id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_3_340620 | Inici / Història coves / Paleolític
El Paleolític: primeres
ocupacions estacionals
per part de l’Home
de Neanderthal
El conjunt d’evidències arqueològiques més antigues documentades a les Coves de l’Espluga, està integrat per un conjunt de restes faunístiques que inclou dents de rinoceront, hiena, cérvol i cavall, així com diverses cornamentes de cérvol i una peça de quars, que sembla haver estat treballada o fragmentada intencionalment. La situació de la troballa (posició secundària) i l'agrupament dels elements semblen indicar que es tractaria d’un conjunt conformat per acció antròpica. La seva cronologia fa presumir una antiguitat que es podria remuntar entre el pleistocé mitjà i superior (començaments de la darrera glaciació) i que ens podria suggerir la freqüentació de l’indret per part d’unes primeres comunitats neanderthalianes.
D’altra banda, a la Cova de la Vila s'han pogut identificar diversos nivells estratigràfics que constaten la presència d’indústria lítica de factura mosteriana, associada a diverses restes de fauna. La indústria mosteriana (Mode Tècnic 3) és el tipus de tecnologia lítica que desenvolupen els neandertals, quelcom que ens indicaria efectivament l’utilització de la Cova de la Vila com a lloc d’hàbitat. Aquesta nova tecnologia permeté als neandertals fabricar nous i diversos tipus d'eines, com les puntes de sílex per afilar les llances i javelines de ginebró o pi que després endurien al foc, així com ganivets tallants per poder escurar la carn dels ossos. Aquesta diversitat d'eines els va permetre disposar de més i millors eines per a potenciar les pràctiques col•lectives de caça. En tot cas, cal tenir present que la cavitat reuneix una sèrie de característiques especials, que permeten plantejar la seva ocupació estacional o periòdica per part dels grups nòmades del Paleolític Mitjà: es tracta d’un lloc temperat, espaiós, amb una gran lluminositat i, a més, es troba molt a prop del riu, un bon lloc per estar a l'aguait quan els animals hi anaven a abeurar.
En definitiva, al llarg del Paleolític Mitjà, podem proposar l’ocupació estacional i successiva de la cova per part de grups o clans neandertalians, que es mourien pel territori seguint el desplaçament dels grans ramats de mamífers i els cicles de maduració dels fruits. Això els portaria ciclícament, a efectuar ocupacions breus de la cova (segurament durant unes poques setmanes), amb l’objectiu d’explotar a fons tots els recursos que els oferia l’entorn. | 0.87629 | curate | {"ca": 0.9870077141697118, "ru": 0.007308160779537149, "fr": 0.005684125050751117} | http://www.covesdelespluga.info/ca/paleolitic.html |
mc4_ca_20230418_13_182375 | Pampa’s rock 22/11/2016 | Ràdio i Televisió El Vendrell
Inici Ràdio Pampa's rock Pampa’s rock 22/11/2016
Amb Ciclonautas.
Article anteriorQue la memoria de la pell no calgui…
Article següentSant Salvador, Coma-ruga i el Francàs decidiran a què destinen 70.000 euros del pressupost | 0.57448 | curate | {"ca": 0.7536231884057971, "es": 0.2463768115942029} | http://www.rtvelvendrell.cat/pampas-rock-22112016/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_132856 | Serveis Sanitaris la Selva neix l’any 2011, un projecta dut a terme en una dècada convulsa per a la nostra societat, plena de reptes personals i col·lectius, que han forjat una generació d’optimistes lluitadors i lluitadores, on el fracàs no és una opció, on la derrota no te cabuda i on els horitzons no tenen fi.
L’inici dels dies: som una empresa jove, dinàmica i carregada de talent, amb il·lusions i força. No ens manca l’experiència en el sector, doncs l’hem adquirit en els anys que portem de professió, però sobretot estem aquí per que ens agrada el que fem i volem millorar el present i el futur del nostre sector.
Només ens faltes tu: ets l’inici i el final, ets el nostre objectiu, la teva satisfacció és la nostra més gran victòria. Volem donar el millor de nosaltres per tu i ser receptors de la vostra confiança. Per això comptem amb el personal que, legalment qualificat, presenta els millors dots dins de la professió, i posem al vostre abast, els millors recursos tècnic-sanitaris per a que el pacient rebi la millor atenció.
El factor humà: som gent humil, nascuda i crescuda en la professió des de baix, hem viscut molts canvis en aquestes últimes dècades, tan en el sector del transport sanitari,com en el de l’atenció extrahospitalària; tot això ens ha fet conscients de com volem que sigui aquest servei. Som coneixedors del punt de vista del pacient, dels familiars i també de les entitats privades i públiques que gestionen la nostra sanitat. També sabem l’encaix que volem dels nostres treballadors dins del nostre projecta, ja que ells són la font, ells són els engranatges, per que sense ells no hi hauria quelcom que existeix avui.
Els nostres reptes: ens queda molt per avançar, ens queden moltes cares per coneixer, somriures per compartir i moments d’enuig per ofegar, però no ens manca la força ni el coratge, ni l’optimisme de cada dia, d’un mon nou és possible, d’un endemà millor que avui… I volem traslladar tot això a vosaltres, sigueu pacients, usuaris, familiars, amics, treballadors presents i treballadors futurs… Sigueu entitats, clubs, federacions o organitzadors d’esdeveniments en general, volem ser amb vosaltres per donar el millor de nosaltres. Mútues, assegurances i hospitals, de l’àmbit públic i privat ja hi confien i volem que hi segueixin confiant, que puguem seguir ampliant aquest marc. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_19233 | Associació de treballadors i treballadores municipals de Barcelona per donar suport a projectes de cooperació
Menú
Vés al contingut
Inici
L’Associació
Projectes finançats
Butlletins
Actualitat
Col·labora
Contacta
Campanya “La gent de la casa amb les persones refugiades”: GRÀCIES.
Des de l’Associació hem realitzat, per primera vegada, una campanya de microdonacions per donar suport extraordinari a dos projectes d’entitats que treballen per salvar i acollir en condicions dignes les persones refugiades en l’entorn del mar Mediterrani. En un cas es tractava de donar suport a l’entitat Proactiva Open Arms, fundada a Badalona i que porta a terme accions de salvament marítim amb els seus vaixells i el seus voluntaris. En l’altre cas, volíem ajudar a l’entitat “Anemos ananeosis”, que gestiona un alberg per a refugiats a la ciutat d’Atenes, a dur a terme un projecte de suport educatiu pels nens i nenes que hi habiten.
La campanya es va iniciar a finals d’abril, a través d’una pàgina al web “Migranoderaena” i ha estat activa fins a finals de juny. En aquests dos mesos, s’han recollit 5.777 € provinents de 141 aportacions de companys i companyes de l’Ajuntament, que han anat des del 5 fins al 1.000 €. La difusió va ser digital, amb correus, ús de Twitter i, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, de la Intranet municipal i d’un missatge a tot el personal. L’Associació va aportar-hi un ajut extraordinari, aprovat en la darrera Assemblea, de 3.000 € per la qual cosa s’han pogut transferir 4.500 € a Proactiva i 4.500 € més a “Anemos ananeosis”.
En nom de les dues entitats –que ens han transmès el seu agraïment cordial- volem donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat perquè aquesta primera campanya fos un èxit, ja sigui mitjançant el seu suport econòmic o ajudant-nos a la seva difusió. Una campanya que no només ha servit per recollir més diners per recursos solidaris, sinó que ha permès que ZerosetBCN fos una iniciativa més coneguda entre els treballadors i treballadores de l’Ajuntament.
Aquesta entrada s'ha publicat en zerosetbarcelona el 3 setembre, 2017 per zerosetbcn.
Navegació per les entrades
← Iniciem una campanya d’ajut a persones refugiades Vídeo de suport de Welcommon, projecte finançat pel ZerosetBCN → | 0.815392 | curate | {"ca": 0.9946308724832215, "es": 0.0017897091722595079, "eb": 0.0035794183445190158} | https://www.zeroset.barcelona/campanya-la-gent-de-la-casa-amb-les-persones-refugiades-gracies/ |
mc4_ca_20230418_13_559500 | No caducitat dels informes d'assaig de foc en el cas de productes marcatges CE
No caducitat dels informes d’assaig de foc en el cas de productes marcatges CE
Pàgina inicial/Articles/No caducitat dels informes d’assaig de foc en el cas de productes marcatges CE
23/06/2020|Articles|
És encara freqüent en el mercat sentir que l’informe de reacció o de resistència al foc d’un determinat producte de construcció ha caducat, sense parar esment a si aquest producte es beneficia o no d’una certificació de producte.
L’asseveració anterior només és correcta en productes que manquen d’una certificació, i en aquest cas els informes d’assaig efectivament han de repetir-se després de 5 anys (reacció al foc) i després de 10 anys (resistència al foc), però no ho és si el producte en qüestió es beneficia d’un marcatge CE, la qual cosa implica l’existència d’un control de producció en fàbrica destinat a assegurar la constància de les prestacions del producte.
Aquesta qüestió està clarament explicada en el DB-SI (apartat VI de la Introducció), així com en el document DA DB-SI/1 “Justificació de la posada en obra de productes de construcció pel que fa a les seves característiques de comportament davant el foc”, accessible en aquest enllaç.
Malgrat que tots dos són documents vigents des de ja fa molts anys, es detecta que existeix encara un gran desconeixement dins el sector al voltant d’aquesta qüestió, motiu pel qual es considera oportú insistir en aquest tema en el present article.
Com sigui que sota una certificació de producte la fabricació del mateix està controlada de manera contínua per part del fabricador i per tant les prestacions del producte es mantenen constants, si a més el mètode d’assaig de referència (ja sigui de reacció al foc o de resistència al foc) no canvia, no hi ha motiu perquè els informes d’assaig per a aquest producte deixin de ser vàlids amb el pas del temps.
Per tant, mentre que cap de les dues condicions anteriors canviï (no canvia el producte, no canvia la/es norma/es de referència), els informes d’assaig de reacció o resistència al foc del producte continuaran sent vàlids, sent en aquestes condicions irrellevant que l’informe d’assaig tingui més de 5 anys o més de 10 anys, respectivament.
Contràriament, i pels mateixos motius a dalt indicats, si el producte o la norma d’assaig de referència exigida en la reglamentació canviessin, la classificació (de reacció o resistència al foc) haurà d’actualitzar-se en el moment en què el producte canviï o en el moment en què la reglamentació l’exigeixi, en el cas de canvis en la norma d’assaig. En qualsevol cas, és responsabilitat del fabricador dur a terme aquesta actualització.
El Marcatge CE constitueix doncs un marc de treball que permet assegurar la constància de les prestacions del producte i, en conseqüència, el manteniment en el temps de la validesa de l’avaluació inicial del producte, tant per a les seves prestacions relacionades amb el foc com també per a prestacions de qualsevol altra índole. Així mateix, aquest mateix marc de treball també fa possible la identificació dels possibles canvis en el producte o en els mètodes d’assaig de referència, així com l’avaluació de la transcendència d’aquests canvis i la corresponent necessitat d’actualitzar les prestacions del producte.
Altres certificacions de producte que tinguin un mateix nivell de certificació que el considerat sota el marcatge CE (verificació de la constància de prestacions del producte a través d’auditories de la seva fabricació) poden així mateix entendre’s que donen lloc a un marc de vigilància equivalent sobre les prestacions de foc.
En resum, en el present article s’ha recordat que els productes que es beneficien d’un marcatge CE estan subjectes a un control de fabricació continu de les seves prestacions, que els eximeix de la necessitat automàtica de repetir els assajos de reacció al foc cada 5 anys, o els assajos de resistència al foc cada 10 anys. Aquest és un criteri que es va originar en un context pretèrit mancat de marcs de referència reglamentaris per a la certificació de productes i que ja fa força temps que és obsolet en els casos de productes sota marcatge CE que incloguin la prestació de foc en qüestió. | 0.816557 | curate | {"ca": 0.9952369611812336, "en": 0.004763038818766373} | https://itec.cat/infoitec/articles/no-caducitat-dels-informes-dassaig-de-foc-en-el-cas-de-productes-marcatges-ce/ |
macocu_ca_20230731_0_110624 | La IGP Llonganissa de Vic participa en les degustacions que es faran després dels passis dels films que participen en aquest festival de cinema català, que tindrà lloc del 3 al 6 de juliol, a l’Isola del Cinema, a Roma.
3/07/14 – Dintre de les seves accions de promoció exterior, la IGP ha volgut aprofitar aquesta important mostra de cinema, que compta amb el recolzament de l’Acadèmia del Cinema de Catalunya, per promocionar el seu producte, aprofitant l’èxit de convocatòria de públic per veure les diferents pel·lícules programades de directors catalans, algunes rodades en català i d’altres en castellà. | 0.788635 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_744755 | "El nostre Jesús és un rebel i un revolucionari" | Diari de Tarragona
"El nostre Jesús és un rebel i un revolucionari"
Entrevista a Marc Sampé, actor que interpreta Jesús a La Passió de Vilalba
15 de Abril de 2017 - 17:13 hs
Marc Sampé al Calvari de Vilalba dels Arcs, on té lloc una escena decisiva de La Passió de Vilalba. Foto: Joan Revillas
- Quants anys fa que participa en la Passió i quants que interpreta Jesús?
- Vaig participar per primera vegada quan tenia 10 anys i també vaig ser el primer Judes. Vilalba és un poble petit. De Jesús fa 11 anys, quan en tenia 19.
- És molt de temps. Com heu evolucionat?
- Hem evolucionat conjuntament, Jesús i jo, amb més maduresa i caràcter. Recordo que els primers anys em ficava més nerviós i ara estic molt més relaxat. Al final del Sant Sopar fins i tot ara hi ha un moment que deixem a la improvisació, per parlar amb el públic que tenim davant.
- La Passió de Vilalba és a l’aire lliure, un tret molt distintiu.
- Sí, sobretot de nit es crea un ambient molt especial amb llànties d’oli i torxes. La nostra Passió és molt viva i intentem adaptar el guió als temps actuals. És una crítica social, la versió més actual que li podem donar a la vida de Jesús. El Sant Sopar és una conversa que poden tenir uns amics avui en dia: l’atur, la corrupció, les injustícies... Enguany tenim algun detall amb els refugiats.
- Els personatges femenins tenen un paper més destacat?
- Molt. Són sis apòstols i 6 apostolesses, i Maria de Magdala té molta importància. La història sempre ha oblidat les dones. A l’inici de la Passió, Maria de Magdala anuncia que explicarem la història de la comunitat solidària que volia fer Jesús, no el que va passar després, ja que en nom de Jesucrist hi haurà moltes guerres.
- Què és el més difícil i el més fàcil d’interpretar Jesús?
- Els protagonistes som tots, no només Jesús. El difícil és que nosaltres fem un teatre al carrer, no hi ha pauses entre escenes i durant les tres hores que es pot allargar la representació no descansem i hem d’estar completament concentrats i pensant en tots els detalls. El més fàcil és que, amb tants anys, amb els més veterans només amb una mirada ja ens entenem. Es creen vincles molt especials. Jo amb l’actriu que fa de Mare de Déu, la meua «mare», em porto 20 anys i, si no fos per la Passió, segurament gairebé no la coneixeria.
- Hi ha moltes Passions... I molts Jesús. Pot definir el seu?
- El nostre Jesús és un rebel i un revolucionari. Nosaltres defugim de la imatge de Jesús resant amb les mans i amb una aura al darrere. Jesús volia canviar la societat sense usar les armes, formant una comunitat social i solidària. Però el poder el va esclafar. Nosaltres busquem la vessant més social, defugim de la Creu i del simbolisme. El nostre emblema és un peix, és el símbol més primari dels cristians. El nostre Jesús no és un semidéu, sinó un home. Naturalment hi ha un rerefons bíblic, però és una història que val per tothom, creient o no. Són els valors.
- I quants actors participeu?
- Entre 25 i 30 tenen paper. Però després estan els que fan de teló humà, que envolten les escenes i porten llànties d’oli a la representació nocturna. En total som uns 130. La Passió està oberta a tothom qui vulga, tenim més vestits i els acollirem amb els braços oberts. | 0.783999 | curate | {"ca": 0.9591836734693877, "es": 0.015151515151515152, "hu": 0.0021645021645021645, "it": 0.008039579468150896, "en": 0.008967223252937539, "da": 0.006493506493506494} | https://www.diaridetarragona.com/ebre/El-nostre-Jesus-es-un-rebel-i-un-revolucionari-20170415-0007.html |
cawac_ca_20200528_10_219721 | En marxa la campanya unitària per la llibertat de Cándido i Morala: manifestació el 12 de juliol a Barcelona. Dijous 12 de juliol, 19 hores, Plaça Universitat: manifestació unitària per la llibertat de Cándido i MoralaDefensar el lloc … Continua llegint →
Tres milions de nous habitatges “ofegaran” el litoral dels Països Catalans i l´estat espanyol, segons Greenpeace. La destrucció de la costa pot ser “irreversible” si ajuntaments i comunitats autònomes no "passen a l'acció" en la recuperació del litoral, tal … Continua llegint →
Quan amb determinats aparells permeten el multilingüisme, ara, com a primera llengua, es vol treure el català per l´anglès, amb una situació real que a la TDT el català és una llengua minoritària i minoria numèrica escandalosa. Us deixo … Continua llegint →
Publicat pel Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) La premsa s’ha fet ressò recentment d’un fet que GEPEC-EdC ha vingut denunciant des de fa anys: la majoria dels camps de golf encara es reguen amb aigua … Continua llegint →
A ràdio Berga, tenen a la web un apartat d´efemèrides, i m´ha sobtat, l´efemèride d´avui: 1890 El 1890 fou un any de gran conflictivitat social al Berguedà i a les zones industrials de Catalunya. Les condicions de treball a … Continua llegint →
Aquest cap de setmana, com tants d´altres centenars militants d´ERC, hem assistit a l´acte del nou corrent, Reagrupament, encapçalats per Joan Carretero, que compta amb Jaume Fernández i Ruth Carandell com escuders i un grup promotor, que compta gratament, … Continua llegint →
En aquesta ocasió, faré una excepció i poso l´accent en l´exemplar del mes de juny de la revista pels militants d´ERC que podeu consultar clicant aquí, on per fi, es parla sobre el Marc català de relacions laborals de … Continua llegint →
Al Berguedà, hi ha molts d´altres indrets del país, com podeu comprovar es fa memòria de la lluita per les llibertats dels maquis en temps dificils de dictadura, amb tot un seguit d´actes arreu del país. Aquí teniu els … Continua llegint →
Com no pas pocs, el cap de setmana de Sant Joan, és un bon moment per desconnectar, una primera instantània d´un camp del municipi veí de Santa Maria de Merlès, vora la riera de merlès i les dues segones, … Continua llegint →
Ara que s´acaba el període de declaracions de renda, on es recorda campanyes d´objecció fiscal a les despesses militars, cal no obviar, allò que s´amaga sota els pressupostos estatals del PSOE, ara que es negocien els pressupostos generals de … Continua llegint → | 0.88722 | curate | {"ca": 1.0} | http://llibertats.blog.cat/author/llibertats/page/16/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_92563 | Un veí de Figueres mor en una baralla entre noctàmbulsAl matí ja van detenir dos joves dominicans però els mossos n'han identificat més implicatsLa víctima, Rogelio Estalin Ortega, i un amic van tenir una disputa amb els acusats fa tres anys 19/12/11 02:00 - Figueres - G. Pladeveya email protegit Un veí de Figueres de 34 anys i de nacionalitat equatoriana, Rogelio Estalin Ortega, va morir diumenge a la matinada a causa de les punyalades que li van clavar durant una batussa nocturna. Ahir al matí els Mossos ja havien detingut dos nois dominicans per l'agressió davant de la discoteca Noche Latina, situada a la zona d'oci del recinte firal, però, a més, ja havien identificat altres joves que van estar implicats en la batussa mortal. En l'enfrontament també va resultar ferit un amic de la víctima mortal, que va acabar amb cops i talls, sobretot a les cames i la cara. Tant Ortega com el noi que l'acompanyava es coneixien d'abans amb els presumptes homicides, ja que tres anys enrere van tenir una trifulga amb ells. L'enemistat va provocar que, quan van coincidir al pub, els ànims es tornessin a encendre. L'enrenou va començar a les quatre de la matinada a dins de la discoteca. Els vigilants de seguretat van fer sortir fora dos dels homes que en aquell moment es discutien acaloradament, els quals van abandonar el local acompanyats dels seus amics. L'esbatussada va continuar davant del pub, on hi ha l'aparcament. Al principi, es van etzibar cops de puny i puntades de peu. Els atacs, però, van anar pujant de to i els acusats van treure ganivets, amb què van apunyalar la víctima, que va caure desplomada a terra, a l'abdomen i el tòrax. Els porters van demanar que la gent, que s'havia aplegat per veure què passava, es dispersés. Al mateix temps, un testimoni va trucar al 112. Fins al lloc dels fets es van desplaçar la Guàrdia Urbana i els Mossos. Quan hi van arribar, però, no hi havia ni les víctimes ni els agressors, i van pensar que havia estat una disputa sense importància. El motiu que no hi hagués cap dels implicats és que els amics de la víctima van traslladar els dos ferits a l'hospital de Figueres amb els seus cotxes particulars. Ortega va ser intervingut a urgències, on els metges van intentar salvar-li la vida sense èxit. Al company, per la seva banda, el van atendre de ferides lleus i va ser donat d'alta. Al voltant de tres quarts d'hora després del succés, al centre sanitari es van posar en contacte amb els Mossos, als quals van explicar que havien assistit els dos homes. Els agents s'hi van adreçar i van prendre declaració a l'amic d'Ortega, que va facilitar la identitat dels agressors, entre els quals els dos detinguts d'ahir al matí: Juan Carlos Rafael i Alexander. La seva recerca va ser fàcil, ja que els efectius policials es van dirigir als seus domicilis, on els van detenir per un delicte d'homicidi. La Federació Catalana d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm) i el propietari de Noche Latina exerciran l'acusació popular en el procediment judicial contra els arrestats. “No podem restar impassibles davant de fets tan greus, que condemnem i rebutgem”, va afirmar ahir a aquest diari Joaquim Boadas, secretari general de Fecasarm, el qual ja s'ha personat en onze casos semblants que, en definitiva, “malmeten la imatge del sector”. AVUI
Però si a la ràdio havien dit "veïns de Figueres", així no eren catalans? | 0.856563 | curate | {"ca": 0.9576498657918282, "fr": 0.041157172681181034, "en": 0.0011929615269907546} | |
mc4_ca_20230418_1_752147 | ▷ Balance de situación en porcentaje ¿Qué es?
GlosarioBalanç de situació en percentatge
En l'anàlisi comptable
Per a comparar entre societats diferents entre sí
En la comptabilitat consolidada
El Balanç de Situació d'una societat ens diu el valor dels elements patrimonials que existeixen en la comptabilitat de tal societat, en el seu actiu, passiu i en el seu patrimoni net, expressat en el seu valor en diners (en Euros).
El Balanç de Situació en percentatge és el mateix document comptable que conté exactament la mateixa informació però expressada en tants per centenars sobre el total en lloc de (o a més de) figurar el seu valor en diners.
En realitat aquest reflex dels percentatges dels elements del balanç no és obligatori, en els comptes anuals que hem d'aprovar i presentar l'en Registre Mercantil no figura així, com a molt podem fer esment d'ell en la Memòria comptable per a descriure la realitat de l'empresa millor.
No obstant això és un instrument molt eficaç i molt poderós i fiable per a realitzar els estudis i anàlisis de la situació econòmica del negoci (la relació proporcional entre diferents elements del balanç), donant-nos un plus d'informació dels Estats Financers i, així mateix, per a realitzar comparacions entre diferents societats.
Hem de recordar que la gestió d'una comptabilitat no és sol una obligació legal sinó que, a més, és un instrument indispensable per a conèixer la realitat econòmica de l'empresa, els resultats que s'obtenen i com s'estan emprant els recursos. Tot això ho trobem en diferents branques o utilitats de la comptabilitat com l'analítica o l'administrativa.
Les Ràtios Financeres són, en realitat, reflex d'aquests mateixos percentatges pel que si disposem d'un document expressat així serà molt fàcil calcular-les directament sense necessitat de realitzar operacions matemàtiques.
És molt important el coneixement d'aquestes proporcions (que només es poden expressar en percentatge) entre diferents elements del balanç, així per exemple:
La proporció entre el net patrimonial i el passiu ens dirà el grau d'endeutament.
La proporció entre actiu i passiu (o també desagregar entre actiu i passiu corrents i no corrents) ens dirà la nostra solvència a més del nostre palanquejament.
La comparació entre actiu corrent i no corrent ens dirà com està configurada l'empresa i el major o menor grau de liquiditat del seu patrimoni.
Cal tenir en compte que aquestes proporcions no tenen un valor òptim generalitzat ja que depenen del tipus de negoci que parlem, així una empresa de transport per carretera tindrà camions (actius no corrents) mentre que una empresa que embeni bolígrafs al públic tindrà mercaderies (actius corrents). Alguna cosa semblança succeeix amb el palanquejament, un major o menor palanquejament pot ser bo o no tan bo depenent dels resultats econòmics que produeixi (sempre dins d'uns límits raonables); si hem d'endeutar-nos per a determinat negoci que serà rendible caldrà fer-ho.
La segona funció que compleix el balanç en percentatge és poder comparar, de forma adequada, diferents entitats que tenen diferents volums de negoci.
Aquesta informació és molt útil, fins i tot indispensable, per a algú que vol invertir en determinat negoci (o fins i tot comprar-ho totalment), algú que assumirà algun tipus de risc sobre aquest negoci (com prestar-li diners) i, finalment, per a comparar diferents empreses (com estan evolucionant les de la competència, per exemple) i analitzar amb això nostre propi funcionament.
Però si realitzéssim aquesta comparació amb el balanç normal, expressat en euros, la informació no seria real ni fàcil d'analitzar, si una empresa té un enorme volum de negoci (posem d'1.000.000.000) i una altra és molt més petita (amb un volum de 50.000) això no té per què significar, necessàriament, que l'empresa gran estigui millor proporcionada ni sigui més eficaç o rendible: si, per exemple, el net patrimonial de l'empresa gran és de 100.000.000 i el de la petita de 40.000 ens trobem que el ràtio d'endeutament de la gran és del 66,67% mentre que el de la petita és només d'un 25%. Així succeirà també amb la resta dels càlculs i de les informacions del balanç, totes les quantitats seran molt majors en la gran però els resultats s'expressen en percentatge i ens diuen l'eficàcia i el rendiment real.
En resum, si volem conèixer de manera certa i fiable el grau de rendibilitat, eficàcia, liquiditat, etc. d'un negoci més petit que un altre la solució per a això és tenir la informació adequada expressada en percentatges.
L'expressió en percentatge dels balanços (o de determinades parts d'ells) serà, també, indispensable en els casos de consolidació comptable, és a dir, en la comptabilitat comuna d'empreses de grup, multigrup o associades.
La NOFCAC (normativa de comptabilitat consolidada) exigeix l'expressió d'aquests percentatges en molts aspectes ja que estem parlant d'una combinació de negocis que ha d'expressar diferents comptabilitats (encara que han d'estar fetes de manera homogènia i comparable) i ha de quedar clar aquestes combinacions, aquestes comparacions percentuals, aquestes influències de cadascun en els altres i en el total. | 0.86652 | curate | {"es": 0.008766803039158387, "ca": 0.9912331969608417} | https://www.sdelsol.com/ca/glosario/balance-de-situacion-en-porcentaje/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_11122 | Les alumnes de 3r curs del Campus Vic, des de l’assignatura de Projectes de Disseny Gràfic III, han estat treballant en el desenvolupament d’un encàrrec de naming i d’identitat visual per a un nou Servei de Salut que està desenvolupant l’associació ADFO d’Osona.
ADFO és una entitat sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública que treballa per buscar oportunitats per a totes les persones de la comarca d’Osona afectades per algun tipus de diversitat funcional física o sensorial.
La proposta va arribar de la mà de Tina Arisa, psicòloga d’ADFO i encarregada de la implementació d’aquest nou servei destinat a les persones de l’entitat que necessitin algun tipus d’atenció sanitària relacionada amb els àmbits de la psicologia, la teràpia ocupacional o la fisioteràpia, a preus econòmics.
Després d’una primera part de treball col·laboratiu per seleccionar el millor naming d’aquest nou servei, cada alumna va treballar individualment la seva proposta gràfica que va presentar i explicar a les representants d’ADFO. Finalment, la imatge seleccionada per identificar el nou servei ÀLIMA Espai de Salut, va ser la presentada per l’Elisabeth Perea.
Arxius
“Dissenyar un espècimen tipogràfic” a càrrec de Rosa Rodríguez
Itinerari per la història gràfica del nostre país
Exposició “Treballs Finals de Grau” dels alumnes ESDAPC del Campus Vic
Xerrada a càrrec de Vicenç Altaió, poeta, assagista i crític d’art
ESDAPC, escola superior d'art i disseny oficial de la Generalitat de Catalunya.
Descarrega l'app d'ESDAPC
Informació
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Mapa web
Gestor documental
Accés Gestor
Validació docs
Segueix-nos
© ESDAP 2022 | Configurar les cookies
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en paràmetres.
Acceptar cookies
Ajustos de cookies
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Cookies estrictament necessàries
Cookies de tercers
Política de cookies
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Cookies estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Cookies de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.675435 | curate | {"ca": 0.9325564971751412, "fr": 0.02824858757062147, "es": 0.029661016949152543, "pt": 0.003884180790960452, "en": 0.005649717514124294} | https://www.esdapc.cat/15026/ |
mc4_ca_20230418_16_476627 | Do de llengua: No em fa cap il·lusió
Publicat per una lingüista a 8:12
espero que la intervenció no hagi estat dolorosa i una ràpida recuperació... i barata.
16 de març de 2008 a les 1:39
Noia, això fa mal, a la capçalera del missatge hauries d'informar que pot ferir susceptibilitats en els lectors més sensibles.
16 de març de 2008 a les 13:01
Nena, i al final què, l'han pogut reanimar, o ens hem de prendre la foto com una esquela?? ?
16 de març de 2008 a les 16:48
JORDI CASANOVAS: Bé, de moment encara està inconscient, i no saben si se'n sortirà... En qualsevol cas, no entra per la seguretat social...
JROCA: Tens tota la raó, per començar fereix, i molt, la meva susceptibilitat... Ai, que tornaré a plorar!
O.: Doncs encara no se sap, jo vull que visqui per molt de temps!
16 de març de 2008 a les 17:06
Això si que és una putada ¬¬
16 de març de 2008 a les 19:37
Com dirien les iaies: cada cosa té el seu moment, primer esmorza i després mira l'ordinador. :-D
16 de març de 2008 a les 19:44
Ayayay!!! Qué ns'as hèit, gojata? T'as deishat gahar de la bèra manièra, ailàs!!! !Enfin, qu'espèri tot qu' anarà plan coma cau...e que lo ton ordinator e podrà estar sauvat....T'ac desiri, de tot còr!!!! Lo potonet!! !
16 de març de 2008 a les 21:00
NATXO: Sí, i de les importants...
ESPIADIMONIS: Nooo!! ;-) Això és justament el que m'ha dit la meva!! !
JOAN DEU PEIROTON: Gramaci de ton desir, mai pensi que mon ordinator va pas se sauvar...
16 de març de 2008 a les 21:41
Ostres, quina por! Espere que es recupere, pobret... i que se't passe el disgust.
17 de març de 2008 a les 2:30
osti! ja em sap greu... sol passar, els ordinadors si sobreviuen un mes (el temps que dura la il·lusió de nen amb sabates noves) viuen per sempre!
murphy mai descansa!
apali! (per fi he aconseguit escriure al teu blog que no bloc!)
marc de l'UCE
17 de març de 2008 a les 9:39
"Al fin i al cap" i encara que no ho dius, la culpa és teva per acostar un líquid a menys d'un parell de metres del portàtil, que es la distància mínima de seguretat que s'ha de mantenir en aquests casos... Veig però que tens un substitut per explica-ho. Aprofito per avisar-te que quan selecciones el text del teu post d'avui, al darrera dels tres primers paràgrafs hi surten unes lletres que sense seleccionar-ho no es veuen. Només per que ho sàpigues (algun dia hi pot sortir quelcom que no t’interessi que vegi la llum).
17 de març de 2008 a les 11:48
Ja hi tornaràs!
17 de març de 2008 a les 12:11
GIORGIO GRAPPA: Jo també ho espero, però he perdut bastant l’esperança que em quedava...
XIROLAI: Ai, sí, però és que ni un mes! Veus com és fàcil escriure-hi? ;-)
MIQUEL SAUMELL: Gràcies pel consell, tens tota la raó, però és que no tinc remei... Això que dius del text seleccionat, és molt possible que passi més d’un cop, perquè són lletres en blanc que em serveixen per marcar distàncies entre paràgrafs quan el processador de text fa el burro... Però sempre són lletres sense cap sentit, de moment no hi amago pas missatges secrets!! ;-)
ANÒNIM: A on dius que he de tornar?
17 de març de 2008 a les 14:00
Ja té nassos que la foto de promoció del portàtil mostri un surfista en mig de les onades, i que el mateix portàtil no resisteixi un tassa de cafè... D'això se'n diu publicitat enganyadora.
17 de març de 2008 a les 17:20
Ups, ha de saber greu això, ja ho val!
Salutacions des de l'Illa de la calma ;)
17 de març de 2008 a les 22:22
Per fi ha escrit xirolai11 Llàstima que siga per parlar d'una notícia lúgubre. Escolta, ara que estic a Donostia m'han vingut ganes d'aprendre quatre (i més, si pot ser) paraules en èusar, puc comptar amb l'ajut de la lingüista? B7s
17 de març de 2008 a les 22:56
De tot sabeu treure, sr. Lingüista, bon suc lingüístic! Anirem a l'hospital a portar-li unes flors al malalt: esperem que es recupere aviat!
18 de març de 2008 a les 0:18
"Al fin i al cap". Déu n'hi do. La veritat és que no sé què és millor, si "al fin i al cap" o directament "al fin y al cabo". Almenys s'agraeix -i ja és trist que ho hàgim d'agrair- que fes l'intent de parlar el català. Qui sap?, potser era estranger...
AL CAP I A LA FI (que això sí que és català, no? O no ens ho permeten? ), tots en fem, de barbaritats lingüístiques, en sigin unes o altres: a mi ningú no em lliure d'articles neutres "lo", i haig de reconèixer que m'encanta dir "petardo"!
18 de març de 2008 a les 1:52
Perdó... volia dir LLIURAAA!! Que m'ho pots corregir?
18 de març de 2008 a les 1:53
des de luegu, mira que te'n passa cada una que buenu.
18 de març de 2008 a les 9:46
Oops!, esperem que es recuperi i que no li quedin... seqüeles? Es diu així? Ara ja dubto de tot! :)
18 de març de 2008 a les 10:06
DÍDAC LÒPEZ: Ostres, sí, no m'hi havia fixat, quina ironia...!
MARIA: Ja et ben asseguro que en sap, de greu... Quina enveja, jo també vull una illa per passar aquests dies!! ;-)
BLACKSTONES:Ei! Quina sort... Pots demanar-me el que vulguis, estic a punt per traduir a tota pastilla! !
ANÒNIM: Sí, i tant, anem a l’hospital, a veure si veient-nos es millora!
SHEIKAH: No, estranger estranger no ho era pas. Més aviat estranger del país veí. Però tens raó que s’agraeix que m’atengués en català. Per cert, en la parla col•loquial, és a dir, amb la família, els amics i la gent del carrer, jo també uso i abuso del “lo”... ;-)
JOLIU: Ja ho pots ben dir! ;-)
FERRAN: Doncs em sembla que alguna seqüela o altra li quedarà... Demà he de parlar amb el metge que el porta...
18 de març de 2008 a les 21:25
Ja hi tornaràs! (a posar un líquid tan a prop d'un portàtil).
Benvolguda elitista,
Vols dir que la combinació de temps verbals que utilitzes en el segon paràgraf és la més encertada? Si el que no t’ha fet il•lusió és haver anat a la Fédération, perquè no ho dius tot en passat? (Tampoc no m’ha fet gaire). Si el que no et fa il•lusió és haver d’explicar que has hagut d’anar allà convindria que explicitessis “explicar” d’alguna manera, no? (Tampoc no me’n fa gaire, d’il•lusió, haver d’explicar que he...) Crec que hi ha qualque cosa que grinyola. Potser és el meu cervell.
ANÒNIM: Potser tu sí...
ANÒNIM: No! Precisament està molt ben concordat! No em fa il·lusió explicar el que m'ha passat, ni tampoc em fa il·lusió haver anat a la FNAC, saps? Té tota la lògica! ;-) L'escrit va ser redactat hores després de la desgràcia, no et fiïs del dia i l'hora de publicació.
19 de març de 2008 a les 13:55
Em permeto d'inserir aquí una reflexioneta, Lingüista, sense ànim de polemitzar (gaire) però molt preocupadament, i dir-te tanmateix que et segueixo entusiasmat i admiratiu:
Sobre nyapologia (concepte contra el qual em van vacunar a traducció) - Aquesta breu pensada (em) ve a tomb quan llegeixo un article d'Albert Pla Nualart sobre "Lo necessari" o "Lo" necessari, de l'Avui de fa unes setmanes (http://www.avui.cat/article/opinio/19367/lo/necessari.html). He de subscriure tot el que hi diu i afegir-hi una cosa que m'omple el pap de fa anys. I és que, amb el mateix faixó anticreatiu, he hagut d'anar sent format en llengua catalana: tement-ne els febles, odiant les dièresis, lluitant a contrarellotge amb els accents i d'altres coses. Pocs, però, han sabut des de la càtedra ocupada, transmetre'm (és d'un amic citant algú:) aquesta idea de la cultura catalana com una immensa llesca de pa torrat cruixent, tou i càlid amb un dit de sobrassada de Mallorca. Ja ho deia Dalí: "la bellesa serà comestible o no serà".
Les brigades de professionals (no escasses, però sota moltes pressions, ho reconec, no vull fer pas cap filípica contra el gremi ni contra la matèria primera que es troben) de la llengua haurien de, no ignorar l'eix correcte-incorrecte, però sí que caldria pensar en les moltes altres dimensions de qualitat d'un discurs correccions enllà. I no tan sols: "Hi ha nyaps? Es pot dir, això? O no és correcte? Què?". No pot ser que continuem trencant-nos la banya i tallant-nos les ales en nom d'una sagrada correcció que a tothom escapa, domini endins i domini enfora...
Respecto l'esforç en aquesta línia, però concentrar-s'hi massa ho veig estèril (i ja discreparàs) i que ens priva d'uns gaudis majors que tenim davant dels nassos...
Un text, un parlar, un discurs, un missatge ha de ser, a més, moltes altres coses; i hi ha un eix, noto, que ens estem deixant perdre: la força i la vitalitat (dins de la nostradesa, però FORÇA i VITALITAT), i és URGENT I IMPORTANT que ens arromanguem i mans a la feina!
Visca la llengua i pit i collons, jovent!
19 de març de 2008 a les 17:28
Em deixava el què (una aproximació al discurs dels nyaps):
Vèiem, amb alguns professors mentre analitzàvem solucions, una tendència massa acusada a cercar les pessigolles a textos i solucions de traducció que, de nyap en nyap, romanien intactes, immirades, desateses. Des d'aquesta escola de no-pensament, es tractava de cercar, trobar, centrar-se en, nyaps; les prioritats, però, com hem vist, tenen un preu: despriorititzen la resta.
Això, era. I insisteixo, que consti que les teves troballes són per pixar-s'hi de riure!
19 de març de 2008 a les 17:38
TONET: Ui, ui!! Però si jo sóc la primera que es posiciona en contra d'aquest "correcte/incorrecte"!!! Hi deu haver alguns articles meus que no has llegit, com el del "bolso", entre d'altres. En fi, crec que en un cas com el de la llengua catalana no ens podem tancar en despatxos a crear normes per martiritzar el personal, jo això no ho penso fer mai! I el que trobo pel carrer no ho critico en el sentit de "Mira, que incultes, no saben escriure" sinó que en subratllo la relaxació respecte de la llengua (sigui catalana, anglesa o xinesa), és a dir, la percepció que no cal donar feina als experts lingüístics ni tampoc consultar un diccionari. És com si la gent passés dels metges i comencés a automedicar-se per sistema. Simplement. De cap manera em permetré mai el luxe de ridiculitzar els qui parlen o escriuen català: si llegeixes el primer article d'aquest blog, la declaració de principis, ho veuràs ben ben clar. De vegades això de "lingüista elitista" pot induir a pensar coses que no són, però estic segura que si em vas seguint -com dius que fas, i me n'alegro molt- no trigaràs a captar el sentit dels meus posts.
Bé, tot i que les presses em fan ser una mica desordenada, espero que aquest missatge tingui la coherència que et mereixes! ;-)
I subscric l'exaltació del jovent i les passions! ;-) ;-)
19 de març de 2008 a les 20:43
T'he dedicat un post, una mica irònic i malcarat, però de "bon rotllo"... Carinyosament, vull dir.
Espero que el teu estimat portàtil nou de trinca se'n surti...
Què elitista (fins i tot amb els portàtils)!! Jeje...
19 de març de 2008 a les 23:34
Bé, si l'ordinador afectat és la cafetera -mai més ben dit- de la foto, pots estar tranquila que no s'ha perdut res de l'altre món. Compra't un MacBook Air, dona! ;-)
PS: Com en/na Yeral jo també et dedic el meu darrer post, ja són casualitats!
21 de març de 2008 a les 1:37
Si el pacient no es recupera (glups!) i te n'has de comprar un altre, per què no et planteges un equip amb Linux? Ara és ben fàcil d'usar, no requereix màquines molt cares (i també t'estalvies les llicències de Microsoft) i, a més, està gairebé tot traduït al català. Fins i tot, pots fer-lo treballar cada dia en una llengua distinta :-) .
21 de març de 2008 a les 13:47
22 de març de 2008 a les 5:37
YERAL: Ja l’he llegit, ja! Sempre és d’agrair, que et dediquin un post... Ai, el portàtil, no m’hi facis pensar...
JOAN: Un MacBook Air??? Potser quan em recuperi econòmicament –i emocionalment– de la pèrdua...
GIORGIO GRAPPA: Tens raó! Això del Linux vaig tenir ocasió de provar-ho i va molt bé! Que consti, però, que el nou tenia tot l’Office en català... Reconec que m’has temptat, eh!
SINBLANCAPORELMUNDO: Home, jo no he dit pas això...
23 de març de 2008 a les 20:36
I els pingüinets? Que no t'agraden els pingüinets? Si som el millor de Linuuuuuuuuux!
Anima't, dona...
24 de març de 2008 a les 20:47
Em sembla que el cafè era descafeinat...has mirat de xutar-li un Chivas 10 directament al nucli dur de la cosa?
24 de març de 2008 a les 21:12
En quant Blog/Bloc, en Màrius Serra escriu això, avui a La Vanguardia:
Un bloc es un blog. El vocablo con c final proviene de una adaptación fonética que toma como analogía los blocs de notas tradicionales. No es un uso oficioso, sino oficializado por el Termcat, que es el centro de referencia en el trabajo terminológico en lengua catalana y cuya neoloteca es como una sala de espera para palabras susceptibles de ser adoptadas por el diccionario normativo. Pero esta decisión del Termcat ha suscitado notable debate entre la extensa comunidad de bloggers catalanes, algunos de los cuales se niegan a ser denominados blocaires,tal como también propone el Termcat, y reivindican que sus blocs son blogs. El lingüista Gabriel Bibiloni, apoyándose en autoridades como Joan Solà y Pompeu Fabra, es el abanderado del retorno al término original inglés blog, abreviatura de web-log (cuaderno de bitácora de la red), cuya terminación en g no es ajena a la lengua catalana (nàufrag, filòleg, pedagog...).Las espadas están en alto. La autoridad lingüística autoriza bloc-blocaire y muchos usuarios prefieren blog-bloguista.En el ámbito tecnológico, la adopción de neologismos sigue avatares curiosos en todas las lenguas. Cabe recordar que, en castellano, la Real Academia insta a llamar cederrones a los CD-Rom.
26 de març de 2008 a les 16:02
CHARLIE HI-HAT: Moltes gràcies! Ja n'he fet difusió a qui m'ha semblat convenient, t'ho agraeixo molt! ;-)
26 de març de 2008 a les 17:34
Apart d'aquest tràgic fet, la lingüista elitista ha passat una bona setmana santa? Alguna anècdota positiva per explicar?
26 de març de 2008 a les 20:55
CLAUDI: I tant! La lingüista ha tingut una molt bona Pasqua! ;-)
26 de març de 2008 a les 20:59 | 0.685252 | curate | {"ca": 0.8196165191740413, "fr": 0.01327433628318584, "en": 0.006194690265486726, "oc": 0.01415929203539823, "es": 0.12293510324483775, "fi": 0.0014749262536873156, "it": 0.002286135693215339, "pt": 0.005383480825958702, "eb": 0.0004424778761061947, "de": 0.002286135693215339, "an": 0.0008849557522123894, "eu": 0.0015486725663716814, "et": 0.0014749262536873156, "uz": 0.00014749262536873156, "lv": 0.0011061946902654867, "hu": 0.0005162241887905605, "ga": 0.0019174041297935103, "zh": 0.0018436578171091445, "sv": 0.0025073746312684365} | http://dodellengua.blogspot.com/2008/03/no-em-fa-cap-illusi.html |
macocu_ca_20230731_10_59902 | Convocatòria per a la formació d'una borsa de treball de professorat tècnic d'arts plàstiques pel Taller Triangle
Objectius:
Convocatòria de concurs públic per constituir una borsa de treball de professorat tècnic d'arts plàstiques per a cobrir les necessitats sobrevingudes de contractacions temporals i nomenaments interins que es puguin produir al Taller Triangle. | 0.698183 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_343133 | House Montebello Roma Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
House MontebelloVia Montebello 17, Estació Central de Termini, Roma, Itàlia, 00185 - Veure al mapaExcepcional9,2Basada en69comentarisHouse MontebelloVeure més fotos"Owner was very accommodating and gracious; liked best was th..."FriendsCanadaVeure més fotosVeure totes les 14 fotos
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, House Montebello és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Roma. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Roma. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha transport hotel/aeroport, habitació familiar, ascensor, caixa forta, cuina compartida. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, nevera, renta vaixelles per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a House Montebello. | 0.848983 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/house-montebello/hotel/rome-it.html |
mc4_ca_20230418_5_292353 | Cottage Rapid Airfield Kyurelya Rússia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Village Solovyovo, Kyurelya, Kyurelya, Rússia, 188744 - Veure al mapa
Al visitar Kyurelya, vosté es sentirà com a casa a Cottage Rapid Airfield, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Cottage Rapid Airfield ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. L'hotel ofereix aparcacotxes, servei d'habitacions, transport hotel/aeroport, habitació familiar, restaurant per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb banyera hidromassatge, aire condicionat, calefacció, servei de despertador, balcó/terrassa a cada habitació. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com centre esportiu, sauna, piscina coberta, esquí, massatge. Cottage Rapid Airfield és una elecció inteligents per a viatgers a Kyurelya, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
Allotjaments a Kyurelya | 0.795859 | curate | {"ca": 0.94609375, "pt": 0.05390625} | https://www.agoda.com/ca-es/cottage-rapid-airfield/hotel/kyurelya-ru.html |
oscar-2201_ca_20230904_2_77924 | Els pares amb dispositius Android aviat tindran un major control sobre l’ús que els petits fan a casa d’aquests aparells. Google ha posat en marxa l’aplicació Family Link, un servei que permet crear comptes en el sistema operatiu per a nens menors de 13 anys. De moment ha entrat en funcionament als Estats Units, però molt probablement es podria estendre a la resta de països del món.
Estar al corrent dels continguts que veuen els nens pot atorgar una major tranquil·litat sense deixar d’enriquir els coneixements als que tenen accés aquests futurs enginyers. Establir regles digitals com poden ser delimitar el temps d’ús, gestionar aplicacions o establir apagats automàtics per evitar llargues sessions a través del propi telèfon mòbil amb Family Link pot resultar molt útil a les famílies.
Un cop creat el compte per al nen, l’aplicació Link es descarrega de forma automàtica dins del dispositiu del menor i permet als pares triar entre les seves aplicacions i ajustaments. Una altra de les recomanacions de Google és que els propis pares també la descarreguin per comptabilitzar el temps setmanal o mensual que el petit passa davant de la pantalla o activar l’apagat automàtic de forma remota. Veure la ubicació del dispositiu o establir límits horaris són altres de les seves possibilitats.
Family Link és compatible amb el sistema Android 7.0 Nougat o versions superiors, però també podria funcionar en alguns gadgets 6.0 Marshmallow. Google assegura que no utilitzarà la informació personal dels nens a menys que els pares atorguen el seu consentiment. Això sí, Family Link permet aprovar les descàrregues i compres fetes pels nens a Google Play, configurar aplicacions per a recerques segures com SafeSearch i Google Search, revisar l’accés al micròfon, la càmera, la ubicació i els contactes i canviar els filtres de cerca a YouTube Kids.
< Newer Article
Older Article >
PETITS ENGINYERS | ORGULLOSOS DEL NOSTRE PETIT PROJECTE DIY | PETITSENGINYERS.COM
Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | Condicions de venda
Utilitzem cookies per oferir-vos la millor experiència al nostre lloc web.
Podeu obtenir més informació sobre quines cookies estem utilitzant o desactivar-les a configuració.
Accepta
Close GDPR Cookie Settings
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Enable or Disable Cookies
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.692532 | curate | {"ca": 0.9251101321585903, "en": 0.06135934550031466, "sv": 0.0022026431718061676, "es": 0.011327879169288861} | https://www.petitsenginyers.com/family-link-lespia-tecnologic-dels-pares/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_48980 | Em pregunto com pot Solidaritat Catalana per la Independència tenir més de 18.000 seguidors, i Esquerra Republicana de Catalunya més de 6.000. De la mateixa manera que Alfons López Tena té més de 20.000 amics i Oriol Junqueras més de 4.000. Què falla a ERC que un partit amb menys diputats i recursos econòmics arribi millor a la gent? O què passa que SI té tants fans amb tant pocs vots? Potser és només una diferencia generacional/o altres, i per tant, de tecnologies que empren uns i altres?
Bàsicament perquè Solidaritat va contractar una campanya de publicitat al facebook al seus inicis que els va funcionar molt bé i costar relativament poc. Per això tenen tants seguidors. Els altres partits no n'han fet tant ús i ara ja hi ha més publicitat i per tant la seva efectivitat és menor. | 0.771736 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_593868 | “Estem tots motivadíssims amb l'equip del Maverick”
Com es va iniciar al món del ciclisme? Hi soc des dels 18 anys, primer jugava a futbol però després ho vaig deixar pel món de la bici. Vaig començar a competir en sub-23 durant un parell d'anys, però em dedicava sobretot a les marxes. Ho vaig deixar tres anys i des de l'any passat m’hi vaig tornar a engrescar. Què suposa per als corredors del país que Maverick Viñales hagi impulsat l’MVK*25 ACA? Ja m’havia comentat fa temps que tenia la intenció de fer un equip de ciclisme aquí amb gent del país. Ho vam engegar, vam buscar corredors que fa anys | 0.746975 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_425523 | Iniciar sesión
Alianzas de Boda
Les aliances de noces de Calrellotger confirmen una de les promeses més importants que es poden fer dues persones.
Per a un esdeveniment tan especial i únic t'oferim una gran varietat d'i una cuidada selecció d'aliances de noces en or groc, or rosa, oro blanc o aliances de noces de titani.
COL.LECCIÓ TITANI I OR ROSA
COL.LECCIÓ TITANI
ANELLS D'AMOR HEROIC
TANTAL I OR ROSAT
AANELLS PER A PARELLES | 0.649823 | curate | {"es": 0.07109004739336493, "ca": 0.7890995260663507, "zh": 0.04739336492890995, "en": 0.0924170616113744} | |
acn_ca_20201011_0_97979 | López reivindica la "pluralitat" d'Espanya i la independència del Congrés i demana "diàleg" trobar "el que ens uneix"
El president del Congrés defensa un pacte d'Estat contra la violència de gènere
ACN Madrid.-Patxi López s'ha estrenat aquest dimecres com a president del Congrés amb un discurs on ha recordat la "pluralitat" de la cambra i ha demanat capacitat de "diàleg i acord" per teixir polítiques al servei dels ciutadans. Segons el president del Congrés, "la pluralitat ideològica i la diversitat identitàries són la sang que alimenta una societat lliure i democràtica" però cal "trobar el que ens uneix". Ha reivindicat la independència del legislatiu tot recordant que "cap poder s'ha d'imposar a la ciutadania". "A les nostres mans hi ha la responsabilitat de defensar l'autonomia de la política i de la voluntat ciutadana davant de qualsevol pressió externa a la representació democràtica de la societat espanyola". Ha volgut obrir la seva intervenció recordant les víctimes de l'atemptat terrorista d'Estambul i l'última víctima de la violència masclista a Tarragona, una lacra "insuportable" –la de la violència masclista- que segons López demana "un pacte d'Estat sense fissures per combatre de manera integral i sense treva aquesta violència que ens humilia a tots".
López ha agraït la confiança en català, basc, gallec i castellà" i ha destacat que tots els diputats "han assumit abans del resultat l'acatament a les normes, que és el que ens fa a tots membres i companys de la mateixa democràcia".
"Tots els parlamentaris ens hem reconegut iguals i representants dels ciutadans d'Espanya", ha dit López, que ha afirmat que el Congrés és la representació "de tota la societat espanyola". Ha recordat durant el seu discurs a Clara Campoamor, "als que durant la dictadura es van mantenir fidels als valors de la democràcia", i "als que van demanar la llibertat davant el terrorisme".
"Hem de buscar el que ens uneix
En aquest marc ha definit el "diàleg i l'entesa" com els grans "valors polítics" perquè "Espanya és plural en el camp ideològic i diversa en la forma d'entendre les diversitats, però és sobretot un projecte comú, un pacte ciutadà per la llibertat", ha afirmat. "Junts ara hem de saber gestionar les discrepàncies i buscar en totes les ocasions que ens sigui possible més el que ens uneix que el que ens separa". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/lopez-reivindica-la-pluralitat-d-espanya-i-la-independencia-del-congres-i-demana-dialeg-trobar-el-que-ens-uneix |
racoforumsanon_ca_20220809_1_822322 | El proppassat 20 de Juliol, Joan Laporta, Uriel Beltran (ERC) i Alfons López Tena (CDC), presentaren a Barcelona la seva proposta de candidatura independentista “transversal” que té per objectiu la proclamació d'un “estat català al si de la Unió Europea”. La proposta s'adreça a tot un seguit de forces polítiques “catalanistes” de tarannà i trajectòria molt diversa -i contradictòria- que, amb excepció de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), tenen com a marc de treball el Principat de Catalunya. Davant el debat suscitat per la proposta Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional, vol fer públiques les següents consideracions: 1- L'alliberament nacional no es pot reduir a les quatre províncies de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó que ha de contemplar necessàriament la totalitat de la nació catalana: de Guardamar a Salses i de Maó a Fraga. Endavant (OSAN) entén doncs que tota proposta independentista ha de partir de la construcció nacional a través de la ruptura amb les barreres autonòmiques i estatals que ens imposen Espanya i França. 2- L'alliberament nacional no és possible dins la Unió Europea. Aquests darrers mesos hem vist com aquest ens supraestatal ha imposat dures restriccions socials i econòmiques a tot arreu, incloent-hi els Països Catalans. S'ha demostrat un cop més que la Unió Europea és un instrument al servei del gran capital i ésser-hi dins suposa estar subjugat als seus dictàmens contraris als interessos de la classe treballadora. 3- La proposta interclassista i “transversal” que defensa aquesta candidatura no és un projecte al servei de les classes populars, sinó el de les classes dominants, i per tant, destinat a perpetuar les desigualtats socials i polítiques als Països Catalans. 4- Considerem que, en contra del que fins fa ben poc defensava López Tena, és impossible qualsevol procés independentista dins la legalitat espanyola. Endavant (OSAN) aposta per l'organització popular a tots es nivells per tal de defensar els nostres drets col·lectius, nacionals i socials. Només amb la desobediència i la mobilització podrem aconseguir la llibertat pels Països Catalans. 5- Sense aquest ampli moviment popular de Països Catalans, organitzat des de la base, i amb una voluntat política de desobediència contra la legalitat espanyola i francesa, el Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya continuarà essent un instrument insuficient per a l'alliberament nacional. Endavant (OSAN) valorem, ara més que mai, com un encert la decisió de l'esquerra independentista de no concórrer a les eleccions, on hauria quedat diluïda o engolida per la candidatura oportunista de Laporta, Bertran, López Tena i Carretero. Cal doncs perseverar amb la nostra labor i treballar a més llarg termini per tal de construir una base social i política que aposti fermament per la construcció nacional i la transformació social dels Països Catalans. Per tots aquests motius rebutgem qualsevol suport a una candidatura “transversal” a les eleccions del Principat de Catalunya i animem la població a caminar cap a la construcció nacional a través de la Unitat Popular. Independència, socialisme, Països CatalansEndavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)Països Catalans, 22 de juliol de 2010
Sempre he pensat que el principal enemic de la independència era l'EI i el seu entorn. No és seriós per a cap projecte que el defensin rastes bruts i drogats amb vocabulari com "patriarcat", "classe obrera", "el capital" o "classe".
Company,no generalitzis diguent que tota l´Ei és la principal enemiga de la independència.Endavant no represennta més que a una minoria de tot l´espectre polític i cada cop hi ha més gent allunyada dels seus postulats.Recorda que al llarg de més de quarannta anys hi ha hagut gent que fins i tot ha donat lla vida i molta alttra que ha patit moltissim i que de ben segur que no s´identificarien amb aquest comunicat emès per Endavant.Personalment penso que el projecte de solidaritat catalana neix coix i sense base i que el país encara no està preparat, peró no comparteixo gens ni mica aquest comuniccat tan destructiu i sectari del qual opinem en aquest fil. Dir que m´identifico totalment en el comunicat redacctat per la cup el qual és molt més realista i gens sectari i destructiu.
doncs per haber-hi cada cop més gent allunyada dels seus plantejaments van sorgint assemblees noves any rere any. | 0.886454 | curate | {"ca": 0.9855670103092784, "hu": 0.01443298969072165} | |
mc4_ca_20230418_8_757216 | La Fira de Tots Sants podria ser declarada d’Interés Turístic Internacional | ARA Multimèdia
L’Ajuntament de Cocentaina està esperant la resposta de la Secretaria General de Turisme, que depén del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme del Govern d’Espanya, per tal de confirmar la declaració de la Fira de Tots Sant com a Festa d’Interés Turístic Internacional.
Els tràmits es van iniciar el 19 de febrer quan l’Ajuntament va entregar el document corresponent a l’Agencia Valenciana de Turisme, i al cap de poc temps el seu director, Josep Gisbert, confirmava el seu trasllat al Govern Central.
Segons la regidora de la Fira de l’Ajuntament de Cocentaina, Mariona Carbonell, aquest expedient ha sigut el més costós de fer tan econòmica com administrativament, però dona per al futur molts més beneficis econòmics.
La difusió informativa de la Fira de Tots Sants de forma internacional, ha sigut una de les accions que s’han dut a terme per a acompanyar l’expedient.
La Fira ja ha aconseguit amb anterioritat reconeixements i distincions com Festa d’Interés Autonòmic, Festa d’Interés Nacional o Bé d’Interés Cultural Immaterial. | 0.869481 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aramultimedia.com/la-fira-de-tots-sants-podria-ser-declarada-dinteres-turistic-internacional |
racoforumsanon_ca_20220809_3_655169 | Conec presidents de empreses molt importants a Catalunya que van en contra de la independència a traves de conversacions privades. Algunes d'elles, el 70% dels seus treballadors són estrangers que no tenen l'objectiu de viure a Catalunya. Algunes d'elles cometen frau fiscal de manera descarada. En resum, qui va en contra de la independència, és un corrupte, comet frau fiscal de manera descarada i explota mà obrera estrangera.
Athene noctua Són presidents de empreses catalanes i que les fan fundar ells a Catalunya. No tinguis por, que no faran propaganda anti-independentista de manera publica. | 0.706792 | curate | {"ca": 0.867003367003367, "es": 0.132996632996633} | |
mc4_ca_20230418_5_689429 | “Som les nétes de les bruixes que mai vau poder cremar” - Ab Origine Magazine
Aquesta és una frase que s’ha utilitzat des dels moviments feministes per reivindicar el fenomen de la bruixeria com una resistència femenina contra la opressió masclista, relacionant-lo amb la persecució que van rebre moltíssimes dones —més de 60.000 dones van ser executades per delicte de bruixeria— durant l’època moderna a tota l’Europa cristiana. [caption id="attachment_3315" align="aligncenter" width="600"] Mapa que quantifica la cacera de bruixes a Europa. Font: http://bruixes.mhcat.net/index.php/la-cacera-de-bruixes/la-cacera-a-europa[/caption] Tot i que és evident, des d’un punt de vista històric, que aquelles dones no eren feministes tal com entenem avui aquest concepte, sí que cal apuntar que sovint les dones acusades de bruixeria eren aquelles que no responien al prototip que imposava la societat patriarcal del moment. El retrat de la bruixa era d’una dona gran, pobra i analfabeta, i viuda o soltera. Sovint era l’actitud d’aquestes dones el que les feia sospitoses de bruixeria. S’han torbat actes de tribunals on se les acusa de bruixeria per no haver assistit a missa, per haver dit paraulotes, fornicar o prostituir-se, per avortar i per cometre adulteris. Veiem, per tant, com l’inconformisme religiós i aquelles conductes que es consideraven inapropiades per la dona en aquells temps feien que fos perseguida per les autoritats, amb l’intent de preservar així la societat religiosa i patriarcal. El concepte acumulatiu de bruixeria, terme emprat per Levack, definia la bruixa com aquella dona que formava part d’una secta diabòlica —literalment, ja que era precedida pel dimoni— que pretenia acabar amb el món cristià. L’aplec de bruixes —akelarre en basc— era el moment en el qual aquestes evidenciaven el pacte amb el diable, i hi mantenien relacions sexuals. És important el fet que hi mantinguessin relacions sexuals, ja que tots aquests aspectes eròtics eren totalment rebutjats per l’Església cristiana. D’aquesta manera, per l’autoritat, la bruixa era un dona rebel que actuava en col·lectivitat contra l’ordre imperant. La bruixa, de fet, era aquella que no acceptava les pautes de comportament tradicional i s’escapava de les estrictes normes morals de l’època, en un moment on un nou sistema, el capitalisme, s’estava implementant. Hem de veure, per tant, un cert caràcter de rebel·lió en les dones acusades de bruixes. Des d’aquest punt de vista, és comprensible que des dels moviments feministes actuals es reivindiqui la “bruixa” com a exemple de dona que no seguia les convencions establertes, que trencava amb els marcs mentals i que fugia del dogma imperant. Tot i així, almenys en el cas català, cal apuntar que les bruixes no varen ser cremades, com diu el crit, sinó penjades a la forca. El fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya [Mirar entrevista a Pau Castell] l’hem de situar entre el segle XV i el XVII. És al XV on trobem les primeres evidències documentals d’aquest fenomen, tant en el camp legislatiu com en el literari. Tot i així, no serà fins entrat el segle XVII que trobarem una cacera sistemàtica i en certa manera organitzada que afectarà a nombroses dones —està calculat que entre 1616 i 1622 unes quatre-centes dones van ser penjades pel delicte de bruixeria a Catalunya, una xifra que podria augmentar amb noves investigacions. El fet que el punt culminant de la cacera al Principat fos en aquestes dates no és casual. El segle XVII es caracteritza per la greu crisi que evidenciava la fi d’un sistema, el feudal, i el naixement d’un nou, el capitalista. Uns nous brots de pesta van afectar el país, i una baixada inèdita de les temperatures va afectar el camp —les inundacions i les glaçades eren constants i les males collites, una normalitat—, alhora que s’estancava la producció agrària i es produïa una crisi social sense precedents. La bruixa va passar a ser el boc expiatori, la manera de justificar la impotència davant les desgràcies. Per concebre la naturalesa de la cacera, és imprescindible deslliurar-se de certs tòpics al voltant d’aquesta. La persecució sistemàtica de les bruixes responia a una demanda popular, i no tant a una estratègia organitzada per les elits. Les dones acusades eren víctimes de les antipaties dels veïns, que les denunciaven, i posteriorment de la complicitat de les justícies particulars, que les processaven davant el fanatisme del poble. Com que la majoria del territori català es trobava sota jurisdicció senyorial, i no reial, foren els tribunals locals que, amb tota impunitat i fent ús de la tortura com a mitjà legal durant l’interrogatori, processaren i condemnaren a mort a una gran quantitat de dones. La justícia secular no podia condemnar a la foguera, ja que aquest era un dret reservat a la Inquisició pels casos greus d’heretgia. [caption id="attachment_3316" align="alignleft" width="349"] Procés contra Francina Redorta, condemnada per bruixa. Es pot veure en el document un dibuix d’una bruixa penjada a la forca nua de cintura cap amunt. Font: http://bruixes.mhcat.net/index.php/la-cacera-de-bruixes-a-catalunya[/caption] La Inquisició va tenir un paper força paradoxal. Si bé va intervenir en el procés de fanatització i uniformització de la mentalitat del poble, imprescindible per la concepció de la figura de la bruixa, sovint es mostrà contrària a les condemnes per bruixeria, i esdevenia escèptica davant l’existència d’aquest fenomen. De fet, sovint les dones acusades de bruixeria demanaven ser jutjades per un tribunal eclesiàstic, ja que l’Església era força més moderada i condemnava a penes lleus. És així com, a Catalunya, tret de les primeres condemnes al segle XVI que sí que hi ha documentada alguna dona cremada, les dones processades i condemnades per bruixeries eren penjades a la forca. Les execucions es realitzaven a la plaça del poble o en algun lloc visible, i davant d’un gran públic, ja que es mostraven com un exemple moralitzador.
Aquesta és una frase que s’ha utilitzat des dels moviments feministes per reivindicar el fenomen de la bruixeria com una resistència femenina contra la opressió masclista, relacionant-lo amb la persecució que van rebre moltíssimes dones —més de 60.000 dones van ser executades per delicte de bruixeria— durant l’època moderna a tota l’Europa cristiana.
Mapa que quantifica la cacera de bruixes a Europa. Font: http://bruixes.mhcat.net/index.php/la-cacera-de-bruixes/la-cacera-a-europa
Tot i que és evident, des d’un punt de vista històric, que aquelles dones no eren feministes tal com entenem avui aquest concepte, sí que cal apuntar que sovint les dones acusades de bruixeria eren aquelles que no responien al prototip que imposava la societat patriarcal del moment. El retrat de la bruixa era d’una dona gran, pobra i analfabeta, i viuda o soltera. Sovint era l’actitud d’aquestes dones el que les feia sospitoses de bruixeria. S’han torbat actes de tribunals on se les acusa de bruixeria per no haver assistit a missa, per haver dit paraulotes, fornicar o prostituir-se, per avortar i per cometre adulteris. Veiem, per tant, com l’inconformisme religiós i aquelles conductes que es consideraven inapropiades per la dona en aquells temps feien que fos perseguida per les autoritats, amb l’intent de preservar així la societat religiosa i patriarcal.
El concepte acumulatiu de bruixeria, terme emprat per Levack, definia la bruixa com aquella dona que formava part d’una secta diabòlica —literalment, ja que era precedida pel dimoni— que pretenia acabar amb el món cristià. L’aplec de bruixes —akelarre en basc— era el moment en el qual aquestes evidenciaven el pacte amb el diable, i hi mantenien relacions sexuals. És important el fet que hi mantinguessin relacions sexuals, ja que tots aquests aspectes eròtics eren totalment rebutjats per l’Església cristiana. D’aquesta manera, per l’autoritat, la bruixa era un dona rebel que actuava en col·lectivitat contra l’ordre imperant. La bruixa, de fet, era aquella que no acceptava les pautes de comportament tradicional i s’escapava de les estrictes normes morals de l’època, en un moment on un nou sistema, el capitalisme, s’estava implementant. Hem de veure, per tant, un cert caràcter de rebel·lió en les dones acusades de bruixes.
Des d’aquest punt de vista, és comprensible que des dels moviments feministes actuals es reivindiqui la “bruixa” com a exemple de dona que no seguia les convencions establertes, que trencava amb els marcs mentals i que fugia del dogma imperant. Tot i així, almenys en el cas català, cal apuntar que les bruixes no varen ser cremades, com diu el crit, sinó penjades a la forca.
El fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya [Mirar entrevista a Pau Castell] l’hem de situar entre el segle XV i el XVII. És al XV on trobem les primeres evidències documentals d’aquest fenomen, tant en el camp legislatiu com en el literari. Tot i així, no serà fins entrat el segle XVII que trobarem una cacera sistemàtica i en certa manera organitzada que afectarà a nombroses dones —està calculat que entre 1616 i 1622 unes quatre-centes dones van ser penjades pel delicte de bruixeria a Catalunya, una xifra que podria augmentar amb noves investigacions.
El fet que el punt culminant de la cacera al Principat fos en aquestes dates no és casual. El segle XVII es caracteritza per la greu crisi que evidenciava la fi d’un sistema, el feudal, i el naixement d’un nou, el capitalista. Uns nous brots de pesta van afectar el país, i una baixada inèdita de les temperatures va afectar el camp —les inundacions i les glaçades eren constants i les males collites, una normalitat—, alhora que s’estancava la producció agrària i es produïa una crisi social sense precedents. La bruixa va passar a ser el boc expiatori, la manera de justificar la impotència davant les desgràcies.
Per concebre la naturalesa de la cacera, és imprescindible deslliurar-se de certs tòpics al voltant d’aquesta. La persecució sistemàtica de les bruixes responia a una demanda popular, i no tant a una estratègia organitzada per les elits. Les dones acusades eren víctimes de les antipaties dels veïns, que les denunciaven, i posteriorment de la complicitat de les justícies particulars, que les processaven davant el fanatisme del poble.
Com que la majoria del territori català es trobava sota jurisdicció senyorial, i no reial, foren els tribunals locals que, amb tota impunitat i fent ús de la tortura com a mitjà legal durant l’interrogatori, processaren i condemnaren a mort a una gran quantitat de dones. La justícia secular no podia condemnar a la foguera, ja que aquest era un dret reservat a la Inquisició pels casos greus d’heretgia.
Procés contra Francina Redorta, condemnada per bruixa. Es pot veure en el document un dibuix d’una bruixa penjada a la forca nua de cintura cap amunt. Font: http://bruixes.mhcat.net/index.php/la-cacera-de-bruixes-a-catalunya
La Inquisició va tenir un paper força paradoxal. Si bé va intervenir en el procés de fanatització i uniformització de la mentalitat del poble, imprescindible per la concepció de la figura de la bruixa, sovint es mostrà contrària a les condemnes per bruixeria, i esdevenia escèptica davant l’existència d’aquest fenomen. De fet, sovint les dones acusades de bruixeria demanaven ser jutjades per un tribunal eclesiàstic, ja que l’Església era força més moderada i condemnava a penes lleus.
És així com, a Catalunya, tret de les primeres condemnes al segle XVI que sí que hi ha documentada alguna dona cremada, les dones processades i condemnades per bruixeries eren penjades a la forca. Les execucions es realitzaven a la plaça del poble o en algun lloc visible, i davant d’un gran públic, ja que es mostraven com un exemple moralitzador. | 0 | curate | {"fr": 0.00661341578630937, "ca": 0.9626384952331873, "es": 0.030748088980503307} | https://www.aboriginemag.com/curiositats/som-les-netes-de-les-bruixes-que-mai-vau-poder-cremar-2/ |
mc4_ca_20230418_9_621445 | Barcelona, epicentre de la World Federation of Rose Societies | Notícies d'Espais Verds i biodiversitat | Espais verds i biodiversitat | Vectors Ambientals | MediAmbient | Ajuntament de Barcelona | 0.719384 | curate | {"ca": 1.0} | http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.7120b3cf16112e13e9c5e9c5a2ef8a0c/index3336.html?vgnextoid=fc63c9b87e5d5410VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=c6779ec6ddbea210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES |
grup-elmon_ca_20230726_0_108262 | Societat Civil Catalana ha titllat aquest dimarts les conclusions de la comissió d’estudi sobre el Procés Constituent de “cop d’Estat” i ha reclamat als diputats que es neguin a participar en la seva tramitació al ple del Parlament. En un comunicat, l’entitat ha demanat als grups parlamentaris que “acatin la Constitució i les decisions del TC” i renunciïn a sol·licitar l’alteració de l’ordre del dia. També exigeixen a la mesa i a la presidenta del Parlament que rebutgin la tramitació que forçaran JxSí i la CUP, perquè “vulnera directament el que estableix el TC”. L’entitat espera que el TC i el govern espanyol acabin amb la “situació de rebel·lia institucional” que hi ha a Catalunya.
Al seu parer, aquestes conclusions “suposen el desenvolupament del full de ruta secessionista i la programació d’un Cop d’Estat destinat a trencar amb l’ordre democràticament establert i a substituir-lo per un altre il·legal i il·legítim”. L’entitat també remarca que els treballs d’aquesta comissió són desenvolupament de la resolució del 9-N, que va ser declarada inconstitucional pel TC, el que implica que les seves conclusions són una “vulneració de la Constitució i un desacatament a les resolucions del Tribunal Constitucional”.
Per tot plegat, reclama la “devolució de les institucions democràtiques, avui segrestades pels que les han posat al servei de la ruptura, transgredint l’ordenament jurídic i la legalitat democràtica”. Alhora, exigeixen que els partits constitucionalistes abordin aquest desafiament “des de la unitat i amb altura de mires”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/scc-exigeix-a-forcadell-frenar-la-votacio-del-proces-constituent-per-ser-un-cop-d-estat-120917/ |
cawac_ca_20200528_12_7957 | You are here
Personalització d'interwikis amb Mediawiki
Submitted by toniher on dg, 23/03/2008 - 6:06pm
Una de les caràcterístiques bàsiques de la Web tal com la coneixem és el seu entrellaçament gràcies als mateixos hiperenllaços . I com no, també és present al projecte Wikimedia , on a part dels enllaços interns a pàgines dins del mateix wiki, i els externs normalment com a referència, tenim un altre subgrup conegut com a enllaços interwiki . Amb aquests s'enllaça de forma simplificada les pàgines d'altres recursos sense haver de recórrer a escriure l'URL complet. Els cas més habitual i conegut són les referències entre diferents llengües d'un mateix article a la Viquipèdia.
Per exemple, per a l'article de llengua catalana a la Viquipèdia , si volem indicar l'article corresponent a l'anglès utilitzarem la sintaxi: [[en:Catalan language]]
Amb el tema Monobook de Mediawiki , el programari que s'utilitza a la Viquipèdia, això crearà un enllaç en un bloc lateral amb el nom de la llengua a la qual fa referència el codi ISO de dues lletres (ex. : «en»). Aquesta correspondència s'extreu del fitxer languages/Names.php , i es pot utilitzar per a afegir-hi altres codis que no facin estrictament referència a llengües (el nom d'un lloc web o un recurs, p.ex). El bloc lateral en qüestió l'encapçala un text que en català diu «en altres llengües». Si el volem canviar, el més fàcil és modificar la cadena traduïda directament del nostre wiki a l'adreça interna Mediawiki:otherlanguages .
Si en comptes de l'esquema anterior, escrivim [[:en:Catalan language]] , l'enllaç no s'incorpora en el bloc lateral i queda dins de la pàgina. Tot açò és vàlid igualment per a les categories, el sistema utilitzat més habitualment per a ordenar i classificar les pàgines del wiki.
L'aplicació Mediawiki disposa d'uns enllaços interwiki definits per defecte, però podem igualment afegir-hi els nostres propis, com hem fet al wiki de Softcatalà . Per a fer-ho, cal que accedim a la taula interwiki de la base de dades del nostre wiki i allà hi afegim un registre més. La taula disposa de 4 camps:
iw_prefix , el prefix que emprarem
iw_url , l'URL del recurs
iw_local , si és 1, fa que es redireccioni a un recurs extern de forma transparent talment com si fos propi.
iw_trans , si és 1, podrà utilitzar-se el contingut al qual es fa referència com a plantilla.
avui he provat a crear una wiki amb articles multiidioma( entenen multiidioma com article que esta en diferents idiomes ) i no aconsegueixo que quan posi [[en:Nom_article_en_angles]] a l' article, m' aparegui l' idioma a l' esquerra de la pagina, com a la wikipedia. és possible això? s' ha d' activar alguna cosa? Suposo que es deu crear com a categoria cada llenguatge. Però no aconseguixo que m' aparegui la capsa d' idiomes al lateral esquerra.
he estat buscant informació cercant pel google interwiki, i algun lloc on expliqui detalladament com funciona, crear la mateixa wiki diferents idiomes, pero no m' aclaro gaire. | 0.802048 | curate | {"en": 0.019979681679647816, "ca": 0.9400609549610566, "es": 0.014222824246528954, "pt": 0.025736539112766677} | http://www.cau.cat/blog/personalitzacio_dinterwikis_amb_mediawiki |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_189928 | En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt. A partir de les dades de les observacions astronòmiques realitzades fins a la data, Lundmark va proposar representar en una projecció d’Aitoff les coordenades dels estels i dels objectes lluminosos que poblen la nostra galàxia. No hi havia ordinadors i els càlculs es van dur a terme a mà. Una esfera es projecta en un oval de diferents maneres: una de les quals és la projecció d’Aitoff, i es pot fer amb l’esfera terrestre o amb l’esfera celeste.
L’enginyer suec Martin Kesküla es va encarregar del càlcul de les coordenades i de situar 7.000 estels amb posicions conegudes en el dibuix, mitjançant punts blancs de grandària proporcional a la brillantor aparent dels estels, mentre que l’enginyera Tatjana Kesküla pintava els objectes nebulosos que abunden en la Via Làctia. El treball els va costar dos anys i el van finalitzar en 1955. Durant molt de temps aquesta imatge, coneguda com el «panorama de Lund», va ser la imatge que els astrònoms reproduïen una vegada i una altra quan es desitjava mostrar la totalitat de la Via Làctia. Està reproduïda, per exemple, en la làmina xxiii del llibre Astronomia fonamental de V. J. Martínez, J. A. Miralles, E. Marco i D. Galadí-Enríquez (PUV, 2001). El centre de la galàxia se situa al centre de la imatge.
El 25 d’abril de 2018, 63 anys després que a Lund s’acabara de pintar el panorama de la Via Làctia, s’han fet públiques les dades del satèl·lit Gaia (de l’acrònim en anglès d’Interferòmetre Astromètric Global per a l’Astrofísica), que ha dut a terme un espectacular cartografiat de la Via Làctia. La imatge que ha proporcionat Gaia de la nostra galàxia, aquesta vegada realitzada amb ordinador (tampoc és, per tant, una fotografia), ens mostra les posicions de més de 1.700 milions d’estels i altres objectes nebulosos que componen la Via Làctia i les galàxies satèl·lits del seu entorn.
«La imatge que ha proporcionat el satèl·lit Gaia ens mostra més de 1.700 milions dels estels que componen la Via Làctia»
En aquest cas es tracta de la projecció de Hammer, semblant a la d’Aitoff, però no exactament igual. En cada píxel d’aquesta imatge es representa la intensitat de la brillantor mesurada per Gaia en cada regió del cel. Les zones més brillants de la imatge corresponen a concentracions més denses d’estels, mentre que les regions més fosques corresponen a zones menys poblades o poblades amb estels de menor brillantor. Destaquen també bandes encara més fosques entorn del pla de la Via Làctia: són núvols de gas i pols interestel·lar que absorbeixen la llum dels estels remots i que impedeixen veure’ls.
Curiosament, Gaia hi ha dedicat també dos anys a dur a terme les observacions que ha proporcionat aquesta imatge (el mateix temps que els va costar als enginyers de Lund pintar la seua obra). Però aquesta vegada hi han intervingut centenars de científics i enginyers de tot Europa, que han treballat en el disseny, la construcció, la posada en òrbita i l’explotació científica d’aquest observatori espacial de l’Agència Espacial Europea.
Gaia es troba a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. Des d’allí ha mesurat amb increïble precisió la posició, la brillantor, la distància, el moviment propi i el color de 1.300 milions d’estels, així com la temperatura superficial de 100 milions. A més, ha detectat 14.000 objectes del Sistema Solar (principalment asteroides). Sens dubte aquesta missió ens ha permès conèixer la nostra galàxia, la Via Làctia, amb una precisió inimaginable per a l’astrònom i els enginyers que van dur a terme el panorama de Lund. | 1 | perfect | {"ca": 0.9856696195935383, "es": 0.0143303804064617} | |
wikipedia_ca_20230401_0_403283 | Mite fundacional
Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original. Usualment està lligat a un déu, heroi o rei mític que dona origen a la comunitat (s'anomena protoplast si és el primer ésser humà global i no solament local) i que és venerat o posat com a exemple de conducta. Aquesta figura actua com a vincle entre tots els membres d'aquella cultura.
L'època dels orígens acostuma a ser vista com una edat d'or, el triomf sobre el caos o la barbàrie que caracteritza els altres pobles o l'estat de la prehumanitat. Es lliga a un indret particular (ciutat, santuari...), que actua com a nucli mític o símbol localitzat de la figura fundadora. Sovint, aquest lloc té característiques especials, com barreja d'elements, ser el lloc d'encontre amb la divinitat o de record d'una gesta o bé estar en una situació concreta (el centre del món, per exemple). Un exemple de mite fundacional és la història de Ròmul i Rem.
No obstant això, no sempre els mites fundacionals d'una ciutat o nació són mites positius. Així, mentre trobem mites com la fundació de Roma o el cicle artúric, n'hi ha d'altres que mostren la fundació de la ciutat com degradant per la humanitat i on només es troba l'autèntica natura de la humanitat fora d'aquesta.
Mites fundacionals al món antic.
Mesopotàmia.
A Mesopotàmia trobem mites basats en ciutats fundades directament per deus o que aquestes baixen directament del cel. Són dons divins i no creacions humanes. Exemple d'aquests seria la fundació de Babilònia per Marduk on no s'explica com es crea la ciutat, però sí que fou creada pel deu o en honor seu.
Grècia.
Les diverses ciutats gregues presenten mites molt diferents entre elles, sovint formen part de la mitologia grega més coneguda. Aquests relats formaven part del seu sistema cultural i sovint en fan referència els autors grecs històrics. Un dels exemples és el mite d'Odisseu, rei d'Ítaca, que representa l'enfrontament del món de les ciutats enfront del món salvatge. Els mites fundacionals grecs suposen un canvi de paradigma on la fundació de la ciutat per part de personatges mítics però humans representen un punt de canvi. Exemples de mites fundacionals grecs són el de la fundació d'Atenes després de la disputa entre Posidó i Atena, o els mites resultat dels retorns de la Guerra de Troia, que donaren lloc a nombrosos mites d'orígens troians antics, com ara el dels baleàrics o els de nombroses ciutats gregues, però també llegendes medievals: el dels bretons, el dels gals, el dels normands, el dels venecians i el dels francs.
Roma.
El mite de la fundació de Roma per part Ròmul i Rem és un dels més coneguts i que més influència han tingut a la cultura posterior. No existeix un consens científic per la fundació de Roma, tot i existir teories força properes entre elles. El mite de Ròmul i Rem no es pot doncs lligar a un fet històric, com passa per exemple amb el d'Odisseu o el de Guifré el Pilós, però si es pot traçar una relació entre aquest mite i el pas de les aldees petites de l'edat del bronze a la ciutat de l'edat del ferro que va néixer de la unió d'aquestes poblacions. Posteriorment, per influència hel·lènica aquest mite s'incorporà al d'Enees: l'Eneida és un poema èpic obra de Virgili (segle I aC) que narra la llegenda d'Enees, heroi troià que va participar en la Guerra de Troia. Acabada la guerra, l'heroi fuig a la Península Itàlica, on acaba sent l'avantpassat de Ròmul i Rem i tots els romans.
Mites fundacionals dels Països Catalans.
Als Països Catalans són diversos els mites fundacionals, d'alguns compartits entre zones o amb altres nacions europees, d'altres de propis. Formen part de la mitologia catalana i en alguns casos fan referència a personatges històrics.
Guifré el Pelós.
El mite de Guifré el Pelós és un dels mites de la fundació de Catalunya així com de la bandera de les quatre barres. Es basa en el personatge històric de Guifré el Pilós, tot i que són moltes les imprecisions del mite i que actualment tenim un fort coneixement del personatge històric, aquest és un dels mites fundacionals dels Països Catalans més coneguts i acceptats. La llegenda es va forjar a partir de les cròniques historiogràfiques que s'elaboren a partir del segle XII, com la ‘Gesta Comitum' escrita al monestir de Ripoll. Convertit en pare de la pàtria catalana, la seva gesta explica com amb el temps es convertirien uns comtats fragmentats de l'imperi Carolingi en una nació anomenada Catalunya.
Mariola.
La llegenda explica que en temps de l’emperador Tiberi Claudi Neró en la serra contestana existia una gran quantitat de mines d'or que eren explotades d'un petit poble governat per Sext Màrius. L'emperador decideix enamorar la filla del governant contestà, Mariola, per a poder heretar el patrimoni de Màrius. La negativa de Mariola és la que propicia la conquesta romana: un cop conquerit tot el territori i davant la negativa d'ella a casar-se amb l'emperador, és executada a la Serra, que de llavors ençà es coneix com a Serra de Mariola.
El Rei en Jaume a Mallorca.
A Mallorca són molt freqüents les llegendes protagonitzades pel Rei en Jaume, rei fundador del poble mallorquí amb la conquesta de l'illa el 1229. Hi ha nombrosos indrets i accidents geogràfics dels quals s'explica que tenen el seu origen en un episodi de la conquesta de l'illa per part del rei, moltes de les quals foren recollides per Mossèn Alcover al seu "Aplec de rondalles mallorquines".
Otger Cataló i els nou barons de la fama.
La llegenda d'Otger Cataló sembla néixer de les "Gesta Karoli Magni ad Carcasonam et Narbonam". En aquesta llegenda el cavaller gascó junt amb altres barons de les nissagues nobles catalanes, funda Catalunya. Aquest mite neix de la necessitat per part de la noblesa de segle XV de dotar a Catalunya d'una història prèvia als regnes francs, així com la importància de la noblesa i el pactisme en la mateixa arrel de la nació catalana.
Rotllà, el Portell del Puig Campana i l'illa de Benidorm.
Dintre del mite de Rotllà trobem diversos fets mítics que s'allunyen de la realitat històrica, però que han perviscut tant a la literatura com al folklore dels Països Catalans i altres indrets Europeus. Al sud del País Valencià apareix la història que quan Rotllà va lluitar contra un "capità moro" va descarregar tal colp amb l'espasa que va arrencar una part del cim del Puig Campana, deixant aquesta muntanya amb un forat, el Portell. La roca arrencada aniria a parar al mar sent l'actual illa de Benidorm. El Portell també fou anomenat la finestra i dona origen a més al poble de Finestrat.
Tombatossals.
La llegenda de Tombatossals inclou la fundació de Castelló de la Plana. Aquesta llegenda explica les aventures del gegant benvolent Tombatossals, nascut de les muntanyes i el vent, que junt amb un estrany grup d'amics decideixen acudir a l'ajut del Rei Barbut.
Les tres-centes donzelles de Lleida.
Aquesta llegenda explica la relació lingüística entre el País Valencià i les terres de Lleida, segons la forma d'un mite fundacional, o re-fundacional, atès que parlaríem de donar un nou naixement cristià a la ciutat de València. Segons aquesta llegenda, el rei Jaume el Conqueridor una vegada conquerida la ciutat de València hauria portat a 7 parelles nobles junt amb 300 donzelles per repoblar la ciutat junt amb els seus soldats. | 1 | perfect | {"en": 0.003946115117703089, "ca": 0.985712341815213, "es": 0.004354333922982719, "it": 0.0010885834807456798, "fr": 0.004898625663355558} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=403284 |
oscar-2201_ca_20230904_7_93207 | A una torre se li suposa fermesa, tant dóna la seva estructura, hi volem veure caràcter. Requisits que ostenta amb fèrria determinació la Torre de Villarejo. Granit ibèric de qualitat, compacte fins al límit de les nostres certeses, sabem que avui les fissures no seran la clau del camí.
Aconsellats per qui li sabem instint voraç a l'hora d'escollir via indaguem els moviments que s'amaguen rere les plaques impol·lutes de la Jack Daniels. Elegància i fe, són tan comptades les regletes que no tens més opció que creure en una adherència que exigeix a la imaginació enganyar la inviolabilitat d'aquests murs.
Funciona, l'esforç es transforma en gest que envaeix l'exquisida sobrietat amb que es defensa la torre. Passes noves que ens condueixen a un cim que té conquerits tots els núvols del cel, veritables castells d'aquestes alçades i estendards d'una llibertat que vibra en el pols de l'escalada.
Notes d’interès vertical: A l’extrem oriental de la serra de Gredos s’alça la Torre de Villarejo (1785m), a tocar del Puerto de Serranillos. Més discreta que el veí Torozo, allotja un interessant ventall d’itineraris gràcies a la qualitat del seu granit i la varietat que aporten plaques i fissures.
Aconsellats pels qui ja porten molts metres fets en aquestes parets ens decantem per la Jack Daniels. Encertem, superba via de placa que ens porta sempre un pas més enllà de l’equilibri, estratègiques regletes fan possible el miracle de l’adherència en aquests murs monolítics.
Dura i obligada, ostenta un traçat directe i incisiu capaç de descobrir camí en panys d’aparença impenetrable. L’adherència n’és la protagonista indiscutible, tot i que rotundes fissures sumen verticalitat al recorregut amb trams atlètics a la par que tècnics.
L’esplèndida placa de regletes del L2 és preludi de l’impressionant mur del L3, exigent, sostingut i interminable (55m), pura continuïtat. Darrer llarg (L4) correspon a la Directa de los Macarenos, excel·lent final. Bastant equipada, trobem espits i algun pitó a les tirades, les reunions són rapelables (bolts amb el nom de la via). De material necessitem vint cintes, un joc de totems/friends fins C3, un parell de micros i tascons, estrep útil a no ser que escalem 6c.
L’orientació sud de la paret fa que la millor època sigui tardor o primavera. Accés pel Puerto de Serranillos, venint de Sant Esteban del Valle per AV-913 trobem un petit aparcament de terra just després d’una marcada corba a dretes, uns 800m abans del port.
En la corba mateix, al costat d’un rètol amb les regulacions neix el camí (fites) que primer en pujada i després en flanqueig ens deixa davant la Torre de Villarejo, baixem a buscar la base de la paret (30min).
La Jack Daniels comença per un mur amb un petit desplom (espits visibles) a la vertical d’una zona d’imponents planxes grisoses, just després de passar unes vies d’esportiva (cadena a la R) i una placa de regulacions per nidificació (prohibit escalar de 1 de febrer a 31 de juliol a les vies de la part dreta de la Torre de Villarejo). Descens en quatre ràpels pel mateix itinerari.
Avui les nostres passes han donat forma a la sobirana elegància d’aquest granit, ens hem trobat una joia sense polir. Intensa via!
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: clàssica, Gredos, quatre estrelles, tradicional, via llarga
**** Torozo, granit ibèric (Serra de Gredos, Àvila)
Divendres, 3 de setembre - dissabte, 4 de setembre de 2021
No sé per què tendim al nord, cerquem granit en les alçades alpines, però aquest cop el nostre destí és l'oest. Hi ha tant per explorar, tota una serra sencera, Gredos, roca ibèrica. Cims castissos de nom sonor i escalada "recia", muralles que allotgen línies on prima la força de les fissures alleugerida per l'esveltesa de les plaques.
Paisatge de vent i pedra, cels mesetaris, duresa en l'entorn, el Torozo pren forma sota els nostres dits. O som nosaltres que fluïm en sintonia amb el seus relleus. Dubto, no sé qui modela a qui en aquesta descoberta mútua.
Tastem clàssiques on la clau són els diedres, escalada de coneixença que ens fa vibrar per la franquesa amb que se'ns ofereixen. Línies atemporals, sòbries en gest. Aprenent de nou els camins del granit!
Notes d’interès vertical: A la zona oriental del cordal de la serra de Gredos el cim del Torozo (2021m) destaca, clar divisori de valls veïnes. Des de la llunyania tan sols se n’endevina la presència ferma, però a la que ens atansem al Puerto del Pico la verticalitat cobra solidesa en magnífics murs de granit.
Bona escola de la zona centre, les seves parets ens ofereixen des de línies d’adherència punyent fins pilars on l’autoprotecció s’imposa, el ventall de vies és ampli i variat. L’accés és des de la zona d’aparcament que trobem al mateix Puerto del Pico (1352m). Aproximació i descens mitjanament llargs que aporten un toc alpí i magnífiques vistes a qualsevol de les escalades.
Aproximació, des de l’aparcament passem per darrere del restaurant i anem a buscar el PR que puja al cim del Torozo i que enfila directe amunt per pendents herbosos. Arribem a un petit refugi de pedra i deixem el PR per girar a la dreta seguint un sender que va flanquejant fins un característic llom.
Pugem cap a la paret, però a l’alçada d’uns grans blocs on hi ha bivacs estem atents a les fites per tal de no seguir pujant (camí de descens que recorre la base de la immensa placa de l’Albujea). Iniciem un llarg flanqueig en lleuger descens que creua per sota tot el vessant sud-oest vorejant grans plaques tombades fins l’extrem dret del Torozo per on discorren els itineraris de concepció més clàssica (1h).
Descens, des del cim del Torozo baixem uns pocs metres en direcció al coll (nord-oest) i ràpidament trobem a la nostra dreta una instal·lació de ràpel (2 “cáncamos”). Amb un sol ràpel (30m) arribem a l’inici d’una marcada canal per la que baixem sempre amb tendència a la dreta (fites) fins el peu de la Albujea. Flanquegem per la marcada feixa de la base fins retrobar el camí d’aproximació (1h30min cotxe).
Resoltes les qüestions pràctiques, tan sols falta escollir via i com que és la nostra primera visita al Torozo ens decantem per dues bones clàssiques que ens iniciïn sense embuts en les particularitats d’aquest granit castís.
*** Gran Diedro (250m, V+), Torozo (cara SO)
Collita del 72, la primera via oberta a la paret, escull l’esvelt diedre cap el que conflueixen totes les fissures com a eix central del seu atractiu i l’encerta de ple. Dificultat assequible, elegància i lògica garanteixen la freqüentació d’aquest itinerari que esdevé clàssic de referència i visita obligada per iniciar-se al Torozo.
La via està poc equipada, a les tirades trobem algun pitó i/o pont de roca i un friend abandonat a la darrera. A la placa del segon llarg hi ha dos espits, es poden utilitzar o anar per la fissura de l’esquerra, al gust de cadascú. Les reunions llevat de la darrera són sempre dos “cáncamos”.
De material necessitem dos jocs de camalots fins C2, un C3 i C4 opcional, joc de totems petits (negre, blau i groc), tascons i 14 cintes. El traçat segueix sempre la línia més evident traient el màxim partit de les fissures per protegir i a l’hora donar ambient. Dues primeres tirades en les que no hi ha un únic camí ens dipositen a la base del fantàstic diedre, raó de ser de la via. Tercer i quart llarg francament bons, demostren la solera del recorregut.
Per localitzar la via un cop a l’extrem dret de la paret prenem com a referència un gran arbre situat en un petit coll al peu de l’esperó. Pugem per una mena de canal cap a ell i poc abans d’arribar-hi flanquegem a l’esquerra a buscar la vertical del diedre.
La via s’inicia en una còmode replà rere un gran bloc característic per una placa amb grans xorreres negres. Acabat el Gran Diedre cal grimpar encara un centenar de metres (III/IV) sempre en tendència a l’esquerra fins el cim.
Escalada de les d’abans, la ruta navega per la paret amb la seguretat que dóna l’experiència i ens brinda un diedre que deixa ben clara l’elegància de la que és capaç el granit.
**** Guirles Campos (305m, 6b+, 6a/A1 oblig), Torozo (cara SO)
Festival de via, placa, diedre, fissura, tot hi té cabuda i tot està resolt amb una mestria que obliga a escalar afinant enginy i tècnica. Caràcter clàssic al que se li suma un esperit indòmit. Oberta l’any 77 sorprèn la determinació amb que el traçat cerca la verticalitat de les fissures superiors i sorteja amb encert les subtileses de la placa.
La via respecta l’essència amb que es va obrir, trobem tan sols tres bolts (xapa amb el nom) a les dues tirades de placa i comptats pitons/ponts de roca a la resta de tirades. Reunions de “cáncamos”, excepte la última que cal muntar. Material necessari, dos jocs de totems/friends fins C3, un C4, tascons i 16 cintes.
Granit excel·lent, tant pel que fa a l’adherència com a la qualitat de les fissures, tot i que en trams puntuals líquens i roca una mica bruta delaten que la via no és tan freqüentada com es mereix. Grau ajustat, la via obliga a navegar i té trams obligats.
L’exigent diedre del L6 permet pujar en artificial si no és té el grau (6a/A1), tirada neta, atlètica i sostinguda, la joia de la via. Al L4 gaudirem d’una travessa trepidant, passos tècnics on cal confiança i cop de gas, originàriament es resolia amb un pèndol. Els dos primer llargs ens ensenyen com les gasta l’adherència en aquestes contrades, bon treball de peus i no pensar en l’aire entre assegurances és la clau per gaudir de la seva elegància.
Per localitzar la via, poc abans de la canal que baixa de l’extrem dret de la paret busquem un arbre solitari enmig de les plaques, la R1 està al seu costat i l’inici és en un petit sostre fissurat a la seva vertical. La Guirles-Campos no arriba al cim, cal grimpar un centenar de metres (III/IV) sempre amb tendència a l’esquerra fins assolir-lo.
És una via on t’hi aboques de ple, navegar és converteix en obligació. Austera, exhibeix la noblesa de la que tan sols en són dipositàries les grans clàssiques.
Torozo, escalades de descoberta, parets que parlen el llenguatge del granit i nosaltres que en volem aprendre totes les seves possibilitats.
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ascensions, clàssica, Gredos, quatre estrelles, tradicional, via aventura, via llarga
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Cercar en aquest blog
Escalades
▼ 2021 (61)
▼ de novembre 2021 (6)
**** Jack Daniels (185m, 6c, 6b oblig), Torre de V...
**** Torozo, granit ibèric (Serra de Gredos, Àvila)
**** Barranco de la Hoz, territori Gálvez, fissure...
Camins de vent, univers circular... Arnau
Pitiüses, dèdal de mar (Eivissa, Formentera)
Arxipèlag constel•lat (Cabrera)
► d’octubre 2021 (8)
► de setembre 2021 (4)
► de juny 2021 (4)
► de maig 2021 (6)
► d’abril 2021 (11)
► de març 2021 (6)
► de febrer 2021 (6)
► de gener 2021 (10)
► 2020 (39)
► de desembre 2020 (8)
► de novembre 2020 (6)
► d’octubre 2020 (4)
► de setembre 2020 (8)
► de juny 2020 (1)
► d’abril 2020 (3)
► de març 2020 (5)
► de febrer 2020 (4)
► 2019 (20)
► de juliol 2019 (1)
► de juny 2019 (1)
► de maig 2019 (1)
► d’abril 2019 (4)
► de març 2019 (4)
► de febrer 2019 (5)
► de gener 2019 (4)
► 2018 (47)
► de desembre 2018 (8)
► de novembre 2018 (3)
► d’octubre 2018 (4)
► de setembre 2018 (4)
► d’agost 2018 (6)
► de juliol 2018 (6)
► de juny 2018 (5)
► de maig 2018 (2)
► d’abril 2018 (6)
► de març 2018 (3)
► 2014 (12)
► d’octubre 2014 (1)
► de setembre 2014 (2)
► d’agost 2014 (1)
► de juliol 2014 (2)
► de juny 2014 (5)
► de maig 2014 (1)
► 2013 (57)
► de desembre 2013 (1)
► de novembre 2013 (8)
► d’octubre 2013 (2)
► de setembre 2013 (6)
► de juliol 2013 (6)
► de juny 2013 (4)
► de maig 2013 (7)
► d’abril 2013 (3)
► de març 2013 (5)
► de febrer 2013 (5)
► de gener 2013 (10)
► 2012 (110)
► de desembre 2012 (10)
► de novembre 2012 (8)
► d’octubre 2012 (11)
► de setembre 2012 (16)
► d’agost 2012 (9)
► de juliol 2012 (2)
► de juny 2012 (8)
► de maig 2012 (10)
► d’abril 2012 (7)
► de març 2012 (7)
► de febrer 2012 (12)
► de gener 2012 (10)
► 2011 (103)
► de desembre 2011 (11)
► de novembre 2011 (12)
► d’octubre 2011 (12)
► de setembre 2011 (9)
► d’agost 2011 (5)
► de juliol 2011 (10)
► de juny 2011 (6)
► de maig 2011 (5)
► d’abril 2011 (8)
► de març 2011 (9)
► de febrer 2011 (7)
► de gener 2011 (9)
► 2010 (95)
► de desembre 2010 (9)
► de novembre 2010 (7)
► d’octubre 2010 (9)
► de setembre 2010 (6)
► d’agost 2010 (9)
► de juliol 2010 (5)
► de juny 2010 (6)
► de maig 2010 (9)
► d’abril 2010 (10)
► de març 2010 (5)
► de febrer 2010 (10)
► de gener 2010 (10)
► 2009 (67)
► de desembre 2009 (10)
► de novembre 2009 (4)
► d’octubre 2009 (5)
► de setembre 2009 (2)
► d’agost 2009 (6)
► de juliol 2009 (1)
► de juny 2009 (5)
► de maig 2009 (4)
► d’abril 2009 (1)
► de març 2009 (8)
► de febrer 2009 (10)
► de gener 2009 (11)
► 2008 (72)
► de desembre 2008 (14)
► de novembre 2008 (8)
► d’octubre 2008 (3)
► de setembre 2008 (9)
► de juny 2008 (1)
► de maig 2008 (8)
► d’abril 2008 (2)
► de març 2008 (8)
► de febrer 2008 (12)
► de gener 2008 (7)
► 2007 (1)
► de desembre 2007 (1)
Etiquetes
ager (12) Alacant (13) Alpinisme (54) Alt Urgell (2) Arnau (8) artificial (27) ascensions (14) Balears (11) Barranco de la Hoz (1) btt (2) Camarasa (3) camins (7) Cavallers (2) cinc estrelles (3) clàssica (65) Col de Nargó (1) Costa Brava (4) cresta (16) esportiva (27) esquí fons (3) Garraf (2) gel (78) Gredos (7) imatges (39) love climbing (13) Malanyeu (1) Maresme (5) Margalef (1) Marroc (1) Mediterrani (23) Midi d'Ossau (3) Montrebei (5) Montroig (4) Montsec (10) Montseny (2) Montserrat (8) Múrcia (4) Mussara (1) navegar (14) Núria (1) oliana (2) opinio (12) opinió (7) Paret Bucòlica (1) Paret de la Rufa (1) Pedraforca (1) Pirineu (6) Prades (3) quatre estrelles (29) Ripollès (3) Roca Maura (3) Sadernes (1) Sant Llorenç de Montgai (2) Serra Sant Joan (1) Terradets (3) Todra (1) tradicional (10) travesses (23) varis (29) via aventura (20) via ferrata (7) via llarga (410) viatge (14) videos (32) vies noves (25) vies singulars (1) Vilanova de Mèia (2)
blogs de roca
La noche del loro 2
SURTANA - HIRSCHE PLATZ
Fa 7 hores
Romàntic Guerrer
La Normal a la Paret Formiguera
Fa 16 hores
B²EC
Fa 17 hores
LA FESTA DEL PACA
VIA ARANYA A2-IV+.Morral del llop.Sant Lloreç del Munt.
Fa 1 setmana
rocaineu
NoVaViA! El Cant del picot 70m 6a (Rues de la Llosa)
Fa 2 setmanes
Muntanyenc
Col dei Bos, via ferrata Alpina
Fa 4 setmanes
CELIAVERN ( ESCALADA I VIDA...)
PASSEIG PEL BUIT dels ENCANTATS
Fa 4 mesos
ESCALADA CLASICA
CRESTA DE BARDAMINA. ( PICO DE BARDAMINA 3.079 m - PICO DE LA PAÚL 3.078 m - PICO INFERIOR DE LA PAÚL 3.073 M) | 0.729522 | curate | {"ca": 0.9077605936611416, "it": 0.005409529093557112, "en": 0.01054164643872668, "es": 0.019834940009709413, "fr": 0.028504057146820166, "de": 0.021221998751647132, "cs": 0.006103058464525973, "pt": 0.0006241764338719745} | https://josepilaura.blogspot.com/2021/11/ |
cawac_ca_20200528_6_189891 | Salut i sanitat
La bandera de la ISO 14001 ja oneja a la platja de Llevant de Salou
L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat de la Regidora de Platges, Júlia Gómez; el regidor de Salut Pública, Ramon Pasqual i el de Turisme, Benet Presas han hissat aquest matí la Bandera del Certificat Mediambiental ISO 14001 a la Plaça de les Comunitats Autònomes de Salou. Granados ha manifestat la seva satisfacció per l’obtenció per sisè any consecutiu de la ISO 14.001 per a totes les platges del municipi, el que suposa un reconeixement a la gestió mediambiental del litoral salouenc. Així, aquest important certificat ha estat renovat respecte l’any passat, sent un reconeixement internacional que audita l’empresa AENOR per la qual certifiquen que -a totes les platges del municipi- han implantat i mantingut un rigorós sistema de gestió medi ambiental. El batlle ha volgut especificar que tant la ISO, com les banderes blaves i la Q de qualitat –aquestes dues ja estaven onejant a les platges de Salou- “són tres certificacions que valoren i reconeixen diferents aspectes de les platges i que, en conjunt, sí destaquen la bona feina en neteja d’aigua, qualitat de serveis i altres exigències que fan de Salou una platja exemplar”. En aquest sentit, la regidora de Platges, Julia Gómez, també ha afegit que “els esforços realitzats per oferir la millor gestió a les nostres platges per als seus ciutadans i visitants queden avalades de nou amb aquesta certificació que ens posiciona com un referent”; no en va Salou ostenta el títol de platja d’Europa. D’altra banda, l’alcalde ha avançat que s’està estudiant amb els municipis de Cambrils i Vila-seca constituir un consorci per mancomunar serveis de neteja a les platges després que l’ACA enguany no es faci càrrec de la neteja de l’aigua amb pelicans. “Es podria fer una molt bona gestió en aquest i altres aspectes”, ha dit l’alcalde, tot i apuntar que l’aigua està perfecte i que no hi ha hagut cap queixa de banyistes. Cal recordar que les Platges de Ponent i Llevant compten també amb la bandera “Q” de Qualitat, essent les úniques platges de la Costa Daurada que compten amb aquest distintiu; a més de comptar amb les distincions de bandera blava a Llevant, Capellans i al Port Esportiu. | 0.869808 | curate | {"ca": 0.9699955217196596, "es": 0.03000447828034035} | http://www.salou.cat/noticia_detall/_WJSnMCmKj4GoULmXQ3Dp7K6lZLwL5PAty1yjy8m7aZc |
oscar-2201_ca_20230904_1_148827 | La Generalitat avisa els seus advocats que no poden fer servir el castellà | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
Selecciona Edició
ESP
AME
MEX
BRA
CAT
ENG
Newsletter
Subscriu-te
Connecta’t
Cerrar
Buscador
Cerrar
Buscar
Seccions
Tancar
Selecciona Edició
ESP
AME
MEX
BRA
CAT
ENG
Mida de la lletra
a-
A+
Contrast alt
Barcelona
Art i Arquitectura
Tendències
Literatura
Música
Seguiu-nos a
Segueix-nos a Twitter
Segueix-nos a Facebook
Newsletter
Subscriu-te
EL PAÍS
Catalunya
La Generalitat avisa els seus advocats que no poden fer servir el castellà
Els serveis jurídics adverteixen els departaments que només podran contractar advocats externs si utilitzen el català
Recomanar a Facebook
Twittear
Otros
Cerrar
Recomanar a Linkedin
Recomanar a Pinterest
Connecta’t
Connecta’t
Imprimir
Jesús García
Twitter
Barcelona 19 MAI 2017 - 17:18 CEST
A l'esquerra, advocats de la Generalitat en un judici. Albert Garcia
El Govern català ha advertit els responsables dels seus departaments que els advocats que tramiten els seus assumptes no poden emprar en cap cas el castellà i tenen l'obligació d'impulsar els procediments només en català. En una carta, la cap de serveis jurídics de la Generalitat, Margarida Gil, avisa que ha tingut coneixement que "en determinats plets que afecten a entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Gil recorda que una llei del 2013 obliga els lletrats a fer servir el català i adverteix que aquesta obligació és "un requisit de contractació" dels advocats externs que, puntualment, col·laboren amb la Generalitat.
La carta a la qual ha accedit EL PAÍS està dirigida al secretari general de Salut, Albert Serra, encara que del seu contingut es dedueix que ha estat remesa també a la resta de departaments. La cap dels serveis jurídics recorda que, el 7 de maig del 2013, el Govern català va aprovar un acord pel qual els advocats de la Generalitat no només han de fer servir el català en els plets als quals es veu involucrada l'administració pública, sinó que han de sol·licitar als jutges que "la tramitació del procediment es realitzi en llengua catalana".
Però aquesta ordre, adverteix, no s'està complint. "Alguns òrgans judicials de Catalunya", diu Gil, han informat la Generalitat que "en determinats plets" que afecten "entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Aquests advocats "tampoc plantegen que la tramitació del procés sigui en llengua catalana". Aquestes anomalies es produeixen principalment, afegeix la carta, en "organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses públiques de la Generalitat". I afecten tant els serveis jurídics d'aquestes entitats com els advocats externs que, "en casos puntuals", són contractats per l'administració.
La missiva demana "a tots els secretaris generals" que recordin les seves obligacions als responsables de les entitats perquè els advocats "utilitzin el català en totes les actuacions judicials que duguin a terme a Catalunya". El mandat, finalitza la carta (datada del passat 8 de maig) afecta també els advocats externs. El compliment d'aquestes obligacions lingüístiques és "un requisit" perquè siguin contractats.
L'acord del maig del 2013 obeïa al reduït ús del català a les sentències judicials, que el 2011 només suposaven el 13,1% del total.
Arxivat a:
Política lingüística
Generalitat Catalunya
Catalunya
Govern autonòmic
Llengua
Comunitats autònomes
Política autonòmica
Administració autonòmica
Cultura
Espanya
Administració pública
Política
NEWSLETTER
Subscriu-te als nostres butlletins
Preservar el planeta
Una estación meteorológica en el Everest para comprender cómo nos afecta el cambio climático
Dentro de la iniciativa Perpetual Planet, National Geographic y Rolex comandan una expedición para instalar el centro metereológico a mayor altura del mundo, vital para conocer el efecto del calentamiento global.
Lo más visto en...
» Top 50
EL PAÍS
Cataluña
Artur Mas, un podcast
“La catalanitat està fatigada, en fase maniacodepressiva”
Ètica i estètica de les lletres
El col·loquial està de moda
Què fer a Barcelona: Frida Kahlo a Ideal, Jazztrònica al TNC, Palo Market Fest i més plans
Una tragicomèdia a ritme d’Eurovisió
Postil·les a ‘El fill del xofer’
Perquè sí
Així viu l’home que va modernitzar Barcelona
Vídeo“Catalunya és un país restrictiu: sempre és aquest o l’altre”
Cómo quedarán las pensiones máxima y mínima en 2022
Cómo acabar con las llamadas comerciales no deseadas en el móvil
John Cusack, el desaparecido: cómo el actor más querido de principios del siglo XXI cayó en el olvido entre explícitas opiniones políticas | 0.574717 | curate | {"ca": 0.7637881784223247, "fr": 0.005713030103274006, "en": 0.03186112942210503, "cs": 0.0013183915622940012, "ko": 0.0013183915622940012, "kn": 0.0013183915622940012, "de": 0.004394638540980004, "pt": 0.007470885519666007, "am": 0.0065919578114700065, "sv": 0.003955174686882004, "es": 0.16743572841133816, "iq": 0.00043946385409800046, "ru": 0.00043946385409800046, "ja": 0.0017578554163920018, "eu": 0.002197319270490002} | https://cat.elpais.com/cat/2017/05/19/catalunya/1495198744_196095.html |
macocu_ca_20230731_6_522965 | VÍDEO Els Mossos retiren amb una corda un senglar del mig de la C-17
L'animal irromp a la via a l'Ametlla del Vallès
Un mosso d'esquadra ha retirat aquest dissabte al matí un porc senglar que, ferit, havia quedat al bell mig de la C-17 a l'alçada de l'Ametlla del Vallès. Segons informa El 9 Nou, un conductor que circulava en sentit nord ha vist l'animal i ha avisat la policia.
Efectius dels Mossos d'Esquadra i la policia local de l'Ametlla han tallat la circulació per evitar que provoqués cap accident. Un agent de trànsit de Mollet ha pogut lligar l'animal amb una corda, retirar-lo de la via i portar-lo a una zona boscosa, on han comprovat que estava ferit. L'animal ha hagut de ser sacrificat. | 0.766811 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_668954 | Material musculació Kettlebells preus a Traininn, comprar, ofertes
Softee PVC 20 Kg
Softee Neoprene 40 Kg
Softee Neoprene 12 Kg
Softee Neoprene 20 Kg
Sobre Kettlebells
Aconsegueix promocions increïbles amb les últimes novetats de fitnes! Trobaràs a traininn.com els models més buscats de Kettlebells i les novetats de la última col•lecció. T’oferim milers de productes de fitnes amb el preu més baix. T’oferim una gran varietat de productes de fitnes per tu i els teus amics a només uns quants clics de distància. A traininn, la teva botiga de fitnes online, tenim les últimes novetats de Kettlebells a nivell mundial. Si ets un amant de fitnes a qui li agrada compartir l’esport amb amics o familiars o simplement disfrutar de la naturalesa, tenim milers de productes perquè puguis fer-ho ben equipat! Tenim el catàleg més ampli de Kettlebells perquè tinguis milers d’opcions per regalar en les dates més especials: Nadal, aniversaris, el dia de la mare o del pare, rebaixes, Black Friday o el dia que tu vulguis. Si busques una web on poder fer totes les teves compres online de manera ràpida i segura, traininn és la millor opció per estalviar temps i diners.Trobaràs la millor selecció de Kettlebells del mercat a la teva botiga de fitnes. Estalvia temps i diners comprant a traininn, la botiga online de fitnes. Posem al teu abast les últimes novetats de Kettlebells de les millors marques de fitnes com per exemple Softee.... Mai havia set tant fàcil comprar online tal i com ho demostren les opinions dels clients publicades als llistats de productes de fitnes. | 0.795628 | curate | {"ca": 0.9381841596909208, "en": 0.050869285254346426, "es": 0.010946555054732776} | https://www.traininn.com/gimnas-fitness/material-musculacio-kettlebells/12018/s |
cawac_ca_20200528_2_154884 | Tota la informació local, el temps i l'agenda configueren l'informatiu diari de Ràdio l'Escala.
ÀUDIOS DEL PROGRAMA
informatiu 29.05.13 Aquesta setmana acaben els treballs per condicionar les platges de l’Escala de cara a la temporada de bany. Tenen un cost de 170.000 euros. Més de 50 establiments de l’Escala, participen aquest cap de setmana en la primera edición de la campanya L’Escala 2x1. Promocions i descomptes en activitats...
informatiu 28.05.13 L’exconseller d’Economia, Antoni Castells, serà l’encarregat de presentar, demà dimecres a les vuit del vespre, la conferència-balanç d’aquests dos anys de mandat de l’equip d’Estanis Puig. Mercè García, la regidora del Partit Popular a l’Escala , diu que les relacions amb l’equip de govern no...
informatiu 27.05.13 La sala del CER es va omplir de gom a gom per escoltar l'acte de l'ANC amb la participació de Josep M. Terricabras, Carme Forcadell i Carme Callol. Rafel Guillot es supera a sí mateix i torna a marcar un rècord absolut en el concurs d’allioli de Creixell. 13 quilos amb set grams, elaborats en...
El temps d'avui - 27.05.13 Avui dilluns jornada d'impàs, amb cel variable de núvols alts i mitjos, ullades de sol i ambient una mica més suau que dies enrere. A partir de demà es torna a complicar, amb l'arribada d'un nou front fred, baixada de temperatures, i tempestes de tarda que es repetiran tant dimarts com dimecres.
L'informatiu 24.05.2013 La venda de cotxes de 2a mà creix un 8% / Terricabras i Forcadell, avui a l'Escala, en la presentació de l'ANC / Mercè Malé presenta "Els nens de Mazinger Z" / Concert de primavera a l'Escola Empúries / + agenda i temps
El temps d'avui - 24.05.13 Després d'un parell de jornades de màniga curta, tornem a recular cap a una situació més freda i inestable durant bona part del cap de setmana. Avui i demà dominarà el cel tapat i ruixats i no serà fins diumenge quan veurem cel més serè i sol.
informatiu 23.05.13 El sector nàutic no s’escapa de la crisi. Es calcula que en els últims anys la venda d’embarcacions s’ha reduït fins a un 70 per cent/L’editor i escriptor gironí Quim Curbet presenta dissabte “El viatge del gironauta”, el llibre que recull les columnes publicades durant els últims quatre anys a...
informatiu 22.05.13 La junta del CER diu que l'Ajuntament deu més de 45.000 euros a l'entitat / Avui es compleixen dos anys de les últimes eleccions municipals que, a l'Escala, deixen el PSC a un sol regidor de la majoria absoluta / la Llar del jubilat programa una segona temporada de nits temàtiques per als...
El temps d'avui - 22.05.13 Jornada de tramuntana reescalfada i ambient molt més suau, però no baixem la guardia perquè a partir de demà a la nit ens arriba un nou canvi, aquest cop amb tramuntana més freda i ruixats.
informatiu 21.05.13 Durant pràcticament un mes, l’Ajuntament de l’Escala neteja i desbrossa vorals, riberes i solars municipals buits en la campanya anual de prevenció contra incendis. Víctor Puga parla de la necessària revisió del Pla General de l’Escala. La UBET programa activitats infantils i balls tots els...
El temps d'avui - 21.05.13 Les tres properes jornades seran força més assolellades i amb una recuperació momentània de la temperatura, però encara sense assolir els valors normals per les dates i amb perspectiva d'una nova clatellada tèrmica a partir de divendres i dissabte.
L'informatiu 20.05.2013 Més cellers i més visitants que mai a la fira Arrels del Vi / Gairebé 200 puntaires a la trobada d'enguany, que ha coincidit amb la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica / Mar Bosch presetna la seva òpera prima "Bedlam", guanyadora del premi Just Casero, a l'Escala / Avui ha començat l'obra de...
informatiu 17.05.2013 Dia internacional dels museus / duo de bandoneó i guitarra a Sant Martí d'Empúries / la guanyadora del premi Just Casero presenta "Bedlam a l'Escala / Festa del Comerç Just i la Banca Ètica / agenda i el temps
El temps d'avui - 17.05.13 Diada amb més sol al centre del dia, però que de nou es taparà a partir de la tarda, amb una nova banda de pluja que ens creuarà la matinada de dissabte. No deixarem enrere el temps inestable i la variabilitat, ja que malgrat veiem estones de sol, la tarda de diumenge tornarà a espategar.
informatiu 16.05.13 Més de 600 apartaments turístics de l'Escala ja estan registrats. El fill del mítim Miralles de "Soldados de Salamina", resident a l'Escala, dolgut amb Javier Cercas perquè ha tergiversat la biografia del seu pare. Obertes les inscripcions al primer casal d'estiu de tennis i pàdel.
El temps d'avui - 16.05.13 Avui toca una jornada de cel tapat i situació inestable, amb ruixats que s'aniran reproduint al llarg del dia. El panorama de baixes pressions ens acompanyarà també demà divendres, novament amb temps canviant, ruixats i xàfecs entre el matí i mitja tarda.Tot plegat acompanyat de temperatures...
informatiu 15.05.13 L’Ajuntament de l’Escala incorpora un nou vehicle híbrid perquè l’agent verd pugui desenvolupar millor les seves tasques de control per tot el municipi. Gresa 2008 d’Olivardots, blanc dels aspres 2011, de vinyes dels Aspres i torre de Capmany Reserva millors vins de la fira Arrels del vi que es...
El temps d'avui - 15.05.13 El temps d'avui - 15.05.13 Nou canvi de temps típicament primaveral per els propers dies, panorama variable amb ullades de sol però també nuvolades, xàfecs i tronades sobretot durant les tardes. A destacar també el canvi d'aire cap a tramuntaneta i la baixada de temperatura que es mantindrà els...
informatiu 14.05.13 L’alcalde de l’Escala denuncia que la junta del CER està polititzada i que s’està fent servir la polèmica de l’exposició de flors, que es va suspendre, per desgastar l’equip de govern. Càritas recull més de 3.300 quilos d’aliments en el recapte del cap de setmana passat, organitzat amb...
El temps d'avui 14.05.13 Cel totalment serè de matinada amb arribada de núvols alts a partir de mig matí, els quals seran més compactes i espessos a partir de migdia i tarda. També veurem creixer nuvolades potents cap a l'interior i pirineus a partir de migdia. | 0.861043 | curate | {"ca": 0.9948547717842323, "es": 0.005145228215767635} | http://www.radiolescala.cat/categories/category/78?start=400 |
cawac_ca_20200528_0_6323 | Fotos Reis 2010
Ja tenim aquí algunes de les fotos que els veïns del municipi de Corçà ens han enviat de la nit de Reis a Corçà i a Casavells. Moltes gracies a la Susanna, la Roser, la Mireia, el Xavier i en Gumersind per enviar-nos les fotos.
Recordeu que podeu enviar-nos les fotos sempre que vulgueu que les anirem penjant a la web. Tan sols les heu d’enviar a [email protected] o deixar-les al ajuntament indicant que son per la Web. Moltes gracies | 0.614242 | curate | {"de": 0.033632286995515695, "ca": 0.7309417040358744, "pt": 0.2040358744394619, "en": 0.03139013452914799} | http://www.corca.cat/fotos-reis-2010/ |
mc4_ca_20230418_2_58528 | Millorar la neteja dels barris a través de Whatsapp - Empordà
Millorar la neteja dels barris a través de Whatsapp
L'Ajuntament ha impulsat onze taules de neteja i manté contacte directe amb els representants veïnals
GIRONA | L.F.G. 27.10.2015 | 06:30
L'Ajuntament de Girona ha impulsat aquest mandat onze taules de neteja als barris, amb l'objectiu de millorar l'eficàcia d'aquests servei a través del contacte directe amb els seus veïns. A banda de reunir-se periòdicament amb les associacions veïnals, el contacte també es farà a través de Whatsapp.
Segons explica el regidor de Sostenibilitat, Carles Ribas, l'objectiu és que l'Ajuntament pugui conèixer de primera mà quins són els problemes de sostenibilitat i mediambientals que pateix cada barri, per tal de tenir una diagnosi el més acurada possible i poder-los resoldre tan ràpid com es pugui. Per això, s'han creat unes noves «taules de neteja de barri» que es reuniran un cop cada trimestre i estaran integrades per regidors i representants veïnals. Per part del consistori, en formen part el propi Ribas i el regidor de barri que pertoqui. En total, hi ha onze taules arreu de la ciutat, la majoria de les quals ja han començat a funcionar. Aquest proper dilluns es posarà en marxa la de Santa Eugènia, un dels barris més poblats de la ciutat.
Però per tal de tenir informació directa entre reunió i reunió de la tarda, l'Ajuntament ha decidit obrir també grups de Whatsapp amb les diferents associacions de veïns. D'aquesta manera, els respresentants designats per la pròpia associació poden posar-se en contacte amb el regidor cada vegada que detecten que hi ha algun poblema en aquests àmbits.
Ribas explica que, en aquells barris on ja s'està aplicant, el servei funciona bé, perquè si hi ha una urgència ell rep la informació al moment i la pot passar als tècnics municipals, fet que permet solucionar els problemes de forma ràpida, sovint en qüestió d'hores.
Segons Ribas, aquest sistema permet «una interacció més propera, una major proximitat amb el ciutadà i un contacte directe per resoldre els problemes». | 0.8466 | curate | {"ca": 0.9403491755577109, "es": 0.050921435499515035, "de": 0.008729388942774006} | http://www.emporda.info/girona/2015/10/27/millorar-neteja-dels-barris-traves/289839.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_427578 | No em puc creure que encara ningú hagi obert un fil sobre la sèrie...Està força bé, i els llibres són brutals.
Jo vaig per la segona part de "Tormenta de espadas" i està guapíssim. Quan acabi llegiré "Festin de cuervos". M'hauré llegit els 4 llibres de cop. Ah, i ara ha sortir el 5è llibre als Estats Units en anglés: "A Dance with dragons". A veure si alguna editorial catalana aposta pel tema de traduir els lllibres que només hi ha el primer traduït i ara amb la sèrie té tirada.
Aquesta part la vaig llegir fa una setmaneta (ara sóc amb Festí de Corbs) i és de lo millor que he llegit de la saga fins ara, gairebé tot el segon volum és un no parar de passar coses.
El festí de corbs diuen que és el llibre més fluixet de la saga.
Ho és, jo crec que en aquest llibre se li'n va una mica l'olla, doncs obre noves línies i en canvi no en tanca cap, més que dolent és una mica caòtic, i te parts que són pura palla, la gràcia d'aquest llibre és que anava al grà, i en el quart desvarieja una mica. No sé ara ha sortit el 5è en anglès que repressenta que han passat 5 anys des de Festí de Corbs, aviam que tal és.
Au ja me l'he acabat. No m'ha semblat tant dolent com esperava, potser per les crítiques que havia llegit. Només s'em feien pesats els capítols de la Cersei, quin fàstic de dona Només em mantenien interessat per veure si hi havia rollo o no amb la morena, i per veure si la Margaery es tirava les cosines. La resta d'episodis en canvi, son molt interessants, sembla que tothom marxa cap a l'est ara. A veure si em baixo ara el nou i el començo. I després 5 anys en blanc. | 0.842982 | curate | {"ca": 0.9337579617834395, "es": 0.024840764331210193, "et": 0.01337579617834395, "pt": 0.02802547770700637} | |
macocu_ca_20230731_0_93446 | Els perols de la Sopa de Verges i els ranxos de Vidreres i Capmany van tornar a fer bullir les tradicionals menges de dimarts de carnaval, tot i que enguany, havent de substituir el format popular pel virtual, amb retransmissions en directe i posant facilitats perquè els veïns –i fins i tot els forans– poguessin cuinar la recepta a casa seva.
A Verges, la recepta –prèviament exportada al programa Cuines, de TV3 i a l’aula gastronòmica de la Boqueria de Barcelona– es va distribuir a través de codis QR i els comerços locals havien comercialitzat kits amb els ingredients, que tothom va poder cuinar al ritme dels mestres de l’associació en directe per Tramuntana TV i YouTube. El perol simbòlic es va servir en restaurants locals, que a banda dels treballadors que hi fan menú diari, van registrar un bon nombre de reserves de veïns que van fer costat a l’hostaleria i van tastar la sopa genuïna.
A Vidreres la comissió del ranxo també va produir un vídeo sobre com es fa el menjar perquè els veïns el poguessin fer a casa seva. A més, en el canal de YouTube ahir es va retransmetre en directe la cocció d’una perola amb l’àpat, amb entrevistes als cuiners i cuineres, i degustacions en directe. Paral·lelament, es van vendre unes butlletes solidàries per al Banc dels Aliments. I a Capmany els vuit perols que habitualment s’instal·laven al carrer per repartir unes 600 racions de ranxo tampoc s’han fet servir aquest any. Simbòlicament, “per no tallar la tradició”, les cuineres i cuiners van preparar igualment un únic perol al matí que es van repartir entre ells a principi de la tarda, però sense la convocatòria ni distribució pública que habitualment es feia a les set de la tarda, que s’espera fer el 2022.Albons va ser l’única població on la tradicional arrossada es va cancel·lar i posposar directament; en principi, fins al 2022. L’alcalde, Joan Hostench, bromejava que la recepta de l’arròs no necessita ser gaire difosa, ja que és coneguda a totes les llars i, a més, amb diversos tocs personals i intransferibles. Al poble només mantenen obert, en format virtual, un concurs entre imatges antigues de carnaval que els veïns poden trametre al consistori. | 0.893607 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_496561 | Sandra Herver i Silvio Moreira participaran en el torneig Series A de karate de Guadalajara - Comitè Olímpic Andorrà
Inici > Notícies > Sandra Herver i Silvio Moreira participaran en el torneig Series A de karate de Guadalajara
Silvio Moreira / FACEBOOK
La Federació Andorrana de Karate estarà representada per Sandra Herver i Silvio Moreira en el torneig de les Series A de la Premier League que es disputa a Guadalajara (Espanya) a partir de divendres. Moreira competirà el primer dia en la modalitat de Kata (tècnica) en la categoria sènior individual, mentre que Herver, amb més experiència internacional, ho farà dissabte en Kumite (combat) sènior -68 quilos.
Aquest campionat està organitzat per la Federació Espanyola de Karate (FEK) sota la supervisió de la Federació Mundial de Karate (WKF) i la delegació andorrana la completarà el seleccionador nacional, Manel Jodar. | 0.793888 | curate | {"ca": 0.9713631156930126, "en": 0.0286368843069874} | http://www.coa.ad/sandra-herver-silvio-moreira-participaran-torneig-series-karate-guadalajara/ |
mc4_ca_20230418_10_571602 | 1.400 € va portar diumenge la música espiritual negra a Càritas Roses ·
1.400 € va portar diumenge la música espiritual negra a Càritas Roses
Un altre gran concert el que va oferir Empordà Gospel Choir a l'església de Santa Maria de Roses a benefici de Càritas
Empordà Gospel Choir va actuar diumenge a l’església de Santa Maria de Roses en el tercer concert solidari a benefici de Càritas
Un altre gran concert el que va oferir Empordà Gospel Choir a l’església de Santa Maria de Roses a benefici de Càritas
Ja són tres anys que la Coral Empordà Gospel Choir celebra un concert solidari a l’església de Santa Maria de Roses a benefici de Càritas. I ja són tres anys que aquesta Coral emplena el temple religiós, esdevenint aquest concert en tot un èxit.
Èxit que, evidentment, diumenge, es va tornar a repetir, ja que van ser 280 persones les que van assistir deixant una recaptació de 1.400 euros.
El recent estrenat president de Càrites Roses, Enric Ferré, que agafa el relleu de Pep Pagés, va agrair “la col·laboració de l’Ajuntament de Roses en l’organització d’aquest concert, i a tothom per la vostra assistència, perquè gràcies a la vostra aportació podem tirar endavant tots els projectes i activitats en favor d’aquells que ho necessiten”.
Com en els dos anys anteriors, Empordà Gospel Choir, coral dirigida per Tina Crespo, va oferir una actuació música espiritual negra, de música evangèlica. Una música sorgida de les esglésies afroamericanes i que diumenge passat es va poder sentir a l’església de Santa Maria, sens dubte el lloc més adient per a que els assistents la gaudissin en tota la seva plenitud.
Amb els 1.400 euros que es van recaptar es podrà continuar realitzant “el servei que dona el Centre de Distribució d’Aliments, del rober El Botó d’Or, i les activitats del Servei d’Intervenció Educativa, SIE, destinat als nens i nenes de Primària, el Servei d’Ocupació Laboral, SOL, el Servei de Deutes Familiars i l’Atenció a la gent gran, entre d’altres”, va explicar el president de Càritas Roses als assistents.
Tags: Alt Empordà, Concert solidari, Costa Brava, empordà gospel choir, Música espiritual negra, Roses, Vila de Roses
Previous Tercera edició del Festival Drons N’Roses
Next Guerau Carrion creua primer la línia de meta de la 2ª etapa de la Transpyr | 0.884378 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.viladeroses.cat/1-400-e-va-portar-diumenge-la-musica-espiritual-negra-a-caritas-roses/ |
macocu_ca_20230731_4_176136 | Ràdio Palafrugell
Informació local
Recaptats prop de 50.000€ al 1r Sopar solidari Gent Molt Gran
Amb un menú pensat especialment per a l’ocasió, els prop de 170 comensals van poder degustar diferents plats i aperitius on hi predominava el producte del territori i de temporada. Ideat i elaborat per diferents xefs de la comarca com són Quim Casellas, Antoni Izquierdo, Tomàs Brull, Xavier Madrona i Marc Caner. L’acte va ser conduit per la periodista Bàrbara Julbe. Quim Casellas se’n mostrava molt satisfet de la resposta.
També es va comptar amb un sorteig solidari de diferents productes i un concert de la soprano Valentina Gómez i la violencelista Angelica Guevara gràcies a Neandertal Records. Durant l’acte es va presentar l’spot publicitari de la campanya de mecenatge i un agraïment en forma de vídeo als cuiners responsables de l’àpat. Originalment previst a la Finca Mas del Vent del Grup Brugarol, finalment el sopar es va canviar als Jardins de l’Empordà de Fonteta per la previsió de pluges.
Es poden continuar fent donatius a ssibe.cat/gentmoltgran o bé comprar marxandatge de la campanya a través del web bravatramuntana.com.
Des de l’organització també es vol agrair especialment a les diferents entitats que van ser presents al sopar amb una taula corporativa: Àltima, Consell Comarcal del Baix Empordà, Epicentre – Comercial KMAG, Junts i Proquibsa. | 0.81409 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_64486 | Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Torna la pluja. I amb força. A partir d'aquest dijous al matí, començaran a caure els primers ruixats a l'interior i sud del país, que s'aniran estenent al llarg de la tarda per la resta del territori. Ja a partir del migdia els ruixats seran localment intensos i en alguns punts aniran inclús acompanyats de tempesta, especialment a les comarques del centre i prelitoral.
El pronòstic dels propers dies mostra que els núvols i les precipitacions s'apropiaran del cel. En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya ha activat l'avís per intensitat de precipitacions que afectarà especialment durant el matí de dijous a les terres de l'Ebre i, a partir de primera hora de la tarda, ja s'haurà traslladat al conjunt del país.
Demà els ruixats tornaran a caure arreu, localment intensos durant les hores centrals del dia i acompanyats de tempesta. En teniu tots els detalls a: https://t.co/dvBoqBQmJb pic.twitter.com/cuZamvnyFU
— Meteocat (@meteocat) May 13, 2020
Tal com mostra la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, les pressions a la superfície de l'atmosfera provocaran precipitacions acompanyades de ràfegues de vent i tempestes amb boires al Pirineu.
La previsió a mitjà termini tampoc fa net i continuarà la pluja un parell o tres de dies més. Això sí, de cara a diumenge, les precipitacions anirien quedant marginades a les zones de muntanya del nord del país.
Coronavirus
Puc anar al bar a partir d'ara? Com funcionarà el comerç? Tots els detalls del desconfinament
Consulta aquí tots els dubtes sobre la desescalada gradual planificada pel govern espanyol, que serà vigent durant almenys quinze dies
El món després del coronavirus (1)
I quan ens en sortim, què? Entre l'escepticisme i l'esperança
NacióDigital desgranarà en una sèrie especial els gran reptes que vindran, marcats per la crisi econòmica i les relacions socials. Comencem amb l'opinió de deu pensadors
coronavirus
Portar així les mascaretes pot multiplicar per 100 la seva eficàcia
És la principal conclusió d'un estudi de la mútua Asepeyo sobre el filtre i segellat de les mascaretes
Dades: coronavirus
MAPES Quants positius i sospitosos de coronavirus ja hi ha al teu municipi i comarca?
Consulta en mapes i gràfics interactius on hi ha més casos de la Covid-19 i quina ràtio d'infectats hi ha, a nivell local i comarcal
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19
GUIA Tot el que cal saber del desconfinament dels infants
Preguntes amb resposta de la mesura que s'aplica des de diumenge 26 d'abril
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | 0.738369 | curate | {"ca": 0.944044502617801, "sk": 0.004908376963350785, "en": 0.025850785340314136, "es": 0.0206151832460733, "km": 0.0003272251308900524, "fi": 0.004253926701570681} | https://www.naciodigital.cat/noticia/202292/fins-quan-puc-tenir-roba-estesa-fora-torna-pluja-tot-catalunya |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_123838 | En una conferència a la London School of Economics, el secretari general del PSOE acusa el sobiranisme de populista i Junqueras de supremacista
Quim Aranda
2 min
Preston i Sánchez a la London School of Economics. @SANCHEZCASTEJON
Londres“No soc contrari a un referèndum a Catalunya. Soc contrari a un referèndum il·legal a Catalunya”. Aplaudiments discrets, però aplaudiments. Ho va dir i fins i tot repetir ahir Pedro Sánchez, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en una conferència a la London School of Economics, la segona consecutiva en una universitat britànica, després de la de dilluns a Oxford.
Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Sánchez, introduït per l’autoritat de Paul Preston, va insistir en les fórmules habituals: “Si vols reconèixer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, has de reformar la Constitució, perquè ara no el reconeix. Per tant, la meva opinió, i la posició del meu partit, és que si hem de reformar la nostra Constitució, prefereixo fer-ho per bé. Per unir un cop més Catalunya i la resta d’Espanya”.
Fins aquí, tot sabut. També sabut el relat constitucionalista dels fets que van conduir a l’intent independentista de l’octubre passat, inclòs el remot recurs del Partit Popular contra l’Estatut del 2006.
A banda de la frivolitat de dir, més ben dit, d’insinuar, que podria arribar a ser partidari d’un referèndum legal -“que els líders independentistes no han volgut defensar al Congrés perquè saben que són minoria”, va dir, obviant la demanda prèvia al 9-N-, Sánchez no va estalviar artilleria pesant. Utilitzant el mateix estil de què va acusar el sobiranisme.
El “Volem votar” li sembla un eslògan tan demagog com el famós de Donald Trump “ Make America great again ” o el dels brexiters més furiosos, “Take back control ”. Tot plegat, fórmules “simplistes per a problemes molt complexos”, va reblar Sánchez. D’esquitllada va acusar Oriol Junqueras de “supremacista”, fent referència a un article publicat a l’ Avui el 2008 en què l’ara president d’Esquerra empresonat parlava de l’ADN dels uns i els altres.
Com de costum, la part més agra va ser l’intercanvi de cops amb els presents. Paul Preston no es va amagar gens. Resumint: “Per què no haver permès un referèndum no vinculant, una consulta, i si hi ha una participació superior al 65%, i una significativa majoria [a favor del sí], llavors podíem discutir?” Aplaudiments. “Paul, el problema és que els catalans han votat en aquesta dècada ja no sé quantes vegades...” És a dir, no.
Un aliat del sobiranisme, l’excònsol britànic a Barcelona Geoff Cowling, va fer una de les preguntes del milió: “¿Com dialogar amb líders polítics que són a la presó per càrrecs com la rebel·lió que ningú més no veu a Europa?” Més aplaudiments. Se’n va anar per la tangent. “A Espanya, la llei es respecta. No hi ha presoners de consciència”. I ja sabien a què jugaven, va venir a dir.
Res que no sabéssim, doncs. La sortida del túnel és molt lluny, tot i l’admissió de Sánchez que “la crisi a Catalunya ho és de reconeixement, i això és una cosa que hem de solucionar a la Constitució”. | 1 | perfect | {"ca": 0.9281360282322746, "pt": 0.007378889958293231, "fr": 0.0016041065126724415, "en": 0.016041065126724416, "es": 0.0247032402951556, "it": 0.01315367340391402, "oc": 0.008982996470965673} | |
mc4_ca_20230418_12_431047 | Ben Simmons Classic Edition Swingman (Philadelphia 76ers) Samarreta Nike NBA Connected - Home. Nike.com ES
La samarreta Nike NBA Connected Classic Edition Swingman dels Philadelphia 76ers, inspirada directament en la samarreta que porten els jugadors a la pista, recull el ric llegat de l'equip per reviure el look memorable d'una altra època. Aquesta samarreta recupera el disseny de l'uniforme clàssic dels Sixers dels anys 70.
Model: AV4509-102
UNA SAMARRETA DELS SIXERS CLÀSSICA.
Descarrega la NikeConnect App i, un cop ho hagis fet, apropa el telèfon intel·ligent a l'etiqueta de la part inferior de la samarreta per obtenir accés privilegiat a atletes, a ofertes exclusives i a l'esport que t'apassiona.
Digues la teva. Sigues la primera persona a fer una ressenya sobre Ben Simmons Classic Edition Swingman (Philadelphia 76ers). | 0.713552 | curate | {"en": 0.16928657799274485, "ca": 0.7920193470374849, "de": 0.020556227327690448, "es": 0.018137847642079808} | https://www.nike.com/es/ca/t/ben-simmons-classic-edition-swingman-samarreta-nba-connected-home-fZZ1hT/AV4509-102 |
cawac_ca_20200528_11_9558 | L a Guàrdia Civil ha detingut un veí de Reus de 62 anys, que respon a les inicials de JBT, per un presumpte delicte continuat de falsedat en document oficial a l'haver modificat diversos números de bastidors de camions de la seva pròpia empresa d'àrids. La detenció es va produir a Perafort (Tarragonès) el passat dia 21 de novembre quan agents de la Patrulla Fiscal i Fronteres de la Guàrdia Civil de Cambrils (Baix Camp) verificaven l'ús de gasoil bonificat per part d'un camió DAF. En ser-li requerida al conductor la documentació del vehicle, els agents van poder comprovar que el número de bastidor ni fabricant del vehicle coincidien i va requerir la presència del propietari del camió.
Les investigacions efectuades van revelar que el titular de la part tractora, que gestionar una empresa d'àrids, disposava de dos camions més la documentació dels quals no coincidia amb la dels mateixos vehicles. Va ser llavors quan els agents van comunicar-li la seva detenció per un presumpte delicte continuat de falsedat en document públic a l'haver modificat diversos nombres de bastidor de camions de la seva propietat.
Les tractores confiscades van ser precintades i, juntament amb el detingut, van ser posades a disposició de l'autoritat judicial.
Escriure un comentari
Preguem no utilitzar insults o paraules malsonants. La Ciutat es reserva el dret a retirar els comentaris que no cregui apropiats. | 0.856671 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.laciutat.cat/index.php/news/features/455-detingut-a-perafort-per-la-falsificacio-dels-numeros-de-bastidors-de-diversos-camions-de-la-seva-empresa-darids |
cawac_ca_20200528_7_1475 | El Terrassa viatjarà cap a Eibar amb els seus 19 jugadors disponibles, entre els quals hi figura Héctor Bueno, que recuperarà la titularitat davant la baixa per sanció de José Antonio González Padilla, que va veure la cinquena targeta groga en la passada jornada. També s'ha desplaçat amb l'equip el davanter Xavi Molist, que encara arrossega molèsties de diumenge passat, quan va rebre un fort cop al turmell.
A més a més de la presència d'Héctor en el lateral esquerre, l'única variant respecte al passat partit serà l'entrada de David Sánchez a la banda dreta de la defensa, avançant la posició de Cristian García en detriment de l'extrem Héctor Besora. A la baixa de Padilla s'hi ha d'afegir la dels lesionats Javier Recio, Alberto Méndez i José Antonio Sáenz de Jubera. Enrique Martín, tècnic de l'equip, ha tornat a insistir en la necessitat de fitxar un tercer porter de nivell per evitar qualsevol contingència. Martín va refusar manifestar-se sobre el possible interès del club pel porter del Leganés Raül Arribas, a qui va tenir a les seves ordres la temporada passada. | 0.894634 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.324.cat/noticia/49064//Hector-tornara-a-lonze-titular-del-Terrassa-pel-sancionat-Padilla-a-Eibar |
mc4_ca_20230418_3_424366 | ← Giro d'Itàlia de 1951
Giro d'Itàlia de 1953 →
1-7 GAN
15-21 LEG
22-28 ATA
29-35 GAR
36-42 BEN
43-49 FIO
50-56 FRE
57-63 GUE
64-70 ARB
78-84 WEL
85-91 NIL
92-98 BIA
99-105 GIR
106-112 BOT
113-119 TOR
1a 17 de maig Milà – Bolonya
2a 19 de maig Bolonya - Montecatini Terme
3a 19 de maig Montecatini Terme - Siena
4a 20 de maig Siena - Roma
5a 22 de maig Roma - Rocca di Papa (CRI)
6a 23 de maig Roma - Nàpols
7a 24 de maig Nàpols - Roccaraso
8a 25 de maig Roccaraso - Ancona
9a 26 de maig Ancona - Riccione
10a 27 de maig Riccione - Venècia
11a 29 de maig Venècia - Bolzano
12a 30 de maig Bolzano - Bèrgam
13a 31 de maig Bèrgam - Como
14a 1 de juny Erba - Como (CRI)
15a 2 de juny Como - Gènova
16a 3 de juny Gènova - Sanremo
17a 5 de juny Sanremo - Cuneo
18a 6 de juny Cuneo - Saint-Vincent
19a 7 de juny Saint-Vincent - Verbania
20a 8 de juny Verbania - Milà
Fiorenzo Magni (ITA) Ganna + 09' 18"
Ferdi Kübler (SUI) Fiorelli + 09' 24"
Stan Ockers (BEL) Girardengo + 10' 58"
Raphaël Géminiani (FRA) Bianchi --
Gino Bartali (ITA) Bartali --
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giro_d%27Itàlia_de_1952&oldid=23546212»
Darrera modificació: 16 maig 2020 a les 17:43 | 0.4535 | curate | {"ca": 0.7440633245382586, "en": 0.0870712401055409, "fr": 0.13720316622691292, "es": 0.0079155672823219, "zh": 0.0079155672823219, "de": 0.0079155672823219, "pt": 0.0079155672823219} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Giro_d%27It%C3%A0lia_de_1952 |
mc4_ca_20230418_11_617907 | Dietorelle de menta | Bol de sucre
2016-03-07 2016-03-07 by candyobserver
Caramel de goma, cloetta, Dietorelle, goma sense sucre
Fa gairebé un any vaig comentar els Dietorelle de regalèssia, la goma sense sucre que fabrica una empresa italiana però que fa uns anys ha passat en mans de la multinacional holandesa Cloetta. (D’aquí poc no quedaran empreses petites… amb tantes fusions).
Si el de regalèssia no em feia gaire el pes, la versió menta ja és força més agradable. La goma segueix sent igual de tova, i és molt agradable si en comptes de mastegar, decideixes llepar-la, al cap i a la fi, d’aquesta manera dura menys i l’aroma que porta aguanta una estona més a la boca. I refresca, deu ni do el que refresca.
Una bona opció a tenir en compte. Encara que per aquest tipus de necessitats refrescants són més partidari als caramels balsàmics / mentolats o als comprimits que porten un alt grau de mentol.
← Previous Post Xiclets Klet’s de Fini
Next Post → Miel de romarin de Verquin | 0.703435 | curate | {"fr": 0.1290983606557377, "en": 0.0778688524590164, "ca": 0.7540983606557377, "es": 0.0389344262295082} | https://candyobserver.wordpress.com/2016/03/07/dietorelle-de-menta/ |
mc4_ca_20230418_9_349636 | Bufador de motxilla de bateria Husqvarna 550iBTX - Taller Reyes Girona/Olot
> Categories>Bufadors>Bufador de motxilla de bateria Husqvarna 550iBTX
Bufador de motxilla de bateria Husqvarna 550iBTX
Potent, equilibrat i ergonòmic, amb gran flux d'aire (21N), per a un ús professional. La seva gran potència de bufada, vibracions reduïdes i el seu baix nivell de soroll us permetran treballar en àrees urbanes i zones públiques. Estanc a l'aigua (IPX4) i amb característiques com funció de cabal constant, panell de control intuitiu i funcionament amb bateries de io-liti. | 0.746477 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.taller-reyes.com/ca/bufadors/289-bufador-de-motxila-de-bateria-husqvarna-550ibtx.html |
macocu_ca_20230731_1_344819 | Etiqueta: turisme
La ciutat de Manresa ha estat l'encarregada d'acollir l'acte de lliurament dels diplomes que reconeixen a 15 municipis com a Ciutats i Viles amb...
El càmping Las Dunas de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) ha rebut la distinció de millor establiment de platja d'Europa. Tot plegat en una... | 0.669376 | curate | {"ca": 0.9342105263157895, "es": 0.06578947368421052} | |
macocu_ca_20230731_1_520904 | EL POEMA DE FÈLIX CUCURULL ENS POT ACOMPANYAR AQUESTA SETMANA.
..."No diré avui el teu nom que ja l'han usat massa tots els aduladors...i aquells fills teus que esperen fer-se'n un escambell..."
SENSE PARAULES
No diré avui el teu nom terra que m'has vist nèixer. Me'l guardo molt endins en espera del dia que ressoni ben net de planys i de renuncies. M'el guardo ben endins perquè la seva força no esdevingui un cop més un miralleig estèril. No diré avui el teu nom que ja l'han usat massa tots els aduladors... i aquells fills teus que esperen fer-se'n un escabell, i els qui viuen immersos en l'embadaliment que els farà infants per sempre. No diré avui el teu nom perquè no és amb paraules com cridarem l'estel damunt de la bandera.
(de "Vida terrena", Lisboa 1966)
US RECORDEM:
VI MARXA DEL XUIXO a Girona, organitza la Fundació Oncolliga. Es una caminada solidària que es realitzarà el DIUMENGE 30 de SETEMBRE. . Més informació Tel. 972 224 963.
VII CAMINADA , Llagostera -La Bisbal. Memorial Isabel Vilà, dia 7d'octubre. Commemora EL FOC DE LA BISBAL-del 6 d'octubre de 1869. Informació: Tel. 972 20 37 65
El diumenge, 21 d'octubre Gran Acte-Concert a Barcelona , que promou la Comissió de la Dignitat amb el lema "LA NACIÓ CATALANA DIU PROU. VOLEM TOTS ELS PAPERS" Ampliarem l'informació. | 0.745677 | curate | {"es": 0.07770800627943485, "ca": 0.8571428571428571, "en": 0.01098901098901099, "la": 0.02511773940345369, "ja": 0.009419152276295133, "fr": 0.0007849293563579278, "sr": 0.009419152276295133, "de": 0.009419152276295133} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_247189 | Acció Naqba 2013 AmbPalestinaalCor
També fareu boicot al Líban per tractar els palestins com a ciutadans de tercera?També fareu boicot a Jordània per restringir l'aigua als palestins mentre la reina Rània es banya en les millors piscines del país? En fi, no és propalestinisme, és judeofòbia.
A Israel es practica racisme d'estat. En la seua pròpia terra, la meitat de la població (els àrabs-palestins) o són ciutadans de segona o simplement no són ciutadans. Una part viu en una mena de bantustans palestins. I el que és més greu, gran part d'aquesta població viu en camps de refugiats des de fa molts anys (dins i fora de Palestina) i no se'ls deixa tornar al seu lloc d'origen, a causa d'una neteja ètnica i d'un estat racista. També a altres llocs del món hi ha injustícies. Bantustans
Per a mi, Judea, Samària i Gaza no formen part de l'Estat d'Israel. Per tant, a mi no m'has d'explicar res. Crec que l'ocupació és un error, però bé...
Només hi ha un estat que ho controla tot i només hi ha un territori: li diguen Palestina o li diguen Israel. Una prova d'això és que els jueus que viuen a Cisjordània i Gaza són considerats uns israelís més. El problema és que hi ha un gran nombre de població refugiada i un estat d'apartheid (segregació i discriminació).
Hi ha territoris que tenen autonomia i territoris on s'ha instal·lat un règim feixista. També és culpa d'Israel que Hamàs faci lo que li roti?
Natros també tenim una autonomia, no? Encara que de moment ens tracten millor. A l'estat d'Israel li va molt bé el tema Ian per justificar barbaritats contra la Humanitat.
Israel es fica en els assumptes de Gaza (excepte evitar que els enviïn regalets)? Jo diria que no.
Gaza és un camp de concentració a gran escala, o si ho prefereixen una reserva de 1.650.000 persones en 360 km2 (més menuda que el Maresme). Per acabar-ho d'agreujar, Gaza viu un bloqueig per productes bàsics (per part de l'estat d'Israel) que empitjora més encara la situació. ...I també una situació que serveix de brou de cultiu de tota mena de fanatismes i odis. Ara, imagina't que al Maresme (399 km2) muntessen una reserva per concentrar 2 milions de catalans, amb les fronteres tancades i amb el bloqueig de productes bàsics... I a sobre, seríem els únics dolents de la pel·lícula.
Ara, imagina't que al Maresme (399 km2) muntessen una reserva per concentrar 2 milions de catalans Seria inhumà...
Però els catalans del Barcelonés haurien sigut deportats: uns al Maresme (Gaza), uns altres fora dels Països Catalans i alguns tindrien la sort de ser ciutadants espanyols amb dret a vot (els catalano-espanyols). A part d'això, el Barcelonés no té tancades les fronteres ni pateix un bloqueig d'aliments, materials de construcció, etc. No es pot comparar la situació d'una capital administrativa i econòmica d'un país, com és el cas de Barcelona, amb la situació d'una reserva-camp de refugiats com és Gaza.
Barcelona té una densitat de població de 16000 hab. per quilòmetre quadrat.Gaza té una densitat de població de 5000 hab. per quilòmetre quadrat, és a dir, 3 vegades menys que Barcelona (i això arrodonint perquè Gaza tingui més densitat). I sí, ja sé que viuen en situacions molt i molt pitjors però queixar-se no li servirà de res a aquesta gent, proposeu una solució. Ja ho he dit algun altre cop, jo; però tenint en compte que Palestina era això... Per mi, la millor opció seria compensar-los bé pel que tenen, i convidar-los (eufemisme per descomptat) a marxar d'Israel a les zones que antigament eren Palestina, fent un pacte amb els estats que ara hi ha. Sí, ni és just (tampoc ho va ser l'holocaust) ni és la solució ideal, però és una solució prou equilibrada i crec que podria funcionar, que és el que importa, que continuï aquesta tragèdia. Així s'haurien acabat els problemes d'una vegada per totes.
Amb aquests nombres, mira't la xifra de morts en bombardejos isrealians a Gaza, parlo dels bombardejos "selectius". L'últim atac, uns 1.000 morts. És impressionant, oi? Com si bombardejéssin l'eixample, i amb un nombre de baixes molt reduït. Això és perquè la gent s'aparta dels complexos de Youssef , que aquests col·loquen sota hospitals i escoles (per evitar bombardejos, precisament). A partir d'aquí, caldria reconsiderar algunes crítiques que es van fer a aquests bombardejos, tenint en compte que des de Gaza es llencen míssils contra població civil isrealiana. | 0.809187 | curate | {"ca": 0.9976878612716763, "fi": 0.0023121387283236996} | |
mc4_ca_20230418_1_41628 | Hotel Birilli, Civitanova Marche – Preus actualitzats 2018
Ofertes al Hotel Birilli, Civitanova Marche (Itàlia)
Hotel d'1 estrella Platja. Aquest allotjament és al costat de la platja o hi té un accés privat Platja
Via Regina Elena 109, 62012 Civitanova Marche, Itàlia – Bona situació! Mostra el mapa
Assegura't un bon preu al Hotel Birilli - els clients que s'hi han allotjat fa poc li han posat un 8,2.
Foto de Civitanova Marche del viatger Brodskaya
Roccucc, Itàlia
Tutto oltre le mie aspettative!! essendo un hotel ad una stella non mi aspettavo niente di che, invece ho trovato gentilezza e disponibilità da parte del proprietario (che ci ha fatto trovare la colazione pronta un'ora prima,aggiungerei super abbondante e buonissima), camera pulita e provvista di tutto! Letto e cuscino molto comodi!
Ottimo prezzo, camera e bagno molto puliti, personale disponibile e gentile
Cordiali, molto disponibili, onesti pulizia massima
Tutto oltre le aspettative Molto più di una stella
Aquest allotjament és a 1 minut a peu de la platja. I Birilli is a 1-star hotel in the northern area of Civitanova Marche, 700 metres from the tourist harbour. It offers en suite rooms with free Wi-Fi and LCD TV.
Aquesta és una de les zones preferides de Civitanova Marche pels nostres clients, segons comentaris independents.
Hotel Birilli treballa amb Booking.com des del 22 de febr. de 2012.
뀐 Aquest allotjament té una puntuació de la ubicació excel·lent (8,6): està situat a la zona més ben valorada de Civitanova Marche!
Quan vols allotjar-te a Hotel Birilli?
sisa Supermercat
chienti Riu
appennino marchigiano Muntanya
4 raons per triar Hotel Birilli
Instal·lacions de Hotel Birilli
Llegeix-ho Hotel Birilli accepta peticions especials, que pots escriure al pas següent.
El Hotel Birilli accepta aquestes targetes i es reserva el dret de fer una retenció temporal a la teva targeta abans de l'arribada.
Cal que informeu Hotel Birilli de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
La situació del Dolci Notti di Maga Cacao té una puntuació de 9,2
El B&B In Villa té una puntuació de 9,5
Mira els 5 millors hotels de Civitanova Marche, segons 3.210 opinions d'hotels autèntiques a Booking.com.
Mostra els comentaris de: Tots els enquestats Famílies (54) Parelles (95) Grups d'amics (45) Persones que viatgen soles (118) Persones en viatge de negocis (85) Mostra els comentaris de: Totes les puntuacions Fantàstic: 9+ (110) Força bé: 7 – 9 (154) Bé: 5 – 7 (40) Malament: 3 – 5 (5) Molt malament: 1 – 3 (3)
Hotel de 3 estrelles 7,3 Força bé 263 comentaris
Hotel de 4 estrelles 8,2 Molt bé 770 comentaris
Ara hi ha 16 persones buscant allotjament a Civitanova Marche
Com arribar al Hotel Birilli des de Aeroport d'Ancona Falconara
"Tutto oltre le mie aspettative!! essendo un hotel ad una stella non mi aspettavo niente di che, invece ho trovato gentilezza e disponibilità da parte del proprietario (che ci ha fatto trovare la colazione pronta un'ora prima,aggiungerei super abbondante e buonissima), camera pulita e provvista di tutto! Letto e cuscino molto comodi!"
"Ottimo prezzo, camera e bagno molto puliti, personale disponibile e gentile"
"Cordiali, molto disponibili, onesti pulizia massima"
"Tutto oltre le aspettative Molto più di una stella"
Hem trobat més allotjaments com Hotel Birilli que han agradat a altres viatgers
Hotel Solarium Hotel de 3 estrelles
Panfilo Luxury offers accommodation with free bikes and free WiFi, and is situated in Civitanova Marche.
Klass Hotel Hotel de 4 estrelles
Encara estàs buscant? Mira't altres hotels semblants a Hotel Birilli
Hotels de platja a Civitanova Marche
Hotels amb parking a Civitanova Marche
Hotels que accepten animals a Civitanova Marche
Hotels barats a Civitanova Marche
Hotels familiars a Civitanova Marche
El millor de Civitanova Marche Clica aquí per veure més allotjaments a prop de llocs d'interès populars de Civitanova Marche
471187,494297,495367,463707|5,490297,471537,467337,482107,487267,484207,478427,489417,495347,482277,491447,348514,477097,493557,488937,490307,438077,418135,472377,477137,415995,492847,489417|1,493567,487687,482657,477327,463157,473857,487047,478637,304249,490277,482367,467377,482087,479627,491187,463357,463407,463707|3,492547,463347,474727,484917,399531,494577,487377,479747,447047,475747,460137,489417|5,486217,479147,471317,446757,467057,486207,463707,486247,419233,476327,467127,483907,490287,481917,473357,487047|1 | 0.261929 | curate | {"ca": 0.5406360424028268, "es": 0.0178886925795053, "it": 0.23652826855123674, "en": 0.1881625441696113, "fr": 0.0017667844522968198, "id": 0.008392226148409895, "pt": 0.0066254416961130744} | https://www.booking.com/hotel/it/birilli-b.ca.html |
mc4_ca_20230418_14_110736 | INS Frederic Mompou | ESO i Batxillerat Sant Vicenç dels Horts
Dimarts 25 de febrer a les les 18h. hi haurà una xerrada d’orientació a l’institut organitzada per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts a càrrec de Itinere Serveis Educatius i amb el suport de la Diputació de Barcelona. Aquesta xerrada està adreçada a famílies… Llegeix més»
Batxillerat, ESO, ESO 3, ESO 4, General, Orientació acadèmica i professional, Portada, Tallers, activitats i xerrades 0
Ahir ens van visitar els nois i noies de 6è de l’Escola Joan Juncadella. Després d’una breu benvinguda per part de l’equip directiu, alguns alumnes nostres de 1r d’ESO que van estudiar al Juncadella els han explicat una mica la seva experiència a l’institut,… Llegeix més»
Eva Gordillo18/02/20
Dintre dels tallers ” Fes recerca!” oferts pel Parc Científic de Barcelona els alumnes de 1r de Batxillerat de la matèria de Biologia van poder fer un taller de “seqüenciació d’ADN d´última generació”, el passat dimecres 5 de febrer. Al taller els alumnes van… Llegeix més»
1r de batxillerat, Departament de ciències naturals, Portada, STEAM, Tallers, activitats i xerrades 1
Departament de clàssiques i filosofia, ESO 4, General, Portada 0
Miguel. A. Pozo14/02/20
El projecte que estem duent a terme durant els dos primers trimestre a la matèria de tecnologies de l’itinerari acadèmic ens ha portat a finalitzar el primer quadrimestre amb una missió tècnica molt específica: construir un sonar.
Desprès de conèixer els diferents conceptes d’electrònica i fer… Llegeix més»
Departament de tecnologia, ESO 4A, ESO 4B, ESO 4C, General, Portada, STEAM, Treball cooperatiu i per projectes 4t ESO, projecte, steam, tencologia 0
Projecte 2nESO: melodies personalitzades.
Olga López12/02/20
La setmana del 27 de gener els alumnes i les alumnes de 2n de l’ESO van encetar el projecte “Melodies personalitzades”, que agrupa les matèries de Música, Tecnologia i Física i Química. Aquest projecte pretén que els alumnes entenguin com la Física ens explica el… Llegeix més»
Departament de física i química, Departament de música i visual i plàstica, Departament de tecnologia, ESO 2, General, Portada 1
Ens visiten els nois i noies de 6è de La Vinyala
Aquest matí ens han visitat els nois i noies de 6è de l’Escola La Vinyala. Han arribat a dos quarts de deu del matí i els hem rebut a la biblioteca del centre. Després d’una breu benvinguda per part de l’equip directiu, alguns alumnes… Llegeix més»
Separació dels components d’una mescla – 3r ESO D
Roser Barbadillo07/02/20
Durant la darrera sessió al laboratori de Química, els alumnes del 3r ESO D han pogut separar els components d’una mescla heterogènia. L’hem fet amb compostos que, a més de no ser perillosos per al medi ambient, es poden recuperar per quan es torni… Llegeix més»
Departament de física i química, ESO 3D, General, Portada 1
Projecte Mart XXI 2020 a la UPC: és possible una colònia humana a Mart?
Joan Miró04/02/20
La Universitat Politècnica de Catalunya, amb seu a Castelldefels, organitza un projecte per a estudiants de 4t d’ESO anomenat MART XXI: és possible una colònia humana a Mart? Aquesta activitat té la voluntat d’orientar, motivar, estimular i presentar la ciència de manera atractiva, amb… Llegeix més»
Joan Alberich02/02/20
Durant aquest curs 19-20 hem introduït una nova optativa a l’alumnat de 2n d’ESO, de Robòtica i Programació. Durant un quadrimestre, les noies i els nois que s’hi han volgut apuntar han fet durant dues hores la setmana pràctiques de programació i han pogut… Llegeix més»
Departament de tecnologia, ESO 2, ESO 2A, ESO 2B, ESO 2C, ESO 2D, ESO 2E, General, Portada, STEAM Curs 19-20 0
El museu de la prehistòria: comencem el projecte!
Eva Sánchez29/01/20
L’alumnat de 1r d’ESO ha començat el seu projecte de la Prehistòria! En les properes setmanes estudiarem com van evolucionar els diferents homínids fins arribar al Sàpiens (la nostra espècie), on vivien, com vivien, què menjaven, com s’organitzaven, de quina… Llegeix més»
Departament de ciències socials, ESO 1, ESO 1A, ESO 1B, ESO 1C, ESO 1D, ESO 1E, General, Portada, Treball cooperatiu i per projectes 1
Aquest curs hem encetat una nova activitat amb l’alumnat de 1r ESO de desdoblament: un taller de teatre, que es desenvolupa durant una hora a la setmana a l’institut, a càrrec de l’Alèssia, de l’escola de teatre el Bitxo de Sant Vicenç dels Horts.… Llegeix més»
Dolors Gallego24/01/20
El grup d’optativa d’alemany de 2n ha gravat uns vídeos en els que ens parlen d’ells, de l’institut i de les seves aficions . El títol Ich stelle mich vor vol dir “em presento”.
Departament de llengües estrangeres, ESO 2, General, Institut plurilingüe, Portada Curs 19-20 2
Lluís Mestre24/01/20
El passat dimecres 8 de gener, l’alumnat de 1r d’ESO va rebre la visita de l’Adrià, professor del CREDV-CRE ONCE Barcelona (Centre de Recursos Educatius per a Discapacitats Visuals). L’objectiu del taller va ser practicar un dels esports paralímpics més importants, com és el… Llegeix més»
Departament d'educació física, ESO, ESO 1, Portada Curs 19-20 0
Joan Alberich19/01/20
Aquest curs tornem a oferir al nostre alumnat de 2n i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat la possibilitat de practicar l’esquí. Els dies 20 i 21 de gener són els que farem aquesta activitat.
1r de batxillerat, Departament d'educació física, ESO 2, ESO 3, General, Portada Curs 19-20 0
A més a més, gràcies… Llegeix més»
Joan Alberich15/01/20
Els dies 9 i 10 de gener els alumnes de 2n de Batxillerat de l’institut han fet les exposicions orals dels seus Treballs de Recerca. Hi ha hagut investigacions de tot tipus: des de la construcció d’un braç robot que podia distingir metalls, passant… Llegeix més»
2n de batxillerat, Batxillerat, General, Orientació acadèmica i professional, Portada, Treballs de Recerca Curs 19-20 0
Miquel Abancó14/01/20
Dilluns 13 de gener l’empresa que porta el manteniment dels equips de protecció contra incendis, EVITFOC, ens va oferir al personal de l’institut (professorat, administratius, conserges i personal de neteja) una curta sessió de formació d’utilització dels extintors i mànegues antiincendis. Ens van… Llegeix més» | 0.769544 | curate | {"ca": 0.9298448332783097, "it": 0.003301419610432486, "en": 0.027731924727632883, "es": 0.009739187850775833, "fr": 0.002806206668867613, "nl": 0.018157807857378673, "de": 0.00841862000660284} | https://agora.xtec.cat/iesfmompou/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_165569 | Aquest article és un exemple de com em sembla que s’han d’abordar moltes de les conductes discriminatòries del català que ens trobem quotidianament. Sempre que siga possible, crec que farem bé de tractar-les com a pràctiques incorrectes, dèficits professionals o de l’atenció al client. El marc ideològic (voler viure en català = ideologia nacionalista) és un parany que no ens convé gens.
L’autor és en Josep-Maria Canyelles, escriu moltes altres coses interessants, i aquest article el podeu trobar a: | 0.756569 | curate | {"ca": 1.0} | https://suay.eu/2010/03/29/digueu-ne-senzillament-mala-educacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_177822 | No sé si voleu que tradueixi l'article i el pengi aquí, però en tot cas us poso l'enllaç d'aquesta exclusiva del diari Público que s'ha fet pública fa uns minuts.Enllaç
M'alegro que a Espanya hi hagi diaris independents que busquin la veritat per sobre de la pàtria, aquesta notícia afavoreix l'independentisme i un diari espanyol com Público ho posa en portada, com ha de ser. Cosa que seria impensable al revés en un tema similar; la Generalitat faria unes quantes trucades i aquesta informació seria vetada en diaris com l'Ara, Avui, Vilaweb etc. I per descomptat, a TV3 s'aplicaria també la llei del silenci.
Canviarem el nom del país. Ara, en lloc de Catalunya, en direm omertalàndia. | 0.800498 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_90669 | Conferència sobre el reciclatge de materials tèxtils, a càrrec de Bojana Voncina del Department of textile materials design. University of Maribor, dins el marc del 7th International Seminar on Sustainable Technology Development: Sustainable Clothing: Production and Consumption que es va dur a terme del 9 al 20 de juny de 2014.
El Disseny dels detalls
Accés obert
15 de maig 2014
El recorregut professional d’en Salvi Plaja és sens dubte ric en experiències i inspirador pels futurs professionals, com avala la seva trajectòria professional. En l'any 1999 es gradua com Enginyer de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a la UdG i comença a treballar a BRAUN, on participa en el desenvolupament d’un nou concepte propi de MINIPIMER amb la conseqüent generació de patents i prototipus funcional. Al 2000 s’incorpora a I.E.P. Il·luminació i, entre 2002 i 2007, treballa com a enginyer de producte a Troll Luxiona, on desenvolupa tasques de disseny realitzant nous productes, càlcul i disseny de reflectors i projectes especials amb Jean Nouvel (parc Poble Nou), Herzog & Demeuron (Edifici Fòrum) i David Chiperfield (Ciutat Judicial) entre d’altres.
Des del 2012 en Salvi Plaja és Design Manager a Simon Tech empresa dedicada a donar servei de I+D+i a tot el grup Simon, en un període anterior, entre 2007 i 2008 ja havia sigut responsable del Grup de I+D a SIMONLighting. Entremig, entre 2008 i 2012, va ser Director Tècnic i Industrial a Santa & Cole.
AwaZza, recerca viatjant cap a producte
Accés obert
3 d’abr. 2014
Conferència emmarcada dins el cicle "Enginy i la Geltrú" que es duu a terme mensualment a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. A càrrec de David Guijarro Guillem, expert tecnològic a Telefónica I+D, doctor en Informàtica per la UPC.
La transferència de tecnologia dels laboratoris de recerca fins a l'explotació comercial no és un camí fàcil ni tant sols per als productes de software. AwaZza ens serveix d'exemple de les fases i dificultats trobades pel camí. Eines de desenvolupament àgil, la metodologia "lean startup", la mentalitat experimental --assaig-error-- i, sobretot, la passió per la tecnologia són elements que fan més fàcil el trajecte. Tots aquests elements formen part de l'ADN de Telefónica I+D.
Disseny i disseny
Accés obert
20 de març 2014
Bel & Bel estudi creatiu i Digalix Solutions, un dels seus clients emblemàtics, ens permeten oferir el primer Disseny i la Geltrú doble, en el que se’ns presenta la importància d’entendre el disseny com una col·laboració essencial dels projectes innovadors. Dos camins que es troben per sumar, Toni Mayorgas, CEO a Digalix Solutions d’una banda i Carles Bel i Jesus Bel, socis i fundadors de Bel & Bel de l’altra.
Els socis de Bel & Bel, amb formació de Belles Arts i amb seu a Viladecans, a banda del magnífic treball que han fet per Digalix, han desenvolupat un model propi d’Innovació en el que, per exemple, a partir de les xapes de desguàs de la prestigiosa firma de motocicletes Piaggio Vespa, han creat un original model de cadira giratòria.
Toni Moyargas té una trajectòria que s’inicia amb un grau en relacions laborals, i que li permet evolucionar ràpidament cap a funcions directives en l’àmbit de les TIC i la gestió de projectes d’innovació, fins a posar “damunt de la taula”, mai tant ben dit, una proposta capdavantera pròpia.
SmartGrids : xarxes de distribució intel·ligents
Accés obert
27 de febr. 2014
Conferència dins el cicle "Enginy i la Geltrú" on es parla sobre la necessitat d’implementar una xarxa intel·ligent, com es crea, incidència per a les empreses de distribució d’energia i la repercussió per als usuaris. S’explicarà el funcionament de la lectura automatitzada dels comptadors i els beneficis que tindrà tant per l’empresa distribuïdora com per els abonats, així com l’estalvi energètic global que pot suposar.
Disseny, jocs i educació
Accés obert
20 de febr. 2014
Ullada a les capacitats que el propi Sergi Páez destaca: Design Management, Team leading, Design thinking, Cocreació, Negociació amb proveïdors, Gestió de projectes, Timings-Schedules, Benchmarking, Art director, Especialista en programació, 3D design, Sketch. Sergi Páez treballa el disseny i la creació de jocs a Educa Borras, empresa innovadora i capdavantera en el seu sector.
De Barcelona a Guangzhou
Accés obert
19 de des. 2013
Xavier Majoral, de l'empresa Stimulo, parla de la seva experiència, coneixements, manera de fer i entendre una agència de disseny industrial del segle XXI.
Acte de graduació : promoció 2011/2012 i 2012/2013
Accés obert
29 de nov. 2013
El campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú celebra l'acte de graduació de les promocions titulades els cursos 2011/2012 i 2012/2013. L'acte comptà amb l'assistència de Joaquim Gay de Montellà, President de Foment del Treball, com a padrí de l’acte, realitzà la conferència ‘Projectes empresarials amb futur’.
[SC 2013] Estadística, vida quotidiana i sentit comú
Accés obert
25 de nov. 2013
Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2013 a l'EPSEVG.
L’Estadística és la ciència de les dades. En aquesta xerrada veurem amb exemples com coses d’Estadística molt elementals ens poden ajudar en moltes accions de la nostra vida quotidiana. Nombres i bones dosis de sentit comú ens han d’acompanyar per viure millor i entendre moltes coses de la nostra societat actual.
Els valors en el disseny : Honest Strategy
Accés obert
21 de nov. 2013
Héctor Robles promou un nou model de fer, batejat com Honest Strategy, que unifica l'estratègia de negoci, la innovació centrada en les persones i la gestió de la cultura d'empresa. Es tracta d'un model de transformació que s'aplica a les organitzacions perquè puguin assolir felicitat, èxit i sostenibilitat a través de l'honestedat. L'ha experimentat (totalment o en part) a empreses com Caser, Connectia, Axel Springer, FabLab o Lékué (últim Premi Nacional d'Innovació i Disseny ), entre altres.
← Anterior
1
…
4
5
6
7 (current)
8
9
10
…
18
Següent →
Cookies
Aquest lloc web utilitza cookies. El lloc web de la Universitat Politècnica de Catalunya utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació i amb finalitats estadístiques. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web poden utilitzar perquè l’usuari en pugui fer un ús més eficient. La llei estableix que podem emmagatzemar cookies al vostre dispositiu si són estrictament necessàries per al funcionament d'aquest lloc. Per a tots els altres tipus de cookies ens cal el vostre permís. Aquest lloc web utilitza diferents tipus de cookies. En alguna ocasió, les cookies que apareixen a les nostres pàgines provenen de serveis de tercers. En qualsevol moment, vostè podrà canviar o retirar el seu consentiment de la Declaració sobre ús de cookies al nostre lloc web. Pot obtenir més informació sobre nosaltres, sobre cóm contactar-nos i sobre la nostra forma de processar dates personals a la nostra Política de privacitat. Si us plau, en el moment de contactar amb nosaltres en relació al vostre consentiment, feu-ne constar la identificació i la data. El vostre consentiment s'aplica als dominis següents: zonavideo.upc.edu. | 0.670934 | curate | {"ca": 0.9401071025930101, "en": 0.03170800450958287, "es": 0.017192784667418262, "fr": 0.010005636978579481, "de": 0.0005636978579481398, "sv": 0.00014092446448703494, "no": 0.0002818489289740699} | https://zonavideo.upc.edu/multimediaobjects/tag/182?page=7 |
macocu_ca_20230731_3_390498 | És Nadal a la Cala Ràdio - 6
Els nens i nenes que participen al Parc Infantil de Nadal són els protagonistes d'una nova edició de l'És Nadal a la Cala Ràdio. Parlem en directe amb tres joves que passen aquests dies pel Parc, amb un dels monitors, Aleix Estepa, i amb la coordinadora Francina Gamundi.
Galeria d'imatges | 0.697424 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_85403 | El Centre
Aquesta secció conté les pàgines necessàries per a oferir una descripció general del centre de formació d’adults: ubicació, història, instal·lacions, equip docent, consell de centre, calendari, informacions pràctiques, ... | 0.621651 | curate | {"en": 0.03896103896103896, "ca": 0.961038961038961} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_133035 | Aterrem a Portland, Oregon, sota un sol de justícia i aviat comencem a entendre el perquè, any rere any, Portland encapçala el llistat de ciutats bike-friendly a nivell nacional: al mateix aeroport, seguint les indicacions de ciclistes voluntaris, trobem un espai habilitat amb eines per muntar les bicicletes, inflar les rodes... així com un punt on reciclar les caixes de cartró que duem des de Barcelona.
A la sortida, un carril-bici esquiva el trànsit i ens mena cap al centre de la ciutat, acompanyats de diversos ciclistes que diàriament es desplacen en aquest mitja de transport. Fa molta calor, el termòmetre marca 34ºC, i a sobre fa 30 hores que no dormim. Recorrem com podem 11 quilòmetres fins al nostre hotel i al vespre visitem el centre de la ciutat.
La nostra idea és pedalejar un tram de la ruta Sierra Cascades que té el seu inici a Seattle i finalitza a la frontera mexicana, recorrent l’oest dels USA tot travessant els estats de Washington, Oregon i California. Aquest itinerari segueix les indicacions proposades per Adventure Cycling Association, prestigiosa organització nord-americana que edita mapes per descobrir els Estats Units damunt de la bicicleta.
Iniciem el nostre recorregut pedalejant el marge dret del riu Columbia. Aquesta via fluvial, que delimita els estats d’Oregon i Washington, constitueix el 4º riu més cabalós del país i recull les aigües abocades per espectaculars cascades que atrauen gran quantitat de turistes, entre les que destaca la Multnomah falls, l’espai natural més visitat d’Oregon.
Nosaltres pedalegem entremig de gorges i cascades seguint les indicacions de l’Historic Columbia River Highway que, amb molt d’encert, esquiva autovies ocupades per camions enormes i trens de dimensions quilomètriques i ens condueix per indrets de gran bellesa fins a la població de Cascade Locks, punt on enllacem amb la ruta oficial de Sierra Cascades que baixa des de Seattle; continuem endavant sempre acompanyats del riu fins a Hood River i aquí tombem cap a la dreta, cap al sud, encarant l’imponent Mount Hood. A Hood River entrem dins d’un supermercat Wallmarkt per avituallar-nos i ens sorprenem en sentir parlar castellà a diverses persones, clients i empleats. Una senyora de l’estat de Guerrero (Mèxic) m’explica que ens trobem en una zona agrícola molt fèrtil i que tant ella com nombrosos compatriotes porten més de 30 anys treballant al país, sobretot “a la huerta”.
Aviat, en contemplar el paisatge, comencem a lligar caps: som al bell mig d’una zona volcànica,la “Cascade Volcanic Range”, i les successives erupcions de volcans com el Mt Rainier o el Mt Hood, han creat un sòl ric en sediments que permet el conreu de préssecs, pomes, albercocs...
Escalem el primer coll d’una llarga llista que sumarà uns 25000 metres positius de desnivell a l’acabament del nostre viatge. Superem el Bennet Pass (1423m) i acampem a la base del Mt Hood que, tot i trobar-nos a les darreries de l’estiu, encara llueix diverses plaques de neu als seus contraforts. El càmping és força bàsic, com tants altres al llarg del país, i les parcel·les es troben disseminades dins d’un bosc d’arbres immensos; compta amb aigua potable, un espai on encendre foc i casetes de fusta amb vàter sense piques ni dutxes.
Els següents dies pedalegem travessant boscos molt densos de pins que ens criden l’atenció per la seva alçada, molt superior als que tenim a casa nostra. Els escassos vehicles que trobem són camions carregats amb troncs enormes i alguna caravana ocasional que aprofita els darrers dies del període estiuenc.
Seguim escalant colls, ara el Santiam Pass (1468m) i pedalejant entremig de cràters i volcans tan espectaculars com el Mt Washington i els Three Sisters. Pel camí, observem els cadàvers de més d’un cérvol atropellat als marges de l’asfalt.
Des de Bend, una agradable localitat situada al mig d’Oregon i que compta amb tota mena de serveis, ens disposem a seguir la ruta d’Oregon Scenic Byway. Som a la zona de Cascade Lakes i es tracta possiblement un dels trams més bells de tot el recorregut. Iniciem l’etapa amb una pujada suau però constant de 34 Km fins a la base del volcà Mt Bachelor. A continuació se’ns obre un paisatge increïble esquitxat de multitud de llacs que reflecteixen la imatge dels cims parcialment nevats que coronen la zona, ric en fauna com l’àliga calba, cérvols, etc.... Acampem a la vora del Crescent Lake en un campground molt bàsic.
L’endemà encarem l’ascensió al Windigo Pass (1773m) pedalejant 22 Km per una pista en bon estat on coincidim amb algun caçador que recorda Rambo, amb el rostre pintat de negre, la indumentària caqui i un ganivet a la cintura. La baixada, de 12 Km, ens mena de nou a l’asfalt fins a la zona del Diamond Lake, on aprofitem l’existència d’un parell de lodges pròxims al càmping per fer un dinar en condicions.
La pujada al Crater Lake National Park és dura i travessa antigues colades, restes d’anteriors erupcions que han configurat un paisatge erm i desolat. Som a uns 2000 metres d’alçada i al·lucinem amb l’espectacularitat de l’indret: un crater de 53 Km de perímetre inundat per un llac interior d’un blau immaculat. Ens aturem en tots i cadascú dels nombrosos aparcaments per prendre fotos, no podem vèncer la temptació, el fons del llac ens atrapa amb el seu magnetisme. Cal, però, fer un pensament i continuar l’etapa, ara de baixada, fins a Union Creek, un marcat descens d’uns 900 metres que travessa boscos inacabables.
Recollim la tenda i prosseguim el nostre itinerari per uns espais força despoblats on només la presència d’algun nucli habitat com Prospect o Butte Falls ens permet avituallar-nos. El terreny, ondulant, ens mena fins al Willow Lake, just a la base del volcà Mt McLoughlin , un altre dels volcans integrants de la “Cascade Volcanic Range”. L’endemà continuem amb l’ascensió fins a coronar un desnivell de 1700 metres al llarg de 49 Km per una carretera perfectament asfaltada (com la majoria de carreteres que trobem) però amb marcats pendents que ens tiren enrere. En un descans provem el funcionament de l’esprai de pebre anti-óssos que hem adquirit en una botiga d’esports de Portland i que, asseguren, és necessari per poder travessar amb certes garanties els territoris que vindran a continuació. Un marcadíssim descens de 21 Km condueix a Ashland, la darrera població de l’estat d’Oregon. Constatem el canvi radical de l’entorn, com queden enrere tota la verdor i exuberància del paisatge dels dies anteriors per donar pas a un ambient més àrid i calorós propis de la veïna California.
Canviem d’estat però continuem pedalejant enmig de volcans. Entre el Mt Shasta i el Mt Lassen, ambdós d’origen volcànic, trobem unes precioses cascades, les Burney Falls, que el president Roosevelt va catalogar com “la vuitena meravella del món” i que justifiquen una aturada al càmping annex.
A Weed coneixem l’Alfredo, un mexicà nacionalitat nord-americà que llueix una gorra de veterà del Vietnam. En explica com va arribar al país al 1963 i com de seguida va rebre la carta per allistar-se per un any. Diu que el reclutament comportava importants avantatges: obtenció de la nacionalitat, deduccions fiscals, reconeixement social, descomptes en diversos serveis...També comenta els traumes que li han quedat d’aquella època i que de certs episodis prefereix no parlar-ne.
L’ascensió al Lassen Volcanic National Park resulta dura, potser perquè està situada al final de l’etapa. La bellesa d’aquest espai, però, compensa l’esforç. El parc ens ofereix racons extraordinaris com Manzanita Lake, Helen Lake o les fumaroles de Bumpass Hell, una àrea amb marcada activitat geotèrmica. A la zona d’acampada trobem, una nit més, caminants que segueixen la ruta de “Pacific Crest Trail”, un recorregut de llarga distància que connecta Mèxic amb Canadà i que coincideix en gran part amb el nostre itinerari.
Continuem el nostre periple i arribem a Tahoe Lake, una enorme massa d’aigua dolça que constitueix el llac alpí més gran dels USA i que separa els estats de Nevada i California. Just abans d’arribar a la població de South Lake Tahoe divisem Emerald Bay, un entrant del llac que evoca els fiords escandinaus i que inclús compta amb una fortalesa anomenada Vikingsholm.
Seguidament ens dirigim cap al Yosemite National Park però pel camí hem de superar alguns dels colls més exigents de tota la travessa: el Luther Pass (2359m), el Monitor Pass (2534m), el Devils Gate Pass (2292m), el Comwey Pass (2483m) i, finalment, el Tioga Pass (3031m), punt d’entrada al parc. Entremig , just a la base d’aquest darrer coll, s’hi troba l’impressionant Mono Lake, un llac salat enmig d’una vasta extensió de terreny àrid amb curioses formacions geològiques a les seves ribes.
Al vespre, mentre muntem la tenda, una dona surt d’una autocaravana i s’acosta a la nostra parcel·la; comenta que ens ha vist pel camí i que ha pensat que tindríem gana, oferint-nos un bol amb amanida freda de patata, tot un detall!
Lee Vining és la població situada a la vora del Mono Lake i punt d’inici del Tioga Pass. La pujada, de 964 metres de desnivell, es fa al llarg de 19 Km i culmina a la caseta d’entrada al parc. Aquest és sens dubte el parc més transitat de tots els que visitarem i, a sobre, el nostre pas coincideix amb cap de setmana, el que explica la inacabable processó de vehicles que ens acompanyen. Acampem a la zona alta del parc i aprofitem per visitar les nostres primeres sequoies gegants al bosc de Tuolumne abans de submergir-nos dins les zones més populars del parc, el Yosemite Valley.
La zona d'acampada, com gairebé tots els càmpings de California, està infestada per una plaga de rossegadors que s'anomenen Chipmunk o esquirol ratllat que aprofiten el més mínim descuit per endur-se el menjar.
Una vegada fetes les fotos obligades al Capitan i al Half Dome, i després de passar la nit en un dels càmpings estatals que afortunadament reserven places als visitants que accedeixen al parc en bicicleta o a peu (si no fos així seria impossible pernoctar ja que les reserves estan esgotades des de fa mesos), abandonem el parc en direcció Wawona. Acampem a la vora del Bass Lake i, a mitja nit, ens desperta el soroll d’una autocaravana que intenta foragitar uns óssos que s’han acostat més del compte a la seva parcel·la. Nosaltres, com cada nit, tanquem el menjar dins les caixes anti-óssos presents a tots els càmpings on consta la presència d’aquest plantígrad.
La ruta discorre pel Pine Flat Lake, un dels espais on més es nota la sequera que està patint California. A tots els càmpings trobem rètols recordant la gravetat de la situació i instant els campistes a estalviar aigua. En un d’aquests càmpings, just a l’entrada dels serveis higiènics, observo una enorme taràntula negra i peluda que s’encongeix dins d’un forat...
Seguidament tornen les rampes per tal d’accedir al nostre objectiu, el Sequoia & Kings Canyon National Park. L’etapa, íntegrament de pujada, s’inicia als 497m d’alçada i conclou als 1980m. A mig camí, uns operaris que estan talant arbres infestats per una plaga d’escarabats ens obliguen a creuar la zona dins d’un 4 X 4 durant aproximadament 2 Km per tal d’evitar possible accidents.
Pedalegem enmig de boscos de sequoies gegants entre les que destaca el famós “General Sherman”, que amb els seus 83 metres d’alçada està considerat l’ésser vivent amb major quantitat de biomassa de la Terra. I, quan ja ens pensàvem que abandonaríem la zona de parcs sense veure cap ós, descobrim en una explanada del bosc una femella amb 2 cadells passejant tranquil·lament, aliens a l’expectació que generen entre la munió de turistes que s’hi aboquen a la recerca d’una foto.
Abandonem les alçades en un vertiginós descens d’uns 2000 metres de desnivell que travessa en la seva part superior espectaculars boscos de sequoies fins a la conca de California, regió agrícola per excel·lència coneguda com a Central Valley. En aquest punt optem per variar els nostres plans i dirigir-nos cap a San Francisco, creuant en diagonal el centre de l’estat.
La ruta ens du a conèixer una vessant de California que habitualment resta ignorada pel turisme. Terreny pla i eixut oportunament regat que possibilita l’existència d’enormes plantacions de tarongers, cotó, oliveres, magranes, etc...100% agrícola amb mà d’obra llatina, bàsicament mexicans que en alguna població representen la majoria del cens. Pedalegem a través de Fresno, Los Banos...devorant quilòmetres a través d’una vasta extensió de terreny, i dormim en motels a peu de carretera.
Des de Los Banos escalem una perillosa carretera, gairebé sense carril lateral que ens separi dels enormes camions que es dirigeixen cap a San Francisco, durant més de 20 Km i a uns 36ºC de temperatura. Creuem la serralada prelitoral i assolim un discret altiplà on s’hi multipliquen les explotacions agràries. D’aquesta manera arribem a l’estació de transport públic de Gilroy, on carreguem les bicicletes a la plataforma davantera d’un autobús, evitant així la conflictiva entrada a San Francisco.
A San Francisco romandrem 4 dies durant els quals descobrirem els seus carrers costeruts, pedalejarem per sobre del famós Golden Gate fins a Sausalito i recorrerem a peu els seus racons més populars: Chinatown, Russian Hill, etc...És una ciutat agradable que ens sorprèn per l’elevada densitat de homeless al centre de la població, així com la presència massiva de mà d’obra llatina. Una altra curiositat és que, sent la fase final de les eleccions presidencials, pensàvem que trobaríem els carrers inundats de propaganda però la realitat és que gairebé no detectem indicis de la campanya electoral.
Un matí, mentre pedalegem pels carrers de la ciutat a la recerca de l’oficina de correus USPS per recollir els nous mapes amb la ruta fins a Los Angeles, ingressem per error a l’autopista. De cop i volta, quan tot just hem recorregut 20 metres de la rampa d’accés, sentim udolar unes sirenes al nostre darrere i seguidament dos policies amb les seves intimidants Harley-Davidson ens envolten enmig de crits: “What are you doing?” Afortunadament aviat es resol el malentès i tot queda en un ensurt...
Des de San Francisco recorrem la costa central californiana en direcció Los Angeles amb la companyia de l’oceà Pacífic sempre a la nostra dreta. Els paisatges són increïbles, badies i platges de sorra blanca s’alternen amb penya-segats i balconades naturals que conviden a la contemplació. Al llarg d’una setmana gaudim de postes de sol idíl·liques així com d’un clima ideal per la pràctica del ciclisme.
Destaca el tram de Big Sur , que és la porció de costa compresa entre El Carmel i San Simeon. Aquesta regió era una de les zones més aïllades i remotes de l’estat i no va ser fins al 1937 quan, gràcies a la construcció d’una carretera que va comptar amb l’aportació de presoners condemnats a treballs forçats, es va començar a obrir al món. Actualment, La Highway 1 travessa parcs com el Pfeiffer Big Sur State Park i al llarg del seu recorregut espectaculars viaductes permeten superar la difícil orografia. Aquesta via és transitada per luxosos vehicles esportius com els omnipresents Chevrolet Corvette que evoquen el glamour de la Côte d’Azur francesa...
També creuem poblacions històriques com Santa Cruz o Monterey tot i que les restes colonials són més aviat discretes. Pel camí és possible observar fauna local com elefants i corbs marins, dofins, colibrís...inclús el còndor sobrevola les escarpades roques de Big Sur.
Precisament a Monterey coincidim amb un matrimoni quàquer que crida l’atenció per la seva manera de vestir: ell de forma rigorosa, amb armilla i pantalons foscos i camisa blanca, i ella amb vestits folgats, capa i un graciós capell. Ens comenten que viuen a la costa est i que estan fent turisme per California, si bé confessen que enyoren la verdor de la seva terra. També ens expliquen com els seus ancestres van arribar a les costes nord-americanes provinents d’Holanda, fugint de les persecucions religioses del segle XVII.
Una mica més avall, a l’alçada de San Luis Obispo, la ruta es desvia transitòriament cap a l’interior i de nou observem explotacions agràries i collita de maduixes, carxofes, carbasses.... Ens crida l’atenció la presència de nombrosos rètols a la recerca de mà d’obra escrits en castellà “Se buscan piscadores”. La proximitat de Mèxic es fa evident en la nombrosa oferta gastronòmica, “Taquerias” que anuncien burritos, tamales, enchiladas...
Aviat observem com el trànsit s’incrementa a mesura que ens apropem a Los Angeles. Les poblacions es multipliquen: Oxnard, Santa Barbara, Carpinteria, Ventura...La ruta que seguim esquiva sempre que pot les principals artèries i ens mena per carrils-bici agradables que permeten contemplar surfistes intentant difícils piruetes.
Continuem pedalejant per una zona molt bella d’alt valor ecològic, el Point Mugu, i que al ser diumenge registra un escàs trànsit de vehicles. Des de la bicicleta contemplem l’anada i vinguda de dofins, alguna llúdriga i el vol de pelicans. Seguidament creuem Malibú i, finalment assolim les platges de Santa Monica, a uns 45 minuts en bus del centre de Los Angeles.
L’endemà, a l’hora d’esmorzar, compartim taula amb la senyora Norma, natural d’El Salvador i que, com gairebé tothom aquí, es troba en situació irregular. Ens explica una història sòrdida sobre com va aconseguir entrar al país: contacte amb màfies, transport per diversos països d’Amèrica Central a bord de “La Bèstia”, tren tristament famós pels drames que se succeeixen al seu interior, suborn de policies de frontera, travessa nedant de rius i finalment trasllat, ja dins del territori nord-americà, d’immigrants apilonats en el fons d’una furgoneta durant hores inacabables mentre el “coyote” demana silenci... Sembla que la senyora Norma fa temps que ha vessat totes les llàgrimes.
Recorrem els carrers de Los Angeles a la recerca de caixes de cartró pel transport de les bicicletes a Barcelona. Dormim en un motel situat a la vora d’una parada de metro per facilitar el trasllat de les caixes cedides amablement pel Manuel, encarregat de la botiga DTLA. Com sempre, la tasca de desmuntar, empaquetar i dur les bicicletes a l’aeroport resulta feixuga, però pensem que les experiències viscudes compensen l’esforç. | 1 | perfect | {"ca": 0.9828167302060887, "es": 0.017183269793911264} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_489710 | La ultradreta respon des de Barcelona a les consultes independentistes ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Barcelona no celebra consulta independentista a aquest 13-D-ho farà a l'abril-però no obstant això, s'ha convertit en el focus de protesta per la ultradreta que s'oposa a la celebració d'aquests 'referèndums'.Una seixantena de manifestants d'Alianza Nacional han marxat pels carrers de Barcelona-des de la plaça Uquinaona a Arc de Triomf-sota el lema 'Referèndum il.legal'. Les banderes espanyoles, totes elles constitucionals, Posen color a la marxa, que avança custodiada per un fort dispositiu policial.Estava previst que grups antifeixistes participaran en una contramanifestació, però finalment no han comparegut. Només alguns veïns increpen des dels balcons als mamifestantes al seu pas, per respondre a proclames com "Carod us enganya, això és Espanya", "separatistes, terroristes" o "Espanya una i no cinquanta-una". ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Cal dir que no hi ha hagut contramanifestació perquè no hi havia cap convocatòria.
Ja ho he dit jo: 4 gats i molta brimo. Res de nou. | 0.504828 | curate | {"ca": 0.9613564668769716, "eu": 0.02996845425867508, "fr": 0.008675078864353312} | |
mc4_ca_20230418_2_379774 | Cinc coses que la Generalitat no permet que sàpigues malgrat la llei
Cinc coses que la Generalitat no permet que sàpigues malgrat la Llei de transparència
Els dos últims anys, la Generalitat ha denegat a CRÍTIC l'accés a aquesta desena de sol·licituds d'informació pública relacionades amb l'activitat de la institució. El mitjà ha recorregut davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que ha donat la raó a algunes de les demandes de CRÍTIC.
17/05/2017 | 20:00
Durant els últims dos anys, la Generalitat de Catalunya ha denegat a CRÍTIC l’accés a una desena de sol·licituds d’informació pública relacionades amb l’activitat de la institució. Les peticions feien referència a múltiples àmbits: des de les auditories realitzades per la Intervenció General de la Generalitat sobre el Palau de la Música fins a les sancions internes a membres dels Mossos d’Esquadra o les accions del president Artur Mas en empreses privades. CRÍTIC, però, ha recorregut davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que ens està donant la raó en alguna de les nostres demandes.
La petició d’informació pública està regulada per la Llei de transparència del 2014, aprovada amb els vots de CiU, d’ERC, del PSC i del PP. Aquesta normativa, ambiciosa en alguns aspectes, ha obligat la Generalitat a posar-se les piles en aquesta matèria, però també té les seves limitacions. D’una banda, la llei obliga les diferents administracions catalanes a realitzar publicitat activa a les seves webs d’una sèrie d’aspectes: organigrames interns, salaris d’alts càrrecs, pressupostos… En aquest àmbit, durant els últims dos anys, la llei ha suposat un avenç molt important. De l’altra, i més enllà de la informació que les institucions faciliten a la web, la llei regula el dret d’accés a la informació pública: qualsevol ciutadà pot realitzar peticions d’informació (encara que aquestes no siguin a la web) i l’Administració corresponent ha de determinar en el termini de 30 dies si accepta facilitar-les o no.
Els motius que preveu la llei per denegar una petició d’accés a la informació són diversos: que la sol·licitud afecti la seguretat pública, que pugui afectar la investigació de sancions o infraccions penals, que contradigui el secret de processos tramitats per l’Administració, que vulneri el dret dels menors, la intimitat o altres drets privats legítims… Mitjançant el dret d’accés a la informació pública, CRÍTIC ha obtingut informació que, després d’analitzar i elaborar, ha servit per realitzar múltiples reportatges: els concerts amb les escoles de l’Opus Dei, el rànquing de barracons, els bancs que acumulen més pisos buits, els contractes de la Generalitat amb bufets d’advocats externs… Però hi ha hagut també una desena de peticions denegades, algunes de les quals hem recorregut davant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’organisme que en última instància determina quina informació ha de facilitar-se i quina no. En aquest article us expliquem alguns dels obstacles més rellevants amb els quals ens hem trobat.
Les 11 auditories del Palau de la Música que la Generalitat no vol fer públiques
Al desembre del 2016, CRÍTIC va realitzar una petició per obtenir una relació de tots els informes d’auditoria de comptes i fiscalització realitzats per la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2006 i 2016. La petició va ser acceptada i al gener del 2017 el Departament d’Economia va facilitar una llista de tots els informes realitzats. Analitzant la documentació facilitada, vam constatar que la Generalitat havia fet 11 auditories al llarg d’aquest període sobre el Consorci del Palau de la Música. El 31 de gener de 2017 vam procedir a sol·licitar l’accés a aquestes auditories en concret.
No cal dir que aquests informes, realitzats en alguns casos prèviament a fer-se públic el saqueig de la institució cultural, podrien resultar rellevants en el marc de la celebració del judici del ‘cas Palau’. El Departament d’Economia, però, va denegar la petició amb l’argument que, si es fessin públiques, les auditories podrien alterar el desenvolupament del judici. En una resolució del 28 de febrer, firmada pel mateix vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, la Generalitat denega l’accés de CRÍTIC amb l’argument que “trobant-se les actuacions judicials en procés, sense que s’hagi pres una decisió final, l’accés a la informació sol·licitada podria provocar disfuncions en el decurs de la instrucció del plet i perjudicar el seu correcte desenvolupament”.
En la majoria dels casos, les auditories van ser realitzades durant el mandat del Govern tripartit. La resolució d’Economia va ser recorreguda a la GAIP per aquest mitjà i està pendent de resolució.
Agents dels Mossos d’Esquadra. Foto: arxiu CRÍTIC
Els Mossos hauran d’informar CRÍTIC dels agents sancionats i de les investigacions internes
Qualsevol informació que faci referència als Mossos d’Esquadra o al Departament d’Interior és matèria especialment sensible. Interior és, de fet, el departament que més peticions d’informació ha denegat a CRÍTIC, sempre amb l’argument que podrien entrar en col·lisió amb la seguretat pública. Tanmateix, hem aconseguit una petita victòria davant la GAIP: els Mossos hauran de facilitar-nos una relació dels agents suspesos de sou i feina durant el període 2006-2016, així com el nombre d’investigacions internes obertes pels Mossos d’Esquadra durant el mateix període.
La resolució arriba després d’una petició iniciada al febrer del 2017, en què sol·licitàvem aquesta i altres informacions que els Mossos van negar-se a facilitar argumentant que, si es feien públiques, podien alterar “la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries”. La GAIP, però, considera que “només té sentit aplicar aquest límit quan la informació demanada és de procediments sancionadors o disciplinaris en curs”, i dóna la raó al recurs de CRÍTIC.
Al marge d’aquesta petició, CRÍTIC té un altre recurs pendent de resolució a la GAIP sobre les compres d’armament i material de defensa dels Mossos d’Esquadra. Darrerament, la GAIP ha resolt a favor de la ‘Directa’ en una petició d’informació similar. En el cas de la petició de CRÍTIC, encara no s’hi ha pronunciat. La cautela d’Interior a l’hora de revelar informació sobre la policia catalana arriba fins al punt que també ha denegat una petició de CRÍTIC per accedir a una relació de personatges públics condecorats pels Mossos durant els últims 10 anys.
Artur Mas intervé en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Català. Foto: PDECat
Les accions en empreses de l’expresident Mas són “matèria reservada”
En la seva declaració de béns mentre era president, Artur Mas afirmava tenir “accions i altres tipus de béns anàlegs” per valor d’aproximadament 45.000 euros. La declaració de béns, però, no especificava en quines empreses tenia accions Artur Mas i quins eren aquests altres “béns anàlegs”. El president del Govern, així com la resta dels diputats, han d’informar a la web del Parlament obligatòriament de les seves retribucions, de les seves propietats i del seu patrimoni. Tot i això, Mas no informava d’una qüestió rellevant com ara en quines empreses tenia invertits els seus diners.
Això és el que va sol·licitar CRÍTIC amb data 30 d’octubre de 2015, però el Departament de Presidència, esgotant el límit legal de 30 dies, va denegar la sol·licitud l’1 de desembre de 2015 amb l’argument que la Llei de transparència preveu que els alts càrrecs facin pública una declaració que indiqui la seva situació patrimonial, però aquesta declaració “no ha d’incloure les dades de localització ni les que siguin necessàries per salvaguardar la privacitat i seguretat de les persones titulars”. Segons Presidència, el Registre de Béns Patrimonials i d’Interessos té “caràcter reservat” i només hi poden accedir “el Parlament, els òrgans judicials o el ministeri fiscal”.
L’Institut Català de Finances no informa sobre els crèdits que concedeix
L’Institut Català de Finances (ICF) també denega sistemàticament les peticions d’informació pública sobre les empreses a les quals concedeix crèdits. Al gener del 2016, CRÍTIC va realitzar una petició perquè l’ICF informés sobre els crèdits que havia concedit a l’empresa Iberpotash, que explota les mines de sal del Bages. La petició va ser denegada amb l’argument que oferir les dades podia vulnerar “el secret professional entre les parts”.
Més recentment, l’ICF, malgrat que sovint fa publicitat als mitjans de comunicació sobre el seu objectiu de finançar empreses catalanes, ha denegat una nova petició per obtenir una relació dels 25 principals crèdits concedits durant els últims anys a empreses privades, argument que podria contravenir al secret bancari. CRÍTIC presentarà recurs a la GAIP davant d’aquesta última resolució.
Conèixer l’actual deute de la Generalitat amb la banca privada, denegat
El primer reportatge que vam publicar a CRÍTIC al setembre del 2014 feia públic per primera vegada en la història el deute de la Generalitat amb la banca privada. Un document intern del Govern català al qual va tenir accés aquest mitjà detallava partida per partida i euro a euro tot el deute de la Generalitat amb 120 bancs espanyols, internacionals i catalans. El document revelava que Catalunya devia 27.300 milions d’euros (més de la meitat del total del deute) només a 20 d’aquestes grans entitats. El rànquing l’encapçalaven CaixaBank i el BBVA.
Per això, el 6 d’octubre de 2016, CRÍTIC va voler actualitzar aquestes xifres per comprovar si el deute de la Generalitat amb la banca havia augmentat o disminuït, i a quins bancs i mecanismes financers de l’Estat concrets es devien diners, sobretot tenint en compte que, si Catalunya s’independitza, la qüestió del deute a l’Estat espanyol o a la banca espanyola serà un tema fonamental. Vam realitzar una petició de transparència per obtenir les dades actualitzades del deute. La petició, però, va tornar a ser denegada pel Departament d’Economia. | 0.861007 | curate | {"ca": 0.9951951951951952, "en": 0.0018018018018018018, "sv": 0.0018018018018018018, "de": 0.0012012012012012011} | https://www.elcritic.cat/noticies/cinc-coses-que-la-generalitat-no-permet-que-sapigues-malgrat-la-llei-de-transparencia-11130 |
cawac_ca_20200528_3_21425 | 28 de febrer de 2010: Consulta sobre la independència a Molins de Rei
Exposició Molins Decideix! Un any després Del 13 al 28 de febrer De dilluns a dissabte de 17 a 20h. Diumenges d'11 a 14h.
Inauguració de l'exposició el diumenge 13 de febrer a les 12h . Hi haurà vermut.
També es faran dues xerrades per poder analitzar quin ha estat el paper de les Consultes sobra la independència i per veure la situació de les que encara s'estan preparant, especialment la de Barcelona:
Amb el recompte finalitzat a totes les meses, Molins Decideix ha fet públiques les dades finals ja oficialitzades per les Juntes Avaluadores a les tres poblacions del Baix Llobregat que organitzaven consultes en la jornada del 28 F.
A Molins de Rei ha votat un total de 4.307 persones , cosa que suposa un percentatge de vot del 21,14% . El resultat de la votació ha estat: Sí-3.873 vots, No-281 vots, en blanc 147 vots i Nuls-6 , el que significa uns percentatges del 89,9%, 6,5%, 3,4% i 0,1% , respectivament.
A Begues ha votat un total de 1.044 persones, un 20,91% . El resultat de la votació ha estat: Sí-932 vots, No-77 vots, en blanc 33 vots i Nuls-2 , el que significa uns percentatges del 89,44 %, 7,39%, 3,17% i 0,19% , respectivament.
A Torrelles de Llobregat el vot arriba a les 845 persones, un 20,4% . El resultat de la votació ha estat: Sí-787 vots, No-36 vots, en blanc 20 vots i Nuls-2 , el que suposa uns percentatges del 93,4 %, 4,3 %, 2,4% i 0,2% , respectivament.
La participació als tres pobles del Baix Llobregat que han celebrat consultes durant la jornada del 28 F ha estat de 6.196 persones, cosa que suposa un percentatge final del 21,23% de l’electorat. El resultat de la votació ha estat: Sí-5.589 vots, No-394 vots, en blanc 200 vots i Nuls-10, el que suposa uns percentatges del 90,2 %, 6,4 %, 3,2% i 0,2% , respectivament.
El portaveu de Molins Decideix ha manifestat en la seva compareixença final la satisfacció de la Plataforma per com s’ha dut a terme el procés de la Consulta: “ Hem treballat molt seriosament, conscients de la dificultat d’organitzar una consulta no institucional, però el procés ha estat molt satisfactori indiferentment del resultat final, i és un moviment que no s’atura aquí. Des de Molins Decideix pensem que les consultes signifiquen un punt de no retorn en el camí de l’exercici del dret internacional de l’autodeterminació dels pobles i pels moviments socials a la vila. Aquestes consultes són un exemple de participació ciutadana, i només per això ha valgut la pena dur-les a terme. Animem a tots el pobles de Catalunya a sumar-se a aquest procés, que ha deixat un pòsit permanent en la vida social molinenca ”
Els membres de la Junta Avaluadora de la Consulta sobre la Independència a Molins de Rei , la jutgessa de pau de Molins, Pilar Raventós, l’actual alcalde del municipi, Ivan Arcas , i la primera alcaldessa de la vila en etapa democràtica, Antònia Castellana , han fet una roda de premsa a les sis de la tarda per parlar sobre l’evolució de les dades provisionals de participació. La jutgessa de pau de Molins, Pilar Raventós, ha manifestat que “ sigui quin sigui el resultat de les consultes, hem guanyat la batalla, ja que ens hem fet forts davant el poder establert ”.
El portaveu de Molins Decideix, Ignasi Termes , ha manifestat que “ el primer objectiu de la consulta i de Molins Decideix ja l’hem aconseguit, doncs la mobilització transversal de la societat civil impulsada a la vila per la consulta es la més important des de l’Assamblea de Catalunya quan la transició ”.
Termes també ha ofert les dades de participació a les tres poblacions de la comarca fins a les sis de la tarda.
A Molins de Rei , a les sis de la tarda, havien votat un total de 2.514 persones , cosa que suposa un percentatge de vot del 12,34%. La suma dels vots directes registrats fins a les sis de la tarda i del vot anticipat (1.069 persones) fixava una xifra de votants situada en les 3.583 persones, un 17,59% . Fins la una del migdia, a Molins es registrava una participació del 7,2%.
A Begues , havien votat fins a les sis de la tarda un total de 876 persones, un 18,69% . La suma del vot directe més el vot anticipat (81 persones) suposa en aquesta població una participació del 20,50% . Fins la una del migdia, havien votat a Begues 510 persones, un 11%.
A Torrelles de Llobregat , el vot directe ha arribat a les sis de la tarda a les 584 persones, un 14,1% . La suma dels vots directes i dels anticipats (60 persones) han fixat un percentatge de participació del 15,54% . Fins a la una del migdia, havien votat a Torrelles 348 persones, amb un 8,5% de participació.
La participació en els tres pobles del Baix Llobregat que celebren consultes durant la jornada del 28 F s’ha situat a les sis de la tarda en el 13,62%. La participació a la una del migdia a aquestes tres poblacions s’havia situat en el 7,97%. Això indica que just abans de l’hora de dinar i durant les primeres hores de la tarda la participació ha augmentat de forma notable a les tres poblacions. A les sis de la tarda, sumant el vot anticipat (4,15%) i el vot directe (13,62%) les xifres de participació eren del 17,76%. | 0.802658 | curate | {"ca": 0.9856637863315004, "rm": 0.003142183817753339, "fr": 0.011194029850746268} | http://webs.xadica.cat/molinsdecideix/index.php/noticies |
oscar-2201_ca_20230904_8_175474 | El proper dimecres dia 27 d’octubre actuarà a Vilafranca la coral colombiana Gioviale, de Facatativá, ciutat de més de 100.000 habitants, situada a uns 40 km. al nord-oest de Bogotá.
El concert, d’entrada lliure, serà a l’església de Sant Francesc a dos quarts de nou del vespre, i comptarà amb la col·laboració de la Polifònica de Vilafranca.
Aquest acte s’inscriu dins el Festival Corearte, certamen internacional de cors no competitiu, que se celebra a diferents ciutats d’Europa i Amèrica, i en concret cada octubre a la ciutat de Barcelona, amb participants d'arreu del món que actuen a diverses sales de concerts i esglésies de Barcelona i en algunes poblacions de la rodalia, com serà en aquest cas Vilafranca. | 0.849887 | curate | {"ca": 1.0} | http://polifonicavilafranca.cat/noticies/2021/una-coral-colombiana-vilafranca |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_31039 | Eureka! Ho he trobat! proporciona un extens banc de recursos configurables, multiidioma i sempre diferents, que li permet complementar la seva proposta pedagògica.
Amb la plataforma de continguts Eureka! Ho he trobat! podrà crear el que vulgui sense esforç i modificar-ho les vegades que calgui. La filosofia és la de no qüestionar ni metodologies ni formes de treball, simplement oferir eines que facilitin la tasca del dia a dia i que cobreixin les necessitats concretes de cada moment. A més, aquests recursos apareixen amb el logotip del seu propi centre educatiu.
Puc complementar el meu projecte educatiu amb els recursos digitals?
Sí, per descomptat, independentment de si es fa servir el projecte educatiu d’una editorial o del mateix centre. Eureka! Ho he trobat! és un extens banc de recursos organitzats en diferents categories, relatius a tots els temes curriculars i transversals, que permeten treballar/jugar amb els nens i nenes en diferents entorns i suports.
Els recursos tenen el logotip del meu centre educatiu?
Sí, sempre. Cal que, prèviament, es pugi una imatge del logotip del centre a la pàgina del perfil d’usuari. Una vegada pujada la imatge, aquesta apareixerà en lloc del logotip d’Eureka!
Puc fer servir els recursos en una pissarra digital?
Sí. Una pissarra digital interactiva (PDI) no és més que un perifèric d’un ordinador, i el banc de recursos treballa sobre un entorn web compatible amb qualsevol ordinador i sistema operatiu.
Puc fer servir els recursos en una tauleta o un telèfon?
Sí. N’hi ha prou d’accedir a la pàgina web d’Eureka! i entrar a Ho he trobat! Els recursos digitals es poden obrir des de la tauleta o el telèfon i funcionaran perfectament. Per fer servir els recursos és recomanable posar-los a pantalla completa. També és imprescindible la connexió a internet.
Es pot desar la configuració di els recursos?
La filosofia dels recursos és crear una cosa nova cada cop per captar l’atenció dels més petits, estalviant esforç, feina i temps al professorat. Per tant, no es preveu que es desi la configuració.
L’accés a Eureka! Ho he trobat! consisteix en una subscripció anual?
Sí. Obrint un compte d’Eureka! tindrà llicència d’accés tant a Eureka! Ho he trobat! com a Eureka! Creem durant un any natural; és a dir, 365 dies. Durant aquest temps podrà accedir a tots els recursos digitals i també a l’eina de creació de fitxes. Així no cal esperar al començament de curs i podrà gaudir d’ofertes i promocions que llancem periòdicament.
Quines són les formes de pagament?
Es pot pagar amb targeta de crèdit a través d’un TPV virtual, mitjançant transferència bancària o ingrés en compte. Els nostres delegats comercials l’assessoraran sobre les formes de pagament disponibles i trobaran la millor per a vostè.
Una vegada comprovat que s’ha rebut l’import de la transacció, es posarà en marxa l’accés a la plataforma o la comanda a la impremta dels quaderns personalitzats.
Com es renova el servei?
Uns dies abans que venci la subscripció anual, li arribarà de forma automàtica un correu electrònic informant de la caducitat del servei. Llavors vostè ha de decidir si el vol renovar un any més. | 1 | perfect | {"it": 0.004523424878836834, "en": 0.0210016155088853, "ca": 0.925686591276252, "es": 0.030694668820678513, "eu": 0.005492730210016155, "fr": 0.00840064620355412, "pt": 0.00420032310177706} | |
mc4_ca_20230418_1_619183 | Capseta de Música: Memory
Doncs ja està, per fi el memory de feltre ja està llest! Sabeu com es juga, oi? Es barrejen les fitxes i es posen boca avall, i una a una es van aixecant, es tornen a posar boca avall totes altre cop i es tracta de trobar les parelles, aixequem la primera fitxa i aquella on creiem que hi ha la segona, si no l'hem encertat tornem a girar l'equivocada, i així successivament. Aquest joc m'agradava moltíssim quan era petita, de fet em sembla que hi jugaré bastant, i és ideal per nens a partir de tres anys. Si voleu també el podeu fer amb textures diferents en comptes d'imatges, és una altra manera d'ajudar a desenvolupar-los els sentits. I per acabar, per tenir-lo ben endreçadet, he fet unes bossetes aprofitant unes coixineres de les que no en feia res. Apa que jugueu força!
Bet 27 de gener de 2011 a les 0:41
que xulu que és!! !
els memorys són molt divertits, fins i tot m'agrada a mi jugar-hi!! !
Angelina 27 de gener de 2011 a les 3:02
nena xulissim!!! els dibuixets els has tret d'algun lloc o són de collita propia??? aix m'he enamorat d'aquests ninotets :-D la bossa molt xula també! caram caram si es la primera cosa amb la maquina i comences així... quin nivell!!! !
Núria 27 de gener de 2011 a les 3:34
No Angelina, només em faltaria això, els he tret del google, poses el nom de l'animal i cliques a clip art. Si els vols i no ho trobes m'ho dius i et passo un mail.
Bipa 27 de gener de 2011 a les 12:30
impressionants ! !!!! t'han quedat preciosos ! !!! i quins detallets... santa paciència ! ! !
Ana Márquez 28 de gener de 2011 a les 4:00
T'ha quedat molt xulo. Jo tinc a casa els motlles de fieltro per fer-ho desde ja fa temps, pero amb la feina que tinc encara no els he començat.
Isa López 29 de gener de 2011 a les 12:56
Però d'on treus el temps!!!!?? ?, tens fetes un munt de coses i jo encara no he acabat el sampler, jajaja.
Es nota que el petit deu ser un sant i et deixa temps lliure.
Per cert, el memory preciós, m'agrada moltíssim.
Núria 29 de gener de 2011 a les 13:39
Doncs mira, aprofito les migdiades i la nit quan ja dorm, però vaja quan hagi de tornar a treballar ja serà una altra història. De moment aprofito les estonetes lliures, però sí que és un sant! Ah, i el sampler encara no està acabat!
Irina 31 de gener de 2011 a les 6:25
m'encanta!!!! en fare un per la Hana! | 0.677453 | curate | {"es": 0.02050610820244328, "ca": 0.9275741710296684, "gl": 0.014397905759162303, "fr": 0.007853403141361256, "en": 0.006980802792321117, "de": 0.0030541012216404886, "eu": 0.009598603839441536, "it": 0.010034904013961605} | http://capsetademusica.blogspot.com/2011/01/memory.html |
oscar-2201_ca_20230904_0_176365 | El proper dissabte 14 de febrer de 2015 (11 a 14 h.) el Monestir de les Avellanes us convida a la xerrada i col·loqui amb el pagès i activista Josep Pàmies. Pagès i activista que forma part de l’empresa familiar Pàmies Hortícoles (Balaguer). Reconegut arreu per l’experiència i coneixements en agricultura ecològica, medi ambient, salut i alimentació.
Josep Pàmies ens explicarà els seus coneixements i experiències sobre l’agricultura ecològica, plantes medicinals, alimentació i salut. Explicant els beneficis de les plantes que curen, com el cas de l’estèvia, els usos i interessos comercials i legals sobre aquestes plantes, conèixer els objectius de moviments socials com slow food o la dolça revolució, entre altres temes que puguin sorgir al llarg del col·loqui. Més informació sobre Josep Pàmies a:
https://joseppamies.wordpress.com/
https://www.facebook.com/JosepPamiesOficial
L’entrada és lliure i gratuïta. Se sol·licita, per raons d’espai, que us inscriviu abans del dia 11 de febrer trucant al 973 43 80 06 o enviant un correu electrònic a [email protected]. Hora: 11 a 14 h. Lloc: Aula Magna (Monestir de les Avellanes, Os de Balaguer)
Per a les persones que es vulguin quedar a dinar, ho poden fer al menjador de la Casa d’Espiritualitat. Preu: 11 € (menú tancat). Reserves al 973 43 80 06 (fins al dia 11 de febrer)
Comparteix això:
Correu electrònic
Imprimeix
Facebook
Twitter
Pinterest
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
L'entrada va ser publicada el Activitats, Casa Espiritualitat, Monestir i etiquetada Agricultura ecològica, Avellanes D.O., Conferències, Josep Pàmies, Plantes medicinals, Salut per Monestir de les Avellanes. Guarda l'enllaç permanent.
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Entorn
Inici
Qui Som
On som
Entorn
Visita virtual
Contacta
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.654335 | curate | {"ca": 0.8428745432399513, "en": 0.09460008120178644, "pt": 0.0036540803897685747, "oc": 0.0036540803897685747, "es": 0.01664636622005684, "it": 0.032480714575720666, "ru": 0.0004060089321965083, "no": 0.00243605359317905, "eb": 0.0032480714575720666} | https://monestiravellanes.wordpress.com/2015/01/20/trobada-col%C2%B7loqui-amb-josep-pamies-al-monestir-de-les-avellanes/ |
macocu_ca_20230731_8_243241 | Etiqueta: País Viu
La Terra Alta abandona el projecte “País Viu, país d'Oportunitats”, una estratègia de dinamització socioeconòmica que la Generalitat ha començat a desplegar a les comarques més envellides i despoblades. En ...
El projecte “País d'Oportunitats, País viu” ha aterrat aquest dimarts, a la Ribera d'Ebre. La comissió territorial s'ha posat a treballar amb alguns objectius clars. Reclamen amb urgència el desplegament ... | 0.691265 | curate | {"ca": 0.9860788863109049, "es": 0.013921113689095127} | |
macocu_ca_20230731_0_273008 | Visitem El Born Centre Cultural
Divendres De 17 a 20 hores
10/10/2014 Preu: Gratuït
Divendres 10 d'octubre vam visitar amb el Club Cultural Titti Frutti el Born Centre Cultural. Els assistens van poder visitar les exposicions inaugural i permanent, respectivament, així com un visita guiada pel jaciment.
Inici d'inscripció: 01/10/2014 Fi d'inscripció: 09/10/2014 | 0.66958 | curate | {"en": 0.08659217877094973, "ca": 0.9134078212290503} | |
macocu_ca_20230731_4_49773 | Formulari de cerca
Inici › Jurídic › Subvencions › Subvencions per a inversions en camins públ...
Les subvencions que preveu aquesta convocatòria es regeixen per les bases reguladores aprovades per l'Ordre GAH/105/2017, de 31 de maig (DOGC núm. 7385, de 7 de juny de 2017).
Obrir la convocatòria de la línia de subvencions per a inversions en camins públics locals per al període 2018- 2020, adreçades als municipis i comarques de Catalunya establerts en l'article 3 de la Resolució.
La base 1 de l’Ordre GAH/105/2017 defineix l’objecte d’aquesta línia de subvencions de la forma següent:
En concret, cada ens podrà destinar l'ajut a finançar les actuacions de millora i condicionament que es duguin a terme en un o més camins del municipi o comarca, o fins i tot en trams d'aquests.
Les actuacions s'han de dur a terme a la xarxa veïnal i rural de camins d'ús públic de titularitat local, que han d'estar, principalment, en àmbit no urbà i han de ser aptes per al trànsit rodat motoritzat.
- Els municipis de muntanya i els pertanyents a comarques de muntanya.
- Els municipis capitals de comarca amb una població inferior a 20.000 habitants.
- Els consells comarcals de muntanya i el Consell General d'Aran.
La línia de subvencions per a inversions en camins públics locals es finança, per un import total de 29.500.000€.
D’acord amb la base 3 de l’Ordre GAH/105/2017, són actuacions subvencionables:
a) Les actuacions d'inversió en camins d'accés als nuclis, habitatges disseminats i serveis bàsics.
b) Les actuacions d'inversió en camins per facilitar l'accés a explotacions agràries i ramaderes i punts d'interès turístic o paisatgístic.
c) Les actuacions de manteniment per a la conservació de la qualitat dels camins.
Es consideren despeses subvencionables les que tinguin una relació directa amb l'actuació subvencionada i compleixin els terminis establerts en la base 12. No es poden presentar a la convocatòria les actuacions el procediment de contractació de les quals ja s'hagi iniciat en el moment de presentar la sol·licitud. El període d'execució d'aquestes actuacions abraça tres anualitats, tal com determina la base 12.
SOL·LICITUDS
L'òrgan competent de l'ens local ha d'aprovar les sol·licituds, que ha de formalitzar i trametre el secretari o secretària a través dels mitjans telemàtics de l'extranet de les administracions catalanes (EACAT), a l'adreça http://www.eacat.cat.
El formulari de sol·licitud estarà a disposició dels ens sol·licitants a l'extranet esmentada.
ENLLAÇOS: | 0.817658 | curate | {"es": 0.007263922518159807, "ca": 0.9842615012106537, "ja": 0.004842615012106538, "en": 0.0036319612590799033} | |
macocu_ca_20230731_3_49722 | La Comissió Europea ha instat aquest dimecres als Estats membres al fet que modernitzen el seu ingrés mínim vital augmentant la dotació econòmica per a lluitar contra la pobresa i l'exclusió social a Europa en un context d'alts preus de l'energia per la invasió militar russa d'Ucraïna.
En una recomanació als Vint-i-set, l'Executiu comunitari ha proposat que els països de la UE eleven l'ingrés mínim per a garantir la inclusió social i promoure la integració en el mercat laboral d'aquells que poden treballar però que tenen serioses dificultats per a trobar una ocupació.
"En un moment en què moltes persones lluiten per arribar a fi de mes, serà important aquesta tardor que els Estats membre modernitzen les seues xarxes de seguretat social amb un enfocament en la inclusió activa per a ajudar als més necessitats", ha assenyalat el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, en un comunicat.
L'ingrés mínim vital s'articula com una sèrie de pagaments que ajuden a les llars que ho necessiten a tancar la bretxa fins a un determinat nivell d'ingressos per a tindre una vida digna. En aquest marc, Brussel·les ha recomanat millorar els incentius per a impulsar la integració en el mercat laboral així com la inversió en capacitació i educació.
A més, l'Executiu comunitari ha recomanat millorar la transparència del sistema de l'ingrés mínim vital, que es revise i s'ajuste anualment la dotació econòmica del suport, que la decisió de concedir o no està ajuda es comunique en 30 dies des que s'ha efectuat la petició i, en cas de siga concedida, que en un termini de tres mesos es proporcione un pla d'inclusió individualitzat al beneficiari. | 0.875675 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_392572 | El professor Ucelay-Da Cal ha fet del nacionalisme català l'objectiu prioritari de les seves investigacions, plenes de tots els detalls imaginables.
Colau i Iglesias vol persuadir a l'independentisme perquè doni suport als pressupostos de Sánchez
L'alcaldessa de Barcelona i el líder de Podem busquen desencallar la situació davant la tossuderia del president de la Generalitat, Quim Torra, que insisteix a usar el suport del seu partit com a moneda de canvi per aconseguir avantatges per als presos sobiranistes.
Sobre els enfrontaments entre manifestants i Mossos d'Esquadra, ha defensat que aquests van haver d'emprar un "ús proporcionat" de la força.
La coordinadora general del PDeCAT reitera que l'únic candidat a presidir la Generalitat és Carles Puigdemont.
El TS amplia investigació a tot el comitè estratègic del sobiranisme, que inclou Rovira i Gabriel
A més de Puigdemont, Junqueras i portaveus parlamentaris de l'independentisme, el conformaven l'ANC, Òmnium i AMI.
Els promotors d'una llista unitària sobiranista sense sigles per al 21D renuncien
Asseguren que hagués aconseguit les 55.000 signatures per fer viable el projecte.
La intenció d'Puigdemont d'encapçalar una candidatura conjunta ha obligat a posposar l'aprovació de les llistes del PDeCAT, programada per aquest dissabte.
Els sobiranistes es mobilitzen aquest diumenge en un acte a favor del referèndum
Prop de 40.000 persones han acudit a l'acte convocat per les entitats sobiranistes per a aquest diumenge a Barcelona en defensa de la celebració del referèndum. Al costat del president Puigdemont també ha participat Josep Guardiola que ha llegit el manifest.
El Cercle d'Economia assenyala a la corrupció com la major amenaça
L'associació considera que és el moment de posar en marxa una reforma del sistema democràtic per atendre aquesta reivindicació de la ciutadania.
El PDeCAT inicia aquest dissabte la seva campanya a favor del secessionisme
L'acte principal vol ser un homenatge als condemnats per la consulta del 9N: l'expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.
Colpistes de guant blanc?
És incomprensible que gent que ha heretat una Democràcia consolidada, pretengui transformar ara en un estat bolivarià però a la catalana.
L'exministre Josep Piqué creu que hi ha "masses feixistes" sobiranistes a Catalunya
El també exlíder del PP català augura que fracassaran perquè defensen un projecte derrotat | Segons ell, l'independentisme no compleix cap de les condicions necessàries per triomfar com a projecte polític.
Artur Mas assenyala una millora de l'autogovern de Catalunya per evitar el xoc amb l'Estat
L'expresident de la Generalitat augura un conflicte obert entre Catalunya i l'Estat i aposta per "la mobilització permanent".
La AMI vol crear un Parlament paral·lel que actuï si l'Estat suspèn l'autonomia de Catalunya
L'Assemblea d'Electes de Catalunya busca afrontar el procés sobiranista i sortejar els "obstacles" que l'Estat posi contra el projecte independentista.
Entre 2013 i 2015, 1.121 empreses han abandonat Catalunya a conseqüència del procés sobiranista, segons les xifres de Empresaris a Catalunya, presidida per Josep Bou.
El Cercle d'Economia afirma que la resolució sobiranista afecta inversions i localització de seus
El Cercle d'Economia ha afirmat aquest divendres que l'aprovació de la resolució independentista del 9 de novembre, suspesa pel TC, ha tingut des del minut un de la seva aprovació efectes negatius "certes i objectius" en les decisions empresarials d'inversió, així com en la localització de seus corporatives a Catalunya.
Csif dóna eines a funcionaris catalans per "protegir-los" davant ordres sobiranistes
La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat aquest dijous un conjunt d'instruments per als funcionaris catalans amb l'objectiu de "protegir davant ordres de dubtosa legalitat en el procés sobiranista", ha explicat el president del sindicat, Miguel Borra.
El Parlament envia la resolució independentista a Brussel·les
El Parlament ha remès al Parlament europeu la resolució independentista proposada per JxSí i per la CUP, aprovada per la cambra el passat dilluns i suspesa pel TC, han explicat fonts parlamentàries a Europa Press.
Iceta lamenta davant empresaris que el procés sobiranista "acapari tot l'interès"
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha lamentat aquest divendres en un dinar organitzat pel Cercle Cecot que el procés sobiranista "acapari tot l'interès" i impedeixi que Catalunya lideri la recuperació econòmica.
Rivera es veu superior al PP i creu que el Govern dependrà d'uns pocs escons
Sánchez confia que la governabilitat no estigui en mans dels independentistes | 0.854542 | curate | {"ca": 0.9946305841924399, "fr": 0.0053694158075601375} | https://www.catalunyapress.cat/tag/soberanismo |
macocu_ca_20230731_4_548606 | Swimia.cat necessita la teva ajuda per localitzar llocs on impartir i rebre classes de natació a Mariannelund. De vacances a Mariannelund? Aquest és el lloc perfecte d'Internet on trobaràs els millors llocs per nedar a Mariannelund. ! No més excuses! Localitza club de natació a Mariannelund més proper i, sobretot, explica'ns com va ser ! !. Normalment hi ha una gran varietat de descomptes per a famílies nombroses, grups, o franges d'edats fins i tot per als banys lliures en la gran majoria de Piscines a Mariannelund. Troba'ls buscant la piscina més propera a Mariannelund. | 0.713869 | curate | {"ca": 0.9473684210526315, "en": 0.04736842105263158, "fr": 0.0017543859649122807, "et": 0.0035087719298245615} | |
crawling-populars_ca_20200525_2_22160 | Location: C. del Doctor Josep Castells amb c. de Múrcia (Pol. Ind. Cal Calderon) Sant Boi de Llobregat | 0.506122 | curate | {"ca": 0.96, "en": 0.04} | : /en/web/ecologia/residus/instalacions-i-equipaments/detall/-/equipament/deixalleria-de-sant-boi-de-llobregat/333918/11818?_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPo |
racoarticles_ca_20221005_1_23976 | Girona l'any 1945. Ha realitiat exposicions individuáis a la Ilibreria 22 (1997), al CoMegi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona (1997), al Museu d'Art de Girona (1998) i a la Casa de Cultura de les Bematdes de Salt (1999), i ha participat en nombroses exposicions coMectives a Girona, Batcelona i Petpinyá.
alhora que enriquidor, i aconsegueix així una escriptura fluida i ¡nteressant que captiva el lector ja des de la primera página. L'autora, prenent com a propies les reflexions sávies de t'Eclesiastes -«Hí ha un temps per a cada cosa: un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de perdre i un temps de guanyar...»-, ressegueix amb gracia el perfil d'una dona que, malgrat tot, sent dins seu la flama d'una espelma que, encara que minsa, no s'apaivaga. Laura conserva l'orgull personal de saber-se, tot i les contrarietats, victoriosa. Si vosalcres llambreguéssiu l'ombra d'una noia, ¿us dedicaríeu a perseguir-la? La resposta afirmativa de Pere Prada es tradueix en literatura amb un resultar a primera vista desconcertant, com tota la seva obra, realitzada quan els aires empordanesos li bufen inspiració per escriure. Així, aquest peculiar i premiat figuerenc -premis Palol, Alcoi i Valí d'Or-s'endinsa en una distintiva i salvatge cavil-lació sobre l'encal^ d'un somni que pretén finir una suposada solitud, trihulació que el nostre raier-poeta intenta compensar recorrent mig Catalunya.
Tárrega, Balaguer, Cervera, Perves, Talarn, Manresa, Santa Maria de l'Alba, Montserrat, la Cerdanya... son ports on la poesia passa a ser l'explicació del detall. Prada es distreu i s'atura a míg camí per qualsevol visió, la qual cosa permet que la reflexió mes fora de lloc sigui digna d'almenys uns miMilitres de tinta. Per tant, és important escoltar i servar en la memoria la manera de parlar de cada poblé («Exhortació»), o, de manera imprevista, es pot dedicar a Luis Buñuel («Calanca») i a Pere Calders («Guardaagulles») uns quants pensaments evasius. També, tot fent camí, és totalment lícit definir el gargall com a «poema de gola: musical» o el col-legt com a «presó amb notes», mostrant d'aquesta manera un particular diccionari, alhora que una particular concepció del món. Concepció molt sovint jeroglífica per a la'resta deis mortals, ja que els seus versos no preñen forma escrita fins després d'una densa envernissada realitzada amb un pin:ell molt personal, apte només per ais artistes que s'allunyen escandalosament de les dogmátiques regles poétiques. Aquí, la intransigencia deis poetes mes encotillats en la monarquía absoluta de les lletres és substituida per l'anarquia poética d'un autor aparentment trastocar per insistents tramuntanades.
Deixar-se engolir per l'univers caotic de Pere Prada és l'experimentaciü d'una poesía fresca, amb un vol Iliure i a molts metres d'al^ada, ja que el camp visual és extraordináriament vast, dilatat, ohert a qualsevol átom del món per subjectivar-lo. Es així com la recerca d'una noia -que és com buscar el Sant Graal, un somni-esdevé un viatge aglutinador de moltes espumes de genialitat lírica. Raícr del somni, pero, pren nota d'un doble sentiment. Trobar-la significa deixar de buscar-la; la por de trobarla pot fer que la busqui per sempre... Jocs de paraules per acabarse preguntant si en reatitat el poeta la cercava o no («Et cercava amb tanta por de trohar-te»). I, hipnotitiant-opotser pecant-, és temptador enlla^ar aquesta idea amb els mes que probables antípodes estílístics: Carner, amb el conegut poema «La bella dama del tramvia», havia recreat la mateixa idea, encara que amb els aires ordenadors noucentistes, avui dia oblidats, de la seva época. Pero els dos autors han optat, cadascun al seu temps i racitjcini, per una mateixa moralitat final: val mes somiar i prou amb la dama; millor no acostar-s'hi, si no volem rebre una decepciü, perqué les iMusions vistes de prop perden interés.
Qui sap si tots els somnis s'han de veure així i si, en definitiva, tant és buscar-los d'una manera «racional» o d'una manera «absurda» -o, potser, millor dir «Iliure»-. Segurament, Rfli' er del somni ens demostra que l'absurditat és ralliberament de tanta buidor en les frases i en la nostra vida.
Guillem Molla
Revista de Girona / niim. 198 gcncr -febrer 2000 | 1 | perfect | {"ca": 0.9610511496949788, "es": 0.03589863913655561, "fr": 0.003050211168465509} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_573751 | Els menjadors escolars d'Aragó s'adapten des de fa anys a la diversitat del seu alumnat . A les famílies musulmanes que ho sol · liciten se'ls proporciona un menú sense porc o , en alguns casos , completament vegetarià . Els col · legis i les empreses de càtering no estan obligats, però aquesta situació es viu amb normalitat a la majoria dels centres .Però últimament algunes famílies musulmanes han fet un pas més enllà i reclamen que els menjadors escolars ofereixin menú halal ( amb carn procedent d'animals que hagin estat sacrificats pel ritu halal ) . La Comunitat Islàmica de Saragossa els dóna suport i ha traslladat aquesta petició al Govern d'Aragó en diverses ocasions .http://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/zaragoza/2013/10/07/crece_demanda_menu_halal_algunos_colegios_zaragozanos_251769_301.html
Sempre m'ha semblar curiós que els defensors dels animals mai és queixin del maltractament que pateixen aquests amb el mètode " halal "
Goses insinuar que es critiqui l'islam?!!??!?!? ! | 0.783654 | curate | {"ca": 0.9524281466798811, "oc": 0.04658077304261645, "fr": 0.0009910802775024777} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_257112 | Té delicte que l'ajuntament d'Ascó hagi aprovat presentar la candidatura per acollir el cementiri nuclear.
Suposo que el càlcul de l'ajuntament és que acollint el cementiri nuclear es rep una compensació milionària, cada any, durant els propers 60 anys que és el temps que es preveu que estarà en funcionament el cementiri. Avui que les centrals nuclears estan en entredit i que ja es veu el final del seu temps de servei, aquesta serà la forma de seguir xuclant de la mamella atòmica durant unes dècades més. Aquests diners són el gran argument per a presentar la candidatura.
No hi fa res que tothom al Principat s'hi hagi oposat (excepte el PP!). Només queda esperar que la oposició de la Generalitat sigui suficient per aturar l'arribada del cementiri. Ja veurem.
Esta clar que els residus nuclears hauran d'emmagatzemar-se a alguna banda. Millor, però, si és ben lluny de casa.
Hi han residus perquè hi ha energia nuclear. L'energia d'origen nuclear és una bona part de la que es consumeix al Principat. Això vol dir que avui, a Catalunya, hi ha dependència de les nuclears. Ara bé, això no té perquè ser així. De fet, podria canviar fàcilment.
El problema, és clar, és que no hi han molts interessos en deixar les coses com estan.
L'energia nuclear fa servir un combustible, l'urani, que de seguir amb el ritme actual de consum, o podria esgotar-se a mitjans d'aquest segle.. No és doncs una "solució definitiva" al problema de l'energia. L'energia nuclear és perillosa com s'ha vist en la successió d'accidents i d'aturades que va patir Vadellós el 2009. L'energia nuclear genera uns residus contaminants que demanen infraestructures cares i que hauran d'estar vigilades durant dècades.
Però,a més, l'energia nuclear és el cas paradigmàtic de monopoli energètic: una central nuclear genera megawats-hora d'energia. També és un productor centralitzat d'energia que demana una infraestructura de comunicacions per a servir-lo i una xarxa de distribució fins als consumidors que han de pagar pel consum, per la infraestructura i per la xarxa. Energia, xarxa i comunicacions són monopolis privats de fet.
Els interessos d'aquests monopolis privats estan molt ben protegits per uns polítics que estan concedint moratòries a les empreses privades que posseeixen les nuclears, les autopistes, les xarxes de comunicació i transport de tota mena. En canvi, els polítics no estimulen i posen traves a models alternatius com la generació distribuïda d'energia, o la xarxa intel·ligent de distribució d'energia.
Imaginem que a cada terrat practicable e Barcelona hom instal·la una certa quantitat de plaques fotovoltàiques, o mini aerogeneradors, Aquests petits generadors són propietat de la comunitat de veïns de l'edifici funcionant per exemple, com a cooperativa. Per la seva banda, la xarxa de transport d'energia és intel·ligent i és capaç de canalitzar energia allà on es necessita.
Segur que els petits generadors no són suficients per abastir a tota la ciutat de Barcelona, però ningú demana que això sigui així. A més, al davant de Montjuïc, s'ha instal·lat al mar un camp d'aerogeneradors de major potència, i a la ciutat arriba també energia produïda arreu del territori mitjançant el mix de renovables: eòlica, fotovoltàica, hidroelèctrica, biomassa... Energia generada seguint el mateix esquema que el proposat per Barcelona i, ningú diu que no, també amb algun gran productor d'energia, però no necessàriament, com ara, un monopoli de facto.
La democratització en la producció d'energia és possible, ara bé, això implica l'alliberament del mercat captiu de les energètiques que som tots. Oi que això no ho volen les energetiques? no, és calr. Es polítics, i això és el pitjor, els estan fent el joc defensant els interessos dels monopolis en contra dels ciutadans. Caldrà plantejar-se seriosament tirar pel dret i, arribat el moment, desendollar-se de la xarxa. Llavors encara et vindran a buscar per delinqüent i no fer servir "la seva" energia.
Cada dia arriba del sol prou energia com tota la que es consumeix a la terra en un any. Els monopolis ens estan fent pagar per una energia que ens arriba del sol gratis. S'han posat com intermediaris entre l'estrella i nosaltres i han interposat infraestructures cares i contaminants que, a més, ens obliguen a pagar a preu d'or. No és això una presa de pel? com és que no ens revoltem? com pot ser que, de fet, ens estiguin fent pagar l'energia del sol?
Interessos i més interessos. Per això un alcalde i uns regidors voten per posar un cementiri nuclear a Ascó. És més fàcil això que no canviar de model. Els milions de la compensació econòmica són suficients per fer callar les veus crítiques. No és nou. Les compensacions econòmiques pel vessament del Prestige van ser tan altes que el PP va tornar a guanyar amb majories absolutes a pobles en que a les platges encara hi havia petroli. Ara que el mercat immobiliari i les llicències d'obres ja no alimenten els pressupostos municipals, aquesta és una forma tan bona com una altre per superar l'ofec econòmic, oi? | 0.828131 | curate | {"ca": 0.9955814420566379, "fr": 0.002008435428800964, "hu": 0.002410122514561157} | http://www.albertbaranguer.cat/2010/01/cementiri-nuclear-asco.html |
mc4_ca_20230418_10_102641 | El temps 12/07/2018 - RTVE.es
Aquest dijous ha començat amb ruixats febles en algunes comarques. Però serà un dia marcat per una calor suportable i per una nova tongada de ruixats intensos i tempestes fortes. A partir de demà i el cap de setmana les tempestes minvaran i la calorada augmentarà. Entre dissabte i diumenge els termòmetres rondaran els 35-40º.
veure més sobre "El temps 12/07/2018" veure menys sobre "El temps 12/07/2018"
Programes complets (5995)
L'informatiu - 06/07/2018
28:36 - 6 jul 2018
L'Informatiu 2 - 05/07/2018
11:17 - 5 jul 2018
L'informatiu - 05/07/2018
28:46 - 5 jul 2018
El Resum Informatiu de la Setmana - 08/07/2018
01:53 - 8 jul 2018
L' Entrevista de l' Informatiu Cap de Setmana: Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra
02:12 - 7 jul 2018
El temps - 06/07/2018
03:32 - 6 jul 2018
L'informatiu en 3 minuts - 06/07/2018
02:43 - 6 jul 2018
El temps - 05/07/2018
03:03 - 5 jul 2018
L'informatiu en 3 minuts - 05/07/2018
02:42 - 5 jul 2018
Els últims 11.986 programes de L'Informatiu
Nou L'Informatiu 2 - 16/07/2018 Completo 12:07 8% ayer
L'Informatiu 2 - 16/07/2018 ayer L'expresident Carles Puigdemont presentarà aquesta tarda CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA: un nou moviment polític que vol aglutinar la unitat de l'independentisme. Un nou espai que ...
Nou El Temps 16/07/2018 Fragmento 2:58 8% ayer
El Temps 16/07/2018 ayer La setmana ha arrencat amb un notable canvi de temps. La calorada del cap de setmana ha deixat pas a un matí de ruixats intensos, fortes tempestes i aiguats de fins a 40 litres en poc més de mitja h...
Nou L'Informatiu en 2 min. 16/07/2018 Fragmento 2:17 8% ayer
L'Informatiu en 2 min. 16/07/2018 ayer AIGUATS INTENSOS. Matí de tempestes que deixen incidències a l’àrea metropolitana de Barcelona. EL TEMPS. Demà, tindrem sol, alguns ruixats i una calor continguda. "CRIDA ...
Nou L'Informatiu 16/07/2018 Completo 28:03 8% ayer
L'Informatiu 16/07/2018 ayer Matí de aiguats i tempestes intenses a bona part de Catalunya. A aquesta hora es manté activat el pla Inuncat. L'àrea metropolitana de Barcelona ha estat de les més afectades amb c...
Nou L'Informatiu - 13/07/2018 Completo 28:47 8% pasado viernes
L'Informatiu - 13/07/2018 pasado viernes Els advocats dels líders independentistes en presó preventiva demanaran la seva llibertat arran de la resolució del tribunal alemany que nega la rebel·lió en el cas de Puigdemon...
Nou L'Informatiu 2 - 12/07/2018 Completo 11:10 8% pasado jueves
L'Informatiu 2 - 12/07/2018 pasado jueves El tribunal alemany d'Slesvitx Holstein ha decidit extradir l'expresident Puigdemont per un presumpte delicte de malversació però no per rebel·lió. Diu la interlocutòr...
Nou El temps 12/07/2018 Fragmento 4:01 8% pasado jueves
El temps 12/07/2018 pasado jueves Aquest dijous ha començat amb ruixats febles en algunes comarques. Però serà un dia marcat per una calor suportable i per una nova tongada de ruixats intensos i tempestes fortes. A partir de ...
Nou L'Informatiu 12/07/2018 Completo 28:04 8% pasado jueves
L'Informatiu 12/07/2018 pasado jueves El tribunal alemany d'slesvitx Holstein ha decidit extradir l'expresident Puigdemont només per un presumpte delicte de malversació i no per rebel·lió. Els jutges alemanys justi...
Nou L'Informatiu en 2 min. 12/07/2018 Fragmento 2:27 8% pasado jueves
L'Informatiu en 2 min. 12/07/2018 pasado jueves LLUM VERD A L'EXTRADICIÓ. La justícia alemanya decideix extradir Carles Puigdemont per malversació, no per rebel·lió. DIÀLEG ESTAT-GENERALITAT. La decisió s&#...
Nou L'Informatiu 2 - 11/07/2018 Completo 11:59 8% pasado miércoles
L'Informatiu 2 - 11/07/2018 pasado miércoles El president Torra qualifica d'indecent la suspensió de diputats catalans dictada pel jutge Llarena i diu que és el Parlament qui ha de decidir si l'acata o no. Torra adverteix però q...
Nou L'Informatiu en 2 min. 11/07/2018 Fragmento 2:25 8% pasado miércoles
L'Informatiu en 2 min. 11/07/2018 pasado miércoles LA SUSPENSIÓ DELS DIPUTATS. JuntsXCat busca suports al Parlament per fer front a la resolució del jutge Llarena. TRASLLAT DE PRESOS. Els exconsellers Turull, Rull i Forn ja han arribat a la pres&oa...
Nou El Temps 11/07/2018 Fragmento 3:35 8% pasado miércoles
El Temps 11/07/2018 pasado miércoles Aquest dimecres les tempestes li tornaran a treure protagonisme a la calor. I és que durant aquesta tarda i el vespre els intensos ruixats i les fortes tempestes, acompanyades de molt aparat elèctri...
Nou L'Informatiu 11/07/2018 Completo 29:15 8% pasado miércoles
L'Informatiu 11/07/2018 pasado miércoles El Parlament de Catalunya haurà de decidir com aplica la suspensió als diputats processats pel jutge Llarena. La decisió l'haurà de prendre la mesa, que es reuneix demà, tot...
Veure Servir y proteger - Capítulo 304
Veure Acacias 38 - Capítulo 805
Veure Grandes documentales - 24 horas en el planeta T...
Veure Documenta2 - Los Romanovs, la Crimea rusa y su ...
Veure Telediario - 15 horas - 16/07/18
> El temps 12/07/2018 | 0.490415 | curate | {"es": 0.2091020910209102, "ca": 0.6724067240672407, "it": 0.04551045510455105, "en": 0.04551045510455105, "fr": 0.013735137351373513, "sv": 0.013735137351373513} | http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/temps-12-07-2018/4662386/ |
macocu_ca_20230731_1_322867 | Notícia
CiU perd la majoria absoluta a la Diputació de Lleida i es veu obligat a pactar per governar
CiU ha perdut la majoria absoluta a la Diputació de Lleida amb dos regidors menys i ara la formació haurà d’arribar a acords amb altres formacions per governar. Segons ha explicat el president de la corporació, Joan Reñé, la davallada s’ha produït a causa de la pèrdua del diputat de Convergència Democràtics Aranesa (CDA) per 14 vots. Per contra, ERC passa de 2 diputats a 6 i el PSC es queda amb només 4.
Ciutadans i CUP entren per primera vegada a la Diputació amb un diputat cadascun, mentre que el PPC també perd representació aquí i es queda amb un sol diputat. En concret, CiU ha perdut el diputat de CDA al Conselh Generau d’Aran per 14 vots, i també el diputat del Solsonès, que l’ha guanyat ERC. El repartiment de diputats a la Diputació també variarà, ja que la Noguera en perd 1, es queda amb 3 i passa a Lleida, que ara en té 13. | 0.803588 | curate | {"pt": 0.007478632478632479, "ca": 0.9925213675213675} | |
mc4_ca_20230418_4_550522 | teatre – Institut Pla Marcell
Famílies! a punt per anar al teatre? Ens posem en contacte amb vosaltres per proposar-vos una activitat oberta a les famílies: una sortida al Teatre! Pensem que els nostres alumnes han de tenir la possibilitat d’assistir a un espectacle teatral d’interès. La cultura teatral ha de formar part de la formació integral de l’alumne ja que … Llegir més…
Categories Notícies Etiquetes families, teatre
Mar i cel, avui amb l’alumnat de 4t!! !
18 de Novembre de 2015 18 de Novembre de 2015 per alex.salleras
Demà dia 18 de novembre, els alumnes de 4t d’ESO aniran a veure MAR I CEL d’Àngel Guimerà al teatre Victòria de Barcelona i allà, gaudiran d’una posada en escena espectacular.
Categories BLOG, Notícies Etiquetes mar i cel, teatre | 0.696004 | curate | {"en": 0.03871829105473965, "ca": 0.7930574098798397, "it": 0.03471295060080107, "pt": 0.1321762349799733, "fr": 0.0013351134846461949} | http://www.plamarcell.com/web/tag/teatre/ |
mc4_ca_20230418_12_742903 | Quan l’Estat acostava i alliberava presos durant els anys de plom d’ETA
Era el 8 de juny del 1996. José Antonio Ortega Lara, funcionari de la presó de Logronyo, feia 164 dies que estava segrestat per ETA, un segrest de 532 dies que va commocionar la societat espanyola. L'organització terrorista tan sols portava cinc dies d'una treva que duraria una setmana. Però el llavors ministre de l'Interior, el basc Jaime Mayor Oreja, parlava d'un "ambient propici per a la pau". I en una conferència a Vitòria va anunciar l'acostament de 32 presos etarres.
El PP arribava al poder i trencava la política penitenciària basada en la dispersió, sense condicions. No serien els únics acostaments de presos d'ETA amb José María Aznar a la Moncloa, sinó que ja venia d'abans amb el socialista Felipe González de president. No obstant això, sí que va ser el PP qui més concessions penitenciàries va fer. I, a diferència dels presos catalans, es tractava de condemnats per terrorisme i en el context dels anys de plom de la banda terrorista. La meitat dels acostats tenia delictes de sang.
Es va concentrar en la primera legislatura, on va haver-hi una treva de tretze mesos (setembre 98-novembre 99). Segons va documentar El País, el 1997, el Govern espanyol va acostar 26 presos d’ETA i van concedir-se set tercers graus; el 1998 va acostar 26 presos més i va concedir quatre tercers graus, i el 1999 van ser 105 trasllats i nou tercers graus. Els anys 96, 97, 98 i 99 van ser assassinades 24 persones.
Però no només van ser trasllats. Com va revelar uns anys més tard el ministre d’Interior socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, durant el mandat d’Aznar es van produir 195 trasllats i 292 excarceracions, 62 d’aquestes per redempcions de pena extraordinàries de més d’un any i mig. En total va "perdonar" 194 anys a 62 membres de l’organització terrorista.
Entre els anys 82 i 84, una setantenta de presos van ser acostats per Felipe González i José Barrionuevo.
Comença amb Felipe i Barrionuevo
Entrevistat per El Nacional, Joseba Azkarraga, exconseller basc de Justícia i promotor de la plataforma SARE a favor dels drets dels presos, assenyala que els acostaments van començar ja amb Felipe González de president i José Barrionuevo de ministre de l'Interior, condemnat pel GAL. Concretament, una setantena presos van ser acostats al País Basc entre els anys 1982 i 1984 en un procés del Govern basc amb la mediació del Defensor del Poble. Entre aquells anys ETA va matar 117 persones.
Vint anys més tard, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, es va posar en marxa l'anomenada "via Nanclares". Era un projecte de reinserció dirigit a aquells presos d’ETA que havien decidit fer passes inequívoques cap al final de la violència armada: allunyar-se de l’entorn de la banda, renunciar públicament a ETA i a la violència, demanar perdó a les víctimes, comprometre's a reparar-les... Segons Azkarraga, al final només va afectar una dotzena de presos.
Durant el govern de Mariano Rajoy, marcat pel final de la violència d'ETA, no hi ha hagut cap gest en aquest sentit.
França ha acostat el 30%
Segons les últimes dades d’Etxerat, l’associació de familiars dels presos bascos, hi ha un total de 284 presos d’ETA dispersats en 64 presons. D’aquests, 225 es troben en presons espanyoles, 53 en presons franceses i un a Portugal. Només la resta estan en presons d’Euskal Herria. La mateixa entitat assenyala que el 66% es troben entre 600 i 1.100 quilòmetres de casa seva, el 23,6% entre 400 i 590 quilòmetres i només el 10,4% a menys de 390 quilòmetres.
Des de la fi d’ETA, però, s’han produït alguns canvis, però a França. Dels presos d’ETA que es troben al país veí, setze estan a les presons més properes a Euskadi, una xifra que representa el 30% del total. De fet, tretze han estat acostats a casa seva durant els últims quatre mesos. En canvi, a l’Estat espanyol no s’ha produït cap canvi de política penitenciària.
Pel que fa als presos polítics catalans, que considera "especialment preocupant", Joseba Azkarraga pensa que no té cap sentit que continuïn tan lluny de casa. I desmenteix les declaracions dels nous ministres socialistes, quan han assegurat que és una decisió de la justícia. "No és cert que el govern no ho pugui fer. Clar que poden", assegura l'exconseller basc, que insisteix: "Institucions Penitenciàries depèn del poder executiu, no del judicial".
Sobre els presos bascos, el promotor de SARE no s'aventura sobre si hi ha motius per a l'optimisme. "Si ens atenem a les posicions dels socialistes bascos, aquest procés s'hauria de donar", sosté Azkarraga, que afegeix: "Aquest procés va iniciar-lo un govern socialista i estaria bé que també el tanqués un altre govern socialista". Però no va més enllà: "Seria fer ciència-ficció".
1) Els nostres no son presos... son hostatges. 2) Margallo ho va dir,,, "superar un atentado terrorista es facil, la disolucion de España no" ... 3) El que realment preocupa es la gallina d'or, les morts totes, son atemptas que es superen. Aixo es Ñ.
Hommer, Mira el otro dia le deje la casa que tengo en la Cerdanya a uno de ellos,pasa algo?.
Como es verano, los van a trasladar a la Riviera francesa. Los políticos nacionalistas no tienen pudor: han fracasado en todo y ahora piden clemencia como cobardes.
Esto es lo único que han conseguido los políticos nacionalistas con su pésimo procés: acabar comparándose a los presos de ETA. No es un éxito, pero sí una vergüenza. La historia los va a poner en su sitio.
Mique op
Ara els terroristes són els espanyols que peguen àvies i nens que estan als centres de votació. Res més semblant a ETA que PP, PSOE i Ciudadanos.
Está muy bien. Acercad a los presos a los presos a Catalunya... pero a los de ETA. Así podéis entrevistar a asesinos en tv3, pasearos con secuestradores por el parlament e ir de cañas con pistoleros. Hacéis que nos sangren los ojos.
Yo acercaría a los políticos presos catalanes al estilo republicano de los años treinta: todos al penal del Puerto de Santamaría.
Las ratas vascas se meaban encima cuando las interrogaban en las comisarías.... Micciolaris de agüita amarilla
Ayer, justamente, en un debate en Barcelona Televisió, una contertulia que también es profesora de Derecho, decía exactamente lo contrario: mientras se está en prisión preventiva, el juez instructor es quien decide si se traslada al preso y cuando hay condena firme, Instituciones Penitenciarias.
A ver si nos dejamos de mentiras. Los presos PREVENTIVOS dependen del juez, no de Instituciones penitenciarias. Si hasta Junqueras y Cuixart han solicitado el traslado al juez. Luego algunos se indignan cuando se dice que el fascismo está en el independentismo | 0.71345 | curate | {"ca": 0.743507972665148, "es": 0.25375854214123006, "ur": 0.0015186028853454822, "nl": 0.0012148823082763858} | https://www.elnacional.cat/ca/politica/estat-acostament-presos-eta_277284_102.html |
mc4_ca_20230418_0_660444 | Les Prés Verts Malmedy Bèlgica - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Baugnez, Malmedy, Bèlgica - Veure al mapa
Més informació sobre Les Prés Verts
Al visitar Malmedy, vosté es sentirà com a casa a Les Prés Verts, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Malmedy. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara banyera hidromassatge, calefacció, aparell de televisió, reproductor de DVD/CD, nevera per satisfer els clients més exigents. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com parc infantil, billar, jardí, sala de jocs. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Les Prés Verts.
Espai comú 11 llits individuals, 9 llits dobles, 3 llits de llitera
En arribar, cal abonar un dipòsit de 800 EUR per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament. Número de llicència: 3 épis | 0.80714 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/les-pres-verts/hotel/malmedy-be.html |
mc4_ca_20230418_12_503611 | Lucia, Autor en Areafdesign
Author Archive for: Lucia
Ets aquí: Inici / Lucia
Quant a Lucia
Meanwhile lets just say that we are proud Lucia contributed a whooping 10 entries.
Entrades per Lucia
3 Juliol, 2019 in Empresa, Imatge corporativa /by Lucia
Fins a 20 milions d’ocupacions relacionades amb la mà d’obra a les fàbriques seràs substituïts per robots per a 2030, segons un estudi d’Oxford Economics. Aquesta xifra representaria el 8,5% de la mà d’obra de fabricació a nivell global. Els robots podrien reemplaçar fins a 20 milions d’ocupacions en fàbriques a tot el món […]
30 Maig, 2019 in Empresa, Imatge corporativa /by Lucia
Per tot el món és sabut que un gran lideratge comporta una gran responsabilitat. Per això has de cuidar les teves paraules i no utilitzar fórmules per a comunicar-te amb el teu equip com les que recollim a continuació. La comunicació o la intel·ligència emocional en el si d’una empresa són habilitats fonamentals per a […]
16 Maig, 2019 in Empresa /by Lucia
L’informe Global Trends Recruiting que ha publicat LinkedIn revela una important clau perquè empreses de tot el món aconsegueixin retenir el talent. Coneix-la i posa-la en pràctica en la teva organització. En els últims anys, una gran part de les empreses ha començat a oferir llocs de treball sense especificar el salari: sí que […]
26 Abril, 2019 in Apps, Empresa, Xarxes Socials /by Lucia
T’expliquem com Instagram pot convertir-se en una de les teves principals fonts de recerca per a aprofundir sobre una empresa i sortir airós de la teva pròxima entrevista de treball. Si vols tenir èxit en una entrevista de treball, hi ha una sèrie de pautes psicològiques que hauries de seguir per a preparar-te adequadament. Però […]
7 Març, 2019 in Empresa, Xarxes Socials /by Lucia
Un altre escàndol a la vista per a Facebook: la companyia pagava 20 dòlars al mes als seus usuaris – entre ells adolescents – per a tenir accés a tota l’activitat dels seus telèfons. Facebook surt d’una per a ficar-se en una altra. La companyia ha ocupat titulars de mitjans en reiterades ocasions aquest […]
Deixar Facebook et fa més feliç, però t’informes menys, segons un estudi
28 Febrer, 2019 in Xarxes Socials /by Lucia
Un nou estudi ha demostrat que abandonar Facebook pot fer més feliç a les persones, però aquestes estan menys informades del que ocorre en el món. Facebook és la xarxa social amb més usuaris del món, però moltes persones estan decidint esborrar-se el seu compte. Un grup de recerca ha dut a terme un nou […]
Les claus de la suposada fusió de WhatsApp, Instagram i Facebook Messenger
21 Febrer, 2019 in Apps, Xarxes Socials /by Lucia
Mark Zuckerberg vol fusionar WhatsApp, Instagram i Facebook Messenger però com afectarà això als usuaris? i per què vol integrar els tres serveis? L’imperi de Mark Zuckerberg s’ha trontollat en l’últim any arran de tots els escàndols pels quals ha passat Facebook, i sembla que l’empresari vol enfortir els seus fonaments fusionant les tres […]
7 Febrer, 2019 in Imatge corporativa, Marketing /by Lucia
Probablement has vist el logo de Toblerone centenars de vegades, però t’havies fixat en el seu missatge ocult? i sabies que Durex té un significat? Descobreix-ho! No tot és el que sembla a simple vista. Si et fixes bé veuràs que hi ha missatges subliminals en els logos de grans marques que consumim habitualment […]
24 Gener, 2019 in Xarxes Socials /by Lucia
El nou informe de Sprout Social revela els mapes de calor quant a participació i influència en les xarxes socials de les publicacions. Gràcies a aquest estudi, és possible saber quina és la millor hora per a publicar en Instagram, Facebook, Twitter i LinkedIn. Conèixer els millors horaris per a publicar continguts en les […]
Social listening: què és l’escolta social i com pot usar-la la teva empresa
3 Desembre, 2018 in Imatge corporativa, Xarxes Socials /by Lucia
Us expliquem en quina consisteix l’escolta activa en xarxes socials (o social listening), quins són les eines més usades per dur-la a terme i els casos d’ús més habituals i profitosos per a qualsevol marca. La comunicació de les marques als consumidors ha canviat notablement amb l’era digital, ampliant l’espectre de canals dels mitjans tradicionals (TV, […] | 0.774611 | curate | {"da": 0.006951102588686481, "en": 0.04697986577181208, "ca": 0.9261744966442953, "it": 0.006232023010546501, "pt": 0.013662511984659636} | https://www.areafdesign.com/author/lucia/ |
macocu_ca_20230731_0_478656 | El Centre d'Educació Infantil San José i San Antonio celebra la 6a Setmana de les Professions
Per fer veure al xiquet que tots els treballs són valuosos
._000867
El nostre Centre destaca per afermar des del primer moment la relació Família-Escola, en tant que són els dos grans agents socialitzadors responsables de l'educació dels xiquets, parant atenció a les realitats en les quals estan immersos, i intentant donar resposta a les demandes que cadascun d'ells puga presentar. No podem oblidar que Família i Escola repercuteixen directament en la capacitat autònoma i de responsabilitat dels xiquets i, perquè aquestes es produïsquen, es fa necessari que família i escola des d'un primer moment treballen de manera conjunta i cooperativament. Gràcies a la col•laboració dels pares dels nostres alumnes, ha tingut lloc del 21 al 25 de gener “La 6a Setmana de les Professions”. Un any més ens sorprenen amb la seua preparació i bon fer en les seues explicacions. Un dels principals objectius d'aquesta setmana és fer veure al xiquet que tots els treballs són valuosos. Cadascun representa una anella important en la cadena del funcionament d'una ciutat, per la qual cosa tots tenen un gran valor. Dilluns 21: ENGINYERS: Javier Ciscar (pare de Pau), Andreu Lapuebla (pare d'Andreu), Marcos Olivares (pare de Carla) i Carmen Rubio (mare de Xavi i Joan), ens han parlat d'una forma distesa i molt amena del treball de l'enginyer des de diferents perspectives. Ens han omplit el pati amb el material que utilitzen: regles, plans, objectes de protecció, ordinador... i Salvador Morales (pare de Pepe) ens ha portat una xicoteta grua i un vaixell com els que utilitzen en el port per a carregar i descarregar els contenidors que ve en els vaixells de mercaderies. Dimarts 22: PERRUQUERES: Águeda Gómez (mare de Paola) i Elia Palacios (mare de Blanca) ens han fet demostracions del treball que realitzen tots els dies perquè les persones puguen portar el cabell ben arreglat, així com els diferents instruments que utilitzen: espills, rul.los, pintes, gomina... També els acompanyava una esteticista. Els nostres alumnes han eixit molt ben pentinats: trenes, trosses, pèl de punta... i algunes xiquetes maquillades i amb les ungles pintades. Dimecres 23: PROFESSIONAL DE BALLET: Elizabeth Taberner (mare de Júlia i Marçel) ens ha anat explicant els secrets per a poder ballar, començant sempre pel calfament, perquè el cos estiga ben elàstic. En les seues actuacions es posen un vestit que es diu “Tutú” i unes sabatilles especials que es diuen “Punta” Acompanyada de la música clàssica ha interpretat amb gran art diferents peces. Els nostres alumnes estaven embaladits mirant-la. Dijous 24: HOSTESSA: Ana Iranzo (mare de Julià). Quasi, quasi ens anem de viatge, els alumnes de 4 i 5 anys han estat en l'Aeroport de Manises, han gaudit molt veient aterrar i enlairar els avions. Han aprés vocabulari nou com “Finger” que és la passarel•la per a pujar a l'avió, el “Push-back” procediment mitjançant el qual es remolca un avió des de la porta d'embarque fins al carrer de rodatge i “Follow em” el cotxe groc que té com a missió guiar els avions cap a on han de parar. Divendres 26: AGRICULTORS: Jose Luis Mariner i Patricia Corberà (pares de José i Sofia) i Pedro Serra (pare de Pedro) ens han anat explicant com cal preparar la terra per a poder sembrar l'arròs, així com les cures que cal tindre fins que el cullen i el porten a l'assecador. Ens han mostrat les diferents varietats d'arròs: redó, llarg, de color blanc, negre, roig..... En finalitzar aquesta exposició hem eixit al pati d'entrada del Centre i hem pujat als dos tractors que tenien allí aparcats. Moltes gràcies a les famílies, que van preparar amb gran mirament aquestes activitats per a tots els alumnes . Ells estan molt agraïts per haver rebut unes visites tan especials. Aprendre així no pot ser més divertit! | 0.880363 | curate | {"ca": 0.9979231568016614, "uk": 0.0020768431983385254} | |
macocu_ca_20230731_1_141176 | Denominació d'Origen Empordà
És una històrica denominació vinícola que elabora vins tocats per la tramuntana, que els aporta personalitat en concentrar els sucres i les aromes dels raïms. La garnatxa i la carinyena són les joies de la DO, amb una gran riquesa varietal, ja que produeix totes les varietats de garnatxes i carinyenes - negra, blanca i roja-. La gamma de vins inclou negres, blancs, rosats, dolços i escumosos.
Dades de contacte
Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els sòls de naturalesa al·luvial, de les zones de muntanya on, a les faldes de muntanya, els sòls són de pissarra i granítics.
El tret climàtic més característic i que afecta els conreus és el fort vent del nord, la Tramuntana, que bufa amb ratxes que sovint superen els 120 quilòmetres per hora i que té uns efectes molt beneficiosos pel bon estat sanitari de la vinya.
El vinyar de la Denominació d’Origen és majoritàriament d’antiga implantació, amb vinyes de més de trenta anys d’edat. En els darrers anys però, s’ha dut a terme una important renovació i millora per tal d’adaptar-se a les modernes tècniques de conreu i operar un cert canvi varietal.
Les varietats negres dominants són la Carinyena, que constitueix la base de la viticultura empordanesa juntament amb la Garnatxa Negra (anomenada a la zona Lledoner). Aquestes varietats tradicionals es complementen amb noves varietats que es van introduint, principalment l’Ull de Llebre, el Cabernet Sauvignon, el Merlot i Syrah.
Les varietats viníferes blanques dominants són la Garnatxa Blanca i Roja, la Carinyena Blanca i el Macabeu. En molta menor proporció trobem el Moscatell, el tradicional Xarel·lo i, de nova implantació, el Chardonnay, el Sauvignon Blanc i el Gewurztraminer.
La producció mitja de la DO Empordà és de 65.000 hl. D’aquesta producció, els vins negres representen aproximadament el 60%; els rosats el 17%; els blancs el 19%, i els vins dolços (les garnatxes i moscatell) el 4% restant. Els cellers empordanesos comercialitzen uns 6 milions d’ampolles.
Els vins ecològics, les misteles, els vins de raïm sobremadurat i els vins escumosos completen l’oferta vitivinícola de l’Empordà.
El nom d’Empordà deriva d’Empúries, la colònia que els foceus van establir cap al 600 aC a prop de la desembocadura del riu Fluvià, la colònia grega més occidental de tota la Mediterrània. El consum i el comerç de vi queda acreditat per les restes arqueològiques –gregues i fenícies– d’àmfores, gerres i copes. Amb l’arribada dels romans i la creació, a prop de l’assentament grec, d’una ciutat de nova planta de 20 hectàrees de superfície, els testimonis vinculats a la vitivinicultura es multipliquen. En un sentit invers, la desaparició de l’Imperi romà va donar pas a un període en el qual la cultura vitivinícola va entrar en decadència. Una situació que va canviar a l’alta edat mitjana quan les fundacions monàstiques –Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera o Santa Maria de Vilabertran– van revitalitzar la vitivinicultura.
A banda dels temps actuals, el moment de màxim esplendor de la vinya a l’Empordà va arribar al darrer terç del segle XIX quan la fil·loxera devastava les vinyes franceses i els viticultors empordanesos no paraven de plantar i plantar ceps, atrets per l’excel·lent cotització del vi al mercat francès. Però a l’Empordà, concretament al municipi de Rabós, va ser el primer lloc de Catalunya on es va descobrir la presència de la fil·loxera el 1879. Com a tot arreu, l’extensió de vinya replantada va ser molt inferior a la superfície prefil·loxèrica. Això va fer que molts bancals de pedra seca s’abandonessin i el cultiu es concentrés a les zones més planes. Fins a la dècada dels seixanta del segle passat, va ser el moviment cooperatiu –impulsat per la Mancomunitat (1914-1923) i per la Generalitat republicana (1931-1936)– el que va mantenir viva la vitivinicultura a l’Empordà.
Amb l’Ordre ARP/63/2006, de 16 de febrer, publicada al DOGC núm. 4.585, de 3 de març de 2006, es va aprovar la darrera reglamentació de la Denominació d’Origen Empordà, adaptant-la a la Llei d’Ordenació Vitivinícola Catalana. | 0.859417 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_118250 | Litúrgia Viva: L’Oració de l’Església | Bisbat de Lleida
Litúrgia Viva: L’Oració de l’Església
Inici » Litúrgia Viva: L’Oració de l’Església
Logo Litùrgia Viva.jpg
Mn. Gerard Soler, delegat de Litúrgia i Espiritualitat del Bisbat de Lleida, dedica la seva secció setmanal Litúrgia Viva a l’Oració de l’Església.
Podeu trobar el text tot seguit o en el document adjunt.
DIUMENGE V (B)
(Diumenge de les curacions)
2. L'Oració de l'Església (Litúrgia de les Hores)
És molt important que ens fixem en l'experiència d'oració dels "que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d'entre els morts" (Ac 10,41), que "tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries" (Ac 2,42). Ja que "uns anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida" (1Jn 1,1-3).
Els deixebles de Jesús aprengueren del Mestre a pregar com Ell: "Mentre l'apedregaven, Esteve pregava dient: “Jesús, Senyor, rep la meva vida”. Després caigué de genolls i va cridar amb tota la seva força: “Senyor, no els tinguis en compte aquest+pecat" (Ac 7,59-60).
a) En l'Església primitiva
"Tots eren constants a assistir a les pregàries" (Ac 2,42), és una característica de l'Església sorgida de la Pentecosta. "Cada dia eren constants a assistir unànimament al culte del temple. A casa, partien el pa... Lloaven Déu" (Ac 2,46-47); "Pere i Joan pujaven al temple a l'hora de la pregària de la tarda" (Ac 3,1); "cap al migdia, Pere pujà al terrat a pregar" (Ac 10,9); "Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven" (Ac 16,25); i la comunitat que també s'aplega en oració de vetlla: "Ja del tot conscient de la situació, Pere se'n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. Allí hi havia molta gent reunida que pregava" (Ac12,12).
"Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell" (Ac 1,14). És com el model, la imatge ideal de la comunitat cristiana: reunits en comunitat, amb Maria, en comunió amb l'Esperit Sant. I aquesta reunió en comunitat a casa de Maria, la Mare de Joan Marc, de Jerusalem, també la trobem a Filips, Corint, Efes, Roma, Colosses.
Litúrgia viva. Litúrgia de las Hores, 8-2-15
L'Oració de l'Església (català).doc 25 KB
La Oración de la Iglesia (castellano).doc 25 KB | 0.768771 | curate | {"ca": 0.9259699129057799, "de": 0.00870942201108472, "eo": 0.0011876484560570072, "es": 0.035629453681710214, "cs": 0.000791765637371338, "hu": 0.022169437846397466, "pt": 0.005542359461599367} | http://www.bisbatlleida.org/ca/noticia/03-02-2015/lit%C3%BArgia-viva-l%E2%80%99oraci%C3%B3-de-l%E2%80%99esgl%C3%A9sia |
mc4_ca_20230418_7_439539 | El CE Mataró no troba solució a la crisi
El Peralada va remuntar en els darrers deu minuts després que el Mataró es quedés amb deu jugadors (2-3)
Dilluns, 21 Novembre 2005 01:00
El CE Mataró no troba solució a la seva crisi i acumula ja sis derrotes consecutives. L’equip groc-i-negre que no hi ha manera que pugui repetir alineació dues setmanes seguides degut a les sancions i lesions, no millora el seu joc però amb una bona actitud va avançar-se al marcador, però després de patir l’expulsió de Lucas Viale que en aquesta ocasió formava una jove parella de centrals amb Aleix Camps, va veure com els gironins remuntaven en els darrers deu minuts de partit en dues jugades en les quals la porteria i defensa local no van estar massa afortunats.
L’equip de Gonzalvo va tornar a fer una primera part força discreta davant d’un equip fort físicament que no deixava massa espais a la creació de joc fent que l’equip local optés per les passades llargues que poques vegades portaven perill. L’ocasió més clara de la primera part va arribar als 22’ en un xut de falta que Kiku Rimblas va estavellar a la creueta, però poc després en una jugada bastant afortunada va arribar el primer gol local marcat per Àngel. En el tram final de la primera part les ocasions van ser per a un Peralada que es va estirar buscant l’empat.
Domini visitant
A la represa el Peralada va continuar dominant fins que va arribar el gol de l’empat. A partir d’aquell moment el Mataró va semblar treure el punt d’honor i amb més pressió i control al centre del camp es va fer amo de la situació i va arribar el magnífic segon gol d’Àngel. Tot semblava encarrilar-se bé per poder trencar la mala ratxa, però va arribar la rigorosa expulsió de Lucas Viale que va deixar el Mataró en inferioritat, cosa que va ser molt ben aprofitada pels visitants per pressionar més i posar en molts problemes la fràgil defensa local, que va demostrar moltes carències a l’hora de frenar el davanter centre Parés, que va disposar de dues claríssimes ocasions frustrades per Cañadas, i també per defensar les accions a pilota aturada, que van acabar costant els tres punts i augmentant la crisi fins uns límits insospitats.
CE Mataró 2 - 3 Peralada
CE MATARÓ: Cañadas, Fran, Aleix, Kiku Rimblas, Pol, Lucas Viale, Charly (Chino 72’), Delmàs (Busi 80’), Àngel, Molina (Bayarri 67’) i Jonahan.
PERALADA: Padern, Tito Caballero, Fran, Jose Antonio, Armengol, Alfredo, Isma (Jonhy 46’), Toti Tarradellas, Parés, Arnau, Ramos (Uri 7’) (Borja 92’).
ÀRBITRE: Sr. Garcia Garcia. Targetes grogues a Aleix, Kiku, Lucas Viale (2, expulsat als 71’) i Molina dels locals i a Jose Antonio, Armengol, Alfredo, Toti i Uri del Peralada.
Gols: 25’ Centrada des de la dreta a la qual salta Molina al costat del porter fora de l’àrea petita i la pilota surt rebotada cap a ÀNGEL que marca a porta buida (1-0); 55’ Falta llançada des de l’esquerra que atura Cañadas, però que després d’un rebot arriba a José Antonio que sol al segon pal i en possible fora de joc marca a plaer (1-1); 69’ Centrada perfecte de Fran des de la banda dreta que remata de cap de manera no menys perfecte ÀNGEL col·locant la pilota fora de l’abast de Padern (2-1); 80’ Córner llançat en curt des de la dreta i que acaba amb una centrada rasa que remata Tito Caballero avançant-se a Àngel que estava defensant (2-2); 87’ A la sortida d’un córner, hi ha un refús de punys de Cañadas que empalma Tito Tarradellas des de fora de l’àrea superant l’avançat porter local (2-3).
Classificació del grup català de Tercera Divisió de futbol | 0.890549 | curate | {"ca": 0.9366477272727273, "fr": 0.008806818181818181, "en": 0.004261363636363636, "es": 0.05028409090909091} | http://totmataro.cat/esports/futbol/item/6061-el-ce-mataro-no-troba-solucio-a-la-crisi |
cawac_ca_20200528_8_148976 | El carrer Major de Perafita és el carrer més llarg de la població, sense comptar la carretera BP-4653, anomenada passeig de Sant Agustí al seu pas pel nucli, recorrent el nucli des del seu extrem sud fins a la plaça Major.
L’església de Sant Pere es troba situada al nucli urbà de Perafita. Es tracta d’un edifici de grans dimensions de planta rectangular d’una sola nau de 40 x 25 metres, amb capelles laterals que es comuniquen entre si, capçada a llevant per un presbiteri i campanar octogonal situat a l’esquerra del presbiteri. L’edifici presenta teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Algunes façanes presenten restes d’arrebossat.
La Ramada Encantada està situada al límit nord del terme municipal de Perafita i a tocar dels de Lluçà i Sant Agustí de Lluçanès, just sota la carretera BV-4341, en un punt elevat seguint la carena del serrat de les Cabrasses. Es tracta d’una esplanada rocosa de grans dimensions visible des de múltiples punts dels municipis veïns.
El monòlit dedicat a Jaume Puig es troba ubicat en una petita zona jardinada a tocar de la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí, a l’oest de la plaça Sant Antoni i al sud de la rectoria i l’església parroquial. | 0.862952 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.perafita.cat/adreces-i-telefons/llocs-dinteres |
macocu_ca_20230731_6_576793 | El projecte Futur neix amb la voluntat d’ajudar a tota aquella gent que s’hi troba en risc d’exclusió social (persones d’entorn penitenciari, sense recursos, aturats, amb disminucions físiques, etc.) donant-los la possibilitat de tenir una feina que els hi permeti aquesta inserció social i laboral. La iniciativa Futur va néixer amb aquest propòsit al 1996. L’any 2000 es constitueix la Fundació Futur que es concentrarà en l’activitat de la restauració. Futur te com a prioritat atendre en els seus serveis i en la seva tasca d’inserció social i laboral treballar amb els següents col.lectius:
Persones sense sostre
Famílies monoparentals de pocs recursos
Aturats de llarga durada més grans de 45 anys
Persones amb problemes de toxicomanies o alcoholisme
Immigrants
Altra població vulnerable
Els nostres valors: Reinserció social: contractar, formar i reinserir laboralment a persones amb risc d exclusió. Tres ingredients: ús, compra i promoció del producte ecològic, local de proximitat i de comerç just. Sostenibilitat a nivell ambiental, econòmic i social. Què fem? Cuinem per a col·lectius: Escoles: actualment prestem serveis centres escolars de primària i secundaria i també a escoles bressols. Centres de gent gran. Col·lectius vulnerables: menjadors socials, drogodependents, dones en situació de risc. Cuinem per fer càterings per a esdeveniments. | 0.776583 | curate | {"ca": 0.976882923191648, "en": 0.007457121551081283, "fr": 0.015659955257270694} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_171825 | Palma Maó Eivissa Manacor Inca Sóller Alcúdia Pollença Sant Antoni Portmany Ciutadella Son Carrió Fornalutx Deià Escorca
Màx: 18°
Mín: 13°
13°
Inici
Balears
Ara
Esports
Cultura
Opinió
Participa
06 desembre 2022 22:43
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Cultura » Cultura
Suzanne Vega actua avui a Pollença en un concert íntim en què oferirà els seus millors temes
«Estic en un moment en el qual vull tornar als meus inicis, a la poesia i al públic en directe», afirmà la cantant canadenca
Joana Nicolau | 25 juliol 2000
Puntuada amb 5 estrelles de %%max_extrellas%%
Puntua-la 1 estrelles
Puntua-la 2 estrelles
Puntua-la 3 estrelles
Puntua-la 4 estrelles
Puntua-la 5 estrelles
basat en 1 valoracions
Opina
La canadenca es mostrà satisfeta de la seva carrera plagada d'èxits.
PERE BOTA.
Tweet 0
Print Más grande Más grande
La gran història musical i poètica de la canadenca Suzanne Vega arriba per primer cop en directe a Mallorca a través d'un concert intimista que tindrà com a escenari el claustre de Sant Domingo de Pollença.
La personal i inconfusible veu de la que és considerada com una de les més importants cantautores americanes actuarà acompanyada per la seva guitarra i el so del baix de Michael Visceglia. Únics estendards per interpretar els temes del recopilarori Tried and true.
Ahir, la canadenca parlà d'aquesta actuació, de la seva trajectòria musical, de la música dels cantautors d'avui i dels projectes de futur. Reconeguda mundialment per temes com ara Marlene on the wall o Luka, aquest darrer el que ella mateixa considera com el seu «passaport» allà on va, destacà la gira que l'ha duita a Mallorca com «una manera de retornar als inicis».
Deixant de banda la gran producció dels darrers treballs, incloent-hi Tried and True, la que es conegué com «l'artista dels 80» afirma que se sent en un punt de retorn. «Estic en un moment en què he necessitat abocar-me a la senzillesa, a les lletres pures, a la poesia i al públic en directe».
Ara fa dos anys, la separació del seu marit, Michell Froom, productor de treballs com l'abans referit com també de Nine objects of desire, marcà aquest nou camí, en el qual explicà que viu «més feliç que quan era jove».
Fent balanç del passat amb «satisfacció», afirma que en «una retrospectiva de la meva carrera he de dir que he gaudit de molta llibertat i crec que, en part, es veu reflectida en la gran varietat d'estils... el folk, el jazz, la música experimental...».
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Comenta
Normes d'ús
Avís legal
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
↑ ↑
* Escriu el teu comentari
↓ ↓
COMENTARIS
De moment no hi ha comentaris.
L'apunt
Un Apunt en blanc
per Tomeu Martí
Avui afegim un Apunt que, ben bé, podria haver quedat en blanc. Com un silenci llarg. Com un article sense paraules. Aixecam un full en blanc.
Vist
Comentat
El més nou
El gueto sense morts
Maria de Lluc Muñoz denuncia davant l'ONU: «Una professora de català va rebre nombroses amenaces de mort i violació»
La Policia espanyola entra al Casal de Son Sardina i pren les dades a la Presidenta dels Veïns
L'Obra Cultural Balear anuncia els guardonats dels Premis 31 de Desembre
Els sindicats de país tornen a arrasar a les eleccions d'educació
Cuca Gamarra, sobre la polèmica de La Salle: «No hauria d'haver-hi cap problema per penjar una bandera espanyola a les aules»
La Policia espanyola entra al Casal de Son Sardina i pren les dades a la Presidenta dels Veïns
La bandera 'rojigualda' no és una bandera de consens a Mallorca
Maria de Lluc Muñoz denuncia davant l'ONU: «Una professora de català va rebre nombroses amenaces de mort i violació»
Els sindicats de país tornen a arrasar a les eleccions d'educació
L'Assemblea Nacional Catalana celebra ‘l’èxit rotund’ de la manifestació del 6D contra el nou delicte de desordres públics agreujats
Un Apunt en blanc
'La conquesta del Castell', el joc de taula per descobrir Alaró
L'estudi RollDBox rep el premi del públic del Saló del Gaming de Catalunya a millor videojoc en català
'Sicília sense morts', primera sèrie Filmin Original produïda en català, la més cercada al novembre pels usuaris de desdelsofa.cat
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som.
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Qui som
Contacta
Avís legal
dBalears - Tel. 971 593 006 - Redacció: [email protected] - Publicitat: [email protected] | 0.665272 | curate | {"ca": 0.9364589759407773, "pt": 0.004164096236890808, "it": 0.0030845157310302285, "es": 0.022362739049969153, "fr": 0.007402837754472548, "en": 0.017890191239975324, "gl": 0.00215916101172116, "hr": 0.0007711289327575571, "mn": 0.0013880320789636028, "kk": 0.0004626773596545342, "id": 0.0015422578655151142, "no": 0.00107958050586058, "eb": 0.0012338062924120913} | https://www.dbalears.cat/cultura/cultura/2000/07/25/122257/suzanne-vega-actua-avui-a-pollen-a-en-un-concert-intim-en-que-oferira-els-seus-millors-temes.html |
wikipedia_ca_20230401_0_104363 | Luis Felipe Monti
Luis Felipe Monti (15 de maig, 1901 – 9 de setembre, 1983) fou un futbolista argentí, posteriorment nacionalitzat italià, dels anys 20 i 30.
Fou finalista de la Copa del Món de Futbol de 1930, on perdé enfront Uruguai per 4 a 2 jugant amb Argentina i quatre anys més tard fou campió amb la selecció italiana, en derrotar Txecoslovàquia per 2 a 1.
La seva posició al camp era una barreja del que avui dia seria un defensa central i un cantrecampista defensiu. Era anomenat el "doble ample", per tot el terreny que cobria al camp.
A Argentina defensà els colors d'CA Huracán, Boca Juniors i San Lorenzo. La seva bona actuació al Mundial de l'Uruguai va fer que la Juventus de Torí el fitxés el 1931.
Palmarès.
Títols de club
Títols de selecció | 1 | perfect | {"es": 0.02266666666666667, "ca": 0.9773333333333334} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=104364 |
mc4_ca_20230418_12_506965 | Educació treu a licitació obres de millora al CEIP Son Oliva de Palma per més de 105 mil euros
Darrera actualització: 21 gener 2020
\El projecte preveu la substitució de totes les persianes del centre, una actuació molt demandada per la comunitat educativa del col·legi
\Aquest projecte de millora ja és públic i té un termini d’execució de 3 mesos
La Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca continua treballant en la millora de les infraestructures educatives de les Illes Balears i acaba de publicar a la Plataforma de contractació del sector públic del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública la licitació de les obres de millora del CEIP Son Oliva a Palma. Un projecte que surt a licitació per 105.335 euros i un termini d’execució de 3 mesos.
Projecte de millora al CEIP Son Oliva de Palma
El projecte de reforma i millora del CEIP Son Oliva de Palma dona resposta a una petició molt demandada pel centre, que millorarà les façanes dels edificis i proporcionarà millors condicions d’aïllament tèrmic i renou.
L’actuació consisteix en la reposició i substitució de totes les persianes del centre per lamel•les orientables d’alumini.
Una vegada publicat a la Plataforma de contractació del sector públic del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública totes les empreses interessades poden presentar-se al procés de licitació.
Aquesta actuació de més de 105 mil euros de millora de centre és una de les obres previstes al Pla d’Infraestructures Educatives 2016-2023 per a totes les Illes per tal de respondre de manera ordenada i objectiva a les nombroses necessitat estructurals que presenten els centres educatius de Balears. | 0.846825 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=4053430&lang=ca&coduo=7 |
macocu_ca_20230731_3_387515 | En aquest capítol del programa Natura ens apropem a la figura de Charles Darwin en el seu pas a les Galápagos. El pare de la teoria de l'evolució de l....Ver más. | 0.663493 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_132737 | La LINDA és una gossa Bulldog Francès, de 4,5 anys.
La LINDA és la típica gossa d’aquesta raça que té problemes respiratoris de naixement, no respira bé pel nas i ronca bastant. És un problema que no se li sol donar massa importància fins que tenen complicacions greus evidents.
La LINDA va començar a tenir dificultat per respirar, mucositat,... amb 3 anys d’edat. Però va arribar un moment que ja la disnea era molt evident i va deixar de menjar. Vam fer una exploració de la gossa sota anestesia general, amb fibroendoscopia, per valorar paladar i laringe, i vam veure que el paladar tou era massa llarg i la laringe estava col.lapsada, degut al que li entrava poc aire als pulmons, s’estava ofegant.
Vam plantejar una cirurgia per millorar el seu estat de salut, que consisteix en fer més grans les narius i així el pacient pot respirar molt millor i fer una ressecció del paladar sobrant. Aquesta tècnica, avui en dia, es pot realitzar amb làser, el que redueix el temps en que l’animal està anestesiat i hi ha menys perill d’hemorràgia.
La cirurgia es va realitzar quan la gossa tenia 3,5 anys, i va ser tot un èxit. La gossa no s’ofega (sobretot a l’estiu), juga més, està més contenta,.... Segons els propietaris ha canviat el caràcter per millor, abans era una gossa apàtica i ara és molt juganera.
Ara ja fa un any que es va fer la cirurgia, i la gossa està en perfectes condicions, segueix contenta, la fan passejar molt i aguanta (cosa que abans no podien). | 0.860758 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_345694 | El sedentarisme i l’obesitat constitueixen una de les problemàtiques poblacionals més importants d’aquest segle. Així dons, l’IMELLO aposta per l’activitat física com a mitjà de salut destinada a tota la població.
Per tant, aquesta línia de treball té el propòsit de millorar la salut mitjançant la creació i disseny d’activitats, adequació d’entorns i rutes saludables i facilitant recursos per realitzar activitat física a nivell local.
Programa 1: activitats per gent gran
Aquest programa va destinat a la població de més edat de la nostra ciutat. L’objectiu principal és la creació d’uns espais de relació i de convivència al mateix temps que es fa un activitat física. Actualment aquest col·lectiu pot practicar quatre activitats diferents:
Ioga suau: Treball del cos i la ment a través de postures, estiraments i la respiració per mantenir una bona condició física i mental.
Gimnàstica manteniment: Activitat amb material variat que ajuda a mantenir i a desenvolupar la coordinació, l’equilibri i la flexibilitat.
Gimnàstica pisos assistits: L’IMELO desplaça un monitor titulat als dos bloc de pisos assistits, La Caixa i Balmes que té la nostra ciutat. Els residents d’aquest pisos són persones grans que encara tenen prou autonomia per valdre’s per si sola i que valoren molt positivament la pràctica esportiva de gimnàstica passiva que fan una hora setmanal.
Natació: Activitat de baix impacte que combina la natació amb exercicis que ajuden a millorar les articulacions.
Gimnàstica aquàtica: Activitat de baix impacte amb exercicis dins l’aigua que ajuden a millorar les articulacions.
Programa 2: activitats dirigides (Belluga’t a Olot)
Davant la demanda concreta d’un sector de la població que es passa moltes hores en els pavellons esperant que els seus fills o filles comencin o acabin els entrenaments de diferents esports que es practiques a les instal·lacions municipals, l’IMELLO organitza un programa d’activitats dirigies. Pel curs 2019 – 2020, les activitats ofertes han estat: pilates, hipopressius, steps, ioga, zumba, fbc i gac. Aquestes activitats tenen l’objectiu de millorar la condició física i la salut, i també facilitar la conciliació familiar.
Podeu consultar el programa Belluga’t en aquest link.
Implementació d’un circuit permanent d’orientació urbana en el Parc Atlètic dels Tossols
Pisos assistits de la caixa i de la plaça Balmes. Monitor de l’IMELLO.
Natació i Gimnàs a l’aigua
168
La natació es fa a les instal·lacions del CNO. La resta al pavelló municipal amb un monitor de l’IMELLO.
Gimnàstica de manteniment
93
Activitats dirigides
111
Programa 3: activitat física de lleure
DMAF
L’any 2019 l’IMELLO va celebrar-ho de forma conjunta amb TEA Garrotxa, ja que el 2 d’abril és el dia mundial de l’autisme. Es va organitzar una cursa d’orientació, amb la col·laboració de Gastant Keks, per tota la família a les Fonts de Sant Roc i en acabar-la es va realitzar una MasterClass de zumba.
Aquest any 2020 es tornarà a celebrar-ho conjuntament amb TEA Garrotxa el dissabte 4 d’abril. Es farà una marxa popular aprofitant el circuit saludable del Volcà Montsacopa, es muntarà una zona ludicoesportiva i finalment s’acabarà la diada amb una masterclass d’esport. Per poder-ho realitzar tenim el suport dels col·laboradors: escola Pia, Fundació Tommy Robredo, Movement, Fisioon, Consell Esportiu i Terra Viva.
Activitat física la piscina
Per altra banda, els dilluns i els dimecres de 18.30 a 19.30 es fa aquazumba. Les activitats són lliures i gratuïtes per tothom que estigui a la piscina.
Parc i circuits saludables (Belluga’t a Olot)
El programa Belluga’t a Olot! neix el 2017 de la necessitat de reordenar una sèrie de circuits senyalitzats i/o editats en diferents moments al llarg dels últims anys per fer-ne un únic model.
Al llarg de l’any 2020, amb la col·laboració d’urbanisme i aprofitant que era una demanada dels pressupostos participatius del 2019, s’han instal·lat dos nous parcs saludables de cinc aparells. Un davant l’Hospital Comarcal d’Olot i La Garrotxa i l’altre a la plaça del Pla de Dalt. També s’han senyalitzat els dos primers recorreguts del Belluga’t: l’itinerari de l’hospital i el de la Muntanya pelada i es té previst senyalitzar tots els altres circuits.
També des d’aquest 2020, l’IMELLO es proposarà fer-se càrrec, conjuntament amb la Brigada, de tots els parcs de salut de la ciutat i s’està començant a planejar un projecte d’intervenció a nivell de ciutat per potenciar l’activitat física de lleure.
Turisme esportiu
Aquests esdeveniments poden tenir el seu origen en tres nivells:
Entitats de fora de la comunitat que volen fer esdeveniments i fan una demanda directe de l’IMELLO.
Entitats locals que organitzen esdeveniments amb la participació d’esportistes de fora de la comunitat.
Esdeveniments organitzats directament per l’IMELLO amb la participació d’esportistes de fora de la comunitat.
Alguns exemples són el campus que s’organitza conjuntament amb el Club Joventut de Badalona dins la campanya d’estiu riu i les diferents estades que fan atletes d’altres països per entrenar a les pistes d’atletisme de la ciutat.
Com a novetat pel 2020, el Club Tenis Taula Olot organitzarà un campus internacional a l’estiu a les instal·lacions de Pla de Llacs. També es vol recuperar la cursa de Sant Lluc, la qual la gestionarà una empresa externa amb la col·laboració del Consell Esportiu de la Garrotxa i l’IMELO.
Urban culture – ANUL·LAT
La idea a l’skatepark es fer una Masterclass de scooter dirigida per BestialWolf, seguit per exhibicions i/o sorteigs. I al camp de bàsquet de Malatosquer es farà un torneig de 3X3 de bàsquet, el qual participarà el Club Bàsquet Olot i el Club Bàsquet de l’Escola Pia. | 0.799286 | curate | {"ca": 0.9768806686821981, "ru": 0.0035568202027387516, "oc": 0.0005335230304108127, "de": 0.00035568202027387515, "fr": 0.008536368486573003, "si": 0.0007113640405477503, "es": 0.0051573892939711895, "en": 0.004268184243286502} | |
mc4_ca_20230418_13_776918 | Roses crea un Fòrum d’Oportunitats dirigit als emprenedors ·
Roses crea un Fòrum d’Oportunitats dirigit als emprenedors
Un cicle de 3 xerrades culminarà amb el Fòrum d’Oportunitats per posar en contacte als emprenedors de Roses
Promoció Econòmica de Roses posa en marxa un cicle de tres xerrades dirigides als emprenedors. La primera, sota el títol ‘Com crear una empresa sense diners’ es portarà a terme el proper 27 de gener, i s’iniciarà a les 16 hores. La segona tindrà lloc el 24 de febrer, sent l’hora d’inici a les 16:30 hores, i consistirà en com fer una presentació d’un projecte empresarial de forma efectiva, coherent i àgil. Una sessió que porta per títol “Com fer una presentació efectiva”.
Aquestes primeres dues sessions es portaran a terme a la Sala de Formació de Promoció Econòmica, ubicada al c/ Madrid, 1 (a sobre de l’Oficina de Turisme).
I la tercera, que es portarà a terme al Teatre Municipal durant el matí del 16 de març, i que culminarà aquest cicle dirigit als emprenedors. serà el Fòrum d’Oportunitats, iniciativa pensada per fer front a la crisi, i per tant, a la falta de finançament per tirar endavant un projecte de negoci.
El Fòrum d’Oportunitats vol esdevenir un “punt de trobada entre diferents emprenedors amb un projecte empresarial al cap per tal que puguin interactuar per trobar un punt en comú que permeti engegar la seva idea de negoci”, ha explicat el regidor de Promoció Econòmica, Fèlix Llorens.
Com és evident aquestes 3 xerrades van dirigides “a totes les persones que han pensat o pensen en crear la seva pròpia empresa, independentment de la seva edat, i que no poden per manca de recursos, o bé per no saber com fer-ho, en definitiva, està dirigit a gent que té una idea i vol tirar-la endavant ”, ha afirmat Llorens.
Fòrum d’Oportunitats, iniciativa amb èxit en d’altres poblacions
El Fòrum d’Oportunitats és una iniciativa que porta desenvolupant-se fa uns 7 anys a Figueres i uns 3 a Olot, i en totes dues capitals de comarca ha obtingut “força bon resultat perquè els emprenedors troben una sortida al seus projectes que acaben tirant endavant”, ha destacat el regidor de Promoció Econòmica de Roses.
Diferent a d’altres anys
Aquest Fòrum d’Oportunitats marca la diferència respecte a anys anteriors, quan també es van organitzar a Roses xerrades d’aquests tipus, dirigides als emprenedors, sobre com crear una empresa sense diners, i que no van tenir un resultat satisfactori, ja que “amb aquest Fòrum d’Oportunitats volem tancar el cercle per a que la gent, tot el que après en les dues primeres sessions, ho pugui posar en practica i trobar solucions a les seves mancances amb l’ajuda d’altres emprenedors”, ha explicat Fèlix Llorens.
Els interessats en poder assistir a les dues xerrades i al Fòrum d’Oportunitats han de dirigir-se al Servei d’Atenció al Ciutadà, SAC, de l’Ajuntament de Roses (plaça Catalunya, nº 12).
Tags: Ajuntament de Roses, emprenedors, Fòrum d'Oportunitats, Negoci, Promoció Econòmica, Roses
Previous La Colla Castellera de Figueres enceta els seus vint anys d’història a la XX Fira de l’Oli d’Espolla
Next Un món de fantasia dolç i ple de caramels que és diu Tarary! | 0.869593 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.viladeroses.cat/roses-crea-un-forum-doportunitats-dirigit-als-emprenedors/ |
mc4_ca_20230418_0_626173 | La preparació d'una matrícula. (Foto: Arxiu ANA)
Per Redacció Andorra la Vella 06/08/2018 A LES 16:51
Redacció 07/06/2018 A LES 15:54
Redacció 07/05/2018 A LES 11:22 | 0.439262 | curate | {"ca": 0.8944099378881988, "id": 0.10559006211180125} | http://www.anaeconomia.ad/ca/noticia/144028-les-matriculacions-de-vehicles-cauen-un-1%2C8%25-al-mes-de-juliol |
mc4_ca_20230418_6_11283 | Anuncis: GRANGES EN VENDA - Publica el teu anunci GRATIS - Classificats.net
ANUNCIS: GRANGES EN VENDA
venc granja de pollastres i masia
11 / 08 - € 400000
venc granja de pollastres de 2 pisoa(10000 polls x pis), 1200 m2, amb un terreny de 1200m2. La granja esta automatitzafa, amb aspersio, calefaccio amb turbos de gas-oil. La masia esta al costat de la granja, te 250m2 i uns 800 m2 de jardi. Es pot v...
Venc antiga rectoria del poble de Claret
03 / 08 - € 25000€
En venda l´antiga rectoria de Claret, situada a 7 km de Torà, a cavall entre la segarra i el solsonés. Per restaurar completament, 180m2 de planta més 300m2 de pati.Zona molt tranquila sense granges ni carreteres.Preu negociable.
ANUNCIS: GRANGES EN VENDA - De 1 a 2 de 2 anuncis
Anuncis Anuncis: GRANGES EN VENDA
Consulta anuncis classificats de Anuncis: GRANGES EN VENDA. Publica el teu anunci de Anuncis: GRANGES EN VENDA, és gratis a Classificats.net. Contacta amb els anuncis de Anuncis: GRANGES EN VENDA directament, per telèfon o correu electrònic.
Consulta tots els anuncis de Anuncis: GRANGES EN VENDA que han publicat els usuaris
Estàs a la secció de Anuncis: GRANGES EN VENDA del portal d'anuncis gratis de Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana. Tots els anuncis de Anuncis: GRANGES EN VENDA són gratis. Busca i contacta. | 0.60064 | curate | {"es": 0.24941543257989088, "fa": 0.019485580670303974, "ca": 0.7170693686671863, "fr": 0.014029618082618862} | http://www.classificats.net/q-anuncis-granges-en-venda.html |
mc4_ca_20230418_9_71903 | Tarradellas – Antoni Batista
04/01/2015 by Antoni Batista
La Catalunya casa
Link a: La Catalunya Casa
Publicat a Política | Etiquetat Acollida, Assemblea de Catalunya, Campalans, Ciutadania, Confederació, Federació, Fiscalitat, Identitat, Immigració, Pàtria, PSUC, Tarradellas | Deixa un comentari
04/04/2014 by Antoni Batista
La setmana passada, la portaveu socialista de les primàries atribuïa al president Pujol la sentència “és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho”. […]
Publicat a Política | Etiquetat Assemblea de Catalunya, Campalans, Ciutadania, Estatut 2006, Maragall, Mas, Nació, PSC, PSUC, Pujol, Tarradellas | Deixa un comentari
11,011 visites | 0.640836 | curate | {"es": 0.04242424242424243, "en": 0.10606060606060606, "ca": 0.8469696969696969, "mk": 0.004545454545454545} | https://antonibatistaviladrich.wordpress.com/tag/tarradellas/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.