que Harmut H. Forche ha respectat fidelment la versió original dirigida per Joan Lluís Bozzo s'ha permès algunes llicències, com el nou saló del tron o el canvi en algunes reaccions del personatges.
La nit de l'estrena l'Opernhaus es va omplir de públic, crítics i alguns catalans -entre ells Guinovart, Bru de Sala, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel a més de la delegada de l'Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat a Berlín Neus López.
El director musical de la versió catalana Joan Vives també hi era per dirigir la gran orquestra.
I es que la gran novetat d'aquest Mar i Cel és el seu nou so generat per una orquestra simfònica.
Guinovart ha adaptat la partitura per a conjunts de corda, fagots, i fins i tot un arpa oferint una nova sonoritat per a un musical que fins ara només s'havia pogut escoltar amb el so d' uns pocs instruments reforçats per l'inevitable sintetitzador.
Les reaccions del públic van ser unànimes per a les interpretacions i per a la música.
Pel que fa al tema, el fet musulmà, preocupant a Alemanya sobre tot després de les reaccions d'aquesta comunitat davant la posada en escena de l'òpera Idiomeneu on es mostrava un cap de Mahoma, feien témer el pitjor.
Anecdòticament, cal dir que el nom que portava el vaixell feia referència a Alà.
La direcció del teatre va ordenar esborrar-lo després que un representant del Centre d'Estudis Musulmans alemany advertís que el nom de Déu no pot estar mai situat per sota de l'ubicació dels homes.
Precisament, la nit de l'estrena, aquest representant va declarar haver gaudit molt i va assegurar que recomanaria a tots els seus estudiants el visionat d'aquesta obra.
Mar i cel va triomfar, doncs, a Alemanya, la nit de l'estrena amb el públic d'en peus i emocionat.
La potència de Jan Ammann (Saïd), un cantant de moda ídol de gent jove en aquell país ha dotat el seu paper de força i vitalitat; i Sara Fonseca (Blanca) –filla de costa-riquenya i alemany- amb una interpretació escènica i musical impecable han calat en un públic germànic sense reaccions durant la representació, però exultant al final de l'obra.
Ara toca descobrir si els programadors d'altres teatres alemanys assistents a l'estrena, queden contaminats per l'efervescència del públic i expandeixen l'èxit de Der Himmel un das Meer per altres zones d'Alemanya. |
És estrany que, de sobte, com si hagués caigut del cel, en una novel·la de Martin Amis aparegui un protagonista que sembla haver-se escapat d'una novel·la d'Irvine Welsh.
Així és Lionel Asbo: vulgar i perillós, un monstre xandallista que té fitxa policial des dels tres anys i que té com a casa ideal un magatzem de parets esquitxades amb gotes de sang, ple d'objectes robats.
En mans d'Amis, Lionel Asbo és gairebé un objecte trobat, un heroi impossible que sacseja la pols del text, que desplaça el que, en un primer moment, sembla la veu cantant de la novel·la (Desmond Pepperdine, el seu nebot orfe i també la seva nèmesi), per convertir-la en un artefacte metafòric sobre com estan les coses
Aquest és el seu primordial objectiu teòric, tot i que l'autor de Camps de Londres es diverteixi d'allò més boicotejant-lo.
No es tracta d'imitar la prosa d'Irvine Welsh, evidentment, sinó de convertir Asbo en un vehicle formalista que ens recordi que Amis està transformant el realisme social en una qüestió de llenguatge.
Com indica el traductor al castellà, Jesús Zulaika, en un breu avís per a navegants, Lionel parla un anglès lamentable, i Amis inclou tots els seus errors fonètics, lèxics i gramaticals perquè la maldat de tebeo del seu antiheroi l'ajudi a definir la seva pròpia i voluntària desubicació com a escriptor, descrivint un ambient empobrit i canalla que només és ficció, tan sols és producte de la seva imaginació.
Hi ha una part d'esnobisme en l'operació, però el resultat és irresistible, apassionant i molt addictiu: no pots deixar de llegir precisament perquè Lionel Asbo és un personatge inversemblant enfocat d'una manera realista.
Amis va escriure la crítica d'un assaig sobre la literatura de Dickens, publicada a La guerra contra el cliché, amb la clàssica opacitat dels seus textos més cínics, davant dels quals el lector no sap on posicionar-se.
El cert és que amb aquest Lionel Asbo passa una cosa semblant.
La relació entre Des i Lionel és autèntic Oliver Twist, però en la reelaboració d'Amis, el context social es desenfoca cada cop més a partir que Lionel es fa immensament ric guanyant la loteria -amb una butlleta que ha omplert el nebot- i la seva mesquina extravagància el converteix en una patètica celebritat.
¿Estem davant un homenatge a Dickens o davant una paròdia sagnant?
Qui firma aquest text s'inclina per la segona opció.
INFECTA ESCÒRIA / La qüestió del realisme, doncs, es difumina, i la novel·la traeix el subtítol (el pompós L'estat d'Anglaterra ) perquè s'acaba enamorant massa de Lionel.
La seva vilesa desperta el costat empàtic d'Amis i tot el que envolta aquesta infecta escòria, inclosa la seva nòvia top model amb aspiracions a poeta famosa, resulta atractiu.
No passa igual amb Des, a qui l'autor de Dinero pinta com un avorrit aspirant a burgès -¿el típic britànic?- sense més carisma que un peluix de tot a cent, un hipòcrita que no actua ni per por ni per amor familiar sinó per amagar els seus pecats.
Per entendre'ns, i encara que jugui a escriptor moralista, Amis se n'aniria abans de copes amb l'avar i explotador Fagen que amb Oliver Twist. |
La Galeria La Caja Negra Ediciones del carrer Fernando VI, 17, 2on. esquerra de Madrid presenta fins al 2 de mar l'exposició Muntatges d'Antonio Saura.
Reuneix un sorprenent conjunt de treballs que Saura (Osca, 1930-Conca, 1998) va batejar com Muntatges.
Aquestes peixos, petites composicions en els que els imatgenes trobades són intervenides per l'artista de diferents maneres. |
Daniel Palacios (Còrdova, 1981) reuneix en aquesta mostra una sèrie de peces inscrites dins d'un projecte titolat Measuring Berlin que l'artista ha vingut realitzant en els dos darrers anys.
L'exposició es podrà veure fins al 17 de març del 2012. |
El projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat no preveu recursos per pagar l'addicional tercera de l'Estatut a Catalunya, ni els 219 milions d'euros ni els 759, pendents per a inversions en infraestructures.
En concret, en l'apartat 9410, on s'inclou aquesta partida, els diners destinats a les comunitats autònomes en els pressupostos del 2012 és: "0,00".
A més, Catalunya és la comunitat autònoma on més cau la inversió estatal prevista, un 45%.
Si s'observa el volum total de diners, se situa al quart lloc del rànquing, tot i que el 2011 era al segon.
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha desmentit les xifres i ha situat en un 14% la caiguda de la inversió a Catalunya.
Els comptes de l'Estat preveuen destinar a Catalunya més de 1.400 milions d'euros, un 11% del total pressupostat per a les comunitats autònomes.
Aquest percentatge es queda per sota del 18% que li correspondria a Catalunya si es fes cas de l 'Estatut, que determina aquesta xifra en funció de l'aportació catalana al PIB.
A més, aquests 1.400 milions són un 45% inferiors al que es va pressupostar l'any passat.
D'aquesta manera, Catalunya és l'autonomia amb una tisorada més gra n, seguida de Navarra, La Rioja, Andalusia i el País Valencià, on la inversió estatal cau un 34%.
Les retallades, d'un 25% de mitjana, són molt inferiors a llocs com Castella-la Manxa o Astúries, amb poc més d'un un 7 i un 8%, respectivament.
I només puja la inversió al País Basc, un 17%, i a Galícia, gairebé un 9,5%, probablement per les inversions de l' AVE.
Si s'observa el volum total de diners, se situa al quart lloc del rànquing, per darrere d'Andalusia, Galícia i Castella i Lleó, tot i que el 2011 era al segon.
Segons la ministra de Foment, Ana Pastor, la rebaixa no és del 45% sinó del 14%.
Ho ha argumentat pel fet que ella ho calcula basant-se en l'obra executada i no en la que es va pressupostar a principis d'any.
És a dir, que no s'han de tenir en compte els 2.200 milions del pressupost de l'anterior govern socialista, sinó els 1.430 milions que finalment es van executar en l'exercici anterior.
El govern espanyol rebaixa dels 950 milions d'euros previstos l'any 2011 pel govern anterior fins a zero la partida per a les comunitats d'Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Balears "en compliment del que s'estableix en matèria d'inversions en els seus respectius estatuts d'autonomia".
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha justificat la mesura al·legant: "No podem finançar més despeses per a les comunitats autònomes".
Després de dir que es tracta d'"un moment excepcional", Montoro ha dit que espera "capacitat de comprensió" i ha emplaçat les formacions polítiques que no condicionin la seva postura abans de l'aprovació dels comptes de l'Estat.
El govern de la Generalitat esperava que almenys els 219 milions d'euros de l'addicional tercera corresponent a l'any 2009, i que s'havien de pagar aquest any, es recollissin en aquests comptes.
Aquesta era la condició de CiU per votar a favor dels pressupostos, a més d'una calendarització del pagament dels 759 milions del 2008.
Malgrat tot, la Generalitat ha fet els seus comptes incloent l'ingrés dels 219 milions d'euros; no els 759, ja que es tracta d'un deute de l'any passat.
Les crítiques per incompliment del PP
Els 950 milions d'euros del 2011 mai no es van arribar a pagar.
A banda de les dures crítiques per part del govern català, el PP, tant des de Catalunya com en l'àmbit estatal, va criticar que no es paguessin els deutes a la Generalitat.
Els populars, però, no van aclarir mai si inclourien aquests 219 milions d'euros ni tampoc si pagarien els 759.
Pel que fa al fons de suficiència, els pressupostos preveuen per a Catalunya una partida de 1.753,25 milions d'euros, un 4,7% menys respecte a l'any 2011.
L'acord de finançament del 2009 estableix aquest fons per mantenir l'"statu quo" de cada comunitat, ja que serveix per compensar la diferència entre els ingressos obtinguts per les autonomies i les obligacions de despesa que tenen per prestar els serveis corresponents a les competències transferides. |
Entrades amb l'etiqueta 'acampada'
L'operació policial endegada divendres passat a Lleida pels Mossos d'Esquadra i per la Guàrdia Urbana, amb dos detinguts, nombrosos manifestants ferits i molt material i aliments malmesos, ha donat peu a una allau de crítiques per part de la ciutadania, moltíssima activitat de denúncia a la xarxa i, finalment, a una manifestació de les més grans que es recorden a Lleida ciutat.
Lluny d'oferir les explicacions que se'ls demanen, els responsables polítics han justificat en tot moment les actuacions a Lleida i Barcelona, amb dos arguments de solidesa més que qüestionable: la higiene i les celebracions del Barça.
Més enllà de la utilització de la violència contra un moviment escrupolosament pacifista, la jornada ens deixa moltes altres preguntes a les que, per ara, cap responsable polític dóna resposta.
Probablement mai sabrem si va ser l'Ajuntament o la Generalitat el principal impulsor de l'intent (no reeixit) de desallotjament a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida (recordem que va ser una assemblea dels acampats la que va decidir aixecar momentàniament l'acampada).
Més enllà de qui dóna l'ordre, l'operació, segons va reconèixer l'alcalde de Lleida Àngel Ros, va comptar amb la total aprovació i el suport de l'Ajuntament de Lleida, que va mobilitzar nombrosos agents de la guàrdia urbana.
Resulten, doncs, sorprenents, les valoracions de Ros aquest dimarts a Catalunya Ràdio, com distanciant-se de la seua responsabilitat com a part de l'operatiu "Si l'objectiu era dissoldre l'acampada, no va tenir sentit i va ser un fracàs.
Si l'objectiu era netejar, l'operació es podria haver fet d'altres maneres.
A Lleida no hi va haver un ús desproporcionat de la força ", tot i que les imatges enregistrades indiquen tot el contrari.
Del suposat diàleg al desallotjament en poques hores
L'actitud del batlle de Lleida donant suport a l'operació policial ha generat sorpresa entre moltes persones de l'acampada, que hores abans del desallotjament escoltaven com Ros tenia la intenció de participar en una assemblea per poder dialogar amb els anomenats "indignats".
L'argumentari en el que es basava la intervenció policial iniciada el divendres a quarts de vuit del matí era d'una buidor sorprenent: El delegat del govern a Lleida, Ramon Farré, posava com a motiu la higiene pública, mentre que l'alcalde Ros també considerava que hi havia motius de salubritat i ordre per actuar, i afegia que no es poden tolerar les manifestacions al carrer de forma indefinida.
Una concepció curiosa que imposa límits a la llibertat d'expressió de ciutadans que s'han comportat de manera exemplar, sense provocar cap desperfecte en el mobiliari públic i havent-se guanyat fins i tot el respecte i el suport de molts dels veïns.
El conseller Felip Puig diu que les imatges del que ha passat s'han distorsionat.
La Coordinadora va enregistrar el desallotjament i tots els ciutadans i ciutadanes poden jutjar per ells mateixos el que va passar durant el matí a la Plaça Ricard Vinyes, en un vídeo que no ha estat editat.
Ja són més de 22.000 els ciutadans que han vist alguna de les tres parts (veure 1a part, veure 2a part, veure 3a part ), i blogs i pàgines web variades, com ara Periodismohumano, han difós aquests vídeos.
Altres gravacions, com aquesta, o aquesta altra, ajuden a fer-se una idea més complerta del que va succeir.
Felip Puig també ha justificat, en una entrevista a TV3, que els agents no portin identificació quan desallotgen.
Li recordem que la llei diu que tots els agents de la policia catalana, especialment els antiavalots, han de portar el seu número d'identificació professional (TIP) a la part davantera superior dreta de l'uniforme d'acord amb el Decret 217/2008 de 4 de novembre de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta mesura ha estat una reivindicació històrica dels defensors dels drets humans i té com a finalitat aprofundir, en la voluntat de facilitar als ciutadans i les ciutadanes l'exercici del dret a poder identificar en tot moment els/les policies.
La reclamació està present a Internet, amb una petició a Actuable on podeu signar per demanar que els antidisturbis vagin identificats.
També hi ha ciberaccions com la de Change.org on es demana la dimissió de Felip Puig. |
La monja benedictina Teresa Forcades dóna el tret de sortida a la XXIII Trobada Empresarial al Pirineu
La coneguda monja benedictina, metgessa i teòloga, Teresa Forcades, ha estat l'encarregada de donar el tret de sortida a la XXIII edició de la Trobada Empresarial al Pirineu 2012, que enguany es desenvolupa sota el lema "Nova Economia, nous reptes".
Forcades, doctora en medicina i en teologia i coneguda per les seves denúncies sobre els abusos de la indústria sobre les persones, ha pronunciat la conferència "Ètica i capitalisme" en una sala plena de gom a gom on també hi han estat present els tinents d'alcalde Marta Camps, Josep Presseguer i Rafael Peris i el regidor Fèlix Larrosa.
La monja benedictina ha tractat l'ètica per part dels òrgans de decisió.
Segons Forcades "en temps de crisi com l'actual, necessitem empresaris responsables i empreses i governs transparents que tinguin en compte l'ètica i estiguin compromesos socialment".
Uns 560 empresaris de Ponent i de les comarques de muntanya, Andorra i tota Catalunya, dirigents polítics d'arreu del territori i destacades figures acadèmiques -entre elles el Premi Nobel F.E. Kydland, es donen cita aquests dies a la Seu d'Urgell amb motiu de la XXIII edició de la Trobada Empresarial al Pirineu per tal de debatre sobre experiències empresarials i propostes per sortir de la crisi econòmica. |
I no es limita a crear art urbà en una sola ciutat, sinó que viatja amb les seves eines de treball a sobre per tal de crear obres conjuntament amb artistes d'altres urbs europees.
Aquest cop es va plantar a la ciutat holandesa de Rotterdam i, amb el grafitero local Ox Alien, va invertir prop de sis hores en crear tres obres, un procés que ha documentat en aquest vídeo.
Neil Harbisson, l'artista que escolta els colors a través d'una antena implantada al cap, dirigeix el cor infantil de l'Orfeó Català i el quartet de corda Quartic utilitzant colors.
Avui us conviden a assistir a un concert diferent.
COMPARTINT COOLTURE MAG: Verkami celebra 3 anys co-creant cultura, 3 anys en els quals amb petites puntades de tots plegats s'han teixit gairebé 1.700 propostes culturals.I al darrere de cadascuna, una història deliciosa d'intercanvi, de col·laboracions i de nous vincles.
Aquest dilluns, 22 d'octubre, rebem al plató d' Ànima (33, a partir de les 23:00) La família Irreal.
Han fet el salt del Polònia de TV3 a l'escenari del Teatre Victòria de la mà de la companyia Dagoll-Dagom.
Quina és la visió de l'home davant la natura?
I quina és la seva visió davant les cròniques frenètiques de la vida nocturna que vivim actualment?
Aquestes són algunes preguntes que s'ha formulat la fotògrafa Irene de la Selva en aquesta exposició.
Doncs es tracta d'una nena de només cinc anys que avui debuta amb el seu primer disc anomenat Animaladas.
Los Supremos són els seus pares.
Candela és el nou fenomen musical a la xarxa!
Aquest dilluns, 15 d'octubre, rebem al plató d' Ànima (33, a partir de les 23.00) el director artístic del Gran Teatre del Liceu, Joan Matabosch, per parlar de la temporada en curs i de l'actualitat del coliseu operístic. |
Pleguin les cadires i vagin sortint, diuen els grans mitjans de comunicació, s'ha acabat la funció a Panrico.
La Vanguardia: "l'acord és definitiu i vinculant".
El Mundo i el Periódico: "Panrico i sindicats pacten l'acomiadament de 745 treballadors".
La direcció empresarial, en nota de premsa: "agraïm especialment l'esforç demostrat pels treballadors i autònoms compromesos per procurar un futur negociat a Panrico".
Repeteix mil vegades una mentida i es convertirà en veritat.
Treballadors de la fàbrica de Panrico a Santa Perpètua el passat dimarts ÓSCAR ROMERO
No és casual que la planta de Santa Perpètua de la Mogoda, l'única de les set plantes de Panrico que es va declarar en vaga contra els acomiadaments i la rebaixa salarial, hagi estat la més perjudicada per l'acord de l'ERO signat el passat dimarts.
Tot i que la direcció argumenta que són les treballadores que cobren més, aquestes consideren que es tracta d'una represàlia.
L'expedient preveu acomiadar 154 persones d'aquesta seu, el 43% de la plantilla.
En una assemblea celebrada el dimarts al vespre, les treballadores van decidir per unanimitat rebutjar l'ERO i mantenir la vaga, que ja dura set setmanes.
Del total de 745 acomiadaments a totes les plantes, la meitat, 368 persones, corresponen a l'àrea de producció, 250 a distribució i 127 a oficines.
Pel que fa a les diferents fàbriques, a Madrid s'acomiadaran 20 persones, a Valladolid 28, a Sevilla 35 i a Múrcia 127, després del tancament de la planta arrel d'un incendi.
No s'acomiadarà personal de producció a Còrdova ni Saragossa.
Divide et impera, deien els romans, i així pensa també la direcció de Panrico.
L'estratègia patronal ha estat la de sempre en aquests casos: dividir la plantilla amb acords diferenciats i votacions.
En aquest cas, la direcció de l'empresa ha concentrat els acomiadaments a les plantes on ja s'esperava que votarien en contra i ha premiat a les altres per assegurar-se el vot a favor.
El servei d'arbitratge va decretar que els representants de la plantilla a la comisió negociadora serien 7 delegats del sindicat UGT i 6 delegats de CCOO.
Els representants d'UGT es van reunir i, tirant pel dret, van decidir que acceptaven l'ERO.
Els de CCOO van sotmetre la decisió a votació a cada fàbrica.
Votació igual a divisió: el no va guanyar a Barcelona, Madrid i Múrcia, mentre que el sí ho va fer a Còrdova, Saragossa, Sevilla i Valladolid.
En el còmput general però, hi va haver majoria opositora, per una diferència de 22 vots.
CCOO va decidir que s'oposaria unitàriament a l'ERO.
El dia de la votació, però, hi va haver sorpreses: 6 representants d'UGT van votar a favor, un d'UGT en contra –Múrcia–, 3 de CCOO a favor –Valladolid, Sevilla i Saragossa– i 3 de CCOO en contra.
En definitiva, l'ERO es va aprovar per 9 a 4 amb vots favorables de representants d'UGT i CCOO.
Per altra banda, cal dir que l'acord no s'hagués signat sense l'ajuda de la darrera reforma laboral.
La llei facilita fins a tal punt l'ERO a Panrico que sembla feta per encàrrec.
Estableix una taula negociadora única encara que hi hagi diferents centres de treball i limita el nombre màxim de membres de la comisió a 13 persones, quan abans era il·limitat.
Entre d'altres mesures, també es redueixen les causes de nul·litat dels expedients als tribunals.
Reaccions a la signatura de l'ERO
L'aprovació de l'ERO ha deixat en entredit els representants d'UGT, però també els de CCOO.
En declaracions a la Directa, el secretari d'Acció Sindical de CCOO de Catalunya, José Cachinero, ha afirmat que tot i el vot a favor d'alguns dels seus representants, la seva federació "s'oposa a l'acord, tant a nivell català com estatal" i que el conflicte de Panrico "no ha acabat".
Cachinero ha anunciat que estudiaran les vies legals per impugnar l'acord.
Per Gaspar Fernando, de CGT Panrico, la planta de Santa Perpètua ha "pagat els plats trencats" i ha sofert "persecució laboral".
"Ens sentim molt indignats i frustrats per l'acord", afirma Fernando. |
Els Mossos d'Esquadra reforcen la vigilància a l'àmbit rural per tal d'evitar furts a les collites i danys als conreus
Amb la finalitat d'evitar que els pagesos siguin víctimes de furts a les collites i pateixin danys als conreus, els Mossos d'Esquadra han endegat una campanya on s'incrementarà el patrullatge a les zones rurals.
Amb aquesta campanya, es pretén incrementar l'atenció als habitants d'aquest àmbit rural, la prevenció i la reducció de les infraccions penals contra el patrimoni en l'àmbit rural, i en especial la protecció als conreus, els masos i masies i la maquinària agrícola.
Els Municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, a part de ser municipis que basen la seva activitat en el turisme, tenen un alt grau de desenvolupament en el sector de l'agricultura.
Pel que fa a aquesta època de l'any, en destaquen les plantacions de conreu dedicades al cultiu de l'olivera i la garrofa.
Durant tot l'any hi ha presència policial a les zones rurals de les comarques de la província de Tarragona i, en la majoria dels municipis es realitzen patrullatges conjuntament amb les Policies Locals.
Durant el més d'octubre i novembre arriba el temps de la collita de la garrofa, l'oliva i comença l'època de cacera.
La campanya que ara es posa en marxa inclou accions concretes.
Les principals que es portaran a terme seran la visualització de dotacions a les zones rurals, contactes de les dotacions amb els pagesos, recollida i tractament de la informació facilitada per aquest i comprovacions sobre el terreny que els qui realitzen la collita siguin els propietaris o persones autoritzades. |
El mallorquí Jorge Lorenzo ha passat com un coet pels entrenaments del Gran Premi d'Austràlia de MotoGP aquest dissabte i s'ha guanyat el dret a sortir primer de la graella de la cursa de diumenge.
El pilot de Yamaha ha marcat un nou rècord de velocitat al circuit de Phillip Island amb un temsp d'1:27.899, que trenca el que tenia Casey Stoner (1:28.665) des del 2008.
El segon lloc ha estat per a Marc Márquez, el líder del Mundial, que busca el títol en aquest mateix gran premi, i el tercer per a Valentino Rossi.
Els entrenaments han estat marcats per la polèmica que ha generat el subministrador de pneumàtics de MotoGP, Bridgestone, que ha prohibit la utilització de les gomes toves, atesa l'extrema degradació que pateixen en el nou asfalt del circuit.
Per aquest motiu, la direcció de Cursa ha modificat el format de la prova de diumenge: es farà a 26 voltes i pel sistema "flag to flag".
Es a dir, que cada pilot s'haurà d'aturar almenys una vegada per canviar a una segona moto que porti el pneumàtics frescos.
El desgast del pneumàtics ha afectat radicalment la categoria de Moto2, per a la qual la direcció ha decidit que les voltes del gran premi es reduiran de 25 a 13, mantenint la puntuació que els pilots obtindrien amb la distància normal.
El subministrador d'aquesta categoria, Dunlop, ha aconsellat la mesura per raons de seguretat després d'unes proves de resistència en les quals Dominique Aegerter ha acabat amb un forat que deixava veure l'estructura metàl·lica de la roda.
En la qualificació, la primera posició ha estat per a Pol Espargaró, que ha superat el seu company d'equip Tito Rabat per deu mil·lèsimes escasses.
El líder del Mundial, Scott Redding, ha caigut i s'ha trencat un canell, per la qual cosa no podrà participar a la cursa.
El líder de la classificació de Moto3, Luis Salom, ha fet valer la seva condició per adjudicar-se la "pole" de la cursa.
El seu 1:36.890 l'ha situat gairebé quatre dècimes per sobre del segon i del tercer, Jonas Folger i Efrén Vázquez, respectivament.
Maverick Viñales, que havia acabat dominant la primera jornada d'entrenaments, s'haurà de conformar finalment amb el quart lloc, davant d' Àlex Rins i el seu cosí Isaac.
Ana Carrasco continua en línia ascendent i ha estat setena, la seva millor posició de graella fins ara. |
El dirigent del PP Jaume Font reconegué que, per encàrrec de Matas, participà en la reunió entre PP i UM investigades per Anticorrupció.
Els fiscals Anticorrupció Pedro Horrach i Juan Carrau insistiren ahir a trobar la suposada vinculació de l'expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) i de l'expresidenta del Consell Maria Antònia Munar (UM) en el cas Pla Territorial de Mallorca (PTM).
Però la compareixença judicial de l'actual portaveu del PP al Consell, Jaume Font, no va ser prou concloent.
El polític pobler declarà ahir al matí com a imputat durant gairebé dues hores i mitja davant el jutge d'instrucció número 6 de Palma, Miquel Florit.
Font es referí a una reunió de coordinació entre dirigents del PP i UM per tractar qüestions relacionades amb el Pla Territorial.
El dirigent del PP explicà al jutge que va ser aleshores quan acordaren que «en cas de dubte o discussió decidirien els presidents de cada partit», que en aquells moments (2003) eren Matas i Munar.
Però llevat d'això no aportà més dades.
Els fiscals Anticorrupció s'han passat les dues darreres setmanes preguntant a la resta d'imputats sobre el possible paper de Matas i Munar, però fins ahir no havien trobat cap relació amb el PTM.
Els empresaris de la construcció imputats, Mateu Sastre i Vicenç Grande, negaren qualsevol mena de contacte amb els dos presidents, i el portaveu d'UM al Parlament, Tomeu Vicens, negà que Munar tingués coneixement sobre el contingut del Pla Territorial.
Tanmateix, els fiscals s'interessaren per ambdós després que un testimoni destapàs l'existència d'aquesta reunió a la qual es refería ahir Font.
Encàrrec de Matas Durant l'interrogatori, Jaume Font també aclarí al jutge que la seva presència en la reunió entre PP i UM fou fruit d'un «encàrrec» del llavors president del Govern, Jaume Matas, que li demanà responsabilitzar-se de la coordinació entre els 27 ajuntaments governats pel PP per «acatar les directrius» del Consell de Mallorca, en mans d'UM, i garantir així el pacte de governabilitat entre ambdós partits.
A més, digué que les seves gestions serviren per «calmar les ànsies de creixement urbanístic» de la majoria de consistoris del PP i «convèncer-los» que la competència corresponia a la institució presidida per Munar.
Fonts internes del cas asseguraren ahir que l'interrogatori de la Fiscalia Anticorrupció a Font fou « molt més dur » que el que feren al dirigent d'UM Bartomeu Vicens la setmana passada.
Pel que fa al contingut de l'encontre entre UM i PP, Font afirmà, primer, que el PTM s'havia tractat « de manera superficial ».
Però minuts després, davant les preguntes d'Anticorrupció, el portaveu del PP reconegué que «el sentit» de la reunió era «coordinar adequadament el període d'al·legacions que sorgiria presumptament després de l'aprovació del PTM», segons quedà transcrit de manera literal en la seva declaració.
Font també recordà que, malgrat la presència d'alguns tècnics, es tractava d'una reunió política, tal com ja havien avançat l'extècnic del Consell que declarà com a testimoni i el mateix Bartomeu Vicens.
A banda d'aquests dos i de Font, a la reunió hi acudiren, per part de PP, Rosa Estaràs i l'exconsellera Mabel Cabrer, amb els directors generals Jaume Massot i Miquel Ramis d'Ayreflor; per UM hi acudiren Vicens, l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal i l'exdirector insular Miquel Àngel Grimalt.
Jaume Font contradigué ahir les paraules de Vicens en el sentit que en la trobada ni ell, personalment, ni el Govern no imposaren cap Àrea de Reconversió Territorial Directa (ART), en referència a les tres operacions que estan en el punt de mira d'Anticorrupció.
Font, que parlà gairebé sempre en nom propi i no del partit, negà haver mantingut cap contacte amb el president del Mallorca, Vicenç Grande, o haver negociat res de les ART amb l'empresari Mateu Sastre, amb qui sí que reconegué haver tengut amistat i negocis.
Així mateix negà haver pressionat ningú.
En els darrers dies havia transcendit la possibilitat que, després d'escoltar Jaume Font, els fiscals cridassin a declarar Matas i Estaràs.
Les revelacions de Font podrien incloure ara, a més, l'actual presidenta del Parlament. • |
L'acte d'homenatge a Joan Pellicer en el primer aniversari de la seua absència s'ha desenvolupat a la font de les Malladetes del Mondúver al matí del diumenge 3 de febrer.
Acompanyats per una trentena de membres i simpatitzants de la Plataforma pels Pobles de la Safor s'ha recordat a l'etnobotànic en el lloc on resten en homenatge una escultura i una placa junt a una menuda repoblació, treballs que es realitzaren a penes coneguda la seua absència per reivindicar la importància de la seua figura.
honor s'han llegit fragments dels seus llibres i alguns poemes escollits per a l'ocasió.
L'acte ha acabat amb un esmorzar popular sot a un sol d'hivern que s'esmunyia entre el cel enteranyinat de núvols.
Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor es vol reivindicar la figura d'aquest geni, coneixedor del bo i millor de les Comarques Centrals Valencianes en quant a natura, tradicions, etnobotànica i tot els coneixements que s'estan perdent en mans d'un progrés que en qüestió de dues generacions ha dinamitat el saber popular.
Volem demanar la implicació de les institucions públiques, tant dels ajuntaments a través del foment dels coneixements que divulgava Pellicer, com de les universitats, a través de la creació d'una càtedra que duga el seu nom, per a estudiar i difondre la seua obra i els temes de recerca i reflexió que va abordar en l'àmbit de l'etnobotànica i la cultura tradicional valenciana.
Per a aquest fi considerem imprescindible la reedició de totes les seues obres i la implicació dels diferents sectors de la societat.
La Plataforma pels pobles de la Safor vol felicitar COESMI pel segell de Qualitat, Medi Ambient i Prevenció de Riscos Laborals, que li ha estat atorgat per la concienciació de la plantilla, per minimitzar els residus i fomentar el reciclatge.
Des de la Plataforma, celebren aquest premi per la seua tasca a favor del medi ambient, per renunciar a urbanitzar l'entorn del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, declarat Bé d'Interés Cultural BIC des de 1994, emprant l'empresa del seu grup Vernissa Golf.
Tothom és conscient de la importància de preservar aques monument i que, sense el seu entorn paisatgístic, Sant Jeroni de Cotalba no pot ser interpretat.
Per la seua vàlua mediambiental inqüestionable, l'entorn protegit del monestir caldria que fóra legalment protegit (ampliant el seu perímetre d'impacte) i respectat per ajuntaments, empreses i altres agents socials de la Safor.
El secretari del Bloc de València ciutat, Ximo López, ha qualificat aquest matí com a «molt preocupant i inquietant» que l'Ajuntament construïsca en els terrenys que ocupava el càmping del Saler.
Per al responsable valencianista, les raons que addueix l'alcaldessa, Rita Barberà, per construir-hi aules educatives són «difícils de creure», ja que a la ciutat només hi hauria, segons López, dos centres de dia per a discapacitat intel·lectuals i mancaria un programa municipal específic per a persones invidents.
Polèmica per l'anunci de l'Ajuntament de construir als antics terrenys del càmping del Saler
Ximo López valorava d'aquesta manera l'anunci del consistori per reprendre el projecte d'«El lugar de los sentidos», que consistiria en un complex urbanístic de quasi 4.000 metres quadrats amb una residència, uns tallers formatius i un museu.
Aquest terreny havia estat alliberat d'obres perquè el medi ambient de la zona es regenerara.
És per això que el responsable valencianista ha instat Barberà perquè explique «què amaga darrere del canvi d'opinió», ja que López sospita que aquesta represa podria respondre a «pressions de determinats grups d'interessos», una vegada ha explicat el cas del centre de serveis socials de Sant Marcel·lí, que tindria la gestió cedida a una empresa privada.
Aquesta polèmica s'ha produït el mateix dia que Barberà visitava el parc natural del Saler per anunciar que s'ha finalitzat el projecte «Life-Enebro».
Segons ha informat l'Ajuntament, açò suposa que l'àrea costanera ha recuperat l'aspecte original.
Ha estat necessària una inversió de 3.278.216 euros (finançats al 50% entre la Unió Europea i l'Ajuntament) i unes actuacions que s'han allargat per un període de 38 mesos, des que començaren a l'octubre del 2004.
Es tracta de l'últim dels projectes «Life» que s'han realitzat a València, els quals, en el seu conjunt, han permés invertir en la ciutat un total de 11.119.322 euros.
Els projectes impulsats són els denominats Biocompost, Duna, Ecoligth, Ecorice i Ginebre.
La Plataforma reivindica la persona de Joan i l'obra de Pellicer, i vol recordar la pèrdua de Joan Pellicer, l'etnobotànic valencià més universal, ara fa un any.
Amb aquest motiu, la Plataforma ha organitzat un nou homenatge el proper diumenge 3 de febrer de 2008 a través del qual volem renovar el nostre més sincer record al seu mestratge.
La plataforma No a la Mat ha criticat avui, des del centre budista Samye Dechi Ling de Santa Coloma de Farners (La Selva), que la línia elèctrica és una infraestructura nociva que destrueix espais d'interès natural únics, afecta la salut de les persones i degrada el patrimoni històrico-cultural.
Els propietaris afectats per la construcció de la línia a Osona també han reclamat aquesta tarda l'aturada de les obres tallant de manera intermitent l'Eix transversal a l'alçada de Callde tenes.
A Santa Coloma de Farners, la plataforma ha dit que les infrastructures actuals ja són vàlides per garantir el subministrament energètic a les comarques gironines i que, per tant, la MAT no respon ni a les necessitats reals del territori.
La plataforma i l'associació de propietaris expropiats per la MAT a Osona han organitzat conjuntament una tallada de l'Eix Transversal entre les quatre i les cinc de la tarda al punt quilomètric cent vuitanta-set.
Ha provocat petits embussos entre els poc cotxes que hi circulaven i, poc després de les cinc, el trànsit ha tornat a la normalitat.
En algunes de les onze poblacions osonenques per on passarà la línia ja han començat les obres, com a Folgueroles, Tavèrnoles i Centelles, i en algunes ocasions han estat sabotejades pels veïns.
Fa un parell de setmanes que es va constituir, a Folgueroles, la plataforma d'afectats d'Osona, integrada per propietaris de finques afectades pel traçat de la MAT, i també per veïns que tenen la casa a prop d'on passarà la línia.
Els propietaris exigeixen que s'aturin les obres fins que no es faci públic el traçat total de la interconnexió elèctrica, i reclamen un informe independent sobre les necessitats energètiques, que aclareixi: 'quina energia es transportarà, quina part es destinarà a ús públic i quina a privat i les quantitats'.
El Col·lectiu Ronda és l'encarregat de representar, als tribunals els opositors, de No a la MAT.
Ahir es commemoraren els huit segles del naixement del rei conqueridor, els actes rellevants van tindre lloc a la ciutat de València, mentre que la Safor passava per damunt l'efemèride.
Tal dia com ahir fa 800 anys naixia a Montpeller (Occitània) Jaume I, dit posteriorment "el Conqueridor", el que seria rei d'Aragó, de Mallorca i València, comte de Barcelona i l'Urgell, i senyor de Montpeller.
Fill de Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller, conquerí els territoris de València, Múrcia i les actuals Illes Balears i Pitiüses, on hi fundà tres regnes.
Multitud d'entitats valencianes, i també d'altres territoris de les seues antigues possesions han volgut retre-li homenatge.
El Ple de l'Acadèmia Valenciana de Llengua va aprovar el passat mes d'octubre recòrrer a la figura del Rei Jaume I per a commemorar en el 2008 el Dia de les Lletres Valencianes i organitzar una sèrie d'actes literaris i lingüístics al voltant de la seua figura com a Escriptor de l'Any.
La proposta té com a objectiu "la finalitat de donar a conéixer la seua obra i les principals fites culturals i institucionals del seu regnat en complir-se els huit segles del reial naixement".
A la xarxa, s'ha engegat una campanya per tal que els blocaires conmemoren la data, tot i penjant el penó de la conquesta junt a un fragment de la Crònica de Jaume I o "llibre dels feyts".
Segons diu la tradició, aquest penó, un drap pintat imitant l'estendard reial, va ser el senyal que els andalusins de Balansiya van hissar el 28 de setembre de 1238 sobre la torre d'Alī-Bufāt –després dita del Temple, junt a la porta de Bāb Ibn Sakhar, a la muralla de València– per indicar la seua rendició a les tropes feudals catalanoaragoneses de Jaume I.
El Consell ha aprovat el projecte de llei del monestir de Santa María de la Valldigna, la llei determina el seu ús com punt de trobada dels valencians i centre d'investigació i estudi per la recuperació històrica.
S'aprova en la mateixa sessió, el decret pel qual es crea l'Ordre de Jaume I en la vespra del 800 anversari del naixement del monarca.
En el darrer Ple celebrat el passat divendres 1 de febrer, el Consell Valencià va aprovar l'avantprojecte de llei del Reial Monestir de la Valldigna.
Segons va explicar el vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, l'aprovació d'aquesta norma, juntament amb la rehabilitació arquitectònica del Monestir, permetrà recuperar-lo plenament pels valencians.
La blocosfera catalana ha respost massivament a la crida de reproduir un fragment del ' Llibre dels feits ' (pdf) de Jaume I, que va néixer avui fa vuit-cents anys.
Palma i València ho han celebrat amb tota magnificència, i Perpinyà i Montpeller han inaugurat dues exposicions.
Gairebé cent cinquanta blocs han reproduït un o altre passatge del llibre, dictat pel propi rei 'per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet'. [+ article]
Gairebé cent cinquanta blocs han reproduït un o altre passatge del llibre, dictat pel propi rei 'per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet'.
La crida volia commemorar d'una manera especial els vuit-cents anys del naixement de Jaume I, fent que cada blocaire escrigués un apunt amb un fragment del 'Libre dels feits' i una reproducció del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins van hissar a les Torres de Quart de València en senyal de rendició.
Tal dia com avui de fa vuit-cents anys va néixer a Montpeller el rei Jaume I el Conqueridor.
En aquest vídeo podeu veure'n el perfil biogràfic: pràctic, realista, no tan sols va doblar el territori de la Corona Catalano-aragonesa, ans va bastir una potent administració.
Els actes institucionals per a celebrar l'efemèride han començat a València a les vuit del matí i nou minuts, quan tots els campanars han interpretat alhora la nova composició de Llorenç Barber 'Sons d'epifania -una ciutat a trenc d'alba'.
L'ajuntament ha permès l'accés a l'arxiu històric, on s'hi pot admirar el Penó de la Conquesta, peça que fins ara era molt reticent a mostrar.
A migdia hi ha hagut batallades de campanes per tota la ciutat.
A continuació, vuit-cents músics de vint-i-quatre bandes, que fan tres itineraris per la ciutat, entren per la Porta de Serrans.
Una 'mascletà' clou els actes del matí.
La Desfilada de l'Aniversari ha protagonitzat els actes de la tarda, amb grups de cultura que han recorregut la ciutat fins a la Porta de Serrans, des d'on ha sortit un correfoc.
Finalment, al vespre, la companyia Xarxa Teatre du a terme l'espectacle pirotècnic 'Nit màgica'.
El Consell de Mallorca ha declarat el 2008 Any Jaume I. Després de la lectura del ' Llibre dels feits ', a què hi han assistit unes dues-centes cinquanta persones, el catedràtic d'història medieval Antoni Furió ha fet una conferència sobre Jaume I.
Aquests no són sinó els primers actes institucionals per a commemorar el naixement del monarca; però se'n faran molts més durant tot l'any.
Segons el Consell de Mallorca, tots tindran un caràcter clarament divulgatiu, lúdic i pedagògic, i consistiran en presentacions de llibres, conferències i rutes literàries.
El Consell General dels Pirineus Orientals ha sigut la primera institució que ha commemorat la data.
Va organitzar la conferència ' La memòria del rei Jaume ' a càrrec de Robert Vinas, dijous, i ahir va inaugurar l'exposició ' Jaume I el Conqueridor '.
Montpeller, ciutat natal de Jaume I, també commemora el seu naixement.
Avui comença l'exposició ' Jaume d'Aragó, Rei d'Aragó ', al museu Llenguadocià.
A les dues, des de la plaça de l'Ou surt un seguici pel centre de la ciutat de les associacions de Montpeller amb vestits tradicionals.
A dos quarts de quatre, el museu acull la presentació de dos llibres sobre Jaume I, seguit de la representació teatral 'Jaume I Senyor de Montpeller'.
La vetllada, en què hi participen tant l'Institut d'Estudis Occitants ( IEO ) com el Cercle d'Agermanament Occitano-Català ( CAOC ), es clou amb un concert coral i una mostra de danses occitanes.
Per la Candelera, al balcó la senyera
Per internet també s'ha difós una campanya que anima els ciutadans a penjar avui, dia de la Candelera, la senyera als balcons de cada casa i fer així que les quatre barres de l'estendard reial adornin les viles i ciutats de tot el país.
El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller.
Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276.
En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia.
Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat.
Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi.
El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables.
Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.
Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana.
Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei.
El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat.
La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca.
Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat. |
Lletres i Memòria és un projecte iniciat a principis del 2010, i està impulsat per l'AELC i el portal d'internet Memoro.
El banc de la Memòria (projecte global sense afany de lucre que va néixer el 15 de juny de 2008 a Itàlia.
A l'Estat espanyol es va endegar al febrer del 2009).
En aquests moments compta amb 115 entrevistes a escriptors i escriptores nascuts abans de 1944.
Tots aquells associats a l'AELC que hagin nascut abans del 1944 hi poden participar per donar testimoni de les seves vicissituds biogràfiques, de la seva obra literària i, en definitiva, de la seva experiència vital. |
D'una part, el senyor Daniel Sada Castaño, com a Director de la Fundació Carolina, que actua en representació d'aquesta Fundació.
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Llorenç Huguet Rotger, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 32/1999, de 26 de març, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Ambdues parts es reconeixen plena capacitat i competència per signar el present acord marc general, per la qual cosa
Que la Fundació Carolina és una institució per a la promoció de les relacions culturals i la cooperació, en l'àmbit educatiu i científic, entre Espanya i la resta del món, especialment els països de la Comunitat Iberoamericana de Nacions.
Que la Universitat de les Illes Balears té com a objectius la docència, la investigació i la divulgació dels sabers en qualsevol àmbit geogràfic, però especialment en aquells lligats per alguna raó a les Illes Balears.
Que tant la Fundació Carolina com la Universitat de les Illes Balears estan d'acord a conjuminar esforços dins el marc de competències que és propi de cada una, per atendre diversos programes de formació.
En virtut del que s'ha exposat, les parts, reconeixent-se capacitat i competència suficient per intervenir en aquest acte, signen el present acord marc general, d'acord amb les següents
El present acord servirà com a marc general de col·laboració entre la Fundació Carolina i la Universitat de les Illes Balears per regular les relacions jurídiques i la realització de les activitats vinculades als programes de les parts que considerin d'interès mutu i afectin els objectius que hagin de desenvolupar conjuntament les institucions signants.
Les distintes activitats docents i culturals figuraran anualment en un conveni específic en el qual es determinaran les seves característiques, les accions que s'hagin de realitzar i els compromisos de tot ordre que assumeixin les parts.
Les institucions que signen aquest acord podran tenir la col·laboració de tots els departaments, organismes, institucions i empreses, de caràcter públic o privat, que estiguin relacionats amb l'objecte del present acord i la contribució dels quals es consideri d'interès per a aquest.
Per a l'adequat desenvolupament del present acord de col·laboració es constituirà una comissió mixta, composta per una representació paritària de cada una de les parts, designada a l'efecte per cada entitat.
Les activitats emparades pel present acord seran finançades amb càrrec als pressuposts de les institucions signants, segons el que s'estableixi al corresponent conveni específic anual, que en tot cas es considerarà annex al present acord marc general.
El present acord marc obliga les parts des del moment que se signi i té una vigència indefinida, si bé qualsevol de les parts en pot denunciar la finalització si ho fa saber a l'altra almenys amb quatre mesos d'anticipació a la data en què vulgui deixar-lo sense efecte, tenint en compte, no obstant això, que s'han d'acabar, segons l'acord marc o els seus convenis específics, les accions que en el seu moment hi hagi en curs o la realització de les quals estigui compromesa.
El present acord marc general es pot resoldre per qualsevol de les causes següents:
a) Per mutu acord exprés entre les parts, en els seus propis termes.
b) Per incompliment o irregularitat greu en l'execució del conveni.
c) Per denúncia de les parts, en els termes prevists a la clàusula sisena.
d) Per la resta de les causes establertes a la legislació vigent.
Les parts convenen que el present acord i les obligacions que se'n derivin estan subjectes a la llei espanyola.
Per a les qüestions que puguin sorgir respecte al compliment o la resolució del present acord marc general, i els seus posteriors annexos o convenis específics, les parts, amb la renúncia a exercitar el seu dret davant la jurisdicció ordinària, se sotmeten a l'arbitratge de dret de la Cort d'Arbitratge del Col·legi d'Advocats de Madrid.
El procediment serà l'establert al Reglament d'aquesta corporació, i en cas de dubte hom s'atindrà al que acordin els àrbitres.
Així mateix, les parts s'obliguen a complir tant les resolucions interlocutòries com el laude que finalment es dicti.
I com a prova de conformitat amb tot l'anterior, se subscriu al lloc i en la data indicats el present acord marc, redactat en quatre exemplars, dos en català i dos en castellà; cada una de les parts se'n queda un exemplar en cada idioma.
Per la Fundació Carolina, Daniel Sada Director Per la Universitat de les Illes Balears, Llorenç Huguet Rector
El present acord marc el va aprovar el Consell Executiu de data 11 de juny de 2002 i el va ratificar la Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 24 de juny de 2002, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.1.27) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 32/1999, de 26 de març (BOIB núm. 45, de 10 d'abril). |
Jo buscaria als quals tenen les terrasses i els polítics responsables incloent a l'alcalde Ballesteros de la meva ciutat i em muntava un quiosquet sota les seves cases i després de tancar ells i els polítics que senban a descansar a les seves cases, obrir jo i que sàpiguen el que no és dormir.
Ferré i Montse estem amb vosaltres.
Lo de la PLZ DE LA fONT és la llet, els bars han de tancar abans de les dues, el so d'equips de musica s'escolta dues pomes mes alla,(si són bars no poden tenir equip de musica ni grans pantalles ), es beu en la plz, i damunt es queixen.
Aqui no complix la llei ni Déu. senyor Carlos Castillo abans d'anar-se de vacances solucioni el problema dels veïns de la plz. de la Font
restaurans com mana la normativa siiiii pro bars de copas nooo perque es al que ya a la placa i aixo opermet el ayuntamen.perque no te ningu las cuines com di la normativa i poson un migroondas i unas planxes i ya tenan la cuinas montades i de aixo an anumenan restaurans dintra dels cuatre que de davo uson allavons als itreuen una tarrasa am uns dels rastaurans per donarlis am un bar de copas que aqueis bar que obra a las vuit de la nit vol tanca a las tres o cuatre de la matinade iaqueis bar latre nit va seure una tal begoña que ya seveu qui es pasada la hora de tanca i li va di a la mastresa que li poses una copa i li van di que no podi se parque ya era tar i ella va di deixat...
Cal fer-los dimitir, a part hauríem d'anar parlar amb El President de la Generalitat el Sr.
Montilla i explicar-li que els seus servidors són uns incompetents polítics, però això si molt competents per als seus interessos personals.
Si volem que s'escoltin als afectats, convoquem una mani davant de casa de l'alcalde Ballesteros i li montem un botellón d'abuten fins les tantes!
I després (tant democràtic, ell) que ens expliqui que l'hi ha semblat la experiència.
No és broma i es farà quan toqui.
Ens començarem a organitzar en la terrassa de l'hotel la Font per a fer entre tots un guió reivindicatiu de cadascun el que ha d'aportar, ejem gran xiulada motera, cotxes que sobre passin els decibels, cazoladas, botellón Pintades i ocupar la via pública per que ens surt dels nostres bolets el mateix que fa algun? polític?.......
Tot això i més en la porta de l'habitatge de l'Alcalde Ballesteros si no aplica la normativa per al bé de tots abans que acabi l'estiu.
A mi m'han sobrat cantidubi de petards i trons de la revetlla de Sant Joan!!!
I... com que no està prohibit tirar cohets al carrer... doncs, això.
Podem muntar un sarao very guay a la salut de l'alcalde (i els seus pactes amb els regidors, que el tenen lligat de peus i mans) Volen gresca al carrer??
Només cal que quan s'organitzi, no hi hagin filtracions.
No fos cas que l'alclade se'n tornés de viatge a Itàlia.
Aquest botellón in front of the alcalde's house, podria ser una de les millors i més originals formes de fer-se escoltar (i fer-se respectar, també).
Ja posats... també hi podrien instal·lar els mercadets dels dimarts, dels dijous i el dels artesans del divendres!
La plaça de la Font s'està covertint en un putiferi, sense llei i sense ordre; soroll, ocupació indeguda de l'espai públic, brutícia, aglomeració...
Que no ens fotin tant els dels bars restaurants i algun més de la plaça la Font, perquè destaparem les condicions que es troben alguns treballadors sobre quantes hores treballen i estan assegurats si és que alguns ho estan, tema de papers els quals són de fora..........Per tant no ens toqueu tant les pilotes que al final denunciarem a inspecció de treball i farem venir a un inspector de treball.
Si s'organitza bé la festassa nocturna devant la casa de l'alcalde, tindrem tota la repercusió necessària per a que les nostres queixes es facin sentir.
Uns convidats que no hi poden faltar, són els companys de tota la premsa.
Quan l'alcalde es vegi increpat a través de diaris i tv., probablement baixi del burro.
Amb força gent, amb la músic a tope del cotxe tunejat del Ximenis, amb cervesa, petards i la premsa prenent nota de l'espectacle, l'èxit està assegurat.
I si el batlle ens envia patrulles de la Guàrdia Urbana, encara millor; serà notícia que traspasarà les nostres fronteres.
Eutiques Tarraco Imperial, jo faré fotos i gravaré en vídeo l'acte reivindicatiu.
Així, si ve la secció Karateca de la Guàrdia Urbana, tindrem documents per penjar al tt i al YouTube i encara farem més força.
Si es pot fer xivarri al bell mig de la plaça de la Font, pel mateix setsous, es pot fer devant de casa de l'alcalde.
I si l'alcalde és (tal com no es cansen de repetir els socialistes) tant progressista, haurà d'aguantar que la gent es diverteixi sanament, encara que aquesta diversió sigui devant de casa seva.
Si és demòcrata, que ho demostri!
L'ajuntament com autoritat, a de vetllar per el cumpliment de la llei, tant el drets com el deures, dels habitants i dels restaurants i davant d'un conflilte, sempre a favor dels ciutadans.
També s'ha de dencunair la "nova" terrassa al costat de les 3 bessones, entre un i l'altre NO HI HA CAP ESPAI.
Probablement el J.Ferré estigui en millor posició per a ser l'organitzador.
Hem de donar una lliçó a aquests polítics tant arrogants.
Som nosaltres, qui els paguem, i sembla que hobliden massa sovint.
Festorra devant de casa l'alcalde, amb música, birres, cohets i imatges per a promocionar-ho als mitjans de comunicació.
No podem deixar passar aquesta ocasió de festa i reivindicació!
No se quina es la solució, però no potser que els bars per respectar els horaris esperin la presencia de la policia municipal.
Puc arribar ha entendre que amb els lloguers que paguen alguns bars 2000-2500 € mesuals, i la crisi, hagin passat un hivern molt dur.
Els veins no en tenim la culpa.
jo no parlaria de bars ja que no tenen licencia per això, tenen licencia de restaurants. i un restaurant no te pq tancar més enlla de les 2 en cap de setmana.
l'ajuntament s'ha plegat a les exigencies dels restauradors deixant de banda els veins. despres diuen que la gent no vota o no creu amb els politics, quins motius tenim per fer-ho si observem com se'ns riuen a la cara. |