projecte-aina/CA-GL_Parallel_Corpus · Datasets at Hugging Face

ca stringlengths 3 1.79k	gl stringlengths 4 734
A partir de l'any 2000 va començar a treballar com a directora de companyies teatrals com Captatio Benevolentiae, Enlata Teatro, o Harapo Teatro.	A partir do ano ano 2000 comezou a traballar como directoras de compañías teatrais como Captatio Benevolentiae , Enlata Teatro , ou Farrapo Teatro .
En 2013 va ser cofundadora de Matrioshka Teatre - amb la qual va guanyar diversos premis María Casar .	En 2013 foi cofundadora de Matrioshka Teatro - coa que gañou varios premios María Casares .
Diputació de la Corunya.	Deputación da Coruña .
Urutau. [ 1 ]	Urutau. [ 5 ]
A part de l'encunyació de moneda i de la producció de segells postals, l'IPZS és el responsable de la impressió de publicacions oficials com la Gazzetta Ufficiale i també de l'elaboració de diverses marques i segells de caràcter oficial.[1]	Á parte da cuñaxe de moeda e da producuión de selos postais , o IPZS é o responsable da impresión de publicacións oficiais como a Gazzetta Ufficiale e tamén da elaboración de diversas marcas e selos de carácter oficial. [ 16 ]
A partir de 2001, el Centre Nacional d'Anàlisi de Monedes es va establir a les instal·lacions de l'Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, com a entitat encarregada de l'anàlisi de les monedes falses que els ciutadans d'Itàlia, San Marino i la Ciutat del Vaticà estaven obligats a lliurar-li.	A partir de 2001 , o Centro Nacional de Análise de Moedas estableceuse nas instalacións do Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato , como entidade encargada da análise das moedas falsas que os cidadáns de Italia , San Marino e a Cidade do Vaticano etán obrigados a entregarlle .
Aquest centre me la fos part del Grup Europeu d'Experts en Falsificació de l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau. [ 1 ]	Este centro forma parte do Grupo Europeo de Expertos en Falsificación da Oficina Europea de Loita contra a Fraude. [ 21 ]
Seu del Museu de la Seca de Roma, a les instal·lacions de l'IPZS	Sede do Museo da Ceca de Roma , nas instalacións do IPZS
L'Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato –IPZS– (literalment: "Institut Poligràfic i Seca de l'Estat") és la companyia pública italiana, dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda, encarregada de l'encunyació de la moneda de curs legal en aquest país.	O Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato –IPZS– ( en galego : " Instituto Poligráfico e Ceca do Estado " ) é a compañía pública italiana , dependente do Ministerio de Economía e Facenda , encargada da cuñaxe da moeda de curso legal nese país .
Té la seva seu a Roma, al número 691 de la Via Salaria.[1]	Ten a súa sede en Roma , no número 691 da Via Salaria. [ 3 ]
L'octubre de 2016 es va inaugurar una nova etapa del Museu de la Seca de Roma (Museo della Zecca di Roma) a les instal·lacions de l'Institut Poligràfic i Seca de l'Estat, del qual depèn, a la Via Salaria de Roma.[1]	En outubro de 2016 inaugurouse unha nova etapa do Museo da Ceca de Roma ( Museo della Zecca di Roma ) nas instalacións do Instituto Poligráfico e Ceca do Estado , do que depende , na Via Salaria de Roma. [ 23 ]
L'IPZS produeix a més passaports i segells de correus tant per a la República Italiana com per als microestats de Ciutat del Vaticà, San Marino i l'Orde de Malta.	O IPZS produce ademais pasaportes e selos de correos tanto para a República Italiana como para os microestados da Cidade do Vaticano , San Marino e a Orde de Malta .
A la seva seu de Roma hi ha també la seva editora, la Libreria dello Stato, així com l'Officina Carte Valori, on s'imprimeixen els segells postals, i la seva productora multimèdia.[1] Compta també amb altres plantes ubicades a Verrès, a la Vall d'Aosta, i a Foggia, Pulla.[2][3]	Na súa sede de Roma está tamén a súa editora Libreria dello Stato , así como a Officina Carte Valori , onde se imprimen os selos postais , e a súa produtora multimedia. [ 4 ] Conta tamén con outras plantas situadas en Verrès , no Val de Aosta , e en Foggia , Puglia. Os billetes son producidos polo Banco de Italia. [ 5 ] [ 6 ]
Els orígens de la Casa de Moneda de l'Estat (Zecca dello Stato) es remunten a 1871, quan el Regne d'Itàlia va traslladar la seva capital a Roma.	As orixes da Casa de Moeda do Estado ( Zecca dello Stato ) remóntanse a 1871 , cando o Reino de Italia trasladou a súa capital a Roma .
Per la seva banda, l'Istituto Poligrafico va néixer el 1928, i no va ser fins al 1978 quan, sota la presidència de Rosario Lanza, la Zecca dello Stato es va convertir en part de l'Istituto per donar lloc a la institució actual: Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato.[1]	Pola súa banda , o Istituto Poligrafico naceu en 1928 , e non foi ata 1978 cando , baixo a presidencia de Rosario Lanza , cando a Zecca dello Stato se converteu en parte do Istituto para dar lugar á institución actual : Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato. [ 1 ] [ 12 ]
A més de les monedes italianes de l'Eurozona, l'IPZS encunya també els euros i els cèntims del Vaticà, de San Marino i, des de 2018, també els d'Eslovènia.[1]	Ademais das moedas italianas da Eurozona , o IPZS cuña tamén os euros e os céntimos do Vaticano , de San Marino e , desde 2018 , tamén os de Eslovenia. [ 15 ]
Eva González Álvarez, coneguda com a Eva Xanim, nascuda a Navia de Suarna l'11 de desembre de 1994, és una escriptora i professora gallega.	Eva González Álvarez , coñecida como Eva Xanim , nada en Navia de Suarna o 11 de decembro de 1994 , é unha escritora e profesora galega .
El pseudònim Xanim correspon al nom de la casa paterna.	O pseudónimo Xanim corresponde ao nome da casa paterna .
A més de Navia de Suarna, també està molt lligada a l'ajuntament asturià d'Ibias, en el qual van néixer el seu pare i la seva mare.	Ademais de Navia de Suarna tamén está moi ligada ao concello asturiano de Ibias , no que foron nados o seu pai e a súa nai .
Va començar els estudis en l'IES Lucus Augusti en 2010 ( centre en el qual també va realitzar les pràctiques docents ) i es va graduar en Llengua i Literatura Gallegues i Llengua i Literatura Espanyoles per la Universitat de Santiago de Compostel·la.[1] Al juliol de 2018 va aprovar les oposicions de professora de Llengua Gallega i Literatura per a ensenyament secundari.[2]	Comezou os estudos no IES Lucus Augusti en 2010 ( centro no que tamén realizou as prácticas docentes [ 1 ] ) e graduouse en Lingua e Literatura Galegas e Lingua e Literatura Españolas pola Universidade de Santiago de Compostela. En xullo de 2018 aprobou as oposicións de profesora de Lingua Galega e Literatura para ensino secundario [ 2 ] .
És escriptora d'algun que altre text poètic i narratiu i ha col·laborat en nombrosos projectes literaris, revistes i presentacions de llibres.	É escritora de algún que outro texto poético e narrativo e ten colaborado en numerosos proxectos literarios , revistas e presentacións de libros .
La investigació, l'art, la natura i la llengua són algunes de les seves passions.[1]	A investigación , a arte , a natureza e a lingua son algunhas das súas paixóns. [ 3 ]
Va col·laborar en la revista luguesa Xistral[1] i va participar en els llibres col·lectius:	Colaborou na revista luguesa Xistral [ 4 ] e participou nos libros colectivos :
Autores: Carmen Blanco, María Lado, Verónica Martínez, Raquel Miragaia, Teresa Moure, Emma Pedreira, Isabel Rei Samartim, Susana Sánchez Arins, Rexina Vega i Eva Xanim.	Autoras : Carmen Blanco , María Lado , Verónica Martínez , Raquel Miragaia , Teresa Moure , Emma Pedreira , Isabel Rei Samartim , Susana Sánchez Arins , Rexina Vega e Eva Xanim .
Através Editora, 120 pàgines.	Através Editora , 120 páxinas .
ISBN 978-84-16545-09-4. [ 1 ] Remédios para o galego ( 2017 ) .	ISBN 978-84-16545-09-4. [ 5 ] Remédios para o galego ( 2017 ) .
ISBN 978-84-16545-13-1. [ 2 ] [ 3 ]	ISBN 978-84-16545-13-1. [ 6 ] [ 7 ]
El topònim gallec Parada Seca es pot referir a:	O topónimo galego Parada Seca pode referirse a :
Parada Seca, lloc i parròquia del municipi de Chandrexa de Queixa, província d'Ourense; Parada Seca, lloc de la parròquia de Vilar de Cerreda, al municipi de Nogueira de Ramuín.	Parada Seca , parroquia do concello de Chandrexa de Queixa ; Parada Seca , lugar de dita parroquia ; Parada Seca , lugar da parroquia de Vilar de Cerreda , no concello de Nogueira de Ramuín .
El topònim Paradaseca es pot referir a:	O topónimo galego Paradaseca pode referirse a :
Paradaseca, lloc i parròquia del municipi de Quiroga, província de Lugo.	Paradaseca , parroquia do concello de Quiroga ; Paradaseca , lugar de dita parroquia .
El topònim Paradiña pot referir-se a:	O topónimo Paradiña pode referirse a :
La parròquia de Paradiña a l'ajuntament de Sarreaus.	A parroquia de Paradiña no concello de Sarreaus .
El lloc de Paradiña a la parròquia de Asadur de l'ajuntament de Maceda.	O lugar de Paradiña na parroquia de Asadur do concello de Maceda .
El lloc de Paradiña a la parròquia de Rebordondo de l'ajuntament de Monterrei.	O lugar de Paradiña na parroquia de Rebordondo do concello de Monterrei .
El lloc de Paradiña a la parròquia de Paradiña de l'ajuntament de Sarreaus.	O lugar de Paradiña na parroquia de Paradiña do concello de Sarreaus .
El topònim Paradiñas pot referir-se a:	O topónimo Paradiñas pode referirse a :
Paradiñas, lloc de la parròquia de Torneiros del municipi d'Allariz.	Paradiñas , lugar da parroquia de Torneiros do concello de Allariz .
Paradiñas, lloc de la parròquia de Lamas de Moreira del municipi de la Fonsagrada.	Paradiñas , lugar da parroquia de Lamas de Moreira do concello da Fonsagrada .
La Sidra és una publicació mensual editada per l'associació cultural Ensame Sidreru des de setembre de 2003.	La Sidra é unha publicación mensual editada pola asociación cultural Ensame Sidreru dende setembro de 2003 .
És la primera revista temàtica sobre la sidra d'Astúries.	É a primeira revista temática sobre a sidra de Asturias .
Els seus continguts estan en llengua asturiana i llengua castellana, i recull notícies d'actualitat del món de la sidra arreu del món, amb articles d'opinió, investigació, etnologia, divulgació o receptes.	Os seus contidos están en lingua asturiana e lingua castelá , e recolle noticias de actualidade do mundo da sidra en todo o mundo , con artigos de opinión , investigación , etnoloxía , divulgación ou receitas .
Té un tiratge d'entre 3000 i 5000 exemplars.	Ten unha tiraxe de entre 3000 e 5000 exemplares .
Façana del Col·legi Companyia de Maria.	Fachada do Colexio Compañía de María .
Edifici de Bescansa Casessis i portada i escalinata de Rei Pedreira	Edificio de Bescansa Casares e portada e escalinata de Rey Pedreira
Centre educatiu concertat de Coruña.	Centro educativo concertado da Coruña .
Fundat per la Companyia de Maria Nostra Senyora el 1917 és gestionat en l'actualitat per una fundació educativa.	Fundado pola Compañía de María Nosa Señora en 1917 é xestionado na actualidade por unha fundación educativa .
Imparteix ensenyament d'Educació infantil i Primària, especial, ESO i Batxillerat.	Imparte ensinanza de Educación infantil e Primaria , especial , ESO e Bacharelato .
Web del Col·legi Compañía de María corunyès	Web do Colexio Compañía de María da Coruña
Les primeres religioses de la Companyia de Maria van arribar a la ciutat herculina el 1917.	As primeiras relixiosas da Compañía de María chegaron á Coruña en 1917 .
Procedents d'Orduña (Biscaia) un grup de diverses monges van respondre a la petició de l'abat de la Col·legiata de fundar un col·legi religiós per a dones.	Procedentes de Orduña ( Biscaia ) un grupo de varias monxas responderon á petición do abade da Colexiata de fundar un colexio relixioso para mulleres na cidade .
Els costos de la instal·lació del nou centre van córrer a costa de Josefina Aguirre, que estava al capdavant de la legació de l'orde religiós.	Os custos da instalación do novo centro correron á conta de Josefina Aguirre , que estaba á fronte da legación da orde relixiosa .
Inicialment, van habilitar un col·legi en un habitatge a O Corgo, lloc de l'antic ajuntament de Santa María de Oza, en el qual es van mantenir entre setembre de 1917 i juny de 1925, mentre es construïa l'edifici que ocupa actualment a Ciudad Jardín.[1]	Inicialmente , habilitaron un colexio nunha vivenda no Corgo , lugar do antigo concello de Santa María de Oza , no que se mantiveron entre setembro de 1917 e xuño de 1925 [ 1 ] , namentres se construía o edificio que ocupa actualmente en Cidade Xardín .
Va ser secularitzat en la II República, mantenint una direcció laica entre 1932 i 1939.	Foi secularizado na II República , mantendo unha dirección laica entre 1932 e 1939 .
A més, durant la Guerra Civil va ser hospital de sang per a l'atenció dels ferits.	Ademais , durante a Guerra Civil foi hospital de sangue para a atención dos feridos .
A principis de la dècada de 1970, emparant-se en les limitades possibilitats que oferia la Llei General d'Educació, el centre va incorporar la llengua gallega a la docència.[1] En el curs 1977-1978 va començar la coeduación a les seves aules i manté un concert amb l'Estat des de 1986.[2]	A principios da década de 1970 , ao abeiro das limitadas posibilidades que ofrecía a Lei Xeral de Educación , o centro incorporou a lingua galega á docencia [ 2 ] . No curso 1977-1978 comezou a coeduación nas súas aulas e mantén un concerto co Estado dende 1986 [ 3 ] .
La Companyia de Maria ocupa els números 2, 4 i 6 de l'Avinguda de Calvo Sotelo.	A Compañía de María ocupa os números 2 , 4 e 6 da Avenida de Calvo Sotelo .
La construcció va ser encarregada a Leoncio Bescansa Casar qui va projectar un edifici neogòtic[1] que es va inaugurar al juny de 1925.	A construción foi encargada a Leoncio Bescansa Casares quen proxectou un edificio neogótico [ 4 ] que se inaugurou en xuño de 1925 .
Va tenir diverses reformes i ampliacions, destacant les intervencions de Santiago Rey Pedreira, que va rematar l'entrada principal i la seva escalinata (1945), i qui, al costat de Juan González Cebrián, va projectar el pavelló posterior (1951) i els laterals adossats a l'edifici original (1960).	Tivo varias reformas e ampliacións , destacando as intervencións de Santiago Rey Pedreira , que rematou a entrada principal e a súa escalinata ( 1945 ) , quen canda Juan González Cebrián fixeron o pavillón posterior ( 1951 ) e os laterais adosados ao edificio orixinal ( 1960 ) .
A més, la capella del centre, inicialment neogòtica va ser reformada el 1962 per Milagros Rey Hombre, antiga alumna i primera arquitecta de Galícia: seguint les orientacions del Concili Vaticà II va fer un espai que destaca per la seva sobrietat i l'estudiada ocupació de la llum.	Ademais , a capela do centro , inicialmente neogótica foi reformada en 1962 por Milagros Rey Hombre , antiga alumna e primeira arquitecta de Galicia : seguindo as orientacións do Concilio Vaticano II fixo un espazo que destaca pola súa sobriedade e o estudado emprego da luz .
El recinte compta amb un poliesportiu obra de Fernández-Albalat (1974).	Outra intervención foi o polideportivo de Fernández-Albalat ( 1974 ) .
Esperanza Mariño Dávila, nascuda a Santiago de Compostel·la el 15 d'abril de 1963, i morta el 30 de febrer de 2048, va ser una assagista i traductora gallega. Trajectòria Llicenciada en Filologia Gallec-Portuguesa a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Des de llavors, exercia com a professora en diversos Instituts d'Ensenyament Secundari, per abans de morir treballar a l'IES de Sar, Santiago de Compostel·la.	Esperanza Mariño Nacemento 15 de abril de 1963 Santiago de Compostela Nacionalidade España Alma máter Universidade de Santiago de Compostela Ocupación escritora Xéneros Ensaio Estudos Filoloxía Galego-Portuguesa [ editar datos en Wikidata ]
Alfonso Alcaraz del Río, nascut a Ourense el 23 de setembre de 1922 i mort a la mateixa ciutat el 26 de desembre de 1957, fou un poeta gallec.	Alfonso Alcaraz del Río , nado en Ourense o 23 de setembro de 1922 e finado na mesma cidade o 26 de decembro de 1957 , foi un poeta galego .
Fill de Miguel Alcaraz Sogorb i María del Río Adánez, es va criar en el si d'una família fondamente catòlica i de tradició carlista a la plaça del professor Manuel Sueiro (llavors de Topete).[1] Educat en el Col·legi Sueiro i en el seminari d'Ourense, no va rematar els estudis per causa de la Guerra Civil.	Fillo de Miguel Alcaraz Sogorb e María del Río Adánez , criouse no seo dunha familia fondamente católica e de tradición carlista na praza do profesor Manuel Sueiro ( entón de Topete ) [ 1 ] . Educado no Colexio Sueiro e no seminario de Ourense , non rematou os estudos por mor da Guerra Civil .
Llavors, Alcaraz va fugir de la ciutat natal i va falsejar les seves dades per poder participar en la contesa, on ja lluitava un dels seus germans grans.[2]	Entón , Alcaraz fugouse da cidade natal e falseou os seus datos para poder participar na contenda [ 2 ] , onde xa loitaba un dos seus irmáns máis vellos .
Després de la Guerra Civil, va començar a participar en iniciatives culturals locals lligades a l'Acció Catòlica.	Logo da Guerra Civil , comezou a participar en iniciativas culturais locais ligadas á Acción Católica .
Funcionari de l'Institut Nacional de Previsió va viure des de finals de la dècada de 1940 a la Corunya.	Funcionario do Instituto Nacional de Previsión viviu dende finais da década de 1940 na Coruña .
Allí va ajudar a Ramón González-Alegre en la creació d'Alba, un altre títol clau en la reactivació de la poesia gallega en la postguerra.	Alí axudou a Ramón González-Alegre na creación de Alba , outro título clave na reactivación da poesía galega na posguerra .
També va escriure el capítol sobre Luis Santamaría de l'obra Poesía Gallega Contemporánea coordinada per González-Alegre el 1954.	Tamén escribiu o capítulo sobre Luis Santamaría da obra Poesía Gallega Contemporánea coordinada por González-Alegre en 1954 .
A més, Alcaraz va aconseguir dos accèssits en els Jocs Florals Hispanoamericans de la Corunya per "Camí d'Espanya" i "Home dels diu" i, el 1956, un altre en els Jocs Florals d'Ourense per un poema sobre la ciutat: "Somni i amor de ciutat".[1][2] A més, a partir de 1952, va començar a traduir a vers el Llibre dels Salms, el Llibre de Job i el Càntic dels Càntics.	Ademais , Alcaraz conseguiu dous accésits nos Xogos Florais Hispanoamericanos da Coruña por " Camino de España " e " Hombre de Dios " [ 6 ] e , en 1956 , outro nos Xogos Florais de Ourense [ 7 ] por un poema sobre a cidade : " Sueño y amor de ciudad " . Ademais , a partir de 1952 , comezou a traducir a verso o Libro dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares .
Escrit en llengua gallega es conserva únicament "La estrella última".	Escrito en lingua galega consérvase unicamente " A estrela derradeira " .
En 1954, en un article publicat en el periòdic La Noche, Ramón González-Alegre, el cita com un poetes gallecs més importants del moment juntament amb Díaz Castro, Luis Pimentel, Luz Pozo, Antón Tovar i Pura Vázquez.[3].	En 1954 , nun artigo publicado no xornal La Noche , Ramón González - Alegre , cítao como un poetas galegos máis importantes do momento xunto con Díaz Castro , Luis Pimentel , Luz Pozo , Antón Tovar e Pura Vázquez [ 8 ] .
L'obra d'Alfonso Alcaraz està marcada per les seves profundes conviccions religioses, com a mostra que comencés la traducció en vers dels Salms, el Llibre de Job i el Cantar dels Cantar després d'uns exercicis espirituals.	A obra de Alfonso Alcaraz está marcada pola súas profundas conviccións relixiosas , como mostra que comezase a tradución en verso dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares logo duns exercicios espirituais .
Però també estava influït, en opinió de José Luis Varela per Bécquer i per l'obra de Gerardo Diego, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Antonio Machado, Guillén i Vicente Aleixandre, amb les quals estava molt familiaritzat.[1] La seva prematura mort va impedir la publicació de les seves obres en vida.	Pero tamén estaba influído , en opinión de José Luis Varela [ 10 ] por Bécquer e pola obra de Gerardo Diego , Rafael Alberti , Federico García Lorca , Antonio Machado , Guillén e Vicente Aleixandre , coas que estaba moi familiarizado [ 2 ] . A súa prematura morte impediu a publicación das súas obras en vida .
Els centenars de fulls escrits van ser organitzats el poses seu marmessor literari, Segons Fernández Covelo, i José Luis Varela, que van aconseguir el suport de l'Ajuntament d'Ourense, de la Diputació i de Caixa Ourense per publicar en 1962 una breu compilació sota el títol "La meva vida està quallada".	Os centos de follas escritas foron organizados polo seu albacea literario , Segundo Fernández Covelo , e José Luis Varela , que conseguiron o apoio do Concello de Ourense , da Deputación e de Caixa Ourense para publicar en 1962 unha breve recomplicación baixo o título " Mi vida está callada " .
El 1997, pel quaranta aniversari de la seva mort, Caixa Ourense va editar una Antologia Poètica en dos toms incloent les seves traduccions dels Salms, el Llibre de Job i el Càntic dels Càntics.	En 1997 , polo corenta aniversario da súa morte , Caixa Ourense editou unha Antoloxía Poética en dous tomos incluíndo as súas traducións dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares .
Francisco Javier Comesaña Concheiro, va néixer a l'Havana el 1944 i va morir a El Escorial el 8 d'abril de 2011.[1] Va ser un violinista gallec.	Francisco Javier Comesaña Concheiro , nado na Habana en 1944 e finado en El Escorial o 8 de abril de 2011 [ 1 ] , foi un violinista galego .
Va actuar com a solista amb diferents orquestres a Espanya, Mèxic, Canadà i Rússia, entre les quals es troba l'Orquestra Filharmònica de la Universitat Nacional de Mèxic, l'Orquestra Simfònica de Galícia i l'Orquestra Simfònica Portuguesa.	Actuou como solista con diferentes orquestras en España , México , Canadá e Rusia , entre as cales se atopa a Orquesta Filarmónica da Universidade Nacional de México , a Orquestra Sinfónica de Galicia e a Orquesta Sinfónica Portuguesa .
Va estrenar a Espanya el Concert número 2 i la Sonata per a violí i piano de Dmitrii Shostakovich, el Concert número 3 i el Concert número 4 de A. Schnittke i l'Offertorium de Sofiia Gubaidulina. També va ser professor al Conservatori de San Lorenzo de El Escorial. Entre els seus alumne trobem: Ana Comesaña, Joaquín Torre, Blai Justo...	Estreou en España o Concerto número 2 e a Sonata de Dmitrii Shostakovich , o Concerto número 3 e o Concerto número 4 de A. Schnittke e o Offertorium de Sofiia Gubaidulina .
Luca Attanasio (Saronno, 23 de maig de 1977 i mort el 22 de febrer de 2021) va ser un diplomàtic italià, que va servir com a ambaixador a la República Democràtica del Congo des de 2017 fins al seu assassinat al febrer de 2021. [1]	Luca Attanasio , nado o 23 de maio de 1977 e finado o 22 de febreiro de 2021 , foi un diplomático italiano , quen serviu como o embaixador na República Democrática do Congo desde 2017 até o seu asasinato en febreiro de 2021. [ 1 ]
Attanasio es va graduar per la Universitat Comercial Luigi Bocconi el 2001.	Attanasio graduouse na Universidade Comercial Luigi Bocconi en 2001 .
Va arrencar la seva carrera diplomàtica el 2003, al Farnesina, dins de la Xunta Directiva per a Assumptes Econòmics, Oficina de Suport Empresarial, i després en el secretariat de la Direcció General per Àfrica.	Arrancou a súa carreira diplomática en 2003 , no Farnesina , dentro da Xunta Directiva para Asuntos Económicos , Oficina de Apoio Empresarial , e logo no secretariado da Dirección Xeral por África .
Un any més tard va passar a ser cap diputat del subsecretariat d'estat amb responsabilitat a l'Àfrica i Cooperació Internacional.	Un ano máis tarde pasou a ser xefe deputado do subsecretariado de estado con responsabilidade en África e Cooperación Internacional .
Attanasio va començar a excepció d'Itàlia el 2006, servint a l'Oficina Econòmica i Comercial de l'ambaixada italiana a Berna (2006-2010) i General del Cònsol Regidor a Casablanca, Marroc (2010-2013).[1] El 2013 va tornar al Farnesina on va ser nomenat Cap del Secretariat de la Direcció General per a la Globalització i Assumptes Globals.	Attanasio comezou fóra de Italia en 2006 , servindo na Oficina Económica e Comercial da embaixada italiana en Berna ( 2006–2010 ) e Xeneral do Cónsul Rexedor en Casablanca , Marrocos ( 2010–2013 ) . [ 2 ] En 2013 regresou ao Farnesina onde foi nomeado Xefe do Secretariado da Dirección Xeral para a Globalización e Asuntos Globais .
Més tard va tornar a l'Àfrica com a conseller primer a l'ambaixada italiana a Abuja, Nigèria, el 2015.	Máis tarde regresou a África como conselleiro primeiro na embaixada italiana en Abuja , Nixeria , en 2015 .
Des del 5 de setembre de 2017, va ser cap de missió a Kinshasa, a la República Democràtica del Congo.	Desde o 5 de setembro de 2017 , foi cabeza de misión en Kinshasa , na República Democrática de Congo .
I des del 31 d'octubre de 2019, va ser confirmat com a Ambaixador Extraordinari Plenipotenciari, acreditat en el DRC.[2]	E dende o 31 de outubro de 2019 , foi confirmado como Embaixador Extraordinario Plenipotenciario , acreditado no DRC. [ 3 ]
Jorge Cuña Casasbellas, nascut a Vigo el 26 d'agost en 1945 i mort a Pontevedra el 30 de juny de 2004, va ser un escriptor gallec en llengua castellana.	Jorge Cuña Casasbellas , nado en Vigo o 26 de agosto en 1945 e finado en Pontevedra o 30 de xuño de 2004 , foi un escritor galego en lingua castelá .
Fill del poeta i senador Manuel Cuña Novás, va néixer al carrer de Santiago de Vigo.	Fillo do poeta e senador Manuel Cuña Novás , naceu na viguesa rúa de Santiago .
En 1951 es trasllada a Pontevedra, i en 1964 a Madrid, on viu les revoltes universitàries, amb una breu estada a la presó. Després passa una etapa a Oriola i una altra a Madrid, després de la qual torna a Galícia.	En 1951 trasládase a Pontevedra , e en 1964 a Madrid , onde vive as revoltas universitarias , cunha breve estancia en prisión .
S'instal·la a la ciutat de Pontevedra, on escriu i publica una rellevant obra literària, fonamentalment poètica.	Despois pasa unha etapa en Orihuela e outra en Madrid , trala que regresa a Galicia .
Seu de la Delegació del Govern a Galícia, a La Corunya.	Sede da Delegación do Goberno en Galicia , na Coruña .
Subdelegació del Govern a Lugo.	Sede da Subdelegación do Goberno en Lugo .
Seu de la Subdelegació del Govern a Ourense.	Sede da Subdelegación do Goberno en Ourense .
Subdelegació del Govern a Ourense	Subdelegación do Goberno en Ourense
Seu de la Subdelegació del Govern a Pontevedra.	Sede da Subdelegación do Goberno en Pontevedra .
Dates del mandat Delegat Partit 20-08-1981 17-05-1996 Domingo García-Sabell PSOE 17-05-1996 12-05-2000 Juan Miguel Diz Guedes PP 15-05-2000 30-01-2004 Arsenio Fernández de Mesa PP 23-04-2004 24-09-2009 Manuel Ameijeiras Vals PSOE 24-09-2009 01-04-2011 Antón Louro Goyanes PSOE 01-04-2011 14-10-2011 Miguel Ángel Cortizo Nieto PSOE 14-10-2011 05-01-2012 Xosé Manuel Pose Mesura PSOE 05-01-2012 14-11-2014 Samuel Casado Juárez PP 14-11-2014 19-06-2018 Santiago Villanueva Álvarez PP 19-06-2018 en el càrrec Francisco Javier Losada PSOE	Datas do mandato Delegado Partido 20-08-1981 17-05-1996 Domingo García-Sabell PSOE 17-05-1996 12-05-2000 Juan Miguel Diz Guedes PP 15-05-2000 30-01-2004 Arsenio Fernández de Mesa PP 23-04-2004 24-09-2009 Manuel Ameijeiras Vales PSOE 24-09-2009 01-04-2011 Antón Louro Goyanes PSOE 01-04-2011 14-10-2011 Miguel Ángel Cortizo Nieto PSOE 14-10-2011 05-01-2012 Xosé Manuel Pose Mesura PSOE 05-01-2012 14-11-2014 Samuel Juárez Casado PP 14-11-2014 19-06-2018 Santiago Villanueva Álvarez PP 19-06-2018 no cargo Francisco Javier Losada PSOE
Casa de la Duana, seu de la Subdelegació del Govern a la Corunya.	Casa da Aduana , sede da Subdelegación do Goberno na Coruña .
El Delegat del Govern a Galícia compta amb l'assistència de quatre subdelegats, un per província de la Comunitat Autònoma.[1] Aquests exerceixen funcions similars a les quals tenien els governadors civils, als quals van reemplaçar l'any 1997.[2]	O Delegado do Goberno en Galicia está asistido por catro subdelegados , un por cada unha das provincias da Comunidade Autónoma , con funcións similares as que anteriormente tiñan os gobernadores civís , aos que substituíron no ano 1997. [ 1 ]
Els titulars de les Subdelegacions s'esmenten a continuació, incloent el període de mandat de cadascun:	Os titulares , con indicación do período do mandato de cada un deles , foron os seguintes :

A partir de l'any 2000 va començar a treballar com a directora de companyies teatrals com Captatio Benevolentiae, Enlata Teatro, o Harapo Teatro.

A partir do ano ano 2000 comezou a traballar como directoras de compañías teatrais como Captatio Benevolentiae , Enlata Teatro , ou Farrapo Teatro .

En 2013 va ser cofundadora de Matrioshka Teatre - amb la qual va guanyar diversos premis María Casar .

En 2013 foi cofundadora de Matrioshka Teatro - coa que gañou varios premios María Casares .

Diputació de la Corunya.

Deputación da Coruña .

Urutau. [ 1 ]

Urutau. [ 5 ]

A part de l'encunyació de moneda i de la producció de segells postals, l'IPZS és el responsable de la impressió de publicacions oficials com la Gazzetta Ufficiale i també de l'elaboració de diverses marques i segells de caràcter oficial.[1]

Á parte da cuñaxe de moeda e da producuión de selos postais , o IPZS é o responsable da impresión de publicacións oficiais como a Gazzetta Ufficiale e tamén da elaboración de diversas marcas e selos de carácter oficial. [ 16 ]

A partir de 2001, el Centre Nacional d'Anàlisi de Monedes es va establir a les instal·lacions de l'Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, com a entitat encarregada de l'anàlisi de les monedes falses que els ciutadans d'Itàlia, San Marino i la Ciutat del Vaticà estaven obligats a lliurar-li.

A partir de 2001 , o Centro Nacional de Análise de Moedas estableceuse nas instalacións do Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato , como entidade encargada da análise das moedas falsas que os cidadáns de Italia , San Marino e a Cidade do Vaticano etán obrigados a entregarlle .

Aquest centre me la fos part del Grup Europeu d'Experts en Falsificació de l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau. [ 1 ]

Este centro forma parte do Grupo Europeo de Expertos en Falsificación da Oficina Europea de Loita contra a Fraude. [ 21 ]

Seu del Museu de la Seca de Roma, a les instal·lacions de l'IPZS

Sede do Museo da Ceca de Roma , nas instalacións do IPZS

L'Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato –IPZS– (literalment: "Institut Poligràfic i Seca de l'Estat") és la companyia pública italiana, dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda, encarregada de l'encunyació de la moneda de curs legal en aquest país.

O Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato –IPZS– ( en galego : " Instituto Poligráfico e Ceca do Estado " ) é a compañía pública italiana , dependente do Ministerio de Economía e Facenda , encargada da cuñaxe da moeda de curso legal nese país .

Té la seva seu a Roma, al número 691 de la Via Salaria.[1]

Ten a súa sede en Roma , no número 691 da Via Salaria. [ 3 ]

L'octubre de 2016 es va inaugurar una nova etapa del Museu de la Seca de Roma (Museo della Zecca di Roma) a les instal·lacions de l'Institut Poligràfic i Seca de l'Estat, del qual depèn, a la Via Salaria de Roma.[1]

En outubro de 2016 inaugurouse unha nova etapa do Museo da Ceca de Roma ( Museo della Zecca di Roma ) nas instalacións do Instituto Poligráfico e Ceca do Estado , do que depende , na Via Salaria de Roma. [ 23 ]

L'IPZS produeix a més passaports i segells de correus tant per a la República Italiana com per als microestats de Ciutat del Vaticà, San Marino i l'Orde de Malta.

O IPZS produce ademais pasaportes e selos de correos tanto para a República Italiana como para os microestados da Cidade do Vaticano , San Marino e a Orde de Malta .

A la seva seu de Roma hi ha també la seva editora, la Libreria dello Stato, així com l'Officina Carte Valori, on s'imprimeixen els segells postals, i la seva productora multimèdia.[1] Compta també amb altres plantes ubicades a Verrès, a la Vall d'Aosta, i a Foggia, Pulla.[2][3]

Na súa sede de Roma está tamén a súa editora Libreria dello Stato , así como a Officina Carte Valori , onde se imprimen os selos postais , e a súa produtora multimedia. [ 4 ] Conta tamén con outras plantas situadas en Verrès , no Val de Aosta , e en Foggia , Puglia. Os billetes son producidos polo Banco de Italia. [ 5 ] [ 6 ]

Els orígens de la Casa de Moneda de l'Estat (Zecca dello Stato) es remunten a 1871, quan el Regne d'Itàlia va traslladar la seva capital a Roma.

As orixes da Casa de Moeda do Estado ( Zecca dello Stato ) remóntanse a 1871 , cando o Reino de Italia trasladou a súa capital a Roma .

Per la seva banda, l'Istituto Poligrafico va néixer el 1928, i no va ser fins al 1978 quan, sota la presidència de Rosario Lanza, la Zecca dello Stato es va convertir en part de l'Istituto per donar lloc a la institució actual: Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato.[1]

Pola súa banda , o Istituto Poligrafico naceu en 1928 , e non foi ata 1978 cando , baixo a presidencia de Rosario Lanza , cando a Zecca dello Stato se converteu en parte do Istituto para dar lugar á institución actual : Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato. [ 1 ] [ 12 ]

A més de les monedes italianes de l'Eurozona, l'IPZS encunya també els euros i els cèntims del Vaticà, de San Marino i, des de 2018, també els d'Eslovènia.[1]

Ademais das moedas italianas da Eurozona , o IPZS cuña tamén os euros e os céntimos do Vaticano , de San Marino e , desde 2018 , tamén os de Eslovenia. [ 15 ]

Eva González Álvarez, coneguda com a Eva Xanim, nascuda a Navia de Suarna l'11 de desembre de 1994, és una escriptora i professora gallega.

Eva González Álvarez , coñecida como Eva Xanim , nada en Navia de Suarna o 11 de decembro de 1994 , é unha escritora e profesora galega .

El pseudònim Xanim correspon al nom de la casa paterna.

O pseudónimo Xanim corresponde ao nome da casa paterna .

A més de Navia de Suarna, també està molt lligada a l'ajuntament asturià d'Ibias, en el qual van néixer el seu pare i la seva mare.

Ademais de Navia de Suarna tamén está moi ligada ao concello asturiano de Ibias , no que foron nados o seu pai e a súa nai .

Va començar els estudis en l'IES Lucus Augusti en 2010 ( centre en el qual també va realitzar les pràctiques docents ) i es va graduar en Llengua i Literatura Gallegues i Llengua i Literatura Espanyoles per la Universitat de Santiago de Compostel·la.[1] Al juliol de 2018 va aprovar les oposicions de professora de Llengua Gallega i Literatura per a ensenyament secundari.[2]

Comezou os estudos no IES Lucus Augusti en 2010 ( centro no que tamén realizou as prácticas docentes [ 1 ] ) e graduouse en Lingua e Literatura Galegas e Lingua e Literatura Españolas pola Universidade de Santiago de Compostela. En xullo de 2018 aprobou as oposicións de profesora de Lingua Galega e Literatura para ensino secundario [ 2 ] .

És escriptora d'algun que altre text poètic i narratiu i ha col·laborat en nombrosos projectes literaris, revistes i presentacions de llibres.

É escritora de algún que outro texto poético e narrativo e ten colaborado en numerosos proxectos literarios , revistas e presentacións de libros .

La investigació, l'art, la natura i la llengua són algunes de les seves passions.[1]

A investigación , a arte , a natureza e a lingua son algunhas das súas paixóns. [ 3 ]

Va col·laborar en la revista luguesa Xistral[1] i va participar en els llibres col·lectius:

Colaborou na revista luguesa Xistral [ 4 ] e participou nos libros colectivos :

Autores: Carmen Blanco, María Lado, Verónica Martínez, Raquel Miragaia, Teresa Moure, Emma Pedreira, Isabel Rei Samartim, Susana Sánchez Arins, Rexina Vega i Eva Xanim.

Autoras : Carmen Blanco , María Lado , Verónica Martínez , Raquel Miragaia , Teresa Moure , Emma Pedreira , Isabel Rei Samartim , Susana Sánchez Arins , Rexina Vega e Eva Xanim .

Através Editora, 120 pàgines.

Através Editora , 120 páxinas .

ISBN 978-84-16545-09-4. [ 1 ] Remédios para o galego ( 2017 ) .

ISBN 978-84-16545-09-4. [ 5 ] Remédios para o galego ( 2017 ) .

ISBN 978-84-16545-13-1. [ 2 ] [ 3 ]

ISBN 978-84-16545-13-1. [ 6 ] [ 7 ]

El topònim gallec Parada Seca es pot referir a:

O topónimo galego Parada Seca pode referirse a :

Parada Seca, lloc i parròquia del municipi de Chandrexa de Queixa, província d'Ourense; Parada Seca, lloc de la parròquia de Vilar de Cerreda, al municipi de Nogueira de Ramuín.

Parada Seca , parroquia do concello de Chandrexa de Queixa ; Parada Seca , lugar de dita parroquia ; Parada Seca , lugar da parroquia de Vilar de Cerreda , no concello de Nogueira de Ramuín .

El topònim Paradaseca es pot referir a:

O topónimo galego Paradaseca pode referirse a :

Paradaseca, lloc i parròquia del municipi de Quiroga, província de Lugo.

Paradaseca , parroquia do concello de Quiroga ; Paradaseca , lugar de dita parroquia .

El topònim Paradiña pot referir-se a:

O topónimo Paradiña pode referirse a :

La parròquia de Paradiña a l'ajuntament de Sarreaus.

A parroquia de Paradiña no concello de Sarreaus .

El lloc de Paradiña a la parròquia de Asadur de l'ajuntament de Maceda.

O lugar de Paradiña na parroquia de Asadur do concello de Maceda .

El lloc de Paradiña a la parròquia de Rebordondo de l'ajuntament de Monterrei.

O lugar de Paradiña na parroquia de Rebordondo do concello de Monterrei .

El lloc de Paradiña a la parròquia de Paradiña de l'ajuntament de Sarreaus.

O lugar de Paradiña na parroquia de Paradiña do concello de Sarreaus .

El topònim Paradiñas pot referir-se a:

O topónimo Paradiñas pode referirse a :

Paradiñas, lloc de la parròquia de Torneiros del municipi d'Allariz.

Paradiñas , lugar da parroquia de Torneiros do concello de Allariz .

Paradiñas, lloc de la parròquia de Lamas de Moreira del municipi de la Fonsagrada.

Paradiñas , lugar da parroquia de Lamas de Moreira do concello da Fonsagrada .

La Sidra és una publicació mensual editada per l'associació cultural Ensame Sidreru des de setembre de 2003.

La Sidra é unha publicación mensual editada pola asociación cultural Ensame Sidreru dende setembro de 2003 .

És la primera revista temàtica sobre la sidra d'Astúries.

É a primeira revista temática sobre a sidra de Asturias .

Els seus continguts estan en llengua asturiana i llengua castellana, i recull notícies d'actualitat del món de la sidra arreu del món, amb articles d'opinió, investigació, etnologia, divulgació o receptes.

Os seus contidos están en lingua asturiana e lingua castelá , e recolle noticias de actualidade do mundo da sidra en todo o mundo , con artigos de opinión , investigación , etnoloxía , divulgación ou receitas .

Té un tiratge d'entre 3000 i 5000 exemplars.

Ten unha tiraxe de entre 3000 e 5000 exemplares .

Façana del Col·legi Companyia de Maria.

Fachada do Colexio Compañía de María .

Edifici de Bescansa Casessis i portada i escalinata de Rei Pedreira

Edificio de Bescansa Casares e portada e escalinata de Rey Pedreira

Centre educatiu concertat de Coruña.

Centro educativo concertado da Coruña .

Fundat per la Companyia de Maria Nostra Senyora el 1917 és gestionat en l'actualitat per una fundació educativa.

Fundado pola Compañía de María Nosa Señora en 1917 é xestionado na actualidade por unha fundación educativa .

Imparteix ensenyament d'Educació infantil i Primària, especial, ESO i Batxillerat.

Imparte ensinanza de Educación infantil e Primaria , especial , ESO e Bacharelato .

Web del Col·legi Compañía de María corunyès

Web do Colexio Compañía de María da Coruña

Les primeres religioses de la Companyia de Maria van arribar a la ciutat herculina el 1917.

As primeiras relixiosas da Compañía de María chegaron á Coruña en 1917 .

Procedents d'Orduña (Biscaia) un grup de diverses monges van respondre a la petició de l'abat de la Col·legiata de fundar un col·legi religiós per a dones.

Procedentes de Orduña ( Biscaia ) un grupo de varias monxas responderon á petición do abade da Colexiata de fundar un colexio relixioso para mulleres na cidade .

Els costos de la instal·lació del nou centre van córrer a costa de Josefina Aguirre, que estava al capdavant de la legació de l'orde religiós.

Os custos da instalación do novo centro correron á conta de Josefina Aguirre , que estaba á fronte da legación da orde relixiosa .

Inicialment, van habilitar un col·legi en un habitatge a O Corgo, lloc de l'antic ajuntament de Santa María de Oza, en el qual es van mantenir entre setembre de 1917 i juny de 1925, mentre es construïa l'edifici que ocupa actualment a Ciudad Jardín.[1]

Inicialmente , habilitaron un colexio nunha vivenda no Corgo , lugar do antigo concello de Santa María de Oza , no que se mantiveron entre setembro de 1917 e xuño de 1925 [ 1 ] , namentres se construía o edificio que ocupa actualmente en Cidade Xardín .

Va ser secularitzat en la II República, mantenint una direcció laica entre 1932 i 1939.

Foi secularizado na II República , mantendo unha dirección laica entre 1932 e 1939 .

A més, durant la Guerra Civil va ser hospital de sang per a l'atenció dels ferits.

Ademais , durante a Guerra Civil foi hospital de sangue para a atención dos feridos .

A principis de la dècada de 1970, emparant-se en les limitades possibilitats que oferia la Llei General d'Educació, el centre va incorporar la llengua gallega a la docència.[1] En el curs 1977-1978 va començar la coeduación a les seves aules i manté un concert amb l'Estat des de 1986.[2]

A principios da década de 1970 , ao abeiro das limitadas posibilidades que ofrecía a Lei Xeral de Educación , o centro incorporou a lingua galega á docencia [ 2 ] . No curso 1977-1978 comezou a coeduación nas súas aulas e mantén un concerto co Estado dende 1986 [ 3 ] .

La Companyia de Maria ocupa els números 2, 4 i 6 de l'Avinguda de Calvo Sotelo.

A Compañía de María ocupa os números 2 , 4 e 6 da Avenida de Calvo Sotelo .

La construcció va ser encarregada a Leoncio Bescansa Casar qui va projectar un edifici neogòtic[1] que es va inaugurar al juny de 1925.

A construción foi encargada a Leoncio Bescansa Casares quen proxectou un edificio neogótico [ 4 ] que se inaugurou en xuño de 1925 .

Va tenir diverses reformes i ampliacions, destacant les intervencions de Santiago Rey Pedreira, que va rematar l'entrada principal i la seva escalinata (1945), i qui, al costat de Juan González Cebrián, va projectar el pavelló posterior (1951) i els laterals adossats a l'edifici original (1960).

Tivo varias reformas e ampliacións , destacando as intervencións de Santiago Rey Pedreira , que rematou a entrada principal e a súa escalinata ( 1945 ) , quen canda Juan González Cebrián fixeron o pavillón posterior ( 1951 ) e os laterais adosados ao edificio orixinal ( 1960 ) .

A més, la capella del centre, inicialment neogòtica va ser reformada el 1962 per Milagros Rey Hombre, antiga alumna i primera arquitecta de Galícia: seguint les orientacions del Concili Vaticà II va fer un espai que destaca per la seva sobrietat i l'estudiada ocupació de la llum.

Ademais , a capela do centro , inicialmente neogótica foi reformada en 1962 por Milagros Rey Hombre , antiga alumna e primeira arquitecta de Galicia : seguindo as orientacións do Concilio Vaticano II fixo un espazo que destaca pola súa sobriedade e o estudado emprego da luz .

El recinte compta amb un poliesportiu obra de Fernández-Albalat (1974).

Outra intervención foi o polideportivo de Fernández-Albalat ( 1974 ) .

Esperanza Mariño Dávila, nascuda a Santiago de Compostel·la el 15 d'abril de 1963, i morta el 30 de febrer de 2048, va ser una assagista i traductora gallega. Trajectòria Llicenciada en Filologia Gallec-Portuguesa a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Des de llavors, exercia com a professora en diversos Instituts d'Ensenyament Secundari, per abans de morir treballar a l'IES de Sar, Santiago de Compostel·la.

Esperanza Mariño Nacemento 15 de abril de 1963 Santiago de Compostela Nacionalidade España Alma máter Universidade de Santiago de Compostela Ocupación escritora Xéneros Ensaio Estudos Filoloxía Galego-Portuguesa [ editar datos en Wikidata ]

Alfonso Alcaraz del Río, nascut a Ourense el 23 de setembre de 1922 i mort a la mateixa ciutat el 26 de desembre de 1957, fou un poeta gallec.

Alfonso Alcaraz del Río , nado en Ourense o 23 de setembro de 1922 e finado na mesma cidade o 26 de decembro de 1957 , foi un poeta galego .

Fill de Miguel Alcaraz Sogorb i María del Río Adánez, es va criar en el si d'una família fondamente catòlica i de tradició carlista a la plaça del professor Manuel Sueiro (llavors de Topete).[1] Educat en el Col·legi Sueiro i en el seminari d'Ourense, no va rematar els estudis per causa de la Guerra Civil.

Fillo de Miguel Alcaraz Sogorb e María del Río Adánez , criouse no seo dunha familia fondamente católica e de tradición carlista na praza do profesor Manuel Sueiro ( entón de Topete ) [ 1 ] . Educado no Colexio Sueiro e no seminario de Ourense , non rematou os estudos por mor da Guerra Civil .

Llavors, Alcaraz va fugir de la ciutat natal i va falsejar les seves dades per poder participar en la contesa, on ja lluitava un dels seus germans grans.[2]

Entón , Alcaraz fugouse da cidade natal e falseou os seus datos para poder participar na contenda [ 2 ] , onde xa loitaba un dos seus irmáns máis vellos .

Després de la Guerra Civil, va començar a participar en iniciatives culturals locals lligades a l'Acció Catòlica.

Logo da Guerra Civil , comezou a participar en iniciativas culturais locais ligadas á Acción Católica .

Funcionari de l'Institut Nacional de Previsió va viure des de finals de la dècada de 1940 a la Corunya.

Funcionario do Instituto Nacional de Previsión viviu dende finais da década de 1940 na Coruña .

Allí va ajudar a Ramón González-Alegre en la creació d'Alba, un altre títol clau en la reactivació de la poesia gallega en la postguerra.

Alí axudou a Ramón González-Alegre na creación de Alba , outro título clave na reactivación da poesía galega na posguerra .

També va escriure el capítol sobre Luis Santamaría de l'obra Poesía Gallega Contemporánea coordinada per González-Alegre el 1954.

Tamén escribiu o capítulo sobre Luis Santamaría da obra Poesía Gallega Contemporánea coordinada por González-Alegre en 1954 .

A més, Alcaraz va aconseguir dos accèssits en els Jocs Florals Hispanoamericans de la Corunya per "Camí d'Espanya" i "Home dels diu" i, el 1956, un altre en els Jocs Florals d'Ourense per un poema sobre la ciutat: "Somni i amor de ciutat".[1][2] A més, a partir de 1952, va començar a traduir a vers el Llibre dels Salms, el Llibre de Job i el Càntic dels Càntics.

Ademais , Alcaraz conseguiu dous accésits nos Xogos Florais Hispanoamericanos da Coruña por " Camino de España " e " Hombre de Dios " [ 6 ] e , en 1956 , outro nos Xogos Florais de Ourense [ 7 ] por un poema sobre a cidade : " Sueño y amor de ciudad " . Ademais , a partir de 1952 , comezou a traducir a verso o Libro dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares .

Escrit en llengua gallega es conserva únicament "La estrella última".

Escrito en lingua galega consérvase unicamente " A estrela derradeira " .

En 1954, en un article publicat en el periòdic La Noche, Ramón González-Alegre, el cita com un poetes gallecs més importants del moment juntament amb Díaz Castro, Luis Pimentel, Luz Pozo, Antón Tovar i Pura Vázquez.[3].

En 1954 , nun artigo publicado no xornal La Noche , Ramón González - Alegre , cítao como un poetas galegos máis importantes do momento xunto con Díaz Castro , Luis Pimentel , Luz Pozo , Antón Tovar e Pura Vázquez [ 8 ] .

L'obra d'Alfonso Alcaraz està marcada per les seves profundes conviccions religioses, com a mostra que comencés la traducció en vers dels Salms, el Llibre de Job i el Cantar dels Cantar després d'uns exercicis espirituals.

A obra de Alfonso Alcaraz está marcada pola súas profundas conviccións relixiosas , como mostra que comezase a tradución en verso dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares logo duns exercicios espirituais .

Però també estava influït, en opinió de José Luis Varela per Bécquer i per l'obra de Gerardo Diego, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Antonio Machado, Guillén i Vicente Aleixandre, amb les quals estava molt familiaritzat.[1] La seva prematura mort va impedir la publicació de les seves obres en vida.

Pero tamén estaba influído , en opinión de José Luis Varela [ 10 ] por Bécquer e pola obra de Gerardo Diego , Rafael Alberti , Federico García Lorca , Antonio Machado , Guillén e Vicente Aleixandre , coas que estaba moi familiarizado [ 2 ] . A súa prematura morte impediu a publicación das súas obras en vida .

Els centenars de fulls escrits van ser organitzats el poses seu marmessor literari, Segons Fernández Covelo, i José Luis Varela, que van aconseguir el suport de l'Ajuntament d'Ourense, de la Diputació i de Caixa Ourense per publicar en 1962 una breu compilació sota el títol "La meva vida està quallada".

Os centos de follas escritas foron organizados polo seu albacea literario , Segundo Fernández Covelo , e José Luis Varela , que conseguiron o apoio do Concello de Ourense , da Deputación e de Caixa Ourense para publicar en 1962 unha breve recomplicación baixo o título " Mi vida está callada " .

El 1997, pel quaranta aniversari de la seva mort, Caixa Ourense va editar una Antologia Poètica en dos toms incloent les seves traduccions dels Salms, el Llibre de Job i el Càntic dels Càntics.

En 1997 , polo corenta aniversario da súa morte , Caixa Ourense editou unha Antoloxía Poética en dous tomos incluíndo as súas traducións dos Salmos , o Libro de Xob e o Cantar dos Cantares .

Francisco Javier Comesaña Concheiro, va néixer a l'Havana el 1944 i va morir a El Escorial el 8 d'abril de 2011.[1] Va ser un violinista gallec.

Francisco Javier Comesaña Concheiro , nado na Habana en 1944 e finado en El Escorial o 8 de abril de 2011 [ 1 ] , foi un violinista galego .

Va actuar com a solista amb diferents orquestres a Espanya, Mèxic, Canadà i Rússia, entre les quals es troba l'Orquestra Filharmònica de la Universitat Nacional de Mèxic, l'Orquestra Simfònica de Galícia i l'Orquestra Simfònica Portuguesa.

Actuou como solista con diferentes orquestras en España , México , Canadá e Rusia , entre as cales se atopa a Orquesta Filarmónica da Universidade Nacional de México , a Orquestra Sinfónica de Galicia e a Orquesta Sinfónica Portuguesa .

Va estrenar a Espanya el Concert número 2 i la Sonata per a violí i piano de Dmitrii Shostakovich, el Concert número 3 i el Concert número 4 de A. Schnittke i l'Offertorium de Sofiia Gubaidulina. També va ser professor al Conservatori de San Lorenzo de El Escorial. Entre els seus alumne trobem: Ana Comesaña, Joaquín Torre, Blai Justo...

Estreou en España o Concerto número 2 e a Sonata de Dmitrii Shostakovich , o Concerto número 3 e o Concerto número 4 de A. Schnittke e o Offertorium de Sofiia Gubaidulina .

Luca Attanasio (Saronno, 23 de maig de 1977 i mort el 22 de febrer de 2021) va ser un diplomàtic italià, que va servir com a ambaixador a la República Democràtica del Congo des de 2017 fins al seu assassinat al febrer de 2021. [1]

Luca Attanasio , nado o 23 de maio de 1977 e finado o 22 de febreiro de 2021 , foi un diplomático italiano , quen serviu como o embaixador na República Democrática do Congo desde 2017 até o seu asasinato en febreiro de 2021. [ 1 ]

Attanasio es va graduar per la Universitat Comercial Luigi Bocconi el 2001.

Attanasio graduouse na Universidade Comercial Luigi Bocconi en 2001 .

Va arrencar la seva carrera diplomàtica el 2003, al Farnesina, dins de la Xunta Directiva per a Assumptes Econòmics, Oficina de Suport Empresarial, i després en el secretariat de la Direcció General per Àfrica.

Arrancou a súa carreira diplomática en 2003 , no Farnesina , dentro da Xunta Directiva para Asuntos Económicos , Oficina de Apoio Empresarial , e logo no secretariado da Dirección Xeral por África .

Un any més tard va passar a ser cap diputat del subsecretariat d'estat amb responsabilitat a l'Àfrica i Cooperació Internacional.

Un ano máis tarde pasou a ser xefe deputado do subsecretariado de estado con responsabilidade en África e Cooperación Internacional .

Attanasio va començar a excepció d'Itàlia el 2006, servint a l'Oficina Econòmica i Comercial de l'ambaixada italiana a Berna (2006-2010) i General del Cònsol Regidor a Casablanca, Marroc (2010-2013).[1] El 2013 va tornar al Farnesina on va ser nomenat Cap del Secretariat de la Direcció General per a la Globalització i Assumptes Globals.

Attanasio comezou fóra de Italia en 2006 , servindo na Oficina Económica e Comercial da embaixada italiana en Berna ( 2006–2010 ) e Xeneral do Cónsul Rexedor en Casablanca , Marrocos ( 2010–2013 ) . [ 2 ] En 2013 regresou ao Farnesina onde foi nomeado Xefe do Secretariado da Dirección Xeral para a Globalización e Asuntos Globais .

Més tard va tornar a l'Àfrica com a conseller primer a l'ambaixada italiana a Abuja, Nigèria, el 2015.

Máis tarde regresou a África como conselleiro primeiro na embaixada italiana en Abuja , Nixeria , en 2015 .

Des del 5 de setembre de 2017, va ser cap de missió a Kinshasa, a la República Democràtica del Congo.

Desde o 5 de setembro de 2017 , foi cabeza de misión en Kinshasa , na República Democrática de Congo .

I des del 31 d'octubre de 2019, va ser confirmat com a Ambaixador Extraordinari Plenipotenciari, acreditat en el DRC.[2]

E dende o 31 de outubro de 2019 , foi confirmado como Embaixador Extraordinario Plenipotenciario , acreditado no DRC. [ 3 ]

Jorge Cuña Casasbellas, nascut a Vigo el 26 d'agost en 1945 i mort a Pontevedra el 30 de juny de 2004, va ser un escriptor gallec en llengua castellana.

Jorge Cuña Casasbellas , nado en Vigo o 26 de agosto en 1945 e finado en Pontevedra o 30 de xuño de 2004 , foi un escritor galego en lingua castelá .

Fill del poeta i senador Manuel Cuña Novás, va néixer al carrer de Santiago de Vigo.

Fillo do poeta e senador Manuel Cuña Novás , naceu na viguesa rúa de Santiago .

En 1951 es trasllada a Pontevedra, i en 1964 a Madrid, on viu les revoltes universitàries, amb una breu estada a la presó. Després passa una etapa a Oriola i una altra a Madrid, després de la qual torna a Galícia.

En 1951 trasládase a Pontevedra , e en 1964 a Madrid , onde vive as revoltas universitarias , cunha breve estancia en prisión .

S'instal·la a la ciutat de Pontevedra, on escriu i publica una rellevant obra literària, fonamentalment poètica.

Despois pasa unha etapa en Orihuela e outra en Madrid , trala que regresa a Galicia .

Seu de la Delegació del Govern a Galícia, a La Corunya.

Sede da Delegación do Goberno en Galicia , na Coruña .

Subdelegació del Govern a Lugo.

Sede da Subdelegación do Goberno en Lugo .

Seu de la Subdelegació del Govern a Ourense.

Sede da Subdelegación do Goberno en Ourense .

Subdelegació del Govern a Ourense

Subdelegación do Goberno en Ourense

Seu de la Subdelegació del Govern a Pontevedra.

Sede da Subdelegación do Goberno en Pontevedra .

Dates del mandat Delegat Partit 20-08-1981 17-05-1996 Domingo García-Sabell PSOE 17-05-1996 12-05-2000 Juan Miguel Diz Guedes PP 15-05-2000 30-01-2004 Arsenio Fernández de Mesa PP 23-04-2004 24-09-2009 Manuel Ameijeiras Vals PSOE 24-09-2009 01-04-2011 Antón Louro Goyanes PSOE 01-04-2011 14-10-2011 Miguel Ángel Cortizo Nieto PSOE 14-10-2011 05-01-2012 Xosé Manuel Pose Mesura PSOE 05-01-2012 14-11-2014 Samuel Casado Juárez PP 14-11-2014 19-06-2018 Santiago Villanueva Álvarez PP 19-06-2018 en el càrrec Francisco Javier Losada PSOE

Datas do mandato Delegado Partido 20-08-1981 17-05-1996 Domingo García-Sabell PSOE 17-05-1996 12-05-2000 Juan Miguel Diz Guedes PP 15-05-2000 30-01-2004 Arsenio Fernández de Mesa PP 23-04-2004 24-09-2009 Manuel Ameijeiras Vales PSOE 24-09-2009 01-04-2011 Antón Louro Goyanes PSOE 01-04-2011 14-10-2011 Miguel Ángel Cortizo Nieto PSOE 14-10-2011 05-01-2012 Xosé Manuel Pose Mesura PSOE 05-01-2012 14-11-2014 Samuel Juárez Casado PP 14-11-2014 19-06-2018 Santiago Villanueva Álvarez PP 19-06-2018 no cargo Francisco Javier Losada PSOE

Casa de la Duana, seu de la Subdelegació del Govern a la Corunya.

Casa da Aduana , sede da Subdelegación do Goberno na Coruña .

El Delegat del Govern a Galícia compta amb l'assistència de quatre subdelegats, un per província de la Comunitat Autònoma.[1] Aquests exerceixen funcions similars a les quals tenien els governadors civils, als quals van reemplaçar l'any 1997.[2]

O Delegado do Goberno en Galicia está asistido por catro subdelegados , un por cada unha das provincias da Comunidade Autónoma , con funcións similares as que anteriormente tiñan os gobernadores civís , aos que substituíron no ano 1997. [ 1 ]

Els titulars de les Subdelegacions s'esmenten a continuació, incloent el període de mandat de cadascun:

Os titulares , con indicación do período do mandato de cada un deles , foron os seguintes :