Datasets:
community-datasets
/
cawac

Dataset card Data Studio Files Community
4
sentence
stringlengths
2
163k
la gestió .... retrobada
Aqui també ho practica el PP. Fa por , no defensar un projecte politic i lluitar perquè s' entengui si no bassar la teva popularitat en la critica negativa de tot i amb un caire una mica massa agressiu ...
Hi ha prou indicis per malpensar -se !
Comencen els Casals d' estiu a Canovelles !
Seguidament , es va donar pas als portaveus Santi Porta i Laura Aluja , que van fer una crida a la participació mitjançant les adhesions , els donatius , la participació com a voluntaris o l' assistència a les reunions de la coordinadora de tots els dilluns a les 20,30h al Casal d' Entitats .
Sentim que la professora Lourdes   està sempre cercant com millorar els nostres coneixements , ja que no s' ha oblidat de la pregunta que li van fer a la classe anterior :     la diferència entre   les paraules alçada i altura .
No els val cap altra opció més .
Art. 228 - Contingut de la sol . licitud de llicència .
Bon appetit i que per molts anys siguin els dMagazines
Dos teixos arbustius , ben retallats , que tenim a la plaça Llobregat .
I hi ha encara un altre vessant , uns altres visitants , els que practiquen , diguem -ne , Alcorà : han arribat per unes altres causes , econòmiques , no pas turístiques .
Quan : 5 dissabtes de 9h a 14h a concretar amb les mestres inscrites
Veure com , en el marc del Tarragona Mediterranean Smart City ( una reunió de representants de ciutats que es consideren intel · ligents ) , el regidor Javier Villamayor deia que la nostra estimada Tarragona ha de ser una “ innovation friendly ” ha estat , i creguin -me que ho dic seriosament , com tornar a les cavernes tot just ara que ens pensàvem que en sortíem .
MANACOR 0-2 GANDIA
D' aquí a poc més d' una setmana els artistes Helena Guàrdia i Francisco Sánchez viatjaran a Venècia per exposar les seves obres a la fira d' art internacional més rellevant : la Biennal de Venècia .
Ha estat com un tret de sortida .
Els assamblearis són els culpables directes , però és el seu objectiu .
No crec que s' acabi res , segurament hauré de fer un altre tipus de desafiaments , que n' hi ha molts , en aquesta vida , i de ben diferents .
Donchs , si � s bona nostra obra y en � Ha havem trobat el remey , si creyeu ^ a sa bondat , � per qu � no limiteu ? iPer HU � 'ns deixeu sols en aquesta lluita con - J * a la maldat , sense estar disposats al jnenor sacrifici pera lliuraria de lo que � envileix y detura 'l seu progr � s ? , jEs que no sofrirem nosaltres , en els Pomers temps , tota classe de conrrarie - J ^ s y venjanses ? i C � m se podien av � - 'l " ; els dominadors a passar a ' ser do - J ^ nats ? No per aix � ens arredr � rem , Perqu � al costar nostre estava 'l dret y 2 just � cia , & gt ; - , disposats tots al sacrifi - ci vol � em acabar ab aqueixa indigni - � * t sens nom , restablint l' imperi de la . No acaba tampoch aqu � la nostra obra , P ^ ig si 'ns havem preocupat de l' educa - J * � moral del poble , tamb � havem fo - mentat l' amor a l' art de la terra com � * m � s noble de les arts , pera quei jo * � nt no abandoni les montanyes pera ^ RTar a la ciutat , y a l' agricultor hon - * \ li oferim el nostre apoyo . ^ veusaqu � l' obra nostra , que teniu aban - � j - ^ - u ^ aqui i oura nostra , ijuc iciuu avau - C ? 13 ^ en eix reco de la montanya ca - Nana . Si aix � s continueu sens donarnos m � pera que no 's perdi y se pro ragin per tot , y nosaltres morim sense r ^ ver deslliurat a la p � tria de oostumte 3Uc son sa deshonra , i quin patrimoni fixarem als nostres fills , a Ja poste - J'at ? � Qu � diran de nostra generaci � , 2 sols els deixem els vicis , sens redimir : � S boscos y camps sens repoblar , y des - { j [ e_s . d � haverlos devastat ? i Voleu quo 'ns i � Uin que f � rem una generaci � d' egois - � f - i Ahont son aquells gloriosos temps j l' antiga Gr � cia y Roma que consi - fgaven els boscos com patrimoni do w ^ t � y qui tallava un arbre sens ha - i ^ J deixat assegurada la seva successi � , � a " 4 considerat com un criminal , enca - Cas5Ue l' arbre fos seu ? Y qui havia sigut t ^ ? . gat una vegada per robar la frui - u a'un altre , � a la segona no li tallaven � a � ? ( i ) i ^ cabem ab aqueixa anarquia si volem lUe l � triur una P � tria f � rta v temuda , qwj agricultura , mare de totes les ri - 1 ^ 5 ? s. de la terra , no pot viure sense scplina dels homes , baix la r � gida " fa observancia de les lleys , ni sens ^ iien i ^ e la naturalesa , qual missi � ' , ~ ^ tls arbres , nniie - ah ka atracci � ! � ) n ^ " erodot , c � lebre historiador grech . � De la * " = * M. � foreste ncU'jMBfcita � , de � jea � ( Biblio - � acionaj . Roma ) . normalisen el sistema pluvial , distribuint les aig � es per les fonts , torrents y rius , deixant al seu pas la fertilitat y la ri - quesa . Tots els qui 'ns haveu honrat ab la vostra presencia , emporteuvoSen a vos - tres llars el recoxt d' aqueixa , festa de la p � tria , feuvosen ap � stols dle la seva pro - pagaci � , fins a conseguir que Espanya en faci sa festa nacional . AlLavors s � que podrem desmentir a n' aqucll extranger que , visitant la p � - tria nostra , l' insult � dient que l' Africa comensava als Pirineus . - * s+ ^ * ^ - JJArbre Fruiter { Bicril pera la Feila de Moya L' arbre fruiter � s l' arbre de la civi - lisaci � triomfadora . No � s pas el que dona fruits espontanis all � hont ning � els pot haver ni tampoch aquell que 'ls selvatges tiren a terra pera arrancarli el fruit ; el nostre arbre fruiter � s el rhem plantat ab les nostres mans , l' amich ditel home , el que dona om - bra y frag � ncia , a la llar , ensemps que alegria als ulls ab ses flors a la prima - vera , y ab sos fruits al bell mitg del estiu . Jo l' he vist apar � ixer l' arbre fruiter oom un capdevanter anim � s , en aquells pa � sos en formaci � , que tenen una fron - tera tocant al desert y als selvatges , y l' altra llmdant ab el m � n m � s avensat . Per una banda reben els emigrants de les terres velles , de les que han assolit ei m � s alt grau d' aven � os ; per l' altra fan recular als homes primitius que porten encara les llevors de la barb � rie Ab els emigrants arriben els plantadors de arbres fruiters , y ab els selvatges s' a - llunyen els destructors dels arbres que donen fruit . All � lluny , en les terres ermes , s' hi troben les mates y els boscos intrincats , per hont correl bestiar selvatge , nodrint - se en prats durs y aspres . M � s ens � , hont shi veuen ja les petjades del emigrant , les remades primitives se mouen dintre dels tancats , cuidades pels homes de ba - rreja ; el ca � ador s ' � s fet pastor . Des - pr � s venen les b � sties millorades , els prats conreuats per la m � del home , les cases y els parchs sembrats . Allavors ja f � la seva aparici � l' arbre ( solitari y isolat . M � s cap al mar s' extenen ja els prats fins , fets a copia de treball , hont l' herba suau y tendra sustenta al bestiar superior que l' home modela ab vera m � d' artista ; encara m � s aprop , sorgeixen els camps de blat y de fi � y les cases dels conreuadors que han suc - ce � t als grans propietaris d' extensions ermes , ja rodejades d' arbres fruiters , y per � ltim els tancats se fan m � s petits , prop de les poblacions , presentantse la horta , & lt ; fue es ja 'l cercle � egetal que proclama la superioritat del home so - bre totes les plantes . Formen les hortes : els arbres selvatges domesticats ; les her - bes tosques refinades ; les llegums fe - r � stegues suavTsades pel conreu . Y entre - mitg domina l' arbre fruiter , que � s un regal del cos y una del � cia del espbrit . Quina hermosura hi h � comparable a la d' un clap d' arbres fruiters , pmbau - mant l' aire , convertit en verdejant cin - tur � de la blanca vila ! Quan Jehov � vol anunciar als jueus les del � cies quels hi esperen despr � s de son merescut captiven , els hi diu que podran asseures a l' ombra dels arbres d' olor , y exclama quan pondera les dit - xes dels homes : i Feli � qui planta 'ls ar - bres y pot regalarse ab el seu fruit I I Trist d' aquell que planta 'ls arbres pera que se 'n gaudeixen dels seus fruits els extranys I ^ C � m no sentir la m � s calda simpit � a per aqueixa dol � a festa , que ha instituit nostre gran cantaire , aqueix rossinyol catal � , enamorat del arbre fruiter ? Per tot arreu queden encara selvat - ges d' aquells que tiren a terra l' arbre solament pera heuren el fruit ; encara 's troben en tot lloch mans furioses que empaiten els auaellets y els fruits a cops de pedira ; y � s per aix � que cal ab tota l ' � nima enardir l' amor al arbre fruiter , que � s l' arbre hum � per excelencia , en - censer de la terra que endolceix els mals instints dels homes . A son entorn s' hi apleguen les flors m � s aromoses dels jar - dins , y en ses copes arrenjen els seus nius les aus m � s jo � ues del bosch . Conserv � mlos sobre tot els arbres frui - ters , pensem tan sols que 'l m � s gran c � s - tich que Deu podria donar als homes fora llevar del m � n els arbres fruiters . Ab ells se n' aniria la flaire de les hortes y les regalades p ( mbres voreres de la llar ; les dol � ors m � s delicades que 'ls Ha - bfts tasten y els colors m � s brillants que reflexen els ulls . | Y que 'n fora de trista la terra sense arbres fruiters I Fridirich RAHOLA . Cadaqu � s , 11 d' agost 1908 . agricultors catalans , Va pregar als que formen la Comissi � Provincial que aques - ta se n' ocup � s tot seguit y l' aprov � s , sil creya acceptable . D' aquesta manera , sense perjudici de donarne compte a la Diputaci � quan reprengu � s les seves sessions , la idea de la Exposici � hauria pogut anar endeyant ; tota aquesta temporada d' estiu s' hau - rien pogut fer aquells indispensables tre balls de preparaci � que exigeix una em - presa d' aquesta naturalesa y l' Es ( bos | i - sici � l' any vinent hauria sigut un fet . Mes la Comissi � provincial s " ha ocu - pat del assumpte , prenent ( deliberaci � sobre 'l dictamen y per m � s que 'ls dipu - tats regionalistes han patenosat les es - perances que havia despertat la idea de la Exposici � y la necessitat d' aprovar el dictamen , perqu � de no aprovarlo 's feyai impossible , per falta de temps , portar a la pr � ctica 'l projecte pera l' any vinent , la majoria de diputats de la Comissi � provincial s' ha desent � s de tals rahons , no volent pendre acort y deixant la reso - � Uqii � a c � rrech de la Diputaci � . Aquesta conducta equival a impedir que 's fass � la Exposici � pera l' any vinent com ab tanta unanimitat havien manifes - tat que ho / desitjaven moltes y autorisa - des representacions de forces econ � mi - ques agr � coles y gran n � mero d' Ajunta - ments . Es una gran ll � stima que la Comissi � provincial no s' hagi fet c � rrech de la import � ncia y oportunitat del projecte , malgrat els esfor � os que pera lograrho han fet els diputats regionalistes y es - pecialment el senyor Plaja . - * & gt ; *+0 *** ~ - " � ^ ^ ^ ^ \ # ' L' Exposici � d' Agricultura No hi h � agricultor de Catalunya que no s' enter � s ab 1 satisfacci � de la . idea 3ue va sortir de la comj � & gt ; - ; ! � de Foment ' interessos agr � cols de la provinci � de celebrar a Barcelona l' any vinent una Exposici � d' Agricultura catalana La dita comissi � , y en especial el seu president dign � ss � n don Bonaventura Ma - ria Plaja , que ab tan fervor treballa din - tre la Diputaci � pera 'l foment dels inte - ressos rurals del nostre pa � s , s' havien pres ab molt empenyo la idea , secunda - da per tots els diputats regionalistes � nav � en tra � at ja les l � nies generals del projecte , escoltant el parer d' agricultors de tot Catalunya y , degut a les f * . ' * ? ns practicades , comptaven ab la decidida protecci � moral y material del Ajunta - ment d' aquesta ciutat y ab la fundada esperan � a de tenir aix & natcix una res - pectable subvenci � del Estat , que . afe - gida , a la del Ajuntament , havia de re - llevar a la Diputaci � de la major part dels gastos que la empresa ocasionaria . Mentres la comissi � de Foment de interessos agr � cols de la provinci � ela - borava el dictamen corresponent pera oresentarlo a la darrera sessi � que va celebrar la Diputaci � , rebia nombroses felicitacions d' entitats agr � coles y eco - n � miques , aix � com de mols Ajunta - ments de tot Catalunya , encoratjant a dita comissi � y oferintse mcondicional - ment pera coadjuvar a tan bella mi - fl � lt 1V5 � Se va presentar en efecte el dictamen a la darrera sessi � de la Diputaci � , per � haventse hagut de donar per acabada la sessi � per falta de numero de diputats , el senjor Plaja , interpretant el desitg de altrjts � flutate , � jue � s l' aspioafli � dels La C � tedra Pere-Grau a Pallej � El director de la Estaci � Enol � gica de Reus , don Claudi Oliveras , don � l' a - nunciada lli � � a Pallej � . Despr � s de saludar als agricultors en nom dels Estudis Universitaris Catalans entr � en mat � ria , indicant que , pera ela - borar bons vins , els cuidados del viticul - tor han de comen � ar desde la verema , fent la deguda selecci � dels rairns y veremant en temps oport � , segons les classes que 's desitjin obtenir , a qual efec - te � s indicad � ssima y fins indispensable � n bona pr � ctica enol � gica l ' � s dels pesa - suchs o dens � metres , � nica manera d' a - nar sobre segur y no perdre sucre en el such y , per lo tant , alcohol en el vi . Va explicar d � conseg � ent l ' � s de dits aparells , indicant a continuaci � la con - veni � ncia de tenir en compte , igualment , el grau d' acidesa dels suchs , pera co - rretgirla en el cas que fos insuficient , / a que dita acidesa � s indispensable , no � ois pera assegurar l ' � xit de la fermen - taci � tumultuosa , sin � que tamb � pera prevenir una classe de � casse � o enter - boliment que s' havia manifestat al con - ferenciant , que era freq � ent en aquella comarca . Va fer veure tamb � la conveni � ncia de que , pera obtenir una fermentaci � tan r � pida com � s de desitjar pera obtenir vins fins y de bona conservaci � , ado - rnes del grau d' acidesa , era molt prec � s tenir en compte les temperatures de fer - mentaci � y va exjpi � car la manera de coneixeries y de conseguir les m � s con - venients . Recoman � pera 'ls vins blanchs la pr � ctica del � debourbage � y va ex - plicar minuciosament la manera de po - sarlo en pr � ctica . Va fer indicacions pr � cnques respecte del moment propici en que pot donarse per acabada la fer - mentaci � tumultuosa y de trafegar pera separar el vi-such del p � sit y ros � duu , passant a relatar els cuidados subse - g � ents a dita primera operaci � . Tota vegada que s' havia indicat al senyor Oliveras que molts vins eren per - judicat � de tornarse t � rbols , va explicar la manera de prevenirho V en son cas de remeyarho , comi tamb � la manera com cada un , podia con � ixer la causa d' aquell fenomen , indicant els distints medi : de remeyarho segons fos la causa . Va manifestar que solament podia par - lar llegeurament d' altres pr � ctiques eno - l � giques ( filtracions , clarificacions , etc � - tera ) , molt convenients pera obtenir vins fins , puig comprenia que als preus a que actualment se paga el vi , el petit propietari se veuria impossibilitat de po - saries en pr � ctica com altres tantes co - ses important � ssimes , indicant que l ' � - nica manera com podia verificaries al - cansant , ab menys cost , millors produc - tes , era el de l' associaci � , sobre de lo qual va . anar explicant les ventatjes im - menses que 'ls reportaria desde la , com - pra de subst � ncies anticriptog � miques y fertilisants ( que obtindrien m � s econ � - micament y ab completa garantia de pu - resa ) fins la de maquinaria enol � gica de gran treball . Va manifestar igual - ment , que , ab la cooperaci � , podrien dis - posar de personal apte pera dirgir tots els treballs de viticultura y eh d' elabo - raci � y cria de vins , arribant a la for - maci � de tipus y marques , coses totes elles que l ' � nich esfor � individual � s impossible que les rea � si , donat lo re - partida queV troba entre nosaltres la pro - pietat . , . . Va acabar , t � onehs , fent excitacions pera que 's realisi dita uni � y pera que se realisi com m � s aviat millor , pera b � de . tots , ja que la uni � � s la for � a . El senyor Oliveras , que era escoltat ab gran inter � s , se va oferir com a director de la Estaci � Enol � giqa de Reus , a tots els agricultors , pregantlos vagin a ella en consulta y en demanda de ser - veys , sempre que ho necessitin , ja que pera servir als agricultors existeix dit establiment , quals seiveys son gratuits . Acabada la conferencia , se inici � una conversa sobre alguns dels extrems de que s' havia tractat , donant el senyor Oli - veras els dem � s detalls que se li dema - naven , especialment sobre la cooperaci � y sindicaci � agr � coles . ces que m � s endevant les han d' ajudar a ser unes bones mestresses . Perqu � sens descuidar els quefers de la cuina , la Direcci � del Colegi f � p � blich que sem - pre que 's demani , se 'ls ensenyaran a les noyes aquelles petites ind � stries casola - nes que tanta utilitat reporten y que 'n molts casos , adem � s de constituir agra - dable distracci � , son un puntal ferm de la prosperitat econ � mica de les fam � lies . Se 'ns f � saber en efecte , que les noyes quals pares ho solicitin rebran lli � ons " pr � ctiques d' avicultura , seri ei cultura y al - tres ind � stries tan acostumades y neces - s � ries en les nostre cases de pag � s ; en conseq � � ncia ! Colegi comptar � ab inco - badores , moreres y cuchs de seda , y ab tots aquells elements que convinguin pera instruir a la noya en coses que ! dia de dem � no li faran p � s nosa y que ben al contrari poden portarli a ella y a sa fam � lia excelents beneficis . Ens plau molt donar aquets detalls del funcionament d' aquet nou centre de ensenyances , que desitgem tingui for � a prosperitats . Els temes del Congr � s de Vich ^ & gt ; ^ ^ ^ & lt ; ^ Un colegi pera noyes a Mollet El poble de Mollet del Vall � s que tan progressa en tots els ordres , acaba de construir un magn � fich edifici pera Re - ligioses de la Congregaci � de Sant Jo - seph de Cluny . Ditet , religioses donaran en aquest cai - fici les ensenyances necess � ries a les noyes , montantshi un pensionat d edu - candes que , sens dubte , est � destinat a assolir molt predicament . Adem � s de la educaci � y la instruc - ci � que s' acostuma en tals colegis , re - bran les noyes totes aquell ^ epsenyan - Al desenrotllo del tema � Remugants � que tenim extractats , va seguir la se - g � ent discusi � : El veterinari de Figueres , senyor Ar - derius , parla llargament de les males condicions en que estan les vaqueries de Barcelona . No f � gaire temps � diu � quan se va desenrotllar la glosopeda , creya tothom que hi havia 3.000 vaques glosopedades empro , en els centres oficials , sola - ment hi havia registrat un cas . Tinch el pl � convenciment de que gran part dels tuberculosos que moren a Bar - celona , son v � ctimes de les males condi - cions de les vaqueries , donchs , per m � s rKoch hagi dit que la tuberculosis les vaques no 's trasmet al home , jo segueixo entenent que � s el m � s gran error que s' hagi com � s a n' aquet punt per una persona tan significada . Els pagesos han de demostrar a Bar - celona , que la llet que surt de les ma - sies � s millor que la die les vaqueries de ciutat , y aix � � s m � s necessari en quant , per m � s que s' estan fent estudis pera la completa esterilisaci � de la llet , hi h � qui na demostrat que 'l baccil de la tu - berculosis de les vaques no 's destrrueix . Jo he procurat averiguarho ; no he po - gut conseguirho , per � tinch sospites de que 'l baccil de Koch , que � s el que origina la tuberculosis en la vaca � no 's destrueix en una temperatura de 2 graus baix zercn y si aix � f � s veritat , s' hauria de rec � rrer al procediment d' evitar el desenrotllo de la tuberculosis , acudint a la aplicaci � de la tuberculina , que � s un dels medis reveladors de la malaltia en q � esti � . Per la tant , lo mate � x que a Holanda y altres paisos , hauria d ' � sser obliga - tori l' empleu de la tuberculina . El senyor Zulueta , respecte a aclima - taci � , diu , que quan se tracta d' implan - tar una ra � a extrangera , s' han d' estu - diar les condicions en que s' ha produit pera crearies m � s a menys artificialment ; si no � s possible aix � , s' obtindran mals resultats . Hem de procurar principalment no im - portar noves races , sin � posar les nos - tres en condicions degudes ; pensem pri - mer ab els forratges ; despr � s podrem pensar ab el bestiar . El senyor Bulbena fa ressaltar algunes excclencies de la ra � a holandesa , a Lis - boa s' ha reprodu � t , conservant tots els seus car � cters ; a l' Am � rica llatina s' han fet tamb � ensaigs d' aclimataci � de la ra � a holandesa ; quan troba medis ade - quats , no hi h � dubte que pot prosperar . El senyor Gal � n , de Saragossa , se mos - tra contrari de la ra � a holandesa y en cambi recomana la s � mental ab certes restriccions , afirmant que � s r � stica y s � bria , per � , de totes maneres , creu pre - tenble la selecci � . El senyor Mart � , president del Colegi de Veterinaris de Tarragona , parlant de ja malaltia de la me � sa y esmentant els nons resultats que ha obtingut ab les vacunacions , creu que s' haur � a de fer obligat � ria la vacunaci � del bestiar , de manant als Poders P � blichs que facili - tin Iinfa barata , desenrotllantse sobre de aquet punt una llarga discusi � . Comunicaci � del � enyor A. Sa - bates y Malla , veterinari mu - nicipal de Biroelona . Va dirigida al brau o toro de brega , y entre les moltes oonsideracionis que , ni les podem extractar , diu lo seg � ent : � Aix � veyem dom les energies esmer - � ades en profit de la producci � del brau � toro de brega , serien prou pera aten - Qre degudament , mitjansant sabies re - gles aoot � cniques , a la regeneraci � y pu - lan � a d' altres especialisacions pequaries m � s profitoses dels remugants , ( carn , llet , treball , llana ) y ensemps , apujar , defor - jna ben manifesta , la xifra , avuy descon - hortadora , d' unitats zoo-bromat � genes , en favor de la baratura de les subst � ncies primordials que l' obrer reclama de ne cessitat y qUe arreu del mon se li con - u . lx ' ** P06*11 " Per excepci � cl nostre malhaurat pais y algun altre , pochs , m � s inavilisat encara � . V com a conseq � � ncia de tbt lo que uiu , proposa al Congr � s que protesti del espectacle incivil de les curses de braus y pregar al Govern que la desproporcio - nada protecefi � . y les prefer � ncies exces - sives en la generaci � del brau com a objecte de recreu , s' apliquin d' avuy en avant , a la regunerad � y foment de la rernader � a en general y molt especial - ment per lo que respecta a Jes especia - lisacions de productes alimenticis y de indument � ria . El Congr � s acord � no pendre en con - sideraci � la proposici � del senyor Sa - bates , tota vegada que 'l cultiu del bes - tiar de � lidia � afortunadament no inte - ressa pera res als agricultors catalans . . Conclusions Primera . Essent l' aptitut d � la ra � a que pobla Catalunya la producci � de for � a y carn , conv � que ab alimentaci � y cuidados conveneints en aquet sentit se la perfeccioni . Segona . � Essent la producci � de llet una de les principals riqueses que pro - Krciona aquet bestiar , conv � que 's tre - lli en la obtenci � d animals per aques - ta funci � , aclimatant y fent pendre carta de naturalesa a alguna ra � a forastera de nomenada . Tercera . Es molt recomanable se con - tinu � n els ensaigs d' aclimataci � de la ra � a Schreirz o bruna dels Alpes donantse una base cient � fica als esfoxsos isolats se , donchs t � moltes probabilitats " d ' � xit , la ra � a MonttiUarde . En quant a l' ho - landesa y bretona , no pensarhi en ab - solut , com a base de formaci � d' una va - rietat local . Quarta . Els remaders de prop dels grans centres de producci � , indubtable ment deuen anar per la producci � y ven - da de la llet al natural , mes els de comarques llunyanes , reunits en petits grupus de tres q quatre , podrien ab mol - tes probabilitats de � xit ensajar la fa - bricaci � de mantegues y formatges , y recriar bestiar lleter de bona mena que tindria f � c � venda als productors de llet al natural de les ciutats y voltants . Quinta . Tinguent moltes dificultats la producci � de llanes fines y de gran va - lor que son les que donen un cert be - nefici , conv � dirigir aquet bestiar a la producci � de carn , sobre tot per l' ob - tenci � del xay de llet , que t � molt bona venda y bons preus en nostres mercats . Sisena . Conv � alimentar de manera , abundosa , sobre tot en el per � ode de la gestaci � y anyellatge , a fi de que llurs productes , dintre de lespay m � s curt de temps , obtinguin el m � xim de pes . Setena . Essent el principal producte de la cabra la llet , deu preferirse la cria de la varietat murciana , procurant ab especials cuidados y adequada ali - mentaci � , portaries als rn � ximums de la producci � . INSTALACIONS COMPLETES PERA AIXECARj \ IQUA MOTORS a g � $ , benzina , gas pobre , etc. Prana � aon � mleha y reanltala ga - rantlta . � Nombreasa rafaranalaa . David Ferrer y C. % S. en C. Escudellers , 6 ( pr � xim trasllat a Corts , 586 ) BAROELONA � * sa � a * ^ & gt ; ^ L' ensenyan � a agr � cola a Fran � a Llegim en � La D � peche � del dia 26 del mes darrer , que a Blois s' hi nota una forta corrent d' opini � del pa � s agr � - col contraria a l' ensenyan � a que 's ve do - nant al ( Institut Agr � nom y dem � s esco - les especials d' agriculrura , les quals no responen ab tot y son bon professorat a la missi � que 'ls hi est � confiada . Causa d' aix � � s el que Plnstitut fou creat en I " P . ambient que no s' adapta a l' estat so - cial de la Franca d' avuy . La missi � del ' Institut � s la preparaci � de professor d' Agricultura , donar una ensenyan � a especial als fills dels grans propietaris que 'ls posi en condicions de menar les terres que han d' heretar y for - mar enginyers agr � noms capassos de di - rigir grans empreses tant al extranger com a Fran � a . D aquets tres fins Sols un se 'n ve rea - lisant dintre lo possible , puig � s cert que del ( Institut han sortit alguns professors , mes tamb � � s veritat que 'ls fills dels propietaris llensen els diners en mans dels par � sits del vi � y no acudeixen a l' escola y que 'ls enginyers agr � noms que d' ella surten no responen a l' ideal pera 'l qual hi entraren . Aix � obeeix a dues causes ; prunera , que son cada dia m � s pochs els propietaris ques cuiden de les seves terres y tenen aptituts pera tal , y segon , que pera dirigir grans empreses agr � coles son preferits els homes pr � c - tichs del camp que nois enginyers agr � - noms que de Hlnstitut surten , fcabent molta teoria y poca pr � ctica . Altrament , lo car de la ensenyan � a que 's dona al ' Institut y lo car del viure a Par � s , no permet gaudime al pobre y aquesta � s un'altra de les causes que han contribuit al frac � s d' aquestes es - coles . Mes queda l' esperansa de que les aoses cambiar � n , puig que 'ls propietaris necessiten directors agr � cols que avuy els manquen . Per aix � no s' ha de desitjar la , des - aparici � del ' Institrut , sin � que � s precfe oricnrarlo pera que respongui a les ne cessitats de la democr � tica Fran � a . Lldeal d' una democr � cia rural � s que l' Estat ajudi en lo possible a tot aquell que tingui aptituts y 's dediqui per s � al conreu de terres . Son convenients les agrupacions de pagesos devant de les quals deuria pwsarshi un enginyer agr � - nom ; baix la direcci � d' aquet deuria es - tablirse un laboratori d' an � lisis y en - saig , un camp d' experimentaci � hont l' a - gricultor mateix hi pogu � s estudiar les esp � cies � tils a la terra ; els diumenges deuria estar a disposici � del p � blich un laboratori de consulta hont gratu � tament s' indiquessin les noves malalties de les plantes y medis d' evitaries . Deuria do & gt ; tarse a n' aqueixes agrupacions de ve - terinaris y tot quant sigui necessari a l' higiene rural ; fomentarse l' esperit d' as - sociaci � y cooperaci � , creant caves coo - peratives , sindicats , societats de cr � dit mutuu . En una paraula , fomentar les visites a les explotacions agr � coles pera que aix � l' Escola fassi quelcom pr � c - tich . Que 'l problema agr � col no � s sols cien - t � fic h basat en les condicions f � siques de la terra y en el clima : � s un proble - ma social complicad � ssim . Aquesta � s la missi � que han de rea - lisar les escoles agr � coles . Els molins de vent El procediment , com � s nafural , 66 una dificultat y � s que quan cessa l' aire el mol � no marxa y allavores no 's pro - dueix fluit , per � aquesta defici � ncia se salva ab un petit motor de petroli , que quan paral vent f � mancar el mol � . El Govern dan � s ha consignat varies Subvencions pera ajudar a resoldre ! pro - blema - Adobs Espin � s Rambla Cmtr � , yj . F � brica a Sani . aviram Dona , o pot donar bons resultats la cria de l' aviram ? De primera intenci � , pot respondres afirmativament ; perqu � tots els productes resulten � tils : ous , carn , plomes y fins el fem ; per � ab la condici � precisa de que sia mspirantse en l' ordre , m � tode y bona regia . Al - trament , o tal com acostumen a prac - ticarho les mestreces de les cases de pag � s , el resutlat ha de ser for � osament negatiu , encara que a elles els sembli lo contrari . L' aviram vol molt aire , molta llum , netedat absoluta en el ajoquiner y pu - resa en l' aigua ; faltant una o vanes d' aquestes condicions , les malalties epi - l � miqueSj que tan desastroses resulten , - no tngar � n en pTesentarse . L' alimentaci � ha d ' � sser bona y abon - danta ; limitantla si les b � sties campen en llibertat ; per quant , allavors , ja tro - ben a fora una bona part que no hi h � en el reduit lloch d' un clos o galliner . No hi Ji � dubte de que pera Faviram res millor que poder campar lliurement ; com m � s se mou y m � s corre , m � s se troba en son element ; per � cal procurar que en absolut no tingui entrada en jardins , hortes , vinyes , de lo contrari , un sol cap en poca estona destruir � m � s que ell no val . Talment f � pena contemplar arreu la ra � a de gallines que 's troben en la ma - jories de Jes cases de pag � s : sense se - leccions ni encreuaments van degenerant , ponen poch , cada dia m � s petites y ab f � cil propensi � a contraure les malalties que 'ls son pecohans . Descomptant alguns establiments mon - tats ai la moderna y algunes , poques , instalacions particulars , cal recon � ixer que la cria de l' aviram se f � ab la m � s refinada rutina . Pera aixecar el ram al nivell que li per - toca , s' imposen dues cos s ; cambi radi - cal en la manera de pensar de les page - ses y renovaci � de races . Aix � � ltim t � dos camins : la selecci � dintre les matei - xes , ois encreuaments ah � altres foras - teres . Moltes de les races especials que tat * - ta anomenada tenen al extranger no son sin � 'l resultat d' encreuaments fets abin - tehgencia ; verbi gr � cia , la Orpington ne - gra , ponedora , y de gran pes . que acu - sa l' encreuament ab la gallina negra castellana . Havem vist algunes instalacions de ra - ces forasteres de oual resultat no esta - ven mal contents els que les posseeixen ; per � sempre hi h � 'l rcze � de que no pu - guen perpetuarse pures , a menys de renovacions anyals que si b � a prime - ra vUsta apareixen molt costoses p . r l' alt preu ques fan pagar els establiments ahont s hi troben nous exemplars , no resulta pas aix � si 's considera � benefici c | ue suposa . conservar les seves bones qualitats . La selecci � dintre una mateixa ra � a s' ha de fer ab gran coneixement y lor - � a idotnsljancia y pera provar la seva bon - dat sols farem una compiransa : al sem brar un camp si s' hi posa llevor de la mateixa cullita tal com . se treu del gra ner , el resultat no ser � de molt tan ven - tat j � s oam s * abans s' ha fet la tria d es - pigues y despr � s de grans , netejantlos de � mpurepes y granes d' altres plantes . G. La remolatxa forratjera Segons llegim en � Le Syndicat Agr � - cob , la remolatxa forratjera produeix gran quantitat d' aliments . Prenent com ! a unitat el kilo valor-f � cula o l' equiva - lent feculent de Kellner , trobem que la producci � m � xima d' una hect � ria de prat ab 10,000 kilos de fenen , cont � de 3,100 a 3,600 unitats nodritiues . La mateixa cantitat pera 'l tr � bol � 3,500 unitats � en tant que una hect � ria de remolatxes fo - rratjeres f � cilment dona 70,000 kilos de arrels y 8,000 de fulles , contenint 5,280 unitats nodritiues . A excepci � de la re * es vaques lleteres : en el mitj � y petit ta que dongui una cantitat tan grossa d' aliments . La racci � anyal per cada 1,000 kilos de pes viu entre 'ls bovins aproximada - ment deu contenir 5,292 kilos de - valor - f � cula . Una hect � ria de remolatxes fo - rratjeres dona , per tant , una cantitat de aliments equivalent a la racci � anyal de dos bous ab un pes viu . cada un , de 500 kilos . La remolatxa forratjera ha de desti - narse , ab prefer � ncia , a l' alimentaci � de fes vaques lleteres en el mitj � y petit cultiu s' hi hauria de basar Ja racci � . Dels nombrosos ensaigs d' alimentaci � , els que segueixen son els Nque millors resultats han donat : Send � ment diari Tort � t ograns Sem � - iatxet Ptnch Pall � fefis fins ara , y al mateix temps ensajar - LJna revista dona compte d' una nova aplicaci � dels molins de vent : la produc - ci � de fluit -el � ctrich . En el noftre pa � s , ahont hi h � varies comarques regalades ab vent m � s o menys constant , la noticia pot tenir in - ter � s. - k ? v not ^ c * a no � s del tot nova , perqu � ja f � algun temps que a Alemanya y a Dinamarcaa s' utilisen els molins de vent pera produir fluit el � ctrich , per � ara , segons sembla , aquesta moderna aplicaci � de l' antich anefacte va en in - crement , de manera que son ja varies les societats que s' han constitu � t pera explotar el sumjnistre de la electricitat pel vent . D' aquesta manera se proporciona fluit a les toasfcs y petites industris rura ^ . K8S . KB � . KgS . Kg � . De 15 a 20 litres � 10 a 15 & gt ; � 6 a 10 � � 2a � � Menys de 2 & gt ; � Vaques prenyades 4 40 3ir2 3 : * ) 1 l s 1 15 3ti � 3112 3 3 3 112 2 112 21 ( 1 2 1rt 211 2 1 � 2 1 | t 21 � Si 's tracta d' animals molt grossos , hi haur � que aumentarlos la t & gt ; un xich m � s de forratge o p lli haur � poques plantes que millor us fassin dels adobs , que la remolat - xa forratjera : adem � s dels fems , po - den serli aplicades la kainita o clorur1 de potasa ; el superfosfat y el nitrat ; les � rantitats d' aqueixes mat � ries depenen de la fertilitat de les terres . Alguns culti - vadors exageren els nitrats ; nosaltres opi - nem que no deuen passar les qualitats d aqueixa sa , de 500 a 600 kilos per nectana , de lo contrari la maduraci � / conservaci � no podrien � sser assegura -
Concentració de rebuig i minut de silenci per l' assassinat de la propietària de Calçats Reixach
Som conscients de que aquestes són les característiques que serveixen per a totes les feines del món ?
Segon de tot , a la prestatgeria de la llibreria on el vaig descobrir destacava per sobre de la resta i no vaig poder evitar fer -hi un cop d' ull .
El dimarts de Carnaval és dia festiu a Vidreres i si bé l' acte principal és el popular àpat del Ranxo , des de ben entrat el matí ahir es van programar activitats com ara la projecció d' un documentat sobre el Ranxo filmat l' any 1935 per Agustí Fabra i Bofill .
El 98 ' 5 % dels pares i mares que opten per l' opció pública o concertada a l' hora d' escolaritzar els seus fills , s' han trobat amb 1.000 places afegides a primer de Primària i 600 menys a primer d' ESO , un cicle que , malgrat tot , augmenta el nombre d' alumnes .
Tireu -hi sucre per sobre i cremeu -ho amb el cremador ben calent .
Confiança raonada en la capacitat pròpia per afrontar situacions problemàtiques noves que exigeixen l' aplicació dels propis coneixements matemàtics 3 .
L' Eugènia , lamentablement , en va ser un exemple .
El Sr. Josep Comas informa que es tracta de donar compliment al previst en l' oferta pública d' ocupació .
El Codi Ètic del Col · legi estableix els principis ètics i les normes de bones pràctiques que han de seguir les persones que formen part del Col · legi .
Obre un compte RES
Els dos governs municipals han constatat la necessitat de coordinar -se en benefici de tots els veïns .
Simó s' ha convertit en el gran relat internacional de l' any .
Era un edifici de quatre plantes , i a dalt de tot hi van construir la vivenda familiar .
d ) Espais independents per als òrgans de govern i els serveis administratius del centre , secretaria i sala de professorat , adequats a la capacitat del centre , amb una superfície mínima de 50 metres quadrats .
De fet , Pallarès ha ressaltat que la subdelegació ha disminuït ' de forma important el nombre d' expedients que hi ha per resoldre ' .
Ara hi corro ! - respongué la Fina .
Voluntaris per la llengua va començar a aplicar -se a unes quantes poblacions i s' ha anat estenent a tot el territori de Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears .
Que es vulnera el principi d' autonomia financera de les CCAA , previst a l' article 156 CE i la competència de la Generalitat per ordenar les seves finances , establert al 211 EAC .
El capítol vuitè , Citizenship : Making Space for " self " and " other " planteja la temàtica de la ciutadania i la construcció de l' espai " per a un mateix " i " per a l' altre " .
Fa fred hi há clapes de gel a prop ; fotos de record amb tots els que van pujant i cap avall que el cel s ´ esta ennegrin .
S' idearen futurs organismes , projectes educatius , estadístiques de la realitat … Malauradament tota aquesta activitat va quedar estroncada amb la retallada definitiva que feren a Madrid : l' article 7è de l' estatut finalment aprovat deixava clar que l' educació seria competència del govern central .
I s' ho guanyen a pols ...
Ella és d' una altra branca anticonvergent .
I aquest posicionament dels populars , ha afegit , no va impedir que col · laboressin amb el Govern ni a CiU el seu ' no ' a Rajoy " el privarà de treballar junts en allò " que els uneixi .
Una Espanya , que en paraules de Vicent Partal , “ no sap veure 's a si mateixa sinó com a única , recelosa , autoritària i menyspreadora d' allò que ignora ” .
Nova derrota del Cadet A de la Unió , en aquesta ocasió al camp del Vilassar , i per la mínima , amb un component gran de mala sort i infortuni .
Suponemos que los vértices están articulados y las tres aristas de color violeta están fijadas al plano .
36,20
Abans de posar -les al forn , hi acabem de posar les xips de xocolata que hem reservat .
Joan fou casat amb Maria-Eiximenis Romeu .
Aquí enganxem el GR 3 , el seguim a mà dreta i les marques blanques i vermelles ens portaran fins dalt els Munts .
El 1834 la casa monàstica fou clausurada i el lloc va passar a mans particulars , posteriorment es va restaurar i actualment té la consideració de Patrimoni de la Humanitat .
Per argumentar ahir la seva posició , la batlessa llegí una resum històric de com han estat repartits els sous de l' equip de govern des que a Campanet es va començar a destinar una dedicació exclusiva a un regidor , l' any 1995 .
Donde se prosigue la aventura del Caballero del Bosque , con el discreto , nuevo y suave coloquio que pasó entre los dos escuderos - Vuestra merced sí que es escudero fiel y legal , moliente y corriente , magnífico y grande , como lo muestra este banquete , que si no ha venido aquí por arte de encantamento , parécelo , a lo menos ; y no como yo , mezquino y malaventurado , que sólo traigo en mis alforjas un poco de queso , tan duro que pueden descalabrar con ello a un gigante , a quien hacen compañía cuatro docenas de algarrobas y otras tantas de avellanas y nueces , mercedes a la estrecheza de mi dueño , y a la opinión que tiene y orden que guarda de que los caballeros andantes no se han de mantener y sustentar sino con frutas secas y con las yerbas del campo . - Por mi fe , hermano - replicó el del Bosque - , que yo no tengo hecho el estómago a tagarninas , ni a piruétanos , ni a raíces de los montes .
Un total de 30 jugadors es van donar cita en una jornada que climatològicament parlant va ser sensacional , però amb un difícil recorregut a causa de les pluges de la nit anterior .
A segona ronda van presentar una basa de futur .
Si ens centrem tant en la vida professional i deixem que de la personal s' encarreguin els altres , no arribarem a perdre -la ?
Estic especialment dolgut amb l' actitut de la premsa alemanya , un gran país , que pensava que per la seva tradició democràtica estaria més a l' alçada de les circumstàncies .
També explora el valor de la rehabilitació física per prevenir aquest deteriorament cognitiu .
La coordinació dels agents socials de diversos tipus en relació a la política del territori , serveis i drets nacionals és important .
L' he pogut veure recentment i ara que es farà la presentació i estrena al públic he tingut l' oportunitat d' entrevistar Martí Sans , un català que ha vist com se li despertava la curiositat sobre la cultura i el poble jueu arran d' una relació sentimental .
I si de pas ajustem els SAG 's ja la liem massa ...
Ningú sense llar ' .
Com diu Todorov , son íntims perquè no els troben a l' exterior del sistema sinó al interior del mateix .
En qualsevol cas , Cesc reprodueix amb traç segur , i a mig camí de la foto fixa , el moviment dels rostres .
Ha afirmat que     “ el Govern té ganes de parlar -ne amb tots vostès i també amb el seu grup ” , i s' ha mostrat esperançat que “ en pugui sortir no només un diàleg constructiu , sinó uns resultats concrets ” , ja que considera que “ la situació és la que és i entre tots hem d' intentar enfrontar -nos -hi i superar -la ” .
En la fotografia que encapçala aquest article , una de les més representatives de l' autor , Lartigue experimenta amb un diafragma de cortina i el combina amb la tècnica de l' escombrat , que deforma alguns objectes i crea una gran sensació de vertigen .
La presentació de la baixa tindrà efecte a partir del primer dia del període natural de temps següent assenyalat en els epígrafs de les tarifes .
L' extrem dret de Celrà va cremant etapes a la selecció espanyola i el passat 28 de juliol va penjar -se la medalla de plata al Mundial d' handbol Júnior .
Sota el lema " Gent gran i digitalització de la societat " .
Emprenedors que necessiten un bon assessorament per impulsar els seus negocis .
Cristian Mejía , Cònsol de Colòmbia a Barcelona , ha inaugurat aquest dimarts 25 de juliol de 2006 el cicle “ Cinema colombià segle XXI ” que durant tres dies es desenvoluparà a l' ICCI / Casa Amèrica Catalunya .
Per tant , avui és un d' aquells dies en què s' ha de votar content com reclama sempre en Lluís Pérez , que els de l' oposició hem de votar amb alegria i amb un somriure .
Sembla que el grup britànic One Direction no en tenen prou amb el llançament del seu nou   single i   el seu imminent   estrena de pel · lícula , ja que ara presenten   una línia de maquillatge en col · laboració amb els cosmètics MUA .
L' equip de govern va introduir la proposta per la via d' urgència la setmana passada i avui l' aprovarà · És el penúltim tràmit abans no sigui del tot efectiu
Ja sap que sempre el respecto Sr. Altamires i el considero un patriota ... Pero jo no pug defensar la tragectoria de cYu , que sempre , sempre , ha anat amb ambigüetats i mitjes tintes i a damunt tenen la crosta del pocavergonya del Durán i la seua companyía ... SI mes no , enteng que son ells quí tenen la paella pel mánic i si ells volen son els mes forts per dur -nos la INDEPENDENCIA , pero sentin -ho molt en ting els meus duptes ... Per aixó aniría molt bé qu'un partit com Solidaritat que parla clar i catalá , tragués força representaciò i així puguer fer força al costat de CiU .
L' EUM dóna el tret de sortida al curs amb sessions de benvinguda als estudiants
En aquest context , Artur Mas ha reiterat que “ aquesta missió empresarial és la més important que mai ha fet la Generalitat ” i ha aprofitar per explicar que la política exterior de la Generalitat continuarà promovent el seu vessant eminentment econòmic , però també polític i cultural .
La campanya ... »   continuar
Hola , m' ha semblat que algú parla de mí .
Éste es el caso de la hiperhidrosis o exceso de sudoración .
Si tu et sents satisfet estàs en el bon camí .
Marica .... si no t' has pillat ni el premium del bf3 , ....
Aquesta edició contempla una programació realitzada conjuntament entre la Coral Verge del Camí i el Departament de Cultura de l' Ajuntament de Cambrils i comptarà amb un total de vuit concerts que inclouran diferents estils musicals com el jazz , l' òpera , la música de cambra , i el cant coral dins del XXè Cicle de música vocal .
Vehicle Nissan Primastar Data : 7/2/2011
Direcció : Ulrich Seidl .
BARCELONA GÒTICA
Quan finalment , els islandesos van poder dir la seva , van deixar en pilotes a uns administradors als que ja els anava bé que tothom pagués per uns deutes que , en origen , eren privats .
En Dean i la Cindy fa sis anys que viuen una apassionada història d' amor .
De cafès i nostàlgies
Com la resta , és tancat un any en dos camps de concentració : primer San Cebrià ( Pirineu Oriental ) i després Gurs ( Baix Pirineu ) .
7.3 Control i eradicació de crustacis .
AFGANISTAN La llarga guerra contra els talibans
És un recinte de planta rectangular que , com a parets , per ponent i migdia aprofita l' estructura de la fortificació renaixentista , és a dir , la part interna del baluard .
Aquest propassat dimecres 30 de març els alumnes van realitzar un taller al Caixa Fòrum de Lleida , Quan els números canten , que treballava les matèries de matemàtiques i la música , els van ensenyar a fer ritmes amb un programa d' ordinador , van treballar les escales , i també van comentar els materials per fer un instrument com el contrabaix .
I quina és la situació a Espanya ?
És ser normal .
Esta vocación universitaria de servicio a la Sociedad llevó a la UdL dotarse de instrumentos para canalizar y gestionar las diversas iniciativas y acciones con respecto a las relaciones Universidad - ( Empresas e Instituciones ) .
Un altre tema que cal destacar és el del Consell Assessor de Continguts i Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals .
Redactados entre 1936 y 1937 y publicados en Chile en 1937 , retratan distintos sucesos de la guerra que Chaves Nogales conoció directamente : « Cada uno de sus episodios ha sido extraído fielmente de un hecho verídico ; cada uno de sus héroes tiene una existencia real y una personalidad auténtica » , dirá en el prólogo . « Pequeño burgués liberal , ciudadano de una república democrática y parlamentaria » , Chaves fue uno de los más importantes escritores y periodistas españoles de la primera mitad del siglo XX .