id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_0_866403 | Esquerra emplaça la resta de formacions polítiques catalanes a conformar una candidatura conjunta a les properes eleccions al Parlament EuropeuEl secretari d’Imatge i Comunicació d’Esquerra, Ignasi Llorente, ha informat aquest matí, que el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, va enviar el passat 24 de desembre una carta a la resta de formacions polítiques catalanes emplaçant-les a conformar una candidatura conjunta a les properes eleccions al Parlament Europeu, per defensar els interessos de Catalunya i dels Països Catalans.Llorente ha explicat que l’enviament d’aquesta carta respon a la voluntat d’animar a la resta de forces polítiques a sumar esforços per garantir una ‘major incidència, defensa i representació dels interessos comuns’. ‘Catalunya té, ara més que mai’, ha assegurat Llorente, ‘una oportunitat històrica per implicar-se en la construcció europea de forma activa i abandonar definitivament el paper d’observadors passius que sovint hem tingut en l’escenari internacional més proper’. Per tot això, Llorente ha emplaçat a la resta de formacions a sumar-se a aquesta iniciativa ’que serveixi de plataforma per a la resta de partits polítics dels Països Catalans, per defensar els interessos propis i ajudi a recuperar la confiança dels ciutadans i ciutadanes en les formacions polítiques’.El secretari d’Imatge i Comunicació ha recordat que la ponència ofical aprovada en el passat Congrés Nacional d’Esquerra, ja contemplava la voluntat de conformar aquesta candidatura de tradició catalanista per a les eleccions al Parlament Europeu i, des d’aleshores, el partit ha fet nombroses crides a la resta de formacions a sumar-s’hi. Llorente ha lamentat ‘la fredor amb que ha estat rebuda aquesta iniciativa’ per part dels altres partits polítics i ha explicat que aquest ha estat el motiu que ha conduit a Esquerra a fer la proposta de manera més formal.Font: www.esquerra.cat
Estaria molt bé una candidatura CDC-ERC-PSM-BNV amb candidat de CDC (López Tena), es podrien treure 3 diputats o 4 perfectament. Però no passarà, CDC no vol i hi té tot eldret, no té perquè treure les castanyes del foc a ERC. Deuen pensar, si home, amagar que s'enfonsen pel 2n tripartit? això ens beneficia! Ara que, també voldria dir que no aposten pel país, car, la millor opció pel país és fer aquesta candidatura conjunta.
impossible trarure 3 o 4, amb la reducció d'escons a l'estat espanyol, com molt se'n podria treure 1. | 0.890756 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_277539 | Fem el cim del Pedraforca
Pàgina d'inici Agenda Fem el cim del Pedraforca La Dona del Mar Mercat Medieval d'Arbeca 2017 Fem el cim del Pedraforca 10 de maig de 2014
- Saldes (Berguedà) Vistes al Pedraforca Facebook
El Pedraforca és una de les muntanyes més màgiques de Catalunya. Aquesta excursió d'una durada aproximada de 6 hores ens permetrà conèixer aquesta muntanya de la mà d'un guia titulat. La seva particular forma l'ha fet molt emblemàtica, ja que es tracta de dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'enforcadura). No et perdis l'oportunitat de descobrir la singularitat d'una de les muntanyes més característiques del territori català. Per poder seguir el ritme de l'excursió cal estar mínimament preparat. El punt de trobada serà al mirador del Gresolet, 1 km després del poble de Saldes. Sobre l'activitat
Preu: 7€ Hora: 8 h Més informació
Web de Pedratour | Tel. 681 12 83 00 Mirador del Gresolet
Saldes (Berguedà) Més propostes a Berguedà | 0.757525 | curate | {"ca": 0.9761163032191069, "es": 0.023883696780893044} | http://www.descobrir.cat/ca/agenda/fem-el-cim-del-pedraforca-156770.php |
macocu_ca_20230731_2_328084 | Accessibilitat
Accessibilitat
Platea
Les persones amb discapacitat física que utilitzen cadira de rodes i els seus acompanyants gaudeixen des de la reconstrucció del teatre d’un espai reservat exclusiu a Platea. i es beneficien dels descomptes especials que ofereix el Liceu: concretament un descompte de fins el 80% sobre el preu de les localitats/abonaments i descompte del 50% per a l’acompanyant.
Al voltant d’una trentena d’abonaments es renoven periòdicament al Teatre fent ús d’aquests descomptes.
El Teatre no disposa de pàrquing propi. Prop del Teatre hi ha 2 places genèriques d’aparcament per vehicles amb el distintiu de discapacitat, a La Rambla 51 i a La Rambla 76.
Accés des del vestíbul històric
L’accés de Sant Pau és un accés a peu pla, sense cap dificultat d’accés, amb dos ascensors al mateix nivell que el carrer i que condueixen directament a les plantes.
Serveis habilitats
El Liceu compta amb serveis habilitats per a persones amb cadira de rodes a la Platea, Amfiteatre, Segon pis i Foyer.
Subscriu-te | 0.693366 | curate | {"ca": 0.9832347140039448, "eu": 0.005917159763313609, "pt": 0.010848126232741617} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_151342 | De quina manera l'equip d'IBM de Londres incentiva la productivitat i la diversitat gràcies a l'espai de treball - Ideas (ca-ES)
WeWork logo Ideas
Explora les categories
Solucions d'espai de treball
Casos pràctics
Productes flexibles
Mostra-ho tot
Recerca i informació
Informació d'experts
Mostra-ho tot
Desenvolupament professional
Gestió i lideratge
Mostra-ho tot
Històries de la comunitat
Protagonisme dels membres
Mostra-ho tot
Posa’t en contacte amb nosaltres
Cerca:
Created with Sketch.
WeWork.com
CREIXEMENT I INNOVACIó
WeWork
gener 13, 2020
De quina manera l’equip d’IBM de Londres incentiva la productivitat i la diversitat gràcies a l’espai de treball
A la seva nova ubicació a 10 York Road, l’oficina de gestió d’informació d’IBM redissenya els seus equips fent-los treballar plegats
CREIXEMENT I INNOVACIó
WeWork
gener 13, 2020
WeWork 10 York Road a Londres. Fotografies de Victoria Adamson
Arreu del món, empreses de totes mides troben a WeWork espais que els condueixen a l’èxit. La nostra sèrie Protagonisme dels membres explica les seves històries úniques.
El repte: connectar un grup de treballadors molt diversos
Augmentar la diversitat en el sector tecnològic és un objectiu central d’IBM. En el moment de posar-se a buscar un espai nou per a l’oficina de gestió d’informació (la branca que s’encarrega de desenvolupar i gestionar les aplicacions de Business Partner d’IBM i que se centra en la productivitat dels treballadors d’IBM), volien trobar una ubicació que fomentés un entorn inclusiu. Molly O’Rourke, directora d’investigació i disseny d’IBM, afirma que és important que aquest equip sigui divers, tant pel que fa al gènere, l’experiència i els idiomes dels seus treballadors. “Les persones que fan servir les nostres eines són molt diverses. Si no tinguéssim un equip divers creant-les, la cosa no aniria bé.”
L’oficina de gestió d’informació d’IBM també volia un espai de treball que pogués atreure i retenir talent de tota mena. “Buscàvem un lloc que coincidís amb el nostre ideal d’espai atractiu on treballar, però alhora dissenyar-lo perquè pogués ser adequat per a la feina que fem en projectes molt variats (des de desenvolupament tecnològic fins a servei d’assistència al client)”, explica Kamaran Sheikh, director del Partner Ecosystem de l’oficina de gestió d’informació d’IBM.
Si bé durant molts anys l’equip de gestió d’informació estava acostumat a treballar a distància fent ús de les noves tecnologies, IBM va decidir canviar d’estratègia i treure partit dels avantatges de treballar en equip de forma presencial. Un objectiu per al nou espai era fer tornar els treballadors a l’oficina i promoure la col·laboració i la innovació. També era important estar en un lloc cèntric i proper a l’oficina ja existent d’IBM al bell mig de Londres.
En el procés de buscar una nova ubicació per a les oficines, van adonar-se que un espai adequat podria fer que la diversitat, la col·laboració i la productivitat augmentessin. L’equip estava “preparat per provar un nou ambient de treball”, explica Ryan Brambles, cap de participació a IBM.
La solució: un espai que creï una sensació de comunitat
IBM va escollir tota la setena planta de WeWork 10 York Road, a Waterloo, per a les oficines de l’equip de gestió d’informació. L’empresa va treballar conjuntament amb WeWork per dissenyar un espai òptim per al seu equip, que incloïa àrees específiques per treballar en silenci, zones de descans amb seients còmodes i unes vistes impressionants de la ciutat. L’equip va ubicar els escriptoris a prop de les finestres perquè els treballadors poguessin gaudir de la llum natural durant la major part del dia.
IBM també volia que l’oficina ajudés a alleujar l’estrès i fomentés el benestar dels treballadors. Fins i tot els elements decoratius, aparentment poc importants, han ajudat a augmentar la productivitat, com ara la instal·lació d’un jardí vertical en una àrea comuna per portar la naturalesa a l’espai de treball. I el fet que es puguin realitzar classes de benestar, com per exemple de meditació, en qualsevol moment del dia “és genial”, comenta O’Rourke.
WeWork 10 York Road a Londres.
Al centre de l’oficina hi ha el rebost i la zona comuna, que permet que els equips treballin conjuntament i aprenguin els uns dels altres. “Aquesta planta connecta dos equips que, d’altra manera, probablement no haurien coincidit mai”, explica Brambles. També hi ha una sensació de comunitat que va més enllà del pis d’IBM pel fet que es troba en un edifici amb diverses organitzacions.
L’equip d’IBM té accés a les instal·lacions de 10 York Road, inclosos el centre de benestar i la biblioteca. “L’equip agraeix tenir accés a una gran varietat d’espais per poder desconnectar de la feina i socialitzar i conèixer gent d’altres organitzacions. A WeWork van entendre el que volíem i es van adaptar totalment a nosaltres al llarg de tot el procés, tenint en compte la manera de funcionar dels nostres equips”, explica Sheikh.
El resultat: un espai que tothom sent seu
La nova oficina no només atén un grup divers de persones en funció del que necessiten en un moment donat, sinó que també s’ha convertit en una comunitat de la qual tothom pot formar part. L’oficina de gestió d’informació d’IBM ha creat una iniciativa anomenada El nostre espai, on la gent que treballa en aquella planta pot donar feedback i explicar com vol utilitzar l’espai. Aquest equip d’IBM està reinventant el que és un espai de treball i ha convidat a tothom a col·laborar-hi i donar-li forma. “Sentir que formes part d’un lloc i d’un equip és un element fonamental per donar el màxim de tu mateix”, comenta O’Rourke.
Notice: JavaScript is required for this content.
No Fields Found.
L’oficina de gestió d’informació d’IBM és pionera en reimaginar com un espai de treball pot tenir un impacte en el negoci. És per això que volen seguir utilitzant l’espai com una eina flexible i en constant evolució per donar el poder a les persones. “Crec que el futur del treball és tornar a allò que ens fa humans i recordar que les persones no són només recursos. Tenen una vida, i la feina n’és només una part”, comenta O’Rourke.
Punts destacats
Ocupa una planta sencera a 10 York Road
Una ubicació per a l’oficina de gestió d’informació que està a prop de la seu actual d’IBM a Londres
Espais dissenyats a mida que atenen un ampli ventall d’equips i maneres de treballar
Més productivitat
Un espai que incentiva els objectius d’IBM de diversificar encara més el camp tecnològic
IBM té més de 700 espais de treball repartits en diverses ubicacions d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica; una d’elles és Londres
WeWork ofereix a empreses de totes les mides solucions d’espai que les ajuden a solucionar els seus reptes empresarials més importants.
Notice: JavaScript is required for this content.
GUARDAT A
CENTRE DE COL·LABORACIó OFICINA SATèL·LIT TECNOLOGIA
Estàs buscant un lloc de treball? Contacta'ns.
Notice: JavaScript is required for this content.
POPULAR ARA
01 Els membres de WeWork Labs treballen per combatre el coronavirus 02 Com prioritzar tasques quan tot és important 03 Què busquen els treballadors en una feina? 04 Finestres a l’oficina: estar millor a la feina és possible
Was this article useful?
thumbs-up thumbs-down
Notice: JavaScript is required for this content.
No Fields Found.
Empresa
Ubicacions globals
Missió
Inclusió i diversitat
Vacants professionals
Inversors
Sala de redacció
Afiliacions
Brokers
Propietaris
Programa de referències
Planificadors d'esdeveniments
Impacte
Objectiu
Veterans en residència
ASSISTÈNCIA
Resposta a la COVID-19
PMF
Posa't en contacte amb nosaltres
Idioma
Bahasa Indonesia
Bahasa Melayu
Català
Dansk
Deutsch
English
English (South Africa)
English (UK)
Español (ES)
Español (LA)
Français
Français du Canada
Italiano
Nederlands
Norsk bokmål
Polski
Português do Brasil
Svenska
Tiếng Việt
Čeština
Русский
עִבְרִית
العربية
ไทย
日本語
简体中文
繁體中文
한국어
Totes les ubicacions ➝
(646) 389-3922
WeWork HQ
575 Lexington Avenue, 16th Floor
New York, NY 10022
Privacitat
Condicions
Política de galetes
Cookie Settings
Accessibilitat
PMF
Copyright © 2021 WeWork Companies Inc. Tots els drets reservats
{{{ data.beforeFields }}}
<# /* * Render our error section if we have an error. */ #>
<# /* * Render any custom HTML after our field. */ #> {{{ data.afterField }}}
<# /* * Render our Description Text. */ #> {{{ data.renderDescText() }}}
{{{ data.renderElement() }}}
<# } #> {{{ data.maybeRenderHelp() }}}
<# if (data.slug) { #> data-country-slug="{{{ data.slug }}}" <# } #> label="{{{ data.label }}}"> <# } else { #> {{{ data.label }}} <# } #> | 0.66869 | curate | {"ca": 0.8080856123662307, "en": 0.08680142687277051, "fr": 0.007966706302021403, "nl": 0.007372175980975029, "it": 0.0016646848989298453, "es": 0.028894173602853745, "de": 0.005945303210463734, "pt": 0.007134363852556481, "id": 0.0019024970273483948, "ms": 0.0015457788347205707, "da": 0.0005945303210463733, "no": 0.001426872770511296, "pl": 0.000713436385255648, "sv": 0.0008323424494649227, "vi": 0.0011890606420927466, "sh": 0.0008323424494649227, "ru": 0.0008323424494649227, "he": 0.0009512485136741974, "ar": 0.0008323424494649227, "th": 0.000356718192627824, "ja": 0.02187871581450654, "zh": 0.005112960760998811, "ko": 0.000356718192627824, "uk": 0.0067776456599286565} | https://www.wework.com/ca-ES/ideas/growth-innovation/ibm-london-case-study |
macocu_ca_20230731_9_310410 | Identificar i esterilitzar el teu animal és beneficiós.
És beneficiós...
Per a les entitats protectores: perquè ajudaràs a disminuir l'entrada d'animals als refugis i centres d'acollida.
Els propietaris d'animals s'han d'inscriure al nostre web socresponsable.org i així accedir a la identificació i esterilització dels seus animals de companyia als preus màxims establerts per la Fundació. | 0.696953 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_90071 | Visita del conseller de Cooperació Local a les obres que suvenciona el Consell de Mallorca a Algaida | Essaig.cat - Tota la informació d'Algaida, Pina i Randa
Elemento del menú
Elemento del menú
Instagram
Elemento del menú
Galeria de fotos del 2021
40 anys que us explicam la festa de la Pau, però també fa 40 anys d’un robatori sense resoldre
Cerca:
Menú
Inici
La revista es Saig
Formulari subscripció es Saig (paper)
Qui som?
Contacte amb nosaltres
AGENDA CULTURAL 2021
Especials es Saig
Especial eleccions 2019
Galeria de fotos anuals
40 aniversari d’es Saig
Visita del conseller de Cooperació Local a les obres que suvenciona el Consell de Mallorca a Algaida
Posted on 29 Juliol, 2017 by Es Saig Deixa un comentari
El conseller de Desenvolupament Local, Joan Font, i el director insular de Cooperació Local i Caça, Joan Manera, visitaren ahir el municipi d’Algaida per tal de seguir en primera persona el desenvolupament dels projectes que el Consell de Mallorca subvenciona a través del Pla Especial d’Inversions 2016-2017 i del Pla Especial d’Inversions Financerament Sostenibles 2016-2017. En el recorregut per les obres hi assistiren la pràctica totalitat dels membres de la corporació municipal, inclosos els representants del Partit Popular i de Més per Algaida, Pina i Randa.
La batlessa d’Algaida, Maria Antònia Mulet, presentà als responsables del Consell de Mallorca els projecte que l’ajuntament executa a través del Pla Especial d’Inversions 2016-2017, que consisteix en la reforma i ampliació de la Biblioteca Municipal d’Algaida. Les obres consisteixen en adaptar l’accés a totes les persones, instal·lant-hi un ascensor, ampliant la zona infantil, i reordenant l’espai de la biblioteca. L’obra està prevista que estigui enllestida d’aquí a un mes, si bé l’obertura de la biblioteca al públic no es preveu que se faci abans del mes d’octubre, entorn a la fira d’Algaida. Aquesta obra té un cost de 154.760,10 euros.
A través del Pla Especial d’Inversions Financerament Sostenibles 2016-2017, l’Ajuntament d’Algaida dur a terme un projecte de reforma de la recollida de d’aigües pluvials al municipi, en una primera fase. Cal tenir en compte que el projecte tècnic de redacció i direcció també fou subvencionat pel Departament de Cooperació Local. La batlessa Mulet va recordar que aquest obra era molt costosa i que per això només s’havia pogut fer aquesta primera fase, amb un cost de 309.626,11 euros, i que encara quedarien dues fases més que apujarien en cost a un 600.000 euros. De totes maneres, va afegir Mulet, aquesta obra ja millorarà bona part de la recollida d’aigües pluvials del municipi.
Ahir es va acabar d’asfaltar, inclòs un tram més del carrer de la Ribera que era una de les millores del projecte. La setmana que ve acabaran de fer les voravies del tram del Carrer s’ Estació d’Algaida, actualment en mal estat degut al deteriorament provocat pel pas del temps i per la seva intensitat d’ús. Es pretén millorar les condicions de trànsit dels vianants i de reducció de velocitat dels cotxes amb la col·locació d’un reductor de velocitat tipus “lomo de asno”, amb la corresponent senyalització horitzontal i vertical.
Algaida ha pogut adquirir, gràcies a una subvenció del Pla especial Vehicles 100 % elèctrics, una furgoneta Categoria L per a càrrega totalment elèctrica valorats en 29.700. També s’han rebut 20.500 euros del Departament de Cooperació Local, provinent del Pla de despeses corrents 2016. El muntant total de les ajudes concedides pel Departament de Cooperació Local superen els 500.000 euros.
Redacció essaig.cat
Comparteix
Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Feu clic per compartir a Pinterest (Opens in new window)
Click to share on Telegram (Opens in new window)
Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
Feu clic per enviar un correu electrònic a un amic (Opens in new window)
Feu clic per imprimir (Opens in new window)
Algaida
Consell de Mallorca
Cultura
Infraestructures
Medi ambient
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
La portada de novembre
El temps
Seguiu-nos a Tuiter
Els meus tuits
El nostre Facebook
El nostre Facebook
Instagram
Informació sobre les danses dels cossiers per la revetla de Sant Jaume #festesalgaida21
Imatges de la Presentació del videoclip MASHUP a càrrec de les Adolescents Cantaires de l’EMMA i del lliurament del Premi al Concurs de Logos del @casaljovesalgaida. #festesalgaida21
Inauguració de l’exposició de Francesc Ramis Oliver: SIMBIOSIS MARINES
@algaidajove torna a posar en marxa el concurs de disseny de les camisetes de Sant Jaume. Més info ☝️
Imatges del Mural col·laboratiu Dones que ens inspiren. Les dones ens han marcat a nivell global i personal. Tots tenim alguna dona que és un referent en el dia a dia o que ens ha inspirat. Activitat organitzada per Algaida Jove i l’Ajuntament d’Algaida #8M2021
Us compartim l’entrevista que Joan Socies ha fet avui a Delfí Mulet amb motiu del 40 aniversari de la nostra revista al diari Ultima Hora #40anysessaig #unarevistadepobleiperalpoble #premsaforana
Escolta la Ràdio
Agrupació Fotogràfica
Amb el suport de
Publicació del Pla
Es Saig. Revista de l’Obra
Cultural d’Algaida.
Membre de l’Associació de Premsa Forana
Contacte amb el noticiari
Avís Legal
Tradueix el web
Hemeroteca
Hemeroteca Selecciona el mes Desembre 2021 Novembre 2021 Octubre 2021 Setembre 2021 Agost 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Mai 2021 Abril 2021 Març 2021 febrer 2021 gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Setembre 2020 Agost 2020 Juliol 2020 Juny 2020 Mai 2020 Abril 2020 Març 2020 febrer 2020 gener 2020 Desembre 2019 Novembre 2019 Octubre 2019 Setembre 2019 Agost 2019 Juliol 2019 Juny 2019 Mai 2019 Abril 2019 Març 2019 febrer 2019 gener 2019 Desembre 2018 Novembre 2018 Octubre 2018 Setembre 2018 Agost 2018 Juliol 2018 Juny 2018 Mai 2018 Abril 2018 Març 2018 febrer 2018 gener 2018 Desembre 2017 Novembre 2017 Octubre 2017 Setembre 2017 Agost 2017 Juliol 2017 Juny 2017 Mai 2017 Abril 2017 Març 2017 febrer 2017 gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Octubre 2016 Setembre 2016 Agost 2016 Juliol 2016 Juny 2016 Mai 2016 Abril 2016 Març 2016 febrer 2016 gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Agost 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015
Segueix essaig.cat per email
Introdueix la teva adreça de correu electrònic per seguir essaig.cat i rebre les notificacions de les noves publicacions a la teva bústia de correu electrònic. | 0.683541 | curate | {"ca": 0.8728969319949103, "es": 0.028559310052311607, "en": 0.060370422734341865, "it": 0.01215891418068712, "oc": 0.0011310617842499647, "fr": 0.008200197935812243, "ru": 0.0025448890145624205, "pt": 0.0041000989679061215, "ia": 0.005089778029124841, "no": 0.0022621235684999294, "de": 0.002686271737593666} | https://essaig.cat/2017/07/29/visita-del-conseller-de-cooperacio-local-a-les-obres-que-suvenciona-el-consell-de-mallorca-a-algaida/ |
macocu_ca_20230731_1_356356 | Ha mort un Déu... i què?
Ha mort un Déu. Qui no se n’ha assabentat després del bombardeig esbojarrat dels mitjans, que han omplert d’odes i epitafis els seus espais? Portades i pantalles amb la imatge idíl·lica del futbolista argentí. Això durant dies. O setmanes. I les xarxes socials també han bullit, esfereïdes amb la mort de Diego Armando Maradona. Sí, un futbolista entès com un Déu, coses de la societat en la qual suram molts, atònits i descol·locats. Però res ha estat tan cridaner com el dol eufòric que han viscut a l’Argentina: cues eternes per a veure el fèretre, llàgrimes i desmais, èxtasi col·lectiva, baralles fora de la Casa Rosada, aldarulls, els de “La 12” perseguint el cotxe fúnebre com si fossin animals encabritats i la cirereta, les amenaces de mort a uns treballadors de la funerària que s’havien fotografiat amb el cadàver d’un Déu mortal. En fi, un desgavell generalitzat, una febre que ha viatjat pel món com un virus descontrolat i ens ha fet entendre que Maradona era, per a molts, un messies, un heroi, un líder... un Déu. Però Maradona era un Déu poc corrent, ja que era masclista, misogin, pedòfil, alcohòlic, impresentable, fanàtic, drogoaddicte, agressiu, perniciós i amic de dèspotes dictadors. I segurament era moltes coses més, però durant aquests dies la premsa no n’ha fet gaire cas, de la cara més obscura del futbolista, i ha preferit enaltir-lo i exposar-lo com qualcú a qui admirar en lloc de denunciar les agressions que va cometre, o recordar les denúncies per violència de gènere que va rebre o desvelar les suposades orgies amb menors d’edat que realitzava en la seva també suposada desintoxicació a l’illa de Cuba, emparat per un dictador disfressat de comunista, com tots els dictadors, que sempre es disfressen per assolir els seus bàrbars objectius. Però aquests són els Déus actuals. Futbolistes. Cantants comercials. DJ’s d’USB. Influencers. Tertulians. Youtubers. En fi, mites eteris i volàtils, personatges sense empremta més enllà de la cridòria efervescent del moment, de la dècada o de l’any. Herois contemporanis espremuts per la maquinària del show business, marionetes, hologrames de carn i ossos moguts pels tentacles del negoci televisiu i esportiu.
He de dir, també, que Maradona era un fora de sèrie, un esportista brutal i carismàtic, geni amb la pilota, un atleta bestial i diferent. També era un home que no callava el que pensava i sabia aprofitar el moment. Però més enllà d’això, Maradona no era res. No va inventar cap medicina. No va erradicar la fam al món, ni tan sols la va erradicar a la seva ciutat natal. No va escriure un llibre revelador ni va educar infants ni adolescents desvalguts ni va contribuir a la conscienciació ambiental. Tampoc va emprendre cap projecte artístic trencador ni va lluitar per erradicar la violència ni la corrupció a l’Amèrica del Sud. Potser feia tot el contrari, ja que se l’ha vinculat amb la Camorra napolitana i amb un bon grapat de polítics i empresaris corruptes. I m’indigna, ara que el món plora i s’agenolla al davant d’una icona com Diego Armando Maradona, que aquest tipus de persones siguin ídols de masses i referents per a les generacions passades, presents i futures. Però no penseu que la mort de Maradona m’hagi fet sentir bé, no desitjo la mort de ningú, i tampoc no me n’he alegrat, tot el contrari, i al seu favor també podria dir moltes coses, com la seva encertada participació al Cim dels Pobles o les seves abundants accions de beneficència, però tot i això no puc entendre aquesta febre col·lectiva que s’ha apoderat de mig món per una persona que, més enllà de qualcunes accions socials, no ha fet res més per la humanitat que jugar a futbol. Des del meu humil punt de vista tot això no té cap sentit. No hi ha res a admirar en un personatge que durant les últimes dècades no ha fet més que xous begut en avions i estadis de futbol. I em fa vergonya pertànyer a una societat que plora abans per la mort d’un futbolista que per la d’un Premi Nobel, o per la d’un professor rellevant, o per la d’un escriptor genial o simplement per les víctimes de violència masclista –curiosament, Maradona va morir el Dia internacional contra la violència envers les dones– o per les víctimes del conflicte de Líbia, o del Sudan del Sud, o de Somàlia, o del llac Txad, o per la mort del activistes ambientals que desapareixen de la nit al dia, o per les nines cubanes que es veuen obligades a prostituir-se per poder sobreviure, o pels infants que es veuen obligats a treballar amb les seves pròpies mans en mines de l’Àfrica per poder satisfer les necessitats tecnològiques d’occident, o per... | 0.876694 | curate | {"ca": 0.9777438359153393, "fr": 0.003272965306567751, "gl": 0.002400174558149684, "es": 0.0026183722452542005, "en": 0.011564477416539385, "de": 0.002400174558149684} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_706263 | M'he adonat d'una cosa hui ... Aznar (si ho escrius asnar) en islandés significa "idiotes" o "burros"
Lantelament del món, a lo baja des món Qui és el ruc que no ho entén?
Recorde quan ho vaig escoltar per primera vegada, no sabia si riure o plorar.. | 0.675228 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_325679 | La II Fira Citrícola Internacional promocionarà els negocis agrícoles i obrirà les portes a altres productes de Km 0 - Ajuntament de Vila-real
Ajuntament de Vila-real
Inici
Mapa web
Castellano
Buscar
Inici -> Àrees -> Agricultura -> Notícies d'agricultura
La II Fira Citrícola Internacional promocionarà els negocis agrícoles i obrirà les portes a altres productes de Km 0
dijous, 16 de gener de 2014
Vila-real celebrarà el pròxim mes de març la seua II Fira Citrícola Internacional, amb la qual la ciutat pretén continuar posicionant-se "com un lloc de referència en l'àmbit provincial i comarcal en el sector citrícola valencià". El regidor de Territori, Emilio M. Obiol, ha presentat aquest matí la segona edició d'una fira que, anuncia, a més d'impulsar el sector agrícola i mostrar les oportunitats de negoci al voltant de les noves citricultures, incorpora com a novetat donar cabuda a altres agricultures i obrir les portes a tots els productes agraris de Km 0, "amb l'objectiu de donar a conéixer els avantatges que aporten als consumidors aquests productes agrícoles frescos, naturals, propers, més econòmics, amb els quals evitem costos ambientals de transport i mobilitat".
"En aquesta fira, a més d'ajudar a promocionar i impulsar el sector local que treballa amb la citricultura i als professionals a superar les dificultats que afronta en aquest moment el cultiu i comercialització de cítrics, també volem donar a conéixer i potenciar un altre tipus de productes que s'estan fent als camps de Vila-real com poden ser carxofes, bajoques o tomaques", explica l'edil. Per a aconseguir-ho, la II Fira Citrícola Internacional, que se celebrarà del 7 a l'11 de març, comptarà amb tota una programació paral·lela i complementària als expositors professionals centrats en les empreses, cooperatives, associacions, que enguany estaran en el Casal de Festes "a petició del mateix sector". "Esperem superar la xifra de les 37 empreses expositores que van participar ara fa dos anys", apunta, respecte d'això, el regidor. Obiol recorda que l'entrada al recinte és gratuïta i que, a més dels estands expositors, també hi haurà una zona amb tallers didàctics relacionats amb la citricultura.
D'entre tota la programació prevista, destaca en aquesta edició una demostració de cuina en viu o showcooking a l'Auditori Municipal, que comptarà amb xefs "de primer nivell" darrere dels fogons que convidaran a gaudir de la gastronomia natural, fent que tot el procés, des de la selecció dels productes a la degustació del mateix plat "siga tot un ritual d'olors i sabors que no defraudarà". A més, se celebrarà una nova edició del Concurs Internacional de Melmelada de Taronja, en la qual enguany, gràcies a la col·laboració d'Ucovi, els guanyadors tindran una recompensa en diners que es materialitzarà en un xec de compra en els comerços locals.
Taules redones sobre el futur del sector relacionades amb la salut o l'agricultura ecològica, a més de diferents especialistes de reconegut prestigi i un homenatge a Polo de Bernabé el dia 7 de març, són algunes de les activitats que es desenvoluparan en el marc de la II Fira Citrícola Internacional, que se celebrarà en diferents espais de la ciutat com són el Casal de Festes, l'edifici de la Comunitat de Regants, els salons de la Caixa Rural o l'Auditori Municipal.
Per a més informació sobre la II Fira Citrícola Internacional de Vila-real es pot consultar, a partir del pròxim dia 20, la pàgina web www.firacitricolavila-real.com. | 1 | perfect | {"ca": 0.9930655879803525, "es": 0.0023114706732158337, "it": 0.002889338341519792, "en": 0.0017336030049118752} | |
crawling-populars_ca_20200525_18_82798 | Lleida 7/20° C (boira i sol) 97% 26 km/h
El turista alemany infectat està sent tractat a l'hospital de la Gomera i els cinc acompanyants seguiran en quarantena
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, trucarà aquest dissabte a tots els consellers de sanitat de les comunitats autònomes per convocar de forma extraordinària un Consell Interterritorial de Salut per coordinar la resposta al coronavirus. El consell es faria la setmana que ve "el més aviat possible", segons ha dit Illa en la compareixença posterior a la reunió del comitè de seguiment del virus, amb l'objectiu d'analitzar la situació i reforçar les mesures de cooperació. Per la seva banda, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri, Fernando Simón, ha confirmat que el primer cas de coronavirus a Espanya presenta símptomes lleus de la malaltia i s'està tractant l'hospital de la Gomera, a les Canàries. El turista alemany anava acompanyat de cinc persones, que malgrat han donat negatiu, seguiran en quarantena a l'hospital.
El turista alemany que es va infectar en una reunió de treball a Munic està aïllat i rebent l'assistència mèdica necessària.
El ministre ha traslladat un missatge "de confiança en el sistema nacional de salut" i ha dit que els sistemes de detecció i alerta que es van posar en funcionament en el seu moment "estan donant resultat".
D'altra banda, els 21 espanyols repatriats de Wuhan, epicentre del virus, continuaran en quarantena a l'hospital Gómez Ulla de Madrid.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
(+34) 973·001·140
Príncep de Viana, 27-29, Lleida
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
Copyright ©2020. Tots els drets reservats. | 0.788962 | curate | {"en": 0.04595695171611402, "ca": 0.944153577661431, "it": 0.009889470622454915} | : /actualitat/public/article/illa-convocara-un-consell-interterritorial-de-salut-extraordinari-per-coordinar-la-resposta-al-coron/ |
macocu_ca_20230731_0_458587 | Beyond Guardian Air
RESPIRA AIRE PURIFICAT
És l’únic purificador d’aire que utilitza una combinació única de tecnologies, inclosa la generació d’ions, un filtre segellat millor que HEPA, l’oxidació fotocatalítica i la tecnologia única ActivePure.
La tecnologia ActivePure va més enllà dels sistemes tradicionals de purificació d’aire, ja que no sols elimina olors desagradables i redueix la pols, sinó que també elimina contaminants nocius en l’aire i en les superfícies de la teva llar.
Activi Pure és l’única tecnologia que té el certificat CERTIFIED SPACE TECHNOLOGY que atorga la Space Foundation en un programa de Certificació Espacial creat en col·laboració amb la NASA.
COMPLETA EL FORMULARIO Y CONSIGUE BEYOND GUARDIAN AIR
Nuestros agentes se pondrán en contacto contigo a la brevedad.
Com ens has conegut? InternetPer un conegutPublicitat exteriorXarxes SocialsAltres
Aconsegueix el teu sistema Beyond Guardian Air
Com funciona?
Les molècules microscòpiques d’oxigen i aigua en l’aire passen a les unitats de purificació.
Les molècules microscòpiques passen posteriorment a través de la matriu HoneycombActivePure.
Mentre estan dins de la matriu, les molècules es transformen en poderosos oxidants.
En sortir de nou a l’aire, les molècules ActivePuresobrealimentadas busquen i destrueixen ràpidament contaminants, fongs, floridura i bacteris que causen olors. | 0.758077 | curate | {"en": 0.02880354505169867, "es": 0.10118168389955687, "ca": 0.8604135893648449, "pt": 0.009601181683899557} | |
cawac_ca_20200528_2_204227 | Home > Cloenda de l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua.
Aigües de Mataró col•labora amb la Casa Capell en la commemoració de l’Any Internacional en la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua
Monday, 4 November, 2013 - 09:22
Aigües de Mataró s’ha compromès enguany amb “l’Any de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua” per a la consecució dels Objectius del Mil·lenni que van més enllà d’oferir l’accés sostenible de l’aigua i dels serveis bàsics de sanejament. És una altra oportunitat que se suma a les existents com l’Agenda 21, la lluita contra el canvi climàtic, que a través del diàleg i la cooperació es pretén com un dels objectius “reduir a la meitat, per l’any 2015, el percentatge de persones sense accés sostenible a l’aigua potable i als serveis bàsics de sanejament”.
Per fer-ne divulgació d’aquesta commemoració, dins el primer trimestre, Aigües de Mataró, va col·laborar a les Jornades Científiques de Mataró per fomentar en la ciutadania el coneixement i la responsabilitat compartida d’un bon ús de l’aigua i la importància per l’existència de tota la Humanitat.
En aquest darrer trimestre, es col·labora amb la Casa Capell , que té programades pel mes de novembre i com a fil conductor l’aigua una sèrie d’activitats, com a cloenda d’aquest any, entre les quals es troben una exposició “ Tant clar com l’aigua ” i tallers diversos, entre els que destaca “Aigua virtual” , que ens portaran a conèixer altres vessants de l’aigua que ens sorprendran. | 0.853809 | curate | {"ca": 0.9782903663500678, "en": 0.021709633649932156} | http://www.aiguesmataro.cat/en/print/708 |
macocu_ca_20230731_0_393713 | Teatre ESO: Domènech i Domènech
Com ja és tradició, aquest dilluns ens acompanyà a l'escola la companyia Teatre de Vellut per presentar-nos Domènech i Domènch, una obra inspirada en els màxims representants de la literatura catalana del s. XX. A través d'alguns membres de la família Domènech com a fil argumental, els alumnes varen poder conèixer la vida i obra d'alguns dels autors més importants i gaudir de la representació de les seves obres. Sempre amb dosis d'humor, intercal·lant escenes còmiques amb escenes dramàtiques de gran talent. Sempre és un gust tenir-los aquí i els alumnes s'ho passaren realment bé i gaudiren de l'experiència teatral aprofitant continguts que han vist o veuran a l'assignatura de català, així que esperam poder tenir-los el proper curs! | 0.826303 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_599017 | No facis trampa, sinó aquesta prova perdria tota la seva gràcia. No llegeixis l'anàlisi del següent missatge abans de respondre les preguntes! Prepara un full i un boli, llegeix les preguntes i vés anotant les respostes al full. Has de respondre el primer que et passi pel cap, com mes espontània sigui la resposta més encertats i precisos seran els resultats.PREGUNTES:1. Camines pel bosc, però estàs sol/a. Amb qui t'agradaria estar?2. Segueixes al bosc, de sobte et trobes un animal. Quin animal és?3. Què passa entre l'animal i tu? Com actueu?4. Segueixes caminant pel bosc fins que arribes a una esplanada, allí hi ha una casa, és la casa dels teus somnis. Quina mida té aquesta casa?5. Té alguna tanca o paret que la envolti?6. Entres a la casa i arribes al menjador. Davant teu hi ha la taula. Descriu què veus sobre la taula i al seu voltant.7. Surts per la porta del darrere i t'adones que hi ha una tassa de cafè (buida) a terra. De quin material és la tassa?8. Què fas amb la tassa?9. Arribes al límit de la propietat d'aquesta casa. Just aquí hi ha aigua. Què és? (mar, riu, llac, etc)10. Com t'ho fas per creuar l'aigua? Això es una prova psicològica relacional: el que has escrit es important per conèixer detalls sobre la teva vida diària. Ara, vés al missatge de baix on hi ha l'anàlisi.Ara, les respostes:ANÀLISI: 1. Aquesta persona és la mes important a la teva vida. 2. La mida de l'animal representa la percepció que tens dels teus problemes. 3. La teva actitud amb l'animal es la teva forma d'afrontar els problemes. 4. La mida de la casa representa la teva ambició a l'hora de solucionar problemes. 5. Si no has visualitzat cap tanca, paret o reixa, vol dir que ets una persona oberta. Si has vist alguna reixa, indica que la teva personalitat és més tancada; prefereixes no rebre visites que no estiguis esperant. 6. Si sobre la taula no has vist menjar, persones o plantes, indica que ets infeliç. 7. La durabilitat del material de la tassa representa la forma en la que perceps la durabilitat de la relació que mantens amb la persona esmentada al punt 1. 8. El que hagis decidit fer amb la tassa, representa la teva actitud cap a la persona esmentada al punt número 1. 9. La mida de l'aigua representa la mida del teu desig sexual. 10. El que et mullis al creuar l'aigua, indica la importància de la teva vida sexual.Què us ha semblat? Ara, podeu exposar els vostres resultats aquí.Font: Curiositats.cat
1. Camines pel bosc, però estas sol/a. Amb qui t'agradaria estar?Amb la meva nòvia.2. Segueixes al bosc, de sobte et trobes un animal. Quin animal és?Un senglar.3. Que passa entre l'animal i tu? com actueu?Si passa de mi, jo passo d'ell. Si m'ataca em defenso com pugui.4. Segueixes caminant pel bosc fins que arribes a una explanada, allí hi ha una casa, és la casa dels teus somnis. Quina mida té aquesta casa?Gran, una mansió, posats a demanar.5. Té alguna valla o paret que la envolti?No.6. Entres a la casa i arribes al menjador. Davant teu hi ha la taula. Descriu que veus a sobre la taula i al seu voltant.Una taula parada amb bon menjar, vi, ratafia i al voltant una llar de foc ben calentona i uns sofàs acollidors.7. Surts per la porta del darrere i t'adones de que hi ha una tassa de café (buida) al terra. De quin material és la tassa?Porcellana.8. Que fas amb la tassa?La recullo i la guardo a un lloc segur.9. Arribes al limit de la propietat d'aquesta casa. Just aqui hi ha aigua. Que es? (mar, riu, llac, etc)Mar.10. Com t'ho fas per creuar l'aigua?Nedant, com si no? xD Això es una prova psicològica relacional: el que has escrit es important per conèixer detalls sobre la teva vida diària. Ara, vés al missatge de baix on hi ha l'anàlisi. 1. Aquesta persona es la mes important a la teva vida.Probablement sí. 2. La mida de l'animal representa la percepció que tens dels teus problemes.Doncs la veritat és que és un animal gran, però pot ser, sovint em capfico en els problemes tot i que no en tinc gaires. 3. La teva actitud amb l'animal es la teva forma d'afrontar els problemes.I la meva manera d'afrontar la vida, si no em molesten no els molesto. Si no, em defenso. 4. La mida de la casa representa la teva ambició a l'hora de solucionar problemes.Molta ambició xD 5. Si no has visualitzat cap valla, paret o reixa, vol dir que ets una persona oberta. Si has vist alguna reixa, indica que la teva personalitat es mes tancada. Prefereixes no rebre visites que no estiguis esperant.De vegades prefereixo no rebre segons quines visites, però sóc obert. 6. Si sobre la taula no has vist menjar, persones o plantes, indica que ets infeliç.Doncs mira que jo amb un vinillo, ratafia i bon menjar sóc ben feliç i tot això no és pas demanar molt. 7. La durabilitat del material de la tassa representa la forma en la que perceps la durabilitat de la relació que mantens amb la persona esmentada al punt 1.La porcellana és un element dur. 8. El que hagis decidit fer amb la tassa, representa la teva actitud cap a la persona esmentada al punt número 1.Es pot interpretar com protegir aquesta persona si he agafat la tassa i la he guardat, no? 9. La mida de l'aigua representa la mida del teu desig sexual.La han clavat. 10. El que et mullis al creuar l'aigua, indica la importància de la teva vida sexual.Xop. PD: Massa usuaris veuen un Llop, realment està creant un trauma col·lectiu? | 0.617866 | curate | {"ca": 0.9461112172749857, "hu": 0.0032486145614370344, "fr": 0.010510223581119816, "es": 0.017007452703993883, "cs": 0.006879419071278425, "da": 0.0007643798968087139, "pt": 0.014141028090961207, "la": 0.0013376648194152495} | |
mc4_ca_20230418_18_32044 | La Ciutat Invisible::Dispersar el poder. Los movimientos como poderes antiestatales.
El cicle de lluites bolivià s’intensificà a partir de l’any 2000, fogonejat sobretot per les anomenades guerres de l’aigua i del gas, i ha estat capaç d’escapçar governs com el de Sánchez de Lozada o el de Carlos Mesa. Sense elles, així mateix, no s’entendria l’arribada del govern d’Evo Morales, indígena i esquerrà. En el present llibre, tanmateix, no s’aborden les qüestions macro de la política boliviana, sinó que l’autor es fixa en els processos comunitaris que generen les lluites: els micropoders no estatals. Així, ens mostra com la comunitat actua com una màquina social capaç de dispersar el poder de l’Estat, però també impedint que es congelin formes jeràrquiques o autoritàries en el seu sí. Una cultura social de la horitzontalitat que, des de la comunitat aymara, ens ensenya altres formes de fer política. | 0.800233 | curate | {"ca": 0.9522752497225305, "es": 0.04772475027746948} | https://www.laciutatinvisible.coop/llibres/ressenyes/dispersar-el-poder-los-movimientos-como-poderes-antiestatales/ |
macocu_ca_20230731_0_23828 | De 1 a 0 de 0 anuncis de ungles
Anuncis ungles
Consulta anuncis classificats de ungles. Publica el teu anunci de ungles, és gratis a Classificats.net. Contacta amb els anuncis de ungles directament, per telèfon o correu electrònic.
Classificats ungles
Busca i troba ungles
Gent interessada en ungles | 0.450032 | curate | {"es": 0.1541095890410959, "ca": 0.6917808219178082, "it": 0.06506849315068493, "fr": 0.08904109589041095} | |
cawac_ca_20200528_8_96761 | ... per la música tradicional o pròpia dels nostres terres, fins a aquella peça més moderna ... compositor que s'us pugui acudir, conformin el nostre repertori de peixos arranjades per nosaltres ... d escollir aquell repertori que no tenim al nostre catàleg i nosaltres l arranjarem per a la formació ...
dono uns 40 camions de terra neta per extracció a urbanització buenavista, no importa si necessita menys, ideal per a farciment de parcel·les,no cal pagar tampoc el transport, extracció aprox , finals de setembre o octubre
vols muntar la teva pròpia immobiliària, forma part del nostre grup amb una mínima inversió, sense pagar cànon d'entrada ni royalty, simplement vas veure el teu local amb la nostra imatge corporativa i obten tots els avantatges que t'ofereix el nostre grup, sol·licita el teu dossier sense compromís | 0.817281 | curate | {"ca": 1.0} | http://anunciscatalunya.cat/anuncio/llavors-cannabis-nostra-terra_35527.html |
cawac_ca_20200528_3_38004 | Autor Tema: Maragall a casa! (Llegit 29 cops)
Aquest dilluns 13 de gener teniu la possibilitat de conèixer la figura de Joan Maragall des de la intimitat del menjador de casa seva, amb l'espectacle Marragall a casa Maragall a casa de Josep Maria Jaumà és un espectacle construït a partir dels articles, poemes i correspondència del poeta Joan Maragall. Des del menjador de la seva casa de Sant Gervasi ens explica les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari. QUAN : dilluns 13 de gener a les 20h ON : Arxiu Joan Maragall, Carrer Alfons XII, 79 | 0.758903 | curate | {"pt": 0.051188299817184646, "ca": 0.9488117001828154} | http://boli.quellegeixes.cat/forum/index.php?PHPSESSID=630439c14ced0f18a96f876b5fa1d68a&topic=11571.msg240442 |
mc4_ca_20230418_14_201170 | Kyriad Colmar Centre - Gare Colmar França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
1 rue de la Gare, Colmar Centre, Colmar, França, 68000 - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Kyriad Colmar Centre - Gare?
Barri Colmar Centre Estació de Colmar Estació de Colmar Colmar Centre Colmar Centre Zona Industrial
Més informació sobre Kyriad Colmar Centre - Gare
Kyriad Colmar Centre - Gare, ubicat a Colmar City Center, Colmar, és una destinació popular per a viatgers. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Per opcions de turisme i atraccions locals, no es necessita anar enfora ja que l'hotel gaudeix proximitat a Monument du General Rapp, Fontaine Bruat, Casa dels Caps.
Kyriad Colmar Centre - Gare també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Colmar. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions per a minusvàl.lids, restaurant, ascensor.
Els clients poden triar d'entre 41 habitacions, i totes desprenen una atmòsfera de pau i harmonia total. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Kyriad Colmar Centre - Gare no troba competidors en cap categoria.
Tots els tipus de viatgers (17)Viatger de Negocis (1)Parelles (8)Viatgers en solitari (4)Famílies amb infants grans (2)Grups (2)
Location is good for the train staion”
Location is good for the train station but little far from the old city. And there is no air condition and fridge as well. It is not very good choice in summer season.
Pros: It has wifi and air-conditioning provided!! Air-conditioning was well function which is a must item for July time in Avignon. The service is good. And the staff is helpful and can speak English. Cons: It is not a hotel but just a hostel for students. The price is relatively high for a youth hostel. And it is far away around 15 minutes walk from the city gate. Those who cannot find a reasonable stay in Avignon centre during July can try this hotel. However, I strongly suggest woman who travels alone not to choose this hotel, because the surroundings is not safe even during daytime.
Beatiful and quiet place for visit”
Basic Hotel Nearby Train Station”
It was a pleasant stay apart from the hotel was quite basic. Wifi was free and signal was weak. Staffs were not very helpful. During arrival it was busy lunch time. No one attended us for about 15 mins.
Good location near the town”
Fleur, Nova Zelanda
i enjoyed my stay at this hotel. it was easy to find from the railway station. the lady at reception was very helpful, providing information and maps for me to find my way to the old town. the breakfast was good, and the room was clean.
Good 2 star hotel. I like it.” | 0.573573 | curate | {"ca": 0.5111190817790531, "en": 0.48206599713055953, "it": 0.0068149210903873745} | https://www.agoda.com/ca-es/kyriad-colmar-centre-gare/hotel/colmar-fr.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_214719 | Mas garanteix a CDC que no es mourà més davant la CUP28 DESEMBRE 2015Marta Lasalas El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha reiterat aquest vespre davant el secretariat de Convergència que no hi haurà cap nova proposta a la CUP després que l’assemblea de la formació anticapitalista tanqués diumenge amb un empat la votació sobre l’oferta de Junts pel Sí per a la investidura, segons les fonts consultades per El Nacional.Mas ha insistit, davant la direcció convergent, que és la CUP qui té un problema i qui l’ha de resoldre, atesa la divisió que ha posat de manifest la votació de l’assemblea. I que un cop hagin resolt com tanquen el seu debat intern ja els comunicaran el que decideixin.El líder convergent ha sortit així al pas del malestar que ha provocat a les files del seu partit el resultat del conclave cupaire a Sabadell.L’entorn de Mas ha valorat a les darreres hores de quina manera el president en funcions havia de transmetre la seva valoració sobre la situació en què han quedat les negociacions amb la CUP. Fins i tot s’havia plantejat la possibilitat que comparegués en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Finalment, però, s’ha optat per una entrevista aCatalunya Ràdio aquest dimarts.La pilota, a la teulada cupaireLa voluntat és deixar clar que la pilota continua a la teulada cupaire i que Junts pel Sí ja ha dit el que havia de dir i no té intenció de moure fitxa.Aquesta mateixa idea és la que s’ha expressat aquest dilluns al Parlament en la reunió de la direcció del grup parlamentari de JxSí. De fet, el grup s’ha conjurat perquè, un cop el cap de llista, Raül Romeva, ha fet una primera valoració als passadissos de la Cambra sigui Mas i, si ho decidís, el republicà Oriol Junqueras, els únics que es pronunciïn públicament.JxSí no vol oferir en cap moment la imatge que torna a entrar en una negociació amb els cupaires. Per aquesta raó en unes breus valoracions a peu dret Romeva ha insistit que la proposta segueix viva i és la CUP qui haurà de prendre una decisió.Després de setmanes en què el no semblava l’opció més forta dins de la CUP, l’empat de l’assemblea ha obert una profunda esquerda a les files anticapitalistes, i la voluntat de JxSí és aprofitar aquesta escletxa.http://www.elnacional.cat/ca/mas-garanteix-a-cdc-que-no-es-moura-mes-davant-la-cup/
En Mas podria quedar genial amb tothom si proposés com a president/a la Neus Munté o el Pi i Sunyer. La jugada seria bona, per què la CUP no tindria excusa, a ERC li semblaria bé, i la presidència seria de CDC (quedaria bé davant del seu partit per què seria CDC qui seguiria encapçalant el procés) i en Mas podria manar molt per què no ens enganyem, tant la Neus com el Carles farien el 99% del que en Mas els aconsellés/ordenés. Però té l'ego tan enorme, que no ho farà, necessita ser president per què no té cap tipus de generositat.
i en Mas podria manar molt per què no ens enganyem, tant la Neus com el Carles farien el 99% del que en Mas els aconsellés/ordenés.I despres es diria que es el president a l'ombra, tu mateix ho diries. Si el nou candidat acaba fent el 99% del que faria en Mas, no se perquè el vosl canviar. M'estas dient que no el vols veure ni en pintura més que res.A part que la CUP no vol cap convergent. | 0.855271 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_40451 | Documental que fa un repàs al llegat històric i reinvidicatiu deixat pels Comitès d’accions vinícoles dels anys 60 i 70 a França.
Sessió patrocinada per la DO Montsant i la DOQ Priorat. En acabar la projecció, degustació de vins de les dues denominacions d'origen i formatges Xerigots. | 0.705707 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agendapriorat.cat/activitat/most-2017-la-guerre-du-vin |
cawac_ca_20200528_5_87883 | Cerca
Continua la picabaralla entre CiU Vilanova i el Govern d'Unitat Vilanova pel camp de futbol 7
Els convergents diuen que en els treballs d'arranjament del camp de futbol 7 hi ha intervingut també l'empresa Zanjas y Rebajes Monfulleda.
El Govern de Vilanova del Vallès va sortir al pas de les primeres crítiques del grup de CiU sobre els costos que representen la reparació del camp de futbol 7 on s'hi acumula l'aigua. Aquesta setmana el 1r tinent d'alcalde Ramon Majà va dir que les obres tindrien cost zero perquè les ha dut a terme íntegrament la brigada municipal.
Els convergents s'han afanyat a presentar més proves on es veu que ha estat l'empresa Zanjas y Rebajes Monfulleda -subcontractada per l'Ajuntament- la que ha fet els moviments de terra, col·locar grava, aplanar i col·locar sorra damunt del geotèxtil. Segons CiU, aquesta empresa s'encarrega actualment d'arrenjar els camins de sorra del poble i posa la maquinària. CiU fa memòria i explica que en sessions plenàries de novembre del 2009 ja es van detectar bassals al camp de futbol 7, els convergents admeten la bona feina que ha dut a terme la brigada municipal sobretot en la colocació de les arquetes utilitzant material sobrant de la construcció de l'Institut. | 0.845819 | curate | {"it": 0.004061738424045491, "ca": 0.9959382615759546} | http://www.digitalvalles.cat/index.php/noticies/politica/113-continua-la-picabaralla-entre-ciu-vilanova-i-el-govern-d-unitat-vilanova-pel-camp-de-futbol-7 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_332055 | Ja fa força temps, arran d’un post que vaig veure a caballe.cat on hi havia un seguit de consells de seguretat d’en Kevin Mitnick, em vaig descarregar en pdf(ja no hi hes) el seu últim llibre anomenat “The art of intrusion“. Aquest pdf ha estat a l’escriptori del meu ordinador quasi un any sencer sense que li faci gaire cas, segurament per la mandra provocada pel fet d’estar en anglès. Tot i així l’he acabat llegint, però en castellà. A principis de la setmana passada el vaig veure en una llibreria i no m’ho vaig pensar.
Buscant informació sobre l’autor veureu que és potser el hackers més famos que hi ha, sobretot per haver entrat a molts ordinadors estatals dels EUA i haver estat a presó un parell de vegades per aquest fet. El lilbre no parla però de les seves peripècies sinó que recopila una desena d’històries que altres hackers, coneguts i no coneguts, li han volgut explicar molt probablement per ser qui es. L’autor hi posa el criteri de selecció i control de veracitat per dir-ho d’alguna manera, ja que alguns dels atacs que explica no han trascendit i per tant algú els ha de valorar.
Recordo un dia que vaig anar a llençar el paper per reciclar i em vaig trobar un munt de cartes d’un dels meus companys de pis. Quan vaig tornar els vaig explicar que calia anar amb compte amb les dades personals perque mai no sabies on podrien anar a parar. Em van respondre que era un exagerat però no els vaig saber contestar res gaire convincent.
Després de llegir aquest llibre i quedar força esparverat de fins a on pot arribar la paciencia d’una persona amb un objectiu clar i definit, ja se m’acudeixen força més motius per protegir-se, tot i que pel que comenta el llibre, no els en cal gaire de paciencia ja que en general som bastant negligents amb tot el que te a veure amb la seguretat
Un llibre molt interessant que representa un toc d’atenció tant per a qualsevol persona que tingui el ‘modus vivendi’ al voltant dels ordinadors com un usuari que l’utilitzi fer les seves coses, que al final són les que tenen valor valor | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_616788 | 'Cyrano': el mite deconstruit
‘Cyrano’: el mite deconstruit
Escrit per Edu Beltran el 7 maig 2018
‘Joseph i l’increïble abric en technicolor’ tanca la temporada amb 7.300 espectadors 23 maig 2018
Joventut de la Faràndula guanya 25 premis amb ‘Mentiders’ 21 maig 2018
Lluís Homar, guanyador del darrer Premi Butaca a millor actor pel seu paper a Ricard III, es posa en la pell d’un altre dels grans personatges teatrals: Cyrano de Bergerac. L’actor porta tot el pes del muntatge, acompanyat per uns secundaris a qui es deixa poc espai pel lluïment.
Fa dos anys quasi exactes, Homar va visitar la nostra ciutat amb Terra Baixa. Allà, el director Pau Miró transformava l’obra de Guimerà en un monòleg amb solament l’actor barceloní en escena. Ara, el mateix director torna a comptar amb el mateix protagonista, però tot i que aquest cop té un repartiment de quatre actors més, el resultat final evidencia l’enorme pes d’Homar sobre les taules (com ja passava també a Ricard III, en aquell cas sota la direcció de Xavier Albertí, que per cert a Cyrano és responsable de la il·luminació).
Segurament a Catalunya el Cyrano més conegut sigui el de Flotats, però han passat més de 30 anys i molts dels espectadors actuals no el poden tenir com a referència. Més recentment, Pere Arquillué, a qui el personatge li féu guanyar el Premi Butaca 2012, amb la companyia La Perla 29 el portaren també a escena (amb el sabadellenc Bernat Quintana al repartiment) però no és un títol excessivament repetit a la cartellera tot i ser un dels mites més coneguts de la literatura.
Tampoc al cinema s’ha prodigat gaire, però quan ho ha fet els actors que li han donat vida han triomfat amb ell. José Ferrer va guanyar l’Òscar per la seva interpretació al film de 1950, i la versió cinematogràfica de 1990 revifà la carrera de Gerard Depardieu, que també fou nominat a l’estatueta. L’interès per aquest personatge, contrari a l’arquetip de galant seductor i atractiu, és evident per a qualsevol actor.
L’argument és ben conegut: Cyrano té un físic poc agraciat, i estima sense ser correspost la seva bella cosina Roxane. Ella, en canvi, està enamorada de Christian, aquest sí, un home jove i atractiu. Cyrano i Christian es valen mútuament un de l’altre per confessar el seu amor a Roxane, mitjançant els versos que Cyrano escriu i que Christian recita a la dama. La guerra desfà aquest arranjament amorós i la tragèdia es precipita fins arribar a un final típic de les obres del Romanticisme.
La posada en escena és sòbria, jugant amb els blancs i negres tant pel que fa a vestuari com a il·luminació i escenografia. La música i veu de Sílvia Pérez Cruz ajuda a vestir el muntatge, interpretat en versos alexandrins que resumeixen l’original de Rostand, sense afegits de collita pròpia. Només nou personatges (reduïts enormement dels 30 originals) són suficients per fer arribar al públic, en dues intenses hores, la història d’aquest mite popular, basat en un personatge real del segle XVII.
Els entusiastes aplaudiments han deixat constància que el muntatge ha estat ben rebut pel públic que omplia de gom a gom el Teatre Principal. En el postfunció posterior, a càrrec del periodista sabadellenc Marc Sabater, el protagonista ha contestat les preguntes del públic, confessant aspectes com que es preveu una versió en castellà, que no ha revisionat cap dels anteriors muntatges o pel·lícules per crear el personatge ; que ha estat un procés de creació més difícil que Terra Baixa; i que l’equip que ha produït aquests dos títols no tenen en ment cap projecte concret futur. També ha explicat l’anècdota sobre el domini de la col·locació del nas postís que duu en escena. Cyrano és un personatge que sembla perfecte per a ell, que per cert ha confessat que va tenir oportunitat de fer-lo en dues ocasions anteriors però que va renunciar-hi per fer altres projectes.
La funció de Sabadell era la número 99 i ha deixat palesa la gran tècnica d’Homar sobre les taules, un actor que defensa l’excel·lència qualitativa per un públic majoritari, defugint les connotacions negatives que l’etiqueta “teatre comercial” porta implícites.
Nota de la redacció: aquesta crítica teatral no pot anar acompanyada d’imatges perquè la companyia organitzadora no ha permès fer la seva feina als reporters gràfics al Teatre Principal. Des d’aquí lamentem la decisió. Serveixi la nota com a aclariment i a la vegada queixa. | 0.871225 | curate | {"es": 0.01332720588235294, "ca": 0.9866727941176471} | http://www.isabadell.cat/sabadell/cultura/arts-esceniques/cyrano-homar-sabadell/ |
macocu_ca_20230731_3_486438 | L’institut de Benissa protesta pels problemes de l’inici de curs | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_475986 | Molècules d’àcids nucleics exòtics amb capacitat catalítica: els XNAzims | Les Set Edats
← La Llista Vermella de la Unió Internacional de Conservació de la Natura
Bon any 2015! Bon Any Internacional de la Llum! →
Molècules d’àcids nucleics exòtics amb capacitat catalítica: els XNAzims
Publicat el 2 Desembre 2014 per didaclopez
Xenobioquímica: Encara que hom associa el concepte d’enzim, de catalitzador biològic, amb les proteïnes, ja en el 1967, Carl Woese, Francis Crick i Leslie Orgel havien suggerit a “The Genetic Code” que molècules d’àcid ribonucleic (ARN) podrien constituir catalitzadors biològics. El primer enzim d’ARN (ribozim) fou descobert en el 1982 pel grup de recerca de Thomas R. Cech (Kruger et al., 1982). Breaker & Joyce (1994) descrigueren per primera vegada una molècula d’àcid desoxirribonucleic (ADN) amb capacitat catalítica. Els enzims d’ADN, certament rars, reben el nom de desoxiribozim (DNAzim). ADN i ARN són els dos tipus d’àcids nucleics que trobem en la biosfera. En termes generals, l’ADN és la molècula genòmica (si bé hi ha molts virus que tenen genomes d’ARN o que alternen fases genòmiques d’ADN i d’ARN), mentre que l’ARN compleix nombroses funcions de regulació de l’expressió d’aquests genomes i de la seva traducció en proteomes. Però existeixen altres tipus d’àcids nucleics, com ara l’àcid arabinonucleic (ANA), l’àcid 2′-fluoroarabinonucleic (FANA), l’àcid hexitol-nucleic (HNA) o l’àcid ciclohexen-nucleic (CeNA). Aquests àcids nucleics reben el nom d’àcids nucleics sintètics (XNA), de “polímers genètics sintètics” o d’àcids xenonucleics. Si l’ADN es basa en nucleòtids de desoxirribosa, i l’ARN en nucleòtids de ribosa, aquests XNAs empren xenonucleòtids (d’arabinosa, d’hexitol, de ciclohexè, etc.). A banda dels quatre XNAs esmentats, n’hi ha dos tipus més, i de tots sis s’ha comprovat que poden emmagatzemar i reproduir informació, és a dir que actuen de polímers genètics (Pinheiro et al., 2012). Som encara lluny de construir organismes “xenobiològics” a partir d’aquests XNA. Però el grup de recerca de Philipp Holliger presenta en un article a la revista Nature, diversos exemples de molècules de XNA amb capacitat catalítica, és a dir els primers XNAzims.
Els polímers genètics comparteixen una mateixa base estructural. La diferència és l’ordenament atòmic dels seus monòmers. En el quadre hom contrasta l’ADN (=DNA) amb el de sis àcids xenonucleics. En l’esquema de colors els àtoms de carboni són representats en negre, els àtoms d’oxigen en vermell i els àtoms de fluor en verd.
Els XNAzims
La recerca de possibles XNAzimns la van dissenyar Alexander I. Taylor i Philipp Holliger, de l’MRC Laboratory of Molecular Biology, de Cambridge. La síntesi d’alguns dels monòmers d’aquests experiments (hNTPs, ceNTPs, aGTP) la va fer Piet Herdewijn, de KU Leuven i de l’Université Evry. Victor B. Pinheiro (actualment a l’Institute of Structural and Molecular Biology, de l’UCL) va aportar-hi una nova HNA-sintetasa, desenvolupada en el marc del seu projecte sobre biologia sintètica. Taylor va fer els experiments de síntesi d’oligonucleòtids d’ANA, FANA, HNA i CeNA, i la ulterior selecció a la percaça de molècules que tinguessin alguna activitat catalítica. En la caracterització dels resultats positius hi intervingueren Pinheiro, Alexey S. Morgunov (MRC), Sew Peak-Chew (MRC) i Christopher Cozens. Per determinar l’estructura de les molècules d’interès, Matthew J. Smola i Kevin M. Weeks, de la University of North Carolina, aplicaren les tècniques químiques de SHAPE (acilació selectiva de del grup 2-hidroxil per extensió d’encebador) i de modificació per dimetil-sulfat (DMS).
Amb aquesta selecció, trobaren un ventall d’oligòmers que podien catalitzar la hidròlisi i la concatenació de molècules d’ARN, és a dir que actuaven com a ARN-endonucleases o com a ARN-ligases, respectivament.
Més interessant encara fou un oligòmer de FANA que, amb metall com a cofactor, era capacitat de catalitzar la concatenació d’altres molècules de FANA. Aquest metal·loenzim fou fet servir pels investigadors per a unir diversos segments de FANA fins a construir un dels FANAzims de l’apartat anterior (una ARN-endonucleasa).
Per al desenvolupament de xenoorganismes que emprin aquests àcids nucleics, és probable que els XNAzims no juguin un rol central. Però els autors sí reconeixen la rellevància dels XNAzims en les teories sobre l’origen de la vida. Hom suposa que abans de les actuals cèl·lules d’ADN, hi hagué protocèl·lules basades en ARN (“el món d’ARN”, per emprar l’expressió que utilitzà Walter Gilbert en el 1986). És possible que alguns dels XNA hagi estat la base d’altres protocèl·lules, ja sigui en la nostra biosfera o en les biosferes primigènies d’altres planetes. Cal no descartar tampoc que a la Terra o en altres biosferes, hi hagi formes de vida que no es basin en l’ADN ni en l’ARN sinó en alguns d’aquests XNA. | 0.829236 | curate | {"ca": 0.9630851722004538, "es": 0.006805526912765519, "en": 0.00020622808826562179, "fr": 0.029903072798515163} | http://didaclopez.blog.cat/2014/12/02/molecules-dacids-nucleics-exotics-amb-capacitat-catalitica-els-xnazims/ |
mc4_ca_20230418_6_465629 | Notícies | World Music Factory World Music Factory Dyango, Beiro, Barrios
07 des. “Olvidame” nou single de Dyango
Publicat a les 11:12h dins Dyango
"Olvidame" nou single de Dyango el 18 de desembre a la venda...
04 nov. Nou disc a la venda el 14 de Febrer
Publicat a les 21:27h dins Dyango
Dyango torna a l'Argentina, Xile i l'Uruguai en els mesos de gener i febrer de 2020....
04 nov. Ja a la venda el primer LP d’Andrés Barrios
Publicat a les 20:42h dins Andrés Barrios
El 22 de novembre surt a la venda el primer disc d'Andrés Barrios, titulat "Al Sur de Jazz". No esperis més i fes la teva reserva contactant amb nosaltres!...
05 set. Nou disc “Enmig del no-res” “JA A LA VENDA”
Publicat a les 21:16h dins Beiro
El 4 d'octubre surt a la venda el nou i esperat disc de Beiro, titulat "Enmig del no-res"....
01 ag, Beiro en el programa Músics de RTVE
Publicat a les 14:45h dins Beiro
Aquesta setmana 'Músics', l'espai musical de La 2, té com a protagonista a Toni Beiro, que tocarà en directe algunes cançons dels seu darrer disc, 'Crónicas desde la ingravidez'....
18 jul. Ja a la venda el nou single Por Volverte a Ver de Dyango
Publicat a les 18:36h dins Dyango
Ja a la venda el nou single Por Volverte a Ver de Dyango single del nostre Dyango, amb el tema Por Volverte a Ver, grandiós tema produït per Jordi Cristau....
10 jul. Dyango i Juanjo Domínguez editen un disc de tango
Publicat a les 22:58h dins Dyango
El cantant català està presentant el seu últim treball "Una tarde en Buenos Aires In Memorian a Juanjo Domínguez", que compta amb 12 tangos que van gravar junts. ...
05 jul. Ja a la venda el nou “Corazón Mágico” de Dyango
Publicat a les 21:54h dins Dyango, Novetats Discogràfiques
Dyango estrena el seu primer single Corazón Mágico, que formarà part del seu pròxim disc, GRANDES ÉXITOS Edición Deluxe...
03 jul. Andrés Barrios en el Festival de Jazz de Vitoria-Gasteiz
Publicat a les 14:31h dins Andrés Barrios
Estem molt contents d'anunciar la presència d'Andrés Barrios en el Festival de Jazz de Vitòria-Gasteiz el dia 17 de Juliol de 2019 a les 13.15 al Jardí de Falerina....
@dyango_oficial despues de un parentesis en #sevil
Nuestros @dyango_oficial y @andresbarriosoficial e
“Por Volverte a Ver” otro de los innumerables | 0.567752 | curate | {"en": 0.047080126754187414, "es": 0.2254413761883205, "oc": 0.12584880036215482, "ca": 0.5844273426889995, "eu": 0.0031688546853779996, "ro": 0.012675418741511997, "sh": 0.001358080579447714} | https://www.worldmusicfactory.com/ca/noticies/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_282333 | No se si algu ha obert un fil amb això ya, però he llegit que l'anunci del partit catalunya-euskadi ( que per cert es el dia despres del suecia-espanya, per tant ni xavi ni puyol jugaran amb la selecció) surten un grup de nens i un nen amb la samarreta de la selecció espanyola no deixa jugar al nen que porta la samarreta de la selecció catalana, en clara alusió a que espanya es la que no deixa jugar a catalunya. Doncs el pp ha demanat al cac que no deixi emetre l'anunci, a vbeure que decideix el cac Per cert algu ha vist ja l'anunci? o sap on es el link per veurel al youtube? http://www.infoesports.com/actualitat/el-ppc-vol-que-tv3-no-emeti-lanunci-del-catalunya-euskadi-818.html
Ostia puta no em puc creure que hagin utilitzat nens, es veritat aixo??? Si es així son uns autentics .... de ...., em sembla d'un mal gust intolerable la utilització de l'imatge d'uns nens per fer politica!
Fes-t'ho mirar... quin problema hi ha a fer sortir nens en un anunci? Surten nens a anuncis d'absolutament TOT.
Un nen vetit amb la samarreta d-Espanya no deixa jugar a un nene amb la samarreta de Catalunya...trobes be l-utilitzaciço del nens d-aquesta manera?
Home, imatges d'un "adult" no deixant jugar Catalunya ja estan molt vistes... Podem recordar en Paniagua a Roma ensenyant el passaport per impedir que la federació catalana de patinatge fós admesa. Podem recordar el Mentider o en Lissavetzki dient que mentre ells manin no s'enfrontarà mai una selecció catalana a una espanyola. Això ja ho tenin massa vist. S'ha de ser una mica original, i aquest anunci ho és. Explica de manera clara, entenedora i concisa el que passa. Si no t'agrada que es mostri en un anunci la intolerància espanyola ho dius, però no busquis pretextos. | 0.83859 | curate | {"ca": 0.9656577415599534, "es": 0.03434225844004657} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_742509 | La llengua catalana és sempre al cor d'algun debat o discussió al xat i així hauria de ser: és una llengua que es pot considerar amenaçada, però encara té l'oportunitat de ser la llengua de tota la nació Catalana. Fa poc vaig veure aquest vídeo, una reportatge d'Al Jazeera anglès, parlant de dues llengües indígenes dels Estats Units, una amb la última parlant en els seus anys finals, i l'altra esforçant-se encara per sobreviure. Pensava que gaudiríeu d'això i vaig decidir que ho traduiria al català i ho subtitularia. I això ho fet en català i anglès. Voldria saber que en penseu d'això, quines altres llengües coneixes a aquest punt? No sé, espero que gaudiu! : http://dotsub.com/media/5003c6aa-4792-41de-8a3d-9193d33564d7/e/m/catTambé: http://dotsub.com/view/5003c6aa-4792-41de-8a3d-9193d33564d7 Edito: Una versió més llarga de la història que va contar al començ del vídeo, contant per la mateixa Dona en Cherokee i Anglès: http://www.tulsaworld.com/webextra/content/2007/slideshows/wichitaspeaker/index.html
Espero no assistir a la mort de la meva llengua, de veritat.
Tu no, però els teus néts sí.
Hi deu haver uns quatre milions de catalanoparlants nadius sota un règim d'educació en la seva llengua garantit. Si mantenim i conquerim més espais de normalitat encara en tindrem més, de garanties.
Això de nadius m'ho pots concretar?
Catalanoparlants, que tenen el català com a llengua materna (inclosos els d'ús habitual i/o que hi senten identificació). Entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears uns quatre o cinc a tot estirar. De catalanoparlants passius (l'entenen i el saben llegir, o també el saben parlar i escriure, però no és la seva llengua materna ni la d'ús habitual) n'hi haurà uns dotze milions arreu del domini lingüístic, a diferents graus. Ells no són els qui salvaran i transmetran l'idioma, majoritàriament (hi ha un transvasament d'aquest grup cap al catalanoparlant, això sí). Com a bloc, si sabem mantenir el que ja tenim, conquerim espais nous de normalització i, sobretot, conscienciem la fermesa del parlant (consumir cultura en la seva llengua i no canviar-la mai), serem inassimilables i no desapareixerem pas a mig termini (estrictament, a llarg termini, tots acabarem extingits, fins i tot els de la lengua común). | 0.854707 | curate | {"ca": 0.9888839484215207, "es": 0.011116051578479324} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_49408 | He parlat algunes vegades en aquest bloc sobre el conflicte de l’anomenat “art religiós de la Franja”, en aquests moments pendent de sentència a l’Audiència Provincial de Lleida. Mentrestant s’han produït alguns esdeveniments al respecte de l’art religiós dels Pirineus catalans, per obra i gràcia de decisions unilaterals del Govern de la monarquia, que vénen a mostrar, una vegada més, com les gasta el poder imperial quan el que és en joc són els drets i els interessos de les colònies. Llegeixo, per exemple, avui al diari “Segre” de Lleida, aquest article d’Alberto Velasco González, conservador del Museu de Lleida, que no puc sinó reproduir íntegrament.
El litigi i les subhastes
ALBERTO VELASCO GONZÀLEZ, Conservador del Museu de Lleida
Ahir es va fer públic a SEGRE que el ministeri de Cultura havia pres una decisió sobre a qui calia lliurar una pintura gòtica subhastada mesos enrere a Madrid. Es tracta d’un compartiment de retaule amb la representació del Calvari, de finals del segle XV, el qual sortia a la venda com a obra d’un pintor anònim aragonès i de procedència desconeguda.
El ministeri va adjudicar-se la taula el passat juny de 2009 a partir del seu dret de tempteig, que va exercir seguint les indicacions de dues institucions que van mostrar interès en l’obra, la Generalitat de Catalunya, que seguia una petició de la Diputació de Lleida, i la DGA.
De forma sorprenent, el ministeri ha decidit atorgar la pintura a la DGA, cosa que en un principi podria semblar normal tractant-se d’una obra d’un pintor “anònim aragonès”. Doncs no, no és pas normal, ja que amb aquesta decisió s’han lesionat greument els interessos d’un petit poble del Pirineu lleidatà, Son, d’on sembla que podria procedir l’obra. No cal ser gaire llest per veure que per sobre del tema plana l’allargada ombra del litigi per les obres del Museu de Lleida i que, un altre cop, les decisions polítiques s’han prioritzat per sobre dels arguments tècnics.
Per començar, quan vaig advertir que la taula sortia a la venda, de seguida vaig adonar-me que no era pas obra d’un autor anònim com pensaven els responsables de la casa de subhastes, sinó d’un pintor amb nom i cognom. Es tracta de Pere Espallargues, un mestre actiu a les terres de Lleida i la Franja a finals del segle XV, amb retaules executats per a les localitats d’Enviny, Son, Unarre, Vilac i Abella de la Conca. Seguint el procediment habitual, es va comunicar la proposta d’adquisició a la subdirecció general de Museus de la Generalitat de Catalunya. Emperò, quan a Barcelona es va veure que el que es volia adquirir era una obra que sortia a la venda com a “anònim aragonès”, van aparèixer els dubtes. Així, per tal d’evitar un enfrontament institucional amb la DGA, es va efectuar un gest de bona voluntat política que, dit sigui de pas, mai serà correspost: es va informar al Govern aragonès de la subhasta per tal que hi pogués concórrer. Com és ja habitual, la DGA no sabia res de la subhasta.
Un cop el ministeri va adquirir la taula, es va sol·licitar que Generalitat i DGA elaboressin sengles informes on s’ampliessin les raons per tal de quedar-se amb l’obra. Em vaig posar mans a l’obra i, sorprenentment, vaig trobar evidències que demostraven que la taula podria ser originària de l’església lleidatana de Son. Però, quines eren aquestes evidències? A Son encara es conserva el retaule que Pere Espallargues va pintar per a l’altar major, tot i que falten els diferents compartiments de la part baixa, que van ser venuts fraudulentament cap a 1939. Avui se’n conserven dos al Museu Maricel de Sitges i un tercer al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. La resta es troben en parador desconegut. El que jo proposava al meu informe és que la taula venuda a Madrid fos, precisament, un d’aquests compartiments desapareguts. I ho feia amb arguments molt i molt contundents, entre els quals, la correspondència exacta de mesures amb les taules de Sitges i la Seu d’Urgell.
I es preguntaran, com és que si hi havia proves tan evidents, la peça s’ha acabat lliurant a Aragó? Jo també m’ho pregunto, i més després d’haver tingut accés a l’informe que es va redactar des del Govern aragonès. El qualifico d’informe amb molta benevolència, ja que tenia una pàgina i escaig d’extensió, amb un argumentari increïblement feble, i anava signat per algú no especialista en pintura gòtica. El més interessant d’aquest text era que justificava que la taula procedia -com no podia ser d’una altra manera- de Barbastre. Però això no és tot. El més surrealista és que s’argumentava que la taula formava part d’un retaule del qual es conserven tres compartiments a l’ajuntament barbastrenc. Utilitzo el mot surrealista perque, atenció, aquests compartiments no són obra d’Espallargues, sinó d’un pintor anònim anomenat Mestre de Vielha. En definitiva, un autèntic disbarat i una opinió absolutament tendenciosa que tenia com a únic objectiu fer procedir la taula, fos com fos, de Barbastre. Certament, em sorprèn veure com es pot arribar a manipular l’evidència i tergiversar la història d’una forma tan barroera i que, a sobre, coli sense problemes. I després parlen de “mala fe”.
Vull insistir en un aspecte: la DGA, per variar, no estava assabentada de la subhasta. Però bé, estic segur que se’m desmentirà i sortirà més d’un dient que estaven perfectament assabentats de la subhasta, que tenen tècnics efectuant seguiment de tot el mercat, etc. Insisteixo, no ho sabien, i si se’n van assabentar és pel gest de la subdirecció general de Museus. A la vista de com ha anat tot plegat, avui em penedeixo absolutament d’haver aixecat la llebre, d’haver identificat l’autor de la taula i d’haver fet aquesta proposta d’adquisició. S’ha comès una greu injustícia i s’ha acabat engrossint el patrimoni públic aragonès gràcies a la manipulació, les males arts i la mentida. En la meva opinió, algú hauria de donar explicacions.
I finalment, un detall que crec que mereix ser remarcat és que arran de descobrir-se que la taula podria procedir de Son, el Museu de Lleida va proposar que l’obra es reintegrés al retaule del qual molt possiblement havia format part. El Museu renunciava, per tant, a quedar-se amb la peça, tot efectuant un gest de normalitat museística i patrimonial. Si una parròquia conserva in situ un retaule integrat per una vintena de compartiments i se’n descobreix un que havia estat sostret il·legalment fa setanta anys, el més normal és que torni cap allà i no ingressi en cap museu. Doncs no, això no passarà. La taula anirà cap a Barbastre, on mai fins ara havia estat.
(A la primera foto, que he baixat del web d’Amics del Museu de Lleida, l’obra que el Govern de la monarquia ha cedit a l’Aragó i que no tornarà a Son –Alt Àneu, al Pallars Sobirà– com proposava el Museu de Lleida. A la segona, el que queda del retaule de Pere Espallargues a l’església de Son)
Share this:
Twitter
Facebook
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Arxivat a Aragó, Art, colonialisme, cultura, església catòlica, Franja de Ponent, imperialisme, independentisme, Lleida, Països Catalans, Pirineus, política, Segre | 2 comentaris
2 Respostes
a Mai 27, 2010 a 8:02 am | Respon Joaquim M. Nogués Carulla
Sobre aquest tema i d’altres, només hi hà una resposta correcta per part del poble català, posar-nos a treballar sense defallença per obtenir el més aviat millor la INDEPENDÊNCIA. No penseu que soc cap arrauxat i xicot jove. Tinc 63 anys i estic cansat d’anar amb el lliri a la má. La suposada bona fé d’Espanya l’hem de bandejar ja d’una vegada per totes. Ens volen derrotats i humiliats en un clar exemple de genocidi cultural e històric.
a Mai 27, 2010 a 9:49 am | Respon Humbert
D’acord. En això estem posats cada vegada més catalans i catalanes. Jo en tinc 65, i també n’estic tip d’aquesta situació colonial. No sé si ho veuré, però el nostre poble ha d’aconseguir la llibertat i en fem el camí.
Comments RSS
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Calendari
Mai 2010
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31
« abr. juny »
Cerca:
autodeterminació Barcelona Batasuna català colonialisme consulta democràtica cultura dret a decidir drets humans drets polítics economia eleccions esquerra abertzale ETA euskal herria imperialisme independentisme Llei de partits macrosumari 18/98 mitjans de comunicació moviments socials Navarra pais basc Països Catalans periodisme política presons referèndum repressió tortura
Les més vistes
Músiques per a "Candide". 2
Músiques per "Candide". 2
Alliberats de l'imperi espanyol, fundadors del Benelux i la Unió Europea
Músiques per a "Candide". 1
Tres lectures per temps d'emprenyamenta (sisplau digueu-ne crisi) 1
Flickr Photos
More Photos
Pàgines
A Valero Chiné
Autor
Contra un pacte CiU-ERC
Drets Humans
El No a la Constitució
III Congrés de Convivència
Joan Solà
Josep Guinovart
Ricard Salvat
Sobre el País Basc
Unesco: mitjans i pau
Arxius
Juny 2013
Mai 2013
Abril 2013
febrer 2013
Novembre 2012
Octubre 2012
Setembre 2012
Agost 2012
Juny 2012
Mai 2012
Març 2012
febrer 2012
gener 2012
Desembre 2011
Novembre 2011
Octubre 2011
Setembre 2011
Agost 2011
Juliol 2011
Juny 2011
Mai 2011
Abril 2011
febrer 2011
gener 2011
Desembre 2010
Novembre 2010
Octubre 2010
Setembre 2010
Juliol 2010
Juny 2010
Mai 2010
Abril 2010
Març 2010
febrer 2010
gener 2010
Desembre 2009
Novembre 2009
Octubre 2009
Setembre 2009
Agost 2009
Juliol 2009
Juny 2009
Mai 2009
Abril 2009
Març 2009
febrer 2009
gener 2009
Desembre 2008
Novembre 2008
Octubre 2008
Setembre 2008
Agost 2008
Juliol 2008
Juny 2008
Mai 2008
Abril 2008
Març 2008
febrer 2008
gener 2008
Desembre 2007
Novembre 2007
Octubre 2007
Setembre 2007
Agost 2007
Juliol 2007
Juny 2007
Mai 2007
Març 2007
Meta
Registra
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.com
Bloc a WordPress.com.
WPThemes.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.736478 | curate | {"ca": 0.9025436117337492, "en": 0.02524120456095897, "oc": 0.0008771074943962577, "pt": 0.010817659097553846, "de": 0.01695741155832765, "fr": 0.011987135756748856, "es": 0.011889679368482604, "it": 0.01471591462820388, "ru": 0.001364389435727512, "pl": 0.00029236916479875256, "wa": 0.00029236916479875256, "cs": 0.00029236916479875256, "hi": 0.00029236916479875256, "sv": 0.001364389435727512, "zh": 0.0010720202709287594} | https://dietarihumbert.wordpress.com/2010/05/26/2558/ |
macocu_ca_20230731_3_398308 | Aquest és el calendari que mostra els mesos en què han nascut els alumnes de 4t i quin signe del zodíac són. Per fer aquest calendari cada alumne ha fet una petita presentació del seu mes natal i alguna curiositat relacionada amb l’antic calendari romà. Després m’he encarregat de corregir-ho i arreglar-ho per poder crear el calendari amb pràcticament tota la informació que els meus companys hi havien posat.
Aquest treball ens ha servit per esbrinar diverses qüestions. Les que més m’han cridat l’atenció són:
En un començament només hi havia 10 mesos i cada mes tenia 29 dies.
Tant a Grècia com a Roma el calendari tenia relació amb la religió i les estacions agrícoles, per tant no es repetia a totes les ciutats ni era igual tots els anys. L’únic que tenien en comú era la naturalesa lunar dels mesos, és a dir, es prenia com a referència els cicles de la Lluna.
Els mesos de Juliol i Agost estan dedicats a Juli Cèsar i a Octavi August.
Recordeu el que vam aprendre d’aquest tema? Podeu explicar com es deien els mesos juliol i agost abans del canvi esmentat al punt 4? Com va afectar en el nom dels mesos l’afegit citat al punt 3?
Traduïu el text de cada mes, especialment les frases que no estan repetides. Expliqueu el procés de confecció de la vostra diapositiva: dificultats, tria d’imatges...
Què us ha semblat el resultat final des del punt de vista formal: format de la diapositiva, font, transicions...?
Abans de que cambiessin els noms de juliol i agost és deien: -Juliol: quintilis- el seu nom provenïa del numero cinc (quinque) posterior-ment aquest mes va passar anomenar-se Iulius en honor al emperador Juli Cèsar. -Agost: sextilis- el seu nom provenïa de sis (sex) posterior-ment aquest mes va passar anomenar-se Agugustus en honor al dèu August.
TRADUCCIÓ:
Ianuaris: Els nostres noms són Jenifer, Marçal, Mar i Hèlia. El nostre mes de nèixement és gener. La Jenifer i el Marçal són aquari, i la Mar i l’ Hèlia són capricornio. Gener és el primer mes i prové del dèu Jano.
Februarius: El meu nom és Paula Cortés. El meu mes de naixement és febrer. Per tant sóc acuari. Febrer és el segon mes i el seu nom prové del dèu Februo.
Martius: El nostres noms són Irene i Dani. El nostre mes de naiexment és març. Irene es picis però Dani és aries. El març és el tercer mes i el seu nom probé del dèu Mart
Aprilis. El nostre nom és Elena, Paula Rubiales i Kevi. El nostre mes de naixement és abril. sóm tauro. Abril és el quart mes i probé de la deesa Venus.
Maius:Els nostres nom són Miguel Ángel, Marina i Gabriela. El nostre mes és maig. Nosaltres som tauro, El maig és el cinquè mes i provè de la deesa Maia.
Iunius: Els nostres noms són Elia i Ainhoa. El nostre mes de naixement es juny, nosaltres som geminis i el seu nom prové de la deesa Junone.
Iulius: El meu nom és Cristina Gómez. El meu mes de naixement es juliol. Sóc càncer. Juliol és el cinquè mes i el seu nom prové de Juli Cèsar.
Augustus: Els nostres noms són Paula i Fatima. El nostre mes de naixement és agost. Nosaltres som leo . És el sisé mes i el seu nom prové de Octavi Cècar August, va ser el primer emperador de roma.
September:Els nostres noms són Laia Ferrer, Marc i Laia Violan. El nostre mes de naixement és septembre. Nosaltres som virgo. Septembre es el nové mes pero el seu nom prové de set, perquè abans era el setè mes del calendari romà.
October: Els nostres noms són Paula Barrachina i Ariadna Benguerel. El nostre mes de naixement és octobre. Paula és escorpio però Ariadna és libra . Octobre és el vuitè mes i prové de octo. Pero no es decim
Novembre: El meu nom és Evelyn. El meu mes de neixement és novembre. Per això sóc escorpio. Novembre és el novè mes i provè de nou.
December : Els nostres noms són Alba i Ariadna Ortega. El nostre mes de neixement és desembre. Som sagitario. Decembre era el desè mes i el seu nom provè de deu. Però ara es el dotzè mes.
En la nostra opinió la lletra no s’entén gaire, podria haver escollit una lletra més clara. També ens hem fixat que no està ben explicat el mes d’agost perquè no ha explicat que en afegir-se els mesos de gener i febrer, agost ha passat a ser el vuitè mes en el nostre calendari actual.
Ainhoa, veig que finalment has penjat el comentari. Era una llàstima que encara no me l’haguéssiu ensenyat.
Narracions mitológiques basades en les constel·lacions
Taure: En la mitologia grega, Taure és la forma de toro que el déu Zeus va adoptar per seduir a Europa, una mítica princesa fenícia. Una altra versió ens diu que va ser la bèstia que va enviar la deessa Hera per acabar amb Orió. Segons una altra versió, Taure és Ío convertida en vaca pel seu amant Zeus per evitar que Hera s’assabentés dels seus amors.
Gèminis: En la mitologia grega, els bessons són Cástor i Polideuco. Van néixer d’un ou que va posar Leda, la reina d’Esparta, després d’haver copulat amb Zeus convertit en cigne. Cástor, el mortal, era fill del rei Tíndaro; l’immortal Polideuco era fill de Zeus.
Càncer: La constel·lació del cranc i la constel·lació de la Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs de l’Hèracles. La deessa Hera, enemiga d’Hèracles va enviar un cranc gegant per acabar amb la seva vida mentre aquest barallava amb la temible serp Hidra. No obstant això, Hèracles va resultar victoriós. Com recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i la Hidra en el cel.
Verge: En la mitologia grega, és la representació de Diu, filla de Zeus i Temis, deessa de la justícia per als homes. Havia nascut mortal i va ser posada a la terra per administrar justícia i ordre. Va viure amb els mortals durant l’Edat d’Or i l’Edat de Plata, però quan va néixer la Raça de Bronze, a la qual detestava, va deixar la terra i va pujar al cel, on es va establir al costat de la constel·lació del Boyero. Era una de les tres Hores o Titànides i la més notable entre les deesses verges.
Sagitari: Hi havia gran controvèrsia sobre si aquesta constel·lació representava o no un centaure. Eratòstenes i Higino s’inclinaven per l’opinió que no era un centaure afirmant que cap centaur havia utilitzat arc. Van defensar que es tractava d’un sàtir anomenat Croto, que vivia en companyia de les Muses a la muntanya Helicón. Croto, a més d’inventar l’art de disparar fletxes, va inventar l’aplaudiment, mentre escoltava a les Muses. Aquestes, complagudes, van demanar a Zeus que posés a Croto entre les constel·lacions.
Capricorn: Capricorn representa a Amaltea meitat cabra, meitat peix, que va cuidar i va alimentar a Zeus quan aquest era petit. Zeus la va col·locar en una de les constel·lacions del cel.
Zodicae constellationes duodecim signa in caelo sunt. Les constel·lacions zodiacals són dotze signes en el cel.
Taurus secunda constellatio est, quia antiqui taurum describebant. Taure és la segona constel·lació, ja que els antics descrivien el toro.
Germini tertia constellatio est, quia antiqui geminos describebant. Gèminis és la tercera constel·lació, ja que els antics descrivien els bessons.
Leo quinta constellatio est, quia antiqui leonem describebant. Leo és la quinta constal·lació, ja que els antics descrivien el lleó.
Virgo sexta constellatio est, quia antiqui virginem describebant. Verge és la sexta constel·lació, ja que els antics descrivien la verge.
Scorpius aut Scorpio octava constellatio est, quia antiqui scorpium aut scorpionem describebant. Escorpió o l’Escorpí és la octava constel·lació, ja que els antics descrivien l’escorpió.
Sagittarius nona constellatio est, quia antiqui sagittarium describebant. Sagitari és la novena constel·lació, ja que els antics descrivien un arquer.
Capricomus decima constellatio est, quia antiqui capricomum describebant. Capricorn és la dècima constel·lació, ja que els antics descrivien un capricorn .
Aquarius undecima constellatio est, quia antiqui hominem est aquam describebant. Aquari és la undècima constel·lació, ja que els antics descrivien home d’aigua.
Pisces duodecima constellatio est, quia antiqui pisces describebant. Piscis és la duodècima constel·lació, ja que els antics descrivien el peix.
Signum meum zodiacum cancer est. L’explicació mitològica del cranc comença amb la deessa Hera, enemiga acèrrima d’Heracles. Va enviar un cranc gegant per acabar amb la vida d’Heracles mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l’Hidra al cel. Vale!
Salve! Signum meum zodiacum capricornio est. Nascuts entre : 23 de Desembre al 21 gener Simbolitza : La política , la terra, els llocs elevats , les muntanyes , els cims , els llocs aïllats i inaccessibles , les lluites , els obstacles i impediments , la mala sort , els revessos de fortuna , les carreres brillants , la decadència , el temps , la nit , els vells , les deformitats , l’hivern , el fred , les mines , el deure cívic i les ambicions professionals . Element : Terra Estació : Hivern Caràcter : Generosos A favor : Ambiciosos , decidits i curosos En contra : Són pessimistes , tímids i rancorosos Dia de la setmana : Dissabte Color : Gris Fosc , Marró , Negre i Castaño Planeta : Saturn Perfums : Tots els aromes naturals Pedres Precioses i metalls : Plom , Turquesa , Ametista i Azabache
Signum meum zodiacum Saggitarius est. Aquesta constel·lació és la imatge del centaure Quiró, un ésser que es distingia dels altres per la seva saviesa i coneixements. Era meitat home, meitat cavall. Quiró va ser ensenyat per Apol·lo i Àrtemis en l’art de la medicina i la caça. En el transcurs d’un combat va ser ferit per una fletxa xopa de la sang de l’ Hidra de Lerna, que li va produir terribles dolors. Com que era immortal, no va voler seguir vivint amb una perpètua agonia, de manera que amb el consentiment dels déus va oferir la seva immortalitat a Prometeu. Zeus el va posar entre els astres del cel constituint la constel·lació de Sagitari.
Àries: Representa el moltó alat que Zeus va enviar per salvar els germans Frixos i Helle de les urpes de la seva malvada madrastra. Frixos va sacrificar el pobre animal en honor a Zeus. La pell d’aquest moltó es va convertir en el famós velló d’or, buscat per Jason i els Argonautes per demostrar que aquest era el legítim rei de Tessàlia.
Taure: Zeus es va disfressar de toro de color blanc neu per d’aquesta manera atraure Europa, princesa de Fenícia. Atreta cap a l’animal per la seva bellesa, Europa va muntar en el seu llom. Després Zeus va nedar amb el seu passatgera fins a Creta, on li va revelar la seva identitat i va obtenir els seus favors.
Gèminis: Es tracta de dos bessons que no eren totalment germans però que es portaven molt bé. En la mitologia grega eren fills de Leda. Encara que ambdós van néixer alhora, Càstor era fill de Tíndaro mentre que Pólux era fill de Zeus. Tots dos bessons es van embarcar a la nau de Jàson. Desgraciadament, durant una baralla, Castor va morir. Després d’això, Pólux va quedar aclaparat de dolor i va voler compartir la seva immortalitat amb el seu germà. Al final Zeus els va reunir situant junts al firmament.
Càncer: Quan Hèrcules lluitava amb Hera, va enviar a aquest cranc perquè ho ataqués. La bestiola no va tenir èxit en la seva missió. Però Hera va recompensar al cranc col·locant entre les estrelles.
Lleó: La pell gruixuda i dura del lleó de Nemea, el més ferotge del món, es va convertir en el distintiu d’Hèrcules, quan se la va treure l’animal després d’escanyar.
Verge: Aquesta constel·lació ha estat identificada com diverses heroïnes en diverses civilitzacions diferents. Així ha estat deessa de la fortuna, deessa de la caça, deessa de la fertilitat... i fins i tot ha representat a Urània , la musa de l’astronomia. No obstant això la més popular és l’associació d’aquesta constel·lació amb Ceres.
Lliura: Aquesta constel·lació va ser probablement inventada quan es va establir el zodíac. La constel·lació va ser associada més tard amb la balança sostinguda per Astrea, deessa de la justícia.
Escorpí: Apol·lo havia d’ocupar de preservar la virginitat de la seva germana Artemisa. Així que va enviar al escorpí que matés Orió. Aquest i Escorpió van ser col·locats en el firmament tan separats com va ser possible, a fi d’evitar que es produïssin alteracions entre ells.
Sagitari: Aquesta constel·lació ha estat associada al Centaure, Quirón, famós per la seva bona punteria i pels seus coneixements de medicina i música.
Capricorn: Aquesta constel·lació està associada amb el déu Pan. La curiosa forma amb què apareix al firmament té la seva explicació: Durant la guerra amb els titans Pan es va encarregar de donar l’alarma quan els Titans van intentar un atac per sorpresa. Els déus joves, com contramesura, es van disfressar d’animals per així agafar desprevinguts els titans.
Aquari: Representa Ganímedes, el servent dels déus que s’encarrega de barrejar l’aigua i el nèctar per després servir-li. D’altra banda en l’antic Egipte representava al déu del Nil abocant les seves aigües sobre el riu per regar les seves terres.
Piscis: Representen a Afrodita i el seu fill Heros amagant-se de Tifó, un dels titans, transformant-se en peixos i amagant-se en el riu Eufrates. Posteriorment Zeus, acabaria confinant a aquest tità a l’interior de l’Etna.
Signum meum zodiacum Taurus est. Nascuts entre: el 21 d’Abril al 20 de Maig.
Explicació mitològica:
El bou, té un antecedent clar en l’antiga Síria, on el bou Apis era sagrat. Els perses reservaven la lletra A per nomenar Taure, i per als xinesos era una referència del moviment de les estrelles. Però la llegenda més coneguda és la del rapte d’Europa: Zeus, el rei de l’Olimp, es va transformar en Taure, un bou, per portar-se a Europa.
La bella Europa era filla d’Agenor, fill de Posidó, i de la seva esposa Telefasa. Tal era la bellesa de la jove, que Zeus, enamorat d’ella, es va transformar en un majestuós bou blanc, barrejant-se entre els animals dels ramats reals.
Europa, en veure’l, es va acostar a ell i el va acariciar, i veient que era mans va pujar al seu llom. Aquesta escena passava a la platja, i Zeus, en veure que la jove estava en el seu llom , nedo mar endins fins a arribar Creta, on es va consumar l’acte sexual.
Fruit d’aquest, Europa, ja regna de Creta, va tenir tres fills: Minos, Radamantis i Serpedón. Zeus, per demostrar el seu amor a Europa, també va recrear en les estrelles del bou blanc que havia enlluernat a la jove. Vet aquí l’origen de l’horòscop Taure.
Signum meum zodiacum Scorpius est. L’origen de la constel·lació es troba en la llegenda de Orión. Segons una de les seves versions, Orión el caçador es va treure els ulls en un arravatament de gelosia, i mentre vagava cec pel món va trepitjar un escorpí que li va picar amb el seu agulló, provocant la seva mort. Els déus van elevar a Orión i a l’escorpí als cels col·locant-los en extrems oposats de la volta celeste, de manera que quan la constel·lació d’Escorpió surt per l’horitzó, la constel·lació de Orión s’oculta fugint de l’animal que va causar la seva mort. Una versió més àmplia suggereix que Orión va intentar violar a Artemisa (La Lluna), ja que aquesta es trobava caçant enmig del bosc quan va ser vista pel gegant Orión i Artemisa en el seu afany de defensar-se va reclamar l’ajuda d’un escorpí, est va picar al gegant mortalment i la va alliberar, raó per la qual la deessa Artemisa ho va col·locar en el cel.
M’hi ha sorprès bastant això de què només hi havia 10 mesos de 29 dies cadascun, ho trobo molt organitzat, apart això de què a Grècia i Roma el calendari tenia relació amb la religió i les estacions agrícoles com la religio musulmana que els dies de l’any van per la lluna i no per el sol per aixo per exemple el Ramadan cada vagada cau en un estació de l’any diferent i fa tota la volta en 40 anys.
Jo sóc escorpí , i en llatí es diu Scorpio, i la seva constel·lació es que Apol·lo havia d’ocupar de preservar la virginitat de la seva germana Artemisa. Així que va enviar al escorpí que matés Orió. Aquest i Escorpió van ser col·locats en el firmament tan separats com va ser possible, a fi d’evitar que es produïssin alteracions entre ells. Vale! | 0.773218 | curate | {"ca": 0.918818490993828, "ar": 0.0006298022420959819, "eo": 0.0005038417936767855, "hu": 0.007179745559894193, "gn": 0.0006298022420959819, "no": 0.0024562287441743293, "es": 0.004219675022043078, "gl": 0.0008817231389343746, "it": 0.0022043078473359366, "pt": 0.007368686232522988, "la": 0.05510769618339841} | |
mc4_ca_20230418_1_350833 | SENYAL DE PLANA: 125é aniversari dels gegants d'OLOT 1889-2014
125é aniversari dels gegants d'OLOT 1889-2014
Puzle de cinc punts de llibre del 125é aniversari dels gegants d'Olot 1889-2014.
Editat per: Associació d'Amics Col·leccionistes de la Garrotxa.
Dibuix original de Joan Castañer.
Etiquetes de comentaris: Col·leccionisme, Festes i Tradicions, Gegants d'Olot, gegants i nans, Il·lustradors
irati ha dit...
És preciós ! ! !
28 d’agost de 2015 a les 20:40
Si Irati, és molt maco!
29 d’agost de 2015 a les 9:09
Professions, lletres i unes quantes emocions | 0.54219 | curate | {"ca": 0.7783882783882784, "es": 0.06043956043956044, "it": 0.027472527472527472, "hu": 0.02197802197802198, "fr": 0.11172161172161173} | http://senyaldepagina.blogspot.com/2015/08/125e-aniversari-dels-gegants-dolot-1889.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_196912 | El Neolític preceràmic B (PPNB, per les sigles en anglès de Pre-Pottery Neolithic B) és una de les fases del neolític desenvolupades a l'Orient Pròxim. És la continuació de la fase anomenada Neolític preceràmic A (PPNA) i, com aquesta, va ser establerta segons l'estratigrafia del jaciment de Jericó per Kathleen Kenyon. El preceràmic B abasta una cronologia d'uns 2000 anys, entre el començament del IX mil·lenni aC i el començament del VII mil·lenni aC.
Neolític preceràmic B
Tipus
cultura arqueològica
Part de
Neolític preceràmic
Període
mil·lenni IX aC i mil·lenni VII aC
Mapa de distribució
Creixent fèrtil durant el Neolític preceràmic B (vers el 7500 aC); els quadrats negres indiquen llocs pre-agrícoles
El preceràmic B es va estendre pel Llevant mediterrani i les regions veïnes (sud-est d'Anatòlia i Xipre). És una fase caracteritzada per la presència de pobles sedentaris, de vegades molt nombrosos, la població dels quals va començar a dominar l'agricultura i / o la cria d'animals. Com a resultat, es considera la fase que finalitza el procés de neolitització, que havia vist l’aparició de les societats agrícoles. Per tant, aquestes societats comparteixen una forma de vida similar, amb construccions rectangulars, tècniques artesanals semblants (residus de pedres dures, vaixella de pedra polida, indústria òssia) i pràctiques religioses relacionades (manipulació dels cossos dels difunts, en particular dels seus cranis), mitjançant intercanvis d’objectes (sobretot obsidiana), fins i tot si existeixen diferències culturals entre elles. Per tant, no es tracta d’un tot cultural homogeni, sinó d’una “esfera d’interaccions”.
Contingut
1 Cronologia
2 Estil de vida
3 Societat
4 Artefactes
5 Referències
6 Vegeu també
7 Bibliografia
CronologiaModifica
La millora de la tècnica de datació per radiocarboni i el nombre creixent d’excavacions de jaciments d’aquest període han permès establir un marc cronològic molt més precís i significativament diferent del proposat per Kenyon. [1]
El preceràmic B cobreix aproximadament des del IX mil·lenni aC fins al començament o la primera meitat del VII mil·lenni aC. Es divideix en tres fases, de vegades amb l'addició d'una quarta, també anomenada Neolític preceràmic C, per al llevant sud. [2][3]
A diferència del preceràmic A, no es subdivideix en entitats arqueològiques regionals separades. [3]
Cronologia del Neolític preceràmic B al Llevant en dates abans de Crist,
calculat segons diferents autors
K. Wright[4]
A. N. Goring-Morris i
A. Belfer-Cohen (Llevant Sud)[5]
P. Akkermans (Llevant Nord)[6]
PPNB antic
8940-8460 8500-8250 8700-7500
PPNB mitjà
8460-7560 8250-7500
PPNB recent
7560-6940 7500-7000 7500-6900
PPNB final o PPNC
6940-6400 7000-6400 -
Estil de vidaModifica
Cranis enguixats de Yiftahel (Baixa Galilea).
Les tendències culturals d’aquest període difereixen de la del període anterior, el Neolític preceràmic A (PPNA), quan les es va començar a dependre més dels animals domesticats per complementar la dieta mixta agrària i caçadora-recol·lectora. A més, el conjunt d’eines de sílex d'aquest període és nou i força diferent del del període anterior. Un dels seus principals elements és el nucli naviforme. El preceràmic B, per altra banda, és el primer període en què els estils arquitectònics del sud de Llevant van esdevenir principalment rectilinis; els habitatges típics anteriors eren circulars, el·líptics i ocasionalment fins i tot octogonals. Una de les característiques principals d'aquestes cases és una gruixuda capa de guix d’argila blanca al terra, molt polida i feta de calç produïda a partir de pedra calcària. La pirotecnologia, la capacitat d'expansió per controlar el foc, es va desenvolupar molt en aquest període.
Es creu que l'ús de guix d'argila per a revestiments de terres i parets durant el preceràmic B va portar al descobriment de la ceràmica. [7] La protoceràmica més antiga va aparèixer al voltant del 7000 aC en llocs com Tell Neba'a Faour (Vall de la Bekaa); aquesta ceràmica és l'anomenada vaixella blanca o White Ware, fabricada amb calç i cendra grisa i que es construïa al voltant de cistelles abans de la cocció. [8] 'Ain Ghazal, Yiftahel (Galilea occidental) i Abu Hureyra (Eufrates superior) són tres jaciments d’aquest període que contenen edificis rectangulars i fan servir tècniques de sòl arrebossat. [7]
Els cranis humans enguixats són cranis reconstruïts que daten d'entre el 9000 i el 6000 aC. Representen algunes de les formes d’art més antigues del Pròxim Orient i demostren que la població prehistòrica va tenir molta cura a l’hora d’enterrar els seus avantpassats per sota de casa seva. Els cranis denoten alguns dels primers exemples escultòrics de retrats de la història de l'art. [9]
SocietatModifica
El treball recent de Danielle Stordeur a Tell Aswad, un gran nucli agrícola entre el mont Hermon i Damasc, no va poder validar la teoria anterior de Henri de Contenson sobre una cultura assadiana al preceràmic A. En lloc d'això, hi van trobar evidències d'una cultura del preceràmic B completament establerta el 8700 aC, que va fer retrocedir la data d'inici generalment acceptada del període en 1.200 anys. Es van trobar llocs similars a aquest a la conca de Damasc de la mateixa edat a Tell Ramad i Tell Ghoraifé. Com podria sorgir una cultura preceràmica B en aquest lloc, practicant una agricultura domesticada des del 8700 aC ha estat objecte d’especulacions. Ja fos que creés la seva pròpia tradició de manera autònoma o la va importar del nord-est o del sud d’Orient, s’ha considerat una qüestió important per a un jaciment que planteja un problema per a la comunitat científica. [10]
ArtefactesModifica
Cap al 8000 aC, abans de la invenció de la ceràmica, diversos assentaments primerencs es van convertir en experts en l'elaboració de bells i sofisticats contenidors a partir de pedra, amb materials com l'alabastre o el granit, i l'ús de sorra per modelar i polir. Els artesans utilitzaven les venes del material amb el màxim efecte visual. Aquests objectes s'han trobat en abundància a la part alta del riu Eufrates, a l'actual Siria oriental, especialment al jaciment de Bouqras. [11] Aquests moments constitueixen les primeres etapes del desenvolupament de l'art de Mesopotàmia.
Pot en alabastre de calcita, Síria, finals del VIII mil·lenni aC.
Bol de peu de granit, Síria, finals del VIII mil·lenni aC.
Gerro amb trípode d’aragonita verda, Eufrates mitjà, del 6000 aC (Museu del Louvre - AO 28386).
Gerro amb trípode de calcita, Eufrates mitjpa, probablement de Tell Buqras, 6000 aC (Museu del Louvre - AO 31551).
Gerro d'alabastre amb nanses trobat a la regió de Buqras, 6500 aC (Museu del Louvre - AO 28519).
Pot troncocònic d'alabastre de la regió del Mig-Eufrates, 6500 aC, (Museu del Louvre).
Recipient d'alabastre de la regió de l'Eufrates Mitjà, 6500 aC, (Museu del Louvre).
Granadura o vidret amb forma humana del VIII mil·lenni aC.
ReferènciesModifica
↑ Cauvin i Cauvin, 1993, p. 23-28.
↑ Aurenche i Kozlowski, 2015, p. 247.
↑ 3,0 3,1 Bar-Yosef, 2014, p. 1421.
↑ Wright, 2014, p. 5 (taula 1).
↑ Belfer-Cohen i Goring-Morris, 2013.
↑ Belfer-Cohen i Goring-Morris, 2013, p. 150.
↑ 7,0 7,1 Mazar, 1992, p. 45.
↑ Scarre, 1993, p. 77.
↑ Kleiner, 2012, p. 42.
↑ Gourichon i Helmer, 2008.
↑ «Bowl - ca. late 8th millennium B.C.» (en anglès). Museu Metropolità de Nova York. [Consulta: 18 agost 2021].
Vegeu tambéModifica
Neolític preceràmic.
BibliografiaModifica
Aurenche, Olivier; Kozlowski, Stefan K. La naissance du Néolithique au Proche-Orient (en francès). París: CNRS Editions (Biblis). ISBN 978-2-271-08601-3.
Bar-Yosef, Ofer «The Origins of Sedentism and Agriculture in Western Asia» (en anglès). The Cambridge World Prehistory. Cambridge University Press [Cambridge], 2014, pàg. 1408-1438. DOI: 10.1017/CHO9781139017831.089.
Belfer-Cohen, Anna; Goring-Morris, A. Nigel «The Southern Levant (Cisjordan) During the Neolithic Period» (en anglès). The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: c. 8000-332 BCE. Oxford University Press, 2013. DOI: 10.1093/oxfordhb/9780199212972.013.011.
Cauvin, J.; Cauvin, M. C. «La Séquence néolithique PPNB au Levant Nord» (en francès). Paléorient, 19, 1, 1993, pàg. 23-̈28.
Gourichon, L.; Helmer, D. «Premières données sur les modalités de subsistance dans les niveaux récents de Tell Aswad (Damascène, Syrie) – fouilles 2001-2005.» (en francès). Archaeozoology of the Near East VIII. Actes des huitièmes Rencontres internationales d'Archéozoologie de l'Asie du Sud-Ouest et des régions adjacentes. Maison de l'Orient et de la Méditerranée Jean Pouilloux [Lió], 49, 2008, pàg. 119-151.
Kleiner, Fred S. Gardner's Art through the Ages: Backpack Edition (en anglès). Cengage Learning, 2012. ISBN 978-0840030542.
Mazar, Amihai. Archaeology of the Land of the Bible: 10,000 – 586 BC (en anglès). Nova York: Doubleday, 1992.
Scarre, Chris. Smithsonian Timelines of the Ancient World (en anglès). DK ADULT, 1993. ISBN 978-1564583055.
Wright, Katherine I. «Domestication and inequality? Households, corporate groups and food processing tools at Neolithic Çatalhöyük» (en anglès). Journal of Anthropological Archaeology, 33, 2014, pàg. 1-33. DOI: 10.1016/j.jaa.2013.09.007. | 0.710542 | curate | {"ca": 0.7940394416131177, "fr": 0.0678041214269887, "it": 0.01828052293374695, "es": 0.008198537558165301, "en": 0.07611345003323731, "pt": 0.013848881010414359, "uu": 0.0009971194327498339, "zh": 0.0013294925769997785, "de": 0.010081985375581652, "ro": 0.0037668956348327056, "ru": 0.003323731442499446, "ar": 0.0022158209616662972} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Neol%C3%ADtic_precer%C3%A0mic_B |
oscar-2301_ca_20230418_1_212544 | Des de fa setmanes, en alguns carrers del barri els veïns patim sorolls per festes al carrer. A la nit els carrers s’han transformat en una festa sense control, sense respectar normes ni horaris.
Alguns veïns han vingut a la nostra associació per demanar reunir-nos, decidir què podem fer en aquesta situació. Per això us convoquem aquest dijous 17 de juny a les 20 h. al local de la nostra associació, al carrer Rec nº 27 per decidir quines accions podem fer. Us enviem imatge en arxiu adjunt.
Category:
Barri
Noticies
Navegació d'entrades
Nou butlleti de la SOSI -35
JORNADA PRESENTACIÓ PLA D’ACCIÓ DEL POU DE LA FIGUERA
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Carrer Rec 27 – 08003 Barcelona Telf: 93 3197565 dilluns a divendres de 17 a 20h | WordPress Theme: Uncode | 0.725984 | curate | {"ca": 0.851508120649652, "en": 0.13921113689095127, "fr": 0.009280742459396751} | https://sosicascantic.cat/assemblea-veinal-contra-els-sorolls-nocturns/ |
mc4_ca_20230418_14_713445 | L'Ajuntament de Barcelona aposta la sostenibilitat fins als tallers de preparació de la cavalcada de reis de la ciutat ubicats al recinte de la Fira de Barcelona
Per a fer-ho encara més sostenible els gots emprats seran utilitzats en un cicle tancat, en un projecte d'economia circular. Els gots utilitzats en els tallers seran recuperats i rentats cada setmana perquè puguin tenir el màxim d'usos possibles, el màxim de reutilitzacions. Ecofestes serà l'empresa encarregada de fer-ho possible. Setmanalment recollirà els gots bruts i entregarà els gots nets de la setmana anterior. Els gots bruts seran rentats en la seva sala de rentat industrial on es compleix la normativa d'higiene alimentària vigent.
Aquesta mesura, seguint amb la política de Residu zero marcada per l'Ajuntament, pretén, per una banda, eliminar el residu plàstic generat per l'ús del got d'un sol ús i, per l'altre, minimitzar el plàstic requerit. L'aplicació del sistema circular ho permet, ja que aconsegueix reduir el nombre d'envasos requerits, minimitzant així l'ús de plàstics requerits per a la fabricació del propi got.
Des d'ecofestes volem felicitar el coratge d'aquests projectes o altres esdeveniments on podem fer un pas més i poder ajudar-los a reduir i fer un ús racional del plàstic.
Des de fa un any, en el Mercat de Madrid Productores ha canviat els gots d'un sol ús pels gots reutilitzables d’ecofestes. | 0.861009 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ecofestes.com/la-sostenibilitat-tambe-es-pot-aplicar-de-portes-endins-n-74-ca |
racoforumsanon_ca_20220809_2_344184 | Bones! Com aneu? Lo meu tema va sobre gent q pensi com jo... M'aradaria trobar gent q fos radical, q lluiti + i s queixi -... Gent am la q passar els meus dies! Am els meus ideals.. Estic cansada dls 4 killos i dels 4 pijos q hi han al meu col·legi... Q no tenen ideals, q no lluiten per res, q tenen lo cap buit... Pro n fi cadasqú s com s.. I s lliure d'escollir lo seu camí... Sóc de Tarragona, així q si hi ha algú per aquí d tgn q digui algu sisplau... La veritat q m sento molt sola.. Perquè no tinc ningú q lluiti am mi... Tothom dl meu voltant s conforma am lo q hi ha... Pro sta b... Pro jo no ho vull... I q tinguin més d 16.. Q s mes o menys qan comences, "comences", a tindre les coses mes o menys clares.. Gràcies! SALUT I REPÚBLICA! FINS LA VICTÒRIA SEMPRE! Núria!
Aupa!Benvinguda,Ongi etorri! Si apart de catalans vols conèixer un basc molt maco,aqui estic jo
vols que et digui de què teniu fama els 'vascus' amb les dones? | 0.720697 | curate | {"es": 0.02597402597402598, "pt": 0.07034632034632035, "ca": 0.8387445887445888, "it": 0.04329004329004329, "ec": 0.021645021645021644} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_818195 | ELS ORGANITZADORS DEL PI DE LES TRES BRANQUES FAN EL BOICOT A ORIOL JUNQUERAS Com cada tercer diumenge de juliol, avui s'ha celebrat al pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà) l'aplec del Pi de les Tres Branques, símbol de la unitat dels Països Catalans. La diada ha començat amb una cercavila a les 11.30 i ha conmtinuat amb diversos actes culturals i parlaments al peu del pi vell. Durant l'aplec també s'ha clos el Rebrot 2010, amb un acte polític al pi jove, un altre gran pi amb tres branques que simbolitza el compromís de les noves generacions per la unitat nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La nota negativa ha estat el boicot dels organitzadors a la participació d´Oriol Junqueras als parlaments.La cercavila ha estat animada pel rei-infant Jaume I, el seu tutor Guillem de Montrodon, la seva cort d’infants i els Gegants d’Espinalbet i els Trabucaries de Castellar del Riu, acompanyats per la Cobla Pirineu. Davant del Pi vell s'ha llegit el poema Lo Pi de les Tres Branques de Jacint Verdaguer, a més de fer l'ofrena floral, cantar l'himne d’Els Segadors, i poder ballar sardanes amb la Cobla Pirineu. Tot seguit, hi ha gaut les intervencions de Gonçal Bravo, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i Santiago Espot de Força Catalunya. Algunes creences populars assenyalen que l'existència del Pi de les Tres Branques es remonta al segle XVI, però va es va popularitzar gràcies a la Renaixença cultural, esdevenint un símbol pel moviment excursionista català, que el va convertir en un indret de peregrinatge i visita. Jacint Verdaguer, a través del seu poema 'El Pi de les Tres Branques', el va dotar del caràcter de símbol nacional, tot i rememorant un suposat somni del rei en Jaume I que, al peu del Pi, augurava les conquestes i regnat de Catalunya, Mallorca i València. Cal destacar que hi ha hagut poca asssistència de públic, perquè gairebé no s'arribava ni a cinc-centes persones curiosament quan l'independentisme té més força que mai a Catalunya. Però tothom sap que les batusses entre independentistes de fa molts anys han allunyat molta gent d'aquest aplec que tenia i encara té un públic familiar. En aquesta ocasió la nota l' han donada els organitzadors que han vetat la presència de Oriol Junqueras perquè hi pronunciés un discurs. Amb tot, l'eurodiputat ha fet una xerrada a setanta-tres assistents un cop acabada l'arrossada popular. Com sempre ha estat engrescador i ha dit una cosa que nosaltres afirmem des de fa anys: que Catalunya necessita sobretot de psicòlegs en aquests moments. La veritat és que no comprenem el rebuig dels organitzadors cap a l'eurodiputat. Entenem que aquest aplec ha de ser obert a totes les tendències catalanistes. Pel que fa a molts independentistes continuen amb la seva intransigència i psicològicament es comporten com uns espanyols més. Els independentistes dels cops de puny han aconseguit espantar el catalanisme familiar, majoritàriament independentista, que cada any feia cap a aquesta manifestació. A aquest pas s'haurà de acabar la festa. La intransigència espanyola ha arrelat en molts cors Tots els independentistes hauríem d'escoltar els polítics que n'exerceixen al marge de les seves tendències en altres camps i tractar-los amb respecte. L'independentisme de concert no pot ser únic i ningú ha d'acabar amb l'independentisme familiar.Ho entendrem alguna vegada? O potser ja és tard?. Font: RadioCatalunya.ca
Per sort l'Oriol Junqueras, fa més al parlament europeu que tota esta colla que li van impedir parlar.
La notícia és falsa. | 0.871057 | curate | {"ca": 0.994109396914446, "hu": 0.005890603085553997} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_74531 | Hores d’ara, només els recalcitrants espanyols admetran mai que a la Península hi ha unes quantes Nacions, i que l’espanyolitat és una imposició tan arcaica com inútil que de ben segur finirà, com l’extinta Iugoslàvia.
Si les energies i mitjans utilitzats per preservar la unitat espanyola es fessin servir per tenir més democràcia i drets, segur que tots els pobles peninsulars anirien millor.
Però no, el centralisme castellà i madrileny entestat en centralitzar i controlar-ho tot. Sempre “por España”. De res serveix que la Xina (d’on prové i s’ha contingut la pandèmia) ens expliqui com s’ha de fer per contenir la propagació. El govern espanyol i el seu Estat entestats en no fer cas de les experiències i recomanacions.
Baviera decideix el confinament, Itàlia també. Ara fins i tot Califòrnia i New York. Sembla que el confinament total és de moment l’únic remei conegut per evitar la propagació.
Espanya “is different”. No confinen Madrid, que és el focus infectat més important de la Península, ni el seu Aeroport ni l’arribada radial dels trens. No permeten que ho faci Catalunya. Sembla que a ses Illes sí. Re-centralitzen els productes de primera necessitat per combatre el virus, i tenen el desvergonyiment de dir-nos que és per poder fer després una distribució racional en funció de les necessitats. Productes fabricats a Andalusia, Catalunya i a d’altres indrets, d’anada i tornada en el millor dels casos. Tot un sense sentit.
Tan senzill i tan efectiu que hagués estat: Primer admetre que les decisions per evitar la propagació i la seva atenció havien de dependre de Sanitat. Segon, que els executius institucionals es posessin a disposició immediata de Sanitat per dictar les ordres oportunes d’acord amb les decisions que Sanitat i científics dictaminessin. Tercer, exigir la coordinació total entre tots els responsables de Sanitat per afrontar la pandèmia en totes les seves vessants d’atenció i investigació. I quart, d’acord amb les decisions sanitàries, totes les forces de seguretat, l’únic que haurien de fer és vetllar pel compliment al carrer de les decisions tècnic-sanitàries; i si aquestes demanaven confinament total, doncs això. I el nostre MHP i el seu Govern és el que fan i demanen.
Sembla que el govern centralista ni escolta ni deixa fer. Potser demà se’n penediran, però el mal ja estarà fet. Des d’aquesta humil finestra, l’únic que podem fer és demanar que tothom segueixi estrictament les instruccions que el nostre Govern dicta d’acord amb Sanitat, i que quan tot això passi (que passarà), que tothom recordi que nosaltres, amb el poder del vot, posem i traiem politics dels llocs institucionals.
Boi Fusté
20 de Març del 2020
Compartir aquesta publicació
TweetShare on Twitter Share on FacebookShare on Facebook
Junts per Santa Coloma de Cervelló, fem un poble millor
Actualitat
Notícies del poble
Opinió
Sensibles a fons
Informació general
Agenda
Enllaços d’interés
La Candidatura 2019-2023
Programa Municipal 2019-2023
Contacte
Avís Legal
Política de Privacitat
Política de cookies
Menu legal
© 2019 Junts per Santa Coloma de Cervelló
Go to Top
Aquest lloc web usa cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i personalitzar i analitzar la vostra navegació.Hi estic d'acordRefusar Saber més
Política de cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.555974 | curate | {"ca": 0.681063878154126, "es": 0.012730165946806092, "en": 0.2896112752898386, "fr": 0.01091157081154808, "it": 0.00136394635144351, "cs": 0.0011366219595362582, "pt": 0.003182541486701523} | https://www.juntspersantacoloma.cat/sembla-que-el-que-mes-els-importa-sigui-espanya/ |
cawac_ca_20200528_9_66886 | Si esta es tu primera visita, asegúrate de revisar la ayuda pulsando el enlace anterior. Puede que sea necesario registrarse antes de que puedas publicar mensajes: haz clic en el enlace registrarse para proceder. Para empezar a ver mensajes, selecciona el foro que quieres visitar de la lista de abajo.
L'exblaugrana Sylvinho, de 37 anys, es retira del futbol pro
L'exblaugrana Sylvinho, de 37 anys, es retira del futbol pro
L'exblaugrana Sylvinho, de 37 anys, es retira del futbol professional Sylvio Mendes, conegut futbolí*Â*sticament com Sylvinho, ha confirmat al web oficial del FC Barcelona que es retira després de 15 anys a l'elit del futbol professional. El jugador, a través dels mitjans del club barcelonista, ha destacat que la seva etapa al Barí*§a va ser la "millor" des del punt de vista esportiu. El brasiler, de 37 anys, que va jugar al Camp Nou entre el 2004 i el 2009 (128 partits, 3 gols), és recordat per haver format part de l'onze inicial del Barí*§a a la final de la Champions de l'any 2009, a Roma, en quíˆ el Barí*§a va derrotar el Manchester United i va guanyar el seu tercer mí*Â*xim tí*Â*tol europeu. En la seva trajectí*²ria, sempre al primer nivell, ha jugat al Corinthians de Sao Paulo, a l'Arsenal, al Celta de Vigo i, després del Barí*§a, al Manchester City. | 0.657243 | curate | {"es": 0.2336448598130841, "ca": 0.7663551401869159} | http://catalunyafutbol.cat/forum/f-c-barcelona/5489-l-exblaugrana-sylvinho-de-37-anys-es-retira-del-futbol-pro.html |
mc4_ca_20230418_2_703295 | No només FaceApp: milers d’aplicacions espien encara que se’ls denegui el permís | icag.cat
No només FaceApp: milers d’aplicacions espien encara que se’ls denegui el permís /
Gairebé 13.000 ‘apps’ esquiven els permisos d'Android per recopilar dades dels usuaris
El cas de FaceApp, l'aplicació que utilitza intel·ligència artificial per envellir un rostre i mostrar una imatge realista, ha posat el punt de mira sobre un aspecte comú que pocs usuaris tenen en compte. En instal·lar-la, s'adverteix que totes les nostres dades s'utilitzaran i fins i tot se cediran a tercers, per la qual cosa se'n perd el control. En aquest cas s'avisa en un procés que pocs usuaris llegeixen o que accepten sense pensar en les conseqüències. Però alguns programes per a mòbils pot ser que ni tan sols necessitin un consentiment explícit. Milers d'aplicacions esquiven les limitacions i espien, tot i que no se'ls autoritzi a fer-ho.
Per què necessita la llanterna del mòbil accedir a la ubicació d'un usuari? I una aplicació de retoc fotogràfic al micròfon? O una gravadora als contactes? En principi, aquestes apps no necessiten aquest tipus de permisos per funcionar. Quan hi accedeixen, acostuma a ser en recerca d'un bé summament valuós: les dades. Els usuaris poden donar o denegar diferents permisos a les aplicacions perquè accedeixin a la ubicació, els contactes o els arxius emmagatzemats al telèfon. Però una investigació d'un equip d'experts en ciberseguretat ha revelat que fins a 12.923 appshan trobat la manera de seguir recopilant informació privada malgrat haver-los denegat els permisos explícitament.
Aquest estudi mostra la dificultat dels usuaris per salvaguardar la seva privadesa. Investigadors de l'Institut Internacional de Ciències Computacionals (ICSI) a Berkeley, IMDEA Networks Institute de Madrid, la Universitat de Calgary i AppCensus han analitzat un total de 88.000 aplicacions de la Play Store i han observat com milers d'aplicacions accedeixen a informació com la ubicació o les dades del terminal que l'usuari els havia denegat prèviament.
Els experts encara no han fet pública la llista completa d'apps que duen a terme aquestes pràctiques. Però segons la investigació, entre aquestes hi ha l'aplicació del parc de Disneyland a Hong Kong, el navegador de Samsung o el cercador xinès Baidu. El nombre d'usuaris potencials afectats és de “centenars de milions”. | 0.843888 | curate | {"ca": 0.9872827469266638, "eu": 0.012717253073336161} | http://www.icag.cat/ca/noticies-general/no-nom%C3%A9s-faceapp-milers-d%E2%80%99aplicacions-espien-encara-que-se%E2%80%99ls-denegui-el-perm%C3%ADs |
cawac_ca_20200528_5_133799 | Notícies
Barceló: ‘Ja era hora que ens toqués a nosaltres aquesta alegria’
El tècnic de l’Alnimar Reus ha mostrat la seva satisfacció per la victòria del seu equip i per tota la pressió que s’han tret de sobre
L’entrenador de l’Alnimar Reus, Manel Barceló, no podia amagar la seva felicitat per la classificació del seu equip a la final de la Cop d’Europa després de derrotar al Liceo amb gol d’or (2-1). Barceló ha assegurat que “ja era hora que ens toqués a nosaltres aquesta alegria”, al mateix que ha afirmat que el conjunt roig-i-negre és mereixedor d’estar en la final.
L’Alnimar Reus ha estat superior al Liceo? Ha estat un partit maco, on nosaltres hem portat el pes del partit, tot i que ells en algun moment han dominat més. Però en quant a ocasions, nosaltres n’hem disposat de més.
Què suposa aquesta victòria, a banda de la classificació per a la final? El triomf ens reforça per aquest partit per cóm hem jugat, encara que també hem tingut alguns penals en contra i un gol que no se’ns ha donat. Però tot i així, hem passat a la final i això ens treu molta pressió i tensió que hem acumulat al llarg de la temporada, sobretot després de perdre la Supercopa jugant bé o la Copa del Rei.
Quin rival prefereixes per a la final? Ara no vull pensar en això. Vull relaxar-me deu minuts i veure la segona semifinal tranquil•lament.
Per la seva banda, l’entrenador del Liceo, José Querido, ha comentat que està “satisfet pel partit que ha jugat el seu equip, però no ho puc estar del tot, perquè ens hem quedat a les portes de la final”. Querido també ha afirmat que “ara hem d’aixecar els ànims dels jugadors per arribar forts mentalment al play-off, però això serà a partir de demà”, en referència a l’enfrontament que hi haurà entre gallecs i reusencs a les semifinals del play-off pel títol de l’OK Lliga. J. Castell/R. Rodríguez | Barcelona
Reus Deportiu
Horaris Club
Recepció Oberta de 8 a 22h i dissabtes de 10 a 14h Piscina Oberta de 6 a 23h i dissabte/diumenge de 8 a 21h Fitness Obert de 6 a 23h , dissabte de 10 a 21h i diumenge de 10 a 15h, festius de 10 a 15h. Tennis Obert de 9 a 22h , dissabte/diumenge de 9 a 21h. | 0.810778 | curate | {"pt": 0.003784295175023652, "ca": 0.9484389782403028, "es": 0.021759697256385997, "fr": 0.026017029328287606} | http://www.reusdeportiu.cat/noticies/1746/barcelo---ja-era-hora-que-ens-toques-a-nosaltres-aquesta-alegria |
macocu_ca_20230731_3_502115 | [Vídeo] Aragonès demana “precaució” per Setmana Santa: “Depèn de nosaltres frenar l’increment de contagis”
Agències 01/04/2021
Crida de Pere Aragonès a la “responsabilitat” de la ciutadania de cara a la Setmana Santa. El vicepresident amb funcions de president ha publicat un vídeo a Twitter aquest dijous a la tarda, en plena operació sortida: “Aquests dies que venen continuem sent tots responsables davant la covid-19, prenent sempre totes les precaucions”. “Depèn de nosaltres, de la nostra actitud, frenar l’increment de contagis. Només ens en sortirem si pensem en el bé col·lectiu”, ha insistit Aragonès a la xarxa. Les xifres de la pandèmia continuen empitjorant avui. L’Rt puja a 1,20 i el risc de rebrot a 275 (+8). Tot i això, hi ha 44 ingressats menys (1.454), però tres crítics més (414). S’han declarat 1.768 nous casos de covid-19 a Catalunya i 12 morts. | 0.759165 | curate | {"ca": 0.922093023255814, "en": 0.07790697674418605} | |
mc4_ca_20230418_13_78572 | La UIB disposa d'un cotxe elèctric cedit per la Xarxa Renault de les Balears per al projecte SmartUIB - Arxiu - UIB i empresa - Transferència - Seccions - Actualitat - Universitat de les Illes Balears
Seccions: La UIB disposa d'un cotxe elèctric cedit per la Xarxa Renault de les Balears per al projecte SmartUIB
La UIB disposa d'un cotxe elèctric cedit per la Xarxa Renault de les Balears per al projecte SmartUIB
Aquests dies, en el marc de la cooperació entre la UIB i la Xarxa Renault de les Balears, va tenir lloc la cessió temporal d’un cotxe elèctric que va fer la Xarxa Renault de les Balears. A l’acte hi acudiren el senyor Óscar Lordén, responsable de flotes de Renault Espanya, el senyor Joan Martí, delegat comercial de Renault a les Illes Balears, el senyor Joan Arrom, cap de vendes de Dibauto, i el senyor Bernadí Jaume, gerent de Renault Llucmajor. Per part de la UIB hi assistiren el doctor Llorenç Huguet, Rector de la UIB, el doctor Jordi Llabrés, vicerector d’Innovació i Transferència, i els doctors Bartomeu Serra i Antonio Sola, professors de la UIB i director i secretari tècnic respectivament del projecte SmartUIB.
Els representants de Renault varen lliurar al Rector de la UIB, Llorenç Huguet, un ZOE, vehicle 100 per cent elèctric de la marca Renault. El ZOE serà utilitzat en el projecte SmartUIB com a objecte d’estudi per a l’eficiència energètica. S’espera que en breu la Xarxa Renault de les Balears cedirà també un altre model elèctric, el Twizy, a la UIB.
L’acord entre la UIB i la Xarxa Renault de les Balears inclou, entre d’altres actuacions relacionades amb SmartUIB, la creació d’una Beca Renault ZE de Balears per a estudiants de la mateixa universitat que formin part del projecte. | 0.87493 | curate | {"ca": 1.0} | https://diari.uib.cat/Seccions/Transferencia/UIB-i-lempresa/Arxiu/La-UIB-disposa-dun-cotxe-electric-cedit-per-la.cid372169 |
crawling-populars_ca_20200525_30_6341 | AJUNTAMENT:
ADREÇA: Plaça de l'Ajuntament, 5
C.P. : 08349 | 0 | curate | {"es": 0.2777777777777778, "ca": 0.5925925925925926, "fr": 0.12962962962962962} | : /ambit.php?id=8 |
wikipedia_ca_20230401_0_77186 | Castell de Bufalaranya
El castell de Bufalaranya o d'en Bufalaranya és una fortificació situada al municipi de Roses (Alt Empordà). Està situada al nord-est del nucli urbà de la població, dalt d'un puig força escarpat que enllaça pel nord amb el serrat de Can Berta i pel sud amb la vall de la Trencada. S'hi accedeix pujant a peu des del quilòmetre 5 de la carretera de Roses a Cadaqués. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció.
És un conjunt d'estructures muràries conservades a diferents alçades format per una muralla de planta irregular, adaptada als grans desnivells del terreny on es fonamenta, que conserva pràcticament tot el seu perímetre, tot i que amb gruixos variables depenent del tram. Els paraments nord i est són els més ben conservats i estan bastits amb pedra llicorella sense treballar, disposada formant filades irregulars. També destaquen, però, filades de lloses inclinades en un sol sentit i trams d'opus spicatum. Aquests paraments presenten petites sageteres estructurades a dos nivells, bastides amb simples lloses disposades en paral·lel.
L'accés a l'interior del recinte se situa pel costat est. Aquest espai es troba organitzat en dos planells esglaonats. A la part superior hi ha la torre, de planta rectangular i amb una gran pilastra quadrada al mig. En el seu parament també s'observen trams d'opus spicatum, combinats amb filades de lloses inclinades en un sol sentit. El mur est presenta dues finestres rectangulars de diferent mida, igualades al nivell de la llinda. S'accedeix al seu interior des de la banda sud, travessant un àmbit de planta rectangular del que només es conserven els seus fonaments.
El planell inferior presenta, a l'extrem sud-oest del recinte, una estança de planta rectangular amb l'accés pel costat est, i el pati des d'on es distribueixen els diferents recorreguts per l'interior del recinte, ubicat a l'extrem sud-est.
Al nord, fora del recinte emmurallat, es localitza un doble fossat excavat a la roca, que defensava la zona més feble entre el puig i el serrat de Can Berta.
Història.
Hom pensa que antigament el nomenat castell "Panna Nigra" ubicat entre els límits del monestir de Sant Pere de Rodes fa referència al Castell de Bufalaranya. Actualment els habitants de l'entorn encara nomen el puig on es troba el castell com Monegra, sent aquest una pervivència de l'antic "Pinna Nigra". Aquest és citat en diferents ocasions, apareix consignat a la important donació del comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló al cenobi de l'any 974, a les confirmacions papals del mateix 974 i del 990, i al precepte ratificatori del rei franc Lotari del 982.
De la mateixa manera, el nom Bufalaranya hom creu que és una deformació d'un pristí Brufaganyes que es documenta a una còpia d'un pergamí del 1361. No és fins a uns capbreus dels anys 1798-1802 quan es registra per primera vegada el nom deformat "Mas Isern del Castell de Bufalaranya" (Arxiu Diocesà de Girona).
Encara que és difícil establir una datació acurada, resta clara la pertinença a temps alt-medievals, encara que també s'especula que la primera fase constructiva sigui força anterior, senyalant el moment entre els segles VIII i IX. Les futures publicacions de les últimes excavacions podran aclarir, en part, aquests dubtes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=77187 |
mc4_ca_20230418_10_367970 | Parlem amb el cos, persuadim amb la paraula | El Fil de les Clàssiques
Parlem amb el cos, persuadim amb la paraula
“Avui, toca parlar”. Avui ens visita al nostre institut Bàrbara Pastor, la “profe rebelde”.
N’Elisa i en Xavier fa pocs dies la varen entrevistar per Skype i en el seu treball de recerca de referents podeu veure la conversa que varen tenir amb ella.
Quan jo anava a l’institut, vaig conèixer la Bàrbara en unes fires llatines que ella va organitzar, on vaig tenir la sort de parlar tres dies en llatí, fer àpats romans i conèixer enamorats del món clàssic d’arreu del món; tres dies que em varen acabar de decidir d’estudiar clàssiques en comptes de genètica com pretenia fer. Va ser una experiència impactant i molt emocional que, malgrat han passat els anys, la recorda com si fos ahir i, de ben segur, m’han marcat com a professora.
Fa poc la Bàrbara em va deixar un comentari en El Fil de les Clàssiques i, tot i que ella es pensava que no em coneixia, de seguida li vaig venir a la ment, i avui, abans de partir cap a Madrid per presentar el seu últim llibre Somos lo que sabemos, tenim el goig de conèixer-la, d’aprendre de la seva experiència, vitalitat i ganes de canviar l’ensenyament: l’alumne/a ha de parlar més i el professor molt menys. Ens ensenyarà a parlar amb el cos i a persuadir mitjançant la paraula, inspirada en els clàssics, i seguint el seu mètode Oratoga AEIOU®: “Argumenta, Expressa, Inventa, Ordena i Unifica”.
Avui els més de cent alumnes de 4t de l’ESO de l’institut IPM sou ben afortunats i jo, la primera. Gaudiu d’aquestes dues meravelloses hores que la Bàrbara Pastor ens regala.
This entry was posted in General and tagged Activitats, Bàrbara Pastor, Fòrum, Oratòria on 5 desembre 2013 by Margalida Capellà Soler.
← Espriu a El fil de les clàssiques Per què ens fascinen les històries de fantasmes, cases encantades, superxeria…? →
32 thoughts on “Parlem amb el cos, persuadim amb la paraula”
Lluís 5 desembre 2013 at 09:21
Quina sort, Margalida! Espero que els alumnes ho aprofitin bé, perquè tu ja ho faràs, de ben segur…
Margalida Capellà Soler Post author 5 desembre 2013 at 11:49
I tant, Lluis! Una sort immensa! Espero que els meus alumnes ho valorin i ho aprofitin.
Guillem Tur 10 desembre 2013 at 09:23
Penso que ha sigut una xerrada molt didàctica i crec que va tenir molt d’éxit! És una bona manera de relacionar objectes quotidians amb les paraules, amb la manera d’expressar-se. Les postures, els moviments de mans, el to de veu formen part de com fer perfecta una bona presentació oral!
Personalment, em va agradar molt participar-hi!
Júlia Calvo 10 desembre 2013 at 09:36
La xerrada em va semblar molt interessant i trobo que ens servirà per a moltes coses. A moments es va fer una mica pesada, potser per la falta de so, però va ser diverida i entretinguda.
Sandra Moya 10 desembre 2013 at 09:37
La xerrada de la Bàrbara em va agradar molt perquè t’ensenya a no tenir por a l’hora de parlar en públic i que si no saps alguna cosa l’has de dissimular per tal que no es noti gens.
Penso que la seva xerrada m’ajudarà molt de cara als estudis ( per les exposicions, presentacions..) pero sobretot, m’ajudarà de cara a l’hora de trobar feina. Sincerament es va fer molt entretingut, molt divertit i va ser una bona experiència.
Per últim, vull felicitar a la Bàrbara pel gran treballar que ha fet i per la seva xerrada!
Ariadna Zarcos 10 desembre 2013 at 09:42
La xerrada va estar molt bé, el problema va ser que no s’escoltava massa bé. La manera en la que va voler explicar les coses, etc. Va estar molt bé!
Joan Barrabino Rubio 10 desembre 2013 at 09:46
Hem va agradar molt la xerrada ja que hem va semblar molt útil, potser hi ha gent pensa que no va servir de molt, però sense adonar-nos segur que utilitzarem els consells alhora de fer exposicions.
Hi havien estones que sem feien pessades , però hem vaig entretenir i divertir molt.
Andrea Torrente 10 desembre 2013 at 09:50
Vaig trobar molt interesants les explicacions que ens va fer la Bàrbara, ara començem una etapa en la que haurem d’exposar moltes coses oralement i ens cal saber com ens hem de comportar davant del públic i per tant, ens serà molt útil tot el que vam aprendre el passat dijous dia 5 de desembre.
Per altra banda crec que se li hauria d’haver facilitat un micròfon, ja que els que estàvem asseguts darrere no vam podir seguir les explicacions a la perfecció per falta de so.
Gràcies per havernos dedicat el teu tems Bàrbara!
Natàlia Rubio 10 desembre 2013 at 09:51
La xerrada em va semblar molt interessant, malgrat que els qui estàvem al fons de la sala d’actes, ens va resultar difícil seguir-la al 100%, ja que no se la sentia massa bé. Crec que un micròfon li hagués anat bé. El tema que va desenvolupar trobo que ens pot servir de molta utilitat, ja que d’ara en endavant haurem de fer exposicions orals i està bé saber com parlar en públic i quins son els modals adequats.
Felicitats Bàrbara!
Luca Fernàndez Farto 10 desembre 2013 at 09:55
L’altres dia, concretament el dia 5 de desembre, vam poder gaudir, d’una activitat en la qual es pretenia, mostrar com s’ha de parlar en una exposició, en una entrevista de treball, o simplement en la vida quotidiana. La veritat és que la xerrada va estar molt bé, però una mica massa llarga des de el meu punt de vista. Però una de els coses que més em va agradar de tota l’activitat, va ser que a més d’ensenyar-nos a expresar coses amb la paraula, ens va ensenyar valors, per tota la vida. Una professora excel·lent, i ha sigut un plaer haver gaudit de la seva presencia, per poder realitzar una de les coses bàsiques de la nostra vida, parlar.
Mar Acien 10 desembre 2013 at 09:58
Em va semblar una conferència molt interessant i dinàmica, i no se’m va fer pesada en cap moment, bueno si, va aver-hi un moment que sí, però de seguida ho va arreglar i va provocar que volgues escoltar-la amb més ganes. La seva manera de parlar i d’espressar-se era fascinant! Em va agradar molt, i sé que tots els seus consells em servirant de molt en un futur i en el present mateix.
Laura Garcia Mas 10 desembre 2013 at 10:01
La veritat em va fascinar el col•loqui de la Bàrbara, la “profe rebelde”.
Crec que ens va anar d’allò més bé que ens ensenyés a parlar amb el cos i a persuadir mitjançant la paraula, seguint el seu mètode Oratog, ja que actualment a molts de nosaltres ens costa expressar-nos en públic i realment és bàsic pel nostre futur.
Trobo que el seu mètode a l’hora de fer participar als alumnes va fer la xarrada molt més entretinguda, divertida i a l’hora d’aprendre els conceptes resultava més fàcil. M’agrada la seva forma de pensar a l’hora de posar-se de part dels alumnes i deixar que parlin més que els professors, no pel fet de que jo, en aquest cas tingui el paper d’alumne sinó perquè trobo que és una bona estreteja per poder entendre’ns millor , ja que d’alguna manera és posa a la nostre pell.
Espero poder tornar a coincidir amb ella, va ser genial!
Arnau Alvarez Cervilla 10 desembre 2013 at 10:29
Sense cap dubte, va ser una sort tenir a la Barbara, en el nostre institut vaig trobar molt interessant l’oratorià, ja que la Barbara ens va ensenyar unes quantes conductes que hem d’aplicar a les nostres exposicions i a la nostra manera de convèncer. Però no és pot comparar amb Ciceró.
Miquel Saborit 10 desembre 2013 at 10:29
La Bàrbara va aportar alguns aspectes importants a tenir en compte quan estem presentant davant un públic. Crec que la xerrada era necessària, encara que es va fer una mica llarga.
Els últims dos quarts d’hora van ser una “repetició” de tot el que s’havia esmentat durant la resta de la xerrada; Encara així s’ha de reconèixer que no es va fer pesada fins llavors. Realment va ser una sort tenir-la al nostre centre.
Margalida Capellà Soler Post author 10 desembre 2013 at 14:06
http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2013/12/10/hay-trabajar-alumno-enemigo-cliente/896019.html?utm_source=rss “La semana pasada tuve una sesión en un instituto de Premià de Mar que fue una maravilla. En un futuro me gustaría traerlo a Mallorca. Las sesiones se llaman Hoy toca hablar y se hacen una vez a la semana.”
Laura Garcia Mas 11 desembre 2013 at 10:43
He llegit l’article de la Bàrbara al Diari de Mallorca i la veritat és que estic totalment d’acord amb la seva manera d’innovar a l’hora de fer les classes, com ella bé diu a l’article “innovar no es poner una pizarra digital y ya está” sinó canviar la dinàmica de la classe, captar l’atenció dels alumnes, fer que participin i s’interesin per el tema! !
També he seguit el fil dels comentaris de l’article, on apareixen diferents opinions sobre aquesta manera de fer les classes, haig de dir que com alumna no les comparteixo.
Us recomano que llegiu l’article , és molt entretingut i interessant. M’ha agradat molt la ironia de la Barbara.
Paula López 11 desembre 2013 at 10:47
La sessió de dijous em va semblar molt interessant, i ens va ensenyar a parlar sense por davant del públic. Em va agradar molt el mètode que utilitza perquè la xerrada es faci divertida i dinàmica: la participació dels alumnes. D’aquesta manera, no tan sols ens ensenya a com posar en pràctica els seus mètodes, sinó que alguns de nosaltres vam tenir la oportunitat de practicar-ho i ser corregits per tal de millorar la nostra comunicació. Penso que ens va ser de gran ajuda, i encara que ara no ho pensem, en algun moment de la nostra vida haurem de fer una conferència i recordarem tots els seus consells. Gràcies per la teva xerrada!
Pingback: Parlant amb Bàrbara Pastor | A cada passa referents clàssics!
Bárbara Pastor Artigues 18 desembre 2013 at 18:45
M´he emocionat amb els vostres comentaris.
Gràcies a vosaltres, estimats alumnes.
Sense vosaltres, jo no existiria.
Ens veurem molt prest.
Margalida Capellà Soler Post author 18 desembre 2013 at 19:58
Bàrbara, moltes gràcies per seguir el fil dels comentaris i per deixar-ne constància amb tanta emotivitat. M’alegra molt saber que prest ens tornarem a veure. Bones festes!
Bárbara Pastor Artigues 19 desembre 2013 at 11:00
Benvolguda Margalida,
benvolguts alumnes i artistes (tots ho sou),
teniu preparats els logos d´oratòria.
He tingut una idea aquesta nit, que no m´ha deixat dormir.
Després de Nadal, ens veurem i m´agradaria reunir-me amb vosaltres.
El cos també parla.
Margalida Capellà Soler Post author 19 desembre 2013 at 11:08
Reprenem les classes dia 8 de gener, Bàrbara. Ens veiem a partir d’aleshores quan et vagi bé.
Mar Martinez 20 desembre 2013 at 09:32
Aquesta conferencia, em va semblar interessant i entretinguda ja que de forma divertida ens va explicar moltes coses, com per exemple com parlar en públic i que la gent t’escolti.
La veritat és que potser la conferencia va ser molt llarga, hi havia moments que es feien aburrits.
Però generalment va esta molt bé!
Pingback: La Font de Neptú de la Plaça de la Mercè | Itinerant la Barcelona més clàssica
Margalida Capellà Soler Post author 19 maig 2014 at 07:33
http://elarted2-cp84.wordpresstemporal.com/2014/04/artesanos-de-la-ensenanza-como-hablar-y-conseguir-que-tus-alumnos-hablen/
Margalida Capellà Soler Post author 22 gener 2015 at 09:59
Ens veiem en el Concurs d’oratòria! http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b5087fe2-8f84-4dcf-912a-0dab6ff23bdd/certamen_oratoga.pdf
Margalida Capellà Soler Post author 22 febrer 2015 at 09:58
Los expertos señalan que en España existe un déficit en el manejo de la oratoria
http://economia.elpais.com/economia/2015/01/15/actualidad/1421334018_476553.html
Margalida Capellà Soler Post author 29 abril 2015 at 06:55
Aprendre a parlar amb públic http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/info-k/aprendre-a-parlar-en-public/video/5514711/#.VT_Rs1qNg3g.gmail
Margalida Capellà Soler Post author 29 abril 2015 at 22:02
Habilitat per parlar en públic dels escolars
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/habilitat-per-parlar-en-public-dels-escolars/video/5514531/
Pingback: I Certamen d’oratòria ja és una realitat! | Aracne fila i fila
Margalida Capellà Soler Post author 5 maig 2015 at 20:21
http://www.kostka.fje.edu/gracia/final-certamen-oratoria-0
https://twitter.com/search?q=I%20certamen%20orat%C3%B2ria&src=typd | 0.775331 | curate | {"ca": 0.8931361143426957, "ro": 0.0016619577862722287, "en": 0.03498421140103041, "sv": 0.0018281535648994515, "it": 0.003074621904603623, "pt": 0.0039056007977397375, "es": 0.05592487950806049, "fr": 8.309788931361143e-05, "nl": 0.005401362805384743} | https://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2013/12/05/parlem-amb-el-cos-persuadim-amb-la-paraula/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_325144 | Els funcionaris de Soto del real han colpejat a Hodei Ijurko. Després de tenir un judici en Iruñea li van dur a la presó de soto del real a Hodei Ijurko. Estant en les cel·les d'ingrés, els funcionaris han intentat llevar-li els seus documents, a l'enfrontar-se ho van copejar. Segons relata Askatasuna, després de tenir un judici a Iruñea, el 3 de maig ho van dur a la presó de soto del real. Estant en la cel·la d'ingrés, ell i un pres social van demanar la trucada que els pertanyia. Pel que sembla, un funcionari va començar a registrar les coses dels dos. A Ijurko en canvi li van dir que li trencarien tots els seus documents. Entre aquests papers tenia cartes, factures per a trucar per telèfon... passades per seguretat. Ijurko s'enfronto al funcionari i li va explicar que no li podia llevar aquests documents. Van discutir, i el funcionari li va donar un colp. Altres dos funcionaris ho van llençar al sòl i li van pegar puntades, un li va posar el peu en el cap i l'altre li va copejar amb la porra tot el cos. L'agressió va durar cinc minuts i després li van dur a aïllament. Cinc funcionaris van entrar amb ell a la cel·la i aquí li van tornar a copejar. Els següents tres dies va estar aïllat, només va tenir la visita d'un metge durant dos minuts el primer dia. Després ho van dur a la presó de Valdemoro. Allí va poder estar amb el seu advocat, i li va poder contar l'ocorregut i ensenyar els cops i ferides. El pres politic posarà denúncia en el jutjat de guàrdia. Avui dia es troba en la presó de Curtis, aïllat. http://www.gara.net/azkenak/05/77810/eu/Hodei-Ijurko-jipoitu-egin-dute-Soto-Realeko-funtzionarioek PD.
Ahí estan los democRATAS españoles. | 0.784497 | curate | {"ca": 0.9170199878861296, "eu": 0.061780738946093275, "es": 0.021199273167777106} | |
mc4_ca_20230418_2_437592 | Ser gat vell | Affinity Petcare
Els gats tenen una esperança de vida de 14 anys. El cas de longevitat més gran registrat és de 38 anys. Els gats semblen viure més anys que abans, la qual cosa es pot atribuir a una millor atenció veterinària, més consciència sobre les seves necessitats per part dels amos i una nutrició millorada que inclou menjar específic per als gats de més edat.
tenir curagatSÈNIORnutrició
Es diu del gat vell que és aquell que té tanta experiència que sap distingir entre un ratolí vell i un ratolí jove, molt més saborós. Tanmateix, amb els anys, els gats no només acumulen experiència. També acumulen algunes xacres i malalties pròpies de l'edat. | 0.76447 | curate | {"en": 0.046686746987951805, "ca": 0.9533132530120482} | https://www.affinity-petcare.com/ca/ser-gat-vell |
crawling-populars_ca_20200525_41_342031 | Menú
MADRID, 27 juny (EUROPA PRESS) -
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha compromès al Congrés dels Diputats amb una "reforma integral" del finançament autonòmic, encara que ha reiterat que no serà possible fer-la en aquesta Legislatura i ha assegurat que això respon a una realitat " objectiva" que no vol enganyar els ciutadans" .
"El problema radica que durant el període que ha governat el PP no s'ha fet res", ha postil·lat.
En la sessió de control al Govern central, la portaveu adjunta de Cs, Melisa Rodríguez, ha assenyalat que fa un mes tant l'actual ministra com la resta del PSOE "advocaven per la necessitat d'una reforma del sistema de finançament autonòmic", però que el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, va anunciar fa dues setmanes que no donaria temps a abordar-la abans del final de la Legislatura.
"El senyor Sánchez ja ha anunciat que s'atrinxerarà a La Moncloa. Hi ha temps", ha sentenciat Rodríguez, qui ha afegit que potser es degui aquesta decisió al "pacte ocult" en la moció de censura contra l'anterior Executiu amb "els del 'cuponazo'" i amb els qui "volen trencar Espanya".
La titular d'Hisenda ha contestat a la parlamentària 'taronja' assegurant-li que una de les prioritats del Govern espanyol és el finançament autonòmic, però li ha dit que fins ara s'ha limitat a "traslladar una realitat objectiva" i a "no enganyar els ciutadans".
Així mateix, ha afegit que "el problema radica" en què el Govern del PP no va fer "res, més enllà de convocar un grup d'experts --als quals ha agraït la seva tasca--, sense cap implicació política".
Montero ha reiterat el seu compromís amb "la reforma integral" del sistema de finançament, i ha dit: "No els he sentit (a Cs) reclamar el Govern del PP la reforma del finançament autonòmic".
A més, en referència al Contingent Basc, la ministra ha apuntat que va ser Cs, i no el PSOE, qui va donar suport als Pressupostos Generals de l'Estat en els quals s'incloïa el nou càlcul del Contingent.
"Estan traint tots els ciutadans d'aquest país menys als del País Basc i, potser, als de Catalunya, perquè encara no ens han dit el pacte ocult", ha insistit la diputada de Cs, i ha preguntat a Montero per què no es reuneix el cap de l'Executiu amb tots els presidents autonòmics alhora, en comptes d'individualment. "Deixin de provocar enfrontaments entre territoris", ha sentenciat Montero.
D'altra banda, Montero ha respost també una qüestió sobre finançament local de la diputada d'En Comú Podem Alicia Ramos i s'ha compromès a "avançar perquè les organitzacions més properes als ciutadans puguin comptar amb els recursos necessaris".
En aquest sentit, la ministra ha assegurat que en breu es convocarà la Comissió Nacional de Finançament Local per tractar, entre altres assumptes, "el problema suscitat amb les plusvàlues" de les corporacions locals.
A més, ha asseverat que treballarà a "modificar i millorar" la regla del sostre de despesa i que cercarà una equació per transferir competències als ajuntaments i que puguin "proveir dintre del termini i en la forma escaient" les necessitats dels ciutadans.
La diputada lila ha aplaudit les paraules de la ministra, i ha recordat que les ciutats són "punta de llança" en drets humans, mobilitat o desenvolupament sostenible. "Després de fer fora Rajoy, és el moment d'abordar aquestes qüestions", ha dit Ramos, qui ha garantit que és des del municipalisme des del qual poden fomentar-se "lluites actives" contra la pobresa, la violència masclista o la contaminació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.774261 | curate | {"es": 0.11049601417183348, "ca": 0.8806465899025686, "en": 0.008857395925597875} | : /espanya/noticia-govern-espanyol-diu-no-dona-temps-reformar-financament-autonomic-aquesta-legislatura-20180627153033.html |
mc4_ca_20230418_2_467016 | UNI Girona | LA PRÈVIA | Spar Citylift Girona — Mann-Filter Casablanca
Stadium Casablanca visita Fontajau amb l’objectiu de seguir lluitant per places de Copa de la Reina.
Després d’haver aconseguit una gran victòria dimecres passat en l’Eurolliga contra el Dynamo Kursk, l’equip d’Eric Surís seguirà amb el treball en la desena jornada de Lliga Endesa el diumenge, dia 1 de desembre, a les 18 h, quan s’enfrontarà al Mann-Filter Casablanca.
L’equip de Saragossa arribarà a la ciutat catalana classificat en novena posició i amb un balanç de tres victòries i sis derrotes, havent guanyat l’últim partit de Lliga Endesa contra Quesos El Pastor i en plena lluita per a tenir opcions d’entrar en la Copa de la Reina. En la seva plantilla destaca Zoe Hernández, una bona tiradora de 3 que va anotar vuit punts decisius en l’anterior partit.
Per una altra banda, l’Spar Citylift Girona, que ha guanyat 8 dels 9 partits disputats, intentarà recuperar la victòria a Fontajau després d’haver perdut en la jornada vuit contra el Gernika, on l’equip va perdre la imbatibilitat i la ratxa de victòries que portava.
La jugadora de l’equip, Helena Oma, ha declarat en roda de premsa prèvia al partit que “a la Lliga Endesa volem seguir amb la mateixa dinàmica, jugar bons partits i fer un bon bàsquet.” A més, ha destacat la dificultat de l’enfrontament: “Serà un partit complicat, elles vénen d’una bona dinàmica. La setmana passada van guanyar i la veritat és que estan a un bon nivell. Serà un partit dur perquè a sobre és un equip que fa tota la setmana que prepara el nostre partit però nosaltres hem de seguir com sempre i fer-ho el millor possible.”
L’Spar Citylift Girona vol mantenir el lideratge i augmentar la distància entre els rivals a més de tornar a guanyar a Fontajau i fer gaudir als aficionats que vinguin al pavelló. Les bones sensacions que va deixar l’equip en els dos anteriors enfrontaments fa augurar un inici d’una bona ratxa per a l’equip i les jugadores fan una crida perquè creuen que els necessitaran. | 0.879698 | curate | {"en": 0.0348605577689243, "ca": 0.9651394422310757} | https://www.unigirona.cat/index.php/la-previa-spar-citylift-girona-mann-filter-casablanca/?mode=grid |
oscar-2201_ca_20230904_1_68493 | L’Oficina Municipal de Turisme de Montblanc funciona des del mes de juny de 2000. Té entre les seves missions atendre i informar, per tal de donar satisfacció als visitants que arriben a la vila, a tots aquells que estan decidint on passaran el seu temps d'oci i al teixit empresarial turístic més proper. És per això que l'atenció es dóna des del taulell de l'Oficina de Turisme, però també a través d'altres mitjans: correu ordinari, telèfon, correu electrònic, xarxes socials i aplicacions mòbils. Des de sempre també s'ha coordinat el servei de visites guiades a Montblanc, en coordinació amb els Guies de Montblanc. A més, col·labora amb entitats i institucions realitzant inscripcions i venda d'entrades per a tot tipus d’activitats. | 0.820218 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.montblancmedieval.cat/@@search?sort_on=Date&sort_order=reverse%27%5B0%5D&b_start:int=0&set_language=ca&SearchableText= |
cawac_ca_20200528_8_119079 | Enquesta
NOTÍCIA
Els Concerts Simfònics al Palau commemoren el centenari de la mort de Dvorák
2/6/2003 |
El cicle de Concerts Simfònics al Palau arriba a la setena temporada commemorant el centenari de la mort del compositor txec Antonín Dvorák. L'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Edmon Colomer, n'ha programat dotze concerts. La temporada començarà l'11 d'octubre i es tancarà el 5 de juny del 2004. L'Orfeó Català oferirà l'"Stabat Mater" de Dvorák, i l'Orquestra de Cambra de Granollers, dues obres de l'organista Thierry Escaich, interpretades per ell mateix, i la famosa "Simfonia número 3" de Saint Saëns.
També cal destacar la presència de solistes com Albrecht Mayer, primer oboè de la Filharmònica de Berlín, i el violoncel·lista Lluís Claret, que estrenarà el concert per a violoncel de Salvador Brotons, a més de la col·laboració amb joves intèrprets.
El president de l'Orquestra Simfònica del Vallès, Albert Bardolet, ha dit que la programació inclou molts compositors, però que hi continua havent una presència molt important de la música de Beethoven.
En la presentació s'ha fet un balanç molt positiu del cicle, que l'any passat va tenir una ocupació del 87%. El pressupost de la nova temporada és de 450.000 euros. | 0.798471 | curate | {"it": 0.006498781478472786, "es": 0.005686433793663688, "ca": 0.9796913078797725, "en": 0.008123476848090982} | http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=424 |
mc4_ca_20230418_4_463017 | setembre 26, 2017 AaronStuart Sense comentaris
Plex today announced the launch of Plex News, a new personalized streaming news service that's available to Plex users. Plex News includes national, international, and local news from 190 providers like CBS News, CNN, A+J, IGN, Cheddar, Financial Times, Mic, i més.
Plex says Plex News is rolling out to all users over the course of the next 48 hores, starting with Plex Pass subscribers first. It is available on Apple TV and iOS devices, along with Android TV, Nvidia Shield, Amazon Fire TV, Roku, and Android Mobile.
Cortana finestres 10 OS X servidor web Connectar Temps adreça IP Ubuntu 14.04 Ubuntu Google Ubuntu 14.10 iPhone dades finestres 8 CentOS 7 API els motors de cerca PHP sistema contingut ubuntu 15.04 revisió Més CPU característica 04 usuaris dispositius dispositius mòbils panell de control empresa connectors youtube dispositiu curs Mitjà de comunicació social USB GNOME nom de domini entrada de bloc apatxe Samsung galaxy Rendiment CentOS Firefox Comandament ARREL trànsit característiques SSH vídeo Telèfon Windows SEO finestres 10 servidor nbsp UNIX codi obert Pantalla Samsung línia d'ordres SSD versió base de dades Bloc crom programari Debian fins a " autenticació perspectiva arxius suport telèfon Linux Sistemes d'Ubuntu Linux Microsoft apple Seguir 'App HTTPS Linux Mint Ubuntu 16 PPA "PC poma joc actualització de Windows Eina refilo telèfon intel·ligent HTTP Dossier Tenda d'aplicacions instal·lar WordPress actualització HTML Nginx jocs CEO MySQL androide 1' Facebook alliberament RAM Bing aplicacions Sistema operatiu navegador web | 0.520304 | curate | {"ca": 0.6785046728971963, "en": 0.32149532710280376} | https://websetnet.net/ca/plex-launches-plex-news-free-content-190-providers/ |
boua_ca_20231006_0_2316 | REFERÈNCIA: I-PAS-06/13CONVOCATÒRIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT PER LA QUAL S'OFERTA PER A COBRIR, AMB CONTRACTE TEMPORAL, UNA PLAÇA DE TÈCNIC PER AL PROJECTE ""APLICACIÓ DE LES TIC EN LA INTEGRACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA"" DEL CENTRE DE SUPORT A L'ESTUDIANT DEL SECRETARIAT DE PRÀCTIQUES D'EMPRESA I SUPORT A L'ESTUDIANT.
- Data d'aprovació
- 17/01/2013
- Data de publicació
- 22/01/2013
- Òrgan competent
- Vicerectora d' Investigació, Desenvolupament i Innovació
- Secció
- CONVOCATÒRIES I CONCURSOS
Títol: REFERÈNCIA: I-PAS-06/13CONVOCATÒRIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT PER LA QUAL S'OFERTA PER A COBRIR, AMB CONTRACTE TEMPORAL, UNA PLAÇA DE TÈCNIC PER AL PROJECTE ""APLICACIÓ DE LES TIC EN LA INTEGRACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA"" DEL CENTRE DE SUPORT A L'ESTUDIANT DEL SECRETARIAT DE PRÀCTIQUES D'EMPRESA I SUPORT A L'ESTUDIANT.
Secció: CONVOCATÒRIES I CONCURSOS
Òrgan: Vicerectora d' Investigació, Desenvolupament i Innovació
Data d'aprovació: dijous, 17 de gener de 2013
REFERÈNCIA: I-PAS-06/13
CONVOCATÒRIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT PER LA QUAL S'OFERTA PER A COBRIR, AMB CONTRACTE TEMPORAL, UNA PLAÇA DE TÈCNIC PER AL PROJECTE “APLICACIÓ DE LES TIC EN LA INTEGRACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA” DEL CENTRE DE SUPORT A L'ESTUDIANT DEL SECRETARIAT DE PRÀCTIQUES D'EMPRESA I SUPORT A L'ESTUDIANT.
La Universitat d'Alacant, d'acord amb allò que s'ha establit en la seua Normativa reguladora de les convocatòries per a la selecció de personal d'administració i servicis contractat en règim laboral en els projectes d'investigació, disponible en la següent adreça de la seua pàgina web:
http://ssyf.ua.es/va/seleccionpas/normativa.html
aprovada per Consell de Govern de 22 de desembre del 2009 (BOUA de 15 de gener del 2010), i la resta de normativa general d'aplicació, convoca oferta pública per a cobrir lloc/s de treball, d'acord amb les bases següents:
1a. Nombre de places: una.
2a. Característiques de la plaça:
- Lloc de treball: Tècnic.
- Jornada: 20 hores/setmana en horari de matí.
- Retribució: 600 € bruts mensuals més les pagues extres corresponents segons la normativa vigent.
- Duració inicialment prevista del contracte: 6 mesos.
En tot cas, la duració del contracte estarà vinculada a la duració del projecte i a la seua disponibilitat pressupostària.
De conformitat amb el que preveu l'acord de Consell de Govern de la Universitat d'Alacant de 26 de gener del 2010, pel que s'aprova el Pla d'igualtat d'oportunitats entre dones i hòmens de la Universitat d'Alacant, es fa constar que no existeix infrarepresentació de cap dels gèneres en els llocs de tècnic contractats en règim laboral en els projectes d'investigació.
3a. Objecte: Col·laborar en el projecte d'investigació “Aplicació de les TIC en la integració i innovació educativa” a través de la realització de les tasques següents:
· Col·laboració en la investigació en l'aplicació de les TIC a la integració de persones amb discapacitat.
· Suport en l'elaboració de materials electrònics accessibles.
· Avaluació dels productes de suport a la discapacitat i suport a les usuàries o als usuaris.
· Desenvolupament d'aplicacions Web amb tecnologies Groovy & Grails, Java i PHP.
· Desenvolupament d'aplicacions per a dispositius mòbils.
· Instal·lació, configuració i manteniment de servidors Linux, Windows i VMware.
· Administració, gestió de seguretat i protecció de dades dels servicis.
· Gestió de presència en xarxes socials.
· Qualsevol altra tasca afí al lloc que puga sorgir de l'execució del projecte.
4a. Perfil de les places: Es valorarà:
- Experiència i formació relacionada amb l'objecte de la convocatòria i en:
· Accessibilitat Web (WCAG 2.0) i creació de documents electrònics accessibles.
· Productes de suport per a la discapacitat (lectors de pantalla, magnificadors de pantalla, control per veu, etc).
· Llenguatge Braile.
· Desenvolupament d'aplicacions per a dispositius mòbils: Android i IOs.
- Titulació: Es valoraran les titulacions següents:
· Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes o Graus corresponents.
· Màster oficial en Desenvolupament d'Aplicacions i Servicis Web
5a. Requisits del personal aspirant: El compliment dels requisits relacionats a continuació haurà d'estar referit sempre a la data d'expiració del termini fixat per a la presentació d'instàncies i mantindre's fins a la data de formalització del contracte:
- Estar en possessió o haver abonat els drets per a l'expedició del títol de Diplomatura, Enginyeria Tècnica, Arquitectura Tècnica, Grau o equivalent. En el cas de titulacions obtingudes en l'estranger haurà d'estar-se en possessió de la credencial que acredite la seua homologació.
- Tindre la nacionalitat espanyola o trobar-se en alguna de les situacions arreplegades en l'art. 57 de la Llei 7/2007, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (BOE de 13 d'abril).
- Tindre un coneixement adequat de qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana per a l'exercici del lloc de treball.
- Tindre complits 16 anys i no excedir l'edat màxima de jubilació forçosa.
- Posseir la capacitat funcional per a l'exercici de les tasques.
- No haver sigut separada o separat, o haver-se revocat el seu nomenament com personal funcionari interí, amb caràcter ferm mitjançant procediment disciplinari de cap administració pública o òrgan constitucional o estatutari, ni trobar-se inhabilitat per sentència ferma per a l'exercici de qualssevol funcions públiques o d'aquelles pròpies del cos, agrupació professional o escala objecte de la convocatòria. En el cas del personal laboral, no trobar-se inhabilitat per sentència ferma o com a conseqüència d'haver sigut despedit disciplinàriament de forma procedent, per a exercir funcions semblants a les pròpies de la categoria professional a què es pretén accedir. Tractant-se de persones nacionals d'altres Estats, no trobar-se inhabilitat o en situació equivalent ni haver sigut sotmés a sanció disciplinària o equivalent que impedisca en els mateixos termes en el seu Estat l'accés a l'ocupació pública.
6a. Presentació d'instàncies: Les instàncies estan disponibles en la següent adreça de la pàgina web de la Universitat, Servici de Selecció i Formació - Selecció i Provisió PAS-:
http://ssyf.ua.es/va/seleccionpas/plazas-temporales/actual
i en l'Oficina Principal del Registre General de la Universitat (Edifici de Rectorat i Servicis Generals del Campus de Sant Vicent), i podran presentar-se en l'Oficina Principal del Registre General de la Universitat o en les Oficines Auxiliars, situades en les Secretaries de Centre i en la Seu d'Alacant, en el termini de 10 dies hàbils, a partir del següent al de publicació de la present convocatòria en el Butlletí Oficial de la Universitat d'Alacant (BOUA).
Es podran emprar les vies establides en l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (BOE de 27 de novembre), preferentment a través de les Oficines de Correus, i en este cas la sol·licitud que es presente haurà d'anar en sobre obert perquè el personal de Correus puga estampar en ella el segell amb la data de presentació abans de la seua certificació.
A la instància s'adjuntarà:
- Fotocòpia del DNI. Les o els aspirants que no posseïsquen la nacionalitat espanyola hauran de presentar fotocòpia del NIE, o si no disposen d'este últim, fotocòpia del passaport o d'un altre document del seu país d'origen que acredite la seua identitat, edat i nacionalitat.
- Fotocòpia del títol acadèmic que es requereix per a poder participar en la convocatòria (base 5a) o resguard d'haver abonat els drets per a la seua expedició.
de la Universitat d'Alacant per a Personal d'Administració i Servicis en Projectes d'Investigació, disponible en la mateixa pàgina web referenciada per a la instància i acompanyat de fotocòpies de tots els mèrits que s’hi al·leguen amb les especificacions següents:
- Per a l'apartat ‘1. Titulació: Nota mitjana ponderada de l'expedient': Certificat acadèmic o fitxa informativa segellada per la secretaria del centre en què conste la mitjana obtinguda en la titulació corresponent. En el cas del títol de Doctor, el certificat acadèmic haurà de contindre el programa de doctorat, la qualificació de la tesi doctoral i les seues assignatures del període formatiu.
- Per a l'apartat ‘6. Activitats de caràcter professional' s'acompanyarà, a més, de l'informe de vida laboral expedit per la tresoreria general de la seguretat social i els contractes de treball.
La comissió no valorarà aquells mèrits aportats una vegada finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, si estos no han sigut prèviament relacionats en el currículum que s'adjunta a la instància.
En qualsevol moment del procés, es podrà sol·licitar al personal aspirant la presentació dels originals dels documents presentats i, si és el cas, de la seua traducció per intèrpret jurat.
7a. Relació d'aspirants admesos i exclosos: Finalitzat el termini de presentació d'instàncies, es publicarà la relació provisional d'aspirants admesos i exclosos. A partir de l'endemà de la seua publicació les persones interessades tindran un termini de 5 dies hàbils per a la presentació de possibles esmenes. Transcorregut este es publicarà la relació definitiva d'aspirants admesos i exclosos.
8a. Comissió de selecció: La comissió encarregada de resoldre la convocatòria estarà composta per 5 membres i els seus suplents: presidenta o president, secretària o secretari i 3 vocals.
El nomenament dels membres es farà públic abans de l'acte de constitució.
La comissió vetlarà perquè queden garantits els principis de mèrit, capacitat i d'igualtat d'oportunitats i de tracte entre dones i hòmens.
9a. Sistema de selecció, amb dos fases:
a) Baremació de mèrits: La comissió valorarà els mèrits al·legats pel personal aspirant en els seus currículums d'acord amb el barem que figura en l'annex II de la Normativa de la UA referenciada a l'inici de la convocatòria i amb l'acord previ dels criteris de valoració específics d'aquells apartats que ho requerisquen. Només podran ser considerats aquells mèrits obtinguts fins a la data que finalitze el termini de presentació d'instàncies establit en la base 6a.
b) Entrevista personal, la finalitat de la qual serà la de valorar l'adequació de l'aspirant per a ocupar el lloc de treball oferit. Per a la seua realització li'ls convocarà amb una antelació mínima de 4 dies hàbils. Es puntuarà de 0 a 5 punts.
Els resultats provisionals d'ambdós fases, en la primera junt amb els criteris de valoració específics del barem, es publicaran amb un termini de reclamacions establit per la Comissió del menys 3 dies hàbils. Vistes les reclamacions o transcorregut el esmentat termini sense haver presentat cap, es publicaran els resultats definitius.
10a. Adjudicació: La Comissió per a l'elaboració de la proposta d'adjudicació sumarà les puntuacions obtingudes i les ordenarà de major a menor; corresponent la proposta d'adjudicació a l'aspirant amb major puntuació. L'esmentada proposta s'elevarà al Vicerectorat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, per a la seua adjudicació.
A la vista dels resultats de l'aplicació del sistema de selecció, i en cas d'evidenciar-se la inadequació dels mèrits del personal aspirant al perfil i objecte de la convocatòria, es podrà declarar motivadament la no adjudicació del lloc convocat.
11a. Notificacions a les o als aspirants: d'acord amb l'article 59.6 b) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, anteriorment referenciada, les publicacions detallades en estes bases, així com la informació d'altres actes que d'ella es deriven que requerisquen publicació, a l'efecte de notificació es realitzaran en el tauler d'anuncis de l'edifici de Rectorat i Servicis Generals i en l'adreça de la pàgina web del Servici de Selecció i Formació següent:
http://ssyf.ua.es/va/seleccionpas/plazas-temporales/actual
En esta mateixa adreça es troba la resta d'informació general referent a la convocatòria i l'accés a tota la normativa i legislació mencionada en la mateixa.
12a. Protecció de dades de caràcter personal: Les dades de caràcter personal aportats pel personal aspirant quedaran inclosos en el fitxer automatitzat de Personal d'esta Universitat, que es compromet a no fer un ús diferent d'aquell per al qual han sigut sol·licitats, segons la resolució de la Universitat d'Alacant, de 17 de desembre del 2002, per la que es regula els fitxers automatitzats de dades de caràcter personal (D.O.G.V. de 15 de gener del 2003).
La Universitat d'Alacant informa així mateix, sobre la possibilitat d'exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i, si és el cas, d'oposició, que preveu l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades; que han de ser exercits, per escrit, davant del Gerent d'esta Universitat.
13a. Recursos: Contra la convocatòria, les seues bases i tots els actes administratius es que deriven d'esta, que esgoten la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós administratiu davant del jutjat contenciós administratiu dels d'Alacant que resulte competent, en el termini de dos mesos comptats a partir de l'endemà de la seua publicació, de conformitat amb el que establix l'article 109 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, 6.4 de la llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa, i potestativament podran interposar recurs de reposició en el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà al de la publicació de la present, davant del rector, de conformitat amb el que disposa l'article 116 de la Llei 30/1992, redactat d'acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener. Tot això sense perjuí que s'utilitze qualsevol altra via que es considere oportuna.
Davant de les actuacions de la Comissió de valoració, podrà interposar-se un recurs d'alçada previst en l'article 114 de la Llei 30/1992, redactat d'acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de les seues publicacions o notificacions. El recurs podrà interposar-se davant de l'òrgan que va dictar l'acte que s'impugna o davant del rector com a òrgan competent per a resoldre'l.
Alacant, 17 de gener de 2013
La Vicerectora d'Investigació, Desenvolupament i Innovació,
Sgt. : Amparo Navarro Faure | 1 | perfect | {"ca": 0.9698031247810551, "pt": 0.0015413718209206194, "it": 0.005675050795207735, "en": 0.0028024942198556714, "es": 0.018776711273033, "la": 0.00021018706648917536, "eu": 0.00021018706648917536, "ec": 0.00021018706648917536, "eo": 0.00021018706648917536, "id": 0.00028024942198556714, "nl": 0.00028024942198556714} | boua5819 |
mc4_ca_20230418_9_198524 | Blog del Màrius Domingo, Ca la Gallineta: Bolets de primavera: Cranc.
Bolets de primavera: Cranc.
A la primavera també hi ha bolets, molts bolets. Aquest és un exemplar de Cranc, Clathrus ruber, una de les espècies d'ous del diable. | 0.617317 | curate | {"ca": 0.8820960698689956, "es": 0.11790393013100436} | http://mariusdomingo.blogspot.com/2011/04/cranc.html |
tdx_ca_20220518_0_4080 | Total 22-' "O siguin 13 ptes. aue directament aporta el soci a la Secció, més 4 ptes. que per soci es calculà rendia la subvenció que es reb del Centre. "Aouest repartiment s'ha fet cada mes sobre el nombre de socis que representa la quantitat recaudada i per una dotzava part de l'assignació corresponent, es a dir, sobre el nombre de socis reglamentàriament legals, evitant-nos aquest procediment, formular contrapartides engorroses per a comptabilitat i desvirtuadores de les ensenyances cue aquests comptes proporcionen. "Compte de subvencions "El càrrec d'aquest compte l'ha constituït les dites 4 ptes. nominals, i la data les que realment ha percibit del Centre, donant.com a resultat que han sigut 4'35 ptes. per soci ço que aquesta font d'ingressosens ha produït; això és, 95 cèntims més 'de ço previst. "D'aquest superàvit som partidaris de no disposar-ne o liquidar-lo cada any per capital-reserva doncs no té un caràcter fixo .per' a estar subjc£ te a la proporció de socis entre el Centre i la Secció. "Demés, ens permetem aconsellar que en l'avenir se segueix el mateix procediment i nue cada any es compulsi la relació entre la nominal i la efectiva, per ésser dada molt important a la vida econòmica de la Gecció. "Subsidis fYlediclna i Clrurcia "L'assignació en aouest concepte de 8'50 ptes. pagades totes les pòlices, ens ha donat un superàvit de ptes. 442'Cu o sigui de uns 17 ctms. per scci, ço en. demostra que debem continuar amb el mateix tipus i deixar aquest ròssec en data en previsió de futures.contingències. "Subsidis cessantia "La assignació de l'3G ha constituït un fons de ptes. 3,476*95 de quines sols s'ha disposat (amb goig ho consignem) de ptes. 780 o sigui 29 cèntims per soci. Corn se veu la assignació és desproporcionada i guian_t nos per les indicacions de ffir. Basin, qui ens deia que amb 40 ctrns. per soci podríem cobrir-nos d'aquest risc i per el prcmig que d'ençà de no_s_ tra fundació dona ço pagat per soci per aquest concepte, 7p ctms.,creiem que serien suficients per a atendre en aquest subsidi 50 ctms.per soci. Ho aconsellen també axl les restriccions que per mitjà delsnous estatuts ha tingut aquest capítol. El ròssec resultant a favor d '_a quest compte de ptes. 2,606'95 ha sigut liquidat per capital puix no hem vist la necessitat de mantenir la dita desproporció. "Despeses generals "La assignació en aquest compte ha sigut de 3'30 ptes. "Ço gastat per soci ha sigut ptes. 3*05. El ròssec de 577*53 ptes. l'hem deixat a son benefici, no obstant; tenint en compte el que cada dia es veu nostra Secció favorescuda per nous i nombrosos elements, creiem, i 566 aixis'també ho proposàrem, que no aniríem tíesacertats al reduir aquella consignació a 3 ptes. "Fons subsidis per Invalidesa i Vellesa "Respecte aquest compte no podem dir més nue amb les.2'50 ptes. que se li destinen, més els interessos a que té opció, ha tancat l'exerciciamb un fons ce ptes. 17,37B'74. "No obstant, aquesta Junta de Govern entén que hi ha necessitat de de_s glossar anucsts dos subsidis per ésser de característiques distintes, i per a subjectar-se cada un a preceptes reglamentaris molt diferents. "Salvant sempre ço que opinions ben orientades indlcuin i en definitiva l'acord que l'assemblea prengui, en les -proposicions oue tenim projecta des es veurà lo solució cue donem en aouest assumpte. "Fons subsidis Defunció i Enterrament "Aquest compta, interinament, s Via anat integrant arnb la assignació de • pteso £'40 i ço nue durant acuests últims meses han donat les'cuotes F.gpecíals par Dret d'Entrada. "¡y. al gra t tots els nostres esforços i els bons desigs de D. Pere Corarni_ nas, nue és qui ens ultima els treballs per a la definitiva i matemàtica regularització d'aquest compte, no hem pogut venir an acuesta Gene-ral amb aquest capitallssim assumpte resolt. Ens serveix de lenit.tu, i creiem que serà en vosaltres raó de descàrrec, el saber que, dintre de pocs dies el 3r.-Corominas ens dirà sobre el particular la darrera paraula. "Dispensari "Per a obtenir una més fonamentada orientació de ço que costa a la Secció el sosteniment d'aquesta dependència, millor dit, branca ufanosadel nostre mutualisme, amb tetes les consideracions d'una de les primeres avantatges que posseïm, doncs cal tenir present que el nombre de v_i sites o serveis prestats durant el flnt exercici ha sigut de 7,093, iper a fixar en conseqüència ço oue procedeix per a subvenir a aquestcost, hem' estab'lert dos comptes. "En el denominat Dispensari despeses generals han sigut motiu de càrrec 569 Tercer. Que 1'assiynaciô per Invalidesa siguí de Ptes. 0'7ü quart. '-' » Vellesa ' ' ' ' 2'20 Cinnuë. ' » ». Dispensari » > ' G f ûG Sisè. ' ' • ' radicina » » ' B'50 Setè. ' ' '•' Defunció ' ' ' 6 MG Quota anyal d'un soci ( aproximada). r-tes. 22'GO "De^és, subdividir el fons d'Invalidesa i Vellesa COTÍ segueix: '"El 25 per ICC de dit fans al compte d'Invalidesa "El 75 per ICO ' ' ' • ' de Vellesa "
"DeTiés, ^ug:"rentar afnh 5 cèntims els drets a visita en el Dispensari, i deixar a Judici de la Junta de Govern ço cue calgui fer respecte a l'nuj ment dels preus nue per despeses en curs es cobra en el mateix.
L'ESCCLA D'ALTS ESTUDIS CGïERCIALS
"Poques paraules .podem dir encara, d'aquesta Institució que l'entitat re_ presentatlva de la nostra terra ha decidit cre'ar. La lectura de la relació dels acords presos pel Consell de la mancomunitat respecte a la mateixa, ens ha causat una molt bona impressió; mes en espera d'una més em plia nota que ens doni a conèixer en tots els seus detalls l'organització pedagògica de l'Escola d'Alts Estudis Comercials, ens permetem feralguna observació sobre la nota publicada.
"Hem dR confessar oue la classificació de les matèries d 'ensenyament que han de donar-s'hi és feta amb tota cura i oue ni una branca de l'activitat comercial de la nostra època hi resta exclosa. Els problemes de les qüestions a resoldre després de l'anormalitat d'avui, hi són compresos.en cada sèrie d'ensenyaments. La realitat del viure actual s'hi veu clarament sols en llegir-los. "u'o hi ha cap dubte que la part fonamental de l'eficàcia de la instltució rau en les bases segona 1 auarta. L'ampliació de l'ensenyament oral amb treballs de Seminari i d'investigació resoldran moltes qüestions que fins avui eren gairebé desconegudes en l'ordre de ciències comercials. -Els treballs finals i el de tenir de cursar nocions de disciplines ped_a gògiques faran aue l'alumne no resulti sols un home de coneixements flotants.
"Ens plau fer constar oue algun dels procediments d'ensenyament senyalats en aouestes ciues bases, són Ja seguits des de fa temps, per les no_s tres Escoles iïlercantils Catalanes, donant esplèndits resultats. El separar la part de realitat del que en teoria es coneix, és norma de la majo ria dels nostres professors.
"Respecte a la base tercera, pedagògicament, trobem un bon encert que es sotmeti a un examen a tot aquell que vulgui ingressar com a alumne de l'Escola; mes si es posa com a excepció ulterior no subjectar a aquestrequisit els titulars de les Escoles locals de Comerç, hauria de mirarse si es podia obtenir que la Mancomunitat ampliés aquesta dispensa als que haguessin cursat en les Escoles Mercantils Catalanes subjectant-se -• als nous plans, que Ja indiquen una disciplina per part dels que els segueixen.
.
Ov,0
"Les nostres Escoles, amb aquest reconeixement de la seva eficàcia, tindrien una finalitat ben atraienta pels mateixos organitzadors de la nova Escola: la de fer que els homes que senten el Comerç pràcticament, aueviuen d'ell i que coneixen els seus costums i fins els seu rutinarisme, anessin a cooperar a la feina investigadora i -depuradora.
"Nosaltres creiem que l'Escola d'Alts Estudis no ha de fer sols funciona ris, sinó que principalment ha de preparar els homes que hauran de donar l'empenta definitiva a la nostra importància comercial perquè assolim el lloc oue tenim ben merescut. Aouest també és l'objectiu dels que han redactat les bases, doncs tots els caires de l'activitat comercial hi són compresos; mes creiem que si per a ingressar-hi n'hi haurà prou amb que hagin assistit i obtingut títol en les Escoles locals de Comerç, ambigual fonament es pot acceptar la nostra indicació tenint en compte que .els nostres deixebles, a més de sortir ben preparats teòricament, tenen un actiu en el seu favor, aue és l'actuar dintre el cercle comercial. • "I diem això encara amb més interès, perçue la única por que sentim ésque l'Escola sigui o es transformi en fogar de teoritzadors -com ho són les Escoles oficials-i voldriem que no-n'hi hagués prou amb passar unexamen on preguntessin sobre les matèries del plan que segueixen les Escoles oficials o bé haver cursat en altres Escoles, sinó que s'exigísque l'aspirant presentés certificat d'haver practicat el Comerç, d*have£ lo viscut, quan volgués Ingressar. Es aleshores quan es veuria la veri ta ble eficàcia de la institució; i quan els homes que d'ella surtissin es posessin al front d'una casa exportadora, d'una casa bancària, etc., podrien corretcir les rutines, podrien senyalar veritables orientacions salvadores.
"Felicitem efusivament a la nostra primera Institució pàtria per haverdecidit la creació d'aquesta Escola, ço que fa veure que sent les necessitats imperatives de l'Estat català; mes ens plauria que fos escoltada la nostra humil opinió que no té altra finalitat que ajudar a l'èxit que amb seguretat l'Escola assolirà i conseguir sobre tot que els homes que en surtin ens portin a una major riquesa" i completin les institucionseconòmiques de la nostra terra. "Lo que de sí dóna, amb tot i ésser de molta utilitat, aquesta Seccióper 3 confeccionar un parlament nue sigui grst als benèvols oients, als amables companys, és àrid, i si en aauesta manca d'ambient, per a fernue brolli la paraula galana i oue s'enlairi el pensament vers confins que facin fruir uns moments a l'esperit, s'hi acobla nostra poc acostumaria ploma en aauesta mena de treballs, encara esdevindrà molt més erma acuesta tasca, per a ço oue vos demanem per avebçat disculpa i peclèneia.
"c~for-?.n b-nos podríem fer un panegíric més o menys bell tíe la site i •pregona finalitat cue.reporta el mutualisme, us podríem patentitzar la imprescindible» necessitat GUR tenim tots, i més els cel nostre estament en rnutualitzar-nos (sempre i ouan, E! fer-se? mutualista, no es portin a dins intencions malsanes, mires egoistes o càlculs purament individuals) però .aue diríem que, aprofitant aauesta mateixa ocasió, no haguéssim sentit tots de nostres companys antecessors, amb arguments més convincents .1 cmh claravldència notabllíssima? ¿Què podríem dir que? fet re alitat o intuitariament no visnués en nosaltres com palesament ho derr,o_s tra l'estar tots identificats amb la nostra Secció de Socors ¡Tutus oue més aue un nom és tot un lema, és tot un ideal ja fet realitat? "Ja veieu, dores, oue tots els camins per a on un li agradaria anar fent via restan bsrrats i oue per tant no toca altre recurs que embrancar-ncs en una disertació, nue procurarem siqui lo més curta i soportable possible, de la que ha sigut, sinó encertada gestió, al menys porta da s terme amb tot l'entusiasme i amor que per a el Centre i nostra Sec ció' sentim, com també per al respecte i estima a nue vostra confiançaens obliga.
"Demés, creiem oue en ço que ens proposem dir-vos qualoue cosa ha de me reixer el vostre interès i fins pot ser atinades observacions encaminades sempre al millorament de les gestions futures.
"I ara deixeu-nos un espai per a honrar i recordar amb dolorosa pena els noms d'en Josep Sendra Fina, Joan Forns, Ferran Cori Cortinas, Joan iïlunsec Naudi, ¡ïïagi Cardona Camps, Adrià Jorba Juaneda, Leandre Ferrer -Llnnsi, Joan Cid Forment, Josep ITiiquel Cual, Quirse ¡Y'.asriera Viñas i -Lluis Godó Llach, a quins, en el transcurs de l'últim exercici, la mort traïdorament i en la edat del goig del viure, ha privat continuar es -sent preuadíssiTis companys nostres. D. E. F.
"Normes Governatives
"Les que hem adoptat són dictades per el bon sentit, d'acord sempre amb els estatuts i sostingudes amb ferma voluntat 'i estricta Justicia.
"Entre altres ous omitim per apreciar-les de ínfima importància, volem fer remarcar la. cue per els seus resultats beneficiosos, entenem oue ha de pendre carácter de inquebrantable continuïtat. Ço és que, indefectiblement, cada rr.üs, hem fet recompte del paper oue no s'ha cobrat, perha procedir a la perfecta liquidació i al ensems per a treurer nota ce' tots aquells socis que Ja tenen tres rebuts pendents per a formular el degut requiriment i per si ecuest no ha donat els resultats que eran de esperar, fer efectiva la baixa, per manca de pagament, al mes d'haverfet 1 'apremi.
"Aquesta persistent gestió tal volta ens hagi fet merèixer algún dictat gens afalagador, però en bé del procediment poden parlar les següentsdades : • "Amb 40,904'50 ptes.,.valor dels rebuts creats l'exercici 1915-17 esvan amortitzar ptes. I,4G3'50 de rebuts incobrables ço que representaun 3'62 %.
"El valor dels creats l'any 1317-18 ha sigut de ptes. 51,391, ço amortitzat de 1,457 o sigui un 2*30 %.
"En el pròxim exercici aquest tipus vindrà reduït a molt menys puix hi ha que tenir present aquestes altres dades: "Ço demostra palesament cue aquesta constant actuació soore ésser beneficiosa, carn hem dit, per a la Secció, ho és també per als associats,puix prevenin t-los d'souestn conformitat es troben en situació més res_o luble i es fa, per tant, menys crescut si nombre de baixes degudes aaquest enutjós i depriment concepte.
"No cal d.ir que, en tots els casos, hem donat compatibles facilitats i nue rie 55 baixes p?r falta de pagament en el mes de octubre ens hem reduït a 4 baixes en el mes de maig.
"Ter a la bona pràctica d'snuest comes, per a tenir una visió clara del cnbra~Gnt rr-?r. :ular de ouotes i per a testimoniar 1 'equitat en eue es pro cedeix ai formular els recucrinen ts, he~ establert en ncstra co¡npt2bi-,jL tnt un cc"".' J _£ cí; -uotí/s ordinàries "t¡r 3 ouiscun dels mesos 1 'estatdels quals volen consigna-per a coneixement de. tcts i com a un datall-.r.í-s EP. favor de ço cue deixe,.-. dit:
"Resten completament linuicats els comptes de Juny a desembre.
"Queden a-n b ròssec :.. "Contràriament 3 lo que es venia practicant, s'ha acordat no canviar cl nombre d'ordre, nue per al règim interior de la Secció, es dóna al soci al ésser admès. La .rectificació anyal sols se agermana a la veritat de nombre de socis el moment précis en nue se executa, en canvi reportauna. feina ímproba, molt exposada a equívocs 1 gens planera a qualsRvulga recerca retrospectiva. .
"Hem regularitzat el llibre registre de socis d'aital manera, que dintre la seva senzillesa, permet sempre conèixer el nombre exacte de socis que són nctius de la Secció, i en la data que es desitgi.
"S'ha convingut anb el Consell Directiu, com Ja s'ha pogut comprovar, -la unificació de nostre rebut amb del Centre. Les aventatges aue ça ha reportat, a uns i altres, son indiscutibles, puix sols cal fixar-se amb el PHTibre considerable .rie rebuts a extendre per a cue fàcilment es comprenguin Les economies" i facilitats d'ordenació adquirides.
"De la distribució de quota i resultats econòmics "Demés de complir amb un deure al donar una explicació del funcionament i resultat de cada un dels comptes afectats per a la aplicació del repartim.ent de la cuota anyal, acordat en Junta general extraordinària nuen la reforma d'Estatuts, ens 'p rn P°sem treuren deduccions i orientar vostre bon criteri per p. que col•laboreu al costat nostre amb tot çoque reprenent! éngranc'inent i fnrtitut de nostra Secció.
"Sols enfront de dades resis, de veritables incontrovertibles, és comse poden estudiar noves orientacions i pendre actituts que ens portin, com fins ara, a èxits veritables i a finalitats practiques, base fonamental de tota agrupació mutualista aue, com la nostra, s 'estimi de soj. venta. . . "Com recordaran,la distribució va ésser acordada com segueix:
"A Subsidis Medicina i Cirurgia 8,50 ptes.
' Subsidis cessantia 1,3G '
• 5£7 totes anuelles despeses que referint-se exclussivament a Dispensari, te_ nien un caràcter general, Inclusslu l'amortització anyal de Material -.Dispensari (ptes. 601'10 la d'aquest curs).
"Aprofitant aquest punt, us direm que també ha sigut un càrrec en aquest compte un obseaui cue per r.'adal la Junta de Govern feu en els abnegats senyors Doctors de nostre Dispensari, petit en relació a sos serveis, és veritat, però en el nual nosaltres hi valguérem significar l'agraïment de la 3ecció, oue és molt i gran.
"Tot junt ha su.-nat ptes. 3,391*50. En la data, ço que s'ha ingressat per talons a drets a Dispensari i ço cue segons l'article 3G li correspon -
(2 pessetes per admissió). " • "Tot junt ha rendit ptes. 1,605,' resultant un dèficit de ptes. 1,7SG'£G.
"L f al tre compte, der.o~.inet Dispensari despeses reintegrables, o sigui en ei cue hi hem carregat el valor.de meJicairents, c-pnsi.ts, petits utensilis, etc. (total 1,602 ptes.) i de quin valor sols se n'han reintegrat' ptes. ,£OE '15 ens acusa un deficit de ptes. S93'G5. Grns motiu d'això es l'augment considerable nue han sofert enuells articles, sense .que ms?_l. tres alteréssim els preus de les despeses en cures.
"En conjunt el Dispensari ens ha reportat una despesa de pésetes 2,735^5 i com nue en lo successiu entenem que aquest, con tots els comptes, deuen funcionar lo més normalment possible, hem determinat sotmetre • t^ri bé a vostre acord proposicions en aauest fi encaminades.
"La esnentada grassa xifra de visites lliurades en el Dispensari, també ens ha fet veurer-, palesament, l'incapacitat del mateix i encara nueavui s'ens presenti com un problema de difícil solució l'engrandirnent, puix son dos obstacles molt Inabordables la manca de local 1 les grosses despeses que representa, formalment prometem ocupar-nos d'aquesta necessitat cada dia més perentoria. Agraldissims restarem a tots acuells con_ socis cue amb llur iniciativa ens ajudin en aquest i altres afers.
"Estadística "Passantels ulls per nostres llibres de comptabilitat, es veurà aue no sols ha sigut atesa la part forçosament administrativa, sinó que s'haprocurat donguessin un màxim de dades estadístiques. Demés, amb la normalització i creació de llibres auxiliars s'han pres orientacions, sinó definitives, -el camp és rrolt extens-al menys essencials per a que din 5E8 tre uns ouants anys pnquern enriquir les tíades estadístiques que en elpròxim nombre ri 'ACCIÓ tots podrem apreciar, "Anticipant-nos, volem consignar Ja ?vul, cuelcom de ço què's publicarcj;
"Socis admesos aquest any, 706.
"Baixes per a diferents conceptes, 230.
"Baixes per defunció, 11. . "Augment de s-cis, 457.
. "Prcrnig de socis per any, desde la fundació, 3GG.
"Promig pagat per Medicina i per soci desde la fundació, ptes. 7'31.
"Ft-r cessantia, Ja ho hen dit, D'7n ptes.
"Per despeses generals, 2,54 ptes.
"ProTilg edat dels sncis en 31 maig c'enguany: 27 anys, 8 mesos i 23 dies.
"Fromig de presència er la Secció: 2 anys, 10 me^sos i 7 dies.
"Resumint "La impressió cue ens nropo-rcicna la vida econòmica de nostre Secci'.i P.
de 3. rfutus, as en extrem satisfactòria, puix que com se comprova en l'estat de comptes llegit suara i d'una manera més clara en les dadesque sortiran en la pròxima ACCIÓ, el guany total d'aquest exercici arr_a bassa tots els assolits fins are, sens haver sigut les despeses menysquantioses a cap altre any i en definitiva per nue, havent fet la separ_ç ció acordada de cabals, encara que no amb tota la Justesa matemàticaque es voldria, oueda un rémanent gens despreciable ccrn a fons de resejr va, 'la quantia del qual no podem precisar fins haver rebut el treballal.ludlt respecte al Fons de Defunció i Enterrament.
"He acabat i perdoneu. • iivl " W J Í 1905-06 1906-07 1907-03 19JS-OÎ 1909-10 1910-11 1911-12 1912-13 1913-14 1914-15 19Î5-16 1916-17 1917-18 "Cada vegada oue a casa o fora de casa hem llucat alguna desconsideració, alguna manca de respecte pel català, hem aixecat .el crit al cel reciamant per la ncstra parla, al menys els mateixos drets que tenen les altres parles, hern fet protestes d'amor fervent i hem retret -amb raó-que ella és el nostre esperit mateix; però fora d'aquests moments, passadal'exaltació incidental, no hem fet cap cosa perquè el respecte es consolidés, no hem treballat per a conquerir-li la serietat d'una llengua moderna, per a donar-li la gravetat d'un ser que ha arribat a la perfecta maduresa, per a llevar-li aquest seguit.de vestidures carnavalesoues, aquesta frivolitat d'ésser habillada a cada moment amb ortografies diver_ ses, filles gairebé sempre del mal gust i la ignorància del que escriu.
"Avui la fixació del català és un fet, i després del treball immens que ha realitzat l'Institut d'Estudis Catalans i l'eminent filòleg En Fompeu / Fabra, la unitat ortogràfica està en les nostres mans i més que res en la nostra humilitat. Vos» Jove dependent, heu de fer el miracle, car somels Joves qui tenim l'obligació de donar a la llengua aquesta regularitat que encara li manca. Els savis Ja han dit la seva paraula. Ara calnomés seguir les petjades llurs, enc que de moment costi un xic d'esforç, i llençar-nos amb fe 1 gosadia a purificar el parlar de cadascú i a conseguir la correcció 'ortigràfica, mitjà el més segur per a assolir la pe£ feccló de la llengua de tots, i per a llegar a les generacions que pugen una llengua més pura, més senzilla, més alta, que no l'hem trobada nosa_l tres.
• "Vos, Jove dependent, no teniu prejudicis ortogràfics que us destorbin, ni dèries arrelades, ni qüestions en les quals hi sigui lligat el vostre amor propi, al contrari, teniu per endavant temps a bastament i voluntat per a posar-vos a estudiar i a predicar amb l'exemple, teniu prou força per a empeñare una campanya quieta i pacifica a favor de la unitat i la puresa de la llengua.
"Es un xic comprensible, que els senyors que tota la vida han fet l'esforç o-escriure en català en mig d'un ambient no gaire propici, veientse precisats molt sovint a actuar d'artífexs, Innovadors i purificadors de la llengua, que cadascun s'havia fet un sistema ortogràfic pel seu ús particular, ara els raqui de deixar les seves habituds i d'abandonar els seus malvicis, nn s'avinguin a confessar la seva insuficiència en materia gramatical i filològica i cridin reclamant el dret d'escriure'a laseva manera (ccm digué no fa gaire un conferenciant, en fer la conclusió de dues disertacions seves contra la reforma lingüística). Ferò nosaltres, els Joves -d'anys i d'esperit-que no hem de renunciar a res, sino és a la nostra ignorància, estem en condicions immillorables per a contribuir amb el nostre esforç individual a donar a la llengua aquella serietat i aauella gravetat de les auals suara parlàvem.
"Per això cal només tenir plena consciència de les següents coses:
"a) de la importància aue té per la llengua que tothom posseeixi una pe_r fecta correcció ortogràfica; "b) que nosaltres no som gramàtics i que, per tal raó, no tenim el dret d'anar a discutir a gratcient les decisions d'aquells que s'han passatla vida estudiant amb abnegació 1 amor els problemes de la llengua;
"c) que hem de seguir les lliçons-d'aquests homes eminents i hem d'esfor_ çar-nos per adquirir, com més aviat millor, els coneixements necessaris per a escriure correctament el català;
"d) que el millor procediment per a assolir la unitat de la llengua, és usar sempre, i sobre tot en la intimitat, un llenguatge pur i una corre£ ció exquisida, tant en 1'escriure com en el parlar.
"Vos, Jove dependent, poseu-vos humilment a estudiar aquesta llengua no_s trada que és la magna expressió del nostre ésser, i veureu com per aquell que s'hi entrega amb voluntat i amor és una disciplina no gens difícil, i veureu també quin goig hom experimenta en anar-la posseint i en troba_r se en condicions de manejar-la amb correcció, i penseu en l'eficàcia que tindria que els 6,000 socis del Centre fessin tots com vos i es conver- "Explica l'evolució que ha fet el comerç en la vida de l'home. En el començ tots els mitjans del viure consistien.en la caça, la pesca i la vida nòmada; encara avui hi ha pobles que no fan altra vida i que no cone_i xen el comerç, ni l'intercanvi social. Aquests homes nòmades vingué unmoment que es fixaren constituint un petit nucli de població, a voltes -• 577 units per llaços afectuosos, el qual es desenrotlla i formà les primeres manifestacions de la indústria i els principis del comerç, que consistia solament en un lleuger intercanvi de productes entre els nuclis propers. Aquest endarreriment comercial, porta aparellada una gran pobresa, i durant molts segles, i també avui en molts indrets del món on encara no han pogut arribar els beneficis de la civilització, ha' sigut i és l'únic moviment comercial que s'hi verifica. Però allí on la gent avançava a ml da dels temps les viletes creixen, Ja son viles un'xic més importants,que canvien els seus productes amb els dels pagesos de les rodalies i fan el comerç local. Així comencen a fer-se camins, que extenen el radi d'expansió dels vilatans, que s'extenen per les altres viles i fan el C_Q merç comarcal, augmentant-se el nombre de camins morralers, de caminsveïnals, per on els fruits de la terra i els de la mà d'obra que es fan a les viles s'escampen. Els homes Ja no porten les mercaderies a coll,sinó aue utilitzen els animals.
"Aquest comerç fins a mitjans del segle passat representa el 70 per 10G del comerç mundial i això que el seu radi d'acció-no abarca més enllà de 60 quilòmetres. El comerç comarcal es regularitza, organitzant-se els mercats setmanals, en els quals els pagesos van a la vila a portar elsseus productes i a proveir del que els manca. En aquest mercat anaven a fer l'intercanvi de productes, però no podien vendre res a ningú aue no fos de la vila. Aleshores la vida comercial s'eixampla poc a poc, adquireix una major importància i de llur organització en neixen dues instltu clans ben característiques que per molts anys han sigut la única manife_s tació del gran comerç: són les fires i els marxants ambulants. Les prime res tenien una importància extraordinària, puix hi acudien mercaderiesde terres molt llunyanes, especialitzant-se, podríem dir en la venda de determinats genres o articles: Verdú, Salàs (fires de bestiar les més im portants de Catalunya). Això no és sols aqui, sinó també en els altrespaïsos; recordi's només les de Medina de Campo, Francfort, Leipzig'. Avui encara en queden reminiscències d'aouestes fires, però no són de bontros el que havien sigut, puix avui les facilitats de transport Ja nofan indispensable que la mercaderia vagi al comprador sinó que, ben so-.vint, i ben fàcilment, el comprador va a la mercaderia,•en el precis moment que 11 convé, sense haver d'esperar un dia fixat o una època determinada.
"Els guiadors de camells foren els primers marxants ambulants que recor-regueren tots els països. (Ylés tard vingueren els marxants que a travésdel mar portaven els productes de l'enginy huma o els naturals i els 'exòtics en grans vaixells. Aquesta llei de marxants que en l'Edat mtJana adquiriren tanta.importància, avui gairebé han desaparegut, i elspocs que queden, que no són ni ombra dels seus predecessors, són els que van pels pobles petits mancats de vies de relació i allunyats de lesgrans ciutats a vendre qualques mercaderies que han de portar ells mste_i xos a coll.
"En l'Edat mitjana apareixen els banquers, marxants de diner, que facili ten molt l'es operacions del marxant de mercaderies. Nio obstant el comerç no adoulreix un desenrotllament progressiu i ordenat, sinó aue fins elsegle passat continua usant uns mateixos motllos, estacionat sobre totper la manca de mitjans de transport, punt central de la seva expansió. Durant tot aauest període el comerç en els pobles es limita a un parell de botigues on s'hi ven de tot, sense l'esperit de fer grans riqueses, •sinó sols per anar vivint amb un xic de desembraç.
"Però ve el segle XIX i una transformació radical afecta el comerç. Les causes d'aquest canvi foren originades per una sèrie de fets que es produïren en aque.st segle, i aue cal estudiar d'un a un per a capir ben bé llur trascendencia en el desplegament intens del comerç. Aquests fetssón: l'enorme revolució cels transports aue amb el mateix temps i esforç que abans enviaven 100 qg. a ICO qm., ara els envien a 25,COO qm. ; la ma neda, que adquireix una valor pròpia que mai havia tingut; l'economia mo netària, els organismes industrials i comercials.
"La facilitat dels transports fou la clau de la transformació del comerç. Era obrir-li camins per on podés circular vivificant amb la seva forçapoderosa tots els indrets on la seva influència arribés. Nous mitjans de locomoció exigien l'establiment de vies noves. Això ho demostren les estadlstioues de les xarxes ferroviàries, dels canals, de les carreteres, de les Unies marítimes, i l'establiment de les xarxes telegràfiques itelefòniques amb les magnes empreses de la comunicació cablegràfica dels dos móns. La circulació mundial queda canviada i sobre tot intensificada, rnés camins volgueren dir més agitació, més riquesa, més vida. Això portà també com a consecuencia la rebaixa dels preus dels transports, que amb llur regularitat. 1 seguretat feren del comerç comarcal un comerç mundial.
"La moneda. Havia estat fins a l*Edat fïlitjana un recurs dels Reis per a eixugar els dèficits de guerra, però en el segle que ens ocupa, li fou -reconeguda una valor pròpia 1 li fou donat veritable caràcter de termemig de tota transacció, no solament de mercaderia i mercaderia, .sinó de treball, de servei. Això alterà del tot l'econcmia natural. Abans el patró pagava a l'obrer amb productes-, que lligaven l'obrer a l'amo, fentlo dependir d'ell; avui l'obrer dóna un preu al seu treball i el cobraamb moneda de la qual pot fer-ne el que vol amb completa independencia i autonomia.
"Encara el problema monetari guanyà amb l'establiment dels Bancs, quepermeteren fer grans transaccions sense necessitat de portar quantitats crescudes de diners. El crèdit adquirí caràcters grandiosos, donant-seel cas que avui poden fer els particulars emprèstits grandiosos, i antigament els reis devien empenyar-se la corona per a reunir quantitats relativament migrades.
"En desenrotllar-se el comerç na degut regularitzar-se, i fruit del seu creixement fou l'organització industrial i mercantil, a base d'un coneixement tècnic que ha canviat del tot el caràcter del comerç de setantaanys enrera. Ja no calen les fires per a adquirir productes. Amb un simple cablegrama es fan venir dels llccs més llunyans tota llei de productes, que són remeso.s en espai de temps mai somniat pels nostres avis. El comerç té la mateixa missió aue tenia, però avui el seu engranatge s'ha duplicat, per fer-lo assequible i ràpid. Tot comerç requereix avui unadirecció i una organització de les quals en depèn el seu èxit. Encara,però, el comerç no ha arribat a crear noves orientacions morals; això vindrà d'aquí unes quantes generacions. Però no és Just que els comerciants s 'enriqueixin sense que unes lleis morals els obliguin a guardar es_ crúpols nue ara no tenen. Cal estudiar encara aquestes noves lleis perauè el comerç modern devlngui recte i honrat.
"Si ara podessin tornar César 1 Alexandre i fossin encarregats de dirigir la guerra actual, amb tot el seu saber no podrien reixir-ne perquèl'organització actual és tot altra que la dels seus temps. Idèntic fenomen passaria si avui tornés un d'aquells intrèpids marxants fenicis que fa tants segles solcaven el Mediterrani.
"Altrament, el bon comerciant avui necessita tres condicions essencials:
1'afieló al treball, la virtut de l'estalvi i l'esperit del negoci. "El moment actual és el més propici per a fer aauesta preparació indispensable i aprofitar-nos dels seus beneficis. Ara que els altres pobles no poden treballar i han tingut de sospendre la seva marxa progressiva, nosaltres podem aconseguir-los posant-nos al seu nivell. Aquest riu d'or que la desgràcia dels altres ha posat a les caixes dels nostres rics,pot ser una gran desgràcia, perquè hi ha el perill de llençar-lo en vani tats i orgies aue ens poden portar a la degradació, però si l'apliquemen la preparació tècnica mercantil que ens manca pot ésser una font deriouesa inestroncable.
"Hem parlat de les co-.dlcions o aunlitats que tenim els catalans, peròés precís parlar també dels defectes que ens priven de desenrotllar elcomerç en el sentit modern. Són tares que les hem d'extirpar si volemaconseguir alguna cosa.
"Tenim els catalans un excessiu amor propi mal entès.
"Tenim un egoisme irreflexiu.
"Som propensos a l'enveja (no a aquell llegltim orgull que és font d'activitat).
"Tenim un esperit anàrquic, rebel i murmurador.
• "Tenim un rei al cos, som excessivament individualistes, refractaris al'ordre, a la dis.ciplina i a l'esperit de cooperació.
• 582
"Tant o més Individualistes que nosaltres són els francesos, els anglesos, els nordamericans i els alemanys, però tenen una formació, .una educació que els fa passar per damunt d'aquesta feblesa i els hi dóna eltriomf comercial. Les tares que tenim es reflexen en la vida dels nostres negocis. D'elles en neix l'afició a desenrotllar el negoci una persona sola i a tot estirar s'arriba a constituir la societat col.lectiva i un xic la comanditaria, i amb tot,-els socis no estan mai en perfecta harmonia, sinó que tot sovint hi han escissions i-es creen societats novss. Ja ho diu la dita: ens estimem més ser cap d'arengada aue cues delleó. Fins auan fem societats anònimes sols els hi donem l'aspecte exterior, car per dintre tenen tots els resabis, totes les prevencions de les altres societats. Quants homes de bones condicions podrien haver realitzat grans negocis si haguessin sabut refrenar les seves debilitats! "El Banc de Barcelona, oue és un dels de crèdit més sòlid del món, queté tota la confiança de Catalunya, fins ara no ha obert la seva sucursal del Passeig de Gràcia, quan n'hauria de tenir per tot el món. Amb la con_ fiança que hom li té hauria d 'haver arreplegat l'estalvi de totes les ço maroues catalanes. Ara llança al mercat un nombre d'accions que tenia en cartera; potser aquest sigui el principi del camí que deuria seguir per bé del nostre comerç.
"Els pares, pel fort sentiment de família, donen sempre els negocis als fills sense saber si valen o si poden portar-lo. Els amos no vigilen ni estudien als dependents, .1 aquests, veient que tal com està montât avui el comerç no poden sortir mai de la seva condició per més oue tinguin a£ tituds i coneixements, no posen a la seva tasca tot l'amor que li deuen.
Cal evolucionar i posar a cadascú en el seu lloc; aauell que tingui condicions de director, és precís aue dirigeixi, i aquell oue sigui depèndent cal que penetri tota la importància de la seva feina.
"El negoci modern exigeix grans capitals i grans enteniments. Capitalsense coneixements ni tècnica no rendeix. El capitalista deu buscar lacapacitat suficient i capaç de manejar els seus negocis, i els grans enteniments necessiten tenir els>grans capitals a la seva mà per a desenrotllar totes les seves energies i treure tot el fruit de la seva intelligència esponerosa. "Tenim la propensió de donar la culpa de tot a l'Estat, inclus les coses pròpies. Ens entretenim donant-nos la culpa.els uns als altres, però la culpa és de tots pernuè tots estem en un mateix nivell.
"Els homes polítics no tenen un criteri de l'organització econòmica. Els governs són un termòmetre que marca la cultura econòmica dels pobles;
quan aauesta sigui feta, els nostres polítics per força hauran d'estar a l'altura del seu poble.
"La naturalesa econòmica de tota casa comercial és la següent:
"Compra 1 ven.
• '
"Transforma la primera matèria.
"Compta i administra.
• "Fer les nuals coses necessita una excel•lent direcció i una bona organització.
"Els homes i els pobles són rics en raó de la quantitat de treball aueamb menor cost realitzen en una unitat de temps.
"Sauvage diu que fem disbauxes de temps i aquestes són la causa de la p£ bresa dels pobles. Un socialista francès diu que els espanyols exercimamb tota serietat el dret de la peresa. Treballem però no aprofitem; il'eficàcia del treball no estriba en la quantitat del treball fet, sinó en la de treball útil, que no és pas el mateix. Si fos possible fer l'e_s tadistica del treball útil que fan els pobles i el coeficient del de cada home, podríem trobar exactament el grau de prosperitat dels mateixos. La ciència mercantil consisteix en saber buscar el màxim de coeficientde treball útil.
Distingits senyors:
El nostre "Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de In Indústria", entitat de 6.0CO i pic de associats i per tant, genuinarepresentació de la dependència comercial barcelonina, vetllant com sempre per l'interès d'aquesta, en franca actuació societaria, esdirigeix a l'Entitat de la seva honorable Presidència, veritable re_ presentant que és de l'element patronal, exposant una vegada més,la sort malestruga que pateix el nostre estament, amb motiu del trasbals econòmic originat per la guerra.
Tots els estaments obrers han sofer I-BS innegables conseqüències d'aquest desordre mundial, agravat a casa nostra per la manca d'acció Certera i oportuna en. les altes esferes governamentals; però, -.mentre els estaments d'obrers purament manuals han assolit millores importantíssimes en la remuneració de llur treball, els obrers decordició més intel-lectual, o sien els nostres associats, han quedat absolutament postergats en el camí de millorament econòmic que imposa l'interminable seguit de puges en els preus ja prou elevats dels articles alirnenticis i d'altres indispensables a la vida, que posen nostre classe en una situació inaguantable.
Cal regonèixer que ella ha gaudit sempre d'un privilegi d'inferiori_ tat respecte als demés elements treballadors, en gairebé tots els ordres, essent la qui amb més vivesa ha s-entit les conseqüències de l'encariment general, per les circumstàncies que li són pròpies,per ésser el component de nostra classe mitja, de la que s'ha dit sempre, i en veritat, que és la que viu en pla de més privació i ma_ lestar, dones no li guarda relació corresponent la font d'ingressos que disfruta amb l'ordre de vida que ha de seguir i li pertany.
A part certes anomalies i desconsideracions de que els dependentsde comerç han sigut sempre objecte, malgrat ésser llur treball d'un ordre superior al manual i constituir un factor positiu per a la ri_ quesa privada, hem de fixar-nos en les retribucions amb que la classe patronal els afavoreix, retribucions que en general poden quali_ ficar-se de migrades i mantes vegades d'irrisòries, quina causa principal, en la consciència de tothom és que radica en certa passi_ vitat col-lectiva, en la correcta actitud que ha tingut sempre per norma la nostra classe, qu?m s'ha tractat de conquerir les millores 0 reivindicacions que hn cregut justes.
5S9
•ps r-pi-totes aaupstep raons aue en nom d'aquesta dependència tenim l'honor d ' adrepsa-»" a vostè, senyor President, les bases de milloraa cort T nuncio s'esmenten: . T. "Serul ari tza 1 " desequida els salaris actuals calculant-los en lasegüent Als dependents d'escriptor" 1 ', banca, major i detall, dar-los els salaris nue tenien en juny de 1917, augmentats del 50 0 '-' en els POUS fins a ¿O duros mensuals; 40% en els sous superiors a 40 duros fins a 60; 309^ en els sous superiors a 60 duros f i ns' a -80; 20 a ? en els sous superiors a 80 duros fins a 100.
Als d.prerdpnts, mocos i cobradors dar-los els salaris que tenien en juny de 1917, au~mpntats del ^0* er els sous ^ins a ?0 duros mensuals; 40# en els sous superiors a PP ^u-^os •P•'ÏÏP a ?^; JC V on el p sous superiors a 25 duros fins a -30; ?0<£ en e"t p POUS superiors a 30 duros fins a 40.
LPP T'pTTurp T 'aci"ons a arrenerts i meritoris nued.en exceptuades.
FI P POUS nue rer have*!" sofert millores des de juliol de 1917 resultin actualment surpriors als produïts per les escales anteriors no se^an' alterats.
TT. Concedir, demis, un tant per cent sobre el muntant de les vendes aue fac^n els dependents del detall.
TIT. Fer complir rigorosament tot nuant està legislat en matèria de descans '"'orni ni cal i jornada màxima, no consentint cap mena de treball ni tan sols de presència dels dependents en els magatzems i bo_ t/ pues -encara nue fos amb caràcter voluntari-durant els diumenges i Després de les set del vespre en escriptoris i major i de les vuit del veppre en el detall, durant els demés dies no festius.
TV. Const? tuir amb urgència peremptòria una comissió o tribunal mix, te dp patrons i dppendents nue tindrà la missió de: pn tots P!" cassos de dubte o de .discrepància sobre qüesp dpi t.rpban , nue es presentin entre patrons i dependents, prp_ nunciant fallos nue deuran ésser acatats per uns . i altres.
Estudiar i dictaminar sobre els diferents punts socials que afecten les condicions del. treball, com són els salaris, sindicació, con-tractes, bornais, segurs de vellesa, etc., començant immediatament pp-r la confecció d'una tarifa de salar 1 ' mínim i ner regular la adm pp 1 ó 5 condicions del? aprenents i meritoris.
p són les millores cue considerem indispensables per salvar e" 1 moment, actual. ^1"! es P ¿5 h el fruit d'un detingut estudi per arri->^ar a fivrir* el ve-r•'* table encariment de la v" da a Earcelona durant -P!P r"oTM"p-rc. aryp, Per aiyò s'han tingut en comnte els números-índex •rp-Pp-perts al cost ^e les primeres subsistències que mensualment publica el Tf us f5 u Social, a^yí com altres dades similars. S'ha consider « t ou» en tot el temns transcorregut fins a mit.ians de l'any 1917 el P pou«5 dp. In dependència no sofriren augments sensibles de caràct o-r cron^^al r^r raó de 1 ' enca^imert excessiu de la vida que alesho-•^ep ,Í9 p' Iniciava, i pi sols aouells augments de caràcter particular nue és costum fer re^ raó de antiguitat o de bon compliment. S'ha -eyc^rtuat als aprenents i meritoris re^ entendre que ells no sónels directament afectats per l'anormalitat i han d'ésser objecte d'una ^erlamertac"' ó especial. Finalmert .es fa esment del descans do_ minical i d 0 " 7 finiment del treball per les irregularitats que s'hi cometen.
En tot ens ha ruiat un spntiment diestra cta justícia. Per això nodubtem rnereixeran l'aprovació de l'Entitat cue us honoreu en presidir, la rjual eppe-rpm pabra troba 1 " els mitjans necessaris per a que conjuntament amb lep demés "^ntitats patronals a lep que ens adressem tamb« 5 avir" , les -facin adoptar per tot el comerç barceloní, en el -. me's brpu termini , ''ones la més petita dilació perjudicaria els bons propòsits QUP pns" ^ni^on a tots.
Vipnui molts anys.-El President, Paf el Pons, (firmat).-Per acord del C. T). El Secretar 1 " General, M. Calvet (firmat).
("4cció" de setembre de 1919, p. 9-10) Paral-lelament a aquest fet dels salaris, la vida en posar-se cara ha motivat també un augment dejornals; resultant que avui un jornal" de 8 pessetes, el posseeix un fuster,.un manyà, etc., que tenint en compte que durant el mes ve a treballar de 22 a 26 dies, produeix & un ingrés mensual de 176 a 208 pessetes, estant, generalment, l'home d'of : ei que guanya aquests jornals, alliberat de portar el nivellde vida social (vestir, estatge, vida de relació, etc. ), que ha de portar el dependent qui cobra .salaris mensuals, sense, demés estar subjecte l'obrer jornaler a l'impost de utilitats.
Per comparec^ ó_, el dependent de comerç que cobra 200 pessetes mensu als, té obligació de tributar a l'Estat Í20 pessetes anuals. Demés, 602 es troba essent un obrer que ha de vestir molt millor que el jorna_ 1er i ha de sostenir un port social molt superior a 1'altre.
El depen >nt que cobrava 24 duros al mes, necessita ara, com a mínimum, 36 duros per cobrir les mateixes necessitats que abans satisfeia amb ?4 duros mensuals. Si abns, per ésser considerat dins la'Categoria de sous minims, no tributava a l'Estat,quina raó lògj_ ca pot aduir-se perquè ara tingui necessitat de tributar-hi per cori cepte d'utiütats? L'Estat, que ha volgut salvar els -dèficits domèstics dels seus empleats, pujant-los els sous, per què no ha tin gut en compte oue els altres ciutadans sofrien d'unes mateixes caii ses, i per tant, tenien dret a estar exempts de tributació, totavedada que-l'augment de sou no els representava un augment de disponibilitats?
El patró que paga per l'exercici delies seves activitats una contribuc"'ó que moltes vegades ño passa de 120 pessetes anuals, tédret a fer beneficis il•limitats en el seu negoc", i retirant quan.
6G4
de que sols amb aquest procediment és possible obtenir mesures de justicia.
De la mateixa manera que la iirpassi bilitat governamental davantel problema dels dependents de. comerç és segura i manifesta, éstambé segur que si aquests plantejaven una vaga perturbant la nos.
tra vida econòmica, ja de si prou sacsejada, aleshores el Govern els donaria la raó i atendria les peticions que se li formulessin.
L'anormalitat és norma dels governs nostres. L'anormalitat és la qui governa i és ella la aul legisla,puix ja sigui per part dels de dalt o per part dels de baix, la força és la qui dicta les lleis;
i encara no una força organitzada, conscient i responsable, no un despotisme il-lustrat; P" 1 "no" la força, tumultuosa del disturbi,sense criteri, sense orientació, resolent un problema imminent per a provocar-ne un altre i mai topant, resolent-se en una obra de gp_ vern sistemàtica, meditada i'completa.
Xavier TU3ELL 6 març 1919.
("La Veu de Catalunya" del 9 de març de 1919)
6G5
LA GULSTION SOCIAL Y LA AUTONOMIA El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria cursó la siguiente comunicación a la Asamblea de la Mancomunidad: . "Excm. senyor: En aquets moments trascendentals en que's debat sobre el pervindre de la nostra terra, l'estament de la dependencia del comerç i de la industria de Barcelona, representat genuïnament pels sis mil c^'nc cents socis que s'acoblen en la nostra entitat,ha volgut fer-vos avinent el seu més lleal sentir referent al pr£ jecte d'autonomia que la Mancomunitat i els parlamentaris catalans tenen presentat a Madrid.
Constituïm una força estamental, una organització obrera, que enel projecte d'autonomia elaborat per la Mancomunitat no s'ha sentit satisfactòriament apoiada en l'aspecte social, ja que, ço que sigui legislar sobre matèria obrera, hem v5st que es reservava al °£ der central, privant-nos aixis d'una de les prerrogatives ue més afermarien la nostra sobirania popular.
Notant com això ha produit en tota la classe obrera una certa contrarietat i fent-nos ressò de la seva general aspiració, és que -. ens permetem adreçar a V.E. per a formular la nostra petició de que voldríem que fos ampliat en el caire social el projecte d'autonomia presentat.
No'ns cal pas dir que aquest, en sos termes generals, ha provocat els nostres més pregons entusiasmes i que per la seva consecució si a V.E. li sembla convenient, li oferim el nostre més veement concurs.
Esperem, doncs, amb impaciència els patriòtics acords que han d'eixir de l'Assemblea d'avui en la confiança de que no serán acceptadessolucions equívoques, com la de la formació de la Comissió extraparlamentària, que no creiem arribi a concloure en rés positiu per a la nostra causa. Visqueu molts anys pel. bé de Cataluña.-3arcelo_ na 21 de Desembre de 1918.-El vicepresident, J. Sans i Quintana; el secretari, M. Calvet.
Excm. senyor president de la Mancomunitat deCatalunya."
("El Diluvio" del ¿2 de desembre de 1918)
607
LA AUTONOMIA Y EL PROBLEMA OBRERO El Centre Autonomista Se Dependents ha organizado para mañana, a las diez de la noche, un gran acto público para pedir a la Mancornu nidad de Cataluña que en lugar de transferir al Poder central lafacultad de legislar sobre el problema obrero, como se desprendede las bases que entregó al Gobr'erno, procure reservarse este dere_ cho al Poder autonómico en vía de constitución.
Para apoyar dicha demanda usarán de la palabra los señores Andrés Nin, A. Fabra Pibas, Manuel Serra y Moret y Francisco Layret.
La convocatoria del mitin que se ha fijado en los sitios públicos dice así: "El fet de l'autonomia de Catalunya es indiscutible. El régim aut£ nómic pel qual tant hem bregat nosaltres, els dependents de comerç, va ottenir sentada definitivament en la nostra terra.
Lies, l'organisme director de la nostra patria, la benemérita Manco, munitat de Catalunya, en reclamar del Govern espanyol aquesta cons_ titució autonòmica imminent, ho ha fet de fai só que no satisfà pl£ nament les aspiracions del obrer català, puix en una de les bases ha volgut reconèixer en el Poder central sa esclusiva facultat per a establir i regular la legislació obrera.
Aquest dret de resoldre a casa la qüestió socials, que els obrers catalans hem de considerar essencialment nostre, cal procurar per tots.els mitjans que no'ns sigui arrabassat i, per -tal d'assolir-ho, anem a empendre, d'acord amb altres sectors cultural-democràtics de Catalunya, una forta creuada, el primer acte públic de la qual el constituirà un grandiós mitin d'afirmació nacionalista-obrera, que tindrà lloc en nostre estatge, Rambla de Santa Mònica, número 25, el vinent dimars, dia 31, a les deu de la nit i en el que hipendran part el següents oradors: Andreu Nin, A. Fabra Ribas, Manel Serra i Moret i Francesc Layret.
Ciutat 28 Desembre de 1918."
("El Diluvio", 30 de desembre de 1918)
608
LA QÜESTIÓ SOCIAL I L 1 AUTOÍ.CK3A
El fet il-logic de residenciar fora de In nostra terra la legislació obrera, com era el primitiu propòsit de la Mancomunitat deCatalunya (diem primitiu, puix quan apareixeran aquestes ratlles haurem segura_ ment tingut ocasió* de veure'l rectificat), mogué a diverses entitas democratico-culturáis de Barcelona a actuar intensament per a desfer alio que conceptuàvem una error. No podia deixar de pendre-hi, natu_ raiment, la seva bona part el Centre, essencialment obrer i naciona_ lista alhora i, per tant, primer interessat en intervenir-hi i.fer que no es produís un divorci -en aquests instants de unió sagrada, més lamentable que cai-entre la massa obrera i el suprem organisme directo 1 " de Catalunya.
A tal objecte, en la sala gran del nostre Casal, tingué lloc la nit del 31 de desembre darrer, un Míting d'Afirmació Nacionalista-Obrera, cue constituí un acte brillantíssim, malgrat no haver-se pogut divulga 1 -massa la notícia. En Joan Torrents, President de la Secció Permanent d'Organització i Treball, explica a l'auditori genuinament obrer que omplenava per complet el local, la finalitat que perseguien amb la celebració de dit míting, i abondant en la mateixa opinió,parlaren de faiçó força eloqüent els coneguts propagandistes del S£ cialisme, senyors A. Fabra Ribas, Andreu Nin, Manuel Serra i Moret i Francesc Layret.
Per haver-se'n publicat al seu temps ressenyes bastant-extenses enla premsa diària, renunciem a fer-ho nosaltres; mes serà bo fem remarcar l'espectació creixent que despertaren en tota la concurrència aquells parlaments, que no sols es limi-taven a advocar per a la incorporació del problema social en la imminent constitució autonòmica catalana, s^no que amb la competència que caracteritza a cada un dels esmentats oradors, volgueren il-lustrar-nos sobre els greusproblemes que ha plantejat l'acabament de la guerra i sa estreta re_ lació amb els obrers i, especialment, la seva repercussió en l'esta^ ment mercantil; manifestacions que foren sorollosament aplaudidesper els reunits.
Com a conclusió'de l'acte, s'aprovà en mig del més gran entusiasme, el segUent Missatge-que més tard fou tramès pel plè de la Junta de la Secció, a l'il-lustre senyor President de la Mancomunitat, qui en rebré'l de les nostres mans, no ens prometé ja solament estudiarlo, sinó defensar-lo personalment i procurar que se li dongui la sa_ t^sfacció deguda. Heus-aquí. el missatge: "Excel•lentíssim senyor:
Es amb profunda recnnçn que aquest Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industrio, com també ja tingué en una altra ocasió l'honor d'exposar-ho a V.E., hagué esment -en fer-se públiques les Bases de petició d'Autonomia-del propòsit d'aqueix prestigiós organisme, que amb tanta dignitat presidiu, de deixar a mercè del -Poder central la facultat d'establir i regular la legislació obrera de la nostra terra.
En aquests moments que el mot.sobirania brolla dels llavis de tots els catalans, sintetitzant amb ell la voluntat d'un poble enter aregir-se per sí mateix, entenem nosaltres que no significa altra cc_ sa sinó una deixació de poder el voler despendre's d'un instrument de sobirania popular, com ho és per excel-lencia el problema social, la solució del qual es pretén posar-la en mans d'un Poder qe ha-demostrat sernore desconeixe'l completament i és possible que en endavant continuï en"la mateixa ignorància o indiferència.
Aquest convenciment nostre -que ja havia estat compartit per altres elements en una reunió que diferents entitats apolítiques havien ce_ lebrat-ens mogué à exposar-lo públicament i amb lleialtat als obrers de Barcelona, els quals, aplegats en un gran míting hagut en el nostre Casal la nit de fi d'any darrer, aprovà d'una manera unànime i solemne el nostre criteri i ens tionorà amb la seva plena con fiança, perquè ens féssim ressò a prop de V.E. de la seva aspiració justa i legítima, de conformitat absoluta amb el juí sustentat per nosaltres, ço q.ue respectuosament i en compliment d'aquella ordrevenim a efectuar ara.
No dubtant que la petició dels dependents del comerç -devinguda com a conseqüència de l'esmentat acte de demanda general de tots elsobrers barcelonins-mereixerà una franca acollida per part de V.E. i que, fent-se càrrec de la transcendència" de la ' mateixa, -hi donarà la satisfacció deguda, el saludem respectuosament, bol desitjantli llarga vida en bé de Catalunya. "La humanitat tota treballa intensament per a transformar la constitució" de la societat. Les revoltes i conflictes de tota mena que amb major o menor intensitat a tot arreu s'observen no són més que lesespurnes que salten del gresol on se depuren les noves idealitats que la guerra ha posat en circulació. "Tots tenim 1'obligació de treballar-les aquestes idees noves. Es pre cís que ens dediquem de ferm al seu'estudi si volem que la nostra cías se ocupi el lloc que li pertoca en la societat futura. "El Centre Autonomista ae Dependents del Comerç i de la Indústria es troba avui en situació immillorable per a empendre aquests estudis,doncs pot actuar en un ambient de serenitat i en un pla de Justíciaque en altra situació difícilment 11 foren assequibles. "Per això la Secció d'Organització i Treball del Centre elabora elprograma d'aquests estudis que presentarà a la aprovació dels seus so els tan aviat com les circumstàncies ho permetin, però mentrestantcreu indispensable aprofitar els moments dirigint-se a tota la dependència en demanda d'aquella col•laboració entusiasta, que és la quefa grans les obres. "Es necessari que cadascú de nosaltres dediquem un espai de temps diari a pensar en la nostra situació social d'avui 1 en la que voldríem que fos demà. "Hem de pensar .en 1'Organització de la dependència, estudiant la millor forma d'associació, la manera de presentar i assolir les nostres reivindicacions i la propaganda que hem de fer de les nostres idees per a que siguin profitoses a tots. "Precisa veure les condicions de Treball, repartiment de la Jornadad'acord amb les necessitats del negoci i de l'individu, la vida so cial, l'educació L la instrucció. "Les Compensacions que del nostre treball hem d'obtenir és 1'altrepunt que ens ha de preocupar. £1 salari minim d'acord amb el cost de la vida, la participació en els beneficis, l'abaratiment dels articles que ens són necessaris, la previsió, els segurs, etc., en són alguns del capítuls. "Heu's-aqui lleugerament esbosat el nostre programa d'estudis per a -que des d'ara pogueu dedlcar-hl la vostra atenció.
"La Sécela ha fet Ja treball positiu sobre alguns d'aquests punts i ara creu convenient, per a tirar endavant la seva feina, la col•laboració dels gremis en que fins ara hem considerat dividida la dependencia, encara que poden ampliarse, i són: No fang aquesta reflexió per creurem rellevat de dir, avui, la meva paraula novament, sols ho faig per a justificar que l'oració d'ara sigui la de sempre.
Quan encara la lluita per qüestions socials què'ns atanyen no havia arribat a la maduresa que avui experimentem entre nosaltres, tingui ocasió d'esbocar, pel meu íntim govern, un programa minim de coses prèvies a assolir acompanyat d'un altre esboç pel que a la organització pogués referir-se. I successivament passava de ço privat a ço públic la part mes interessant, per a tots nosaltres, del meu sincer parer (no interessant per ésser meu, si perquè ens afectava atots) sobre 1'esperitualitat i materialitat de la nostra niçaga, Ä permeti's l'expressió, en relació a-la nostra obra social a complir.
Les coses en poc temps han variat molt, i avui per avui, íntegrament sols pot subsistir, per recaure-hi acord unanim, tot allò, què'strobava i es troba al marge de tot doctrinarisme, constituit per la majoria de les valors morals dintre de la nostra vida de dependents, i per demunt d'aquesta, de la nostra vida física i psicològica; dela nostra vida humana.
Però com assolir,el respecte a ço que constitueix el factor moral i esperitual de la nostra existència, si en-l'ordre econòmic restemvexats després d'una seriosa i recent temptativa vindicadora?
I en cas de que fóssim atesos en el primer aspecte per la burgesia, mancaria per una part la nostra constant preocupació en fer conscien_ eia i acreixe-la, aixi preperariem homes aptes per a la lluita, iper altra part, què'n treuriem si econòmicament no'ns podi em ferrespectar?
La tasca nostra és tota ella una obra de simultaneé tat a fer, i de_ vant d'això jo .crec que ço essencial és resoldre com simultàniament preperem i donem la batalla, car les aspiracions a assolir (les quals crec que estarem d'acord si dic que aquestes poden ésser aug-6Í4 mentades considerablement) exposades per la Junta d'aquesta Secció en Is reunió general extraordinària darrerament cel-lebrada, están de fa temps en l'ànim de tots com aspiració, mes positivament ningú en toca les conseqüències.
Això és el resultat de subgectar-se massa a una arrr.onització d'interessos entre nosaltres mateixos i jo que soc partidari de l'armo_ nia, també soc partidari de prescindir de tot allò que sigui un destorb i H ue l'armonia dissimula, soc partidari de l'imposició si's fa precisa .... -Corrents d'armonía ens han portat a aquesta tasca Ifgalista i d'expedienteix tan funesta! Ens ha portat a l'inconscient inhibició i a la desfeta esperitual nostra.
Sols crec en una assenyada organització per rams i indústries, en el nostre fur intern, demunt d'una base netament sindicalista que per mitj4 de la federació ó confederació ens permeti establir elsistema Um'c per. assegurai-nos el triomf en les accions de con-junt externes.
L'Acció Directa és una bella arma a esgrimir, faig constar, però, que no soc apolitic.
Tot això dit no està exemp de doctrinarisme, lo qual suposa triomfar primer en i cüe nosaltres mateixos.
Crec inútil ennumerar les necessitats i aspiracions nostres^ això que és fonamental podrem plantejar-ho i lograr-ho quan ço essencial, mentat, estigui en marxa.
Fent la viu-viu tal vegada podren lograr quelcom dels organismescreats aposta, per a regular els interessos, de explotats i explotadors, en el comerç de la nostra ciutat. A las once y cuarto hacen su aparición en el escenario las personalidades que deben tomar pa^te en el acto, y estalla una ovación que se prolonga largo rato ai colocar unos jóvenes la bandera irlandesa en la barandilla de la galería.
El presidente del Centre, señor TORRENTS, manifiesta en breves pala_ bras la adhesión de la meritisima entidad que preside a la campaña iniciada en favor de nuestro derecho, y seguidamente cede la palabra al concejal de este Ayuntamiento, don Luis MASSOT, el cual dice que la lucha entablada en favor del derecho catalán no es más que unepisodio de la lucha tradicional entre un poder opresor y un pueblo oprimido. Enumera el señor Massot las batallas que para hacer preva_ lecer nuestros derechos hemos tenido que sostener constantementelos catalanes, yexplica el pacto que se estableció para que las le_ yes de Cataluña no sufrieran menoscabo y que en distintas ocasiones, con grave peligro para nuestra personalidad jurídica, ha sido vulne_ rado. Señala a grandes rasgos la importancia que para Cataluña entraña la aplicación del criterio sustentado por el Tribunal Supremo en determinadas materias de derecho, cri ter i o-* que casi siempre haestado en pugna con el espíritu de justicia que nos anima, y termina afirmando que en las presentes circunstancias el Centre Autonomis_ ta de .-»Dependents, cuya representación ostenta, seguirá combatiendo, como hasta ahora, por los ideales nacionalistas.
El señor BASTARDAS se lamenta de que el Tribunal Supremo pretenda -dejarnos sin garantías civiles después que por los Gobiernos de Madrid se nos tiene privados ya de las garantías constitucionales. Combate la insistencia de los jurisconsultos castellanos en querer unificar el derecho en España y recuerda, a este propósito, la trari sacción que se llevó a término cuando se codificó el derecho civil. Añade que, en caso de que prosperasen las teorías del referido tribunal acerca de la sucesión intestada, no quedaría en Cataluña institución jurídica alguna que pudiera decorosamente mantenerse enpie. Dice finalmente que no sólo se ha inferido un agravio a los-ca_ talanes, sino también al Parlamento; niega al Tribunal Supremo lacompetencia técnica necesaria p^ra dictaminar sobre cuestiones de -Derecho catalán, que únicamente a los catalanes, que las "vivimos", nos es dado resolver, y excita a que se revele en nosotros el sentj. miento de dignidad pnra que no acaben ciertos señores tratándonos a puntapiés.
El corcejal señor CAPRASCü hace constar la adhesión del Ayuntamiento de Barcelona al acto que se está celebrando, y expresa el agrade_ cimiento que Cataluña debe sentir hacia quienes le recuerdan, .consu actitud, que se encuentra sujeta a la más vergonzosa délas escl¿ vitudes. Dice que el Derecho catalán en la concreción de las normas que cristalizan el modo de ser de cada pueblo y que para los catala_ ne s el Derecho es tan cosa nuestra como los ríos y las montañas. -. Afirma que en la ocasión presente se trata del hecho de la patria, de la Nacionalidad Catalana y que n: en épocas de ocupación por ejér ci tos extranjeros nadie se había atrevido a atentar contra nuestras leyes. Pero -dice el orador-, si nuestros abuelos supieron echar de Cataluña a los que respetaron nuestro derecho, ¿qué no sabremos hacer nosotros contra los que lo pisotean?
El presidente de la Academia de Jurisprudencia y Legislación, señor MASPONS y ANGLASELL, advierte que se va, al parecer, como en tiempo de Felipe V, por el camino de matar los órganos de los cuales nacen las leyes catalanas, imponiéndonos un injusto régimen de unidad. Añade a continuación que la incompatibilidad entre nuestro derecho y la ley natural, proclamada por el Tribunal Supremo, no constituye hasta cierto punto una afrenta, pues esa incompatibilidad es la demostración más clara y palpable del fracaso de cuantos esfuerzos se han realizado durante doscientos años 'para anular la personalidadde Cataluña.
6E2
Pregunta el señor Maspons cómo hemos de continuar conviviendo conlos que se declaran incompatibles con nosotros, y en términos de gran dureza combate el quietismo y la inercia que caracteriza a los que en España monopolizan el patriotismo. Agreda que, al igual que si no hubiesen aplicado un suplicio muy frecuente en Turquía, estamos atados con. gruesas cadenas a ese muerto que es la política espa_ ñola, y acaba sentando la afirmación, que en la meseta deben tener presente, de que po^ encima de nuestro deseo y de nuestra voluntad existe la necesidad de vivir, que no es posible reducir ni acallar.
El señor MALUQUER Y VILADOT, decano del Colegio de Abogados, tiene palabras de elogio para los magistrados que en las Audiencias de -Barcelona, Zaragoza y Palma de Mallorca han sabido velar por el derecho foral y defender la personalidad .jurídica de Cataluña. Relata algunas incidencias de la campaña emprendida en 1899 con motivo de la codificación del derecho civil y dice que Cataluña vivirá, porque los pueblos no mueren ni se extinguen por la sola voluntad delos hombres.
El diputado a Cortes den Pedro RAKOLA. manifiesta que la lengua y el derecho son los únicos moldes que nos restan de los que sirvieronpara formar la personalidad catalana. Traza el elogio de nuestro d_e_ recho, que es la voluntad del pueblo refrendada por las costumbres y no encierra dogmatismos de ninguna c ""ase. Se lamenta de que hayamos retardado los catalanes la de codificación de nuestras le_ yes civiles, y obrera, que si fuese destruido nuestro derecho, ser'n en vano eme luchásemos, porque entonces Cataluña se habría convertido en un cuerpo paralítico, sin movimiento ni tino.
EL PRESÍDANTE CE LA MANCOMUNIDAD, que ha llegado a medio acto y ocu pa la presidencia del mitin, dice que no ha decaído el espíritu patriótico de Cataluña. Nuestro pueblo -añade-ha sentido en esta oca_ sión, como en tantas otras, el vergajazo. Anda por un sendero deflores y a menudo se distrae y se cae; pero tan pronto como le insultan, se levanta de nuevo y sigue, con mayor tenacidad, su camino. Es tarea vana, inútil, la de quienes pretenden ahogar nuestros sentimientos. Han transcurrido los siglos y nosotros somos más catalanes que nunca. Y-este es el verdadero problema para nosotros: saber ser catalanes en todos momentos y amar, siempre a nuestra patria para hacerla libre, para darla toda la plenitud.
El señor MASPONS leyó las siguientes conclusiones, que fueron aproba_ das por unanimidad: Primera. Proclamar la necesidad de que inmediatamente se sustraiga de la jurisdicción del llamado Tribunal Supremo de Justicia el territorio deCataluña.
Segunda. Declarar públicamente que los catalanes consideramos como un agravio el continuar sometidos al referido tribunal.
El acto terminó a la una menos cuarto.
Los aplausos y las ovaciones.se prodigaron durante toda la noche.
A la salida, nutridos grupos de entusiastas jóvenes entonaron "Els Segadors" y "La Marsellesa".
Diéronse vivas a Cataluña y a Irlanda.
En la Rambla se formó una manifestación que la policía disolvió, no sin practicar antes diez y seis detenciones. Se les acusa de haber proferido gritos subversivos (?) y de haber ul_ trajado a la nación.
La correspondiente causa In instruye el Juzgado del distrito del Hos_ pital, secretaria del señor Pastor, el cual se ha hecho cargo de las diligencias efectuadas por el de guardia.
Interesándose por la libertad de esos muchachos visitaron ayer al go_ bernador y al presidente de la Audiencia diversas personas, entré Ä ellas el presidente de la Mancomunidad, señor Puig y Cadafalch; eldiputado señor Moles y el teniente d2alcalde señor Massot. La darrera reunió cel-lebrada tenia per objecte, principalment, donar autorització a la Junta de Govern per a que procedís al nomenament de les Comissions necessàries per a portar a la pràctica tot ço què'sdisposa en el R.D. del 25 d'Abril proppassat sobre Consells paritaris i Comissió mixta. Pel què's veu, el punt a tractar era ben concret, i encar que prèviament se'ns feu una exposició de l'importància i alcanç de dit R.D., això no suposava de cap manera el que fos demanar l'assen timent de l'Assemblea per tot lo realitzat en referència a la gestació d'aquesta magna (ï) obra, port de salvació, segons es diu, de la depèn déncia mercantil i industrial de Barcelona. Heu'saquí la justificació del nostre silenci d'aquells moments, silenci momentani que avui, mercès a la gentilesa de qui ens concedeix un lloc en aquestes planes, podem trencar per explicar la nostra conducta que, exposada en l'Assemblea, hauria resultat expectant i tal volta ex temporánia en les altes esferes del Centre, apart de la poca divulgació que hauria tingut, donat l'escàs nombre d'assistents a la mateixa.. L'evident fracàs que lo réduit dels que correspongueren a la crida suposava era augmentat i refermat pel sol fet de no haver-hi ni la mésmínima interpelació (en prou feines si's feu ostensible l'assentiment al que 5e'ns demanava) sobre el que se'ns havia exposat,'haviem deser nosaltres els qui la féssim, no siguent aixís, tothom callà, encar que després molts es lamentessin de la sort de remat a que voluntaria ment es conformaven.
La nostra situació és en l'oposició, no d'una faiçó absoluta ni gens sistemàtica per cert dels patrocinadors d'aquesta panacea socialquè'l Govern de Madrit ens envia, que tard o d'hora ens ha de conver_ tir en executants de gratituts polítiques que, com diu la dita, sinó són pagades en diners, ho serán en dinades.
Som a l'oposició, ho hem dit, com hi érem en aquells solemnes moments en què'l Centri s'inhibia (i) de la lluita social, per trobar-nos de fet,per les nostres pròpies culpes, sense beligerancia dins 1'organist zació, en estat embrionari encara, sindical de la independència.
Avui, perquè des dalt se'ns autoritza, venim de nou a la lluita social, hi venim amb permís dels "papàs", i malgrat tota. ; la consciència collectiva de la dependencia román en el lloc d'abans, no ha avançat niunupas, i ara si es fa avençar-la és per a reformar en ella l'esperit individualista exempt de sentiment de solidaritat que déu lligar-nos a tots els que traballem i del nostre treball amb prou feines vivim.
La manca del sentiment de classe en nosaltres, parlem de la dependència en general, ha permès què'ls nostres directors acceptessin com a bo per a resoldre les nostres més prèvies necessitats, el procés dil_a tiu que suposa la pràctica dels procediments de tràmit què'l R.D. determina, essent a més d'una relativitat evident a totes llums per incompliment dels acords de la Comissió mixta, l'experiència així ensho ensenya.
Segons unes paraules escrites del company i amic president del Centre, una de les dificultats vençudes amb la promulgació del R.D. era laque feia referència a la possibilitat de represàlies per part dels pa trons envers els seus dependents que acudissin a la Comissió mixtaque abans de d^ta promulgació funcionaba (I). Segons unes paraules dit es en l f última reunió pel company president de la Secció d'0rganitz_a ció i Treball de dit Centre, el dependent mai es trobaria deslligat -6E7 d'una faiçô absoluta (sie) per obrar amb tota llibertat en les deli beracions i decissions dels Comités paritaris i Comissió mixta iaquest company més imposat de la realitat, ha fet sincera i espontá.
niament una confessió d'impotència col-lectiya, d'incapacitació cor_ porativa, per manca d'organització, per a la lluita social, cosesambdues filles del que hem dit abans, de la manca del sentiment de classe.
Vol evitar-se que la dependència sigui involucrada dins l'organitza, ció sindical, i això de fet . ja suposa situar-se enfront d'aquesta organització sense; però, que al dependent se li donguin altres medis de defensa què'ls que la llei (ja sabem com aqui s'aplica lallei) estipula, i és innegable que cuantas vegades pot més una de -. mostració de força organitzada, quan es té tant sols un milígram de raó, que no pas tot el que les lleis diguin i els homes acordin.
Està el nostre Centre en condicions de palesar-la una demostracióde força organitzada si les circonstanciés ho imposen? 'No. Donsaleshores per què situar-nos enfront d'altres organitzacion? Noti's que les forces sindicalistes ja fan més que estar a l'aguait i restar en l'inèrcia, i ara encara som a temps d'evitar una topada i te nir disgustos, ço que tots venim obligats a fer en nom de la frater nitat que amb tots el que treballen déu juntar-nos.
Una darrera consideració per acabar. Pel dependent no serà mai una garantia suficient el que en tots els litigis i demandes en que con corri o es vegi obligat a concórrer, hi sigui representat per aquells que dient-se dependents també, han assolit dintre les cases on treballen la màxima aspiració, relativa o absoluta; és igual, que dintre l'estat de dependent pot esperançar-se. Atendiendo a una consulta sobre la manera de aplicar'el sueldo rr.i_ niiro a los aprendices, dependientes, aprendí zas y dependientes de todos los ramos del comercio, en alegar en que la primera solicitud de trabajo y admisión hayan tenido lugar en una edad superior a los catorce años que es la que la ley establece como mínimo;
Tern endo la escala de sueldos mínimos-por base-l'a cantidad de años de servicios prestados, porque esta profesión, como toda otra inteligente, exige unos años de práctica indispensable; y que la propia escala publicada se refiere al escalafón natural de edad, que comienza a dichos catorce años, como ya quedó indicado* en las aclaraciones últimamente publicadas; Y siendo natural consecuencia que la anotaciones'de primero, segundo, tercero, cuarto, etc., años de servicio se entienden, dentro de una escala normal, referidas, respectivamente, a los cator ce, quince, diez.y seis, diez y siete, etc., años de edad del dependiente o dependienta, y que cuando la escala no pueda aplicarse normalmente, o sea cuando el que solicita traba.io comience la pro_ fesión de dependiente en una edad intermedia superior a los cator_ ce años, debe consignarse la imperiosa necesidad del aprendizaje o preparación con la otra necesidad no menos imperiosa, de que el sueldo esté en justa relación con las especiales necesidades de *• la vida en cada edad: La Comisión mixta del trabajo en el comercio de esta capital, ha acordado por unanimidad establecer con carácter obligatorio tambien desde 1 a del corriente lo que sigue: 1° En todos aquellos casos en que un aprendiz, dependiente, apren diza o dependienta, de cualquiera de las especialidades del comer, ció, solicite trabajo en una edad superior a los catorce años sin tener prestados anteriores servicios, el patrono no podrá asignar_ le un sueldo inferior al que le correspondería, dentro de la esca_ la normal, si tuviese dos años menos de los que tiene en el momeri to de comenzar la profesión.
2 Q Todo aprendiz, dependiente, aprendiza o dependiente que hayan co_ menzado a prestar servicio en una edad superior a los catorce años, deberá cobrar, después de cumplidos los dos primeros años de trabajo en la profesión, el sueldo mínimo aue le correspondería en la es, cala normal, según los años de edad que cuenta, si hubiese comenzado el aprendizaje a los catorce año.s.
Además, en la misma sesión quedó acordado por unanimidad que lo establecido en la primera nota adicional del edicto del 15 de los c£ rrientes, publicado en el "Boletín Oficial" de esta provincia, rija y sea obligatorio, no sólo para los grupos segundo y tercero del co_ merci o, sino también para el grupo primero, cuyo artículo dice así: 1° Teniendo en cuenta que todos los dependientes que en la actualidad disfruten de un sueldo superior al mínimo de 300 pesetas acorda, do por esta Comisión mixta, en razón ce estar especializados en algún ramo del saber o por la responsabilidad de sus cargos y llevando diez años o más en el ejercrcio de su profesión, tienen un mínimumde necesidades u aunque lógicamente es dé suponer que una vez es_ tablee:do el salario mínimo, automáticamente sean elevados los demás salarios, adelantándonos a este hecho notorio que se consigna y a fin de evitar toda situación de postergación a los dependientes, ha acordado, por ser de justicia y equidad, esta Comisión mixta que todos los dependientes de los grupos segundo (transportes) y tercero (mayoristas) que se hallen en las condiciones expresadas, deben serles mejorados sus sueldos, siempre y cuando no hayan sufrido un aumento equivalente a partir del 1 Q de Julio pasado en la siguiente proporción:
Un 20 por 100 los comprendidos entre 300 y 400 pesetas mensuales.
Un 15 por 100 los comprendidos entre 401 a 500 pesetas mensuales.
Un 10 por 100 los comprendidos entre 501 en adelante.
Lo qae se hace público para su cumplimiento.
La Comisión mixta recuerda a todos los elementos interesados que,por razón de la misión que le es propia, estudiará con interés cuari tas consultas se le dirijan respecto a la aplicación práctica de los salarios mínimos vigentes desde 1 Q de Octubre actual, y dictaminará sobre aquellos casos de.posible concepción o de modificación que se sometan a su estudio, debidamente informadas y razonadas.
("El Diluvio" del 23 d'octubre de 1.920)
631
A LA COMISSIÓ MIXTA I CONSELLS PARITARIS SEguint el curs de la seva campanya' "La clase media en acción", éec fer algunes observacions per a que la Comissió mixta les aclareixi públicament. Aixïs potser els patrons veurien que lo acordat per ella es de llei, es compleixi i que, del contrari, la llei seuriadamunt d'ells.
Dic això, perquè jo, que conec d'abans de constituir-se la Comissió mixta i els Consells pari taris, per hnver format part dels elements interessats en la creació d'els mateixos, hi había la fórmula que precisament había .de fer es complissin, sense cap mena de por a què's fessin repressalies, no poguent el patró despedir a cap dépéri dent pel fet que aquest li demanés l'augment acordat per la Comissió i Consells, implicant això el cástic corresponent en cas d'insolveri eia, anant-lo augmentant mentre no's restituís en son lloc al dépéri dent despedit, Jo no sé si les dites Comissió i Consells ho han tingut en compte, puig valdria la pena es publiqués, i, a les hores, tindríem dret tots, absolutament tots, a exigir lo acordat per elles. El cas esserio i ho requereix, i, per a demostrar-ho, ni ha prou amb el següent cas, passat a la casa on jo estic.
El moco, al exigir al patró l'augment que les Comissió i Consellshabien acordat, per tota resposta li digué quedaba despedit. Excuso dir ara quina força hem resta en a mi, si el primer que ho demanase'l despedeix. Ara, com no sé si l'acort de que hi fet esment exis, teix, no tinc la força necessària per a exigir-ho.
També hi ha la qüestió del fixament del sou mínim. Aquest els patrons el volen interpretar a sa manera, no fent cas dels anys, nid'els càrrecs que hi dessempenyen. Estic amb la certesa que, si es publiqués l'escalonat per a cada cas, quedaria resolt l'assumpte,puig també existeix fet ja^l dit escalonat fa més d'un any, haventlo aprovat les corporacions oficials.
Crec jo també què'ls obligats a parlar, i principalment el C.A. delC.I i de la I., haurien de mourer la campanya en aquest sentit; dei con trari , í desem-nos dependents!, que per això no necessitem lleis, ni Centres que diguin amparar-nos.
Hi dit prou per avui.-Un dependent.
("El Diluvio" del 13 de novembre de 1920)
633
OBRÀ SOCIAL If.é s d'una volta s'ha dit des d'aquestes planes, en reunions i actes públics, l'obra intensament social que el Centre, en tots els seus aspectes, va practicant des de la seva fundació, però malgrat això, sembla que hi hagi algú oue ho desconegui, que no ho vulgui apreciar, o, lo que és pitjor, que la negui. El fet no tindria major importància si els qui tal diuen fossin gent que no coneguessin al Centre,però en tractarse d'individus que figuren en nostres rengleres, la cosa ja canvia d'aspecte i es fá necessari que l'ignorància, puix a que solar-Pi t aquesta pot ésser la causn del seu equívoc, desapareix! i s'assabentin, rel seu propi interès, de tota la extensitat del mi_ llora^nnt social aue dins del Centre poden sssolir i assoleixen enca_ ra nue no s'en adongu^n.
No és aquest el lloc convenient per anar enumerant, una per una, totes les tasoues socials de qu>scun« de les Secciones? sub-Secciones que composen el Centre. Ni ha prou en dir que, l'obra del ^entre és social amb tots els seus aspectes, en totes les seves manifestacions', en tots els seus actes.
Tampoc és aquí aon es deu dir que l'apassionament per un fi únic ydeterminat, no ens ha de tapar els ulls a la realitat, i conduir-nos, cecs, irreflexius a actituts que retardin la consecució dels. propòsits que té el Centre, que pe^ ésser tants, necessiten la mxima cohessió del seus afiliats.
Aquí, en aquest limitat espai per a report de la Secció Permanent de Socors Mutus, sols es pot fer constatar que ella, junt amb les Sub-Secc^'ons "Al^'ança^ i "Cas de Defunció" és un organisme quin fi social no es pot posar en dubte, tota vegada que, la seva existència, i la seva existència la deu al Centre, ha fet que la mesquinesa del guany no s'hagi fet sentir amb la cruesa, trista' sempre, però tristamentdolorosa quan de" restablir la salut es tracta o bé de portar una aju da en el desn;rac: : at cas de defunció en que tots sabem que, demés de la üena moral., hi sol haver una perturbació econòmica.
T que això és un fet, res més que les xifres ho demostren."
En 31 de maig d'enguany i sols amb 16 anys escassos d'existència, la Seccró portaba desembolsares en pagament de'malalties 178.846'50 pessetes, per cessant!es 11.895 pessetes i per defuncions i enterraments 15.180 pessetes. Doncs bé", aauesta obra social, sumada amb les demés portades a capper les distintes °eccions, és fruit de la cohesió", de la compenetra. ció que f^'ns avui hi ha hagut en els homes tots que composen el Centre i molt especialment deia adaptació que d'aquest sentir s'han fet els nui successivament hem anomenat per a aue'ns -administressin, ide 1* enrobustí ment .que han trobat, sempre que els seus actes han res. post en aouells. principi s fonamentals.
Hs, pe-r tant, necessari, abans de donar parer i discutir del Centre, conèixel una m 4 ca i favors en lloc de parlar-ne despectivament, es veurà aue, sense donar-sen compte, s'hi aportaran esforços i iniciatives, aue és com se fan les coses grans i perdurables.
En un mot, s'haurà hagut el convenciment de la obra social que"el Centre practica i en aquesta ni un sol soci voldrà deixar de contribuir-hi. Los temores que fundadamente apuntábamos en un artículo ha poco pu_ blicado sobre una indudable y próxima ofensiva del capitalismo con tra la jornada de ocho horas y los actuales salarios comienzan . a ser confirmados por la realidad en Barcelona más pronto de lo que suponíamos. Gran parte del comercio detallista, que obra sin duda con arreglo a un plan maduramente estudiado, 'ha iniciado la lucha-) pufeeto en la vanguardia, anunciando su propósito de no cumpl lajornada de ocho horas ni el sistema que para la distribución de ella ha implantado la Comisión mixta del Trabajo .
Comentari de la
Estamos, pues, en presencia del conflicto que esperábamos. Par pro* vocarlo, esa parte del comercio se coloca de espaldas a la ley y a los compromisos pactados en la Comisión mixta, contra la que ha le_ vantado un intenso clamoreo de protesta, negándose a pagar las cu£ tas pnra el sostenimiento de esta institución paritaria, de la que, erróneamente por cierto, han querido hacer una panacea social los dependientes, cuya visión del problema, estrecha e impropia de la clase y de la época, facilita maravillosamente la acción de los pa_ tronos.
Los dependientes han respondido. Pero lo han hecho demostrando que en la lucha social todo es caótico y anárquico, incomprensible y ĉontradictorio en Barcelona por parte de los trabajadores. Han celebrado un mitin, y en este mitin, lejos de estudiar el problema, lejos de demostrar que no hay razones económicas ni de ninguna índole atendibles para vulnerar la jornada se limitaron a defender a la Comisión mixta y a asegurar que la desaparición de ésta incubaría el sindicalismo rojo en la dependencia.
Es lástima que el acto diera, como no podia menos de ocurrir, una sensación lamentable. Los dependientes olvidan que la Comisión rnix ta es una institución paritaria, en la que los patronos tiene mucho más ascendiente que ellos. Olvidan que la Comisión mixta desaparecerá en cuanto a los patronos les convenga y olvidan asimismo que la eficacia de la Comisión mixta tiene que ser, en conflictos como áste, harto relativa, por virtud de su propia constitución y que todas las instituciones de intervención social creadas por el Estado tienden, no a abrir los cauces para el advenimiento de una sociedad nueva como por la que deben luchas los trabajadores, sino a quitar vigor a las fuerzas que pugnan por establecerla.
Frente a esta nota extremadamente conservador, que para nada seinspira en las teorías de la lucha de clases, dióse la contradictor" 1 ' a de temer que el sindicalismo ro.io de la dependencia venga a sustituir a la Comisión mixta del Trabajo. ¿ Es posible que loselempntos dirigentes de esta clase social tengan esa creencia? ¡Menguado favor se hacen! Nada de lo que hoy deploran ocurrirías. hubieran creado una organización fuerte, s" hubieran dado apus militantes una conciencia de obreros explotados y si hubieran seguido la trayectoria que siguen en el resto de España todos los trabajadores que no sor. rojos ni blancos, sin perjuicio de lo cual han alcanzado conquistas valiosísimas.-La lucha va a ser más difícil'de lo que a simple vista parece. En la industria textil es inminente la ofensiva. Los patronos del cp_ mercio al por mayor secundarán la actitud de los detallistas, ya directa o indirectamente, según convenga, tan pronto comolo crean preciso. Bueno será, corno medio preventivo, aue los trabajadores todos se sitúen en actitud de defensa. Hay que reorganizarse rápi_ damente. El capitalismo va a aprovechar este momento critico, de d^spers^ón y confusión del proletariado para poner en práctica sus planes.
No se nos objete que pecamos de alarmistas ni que aspiramos a crear un estado de agitación en los trabajadores catalanes. Aparte deque es una valiosa prueba de cuanto decimos la actitud de los detallistas, hay otra cuyo valor es elocuente e insuperable. Nos re_ ferimos al memorándum recientemente publicado por el Fomento del Trabajo Nacional, la más alta y genuina representación del capitl ismo. En este documento, cuya lectura recomendamos, se condenaenérgicamente In jornada de ocho horas de modo absoluto y se atri_ buye a ella el encarecimiento déla vida y hasta la perturbacióneconómica del mundo. Fíjense los dependientes en este magno deta-Ile y en que el Fomento del Trabajo Nacional es uno institución cp_ laborante de la Comisión mixta. La enseñanza puede ser de valor de_ cisiyo en esta contienda.
• Seguimos afirmando que no hay razón para poner término a la jornada de ocho horas, pretendiendo ampliarla. Es una injusticia notoria atribuir a esta conquista la carestía de las subsistencias y la per_ turbación económica del mundo. Cuando Romanones, respondiendo a compromisos internacionales que se relacionaban con el tratado depaz de Versalles, promulgó el decreto estableciendo la jornada de ocho horas, las subsistencias habían adquirido el precio exorbitan_ te que hoy tienen. A esta circunstancia se debió el aumento de jor_ nales, que es otra pesadilla del capitalismo. Las perturbacioneseconómicas del mundo son consecuencia del desbarajuste, del désequilibrio y de los trastornos causados por la guerra. Negar estoes negar la verdad. Por eso combatimos y combatiremos sin descanso contra el intento de malograr aquella mejora.
ANTONIO AVALOS PRESA.
("EL DILUVIO" del 2Î de juny de 1.921) Present.
No poguent ni devent el Centre i menys en els moments actuals,en que la mínima civilitat no és la norma caracterísitica de la vida social, sostreures a l'obligació de fer sentir d'una faiçó ben equànim la seva veu pel que als mes elementals principis de dignitat i civilitat es refereixi, veu que deu fer-se sentir en tots moments i cada cop amb mes força, proposem el que segueix; a l'Assemblea aqui reunida:
1er. Què's faci la mes enèrgica protesta pels atemptats dits de caràcter social que a diari es cometen i principalment per.aquells perpretats en la.persona dels nostres companys de cau sa, els obrers. ' ' . • 2on. Que la protesta es fagi ben extensiva i davant dels quisigui precís, donant-li a l'ens'emps f.a major publicitat a la Premsa local i de provincies, de Madrid en particular, com tam bé denunciant-ho à totes les representacions parlamentaries. "El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de le Indústria, de Barcelona, no pot deixar sense ressò In crida anguniosa del par tit socialista i de la Unió General de Treballadors adregada a l'opinió pública del país i, especialment, de Catalunya. La tradició lliberal del Centre i la significació social de l'estament que representa, el priven de sumar-se a l'atu^ment general, i l'obliguen a mantenir, per damunt de tot, la seva serenitat i a sumar-se a totes le? accions encaminades a restablir l'imperi d'aques_ ta serenitat en la v'da pública. Ben recents -amb motiu de l'atemptat contra la me's alta representació de la nostra ciutat-són els -nostre^ clams pel retorn de les lluites socials que agiten la nostra vida col-lect'"v«, a conten 1 "r-se dina les normes establertes per l'estat present de civilització a que ha arribat l'humanitat a costa de cruents sofriments i sacrificis.
Públiques i constants han sigut les protestes d'aquest Centre contra l'intromissió de la violència en les lluites d'estaments i d'ideals. Si algún testim.om calgués aduir, l'actuació dels nostres re* présentants dins la Comissió mixta del Treball en el comerç de Barcelona afiançaria, encara, les nostres paraules.
Per a col-laborar a tota acció encaminada a fer prevaldré les solucions jurídiques coherents amb la vida moderna, per damunt de lesimposicions de la violència, el manifest del partit socialista i de la Unió General de Treballadors ens troba, doncs, al lloc de sempre i amb la consciència desperta.
LA FEDERACIÓ DE DEPENDENTS DE CATALUNYA
• .
Per a els dies 24 i 25 del corrent està anunciat la cel-lebració del primer Congrés de la Federació a Reus.
No se'ns ha fet la gracia de posar-nos en antecedents del que's projecta deliberar; poso de relleu aquest fet per entendre queaferma la continuïtat del distanciament de dirigents i dirigits.
Això, aue en cao aspecte presuposa la previa beligerancia en l'ob ra a realitzar, en canvi estableix el nexe tan necessari en la nostra dispersa comunitat.
Malgrat no saber de què va a tractar-se, ni pressentir-ho tansols, traçar un esboç de conjunt per a fixar el meu criteri hocrec senzillament un deure.
Em proposo tractar l'assumpte des del punt d'obir dels principis.
De bell començ la qüestió es planteja dintre un ordre estricta Ä ment moral, damunt del qual deu basar-se la vida de l'organisme.
Implícitament es" presenta una qüestió de fonds a resoldre i d'una perentorietat ben precisa i fonamental» .
Per damunt ce les normes estatutàries fixades i al seu marge,s'evidencia la necessitat de la concreció deia norma espiritual que ha de presidir l'obra i fer-la util amb l'únic i exclusiu in teres de la classe.
L'obra pot ésser parlamentaria, seguint les corrents actuals de-
• .
la democracia i confiant la seva eficàcia pel camí calmos del'aplicació de la llei creada o de la. promulgació, de.les que man 644 quin.
Per aquest mitjà no's farà res més què assentir i refermar el criteri democràtic-burgés, en el caire jurídic, deia lenta evolucióde les reforme socials i econòmiques del poble.
De fet el concepte i interpretació del Dret no varia; la tasca es limita a la col-laboració, no a la lluita; la potencia per l'organització no's crea. Es la lluita legal i enervadora, que no l'informa pas un ideal, cal saber ésser oportú; més polític que sociòleg.
L*obra pot basar-se damunt d'una organització ferma, propia, rígida en quan a principis, adaptable en quan a l'execució.
En aquest cas es tracta de devenir una potencia, d'oposar uns prin cipis a altres principis, d'imposar-nos per la força de l'organització, l'acció de'l'obra va directament al fi perseguit sense d i la cions n" 1 ' convencionalismes, és més expeditiva i no perd res en lo capacitada. Mo defuig l'acció política, però per damunt de tot hi oposa l'acció social.
El concepte jurídic del Dret sols per la força de l'organitzaciócapacitada podrem subvertir-lo; aquest és el primer punt a tractar i a deixar resolt en el pròxim Congrés de la Federació.
Devem abandonar definitivamente, per ineficaços, tots els procediments bUMcràtics que la democràcia actual esgrimeix 5 defensa perquè en ells resideix el seu poder pacífic.
De la llei, tot alió què'ns reintegri en els drets; de l'organitza, ció, la força per a exigir-ho» * Les ponències ennunciades no è's que deixin de tenir interès ni merèixer urgència, però serà inútil discutir, traballar, pendre acors, et2, si prèviament la força de l'organització no és un fet.
La prova del que dic ens la dona en aquets precisos, oportuns, moments la comunicació de la Comissió mixta. Creieu que s'intentaria ni tant sols parlar de coartar els drets que la llei ens otorga, si no estessin convençuts de la nostra impotència?
L'organització patronal, avui, amb totes les seves llistes negres, és un fet evidentissim. Diguint-ho si no els dependents què'n sofreixen les conseqüències.
Fins a tot els organismes creats per a armonitzar els interessosde patrons i obrers mercantils té efectes contraproduents per a no_ 64G saltres si es té en compte la munió de dades persones què's facilliten en quan es tracta de fer ús dels nostres drets.
La Federació, revestida de la suprema autori tat que deu exercir de_ munt dels organismes que li son adherits, ve obligada primerament que tot a realitzar o fer realitzar la tasca que fins ara cap, absolutament cap, entitat de dependents ha realitzada: el crear l'es_ perit de classe, el fer sentir el pes de la sanció pels actes come_ sos en 5 fora del traball atemptoris a l'esperit d'humana relació que la classe necessita per alcançar una major unitat en la lluita.
Avui que la cobardía és la norma d'actuació i de pensament de molts, tal vegada sigui també la concellera que privi als companys de la Federació, plantejar amb tota la seva nuesa l'àrida qüestió de prin_ ei pis aquí exposada. Per una raó de pedanteria mol generalitzadaen les esferes dirigents -le la rnssi mercantil fins avuî s'ha cregut més en l'eficàcia de l'obra evolutiva que permet la col-labora_ ció amb el mim'm risc, que no en l'acció creadora i constructoraquè'ls preparatius per a la lluita exigexen.
Per no existir la deguda classificació en virtut dels càrrecs que ocupen, dels dependents, ens trobem que la massa és constantmentrepresentada pels qui el problema mínim de la vida ja el tenen resolt. Es que això ve justificat perquè aquests companys siguin deuna major capacitació?. Direm que de capacitats de cap n'hi ha adalt i abaix, d'indiferents també; però els eclèctics governen, mer ces a l'indiferència dels altres degud_ament tolerada.
Les nostres reivindicacions socials i econòmiques son perentories; més ho són, però, l'educació dels esperits, la creació da la força, De tot ço dit fins ara be pot deduir-se'n de quina faiço concebeixo l'estructura de la Federació l'obra a realitzar per ella i llur influencia en la lluita social.
En té, però, un interès el concretar i definir la personalitat del que un jorn, i segons con se basi i s'orienti la seva vida, porarribar a ser el més ferm puntal en les nostres lluites.
Per demunt de tot, la personalitat Je.la Federació la concebeixorevestida de tots els atributs de poder executiu. Per a canalitzar les pròpies iniciatives i per a que resultin eficients les que pr£ vinguin, prèvia deliberació, de les corporaciones que l'integrin.
Altrement la personalitat de la Federació ofereix un altre caire; .
el del organisme constantment-definidor i fixador de la norma a ŝguir en els procediments de lluita, atenent-se, està clar, al prin cipi basic-moral prefixat i del que "ja he parlat.
Sentat el principi, la norma de fonds resta fixada, tota actuació d'acord amb els principis será inapelable. En quan a la forma -sen se detriment dels procediments-les circonstanciés han d'influiren la decissió, sense arribar, però, a la voluntària inhibició per cobardía.
• El dualisme en la personalitat de la Federació ens la presenta: com a braç executor en tots moments; com el centre de gravitació on -fermenta constantment el pensament fins a pendre forma, irradiant-> se en idées, fixant la norma amb tota l'autoritat moral demunt la vasta organització, perquè la Federació deu ésser l'organitzaciómateixa.
El verb de la Federació deu ésser la paraula viva, irr.posant-se,llençada al espai. La Federació deu ésser l'organisme integrat que intervé en el regisme de les forces, corporatives o no, que l'inte_ grin.
Per això és de doldre que en el seu primer Congrés ja sigui mal orientat l'esperit que deuria convertir en obra eficaç la tasca de la Federació nostra.
No s'han concretat els principis, al menys cap de les ponències eennunciades en parla, i ja va a tractar-se dels drets sense crear la força o quan menys orgarítzar-la.
Alió tant combatut de l'hora menys i de la pesseta més ho plantejen ara nosaltres amb els drets als beneficies, retirs obrers, mútua -l~'sme, etz., amb la sola diferencia de que l'associació forçosa dei_ xan que sigui un fet per obra i grac:a de la llei.
Possats en aquest terreny podríem demanar què's legislés obligant a tothom a tenir consciència.... de classe.
JAUME CARDUS
("El Diluvio" del 24 de setembre de 1921 j 650 L'ATUR FORÇÓS El problema del atur forçós, avui tan complexe, és una conseqüència " I ò/r ca de V economia capitalista. Es un de tans efectes que fatalment ha de produir el 11 "beral"' sme econòmic per'a obtenir del mercat d°l snl-l^^i una especulació. En altres paíssos l'acció oficial h" procurot minvar llurs greus efectes per mitjà de lleis. Ací, l'acció croverranental rer a evitar, en part, seqüències doloroses, no existeix.
Heu's-aquf remué les oerturbacions económico-socials tenen sempre florncicnc cruentes i o ?deverpn situacions imr>tídioues i violentes.
El Centre, implantant un segur contra l'atur forçós, no solament ha pur>l.it a un rnnncarr.rnt -no ve d'un-del Estat, sinó c;ue ha palesat Ä amb ferrr.ança l'iniciació d'una labor de conformitat amb les corrents « modernes d** reivindicació social.
Es clar aue, pel sol fet de tenir un segur contra l'atur forçós, no flT-ranírem el oaorós problema, no; això no ho soluciona d'una manera absoluta n 1 ' ^elativ^: és únicament un pailatiu. ït*«ntre'l món econòmic es r e re ixi per la lliure concorrència i es repuli per la monstruosa immoral Hat de l'oferiment i la demanda és im possible cap solució. En l'individualisme econòmic no hi poden tenir solució cap dels pro u blêmes nue avui commouent l'humanitat; és precís que les organitzaĉ ions obreres actuin en el sentit d'intervenció i control prop de les classes Que detenten la nostra riquesa, per a assolir el nostre desig, des^'g de justícia, de transformació social.
FI remei absolut està en l'internacionalització de les primeres matè_ ••"ies i en la po-c^alitzac-ió de la producció", és a dir, el triomf del col-lecti vi sme. No hem de negar la valor immensa de progrés i perfec_ c ""ó que l'escola lliberal econòmica ha aportat a la societat humana, però-, avui , la seva persistència de domini faria devallar-la fins a Ta total destrucció. T a prescripció d'aquest sistema és una cosa fa_ tal, és, senzillament, la consagració d.e"l procés biològic de Is vida social.
En aquest punt és on rau la veritable importància del projecte suara aprovat per la nostra Secció Permanent d'Organització i Treball; és precisament de una transcendència extraordinària per la nostravida social present i futura, l'alt esperit de germani vola fraterni_ tat, la predisposició a un generós col-lectivisme, fonament bàsicde la nova formació social que .ha de substituir les orgies crfminoses d'una direcció capitalista incapacitada i acéfala que ha coronat sa obra en la tragèdia ingent de la gran guerra.
No solament hem de procurar de la materialitat d'unes aventatges,no; hi ha ouplcom més superior, més digne, més esperi tuai a atendre, és l'humanització del nou edifici social, que anem construint, complin una missió hr'eràtica, per les futures generacions i per glòria nostra.
T el nostre estrat Casal i per mitjà de la Secc^'ó Permanent d'0rga_ nització i m reba.~!l, ja ha donat el primer pas per la preparació icapacitat del nostre estament, per què amb esperitualitat i amb intel-ligència, pugui, no solament triomfar, sinó que per llur superi£ ritat, obtingui In direcció de la nova ciència econòmica.
("Acció" de desembre de 1921, p. 10) EL D'EURE KCSTPE La lluita secular entre el capital i el treball havia trasbalsat la vida ciutadana tota: revoltes; estridències; violències de tota mer.° , ati arlos per ]& tramontana dels od""s, de les passions i de lesconcupiscències, havien sob+adament romput el equilibri social y en el bastament que semblava haver, poc a poc, consolidat una freTinnor ent^e els home?.
Àdhuc l'anomenada classe mitja oue havia viscut al marge d'aquell -
•^o 1 ï dpsor ; , e F sentí també arrossegada a la brega i anava essent -•^àp i d amè n t organitzada ner a rendre part a la sangnant querella.
T fou en nouells moments d'angoixa -començaba l'any 1920-quant les associacions '".e dependència mercantil , "uni f"' cant l'acció llur arnb les enf'tats of" 1 ' c 1 ' ni p, ens adreçàrem al Govern, demanant-li l'establ' : ment de l^s mid^s ener.^'oues oue reclamava la situació del moment. Sembla que avui es planteja per determinats organismes la sin dicació forçosa com qüestió inaplacable. El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, arran d'una en questa feta per l'Institut de Reformes Social, va dir el seu criteri. Nosaltres, la dependència mercantil, en el seu temps, va exposar d'una manera clara i concreta el pensament de lanostra classe. Es més, posterior a l'informe adreçat a l'Institut de Reformes Social, la dependència de Catalunya, permitjà del seu orgue nacional, la Federació de Dependents de -Catalunya, reunida en Assemblea en la ciutat de Reus, ratificava en absolut dit informe, convertit en ponencia, i la dependencia de la nostra terra allí representada elevava a undesig ferm, a una millora a reivindicar, a una aspiració més a conquerir, la qüestió de la sindicació forçosa. % La dependència de Catalunya no creu la sindicació forçosa una mena de desideratum social,.no. La sindicació forçosa nosaltres l'estimem com un elementd'organitzadió, com un factor regulador, intern, del nostre cas social.
Però abans es precís i pot ésser,aquí 'és el nus de la qüestió, el reconeixement sagrat, inviolable de les associacions naturals, de les veritables col-lectivitats, de les genuines org_a nitzacións obreres, perquè, si així no fos, fora inútil tota llei de sindicació forçosa.
La sindicació obligatòria, per mitjà de la llei, ha d'encarnar l'esperit social de l'organització, ha d'ésser el regulador de la seva vida orgànica.
La sindicació forçosa ha d'ésser cristal-litzada del desig,per part dels elements directius dels Governs, de la prèvia -' . --. . .
5 5
acceptació de l'inajornable reorganització económica.
L'organització económica d'avui és inservible; avui ja no és possible trobar solucions sense l'obrer que ha de produir.
No som nosaltres solament els que creiem en l'immediata reor ganització econòmica, no: és un'home socialment conservador, és la figura de m'es relleu en el mon econòmic, en Walter -Rathenau, que em to imperatiu diu a la Humanitat:
-Precisa organitzar una nova economia.
Està el mon enrunat pels directors del lliberalisme econòmic, convuls, ple d'obstacles sense solucions, sense autoritat, sense prestigi, sense crèdit, presidit empre pel fatídic caus.
Caus. Heu's-aquí la paraula universal que, com a conuri, surt de tots els llavis. Paraula buida, que vol representar el moment cruent d'avui, la realitat d'ara.'' Es que la guerya, com un fenomen geològic, ha transformat el mon i accelerat el procés biològic social i ha destruit l'ed_i fici d'una economia faccio^sa i unilateral,i rés té estabilitat, res és immutable.
Però nosaltres demanem la sindicació forçosa perquè volem socialment articulant-no s, disciplinant-nos, volem ésser una va.
lor eficient a la nostra riquesa, volem construir, volem salvar del naufragi el patrimoni material i espiritual, el fruit de les nostres intel-ligéncies posades al servei de l'egoisme i de la incapacitat. •
Volem reconstruir la força que dongui la sensació i el coeficient de capacitat necessari per a reconquerir l'autoritat,el prestigi, la confiança, que altres no saben mantenir, com saben negarnos la nostra valor.
I no solament sofreixen mutaciones les lleis econòmiques, sinó que també l'Estat es transformares modifica.-El interessos -s'organitzen i amb.violència exigeixen atribucions, prerrogatives seculars del Parlament i Governs, i el superb sentit regaliá va perdent amb ridícola vergonya la rigidesa inconsútil,.i altres forces i '• altres organismes i un altre esperit va suplantant,va subvertint les velles idees estatals, molt avant guerra, molt segle XVIII.
La sindicació forçosa ha de respondre a l'esperit del moment, a la consagració del nou 'dret social que pròduexi el principidel treball passional -com diu el gran sociòleg En Rivera i Pa_s tor-de l'amor i l'emoció en el treball, concebut com una professió que dignifica a l'home i no com una pena que el degrada i envileix, excloída l'ombra física d'una propietat arbitraria interposada entre la consciència del treballador i la totalitat ideal de la indústria, obstruint.el-ritme de la seva solidaritat humana ascendent, on s'obren per ell les perspectives de la llibertat.
« El. Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, la dependència tota de Catalunya, com estament socialde una forta valúa intel-lectual, renova amb fermança la peti ció de la sindicació forçosa professional sempre que represen ti un avenç en legislació social. Perdonad, pues, que sea yo quien sin ningún título ni valor de inteligencia, me atreva a hablaros del vitalísimo problema social de la dependencia de Comercio, llevado solamente de mi voluntad hacia una obra en la que estoy colaborando gracia a circunstancias de situación y al afecto y benevolencia de los directores de la entidad que allí me ha llevado. Pero este atre'vi miento, estoy cierto de ello, bien sabréis disculparlo, ya que mi insuficiencia será suplida por vuestra profundidad de visión dentro de la magnitud de los problemas de los cuales mi pequenez sólo puede haceros el enunciado y 'porque creo sinceramente quetodos convendréis en la necesidad de fijar la atención pública en el perfil de la fisonomía social de. nuestra clase, de exponer públicamente nuestras necesidades, de divulgar la tarea que se está realizando y más aún, de señalar la que necesariamente de-be realizarse a fin de que, conociendo toda la magnitud de nue_s tras reivindicaciones, vengan a la lucha los que se sientancon más fuerzas para vencer y también para que salgan de la suicida indiferencia aquellos que pudiendo, deban llevar su auxilio para conseguir ver plasmados en realidad nuestros idealismos,pues si mañana nuestra clase no fuera considerada y atendida su ficientemente y en la medida y proporción que de derecho le corresponde, no pueda decir nadie que es por ignorancia del peligro que no ha venido a ocupar un lugar en la palestra.
Aunque la característica de Ta Asociación de Viajantes del Comer ció y de la Industria parezca ser primordialmente la acción benéfica del socorro material al asociado en determinadas circuns_ tancias y contratiempos de la vida, dentro de la órbita de susprescripciones estatutarias caben todos aquellos aspectos querepresenten directa e indirectamente, moral o materialmente, un adelanto, una elevación del espíritu y del bienestar de sus com ponentes *
Es por este motivo que al tratarse de los problemas sociales de la dependencia mercantil de Barcelona, la Asociación de Viajantes, si no se le hubiese designado, habría reclamado un lugaren la lucha. Por esto también, la designación recaída en mi per sona no podía honrarme más, ya que si otras cosas no, tenía el deber, y quería aportar a la lucha, toda mi voluntad y todo mientusiasmo, aceptando gustosamente las molestias, la cantidadde trabajo personal y el peso abrumador de la responsabilidadque el cargo lleva consigo, sin que la más leve sombra de desfa llecimiento me haga detener en el camino emprendido y dispuesto siempre a llegar hasta el sacrificio si él podía redundar en pro vecho ajeno; .ya que la primera condición del hombre es darsepor entero a la sociedad, y ello trae involucrado la disciplina que obliga, no a medias y con regateos y negligencias, sino totalmente hasta donde sea necesario.
Perdonad que de mí tenga que hablaros., pero reconoceréis que mi deber es situarme, de lo'contrario, difícilmente podría plantera ros lo que me propongo y considero como un deber elemental, osea: lo que se ha hecho y lo que se debe hacer en provecho deesta clase social de.la dependencia mercantil de nuestra tierra por medio de la Comisión Mixta del Trabajo en el Comercio de Bar_ celona. Además tengo el deber de explicar mi gestión en ella,pues la entidad nuestra me ha abierto a priori un crédito de con fianza tan ilimitado que me obliga a rendirle cuentas de mi ges; tión, lo más -primordial de mi agradecimiento, ya que tiene dere cho a saber si he sido bastante digno de aquella confianza o sí, no habiendo sabido, interpretar su sentido, debo retirarme para dejar el sitio a .otros.
Al mismo tiempo importa consignar que nuestra colaboración enla obra de que voy a hablaros, no ha sido condicionada por la -Asociación, ya.que igual hubiera sido nuestro comportamiento sí la representación nos la hubiera otorgado este benemérito Centre Autonomista 'del cual tenemos a tanta honra ser asociados, ya -• que una vez revestidos del cargo, no es a una o a otra entidad a quien representamos, sino a toda la dependencia mercantil de Bar_ celona, y los problemas de todas y cada una de sus ramas merecen por igual nuestro interés y nuestra atención.
Además, la obra no ha sido personal sino.conjunto con los repre sentantes de otras entidades, en términos que muchos de elloshablarían en el mismo tono que quien ahora lo hace, con la sola diferencia de hacerlo con superior habilidad.
Todavía debo añadir que no puede sustraerse de la materia de ejs ta conferencia la personal apreciacion.de quien os habla, ya co mentando hechos pasados, ya haciendo indicaciones para los problemas que deben plantearse en el porvenir. Lo cual, si.no> tuvié_ ramos la suerte de haceros compartir nuestros puntos de mira, o éstos fueran equivocados a vuestro juicio, no culpéis de ello a ninguna entidad, sino que reclamo para mí toda la culpa, y de la pena que de ella se derive, acepto todas las consecuencias.
EL OBRERISMO
Permitidme que antes de entrar de lleno en el objeto que meha traido a vuestra presencia, eleve, como cxiestión previa,mi lamento y mi protesta por la indiferencia, y hasta diré el me_ nosprecio, con que de costumbre es tratada nuestra clase.
Así el gobierno del Estado español, lo mismo que los hombres directores de la cosa pública en nuestra tierra que los elemen tos patronales en general y salvadas siempre las excepciones, habían prescindido hasta hace poco y muchos todavía prescindi_ rían si se lo consintiéramos, de nuestra clase, como si nosotros no contáramos en la sociedad y no significásemos nada en la economía nacional. Todos los cuidados era para los obreros de la industria y de las artes, toda la preocupación y hasta diríamos todas las bajezas, eran motivadas por el temor queinfundía-la clase obrera como si fuera la única a tenerse en cuenta. Ella será tan numerosa, tan respetable, tan digna deconsideración como se quiera; pero no es más digna ni más merecedora de respeto que la clase de la dependencia mercantil.
No debo entretenerme en señalaros las diferencias que nos sepa.
ran en el terreno económico y como el medio de vida y el ambiente en que se desarrolla la actividad de cada una de aquellas ramas del trabajo son, en muchos aspectos, favorables al obrero manual. Todos lo sabéis y además yo no vengo aquí a de cir nada que ni remotamente pueda parecer que involucra una -• hostilidad contra aquella clase social, que, por otra parte,merece todos nuestros respetos. Yo vengo solamente a hablar de los problemas que puedan afectar al mejoramiento del dependien de con-tribuir a su adelanto y perfección de vida, según nuestras fuer zas, y luchas por su reivindicación.
El dependiente de comercio en toda la gama" de matices y gradaci£ nes, es un elemento indispensable e imprescindible en el mecani_s mo de la organización económica. Sin él no seria posible el contacto del capital y el trabajo. Él aporta a la especulación uncargo tan preciso y conjuntivo como es el de la inteligencia yel trabajo de orden superior, sin los cuales el producto que ela bora el obrero restaría en el taller o la fábrica y el capitalno tendría la ponderación utilitaria que le hace circular y producir y que, por tanto, le da valor. Las funciones de la dependencia mercantil son rodajes sin los cuales el aparato de reloj_e ría de la mecánica vital de la sociedad toda, no tendría los engranajes necesarios para la circulación, por cuanto su ausencia determinaría el paro de toda la dinámica.
Por esto, porque entendemos que nuestra rama es tan importantecomo las otras en la vida social, reclamamos para ella todas las consideraciones morales y todas las reivindicaciones que de dere cho y de justicia le pertenecen. No más cuidados de los que lecorresponden, pero sí toda la atención a que su función socialle da derecho._
EL ESTADO SOCIAL DE BARCELONA EN 1919 Para hacerse cargo de la necesidad que determinó a las sociedades de dependientes constituidas a agruparse para reclamar en provecho de sus componentes una atención que era abandonada por losque tenían el deber de tratarlos y considerarlos como mas más ru dimentarias razones de justicia y espíritu de conservación aconsejaban, hay que recordar, aunque sea ligeramente, el estado social de Berce'lona, parecido al de los otros paises industriales de todo el mundo. En ella, de una manera tal vez demasiado agudjl zada o desviada, actuaba una fuerza ciega y despótica en el pro-cedimiento. Conste que no queremos discutir los puntos fundamen tales justificativos del movimiento social, pero sí que creemos que la que actuaba en nuestro país no era la representación déla genuina clase obrera de nuestra tierra. Y esta fuerza, todos recordaréis que por negligencia y renuncia de los valores morales existentes, tornóse dueña absoluta de los destinos de la ciu dad y arbitro del sostenimiento de la vida ciudadana.
La dependencia mercantil de Barcelona no solamente influenciada por el ejemplo de los resultados obtenidos en otros sectores de trabajo por los medios de todos conocidos fue tentada de ingresar en el Sindicato Único, sino que fueron amenazados sus hombres representativos y requerida insistentemente para que se sumergi_e ra dentro de aquel mar revuelto que hubiera absorbido junto con ella, todas las ponderaciones, todas las iniciativas y todas las características del peculiar distintivo fisionómico de cada, una de las sociedades que la constituyen.
• Quien os habla concretó su pensamiento sobre el pleito socialen noviembre de 1 91 9 en un artículo que publicó la desaparecida revista Pol i míala donde, entre otras cosas, decía: "Nosotros que no estamos materialmente afectados por la solución del pleitoque ha angustiado la vida ciudadana no podemos, pero, dejar de decir nuestra apreciación por cuanto las derivaciones qu el pro blema puede tener nos afectan de una manera moral en lo más vivo de nuestra idealidad.
"No podemos ni debemos hacer un estudio de cómo había sido posi_ ble llegar al estdo de cosas que provocó el lock-out como tampo co podemos analizar si las actitudes que determinaron aquelladecisión eran o no justificadas, pero sí que al levantar el corazón a la esperanza por el mero hecho de haber entrado la lucha en una situación de inteligencia obscurece nuestra alegría elpesimismo de si unos y otros saldrán de la prueba libertados del peso de las pasadas culpas y sabrán aprovechas la lección de ejs terilidad redimiéndose con un cambio radical de procedimientos."
Y luego:
"Decían en plena revuelta, nuestros enemigos, que la irrupcción sindicalista era la muerte del nacionalismo. Nosotros decimosque tal como se manifestaba, era l'a destrucción de todo el patri monio industrial y de trabajo y hasta la muerte de Cataluña, y en consecuencia, asimismo era la aniquilación'de España. Es,pues, cuestión de vida o muerte cambiar de táctica y de proced_i mientos. Es mirando a Cataluña que nos hemos de salvar y es,pues, en Cataluña donde debemos hallar nuestra solución."
ANTECEDENTES Y PRELIMINARES
El encarecimiento de -la vida se había acentuado de una maneratan destructora de toda previsión que, todos los cálculos de or_ den y ahorro fracasaban, cuando diferentes entidades de dependientes hicieron unas gestiones cerca las entidades patronales con el fin de mejorar la situación económica del dependiente mer.
cantil. Aquellas gestiones tuvimos la suerte de que fracasrande la manera más depresiva para la clase patronal, ya que ésta se concretó a recomendar a sx;s componentes que mejorasen las con diciones materiales de remuneración del-asalariado.
¡Y pasmaros! Sólo un diez por ciento de los patronos de Barceló na -Fabricantes, Comerciantes al por mayor, Detallista, Industriales de todas clases,-atendieron el ruego. No queremos comen tar el grado de tacañería que significa que en la época de laslocas especulaciones, en la fiebre de los grandes negocios y ga nancias desmesuradas que la Gran Guerra trajo a nuestro país,en época durante la cual hubo casas que', en un solo año, amonte) naron más beneficios, que en veinticinco de trabajo normal, sólo un diez por ciento de los patronos de Barcelona mejorasen al_ go, no lo que 'debían, la remuneración de los sueldos.
Hemos dicho, tuvimos la suerte, y efectivamente creemos que si aquella recomendación hubiera sido más atendida tai vez no hubiera nacido la corporación de la cual vamos a hablar, ya que todo el mundo hubiera ido, tirando,sufriendo y padeciendo sinapoyo alguno, sin una conexión, sin una cohesión que no hubiera, fortalecido para presentar la batalla de las reivindicaciones. A la tacañería personal debemos, pues, el gran bien denuestra organización. Lo que no quisieron conceder de buen grai do, lo han tenido que dar por fuerza.
La situación económica del que no tenía otros bienes de fortuna que su trabajo honrado, se hacía tan angustiosa que debíatomarse una determinación antes no entrara la desesperación.-Y los patronos de nuestra tierra que en considerar el problema individualmente sintieron el freno de su tacañería, al conside rarlo colectivamente se hicieron cargo de toda la magnitud del problema y proveyeron los peligros. Y respondiendo a una tradl ción de ética-eminentemente catalán, las entidades patronales rectificaron lo que la espontaneidad individual negara a la ra. zón y a la justicia. Tuvieron la visión clara de la situación de inferioridad depresiva en que seguia colocado el dependiente de comercio, la cual hasta llegaba a ser odiosa si se comp_a raba con la de otros sectores de trabajo, mayormente teniendo en cuenta que su actitud fue digna en todo momento.
Entonces entró el problema en una situación de inteligencia. -Se empezaron las gestiones, fruto de un estudio concienzudo,, y se concibió la idea de la creación de un organismo que elevando a un plano de nivel jurídico todas las cuestiones que afectan al Comercio fuesen en él tratadas con igual consideracióntanto por lamparte de la dependencia como por la parte patronal, Y ahora os digo: ¿Os imagináis la fuerza de un organismo quetrata los asuntos de potencia a potencia y llega a concretarel pacto? ¿Comprendéis el sentido-democrático de elevar el pac_ El R.D. de 24 de abril de 1920 marca la linde de una nuevaorientación en la vida social de las clases mercantiles de Bar celona. Debe ser seguramente la primera vez que el gobierno -Central, dejando a parte su prurito de competencia y personalismo, no es un estorbo, sino que facilita la acción de unas clases sociales que no es que quieran sustraerse al cumplimien to de las leyes generales por las cuales se rige el país, sino que encontrando a faltar algo esencial'para su vital desenvo_l vimiento, solicitan del gobierno de la nación el establecimien to de órganos y reglas que permitan la solución armónica decuantas diferencias puedan suscitarse entre los patronos y los 668 dependientes que integran las actividades mercantiles, antes de que lleguen a convertirse en conflictos.
Es decir que el gobierno, dándose cuenta de la transcendenciapráctica de lo que se le pedía, tuvo el sentido práctico de acceder a ello rompiendo la tradición de querer resolver cuestiones valiéndose de hombres que le representen,"pero que están en la más completa ignorancia de los pleitos discutidos. Reconoció que sólo tiene derecho a meterse en las cuestiones internas de trabajo aquel que al trabajo pertenezca y que no es posible dele_<g ar a nadie que no haya probado su amor a él y a la tierra donde honradamente gana su pan, pues de no ser así, no puede comprender sus necesidades y conveniencias. Que las ingerencias de gente extraña, por bien intencionadas que sean, nunca podránllevar la solución a los problemas internos de nuestra vida social y, en otros casos, la actuación de la representación guber namental resultaba siempre una ingerencia extraña y a menudo per turbadora, mientras que ahora con la constitución orgánica de - El Comité Paritario de cada grupo se constituyó por igual número de representantes patronales que de dependientes.
La Comisión Mixta fue formada con tres representantes de los d_e pendientes y tres de los patronos de cada uno de los Comités Pa ritarios y elegidos por ellos mismos. Como garantía de las partes componentes, preside la Comisión Mixta un magistrado de la.
Audiencia.
El solo enunciado de la constitución de los Comités y de la Comisión -y para darse cuenta de ello basta leer el Real Decretosignifica ya una extraordinaria victoria moral para los dependientes de comercio, o sea, que en todo lo que a cuestiones de trabajo se refiere, significa el reconocimiento de la personal! dad jurídica de la dependencia equiparada exactamente a la personalidad patronal.
De manera que a partir de esta fecha es suprimida la situación de inferioridad, ya que, en los organismos constituidos, tanto vale y tanto puede la personalidad de un dependiente como la de un patrono. Por ello, sean cuales sean las cuestiones que selleven a debate han de ser tratadas en un mismo nivel. Todo con siste, para ganar los asunto, en tener razón y-saber hacerlaprevalecer.
Fijaos si tendrá valor esta igualdad que abre la puerta a la pre sentación de todas -las cuestiones que la dependencia considereconveniente, cuando el mero hecho de la posibilidad de presentar las ya es un gran reconocimiento. De otra manera, no cabe duda, que sólo se habrían tratado aquellos problemas que convinieran a la parte patronal, y el Estado habría seguido ignorando nuestras necesidades y nuestras conveniencias, y por lo tanto desatendíen dolas.
El campo de acción de este organismo es vastísimo: funciones con ciliatorias, acuerdos referentes a sueldos, horario y reglamente! ción de trabajo; cuidar del cumplimiento de las leyes socialesvigentes dentro de su propia esfera y proposición a los poderes públicos de las reformas y medidas que considere convenientes a su finalidad. . .
Como se ve, es de tanta amplitud que en ella caben todas las nor_ mas y todas las posibilidades de mejoramiento y de justicia.
« Una de las características que conviene señalar como a más notable en favor de la dependencia de comercio, es la ductilidad de la Comisión Mixta y cómo en ella son posibles todas las discusio nés y salvadas siempre las consideraciones personales. No quiere decir esto, que todas las cuestiones que a ella han sido elevadas, hayan sido resueltas favorablemente. Pero sí hemos de constatar la consideración de que son objeto los miembros que la integran y la atención y buena disposición con que son escuchadassi empre las palabras de la dependencia.
Naturalmente que para quien no ha vivido todo el desarrollo procesal de los asuntos, tal vez sean consideradas débiles -e insignificantes algunas de las victorias obtenidas. Pero a esto debemos señalar q'ue primeramente sólo hemos planteado los problemas que hemos creído que debían serlo. No hemos llevado allí cuesti£ nes porque sí; sino que, cargados de razón, hemos querido-que las soluciones favorables se impusieran al buen sentido por su pro pia fuerza. Además, la oportunidad es un factor esencial en es_ ta clase de luchas que hemos tratado no escapara nunca de nues_ tro punto de mira. Yo os aseguro que hay muchas cii.es ti ones cuya victoria o derrota dependen sencillamente de la oportunidad de presentarlas. Por esto, porque ha pesado en nosotros el sen tido de la responsabilidad, hay problemas que ho han sido plan teados todavía porque careciendo de. ambiente propicio,era ir a una derrota segura el hacerlo. Otros problemas hay, de los cua.
les, a plena-conciencia por nuestra parte, no se ha sacado todo el provecho que se podía, pues dadas las circunstancias,otra cosa no era posible, si bien nos hemos dejado abierta la puerta para insistir en mejor ocasión, pues nunca al obteneruna ventaja, hemor firmado la renuncia a mejoramientos futuros.
Todos sabemos como la vida está llena de consideraciones y aún de reciprocidades. Pues bien, ha sido necesario tener en cuenta en muchas ocasiones la posibilidad que tenía la parte contra, ria de poder acceder por entero a las demandas nuestras, yaque la obtención absoluta no sólo dependía de llevar al ánimo del patrono sxi conveniencia, sino que además, debía considerar se la posibilidad de llevarlas a término. La cantidad de trescientas pesetas era insuficiente teniendo en cuenta que el aumento se imponía por dos razones:
1 a La insignificancia de los sueldos antiguos, que exigía unareparación.
2a El aumento creciente del coste de la vida, que exigía una com pensación.
¿Qué habría pasado empero sí, como algunos pretendían, se hubie_ se fijado el sueldo mínimo en quinientas pesetas, por ejemplo?
Cierto que habría sido muy brillante esta victoria, que el hombre más inepto y menos inteligente hubiese cobrado esta cantidad y de ésta para arriba, en escala ascendente, los otros. Perohay que tener en cuenta que como muchas casas de comercio no e_s taban preparadas para un aumento tan importante en sus gastos, no la podían conceder y por lo tanto hubieran tenido que cerrar sus puertas, principalmente las de personal numeroso, pues unsalto tan rápido no podía soportarlo la economía patronal. Resul tado: que él transtorno hubiera sido mucho mayor que la ventaja y mucho más los dependientes perjudicados que los beneficiados.
La primera condición que requiere una ley para ser soportable, y por tanto, para ser cumplida, es que sea justa, proporcionada, factible. ' • Considerar ahora la cantidad global de cientos de miles de pes<e tas, de millones acaso, que con el aumento conseguido percibeanualmente de más hoy que antes la dependencia mercantil de Bar celona, teniendo en cuenta los miles de sueldos que existian de No estábamos conformes algunos de los ponentes en que todos los dependientes de comercio de las diferentes ramas de trabajo debieran ganr el mismo sueldo, pues es fácil demostrar que las ne cesidades de instrucción, educación y gastos en el producirseno son las mismas y una cantidad única no tiene, a nuestro enten der, el mismo valor positivo en una u otras manos. Pero también nos resignamos a consentirlo teniendo en cuenta consideraciones de orden superior que borraban los matices de detalle.
Esta victoria del sueldo mínimo de trescientas pesetas para eldependiente mayor de 23 años que significa un tan indiscutible . ¡ mejoramiento para la dependencia mercantil de Barcelona, tiene la virtud asimismo, de ser favorable al elemento patronal. Ennuestro país, tal vez en mayor escala que en otros, es frecuente el hombre mezquino que funda el éxito de su empresa en raqui_ tismos vergonzosos, en miserias que llama economías, en la expío i.
™" tación inicua del personal, como si pesase sobre él como un eco ancestral de los tiempos de la esclavitud. Estos hombres y estos negocios sólo prosperan deslizándose por las rendijas de la avaricia y de la bajeza con un espíritu elevado y ciudadano quesienten y comprenden todo el valor social de la justicia, la ge nerosidad y el altruismo.
He aquí, pues, como una ventaja positiva obtenida por la dependencia, lleva en si el mejoramiento a los patronos para acabar con esta lepra mercantil, que ahora o debe ponerse a la línea de los patronos dignos o tiene que desaparecer. Con lo cual se suprime una competencia innoble de "la que nunca se habian podido librar.
ACUERDO CONTRA REPRESALIAS La existencia demasiado abundante de estos casos morbosos deter_ minó a la Comisión Mixta a tomar el acuerdo de 14 de abril de -1921 contra represalias.
Al objeto de garantizar a los dependientes el libre ejerciciode su derecho a denunciar las infracciones de acuerdos de la Co misión Mixta cometidas por patronos y a fin de que se evitarael que por el hecho de haber formulado una denuncia pueda serdespedido el dependiente o dependientes que la hayan presentado o los que resultaren afectados o por ella beneficiados; y cons_i derando entre otras razones indispensable que los dependientes tengan asegurado de una manera efectiva el Ubre ejercicio de su derecho, pues de lo contrario seria una cosa ilusoria si comoresultado de la denuncia y por injustificadas represalias fueran despedidos, siendo entonces contraproducente ejercitarlo, seacordó con carácter general obligatorio para todos los elementos representados, unas medidas y sanciones consistentes, entre otros extremos y detalles, en condenar al patrono a abonar al depen (diente de una a seis mensualidades como indemnización.
ACUERDO PARA EVITAR CONFABULACIONES Desgraciadamente para nosotros, también hay dependientes quecon pequenez 'de espíritu y una visible falta de confianza en su propio valer son dignos servidores de aquellos patronos de que ha un momento hablamos. Nos referimos a aquellos que teniendo -j5l deber de no ignorar cuanto para su mejoramiento se ha lucha-do y conseguido, no obstante se confabulan con el patrono y 'se .resignan a cobrar sueldos inferiores a los que de ley les corresponden.
Estos infelices no tienen ánimo para reclamar los derechos adquiridos y no solamente son perjudicados materialmente ellospor falta de valor cívico sino que, además, inconscientes e ilu sos, perjudican moralmente a toda la dependencia y ello repercute a los comerciantes honrados que pagan lo debido y son fie les cumplidores de los pactos que en nombre colectivo han subs crito los representantes de su clase.
Esto prueba el escaso valer de tales dependientes y en lo poco 'que estiman su trabajo, ya que no quieren hacérselo pagar alprecio del mercado. Es, como si dijéramos, un trabajo desprecia do, de saldo. Al propio tiempo prueba también, que los patronos que los explotan ignoran que cuando un dependiente es ine£ to resulta caro cuanto percibe, mientras que el dependiente in teligente por-mucho que gane no resulta caro, ya que su trabajo es altamente reproductivo para quien tiene que pagarlo.
Naturalmente que en una urbe de la inmensidad de nuestra Bar ce lona hay de todo y vienen a ella gentes de todas las procedencias y de toda-condición; pero, apena ver la inconsciencia yel rastrerismo de cierta gente.
Nosotros, no obstante, nos sentimos llenos de optimismo al ver nuestra juventud. Queremos y deseamos el dependiente fuerte y animoso para sostener la dignidad y no doblegarse a bajezas y renunciamientos. Nosotros ansiamos para nuestra tierra el depen diente culto, instruido, educado, competente y perfecto conoce dor del trabajo que le está encomendado y que lo hace a su gus to porque se'lo ha escogido, y por Ib tanto, está preparado pa ra ejecutarlo. No un hombre máquina que hace lo que puede yejecuta ciega y rutinariamente un trabajo amanerado, incolore, 6 r» n ( O sin relieve personal, como una condena. Sino aquella noble fun ción del hombre que, movido por un ideal y una legítima ambición, dignifica cuanto hace con el brillo de la inteligencia, con el sello personal del estudio consciente y observador, con el afán J de significarse, porque aspira siempre a una ascensión que leacerque a la estrella de su idealidad y a la máxima dignidadde su carrera. Es preciso que sienta amor al trabajo y lo perfe£ cione con el propio ingenio, y la observación propia hasta el punto de que necesariamente tenga que ser notada su lab-^r, reconocido su valor y recompensada y estimulada su voluntad: por que la acción del trabajo debe ser creadora con un hálito amoroso reproductivo que avalore la labor y exija la recompensa.
Y obrando asi se impondrá la bondad del trabajo y entonces el sueldo que perciba el dependiente, no será el que fije como mi nimo la Comisión Mixta, sino que elevándose a tenor de la perfección y del celo desplegado, serún un sueldo sin límite máxi_ mo.
* Pero mientras llega el día de ver traducido en hecho esta idea, lidad, ha sido preciso dictar normas para evitar la inmoralidad que significa, tanto para el patrono como para el dependiente, confabularse para burlar las leyes de carácter social o los acuer dos de la Comisión mixta.
Considerando que tales leyes y acuerdos son prescripciones de carácter público que no pueden modificarse por voluntad de las partes ni pueden ser objeto de renuncia ni de. convenio qeu excuse el cumplimiento^ ya que no fueron dictadas en beneficioparticular de nadie, sino en interés de la colectividad, y con siderando todas aquellas razones que el acuerdo especifica, se dictaron las^reglas necesarias a fin de evitar tales casos con una escala de sanciones según los casos, y asimismo, condenando al dependiente a la pérdida de todo derecho a reclamar las diferencias entre los sueldos devengados y los que legalmente le 677 correspondían.
Si a pesar de estas disposiciones subsisten todavía patronos desaprensivos y amorales que abusen de la situación para ten tar a dependientes débiles, ineptos y amorales también, aaceptar lo que por dignidad debieran rechazar, no será porfalta de previsión de la corporación encargada de velar por los fueros del débil y los prestigios del fuerte.
REGLAMENTACIÓN DEL HORARIO
La reglamentación del horario era una necesidad que se imponía como pocas en las costumbres ciudadanas de la sociedad co mercial barcelonesa y a pesar de todas las' reglas y convenios costará mucho antes que su observancia sea cosa absolutamente normal.
Las infracciones son continuadas. Por las barriadas, por las calles excéntricas pueden hacerse a cada paso denuncias, y -» pueden, asimismo, imponerse multas con una frecuencia lamenta. ble.
Algunos patronos se hacen <?! ignorante respeco de la existencia, no ya de las disposiciones que concernientes al cierre y apertura hayan'sido dictadas, sino hasta de la misma Comisión Mixta y los Comités Paritarios. Naturalmente que-es una ignorancia reproductiva todo lo que sería al revés si se creyeran beneficiados con la observancia de tales disposiciones. Otros, no alegan ignorancia; son lo bastante desaprensivos para come ter las infracciones sin tener el pudor de disimularla.
Estos comerciantes, unos y otros, creen que teniendo abiertoel establecimiento media horita más qué los otros comerciantes i del gremio, realizarán unas ventas que en la lucha franca de la igualdad de horas no podrían realizar. Ellos no tienen ono quieren tener en cuenta las leyes i disposiciones dictadas rarártoy general, benefician la colectividad.
G r? Q / O
Para ellos no existe el elemento de la dependencia, como si. fue ra.un material dúctil hasta el extremo de poderse hacer con él todo lo que acomode a su interés particular. Este iteres particular es para ellos el único dios -del colectivo prescinden-y tal vez ni siquiera de él tienen noción. Y es tanta la adoración que tienen a este interés particular que tendrían abierto el es tablecimiento horas y horas aunque los posibles compradores no transitaran ya por las calles de la ciudad. Son los genuino de_s cendientes de aquellos antiguos rutinarios tenderos que cerraban las puertas a las diez o diez y media de la noche, entoncen man daban arreglar el desorden de piezas de la tienda y cerca de la media noche, como quien hace un favor, dejaban que la dependencia se fuera a dormir con la obligación de levantarse al amanecer para volver a lo mismo como si el elemento hombre fuese materia infatigable. Son aquellos que, como si no bastara con los días laboralbes, aprovechaban los domingos y se resistieron tan to para observar el descanso sominical. Son aquellos que sostie_ nen que la dependencia no puede tenero horas libren en nombre de una moral y una econocmía fantásticas. Son aquellos que creen que la instrucción es supèrflua y que el chico que tiene la cabeza a pájaros con los libros no hará nunca nada bueno. Son aque_ líos, en fin, que cuando otra cosa no, pretenden tener abiertas las tiendas para ornato de las calles de la ciudad pues dicenque los forasteros que nos visitan formarían un pobre concepto de nosotros al ver cerrados temprano los establecimiento yaobscuras las calles. Ellos no obstante esto que dicen sin comprenderlo, o sin sentirlo, no tienen el menor respeto, la más pe quena idea del espíritxi de ciudadanía. Sólo se preocupan delmezquino punto de mira estrictamente particular.
Pues-bien, a'estos señores es preciso hacerles comprender que la conveniencia general exige respetar unos acuerdos firmadospor representantes patronales, delegados de unas entidades que sintetizan toda la clase mercantil de Barcelona. Que el dependien te de comercio es un hombre que tiene derecho al descanso y debe tener el tiempo libre necesario para su instrucción y perfecciona miento moral y para las diversiones y atenciones particulares. -Que del embellecimiento de la urbe es al Municipio a quien corre_s ponde preocuparse. Y que el deber dé ciudadanía obliga a posponer el interés particular al interés colectivo. Además de estas cons_i deraciones y extendiendo la visión a campos más amplios, bueno se:
rá tratar de convencer a estos señores de que en el fondo, el sis tema particularista perjudica a ellos mismos, ya que aplicado atodos los aspectos les haría la vida imposible. Que no tiene que haber rendijas de excepción y que los tiempos actuales^ imponen la necesidad de amoldarse a las conveniencias generales o desaparecer de la circulación. Es en otros medios de defensa que debe cimentarse el éxito de una empresa.
También deberían, saber, aunque lo que vamos a decir tenga una pari_ dad relativa, por que no es la misma índole de trabajo, siendo,no obstante, aplicable en. cuanto al tiempo empleado en él se refiere, que según la encuesta sobre la producción publicada por el Bureau International du Travail de Ginebra en 1920 3a disminución , de horas de trabajo, aunque parezca paradójico, ha intensificado la producción en muchos casos e industrias. Lo cual equivale a d_e cir que teniendo todo el mundo abierto solamente las ocho horasque marca la ley, venderíase exactamente lo mismo que condiez ycon más economía de luz.
Renunciamos a citar datos de todos los países y de todas las épocas, de experiencias hechas en diferentes clases de trabajo, todas ellas demostrativas de que la disminución de horas hasta las 48semanales adoptadas generalmente, no han disminuido la producción-» en muchas industrias. En cambio han tenido la gran ventaja de tra tar el personal con el respeto debido a la criatura humana y no c£ mo:a bestia de carga.
680
EDUCACIÓN CÍVICA Ante la experiencia obtenida en los .resultados de la observancia de las disposiciones de la Comisión Mixta se impone el reconocimiento, sin que ello sea ofensa personal para nadie, de que una.
parte del elemento patronal como asimismo una parte de la dependencia no tiene aún la educación cívica que corresponde y que-mar ca el curso ascendente de perfección de la vida moderna. Clarouqe en esta debidilida e insuficiencia pueden' ocurrir muchas cir cunstancias atenuantes sobre todo por parte de la dependenciaque es naturalmente la más débil en el sentido de las posibilida.
des, mientras que el patrono, por ser tal, viene ya obligado asostener una dignidad equiparada a la de sus similares; de estemal, todos, dependientes y patronos, debemos preocuparnos de una manera seria. Las necesidades de la vida van siendo cada días más complicadas y tal-como van poniéndose las cosas será más difícil luchar para vencer y hacer cara a todas las contingencias y resultancias. Pues bien, se impone barrer el camino de todos losobstáculos y detalles de imperfección que puedan entorpecer toda.' vía más de lo que ya lo es en sí, la marcha normal de la sociedad.
Es preciso que. todas aquellas cosas que puedan ser resueltas de una manera colectiva lo sean en absoluto y que todos y cada uno de nosotros velemos para la defensa de los derechos sociales, y que sea un hecho positivo el goce de las ventajas conseguidas, y es necesario principalmente revestir de toda la autoridad y toda la fuerza moral a institutciones como la Comisión Mixta, puesella sintetiza y regula la vida comercial de la ciudad y su dignidad es la dignidad de todos, a fin de que la labor consista so lamente en la preocupación de los nuevos problemas que diariamen te, a medida de las necesidades, se vayan presentando y no quedebamos tener una constante preocupación para el cumplimiento de las disposiciones dictadas y las que se vayan dictanüo. Es decir 681 que tengamos que ocuparanos de la esencia de los mejoramientos;
no. de los detalles enojosos a que obliga la resistencia de mala fe.
De otras cuestiones menos importantes se han ocupado en el tiem po que llevan de actuación, tanto la Comisión Mixta como los Co_ mités Paritarios. Pero es preciso cosignar que el trabajo penoso que más ha absorbido la atención de sus componenetes ha sido el de imponer sanciones y multas por i incumplimiento de lasdisposiciones dictadas.
Es por eso que consideramos necesaria la divulgación de la obra social realizada a fin de que el ejemplo robustezca y estimule para ir completando la educación cívico-social más necesaria y más indispensable cada día. Y ninguna otra finalidad ni pretensión tienen estas palabras.
Se impone el hecho de que mediante la experiencia obtenida enel camino seguido se forme y defina la orientación del camino a seguir. Es indiscutible que una parte de la labor realizada por el organismo que nos ocupa ha sido llevada a cabo con cierta ti midez, como por vía de ensayo, y en otros casos en forma experi_ mental incompleta y transitoria, pero asimismo no deja de tener una capitalísima importancia, pues a más de haber sido un sedan te para suavizar las exigencias y necesidades momentáneas, hadado la norma a las orientaciones para la obra futura, la cual irá adquiriendo madurez a medida que la tonifique el sol de .la experiencia.
PREVISIÓN
Una de las previsiones de la Comisión Mixta ha sido el preocuparse de la Vejez, la imposibilidad física y la muerte del dependiente de comercio.
Como os decía al hablar del obrerismo, el Gobierno que ha tenido una previsión para el obrero manual de la industria y los oficios estableciendo el retiro obligatorio, no ha pensado en el dependiente de comercio, pues al limitar el sueldo anual para tenerderecho a ello le ha cerrado la puerta. Cierto que debe reconocerse en principio la buena intención de la ley de retiros obreros, pero no sabemos hasta qué punto se puede agradecer la prevji sión oficial para el obrero, ya que por voluntad que se tenga hay que convenir en que resulta ridicula y más parece una burla un au xilio de unos miserables céntimos en una edad a la cual tan pocos obraros pueden llegar, que no una verdadera previsión económica y un auxilio para cuando el hombre, extenuado completamente, más necesita y tiene derecho al reposo y sostenimiento como a recompensa a toda una vida de trabajo.
La Comisión Mixta considerando que el problema de la previsiónes muy complejo y atendiendo además a que no sólo hay que proveer el retiro para la vejez en edad no exagerada, sino más prudente, y también los casos de imposibilidad por otras causas, como de -.
muerte prematura, que crea la-necesidad de un amparo a la viuda y a los huérfanos, tiene abierto un concurso internacional para premiar con una cantidad espléndida el mejor proyecto que abarque todas las previsiones a base de la mutualidad; no en forma ridicula y mezquina, sino en forma adecuada y correspondiente a lanaturaleza de vida de aquellos a quienes va destinado, porque al llegar la hora desgraciada de no poderse valer, tenga el hombre un sostén digno y no una miseria vergonzosa.
El éxito ha coronado la iniciativa y han venido a concurso proyectos importantísimos que plantean la solución que todos anhela mos. Una vez seleccionado el más conveniente y estudiadas sus po
• sibilidades se elevará al Gobierno para .que la traduzca en ley, con la cual, si se consigue su aprobación, quedará resuelta una previsión que" subsanará una injusticia, a lo que no puede negar 683 su esfuerzo la clase patronal, por cuanto, si se preocupa de amortizar el elemento utillaje y lo previene en cada balance, más justo y más humano es que se preocupe de la amortización del hombre que colabora en sus negocios con la vida y la inte . ligencia y es un factor importantísimo de riqueza.
PARTICIPACIÓN EN LOS BENEFICIOS
Aunque no sé si tengo derecho a seguir abusando de vuestra aten ción, permitidme que os hable de otro proyecto que preocupa a la dependencia mercantil que forma parte de la Comisión Mixta.
Nos referimos a la participación en los beneficios, cuestiónimportantísima que iniciada en una Ponencia que fue leída yaprobada en la última asamblea de la Federación de Dependientes de Cataluña reunida en la ciudad de Reus, y que por un dignís_i mo compañero nuestro fue presentada-a la consideración y estudio de la Comisión Mixta del Trabajo en una de las últimas sesiones.
* Debe reconocerse previamente que es ésta una materia complicadí_ sima, tan contraria a la situación económica actual que mucho ha de costar hacernos reconocer este derecho como a principióde la organización económica de la futura sociedad. En segundo lugar ha de ser muy difícil encontrar el punto medio equitativamente proporcionado, por cuanto no todas las industrias y ne gocios .en nuestro país están constituidas de la misma forma, ya que no es posible separar de una manera absoluta la parte capi_ tal de la parte de trabajo. Es necesario reconocer que no siem pre el primero está representado solamente por el dinero sino que quien lo aporta en muchos casos acompaña la dirección y la inteligencia técnica.
La Industria y el Comercio tienen, en nuestro país, la caractje rística diferente de otros países de ser más fraccionados, en términos que generalmente el que aporta aquí el capital lleva '
-. 684
también una aportación de inteligencia y dirección, circunstan cia que puede hacer variar la solución del problema con reíación a como está planteado en otros países.
Precisa constatar además, que en la proudcción de la riquezaentran más de los dos factores Capital y Trabajo que muchosquieren ver solamente. Es preciso reconocer que son tres loselementos que integran la producción y la especulación en que se fundamenta la vida social: Capital , Técnica o inteligencia y Trabajo. Y hay que reconocer que la función de la dependencia mercantil en todos sus matices más debe clasificarse como técnica e intelectual que como mecánica del trabajo. Por eso cree_ mos sinceramente que antes de lanzarnos a definiciones categóricas hace falta una' profundidad de estudio ponderado y adapta.'. :
do a las -realidades -de nuestro país, ya que una vez reconocido el principio de derecho, es preciso encontrar el punto equi_ tativo que realmente se amolde a la naturaleza de las empresas a las cuales estamos colaborando. Por este motivo consideramos * meritorio el trabajo publicado en Acció del mes de marzo, que de una manera razonada plantea el problema y sin que pueda dar se como definitivo el plan expuesto, puede ser cuando menos, un punto de partida de discusión o en otro caso un aspecto muy in teresante del problema.
Interinamente la Comisión Mixta acordó nombrar una ponenciaque cuide de reunir todo el acopio de datos y estudios que sobre la materia se hayan hecho en todo el mundo en los camposde la ideología por los pensadores y conomistas de todas lasépocas. Cuando este material se haya acoplado en la mayor canti dad posible será llegada la hora de, previamente asesorados y documentados, presentar seriamente el problema de esta altísima reivindicación.
No se nos oculta el 'azaramiento que el solo anuncio del mismo 685 causará a los espíritus conservadores y estamos seguros que mu chos llegarán a discutir hasta si la Comisión Mixta tiene dere_ cho a ocuparse de esta materia. Pero que se tranquilicen, que lo que tenga que ser, será, y además lo que hoy parece una gran audacia tenemos la seguridad de que será considerado como cosa naturalísima dentro breve tiempo. Así como así, no tiene qeu .resolverse a ciegas;pero bueno es que se diga y se plantee la-, • cuestión de derecho; encontrar la adaptación y forma justa de practicarla será cuestión de estudio, voluntad y tiempo.
Consideramos que a medida que se propague y divulgue la acción de la Comisión Mixta, irá siendo más factible el planteamiento y resolución de toda clase de problemas que los aspectos cadadía nuevos y variantes de la vida, vayan haciendo necesario. -Asimismo estamos persuadidos de que la acción de la Comisión -Mixta no puede desarrollarse ni en el ambiente helado del odio ni en el caldeado de las pasiones violentas; sino que es en el ambiente templado y sereno de la cordialidad donde deben diluir se y encontrar encaje de solución armónica todas las cuestiones. La persuasión, la discusión serena, la educación han de ser los únicos caminos que nos lleven a la justicia.
Ni los dependientes conseguiríamos nada con actitudes airadas ni los patronos ganarían nada con actitudes autócratas y depóticas. .
Por eso si se.analizan los resultados obtenidos hasta hyö nocabe duda de que los dependientes hemos conseguido ventajas de orden material además de las de orden moral que han mejorado la situación de la clase nuestra. Pero es también cierto y posjl tivo que los patronos al conceder ias ventajas materiales han ganado un patrimonio moral inapreciable hasta el punto de que no sabemos cual de las dos partes ha salido más beneficiada. -Por esto creemos que la única posición de los componenetes de este organismo es la cordialidad y la inteligencia recíproca y que se equivocan aquellos que suponen que con otras actitudes sersacaría mejor partido.
IMPUESTO DE UTILIDADES
Otra cuestión no desatendida es la supresión del impuesto -de utilidades, cuando menos por lo que se refiere a los sueldos mínimos. Puede decirse que el Gobierno abusa de la dependencia y al exigir este tributo la explota injustamente. Obreros manuales hay que cobrando más que la dependencia con los sueldos mínimos, por el solo hecho de ser considerados obreros y por tal de cobrar por semanas, no vienen obligados a pagar este tributo. Ni el hecho de haber pasado por el Ministerio de Hacienda un Ministro que tenía obligación de conocer nuestrasnecesidades, y por tanto, la justicia de la exención pedida, nos ha servidp. . c Será necesario estudiar seriamente la manera de conseguir lo que, pedido correctamente, no nos ha sido posible obtener. Tal vez convenga valerse de otros medios, ya que en este punto al pedir la exención ha hecho la-Comisión Mixta todo cuanto podía.
SINDICACIÓN PROFESIONAL
Cuando los Gobiernos y las clases directoras no se preocupaban poco no mucho de regular las condiciones de 'trabajo, es innegable que el patrono abusaba de su superioridad para explotar ai asalariado de tal forma, que era muy pródigo en dar horas de trabajo tanto como retenido en remunerarlas. No queda tampoco duda de que si por un azar fuera un día la superioridad de la dependencia las horas serían cortas todo lo que los sue_l dos serían largos. En el curso del tiempo esto sería como un movimiento de péndulo el punto medio de la cual sería e justo, el equitativo. Tal como han marchado las cosas hasta ahora, el péndulo se movía siempre por el lado favorable al patro no burlando la ley de la gravedad, ya que no hemos visto ni. abrigamos la posibilidad de ver que como a compensación alas épocas de explotación sufridas por los dependientes vi_ niese otra más o menos corta siquiera, en la cual el dependiente subiese a la categoría de. explotador y el patrono b_a jase a la de explotado; con lo cual la ley de. la gravedad se hermanaría con la justicia reguladora de la economía naci£ nal. Pues bien, a pesar de este desnivel, hoy por hoy aspiramos solamente a ser tratados justamente tai como, ideológi ca y materialmente nos corresponde.
A tal efecto es preciso que ampliando el concepto de la Comisión Mixta que hasta hoy, no obstante el reconocimientode haber llevado a cabo un trabajo inmenso, no ha podidoatacar todas las tonalidades y matices, venga el día felizen que la verdadera posición de unos y otros, patronos y de pendientes, sea.la justa y que de una manera normal y automática sean tratadas y resueltas todas, absolutamente todas las cuestiones en el punto que de derecho les corresponde,con una apreciación ponderada, equitativa y recíproca. Para conseguir este ideal de justicia sólo vemos un camino: elde la Sindicación Profesional.
"Agrupando los componentes de cada rama de trabajo de unamanera bien determinada donde los componentes de cada unase conozcan mutuamente y hablando 'se entiendan".
Que intervengan en cada rama de trabajo sólo los que tengan un exacto conocimiento aéí en el aspecto técnico como en el material y económico; que sólo los individuos de cada clasjl ficación puedan dictar reglas y pactos reguladores, previs£ res, y canalizadores de las formas y condiciones de trabajo.
De la misma manera que en el orden particular, si el indivi dúo quiere sobresalir de la masa vulgar debe ingeniarse de 683 manera que dibuje su fisonomía moral dando relieve a su obra y presentándola con la impresión que marque en ella la fuerza de su talento, el esfuerzo de voluntad y los conocimientos particulares, y tanto cuanto-más fuerte sea esta impresión y más utilitaria la transformación, más se impondrá su valor y más provechosas consecuencias podrá sacar; asimismo, en lasociedad deben matizarse y especializarse todos los componen tes del trabajo a fin de adquirir relieve propio inconfundible y sacar todo el provecho de su situación avalorada y uti litaria; así diciendo: esto soy y es este el fruto de mitrabajo que os ofrezco, podrá decirse, esto quiero porque lo ne cesito para mi vida, para llegar a la cima de mis aspiraciones.
También así como los miembros de una familia se parecen todos no obstantes ser todos diferentes en facultades y aptitudes, asimismo los miembros de la gran familia mercantil deben per filar las características morales a fin de que conociéndose las condiciones propias de cada uno puedan precisarse las ne cesidades y aspiraciones y buscar la manera conveniente de atenderlas. Pero asimismo, como los miembros de la familia, al defender sus propias conveniencias,asegurar la conveniencia de los hermanos.
Quiere esto decir que nosotros consideramos que la sociedad trabajadora en el comercio -y asimismo puede aplicarse el cri_ terio a la sociead trabajadora en la industria y en las artes y oficios-debe constituirse reglamentariamente en organismos representativos integrados imprescindiblemente por todos los que a aquella actividad se'dediquen y que resolviéndose las diferencias y acomodando las aspiraciones a los pa_c tos y reglas-con los patronos correspondientes, sean responsables de los actos de sus miembros y velen constantementepor el propio progreso coordinado y simultaneado con el desus similares.
.
Para conseguir esto será necesaria, seguramente, la transforma, ción característica de alguna de las sociedades constituidas y la creación de las que sean necesarias a cada modalidad de t r ai bajo. El caso es que no sea posible que nadie que a una activi dad de trabajo se dedique no esté afiliado a la sociedad o al grupo que le corresponda, pues si al fin y al cabo ha de gozar de las ventajas, justo es que se sume a la masa para que seaintegrada por todos los componen-tes.
Asimismo los patronos deben ser clasificados y catalogados necesariamente y en totalidad a las entidades representativas de su ramo de trabajo.
Entonces, creados los organismos paritativos correspondientes a todas y cada una de las actividades de trabajo, no será posible a nadie deslizarse entre los hilos de la red de reglas y disposiciones. Y entonces tampoco no será una Comisión Mixta la que tendrá que actuar, sino una por cada clasificación de trabajo caracterizada. Además y para hermanar las disposi-
• ciones que dimanen de cada una de ellas en lo que se refiere a carácter general y de relación con las otras para la regula. cxón de la totalidad de la vida de trabajo, se impondrá laconstitución de un Parlamento del Trabajo único, soberano, re_ guiador, legislador, ordenador de todas las actividades y eco nomías de la patria sin que los embates irrisorios e irrespon sables de la política partidista puedan entorpecer su obra de paz, de justicia, de prosperidad colectiva. Cuando esta organización societaria sea un hecho, la armonía nacerá necesaria, mente, pues las ventajas irán a compás de las conveniencias y necesidades. Y en este caso la misión gubernamental quedaráreducida a obligar a que-cada uno se clasifique donde le corresponda y hacer cumplir los acuerdos de las partes contratan tes.
Ya sé que hay experiencias de que la sindicación forzosa, en algún país, no ha dado los resultados deseables, pues todolo que es impuesto es odioso porque atenta a la libertad. Fe_ ro la libertad no existe cuando de la individual resulta un trastorno colectivo. .
Pero también según referencias de otros países, puede buscad se la manera de que nadie, por la cuenta que le tenga, deje de pertenecer al sindicato o 'agrupación que le corresponda.
Eso puede hacerlo el Estado reconociendo las personalidades colectivas definidas y llevando en sí este reconocimiento unas ventajas que no tenga aquel que se resista a las leyes delcompañerismo. Eso pueden hacerlo los patronos no tomando nin gún de'endiente que no esté sindicado. Y pueden hacerlo también los dependientes, a ser posible, no. ofreciendo su traba.
jo a aquellos patronos que no estén inscritos en los grupos correspondientes.
El día que unos y otros cumplan estrictamente esta deuda de elementalidad profesional y todas las cuestiones estén regl_a mentadas y tratadas colectivamente, habrá desaparecido el ma yor tanto por ciento de las posibilidades de los conflictos de trabajo; o en otros términos; la función del trabajo esta rá dignificada.
Y esto será a no tardar, pues las.experiencias de nuestro or ganismo demuestran su necesidad y conveniencia.
Descontados los procedimientos de destrucción y de restricción ha de.venir forzosamente el-imperio de la organización deltrabajo en forma que éste no dependa de la voluntad o capricho de una de las dos partes, sino que todo el trabajo erado ytodo el que 'deba crearse esté condicionado por la conveniencia mutua de .las partes que lo integran. Y de una manera definitiva, conviene ir derechos al fin de que no pueda intervenir en lo_s organismos reguladores del trabajo nadie que del trabajo correspondiente no forme parte y sí solamente aquéllos que de él son parte integrante. ' . .
ORIENTACIÓN NACIONALISTA
No sabemos si el próxima o lejana la hora del total reconocímiento de las reivindicaciones de la dependencia de comercio de Barcelona. Pero, entre tanto, nos corresponde a todos traba.
jar activamente para robustecer el camino seguido y limpiar y allanar el camino que nos queda.por hacer.
El preciso que desaparezca el hombre solitario, indiferente y distraído que sólo se preocupa de divertirse; como también el tranquilo que de nada se preocupa y que aprovecha todo lo que le dan hecho sin poner los medios de merecerlo (aun si no chi_s morrea y critica a aquellos que se desvelan por el bien delprójimo). Es preciso que para asegurar el bienestar particular nos preocupemos -todos del bienestar colectivo. Es preciso que nos interesemos de..la vida social tanto como de la particular.
Va más allá todavia el deber de ciudadanía a nuestro entender.
Es precise intervenir -en la vida pública en la medida y esfera que a cada uno corresponda, en un interés sintetizado en el yo to en último término, no dejando el campo libre a los profesio nales de la política. Sino que precisa orientarse, alentar y crear agrupaciones democráticas orientadas u orientándolas en \sentido eminentemente catalán y francamente nacionalista en el que se encuentren más garantías de ver plasmados nuestros ide_a lísmos y, por tanto, que pueda 'llevarnos más pronto a la total realización de nuestros planes.
Así como hoy no es posible que un partido eminentemente nacionalista deje de lado el problema-de las reivindicaciones socia
les, asimismo, las clases mercantiles de la dependencia no podemos dejar nuestro problema vital en manos de quien no obre -de una manera francamente nacionalista por cuanto nuestras rei_ vindicaciones sociales futuras están absolutamente fundidas e identificadas con la reivindicación nacional. Además la prepon derancia del trabajo tiende a ser el eje de la futura sociedad, así como hasta ahora lo ha sido el capital y eso nos sitúa enel caso de tener que intervenir en la dirección de la misma. Tal vez pueda parecer a alguien que esta apreciación nacionalista esté desligada del sentido general de la conferencia. No lo creáis. Es una cuestión vitalísima que nos afecta al alma y a nuestro derecho a la vida. ¡Ay de nosotros si debe medirnos el pan quien no sepa de nuestro trabajo y como nosotros no hable y no sienta nuestros idealismos!.
Que cada país, que cada nacionalidad natural arregle su proble ma social a su manera y de acuerdo con sus propias necesidades, conveniencias y experiencias, ya que, variando los usos, eostumbres y necesidades no ya de cada nacionalidad, sino de cada comarca, no pueden ser idénticas las reglas que sirvan para to dos los pueblos. Lo que sí sirve para todos es el sistema y la organización.
Ojalá que la semilla que va esparciéndose por todas partes sea fructífera y fecunda en todos los sectores de la actividad. Oj_a la que sea la inteligencia saturada de fraternidad la que guíe la acción de los hombres en todos los ámbitos de la economía.
Sólo deseamos que esté cercano el día en que dignificado el tra bajo con todos los honores, recompensas y garantías no sea con siderado como una condena sino que sea un medio de vida noble y digno, donde todos nos encontremos bien para el goce personal y la grandeza de la patria. Les estadístiques ens revelen aue en els països bel-li gérants bloque_ .iats er 1° gran guerra, el nombre de morts civils n conseqüència de les privacions ocasionades re'l sptge, iguala o supera la xifra ja pi" o u nfrosa d°ls .morts traumàtics en els carnós c! e batalla. Mentrecerts ^e milens d'homes mor-'p>n en les trinxeres, cents de 'milers de vel" 1 ? !, ^or.pv«* " > criatures morien en l'interior del país, víctimes de «noi n") +i PS n vi É» no podípn resist" 1 " r els seus o^gan 1 ' smpp. m" 1 ' nats per la m-ïc-è^ia j p n p ¡nof-p-i r'pnts corals. "Doncs bé; tr^s anys desrr^s dp feta IP nau i obertes IPS fronteres; contra un rais anuesta ruerra continua. Al llevant d'Europa, milions d'homes, dones i infants són menaçats de morir de fam pel bloqueig dpls Estats Europeus dorrr'nats per les oligarquies burgeses. Es una lluita implacable d'interessos creats, contra les noves ideologies * nue els atent.en. No as hora ' d'exalçar o repudiar les encarnacions, sanes o monstruosps, d'anuestes ideologies; ¿s hora de oue cessinels efectes inicus del cercle de ferro posat al seu voltant pel capi tnl•'sre internacional.
"Pússia es mor de fam, i això la Humanitat no pot consentir-ho. Elrègim soviet' 1 " c se^à o no expressió de la voluntat de la majoria del poMe r-us; però no és ppr la fam com s 'el deu "impulsar a manifestar-SP en contra. Annest procediment, el procediment del bloqueig, nofa s'•nó contribuir a oue es dissimulin, sota un nimbe d 'héroïsme,les POSP^IPS e^r-ors dpi rerri'm nou. Menys dubtós era el cas del cza_ ••"isme, detenedor impúdic de la. sobirania popular, i Europa no esgrimí rrini contra d'ell l'arma innoble del "pacte de la fam".
La misèria no es pot intentar aminorar amb suscripcions que, per elevades oue siguin, seran sempre ridícules en relació a l'extensió immensa del mal. Els mateixos que hauran provocat la desgràcia, ho tindran inconvenient en alli star-s'bi per a més gran afront del poble de Rússia i en la secreta convicció de la ineficàcia del remei. La nrsèf"'a -russa sols la solidaritat internacional pot evitar-la, -•**pnt nue les relacions econòmiques, comercials i de tota mena, de tots els pobles, sien represes amb aquell pafs. Sols les manifestacions, cada dia creixents, de la solidaritat in -tpTncioral , secundades per la tècnica dels transports, havien acon_ seguit desterra 1 ", semblava OUP definitivament, el flagell de la fam d'entre els pobles civilitzats. Ha s~:gut precisa la desfeta, sense PT^Ó, de valors moral ofegades pel materialisme abassegador desvet_ liât PPT* la gran guerra, perquè una part de la Humanitat, la que es considerava m°cr civilitzada, gosés usar l'arma do la fam contra un grar noble pel sol delicte d'haver-se produït nutòctonament en ladeté 1 "!"'' r.ac"> 6 -d »Is seus sistemes d'organització social i política.
Es hora ,ia de què la opinió pública es mostri decididament favorable a la represa de relacions comercials amb Rússia. CATALANS! p ússia es mor de fam perquè els pobles d'Europa li tanquen les portes. Aquestes portes que les oligarquies capitalistes hantancat, el proletariat d<= tots els països es disposa a obrir-les. -Els pobles que prime 1 " cedeiy'n « aquest impuls generós, seran digni_ •^"catF ^av'"nt de la Humanitat sencera. Catalans! Volgueu que Ca ta-' t urya si rui d'aouests pobles! 17 de febrer-de 192?.
El-Consell Di^ectMi del "Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria" ("Acc^'ó" de març de 19? ?, p. ?) El problema de la sindicació Abans d'entrar a la critica de la part de l'avantprojecte que es refereix al nostre ram, creiem cou-• veiiient com a deferència a aqueixa Delegació, exposar, una vegada més, cl nostre criteri sobre el magne problema de la sindicació ; criteri que liem deixat ben sentat ja diverses vegades en el si de les nostres Assemblees, i des de les columnes de la premsa professional i ciutadana.
El sindicat obrer oficial -La Sindicació ha d'ésser a base de les entitats lliurement constituïdes, és a dir, donar tota l'autoritat suficient a les agrupacions naturals que a la llur formació ha presidit una realitat d'Associació ; (¡tic no han sigut filles d'una artifïciositat, ni d'un interí.-; particular, ni -d'un propòsit arterament premeditat per a suplantaria veritable volun-Itintat proletària. Per damunt de les diverses predileccions que el teòric i cl legislador puguin sentir, roman, com a cosa fatal, la realitat; ta realitat del moment és sempre superior a tota teoria i lia d'ésser la preocupació immediata ; però ha d'ésser també el punt d'apoi d'una formació més perfecta ; la modulació d'un nou esperit .que pugui encarnar l'esdevenidor ideal, avençat per els teòrics amb llur clarividència i que ha de constituir per a nosaltres l'ideal a rcalit/.ai com a Lorit/.ó, com a fita a conquerir.
L'obrer fia de tenir llibertat absoluta per a associar-se a l'entitat-quc cregui convenient sempre que aquesta sigui .de la seva professió. El conjunt de Ics diferentes entitats d'una mateixa professió in tegrarien l'organisme obrer oficial els acords del qual, presos per majoria de vots, serien de compliment obligatori per tota la població obrera de li corresponent professió. L'elecció-dels delegats do les diferentes entitats a l'organisme obrer superior, s'hauria de fer seguint sistemes proporcionals i de manera que cap modalitat organitzada del pensament obrer hi ciucdés exclosa. La sindicació professional múltiple defensada per nosaltres, té sobre la sindicació simple o única, l'aventatge d'evitar que els diferents criteris que el proletariat pugui tenir s'hagin d'organitzar al marge del moviment obrer.
Com que l'inerés als sindicats no oficials fóra lliure, podria molt bé donar-se el cas que en nnn determinada professió hi hagués una part dels obrers, fins i tot 1a maior part, one no estiguessin adherits a cap d'ells. També podria succeir aue alguna de les Associacions obreres no volgués formar part del sindicat 'oficial. En acmests casos els molts o pocs obrers que estiguessin sindicats o les associacions nue seguissin cl mètode intervencionista, serien els que per mitjà de l'organisme obrer oficial, fixarien la norma que els altres treballadors, per força haurien de seguir. Es més : Ics quantitats poques o moltes que el Sindicat oficial hagués de menester, haurien d'ésser sufragades per tota la població obrera de la respectiva professió tant si estigués o no adherida a sindicats particulars. Per a que les 'quotes sindicals es reputessin Ilegitimes n'hi hauria prou que fossin votades per la majoria dels delegats, talment com 696 els impostos que apliquen els estats constitueix. * nais, es reputen legítims pel sol fet d'haver estat aprovats pels parlaments. Els poders públics haurien aleshores d'utilit/.ar llur força coactiva per a obligar als obrers a cotitzar així com ara la fan servir per a fer pagar els impostos als contribuients.
Els Sindicats obrers oficials podrien també mancomunar-se nus amb altres, per a poder així defensar millor llurs solidaris interessos.
A la vella teoria de la llibertat individual hi oposem la realitat col•lectiva. L'individu és un membre de la . col•lectivitat ; ell actua sobre ella però ella actua també sobre ell. S'influeixen recíprocament. .Del treball individual se n'apronta la col•lectivitat; però aprofitar-se'n la col•lectivitat vol dir que se n'aprofiten els individus que no han fel aquell treball. D'aquí els deures d'aquests envers aquella; deures d'aportar-li cl treball'llur ; deures de defensar-la.
La realitat social és admesa per Ics classes capitalistes quan diuen que tot ciutadà té el deuic de defensar la pàtria. Nosaltres diem que lot treballador té el deure de defensar la classe i proclamem també el servei obligatori. ¿Ivs just que hi hagi un gran sector que es sacrifiqui pels interessos de la classe, i una minoria de covards que sols faci acte de presència en el moment d'arreplegar les millores i no en cl de realitzar els sacrificis? Volem ésser els apòstols de les nostres idees però no volem ésser llurs víctimes. Per això quan un sector de la classe obrera ha entrat en lluita, i quan aquesta s'ha decidit per la voluntat dels més, \'csqnirol es fa acreedor a les mateixes penes que cl desertor.
Els organismes mixtes
Els sindicats oficials obrers junt amb els sindicats oficials patronats, integrarien l'organisme mixte encarregat .de dirimir les qüestions professionals, redactar els contractes col•lectius de treball, etc.
Per a garantir els compliments dels acords de l'organisme mixte, cl sindicat obrer oficial, constituït sobre les bascs democràtiques aue hem deixat exposades nomenaria per a cada cí-llnla social <!_• producció (oficina, fabrica, magat/x-m, tenda, despatx, etc.) un delegat d'entre els treballadors deia mateixa. Aquest individu, que no seria aleshores cl delegat de cap sectarisme, sinó cl Representant del Treball democràticament organitzat, informaria al Sindicat oficial de totes les infraccions que observés als acords de l'organisme .mixte per a q.ic si la violació d'aqticsts no fos denunciat* pels obrers perjudicats, el Sindicat oficial sortís, d'ofici, no en defensa dels interessos particulars d'aauells eunucs, que no han sapigut fer valgner llurs drets, sinó en defensa dels interessos col•lectin? de totn la classe, del dret social qne hauria estat violat.
La classificació de les especialitats comercials
Fetes aquestes petites consideracions d'ordre ecneral entrem ara a l'estudi de la classificac'ó de le* especialitats que integren el nostre ram comercial.
La classificació en vigor a la Comissió mixta
Hem de doldre'ns sincerament que s'hagi menvspreuat la classificació actualment en visror d:ntr,> de la Comissió Mixta del Treball en el Comerç de Barcelona. Al fi i al cap, parlant amb claretat. l'obr.-i principal que pretén realitxar aqueixa Delciració, és estendre a totes les activitats productores de b nostra ciutat nu règim més o menvs semblant ni nue suposa l'organisme oficial al•ludit ; com a deferència a aoneixa Institució creiem one devia ferse tot lo nossible per a conservar la classificació per ella adoptada.--:-,--
No és one considerem acinesia classificació com a cosa pcrfecrn i fora de tota crítica : pel contrari li trobem molts mints contestables, el nn'-s rros dr> tots, és potser el que els grups de maior i detall no "on més que una harren informe d'auucllcs especialitats, que no han tingut^ cucara força su-. ficient per a fer prevaldré In personalitat llur. Així ,i tot considerem la classificació en vigor a la Comissió Mixta, molt superior a la que es proposa aqueixa delegació.
La classificació proposada en l'avant-projecte
El grup lli d'aquesta (Transports) és senzillament lamentable. Se n'han tret les • empreses de ' navegació per'a portar-les, inadequadamcnt al ram de serveis públics on, per altra part, es parla només del personal de mar i es deixa en cl més inexcusable dels oblits al personal directiu i administratiu de terra. Se n'han bandejat també les agències de duanes per a no portar-les en lloc. Foragitats aquests elements del fjrup de Transports no és estrany que aquest liagi quedat reduït a empreses que lloguen cotxes, carros, automòbils, bicicletes, etc., etc. Ni és estrany tampoc que no s'hagi pogut idear una sola associació de dependents d'aquestes empreses. Creiem una equivocació barrejar les companyies navilcres entre Ics empreses dites en l'avant projecte de serveis públics. Hem de dir, en primer terme, que no trobem 'gaire encertada aquesta denominació perquè no veiem que sigui la nota característica d'aquestes empreses el que llurs productes o serveis siguin de consum general. Els productes i serveis de les altres empreses són també de consum públic, ja que sinó interessessin a nr. sector més o menys gran de la població «o es produirien ; liarcelona ha passat setmanes senceres sense el servei de tranvícs, però difícilment hauria pogtit passar una sola setmana sense pa.
Ço que al nostre entendre caracterit/a a aquestes empreses és el caràcter de monopoli natural en que estan basades. Els servc-is municipals són protestats per una sola Corporació ; l'Ajuntament. Els serveis de les Empreses de tranvíes, ferrocarrils, telèfons, aigua, gas i electricitat estan també basats en un monopoli natural ; monopoli que radica en la importància consuieiabilíssima que té en aquests negocis el capital esmerçat en la construcció de les obres "de primer establiment, cl valor de les quals, si es volguessin desplaçar, quedaria quasi totalment destruït. Cap economista per més lliberal que sigui impugna aquests principis.
Però no totes le? modalitats del transport estan basades en aquest monopoli ; la naturalesa de la via és la que determina aquest caràcter. En els ferrocarrils on la via és totalment artificial, i en la seva construcció l'ctnpresa hi ha immobilitzat la major pa?t del sen capital, la competència suposaria la construcció de vies garalleles entre ducs ciutats i cl repartiment del tràfec entre vàries companyies, ço que es traduiria eii una disminució dels ingressos de les mateixes i un augment del cost dels serveis.
No passa així en el mar on la via és lliure, quasi gratuïta. Les empreses es desplacen amb suma facilitat d'una línia a una altra i la competència, té lloc no sols entre companyies nacionals, sinó que passant per sobre de barreres proteccionistes porta la lluita entre empreses de diferents països. Diguem de pas que la Secció Permanent d'Organització i Treball del CENTRE AUTONOMISTA DE DEPENDENTS DEL COMERÇ I DE LA INDÚS-TRIA, que no ha d'amagar la seva simpatia envers les solucions collectivistes, creu que la direcció dels transports marítims com la de totes les altres branques i modalitats de la producció, s'hauria de treure de l'actual estat d'anarquia en qnc es tioba per a cóníïar-la a mans de la nació sindicalment organitzada. En la navegació, entre altres avcntatges, s'aconseguiria el màxim aprofitament dels vaixells i la reducció de les despeses generals, lo qual es traduiria en nua disminució del cost del servei.
De totes maneres, avui, aquest monopoli jurídic al qnal aspirem, en la navegació, no existeix i per tant no hi ha cap motiu raonable per a que les empreses que s'hi dediquen siguin tretes del ram de comerç. .... Respecte a les agències de duanes, ¿és que avui dia, ^"'Barcelona no empleen una massa de depèn dents i de capital molt considerable ? Evidentment si. Val, dones, la pena de tenir-les en compte, classificant-lcs junt amb les empreses de transports.
Respecte al grup de vendes al major, molt atinadament observa el nostre Gremi de Viatjants i Corredors la improcedència d'agrupar en una associació als viatjants i representant i en una altra als corredors i comissionistes, essent així que la funció mitjancera que entre comerciants aquests dependents realitzen, és la mateixa en uns i altres.
Referint-nos al grup de detall hem d'observar que mentre en l'actual classificació de la Comissió Mixta, els detallistes de productes alimcnticis formen un grup apart, no és així cu l'avant projecte que comentem. En aquest gros defecte hi havia també incoiregut la Comissió Mixta al principi de la seva constitució. La pràctica va ¡Ilustrar les raons que es donaven a favor dels desglòs. No ens volem extendrc eu'l'exposició d'aquestes raons perquè totes elles, degudament recopilades les trobarà aqueixa Delegació a la Comissió Mixta on oportunament es recollireu.
El nostre Gremi de Rarrctaires ens crida l'atenció sobre la situació en que queden els dependents-, operaris i guarnidors d'aquests establiments. No són obrers de' tallers ni de fàbrica ; són uns auxiliars de la venda tal com ho són els moços de magatzem, botigues, despatxos, etc. fis per. això que l'opinió del Gremi i l'opinió de la Junta de la Secció es de que se'ls assimili als dependents de venda al detall, i puguin per tant ingressar a l'Associació obrera d'aquests.
Per últim, considerem també que les farmàcies haurien d'ésser classificades dintre cl ram'del comerç, formant un grup apart.
La revissió del cens
Ens permetem també cridar l'atenció d'aqueixa Delegació sobre la situació en que queden els obrers que durant el període de confecció del cens, per estar e f t vaga forçosa, no han pogut ésser inclosos en el mateix. Creiem que pol fet de que un obrer es trobi accidentalment sense feina no deixa d'ésser obrer ; pel contrari és més obrer que mai en el sentit que csf.à més necessitat que quan treballa. Per a subsanar aquestos omissions creiem hauria de subgcctar-se el cens a rectificacions anuals.
La valor de la intervenció dels poders públics en la sindicació
Aquestes són les principals consideracions que 697 ... poders públics en ra, pot tenir una \alor excepcional, si amb ella es pretén endegar jurídicament, la -inevitable transformació social ; si respon per part dels elements que detenten la direcció capitalista, a un esperit humaníssim, predisposat a admetre l'evolució indeturablc de la Societat humana i a despendre's, a mida que l'obrer vagi capacitant-se, del concepte regalía que sempre han tingut i que tantes conseqüències cruentes ha produit. . Pero si aquesta intervenció oficial té per fonamental objecte la perpetuació de l'actual estat de coses en qiie a l'obrer se cl considera sols com un instrument de la producció, al que se H ha de donar el menor jornal possible, i com un mercat de consum en cl què s'han de collocar les coses al major preu possible, tinguin ben entès els qui patrocinin aqueixa intervenció que no aconseguiran res ; absolutament res. Les societats de civilització europea caminen vers el collectivisme i en llur marxa saltaran tots els entrebancs que se els hi oposin. La direcció • 6S8 de la producció ha de passar de mans dels capitalistes privats a mans de les nacions sindicalment organitzades. S'ha d'acabar amb la conjuntura, amb la xamba, que permet a l'empresari acaparar amb poc temps riqueses monstruoses i que també de vegades l'ensorra en els abims de la misèria. Transigim per a evitar moltes injustícies, en que la expropiació dels instruments de producció es faci.mitjançant una indemnització, més o menys retallada per un impost sobre la fo_r tuna;'però aquesta indemnització ha d'ésser únicament baix la forma de bons de consum destinats a desaparèixer per l'us.
El treballador ha de rèbrer el producte íntegre del seu treball depurat de la part necessària per a atendre a'les despeses generals de la col•lectivitat, i a la reposició del capital col•lectiu.
No creiem que l'estímul al treball fundat en l'egoisme, al qual recen eixem que es deuen en bona part els avenços materials d'aquests darrers segles desapareix! sota el socialisme. En ell l'individu re brà la seva part no segons les seves necessitats sinó segons el seu treball, el valor del producte del qual perdrà consumir ell c podrà donar-lo a consumir a un altre. Però encara que la ratxa d'invents I descubriments es debilités quelcom no per això el socialisms ens hauria d'espantar. Tot el progrés industrial dels darrers segles, a part de servir per a sostenir una població major, no ha servit per a acabar amb les guerres; al contrari, ha refinat més les llurs cru deltats; ni ha servit tampoc per a evitar que en els països on hi campen els més brillants mil.llonaris hi floreixi també la més espantosa depravació i misèria.
Com que tenim una concepció dinàmica de la vida, pot ésser cíclica, no creiem que no pugui haver-hi res més, més enllà del socialisme, però si afirmem que avui dia el regnat de l'empresari individual t£ ca al seu fi. Ja s'ha cobrat amb escreix el paper que ha fet durant aquests darrers segles de pioner de la producció. Els homes han cori querlt Ja el dret de drisfutar amb tranquilitat dels avenços assollts, sense que s 'hagin de martiritzar més els uns als altres per córrer darrera un il•lusori progrés. Barcelona, 15 d'abril de 1922 (•»Acció" de maig de 1922, p. 14-16)
La responsabilitat de les classes patronals
Vàries són les causes de l'actual 1 formidable dèficit que plana damunt la Hisenda espanyola; la mala administració, l'excés de funcionaris que per (segueix)
haver molts d'ells arribat a ocupar llurs càrrecs pels camins del Ja vor i no pels de la competència, donen un rendiment de treball cscns.si.ssi in i les mil i una disbauxes que són peculiars de l'administració espanyola. Però és indubtable que la causa .primordial i de més pes ¿s la guerra del Marroc. L'aventura marroquina no sols s'emporta de les caixes de les finances públiques nu's de sis milions de pessetes diàries sinó que lleva a l'economia espanyola sumes igualment fabuloses ; aquestes sumes són les que vénen representades per la minva de la producció determinada per la mobilització militar de bona part de la població econòmicament activa del país. p ~ A l'iniciar-se la guerra la totalitat dels elements
• que acaben de votar les conclusions de l'Assemblea df;l Foment, vegcrcn tan clar com nosaltres que del Marroc sols en vindria un dol irreparable per a innombrables llars i un dèficit enorme eri els pressupostos de l'Estat, qual dèficit era lo més segur que ' havia de traduir-se en un augment de tributs. No obstant, aquests elements res feren per a evitar la catàstrofe ; al contrari, per a aparentar un estat de conforaiitat amb la política de la guerra, engruixiren e iniciaren tota mena de subscripcions i organitzaren actes i festes de tota classe. Aquests mateixos elements que a cada moment, parlen de la necessitat d'augmentar la producció, res feren per a oposar-se a la disminució del seu rendiment que la mobilització militar ocasionaba ; no obstant si no fos per la resistència enèrgica del proletariat de tota Espanya, ja fa temps quv. en nom del sagrats interessos de la producció que sempre tenen a la boca, haurien derogat la jornada de t> hores. • J?, sabem que, en el fons, tots aquests senyors, tant aleshores com ara, aborreixen aquesta guerra ; l'han preferida a una revolta popular que tal vegada tenint només caràcter polític s'hauria limitat a una reforma més o menys radical de la constitució. En •canvi de les derroíe's de l'exèrcit rus n'ha vingut la •transformació tota de l'economia moscovita. I segurament després de les protestes consuetudinaries, acabaran per pagar els imiostis que ara combaten • perquè-, apart de que molts d'ells podran ésser re-' percutits sobre els consumidors, aquells que realment rebaixin llurs beneficis seran considerats com un» prima d'assegurança per al sosteniment de les institucions fonamentals, de l'actual període de l'evolució econòmica, les quals' tot i condemnant a un enorme percentatge de la població a un nivell de •vida baixíssim, estan molt lluny d'assegurar la tranquil•litat i la felicitat dels qui gaudeixen de llurs privilegis.
• Fins a quin punt estan ara 'aquestes forces capacitades per a protestar contra l'elevació dels tributs?
De les responsabilitats en que han incorregut n'estem nosaltres completament exempts. Setmanes després d'iniciar-se la guerra, el Consell Dircc-' tiu del Centre, malgrat la suspensió de les garan-'.ties constitucionals i sobreposant-se al període de . ( terror que a Barcelona regnava, endreçava a la Man-\ comunitat de Catalunya, en document memorable, i la seva protesta contra la guerra africana.
.La contribució sobre les utilitats del treball I les cèdules personals Dels projectes tributaris aprovats ja pel Congrés .i pendents de solució cu el Senat, dos tenen un dirtcte interès per a la nostra classe ; la contribució sobre les utilitats procedents del treball i l'impost .de cèdules personals.
-Coneguts són els criteris del Centre i de la Federació de Dependents de Catalunya sobre el primer tribut; aspirem a la supressió absoluta del mateix ','.-:-sobre els sous que no passin de 1,000 pessetes al mes.
Les concessions que, amb relació a la legislació vi-'• gent, ha fet el Ministre de les Finances, són tan " insignificants que no han satisfet ni als individus més radicalment pardidaris de procediments reformistes. . ...... I ara %'al la pena de fer una petita disgressió per a > •" comentar-l'actitud que enfront,a,.aquest problema han adoptat els diputats a Corts per Catalunya. Mal-, grat que estaven particularment assabentats per recent memoràndum de la Federació, de les nostres aspiracions res han fet per a defensar-les. La major part d'ells, com és de costum sempre que es tracta de política tributària, no estaven a llur lloc i els que hi estaven cregueren que no valia la pena de molestar-se per a defensar un assumpte que no afectava als accionistes del Banc de\ Barcelona o altres sectors del capitalisme català. 1 això que alguns d'aquests darrers senyors han fet servir més de quatres vegades la tribuna i les masses del Centre. De totes maneres no és probable que cap d'ells hi" torni a tenir la més petita autoritat moral. La dependència de Catalunya cada dia va tenint consciència més clara de la seva coudició de classe i aquesta consciència no l'enfeblirà cap sentiment atàvic ni molt menys els esbargiments d'un patriotisme més 0 menys baladrer que sols ha servit d'escambell per a l'enlairament d'uns quants advocats.
Amb respecte a l'augment enorme de l'impost de cèdules personals hem de protestar-ne amb la màxima energia i hem de recomanar als nostres amics que si el Senat mantó els mateixos tipus que ha aprovat el Congtés no dubtin un moment, abans de privar-se de les coses més necessàries de la vida, en no pagar aquests certificats d'expoliació.
No fa gaire temps ens dirigíem als empleiats i dependents de Catalunya recordant-los-hi que per a l'elevació de llur nivell de" vida no n'hi ha prou amb preocupar-se d'augments en els sous sinó que calia també tapar les sortides que ocasionen la llur disminució, les quals sortides poden concretar-sc en dues ; les mides fiscals dictades pels governs 1 la disminució del poder adquisitiu üe la moneda com a resultat de l'augment dels articles i serveis que necessiteu.
Ë.S hora, doncs, que la dependència se defensi posant el seu màxim esforç en la reducció a l'expressió .mínima d'aquest impost directe.. Els tres punts d'obir des dels quals . . devem esguardar les reformes Després d'haver parlat d'aquests.dos impostos que afecteu directament als empleiats i dependents del comerç i de la indústria tant de Barcelona com de tot Catalunya i Espanya, algú potser creurà que la resta de l'obra tributària no té per nosaltres cap interès.
Tot al contrari ; tres consideracions de capital importància cus obliguen a iuteressnr-nos-hi i dar-hi una valor superior encara a la dels dos impostos explicats.
Primera. Com a consumidors ; és adir, com a subjectes que estem obligats a esmerçar tota la nostar entrada en l'adquisició de les coses i serveis més imprescindibles, en contraposició a aquells altres subjectes de l'economia que desprs de' cobrir folgadament llurs necessitats i... llurs .capricis els sobra encara de llurs beneficis; una considerable quantitat per a capitalitzar.
Des d'aquest punt de vista hem de témer que bona part dels nous impostos que estan pendents de l'aprovació del Senat, repercutiran sobre els consumidors, que no són buròcrates ni personatges imaginaris sinó que som les classes treballadores de la societat.
Segona. Com a dependents que vivim d'un sou. Des d'aquest punt d'obir no podem contemplar impassibles com el Govern d'Espanya es proposa treure, en concepte només de nous tributs, més de 300 milions de pessetes, dels quals 200 els haurà de pagar Catalunya. Amb aquesta, lleva tan extraordinària hi ha el perill, quasi la seg\iretat que ha de produir-se una aguda crisi en l'economia catalana, ' en la qual nosaltres vivim. El tancament de fàbriques, despatxos, magatzems,-bancs, etc., ha de por-. tar a moltes llars, obreres i de dependents l'atur forçós que hem de fer tots els possibles per a evitar.
Tercer. Com a naturals titulars que som, en unió de les altres forces productores del país, de la totu-.litat,.de., l'utillatge de,.la jprpducçió v de Catalunya. lineara que des del punt d'obir de Ics lleis espanyoles tot aquest utillatge est ' avui vinculat' en unes quantes mans, nosaltres el ronsiderem patrimoni de tot el poble de Catalunya, que es qui amb el sou esforç l'ha creat, i a les mans del qual anirà a parar. » • l'cr això estem interesáis en .la conservació i acreixement d'aquest utillatge i 110 volein que una mala política fiscal el destrueixi, perquè cl dia que Catalunya signi lliure, és a dir, el dia que les ¡"orces productores del país cus fem càrrec de la direcció de totes les modalitats de la seva economia, no volem trobar-nos amb un munt de runes. Volem apoderar-nos, mitjançant una indemnització en bons de consum retallada per un impost provéssiu, de bones fàbriques, de boii:5 ferrocarrils i de bons vaixells ; no volem heredar camins de ferradura ni aparells que hagin d'anar a raure a un museu i s'hagm de desmontar com a desl'errcs.
Per això hem condemnat sempre el sabotatge, que considerem com una manifestació d'impotència i il'er.darriïnent de l'obferisme. Quan la classe obrera d'un país predica el sabotatge i la destrucció es veu molt lluny encara el moment de la seva emancipació.
Aquests tres punts de vista que hem anat desenrotllant i qne creiem compartirà amb nosaltres tota la població obrera de Catalunya de idees renovadores si, però que no tingui la vista enterbolida per visions catastròfiques de la societat, s'encaixen amb la conclusió que com a resum de les tasques de l'Assemblea de Reus, va aprovar la dependència de Catalunya ; la necessitat que, tant la Federació com els Centres federats, exerceixin sempre un rignrós control sobre tota l'economia de Catalunya, ¡a direcció de la qual, ben desastrosa per cert, rau avui a les mans dels capitalistes. I aquest control l'hem d'exercir en totes les fases del procés productiu de la riquesa i no únicament en el moment de la seva distribució.
• .
El caràcter de la política trihu'nria espanyola La política tributària espanyola té una fesomia pròpia ben definida ; carregar quasi tot el seu pes sobre la indústria i el comerç i gravar amb prou feines l'agricultura, ramaderia, propietat rural, etc. Totes -aquestes formes de l'activitat econòmica ja tenen cura després de fer repercutir la major tributació que els hi és possible tots els consumidors. Però la política tributària espanyola té encara un altre caràcter més odiós ; i és que cu la seva aplicació impera la més desenfrenada arbitrarietat, que porta com a conseqüència que mentre determinades comarques són tractades pel fisc amb un rigor inconcebible en canvi zones extensíssirnes de la península estan exemptes de tributació.
-. Per esbrinar les causes d'aquestes orientacions cal .endinsar-nos un xic cu estudiar quines són les classes socials que de molts anys detenen la governació del país ; aquestes són dues, l'exèrcit i el capitalisme ; però respecte a aquest últim, degut principalment al procés històric de la formació de l'Estat espanyol, el nucli qu.¡ mana és el més endarrerit i el més rutinari ; és el que té les graus propietats .territorials on.' s'hi cull el blat i s'hi cria el bestiar i és el que té també els grans vedats per a la caça i els immensos prats on s'in formen els braus per a les curses; i aquest nucli que malgrat tcnic tots els ressorts del poder a la seva disposició, no ha sabut .treure de l'agricultura i de la ramaderia més que un rendiment cscassíssim, odia ferotjanient, tal vegada per raons de caràcter ètnic, al sector del capitalisme més avençat que explota, principalment, ¡a indús-• tria. Si nqf fossin aquestes raons de caràcter ètnic no ens explicaríem aquesta aguda animadversió que difícilment trobaríem en un altre país. Arreu els.
•agricultors s'han donat compte que la millor protecció que se'ls hi ¡iot dispensar és la creació de gratis zones industrials, que són excel•lents mercats de consum pels productes de la terra. ----' ' -'•• -; Una altra prova de que sóti raons ètniques, més que econòmiques, les que agiten l'odi de la cmeseta» contra la indústria de la perifèria, és qua no avorreix •la indústria per si, de la qual recotieix el seu valor, però la voldria localit/ada al centre de la península, com hi té les acadèmies militars, l'administració pública, etc. I'er a aconseguir aquest desplaçament que si tingués nocions dels principis de l'economia no intentaria, acut a procediments diferents i sovint ben pbc nobles ; en ordre a la tributació, províncies seu-. ceres no paguen de bon tros lo que a dreta llei haurien de pagar ; així durant l'últim any econòmic en que les societats collectives bau vingut obligades a pagar impost d'utilitats, hi ha hagut províncies senceres d'Espanya en que el cacic ha impedit al delegat d'Hisenda que allí s'hi liquidés l'impost d'un sol balanç de societat col•lectiva.
Un altre dels grans mals que pateix l'oligarquia dominant, fomentat per orgulls històrics i consideracions de veïnatge interestatal, és la set de viure, .com a col•lectivitat, en unes condicions de luxe fastuós, que promou que sovint es llenci a aventures molt superiors a'les seves forces.
Per a fer front a totes aquestes disbauxes no s'ha preocupat de desenrotllar la riquesa del país, procurant fer aparèixer noves fonts de tributació. França amb igual extensió territorial que Espanya conté doble població i posseeix una xarxa ferroviària tres vegades més grossa que l'espanyola. Itàlia de terrer tan muntanyós com el d'Kspauya i amb una extensió territorial meitat de la d'aquesta, posseeix doble població i igual xarxa ferroviària. D'Angla-' terra, Suïssa, Portugal, Bèlgica, Alemanya podríem ' dir altre tant no sols en .aquests ordres de la riquesa sinó en altres de tant importants. I.a oligarquia espanvola fa pagar les seves aventures principalment als consumidors, és a dir, a les masses treballadores, segons hem demostrat, i la resta sobre les classes industrials i mercantils ; res sobre les grans extensions territorials, sobre els immensos latifundis més o menys inctilts. Sovint el .país es queixa, i la oligarquia per a distreure la vista de les misèries del poble i per a trobar un estimulant a les seves disbauxes, fixa l'esguard en les riqueses • naturals qne creu que Espanya tanca, i oblida que, com ha dit un dels més notables liders del capitalisme català, les riqueses 'naturals res no valen fins que la mà de l'home no ha aconseguit extreu-re-les i portar-les als punts de consum. Rússia tant abans de la guerra com ara, en que bona part de la seva població mor de fam, era ,i és un país d'immensos recursos naturals, però que ni aleshores ni ara han assolit tot el llur valor perquè l'esforç humà no els ha posat a rendiment.
. , . . , -.
La necessitat d'una actuació de defensa Projectada aquesta llum sobre l'ambient on neix la política tributària espanyola, no té res d'estrany , que la quasi totalitat dels projectes pendents de discussió del Senat (que per a no estendre'ns massa no examinarem en detall) siguin, com diu molt bé una de les conclusions de l'Assemblea del Foment, una pesada càrrega per a lai indústria i el comerç. Ni té tampoc res d'estrany, com diu una altra de les conclusions d'aquesta Assemblea, que la província de Barcelona aporti recursos a l'Estat 'per l'exorbitant quantitat de 300 milions de pessetes i en canvi hi hagi sectors tributaris que contribueixen amb quantitats que no corresponen a llur riquesa imponible.
• . . • « . '. . • ; : --.'.'. "'» Aquests projectes fiscals que tants defectes adoleixen van a produir les tres funestes conseqüències que més amunt assenyalàvem, i que són : a) Un encariment en el cost de la vida, conseqüència també assenyalda en utui altra de les conclusions de l'Assemblea del Foment. b) Una aguda crisi de treball. . -, ¿ c) Una reculada en l'economia de Catalunya que no sols no podrà renovar i augmentar el seu utillatge industrial sinó que l'haurà de disminuir. '_ Ks davant d'aquestes negres perspectives que cri--dein a totes lesmasses d'obrers i de dependents de Barcelona i de Catalunya per a que cuitin a capgirar uns projectes que tan funestos ens han d'ésser tot? °'L nobles ou^ llu^'ta^en cel rocon.ei'x^^pnt de la llur peritat política es Presten a gaudir el goig de la Llibertat ben a, -" un p^pny J e •^•ecorst^ucc'' ó ^ou aqueixe-s Pàtries en el de_ sir <"pr•o r »tnr> pT B "^ru" 1 " ts de les llurs característiques nacionals a l'obra comú" ^° la c-* v"l: tznc" ó, Catalunya es sent encara ofegada •'•'"n un^> anau 1 " lopa^r. organització °statal, oue, feble i vulnerable rer totes "les ^'inrosi c^' ons , totes les corrupcions i totes les violèn_ c^es, TÍricnrrert rantá la seva coherència pe 10 a l'obra negativa de Ä res' 1 ' st/r-se impermeable a tota renovació i a la comprensió de les -l^c-•'tes reivindicacions dels pobles, com ^atalunya, a ella sotmesos, en la consciència dels auals arrela, com lògica seqüència d'aquest espectacle, ^ ca j .a ve<~ada arrb ma.ior fermesa, el convenciment auesols a un °stat d'imposició poden fiar el reconeixement efectiu dels No existpi-x-j PH la "direcció de l'Estat espanyol, aquella elemental de govern , consistent -per la comprensió de les realitats -í la prev' s" 1 " ó de les futures-en dominar el curs dels esde_ ! o en p-îtua^-se, davant dels aue fatalment deuen produirse, en una pos-'c ; rf ^'ntel-l^rent nue permeti conservar aquesta anaripncia de dominació -í, amb e^a, el prestigi del poder públic ide l'estat tot sencer. Aix r s 'explica com a Espanya, aquest poder -piíbVc, *.P fracàs en fracàs i d.e desfeta en desfeta, ha arribat al més lamentable dpscrèdit.
Pev ço, ounn Catalunya, noi. íti cament desorientada, descoratjada per r*issercions intpr-iors, atuï'da pels reflexes oue er. la nostra terra -espir" 1 ' tualment ï . econòmicament lligada amb -els pobles d'Eurooa-ha tingut la 1 "'oui dac•'ó dol. s transcendentals problemes econòmics i so-c^'als de In post-rue^ra , ha moderat l'energia en els seus clams de Llibertat 5 de Justícia, s'ha donat per renunciada la nostra demanin • * rer pyt^'n^i^a la nostra acció, atrevint-se inclòs a iniciarcontra nnopi f>"ps , rot ser per via d. 'assaig, atacs parcials encaminats a rerendre'ns les minces posicions guanyades o a desposseir-nos -^ 'ni tr>o<3 O uç> orr són consubstancials. t , sob^erosant-se a les errors de la seva poli tica, aixecant In ppvn esp^' r" 1 ' *ual"J tat re^ damunt, les anrúnies del seu viure --•^ru-í t. dels desacerts, de la incomprensió i ^el -""psaror amb oue ha pstat, rov^-^ra^a ,-^at.qiunya s'arbora novament en " > a flama del patrio_ t" 1 " sme i ovira, a la seva llun, el camí a seruir.
Comprenent oue en i a v> da dels robles com pn la dels homes, el temos no rassa d^b.qd^^ i nue h 1 ' ha mom.°nts ir-renarables, Catalunya es dis_ posa a ruanya 1 " el temps llastimosament perdut i a situar-se definitivament davant de l'enemic: l'Fstat opressor.
"Ooncs b¿: per a orpanitza^ i mobilitzar l'Eycèrcit de. la Pàtria, alr F\5 ha dp ^ona^ P! mot d'ordre, fio "1 noden donar els nostres massa nombrosos c^urs ro" )T tics, Derouè llu 1 ^ veu tindria un so fragmentari 4 rància"! nue se^ia in/ri-at aT s demés.
POT ni -yò nosa'l t-rpp, nue constituïm l'organització social més forta 5 més rura ^u« 3 ha cr^at e'l Catalanisme, sentim la responsabilitatd'aouest acte i anpm a cumrlir-lo. A^'xí la nostra veu humil , no ofe_ •r-írn dubtes a cap nacionalista sobre la noblesa i el desinterès de La mobilització totaT de les nostres forces ha de orecedir a la ba-tal^a. Nosaltres ens permetem assenyalar, àdhuc, una data exactaper P aquesta mobilització: la d^'ada. del DEU DE SETEMBRE PROPER. No saltres convidem, doncs, a tots els nacionalistes catalans a refermaf en el susdit dia 10 de setembre d'enguany la seva fe en Catalunya, n prestar en ell JUPAMEKT A LA PÀTRIA.
Nosaltres proposarem, fins i tot, la fórmula d'aquest jurament: una 7G6
•Prirmula breu, sonziila, sense elucubraci ons 5 sense mixtificacions:
OUP tots rupuin capir-la i tots puguin aprovar-la .
m, doncs, a tot? els patriotes catalans, organitzats en associ actons -le tota mena de finalitats, que per al dia 10 de setembre d'enguany apr•ov'n ^ ratifiquin una DECLARACIÓ que de tots serà cone_ ¿ruda oportunament.
Ens adrecen espacialment a tots els nacionalistes, sigui la que es vul rui la p P. va denominació partidista, nue exerceixin càrrecs d'elecc•'ó popular en els pobles, viles i ciutats de Catalunya, per anue en la sessió municipal del dia 'más' aprop al deu de setembre, fa_ ciri aprova-^ allí on siguin majoria, com acord consistorial, l'esraen.
ta^a Dec" 1 arrtció', o la sotscri nii n com expressió de la voluntat dels partits -TUP v *ep r> pp.er.t•ï n en la Corporació" municipal. Si, per dissort, al min A nur.ta T " 1 °nt fos encara clos tancat al sentiment ;1e pàtria, els nacionalistes "p la localitat poden aprova-r la DECLARACIÓ, adaptantln corven: pntmpit , en l'acte CUP els sembli oportú celebrar.
T tots p^ocu^a-^nn ^ona^-hi la solemnitat adequada, per a que la voluntat ^e ^"tnlunya es manifesti esplèndida i incontrovertible per a anuoils qup hauran d ' escolta^-la.
Els «co^ds susdits pernn ••"emesos amb la ma ,io r urgència a les Oficines d'aquest Centre, i per al mateix dia deu de setembre nosaltres convocarem al poble de Parcelona i totes les representacions catalo_ nes oue vulruin a.iuntar-s'hi , a una GRAN MANIFESTACIÓ per a fer conèixer a la Mancomunitat de Catalunya la voluntat del nostre poble de qup aquest organisme, oue és l'inici del Govern català, sigui im d^' atnment, definitivament, el que representi i exerceixi la sobii a catalana.
A tots els patriotes catalans entreguen la nostra iniciativa, sense cobe^ances pprsonais ni dalers partidistes, que són incompatiblesamb la hiáo^'a i la composició de la nostra Entitat. Realitzats els actes ^pi deu ^p sete^brp, qup nosal trps confiem tindran la grandesa '"'e la -^innlitat que ens proposem, donarem ner finida la nostratasca. T^ovi'l i t7,at l'exèrcit de la Pàtria, 'nosaltres, senzills soldats, ens confondrem humils en els rengles, espprant oïr i obei'r la veu ardpnta de manament, què'l porti a la lluita i a la Victoria... .La sección permanente de Propaganda del Centre Autonomista de Dependents del Comerç y de la Industria ha entrado en un perÍ£ do de febril actividad para llevar a cabo importantes y trascen dentales actos de intensa catalanización.
Además de las tareas normales de la sección, que no son pocas, está organizando la jornada del día 11 deSeptiembre, en que Ca. taluña ha de rendir el homenaje anual a Rafael Casanova y mártires de 1.714. Con este objeto ha circulado cartas invitando a todos los Ayuntamientos de nuestra tierra y a las entidades catalanas de las Americas, recordándoles la fecha para que ' se adhieran y manden ofrendas al pie del monumento del heroico -"conceller en cap".
Tiene entre manos dicha sección de propaganda la realizacióndel monumento a Pep Ventura, apóstol de la sardana nacional de Cataluña e instaurador de la sardana larta, autor de "Per tuploro", "Toc d'Oració y otras sardanas bellísimas, que perdura rán a través de todas las generaciones. Ha sido impreso un manifiesto invitando al pueblo a contribuir a la lista de suscrip» ción la cual queda abierta en el Centre y entidades nacionalis_ tas y sardanistas de Barcelona y principales poblaciones de Ca taluña. '
También pone un cuidado especial en la organización de una fun ción patriótica para la noche del 10 de Septiembre. Para esto cuenta ya con el teatro Tivoli. Es muy posible que esta función patriótica difiera un tanto del programa que se acostumbra ahacer en festividades análogas y que el público ya conoce sobra damente. La Junta de aquella sección gestiona la representación de una obra de un gran dramaturgo catalán. Además cuenta ya con la colaboración de un orfeón y de un esbart de dansaires.
709
Y finalmente pone toda su actividad en prepara el grandioso acto de afirmación nacionalista que tendrá lugar el día 10 de Septiem bre, acto al que pueden y deben asistir todos los nacionalistas catalanes, sin distinción de matices políticos para prestar jurai mento a la patria e ir en manifestación a entregar al presidente de la Mancomunidad de Cataluña la expresión de-la voluntad denuestro pueblo a favor de la libertad de Cataluña.
Es muy fácil que en la organización de estos-' actos de tanta importancia, y la complejidad de los cuales se comprende a simple vista, se sufran olvidos y omisiones; por esto la Junta de quella sección del Centre ruega no se atribuya a falta de voluntad. Haciéndose todos cargo de esto y partiendo de la base de que actos de esta naturaleza han de ser hechos con la colaboración de to- Tot ha sigut denegat per l'autoritat governativa: tot resta, doncs, suspès. '
Està clar que això is la suspensió del rellotge, però no del temps.
Que els actes se celebraran amb més o menys exteriorització. Que els memorables acords de la Diada no seran paraules, sinó expressió de sentiments, i que prenguin les circumstancials autoritats governatives les mesures que vulguin, aquests sentiments, per ésser els de tot un. poble conscient i digne, poden ben passar-se sense l'adhesió dels funcionaris de l'Estat.
Sembla estrany que a Barcelona, on l'autoritat governativa, àdhucen temps de suspensió de garanties constitucionals, ha autoritzat tota mena de violències de llenguatge en certes fulles periòdiques, resti reservat tot el rigor preventiu per als actea d'afirmació p_a triòtica, actes perfectament legals, actes de la correcció dels a quals ningú no. podia tenir cao dubte. Voler cohibir la lliure expansió dels sentiments patriòtics és, no solament obra antidemocrià tica, sinó obra antisocial. Car precisament l'experiència universal demostra que tan sols amb esclats vigorosos del sentiment patriòtic són superades arreu les discòrdies socials.
("La Veu de Catalunya" del 20 d'octubre de 1922) "Pecordeu acuella frase ibsen">nna oue diu que és lliure aquell que està més sol, i car pa T s pot. vnntar-sen'n ni desitjar la soletat..." • Així s'expressava l'il-lustre Resident de la Mancomunitat en eldiscurs, que, en resposta al del President del Centre, pronuncià en lq data memorable del ?2 d'octubre. Paraules són aqueixes que, sipel seu profund sentit s'ofereixen ja a l'estudi i a la reflexió,or el cas polític ríe Catalunya suppereixen més d'un comentari. I en reise"'ó a la nostra posició dintre del nacionalisme, en relació a -•la nnstr« condició orr^a, el nostre comentari és ura confirmació -«SOT« principis ^pmocràtics nue informer IP nostra actuació. Fórapueril ? f^oncs, nup noS'°ltr°s ens situéssim sota la definició ibse :niarà ^etrpta ppr l'il-lust^e "Resident de la Mancomunitat; és niés, 1amentpm n'je hom pugui haver-se format tan migrat concepte de les rogti"pp aspiracions nue són les d'un segment del proletariat català. Però, tampoc volem que, en d.pclara^-nos contraris a aqueix ifjolament, pup-ui interpreta^-se en un sentit de dependència; nosaltres reconei_ yen que cap país pot vantar-se de desitjar la soletat però creiemque l'uní*c contacte nuo co'ñvé T a Catalunya amb el poble que detenta la seva llibertat, és la mútua dependència a oue obliga la relació universal dels homes. No aspirem pas nosaltres al reconeixement de la personalitat de Catalunya per a bastir una nació reclosa, amb les finestres tancades a tots els vents. No, molt al contrari; nosalt.rpp reivindi ouem. per a Catalunya el dret a regir-se per sí mate""xa, per n millor «complir els seus destins en la humanitat. wl nacionalisme català des dels renales proletaris deu encaminar-se a obten 1 *f ela instruments polítics que pupuin "impulsar el desenvolu_ panipnt dp> "!a spva personalitat, ue pupuin elevar el seu nivell de -cn~|tur*a i dp civisme, nxie puru^n donar a la seva organització social unes normes d'equitat i de justícia, en. poques paraules: que puguin d^pnificar-nos davant dels altres pobles i que amb ells poguem aple gar-nos pe^manívolament. per a sumar el nostre esforç petit però di£ ne n l'obra universal. Es així com esguardem nosaltres el naciona-
601
638
•(
707
580 "
dugué al Govern civil, en mig d'improvisada manifestació. La síntesi de les conclusions era: ratificar en absolut a fer-se seu el re- curs interposat per les societats de dependents; protestar de que els - 'Pactes' haguessirf obtingut la sanció del Governador senyor Pórtela -que | 1 | perfect | {"en": 0.001438581615689114, "ca": 0.6212814808816314, "es": 0.37229253700060494, "ro": 0.000695473231425863, "fr": 0.0015862505894850163, "pt": 0.0007335813536957734, "ms": 0.0002715203711731109, "eb": 3.3344606986171515e-05, "it": 0.0005763853493323933, "zh": 4.287163755364909e-05, "eo": 0.00013337842794468606, "ru": 1.905406113495515e-05, "ja": 6.192569868860425e-05, "la": 2.8581091702432726e-05, "oc": 0.00021435818776824545, "id": 1.905406113495515e-05, "st": 1.4290545851216363e-05, "eu": 5.716218340486545e-05, "de": 6.192569868860425e-05, "tr": 9.050679039103697e-05, "fa": 1.4290545851216363e-05, "hu": 0.00022388521833572304, "ce": 1.4290545851216363e-05, "ur": 9.527030567477576e-06, "ar": 1.4290545851216363e-05, "gl": 5.7162183404865465e-05, "da": 1.4290545851216363e-05} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_360663 | La tècnica constructiva de la pedra seca, consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. Aquest art ancestral propi del paisatge rural català comprèn el material, una tècnica i habilitat precisa.
Els materials emprats són extrets, produïts i transformats en el lloc de construcció perquè s'han de minimitzar esforços per treure'n el màxim rendiment.
ABANS DE LA RESTAURACIÓ
La utilització de la tècnica de la pedra seca és una mostra de com l'home s'ha adaptat al seu entorn físic.
El resultat n'ha estat la construcció d'una sèrie d'edificacions, lligades sovint a l'activitat agrària, però també a altres usos, les quals han necessitat segles de perfeccionament, de transmissió de coneixements i tècniques i de creació d'un estil constructiu determinat.
DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ
Aquesta barraca ha portat vuit matins de feina (matins de tres hores més el desplaçament).
El procediment ha estat igual que les altres, tallar els arbustos, apartar i seleccionar les pedres caigudes i, anar pujant paret.
Per l'arc de la porta s'ha fet un suport-model de fusta (cintra) per aguantar les pedres fins a posar l'última que ho ha clavat tot. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_185428 | Inici » Historic » Gemma Ubasart qüestiona el lideratge de Teresa Forcades
“A Catalunya no existeix un lideratge indiscutible per a tots els actors i persones que haurien d’articular una aliança pel canvi”, ha afirmat en una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press després de ser preguntada sobre si Forcades podria exercir el paper de Colau en les autonòmiques.
“Crec que no és un lideratge tan indiscutible com el de l’Ada”, ha remarcat Ubasart, que ha admès que, observant la seva actitud amb BComú a Barcelona, veu difícil que la CUP pugui sumar-se a un front d’esquerres a les eleccions catalanes del 27 de setembre. | 0.871588 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_69154 | criteris lingüístics, model de llengua, política lingüística, prejuís lingüístics, relacions València-Catalunya
Comentaris
Deixar comentari
Article publicat en el diari El Mundo el diumenge 18/11/2018, pàg. 24. El text que seguix pot presentar alguna xicoteta variació amb la publicació original, a més d’incloure hiperenllaços.
En la primavera d’hivern del 2004 el Consell de Francisco Camps presentava la versió en valencià del Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa (TCE) en el context de la precampanya per al referèndum de ratificació que havia anunciat el Govern de Rodríguez Zapatero. El Govern català de Pasqual Maragall reaccionà acceptant la versió valenciana com a pròpia, en un moviment àgil, aplaudit per molts, que permetia garantir que es presentara a Europa una única versió en la nostra llengua del TCE i que alhora suposava un reconeiximent inusitat de la legitimitat de la modalitat valenciana per part de les màximes autoritats polítiques catalanes.
Això no obstant, no tot el món va quedar content. Qui era llavors president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el Sr. Martí i Castell, mostrà la seua indignació publicant l’article “Demagogia y vergüenza lingüísticas” en La Vanguardia (22/01/2005). El text és un magnífic resum de tots els prejuís lingüístics que alguns catalans tenen sobre el valencià, i en ell es critica asprament l’ús de formes com seua, excloga, establisca o vetlar en un text legal de la màxima formalitat, insinuant que convertixen la llengua en un patués, forma despectiva de referir-se a un dialecte que ens ve del supremacisme lingüístic francés. He seleccionat eixes quatre formes de les huit que cita el Sr. Martí perquè, veges tu, són les que recomanen les universitats valencianes i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per als registres formals. Les altres quatre, esta, establit, jòvens [sic] i perjuí, les recomana també l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i s’usaven amb total normalitat en la traducció del tractat i en la resta de la legislació valenciana fins a l’últim canvi de govern. Continuar llegint El valencià de l’AVL no és un patués
Publicat el dia 3 de November de 2018 3 de November de 2018
Sobre els qui s’oposen a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Escrit per
ÀC
Publicat en
opinions
Etiquetes
AVL, model de llengua, neologismes, normativa lingüística, pacte lingüístic, terminologia
Comentaris
Deixar comentari
No és cap secret que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va nàixer envoltada de polèmica. El brillant i equilibrat dictamen del Consell Valencià de Cultura va ser adoptat pels partits polítics del moment i les Corts Valencianes aprovaren la creació de la institució en 1998, però no pogueren posar-se d’acord en els noms fins tres anys després. Eixa anomalia es pot explicar per la resistència dels actors més radicals de la batalla lingüística, els quals sabien que la nova institució anava a llevar-los per força part de raó per a donar-li-la, encara que fora mínimament, a l’oponent. Encara que el temps ha anat col·locant les coses en el seu lloc i el prestigi de l’Acadèmia és cada vegada més gran, hi ha sectors que continuen desconfiant del paper mediador i conciliador de la institució normativa valenciana o de la seua efectivitat.
Part dels qui quedaren a l’altra vora de la línia que marquen les Normes de Castelló no han sabut trobar les bondats del pacte lingüístic. El fet d’usar una ortografia extraoficial fa que siga fàcil reconéixer-los, i no s’amaguen a l’hora de demanar la derogació de l’Acadèmia i la promoció d’una normativa alternativa. M’estendré sobre este sector en una altra ocasió.
Per contra, la minoria dels qui quedaren a este costat de les Normes del 32 que encara s’oposen a l’Acadèmia han acabat per assumir a contracor que no serà possible derogar-la, i han apostat llavors per tractar de neutralitzar-la o minimitzar al màxim la seua influència. Ho han tingut més fàcil perquè l’AVL, amb la seua voluntat integradora, ha acceptat tots els usos lingüístics a què estan acostumats. N’ha afegit de nous, incorporant a la normativa, ja oficial, paraules i estructures gramaticals valencianes mal vistes pels uniformistes més ortodoxos, però els ha permés seguir escrivint com si l’Acadèmia no existira, excepte per a criticar-la o per a soscavar la seua tasca normativa. Continuar llegint Sobre els qui s’oposen a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Publicat el dia 29 de October de 2018 30 de October de 2018
La contrareforma lingüística de TrenTo
Escrit per
ÀC
Publicat en
opinions
Etiquetes
model de llengua, política lingüística, ús del valencià, valencià
Comentaris
Deixar comentari
Article publicat en l’edició electrònica de La Vanguardia el 29/10/2018. El text que seguix pot presentar alguna xicoteta variació amb la publicació original, a més d’incloure hiperenllaços.
El llançament al públic abans de l’estiu de la plataforma de traducció i correcció Salt.usu [consulta el 29/10/2018 07:00] consolida i evidencia una vegada més la contrareforma lingüística que, passet a passet, ha mamprés la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM) contra el pacte lingüístic materialitzat en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, en concret, contra el model de llengua que promou esta institució. El primer pas conegut fon la publicació d’uns Criteris lingüístics (2016) que en la pràctica prohibixen l’ús en l’administració autonòmica de certes formes lingüístiques recomanades per l’AVL, maniobra que denuncià el meu company d’Acadèmia, el professor Saragossà, en el diari Levante-EMV (2017) [1, 2 i 3], i que ha sigut l’origen del seu llibre El valencianisme lingüístic (2018).
Política Lingüística ha tractat de guardar les formes davant dels mitjans de comunicació i no dubta en fingir estar al costat de l’AVL. Això no obstant, els actes administratius que desplega van en la línia de deixar sense efecte pràctic el paper normatiu de la institució, fent pròpia una estratègia massa ben coneguda pels valencians: “que se consiga el efecto sin que se note el cuydado”. Continuar llegint La contrareforma lingüística de TrenTo
Posts navigation
1
2
…
7
Next
Busca
Search for:
Núvol
AVL conflicte lingüístic criteris lingüístics dialectologia documentació bibliogràfica drets lingüístics fonètica història de la ciència història de la medicina legislació lexicografia literatura literatura valenciana llengua estàndard llengües minoritàries model de llengua neologismes normativa lingüística ortografia pacte lingüístic política lingüística prejuís lingüístics presentacions primer terç del segle XX relacions València-Catalunya Renaixença ressenyes sociolingüística teatre terminologia valencianisme valencià ús del valencià
Categories
activitats
materials
opinions
publicacions
divulgació i opinió
investigació i assaig
Seguix-me
Tuits d'Àngel Calpe
Esta pàgina es regix per la
llicència Creative Commons
Reconeiximent-NoComercial-CompartirIgual
4.0 Internacional (by-nc-sa)
A. Calpe, 2009-2018.
Política de privacitat
Basada en Wordpress
Dissenyada per HeWeb Spain
Facebook
Twitter
Google+
LinkedIn
Pinterest
StumbleUpon
Tumblr
Blogger
Myspace
Delicious
Yahoo Mail
Gmail
Newsvine
Digg
FriendFeed
Buffer
Reddit
VKontakte
Pin It on Pinterest
Multilingual WordPress with WPML
Este lloc web utilitza galletes funcionals i 'scripts' externs per a millorar l'experiència de navegació. Si continua navegant per esta pàgina s'entendrà que accepta este ús. Este sitio web utilitza galletas funcionales y 'scripts' externos para mejorar la experiencia de navegación. Si continúa navegando por esta página se entenderá que acepta este uso. This website uses cookies to ensure that we give you the best experience on our website. If you continue to use this site we will assume that you are happy with it.OkNoPolítica de privacitat | Privacy policy | 0.65293 | curate | {"ca": 0.862722351121423, "es": 0.055426656354730604, "pt": 0.010956432070121164, "cs": 0.0003866976024748647, "it": 0.002577984016499098, "en": 0.060324825986078884, "sv": 0.0001288992008249549, "de": 0.001288992008249549, "fr": 0.0027068832173240526, "ru": 0.001288992008249549, "sl": 0.0006444960041247745, "nn": 0.0010311936065996391, "gl": 0.0005155968032998196} | https://www.avcalpe.net |
oscar-2301_ca_20230418_0_99192 | Mar del Corall Austràlia Austràlia, Est Estret de Torres Golf de Carpentària Illes Salomó Mar d'Arafura Mar de Bismarck Mar de Salomó Nova Caledònia Nova Zelanda Vanuatu
Mar del Corall
previsió de vent : 09/12/2022 a les 21 UTC
093
00 03 06 09 12 15 18 21
24 27 30 33 36 39 42 45
48 51 54 57 60 63 66 69
72 75 78 81 84 87 90 93
Per canviar el mapa: feu clic els botons verds amb una creu de color negre per apropar; al botó verd amb un guió per allunyar la imatge; o en les fletxes verdes per a mapes adjacents.
La informació que s'ofereix en aquestes pàgines està subjecta a una clàusula d'exempció de responsabilitat | 0.687717 | curate | {"ca": 0.8210180623973727, "it": 0.022988505747126436, "es": 0.0049261083743842365, "en": 0.03776683087027915, "fr": 0.11330049261083744} | https://ca.allmetsat.com/prediccio-maritima/mar-del-corall.php?term=093 |
mc4_ca_20230418_8_309474 | Ben entesa, és la teràpia a través de la música. Disciplina amb ja molts anys de presència arreu del món, compta en molts països de l’existència d’estudis universitaris homologats (Anglaterra, Alemanya Dinamarca…) o llicenciatures universitàries (Estats Units, Argentina…).
Amb tot un coixí teòric científic i d’investigació, la musicoteràpia és indicada per al tractament de diverses patologies com ara la malaltia d’Alzheimer, demències, depressions, trastorns de la memòria i del comportament, a banda d’esdevenir de gran utilitat per al desenvolupament i millora de múltiples capacitats de la persona, entre les quals es compten l’atenció, la capacitat de concentració i d’escolta, la identitat, la comprensió, desenvolupament del criteri, desenvolupament de l’emocional, la socialització, la imaginació i la creativitat entre d’altres.
La musicoteràpia: perfil del professional
El professional musicoterapeuta té experiència i coneixements vinculats amb tres grans àrees:
La terapèutica, que conté elements de la psicologia evolutiva, la psicopatologia, la psicodinàmica i el psicodrama entre d’altres perspectives.
Per altra banda alberga amplis coneixements musicals: el piano, la guitarra, les percussions i el domini de les tècniques vocals, psicologia de la música…
La síntesi i tècnica d’aquests elements són la base per a la realització de les tècniques pròpies de la disciplina, que és la musicoteràpia.
Per tant, el musicoterapeuta combina les dues vessants de músic i terapeuta.
Els estudis han confirmat que la música té efectes fisiològics, psicològics i intel•lectuals en l’ésser humà. De fet, aquesta conté els tres grans elements que formen les tres branques bàsiques que utilitza la musicoteràpia per a la seva aplicació: el ritme, l’harmonia, la melodia.
El ritme: és l’organitzador de les relacions del temps, apel•la als nivells més primitius i instintius de l’ésser humà i estableix pautes d’ordre continu. Influeix en tot l’organisme.
La melodia: constitueix un tot “identitari”, una Gestalt a la que l’oient respon. Ofereix l’argument i discurs lògics d’un procés en els que el receptor reconeix aquesta totalitat.
L’harmonia: actua com a element integrador de diferents parts i dota de cos al procés i situa la lògica melòdica. Existeix una percepció de totalitat i té capacitat per expressar l’emocional.
Tots aquests elements són utilitzats en musicoteràpia segons la idoneïtat i el criteri del professional musicoterapeuta.
Citem algunes tècniques
A grans trets existeixen dos grans tipus de tècniques: les actives i les passives.
Les actives compten amb la participació física de la persona i s’hi poden comptar entre elles la improvisació musical, en què el terapeuta ofereix uns instruments específics i determinats pels objectius i estableix unes pautes més o menys directives. La interpretació de peces seleccionades també forma part d’aquest tipus de tècniques, així com les tècniques de dansa i expressió corporal.
Les passives es basen en l’audició d’obres musicals, utilitzat per a tot un ventall de possibilitats, com ara la relaxació, la reflexió, la imaginació, la visualització i la verbalització posterior de l’experiència sonora.
Objectius del projecte d’intervenció
Amb el suport de les mencionades tècniques en musicoteràpia, es dissenyen paràmetres que pretenen assolir el següent ventall d’objectius terapèutics:
Fomentar l’auto-expressió per mitjà de tècniques o d’improvisació (rítmica o no)
Treballar el discurs lògic per mitjà de la interpretació de melodies conegudes.
Treballar aspectes en la memòria auditiva, establir associacions conceptuals vinculats amb la persona.
Treballar de forma conscient i raonada l’elaboració abstracta del treball musical.
Treballar la consciència del moviment d’emocions i sensacions que mou el procés terapèutic.
Garantir que el procés terapèutic també resulti un objecte de gaudi.
Intervenir en activitats que estimulin la motricitat i la coordinació.
Treballar el fet musical com a comunicació que es pot desenvolupar de forma espontània i imaginativa.
Exercicis rítmics: construcció de patrons i seqüències lògiques pautades a priori, per mitjà dels instruments de percussió.
Exercicis d’improvisació: expressió lliure per mitjà de l’instrument; autoafirmació i identificació amb el so personal. Foment de la creativitat i la imaginació.
Interpretació musical: execució de peces conegudes i familiars. Estimulació de la memòria i associacions amb l’estímul musical.
Espais d’experimentació: introducció de noves experiències i establiment de variables i indicadors en el procés de les mateixes. Comprensió de l’objecte.
Organització d’audicions i d’espais de debat sobre l’experiència musical.
Activitat audiovisual, en què es desenvolupen continguts amb imatge i música simultanis, posar l’accent en aspectes d’identificació i identitat.
Gravació i audició al moment de l’experiència realitzada
Treball amb moviment, posant èmfasi a la dinàmica i rítmica musical, vinculat amb els processos emocionals.
Treball amb la veu, tècniques d’escalfament.
Amb quines eines compto per treballar-hi?
Compto amb múltiples eines per al treball d’aquesta disciplina: aparells d’audició, instruments rítmics (panderetes, panderos amb maça, castanyoles de mànec, cascavells, triangle…) melòdics (violí, flautes, campanetes…) i harmònics (guitarra, acordió, teclat de piano…), projector, gravadora – micròfon, micròfons inalàmbrics i l’anomenat Soundbeam.
Proposta per a la intervenció
Existeix possibilitats d’aplicació tant individualitzada com grupal. En l’atenció individualitzada és possible aprofundir les característiques individuals de la mateixa, ja siguin aquestes emocionals, psíquiques i culturals. L’atenció grupal se centra en la resposta grupal de l’experiència i té en compte elements tals com la identitat, el foment de la relació i la comunicació dins el marc grupal, la comprensió i integració dins l’entorn social.
La intervenció es temporalitza en sessions quinzenals d’una hora aproximadament. | 0.823833 | curate | {"ca": 1.0} | http://residenciasantsalvador.com/musicoterapia.html |
mc4_ca_20230418_1_274490 | Carmen Amoraga i Albert Vilaró, premis Nadal i Josep Pla | betevé
Carmen Amoraga i Albert Vilaró, premis Nadal i Josep Pla
| dimarts, 7 de gen. del 2014, a les 08.46
El premi Nadal, degà de la literatura espanyola, té ja 70 anys, i entre els escriptors presents a la gala anual de l'Hotel Ritz no hi manca gairebé mai Ana María Matute, la guanyadora del premi, viva, de més edat. Va merèixer el premi el 1959 i va ser convidada anit a fer entrega del de 2014. Un any més els noms dels guardonats comencen a circular molt abans de l'entrega. En aquesta ocasió, els de la valenciana Carmen Amoraga, finalista fa quatre anys del Premi Planeta, i el de l'andorrà Albert Villaró. Carmen Amoraga és, de fet, una eterna finalista, perquè també ho va ser del Nadal el 2007. El somni d'endur-se'l, finalment, s'ha materialitzat amb un manuscrit titulat 'La vida era eso'. La protagonista, inspirada en una amiga de l'escriptora, supera la pèrdua del marit acomplint una petició que li fa abans de morir: seguir activa a Facebook suplantant-lo a ell. CARMEN AMORAGA, guanyadora del premi Nadal "Es a través de este mundo virtual como ella encuentra las herramientas para superar las fases del duelo. Las redes sociales han cambiado nuestra manera de comunicarnos con los demás y nuestra manera de comunicarnos con nosotros mismos. Nos explicamos mucho más." Nascut a la Seu d'Urgell però resident a Andorra, on ha situat algunes novel·les anteriors, Albert Villaró ha reblat una mica més el clau del seu gènere predilecte: la novel·la històrica. A 'Els ambaixadors', reinventa la història de la Segona República i especula què hauria passat si Lluís Companys no hagués proclamat l'Estat Català ni hagués estat empresonat. Qualifica el relat de gran broma, plena d'ironia. ALBERT VILLARÓ, guanyador del premi Josep Pla "Hi ha una part de diversió i de divertiment, de voler jugar. Jo he imaginat un passat on no hi va haver Guerra Civil. La Guerra Civil del 36 al 39, a la meva novel·la, no va existir." La novel·la de Carmen Amoraga i la d'Albert Villaró s'editaran el 4 i el 6 de febrer, respectivament.
L’escriptora valenciana Carmen Amoraga s’ha emportat el setantè premi Nadal, dotat amb 18.000 euros. Ho ha fet amb la novel·la ‘La vida era esto’. Amoraga, finalista fa quatre anys del Premi Planeta i del Nadal el 2007, ha escrit una novel·la que té com a protagonista una dona que supera la pèrdua del marit suplantant-lo a Facebook, tal com ell li havia demanat. En la mateixa gala a l’Hotel Palace, també s’ha lliurat el premi Josep Pla de literatura catalana, que ha recaigut en l’andorrà Albert Villaró, per l’obra ‘Els ambaixadors’.
Nascut a la Seu d’Urgell però resident a Andorra, on ha situat algunes de les seves obres anteriors, Albert Villaró ha reinventat el seu gènere predilecte, la novel·la històrica, amb ‘Els ambaixadors’. Es tracta d’una història ambientada a la Segona República, plena d’ironia i en què s’especula amb què hauria passat si Lluís Companys no hagués proclamat l’Estat català ni hagués estat empresonat. La novel·la s’editarà el 6 de febrer. Quatre dies abans ho farà ‘La vida era esto’, de Carmen Amoraga. | 0.79677 | curate | {"ca": 0.8815958815958816, "es": 0.0978120978120978, "it": 0.02059202059202059} | https://beteve.cat/cultura/carmen-amoraga-i-albert-vilaro-premis-nadal-i-josep-pla/ |
naciodigital_ca_20220331_0_609079 | Michael Douglas es podria trobar en un estat crític i irreversible, segons han informat diversos mitjans americans en les darreres hores, com Radaronline.com o Hollywood Daily News. Segons aquestes fonts, tot semblaria indicar que el càncer de gola que va patir l'any 2010 s'hauria reproduït i que l'actor s'estaria acomiadant a la residència que té a les illes Bermudes dels seus familiars directes i amics.
La darrera aparició pública del popular protagonista d'Instint bàsic, Assetjament o La guerra dels Rose es remunta al 24 de febrer, quan li va ser entregat el Premi Cèsar d'Honor del cinema francès. Aleshores, Douglas ja tenia un aspecte molt debilitat, molt més prim de l'habitual, en unes imatges que van precipitar tota mena d'especulacions.
Michael Douglas (1944), fill de Kirk Douglas, està casat amb la també actriu Catherine Zeta-Jones, amb qui té dos fills. Anteriorment, havia estat casat amb Diandra Luker, amb qui va tenir un fill, Cameron Douglas. El matrimoni estiuejava a Mallorca i es va dissoldre l'any 2000, després de 23 anys d'unió. Entre les raons adduïdes per Diandra hi havia el fet que l'actor s'havia tornat addicte al sexe. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/104837/michael-douglas-estat-terminal-segons-mitjans-nord-americans |
oscar-2201_ca_20230904_7_95042 | Costa d’Ivori és un petit país de l’Àfrica occidental, al Golf de Guinea. Un el pot imaginar amb platges de sorra blanca, amb la selva a tocar d’un blau turquesa amarat de colors marins. Un pensa en l’ivori, i la imatge li evoca un món de riquesa i d’aventures. Però avui en dia vivim amb el risc que res sigui el que sembla, ni el que imaginem.
Ho he pensat després de conèixer l’Alassane –que és d’allà– al Llindar, una escola que ofereix noves oportunitats a joves que han sortit del sistema educatiu o que acumulen pèrdues i fracassos en el seu itinerari formatiu o vital. Ell formava part d’un grup de joves, tots africans, que, orientats per un mestre, feinejaven amb eines de fuster. L’he conegut perquè la Cristina, una de les educadores del centre, li ha dit exclamant-se: “Alassane, t’has tallat els cabells!”. “La meva mare m’ho ha demanat”, ha respost ell. El comentari no passaria de ser banal si no fos perquè l’Alassane viu en un centre de menors a Sant Just i és un menor emigrant no acompanyat, el que es coneix com un MENA, un menor que ha arribat a Europa sol. Sense família.
Li pregunto primer com està. Em diu que bé. No em mira directament als ulls: potser és tímid, potser està espantat, potser es pregunta qui soc jo. Li demano d’on és, si li agrada estar al Llindar, i em diu que aquí l’estan ajudant, que té una germana, que del pare no en sap res, i que la seva mare està a Costa d’Ivori. “Ella m’ha demanat que em talli els cabells”, em torna a dir. Com?, per què?, em pregunto a mi mateix i l’hi pregunto a ell. La Cristina explica que portava uns cabells molt divertits. L’Assane, que comença a entendre el català, treu el mòbil i m’ensenya orgullós la seva foto amb els cabells encrespats. La té de fons de pantalla. “Ostres, realment estaves molt divertit”, li dic. “Però a la meva mare no l’hi semblava bé”, em respon.
A mi se m’humitegen els ulls. Dissimulo perquè, com a tants homes, m’han ensenyat a no mostrar massa les meves emocions. Però m’envaeix una tendresa immensa per ell i per la seva mare. Una mare que ha vist marxar el seu fill, sol, a milers de quilòmetres, exposat a tots els perills del món. Una mare que deu haver passat mesos sense tenir notícies del seu fill. Una mare que ha patit, que qui sap si va pensar que el seu fill ja era mort, i que ara potser està una mica més tranquil·la sabent que, aquí, el Llindar l’acompanya.
Intento imaginar el seu món, aquell Costa d’Ivori que no és com el seu nom evoca i que l’Alassane va abandonar buscant noves oportunitats per poder construir el seu futur. Intento imaginar-me’l, però no me’n surto: em costa connectar el seu món i el meu. Des d’allà, la seva mare parla amb ell per Whatsapp, el mira a través de la pantalla, el cuida i li diu que es talli els cabells, com ho faria qualsevol mare si tingués el seu fill al davant.
Donar temps de qualitat als adolescents
Mal d’escola
L’hora de classe
La xarxa que connecta les escoles i els centres educatius municipals
Rodari i l’alegria d’aprendre
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.765638 | curate | {"ca": 0.9229569557080474, "ro": 0.031191515907673117, "pt": 0.028384279475982533, "fr": 0.004678727386150967, "ru": 0.009045539613225203, "de": 0.0006238303181534623, "cs": 0.0015595757953836558, "en": 0.0015595757953836558} | https://www.catorze.cat/estudi/talla-cabells-98666/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_54356 | En els últims anys, els escrits sobre Pakistan s’han convertit en un relat gairebé obsessiu del que està malament al país. Fracàs, espasa, caos, gihad, front, terrorisme, guerra, agitació, dificultat o Armagedón són només algunes de les paraules que abunden en els titulars que es refereixen al Pakistan des de la simbòlica data de l’11 de Setembre i la subseqüent Guerra contra el Terror. Aquest relat, que acostuma a ser unilateral, ens deixa amb moltes preguntes i un cert sentiment de preocupació, si no de por.
Nadeem Aslam (© Richard Lea-Hair)
Però un país no pot ser retratat d’una manera tan restringida, ignorant el seu passat i la seva riquesa cultural. L’escriptura de Nadeem Aslam, que visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre, contrasta amb aquesta percepció monocromàtica i mostra un món de color, varietat i matís. La condició humana i el que sigui que queda de normalitat ha de ser expressat; d’aquesta manera, el que normalment és vist com un Estat fallit troba els seus fonaments en la força de la seva gent. Ells, els pakistanesos del carrer, són els veritables herois d’una existència que no és fàcil en absolut.
L’escriptura d’Aslam ens recorda que hi ha un llegat cultural brillant, viu, que sobreviu a les forces obscures de la uniformitat que amenacen la rica heterogeneïtat del Pakistan. Tradicions, històries i noms que es sostenen i fins i tot cobren vida a les nostres pròpies tradicions quan intentem veure-les a través dels nostres propis ulls. La clau d’arc de tot això no és més que la naturalesa humana: els sentiments que tenen lloc en un cert context i un cert temps amb els quals ens podem identificar perquè, en certs moments del nostre passat, els hem experimentat en els nostres països, als llindars de les nostres cases, en les nostres famílies, en el centre mateix dels nostres cors.
És així com podem començar a veure aquesta regió plena de problemes des d’una perspectiva humana: no amb els ulls dels analistes, polítics o estretegues, sinó amb els de la gent comú que simplement es trobava en el lloc correcte o equivocat, en el moment correcte o equivocat. La darrera novel·la de Nadeem Aslam, El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013), té lloc entre el Pakistan i l’Afganistan en un moment en el qual es van capgirar les vides de les seves gents. La història explica com, enmig de temps turbulents, el que prevalen són l’amor, l’amistat i la família.
Nadeem Aslam visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre a les 19:30h. Llegirà un fragment de la seva última novel·la i parlarà amb Ana Ballesteros, investigadora especialitzada en Pakistan i Afganistan. Entre els dos obriran una finestra al Pakistan i al conflicte afgà. Les entrades ja són a la venda al Telentrada i a les nostres taquilles.
Ana Ballesteros ha iniciat una campanya per demanar que es doni asil als traductors de les tropes espanyoles a Badghis, Afganistan. Si vols recolzar aquesta petició, pots fer-ho aquí:
http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-defensa-concesión-de-asilo-a-los-traductores-de-las-tropas-españolas-en-badghis
Posted in Sin categoría el setembre 10th, 2013
Tags: 11-S, Afganistan, CentreDoc, Conferències, Debats, escriptura, guerra, Islam, kosmopolis, literatura, Nadeem Aslam, Pakistan, postcolonial, terrorism, terrorisme, war, writing
Compartir
Leave a Reply
Feu clic aquí per a cancel·lar la resposta.
Name (required)
Mail (will not be published) (required)
Website
Cerca
Cerca:
Categories
Categories
Seminari
Tags
Arxiu Xcèntric Barcelona Bcnmp7 Brangulí BREUS CCCB cccb CentreDoc Cinema i audiovisuals ciutat Ciutat oberta ciència Conferències Crisi cultura debat Debat de Barcelona Debats Debats ICREA democràcia Emergència!2011 Emergència!2012 Emergència!2013 En comú europa exposició festival fotografia gandules Globalització Internet Jaime Casas Josep Ramoneda kosmopolis literatura Música participació Pasolini Pasolini Roma política Primera Persona Soy Cámara twitter urbanisme virtuts xcèntric
Entrades recents
L’efervescència de fotollibre. Entrevista a Irene de Mendoza, cocomissària de «Fenomen Fotollibre»
La fotografia que narra
Pedro Olalla: «La mentalitat política té molt més a veure amb les vivències de cada generació que no pas amb l’edat» | 0.768781 | curate | {"ca": 0.8880133715377269, "en": 0.07163323782234957, "es": 0.030802292263610316, "pt": 0.0069245463228271254, "it": 0.0026265520534861507} | http://blogs.cccb.org/veus/sin-categoria/nadeem-aslam/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_749295 | Aquest fil preten ser una continuació i alhora un complement al "Baròmetre esquerres-dretes del xat" creat per en " Daniel " La idea de fer-ne un de nou m'ha sorgit arran d'un comentari en aquest fil fet per en " Trinidad " que era crític respecte al fet de unidimensional esquerra-dreta adoptat en aquell fil. Aquest model unidimensional avui en dia està superat i s'opta per usar un model bidimensional com el de David Nolan (entre altres). Aquests models evaluen la posició ideològica de cadascú a partir d'un doble eix. Normalment els eixos son el tradicional esquerra-dreta (eix econòmic) i alhora l'eix autoritarisme-libertarianisme (eix social). Els resultats son doncs molt més rigorosos a l'hora de reflectir la ideologia de cada persona ja que el model esquerra-dreta no es capaç de copçar tants matisos. Cal tenir en compte que tant en dreta com en esquerra hom pot tenir concepcions molt diferents de com plasmar aquesta dreta o esquerra. No és el mateix una esquerra com la de Stalin que una com la de Ghandi, ni tampoc una dreta com la de Hitler que la dreta que representaria l'anarcocapitalisme propugnat per gent com Friedman. Per altra banda el autoqualificar-se d'esquerra o dreta segons una escala del 1 al 10, més que reflectir com és realment cadascú, el que reflecteix més aviat és com voldria ser cadascú i la diferència entre ambdues coses pot resultar sorprenent. Així algú que vulgui ser molt de esquerres pot adonar-se que realment no ho es tant com ell voldria ser o creu que és, i el mateix a la inversa. Per això comentava més amunt que el test d'en Daniel era complementari a aquest que proposo ja que comparant un i altre podrem veure com voldriem ser i com som realment la qual cosa duràs a endur-se una sorpresa a més d'un. Aquí teniu un gràfic que mostra aquesta concepció bidimensional de l'espectre ideologic de cadascú. Com veieu realment els resultats no només es poden plamar en l'eix esquerra-dreta o autoritarisme-libertarianisme, sinò que el resultat també es pot ubicar en dos eixos més que serien l'eix centralització-descentralització i l'eix jerarquia-igualtat: Aquí un altre on veureu situats alguns polítics mundials dins d'aquesta gràfica multidimensional: Més informació sobre el model bidimensional de David Nolan i altres models similars: En Català: http://ca.wikipedia.org/wiki/Espectre_pol%C3%ADtic En Anglès: http://en.wikipedia.org/wiki/Political_spectrum Més dades sobre els models multidimensionals a la web del Friesian Institute (en anglès): http://www.friesian.com/ (general) http://www.friesian.com/quiz.htm (sobre els tests en si) Aquí sota teniu l'enllaç a la web de "The Political Compass" on podreu fer el vostre test bidimensional. El test esta basat en el model de Nolan i per a caracteritzar la personalitat de cadascú i plasmar-la en els eixos usa el metode d'analisi iniciat pel psicòleg Hans Eysenck (1916-1997). Hi ha altres tests semblants però aquest de "The Political Compass" te l'opció de fer-se en una altra llengua a banda de l'anglès, és força senzill de fer i és força popular. El test es pot fer rapidament (no trigareu més de dos minuts) i és molt fàcil de fer: Test en anglès: http://www.politicalcompass.org/test Test en espanyol: http://www.politicalcompass.org/es/questionnaire TRACTARÉ DE UBICAR A TOTHOM DINS AQUEST GRÀFIC DE SOTA PERQUE D'UN COP D'ULL PODEM VEURE ON SOM CADASCÚ: La cosa pot arribar a ser complicada perque ho he de fer manualment, tingueu paciència si trigo a actualitzar. Ja ho aniré millorant si no fossin massa visibles els números amb els que situaré a cadascú. De moment estem així: 1. Teresa 2. Isidro , Guardiana de la Frontera 3. Marc 4. Juan Carlos 5. Roser 6. Erik 7. Biel Torrens, Inmaculada 8. Joana 9. Alex Haixix, Kaya, Aroa , Tobies 10. Sonic, Juan Manuel 11. pirinenc, Rafaela 12. Red_Skeen 13. requiem 14. Jonathan , Beti Aizkolari 15. Puigdomènech 16. Elena 17. templer 18. sau 19. Alexandre 20. GORRITI_rudegirl, Francesca 21. criquet, Alexandre 22. jose luis caro 23. Crema Catalana, Pablo , Marc_Xelvi, Salvador Seguí 24. El viejo de la montaña, Unai 25. Santiago 26. Guillem , Vicente 27. Josep Maria Cantimplora, el noi de vic 28. Desperdicis 29. Shalala, Joaquim 30. Dolors 31. Unitat Catalana 32. binic, Rachid 33. Maria Teresa 34. noi del sucre 35. Bruno 36. Andaluz Pride 37. Santiago 38. Beatriz 39. Ruth 40. Manuela , Ariadna 41. shin 42. P.P.C.C. 43. Mustapha 44. Fernando 45. Calero 46. poc a poc 47. Emilio 48. EPS 49. Identitats 50. CAT.N.AZ 51. hipocresia, Trinidad 52. Marta , Alejandra 53. Maria Rosario , Vanessa 54. Rebeca 55. Cavaller errant 56. Oscar lo Roig 57. David 58. Elvira 59. Porpra 60. canari visionari 61. Luisa 62. Carmen 63. Estefania 64. Sophie 65. Tamarro 66. Alba 67. Desfici 68. Noa 69. Abel 70. cuc 71. Elena 72. Helena 73. Comics 74. Carmen 75. sergiska 76. Francesca 77. Ricard 78. Valentina 79. Daniel
Autoritarismo Izquierda Derecha Libertarianismo I jo que creia que habia perdut la falç i el martell, i resulta que les tenia mal dessades i no les trobava... | 0.715102 | curate | {"ca": 0.7764753435731608, "en": 0.06345998383185125, "es": 0.051131770412287794, "cs": 0.01131770412287793, "da": 0.0034357316087308, "de": 0.012530315278900566, "eu": 0.0074777687954729185, "fr": 0.027890056588520614, "it": 0.024050121261115602, "pt": 0.007275666936135812, "nl": 0.0020210185933710587, "ro": 0.0016168148746968471, "vi": 0.0014147130153597412, "la": 0.0032336297493936943, "pl": 0.0020210185933710587, "sv": 0.004648342764753436} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_643661 | Amb els percentatges que van donar ahir de per exemple majors de 70 no vacunats (que suposen el 5% població d'aquesta edat) representa el 50% de les uci mentre que els vacunats d'aquesta edat (95% de població) suposen l'altre 50%, així doncs podríem dir que un no vacunat multiplica per 19 el risc d'uci respecte un vacunat.Davant d'això us semblaria bé que el govern cobrés al tractament de la mateixa manera com es fa si ets perds pel bosc per no fer el que tocava i necessites l'helicopter? És com fumar i haver de ser tractat de càncer de pulmó però almenys el fumadors ja han pagat de sobres el seu tractament.
Qualsevol que es negui a vaccinar-se llevat dels que els metge els digui de no fer-ho i hagi de ser ingressat a l'hospital, hauria almenys de pagar una sanció administrativa proporcional als seus ingressos, és el que trobo més just per la seva irresponsabilitat i despreci per la salut dels demés. | 0.830992 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_347394 | Catàleg de serveis Agència de Desenvolupament del Baix Ebre | Vèrtex Comunicació
Disseny del catàleg de serveis de l’Agència de Desenvolupament Local del Baix Ebre com a nova eina de difusió per donar a conèixer el seu ampli ventall de serveis per a particulars i empreses.
Serveis realitzats: disseny i maquetació del catàleg de serveis, i gestió amb la impremta.
Serveis relacionats: disseny del logotip de l’Agència de Desenvolupament Local del Baix Ebre.
L’Agència de Desenvolupament Local del Baix Ebre és un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Baix Ebre i Baix Ebre Avant. L’objectiu de l’Agència és vetllar per una saludable cooperació entre els municipis del Baix Ebre per afavorir la qualitat de l’ocupació i el desenvolupament social i econòmic. | 0.802414 | curate | {"ca": 1.0} | https://vertexcomunicacio.com/portfolio/cataleg-serveis-agencia-desenvolupament-local-baix-ebre/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_92180 | La renúncia de l'acta de regidora d'Ana López del PSC deixa una cadira buida al ple abans de la incorporació d'Alfredo Clua - Revista Cambrils
RevistaCambrils.cat
menúSearch
Informació general
Societat
Cultura
Esports
Vandellòs i Hospitalet de l'Infant
Infocomercial
Eleccions Municipals 26M
Reportatges
Història
Fet social
Esdeveniments tràgics
Patrimoni
Reportatges per passar el confinament
Remenant calaixos
territori
Reus
Hemeroteca
Opinió
Reportatges
Agenda
menú stickySearch
Inici
Notícies
Informació general
Informació general
Política
La renúncia de l'acta de regidora d'Ana López del PSC deixa una cadira buida al ple abans de la incorporació d'Alfredo Clua
La fins ara regidora i portaveu del PSC no va acudir a la sessió plenària d'ahir per acomiadar-se i aquesta absència la propiciar la sorpresa dels dos grups de l'oposició
Per Berta Ruiz
Publicat el Dimecres, 20 d'octubre de 2021 11:02h
En el ple d'ahir va quedar una cadira buida després de la renúncia d'Ana López, del PSC | Lluís Rovira i Barenys
En un dels punts del ple extraordinari celebrat, ahir al matí a la sala de plens, es va posar en coneixement l'escrit de renúncia de l'acta de regidora d'Ana López Vázquez del PSC. En la introducció d'aquest punt, l'alcalde –Oliver Klein– va comentar que, "la regidora ja ho va comunicar oficialment i es va donar a conèixer als mitjans de comunicació que, per motius personals, deixava la seva activitat política. A partir d'ara, el portaveu del PSC serà Josep M. Vallès i, properament, s'incorporarà a l'equip de govern el següent de la llista electoral del PSC: Alfredo Clua". Aquesta incorporació es farà, previsiblement, en la propera sessió plenària.
La fins ara regidora i portaveu del PSC –Ana López– no va acudir a la sessió plenària d'ahir. Això va propiciar la imatge d'una cadira buida a l'espai que ocupen els regidors de l'equip de govern. En la roda de premsa del passat 13 d'octubre on es va anunciar la seva retirada de la vida pública es va comentar que es faria un comiat públic a la següent sessió plenària però, finalment, no ha estat així. Aquesta absència va propiciar la sorpresa dels dos grups de l'oposició.
Lluís Abella (JxC): "Aquesta renúncia de l'acta de regidora tant precipitada, just a l'inici d'aquest nou govern, evidencia el que era un secret a veus com són les relacions o no relacions amb l'actual alcalde"
El portaveu de Junts per Cambrils –Lluís Abella– va comentar: "ens sorprèn que la regidora Ana López no assisteixi al plenari, que és l'espai noble i de debat de Cambrils, on s'haurien d'acomiadar degudament els càrrecs electes que hem estat defensant el nostre municipi, més encara una regidora que ha estat 18 anys en política. Per altra banda, també dir que aquest escrit de comiat no l'hem pogut trobar enlloc de la documentació. És cert que el que ha fet és totalment legal –com moltes coses que estan succeint darrerament en aquest ajuntament–, però en política municipal, malgrat sigui legal, no tot s'hi val. Crec sincerament que les persones estem per damunt dels partits i aquí ha estat justament al revés. Aquesta renúncia de l'acta de regidora tant precipitada, just a l'inici d'aquest nou govern, evidencia el que era un secret a veus com són les relacions o no relacions amb l'actual alcalde. A les primeres de canvi per motius que tots intuïm, una de les persones amb més experiència i cridada a ser un dels puntals del nou govern, va i plega de la nit al dia deixant el nou govern molt més feble".
"Li volem desitjar el millor en la seva vida personal, però la recordarem per ser corresponsable i precursora de la moció de la vergonya"
Segons va seguir Abella, "des de Junts pensem que li ha sobrat un mes i mig per poder sortir elegantment, amb el cap ben alt i amb tot el nostre reconeixement; i tot per recolzar una moció per desbancar el govern anterior sense cap fonament, per interessos personals i per acabar abandonant el vaixell i els seus companys just a l'inici de la travessia. Estic segur que la senyora López, al llarg de la seva vida política, hauria tingut encerts i males decisions –malauradament als polítics sempre se'ns recorda per aquestes últimes– per això, des de Junts, li volem desitjar el millor en la seva vida personal, però la recordarem per ser corresponsable i precursora de la moció de la vergonya".
Camí Mendoza (ERC): "Entenem que després d'una llarga trajectòria política és al ple on s'ha de dir adéu i no en una roda de premsa"
En un mateix sentit es va expressar la portaveu d'ERC –Camí Mendoza– qui va comentar: "senyors del PSC, ens hagués agradat, avui, dirigir unes paraules a l'exregidora Ana López. Entenem que després d'una llarga trajectòria política és al ple on s'ha de dir adéu i no en una roda de premsa. Tot són estils i maneres de fer. Ens sap greu, de veritat, no poder-nos acomiadar avui formalment i políticament amb ella. Senyor Klein, aquest govern havia de ser un govern cohesionador, per tant, ens sorprèn aquesta renúncia de la portaveu del primer grup més votat després d'ERC. Vostè sabrà què ha fet o no per cohesionar aquest govern que comença a caminar".
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Etiquetes
Ana López
moció de censura
ple
Comenta aquest article
Necrològiques
2 de desembre
Consuelo Andrea Sánchez González, 91 anys
Exposició Torre del Port
Antoni Campañà a Cambrils. La Mirada del fotògraf (1920 – 1960). Del 9 de setembre al 8 de desembre, exposició temporal. Horari: Dissabtes d'11 a 14h i de 17 a 20h. Diumenges i festius d'11 a 14h. Entrada gratuïta
Gestió Tributària
Bonificació IBI famílies nombroses 2022. De l'1 de novembre al 31 de gener de 2022 estarà obert el termini per presentar la sol·licitud per a la bonificació de l'IBI destinada a les famílies nombroses a l'OAC,amb cita prèvia: https://citaprevia.gestorn.com/cambrils. Més informació: al 977 794 579.
Agenda
2 Desembre
18.00 h / Xerrada
Xerrada "A prop! Amb salut comunitària" del Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural (PICI)
Casal Municipal de la Gent Gran
3 Desembre
18.00 h / Festa Major de la Immaculada
Inauguració de l'exposició "Plastihistòria de la humanitat"
Sala d'actes del Centre Cultural
4 Desembre
17.00 h / Nadal
Mercat de Nadal a la Vila
Plaça de la Vila
4 Desembre
18.00 h / Nadal
"Papanoelada" de la Xarxa del Port
Carrers del Port
4 Desembre
21.00 h / Festa Major de la Immaculada
Teatre de Festa Major amb l'obra "Un mort a mitges"
Palau Municipal d'Esports
Afegeix nou acteVeure tots els actes
Cartellera
Cinema Rambla de l'Art
Consulta la cartellera
En paper
Subscripció Hemeroteca
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 0.715557 | curate | {"ca": 0.9164670658682634, "es": 0.03293413173652695, "en": 0.01032934131736527, "fr": 0.02065868263473054, "it": 0.0074850299401197605, "pt": 0.008982035928143712, "sk": 0.0025449101796407186, "ja": 0.0004491017964071856, "de": 0.0001497005988023952} | http://www.revistacambrils.cat/noticia/33757/renuncia-acta-ana-lopez |
mc4_ca_20230418_0_366014 | TEMA. La Guerra Freda i la política de blocs | HISTORIATA
← TEMA. La Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències
TEMA. La descolonització i els problemes del Tercer Món → | 0.389436 | curate | {"es": 0.05917159763313609, "ca": 0.8994082840236687, "en": 0.04142011834319527} | https://historiata.wordpress.com/2013/03/05/tema-la-guerra-freda-i-la-politica-de-blocs/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_26944 | Proporcioneu el vostre correu electrònic d'empresa que s'utilitzarà per al procediment de reclamació. | 0.600199 | curate | {"ca": 1.0} | https://visitestartit.com/items/farmacia-irene-munoz-puig/ |
mc4_ca_20230418_5_454466 | Aigua, fems i arena
10 desembre 2019 16:12
Tomeu Martí | 24 maig 2017
Aigua del riu Ebre, fems d'Itàlia, arena del Sàhara... Cada tant, hi ha a Mallorca alguna llumenera que proposa qualque importació estrambòtica.
L'operació vaixell va acabar amb l'aigua vessada a la mar; la idea de Catalina Soler ha acabat en no-res i esperem que ningú pateixi un 'accident', que això dels fems italians ho maneja la màfia napolitana... I ara tenim un vaixell carregat d'arena provinent del Sàhara que no sap que ha de fer amb tan curiosa mercaderia.
La idea d'importar aigua de l'Ebre l'hem pagat fins ara als rebuts d'Emaya. El compromís de Catalina Soler amb els traficants de merda italiana no sabrem mai què ens ha costat.
Amb aquests precedents, cal demanar-se: qui pagarà l'aberració de l'arena sahariana.
Per Vaja, vaja!, fa mes de 2 anys
Potser que hi hagi una explicació sobre l'interès dels importadors de tan insòlita mercaderia, però a mi se m'escapa del tot, i m'agradaria que qualcú que ho sàpiga ens ho expllqui. Si s'ha de menester arena per a qualque cosa prou justificada, cal anar-la a cercar tan enfora? És com si ens diguessin que ara que ve l'estiu convé anar a cercar gel al Pol Nord o a l'Antàrtida! | 0.802125 | curate | {"vi": 0.0158465387823186, "ca": 0.9841534612176814} | https://www.dbalears.cat/opinio/2017/05/24/301952/aigua-fems-arena-1.html |
mc4_ca_20230418_3_644870 | CERDANYOLA INFO: El Ple debat l’acord PSC-ECP i l’eterna discussió sobre el sou dels polítics | BELLATERRA.CAT
« IGUALTAT DE GÈNERE: “Ni tan sols 1 de cada 4 municipis de Catalunya està governat per una alcaldessa”
BELLATERRA GOURMET: La nostra recepta l’All-i-pebre de llagostins »
CERDANYOLA INFO: El Ple debat l’acord PSC-ECP i l’eterna discussió sobre el sou dels polítics
11 Juliol 2019 per Viot
“El ple de Cerdanyola va aprovar ahir sous per un total de 309.218€, més 402,72€ per assistència al ple, 334,32€ a la Comissió informativa i 334,32€ a la Junta de Govern. Cal recordar que el conveni de l’EMD és de 500.000€, el 20% del que aporta Bellaterra a Cerdanyola en impostos”
“Helena Solà (ERC) encara no ha volgut respondre als veïns que li han demanat via Twitter, sobre el seu sou de més de 60.000€, així com l’horari laboral com asesora a la Diputació de Barcelona, des de fa molt de temps”
A Ramon Andreu, president de l’EMD li han tret el lloc habitual destaca|BELLATERRA. CAT
L’acord programàtic entre Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i En Comú Podem (ECP) fet públic aquesta setmana i l’etern debat polèmic sobre els sous dels polítics centrava ahir el Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola. L’oposició demana més concrecions programàtiques al govern, mentre, majoritàriament, es reclama no fer us demagògic del debat dels salaris.
El govern socialista presentava al Ple la seva estructura organitzativa, un cartipàs organitzat en quatre grans àrees: Alcaldia i Presidència; Cohesió Social i Ciutadania; Territori i Sostenibilitat; i Economia i Serveis.
El portaveu del grup de govern, el socialista David González, destaca que l’organització del nou govern municipal respon a cinc objectius: fer una ciutat amable; assolir una Cerdanyola de justícia social; crear una ciutat accessible amb cura del’espai públic com a prioritat; impulsar la ciutat del coneixement i aconseguir una administració modèlica en transparència.
Des de l’oposició es va abordar especialment l’acord programàtic firmat pel PSC i ECP a principis d’aquesta setmana. Així, la portaveu d’ERC, Helena Solà, destacava que la seva formació està acord amb tots els punts de l’acord però que no el suscriuria perquè només és un document de voluntats polítiques sense concretar ni calendaritzar actuacions. Solà indica que, a més, hi ha temes importants amb ampli consens social i polític que ni apareixen a l’acord, com la millora dels equipaments esportius, culturals o educatius de la ciutat.
En aquest sentit, des de Guanyem Cerdanyola –hereu del grup de Compromís que va governar el mandat passat-, Ivan González destacava que donaran els habituals 100 dies de termini abans de fer cap valoració sobre el govern, però reclamaven concrecions sobre temes d’important debat social que requereixen d’una actuació imminent com el crematori, el Centre Direccional o al reforma del sector Santa Teresa.
Des de C’s, la portaveu Sonia Rodríguez lamentava la falta de resposta del govern a les propostes organitzatives i programàtiques del seu grup, mentre des del govern s’assegurava que li havien acceptat totes. Els regidors de la formació taronja insisteixen en la importància de l’estabilitat del govern perquè la ciutat no pot estar parada, però Gorka Samaniego indicava que la presència de regidors d’ERC, Guanyem i ECP a òrgans representatius com el Consorci del Centre Direccional o la Mancomunitat Cerdanyola-Ripollet-Montcada apunten que “no es vol fer valer la majoria constitucionalista” i vaticina que això portarà a la inestabilitat.
Des del grup que ha signat l’acord programàtic amb el PSC, Pilar Adell, portaveu d’ECP, explicava el suport del seu grup en una negociació amb 23 propostes programàtiques per millorar la situació de la ciutadania amb la gent al centre de totes les polítiques municipals. Entre elles, Adell destacava l’aposta per la municipalització de l’aigua, l’impuls a la cobertura del dentista amb tarifació social i la creació de la taula d’habitatge.
Finalment, Joan Sánchez, portaveu de Junts, considera que es tracta d’un cartipàs dispers que no apunta concrecions necessàries per respondre a les necessitats de la ciutadania.
El salari dels polítics de Cerdanyola
L’altre gran debat del plenari de presentació del govern va ser el dels sous i indemnitzacions dels regidors. La proposta que es va aprovar va ser de 59.301 euros bruts anuals per a l’alcalde i de 49.315 per als regidors amb dedicació exclusiva, mentre que les dedicacions parcials es troben en una forquilla entre els 36.986 euros de les 30 hores als 12.328 de les 10 hores de dedicació setmanals. Les indemnitzacions per assistència als regidors que no accedeixin a aquest règim de dedicacions és de 402 per sessió de Ple municipal i 334 euros per reunió de les Comissions informatives, la Junta de portaveus i la Junta de govern. Pel que fa als grups polítics hi ha una dotació fixa de 477 euros bruts mensuals i una variable de 111 euros.
Des del govern, David González considera la proposta “sensata i raonable” i explica que l’increment respecte el passat mandat és per l’actualització que han tingut també els treballadors públics.
ECP confessa que aquest punt generava contradiccions al seu grup. Pilar Adell admetia que els salaris plantejats són continuistes respecte el passat mandat, compleixen el que marca la llei, són moderats respecte els sous polítics d’altres municipis de l’entorn i fins i tot són inferiors a la cúpula directiva tècnica de l’Ajuntament, però, apuntava, són “astronòmics, excessius i no progressistes” quan a la ciutat un 22% de la població viu amb 1.131€ bruts mensuals.
Replicava la portaveu d’ERC que aquest és un debat recurrent en el que no s’hauria de fer demagògia amb el sou dels funcionaris ni dels regidors destacant que es cobra d’acord a les seves responsabilitats i dedicació i manifestant que els salaris de la plantilla municipal són baixos en relació a altres ajuntaments, com demostraria les dificultats per aconseguir agents de la Policia Local ja que demanen el trasllat en quan poden perquè cobraran més en altres localitats.
Des de Cs, Sonia Rodriguez es mostrava d’acord amb una actualització de salaris que segueix el que marca la llei, però reclamant més espais i recursos per a l’oposició amb l’objectiu de dignificar la seva feina.
El portaveu de Junts, Joan Sánchez, argumentava que la dedicació política s’ha de compensar i assegurava que “els sous no són cap disbarat”, assumint que aquest és un debat “propici a la demagògia”. En tot cas, creu que, pel que fa a les dedicacions exclusives, és una “aposta de màxims” que caldrà reavaluar si hi ha una ampliació de govern en el futur amb la incorporació de regidors d’altres forces polítiques.
Des de Guanyem Cerdanyola creuen que els salaris són “lluny de que es viure amb dignitat”, però per donar el seu vot favorable caldria que el govern portés al Ple de juliol l’expedient de municipalització de la gestió de les escoles-bressol públiques de la ciutat que el plenari va rebutjar en dues ocasions el mandat passat. Per això, indicava Ivan onzález, votaven en contra del punt.
Representació a òrgans col·legiats externs
Pel que fa a la representació en ens supramunicipals i de presència de l’Ajuntament, Guanyem defensa com lògic que als ens de representació unipersonal aquesta sigui d’un membre del govern, però no així en els òrgans de més representació i per això aquest grup ha demanat participar en la Mancomunitat Cerdanyola-Ripollet-Montcada on s’han de tractar temes importants com “el de les antenes de ràdiofreqüència”. ERC i ECP també tindran representació en aquests òrgans al Consorci del Centre Direccional i a la Mancomunitat.
Les representacions seran:
Agrupació de Municipis Titulars del Servei de Transport Urbà de la Regió Metropolitana (AMTU). Eulàlia Mimó.
Associació Àmbit B-30. Carlos Cordón
Associació Catalana de Municipis i Comarques. Carlos Cordón
Associació Internacional de Ciutats Educadores. David González.
Associació de municipis per l’aigua pública. Eulàlia Mimó.
Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Carlos Cordón, David González
Associació Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Eulàlia Mimó
Consell Esportiu del Vallès Occidental sud. Óscar Pons.
Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.Víctor Francos
Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Eulàlia Mimó
Consorci per a la defensa de la conca del Riu Besòs. Eulàlia Mimó.
Consorci per a la gestió de residus del Vallès Occidental. Víctor Francos
Consorci Govern Territorial de Salut del Vallès Occidental Est. Carme Arché
Consorci Localret. David González.
Consorci per a la Normalització Lingüística. Pepi Rivera
Consorci del Parc de Collserola. Carlos Cordón, Eulàlia Mimó
Consorci per a la promoció i el desenvolupament econòmic de l’Eix B-30 de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola. Carlos Cordón, David González
Consorci de Turisme del Vallès Occidental. Pepi Rivera
Consorci Urbanístic del Centr | 0.715029 | curate | {"ca": 0.9714382098279546, "kn": 0.0003373439784099854, "es": 0.018891262790959183, "fr": 0.001236927920836613, "ro": 0.0020240638704599125, "en": 0.002473855841673226, "it": 0.0035983357697065106} | https://bellaterra.cat/2019/07/11/cerdanyola-info-el-ple-debat-lacord-psc-ecp-i-leterna-discussio-sobre-el-sou-dels-politics/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_159148 | +34 937 798 170 Lun - Ver 09:00 - 19:00 C/Alemanya, 1 Pol. Ind. Clot del Xarel·lo – Masquefa (Barcelona) / Cómo llegar | 0.549473 | curate | {"ca": 0.9655172413793104, "en": 0.034482758620689655} | http://gruassantjordi.com/mi-cuenta/ |
cawac_ca_20200528_1_49181 | Novel·la escrita entre el 1890 i el 1892, per Narcís Oller , narra la història, basada en fets reals, de Gil Foix, que esdevé un ric burgès gràcies a l’especulació borsària. Foll d'ambició, es lliura a una desenfrenada cursa vital, plena de riscos i extravagàncies.
A mbdós homes, bon xic més calmats, es dirigiren a la sala. Aquesta ja era plena de senyors, drets, formant grupets, parlant baixet. En Foix anà estrenyent mans, silenciós, acompanyant l'estreta encaixada amb una torçada de cap, tota compungida , que volia dir: - Gràcies. ja ho veuen. Per fi sos ulls descobriren el governador, que li allargà ambdues mans.
A poc a poc anaren entrant les primeres figures de la banca, del comerç, de la Borsa, de la política, encabint-se com pogueren en aquella saleta, pel rebedor, pel menjador, pels estrets corredors d'aquell piset. Tota una gentada s'arrenglerava escala avall, es premsava dins el portal, o esperava fumant a baix a la placeta, ocupada ja pel gran cotxe de luxe, els de respecte, i llargues fileres de nois de l'Hospici i noies de la Misericòrdia.
Però els fums que tornaven a pujar al cap d'en Foix li esvaïen altra volta els records negres. "La presència d'aquells milionaris, de les autoritats, de les primeres potències de Barcelona, plantades en vano davant d'ell, era ben bé l'apoteosi d'aquella celebritat tan sospirada, obtinguda a còpia d' afanys i contratemps. En Jordi havia tingut raó: havia arribat al capdamunt, era l'home del dia. | 0.867204 | curate | {"ca": 0.9917525773195877, "fi": 0.008247422680412373} | http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/histories/pantalla8.htm |
mc4_ca_20230418_17_18554 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social » Associacionisme » batre » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A7&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1804&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A151 |
mc4_ca_20230418_2_198992 | Comunicat de rebuig de la violència policial durant el Referèndum de l’1-O – FEPCCAT
Posted on 2 octubre, 2017 by fepccat | 0.620052 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fepccat.org/2017/10/02/comunicat-de-rebuig-de-la-violencia-policial-durant-el-referendum-de-l1-o/ |
crawling-populars_ca_20200525_27_22378 | L'ex primer ministre belga va ser el primer líder europeu a rebutjar la violència policial de l'1-O
3 min. Barcelona 29/11/2019 21:14
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
L'ex primer ministre belga Charles Michel (Namur, 1975) serà a partir d'aquest dissabte el nou president del Consell Europeu en substitució del polonès Donald Tusk. Aquest càrrec correspon a una mena de president de la Unió Europea oficiós, tot i que en la pràctica el seu poder es limita a l'àmbit diplomàtic i de coordinació dels 28 governs (27 després del Brexit).
Antoni Bassas
Antoni Bassas
Mònica Bernabé
82 Comentaris
14 Comentaris
17 Comentaris
18 Comentaris
9 Comentaris
13 Comentaris
12 Comentaris
11 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"ca": 0.7659090909090909, "eo": 0.014772727272727272, "en": 0.026136363636363635, "de": 0.004545454545454545, "es": 0.17386363636363636, "br": 0.014772727272727272} | : /editorial/Charles-Michel-defensor-capdavant-UE_0_2352964871.html |
cawac_ca_20200528_9_79973 | Qui està connectat
En total hi ha 113 usuaris connectats :: 16 registrats, 6 ocults i 91 visitants (basat en els usuaris actius durant els darrers 5 minuts) El nombre màxim d’usuaris connectats ha estat 298 el dg. jul. 08, 2012 5:03 pm | 0.665351 | curate | {"ca": 0.9137931034482759, "ro": 0.017241379310344827, "en": 0.06896551724137931} | http://forum.socpetit.cat/gallery/index.php?sid=703691585016b0d3b718668a3d6cb755 |
mc4_ca_20230418_16_379912 | Les teves zones errònies | 9788417420918 | Dyer, Wayne W. | Llibres.cat | Llibreria online en català | La Impossible Llibreters Barcelona
Dyer, Wayne W. LABUTXACA Ref. 9788417420918 Llibre en paper 0,00 €
ISBN : 978-84-17420-91-8
Autors : Dyer, Wayne W.. | 0.442455 | curate | {"ca": 0.692, "en": 0.116, "de": 0.096, "fr": 0.096} | https://www.llibres.cat/products/459353-les-teves-zones-erronies.html |
mc4_ca_20230418_7_95188 | "Lleida Televisió"
1355 persones de Lleida i comarques pròximes
Telefònica, aleatòria i de distribució proporcional a l'extensió de la població.
Entre les 18:00 i 22:00 hores dels dies laborables.
LLEIDA TV, UNA AUDIÈNCIA JOVE VOLCADA A LA PROGRAMACIÓ LOCAL
La població de Lleida capital i comarques properes, afirma veure la televisió una mitjana propera a 3’5 hores. D’aquest període, més un quart d’hora de mitjana al dia es dedica a Lleida televisió, el que representa una audiència aproximada diària superior a 15.000 persones, (GRP´s de Lleida i entorn). Destaca particularment, la forta audiència dels programes musicals al migdia per part de la gent jove.
Un 77 per cent de la població de Lleida i comarques circumdants coneix la seva televisió local més popular. Sintonitzen l’emissora el 62 per cent i gairebé la meitat de la població la segueix amb freqüència, es a dir, prop de 100.000 persones.
La mitjana de minuts al dia que dediquen els assidus de "Lleida televisió" és de 33 minuts diaris. La mitjana, en funció del total de la població, és de 16 minuts, que equival a un share del 8 per cent, valor que dobla la mitjana d’audiència de les televisions locals a tot l’estat.
Els programes favorits són, amb notable preferència, els relacionats amb la informació local i programes musicals com "Flaix"
El perfil de l’espectador més assidu és jove i d’ambdós sexes, fet indicatiu d’un visible creixement progressiu d’audiència en el transcurs del temps.
En funció de les diferents poblacions no s’observen variacions importants en el perfil de l’audiència, excepte en el que fa referència a la qualitat de la senyal ,que disminueix en funció de la distància a Lleida capital, provocant com a conseqüència una disminució de la audiència.
REF:audlleidatv01/p8/maig02
Pregunta 01.- Coneix vostè l’emissora Lleida televisió?
• Mostra: persones de Lleida.
Anàlisi per grups de sexe i edat.
Anàlisi per poblacions.
Pregunta 02.- Té vostè sintonitzada l’emissora Lleida TV. ?
• Mostra: persones de Lleida que coneixen Lleida Televisió.
Anàlisi per poblacions
Pregunta 03.- En quant a imatge i so, Lleida TV diria que es veu...
No sap i/o no contesta
+/- 2,22%
+/- 1,54%
Pregunta 05.- A quina hora sintonitza preferentment Lleida TV?
A partir de les 24 hores
• Mostra: persones de Lleida que veuen habitualment Lleida TV.
+/- 1,99%
+/- 1,34%
Pregunta 06 - Quins programes li semblen més interessants de Lleida TV?
• Mostra: persones de Lleida que sintonitzen habitualment Lleida TV.
Pregunta 08 - Quins programes veu habitualment de Lleida TV?
Magazine "El despertador" per Jaume Roig
Magazine " El mirall" per Susanna Nieto
Informatiu matí per M. Trepat
Informatiu migdia per Eva Pelegrí
Informatiu vespre per Carles Farré
Musical "Flaix migdia" (14h)
Musical "Vídeo clips" (20h)
Musical "Flaix Mania" (18:30h)
Musical "Vídeo clips" (00:45h)
Percentatge de persones que veu cada programa dins del conjunt dels telespectadors de Lleida TV
Flaix migdia
Flaix mania
Percentatge de persones que veu cada programa dins del conjunt dels telespectadors de Lleida TV. | 0.732617 | curate | {"ca": 0.8561961563949636, "sv": 0.008946322067594433, "es": 0.05997349237905898, "fr": 0.00828363154406892, "zh": 0.002982107355864811, "en": 0.03180914512922465, "it": 0.012922465208747515, "pt": 0.018886679920477135} | http://www.audiencia.org/estudios/10578/ |
macocu_ca_20230731_9_161135 | DE QUÈ FA GUST LA LLUNA?, REPRESENTACIÓ DE L’OBRA DE TEATRE DEL COR DE MARIA | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_135350 | Joc Les formigues guerreres
Les formigues guerreres
Et convertiràs en un exterminador de formigues professional
Com es juga? Clica sobre les formigues que vagin sortint de la part de dalt tant ràpid com pugis per tal que cap d elles arribi fins a baix o per cadascuna que entri perdràs una vida | 0.610518 | curate | {"ca": 0.8793103448275862, "fr": 0.07931034482758621, "es": 0.041379310344827586} | |
mc4_ca_20230418_0_637631 | Conveni de la tercera fase de la digitalització parroquials de Santa Maria de Vallbona de les Monges i Sant Llorenç, diaca i màrtir, de Rocallaura
Posted on 13 de febrer de 2019 25 de febrer de 2019 by ahat
El conveni de col·laboració signat pel Dr. Jaume Pujol i Balcells, arquebisbe de Tarragona i primat, i l’Il·lm. Sr. Ramon Bergadà Benet, alcalde de Vallbona de les Monges permetrà la finalització dels treballs de digitalització dels fons documentals de les parròquies de Santa Maria de Vallbona de les Monges i Sant Llorenç, diaca i màrtir, de Rocallaura. La col·laboració entre l’AHAT i l’ajuntament de Vallbona de les Monges s’inicià l’any 2015 amb la digitalització dels llibres sagramentals de les dos parròquies esmentades i va continuar el 2017 amb la digitalització dels seus manuals notarials. Amb el nou conveni signat avui es procedirà a digitalitzar la resta de documentació històrica de les dues parròquies, com llibres de confraries, llibre de l’obra de l’església, de la renda de la parròquia, visites pastorals, etc. Com sempre, un cop digitalitzada tota aquesta documentació es podrà consultar a la web de l’AHAT.
Posted on 12 de novembre de 2015 25 de febrer de 2019 by ahat | 0.821496 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ahat.cat/category/patrocinadors/ajuntaments/vallbona-de-les-monges/ |
cawac_ca_20200528_10_97072 | La setmana dels rellotges
Igual que en el CES del gener a Las Vegas, les pantalles de totes les mides han estat les protagonistes d'aquesta setmana a Berlín, on fins dimecres té lloc la IFA, l'altra gran fira mundial de l'electrònica de consum. La firma coreana Samsung segueix practicant la seva política de disparar a qualsevol cosa que es bellugui, i presumeix de la pantalla més gran i d'una de les més petites. La primera té 110 ... | 0.753418 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arabalears.cat/premium/media/setmana-dels-rellotges_0_988701152.html |
macocu_ca_20230731_2_389548 | Cap de setmana de plena tardor i fort contrast tèrmic, compte amb els refredats
El canvi de ToC el notarem més de nit que de dia, amb matinades fins i tot massa fredes per l’època. Tret d’alguns xàfecs fins divendres, sol força radiant els dies vinents
El temps ja ha començat a canviar aquest dijous i l’ambient de tardor s’apoderà de tot Catalunya aquest capdesetmana. Després del llarg estiuet que hem tingut, les temperatures aniran desplomant-se, sobretot de nit. En aquest sentit, les properes matinades seran fins i tot massa fredes per l’època amb algunes glaçades al Pirineu i interior.
De dia també baixaran els termòmetres i, tot i que el descens no serà molt marcat, notarem més tardor que no pas aquests dies. Per tant, hi haurà un fort contrasttèrmic entre el dia i la nit, molt de compte amb els refredats. Ens haurem de vestir a capes amb roba d’abric a primeres hores i més lleugers al migdia.
Entre la nit de dijous i divendres poden caure alguns ruixats a la costa, sense descartar algun patacd’aigua local. Matí força assolellat a la resta i a la tarda no es descarten ruixats aïllats al prelitoral, interior nord-est i Pirineu.
No obstant, el capdesetmana serà radiant en conjunt, amb el permís d’alguns núvols baixos a la costa de Barcelona. També hi haurà boires matinals i diumenge arribaran algunes de bandes de núvols inofensius d’oest a est. Mestral fins dissabte al matí i tramuntana que bufarà divendres i dissabte per desaparèixer diumenge.
Pel que fa al divendres, 22 d’octubre, tindrem inestabilitat encara amb ambient més de tardor. Hi haurà força intervals de núvols al litoral i prelitoral principalment, on poden caure alguns ruixats dispersos. No es descarta algun patacd’aigua, sobretot entre la nit de dijous i divendres al matí, però el sol dominarà el matí a la resta.
També creixeran nuvolades de tarda al prelitoral, Pirineu i nord-est que poden deixar alguns ruixats locals. Més solradiant com més a Ponent amb mestral a l’Ebre i tramuntana a l’Empordà. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) té actives algunes alertes per xàfecs forts a prop de mar
El primer dia del cap de setmana, el dissabte 23 d’octubre, notarem sobretot una clara baixada de les temperatures nocturnes. El fred serà el protagonista a primeres hores arreu amb ambient atípic d’avançada tardor. Estem parlant de mínimes per sota dels 10o a tot l’interior, glaçades al Pirineu i fondalades i per sota dels 15o a la costa.
Ens haurem de tapar molt bé a primeres hores, fins i tot amb abrics gruixuts en algunes comarques. Però compte perquè el dia serà radiant amb sol arreu i això farà que el migdia sigui suau. Baixaran una mica més les màximes, però la majoria es mouran entre els 16o i 23o.
Per tant, hi haurà un fort contrasttèrmic que ens farà vestir a capes per evitar refredats. Un ambient de plena tardor en una jornada 100% aprofitable. El mestral marxarà a partir de mig matí de l’Ebre i la tramuntana anirà perdent pistonada a l’Empordà sense acabar de marxar.
Finalment, el diumenge 24 d’octubre serà molt tranquil i amb els mateixos ingredients que dissabte. Fred atípic de nit, migdia suau o fresc i força sol arreu, però arribaran algunes bandes de núvols inofensius d’oest a est. El vent encalmarà del tot i seguirem amb un fort contrasttèrmic entre el dia i la nit.
Tot plegat a l’espera que la setmana vinent es mantingui aquest ambient de tardor i el contrasttèrmic. Les nits seguiran sent massa fredes per l’època. No es veuen pluges per enlloc, una molt mala notícia per la sequera que vivim. | 0.781458 | curate | {"ca": 0.983128395767801, "es": 0.01687160423219903} | |
cawac_ca_20200528_10_239982 | Arxiu diari: 12 abril 2013
Moviment artístic, literari i espiritual que, durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i es caracteritzà per la reacció contra el rigor del classicisme i per la defensa del sentiment sobre la raó i de la llibertat de l’individu … Continua llegint → | 0.742545 | curate | {"ca": 1.0} | http://blocs.xtec.cat/operaambreferents/2013/04/12/ |
mc4_ca_20230418_5_554776 | Gairebé tota Espanya està en alerta per pluja, neu, allaus, onades i vent de fins a 110 km/h
Redacció Catalunyapress | divendres, 30 de gener de 2015
Un total de 46 províncies de 17 comunitats autònomes estaran aquest divendres en alerta per pluja, neu, allaus, ones de fins a 5 metres i ratxes de vent que poden arribar als 110 quilòmetres per hora, segons la predicció de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
En concret, s'ha activat l'alerta groga per vent a les províncies de Jaén, Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Toledo, Àvila, Burgos, León, Palencia, Salamanca, Segòvia, Soria, Valladolid, Zamora, Barcelona, Girona, Tarragona, Melilla, Madrid, Castelló, Càceres, la Corunya, Lugo, Orense, Pontevedra, Eivissa i Formentera, Mallorca, Menorca, La Rioja i Àlaba.
Durant aquest divendres, l'alerta per vent s'elevarà a taronja a les províncies d'Almeria, Granada, Huesca, Teruel, Zaragoza, Cantàbria, Albacete, Lleida, Navarra, Alacant, València, Biscaia, Guipúscoa, Astúries i Murcia.
Quant als fenòmens costaners, estaran en alerta (risc) groga Màlaga, Barcelona, Tarragona, Melilla, Alacant, València, Eivissa i Formentera, Mallorca, Menorca i Murcia, mentre que en les costes d'Almeria, Granada, Cantàbria, Girona, la Corunya, Lugo, Pontevedra, Biscaia, Guipúscoa i Astúries existeix alerta taronja per ones de fins a 5 metres.
Mentre, a les províncies de Jaén, Cantàbria, Navarra, Biscaia, Guipúscoa i Astúries es registrarà risc per pluges i en el mateix nivell, alerta groga per neu estaran León, Palencia, Barcelona i Girona. A més, també es registrarà alerta taronja per neu a les províncies d'Osca, Lleida i Navarra, on s'ha activat l'alerta groga per allaus.
Així, a Galícia, Cantàbric i Pirineus, les precipitacions seran persistents i ocasionalment fortes i amb tempestes. També es registraran pluges, encara que de menor intensitat, en la major part de la Península i a Balears, mentre que no s'esperen precipitacions (sent poc probables) en l'oest d'Andalusia i en l'extrem suroriental peninsular. A Canàries es registraran cels nuvolosos en el nord, sense descartar alguna pluja feble a les illes de més relleu.
Lac ota de neu baixarà durant el dia fins als 700/1.000 metres a Pirineus, se situarà entorn dels 900 metres en l'extrem oriental del cantàbric, estarà entre els 1.200/1.600 en la resta de la meitat nord i per sobre dels 1.800 metres en la resta del país.
Martí & Woodhull
Controladors de Barcelona amenacen amb convocar vaga al juliol i agost
'Em dic Aigua', la història d'una molècula explicada per Folch i...
El gol d'Kylian Mbappé deixa al Perú fora del Mundial
L'actual secretari de Comunicació del Govern, Antoni Molons, es...
Així formaven els Golden Boys als seus membres: atracaments a...
Nissan cessa la producció del Pulsar a Barcelona: Què farà amb...
Advocats catalans proposen elevar el termini mínim del contracte... | 0.822355 | curate | {"ca": 0.9757894736842105, "en": 0.005614035087719298, "es": 0.018596491228070177} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/349878/gairebe-tota-espanya-est-alerta-per-pluja-neu-allaus-onades-i-vent-fins-110-km-h |
crawling-populars_ca_20200525_17_33048 | 19 març 2020
Miquel Roca assegura que seguirà creient en la innocència del seu marit / ALBERT GEA / VÍDEO: ATLAS
Miquel Roca, l'advocat de la infanta Cristina, ha comparegut davant els mitjans de comunicació “levitant de satisfacció”, poc després de fer-se pública la sentència del 'cas Nóos'. “Cristina ha sigut absolta amb tots els pronunciaments a favor, i la multa imposada és inferior a la responsabilitat civil avançada per la infanta el desembre del 2014, de manera que procedirà una devolució”, ha assenyalat el lletrat. Cristina de Borbó va aportar llavors més de 587.000 euros, per tant se li restarà la multa, i l'Estat haurà de retornar-li 322.324,58 euros.
Roca ha asseverat que “ara seria un bon moment perquè aquells que no van mostrar cap respecte per la presumpció d'innocència, rectifiquessin”. Així mateix, el que en la seva vida política va ser al seu dia el número 2 de CDC ha afegit: “Tots som iguals davant la llei, com ha demostrat de manera molt singular la infanta Cristina”.
Segons el propietari del bufet que es va fer càrrec de la defensa de Cristina de Borbó, la infanta ha rebut amb satisfacció la seva absolució, que s'ha vist entelada per la condemna de sis anys de presó per a Iñaki Urdangarin. “Té un marit i ha cregut, creu i creurà en la seva innocència”, ha sentenciat.
Segons entén Roca, al patrimoni familiar dels Urdangarin s'hi van afegir fons provinents de Nóos i la infanta en va fer ús sense saber el seu origen. “D'aquí ve la multa”. L'advocat ha avançat que no pensa recórrer la sentència: “¿Per a què? ¡Si ha sigut absolta amb tots els pronunciaments!”.
Manuel González Peeters, l'advocat de Diego Torres -soci d'Iñaki Urdangarin a Nóos-, per la seva banda, ha afirmat a La Sexta que "no esperava" que el seu representant fos el principal condemnat per la sentència, amb vuit anys i mig de presó i una multa d'1,7 milions. González Peeters ha avançat que presentarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i ha recordat que el que ha fet públic l'Audiència de Palma és només "una primera sentència".
Ha dit no apreciar en la sentència "discriminació" en el tracte als acusats, encara que "possiblement sí que hi ha hagut errors", que confia que seran solucionats en l'alta instància judicial.
Més notícies de Política
Temes: Diego Torres Iñaki Urdangarín Cristina de Borbó 'Cas Nóos'
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies | 0.852269 | curate | {"ca": 0.9912971404890178, "es": 0.00870285951098218} | : /ca/politica/20170217/miquel-roca-afirma-que-infanta-cristina-demostra-igualtat-tots-davant-llei-5843631 |
cawac_ca_20200528_5_147867 | Sindicació
visitants.
L'ASCENSIÓ
Escrit per editor
diumenge, 5 de juny de 2011 22:44
L’Ascensió és, malgrat tot, una separació, però aquesta separació només existeix en el pla de la nostra consciència: és en la fe on es fa realitat aquesta proximitat en l’Esperit Sant, i és en això que cal que ens esforcem.
L’Ascensió és el trànsit diví que conté tota la història de la salvació. I cal que sigui renovada en la història sobrenatural personal de cadascun de nosaltres: només arribarem a ser rics pel despullament, només coneixerem la il·luminació interior si acceptem de veure com s’enfosqueixen en nosaltres les llums d’aquest món, i la nostra intimitat en Crist creixerà quan tinguem la impressió que s’esvaeix l’aspecte sensible de la seva presència.
Els nostre cor ens aporta el sentiment d’un desert buit i desolat. És llavors que, en contra del que potser pensem, estem més ben preparats per acollir el missatge de l’Ascensió..
El Crist només ens amaga les aparences de la seva presència per donar-nos el que Ell és, la realitat indefinible, inexpressable, que rep del seu Pare, per donar-nos-la en el seu Esperit.
I nosaltres la podem acollir perquè, tornant a la casa del seu Pare amb tot el que som, ens ha fet capaços de participar en la realitat mateixa de Déu. Karl Rahner | 0.810732 | curate | {"ca": 0.9701492537313433, "en": 0.007855459544383346, "it": 0.01335428122545169, "de": 0.00864100549882168} | http://www.parroquiesbarrivellgirona.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=984:lascensio&catid=13:textos&Itemid=28 |
macocu_ca_20230731_6_534931 | Obertes fins l'1 de març les inscripcions per la III Caminada per la Igualtat
Ja estan obertes les inscripcions per la tercera Caminada per la Igualtat de la Vall d'Aro, que l'any passat va aplegar 360 persones i que es celebrarà la vigilia del Dia Internacional de les Dones, que té lloc el 8 de març. L'objectiu d'aquesta iniciativa que organitzen conjuntament Santa Cristina d'Aro, Castell-Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols per la via verda del Carrilet és posar de relleu la tasca de prevenció i sensibilització envers la igualtat de gènere que porten a terme. Participar-hi és gratuït però cal formalitzar la inscripció abans de l'1 de març. El punt de sortida serà a la plaça de Catalunya de Santa Cristina d'Aro, des d'on es resseguiran els 7 quilòmetres de via verda que passen per Castell-Platja d'Aro i acaben als Jardins Juli Garreta de Sant Feliu de Guíxols, des d'on s'habilitarà un autobús gratuït per tornar els participants a la sortida si ho consideren necessari. Per fer la caminada reivindicativa, a Santa Cristina s'inaugurarà un mural de dones, a Castell-Platja d'Aro hi haurà una exposició sobre dones il·lustres fetes per 10 il·lustradores i a Sant Feliu es farà una audició de sardanes coincidint amb la capitalitat de la sardana del municipi centrada en el fet que es tracta d'una dansa d'igualtat i germanor. | 0.849791 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_546596 | L'atur a Catalunya es manté estable el març, amb 395.740 desocupats
El nombre d'aturats registrats a Catalunya ha baixat en 902 persones al març, el que representa una mínima baixada del 0,23% i es manté estable respecte al mes anterior, situant el total d'aturats en 395.740.
Segons ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, en comparació amb març de l'any passat, el nombre d'aturats s'ha reduït un 3,82%, amb 15.721 aturats menys.
En el conjunt d'Espanya, el nombre d'aturats registrats a les oficines dels serveis públics d'ocupació ha disminuït en 33.956 aturats el març (-1,03%) fins als 3.255.084.
Per sectors, on més ha baixat l'atur ha estat en els serveis, amb un total de 284.267 aturats i 1.723 aturats menys, seguits de la indústria, amb 43.656 i 316 menys, i la construcció, amb 30.730 i 134 menys.
En canvi s'ha registrat una pujada en el sector dels quals no tenien ocupació anterior, on els aturats han augmentat en 1.063 persones, fins a un total de 28.019, i l'agricultura, amb 208 més fins a un total de 9.068.
L'afiliació a la Seguretat Social ha crescut en un 0,74% respecte a febrer, amb 25.100 afiliats més, fins a un total de 3.410.506 i, si es compara amb març de l'any passat, ha crescut en un 2,70% amb 89.679 més.
Catalunya ha estat una de les comunitats en la qual l'afiliació ha crescut més intermensualmente, superada per Andalusia (29.142) i seguida per Balears (24.243), Madrid (17.168) i Comunitat Valenciana (15.549).
El nombre de contractes registrats al març ha pujat en 4,77% respecte a febrer, amb 11.567 més i fins a un total de 254.103, mentre que, si es compara amb el mateix mes de l'any passat, ha disminuït en un 3,86% amb 10.199 menys.
Lleuger decreixement de l'atur a l'Estat
El nombre d'aturats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació a nivell estatal va baixar en 33.956 aturats el març (-1%), el seu menor descens aquest mes des de 2014, quan va disminuir en 16.620 persones.
No obstant, cal tenir en compte que la Setmana Santa, que sol animar el mercat laboral, aquest any és a l'abril, mentre que el 2018 va ser al març.
Després del descens de març, el volum total d'aturats se situa en 3.255.084 aturats, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.
La baixada de l'atur al març s'ha deixat notar especialment en els serveis, que va restar 32.401 aturats (-1,4%), seguit de la construcció, amb 4.555 aturats menys (-1,7%), i la indústria, que va registrar 4.000 aturats menys (-1,4%). Per contra, l'atur va pujar en el col·lectiu sense ocupació anterior (+5.278 aturats, +1,9%) i en l'agricultura (+1.722 parats més, +1,1%).
L'últim any, l'atur s'ha reduït en 167.467 persones, a un ritme interanual del 4,89%.
Atur L'atur cau a Catalunya un 0,44% al febrer i se situa en 396.642 persones El Nacional | 0.778916 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elnacional.cat/ca/economia/atur-catalunya-estable-marc_370774_102.html |
vilaweb_ca_20220728_0_20648 | Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.
VilaWeb Paper: | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/les-portades-del-dimarts-20-de-marc-de-2018-les-portades-dels-diaris-italia-amenaca-open-arms-amb-la-preso-i-i-ara-finlandia/ |
mc4_ca_20230418_15_659838 | Codi: CFPM AG10
Tenen una durada de 2.000 hores (1.650 lectives en un centre educatiu i 350 pràctiques en un centre de treball) concentrades en dos cursos acadèmics.
Comunicació empresarial i atenció al client (165 hores)
Operacions administratives de compravenda (165 hores)
Tècnica comptable (165 hores)
Tractament de la documentació comptable (132 hores)
Empresa a l'aula (132 hores)
auxiliar administratiu o administrativa;
auxiliar administratiu o administrativa de cobraments i pagaments, de gestió de personal;
auxiliar administratiu o administrativa de les administracions públiques;
empleat o empleada de tresoreria, i | 0.675195 | curate | {"it": 0.024311183144246355, "ca": 0.9189627228525121, "es": 0.05672609400324149} | http://queestudiar.gencat.cat/ca/estudis/fp/cicles-families/admin-gestio/?p_id=49 |
macocu_ca_20230731_8_544393 | Sàiz i Xiqués, C. «Pere Domènech I Roura, l’arquitecte Del Primer Gran Eixample Urbà De Canet De Mar». Sot De l’Aubó, El, Núm. 12, noviembre de 2010, p. 30-37, https://raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/208353. | 0.401412 | curate | {"ca": 0.5868544600938967, "es": 0.4131455399061033} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_833615 | El PESOE d'Andalusia fa auto-bombo de la seva gran gestió i els grans beneficis de viure allí en termes de sanitat, educació, drets socials, etc... Què en penseu?
Que fills de puta, amb el que ens roben és clar que no tenen deute! Es viu bé eh robant i no fotent ni brot? ? | 0.691455 | curate | {"ca": 0.9962962962962963, "fr": 0.003703703703703704} | |
mc4_ca_20230418_13_648588 | CCOO PV celebra un acte commeratiu del Dia Internacional dels Drets Lingüístics
CCOO PV ha lliurat els Premis ‘Marc Granell’ a la promoció i l’ús del valencià. Els guardons han distingit, entre altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el filòleg i divulgador de la llengua, Isidre Crespo. CCOO PV ha celebrat la segona edició d’aquests premis, que reconeixen a persones i institucions implicades en la normalització de la nostra llengua. L’acte ha inclòs un homenatge a Joan Brossa i l’entrega dels guardons del 'Concurs de relats curts Maite Boscà Lloret'.
Guardonats i guardonades amb els Premis 'Marc Granell'.
CCOO PV ha lliurat els Premis ‘Marc Granell’ a la promoció i l’ús del valencià. En aquesta segona edició, el jurat ha premiat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), per la seua trajectòria en defensa de la unitat de la llengua i l’esforç divulgatiu i de promoció social del valencià, malgrat les pressions polítiques i els intents d’instrumentalització.
En la categoria de persones activistes de CCOO PV, el premi ha sigut atorgat a Isidre Crespo, filòleg i catedràtic de valencià, llengua i literatura de batxillerat. El jurat ha destacat la seua tasca promotora de l’estudi i del foment del valencià. Crespo ha coordinat i produït llibres de text, és autor de propostes didàctiques i estudiós i divulgador de l’obra de Joan Fuster.
En la categoria d’organitzacions de CCOO PV, ha sigut premiada la Unió Intercomarcal de CCOO a les Comarques Centrals, amb presència a Xàtiva, Ibi, Ontinyent i Alcoi, per la promoció del valencià en les seues publicacions. En l’apartat de persones vinculades a CCOO PV per la seua representativitat sindical i institucional, el guardó ha sigut atorgat a Vicent Navalón, representant de la Federació d’Indústria a CCOO la Ribera-la Safor, per l’ús del valencià en la seua acció sindical.
El lliurament dels premis, que porten el nom del poeta i traductor valencià Marc Granell, ha tingut lloc en el marc de l'acte commemoratiu del Dia dels Drets Lingüístics. El programa ha inclós una recitació de poemes de Joan Brossa, amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement, a càrrec de l’actor i recitador Francesc Anyó, i la projecció de l'exposició de fotografies ‘L’ull poètic’, de l’artista Francesc X. Forés, que representen poemes visuals i poemes objecte.
Premis relats curts 'Maite Boscà Lloret'
En l’acte també s'han lliurat els premis literaris corresponents al II Concurs de Relats Curts ‘Maite Boscà Lloret’, adreçat a l’afiliació del sindicat i a centres educatius públics. El jurat ha premiat els millors relats curts amb una temàtica relacionada amb el món del treball, enguany el dret de vaga.
En la primera categoria adreçada, a persones afiliades, s’han concedit tres segons premis ex-aequo a Empar Morelló, Salvador Moya i Jordi Brull pels relats, 'Hora zero', 'Festa' i 'La vaga' respectivament. El primer premi ha estat per a Jaume Mayor pel relat '29M'. Els relats guanyadors i els finalistes seran publicats en el bloc de la secretaria de Cultura (someducaciosomciutadania.blogspot.com) i difundits pels mitjans de comunicació del sindicat.
En el cas dels centres educatius públics el premi ha estat concedit a l’IES Thàder d’Oriola pel relat 'La vaga, la nostra força'. En aquesta categoria també seran publicats tots els relats finalistes amb la indicació del centre educatiu que els presentava. | 0.809519 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.pv.ccoo.es/noticia:410657--CCOO_PV_celebra_un_acte_commeratiu_del_Dia_Internacional_dels_Drets_Linguistics |
racoforumsanon_ca_20220809_1_461222 | utilitzes aliments per als actes sexuals com estimulador, o per a fer jocs preliminars?
Cervesa Nocilla Gelat
Espero que separadament...
Sí, separadament Sinó quin cocktel
Més aviat serviria de ciment.
Que va..en tot cas Bayleis i cola
no, això és una llegenda urbana, no solidifica, com a màxim fa espuma concentrada.
Cert, ho vaig veure al Club, però em venia de gust dir-ho | 0.498128 | curate | {"ca": 0.6910569105691057, "en": 0.056910569105691054, "es": 0.16260162601626016, "fr": 0.08943089430894309} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_92023 | La decisió de la nova majoria d’Escaldes-Engordany de retirar la major part de les proteccions antiterroristes que es van instal·lar el desembre passat “no és definitiva”. | 0.702133 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bondia.ad/tags/antiterroristes |
mc4_ca_20230418_3_209318 | L'adveniment de la IIa. República
En parlar de l'adveniment de la república cal fer unes notes introductòries que ens orientin sobre quina era la situació de les Illes aleshores. S'ha de tenir molt present que estam parlant d'una comunitat on la instrucció elemental en el conjunt de les Balears. L'analfabetisme és prou important a ámplies zones de les Illes.
A nivel sociològic hem de pensar que estam a una societat on, encara, el caciquisme té una importància decisiva a molts de llocs.
Pel que fa a l'activitat econòmica que es desenvolupa és desigual a cada una de les Illes. A Mallorca, en general, la crisi de 1929 afecta en la disminució d'exportacions agrícoles, quasi desaparició de l'emigració - fins i tot hi ha retorn d'emigrants -, augment de l'atur ja considerable a la Ciutat de Mallorca i altres zones; agreujament de la crisis del calçat i del textil. La crisis anirà augmentant els anys següents; si bé aquí s'ha de dir que el turisme comença a tenir una importància com a impulsor d'empreses de serveis.
A Menorca, l'activitat econòmica ve caracteritzada per una forta crisi industrial. El fet que la industria menorquina i practicament el conjunt de la seva economia depengui fonamentalment de l'exterior fa que la crisis de 1929 agreugi encara més la situació de la llarga crisi que patia feia anys la indústria del calçat fonamentalment. L'agricultura menorquina, a través de la ramaderia associada a ella, manté una serie d'actitvitats prou importants, si bé no es pot parlar d'una millora sistemàtica de l'agricultura i ramaderia menorquina, en part pel fet del sistema de les relacions social a la terra. Per altra banda, s'ha de dir que l'atur a la majoria de pobles de Menorca fou molt important. En aquests anys es comença a plantejar la necessitat de crear una infraestructura capaç d'atreure el corrent turístic, però no es passa d'un plantejament amb poques concrecions.
A Eivissa i Formentera la característica fonamental és l'aïllament existent. En general a les Pitiüses l'activitat econòmica és molt reduïda, pràcticament de subsistència, i els factors nous com la possible industrialització o l'arribada d'un possible turisme representaren unes esperances de desenvolupament impulsat per alguns sectors socials però tenint en compte un aïllament de la majoria de la població que es dedicava a l'agricultura o a la pesca.
Respecte a la situació laboral cal dir que la característica comuns eren les dificultats dels assalariats per tenir un jornal suficient pel cost de la vida i unes condicions de treball, assegurances i retir adeqüats. A la pagesia les condicions laborals eran molt diverses segons es tractàs de jornalers, missatges, amitgers, arrendadors o propietaris. Els jornalers eran abundants i malgrat la legislació social de la Segona República no es pot parlar que millorassin gaire la seva situació. Els jornals restaren baixos fonamentalment a les zones de secà i degut a la manca de feina. La jornada de treball superava les vuit hores
La legislació social de la II República representava un gran optimisme entre les classes populars. Però l'esperança que representava la nova legislació es va trobar amb 3 impediments importants per a dur-se a terme: l'atur, la resistència de determinats patrons a acceptar la legislació social republicana sobretot i en la qüestió de les 8 hores de jornada laboral i en tercer lloc els enfrontaments entre el sindicalisme, que d'una banda cercava reformes socials i d'altra banda un sector propugnava accions de caire més revolucionari, essent superada en algunes ocasions la primera opció (socialista) per alguns grups (anarco-sindicalistes o comunistes).
Respecte al sindicalisme, cal diferenciar entre els sindicats de classe, -amb no massa implantació a l'agricultura i sí al món industrial- i el sindicalisme cristià que tindrá importància a l'agricultura, relacionat sempre amb senyors, sectors de l'església, pagesos i alguna entitat d'estalvi a Eivissa i Menorca, com la "Caixa de Pensions". A finals de 1931 es reorganitzarà el sindicalisme catòlic i arribarà a enfrontaments amb UGT i CNT respecte al tema del clericalisme i anti-clericalisme. Aquestes dues organitzacions seran les més importants (UGT i CNT), essent la UGT la majoritària. Els conflictes laborals anaren en augment durant l'any 1931, destacant-ne el del moll de la Ciutat de Mallorca, on l'Ajuntament de Ciutat, republicano-socialista i la UGT foren superats per un plantejament de vaga revolucionària protagonitzada per anarco-sindicalistes i comunistes, donat-se una repressió important, amb un mort i tot.
La premsa d'aquest període és prou important, sonbretot la de tendència socialista ("El Obrero Balear"), l'anarco-sindicalista ("Cultura Obrera"...), comunista ("Nuestra Palabra") la republicana ("Proa", "Ciutadania"...), la sindicalista católica ("Verdad y Justicia" ...), així com la satírica i anticaciquil ("Copeo", "Foch i Fum"...).
Amb la caiguda de la Dictadura, els grups polítics fins aleshores perseguits, fonamentalment republicans, regionalistes, comunistes i anarco-sindicalistes, comencen a refer la seva política convocant assemblees i intentant espargir la seva ideología. Els grups polítics que havien format part del poder durant la Dictadura, després d'un curt període de descontent, s'organitzaran, impulsant la unitat de les forces monàrquiques. Les polèmiques entre conservadors i republicans foren abundants, sobre tot pel que fa a la qüestió religiosa.
El 12 d'abril de 1931 es celebren les eleccions municipals, amb resultats, encara que importants per als socialistes i republicans, que mostraren una majoria dels grups continuistes. Les denúncies de caciquisme i el canvi de régim del 14 d'abril de 1931 varen fer que el 31 de maig del mateix any es celebràs una 2a. volta d'eleccions municipals a 15 poblacions de Mallorca i Eivissa. Els resultats favorables als republicans-socialistes a Mallorca van fer que el poder municipal quedàs a les Illes dividit entre els grups monàrquics i el grups republicans. A les següents eleccions a diputats de juny de 1931, es va donar una victòria dels grups republicans i socialistes, obtenint 5 diputats per 2 del grup centrista anteriorment anomenat liberal.
Durant aquest any 1931 i a partir de l'Associació per la Cultura de Mallorca, i alguns membres de la cambra de comerç o l'adhesió de membres de la cambra agrària, s'intenta fer un Projecte d'Estatut d'Autonomia que fos aprovat en assemblea d'ajuntament i entitats en el moment en què es discutís la Constitució a l'estiu de 1931. Com a grups polítics sols el partir republicà federal, el regionalista, alguns centristes i alguns socialistes. Els recels de sectors menorquins al projecte d'Autonomia global de les illes, la falta d'entesa entre els diversos grups i el retrocés autonòmic dels republicans, d'una gran part d'ells; l'oposició socialista i la falta de connexió popular amb aquest debat definitivament col·lapsaren el Projecte d'Estatut d'Autonomia de l'any 1931.
En general podem dir que l'adveniment de la IIa. República va significar a Mallorca, i a Balears, la participació dels homes i dones en assumptes públics per primera vegada al s. XX. Aiximateix sifnificà que es plantejàs tota una sèrie de lluites ideològiques, polítiques i culturals que provocaren l'aparició de molts de mitjans de comunicació que feren possible un relatiu avanç en el procés de la cultura crítica | 0.886076 | curate | {"fr": 0.0031275496328528694, "es": 0.0012238237693772097, "ca": 0.9956486265977699} | http://fideus.com/Memoria01-2.htm |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.