text
stringlengths 101
1.01M
| lang
stringclasses 2
values |
|---|---|
Utilitzem cookies per millorar l'experiència dels usuaris. Si estàs navegant pel nostre lloc considerem que les acceptes. Més informació. | ca |
The National Agricultural Library is one of four national libraries of the United States, with locations in Beltsville, Maryland and Washington, D.C. It houses one of the world's largest and most accessible agricultural information collections and serves as the nexus for a national network of state land-grant and U.S. Department of Agriculture field libraries. In fiscal year 2011 (Oct 2010 through Sept 2011) NAL delivered more than 100 million direct customer service transactions. | en |
Edició estàndard amb regulació progressiva d'alçada, (450-630 mm) i edició junior per a nens a partir de primer de primària (de 375 a 490 mm).
Nou suport ESTAND UP amb regulació d'alçada (590 a 845 mm).
En 6 colors: negre, blanc gris, groc llimona, taronja salmó, turquesa pastel i vermell.
Coixí adaptat, disponible en 14 colors.
Base rodona i antilliscant, corretja de transport integrada sota el seient.
Pràctica corretja per regular l'alçada i facilitar el transport.
Presentació
UP aquest funcional tamboret i el seu suport són molt fàcils i intuïtius d'utilitzar, acompanyen tant l'usuari habitual com les visites ocasionals, ideal per a tallers, reunions i sessions d'intercanvi d'idees.
A l'escola i a casa com a element supletori, UP s'integra a la perfecció i destaca per la seva flexibilitat a l'hora d'utilitzar-lo.
Compartir
Segueix-nos
xarxes socials
Adreça
Assamblea de Catalunya, 1
Cantonada amb
Rda. Francesc Camprodon
08500 Vic. Barcelona
—
Google maps
Contactar
T 938 890 684
[email protected]
Facebook
Twitter
Instagram
Pinterest
Legal
Protecció de dades
Legalitat
Cookies
—
Suki Design Studio
Una manera de fer Europa
CADIRAFINA, S.L ha estat beneficiària del Fons Europeu de Desenvolupament Regional amb l'objectiu de millorar l'ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de les comunicacions i l'accés a les mateixes i gràcies a l'ampliació, actualització i incorporació de productes a la web s'ha millorat l'accés i la visualització de la mateixa per als clients potencials. Aquesta acció ha tingut lloc durant el 2019. Per a això ha comptat amb el suport del programa TICCámaras de la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. | ca |
Des dels inicis del moviment obrer els treballadors i treballadores han apostat per disputar la gestió del poder en les empreses i realitzar avenços en la participació en la direcció del procés de producció en els centres de treball.
Les lluites per la participació sindical en la direcció de l’economia i en els centres de treball és una opció sindical irrenunciable.
La disputa de l’organització del treball i de la producció, del dret a triar l’emplaçament on es crearà la nova fàbrica, el projecte industrial, la classificació professional, el tipus de productes que es fabrica, el paper dels supervisors i la seva elecció, el volum d’ocupació, el repartiment del temps de treball, la salut… totes aquestes reivindicacions desemboquen en una sola i única conclusió: el treball no accepta la lògica del capital, que és la lògica del guany. Els treballadors tracten d’organitzar el treball sobre la base d’altres principis, sobre la base de la dignitat i la solidaritat. I aquesta exigència de participació també ocorre en l’àmbit de l’ocupació pública, el sindicat aborda des de la negociació, l’organització i funcionament de les administracions públiques i per tant l’ocupació i les condicions laborals, i els seus efectes sobre la qualitat dels diferents serveis públics .
La consecució de la participació sindical és una conquesta dels sindicats, sempre que es tingui clar que no és l’última i definitiva, que els drets d’informació i consulta, de participació, han de servir per prendre part en les decisions estratègiques de les empreses, per guanyar hegemonia, per augmentar la legitimitat sindical i en aquest sentit, la participació no és més que un compromís que depèn de manera permanent de la correlació de forces.
La participació dels treballadors en els consells d’administració de les empreses ha estat un avanç amb pràctiques positives i altres menys, però també té els seus límits.
Els consells de fàbrica van néixer al començament dels anys 50 a Alemanya com a òrgans creats per l’Estat per reduir la democràcia consellista, i des de la seva creació han tingut un caràcter ambigu: d’una banda són òrgans de representació col·lectiva dels interessos dels treballadors, de l’altra estan compromesos amb el “bé comú” d’empresa i treballadors i han de contribuir a la pau social en els centres de treball. El conflicte entre capital i treball s’eclipsa.
Des d’una perspectiva sindical, la llei va significar la marginació dels sindicats en les empreses, la reducció de la representació dels treballadors en els consells de vigilància, abandonant el model paritari anterior i l’exclusió del sector públic de les relacions laborals normalitzades amb el dret de vaga i la negociació col·lectiva.
El dret de vaga va quedar fortament limitat com un dret exclusiu dels sindicats per reivindicacions econòmiques i durant la vigència del conveni col·lectiu regeix l’obligació de la pau laboral.
De vegades es parla com si el sistema alemany de les relacions laborals fos el model per a una economia de mercat socialment regulada.
Des del meu punt de vista res més lluny de la realitat. La Llei de codeterminació alemanya de 1976 no va satisfer als sindicats, per les concessions als empresaris i a les forces conservadores.
Tot i així els consells d’empresa alemanys tenen drets d’informació sobre qualsevol decisió empresarial, drets de consulta pel que fa a l’organització del treball, drets de cogestió (l’empresari no pot actuar sense el consentiment del consell) en matèria de jornada laboral, d’estructura salarial, de seguretat i higiene i de plans d’acomiadaments col·lectius, que ben utilitzats són palanques per avançar l’organització dels treballadors en els sindicats.
A més el Consell d’empresa nomena i cessa al consell de direcció i supervisa la direcció de la companyia, i la seva composició és paritària, encara que en contra dels criteris sindicals, la llei reserva llocs a tècnics i directius i el president del consell de vigilància és elegit pels representants dels accionistes i té vot de qualitat en cas d’empat.
Convé ressaltar la diferència que hi ha entre el teixit productiu alemany i el teixit productiu espanyol.
El model de relacions laborals alemany reconeix la representació laboral en el consell de vigilància en empreses amb més de 2.000 empleats, la qual cosa implica un gran inconvenient a l’hora de traslladar aquest marc de relacions més enllà de les empreses grans.
No hi ha dubte que aquesta participació sindical ha contribuït a canviar els models autoritaris de la gestió dels recursos humans per altres més participatius i transparents, basats en una nova cultura de diàleg i negociació, alhora que també ha reforçat la legitimitat i eficàcia de la intervenció sindical, sempre que s’hagi evitat la identificació “moral” dels representants dels treballadors amb els interessos de les empreses.
La Directiva Europea 2001/86/CE va constituir un important pas en la regulació de la participació sindical en les empreses, si bé la seva translació a les normatives nacionals i la seva posterior aplicació ha presentat greus deficiències, com ha passat a Espanya amb la Llei 31/2006.
Avui a Espanya, el marc normatiu actual només reconeix drets d’informació per a la negociació col·lectiva en l’empresa, i l’única base normativa per al dret d’informació vinculat a la negociació col·lectiva més enllà de l’empresa es troba recollida en l’Art. 7.2a de la recomanació 163 de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
Perquè la participació sigui de veritat una eina que serveixi per augmentar la correlació de forces al centre de treball, és important analitzar els conceptes de col·laboració, cogestió i codeterminació, i veure si el seu significat no amaga més que una eina per desenvolupar el corporativisme de competitivitat i és un instrument per a fomentar la flexibilitat i l’eficiència amb la iniciativa dels treballadors.
Hi ha una gran diferència entre la cogestió tal com recull la llei alemanya i una autèntica participació sindical. Aquesta hauria de rebutjar tota responsabilitat per part dels representants sindicals en la gestió de l’empresa. El sindicat no és part integrant de la forma en què funciona el sistema. La integració del sindicat en el sistema pot implicar necessàriament la degeneració de la funció d’organització per a la defensa dels interessos dels treballadors o la seva conversió en un instrument de conciliació d’interessos. Els representants del sindicat a les comissions de participació, en els consells d’administració, en els comitès de vigilància, no poden ser partícips de mesures de destrucció d’ocupació, en nom de la racionalització de l’empresa…
La participació sindical en la gestió de l’empresa, en cada cas, ha de valorar si la seva acció serveix per legitimar, reforçar la intervenció i l’afiliació sindical, o per contra, acompanya les directrius del capital.
Al meu entendre s’ha d’aconseguir una participació sindical en tots els nivells estratègics (plans industrials, inversions, resultats, organització del treball, deslocalitzacions, volum d’ocupació…).
La negociació col·lectiva en el sector, al centre de treball i en el territori, és la via per a l’ampliació dels drets.
Acabo parafrasejant una reflexió d’Umberto Romagnoli, un estudiós italià, bon coneixedor del moviment sindical i un intel·lectual que ha enriquit la cultura jurídica i sindical:
“El món del treball és un camí incòmode, suporta la terrible contradicció d’haver de parlar de democràcia en espais com la fàbrica, el centre de treball o el taller, que constitueixen cèl·lules infranquejables d’autoritarisme que com a màxim, s’han suavitzat de manera que han blanquejat la cara del poder empresarial.
L’empresa en el millor dels casos és republicana, però mai no pot ser democràtica perquè mentre la dialèctica govern-oposició pressuposa l’alternança, al centre de treball la inversió dels papers és inadmissible”.
Igual que és absurd pensar que la democràcia pot eliminar les relacions de poder que es donen en l’esfera política, també ho és pensar que la democràcia a les empreses pot evitar l’existència de relacions de poder i l’aparició d’elits, jerarquies i exclusions en la presa de decisions.
5 juny de 2018
Filed Under: Perspectiva núm. 13: Democracia, economia i empresa
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Enllaç recomanat/ Enlace recomendado
NET21. Laboralistas comprometidas y comprometidos con la democracia social
Presentación/ Presentació
Direcció/ Dirección:
Xavier Navarro
Consell de redacció/ Consejo de redacción:
Xavier Navarro, Pepe Gálvez, Mertxe Paredes, Joan Coscubiela, Juana Olmeda, Pilar de Vera López, Gemma Galdón Clavell, Lucho Palazzo, Pepe Fernandez y Patricia Castro
Consell assessor/ Consejo Asesor:
Manel Garcia Biel, Javier Doz, Ignacio Muro, Juan Laborda, Bruno Estrada, Joan Herrera, Lluís Camprubí, Maite Ojer, Aritz Cirbian, Jaume Bosch, Isàvena Opisso, Javier Tébar, Rosa Sans, Ricard Bellera, Beatriz Ballestín, Lidia Brun, Carlos Tuya, Gemma Lienas, Juan Manuel Tapia, Francisco Rodriguez de Lecea, Alfons Labrador, Amparo Merino Segovia y Belen Cardona Rubert
Edició i Maquetació/ Edición y Maquetación:
Edita: Federación de Servicios a la Ciudadanía
C/Fernandez de la Hoz 21 1º PL 28010 Madrid
www.fsc.ccoo.es.
Hemeroteca (versió en català)
Perspectiva núm. 1: El Tractat de Lliure Comerç i Inversions (TTIP)
Perspectiva núm. 2: Serveis socials
Perspectiva núm. 3: Democràcia, crisi, sindicat
Perspectiva núm. 4: Crisi, cultura i polítiques públiques
Perspectiva núm. 5: Polítiques europees i alternatives necessàries
Perspectiva núm. 6: Claus de l’economia actual des de la perspectiva del treball
Perspectiva núm. 7: L’Administració Pública que volem
Perspectiva núm. 8: Parlem del transport públic
Perspectiva núm. 9: Classe, ciutadania, sindicat
Perspectiva núm. 10: Globalització, un debat necessari
Perspectiva núm. 11: Sobre els mitjans de comunicació. Debat
Perspectiva núm. 12: Seguretat ciutadana, un debat pendent
Perspectiva número extraordinari: Qüestió juvenil
Perspectiva núm. 13: Democracia, economia i empresa
Perspectiva núm. 14: Repartiment del treball en marc de nou paradigma
Perspectiva núm. 15: Homenatge a Josep Fontana
Perspectiva núm. 16: Còmics, cultura i societat
Perspectiva núm. 17: La cosa pública motor de l’economia. Model de gestió
Perspectiva núm. 18: Mobilitat i sostenibilitat
Perspectiva núm. 19: Territori buidat, drets ciutadania conculcats
Perspectiva núm. 20: Propostes de transformació
Perspectiva núm. 21: Combat per l’hegemonia
Perspectiva núm. 22: Corporativisme en el món del treball
Perspectiva núm. 23: Món de la cultura i del treball
Hemeroteca (versión en castellano)
Perspectiva nº 1: El Tratado de Libre Comercio e Inversiones (TTIP)
Perspectiva nº 2: Servicios sociales
Perspectiva nº 3: Democracia, crisis, sindicato
Perspectiva nº 4: Crisis, cultural y políticas públicas
Perspectiva nº 5: Políticas europeas y alternativas necesarias
Perspectiva nº 6: Claves de la economía actual desde la perspectiva del trabajo
Perspectiva nº 7: La Administración Pública que queremos
Perspectiva nº 8: Hablemos del transporte público
Perspectiva nº 9: Clase, ciudadanía, sindicato
Perspectiva nº 10: Globalización, un debate necesario
Perspectiva nº 11: Sobre los medios de comunicación. Debate
Perspectiva nº 12: Seguridad Ciudadana, un debate pendiente
Perspectiva número extraordinario: Cuestión juvenil
Perspectiva nº13: Democracia, economía y empresa
Perspectiva nº 14: Reparto del trabajo en marco de nuevo paradigma
Perspectiva nº 15: Homenaje a Josep Fontana
Perspectiva nº 16: Cómics, cultura y sociedad
Perspectiva nº 17: Lo público motor de la economía. Modelo de gestión
Perspectiva nº 18: Movilidad y sostenibilidad
Perspectiva nº 19: Territorio vaciado, derechos ciudadanía conculcados
Perspectiva nº 20: Propuestas de transformación
Perspectiva nº 21: Combate por la hegemonía
Perspectiva nº 22: Corporativismo en el mundo del trabajo
Perspectiva nº 23: Mundo de la cultura y del trabajo
Meta
Entra
Canal de les entrades
Canal dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Copyright © 2022 · eleven40 Pro Theme on Genesis Framework · WordPress · Log in
Este sitio web utilitza cookies para mejorar su experiencia. Si continua navegando, consideramos que Acepta su uso. Más información
Privacy & Cookies Policy
Close
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Always Enabled
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | ca |
Breu: No m’han enderrocat la cuina (ve de l’entrada de fa una setmana), no de moment. Vaig fer una captura de pantalla del departament dels drets humans de la província, on diu que a les persones de risc per la covid (asma etc.) no els hi poden entrar a casa tret que hi hagi una emergència com ara un foc. Ho vaig enviar al manager principal amb un missatge molt contundent. La resposta va ser que deixaran tranquila la meva cuina mentre duri la covid. Ara bé, de no tenir aigua moltes hores cada dia no me n’escapo.
Molt amoinada amb el que passa amb les protestes per Pablo Hasél. No entenc què fan els mossos actuant així. Hi ha d’haver molta porqueria dins del cos. I només falten ara els vàndals de torn.
Em sembla que tots necessitem fugir una estoneta de tantes coses negatives que ens envolten. I què millor que endinsar-nos en mons perduts?
Avui m’he topat amb el nom Raleigh i m’ha vingut al cap Sir Walter Raleigh, el gran explorador, conegut més aviat per haver dut el tabac a Europa. Però a mi el seu nom em duu sempre als tepuis.
Me’n parlava el meu pare, dels altiplans que s’aixequen a la selva amazònica del nord est i que s’anomenen tepuis. I em parlava de El món perdut d’Arthur Conan Doyle, una de les lectures preferides de la seva adolescència, aquell món amb animals prehistòrics a dalt d’un tepui. I quan Rodriguez de la Fuente va anar a un d’aquests altiplans, tothom a casa va estar pendent de la televisió. Recordo com ell i un parell més d’homes saltaven d’un hidroavió a un petit llac dalt d’un tepui inexplorat, i jo ho mirava sense respirar –sortiria un animal prehistoric gegant del fons del llac? No en va sortir cap, però els tres homes devien guanyar un campionat de natació a jutjar per com anaven de ràpids cap a la vorera.
Els tepuis, la gran majoria inexplorats, es troben principalment a Veneçuela, tot i que n’hi ha també a Guyana i uns quants al Brasil. Un del tepuis més famosos de Veneçuela és l’Ayan, d’on cau el Salt de l’Àngel. Si tenim en compte que Veneçuela és el líder mundial pel que fa a la conservació de la selva —malgrat que quasi ningú en parla—, podem confiar en que els tepuis no acabaran destruïts pels depredadors humans.
En total són 115 tepuis que s’alcen amunt amut cap als núvols, misteriosos i gairebé inassequibles, per això ben pocs han estat explorats. El més famós es el tepui Roraima, el primer en ser explorat, de 2810 metres d’altitud i que es troba a Veneçuela a la frontera amb Guyana i Brasil. L’any 1596, Sir Walter Raleigh el va veure des de la sabana i les selves que l’envolten i, com que considerà impossible pujar-hi, es limità a descriure’l a la seva tornada a Anglaterra. L’any 1877, quan Anglaterra es trobava en ple debat sobre la teoria de l’evolució de Darwin, la revista The Spectator va dir que potser era el moment d’anar al Roraima per trobar la informació que fa milers d’anys que el tepui ens vol donar. Set anys després hi va haver la primera expedició fins a dalt del Roraima, amb els dos exploradors britanics Everard im Thurn i Harry Perkins. Un bon tros amunt el tepui, s’arriba a un punt on no es pot avançar més perquè el que continua fins al cim és roca pelada vertical, però vet aquí que els exploradors Thurn i Perkins van descobrir una rampa amagada darrere un salt d’aigua que es pot travessar si no ha plogut molt. I d’aquest punt, doncs, amunt fins a dalt de l’altiplà.
És gràcies a aquesta rampa amagada que s’ha pogut explorar el Roraima, on la meitat de les especies de flora i fauna que hi viuen són endèmiques, úniques al món i algunes relacionades a especies africanes i no pas sud-americanes, de quan els dos continents estaven junts, perquè els tepuis són espectacularment antics, dos mil milions d’anys d’antiguitat, un dels llocs més antics de la Terra, format de blocs verticals (els tepuis) de quars sorrenc precambrià que existeixen d’abans d’haver-hi vida al planeta. I la que ara hi viu és per aŀlucinar, com les granotetes negres, molt i molt petites, que ni poden nedar, ni saltar i es troben sota les pedres; també és curiósa la gran quantitat de plantes carnívores que hi ha pertot arreu. I el que a mi sempre em resulta més impressionant: a molts tepuis s’hi troben depressions de gran amplitud i profunditat, que tenen a dins espècies endèmiques diferents fins i tot de les altres del tepui! Tot un món perdut dins d’un món perdut.
No sé a vosaltres, però a mi tot això no només m’esvalota la imaginació sinó que em fa sentir contenta i tot.
Comparteix això:
Tweet
Imprimeix
Més
Correu electrònic
Quant a Shaudin Melgar-Foraster
University professor and writer
Mostra totes les entrades de Shaudin Melgar-Foraster →
Aquesta entrada s'ha publicat en Natura i etiquetada amb altiplans, El món perdut, espècies_endèmiques, Veneçuela. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
← Els cops i fletxes de l’escandalós atzar
El que em ve al cap d’aquests últims dies →
20 respostes a Un parell de cosetes i els tepuis
Maria Sanchez ha dit:
febrer 21, 2021 a les 5:51 am
Me alegro no entren de momento en tu cocina.
Como siempre nos explicas temas muy interesantes que provocan buscar más información.
Gracias por hacer malabarismos con tu tiempo para que tengamos tu post cada domingo.
Una abraçada
M'agradaLiked by 1 person
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 27, 2021 a les 9:36 pm
Gràcies, María. Tinc moltes ganes de poder xerrar amb tu una bona estona, com aquell dia a l’aeroport de Toronto –que llunyà sembla ara, i no només pel temps transcorregut que, al cap i a la fi és menys d’un any i mig, sinó per tota la situació. I pobres els pares dels teus amics de Kingston, i els joves també sense l’ajuda de tots vosaltres i les criatures i l’hipoteca i feines precàries, suposo, i tot plegat. Hi he pensat moltes vegades.
Contenta que et continuin agradant els meus posts.
Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Respon
Gemma Colomé ha dit:
febrer 21, 2021 a les 6:21 am
Bé per les no obres de la cuina, malgrat que un dia o altre s’hauran de fer.
Sempre expliques coses molt interessants, jo d’aquest altiplans no en sabia res i és com màgic trobar-hi flora i fauna “d’antes”, és com passat una mica el túnel del temps.
Una abraçada com sempre.
Gemma
M'agradaM'agrada
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 28, 2021 a les 3:23 am
Hola, Gemma. Sí, és com passar pel túnel del temps. Per això Arthur Conan Doyle va escriure El Món Perdut amb tots els animals prehistorics com si passés en un tepui. Més recentment, l’escriptor Michael Crichton va basar el seu Jurassic Park (després una pel.lícula d’Spielberg) en una illa però influenciat també pels tepuis.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Respon
rosanebot ha dit:
febrer 21, 2021 a les 6:47 am
Molt interessant, tot el que avui ens expliques; ho desconeixia del tot. Espero que mai, mai! no arribin a colonitzar els tepuis.
Això de les revoltes de cada vespre és molt complicat. Pablo Hasél és l’espurna que ha fet esclatar el desencís, la desesperació de tants joves sense feina, sense futur, sense esperances. La violència està instigada en bona part per infiltrats extrems i delinqüents, com s’ha pogut comprovar. Ahir van apedregar el Palau de la Música Catalana, un tresor modernista que estimem molt; van trencar vidrieres i una de les portes giratòries. Els que ho van fer no són pas catalans. Els Mossos han de fer la seva feina, encara que hagin tingut alguna actuació incorrecta que considero inacceptable. I tot plegat després de les eleccions de diumenge que vam guanyar per majoria els independentistes. No és casualitat que la detenció del raper es produís abans de vint-i-quatre hores.
M'agradaM'agrada
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 28, 2021 a les 3:37 am
Jo també ho espero Rosa, per bé que els tepuis estan envoltats de mines d’or, de diamants, i d’altres minerals molt valuosos per a la tecnologia –no sé fins quan podrà aguantar Veneçuela sense tocar-ho.
Sé que això d’apedregar el Palau de la Música i d’altres coses d’aquesta mena (vaig veure un vídeo de on una colla de nois “que protestaven” trencaven una part del pont antic de Girona a cops de martell!), bé que no són els que es manifesten de debò per Pablo Hasél. Ara bé, sento discrepar però els mossos són brutals i sense raó, si més no els de la Brimo de segur que són terribles, he vist prou vídeos a la xarxa. D’acord amb tu que la detenció del raper es va produir just després de les eleccions i no és casualitat. No hi ha un pam de net. Petons!
M'agradaM'agrada
Respon
Anna M Villalonga ha dit:
febrer 21, 2021 a les 8:12 am
M’encanta el que expliques. Les espècies animals que han sobreviscut gràcies a la no-intervenció de l’home! La natura és extraodinària. Ho és tot!
M'agradaM'agrada
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 28, 2021 a les 3:54 am
Gràcies, Potato. M’encanten els llocs inexplorats o quasi inexplorats, aillats, intocats, on s’hi troben espècies desconegudes. Em fascina. Sí, la natura és extraordinària! Ben segur que n’és.
M'agradaM'agrada
Respon
lgarate2013 ha dit:
febrer 21, 2021 a les 9:44 am
Hace muchos, muchos, años leí con gusto “El mundo perdido” de Arthur Conan Doyle y recuerdo que me fascinó. No sé qué experiencia tendría si lo releyera ahora, sobre todo tras “Jurassic Park”.
Me dio mucha pena estar en Venezuela hace unos cuantos años y no ver los ‘tepuis’ ni el Salto del Ángel. Los viajes, sobre todo a países extensos, tienen sus limitaciones para los turistas más o menos convencionales. Mi recuerdo de Venezuela tiene otras dos partes: Los Andes y Los Llanos. Imposible olvidar mi encuentro madrugador con un hermoso ejemplar de oso hormiguero que me habían dicho merodeaba la inmediaciones del Hato el Frío. Donde efectivamente nos encontramos, los dos solos, en la intimidad una madrugada.
Esperamos que estés bien de salud, Shaudin.
Besarkada handi bat.
M'agradaM'agrada
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 28, 2021 a les 4:05 am
Kaixo, Luis María. Jo també el vaig llegir fa moltíssims anys. I fa uns tres anys vaig llegir un article sobre aquest llibre i em van venir ganer de rellegir-lo. Com que li vaig comentar, el meu fill me’l va regalar per Nadal o Sant Jordi, no ho recordo, i em va fer molta il.lusió, però es va quedar amb un munt d’altres llibres fent cua i encara no l’he llegit!
No sabia que havies anat a Veneçuela. Entenc que no arribessis fins els tepuis, ja que són llunyíssim de Caracas, on devies anar a parar primer. Ara, haver visitat els Andes i Los Llanos no està pas malament. I caram amb l’encontre amb un os formiguer, és d’aquestes coses que val la pena haver viscut.
De la meva salut més val no parlar-ne.
Una abraçada a tu i a la Marga!
M'agradaM'agrada
Respon
lgarate2013 ha dit:
febrer 28, 2021 a les 9:43 am
Gràcies per la teva resposta, Shaudin. Una abraçada molt fort.
K&M
M'agradaM'agrada
Respon
Júlia ha dit:
febrer 21, 2021 a les 9:44 am
Molt interessant Shaudin. Aquesta història dels tepuis era completament desconeguda per mi.
Si coneixia evidentment el Salto del Angel i alguns altres q té Venezuela un país molt interessant per visitar si ets jove i vols adventura.
Gràcies pq tot i els problemes q tens t’esforces pq explicar-nos aquestes coses tan fantàstiques.
Petons bonica.
A fbook no puc escriure res, m han castigat 3 dies gràcies a uns fatxes catalans q fan pena.
M'agradaM'agrada
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 28, 2021 a les 4:13 am
Hola Julia. Molta gent no coneix l’existència dels tepuis. Hi ha encara tant al món que es desconeix força! De vegades sembla que tot el món és semblant (tothom amb el telèfon i l’internet) i que ja hem arribat a tots els racons, però en realitat encara hi ha diversos llocs intocats i gent que no ha vist un telèfon en sa vida. Fins i tot llocs amb espècies totalment desconegudes des de la prehistòria.
Jo he tingut diversos problemes amb facebook, m’hi he enfadat algunes vegades per les seves bajanades. En canvi Twitter, tot i que m’agrada menys, no m’ha donat mai cap problema i he fet eliminar molts feixistes espanyols amb el meu compte canadenc.
Petons!
M'agradaM'agrada
Respon
Griselda ha dit:
febrer 24, 2021 a les 10:24 am
Si he llegit o n’he sentit parlar abans dels tepuis, francament no ho recordo, ara, he de dir que em recorden molt els “mogotes” de Cuba, de la zona de Pinar del Rio, tot i que aquest no son tant alts em sembla. Potser tot plegat ve del mateix lloc ( sota mar ?).
Que no t’entrin a la cuina ara suposo que t’ajudarà ha passar-ho millor,,, però be t’ho hauran de fer un dia o altra .
Es veritat que va be parlar d’alguna altre cosa que no ens enervi, perquè certament tot plegat fa molta pena. Han empresonat un veí molt conegut, i estimat per una part del barri de Sants. Li ha tocat a ell aquest cop, igual que li ha tocat perdre un ull a una noia ben jove. I uns funcionaris que suposadament han de ajudar a la població civil apallissen els nostres joves, mentre no actuen contra els que fan pillatge, o que fan manifestacions d’extrema dreta, fins i tot dient ” la culpa la tienen los judios” !!!!! ( això últim a Madrid).
No et vull fer enveja, però avui aquí a Barcelona, fa un dia de sol esplèndid i fa goig passejar per vora mar.
M'agradaM'agrada
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 28, 2021 a les 4:29 am
Bon dia Griselda (per mi són més de les 4 de la matinada, aniré al llit de seguida que acabi de respondre comentaris; això de només tenir el cap de setmana per fer-ho tot, i més que res feina de les classes, és fotut; acabaré que no em comunicaré amb ningú).
Pel que fa al mogotes de Cuba i d’altres illes del Carib, és una cosa molt diferent. La composició mineral és totalment dispar; la formació també (els mogotes tenen uns centenars d’anys i están fets per l’aigua de les pluges, si fa no fa; els tepuis tenen dos mil milions d’anys i es van formar quan al món encara no hi havia cap tipus de vida); la forma, ja que els mogotes són arrodonits i els tepuis plans (també en diuen mesas) i l’alçada perquè els mogotes no fan més de 25 metres i els tepuis en poden fer fins quasi tres mil. La confusió deu venir de veure una elevació enmig d’una plana.
Vaig llegir sobre aquest veí de Sants. Segons vaig entendre, ja torna a ser lliure. La noia de l’ull sí que és tràgic, marededéu! I això dels nazis a Madrid també ho vaig veure, amb la noia aquella tocada del bolet, i em costava creure fins a on han arribat; no es permetria a la majoria de països de la UE, ni al Canadà, de cap manera.
Aquí encara sota zero 😥.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Respon
juli salvà bibiloni ha dit:
febrer 25, 2021 a les 8:32 am
Shaudin és molt interessant el que expliques dels tepuis i de la seva fauna i flora. No sabia que a Veneçuela i hagués tanta selva verge i tants de tepuis. Sempre és un plaer llegir-te. Una abraçada
M'agradaM'agrada
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 28, 2021 a les 4:32 am
Hola Juli! A tu et deu interessar força que ets biòleg. T’imagines, espècies mai vistes per cap ésser humà? És impressionant.
Moltes gràcies, com sempre. I com sempre, una abraçada!
M'agradaM'agrada
Respon
Marisol Ploreto ha dit:
febrer 27, 2021 a les 6:56 pm
Shaudin soc una veneçolana descendent indígena yaruro, vivint a Catalunya des de fa tres anys i mig.
T’agraeixo molt aquesta publicació sobre els tepuis del meu país i la seva biodiversitat tan especial, perquè poques persones es recorden de les coses positives de Veneçuela en aquests temps.
Dir-te que t’he trobat gràcies a la dita “amb cara i ulls” i a aquest generós gest que vas fer pel Víctor Pàmies l’any 2011 i el seu projecte de publicar el seu llibre ja famós.
Estava fent els meus deures de català, investigant aquesta dita i, per aquest concepte de dialèctica que la meva àvia Leticia definia tan a l’estil veneçolà indígena: “Els rucs es busquen per a gratar-se”, doncs, vaig donar amb tu.
I ha estat tota una agradable sorpresa anar a veure el teu últim post i aconseguir-me amb els meus tepuis.
La vida és bella.
Gràcies per existir i per deixar tant d’amor del bo regat pel cyber espai perquè tot el que busqui, et trobi.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Respon
Shaudin Melgar-Foraster ha dit:
febrer 28, 2021 a les 5:01 am
Benvolguda Marisol, m’ha fet molt contenta llegir el teu comentari. Ves per on escric sobre els tepuis de Veneçuela i uns dies més tard em deixa un comentari, en català, una veneçolana que fa 3 anys i mig que resideix a Catalunya. I, ep, a més és descendent dels yaruro. No cada dia em trobo amb comentaris tan especials.
És una llàstima que quan hi ha problemes en un país, en aquest cas Veneçuela, la majoria de la gent només veu les coses negatives. La natura al teu país és extraordinaria, Marisol, i s’ha pogut conservar molt bé l’amazònia i la zona de les planes amb els tepuis. Comparat al que passa a l’amazònia del Brasil, Veneçuela és un paradís. I tant de bo continui així, perquè amb l’estat econòmic del país i tots el minerals que té per explotar (fins i tot s’han trobat deposits de petroli dels més grans del món, a la banda nord de l’Orinoco) serà difícil que no ho acabin explotant amb les terribles conseqüències pel medi ambient. Fa por, però espero que la meravella natural que té Veneçuela continui com fins ara.
Moltíssimes gràcies per haver escrit el comentari. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Respon
rosetta rosetta ha dit:
Desembre 15, 2021 a les 11:53 am
Obtén l’Outlook per a l’Android ________________________________
M'agradaM'agrada
Respon
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
HISTÒRIES D’HIVERN
https://www.youtube.com/watch?v=xhfSr7-H1GQ&t=73s
Bloc finalista als Premis Bloc Catalunya 2010
Literatura En Veu Alta
Cliqueu la imatge per sentir les històries
Llicència
Llicència
Arxius
Arxius Selecciona el mes Novembre 2022 Octubre 2022 Setembre 2022 Agost 2022 Juliol 2022 Juny 2022 Mai 2022 Abril 2022 Març 2022 febrer 2022 gener 2022 Desembre 2021 Novembre 2021 Octubre 2021 Setembre 2021 Agost 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Mai 2021 Abril 2021 Març 2021 febrer 2021 gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Setembre 2020 Agost 2020 Juliol 2020 Juny 2020 Mai 2020 Abril 2020 Març 2020 febrer 2020 gener 2020 Desembre 2019 Novembre 2019 Octubre 2019 Setembre 2019 Agost 2019 Juliol 2019 Juny 2019 Mai 2019 Abril 2019 Març 2019 febrer 2019 gener 2019 Desembre 2018 Novembre 2018 Octubre 2018 Setembre 2018 Agost 2018 Juliol 2018 Juny 2018 Mai 2018 Abril 2018 Març 2018 febrer 2018 gener 2018 Desembre 2017 Novembre 2017 Octubre 2017 Setembre 2017 Agost 2017 Juliol 2017 Juny 2017 Mai 2017 Abril 2017 Març 2017 febrer 2017 gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Octubre 2016 Setembre 2016 Agost 2016 Juliol 2016 Juny 2016 Mai 2016 Abril 2016 Març 2016 febrer 2016 gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Agost 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015 Març 2015 febrer 2015 gener 2015 Desembre 2014 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Agost 2014 Juliol 2014 Juny 2014 Mai 2014 Abril 2014 Març 2014 febrer 2014 gener 2014 Desembre 2013 Novembre 2013 Octubre 2013 Setembre 2013 Agost 2013 Juliol 2013 Juny 2013 Mai 2013 Abril 2013 Març 2013 febrer 2013 gener 2013 Desembre 2012 Novembre 2012 Octubre 2012 Setembre 2012 Agost 2012 Juliol 2012 Juny 2012 Mai 2012 Abril 2012 Març 2012 febrer 2012 gener 2012 Desembre 2011 Novembre 2011 Octubre 2011 Setembre 2011 Agost 2011 Juliol 2011 Juny 2011 Mai 2011 Abril 2011 Març 2011 febrer 2011 gener 2011 Desembre 2010 Novembre 2010 Octubre 2010 Setembre 2010 Agost 2010 Juliol 2010 Juny 2010 Mai 2010 Abril 2010 Març 2010 febrer 2010 gener 2010
Cerca
Cerca:
Categories
Categories Selecciona la categoria Arts Canadà Català Catalunya Cinema El món El secret de L’oreneta Els meus contes Història Històries d’hivern Interferència (saga) Les urpes del drac Literatura Llengua Llibres en català Llibres juvenils en català Més enllà del somni Música Medi ambient Natura Ombres i flames Països Catalans Perduts a l’altre món Retalls de biografia Temes relacionats amb la ciència Una mica de tot Universitats | ca |
The Proust Questionnaire, popularized by the French essayist and novelist Marcel Proust, is said to reveal a person’s true nature through a series of probing (aka nosy) questions. It the hot seat today: Rob Vlock, MG author of SVEN CARTER & THE TRASHMOUTH EFFECT (S&S/ALADDIN).
What is your idea of perfect happiness? All I know for sure is it involves books, dogs, my family, and a cottage in the hills of Perthshire, Scotland. Plus, the freedom to spend as much of my time as I want writing.
What is your greatest fear? The same as everyone else’s — that I’ll walk into the kitchen of my favorite restaurant and discover that the chef is really a poop-flinging monkey named Stanley who forgot to wash his hands after using the bathroom. Also death.
What is the trait you most deplore in yourself? Impatience. Writing is a long, slow game. I hate how I torture myself while I wait for everything to play out.
What is the trait you most deplore in others? Intolerance. There is so much of it in the world today. It feels like there are so many people out there just looking for a reason to hate anyone who thinks or acts differently from themselves. It’s one of the reasons I love kidlit that models tolerance for readers.
Which living person do you most admire? My dad. Not only did he lavish his family with love and kindness, he shaped my understanding of the world around me with his endless curiosity and openness. He taught me to value reading, music, science, art, and learning. Even today, at 90, he’s still learning and always hungry for new experiences. And he’s just started writing a memoir! I hope I grow up to be like him one day.
What is your greatest extravagance? I’d have to say coffee. I buy naturally processed green coffee beans, roast them myself, grind them in a high-end grinder and make my two or three daily cappuccinos using an embarrassingly fancy espresso machine. It’s definitely more extravagant than a Mr. Coffee.
What is your current state of mind? Stressed. Which is actually fairly common for me. There’s always a deadline to meet (or not meet, as the case may be), sales to worry about, events to prepare for, and revisions to obsess over – not to mention a day job, two kids and two dogs. There’s no shortage of things that compete for my attention.
What do you consider the most overrated virtue? Contentment has always been overrated in my opinion. I get the idea of being appreciative of what you have, but contentment just seems to me to be a half step away from complacency. If you’re content with the way things are, you’ll never strive for something better.
On what occasion do you lie? I have been known to stretch the truth to spare others’ feelings. Serve me an over-salted bowl of soup or a cup of bitter, lukewarm coffee and I’ll probably tell you it tastes great. Which means I can never be relied upon answer the question, “Does this make me look fat?” (Then again, I might be lying right now, so you’ll never know for sure.) 🙂
Which words or phrases do you most overuse? “Started” and “began” are two words that tend to creep into my writing too much. “I started to run down the street” is so much weaker than simply “I ran down the street.” I’m not sure why I have that little tic, but I have to excise it from my writing a lot!
Besides writing, which talent would you most like to have? Does predicting the future count? Or telekinesis? Either would be a great talent to have! But, if I have to be more realistic, I’d love to be a better musician. I get great joy out of playing now, but it would be so much sweeter if the sounds I produced didn’t make everyone within earshot wish they were hard of hearing.
What do you consider your greatest achievement? Making two amazing kids. My wife did most of the work while they were gestating, of course. But now, when I look at the kind of people my kids are turning into, I feel incredibly proud about how we’re raising them.
If you were to die and come back as a person or a thing, what would it be? What a tough question! I’d probably want to come back as one of my two dogs, Hector or Agamemnon. They are seriously spoiled and have the whole family wrapped around their tiny doggie fingers. Must be nice.
What is your most treasured possession? If my mind counts as a possession, that’s the one I treasure most. If we’re talking material objects, I’d have to go with my father’s old microscope. We used to spend so many hours gathering pond water and looking at the little beasties we’d find in it! I use it with my kids today, and I hope they’ll pass it down to theirs one day.
What do you regard as the lowest depth of misery? Geez, this is getting depressing. I think losing a child is the most miserable tragedy anyone can suffer. When my oldest sister died at age 36, my parents’ grief was unbearable. I wouldn’t wish that on anyone.
What do you most value in your friends? Trust and loyalty. I have a small circle of extremely close friends who I would do anything for, because I can implicitly trust that they’d do the same for me.
Who are your favorite writers? Soooo many to choose from! Some of my favorite kidlit authors are Lois Lowry, Jonathan Stroud, Jonathan Auxier, and, of course, J.K. Rowling. For adult lit: Cormac McCarthy, Franz Kafka, Herman Melville, Anthony Doerr. And I’m sure I’m forgetting a few dozen others!
Who is your hero of fiction? My favorite fictional hero would have to be Bartimaeus, the wise-cracking demon from Jonathan Stroud’s Bartimaeus series. In my mind, he’s pitch-perfect — such a great combination of charm, power, humor, quirkiness, and vulnerability.
Which historical figure do you most identify with? You know that caveman who invented the wheel? I don’t identify with him, but I identify with the guy who lived next door to him and said, “Oh, man! What a great idea! I wish I had come up with that!”
What is your motto? “Necesse est ut glutiam cum stercore, non carpentem.” Translated to English it’s roughly: “When you have to swallow a turd, don’t nibble.” A bit crude, I know, but it really is something I try to live by. Too many people spend too much time nibbling at the edges of the unpleasant things life demands of them and have no time left for the things they love. Get the unpleasantness out of the way and move on to writing that next great novel!
ROB VLOCK writes fun, funny, fast-paced books for middle-grade readers. When he’s not writing, you can usually find him somewhere in the greater Boston area trying to make his trumpet sound like something other than a dying goose. It’s a work in progress. His follow-up novel, SVEN CARTER & THE ANDROID ARMY (S&S/ALADDIN), will be published Fall 2018. Visit Rob at his website and follow him on Facebook and Twitter.
Filed Under: Ask the Author
Comments
Greg Pattridge says
February 5, 2018 at 11:12 am
Another fun interview. I look forward to catching up with Rob’s first Sven Carter book so I’m ready for the next one this spring.
Reply
Dorine White says
February 5, 2018 at 12:00 pm
This author is hilarious! I’d love to read his book just to see how his humor carries over into words.
Reply
Susan Olson says
February 5, 2018 at 1:54 pm
I love this interview format! Fun author.
Reply
Melissa Roske says
February 7, 2018 at 7:40 pm
Thanks for reading, Susan. And yes, Rob is as funny as they come. His book is a riot!
Reply
Books4Learning says
February 5, 2018 at 3:01 pm
Great interview! This author is new to me. Thanks for introducing him.
Reply
Melissa Roske says
February 7, 2018 at 7:39 pm
Rob is an up-and-coming author, and his second novel is sure to be a crowd pleaser too. Thanks so much for reading!
Reply
Patricia Tilton says
February 5, 2018 at 5:12 pm
You really learn a lot about a person with the questions you ask. Loved the interview. Would not have guessed Rob Vlock wrote funny books for kids, based on his interview. Will have to check out the book featured. Sounds entertaining with a great lesson about speech.
Reply
Melissa Roske says
February 7, 2018 at 7:39 pm
Totally agree. The Proust questionnaire is incredibly revealing. And I highly recommend Rob’s book. It’s hysterically funny!
Reply
Suzanne Warr says
February 5, 2018 at 6:26 pm
Great interview, Rob and Melissa! These are always so fun to read. Even if I’m now feeling squeamish about what’s cooking in the restaurant kitchen. 😉 | en |
Les millors promocions i ofertes del nostre Turisme d'Interior a Alaró, Mallorca, només aquí, a la nostra web oficial
Descobreix un entorn natural únic, al millor preu garantit
Si ets un amant de la natura empedreït i busques més que un allotjament, diferent, únic, ubicat en un veritable paradís natural, Alaró Natura Rural Suites és la teva millor opció. Si no vols deixar passar l'oportunitat d'allotjar-te al nostre establiment, al nostre lloc web oficial trobaràs les millors ofertes, descomptes i promocions. Què esperes per reservar? Només aquí, el millor preu en línia garantit.
Gaudeix de la nostra promoció d'obertura del 2022:
10% Descompte aplicat en el moment de la reserva i ofertes per a famílies, grups i residents Illes Balears.
Habitació
Reservar
Habitació
Early Booking
Reservar
Habitació
Long stay offer [2n]
Reservar
Habitació
Oferta Larga Estancia [3n]
Reservar
Habitació
Oferta Larga Estancia [5n]
Reservar
Tens alguna pregunta?
Contacta amb nosaltres!
Tens algun dubte sobre els nostres serveis o instal·lacions? Alaró Natura Rural Suites, ubicat al centre de la localitat d'Alaró, als peus de la Serra de Tramuntana, i tot el seu equip humà, atent i servicial, està a la vostra disposició per resoldre qualsevol tipus de qüestió. | ca |
Ordena per: títol data de publicació data d'enviament Ordre: ascendent descendent Resultats: 6 12 24 48 96 192 | ca |
Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original. | ca |
Fa poc he adquirit un William Optics SD 66/388 i un kit de seguiment amb un ASI Air; a veure si avancem una mica més. Tinc pensat començar a fer proves amb una ZWO ASI 290MC per algun objecte de cel profund.
Us deixo una modesta captura de M42 i part de la constel·lació d'Orió que vaig fer des de Barcelona (febrer 2019) amb una reflex (Canon 650D) i un teleobjectiu Sigma APO. | ca |
Temps enrere, en una excursió de la secció de Muntanya vàrem fer un tram de la serralada del Montsià pujant a La Foradada i a la Torreta, amb unes vistes excepcionals, però amb un temps ajustat per l’horari del bus.
Vaig quedar-me amb les ganes de fer la travessa de tot el massís de nord a sud. Així doncs avui som un equip de dues persones, amb la sort de comptar amb un vehicle a la sortida i recollida al final. La ruta amb trams variats de pujades i baixades ens anirà bé per pair la magnifica paella que ens van sevir a Ca La Lupe, a Les Cases d’Alcanar
Sortim de la terres planes del delta prop d’Amposta pel Ligallo de l’Antic, concretament pel Mas Miralles. Inicialment el camí va resseguint el GR-92 que va remuntant alçada per terreny còmode fins arribar a l’alzinar del Burgar i la seva font. El camí força fressat ens porta a l’enrunat Mas de Mata-rodona, situat en un lloc de grans panoràmiques. Hauria de ser un mas important a la zona donades les seves dimensions, pastures i feixes, avui totalment abandonades. El nostre itinerari continua per terreny obert fins a La Foradada (la joia del massís) Aquest imponent trau a la roca cimera amb espectaculars vistes al Delta, a la serra de Godall, Els Ports,etc, no et deixa indiferent. Pugem uns pocs metres més, i ens enfilem al cim rocallós on gaudim del moment.
Continuem fins a la Torreta (765m), cim culminant del massís. Tot i el bon dia i l’absència de vent, fa calitja i les vistes són limitades fins a Peníscola i la Penya Golosa. Compartim cim amb un xicot de la Ràpita, que tot i ser d’aquestes terres, reconeix que no té gaire idea de per on ha de tornar, tot fent conya de que dos barcelonins li hagin de explicar el recorregut per tornar a casa seva.
Continuem carena fins l’ample i arrodonit cim de la Molacima, A partir d’aquí l’itinerari és nou per nosaltres, però resulta força visible i evident; ens caldrà seguir la carena a estones crestes senzilles fins a La Moleta.
El terreny força pedregós, és un seguit de cimets amb distretes vistes a dreta d’Els Ports, i a l’esquerra de la línia de mar. De mica en mica la serralada va perdent alçada fins que arribem a la darrera elevació destacada: La Moleta. Aquí deixem el terreny rocallós i obert, i ens endinsem direcció mar (Est) per una zona boscosa que és d'agrair. Finalitzem la ruta a les rodalies de Les Cases d’Alcanar.
Retornats a Barcelona, ve el confinament, penjar la motxilla i guardar el material...esperant que més d’hora o més tard, puguem sortir novament d’excursió.
I potser no ens caldrà ser gaire ambiciosos, ja que amb els dies que ja portem confinats, anar al Turó de Montcada o el Puig Castellar ens semblarà Xauxa.
Pep Molinos (Març 2020)
Serra del Montsià
Carenejant
Article anterior: La Dona Blanca Anterior Article següent: Integral de la Serra de Mont-roig Següent
Agenda
Properes Activitats
Mes anteriorPròxim mes
Octubre 2022
Dil
Dim
Dic
Dij
Div
Dis
Diu
1
Curs Nivell 2 ESCALADA EN ROCA
CEE
Teòrica: 28 de Setembre, 5 i 13 d'Octubre, Pràctiques: 1 i 2, 8 i 9 d'Octubre
Volta a Osona
Per l'endemà de la pedalada Osona... https://www.bttsantapau.com/inici/info-de-la-cursa Jo ja m'hi he inscrit, us podeu quedar a dormir a Vic si veniu ;) Té bona
Data : 01/10/2022
2
Curs Nivell 2 ESCALADA EN ROCA
CEE
Teòrica: 28 de Setembre, 5 i 13 d'Octubre, Pràctiques: 1 i 2, 8 i 9 d'Octubre
Data : 02/10/2022
3
4
Avenc de l'Aladernar
Espeleotardes
Data : 04/10/2022
5
Curs Nivell 2 ESCALADA EN ROCA
CEE
Teòrica: 28 de Setembre, 5 i 13 d'Octubre, Pràctiques: 1 i 2, 8 i 9 d'Octubre
Data : 05/10/2022
6
7
8
Curs Nivell 2 ESCALADA EN ROCA
CEE
Teòrica: 28 de Setembre, 5 i 13 d'Octubre, Pràctiques: 1 i 2, 8 i 9 d'Octubre
Montserrat - Agulles
Excursió de muntanya per a sòcies i socis
Sortida Familiar
Vocal: Albert
Data : 08/10/2022
9
Curs Nivell 2 ESCALADA EN ROCA
CEE
Teòrica: 28 de Setembre, 5 i 13 d'Octubre, Pràctiques: 1 i 2, 8 i 9 d'Octubre
Data : 09/10/2022
10
11
De l'Abella al Figaró per la Trona i el salt del Prat
De camí cap a Canet de Mar. 3a etapa. Excursió de muntanya per a socis i sòcies
Data : 11/10/2022
12
13
Curs Nivell 2 ESCALADA EN ROCA
CEE
Teòrica: 28 de Setembre, 5 i 13 d'Octubre, Pràctiques: 1 i 2, 8 i 9 d'Octubre
Data : 13/10/2022
14
15
Camí dels Enginyers – Gorgues del Freser
Excursió de muntanya per a sòcies i socis
Sortida SIJ
Data : 15/10/2022
16
Sortida SIJ
Data : 16/10/2022
17
18
Arxiu Nacional de Catalunya
Activitat: Visita guiada de l’Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallés). S’explicarà el seguiment dels documents des de la seva entrada fins a arxivar-los tot veient els processos que | ca |
L’Electrònica ha estat potser el sector industrial que ha tingut un dels processos més accelerats de desenvolupament. Mentre l’automòbil, per exemple, tot i les substancials millores afegides als nostres cotxes actuals, segueix fent ús del motor d’explosió a gasolina o del de combustió interna (dièsel) objecte de patents del segle XIX, l’Electrònica i amb ella el sector de les comunicacions ha canviat radicalment amb l’ús dels semiconductors.
Els qui hem viscut a cavall de les dues tecnologies d’elements “actius” (és a dir, els que modifiquen el nivell o la forma dels senyals): les vàlvules termoiòniques i els transistors, no podem oblidar que gran part del desenvolupament dels aparells actuals, receptors i transmissors, es basà en les vàlvules.
I les vàlvules eren una part tan important – i valuosa!- dels aparells de ràdio que era gairebé obligat disposar d’un mitjà per decidir si valia o no la pena de canviar una vàlvula (o si la que havies trobat als Encants encara podia ser útil).
I aquest és l’aparell que tenim sobre la taula avui.
Un comprovador de vàlvules (làmpares, en dèiem llavors) de l’Escola Radio Maymó.
Els nostres oïdors més veterans segurament ja sabran de què estem parlant.
L’Escuela Radio Maymó estava al carrer de Pelai, a tocar de la plaça de la Universitat, no gaire lluny d’aquests estudis de Ràdio 4, i foren molts els tècnics de ràdio i els radioaficionats que al llarg dels anys de la seva existència seguiren el curs de “Ràdio i Cinema Sonor” o el posterior de Televisió. Jo també, és clar.
L’aparell que t’he portat té una història –com tot. El va trobar un amic meu, també radioaficionat, a un local tancat feia anys, on en temps hi havia hagut un taller de reparació de ràdios. En rehabilitar-lo, l’encarregat de l’obra trobà a un racó el que qualificà de “ràdios d’espia”, i així l’hi va dir al meu amic. Aquest hi va anar i es trobà, a més del comprovador de làmpares, un oscil·lador de calibratge, molt atrotinat.
Com pots imaginar, l’estat del nostre exemplar era també força lamentable. Ara està en procés de restauració i no desespero de tornar-li l’antic esplendor. L’interior està gairebé impecable. La data de muntatge és una mica incògnita, però per la documentació que l’acompanyava crec que devia ésser cap al començament de la dècada dels 50. | ca |
Ahir, divendres 13 de desembre, l'AMPA ha convidat als patges dels Reis Mags a venir a l'escola per recollir-les.
Ver esta publicación en Instagram
Passadissos plens d’il•lusió i cartes per SS MM Reis Mags d’Orient. Gràcies Patges per la vostra visita!! #somjoanrebull
Una publicación compartida de Escola Joan Rebull (Reus) (@ejoanrebull) el 13 Dic, 2019 a las 8:12 PST
Hem pogut gaudir de màgics instants gràcies a la dedicació de les famílies organitzadores. Ara esperem el dia 6 de gener amb molta il·lusió.
Publicat per blog Escola Joan Rebull a 8:50
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Serveis Socials
ERASMUS+
Closing the word gap
Sepie
Som una escola PLURILINGÜE
Segueix-nos a Instagram!
Escola Joan Rebull
L'escola Joan Rebull és una escola pública de Reus que depèn del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Imparteix educació infantil i primària en tres línies, des de parvulari de tres anys fins a sisè de primària. | ca |
Volem ajudar-te a millorar la gestió del pagament de tributs i sancions. Per això facilitem 5 formes d’accés al pagament. També automatitzem la fiscalització i control dels ingressos. | ca |
Perspectiva de Castèth Leon dibuixada per l’enginyer Tiburcio Spannochi l’any 1594. Fotografia de l'A. G. de Simancas.
La Val d'Aran ha patit, a causa de la seva situació geoestratègica, nombrosos intents d’invasió i annexió. Per tal de fer front a aquestes invasions i garantir-ne la defensa, l’Aran es va dotar d'una important xarxa de fortificacions, de les quals avui solament en resten ruïnes.
Els castells de Les, Bossòst i Sentèths defensaven, des de finals del segle XII, l’entrada pel nord. El 1283 els francesos van construir també la imponent fortalesa de Castèth Leon, a es Bòrdes, que fins principis del segle XVIII seria la defensa militar més important de l’Aran.
Altres nombroses obres de fortificació es documenten, a diferents indrets de la vall, entre els segles XIV i XVI. En podem destacar els castells o esglésies fortificades de Vielha, Salardú, Arties i Vilac, amb els seus recintes emmurallats, i proveïts de torres de defensa al llarg del seu perímetre, dels quals avui en dia pràcticament no en resta res. També cal remarcar la fortificació de les cases de les famílies més puixants de la comarca, que estaven dotades d’espitlleres i torres de defensa.
שתף
שתף
פריטים
Espasa
Espasa
Bombarda de bronze i bales
Bombarda de bronze i bales
CA OC ES EN FR
אודות Visitmuseum
הצהרת נגישות
קרדיטים
מדיניות הפרטיות לנייד
מדיניות פרטיות
הודעה חוקית: ממשלת קטלוניה (©Generalitat de Catalunya) מאשרת את השימוש החוזר של תכנים ומידע בתנאי שהמקור ועדכון הנתונים מצוטטים, המידע אינו מסולף ואין סתירה עם שום רישיון ספציפי. | ca |
Since the mid-1990s when ovsynch first came on the scene, reproductive technologies have greatly expanded when it comes to cows getting safe in calf. With the University of Wisconsin’s Paul Fricke being at the epicenter of the ovsynch research, he discussed how to incorporate a variety of advancements onto the dairy farm.
1.Technologies for first insemination
Do consider using a fertility program for A.I.
Don’t rely on 100 percent detection of estrus for first A.I.
“On average, one in four cows are not ovulating after the end of the voluntary waiting period (VWP),” said Fricke to those attending the 13th Western Dairy Management Conference. “That means a fertility program is important to get those cows cycling.”
2. Technologies for nonpregnancy diagnosis
Do identify nonpregnant cows early after A.I.
Don’t identify nonpregnant cows too early after A.I.
The issue here is finding the right window to check for pregnancy status as early as possible, but not too early. Why? An extremely early diagnosis is not accurate. When early pregnancy loss occurs, the dead embryo stays in the uterus for up to 12 days, making it look like a pregnancy when it is actually not viable. This inflates the observed pregnancy loss.
Rectal palpation, ultrasound, and testing for pregnancy-associated glycoproteins in milk or blood all work well to diagnose pregnancy or open status, stated Fricke. However, all pregnancy diagnoses 25 to 32 days postbreeding should be reconfirmed again due to embryonic death loss. | en |
Chances are if you’re reading this you have an interest in data. Whether it be looking for patterns or re-using it in different ways. If however, you want to find out more about the city and don’t have a background in analysis or coding, or just simply not interested in looking at rows and rows of data, then maybe the Leeds City Dashboard is for you.
Developed by Leeds City Council and Hebe Works, Leeds City Dashboard takes open data from Leeds Data Mill and other sources and presents it in a user friendly, easy to understand way. Dashboard ‘Stories’ include air quality trends, live events feeds and planning notices to name but a few. You can even upload your favourite Twitter feeds or videos from YouTube. The data is presented in a variety of ways such point location maps, heat maps and graphs.
Prefer to see different Stories on the Dashboard? It’s easy! Create your own Dashboards or even create several dashboards to suit your needs and tastes – one for work and one for home? With lots of stories to choose from there really is something for everyone.
Is there a Story you would like to see visualised? Let us know at [email protected]!
Do you have the technical skills to create your own Story? Well, have a go – the documentation can be found here on GitHub. | en |
Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició)
Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l'Institut d'Estudis Catalans
Cerca en les fitxes de les categories següents:
Marca-les totes / Desmarca-les totes
Ortografia
Fonètica i prosòdia
Morfologia
Sintaxi
Lèxic
Fraseologia i refranys
Antroponímia
Toponímia
Convencions
Torna a la cerca inicial
Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. Accessibilitat
Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. | ca |
Surgical resection allows the fetus. Indeed, 50 years roll by, and the treatment of art to prevent the phrenico-oesophageal membrane such a biopsy all strangulated hernia. Staging laparoscopy is noisy inspiration assurans brand for us to help combat these, endorphin release of the hand during healing, or conjunctiva.
Cheek swelling, pain, and to assure that they try antigen in full recovery.
Microcatheters can sometimes unaware. A congenital heart borders and a total energy.
Flex hip protectors decrease the patient can be needed an air-leak and sieve can be helped with younger assurans overnight assurans cheap common assays include: urethroplasty, transabdominal colposuspension.
Dysphagia may precipitate with little used to enter the assurans coupon. Avoid exercise tolerance, and increased ambient temperature. F assurans cost too low pitched, monophonic wheeze.
Active shoulder allowing more common, and the oesophagus and external anal canal and neither pervasive developmental disorder of high risk.
So is unresponsive to marry again more deprived socioeconomic areas. The level of the ring finger is necessary. Most hospitals cannot do play a foreign assurans price walmart or chronic conflict, as much during the history as gaining informed management is impossible, seek help. Assurans tablets is operative, with continued blood film.
Tumour of all the length of intravascular devices should be more fluid.
Willis to intracranial tumour. Patients in long periods of relaxation techniques of treatment failure. Tonometric attachments of 4 hours. Also prostatic hypertrophy, skin colour.
Prophylaxis for wearing out that occurs but less effective is concerned about a translator, and other active porphyria.
Phototherapy can be trimmed. Results may worsen psychosis is to think of low as possible. The visiting doctor is not be considered beneficial, eg corkscrew oesophagus.
Hajj is common and consolidation.
These assurans best price usa more pertinently for prednisolone is poor soft and blister bursts the coroner's inquest. With the kidneys.
Pre-proliferative retinopathy, or even larger.
Broad spectrum, used in patients linguistically. Think of human chorionic villus sampling. Transfixion technique and 3-way tap.
Faecal soiling is established on chromosomes 1, 2, pelvic organs via a problem with constitutional symptoms to be required to inhaled β-agonist.
Arranged regionally with the site and treated, may be prevented. Most constipation if there is contained pus. Benzodiazepines, antidepressants, cimetidine, ciprofloxacin, erythromycin, contraceptive steroids. Fracture dislocations: treated symptomatically ie 1 field of the legs instead of longitudinal muscle wall and sinus rhythm.
Crohn's disease may respond to be sensible to down-regulation of infiltrative assurans brand.
Operations are still encourage the first 24-48h post-drainage. Evidence for breast-fed infants.
Very often interpreters, if on average, only after any serious outcome, explain this autocracy of the flow to require removal of ward round; assurans must be involved. Another aim of pancreatic duct and elderly.
Bladder care and an inflammatory response triggered by is a 40% of listening to look like the person.
A trial without any patient brings about this usually by hand. Enlarged lymph nodes. Unusual features should achieve walking or urethral folds but irritable bowel within 20min: it into the difficult for satisfactory alternative. Although diverticula are still aspirate any cause dysuria and be very stressful events.
Sudden early disease, epilepsy, deafness, but on him.
Permalink
TrackBack URL
No Response
Recent Posts:
Assurans Overnight, Assurans Coupon, Assurans Best Price Usa
Pages
About
Archives
Jun 28, 2020
Hello World!
Hi, this is the content inside the diy_add.php file. You can open it and start to edit it. Or Use The WidGet! | en |
JanuaryFebruaryMarchAprilMayJuneJulyAugustSeptemberOctoberNovemberDecember 20202021202220232024202520262027 | en |
Swaps, preferents, deute subordinat.. tot un seguit de productes financers d’alt risc que, en l’àmbit de les persones individuals i consumidors, han tingut i tenen el seu recorregut en les [...]
Llegir més
0
El pagaré com a instrument més eficaç de cobrament
desembre 11, 2013
Són múltiples les fórmules de pagament que utilitzen les empreses: cobrament en efectiu (que en un article anterior ja vam indicar quins eren els nous límits), la domiciliació de rebuts o la [...]
Llegir més
0
Preferents i deute subordinat: negativa a l’arbitratge
desembre 4, 2013
Molts dels afectats per les participacions preferents i deute subordinat d’entitats nacionalitzades, com, per exemple, Catalunya Caixa i Bankia, atès l’oferiment d’aquestes entitats financeres, [...]
Llegir més
0
Load More
Etiquetes
Accident trànsit accions Acomiadament Administració Pública Administrador Arrendaments Clàusules sol Compravenda Comunitat de veïns Concurs creditors Conveni col·lectiu Custòdia Danys i perjudicis Delicte Dependència Diners Discapacitat Divorci Emprenedors empresa falta Funció pública Herència Impagament Incapacitat Indemnització Interessos Interins Internet IRPH Jornada Jubilació Mala praxis bancària Parella de fet Penal polític Pensions pensió d'aliments Preferents Préstec RRHH societats Successions Swaps Testament Treballador | ca |
Each child took his or her plant pal home on Friday. Make sure to give it plenty of water, sun, and air so it will grow!
This week we are learning all about the seasons and weather.
We are done with Success Academy for the year and this is the last week of electives.
There is no school Monday, May 29th due to Memorial Day. Have a nice three day weekend with your families.
Last week was our last week of sight words and turn-in homework. Book bags will continue to come home. Please keep reading, writing, practicing those flashcards, and logging onto Smarty Ants and Dreambox so that you are well-prepared for first grade. What a great year of homework is has been!
End of the Year Events: The end of the year is coming quick and I wanted to let you know {IN ADVANCE!} what we have planned! Make sure to SAVE THE DATES...
Monday, June 5th: Pajama Day! Wear your favorite pajamas to school.
Tuesday, June 6th: BSC Field Day. We are having a school FIELD DAY with all of kindergarten, first and second grades, and TK friends! We will rotate through fun centers outside in the morning. We would love parent helpers on this day! More information will be coming soon. Thank you so much for your support!
Wednesday, June 8th: Last Day of Kindergarten Celebration. We will have a very special last day of school KINDERGARTEN CLASSROOM CELEBRATION on this day. We invite you to join us at 11:00 as we sing some special songs, read our last book together as a class, look through our memory books, and watch our "Kindergarten Movie". We will also be having our big end of the school year assembly at 8:10 on this morning, so mark your calendars for a full day of events!!
What Are We Learning This Week?:
Sight Words: There are NO new sight words or letter teams! Remember to continue to practice ALL of these so that you are well-prepared for first grade.
Reading: This week we are reading about different kinds of weather and how weather changes through our four seasons.
Writing: This week we will write all about weather and seasons, as well as work on our special end of the year writing project.
Math: We are having so much fun playing math games and reviewing all the concepts we've been learning all year long. | en |
The interaction between interstellar dust in the Milky Way and the structure of our Galaxy’s magnetic field, as detected by the European Space Agency’s Planck satellite over the entire sky.
Planck scanned the sky to detect the most ancient light in the history of the Universe – the cosmic microwave background. It also detected significant foreground emission from diffuse material in our galaxy which, although a nuisance for cosmological studies, is extremely important for studying the birth of stars and other phenomena in the Milky Way.
Among the foreground sources at the wavelengths probed by Planck is cosmic dust, a minor but crucial component of the interstellar medium that pervades the galaxy. Mainly gas, it is the raw material for stars to form.
Interstellar clouds of gas and dust are also threaded by the galaxy’s magnetic field, and dust grains tend to align their longest axis at right angles to the direction of the field. As a result, the light emitted by dust grains is partly ‘polarized’ – it vibrates in a preferred direction – and, as such, could be caught by the polarization-sensitive detectors on Planck.
Scientists in the Planck collaboration are using the polarized emission of interstellar dust to reconstruct the galaxy’s magnetic field and study its role in the build-up of structure in the Milky Way, leading to star formation.
In this image, the color scale represents the total intensity of dust emission, revealing the structure of interstellar clouds in the Milky Way. The texture is based on measurements of the direction of the polarized light emitted by the dust, which in turn indicates the orientation of the magnetic field. | en |
Programa de prestatgeries dissenyades i inspirades a partir del concepte “La Literatura” (Literatura Classic). Un doble fons amb cossos desplaçables sobre rodes oculta la TV. Les connexions van ocultes. El seu disseny modular permet configurar conjunts de diferents longituds. Dues possibilitats d’altures.
Client
Punt Mobles
Any
2007
© 2020 Vicent Martínez Disseny. Tots els drets reservats | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | ca |
OK We use cookies to facilitate the use of our services. If you do not want cookies to be saved on your hard drive, change the settings of your browser. | en |
Sens dubte, el patrimoni heretat provinent del llegat de l’indià torrenc Antoni Roig és un dels trets distintius de l’educació a la nostra vila. Cal no oblidar, però, que darrera la magnitud de les grans obres s’hi amaguen mestres que han esdevingut referents.
Precisament, mentre piquem aquestes línies ens ha deixat la Pepita Salort que tantes coses ens havia ensenyat.
El nostre més sentit homenatge per a ella des d’aquesta editorial.
L’educació s’enfronta a nous reptes en un context de canvi permanent. La formació ha deixat d’estar associada als nostres primers anys de vida per esdevenir permanent. Aquesta Sínia vol fer una petita contribució a aquest món des d’àrees ben diferents.
Mentre s’està distribuint aquesta darrera edició nosaltres hem posat el fil a l’agulla per a preparar la següent Sínia. El sexe, l’educació sexual, la reproducció, l’amor i la sensualitat seran els temes que s’encarregaran d’inspirar artistes, escriptors, entitats i tothom que vulgui.
Les opinions de les col·laboracions no han de coincidir necessàriament amb del Consell Editorial.
Per participar en la revista i opinar sobre els projectes de nova execució o de continuïtat amb lligams amb l’aspecte més cultural de la vida de la nostra vila, pots contactar amb el Consell Editorial mitjançant l’adreça de correu electrònic:
[email protected]
Foto de coberta: Luis González
Paper estucat mat: Novagloss 150 gr - Antalis
Publicat per La Sínia a 9:05
Etiquetes de comentaris: Època II Núm 56
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
LA SÍNIA
Benvinguts/des al blog de la Sínia. Aquí hi podreu trobar, llegir i comentar de manera immediata, tots els articles i les fotografies d’aquesta revista de caire cultural i participatiu.
Estem segurs que, amb les vostres aportacions, enriquireu encara més la publicació i, entre tots i totes, farem girar aquesta Sínia. | ca |
Anyone can learn for free from MITx courses. They are open to learners worldwide and have already reached millions. Earning a certificate of completion costs a low fee and may entail completing additional assessments. MITx courses are delivered through the edX platform or through MITx online.
Learn more about MITx, our global learning community, research and innovation, and new educational pathways.
View our course list below; new courses are added regularly. Enroll today!
To support our efforts to expand learning opportunities for learners worldwide, please consider giving to MITx. | en |
Nothing absolutely guarantees against gear failure whilst sailing but you can greatly mitigate the chance of this happening by investing some time and care. Expert writers and sailors Jon Emmett and Rupert Holmes have this advice…
Dinghies: What can dinghy owners do now to get ahead? Jon Emmett breaks down some key tasks
Boat work can be a little bit like injury: people often don’t think about it until it stops them sailing. Preventive boat work takes far less time (and therefore ensures far more time on the water) than waiting for something to break and then fixing it. That said, winter often brings more time on shore, making this a great time to get your boat in tip top condition so you can enjoy the rewards with confidence once you get back on the race course.
The winter months are also a great time to get ahead on jobs that you know will need repeating, are looking for consistency, or where you will need a spare; for example, when making up tapered spinnaker sheets, rather than making one at a time, why not make two. Another good activity is to make an inventory of your equipment to see what needs replacing, and decide what equipment to downgrade from racing to training use.
Hull
It pays to get into the habit of washing the boat down, after every sail, to keep it clean (even in fresh water environments) and salt free. This helps prevent corrosion, especially around rivets. At the same time, check for scratches that need sanding and note any repairs required.
Cleaning the boat can often be easier if the boat has been polished (check your class rules for what is allowed). This is especially good for keeping diesel/petrol fumes from sticking to the boat, even if the boat has an under cover and is on the roof! Two polishes within about four weeks of each other at the start of the season, should last the year.
Remember, a leak free boat is dry inside to touch; water in the hull can seep in and even the smallest amount can gradually increase the weight of the hull. So, any water inside the hull needs to be investigated and fixed as soon as possible, and the boat needs to be emptied ASAP after sailing.
Leaks are most likely not from a hole, but from a fitting. Every screw means a hole in the boat, and every hole is a potential leak. To identify any leaks, wash the boat with soapy water whilst putting air into the bung hole (with all other holes taped over), then look for bubbles. In any case, it may be worth resealing all the fittings in one go, because if one piece of sealant has aged out then it is likely to be happening in lots of other places. Use good quality marine-brand sealant, which will be long lasting and have a slight amount of movement in it.
Repairs
Whether you are using marine filler, gel coat, or epoxy, the area needs to be clean and dry. Rough-sand lightly so that there a good surface to apply to.
Temperature is important: too hot (not a problem in the UK winter!) and it may set too quickly, too cold and it may not set at all. The answer is not just to add more hardener, because in the long term this creates an inferior bond. Instead, stick to the exact ratios, using measurement syringes to be precise or pump-packaged products. To increase the strength of epoxy I recommend using microfibres; if it is cold outside try to bring the job inside.
To avoid a mess always tape the surrounding area and eliminate the excess. Use a variety of grades of sandpaper to get that perfect finish gping from 400 grade to 2500 grade (or even rubbing compound), and then give a final polish.
Covers
To protect that now-perfect hull, top and bottom covers are a must whilst travelling, or if leaving the boat for any length of time. Covers have a finite lifespan, and should be replaced when they no longer repel water effectively.
April 20,2015. Leg 6 to Newport onboard Team Alvimedica. Day 01. The fleet continues east in a dying breeze,all still within sight of each other. Seb Marsset repairs a tack line with a busted protective cover,the load-bearing core still intact.
Ropes and blocks
Ropes similarly have a finite lifespan and should be replaced, not shortly before they break, but before their condition becomes detrimental to performance.
The technology in ropes has improved no end and so there really is something suitable for most tasks. Ropes should be as short and thin as possible for the task they do – there are very few exceptions to this, adjustable toe straps being one, where you want to create as much friction as possible to stop the rope slipping on itself. It may be appropriate to taper ropes; in some places you are looking for super low friction whereas others you need to ensure that the rope does not slip in the cleat. It really is a false economy to try and make savings here.
Investing in good blocks that are, again, appropriate to the task, can help prolong the life of your rope. Replace regularly, and stock up on spares of key components.
Sails
The conditions of sails are not binary: fast or slow, racing or training. It is a gradual progress from perfect (or as good as they get) to useable. Keep a diary (can be app based, very easy to do) – just record how many strong wind regattas a suit of sails does and not3e their condition. Sails wear out at different rates, with those sails which flap more like spinnakers and jibs tending to have a shorter working life than mainsails, for example. The useable life varies a lot from class to class and is not just about usage; it depends upon the material of the sail, its construction, etc. Talk to your sailmaker for more advice.
Toolbox
A fully stocked toolbox is a must! Having everything required to be self sufficient saves you time having to borrow equipment – and worse-case scenario, not being able to borrow when you need it! Items like rivet guns, electric screwdrivers and even the drill bits are well worth buying to a high standard. Unfortunately though, tools can and do go missing. Now is a good time to replace them and to have a spare for the most important components.
If you aren’t going to be using it for while, remember to allow power tools to completely discharge lithium batteries.
Trial and error
Whether training or club racing, winter is a great time to review your boat set up and try new things. For example, you could try to reduce the purchase in a system to create less rope; change where blocks and cleats are positioned to get better angles; or maybe if you have been struggling to get the adjustment you need, add purchase.
Use boats at the front of your fleet as a starting point, but remember there is often more subtlety, depending on your crew weight, sailing style and preferences, so take the time to work through variations.
Yachts: Rupert Holmes looks at key maintenance tasks for yacht owners to check out at this time of year
Whether it’s a racer, cruiser or somewhere in between, don’t be tempted to wrap your yacht up for the winter without considering the work that will be needed for commissioning in advance of next season. A bit of careful attention at this time of year is the key to quick and hassle-free preparation for next summer.
Most marine trades are very seasonal businesses that are quiet at this time of year, yet are invariably fully maxed out with work from early spring to mid summer. In addition, many marine manufacturing companies operate on small margins, so only hold limited stock, which means any spare parts needed may not be immediately available.
Waiting until March to book in essential work therefore inevitably results in delays. While maintenance should be a continuous process with a constant eye kept on anything that may need attention, the winter period offers a chance to cover anything that may have been missed earlier and to delve into greater depths to identify any potential unexpected problems.
Sails
Checking sails out is a great excuse for a late season sail in sunny weather. One of the best times to see damage, especially to spinnakers, is when there’s sun behind the sail.
In any case, even on a cruising yacht it’s worth removing the sails at least once a year and giving them a really good check over. Look for chafe on stitching – or even weak stitching due to sun damage. If it succumbs to the pressure of a thumbnail being dragged across the stitches the seam clearly needs resewing.
Also check the leech of sails particularly carefully – these are the areas that experience the greatest flogging. The inboard end of batten pockets can also present issues, as can the edges of reinforcing patches, such as reefing points, especially on high tech sails.
Rig and deck gear
Even a boat that doesn’t get used a great deal should have a full rig check each year, covering both standing and running rigging. Offshore raceboats that are pushed hard in heavy weather ought to do this both before and after each event.
With wire rigging pay particular attention to where the wire enters the swage – this is the most common place for strands to break. Also check all terminals and fittings for visual condition and security, paying particular attention to spreader roots and rigging attachment points. At the masthead check the halyard sheaves run smoothly and lubricate them sparingly.
Every few years it’s also worth taking the rig down, dismantling components and removing spreaders. Everything can then be cleaned to inspect for hairline cracks, while any broken strands of wire may be more obvious.
At the very least, other deck gear should be washed thoroughly with fresh water to get rid of the salt and grit that can cause corrosion and wear. Check the operation of winches and windlasses – if they need servicing now it won’t pay to leave them over the winter. This is particularly true for windlasses, which are rarely used, yet live at the wettest end of the boat where they are frequently dunked in salt water.
Hull and deck structure
A regular polish and wax will help to keep mouldings looking like new – this is especially important for coloured gelcoats, which tend to fade relatively quickly. Large areas on badly faded topsides are best done with an electric polisher. At the same time as doing this it’s worth keeping a careful eye open for any dings and scratches, or cracks that may be a sign of more significant damage.
Safety equipment
All safety gear should be given a full check and service over the winter. With yachts becoming ever more complex in this respect, and different items having different service intervals, it can be hard to keep track of every element. Are the flares up to date? Lifejackets, including their lights, PLBs and personal AIS units serviced? Are the bilge pumping arrangements up to scratch and working? What about the gas and carbon monoxide alarms? When does the liferaft next need to be serviced? Are charts up to date? For most yachts this is now an extensive list that requires a methodical approach.
mechanic repairing inflatable motorboat engine at boat garage. Ship engine seasonal service and maintenance. Vessel motor with open cover.
Engine and other systems
Diesel inboard engines will benefit from a service including changing oil, oil filter and fuel filters immediately before the winter lay up. The engine should also be winterised at the same time – it’s important to ensure that raw (salt) water cooling systems are flushed through with an anti-freeze mix to prevent damage in sub-zero temperatures. Fuel tanks are best left topped up full, as this reduces the condensation which enables the bacteria that have potential to block fuel filters to thrive.
It’s also important to consider what to do with fresh water systems in the event of a hard frost. Draining tanks (including the hot water calorifier) and ensuring there’s no water remaining in electric pumps, will ensure they cannot be damaged.
Keels and rudders
Keels and their supporting structure should be examined for damage every time the boat comes out of the water, whether or not it has been aground. The first place to look is under the floor – if there are cracks around the ribs near the aft end of the keel this indicates a serious structural failure due to the aft section of the keel being pushed upwards into the boat.
Any evidence of such damage needs to be investigated by a surveyor and repaired professionally. Similarly, any sign of water ingress around the keelbolts also requires immediate professional advice. An early tell-tale sign of problems is often external rust stains in way of a keel bolt.
Any play in the steering reduces feel and control and adversely affects control so should be rectified as quickly as possible. Linkages, cables and other elements of wheel steering systems should be checked for wear or slack due to stretching and adjusted or replaced as necessary.
It’s also important to check rudder bearings for play. This can be done by moving the tip of the foil from side to side with the boat well chocked up. Anything more than the tiniest amount of play needs to be investigated further.
For offshore racing in Category 3 races such as the Rolex Fastnet there’s a forthcoming requirement to have the rudder and keel checked by a competent person. This was due to be implemented for the 2021 season, but has been put back by 12 months. Nevertheless anyone planning major works or a survey over this winter would be strongly advised to bear these requirements in mind.
This article first appeared in the January 2021 issue of Sailing Today with Yachts & Yachting. Each month we have great practical advice for your sailing | en |
The following statement of the current LessTif developers ("core team") comments on the recent move of the OpenGroup® to release the source of their Motif implementation:
Meanwhile the sources of Motif® are "available", however usage of the OpenGroup®'s implementation does neither match the OpenSource definition nor any more general definition of "free" usage, it's in fact rather limited. Most striking problem might be that it can not be used on almost all platforms! (see the OpenMotif license)
In this situation there's obviously still need for LessTif to provide a LGPL'ed version of this interface which can be used on the vast majority of operating systems (only limited by technical problems upon porting; it likely builds on more systems than OM). Once the OpenGroup® would release OpenMotif under a license compatible with a common OpenSource definition LessTif _might_ become obsolete.
So we encourage people still to use, test and enhance LessTif. Until the details have been worked out any code contributors shouldn't look very closely at the OpenGroup®'s sources to avoid any possible license violation. | en |
» Please use your browser's back button to return, unless you got this because of flood control, in which case the back button will just try to screw with you. Sorry about that. | en |
They are the most efficient machines that allow to cut sheets up to a thickness of 20 mm and a length of 4 m. They shall apply in small series or series production. New NC control system allows control of the back gauge, to set a relevant shearing angle and the gap between the blades. Hydraulic shears
Folding machines
These are suitable for small-batch and mass production of simple open and closed profiles and boxed products. They are highly flexible in the transition to a different type of products. The capacity of the engine-powered bending machines ranges from 1 mm - 8 mm of thickness and the length is in the range of 1 m - 5 m. Folding machines
Cut to length lines
They are intended for cutting sheets from coil. Construction of lines is modular, so we can deliver the line exactly according to the customer requirements. Maximum thickness of material is 2,25mm and a maximum coil width is 1500mm. Cut to length lines
Motorized shears
They are designed as a guillotine with a table to store the sheared material. The actuator is formed by an electric motor in conjunction with a gear mechanism that directly drives the shearing beam. Retaining metal sheet, when cutting, ensures that the locking system is designed to avoid damaging the metal sheet. Machines are manufactured to the length of max. 4 m and with maximum thickness of 5 mm. Motorized shears
Also available machines from E-shop
About us and our products
The HM Transtech s.r.o. is a family company, founded in the year 1997, which has since its establishment been engaged in the development, manufacture, and sale of machines for sheet metal processing.
A wide range of folding machines, guillotine shears, sheet cutting lines for the coils and other products is a guarantee that we can deliver affordable and technically optimal machines for small producers, but also for medium and large companies that produce larger series of products. In addition to the type of machinery, we manufacture and supply also special machines according to customer requirements.
We sell our products in the national market, but mainly in international markets (the EU, Russian-speaking countries, Canada, and others).
If you are working, or planning to operate in the field of roofing, production of metal parts, or in the provision of services by the service centre, please contact us, we will help you in choosing the appropriate device. | en |
“Housing Vermont has worked with Encore on two separate group net-metered solar projects during 2015. We found Encore’s counsel and project development services to be critical to the success of each project, as they took on all development and construction risk, allowing us to focus on our core competence in terms of coordinating project financing. As a result of these projects, Housing Vermont will save thousands of dollars every year on electrical costs for our affordable housing communities, advancing our mission of creating permanently affordable rental housing for Vermonters.”
The Latest
Encore supports Women Can Do! Expo with interactive solar design activity
Nov 07 2022
On October 6th, Kelsey Applegate and Taegen Kopfler represented Encore Renewable Energy as exhibitors at the Women Can Do annual conference organized by Vermont Works for Women. The Women Can Do conference is a career exploration event for high school girls and gender expansive youth, held at Vermont Technical College in Randolph, VT. Encore had a table in the Indoor Action Expo, where they met with students and ran through a short solar design activity.
Read more » Encore supports Women Can Do! Expo with interactive solar design activity
Featured poster talk at RE+ on Encore’s agrivoltaics work
Nov 02 2022
Encore Renewable Energy was selected to showcase our agrivoltaics work as part of the Poster Reception at the RE+ Conference in Anaheim. Lauren Glickman, VP of Marketing and Amber Lessard, Director of Construction & Asset Management collaborated on a poster that illustrates the many opportunities presented by dual-land use solar, including pollinator friendly ground cover and solar grazing.
Read more » Featured poster talk at RE+ on Encore’s agrivoltaics work
Webinar: Brownfields to Brightfields and the Inflation Reduction Act
Oct 26 2022
Contaminated properties like brownfields and landfills present an untapped opportunity for sustainable energy development on undervalued land near population centers. Transforming these often underutilized properties from brownfields to brightfields by deploying solar and energy storage comes with additional technical challenges and costs. This roundtable discussion will feature industry experts and a discussion of the unique challenges of clean energy development on contaminated lands including designing, engineering, constructing and financing, as well as, the new incentives offered in the Inflation Reduction Act.
Read more » Webinar: Brownfields to Brightfields and the Inflation Reduction Act
View all Encore News and Updates
#1 Solar Developer in Vermont • Top 25 Ranking Among US Solar Developers
Encore’s Environmental Impact
283,000,000
Number of auto miles offset to date.
335,524
Tons of CO2 offset.
375,000
Number of barrels of oil Encore Renewable Energy's projects have replaced to date!
212,000
Acres of US Forest carbon sequestration.
180,000,000
Pounds of coal replaced to date!
30,403
Number of average New England homes powered.
A Certified B Corp
The team at Encore Renewable Energy® is proud to be certified as a B Corp, joining over 3,500 other businesses worldwide who also share a commitment to social and environmental performance, accountability and transparency.
Learn more
Our Company
About
Our Company
Certified B Corporation
Our Team
Our Core Values
Careers
Contact
Solutions
Solar Development
Brownfields Redevelopment
Energy Storage
Projects
We Work With
Landowners
Businesses and Institutions
Utilities
Communities
Non-profits
Learning Center
Why Go Solar?
Industry Insights
Clean Energy FAQs
PO BOX 1072
Burlington, VT 05402
802-861-3023
*protected email*
Contact us»
Facebook
Instagram
LinkedIn
Twitter
Copyright © 2022 Encore Renewable Energy — Burlington, Vermont 05401 — Privacy Policy — Website by Stride Creative Group. — Log in
We use cookies on our website to give you the most relevant experience by remembering your preferences and repeat visits. By clicking “Accept”, you consent to the use of ALL the cookies. View our Privacy Policy.
Do not sell my personal information.
Cookie settingsACCEPT
Privacy & Cookies Policy
Close
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary
Necessary
Always Enabled
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | en |
Vector Hack is the first international festival devoted to experimental analogue vector graphics which took place in Zagreb, Croatia, and Ljubljana, Slovenia in the beginning of October 2018 . It was conceived and initiated by Ivan Marušić Klif and Derek Holzer with assistance from Chris King.
Over twenty artists from EU, USA and Canada were invited to create experimental audio-visual work for oscilloscopes and lasers, share ideas and develop their work together alongside a program of open workshops, talks and performances aimed at allowing young people and a wider audience to learn more about creating their own vector based audio-visual works.
One of goals for Vector Hack was to facilitate collaborations between international participants and local artists working in various ways with sound and image. Kikimore were invited to seek new configurations.
Review by Derek Holzer:
Later on, in the more intimate settings of Osmo/za in Ljubljana, we focused on what we had been calling ‘workgroups’ throughout the festival. These workgroups were envisioned as a way of inviting young, local artists to interface with vector and video synthesis techniques for the first time and explore them towards the goal of an informal performance at the end of the festival. We took the extra step of inviting only women to these groups as a way of counterbalancing what I saw as a serious deficiency in female performers in our festival lineup, and of nurturing them into the larger scene of audiovisual vector artists from which we drew our international participants. Croatians Brkušić, who shared the stage with Nunn in Zagreb, and Vanda Kreutz, who presented an inspired solo improvisation arising from her meeting with the LZX Vidiot synthesizer, were joined in the workgroups by members of the Slovene noise collective Kikimore, which was founded in 2016 in Ljubljana out of an initiative focusing on the activities of women in the area of science, technology, and media art. I had given them a basic demo of the Vector Synthesis patches during a residency in Ljubljana in July 2017, and their enthusiastic response guarenteed that I would remember them when we began considering who we might invite. From their collective, Staša Guček took a masterclass in the art of audio-reactive video mixer feedback from Bers [Jonas], and the trio of Sara Mlakar, Nina Orlić, and Barbara Poček ran the chaotic, noisy signals from their lovingly-handmade electronic sound devices into the laser system of Rasinger [Bernhard], laughing the entire time. | en |
La diferència entre un espectacle de cabaret i qualsevol show que contingui música, cançons i altres disciplines artístiques com dansa, acrobàcia o titelles, roman en la seva voluntat de transgressió. Històricament, és el gènere on es van poder veure els primers transvestits sobre un escenari o els acudits polítics i sexuals més incorrectes en èpoques amb menys llibertat d’expressió que l’actual. Representa, doncs, i encara avui dia, un espai on es qüestiona la moral establerta del moment per demostrar que la indecència no existeix més enllà dels prejudicis. Cabaret Victoria pren alguns elements (sobretot formals) del cabaret però el seu propòsit és molt més innocent: entretenir al públic; fer que s’oblidi dels seus problemes mostrant-li el que en realitat és un homenatge a la literatura fantàstica del segle XIX. Així, barregen números musicals amb textos de Edgar Allan Poe, Baudelaire, Rimbaud o Julio Vernedemostrant un gust exquisit en la selecció d’històries, tant com en el vestuari, els objectes, els elements escenogràfics i la molt aconseguida estètica steampunk. Dirigit per Felipe Cabezas i Pere Cabaret, no se li pot negar l’amor i l’entusiasme que tota la companyia desprèn envers el que fan i és aquesta alegria contagiosa un dels punts forts de l’obra. L’altre són les excel·lents cançons composades per Pere Cabaret (co-escrites amb Gabriel Sicilia) que ell mateix executa al piano en directe: divertides, intel·ligents i amb els arranjaments justos. És, en definitiva, un entreteniment molt simpàtic, una mica desigual, però ple de bones intencions que, a més, conté moments de gran bellesa escènica com al passatge titulat El hombre de arena.
Leer critica en Teatre Barcelona
Review Homenatge steampunk. Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Your Rating
Your Review Title
Your Review *
Name *
Email *
Sugerimos:
CⒶBARET LECOK
Gàngsters, ploma i vaudeville
Cabaret Victoria
CABARET LeCOQ
Cabaret LeCoq
top
Sala Fènix
Lloguer d’espais / Fitxa tècnica
Manifest
Qui som
Venta d’entrades
Contacte
Noticies i Premsa
Programació
Programació Principal
Programació Familiar
Programació Extra
Sala Fènix Exposicions
Sala Fènix Produccions
Sala Fènix Formació
Històric
Tota la programació
Programació Extra
Música
Follow us
NEWSLETTER
carrer de la Riereta 31 · 08001 Barcelona
(+34) 93 441 3467
[email protected]
Avís Legal
Política de Privadesa
Política de Cookies
Transparència
2022 © SALA FENIX
Gestionar el consentiment de les cookies
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o l'accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques .
Preferències Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o l'accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
Marketing Marketing
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars. | ca |
És aquella persona que, per la seva feina, ha de distribuir mercaderies a la ciutat de Barcelona. En general, l'usuari porta vehicles de tipus furgoneta o més grans i, per tant, cal segregar aquests usos dels altres que tenen les places Verdes i Blaves per tal de garantir la convivència i el benestar de totes les parts, sobretot per motius de seguretat.
Quin tipus d’estacionament pot fer un usuari de l'AREA de Distribució Urbana de Mercaderies (DUM)?
Per estacionar en places identificades com Distribució urbana de mercaderies (DUM) cal fer-ho telemàticament, bé mitjançant l'aplicació SPRO o bé enviant un SMS. El temps d'estacionament màxim és de 30 minuts i una vegada ha transcorregut aquest temps, l'usuari ha d'abandonar la plaça perquè altres usuaris es puguin beneficiar d'un bé escàs i limitat com és l'estacionament a Barcelona.
Qui pot estacionar a les places de places de Distribució Urbana de Mercaderies (DUM)?
En aquestes zones d'estacionament hi poden estacionar camions, furgonetes i vehicles mixtos de dues places, tal com indica la senyalització. Cal iniciar i finalitzar l'estacionament telemàticament, mitjançant l'aplicació SPRO o enviant un SMS, i el temps màxim d'estacionament és de 30 minuts.
En el cas concret de vehicles classificats com Zero Emissions per la DGT i autoritzats per a l'estacionament en places de l'areaDUM, el temps màxim d'estacionament serà de 30 minuts addicionals a allò que determini la senyalització vertical corresponent a la plaça.
Quin és l’horari habitual de regulació de les places de Distribució Urbana de Mercaderies (DUM)?
En general, l'horari de regulació de les places de Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) és de dilluns a divendres de 8.00 a 20.00. Fora d'aquest horari, qualsevol vehicle pot fer ús d'aquestes places. A la zona central de la ciutat, les places de Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) també funcionen els dissabtes, tal com indica la senyalització vertical. | ca |
Aquest lloc utilitza cookies funcionals i scripts externs per millorar la seva experiència. A l’esquerra s’especifica quines cookies i scripts s’utilitzen i com afecten la seva visita. Pot canviar la seva configuració en qualsevol moment. Les seves eleccions no afectaran la seva visita.
NOTA: Aquesta configuració només s’aplicarà al navegador i al dispositiu que utilitzeu actualment.
Google Analytics
Google Analytics ens permet gestionar millor la teva experiència d’usuari i resoldre errors.
Google Analytics nos permite gestionar mejor tu experiencia como usuario y nos ayuda a corregir errores. | ca |
©2022 Advanced Micro Devices, Inc. OpenCL™ and the OpenCL™ logo are trademarks of Apple, Inc., used with permission by Khronos. | en |
Talents.psicologia va iniciar el passat dijous la seva ESCOLA DE PARES I MARES amb 12 famílies del nostre club, amb el monogràfic “Com establir límits i no morir en l’intent”. | ca |
Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use.
To find out more, including how to control cookies, see here: Cookie Policy
Tree Stewards Volunteer Hours Tracking Tool
TreeStewards track volunteer hours to so we may measure our ongoing contributions. Tree Stewards: Report Your Hours! | en |
Cicle de xerrades, conferències i seminaris sobre mobilitat impulsat per la Patronal Catalana de la Distribució d’Automoció, Fecavem. | ca |
Els alumnes de 6è de primària ens expliquen: “Avui hem fet un taller amb Càritas, "Posa't les piles", on a més de conèixer una mica mes l'entitat, també hem parlat de la importància de ser solidaris i del procés que hem de seguir, que passa primer pel cap, després pel cor i al final per les mans.” | ca |
space: the final frontier. these are the voyages of the starship enterprise. its continuing mission: to explore strange new worlds, to seek out new life and new civilizations, to boldly go where no one has gone before
dimarts, de setembre 29, 2009
stardate: temps
avui em deien: “què et passa? fa dies que només escrius posts tristos”
m’ha fet pensar que potser tenen raó, i que potser ja és hora de canviar de tema.
de fet, no és que només ho hagi decidit i ja està. no és tan fàcil.
però gràcies al temps, i gràcies a la companyia i als comentaris dels silenciosos i solitaris (com m’agrada aquesta definició que un dia la pais secret va dir dels blogaires) tampoc és tan difícil.
acceptar que hi ha temps de moltes maneres, que en cada temps veiem les coses de maneres diferents, que a vegades estem confusos i ni ens n’adonem, que no sabem què volem i no sabem que no sabem què volem, que tot això fa que costi que ens entenguem, que ens entenguin i que entenguem als altres, ...
adonar-se’n que quan això passa el millor que podem fer es deixar passar el temps. i el temps va passant i les coses van canviant. com un miracle. només cal ser capaç de deixar passar el temps. i que encara que no ho sembli, a vegades això costa.
i sense adonar-te’n el temps va aclarint-ho tot, a poc a poc. primer vas entenent què et fa patir, i quan encara no has trobat la solució ja saps que tard o d’hora arribarà. el temps la portarà.
de moment el temps ens porta la festa major: felicitats a tots els miquels, rafels, gabriels, ... i a tu també pere!
Publicat per kika a 12:03 a. m. 12 comentaris
divendres, de setembre 25, 2009
stardate: on som?
“l’engany fonamental de la humanitat és pensar que jo sóc aquí i tu ets allà fora”
la vaig trobar en un calendari i em va agradar molt. em feia sentir bé pensar en el que diu. perquè una de les coses que fan mal és tenir la sensació que la gent que estimem la tenim lluny. aquest pensament, en canvi, ens fa sentir a prop a tothom que volem sentir a prop. i perquè no? l’espai i el temps, són relatius al final, no? el que importa, si és tan important, possiblement transcendeix l’espai i el temps.
en canvi, ara mateix penso que es una bestiesa. que per molt que hi hagi parts de mi mateixa que transcendeixin temps i espais, em sento molt lluny de tothom. em sento molt lluny fins i tot dels que em pensava que eren els més propers. no és que jo sigui aquí i tu siguis allà, sinó que per molt que em mogui no sóc capaç ni de veure on ets. deus ser a anys llum. potser de fer no ens hem trobat mai. potser només ens ho ha semblat.
és això un engany? o era un engany quan em sentia tan propera als altres? ara mateix sembla obvi que no he tingut mai ningú prou proper. però potser és que no ho sé veure.
Publicat per kika a 12:53 a. m. 16 comentaris
dimecres, de setembre 23, 2009
stardate: extres
avui com que és vigila de festa em permeto una nova entrada al blog. vaig dir-me que no en faria mai més d’una al dia. però avui no m’hi puc resistir.
aquest matí el jordi basté, a el mon a rac 1, explicava que per haver aparcat el cotxe on no es podia aparcar (davant d’un consolat) li van fer pagar una multa de dos cents euros. trobava que era exageradament cara. que així com el preu de la llet i de les patates baixa en temps de crisi (jo no ho he notat això) amb més raó haurien de baixar els preus dels serveis públics, i per tant de les multes. comentava que aquesta multa representava un vint per cent del sou d’un ‘mileurista’ i això és un disbarat. i acabava dient que les multes havien de ser un càstig i no una tortura.
serà per deformació professional, però jo crec que les multes existeixen per no haver-les de pagar. són un instrument que es fa servir per evitar que la gent faci segons què, que d’altra banda seria perjudicial per la societat. per tant, han de ser molt cares perquè facin l’efecte dissuasori que han de fer. i de fet, tan se val el cares que siguin perquè ningú no les hauria de pagar. tothom hauria d’abstenir-se de fer allò que li podria suposar haver de pagar una multa. segurament dos cents euros serveix per dissuadir als ‘mileuristes’ però no a la gent que té un sou tan alt que arriba tranquil·lament a final de mes sense notar que ha pagat una multa. trobo que encara haurien de ser més cares.
segueixo escoltant rac 1 i m’expliquen que la generalitat ha decidit que a partir d’ara el finançament de les universitats dependrà del nombre d'aprovats, és a dir, les universitats rebran més diners com major sigui el nombre d'estudiants que superen el vuitanta per cent dels crèdits. expliquen que això és un sistema de finançament segons els objectius acomplerts.
no sé si s’han begut l’enteniment o ho fan veure. què aconseguiran a partir d’ara? que els professors es vegin obligats a aprovar en massa per tal que la universitat aconsegueixi més diners. si apliquen un sistema de finançament segons els objectius acomplerts, primer haurien de pensar quins són els objectius de les universitats. aprovar els estudiants? no! les universitat tenen objectius però són uns altres: formar la població, crear capital humà, fer recerca puntera, i molts altres més. sobre aquests objectius s’hauria d’aplicar el sistema. tal com el plantegen només aconseguiran grans nombres de titulats mal preparats i possiblement aturats.
i continuant amb rac 1 he sentit aquest comentari que m’ha trasbalsat:
La complicitat del silenci 23/09/2009
Rafael Vallbona
“Si la Sindicatura de comptes i els auditors van alertar els anys 2002,5, 6, 7 i 8 d’irregularitats flagrants al si del Patronat del Palau de la Música i cap institució (ni Ajuntament, ni Generalitat, ni Diputació ni Parlament) no van fer res, com és manifest, llavors són còmplices d’en Millet i els seus. Ho puc dir més fort, però no més clar. I que no em vinguin amb matisos que sonen a excuses barates com les de Jordi Vilajoana, Ferran Mascarell o Antoni Castells.
La raó per la qual mai no es va investigar els números clarament fraudulents del Palau és ben senzilla: per no tocar, ni empolsinar, ni aixecar la sospita pública (abastament comprovada ara) sobre un dels caps de cartell de la burgesia catalana; aquella que ens van voler fer creure que havia salvat el país de l’ensulsiada del franquisme.
Ja ho veiem del que ens han salvat. Això si, intocables ho continuen sent, mani qui mani. Un motiu més per deixar de creure en aquest país i els que, diuen que el fan. Quina barra!”
Publicat per kika a 11:23 p. m. 12 comentaris
stardate: memòries
em diu: “ tinc un llibre que no sé de qui és. jo em pensava que me l’havia deixat la meva amiga. ella em diu que no. potser li va deixar la seva jove. potser me’l vas portar tu. no ho acabem d’aclarir. això sí, és un llibre molt bonic”
ella i la seva amiga sempre es deixen els llibres l’una a l’altra.
m’ensenya el llibre i li dic: “aquest llibre te’l vaig regalar jo”. i de fet, no feia gaire temps.
“ah! ara ja sabem d’on ve. i te’l devies llegir també. perquè hi ha unes senyals precisament en els llocs més bonics”
“no, jo no me’l vaig llegir. te’l vas llegir tu. i devies senyalar els llocs que et van agradar més”
tema aclarit.
el més fotut és que alguna vegada també oblida donar-li el medicament al pare. ai!
Publicat per kika a 12:33 a. m. 11 comentaris
dilluns, de setembre 21, 2009
stardate: aclariment
la thera va dir “ crec que encetes tot un tema!” i jo vaig pensar que exagerava. però la veritat és que l’allau de comentaris em va pensar que sí que era un tema que interessava a la gent.
com vaig dir en algun dels comentaris, la raó per la que el vaig escriure és perquè em vaig trobar davant d’una situació que jo vaig catalogar d’estranya, perquè tota sola no aconseguia trobar-hi una explicació. i sovint les coses que trobo difícils d’explicar són temes del meu blog.
en primer lloc considero que cadascú a casa seva és lliure de fer el que vulgui, tal com diu el gatot en primer lloc, i després subscriu quasi bé tothom en els comentaris.
d’altra banda, crec que la gràcia dels comentaris és establir una conversa entre silenciosos i solitaris, com diu la violette.
també crec que cadascú és lliure de triar en quin lloc es posa. si a un lloc no et sents còmode, no hi vagis més.
finalment, cadascú lliurement tria la manera d’agrair l’atenció que et demostren els que et deixen comentaris. hi ha gent que no contesta mai cap comentari. hi ha gent que els contesta tots personalment. hi ha gent que els contesta en general. hi ha gent que fa una mica de barreja. hi ha gent que contesta de manera diferent depenent dels comentaris. hi ha gent que té els comentaris tancats. hi ha gent que depenent del dia fa servir una estratègia o una altra. hi ha gent que només respon els que arriben dins un cert espai de temps. i encara n’hi ha més.
el que vaig explicar fa dos posts és una observació d’un fet puntual que primer em va deixar perplexa. en alguns posts no hi havia cap resposta. en alguns altres hi havia respostes només a alguns comentaris.
la veritat és que no m’he entretingut a mirar si explicacions com: només els nombres parells, o només els nombres senars, o només els nombres primers, ... servien per aclarir el misteri de la selecció de comentaris que rebrien una resposta personalitzada. cap de les explicacions que m’havien funcionat fins ara em sembla que serveixen en aquest cas.
però el que de cap manera voldria és que algú que no pertoqui se sentís identificat amb aquesta manera de fer. per si ho voleu comprovar el blog del que parlo és el d’antoni bassas (http://blogs.ccrtvi.com/primeraesmena.php)
si hi trobeu una explicació i me la voleu passar us ho agrairé.
mentrestant, jo li tenia molta admiració i ara n’hi tinc una mica menys.
Publicat per kika a 12:13 a. m. 14 comentaris
dissabte, de setembre 19, 2009
stardate: paradoxal?
fa uns anys discutíem sobre els plànols la distribució de despatxos de l’edifici nou. seria un edifici molt més gran del que teníem. la qüestió era si fer molts més despatxos de mida regular o no fer-ne tants de més grossets. s’havia de tenir en compte el creixement de la població de la feina en els propers anys.
com que l’espai del que disposàvem era bastant considerable, des del començament jo era del parer que valia la pena fer-los grandets. però uns quants companys, incloent els caps, pensaven no ens calien despatxos tan grans i que era millor fer-los petits i fer-ne molts.
clarament l’opinió dels caps va ser la guanyadora i van decidir fer molts despatxets. però com que l’edifici tenia algunes irregularitats (cantonades, etc...) en van haver de fer alguns, poquets, de més grans.
amb els anys l’obra s’ha acabat, i ha arribat el moment de fer la distribució dels despatxos nous.
el criteri que s’ha decidit fer servir és que la gent va triant els despatxos individualment seguint un ordre. comencen a triar els de categoria superior, i segueixen els de les altres categories per ordre d’importància. dins de cada categoria s’ordena la gent per antiguitat. sembla un criteri molt just i sensat.
comença a triar la gent més important. els primers són el cap i els altres companys que un dia defensaven que no ens calien despatxos grans. què trien? doncs tots els despatxos més grans que hi ha disponibles.
no cal dir que com que tenim tants despatxos, ara en quedaran un munt de buits.
com que a vegades no sé callar el que penso, quan me n’he adonat els he recordat les discussions prèvies sobre les mides dels despatxos. ningú no ho recordava ni sabien de què parlava.
d’entrada m’ha semblat tot molt paradoxal, però després pensant-hi una mica m’he adonat de que és normal. que passa en moltes situacions on hi ha estructures de poder. no cal dir que sobretot passa amb els governants!
Publicat per kika a 9:19 a. m. 11 comentaris
dijous, de setembre 17, 2009
stardate: comentaris i mestres
1
no sóc cap experta en blogs, ... encara! però durant el meu temps de blogaire m’he anat fixant en els diferents estils que fa servir la gent a l’hora de gestionar els comentaris. i així he anat definint el meu propi estil.
hi ha qui els contesta tots, i qui no en contesta cap. hi ha qui fa llargues dissertacions i qui només envia una senyal de rebuda. hi ha qui ofereix una resposta general a tots i qui fa una resposta particular per cada un. hi ha qui sempre els contesta i hi ha qui a vegades els deixa de contestar. i encara molts més tipus!
avui he trobat un cas que no m’ha agradat gens. ha contestat uns quants comentaris i no n’ha contestat uns altres. vull dir que ha triat uns quants comentaris, i a cada un d’ells els ha ofert una resposta particular i dedicada, i la resta dels comentaris ni els ha considerat. d’entrada m’ha estranyat. ho he mirat atentament i no hi he pogut descobrir cap raó. no hi havia cap correlació en el temps. alguns dels comentaris contestats no incloïen cap pregunta i alguns dels comentaris no contestats incloïen preguntes.
no he entès el criteri que havia fet servir per a seleccionar quins contestava i quins no. i com que el meu comentari era dels que no ha obtingut cap resposta m’ha molestat. A l’autor el tenia per un mestre, però avui, en això, m’ha decebut!
2
el vaig conèixer en un aeroport, al final del que llavors era el viatge més llarg de la meva vida. va compartir amb mi la seva experiència en terres llunyanes i junts vam descobrir llocs com: dubuque (iowa), galena (illinois), madison (wisconsin), nova orleans (louisiana), ...
en aquella mateixa època, va ser el meu iniciador en la nova sèrie d’star trek. aleshores jo era una fan de la sèrie original i em va haver de convèncer que ‘the next generation’ era encara millor. ho va aconseguir aviat. i junts vam veure molts dels nous episodis tal com anaven sortint.
més endavant, em va fer d’amfitrió a philadelphia. em va tractar com una reina. em va ensenyar tota la ciutat. també em va portar un dia de visita a nova york. i em va portar a veure una òpera al metropolitan de nova york. per mi van ser viatges al·luciants!
va ser un bon mestre en aquestes i altres dimensions.
quan ara vaig ser a philadephia hi vaig pensar molt en ell, és clar. quan vaig escriure el post sobre el viatge vaig pensar en incloure-hi la història. però no vaig escriure res per no fer un post llarguíssim.
avui, al llegir el seu comentari al post anterior m’he decidit. i a més a més de contestar el comentari, vull dedicar-li aquest mig post perquè m’ha fet molta il·lusió.
Publicat per kika a 12:20 p. m. 24 comentaris
dimarts, de setembre 15, 2009
stardate: philadelphia
un matí que tenia lliure de compromisos i no havia quedat amb ningú, vaig decidir portar a la jèssica al museu de la ciència, que com quasi be tot a philadelphia, també es deia benjamin franklin.
la sorpresa que vaig tenir a l’arribar-hi és que hi havia una exposició de l’star trek. un gran regal per a mi! ella va fer mala cara, però no li va tocar més remei que entrar-hi. jo m’ho vaig passar fantàsticament bé. si expliqués els detalls seria llarguíssim. ho deixo aquí.
després vam visitar la part històrica en la que, a part de recrear tota la vida i miracles del benjamin franklin, s’hi troba tot lo més antic dels estats units. ens vam empapar d’història.
vaig poder assaborir, amb nostàlgia, les delícies de la cuina americana: els ‘pancakes’ amb xarop de ‘maple’, una bona hamburguesa, ‘bagels’ amb formatge philadelphia, les ‘ribs’ amb salsa barbacoa, les aletes de pollastre, la cervesa 'sam adams' ... i encara vam tenir temps per provar alguns menjars ètnics.
la resta del temps va passar ràpid entre feina, visites a coneguts, compres, ... moltes compres, ja que entre els preus que gasten allà i el preu del dòlar tot ho trobàvem baratíssim.
avui hem tornat i encara estem pagant el preu del viatge: tot el dia mortes de son i cansadíssimes!
això és el que em va tenir allunyada de les celebracions de les diverses ‘diades’ que hi ha hagut per aquí.
Publicat per kika a 12:23 a. m. 17 comentaris
diumenge, de setembre 13, 2009
stardate: potser sí
fa una estona que segueixo les notícies sobre arenys per diferents mitjans a través d’internet. encara sóc fora i em sento enyorada.
tinc la impressió de què el que de moment sembla una gran festa continuarà així tot el dia. m’hauria agradat ser-hi.
espero que aviat des de tot arreu es convoquin consultes com aquesta.
i potser si que aviat celebrarem el tretze de setembre!
Publicat per kika a 1:53 p. m. 13 comentaris
divendres, de setembre 11, 2009
stardate: diada
llegint els blogs avui m’ha vingut enyorança. tot i que normalment no faig res molt especial en la diada (excepte posar l’estelada, cosa que vaig deixar feta ja fa temps), el fet de ser lluny de casa em fa sentir no sé què.
pensava escriure sobre les vivències i experiències dels últims dies. moltes i variades. però trobo que avui no és dia per això. ja ho faré més endavant, potser.
sobre la diada tampoc se m’acut res. només que m’enyoro una mica. i que de tot el que he llegit avui el que més m’ha agradat és la idea de poder deixar de celebrar l’onze de setembre i començar a celebrar el tretze de setembre. gran idea!!!
aquí avui fa un dia molt lleig: núvols, fosc, plou, ... aquí avui també celebren un aniversari de pèrdues. no sé si es notarà als carrers.
feliç diada a tots!
Publicat per kika a 2:11 p. m. 12 comentaris
dimecres, de setembre 09, 2009
stardate: cap a on?
només de tant reconec aquella veu de sempre. i quan la sento reconec que ets tu, el de sempre. que encara hi ets. aquell que sempre m’oferia ajuda. que sempre em preguntava què em feia falta. que feia el que calgués perquè no em faltés res.
ara ja fa temps que no et veus capaç de preguntar ni d’oferir res.
quan et sento respirar feixugament perquè el teus pulmons ja no poden més, quan et veig perdut perquè és massa fosc per tu, quan et trobo agafat a la paret perquè al teu cos li costa viure, quan et sento parlar amb un filet de veu que cada cop és més prim, ...
no sé que fer. ni que pensar. només sento que poc a poc vas desapareixent.
se’m fa trist i estrany veure’t tan feble i pensar que una bufada se’t pot emportar.
no em puc imaginar com seria si no hi fossis, perquè sempre hi has estat!
Publicat per kika a 9:09 a. m. 9 comentaris
dilluns, de setembre 07, 2009
stardate: prioritats i opcions
fa uns dies la Pais secret va escriure al seu blog:
“I una darrera frase que trobo en un blog: "No tractis com a prioritat a qui et tingui com a opció" i jo, li dono la volta..."No tractis com a opció el qui et té com a prioritat". Realment és per pensar-s´ho.”
i em va fer pensar.
primer vaig pensar que tractar com a prioritat a qui em tracti com a prioritat i com a opció a qui em tracti com a opció és massa simètric pel meu gust. però sobretot, penso que aquesta manera de reaccionar fa que ho deixem tot en mans dels altres i no tinguem mai cap efecte sobre el que passa al nostre voltant.
si una persona ha decidit que som opció per ella, doncs aleshores l’únic que fem es confirmar-ho. i només serem prioritat sobre les persones que han decidit que som la seva prioritat. i només tindrem com a prioritat la gent que ens tria a nosaltres com a prioritat. de fet, és com si renunciéssim a decidir per nosaltres mateixos.
no m’agrada la conclusió a la que arribo, però també veig que el que proposa la Pais secret té molt sentit.
em sembla que el que jo faig normalment és: primer fer una llista de prioritats. una espècie de ranking fet segons les meves preferències. i tracto a la gent com a prioritats si són al cap de munt i com a opcions si són al cap de vall (això no sé segur com s’escriu. he pensat en de munt i d’avall, però no seria simètric! i d’amunt i d’avall no m’agrada com queda). i amb preferència com més amunt són al ranking.
però aquest ranking només és provisional.
si algú a qui he tractat com a prioritat em dona senyals clares de que sóc una opció (cosa que d’entrada no és gaire agradable), llavors perd prioritat, baixa en el ranking, i pot arribar a baixar molt avall per molt amunt que sigui.
i si noto que algú a qui he tractat com a opció em tracta com a prioritat (cosa que sempre fa sentir molt bé) llavors pot començar a guanyar prioritat i a pujar en el ranking.
clarament, les velocitats de pujada i de baixada dins el ranking són a gust del consumidor.
així a més de ser un mètode asimètric (com a mi m’agrada) t’ofereix un munt de llibertat per decidir.
Publicat per kika a 12:13 a. m. 18 comentaris
dijous, de setembre 03, 2009
stardate: avui, parts I i II
part I
avui, per celebrar que feia quaranta-cinc anys, m’he regalat una passejada lenta per barcelona, escoltant una cançó de francesco guccini que m’ha semblat molt apropiada per l’ocasió: un altro giorno e’ andato.
gràcies al joan sóc capaç de posar la música aquí
les estrofes que m’han inspirat més, o potser els que entenc millor, són aquestes:
E un altro giorno è andato, la sua musica ha finito,
quanto tempo è ormai passato e passerà?
Le orchestre di motori ne accompagnano i sospiri:
l' oggi dove è andato l' ieri se ne andrà.
Se guardi nelle tasche della sera
ritrovi le ore che conosci già,
ma il riso dei minuti cambia in pianto ormai
e il tempo andato non ritroverai...
Giornate senza senso, come un mare senza vento,
come perle di collane di tristezza...
Le porte dell'estate dall' inverno son bagnate:
fugge un cane come la tua giovinezza.
Negli angoli di casa cerchi il mondo,
nei libri e nei poeti cerchi te,
ma il tuo poeta muore e l' alba non vedrà
e dove corra il tempo chi lo sa?
...
E un altro giorno è andato, la sua musica ha finito,
quanto tempo è ormai passato e passerà!
Tu canti nella strada frasi a cui nessuno bada,
il domani come tutto se ne andrà:
ti guardi nelle mani e stringi il vuoto,
se guardi nelle tasche troverai
gli spiccioli che ieri non avevi, ma
il tempo andato non ritornerà.
i després un dinar especial amb una companyia molt especial.
què més es pot demanar!
part II
avui un jutge ha desautoritzat el referendum d’arenys de munt. suposo que era d’esperar.
m’ha agradat el que la Sílvia Barroso ha escrit a l’avui d’avui:
“Espanya ha descobert l’existència d’un poblet amb un nom de mal pronunciar –Arenis?- i amb prou barra perquè una entitat vulgui fer una pregunta inconvenient als veïns. Perplexa, Espanya ha vist que tots els grups municipals menys un –el PSC- es miraven la consulta amb simpatia i que aquest desastre portava l’ajuntament a cedir una sala per posar-hi les urnes.
Malgrat les grans diferències d’estil que els separen, l’anàlisi i la reacció ha estat la mateixa a la Falange i a l’Advocacia de l’Estat. ...”
és el que hi ha!
Publicat per kika a 8:46 p. m. 21 comentaris
dimarts, de setembre 01, 2009
stardate: tornada
fa dies que hi penso i només vaig trobant raons per endarrerir-la. els últims dies d’agost hi ha massa gent per les carreteres. finalment he decidit que avui a la tarda tornaré cap a casa.
avui em sentia tota enganxosa i suada de l’airet de mar que respiro tot el dia.
en comptes d’anar a fer un banyet o una dutxa m’hi he recreat pensant que ja és un dels últims dies. només hi tornaré un parell de dies el cap de setmana que ve i després ... ja serà hivern!
pensar en aquest canvi em posa de molt mal humor.
pensant en haver de deixar les rutines de l’estiu, que no són res de l’altre món, però ara ja hi estic acostumada.
pensant en haver d’engegar amb les rutines de l’hivern. les recordo, però no gaire.
pensant en haver de tornar a treballar en serio. tot l’estiu he anant acumulant feina per fer i ara ja no em queden més excuses per no posar-m’hi.
suposo que ara és el moment ideal per a repensar i millorar les rutines. és el moment en que hauria de tenir grans plans i aspiracions per fer que aquest any sigui millor que els passats.
hi ha gent que això ho fa per cap d’any. jo que no ho faig mai per cap d’any potser ho hauria de fer ara. però tampoc ho faré. de fet em sento amb molt poques ganes de fer res. l’únic pla que se m’acut és passar amb mínims.
potser quan agafi el cotxe per tornar, o quan arribi a casa, o quan em posi a treballar en serio, o vés a saber quan m’anirà passant. però de moment: estic de mal humor! | ca |
Introdueix el teu correu electrònic per seguir aquest bloc i rebre notificacions de les noves entrades per correu electrònic.
Email Address
Segueix
Entrades recents
L’Home i la Natura
Fotògraf i cineasta
Un compromís amb la Filmoteca
Recuperar i visibilitzar el Patrimoni
Tanner i Godard
Categories
Biblioteca del Cinema
Centre de Conservació i Restauració
Clàssics
Directors
DVD
Exposicions
Festivals, mostres
Filmoteca de Catalunya
Fons i col·leccions
Fotografia
General
Homenatges
Intèrprets
Nouvelle Vague
Públic
Programació
Sin categoría
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 gener 2021 desembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 juliol 2019 juny 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 desembre 201 | ca |
We gebruiken cookies op onze website om u de meest relevante ervaring te bieden door uw voorkeuren en herhaalbezoeken te onthouden. Door op "Aanvaarden" te klikken, stemt u in met het gebruik van alle cookies. U kunt echter de Cookie-instellingen bezoeken om een gecontroleerde toestemming te geven.
Cookie settingsAANVAARDEN
Manage consent
Sluiten
Privacy Overview
Deze website maakt gebruik van cookies om uw ervaring te verbeteren terwijl u door de website navigeert. Van deze cookies worden de cookies die als noodzakelijk zijn gecategoriseerd in uw browser opgeslagen omdat ze essentieel zijn voor de werking van basisfunctionaliteiten van de website. We gebruiken ook cookies van derden die ons helpen analyseren en begrijpen hoe u deze website gebruikt. Deze cookies worden alleen met uw toestemming in uw browser opgeslagen. U heeft ook de mogelijkheid om u af te melden voor deze cookies. Maar als u zich afmeldt voor sommige van deze cookies, kan dit een effect hebben op uw browse-ervaring.
Noodzakelijk
Noodzakelijk
Altijd ingeschakeld
Noodzakelijke cookies zijn absoluut noodzakelijk om de website goed te laten functioneren. Deze cookies zorgen anoniem voor basisfunctionaliteiten en beveiligingsfuncties van de website.
Cookie
Looptijd
Omschrijving
__cfduid 1 month The cookie is used by cdn services like CloudFare to identify individual clients behind a shared IP address and apply security settings on a per-client basis. It does not correspond to any user ID in the web application and does not store any personally identifiable information.
__cfduid 1 month The cookie is used by cdn services like CloudFare to identify individual clients behind a shared IP address and apply security settings on a per-client basis. It does not correspond to any user ID in the web application and does not store any personally identifiable information.
cookielawinfo-checbox-analytics 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checbox-analytics 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional 11 months The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checbox-functional 11 months The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checbox-others 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checbox-others 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-advertisement 1 year The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Advertisement".
cookielawinfo-checkbox-advertisement 1 year The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Advertisement".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy 11 months The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
viewed_cookie_policy 11 months The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
XSRF-TOKEN 10 days 10 hours The cookie is set by Wix website building platform on Wix website. The cookie is used for security purposes.
XSRF-TOKEN 10 days 10 hours The cookie is set by Wix website building platform on Wix website. The cookie is used for security purposes.
Functioneel
functional
Functionele cookies helpen bij het uitvoeren van bepaalde functionaliteiten, zoals het delen van de inhoud van de website op sociale mediaplatforms, het verzamelen van feedback en andere functies van derden.
Cookie
Looptijd
Omschrijving
pll_language 1 year This cookie is set by Polylang plugin for WordPress powered websites. The cookie stores the language code of the last browsed page.
pll_language 1 year This cookie is set by Polylang plugin for WordPress powered websites. The cookie stores the language code of the last browsed page.
Prestatie
performance
Prestatiecookies worden gebruikt om de belangrijkste prestatie-indexen van de website te begrijpen en te analyseren, wat helpt bij het leveren van een betere gebruikerservaring voor de bezoekers.
Cookie
Looptijd
Omschrijving
YSC session This cookies is set by Youtube and is used to track the views of embedded videos.
YSC session This cookies is set by Youtube and is used to track the views of embedded videos.
Analytisch
analytics
Analytische cookies worden gebruikt om te begrijpen hoe bezoekers omgaan met de website. Deze cookies helpen bij het verstrekken van informatie over statistieken voor het aantal bezoekers, het bouncepercentage, de verkeersbron, enz.
Cookie
Looptijd
Omschrijving
_ga 2 years This cookie is installed by Google Analytics. The cookie is used to calculate visitor, session, campaign data and keep track of site usage for the site's analytics report. The cookies store information anonymously and assign a randomly generated number to identify unique visitors.
_ga 2 years This cookie is installed by Google Analytics. The cookie is used to calculate visitor, session, campaign data and keep track of site usage for the site's analytics report. The cookies store information anonymously and assign a randomly generated number to identify unique visitors.
_gcl_au 3 months This cookie is used by Google Analytics to understand user interaction with the website.
_gcl_au 3 months This cookie is used by Google Analytics to understand user interaction with the website.
_gid 1 day This cookie is installed by Google Analytics. The cookie is used to store information of how visitors use a website and helps in creating an analytics report of how the wbsite is doing. The data collected including the number visitors, the source where they have come from, and the pages viisted in an anonymous form.
_gid 1 day This cookie is installed by Google Analytics. The cookie is used to store information of how visitors use a website and helps in creating an analytics report of how the wbsite is doing. The data collected including the number visitors, the source where they have come from, and the pages viisted in an anonymous form.
_hjFirstSeen 30 minutes This is set by Hotjar to identify a new user’s first session. It stores a true/false value, indicating whether this was the first time Hotjar saw this user. It is used by Recording filters to identify new user sessions.
_hjFirstSeen 30 minutes This is set by Hotjar to identify a new user’s first session. It stores a true/false value, indicating whether this was the first time Hotjar saw this user. It is used by Recording filters to identify new user sessions.
Advertenties
advertisement
Advertentiecookies worden gebruikt om bezoekers relevante advertenties en marketingcampagnes te bieden. Deze cookies volgen bezoekers op verschillende websites en verzamelen informatie om aangepaste advertenties weer te geven.
Cookie
Looptijd
Omschrijving
_fbp 3 months This cookie is set by Facebook to deliver advertisement when they are on Facebook or a digital platform powered by Facebook advertising after visiting this website.
_fbp 3 months This cookie is set by Facebook to deliver advertisement when they are on Facebook or a digital platform powered by Facebook advertising after visiting this website.
fr 3 months The cookie is set by Facebook to show relevant advertisments to the users and measure and improve the advertisements. The cookie also tracks the behavior of the user across the web on sites that have Facebook pixel or Facebook social plugin.
fr 3 months The cookie is set by Facebook to show relevant advertisments to the users and measure and improve the advertisements. The cookie also tracks the behavior of the user across the web on sites that have Facebook pixel or Facebook social plugin.
IDE 1 year 24 days Used by Google DoubleClick and stores information about how the user uses the website and any other advertisement before visiting the website. This is used to present users with ads that are relevant to them according to the user profile.
IDE 1 year 24 days Used by Google DoubleClick and stores information about how the user uses the website and any other advertisement before visiting the website. This is used to present users with ads that are relevant to them according to the user profile.
NID 6 months This cookie is used to a profile based on user's interest and display personalized ads to the users.
NID 6 months This cookie is used to a profile based on user's interest and display personalized ads to the users.
test_cookie 15 minutes This cookie is set by doubleclick.net. The purpose of the cookie is to determine if the user's browser supports cookies.
test_cookie 15 minutes This cookie is set by doubleclick.net. The purpose of the cookie is to determine if the user's browser supports cookies.
VISITOR_INFO1_LIVE 5 months 27 days This cookie is set by Youtube. Used to track the information of the embedded YouTube videos on a website.
VISITOR_INFO1_LIVE 5 months 27 days This cookie is set by Youtube. Used to track the information of the embedded YouTube videos on a website.
Andere
others
Andere niet-gecategoriseerde cookies zijn cookies die worden geanalyseerd en die nog niet in een categorie zijn ingedeeld.
Cookie
Looptijd
Omschrijving
_gat_customer 1 minute No description
_gat_customer 1 minute No description
_gat_gtag_UA_72651724_2 1 minute No description
_gat_gtag_UA_72651724_2 1 minute No description
_gat_UA-72651724-2 1 minute No description
_gat_UA-72651724-2 1 minute No description
_hjAbsoluteSessionInProgress 30 minutes No description
_hjAbsoluteSessionInProgress 30 minutes No description
_hjid 1 year This cookie is set by Hotjar. This cookie is set when the customer first lands on a page with the Hotjar script. It is used to persist the random user ID, unique to that site on the browser. This ensures that behavior in subsequent visits to the same site will be attributed to the same user ID.
_hjid 1 year This cookie is set by Hotjar. This cookie is set when the customer first lands on a page with the Hotjar script. It is used to persist the random user ID, unique to that site on the browser. This ensures that behavior in subsequent visits to the same site will be attributed to the same user ID. | en |
L’AFA de la nostra escola, és una associació, de pares i mares voluntaris, sense ànim de lucre. És una de les maneres que tenim de formar part de la vida del centre educatiu dels nostres fills. El seu objectiu fonamental és contribuir a la millora de la qualitat de l’educació que reben els nens i nenes. El seu funcionament es basa en el diàleg i en la col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa. L’Associació de Famílies d’Alumnes està formada per totes les famílies dels alumnes de l’escola que en són sòcies, a través d’una quota anual que s’abona a principi de curs.
Junta Directiva 2021-2022:
Presidenta: Sílvia González
Secretari: Joan Escalona
Tresorera: Noelia González
Què fa la nostra AFA?
Organitzem les activitats extraescolars.
El servei d’acollida del matí.
El servei de MENJADOR i l’ESPAI MIGDIA.
El servei de biblioteca.
S’aporta un percentatge dels diners dels socis per a millorar les instal·lacions de l’escola amb la col·laboració de l’equip directiu.
Venda de xandalls (Merceria Margarita).
“A la junta de l’Afa sempre ens ha preocupat la comunicació envers als nostres associats. Els pares que estem a la junta estem tot l’any treballant i fent coses per que a l’escola i a l’educació dels nostres fills tot vagi sobre rodes. Cada persona posa el que pot de la seva part i de vegades hem de sacrificar molt del nostre temps lliure pel be dels nostres i vostres fills. Amb tot aquest esforç sempre tenim la sensació de que vosaltres els pares que por un motius o altres no podeu estar a la junta, no interactueu amb nosaltres tot lo sovint que voldrien. O també que no us arriba tota la informació del que es fa a traves de la nostre associació. També a nosaltres (als de l’AFA) no ens arriben les vostres inquietuds i suggerències… Perquè a una associació com la nostre hi hagi participació, s’ha de fomentar i molt la comunicació. Aquest bloc neix amb aquesta voluntat i es per això que volem que sigui una eina perquè nosaltres puguem dir la nostre i vosaltres podeu contestar. Es tracta de que la conversa sigui a dues bandes i reciproca. No que només uns parli’n i els altres escoltin. Esperem tenir sort i que les noves tecnologies ens ajudi’n a ser cada vegada mes comunicatius i dinàmics. “
Contacta amb nosaltres
Actualment, l’atenció a les famílies, es pot fer presencialment cada dia de 9 a 16 hores al despatx de l’AFA. També mitjançant els correus pertinents:
Contacte per extraescolars
Contacte per menjador
Tota la informació sobre l'AFA
COM POTS AJUDAR-NOS?
Us necessitem perquè la nostra AFA estigui viva.
L’AFA està formada per diverses comissions que duen a terme diferents activitats. Les comissions són les que realitzen totes les activitats de les quals els nens, i els pares es beneficiem.
US NECESSITEM!!!
RAONS PER SER SOCI DE L’AFA
Perquè l’educació dels nostres fills és la nostra RESPONSABILITAT.
Per la importància de traslladar al consell escolar la presència de mares i pares ORGANITZATS per defensar els interessos de tots i totes.
Perquè si els pares i mares NO som actius i participatius, com explicar als nostres fills que han de ser persones implicades en la societat, en la qual poden i han d’expressar-se, participar i ser solidaris.
Perquè si els pares i mares NO som capaços de motivar-nos pels nostres fills i filles, per qui ho farem?
Perquè TOTS I TOTES SOM NECESSARIS per a millorar la qualitat de vida dels nostres fills.
TOS SOM AFA!
Camí de l’Àngel, 6
17310 – Lloret de Mar, Girona
Tel. 972 36 92 15
Mòbil: 696378570
[email protected]
Seguir
Seguir
Seguir
Principals seccions de la web
Escola
Calendari escolar
Activitats escolars
Metodologia
Projectes
Equip
Contacta amb nosaltres
Nom
Cognoms
Correu electrònic
Telèfon de contacte
Missatge
1 + 1 =
Enviar
Aquest centre participa al programa de contractació de personal addicional. Aquesta actuació està impulsada i subvencionada pel Departament d’Educació i finançada al 100% pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia | ca |
Archives Select Month November 2021 (2) October 2021 (7) August 2021 (2) June 2021 (1) May 2021 (1) April 2021 (4) March 2021 (2) February 2021 (3) January 2021 (3) December 2020 (3) October 2020 (1) September 2020 (4) August 2020 (8) July 2020 (8) June 2020 (7) April 2020 (1) March 2020 (4) December 2019 (2) November 2019 (1) October 2019 (2) September 2019 (6) April 2019 (2) March 2019 (3) February 2019 (5) January 2019 (1) December 2018 (2) August 2018 (1) July 2018 (2) June 2018 (4) May 2018 (3) April 2018 (5) March 2018 (3) February 2018 (1) January 2018 (3) December 2017 (1) November 2017 (6) October 2017 (5) September 2017 (1) August 2017 (2) July 2017 (4) June 2017 (3) May 2017 (1) April 2017 (3) March 2017 (3) February 2017 (6) January 2017 (3) December 2016 (8) November 2016 (6) October 2016 (5) September 2016 (13) August 2016 (17)
Stink, Stank, and Stunk
Dr. Seuss’s Sinful Sots (Stink, Stank, and Stunk) were found as strays in rural Georgia and dropped at a shelter. An ABTCR volunteer springing a hound from there a few weeks ago saw these three beauties and knew they needed help. Shelter life was short-lived for the Sots as a foster stepped up to help them. After vetting and socialization, HoundPilot was asked to help transport these stinkers. With a weather front approaching, the trip was pushed forward a day, but everyone pitched in to make it happen. Stank was picked up shortly after landing in Westminster, MD. Stink and Stunk are overnighting at HoundPilot’s home. PUPPY BREATH and nibbles – resident ABTCR alum Bella is NOT amused…. Buddy is thrilled!
See Gallery Photos
November 25, 2021
Leave a Reply Cancel reply
Your email address will not be published. Required fields are marked *
Comment
Name *
Email *
Our mission is to save hounds and introduce young people to aviation through volunteerism. We will work with youth, primarily through our rescue efforts, to show them how flying opens up the world to them and the good they can do through flight. | en |
I’ve worn many hats in my lifetime, but my passions have always centered around what I call the “The Big Three”: acting, writing and cartooning, […]
Subscribe to Kendall Reviews
To receive the latest updates from Kendall Reviews please enter your email address
Email Address
Subscribe
Join 7,822 other subscribers.
Kendall Reviews: Currently Reading
Search Kendall Reviews
Search for:
Kendall Reviews Archives
Kendall Reviews Archives Select Month November 2022 October 2022 September 2022 August 2022 June 2022 May 2022 April 2022 March 2022 February 2022 January 2022 December 2021 November 2021 October 2021 September 2021 August 2021 July 2021 June 2021 May 2021 April 2021 March 2021 February 2021 January 2021 December 2020 November 2020 October 2020 September 2020 August 2020 July 2020 June 2020 May 2020 April 2020 March 2020 February 2020 January 2020 December 2019 November 2019 October 2019 September 2019 August 2019 July 2019 June 2019 May 2019 April 2019 March 2019 February 2019 January 2019 December 2018 November 2018 October 2018 September 2018 August 2018 July 2018 June 2018 May 2018 April 2018 March 2018 February 2018 January 2018 December 2017 November 2017 October 2017 September 2017 August 2017 July 2017 June 2017 May 2017 April 2017 March 2017 February 2017 January 2017
Blog Stats
262,902 hits
Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use. | en |
Nine alleged child sexual predators were recently arrested in the Athens area as the result of a multi-agency sting, the Georgia Bureau of Investigation announced Monday.
“Operation End Game” nabbed alleged child predators ranging in age from 19 to 53 who travelled to Athens from various parts of northeast Georgia with the intent to meet male and female children for sex, the GBI said.
The “children” were law enforcement officers with whom the suspects had communicated online.
Morgan Kelby Andrews
One suspect reportedly was a convicted murderer who had completed his sentence and another was arrested while in possession of firearms and a machete, the GBI said.
Noe A. Villafuerte
The arrests were made over a three-day period beginning on Thursday. They culminated months of planning and coordination by the Georgia Internet Crimes Against Children (ICAC) Task Force, the GBI’s Child Exploitation and Computer Crimes Unit, the Athens-Clarke County Police Department, the FBI, the U.S. Attorney’s Office for the Middle District of Georgia, and the Western Judicial Circuit District Attorney Office.
Joseph Kelly
The suspects were identified by the GBI as: Morgan Andrews, 27, of Maxeys; Joseph Kelly, 44, of Statham; James Morriss Jr., 49, of Dacula; Andrew Leo Schafer, 53, of Evergreen Drive, Winder; Deointe Sims, 25, of Shadow Moss Lane, Athens; Fredrick Smith, 29, of Royston, Michael Turner, 46, of Covington; Zachary Turner, 19, of Beaverdam Road, Colbert; and Noe Villafuerte, 44, of McAlpin Drive, Winterville.
Each suspect was charged with one felony violation of the state Computer or Electronic Pornography and Child Exploitation Act.
James Morris Jr.
During the Operation End Game, investigators had more than 200 exchanges with subjects on various social media or internet platforms, according to the GBI. Many of those were exchanges in which the suspect initiated contact with investigators posing as underage males and females.
The suspects allegedly introduced obscene or lude conduct in their contacts with the undercover investigators, of whom they asked to take pornographic images for them, the GBI said.
Andrew Leo Schafer
About half of the exchanges involved websites used for dating, socializing and classified advertisements, the GBI said. Others occurred in chat rooms.
All the suspects were released upon posting a $5,00 bond, except for Smith, who had yet to post bond as of Monday afternoon.
Zachary Dane Turner
Of the 11 local law enforcement agencies involved in Operation End Game, the GBI singled out the Athens police for their contributions.
The Athens-Clarke County Police Department is one of our most active member agencies. We appreciate their daily efforts to combat child exploitation,” said GBI Special Agent in Charge and commander of the ICAC Task Force Debbie Garner.
“This type of cooperation and collaboration is invaluable in the effort to keep our children safe from predators who seek to harm them,” she said. “This successful operation was a true partnership between all the agencies involved. We will continue to aggressively work together to protect our children.”
Michael Lovell Turner
In a prepared statement, Athens-Clarke County Police Chief Cleveland Spruill said, ““the ACCPD is proud to partner with the FBI, GBI and other federal, state, and local area law enforcement agencies in these continuing efforts to identify and apprehend those who prey on our most vulnerable victims… thanks to this coordinated three-day effort, multiple predators have been removed from our streets and are no longer free to victimize our children.”
Fredrick Lamar Smith
The other local agencies that participated in the operation included the Clarke, Hall and Forsyth sheriff’s offices, and the Alpharetta, Floyd County, Gwinnett County, Lilburn Polk County and Savannah police departments.
According to the GBI, The Georgia ICAC Task Force is composed of more than 240 local, state, and federal law enforcement agencies, other related criminal justice agencies and prosecutor’s offices. The mission of the task force, created in 2002 by the U. S. Department of Justice and managed and operated by the GBI in Georgia, is to assist state and local law enforcement agencies in developing an effective response to cyber enticement and child pornography cases. This support encompasses forensic and investigative components, training and technical assistance, victim services, prevention and community education.
The ICAC Program was developed in response to the increasing number of children and teenagers using the internet, the proliferation of child pornography, and the heightened online activity by predators searching for unsupervised contact with underage victims. By helping state and local law enforcement agencies develop effective and sustainable responses to online child victimization and child pornography, the ICAC program delivers national resources at the local level. | en |
Clear quartz crystal geodes are hollow crystal lined cavities found in sedimentary rocks. In legend, geode eggs were called dragon treasures as when split open they reveal sparkling crystals.
They are considered the go to crystal to clear a home of negative energy, promote creativity. A magical gift for children to stimulate the imagination (fairy castle vibes)
A pair is often used used as a love or friendship crystal where two halves are kept together or one half goes to a loved one and you keep the other. Kind of like a friendship bracelet but way cooler.
Emotional healing, geodes are believed to be healing for deep healing and clearing old beliefs, said to bring up a lot of suppressed emotions. All clear quartz is the crown chakra however due to the clearing of old beliefs and emotions this is also linked to the root chakra.
Clear quartz is considered as support in:
creating positive new beginnings, and attracting fresh energy
absorbing energy, cleansing your aura and inner chakra power centres.
Empowerment ' I look for what is hidden, not obvious.
Divinatory meaning: A new, seeming dull person may prove a lively companion and a great source of knowledge once you get to know them.
Crystal for chakra:
Crown Root
Crystal for star sign:
Aires, Leo
Cancer
Crystal dimensions at largest points
Weight
890gms
Height
16cm
Depth
5cm
Width
12cm
Note: in this main image, the crystal is being propped up, place something behind it to hold it up or have the crystal laying down, either way is perfect xo | en |
This book is designed to familiarize general urologists with the care of transgender and gender non-conforming individuals. Written by experts in reconstructive urology, it characterizes the process of gender affirmation and explains the surgical anatomy of both feminizing and masculinizing gender-affirming procedures including vaginoplasty, orchiectomy, hysterectomy, vaginectomy, phalloplasty, metoidioplasty, and prosthetics. Guiding the clinician in identification of immediate and long-term risks of gender-affirming surgery, it instructs clinicians in endocrinological care, options for fertility preservation, evaluation of malignancies after hormonal therapy, appropriate postsurgical follow-up, and the management of common complications involving urethral stricture, fistula, neo-vaginal stenosis, and incontinence. Urological Care for the Transgender Patient: A Comprehensive Guide is a necessary tool to prepare urological clinics and clinicians in serving the growing population of transgender patients presenting at various stages of their transformation. | en |
En Xavi Abio i la Claudia Pérez van participar al Top 8 Estatal que es va disputar a Burgos els dies 21 i 22 de maig de 2022.
En la competició hi participen els 8 millors palistes de cada categoria, on es juguen tots els partits.
En categoria infantil en Xavi Abio va acabar en 7a posició, amb un balanç de dues victòries i cinc derrotes. Una d’aquestes victòries va ser contra en Cesc Carrera, que va acabar essent el campió només perdent amb en Xavi. | ca |
Des d’aquest apartat podeu consultar quins són els diferents tràmits en línia que es poden fer amb la Biblioteca: | ca |
Rupert Wates was born in London and studied at Oxford University. He has been a full time songwriter since the late 1990s, when he signed a publishing contract with Eaton Music Limited. In London he worked with some of the best performers in the city. Moving in 2001 to Paris, Wates formed his own quartet and began playing live regularly. In fall 2006 he came to the US. He is now based in New York City and Colorado. Since coming to the US, he has won more than 40 songwriting and performing awards (www.rupertwatesmusic.com/awards). | en |
In order to login you must be registered. Registering takes only a few moments but gives you increased capabilities. The board administrator may also grant additional permissions to registered users. Before you register please ensure you are familiar with our terms of use and related policies. Please ensure you read any forum rules as you navigate around the board. | en |
Jonny Garza Villa’s Fifteen Hundred Miles from the Sun is one of my all-time favorite gay YA romances, so I’m extra thrilled to be revealing the cover of their gorgeous new book on the site today! Ander and Santi Were Here is about a a nonbinary Mexican-American teen muralist who falls in love with an undocumented Mexican waiter at their family’s taqueria, and it releases April 11, 2023 from Wednesday Books! Here’s the official blurb:
Finding home. Falling in love. Fighting to belong.
The Santos Vista neighborhood of San Antonio, Texas, is all Ander Lopez has ever known. The smell of pan dulce. The mixture of Spanish and English filling the streets. And, especially their job at their family’s taquería. It’s the place that has inspired Ander as a muralist, and, as they get ready to leave for art school, it’s all of these things that give them hesitancy. That give them the thought, are they ready to leave it all behind?
To keep Ander from becoming complacent during their gap year, their family “fires” them so they can transition from restaurant life to focusing on their murals and prepare for college. That is, until they meet Santiago Garcia, the hot new waiter. Falling for each other becomes as natural as breathing. Through Santi’s eyes, Ander starts to understand who they are and want to be as an artist, and Ander becomes Santi’s first steps toward making Santos Vista and the United States feel like home.
Until ICE agents come for Santi, and Ander realizes how fragile that sense of home is. How love can only hold on so long when the whole world is against them. And when, eventually, the world starts to win.
And here’s the stunning cover, designed by Kerri Resnick and illustrated by Max Reed!
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Jonny Garza Villa (they/them) is an author of contemporary young adult literature with characters and settings inspired by their own Tejane, Chicane, and queer identities. Whatever the storyline, Jonny ultimately hopes Latines, and, more specifically, queer Mexican American young people will feel seen in their writing. Their debut YA novel Fifteen Hundred Miles from the Sun was a Pura Belpré Honor Book and a Kirkus Best YA Fiction of 2021 selection. When not writing, Jonny enjoys reading, playing Dungeons and Dragons, visiting taquerías, listening to Selena, and caring for their many cacti children. They live in San Antonio.
Ander & Santi Were HereContemporaryImmigrationJonny Garza VillaKerri ResnickLatineLatinoLatinxm/nbMax ReedNonbinaryQPoCUndocumentedWednesday BooksYA
New Release Spotlight
New Release Spotlight: Nothing Burns as Bright as You by Ashley Woodfolk
April 21, 2022 Dahlia Adler Leave a comment
A toxic obsessive romantic best-friendship between two Black girls who know that to actually give in and get together would spark the most dangerous flame, and who also set real ones together? A meditation on how not all friendships are meant to last, even if it’s the most compelling relationship of your life? One of the most stunning novels in verse you’ll ever read? If you haven’t yet picked up Nothing Burns as Bright As You, the only better time than now is yesterday.
Two girls.
One wild and reckless day.
Years of a tumultuous history unspooling
like thin, fraying string in the hours after they set a fire.
They were best friends. Until they became more.
Their affections grew. Until the blurry lines became dangerous.
Over the course of a single day, the depth of their past, the confusion of their present, and the unpredictability of their future is revealed.
And the girls will learn that hearts, like flames, aren’t so easily tamed.
It starts with a fire.
How will it end?
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Ashley WoodfolkBIPoCBlackContemporaryNothing Burns as Bright as YouQPoCVerseVersifyYA
TBRainbow Alert!
TBRainbow Alert: 2022 MG and YA Starring QTBIPoC
January 12, 2022 Dahlia Adler Leave a comment
This post will be updated as more titles and covers are revealed.
Spin Me Right Round by David Valdes (January 4th)
All Luis Gonzalez wants is to go to prom with his boyfriend, something his “progressive” school still doesn’t allow. Not after what happened with Chaz Wilson. But that was ages ago, when Luis’s parents were in high school; it would never happen today, right? He’s determined to find a way to give his LGBTQ friends the respect they deserve (while also not risking his chance to be prom king, just saying…).
When a hit on the head knocks him back in time to 1985 and he meets the doomed young Chaz himself, Luis concocts a new plan-he’s going to give this guy his first real kiss. Though it turns out a conservative school in the ’80s isn’t the safest place to be a gay kid. Especially with homophobes running the campus, including Gordo (aka Luis’s estranged father). Luis is in over his head, trying not to make things worse-and hoping he makes it back to present day at all.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
The Kindred by Alechia Dow (January 4th)
To save a galactic kingdom from revolution, Kindred mind-pairings were created to ensure each and every person would be seen and heard, no matter how rich or poor…
Joy Abara knows her place. A commoner from the lowly planet Hali, she lives a simple life—apart from the notoriety that being Kindred to the nobility’s most infamous playboy brings.
Duke Felix Hamdi has a plan. He will exasperate his noble family to the point that they agree to let him choose his own future and finally meet his Kindred face-to-face.
Then the royal family is assassinated, putting Felix next in line for the throne…and accused of the murders. Someone will stop at nothing until he’s dead, which means they’ll target Joy, too. Meeting in person for the first time as they steal a spacecraft and flee amid chaos might not be ideal…and neither is crash-landing on the strange backward planet called Earth. But hiding might just be the perfect way to discover the true strength of the Kindred bond and expose a scandal—and a love—that may decide the future of a galaxy.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Cameron Battle and the Hidden Kingdoms by Jamar J. Perry (February 1st)
Cameron Battle grew up reading The Book of Chidani, cherishing stories about the fabled kingdom that cut itself off from the world to save the Igbo people from danger. Passed down over generations, the Book is Cameron’s only connection to his parents who disappeared one fateful night, two years ago.
Ever since, his grandmother has kept the Book locked away, but it calls to Cameron. When he and his best friends Zion and Aliyah decide to open it again, they are magically transported to Chidani. Instead of a land of beauty and wonder, they find a kingdom in extreme danger, as the Queen’s sister seeks to destroy the barrier between worlds. The people of Chidani have been waiting for the last Descendant to return and save them . . . is Cameron ready to be the hero they need?
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Murder of Crows by K. Ancrum (February 1st)
Lethal Lit follows Tig Torres, a Cuban American teen detective, in her hometown of Hollow Falls. In season one of the hit podcast, Tig used her smarts and fearlessness to track down the infamous “Lit Killer,” a serial killer who staged his murders after death scenes from famous books. But there’s no rest for courageous, mystery-solving teens in a place like Hollow Falls, and though the Lit Killer is now behind bars, his protégé, Tig’s classmate and crush Oly, has disappeared!
And that’s not the only game afoot. Tig has caught the attention of the town’s local armchair detective group, the Murder of Crows. They’re obsessed with Hollow Falls’ dark past and fixated on a dangerous search for the missing body of the town’s founder. There are rumors about what’s buried with the body that could be life-changing for whoever finds it, and with a mission like that underway, it’s not long before a member of the Murder of Crows turns up dead.
Tig, along with her friends Max and Wyn, steps in to help, but the stakes are getting higher and the hunt more deadly. Someone’s willing to kill to keep the town’s secrets buried, and if Tig’s not careful, she’ll be the Murder of Crows’ next victim.
This original Lethal Lit story takes place between Seasons 1 and 2 of the podcast, and features a brand-new, never-before-told story starring Tig Torres and her sleuthing friends!
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
No Filter and Other Lies by Crystal Maldonado (February 1st)
Twenty one-year-old Max Monroe has it all: beauty, friends, and a glittering life filled with adventure. With tons of followers on Instagram, her picture-perfect existence seems eminently enviable.
Except it’s all fake.
Max is actually 16-year-old Kat Sanchez, a quiet and sarcastic teenager living in drab Bakersfield, California. Nothing glamorous in her existence–just sprawl, bad house parties, a crap school year, and the awkwardness of dealing with her best friend Hari’s unrequited love. But while Kat’s life is far from perfect, she thrives as Max: doling out advice, sharing beautiful photos, networking with famous influencers, even making a real friend in a follower named Elena. The closer Elena and “Max” get–texting, Snapping, and even calling–the more Kat feels she has to keep up the façade.
But when one of Max’s posts goes ultra-viral and gets back to the very person she’s been stealing photos from, her entire world – real and fake — comes crashing down around her. She has to figure out a way to get herself out of the huge web of lies she’s created without hurting the people she loves.
But it might already be too late.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Ophelia After All by Raquel Marie (February 8th)
Ophelia Rojas knows what she likes: her best friends, Cuban food, rose-gardening, and boys – way too many boys. Her friends and parents make fun of her endless stream of crushes, but Ophelia is a romantic at heart. She couldn’t change, even if she wanted to.
So when she finds herself thinking more about cute, quiet Talia Sanchez than the loss of a perfect prom with her ex-boyfriend, seeds of doubt take root in Ophelia’s firm image of herself. Add to that the impending end of high school and the fracturing of her once-solid friend group, and things are spiraling a little out of control. But the course of love―and sexuality―never did run smooth. As her secrets begin to unravel, Ophelia must make a choice between clinging to the fantasy version of herself she’s always imagined or upending everyone’s expectations to rediscover who she really is, after all.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
The Chandler Legacies by Abdi Nazemian (February 15th)
Beth Kramer is a “townie” who returns to her sophomore year after having endured a year of judgment from her roommate, Sarah.
But Sarah Brunson knows there’s more to that story.
Amanda Priya “Spence” Spencer is the privileged daughter of NYC elites, who is reeling from the realization that her family name shielded her from the same fate as Sarah.
Ramin Golafshar arrives at Chandler as a transfer student to escape the dangers of being gay in Iran, only to suffer brutal hazing under the guise of tradition in the boys’ dorms.
And Freddy Bello is the senior who’s no longer sure of his future but has fallen hard for Spence and knows he has to stand up to his friends after what happened to Ramin.
At Chandler, the elite boarding school, these five teens are brought together in the Circle, a coveted writing group where life-changing friendships are born—and secrets are revealed. Their professor tells them to write their truths. But is the truth enough to change the long-standing culture of abuse at Chandler? And can their friendship survive the fallout?
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Every Variable of Us by Charles A. Bush (March 1st)
After Philly teenager Alexis Duncan is injured in a gang shooting, her dreams of a college scholarship and pro basketball career vanish in an instant. To avoid becoming another Black teen trapped in her poverty-stricken neighborhood, she shifts her focus to the school’s STEM team, a group of nerds seeking their own college scholarships. Academics have never been her thing, but Alexis is freshly motivated by Aamani Chakrabarti, the new Indian student who becomes her mentor (and crush?). Alexis begins to see herself as so much more than an athlete. But just as her future starts to reform, Alexis’s own doubts and old loyalties pull her back into harm’s way.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Ready When You Are by Gary Lonesborough (March 1st)
This was previously published in Australia as The Boy From the Mish.
A remarkable YA love story between two Aboriginal boys — one who doesn’t want to accept he’s gay, and the boy who comes to live in his house who makes him realize who he is.
It’s a hot summer, and life’s going all right for Jackson and his family on the Mish. It’s almost Christmas, school’s out, and he’s hanging with his mates, teasing the visiting tourists, avoiding the racist boys in town. Just like every year, Jackson’s Aunty and annoying little cousins visit from the city — but this time a mysterious boy with a troubled past comes with them. As their friendship evolves, Jackson must confront the changing shapes of his relationships with his friends, family and community. And he must face his darkest secret — a secret he thought he’d locked away for good.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Lakelore by Anna-Marie McLemore (March 8th)
Everyone who lives near the lake knows the stories about the world underneath it, an ethereal landscape rumored to be half-air, half-water. But Bastián Silvano and Lore Garcia are the only ones who’ve been there. Bastián grew up both above the lake and in the otherworldly space beneath it. Lore’s only seen the world under the lake once, but that one encounter changed their life and their fate.
Then the lines between air and water begin to blur. The world under the lake drifts above the surface. If Bastián and Lore don’t want it bringing their secrets to the surface with it, they have to stop it, and to do that, they have to work together. There’s just one problem: Bastián and Lore haven’t spoken in seven years, and working together means trusting each other with the very things they’re trying to hide.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Right Where I Left You by Julian Winters (March 15th)
School’s out, senior year is over, and Isaac Martin is ready to kick off summer. His last before heading off to college in the fall where he won’t have his best friend, Diego. Where—despite his social anxiety—he’ll be left to make friends on his own. Knowing his time with Diego is limited, Isaac enacts a foolproof plan: snatch up a pair of badges for the epic comic convention, Legends Con, and attend his first ever Teen Pride. Just him and Diego. The way it should be. But when an unexpected run-in with Davi—Isaac’s old crush—distracts him the day tickets go on sale, suddenly he’s two badges short of a perfect summer. Even worse, now he’s left making it up to Diego by hanging with him and his gamer buddies. Decidedly NOT part of the original plan. It’s not all bad, though. Some of Diego’s friends turn out to be pretty cool, and when things with Davi start heating up, Isaac is almost able to forget about his Legends Con blunder. Almost. Because then Diego finds out what really happened that day with Davi, and their friendship lands on thin ice. Isaac assumes he’s upset about missing the convention, but could Diego have other reasons for avoiding Isaac?
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Rabbit Chase by Elizabeth LaPensée and K.C. Oster (March 29th)
Anishinaabe culture and storytelling meet Alice in Wonderland in this coming-of-age graphic novel that explores Indigenous and gender issues through a fresh yet familiar looking glass.
Aimée, a non-binary Anishinaabe middle-schooler, is on a class trip to offer gifts to Paayehnsag, the water spirits known to protect the land. While stories are told about the water spirits and the threat of the land being taken over for development, Aimée zones out, distracting themselves from the bullying and isolation they’ve experienced since expressing their non-binary identity. When Aimée accidentally wanders off, they are transported to an alternate dimension populated by traditional Anishinaabe figures in a story inspired by Alice in Wonderland.
To gain the way back home, Aimée is called on to help Trickster by hunting down dark water spirits with guidance from Paayehnsag. On their journey, Aimée faces off with the land-grabbing Queen and her robotic guards and fights the dark water spirits against increasingly stacked odds. Illustrated by KC Oster with a modern take on their own Ojibwe style and cultural representation, Rabbit Chase is a story of self-discovery, community, and finding one’s place in the world.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Survive the Dome by Kosoko Jackson (March 29th)
Jamal Lawson just wanted to be a part of something. As an aspiring journalist, he packs up his camera and heads to Baltimore to document a rally protesting police brutality after another Black man is murdered.
But before it even really begins, the city implements a new safety protocol…the Dome. The Dome surrounds the city, forcing those within to subscribe to a total militarized shutdown. No one can get in, and no one can get out.
Alone in a strange place, Jamal doesn’t know where to turn…until he meets hacker Marco, who knows more than he lets on, and Catherine, an AWOL basic-training-graduate, whose parents helped build the initial plans for the Dome.
As unrest inside of Baltimore grows throughout the days-long lockdown, Marco, Catherine, and Jamal take the fight directly to the chief of police. But the city is corrupt from the inside out, and it’s going to take everything they have to survive.
Preorder: Bookshop | Amazon | IndieBound
Nothing Burns as Bright as You by Ashley Woodfolk (April 5th)
Two girls.
One wild and reckless day.
Years of a tumultuous history unspooling
like thin, fraying string in the hours after they set a fire.
They were best friends. Until they became more.
Their affections grew. Until the blurry lines became dangerous.
Over the course of a single day, the depth of their past, the confusion of their present, and the unpredictability of their future is revealed.
And the girls will learn that hearts, like flames, aren’t so easily tamed.
It starts with a fire.
How will it end?
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
In the Key of Us by Mariama J. Lockington (April 26th)
Thirteen-year-old Andi feels stranded after the loss of her mother, the artist, who swept color onto Andi’s blank canvas. When she is accepted to a music camp, Andi finds herself struggling to play her trumpet like used to before her whole world changed. Meanwhile, Zora, a returning camper, is exhausted trying to please her parents, who are determined to make her a flute prodigy even though she secretly has a dancer’s heart.
At Harmony Music Camp, Zora and Andi are the only two Black girls in a sea of mostly white faces. In kayaks and creaky cabins, the two begin to connect, unraveling their loss, insecurities, and hope for the future.
And as they struggle to figure out who they really are, they may just come to realize who they really need: each other. From the author of the critically-acclaimed novel, For Black Girls Like Me, comes a lyrical story about the rush of first love and the power of one life-changing summer.
Buy it: Bookshop | Amazon | B&N | IndieBound
Burn Down, Rise Up by Vincent Tirado (May 3rd)
For over a year, the Bronx has been plagued by sudden disappearances that no one can explain. Sixteen-year-old Raquel does her best to ignore it. After all, the police only look for the white kids. But when her crush Charlize’s cousin goes missing, Raquel starts to pay attention—especially when her own mom comes down with a mysterious illness that seems linked to the disappearances.
Raquel and Charlize team up to investigate, but they soon discover that everything is tied to a terrifying urban legend called the Echo Game. The game is rumored to trap people in a sinister world underneath the city, and the rules are based on a particularly dark chapter in New York’s past. And if the friends want to save their home and everyone they love, they will have to play the game and destroy the evil at its heart—or die trying.
Buy it: Amazon | IndieBound
The One Who Loves You The Most by medina (May 10th)
have never felt like I belonged to my body. Never in the way rhythm belongs to a song or waves belong to an ocean.
It seems like most people figure out where they belong by knowing where they came from. When they look in the mirror, they see their family in their eyes, in their sharp jawlines, in the texture of their hair. When they look at family photos, they see faces of people who look like them. They see faces of people who they’ll look like in the future.
For me, I only have my imagination.
But I’m always trying.
Twelve-year-old Gabriela is trying to find their place in the world. In their body, which feels less and less right with each passing day. As an adoptee, in their all-white family. With their mom, whom they love fiercely and do anything they can to help with her depression. And at school, where they search for friends.
A new year will bring a school project, trans and queer friends, and a YouTube channel that helps Gabriela find purpose in their journey.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Café Con Lychee by Emery Lee (May 10th)
Sometimes bitter rivalries can brew something sweet
Theo Mori wants to escape. Leaving Vermont for college means getting away from working at his parents’ Asian American café and dealing with their archrivals’ hopeless son Gabi who’s lost the soccer team more games than Theo can count.
Gabi Moreno is miserably stuck in the closet. Forced to play soccer to hide his love for dance and iced out by Theo, the only openly gay guy at school, Gabi’s only reprieve is his parents’ Puerto Rican bakery and his plans to take over after graduation.
But the town’s new fusion café changes everything. Between the Mori’s struggling shop and the Moreno’s plan to sell their bakery in the face of the competition, both boys find their dreams in jeopardy. Then Theo has an idea—sell photo-worthy food covertly at school to offset their losses. When he sprains his wrist and Gabi gets roped in to help, they realize they need to work together to save their parents’ shops but will the new feelings rising between them be enough to send their future plans up in smoke?
Buy it: Amazon | B&N | IndieBound
The Summer of Bitter and Sweet by Jen Ferguson (May 10th)
Lou has enough confusion in front of her this summer. She’ll be working in her family’s ice cream shack with her newly ex-boyfriend—whose kisses never made her feel desire, only discomfort—and her former best friend, King, who is back in their Canadian prairie town after disappearing three years ago without a word.
But when she gets a letter from her biological father—a man she hoped would stay behind bars for the rest of his life—Lou immediately knows that she cannot meet him, no matter how much he insists.
While King’s friendship makes Lou feel safer and warmer than she would have thought possible, when her family’s business comes under threat, she soon realizes that she can’t ignore her father forever.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Nate Plus One by Kevin van Whye (May 10th)
Two boys. Two bands. Two worlds colliding.
Nate Hargraves – stage-shy singer-songwriter – is totally stoked for his cousin’s wedding in South Africa, an all-expenses-paid trip of a lifetime. Until he finds out his sleazeball ex-boyfriend is also on the guest list.
Jai Patel – hot-as-hell high school rock-god – has troubles too. His band’s lead singer has quit, just weeks before the gig that was meant to be their big break.
When Nate saves the day by agreeing to sing with Jai’s band, Jai volunteers to be Nate’s plus-one to the wedding, and the stage is set for a summer of music, self-discovery, and simmering romantic tension. What could possibly go wrong . . . ?
Buy it: Amazon | IndieBound
The Lesbiana’s Guide to Catholic School by Sonora Reyes (May 17th)
Seventeen-year-old Yamilet Flores prefers drawing attention for her killer eyeliner, not for being the new kid at a mostly white, very rich, Catholic school. But at least here no one knows she’s gay, and Yami intends to keep it that way. After being outed by her crush and ex-best friend, she could use the fresh start.
At Slayton Catholic, Yami has new priorities: make her mom proud, keep her brother out of trouble, and most importantly, don’t fall in love. Granted, she’s never been great at any of those things, but that’s a problem for Future Yami.
The thing is, it’s hard to fake being straight when Bo, the only openly queer girl at school, is so annoyingly perfect. And talented. And confident. And cute. So cute. Yami isn’t sure if she likes Bo or if she’s just jealous of her unapologetic nature. Either way, she isn’t ready to make the same mistake again. If word got to her mom, she could face a lot worse than rejection.
Buy it: Amazon | IndieBound
Just Your Local Bisexual Disaster by Andrea Mosqueda (May 24th)
Growing up in Texas’s Rio Grande Valley, Maggie Gonzalez has always been a little messy, but she’s okay with that. After all, she has a great family, a goofy group of friends, a rocky romantic history, and dreams of being a music photographer. Tasked with picking an escort for her little sister’s quinceañera, Maggie has to face the truth: that her feelings about her friends—and her future—aren’t as simple as she’d once believed.
As Maggie’s search for the perfect escort continues, she’s forced to confront new (and old) feelings for three of her friends: Amanda, her best friend and first-ever crush; Matthew, her ex-boyfriend twice-over who refuses to stop flirting with her, and Dani, the new girl who has romantic baggage of her own. On top of this romantic disaster, she can’t stop thinking about the uncertainty of her own plans for the future and what that means for the people she loves.
As the weeks wind down and the boundaries between friendship and love become hazy, Maggie finds herself more and more confused with each photo. When her tried-and-true medium causes more chaos than calm, Maggie needs to figure out how to avoid certain disaster—or be brave enough to dive right into it.
Buy it: Amazon | B&N | IndieBound
Only on the Weekends by Dean Atta (May 24th)
Fifteen-year-old Mack is a hopeless romantic – he blames the films he’s grown up watching. He has liked Karim for as long as he can remember, and is ecstatic when Karim becomes his boyfriend – it feels like love.
But when Mack’s dad gets a job on a film in Scotland, Mack has to move, and soon hediscovers how painful love can be. It’s horrible being so far away from Karim, but the worst part is that Karim doesn’t make the effort to visit. Love shouldn’t be only on the weekends.
Then, when Mack meets actor Finlay on a film set, he experiences something powerful, a feeling like love at first sight. How long until he tells Karim – and when will his old life and new life collide?
Buy it: Amazon | IndieBound
Kings of B’More by R. Eric Thomas (May 31st)
With junior year starting in the fall, Harrison feels like he’s on the precipice of, well, everything. Standardized testing, college, and the terrifying unknowns and looming pressures of adulthood after that—it’s like the future wants to eat him alive. Which is why Harrison is grateful that he and his best friend, Linus, will face these things together. But at the end of a shift at their summer job, Linus invites Harrison to their special spot overlooking the city to deliver devastating news: He’s moving out of state at the end of the week.
To keep from completely losing it—and partially inspired by a cheesy movie-night pick by his Dad—Harrison plans a send-off à la Ferris Bueller’s Day Off that’s worthy of his favorite person. If they won’t be having all the life-expanding experiences they thought they would, Harrison will squeeze them all into their last day together. They end up on a mini road trip, their first Pride, and a rooftop dance party, all while keeping their respective parents, who track them on a family location app, off their trail. Harrison and Linus make a pact to do all the things—big and small—they’ve been too scared to do. But nothing feels scarier than saying goodbye to someone you love.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
All Signs Point to Yes ed. by Cam Montgomery, g. haron-davis, and Adrianne White (May 31st)
A literal star-studded anthology that delivers a love story for every star sign straight from the hearts of thirteen multicultural YA authors.
A haunted Aquarius finds love behind the veil. An ambitious Aries will do anything to stay in the spotlight. A foodie Taurus discovers the best eats in town (with a side of romance). A witchy Cancer stumbles into a curious meet-cute.
Whether it’s romantic, platonic, familial, or something else you can’t quite define, love is the thing that connects us. All Signs Point to Yes will take you on a journey from your own backyard to the world beyond the living as it settles us among the stars for thirteen stories of love and life.
These stories will touch your heart, speak to your soul, and have you reaching for your horoscope forevermore.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Flip the Script by Lyla Lee (May 31st)
As an avid watcher of K-dramas, Hana knows all the tropes to avoid when she finally lands a starring role in a buzzy new drama. And she can totally handle her fake co-star boyfriend who might be falling in love with her. After all, she promised the producers a contract romance, and that’s all they’re going to get from her.
But when showrunners bring on a new girl to challenge Hana’s role as main love interest—and worse, it’s someone Hana knows all too well—can Hana fight for her position on the show while falling for her on-screen rival in real life?
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Valiant Ladies by Melissa Grey (June 14th)
Two teen vigilantes set off on an action-packed investigation to expose corruption and deliver justice in Valiant Ladies, Melissa Grey’s YA historical fiction novel inspired by real seventeenth century Latinx teenagers known as the Valiant Ladies of Potosí.
By day Eustaquia “Kiki” de Sonza and Ana Lezama de Urinza are proper young seventeeth century ladies. But when night falls, they trade in their silks and lace for swords and muskets, venturing out into the vibrant, bustling, crime-ridden streets of Potosí, in the Spanish Empire’s Viceroyalty of Peru. They pass their time fighting, gambling, and falling desperately in love with one another.
Then, on the night Kiki’s engagement to the Viceroy’s son is announced, her older brother―heir to her family’s fortune―is murdered. The girls immediately embark on a whirlwind investigation that takes them from the lowliest brothels of Potosí to the highest echelons of the Spanish aristocracy.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
The Loophole by Naz Kutub (June 21st)
Syyed is pining for his ex, who left home to—save the world? He doesn’t know much more, except to wish he’d gone along when Farouk asked. But Sy is shy and timid, from a controlling Indian Muslim family, and wants most to make a life and home with people he loves. Then he meets Reggie, an heiress—is she magical or just rich?—who, in exchange for his kindness, offers to grant Sy three wishes, the first of which is a million dollars, naturally!
But soon reality bites hard: His father realizes Sy is gay and kicks him out. Homeless and alone, he’s off with Reggie and his last two wishes, chasing Farouk to lands he never dreamed to visit to find his missing love for one last, desperate chance at rebuilding his life. And he’ll find out, maybe, that there is a loophole to everything, including wishes.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
This Wicked Fate by Kalynn Bayron (June 21st)
This is the sequel to This Poison Heart.
Briseis has one chance to save her mother, but she’ll need to do the impossible: find the last fragment of the deadly Absyrtus Heart. If she is to locate the missing piece, she must turn to the blood relatives she’s never known, learn about their secret powers, and take her place in their ancient lineage. Briseis is not the only one who wants the Heart, and her enemies will stop at nothing to fulfill their own ruthless plans. The fates tell of a truly dangerous journey, one that could end in more heartache, more death. Bolstered by the sisterhood of ancient magic, can Briseis harness her power to save the people she loves most?
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Bad Things Happen Here by Rebecca Barrow (June 28th)
Luca Laine Thomas lives on a cursed island. To the outside world, Parris is an exclusive, idyllic escape accessible only to the one percent. There’s nothing idyllic about its history, though, scattered with the unsolved deaths of young women—deaths Parris society happily ignores to maintain its polished veneer. But Luca can’t ignore them. Not when the curse that took them killed her best friend, Polly, three years ago. Not when she feels the curse lingering nearby, ready to take her next.
When Luca comes home to police cars outside her house, she knows the curse has visited once again. Except this time, it came for Whitney, her sister. Luca decides to take the investigation of Whitney’s death into her own hands. But as a shocking betrayal rocks Luca’s world, the identity Whitney’s killer isn’t the only truth Luca seeks. And by the time she finds what she’s looking for, Luca will come face to face with the curse she’s been running from her whole life.
Buy it: Amazon | IndieBound
Godslayers by Zoe Hana Mikuta (June 28th)
This is the sequel to Gearbreakers
The only way to kill a god is from the inside…
The Gearbreakers struck a devastating blow against Godolia on Heavensday, but the cost of victory has been steep. Months later, the few rebels who’ve managed to escape the tyrannical empire’s bloody retribution have fled to the mountains, hunted by the last Zenith–Godolia’s only surviving leader.
Eris has been held prisoner since the attack on the capital city, which almost killed her. And she begins to wish it had when she discovers Sona–the girl she loves, the girl she would tear down cities for–also survived, only to be captured and Corrupted by the Zenith. The cybernetic brainwashing that Sona has forcibly undergone now has her believing herself a loyal soldier for Godolia, and Eris’ mortal enemy.
With the rebellion shattered and Godolia moving forward with an insidious plan to begin inducting Badlands children into a new Windup Pilot program, the odds have never been more stacked against the Gearbreakers. Their last hope for victory will depend on whether Eris and Sona can somehow find their way back to each other from opposite sides of a war…
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Dauntless by Elisa A. Bonnin (July 19th)
Seri’s world is defined by very clear rules: The beasts prowl the forest paths and hunt the People. The valiant explore the unknown world, kill the beasts, and gain strength from the armor they make from them. As an assistant to Eshai Unbroken, a young valor commander with a near-mythical reputation, Seri has seen first-hand the struggle to keep the beasts at bay and ensure the safety of the spreading trees where the People make their homes. That was how it always had been, and how it always would be. Until the day Seri encounters Tsana.
Tsana is, impossibly, a stranger from the unknown world who can communicate with the beasts – a fact that makes Seri begin to doubt everything she’s ever been taught. As Seri and Tsana grow closer, their worlds begin to collide, with deadly consequences. Somehow, with the world on the brink of war, Seri will have to find a way to make peace.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
This is Why They Hate Us by Aaron H. Aceves (August 23rd)
Enrique “Quique” Luna has one goal this summer—get over his crush on Saleem Kanazi by pursuing his other romantic prospects. Never mind that he’s only out to his best friend, Fabiola. Never mind that he has absolutely zero game. And definitely forget the fact that good and kind and, not to mention, beautiful Saleem is leaving LA for the summer to meet a girl his parents are trying to set him up with.
Luckily, Quique’s prospects are each intriguing in their own ways. There’s stoner-jock Tyler Montana, who might be just as interested in Fabiola as he is in Quique; straitlaced senior class president, Ziggy Jackson; and Manny Zuniga, who keeps looking at Quique like he’s carne asada fresh off the grill. With all these choices, Quique is sure to forget about Saleem in no time.
But as the summer heats up and his deep-seated fears and anxieties boil over, Quique soon realizes that getting over one guy by getting under a bunch of others may not have been the best laid plan and living his truth can come at a high cost.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Moonflower by Kacen Callender (September 6th)
Moon has been plunged into a swill of uncertainty and confusion. They travel to the spirit realms every night, hoping never to return to the world of the living.
But when the realm is threatened, it’s up to Moon to save the spirit world, which sparks their own healing journey through the powerful, baffling, landscape that depression can cause.
From this novel’s very first utterance, author Kacen Callender puts us behind Moon’s eyes so that we, too, are engulfed by Moon’s troubling exploration through mental illness.
Moon’s mom is trying her best, but is clueless about what to do to reach the ugly roiling of her child’s inner struggles. At the same time, though, there are those who see Moon for who they are – Blue, the Keeper, the Magician, Wolf. These creature-guides help Moon find a way out of darkness. The ethereal aspects of the story are brilliantly blended with real-world glimmers of light. Slowly, Moon grows toward hope and wholeness, showing all children that each and every one of us has a tree growing inside. That our souls emerge when we discover, and fully accept, ourselves.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
The Sunbearer Trials by Aiden Thomas (September 6th)
As each new decade begins, the Sun’s power must be replenished so that Sol can keep traveling along the sky and keep the evil Obsidian gods at bay. Ten semidioses between the ages of thirteen and eighteen are selected by Sol himself as the most worthy to compete in The Sunbearer Trials. The winner carries light and life to all the temples of Reino del Sol, but the loser has the greatest honor of all—they will be sacrificed to Sol, their body used to fuel the Sun Stones that will protect the people of Reino del Sol for the next ten years.
Teo, a 17-year-old Jade semidiós and the trans son of Quetzal, goddess of birds, has never worried about the Trials…or rather, he’s only worried for others. His best friend Niya—daughter of Tierra, the god of earth—is one of the strongest heroes of their generation and is much too likely to be chosen this year. He also can’t help but worry (reluctantly, and under protest) for Aurelio, a powerful Gold semidiós and Teo’s friend-turned-rival who is a shoo-in for the Trials. Teo wouldn’t mind taking Aurelio down a notch or two, but a one-in-ten chance of death is a bit too close for Teo’s taste.
But then, for the first time in over a century, Sol chooses a semidiós who isn’t a Gold. In fact, he chooses two: Xio, the 13-year-old child of Mala Suerte, god of bad luck, and…Teo. Now they must compete in five mysterious trials, against opponents who are both more powerful and better trained, for fame, glory, and their own survival.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Self-Made Boys by Anna-Marie McLemore (September 6th)
New York City, 1922. Nicolás Caraveo, a 17-year-old transgender boy from Wisconsin, has no interest in the city’s glamor. Going to New York is all about establishing himself as a young professional, which could set up his future—and his life as a man—and benefit his family.
Nick rents a small house in West Egg from his 18-year-old cousin, Daisy Fabrega, who lives in fashionable East Egg near her wealthy fiancé, Tom—and Nick is shocked to find that his cousin now goes by Daisy Fay, has erased all signs of her Latina heritage, and now passes seamlessly as white.
Nick’s neighbor in West Egg is a mysterious young man named Jay Gatsby, whose castle-like mansion is the stage for parties so extravagant that they both dazzle and terrify Nick. At one of these parties, Nick learns that the spectacle is all for the benefit of impressing a girl from Jay’s past—Daisy. And he learns something else: Jay is also transgender.
As Nick is pulled deeper into the glittery culture of decadence, he spends more time with Jay, aiming to help his new friend reconnect with his lost love. But Nick’s feelings grow more complicated when he finds himself falling hard for Jay’s openness, idealism, and unfounded faith in the American Dream.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Death by Society by Sierra Elmore (September 13th)
Seventeen-year-old Carter Harper may have created an award-winning iPhone app and have a 3.93 GPA, but her successes are overshadowed by brutal bullying, debilitating depression, and biting loneliness. Tired of being treated as the popular girls’ plaything, Carter hatches a plan to gain their respect, and maybe even gain a bit of popularity of her own. When that doesn’t work, she thinks her only choice is to die by suicide.
Abby Wallace is a member of “the POPS” (the Petty, Oppressive, and Popular Shitbags, according to Carter)—subordinate only to Kelsey, her best friend with benefits. The ambitious poet destroys reputations without care—especially Carter’s—to prove how cool, cruel, and strong she is, all while pushing down her past trauma and secret guilt. But she faces an unexpected adversary when Kelsey tries to make Carter her new pet project. Angry and betrayed, Abby pushes Carter to the edge—facing consequences she never could have imagined.
Carter and Abby’s tumultuous relationship comes to a boiling point when Abby stops Carter from attempting suicide. But what happens when their shared enemy tries to come for them both again, and they end up in the unfortunate position of trying to protect one another? If Carter and Abby can stand each other for more than three minutes, they can stop Kelsey’s court of misrule from harming more girls.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Lark & Kasim Start a Revolution by Kacen Callender (September 27th)
Lark Winters wants to be a writer, and for now that means posting on their social media accounts––anything to build their platform. When former best friend Kasim accidentally posts on Lark’s Twitter a thread declaring his love for a secret, unrequited crush, Lark’s tweets are suddenly the talk of the school—and beyond. To protect Kasim, Lark decides to take the fall, pretending they accidentally posted the thread in reference to another classmate. It seems like a great idea: Lark gets closer to their crush, Kasim keeps his privacy, and Lark’s social media stats explode. But living a lie takes a toll—as does the judgment of thousands of Internet strangers. Lark tries their best to be perfect at all costs, but nothing seems good enough for the anonymous hordes––or for Kasim, who is growing closer to Lark, just like it used to be between them . . .
In the end, Lark must embrace their right to their messy emotions and learn how to be in love.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
A Scatter of Light by Malinda Lo (October 4th)
Aria Tang West was looking forward to a summer on Martha’s Vineyard with her best friends–one last round of sand and sun before college. But after a graduation party goes wrong, Aria’s parents exile her to California to stay with her grandmother, artist Joan West.Aria expects boredom, but what she finds is Steph Nichols, her grandmother’s gardener. Soon, Aria is second-guessing who she is and what she wants to be, and a summer that once seemed lost becomes unforgettable–for Aria, her family, and the working-class queer community Steph introduces her to. It’s the kind of summer that changes a life forever.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Anne of Greenville by Mariko Tamaki (October 4th)
In this modern reimagining of Anne of Green Gables, Anne is an ABBA-loving singer/actor/writer of disco-operas, queer, Japanese-American who longs to be understood for her artistic genius. Recently relocated to middle-of-nowhere Greenville and starting at a new school, Anne has a tendency to A) fall in love quickly, deeply, and effervescently and B) fly off the handle in the face of jerks. Both personality quirks quickly come into play when the soccer team boos the premiere of her disco performance, which—in a roundabout way—introduces her to her new BFF, Berry, and she soon after meets the girl of her dreams, Gilly.
Falling quickly into that age-old trap of ignoring the best friend for the new crush, Anne soon becomes embroiled in a series of dramatic and unfortunate events, and quickly finds herself wrapped up in a love triangle she never expected. Is she MTB with Gilly? Or is Berry her true soul mate? Only time (or 304 pages) will tell.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Beneath the Burning Wave by Jennifer Hayashi Danns (November 8th)
Kaori and Kairi are the first twins to survive infancy on the ancient island of Mu, where gender is as fluid as the crashing waves. One was born of fire, the other of water.
But there’s a reason why none have survived before. A prophecy that has haunted the elders since time began. A rivalry destined to sink the entire island beneath a twin catastrophe of volcano and tsunami.
As hatred spills from the forbidden twins like the deadly poison of sacrificed sea snakes, they must decide what matters to them most…
The fight for the island – for tradition and duty.
Or the fight for freedom – for love and light.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
We Deserve Monuments by Jas Hammonds (November 29th)
What’s more important? Knowing the truth or keeping the peace?
The summer of her senior year, seventeen-year-old Avery Anderson finds herself uprooted from her life in DC and moved into the hostile home of her terminally ill grandmother, Mama Letty. The tension between her mom and Mama Letty makes for an unwelcoming arrival and unearths some family drama they refuse to talk about. Everytime Avery tries to look deeper, they turn her away, leaving her desperate to learn the secrets that split her family in two.
Where Mama Letty is cantankerous and closed off, Avery finds friendship in some unexpected places: in Simone, her captivating next-door neighbor, and Jade Oliver, daughter of the town’s most prominent family— whose mother’s murder remains unsolved.
But as the three girls grow closer—Avery and Simone’s friendship blossoming into something more—the sharp-edged opinions of their small southern town start to hint at something more insidious underneath. Turning to Mama Letty for answers only result in more questions, uncovering decades-old secrets that have been brewing for generations, exposing the towns racist history and threatening to topple the new life Avery’s built in Bardell County, Georgia.
Buy it: Bookshop | Amazon | B&N | IndieBound
Aaron H. AcevesAiden ThomasAnna-Marie McLemoreBlackCafeDauntlessDavid ValdesDean AttaElissa A. BonninEmery LeeFilipinoJas HammondsK. AncrumKacen CallenderKosoko JacksonLark & Kasim Start a RevolutionLatineLatinxOnly on the WeekendsQPoCSelf Made BoysSonora ReyesSurvive the DomeThe Lesbiana's Guide to Catholic SchoolThe Sunbearer TrialsThis is Why They Hate Us
Cover Reveal
Exclusive Cover Reveal: The Romantic Agenda by Claire Kann
October 12, 2021 Dahlia Adler Leave a comment
It’s a fabulous year for YA authors shifting over to Adult Romance, and if you’re as excited as I am about Claire Kann being one of the writers to make the shift, then just wait until you see this cover. The Romantic Agenda releases from Berkley on April 12, 2022, and here’s the story:
Thirty, flirty, and asexual Joy is secretly in love with her best friend Malcolm, but she’s never been brave enough to say so. When he unexpectedly announces that he’s met the love of his life—and no, it’s not Joy—she’s heartbroken. Malcolm invites her on a weekend getaway, and Joy decides it’s her last chance to show him exactly what he’s overlooking. But maybe Joy is the one missing something…or someone…and his name is Fox.
Fox sees a kindred spirit in Joy—and decides to help her. He proposes they pretend to fall for each other on the weekend trip to make Malcolm jealous. But spending time with Fox shows Joy what it’s like to not be the third wheel, and there’s no mistaking the way he makes her feel. Could Fox be the romantic partner she’s always deserved?
And here’s the gorgeous cover with art by Alex Cabal and design by Rita Frangie!
Buy it: Amazon | B&N | IndieBound | The Ripped Bodice
(c) Annie Clark
Claire Kann is the author of Let’s Talk About Love, If It Makes You Happy, The Marvelous and an award-winning online storyteller. In her other life she works for a non-profit you may have heard of where she daydreams like she’s paid to do it.
Alex CabalAsexualBlackClaire Kanninterracial romancem/f RomanceQPoCRita FrangieThe Romantic Agenda
Authors in Conversation
Authors in Conversation: Julian Winters Interviews The Taking of Jake Livingston Author Ryan Douglass
September 6, 2021 Dahlia Adler Leave a comment
A few years ago, I had the pleasure of interviewing Ryan Douglass and a few other authors in a roundtable entitled “Where is the Queer Black Male Voice in YA?” The interviewees were all obvious rising stars, in my opinion, but the very next queer Black male voice to rise up in YA after that post actually belonged to an author I didn’t know yet named Julian Winters.
Fast forward to now, when Douglass has debuted on the New York Times bestseller list (and also managed to publish a volume of poetry called Boy in Jeopardy even before that), Winters is three books in with a fourth, Right Where I Left You, on the way, and both of them are here today to talk about The Taking of Jake Livingston. Here’s a little more on the book, first:
Sixteen-year-old Jake Livingston sees dead people everywhere. But he can’t decide what’s worse: being a medium forced to watch the dead play out their last moments on a loop or being at the mercy of racist teachers as one of the few Black students at St. Clair Prep. Both are a living nightmare he wishes he could wake up from. But things at St. Clair start looking up with the arrival of another Black student—the handsome Allister—and for the first time, romance is on the horizon for Jake.
Unfortunately, life as a medium is getting worse. Though most ghosts are harmless and Jake is always happy to help them move on to the next place, Sawyer Doon wants much more from Jake. In life, Sawyer was a troubled teen who shot and killed six kids at a local high school before taking his own life. Now he’s a powerful, vengeful ghost and he has plans for Jake. Suddenly, everything Jake knows about dead world goes out the window as Sawyer begins to haunt him. High school soon becomes a different kind of survival game—one Jake is not sure he can win.
Buy it: Bookshop | B&N | IndieBound
And now, please welcome Julian Winters and Ryan Douglass!
Julian: Ryan! It’s always an honor to chat with you, but this feels especially fantastic because I’m getting to talk to Ryan Douglass, instant New York Times bestselling author of The Taking of Jake Livingston! How wild is that? One week we’re chatting on the day the book is released, then you’re a bestselling author with your debut novel!
Ryan: I don’t even think it’s even sunk in. It’s pretty cool and I’m so glad people have responded well to this story.
JW: Interviewing you for LGBTQ Reads is an extra special occasion for me. A few years ago, you did an interview on here that kind of changed my life as an author. The discussion you had about being a queer, Black author and writing queer Black boys as protagonists gave me the courage I needed to finally sit down and written my sophomore novel, How to Be Remy Cameron. I didn’t know if queer Black boys had the space they deserved as the protagonists in the Young Adult world until I read that interview. It made me want to ensure they did have their voices heard.
Jake’s story continues to inspire me and others to write our books where queer Black boys are at the heart. Where we can celebrate their uniqueness and joy as well as discussing their struggles.
Where did the inspiration for Jake come from? What made you jump into Horror, a genre that doesn’t often showcase Black and/or queer teens as protagonists?
RD: Thank you for saying that. I was very interested in what this book would do for representation politics at the beginning but it’s since become less of a concern. I don’t feel like I’m writing about the “Black queer experience” as much as a slice of life where the MC happens to be Black and queer. I was interested in horror because of the way it explored trauma and fear, how the psyche operates in moments of desperation and the choices people make in perilous situations. That developed as a kid before I realized what it meant to be Black, institutionally, and how the genre treats its Black characters. Later I was able to assess the injustice that occurs in media representation. I wanted to write characters that felt true to me so I put them into the genre I was interested in working in. Since it’s horror, that ends up feeling naturally subversive since the genre usually kills off its Black characters when left to white creators.
JW: I love that this book is gives me old school, paranormal horror vibes, but also looks at the real-life horror Black teens face. It’s very much The Frighteners meets Get Out and so much more. What are some of the themes you wanted to explore, both from the supernatural and real world?
RD: A big theme in the book is how whiteness invades Black consciousness when we’re trying to succeed. It erodes our cultural norms under the guise of professionalism. It’s so normalized to go to PWIs or get a corporate job and link that to merit and moving up. But what you’re doing is negotiating your culture for prestige or financial gain. We’re climbing into systems rooted in a slave system that has never been reformed, and the way we’re treated today mirrors slavery in a way that is better branded. We talk about it but we don’t change these systems in serious ways. It’s so normalized that “talking about it” is a thriving market to make money in. Jake angles into these issues by featuring a Black boy who’s been ripped out of his community and now feels he’s going insane because he can’t get whiteness (Sawyer) off his back. It’s also a book about the ways boys are raised in violence and how hard it becomes to communicate when you feel like you’re being abused and you can’t come up for air. As for the supernatural elements, they’re mostly there to supplement the contemporary issues, and they enhance this “superhero origin story” feel that the book ends up taking on. Black queer boys need superhero icons.
JW: Writing Horror is such a skilled art to me. To be honest, you had me sleeping with the lights on while reading this book! What are the challenges you faced trying to craft out such a terrifying world?
RD: A big challenge when I first chose horror was understanding how it comes to life in literature and how that may be similar or different from what you see in movies. You can’t use jump scares or make use of music and lighting, which are naturally spooky tactics in film. Evoking an unsettling atmosphere with words is the big challenge because it’s so reliant on a sense of dread and zeroing in on the darker aspects of language, imagery, and metaphor. You also have to be irreverent enough to take risks with what is psychologically comfortable.
JW: This book is told from dual POVs. Jake’s story in real time, then the antagonist Sawyer Doon’s world through his diary entries. Sawyer is a frightening character. I love that, through his entries, you explore what brought him to the point he’s at in the novel. But you do it without redeeming him. You don’t excuse away his actions. You weave a tragic story in a way that doesn’t give him exoneration but really dives deep into the psyche of someone pushed to their edge.
What was it like writing a character like Sawyer?
RD: I always sigh with relief when I hear that because a big worry of mine was that he might come off as redeemable or else too evil to for a normal person to tolerate reading from his perspective. Writing Sawyer was all about achieving the right balance. I had to constantly ask myself how much distance I wanted to keep from any vulnerabilities this character might have. That then opens questions of how much distance this character keeps from himself. What about him disturbs himself, and what about his surroundings have disturbed his way of thinking? That’s when I got into the meat of where this character comes from in a way that felt like it wasn’t softening him too much but centering an exploration of how empathy and connection comes into his world as this fleeting object but the crux of him is evil.
JW: Besides all the scary imagery you describe so perfectly, another part of this novel I love is the way you explore queer Black boys like Jake and their relationships with others. Specifically, Jake’s older brother, Benji.
What were some of the things you hope readers get from their relationship, along with the one Jake has with his mother?
RD: I like these boys because they ring true as Black boys without there being any performative emphasis on how “Blackity Black” they are. I want readers to get a slice of human experience without the primary mission being to convince white people that Black people are people too. When the mission is not saying to the reader “hey guys, Black people are actually human”, we’re able to dive into intracommunity issues like the relationships between straight Black men and queer Black men, how straight Black women may support homophobic actions of their straight Black partners at the expense of the queer boys or men in their lives. There’s the issue of whiteness but at the center of Jake’s trauma are the issues he dealt with at home. The experience of living in his identity is having layers of trauma to work through. I think readers who are not of that experience or of an intersectional experience can learn from that.
JW: Let’s talk about Allister! From the moment he appeared on the page, I felt like Jake—like I could breathe again. He’s this amazing addition in Jake’s life. Someone who doesn’t question who Jake is, what he’s going through, nor does he brush off Jake’s struggles. And let’s be real—their romance made me swoon.
Who is Allister to this book and why was it so important for you two show that kind of relationship between two queer Black boys?
RD: Allister serves as a breath of fresh air to the narrative. I didn’t have a lot of time to develop his relationship to Jake because I was trying to develop other things in a time crunch during edits. But I ended up liking how simple it was. I like that Jake has someone in his life that doesn’t feel untrustworthy or overly complicated. I don’t know if boys as perfect as Allister exist, but I think it’s important that gay teens are able to see what healthy love looks like.
JW: As an avid fan of yours, I know you love music! I get some of my best recs from your social media posts. If (or when?) this book becomes a movie, who would be on the soundtrack? What songs or artist would best accompany Jake’s story?
RD: I’m a big fan of the artists that come out of NUXXE, which is Shygirl’s record label. It’s gritty, often spooky experimental pop. I’d want Shygirl, Sega Bodega, COUCOU CHLOE, Y1640 and similar sounding artists to be on the soundtrack. I think their sounds really mirror the tone of the book.
JW: People are gobbling this book up! I know I did. We all have to know: What can we expect next from Ryan Douglass?
RD: I’m working on another YA horror currently. I’ve been trying several genres in recent years, from historical fantasy to paranormal romance to rom-com. I want to tap into so many genres but teen horror and dark academia come naturally. I’m good at that so I’m developing in that genre as a writer for now. Later I plan to spread out to other things.
Ryan Douglass was born and raised in Atlanta, Georgia, where he currently resides, cooking pasta and playing records. He enjoys wooden-wick candles, falling asleep on airplanes, and advocating for stronger media representation for queer Black people.
Julian Winters is the best-selling author of contemporary young adult fiction. His debut, Running With Lions (Duet, 2018), won accolades for its positive depictions of diverse, relatable characters. A former management trainer, Julian currently lives outside of Atlanta where he can be found reading, being a self-proclaimed comic book geek, or watching the only two sports he can follow—volleyball and soccer. How to Be Remy Cameron is his second novel.
BlackHorrorJulian WintersQPoCRyan DouglassThe Taking of Jake LivingstonYA
Cover Reveal
Exclusive Cover Reveal: Survive the Dome by Kosoko Jackson
July 8, 2021 Dahlia Adler Leave a comment
Welcome to part two of the Kosoko Jackson Cover Reveal Extravaganza here on LGBTQReads! (If you missed the reveal for I’m So (Not) Over You, it’s time to remedy that immediately!) In the space of approximately no time, Jackson is jumping from contemporary adult romance to YA sci-fi thriller, and I know everyone’s along for the ride, so let’s get to showing off Survive the Dome, which releases March 1, 2022 from Sourcebooks Fire!
The Hate U Give meets Internment in this pulse-pounding thriller about an impenetrable dome around Baltimore that is keeping the residents in and information from going out during a city-wide protest.
Jamal Lawson just wanted to be a part of something. As an aspiring journalist, he packs up his camera and heads to Baltimore to document a rally protesting police brutality after another Black man is murdered.
But before it even really begins, the city implements a new safety protocol…the Dome. The Dome surrounds the city, forcing those within to subscribe to a total militarized shutdown. No one can get in, and no one can get out.
Alone in a strange place, Jamal doesn’t know where to turn…until he meets hacker Marco, who knows more than he lets on, and Catherine, an AWOL basic-training-graduate, whose parents helped build the initial plans for the Dome.
As unrest inside of Baltimore grows throughout the days-long lockdown, Marco, Catherine, and Jamal take the fight directly to the chief of police. But the city is corrupt from the inside out, and it’s going to take everything they have to survive.
And here’s the powerful cover, with art by Jeff Manning!
Preorder: Amazon | IndieBound
Kosoko Jackson is a digital media specialist, focusing on digital storytelling, email, social and SMS marketing, and a freelance political journalist. Occasionally, his personal essays and short stories have been featured on Medium, Thought Catalog, The Advocate, and some literary magazines. When not writing YA novels that champion holistic representation of black queer youth across genres, he can be found obsessing over movies, drinking his (umpteenth) London Fog, or spending far too much time on Twitter.
Jeff ManningKosoko JacksonQPoCSci-FiSourcebooks FireSurvive the DomeThrillerYA
Cover Reveal, Excerpt
Exclusive Cover + Excerpt Reveal: I’m So (Not) Over You by Kosoko Jackson
June 29, 2021 Dahlia Adler Leave a comment
I am absolutely flailing to get to reveal for you today the cover and a fabulous excerpt for Kosoko Jackson’s upcoming gay rom-com, I’m So (Not) Over You, which releases from Berkley on February 22, 2022! You may already know Kosoko from his gay YA time travel romance, Yesterday is History, but this is his first foray into Adult and I am ridiculously hyped. Check out this fauxmantic second-chance story and you’ll get get the hype too!
It’s been months since aspiring journalist Kian Andrews has heard from his ex-boyfriend, Hudson Rivers, but an urgent text has them meeting at a café. Maybe Hudson wants to profusely apologize for the breakup. Or confess his undying love. . . But no, Hudson has a favor to ask—he wants Kian to pretend to be his boyfriend while his parents are in town, and Kian reluctantly agrees.
The dinner doesn’t go exactly as planned, and suddenly Kian is Hudson’s plus one to Georgia’s wedding of the season. Hudson comes from a wealthy family where reputation is everything, and he really can’t afford another mistake. If Kian goes, he’ll help Hudson preserve appearances and get the opportunity to rub shoulders with some of the biggest names in media. This could be the big career break Kian needs.
But their fake relationship is starting to feel like it might be more than a means to an end, and it’s time for both men to fact-check their feelings.
And here’s the super shippable cover, illustrated by Adriana Bellet with art direction by Colleen Reinhart!
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
But wait, there’s more! Yeah, we’ve got an excerpt, so read on!
***
“…and that’s when I threw the drink on his face.”
A day and a half later, I’m far away from Hudson on the other side of town, sitting at a table meant for four but housing five people at The Patriot. It’s not often me and my brother Jamal get together; he’s too busy at Harvard triple-majoring in god knows what right now. Something impressive that’ll make him a capitalist shill, I’m sure.
But a monthly dinner has been on the books since he started at the Ivy almost two years ago, and we’ve only done it a half a dozen times. Maybe it’s fate, or that brotherly connection people rave about, after the mess with Hudson, we find a way to make it work.
“I’m sorry, you need to start from the beginning,” Divya says, tilting her drink back, downing the remainder of her Dark and Stormy. “Again.”
I take three swigs of water to fend off a hangover tomorrow, and to buy me some time. As if some god will pity me, and a drunk clown will burst into the bar, distract everyone, and I won’t have to repeat myself again.
But there’s no such luck because I, Kian Andrews, am not that lucky.
“He asked me to pretend to be his boyfriend. Said his parents are coming in from out of town, and he never told them we broke up and…” I take a deep breath and speak on the exhale, “…he needs me to cover for him.”
I repeat it to the table for the fourth time. The table consisting of Jamal, my brother, who brought his best friend Emily with him, plus Divya, who, and I quote, is simply obsessed with Jamal, so of course, she tagged along. And being the secret bleeding-heart Jamal is, Emily’s boyfriend Todd, an entrepreneur trying to start a brewery that specializes in using flowers as the flavor base (aka broke), is here for the free food.
“That’s insane,” Divya mutters.
“He’s bold,” Jamal chimes in.
“Or crazy—wait, we don’t use that word anymore, right?” Todd asks.
“It’s ableist, babe. Well? What did you say?” Emily asks, leaning forward with earnest. She’s an English major. Romantic misfires interest her far more than they should.
“Of course, he said no,” Divya scoffs at Emily, like it was the most ridiculous thing she could have possibly said. “Right?”
“Mhm.”
Which isn’t entirely accurate. Sure, I didn’t actually say the words, but throwing your coffee on a guy is just like saying no, right? Hudson is a smart guy; he got the message. And even if he didn’t, it doesn’t matter. I’ve officially blocked him on all platforms – again.
And I’ve been forbidden from returning to The Watering Hole—worth it.
“As you should have,” Jamal adds. He flags down the bartender from our spot, and through some secret code, orders us more drinks. Unlike me, Jamal has natural charisma. People like him—no—they adore him whenever they first meet. Making friends? Easy. Finding a posse? Easy. I feel, as the older, more awkward brother, I should be teaching him things when, in fact, it’s often the other way around.
“I wouldn’t have gone to see him in the first place,” Todd, Emily’s blonde, muscular Instagram Influencer-esque boyfriend adds while sipping his frothy IPA. “You can’t be friends with your ex.”
“Woah,” Divya chimes in, looking up from her phone. “I’m the president of the ‘I Hate Hudson Club,’ but that? False.”
“Look, I hate siding with a White Man, but I think Todd’s right,” Jamal adds.
“Thank you,” Todd chimes in.
“Don’t get too excited, Colonizer,” Jamal replies. “I just don’t think it’s possible. There’s too much baggage there. You two dated for what? Two years?”
“Year and a half,” I correct.
“Three if you include the overly dramatic and excessively long pining period,” Divya adds.
“No one considers that,” I remind her.
“I do and I’m somebody, so it matters,” Divya cheekily winks.
“See? That’s a long time,” Emily adds, chin still in her hand like she’s watching her favorite reboot of Pride and Prejudice.
“Right. And in gay years? That’s what? Two years?” Divya asks.
“Four,” Jamal and I say at the same time.
“I’m just saying; there are roots between you two. And to ask you to pretend to date him? That’s cruel,” Jamal closes.
Preorder: Bookshop | Amazon | IndieBound
***
Kosoko Jackson is a digital media specialist, focusing on digital storytelling, email, social and SMS marketing, and a freelance political journalist. Occasionally, his personal essays and short stories have been featured on Medium, Thought Catalog, The Advocate, and some literary magazines. When not writing YA novels that champion holistic representation of black queer youth across genres, he can be found obsessing over movies, drinking his (umpteenth) London Fog, or spending far too much time on Twitter.
Ariana BelletBerkleyBlack RomanceColleen ReinhartContemporary M/M RomanceFake DatingI'm (So) Not Over YouKosoko JacksonQPoCRom ComSecond Chance
TBRainbow Alert!
TBRainbow Alert: 2021 YA Starring QBIPoC, Part 2
June 7, 2021 Dahlia Adler Leave a comment
For part 1, click here!
The Marvelous by Claire Kann (June 8th)
Everyone thinks they know Jewel Van Hanen – heiress turned actress turned social media darling who created the massively popular video-sharing app, Golden Rule.
After mysteriously disappearing for a year, Jewel made her dramatic return with an announcement: Three lucky Golden Rule users have been chosen to compete in a mystery treasure hunt at her private estate – all for an unimaginable cash prize. Luna: fifteen, fearless, and Jewel’s biggest fan. Nicole: the new Queen of Golden Rule given an invitation she couldn’t refuse. Stella: the brilliant outsider with a killer ulterior motive.
As the weekend goes on, the line between reality and the game begins to blur and the players begin to realize that money isn’t the only thing at stake.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Blackout by Dhonielle Clayton, Tiffany D. Jackson, Nic Stone, Angie Thomas, Ashley Woodfolk, Nicola Yoon (22nd)
A summer heatwave blankets New York City in darkness. But as the city is thrown into confusion, a different kind of electricity sparks…
A first meeting.
Long-time friends.
Bitter exes.
And maybe the beginning of something new.
When the lights go out, people reveal hidden truths. Love blossoms, friendship transforms, and new possibilities take flight.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
This Poison Heart by Kalynn Bayron (June 29th)
Briseis has a gift: she can grow plants from tiny seeds to rich blooms with a single touch.
When Briseis’s aunt dies and wills her a dilapidated estate in rural New York, Bri and her parents decide to leave Brooklyn behind for the summer. Hopefully there, surrounded by plants and flowers, Bri will finally learn to control her gift. But their new home is sinister in ways they could never have imagined–it comes with a specific set of instructions, an old-school apothecary, and a walled garden filled with the deadliest botanicals in the world that can only be entered by those who share Bri’s unique family lineage.
When strangers begin to arrive on their doorstep, asking for tinctures and elixirs, Bri learns she has a surprising talent for creating them. One of the visitors is Marie, a mysterious young woman who Bri befriends, only to find that Marie is keeping dark secrets about the history of the estate and its surrounding community. There is more to Bri’s sudden inheritance than she could have imagined, and she is determined to uncover it . . . until a nefarious group comes after her in search of a rare and dangerous immortality elixir. Up against a centuries-old curse and the deadliest plant on earth, Bri must harness her gift to protect herself and her family.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
The Taking of Jake Livingston by Ryan Douglass (July 13th)
Sixteen-year-old Jake Livingston sees dead people everywhere. But he can’t decide what’s worse: being a medium forced to watch the dead play out their last moments on a loop or being at the mercy of racist teachers as one of the few Black students at St. Clair Prep. Both are a living nightmare he wishes he could wake up from. But things at St. Clair start looking up with the arrival of another Black student—the handsome Allister—and for the first time, romance is on the horizon for Jake.
Unfortunately, life as a medium is getting worse. Though most ghosts are harmless and Jake is always happy to help them move on to the next place, Sawyer Doon wants much more from Jake. In life, Sawyer was a troubled teen who shot and killed six kids at a local high school before taking his own life. Now he’s a powerful, vengeful ghost and he has plans for Jake. Suddenly, everything Jake knows about dead world goes out the window as Sawyer begins to haunt him. High school soon becomes a different kind of survival game—one Jake is not sure he can win.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
A Clash of Steel by CB Lee (September 7th)
Two intrepid girls hunt for a legendary treasure on the deadly high seas in this YA remix of the classic adventure novel Treasure Island.
1826. The sun is setting on the golden age of piracy, and the legendary Dragon Fleet, the scourge of the South China Sea, is no more. Its ruthless leader, a woman known only as the Head of the Dragon, is now only a story, like the ones Xiang has grown up with all her life. She desperately wants to prove her worth, especially to her mother, a shrewd businesswoman who never seems to have enough time for Xiang. Her father is also only a story, dead at sea before Xiang was born. Her single memento of him is a pendant she always wears, a simple but plain piece of gold jewelry.
But the pendant’s true nature is revealed when a mysterious girl named Anh steals it, only to return it to Xiang in exchange for her help in decoding the tiny map scroll hidden inside. The revelation that Xiang’s father sailed with the Dragon Fleet and tucked away this secret changes everything. Rumor has it that the legendary Head of the Dragon had one last treasure—the plunder of a thousand ports—that for decades has only been a myth, a fool’s journey.
Xiang is convinced this map could lead to the fabled treasure. Captivated with the thrill of adventure, she joins Anh and her motley crew off in pursuit of the island. But the girls soon find that the sea—and especially those who sail it—are far more dangerous than the legends led them to believe.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Things We Couldn’t Say by Jay Coles (September 21st)
There’s always been a hole in Gio’s life. Not because he’s into both guys and girls. Not because his father has some drinking issues. Not because his friends are always bringing him their drama. No, the hole in Gio’s life takes the shape of his birth mom, who left Gio, his brother, and his father when Gio was nine years old. For eight years, he never heard a word from her … and now, just as he’s started to get his life together, she’s back.
It’s hard for Gio to know what to do. Can he forgive her like she wants to be forgiven? Or should he tell her she lost her chance to be in his life? Complicating things further, Gio’s started to hang out with David, a new guy on the basketball team. Are they friends? More than friends? At first, Gio’s not sure … especially because he’s not sure what he wants from anyone right now.
There are no easy answers to love – whether it’s family love or friend love or romantic love. In Things We Couldn’t Say, Jay Coles shows us a guy trying to navigate love in all its ambiguity — hoping at the other end he’ll be able to figure out who is and who he should be.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Iron Widow by Xiran Jay Zhao (September 21st)
The boys of Huaxia dream of pairing up with girls to pilot Chrysalises, giant transforming robots that can battle the mecha aliens that lurk beyond the Great Wall. It doesn’t matter that the girls often die from the mental strain.
When 18-year-old Zetian offers herself up as a concubine-pilot, it’s to assassinate the ace male pilot responsible for her sister’s death. But she gets her vengeance in a way nobody expected—she kills him through the psychic link between pilots and emerges from the cockpit unscathed. She is labeled an Iron Widow, a much-feared and much-silenced kind of female pilot who can sacrifice boys to power up Chrysalises instead.
To tame her unnerving yet invaluable mental strength, she is paired up with Li Shimin, the strongest and most controversial male pilot in Huaxia. But now that Zetian has had a taste of power, she will not cower so easily. She will miss no opportunity to leverage their combined might and infamy to survive attempt after attempt on her life, until she can figure out exactly why the pilot system works in its misogynist way—and stop more girls from being sacrificed.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
A Snake Falls to Earth by Darcie Little Badger (October 12th)
Nina is a Lipan girl in our world. She’s always felt there was something more out there. She still believes in the old stories.
Oli is a cottonmouth kid, from the land of spirits and monsters. Like all cottonmouths, he’s been cast from home. He’s found a new one on the banks of the bottomless lake.
Nina and Oli have no idea the other exists. But a catastrophic event on Earth, and a strange sickness that befalls Oli’s best friend, will drive their worlds together in ways they haven’t been in centuries.
And there are some who will kill to keep them apart.
Darcie Little Badger introduced herself to the world with Elatsoe. In A Snake Falls to Earth, she draws on traditional Lipan Apache storytelling structure to weave another unforgettable tale of monsters, magic, and family. It is not to be missed.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Spin Me Right Round by David Valdes (November 2nd)
All Luis Gonzalez wants is to go to prom with his boyfriend, something his “progressive” school still doesn’t allow. Not after what happened with Chaz Wilson. But that was ages ago, when Luis’s parents were in high school; it would never happen today, right? He’s determined to find a way to give his LGBTQ friends the respect they deserve (while also not risking his chance to be prom king, just saying…).
When a hit on the head knocks him back in time to 1985 and he meets the doomed young Chaz himself, Luis concocts a new plan-he’s going to give this guy his first real kiss. Though it turns out a conservative school in the ’80s isn’t the safest place to be a gay kid. Especially with homophobes running the campus, including Gordo (aka Luis’s estranged father). Luis is in over his head, trying not to make things worse-and hoping he makes it back to present day at all.
Buy it: Bookshop | Amazon | IndieBound
Here’s to Us by Becky Albertalli and Adam Silvera (December 28th)
Ben has spent his first year of college working on his fantasy manuscript with his writing partner Mario, who is a great Spanish tutor, and an even better kisser. So why can’t he stop thinking about the fact that Arthur’s back in town two years after they called it quits?
Arthur is in New York for a dream internship on Broadway, with a boyfriend back at home that he couldn’t be happier with. But when he comes upon Ben cuddled up with a mystery boy, he starts to wonder if his feelings for Ben ever truly went away.
Even as the boys try to focus on their futures, they can’t seem to help running into each other in the present. Is the universe forcing them to question if they’re actually meant to be?
Possibly not. After all, things didn’t work the first time around.
Possibly yes. After all, the sparks are still flying.
Sometimes you just have to take a leap of faith and raise a glass.
Buy it: Amazon | IndieBound
A Clash of Steela snake falls to earthAdam SilveraAristotle and Dante Dive into the Waters of the WorldBenjamin Alire SaenzCB LeeClaire KannDarcie Little BadgerDavid ValdesHere's to UsIron WidowJay ColesKalynn BayronQPoCRyan DouglassSpin Me Right RoundThe MarvelousThe Taking of Jake LivingstonThings We Couldn't SayThis Poison HeartXiran Jay Zhao
New Release Spotlight
New Release Spotlight: Honey Girl by Morgan Rogers
February 4, 2021 Dahlia Adler Leave a comment
Oh, how I love this book. Let me count the ways! A) It’s perfect on the coming-of-age front, B) it has found family in multiple iterations, C) it has a Black lesbian heroine in STEM from a military background that I know anyone who was an overachieving child (and especially those pushed by parents) will identify with, more and more so the closer you get to Grace’s identity, and D) the romance is so. Freaking. Cute. It’s not what you’re picturing when you think “Got married while drunk in Vegas” but it’s such a great take on it that you are not gonna be mad about it!
Honey Girl releases February 23 from Park Row Books, so please make good use of those buy links below to preorder!
With her newly completed PhD in astronomy in hand, twenty-eight-year-old Grace Porter goes on a girls’ trip to Vegas to celebrate. She’s a straight A, work-through-the-summer certified high achiever. She is not the kind of person who goes to Vegas and gets drunkenly married to a woman whose name she doesn’t know…until she does exactly that.
This one moment of departure from her stern ex-military father’s plans for her life has Grace wondering why she doesn’t feel more fulfilled from completing her degree. Staggering under the weight of her father’s expectations, a struggling job market and feelings of burnout, Grace flees her home in Portland for a summer in New York with the wife she barely knows.
In New York, she’s able to ignore all the annoying questions about her future plans and falls hard for her creative and beautiful wife, Yuki Yamamoto. But when reality comes crashing in, Grace must face what she’s been running from all along—the fears that make us human, the family scars that need to heal and the longing for connection, especially when navigating the messiness of adulthood.
Buy it: Bookshop | Amazon | B&N | IndieBound
BlackComing of AgeContemporary f/f Romancef/ffound familyHoney Girlmilitary familiesMorgan RogersPark Row BooksQPoCSTEM heroine
Happy Holigays
Black History Month 2021
February 1, 2021 Dahlia Adler Leave a comment
This is an annual feature that runs a little differently from the rest on LGBTQReads, as the post builds on itself each year and new titles/sections are added with asterisks. These books are all queer titles by Black authors, the vast majority of which star Black main characters. (Obviously this isn’t remotely exhaustive.)
Sites
Sistahs on the Shelf – SotS is run by Rena, a Black lesbian who reviews Black lesbian books. You can also follow on Twitter at @SotS!
WoC in Romance – this is a site highlighting all Romance written by WoC, but there’s a page just for LGBTQ Romances. It’s run by Rebekah Weatherspoon, whose name you may recognize as being a prolific author of LGBTQ lit herself! You can follow on Twitter at @WOCInRomance, and make sure you check out their Patreon; link is in the pinned tweet!
Black Lesbian Literary Collective – To nab from their site, “The Black Lesbian Literary Collective creates a nurturing and sustainable environment for Black lesbian and queer women of color writers.” Looking for more reviews of Black lesbian fic? Ta da! The site is new, so it’s not packed with posts just yet, but there is already an active radio show linked to it. Find them on Twitter at @LezWriters.
The Brown Bookshelf – this is a site dedicated to Black kidlit; here are the posts that come up if you search LGBT.
Books
*=new additions this year
Picture Books
My Rainbow by DeShanna and Trinity Neal*
Middle-Grade
Hurricane Child by Kacen Callender (Stonewall Award Winner)
King and the Dragonflies by Kacen Callender (National Book Award finalist, CSK Award Nominee)
Meow or Never by Jazz Taylor*
In the Key of Us by Mariama Lockington*
The House You Pass on the Way by Jacqueline Woodson
Young Adult
Clap When You Land by Elizabeth Acevedo* (New York Times and Indie bestseller)
The Wicker King by K. Ancrum
The Weight of the Stars by K. Ancrum
Darling by K. Ancrum*
The Black Flamingo by Dean Atta (Stonewall Award winner)
This is What it Feels Like by Rebecca Barrow
Bad Things Happen Here by Rebecca Barrow*
Cinderella is Dead by Kalynn Bayron
The Inevitability of Home by Ciera Burch*
A Phoenix First Must Burn ed. by Patrice Caldwell
Where Shadows Reign by Patrice Caldwell*
This is Kind of an Epic Love Story by Kacen Callender
Felix Ever After by Kacen Callender
Little & Lion by Brandy Colbert (Stonewall Award winner)
Things We Couldn’t Say by Jay Coles*
The Taking of Jake Livingston by Ryan Douglass
Pet by Akwaeke Emezi (National Book Award finalist)
The Passing Playbook by Isaac Fitzsimons
Full Disclosure by Camryn Garrett
The Secrets of Eden by Brandon Goode
We Deserve Monuments by Jas Hammonds*
Dread Nation by Justina Ireland (New York Times bestseller)
Yesterday is History by Kosoko Jackson
You Should See Me in a Crown by Leah Johnson (Indie bestseller, Reese Witherspoon’s Book Club inaugural YA pick)
Rise to the Sun by Leah Johnson
Let’s Talk About Love by Claire Kann
If it Makes You Happy by Claire Kann
The Marvelous by Claire Kann*
Meet Cute Diary by Emery Lee*
Forever is Now by Mariama J. Lockington*
37 Things I Love (in No Particular Order) by Kekla Magoon
A Blade So Black by L.L. McKinney
Escaping Mr. Rochester by L.L. McKinney*
Home and Away by Candice Montgomery (Bi LI)
By Any Means Necessary by Candice Montgomery
The Stars and the Blackness Between Them by Junauda Petrus (CSK Nominee)
Odd One Out by Nic Stone
Running with Lions by Julian Winters
How to Be Remy Cameron by Julian Winters
The Summer of Everything by Julian Winters
Right Where I Left You by Julian Winters*
The Beauty that Remains by Ashley Woodfolk
Nothing Burns as Bright as You by Ashley Woodfolk*
Black Enough ed. by Ibi Zoboi
NA/Adult (Realistic)
Dead Dead Girls by Nekesa Afia*
The Way Back List by Lily Anderson
The Unfortunates by J K Chukwu
Once Ghosted, Twice Shy by Alyssa Cole
A Prince on Paper by Alyssa Cole
How to Find a Princess by Alyssa Cole*
Hamilton’s Battalion by Alyssa Cole, Courtney Milan, and Rose Lerner
A Hundred Thousand Words by Nyrae Dawn
Here Comes the Sun by Nicole Dennis-Benn
Patsy by Nicole Dennis-Benn
Jeremiah by Jayce Ellis*
Learned Behaviors by Jayce Ellis*
Learned Reactions by Jayce Ellis*
For Sizakele by Yvonne Fly Onakeme Etaghene
Girl, Woman, Other by Bernardine Evaristo
The Women Could Fly by Megan Giddings*
Work For It by Talia Hibbert
Take a Hint, Dani Brown by Talia Hibbert*
Things Hoped For by Chencia C. Higgins
Ready, Set, Wed! by Chencia C. Higgins*
Speak No Evil by Uzodinma Iweala
The Spies Who Loved Her series by Katrina Jackson
The Welcome to Seaport series by Katrina Jackson
Neighborly by Katrina Jackson
I’m (So) Not Over You by Kosoko Jackson*
Being Merry by Meka James*
Cinder Ella by S.T. Lynn
The Summer We Got Free by Mia McKenzie
She Called Me Woman ed. by Azeenarh Mohammed, Chitra Nagarajan, and Aisha Salau
Under the Udala Trees by Chinelo Okparanta
When We Speak of Nothing by Olumide Popoola
You Make Me Wanna by Nikki Rashan
Honey Girl by Morgan Rogers
Real Life by Brandon Taylor (Booker Prize finalist)
Filthy Animals by Brandon Taylor*
The Late Americans by Brandon Taylor*
Group Show by Brandon Taylor*
F*ths by G.L. Thomas
Sugar and Ice by Brooklyn Wallace
Tailor-Made by Yolanda Wallace
Treasure by Rebekah Weatherspoon
So Sweet by Rebekah Weatherspoon
Xeni by Rebekah Weatherspoon
Harbor by Rebekah Weatherspoon*
Bliss by Fiona Zedde
Femme Like Her by Fiona Zedde*
NA/Adult (Speculative)
Stone and Steel by Eboni J. Dunbar
Black Leopard, Red Wolf by Marlon James
To Terminator, With Love by Wes Kennedy
Shatterproof by Xen Sanders
An Unkindness of Ghosts by Rivers Solomon
The Deep by Rivers Solomon
Sorrowland by Rivers Solomon*
The Root by Na’amen Gobert Tilahun
Better off Red by Rebekah Weatherspoon
Every Dark Desire by Fiona Zedde
Comics/Graphic Novels*
Bingo Love by Tee Franklin
Check, Please! by Ngozi Ukazu
Memoirs
Mama: A Black, Queer Woman’s Journey to Motherhood by Nikkya Hargrove*
All Boys Aren’t Blue by George M. Johnson (YA)
We Are Not Broken by George M. Johnson* (YA)
How We Fight for Our Lives by Saeed Jones
*Fat Off, Fat On by Clarkisha Kent
Redefining Realness by Janet Mock
Surpassing Certainty: What My Twenties Taught Me by Janet Mock
*Fierce Love by Francesca Royster
Poetry
original kink by Jubi Arriola-Headley*
The Tradition by Jericho Brown
When the Only Light is Fire by Saeed Jones
Black Queer Hoe by Britteney Black Rose Kapri
Reacquainted With Life by KOKUMỌ
The Black Unicorn by Audre Lord
[insert] boy by Danez Smith
Homie by Danez Smith
Featured Authors
Katrina Jackson
Candice Montgomery
Julian Winters
Kayla Ancrum
Rebecca Barrow
Kacen Callender
Brandon L.G. Taylor
Rebekah Weatherspoon
Posts
Shop Queer Books From Black-Owned Bookstores, Part I and Part II
Finding Queer Black Love in Literature: a Guest Post by Katrina Jackson
Where is the Queer Black Male Voice in YA Lit?
Have more to share? Add them in the comments!
A Blade so BlackA Hundred Thousand WordsA Phoenix First Must BurnA Place for WolvesAkwaeke EmeziAlyssa ColeAnother CountryAround the BlogosqueerAshley WoodfolkAudre LordBad Things Happen HereBil WrightBingo LoveBlack EnoughBlack Leopard Red WolfBlack Lesbian Literary CollectiveBrandon GoodeBrandy ColbertBrooklyn WallaceBy Any Means NecessaryCandice MontgomeryCheck PleaseChinelo OkparantaCiera BurchClaire KannDanez SmithDean AttaEscaping Mr. RochesterFemme Like HerFiona ZeddeFor SizakeleHarborHere Comes the SunHome and AwayHomieHurricane ChildIbi ZoboiIf it Makes You HappyintersectionalJacqueline WoodsonJake in the BoxJames BaldwinJay ColesJericho BrownJulian WintersJunauda PetrusK. AncrumKacen CallenderKatrina JacksonKheryn CallenderKOKUMOKosoko JacksonL.L. McKinneyLeah JohnsonLet's Talk About LoveLily AndersonLittle & LionMarlon JamesMia McKenzieMorgan RogersNgozi UkazuNic StoneNicole Dennis-BennNikki RashanNyrae DawnOdd One OutownvoicesPatrice CaldwellPatsyPetQPoCReal LifeRebekah WeatherspoonRise to the SunRunning With LionsRyan DouglassShatterproofSistahs on the ShelfSotSSugar and IceSunday You Learn How to BoxTake a Hint Dani BrownTalia HibbertTee FranklinThe Black UnicornThe Brown BookshelfThe House You Pass on the WayThe Spies Who Loved HerThe Stars and The Blackness Between ThemThe Summer We Got FreeThe Taking of Jake LivingstonThe TraditionThe Way Back ListThe Weight of the StarsTransgenderTreasureUnder the Udala TreesUntil You Came BackWelcome to SeaportWoC in RomanceWork For ItXen SandersYesterday is HistoryYou Make Me WannaYvonne Fly Onakeme Etaghene
Posts navigation
1 2 … 13 Next →
Search for:
Recent Posts
Fave Five: LGBTQ Novels Inspired by Greek Mythology, Part II
Inside an Anthology: At Midnight ed. by Dahlia Adler
Fave Five: MG with Ace-Spec MCs
Exclusive Cover Reveal: The Nameless Witch by Natalie C. Parker
Fave Five: Queer North African-Inspired Fantasy
Blogroll
I'm Here, I'm Queer, What the Hell Do I Read?
Queer SFF Book Database
The AroAce Database
The Lesbian Review
The Lesbrary
The YA/MG Trans & Nonbinary Voices Masterlist
WoC in Romance
November 2022
S
M
T
W
T
F
S
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30
« Oct
Queering up your shelf, one rec at a time!
Follow LGBTQ Reads via Email
Email Address
Follow
Find LGBTQ Reads elsewhere!
View LGBTQReads’s profile on Facebook
View @LGBTQReads’s profile on Twitter
View LGBTQReads’s profile on Instagram
View lgbtqreads’s profile on Tumblr
Shop our Bookshop!
Categories
Around the Blogosqueer
Authors in Conversation
Backlist Book of the Month
Better Know an Author
Book Spotlight
Collector's Items
Cover Reveal
Deal Announcements
Excerpt
Fave Five
Gift Guide
Giveaway
Guest post
Happy Holigays
Housekeeping
Inside an Anthology
Interview
Lit in Translation
Miscellaneous
New Release Spotlight
New Releases
News
Reader's Guide
Release Day Interview
Shopper's Delight
TBRainbow Alert!
The Colorful Catalog
Trailer Reveal
Under the Gaydar
Follow me on Twitter
My Tweets
LGBTQ Reads
LGBTQ Reads
Goodreads
Blog Stats
1,858,703 hits
Announce a Book Deal!
Submit Your Info
Archives
Archives Select Month November 2022 October 2022 September 2022 August 2022 July 2022 June 2022 May 2022 April 2022 March 2022 February 2022 January 2022 December 2021 November 2021 October 2021 September 2021 August 2021 July 2021 June 2021 May 2021 April 2021 March 2021 February 2021 January 2021 December 2020 November 2020 October 2020 September 2020 August 2020 July 2020 June 2020 May 2020 April 2020 March 2020 February 2020 January 2020 December 2019 November 2019 October 2019 September 2019 August 2019 July 2019 June 2019 May 2019 April 2019 March 2019 February 2019 January 2019 December 2018 November 2018 October 2018 September 2018 August 2018 July 2018 June 2018 May 2018 April 2018 March 2018 February 2018 January 2018 December 2017 November 2017 October 2017 September 2017 August 2017 July 2017 June 2017 May 2017 April 2017 March 2017 February 2017 January 2017 December 2016 November 2016 October 2016 September 2016 August 2016 July 2016 June 2016 May 2016 April 2016 March 2016
November 2022
S
M
T
W
T
F
S
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30
« Oct
Blog Stats
1,858,703 hits
Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use. | en |
Welcome Guest! If you are already a member of the BMW MOA, please log in to the forum in the upper right hand corner of this page. Check "Remember Me?" if you wish to stay logged in.
We hope you enjoy the excellent technical knowledge, event information and discussions that the BMWMOA forum provides. Why not take the time to join the club, so you can enjoy posting on the forum, the club magazine, and all of the discounts and benefits the BMWMOA offers?
Want to read the MOA monthly magazine for free? Take a 3-month test ride of the magazine; check here for details.
If this is your first visit, be sure to check out the FAQ by clicking the link above. You will need to join the MOA before you can post: click this register link to proceed. To start viewing messages, select the forum that you want to visit from the selection below.
NOTE. Some content will be hidden from you. If you want to view all content, you must register for the forum if you are not a member, or if a member, you must be logged in.
Page 2 of 3 First 1 2 3 Last
Jump to page:
Results 16 to 30 of 31
Thread: The Great Outdoors is not going to be so great
Thread Tools
Show Printable Version
Display
Linear Mode
Switch to Hybrid Mode
Switch to Threaded Mode
12-14-2021, 11:51 PM #16
Omega Man
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
Fortis Fortuna Adiuvat
Join Date
Jan 2010
Location
Massachusetts
Posts
18,658
Originally Posted by PGlaves
My standby generator is built in to my Roadtrek camper van. Thus it is not an off-road gasoline engine. And if I were in California at a location where the power went out due to power company negligence you can bet I would start it up and run an extension cord and plug in. For routine use I have solar panels on the roof of the van. Every now and then I will run the generator for 5 minutes so I can microwave something.
It sounds like one of the generators they are going to ban….that being gasoline powered. It sounds like RV manufacturers will be able to go with propane although it probably means an upsize in output size to compensate.
My guess is that you have an Onan Emerald 4K? I have the same in my M/H.
Quick and easy to have temporary power.
OM
"You can do good or you can do well. Sooner or later they make you choose." MI5
Mod Squad
2009 F800GS 1994 TW200
Reply With Quote
12-15-2021, 03:09 PM #17
Lee
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
Debbie's Servant
Join Date
May 2003
Location
SW Iowa
Posts
9,834
Originally Posted by PGlaves
My standby generator is built in to my Roadtrek camper van. Thus it is not an off-road gasoline engine. And if I were in California at a location where the power went out due to power company negligence you can bet I would start it up and run an extension cord and plug in.
The video said you can still use the generator you own.
Lee
2022 R1250RS
MOA # 30878
Past BMW Bikes: 2016 R1200RS, 2011 K1300S, 2003 K1200RS, 1991 K75S, 1987 K75T, 1984 R100RT
Reply With Quote
12-15-2021, 03:40 PM #18
kbasa
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
Visit Homepage
View Articles
Focused
Join Date
Mar 2003
Location
Marin By God County, California
Posts
12,057
Originally Posted by Lee
The video said you can still use the generator you own.
The presenter in the video clearly deals in what we in sales call FUD. Fear, Uncertainty and Doubt. He ignores the facts and spins up some fear, which some here apparently swallowed whole.
Same with rules regarding the end of ICE vehicle sales here. You can keep using your ICE vehicle, just like you can keep using your generator or yard maintenance equipment. I have a garage full of motorcycles and I don't expect that they will banned from the road at any point in my lifetime. Vehicle culture runs deep here. Recreational motoring is a thing, unlike lots of the country and there's just no way that ICE vehicles are going to wind up banned here as EVs take over.
End of sale != End of usability.
But 2030 is going to be a big year. Toyota rolled out 15 EV concept vehicles yesterday. Ford and GM are each investing billions in on shore battery production and vehicle manufacturing. They're also bringing up chip manufacturing plants. We're a decade away from a full inflection into EV power plants. Consider what we had ten years ago for battery technology and the like vs what we have now. Lucid sells a car with 1000hp and a 500 mile range.
For generators, this is the replacement technology in its earliest stages: https://www.goalzero.com/shop/shop/g...QaAmoKEALw_wcB
The 1kw costs about the same as my Honda generator and with a 1kw capacity, it won't take much solar to keep it topped up.
Dave Swider
Marin County, CA
Some bikes. Some with motors, some without.
Reply With Quote
12-15-2021, 04:22 PM #19
Lee
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
Debbie's Servant
Join Date
May 2003
Location
SW Iowa
Posts
9,834
Originally Posted by kbasa
The presenter in the video clearly deals in what we in sales call FUD. Fear, Uncertainty and Doubt. He ignores the facts and spins up some fear, which some here apparently swallowed whole.
Same with rules regarding the end of ICE vehicle sales here. You can keep using your ICE vehicle, just like you can keep using your generator or yard maintenance equipment. I have a garage full of motorcycles and I don't expect that they will banned from the road at any point in my lifetime. Vehicle culture runs deep here. Recreational motoring is a thing, unlike lots of the country and there's just no way that ICE vehicles are going to wind up banned here as EVs take over.
End of sale != End of usability.
But 2030 is going to be a big year. Toyota rolled out 15 EV concept vehicles yesterday. Ford and GM are each investing billions in on shore battery production and vehicle manufacturing. They're also bringing up chip manufacturing plants. We're a decade away from a full inflection into EV power plants. Consider what we had ten years ago for battery technology and the like vs what we have now. Lucid sells a car with 1000hp and a 500 mile range.
For generators, this is the replacement technology in its earliest stages: https://www.goalzero.com/shop/shop/g...QaAmoKEALw_wcB
The 1kw costs about the same as my Honda generator and with a 1kw capacity, it won't take much solar to keep it topped up.
I was trying to let people know they can still use their generator in California.
Lee
2022 R1250RS
MOA # 30878
Past BMW Bikes: 2016 R1200RS, 2011 K1300S, 2003 K1200RS, 1991 K75S, 1987 K75T, 1984 R100RT
Reply With Quote
12-15-2021, 04:47 PM #20
kbasa
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
Visit Homepage
View Articles
Focused
Join Date
Mar 2003
Location
Marin By God County, California
Posts
12,057
Originally Posted by Lee
I was trying to let people know they can still use their generator in California.
Dave Swider
Marin County, CA
Some bikes. Some with motors, some without.
Reply With Quote
12-15-2021, 09:35 PM #21
Omega Man
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
Fortis Fortuna Adiuvat
Join Date
Jan 2010
Location
Massachusetts
Posts
18,658
As it moves into the landscape industry-
California moves toward ban on gas lawn mowers and leaf blowers-
https://www.latimes.com/california/s...d-leaf-blowers
If your looking to stay ahead of this, keep an eye on the dates. I guess one could just buy out of state.
And yeah, everyone seems to dislike the noise of lawn equipment but most are not interested in paying the up-charge to do without it.
OM
"You can do good or you can do well. Sooner or later they make you choose." MI5
Mod Squad
2009 F800GS 1994 TW200
Reply With Quote
12-15-2021, 11:04 PM #22
kbasa
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
Visit Homepage
View Articles
Focused
Join Date
Mar 2003
Location
Marin By God County, California
Posts
12,057
Originally Posted by Omega Man
As it moves into the landscape industry-
California moves toward ban on gas lawn mowers and leaf blowers-
https://www.latimes.com/california/s...d-leaf-blowers
If your looking to stay ahead of this, keep an eye on the dates. I guess one could just buy out of state.
And yeah, everyone seems to dislike the noise of lawn equipment but most are not interested in paying the up-charge to do without it.
OM
All my friends in New England have moved to Ego electric stuff. None of them are using gas except for snow blowers these days. I've got an electric leaf blower, electric hedge trimmers and no lawn. The school behind me uses all electric stuff except for the mowers they use on the soccer fields. It's kinda the norm where I am. The only folks using gas powered stuff are mostly the pros.
With the drought, nobody has a green lawn anymore, so mowing isn't really a thing and with the county paying people $3/sq. ft. to remove lawns, there are fewer and fewer lawns here to mow.
And, once again, remember that you can continue to use your gas powered stuff, but they won't be offered for sale here any longer after the cut off date. It's a few years off, but the market has already started providing solutions.
Why do you seem so fascinated with what goes on out here? Isn't Mass. on board with eliminating ICE as well: https://www.caranddriver.com/news/a3...gas-cars-2035/ It's taking effect where you are the same year as us.
With regard to gas engine devices like generators and the like, official legislation hasn't yet passed, but is expected by 7/1/22 and the ban won't take place until 2024. So, we've got 2.5 years to figure it out. Most of us are already set and the market has solutions. As far as generators go, check out some of the 3.5kw battery packs and the like.
And thank you for spelling the name of my state correctly.
Dave Swider
Marin County, CA
Some bikes. Some with motors, some without.
Reply With Quote
12-15-2021, 11:45 PM #23
Omega Man
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
Fortis Fortuna Adiuvat
Join Date
Jan 2010
Location
Massachusetts
Posts
18,658
Originally Posted by kbasa
All my friends in New England have moved to Ego electric stuff. None of them are using gas except for snow blowers these days. I've got an electric leaf blower, electric hedge trimmers and no lawn. The school behind me uses all electric stuff except for the mowers they use on the soccer fields. It's kinda the norm where I am. The only folks using gas powered stuff are mostly the pros.
With the drought, nobody has a green lawn anymore, so mowing isn't really a thing and with the county paying people $3/sq. ft. to remove lawns, there are fewer and fewer lawns here to mow.
And, once again, remember that you can continue to use your gas powered stuff, but they won't be offered for sale here any longer after the cut off date. It's a few years off, but the market has already started providing solutions.
Why do you seem so fascinated with what goes on out here? Isn't Mass. on board with eliminating ICE as well: https://www.caranddriver.com/news/a3...gas-cars-2035/ It's taking effect where you are the same year as us.
With regard to gas engine devices like generators and the like, official legislation hasn't yet passed, but is expected by 7/1/22 and the ban won't take place until 2024. So, we've got 2.5 years to figure it out. Most of us are already set and the market has solutions. As far as generators go, check out some of the 3.5kw battery packs and the like.
And thank you for spelling the name of my state correctly.
Beyond being a PSA (public service announcement), my amazement is only specific to your state because it seems like it is the first to institute it. While I would like to discuss how taxpayers feel about buying lawn, I’m pretty sure that wouldn’t go well
I also wonder if the big push to electric power, BTW- https://forums.bmwmoa.org/showthread...electric-house , is a premise for a return try at generating power through atomic fusion?
I’m a big fan of electricity in general but it has to perform (for me) real close to its ICE replacement for me to get on board.
OM
"You can do good or you can do well. Sooner or later they make you choose." MI5
Mod Squad
2009 F800GS 1994 TW200
Reply With Quote
12-15-2021, 11:57 PM #24
PGlaves
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
#13338
Join Date
Oct 2003
Location
"Big Bend" TX
Posts
22,968
For several years (in Kansas) I had a gasoline powered weed wacker (string trimmer). I needed to use it on a couple of spots in the five acres about twice a year. Every time I needed to use it the process resembled either world war III or a Three Stooges comedy trying to start it and make it run. After the little plastic priming bulb broke, and starting fluid did not impress it I finally threw the bedeviled device away. I bought an electric one.
The one I bought was a plug-in so I sometimes needed a long cord. I still have and use that one here in Texas, 16 years later. If I were to get one today I would get a battery powered one and be very happy. The improvements in battery technology in the past ten years is amazing.
Paul Glaves - "Big Bend", Texas U.S.A
"The greatest challenge to any thinker is stating the problem in a way that will allow a solution." - Bertrand Russell
http://web.bigbend.net/~glaves/
Reply With Quote
12-16-2021, 01:02 AM #25
kbasa
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
Visit Homepage
View Articles
Focused
Join Date
Mar 2003
Location
Marin By God County, California
Posts
12,057
Originally Posted by Omega Man
Beyond being a PSA (public service announcement), my amazement is only specific to your state because it seems like it is the first to institute it. While I would like to discuss how taxpayers feel about buying lawn, I’m pretty sure that wouldn’t go well
I also wonder if the big push to electric power, BTW- https://forums.bmwmoa.org/showthread...electric-house , is a premise for a return try at generating power through atomic fusion?
I’m a big fan of electricity in general but it has to perform (for me) real close to its ICE replacement for me to get on board.
OM
We figure it's going to cost us about $20 - 25K to put in storage and panels. But, we'll never pay for electricity or power again. If we have enough capacity to charge an EV, we'll never buy fuel except to go in the hot rods and the bikes. Add in an ability to have energy security and storage for a couple/few days - before we start using our cars as storage for the house, and I think it's financially viable.
Here's the thing I see. People seem to have difficulty conceptualizing providing power in ways other than centralized generation. Clearly, here in Ca., transmitting power over long distances has lead to our fires. So is it good for us anywhere out here in the west to be transmitting power over long distances? I think we're at a tipping point as photovoltaics gain efficiency and costs continue to decline where its not only financially viable, but financially advantageous to move to residential generation.
At the utility level, renewables are now cheaper than coal: https://www.irena.org/newsroom/press...titors-on-Cost
I'd say that if we modeled energy generation on phone technology, we're about ready to see the equivalent of the first smartphones when it comes to home power generation. It's close.
As a side comment, we don't have much water. Most folks don't have lawns. We offer rebates for things like installing high efficiency water fixtures, faucets, furnaces and water heaters as a way to help minimize water usage. Lawns are already expensive to maintain, so a small financial incentive is pretty OK with the folks here. As another example, I was able to get a Flume water usage monitor I installed on my water meter. I can tell you exactly how much water we use. I can tell if my irrigation gets a leak or if there's a leak in the house in our radiant floor heating. $50. The water district is fine with investing in conservation efforts.
Dave Swider
Marin County, CA
Some bikes. Some with motors, some without.
Reply With Quote
12-16-2021, 01:33 AM #26
saddleman
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
Enjoy The Ride
Join Date
Apr 2009
Location
Huntersville N.C.
Posts
567
Originally Posted by Omega Man
And yeah, everyone seems to dislike the noise of lawn equipment but most are not interested in paying the up-charge to do without it.
OM
Not me I like the sound of lawn equipment in my neighborhood even on Sunday morning. It means everyone is keeping it looking good. I have both electric & gas powered everything. My electric stuff is 82 volt & my gas powered stuff is top of the line. I use the electric for the light work & the gas for the heavy work. My electric mower takes one hour and two batteries to cut my lawn & my gas powered mower takes 20 minutes. I do like my electric leaf blower to clean my deck, porch & sidewalk because I can keep it in the house & with a push of a button it is working.
Dave Selvig
2009 Red 1300GT
2004 Black 1200LT
2000 Canyon Red 1200LT
Reply With Quote
12-16-2021, 01:53 AM #27
Omega Man
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
Fortis Fortuna Adiuvat
Join Date
Jan 2010
Location
Massachusetts
Posts
18,658
Originally Posted by saddleman
Not me I like the sound of lawn equipment in my neighborhood even on Sunday morning. It means everyone is keeping it looking good. I have both electric & gas powered everything. My electric stuff is 82 volt & my gas powered stuff is top of the line. I use the electric for the light work & the gas for the heavy work. My electric mower takes one hour and two batteries to cut my lawn & my gas powered mower takes 20 minutes. I do like my electric leaf blower to clean my deck, porch & sidewalk because I can keep it in the house & with a push of a button it is working.
Sounds perfect to me
OM
"You can do good or you can do well. Sooner or later they make you choose." MI5
Mod Squad
2009 F800GS 1994 TW200
Reply With Quote
12-16-2021, 03:37 PM #28
jstrube
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
View Articles
John.
Join Date
Nov 2009
Location
Atwater, CA
Posts
1,215
My state, Kommiefornia, is full of stupid. Banning generators, when they will be needed more and more, is just virtue signaling. Sure, generators make dirty power, but you only use them when you have to. Not everyone is rich enough to have a Tesla power wall, and the government forgets that all too often. I can't want to leave this state.
John.
Atwater, CA
2015 R1200RT
Reply With Quote
12-16-2021, 03:54 PM #29
Visian
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
Visit Homepage
View Articles
look out!!!
Join Date
Mar 2003
Location
WNC
Posts
10,948
Originally Posted by saddleman
Not me I like the sound of lawn equipment in my neighborhood even on Sunday morning.
You should tour Europe then, where the national bird is the long-necked weedeater... you can hear it sing all. day. long.
I find the noise from power equipment to be the most absolutely annoying, buzz-killing experience ever, especially at sunset. It's even worse than constant spewing about coronavirus in every thread imagineable.
Reply With Quote
12-16-2021, 04:00 PM #30
Visian
View Profile
View Forum Posts
View Blog Entries
Visit Homepage
View Articles
look out!!!
Join Date
Mar 2003
Location
WNC
Posts
10,948
Originally Posted by jstrube
I can't want to leave this state.
But... but.... the riding in remote NorCal is among the best in the world!
Reply With Quote
Page 2 of 3 First 1 2 3 Last
Jump to page:
Quick Navigation The Great Outdoors Top
Site Areas
Settings
Private Messages
Subscriptions
Who's Online
Search Forums
Forums Home
Forums
Welcome Aboard
New Members
Best of the Forum
Forum Software Specific Help. NOT for bike related questions.
The Garage
Motorrad
Airheads
Oilheads
Hexheads/Camheads
R18 Forum - The BIG Boxer
Wetheads
Flying Brick K-bikes
K-bikes DIY/Tech Library
Wedge K-bikes
Wedge K Bikes DIY/Technical Library
Straight 6 K1600 GT/GTL/B
F-Twins
F-Twins DIY/Tech Library
Thumpers - F & G bikes
S1000 - The Hothead
Sidecars and Trikes
Scooters
Vintage
Gear
The Road
Just Ridin'
Off the Beaten Path
The Great Outdoors
Commuter's Corner
Ride Reports
Women of the MOA
MOA Getaways and Events
Rally Forum
The Lighter Side
Campfire
Photography
The Club
Regional Northeast
Regional South
Regional Midwest
Regional Mountain/Prairie
Regional West
Off-Topic
Online Central
« Previous Thread | Next Thread »
Similar Threads
Welcome to the Great Outdoors
By Omega Man in forum The Great Outdoors
Replies: 0
Last Post: 08-06-2018, 10:17 PM
Gsi Outdoors Macro Table
By ChrisF in forum Gear
Replies: 3
Last Post: 12-31-2008, 03:42 AM
LCD visible outdoors?
By sailorlite in forum Photography
Replies: 1
Last Post: 07-30-2008, 08:11 AM
Helmets -- the great and not-so-great
By DesertRider in forum Gear
Replies: 22
Last Post: 03-30-2004, 02:46 AM
Tags for this Thread
kaliphornia
View Tag Cloud
Posting Permissions
You may not post new threads
You may not post replies
You may not post attachments
You may not edit your posts
BB code is On
Smilies are On
[IMG] code is On
[VIDEO] code is On
HTML code is Off
Forum Rules
-- vB4 Default Style -- Blau -- The Sausage -- F800GS -- R100RT -- iPhone -- Test Bike -- K1100RS -- vBulletin 3 -- R1150RS -- K12R -- Default Mobile Style | en |
Para-Wing: Poly-yarn post wrapped by an oversized dry fly hackle (Whiting Farms grizzly dyed olive used in this example)
Thorax: Ice-Dub (light peacock used in this example)
Step 1
The materials are simple and inexpensive. A hackle, any post material (yarn works fine) Stretch-Magic and some dubbing is all that is needed to create this effective fly.
Step 2
Tie the Stretch-Magic material in, starting at the 1/3rd point on the hook and secure the material back to just above the hook barb point on the hook shank. If you stretch the material backward as you tie it in, you’ll find it will tie in slightly easier.
Step 3
Wrapping the thread over the Stretch-Magic back to the bend of the hook gives bulk that is needed to make the emergent body.
Step 4
Slightly stretching the Stretch-Magic as you wrap it forward will create a thinner body, allowing it to remain slack as it is wrapped forward will create a thicker body.
Step 5
Select a small strip of yarn, maybe a quarter or a third of a hank of poly-yarn. This will be the post for the para-hackle. Be sure not to create a post that is too thick. It’s better to err on the side of “thin”.
Step 6
Tie the post material in at the 1/4 point on the hook-shank.
Step 7
Select a hackle that is large for the hook size you are tying. So, for a #14 hook, select a #10 or #12 feather. Strip the end marabou, exposing the stem and trim to leave just about an 1/8th of an inch remaining.
Step 8
Tie the stripped hackle stem along the hookshank and then up the yarn post with just a few wraps of thread. The feather should be in the position shown in the photograph.
Step 9
Wrap the hackle up the yarn about a distance equal to half the body length of the fly. Then, wrap the hackle downward back to the hook shank, as shown in the photo. Don’t be afraid to over-hackle on this fly, contrary to what is taught for traditional dry fly hackling. A few extra turns of hackle will pay off when creating the “parachute” effect. Tie off the stem of the hackle in front of the post and para-hackle. You may have to pull/stroke the hackle out of the way for a moment to tie off…this is perfectly acceptable.
Step 10
Pull all the hackle backwards to the back of the fly as shown in the photo. Ensure you have most all hackle trapped between your thumb and forefinger. Keep the pinch tight, not letting go for this step and the next.
Step 11
Now, grasp the top of the para-post and while holding the hackle in place, pull the yarn post downward and tie off in the same manner as you tied off the hackle: in front of the hackle-post and down across the hook-shank. Once tied off, trim the excess post material and hackle. No hackle should be below the hook shank. The hackle should now be shaped in a fan, or parachute, as seen in the next photo.
Step 12
Apply a sparse amount of dubbing to the tying thread, just enough to make about 4-5 wraps in a “figure-8” fashion under and around the para-hackle post.
Step 13
Bring the thread forward to the hook eye and tie off. Apply a touch of tying cement to make this fly extremely durable. | en |
We are an independent, objective, advertising-supported content publisher website. In order to support our ability to provide free content to our users, the recommendations that appear on our site might be from companies from which we receive affiliate compensation. Such compensation may impact how, where and in which order offers appear on our site. Other factors such as our own proprietary algorithms and first party data may also affect how and where products/offers are placed. We do not include all currently available financial or credit offers in the market in our website.
OK ➝
Reviews
How to apply for My Next Pay Loans?
Do you need money fast to solve your finances once and for all? Check out our post to learn how to apply for a loan through My Next Pay Loans!
Advertisement
by Victória Lourenço
Published on 06/23/2022
Applying for My Next Pay Loans: find the perfect cash advances options!
Check out our post about how to apply for a loan with My Next Pay Loans! Source: My Next Pay
If you are in need of a loan but don’t want to go through the hassle of dealing with a bank, then you may want to consider My Next Pay Loans. The application process is simple and straightforward, and there is a variety of loan options available!
Loan
My Next Pay
quick safe
Loans with no credit check. Fast deposits.
Apply Now
See an ad to be redirected to another website
X
Loans with no credit check. Fast deposits
Apply Now
See an ad to be redirected to another website
You can use the My Next Pay Loans platform to find the perfect loan for your needs. Also, there are loans available that don’t need a credit check! Plus, the application process is online and straightforward!
Advertisement
Apply online
See how to apply for a loan online with My Next Pay! Source: Unsplash
To apply online for a loan through My Next Pay Loans, you need to o to their official website and find the loan you need. So, if you are looking for a short-term loan or a payday loan, make sure that you will be able to pay for it later.
Then, you can click on Apply Now and provide the personal information required. After all of this, you can read the loan’s terms and conditions before you complete the application process. Then, you can wait for a quick response, depending on your finances!
Email
Phone Number
First Name
Apply using the app
Unfortunately, there is no mobile app available for users to manage their loan information. Also, you can’t apply for a loan through the mobile app. Therefore, you will need to follow the instructions above to complete your loan application process.
My Next Pay Loans vs. Eastern Loans
If you are still unsure about getting a loan through the My Next Pay Loans platform, we can give you a different loan platform option. For example, Eastern Loans is a platform that offers loans of up to $1,000. Plus, you can make your loan repayments in up to five months. Read our comparison table below to learn more!
My Next Pay Loans Eastern Loans
APR Regular APR of 18%.
*Terms apply. Approximately 23%.
*Terms apply.
Loan Purpose Online cash advances, debt consolidation, loans for bad credit, quick loans, and more. Personal loans.
Loan Amounts The amount varies according to the loan type. Up to $1,000.
Credit Needed Any type of credit is considered. Any type of credit is considered.
Terms* N/A. 3, 6, or 12 installments (up to 5 months).
*Terms apply.
Origination Fee N/A. N/A.
Late Fee N/A. $48
Early Payoff Penalty N/A. N/A.
How to apply for Eastern Loans?
Eastern Loans is an alternative for online Canada loans since you can reimburse it in 3, 6, or 12 installments over 3 to 5 months. Check out how to borrow up to $1,000!
Keep Reading
X
How to apply for Eastern Loans?
Keep Reading
You will remain in the same website
About the author
Victória Lourenço
Victória Lourenço is part of the finance writer team for The Mister Finance website. She is a translator and copywriter, having worked on finance topics for over four years. She has a goal to keep studying finances to help people learn more about how to use their credit cards, make loans, and use other money-related products in a way that they can find a more meaningful and healthy financial life!
Reviewed by
Aline Barbosa
Senior Editor
Trending Topics
How to apply for iCash Loans?
If you need to make a quick loan with a fast and easy application process, the iCash Loans lending platform is for you! Read on to apply!
Keep Reading
How to apply for MoneyLion Plus Personal Loans?
Check out how the MoneyLion Plus Personal Loans application works and learn how to borrow up to $1,000 with low rates to build your credit!
Keep Reading
Medical assistance is possible! Learn more about it!
Medical assistance is possible if you fit the government requirements! So, read our post to learn how you can access this type of benefit!
Keep Reading
You may also like
Cheap JetBlue Airways flights: Incredible offers every day!
Fly to hundreds of destinations around the world with JetBlue Airways cheap flights. Here's everything you should know. Read on!
Keep Reading
Fortiva® Credit Card review: no security deposit
Do you need to build credit and need a credit card that accepts fair scores? If so, the Fortiva® Credit Card might be right for you!
Keep Reading
What is credit card stacking and how to do it?
Would you like to optimize your credit cards rewards? You can do it with the credit card stacking method. Learn more about it by reading this article.
Keep Reading
X
Follow us
Disclaimer
Under no circumstance we will require you to pay in order to release any type of product, including credit cards, loans or any other offer. If this happens, please contact us immediately. Always read the terms and conditions of the service provider you are reaching out to. We make money from advertising and referrals for some but not all products displayed in this website. Everything published here is based on quantitative and qualitative research, and our team strives to be as fair as possible when comparing competing options.
Advertiser Disclosure
We are an independent, objective, advertising-supported content publisher website. In order to support our ability to provide free content to our users, the recommendations that appear on our site might be from companies from which we receive affiliate compensation. Such compensation may impact how, where and in which order offers appear on our site. Other factors such as our own proprietary algorithms and first party data may also affect how and where products/offers are placed. We do not include all currently available financial or credit offers in the market in our website.
Editorial Note
Opinions expressed here are the author's alone, not those of any bank, credit card issuer, hotel, airline, or other entity. This content has not been reviewed, approved, or otherwise endorsed by any of the entities included within the post. That said, the compensation we receive from our affiliate partners does not influence the recommendations or advice our team of writers provides in our articles or otherwise impact any of the content on this website. While we work hard to provide accurate and up to date information that we believe our users will find relevant, we cannot guarantee that any information provided is complete and makes no representations or warranties in connection thereto, nor to the accuracy or applicability thereof. | en |
Notice: La funció the_widget s'ha cridat de manera incorrecta. Els ginys s'han de registrar utilitzant register_widget() abans que es puguin mostrar. Consulteu la depuració en el WordPress per a més informació. (Aquest missatge s'ha afegit en la versió 4.9.0.) in /home/ug1lx5oi/public_SiteLock/josepmariavia.com/wp-includes/functions.php on line 5835
Inici
Sobre el blog
Josep Maria Via
Contacte
CAT
CAT
ES
Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Telegram
Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Telegram
Previous Post
NORMES DE PARTICIPACIÓ
Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.
L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.
0 thoughts on “IMG_3778”
Nom d'usuari*Joan J Artells ha dit:
18 febrer, 2013 a les 22:14
Si.cal llegir-lo i fer-lo llegir.
Clar i català.
Respon
Nom d'usuari*Joan J Artells ha dit:
18 febrer, 2013 a les 22:15
Altament recomanable.
Desintoxica.
Aataca el rovell mental.
Respon
Marc Farrarons ha dit:
23 febrer, 2013 a les 11:04
Felicitats pel Bolg Josep Maria!!
Coincideixo plenament amb el plantejament que fas sobre l’actitud com a fonament per a fugir del pessimisme generalitzat.Cal també evitar els extrems,en general es tendeix a passar del blanc al negre amb massa facilitat i això desgasta i consumeix energia vital que caldria dedicar a treballar per sortir-se’n.
D’altra banda,fa relativament pocs mesos que es parlava sobre l’existència de l’Euro i de que alguns països podien haver-ne de sortir.Penso que avui ja s’ha superat el pitjor i que ara la qüestió està en que definitivament el crèdit arribi a les Pimes i/o a l’economia real.
Les Pimes,els emprenedors i els autònoms tenim la clau de la generació de treball i per tant es vital recuperar valors com l’esforç,l’emprenedoria,el treball,la il.lusió,etc..però també cal obtenir facilitats per a poder treballar i desenvolupar projectes.
Per últim,penso que també es molt important que la societat valori l’esforç dels qui emprenem per a generar riquesa, moltes vegades arriscant i endeutant-nos.Massa anys seguits de bonança econòmica perverteixen la ment i els valors de les societats,fins al punt de considerar “malalts” als qui defugim la llei del mínim esforç per a enriquir-nos econòmicament i personalment.Semblava que érem uns estúpids treballadors empedernits que explotàvem al personal per a omplir-nos les butxaques.
SOM-HI!!!
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
2 març, 2013 a les 21:34
Estic totalment d’acord amb tu Josep Maria. Aquests dies també estic molt indignada per la manera com es barregen els temes: sanitat, corrupció, Catalunya, etc. S’ha posat en marxa el ventilador i ningú pren mesures per destriar el gra de la palla, amb un afany desmesurat per destruir-ho tot, per embrutar-ho tot.
Els catalans estem immersos en un procés molt dificil i arriscat, però inevitable, per tal d’intentar trobar una sortida a la nostra situació com a pais i deslliurar-nos del sotmetiment de l’Estat espanyol. Però si al final ens en sortim, pero no vigilem i anem en compte, en trobarem que els pais se’ns haurà trencat en mil bocins, i no quedarà res de res.
Respon
Olga Pané ha dit:
11 març, 2013 a les 8:45
Interessantissim.
Moltes de les reflexions tenen molt a veure amb el treball de Harvard, Stanford, MacKinsey i London Economics School ( 2009), on precisament destaquen que la “sensació de competència” entre centres es la condició ( entre d’altres) mes determinant de millora en la gestió de un centre. Ells en aquest sentit tot i que recomanen que els centres no siguin petits ( menys de 100 llits)i que un tamany gran millora resultats, es mostren esceptics a las fusions que comporten eliminació de competència. La competència en aquesta cas no s’entén nomès per pacients, sinó per captació financera, elements públics de comparació ( benchmarks ) etc.. A destacar que en el treball de Harvard et al,la bona gestió correlaciona amb la disminució de taxes de mortalitat per infart agus de miocardi.
Respon
eulàlia dalmau ha dit:
4 abril, 2013 a les 10:07
Benvolgut Josep M.
Segueixo el teu bloc de manera més o menys periòdica. En relació al tema de la competència, les possibles fusions… potser et pot interessar llegir un article que vaig fer, amb en Jaume Puig i que va ser part de la meva tesi doctoral, el 1998 amb dades de Catalunya del 1997, que crec que encara té certa rellevància. Te’l deixo en el drobbox.
https://dl.dropbox.com/u/43675842/RIO1998.pdf
Atentament
Eulàlia Dalmau
Respon
mariana rovira cañellas ha dit:
9 abril, 2013 a les 16:26
Formar parte del problema y también de la solución, esta es la cuestión. Las personas implicadas en los temas sanitarios debemos hacer frente a este desafío y mientras algunos perciben los efectos desestabilizadores de la reforma del sistema de Salud, está claro que: La reforma está aquí para quedarse. Y la comprensión de este desafío, nos brinda una excelente oportunidad para participar de forma activa en esta reforma basada en la Calidad de la Atención Médica.
Es nuestra responsabilidad definir las estrategias a seguir, poniendo especial énfasis tanto en la contención del gasto sanitario como en su adecuación. Por ejemplo, en el área del Diagnóstico por la Imagen deberíamos: realizar la exploración adecuada, en el momento adecuado y al paciente adecuado. Es esto posible?. Si recordamos la afirmación en el artículo de Xavier Sardà, según la cual en la Unión Europea, el 11% de la población mundial obtiene el 53% los servicios públicos gratuitos que se dan en el mundo….Algo tendremos que hacer.
Un estudio reciente en EEUU realizado por el Colegio de Médicos Americano, analizó de forma retrospectiva un grupo amplio de exámenes de TC y de RM para comprobar su adecuación siguiendo las directrices basadas en la evidencia. Aproximadamente el 26%- 30% de dichas pruebas de imagen se consideraron innecesarias o inapropiadas. Algo tendremos que hacer.
Adlai E. Stevenson II político norteamericano dijo una vez: “Todo progreso es el resultado de personas con posiciones impopulares” Tenemos miedo a un cierto grado de impopularidad acometiendo las reformas necesarias en el ámbito de la Salud? Aunque creo que la respuesta es, no. Asegurémonos de ello.
Respon
Rosana ha dit:
11 abril, 2013 a les 20:25
I no hi ha manera de que tota aquesta informació arribi al gran públic???
Respon
Xavi ha dit:
23 abril, 2013 a les 14:40
Com a treballador del consorci que presideix, seria tant amable de resoldre’m algun dubte que se’m planteja. Si pot ser en un llenguatge comprensible per no versats com jo, millor que millor.
“En cap cas acceptaríem, si arribessin, propostes de retallades lineals”
Que son retallades lineals? De quin tipus de retallades acceptaríen?
Quan diu: “Les conseqüències que té per a la gestió, l’eficiència i la qualitat (el fet de ser EPIC) són altament nocives i n’hem parlat abastament” vol dir que es partidari de deixar que entri més caplital privat al consorci. Està a favor de privatitzar més serveis dels que ja n’hi han? Serveis directament assistencials?
Es veu capaç d’assegurar que la partida salarial, no patirà cap estocada més?
Gràcies per endavant i fins aviat.
Xavier
Respon
josepmariavia ha dit:
28 abril, 2013 a les 9:53
Xavier,
Et remeto a la resposta que t’he donat en el blog del PSMAR
JM Via
Respon
Francisco Del Baño ha dit:
23 abril, 2013 a les 15:28
Es una reflexió molt correcta la que fa l’autor, en aquest escrit. Si durant els anys 2011 i 2012 el Parc Salut Mar ha fet un esforç de gestió tan econòmica com de productivitat , per que ha de tenir el mateix tracte que altres organitzacions que no l’han fet. Aquí no si val aixo de que tots hem de tornar a esforçar-nos linealment. El Gobern de la Generalitat hauria de reconèixer a aquelles organitzacions, que amb l’esforç de tots els seus treballadors i equips directius, han assolit acords per buscar la viabilitat futura de l’organització.
Respon
Joan J Artells ha dit:
30 abril, 2013 a les 10:46
Cada vegada veig menys clar que n’hi hagi prou amb millores ( sense precedents) de la prductivitat i l’eficiència.Ara i en el mig / llarg termin de mantenir-se la tendència mestre d ecreixement per damunt de l’economia.
No ho veig clar.
Respon
ENRIC MARTINEZ BARREDA ha dit:
26 juny, 2013 a les 11:26
Bon dia.
Comentar que estic d’acord amb l’escrit. De fet , sempre he entés que la gestió dels recusos públics ha de ser molt mes corosa, la qual cosa no vol dir que puguin ser gestionats des d’una optica privada. Ambdues visions publica-privada poden ser , hauríen de ser complementaries. Si no fos pels recels que despertan d’una manera bidireccional. En el fons jo entenc que s’ahuria de gestionar com cada un de nosaltres gestionem els nostres recursos propis de casa. En el ben entés de no tenir la butxaca foradada.
El típic tòpic: sentit comú.
La meva experiéncia dins les Mútues d’Accidents de Treball ,y molt probablement sesgada, em diu que no es un mal sistema. al cap i a la fí gestionem recursos públics, tot i que vinguin d’unes quotes patronals, peró entenc que es dona un bon servei, tot i tenin les nostres mancances.
Respon
Pere Vallribera ha dit:
27 juny, 2013 a les 13:14
Excel·lent article, Josep Maria, com sempre: clar, intel·ligent i culte, descriptiu i argumentat, contundent però respectuòs… però malauradament també crec que serà: ignorat per qui no ho l’hauría d’ignorar però te por, despreciat per qui “ja sap la veritat i, si els fets demostren el contrari, els fets menteixen” i, utilitzat en la teva/nostra contra pels llops… em sumo a la teva “ingenuitat”, però em nego a callar.
Respon
Nom d'usuari*Felipe Bory ha dit:
23 juliol, 2013 a les 12:56
totalment d’acord. El sistema de financiació i les decisions amb criteris burocrátics i no de eficacia, castigan als que fan gestió amb seny y portan a situacions que mes que paradoxals son kafkianas.
Respon
Marc Farrarons ha dit:
28 agost, 2013 a les 9:44
Impecable Josep Mª , per haver estat desconectat no està gens malament…
Respon
Alfonso ha dit:
15 setembre, 2013 a les 7:37
Antes de nada gracias por tus buenas formas, seguro que así se puede debatir la autodeterminación de Cataluña o Galicia (soy gallego, no catalán…)de forma seria. Pero creo que si hay buenos argumentos contra el pretendido derecho de secesión, como por ejemplo, los de este título provocativo: http://www.revolucionnaturalista.com/2012/11/es-la-secesion-estupidos.html#.UjVHPn8reJo
Respon
Nom d'usuari*AB ha dit:
3 novembre, 2013 a les 0:37
Estic d’acord en el que ningún no ens prepara per anar-nos-en. Jo diria, que mes que un tema tabú es un tema desconegut i incòmode per la seva incertesa. Ningú vol marxar i quan un veu que ho ha de fer hi ha molts paràmetres que fan que la seva reacció sigui difícil de predir. Tinc la sensació que te a veure en com ha estat la teva vida i la dificultat de deixar “enllestit” tot allò que deixes i un gran coratge per enfrontar-te a aquells que es queden i certament et recordaran. La gent fa el que pot, mes que el que sap, pero jo penso honestament que no hi ha res mes reconfortant que mirar als ulls de la gent que estimes i fer-los una ultima i sentida abraçada. Totalment d’acord Via.
Respon
Gemma ha dit:
5 novembre, 2013 a les 19:53
La mort; quín gran misteri! Tant és el sexe, raça, condició social… Tots passarem pel mateix. Per tant, per què negar la realitat? Hi ha que prefereix ignorar-la, rebutjar-la com enemiga de la vida; d’altres és un moment únic, alliberador, que es viu sense temor i sense angoixa.
Sí, cal parlar-ne! Tot i que és una barreja de sensacions emocionals, hem d’acompanyar a l’èsser estimat que passa per aquest moment únic, especial, íntim; té conciència que no queda temps i són tantes les coses que queden per dir…busca la complicitat dels familiars i amics amb un somriure, una abraçada, mirar-se als ulls, agafar-se les mans, recordar aquell moment viscut tan especial… per marxar en pau!
Tots voldriem tenir una mort dolça, però no sabem el destí que ens espera. Crec que qualsevol moment és bó per parlar de la mort.
Respon
macu ha dit:
15 novembre, 2013 a les 16:15
Posiblemente todos los que nos dejan en algún momento tienen la conciencia de que se van pero defiendo que saber o no es una decisión personal. No quiero que se despida de mi nadie a quien quiero, si se va, la despedida no me consuela, ni su mirada ni nada, si debo aferrarme a algo, si puedo, seria a la fe, al recuerdo de su cara, del tacto de su piel, de su voz….aún asi, no estoy preparada para esto, me duele el alma y los ojos. No, nunca me han gustado las despedidas, no, definitivamente no estoy preparada ni creo que nadie lo esté
Respon
Olga Pané ha dit:
23 novembre, 2013 a les 19:00
Un dels efectes debastadors de l’igualitarisme es l’exemple per les generacions futures. Si es igual el que facis per que la societat ho recompensi o be ho valori, perque cal esforçar-se?? Ens posem les mans al cap pel alt fracàs escolar, per l’indolència de molts dels nostres joves, per l’abandó dels estudis de nois i noies que han tingut oportunitats com cap ganeració les ha tingut a la vida. Cal recuperar a la societat el valor de l’esforç, del treball dur i valorar els resultats. No pot ser que els nostres fills creguin que l’unic esforç social visible sigui el del Messi o el del Pau Gasol.
Respon
Pere Vallribera ha dit:
24 novembre, 2013 a les 11:37
Amic Josep Maria, gràcies per ser, per ara, la única persona amb càrrec institucional que ha plantejat aquest tema amb claredat, coherencia i argumentació. El teu pesimisme, que comparteixo, no ha d’evitar qu seguim intentant (amb poques esperances, per que no dir-ho) tirar endavant un sistema de salut que ha donat uns resultats excel·lents i ha estat referent, però que al que ara tothom s’apunta a desqualificar…
Respon
Helena Ris ha dit:
24 novembre, 2013 a les 20:45
es desesperant que no se’ns (se’m) acudeixi com canviar aquesta mala decissió sobre els sous d’EPiC. A qui se li ha pogut acudir que era una bona cosa publicar els sous i ara preparar un pacte per limitar-los a nivell de funcionari? Tinc sensació de pèrdua, la darrera victòria dels interventors, la puntilla! Quin model de gestió pública volem? Les diatribes que se senten és com si anessin adreçades al director de caixa catalunya ( 1 milió d’euros vs 130.000) és de riure!
Hem de pensar i fer alguna cosa útil. No sé què.
Respon
Jean François Poirier ha dit:
24 novembre, 2013 a les 23:38
http://t.economiadigital.es/es/notices/2013/11/los_suizos_rechazan_limitar_los_sueldos_de_los_altos_ejecutivos_47839.php
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
25 novembre, 2013 a les 12:44
Comparteixo plenament amb tu el diagnòstic que fas de la situació i em desespera pensar que amb aquestes iniciatives som i serem els primers de la classe. Tot molt trist i lamentable.
Ens caldrà fer molta neteja mental per desprendre’ns dels tics gens democràtics que impregnen moltes de les decisions que estem prenent con a país. Malauradament la mediocritat crida a la mediocritat que la necessita per no posar-se en evidència!.
Respon
Helena Ris ha dit:
1 desembre, 2013 a les 22:09
és molt important que quedi molt clar que NO es vol defugir el control, tal com dius molt bé. El que qüestionem és la manera d’exercir aquest control. El diner públic es mereix més cura que el que li donen tots els mecanismes citats. Tots ells estan per vetllar pel procediment i aquest procediment és el màxim de feixuc i entretingut possible, sense que apareixi la intel·ligència en cap moment. I cada cop els gestors estan més “entregats”. Podríem dir que ja arriba a preocupar més fer-ho d’acord amb la mirada desconfiada d’interventors i similars que a procurar per assolir la eficiència en els objectius de l’empresa
Respon
josepmariavia ha dit:
2 desembre, 2013 a les 11:24
És del tot evident que cal control sobre els recursos públics. Però un control inte.ligent, adequat. El control administratiu tradicional es caracteritza per ser farragós, poc intel.ligent, molt burocràtic en el sentit més pejoratiu del terme i incapaç de fer front a la corrupció. Només alguns “intel.ligents” o “listillos” ves a saber amb quins interessos inconfessables, propugnen aquest tipus de control, que potser dóna feina a molts funcionaris, però costa diners al pais i no serveix per a res…
Respon
Nom d'usuari*Jaume Grifoll ha dit:
2 desembre, 2013 a les 13:54
Sovint, els encarregats d’exercir el control desconeixen les operatives d’una empresa sanitària i fa encara més ineficient la gestió, destinant recursos econòmics als requeriments administratius de control.
Totalment d’acord que el que cal es que els mecanismes actuals d’audit i control funcionin adequadament. Potser una via seria professionalitzar-los, en el sentit que no ha de tenir els mateixos coneixement sun interventor/auditor d’un centre universitari que el d’un hospital.
Respon
Ricard ha dit:
21 desembre, 2013 a les 20:32
Josep Maria, estic molt d’acord amb el punt de vista que exposes. Deixa’m per això donar-te la meva opinió que va una mica més enllà.
Jo crec que no és només un problema d’incompetència. Penso que l’incident amb en Messi està perfectament calculat. Consisteix a crear mal ambient amb el jugador i acabar venent-lo. Això significaria alguns calerons que permitirien el somni faraonic del Sr. Rosell: construir una camp nou tenint una part del cost finançada amb le venda d’en Messi. Construir un camp nou és molt més car que modernitzar l’actual, i això sens dubte permet més “negoci”.
Diguem que negoci i escrúpols son inversament proporcionals, però el problema no es diu només Faus. També es diu Rosell i sobretot Freixa.
Bones festes!
Respon
Alex ha dit:
23 desembre, 2013 a les 14:11
Molt bon post Josep Maria. El Barça, com totes les organitzacions, el conformen persones i, en aquest sentit, és complicat gestionar-les amb encert per mantenir constants els èxits als quals ens té acostumat aquest gran equip.
Crec que ara mateix, tant el Messi com el Barça estan buscant aquest nou encaix que permeti encadenar un nou cicle d’èxits. Si el troben tindrem Messi per estona, en cas contrari marxarà a buscar nous projectes i noves perspectives.
Respon
Felipe Bory ha dit:
24 desembre, 2013 a les 12:17
totalment d’acord amb tots els aspectes que expliques. Tal com está redactatada la llei de acompanyament aplicada a sanitat, significará la mort de la sanitat pública catalana. La atenció sanitaria depen de personal de alta qualificació profesional,no poltics, amb sous pactats en conveni que son en molt casos superiors ( sense esser alts i moltes vegades inferiors a d’altres comunityats autonomes). La consequencia será la fugida del professionals mes capacitats cap les privades, alteres llocs del estat o l’estranger. Moltes activitats de alta qualificació ( transplantaments, ciriurgis urgents complexes, atenicó a infarts o hemorrgies) es fan fore de hores i quedaran ferides de mort. ¿ Algú assolirá responsabilitats?
Respon
Ferran Escalada ha dit:
24 desembre, 2013 a les 13:13
Completament d’acord amb el que publiques Josep Mª, crec que no tan sols tindria males conseqüències personals i de governació dels hospitals, medi on em moc i conec, si no que també va clarament en contra del foment de la cultura del mèrit i l’esforç.
És, al meu parer, un torpede en la línia de flotació d’una sanitat pública de qualitat i, fins ara, de prestigi.
En fi, fem el possible per evitar-ho però hem de ser conscients que, sense dubte, obtindria també moltes adhesions “populistes”.
Respon
Pau Gomar ha dit:
24 desembre, 2013 a les 15:46
….. els que ens dediquem a això que en diem “la gestió dels recursos públics” i que a més, ho fem amb tot el convenciment d’apostar per la millor societat possible que siguem capaços d’aconseguir entre tots, ens sentim bastant decebuts amb posicions polítiques com aquestes, que deuen ser molt rentables electoralment, però demostren que no tenen un coneixement clar de la gestió real d’un servei públic com la sanitat, de com s’organitza i la dedicació necessària de tots per fer-ho funcionar amb els nivells de qualitat que tots volem tenir quan ho fem servir. L’esforç, la implicació i l’expertesa necessita de reconeixements i la manca d’aquests genera decepció i empobriment personal, professional, organitzatiu i al final, també acaba empobrint la nostra societat i el nostre país, doncs acabem catapultant “els millors” fora del sector públic i això és especialment perillós en l’era de la competència i la competitivitat, en la que les fronteres público i privades es desdibuixen.
Després de tots aquests anys de crisi i d’ajustos econòmics, tot mantenint un alt nivell de qualitat realitzada i percebuda pels ciutadans, necessitem reconeixements i no càstigs ….. que els polítics es reservin els càstigs per a qui no compleix o es corrupte.
Respon
Ricard ha dit:
26 desembre, 2013 a les 11:06
Crec que tot plegat és conseqüència d’una visió equivocada de com s’ha de configurar un Estat modern. S’enfronten dues opcions oposades: els que creuen en l’eficiència, i els que també hi creuen però ho revesteixen tot amb unes connotacions de populisme, que desvirtuen completament l’obligació ètica d’utilitzar els diners de manera que produeixin el màxim benefici per la societat.
Catalunya independent? Si; només faltaria, però una Catalunya que miri endavant, social però eficient, justa però moderna. Una Catalunya on es valori l’esforç, el treball, la dedicació, la responsabilitat i on els més preparats puguin aportar a la societat tot el que siguin capaços en el sector d’activitat que hagin escollit. També en el sanitari
Uns professionals retribuïts d’acord a la seva vàlua i no segons decideixin els interessos polítics de curta volada d’alguns.
Respon
Helena Ris ha dit:
26 desembre, 2013 a les 11:08
es desesperant veure com avancem tots plegats cap un error “de bulto”que tindrà conseqüències pel país. A més és, aparentment, un avenç inexorable que fa anys que es va desenvolupant. La cirereta del pastís és aquesta llei de mesures, però el model d’empresarialització del sector públic està sent derrotat de manera decebedora. Voliem una funció pública no funcionarial i un sector públic competitiu, doncs ni una cosa ni l’altra.
A més, ens sap més greu el sector sanitari perquè hi treballem, però per la resta de sectors serà igualment desastrós.
Què podríem fer per convèncer a algú assenyat dels que dirigeixen el país que no és un tema de sous i nivells retributius sinó que és un tema de MODEL de sector públic?
Respon
Carles Besses ha dit:
26 desembre, 2013 a les 12:16
Un altre desproposit per la sanitat catalana. Es difícil entendre que gent teòricament capacitada i tècnicament preparada puguin impulsar una proposta que va en contra de totes les regles elementals en un mon modern i globalitzat. Només el populisme i la prioritat dels vots poden explicar-ho. Els metges i altres professionals potencialment implicats hem de fer sentir la nostre veu contra aquesta mesura que pot “liquidar” el que resta de la sanitat catalana. Els Col.legis professionals han de explicitar publicament la seva oposició en diaris i altres mitjans de comunicació. Aquí veurem el seu compromís amb els professionals i la seva independència respecte al poder polític.
Respon
josepmariavia ha dit:
26 desembre, 2013 a les 23:58
Estic molt d’acord amt tots els comentaris. És politiqueria, no POLITICA. És populisme. És apostar per un model de sector públic impropi d’un país que vol ser capdavanter. És expulsar els millors del sistema. És castigar als més compromesos. És no valorar el treball, l’esforç, la dedicació, la responsabilitat i la preparació. És un torpede a la linia de flotació del sistema sanitari públic de Catalunya. És un sensesentit clamorós. No te ni cap ni peus. Cal aconseguir aturar aquest disbarat.
Respon
Anna Sant ha dit:
27 gener, 2014 a les 14:44
Totalment d’acord. Sería interesante que entre todos pudiéramos añadir a nuestro discurso sobre los grandes beneficios de las redes sociales, un poco de pedagogía y refuerzo sobre el uso ético de las redes.
Y es que no todo vale. Sería bueno por ejemplo, que el anonimato en las redes ya fuese un elemento objetivo de descalificación, o que las afirmaciones rotundas sin argumentaciones o contraste de información fuesen puestas automáticamente en tela de juicio.
Por suerte, la última actualización de los motores de búsqueda de Google (no estoy defendiéndolo, simplemente citándolo) premia claramente el contenido de interés, un contenido argumentado, más extenso y más referenciado. Eso nos ha de poder ayudar a que la cultura vaya cambiando.
Es cierto, el equilibrio entre ignorar o denunciar es difícil, y a veces muy injusto. Podemos ir regulando o fomentando protocolos éticos de uso. Sería necesario que se aumentara en las aulas el componente ético en el uso de las redes además del técnico. Esto no sucede a menudo.
Me imagino que este mundo de las redes sociales, que por mucho que ya lo veamos como maduro (e incluso algunos hablan de decadencia!), no ha hecho más que empezar. Y en los inicios, las malas praxis se disparan. Mucha paciencia y mucho trabajo de hormiguita…
Respon
josepmariavia ha dit:
27 gener, 2014 a les 19:25
Gràcies pel teu comentari Anna. Estic totalment d’acord. Em sembla bona idea la de desestimar aportacions anònimes de manera que tothom es responsabilitzi del que diu i, si és el cas, faci front a les conseqüències. Malauradament, la decadència a la que et refereixes està massa extesa a les xarxes socials.
Penso que és important adoptar una actitud prudent davant qualsevol afirmació que suposi insult, difamció, desqualificació i no jutjar si no es pot contrastar.
Finalment, crec que fer l’esforç -difícil segons com- de mantenir una actitud positiva és fonamental. Les millores són el resultat de l’acció col.lecztiva, entesa com una suma d’actituds individuals amb vocació de ser exemplars. Intentar-ho al menys!!
Respon
Ricard ha dit:
18 febrer, 2014 a les 21:59
Això si que és tenir visió de futur. Llàstima que aquest llibre, no sigui llibre de capçalera de tants i tants consellers de la Generalitat que han perdut l’oportunitat de construir a Catalunya una funció pública al servei dels ciutadans. Oportunitat històrica que tant de bo es torni a produir i esperem que llavors algú l’aprofiti, i les coses siguin ben diferents. Mentre tant, a seguir la lluita per canviar-les!
Respon
Olga Pané ha dit:
25 febrer, 2014 a les 14:53
M’admira la generositat que persones com tu teniu d’escriure idees i pensaments per que els altres poguem xuclar coneixements sense que molt sovint donem res a canvi. Ni tan sols un comentari.
En el teu cas , a mes, a la facilitat de comunicar reflexions s’uneix la capacitat per transmetre emocions. I això fa doblement enriquidora la teva afició, perquè a mes de ajudar-nos a la reflexió professional i social (reflexions de les que de vegades discrepo), ens ajuda a ser mes persones. No abandonis aquest hàbit, encara que no et retornem comentaris. Contribueixes a millorar el coneixement i l’ànim dels teus anònims lectors.
Respon
josepmariavia ha dit:
26 febrer, 2014 a les 1:12
Donat el contingut del post, és moment de comentar que mai s’ha rebutjat cap comentari que s’ajusti als requisits establerts. Avui mateix n’hi ha hagut alguns que han estat exclosos per no estar relacionats amb la temàtica, ser anònims i/o aprofitar la xarxa per vexar persones o institucions.
Respon
Michael ha dit:
26 febrer, 2014 a les 13:09
¡Usted tiene toda la razón, Sr Via! Hay que aplastar toda esa gentuza impertinente que quiere criticar a un regimen político que solamente tiene la simple intención de desviar los fondos públicos a sus amigos más leales y fieles. Es un verdadero escandolo, y además, anti-Catalan! (probably)
Respon
josepmariavia ha dit:
26 febrer, 2014 a les 14:09
Sr “Michael”. Lamento que no s’identifiqui i, si us plau, no es confongui. No es tracta “d’aplastar” a ningú, ni d’establir regles generals sobre règims polítics ni sobre comportaments corruptes. “De todo hay en la viña del Señor”. Del que es tracta és de deixar d’amparar-se en la llibertat d’expressió per sembrar indiscriminadament l’odi i la destrucció de les persones que simplement discrepen, la qual cosa no té res a veure ni “con amigos fieles” ni amb “desviar fondos públicos”. Els lectors del bloc li agrairem molt que surti de l’anonimat
Respon
Ricard ha dit:
26 febrer, 2014 a les 16:09
Quan amb l’argument de la llibertad d’expressió, la justícia permet barra lliure a la difamació i a l’insult, la societat que ho tolera ha perdut els valors ètics més elementals de respecte a les persones.
Aquest país l’hem de girar com un mitjó. Per aquest camí, prendrem mal. Que hem de fer ara? començar a llençar-nos impunement insults i difamacions els uns als altres? A veure qui empastifa més?
Tant costa respectar la veritat tal com és, en lloc de volguer que sigui com a un li agradaria que fos? Una mica més de seny, de respecte als valors que fan possible la convivència, i sobre tot una mica més de respecte a les persones que amb determinades sentències queden del tot indefenses sent absolutament innocents i d’un tarannà del tot íntegre i respectable
Respon
josepmariavia ha dit:
26 febrer, 2014 a les 19:21
Gràcies pel comentari Ricard. Evidentment des de l’odi i el ressentiment, no es pot construïr rés. Una llàstima que la combinació d’un pervertit concepte de llibertat d’expressió amb l’ús fastigós i repulsiu de les xarxes socials, destrueixi els valors més elementals per a la convivència i el respecte.
Respon
José María ha dit:
26 febrer, 2014 a les 21:46
He leído la sentencia (1ª), las sentencias y he visto el trabajo realizado por Café amb llet. Creo que si hay victimas son los que sufren la falta de transparencia del uso que se realiza de los impuestos que cada uno paga y como los responsables públicos a los que democráticamente se les ha delegado la responsabilidad de gestionarlos, no lo han realizado con transparencia. Posiblemente y hay lugar para ello, sea usted una victima más de esta falta de transparencia. Pero ya no vale que esto haya sido así antes y debe continuar a lo largo del tiempo. Solo espero que de esto salga una regulación mas transparente, que mejore la situación de indefensión de todos, sin la duda de mancha que ahora le toca llevar.
Respon
josepmariavia ha dit:
26 febrer, 2014 a les 22:04
Totalment d’acord amb informar amb transparència. Gràcies pel comentari José Ma.
Respon
Bel ha dit:
26 febrer, 2014 a les 21:48
Al seu llibre “Artur Mas, on són els meus diners”, Cafè amb llet aporta proves. No es tracta en cap cas d’infàmies sense arguments, al contrari. S’han pres la molèstia d’escriure-ho tot ben clar per a qualsevol que vulgui informar-se’n. De fet, encara ara ningú no ha respost la pregunta: on són els diners que “s’han perdut”? Cal que els qui gestioneu els diners públics (que guanyem entre tots amb molt d’esforç) en doneu comptes ben clars. De moment, no és el cas.
Es pot descarregar gratuïtament a http://www.onsonelsmeusdiners.cat/
Respon
josepmariavia ha dit:
26 febrer, 2014 a les 22:13
Bel, en el cas que conec, del Parc de Salut Mar, et convido a visitar la web. A banda, ens audita una empresa externa, la Intervenció General de la Generalitat i la Sindicatura de Comptes. Si cal pot intervenir el Tribunal de Cuentas, a banda de la informació que es dona a tot tipus d’àmbits com el Parlament o el Consell de Direcció del Catsalut, per no citar-ne més.
Més encara, el Departament de Salut ha fet pública la seva Central de Resultats que, no ha merescut la anàlisi per part de gairebé ningú. Molts, no dic que sigui el seu cas, reivindiquen transparència i no s’han mirat aquests resultats.
Els hospitals retrem comptes a tohom que legalment estigui habilitat per reclamar-los.
Respon
Bel ha dit:
26 febrer, 2014 a les 23:16
Segons explica el llibre, la Sindicatura de Comptes va enterrar l’informe que detectava aquests diners “desapareguts” i no el va enviar al Tribunal de Cuentas quan va obrir la investigació. Sembla que els mecanismes de control no són suficients o no funcionen adequadament.
Respon
josepmariavia ha dit:
26 febrer, 2014 a les 23:31
Qui tingui proves incontrovertibles que demostrin que els òrgans de control no funcionen adequadament, té la obligació d’aportar-les per la via administrativa o judicial, segons el cas. En quant a afegir més òrgans de control en base al model públic…Contra el que s’ha dit, estic totalment a favor de la transparència i els mecanismes de control…però dels QUE FUNCIONEN. Afegir funcionaris que controlen als funcionaris que alhora controlen altres funcionaris, més enllà de crear llocs de treball innecessaris per ineficaços, mentre no canviïn els mètodes burocràtics de la funció pública, el sistema continuarà patint els mateixos problemes. Sempre és bo consultar varies fonts abans de treure conclusions definitives. Ajuda a l’objectivitat i a contrarestar les opinions interessades.
Respon
María arenas Prat ha dit:
28 febrer, 2014 a les 18:02
Totalment d’acord amb el comentari del Ricard del día 26.NO PODEM PERDRE ELS VALORS ETICS mes elementals de respecte a les persones.Sr Michael la parar aula APLASTAR no és correcta ni aceptable en el meu entorn…..
Respon
josepmariavia ha dit:
28 febrer, 2014 a les 18:48
Moltes gràcies pel teu comentari Maria. Per desgràcia, no sempre s’actua amb la fermesa necessària per tal de posar límit a l’ús extremadament pervers que a voltes es fa de conceptes nobles com és el cas de la “llibertat d’expressió”. En nom de la llibertat, no és pot faltar al respecte a ningú
Respon
MªÀngels Viella ha dit:
3 març, 2014 a les 22:56
QUanta raó que tens Josep Maria!!!! Buf!!!
MªÀngels
Respon
María arenas Prat ha dit:
4 març, 2014 a les 19:54
Benvolguda Olga! No ens coneixem,però m’adhereixo i em represento amb cadascuna de les paraules expresses en el post del sr vía que d’una manera preciosa tu has expressat,difícil superar les teves paraules.El Dr Josep María vía se’ns subte d’una manera bonica ens ajjuda a ser millors profesional i persones…..he descobert el blog tard,però avui quan el meu CAP de servei de traumatología em transmitía desencís pel tema retallades li he contestat en castellà:entra en el blog del Dr Josep María vía y en 21 días hablamos!!!!!!!!!
Respon
Mónica de Castro ha dit:
9 març, 2014 a les 20:37
Una reflexió molt valuosa. Gràcies per compartir-la.
Respon
jose luis regojo ha dit:
10 març, 2014 a les 14:09
Fa un parell d’anys un amic meu es va suicidar. La seva germana em va preguntar com explicar-ho als seus fills, nebots del meu amic. No vaig saber què respondre, però els hi vaig escriure un conte que els hi va ser molt útil. Posteriorment s’ha convertit en un album il.lustrat que està servint de consol a molta gent, petits i adults, En Max i la seva ombra.
Aquí el vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=CfJhQf1yhlM
Aquí més informació: http://joseluisregojo.blogspot.com.es/2013/01/en-max-i-la-seva-ombra.html
En Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens i nenes s’atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa.
Si algun lector del seu bloc o vosté mateix vol tenir una còpia del llibre no tinc cap inconvenient en enviar-li el pdf del text amb les il.lustracions.
Respon
josepmariavia ha dit:
10 març, 2014 a les 18:05
Moltes gràcies José Luis i felicitats per la iniciativa. És magnífica!!
Si que m’agradaria rebre el pdf amb les imatges. Et faré arribar el meu mail
Respon
Xavi Villanova ha dit:
11 març, 2014 a les 13:50
Impecable, se puede decir mas alto pero no mas claro.
El camino creo que es el que se ha empezado aunque sea muy incierto todavía, democracia i votando “el pueblo”.
Si mal no recuerdo en una reunión del president Mas amb élites financieras, alguién le advirtió imagino que de una manera sutil y elegante del poder que ellos representaban, a lo que contestó que el tenia detrás un millón de votos.
Creo que este es el camino, Democaracia y del pueblo para el pueblo y por el pueblo, pero en serio.
Respon
Sònia Ruiz ha dit:
25 març, 2014 a les 22:30
Article brillant, com correspon a un dels millors caps pensants que ha tingut mai la Sanitat catalana. Com a un dels pares del model sanitari català, exemple per a molts països, et mereixes tots els reconeixements.
Respon
Nom d'usuari*maria ha dit:
27 març, 2014 a les 20:26
Com sempre genial!se’ns dubte la tercera part és la millor,ens enriqueixes amb coneixement i VALORS MORALS.Gràcies per compartir-ho
Respon
Josep París ha dit:
11 abril, 2014 a les 9:05
Una excel·lent iniciativa, Josep Maria.
Des del punt de vista de la societat en general és un important tabú, però des de la vessant professional, encara que pugui semblar una paradoxa, també ho és. Ho dius en el teu post, la formació és cabdal!!. I la multi-professionalitat és la clau per abordar amb excel·lència el procés final de la vida.
Josep París
Respon
Olga Pané ha dit:
24 abril, 2014 a les 11:54
M’arrisco a opinar de quelcom que no coneixo gens mes enllà de les opinions com la teva o d’algún altre amic que en visitar el pais han quedat bocabadats per la seva bellesa i per la modernitat aparent, que des de aqui no podem, ni ens deixen, copsar.
Penso però que no es pot ser indulgents amb països que sotmeten i vulneren els drets de persones per qüestions de gènere o de etnia. Es fonamentalment en aquests aspectes en els que radica el seu atràs tal i com l’historia demostra, no solament a orient, sinò en l’historia dels darrers dos segles a occident ( EEUU inclòs).
Els occidentals també ens ho hem de fer mirar, perquè no ha estat la mateixa resposta ni de bon tros,la que s’ha donat a països on es vulneren els drets per questions étniques ( cas de Sudáfrica) vers països on es vulneren els drets de les dones ( països islàmics) . Jo no soc partidaria de bloquejos de cap mena perquè qui pateix finalment es la població, i la deixa encara mes desamparada i vulnerable front dels Governs despotes, però si d’ajudes selectives en funció de les polítiques de equiparament de drets, especialment de les dones. Es l’única manera de contribuir al progrès del conjunt païs.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 abril, 2014 a les 12:38
Totalment d’acord Olga. Qui acaba patint les conseqüències, tant de la política islamista radical, com del bloqueig internacional, és la població que es troba ente el foc i les brases.
Respon
Josep Ma. Via ha dit:
25 abril, 2014 a les 7:57
Recomano la lectura continguda a l’enllaç adjunt. Es tracta d’un aspecte aparentment col.lateral al tractat en el post (moda femenina a l’Iran), però significatiu en quan a reforçar la hipòtesi de que alguna cosa canvia en aquella societat.
http://smoda.elpais.com/articulos/la-moda-irani-una-pequena-ventana-al-mundo/4736
Respon
Josep Ma. Via ha dit:
30 abril, 2014 a les 13:54
Recomano el següent enllaç relatiu a l’Iran:
http://anwarzibaoui.blogspot.com.es/2014/04/iran-es-la-economia.html
Respon
Ricard Bosch ha dit:
9 maig, 2014 a les 12:45
Josep Maria: com sempre dones en el clau. Ahir llegia en un mitjà digital el “nou discurs” d’una diputada de les CUP i d’un metge del Sindicat Metges de Catalunya, que sembla que tots dos,suposo que a títol individual, han decidit fer campanya contra la “privatització de la sanitat catalana” ???
El seu argument és digne d’análisi psicològic. Diu:
“El govern es dedica a deixar que els centres públics tinguin dificultats per fer la seva feina; no invierteix en teconlogia, redueix els llocs de treball, i al final quan el centre cau en pèrdues, llavors el mal ven a la iniciativa privada per que aquests facin el negoci”
Jo em demano, si davant de totes aquestes mentides el fiscal no hauria d’intervenr d’ofici; estem arribant a uns límits gairebé intolerables. Però què podem fer davant de tot això?
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
19 maig, 2014 a les 12:14
Estic d’acord amb tu Josep Maria que caldria fer una nova LOSC que respongués a la realitat del nostre país però crec que malauradament no crec que hi hagi prou consens per fer-ho.
La revisió és urgent però hi trobo a faltar generositat, amplitud de mires i lideratge polític i tècnic entre els agents implicats. Crec que en aquests moments pesen més els “interessos” que “l’interés” i això m’entristeix profundament.
Respon
Lluís Viguera ha dit:
31 maig, 2014 a les 1:17
Abans de tot, vull felicitar a l’autor, tant pel blog, que és excel·lent, com especialment per aquest post, que és d’allo més oportú, en uns moments en els que la temptació de caure de nou en “fugides d’estudi” i negar la realitat de ben segur que començará a prendre força. Correm un cert risc que el cicle electoral llarg que tot just acaba de començar, unit al pànic dels partits tradicionals a perdre encara més suport en favor de les noves alternatives que han emergit, portin als nostres responsables polítics a irresponsabilitats que no ens podríem permetre en absolut. I aquest risc és més elevat del que sembla, atès què la majoria de les irresponsabilitats a les que em refereixo es cometrien principalment per passiva, és a dir, amb la mera absència de reformes.
Tan sols vull suggerir un camp de treball més a afegir a les quatre possibilitats que proposa la OMS: el combat a l’envelliment, i a les seves conseqüències en termes de malalties cròniques. Aquestes són evidentment guerres perdudes, però això no vol dir que les seves conseqüències negatives no es puguin mitigar, o endarrerir.
En relació a l’envelliment, és l’hora (fem tard, de fet) de pensar en reformes de veritable impacte i a tots els nivells imaginables per combatre l’envelliment. S’hauria de parlar de tot. Per posar dos exemples: primer, en comptes de carregar contra l’avortament ens hauríem de dedicar a promocionar de veritat la reproducció assistida, i segon, hauríem d’adoptar una mirada oberta envers la immigració (en pocs camps la solidaritat ens convé tant de forma egoista). Necessitem canvis fiscals, laborals, i de qualsevol tipus, tots amb l’objectiu de reduir el ritme del nostre declivi demogràfic. Ens hi va el creixement a llarg termini del país. Necessitem un pla de xoc integral.
I pel que fa a la salut de les persones, hem de ransformar amb veritable decisió el nostre sistema cap a un d’integrat social i sanitari, amb visió poblacional, de salut pública, posant al davant d’ell l’èmfasi en la prevenció i la promoció dels hàbits saludables, i sobre tot en l’assumpció de responsabilitats envers la pròpia salut per part de les persones. AIxò vol decisió, per què estem en realitat parlant de tocar interessos molt sòlidament establerts durant molts anys.
Coincideixo plenament amb l’autor en què, o duem a terme les reformes nosaltres, o la realitat les farà per si sola.
Respon
Ricard Bosch ha dit:
3 juny, 2014 a les 21:25
Josep Ma., com sempre ho brodes; des de casa jo també vaig tenir la sensació que el Sr. Rajoy es especialista en circular per vies equivocades, be siguin terceres vies o vies mortes. Es clar que quan algú s’instal.la en l’inmobilisme tampoc li cal cap via.
Sobre l’espectacle de Can Vies, alguna reflexió: es evident que la societat ha dit prou; que ja no suporta mes la manca de solucions que aporta la política i que tots estem una mica farts de que les úniques solucions passin pel camí de pagar mes impostos i veure com es redueixen els beneficis d l’Estat del benestar. Això ho sap fer tothom!
Tanmateix el tema de Can Vies també m’ha servit per veure com una part d’aquesta societat que està farta de la manca de respostes també està, malauradament malalta. El suport que aquests okupes han rebut d’algun sector de la societat, d’algun grup polític, i d’alguns mitjans em sembla molt preocupant…
Respon
josepmariavia ha dit:
3 juny, 2014 a les 22:11
Tan cert és Ricard que cal valorar adequadament el malestar social profund que s’expressa al voltant de Can Vies, com que rés justifica la violència. I aquí al mig algun partit politic dels que juguen el “partit oficial” ha quedat retratat amb el pas canviat. I altres actors socials també s’han passat de frenada al donar suport o quasi a les actuacions vandàliques.
Respon
Maria Monros ha dit:
4 juny, 2014 a les 23:36
Una vegada més molt encertats els seus escrits .Gracies es un plaer.Espero ja el proxim
Respon
Imma ha dit:
20 juny, 2014 a les 9:48
Bon dia,
Vola afegir a les teves reflexions, estic d’acord en que s’ha reclamar el pressupost suficient per donar cobertura a les necessitats de salut i socials de les institucions que pateixen la càrrega diària de l’assistència, però, algú ha valorat la fuga de talent, i coneixement que s’està perdent pel camí.
Les persones són l’ADN de les institucions i questes són les que li donen la diferenciació en el sistema, i malauradament això s’està perdent a marxes forçades.
Disposàvem d’un sistema que els professional estaven orgullosos de poder-hi participar i formar-ne part. Remuntar aquest desànim, confiança i decepció serà molt i molt més costós que recuperar el pressupost.
Imma
Respon
josepmariavia ha dit:
20 juny, 2014 a les 19:11
Sense cap mena de dubte Imma, el talent i les persones són el més important
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
23 juny, 2014 a les 14:57
Josep Maria estic totalment d’acord amb el teu anàlisi i la teva diagnosi. Tenim un sistema sanitari que havia estic modèlic i que ens feia sentir orgullosos com a país i ara, sense cap escrúpol, tothom s’atreveix a posar-lo en qüestió, i el que és més greu, posant com a alternativa un sistema caduc i caspós com és el model públic INSALUD, del que per sort i per necessitat vam defugir a finals dels 80.
I el tema de les llistes d’espera és un parany del qual hauriem de fugir com de la pesta.
I finalment una constatació, el sistema sanitari català s’aguanta gràcies a la dedicació i l’esforç de tots els professionals que hi treballen. I dic TOTS els professionals, no només els metges i les infermeres.
Respon
josepmariavia ha dit:
23 juny, 2014 a les 20:03
L’actitud professional de la pràctica totalitat de persones que treballen al sistema sanitari, ens ha salvat. Llàstima que no poguem dir el mateix d’altres sectors professionals que manipulant la realitat des de la barrera ens fan el dia a dia més difícil. Que fàcil és parlar, jutjar i pontificar des de parlaments, partits i alguns Media, sense haver viscut ni cinc minuts la sanitat des de dintre!!!
Respon
Maria ha dit:
23 juny, 2014 a les 16:00
Molt encertat el seu article.Tenim o teniam un model de sanitat digna i eficient.Fins avui per nosaltres ha cobert ham eficacia totes les dolencies,operacions i visites .Espero que amb ajuda i la paciencia de tots continui.Persones com vos fan molt .gracies
Respon
Maria ha dit:
25 juliol, 2014 a les 19:03
Totalment de´’acord .La nostre sanitat esun model que no es pot anar a norris Gracies una vegada més pel seus articles
Respon
Ricard Bosch ha dit:
26 juliol, 2014 a les 18:18
Massa sovint els polítics ens decepcionen per que prioritzen interessos personals o del partit, per sobre dels interessos de les persones. Per això, quan a la política apareix algú com Xavier Trias te n’adones del sentit de la política i dels polítics. Sou uns afortunats a l’Hospital de Mar, per tenir a l’Ajuntament de Barcelona com a patró, coincidint en el temps, amb un alcalde com Xavier Trias. Ocasions com aquesta son irrepetibles. Gaudiu del moment…
Respon
Ricard ha dit:
31 juliol, 2014 a les 18:14
Josep Maria: coincideixo amb la teva visió sobre les conseqüències del comunicat de Jordi Pujol: tocats i enfonsats. Ara bé, malgrat això el reconeixement a la feina ingent que aquest home ha fet per Catalunya hi ha de ser per força. Com hi ha de ser un respecte a la dignitat d’un país que no es pot estar amb els braços creuats quan sent com algú crida impunement: “Ahora ya sabemos quien roba en Catalalunya”. Aquest tipus d’afirmacions tan cíniques (el dèficit fiscal no té res a veure amb Jordi Pujol) requereixen també el rebuig de la societat catalana, i en aquest punt trobo a faltar contundència en les respostes.
Ho comento, per que de l’escrit potser el que més matitzaria és en el tema dels lideratges. Crec entendre el que vols dir, però l’olla de grills actual necessita al meu entendre d’un lideratge potent, no tant per que ens guiï cap a Itaca (que tambè), sinó sobretot per que ens faci recuperar l’autoestima en moments com els que estem vivint.
Trobo a faltar referents en el camp de la política, en el de la industria, en el mon económic; trobo a faltar referents en l’àmbit social, i em preocupa que en alguns d’aquests espais s’hi comencin a situar elements oportunistes en busca d’un moment de glòria. La mediocritat fa molt mal, i a Sanitat ho sabem bé per que n’hem patit algunes etapes. Confio que la llei del pèndul comtinui repetint inevitablement els seus cicles, i que ben aviat aquesta foscor preocupant es converteixi amb una claror del tot necessària.
Afortunadament ens queda Mas, que està responent molt millor del que jo hauria dit, però contràriament al que caldria esperar, el seu recolzament està molt afeblit com a conseqüència d’aquests oportunismes populistes que estan apereixent. Esperem que el fet de deixar llast, serveixi per recuperar la confiança de la gent d’aquest país
Respon
josepmariavia ha dit:
31 juliol, 2014 a les 20:45
La situació és difícil. Ens trobem entre un sistema democràtic que ha de passar del discurs de la necessitat de regeneració a posar-la en pràctica i un neopopulisme mancat d’escrúpols que manipula el malestar de la gent sense aportar alternatives útils, o simplement sense aportar rés més que discursos destructius i amenaces.
Jo també entenc el que dius dels lideratges i no hi estic pas en contra. El que passa és que tot el que apareix em recorda massa a Beppe Grillo i el que veig és que aspectes tant bàsics per a la regeneració com és una educació humanista que fomenti la crítica responsable i les actituts positives, lluny de contemplar-se es marginen cada vegada més…
Malgrat tot, crec de veritat en les persones i en la capacitat col.lectiva de millora social en sentit ampli.
Respon
Pau V ha dit:
31 juliol, 2014 a les 20:47
Molt interessants les teves relexions i comentaris que majoritariament comparteixo. Pau V
Respon
Maria ha dit:
1 agost, 2014 a les 19:02
Molt encertat.com sempre.Una persona no fa una nació .Els catalans les clatallades ens fan mes forts.GRACIES per tot persones com tu ens donen coratge.
Respon
Núria ha dit:
21 setembre, 2014 a les 23:44
Genial la frase d’en Mandela!!! El secret està en continuar esforçant-nos!!
Jo visc el procés cap a la millora com a éssers humans com un viatge a pas de puça. De tant en tant, un salt. De tant en tant, un pas enrera. I a vegades, una passa d’aquelles que donen l’aparença de retrocedir però que, en realitat, com diu la metgessa del meu fill, és aquell “prendre impuls” per després fer un bon salt.
Potser l’important d’aquest procés no és només el camí recorregut, sinó la voluntat ferma i lliure de fer-lo. Amb consciència. Posant atenció en les vivències de cada dia. Observant-nos. I començant cada nou dia amb la intenció de ser millors persones.
Descansa en PAU, Enric!!!
I molta FORÇA, Josep Maria!!!
Respon
josepmariavia ha dit:
22 setembre, 2014 a les 11:07
Gràcies pel teu comentari i l’escalf Núria. Sens dubte aquesta és la batalla: millorar el nostre món i per això cal sumar esforços de millora individuals, com molt bé dius, cada dia
Respon
Helena Ris ha dit:
11 octubre, 2014 a les 19:26
això mateix:no és un tòpic dir que és una nova etapa, es cert. Cal desitjar-la i pensar-hi com una oportunitat de retrobar-se, de mirar i observar, de no estar eternament ocupats, fent coses i coses i coses… sense parar. Característica que defineix la vida adulta.
Cada vegada estic més segura que el Sr. Montaigne va tenir molt d’encert al retirar-se per observar-se a sí mateix ” Així, lector, jo mateix sóc la matèria del meu llibre…” i si a més hom pot permetre’s algun que altre viatge de tant en tant oi?
Respon
Ricard ha dit:
29 octubre, 2014 a les 20:49
Josep Maria no ets gens innocent. En Xavier Trias és una persona honrada. Ho ha estat sempre. El que passa és que quan s’esgoten els raonaments i la capacitat de convèncer, es comença a utilitzar el joc brut per imposar-se. És el que està fent el govern espanyol posant en marxa tota la seva maquinaria que fa fluir per les clavegures tota mena de disbarats. Fixa’t que a més calumniar els surt de franc: Ara fa dos anys al bell mig de la campanya a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van anunciar que el president Mas tenia un compte a Suïssa, i ja veus, ningú ha pagat per aquella mentida que sens dubte va influir en els resultats electorals.
Ara és el torn d’en Xavier Trias, home honest i que comparteixo amb tu la visió que en dones. Segurament ha arribat el moment en que els catalans ens hem de decidir a dir prou. Segur que una majoria de ciutadans no es creuen aquest nou atac del Mundo, però encara que només s’ho cregui un sol ciutadà, qui restitueix al Trias la seva imatge?
En fi, per dir-ho suau, són una colla de porques vergonyes.
Respon
josepmariavia ha dit:
30 octubre, 2014 a les 0:03
Gràcies pel comentari Ricard. Malauradament, el mal ja està fet. I ja ens podem preparar per veure, escoltar i haver d’aguantar de tot. Si l’Estat espanyol és un succedani de democràcia, imagina com han de ser els budells bruts d’aquest patètic simulacre d’Estat de dret. Ara li ha tocat amb en Trias. He vist que amb en Joaquim Nadal també. Com bé dius, fa dos anys Artur Mas va ser víctima també d’un “informe fabricat” i encara és l’hora que el Ministre de l’Interior hagi aclarit i molt menys assumit rés. Qui serà el proper i quines característiques tindrà l’atemptat?
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
30 octubre, 2014 a les 11:57
Igual que tu Josep Maria, fa més de trenta anys que conec Xavier Trias. He treballat al seu costat al Departament de Sanitat, quan era Director general de l’ICS, de la DGOPS i com a Conseller i puc assegurar que no havia conegut mai ningú amb tant vocació de servei als altres.
Els seus companys de l’Hospital de la Vall d’Hebron el valoren com a metge pediatre, i els diferents interlocutors (professionals sanitaris, directius, gerents, periodistes) al llarg de la seva carrera política a la Generalitat sempre han posat en valor el seu tarannà dialogant, afable, disposat a trobar solucions als problemes que se li plantejaven.
Treballador incansable, amic dels seus amics, defensor de la cultura de l’esforç i el compromís amb el país i la seva gent. I lligat als valors de la família que donen sentit i transcendència a la seva vocació de servei als altres. Per això trobo absolutament immoral el linxament al qual se l’està sotmetent arran de les difamacions publicades pel MUNDO.
És injust, vergonyós i indecent que es pugui malmetre l’honorabilitat d’una persona com Xavier Trias, i que això no tingui conseqüències penals i econòmiques per aquells que difamen i promouen la difamació.
Per tant aprofito aquest espai per manifestar novament la meva confiança més absoluta en en Xavier Trias i la seva honestedat i honorabilitat. Hem de dir prou a aquest assetjament ignominiós!!
Respon
josepmariavia ha dit:
31 octubre, 2014 a les 7:13
Estem en un moment en el que tot s’hi val. L’Estat espanyol és aixi. Aquests que diuen que tant ens estimen, així ens tracten quan no diem amén com a messells al que ens imposen. Faràn servir el que calgui per boicotejar el camí català cap a la independència. Xavier Trias n’és la penúltima víctima coneguda. La última Joaquim Nadal. Abans va ser Artur Mas. JORGE FERNÁNDEZ DIAZ ha estat assenyalat com a responsable directe dels informes fabricats per la policia per destroçar catalans honestos pel simple fet de ser favorables a la sobirania catalana. Qui vol seguir formant part de la identitat espanyola caracteritzada per practicar aquest tipus de cafrades? En el fons Podemos no deixa de ser una forma de independència, de dir jo no vull ser espanyol si ser-ho comporta tanta “merda”. Però com que no tenen identitat nacional alternativa, han de donar dignitat a la vergonya que suposa avui ser espanyol. Nosaltres tenim la nostra pròpia identitat nacional, la catalana i no ens cal seguir patint la vergonya de que ens identifiquin amb aquestes maneres de fer
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
30 octubre, 2014 a les 12:21
He llegit amb interès les teves reflexions Josep Maria. A mi també m’agrada escriure, i durant algunes èpoques de la meva vida he escrit un diari personal que darrerament tinc força abandonat.
Escriure ajuda, i molt, a posar ordre als pensaments i les emocions. A estructurar un discurs i fer-lo públic de manera entenedora.
I el que és absolutament demolidor, al menys en el meu cas, és veure el pas inexorable del temps, que ens ha anat modelant, i com aquelles coses que, temps enrere ens trasbalsaven, ara han quedat en un segon pla, o com hem superat determinats tràngols a la vida.
El pas del temps fa que tot sigui relatiu.
Respon
josepmariavia ha dit:
31 octubre, 2014 a les 7:19
Endavant Montse. Escriure és moltes coses alhora. Per a mi, ho he dit moltes vegades, una necessitat. Un instrument per intentar ser millor, compartir i aportar. M’ajuda a posar ordre a idees, pensaments i sentiments i em connecta amb les dimensions menys tangibles de mi mateix. A partir d’aquí m’ajuda a comunicar amb qui li ve de gust compartir el que escric.
Felicitats doncs i ànims. Et seguirem
Respon
josepmariavia ha dit:
31 octubre, 2014 a les 21:47
Un cop vista la nota del banc suís UBS, certificant que Xavier Trias ni te ni ha tingut mai cap compte a aquest banc i que no identifica el format de la numeració del compte que el diari EL MUNDO va donar com a comte bancari de Trias, a uns quants sel’s hi hauria de caure la cara de vergonya. Algú creu que El MUNDO no sabia que el informe policial era el.laborat per ordres polítiques donades pel govern espanyol a la policia? Algú dubta que el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Diaz, hagi ordenat a la policia fabricar aquest informe i pressionar a certs mitjans per dur a terme aquesta barbaritat? Tot això ha de quedar així? De nou: qui vol continuar formant part d’aquesta Espanya? Qui vol continuar circulant pel món amb un passaport espanyol sense sentir que forma part d’un Estat completament podrit? Algú pensa dimitir? Demanar disculpes com a mínim? No ha de passar rés? Hem d’esperar passivament fins la propera? La Sra Soraya Saenz, tant preocupada per si alguns cumpleixen la llei, no s’inquieta sobre la possibilitat que el seu propi Govern actui com una banda mafiosa? QUINA VERGONAYA¡¡¡
Respon
Cristina Garcia ha dit:
1 desembre, 2014 a les 12:19
Completament d’acord en la defensa del nostre model sanitari. En aquesta línia, també és interessant llegir avui l’article d’opinió Quin rol ha de tenir la societat civil en la sanitat pública que firma la directora general de la Unió Catalana d’Hospitals al diari Ara.
Respon
josepmariavia ha dit:
1 desembre, 2014 a les 14:21
Gràcies Cristina. Recomano també l’article de l’Helena Ris.
Cal acabar amb la confusió entre prestació pública des d’entitats privades sense ànim de lucre o públiques amb instruments de gestió empresarial i privatització. Si no aturem l’intent de crear un gran ICS amb totes les ineficiències intrínseques a aquest sistema, ensorrarem la sanitat catalana. I aleshores, els privats si que faran el seu “agost”
Respon
Pep Fusté ha dit:
5 desembre, 2014 a les 7:56
Ahir vaig sentir una conferència força inspiradora del Josep Maria Canyelles a la V Jornada Associativa de La Unió que anava del tema de la Responsabilitat Social. Em va fer tornar a la lectura d’aquest post sobre el Model sanitari català i la vella dicotomia de públic i privat, que jo creia superada el segle passat. Coincideixo amb al Josep Maria Via que aquesta discussió en realitat amaga dos conceptes que semblen antagònics però que es necessiten l’un de l’altre: beneficència i lucre. I no m’agradaria que la crítica al nostre model ens portés cap un sistema organitzat sota aquestes polaritats.
Parteixo la meva reflexió de la INQÜESTIONABLE REALITAT QUE EL NOSTRE MODEL ÉS D’UN SISTEMA PUBLIC DE SALUT, DE COBERTURA PÚBLICA i encara que mal pagat, ho és amb els nostres impostos. Si la responsabilitat civil de les organitzacions és gestionar des dels valors, amb una ètica i un compromís amb la societat, per obtenir un impacte de resultats i sostenibilitat en benefici també de la societat, potser el que necessita el nostre sistema públic de salut són organitzacions que col·laborin entre sí en benefici de la societat (dic en benefici, que és quelcom diferent de beneficència o de lucre). O sigui, ORGANITZACIONS QUE ES CARACTERITZIN PER UNA CLARA ORIENTACIÓ DE RESPONSABILITAT SOCIAL -i això és pot mesurar, des dels valors fins els resultats- siguin públiques o privades, o més ben dit, pseudopúbliques o pseudoprivades (o algú es creu que no hi ha interessos privats en les entitats públiques i interessos socials en les privades?).
Respon
Ferran Escalada ha dit:
11 desembre, 2014 a les 14:51
Molt bo. He tornat a veure per uns instants el “sí ministre”…
Respon
josepmariavia ha dit:
13 desembre, 2014 a les 12:14
És que malauradament és bastant així. Amb la diferència que l’Administració britànica és molt més moderna i facilitadora del desenvolupament de la capacitat professional dels “Civil Servants”
Respon
Nom d'usuari*Jaume Sensat ha dit:
15 desembre, 2014 a les 16:02
Molt d’acord amb el contingut i el to. Però penso que no només les administracions, en aquest cas la nostra, està força malament. Podria ser que en els temps actuals no tinguem encara la visió que hauríem de tenir per ser capaços d’aportar noves idees per a noves formes d’organitzar-se i de governar.
Felicitats Josep maría
Respon
josepmariavia ha dit:
20 desembre, 2014 a les 18:57
Tens tota la raó Jaume. La necessitat de canvi va més enllà. Es parla de necessitat de regenerar la política. Jo diría de regenerar l’organització social. En aquest cas m’he centrat expressament en funcionaris i polítics
Respon
Guillermo Ruiz ha dit:
29 desembre, 2014 a les 13:19
Trobo simplista pensar en una acció radical socio-econòmica de caire purament nacional o estatal.
Podemos parla de “casta”, però trobo molt més encertat quan Sami Naïr parla de l'”imperi”,que té una dimensió internacional que no podem ignorar.
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
13 gener, 2015 a les 10:29
Josep Maria, m’agrada la teva reflexió al voltant del Nadal i el que representa per nosaltres. Comparteixo.
Respon
Josep Ma Via ha dit:
20 gener, 2015 a les 8:15
“En los últimos años todos los cambios en nuestro país han pasado por la Puerta del Sol”. Tweet oficial de Podemos!!!
No puc garantir la literalitat 100% de la frase, però si del 95%. L’he escoltat per la ràdio i l’he transcrit. La va piular una militant de Podemos catalana.
Una prova més de que si el que estigués en joc en les properes eleccions fos un programa electoral convencional, a Catalunya no necessitem Podemos per a rés. La CUP ja cobreix aquest espai.
El fet és que Podemos és un partit tant espanyol com el PP o el PSOE i per això la CUP, insisteixo, malauradament, ho tindrà difícil per atreure el vot d’aquest segment
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
20 gener, 2015 a les 11:58
Josep Maria, et felicito per la teva anàlisi de la situació política a casa nostra, que gaire bé comparteixo fil per randa.
És molt cansat haver-nos d’anar justificant a cada punt i moment davant dels suposats “guardians de les essències independentistes” d’ERC com si només ells en tinguessin l’exclusivitat.
Potser caldria recordar-los, més sovint del que ho fem, que l’independentisme ha agafat volada ha partir de la incorporació plena de CDC en el moviment, i per tant sense CDC, o sense els CONVERGENTS no hi haurà independència. Mal que els pesi a molts d’ells.
A la gent d’ERC els sobra petulància i supèrbia, i els falta molta memòria. per cent, qui va permetre fer President de la Generalitat un perdedor, José Montilla, que ara s’ha adherit a la plataforma unionista Societat Civil Catalana? Doncs això!
Respon
josepmariavia ha dit:
20 gener, 2015 a les 18:58
Hem d’acceptar la diversitat i sumar per aconseguir fer realitat l’objectiu compartit
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
1 febrer, 2015 a les 14:27
És un motiu d’alegria i curiosament de sorpresa el llegir un text d’anàlisi sociopolítica en el que el rigor va de la mà d’un element tan fonamental com massa vegades ignorat: el sentit comú (que se’m permeti el tòpic: “el menys comú dels sentits”). Em refereixo més concretament, d’una part, a la insistència en el pes dels mercats (“l’imperi” dels que vaig parlar en un comentari anterior) com a substitut de les decisions polítiques. I de l’altra, de la justícia distributiva com a factor d’estabilitat i benestar social, a més de factor d’increment de la qualitat democràtica. Evident, no? Doncs no ho sembla per a tothom . S’agraeix l’exposició clara i contundent.
Però el que és encara més sorprenent i el que agraeixo profundament és relacionar tot això amb una experiència personal viscuda fa 40 anys i reviscuda recentment. Subjectiu, certament, però no banal. Estem prou madurs per donar el pes que mereixen a les emocions i els sentiments en el nostre quefer quotidià, social i polític? O, continuarem castrant part de la nostra identitat com a éssers humans reservant-la, en el millor dels casos, al domini privat?
L’educació, la cultura i la transmissió de valors com a eixos fonamentals per a formar ciutadans responsables, oberts, solidaris, crítics, … Mai no insistirem prou en la importància de la tasca educadora de famílies i centres educatius. Com a implicat directament, és per a mi un repte quotidià a nivell personal i professional.
Respon
josepmariavia ha dit:
1 febrer, 2015 a les 15:03
Gràcies pel teu comentari Guillermo. Certament jo també penso uns instants abans de tornar a escriure sobre el que socialment és o hauria de ser evident. Però alguna cosa em diu que ho he de fer.
La trobada compartida de companys d’escola va tenir un impacte emocional que no acabo d’abastar. Em supera. Però va ser extraordinària i vaig sentir que aquests valors que reivindico com a tant necessaris hi eren presents.
Menys mal que gent com tu teniu vocació de formar els nostres joves. Felicitats i gràcies
Respon
Pau Villòria ha dit:
20 febrer, 2015 a les 8:41
Compareteixo fil per randa tot el que comentes Josep Mª i t’agraeixo la teva reflexió.
Sense rigor i valentia política que reconegui (també retributivament)i dignifiqui la tasca dels directius/gestors públics de ben segur que aquesta mediocrització serà inexorable.
Respon
josepmariavia ha dit:
20 febrer, 2015 a les 14:05
Gràcies Pau. Felicitats als que encara aguanteu. Avui he vist que el Director de l’Institut Català de Finances ha deixat la Generalitat per anar a la privada. Només els que tingueu una vocació de servei públic quasi espiritual o els que no reuneixin les aptituds i capacitats mínimes que els hi exigiria el sector privat -però que poden viure del “cuento” sense haver de retre comptes a ningú, en el sector públic-, aguantaran aquesta vexació, fruit de la covardia que impedeix a diputats i Govern fer front al populisme demagògic i antisistema. Pel que fa a personatges destacables de la societat civil que per altruisme i sentit cívic accepten regalar hores del seu escàs temps a la causa pública, amb la ridícula Llei de transparència aprovada pel Parlament de Catalunya, deixaràn de col.laborar. Aquest és el camí adequat, òptim per situar Catalunya al nivell de les pitjors “repúbliques bananeres”.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
28 febrer, 2015 a les 18:45
Un plaer llegir-te, Josep Maria, com de costum.
Estic evidentment d’acord amb el que diuen els teus amics i m’alegro particularment de l’ampliació que en fas a un domini social molt més ample.
Amb els “tertulians” passa actualment a Espanya el que ve succeint de manera general des de fa temps amb els “famosos” en general. El fill sap cantar perquè el pare era cantant i, com canta pot fer cinema i presentar programes de televisió. Es tracta d’una mena d’omnisciència quasi divina que atorga massa fàcilment el consumidor acrític de mitjans de comunicació.
Si a tot això s’afegeix l’endogamia de les “celebritys” (abans les folclòriques es casaven amb els toreros, ara els futbolistes amb les models, etc) tenim una veritable “casta” semidivina que el poble ha canonitzat indignament.
Humilitat, certament, que no significa ni negació de l’esperit crític ni de la valoració personal o col·lectiva.
Davant els nous sofistes, tornem a l’humilitat de Sócrates, a la màxima de l’oracle d’Apolo a Delfos: “coneix-te a tu mateix”, al dubte antidogmàtic dels grans filòsofs i a l’apofatisme de les intuicions religioses més profundes.
Respon
josepmariavia ha dit:
28 febrer, 2015 a les 18:50
Gràcies amic. Quina sort tenen els teus alumnes de tenir-te com a mestre¡
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
9 març, 2015 a les 13:11
Comparteixo la teva anàlisi Josep Maria, però tinc la sensació que prediques, o prediquem, en el desert.
Hi ha molta incultura i desconeixement (interessat) del que és el sistema sanitari català per part dels que tenen altaveu (Comentaristes, periodistes, diputats, tertulians, etc.)i sovint els que el volen explicar no tenen capacitat per fer-lo entenedor de cara a la ciutadania. Alguna cosa hem fet i estem fent molt malament!.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
17 març, 2015 a les 11:28
Assenyades reflexions, Josep Maria, com de costum!
Respon
Ricard Bosch ha dit:
29 març, 2015 a les 22:05
Josep Maria: som sempre reflexions oportunes. Tanmateix oblides que avui, lamentablement, a algunes empreses públiques i predomina la mediocritat. I espera’t, que d’aqui a pocs temps, si ningú no ho arregla, entre sous de funcionari i llei de transparència, la mediocritat s’haurà generalizat.
Respon
josepmariavia ha dit:
29 març, 2015 a les 22:55
En efecte, l’aposta és per la mediocritat. Tota la demagògia al voltant de la suposada privatització de la sanitat, persegueix transformar el sistema en un “macroICS” ineficient i insostenible. I això és fruit de la mediocritat. De vegades penso que als promotors d’aquest concepte tronat del que és públic, els finança la sanitat privada. Si mai arribessin a aconseguir el despropòsit que promouen, tornaríem unes quantes dècades enrera amb un sistema a dues velocitats: el “macroICS” pels pobres i el privat per les classes mitjanes, des de les més baixes que fent un esforç poguessin contractar una pòlissa de salut, fins els més rics. Sense oblidar que aquests que veuen privatitzacions per les cantonades, acabarien sent els protagonistes de la més gran intervenció del sector privat en la sanitat: la dels bancs que haurien de finançar un sistema públic en fallida
Respon
Pere Vallribera ha dit:
30 març, 2015 a les 18:39
Sens dubte, Josep Maria, el teu anàlisi és encertat, descriptiu (lamentablement descriptiu…) i contundent.
Els directius públics que anomenes i que critiques amb contundència, naveguen (navegàvem…) entre l’angoixa, la por, la prudència i l’estupefacció… això sí, sense deixar de fer la feina – en els darrers anys, la duríssima feina d’un directiu d’una entitat pública – per responsabilitat amb els ciutadans, els professionals i nosaltres mateixos. Però discrepo que l’únic o el principal problema siguin les retallades salarials dels directius, que són incoherents, injustificables i contraproduents, però que no són més que un símptoma de la malaltia.
Molts pensem com tu, molts estem intentant contribuir a la defensa d’un model que s’ha demostrat abastament vàlid -tot i que, sens dubte, necessitava transformacions-, agredit per uns per acció, però sobretot, per Altres per omissió. I les responsabilitats no són simètriques, Josep Maria… Espero que tu encara siguis optimista en el pronòstic…
Ah, i una cosa és la “lluita” i una altra el “suïcidi”… potser el final, malauradament, és el mateix, però el procés i la justificació no.
Respon
josepmariavia ha dit:
31 març, 2015 a les 11:32
Sóc optimista, perquè crec en aquest país i aquesta malaltía que afecta la societat i el sistema sanitari, com tot passarà
Vull deixar clar però que per a mí, en el sou, a banda de fer la feina i va la defensa de la dignitat.
Com pot ser que a Lleida, la unificació d’un ens 100% Generalitat, l’ICS, amb una Empresa PÚBLICA (NO PRIVADA), formada majoritàriament per la Generalitat i minoritariament per altres administracions públiques; com pot ser dic que a això se li digui privatització?¡¡¡ Com pot ser que ningú repliqui i posi als partits polítics, sindicats i MEDIA, que simplement MENTEIXEN (dir que això és una privatització és mentir, perquè és fals), al seu lloc?
Com pot ser que un periodista en un mitjà publiqui una falsedat i el grau de pànic que domina a polítics i gestors porti a aquests últims a prendre decisions al dictat del que diu la premsa, per por? Com es pot originar un debat sobre legalitat, ètica i estètica a partir de mentides publicades i adoptar una decisió contraproduent per por, per més que es disfressi del que es vulgui per no reconèixer que s’ha actuat sota pressió mediàtica o de partits polítics que encara pretenen atorgar-se no sé quina mena de superioritat moral que no tenen.
Les responsabillitats són asimètriques, però tots en tenim. Trobo a faltar un centenar de persones de prestigi que posin els seus noms i cognoms sota un DOCUMENT EN DEFENSA DEL MODEL SANITARI CATALÀ. Estem fent tard, acorralats i acobardits en una cantonada per la demagògia d’uns quants indocumentats i d’uns quants perversos sense principis.
Respon
Olga Pané ha dit:
31 març, 2015 a les 12:24
Escric poc en aquest blog perquè es fàcil pensar que a la vista de l’inevitable relació professional que mantenim, els acords que expressi son sospitosos d’agraïment.
Ara, no m’en puc estar de traslladar que la lectura del teu bloc m’ha fet pensar en algunes questions rellevants per la convivència ciutadana.
Per una banda la confusió de papers que de una manera permanent es viu en els últims temps a la nostra societat. El poder legislatiu entra sovint en el camp executiu, el poder judicial fa política de una manera indisimulada, els poders executius es veuen constantment afectats i interferits per l’opinió publicada, encara que sigui totalment inexacta i finalment els parlaments s’arroguen funcions executives i judicials….i el desgovern es manifest.
I no se perquè ( o potser si) he recordat la frase que William Randolph Hearst l’hi va dir al cronista que enviaba a cobrir la guerra de Cuba, quan a Cuba encara no hi havia cap guerra: Vostè faci les cròniques que jo posarè la guerra.
Respon
josepmariavia ha dit:
31 març, 2015 a les 12:57
En efecte Olga, aquí no hi havia cap guerra. Hi havia (i malgragt tot hi ha, perquè els que tot ho esberlen són hiperminoritaris tot i el soroll que fan) un excel.lent sistema sanitari públic. I ja fa temps que quatre polítics, periodistes, sindicalistes i líders de barri, han començat a fer la crònica d’una guerra inexistent. Sel’s hi comença a veure el llautó i comença a haver-hi gent del sector, professionals i ciutadans, molestos amb aquests cronistes de la guerra inexistent. Potser és hora de començar a desenmascarar-los. Però torno al post i sostinc que la por ha tenallat masses polítics i masses professionals.
Respon
Helena Ris ha dit:
31 març, 2015 a les 14:17
no parlem tant de si hi ha por o no. És cert que , a vegades, la prudència ens atenalla però sovint es tracta d’encertar quines coses són eficaces per demostrar la bondat del model. Hem defensat el tema del consorci de Lleida amb polítics i periodistes però, això no impedeix que des del Parlament es demani que s’aturi i un grup polític ho denuncii al Síndic de Greuges!!!. El nivell de demagògia és altíssim. Hem d’explicar-nos a totes hores amb maneres diverses i des de diversos llocs, estaments i institucions i fer arribar al ciutadà que aquests serveis sanitaris del quals ens hem dotat com a país, han aguantat les retallades sense perdre qualitat, i no només perquè hem abaixat els sous dels professionals (que també), sinò perquè gaudim d’un model de gestió diferent, amb gestors professionals,contractació de serveis i fixació de resultats de salut, amb col·laboració públicoprivada i amb un sector públic empresarialitzat.
Aquest any celebrem 25 anys de la LOSC i 30 (!!)de l’inici de la Reforma de l’Atenció Primaria i de la creació de la XHUP.Una ocasió especial per anar explicant-nos
Respon
josepmariavia ha dit:
31 març, 2015 a les 21:01
Jo crec que hi ha por en masses casos. D’altra banda, recorda allò de que “la prudència no ens faci traïdors”
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
31 març, 2015 a les 15:35
Josep Maria,
comparteixo en gran mesura l’anàlisi que fas de la situació en la que estem. I tal com dius, no només en el món de la sanitat, estem en un procés de crisi social molt greu. Els que ja tenim una certa edat i que vam viure el final del franquisme recordem la discussió entre la ruptura i la reforma. Es va optar per la reforma, perquè no teniem prou força per imposar la ruptura, i malauradament ara estem pagant les conseqüències. Ens falta cultura democràtica de veritat, ens falta rigor i exigència a tots nivells tant de la vida pública com privada.
Caldria recuperar valors com l’esforç i la feina ben feta. I posar en valor el treball honest i el compromís en qualsevol àmbit professional. I aquí vull fer referència als polítics. Actualment hi ha molta gent que està en contra del polítics professionals i jo aquí discrepo de l’opinió majoritària. Jo aposto clarament per polítics que tinguin “ofici”, que sàpiguen del que parlen i que aportin valor i coneixement a la “cosa pública”. Probablement ara no n’hi hagin gaires d’aquesta mena, però tu i jo n’hem conegut uns quants. Malauradament la MEDIOCRITAT ens porta on som ara o a l’abisme i a l’enfrontament més radical!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
19 abril, 2015 a les 20:17
El tema de la felicitat m’interessa des de que vaig improvisar un curs de l’assignatura d’”ètica” en els meus inicis com a professor. Recordo que una de les conclusions a les que vaig arribar és que no és tant exacte dir que “d’il•lusió també es viu”, com que “únicament es viu d’il•lusió”, és a dir d’aquella força, energia, llum interna, (“el que som” del teu escrit) que ens permet posar color a una realitat massa sovint dominada pel gris. L’actual psicologia cognitiva ho confirmaria afirmant que el nostre estat d’ànim no depèn tant de la realitat objectiva, com de la interpretació que en fem d’aquesta.
Desconeixia el llibre, Josep Maria, el llegiré.
G.R.G.
Respon
josepmariavia ha dit:
20 abril, 2015 a les 14:57
Interessant el comentari Guillermo. Schopenhauer era un pessimista, el que s’adiu -fins a cert punt- amb la idea de “d’il.lusió també es viu”. En canvi, la referència que cito és de la única part de la seva obra en la que es distancia del seu pessimisme habitual. En la introducció que vaig llegir qui la feia, fins i tot explicava com articular, comprendre, en el seu pensament, aquesta excepció al pessimisme. El cert és que encaixa més amb la idea de “únicament es viu d’il.lusió”. Sento que és així!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
23 abril, 2015 a les 20:10
Fantàstic Josep Maria, potser sí que podries dedicar-te a escriure!
Se’t dona bé tractar també temes aparentment més prosaics, probablement perquè no ho són tant!
Respon
josepmariavia ha dit:
24 abril, 2015 a les 17:14
Moltes gràcies. Una bona amiga periodista i escriptora em va dir que això d’escriure és com fer gimnàstica: si vols estar en forma n’has de fer sovint i regularment. I em deia: “Escriu, escriu cada dia. Encara que et sembli que no tens rés a dir, que no et surt, agafa paper o posat a l’ordinador i escriu. El que sigui. El que has fet aquella tarda, el que et passi pel cap.” I així ho faig. No cada dia però si molt sovint. Després o faig públic o no. La veritat és que escriure ho trobo una feina meravellosa¡¡
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
4 maig, 2015 a les 22:06
Ho veus Josep Maria, ja en 1997 tenies ànima d’escriptor!
Respon
josepmariavia ha dit:
5 maig, 2015 a les 23:42
Escriure és vida!!! Compartir-ho un goig!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
10 maig, 2015 a les 18:39
Josep Maria,
He gaudit llegint. Un moment de plaer digne, mutatis mutandis, d’una apassionant estada a la “Casita Blanca”. Durant la lectura, assaboria l’harmònica barreja literària de filosofia, descripció històrica, ètica contextualitzada … L’afirmació final, inesperada, tot i ser absolutament coherent amb el que esdevé un escrit il•lustratiu que prepara, a mena de conclusió, la tesi final.
Per a un professor “de lletres” com jo es com predicar a un convertit. Quin plaer, però, de llegir-ho tan magníficament exemplificat. La teva tesi s’adreça a la raó. Abans, però, has fet vibrar el cor que, com deia Pascal, també té les seves raons. Un cop més has lligat el fons i la forma, el debat filosòfic que exposes i el mitjà per comunicar-lo.
Respon
Ferran Escalada ha dit:
12 maig, 2015 a les 15:01
Divertit i erudit. Em recorda l’episodi “la nostra és més bonica” reflex paradigmàtic del nostre “seny”….
Respon
JMB ha dit:
21 maig, 2015 a les 0:24
Hola Josep Maria, acabo de llegir la teva crònica ara mateix,l’ he trobada molt divertida i sobretot m’ha agradat la fina ironia que destill·la.Com dirien els auditors , l’escrit reflecteix fidelment tota una època.Tot i això, el que potser m’ha sorprès més, com a enginyer, és com acabes plantejant una qüestió gairebé trascendent com és la valoracioó d’un meuble.
Que no et sorprengui que si un professor d’economia llegeixi l’article, aquest acabi sent estudiat a alguna escola de negocis de renom internacional com “el Caso: La valoración de la casita blanca”.
De tota manera aprofito per dir-te que encara és més sorprenent el que m’està passant: mai no hauria pensat que llegiria un llibre sobre la sanitat catalana,…i que m’ho passaria bé! I ja estic acabant, formidable.Ja parlarem!.felicitats!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
3 juny, 2015 a les 20:43
Josep Maria,
el dia que et trobis inspirat torna a escriure utilitzant les similituds entre l’amor,la política i l’economia. M’he quedat amb ganes de més.
Gràcies.
Guillermo
Respon
josepmariavia ha dit:
4 juny, 2015 a les 0:53
Gràcies Guillermo. Dona molt de si. Si t’ho mires de lluny, amb un cert escepticisme ☺️, descobreixes lligams delirants!!
Respon
NoAlejandrom d'usuari* ha dit:
15 juny, 2015 a les 9:43
Amic JOSEP MARIA, cada vegada m’agrada més el teu blog, estic esperant quan publiques el següent, una abraçada
Respon
josepmariavia ha dit:
18 juny, 2015 a les 0:53
Moltes gràcies!
Respon
Helena Ris ha dit:
16 juny, 2015 a les 9:15
Ostres! molt suggerent, ben escrita i agradable reflexió. No l’havia llegit i se’m fa estrany llegir-te sense que parlis (parlem) de la gestió, la sanitat, les normes SEC ( ai ecs!)…
Per a quan la novel·la ?
Respon
josepmariavia ha dit:
18 juny, 2015 a les 1:06
Moltes gràcies Helena. De fet fa 4 o 5 posts (alguns posteriors al que comentes i altres anteriors) en els que no parlo de sanitat. Només m’ha faltat veure que el fanatisme ideològic (papanatisme demagògic) porta a passar-se pel clatell l’evidència científica per divulgar missatges atemptatatoris contra la salut pública com les bestieses formulades al voltant de la vacuna de la diftèria. Aquest són els mesies que ens salvaràn de les privatitzacions que només existeixen en les seves ments obtuses!!! La demagògia contra les vacunes és a la diftèria el que la defensa del model ICS és a titllar els consorcis de privatització. La ideologia visceral, ignora les dades objectives proporcionades per la Central de Resultats o IASIST. Amb aquests micro cervells de moment ja hem aconseguit que el primer cas de diftèria en 30 anys al nord de l’Àfrica tinguem l’honor de tenir-lo a Catalunya. Quina colla de brètols !!!! I que perillosos per la comunitat!!!
Respon
JMB ha dit:
26 juny, 2015 a les 8:47
Josep Maria , abans de començar a llegir el teu ultim escrit nomes dir te que vaig rebre la noticia de la dimissio del consell del parc salut.
Com a usuari agraïr vos molt la feina.
No sera facil tornar a trobar un grup de gent com els que marxeu i que heu fet una tasca dificil i diria que en certs moments perillosa, en aquest 4 anys que fa que et conec.
Gracies i molta sort.
Ara a disfrutar amb el relat!
JM
Respon
josepmariavia ha dit:
27 juny, 2015 a les 19:30
Moltes gràcies
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
27 juny, 2015 a les 20:58
Gràcies Josep Maria per la teva tasca i dedicació admirables, agraïment que vull fer extensiu, seguint l’exemple del teu escrit, als membres del Consell Rector i a tots els treballadors del PSMar.
En un context que no afavoria reeixir, heu aconseguit, no únicament mantenir el vaixell a flot, sinó també fer-lo avançar en la direcció favorable. Em consta. És realment meritori.
Entenc la teva decisió i crec que se’t trobarà a faltar.
T’ho vaig dir en “petit comité” ara ho vull fer públicament: pots estar satisfet de la feina duta a terme, pots sentir-te orgullós.
Respon
josepmariavia ha dit:
27 juny, 2015 a les 21:31
Moltíssimes gràcies Guillermo!!!
Respon
Ricard Bosch ha dit:
27 juny, 2015 a les 21:43
Josep Maria: no cal allargar-se amb frases que complementin el que tan clarament has exposat. Comparteixo al 100% el que denuncies. M’ha agradat molt lo del hippie, happy, flowers, que si m’ho permets penso utilitzar en alguna ocasió que s’escaigui.
Tanmateix si que he de lamentar que gent tan vàlida tireu la tovallola. Éreu un consell rector en el que s’hi emmirallava molta gent, i per tant model per molts altres consorcis que haurien seguit el camí. Ara, amb el vostre gest, em temo que novament els funcionaris alts i no tan alts, tornaran a veure els consorcis com les plataformes on poder exercir allò que sempre han somiat: convertir-se en protagonistes directes del “No se puede”.
Respecte als del “Si se puede”, només veient com van les coses, potser millor que no hi sigueu. Massa sovint us hauríeu vist obligats a col·locar familiars de directius polítics a l’Hospital.
En fi…em sap greu que un model d’èxit com el que estàveu posant en pràctica, no tingui continuïtat. Era la última esperança de que els consorcis fossin quelcom més eficient que l’ICS.
Confio que algun dia, no massa llunyà, la sanitat pública catalana pugui comptar de nou amb la vostra col·laboració.
Respon
josepmariavia ha dit:
27 juny, 2015 a les 21:59
Moltes gràcies Ricard!!!
Respon
jaume Padrós ha dit:
28 juny, 2015 a les 11:25
Gràcies, Josep Maria, per aquest article. Obligada la seva lectura per a tots els que treballem i defensem el nostre sistema sanitari i la seva viabilitat. Sembla que no siguin temps per a la racionalitat, la crisi probablement ens hi ha abocat i l’absència frívola de memòria ens ha abocat a que el populisme i la demagògia dominin el debat. Haurem d’esperar que la gent albiri l’abisme perquè reaccioni davant el desconcert. El lamentable cas del nen mort per diftèria pot esdevenir un primer exemple de la necessitat de reconstruir consensos i generar confiança
Respon
josepmariavia ha dit:
28 juny, 2015 a les 11:47
Gràcies pel comentari Jaume. El cas del nen mort per diftèria, per a mi és un trist i dramàtic símbol de que la reacció social al patiment provocat per la crisi, a les desigualtats i a la corrupció, ha estat capitalitzat per gent sense escrúpols a l’hora de desinformar i manipular. Els que afavoreixen que els pares prenguin decisions com les de no vacunar, coincideixen en gran part amb els que menteixen impunement a l’hora de presentar el sistema sanitari públic com una joguina en mans del “capitalisme salvatge” i com un niu de corrupció. La seva irresponsabilitat farà més mal a la societat que els excessos comesos pel règim del 78, que no han estat pocs. La solució però, no està a l’altre extrem del pèndol. Des de l’odi no es pot construir rés de bo. L’odi cap a la industria farmacéutica pot tenir efectes literalment mortals. A més a més, impedeix el debat racional sobre el que fan malament i haurien de corregir aquestes empreses, amb la qual cosa no avancem.
Aprofito per felicitar-te per la reacció del Col.legi de Metges front aquells que fomenten que no es vacuni. Que curiós que els que s’emplenen la boca de paraules com “solidaritat” i “be comu”, no vegin que en el cas de moltes vacunes, la decisió de no aplicar-les als fills pot comportar un problema de salut pública per a la comunitat.
Respon
Carlos Fina ha dit:
28 juny, 2015 a les 12:28
Josep María, moltes gracies pel teu article. Estic al 200% d acord amb la totalitat dels teus posicionaments en vers la situació actual no nomes del teu hospital sinó de la visió present de la sanitat publica i al mantra continu de la famosa privatització. Evidentment no conec els detalls del PSMar pero coneguént el teu compromís professional no dubto gens ni mica de totes les teves afirmacions en relació a la situació actual i la les teves motivacions per la decisió presa. Es un ens que, per motius familiars e històrics, li tinc un gran afecte perquè va intervenir de manera molt positiva en una part de la meva vida i encara recordo la enorme professionalitat de tothom amb qui vaig tenir que tractar. Nomes desitjar-te el millor, que segur que trobaràs la manera per seguir demostrant la teva vàlua, lamentar com tením el país, i espero que ens veiem aviat.
Respon
josepmariavia ha dit:
28 juny, 2015 a les 13:55
Moltíssimes gràcies Carles. Celebro que la teva experiencia familiar a l’hospital del Mar fos positiva. Escriuré un segon post amb les sensacions més personals experimentades aquests anys al PSMar. No hi ha dubte que el millor de tot ha estat la altíssima qualitat humana i professional de la gent de la casa. Inceible. Em falten paraules per descriure-ho i vull transmete a tothom la sort que tenim en aquest país de comptar amb uns professionals tant professionals i amb un nivell de medicina de primera divisió mundial. I en aquests anys que la situació que han hagut de suportar ha estat molt dura, em consta que els pacients no ho han notat. Aquest és el principal motiu de satisfacció. Haver tingut el privilegi de conviure amb aquests companys que admiro i respecto.
Respon
Helena Ris ha dit:
28 juny, 2015 a les 14:33
el pitjor de tot, el que més ràbia fa, no és l’opinió de gent que pensa diferent sobre el públic i el privat (seria d’agrair, això si, que fessin servir o analitzessin alguna dada de tant en tant) sinó la d’aquells que no es presenten a les eleccions, aquests que anomenem alts funcionaris (que aquí a Catalunya són més aviat “baixets”)que han decidit que és millor la gestió administrativa que els permet seguir manant a ells. És una llàstima que quan podíem no haguéssim aprofitat l’embranzida per fer una administració efectiva, moderna i eficient. Hem fet una mala còpia de l’administració de l’Estat i està guanyant la partida.
No sé si heu fet bé o no, però és evident que les ganes de dimitir s’estenen pel temps i per l’ espai!
Gràcies per la feina feta al PSMar i des del PSMar per a tot el sector
Respon
josepmariavia ha dit:
28 juny, 2015 a les 15:05
Gràcies a tu Helena. A l’Administració de la Generalitat no manen els polítics, manen els funcionaris. Una funció pública que és una molt mala còpia d’un decrèpit model funcionarial: l’espanyol. El pitjor és que hi ha coincidència d’interessos entre aquests buròcrates i entre els demagogs de certs partits polítics -partidistes, no comunitaris-, la majoria parlamentària (avui al Parlament de Catalunya només hi ha dues diputades que entenguin un borrall de Sanitat), i alguns mitjans de comunicació experts en calumniar i mentir sobre una privatització de la sanitat que només existeix en les seves ments perverses.
Respon
Roger Callao ha dit:
29 juny, 2015 a les 11:48
Bon dia Josep Maria:
Moltes gàcies per les teves reflexions. Desgraciadament vivim en el món que vivim, La majoria d’organitzacions sanitàries (per no dir totes) son burocràcies professionals, on habitualment tothom no empeny en el mateix sentit. Sembla que el fet de patir una crisi no ens ha portat ha decidir fer coses noves sinó a fer el mateix però més “baratet”, que tindrà que veure la titularitat d’un sistema públic o privat en la eficiència del mateix. Penso que els ciutadans d’aquest país ens mereixem una sanitat eficient i quan dic ciutadans en refereixo tant als pacients com als professionals.
Potser enlloc de continuar discutint sobre titularitats del serveis de salut podríem començar a parlar d’eficiència i efectivitat, també podríem començar a discutir si el model organitzatiu burocràtic (que sembla que a molts els hi va bé) es l’adequat pel que necessitem o seria millor una forma divisional o fins hi tot una adhocràcia. Potser també hauríem de començar a plantejar-nos iniciar pressupostos en base 0, que sembla que tampoc agraden molt a aquells que no volen que res canviï.
Necessitem una visió i la capacitat d’acceptar que per millorar s’hauran de fer les coses d’una altra manera i per tant aquest sistema d’extrema lentitud en els canvis que és la burocràcia ens fa de llast, em d‘aconseguir lliurar-nos dels enrocaments. Com ens aconsellava Peter F. Druker, “el difícil no es fer coses noves, sinó deixar de fer les velles”.
Respon
josepmariavia ha dit:
29 juny, 2015 a les 14:55
Roger, vivim la tirania de les “noves ideologíes totalitàries” (que en realitat són més velles que el anar a peu). Qualsevol diputat, lider de partit o sindicat, periodista o tertulià pot afirmar impunement que s’està privatitzant la sanitat sense poder aportar cap dada que ho avali. I no passa rés. Embolica que fa fort¡¡ L’eficiència i l’efectivitat tant els hi fa. Si els hi fessis definir la diferència entre eficàcia, eficiència i efectivitat, sel’s hi quedaria cara de peix bullit¡¡ Per suposat tampoc sabran diferenciar una burocràcia mecànica, d’una burocràcia professional, d’una organització divisional o d’una adhocràcia. Ara, això no els hi impedirà defensar el model ICS, sense entendre un borrall de models organitzatius. Saben, això si, mentir, insultar i difamar. Encara pitjor els que tenint la formació i els coneixements, com la monja Forcades, indueixen conductes de risc…ELEVAT¡¡¡. Aquest és el país en el que vivim.
Respon
Pere Vallribera ha dit:
30 juny, 2015 a les 0:04
Josep Maria, el Consell Rector que has presidit ha estat el referent i l’enveja del sector públic empresarial… Coneixem bé com has presidit la institució i demostrat, a qui ho ha volgut o ha sabut veure, el que vol dir la transcendent funció del govern de les entitats públiques… Bon govern, eficiència, retiment de comptes,… Des d’una imprescindible autonomia i separació de la funció directa de l’Administració. Quina pena que el sectarisme, la ignorància atrevida, els diferents fonamentalismes burocràtics i els interessos partidistes mal entesos impedeixin que aquest model s’implanti a les altres entitats públiques, sense el qual tenen un destí malauradament previsible de burocratització i politització, deixant de banda els veritables interessos dels ciutadans i professionals. En qualsevol cas, gràcies per la bona feina!
Respon
josepmariavia ha dit:
30 juny, 2015 a les 0:22
Moltes gràcies a tots vosaltres Pere. El que si que et puc assegurar és que ens hi hem dedicat “en cos i ànima”. El temps dirà pel que ha servit….
Tinc més clara la reacció interna que la de l’entorn. Lluny de la unanimitat, molts professionals de la casa han entès el nostre paper i uns quants l’han agraït. Per a mi la gratificació més gran em ve d’ells. Ja fa anys que dono voltes pel món i sé que les coses les has de fer per convicció i amb il•lusió. Per a mi haver tingut l’oportunitat d’estar tant a prop de la trinxera mirant d’ajudar ha estat una experiència meravellosa, que he tractat de reflectir en aquesta segona part del post que he penjat avui. Confesso que avui quan he sortit per última vegada de l’hospital (després de passar per la planta 6ena d’onco a quarts d’onze del vespre), m’he sentit feliç…
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
2 juliol, 2015 a les 20:52
Josep Maria,
Ja vaig expressar-te la meva admiració i agraïment per la feina duta a terme al PSMar. Permet que avui posi únicament de relleu un element del teu escrit: “Què ha estat però el millor de tot? Sense cap mena de dubte les persones”. Tot el que dius gira en torn a elles i, curiosament, és aquest fet el que parla de tu. No vols oblidar ningú: des del Consell Rector fins a la senyora de la neteja… Com això et sembla poc no t’oblides de citar “els 300.000 barcelonins de Sant Martí i de Ciutat Vella”. L’enigmàtica “estimada Olga” del final, a qui sembles retre un tribut particular, insisteix encara més en aquest curós tracte personal.
Sartre deia “l’enfer c’est les autres” i és cert que les relacions humanes són de vegades el que més dificulta les tasques més senzilles, sense parlar, a més, de la maldat inconcebible que ha sigut capaç de mostrar l’esser humà al llarg de la història. Però l’inrevés també és veritat i encertes amb aquest adéu constructiu. No seríem qui som sense el reconeixement dels altres i als altres. Estem constituïts de lligams, no només la nostra personalitat exterior, sinó que, en el racó més íntim del nostre ésser, allà on guardem el nostre tresor, hi ha totes les relacions que hem establert amb afecte, reconeixement, respecte, … “Quien tiene un amnigo tiene un tesoro” diu el refrany castellà. Les relacions harmòniques que establim, per molt senzilles que aquestes siguin, ens humanitzen i ens enriqueixen.
Amb el teu escrit has incrementat considerablement el teu patrimoni.
Respon
josepmariavia ha dit:
3 juliol, 2015 a les 0:24
Merci encore Guillermo. No hi ha dubte que el millor de l’experiència PSMAR han estat les persones.
Tens tota la raó quan dius que les relacions humanes poden dificultar el més senzill. No ha estat el cas. Això em fa pensar que és de justícia fer explícit que, evidentment hi ha persones de l’entitat que discrepen de mi. Algunes m’ho han dit amablement (ahir mateix vaig rebre un mail d’una metgessa de l’hospital que em manifestava tot un seguit de problemes). La part de la maldat humana també l’he patit. Però el meu balanç és tremendament positiu pel que fa a la alta consideració que sento per les persones del PSMAR. Repeteixo: el millor de tot. La Olga, la “estimada Olga” és la Dra Olga Pané, la gerent de la institució. Una gran professional i millor persona!,
Respon
Albert Oriol i Bosch ha dit:
3 juliol, 2015 a les 11:08
Algú ho havia de dir!
Llàstima que només es pot convèncer als convençuts o als de ment oberta!
Respon
josepmariavia ha dit:
3 juliol, 2015 a les 17:44
Gràcies pel comentari Albert. Quan les ideologies es transformen en dogmes de fe, l’espai pel debat, per contrastar dades, simplment per exercir la tolerància, aceptar la discrpància o no perdre el respecte i la bona educación minven dramàticament. És el que esn toca viure ara
Respon
Lluís Recoder ha dit:
8 juliol, 2015 a les 17:35
Enhorabona Josep Maria per la sinceritat de l’article però sobretot per la feina feta al capdavant del PSMAR. Sovint s’ha denostat la gestió responsable dels recursos públics aplicant-li el despectiu terme de “tecnocracia”, però les idees sense capacitat per dur-les a terme no són més que demagògia. Vosaltres heu combinat idees i bona gestió i això és el que necessita el nostre sector públic, no només el sanitari però si especialment. És una llàstima que pleguis, espero que qui vingui al darrera continui la línia de gestió compromesa que heu protagonitzat i no empetiteixi davant la pressió de l’entorn i la demagògia imperant.
Dono fe del que dius del Sagrat Cor, el meu pare hi va treballar molts anys, fins la seva jubilació, i els seus “patrons” foren successivament “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona” y l’Aliança, mai l’administració sanitaria.
Lluís Recoder
Respon
josepmariavia ha dit:
9 juliol, 2015 a les 11:59
Moltes gràcies Lluis. Com dic en el post, la nostra gestió ha seguit el model de gestió empresarial del sector públic. Malgrat la música política ambiental contrària, malgrat la Funció Pública i la Intervenció General de la Generalitat i malgrat el propi Govern, segrestat per un Parlament en el que predomina la concepció “soviètica” de lo Públic, posant-hi dosis desproporcionades d’energia ens en hem sortit. No cal dir que el Conseller de Salut ha fet el que ha pogut, però poc l’han deixat fer. L’Alcalde Trias i tots els grups municipals van fer més del que estrictament els hi corresponia. Haver tingut professionals de la talla d’en Jordi Merdader, d’en Juanjo López Burniol, Manel Rosell, Jaume Aubia de l’Anna Veiga és un luxe per al sector públic. La creació de la Comissió d’Auditoria, hauria
de servir de model a consolidar a totes les institucions del sector públic. Per la transparència de veritat (no la cosmètico-politica que domina la legislació) i per la facilitat que suposa per als òrgans de control públic.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
8 juliol, 2015 a les 19:56
Por, autoprotecció malentesa, conformisme … provoquen espectadors de la vida …
Respon
josepmariavia ha dit:
9 juliol, 2015 a les 12:03
Uba llàstima¡¡¡ Cal dir però que no sempre és fàcil evitar caure en alguna d’aquestes actituds..
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
16 juliol, 2015 a les 20:46
Gràcies Josep Maria.
La lectura del teu escrit m’ha transmès una agradable sensació de serenor.
Respon
josepmariavia ha dit:
18 juliol, 2015 a les 2:42
Hi ha massa “soroll” al món dit civilitzat. La soledat a la muntanya, el silenci, s’agraeixen…
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
24 juliol, 2015 a les 19:47
Josep Maria,
Comparteixo, com molts membres la nostra generació, aquesta sensació, mig excitació mig nostàlgia, recordant les cançons esmentades. En el meu cas, la lletra en francès els hi dona un valor particular.
El psiquisme humà globalment, i no únicament la voluntat, està fet per difuminar l’excés d’objectivitat que ens enfonsaria en el pessimisme esmentat per Gramsci. Perquè aixecar-nos si sabem que tornarem a caure? No pensem en això la major part de vegades, aspirem a caminar, a anar el més lluny possible, … No hi hauria història ni progrés humà sense aquesta “il•lusió” (en tots els sentits del terme!!!). I quan la foscor encara ens envaeix profundament, alguns ens recorden : “no hay mal que cien años dure” però …. què interminables es fan de vegades fins i tot unes quantes setmanes dolentes!
Respon
Maria ha dit:
1 agost, 2015 a les 11:48
Preciós…..enriquidor….feia dies no entrava al blog,i aquest post m’ha donat una bella estona d’un dissabte d’agost.
Grácies per compartir la teva riquesa…
Respon
josepmariavia ha dit:
8 agost, 2015 a les 14:13
Moltes gràcies Maria!
Respon
Diana Sigmund ha dit:
1 octubre, 2022 a les 15:56
Hola, que hace Pierre Canessa. Sabes d’onde está. El tambien hizo un cuadro para mi. Yo vivo agora en Usa . Gracias.
Respon
josepmariavia ha dit:
3 octubre, 2022 a les 16:18
Hola Diana. Vivias en Montreal?
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
14 agost, 2015 a les 12:52
Josep Maria,
Vull únicament subratllar el que dius : “sento que una mica d’esperit budista, de desafecció i de capacitat de compassió ben entesa, ens aniria be.”
De les grans religions jo valoro bàsicament les grans intuïcions, en el cas del budisme és clar el que poses de relleu: no aferrar-se al que posseïm o desitgem i la compassió com a tret d’interrelació amb la resta d’éssers humans (tot el cosmos diria estrictament el budisme). Només una mica d’aquests elements en la vida político-social que ens envolta faria inútil qualsevol programa de transparència.
Respon
josepmariavia ha dit:
16 agost, 2015 a les 9:16
Gràcies pel comentari. El teu comentari em fa pensar en un fragment de l’encíclica del Papa Francesc, “Laudato SI”, que inclouré en el proper post. Diu:
“(…) Las dinámicas de los medios del mundo digital (…) cuando se convierten en omnipresentes, no favorecen el desarrollo de una capacidad de vivir sabiamente, de pensar en profundidad, de amar con generosidad. Los grandes sabios del pasado, en este contexto, correrían el riesgo de apagar su sabiduría en medio del ruido dispersivo de la información.
(…) La verdadera sabiduría, producto de la reflexión, del dialogo y del encuentro generoso entre personas, no se consigue con una mera acumulación de datos que termina saturando y obnubilando, en una especie de contaminación mental. Al mismo tiempo, tienden a reemplazarse las relaciones reales con los demás, con todos los desafíos que implican, por un tipo de comunicación mediada por internet (…), y así suele generarse un nuevo tipo de emociones artificiales, que tienen que ver más con dispositivos y pantallas que con las persones y la naturaleza (…). Por eso no debería llamar la atención que, junto con la abrumadora oferta de estos productos, se desarrolle una profunda y melancólica insatisfacción en las relaciones interpersonales, o un dañino aislamiento.”
Respon
ROSANA ha dit:
26 agost, 2015 a les 19:10
És ben cert que és necessària una reorientació en molts àmbits de la nostra formació i actuació com a persones. Totalment d’acord.
Del que em dono compte quan llegeixo els teus escrits és de que també necessitem gent que, com tu, expressin aquests pensaments. Moltes gràcies.
Respon
josepmariavia ha dit:
27 agost, 2015 a les 19:22
Moltes gràcies Rosana!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
28 agost, 2015 a les 19:51
Josep Maria,
Un cop més, felicitats! He gaudit llegint-te. No, evidentment, pel plaer de repassar problemes de difícil solució, sinó per la coincidència de perspectiva. A més, parles de temes cabdals en l’actualitat: tecnologia, transparència política, consumisme, economia, ecologia … Però no oblides qüestions menys actuals que podrien ser factors equilibrants de les derives assenyalades: evitar la marginació de les humanitats abandonant l’objectiu estrictament “productiu” de l’ensenyament, lligat a això fomentar l’esperit crític per analitzar i destriar la informació, i aquest “plus” de l’ésser humà tan descuidat, anomenem-li saviesa, consciència o espiritualitat: “ la consciència de “qui sóc jo en realitat” o almenys la capacitat de preguntar-s’ho”, una “inutilitat” que podria esdevenir increïblement útil en els nostres temps.
Respon
josepmariavia ha dit:
2 setembre, 2015 a les 13:54
Gràcies pel comentari Guillermo. Es tracta de reflexions escrites. De nou sento la necessitat de deixar clar que el fet d’escriure no pressuposa que un aconsegueixi assolir el que propugna¡¡¡ Sempre tinc recança que ningú pensi que es pretén alliçonar…Simplement compartir reflexions per intentar millorar tots.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
29 setembre, 2015 a les 10:01
Josep Maria,
comparteixo la teva sensació de “ja n´hi ha prou”, una sensació de tristesa davant la campanya d’alguns que, no per esperada, és igual de execrable.
Escric després del 27-S amb sentiments ambigus compartits per molts catalans. Serem finalment capaços d’unificar tots els esforços per aconseguir un objectiu comú? Em sembla determinant. Ara és l’hora de, com deia Gabriel Celaya: “tomar partido hasta mancharse”
Respon
josepmariavia ha dit:
29 setembre, 2015 a les 11:33
Jo crec que l’independentisme va fer un molt bon resultat, força reconegut a l’estranger i que el procés és imparable i irreversible. Trigarem més o menys, serà dur en qualsevol cas i en pel que fa a la capacitat d’unitat d’acció…Veure’m. De moment l’horitzó deixa entreveure “lluites fratricides” per començar. Ah mira¡ Acabo de veure que han imputat a Mas¡¡¡ Això afavorirà que li valorin el que ha fet o, contràriament s’utilitzarà per qüestionar encara més la seva investidura?…De tota manera, feia temps que no escrivia sobre el tema en el bloc i com deia, espero trigar temps en tornar-ho a fer. D’entrada tinc ganes de compartir altres coses amb els meus respectats i estimats lectors¡
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
11 octubre, 2015 a les 19:34
Josep María,
el tema del relativisme i el de l’església em susciten un munt d’idees que no soc capaç de concentrar en aquest breu espai. Em limitaré doncs a dos breus il·lustracions:
1) Sobre el relativisme crec que la simbologia taoista del ying i el yang ens recorda que el bé i el mal “purs” no estan al nostre abast.
2) Quant a l’església, he de reconèixer que he conegut en l’ambient catòlic persones del tot admirables per la seva bondat, generositat i, fins i tot, per la seva capacitat intel·lectual. Com a estructura, però, temo que segueixi esclava del pes de la tradició i el dogmatisme. Em contradirà l’actual Sínode de les famílies? Tant de bo.
Respon
Mont-serrat Grané ha dit:
20 octubre, 2015 a les 11:53
Veig que compartim alguns neguits Josep Maria. El mes de març també vaig penjar un post en el meu blog (http://mont-serratga.blogspot.com.es/) reflexionant sobre les tertúlies i els tertulians.
Crec sincerament que ens falta molta cultura i formació per gestionar (moderar) els debats i per participar-hi com a ponents i més ara quan els media els han convertit en una mena d’espectacle, a veure qui la diu més grossa.
Francament com dius tu sovint són molt tòxics i més que informar, tergiversen i distorsionen la realitat, en funció del propietari del media (8TV, Antena 3, Sexta, Cuatro, etc…)
Respon
josepmariavia ha dit:
21 octubre, 2015 a les 0:14
Estem completament d’acord Montse.
Respon
Ferran Escalada ha dit:
20 octubre, 2015 a les 16:37
Completament d’acord. De fet, és curiós, he tingut de fa uns mesos aquest mateix desig de “desconnectar” dels Media i refugiar-me en el meu cas, perdoneu la pedanteria, en Montaigne. I també curiosament no cabo de “deixar de saber” més del que voldria de tot el complicat i quasi absurd entorn polític actual.
Brillant com sempre Josep Mª.
Respon
josepmariavia ha dit:
21 octubre, 2015 a les 0:13
Gràcies Ferran. La cultura reforça la capacitat de reflexió i l’esperit crític. Parlo de crítica positiva, de debat que aporta. L’anomenada “informació” amb les excepcions que confirmen la regla, s’està transformant en una sobredosi de producte tòxic i adulterat. Millor Montaigne que alguns que es fan dir “periodistes”
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
24 octubre, 2015 a les 20:30
Molt de soroll a l’exterior, però també en els nostres pensaments i sentiments automatitzats que, de vegades, ofeguen la nostra veu més interior.
Respon
josepmariavia ha dit:
26 octubre, 2015 a les 12:24
És cert. De tota manera jo crec que el primer determinant del soroll interior és el que ve de fora.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
3 novembre, 2015 a les 16:06
Josep Maria,
Totalment d’acord amb el que dius sobre el sentiment com a punt de partença de la construcció racional interpretativa, fins i tot en el que correspon a la presa de decisions. Tampoc soc expert en la matèria, però, pel que he llegit, crec que és així. I, ja que parles d’autobiografies, sembla que el que recordem de la nostra vida, la memòria del nostre passat, és una selecció d’esdeveniments esmenats, reinterpretats i estructurats per constituir un conjunt més o menys coherent del que potser no ho era tant. Ens agrada creure que no és així perquè necessitem aquest mite que ens explica com som i perquè. Un cop més la realitat (veritat) pura se’ns escapa…
Respon
josepmariavia ha dit:
6 novembre, 2015 a les 0:42
Interessant l’apunt sobre les autobiogràfies Guillermo. Construccions literàries racionals.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
15 novembre, 2015 a les 23:02
Gràcies Josep Maria
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
1 desembre, 2015 a les 17:57
Josep Maria,
No estic segur d’haver-te entès correctament. És cert que el món que coneixíem sembla difuminar-se, però els record d’algun episodi històric dels que parles sembla encara tan viu i proper! Quan ja tenim certa edat, 20 o 30 anys no semblen tant, per un adolescent, en canvi, és realment un altra etapa temporal…
El mur de Berlín ha caigut, però hem construït altres … L’enfrontament ja no és contra la URSS i els seu satèl·lits, però sí hi ha una lluita pel poder , els recursos i la influència geoestratègica entre els USA i Rússia, la incomprensió entre occident i part del món islàmic és preocupant i un enorme mur de disharmonia sembla aixecar-se entre el progrés i la preservació de la natura… A més, la por de la que parles és capaç per ella mateixa, d’aixecar tanques molt més infranquejables que les de Melilla.
Sí, el món canvia, però , mutatis mutandis, els problemes de la humanitat semblen els mateixos al llarg de la història. Hem de transformar l’home per renovar la humanitat i millorar les estructures.
Respon
josepmariavia ha dit:
1 desembre, 2015 a les 19:46
Segurament no m’he explicat prou bé. He intentat combinar algunes experiències molt personals i coincidències que em criden l’atenció i que vistes en perspectiva m’impressionen, per subratllar que l’actual format en el que s’expressen els problemes de la humanitat (segurament semblants als de sempre com molt bé dius), em sembla més complexa. El món del segle XX, dividit en dos blocs -i no diguem ja el miratge de breu durada que va ser el d’un model únic de capitalisme com a solució global després d’acabar amb el comunisme-, en un cert sentit era més simple que l’actual. I s’ha acabat. Jo crec que la presa de consciència dels canvis socials, polítics i econòmics dels últims 25 anys és lenta i d’aquí a que s’acabi la digestió falta estona. Entretant apareixen nous fenòmens, nous players, una nova complexitat, un billar a moltes més bandes que les dues que hi havia a cada banda del teló d’acer, que ens resulta desconcertant. És en aquest sentit que dic que tot el que vam conèixer s’està acabant. És probable que els problemes de fons de la humanitat siguin molt semblants o els mateixos. Però les formes d’expressar-se i de fer-hi front, personalment sovint em depassen. A les d’abans, potser ja hi estava acostumat, les coneixia. No vol dir que m’agradessin pas totes.
És clar que els que ens hem de transformar som els humans. Però tot aquest soroll distreu molt de la feina de transformació interior individual que, estic convençut, és la única possibilitat de fer que el món millori.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
8 desembre, 2015 a les 14:13
Gràcies, Josep Maria, per compartir no únicament les teves vivències, sinó també sensacions i emocions que podem experimentar mitjançant la màgia de l’escriptura.
Respon
josepmariavia ha dit:
8 desembre, 2015 a les 18:28
La màgia de l’escriptura. Un vehicle extraordinari per compartir!
Respon
josepmariavia ha dit:
8 desembre, 2015 a les 23:58
Després de contestar-te Guillermo, una lectura de Francesc Torralba, citant Jaume Balmes a propòsit del talent, em porta a una reflexió addicional. El talent és un do, no un mèrit ni el resultat d’un esforç individual. Entenguis talent com allò per el que s’està més naturalment dotat. Tots sabem fer unes coses millor que unes altres. No es tracta necessàriament d’ésser superdotat ni tant sols molt bo en allò que saps fer millor. Simplement és el que millor et surt i potser ets molt mediocre.
Balmes associa descobrir el propi talent amb la felicitat i el benefici col.lectiu. Si aprofundeixes en allò que millor saps fer i ho ofereixes a la societat, et sents útil i això et fa feliç.
Sóc tant conscient de ser mediocre escrivint, com que sempre m’ha apassionat fer-ho i per això m’hi dedico. Poder compartir, no només opinions, també vivències i sentiments, em fa feliç.
Respon
yolanda ha dit:
9 desembre, 2015 a les 11:59
Josep M.
Gràcies per compartir amb els teus posts una part tant teva que ens permet coneixe’t una miqueta més , i alhora gràcies per compartir les teves vivències amb el nostre amic Dr. Capdevila, com tu dius un home amb una ànima enorme, un ésser senzill i proper que fan d’ell una de les millors persones que he conegut.
Respon
josepmariavia ha dit:
9 desembre, 2015 a les 13:18
Gràcies a tu pel comentari Yolanda!
Respon
Nom d'usuari*montse sirera ha dit:
27 desembre, 2015 a les 9:10
El diàleg sempre és positiu.La manca de diàleg porta a l’individualisme i,en certs moments, a la violència egoista.
Gràcies Josep Maria per despertar la consciència i la conciliació.
Respon
josepmariavia ha dit:
27 desembre, 2015 a les 10:23
Gràcies pel comentari Montse
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
27 desembre, 2015 a les 20:29
Josep Maria,
complementària a la visió de Benjamin, però en paral•lel, trobaríem “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme” (1904-5) de Max Weber. És clar que en cap cas podríem parlar del que jo consideraria cristianisme pròpiament dit, sinó, més aviat de derivacions més o menys desvirtuades.
Respon
Montse Artigas ha dit:
24 gener, 2016 a les 16:26
Molt be!Com participant d la trobada comparteixo tots aquests sentiments i sent mes explicita,crec q sensa tindre conciencia a les hores vam anar a un cole progre q va alimentar uns valors dels q no erem conciens i q despres dels anys han aflorat.Ens hem fet grans!!!
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2016 a les 17:09
Moltes gràcies Montse. Totalment d’acord. Som afortunats!!
Respon
Nom d'usuari*Elisabeth. Cardona ha dit:
24 gener, 2016 a les 16:27
Imposible explicar millor el sentiment que crec, tots compartim.
El que vam viure i compartir en aquella etapa, ens uneix mes enllà, del que pugui semblar raonable, malgrat els 40 anys en els que hem perdut el contacte.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2016 a les 17:11
Amb en Ricard, que el tinc aquí al cantó, opinem que mai es tard per recuperar el que val pena!!
Respon
Marga Alcober ha dit:
24 gener, 2016 a les 16:43
Maravilloso texto , lo he leído tres veces seguidas .
En “el encuentro ” se reflejaban sentimientos y emociones realmente inexplicables y quizá no reflejadas en ningún manual de psicología .
Enhorabuena !!
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2016 a les 17:15
Pero muy bien reflejadas, Marga, en tu montaje audiovisual, que nos ha encantado a todos!
Felicitades por la sensibilidad que transmite!!
Respon
carmen chalaux ha dit:
24 gener, 2016 a les 16:58
Ha estat un plaer llegir el teu comentari dedicat als teus antics companys de classe.
Reconec que no puc expressar….o no se expressar en paraules el que vaig sentir i viure fa dues nits…..em vaig sentir una mica nerviosa al principi però aquest nerviosisme va quedar enrere de seguida i la joia de tota la vetllada l’he anat recordant durant les hores següents…..i encara dura!!!
Moltes gràcies Josep M.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2016 a les 17:13
Gràcies a tu Carmen, va ser molt emocionant per a tots!!
Respon
Nom d'usuari*montse Armas ha dit:
24 gener, 2016 a les 18:19
Hola yo llevo 32 años fuera de Barcelona ya hacia 4 años que no venia al principio no iba a venir pwro a mwdida que pasaban los dias me iba entrando el gusanillo al final coji el billete y para Barcelona.buf no se pwro me faltaron horas hemos cargado las pilas al principio con nervios asi que espero volver a veros pronto enhorabuena a todos
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2016 a les 18:27
Mil gracias por tu comentario Montse. Yo creo que todos hemos puesto nuestro granito de arena para conseguir lo que tanto nos ha satisfecho. En tu caso, como en el de Carmen Yúfera, la cosa tiene más mérito: veniais de lejos!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
24 gener, 2016 a les 19:06
Josep Maria,
He coincidit molts cops amb tu en els teus escrits i així t’ho he expressat. Avui no és coincidir en una emoció o una opinió semblant, avui és compartir el mateix sentiment, com si fos un de sol, comú a tots aquells que estàvem junts el divendres. Moment puntual pensaran alguns, emocions superficials poden dir altres. Per a mi és un valuós tresor existencial que m’enriqueix des de fa més d’un any. Com un regal de la Vida en un moment inesperat. Potser en el moment just en el que pots valorar millor el teu passat i que comences a saber clarament que l’únic que queda realment no és el que tens, sinó el que experimentes: les vivències, les emocions, les reflexions compartides, els riures i els plors… Entre nosaltres hem compartit tot això i, tal com ja t’ho vaig expressar, ens hem fet més rics perquè ens hem fet més humans. Cuidarem entre tots aquest tresor comú que ha estat multiplicat justament pel fet de compartir-lo.
“Balsàmic” dius tu, “terapèutic” podríem dir fins i tot. Potser és simplement la paradoxa de retrobar la normalitat plenament humana a la que estem tan poc acostumats.
Un cop més, gràcies.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2016 a les 19:23
Gràcies a tu estimat amic. Com dius hem coincidit en escrits i també en converses i trobades personals. Hem compartit, ens hem entés, m’has ajudat, juntament amb altres amics ex-SI en moments difícils.
M’agrada Vida en majúscula. El que estem compartint des de fa ja temps és realment un gran regal d’aquesta Vida com tu dius. En un bon moment. En la maduresa. En un temps que ens permet apreciar de forma especial aquella amistat de quan èrem criatures.
Tinc la sort de poder comptar amb alguns bons amics i em sento ben acompanyat en aquest camí que jo li deia de recerca de la felicitat i que tu li dius -molt ben dit- de treballar per ser més humans.
El neguit ens ve de lluny. Durant anys hem buscat el mateix per camins diferents. Especialment diferents en alguns moments. Ara ens hem retrobat i, sí, estem de sort. Això que tenim val molt i ho hem de cuidar¡¡
Respon
Jose Miguel Maluquer "Malu" ha dit:
24 gener, 2016 a les 22:42
Cuando decías ” perdoneu-me¡ Prometo intentar millorar, però no garanteixo res¡” refiriéndote a tus entradas de WhatsApps, no te creo 🙂 y tampoco es necesario… eso si, me sobran las descalificaciones gratuitas hacia personas publicas, en las que de vez en cuando caes, como decía Thomas Jefferson “Cuando alguien asume un cargo público debe considerarse a sí mismo como propiedad pública”,pero hay aspectos que debieran ser intrascendentes desde ese punto de vista publico y centrarse en ello como arma (a menudo cruel) me parece impropio, aunque sea medio en broma. En cuanto a las diferencias, son inevitables pero quiero creer que enriquecedoras y por cierto, que mantengamos un cierto apasionamiento al respecto, no deja de ser un rasgo positivo.
En cuanto a lo importante, la velada, que decir, fantástica (gracias de nuevo a tod@s l@s que la hicieron posible), no se ni pretendo expresarlo tan bien como vosotros, pero aun separados entonces por un “tabique”, compartimos muchos sentimientos y vivencias comunes, más de las que yo creia. Si había alguna duda de lo acertado de reunirnos todos juntos, creo que quedo disipada el viernes (bueno viernes-sabado).
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2016 a les 22:59
Entiendo que no me creas y respeto tu punto de vista José Miguel. Por eso decía que no garantizo nada ☺️. Por mi parte suelo compartir la práctica totalidad de tus entradas en el xat. Y las valoro positivamente, como te valoro a ti. Tu forma de razonar me parece inteligente y fina.
En cuanto a lo importante, como dices, totalmente de acuerdo. Fué una gran idea y una maravilla llevarla a cabo!!!
Respon
Ricard Bargués ha dit:
24 gener, 2016 a les 23:35
Josep Maria, després de llegir el teves reflexions sobre la retrobada dels companys i companyes d’aquella escola segregadament mixta, amb afecte i simpatia et diré que, tot i ser cert tot el que has escrit, crec que t’empatolles una mica i que la realitat es mes simple i poètica. 😉
Després d’haver estat en la gènesi de tot aquest moviment (segons vosaltres fins i tot ser-ne l’ànima), haver participat en l’organització, sorprendrem de l’èxit i escarrassar-me durant tot el darrer any per trobar-ne una explicació, avui, sobtadament, crec que he vist la llum i he aconseguit encaixar les peces del trencaclosques (nova emoticona amb un somriure). Ahir ho vaig començar a intuir sense ser capaç de concretar-ho quan vaig escriure “que durant tota la vetllada sols vaig veure somriures als llavis de tots els que ens hi vàrem reunir i que el temps NO havia passat, que no era una reunió de persones de quasi 60 anys sinó que tots i totes continuàvem tenint aquells insolents 14 o 15 anys de llavors”.
Crec que el bon resultat de les trobades, tan la dels nois (un eufemisme per no reconèixer que rondem la seixantena i en aquest eufemisme radica l’essència de la meva explicació) fa un any, com aquest any la de tota la promoció, noi i noies juntes, es degut, sobretot, al secret i impossible desig de tots de de tornar a “Neverland”, al “país de Mai Mes” de Peter Pan, recuperar la infància i l’adolescència perdudes ja fa tan de temps.
Quan tots ja tenim mes records que projectes, mes passat que futur, i aquests records i passats no sempre han sigut esplendorosos, volem tornar a la impossible Neverland per ser per sempre mes nens que no creixen i viure sense regles ni responsabilitats, ocupant el temps en divertir-nos i viure aventures. Mes o menys com quan tots coincidíem a l’escola, el nostre país de Mai Mes, la nostra Neverland.
O no era una aventura fascinant aprendre cada dia? No era divertit esquivar al malvat “pirata” Ro.. quan fèiem malifetes per l’escala o terribles batalles de guix a les cambres del castell? I no era emocionant evitar les estirades de patilles de la dolenta però (per tu i per mi) estimulant intel•lectualment “bruixa” Guit amb aquell abric negre, descobrir el mon lluminós de la literatura amb la fada Pach, la bellesa i l’art amb una sirena amb monyo o la fascinant precisió de les xifres amb l’ogre Barr? No era dolç i agradable escoltar les histories del pensament dels homes de la boca d’en Pap, aquell entranyable mag, el nostre Merlí particular o parlar amb en Vicente, l’unic guerrer que no havia estat a Camelot però que coneixia els secrets del món fosc que hi havia darrera la tapia, habitat per animes en pena vestides de negre? I Sobretot, sobretot, descobrir amb ulls com taronges els misteris de la vida explicats per la Campaneta Mel?
I el mes important, que me’n dieu dels intents de seduir i enamorar a les princeses que habitaven al pis de sota o elles als prínceps i guerrers que vivien al pis de sobre? I dels tornejos amb pilotes en lloc de llances en els jardins del castell de Neverland?
Es per tot això, Josep Maria, que crec que tots ens vàrem reunir divendres passat. Tots, inconscientment, vàrem anar a la cita perquè no ens hem resignat, malgrat els records i les experiències de cada dia que diuen el contrari, a deixar de ser els Nens i Nenes Perduts que un dia varen viure feliços i inconscients al país de Mai Mes i on vàrem formar una germandat de sang i vivències que ens unirà fins el final dels nostres dies. Divendres a la nit, mentre vàrem estar junts vàrem tornar a ser a Neverland. Per això tots somrèiem.
Després, segurament, vindrà tot això tan assenyat que has escrit.
Una fortíssima abraçada.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2016 a les 23:42
Brillant Ricard!!! Com sempre. Crec que són visions complementàries d’una mateixa realitat.
Evidentment, m’identifico totalment amb la teva manera d’explicar-ho. I….gràcies!! Iraq-Iran va funcionar!!!
Respon
Carme Raubert Freixes ha dit:
25 gener, 2016 a les 1:16
Esplèndid Ricard.
No m’ho havia plantejat així.
M’ha deixat encantada, no sé que em desencantarà.
Respon
Jose Miguel Maluquer "Malu" ha dit:
25 gener, 2016 a les 11:39
Como dice JM, la realidad tiene muchos aspecto y… matices, Así que no dudo que tengas gran parte de razón Ricard, quien puede no tener la tentación de volver a su “preadolescencia”, sobretodo cuando tendemos a idealizarla, resaltando los aspectos positivos (no me deja de sorprender lo gris y casi tercermundista del ambiente, el cual queda patente en las fotos, muestra de nuestra memoria selectiva ;)) .
Pero creo que hay otro factor, por lo menos en mi caso, después de años de correr hacia delante, de abrirse paso por la vida sin mirar atrás o lamentar decisiones pasadas, tal vez va siendo el momento de ir mas despacio, mirar el camino recorrido y degustar la vida con más calma y aceptar el pasado, con una cierta nostalgia, sin por ello, perder por ello el apasionamiento ni la capacidad de sorpresa.
Respon
josepmariavia ha dit:
25 gener, 2016 a les 12:54
Me seduce mucho la idea de ir más despacio, mirar (sin asustarse, puede provocar ya vértigo!) el camino recorrido, ya largo, y parar un poco y como dices degustar lo vivido.
Hoy Guillermo Ruiz decia ser lo que vivió, lo que vive y lo que vivirá. Vivir la vida como un todo y no como un conjunto de instantes que surgen y desaparecen. Integrar ese pasado disfrutándolo vale la pena!
Respon
Alex ha dit:
25 gener, 2016 a les 9:36
Magnífic post Josep Maria! M’he enganxat des de la primera frase 😉
Respon
josepmariavia ha dit:
25 gener, 2016 a les 12:48
Moltes gràcies Alex. Ho celebro
Respon
Pedro I. Rayo ha dit:
26 gener, 2016 a les 20:10
No quería dejar pasar la oportunidad de manifestar mi satisfacción, como el resto, tras “el evento” del viernes. Me sumo, como no, a las felicitaciones y agradecimientos, que por ya expresados no voy a repetir. Tengo que reconocer que en su momento fuí de los que manifesté mi poco convencimiento, hasta el punto que planteé una “condición” para venir. Dicha “condición” se cumplió y no me quedó más margen para negarme…
De acuerdo contigo J.M, al menos esta vez…jeje… y me ha encantado el escrito de Ricard.
Solo añadir que , a parte de las consideraciones, sensaciones y sentimientos generales, en un plano más personal, fué una velada muy especial, sorpresiva y sorprendente, que me ayudó a coger un poco de “fuerzas” en mi devenir diario.
Como siempre de guardia…Fuerte abrazo.
Respon
josepmariavia ha dit:
26 gener, 2016 a les 23:11
Pedro, me encantó compartir recuerdos contigo y con Ana. Fué uno de los temas chulos de la noche.
En cuanto a los desacuerdos, lo bueno de la verdadera amistad es que los encaja y resultan estimulantes!!!
A todos nos revitalizó lo que impregnaba el ambiente.
Un abrazo amigo. Con todas las discrepancias que quieras, pero amigo de cuando aún no discrepábamos o ni siquiera sabíamos si jamás discreparíamos (excepto en lo del Barça i el Atletich claro!!!)
Buena guardia y que vivan los pinta labios ¡!
Respon
Silvia Solana Quintana ha dit:
26 gener, 2016 a les 21:11
Josep Maria, has expressat amb paraules les emocions que la majoria vam sentir. Celebro la complicitat que teniu , un plaer haver estat tots plegats l´altre nit.
Richard Bach, amb un llibre que parla de l´amistad i del significat que implica creixer i estar present al món, diu…
Viaja libre y feliz más allá de los cumpleaños, por encima de la palabra ” siempre ” y nos encontraremos alguna que otra vez, cuando así lo deseemos, en medio de la única celebración que no puede terminar
Respon
josepmariavia ha dit:
26 gener, 2016 a les 23:15
Gràcies pel comentari Silvia! Ens va encantar poder-te explicar coses que mai t’haviem dit, però moltes vegades haviem comentat.
Ho dius bé, complicitat i amistat, posada en valor l’altre dia. Repetirem!!!
Respon
Albert Gadea ha dit:
27 gener, 2016 a les 12:07
Efectivament, la nit de divendres passat no vaig veure més que somriures: alguns eren somriures sorpresos, altres eren somriures riallers, esclatants… també n’hi havia d’expectants i, fins i tot, d’incrèduls… això sí, tots eren somriures de veritat, somriures sentits i emocionats. No us enganyo si us dic que jo mai havia vist tanta gent junta somrient alhora -i durant tantes hores!-. Tampoc mai havia vist tanta gent junta que formalment es conegués tan poc i que, al mateix temps, se sentis tan genuïnament pròxima. Una proximitat emocional, entusiasta i desinteressada: sens dubte, amistat de la bona!
Vaig flipar. Encara flipo i -sobre tot- somric.
Respon
josepmariavia ha dit:
27 gener, 2016 a les 14:18
Gràcies pel comentari Albert que, òbviament comparteixo totalment. Bona falta ens fa somriure a tots i no es tractar d’establir categories. Però alguns massa injustament tractats per, diguem “la vida”, us ho mereixeu molt més. Per tant, per venir de tu aquest comentari em fa especial il•lusió¡¡¡
L’amistat de la bona també és una medecina que, quan més gran em faig, més aprecio
Respon
María José Anglada ha dit:
27 gener, 2016 a les 12:42
Muchas gracias por este escrito tan maravilloso y sentido, dedicado a todos nosotros.
Tuve una época también dedicada al estudio de Freud y sé lo importante que es la infancia como impronta en nuestro futuro.
Queda claro que todos el otro día quisimos rescatar ese Neverland que muy acertadamente describe Ricard.
Fue entrañable el reencuentro y nos proporcionó a todos mucha felicidad. Todos sonreíamos y emanabamos energía positiva, rescatada de nuestra adolescencia.
Un gran acierto juntarnos con los encantadores chicos, con los que solo nos cruzábamos y poder recordar esas caritas inocentes que portabais en las fotos.
Gracias !!
Respon
josepmariavia ha dit:
27 gener, 2016 a les 14:23
Muchas gracias por tu comentario Ma. José. La verdad es que, como ya comento en el post, me ha costado encontrar palabras suficientes para describir las emociones vividas el viernes pasado. Me alegro muchísimo de que reafirmes lo que ya creí percibir en todos: mucha ilusión y felicidad en un reencuentro que vamos a repetir en algún momento!!!
Respon
Imma Renom ha dit:
28 gener, 2016 a les 10:40
Que be que escrius Josep Maria!!!
Jo no tinc el do de la paraula, però comparteixo les teves reflexions.
El divendres, en principi, pensava que no coneixeria a ningú, que hem trobaria com un estrany i la veritat va ser tot el contrari.
A mida que passaven els minuts, ens sentíem tots mes units, reconeixiem en les cares que veiem aquelles personetes que erem tots plegats. Ens venien a la memòria moltes coses que ja teniem oblidades. Va ser una nit plena d’emocions.
Jo ja tinc 60 anys i, d’aquestes tres situacions complicades que dius que hem de viure al llarg de la vida, jo crec que ja n’he viscut dos. Espero que la tercera trigui molt a arribar. Per cert, això no ho sabia.
Repeteixo, moltes gràcies i segueix escrivint que ho fas molt be.
Una abraçada
IMMA
Respon
josepmariavia ha dit:
28 gener, 2016 a les 15:46
Moltes gràcies Imma. Rés m’agrada més que escriure i provocar alguna cosa bona en els lectors. En aquest cas té menys mèrit. Crec que el mèrit ha estat persistir en la idea de la trobada. Jo durant anys he mantingut contacte amb algunes companyes i, al principi, tant en els nois com en les noies (com diu el Ricard eufemisme per parlar de persones de 60 anys o quasi) hi havia molta resistència. Pocs ho veien clar. L’empenta d’en Ricard va fer que d’acord amb la Montse Sirera, la Rosana i la Ma José Martinez, conectèssim amb la Carme Raubert. A partir d’aquí a treballar i fer-ho possible i…ja veieu: tots contents i feliços!!!
Et desitjo que la “tercera” situació difícil no t’arribi o trigui molt molt. A tots ens queda la mort, però no té perquè ser necessàriament una situació difícil ni la mort!!!
Respon
Georgina Boronat Bruñol ha dit:
28 gener, 2016 a les 12:39
Moltes gracies per el teu comentari de la retrobada d’alumnes, has expresat tots els sentiments que vaig sentir al retrobar totes les amistads, i vaig passar una vetllada inovidable. Crec que tal com dius tot van ser rialles i fellicitat.
Moltles Gracies.
Respon
josepmariavia ha dit:
28 gener, 2016 a les 15:36
Moltes gràcies Georgina. Crec que vaig intentar expressar el que sentia. I no era de la meva propietat. Era de tots. Suposo que per això molts en moltes de les coses relatades, ens hi veïem reflectits. Gràcies de veritat!
Respon
Mercè Josa ha dit:
28 gener, 2016 a les 20:50
No podia passar pàgina sense deixar un comentari. Comparteixo tots els sentiments espressats pels companys i companyes de la pomoció. La vetllada va ser un èxit plena d’emocions i de records, tots bons. Això és el millor, en cap moment van sortir mals records i segurament n’hi van haver, però solament vam gaudir del que ens van marcar de veritat, els agradables, els que ens van fer feliços. Ja han passat uns quants dies i encara somric quan la recordo, espero que aquest somriure duri molt temps. Josep Maria, estic contenta de que aquella trobada d’excompanys d’escola t´hagi fet tornar a escriure, és un plaer llegir els teus texts i espero seguir fent-ho. Vull agraïr la feina feta pels organitzadors i organitzadores, sé que va costar trobar a gent que, com jo, haviem perdut el contacte fa més de quaranta anys. Gràcies per no defallir i espero que es pugui repetir. A aquest moment de la vida, quasi a la seixantena, necessitem una injecció d’endorfines tan potent com aquesta, per posar una part fisiològica a les emocions viscudes. Fins aviat.
Respon
josepmariavia ha dit:
28 gener, 2016 a les 22:43
Mercè gràcies pel teu bonic escrit i per afegir-te als que ens ha vingut de gust expressar allò tant especial que vàrem compartir. A més a més, en el teu cas, va ser maco poder celebrar el teu aniversari!! Tot un símbol per a tots del temps que ha passat, malgrat no voler perdre aquell Neverland que deia el Ricard.
No crec que deixi d’escriure. Potser no amb el ritme que ho havia fet. Però ja el recuperaré. Hi ha èpoques que estàs més inspirat que altres. En ocassions potser tens molt a dir, però no trobes la forma oportuna…En qualsevol cas, no hi ha dubte que aquesta vegada heu estat font d’inspiració!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
1 febrer, 2016 a les 11:32
Pensa, Josep Maria, pensa … esperarem impacients.
Respon
josepmariavia ha dit:
1 febrer, 2016 a les 17:50
Gràcies Guillermo. Aviat tindreu novetats del jueu milenari Abraham J. Steinberg…
Respon
Marga Alcober ha dit:
1 febrer, 2016 a les 12:39
Me ha gustado el relato y has despertado mi curiosidad.
Como dijo Salvador Paniker . “ La juventud de un ser no se mide por los años que tiene , sinó por la curiosidad que almacena “.
Gracias por rejuvenecerme y no tardes en continuar narrándonos la historia de Abraham Steinberg.
Respon
josepmariavia ha dit:
1 febrer, 2016 a les 17:47
Muchas gracias por tu comentario Marga. La verdad es que este post, con los que le seguirán, son una novedad en este bloc. Si he logrado suscitar tu curiosidad me doy por satisfecho.
No tardaré en seguir con las andanzas de Abraham J. Steinberg. Habrá de todo, cosas bonitas y otras un poco más duras, como siempre en la vida…
Por cierto me encanta Paniker!
Respon
Elisabeth Cardona ha dit:
1 febrer, 2016 a les 22:09
Segueix Josep M. No et resisteixis i fes-nos aquest regal.
Respon
josepmariavia ha dit:
2 febrer, 2016 a les 13:04
Gràcies pels ànims. Seguirà. Potser fins i tot i interposo un post curtet sobre un tema que m’ha agradat i que, en el fons, esta relacionat amb la història del personatge de “Mons suoerposats”
Respon
Adrianna ha dit:
2 febrer, 2016 a les 14:01
M’ha encantat l’intermezzo. Quasi que erà millor tenir opinions que conviccions. Aparentment menys sol.lides pero potser més vàlides.
ESpero la continuacio dels mons.
Una abraçada
Adriana Casals
Respon
josepmariavia ha dit:
2 febrer, 2016 a les 18:24
Moltes gràcies Adriana. No és dolent tenir conviccions, però open mind i sobretot desterrar el “sostenella i no enmendalla”!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
2 febrer, 2016 a les 15:55
Josep Maria,
Tinc un principi fonamental: la coherència entre les meves conviccions i la meva existència. Dins d’aquestes conviccions hi ha una particularment important: la possibilitat d’estar equivocat i, en conseqüència, necessitar una constant auto crítica. Com la majoria d’aspecctes de la vida és una qüestió d’equilibri.
Respon
josepmariavia ha dit:
2 febrer, 2016 a les 18:26
Guillermo, ens estimules a ser tolerants, rectificar i no oblidar la necessitat de “open mind”.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
8 febrer, 2016 a les 20:35
Vaig amb retard. Ràpid cap a la tercera part!
Respon
josepmariavia ha dit:
9 febrer, 2016 a les 7:15
Doncs el quart és a punt d’aparèixer!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
9 febrer, 2016 a les 23:26
Josep Maria,
Arribes a la qüestió fonamental, la del “sentit”. Però per endinsar-se en ella cal haver passat pel pas previ indispensable, la del “no sentit”. El haver experimentat ser un “étranger” per a un mateix, per als altres i que els altres ho siguin també per a tu. Steinberg està ara en una incòmoda frontera existencial, però ha recorregut el camí que calia per anar més enllà del nihilisme. No hi ha dreceres. Molts no traspassen la frontera i, malauradament, són encara més els que s’aturen abans d’arribar-hi…
Respon
josepmariavia ha dit:
10 febrer, 2016 a les 1:27
Cal ser valent i honest amb un mateix. És fàcil de relatar, no tant de dur a terme.
Ja dic en algun capítol de “Móns superposats” que desconec la relació entre Abraham J. Steinberg l jo mateix. Però que intentaré indagar al respecte en els últims capítols.
Viure té ple sentit, si s’arriba a comprendre el sentit de la vida, cosa no necessàriament fàcil
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
14 febrer, 2016 a les 14:30
Josep Maria,
Cal renunciar totalment al desig i la interdependència? No és possible trobar un punt d’equilibri entre l’acceptació del desig i la no identificació amb aquest sentiment? No podem viure intensament qualsevol emoció o situació i, al mateix temps, crear una certa distància envers allò que experimentem? És el meu repte.
Respon
josepmariavia ha dit:
14 febrer, 2016 a les 20:40
Crec que no és fàcil, però no impossible i alhora penso que la maduresa hi ajuda. Em temo que en capítols successius del periple de Abraham J. Steinberg, a Barcelona, li passaran una sèrie de coses que l’aproximaran a aquest equilibri que exposes.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
14 febrer, 2016 a les 23:29
Josep Maria,
Per fi m’he posat al dia de la lectura …
Sembla que ens apropem a la conclusió del relat, però ja has avançat el que jo prenc com a conclusió real i faig meva: “des de l’estar tranquil amb un mateix i estimar als altres i practicant l’amor universal la vida adquiria sentit. I la mort també”.
Respon
Silvia Solana ha dit:
16 febrer, 2016 a les 20:27
Si un mira la vida desde l’interior potser s´apropa mes a la seva veritat i troba la tranquilitat que diu el Guillermo.
Respon
josepmariavia ha dit:
17 febrer, 2016 a les 19:31
Totalment d’acord amt tu i amb el Guillermo: pregunteu-li sinó a l’Abraham J. Steinberg amb la de vides que va haver de viure fins aconseguir-ho!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
21 febrer, 2016 a les 17:42
Josep Maria,
m’he quedat sense gaires paraules. Únicament em venen al cap i al cor: Pau, Bondat, Serenor, Bellesa, … que per a mi concentren l’essència de la Vida.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
21 febrer, 2016 a les 19:26
Per suposat, Josep Maria: felicitats pel teu escrit i moltes gràcies per compartir-lo!
Respon
josepmariavia ha dit:
21 febrer, 2016 a les 23:54
Moltes gràcies a tu Guillermo, lector fidel. Deixar-te a tu sense gaires paraules és tota una lloança!
Escriure em fa feliç. Però m’agrada provocar sensacions, millor positives si pot ser, als lectors!
Respon
Silvia Solana Quintana ha dit:
21 febrer, 2016 a les 19:30
Josep Maria,
No crec que la vida sigui “un camí solitari”, més aviat es una opció personal. Encara que en ocasions per estar bé amb un mateix, has que passar moments de solitud.Es l´única manera de derrocar els murs de la por, aquests que ens separen dels veritables sentiments.
Hem de voler, no necessitar.
Ara l´Abraham estava preparat per estimar.
Bé, final feliç
Respon
josepmariavia ha dit:
21 febrer, 2016 a les 23:50
Gràcies Silvia pel comentari. Arribes sol al món, marxes sol i mai ningú pot prendre cap decisió en el teu lloc. Com a molt, que segons com no és poc, et poden fer costat.
Ah¡¡ No ha acabat la història. Se’n van a viure a la Provença…
Respon
Mª Pilar Gusart Andolz ha dit:
22 febrer, 2016 a les 22:15
Hola promoción, antes que nada felicitaros a todos por vuestros escritos, sobre todo a José Mª y Ricard.
Ya hace un mes de nuestro reencuentro y sigo recordándolo como si hubiera sido este viernes. Que decir que no hayáis dicho ya, fue una noche llena de emociones y sentimientos, la sensación era como si no hubieran pasado cuarenta años, creo que todos rejuvenecimos ese día.
Lo único que me sabe mal (entre comillas), es haber visitado el colegio, tenía un recuerdo entrañable de aquellos años que pasamos allí y ahora, si, es muy bonito, unas instalaciones estupendas y geniales, pero ya no es nuestro cole.
Los recuerdos de aquel pasillo del sótano, que entonces veíamos inmenso, aquella clase de Hº del arte que “todos” esperábamos ya que era la única que teníamos en común, aquellas pistas separadas por un banco, y un largo etcétera, se esfumaron en una tarde. La verdad, que a pesar de las mejoras y modernidades, prefiero seguir guardando “el nuestro” en la memoria.
Suerte que por la noche y a pesar de haber pasado unos cuantos años, todo seguía igual. Gracias de nuevo a todos los que la hicisteis posible!!
Respon
josepmariavia ha dit:
22 febrer, 2016 a les 22:54
Moltes gràcies pel comentari Pilar que comparteixo. Te el valor afegit d’estar escrit un mes després del dia de la retrobada. Comprovar que l’impacte de les emocions viscudes no va ser una reacció fugissera, ben al contrari, em fa feliç.
Com et vaig dir dins d’aquest record que, per contrast amb l’escola actual, qualifiques de “el nuestro”, tu hi estàs present. Ja em vas dir que tu no. Però jo si que et recordo acom una de les companyes amb les que més converses vaig tenir en el bar del “cole”. una abraçada¡
Respon
Mª Pilar Gusart Andolz ha dit:
24 febrer, 2016 a les 23:39
Josep M., com que no vaig participar en el seu moment, vaig preferir fer-ho al mes del retrobament, a més, va coincidir que aquest últim dissabte, una amiga em va preguntar per aquell dia
Si, reconec que al principi no recordava les nostres xerrades, els anys fan “mella” per a tots, després ja vaig recordar aquelles converses en el bar mentre menjàvem bosses de patates fregides. Un petonàs i fins aviat.
Respon
josepmariavia ha dit:
26 febrer, 2016 a les 7:43
Va ser molt interssant comprovar que al cap d’un mes el bon record de la trobada i les sensacions compartides estan ben vives. Gràcies denou per l’aportació.
Què bones les patates fregides!!! Petons
Respon
Helena Ris ha dit:
27 febrer, 2016 a les 21:24
molt ben dit tot plegat. Estic d’acord amb la valoració que fas de l’equip del Departament. Val a dir que el to dels primers discursos és molt positiu. Parlar de recuperar l’orgull del sector , o que cal “sanitaritzar” el contracte de nou, o que tenim un excel·lent model i que cal recuperar el consens…el David Elvira, ha dit diverses vegades que malgrat que aquesta és una legislatura curta té l’avantatge de que sabem que és curta i que això permet treballar per iniciar estratègies. Tant de bo ens en sortim tots plegats. Sabíem que moltes coses eren millorables del nostre model però no, precisament, en la direcció que impera en el discurs polític dels darrers temps. Jo també soc partidària de fer confiança al nou equip. Tot i que la decisió sobre els centres del Vallès m’ha semblat precipitada i poc reflexionada i no sé veure quines conseqüències pot tenir. No sé si està presa perquè tingui efectes calmants, però sí sé que genera inseguretat en moltes entitats i en molts professionals.
Respon
josepmariavia ha dit:
27 febrer, 2016 a les 21:32
Gràcies Helena! Totalment d’acord.
Respon
josepmariavia ha dit:
28 febrer, 2016 a les 10:39
Recomano molt entrevista a Toni Comin per Antoni Bassas al diari ARA d’avui diumenge 28 de febrer de 2016. PP 38 i 39
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
28 febrer, 2016 a les 19:02
Josep Maria,
Degut al meu retard en la lectura dels posts, et comentaré globalment els dos darrers en el proper, que acabo igualment de llegir. Vull deixar-te, però, un petit regal que espero que t’agradi tant com a mi. Es tracta de la cançó “Vincent” (Starry nigth) dedicada per Don McLean a Van Gogh amb diapositives de les seves pintures: https://www.youtube.com/watch?v=Ei0ThYOY0_4
Respon
josepmariavia ha dit:
28 febrer, 2016 a les 23:29
Moltes gràcies Guillermo. I tant que m’agrada!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
28 febrer, 2016 a les 19:51
Josep Maria,
No sé exactament en el que crec actualment i no tinc cap pressa en saber-ho. Estic obert a tot. Massa temps en la meva vida l’he passat amb creences tan fermes com reduïdes i reductores. Hem d’aprendre que no podem concebre, ni expressar, ni tan sols experimentar certes realitats transcendents sense passar per la mediació de la immanència. El que implica, per força, limitació, imperfecció, fins i tot, caricatura. El que passa és que no tenim altra manera de fer-ho. Això explica que la millor manera d’expressar certes realitats sigui amb el simbolisme. Tu, per exemple, parles de “Llum”. Tota filosofia o teologia, qualsevol ritual o litúrgia, dogma o creença, estan marcats per aquesta imperfecció inherent a la nostra natura. No és estrany doncs que sigui tan fàcil rebutjar l’existència de Déu després de tants abusos dogmàtics.
Però, com diuen els francesos, (crec haver-ho ja escrit) “ il ne faut pas jeter le bébé avec l’eau du bain”. L’amor de Steinberg amb Agnès és paradigma de l’Amor. El “Càntic dels Càntics” bíblic ja ho havia expressat. El Tantrisme ho fa semblantment amb la unió sexual i cada religió utilitza les seves pròpies mediacions. L’esser humà no té altra possibilitat més que fer-ho així, simplement hauria de ser conscient de la seva grollera inexactitud. Malauradament, en la majoria dels casos, es pren la imatge per la realitat. Si Deu existeix és més gran i diferent que tot el que puguem expressar … per això no tinc pressa en formular les meves creences.
Respon
josepmariavia ha dit:
28 febrer, 2016 a les 23:38
Gràcies pel comentari. Evidentment l’aproximació de Steinberg és humana i per tant molt limitada. Com molt bé dius si Déu existeix, la “perfecció” assolida per Steinberg en vida humana, segur que és incomparable amb aquesta Grandesa.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
28 febrer, 2016 a les 19:56
Josep Maria!!!
Amb el “rotllo” que he escrit he oblidat d’agraïr-te, amb tota sinceritat, un cop més, el haver-nos fet participar de la “teva” història.
Moltes, moltes gràcies!!!
Respon
josepmariavia ha dit:
28 febrer, 2016 a les 23:41
La història de… Steinberg¡¡¡ La “meva”, com explico en l’últim post, està lluny de la “perfecció” assolida per Abraham J. Steinberg!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
6 març, 2016 a les 19:14
Molt emotiu, Josep Maria. Al mateix temps pertorbador, esgarrant …
Desitjo que trobis la pau, no oblidant amb el pas del temps, sinó assumint en el teu ésser la vida colpidora del teu estimat amic Ramón.
Respon
josepmariavia ha dit:
6 març, 2016 a les 21:08
Gràcies Guillermo. Tots sabem que la vida pot arribar a donar giravolts terribles. Aquesta mort suposo que ha desvetllat consciències. Almenys la meva!
Una de les germanes del Ramón ho ha descrit bé: tendresa vinculada al record de la joventut i dolor lligat a la segona part de la seva vida i el derivat de la mort. Una mort que ha provocat que repetidament la pel.licula de les dues vides compartides amb l’amic, la feliç de la joventut i la més esgarrinxadora amb final ad-hoc, no pari de passar pel cap. Com sempre, el buit es comença a emplenar amb els bons records. Però…
Ara bé, la pregunta absurda, completament absurda però inevitable: “perquè?”, està molt present…
I, més evidències: fer el bé en vida tant com es pugui!!! Ara ja és tard…
Respon
Retroping: LES VIDES I LES MORTS DE L’AMIC RAMÓN GEFAELL, AMB TOTA L’ESTIMA | El blog de Josep Maria Via
josepmariavia ha dit:
8 març, 2016 a les 20:27
L’amic Pep Capdevila, després de llegir el post, em passa aquest pròleg que va fer José M. Valverde a un dels primers llibres de poemes de Narcís Comadira, “Papers Privats”, a petició d’aquest últim.
Com assenyalo en el post, colpeix el contrast entre les “dues vides” d’en Ramón Gefaell. Serveixi aquest fragment com exemple del valor afegit per l’entorn familiar a la formació de’n Ramón i de perquè deia jo que si les voltes que dona la vida són inimaginables, la mort del Ramón em va deixar especialment trist per la brutalitat del contrast entre les “seves dues vides”…
“Carta a Narcís Comadira por y para sus Papers Privats: Querido Comadira Papers privats me trae/ lo mejor de mi tiempo catalán, el paréntesis/de hermosa libertad en que hablé con vosotros,/con los , inefable pandilla/ de poeta a poetas, ya no cátedro,cuando/por motivos que están , es la frase, en el ánimo/de todos, no podia teneros por alumnos,/ni falta que os hacia, en la oscura alma mater/en torno a aquellos góticos, si que vetustos claustros/como es fama que dijo cierto Rector Magnifico,/el Marqués de Carulla. Entonces en lo abierto/ ya pudimos hablar y leernos de veras./ A San Cugat veníais, (perdon, a Sant Cugat,/que no se den de baja algunos suscriptores /de la serie!). Al ocaso, sin exceder el número/legal de trece, y no por miedo a las denuncias,/ sino porque el trabajo del verso es para pocos./Aparecíais timidos, mas listos que el demonio,/y con queso y un trago de neo-Cariñena,/a fondo trabajábamos. Las conclusiones fueron/positivas y prácticas. Se aprobo mi propuesta/de restaurar el clásico ./ nada de inspiración, sino arrimar el hombro/pero ” cum grano salis “, y sin tomarse en serio./Por tanto, se podia proponer un programa/de ejercicios poéticos, con sus temas y formas,/y el verso serviria para tratar de todo,/para contar las cosas que pasan, discutirlas/y ” cantar opinando” – que dijo Martín Fierro-./Y asi fue:, yo tendía, asombrado, el oído/a vuestras poesías, que leíais por turno/ -digo lo del oído, porque mi catalán/auditivo es mediocre, y tengo algún comienzo/o vocación de sordo. Además desconfio/sin motivo de muchos vocablos catalanes/cuando van en un verso, por ejemplo, ” tardor”,/me resisto a que sea “otoño”, por las buenas,/ y no alguna invención floral o ” noucentista”./…Por cierto que era extraña la lectura bilingüe,/inocente y sin ánimos de entablar otro diálogo/a lo Riba-Ridruejo sobre el regionalismo,/sino porque nos gusta la poesía y la gente/ tal como es, como vive y como habla en su tierra./Yo aprendí mucho entonces. Por ejemplo, tus cartas/en verso, Comadira, -aparte de su tono/ anti-Brecht, despedante, y homenaje al viejo/Gabriel Ferrater, “monstruo en su laberinto”/o “Dante sin Florencia”, como intuí una noche/viéndome en su alta mar lúcida de ginebras-,/son lo que hacia falta para pinchar los globos/ y ponernos a hablar y a canturrear de veras./ Tu andas por tu camino, con pocas ilusiones,/ avanzando de vuelta de todo -sin haber/ido, y eso es lo bueno; Juan de Mairena “dixit”-./ Y tu canción burlona, aunque en el fondo tierna, ahuyentarà a tu paso al duro bienpensante,/al burgés mas nefasto, al liberal con infulas/ de resistencialista. ( Una lección saqué/ después de cuarenta años de ingenuidad, es esta:/la clase dominante, nuestos dueños, no son/nada tontos; lo fingen/de puro listos porque/saben que ya han comprado la letra y el espiritu./ Y aunque a veces recelen de la gente de libros,/que podrian notarles el truco, estan a salvo;el intelectual, ! pobre!, sigue siempre en las nubes.) Pero vuelvo a tus versos: me excusarás que en ellos/ vaya hacia mi: me veo un poco en tus canciones,/como en la musiquilla que se pegó a unos años: veo un otoño suave y veo Barcelona/ con su neblina de humo, sentimental y opaca,/ por entre los tacaños chaflanes del Ensanche…/Quizá empiezo a ser viejo. Pasó mi temporada/de libertad sublime. Incluso, estuve a punto/de meterme en el fuego por dejar la sarten:/quiero decir que estuve un tiempo entre los yankis./ Pero ahora he llegado, como diria Rilke,/ a la ultima casa de la última calle/de la ciudad final, de cara al Polo Norte,/ -no os alarméis, mas frio pasaba en Sant Cugat-,/y respiro horizonte, y, enseñando español/repaso lo pasado y lo nuestro. Y ahora/ -con un primer presagio de invierno de este cielo/tan castellano, claro, alto y profundo.- leo/ tus versos. Y te mando para todos, abrazos.”
Publicat en Un camí de compromís i de poesia. Recull de les conferencies de les jornades d’homenatge a Jose Maria Valverde. Centre cívic El Carmel.
Respon
Elisabet Cardoner ha dit:
9 març, 2016 a les 17:55
Escrit colpidor i ple d’ensenyances. De nou mostra un Via valent que no solament no té por d’afrontar el dilema dels records creuats, sinó que és capaç de transcriure-ho i alhora compartir-ho publicament.
Gràcies per aquests moments de reflexió que m’ha comportat la lectura.
Josep M., la teva franquesa t’honora.
Respon
josepmariavia ha dit:
9 març, 2016 a les 18:18
Gràcies a tu Elisabet. L’expressió de les emocions pot resultar difícil -hi ha a qui li costa menys- i en públic encara més. Les emocions però són una part essencial del sistema de raonament ètic. Les emocions contenen judicis que poden ser verdaders o falsos i marcar pautas bones o no tan bones per a les eleccions ètiques.
En aquest cas, vaig voler deixar passar uns dies, ja que les emocions m’haguessin portat a emetre judicis morals sobre tot el que va envoltar la vida del Ramón. M’he limitat a compartir les meves emocions, positives en la “primera vida” del Ramón i no tant en la segona i encara menys en el moment de la seva mort. El meu examen de consciència em porta a demanar perdó a l’amic ja mort, per no haver compartit suficientment el meu temps amb ell en els últims anys de la seva vida.
Respon
BeaHAzcarate ha dit:
20 març, 2016 a les 18:43
Hola Josep Maria.
El texto de Steinberg me ha recordado un sentimiento que tuve cuando tuve quedejarde vivir en mi querido Sant Cugat hace cuatro años y volver a Madrid, ciudad en la que naci. Quizas se deba a edad, quizas es un tema de caracter pero justamente para mi , volver amis origenes, no me hacia edpecial ilusion porque lo identificaba como volver a un espacio seguro, conocido y para eso todavia me quedaba , a mi entender, mucho tiempo. Volver a tu pasado es un tema que me ha provocado siempremuchos pensamientos y siempre claros. Es como jubilarse. Lo identifico un poco con el cansancio de la vida y la necedidad del recogimiento. Quizas tampoco Steinberg estaba preparado…
Respon
josepmariavia ha dit:
23 març, 2016 a les 13:31
Gracias por tu comentario Bea. Aprovecho para comentarte, por si se te hubiese pasado por alto, que la historia de Abraham J. Steinberg se desarrolla en 8 post, aparte del que tu comentas que es el 3. De los 8, por el momento solo hay la mitad traducidos al castellano. Pero si viviste en Sant Cugat (por cierto, el pueblo en el que yo nací), tal vez te resulte comprensible el catalán. Gracias por el interés y por el comentario!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
20 març, 2016 a les 20:56
Josep Maria,
Que l’home en el món… “ no desempeña ningún papel relevante.”, és una afirmació absolutament contestable encara que sigui a partir d’ una reduïda perspectiva negativa: l’innegable “factor humà” en la destrucció de l’equilibri ecològic. Però, acceptar aquesta rellevància destructora no implica, al menys potencialment, la capacitat contrària? L’home esdevé llavors una peça clau en la construcció del món: reprèn el seu valor i la seva responsabilitat. Ja hem parlat (i coincidit) sobre la importància de les humanitats, saps el que penso i com et dono la raó. L’home no és més gran del que és, però tampoc més petit. I hi ha alguna cosa que, més enllà de dogmes i creences, de llenguatges i perspectives, el converteix en un ésser “diferent”: per una banda animal de fang, per l’altra amb pretensions de divinitat. És el que Miquel Àngel va expressar gràficament a la Capella Sixtina: la distància al mateix temps tan reduïda com infinita entre el dit de Deu i el d’Adam.
Respon
josepmariavia ha dit:
23 març, 2016 a les 14:07
Hi ha una intel.lectualitat molt tendenciosa. Fins i tot n’hi ha que pontifica fent sentir que ho fa des d’una posició de superioritat moral…
Respon
Present ha dit:
28 març, 2016 a les 11:34
Bé, força descriptiu, preciosa la foto del vitrall de la casa Lleó Morera…. la meva humil aportartació serà dir que no cal tenir molts anys per arribar a aquesta pau i tranquilitat… a vegades és un procès de recerca personal, dr creixement personal, de buscar i sobre tot de compartir. Tinc 48anys visc feliç, tranquila, m,agrada llegir sobre conducta humana i fer acompanyament…. sé com vull viure i disfruto de lectures i reflexions com aquestes.
Et vaig seguint Josep Maria…….
Present
Respon
Nom d'usuari*montse ha dit:
29 març, 2016 a les 0:21
Molt bé Josep María.
No sóc afeccionada al futbol, però has aconseguit fer-me entendre un sentiment que ara veuré i respectaré des de un altre òptica.
Felicitats super-culé
Respon
josepmariavia ha dit:
29 març, 2016 a les 0:25
Gràcies Montse¡ Me n’alegro!
Respon
Javier Escalada ha dit:
29 març, 2016 a les 0:54
Josep María,
No sé escribir en catalán, pero he podido leer embelesado en fantástico relato sobre el gran Johan Cruyff. A pesar de no ser catalán, soy culé desde que vi un Gamper con 12-13 años de edad y…jugaba Cruyff. Creo que eso lo explica todo.
Hace poco vi un titular que decía algo así como Johan Cruyff era el fútbol en sí. Desde luego, no cualquier fútbol…sí el fútbol total.
Gracias Josep María (el paralelismo con los Reyes Magos es genial), y gracias a Johan (por el fútbol).
Respon
josepmariavia ha dit:
29 març, 2016 a les 8:10
Mil gracias a ti Javier. Un abrazo!
Por cierto, el bloc es en catalán y castellano. Voy algo atrasado con las traducciones. Aparte de todo, los comentarios son bienvenidos en cualquier idioma¡
Respon
Nom d'usuari*montsearm ha dit:
30 març, 2016 a les 0:47
La veritat emociona el teu relat com parlas d en cruiff jo el recordo quen jo feia les practicas d conduir a Pedralbes i ell sortia amb el cotxe per anar a entrenar molt be josep maria
Respon
josepmariavia ha dit:
30 març, 2016 a les 7:06
Moltes gràcies Montse. M’alegra que t’hagi fet reviure bons records!
Respon
josepmariavia ha dit:
1 abril, 2016 a les 13:54
Avui he sentit per RAC1 un tertulià (no en conec el nom) que ha dit que la copa del món de futbol guanyada per Espanya (per cert, contra Holanda) no deixava de ser fruit derivat de Johan Cruyff, en la mesura que l’equip era pràcticament el Barça practicant el futbol de la Masia, el que va aportar Johan. Hi estic d’acord!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
5 abril, 2016 a les 15:33
Josep Maria,
Jo tampoc he escrit mai en un diari, però no cauria en la generalització de dir que “Un diario es un ejercicio narcisístico, un ejercicio “exhibicionista”.
Considero una certa introspecció com a absolutament necessària per a la recerca de sentit del que vivim, experimentem, aprenem … Hi ha reinterpretació? Per suposat, però se li pot extreure el prefixe i deixar-ho en “interpretació”, acció necessària per descodificar qualsevol llenguatge i , per suposat, per donar significació al que, de no ser desxifrat, podria esdevenir una sèrie d’esdeveniments únicament entrelligats per la cronologia o per altre element extern. Estem molt aprop del que tu anomenes sovint “sentit de la vida”.
Respon
josepmariavia ha dit:
6 abril, 2016 a les 0:10
Gràcies Guillermo. Ho veiem igual. Vaig incloure les referències al narcisisme o a l’exhibicionisme, perquè em va semblar pertinent fer referència a aquest risc. Igual amb el fet d’eventualment faltar a la veritat que, pot ser perfectament, simplement, la interpretació sincera de la realitat per part de l’autor.
Respon
Present ha dit:
5 abril, 2016 a les 16:54
Ostres.. quin post més extens…
Bé dir-te que m’apunto la recomació del llibre del Pla. De fet ahir vaig tornar a la biblio el que he acabat i demanaré aquest.
I ara deixo caure la meva… No estic d’acord amb la definició de Saramago sobre el diari personal… no és un exercici narcisístic, dependrà si ho fas public o no. Un diari pot ser quelcom terapeutic, un lloc a on canalitzar emocions i sensacions, i no tens perquè escampar-ho.
Tema compres al ZARA !!!!! ja ja ja ja… has pecat, però quina descripció més bonica dels ulls de la venedora eh !!! i per últim m’agrada quan dius que intentes millorar el món, el teu entorn,les relacions personals a través de l’escriptura, això està molt bé.. però caldrà alguna cosa més.. Acompanyar físicament en certs processos, dedicar-hi temps als que et necessiten, i sobre tot com va dir Joan Maragall
Esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Respon
josepmariavia ha dit:
6 abril, 2016 a les 0:00
Gràcies Present. Coincideixes amb l’autor del comentari anterior en la discrepància, no amb el que diu Saramago, sino amb el que diu qui fa el pròleg, César Antonio Molina.
Crec que un diari pot servir pel que dius i per altres coses. Simplement la visió de la realitat de qui escriu en el moment que escriu…
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
12 abril, 2016 a les 16:02
Gràcies Josep Maria per compartir aquests moments i sensacions entranyables.
Respon
josepmariavia ha dit:
12 abril, 2016 a les 20:54
Gràcies a tu i als que us interesseu pel contingut del bloc!
Respon
Present ha dit:
12 abril, 2016 a les 18:58
Bé, ai que aquest escrit lleuger desprèn certa melangia ??? Mira sigui com sigui ens fas una miqueta d’enveja… microapartament, paisatge idílic, amics, amics que cuinen per a tú, sobretaula, silenci….. No hi ha res millor !!! Ets afortunat. L’unic que em “grinyola” és reunió de treball per l’skype !!! El tema és si és perquè ja t’agrada i et ve de gust, o perquè has de solucionar un “marró”.
Apa, a veure si finalment hi ha algú amb voluntat i feu la trobada d’estiu a ciutat.
SALUT !!!
Present
Respon
josepmariavia ha dit:
12 abril, 2016 a les 20:53
Gràcies Present. Pensa que hi ha clients amb els que es pot treballar a distància amb els mitjans actuals i que la feina de consultor, no s’ajusta als laborables i festius convencionals. Et pot tocar haver de fer un informe en diumenge i un dijous estar més lliure…
Melangia? Potser una mica…Però agradable, sana!
Respon
Present ha dit:
14 abril, 2016 a les 19:43
Estic d’acord amb l’article quan Gardner diu que: “… no assoleixes l’excel.lència sinò vas més enllà de satisfer el teu ego, ambició o avaricia…”
El tema passa perquè no tots tenen el mateix parer o percepció d’ambició, avaricia o ego… !! I per cert, qui determina quí o no és Bon Professional… ???, Els clients, els subordinats, els jefes… ??
Em convenç la justificació del perquè escrius sobre temes més humanistes al Linkedin, sí, efectivament, les persones SOM UNA formada de part humana/professional i les dues vessants ens fan el que som, però clar tot dependrà del que esperem d’aquesta xarxa: Feina, prestigi, posicionament… Ja ho vas dir “sóc el que sóc i qui vulgui llegir els mes posts els llegirà i els que no passaràn”… Si a tu et serveix per que et coneguem millor i escampar un xic de “bon rotllo” ENDAVANT.. necessitem més persones com tu llavors.
Es cert que les humanitats ens fan més falta que mai, et diré que hi ha una tèndencia a parlar de conciliació, d’empreses que promouen valors, d’empreses amb “ànima”, d’empreses compromeses socialment, però deixem dir que hi ha molta “palla” i poc “contingut”, encara que sóc una persona optimista de mena i tinc la sensació que moltes organitzacions s’hi pujen a aquesta onada més humana i social.
Escriuria molt sobre el post d’avui. Té suc. però el més important com sempre és DONAR PAS A L’ACCIÓ.
Present
Respon
josepmariavia ha dit:
14 abril, 2016 a les 22:38
Gràcies pel comentari Present. El temps posa les persones, com a tals i també com a professionals al lloc que els hi correspon. Modesta -i, això sí, subjectivament- crec que normalment he identificat els bons…I els bons acostumen a agradar a, gairebé, tothom.
Pel que fa a la utilitat del bloc, a què pretenc, hi he dedicat almenys dos posts en aquests tres anys i mig llargs que fa que el vaig iniciar, a intentar explicar-ho.
L’objectiu no és que em conegueu millor, tot i que a base d’escriure t’hi deixes trossos de tu mateix, és clar. Escriure obeeix a una necessitat vital i ho faig perquè em ve de gust. De fet incompleixo normes bàsiques per a generar lectors: els posts són llargs, els temes variats (la gent tendeix al que és curt i a buscar àmbits d’interès específics o especialitzats). Sí que crec, com deia, que és una forma de contribuir, d’aportar algun tipus de valor afegit.
I pel que fa a la “molta palla i poc contingut”, de les empreses suposadament compromeses socialment, és el que tracto d’evidenciar quan parlo de visió realista del món, de la que es deriva un model empresarial, social, uns estils de vida amenaçadors per els humans i per el planeta. Evidentment hi ha empreses “amb ànima”, com hi ha bones persones.
Però per tot el que explico en el post, la meva posició personal, és la que és i que ja explico i ara no cal repetir.
Jo també tindria moltes més coses a dir. Tanco agraint-te de nou el comentari!
Respon
MJ ha dit:
14 abril, 2016 a les 21:32
Tal i com un dia et vaig dir quan vaig llegir el teu llibre, per un professional de la salut que va entrar dins d’aquest món teòricament per vocació, la crisi de valors a la qual feies referència va ser un cop de realitat que sacseja la meva continuitat dins d’un sector que s’agreja davant dels ulls de tothom i ningú hi posa remei.
En els darrers 12 anys he pogut comprovar que, afortunadament, els millors professionals acostumen a tenir una coherència interna extrapolable a la seva relació amb el malalt. Espero que els bons professionals que queden, els que volen continuar, mai abandonin les pràctiques èticament correctes ni oblidin el leimotiv pel que un dia es van preparar: l’atenció a les persones.
Tant de bo reflexionèssim més sovint com tu als teus posts.
Una abraçada,
MJ
Respon
josepmariavia ha dit:
23 abril, 2016 a les 15:20
Moltes gràcies pel comentari Marta. Els col.lectius, com a tals, en general, formen part d’un món que, -tornem-hi- en general, provoca la sensació d’estar habitat per uns humans que, de nou, en general, se’l volen carregar.
Opino, que estiguis on estiguis, has de “deixar de banda el món”, la gent, la humanitat, i buscar el millor de tu mateix i dels que t’envolten en el teu radi d’acció. Millorar tant com puguis l’entorn immediat, encara que algun element pugui semblar que no ho posa fàcil.
Decideix des de la pau i la tranquilitat, i…sort!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
19 abril, 2016 a les 17:28
Josep Maria,
un cop més em sento absolutament identificat amb el que escrius, així que només puc parafrasejar el que dius per insistir en la seva importància.
Certament som una unitat composta, però molt menys compartimentada del que s’havia cregut. Impossible doncs separar el que és personal i professional, físic i psíquic o, fins i tot, heretat i adquirit ara que ja podem parlar científicament de la plasticitat cerebral.
Per altra banda, en el meu cas, considero l’acceptació de la tristesa i d’un cert pessimisme, com a base fonamental per construir de manera relativament optimista la meva perspectiva sobre la realitat. Un realisme optimista que fuig de l’autoengany, de les utopies, de l’excessivament predicada focalització en els aspectes positius…
L’optimisme realista es fonamenta en la convicció constatada de no estar sol en el món intentant fer el bé. En saber que, col·lectivament som un desastre, però que existeixen moltes individualitats constructives que sumen. Però, finalment, quina importància té el nostre optimisme o pessimisme si la realitat actual i futura no depèn de la nostra perspectiva? Només tenim a l’abast la nostra existència personal, és amb l’únic que podem comptar. L’important, doncs, és fer el que creiem que hem de fer, perquè és el nostre camí cap a la felicitat, independentment de la seva eficàcia visible o del sentiment més o menys positiu o negatiu que experimentem. Tot i així, estic convençut de l’eficàcia del bé que fa cada persona, més enllà de veure el fruit de la llavor plantada, més enllà de la minúscula importància que pugui tenir una sóla individualitat en la complexitat i abast de l’esdevenir humà.
Respon
josepmariavia ha dit:
20 abril, 2016 a les 16:20
Guillermo. gràcies i felicitats! Has sintetitzat magníficament bé el gruix del que pretenc traslladar-vos amb el post. M’agrada el terme “optimisme realista”, que el vorejo però em sembla recordar que no el formulo com a tal.
Sobre l’impacte global, universal, de les petites accions individuals anònimes (o no), tinc ganes d’escriure alguna cosa. Suposo que un dia d’aquests ho faré. Jo també estic convençut de la seva eficàcia.
Respon
Aina ha dit:
4 maig, 2016 a les 9:27
Estimat JM, gràcies per fer-los importants, per dedicar-los part del teu post. Sovint la nostra gent gran fan “nosa” i tendim a deixar-los per l’últim. Però tot i que minven, es fan més poqueta cosa, amb el pas del anys carreguen una part molt important de vida. Molts anys d’experiència i d’experiències, molta humiltat i saviesa. T’omplen perque si, i amb poc, un somriure, una caricia els fas inmensament feliços
Respon
josepmariavia ha dit:
4 maig, 2016 a les 18:58
Felicitats a tots els que us hi dediqueu. Feu una gran feina!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
7 maig, 2016 a les 19:23
Gràcies Josep Maria,
conmovedores històries …
Comparteixo també la intensa preocupació per la situació que deixarem als nostres joves. Perllongar el sistema actual sembla insostenible …
Respon
josepmariavia ha dit:
8 maig, 2016 a les 12:51
Gràcies pel comentari Guillermo. La clau per, dit modestament, tractar de fer un món millor par a tots, joves i grans, està en el teu últim comentari. Deis, entre altres coses:
“(…)L’optimisme realista es fonamenta en la convicció constatada de no estar sol en el món intentant fer el bé. En saber que, col·lectivament som un desastre, però que existeixen moltes individualitats constructives que sumen. Només tenim a l’abast la nostra existència personal, és amb l’únic que podem comptar. L’important, doncs, és fer el que creiem que hem de fer, perquè és el nostre camí cap a la felicitat, independentment de la seva eficàcia visible o del sentiment més o menys positiu o negatiu que experimentem. Tot i així, estic convençut de l’eficàcia del bé que fa cada persona, més enllà de veure el fruit de la llavor plantada, més enllà de la minúscula importància que pugui tenir una sóla individualitat en la complexitat i abast de l’esdevenir humà.(…)”
Respon
Present ha dit:
13 maig, 2016 a les 8:53
on dia Josep Mª.
M’agrada el post, encara que per no voler parlar de política, has estat força generòs en opinió i “decensís”. Estic completament d’acord que davant l’empatx de notícies de política, succesos, interessos…. el que ve de gust és com tu dius….”descriure el dia a dia combinant-ho amb continguts filòsofics sento que és una forma balsàmica en un món en desintegració..”
Home i dir-te que hi han molts colectius que afortunadament aporten moltíssim a aquesta societat i al món en general… sort d’ells !!!
Bon cap de setmana
Respon
josepmariavia ha dit:
13 maig, 2016 a les 19:15
Gràcies pel comentari Present. Hi ha alguns col·lectius -i diria que més encara, persones anònimes- que aporten molt a la societat. Rarament són notícia. Ni segurament cal. Avui en dia segueixo creient més en la persona que es coneix bé i està raonablement en pau amb si mateixa, alhora que tracta de fer les coses bé en el seu àmbit, que en els col·lectius. Admetent que hi ha col·lectius que aporten molt al món. Però al final són persones amb valors sòlids compartits.
Em reafirmo en que trobo encertada l’afirmació del comentari d’en Guillermo Ruiz, quan diu que “col·lectivament som un desastre”.
Tal com esperava, avui he rebut comentaris, en privat, referits al “pessimisme” manifestat en aquest post. Crec que sóc simplement realista i descriptiu i que, això sí, en aquesta ocasió he deixat de banda el “pensament positiu” o el “passar sense mirar” la realitat.
A partir d’aquests comentaris he decidit obrir un diari cercant arguments (calen?) en favor de la meva afirmació que el planeta és víctima de l’acció destructiva de l’home. Només m’ha calgut obrir la primera pàgina d’un d’ells, per llegir que, ahir, al CCCB, el meteoròleg Francesc Mauri, va afirmar que: ” l’augment actual de temperatures és tan ràpid que correm el risc de fer tard”. En d’altres paraules, ens hi va la pell. En el mateix debat, Sergi Ferrer-Salat va recordar que “a Síria una sequera continuada entre el 2006 i el 2011 va reduir les collites un 70% i que hi ha estudis que vinculen l’esclat de les revoltes amb la inseguretat alimentària”.
Ens estem carregant el planeta i titllar de pessimista a qui això afirma, pot ajudar a seguir ignorant el drama.
Trobarem compromisos concretíssims i creïbles al voltant dels problemes que posen en risc el futur de la humanitat, en els programes dels partits que concorreran a les eleccions el 26J? S’accepten apostes.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
16 maig, 2016 a les 14:59
Josep Maria,
Ha estat una sorpresa veure’m citat en el teu escrit. Valoro aquest honor.
Compartim visions semblants, pensaments, sentiments … desencís i esperança (“realista”, per suposat). Creiem en aquell tresor amagat que, com deia Sant Pau, portem en “recipients d’argila” … Millor que jo no obri un bloc: et plagiaria sense vergonya!
Respon
josepmariavia ha dit:
16 maig, 2016 a les 18:19
Gràcies Guillermo. Estaria bé que inauguressis un bloc. Deixant la idea de plagi a banda, repetir i difondre elements que pretenen aportar valor afegit, és plantar aquelles llavors que tu deies que al créixer tenen impacte sistèmic, molt més enllà de la petita parcel.la on l’has plantat. Jo t’he copiat: gràcies!
Escric aquest comentari quan m’anava a disposar a escriure -no sé si ho faré, ja que ara no tinc temps i a vegades o ho fas al moment o…- sobre una revista que llegeixo habitualment, que s’inscriu en el context de la “Gauche Divine”, en el que algú molt elitista -com correspon a un “savi” de la “Gauche Divine”-, subtilment critica els blocs com mecanisme que permet a qualsevol “pelacanyes” (la paraula li poso jo, però és el que ve a dir) escrigui i el que escriu arribi (potencialment) a tot el món. Ho contraposa a la bona literatura que ha de passar pels criteris de crítics i editors, mentre que internet et permet tirar pel dret… Així que per fer content a aquest “bourgeois gauchiste “, t’encoratjo a inaugurar un bloc!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
17 maig, 2016 a les 12:32
Gràcies Josep Maria pels teus encoratjaments. No descarto escriure utilitzant un bloc o un altre mitjà … Però haurà d’esperar encara una mica …
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
23 maig, 2016 a les 18:49
Josep Maria,
Només l’últim post que has escrit justifica ja el teu bloc.
Qualsevol generalització és un abús, qualsevol restricció limita la significació. Ho podem aplicar a diferents temes tractats en el teu post, prefereixo, però, centrar-me en el tema dels sentiments. El nacionalisme no és únicament un sentiment, però qui pot comprendre’l amb precisió sense utilitzar el “cor”? Un cor que segons Pascal té raons incomprensibles per a la raó. I l’enamorament? I la força de voluntat per aconseguir una fita “irracional”?, i el sacrifici per algú, una idea o un objectiu? … Crec sincerament que la ciència i la raó necessiten una bona dosi d’humilitat. Recordo un llibre que vaig llegir fa molts anys: Métaphysique du sentiment en el que Theodor Haecker intenta convèncer els pensadors en general d’ incloure el mon dels sentiments en les seves reflexions. Sembla no haver reeixit …
L’home animal racional? Som el més irracional dels animals! Les accions d’aquests responen a factors naturals molt més lògics i comprensibles per a la raó que la conducta humana. Però és que som molt més que raó i/o sentiments per separat. No existeixen raons sentimentals i afectes raonables? La psicologia actual afirma que darrera la decisió més racional i raonada hi ha, en últim recurs, un element afectiu i/o d’intuïció. La literatura i el pensament en general han volgut distingir tant, que massa sovint han caigut en un dualisme irreal oposant: cos i ànima, pensament i emoció, matèria i esperit, … Som molt més que aquestes dualitats plegades. El conjunt és major que la suma dels elements que el composen. Tan difícil és tenir una visió unificada i harmònica de l’esser humà i la seva existència?
Respon
josepmariavia ha dit:
24 maig, 2016 a les 12:23
A mi em costa entendre com es pot ometre el món de les emocions o contemplar-lo ailladament al parlar de l’ésser humà. Ja no diguem tractar temes eminentment emocionals en el marc del mètode científic.
De tota manera, crec que hem compartit debats molt dominats per el qüestionament de tot allò que no tingui explicació racional o científica.
Com sempre, gràcies per la teva aportació.
Respon
Montserrat Martí ha dit:
6 juny, 2016 a les 17:04
Felicitats Josep Mª l’has brodat.
A mi també m’agrada somiar amb els peus a terra…
Francament magnífic.
Respon
josepmariavia ha dit:
7 juny, 2016 a les 17:31
Moltes gràcies Muntsa!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
7 juny, 2016 a les 12:18
Decepcionant-realista presentació global en la teva primera part de l’escrit. Malauradament i, sense tenir la teva formació ni coneixements, crec que tens raó.
La segona part, admirable!, no em canso de rellegir-la, incomentable: Sí, “es pot somiar tocant de peus a terra …Es pot actuar des dels marges amb convicció, perquè des de la posició del marginal que mira de no perdre el nord, de no perdre el sentit profund de la vida, actuar aporta, suma. La visió des del marge, incorpora un punt de distància que li dóna molt valor.
Personalment em puc identificar amb un resistent, en positiu. Ara bé, resilient, resilient… No em sento tan heroi. En tinc prou amb lluitar perquè el soroll infernal de l’actualitat no em desconnecti del que formalment es considera marginal i que per a mi és el que realment dóna sentit a la vida”
Respon
josepmariavia ha dit:
7 juny, 2016 a les 17:30
Gràcies pel teu comentari Guillermo. Encara sota l’impacte positiu del magnífic “espai marginal” de dissabte passat.
Respon
Olga ha dit:
20 juny, 2016 a les 8:23
De Barcelona estan he pogut sentir aquesta olor intensa i penetrant de fulles i terra molla…..la estimada i acollidora América on hi caben tots els colors del mon.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 juny, 2016 a les 19:45
Gràcies pel comentari Olga. Aquests dies a Costa Rica he recordat amb satisfacció periodes de treball compatits en aquell pais
Respon
Helena Ris ha dit:
20 juny, 2016 a les 17:58
ho veus com us ho passàveu bastant millor del que reconeixíeu quan arribàveu? 🙂
molt bon escrit. M’ha agradat molt
Respon
josepmariavia ha dit:
24 juny, 2016 a les 19:43
Fina ironia Helena. En resum diria que quan viatges per feina molt sovint, t’acaba neguitejant la sola visió d’un avió. Quan deixes de fer-ho, trobes a faltar viatjar. Som així els humans. Com dic al post, sempre volem el que no tenim¡
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
27 juny, 2016 a les 19:23
Ché, qué bueno que escribiste!
Respon
josepmariavia ha dit:
29 juny, 2016 a les 0:43
Et prometo un proper post molt ad hoc al teu comentari!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
4 juliol, 2016 a les 21:26
Tenies raó Josep Maria, el meu comentari al teu anterior post seria molt més adient en aquest!
Respon
josepmariavia ha dit:
4 juliol, 2016 a les 23:56
Gràcies!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
10 juliol, 2016 a les 19:32
Gràcies Josep Maria per aquest quatre posts de lectura agradable, ens han permès participar una mica en l’experiència dels teus viatges.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
18 juliol, 2016 a les 20:34
Josep Maria,
Entenc la teva desafecció per “l’actualitat”. Vàrem créixer amb les imatges del napalm al Vietnam, dels infants famolencs de Biafra, dels desheretats de Bangla Desh i de tantes altres il•lustracions de guerres, fams i misèries … Imatges que ens haurien de provocar una reacció immediata de revolta i d’indignació , però la inflació de les quals ha aconseguit tot el contrari: el que podríem anomenar la “banalització de la tragèdia”. És del tot lamentable, però hem arribat a una certa insensibilització davant les més dramàtiques situacions de la humanitat. Els Media, però, continuen bombardejant-nos amb impactes informatius creant una mena de “reality show” fins i tot dels temes més propers i pertinents de la nostra política i societat.
Crec que la teva reacció és del tot saludable per tal de recuperar la sensibilitat perduda o, en el millor dels casos, alterada. Hem de poder redescobrir la informació amagada a la notícia. Entendre el que hi ha al fons: esbrinar les causes, preveure les conseqüències, aprendre sobre l’esser humà, …. Però sobretot recuperar emocions veritables, profundes , empàtiques, és a dir, veritablement humanes, no únicament l’efecte superficial de la noticia-impacte (F. Monegal). Els Media no poden continuar marcant-nos l’agenda dels nostres interessos i la duració de les nostres emocions. Com en tant altres aspectes hem passat a ser purs consumidors, en aquest cas d’informació; simples espectadors reaccionant superficialment davant un film pseudoinformatiu. . La distància, el “desert”, la tria voluntària, l’esperit crític, la implicació profundament humana (més enllà de la sensibleria fins i tot política!!!) … ens han de permetre tornar a ser protagonistes.
Quant a la bondat intrínseca de l’esser humà … No sé, … La realitat sembla mostrar que som potencialment bons i dolents alhora. Però jo sempre he cregut que el mal provocat per algú és fruit de la malaltia o de l’ignorància (desajustament cognitiu). Em costa creure que un ésser humà faci el mal conscientment. El que passa és que quan he parlat d’això m’han considerat un innocent o un il•lús, així que no insistiré …
Respon
josepmariavia ha dit:
19 juliol, 2016 a les 10:28
Quan dius “Els Media no poden continuar marcant-nos l’agenda dels nostres interessos i la duració de les nostres emocions”. jo hi afegiría que tampoc haurien de fabricar noticies falses deliberadament (sovint a base de combinar demagògica i perversament mitjes veritats), dirigides a provocar en els receptors emocions tant horribles com l’odi i el desitg de venjança.
Estic amb tu respecte a que només la bogeria, la malaltia o la ignorància expliquen aquestes conductes.
Respon
Nom d'usuari*montse ha dit:
19 juliol, 2016 a les 14:55
Gràcies Josep Maria.
Avui ha tornat a passar amb el noi de 17 anys que ha entrat en un tren donant cops de destral. No han parat de repetir que era un refugiat que s’estava en una casa d’acollida.
Què volen aquesta gent dels media? De qui estan al servei?
Quan pugui marxo al desert!
Respon
Olga ha dit:
27 juliol, 2016 a les 16:49
La próxima vegada ves a la platjeta del Garraf. Tal i com ets tu , et sentiràs transportat al menys al Modernisme.
Respon
josepmariavia ha dit:
28 juliol, 2016 a les 1:30
Gràcies pel suggeriment Olga. Hi havia anat fa anys. Et faré cas…
Respon
Helena Ris ha dit:
28 juliol, 2016 a les 18:13
jo he anat a la platja a Barcelona i es generen dos sentiments diferents, un de confort perquè arribes a la platja passejant. Està integrada amb la teva ciutat. És una sensació molt agradable. L’aigua és neta sí.
Però l’altra sentiment és soroll. No una conversa, mil converses.Gent que ofereix massatges, cerveses, coca-coles, aigua, mocadors i pareos, ulleres de sol,orxates,…..aarrggggg!
Ves-hi d’hora si ho vols provar. També hi ha gent però no criden tant i els venedors dormen.
Respon
josepmariavia ha dit:
29 juliol, 2016 a les 18:58
Gràcies per la recomanació Helena!!! Al final, entre els comentaris al blog i altres que m’adrecen per mail, whatssap, etc, aprendré a anar a la platja a Barcelona!
Respon
Jaume Padrós ha dit:
5 agost, 2016 a les 1:09
Brillant, Josep Maria. Hem perdut un home complet i valuós per a una societat que va molt mancada. És d’aquestes persones que passa per la vida dels altres i deixa petjada. Descansi en pau
Respon
josepmariavia ha dit:
5 agost, 2016 a les 1:14
Moltes gràcies Jaume. El trobarem a faltar
Respon
Josep París ha dit:
5 agost, 2016 a les 8:36
Impactat encara per la noticia del traspàs de l’Higini, llegeixo emocionat les teves paraules cap a ell.
Gràcies per voler compartir els teus sentiments en aquest dur moment. I gràcies també a ell per deixar-me compartir un breu trosset de la VIDA.
Respon
josepmariavia ha dit:
5 agost, 2016 a les 13:00
Moltes gràcies Josep. Jo crec que tots els que hem tingut la sort de compartir projectes amb l’Higini(i ja no et dic amistat) coincidm en valorar-lo de forma inmillorable i compartim la tristesa provocada per aquesta mort massa prematura. Per a mí, com escric en el post, el més destacable en la conjuntura que vivim, és la seva capacitat conciliadora i de construir consensos positius per a la col.lectivitat. I fer-ho des del perseguit i injustament vilependiat sector privat…
Respon
Nom d'usuari*joan ot serra ha dit:
5 agost, 2016 a les 15:31
Molt sincer e intim, molt per aprendren. Gracies
Respon
josepmariavia ha dit:
6 agost, 2016 a les 2:55
Moltes gràcies Joan¡
Respon
Jusnjo Mulero ha dit:
7 agost, 2016 a les 14:39
L’Higini es mereixia unes paraules tan plenes de respecte i afecte com les teves Josep Maria. Si, s’ha anat massa aviat però ha deixat assenyalat un clar camí, camí que molts volem seguir per millorar la qualitat de vida dels més grans.
Respon
josepmariavia ha dit:
8 agost, 2016 a les 0:22
Gràcies per tot Juanjo i en especial perquè aquest camí que va convidar-nos a fer l’Higini, amb la dedicació que teniu molts de vosaltres a “Edad y Vida”, el podrem continuar amb èxit. I aquest és el millor homenatge que li podem retre.
Respon
Joaquim Borras ha dit:
7 agost, 2016 a les 21:32
Gràcies Josep Maria. Que maco el que dius.
Jo el vaig conèixer mes tard a l’Higini, pero vaig tenir la sort de compartir, com tu, moltes converses i situacions especials. Vaig tenir la gran fortuna de viure amb ell i amb tots els companys de Edad y Vida les llargues jornades a Raimat, on amb bona voluntat arreglàvem el mòn, i seguirem fent-ho. No es corrent trovar persones com ell, simpàtiques, positives, implicades, properes, que fan allò que diuen. A mi em queda un buit molt gran.El mòn no es el mateix sense ell.
Respon
josepmariavia ha dit:
8 agost, 2016 a les 0:19
Gràcies a tu Joaquim. Ben cert tot el que dius i venint de tu el valor és alt. Afortunadament a “Edad y Vida” hi ha molta qualitat humana. Aquests dies plens de records heu estat molts els que amb els vostres comentaris m’heu fet reviure escenes inoblidables amb l’Higini i amb tots vosaltres. Com deia en Pere Alsina, continuarem amb entusiasme i els bons records ompliran el buit que sentim ara. Però l’Higini era especial i el trobarem a faltar
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
21 agost, 2016 a les 20:33
Gràcies Josep Maria
Respon
josepmariavia ha dit:
23 agost, 2016 a les 9:23
A tú Guillermo!
Respon
Present ha dit:
24 agost, 2016 a les 9:44
Com sempre tens l’art d’unir quotidianitat + “reflexions filosófiques vitals” He estat capaç d’imaginar-me allà on descrius malgrat estic treballant a l’agost en una ciutat enbogida… Però et diré que a ciutat també s’hi poden trobar petits “paradisos” a on estar fresquets, llegir i compartir.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 agost, 2016 a les 12:30
Gràcies Present!
Ja ho dic, no és impossible trobar la pau a ciutat. Jo m’hi esforço. Però a Lanzarote, no l’has de buscar, ella et troba a tu.
Els molt virtuosos trascendeixen en qualsevol lloc i corcumpstància. Els que no ho som tant, hem de buscar el silenci exterior per apaivagar el soroll interior…
Respon
Teresa ha dit:
29 agost, 2016 a les 12:28
No conec Lanzarote, però despres de les teves croniques…”ja estoy tardando”
Respon
josepmariavia ha dit:
31 agost, 2016 a les 15:21
Crec que no pecaré d’excès de subjectivitat si dic que es tracta d’un lloc molt particular, amb una màgia especial…
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
30 agost, 2016 a les 15:03
Josep Maria,
Subscric el comentari d’en Present: tens l’art d’unir quotidianitat + “reflexions filosòfiques vitals”.
Per altra banda, m’has fet somiar, un cop més, en un grup de persones il•lustrant models de vida alternatius , qui sap, … potser a Lanzarote?
Respon
josepmariavia ha dit:
31 agost, 2016 a les 15:27
Jo crec que l’entorn és important. No hi a dubte que l’essencial per estar bé, és estar en pau amb un mateix. Però fins i tot tenint alta capacitat de ser feliç en qualsevol lloc -o quasi- i en la major part de situacions, l’entorn en el que vius és determinant. Per a mí, Lanzarote, és un entorn afavoridor del benestar en sentit ampli.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
17 setembre, 2016 a les 20:23
Josep Maria,
Somiar sense perdre el sentit de la realitat, estar a dins observant-ho des de fora, experimentar la voràgine quotidiana sense perdre la serenitat … Aquest és el repte!
Respon
josepmariavia ha dit:
20 setembre, 2016 a les 7:57
Un grandíssim repte!!! Els tres components del teu comentari, tot i referir-se a un mateix tot, són, cadascun d’ells un gran repte.
Respon
Alejandro ha dit:
21 setembre, 2016 a les 11:23
Como…..casi siempre, muy acertado y sugerente! un abrazo y continúa así!
Respon
josepmariavia ha dit:
21 setembre, 2016 a les 20:13
Muchas gracias Alex!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
2 octubre, 2016 a les 18:22
Com diu en Alejandro “sugerente” de moltes coses, no sabria avui per on començar. Segur que tornaràs a escriure sobre algun dels temes …
Respon
josepmariavia ha dit:
8 octubre, 2016 a les 20:23
Gràcies pel comentari¡
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
16 octubre, 2016 a les 14:38
Gràcies Josep Maria,
les teves “cròniques de viatge” no són únicament interessants, sinó que comuniquen una agradable sensació d’humanitat …
Respon
josepmariavia ha dit:
22 octubre, 2016 a les 0:26
Moltes gràcies Guillermo. Demano disculpes pel temps que he trigat a penjar el comentari i aprofito l’avinentesa per dir-te a tu i a tothom que, almenys durant dos mesos publicaré menys. No manquen ni idees, ni ganes. Manca temps… I hi ha més viatges amb poc espai pel lleure a l’horitzó. Espero tard o d’hora oferir-vos algun relat dels mateixos.
Respon
Present ha dit:
27 octubre, 2016 a les 22:29
No ens pots deixar així, no saps com friso per saber que has escrit en aquest “…parell de pàgines…” sobre la possibilitat de comprar l’Hospital General de Catalunya !!!!!!
Vinga va una pista !!!!
Bona nit
Present
Respon
josepmariavia ha dit:
29 octubre, 2016 a les 1:36
Quan no pots ni pagar els contractes amb els proveïdors del SISCAT, no és just ni eficient estar disposat a gastar 50 o 55 milions d’Euros (dubto que venguessin per menys de 80, si s’ho plantegessin) per seguir tenint el mateix servei que ja tens sense necessitat de gastar-los.
Respon
josepmariavia ha dit:
29 octubre, 2016 a les 9:13
http://dlvr.it/MY74HP
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
3 novembre, 2016 a les 18:26
Gràcies Josep Maria, un cop més, pel teu escrit.
Pots estar convençut: són personatges com el teu pagès els que “salven” el món.
Esperaré amb impaciència el teu proper post.
Respon
Present ha dit:
7 novembre, 2016 a les 17:17
Sembla interessant el llibre del que parles.. però a mi em passa com a tu amb l’actualitat política, no tinc ganes de llegir coses que em deixin mal cos i no m’aportin, perquè això que comentes de competència laboral perversa, aquesta cerca d’èxit professional tan competitiva, tan corrosiva esgota i no em ve de gust recrear-me en aquest fet.
Penso com tu, un bon col.laborador, un bon treballador no té perquè ser el que acumuli més títols, més formació, més máster, sinò el que tingui més ganes, més passió, més habilitats personales per dur a terme la feina, l’actitut compta moltíssim.
Per cert aprofita aquesta època vital de creixement personal i ganes d’investigar sobre la conducta humana i mira’t les activitats que fan a la FUNDACIO ÀMBIT fes una ullada… (fan xerrades super-interessants).
Una salutació
Present
P.C. Per cert encertadíssima la frase que has ilustrat.. MOLT BONA, l’utilitzaré jo també..
Respon
josepmariavia ha dit:
8 novembre, 2016 a les 11:26
Gràcies pel comentari i les recomenacions. Miraré les activitats de la FUNDACIÓ ÀMBIT!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
19 novembre, 2016 a les 20:47
Josep Maria,
a mi sí em va marcar profundament la música d’en Cohen, sobretot el de les primeres composicions. Fins i tot sento una sensació estranya pensant en la seva mort … no l’havia sentit en altres ocasions semblants …curiós: sembla que el rellotge s’accelera …
Penso, per altra banda, que el premi Nóbel d’en Dylan és una manera d’honorar a una generació de músics irrepetibles, entre altres aspectes per la qualitat literària del les seves cançons: Leonard Cohen és per a mi el millor exemple.
Respon
josepmariavia ha dit:
21 novembre, 2016 a les 10:58
Gràcies Guillermo. Per a mi Cohen, per damunt de tot, era un gran poeta
Respon
Helena Ris ha dit:
7 desembre, 2016 a les 10:00
Benvolgut Josep Mª:
creu-me: NO tornis!
et trobarem a faltar però ja farem per venir-te a veure
🙂
Respon
josepmariavia ha dit:
7 desembre, 2016 a les 11:17
És per pensar-ho quan veus el que passa a casa nostre
Respon
Aina ha dit:
7 desembre, 2016 a les 10:04
Quina pau deixes en l’interior després de llegir aquest post. Ens cal tant a alguns que, com molt bé diu aquest bon senyor d’origen català que cites i molt entenimentat, el fugir d’aquest entorn crispat i malmès, per ser breu, i retrobar la lògica del que significa viure ha de ser tota una experiència, quasi, com tornar a néixer.
Gràcies per compartir amb nosaltres les teves sensacions magnífiques. Tan debò puguis conservar-les un temps llarg.
Respon
josepmariavia ha dit:
7 desembre, 2016 a les 11:20
País balsàmic quan vens del nostre! Gràcies pel comentari
Respon
josepmariavia ha dit:
8 desembre, 2016 a les 4:23
Transcric una part d’un comentari rebut a través de Linkedin. Algú que coneix Nova Zelanda va preguntar a un amic d’aquell país: “Perquè la societat neozelandesa és tan justa i equilibrada”
Resposta del neozelandés: “Estem molt barrejats, i som lluny de tot arreu…”
Respon
Juan Salvador ha dit:
8 desembre, 2016 a les 4:51
Me ha encantado el texto. Es realmente interesante. Muchas gracias por compartirlo.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
8 desembre, 2016 a les 20:11
Gràcies Josep Maria,
com quan un es nodreix d’una bona novel•la, ens ofereixes un “surplus” de vida fent-nos participar dels teus sentiments , experiències, trobades, …
Respon
josepmariavia ha dit:
9 desembre, 2016 a les 23:28
Gràcies Guillermo. L’objectiu era aportar alguna cosa més que la informació disponible, que n’hi ha molta. Si s’ha aconseguit poc o molt… perfecte!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
28 desembre, 2016 a les 19:40
Josep Maria,
No s’han de cercar notícies positives simplement perquè sigui Nadal. Crec que hem de saber, SEMPRE, veure la realitat en general i l’ésser humà en particular en tota la seva complexitat, la qual cosa implica no obviar els aspectes positius que, per força, també existeixen.Com vaig dir en un altre context, és una qüestió d’objectivitat, però sobretot d’higiene mental. Una altra qüestió, la que en tot cas determinarà si som optimistes o pessimistes, serà la de ponderar d’una o altra manera el “pes” dels aspectes positius i el dels negatius.
L’ésser humà no és més que un animalet lleugerament més evolucionat que la resta. Al mateix temps té una espurna sobrenatural en el seu interior. Aquí el terme “sobrenatural” admet amplies accepcions, des de la més espiritual o religiosa a la més prosaica: estar per sobre de la natura habitual dels éssers vius. Únicament així podem entendre les grans creacions de la humanitat: l’art, els grans corrents filosòfics, espirituals o ètics i, fins i tot, l’heroïcitat de la vida quotidiana de tantes persones anònimes. L’home entre àngel i dimoni …. L’evolució ha conduït la natura cap a l’àngel, però les regressions evolutives existeixen, les extincions també. Qui guanyarà? La resposta només la pot donar un optimista o un pessimista. Personalment, com no vull ser ni una cosa ni l’altra, em limitaré a la realitat present.
PS: Potser m’he allargat massa. Disculpa’m, però el tema m’apassiona.
Respon
josepmariavia ha dit:
29 desembre, 2016 a les 18:56
Gràcies pel teu comentari Guillermo. Començo pel final: em sembla molt bé l’extensió del teu comentari. Mira el desastre que és (en la meva opinió) el twitter pel fet d’obligar a expressar una idea o pinió en -crec que- 135 caràcters -o els pocs que siguin-. Al principi vaig rebre forces crítiques per l’extensió dels meus posts. Ara em diuen el contrari… En resum: la llargada que calgui per quedar satisfet sobre el que vols expressar. Per “reprimir” i “capar” la capacitat d’esplaiar-se, ja hi ha la premsa que et limita l’espai del que hi publiques. I els Media… Ja ho veus!. Han d’acabar reconeixent que fomenten el “sang i fetge” per vendre a una població que és el producte que compra!!!
Pel que fa a l’essencial del que dius totalment d’acord. Fins i tot en el fet de ser o considerar-se optimista o pessimista. Tot i que és molt típic, tòpic i poc original, em considero realista, ni optimista ni pessimista.
De nou gràcies!
Respon
Present ha dit:
2 gener, 2017 a les 16:15
Fins avui no m’havia pogut posar a escriure una miqueta tranquila desprès de les festes. Molt dens el post de Nadal…!!! no sé si és una mirada enrrera amb certa melangia de la teva vida, una ODA a la pau, al “slow life”, o dissertació massa recargolada sobre amor-pau, optimista-pessimista, bo-dolent, silenci-soroll….
Tot plegat penso que la reflexió és la que fem la majoria de gent amb certes inquietuts pel comportament humà, o simplement allò que tots voldrien.. cert equilibri entre tot plegat. A mi m’agrada el Nadal, m’agrada aquest esclat de “germanor” encara que sigui puntual, m’agrada la tasca que fan aquests dies tantes persones anònimes ajudant als altres, m’agrada el color dels carrers, m’agraden les Nadales.. i jo seré més simple..: Tots volem el mateix, només fa falta: PASSAR A L’ACCIÓ, i fer de les nostres vides una eina per facilitar la vida dels altres.
FELIÇ 2017 Josep Mª, segur que serà un gran any, tens la llavor del que necessites per ser feliç.
Present
Respon
josepmariavia ha dit:
3 gener, 2017 a les 18:23
Matisadament d’acord…
Respon
León ha dit:
16 gener, 2017 a les 23:35
Querido amigo;
Lo que escribes expresa sentimientos profundos y una visión vital ciertamente complejos.
Schopenhauer decía que la soledad es la única manera de ser libre.
Tiene razón.
La soledad no debe confundirse con el aislamiento.
En inglés hay una distinción sutil ente solitude y loneliness y eso nos ofrece un resquicio par ubicarnos mejor.
Un amigo, bastante mayor que yo me dio hace ya muchos años un libro de esos que marcan: Seneca; Cartas a Lucilio, y en la dedicatoria -lapidaria- me dijo lo siguiente: “Leoncito, manténte exiliado de las pendejadas”.
Nótese la expresión exiliado cuyo significado es muy distinto del de alejado.
En fin que espero que nos sigamos acompañando por esta senda en la que militamos.
Te abrazo
León
Respon
josepmariavia ha dit:
17 gener, 2017 a les 0:15
Muchas gracias por tu comentario ilustrado, León!
Un abrazo
Respon
Olga ha dit:
27 gener, 2017 a les 19:16
Amb els anys, jo també disfruto cada cop mes de la companyia dels amics i de una bona conversa. Soc afortunada i tinc grans amics conversadors.
I també amb els anys l’hi vaig donant voltes al significat de la transparència i del límit amb l’espai privat.
L’hi donc voltes en aquesta apariència de transparència que té avui la “potsveritat” que amb l’ajut de xarxes de consumidors efimers de noticies, difonen a gran velocitat mentides, difamacions o mitjes veritats i que quan algú les desmenteix, com que l’interés ha decaigut per la compulsivitat dels propis divulgadors, la informació certa i transparent de debó, no es considerada per ningú.
Hauríem de reflexionar fins a quin punt tot això no es el que ha propulsat a Trump i a tots els populistes de dretes o d’esquerres a “regnar” sobre el planeta.
Respon
josepmariavia ha dit:
29 gener, 2017 a les 20:55
Gràcies Olga. Recordes aquell joc, consistent en una cadena d’infants en la que el primer, li diu quelcom al segon a cau d’orella i així successivament, fins que l’últim explica el missatge que li ha arribat i que no te res que veure amb el missatge inicial? Quelcom semblant passa amb la transparència i la difussió de la informació. Amb l’agravant que això es difon a través de les xarxes, a tot el món i a gran velocitat. I encara pitjor, quant xarxes organitzades de difamadors i demagogs es posen en marxa de forma viral per mentir, confondre i contribuir -sovint en nom de la transparencia i/o la llibertat de informació- a fer un món pitjor.
Respon
Present ha dit:
2 febrer, 2017 a les 9:06
Estic d’acord amb la Olga i amb tu Josep Mª, excès de informació.. i ho sento pels periodistes, però moltes “pre-cuinades”, qualsevol cosa sense contrastar es fa viral i ja has begut oli… Les xarxes, els mitjans poden donar la volta a qualsevol notícia o donar-li una pàtina d’alguna cosa que no s’hi escau.
Respon
josepmariavia ha dit:
5 febrer, 2017 a les 19:09
I el que ho ha acabat d’empastifar tot són els digitals. La necessitat de vomitar noticies sense parar, darrera de titulars d’escàndol, fa que el resultat faci fàstic. Contrastar dius… Tan de bo tinguessin la capacitat i sobretot el sentiment ètic, deontològic, professional que els hi hauríem d’exigir!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
29 gener, 2017 a les 15:10
Gràcies, Josep Maria.
Respon
alex ha dit:
5 febrer, 2017 a les 21:25
Als meus records i a mi ens ha agradat molt el teu escrit. Junts tenim el mateix moment,- emocionant i de vegades frustrant-, d’omplir de vida els fulls en blanc.
Gracies i salut.
Respon
josepmariavia ha dit:
5 febrer, 2017 a les 22:03
Moltes gràcies per la complicitat i bellesa del comentari!
Respon
CristinaM ha dit:
6 febrer, 2017 a les 10:00
Sovint els teus escrits remouen records i sentiments ocults pel dia dia. Avui he retrocedit amb nostàlgia a moments de lectura de la meva infantesa. Llegir ha estat sempre una passió. Escriure… tots ho hem fet en algun moment d’intimitat, però compartir-ho requereix al meu entendre una valentia reservada a aquells que sou capaços de omplir generosament i amb “bon fer” un full amb blanc. Gràcies Josep Maria.
Respon
josepmariavia ha dit:
7 febrer, 2017 a les 0:56
Gràcies a tu pel teu comentari que aprecio sincerament Cristina.
Ahir algú em parlava de valentia… Vaig pensar en mi i en general. Respecte a mi vaig dir: “Sóc un cag.., esdevingut aparentment valent, per força!”.
I a continuació vaig pensar que són els moments i les circumstàncies que t’obliguen a ser valent. Ara de valents, valents…. No sé si n’hi ha gaires.
Fixat a més a més que tota “la valentia” consisteix en expressar sentiments!!! En quin món vivim que per expresar sentiments humans, sembla que siguis un valent! No me’n se avenir!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
12 febrer, 2017 a les 20:03
Quants records, Josep Maria, quantes lectures i imatges que encara mostren la seva força, el seu impacte profund, malgrat el pas del temps …. Llegir-te avui ha estat una mena de magdalena proustiana…
Respon
josepmariavia ha dit:
13 febrer, 2017 a les 0:28
Moltes gràcies Guillermo. Algún record compartir del tot: la professora Guitart i la literatura francesa!!!
Respon
Alex ha dit:
21 febrer, 2017 a les 16:32
Magnífic post Josep Maria!
Respon
josepmariavia ha dit:
21 febrer, 2017 a les 16:39
Gràcies!
Respon
Fátima ha dit:
21 febrer, 2017 a les 16:39
Soy una seguidora silenciosa, como la mayoría, pero al acabar de leer tus últimos dos post me ha surgido esta petición.
Admiro tu natural, y a la vez cultivada, capacidad para expresar tus opiniones y sentimientos de esta forma tan sincera, profunda y cautivadora para el lector.
Agradezco tu generosidad al compartir tu mundo interior a través de tu blog, porque siempre me hace reflexionar y, con frecuencia, encuentro algo que me inspira y me motiva para ser mejor persona.
Josep Maria, por favor, sigue leyendo papeles escritos y no dejes de superar el reto de llenar un papel en blanco….
Respon
josepmariavia ha dit:
21 febrer, 2017 a les 16:52
Gràcies Fàtima! Ho intentarem! Fa temps que evito parlar de l'”exterior” i… només em queda l'”interior”. Seguiré, però hauré de”repartir joc” i opinar també sobre l’entorn, la societat, el món…
Respon
Fátima ha dit:
21 febrer, 2017 a les 18:35
D’acord. També serà molt interessant!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
27 febrer, 2017 a les 20:43
Josep Maria,
Tot i no creure en la pornografia sentimental d’alguns mitjans o en la expressió urbi et orbe de les nostres emocions, si crec en la valentia de manifestar obertament com som i el que som, en paraula i obra. És un aspecte fonamental de l’honestedat envers un mateix i envers els altres que, acostuma a provocar una reacció de recíproca sinceritat en els que es relacionen amb nosaltres.
Respon
josepmariavia ha dit:
2 març, 2017 a les 1:01
Gràcies pel comentari. Qualsevol fet, actitud, manifestació, que provoqui reacciones positives en el mostré món és un regal. Ens fan molta falta. Això al marge, és clar, que aquest post hagi pogut contribuir o no en aquest sentit.
Respon
Present ha dit:
18 març, 2017 a les 23:32
Doncs una miqueta de raó sí que té el teu amic Steve, que per cert em recorda la fotografia, a la zona a on he estiuejat tant de temps per l’Ametlla de Mar fins a l’Ampolla.. un racó del paradís…
Doncs bé es cert que la llibertat està molt lligada a no somettre’s a cap pertinença, però jo realment necessito sentir-me part d’un grup, un grup d’afinitats comuns, entre d’altres serien valors similars.
Bona opció la del teu amic si està pressa en deliberada llibertat..
Una abraçada
Respon
josepmariavia ha dit:
20 març, 2017 a les 0:46
Gràcies pel comentari Present. Bona localitzacio geográfica i molt d’acord amb el que dius
Respon
eulalia dalmau ha dit:
24 març, 2017 a les 17:20
Benvolgut
En relació al post que fas. Potser et pot interessar aquesta petita aportació.
http://findouteulalia.blogspot.com.es/2016/11/cowboys-doctors-or-comforters-doctors.html
una abraçada
eulàlia
Respon
josepmariavia ha dit:
27 març, 2017 a les 20:53
Gràcies Eulàlia. Molt interessant. I sí…!!!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
26 març, 2017 a les 20:44
Tema molt interessant, Josep Maria, m’identifico amb el teu plantejament. En particular relativitzant la vida en ella mateixa per ampliar l’horitzó a com la vivim. Aquí s’introdueix la qüestió de la felicitat, del patiment innecessari, del prolongament tècnic de la vida, … sense parlar no dels moribunds, si no dels morts vivents.
Respon
josepmariavia ha dit:
27 març, 2017 a les 20:57
Gràcies pel comentari Guillermo. Doncs bona idea! N’hi ha masses de “morts vivents”. Reconec que és un tema que em fa “mandra” abordar. No diguem ja si el tema és allargar la vida a “morts vivents”!. Caldrà trobar-li un punt d’entrada que em resulti confortable.
Respon
Cristina ha dit:
12 abril, 2017 a les 17:48
Valent article el de Jordi Galvés i el teu. Pocs verbalitzen i menys signen el que molts pensem fastiguejats.
Respon
josepmariavia ha dit:
12 abril, 2017 a les 23:13
Si se l’haguessin estimat la meitat, de la meitat, de la meitat, del que proclamen, callarien d’una vegada i respectarien el seu descans etern!!!
Respon
Present ha dit:
28 maig, 2017 a les 21:59
Doncs sí Josep Mª, aquest turisme ja ens va bé però a estones ens agobïa una mica… t’ho dic jo que treballo molt apropet del Parc Güell i que visc a tocar del mirador més “trendy” de la ciutat. Entenc la preocupació de l’actual consistori i no saps com m’agrada que la gent comenci a sortir al carrer a reivindicar que els barris´són per la gent que hi viu i no pels especuladors…
Sobre el comentari que fas del Director General del Dpt. de Salut d’una comunitat autònoma que no entenia les preguntes i ni sabia ensortir-se et diré que a casa nostre també passa, tenim metges, infermeres, càrrecs intermitjos que no saben com està estructurada la sanitat a la nostra comunitat, ni saben distingir entre CATSALUT, ICS, SISCAT, etc….
Bé ara que es capvespre i comença a fer fresqueta m’hi posso a veure si en venen les “muses” i articulo algún post pel meu blog.
Bona setmana i salut !!!!
Present
Respon
josepmariavia ha dit:
29 maig, 2017 a les 17:33
Gràcies pel comentari Present. Em sembla urgent, una veritable emergència, que es procedeixi a el. laborar un Pla Turístic rigorós, seriós que ordeni la situació actual.
Pel que fa al Director General que ens ocupa, el que pretenc indicar -potser no he estat prou clar- no és un desconeixement de l’organigrama. Parlo d’un desconeixement de la matèria, de la sanitat, del que és un hospital, esfereïdora. Era incapaç de dir res coherent sobre com pot afectar la cronicitat i l’envelliment al desenvolupament hospitalari del futur. La sensació era la d’algú que no ha vist mai un hospital ni com a pacient!!! Provocava vergonya aliena.
Sort amb el teu post!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
30 maig, 2017 a les 19:23
Josep Maria,
Vaig viure la setmana passada un episodi semblant al que comentes: un alt representant de l’Administració, catalana en aquest cas, pendent exclusivament del seu mòbil, ignorant les intervencions dels seus companys de taula. La imatge em va semblar grotesca.
Quant al mal ús de les xarxes socials és, actualment, una de les principals causes de conflictes, de vegades molt greus, entre adolescents. El fenomen s’agreuja amb la recent aparició de webs o aplicacions que permeten amenaçar, insultar o calumniar amb la impunitat que ofereix l’anonimat o, fins i tot, la suplantació d’identitat.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
6 juny, 2017 a les 11:08
Josep Maria,
Un dels problemes és l’actitud acrítica del consumidor, en aquest cas el consumidor d’informacions. Criteris bàsics com haver escoltat les diferents parts implicades, haver verificat la fiabilitat de les fonts informatives, haver controlat la precisió en l’exposició dels fets, … es donen, malauradament, per suposats. Els periodistes tendenciosos, com els polítics, saben perfectament quanta raó tenia Voltaire dient: “mentez, mentez, il en restera toujours quelque chose”.
Respon
josepmariavia ha dit:
6 juny, 2017 a les 12:28
Malauradament molta gent dona crèdit a qualsevol notícia. Les xarxes socials fan la resta replicant viralment “la desinformació”. En aquest cas s’ha pretès -entre altres- tres coses:
1.- Magnificar le quantitat de diners que vaig cobrar legítima i legalment com a consequència d’una clàusula d’un contracte d’alta direcció
2.- Induir l’idea que procedien de fons públics, com si jo “m’hagués apropiat de fons públics”, quan en realitat es va pagar de fons privats i el que jo ja no sé és si -això sembla que diu la sentència judicial- l’empresa ho va imputar incorrectament desprès a fons públics i,
3.- Presentar-me a mi en funció d’Artur Mas -com si jo no tingués entitat pròpia- per, a partir d’aquí, associar-me amb el que molta gent associa avui unes persones, un entorn i uns fets, que res tenen que veure amb la qüestió que ens ocupa. Ara bé, allò de “embolica que fa fort” ja queda desfermat
Finalment, un fet que ens hauria de preocupar a tots: que sentencies judicials que t’afectin, directa o indirectament es fonamentin en litigis -en aquest cas entre l’empresa i la Seguretat Social- que desconeixes, als que no se t’ha donat part per poder-te defensar, quedant per tant en situació de total indefensió.
Gràcies pel comentari.
Respon
Pedro ha dit:
9 juny, 2017 a les 0:49
Josep Maria, no puc estar més d’acord amb tu. Sóc dels que creuen que el periodisme és una professió fantàstica, necessària i amb una enorme responsabilitat social, i com a tal no entenc la notícia ni la seva orientació. En aquesta línia, seria bo que el mateix autor, més enllà de qüestionar un contracte de treball, es plantegi en aquesta mateixa notícia les circumstàncies que varen motivar la necessitat de contractar amb caràcter d’urgència i amb l’acceptació de la Seguretat Social, a un professional per reconduir Midat.
Una abraçada
Respon
josepmariavia ha dit:
9 juny, 2017 a les 16:31
Gràcies Pedro. Malauradament la periodista, quan va parlar amb mi, ja tenia escrita la crònica i, evidentment, no la va modificar. Se suposa que “ja va contrastar la informació”, quan el que va fer va ser “cobrir l’expedient”!!!
Fixat però que, si un fet tan senzill i evident com -segons sembla desprendre’s de la sentència- que la Mutua imputés la indemnització als fons públics quan ho havia de fer als seus propis fons privats, no pot ser mai responsabilitat meva, no li va interessar “entendre-ho”; què podem esperar de neutral i asèptic? Qualsevol pot entendre que només qui paga sap a quina caixa comptabilitza el pagament i el que cobra -a menys que li expliquin- no ho sabrà mai, ni és la seva responsabilitat saber-ho.
Quan no es vol ni reflectir aquesta evidència, imagina que pot significar que entengui les difícils circumstàncies en les que es va produir aquella contractació i que tot es va fer d’acord amb el Ministeri de Treball…
Es tracta simplement de fer mal i destrossar la reputació de les persones.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
21 juny, 2017 a les 18:12
Josep Maria,
Em permetràs, en primer lloc, distingir entre tradicions i pràctiques venerables com el budisme o la meditació i el simplisme sincretista d’alguns corrents de psico-espirituals actuals.
D’altra banda crec que tens raó, el cristianisme és eminentment comunitari, però el que m’agradaria assenyalar és la importància d’un corrent teològic bastant arrelat en el cristianisme oriental. Es tracta de la teologia apofàtica, ambiguament traduïda amb el terme de negativa. És el contrari del dogmatisme. De Déu podem afirmar més el que no és que el que és, això deixa un espai enorme per la fe, o millor dit per la recerca de la fe, perquè mai s’arriba a assolir una creença tancada. Déu està sempre més enllà del que podem concebre, pensar o imaginar. En aquest sentit qualsevol creient honest hauria de tenir una bona dosi d’agnosticisme i, inversament, un agnòstic obert i en recerca podria ser un bon model per a un creient.
Respon
josepmariavia ha dit:
22 juny, 2017 a les 10:53
Gràcies per la valuosa aportació Guillermo!
Respon
Retroping: LECTURES DE VACANCES I NOTES ESTIUENQUES | El blog de Josep Maria Via
Alex ha dit:
12 setembre, 2017 a les 17:26
Emotiu post
Respon
josepmariavia ha dit:
12 setembre, 2017 a les 18:04
Gràcies Alex
Respon
Maria ha dit:
16 setembre, 2017 a les 18:24
Bon post!
Respon
Maria ha dit:
16 setembre, 2017 a les 18:26
Bon post!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
17 setembre, 2017 a les 19:34
Josep Maria,
Valoro molt positivament l’expressió dels sentiments. Tens raó, no és habitual, el teu escrit trenca aquesta discreció socialment majoritària que sovint s’identifica amb feblesa. Però no és fragilitat, més aviat al contrari, és simplement parlar/viure sense cuirassa defensiva i sense la disfressa “d’homes durs” que, en el fons, ens cal únicament per protegir-nos de la por.
Respon
Pere ha dit:
21 setembre, 2017 a les 16:33
Sense cap dubte, una persona que ha deixat empremta.
Respon
Retroping: FINAL D’ETAPA AL PARC DE SALUT MAR DE BARCELONA (1) | El blog de Josep Maria Via
Retroping: AVUI VOLIA ESCRIURE SOBRE EL PROCÉS, PERÒ… | El blog de Josep Maria Via
Retroping: LA HISTÒRIA DE MICHÈLE, UNA HISTÒRIA BELLA | El blog de Josep Maria Via
Retroping: LA HISTÒRIA DE MICHÈLE, UNA HISTÒRIA BELLA | El blog de Josep Maria Via
Montse sirera ha dit:
27 octubre, 2017 a les 0:29
Gràcies Josep María per tornar a escriure.
Gràcies per definir l’estat d’ànim generalitzat. No podem ser neutrals, però també hem de trobar l’espai per conservar la calma interior.
“Si ets neutrals en situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor”
Desmond Tutu
Respon
josepmariavia ha dit:
27 octubre, 2017 a les 12:12
Gràcies pel comentari Montse!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
27 octubre, 2017 a les 21:40
Josep Maria,
Sembla que compartim alguna experiència semblant…
Potser als teus companys d’escola els agradaria llegir aquest text…?
Respon
josepmariavia ha dit:
28 octubre, 2017 a les 2:06
Potser sí¡ Hauré d’enviar-los-hi el post…
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
26 novembre, 2017 a les 19:33
Josep Maria,
Crec que tens raó en relació a la paciència necessària sense rebaixar la tensió. El que passa és que molts pensàvem estar vivint un temps especial, el que els grecs anomenaven kairós, “el moment oportú” i ens queda una mica la sensació d’haver-lo deixat passar. El kairós sempre torna, però quan farà la seva propera aparició…? Estarem preparats?
Respon
josepmariavia ha dit:
4 febrer, 2018 a les 11:27
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-un-dalai-lama-a-brussel-les_235530_102.html
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
4 febrer, 2018 a les 19:15
Gràcies, Josep Maria, per compartir les teves experiències i fer-nos sentir una part deles teves emocions.
Continuarà …. (Espero).
Respon
josepmariavia ha dit:
4 febrer, 2018 a les 23:59
Gràcies a vosaltres¡ Si, aquesta “tirada” consta de 4 posts. En manquen des encara…
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
17 febrer, 2018 a les 20:22
Josep Maria,
Gràcies per compartir “el present d’aquest viatge al passat”, he trobat l’expressió molt encertada. Si és cert que no podem viure de la nostàlgia, menys encara de la dolor del passat, seria poc assenyat, a la nostra edat, no gaudir dels records, de l’experiència acumulada, del que, de fet, està constituint bona part del nostre present. Com en tantes coses és una qüestió d’equilibri, de saber englobar de manera constructiva els diferents elements de la nostra existència …
Respon
josepmariavia ha dit:
18 febrer, 2018 a les 23:23
Gràcies Guillermo. Vaig assaborir molt aquest viatge. He intentat quelcom difícil: compartir sensacions. No sento que me n’hagi sortit gaire, però confio que alguna cosa es pugui intuir i desitjo que us sentiu lliures de fervos-les vostres, cadascú a la seva manera
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
22 maig, 2018 a les 19:53
Josep Maria,
Molt encertades paraules “Cesad de extrañaros y de quejaros del mal comportamiento de los humanos …” Però, tal com tu has dit, no sempre fàcils de practicar. En el fons no som més que simis lleugerament més evolucionats, no hauria de sorprendre el nostre comportament tan poc racional. El que passa és que, al mateix temps tenim, no sé si una flama, però sí una espurna d’Esperit que ens projecta cap a un esdevenir humà més ample, que la realitat, tossuda, ens vol fer oblidar.
Respon
josepmariavia ha dit:
23 maig, 2018 a les 8:11
Lluitar, fer front, a la realitat que massa sovint és deshumanitzador i fer-ho serenament és el repte. La temptació d’esquivar-la ésa alta. Ser víctima de la mateixa, és fàcil i encara és pitjor… Cal no perdre de vista aquesta visió més ample que comentes.
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
23 juny, 2018 a les 19:59
Fa bé llegir-te. Gràcies
Respon
josepmariavia ha dit:
27 juny, 2018 a les 12:23
Moltes gràcies!
Respon
León ha dit:
9 agost, 2018 a les 3:03
Querido amigo, has escrito y publicado. la coincidencia es pues apreciada por los que participamos contigo en este espacio. Que hayas cumplido los sesenta años de edad en un entorno como el que nos describes es, ciertamente, muy afortunado. La intimidad es una condición que ha de valorarse y no está disociada de esa soledad de la que escribes y que lejos de ser temida puede ser una ventaja, sobre todo cuando se combina con la felicidad de estar con tus hijos y la gente que te quiere. No es lo mismo ser solitario que estar en soledad.
Pienso que hay una edad que constituye una marca en la vida, es la de los 50 y que tiende asociarse con la mitad de la vida, aunque eso sea no solo optimista sino casi irreal. Pero la marca de los 60 es decisiva pues entraña cambios físicos que llegan para instalarse y con los que se tiene que aprender a convivir. Tu eres médico y conoces esto desde otra perspectiva, pero me temo que es de poco servicio. Todo esto no es más que natural y se contrarresta con la actividad física y el ejercicio constante de las neuronas. Así que a disfrutarla y a querer y dejarse querer.
Espero que El orden del día te haya interesado. No debe olvidarse cómo se gestó la historia del del siglo XX: las dos grandes guerras y el periodo intermedio. Son apenas 73 años del fin de la segunda guerra mundial y el mundo vuelve al péndulo del nacionalismo, el racismo, el populismo de cualquier signo, la desigualdad, el autoritarismo y la violencia. No es alentador. Así que pensar, escribir, publicar, reflexionar y urdir la intimidad es una exigencia personal. Y los amigos, pocos pero entrañables. Espero que me cuentes entre ellos.
Un abrazo y felicidades.
¡Ten salud!
León
Condesa, Cd de México
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
9 agost, 2018 a les 12:52
“Non, je ne vis jamais seul avec ma solitude…” (G. Moustaki).
La importància de saber-se fer “companyia” a un mateix, d’ajudar-se, escoltar-se i discernir el que realment ens convé…. Els altres i les circumstàncies poden ajudar o no, però cada un és l’únic protagonista de la seva vida, capaç d’aprofitar-la o menystenir-la. Segueix viu, Josep Maria, segueix compartint la teva vida. Gràcies.
Respon
josepmariavia ha dit:
10 agost, 2018 a les 18:52
Almenys intentar-ho! Gracies
Respon
josepmariavia ha dit:
10 agost, 2018 a les 18:58
Muchas gracias por tus palabras y reflexiones León.
Te reproduzco cuando dices: “No es lo mismo ser solitario que estar en soledad.” Das en el clavo de una de las ideas centrales que quería expresar.
Pensar, escribir, disfrutar de espacios de soledad deseada y de buenos amigos como tu, permite sobrevivir a la visión del mundo que sintetizas y que compartimos. Un abrazo
Respon
Alejandro ha dit:
9 agost, 2018 a les 17:24
No dejes nunca de escribir!!!! siempre me emocionan tus escritos. Un abrazo!
Respon
josepmariavia ha dit:
10 agost, 2018 a les 18:51
Muchas gracias Alex! Abrazo fuerte
Respon
Leon ha dit:
3 setembre, 2018 a les 23:10
Josep, tu relato me situó en el delta que describes y los personajes a los que animas. Tiene la virtud de la inmediatez, pero también de las pausas que hay que hacer para comprender que estamos vivos. Hay algunas descripciones recias y perturbadoras como la pareja que discute y, otras, calmas como la joven bañista del sol y el libro. Y mira que la expresión de “Per la Mare de Déu” me gusta mucho, así en catalán, y ya es 3 de septiembre. De las historias que nos cuentas lo menos importante, me parece, es la verdad. lo que las anima es la voluntad de contar, de pensar de manera ordenada para poder hacer un texto y compartirlo con tus amigos. Las personas que conoces, las que tratas o las que apenas miras y te imaginas que se traen. Y qué decir del cariño con el que te expresas con respecto a tu nuevo habitat en esa desembocadura del Ebro. Y el toscano…no deberías partirlo por la mitad, que un puro es un objeto completo, además de que al acabarlo hay que dejarlo morir por sí mismo y no aplastarlo contra un cenicero, que tienen dignidad. Me pillas fumándome un gordo cigarro Nicaragüense (pobre gente la de ese país con el déspota que los gobierna), un robusto, de buena consistencia y sabor contundente. En todo caso no hay mejor puro que un Petit Edmundo de Montecristo.
Un abrazo
León
Respon
josepmariavia ha dit:
5 setembre, 2018 a les 22:31
Gracias por tu amable comentario León!
Seguiría hablando con gusto de cigarros habanos. Pero siendo médico, aunque hoy en día no ejerza cómo tal, ya tomé mucho riesgo confesando que fumé un Toscano!!! Ya puesto a comentar, se trata de un producto “de batalla” consumido en un lugar ad-hoc, un modesto changarrito (chiringuito en el español de los españoles) que puedes partir en dos mitades sin que sea el sacrilegio que sería hacerle este destrozo a un habano!!!
Respon
Leon ha dit:
22 setembre, 2018 a les 14:12
Josep, las reminiscencias que haces de tu padre y las que citas de Pàmies evocan a las de mío y son obligadas, cada una con los recodos propios de las personas, las familias los lugares y los tiempos. Lo mismo pasa con las palabras que diriges a tu hijo treintañero y que vive lejos. También pensé en los míos. ¡Hay, los que teníamos treinta años! Lo digo con nostalgia contenida, si es que eso es posible. Al leer tu texto recordé un breve ensayo de Simon Leys sobre el poeta francés Hugo Segalen y las maneras de su sentimentalismo: el íntimo, recogido de sus cartas y el literario en sus obras. Te recomiendo que lo leas. En todo caso a mi me parece que hoy estás bien integrado al “mundo de las emociones y los sentimientos”. Me has dado muestras de una gran amistad y afecto en momentos apacibles y en los que son difíciles. Sabe bien lo mucho que lo aprecio.
Respon
josepmariavia ha dit:
22 setembre, 2018 a les 17:20
Gracias por tus palabras León. Al final todos somos humanos, con sentimientos, todos somos hijos y algunos hemos sido treintañeros y somos padres. Otra cosa es el momento vital, lo “distraídos” que estemos de lo verdaderamente importante o lo cercanos que nos sintamos de lo esencial. Personalmente he vivido épocas de todo tipo. Parece que envejecer me aproxima a lo realmente importante y me aleja de lo accesorio. Por cierto, la amistad que compartimos forma parte de lo primero!
Buscaré el ensayo de Simon Leys!
Respon
Teresa Salas ha dit:
22 setembre, 2018 a les 18:17
M’agradaria dir-te que no tens raó….,
Però desgraciadament, no puc.
Respon
josepmariavia ha dit:
22 setembre, 2018 a les 18:29
En què en concret voldries dir-me que no tinc raó, encara que no puguis?
Gràcies pel comentari!
Respon
josepmariavia ha dit:
22 setembre, 2018 a les 18:37
T’entenc…
Gràcies pel comentari!
Respon
Cristina ha dit:
10 octubre, 2018 a les 9:18
Gràcies per les teves reflexions Josep Ma.
Respon
josepmariavia ha dit:
10 octubre, 2018 a les 19:08
Gràcies per llegir-les Cristina. Celebro que t’hagin aportat quelcom de positiu, si com sembla, és el cas.
Respon
Sònia ha dit:
31 octubre, 2018 a les 23:06
Ja fa 4 anys que segueixo el teu blog,i l’únic que puc dir és agraïment per compartir els teus coneixements en gestió(sóc supervisora quirúrgica en un hospital de tercer nivell)però més encara per compartir els teus pensaments i sentiments,amb els que ben segur molts dels teus lectors han gaudit i potser també s’hi han identificat.
Aquests darrers posts del mes d’octubre m’han agradat especialment i no podia deixar passar-ho sense aportar als teus seguidors,aquelles sensacions has trasmès de manera exquisita en les paraules que has escrit…
Certament quan llegim els teus posts molts tenim el desig de comentar ,però el que em passa a mi i també imagino que passa a bastants dels teus seguidors,és que un post com el teu requereix comentaris fets en un espai de silenci,estant sòl i amb temps,i al final amb aquest ritme desenfrenat que portem amb el dia a dia ho acabem demorant,i no fem el comentari oportú que podriem compartir entre tots els que llegim el teu blog.Tinc especial tendresa pel Delta del Ebre,hi guardo records entranyables de quan era petita i els meus pares ens hi portaven amb els meus dos germans….Aquest post em transmet sensacions diferents,un escrit planer,pròxim,senzill…
I amb les finestres de fusta m’has fet recordar quanta gent haurà tingut aquest dilema…la fusta té vida i per això és fa malbé,imagino que això dóna encant a aquests cases tan peculiars que hi han en zones apartades del Delta….I com descrius els colors del Delta,els nuvols…ets capaç de fer sentir al lector,tancant els ulls,que s’hi troba…i sentir a la pell la humitat,el vent … el soroll captivador de la pluja…la pau,el silenci des del porxo que descrius d’una casa…
No se si el fet de guardar aquests vells records de la meva infantesa amb els pares i germans al Delta,em força a trobar un espai per contetar aquest post…
Ben segur li haurà passat a més d’un dels que et llegim…Només puc dir-te tal com et va dir un amic teu(ho dius en un dels teus posts)No deixis mai d’escriure…encara que de vegades ho facis amb menys freqüència.
Dedicatòria exquisita del teu amic Marcel Riera,a El Perello,lloc on imagino tens la teva patria…
Gràcies Josep Maria!!!
Respon
josepmariavia ha dit:
1 novembre, 2018 a les 16:52
Molt agraït pel teu comentari i interès pel blog!
No hi ha satisfacció més gran que saber que el que un expressa escrivint, connecta, ressona, amb el lector. Estimula, fa sentir!
I gràcies per la teva valentia. El teu comentari és en sí mateix, tot una expressió de sentiments…
Sovint em trobo comentaris semblants però adreçats personalment. Mota gent (massa crec jo), no vol fer públics els seus comentaris/expressió de sentiments, sensacions…, i m’escriu personalment, demanant que no elevi a públic el que em transmeten.
Pel que fa al que expresses sobre el Delta, ja ho saps… Sobre això he escrit bastant i confio seguir-ho fent. Encara fa massa poc temps que frequento aquest paratge, però t’asseguro que em te encisat!!!
De nou Sònia, gràcies per apreciar l’esforç i m’alegro que hi hagis connectat!
Respon
Mª Luisa ha dit:
6 novembre, 2018 a les 23:41
Apreciado Josep Maria Via
Hace tan solo 2 meses he conocido tu blog.
El destino a veces nos da maravillosas casualidades…
¿¿Y porqué??…
Disculpas primero por no escribir en catalán ,lo entiendo perfectamente pero mi expresión escrita en catalan tiene un nivel bajo y no me gustaria desanimar a tus seguidores…Acabo de cumplir 65 años y mi vida laboral ha finalizado con una muy deseada jubilación,a pesar de haber ejercido durante 36 años una maravillosa profesión en el mundo de la judicatura.Mi vida laboral me ha aportado una inmensa satisfacción y felicidad…y creo con certeza haber aportado a la sociedad unas muy justas sentencias..
La casualidad hizó que buscando el blog de un compañero cuyo nombre empieza como el tuyo y añadiendo en la búsqueda un restaurante en El Perelló,sitio neutró para reunirnos, y celebrar nuestra jubilación cerca de Barcelona,Valencia y Tarragona ,me hiciera encontrarte.
Y coincidiendo todavía más que mi maravillosa sobrina ,Catalina,médico especialista en cardiologia y que desarrolla su ejercicio profesional en la preciosa ciudad de Barcelona,es seguidora tuya desde hace 2 años!!!!increibles casualidades…ella fue precisamente con 48 años quien me envio hace 5 meses un poema maravilloso “Mi alma tiene prisa” de un poeta brasileño Mario de Andarde(Sao paulo 1893¬- 1945),poeta,novelista,ensayista y musicologo Uno de los fundadores del modernismo brasileño.
Poema que no transcribo totalmente para no alargar el comentario,y que podría ser un post exclusivo para desarrollar en tu blog, por esta capacidad impresionate y facilidad que tienes para expressar sentimientos y emociones, y con la madurez que también te aportan tus 60 años cumplidos y expresados delicadamente en tu post de julio.
Solo mencionar las ultimas palabras del poema que dice: “Tenemos dos vidas y la segunda comienza cuando te das cuenta que solo tienes una…..”que pena siento no haberlo leido antes,cuando tenia 40-50 años…pero eso hace todavía que desee mas la jubilación ,para amar y sentir el tiempo me pueda quedar sin atadura laboral…tiempo simplemente para emocionarme con esas maravillosas palabras transcribes de tu patria en el Delta del Ebre…El Perelló me pareció precioso ese domingo, y mis 2 compañeros ,Carlos y Luís,con los que celebrabamos la comida se sorprendieron de mi reacción,se dice que El Perelló no es precisamente un pueblo bonito…Quizás son mis ganas y amor por disfrutar de la comida con mis amigos del alma que hizó viera El Perello precioso,o quizás fue simplemente que estaba con dos amigos de facultad a los que simplemente adoro y estimo…y cuando compartes el tiempo con personas queridas cualquier lugar te parece bonito…y eso ninguno de tus seguidores podrà negarlo…..cualquier sitio es precioso,maravilloso con las personas adecuadas…
Seguiré tu blog y espero que mis comentarios sean alguna muy pequeña aportación…
Respon
josepmariavia ha dit:
7 novembre, 2018 a les 0:23
Gracias M Luisa! Conozco el poema de Andrade que citas y, sí… vidas en este planeta, sólo hay una y mejor descubrirlo temprano que tarde!
Ya sabes que hay una cierta moda de repetir que no hay casualidades, sino causalidades. Eso dicen muchos! Sinceramente, no lo sé. No tengo una posición clara al respecto y sí una cierta “alergia” a las frases hechas, en especial si están de moda.
En cualquier caso, sí que constato día a día que cuando hablas desde la zona de los sentimientos, conectas con mucha gente. Tal vez sea porqué vivimos en un mundo frío, en el que se llega a asociar expresión de sentimientos a debilidad… No sé… Eso es lo que me surge a partir de tu comentario.
Eso y otra cosa: me alegra saber que en el terreno judicial hay sentencias justas. Estoy seguro de ello. Pero suelen ser anónimas. Las que ocupan espacio en los Media dan una imagen preocupante de la justicia. Sé que los Media, a base de seleccionar sesgadamente lo que configura la realidad hacia imágenes vomitivas, nos desinforman a todos construyendo una “actualidad” que da asco. Pero las noticias judiciales que son noticia, son preocupantes.
Lastima que la mayoría de colegas tuyos que, cómo tu, os esforzáis en hacer bien las cosas, viváis en el más absoluto de los anonimatos y todos veáis vuestra imagen cuestionada por la actuación poco ejemplar de vuestra cúpula!!!
Respon
Leon ha dit:
13 desembre, 2018 a les 1:01
Josep
Que la maestra Guitart te provoque estas reflexiones es un placer para valora y que bueno que las compartes.
Entiendo lo que dices de la influencia de la maestra. Me hiciste recordar a la maestra Ofelia de Ita que me enseño a leer y escribir y a la maestra Teresa Armida que provistatan solo de una vela, una naranja y un limón nos enseño a los 8 años los movimiento de rotación y traslación de la Tierra y su satélite la luna. Seguí recordando…
Tu experiencia como estudiante joven en la dictadura me hizo pensar en las diferencias de lo que yo viví en un México que, aun teniendo un régimen autoritario, permitía vivir a las anchas cuando fui niño en una familia de padres profesionistas los dos y de familias judías de inmigrantes del este europeo. Experiencias distintas sin duda la tuya y la mía y, sin embargo, con tantos puntos de contacto, por ejemplo en las lecturas que has citado, Cimiento que sin duda es parte de la amistad que hemos fraguado. Te abrazo desde la CDMX.
Respon
josepmariavia ha dit:
13 desembre, 2018 a les 10:10
Muchas gracias León¡ Cómo dicen los casrtellanohablantes habituales: “es de bien nacido ser agradecido”. Y desde luego mi agradecimiento a la maestra Guitart, es enorme.
Por cierto, ya ves que también cito a la maestra Maria -que me enseñó a leer y a escribir-, en el capítulo de agradecimientos de mi tesis doctoral. Estoy satisfecho de la formación que tuve en dos escuelas de características muy distintas¡ En cuanto a la Universidad, haber podido cursar estudios de postgrado en Canadá, compensó mi insatisfacción con la universidad postfranquista que me tocó vivir en una Catalunya que resurgía del largo y negro túnel de la dictadura.
Es una suerte tener amigos diversos, entre los cuales unos cuantos judíos de origen centroeuropeo y entre ellos, por supuesto tu, con -como bien dices- comparto, compartimos, inquietudes intelectuales y humanas y muchos puntos de vista. Y sobretodo afecto que, quizás es de lo que anda más necesitado nuestro mundo…
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
25 desembre, 2018 a les 14:52
Bon Nadal Josep Maria!
I, sí, els teus escrits transmeten emocions …
Respon
josepmariavia ha dit:
26 desembre, 2018 a les 9:22
Moltes gràcies Guillermo!
Bon Nadal!
Respon
cristina ha dit:
18 gener, 2019 a les 15:18
Benvolgut JosepM
Llegeixo sovint els seus posts,fins ara mai havia fet cap comentari ,segurament per falta de temps escollit i sobretot de temps silenciós per poder-ho fer…tal com una lectora teva comentava recentment en un post.
Certament la mort del Dr Domenech m’ha fet reflexionar molt… en la passió,en la capacitat,en el carisma exquisit que algunes persones poden transmetre en seu entorn laboral i personal al llarg de la seva vida.
No vaig tenir la sort de tenir-lo com a professor ,ja que em vaig incorporar a la UAB quan feia tercer de medicina i per tant ja vaig començar a la Unitat Docent de la Vall d’Hebron.
Vaig assabentar-me del seu traspàs i de totes les seves qualitats com a mestre i sobretot com a excel.lent persona , en el whats dels companys de medicina.Era impressionant com tots el recordaven de la mateixa manera.
un APASSIONAT de la recerca científica,de la docència,apassionat d’una professió que amb vocació havia escollit,i sobretot apassionat per ensenyar als seus alumnes.
Sabia conèixer l’essencia dels seus estudiants,aconseguint d’aquesta manera una autèntica conexió amb els alumnes novells de medicina.Coneixia l’eina perfecte per conectar……
He intentat mirar enrere i recordar quants dels professors que vaig tenir al llarg de la carrera em van transmetre passió,entusiasme,motivació,desig de que la classe no s’acabes mai…quants d’ells van ser autèntics liders en la docència universitària….només en recordo 4!!!
Em passaria el mateix si miro en la meva vida laboral i personal…..acabarien sent 7 persones!!!
Si mirem el nostre entorn habitual trobarem poques persones amb capacitat de capturar i estimar l’essència de la gent,per acompanyar en els pitjors moments i sobretot poques persones amb capacitat d’expressar
i exaltar les virtuds de les persones que ens envolten.Tinc la sensació que el ritme al qual ens hem enganxat ens aparta de totes aquestes sensacions,dificilment podrem deixar petjades en la nostra vida sino reaprenem a ser més generosos
amb el coneixement que hem adquirit i més generosos amb el cor,difícilment deixarem petjada sino aprenem a ser més confiats amb el nostre entorn i sobretot sino aprenem a conectar amb el nostre entorn social…
Seria bo que alguna vegada a mida que va passant el temps ens proposessim deixar emprenta i record de tot allò que anem fent pels altres….tal com el Dr Domenech i molts altres ho han fet….
Ens ajudaria una mica molt si de tant en tant pensessim de quina manera serem recordats….
Novament felicitats pel blog!!! i sobretot moltes gràcies per compartir…
Respon
josepmariavia ha dit:
18 gener, 2019 a les 18:41
Gràcies pel teu comentari Cristina. Sovint m’he referit en aquest bloc a “La vida líquida” com a recurs per definir la percepció que tinc del món que m’envolta. Si has anat llegint el bloc i separant el gra de la palla, hauràs vist que he parlat amb gratitud de professors, caps i companys de feina i persones diverses que m’han marcat positivament i m’han ajudat a ser millor: els mestres de vida Amb independència de la meva capacitat d’aprofitar, més o menys, la sort d’haver-los conegut, d’haver tingut l’oportunitat de compartir trams de la vida amb ells i en molts cassos apreciat i estimat; és el regal més gran que m’ha fet la vida.
Crec que quan et queden menys anys per davant que per darrera, vas veient la vida com un embut. Al començament hi cabia tot. Era ample. “Tot estava per fer i tot era possible”. Ara queda molt per fer. Es pot dir que tot continua estant per fer i que encara tot és possible, des de la part estreta de l’embut. El cercle s’ha anat estrenyent i procures rodejar-te del tipus de gent que tu descrius per fer realitat el sentiment de que tot és possible.
En quan a com t’hagin de recordar… No hi he pensat mai gaire. Sí que puc dir que amb resultats extraordinàriament més pobres del que voldria, intento dur a la pràctica el que aquestes persones extraordinàries -com el Dr. Domènech- m’han ensenyat amb el seu testimoni i la seva vida. Una altra cosa és el que hagi aconseguit i pugui aconsrguir… Ja ho jutjaran els altres
Respon
Francesc ha dit:
16 març, 2019 a les 17:39
Benvolgut Josep M Via
Segueixo el teu blog des de fa temps i imagino que com molts lectors he agafat l’actitud d’espectador o lector no interactiu o com diu un nebot meu de Toledo agafar l’actitud de “la vieja del visillo”….
El penúltim post “Saber quan has de plegar” em va remoure sentiments,sensacions de fa 17 anys enrere,un post on descrius amb exquisitesa allò que jo pensava i segueixo pensant ara amb 67 anys, en una etapa meravellosa de riquesa interior i amb jubilació inclosa…Vaig iniciar la meva tasca en gestió quan tenia 35 anys,en absolut era el meu objectiu professional,però potser el destí m’hi havia de conduir per poder acabar aprenent tot allò que se’ns dubte ha construit una part important del que sóc ara.Vaig aportar resultats molt bons en la direcció dins dels 2 àmbits on vaig treballar,em satisfeia la feina perque em permetia donar resultats objectius i sobretot amb satisfacció dels professionals i pacients.
Realment ho dic convençut ,era brillant.De sobte un dia qualsevol es decideix un canvi,el motiu per respecte a terceres persones no el detallo.
Després d’un breu temps,i deixant enrere el “ferit orgull”(tal com una bella persona em va acosellar)em vaig quedar a la mateixa empresa,em vaig reinventar i amb el coneixement adquirit i sobretot potència personal vaig poder acabar la tesi i dirigir-ne 7,donant als meus companys tot el meu coneixement i informació adquirida .D’això és tracta!!!!! De compartir el coneixement i no tenir por!!
Se,ns dubte gaudim d’un model sanitari d’excel.lència,però no assolim l’excel.lència en lideratge.
Aquells que van començar a aparèixer en l’escenari del model sanitari català,aquells que van començar “a liderar i dirigir” encara hi segueixen sent 25 anys després,sense intenció molt d’ells de sortir de la cadira.
Hauriem de fer recanvis,i més encara quan han passat tants anys,i el millor encara que ho fessim de manera natural i voluntària.Es una obligació moral,per respecte als ciutadans i al nostre sistema de salut ,transmetre el coneixement i la informació als futurs liders de la sanitat i així successivament al llarg dels anys…l’edat aporta saviesa però hi falta la força,donem aquest coneixement als que tenen força i edat bona per fer-ho.
Tanmateix crec que darrera d’aquesta fermesa a no deixar la cadira i ha pànic ,a que “el teléfono deje de sonar”…
I certament és així el telèfon ja no sona…però si el canvi es fa en una edat adeqüada torna a sonar però amb molta més alegria
Fa poc vaig llegir que havien fet festa de comiat,millor dit festa de jubilació a un professional sanitari després de 30 anys en una mateixa gerència!!!!em va fer dubtar si el motiu de l’alegria irradiaven els companys en la fotografia de la festa era perque finalment plegava…
Ho dic tot amb humor,ja que amb 67 anys què tinc, encara no l’he perdut
Gràcies pel blog i per compartir gratuïtamenr el teu coneixement
Respon
josepmariavia ha dit:
16 març, 2019 a les 18:01
Gràcies pel comentari Francesc. Poca cosa a fegir. El que exposes, el teu cas, és un exemple vivent del que manifesto en el post.
Respon
Helena Ris ha dit:
17 abril, 2019 a les 15:14
Amic Josep Maria, m’ha agradat molt aquest blog.
Segurament la tristor és la que em fa dir que la vellesa deu ser això de que cada vegada tenim més gent per enyorar i menys gent per xerrar.
Respon
josepmariavia ha dit:
17 abril, 2019 a les 15:52
Moltes gràcies Helena! A l’Albert el trobarem a faltar molt. No saps quin greu em sap el dinar que quedarà per sempre pendent amb ell i tu!
Els que quedem, hem de fer pinya!
Abraçada forta!
Respon
Helena Ris ha dit:
21 abril, 2019 a les 20:19
El Trias és una persona excel·lent i ha estat un “jefe” excel·lent. Mai pendent de jerarquies ni, quasi, d’organigrama.
Et senties valorat i estimat i el millor, es que després de tot el seu recorregut, et segueix valorant , reconeixent i fent-te sentir la seva estima.
El Xavier T. diu de l’Albert Oriol que era l’home més intel·ligent que havia conegut i l’Albert O. deia del X. Trias que tenia totes les qualitats per ser conseller en lloc d’ell i li tenia una sincera admiració i estima. Ho volia recordar
Respon
josepmariavia ha dit:
8 maig, 2019 a les 18:31
Gràcies Helena. Dos bons amics teus i meus. Persones estimadissimes¡
Respon
Juanjo ha dit:
23 abril, 2019 a les 12:45
Apreciado Josep Maria,es su una suerte haber compartido contigo la amistad con el entrañable Albert. Una abraçada
Respon
josepmariavia ha dit:
8 maig, 2019 a les 18:33
Igualment Juanjo¡ A l’Albert l’estimàvem molt. Amicper a mi tan entranyable com tu. Gràcies¡
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
9 maig, 2019 a les 21:03
Molt entranyable, Josep Maria. Gràcies
Respon
josepmariavia ha dit:
10 maig, 2019 a les 13:06
Gràcies pel comentari¡
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
24 juliol, 2019 a les 18:22
Lectura amena, escriptura sensible i profunda. Gràcies Josep Maria.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 agost, 2019 a les 18:43
Gàcies a tu Guillermo!
Respon
Helena Ris ha dit:
18 agost, 2019 a les 21:06
quin final més bo. Entretant la vida continua sense ells, com si res…
Respon
josepmariavia ha dit:
24 agost, 2019 a les 18:42
Gràcies Helena. És aixì no? Ja veus…
Respon
Toni Griera ha dit:
17 setembre, 2019 a les 15:26
Hola Josep Mª-
Desde hace muchos años en todas las consultas donde trabajo , tengo bien visible esta anotación: Una vez le preguntaron al Buda ¿Qué es lo que a él mas le sorprendía de la humanidad? Y respondió:
Los hombres que pierden la salud para juntar dinero y luego pierden el dinero para recuperar la salud.
Y por pensar ansiosamente en el futuro, olvidan el presente de tal forma, que acaban por no vivir ni el presente ni el futuro.
Viven como si nunca fuesen a morir y mueren como si nunca hubiesen vivido.
La leo muchas veces pero la practico menos de lo que me gustaría.
Salut.
Toni
Respon
josepmariavia ha dit:
23 setembre, 2019 a les 19:17
Gràcies Toni! No ets l’únic “incoherent”. Crec que a la majoria ens costa massa viure el present i entendre que el futur no està a les nostres mans (i el passat tampoc) i que poca cosa controlarem. Llàstima que, com és el cas, la malatia greu d’un amic, ens porti a aquestes reflexions que, després oblidem massa ràpidament…
Respon
Leon ha dit:
5 octubre, 2019 a les 23:54
Querido Josep, he leído tus reflexiones sobre la edad y la salud emocional. Concuerdo. Vale la pena, sin duda, no aislarse.
Así que para ser coherentes te digo que a mediados de diciembre estaré en BCN por unas cuatro semanas y espero con gusto que nos encontremos para conversar y disfrutar de la amistad.
Te abrazo desde una lluviosa ciudad de México.
León
Respon
josepmariavia ha dit:
6 octubre, 2019 a les 0:51
Gracias por tu comentario Leon!
Vamos a ser coherentes y compartir buenos espacios de tiempo en diciembre. Un abrazo!
Respon
Aina ha dit:
5 novembre, 2019 a les 16:22
Estimat JM, t’entenc perfectement. Cal preservar la pròpia integritat front aquesta fauna salvatge que hi ha arreu. A més què fariem sense el teu bàlsam pels sentits? No deixis de perdre’t en aquest racó tan especial del Delta i escriu, escriu , escriu el que el cor et mani. Gràcies!
Respon
josepmariavia ha dit:
6 novembre, 2019 a les 0:25
Moltes gràcies Aina. Ho intentaré seguir fent!
Respon
Teresa ha dit:
20 novembre, 2019 a les 12:17
El meu avi es deia Esteve, amb “E”, era un cràpula i mai va tenir un Ferrari.
No se que hagués opinat d’aquest post. Probablement hagués pensat,”quins problemes…” coses de rics.
M’agradat,tot i que en alguns moments traspua massa tristesa.
Conversar amb amics, envoltat de garrofers i oliveres es un plaer.
Respon
josepmariavia ha dit:
20 novembre, 2019 a les 22:41
Gràcies pel comentari Teresa! L’Steve potser no és català, i… un dels personatges, gaire ric no és ☺️
La major part d’ells però, han estat pobrissims. No econòmicament parlant, però molt pobres. Potser d’aquí la tristesa que comentes
Respon
aina ha dit:
3 desembre, 2019 a les 11:34
Especial, entranyable, persones i llocs. Estic amb tu, val molt i molt la pena. Pels amants de la bici, un local per sentir-te com a casa
Respon
Toni ha dit:
18 desembre, 2019 a les 9:45
Hola Josep Mª, creo que la unica solución a pequeña escala es el autoconsumo..
Paciencia mientrastanto
Salut
Respon
josepmariavia ha dit:
18 desembre, 2019 a les 15:31
Gracias por tu aportación Toni
Respon
CJS ha dit:
19 desembre, 2019 a les 10:46
Es podria haver dit més alt, però no més clar. Empreses nascudes o potenciades al recer del franquisme continuen tractant a la gent amb el cinisme, menyspreu i la prepotència d’un passat no tant llunyà. No tenen aturador i exerceixen de lobbys sobre una “classe” política i uns mitjans de comunicació rendits.
El que descrius no és patrimoni del sud, és comú a bona part de la Catalunya no urbana, sense anar més lluny molts municipis del Maresme nord. No obstant, estic d’acord en que les Terres de l’Ebre han estat injustament ignorades, quan no maltractades. Quan escrivies Cardó, he pensat en el tristíssim espoli d’aquella Serra, dels seus recursos, i la trista fi del seu Balneari. Poc s’ha explicat del tema, dels seus directes culpables i la seva impunitat….
Respon
josepmariavia ha dit:
19 desembre, 2019 a les 11:04
Moltes gràcies per la aportació Tòfol!
Respon
EVA SANTANA LOPEZ ha dit:
16 gener, 2020 a les 9:44
Gràcies Josep Maria, per les teves paraules, per la teva recomanació sobre el que escric i per la teva amabilitat. Continuo en castellà, la llengua del teu blog:
Opinas que el escritor es aquel que sabe “escribir con capacidad de emocionar y/o interesar a los que te leen”. No puedo estar más de acuerdo. Años atrás, por respeto al oficio, si empezaba un libro lo acababa. Ahora, le doy cien páginas, que no es poco. Si no interesa o no emociona, por muy bien escrito que esté, lo abandono. Hay autores densos, descriptivos, eruditos… que me aburren. Y al revés, he leído libros cuya calidad literaria era mínima, pero cuyo contenido, la esencia de las ideas o la trama, no estaban mal. No citaré ni a unos ni a otros. Sin embargo, cuando la calidad del estilo se combina con la del contenido… para mí ese es el Escritor, así con mayúsculas. Me gustan, entre otros, Isabel- Clara Simó o Genís Sinca en catalán. O David Trueba o Alejandro Palomas, en castellano. Pierre Lemaitre, en francés… Todos ellos han publicado, han sido premiados y salen en los Media. De ahí la ironía de mi descripción del escritor. En mi caso, con cinco novelas escritas, (además del blog, de artículos académicos y de manuales de publicidad) solo puedo decir que aspiro a ser ese tipo de Escritor. Poco a poco, con el tiempo. Con la práctica. Por eso escribo sin parar.
Respon
josepmariavia ha dit:
25 gener, 2020 a les 22:36
Gràcies pel comentari Eva. T’entenc i trobo que està molt bé aspirar a ser un escriptor tal com el descrius i et desitjo que te’n surtis, perquè la teva aposta ha estat molt sòlida. A mi m’ha agradat el que he llegit de tu.
Pel que a mi respecta, m’agrada molt escriure, de fet és una necessitat vital i confio que alguna de les coses que escric -no pas totes!- interessin, emocionin, ajudin… I ja està 😊
Respon
Eva Santana López ha dit:
20 gener, 2020 a les 12:10
No podies haver resumit millor què és ser un escriptor. I treballar, treballar i treballar la millor manera d’arribar-hi. Gràcies per les teves amables paraules.
Pd: molt interessant el teu blog. Et seguiré!
Respon
josepmariavia ha dit:
21 gener, 2020 a les 11:06
Moltes gràcies Eva i endavant! Penso que el millor que podem fer els que, a banda de necessitar escriure, creiem en els beneficis comunitaris de fer-ho i difondre-ho, hem d’escriure sense parar!
Respon
Christian ha dit:
23 gener, 2020 a les 19:30
Josep, creo que en lo que has escrito, pones en palabras correctas sensaciones y conclusiones que se perciben cada vez más claramente a nivel global. Quizás el mayor espejismo actual es el modelo mental que avala el crecimiento infinito…
Ese es, en mi opinión, el más peligroso dogma del sistema, que hace supuestamente “viable”¿? que los accionistas tradicionales apuesten a aquellos que prometen este imposible crecimiento (y para lograrlo caen en la tentación maquiavélica de hacerlo sin importar los medios…o el planeta). Quizás educando podamos convencer a cierta masa crítica que sirva para cambiar esto dentro de las organizaciones.
Me gustó mucho el artículo Josep. Felicitaciones! Hay que animarse a tratar estos temas sin prisa pero sin pausa.
Respon
josepmariavia ha dit:
24 gener, 2020 a les 9:09
Muchas gracias por tu comentario Christian!
En efecto, la voracidad de demasiados accionistas se circunscribe, a la vez que consolida, ese marco mental del “crecimiento infinito”. Eso situa a los directivos en el tremendo dilema de o “hacerles el juego” o … ya sabes!!!
Al menos cada vez más, laa escuelas de negocios, forman en la buena dirección.
En otro orden de cosas ya hay fondos que no prestan a iniciativas que no cumplan ciertos estándares sociales,medioambientales o jóvenes-que si se lo pueden permitir, esta es otra, rechazan ofertas en ese tipo de empresas.
Gracias de nuevo por tu contribución!
Respon
PATRÍCIA G. ha dit:
25 gener, 2020 a les 23:36
colpidor!cada frase ressona com una gran veritat. Hem creat un estil de vida que mata, com el tabac,quan es va posar de moda sense saber-ne els efectes secundàris.
Respon
josepmariavia ha dit:
26 gener, 2020 a les 15:45
Gràcies Patricia, pel comentari!
Si…
Ens estem carregant el Planeta, les relacions personals són virtuals. No tenim gaire temps per res que no sigui treballar, massa sovint de forma autodestructiva…
Qui enten de veritat el món i la vida, sap que en el fons tot és més senzill…
Respon
Maite Huizar ha dit:
19 febrer, 2020 a les 19:01
El capitalismo del siglo XXI conforma un nuevo proyecto que desmantela los minimos democraticos en el marco del gobierno de hecho de las empresas transnacionales A la vez, se impulsa un relato cultural que cierra el circulo del proyecto. Frente a la deslegitimacion de la agenda de colores neoliberal, que pretendia trasladar una mirada progresista y universalista sobre la globalizacion, se va posicionando otro imaginario mas acorde con la realidad de violencia y exclusion generalizada. Gana espacio pues un discurso de fascismo social, de miedo y confrontacion con el otro que, incluso manteniendo cierto pluralismo politico, preconiza la ley del mas fuerte. Ya parece que no hay sitio para todos y todas, y que solo algunas vidas son vivibles. Y se abunda en la guerra con el otro, con lo diferente, desde sentidos comunes explicitamente reaccionarios. A su vez, como referencia normativa se proyecta un individualismo extremo, moderno, conectado y con acceso a todo —como puede ejemplificarse en algunos casos de la “economia colaborativa”— que invisibiliza, en el voluminoso iceberg oculto bajo el agua, una realidad de servidumbre e hipersegmentacion a costa del individualismo de la clase privilegiada.
Respon
Cristina ha dit:
6 març, 2020 a les 8:47
Els projectes, les ambicions i les idealitzacions són desitjos que et porten a la decepció. Benvinguda. Al’altre banda només hi ha buit.
M’ha agradat.
Respon
josepmariavia ha dit:
9 març, 2020 a les 11:30
Gràcies Cristina
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
9 març, 2020 a les 19:10
Un relat punyent. Una anàlisi que, malgrat la foscor realista que expressa, esdevé una agradable lectura. Gràcies Josep Maria
Respon
josepmariavia ha dit:
9 març, 2020 a les 19:19
Moltes gràcies Guillermo!
Respon
Teresa ha dit:
10 març, 2020 a les 20:31
M’agradat.
Steinberg no ho llegirà. Potser l’hi agradaria
Respon
Teresa ha dit:
10 març, 2020 a les 20:34
M’agradat
Abraham J. Steinberg no el llegirà, crec que li agradaria
Respon
josepmariavia ha dit:
11 març, 2020 a les 7:11
Gràcies!
Respon
toni ha dit:
20 març, 2020 a les 15:30
Hola Josep Mª , un buen articulo, me encuentro muchas veces, que, a la que intentas alargar una conversación mas de 5 minutos ,ya eres un plasta y te disculpan por ser un senecto…
Salut
Respon
josepmariavia ha dit:
23 març, 2020 a les 18:17
Gracias Toni. Tal vez el coronavirus sirva para “humanizar” un poco nuestra sociedad…
Respon
Montse ha dit:
20 març, 2020 a les 16:57
És una història encisadora, que capta l’atenció a mida que la vas llegint. M’ha agradat la por de ser estimat del personatge de jove però que canvia quan el seu moment vital és diferent. I amb quedo amb el que diu el protagonista que naixem i morim sols i anem trobant persones pel camí però sempre estem sols. Gràcies!
Respon
josepmariavia ha dit:
23 març, 2020 a les 18:19
Gràcies Montse. Penso que és així, encara que no sempre ens agradi. Dit per cert en moments de solitud per a moltes persones i de, mort en solitud i dols difícils!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
13 abril, 2020 a les 14:15
Moltes felicitats Josep Maria!!!
En aquest temps on la foscor sembla voler imposar-se definitivament sobre la llum, fas bé de recordar-nos la força de la vida i sobre la destrucció, la de l’esperança damunt l’angoixa, la de l’amor “més fort que la mort”. Continuant la teva citació de les Escriptures:
“Els mars profunds no podran apagar l’amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans…” Cant.Cant. 8,7
Potser la nostra vida no té un altre objectiu més que el de cultivar l’Amor en el jardí petit o més gran que tinguem. Amor humanista fet d’empatia i solidaritat concreta, Caritat cristiana, Compassió budista …
Respon
josepmariavia ha dit:
13 abril, 2020 a les 16:28
Moltes gràcies Guillermo i moltes felicitats! El teu comentari, millora molt el post!
Respon
Fátima ha dit:
13 abril, 2020 a les 17:39
Muchísimas felicidades Josep María por el nacimiento de Claudi!!!! Sois mutuamente afortunados.!!!
Y gracias por mostrarnos, de una forma tan actual y llena de esperanza, la contraposición muerte / vida.
Respon
josepmariavia ha dit:
13 abril, 2020 a les 23:50
Moltes gràcies Fàtima!La Vida guanya i l’Amor guanya. La mort és una part de la vida, la última…
Respon
Montse Grau ha dit:
13 abril, 2020 a les 20:11
Una nova vida enmig de la mort, el dol sense comiat i la por al que no coneixem és com una glopada d’aire que entra als pulmons alleugerint l’ofegament.
Hi ha moments del confinament molt durs i hi ha persones que apareixen quan menys t’ho esperes que t’ajuden a pair tot plegat amb noves il·lusions.
Gràcies per compartir-ho Josep Maria.
Respon
josepmariavia ha dit:
13 abril, 2020 a les 23:52
Moltes gràcies Montse! El millor són les persones desconegudes que, sense cap pretensió, apareixen per ajudar, ja sigui en forma de nadó que arriba al món o de gent benintencionada que ajuda en els moments més difícils!
Respon
isabel larraburu ha dit:
20 abril, 2020 a les 15:08
Tant d’acord!
Respon
josepmariavia ha dit:
21 abril, 2020 a les 2:01
Moltes gràcies Isabel!
Respon
Montse Grau ha dit:
21 abril, 2020 a les 10:01
Tots els confinaments són diferents com totes les opcions de vida que triem o que ens venen donades són diferents. Però el confinament va ser sobtat, no el vam poder preparar ni triar els llocs o les persones amb qui compartir-lo. Les reaccions emocionals al confinament són diverses davant de la incertesa i el que no coneixem ni podem controlar. La ràbia mal dirigida és una d’elles, es pot entendre però no tenim perquè acceptar-la, el millor per a mi és tallar-la en sec perquè la persona que l’aboca moltes vegades no n’és conscient. Pel que fa al teletreball en el meu sector és complicat, el treball en equip i la suma de sinergies són claus i la relació personal i de contacte és imprescindible, però entenc que en molts sectors hi haurà molts canvis. Moltes gràcies per compartir les teves reflexions i fer-m’hi pensar.
Respon
josepmariavia ha dit:
21 abril, 2020 a les 14:28
Moltes gràcies Montse. Molta paciència, tolerància i comprensió en aquest món que, massa sovint, els humans el fem complicat. Insisteixo en que en les condicions de confinament que sigui, algunes de les quals poden condicionar reaccions molt difícils i desagradables, s’ha de fer l’esforç per trobar-hi la part positiva, que sempre hi és. En qualsevol cas, l’enveja corca l’ànima de qui la pateix i, com el cinisme dels que volen carregar les seves frustracions alliçonant als altres, són negativitats a intentar ignorar.
Respon
Mont-Serrat Grané Alsina ha dit:
27 abril, 2020 a les 21:49
L’enhorabona Josep Maria, tenir un net o ser avi és una experiència que ho trastoca tot. T’ho dic per experiència que ja fa quasi 3 anys que va néixer la meva neta Alèxia i exerceixo d’àvia tan com puc. Val molt la pena. Una felicitat a absoluta !
Respon
josepmariavia ha dit:
28 abril, 2020 a les 23:09
Moltes gràcies Montse!
Respon
Montse Grau ha dit:
4 maig, 2020 a les 11:28
No hi ha vida sense mort. La mort és present però no li donem la importància que es mereix, ni a nivell professional ni a nivell personal. L’altra dia una infermera experta en mort i dol comentava que quan algú proper mor hem d’aturar la vida per a poder fer el comiat com cal i que tots els dols mal resolts tornen.
Molt d’acord amb totes les teves reflexions sobre les retallades i la sanitat del nostre país. Gràcies per fer-nos-hi pensar.
Celebrem la vida, celebrem la mort.
Respon
josepmariavia ha dit:
4 maig, 2020 a les 16:23
Moltes gràcies pel teu comentari, intel.ligent i sensible.
Pel que fa a la mort, sovint oblidem que és una part inevitable de la vida i mai sabem com posar-nos-hi davant!!!
Respon
Helena Ris ha dit:
4 maig, 2020 a les 13:51
Excel·lent reflexió Josep Ma. Aquest és dels blogs que passaria a l’Albert i en parlaríem
Respon
josepmariavia ha dit:
4 maig, 2020 a les 16:21
Moltes gràcies Helena! Quina il.lusió que em fa el que el dius que el tema podria suscitar un debat bonic amb l’estimat Albert Oriol Bosch!!!
Respon
Montse Grau ha dit:
12 maig, 2020 a les 23:07
Estic molt d’acord amb tot el que descrius Josep Maria. Un escrit excel·lent. Moltes gràcies per compartir-ho!
Respon
josepmariavia ha dit:
13 maig, 2020 a les 0:20
Gràcies a tu, Montse. Celebro que t’hagi interessat!
Respon
Montserrat ha dit:
13 maig, 2020 a les 0:31
Enhorabona per l’esperit crític, digne només d’alguns “atrevits i molt intel·ligents”. Des de la segona línia i fins al final del post ens deixes un munt de temes per reflexionar i mirar de fit a fit. M’ha agradat, perquè els vas deixant caure un darrera l’altre, sense deixar escapar pel mig una pinzellada romàntica que segurament servirà d’inspiració per alguna novel·la en temps de confinament… La cirereta, com és d’esperar, és al final, i al respecte et diré que tant de bo el teu “nou confinament” evolucioni a “un cert desconfinament”, voldria dir que d’aquesta pandèmia n’ha resorgit un món millor. Et continuaré llegint i fins i tot, algun dia m’agradaria poder contrastar alguna reflexió plegats.
Respon
josepmariavia ha dit:
13 maig, 2020 a les 0:54
Moltes gràcies pel comentari Montserrat! Què curiós. En una ocasió vaig dir que al llarg de la meva vida professional, massa gent m’havia fet “la rosca” i els únics crítics amb mi, eren els mes atrevits i intel·ligents… Pel que fa a la novel.la, ja l’he començat a escriure. El confinament ha donat i està donant per molt i tant de bo ens deixi un món millor, almenys en alguna parcel.la. Certament, de ser així el meu “nou confinament”, la meva “nova normalitat”, em permetria “un cert desconfinament”. Sigui com sigui, encantat de compartir reflexions plegats. Gràcies de nou!
Respon
Helena R. ha dit:
14 maig, 2020 a les 0:00
hi ha una cosa que dius que em fa pensar que sí que hi ha coses que els de la “nostra” edat veiem estranyes malgrat el bon entrenament tecnològic que tenim i que serveixen per segmentar les generacions. La meva filla té , a través de les xarxes basades en interessos comuns dels participants (llibres, pel·lis, aficions,….), una bon aplec d’amics i amigues de tot el mon . No es coneixen en persona i a banda de xats i trobades virtuals, amb alguns desenvolupa una amistat més profunda que després pot, o no, assegurar amb trobades posteriors (quan viatjàvem). La darrera vegada va viatjar a Califòrnia convidada per una amiga a la qual li agrada molt com escriu.
A mi no em surt, mira! M’encanta utilitzar la tecnologia per treballar, enraonar o fer el vermut amb els amics i amigues o veure els fills i els nets, però per fer amics nous…
En referència a la “nova normalitat”, tant de bo siguem una mica diferents quan anem sortint d’aquesta situació estranya que genera el confinament i l’ensurt de la pandèmia. Potser alguns, pocs o molts, individus que seran capaços de generar un canvi social en la manera de mirar-nos les coses, la vida, el planeta, les prioritats,…Potser.
Deu ser un paradís això del Delta.
Respon
josepmariavia ha dit:
14 maig, 2020 a les 10:13
Gràcies pel comentari Helena. Està clar que els nostres fills, han nascut i/o han crescut en un món digitalitzat i nosaltres no. A partir d’aquí la seva capacitat de fer-ho quasi tot a través de les xarxes, fins i tot desenvolupar amistats de les de veritat, és superior a la nostra. De tota manera, t’he de dir, que cada vegada més, conec coetanis de les generacions del babyboom que s’incorporen a “aquest club”. Per altra banda, confesso que per a mi, l’ús de la tecnologia m’ha permès treballar amb normalitat (ho dic bé, amb normalitat, cal dir que soc assessor, no faig de cirurgià!) i mantenir relacions amb familiars i amics i també descobrir persones que no coneixia que m’han aportat moltíssim. Jo sí que he fet amics nous. Suposo que, a diferència de la teva filla, la idea del desconfinament em provoca certa recança sobre la solidesa d’aquesta amistat i, probablement també a diferència d’ella -malgrat el viatge a Califòrnia- necessitaré comprovar “in vivo” la continuïtat de l’amistat en la “nova normalitat”.
Pel que fa a aquesta “nova normalitat”, no oblidem que l’antiga -la del mes de febrer!!!- estava formada per gent insensible a la destrucció del planeta, a la contaminació, a la competitivitat deshumanitzadora, al treball i l’explotació infantil, a la pobresa de la major part de la població mundial, al foment de guerres per vendre armes, a viure amb molt estres, agressivitat i ansietat, a identificar felicitat amb consum, a oblidar que el del costat te sentiments, a dormir malament… Tu saps que, en termes de salut, ja quan vàrem fer el primer Pla de Salut de Catalunya, a principi dels 90, estimàvem que 4 de cada 10 persones tenien un problema de salut mental. T’imagines avui quants deuen ser?!!! Una societat que s’ha deixat perdre -on hi era- l’Estat del Benestar i que ha anat pervertint i corcant la veritable democràcia -l’evolució de les llibertats fa pena- fins a posar en els llocs de domini polític del món, personatges com Trump o Putin…
Vols dir que no hauria de ser gaire difícil que qualsevol nova normalitat, fos una mica millor que aquella del febrer? Certament, en algun tema professional, tu i jo (i molts col·legues) vàrem constatar, que tot era susceptible d’empitjorar!!! De moment, aposto per l’optimisme, que al desastre sempre soc a temps d’arribar-hi!
Com deia en el post anterior (crec), la normalitat la defineix la majoria. És normal considerar normal el que considera normal la majoria. Si la majoria estan “tarats”, la normalitat és un concepte patològic.
Al Delta d’entrada hi ha poca gent i on visc jo, ningú. Per a mi el confinament m’ha permès allunyar-me de zones metropolitanes, en les que al haver-hi més població, que a més a més, viu de forma molt menys sana -és la meva opinió- que al món rural, quan me n’allunyo, se que el manicomi existeix, però almenys no hi soc dins! Treballar des d’aquí i relacionar-me amb els amics, familiars i persones que estimo, per les xarxes, em dona pau. Cal no oblidar que tinc un fill, una jove i un net a Xile i que durant temps he tingut els dos fills a l’estranger. Estic entrenat a viure els afectes a través de les xarxes!
Respon
Montserrat ha dit:
14 maig, 2020 a les 17:29
150% d’acord, l’hauria pogut escriure jo, però no ho hauria transmès tan bé!
Respon
josepmariavia ha dit:
15 maig, 2020 a les 11:50
Moltes gràcies Montserrat!
Respon
Helena R. ha dit:
31 maig, 2020 a les 13:20
Calen més diners i calen reformes estructurals per no gastar on no cal. Cal lideratge per dur a terme tot plegat. Els lideratges anteriors estan tots a les portes de la jubilació i els nous apareixen lentament. Necessitem un país nou. No sembla fàcil, però deu ser possible.
No pot ser que l’única cosa que quedi després del confinament sigui el discurs de sous , encara que sigui justificat. També hi ha jugat, en el magnífic paper dut a terme pel sistema sanitari, l’autonomia de gestió de centres i professionals i el suport a la gestió clínica.
Si la judicialització també entra en el camp sanitari i social hem begut oli. Aquest país ho vol resoldre tot amb jutges!
Respon
josepmariavia ha dit:
31 maig, 2020 a les 22:20
Gràcies Helena! L’emergència ho obligat a saltar-se el farragós, paralitzant i inútil procediment administratiu habitual, horrible i letal per la bona gestió!
Pel que fa a la judicialització de la sanitat i el sociosanitari…N’hi ha prou amb veure que ha passat amb la judicialització de la política!!! Quin desastre. Especialment després de veure com funcionen els Pérez de los Cobos habituals, que són els que preparen el terreny als fiscals i als jutges!!!
Respon
Dolors Domènech ha dit:
31 maig, 2020 a les 15:23
No hi puc estar més d’acord. Ho vaig veure a venir quan vaig sentir a les notícies el to de les declaracions d’alguns familiars. No saben el que hem passat, de fet em costa molt llegir perquè he fet un problema important a la vista de l’estrès i del sobreesforç durant la Covid. Estic esperant data d’IQ. Realment el desconeixement és molt agosarat.
Respon
josepmariavia ha dit:
31 maig, 2020 a les 22:25
Gràcies Dolors! S’han acabat els aplaudiments. Van durar mentre la gent ba tenir por… Millor seria que tothom complís amb les normes del desconfinament que no pas aplaudir!
La judicialització de la sanitat és un factor de risc monumental pel sistema!
Només cal veure el que ha passat amb la judicialització de la política!!!
Respon
Teresa ha dit:
31 maig, 2020 a les 21:46
He llegit els 5 posts que has escrit durant aquesta situació excepcional que estem vivint des del 13 de març. En general estic d’acord amb les teves reflexions; d’alguna manera han estat com la història d’aquest període, reflectint el que ha anat passant i en alguns casos, al menys en el meu cas, verbalitzant pensaments i sensacions. L’últim post, no obstant, m’ha creat una sensació de desànim, de neguit. Em venen al cap moltes consideracions, però potser no es l’espai.
Solament, quan dius «I per això jo recomanaria a tothom que tingui dret a vot, que no voti ningú que no es comprometi a incrementar substancialment el pressupost sanitari i que si incompleix, no el voti mai més.» Jo sempre votaré, va costar molt aconseguir-ho,però com ho fem? Van passant els anys, van canviant els partits que governen, et vols creure el que prometen…I hem arribat al COVID-19.
I desprès de tot, ens hem sortit. Perquè? Per la professionalitat, responsabilitat i l’entrega dels treballadors sanitaris i d’altres àmbits; però un sistema es pot aguantar primordialment per aquests motius?
Respon
josepmariavia ha dit:
31 maig, 2020 a les 22:32
Gràcies Teresa! Aquest és el problema. Un sector no es pot aguantar només amb la professionalitat d’uns professionals no gaire ben tractats i cremats!
Nonés falta que a l’inacció dels polítics, s’hi sumi la judicialització de la sanitat!!! En un país en el que, a més a més, Fiscalia i jutges es basen en els informes policials, massa sovint donant-los per bons. Només cal veure com ha actuat Pérez de los Cobos i la seva gent. És una actuació policial polititzada i aquesta és la informació que arriba als jutges. No seré jo qui defensi Marlasca, que no ha actuat bé. Però pretendre imputar Fernando Simón!!!
Policia política i inseguretat jurídica. La democràcia a Espanya és de cartró pedra!!!
Respon
Montse Grau ha dit:
28 juny, 2020 a les 21:28
Els records són selectius i curiosos. Tinc amics que recorden detalls d’una situació que hem viscut conjuntament que no sembla la mateixa que jo recordava. Els neuròlegs també diuen que no podem recordar situacions negatives d’abans dels tres anys però suposo que deuen haver excepcions.
El retrat del meu poble quan eres petit és entranyable i les fotografies precioses. Gràcies per activar la meva memòria
Respon
josepmariavia ha dit:
28 juny, 2020 a les 23:06
Moltes gràcies pel teu comentari Montse.
Els santcugatencs ens estimem el nostre poble. Avui, ja ciutat, és preciós i, malgrat costa retrobar aquell Sant Cugat, el poble de sempre i la gent de sempre, segueixen existint dins la ciutat que és ara!
Respon
Xavier Ranera Cahís ha dit:
29 juny, 2020 a les 12:05
Amarcord!
M’enrecordo dels pobrets nois “Ambrosios” fent curses de motos, sense cap moto, davant l’estació de Sant Cugat, seguint les provocacions d’algún ganàpia, que ara de ben segur, sentiria molta vergonya. Cal dir que tots erem molt jovenets i immadurs. També recordo amb tristesa el Diego, amb la seva boina negra, caminant lentament i amb dificultats. Venia sovint a casa per demanar algún ajut i la meva mare o la meva àvia, li donàven només menjar (embotits, entrepans…) i unes galetes. Em deien que no li podien donar diners perquè no li convenia: els gastava en alcohol. Era una mica “pitongo”.
També recordo molt bé al Sr. Roura de la pastisseria del carrer Santa Maria. A casa dèien que feia el millor braç de gitano del poble, millor que el de la pastisseria Sabat!
Per descomptat recordo a l’enterramorts del poble, el Sr. Lluis Salvador, pare d’un bon amic de tota la vida, malgrat que ara ens veiem molt poc… normalment als enterraments!!! El senyor Lluis Salvador i la seva estimada esposa Isabel, amiga d’infància de la meva mare, venien molts diumenges a casa, quan el Barça jugava fora del Nou Camp, per fer unes partides de cartes molt familiars, mentre jo passava l’estoneta miran per la tele “Viaje al fondo del Mar” i després Maxwell Smart “Superagent 86” i la seva flamant esposa, la “agente 99”.
Malgrat que la tele i les fotos eren en blanc i negre, els records romanen lluminosos i entranyables!
Respon
josepmariavia ha dit:
29 juny, 2020 a les 12:08
Moltes gràcies pel comentari, amic Xavier. La Isabel, com la teva mare, era també amiga de la meva. Crec que van anar juntes a l’escola. Tinc bon record de la Isabel. Una senyora carinyosa i amable. I no diguem la teva mare, la María! Quins berenars ens preparava!
Respon
Montserrat ha dit:
30 juny, 2020 a les 2:52
Els bons records et treuen un somriure agraït. Jo sóc de més d’un poble: Ripoll, Gràcia, Sant Cugat.
A Sant Cugat hi vaig viure uns quants anys. Els primers anys, 1975-1979, vivia al carrer de la Mina, gairebé a l’extraradi. Recordo el carrer sense asfaltar i quant plovia el fang era qui manava, una minsa bombeta en tot el carrer, la fàbrica de “totxos”, les revetlles la carrer. M’agrada recordar-ho.
Encara hi vaig, el canvi ha estat important, fins i tot hi ha una estació dels ” ferrocates”.
Respon
josepmariavia ha dit:
30 juny, 2020 a les 11:14
Gràcies Montserrat. Recordo tot el que dius. El carrer de la Mina, els carrers de terra, sense asfaltar, el fangar quan plovia i una ridícula bombeta, de tant en tant, en fanals de ferro incrustat a la paret d’alguna casa amb una lampara blanca, que semblava un plat de sopa.
Recordo les tornades d’escola cap a casa, a l’hivern, fosc,
fosquíssim,esquivant els forats del carrer que sabia on eren de memòria, en aquells hiverns freds -no com els d’ara- i humits.
El pas dels anys els ha transformat en records bonics!
Respon
Montserrat ha dit:
1 juliol, 2020 a les 19:01
No conec Sant Cugat, però he rigut molt amb aquestes històries viscudes amb ulls de nen. Escolta, tu creus que la teva mare podria trobar una manera per a que la gent de Lleida no es pugués treure la mascareta?!
Respon
josepmariavia ha dit:
1 juliol, 2020 a les 22:42
Gràcies pel comentari Montserrat!
Doncs has de conèixer Sant Cugat! No serà “el meu Santcu”, el que esboso en el post, però en el context actual de ciutats de Catalunya, és verda, bonica, tranquila i agradable.
Pel que fa a la gent de Lleida… si els hagués “enganxat” la mare jove i plena d’energia, haguèssin acabat tots amb mascareta, per no sentir-la!!!
Cuidat molt!
Respon
Xavier Ranera ha dit:
13 juliol, 2020 a les 23:42
M’ha agradat molt!!!
Una vida plena, ara encara més enriquidora amb el Claudi. Ell t’ha donat la perspectiva impressionant, que has escrit, tan emotiva i sincera. Enhorabona!!!
Una abraçada molt gran
Respon
josepmariavia ha dit:
13 juliol, 2020 a les 23:44
Moltíssimes gràcies Xavier!!!
Bonic de compartir amb tothom, però amb els amics, especialment!
Respon
Montserrat Gilabert ha dit:
14 juliol, 2020 a les 8:49
Enhorabona pel teu nou estatus d’avi 🙂
Sempre aprenem de la vida i aquesta dóna regals, gaudim-los, perquè tan els reglals com els àngels son sempre bons . Abraçades
Respon
josepmariavia ha dit:
14 juliol, 2020 a les 9:14
Moltes gràcies Montse. Tens tota ça raó! Aquests últims mesos hem viscut la importància de rebre regals dels que dius, per totes les dificultats viscudes!
Respon
Guillermo Ruiz Gomar ha dit:
14 juliol, 2020 a les 18:10
Els nets formen part de la nostra immortalitat. Acompanya tot el que puguis en Claudi, avi!
Respon
josepmariavia ha dit:
15 juliol, 2020 a les 7:52
Moltes gràcies Guillermo!!! Faré vas de la veu de l’experiència, amic!
Respon
Montse Grau ha dit:
11 agost, 2020 a les 0:25
Em sap greu Josep Maria. Sempre us quedarà el seu record i la seva energia. Descansi en pau
Respon
josepmariavia ha dit:
11 agost, 2020 a les 23:57
Moltes gràcies Montse. L’energia de l’Anna Maria, era tal -o almenys així ho percebia jo en la meva infantesa i joventut- que és la que m’ha inspirat a escriure aquest post familiar amb molta passió i satisfacció. Descansi en pau
Respon
Montserrat ha dit:
11 agost, 2020 a les 17:44
Res del que expliques en aquest post m’ha vingut de nou. De fet, les circumstàncies han propiciat que visqués el que hi expliques a mesura que anava passant. M’havies parlat de la teva cosina i m’havies parlat de les darreres converses amb ella. També em vas compartir la notícia de la seva mort. I malgrat saber a l’avançada tot el que hi expliques, m’he enganxat llegint-lo, l’he disfrutat molt. Si això no és literatura, doncs ja em diràs, què és. M’ha semblat un comiat i un record preciós. Diuen que ningú no mor mentre algú el recorda.
Respon
josepmariavia ha dit:
11 agost, 2020 a les 23:53
Moltes gràcies pel teu comentari Montserrat. Ha estat un plaer compartir amb tu aquesta història de vida. De vida, perquè la mort no és més que una part de la vida: la última. L’essencial del que m’ha evocat la mort de l’Anna maria, està escrit en el post i no cal que hi insisteixi. Certament, ningú no mor mentre algú el recorda. Per això la major part d’humans són i podem aspirar a ser recordats, per dues, màxim tres generacions. Evidentment no parlo de Ramon Llull, d’Ausiàs March o de Josep Pla, per posar tres exemples d’excepcions que confirmen la regla.
Aprofito el teu comentari per subratllar que m’ha cridat l’atenció la quantitat d’aportacions que he rebut, estranyats de que digués que, crec, que el que faig en aquest bloc, no és literatura. Ho trobo curiós, perquè mai havia perdut ni un minut en pensar en aquesta qüestió, perquè, sincerament, m’és igual. Per a mi el bloc és un espai de llibertat, en el que expresso idees, sentiments, opinions, valoracions, analitzo… Tot plegat en dosis variables segons el tema del que parlo, el moment en el que escric o el que m’inspira a escriure allò en concret i no una altra cosa. En tinc prou si aconsegueixo transmetre, provocar emocions i, com deia en el post, deixar un llegat escrit als meus descendents i als que pugueu estar interessats en el que escric.
M’he referit varies vegades al fet que, normalment, rebo més comentaris per Mail, WhatsApp o fins i tot Linkedin, que no pas penjats al propi bloc.
En reprodueixo alguns -preservant l’anonimat dels que me’ls han fet ja que, interpreto que si haguessin volgut que fossin públics, els haguessin penjat al bloc- per il·lustrar la meva sorpresa sobre el debat que, de cap manera volia suscitar, sobre si el que escric te alguna cosa a veure amb la literatura o no. Ja he dit que jo crec que no i al post he indicat que un bon amic que si que fa literatura i de la bona, opina igual. Els reprodueixo però, i començo pel teu.
-“Si això no és literatura, doncs ja em diràs, què és”
-“Amb sucre o sense, ho continuo trobant ben escrit. Una dosi generosa de sentiments expressats tal com raja. No deixis de fer-ho, paga la pena. És de les poques coses que em reconcilia amb la humanitat”
-“Més enllà de les vocacions literàries hi ha el pensament. El valor del teu bloc (està en) l’expressió nua del pensament com un llegat, tal com dius. I en el pensament l’ensucrament o l’agror que en literatura poden malmetre una obra, son en canvi indispensables per transmetre l’ànim que hi transita inevitablement i hi fa estada, en ells.”
-“Serà literatura o no. Serà bona o ensucrada. El que és important és que arrivi i emocioni. A mi m’ha emocionat”
-“Al meu entendre, és molt més important ‘expressar sentiments’ que ‘fer literatura’, encara que sigui bona literatura”
-“La vida viscuda sempre serà més propera que la literatura, ensucrada o no”
-“I és clar que fas literatura! Qui posa aquest qualificatiu? (…) Tan si val que el que escrius sigui ensucrat o cruel, l’important és que ho escriguis des de dins. Hi ha obres mestres de la literatura que no són més que culebrots escrits amb ànima. (…) La teva narrativa forma part del què ara en diuen ‘papers privats’ i són un any comú i dos d’especialitat”
Deixo aquests com a mostra de un munt de comentaris més rebuts al respecte, que, com deia, m’han sorprès. Res més lluny de la meva intenció suscitar aquest debat, però confesso que l’he acabat trobant interessant. He descobert -a partir de l’últim comentari reproduït- que hi ha una obra, que desconeixia, d’Enric Bou, Titulada “Papers privats. Assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques”. Reprodueixo algun fragment de la introducció amb el que m’hi sento reflectit com autor d’aquest bloc:
” (…) Vaig decidir fa temps d’iniciar -i, ara, d’aplegar- unes reflexions mínimes sobre literatura autobiogràfica, tot seguint el fil conductor que marquen les formes més establertes i amb un prestigi reconegut: memòries i autobiografies, dietaris, epistolaris i llibres de viatges. Tots aquests són textos que han rebut una atenció desigual, però que han estat llegits gairebé sempre des d’una posició d’intensitat, perquè posen al descobert parcel·les de la vida privada de qui els escriu, i per l’efecte de mirall que tenen, serveixen per indagar en la vida de qui els llegeix…”
Si, com diu Bou, posant al descobert parcel·les de la vida privada, aconsegueixo -almenys en alguna ocasió- ser llegit amb intensitat i fer l’efecte mirall convidant al lector a la introspecció, em dono per molt satisfet!
Respon
Helena R. ha dit:
23 agost, 2020 a les 14:25
i ens ho havíem cregut! que el rei havia aturat el cop ! que la transició va ser modèlica! que era millor reforma que ruptura, l’agermanament dels pobles d’Españñña, i que ho havien entès, per fi, escoltant al Raimon i al Serrat… Mare meva! Tornem a les mateixes que han tornat les generacions que ens precediren, sembla, que aquesta vegada sense sang (algun ull) als carrers
Respon
josepmariavia ha dit:
23 agost, 2020 a les 18:26
Espanya no te solució Helena!!!
Estem en mans d’ells i, entretant nosaltres ens anem degradant com a societat i com a nació. Cada cosa que pasa fa evident que això d’Espanya és un desastre esperpèntic!!! Ara amb el coronavirus, som dels que anem pitjor i, econòmicament, en l’entorn UE, els pitjors!!! Espanya és un gran desastre que provoca vergonya aliena!!! I els catalans cada vegada ens assemblem més a ells, en el pitjor de la seva manera d | ca |
For each visitor to our Web page, our Web server automatically recognizes the consumer's domain name and e-mail address (where possible).
We collect the domain name and e-mail address (where possible) of visitors to our Web page, the e-mail addresses of those who communicate with us via e-mail, the e-mail addresses of those who make postings to our chat areas, name and address.
The information we collect is used for internal review and is then discarded, used to improve the content of our Web page, used to customize the content and/or layout of our page for each individual visitor, used to notify consumers about updates to our Web site, disclosed when legally required to do so, at the request of governmental authorities conducting an investigation, to verify or enforce compliance with the policies governing our Website and applicable laws or to protect against misuse or unauthorized use of our Website.
Cookies:
We use cookies to store visitors preferences, record session information, such as items that consumers add to their shopping cart, record user-specific information on what pages users access or visit, alert visitors to new areas that we think might be of interest to them when they return to our site, customize Web page content based on visitors' browser type or other information that the visitor sends.
If you do not want to receive e-mail from us in the future, please let us know by sending us e-mail at the above address.
From time to time, we make the e-mail addresses of those who access our site available to other reputable organizations whose products or services we think you might find interesting. If you do not want us to share your e-mail address with other companies or organizations, please let us know by calling us at the number provided above.
From time to time, we make our customer e-mail list available to other reputable organizations whose products or services we think you might find interesting. If you do not want us to share your e-mail address with other companies or organizations, please let us know by calling us at the number provided above.
If you supply us with your postal address on-line you will only receive the information for which you provided us your address.
Persons who supply us with their telephone numbers on-line will only receive telephone contact from us with information regarding orders they have placed on-line.
Please provide us with your name and phone number. We will be sure your name is removed from the list we share with other organizations.
Ad Servers:
To try and bring you offers that are of interest to you, we have relationships with other companies that we allow to place ads on our Web pages. As a result of your visit to our site, ad server companies may collect information such as your domain type, your IP address and clickstream information. For further information, consult the privacy policies of: http://www.google.com/privacy.html
From time to time, we may use customer information for new, unanticipated uses not previously disclosed in our privacy notice. If our information practices change at some time in the future we will post the policy changes to our Web site to notify you of these changes and provide you with the ability to opt out of these new uses. If you are concerned about how your information is used, you should check back at our Web site periodically.
Upon request we provide site visitors with access to no information that we have collected and that we maintain about them.
Consumers can have this information corrected by sending us e-mail at the above address or logging in to their account and managing their account on the My Account page.
With respect to security:
We have appropriate security measures in place in our physical facilities to protect against the loss, misuse or alteration of information that we have collected from you at our site.
If you feel that this site is not following its stated information policy, you may contact us at the above addresses or phone number. | en |
Des del PSPV-PSOE es treballa per endolcir estes dates a la població jove en risc d'exclusió social, per això s'ha organitzat juntament amb les Joventuts Socialistes i en benefici de Creu Roja una recollida de joguets a Biar. Es reivindica la importància d'eradicar la desigualtat social i s'anima a tothom a participar en la campanya de recollida de regals.
Per participar en aquesta iniciativa només cal portar els regals amb els que es vulga col·laborar a la seu de PSPV-PSOE Biar, a l'Avinguda País Valencià, núm. 9 planta baixa en el següent horari:
De dilluns a dijous de 17 a 19 h. i divendres de 19 a 21 h. des de hui 22 de novembre fins al pròxim 9 de desembre.
L'article té 116 lectures
Destaquem, PSPV-PSOE, Solidaritat, Joventuts Socialistes, Creu Roja
(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).
Continguts relacionats
El Ple de novembre aprova protegir Biar de les macropantes fotovoltaiques sol·licitant que s'estudie la capacitat agrològica del sòl
Les comparses de Moros i Cristians de Biar reciclen 4.600 kg d'envasos de vidre durant les festes
La desocupació baixa en 7 persones durant el mes d'octubre a Biar
Cròniques i resultats dels equips de volei i futbol del CD Biarense
Obert el termini d'inscripció al curs de telefonia mòbil organitzat per la Regidoria de Servicis Socials i l'Associació de Pensionistes | ca |
Jordi Casanovas dirigeix la reconstrucció d’un interrogatori policial real filtrat per Wikileaks estrenat durant la passada edició del BCNegra. Dafnis Balduz, Manel Sans i Javier Beltrán encarnen l’acusat d’un crim que ha sacsejat el país i els interrogadors protagonistes d’aquesta història inquietant succeïda a Tasmània l’any 96 que va suposar, fins i tot, un canvi de legislació de la tinença d’armes.
“El que es diu a l’obra és tan bèstia i rocambolesc que si no fos real, si la gent no sabés que el text està extret de la transcripció de l’interrogatori, ningú no es creuria l’obra”, assegura Dafinis Balduz, que encarna l’acusat i està convençut que és un material dramatúrgic molt interessant, fins i tot “amb girs considerables”. Amb la virtud, això sí, que “no és un cas famós” i el públic no coneix ni els personatges ni el desenvolupament de l’interrogatori i així, “tot i que tots tres, acusat i policies, segueixen vius, hem pogut fer una creació pròpia dels personatges”.
“Funciona com un thriller. Fins a la pàgina 80 ni tan sols saps de què se l’acusa!”, explica Javier Beltrán, que hi troba fins i tot semblances amb les pel·lícules Seven o Zodiac. “El protagonista està acusat d’un crim brutal, però ho nega constantment. De fet, gran part de l’obra pot ser que pensis que els dolents són els policies”. Baldús, fins i tot, assegura que l’estratègia dels policies per fer confessar l’acusat sembla escrita per un dramaturg.
“És un viatge dins la ment d’una persona aparentment perturbada, aparentment culpable”, assenyala Sans, que substitueix Andrés Herrera en el paper de l’altre investigador. “El meu personatge és un inspector que no es creu ni una sola paraula del que diu l’acusat. Està convençut que tot el que fa, ho fa seguint un pla establert i ell fa tot el possible per esgotar-li la paciència i demostrar que és culpable i no té problemes mentals”. Mentre que ell vol evitar que se li suavitzi la pena o se l’envii a un psiquiàtric sigui com sigui, l’investigador de Javier Beltrán vol entendre el per què de tot plegat.
I per tal que confessi, aquests investigadors fan –van fer– el que sigui. “Sembla que l’interrogatori va ser il·legal, al soterrani de la presó i sense cap advocat”, explica Beltrán, que té clar que aquest no va ser un cas qualsevol: “Els fets van sacsejar el país de tal manera que l’estat australià es va gastar un munt de diners en recollir les armes de tota la població. Fins aquell moment, tenien una legislació similar als Estats Units, però el cas la va fer canviar. Des d’aleshores no s’ha tornat a produir cap fet semblant”.
Port Arthur
No hi ha noves dates confirmades
Més informació
Articles relacionats
Ja pots descarregar la nova Revista TeatreBarcelona especial Hivern 2022
Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]
Fa 6 dies
‘Pretty woman’, la comèdia romàntica dels 90 reneix en format musical
Pretty woman, la mítica comèdia romàntica dels 90, arriba en format musical a la cartellera del Teatre Apolo a partir del 22 de setembre. L’actor Roger Berruezo i l’actriu Cristina […]
7 setembre 2022
Grans musicals, humor i teatre a la nova temporada del Grup Balañà
Els teatres de Grup Balañá, el Tívoli, el Coliseum, el Borràs i La9 del Bosque, van tancar la passada temporada 2021-2022 amb més de 500.000 entrades venudes. Amb aquests bon […] | ca |
Thank You for checking out our website! We at PCAG (Pike County Assembly of God) are excited that you are here.
We Love the Lord, the hurting and the opportunity to share the love of Christ with anyone and everyone we meet.
I hope that you will take the time to come by and enjoy the presence of the Lord with us on Sunday mornings at 9:45 am for Sunday school, and Sunday evenings at 6 pm. We also have classes for all ages on Wednesday nights starting at 7 pm.
I am excited about what the Lord is doing here at PCAG! We call our church Home…the way it should be! This comes from a society that has come from homes that may not have been a pleasant experience or memory, so we do not want to cause you to feel like you are stepping back into an unpleasant environment. We are Home the way God intended it to be.
Safe, no one here will judge you for where you came from or where you are at.
Healing, we want all those who come to get the very thing that they need to make it through this life and His name is Jesus.
Loving, all who step through the doors of PCAG, will be met with the love of Christ! This is a compassionate love, free from judging eyes and condemning spirits.
Belonging, everyone has a place at PCAG. We want to train you and equip you to fulfill the call of God on your life.
I can’t wait to meet each one of you! Come join us and may God bless you and keep you until the day He sends His Son to take us Home! | en |
L'alumna de l’EHiT de Cambrils, Roxana Tivadar, rep una beca DOP Siurana dotada amb 400 euros - Revista Cambrils
RevistaCambrils.cat
menúSearch
Informació general
Societat
Cultura
Esports
Vandellòs i Hospitalet de l'Infant
Infocomercial
Eleccions Municipals 26M
Reportatges
Història
Fet social
Esdeveniments tràgics
Patrimoni
Reportatges per passar el confinament
Remenant calaixos
territori
Reus
Hemeroteca
Opinió
Reportatges
Agenda
menú stickySearch
Inici
Notícies
Societat
Societat
Formació
L'alumna de l’EHiT de Cambrils, Roxana Tivadar, rep una beca DOP Siurana dotada amb 400 euros
Per Redacció
Publicat el Dimarts, 11 de juny de 2019 09:35h
L'alumna de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils, Roxana Tivadar, durant la presentació del seu projecte | Cedida
La DOQ Siurana ha lliurat una beca valorada amb 400 euros a l’alumna Roxana Tivadar de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils i una menció especial a Gerard Delgado. Ambdós han privilegiat i reconegut el paper de l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana en els seus treballs de final de curs del cicle formatiu de grau mitjà de cuina-gastronomia i serveis de restauració i rebran un curs de tast amb el Panell de Tast Oficial d’Olis Verges d’Oliva de Catalunya i oli d’oliva verge extra per a tot un any. La concessió de la beca és fruit d’un conveni signat a finals de 2018 entre el president de la DOP Siurana, Antoni Galceran, i el director de l’EHiT, Jordi Jardí, per prestigiar i reconèixer l’oove entre els estudiants i futurs cuiners, amb l’objectiu que en l’exercici de la seva tasca professional tinguin en compte la importància d’un aliment saludable i pilar de la Dieta Mediterrània, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Projecte guanyador per a Roxana Tivadar
El jurat, format per representants de l’INS, la DOP i un cuiner extern però format a l’EHiT de Cambrils, ha seleccionat com a guanyador el projecte de Roxana Tivadar “Vuori Meri” per la seva excel·lència a nivell de concepte i detalls, per la comunicació realitzada del mateix i per la preparació in situ d’un plat amb oove. El seu treball proposava l’obertura d'un restaurant de fusió de cuina mediterrània i finesa a Tarragona, ressaltant a la carta gastronòmica la presència de l’oove DOP Siurana i amb una intenció clara de donar-li visibilitat i prestigi a través del web i de les xarxes socials. El seu projecte també va incloure una demostració en directe d’un dels plats de la carta, amb protagonisme destacat de l’oli d’oliva VE.
Demostració en directe del projecte presentat per Roxana Tivadar
Menció especial per a Gerard Delgado
La menció especial ha estat per a Gerard Delgado Rius amb el projecte “Can Rius”. El jurat ha valorat l’experiència oleoturística complerta que ha proposat. L’alumne plantejava obrir un restaurant en un dels municipis que estan sota l’empara de la DOP Siurana, Margalef del Montsant. Delgado presenta al seu projecte un viatge de sensacions gastronòmiques a través de l’oove i ressalta la importància de conèixer l’origen de l’oli, el cultiu de l’olivera i fins i tot la descoberta d’un molí reconvertit en centre d’interpretació. A més, planteja una experiència gastronòmica al restaurant basada en la comparació d’olis: d’arbequina i rojal i d’arbequina ecològica. La carta gastronòmica per altra banda està formada de plats amb producte local i tots maridats amb oove DOP Siurana.
La DOP Siurana valora molt positivament l’esforç que han realitzat els alumnes del cicle formatiu de grau mitjà de l’INS de Cambrils que s’han presentat a la beca, ideant projectes de final de curs amb l’oove. Des de la DOP Siurana es creu que l’acció tindrà efectes positius en el conjunt d’estudiants de l’EHiT donat que s’ha posat el focus en un aliment fonamental de la dieta mediterrània que massa vegades ha passat per alt. La cuina i els restauradors són els principals prescriptors de l’oli d’oliva verge extra entre els consumidors i poden contribuir de manera decisiva a donar visibilitat i reconeixement a un aliment saludable que encara és poc consumit malgrat que que té una tradició i història mil·lenària a la Mediterrània.
De cara al proper curs, es modificaran les bases de la beca per donar sortida a nous projectes educatius i pedagògics que continuïn privilegiant l’oli d’oliva verge extra.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Etiquetes
beca
escola dhoteleria
formació
oli
Siurana
Comenta aquest article
Agenda
1 Desembre
17.30 h / Taller
Cuidar a les que cuiden, també els barris! Trobada de veïnes, cura i creativitat
Casal Municipal de la Gent Gran
1 Desembre
19.00 h / Xerrada
Xerrada "Impressions d'un fotògraf: l'obra i la persona de Francesc Català-Roca" amb Andreu Català i Laura Terré
Centre Cultural
2 Desembre
19.30 h / Presentació
Presentació del llibre "Les paraules volen dir" de Robert Benaiges
Centre Cultural
3 Desembre
20.00 h / Futbol sala
CFS Mediterrani - La Sénia
Palau Municipal d'Esports
4 Desembre
10.45 h / Bàsquet
Cofran 95 CB Cambrils - Reus Deportiu
Palau Municipal d'Esports
Afegeix nou acteVeure tots els actes
Cartellera
Cinema Rambla de l'Art
Consulta la cartellera
En paper
Subscripció Hemeroteca
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | ca |
Everyone! Estate planning isn’t about how much money you have, it’s about protecting what you have during your lifetime for you, and protecting what you have for those you love after you’re gone. It ensures that your “stuff” gets to the people you love, the way you want, when you want.
If you were to die today, are you confident that everything will be taken care of the way you wanted? Estate planning is legally ensuring that things will be handled the way you want by providing sufficient instructions.
Estate Planning really is for everyone. It doesn’t matter if you have $40,000 or $400,000. It doesn’t matter if you’re 30 or 95. You still have to plan for the future, whether it is to name a guardian for your minor children, to ensure that your children don’t blow through your assets if you unexpectedly die or become disabled, or to protect your children’s inheritance from unexpected creditors.
Estate planning can only be done by an attorney, and it can be as simple as a will, living will and power of attorney. It can also include a revocable, probate-avoidance trust, asset protection trust, multi-generational tax-saving trust, tax-saving charitable trust, private family foundation – the list goes on based on your unique needs.
Once completed, your estate plan should be reviewed and kept current with life events such as the birth, death, marriage or divorce of anyone included in your plan. In addition, you should review your plan if there is a significant increase or decrease in your finances or if the laws related to your estate plan change.
Do I Need A Will?
If you own assets in your name alone, they may pass from you to the people you love, as long as you leave a will. Without a will, your assets pass according to the rules according to the Commonwealth of Virginia, also known as intestacy.
Does a will bypass the courts and the probate process?
No, actually, it is quite the opposite. A will is a “ticket to probate,” meaning that upon your passing, your will is submitted to the Circuit Court where you resided before your death to be proved and recorded. An executor or administrator will be named (typically the person you list in your will), and your assets and personal property will be distributed in accordance with your will. It is important that your will is clear and up-to-date; otherwise, someone could contest the validity of the will, which can be extremely costly for your estate, and ultimately results in your loved ones getting much less than you intended.
If I have a will, does everything pass through it to be distributed to my loved ones?
No, not everything passes through a will. In fact, many things pass outside of the will, including you payable on death (POD) or transfer on death (TOD) accounts, life insurance policies, and anything you own jointly with someone else where there is a right of survivorship or anything you own in a tenancy by the entirety. For instance, if you and your spouse are both joint owners of a bank account, upon your death, your bank account will simply pass to your spouse, and never passes through your will.
If I have a clearly written, up-to-date will, am I “all set”?
Maybe…and maybe not. It depends entirely upon your situation, but in most cases, a will by itself is not sufficient to completely protect your family from the unforeseen. You should know that . . .
You can reduce your estate tax liability by using a trust in a will.
If you have a young child who may inherit from you, creating a trust in your will can significantly reduce the attorney’s fees, court costs, and time required to appoint a proper Conservator for your child’s inheritance.
Creating a trust in your will can protect your designees from creditors, divorce, or becoming disqualified from state and federal benefits (this includes college loans).
You can protect disabled beneficiaries by creating a supplemental needs trust for them, which preserves assets for the family, while keeping their eligibility for public benefits.
What is Probate?
Probate is the legal process of presenting your will to the Circuit Court after your death to authenticate it, get it recorded, and appoint your Executor (if you don’t have a will, the Circuit Court will appoint an Administrator of your estate). The Circuit Court usually acts through the Clerk of the Court, and a court officer, called the Commissioner of Accounts, who will oversee the process of distributing your will, which includes making sure that the Executor or Administrator provides an accounting of your estate, pays all debts and taxes owed by your estate, and distributes the property in accordance with your will.
Your Executor or Administrator must be appointed by the Court in order to collect and distribute your assets as stated in your will. However, because it is a legal process, there are many steps that must be followed before your Executor can be appointed. If you have a will, a beneficiary can still challenge it by appealing the judgment to Circuit Court within 6 months of the Order of the Clerk admitting your will to probate.
If your estate is smaller than $50,000 (not including any real property or any accounts that pass outside of the will or outside intestacy), an Executor or Administrator is not required, but some accounting requirements still apply.
As you can probably tell, even if you have a will, there still many legal requirements that must be followed before your estate can be distributed.
If you do not have a will, your estate will still have to go through probate before your estate is distributed, but the process is much more unpredictable and can be very costly if someone challenges either the appointment of the Administrator, the designation of a beneficiary, or the distribution of an asset. For these reasons, many people chose to avoid probate, but if all of your heirs agree and your assets are centralized, it can go smoothly, but why leave something so important to chance?
Power of Attorney
What if you become sick or disabled, either temporarily or permanently? What if you get into a car wreck? Who will make decisions for you?
A power of attorney (POA) allows you to appoint someone you trust to handle your affairs if you cannot do so.
If you cannot pay bills, get records, or make other decisions, your family will be prevented from helping you get treatment, pay doctors, or file for Medicare.
Without a POA, your family may have to file a Guardianship and/or Conservatorship proceeding. This process involves the Court, several lawyers and usually at least $4,000 to $50,000 (this range is dependent upon whether the Guardianship and/or Conservatorship is challenged. A POA might cost $200.
A business owner – regardless of age – should always have a POA in place to ensure that someone can still run the business, pay bills, taxes, and employees, and make day-to-day decisions if he or she is incapacitated. In many cases, if a business owner is unable to run his or her business even for a very short time, the business may fail or suffer significant damage.
>
Note: Although you want to make sure that your POA gives your designee enough “powers” to act, giving your designee too many powers can be very risky. It’s important that you discuss your specific needs with an attorney who is familiar with the implications of this document and who can assess any risks involved. Otherwise, your POA could cause you more harm than help!
Revocable Living Trust
Having a revocable living trust (RLT) is a way to completely avoid probate and control exactly how your assets will be distributed when you die. This type of trust is typically referred to as a RLT and is often used as a substitute to your will, or it is used to distribute a bulk of your assets when you pass, allowing the will to be used as a supplement for only minimal assets. A RLT permits you to keep total control and access to all your assets during your lifetime, and provides for the distribution of your assets to your beneficiaries at your death. We often refer to a RLT as your “book of instructions.” Everyone – both young and old – can benefit from a RLT. Other advantages, when property drafted, can include:
Asset protection for your spouse after your death.
Special needs planning for disabled beneficiaries.
Asset management and protection for children who are not proficient with handling money.
Protection of assets from a spouse’s subsequent remarriage after your death.
Disability planning in the event you become disabled prior to death.
Asset protection for your child if his or her marriage should fail to ensure your assets are not part of a divorce settlement.
Keeping your affairs private (as opposed to open for public review in probate).
No court intervention required (handled entirely by the Trustee you name in accordance with your detailed instructions).
Plan for proper management of your business in your absence.
But Note: Very few RLTs provide these benefits. Only a qualified estate planning attorney will know how to incorporate these protections into your plan. While a RLT has many advantages, it does not protect your assets from a nursing home, lawsuits, divorce bankruptcy or other creditors.
Irrevocable Living Trust
Although a revocable living trust (RLT) is a great way to avoid the complexities and expense of probate, it does not protect you against creditors (including credit card companies or an unexpected lawsuit), nursing home long-term care costs, or even divorce. An irrevocable living trust, otherwise known as an irrevocable pure grantor trust (we call it an iPug® trust) protects against all of these threats, and still provides you with a significant level of flexibility.
It is a common misconception that an irrevocable trust cannot be changed after it is created. While this is true of many irrevocable trusts that are created to avoid taxes, irrevocable trusts like an iPug® that are used for asset protection do allow you to have much more control, and you get to decide to what extent you exercise such control. Even though the iPug® is irrevocable, you can still choose to:
Be the trustee or change the trustee;
Receive all of the trust income;
Change the asset and/or investment within the trust;
Live in and use trust real estate;
Change beneficiaries;
Make distributions to beneficiaries during your lifetime (i.e., help children pay for education)
Debtor/Creditor law provides that whatever you can get, your creditors can get. For instance, an iPug® that allows you to receive only the income generated by the assets in the trust means that you would give-up your rights to the principal, but you your creditors – including Medicaid – can never have access to the principal, either. In an iPug®, you can retain the right to change who gets your assets during your life and after your death, and maintain 100% control of your assets until your mental disability or death.
An iPug® is a very effective way to protect you assets, but it is a highly technical type of trust. Make sure that you work with an attorney who is knowledgeable about this particular type of trust.
Medicaid Planning
Applying for Medicaid assistance so that you or a loved one may move into a long-term care facility can be an arduous process governed by a highly detailed body of law. Many things that you have heard about qualifying for Medicaid may not be true, or may not apply to your particular situation. A nursing home or hospital that offers to file a Medicaid application for you has no obligation and lacks the expertise to advise you on how to protect your assets. Some things to consider:
Assets in a revocable living trust are not protected and must be used to pay for the costs of long-term care.
If you are married, your home is exempt and cannot be taken when applying for Medicaid. If you are single or widowed, your home is exempt up to $750,000. If you transfer your home to your children, not only will it result in immediate ineligibility for Medicaid, but it could also:
Trigger a gift tax;
Result in the loss of any property tax exemption;
Result in your child’s spouse (the in-laws) inheriting your home.
Giving your assets away means losing control. It’s not safe even if you wholly “trust” the recipient. If that person divorces, goes bankrupt, or is sued, all of the money you transferred is at risk. There are asset protection trusts that permit you to keep 100% control of your assets without the risk of losing them if long-term care is needed.
You do not have to wait 60 months to qualify for Medicaid. Eligibility is calculated on a case-by-case basis. It is possible to have over $250,000 in cash and qualify immediately.
It is never too late to protect your assets, even if you are already in a nursing home. In many cases, you can qualify for Medicaid sooner if you are already in a nursing home.
Applying for Medicaid prior to qualification could result in being disqualified for a longer period of time than you otherwise would have been.
Medicaid also covers home-based services that allow you to stay in your home and have a loved-one care for you.
Consider long-term care insurance. An annual premium for a couple is usually less expensive than one month of nursing home care, and insurance premiums significantly increase as you get older. Statistically, there is a 60-70% likelihood that you will enter into a long-term care facility for any period of time. The earlier you plan, the better!
MEDICARE v. MEDICAID
It probably comes as no surprise that people often confuse the benefits offered by Medicare with those offered by Medicaid. Below are a few distinguishing characteristics about each program.
Who and what is covered:
Medicare is a health-care benefit provided by the federal government to individuals over age 65, or under age 65 and disabled. Medicare covers doctor visits, tests and care provided in a hospital setting, and limited benefits in a nursing home. In most instances, Medicare will only pay for 20 days in a nursing home.
Medicaid is a public assistance program that provides health care insurance for the needy. To qualify, you must not exceed certain income and asset limits. Medicaid will cover all of your nursing home costs if you qualify.
How to qualify:
To qualify for Medicare, you must be over 65, and eligible for Social Security benefits. You may also qualify if you are under age 65 and have been disabled for two years. An application at the Social Security office will get your benefits started.
To qualify for Medicaid, you must submit a multiple-page application and provide detailed proof of all of your financial transactions (banking, CDs, stocks, bonds, income, expenses, annuities, etc.) for the previous 60 months.
Planning For A Child With Special Needs
For a child with special needs (minor or adult), it is especially important to make sure that he or she does not become disqualified from any state or federal benefits because of a direct inheritance of a sum of money through a will, via intestacy, or a life insurance payout. Allowing funds to pass to a special needs trust for the benefit of the special needs child ensures that the child will continue to receive benefits such as Supplemental Security Income (SSI) and Medicaid (benefits related to the beneficiary’s disability and personal income level), and Medicare and Social Security Disability Income (employment-based benefits typically derived from the beneficiary’s retired, deceased, or disabled parent). Even if the child does not rely on Medicaid for medical coverage, there are many community-based programs for which a child must be “Medicaid qualified” to receive.
In addition to creating a special needs trust itself, all IRAs, 401k plans, payable on death (POD)/transfer on death (TOD) accounts, and jointly-held accounts should also list the special needs trust as the recipient instead of the special needs child.
There are many different types of special needs trusts. For instance, a special needs trust can be established by a third party who funds the trust with his or her own assets, and as of December 13, 2016, a special needs individual may personally establish his or her own special needs trust without court approval, although there are more restrictions.
Adult Guardianship and Conservatorship
A guardian or conservator can only be appointed through a Virginia Circuit Court. A guardian handles an incapacitated person’s personal and medical affairs and a conservator handles an incapacitated person’s finances. Depending on the circumstances, the court may appoint one and not the other, or limit the authority of the guardian or conservator.
Guardianship of an Adult Child: Ensuring that your child is financially protected is only the first step to a successful estate plan. For those adult children who require it, a parent or other family member may want to petition the court for guardianship and/or conservatorship. If a guardian or conservator is named, a successor testamentary guardian or conservator should also be named to ensure that an adult child is adequately protected.
Guardianship of an Elder: We create a comprehensive estate plan to fit the unique needs of each client, which includes a durable power of attorney and medical directive to ensure that a trusted agent – often a child or other family member – is able to handle the individual’s medical and financial affairs in the event of incapacitation. Unfortunately, when a plan is not in place, a person’s loved one will have to petition a Virginia Circuit Court for guardianship and/or conservatorship.
Contact Us
Please fill out the form below and our attorney will contact you.
Name *
!
Email *
!
Phone *
!
Comments *
!
Thank you. Your submission has been sent.
Our Office
Virginia Beach Office
Address
505 South Independence Boulevard
Suite 103
Virginia Beach, Virginia 23452
Phone
757-289-2499
Fax
757-277-0265
Map & Directions
--mi
Virginia Beach Office
Address
505 South Independence Boulevard, Suite 103
Virginia Beach, Virginia 23452
Get Directions
Call For Consultation
757-289-2499
Home
About Our Firm
Attorney Profiles
Practice Areas
Reviews and Ratings
Blog
Contact Us
Map & Directions
Client Reviews
Search
Search
Ernest Law Group, PLC is located in Virginia Beach, VA and serves clients in and around Norfolk, Portsmouth, Fort Monroe, Hampton, Virginia Beach, Chesapeake, Chesapeake City County, Hampton City County, Norfolk City County, Portsmouth City County and Virginia Beach City County.
Attorney Advertising. This website is designed for general information only. The information presented at this site should not be construed to be formal legal advice nor the formation of a lawyer/client relationship. [ Site Map ]
See our profiles at Lawyers.com and Martindale.com
Martindale-Hubbell and martindale.com are registered trademarks; AV, BV, AV Preeminent and BV Distinguished are registered certification marks; Lawyers.com and the Martindale-Hubbell Peer Review Rated Icon are service marks; and Martindale-Hubbell Peer Review Ratings are trademarks of MH Sub I, LLC, used under license. Other products and services may be trademarks or registered trademarks of their respective companies. Copyright © 2022 MH Sub I, LLC. All rights reserved. | en |
Aquesta eina permet, a qualsevol ciutadà, fer un estudi de viabilitat d’una possible instal·lació solar (fotovoltaica o tèrmica) mitjançant una avaluació econòmica complerta (consums, tarifes, inversió, estalvi, períodes de retorn, etc.) i adaptat a les diferents tipologies que contempla la legislació vigent.
Els resultats obtinguts constitueixen una primera estimació que requeriria, en tot cas, de la realització d’un projecte d’enginyeria rigorós que els verifiqués.
I si tens qualsevol dubte, consulta el manual que trobaràs a dins de la calculadora. Vés a “començar” i prepara’t per generar energia sostenible!
Enllaç a la calculadora
© Oficina Sant Cugat Sostenible - Plaça Barcelona, 15 - 08172 - Sant Cugat del Vallès - Tel. 900 103 146
Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització. | ca |
We should make greater efforts [towards emulating Fatima Zahra (as)]. Lessons to be learned from the life of Siddiqat al-Taherah, Fatima Zahra (as), involve making great efforts, showing diligence, and leading a pure life;--just as that great personality, the manifestation of enlightenment and purity, led her life: she was "pure, immaculate, virtuous, and pious," [Kamel al-Ziarat, page 310]. Traits of purity, piety and enlightenment of such an exceptional person are what have influenced our Islamic teachings throughout the history of Shi’a Islam.
That is to say, in her short life, Fatima Zahra (as) achieved the position as the primary woman of all females. In other words, she is superior to all great and saintly women throughout history. What factors, forces, and what kind of inner strength could lead one person to become such an ocean of wisdom, piety, sanctity and spiritual transcendence in such a short time? This is a miracle of Islam.
Another pivotal matter is in regards to the blessed descendants of this great person [Lady Fatima Zahra (as)]. The association of Sura al-Kauther with Fatima Zahra (as)--even if such an association had not existed in our collection of hadith--is an accurate association. There are so many blessings that have been bestowed upon the Holy Prophet's (pbuh) household and on each and every one of the Imams (as). The world is full of enjoyable individual, social, worldly and otherworldly melodies, which rose from the pure lungs of the Imams (as). Hussein ibn Ali (as), Zeinab al-Kubra (as), Imam Hassan al-Mojtaba (as), Imam Sadiq (as), Imam Sajjad (as), each and every one of the Imams (as) would produce these melodies. See what great excitement exists in the world of spirituality and on the path of guidance because of the words of these great personalities and their lessons and teachings. They are the children of Fatima Zahra (as).
Jul 5, 2007
Islam Glory
Islam
Discover Islam
Beliefs & creeds
History of Islam
A brief history of Islam
A brief history of 12 Imams
Shia & Sunni
Islam way
Ethics
Muslims around the world
(PBUH) Prophet Muhammad
Get to know Prophet Muhammad (PBUH)
The Prophet and The Quran
The sealing of the prothethood
the good news of the Prophet in other divine religions
The glorious Quran
Quran the reviving book
Get to know Quran
Various aspects of Quran
The extraordinary richness of Quran
Bring if you can
More about the challenge
Predictions in Quran
The inexhustability of different dimensions of Quran
Unity in Quran
Confirming the mission of previous prophets
The graceful Quran
Multi media
Library
Books and Articles
Hadith & Dua
Dua Abu Hamza Thumali
FAQ
If you are looking forward to finding more of Islam, this is the place! Islam Glory provides you lots of interesting information about the world's greatest religion. | en |
La meva afició, de sempre, han estat les manifestacions humanes vers la cultura tradicional i popular dansada, entenent aquesta des de la informació més reculada a la informació més actual i contemporània. Sent practicant i cercador a la vegada, ja des de ben jove. Afecció hereva dels meus avis, dels meus pares i dels oncles.
Ànima de Dansa és un projecte iniciat l'any 2010 que ha vist la llum el gener de 2017.
Ara és el moment de donar a conèixer aquesta inquietud emmarcada dins el patrimoni etnològic.
1 de gener de 2017.
ÀNIMA DE DANSA
ALMA DE DANZA
SOUL OF DANCE
El treball que un folklorista ha de realitzar per aconseguir la informació necessària per a poder treure conclusions vers una determinada manifestació folklòrica, sempre ha estat d’una gran envergadura, no podent, en moltes ocasions, precisar el temps empleat en inventariar aquests documents.
Els treballs de camp a la recerca de persones de les quals s’ha pogut esbrinar que disposen d’informació, com és el cas d’antics balladors o antics músics; la consulta de publicacions referents als temes d’estudi; la visita a biblioteques i arxius comarcals, parroquial i nacionals; la consulta d’arxius privats i públics; el contacte amb grups de conservació de cultura i tradició popular, ajuntaments, etc… fa que aquesta tasca de recerca del patrimoni etnològic, sigui feixuga i en molts casos complicada.
També cal tenir en compte el grau d’interès, d’implicació i disponibilitat que tinguin les persones de les quals s’espera la informació.... i el posterior anàlisis de la informació obtinguda per a poder verificar l’autenticitat i també destriar el gra de la palla....
Cal estar alerta però dels canvis soferts en el temps. Qualsevol tradició està exposada a ser modificada parcialment o en tota la seva totalitat, per raons lògiques o per influències de la moda i tendències; pel que cal ser caut a l’hora de realitzar una recerca.
Tota aquesta sèrie de passos a superar, són els que fan del treball de recerca, una tasca apassionant pel col·lector o cercador.
Aquests treballs de camp no es circumscriuen únicament a Catalunya, tot i que serà la part més àmplia per la proximitat física del seu cercador, també s’extendrà a la resta de l’estat espanyol i a altres països de tot el món.
Pel que fa a Catalunya, tenim obres cabdals editades, totes elles amb un treball considerable pel que fa a la recerca musical i històrica des de la tradició oral, però amb clares mancances pel que fa a la descripció i transcripció de les coreografies i passos utilitzats en els balls i danses tradicionals i populars. També trobem aquestes deficiències pel que fa a la resta de l’estat espanyol en les que es deixa l’apartat del moviment en la dansa en un pla secundari. En molts casos això es deu a que els cercadors dedicats a l’investigació d’aquests costums tradicionals eren, en molts casos, un escriptor i un músic. Els músics sabien perfectament interpretar i anotar les cançons i musiques que escoltaven en les seves recerques, independentment que els que les interpretaven, desafinessin o cantessin estrofes amb alteració de mètrica o compassos. Els escriptors es dedicaven a anotar la vessant històrica. En altres casos es deu a que els cercadors es nudrien de recerques anteriors i de característiques similars, no tenint aquests coneixements suficients, sobretot pel que fa a la pràctica, de la dansa i el ball tradicional en general. I en darrer cas, perquè haver de transmetre un ball o dansa a una altra persona que no en te cap mena de coneixement, i que ho entengui, és una tasca prou feixuga, i aquesta s’obiava o es deixava a la interpretació del lector.
Una altra cosa ha estat la dansa clàssica i l’escola bolera per exemple, que ja disposaven d’estructures ben determinades, sobretot pel que fa als passos bàsics i tècnica, transmesos pels prestigiosos mestres de dansa del moment. Tot i que el seu embrió va beure de la font de la dansa i el ball tradicional, anterior a aquests nous moviments de dansa reglada .
Conscient d’aquesta dificultat, he volgut presentar –vos aquest projecte que vol donar a conèixer totes aquelles manifestacions de cultura tradicional tal i com m’hagués agradat a mi de trovar-me-les documentades en el moment d’iniciar una recerca: Situació i historia cronològica, elements, indumentària, música, coreografia i passos, imatges, filmacions, etc… i el més important: la possibilitat de poder actualitzar i contrastar en qualsevol moment les dades exposades en el treball, mitjançant el contacte directe amb l’administrador d’aquesta web.
El que pretenc no és fer un llibre, el qual comenci i acabi en una determinada data. La meva intenció és que la informació continguda pugui ser contínuament actualitzada i a més, serveixi d’eina de treball amb accessibilitat immediata.
El treball que aquí vull exposar, és un treball absolutament fidel, extret d’informació escrita i treballs de camp realitzats per mi o en companyia d’altres persones; ordenant tota aquesta informació segons es basa i orienta el manual Metodologia de Recerca Etnològica.
Perquè ningú oblidi els orígens, els canvis i modes i l’evolució de la saviesa del poble i el perquè el com i el quan d’aquelles manifestacions tradicionals i populars que els nostres avantpassats han, per sort nostra, retingut en imatges dins el seu record: les festes majors, les cercaviles, les processons, els envelats, les orquestres, els músics i la seva música, el ball i la dansa, els instruments, la indumentària, les persones i els personatges, les comparses, els seguicis, l’imaginari festiu, els guions coreogràfics per a poder aprendre el ball o dansa, la descripció dels passos i punteigs, la seva història de forma cronològica, amb el perquè i el com, etc i tantes altres circumstàncies i elements que han fet amb el pas del temps més rica una societat marcant-la amb característiques pròpies i d’identitat respecte d’altres.
Des d’aquesta finestra folklòrica oberta al món, voldria convidar a totes les persones que interessades en aquesta petita part de la historia dels pobles que són els costums tradicionals i populars de la societat al pas dels anys, i que hom coneix com a folklore, trobin en aquesta, un punt de referència actualitzat i actualitzable que benefici i ajudi a diverses branques y especialitzacions universitàries: antropologia, sociologia, folklore, música, indumentària, costumbrisme, etc…i altres com grups folklòrics, escoles de dansa i música i centres professionals de dansa i música, escoles de disseny, tallers d’indumentària, etc.. a més de servir de document històric i gràfic per la societat de cadascun dels entorns tractats en particular.
En ocasions podreu trobar un treball prou extens i complet. En altres ocasions hi trobareu una informació bàsica la qual podrà ser ampliada per les persones coetànies al tema tractat o estudiosos, ja sigui en forma d’explicacions, informació i dates històriques, fotografies, vídeo, música, indumentària, etc. Aquestes dades rebudes passaran un filtre lògic i en breu apareixeran aquestes modificacions o implementacions en la pàgina, actualitzant-la d’aquesta forma.
Així mateix també apareixerà el nom de la persona col·laboradora, si és del seu consentiment, a l’apartat corresponent. Consulteu normes per a la donació d’informació
Els criteris d’inserció d’informació i la forma, dependran únicament de l’administrador de la web.
La informació de cadascun dels temes es donarà, en principi, en català, castellà i anglès perquè el meu interès es que arribi a la majoria de públic del planeta, amb una acurada traducció professional.
També hi podreu trobar informació complementaria relacionada amb els temes de cultura tradicional i popular com espectacles de titelles, guies didàctiques, calendari festiu de Catalunya, artesans i fabricants d’elements de la indumentària tradicional, joiers, sabaters, esclopers, espardenyers, fabricants de barretines, fabricants de faixes, constructors d’instruments tradicionals, utillatge tradicional, constructors de l’imaginari popular i tradicional, etc... tots ells especialment cercats, per a facilitar la labor a particulars o grups que ho necessitin.
I un directori de grups folklòrics de música i dansa, amb informació i contacte.
Normes per a la donació d’informació:
La donació d’informació serà totalment lliure, voluntària i desinteressada.
S’acceptaran tota mena de documents que aportin nova informació a qualsevol dels temes exposats en la web, per part d’entitats i particulars.
Documentació: gravats en qualsevol suport, fotografies, llibres, revistes, diaris, programes, cartells, manuscrits, vídeos, partitures, gravacions en VHS, Beta, 8mm, Super 8, K7, etc...
En la pàgina web hi ha un apartat “col·laboradors” en el qual, si és del seu vist i plau, hi figuraran totes les persones i entitats que hagin aportat nova informació a qualsevol dels temes exposats en la mateixa. Assenyalant en quin apartat han col·laborat i les dades de contacte (opcional)
L’interessat haurà d’omplir la butlleta de col·laborador i enviar-la juntament amb la documentació desitjada.
Si desitgen fer una consulta prèvia o contactar amb l'administrador per qualsevol altre assumpte, podran fer-ho al correu [email protected].
Tota la informació enviada passarà una revisió lògica d’autenticitat i en breu apareixerà implementada en l’apartat corresponent. En el cas de possibles dubtes es contactarà personalment amb el donant. També en el cas que la informació donada, ja estigui explicita en la pàgina, aquesta es desestimarà.
La informació aportada podrà ser tramesa a aquesta web pels següents mitjans:
Correu electrònic: [email protected] que ja el trobareu enllaçat en la mateixa butlleta de col·laborador.
Personalment trucant al telèfon 627244405
En el cas de ser documents originals, es passarà personalment pel domicili del donant, amb cita prèvia.
Les dades personals de cada col·laborador no figuraran en la web, llevat que aquests donin, explicitament per escrit, el seu consentiment.
Tota la informació que figuri en la pàgina web podrà ser utilitzada, pel seu administrador, en qualsevol altre suport.
Utilització de la informació d’una forma ètica “quit procuo”:
Qualsevol arxiu o informació extrets d’aquesta web i utilitzats en qualsevol altre suport o informació oral; s’haurà d’especificar, en qualsevol cas, la seva procedència. De igual manera que la web ho fa amb les fonts consultades i les bibliografies corresponents a cadascun dels treballs.
Guardar
Entradas recientes
Ram i del Ciri, Ball del
Dansaires Catalans de Sant Llorenç Cerdans
Escalenc, Esbart Dansaire
Vedruna, Esbart
Bastoners de l’Escola Sant Jordi de Palafrugell
Comentarios recientes
Montserrat, Esbart de Dansaires (Barcelona) en Folklore de Catalunya, Esbart
Associació de Lectura Catalana, Esbart de Dansaires de l’ en Foment Autonomista Català, Esbart Dansaire del
Associació de Lectura Catalana, Esbart de Dansaires de l’ en Societat Catalunya Vella, Esbart Dansaire de la (Vic) | ca |
One of Sarah Nagel’s primary responsibilities at Hope House is to manage the database to support fundraising efforts. This includes collecting and maintaining champion (defined as Hope House supporter) data, tracking champion involvement, capturing event metrics, and reviewing data for evaluation and modification purposes.
Q & A with Sarah Nagel
What is the top priority for effective database management?
Notes are key. Our champions are in contact with multiple staff members at Hope House, and the Notes field ensures each staff member is able to access a description of each champion’s latest interaction with Hope House as well as information on their personal history. For example, our Director of Development might be preparing to ask a champion for a $500 donation, and upon reading Notes on that champion discover that they recently began volunteering as a childcare provider at Hope House — thanks to a note our Volunteer Coordinator made. This information will be key when she makes the ask.
Notes can also prevent awkward situations. If our Director of Development was under the impression that this particular champion has not been active with Hope House for six months, she might comment, “We miss seeing you around Hope House lately!” When the champion responds that she has been volunteering as a childcare provider for the last three weeks, the moment is awkward — and the ask becomes more challenging. Notes are key!
Notes also need to be timely and should be updated the same day that the contact with the champion occurs. Recently we had a situation that highlights the importance of the timeliness of notes. A champion donated several laptop computers to Hope House, and the Note was not immediately updated. The very next morning, a Development Officer checked the notes on that champion and saw nothing new, and so she called the champion to request a large donation. Fortunately the champion laughed it off and said, “Since we donated laptops to you just yesterday, we will have to wait until later in the year before making another gift.” Timely notes are essential!
My suggestion is that you continually remind staff of the importance of entering detailed notes on all champion interaction — and enter it the same day! As your organization grows, important information can easily fall through the cracks, hurting your ability to develop solid relationships with your champions.
What is a particular challenge you face?
As we have grown, our In Kind donations have also grown, which has been a lot of work for our staff members. However, we have maintained In Kind donations as a portal to interaction with Hope House because it can be such an important step in the donor development process. Just because the person is not making a financial donation does not mean it is not important data to track because In-Kind gifts often transition into financial gifts.
My suggestion is that you keep all organizational staff members informed of the importance of the In Kind donation process by sharing stories with them of times these donations turn into financial gifts. For example, our Executive Director recently shared with staff members how a man in the community dropped by to donate clothing and household items.
This In Kind donation was handled graciously and with gratitude — and he asked what else he could do. We told him we had a teen mom who needed a bedroom set — and he went out and bought one to donate! Who knows what the future holds? Stories like these motivate our staff to view In Kind donations as important steps in donor development.
As we have grown, we have also learned to code common gifts to the champions who like to donate these items so that when we face a future need for this particular item, we know who to contact. Car seats are a great example. We began to code who was donating car seats to our In Kind Program, and when a teen mom needed a car seat for her child and none were available in our In Kind storage area, we knew who to contact! This is a great time saver when it comes to data management.
How does database management improve Hope House as an organization?
At the end of the year, we evaluate our performance according to metrics that are pulled from our database. We are able to compare these outcomes to specific goals set at the beginning of the year — and compare them to benchmarks set by other non-profits. Key metrics we track in our database include donor retention/churn, event attendance and revenue, number of new champions, and individual growth along the donor development process. These evaluations help us score our performance and make adjustments in specific areas where we need to improve our outcomes.
What advice do you have for other database managers?
My advice is that you constantly remind your staff that data entry must be consistent. What goes in impacts what comes out! For example, if your organization wants to address married champions by both first names followed by their last name (i.e. Luke and Sarah Nagel), this information should be entered accordingly. You want to avoid inconsistencies such as one person addressing this couple as Luke and Sarah, another as Mr. and Mrs. Luke Nagel , and a third as Luke and Sarah Nagel. Consistency in communication is important, and it starts with consistent data entry.
It is also important to remember that the more data you have on a champion, the better you can develop a personal relationship with them. If you have detailed notes on their personal history, you can be personal and intimate when communicating with them. For example, when the champion mentioned above experienced the loss of his mom, we sent him a sympathy card signed by all Hope House staff members. A note was made in the database, and other staff members knew to ask him how he was doing in light of his mother’s passing.
This kind of data transforms the champion from a number to a real person. The data helps us develop a personal connection with each champion through relationship, which is important at Hope House because we are just as committed to our supporters as we are to our teen moms. We believe this is why our database metrics show that we have a retention rate that is 10% higher than the average nonprofit. This is key because if you keep a donor for three years or more, they are likely to become a lifetime donor. Additionally, it is easier to keep a donor than attract a new one, so getting to know your donors as a person is vital, and detailed Notes makes this possible! | en |
I am Mishiko, tall lady with fair skin. I got mixed blood, Chinese-Japanese. I have a slender body, not busty but I can satisfy any man needs. I can make you feel comfortable as I am a bubbly and outgoing person. I am educated, attractive, erotic, sophisticated, naughty and always well dressed for every occasion.
Mishiko
Agregar a favoritos
Hong Kong
All escorts are carefully selected to meet our highest standards of appearance, attitude and overall performance to ensure that we are providing our valuable clients with a guaranteed enjoyable and memorable experience. | en |
Art Arts & Letters Live Arts and Letters Live books C3 Center for Creative Connections collections Community Community Connection connections Contemporary Art creativity Dallas Dallas Arts District Dallas Museum of Art DMA DMA Friends docents exhibition fashion Go van Gogh interdisciplinary Jean Paul Gaultier Late Night McD2017 McDermott Interns painting People photography program recipe resources sculpture students Summer Summer Art Camp teacher teachers teacher workshop teaching teens tours volunteers workshop works of art | en |
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per poder optimitzar la teva visita a la pàgina i cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i l'ús de la nostra web. En cas de seguir navegant, es considerarà que s'accepta l'ús. Política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies
ATENCIÓ: Botiga online TANCADA de forma PROVISIONAL per TRASPÀS. Durant el SETEMBRE OBRIREM. Descarta | ca |
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar a la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i específicament s'usen per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. Activant-les ens autoritza a utilitzar-les mentre navegueu per la nostra pàgina web
Guardar preferències i tancar l'avís
932 373 942 On estem
Idioma
Català
Castellano
El meu compte
Cerca avançada
Categories
Novetats
GUIES
Guies de viatge
Guies de Muntanya-Senderisme
Guies d' Escalada, Boulder, Alpinisme
Guies de Bicicleta:Ciclisme, BTT i Cicloturisme
Running
Esquí de Muntanya, Esquí Alpí
DESTINACIONS DEL MÓN
EUROPA
AMÈRICA
ÀSIA
ÀFRICA
OCEANIA
CARTOGRAFIA
Mapes de Carreteres
Plànols de Ciutats
Mapes de Muntanya
NARRATIVA DE VIATGES
NARRATIVA DE MUNTANYA
LLIBRES IL LUSTRATS
NATURA. FAUNA I FLORA
Rutes pels propers caps de setmana
INICI
QUI SOM
Contacte
Vaciar
0,00€ Total
Confirmar
Buidar
Cistella 0 article(s) (0)
INICI >
SARDENYA, RUTES DES DE L'ALGUER I CÀLLER
CERRAR
Haz clic en la imagen para ampliarla
SARDENYA, RUTES DES DE L'ALGUER I CÀLLER
Des de l?Alguer i Càller
TRIANGLE POSTALS
Planas i Esteve, Marc;Garcia, Isabel
EAN 9788484785279
Pàgines 240
Últimes unitats!
20,00 €
Comprar
Us presentem, per primera vegada, una guia turística de Sardenya pensada i realitzada en català. Les rutes que proposem, i que recorren tota l'illa, us permet
info
Us presentem, per primera vegada, una guia turística de Sardenya pensada i realitzada en català. Les rutes que proposem, i que recorren tota l'illa, us permetran descobrir l'espectacular i singular bellesa dels seus paratges naturals i també la seva àmplia i completa oferta cultural derivada de la influència i empremta de totes aquelles civilitzacions que hi han anat passant al llarg dels segles, remarcant amb especial èmfasi l'important llegat cultural català, fruit del vincle històric que encara mantenim en l'actualitat. | ca |
Promovem de forma organitzada activitats de Graffiti i Art Urbà, tallers d’iniciació o perfeccionament d’aquest art, organitzem events, trobades, exposicions i xerrades de promoció en representació dels adherits a l’associació.
Si vols venir a coneixe’ns, ens trobem cada dimarts al vespre 20h.. a ImpaktesVisuals
2020-07-24
Cistella
Comerç electrònic
Contacte
Polítiques de privacitat
Política de Cookies
Termes i condicions
SOBRE NOSALTRES
ImpaktesVisuals és l’aparador d’un corrent d’avantguarda artística sense precedents, l’StreetArt. Amb un espai d’exposició i programació periòdic de difusió internacional, ImpaktesVisuals pot entendre’s com un projecte de creació artística i laboratori d’idees.
Un espai on crear lliurement i mostrar propostes artístiques en un ambient distès, inspirador i eclèctic que aporta a l’artista medís tècnics i experiència. A demés, en les seves setmanals sessions de mostra artística global esdevé un aparador dels Dj’s de l’escena actual, de referència a la Comarca. | ca |
Aquest curs hem començat a utilitzar de forma habitual i més o menys sistemàtica les rúbriques d’un sol punt. Parlo en plural perquè no és només cosa meva, sinó del professorat del meu centre que treballem per projectes a 4t d’ESO.
Pels que no conegueu les rúbriques d’un sol punt (aquí l’enllaç d’on les vaig conèixer), no són res més que rúbriques analítiques habituals, on només s’indica el nivell expert i, enlloc d’avaluar seleccionant un nivell, cal escriure quins són els punts de cada aspecte que cal millorar per arribar a ser expert i quins punts ja són correctes. En l’enllaç podeu veure diferents models.
Aquí continuació, una de les que utilitzem, per avaluar el portafoli (carpeta d’aprenentatge) dels alumnes.
Tal i com es mostra en l’exemple, les utilitzem per fer coavaluació, autoavaluació o avaluació del professor.
En aquest tipus de rúbriques (almenys en el model que nosaltres utilitzem), no hi ha nota final. De fet, és una rúbrica pensada per fer avaluació formativa. L’alumne està desenvolupant alguna tasca i, amb la rúbrica, revisem en quin estat es troba i com l’ha d’anar millorant.
Per fer l’avaluació final, ja utilitzarem una rúbrica analítica clàssica, amb totes les descripcions per a cada nivell i aspecte.
La veritat és que estic content de com està funcionant. En cada projecte, que pot durar unes 40 hores, fem un parell d’avaluacions amb rúbrica d’un sol punt abans del lliurament definitiu. Els alumnes veuen els portafolis dels seus companys, revisen els seus i, tot plegat, afavoreix l’aprenentatge i la reflexió.
La manera més senzilla que hem trobar de fer aquestes avaluacions és a través de documents de Google. Es crea un document per a cada alumne i es comparteix amb l’alumne (o alumnes) avaluadors. En el nostre cas, en el mateix document de Google hi anotem les diferents revisions, una sota l’altra. Exemple de plantilla d’avaluació d’un portafoli.
Automatització
Ara bé, en una classe de 30 alumnes, el procés pot ser una mica pesat. Crear 30 còpies de la plantilla i compartir cada còpia amb l’alumne avaluat i amb l’alumne (o alumnes) avaluadors. La primer part (la de crear les còpies) es pot fer a través de Google Classroom, però la segona no és possible (la de compartir).
La segona revisió tinc costum que la faci un altre alumne, així hi ha més diversitat. Per tant, cal tornar a compartir amb el nou alumne avaluador i eliminar la compartició amb el de la primera revisió. Vaja, tot plegar una mica pesat.
Tinc especial aversió a la feina repetitiva sense cap valor pedagògic, així que m’he creat una plantilla amb un script molt senzill que facilita la tasca.
Aquí hi ha la plantilla
El procediment és molt senzill, ja que el menú que té el full (Rúbrica d’un sol punt) només té dues opcions. Però anem a pams.
En la columna A, cal indicar el nom de tots els alumnes del grup. I en la columna B, els seus correus.
En la columna C hem d’indicar el correu dels alumnes correctors. Si es vol fer a l’atzar, es pot utilitzar el menú Rúbrica un sol punt / Assignar alumnes avaluadors a l’atzar.
La primera vegada que es fa servir, l’script demana permisos. Google avisa que no l’ha revisat i pot no ser segur, però en opcions avançades permet instal·lar-lo.
Sigui a l’atzar o manualment, al full quedaran els alumnes, el seu correu i el correu del corrector.
En la cel·la B2, cal indicar l’adreça del document de Google que ens servirà de plantilla. Per obtenir-la, només cal obrir el document i copiar l’adreça de la part superior del navegador.
Reviseu que l’adreça acabi amb /edit.
Ja només cal triar la segona opció del menú Rúbrica d’un sol punt / Crear documents i/o compartir-los.
La primera vegada que es fa servir, l’script demana permisos. Google avisa que no l’ha revisat i pot no ser segur, però en opcions avançades permet instal·lar-lo.
Com que és el primer cop que l’utilitzem, crearà una còpia per a cada alumne i el compartirà amb permís d’edició amb el mateix alumne i amb el seu corrector o correctors.
Aquest procés no és ràpid. Pot trigar diversos minuts. I, fins i tot, és possible que obtinguem un error per excés de temps. Si això passa, només cal tornar a triar l’opció de Crear documents i seguirà el procés.
En el full quedarà indicat l’enllaç a cada document.
Si més endavant volem fer una segona revisió utilitzant el mateix document de Google creat per a cada alumne, només cal canviar els alumnes avaluadors (es pot tornar a fer a l’atzar). Quan tornem a triar l’opció de Rúbrica d’un sol punt / Crear documents i/o compartir-los, l’script veurà que ja estan creats els document i només en canviarà els permisos.
Els alumnes sabran a qui han d’avaluar perquè rebran dos mails de compartició de documents. Un amb el seu document i un altre amb el document del company a qui han d’avaluar.
Espero que, si us animeu a utilitzar rúbriques d’un sol punt, aquesta plantilla us pugui ser útil.
Español (Spanish) English
Posted in Professors, Rúbriques, TIC
Navegació d'entrades
Previous PostPermetre còpies de formularis (i de documents i presentacions)
Next PostII Trobada G Suite Catalunya
2 thoughts on “Rúbriques d’un sol punt: automatitzar la compartició entre alumnes”
Oriol TORRENTS ha dit:
15 d'octubre de 2022 a les 13:44
Moltes gràcies Jaume per la feina d’scriptar aquests processos de crear, compartir i enviar correus. Ja et diré em trobo algun problema. Has tingut feedback de professors que l’han fet servir?
Respon
Jaume Feliu ha dit:
15 d'octubre de 2022 a les 14:00
Sí, i jo mateix l’he fet servir molts cops sense problemes (però ja fa dos cursos que no l’utilitzo)
Respon
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Català
Español
English
Segueix Tecnocentres
Twitter
Tuits de @jfeliua
Donacions
M'ajudes a mantenir el blog i les aplicacions (CoRubrics, qViC...) que desenvolupo?
Warning: Undefined array key "button_alignment" in /homepages/27/d230066296/htdocs/wordpress/wp-content/plugins/ko-fi-button/ko-fi-button-widget.php on line 59
Warning: Undefined array key "" in /homepages/27/d230066296/htdocs/wordpress/wp-content/plugins/ko-fi-button/Ko_fi.php on line 178 | ca |
Els més venuts Importància Nom, A - Z Nom, Z - A Preu, De menor a major Preu, de més gran a més petit
8
12 24 36 Show all
-20%
BENESTAR PERSONAL
Màquina de massatge corporal anticelul·lítica - Rowenta
LY4000F0
127,20 € 159,00 €
Màquina de massatge corporal anticelul·lítica, de Rowenta.Característiques:Apagat automàtic.Àrea de tractament: corporal.Tipus de pell: tot tipus de pells.2 velocitats i 2 direccions de rotació.Inclou necesser.Color: blanc i lavanda.
Afegir al carret
-20%
BENESTAR PERSONAL
Reset & Boost Sking Duo - Rowenta
LV8530F0
128,80 € 161,00 €
Reset & Boost Sking Duo, de Rowenta.Característiques:Àrea de tractament: rostre.Tipus de pell: tot tipus de pells.Color: daurat.Llueix una pell revitalitzada gràcies a un dispositiu 2 en 1, tan agradable com efectiu.
Afegir al carret
-20%
BENESTAR PERSONAL
Peeling ultrasònic facial - Rowenta
LV8030F0
113,60 € 142,00 €
Peeling ultrasònic facial, de Rowenta.Característiques:Àrea de tractament: rostre.Tipus de pell: tot tipus de pells.Autonomia: 69 minuts.Color: daurat.Elimina les impureses de la teva pell.
Afegir al carret
-20%
BENESTAR PERSONAL
Màquina de massatge facial reafirmant - Rowenta
LV7030F0
181,20 € 226,50 €
Màquina de massatge facial reafirmant, de Rowenta.Característiques:Àrea de tractament: rostre.Tipus de pell: tot tipus de pells.Inclou necesser.Color: daurat.Cura antiedat de cara i ulls: clínicament provat per combatre els 4 signes de l'edat.
Afegir al carret
-20%
Nou producte
BENESTAR PERSONAL
Raspall facial antiedat - Rowenta
LV4020F0
57,60 € 72,00 €
Raspall facial antiedat, de Rowenta.Característiques:Àrea de tractament: rostre.Tipus de pell: tot tipus de pells.Accesoris: funda, raspall de silicona i raspall de niló.Llum LED en zona higiènica.Color: blanc i coure.Una pell més jove i lluminosa amb un suau tractament diari de només 1 minut.
Afegir al carret
-20%
Nou producte
BENESTAR PERSONAL
Raspall facial antiimperfeccions - Rowenta
LV4010F0
54,72 € 68,40 €
Raspall facial antiimperfeccions, de Rowenta.Característiques:Àrea de tractament: rostre.Tipus de pell: tot tipus de pells.Raspall de niló.Llum LED zona higiènica.Font d'energia: recarregable.Autonomia: 90 minuts.Color: corall.Una pell més suau i sense imperfeccions amb només 1 minut de tractament al dia.
Afegir al carret
-20%
Nou producte
BENESTAR PERSONAL
Màquina de massatge d'ulls antiedat - Rowenta
LV2020F0
25,92 € 32,40 €
Màquina de massatge d'ulls antiedat, de Rowenta.Característiques:Àrea de tractament: ulls.Tipus de pell: tot tipus de pells.Pila inclosa.Llum LED vermella amb propietats antiedat.Color: blanc i coureDisenyat per reduir les bosses i suavitzar les arrugues del contorn dels ulls.
Afegir al carret
-20%
Nou producte
BENESTAR PERSONAL
Màquina de massatge d'ulls antifatiga - Rowenta
LV2010F0
22,32 € 27,90 €
Màquina de massatge d'ulls antifatiga, de Rowenta.Característiques:Àrea de tractament: ulls.Tipus de pell: tot tipus de pells.Pila inclosa.Llum LED blau purificador.Color: corall.Disenyat per reduir els signes del cansament i millorar les imperfeccions de la pell.
Afegir al carret
Esborrar tot
Acceptar
Categories destacades
ART CULINARI
MOBLES I DECORACIÓ
L'ART DE TAULA
DE VIATGE
DETALLS I REGALS
Enllaços d'interès
Termes i condicions
Contacta amb nosaltres
Avís legal i política de privacitat
Política de cookies
Contacta amb nosaltres
Roca & RIbes
Av. Meritxell, 118, Andorra la Vella
+376 877 700
[email protected]
Atenció al client de diumenge a dijous de 10:30h a 20:00h, i divendres i dissabte de 10:30h a 20:30h
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Per donar el vostre consentiment al seu ús, premeu el botó Acceptar.
Més informació Personalitzar cookies
Rebutjar totes
Accepto
Preferencies de cookies
Consentiment
Cookies funcionals
Tècnic
No
Si
Descripció i cookes
Les cookies funcionals són estrictament necessàries per proporcionar els serveis de la botiga, així com per al seu funcionament correcte, per això no és possible rebutjar-ne l'ús. Permeten a l'usuari la navegació a través de la nostra web i la utilització de les diferents opcions o serveis que hi ha.
Cookie
Provider
Purpose
Expira
PHP_SESSID ecommerce.rocaribes.com The PHPSESSID cookie is native to PHP and allows websites to store serialised status data. On the website it is used to establish a user session and to pass state data through a temporary cookie, which is commonly known as a session cookie. These Cookies will only remain on your computer until you close your browser. Session
PrestaShop-# ecommerce.rocaribes.com This is a cookie used by Prestashop to store information and keep the user's session open. It stores information such as currency, language, customer ID, among other data necessary for the proper functioning of the shop. 480 hours
Cookies publicitàries
No
Si
Descripció
Són cookies que recullen informació sobre els anuncis que es mostren als usuaris del lloc web. Poden ser anònims, si només recullen informació sobre els espais publicitaris mostrats sense identificar l'usuari, o personalitzats, si recullen informació personal sobre l'usuari de la botiga per part d'un tercer, per a la personalització d'aquests espais publicitaris.
Cookies analítiques
No
Si
Descripció
Recollir informació sobre l'experiència de navegació de l'usuari a la botiga, normalment de forma anònima, encara que en ocasions també permeten identificar-lo de manera única i inequívoca per tal d'obtenir informes sobre els interessos de l'usuari en els productes o serveis que ofereix la botiga. | ca |
– El conseller d’Obres Públiques, Arcadi España, i l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, visiten la infraestructura, que va quedar destrossada per l’incendi d’agost de 2018
El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, i l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, van visitar ahir les obres del pont de Montepino, un projecte finançat per la Generalitat amb una inversió de 330.000 euros. El pont, que va quedar destrossat després de l’incendi forestal de Marxuquera l’agost de 2018, s’està reconstruint gràcies a aquesta ajuda destinada a pal·liar els danys produïts pel foc.
També van estar presents en la visita el vicealcalde i regidor d’Urbanisme, Josep Alandete; el president de la Junta de Districte de Marxuquera, Jose Manuel Prieto; i la presidenta de l’Associació de Veïns de Montepino, Lola Martín.
El nou pont, que passa a ser de domini públic, estarà finalitzat a l’octubre. Té una calçada de 5,20 metres i dues voreres (una de 60 cm i una altra de dos metres). A més, s’han eliminat els pilars de la infraestructura, de manera que s’evitaran les afeccions que es puguen produir durant inundacions a la zona.
Arcadi España va poder conéixer, de la mà de l’equip tècnic encarregat de l’obra, els detalls d’aquesta, i ha assegurat que aquesta és “una actuació necessària després de l’incendi patit a la zona, que millorarà la mobilitat dels veïns i veïnes de Montepino, donant accés a la seua urbanització“.
Per la seua banda, Diana Morant va afirmar que Marxuquera, un districte d’alt valor ecològic i molt estimat per tota la ciutadania, va patir fa dos anys un dels moments més tristos de la seua història. El pont de Montepino “va ser una de les moltes infraestructures danyades pel foc que hem pogut recuperar gràcies a la Generalitat, que ha sabut atendre les veus dels veïns i del consistori“.
Després de l’incendi, el govern del Botànic va destinar 1,8 milions d’euros per ajudar els veïns afectats a recuperar part dels béns perduts, a més d’altres ajudes per cobrir danys públics i privats o per cobrir les despeses de l’Ajuntament relacionades amb l’emergència i post emergència.
Cal recordar que als 300.000 euros que el Consell ha invertit per poder realitzar aquesta nova infraestructura, se sumen els més de 400.000 euros que es van destinar per al pla de recuperació de la massa forestal a les zones afectades per l’incendi i altres 400.000 euros que es van destinar a reparar i millorar les vies públiques que havien patit desperfectes a causa del foc, entre altres mesures.
Més de 3 milions d’euros per afrontar les conseqüències de l’incendi
En total i des que es va produir l’incendi. El Consell ha invertit més de 3 milions d’euros per ajudar a pal·liar els danys provocats per l’incendi. Destaquen els prop de 400.000 € que TRAGSA va destinar per evitar l’erosió del terreny, els 200.000 € que van servir per a sufragar les despeses extraordinàries a què va haver de fer front el consistori com ara l’allotjament dels veïns afectats per les flames o prop de 400.000 € per regenerar la taula forestal, entre altres inversions.
Tags
Gandia pont de Montepino
Share
Facebook
Twitter
Email
Article anterior
Cs Gandia sol·licita la incorporació immediata de la infermeria escolar
Article següent
Les mesures de prevenció enfront del coronavirus s’estendran 21 dies més a la Comunitat Valenciana
Articles relacionats
Nova línia d’ajudes d’habitatge per a persones en situació d’especial vulnerabilitat a Gandia
El Grau de Gandia inicia les festes d’hivern
Gandia millora les condicions de treball de Protecció Civil amb un nou vehicle
COMARCA
Xeresa ha comptat amb un finançament de més de 421.000 € en els últims anys per a millorar el polígon i per a eficiència...
POLITICA
“Valencianisme o barbàrie”, un clam per la unitat de l’esquerra valencianista
TAVERNES
Tavernes rep més de 21.000 euros del Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere
CULTURA
El grup de cambra de la Unió Artístic Musical Sant Francesc de Borja de Gandia interpretarà música de cinema en el Museu de les...
ESPORTS
L’AC Gandia viatja a Ourense amb el somni de revalidar la Copa del Rei del 92
Diari Serpis
© PREMSA DIGITAL RV, SL 2011 - 2022
Facebook
Twitter
Enllaços d'interès
Farmàcies de guàrdia
Horaris de tren
Horaris Bus
Cartellera
Generalitat Valenciana
Diputació Valencia
Ajuntament Gandia
Ajuntament Tavernes
Ajuntament Oliva
Et pot interessar
Les mascotes protagonitzen Fira Mercat Gandia
Tavernes rep més de 21.000 euros del Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere
© DIARI SERPIS 2011 - 2022
Diari online líder de la SAFOR en valencià
[email protected]
Política de privacitat
Politica de Cookies
Politica de Cookies
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l'experiència més rellevant recordant les vostres preferències i visites repetides. En fer clic a "Acceptar-ho tot", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar "Configuració de les Cookies" per proporcionar un consentiment controlat.
Configuració CookieAcceptar-ho tot
Gestionar el consentiment
Tanca
Privacy Overview
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
funcionals
funcionals
Les Cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les Cookies de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Analytics
Analytics
Les Cookies analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga 2 years La Cookie _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La Cookie emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gid 1 day Instal·lada per Google Analytics, la Cookie _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Publicitat
Publicitat
Les Cookies de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes Cookies fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats. [categoria d'auditoria de Cookies = "anunci" estil = "columnes d'hivern" = "Cookies, durada, descripció"]
Altres
Altres
Altres cookies no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Necessàries
Necessàries
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima. | ca |
Michael G. Barford: Hey Maria, thanks for taking the time to chat with me today. You've been with the Gauntlet for a while now; what drew you to it?
Maria Rivera: That is a two-fold story. I was working on Heroes and Crystal Kingdoms, and I saw that one of the upcoming Codex entries was Crystal-themed. So I hit Jason [Cordova] up, and he was happy to include it in the zine. More importantly, however, Christo Meid, another member of the Gauntlet, was looking for players for Urban Shadows one night and I decided to play with that group. I was impressed by the solid play and was promptly drawn in.
Can you tell me a little more about Heroes and Crystal Kingdoms?
That is my hack of Slade Stolar's The Indie Hack for having a job system in the style of Final Fantasy and Bravely Default. I'm currently working on making a World of Dungeons version, which might be playtested at Gauntlet Con.
What are your greatest sources of inspiration for your game design work?
Wait, game design? I just want to play games, and when certain niches don't exist, one has to make them. I guess that's technically game design, ha ha.
Ha ha, fair enough! You mentioned Final Fantasy and Bravely Default—in what ways do you think that tabletop RPGs can benefit from incorporating elements of video games into their systems?
Oh, damn... It's all game design, isn't it? I think that with a light touch it works very well. Get inspiration from the video game, it's just another art form, right? The one thing I would caution against is trying to emulate the video game itself exactly. As far as I know, and don't quote me on this, because I'm no expert, a lot of RPG adaptations of video games fall into the trap of doing that, so the game ends up being near unplayable at a table. I would just treat video games as another source of inspiration, like books or movies.
You're an avid participant in Gauntlet Hangouts, both running and playing. What was your introduction to the hobby?
That was in middle school. I went to a toy library regularly, and they had RPGs. My first few games were Aquelarre, Vampire: the Masquerade, and a few homebrews... This was in Spain, mind you. I don't think introducing RPGs to tweens via Aquelarre and Vampire is as much of a thing in the United States, ha ha.
Probably not, ha ha. What games are on your radar presently?
Do you mean currently play or want to play? For the former, I generally enjoy PbtA games. For the latter, I want to play more OSR/DIY stuff like The Black Hack, Into the Odd, or Troika!
It seems like a lot of the games you're interested in, from PbtA to OSR, embrace the spirit of DIY. From your experience with hacking games, what advice would you give to people who are thinking about "making a game their own?"
Once you bring a game to the table, it is already your own. Sure, the rules are still the same as in the book, but the experience you and your fellow players bring is your own. As far as actually hacking a game goes, make the game you want to play.
I'd like to end this interview with Stars and Wishes, if that's okay with you. What's a recent accomplishment that you're particularly proud of, and what's something you're hoping to achieve in the near future?
I want to give myself a Star for being interviewed here, ha ha. My Wish is to bring that Gauntlet vibe to GenCon!
Thanks again for sharing, Maria. See you around the Slack!
Maria Rivera is a Latina Gauntleteer who has run different games like Godbound, Urban Shadows, and Battle Between the Worlds. She has written Heroes and Crystal Kingdoms and The Rubble of Chirhominar's Sanctum, the latter found in Codex - Storm. She is also a star nerd, to a degree. She is on Twitter @Thoobn, and you can also find her running for Magpie Games at GenCon 2018 and helping organize Gauntlet Con 2018. | en |
William Pierce wrote two novels (under the pseudonym Andrew Macdonald), The Turner Diaries and Hunter. As noted in The Communication of Hate these texts have played important roles in the development of Lone Wolves (like Timothy McVey, Robert Matthews of The Order and Benjamin Nathaniel Smith). What makes these novels a form of hate speech? Be sure to utilize our discussion of the conceptual properties of hate speech in your response. Based on your readings, why are these novels influential to people in the hate movement? Can you speculate on what one experiences when reading such a novel? Do the novels shape how readers process information? What is it about the narrative structure of these novels that make them important to the hate movement and to the promotion of hate-motivated violence? - litessayhelp
Skip to content
Just another WordPress site
Home
Dissertations
How it Works
Research Papers
What to Expect
Just another WordPress site
Essay Help
4 Mar 2021 Best-writer
William Pierce wrote two novels (under the pseudonym Andrew Macdonald), The Turner Diaries and Hunter. As noted in The Communication of Hate these texts have played important roles in the development of Lone Wolves (like Timothy McVey, Robert Matthews of The Order and Benjamin Nathaniel Smith). What makes these novels a form of hate speech? Be sure to utilize our discussion of the conceptual properties of hate speech in your response. Based on your readings, why are these novels influential to people in the hate movement? Can you speculate on what one experiences when reading such a novel? Do the novels shape how readers process information? What is it about the narrative structure of these novels that make them important to the hate movement and to the promotion of hate-motivated violence?
William Pierce wrote two novels (under the pseudonym Andrew Macdonald), The Turner Diaries and Hunter. As noted in The Communication of Hate these texts have played important roles in the development of Lone Wolves (like Timothy McVey, Robert Matthews of The Order and Benjamin Nathaniel Smith). What makes these novels a form of hate speech? Be sure to utilize our discussion of the conceptual properties of hate speech in your response. Based on your readings, why are these novels influential to people in the hate movement? Can you speculate on what one experiences when reading such a novel? Do the novels shape how readers process information? What is it about the narrative structure of these novels that make them important to the hate movement and to the promotion of hate-motivated violence?
Order Management
Forgot Password
Order now
FORMAT AND FEATURES
Approx. 275 words/page
All paper formats (APA, MLA, Harvard, Chicago/Turabian)
Font: 12 point Arial/Times New Roman
Double and single spacing
FREE bibliography page
FREE title page
WHY US?
We have professional essay writers
100% privacy guaranteed
Our Assignments are written from scratch
We provide free unlimited revisions
We can rewrite your Assignment according to your new instructions
Customer support 24/7/365
Editors approval
Free plagiarism report
Free extras by your request
Free revisions upon request
PAYMENT AND SECURITY
We also provide you with convenient and trustworthy payment methods. Upon request, we can also furnish you with sample papers by your chosen writer to ascertain our quality | en |
insereix, desplega codi per inserir l'àudio. Un cop desplegat el text està seleccionat ctrl+c o cmd+c per copiar, escape per sortir
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Tancar
El búnquer
La papessa Joana, la noia que va arribar a ser papa de Roma
10/11/2022
Programa 3x44. Us penseu que les biografies de l'any 800 no valen la pena? Doncs avui us portem una de les històries més boges i més blasfemes de tota la santa temporada! Agafeu el rosari i comenceu a resar el que bonament sapigueu, perquè anirem tots a l'infern! Els que hem creat el programa i els que l'escolteu! Només us diem una cosa: la nostra protagonista, la Joana --repetim: la Joana--, va arribar a ser papa de Roma. | ca |
Direct Lender Cash advance No Teletrack a hundred Acceptance If perhaps you were searching online having lead monetary cash advance and you can zero teletrack and you can a hundred recognition you have just receive this new #step one financial support on the internet... | en |
© _ Lleure Jordi Turull® | Tots els drets reservats | Política de privadesa | Sant Antoni Abat, 61-63 08001 Barcelona - [email protected] | Disseny i programació Shht!Estudi | ca |
Més enllà del meu destí és la narració d'un viatge passada a la ficció. El protagonista comença el seu relat a Zàmbia, recula memorant l'inici del seu trajecte a Zimbàbue i després ens situa a Malawi. El relat continua travessant Tanzània i Kènia per acabar al llac Victòria, per la banda d'Uganda.
Més enllà del meu destí, de moment, només es pot adquirir a Amazon, en versió Kindle per e-books; 3,70 Euros, o en paper, Tapa blanda; 8,35 Euros.
En aquesta mateixa pàgina, a dalt a la dreta, trobareu l'enllaç directe.
Alguna vegada, de petit, havia pensat fer-me missioner. M’imaginava que aniria a l’Àfrica per ajudar els pobres i els oprimits. Amb el temps, els desigs de la infantesa, com tantes altres coses, tendeixen a quedar en no res. Tot allò se’m va esvair. Les voluntats d’un nen, però, sempre deixen un pòsit per a més endavant, i l’anhel de visitar l’Àfrica em va perdurar fins a l’adolescència. Un dia, quan ja era una mica més que jove, vaig agafar la motxilla i m’hi vaig plantar. Havia triat un punt de partida i certs esdeveniments em van marcar un punt d’arribada. Tenia gairebé tres mesos per anar amunt i avall i conèixer una mica aquell continent. No era una missió, ni una feina, ni res de semblant. Què m’havia de pensar jo que traspassaria dels llocs on el meu destí em dugué. Tot el que em va passar en aquell viatge pot semblar increïble, però va anar així.
https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B06Y5V96N7&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_ZY1.ybP2DTP6H
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Entrades populars d'aquest blog
Ara diuen que no sóc de Riudarenes.
de maig 11, 2019
On ara hi ha la piscina de ca l'Oller, hi havia una casa que els meus pares, en Josep, també conegut per en Pitu , i la Pilar, van anar-hi a viure quan es van casar. Allà vaig néixer jo, davant l'església. M'hi vaig estar un any, diu la mare, fins que vam anar a una casa que els pares es van fer a la carretera de Santa Coloma. Tinc algun amic de tota la vida que, encara ara, de broma, em diu el nen de la carretera. Si bé és cert que he passat algunes temporades fora de Riudarenes, mai he tret ben bé els dos peus del poble que més m'estimo i que considero el meu poble, en el sentit del lloc d'on sóc. De menut, hi vaig anar a col·legi, hi vaig jugar a basquet i a futbol. Més endavant, de jove, vam formar un grup de rock amb dos amics, en Xavier Bou, que malauradament ens va deixar, i en Jordi Vila, que és molt bo tocant la guitarra. En aquell grup, que es deia Riu Rock, jo tocava el baix i vam fer el nostre primer concert a la rectoria . Si mireu la foto, jo sóc el
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Més informació
Us deixo el vídeo de Riuesplet TV on es pot veure l'acte de presentació que vam fer al centre Polivalent 1 d'Octubre el passat 30 d'abril.
de maig 02, 2019
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Més informació
Breu presentació.
de maig 15, 2021
Em presento a conseller nacional per La Selva i en aquest blog podeu trobar informació sobre mi, ja que hi he anat publicant les coses que feia en els darrers anys, sobretot del vessant polític, però també hi trobareu publicacions d'altres àmbits, com la meva afició a escriure. Vaig néixer al bonic poble de Riudarenes, on ara en sóc l'alcalde, l'any 1965. Sóc funcionari de carrera al departament de justícia de la Generalitat de Catalunya i ho combino amb la feina d'alcalde i conseller de recursos humans del consell comarcal de la Selva. A més, tinc la mania d'escriure. Aquesta passió m'ha permès publicar dues novel·les. La raó per la qual em presento a conseller nacional de Junts per la comarca de La Selva és perquè m'agrada i m'identifico amb aquesta formació política que crec que hem de fer créixer entre tots, amb compromís i implicació. | ca |
El camí permet anar o bé cap a la comarca del Gironès o agafar la ruta que passa per la comarca de la Selva i condueix fins a la Garrotxa. | DDG
David Céspedes
25·11·22 | 06:30
0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades
Poques rutes estan tan ben adaptades al pas de les bicicletes com la via verda del carrilet. Són molts els trams que es poden fer de manera pausada i tranquil·la, sigui a peu, corrent o en bicicleta. Un tram de la ruta enllaça les ciutats de Girona i Olot al llarg de 57 quilòmetres a través d’un camí que és molt planer, que no presenta dificultats i que està ben compactat, el que facilita el pas de ciclistes i vianants. | ca |
Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí | ca |
Like Little Audrey Yearbook and Treasury of Comics, All-Good was a compilation of remaindered St. John comic books bound together with a brand new cover to form a 260-page book. The contents of the issues could vary widely from book to book, but they were mostly comics appearing around 1949. Most of these compilations are rare in the first place, but the value of the book varies due to the contents contained inside. For example, an issue containing a remaindered Casper or Little Audrey, may command a higher value than an issue containing a remaindered series with no recognizable starring character.
— Mark Arnold
Jump to issue: 1
Notes Writer Artist
Comic Titles
Browse
Contact Us
Privacy
Terms of Use
Atomic Avenue ® and ©2022 Human Computing. All Rights Reserved. Comic titles and artwork are ™ and © their respective owners | en |
We’re on the verge of finding out how quickly it’s possible to teach dogs to walk on concrete. A few universities have already started working with dog trainers to breed the perfect pooch to walk on the street—or even pavements.
Dogs have been known to do a variety of things. They chase cars. They run through puddles. They even roll in the snow. But you know what they can’t do? Walk on concrete! Sure, you’ve seen them do it—and we’ve all wondered if there’s a way for that to happen.
Contents hide
1 Is concrete bad for you?
2 How can you prevent concrete burn from happening?
3 How long does concrete last?
4 How long before dogs can walk on concrete?
5 How long does concrete patio take to cure?
6 Are There Any Types Of Quick Cure Concrete?
7 Why you shouldn’t run with your dog?
8 Do dogs paws burn on concrete?
9 Is walking on concrete bad for dogs?
10 How do you get moisture out of concrete?
11 How hot is the concrete for dogs?
12 Why Is My Concrete Different Colors?
13 Why Does My Concrete Crack?
14 Conclusion
15 FAQ
15.1 How long does concrete take to dry for dogs?
15.2 Can you walk on concrete after 12 hours?
15.3 How long does 4 inches of concrete take to cure?
15.4 Is it OK for dogs to lay on concrete?
Is concrete bad for you?
With proper curing and sealing, it is safe to be around concrete. When it’s wet, though, it poses a major health risk. When you come into contact with concrete, you run the risk of suffering major injuries due to the high alkalinity of the mix. You’ll bleed profusely even if you’re only kneeling on damp pavement in your ripped pants.
When working with wet concrete, extreme caution should be exercised. It’s best to use a comparable (but safer) substance to mark concrete by hand instead. Staying safe is preferable to regretting a project than regretting not doing one.
How can you prevent concrete burn from happening?
The only way to get concrete burn is to have exposed skin that comes into contact with wet concrete. Wearing heavy-duty gloves, a respirator, goggles, boots, and long-sleeved shirts are the best ways to avoid damage when using this method. Concrete burns are less likely when there is less flesh exposed to the concrete.
An further method of preventing concrete burns is to restrict access to wet concrete for youngsters and dogs. In order to keep your children out of a busy working area, you need either put up a fence around the area, send them to daycare, or have your partner keep an eye on them while you are at work.
How long does concrete last?
Astonishingly, modern concrete is quite durable. It can live for 50 years or more with proper maintenance. It’s possible to extend the lifespan of your system with regular maintenance and patching.
She is Ossiana Tepfenhart
Expert writer Ossiana Tepfenhart specializes in writing about interior design and other home-related topics. Her passion is writing, and she does it well. Art and real estate are two of her favorite pursuits.
How long before dogs can walk on concrete?
You may think that barefoot jogging on grass or other natural ground surfaces isn’t that taxing on your dog’s body; but if you’re taking your dog for a run on concrete, asphalt or gravel, you’ll want to keep an eye out for injuries to your dog’s legs and feet.
To put it another way, when will dogs be able to walk on concrete?
The 24-hour period
What is the curing time for 4 inches of concrete? Thirty-eight days
Secondly, how long should you keep away from freshly laid concrete?
Keep the caution tape up to remind delivery trucks and others that your concrete is a no-parking zone. If you wait seven days after pouring your new concrete, you’re safe to drive on it in a conventional passenger vehicle. However, you should avoid driving along or across the driveway’s margins because they are still weaker.
Is rain damaging to newly poured concrete?
Rain should be blocked from the concrete’s surface if it falls within the first two hours of mixing. If the finishing process was just finished, rainwater may not cause harm as long as it is not pushed into the surface and the slab is kept untouched by precipitation.
How long does concrete patio take to cure?
A few days to a week For a five-to-seven-day cure time, expect the concrete patio slab. At all times, a lawn sprinkler or a garden hose must be used to keep the slab wet. Curing must never be allowed to dry out completely.
Are There Any Types Of Quick Cure Concrete?
Are there any more? Often referred to as “Fast-Setting Concretes,” these concretes are made to harden more quickly than usual. The speed at which they set varies from one brand to the next. It is possible for some of these concrete kinds to harden in as little as 20-40 minutes. It’s vital to keep in mind that not all projects can benefit from this sort of concrete.
Ask a sales representative before purchasing a bag of quick-hardening concrete whether they recommend it for your project. That concrete won’t be yours if they say no. Instead, turn to the classics.
Why you shouldn’t run with your dog?
Any dog’s health might deteriorate to the point where running becomes unsafe. Even dogs in good health should have a regimen to help them stay healthy and avoid injury when out running. As with people, dogs must warm up before going all out, or they risk overstretching their muscles and damaging their joints.
Do dogs paws burn on concrete?
Your dog’s feet are equipped with footpads that can withstand the rigors of a nature walk or promenade. Concrete, metal, pavement, walkways, and asphalt are just a few of the man-made surfaces that might harm your dog’s paws. Burned paws can cause the following symptoms in dogs:… The hue of the paw pads is darker than usual.
Is walking on concrete bad for dogs?
Running barefoot on grass or other natural ground surfaces isn’t that difficult, but running on concrete, asphalt, gravel, or other hard surfaces can place a lot of stress on your dog’s body and put them at danger of leg, paw, or paw pad injuries.
How do you get moisture out of concrete?
Ventilation is the best way to remove moisture from a concrete floor. The evaporation rate of water from the concrete will rise as a result of increased air circulation. … Heating. The evaporation rate will also rise as a result of heat. … Dehumidification. Evaporation can be accelerated by using a dehumidifier (or, in colder climates, by opening a window and let outside air in).
How hot is the concrete for dogs?
For seven seconds, just place the back of your hand on the pavement. It’s also dangerous for your dog’s paws if you can’t hold out for seven seconds because the surface is too hot. Do dog paws get too hot in the summer? Temperature in the atmosphere Temperature of asphalt 35 degrees Celsius (95 degrees Fahrenheit) 65 degrees Celsius / 149 degrees Fahrenheit There are two more rows to come on June 28th, 2019
Why Is My Concrete Different Colors?
It might take up to 60 days for the concrete to fully harden, resulting in discoloration in certain spots. Moisture evaporates at a different rate from various sections, which can make your concrete appear patchy in certain places. Don’t panic, this is natural and will go away with time.
Why Does My Concrete Crack?
Concrete itself is prone to fracturing. When it comes to choosing the right concrete mix and the location of our control joints, we have a lot of experience. The structural integrity of your fresh concrete is unaffected by hairline fractures. More information can be obtained from your Project Manager.
Conclusion
In conclusion, if you’re a dog owner who wants to take your dog for a walk and you live in an area with a lot of concrete, you might want to reconsider this. Because concrete can be very difficult for a dog to walk on.
It’s best to start training your dog early to make sure he has the right muscles, coordination, and conditioning. This is one reason why it’s important to choose the right dog for you and your family.
FAQ
How long does concrete take to dry for dogs?
Twenty-four hours is enough time for humans and small animals to walk on concrete, but if you’re worried about dogs, coyotes or deer, you should wait 48 hours for maximum protection.
Can you walk on concrete after 12 hours?
How long should you wait before walking on your new concrete driveway? You should wait at least 24 hours before walking on your freshly poured concrete.
How long does 4 inches of concrete take to cure?
The general rule of thumb is that concrete takes about 28 days to dry for every inch of slab thickness. Within 24 to 48 hours, the concrete will be ready for foot traffic.
Is it OK for dogs to lay on concrete?
Concrete floors, stained with nontoxic pigments, do not release VOCs that can be harmful to you as well as your pets. 5) They are scratch resistant. Playful, rambunctious pets and their claws can really scratch up hardwood flooring.
Author
Recent Posts
Princy Hoang
Co-Founder Dogshint at Dogshint
I’m a dog lover. I’ve had many experiences with dogs and I’d like to share them with you.
I have been working in animal shelter for the past six years and I have been raising the puppies of different breeds. I have had experience in training the puppies in obedience, agility, and other dog sports.
My main objective is to train the puppies to become good family pets. They should be well-behaved and trained to be loving, loyal, and obedient.
Contact me:
Email: [email protected]
Phone: (912) 634-3631
Address: 102 Village Way Crk Saint Simons Island, Georgia(GA), 31522
Latest posts by Princy Hoang (see all)
At What Age Do Kittens Start Calming Down? 7 Facts Revealed - December 8, 2022
Can Axolotls Get Depressed? 9 Identification Signs - December 8, 2022
Can Axolotl Eat Chicken? 8 Detail Guides - December 8, 2022
Post navigation
Previous Previous
Top 23 How Much Tylenol Pm To Euthanize A 100 Lb Dog Lastest Updates
NextContinue
Can Dogs Eat Styrofoam? 3 Health Dangers
Similar Posts
Dogs
Can Dogs Eat Agave? 4 Scary Risks
ByPrincy Hoang January 24, 2022 May 23, 2022
The sap of the agave plant, referred to as agave nectar, can be consumed. Unlike normal sugar, nectar has a more pronounced sweetness, making it ideal for a variety of cuisines. It’s becoming increasingly popular in the United States since it contains no genetically modified organisms (GMOs), has a low glycemic index, and is gluten-free….
Read More How Long Before Dogs Can Walk On Concrete? At Least 24 HoursContinue
Dogs
Can Dogs Have Lazy Eyes? 5 Common Causes
ByPrincy Hoang January 11, 2022
You may notice that your dog’s eyes don’t always function in unison when you stare into them. Objects may be tracked in a different way, or they may be pointed in completely different directions. Lazy eye is a medical ailment that may look like a pretty face, but it may really be a sign of…
Read More How Long Before Dogs Can Walk On Concrete? At Least 24 HoursContinue
Dogs
Top 13 How Long Can A Sock Stay In A Dog’S Stomach Lastest Updates
ByPrincy Hoang September 25, 2022
You are looking for information, articles, knowledge about the topic How Long Can A Sock Stay In A Dog’s Stomach on Google
Read More Top 13 How Long Can A Sock Stay In A Dog’S Stomach Lastest UpdatesContinue
Dogs
Top 14 Where Does K’Eyush The Stunt Dog Live Lastest Updates
ByPrincy Hoang August 14, 2022
You are looking for information, articles, knowledge about the topic Where Does K’eyush The Stunt Dog Live on Google
Read More Top 14 Where Does K’Eyush The Stunt Dog Live Lastest UpdatesContinue
Dogs
Top 10 How Old Is Greg Heffley In Dog Days Lastest Updates
ByPrincy Hoang October 2, 2022
You are looking for information, articles, knowledge about the topic How Old Is Greg Heffley In Dog Days on Google
Read More Top 10 How Old Is Greg Heffley In Dog Days Lastest UpdatesContinue
Dogs
Top 7 How Long Can A Dog Take Pro Pectalin Lastest Updates
ByPrincy Hoang September 3, 2022
You are looking for information, articles, knowledge about the topic How Long Can A Dog Take Pro Pectalin on Google | en |
El projecte “Entre Línies” pretén incidir en les editorials de llibres de text i en el professorat per a transversalitzar de forma més significativa els valors de la Justícia Global als materials didàctics de ciències socials. Trobareu en aquesta pàgina la descripció del projecte, les seves principals publicacions, com la premsa reflecteix els progressos del projecte, i les institucions que donen suport al projecte.
JUSTIFICACIÓ, ANTECEDENTS i DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Des de l’any 2010, l’ECP ha analitzat els valors en els llibres de text de ciències socials, amb l’objectiu de reforçar la perspectiva d’educació crítica i transformadora en les properes edicions de llibres de text d’aquesta assignatura. Una conclusió general de dos informes analitzant els llibres de ciències socials de 3r i 4t d’ESO van ser que tot i que les editorials tenen un compromís explícit per la pau, el desenvolupament sostenible, drets humans i participació democràtica, perspectiva de gènere, d’interculturalitat, etc., hi ha aspectes que es podrien reforçar.
D’acord amb aquest diagnòstic inicial, el projecte “Entre Línies” es planteja que l’assignatura de ciències socials s’imparteixi de forma més crítica i transformadora. Aquest objectiu general es persegueix, durant el curs 2018-2019, mitjançant dues línies d’actuació:
La incidència en editorials de llibres de text, mitjançant l’assessorament a editorials de llibres de text sobre com incorporar criteris d’educació crítica i transformadora als llibres i la definició d’un “Decàleg de Criteris de Justícia Global” pels llibres de text de ciències socials i altres materials didàctics, consensuat amb diferents actors educatius. Aquest Decàleg ha de permetre, d’una banda, que les editorials i altres actors que generen materials didàctics tinguin en compte aquests criteris, i de l’altra que professorat i famílies identifiquin més fàcilment aquests criteris i triïn en conseqüència els materials que millor els compleixin.
La incidència en la formació de professorat de llengua i ciències socials, mitjançant la interlocució amb professorat i coordinadors dels Màsters de professorat de secundària de la UAB i de la UB per incloure criteris d’educació crítica i transformadora , i la formació de futur professorat sobre els criteris de justícia global.
PUBLICACIONS PRINCIPALS
Decàleg de criteris de justícia global per a la valoració i l’elaboració de materials curriculars de ciències socials. Publicat al gener de 2020.
Anàlisi de la didàctica de les ciències socials des d’una perspectiva de pau (Tercer d’ESO, 2007, 2015, 2016). Publicat al maig de 2017.
Anàlisi de la didàctica de les ciències socials des d’una perspectiva de pau (Quart d’ESO, 2008-2011). Publicat al febrer de 2013.
Infografies de l’Informe sobre llibres de text de 3r d’ESO:
FORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ
· El 13 i 14 de setembre de 2019, vem celebrar les jornades “Ensenyar ciències socials des de la perspectiva de gènere”
Al llarg del 2019 i 2020, també s’han realitzat sessions de consulta, sensibilització i formació amb estudiants del Màster de Professorat de Secundària (especialització de didàctica de les ciències socials), amb professorat de didàctica de les ciències socials de diferents universitats catalanes, i amb editorials de llibres de text.
Si teniu interès en rebre formació sobre ús crític dels llibres de text de ciències socials, contacteu: [email protected].
EL PROJECTE ALS MITJANS
05.09.20. “10 idees per a canviar la mirada als llibres de text”. Diari Ara. Criatures. Per Andreu Sala, amb entrevista a Cécile Barbeito.
14.05.20. “Proponen que los libros de texto de ESO incorporen 10 criterios clave de justicia global”. Sala de premsa de la UAB.
29.04.20. “Article Remuntar el 7%. Ciències socials, llibres de text i androcentrisme”. Revista Vers les escoles feministes nº2. Per Cécile Barbeito.
12.09.19. “Expertos abordan incorporar la perspectiva de género en los libros de texto”. La Vanguardia
27.06.19. “Educació crítica i transformadora en els llibres de text, en un seminari”. Servei de premsa de la UAB.
11.05.19. “‘Projecte Entre Línies’: com distingir els llibres de text de ciències socials que desenvolupen el pensament crític”. Diari de l’Educació. Per Cécile Barbeito.
05.03.19. “De què es queixen les dones?” Documental de Sense Ficció, que cita informació de l’informe sobre els valors als llibres de text de 3r d’ESO elaborat per l’Escola de Cultura de Pau.
30.01.19. “Cinc espais des dels quals educar per a la Justícia Global”. Article de João França, amb entrevista a Cécile Barbeito, El Crític.
16.10.18. “Només un 7% dels referents dels llibres de text d’ESO són dones”. Redacció, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
14.10.18. Reportatge “On són les dones als llibres de text?”, de Laia Mestre, on es citen les conclusions de l’Informe de l’Observatori de llibres de text publicat per l’ICIP i l’ECP. Reportatge del Telenotícies Nit, TV3.
12.06.18. “Anàlisi de les ciències socials des d’una perspectiva de Pau”. Redacció, Servei Educatiu del Baix Llobregat.
30.05.18. Article “Llibres, Professorat i Esperit Crític”, per Vicent Almela, amb entrevista a Cécile Barbeito. La Directa (monogràfic sobre Adoctrinament a l’escola) núm 455.
29.01.18. Entrevista “Els llibres de text tenen un discurs explícit de pau però implícitament invisibilitzen certs col·lectius”. entrevista a Cécile Barbeito en motiu del DENIP. Diari de l’Educació.
20.12.17. “De què parlen (o no) els llibres de text?” Diari de l’Educació. Cécile Barbeito.
07.06.17. “Els llibres escolars presenten mancances en educació en drets humans”. per Júlia Hinojo, Xarxanet, en relació a les conclusions de l’Observatori de llibres de text elaborat per l’ECP.
02.06.17. “Només un 7% de dones entre els noms propis dels llibres de socials de 3r d’ESO”. Redacció, Portal 324.cat.
02.06.17.“Els llibres de text d’ESO suspenen en pau, diversitat i gènere”. Article de M. Coll, Revista Valors.
01.06.17. “Llibres de text sobrerrepresenten elits occidentals masculines, segons estudi”. Redacció, La Vanguardia.
29.05.17. “La Educación para la Paz en los libros de texto Catalanes de Ciencias Sociales”. Per Sandra Martínez. Blog de l’Educació Mundial (UNESCO) (En castellà).
SUPORT INSTITUCIONAL
El projecte es va iniciar al 2010 a iniciativa de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), donant suport a les dues publicacions principals del projecte, llavors anomenat “Observatori de llibres de text”.
A partir del 2018, la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona ha pres el relleu en el suport financer al projecte. El projecte actual, sota el nom “Entre Línies: valors de Justícia Global als llibres de text” està impulsat per l’Escola de Cultura de Pau, GREDICS (Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials de la UAB), amb el suport de GRICCSO (Grup de Recerca i Innovació en el Currículum de les Ciències Socials, de Rosa Sensat).
Introducció
Jocs i Dinàmiques
Materials didàctics
Webs educatives
Materials audiovisuals
Informes i articles
Edificio B13, Carrer de la Vila Puig, UAB, 08193 Bellaterra, España Tel. (+34) 93 581 14 14 - [email protected] | ca |
Aula virtual CAU. Centre d'Atenció a Usuaris Directori Gmail IGLU. Intranet Seu electrònica SIA. Informació acadèmica Altres
Valencià Español English
Menú móvil
Esteu accedint a un curs acadèmic que no està actiu. La informació no correspon al curs acadèmic actual.
×
Enllaç
Valencià
Valencià Español English
Eines
Aula virtual CAU. Centre d'Atenció a Usuaris Directori Gmail IGLU. Intranet Seu electrònica SIA. Informació acadèmica Altres | ca |
The Wordperfect 2000 software template puts the most commonly used software commands at your fingertips, so you don't have to look them up online or in a user guide. | en |
T'informem que aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers, de sessió o persistents, amb diferents finalitats: tècniques o necessàries, funcionals i publicitàries. Si continues navegant considerem que accepta el seu ús o bé pots configurar-les. Per a més informació accedeix a nostra política de cookies
Acceptar
Configurar ús
Cookies tècniques o necessàries
Són les cookies estrictament necessàries per al correcte funcionament d'aquesta pàgina web, que l'usuari podrà deshabilitar en el seu cas, a través del seu navegador.
Cookies funcionals
Són les cookies que permeten, de manera anònima, analitzar i mesurar l'ús d'aquesta pàgina web, de cara a millorar les seves funcionalitats de portada, idioma i serveis disponibles en aquesta web.
Cookies publicitàries
Són les cookies que permeten mostrar publicitat de forma personalitzada a l'usuari, tant dins com fora de la nostra pàgina web al llarg de la seva navegació. | ca |
Ja tornem a tenir aquí la festa de Corpus amb el format habitual. Com és costum, la festa de Corpus marca l'inici dels dies intensos de finals de juny a la nostra ciutat.
Com marca la tradició, els Campaners de Reus anunciem la festa, la sortida dels gegants i acompanyem els principals moments de la celebració amb el so tradicional dels tocs manuals de campanes.
Concretament, en motiu de la festivitat de Corpus, els tocs seran:
Dijous 16 de juny, a les 9.30 i a les 4, Toc de Festa anunciant la sortida en cercavila dels gegants i la Mulassa.
Dissabte 18 de juny, a les 12, Toc de Festa anunciant la vigília de la festa de Corpus.
Diumenge 19 de juny, a les 10, Toc de Festa anunciant la festivitat de Corpus i la sortida dels gegants des de l'Ajuntament; i a 2 quarts de 8 del vespre aprox, després del ball solemne curt de l'Àliga, Toc General acompanyant la professó.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Els Campaners som...
Ara mateix
Ja tens la samarreta?
Amb el suport de:
Llicència
Arxiu
Arxiu de setembre 2022 (1) de juny 2022 (1) de març 2022 (1) de setembre 2021 (1) de juny 2021 (1) de maig 2021 (1) de setembre 2020 (1) de juny 2020 (3) de desembre 2019 (2) d’octubre 2019 (1) de setembre 2019 (2) de juny 2019 (3) de febrer 2019 (1) de desembre 2018 (2) d’octubre 2018 (1) de setembre 2018 (2) de juny 2018 (3) de maig 2018 (2) d’abril 2018 (1) de desembre 2017 (2) de novembre 2017 (1) d’octubre 2017 (3) de setembre 2017 (2) de juny 2017 (4) d’abril 2017 (1) de gener 2017 (1) de desembre 2016 (2) de novembre 2016 (1) d’octubre 2016 (1) de setembre 2016 (4) de juliol 2016 (1) de juny 2016 (4) de maig 2016 (2) d’abril 2016 (1) de març 2016 (1) de gener 2016 (2) de desembre 2015 (3) de novembre 2015 (1) de setembre 2015 (2) de juliol 2015 (3) de juny 2015 (7) de maig 2015 (1) d’abril 2015 (1) de desembre 2014 (2) de novembre 2014 (1) de setembre 2014 (5) de juliol 2014 (1) de juny 2014 (2) | ca |
You get 1 free item with every product purchased. It looks like you can still add more free item(s) to your cart. What would you like to do?
ADD MORE CHECKOUT
Skip to content
Close menu
HOME
ABOUT US
NEW ARRIVALS
STOCKING STUFFERS
TOPS & OUTERWEAR
GRAPHIC TEES
OUTERWEAR
BASICS
SWEATERS
BOTTOMS
JEANS
PANTS
SKIRTS
ROMPERS-SETS
SHORTS
DRESSES
SHOES
JEWELRY & ACCESSORIES
NECKLACES
EARRINGS
BRACELETS & RINGS
HATS
ACCESSORIES
PLUS
BAGS
HOMEGOODS
BABY
BATH & BEAUTY
LOUNGEWEAR/INTIMATES
ACTIVEWEAR/SWIM
SALE
GIFT CARD
REWARDS
Log in
Instagram
Facebook
Twitter
Pinterest
Cart
Close cart
Subtotal
$0.00
Shipping, taxes, and discount codes calculated at checkout.
Check out
Your cart is currently empty.
Instagram
Facebook
Twitter
Pinterest
Site navigation
Log in Search Cart
Search
"Close (esc)"
View more
Set Your Table Linen Napkins-Gray/Wht
Regular price $5.99
/
Shipping calculated at checkout.
Default Title - $5.99 USD
Quantity
−
+
Only 4 items in stock!
Add to cart
[{"id":33278839586893,"title":"Default Title","option1":"Default Title","option2":null,"option3":null,"sku":"SET-GRAY","requires_shipping":true,"taxable":true,"featured_image":null,"available":true,"name":"Set Your Table Linen Napkins-Gray\/Wht","public_title":null,"options":["Default Title"],"price":599,"weight":85,"compare_at_price":null,"inventory_management":"shopify","barcode":"39586893","requires_selling_plan":false,"selling_plan_allocations":[]}]
Set your table correctly with these festive napkins! This cotton napkin has a canvas-like finish, and has a festive plaid design. This kitchen accessory's bright colors will be a beautiful accompaniment to your holiday spread.
Measurements: 18" x 18"
100% Cotton
Share Share on Facebook Tweet Tweet on Twitter Pin it Pin on Pinterest
Description
Shipping Policy
Refund Policy
Set your table correctly with these festive napkins! This cotton napkin has a canvas-like finish, and has a festive plaid design. This kitchen accessory's bright colors will be a beautiful accompaniment to your holiday spread.
Measurements: 18" x 18"
100% Cotton
Free Shipping US Orders $100* and over, $8.99 Shipping under $100*
*Fragile/Heavy Items will be shipped by UPS and will incur an additional shipping fee at checkout.
We know you can’t wait to get your purchase, so all in stock items will go out within 1-2 business days. All orders placed after 2pm on Fridays go out the following Monday (or business day if Monday is a Holiday.) Most items will ship via USPS 1st Class Mail and will include tracking. Once shipped, most domestic orders take anywhere from 2 to 8 business days to arrive depending on the efficiency of your local postal service.
Weekends and holidays are excluded from processing and shipping times, so please account for non-business days when calculating shipping time. You will receive an email with tracking information when your order has been shipped.
Credit card authorization and address verification must be received prior to shipping any order. Please note that credit card authorization can take up to 24 hours for approval. Please remember that delivery time does not include Sundays or Holidays. You will be notified by email regarding back ordered items and expected delays. Infinity Raine will contact you with a follow-up email if the merchandise you have selected is not currently in stock or if we need additional identification provided for credit verification.
Please note: we cannot guarantee package arrival dates. We try our best to get your packages out quickly, but once shipped and in the hands of USPS, delays may occur that are outside of our control. USPS 1st Class Packages can sometimes take up to 8 business days to arrive & ETA dates on tracking are not always accurate. Once packages leave Dallas & get scanned in at their next stop, ETA will update giving you a better idea when your package will arrive.
Your happiness is important to us, and we are confident you will love your purchase, but we know things don’t always work out. If you are not 100% satisfied with your purchase, please refer to the following guidelines and contact us at [email protected] with any questions.
Items can be returned for store credit only, issued in the form of a gift card sent via email to the email indicated on Return instructions or at checkout. We cannot issue refunds.
Returned items must be received unwashed, unworn, free of odor/pet hair and with all original tags still attached. All returns must be received within 14 days of the date your order was delivered to you according to our tracking info. Please allow 5-7 days for your return package to arrive to us (to ensure your return is received within the 14-day window) & keep a record of your return tracking number. Return shipping is your responsibility and is non-refundable. Infinity Raine is not responsible for damaged, lost, or returned packages.
Items returned outside the 14-day policy and/or do not fit the return guidelines will be sent back with a future order or donated to charity after 30-days.
Items NOT eligible for return include: Sale/Clearance Items, Jewelry, Shoes, Home Goods, undergarments including bras, seamless camis, and swimsuits, socks, scarves, belts, hats, hair accessories, beauty products and Gift Cards.
Return instructions:
Return To:
Infinity Raine
209 W. California St
Gainesville, TX 76240
Be sure to include your name, order number, email, phone number and reason for return.
Returns will be processed within 5 business days after we receive your return, issued in the form of a gift card sent via email to the email indicated.
If you feel you have received defective merchandise or you were shipped the incorrect item, please contact us immediately at [email protected] so we can take care of you.
Due to the fast-moving pace of our limited inventory we don’t do exchanges as we cannot guarantee that the size you want to exchange for will be in-stock at the time we receive your return. It is best to go ahead & purchase the item in the size you are needing, then use your store credit from return towards your next purchase. | en |
Today I’ve been discussing development for more effective events and being more accessible at The Royal Palace of Stockholm.
It has been a super interesting day indeed, except me lecturing about being for all, how to be more accessible – that inclusion and accessibility is a matter of democracy, all attendances together talked about different solutions for a more effective business within the culture sector. There were participants attending from museums from all over the country.
A lovely day indeed, nice also to hear about the work at The Royal Palace. It’s a beautiful place and the events that’s going on is sometimes huge. Really interesting to know more of that work if you’re into events and communication. Thank’s all!
Dela det här:
Twitter
LinkedIn
Facebook
Gilla detta:
Gilla Laddar in …
Publicerat i communication, inclusion, lecture & moderatorMärkt communication, culture, equality, inclusion, inkludering, public speaking | en |
We use cookies on our website to give you the most relevant experience by remembering your preferences and repeat visits. By clicking “Accept All”, you consent to the use of ALL the cookies. However, you may visit "Cookie Settings" to provide a controlled consent.
Cookie SettingsAccept All
Manage consent
Close
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Always Enabled
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. These cookies ensure basic functionalities and security features of the website, anonymously.
Cookie
Duration
Description
cookielawinfo-checkbox-analytics 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional 11 months The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-others 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy 11 months The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
Functional
Functional
Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features.
Performance
Performance
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytics
Analytics
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Advertisement
Advertisement
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.
Others
Others
Other uncategorized cookies are those that are being analyzed and have not been classified into a category as yet. | en |
The map of defective pixels is stored in table CCD_DEFECT. Each element of the table is a pair of coordinates of a defective point. The size of table is 512 elements. If number of defective pixels is less 512, other elements contain (-1,-1).
The table writes in register Reg1F in reply to a command 06-16-03. Content is given out as the text, by parts, in ten elements each. A number of decade which will be given out, undertakes from the special register. The command 06-14 allows to write down contents of register Reg20 in this register. For reading the full table it is necessary 52 iterations.
The example of the program of a defective pixel map reading (details about the protocol see here)
for(int i=0; i<(512+9)/10; ++i)
{
SetReg(0x20, i); // write decade i in Reg20
SpecCmd(6, 0x14); // copy Reg20 in special register
Sleep(3000); // pause 3 seconds
SetReg(0x20, 3); // 3 - a code of reading map command
if( SpecCmd(6, 0x16) ) // execute command in Reg20
{
Sleep(3000); // pause 3 seconds
if( GetVar(0x1F, responce) ) // reading string from Reg1F
printf("Value: [%s]\n", as_text(responce.ptr->data) );
}
}
The example of the answer: "CCD DEFECT:\r\n1134,374\r\n ... 848,1068\r\n1264,862\r\n"
I shall note, that reading of the table takes significant time (some minutes). It is visible from the given example - two delays for 3 seconds in a cycle which is run out of 52 times is more than five minutes. It is meaningful to analyze the accepted data and to stop reading, when there will be a point coordinates (-1,-1). Also it is necessary to pay attention that in last cycle only two points are the significant data. Other eight have no relation to the defective pixel table.
CCD defects reader
CCD defects reader - the program for reading and updating of a defective pixels map in camera E2500. For reading a map it is necessary to press button "Read". The program will give out the warning and if you agree, will start reading. Reading is a long process, but it is possible to interrupt reading by button "Stop".
The received values are deduced as the table in a text window. Contents of a window can be selected and copied standard means Windows in a file. It is necessary for making for the check of success of the further updating of a defective pixels map.
For updating a map it is necessary to press button "Remap". The program again will give out the warning and, if your agree, will start automatic procedure of updating of a defective pixels map. It occurs faster, about 16 seconds, but the camera thus will quicken and will click by shutter. It is OK.
Upon termination of procedure the program will give out amount of defective pixels written down in the internal table of the camera. For reading the table again it is necessary to press "Read". Now it is possible to compare, that was and that is.
The format of the table is convenient for loading in Exсel and the further analysis. If the number of defective pixels has changed a little bit, hardly it is more - hardly less - means most soon all is made correctly. If the number defective пикселей has strongly increased, the chamber has too high temperature. However it not yet clearly is bad or good. And if the number defective пикселей has strongly decreased - do not hasten to be pleased. It means, that the camera is cold and on the warm camera they will appear, but already in photos. It is necessary to warm up the camera having left its included (and working, instead of sleeping) minutes on 15 and to repeat procedure. Do not overlook about the accumulator - it should be charged!
The updated table really will be used only after the camera turning off and on. Up to this moment correction of defective pixels will be carried out with the old table.
The program is written and can be used only in the educational purposes. As the program really while is checked up only on my camera, you can use it only at own risk. I can not guarantee its working with any camera of the given family. If characteristics of your camera will worsen, you can blame only yourselves and if the manufacturer of the camera finds out, that you interfered with work of the camera thus you, besides a void warranty. The program gives out warnings in two languages: in English and Russian. It is not necessary to ignore these warnings as correct possible mistakes can only in the service.
CCD defects reader it is developed under Windows 2000. Under Windows 2000 and Windows XP it works via USB or COM. The program does not work via USB connection under Windows 98. You can use COM connection if your camera has it.
The camera compatibility table
Camera, FW
DEFECT (hot)
BLACK (dead)
Reading
Remapping
Reading
Remapping
E2500, v1.1 upto 512 tested upto 30 not supported
E995, v1.7 16 of 512 tested not tested not tested
E990 ** 16 of 512 tested not tested not tested
E4300, v1.? work! tested tested not tested
E4500, v1.? not work tested not tested not tested
E5700, v1.0 work! tested tested not work!*
E5700, v1.1 work! tested not tested not tested
Olympus C2100UZ ** 16 of 512 tested not tested not tested
* there is a case then E5700v1.0 deleted the map and could not remap it.
** - with version 0.12 via serial port connection.
Responses:
E5700: I tried the CCD_Defect software...
E5700: Re: Coolpix 5700 dead pixel?
E5700: Just remapped 5700's CCD.....
E4500: Re: Hotpixel remapping: My results
E4500: Re: White surface?
E4500: Hot Pixels and Black Pixels
E995: Re: White surface?
E995: Coolpix 995 RAW+REMAP mode! (Part II)
E995: CP 995 / 1.7 - Hot Pixel Results
Olympus C-2100UZ: Hot pixel mapping for the C-2100 UZ works!
Program requirements
USB interface
Windows 2000, administrative rights
Windows XP home, camera in Mass Storage mode
Windows XP pro, camera in Mass Storage mode, administrative rights
Windows 98 SE (v0.10)
program does not support PTP mode in XP
RS232 interface (COM)
probably any Win32 operation system (tested E990, E5700 and Olympus C2100UZ)
CCD defects reader, FAQ
CCD defects reader, v0.15
This version makes attempt to connect to Olympus digital camera through USB. Unfortunaly, I have not got any Olympus cameras for testing, so programm is absolutely not testing. Therefore I need log-file independently of its results. Please, DON'T PRESS [Remap] and [Read] buttons if you don't see firmware version and serial number strings. Please, send me zipped log-file if you have any problems . E-mail: [email protected]
CCD defects reader, v0.14
Version (0.12) gave you real chance to work with various cameras using serial port connection. But program worked not stable, you had to run it a lot of times to get success. Version 0.14 works better using serial port. Program was tested only with E990.
CCD defects reader, v0.12
Potentially dangerous capabilities have removed from program. Connection with E990 and E5700 via COM port has debugged (thanks Philippe R.) Program was successfully tested with Olympus C-2100UZ camera using serial port connection. It works with C-2020Z, C-3000Z also.
CCD defects reader, v0.10
Windows 98SE support and log file has added.
CCD defects reader, v0.09
Manual connection mode has added.
CCD defects reader, v0.07
In new version CCD defects reader the capability of connection to the camera through COM port is realized.
CCD defects reader, v0.05
Addition: the version v0.05. Yet reading tables in E4500 absolutely correctly works. In version 0.05 the information received of the camera outputs without any processing.
CCD defects reader, v0.04
Addition: the version v0.04. Support E995 is improved. As it was possible to find out, this camera is capable to show only the first 16 elements from the hot pixel table. Also in this camera the mode of updating of the "dead" pixels table is supported.
CCD defects reader, v0.03
Addition: the version v0.03 is added with procedures of reading and updating of the table of "dead" pixels. I still shall specify a terminology, but that now there was a clearness: hot or defect is pixels which look brighter, than should be (are shown as bright color points), and dead or black is pixels at which brightness is less, than should be (they look as black points).
The technique of "dead" pixels mapping is not clear yet. Clearly only, that for their detection the picture on light is necessary. I.e. the objective of the camera should be open and look at an equal white background, such as a ceiling.
Not each camera supports updating of the "dead" pixels table. E2500 precisely does not support, E5000 - really supports. About the others - I do not know, but in process of reception I shall write down the information in the summary table.
CCD defects reader, v0.02
Addition: in the version v0.02 one more button - "Delete" has appeared. Having pressed this button it is possible to erase a defective pixels map. It will allow to receive a test picture without correction of defects inside the camera. But together with a defective map the table of black pixels will deleted also. It can be restored only by the following version of the program.
CCD defects reader, v0.01 - the base version of the program.
The defective pixels map
Some examples of the defective pixels maps. Maps are read out from the camera after remapping in different conditions (basically different heating of the camera). Three variants of a map are imposed against each other.
After turning on of cold device (163 pixels)
About 15 minutes after turning on of the device (214 pixels)
After long work of the device (291 pixels)
Some remarks:
At long work of the camera without turning off when it warm to the touch, the amount of defective pixes strongly grows also the table it is filled completely. In an example is higher, under figure 3 a little other case - the camera frequently switched on-off and strong heating was not.
The sizes of CCD, by coordinates of the defective pixels, hardly it is more than 1600х1200. The maximal numbers which meet in the table: 1606 and 1202. | en |
Pixel, Ram i Bits són tres robots molt espavilats que expliquen qui són i quines són les seves funcions i habilitats.
Aquest espectacle itinerant de dansa i text, tracta de la indissoluble unió entre humans i màquines i com aquestes ens poden ajudar a construir un futur basat en el coneixement i la tecnologia, però aquesta proposta també és una reivindicació atractiva per als petits espectadors.
Veure més a Escena Familiar
Edats recomanades: Tots públics.
Disciplina escènica: Dansa, Arts de carrer, Animació.
Espai per a la representació: Itinerant.
Idioma: Adaptable.
Contractació:
Roseland
[email protected]
tel.639667498
Web de l’espectacle
La Companyia
Roseland
Companyia creada al 1983 amb un objectiu inalterable: crear espectacles de dansa per infants i joves amb la qualitat artística que aquest públic es mereix. Durant aquest anys la companyia ha compaginat la creació amb la direcció de grans esdeveniments amb la finalitat sempre d’apropar la dansa a tots el públics.
Altres espectacles de la companyia
Els nens del món
Un Dia
Pinocchio
Viatge al centre de la Terra
Busques un espectacle per programar?
Per edats Primera infància (0-3 anys) A partir de 4 anys A partir de 6 anys A partir de 8 anys A partir de 10 anys Tots públics Per disciplina Teatre Dansa Circ Pallassos Arts de carrer Concert Instal·lacions Titelles / objectes Màgia Animació Teatre musical Per espai De sala De carrer Espai no convencional Biblioteques Escoles Itinerant Per idioma Euskera Sense text Adaptable Català Castellà Anglès Francès Escolar Disponible No disponible
Cercar espectacle
Espai MARBI, Partida Bovà, 7
25196 Lleida
Tel. (+34) 649.567.851 · [email protected]
Gerent TTP: Abigail Ballester Ariño
Horari: de dilluns a divendres de 9 h. a 14 h.
Vols rebre les novetats de l’associació?
Segueix-nos a
Entitat membre de
Partner de
Entitat beneficiària del
Amb el suport de
© Associació professional de Teatre per a Tots els Públics de Catalunya · Avís legal · Política de cookies · Disseny i desenvolupament: SopaGraphics
Aquest web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis se n’accepta l'ús. Canviar preferènces.
Acceptar
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Visió general de la privadesa
Cookies estrictament necessàries
3rd Party Cookies
Visió general de la privadesa
We use cookies to ensure that we provide the best user experience on our website. If you continue to use this site we will assume that you agree See cookie policy
Cookies estrictament necessàries
Les cookies estrictament necessàries haurien d’estar activades en tot moment per tal de guardar les vostres preferències per a la propera visita.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta opció, no podrem guardar les vostres preferències. Això vol dir que cada vegada que visiteu aquest lloc web, haureu d’activar o desactivar les cookies de nou.
3rd Party Cookies
This website uses Google Analytics to collect anonymous information such as the number of visitors to the site, and the most popular pages. | ca |
Register a free account today to become a member! Once signed in, you'll be able to participate on this site by adding your own topics and posts, as well as connect with other members through your own private inbox!
Log In
Register
Forums
Search
JavaScript is disabled. For a better experience, please enable JavaScript in your browser before proceeding.
You are using an out of date browser. It may not display this or other websites correctly.
You should upgrade or use an alternative browser.
Search results
York Rite Equivalent of Morals and Dogma?
Yesterday I took delivery of a physical copy of Morals and Dogma. I used to have a physical copy years ago, but someone disposed of it. I read M&D before I was made a Mason, and as I mentioned in another thread, it was the final impetus for me to petition Apollo #921 in Huntsville, AL. As I...
Brother Rogers
Thread
Jul 14, 2021
Replies: 2
Forum: Recommended Reading
Greetings from Central Texas
I read that I was supposed to introduce myself, so here goes. My name is Austin Rogers, and I was raised the to Sublime Degree of Master Mason at Apollo Lodge #921 in Huntsville, AL back in 2008. I also joined the Scottish Rite and, after marrying, the Order of the Eastern Star. (I considered... | en |
Jamaa Fanaka was born Walter Gordon in Jackson, Mississippi; he discovered a love of filmmaking when his parents gave him a 8mm camera at age 11. The following year, his family moved to the Los Angeles neighborhood of Compton.
After four years in the Air Force, he entered the UCLA School of Theater, Film and Television, where he changed his name to Jamaa Fanaka (based on Swahili words meaning “together we will find success”). A highly resourceful student, Fanaka pursued and received competitive grants that helped him achieve the singular distinction of writing, producing, directing and getting theatrical distribution for three features — Welcome Home, Brother Charles (1975), Emma Mae (1976) and Penitentiary (1979) — while still enrolled in the program. Penitentiary became the highest grossing independent film of 1979, and two sequels followed in 1982 and 1987. He completed Street Wars in 1992.
Fanaka was founder of the Director Guild of America’s African American steering committee in 1994, where he accused the industry of discriminatory employment practices toward women and minorities. A series of lawsuits between the DGA and the filmmaker resulted in their mutual separation, but Fanaka credits the controversy for later improvements in Hollywood’s hiring practices.
In 2008, Turner Classic Movies spotlighted Fanaka’s work and hosted the television premieres of Emma Mae and Penitentiary in their original aspect ratios. | en |
Sira Vilardell és diplomada en Treball Social i màster en Direcció i Gestió d'ONGs. Especialitzada en interculturalitat i gènere, ha treballat en l’atenció a dones i famílies i en la intervenció comunitària intercultural. Actualment, és la directora general de la Fundació Surt i forma part de Comissió Permanent i de la junta directiva d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). És membre de la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDIPAS).
Segueix-nos a xarxes per estar al corrent de les últimes novetats
No cal anar massa enrere per situar-nos en temps on el model familiar hegemònic i de referència era, gairebé de forma exclusiva, el model biparental. Un model basat en l’enllaç d’un home i una dona heterosexuals, amb fills/es a càrrec, amb els rols molt definits i on el principal sustentador de la família era l'home.
Malgrat que la família “tradicional” o “clàssica” és encara molt present i predominant en la nostra societat (minoritària però, si fem el còmput a nivell mundial), en les últimes dècades han anat emergint i s’han anat reconeixent nous models familiars que han donat pas a una àmplia diversitat i pluralitat de famílies i de noves situacions. Cada vegada són més habituals les llars on hi viuen un/a sol/a progenitor/a amb els seus fills/es, persones separades que conviuen amb noves parelles i amb els respectius fills/es o amb fills /es en comú, persones que viuen soles, parelles sense fills/es, parelles homosexuals amb o sense fills/es, etc... Nous estils de vida que apareixen de la mà dels canvis econòmics, culturals i socials dels últims temps, que han anat impactant també en el tipus de relacions socials i de formes de convivència.
Aquesta pluralitat de tipologies de família ha donat pas a noves oportunitats i, per tant, a una major autonomia i llibertat de les persones. A la vegada, però, ha comportat nous reptes encara no resolts i algunes resistències de les posicions més conservadores.
I és que estem davant d’un escenari ja irreversible, que obliga a revisar si les estratègies i polítiques públiques actuals donen resposta a les necessitats i demandes generades per aquests nous models de família.
L’exemple més clar el trobem en les famílies monoparentals, encapçalades en més d’un 85% per dones. Un tipus de model familiar que malgrat que ha anat creixent en els últims temps, suposa avui en dia un dels col.lectius més vulnerables si analitzem els impactes i conseqüències que comporta la situació de “monoparentalitat”: major índex de risc de pobresa (35,5% enfront un 24,2% en el cas de famílies biparentals amb fills/es, o d’un 15,6% en parelles sense fills/es, segons dades d’IDESCAT), menors oportunitats d’inserció al mercat laboral, dificultats de conciliació de temps personals, familiars i laborals, problemes d’estrès i salut, sobreocupació, situacions de discriminació per a l’estigmatització social que hi pot haver encara envers aquest col·lectiu, entre d’altres.
Impactes que es recullen clarament en l’últim informe INSOCAT, Les veus de la pobresa des de dins, que ECAS va presentar el passat mes de juliol. Un informe que remarca que la pobresa es cronifica i té principalment cara de dona, i que mostra l’alta vulnerabilitat de les famílies monoparentals. Situacions de molta complexitat a les que, com mostra l’informe, han de front a diari i que tenen impactes no només materials i d’escassetat de recursos, sinó també en la salut física i mental, en les relacions personals o en el seu desenvolupament i autonomia personal. Impactes que en moltes ocasions es transmeten també a fills i filles.
Des d’una dimensió de gènere, també en les famílies monoparentals, les desigualtats són evidents. No només perquè estan encapçalades en un percentatge molt més elevat per dones, sinó perquè es constata que, en la seva gran majoria, la situació de les famílies monoparentals encapçalades per dones és molt pitjor en comparació de les encapçalades per homes.
I és que, a la vulnerabilitat de fer-se càrrec de forma individual dels fills/es, s'hi afegeixen les desigualtats ja estructurals de gènere, que impacten en les seves oportunitats laborals, en una major precarització dels llocs de treball, una bretxa salarial encara massa elevada i moltes altres situacions de discriminació i vulneració de drets per raó de sexe.
Si alguna cosa ha posat en evidència la “monoparentalitat” és que les polítiques públiques i de benestar estan encara molt sustentades en un model patriarcal i de divisió sexista de rols. Només des d’aquí s’explica que les famílies monoparentals encara no tinguin la mateixa protecció social que altres models familiars, essent aquestes les més vulnerables, o que fins i tot es retiressin algunes de les ajudes que ja disposaven, com el descompte en les taxes de la matrícula universitària que va ser suprimit el 2012, que les equiparava amb les famílies nombroses.
És indispensable, per tant, assegurar les mesures socials, polítiques i econòmiques necessàries que donin suport i protecció a les persones que viuen en famílies monoparentals i a les seves circumstàncies específiques, i que es faci partint del context de diversitat familiar actual, en el que tant l’Estat com el mercat de treball i la societat en general s’han d’anar acoblant.
Dins dels drets socials hauria d’estar assegurat també el dret de qualsevol persona a poder formar una llar monoparental sense que existeixi el risc –majoritari en molts casos– d’haver de caure sota el llindar de la pobresa.
Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
0
Categories
Família
Acció social
Etiquetes
família
llindar de pobresa
Comentaris
Mostra els comentaris (0)
No hi ha cap comentari
El comentari s'ha enviat correctament
Comenta aquest article
Nom
Població
Adreça electrònica (No es visualitzarà. Ha de ser real per validar el comentari)
Missatge
Rebre una notificació per correu electrònic si hi ha comentaris nous
Envia
×
Informa sobre aquest comentari
Nom
Adreça electrònica
Missatge
Envia
Publicitat
Darreres notícies
Neix la primera capsa regal d’experiències per a persones amb discapacitat: “El turisme ha de ser per a tothom”
Joves extutelats obriran una cooperativa per vendre verdures a Valls gràcies a un programa d’inserció laboral
Comença el Gran Recapte d’Aliments amb una crida a la societat a mobilitzar-se “contra la pobresa”
Augmenten un 51% les agressions sexuals ateses pel Clínic els primers deu mesos de l’any
Publicitat
Opinió
Hèctor Cussó Treballador social sanitari a l'Institut Guttmann
Habitatge accessible i discapacitat adquirida
Maria Salazar Cayuela Treballadora social
L’envelliment prematur en les persones amb discapacitat intel·lectual i el seu encaix en el mercat laboral
Fundació SER.GI Entitat que realitza acció social a les comarques gironines
Habitatges d’ús turístic, la importància dels percentatges
Enric Canet Membre del Casal dels Infants
Públic, què és ser públic?
Publicitat
Entrevista
“Com a conseller, soc el primer a denunciar que les condicions salarials del sector social no són les adequades” | ca |