id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_3_441323 | Darnius
Modificació normes subsidiàries
08/05/2019
Modificació de les NNSS per la regulació de la zona d'aprofitament privat 2.3 i ajustos dels àmbits gràfics
Darnius
Modificació normes subsidiàries
19/09/2019
Modificació de les Normes subsidiàries per a la implantació d'un sistema de serveis tècnics | 0.410271 | curate | {"de": 0.047619047619047616, "ca": 0.8843537414965986, "pt": 0.034013605442176874, "en": 0.034013605442176874} | |
mc4_ca_20230418_15_33801 | 28-A: Junqueras avisa que no facilitarà un govern amb l'extrema dreta "ni per acció ni per omissió" - TOTLLEIDA
28-A: Junqueras avisa que no facilitarà un govern amb l’extrema dreta «ni per acció ni per omissió»
IMATGE de la roda de premsa al candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, Oriol Junqueras, a la redacció de l'ACN, per videoconferència des de Soto del Real, el 19 d'abril de 2019. FOTO Bernat Vilaró/ACN
El líder d'ERC diu que si el partit obté un resultat "fantàstic" el 28-A "estaran més a prop dels seus objectius"
ACN Barcelona .– El cap de llista d’ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest divendres que la formació no facilitarà «ni per acció ni per omissió» la formació d’un govern d’extrema dreta a l’estat espanyol. En roda de premsa a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), en connexió des de la presó de Soto del Real, Junqueras ha subratllat que cap demòcrata europeu entendria que facilitessin un govern d’extrema dreta si hi ha una opció de governar «diferent». Junqueras s’ha mostrat convençut que el PSOE pactarà amb Cs i ha dit que ERC no donarà cap xec en blanc que es converteixi en una línia vermella per construir la república. «Si ERC obté un resultat fantàstic, estarem molt més a prop dels nostres objectius», ha conclòs.
Álvarez de Toledo avisa que no permetran indultar els «colpistes»
28-A: Borràs troba «normal, lògic i esperable» que Junqueras demani el vot per ERC però remarca que JxCat prioritza la unitat | 0.870392 | curate | {"ca": 1.0} | https://totlleida.cat/28-a-junqueras-avisa-que-no-facilitara-un-govern-amb-lextrema-dreta-ni-per-accio-ni-per-omissio/ |
macocu_ca_20230731_4_31107 | M. Teresa Ferrer i Mallol, reelegida presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica L’IEC participa a la manifestació del 10 de juliol per a reivindicar el respecte a la voluntat del poble català Es crea el Bloc de l’Observatori de la Recerca de l’IEC Erik Olin Wright defensa les cooperatives com a element per a transformar el capitalisme Eclipsis, aurores boreals i pluges d’estels: els grans espectacles del cel Els gasos del volcà islandès per mitjà dels radars làser
IEC
Capçalera de la manifestació
IEC
Sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», la manifestació del 10 de juliol en contra la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va aplegar, segons Òmnium Cultural, un milió i mig de persones al centre de Barcelona. Encapçalada pel president de la Generalitat, José Montilla; el president del Parlament, Ernest Benach; els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i els expresidents del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol, també hi van assistir el president de l’IEC, Salvador Giner, i nombrosos representants d’institucions i entitats de la societat catalana.
Òmnium ja va anunciar l’agost de l’any passat que lideraria la resposta de la societat civil catalana en una marxa unitària com a gest de «dignitat democràtica davant la no legitimitat del Tribunal Constitucional per a esmenar l’Estatut». El dia 29 de juny, l’entitat va convocar la marxa per al 10 de juliol, amb el suport de l’IEC. Segons Òmnium, la manifestació «ha superat, fins i tot, les expectatives creades per l’organització».
Des del mes de juny, l’Observatori de la Recerca de l’IEC (OR-IEC) disposa d’una nova eina per a difondre i analitzar la informació sobre el nostre entorn científic i tecnològic que recull el portal web Meridià (Mesurament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació) –que aborda conceptes del cicle de R+D+I, com són entitats, context socioeconòmic, recursos, resultats i classificacions–. Es tracta del Bloc de l’Observatori de la Recerca de l’IEC, que permet, també, establir un canal de comunicació amb la comunitat científica dels territoris de llengua i cultura catalanes.
El Bloc inclou notícies relacionades amb la recerca que poden ser d’interès per a tota la comunitat científica, com ara l’augment de les revistes catalanes al Journal Citation Reports (JCR)–l’índex de revistes científiques més prestigiós del món–, o la creació de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), abans AATRM. Així mateix, el nou bloc parla de la col·laboració entre l’Associació de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l’IEC, i l’Observatori de la Recerca per a revisar les dades dels últims anys sobre recerca agroalimentària a Catalunya. Recull de premsa:
Convidat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), el sociòleg nord-americà Erik Olin Wright va pronunciar, el dia 20 de juliol a l’IEC, la conferència «Cooperatives: a niche within capitalism or a pathway beyond?» («Cooperatives: un nínxol del capitalisme o un pas més enllà?»), en què va defensar les cooperatives de treballadors com una bona alternativa per a transformar el sistema capitalista. «El capitalisme perpetua formes de desigualtat i marginalitat que impedeixen que l'home es desenvolupi, bloqueja la realització completa dels ideals democràtics i fomenta una competitivitat destructora de la solidaritat social i la reciprocitat», va afirmar.
En primer pla, el sociòleg Erik Olin Wright
IEC
«En aquest Planeta el més gran que es pot veure al cel és un eclipsi total de Sol, una aurora boreal i una tempesta d’estels i val la pena anar a veure un fenomen d’aquests com a mínim un cop a la vida». Així ho va assegurar el físic Miquel Serra-Ricart, el 29 de juny, en la darrera conferència magistral celebrada a l'IEC, que enguany ha commemorat l’Any Internacional de l’Astronomia. Serra-Ricart treballa a l’Observatori del Teide i presideix Shelios, una associació que organitza expedicions científiques per a observar grans espectacles al cel. Des del 1998, any en què es va crear, no se n’ha perdut cap.
El darrer eclipsi es va poder veure a l'illa de Pasqua
Shelios
L’astrofísic va recordar que fa trenta anys no se sabia si hi havia planetes al voltant dels estels que no fossin el Sol i que un dels primers mètodes per a observar-ho van ser els eclipsis. Va explicar que ja s’han descobert uns quatre-cents exoplanetes i que «el repte ara és intentar detectar amb els eclipsis un planeta semblant a la Terra». També va recordar la curiosa coincidència que es dóna en els eclipsis de Sol, en què tot i que la Lluna és quatre-centes vegades més petita que el Sol, el Sol està quatre-centes vegades més lluny i això fa que les dimensions, en aparença, semblin les mateixes. Serra-Ricart va parlar també dels eclipsis de Lluna i de l’expedició a l’iIla de Pasqua, on el dia 11 de juliol es va poder observar un eclipsi total de Sol, i va advertir que l’any 2012 n’hi haurà un al nord d’Austràlia; el 2017, als Estats Units, i l’agost del 2026, a Espanya.
El científic va afirmar que els eclipsis van ser una de les proves observacionals de la teoria de la relativitat d’Einstein i que «segueixen servint de molt». Pel que fa a les aurores boreals, va explicar que el motor és el Sol, que de tant en tant llança partícules fonamentals a una velocitat altíssima, i va recordar que es veuen als pols magnètics: «Només es veuen a l’Antàrtida i són un fenomen probabilístic; no sabem per què però cada onze anys el Sol té més taques solars i augmenta la seva activitat». El físic va apuntar que uns anys molt bons per a les aurores boreals poden ser els dos vinents, i que els millors mesos per a observar-les són març, abril i final d’agost i setembre. Finalment, va parlar de les tempestes d’estels, un fenomen menys predictiu que consisteix bàsicament en molts meteors o estels fugaços al cel. L’última gran pluja va ser el 2001 a les Leònides, en què van caure cinc mil estels per hora, quan l’activitat normal és d’un estel per hora. La conferència es pot veure a la videoteca de l’IEC
Les cendres del volcà islandès
L’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull va mostrar l’impacte que poden tenir els aerosols atmosfèrics en la vida quotidiana de milers de persones i en l’economia mundial. La afectació màxima a Barcelona es va produir el dia 16 de maig: cap a les onze del matí, les cendres es veien a cinc mil metres d’altura, el punt màxim va arribar a la una del migdia i, cap a les cinc de la tarda, les cendres començaven a esvair-se.
L’erupció es va seguir des de terra per uns radars làser –anomenats lidars– que proporcionen informació valuosa a les agències meteorològiques i a les administracions encarregades de la seguretat de l’aviació. Els lidars són també una eina important en el camp de les recerques climàtiques, de la meteorologia i de la detecció ambiental. Així ho va explicar Adolf Comerón, doctor enginyer de telecomunicacions, en la conferència «Pols, gasos, vent i cendres: radars làser per al sondeig de l’atmosfera», que, organitzada per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’Institut, es va celebrar el dia 15 de juliol a l’IEC.
En aquesta conferència, el científic va recordar els cinquanta anys de la invenció del làser, una tècnica «en contínua evolució» que es troba «a la cresta de l’ona gràcies als progressos en fotònica, electrònica i tecnologies de la informació», i va afirmar que «la unió d’aquestes tècniques proporciona avui dia un macroinstrument que facilita tot un ventall d’aplicacions provades, especialment en el camp mediambiental i meteorològic». | 0.832244 | curate | {"ca": 0.9978748837827068, "en": 0.0021251162172931334} | |
mc4_ca_20230418_7_383574 | Blog de M TERESA BARDALET MAS - Blogs de Thermomix® en Girona
Blogosfera › Thermomix® Girona › M Teresa Bardalet Mas
Blog de M TERESA BARDALET MAS
Bacallà amb cloïsses i salsa verda
Por M Teresa Bardalet Mas | Girona
Aquest plat, per els amans del peix és una exquissitesa, només necessitem uns 25 minuts de cocció a la Thermomix® i la preparació d'els ingredients que el "més complicat" és tenir-los i el resultat es de un plat delicat i saboros. BACALLÀ AM...
Aquest plat totalment tradicional en el nostre País, per els amants de la degustació del bacallà hi tenim varies maneres de assaborir-lo i una són els tipics bunyols de bacallà, hi ha qui no els prova pel sol fet del contingut d'all, per aix... | 0.650358 | curate | {"es": 0.12875536480686695, "en": 0.12589413447782546, "ca": 0.7267525035765379, "fr": 0.01859799713876967} | https://thermomix-girona.es/teresa-bardalet-mas/ |
mc4_ca_20230418_7_342802 | 16 | Novembre | 2012 | gaudintdelacuina
16 nov. 2012 Deixa un comentari
by Maldetarro in Segon plat Etiquetes: espinacs, formatge de cabra, pernil dolç, pizza, tonyina
Per fer la massa necessitem 500g de farina, 250 ml d’aigua (tèbia), 25 g de llevadura fresca i una cullerada (de les de postre) de sal.
Desfem la llevadura en l’aigua amb l’ajuda d’una cullera, un cop ben dispersada, hi afegim la sal. Aboquem la dispersió sobre la farina a poc a poc. Comencem a treballar, amassant amb les mans, fins que tinguem una massa tova, esponjosa que no s’enganxa a les mans. Els trucs sensorials són fàcils de llegir, si la massa no s’agermana és que hi falta una mica d’aigua, si està massa enganxosa és que hi sobra aigua, o el que és el mateix, hi sobra farina.
Un cop feta la massa, jo divideixo la massa en dues parts (una va al congelador per un altre dia) i l’altra la deixo reposar per fer una pizza per 2 persones. Deixem reposar la bola de massa durant un parell d’hores.
Un cop reposada la massa haurà pràcticament duplicat el seu volum. La tornem a treballar sobre el taulell enfarinat i l’aplanem amb l’ajuda d’un corró.
La posem sobre la superfície on la courem (la podem enroscar en el mateix corró i transportar-la sobre la plata de forn) i la comencem a omplir al gust.
Avui jo hi he posat el següent: La base de tomàquet natural triturat (no hi pot faltar…), rodanxes de tomàquet natural verd, tonyina, pernil dolç a tires, espinacs, i unes rodanxes de formatge de cabra.
Un cop farcida al gust, la posem al forn que prèviament hem preescalfat a 200ºC i la deixem coure fins que veiem que la massa està cuita.
Recent feta, feia una oloreta…..Boníssima!!! ! | 0.817452 | curate | {"ro": 0.023593466424682397, "ca": 0.9758015728977616, "fr": 0.0006049606775559589} | https://gaudintdelacuina.wordpress.com/2012/11/16/ |
mc4_ca_20230418_15_95774 | 'Quants volem a Sabadell una aliança per al 2015, nítidament progressista i nítidament catalanista, amb vocació de govern?' - VilaWeb
Dissabte 14.01.2012 14:06
'Quants volem a Sabadell una aliança per al 2015, nítidament progressista i nítidament catalanista, amb vocació de govern?'
Carme Garcia, vice-presidenta d'ICV Sabadell, a 'Opinions contundents'
La Terra, any 2012. Mariano Rajoy, Presidente. A casa nostra, Artur Mas, que ens prometia un pacte fiscal que havia de ser la solució màgica a la crisi i l'horitzó nacional de Catalunya per a molts anys, ara recepta un pa a les oques retallat, i hipoteca Catalunya estenent la mà a un PP que cada cop se sent més amo i senyor. Com en serà de nou el PSC-PSOE que ve? El temps ho dirà, però de moment, avui, no sembla pas que sigui gaire il·lusionant, ni tan sols entre les seves mateixes files.
La crisi ens recorda cada dia que l’optimisme és indispensable per sortir-nos-en. Nogensmenys, encara ho és més tenir consciència, empatia i compromís vers els que reben els cops més injustos d’una situació que no és a les seves mans poder-la canviar. Alhora, cada cop trobo més gent que em trasllada la seva desorientació política. Ciutadans amb noms i cognoms, que sempre havien votat, que em confessen sentir-se cada cop més orfes en aquest sistema de partits.
I quina és la conclusió que en trec d'aquestes converses? Doncs que més enllà de la crisi i la tragèdia individual, la majoria de catalans tenim un somni en comú: voldríem construir un nou País que tirés endavant, amb un model veritablement social, dels més avançats d'Europa equiparable a Dinamarca, Holanda o Finlàndia, i amb un Estat Propi, que es relacionés d'igual a igual amb l'Estat Espanyol, des del respecte democràtic, i amb la clara voluntat de cooperar-hi amistosament.
I per què? En primer lloc, perquè és un dret i una assignatura pendent. I a continuació, perquè no importés néixer al centre o als barris per tenir garantida la millor educació. Per poder decidir sobre els nostres impostos i fer-los més justos i progressius, per fer que aquells que en tenen veritablement més, també en paguin veritablement més, en comptes de bonificar les grans fortunes i ofegar les classes mitjanes (a la fi, classes populars). Perquè les infraestructures es dissenyessin d'acord amb criteris d'eficiència i sostenibilitat enlloc de fer obres faraòniques innecessàries. Perquè els polítics, empresaris i ciutadans en general fessin el buit a la corrupció i a l'amiguisme. Perquè la ciència, la Universitat i la investigació fossin alguns dels eixos estratègics del País. Perquè els ajuntaments, amb majors competències i recursos, esdevinguessin autèntics Parlaments on la veu de tots els ciutadans hi fos representada. I perquè allò que decidís la ciutadania de Catalunya de forma democràtica no pogués ésser rebocat.
Tot això és el que sovint s'ha anomenat catalanisme popular o de les classes populars, concepte i tendència que avui cal recuperar més que mai, per donar resposta a un sentiment i un desig cada cop més majoritaris. ICV se sent lligada a aquest sentiment i a aquest desig. Als nostres pobles i ciutats, però, aquest anhel traspassa sens dubte els límits de les formacions polítiques. Per això, i amb la voluntat d'encetar un debat, demano: a Sabadell, quants partits amb o sense representació institucional, associacions, moviments ciutadans, i gent en general, compartim la conclusió d'abans i la convicció que cal una aliança del catalanisme popular, que tingui com a pal de paller la construcció d'una veritable alternativa de Govern a la nostra ciutat, que deixi de banda els debats personalistes i d'interessos particulars? En resum: quants volem a Sabadell una aliança per al 2015, nítidament progressista i nítidament catalanista, amb vocació de govern?
Una aliança d'aquestes característiques seria un procés complicat, qui sap si feixuc i difícil, que comportaria, segurament, renúncies col·lectives i individuals, que tots hauríem d'estar d'acord amb assumir-les, en pro de l'objectiu comú. És el que s'espera de nosaltres. Som-hi? | 0.821248 | curate | {"ca": 0.9683325086590797, "de": 0.006185056902523503, "en": 0.017318159327065808, "pt": 0.006432459178624443, "tl": 0.0017318159327065809} | https://www.vilaweb.cat/noticia/3971294/20120114/quants-volem-sabadell-alianca-2015-nitidament-progressista-nitidament-catalanista-vocacio-govern.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_161378 | Esteu visualitzant documents amb les etiquetes següents: Departaments - Visualitza tots els documents | 0.600199 | curate | {"ca": 1.0} | https://iescapdepera.com/docs/?bpd_tag=Departaments |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_238436 | Avui començaré i acabaré amb una reflexió que fa Víctor Küppers i en el que us deixo penjat un vídeo molt interessant al final d’aquest “post”
Ell sempre fa servir una formula expressada matemàticament que explica de manera gràfica de que va això de l’actitud: V = (C + H) x A, que vist així i amb el poc que m’agraden a mi les “mates”, ens podem quedar una mica perduts, però quan amb la V volem expressar el valor d’una persona, amb la C els seus coneixements, amb la H les seves habilitats i amb la A l’actitud, estem dient que el valor d’aquella persona es igual a la suma dels seus coneixements i les seves habilitats (aptituds importants a la vida i sobre tot per la feina), però fora dels parèntesis de la fórmula, veiem que l’actitud multiplica i que pren un significat i una importància molt rellevant, que diferencia a unes persones de les altres en molts aspectes de la vida i en el del seu entorn
Com exemple us volia comentar una experiència personal i relacionada amb la feina. Un cop vaig voler fer un paral·lelisme entre les actituds, coneixement i habilitats dels comercials de l’empresa on jo treballo i els seus resultats com a venedors, independentment de que en tot aquest grup de més de 30 persones, hi ha gent amb més coneixements i habilitats que d’altres, va ser agafant el valor de l’actitud, on es reflectia unes similituds sorprenents entre les xifres de vendes i aquesta manera de ser com a persona
En un altre cas, el meu cunyat que també feia de comercial com jo, em va comentar una vegada que a l’empresa per la que treballava (una multinacional molt important i coneguda), havien fet una selecció de personal en base als títols i coneixements acadèmics dels candidats. Tot va anar bé fins que aquests comercials van sortir al carrer, ja que l’empatia, les relacions personals o la manera d’entendre les necessitats de cada client, demanen de més “calleting” i menys “màrqueting”, i així va ser, al cap de poc temps ja no va quedar cap d’aquells venedors que havien fitxat
Seguint parlant de l’ambient que hi ha a les empreses, cal dir perquè també he vist, com una poma podrida pot fer malbé tot el cistell, que extrapolat al tema que ens ocupa avui, cal tenir present aquest fet perquè una sola persona ens pugui espatllar l’ambient i l’actitud de la resta de l’equip. Això mateix també passa en els equips de futbol, on cal reconèixer aquell jugador que pot portar mal ambient al vestidor i fer que tot allò es transformi en mals resultats en els partits i els seus efectes colaterals pel club (d’això en sap molt en Pep Guardiola)
L’actitud la podem classificar en positiu o en negatiu, i no cal dir que quan alguna persona te una actitud negativa a la vida i a totes les seves accions, comentaris i opinions, millor allunyar-se d’ella, no fos cas que s’encomanés
Una de les dites que més he utilitzat a la vida, es aquella que diu “sempre reculls allò que sembres”, o aquella altra que ve a dir el mateix “sembra llamps i colliràs tempestes” o allò de “tal faràs, tal trobaràs”, que tampoc estan relacionades exclusivament amb el tema de l’actitud, tot i que crec, que si vas treballant aquest valor, tot canvia en el teu entorn i els resultats són exponencialment espectaculars
En un altre capítol us parlaré dels valors, però aquest és per mi un dels més importants de la llarga llista i la que penso que més hem de treballar a nivell personal, ja que els valors s’ensenyen a l’escola, però ha de ser cada un de nosaltres qui els hem d’anar practicant, treballant i millorant-los interiorment dia a dia
En una altra experiència força curiosa que veig a la feina i que parla precisament d’això, és quan entra una persona coneguda per la porta de l’oficina i veus l’efecte que desprèn cada una d’elles només quan diu un “bon dia” a l’entrar, veus que alguns dels companys i companyes educadament responen amb un altre “bon dia” i segueixen amb la seves coses, amb d’altres persones que també entren a l’oficina tot saludant amb el mateix “bon dia”, els companys i companyes s’aixequen de la cadira, deixen la seva feina per uns moments i van a fer-li un petó o una abraçada. Que fa diferent el mateix gest tant senzill i la reacció de les persones davant la mateixa situació ? Doncs queda clar que l’actitud i l’empatia no és igual en tots els casos i que allò que recullen a canvi tampoc te res a veure, per tant i sense voler donar-li més importància, penso que és un dels millor valors a treballar i perfeccionar cada cop més
A més d’una persona he sentit a dir el clàssic comentari “sóc com sóc i a la meva edat ja no canviaré”, doncs sento no estar-hi gaire d’acord encara i que ho respecto, però tot és qüestió de voluntat i d’entrenament, potser al principi fent petits canvis que finalment els transformarem en hàbits i llavors podrem seguir amb d’altres canvis que acabaran amb molts més i tot plegat esdevé en una nova actitud i un canvi radical. Un somriure a la cara te efectes impressionants, un preguntar “com estàs ?”, o obrir la porta i educadament deixar passar a l’altra persona, detalls que fan d’una acció senzilla i fàcil de portar a terme, que obtinguis reaccions inesperades i molt gratificants
Afrontar el problemes amb una bona actitud també comporta una millor resolució dels mateixos i a uns millors resultats, no donar importància a allò que de veritat no la te, aprendre a visualitzar els problemes des de la distància, ja que de vegades “l’arbre no et deixa veure el bosc” o que dintre d’una perspectiva més global, et faci entendre que aquella situació tampoc era tant greu com semblava a la curta distancia, que ho puguem relativitzar en la mesura que cal, adonar-nos que som privilegiats per tot allò que tenim i que moltes vegades anem a cercar problemes que no tenim, valorar fets com la salut, tenir feina o que estiguis bé amb la família i els amics, et fa veure les coses d’una altra manera i minimitzar aquests petits entrebancs que la vida et va posant al llarg del temps i recordar que tothom te les seves pròpies histories i que possiblement encara i que no ho manifestin de la mateixa manera, tots tenen les seves propies preocupacions i que les pateixen dins seu, igual com et passa a tu o molt pitjor
Algú pot pensar i també dir, molt “Happy” aquest Nacho, tot ho veu de flors i violes i sembla que els problemes no vagin amb ell. Doncs tot el contrari, penso que la vida m’ha donat cops molt bèsties i que és precisament això el que m’ha fet més fort, ara no us vull avorrir amb les meves penes, però si us diré que a força de passar situacions complicades, he aprés a donar valor a allò que realment ho te i a pensar que la vida està carregada d’experiències (algunes bones i d’altres no tant bones), que hem de saber agafar-les com un repte, buscar la seva part positiva (que de vegades costa més de trobar) i veure-ho com una oportunitat de superació, aprenentatge i de canvis que ens poden fer més valents i estar més preparats per a propers entrebancs. Una d’aquestes situacions complicades, és la mort d’una persona propera, que encara i que sabem que tots morirem un dia o un altre, mai estem preparats per aquesta situació, però ens queda l’opció d’enfonsar-nos i enfonsar als que t’envolten o d’acceptar la desgracia, passar un dol contingut i mirar d’anar endavant, ja que tots sabem que aquella persona ja no tornarà mai més
Deixant aquesta última reflexió per acabada, hi ha una frase que m’agrada molt i que diu “si un problema pot tenir una solució per complicada que sigui, preocupa’t per solucionar-lo, si el problema no te solució, no perdis el temps en intentar-ho”
Sempre he pensat que la teva pròpia actitud desprèn un no se què, que els altres també detecten i fa que les coses vagin d’una manera o altra, en funció de la connexió i bon rotllo que això genera. A la feina més d’un cop i necessitat de comandes per aconseguir els objectius que tens marcats per aquell mes, crec que el client ho ha notat i no s’ha generat aquella bona sintonia i ha derivat en sortir d’aquella visita sense el propòsit i objectiu sota el braç, això mateix però quan he anat sobrat de vendes, la reacció ha sigut totalment oposada i m’he endut aquella comanda, gaire bé sense anar-la a buscar, casualitat ? sintonia ? actitud ? bon rotllo ? Karma ? Doncs no us ho sabria dir, però m’ha passat força vegades
L’actitud també et pot portar a engegar nous projectes o a quedar-te parat, a conèixer més gent o a ser una persona asocial i solitària. Com deia el físic Isaac Newton amb la seva llei de l’acció – reacció, o la del Karma que ens diu que les accions repercuteixen més tard o més d’hora en la teva pròpia vida. Així doncs, tot acaba tenint un resultat en el temps, derivat de les accions que has pres abans, per tant millor que els seus efectes siguin positius i et donin una millor qualitat i sentit a la vida
Per acabar aquest “post”, us deixo aquesta breu conferencia que el Víctor Küppers va fer a Andorra i que parla precisament sobre la reflexió que avui he volgut compartir, entre d’altres temes que també van relacionats i vinculades a l’actitud | 1 | perfect | {"ca": 0.9971152779318762, "fr": 0.0011095084877399313, "oc": 0.00177521358038389} | |
mc4_ca_20230418_5_146760 | Samarreta outdoor THE NORTH FACE Men s Reaxion Amp Crew T0CE0Q | Walashop.com
Men s Reaxion Amp Crew Inici
/ Men s Reaxion Amp Crew
Men s Reaxion Amp Crew Samarreta màniga curta outdoor per a home sku: T0CE0Q DYZ 29,99
Men s Reaxion Amp Crew Vés al gimnàs amb tota la confiança i seguretat amb aquesta samarreta de teixit tècnic pensada per als entrenaments mes durs i exigents. El teixit té un tacte suau de cotó, alhora que ofereix un òptim control de la humitat per mantenir-sec i fresc. El baix darrere de tall mes llarg ofereix més cobertura per quan hagis de estirar-te o fer dominades.
Mànigues amb costures en les cises
Vora de la part del darrere més llarga
Traveta per penjar-la
Repunts en contrast
Pes aproximat: 136 g
100% polièster de 132 g / m² Fitxa tècnica
Tèxtil Home The North Face Talla Pit (cm) Cintura (cm) Maluc (cm) XS 84 - 86 66 - 71 81 - 86 S 91 - 96 74 - 79 89 - 94 M 99 - 104 81 - 86 97 - 102 L 107 - 112 89 - 94 104 - 109 XL 114 - 122 96 - 104 112 - 117 XXL 124 - 135 107 - 114 119 - 124 Articles relacionats Samarreta màniga curta DONA THE NORTH FACE
W Reactor V-Neck S/ S 34,95
Samarreta outdoor HOME THE NORTH FACE
-29% Sostenidor esportiu DONA THE NORTH FACE | 0.735229 | curate | {"en": 0.1643952299829642, "ca": 0.7981260647359455, "es": 0.03747870528109029} | http://www.walashop.com/ca/men-s-reaxion-amp-crew-199816 |
crawling-populars_ca_20200525_6_1339 | Aquesta galeria conté 1 fotografia.
Dinovena convocatòria dels Premis UManresa a treballs de recerca de Batxillerat Continua llegint → | 0.613877 | curate | {"ca": 1.0} | : /?tag=premis-recerca-batxillerat |
mc4_ca_20230418_14_241576 | admin – Pàgina 6 – Comtes de Torregrossa
Festa 40 anys!
XERRADA INFORMATIVA SOBRE SEXUALITAT – 6è
Els alumnes de 6è van rebre una xerrada informativa sobre diferents aspectes relacionats amb la sexualitat. Les explicacions van anar a càrrec de Noèlia Díaz, infermera del CAP d’Alcarràs. Als alumnes els hi ha...
VISITA DE L’ESCOLA BRESSOL EL PATI
Ahir vam rebre els alumnes de l’Escola Bressol EL PATI. Van conèixer el centre, els futurs companys i van passar una bona estona, gràcies per la vostra visita..!
Pàgina 6 de 54« Primera«...45678...203040...»Última »
VISITA DELS ALUMNES DE P4 A LA BIBLIOTECA JOAQUIM MONTOY
SORTIDA DE 6è A POBLET I MONTBLANC
VISITA DELS ALUMNES DE 1r A LA BIBLIOTECA JOAQUIM MONTOY
COMENCEM LES TROBADES D’ANTICS ALUMNES
SORTIDA DE P4 A LA CASA RURAL EL XOP
COMENCEM LES TROBADES D'ANTICS ALUMNES
SORTIDA DE 5è A LLEIDA
CALENDARI CURS ESCOLAR 2019 - 2020 | 0.540444 | curate | {"ca": 0.615916955017301, "es": 0.25720876585928487, "fr": 0.08765859284890427, "en": 0.0392156862745098} | https://www.comtesdetorregrossa.cat/author/admin/page/6/ |
macocu_ca_20230731_0_206897 | El llegat d’en Pau
Quan al 2015 vaig sentir que Pau havia fet públic que tenia càncer, em va costar entendre els motius que li havien portat a comunicar-ho. Vaig ser injusta, no vaig ser capaç d’empatitzar amb la seva situació. No vaig comprendre per què des d’aquest moment en Pau ens va començar a explicar el seu camí amb tot detall... un camí que va arribar a la seva fi el passat 9 de juny.
Porto tots aquests dies submergint-me entre les cançons de Xarop de bastó. Tornar a escoltar les del principi, m’han transportat a una època meravellosa on sí que érem capaces de viure no-més-en-el-pre-sent.
Us deia que el dia 9 de juny va acabar el camí d’en Pau, però realment no és així, veritat? Diuen que ningú mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi. I coincidireu amb mi que això és el que passarà amb ell. Pau viurà per sempre perquè ens ha deixat el llegat tangible de les seves cançons.
Però és que ell no es va quedar aquí, des de 2015 va voler anar més enllà i deixar un llegat intangible, potser molt més elevat que el primer. A través de la seva manera de conviure amb la seva malaltia va fer realitat aquest propòsit personal de 2015, aquest que jo no vaig entendre. Pau, a través del seu exemple, volia ajudar a desestigmatitzar una malaltia dura, sempre dura. I és que va voler deixar-nos un exemple de vitalisme fins a l’últim dia, regalant-nos fins i tot amb un nou tema fa tan sols unes setmanes.
Pau va posar els seus últims anys de vida al servei d’un propòsit. Va voler deixar llegat.
Ja veieu. L’exemple de Pau m’ha fet reflexionar sobre el que realment vull deixar el dia que aquesta funció s’acabi. Crec que val la pena parar conscientment a pensar en tot això, abans que sigui la vida i els fets els que decideixin parar-nos.
Un dels llibres que més rastre ha deixat en mi, sens dubte, és un que vaig llegir en la Universitat: L’home a la recerca de sentit. El seu escriptor Viktor Frankl va ser psiquiatre, filòsof i un supervivent d’Auschwitz. Entendre de la seva mà que sempre tenim un marge per actuar més enllà de qualsevol circumstància, va entrar en el meu mapa mental per sempre. Llavors, si això és així, tenim algunes opcions: podem passar per la vida deixant-nos atrapar per les circumstàncies i marxar sense que ningú ens recordi... o passar per la vida deixant un llegat que comenci i acabi en les Persones amb les quals compartim en qualsevol àmbit de la nostra vida. I tu què tries?
Gràcies Pau Donés!
8 Comments
Cecile el 15 juny, 2020 a les 10:27 am
Gracias por compartir tus sentimientos y emociones de manera transparente: “me costó entender los motivos que le habían llevado a comunicarlo. Fui injusta, no fui capaz de empatizar con su situación”. Esta autenticidad me permite conectar. Creo que con el tiempo y la compasión, llegarás a quitar este juicio “fui injusta” porque habrás entendido que la vida es esto, equivocarse, aprender, reflexionar, perdonar, ser un ser humano y compartir, como tú bien dices 🙂
Alicia Linares Roger el 15 juny, 2020 a les 10:34 am
¡Gracias Cecile por este comentario! Lo tengo claro, abrir nuestro corazón, decir o escribir lo que sentimos, casi siempre trae recompensas... alguna vez no, pero no importa... entonces trae aprendizaje. Un abrazo y feliz lunes.
Un post profund i ple de sentit. Quan avances en el camí, real i metafòric, les coses que veus canvien i fins i tot les mateixes es veuen amb perspectives diferents... Està bé adonar-se de com n’és tot de relatiu. I de com fixar el rumb és important perquè el paisatge que es desplegui serà diferent. Gràcies per recordar-nos-ho i per compartir, Alícia. I Cecile 😉
Alicia Linares Roger el 15 juny, 2020 a les 4:23 pm
De la reflexión de Alicia destaco un principio pedagógico básico “podemos pasar por la vida dejándonos atrapar por la circunstancias y marchar sin que nadie nos recuerde... o pasar por la vida dejando un legado que empiece y acabe en las Personas”
La noticia estaba prevista pero cuando llega cuesta de digerir. Toda una lección de persona, cuanto por aprender de fortaleza, optimismo, vitalidad, fuerza y pasión.
Gracias por hacerlo protagonista del artículo semanal.
Alicia Linares Roger el 22 juny, 2020 a les 5:05 pm
Gracias a ti Eva, por dedicarle un tiempo al artículo y comentar aquí. Es verdad, cuesta de digerir. Personalmente pasé muchos días escuchando sus canciones después de la noticia. ¡Un abrazo y feliz semana! | 0.611123 | curate | {"ca": 0.6735023041474655, "ro": 0.0020737327188940094, "en": 0.004608294930875576, "es": 0.31244239631336407, "fr": 0.007373271889400922} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_68755 | Des de la Fundació Vergés Ginjaume ens hem adaptat a la nova situació de la pandèmia i des de fa un temps hem iniciat aquest nou servei de voluntariat. De moment estem molt satisfets amb els resultats. El servei ha tingut molt bona acollida entre els voluntaris, usuaris i institucions. Us agraïm a tots el vostre recolçament. Si conegueu alguna persona que estigui interesada només heu de contactar amb nosaltres.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Et truquem?
ACTES NOTICIES AGENDA PREMSA VIDEOS BUTLLETÍ Curs Cures Humanitzades ENLLAÇOS
Cercar en aquest blog
BIBLIOHOSPITAL
TRÍPTIC INFORMATIU
Subscriu-te a
Entrades
Atom
Entrades
Comentaris
Atom
Comentaris
membre de
Fundació Vergés Ginjaume. C/ Sant Llàtzer, nº 29, 3-A CP: 17600 Figueres (Girona). Tel 972 677 199 [email protected] | 0.533465 | curate | {"ca": 0.8488636363636364, "pt": 0.02727272727272727, "en": 0.08181818181818182, "de": 0.00909090909090909, "es": 0.022727272727272728, "fr": 0.010227272727272727} | https://forumdelesfamilies.blogspot.com/2021/06/nou-servei-de-voluntariat-telefonic.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_165995 | "La vida es como andar en bicicleta. Para mantenerte en equilibrio, tienes que seguir moviéndote" Albert Einstein
dimarts, 12 de maig de 2009
1a Cursa de Muntanya Vall de Lillet
El proper 17 de Maig a la serra del Catllaràs, en ple Alt Berguedà, tindrà lloc la 1a edició de la Cursa de muntanya de la Vall de Lillet, una cursa que neix amb la il·lusió i el propòsit de fer gaudir a tots els participants d’un entorn encisador.
El recorregut de 23km i 1300m de desnivell positiu s’inicia a La Pobla de Lillet i discorre principalment per senders de muntanya, envoltats de boscos de pi i faig i passant per indrets tan majestuosos com el Monestir de Santa Maria de Lillet (s. IX), la rotonda de Sant Miquel (una petita església romànica de planta circular) o el Xalet del Catllaràs (obra d’Antoni Gaudí i situat al mig de la natura). La cursa corona el cim de la serra, el Serrat Negre, punt on s’inicia novament la baixada fins al poble, on a tots els corredors els espera una bona botifarrada i 2 entrades per visitar un altre tresor de la vila: els jardins Artigas, els únics jardins humits que va dissenyar Antoni Gaudí, i que constitueixen un petit paradís en ple riu Llobregat. Per a les inscripcions i per ampliar la informació consultar a la pàgina web o trucar a l’oficina d’informació (93 823 61 46).
Publicado por Uri en 9:44 1 comentarios
dilluns, 27 d’abril de 2009
Ja som a casa!
Després de 2 mesos, o de 60 dies segons el nostre calendari particular que no diferencia entre dilluns i diumenge, festiu o feiner, tornem a casa!! Ha sigut un plaer poder compartir amb tots vosaltres les nostres vivències d'aquest viatge magnífic!
Tornem amb il·lusions, carregats de piles i amb nous projectes, i també amb moltes ganes de tornar a viatjar. Però conscients que serà difícil tenir una oportunitat com la que hem viscut, aprofitarem cada petita oportunitat per fer una escapadeta i a la vida quotidiana, reprendrem el camí on el vem deixar i amb el viatge passarem a la tercera fase, després de preparar-lo i viure'l, ara toca reviure'l i compartir les experiències en primera persona amb cadascú de vosaltres!
Prepararem un video musical amb fotos i videos i us l'ensenyarem quan el tinguem muntat (esperem que aviat, no? ).
Petons i fins aviat.
Publicado por Uri en 16:17 1 comentarios
dijous, 23 d’abril de 2009
Curicó
Dit i fet. Aprofitem l'última setmana que tenim al continent sudamericà de nou a Xile. Ens instal·lem a la ciutat de Curicó, on ens acullen de meravella i ens hi sentim com a casa. De fet, el més típic de la zona és la vinya i les bodegues de vi, però ens ho passem una mica per alt i anem directes al parc natural Radal Siete Tazas, al qual s'hi arriba des de la localitat de Molina. El primer intent resulta defectuós: arribem a Molina a mig matí de diumenge i resulta que és l'únic dia que no circula bus entre Molina i Radal. Resultat: tornem a Curicó a passar un altre dia de relax!
L'endemà ho aconseguim!!! I agafem el bus que va a Radal, però quan hi pugem (és una autèntica cafetera de bus) ens diuen que Radal no és on comença el parc sinó que és a Parque Inglés (12km més amunt) però que no hi ha servei de busos en aquestes dates, que només n'hi ha a l'estiu (gener i febrer). Vaja que arribem a Radal (un poblet de 4 cases, literalment) i hem de buscar on instal·lar-nos per passar la nit. Volem plantar la tenda però una senyora ens ofereix una cabana per un preu que sobrepassa els nostres pressupostos i mentre comentem què preferim (si acampar o buscar alguna altra cosa) la dona ens va donant preus a la baixa... i clar... amb l'últim ens veiem obligats a agafar la cabana: 2 habitacions, lavabo, cuina i menjador, tot de fusta i per menys de 10€ entre els dos!! I a sobre ens regala uns panets recent fornejats!!! ueee.
Al matí ja emprenem el viatge cap a Parque Inglés, amb la intenció de fer els 12km de pista caminant però a al primera o segona curva ja ens para un cotxe i ens carrega i ens deixa a Siete Tazas (3km abans de Parque Inglés) on hi ha un circuit d'una hora i mitja per visitar uns salts consecuitius d'aigua erosionats pel riu, formant unes piscines naturals i encadenades les unes amb les altres i a diferents nivells, d'aquí el nom de la zona. Preciós tot plegat! I el millor de tot és que l'entrada al parc ens la paguen els homes que ens han portat en cotxe i també ens val per passar la nit al càmping del parc!!! de lujuuuuuuu! També visitem el Salto de la Leona, una cascada d'uns 20m d'alçada.
A la tarda arribem al Parque Inglés o ens instal·lem al campament i fem una caminadeta fins al riu on hi ha unes piscines naturals amb l'aigua totalment cristal·lina (el riu es diu Rio Claro, no podia ser d'altra manera) i que dona gust de banyar-s'hi, però és casi fosc i comença a fer fresqueta. Demà tornarem.
A la nit al càmping estem absolutament sols, som els únics que estem al parc i no hi ha una llum enlloc, ni a la caseta on hi ha les dutxes i lavabos, ni senyals de contaminació llumínica, ja que estem a quilòmetres de la civilització! vaja, que estem al mig del bosc amb els sorolls dels animals enmig de la foscor i el cel a rebessar d'estrelles!!! Una maravella! la millor despedida de Xile!
Al matí següent fem una ruta magnífica! Per uns boscos preciosos amb mil tonalitats, provocades per l'inici de la tardor i el terra ple de fulles torrades, formant una estora natural. Ens recorda molt els nostres boscos, potser per això, ho gaudim més intensament. Arribem a un mirador, enfilat a una muntanya amb vistes de tota la vall, que s'exté fins a la cordillera dels Andes i es perd en les altures. Acabant la ruta, ens arribem de nou al Rio Claro i avui toca banyada obligada al riu! Fa calor i un dia ideal per al bany! !
Després de 2 dies de ruta pel parc, tornem a Curicó on ens acomiadem de la gent que ens ha acollit i ens n'anem a Santiago de Xile amb un dels millors busos que hem agafat!! Espectacular el servei i la comoditat i veiem una peli que fa temps que la Itzel em recomanava: Slumdog Milionaire.
Últimes hores a Xile i últimes hores a Santiago, demà surt l'avió cap a Barcelona, el retorn a casa. I cel·lebrem el dia de Sant Jordi amb la rosa i el llibre, com ha de ser!
Publicado por Uri en 15:39 0 comentarios
diumenge, 19 d’abril de 2009
La Rioja i Mendoza
Després de la primera escapada del dengue, hem fet parada a la regió de la Rioja per poder anar a veure un parc natural de paisatge àrid (i amb una mica de sort sense mosquits! ), el Talampaya. Ben el contrari del que pensavem, però, la regió de la Rioja (fora del parc) és ben humida i de mosquits n'hi ha prous, o sigui que fem bon ús del que s'ha convertit en el nostre company de viatge inseparable, el Relec. La gent d'allà diu que no tenen dengue, però havent vist la premsa prèviament no ens tranquilitza gens ni mica el que deien. També a Salta, a la informació turística municipal ens recomanen anar a la regió selvàtica propera on tampoc hi ha dengue. Ya!
Un cop visitades en bici les principals atraccions del parc, ens quedem una mica estancats en poblets ben xics per manca de busos (es veu que era cap de setmana) i aguantant la xafogor insoportable semblant a la de barcelona en ple mes d'agost. Però vaia, que marxem tant aviat com podem cap a Mendoza.
Mendoza és una ciutat construida ben a prop dels Andes però enmig del desert. Dit això sembla increible però és una de les ciutats més habitables que hem vist mai. En la seva planificació inicial van establir una xarxa de reg amb sequiès a cel obert per tota la ciutat i actualment, a part d'haver-hi un parc quasi tant gran com la ciutat mateixa, hi ha grans places i absolutament tots els carrers arbrats fent ombra a tot arreu. Des d'aquí podem explorar un bon troç dels andes seguint les vinyes d'una de les regions més vinícoles, amb moltes bodegues (que no visitem tot i ser un dels principals atractius de la regió i la ciutat) i els millors vins d'argentina. Des d'aquí ens endinsem camí cap a Xile per una vall magnífic fins al pont de l'inca, l'únic pas natural que creua el riu Mendoza.
Un cop a Xile de nou, ens queda una setmaneta que el dengue ens ha regalat per recórrer algun dels parcs naturals que ens haviem deixat quan vam fer xile de sud a nord precisament per poder tenir temps per veure el nord-oest d'argentina amb calma. Ens dirigim a Curicó, des d'on podrem anar a les reserves de Altos del Lircay i Radal Siete Tazas.
Publicado por Uri en 5:42 0 comentarios
Jujuy i Salta
Després d'Atacama hem creuat la frontera cap a Argentina. L'objectiu: recórrer el nord-oest del país visitant les regions de Salta, Jujuy, Mendoza i Córdoba abans de creuar els andes de nou pel pas de los Libertadores fins a Santiago de Chile.
Hem entrat per l'altiplà passant algun altre pas de 4.000 i amb bona part del camí entre desert, salars i llames. Tot un dia d'autobús que va acabant mentre baixem per la Quebrada de Purmamarca a tota llet i ben acollonits pels adelantaments en corbes sense visibilitat a cotxes i camions i veient que no hi ha cap tipus de barana ni voral a la carretera. Com a resultat, mitja hora després de baixar del bus encara m'estic recuperant del mareig mentre l'Oriol busca hostal.
Arribem a Purmamarca, on s'hi troba el cerro de los siete colores, tal qual, set colors en franges en una muntanya, molt bonic. Ens endinsem per la Vall de Humahuaca fins a Iruya, un poblet ben petit que es troba a 3-4 h de viatge des del poble més proper per un paisatge realment fascinant que es pot recorrer en un mini bus ronyós que ni de conya sembla que pugui fer aquests colls i travessar aquests rius. Vaja, que només arribar allà val molt la pena.
Just en el poblet mentre dinem, en sentir les notícies ens adonem que hi ha un brot de dengue important al nord del país, i que precisament en les zones on s'han donat més casos és en les regions de Salta i Jujuy, vaja, justament on estem i en el nostre proper destí. Per això vam decidir d'anar fent via cap al sud.
El següent destí ràpid és Salta capital, una ciutat molt arbrada amb un museu d'arqueologia d'alta muntanya brutal que explica la història dels inques fent èmfasi en els sacrificis com a senyal d'ofrena als Déus que feien en alçada i mostra fins i tot nens momificats que es van trobar sota el gel al cim del Llullaillaco, a 6.730m.
Publicado por Uri en 4:48 0 comentarios
dimarts, 14 d’abril de 2009
Atacama
El desert. Un indret senzillament màgic. Hem estat 5 dies instal·lats a la petita localitat de San Pedro de Atacama, en ple desert d'Atacama, la qual cosa no vol dir que estéssim sols. És un dels llocs més turístics de Xile, hi ha un carrer principal on només hi ha agències que organitzen "tours" guiats per visitar els llocs més interessants. Inicialment teniem pensat fer-ho tot per lliure però no hi ha serveis regulars de transport per visitar-ho i la opció de llogar cotxe la vem descartar quan ens van dir que costava més de 100€ el dia i no hi ha plànols suficientment clars ni senyals indicatives pel camí! Vaja que ens vem decantar per fer algunes excursions organitzades i els llocs mes propers els vem visitar amb bicis que vem llogar.
El primer dia el vem fer de relax, o millor dit, de gestions. Tota la tarda voltant per la Calle Caracoles, que té una agència al costat de l'altra. Un poble d'uns 4000 habitats amb unes 30 agències com a mínim! Impressionant. Doncs després d'una tarda comparant preus i possiblitats, ens vem decantar per fer 3 excursions organitzades i dues altres llogant bicis.
El segon dia va ser increible. Vem agafar les bicis per recórrer la Quebrada del Diablo, passant primer per la Pucará de Quito, un antic assentament inca en runes però bastant ben conservat. Des d'aqui cap a la Quebrada on vem al·lucinar. Primer perquè vem haver de creuar el riu amb la bici a "coll" del cabal que portava i després per l'indret on vem arribar que era impressionant... un congost molt i molt estret, tant que només hi passava una bici d'ample i que tenia uns 2 o 3 quilòmetres de profunditat. A l'interior entraven els raigs de sol, però hi havia curves generades pel pas de l'aigua (ara esta totalment sec) i unes formacions cavernoses erosionades lentament amb els anys. Sortint de la Quebrada, vem seguir pujant i pujant amb la bici fins arribar a un antic túnel (en desús) de la carretera vella que portava a la ciutat important de la regió, be això de carretera és un dir perquè estava plena de forats i mig ensorrada. Des d'allà vem recórrer una cornisa des d'on es podia veure tot el congost per on haviem passat i també el poble a l'horitzó i el salar més lluny. I finalment vem arribar a la gran duna (una inmensa muntanya de sorra finíssima) fins arribar al Valle de la Muerte, que portava de nou al poble. Impressionant l'excursioneta de 6hores i amb trams ben tècnics, però sort que les bicis eren una canya!! I per si amb el matí no n'havia prou, a la tarda una mica més de tute. Haviem contractat amb una agència una visita al Salar d'Atacama, amb una primera parada a la Laguna Cegar, on ens vem banyar en unes llacunes al mig del salar amb tanta concentració de sals, que era impossible enfonsar-se i flotavem sense fer cap esforç! D'aqui ens van portar a los ojos del Salar, uns forats de 40 i 60m respectivament comunicats entre ells i plantats al mig del Salar. Molt guapo també. Allà vem trobar moltes banderetes clavades al terra i eren d'una cursa de resistència que estàven organitzant a la zona: una Ultramarató pel desert d'Atacama de 250km (que formava part d'una competició anomenada 4 Deserts). Brutaaaal. Hi havia varis espanyols i fins i tot uns nois de Lleida que ens van animar a rebre'ls a San Pedro el dia que finalitzava la prova.
El tercer dia vem anar a fer l'excursió estrella, la visita al Salar del Tara, amb un tour que va durar tot el dia. Era el més car de tots però el més espectacular, de fet ben poca gent el fa però ens el van recomanar tant que no ens hi vem poder resistir. Erem 2 cotxes de 4 persones cada un, i els conductors estaven ben pillats, però eren molt bons els paios! Ens van explicar mil histories i vem veure salars, llacunes, flamencs, formacions rocoses espectaculars, desert, més desert, fins als vigilants de la Pacana i un camp de bombes (formacions d'origen volcànic), i vem fer un bon ral·li pel desert! Ja veureu les fotos (quan les pengem) que no es pot explicar en paraules lo bonic que era! I vem arribar al punt més alt on hem estat mai: a 4.835m d'alçada, en ple altiplà!
El quart dia vem anar als Géisers del Tatio, com a excursió més típica, però que va ser la que menys ens va agradar. La Itzel va tenir una "mica bastant" de mal d'altura (estàvem a 4300m d'alçada) i no vem disfrutar gaire la sortida potser perquè també va ser massa breu. Això sí, vem matinar molt (a les 4 del matí ens recollien per l'hostal) i també ens vem banyar en unes aigües termals a més de 4000m! La tarda la vem dedicar a descansar (per fi una tarda de relax!) i a recuperar-nos de l'alçada.
El cinquè dia vem rebre els corredors de la ultramarató a la plaça del poble i a la tarda vem anar a visitar el Valle de la Luna, que tant ens n'havia parlat tothom, però també ens va decepcionar una mica, però quan ens va enganxar la nit, va començar a guanyar exponencialment encant i vem assaborir l'indret en el seu estat pur. Com que anàvem amb la bici, tots els tours organitzats havien marxat i vem quedar sols, envoltats de roques blanques (amb alta concentració de sals) que semblava que estàvem realment a la lluna. L'únic que ens feia adonar que no, era la propia lluna que ens il·luminava el camí sense necessitat de frontal. Va ser magnífic.
Finalment, el sisè dia vem poder sortir del poble amb un dels dos busos que surten en tota la setmana i després de fer les mil i una per trobar efectiu perquè només hi ha 2 caixers: un només acceptava American Exprés i l'altre no tenia "cash". Vaja que teniem dues sol·lucions: gastar els pocs diners que teniem per comprar un bitllet fins a la capital (2 hores de camí) i treure efectiu a allà (i tornar amb pasta) o be la solució per la que vem optar: pagar-li més nits amb targeta a la dona de l'hostal i ens ho va abonar amb efectiu! ueeeee. Sort vem tenir!
Vaja, que la nostra estada al desert d'Atacama va ser espectacular! un dels llocs més diferents on hem estat i amb una gran varietat de paissatges i molt molt guapo! Molt recomanable! !
Pròxim destí Argentina. una abraçada.
Publicado por Uri en 4:32 0 comentarios
dimarts, 31 de març de 2009
Punta Choros
Vaja vaja vaja!!! A vegades les coses rutllen soles, però a vegades no tot va rodat al 100%. Tot el què estava a les nostres mans ha sortit be, però el temps ha tornat a obstaculitzar-nos el camí.
Després de matinar com mai! Hem arribat a la Serena i després de voltar durant una hora amunt i avall preguntant a tothom a qui hem trobat pel camí, hem aconseguit trobar el punt des d'on surten les furgonetes per anar a punta Choros. L'alternativa era fer-ho mitjançant agència de viatges i ens clavaven més del triple!! !
Doncs això, que hem arribat a Punta Choros a les 12 del migdia, després de recórrer 2h de camí per una carretera asfaltada i després ripio de l'autèntic!! Ja ho deia el tomàs molina que faria un dia tapadot tapadot, però no li haviem fet cas!! !
En arribar a punta Choros, la mar estava beeeeeen esverada i no hi havia possibilitat de sortir a la mar! de fet, aquest indret es caracteritza per visitar Illa Dama, agafant una barca i visualitzar les colonies de pingüins a les seves platges de sorra blanca i aigues turquesa.
Com que el temps ha sigut advers, hem fet dia de relax a la platja i un bon dinar (aquí el peix és boníssim!!! com es nota que la cròncia és meva (uri)).
Ara ja estem a la Serena i d'aquí 2h agafem el bus cap a Atacama!!! El desert més àrid del món ens espera!!!! !
petons i abraçades!! !
en breu (o no) hi haurà més fotots!!!! !
Publicado por Uri en 2:00 1 comentarios
Valle de Elqui
Després de vàries hores de bus i un enllaç a la Serena (on no hi passem ni 30 min) ens endinsem de ple al valle del elqui. Ens havien recomanat molt aquesta zona per la seva peculitaritat de paisatge, la claredat del cel i la seva tranquilitat i pel producte típic de la zona, el Pisco.
El paisatge és molt i molt diferent, al voltant de la vall hi ha moltes muntanyes però tot és molt àrid. Al fons de la vall, s'hi cultiva la vinya i d'aquí la presència de bodegues on es fa vi i pisco (un aiguardent típic de la zona amb un primer procés idèntic al del vi, i que posteriorment es destil·la). Tenim l'oportunitat de veure algunes bodegues (Pisco Capel, la més gran del país, entre elles) i tastar les diverses varietats. També visitem Cavas del Valle, una bodega familiar, que produeixen 20.000 ampolles l'any i ho porten una parella, amb l'única ajuda de 6 treballadors durant la verema (que tenim la sort de coincidir-hi, ja que aquí són inicis de tardor). Trobem molt curiosa la producció del raïm aquí, en lloc de créixer des de terra, aixequen els ceps uns 2 m perquè el raïm creixi a l'ombra penjant. Amb tanta insolació com hi ha, no es pot fer d'altra manera, i així es madura més lentament.
Una altra de les atraccions de la vall són els observatoris astronòmics. És una de les zones de millor observació astronòmica de tot el planeta per la claredat del cel, per la poca contaminació
lumínica i per la nitidesa del seu cel (més de 300 nits l'any de bona observació i un màxim de 200 nits "perfectes", on es poden observar els estels llunyans o de llum més feble). Per una banda, vam poder fer una observació nocturna de la cruz del sur (només visible a l'hemisferi sud, i el sistema d'orientació perquè aquí no es visualitza l'estrella polar), saturn i els seus anells, la via làctea i les nebuloses de manera molt nítida, etc. D'altra banda vam tenir la immensa sort de poder veure les instal·lacions i el treball des d'un dels millors observatoris científics, el Tololo (fins fa uns anys l'observatori que tenia el telescopi amb lent més gran de l'hemisferi sud, 4m de diàmetre). En principi, la visita s'ha de sol·licitar en setmanes o un mes d'antel·lació i trucant el dia abans ens van dir que podiem anar-hi!!! brutal!
Per acabar d'arrodonir la nostra estada en aquesta vall, vam llogar bicis de muntanya (trek 3900, uau!) per recorrer la vall des de Pisco Elqui (poble al que van canviar el nom per fer més comercial el Pisco de la vall, i el pisco xilè, davant el mateix produte de Perú, que també aclama que són pioners en la seva producció) fins a Vicuña. L'Uri va estar encantat durant tot el dia, i jo molt satisfeta de fer els 46 km ni que fossin planets o de baixada! El paisatge impressionant sobretot ple de contrastos entre les valls verdes de les vinyes i l'aridesa de les muntanyes, ja veureu les fotos. Perquè vegeu la dinàmica del dia: en les 3 primeres hores vam recórrer quasi 10 km, parant a esmorzar per segon cop, visitant una galeria d'art Zen, veient les antigues màquines de Pisco Mistral RRR, fent un tastet de vins a la bodega familiar Cavas del Valle, i parant a dinar com Deu mana. Esportistes, estareu orgullosos de nosaltres! Ara, que també s'ha de dir que la resta del camí ens vam haver de posar les piles perquè no se'ns fes fosc!
I ara de camí a Atacama, fent una paradeta a La Serena, per arribar-nos a Punta Choros, on avistarem dofins, pingüins i lleons marins (si tot rutlla, perquè no tenim ni horaris de busos, ni informació de com arribar a la zona! )...
Publicado por Uri en 1:34 0 comentarios
Vaplaraiso
Molta gent ens havia recomanat aquesta ciutat com un destí ineludible per l'especial que és i l'ambient bohemi que hi ha. Després d'haver-hi passat dos dies podem confirmar que és una ciutat realment especial, que pot agradar-te o no, però que val la pena descobrir. A cadascú de nosaltres ens ha transmès sensacions una mica diferents, essent una ciutat força bruta, deixada i una mica faltada de l'ambient bohemi que tothom ens havia dit que hi trobariem. No obstant la ciutat és espectacular, envoltada de "cerros" (turons per tot arreu) i d'ascensors per poder-hi pujar i estalviar-se les pujades tremendes que tenen els carrers! Està tot ple de color, cases molt diverses totes de colors diferents.
Una de les coses més interessants que hi hem pogut trobar és la casa de Pablo Neruda, la Sebastiana. De fet és una de les 3 cases on va viure, però que (segons ens han dit) és la més bonica! I val molt la pena veure-la sobretot per la seva ubicació (a dalt d'un turó amb vistes a tota la ciutat, el mar, el port), un indret que sens dubte el deuria inspirar molt en els seus llibres. Cada racó de la casa decorat de manera ben especial, amb molta varietat d'objectes d'arreu del món!
Però bàsicament hem tingut poc temps per recórre-la i el temps no ha ajudat a trobar-li el seu màxim encant. Dels dos dies que hi hem passat, la boira ha estat present un dia i mig!
D'aquí bus nocturn de 7h fins a La Serena, el pròxim destí: el valle de Elqui.
Publicado por Uri en 1:26 0 comentarios
dimecres, 25 de març de 2009
Pucón
Després de sortir de Chiloé, fent una parada obligatòria a mig camí a la ciutat de Valdivia, hem arribat a la turística localitat de Pucón, als peus del Volcà Villarrica i al costat del llac amb el mateix nom. Tot i ser una ciutat super turística, l'hem visitat fora de temporada alta i fora de les aglomeracions que això suposa. Però tots els serveis estàven al 100% i els preus un 30% més barat (això sí, després de molt regatejar a l'estil marroc! ).
Hem fet una estada de 4 dies al poblet a l'acollidora casa de la senyora Lucía (res a veure amb Doña Hermínia) i ha sigut el nostre camp base. La senyora Lucía era un sol, enamorada del Serrat i super atenta amb nosaltres i ens ha fet sentir com a casa (però papes, no us penseu eh?? que com a casa no hi ha res!! ;P).
Durant aquests dies d'estada a la zona, hem fet un dia de relax i 2 dies de trekking. El primer el vem dedicar per pujar al volcà Villarrica, de 2850m d'alçada i sortint des del poble que està a 200m (fins a 1400m en bus i la resta a peu!!). Vàrem tenir força sort per pujar-hi perquè es tracta d'un volcà actiu i constantment està fumejant, però just quan arribàrem a dalt el vent va canviar de direcció i el fum no ens arribava tant com ho va fer durant l'ascens. Això sí, la pudor a sofre era molt intensa i vem tornar mig colocats! (com diria aquell... "aquí huele a asúuuufre").
El segon dia de trekking vem fer una volta pel Parc Nacional Huerquehue, radicalment diferent al Parc Nacional Villarrica (de paisatge totalment volcànic, sense vegetació i ben sec), d'espessa vegetació, llacs i llacunes per tots costats i arbres mil·lenaris (araucàries entre ells) de més de 20m d'alçada (així a ojo, feien uns 15 Oriol's d'alçada). Aquí es va començar a notar la presència de mosquits i insectes varis que van "cosir" a picades a la Itzel (com es nota que té una sang més dolça que la meva i em serveix d'"escut").
I d'aquí tirada cap a Santiago, saltant-nos una bona part de la regió central (alguns parcs naturals que voliem visitar a tocar de Los Angeles i de Curicó) però tot no pot ser i voliem arribar a Santiago en 4 setmanes per dedicar la segona part del viatge a visitar La Serena, Atacama i el Nord Oest d'Argentina (Salta, Jujuy, Córdoba i Mendoza)... El país és massa gran i per molt que 2 mesos sembla molt, visitar-ho tot és impossible!
Avui al matí hem arribat a la ciutat costanera de Valparaíso. Per fí tenim vistes del Pacífic des d'un dels seus Cerros (on som ara)! Quan ho haguem visitat una mica ja en farem una mica de crònica!
Publicado por Uri en 21:01 0 comentarios
Chiloé (II)
En 2 dies hem recorregut la petita illa de Chiloé (180km de llarg i 50km d'ample), amb els seus paissatges verds i plens de turons. La millor manera de fer-ho és en cotxe pròpi i hem llogat un super Chevrolet Corsa (què curiós oi? és Chevrolet i no Opel!) per recórrer empolsegades carreteres de "ripio", visitar pinturesques poblacions, típiques esglésies de fusta i platges de pescadors. També hem vist els palafitos, unes construccions típiques Chilotes, que són les cases properes al mar, que estan suportades per troncs de fusta per evitar que el canvi de marees les inundi. A la costa nord oest, també hem visitat un dels racons més perduts de l'illa, la caleta de Puñihuil (on arriben 2 autocars al dia i encara gràcies i et deixen a 2,5km de distància de la platja) per veure els pocs pingüins que encara no han emigrat.
Publicado por Uri en 20:57 0 comentarios
dimecres, 18 de març de 2009
Chiloé
Avui ja ens trobem fora de la carretera Austral, a la tranquil·la illa de Chiloé. Des de dos dies de viatge en què hem fet ben poques coses més que desplaçar-nos (quin pal!) i veure un paissatge espectacular, ben diferent del què haviem vist fins el moment per la carertera austral argentina.
Són com dos móns a part. La RN 40 (la carretera austral argentina que recorre la serralada dels andes per l'est) és àrida, deserta, pura pampa, sense quasi vegetació, rectes infinites, pols, molta pols i molt sol i bon clima. La Ruta 7 (la carretera austral xilena que recorre la serralada dels andes per l'oest) és humida, plujosa a matar, plena de vegetació exhuberant, boscos inpenetrables, muntanyosa, de carreteres estretes i revirades i amb constants pujades i baixades, ports de muntanya, parcs nacionals de boscos perennes, fiords, llacs.... Res a veure. Estem contents d'haver vist el contrast i haver recorregut la part Xilena. De fet, per fer la mateixa distància (aproximadament) per les dues carreteres, en la primera vem tardar 15hores i en la part xilena 3 dies (amb parades) pero que de bus directe hauriem estat 30 hores o a saber!
Què hem fet en aquests 2 dies?
Des de Coyhaique vem dirigir-nos a el Chaitén, un poble en el qual no s'hi pot pernoctar per estar al costat mateix d'un volcà actiu amb el mateix nom. De manera que ens van obligar a fer nit al poble anterior a 25km (el Amarillo, que de poble en té poc perquè només ben poques cases i un hostal). Per recórrer els 450km entre les dues localitats vem passar-nos tot el dia: els primers 100km en una hora i els altres 350 en 8hores ja que el bus va fer 3 o 4 parades de més de 30 min. Un pal! L'Uri quasi perd els nervis, però sort que vem sortir a córrer una estoneta quan vem arribar a El Amarillo perquè sinó, dos dies d'inactivitat acaben amb nosaltres!
Avui al matí, hem acabat d'arribar a El Chaitén per enllaçar amb el ferry direcció Quellón (Isla Grande de Chiloé). Com que teniem una estona lliure abans que sortís el vaixell, hem fet una volta pel poble, totalment desolat i cobert de cendres per la fumerada del volcà de l'abril de 2008 i la que ha seguit treient des d'aleshores. El poble no té ni electricitat ni aigua però la gent és reticent a abandonar les seves cases i, tot i haver-n'hi de colgades fins a la teulada de cendres, les màquines intenten restablir la normalitat, però sembla una feina ben complicada vist l'estat de l'indret. Ja veureu les fotos que són espectaculars!
Un cop a Quellón, amb una gana de mil dimonis, hem omplert l'estómac i ens hem dirigit cap a la capital de l'illa: Castro. De moment el paisatge i el temps són com a Gal·les i les construccions són de fusta i diuen que hi ha esglésies molt boniques que només hem vist en maqueta a l'oficina d'informació, però demà esperem que faci un bon dia (que no plogui i diuen que no és fàcil) per poder-les veure.
L'anècdota dels últims dies ha sigut Doña Hermínia: la senyora que ens ha allotjat a Coyaique durant dues nits. Una dona ben peculiar que les mata callant! La cosa ja es va començar a torçar quan ens va deixar cuinar el sopar en una de les cuines lentes lentes lentes de llenya típiques. Vem fer un troç de carn fregit perquè no tenia graella i tampoc paella i el vem posar en una olla i clar... no sé si va quedar més enganxat a l'olla o oliosa tota la cuina (dels esquitxos)! Vaja que això la va posar dels nervis i des de llavors... ens ha amagat els draps de la cuina i la sal, ens ha apagat l'escalfador d'aigua calenta quan estavem rentant plats i amb l'aigua rajant, es va posar a recollir la seva roba estesa quan també hi havia la nostra i estava al nostre costat i estava plovent (no ens n'haviem adonat), i tot això sense dir ni piu, sigilosament! També em va advertir, quan em va deixar l'obrellaunes, que li havia durat 40 anys (i estava en perfecte estat) insinuant que no me'l carregués! També ens va advertir que no tornéssim a menjar a la cuina mai més que ningú abans ho havia fet (i nosaltres sense adonar-nos-en ho haviem fet per compartir el sopar amb un noi holandès) i també vem deixar les motxilles (inconscientment) tot just arribar a l'hostal a sobre el llit quan hi havia un cartell inmens que ho deixava explicitament prohibit. Vaja que potser si que la vem liar una mica però va ser sense cap mala fe! Llavors ja ens vem adonar que gastava males puces perquè enlloc de dir-nos les coses ben dites ens les fotia per l'esquena! L'única vegada que l'hem vist somriure ha estat quan ens vem acomiadar d'ella al matí i l'Uri li va dir (fent una traducció literal de les seves) "si nunca volvemos ya sabemos donde llamar a la puerta", la tia s'estava tronxant només amb el "si nunca volvemos" entenent que ni de conya tornavem a allà després del "mobbing" que ens havia fet (orgullosa del seu tracte cap a nosaltres). Ni tampoc ens tornaria a obrir la porta si ens veia venir! !
Publicado por Uri en 2:14 2 comentarios
Coyhaique (fotos)
Vistes del llac General Carrera, el segon llac més gran de sud amèrica i amb 1200m de profunditat en alguns punts (segons el sr. Juan, que ens va portar en cotxe). Una carretera espectacular amb un constant de pujades i baixades, curves i sense baranes i les poques que hi havia en molt mal estat.
Pintures rupestres al costat de la carretera. El mateix sr. Juan (també locutor de radio Ventisqueros) ens les va ensenyar, parant el cotxe al mig de la carretera, deixant les claus posades i pujant per un caminet de 100m fins a una roca on hi eren. Una petita “pinzellada” del què es pot trobar a la Cueva de las Manos (pero sense pagar)
Sortida de sol abans d'anar a visitar les Catedrales del Mármol i amb un horitzó ben peculiar, una línia marcadíssima de la cota de neu de les muntanyes, just fins on ahir a la tarda (abans de la ploguda/nevada) acabaven els núvols també en línia recta. Ben curiós!! Ni fet a tiralinies.
Catedral del Mármol! La foto parla per si sola! Un indret ben curiós i ens van fer la visita per nosaltres sols.
Capilla del Mármol, idèntica a la catedral però més petita, d'aquí el seu nom. A la zona hi havia més formacions de l'estil i vem poder passar per dins d'algunes amb la barca.
Publicado por Uri en 1:58 1 comentarios
dilluns, 16 de març de 2009
Coyhaique
Ahir al matí vem visitar les Catedrales del Mármol, al costat de Puerto Río Tranquilo, unes formacions espectaculars a la vora d'un llac. La visita la vàrem fer en una barqueta super petita i només erem nosaltres 2. Ens van fer un preu una mica arreglat pq si haviem de pagar tota la barca nosaltres... jeje...
Vem tenir la inmensa sort de sortir de la visita i enganxar el bus que acabava de parar (qui sap si era l'únic de la setmana) i només tenia lloc per 2 persones amb maletes grans: vaja, nosaltres 2!! I hi havia altres nois que l'esperaven a un altre punt i quan van arribar ja no hi havia lloc!! Quina llet! Pensàvem que ja haviem fet el més difícil i en arribar ahir a la tarda a Coyhaique (una ciutat de 40.000 habitants) ens vem quedar "quasi" tirats. Resulta que els busos que surten en direcció a Puerto Montt no ho fan tots els dies i el pròxim ho fa divendres que ve!!! I ahir i avui està tot tancat aqui!! !
Però vem tenir la sort de trobar un pla B. Una companyia de busos que tancava just quan hi vem arribar, tenia places pel bus de dilluns a les 8 del matí fins a El Chaitén (que no és El Chaltén d'on veniem fa dies) més al nord. D'allà enllacem directament amb un ferry fins a la illa de Chiloé i d'allà arribarem a Puerto Montt. Genial!!! !
I a més avui hem tingut el dia de relax!! Hem fet diumenge 100%! Ni ho recordàvem que era això (i és que no havíem parat des que erem aqui). A part de sortir a córrer una miqueta (per treure-li la pols a les malles), hem estat per casa posant al dia el diari de viatge, seleccionant les fotos pel blog, cuinant amb les lentes cuines de llenya que tenen aquesta gent i veient la pluja per la finestra tota la tarda!
Així doncs, demà al matí anem cap a El Chaltén, passem la nit allà i dimarts ja serem a Chiloé, un dels indrets més rurals de tot el país! A veure què tal!
Publicado por Uri en 2:02 2 comentarios
Transports (fotos)
Espectacular el què vem veure a l'aduana per entrar a Argentina des de Puerto Natales a El Calafate! Jo també vull treballar a una aduana!!! Ara ho enteneu perquè ens hi tenen 2 hores fent gestions? un treballa i els altres juguen a ping-pong i miren la tele!
I de camí entre El Calafate i El Chaltén, el conductor que ens portava estàva ben "zumbat", va trobar un de la mateixa companyia i va parar a fer el cigarro amb ell. I tot això en mig de la carretera principal (i única) entre aquestes dues poblacions. Haurieu d'haver vist els dos japonesos que venien en el bus en direcció contraria a la nostra (se'ls hi van obrir els ulls de cop). Boníssim!
Publicado por Uri en 1:50 0 comentarios
El Chaltén (fotos II)
Llacuna de les Rocas Blancas on vem arribar, quasi per accident, ja que el nostre destí era un altre, però el cabal de riu que baixava impedia creuar-lo i el vem remuntar fins arribar a aquest indret.
El Fitz Roy de nit il·luminat per la lluna plena.
El Fitz Roy de dia, amb els primers raigs de sol de color rogenc.
Vista del Chaltén des del camí que retorna al poble, després de 4 dies de travessa i amb una bona gana de menjar algo més que no sopa, pasta i menjar de fogonet...
A la llacuna Torre, recorrent la carena de roques formada antigament per la gelera (en retrocés)
Publicado por Uri en 1:41 0 comentarios
El Chaltén (fotos I)
Les primeres llums del matí des de la Llacuna Torre amb vistes al Cerro Torre (o el que el núvol deixava veure).
La cara de l'Uri indignat per no haver pogut veure el cim de la muntanya ni de dia ni de nit.
El glaciar que arriba a la Laguna Torre vist des de ben a prop.
Les vistes de l'hora de dinar. Bona selecció d'emplaçament, eh? El cim més gran és el Fitz Roy.
El ventisquero (glaciar penjat) de la Laguna de las Rocas Blancas
Publicado por Uri en 1:27 0 comentarios
Glaciar Perito Moreno (fotos)
Des de l'avió (en el vol de Santiago de Chile a Punta Arenas), i sense saber-ho, vam enganxar el Glaciar Perito Moreno!
De bon matí, acostant-nos per la rebirada carretera que porta al mirador. Va valer la pena llevar-se a les 5h del matí.
Foto obligada des del mirador on pràcticament estavem sols i vam poder sentir el cruixir del gel de ben a prop.
Imatge des de la "barcaza" que acosta a la cara sud de la gelera. Realment espectacular veure les parets de 60m d'alçada des de ben a prop.
Perfil del Glaciar en la zona més propera al mirador i el canal de los Témpanos.
Publicado por Uri en 1:18 1 comentarios
PN Torres del Paine (fotos II)
Un guanaco, espècie típica de la Patagònia, amb les Torres del Paine al fons.
Vista frontal de Los Cuernos des del llac Pehoé.
Zona de bosc destruida per un desprendiment de gel (o algo per l'estil). La qüestió és que el contrast amb el bosc i les muntanyes del darrera és molt maco.
S'obre concurs per reconèixer l'espècie en qüestió. A part de la flor, el que es veu al darrera és el llac Grey i els icebergs en les seves aigües de color pastel.
Ohhhhhhhhhhhhhhh, sabiem que esperaveu una foto romàntica com aquesta (No és un muntatge eh?? ).
Publicado por Uri en 0:52 1 comentarios
PN Torres del Paine (fotos I)
Aquí tenim la primera compra espectacular per 5 dies de muntanya. Finalment vam aconseguir l'impossible, posar-ho tot a la motxilla!
La primera vall per on ens vam endinsar amb la companyia del carismàtic Attila. Els dos de la foto s'anomenaven mútuament per no recordar-se'n dels respectius noms: Aquil·les i Oreo Cookie.
La Vall del Silenci i la morrena de la glacera. Diuen que en aquesta vall, quan no bufa vent (que no va ser el cas), es poden sentir les converses dels escaladors del circ que l'envolta.
La Itzel intentant mantenir separades dues pedretes.
Les famoses Torres del Paine apareixen entre la boira amb un aspecte fantasmagòric.
Publicado por Uri en 0:34 0 comentarios
Puerto Natales (fotos)
Vistes del poble des del mirador amb l'estret de Magallanes al fons.
Molt curiós el pal amb tot de cartells, que sembla que els hagin anat penjant la gent que ha passat per aquí, us en sona algun?
A punt de sopar en un hostal amb una de les antigues cuines de llenya adaptada a gas. També n'hem trobat d'autèntiques de llenya i això sí que és cuinar a foc lent (com diria la Rosana).
Publicado por Uri en 0:07 0 comentarios
dissabte, 14 de març de 2009
Puerto Río Tranquilo
Despres de 4h per recórrer 120km al voltant del llac General Carrera, hem passat de Chile Chico a Puerto Río Tranquilo. Un poblet amb un nom ben merescut, unes poques cases i molta molta pau! ni turistes ni gent del poble! som com els extranys! Estem sols a l'hostal i a la resta d'allotjaments no sembla haver-hi turistes. Demà al matí anirem a visitar les Capillas del Mármol, si el llac està tranquil i d'aqui ja marxarem cap al nord direcció Cohiaique. Us tindrem informats...
PD. Les fotos no arribaran mentre no hi hagi una connexió bona perquè ja és quasi impossible accedir al blog o al correu (tarda minuts!!!!!!)... records i petons!
PD2. No us podeu queixar de les cròniques d'avui, eh?? ?
Publicado por Uri en 2:11 1 comentarios
Chile Chico
Avui us escrivim des de Chile Chico, un petit poble d'uns 4000 habitants que fa frontera amb el poblet Los Antiguos, d'Argentina a pocs quilòmetres d'aqui. En concret estem a les instal·lacions de Radio Ventisqueros (102.10 FM), que no arriba més enllà del què donen les vistes, vaja que després del primer Cerro ja es perd la senyal! Però tot i ser una radio petita té unes instal·lacions de luju en una barraqueta de fusta... amb una connexió a internet que d'això no en té ni el nom (ens recorda als antics modems que tardàven minuts en carregar la pàgina). De fet, l'home que s'encarrega de les emissions és el propietari de l'hostal on ens hem allotjat aqueta nit i el mateix que ens portarà fins a Puerto Rio Tranquilo aquesta mateixa tarda.
Els darrers 10 dies hem recorregut molts quilòmetres, des de Puerto Natales (Chile) fins aqui, ens hem aturat a El Calafate, El Chaltén i Los Antiguos, tots ells a Argentina i finalment Chile Chico, ja a l'altre costat de la frontera. Això de canviar de pais és un catxondeo absolut, cada vegada que entrem a Xile hem de tirar tota la fruita i aliments no processats, canviar la manera de pensar en diners del pais i tornar a pensar com estàven els preus l'últim cop que erem a aquest pais, vaja... un embolic de números rondant-nos pel cap!
Hem arribat aquí després de 13h de bus des de El Chaltén amb parada d'una hora per esmorzar i una de retard esperant al bus + 1h d'espera al transfer per creuar la frontera + 1h parats a la frontera per les inspeccions d'aliments. En total, des de les 23h fins a les 17h de l'endemà!
A continuació us relatem les cròniques dels dos llocs de més interés dels últims dies: el Glaciar Perito Moreno i El Chaltén (i el seu entorn).
Publicado por Uri en 1:58 0 comentarios
PN Los Glaciares (Nord) - El Chaltén
Després de 4 hores de viatge per una carretera deserta, sense cap poble a la vista en centenars de quilòmetres, arribem al poble de El Chaltén, situat en un congost, enmig d'una ventolera que fa por, en plena nit i sense allotjament reservat.
Afortunadament trobem un alberg on compartim habitació amb dos nois Argentins ben autèntics, un d'ells Gerent del Banco Patagonia!! Toma ya! Un gerent de banc en un alberg compartint habitació.
Després d'un dia sencer de gestions, situació al nou entorn i recàrrega d'energies, comencem la nostra ruta de 4 dies per la regió Nord del Parc Nacional de Los Glaciares. La majoria de gent que ho visita, realitza excursions puntuals d'un dia d'anada i tornada als diversos punts d'interès paissatgístic. Nosaltres ens decantem per fer travessa i dormir 3 nits en campaments molt ben acondicionats, tots ells amb la seva "letrina" i sense dutxes. ueee... No obstant, els camins estan molt ben senyalitzats i les indicacions són molt bones en totes les cruïlles.
Tenim molta sort amb el temps, ja que fa molt bo tots els dies excepte un que plou. En general fa poc fred en comparació amb el que vem passar a Torres del Paine, sobretot la primera nit que quasi dormim sense sac!
El parc és espectacular i com que el temps ens acompanya i podem veure nítidament tots els cims excepte el Cerro Torre que durant 2 dies està permanentment cobert amb un "barret" i no en veiem el cim. El Fitz Roy dóna una sensació de majestuositat amb les seves inmenses parets de pedra i el podem veure tant de nit com de dia, ja que tenim la gran sort que és lluna plena i il·lumina tot el circ muntanyós.
De tornada al poble, després de 4 dies de fogonet, sobres i pasta, ens fotem un bon tiberi (per als carnívors, un bifé de chorizo, que seria com un inmens entrecot!). La vida d'un vegetarià no és impossible aquí com semblava, de fet n'hem conegut uns quants,hi ha molta carn però la resta de coses a les que estem acostumats a menjar també hi són, i també algunes fruites i verdures desconegudes però ben bones.
I despres, anem a fer temps a l'hostal on tant be ens han acollit, un lloc molt familiar on hem conegut a gent interessant: un sevillà que no callava ni dins l'aigua, una noia austríaca que viatjava amb ell, una noia suissa que be podria ser familia de la Tina, i la família que portava el negoci.
Publicado por Uri en 1:55 0 comentarios
PN Los Glaciares (Sud) - Glaciar Perito Moreno
Des de Puerto Natales vem agafar un bus fins a El Calafate, el poble més car de tot Argentina (com a mínim) i potser de tot amèrica del sud! Els preus eren desorbitats, a nivell europeu. Per sort només hi vàrem estar un sol dia i ens va servir de camp base per visitar el punt d'interès turístic de la zona: el majestuós glaciar Perito Moreno.
Veient els preus de tot plegat (bus per accedir-hi, entrada,...) vem decidir llogar un cotxe per un dia per anar a visitar la glacera i així poder arribar més aviat de les 8 del matí, hora en què comencen a cobrar entrada. Així també vem poder-ho veure sense multituds i aglomeracions. Al mateix hostal on ens allotjavem vàrem conèixer una parella de suissos (ell físic i ella "clown", molt guais tots dos) que van compartir el cotxe amb nosaltres i així ens va sortir més econòmic a tots plegats.
El glaciar és espectacular. Ja arribant i veient-lo des de lluny amb els primers raigs de llum es veia impressionant però en acostar-nos-hi encara era més i més gran i espectacular. Les vistes des de les passareles permeten veure'l de molt a prop però tot i això vem fer un tomb amb una barqueta per acostar-nos encara més a la vessant sud i veure la gelera des dels peus. Vem tenir la inmensa sort de veure un desprendiment de gel gegant quan estàvem ben a prop! (en tenim video però no el penjarem que si costa pujar una foto amb les connexions que tenim per aqui, no m'imagino la paciència que hauriem de tenir...)
El mateix dia que el vàrem visitar, vem agafar un bus direcció El Chaltén, punt d'accés al Fitz Roy, el Cerro Torre i un seguit de cims impressionants, no per la seva alçada sinó per l'espectacularitat de les seves formes i parets. Això ho detallarem en la següent crònica.
Publicado por Uri en 1:37 0 comentarios
dimecres, 4 de març de 2009
PN Torres del Paine
Despres d'uns dies d'inactivitat al blog (que no vol dir d'inactivitat nostra) tornem a donar senyals de vida!!! Resulta que hem passat 5 dies de ruta per un dels parcs naturals més bonics de tot sud amèrica (o això diu la gent d'aqui i ho demostren les 200.000 persones que el visiten anualment). Hem estat completament aillants, ni cobertura ni internet ni res de res.
Però no us penseu que aixo es com el Cadí Moixeró o Aiguestortes! Aqui has de fer 150km des de la població més propera (Puerto Natales) i és una carretera que arriba al parc i per sortir-ne has de fer marxa enrera! Vaja que no està a tocar d'enlloc! I aquell concepte de "me'n vaig a la muntanya a passar el cap de setmana de refugi lliure o d'acampada sense pagar" aqui no existeix! Vaja, que un dia casi et fa falta per arribar-hi i tan bon punt arribes a l'entrada... vinga pagar: Uns 20€ l'entrada al parc, 4€ un transfer (mini-bus) per moure't per les pistes del parc, 27€ un barco per creuar un llac, 10€ plantar la tenda, i per no dir si et descuides portar totes les provisions i has de comprar algo a les botigues dels refugis (unes galetes valien 9 vegades més que al poble!). Encara sort que teniem les recomanacions del nostre amic de Santiago de Xile i ens vem estalviar pagar els campaments i dormir en llocs "teòricament" tancats on no es podia acampar (o això deien) i que era gratis fer-ho! ueeee... De 4 nits només en vem pagar una i perque no hi havia alternativa!
També gràcies a ell hem pogut visitar zones que la majoria de la gent no acostuma a visitar i que tenien un encant indescriptible! Vem arribar a una vall anomenada "la Vall del Silenci" i diuen que en els dies que no bufa vent, es pot sentir les converses de la gent que hi ha escalant. Nosaltres no vem tenir aquesta sort ja que bufava un vent de mil dimonis i també ens va pedregar (la típica neu rodona i petiteta) però va ser poca estona (lo de la pedra, eh? el vent no va parar). La vall era increible, resseguia una llengua de glacera i es veia tota la morrena i l'erosió a les muntanyes que l'envoltaven. Al final de la vall s'arribava a un circ muntanyós envoltat de parets d'escalada (entre ells, les famoses Torres del Paine, per la part posterior, que els circuits turístics no visiten).
Altres llocs que ens han deixat fascinats (a part de la vista des del mirador de Las Torres amb la típica imatge de les 3 torres) han sigut la Vall del Francès des d'on se sentia el soroll dels desprendiments de gel de la glacera durant la nit que vem fer al campament que hi havia als seus peus. També ens ha impactat la imatge de la llengua de glacera del Grey, una de les extensions de gel que formen el Campo de Hielo Patagonico Sur. Tot plegat fa que ens sentim molt petits davant d'aquesta inmensitat de la naturalesa. Brutal!
També estem trobant gent encantadora! Hem conegut persones que viatgen per molts mesos (els nostres 2 queden curts al seu costat), i també un parell de catalans (un noi que tornava d'escalar la Torre Nord i que resulta que és de Manresa!! i un paio que està fent un trekking organitzat de 15 dies per aqui i que anava a tota llet caminant! ), hem passat 2 dies amb un habitant del món (un austríac que es passa 7 mesos a l'any viatjant i 5 mesos de vacances per recuperar-se del cansament que suposa viatjar, amb tota la seva vida guardada en unes caixes de cartró, ni cotxe, ni casa, ni dona, tot un personatge! ), i hem conversat amb els Guardaparques els quals ens han permès arribar més lluny del què deixaven els cartells (sota la seva responsabilitat).
Avui per fi, després de 5 dies de menjar sobres de pasta i sopetes i galetetes (mentre en van quedar) i fruits secs, i ens hem regalat un autèntic Lomo a lo pobre, que de pobre no en té res: un tall inmens de llom de vedella, amb una muntanya de patates fregides, ous ferrats i ceba fregida. De fet, això jo perquè la Itzel s'ha demanat una Amanida a lo pobre, vaja que la cambrera s'ha fet un fart de riure!
Com a punt curiós, cal dir que el dia de "relax" que haviem de fer a Puerto Natales abans d'iniciar la ruta, es va convertir en un estrés màxim: una hora i mitja al supermercat comprant provisions intentant encertar les proporcions de cada cosa. Però vem sortir carregats amb 7 o 8 bosses de menjar per posar dins les motxilles (o maletes) que ja estàven a rebentar! Mireu la foto adjunta quan la pengem.
Les fotos vindran aviat, tingueu paciència! I ens encanta que seguiu deixant comentaris que ens alegra molt saber de tots vosaltres!
Publicado por Uri en 20:22 2 comentarios
dijous, 26 de febrer de 2009
Des de Puerto Natales
Ver mapa más grande
Despres de 2 dies a Xile, finalment hem arribat a Puerto Natales, la porta d'acces al Parc Nacional Torres del Paine, el nostre primer desti. Per fi tenim els primers moments de descans i de tranquil.litat, ja que fins ara tot han estat gestions, vols d'avio i anar amunt i avall. Avui tenim tota la tarda lliure per preparar la ruta que ens tindra ocupats la proxima setmana.
En aquests dos ultims dies hem passat per Santiago de Xile on hem contactat amb el Raul, un noi xile que es coneix el PN Torres del Paine com casa seva, ha escalat aquelles muntanyes un munt de cops i ens ha marcat un recorregut alternatiu al tipic circuit W. Aixi com una ruta per la zona del Chalten (Cerro Torre i Fitz Roy) i un viatge aventurer del Chalten fins a Chile Chico. Veient la il.lusio que hi posava, ens va fer agafar unes ganes boges de ser-hi i comencar-ho a veure amb els nostres propis ulls!
Tambe a Santiago, parats a una cruilla intentant-nos orientar amb un mapa, vem coneixer un home que es va parar i se'ns va posar a parlar catala. Fa 6 anys que viu a Xile i ens va convidar a passar un dia a la seva casa de Pichilemu, a l'oest de la ciutat. Ho apuntem a l'agenda!
Finalment, per completar els contactes casuals, a l'avio vem coincidir amb un home gallec que treballa a Pescanova, li vem posar de nom "el capitan pescanova".
Les vistes des de l avio sobre la Cordillera dels Andes eren especaculars i em quedo curt! Extensions inacabables de muntanyes, llacs, glaciars, volcans,... impressionant!
Des de terra, la perspectiva es diferent pero en nomes tres hores de bus (dels mes comodes mai vistos) hem passat de la ciutat ventada de Punta Arenas amb vistes a l'estret de Magallanes i la Terra del Foc a l'horitzo, a la petita ciutat de Puerto Natales i hem comencat a fer-nos una idea del que es la patagonia amb les extensions inacabables de terres agrestes i carreteres sense fi.
La gent es molt hospitalaria i amable, varies vegades ens han donat indicacions sense ni haver preguntat en veurens donar voltes al mapa per intentar-nos orientar. I tenen paraules que ens fan molta gracia.
Publicado por Uri en 17:05 6 comentarios
divendres, 20 de febrer de 2009
Inici d'un projecte
Després de quasi 3 mesos d'inactivitat, el blog tornarà a tenir vida! Si si, com ho sentiu!!! He decidit fer un "break" a la meva vida, un parèntesi per desconectar, per viure noves experiències lluny d'aqui. I no és per monotonia ni per falta d'activitat ni d'il·lusió aqui, a casa, a Catalunya, sinó perquè ha sorgit una oportunitat dificil de refusar, un viatge a l'altra punta del món: 2 mesos per recórrer Argentina i Xile, de Sud a Nord. Sense plans, sense presses, sense obigacions, sense mal de caps, sense imposicions... amb total llibertat per viatjar, conèixer, gaudir i compartir! I és que no puc marxar millor acompanyat... que amb la Itzel!
Tenim intenció de conèixer els dos paisos com són realment, intentant-nos allunyar al màxim del turisme i apropant-nos a la gent d'allà inclús tenim intenció de cooperar en alguna ONG durant 2 o 3 setmanes, però ja ho anirem veient a mesura que el viatge avanci. De moment la idea la tenim i les ganes també i, a vegades, si es viu intensament, els somnis es converteixen en realitat! El primer pas està fet, la decisió està presa, el bitllet està comprat, el camí s'obre davant nostre i el destí dirà...
Intentarem penjar algunes fotos i una mica de text (espero que la Itzel em filtri la informació que sinó us haureu de llegir els meus rollos en diagonal... jejeje) i si tenim temps us enviarem alguns mails, però bàsicament el blog serà el lloc on trobareu la informació més actualitzada de què anem fent (si trobem llocs on poder-nos connectar a internet).
Publicado por Uri en 12:48 1 comentarios
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Vols signar el llibre de visites?
El meu perfil
Uri
Apassionat de la naturalesa, amant dels esports d'aventura, m'agraden totes aquelles activitats que es poden realitzar a l'aire lliure, lluny de les multituds. M'agrada compartir els bons moments amb els amics, l'esperit de la competició, la btt, les curses de muntanya, les duatlons, l'esquí de muntanya, l'excursionisme, el cicloturisme. | 1 | perfect | {"es": 0.038442299497934304, "ca": 0.9494229023472961, "no": 0.00025936973155232785, "af": 0.00018526409396594845, "en": 0.0017229560738833206, "oc": 0.0003520017785353021, "et": 0.0002593697315523278, "it": 0.002538118087333494, "fr": 0.001074531745002501, "pt": 0.0034644385571632364, "sq": 0.00012968486577616392, "nl": 0.00018526409396594845, "cs": 0.0006854771476740093, "hu": 0.00012968486577616392, "id": 0.00011115845637956907, "gl": 0.0004446338255182763, "de": 0.0004446338255182763, "ms": 0.00014821127517275877} | |
mc4_ca_20230418_16_551321 | Kaiserkrone Dimaro Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
KaiserkroneP.zza Serra 3, Dimaro, Dimaro, Itàlia, 38025 - Veure al mapaExcepcional9,1Basada en86comentarisKaiserkroneVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 50 fotosExcel·lent ubicació 9,3Veure al mapa9,3UbicacióParticularitats que li encantaranTransport públic a 350 mWi-Fi gratuït en totes les habitacionsbarascensor
Veure les fotosSuite25 m2plat de dutxa1 llit extragranFixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Dimaro, Kaiserkrone és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Kaiserkrone, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, servei de despertador, escriptori, mini bar, telèfon per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Kaiserkrone és una selecció idònia per a la vostra estada a Dimaro.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-seequitacióesquíPista de tennisesports d'aigua (no motoritzats)pescavisites turístiquesÀpats, begudes i refrigeribarservei d'habitacions Serveis i comoditatscaixa fortamagatzem d'equipatgezona de fumadorsAccésascensorinstal.lacions per a minusvàl.lids entrada/sortida [exprés]s'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsarticles de tocadorescriptorisala d'estarassecador de cabellmini bartelevisió de pantalla planaCaixa forta a l'habitacióneveraTV satèl•lit/cablecalefaccióplat de dutxaempolles d'aigua de cortesiaMostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.859536 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/kaiserkrone/hotel/dimaro-it.html |
cawac_ca_20200528_6_116590 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
El PP es blinda regalant la impunitat total als defraudadors
Un canvi en el Codi Penal aprovat el desembre d'amagatotis per la banda de corruptes del PP i socis permet als defraudadors eludir la presó amb el pagament de la quantitat deguda a Hisenda i una multa sempre inferior a aquesta quantitat. El pagament pot realitzar-se en un termini fins a dos mesos després de la imputació del defraudador amb un ampli marge des del descobriment del delicte. Imatge de Joan Grau Cànoves. El Govern ha posat molt fàcil als grans defraudadors no trepitjar la presó i ni haver de pagar el que a la resta de ciutadans se li espolia amb acarnissament usurer. Un canvi en el Codi Penal en matèria de falsa "transparència i lluita" contra el frau fiscal, aprovat al desembre i en vigor des de mitjans de gener, redueix notablement les penes de presó a canvi del pagament de la quantitat deguda i una multa que en cap cas superarà la quantia del deute.
Defraudar més de 120.000 euros a Hisenda o la Seguretat Social és delicte a Espanya. Si el frau és descobert, la pena que s'ha d'aplicar, segons el artículo305.1 del Codi Penal és d'1 a 5 anys de presó i una multa que pot arribar a 6 vegades la quantitat defraudada.
La modificació aprovada a finals de l'any passat permet als defraudadors, inclosos els de major rang, reduir la pena de presó a menys d'un any, de manera segur que no sigui necessari trepitjar la presó, després de pagar el seu deute tributari més una multa que no superi la quantitat deguda en un termini de dos mesos.
El recentment aprovat article 305.6 del Codi Penal, publicat al BOE el passat 28 de desembre, és el que concreta tots aquests avantatges, sense comparació amb altres delictes similars. El text assenyala que el pagament de la quantitat deguda i la multa corresponent s'ha de fer en un termini màxim de dos mesos des que el defraudador rebi la citació com a imputat, cosa que succeeix temps després que s'hagi iniciat el procés penal.
Quan sigui acomplert el termini, la multa que haurà sumar-se a la devolució del que s'ha defraudat no superarà en cap cas aquesta mateixa quantitat. De fet, pot ser la meitat o fins i tot una quarta part. A canvi del pagament, la pena de presó quedarà sempre per sota d'un any i podria fins i tot arribar als tres mesos. Sense antecedents, l'execució de la pena quedarà suspesa i el defraudador eludirà la presó.
Jacobo Dopico Gómez Aller, professor titular de Dret Penal a la Universitat Carlos III de Madrid, denúncia en un article a Zona Crítica que aquest canvi legislatiu destrueix "qualsevol possibilitat que el dret penal tributari arribi a tenir a Espanya una mínima capacitat intimidatòria" i considera que les seves conseqüències es patiran durant anys. Segons Gómez Aller, la modificació "introdueix uns incentius extraordinaris perquè es cometin nous fraus tributaris". Els corruptes del PP impedeixen que l'Agència Tributària lluiti contra el frau
Als canvis legislatius que afavoreixen els defraudadors, se suma la creixent manca de mitjans per fer aflorar casos de frau fiscal. L'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat considera que el nostre país hauria de comptar amb el doble d'efectius destinats a aquestes tasques per poder equiparar-se a la mitjana dels països europeus més avançats.
En un informe del passat mes de març, l'associació recorda que l'Agència Tributària té el mateix nombre d'empleats públics que en el moment de la seva creació el 1992 mentre que la riquesa del país s'ha duplicat. Els inspectors d'Hisenda critiquen que, des de l'arribada de la crisi, la situació hagi empitjorat amb una disminució pressupostària del 12% i una reducció dels mitjans humans, en no cobrir les prejubilacions.
El document destaca que la manca de mitjans es posa de manifest especialment en la lluita contra el frau de les grans empreses i grups econòmics del país. Segons l'organització, la composició dels equips destinats a aquestes tasques impedeix realitzar comprovacions amb la profunditat necessària.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.86066 | curate | {"en": 0.0005282620179609086, "ca": 0.9969624933967248, "es": 0.001716851558372953, "hu": 0.0007923930269413631} | http://noticies.sirius.cat/2013/04/el-pp-es-blinda-regalant-la-impunitat.html |
mc4_ca_20230418_16_439441 | «Les empreses estem obligades a construir històries a través de les nostres accions» : ESADE Alumni Magazine
Adolfo Corujo (EMBA 08) (The Global CCO 14), soci i director general corporatiu de Talent, Organització i Innovació, de Llorente & Cuenca
Llorente & Cuenca, la consultoria líder de gestió de la reputació, la comunicació i els assumptes públics a Espanya, Portugal i Amèrica Llatina, compta amb Adolfo Corujo com a soci i director general corporatiu de Talent, Organització i Innovació, amb més de vint anys de trajectòria professional i expert en gestió de la reputació. En aquesta entrevista ens parla de la seva visió del sector i els plans de futur de l’organització.
-Llorente & Cuenca és la consultoria de gestió de la reputació, la comunicació i els assumptes públics líder a Espanya, Portugal i Amèrica Llatina. On està la clau del seu èxit?
Creiem que la comunicació és fonamental per reconstruir la confiança entre les persones i les organitzacions en les societats en què treballem. Al voltant d’aquesta idea hem reunit un equip de professionals de primer nivell que provenen de trajectòries molt diverses i complementàries. En un moment en què les seves necessitats són més sofisticades, els nostres clients han agraït aquesta aposta integradora que, a més, introdueix la tecnologia com un factor que beneficia el servei que els oferim i que ens permet innovar en la posada en marxa de noves solucions més intel·ligents i eficaces.
-Quines són les responsabilitats del soci i director general corporatiu de Talent, Organització i Innovació de Llorente & Cuenca?
La nostra principal funció és la d’atraure, retenir i desenvolupar el talent, la nostra principal matèria primera, en les cinc regions en què operem (EUA, Nord-Carib, Andina, Sud i Europa). Per acompanyar aquest procés, vam decidir unir innovació a aquesta tasca, perquè sense una aproximació ambiciosa i diferent és molt difícil que els millors professionals se sentin atrets pel projecte. També té sentit al revés: sense el seu interès i curiositat no seríem capaços d’innovar. A més, tenim sota la nostra responsabilitat les iniciatives de dues àrees més. De cara al mercat, ens encarreguem del nostre prestigi ocupador i, d’una manera més interna, ajudem en el procés de millora constant de la nostra organització.
Completem la visió d’aquesta àrea de servei corporatiu amb la gestió de la tecnologia. Es tracta d’una eina que ens aporta capacitats bàsiques a l’hora de gestionar aquesta sistemàtica.
Gestionem des dels plans de compensació fins als programes actius de captació i selecció, la universitat corporativa, la xarxa Comms Community (la nostra iniciativa Alumni), els nostres projectes de desenvolupament, com ara Joves Talents, o els que incideixen en l’impuls d’una cultura d’intraemprenedoria. No ens avorrim!
-Per a Llorente & Cuenca, la reputació corporativa es construeix sobre la gestió excel·lent de les expectatives bàsiques que determinen la reputació d’una organització. Després de la teva experiència com a responsable de l’àrea de reputació online, quins reptes afegeix la gestió de la reputació corporativa al canal digital?
Vivim en un món marcat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat. Part d’aquests desafiaments tenen la seva base en l’enorme impacte que Internet i les tecnologies associades han suposat. El resultat principal de tot això és que ens estem convertint en individus cada vegada amb més poder, més informats i més «tirànics». A això li hem de sumar que el resultat de la crisi econòmica va ser que el nostre escepticisme va créixer de manera exponencial. Les persones som ara el mitjà. Ens devem a les nostres creences, que estan evolucionant de manera vertiginosa. No tenim llibres d’estil, tampoc som periodistes o editors. Però tenim la capacitat de sancionar el que veiem i l’exercim.
Les empreses seguim intentant acceptar aquesta disrupció i adaptar-nos al seu ritme d’implantació. No obstant això, ens està resultant molt difícil assumir que un client, un empleat, un accionista, un polític és un individu que, per primera vegada a la nostra història, se situa al mateix pla que el de les nostres organitzacions i demana una conversa entre iguals. És fàcil de dir i molt complex de gestionar.
En general, les fórmules que tenien sentit fa tot just cinc anys enrere ja no funcionen. Responen a un paradigma, el dels mitjans de masses, que fa temps que va deixar de tenir el monopoli en la conformació d’una consciència cada vegada menys col·lectiva, cada vegada més individual. Això ha posat sobre la taula desenes de desafiaments als quals ens hem d’aproximar amb una altra filosofia que, en molts casos, posa en perill la manera en què les companyies estem concebudes. I, potser per la grandària del repte, això resulta apassionant i obre camps d’enorme oportunitat.
-Quins són els errors més comuns de les empreses en màrqueting i comunicació?
El que s’està emportant la palma en els nostres dies està lligat amb el que explicava a la pregunta anterior. No acceptem que un individu sol sigui el nostre interlocutor i que a més tingui autonomia de sobres per negociar i desafiar l’statu quo. Seguim obstinats a parlar en termes de grups sociològics, clústers, públics, audiències i de pensar-hi com a masses passives dependents de la nostra iniciativa.
Un altre error té a veure amb la il·lusió del control. Empreses, governs i organitzacions en general encara tendeixen a pensar que és possible «controlar» l’agenda pública. En virtut d’aquest principi, continuen en alguns casos tractant d’ocultar la informació o a maquillar els fets. La hipertransparència en què estem instal·lats ha arribat per quedar-se. Pot ser que la infoxicació que produeix la brutal quantitat d’impactes que ens arriben alteri la nostra capacitat per discernir entre realitats i fake news però, fet i fet, s’ha demostrat que tot surt a la llum cada vegada d’una manera més ràpida i crua.
I el tercer és la dificultat per entendre la comunicació com un procés que en el nostre temps hauria d’estar presidit pel storydoing molt més que per l’storytelling. Les empreses estem obligades a construir històries a través de les nostres accions i no només a través de les nostres paraules. De nou suposa un desafiament a la visió pròpia del s. XX, en què l’estètica i l’ètica caminaven per separat. Hem de canviar aquest xip si volem relacionar-nos més i millor amb les persones que condicionen els nostres projectes.
-Com s’estan gestionant les dades en les empreses per millorar la comunicació?
Encara s’està col·locant molt el focus en l’enteniment de les necessitats puntuals dels individus. És un sistema poderós per afinar millor les propostes que els fem. No obstant això, aquesta aproximació és molt fràgil perquè el que ens cal en cada moment es deu molt al context i a la conjuntura. Quan s’usen per interpretar patrons futurs, encara ens perdem les tendències que troben fora de la mitjana. En aquestes tendències es trobaria l’autèntic secret que estem buscant, aquest del qual pot dependre el nostre negoci en el futur.
Hem de concentrar-nos en altres variables que fonamenten precisament la confiança i que no responen al fet puntual del que venem. Les dades poden ajudar-nos molt a comprendre per què algú que estaria disposat a comprar el nostre últim producte es mostra tan reticent a confiar en la companyia en general. Milions de persones es mostren molt obertes a fer servir plataformes com Uber per l’oportunitat del seu servei, però revocarien la seva llicència per operar per altres factors. A més de fer servir el que saben dels seus clients sobre la percepció de qualitat, puntualitat o preu, entenc que seria molt útil per a l’empresa comprendre les creences i sentiments que genera i com afectaria el seu futur si aquests clients decideixen donar-li suport o rebutjar-la.
-Com s’atrau i enamora el talent?
Els llibres diuen que, en primer lloc, construint un projecte solvent, dotat d’un propòsit autèntic i caracteritzat per una forma d’entendre les persones com a individus plens; i, en segon lloc, responent a les seves expectatives de forma consistent, de manera que puguin materialitzar les seves idees i créixer en un ambient que els reconegui. Però les multinacionals afrontem reptes que superen amb escreix la complexitat que amaga aquesta fórmula. Nosaltres, a Llorente & Cuenca, treballem directament en tretze països. Cada un es troba immers en un procés intern totalment diferent en el qual el valor del progrés, l’ocupació o el desenvolupament professional inclou matisos molt rellevants.
Els professionals valoren de manera molt diferent cada un dels elements que hi ha darrere de les promeses dels ocupadors. Tenim economies amb altes taxes d’atur i amb una oferta de talent extraordinària. Altres amb situacions marcades per una hiperinflació en què els salaris es deprecien a un taxa rapidíssima en la qual, quatre o cinc mesos després d’experimentar un augment o una promoció, el poder adquisitiu s’ha deteriorat fins a posar en risc la seva qualitat de vida.
Ajustar la narrativa corporativa a aquestes realitats locals alhora que es manté la coherència d’un projecte global no és senzill. Tampoc ho és en termes del que esperen les diferents generacions que conviuen avui a les organitzacions. A Llorente & Cuenca en tenim cinc. Proposa un puzle que ens exigeix i també ens motiva. Probablement, això ha fet que hàgim hagut d’enfortir la nostra funció perquè, al final, el valor de la nostra organització està fonamentalment en el que atresora la nostra gent.
-Com poden les empreses fer front a un procés d’innovació disruptiva?
Hi ha diverses fórmules per fer-ho. Cap té una validesa universal. El famós dilema de l’innovador continua vigent. Pots crear models de negoci alternatius que obrin noves possibilitats; fins i tot pots projectar-los amb èxit. El secret perquè funcioni i et permeti saltar aprofitant la disrupció segueix fonamentant-se a escollir el minut per fer el canvi entre el que et va funcionar en el passat i el que passarà a ser el teu sistema de futur.
La creativitat, l’apoderament als professionals perquè emprenguin, l’adopció d’una cultura que reforci l’adopció de riscos i que ensenyi a acceptar que els errors són tan valuosos com els encerts, tot i que són importants, no ho són tant com dotar la direcció de la companyia d’un ambient en què la urgència i la moderació es barregin en les dosis adequades.
No obstant això, si alguna cosa ens han ensenyat les últimes dècades és que el que està per venir poques vegades coincideix amb les nostres expectatives. Deceben les més òbvies i superen amb escreix aquelles en les quals no ens havíem fixat. Malgrat el somni recurrent i òbviament atractiu, els nostres cels no s’han poblat de naus que ens portin en qüestió de minuts d’un lloc a un altre. Però el que sí que ha passat és que altres tecnologies han reduït les distàncies en termes d’espai i temps d’una manera que no apareix reflectida en cap de les històries de ciència ficció que es van escriure al s. XX.
Dotar-nos de l’ADN per descodificar ràpidament els avenços i projectar-los per resoldre les necessitats dels nostres clients pensant fora de la caixa és l’única recepta que sembla que té èxit. Déu n’hi do!
-Què t’ha aportat la teva experiència anterior com a director de Màrqueting del Grup ALMA, multinacional espanyola pionera en el desenvolupament i aplicació de les tecnologies d’accés a la xarxa?
Molt. Em va ensenyar, en primer lloc, a no tenir por de la tecnologia, a comprendre-la com un mitjà i a no mal interpretar-la com un fi en si mateixa. En segon lloc, em va ensenyar a valorar els esforços que fan les companyies espanyoles en matèria d’innovació. I, en tercer lloc, a interioritzar que el principal valor d’una empresa està en el fet de com ajuda els seus clients a abordar amb èxit els seus reptes. A més, em va permetre treballar amb un equip de professionals meravellós, des del seu fundador i president, Demetrio Suárez, fins a alguns dels joves enginyers la professionalitat i el talent dels quals mai ha deixat de sorprendre’m.
-I pensant en el futur, quins reptes professionals t’agradaria dur a terme?
Tinc la sort de treballar en un tipus d’activitat, la de la comunicació, en què tot està per venir. En els propers anys i dècades assistirem a revolucions en la manera en què ens entenem, aprenem, col·laborem i competim, amb la gran sort que el seu vector principal continuarà sent el mateix: necessitem dels altres, de la seva confiança i complicitat per avançar.
En aquest plasma, vull continuar practicant el meu particular storydoing. Gràcies a la cooperació braç a braç amb col·legues com els que tinc avui, sento que aporto el meu granet de sorra a altres persones, entre les quals estan la família, els amics, els meus socis, els meus companys i els meus clients. Però, sobretot, hi ha tots els professionals que vindran a superar-nos de llarg. Tant de bo els relats que construeixi els inspirin. Sento que a Llorente & Cuenca tenim una enorme responsabilitat cap a ells.
Un punt de trobada que em va connectar amb persones a les que admiro profundament. Alhora, una filosofia de desenvolupament professional en què el lideratge inclusiu té un paper protagonista. En els nostres dies més que mai, hem de reivindicar aquesta forma de entendre-ho.
Adolfo Corujo és expert en la gestió de la reputació a través d'Internet i, en els seus vint anys de trajectòria professional, ha col·laborat en el disseny i execució de projectes tant per a la construcció com per a la defensa o promoció de la identitat digital de diferents multinacionals a Espanya i Llatinoamèrica, entre les quals destaquen Telefónica, Repsol, CaixaBank, Coca-Cola, Banco de Crédito del Perú, Prisa Radio, Turismo de Quito, Barrick o l'organització Cisneros. En l'àmbit acadèmic, col·labora amb la Universitat Complutense, la Universitat Carlos III o l'IE, entre altres universitats i escoles de negocis, impartint classes i ponències sobre l'empresa 2.0, la marca personal i la reputació online. Participa a les xarxes des del seu lloc web personal, www.adolfocorujo.com, i en congressos divulgatius i científics internacionals. És coautor de l'article científic «WePS-3 Evaluation Campaign: Overview of the Online Reputation Management Task» i codirector del projecte de recerca europeu «LiMoSINe: Linguistically Motivated Semantic Aggregation Engines», en col·laboració amb la Universiteit Van Amsterdam, University of Glasgow, la Fundació Barcelona Media, la Universitat Pompeu Fabra, la Università Degli Studi Di Trento i la UNED. | 0.8635 | curate | {"ca": 0.9902449149024491, "it": 0.0010377750103777502, "es": 0.007541165075411651, "hy": 0.0008302200083022001, "hu": 0.00034592500345925005} | http://esadealumnimagazine.com/ca/les-empreses-estem-obligades-a-construir-histories-a-traves-de-les-nostres-accions/ |
mc4_ca_20230418_0_465655 | Grado en Doble titulació grau en Dret i Ciències Polítiques i de l'Administració en Girona - UDG - Universitat de Girona. Màsters Oficials - Formación Laboris
Inicio > Carreras universitarias > Carreras universitarias Ciencias sociales > Carreras universitarias Política > Grado en Doble titulació grau en Dret i Ciències Polítiques i de l'Administració
PRECIO: 10.000 € 5.500 €
Objetivos: Grado en Psicologia: Objetivo: Esta titulación tiene como objetivo formar a profesionales especialistas en el análisis de la conducta de las personas y los colectivos, basándose en la observación del desarrollo del hombre y su evolución en c...
Grado en Doble titulació grau en Dret i Ciències Polítiques i de l'Administració
Estudiar el doble grau de Ciències Polítiques i de l'Administració / Dret et dóna accés a una formació àmplia i interdisciplinària. A banda de permetre’t una distinció acadèmica que t’obre portes per un gran ventall d’àmbits laborals, el doble grau que oferim no és la simple suma de dos recorreguts curriculars, sinó que implica una proposta global en la que la intersecció de les Ciències Polítiques i el Dret obren un camp de coneixement i competència intel·lectual que s’enriqueixen mútuament. En el camp de les Ciències Polítiques i de l’Administració, s’analitza el món públic des d'una perspectiva àmplia, amb assignatures que, a banda de la formació més pròpiament politològica, incorporen perspectives de gestió pública, sociologia, economia i mètodes d'investigació socials. Els estudis pròpiament jurídics, per una banda, t’asseguren un coneixement extens de les eines normatives que conformen les realitats estatals (Dret Públic), tant a nivell intern com internacional; d’altra banda, incorporen tots els àmbits propis del Dret privat, és a dir, de les normatives que regulen les relacions entre particulars. És imprescindible que la societat disposi de professionals que tinguin els coneixements i les habilitats necessàries per comprendre i poder incidir en el món públic i en el terreny de la regulació jurídica que ha de permetre una convivència plenament democràtica. Competències adquirides. Amb aquest doble grau adquiriràs coneixements, habilitats i competències imprescindibles en el món laboral, que et permetran analitzar situacions jurídiques i dissenyar estratègies per solucionar-les, comprendre i avaluar críticament la informació jurídica dels diferents sectors de l’ordenament jurídic, raonar i argumentar jurídicament, i desenvolupar i argumentar en públic un discurs jurídic
Objetivos: - Desarrollar y consolidar la capacidad directiva para gestionar una empresa y organización, ya sea de titularidad pública o privada.- Desarrollar capacidades de responsabilidad y ... | 0.837582 | curate | {"ca": 0.8250739644970414, "pt": 0.008875739644970414, "es": 0.16605029585798817} | http://formacion.laboris.net/carrera-universitaria-de-doble-titulacio-grau-en-dret-i-ciencies-politiques-i-de-ladministracio-en-girona-793790.htm |
mc4_ca_20230418_1_792648 | Galena 2014. Comprar vi de la D.O. D.O.Q. Priorat.
Inici > Vi>Vi negre>Clos Galena - Domini de la Cartoixa>Galena
Varietat: Cabernet Sauvignon, Merlot, Garnacha Tinta, Cariñena
Anyades disponibles Galena
Característiques de Galena
Galena 2010 és un vi negre de la D.O. Priorat elaborat pel celler Domini de la Cartoixa. El celler es troba en el municipi de Molar (Tarragona) i amb el seu nom fa referència als monjos cartujos de Scaladei que des del segle XII van impulsar en aquestes mateixes terres el cultiu de vinyer.
Galena 2010 és un coupage de les varietats Garnatxa negra (35%), Cabernet Sauvignon (25%), Carinyena (15%) i Merlot (25%). Els raïms procedeixen de vinyers de catorze parcel·les als quals se'ls aplica una agricultura ecològica.
L'elaboració de Galena comença amb una acurada verema i selecció manual del raïm. Una vegada en celler es realitza una fermentació i maceració en tancs d'acer inoxidable de cada varietat per separat. Posteriorment s'efectua un suau premsatge de les pells seguit d'una fermentació malolàctica.
Finalitzat el procés de vinificació es realitza el coupage de les diferents varietats abans d'entrar en barriques, on el vi romandrà 12 mesos. Per últim, Galena passa 24 mesos de repós a l'ampolla.
Porc senglar, Formatges anyencs, Formatges curats, Cérvol
Nota de tast Galena
Tast a la vista Brillant i atractiu color vermell cirera. De capa baixa. Tast al nas Complex i d'alta intensitat. Abundant fruita vermella i matisos balsàmics. Records especiats. Tast a la boca Fresc i sedós, es mostra gras i lleugerament amarg. D'agradable final llarg.
Tast a la vista Intens vermell cirera de capa baixa. Brillant i untuós. Tast al nas
D'intensitat mitjana i complex, amb aromes de fruita vermella (pruna confitada, grosella) i balsàmicos. Notes d'espècies negres, cafè i ametlles.
Tast a la boca Entrada fresca i sedosa, una mica grassa, amb aromes de pruna confitada i mentolada. Final llarg, amarg i astringent.
Galena és un vi de color vermell cirera intens, on volem expressar el que és el nostre territori.
Presenta una notable complexitat aromàtica i una gran riquesa de matisos, on
predominen les aromes balsàmics i les fruites negres, amb lleugers tocs d'encens i alhora, les espècies negres.
Tast a la boca En boca és molt gras i fresc, amb un primer atac potent però suau, destacant les aromes mentolats.
Tast a la vista Intens color vermell picota, rivets iodats. Tast al nas Els aormas són nets i elegants, predominant la frescor i la maduresa de fruites de pell negra amb lleugers tocs cítrics. També es conjuga, la mineralitat amb els balsàmics i les espècies negres i dolços. Tast a la boca En boca, és un vi voluminós, fresc, molt intens i llarg, on destaca la maduresa dels tanins, són molt subtils i elegants.
-10% 32,27 €
29,01 € IVA excl. | 0.749928 | curate | {"en": 0.038852578068264344, "es": 0.0896877269426289, "la": 0.002904865649963689, "ca": 0.8340595497458243, "pt": 0.02795933188090051, "id": 0.006535947712418301} | https://www.decantalo.com/ca/galena.html |
tdx_ca_20220518_1_1392 | Bibliografia
Agraïments
Le premier thé est amer comme la vie, le second est fort comme l'amour et le dernier est doux comme la mort.
Cérémonie du thé, Les Touaregs
Vint-i-set minuts després d'arribar al C1/212 em preparo un te a la cuina del departament.
Ja és hora de dipositar la tesi i encara em falta escriure els agraïments, així que sense més preàmbuls poso fil a l'agulla i faig un esbós mentalment.
Primer de tot voldria agrair d'una forma molt especial a la Maria, la meva mare matemàtica, pel fet de donar-me l'oportunitat de començar aquest viatge pel món de la recerca, acompanyar-m'hi i contagiar-me la passió per l'anàlisi estocàstica. Gràcies per escoltar-me i oferir-me l'ajuda i la dosi de confiança suficients per poder seguir endavant.
Als meus pares a qui dedico aquest treball per donar-me el millor que tinc, estar sempre al meu costat oferint-me la seva ajuda incondicional i respectant les meves decisions. Amb vosaltres he gaudit de moltes coses bones de la vida i no me n'oblidaré mai: Us estimo! També el dedico a la meva àvia, la responsable d'ensenyar-me alguns dels secrets de la natura i la cuina catalana i que he perdut mentre feia aquest viatge. Gràcies per donar-me força i optimisme quan més ho necessito.
L'aigua comença a bullir i el te ja està a punt. Amb la tassa de Publicacions Matemàtiques a la mà, em dirigeixo al despatx. Allà, al costat de les escales em trobo a l'Ignasi, el Lluís, el Jaume i la Laia i em desitgen un bon dia. Aquest ambient tan càlid que es respira al departament fa que et sentis com a casa i comencis la jornada amb molta energia i un somriure d'orella a orella. I què cal dir de secretaria, sens dubte la més atent, eficient i amb més salero de tot el campus. I quan sembla que l'ordinador no s'engega, truques als informàtics i de seguida, se't planta la Meri al despatx, fent-li un diagnòstic: S'haurà de canviar la placa base!
Índex
Introducció III
Introducció
El moviment Brownià fraccionari és un procés Gaussià introduït per Kolmogorov al 1940 en [Kol40] i estudiat amb més detall per Mandelbrot i Van Ness al 1968 en [MVN68]. Aquest procés estocàstic que és una generalització del moviment Brownià estàndard s'ha utilitzat en la modelització de determinats fenòmens en diferents camps que van des de la física, l'enginyeria o la hidrologia fins a la biologia i l'economia, entre d'altres.
Aquesta família de processos depèn d'un paràmetre H que pren valors a l'interval (0, 1) i és anomenat paràmetre de Hurst degut al treball de l'hidròleg anglès Hurst sobre el cabal del riu Nil (veure [Hur51]). En el cas particular que H = 1 2 tenim el moviment Brownià estàndard i en funció de si H és major o bé menor que 1 2 presenta propietats molt diferents. Si H > 1 2 les seves trajectòries són més regulars que les del moviment Brownià estàndard i s'utilitza com a model en situacions de dependència a llarg termini (en anglès, long-range dependence). En canvi, si H < 1 2 les trajectòries són més irregulars que les del moviment Brownià estàndard. Una de les eines més importants per tractar aquests problemes ha estat la construcció d'un càlcul estocàstic associat a aquests processos que necessita, en general, idees diferents a les usades en el càlcul estocàstic ordinari, ja que els moviments Brownians fraccionaris no són semimartingales per a cap valor del paràmetre H = 1 2 . A partir del desenvolupament del càlcul estocàstic respecte el moviment Brownià fraccionari, s'ha estudiat diversos funcionals d'aquest procés com per exemple el temps local (veure [Kah85] i [CNT01]) i diferents tipus d'integrals estocàstiques, entre d'altres.
Sovint en estadística es necessita estimar el valor real del paràmetre H d'un moviment Brownià fraccionari ja que a la pràctica, en general, aquest valor és desconegut. Per altra banda, és fàcil comprovar que la família de moviments Brownians fraccionaris convergeix en llei, en l'espai de les funcions contínues, cap a B H 0 quan H → H 0 .
Teorema. (veure Teorema 1.2.1) La família de moviments Brownians fraccionaris {B H , H ∈(0, 1)} convergeix en llei cap a B H 0 en l'espai C ([0, T ]) quan H tendeix a H 0 .
Tenint en compte aquest teorema és interessant considerar alguns funcionals del moviment Brownià fraccionari i estudiar si conserven aquesta propietat, és a dir, ens III podem preguntar si la seva llei es manté a prop de la del funcional corresponent per B H 0 , quan H tendeix a H 0 . A més, aquest tipus de resultats justifiquen d'alguna manera que s'usi com a model un moviment Brownià fraccionari B Ĥ on Ĥ és l'estimació del valor real del paràmetre de Hurst H.
En aquest treball hem considerat els funcionals donats pel temps local, les integrals mútiples tipus Itô i tipus Stratonovich de funcions deterministes i la integral simètrica tipus Russo-Vallois de processos estocàstics no adaptats. Tots aquests funcionals donen lloc a processos amb trajectòries contínues i per tant hem estudiat la continuïtat respecte el paràmetre de Hurst de les lleis d'aquests funcionals dins l'espai de les funcions contínues.
Per demostrar la convergència en llei dels diferents funcionals en l'espai de les funcions contínues hem seguit el procediment habitual, primer provar l'ajustament de la família de lleis i després la convergència de les distribucions en dimensió finita.
El primer funcional del moviment Brownià fraccionari que estudiarem és el temps local i el nostre resultat principal és el següent:
Teorema. (veure Corol . lari 2.3.3) Donat H 0 ∈ (0, 1), la família {L H } H∈(0,1) de temps locals dels moviments Brownians fraccionaris convergeix en llei al temps local L H 0 de B La resta de funcionals que tractarem en aquesta memòria són diferents tipus d'integrals estocàstiques.
Al Capítol 3 provem la continuïtat respecte el paràmetre H de les lleis de les integrals múltiples estocàstiques tipus Itô i Stratonovich de funcions deterministes quan H tendeix a H 0 ∈ 1 2 , 1 amb H > 1 2 . Per a la integral múltiple estocàstica tipus Itô, la classe d'integrands que prenem és un subconjunt del seu domini, l'espai de funcions de L 2 ([0, T ] n ). Per aquest tipus d'integral el resultat principal obtingut és:
Teorema. (veure Teorema 3.2.7) Sigui f ∈ L 2 ([0, T ] n ) una funció simètrica. Aleshores, la família de lleis en C ([0, T ]) dels processos {I H n (f ), H ∈ ( 1 2 , 1)} convergeix feblement cap a la llei de
f ) denota la integral múltiple tipus Itô de f respecte B
H entesa com a procés.
Tal i com veurem en el proper teorema, també per a la integral múltiple tipus Stratonovich ens hem hagut de restringir a un subconjunt del domini, en aquest cas la classe d'integrands és l'espai de funcions contínues C ([0, T ] n ). Aquestes restriccions es deuen a que no es coneixen gaires conjunts de funcions integrables Stratonovich respecte el procés de Wiener (i un d'aquests és precisament C ([0, T ] n )) i també a les dificultats que hem tingut a l'hora de provar l'ajustament usant el Criteri de Billingsley (veure Teorema 1.1.14).
El nostre resultat principal per a la integral múltiple tipus Stratonovich és el teorema següent:
Teorema. (veure Teorema 3.3.8) Sigui f ∈ C ([0, T ] n ) una funció simètrica. Aleshores, la família de processos {I H , entesa com a procés.
Un cop provada l'estabilitat en llei de les integrals múltiples tipus Itô i Stratonovich amb H > 1 2 , ens hem plantejat estudiar resultats similars per H < 1 2 . Degut a la complexitat del propi domini de la integral estocàstica per H < 1 2 i a la dificultat que suposa provar l'ajustament, només veiem la continuïtat respecte el paràmetre H de les lleis de la integral estocàstica de primer ordre.
El resultat principal per a la integral estocàstica de primer ordre respecte B El darrer funcional que tractem al Capítol 5 és la integral simètrica tipus Russo-Vallois (introduïda en un context general a [RV93]) respecte el moviment Brownià fraccionari (amb H ∈ V 0 on V 0 és un cert interval contingut en 1 2 , 1 ) per a processos estocàstics no adaptats u H . En aquest cas hem hagut d'imposar una sèrie d'hipòtesis que tot seguit descriurem breument (Bloc A, Bloc B i Condició C).
El Bloc A (veure pàg. 72) conté cotes uniformes en H dels moments d'ordre p del procés i de la derivada de Malliavin. En canvi, les hipòtesis del Bloc B (veure pàg. 76) són condicions de regularitat, uniformes en H, de les trajectòries del procés i de la seva derivada de Malliavin.
Finalment, la Condició C (veure pàg. 79) és una hipòtesi sobre la derivada de Malliavin necessària per definir la traça del procés en un entorn d'H 0 = 1 2 . Aquesta última condició implica que el procés u 1|2 és integrable Stratonovich.
El resultat principal obtingut per a la integral estocàstica tipus Russo-Vallois és el següent:
Teorema. (veure Teorema 5.2.14) Sigui {u H } H∈V 0 una família de processos estocàstics amb trajectòries contínues tals que satisfan els blocs d'hipòtesis A i B i en el cas que H 0 = 1 2 també la Condició C i a més, • M. Jolis, N. Viles Continuity with respect to the Hurst parameter of the laws of the multiple fractional integrals. Stochastic Process. Appl. 117 (2007), no. 9, 1189-1207.
Estructura de la memòria
Aquesta memòria consta de cinc capítols autocontinguts, de manera que cada capítol es pot llegir de forma independent (només es necessiten alguns resultats del capítol de Preliminars) i s'encapçala amb una introducció i una secció de preliminars.
En el primer capítol es donen algunes definicions i resultats de convergència feble de probabilitats i de convergència en llei de variables aleatòries i processos estocàstics, tant en el cas uniparamètric com en el cas biparamètric que s'usaran en diversos capítols d'aquest treball.
També es fa una breu introducció del moviment Brownià fraccionari , comentant algunes de les seves propietats característiques i les aplicacions que motiven. En aquest capítol es troba el resultat essencial de convergència en llei que ha motivat la realització d'aquesta memòria. Al segon capítol s'estudia la continuïtat respecte el paràmetre de Hurst de les lleis d'una família de temps locals respecte el moviment Brownià fraccionari.
En el tercer capítol es prova la convergència en llei de les integrals estocàstiques múltiples tipus Itô i Stratonovich de funcions deterministes respecte el moviment Brownià fraccionari amb H ∈ ( 1 2 , 1). En el quart capítol s'estudia la convergència en llei de la integral simple d'una funció determinista però respecte el moviment Brownià fraccionari amb paràmetre de Hurst H ∈ (0, 1 2 ). En el darrer capítol de la memòria s'usa el càlcul estocàstic de variacions, conegut amb el nom de càlcul de Malliavin i es prova la continuïtat respecte el paràmetre de Hurst de les lleis de la integral simètrica tipus Russo-Vallois per H en un cert interval contingut en [ 1 2 , 1) quan H està a prop d'H 0 .
de Quito i Riobamba, a la mama Gladys, per tot el carinyo i las agüitas i als nens i nenes de Columbe, sempre estareu amb mi. Al millor equip, les refresh: a l'Anna per ser la coordi n o 1, a la Judith per fer-me de germaneta a Columbe, a la Sandra per ser tan positiva (quan fem el barranquillo? ), a la Susana per estar al meu costat a la selva i mentre sobrevolàvem l'huracà (¿Te imaginas que ahora el avión se cae y nos morimos? ), a la petita Irene per la seva espontaneïtat (juguem a la pinça), a l'Eli per encomanar la seva alegria i també al Rubén, l'únic noi del grup, potser per això ha desaparegut. Espero poder compartir amb vosaltres més viatges i nous projectes.
Als meus alumnes de veterinària, d'empresarials i d'informàtica per la vostra paciència i tots els maldecaps que us he ocasionat amb tantes fórmules, taules i el fantàstic T.C.L.
A la meva llengua i al meu país, espero que ben aviat el somni de molts catalans es faci realitat. A Biosca, el meu poble que m'enamora cada dia i em transmet un sentiment indescriptible del que n'estic orgullosa. Ja tinc ganes de tornar a baixar pel tobogan! A la Sofia Kovalevskaya una gran matemàtica russa que sempre he admirat perquè tot i que les circumstàncies de la seva època no li van posar gens fàcil va demostrar que difícil no significa impossible. It is impossible to be a mathematician without having the soul of a poet. Després d'escriure això, m'alegro d'haver escollit l'opció de fer el doctorat i valoro molt positivament haver dedicat aquests anys de la meva vida al món de les matemàtiques, malgrat que les perspectives de futur per a una doctorant i falsa associada no eren gaire esperançadores.
Sense la vostra ajuda això no hauria estat possible! Em sembla que ja ha arribat l'hora de dipositar la tesi, però abans m'agradaria copiar unes línies que vaig escriure i les dedico a tots els que l'atzar us condueixi fins aquí:
Preliminars
En aquest capítol presentem algunes de les definicions i resultats que utilitzarem al llarg d'aquest treball. A la primera secció introduïm els resultats sobre convergència en llei.
Dediquem la segona secció al moviment Brownià fraccionari esmentant algunes de les seves principals propietats i demostrant un resultat de convergència en llei. Finalment, a la tercera secció presentem un resultat general que serà l'eina principal per provar la convergència de les distribucions en dimensió finita dels processos estocàstics considerats.
Resultats principals sobre convergència en llei
Començarem veient la convergència feble per a mesures de probabilitat i després ho particularitzem a les lleis de variables aleatòries i processos estocàstics.
Convergència feble de mesures de probabilitat
Considerem un espai mètric G dotat amb la σ-àlgebra de Borel, E. Denotem per P(G) l'espai de les mesures de probabilitat en (G, E).
El següent resultat, conegut com Teorema de Portmanteau, mostra diferents definicions equivalents sobre la convergència feble d'una successió de mesures de probabilitat {P n } en (G, E) cap a una certa mesura de probabilitat P . D'aquestes condicions, la més utilitzada i la que establirem com a definició és la condició (i).
Vegem una aplicació d'aquesta proposició a l'exemple següent :
Com que la funció h és contínua, per la Proposició 1.1.7 tenim que si
), tot i que les distribucions en dimensió finita determinen la llei de la variable aleatòria, per tenir convergència en llei no és suficient veure la convergència feble de les distribucions en dimensió finita (per a les quals podem usar les funcions característiques, ja que són probabilitats en R k ). En canvi, si afegim que la successió de les lleis {P n , n 0} és relativament feblement compacte aleshores sí que s'obté la convergència en llei.
De fet, en el cas d'un espai mètric arbitrari, el mètode que seguirem per provar la convergència feble d'una successió de mesures de probabilitat es pot resumir en dos passos: primer es demostra que la successió és relativament compacte i després, es veu que tota parcial convergent convergeix cap al mateix límit. Amb tot això, observem la necessitat d'obtenir criteris que ens assegurin la compacitat relativa. El criteri principal el dóna el Teorema de Prohorov ja que proporciona una condició suficient en el cas d'espais mètrics arbitraris i una condició necessària per a espais separables i complets. Vegem-ho en els teoremes següents: Teorema 1.1.9. Si un subconjunt A de P(G) és ajustat, aleshores és relativament compacte.
Teorema 1.1.10. Suposem que G és un espai mètric separable i complet. Si un subconjunt A de P(G) és relativament compacte aleshores és ajustat.
Així, en el cas de tenir espais mètrics separables i complets podem caracteritzar els subconjunts relativament compactes de P(G):
Teorema 1.1.11. Sigui G un espai mètric separable i complet. Un subconjunt A de P(G) és relativament compacte si i només si és ajustat.
Convergència en llei de processos estocàstics continus
Considerem ara que tenim una successió de processos estocàstics {X n (t) : t ∈ T , n 0} a valors en R, parametritzats per un espai mètric compacte T i amb trajectòries contínues.
Podem pensar que els processos X n són variables aleatòries a valors en l'espai de Banach de les funcions contínues G = C (T ).
Per demostrar la convergència en llei dels processos X n cap a un cert procés X en l'espai G = C (T ), seguirem els passos següents:
(i) Demostrar que la successió de lleis {L (X n ), n 0} és relativament compacte en P(C (T )). Pel Teorema de Prohorov, sabem que en un espai mètric separable i complet és suficient provar que la família de lleis és ajustada.
(ii) Demostrar que tota parcial {L (X n k ), k 0} feblement convergent ho és cap al mateix límit L (X).
La condició (ii) es pot canviar per aquesta altra condició, sovint més fàcil de comprovar:
Per veure l'ajustament, s'utilitzen criteris basats en la caracterització dels conjunts relativament compactes (per a la topologia de la convergència uniforme) que ens dóna el Teorema d'Ascoli-Arzelà.
Considerem l'espai de funcions contínues C ([0, T ]) i prenem la topologia de la convergència uniforme donada per la distància
Es defineix el mòdul de continuïtat
El Teorema d'Ascoli-Arzelà ens diu que:
Teorema 1.1.12. Un subconjunt A de l'espai C ([0, T ]) té clausura compacta si i només si (ii) Per a cada ε > 0, η > 0, existeix un δ ∈ (0, T ), tal que (ii) Existeixen constants γ 0 i α > 1 i F funció contínua i creixent en [0, T ] tal que
Sovint s'utilitza la següent condició sobre els moments dels increments de
Fins aquí hem vist criteris que donen l'ajustament en el cas d'una família de processos uniparamètrics. En el nostre treball, més precisament en el Capítol 2, necessitarem introduir resultats que ens permetin provar l'ajustament de famílies de processos biparamètrics.
En aquest sentit, cal citar el Criteri de Chentsov (veure [Cen71]), i el de Bickel i Wichura (veure [BW71]), per a processos multiparamètrics.
En aquest treball, usarem una generalització del Criteri de Billingsley (veure Teorema 1.1.14) per a processos continus i amb paràmetre bidimensional.
Teorema 1.1.15. (veure [Yor83]) Considerem {X n } n∈N una família de processos en
). La família de lleis {P n } n∈N associada a la família de processos {X n } n∈N és ajustada si existeixen
El moviment Brownià fraccionari
Un procés Gaussià centrat B H = {B H t , t ∈ [0, T ]}, definit en un espai de probabilitat (Ω, F , P ), s'anomena moviment Brownià fraccionari amb paràmetre de Hurst H ∈ (0, 1)
(1.2.1)
Quan H = 1 2 aquest procés és el moviment Brownià estàndard. Gràcies a la representació integral del moviment Brownià fraccionari en termes del moviment Brownià estàndard proporcionada per Mandelbrot i Van Ness (veure també Samorodnitsky i Taqqu [ST94]) que presentem a continuació, es pot veure que la funció de covariància R H és realment una funció de covariància, és a dir, és una funció simètrica i definida positiva,
on d H és la següent constant:
tenen la mateixa llei. Aquesta propietat és conseqüència immediata del fet que la funció de covariància és una funció homogènia d'ordre 2H.
La variància dels increments del procés B
H en un interval [s, t] és
E(|B
Això implica que el procés té increments estacionaris.
Pel Criteri de continuïtat de Kolmogorov i la funció de variància (1.2.4) es pot veure fàcilment que el moviment Brownià fraccionari té una versió amb trajectòries contínues.
A més, aplicant la desigualtat de Garsia-Rodemich-Rumsey, es pot provar el següent mòdul de continuïtat de les seves trajectòries: Per a tot ε > 0 i T > 0, existeix una Usant la següent representació integral de la funció de variància per H > 1 2 (veure [Nua03])
Com que B H és un procés Gaussià i centrat sabem que els moments d'ordre 2k es poden expressar en termes del moment d'ordre 2, de la forma següent,
En aquest cas tenim que
(1.2.9)
A partir de l'expressió anterior, observem que no és possible trobar una k de forma que l'exponent 2Hk sigui major que 1, per a tot H ∈ (0, 1). Per tant, ens hem de restringir a un entorn d'H 0 . En efecte, per H en un entorn d' H 0 , (H 0 − η, H 0 + η) ⊂ (0, 1), podem trobar k de forma que 2Hk > 1. Així, prenent com a funció contínua i creixent F (t) = t obtenim l'ajustament en un entorn (H 0 − η, H 0 + η).
Donat que el procés B
H és un procés Gaussià centrat amb funció de covariància
Suposem també que, per algun subconjunt dens D ⊂ E, tenim
Demostració. Hem de veure que per a tot h ∈ C 1 (R m ) amb derivades acotades es compleix que
Com D ⊂ E és dens en E, tenim que per a tota f ∈ E i per a tot ε > 0 existeix una
, on C és la constant que apareix a la hipòtesi (C).
Per tant, escrivim:
Per la condició (C) el terme A 1 es pot acotar superiorment de la forma següent:
De forma similar i novament aplicant la condició (C) es pot veure que el terme A 3 també es pot acotar superiorment per ε 3 . Així doncs, ja només ens resta estudiar el terme A 2 . Usant que per a g ∈ D tenim la convergència en llei següent:
i obtenim que el terme A 2 també es pot acotar superiorment per ε 3 si H està suficientment a prop d'H 0 .
Capítol 2
Continuïtat en llei del temps local del moviment Brownià fraccionari
En aquest capítol provarem la continuïtat en llei respecte el paràmetre de Hurst de la família de lleis dels temps locals de moviments Brownians fraccionaris. S. Berman a finals dels anys 60, principis dels 70 va estudiar en diferents articles (veure [Ber69b], [Ber69a], [Ber70], [Ber72] i [Ber74]) l'existència i continuïtat del temps local per a diverses classes de processos Gaussians.
En el primer dels articles de S. Berman (veure [Ber69b]) trobem una de les condicions principals que ha de satisfer un procés Gaussià amb increments estacionaris per tal de poder garantir l'existència i la continuïtat del seu temps local. Aquesta condició consisteix en què existeixi una cota inferior estrictament positiva per al determinant de la matriu de covariàncies dels increments estandarditzats del procés. Més tard en [Ber70] prova l'existència del temps local del moviment Brownià fraccionari com a cas particular dels seus resultats.
En aquest treball nosaltres necessitarem usar algunes de les eines desenvolupades per aquest autor. Concretament, per la prova de l'ajustament usarem les seves tècniques basades principalment en la transformada de Fourier juntament amb un estudi de la correlació dels increments de B
H quan H pertany a un entorn d'H 0 .
Aquest capítol s'organitza de la manera següent. La primera secció de preliminars conté les principals definicions i resultats relacionats amb l'existència i continuïtat del temps local per a processos Gaussians amb increments estacionaris. A la segona secció, provem l'ajustament de les lleis de {L H } amb H pertanyent a un cert entorn d'H 0 . A la tercera secció provem alguns resultats generals de la convergència en llei de temps locals i obtindrem com a corol . lari la convergència de les lleis dels temps locals dels moviments Brownians fraccionaris. Dediquem l'última secció a la prova del Teorema 2.1.9 utilitzat per assegurar l'existència del temps local com a límit en mitjana quadràtica.
Volem comentar finalment que a partir del nostre treball publicat a Journal of Theoretical Probability, W. Donghseng i Y. Xiao (veure [WX08]) generalitzen el nostre resultat sobre continuïtat en llei pels temps locals respecte el paràmetre de Hurst a una classe més àmplia de processos (camps aleatoris anisotròpics que compleixen certes condicions de no determinisme local i sectorial, és a dir, la Condition A de [WX08]) i usant tècniques diferents a les nostres per provar l'ajustament de les lleis.
Preliminars
Definició 2.1.1. Donat un procés estocàstic X = {X t , t ∈ [0, T ]} mesurable es defineix la mesura d'ocupació de X fins l'instant t ∈ [0, T ] com la mesura finita següent
Observem que degut a la mesurabilitat del procés X, aquesta integral té sentit. De fet, fix A ∈ B(R) i t 0, µ t (A) és una variable aleatòria. Podem pensar que µ t (A) és la quantitat de temps que el procés X està en el conjunt A fins a l'instant t.
Definició 2.1.2. Anomenarem temps local del procés X a un procés estocàstic biparamètric
s. L t (ω) és una versió de la densitat de la mesura d'ocupació µ t (respecte la mesura de Lebesgue), en cas que aquesta densitat existeixi.
Observació 2.1.3. Notem que L 0 es pot prendre idènticament 0 i que l'existència d'una densitat de µ T implica l'existència d'una densitat de µ t per a tot t ∈ [0, T ].
Tot seguit, recordem la definició de la transformada de Fourier d'una mesura finita: Definició 2.1.4. Donada una mesura finita µ sobre (R, B(R)) es defineix la funció característica o transformada de Fourier φ de µ com
Enunciem un teorema molt conegut d'anàlisi de Fourier: Teorema 2.1.5. Sigui µ una mesura finita i φ la seva transformada de Fourier. Si φ ∈ L 1 (R), aleshores existeix una densitat per a µ que denotem per f i té una versió contínua.
Aquesta densitat es pot calcular mitjançant la següent fórmula d'inversió:
R
e iur dµ(r) du.
Traduint el teorema anterior en termes de la mesura d'ocupació µ t tenim que si
e iur dµ t (r) du < ∞ q.s., llavors, pel Teorema 2.1.5 existeix una densitat per a µ t , que anomenarem L t x , que és contínua com a funció de x i admet la següent representació
on Γ és la matriu de covariàncies de Y 1 , . . . , Y m .
Lema 2.1.11. El quocient entre el determinant d'una matriu de covariàncies Γ = (Γ ij ) 1≤i,j≤n i el producte de les variàncies és igual al determinant de la matriu de correlació:
Demostració. La prova d'aquest lema està feta en detall a [VC06].
Els dos lemes següents ens donen condicions suficients per a que els processos Gaussians amb increments estacionaris satisfacin la hipòtesi (ii) del Teorema 2.1.9.
Lema 2.1.12. Sigui X = {X t , t ∈ [0, T ]} un procés Gaussià mesurable centrat nul en 0 i amb increments estacionaris. Denotem per σ 2 (t) la funció de variància de X. Si
El lema següent dóna condicions suficients per tal que es compleixi la condició (i) del Teorema 2.1.9.
Lema 2.1.13. Sigui X = {X t , t ∈ [0, T ]} un procés Gaussià mesurable centrat nul en 0 amb increments estacionaris i funció de variància σ 2 (t) tal que satisfà les dues condicions següents:
(i) El determinant de la matriu de covariàncies dels increments normalitzats
Aleshores, la integral següent és finita
Demostració. Fem el canvi de variables següent:
Observem que el determinant del jacobià d'aquest canvi de variables és 1. Amb les noves variables, obtenim la següent condició equivalent a (2.1.7)
Pel Lema 2.1.11 tenim que R σ 2 (s)σ 2 (t−s) és igual al determinant de la matriu de correlacions de les Y i i per la condició (i) sabem que aquest determinant és més gran que una constant positiva que denotem per A 2 . Així, doncs, tenim que
que és el que volíem.
També usarem la següent igualtat, molt senzilla de provar.
Lema 2.1.14. Per a qualsevol a >
En el teorema següent que és el resultat principal d'aquesta secció es donen condicions suficients per tal que un procés Gaussià amb increments estacionaris tingui temps local amb una versió contínua. Aquest resultat és una adaptació del Teorema 8.1 de [Ber74]. En donarem la demostració ja que necessitarem el valor de les constants que hi apareixen.
Teorema 2.1.15. Sigui X = {X t , t ∈ [0, T ]} un procés Gaussià mesurable, centrat, nul en zero, amb increments estacionaris i tal que la seva funció de variància σ 2 (t) està acotada per C σ . Suposem que (i) Per a qualsevol m parell, el determinant de les covariàncies dels increments normalitzats
Aleshores, (a) Per a cada (x, t), existeix el temps local L t x com a límit (uniforme en (x, t)) en mitjana quadràtica.
(b) Per a qualsevol m parell, existeix una constant positiva
Com a conseqüència dels apartats b) i c) i usant el Criteri de Kolmogorov-Chentsov obtenim l'existència d'una versió del temps local de X, L = {L t x , (x, t) ∈ R × [0, T ]} que és conjuntament contínua en (x, t).
Demostració. Primer de tot, comprovem que les hipòtesis d'aquest teorema impliquen les del Teorema 2.1.9. Això provarà (a).
En efecte, pel Lema 2.1.13 sabem que per veure la condició (i) del Teorema 2.1.9,
n'hi ha prou amb veure que:
1. El determinant de la matriu de covariàncies dels increments normalitzats,
La primera condició 1) es satisfà per hipòtesi.
Vegem la condició 2). Fem el canvi de variables següent:
i canviem pertinentment els límits d'integració. D'aquesta manera ens queda,
Comprovem que també es satisfà
Observem que la desigualtat (2.1.6) del Lema 2.1.12 és suficient.
Fent el canvi de variables,
que és el que volíem veure. Com a conseqüència tenim que es satisfà la hipòtesi (ii) del Teorema 2.1.9.
Per tant, donat que es satisfan les hipòtesis del Teorema 2.1.9, podem afirmar que per a cada (x, t), existeix el temps local L t x com a límit en mitjana quadràtica. Els apartats (b) i (c) es proven de forma similar. Comencem provant (b).
Expressem el moment d'ordre m, per m parell, de l'increment en t del temps local de Pel Lema de Fatou, A més pel Teorema de Fubini podem entrar l'esperança dins de la integral. Com que X és
Considerem la següent successió de funcions
Les funcions f N satisfan que:
Tenint en compte aquestes propietats podem aplicar el Teorema de la Convergència Monòtona i tenim que
Si fem el canvi de variables següent:
Pel Lema 2.1.10, podem acotar-ho superiorment per
on R és el determinant de la matriu de covariàncies i σ 2 (s j −s j−1 ) la variància dels increments
Pel Lema 2.1.11 i donat que la constant A m acota inferiorment el determinant de la matriu de correlació dels increments de X tenim que
amb B m = Am 2m . Usant les desigualtats que hem vist fins ara i aplicant novament el Teorema de Fubini tenim que
(2.1.10)
Fem el canvi de variables
i així acotem superiorment la integral anterior de la forma següent:
Finalment, usant aquesta desigualtat i la condició (2.1.8) en (2.1.10) tenim que
Fent un abús de la notació prendrem com a C m les constants que només depenguin de m i obtenim
que és el que volíem provar a l'apartat (b).
Finalment, vegem (c). Tenint en compte (a), per m parell, podem expressar el moment d'ordre m de l'increment 2-dimensional del temps local de X com
Es pot comprovar que l'expressió anterior està acotada per
Donat que l'integrand de l'expressió anterior és simètric respecte s 1 , . . . , s m , podem canviar
Fent el següent canvi de variables
Pel Lema 2.1.10, podem acotar superiorment aquesta expressió de la manera següent
on R és el determinant de la matriu de covariància dels increments
Com que la constant A m és una cota inferior del determinant de la matriu de correlació dels increments de X que coincideix amb
Aquest últim producte és igual a la suma de 2 m−1 termes, cada un dels quals conté almenys
Usant aquest fet, obtenim que
Pel Teorema de Fubini i el Lema 2.1.14,
Finalment, usant que
que és el que volíem provar.
Existència i
que és el que volíem provar.
Ara provarem que per a tot m 2, el determinant de la matriu de covariàncies dels increments normalitzats del procés està acotat inferiorment per una constant positiva
A més, veurem que aquesta constant es pot prendre independent d'H, almenys en un entorn d'un punt H 0 ∈ (0, 1).
Caldrà distingir els casos
2 ), usarem uns resultats del treball de S. Berman (veure [Ber70]). El lema següent és una adaptació d'un resultat de M.
Marcus (vegi's [Mar68]) que va fer S. Berman en [Ber70] per al cas d'un procés amb increments estacionaris.
Lema 2.2.2. Sigui X = {X t , t ∈ [0, T ]} un procés Gaussià centrat amb increments
A continuació enunciem un lema inspirat en el Teorema 6.1 de [Ber70], ens dóna una cota inferior del quocient entre el determinant de la matriu de covariàncies i el producte de les variàncies dels increments d'un procés Gaussià amb increments estacionaris i funció de variància còncava.
Lema 2.2.3. (Teorema 6.1, [Ber70]) Sigui X = {X t , t ∈ [0, T ]} un procés Gaussià amb increments estacionaris i funció de variància còncava. Sigui 0 t 0 < t 1 <. . . < t n . Aleshores, es satisfà la desigualtat següent
per n enter positiu.
Demostració. Pel Lema 2.2.2 sabem que
Dividim per (2x) n ambdós costats de la desigualtat,
Obtenim d'una banda, la densitat conjunta del vector (X t 1 −X t 0 ,. . . ,X tn −X t n−1 ) en el punt 0
.
Per tant, tenim que
Com que la funció de variància del moviment Brownià fraccionari amb paràmetre
). Per a qualssevol γ, β nombres reals positius, es satisfà la següent desigualtat
Demostració. La prova és un simple argument de convexitat.
Considerem
D'una banda tenim que f (β) és una funció positiva i a més,
Notem que per provar la desigualtat, és suficient veure que la funció f (β) pren el seu valor màxim en β = 0 (i.e. f (β) f (0)).
Primer considerem el cas γ 1.
Calculem la primera derivada de f (β),
Reordenem convenientment els termes de f (β),
Pel Teorema del Valor Mig, sabem que existeixen ξ ∈ (β + γ,
i observem a més que ξ > η.
Usant aquestes dues igualtats, obtenim que
Suposem ara que γ < 1. En aquest cas, expressem f (β) de la manera següent,
Pel Teorema del Valor Mig, sabem que existeixen ξ ∈ (β + 1,
En aquest cas també ξ > η. Per tant, tenint en compte això i les desigualtats anteriors, podem acotar superiorment f (β) per
Anàlogament al cas γ 1 deduïm que f (β) 0.
Amb tot això hem vist que la funció f (β) és decreixent per a tot β 0, és a dir, Proposició 2.2.5. Sigui H 0 ∈ [ 1 2 , 1). Per a qualsevol m 2, existeix un nombre real η > 0 i una constant A m,η,H 0 > 0 que només depèn de m, η i H 0 , tal que el determinant de la matriu de correlacions dels increments
Demostració. Al Teorema 6.2 de [Ber70] es prova l'existència d'una constant A m,H > 0 que acota inferiorment el determinant de la matriu de correlacions dels increments de B H , per a qualsevol H ∈ ( 1 2 , 1). Per provar el resultat de la proposició, veurem que en un entorn suficientment petit d'H 0 , el determinant de la matriu de correlacions corresponent a B H està a prop del determinant de la matriu de correlacions corresponent a B H 0 .
Cal notar que si H 0 = 1 2 , el Lema 2.2.3 ens diu que el determinant de la matriu de correlacions dels increments de B H està acotat inferiorment per 2 −m amb H ∈ (H 0 − η, H 0 ), per a qualsevol η < 1 2 . Els arguments que usarem a partir d'aquí ens proporcionaran un entorn del tipus (H 0 , H 0 + η) en el qual la cota inferior uniforme del determinant també existeix.
Com que el determinant d'una matriu és la suma de productes de les seves components, i donat que, per a tot H ∈ (0, 1), sup
(2.2.1)
Com ja hem vist anteriorment, podem expressar la correlació entre dos increments disjunts
Ara, veurem (2.2.2). Tenint en compte els diferents valors possibles dels paràmetres γ i β, provarem les afirmacions següents:
Això és conseqüència de la continuïtat uniforme de la funció f (x, y) = x y sobre conjunts compactes que no contenen el punt (0, 0).
Pel Lema 2.2.4 sabem que
A més, els dos numeradors de les expressions anteriors són positius.
Pel Teorema del Valor Mig, tenim que
Usant aquesta desigualtat i tenint en compte que 0 < 2H − 1 < 1, podem acotar la banda dreta de la desigualtat (2.2.4) de la forma següent
Per tant, (2.2.6) és conseqüència de (2.2.5).
Finalment, com que podem prendre L > 1, obtenim
Això finalitza la prova de (2.2.2).
Com a conseqüència dels resultats anteriors i el Teorema 2.1.15, podem enunciar la proposició següent.
Proposició 2.2.6. Sigui H 0 ∈ (0, 1). Aleshores, existeix η > 0 tal que la família de processos
x com a límit (uniforme en (x, t)) en mitjana quadràtica.
Com a conseqüència de (ii) i (iii), pel criteri d'ajustament (veure Teorema 1.1.15 del capítol de Preliminars), obtenim l'ajustament de la família de lleis de {L (2.3.1)
Identificació de la llei límit
Demostració. Fixem g contínua amb suport compacte i tal que satisfà la condició (2.3.1).
Considerem les aplicacions T g i U g , definides com
Es pot comprovar fàcilment que T g i U g són aplicacions contínues respecte les topologies usuals.
La Proposició 2.1.6 implica que, per a qualsevol (x,
Degut a la continuïtat de T g i U g i la convergència en llei de les famílies
Això conclou la prova.
A la proposició següent, provarem que, sota les hipòtesis de l'últim resultat, les distribucions en dimensió finita de Y coincideixen amb les de L.
Proposició 2.3.2. Sigui {X n } n∈N una família de processos que satisfà els apartats (a), (b) i (c) de la proposició anterior. Aleshores, per a qualsevol (x 1 , t 1 ),..., (
Per la Proposició 2.3.1, tenim que els següents vectors aleatoris són iguals en llei en
Com que {g ε } és una aproximació de la identitat, per x ∈ R, t ∈ [0, T ] fixats i qualsevol
quan ε tendeix a 0.
Usant novament que g ε és una aproximació de la identitat, obtenim que
Amb això, concloem
Usant aquesta proposició i els resultats de les seccions anteriors obtenim la convergència en llei de la família de temps locals dels moviments Brownians fraccionaris.
Corol•lari 2.3.3. Donat H 0 ∈ (0, 1), la família {L H } H∈(0,1) de temps locals dels moviments Brownians fraccionaris convergeix en llei al temps local
Demostració. Per la Proposició 2.2.6 tenim l'ajustament de les lleis de la família {L
La Proposició 2.3.2 ens diu que per a qualssevol (x 1 , t 1 ), ..., (x k , t k ) fixats tenim que
2.4 Prova del Teorema 2.1.9
Demostració. Fixat t ∈ [0, T ]. Per la condició (ii), la transformada de Fourier de la mesura d'ocupació pertany a L 2 (R), ω-q.s.
Pel Teorema 2.1.7, tenim que ω-q.s. la mesura µ t és absolutament contínua i la seva densitat f t ∈ L 2 (R) és de quadrat integrable en x. A més, definint
. Veurem que ω-q.s. L t és una versió de la densitat f t de µ t . Segons la convergència uniforme anterior, en [−A, A], amb A > 0, es dedueix que
És a dir,
Finalment, de (2.4.2) i (2.4.3), deduïm que L t x = f t (x) x-q.p.t., amb probabilitat 1. Per tant, {L t
x } és un temps local per X. formalitzen de maneres diferents la definició de la integral tipus Stratonovich i proven la respectiva fórmula de Hu-Meyer.
Més recentment, Dasgupta i Kallianpur [DK99b] han construït una integral múltiple tipus Stratonovich respecte el moviment Brownià fraccionari amb paràmetre de Hurst H > 1 2 i han provat la corresponent fórmula de Hu-Meyer en [DK99a]. Per altra banda, Duncan et al. [DHPD00] han definit la integral tipus Itô en termes de productes de Wick i també han introduït la integral tipus Stratonovich.
En aquest capítol considerarem la integral de Stratonovich en el sentit de Solé i Utzet [SU90] i utilitzarem el treball de Jolis [Jol06] en el qual la integral tipus Stratonovich es construeix per a processos Gaussians generals que tenen funció de covariància de variació acotada (això inclou el cas del moviment Brownià fraccionari amb paràmetre de Hurst H > 1 2 ). Els resultats que obtenim per a la integral múltiple tipus Itô poden ser un primer pas per provar la continuïtat en llei de funcionals molt més complicats, pels quals puguem trobar una descomposició en caos de Wiener on els nuclis de les integrals múltiples siguin funcions prou bones.
Hem organitzat el capítol de la forma següent. A la Secció 2 expliquem breument la construcció, donem algunes de les propietats de la integral de primer ordre
A la Secció 3 donem les principals propietats de la integral múltiple tipus Itô
). Com a pas previ, demostrem el resultat anàleg (veure Proposició 3.2.4) per a f funció elemental (és a dir,
) per a tot k = 1, . . . , n, i = 1, . . . , m). Finalment, a la Secció 4, introduïm la integral múltiple tipus Stratonovich, I S,H n (f ), i provem que la llei de {I
convergeix cap a la de
Convergència en llei de la integral de primer ordre
Definim la integral de primer ordre d'una funció determinista respecte B H seguint el procediment habitual. Primer de tot, considerem el conjunt S T de totes les funcions simples en [0, T ] de la forma
Observem que S T és un espai vectorial. La integral de primer ordre de f respecte B H es defineix com
Es pot veure fàcilment que aquesta integral està ben definida i que I H 1 és lineal.
Considerem el producte escalar definit a S T per
Podem estendre la integral a l'espai de Hilbert que denotem per Λ 2 (R H ) (veure Huang i Cambanis [HC78]) i que és la compleció de S T respecte el producte escalar , H . Notem que aquest espai conté distribucions (veure per exemple [Jol07]).
Denotem per H la norma en Λ 2 (R H ), és a dir,
En el treball de Pipiras i Taqqu [PT01] es pot veure que l'espai de funcions
El lema següent ens proporciona una cota superior del moment de segon ordre de
.
(3.1.1)
Demostració. Usant la desigualtat de Cauchy-Schwarz, obtenim la desigualtat que volíem provar:
.
Denotarem per
la integral de primer ordre de f respecte B H , considerada com a procés. 2, q per a α ∈ (1/2, H) i q ∈ [1, ∞], que estan inclosos en C ([0, T ]).
En el teorema següent obtenim la convergència en llei de la família de processos
Començarem provant l'ajustament de la família de lleis de
Per tant, pel Criteri de Billingsley (veure Teorema 1.1.14) obtenim l'ajustament.
Ara provarem que les distribucions en dimensió finita del vector (I
Pel Lema
Convergència en llei de la integral múltiple tipus Itô
Definició i propietats de la integral múltiple tipus Itô
Sigui S n T el conjunt de totes les funcions simples en [0, T ] n . Considerem la forma bilineal, simètrica i definida positiva en S n T × S n T donada per
Denotem per Λ 2 (⊗ n R H ) la compleció de S n T respecte el producte interior •, • H,n . A Huang i Cambanis [HC78], la integral múltiple tipus Itô, denotada per
En el teorema següent, resumirem algunes de les propietats més importants de la integral múltiple tipus Itô I H n (f ).
Teorema 3.2.1. (Theorem 2.1, [HC78]). Les integrals múltiples tipus Itô satisfan les propietats següents:
(i) Per a cada n, I H n és un operador lineal de Λ 2 (⊗ n R H ) en un subespai de L 2 (Ω).
(ii)
on H n denota el polinomi d'Hermite de grau n normalitzat. Recordem que aquest polinomi es defineix com
on H n (λ, x) denota el polinomi d'Hermite de grau n en dues variables i normalitzat:
Per a cada n 1 denotarem per
la integral múltiple tipus Itô de f respecte B H , entesa com a procés.
Convergència en llei de
Sigui E n l'espai de funcions elementals de la forma
Observació 3.2.2. Si H = 1 2 , el moviment Brownià fraccionari és un procés de Wiener amb funció de covariància, donada per
que té variació acotada. Aleshores, aquesta funció defineix una mesura en B([0, T ] 2 ) que és singular respecte a la mesura de Lebesgue. De fet, és la mesura uniforme concentrada a la diagonal, que formalment es denota com δ t−s a la teoria de distribucions.
Observem que es pot expressar la norma f
La proposició següent la utilitzarem, més endavant, per provar la convergència en llei de les integrals múltiples tipus Itô.
Demostració. Si H 0 > 1 2 , es pot obtenir de forma senzilla el resultat usant arguments de convergència dominada. Per tant, suposarem que
Usant les desigualtats (3.1.1), (3.2.2) i (3.2.3), podem acotar el terme A 1 de la forma següent:
Per provar això, usarem dues igualtats obtingudes a partir de la fórmula d'integració per parts. Per H > 1 2 tenim que
Usant un argument de convergència dominada es pot provar de forma senzilla que l'expressió:
Novament, utilitzant arguments de convergència dominada es pot veure que aquest terme convergeix a zero quan H → 1 2 .
La proposició següent prova la convergència en llei de la família
Demostració. Podem suposar sense pèrdua de generalitat que f és una funció simètrica.
Sabem que tota funció simètrica f ∈ E n es pot expressar com
Per (3.2.1), tenim que
Per tant, I
H n (f ) té una versió contínua.
Usant la Proposició 3.2.3 i el Teorema 3.1.3, tenim que
convergeix en llei cap a
Per aquest motiu i tenint en compte que els polinomis d'Hermite en dues variables són funcions contínues, deduïm el resultat que volíem provar.
Convergència en llei de
Tot seguit provarem la convergència en llei en C ([0, T ]) de la família de processos
quan H tendeix a H 0 , per a tota f ∈ L 2 ([0, T ] n ). Per demostrar l'existència d'una versió contínua de la integral i l'ajustament de la família de lleis, necessitarem el lema que enunciem a continuació:
(3.2.7) Com a conseqüència s'obté que
Demostració. El cas H = 1 2 ja és conegut. Suposem H > 1 2 . Podem suposar també sense pèrdua de generalitat que f és simètrica ja que si tenim provada la desigualtat per aquest tipus de funcions aleshores obtindrem (atès que els conjunts [0, t] n i [0, s] n són simètrics):
Suposem doncs que f és simètrica. D'una banda, usant la propietat (iii) del Teorema 3.2.1 tenim que
(3.2.10) Ara, integrarem aquesta expressió respecte les variables t 1 , . . . , t n . Abans però, observem que el conjunt [0, t] n \ [0, s] n està contingut en el conjunt de punts de [0, t] n tals que almenys una de les n coordenades pertany a [s, t], i això significa que ens apareixerà almenys una integral del tipus:
Per H ∈ ( 1 2 , 1), estudiem, en funció de x, aquesta integral. Per a això, distingirem els tres casos que presentem a continuació:
Per la resta d'integrals obtenim la cota superior següent
Així doncs, usant aquestes desigualtats que acabem de veure i integrant (3.2.10) respecte les variables t 1 , . . . , t n tenim que
que és el que volíem provar.
En el lema següent enunciem la propietat d'hipercontractivitat en el context de caos de Wiener. Per a tota variable aleatòria de quadrat integrable F = +∞ n=0 I n (f ) denotem per J n la projecció en el caos de Wiener d'ordre n i tenim que la seva projecció coincideix amb la integral múltiple d'ordre n: J n (F ) = I n (f n ).
Considerem el semigrup d'Ornstein-Uhlenbeck {T t , t 0} d'operadors lineals i acotats T t en L 1 (Ω) que per a F ∈ L 2 (Ω) ve donat per
Aquests operadors verifiquen la propietat d'hipercontractivitat següent: Lema 3.2.6. (veure per exemple, pàg.65 de [LT91], o Theorem 1.4.1., [Nua06]
Com a conseqüència d'aquesta propietat, es pot veure de forma senzilla que per a tot 1 < p < q < +∞ les normes • p i • q són equivalents en el caos de Wiener d'ordre n.
En efecte, sigui t > 0 tal que q = 1 + e 2t (p − 1). Aleshores, per a tota variable aleatòria F ∈ L 2 (Ω) que pertanyi al caos de Wiener d'ordre n, tenim que
Usant aquest fet i prenent p = 2 i t > 0 de forma que q = e 2t + 1 > 2, obtenim que
Per tant, aplicant el Criteri de continuïtat de Kolmogorov obtenim que I H n (f ) té una versió contínua. D'altra banda, si considerem el moment de quart ordre, és a dir, p = 4 a la primera part de la desigualtat anterior tenim
Pel Lema 3.2.5, sabem que la condició (C) del Lema 1.3.1 es satisfà. Aleshores, tenint en compte que E n és un subespai dens d'E i usant la Proposició 3.2.4 s'obté el resultat desitjat.
Convergència en llei de la integral múltiple tipus Stratonovich
Notem que L
A continuació expliquem breument una altra construcció de la integral múltiple tipus Stratonovich respecte el moviment Brownià fraccionari amb paràmetre de Hurst H ∈ (1/2, 1)
(veure [Jol06], on es consideren processos Gaussians generals amb funció de covariància de variació acotada). Si f ∈ E n és de la forma següent n ( f ), on f és la simetrització de f . Un cop vista aquesta definició, enunciarem la corresponent fórmula de Hu-Meyer per a funcions elementals (en el cas particular del moviment Brownià fraccionari amb H ∈ (1/2, 1)).
Teorema 3.3.3. (Theorem 3.2, [Jol06]) Sigui H ∈ (1/2, 1) i sigui f una funció elemental en
Ara, considerem E s n l'espai de les funcions elementals simètriques en [0, T ] n . Usant el Teorema 3.3.3 i les propietats de les integrals tipus Itô tenim que, per f ∈ E s n ,
on λ H és la mesura definida per
per a qualsevol conjunt de Borel A ⊂ [0, T ]. Es pot veure fàcilment que, per a qualsevol
Usant la desigualtat (3.3.4), es pot estendre la integral a un espai de Banach, denotat per L s,H n , seguint els passos que descrivim a continuació. Primer de tot, prenem
Es pot veure que les funcions simètriques de L 2 (µ
També es pot provar que la fórmula de Hu-Meyer es satisfà en L s,H n . És a dir, la igualtat (3.3.3) es satisfà per a qualsevol f ∈ L s,H n (veure Theorem 3.5, [Jol06]).
Tots els resultats de la integral múltiple tipus Stratonovich enunciats fins ara fan referència només al cas H ∈ (1/2, 1). Quan H = 1/2, la mesura definida per la funció de covariància és singular respecte la mesura de Lebesgue i això implica que la integral tipus Stratonovich respecte el procés de Wiener sigui més complicada. Per exemple, si definim la integral en el sentit de Solé i Utzet [SU90], les funcions integrables han de satisfer que existeixin unes altres funcions anomenades "traces" definides per un procediment límit (veure Solé i Utzet [SU90]) i, en general, és difícil trobar classes de funcions amb aquesta propietat. No obstant això, es pot demostrar el resultat següent:
es satisfà la fórmula de Hu-Meyer següent:
Demostració. Pel sumand f 1 ∈ E n , el resultat és conseqüència directa de la definició de les traces i la fórmula de Hu-Meyer de Solé i Utzet [SU90]. Pel terme
aplicar el Lemma A1 de Bardina i Jolis [BJ00].
Com a conseqüència d'aquest teorema, podem enunciar el següent corol . lari.
aleshores existeix una constant C n,T que només depèn de n i T tal que
Per a tot n 1, denotem per
la integral múltiple tipus Stratonovich respecte B H associada a f , com a procés.
Proposició 3.3.6. Sigui f ∈ E n . Aleshores, la família de processos {I
té una versió contínua i és un funcional continu del següent procés multidimensional
Aleshores, el resultat s'obté del Teorema 3.1.3.
El següent lema tècnic ens serà útil per provar la convergència de I S,H n (f ) per a f contínua.
Lema 3.3.7. Per a tot k = 0, . . . , n, existeix una constant positiva C n,T que no depèn del paràmetre H tal que • A la integral del membre esquerre de (3.3.6) sobre el conjunt de punts tals que almenys una de les primeres 2k (en el cas k = 0) coordenades està en [s, t] hi tenim un terme del tipus
usant la desigualtat (3.3.8).
• Sobre el conjunt de punts en què una de les n − 2k últimes coordenades pertany a [s, t] tenim un terme com
Usant això i aplicant la desigualtat (3.3.7), es pot provar de forma senzilla (3.3.6).
Convergència en llei de la integral tipus Stratonovich per a
Demostració. Començarem provant l'ajustament.
Per simplificar la notació, denotarem per g la funció
Usant la fórmula de Hu-Meyer, l'ortogonalitat d'integrals tipus Itô d'ordres diferents tenim que
). Aplicant la propietat d'hipercontractivitat (3.3.6) i l'expressió del moment de segon ordre de la integral tipus Itô, tenim que
Finalment, usant la desigualtat de Cauchy-Schwarz i aplicant el Lema 3.3.7 tenim que
Com a conseqüència d'aquesta última cota obtenim , prenent p > 2, l'existència d'una versió contínua de I S,H n (f ) i l'ajustament de les lleis de {I
La Condició (C) del Lema 1.3.1 es satisfà. En efecte, per la mateixa desigualtat que hem obtingut l'ajustament, tenim que per a g
A més, pel Corol . lari 3.3.5 tenim la mateixa cota per H = 1 2 (en aquest cas necessitarem prendre g ∈ E).
Finalment, el resultat s'obté aplicant la Proposició 3.3.6 ja que les funcions simètriques de Abstract. We prove the weak convergence in C ([0, T ]) of the laws of the Itô and Stratonovich multiple integrals of some classes of deterministic functions with respect to the fractional Brownian motion, B H , with Hurst parameter H > 1/2, to the law of the corresponding multiple integral with respect to B H 0 , when H tends to
Capítol 4
Continuïtat respecte el paràmetre de Hurst de les lleis de la integral fraccional simple. Cas H < 1 2 A la Secció 3.1 del Capítol 3 hem provat la convergència en llei de la família d'integrals estocàstiques de primer ordre d'una funció determinista respecte B H amb H ∈ ( 1 2 , 1) en C ([0, T ]), quan H → H 0 . De fet, hem provat el cas k-dimensional i l'hem usat com a pas previ per la convergència en llei de la integral estocàstica múltiple.
En aquest capítol estudiarem la convergència en llei de la família d'integrals estocàstiques de primer ordre però quan H ∈ (0, 1 2 ). Hem considerat el cas 1-dimensional ja que l'extensió al cas multidimensional no implica cap dificultat addicional.
Tot i que existeixen diferents caracteritzacions del domini de la integral estocàstica simple respecte B
H per H ∈ (0, 1 2 ) (veure per exemple [AMN00]), nosaltres utilitzarem la caracterització de Bardina i Jolis en [BJ06] relacionada amb els espais de Sobolev ordinaris ja que per a la integral d'una funció determinista s'obté una expressió més senzilla i còmode per treballar.
Pel que fa a la prova de la convergència en llei, es farà de la manera habitual. Primer provarem l'ajustament de la família de lleis usant el Criteri de Billingsley (veure Teorema 1.1.14) i després la convergència de les distribucions en dimensió finita, aplicant el Lema 1.3.1. Cal dir que en aquest cas, l'ajustament de la família de lleis de les integrals estocàstiques de primer ordre respecte B H només l'hem provat per H en un entorn d'H 0 .
Hem estructurat el capítol en dues seccions. A la primera introduïm la definició de la integral estocàstica de primer ordre d'una funció determinista respecte el moviment Brownià fraccionari B H quan H ∈ 0, 1 2 i enunciem el resultat de [BJ06] que proporciona la caracterització del domini d'aquesta integral.
Usant aquesta caracterització a la segona secció es demostra el resultat principal d'aquest capítol, la convergència en llei de la família d'integrals estocàstiques de primer ordre d'una funció determinista respecte B H , en C ([0, T ]), quan H → H 0 .
Preliminars
Considerem el conjunt de les funcions simples S T en [0,T] de la forma
Es pot definir de manera natural la integral de primer ordre de f respecte el moviment Brownià fraccionari B H com
Es pot veure de forma senzilla que la integral de primer ordre I H 1 (f ) és lineal i està ben definida ja que no depèn de la representació de f . Per a tota f, g ∈ S T es pot definir el producte escalar següent:
Aquest producte escalar és definit positiu ja que la covariància és definida positiva. Això proporciona condicions necessàries per estendre, seguint els passos habituals, la integral de primer ordre a un conjunt més ampli d'integrands, l'espai L H T que és la compleció de S T respecte el producte escalar Ψ H (f, g). Aquest espai és ben conegut i es pot caracteritzar en termes de les derivades fraccionals (veure, per exemple, [DÜ99], [AMN01] o [PT01]).
De totes formes, al llarg d'aquest catítol usarem la caracterització de L H T introduïda per Bardina i Jolis en [BJ06] i que es basa en el següent resultat: Lema 4.1.1. (Lemma 2.1., [BJ06]) Per a tota f, g ∈ S T , tenim que
La prova d'aquest lema es pot veure a [Jol07].
Per a tota f, g ∈ S T , també es pot obtenir una expressió més compacta de Ψ H (f, g) (veure [BJ06]):
Donada una funció localment integrable f : I → R (on I pot ser un interval finit o tot R), i una partició π de l'interval I es defineix
Per a tota f : [0, T ] → R mesurable, es pot introduir la quantitat següent, possiblement infinita:
En el teorema següent (veure Theorem 2.5 de [BJ06]) es dóna una caracterització de l'espai L H T que està relacionada amb els espais de Sobolev ordinaris.
Teorema 4.1.2. (Theorem 2.5, [BJ06]) El domini de la integral de primer ordre
Si dotem aquest espai amb el producte escalar definit per
aleshores la integral de primer ordre I H 1 és una isometria entre L H T i un subespai de L 2 (Ω). A més per a tota f ∈ L H T i tota successió Π = (π m ) m de particions de [0, T ] tals que satisfan la condició següent:
Com a conseqüència,
Incloem també en aquesta secció de Preliminars el Teorema d'Immersió de Sobolev que necessitarem aplicar en la propera secció per provar l'ajustament.
Primer de tot introduïm els espais de Sobolev d'ordre fraccionari sobre [0, T ].
Per a tot α ∈ R i tot p ∈ (1, +∞), considerem la seminorma següent
Aquest espai dotat amb la norma definida per f L p ([0,T ] + f α,p és un espai de Banach.
Per a p = 2, es té que W α,2 ([0, T ]) és un espai de Hilbert amb el producte escalar definit per
A continuació, enunciem el Teorema d'Immersió de Sobolev (veure Theorem 5.4, [Ada75]).
Tot i que en aquest darrer treball que citem, el teorema està enunciat per R n i per a dominis amb suficient regularitat (veure Teorema 7.14 de [Ada75]), nosaltres presentarem una versió adaptada al context dels nostres resultats.
Teorema 4.1.3. (Teorema d'Immersió de Sobolev) Suposem que 0 < α < 1 p amb p ∈ (1, +∞). Aleshores,
A la propera secció treballarem amb espais de Sobolev fraccionaris W
Acabem aquesta secció mostrant una altra caracterització de l'espai L H T :
4.2 Convergència en llei de la integral fraccional simple d'una funció determinista
Resultats per provar l'ajustament
Tot seguit enunciem i demostrem una sèrie de resultats tècnics, necessaris per provar l'ajustament de la família de lleis de
Lema 4.2.1. Siguin T, k > 0 nombres reals positius. Aleshores, per a tot x ∈ R tal que
Demostració.
La següent proposició és el resultat més important d'aquesta secció, ja que ens proporciona una estimació del moment de segon ordre de la integral I H 1 (f ) que no depèn del paràmetre H. Més endavant, utilitzarem aquesta acotació per demostrar l'existència d'una versió contínua de I H 1 (f ) i l'ajustament de la família de lleis de
per a tot 0 s t T .
Demostració. Sigui H ∈ [H 1 , 1 2 ). Per tal de facilitar la lectura d'aquesta demostració i tenint en compte que de les constants només ens interessa estudiar la seva dependència en H, farem un abús de la notació i a partir d'ara usarem C per denotar indistintament a totes les constants d'aquesta demostració tret d'aquelles, si es dóna el cas, que depenguin d'H. Per a tot s t i usant l'expressió (4.1.3) tenim que
Aplicant la desigualtat de Hölder prenent p = 1−H 1−H > 1 i q el seu conjugat, acotem el primer terme de la manera següent:
Donat que pel Teorema d'Immersió de Sobolev, f ∈ L 1/H ([0, T ]) i aplicant novament la desigualtat de Hölder tenim que
D'aquesta manera hem aconseguit acotar superiorment el primer sumand de (4.2.2) per
La resta de termes es poden acotar de forma senzilla. De fet, el segon i el tercer sumands de (4.2.2) s'acoten de forma anàloga. A continuació veiem els passos que se segueixen per acotar el segon sumand.
Calculant la integral respecte x del segon terme i acotant-ho convenientment tenim que
Altra vegada usant que f ∈ L 1/H ([0, T ]), aplicant la desigualtat de Hölder a cada un dels sumands de la banda dreta de la desigualtat anterior i usant que l'exponent 2H−1 1−2H > −1 per ser H H 1 > H tenim que:
Per tant, tenint en compte aquestes desigualtats i degut a que H
De manera similar tractem el terme següent, és a dir, primer utilitzant que f ∈ L 1/H ([0, T ])
pel Teorema d'Immersió de Sobolev i després aplicant convenientment la desigualtat de Hölder tenim que
Així doncs, el terme (4.2.3) es pot acotar superiorment per
Finalment, usant les desigualtats anteriors i aplicant el Lema 4.2.1, deduïm que sup
amb C una constant positiva.
Resultats per provar la convergència de les distribucions en dimensió finita
Tal com hem comentat al Capítol 1, el Lema 1.3.1 serà cabdal per provar la convergència de les distribucions en dimensió finita de la família de processos
Per comprovar que la nostra família de processos satisfà la condició (C) del Lema 1.3.1 necessitem provar la desigualtat que enunciem en el lema següent:
Demostració. Per provar aquesta desigualtat distingirem els casos 0 < H < 1 2 i H = 1 2 .
1. Cas H ∈ 0, 1 2 : Com 1 − 2H 1 − 2H per H ∈ H , 1 2 i aplicant el Lema 4.2.1 obtenim que:
Aplicant convenientment aquesta desigualtat i el Lema 4.2.1 a cada un dels sumands de l'expressió de f H tenim que:
2. Cas H = 1 2 : Donat que x = T 2 és el mínim de la funció
Així doncs, tenint en compte aquesta última desigualtat podem veure de forma molt senzilla el que volíem provar:
Resultat principal
Finalment, demostrarem la convergència en llei de la família de processos
Demostració. El primer pas és demostrar l'existència d'una versió contínua de la integral de primer ordre I H 1 (f ). Per fer-ho, simplement apliquem la Proposició 4.2.2 i el Criteri de continuïtat de Kolmogorov, tenint en compte que I H 1 (f ) és un procés Gaussià i centrat. Usant també que els processos I H 1 (f ) són Gaussians i centrats, per la Proposició 4.2.2 i el Criteri de Billingsley (veure Teorema 1.1.14) s'obté l'ajustament de la família de lleis de
2 )} en C ([0, T ]), per a tot 0 < H < H 1 < 1 2 . Un cop vista l'existència d'una versió contínua i l'ajustament ja només ens queda provar la convergència de les distribucions en dimensió finita dels processos I H 1 (f ). Per veure-ho només cal aplicar el Lema 1.3.
A més, per garantir l'existència de la integral tipus Russo-Vallois i l'expressió en termes de la integral de Skorohod i la traça en el cas H 0 = 1 2 així com la convergència en llei en aquest cas, ens ha calgut imposar condicions de regularitat addicionals per a la derivada de Malliavin del procés, però similars a les que s'imposa per a la integral de Stratonovich introduïda per
Preliminars
.
Si tenim un espai de Hilbert V , aleshores D 1,p B H (V ) denota l'espai de Sobolev associat a les variables aleatòries amb valors a V . L'altre operador important del càlcul estocàstic de variacions és l'operador divergència δ H que és l'adjunt de l'operador diferencial, definit en termes de la relació de dualitat següent:
La integral de Skorohod satisfà les propietats següents:
(a) Per a tot u ∈ D
Una condició suficient per a que es satisfaci la condició (5.1.4) és
La integral simètrica indefinida Per aquesta classe de processos es pot definir la traça com
Tal i com veurem en la proposició següent, aquestes condicions impliquen l'existència de la integral tipus Russo-Vallois i aquesta integral admet la mateixa representació en termes de la integral de Skorohod i de la traça:
Proposició 5.1.4. Sigui u ∈ D 1,2 (L 2 ([0, T ])) un procés estocàstic que satisfà les condicions (5.1.5) i (5.1.6). Aleshores, existeix la integral tipus Russo-Vallois del procés estocàstic u respecte el moviment Brownià estàndard i a més, admet la següent representació:
.
A més, per a tota g
.
5.2 Convergència en llei de la integral tipus Russo-Vallois de processos estocàstics respecte B H . Cas H > 1 2 Fixat H 0 1 2 . Considerem la família de processos estocàstics {X H , H ∈ V 0 } definits per integrals estocàstiques simètriques tipus Russo-Vallois respecte el moviment Brownià fraccionari amb H ∈ V 0 de la forma
(5.2.1) on
En el nostre cas tenim que per H > 1 2 ,
Aquestes hipòtesis també garanteixen l'existència d'una versió contínua de la integral tipus Russo-Vallois, gràcies al següent resultat:
Per provar la convergència en llei de la família de processos {X H , H ∈ V 0 } necessitarem provar l'ajustament de la família de lleis i la convergència de les distribucions en dimensió finita. Vegem-ho a les següents seccions.
Prova de l'ajustament
En la següent proposició provarem l'ajustament de la família de lleis dels processos estocàstics Aleshores, la família de lleis de {X H } H∈V 0 és ajustada en C ([0, T ]).
Demostració. Per a cada t ∈ [0, T ], escrivim
Com que X H 0 = 0 és suficient veure, per s < t, que
En el nostre cas, per s < t tenim que
(5.2.3) Donat que la integral de Skorohod satisfà la desigualtat de Meyer (5.1.3) tenim que
).
Estudiem per separat cadascun dels sumands de l'acotació anterior. Aplicant el Lema 5.1.5 i la desigualtat de Hölder al primer sumand tenim que
Ara, si tenim en compte la següent desigualtat
Seguint els mateixos passos podem acotar el moment d'ordre p de la derivada:
Si apliquem novament la desigualtat (5.2.4) tenim que
Amb això obtenim que
Fins aquí hem estudiat el moment d'ordre p de la integral de Skorohod. Per tant, ja només ens queda estudiar el segon terme de (5.2.3). Per això, apliquem primer la desigualtat de Hölder i després el Teorema de Fubini
Resumint, per s < t tenim que
Amb això hem vist que existeix F una funció creixent i contínua, definida per
A més, per a tot p > 2 existeixen p i q conjugats tals que l'exponent ( p 2 − 1)p ∧ (p − 1) ∧ q és major que 1. Per provar la convergència de les distribucions en dimensió finita haurem de distingir els casos següents en funció del paràmetre H 0 :
Considerem el cas H 0 > 1 2 i suposem que la família de processos {u H } H∈V 0 també satisfà les següents hipòtesis (juntament amb les del Bloc A):
Ara aplicant convenientment la desigualtat de Cauchy-Schwarz, el Teorema de Fubini i usant que ϕ ε defineix una probabilitat obtenim que
Per tant, per la condició (B1) obtenim la convergència que volíem provar.
Anàlogament, per provar que
uniformement en H, usarem arguments similars als anteriors i la condició (B2).
Així, doncs, ja només ens queda tractar el terme següent:
(5.2.10) Suposem que el paràmetre H ∈ V 0 .
Treballant de forma similar aquest terme i aplicant el Teorema de Fubini tenim que
i per tant, el terme (5.2.10) està acotat superiorment per
Si apliquem la desigualtat de Hölder, prenent l'exponent p >
és una cota superior de (5.2.10) que convergeix a zero uniformement en H ∈ V 0 quan ε → 0,
Observació 5.2.7. Cal notar que en aquesta prova, l'únic punt on usem que el paràmetre H 0 > 1 2 és quan estudiem el terme (5.2.10). Per tant, aquest és el terme que haurem d'estudiar amb especial interès quan Vegem doncs que donat ρ > 0 existeixen ε > 0 i η > 0 tals que satisfan (5.2.18) i (5.2.19).
Aquesta darrera desigualtat es satisfà per a ε prou petit degut a la Proposició 5.1.4.
Vegem que es pot trobar η > 0, i ε > 0 de forma que es satisfà també la condició (5.2.18).
Escrivim A continuació veurem que cadascun d'aquests termes es fa petit quan H és proper a 1 2 , com a mínim per algun ε > 0:
Si H està a prop d' 1 2 , el terme |2HT 2H−1 − 1| es fa petit i a més per la condició (A2), K D < +∞. Per tant, A 1 (H) també es farà petit.
• Anàlogament, podem acotar el terme A 5 (H, ε):
Observem que pels mateixos arguments que en el cas d'A 1 (H), aquest terme es fa petit quan H està a prop d' 1 2 .
• Estudiem ara el terme A 2 (H). Aquest es pot expressar com
Aplicant el Teorema de Fubini, obtenim la següent igualtat
Per a tot δ ∈ (0, T ), es pot acotar superiorment A 2 (H):
(5.2.20)
Comencem estudiant el primer sumand. Per això, intercalem a la seva expressió
(5.2.21)
El primer sumand és igual a zero, ja que aplicant el Teorema de Fubini i usant la simetria de la funció ψ H : A partir d'aquí, fixarem un ε < ε 0 de manera que també per aquest ε > 0 se satisfà (5.2.19).
• Finalment, estudiem el terme A 4 (H, ε). Per H ∈ 1 2 , 1 2 + η observem que aquest terme es fa petit si η > 0 és prou petit.
Per acabar la prova ja només ens queda estudiar el segon sumand de (5.2.22) i veure que es fa petit quan H ↓ 1 2 .
Lema 5.2.11. Fixat 0 < ε < T 3 , definim el funcional: x(s)ds, i
2ε , si 0 t < ε,
x(t+ε)−x(t−ε) 2ε
, si ε t < T − ε,
, si T − ε t < T.
Aleshores, Ψ és continu.
Demostració. Tenim que En el lema següent provem la convergència en llei de {X H,ε } H∈V 0 cap a X H 0 ,ε en C ([0, T ]), quan H → H 0 , per a tot ε > 0 i prou petit.
Lema 5.2.12. Sigui {u H } H∈V 0 una família de processos amb trajectòries contínues tals que • PAS 1:
Per a u ∈ D 1,2 (L 2 ([0, T ])) , el procés u ε aproxima el procés u en D 1,2 (L 2 ([0, T ])) i com a conseqüència tenim la convergència en L 2 (Ω) de la integral indefinida de Skorohod:
Començarem veient que aquest procés u ε satisfà les següents desigualtats:
(i)
u L 2 ([0,T ]) .
(5.4.2) (ii)
Du L 2 ([0,T ] 2 ) .
(5.4.3) En efecte, usant l'expressió (5.2.7) de u ε s i les propietats de la convolució tenim la desigualtat següent: Com a conseqüència d'aquesta convergència, tenim que δ 1|2 (u n,ε ) −→ δ 1|2 (u ε ), en L 2 (Ω),
quan n → ∞. Es pot veure de forma senzilla aplicant aquesta convergència i la propietat
(5.1.2) de la integral de Skorohod:
u n,ε − u ε D 1,2 (L 2 ([0,T ])) −→ n→∞ 0.
(5.4.4)
Així doncs, prenem una successió de processos simples {u n } de S T tals que u n −→ u en la norma de l'espai D 1,2 (L 2 ([0, T ])) quan n → ∞. Aleshores, intercalem aquests processos i escrivim
Pel que hem vist a (5.4.4), sabem que per a tot ξ > 0 hi ha un enter n ξ tal que per a tot n n ξ , tenim que
Per tant, podem afirmar que per a tot ξ > 0, existeix n ξ tal que per a tot n n ξ ,
La prova s'acaba tenint en compte que per a cada n,
en D 1,2 (L 2 ([0, T ]) quan ε → 0.
• PAS 2:
Tractem el segon sumand de (5.4.1), és a dir, la convergència en L 1 (Ω) d'aquest cap al
Hn
H 0 en
n
ss
U
A
e
D
Observació 3.1. 2 .
3.3. 1
Nualarti
s 1 s
•x
x
Ψ
T
sx
11 0 11
.ε 2 Lr.F
0 D2ε t 0 T 0 D
es defineix de la manera següent.
Per a tot ε > 0 i tot procés estocàstic u = {u t , t ∈ [0, T ]} amb trajectòries integrables, es pot definir
(5.2.6) D'ara endavant, usarem el conveni que u s = 0, per s / ∈ [0, T ].
De fet, es pot escriure
Provem el següent resultat tècnic que usarem més endavant per demostrar la convergència de les distribucions en dimensió finita de X H .
Proposició 5.2.6. Fixat H 0 > 1 2 . Siguin X H i X H,ε les famílies de processos estocàstics definides en (5.2.1) i (5.2.5). Suposem que {u H } H∈V 0 satisfà les hipòtesis del Bloc A i el Bloc B. Aleshores,
(5.2.9)
Per provar (5.2.9), veurem que cadascun dels termes de la banda dreta de la desigualtat anterior tendeix a zero uniformement en H quan ε → 0.
Per les desigualtats de Meyer:
.
Tenint en compte les condicions que satisfà el procés u H es pot veure fàcilment que tant
convergeixen a zero uniformement en
Anem a estudiar el primer terme. Per això, usarem l'expressió (5.2.7) i farem un senzill canvi de variables:
En aquest cas per garantir l'existència de la integral de Stratonovich del procés u H 0 no n'hi ha prou amb suposar les hipòtesis que havíem considerat als Blocs A i B.
Suposem que la família de processos estocàstics {u H } H∈V 0 satisfà la següent condició: Si u H satisfà la condició (C) aleshores es defineix la traça de u
Observació 5.2.8. Observem que la condició (C) per H 0 = 1 2 , implica que el procés u H 0 és integrable Stratonovich (veure la Proposició 5.1.4).
A més, les condicions (C) i (A2) impliquen que
sup
sup
El resultat tècnic següent l'usarem per provar un resultat anàleg a la Proposició 5.2.6 però per al cas H 0 = 1 2 (veure l'Observació 5.2.7).
Proposició 5.2.9. Sigui B 1|2 un moviment Brownià estàndard. Suposem que el procés
(5.2.15)
Demostració. Per a tot ε > 0, la integral de Stratonovich de u 1|2,ε es pot expressar com
(5.2.17) Usant l'expressió (5.2.16) i la prova de la Proposició 5.1.4, obtenim la convergència en L 2 (Ω)
del primer sumand de (5.2.16) cap al primer sumand de (5.2.17) i la convergència en L 1 (Ω)
del segon sumand de (5.2.16) cap al segon sumand de (5.2.17). Amb això finalitza la prova d'aquest resultat.
Proposició 5.2.10. Suposem que {u
Demostració. Per provar aquest resultat, veurem que cadascun dels termes de la següent acotació superior tendeix a zero, quan H → 1 2 :
En la demostració de la Proposició 5.2.6 ja vam veure que el primer terme tendia a zero uniformement en H quan ε → 0.
Recordem que (veure Observació 5.2.7) l'únic terme que cal tractar de forma diferent pel cas
Aquest es pot acotar superiorment per
x |dx dr dy.
Prenent suprems en x, obtenim una cota superior per a cada un d'aquests termes:
Per tant, per la condició (A2) i el següent càlcul:
En el lema següent veiem que el funcional d'u H i B H involucrat en (5.2.23) és continu.
Finalment, ja tenim tots els resultats necessaris per veure la convergència de les distribucions en dimensió finita de la família de processos {X H } H∈V 0 .
Proposició 5.2.13. Sigui {X H } H∈V 0 la família d'integrals estocàstiques tipus Russo-Vallois definides en (5.2.1). Suposem que la família de processos estocàstics {u H } H∈V 0 satisfan els blocs A i B d'hipòtesis i en el cas que H 0 = 1 2 també la condició (C) i a més,
Demostració. Distingim els casos següents:
D'una banda tenim que T 1 (ε, H) està acotat superiorment per
Usant la Proposició 5.2.6, veiem que el terme T 1 (ε, H) tendeix a zero quan ε → 0.
Anàlogament es pot veure que T 3 (ε) està acotat superiorment per
i usant de nou la Proposició 5.2.6, tenim que el terme T 3 (ε) tendeix a zero quan ε → 0.
Això significa que donat η > 0, podem prendre ε suficientment petit tal que
Finalment, per veure que el terme T 2 (ε, H) convergeix a zero quan H → H 0 usem el Lema 5.2.12 que ens proporciona la següent convergència en llei:
quan H → H 0 en C ([0, T ]) per a l'ε > 0 pres anteriorment. Amb això queda provada la convergència de les distribucions en dimensió finita.
D'una banda tenim que T 1 (ε, H) està acotat superiorment per
Usant la Proposició 5.2.10, tenim que donat ρ > 0 existeix ε > 0 i η > 0 tal que si
Fixat l'ε que hem obtingut, tenim que el terme T 2 (ε, H) convergeix a zero quan H → H 0 aplicant també el Lema 5.2.12.
Com a conseqüència de la Proposició 5.2.3 i la Proposició 5.2.13, obtenim el teorema següent que és el resultat principal d'aquest treball. Teorema 5.2.14. Sigui {u H } H∈V 0 una família de processos estocàstics amb trajectòries contínues tals que satisfan els blocs d'hipòtesis A i B i en el cas que
Aleshores, la família de les lleis de les integrals estocàstiques tipus Russo-Vallois {X H } H∈V 0 definides en (5.2.1) convergeix feblement cap a la llei de
Exemple d'aplicació
En aquesta secció donem un exemple, d'una família molt senzilla de processos estocàstics {u H } H∈V 0 on ara V 0 = 1 2 , 1 amb trajectòries contínues tals que satisfan els blocs d'hipòtesis A i B i en el cas H 0 = 1 2 també la condició (C) i per tant podem aplicar el Teorema 5.2.14.
Fins aquí hem vist que se satisfan les hipòtesis dels Blocs A, B i per H = 1 2 , la condició (C). Ens falta comprovar la convergència en llei conjunta
Com la funció f : [0, T ] → R + és contínua, pren valors en un cert interval [0, T ] tal que podem suposar [0, T ] ⊂ [0, T ]. Definim el funcional següent:
Comprovem que aquest funcional Ψ és continu. En efecte, donat η > 0 existeix un δ > 0 tal que si x, y ∈ C ([0, T ]) tals que sup t∈[0,T ] |x(t) − y(t)| < δ, aleshores:
Tenim que
Hem comprovat doncs que es compleixen les hipòtesis del Teorema 5.2.14 i per tant, aplicant aquest resultat obtenim la convergència en llei que volíem provar.
5.4 Prova de la Proposició 5.1.4
Demostració. Per provar l'existència de la integral tipus Russo-Vallois i la igualtat (5.1.7) ho farem en dos passos.
Usant la propietat (5.1.2) de la integral de Skorohod tenim que per a tot ε > 0,
El primer terme de la banda dreta de la desigualtat tendeix a zero quan ε → 0.
En efecte, si l'escrivim de la forma següent: Pel que fa al segon terme, si l'expressem de forma adient tenim que és igual a zero: | 1 | perfect | {"pt": 0.005753237900477165, "fr": 0.006516700749829584, "ca": 0.9503612815269257, "es": 0.01541922290388548, "en": 0.010443081117927744, "de": 0.0014042263122017724, "zh": 0.00025903203817314246, "hu": 0.0005862304021813224, "it": 0.0028357191547375596, "uk": 0.0003680981595092025, "tr": 9.543285616905249e-05, "cs": 0.000136332651670075, "ro": 0.0012815269256987048, "uz": 0.000245398773006135, "ko": 0.00019086571233810498, "km": 0.00017723244717109747, "ar": 5.4533060668029995e-05, "am": 0.00023176550783912748, "ru": 0.00031356509884117247, "gl": 0.00020449897750511248, "nl": 0.000245398773006135, "oc": 0.00043626448534423996, "eu": 0.0006816632583503749, "id": 0.00025903203817314246, "sr": 0.0005998636673483299, "pl": 0.0006680299931833675, "sl": 9.543285616905249e-05, "ja": 1.3633265167007499e-05, "ky": 0.0001226993865030675} | |
mc4_ca_20230418_7_300925 | El que em passa pel cap: "VIVÈNCIES"
He flairat, sense notar-ho,
el perfum de la descomposició humana.
He vist, amb els ulls closos,
la bondat fugir del cor.
He donat la mà sense percebre
res mes que suor.
Oblidant no aconsegueixo
desprendre’m d’imatges cruels
Publicat per El que em passa pel cap a 0:03 | 0.409301 | curate | {"pt": 0.2033898305084746, "en": 0.09152542372881356, "ca": 0.6474576271186441, "gl": 0.0576271186440678} | http://elquempassapelcap.blogspot.com/2011/04/vivencies.html |
mc4_ca_20230418_1_213723 | Sessió plenària de dia 15-11-2018
– 20 novembre 2018Publicat a: Plens ajuntament
Sessió ordinària de ple de dia 15 de novembre de 2018.
1-Aprovació de l’acte de sessió anterior.
2-Proposta de modificació de l’ordenança municipal d’ús i aprofitament de platges.
3-Proposta d’aprovació de l’actualització de l’Inventari General de Béns de l’Ajuntament a 31 de desembre de 2017.
4-Proposta d’aprovació del text del conveni de col·laboració amb el Consell de Mallorca per dur a terme actuacions relatives a la convocatoria de subvencions per al suport de serveis i/o accions diriguides a la joventut.
5- Proposta d’aprovació d’expediente extrajudicial de credit 5/2018.
6. Proposta d’aprovació de torns de la policia Local, mitjançant modificació d’articles.
7-Proposta ratificació de la disolució i liquidació de la societat municipal, Son Servera segle XXI.
8- Agraïment per actuacions realitzades l’horabaixa del dia 9 d’octubre al municipi de Sant Llorenç i proposta d’inici del procediment de sol·licitud de la concesió de la creu al Mèrit Policial amb distintiu blau de la Comunidad de les Illes Balears.
9- Porposta de la declaració de la FEMP de 25 novembre de 2018, del dia internacional de la eliminació de la Violència contra la dona.
Assabantats i mocions.
+ sis = nou | 0.818464 | curate | {"ca": 0.9896988906497622, "cs": 0.001584786053882726, "ro": 0.008716323296354992} | http://tvserverina.com/sessio-plenaria-de-dia-15-11-2018/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_206889 | L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat de la tinenta d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones i regidora d’Educació, Rosa Maria Ribera; i del tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat i regidor del Districte 5, Marc Armengol; han assistit aquest dijous a la tarda en l’acte d’inauguració de les plaques de dues places, que duran els noms escollits per la Taula d’Infants i Joves dels centres educatius del barri del Pla del Bonaire: la plaça de les Escoles i la plaça del Proletariat.
A l’acte també hi han assistit i participat alumnes que van participar en el procés per a la tria dels noms de les places, la directora de l’Institut Can Roca, Pepi Torres, en nom dels tres centres educatius que donen servei al barri del Pla de Bon Aire: l’Escola Pere Viver, l’Institut Can Roca i l’Escola Municipal d’Educació Especial FATIMA, implicats en el procés participatiu que ha donat nom als dos espais; i Lluís Núñez, president de l’Associació de Veïns del Pla del Bonaire. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/societat/les-places-de-les-escoles-i-del-proletariat-a-terrassa-ja-son-una-realitat-11639/ |
cawac_ca_20200528_10_67932 | Curs de la llar
Càritas d’Urgell està realitzant un curs de la llar amb 12 participants. Aquest curs que té una durada de tres mesos consta de diferents tallers: cuina, neteja i tasques de la llar. El 13 de setembre ha començat el curs de cuina, impartit per voluntaris de Càritas durant 3 sessions. Les tres últimes classes han estat impartides pel pastisser Pepe Daza, que de manera voluntària ha ensenyat als alumnes a fer reposteria i canapès.
Aquest curs, que està emmarcat dins el projecte Activa’t i cofinanciat pel Fons Social Europeu, finalitza el 23 de desembre. Al mes d’octubre es començarà un altre amb les mateixes característiques. Si us voleu informar podeu venir directament a Càritas d’Urgell a la Plaça Josep Carner i Ribalta, s/n o al telf. 973 44 33 20. | 0.756981 | curate | {"ca": 0.9830287206266318, "da": 0.016971279373368148} | http://www.caritasurgell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1259:curs-de-la-llar&catid=101:noticies&Itemid=394 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_302866 | La Direcció / L’Òrgan de Govern de l’AJUNTAMENT DE BÚGER (d’ara endavant, el responsable del tractament) assumeix la màxima responsabilitat i compromís amb l’establiment, implementació i manteniment de la present política de protecció de dades, a fi de garantir la millora contínua del responsable del tractament amb l’objectiu d’aconseguir l’excel·lència en relació amb el compliment del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) (DOUE L 119/1, 4 de maig de 2016), i de la normativa espanyola de protecció de dades de caràcter personal (Llei orgànica, legislació sectorial específica i les normes de desenvolupament).
La política de protecció de dades de l’AJUNTAMENT DE BÚGER es basa en el principi de responsabilitat proactiva, segons el qual el responsable del tractament és responsable del compliment del marc normatiu i jurisprudencial que governa aquesta política, i és capaç de demostrar-ho davant les autoritats de control competents.
En aquest sentit, el responsable del tractament s’ha de regir pels principis següents, que han de servir a tot el seu personal com a guia i marc de referència en el tractament de dades personals:
1. Protecció de dades des del disseny: el responsable del tractament ha d’aplicar, tant en el moment de determinar els mitjans de tractament com en el moment del tractament mateix, mesures tècniques i organitzatives apropiades, com la pseudonimització, concebudes per aplicar d’una manera efectiva els principis de protecció de dades, com la minimització de dades, i integrar les garanties necessàries en el tractament.
2. Protecció de dades per defecte: el responsable del tractament ha d’aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades amb la intenció de garantir que, per defecte, només siguin objecte de tractament les dades personals que siguin necessàries per a cada una de les finalitats específiques del tractament.
3. Protecció de dades en el cicle de vida de la informació: les mesures que garanteixin la protecció de les dades personals han de ser aplicables durant el cicle complet de la vida de la informació.
4. Licitud, lleialtat i transparència: les dades personals s’han de tractar d’una manera lícita, lleial i transparent en relació amb l’interessat.
5. Limitació de la finalitat: les dades personals s’han de recollir amb finalitats determinades, explícites i legítimes, i no s’han de tractar ulteriorment d’una manera incompatible amb aquestes finalitats.
6. Minimització de dades: les dades personals han de ser adequades, pertinents i limitades al que sigui necessari en relació amb les finalitats per a les quals són tractades.
7. Exactitud: les dades personals han de ser exactes i, si és necessari, han d’estar actualitzades; s’han d’adoptar totes les mesures raonables perquè se suprimeixin o rectifiquin sense dilació les dades personals que siguin inexactes respecte a les finalitats per a les quals es tracten.
8. Limitació del termini de conservació: les dades personals s’han de mantenir de manera que es permeti la identificació dels interessats durant no més temps del necessari per a les finalitats del tractament de les dades personals.
9. Integritat i confidencialitat: les dades personals s’han de tractar de manera que es garanteixi una seguretat adequada de les dades personals, inclosa la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany accidental, mitjançant l’aplicació de mesures tècniques o organitzatives apropiades.
10. Informació i formació: una de les claus per garantir la protecció de les dades personals és la formació i la informació que es facilitin al personal involucrat en el tractament d’aquestes. Durant el cicle de vida de la informació, tot el personal amb accés a les dades ha de ser convenientment format i informat sobre les seves obligacions en relació amb el compliment de la normativa de protecció de dades.
La política de protecció de dades de l’AJUNTAMENT DE BÚGER és comunicada a tot el personal del responsable del tractament i posada a la disposició de totes les parts interessades.
En conseqüència, la present política de protecció de dades involucra tot el personal del responsable del tractament, que l’ha de conèixer i assumir, considerant-la com a pròpia, i cada membre del personal esmentat ha de ser responsable d’aplicar-la i de verificar les normes de protecció de dades aplicables a la seva activitat, així com d’identificar i aportar les oportunitats de millora que consideri oportunes amb l’objectiu d’aconseguir l’excel·lència en relació amb el seu compliment.
Aquesta política ha de ser revisada per la Direcció / l’Òrgan de Govern de l’AJUNTAMENT DE BÚGER tantes vegades com es consideri necessari, per adequar-se, en tot moment, a les disposicions vigents en matèria de protecció de dades de caràcter personal. | 1 | perfect | {"ca": 0.9958283671036948, "cs": 0.0037743345252284465, "da": 0.0003972983710766786} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_455406 | A falta de poc per a les properes eleccions al parlament de catalunya, quines són les vostres previsions?¿ Jo veig que aquestes properes eleccions seran per a sucar-hi pa en tots els sentits... l'incursió de Reagrupament pot fer canviar moltes coses en la política catalana... crec que el partit del Carretero pot treure uns 3 escons, que seria un molt bon resultat... seran suficients per liar la troca¿? potser tenen alguns fitxatges mediàtics amagats a la màniga que podrien augmentar considerablement el nombre de votants?¿ Si ERC es fot la patacada prevista juntament amb ICV, que farà el PSC per aconseguir governar? buscarà nous socis?¿ El PSC patirà un descens de vots per la seva mala gestió i botiflerisme portat a l'extrem o el poble català continuarà fent el pallasso?¿ i Reagrupament, ha parlat algun cop de possibles aliances¿? Veieu factible CIU-Pp?¿ on el Mas tornarà anar al notari?¿ Creieu que es respectarà la llista més votada?¿ I C's¿? desapareixarà del mapa o aguantarà¿? Recordem els passats resultats: CIU 48PSC 37ERC 21PP 14ICV 12C's 3
Collons... a no ser que hi hagi eleccions moooooooolt anticipades, és pràcticament impossible fer prediccions a aquestes alçades. De totes maneres, diré els punts que crec que poden ser importants durant aquest anyet que queda: - Si C's s'acabarà d'autodestruir (i què se'n farà dels seus vots; ara per ara, sembla impossible que UPyD entri al Parlament) i com es repartiran els tres escons (no és el mateix que CiU se n'endugui un i el Prototripartit 2, o que el PP n'arreplegui un, per exemple). - Si Reagrupament aconseguirà tenir presència als mitjans de comunicació durant els dos mesos anteriors a les eleccions (en altres paraules, si el xat té o no alguna relació amb el món real). Si no li donen bola, tenint en compte que ni participarà als debats, és molt difícil que acabi tenint una representació important. - Si ERC aconseguirà parar una mica l'hòstia (l'única manera que hi veig seria fent petar el govern, però l'única oportunitat que els veig de fer-ho és quan surti la sentència del Constitucional). - Si el PSC aconsegueix fer calar de nou el discurs de "que ve el llop!" (ara, CiU + PP). Això ja demostraria definitivament i per sempre que els catalans som idiotes i tenim el que ens mereixem. | 0.910264 | curate | {"ca": 0.9929234851835471, "en": 0.007076514816452897} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_336626 | - Les perruqueries canines. - Les caràtules de mòbils amb diamants incrustats (per només 45.000 euros, austeritat i utilitat, sempre juntes). - Els hotels per a mascotes. - Les ulleres de pasta de Dolça Marrana (odi sociaaaaaal!). - Els coixins del toro d'osborne amb la bandera d'espanya - i forma de cor, asta'clà (no comments). - Les manolines o sabates de tenista amb llacets qual rateta que escombrava l'escaleta, amb la sola de les quals suposo que acabes amb la marca de les rajoles a la planta dels peus. - Les icones del méssenjer per a CADA PUTA LLETRA (preadolescents oligofrènics i pro-epilèptics del món: us insto a que apreneu a apreciar l'Arial normal i corrent, es pot aplicar un rang de 10-30 icones i tenir una conversa comunicativament òptima). - Els mocadors neo-palestins que l'Imperi Zara ha fet seus. - El Tall Anglès i la cultura desenvolupada al seu voltant (tall anglès = gran superfície x, y ô z). - L'Estarfucks, o lloc on es ven cafè aigualit amb escuma de vainilla i merda de gos seca ratllada. Tot a preu d'or i més kul que'l del Shin Shan. - La conjuntació de roba com a objectiu vital. - Els hurons Les fures com a mascotes (o com a bufandes...). - Els gelats de truita amb patates (wtf? = kkns? -què-co-llons?). ... Va, paro, se me n'ha anat. PD: La llista és oberta... imaginació al poder i endavant!
- Els vestits per a gossos - El menjar ràpid - Veo7 - Intereconomía - La belén esteban i tota la farandula del seu nivell - TeleMadrid - Els innombrables - Els poca-penes que et miren amb aires de superioritat per portar un pepino de bici de 3000 €, i que després no saben ni canviar una càmera. - Els que monten pogos als concerts d'skinhead reggae, soul, etc. - Tots els "diarios" - El 90% de la música comercial - El Madrid - Les escalfa-braguetes - Els xarnegos
que passa amb els xarnegos?
Xarnego!
no ho sóc pas | 0.805896 | curate | {"fr": 0.03116457080371788, "ca": 0.9179879715691635, "en": 0.0038272279934390375, "nl": 0.035538545653362494, "it": 0.004373974849644614, "oc": 0.007107709130672498} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_177837 | M'ha semblat estrany que no hagiu obert cap fil fent-ne referència, amb lo que a vosaltres us agradaden les enquestes... Vilaweb La Retaguardia
CEO68,222,84,6CIS25,617,69,13,4CEOs10071,323,94,8CISs1004631,616,36,1 No tenen res a veure, tot i que els percentatges absoluts són iguals excepte en la pregunta a favor de la independència. És com si li haguèssin tret un 30% de favorables per la cara (l'enquesta del CIS té un 45 per cent de gent que no ha volgut contestar, per contra del 5% del CEO).I si no es manipulació és ineptitut. Perquè si es fan dues enquestes iguals amb la mateixa pregunta i en una hi contesten un 40% menys, és que alguna cosa es fa molt malament metodològicament al CIS.
No han preguntat per la independència (o bé ho han tret del full de resultats). Pel país basc si que ho van fer. Com se'ls nota el plumero.
Ni pregunten per la independència ni per intenció de vot. És només per analitzar la campanya electoral bàsicament.No té gaire valor, a part de certes valoracions i quins són els temes importants i qui creuen més capacitat per solucionar-los. És a dir, aquesta enquesta la treballaran molt més els partits que nosaltres. | 0.829475 | curate | {"ca": 0.977332170880558, "es": 0.022667829119442023} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_86934 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
c.q. fer de patge es molt i molt i molt cansat!! !
Però reconfortant, fer feliços els xiquets!
Tota la raó! :) | 0 | curate | {"ca": 0.8689655172413793, "sr": 0.027586206896551724, "fr": 0.006896551724137931, "oc": 0.08275862068965517, "uz": 0.013793103448275862} | |
acn_ca_20201011_0_32284 | L'hospital de campanya de Vic ja ha rebut una seixantena de pacients
El Consorci Hospital de Vic no preveu el tancament davant la possibilitat de rebrots
ACN Vic.-L'hospital de campanya de Vic, el pavelló Vic Salut, ha rebut una seixantena de pacients en les dues setmanes que porta en funcionament. Segons ha explicat Xavier Quer, responsable mèdic de l'equipament, cada dia entren en dues i quatre persones, mentre que el ritme d'altes oscil·la entre una i quatre. De moment, manifesten des del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) no hi ha intenció de desmuntar-lo malgrat que la xifra d'ingressos a la comarca està anant els darrers dies a la baixa. Quer recorda que les UCI "segueixen plenes" i que existeix "el risc dels rebrots". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/l-hospital-de-campanya-de-vic-ja-ha-rebut-una-seixantena-de-pacients |
mc4_ca_20230418_9_129240 | Listen to Ràdio Mussol on myTuner Radio
Ràdio Mussol FM
Chillout, Culture, Lounge
www.radiomussol.blogspot.com.es
Ràdio Mussol és una petita emissora de barri, ubicada a Esplugues de Llobregat abarcant la totalitat del municipi i rodalies des del 94.2 FM i a les principals APP's com TUNE IN, Radio.net i XiiaLive. La nostra programació setmanal combina la música electrònica "chill-electronic", els continguts alternatius, com les noves tecnologies, les ciències ocultes, alternatives i la informació meteorològica a les hores en punt.
Tweets by @radiomussol | 0.674698 | curate | {"en": 0.15551537070524413, "ca": 0.7884267631103075, "es": 0.05605786618444846} | https://mytuner-radio.com/radio/radio-mussol-448758/ |
macocu_ca_20230731_6_384040 | Optimitza el teu perfil de linkedin amb les noves actualitzacions 2022
Dirigit a: Persones interessades en posicionar-se com a expert al seu camp, que busquin reorientar la seva carrera professional o que vulguin atreure més visites a la seva pàgina web.
Objectiu: Saber desenvolupar el perfil de LinkedIn com una veritable eina de contacte professioanl per qualsevol persona
Accés a LinkedIn Cal portar ordinador, no Tablet. Utilitzarem móbil
Col·laboració tècnica: Fernando Blanco, Llicenciat en Publicitat i Postgrau Producció Publicitària i Below the Line a la Universitat Ramón Llull (Fundació Blanquerna). Professor col·laborador de la Universitat d’Andorra. Soci-consultor de SisèGrau.
Programa: – Introducció a la xarxa professional de LinkedIn. – Com optimitzar el teu perfil al màxim per guanyar visibilitat i notorietat. – Com generar i gestionar contactes. – Com compartir contingut per connectar amb el teu públic objectiu. – Com atraure reclutadors i aconseguir la teva feina ideal. – Com utilitzar totes les funcionalitats gratuïtes de LinkedIn. – Com valorar si necessites una subscripció Premium. – Sales Navigator, el CRM de pagament de LinkedIn. – Com funciona LinkedIn al mòbil a iOS (Apple) i a Android. – Com definir el teu buyer persona. – Què és Slideshare i com utilitzar-lo per millorar la teva reputació en línia. – Pràctic
Iniciar sessió | 0.752905 | curate | {"ca": 0.8364312267657993, "es": 0.07360594795539034, "oc": 0.020074349442379184, "pt": 0.06988847583643122} | |
mc4_ca_20230418_12_564643 | El bisbe de Girona, Francesc Pardo, nomenat fill predilecte de Torrelles | La Fura
Inici Noticiari Alt Penedès El bisbe de Girona, Francesc Pardo, nomenat fill predilecte de Torrelles
L’Ajuntament de Torrelles va aprovar dimarts la concessió del títol de fill predilecte de Torrelles al bisbe de Girona, el torrellenc Francesc Pardo. És la primera vegada que el Consistori concedeix aquesta distinció honorífica a un veí del municipi. La data de celebració de l’acte de concessió està pendent de determinar.
Francesc Pardo va néixer a Torrelles el 26 de juny de 1946. El 1973 va ser ordenat capellà a la basílica de Santa Maria de Vilafranca i va començar una carrera eclesiàstica que va culminar el 16 de juliol de 2008, amb el seu nomenament com a bisbe de Girona. Anteriorment, a banda de coadjutor de les parròquies de Santa Maria i de la Trinitat de Vilafranca (1973-1980), va ser també rector de Sant Sadurní (1980-1997), on va fundar una cooperativa que va edificar 70 habitatges socials al barri Vilarnau; i arxipreste de Granollers (1999-2004).
També és membre del Consell d’Economia i de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola; i va ser director del Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya (1993-2006), entre altres. | 0.840763 | curate | {"ca": 1.0} | https://lafurapenedes.cat/bisbe-girona-francesc-pardo-nomenat-fill-predilecte-torrelles/ |
mc4_ca_20230418_2_300457 | Teatre de varietats | EMAV / Solocastings
Presentem un teatre de varietats on convidem al públic a presenciar un concurs tipus reality sobre la preparació de la vida humana que li espera a un embrió a punt de néixer i que el posarà a prova de situacions conflictives com el sexe, la política, la religió, la ideologia, la tecnologia… Aquest espectacle està dividit en quatre fases amb actuacions de diferents modalitats, que segueixen el procés de creació de l’embrió a mesura que supera i crea la seva pròpia identitat.
» TEATRE DE VARIETATS | 0.816192 | curate | {"ca": 0.9611111111111111, "fr": 0.03888888888888889} | http://www.solocastings.es/casting/15418/teatre-de-varietats-at-emav/ |
macocu_ca_20230731_0_429606 | Una cançó contada de Sopa de Cabra A l'Agnès de vegades no li agrada anar a dormir perquè, quan es fa fosc, no es veu res més enllà de les finestres. Però una nit descobreix la porta dels somnis i, gràcies a ella i ... 9788412266726 Figueras Tortras, Laia/Pu... Editorial Nanit lunes, 1 de marzo de 2021 | 0.767762 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_136695 | La renda d'Horta-Guinardó per sota de la mitjana de la ciutat | 0.581226 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_595971 | Més de 2500 persones han participat aquesta tarda a la manifestació de Barcelona convocada pel SAT de Terrassa demanant la llibertat del Franki, jove egarenc empresonat per un delicte d'ultratge a la bandera espanyola. Ni la intensa pluja caiguda ni la forta presència policial, més evident a la plaça Sant Jaume, han desanimat als qui han volgut mostrar la seua solidaritat al Franki.Al final del acte polític que ha demanat la immediata llibertat del Francesc s'han pogut llegir unes paraules d'ànim del mateix Franki des de la presó i s'ha extés una bandera espanyola al terra per posteriorment cobrir-la de fem. Aquesta manifestació té com objectiu exigir l’alliberament immediat i sense condicions d’en Francesc Argemí, en Franki de Terrassa. Aquests darrers dies hem observat com des de diferents àmbits (representants polítics, periodistes, programes de televisió i de ràdio...) es posicionaven en favor de la llibertat immediata del nostre company Franki. Entre aquests posicionaments públics, destaquem el de la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, que és qui té la clau que pot obrir immediatament la porta de la presó que manté lluny de casa en Franki. La Consellera Tura reconeixia també la injustícia del cas i afirmava que ja treballava per a traure en Franki de la presó. AMB AQUESTA MOBILITZACIÓ MANIFESTEM: - Que exigim la posada en llibertat, immediata i sense condicions, d’en Franki. - Que hem esgotat totes les vies que ens dóna el sistema. - I que només ens queda la mobilització al carrer. Sabem que quan l’Estat vol, excarcera de manera immediata i sense condicions, els presos que els interessa. La mobilització per tant, és per a nosaltres, l’únic camí. Aquest problema no l’hem creat nosaltres. Aquest problema l’ha creat una legislació derivada del franquisme on es prioritza la defensa dels símbols del Poder per sobre la llibertat d’expressió. Aquest problema l’ha creat l’Ajuntament de Terrassa acusant sense cap prova a en Franki pel sol fet que és una persona pública i compromesa amb els moviments socials i polítics. Aquest problema l’han creat uns jutges interessats en fer política des dels tribunals. Aquest problema l’ha creat el Govern Espanyol denegant l’indult. Aquest problema l’ha creat la Generalitat, callant primer i detenint i empresonant en Franki després. PER UNA LLIBERTAT IMMEDIATA I INCONDICIONAL D’EN FRANKI PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ PROU REPRESSIÓ ALS MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICS Solidaritat Antirepressiva de Terrassa -www.llibertatfranki.org Barcelona, 10 de maig de 2008 Extret de maulets.org
Amb la pluja sembla una manifestació basca i tot. És conya, felicitats als assitents i organitzadors. | 0.86076 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_253781 | Mi blog, un pequeño espacio donde transmitir, donde sentir. Letras inspiradas en recuerdos y sentimientos, unos própios, otros transmitidos.
Un lugar para dedicar y opinar.
Assajos entre coneguts, tots menys jo.Actors treballats, una jove promesa entre tots.Comentaris, esperes i la gran estrena.Cares desconegudes miren el teló. S’aixeca. Posada en escena.Entre tanta gent no hi ha ningú.Somriures, aplaudiments, cares d’afirmació.Fi de l’acte, abraçades de felicitació.Els nervis ja no hi són, la il·lusió feta un fet.Els nebots de l’Agna riuen de goig, la mare de la Sofía plora d’emoció,l’esposa d’en Josep presumeix, els amics del Ramón l’alcen al cel.I jo a l’escenari, tota sola, ho observo tot.
Avui t’he vist al cel, m’has dit que tot està bé.Sempre seràs amb nosaltres,sempre seràs el nostre cap torçat,sempre et recordarem bé.Gràcies (tu ja saps perquè)
LA SOLETATQuant d’holocausta pot resultar la soledat quan no es cridada. I tan cruel. En va un escolta les veus de fora que no omplen mai el vuit intern. Converses amb un amic imaginari que no asseca mai les llàgrimes ni reconforta l’ànima. Com omplir l’abús de temps lliure! Llibertat tan desmesurada que al caliu espanta. Rellotges que no avancen el temps. Ulls que tot ho veuen, llavis que no diuen res, espera desesperada que porta a ningú. Cap ànima comprensiva. Com ésser un fantasma que ningú sent............
Taller literari Dolors Miquel
Com un talp, amic meu, com un talp o un rat-penat il·luminat per la foscor, com una cova sense llum és el teu món –un món que has escollit on els teus actes no et fan heroi- Si vols la llum, amic meu, si vols el vol d’un ocell, si vols la llibertat del vent, si vols els colors de Sant Martí i l’ensum de les flors a la teva llar, tanca els ulls, tanca els ulls i mira dins teu. Observa la lleialtat de la teva amistat, observa la humilitat del teu cor, observa la teva tan generosa ajuda. Si vols, amic meu, el dia a la nit, escolta les paraules i el desig de dins teu.Amic, la vida és a les teves mans, la llum i els colors esperen eterns que allarguis la mà i els deixis entrar. Si vols l’amor, amic meu, obre els ulls, obre els ulls endins i deixa de mirar per la finestra.
IS’aixeca el teló:Un grup de gallines mengen molles de pa sobre el terra de l’escenari.Com a mural de fons: un camp de blat onejant al vent.Seguit, un grup de soldats amb casc i fusells desfilen al compàs, d’esquerra a dreta.Desprès, una màquina de fum negre cega l’escenari.Es tanca el teló.IIUna manada d’elefants surten de l’esquerra de l’escenari en fila i passegen en cercle per tornar a sortir per l’esquerra. El més gran de tots es queda al mig mirant al públic, quan ja està sol, bramula fortament amb la trompa aixecada. Surt per l’esquerra.
Tanka: Composició que precedeix el haikú, d'unes 31 síl.labes en total (5-7-5-7-7)IPassejos sobtatsde somera cingladadavant de ningú.La ciutat, testimonide l’endimoniat indret.IINo estic no fent resmentre penso el que fertirat al sofà.En la pausa del descansforjo el nostre futur
Passatge passat (Poema fosc)
Fosca claror de la meva llum,ànima girada de cap per vallDesterro d’aquesta vidala poma graciada de pecat.Espelmes enceses que apaguen la llum.Reflexes, sirenes i pors.Quant de lluny ha de quedar,el blau, el cel i els ulls oberts?
Bufona i emprenyadoraMofeta et diràs a partir d’ara,no pas per la teva olor,si més pel teu color.M’empipes i no m’agrades.Et passeges com la reina de la casa.De safari per la taula,si et molesta quelcomdoncs ho llences com qui no vol.De la cuina n’has fet una bassa,l’aigua del plat no ha de servir per nedar,ben fresqueta a de ser per tui acabada de rajar.La pilota sí la portes,però només quan tu vols jugar,si no que no t’empipinperquè lluny te n’aniràs.De les teves mossegades a les meves cames,sembla que es tradició quan rento els plats,però saps?ja em començo a empipar.Bonica i petitona quan et van abandonar,no sé per què et vaig adoptar... si no m’agraden els gats.
Sonet còmic
Sonet: composició poètica d’origen italià que consta de catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets. Els quartets han de compartir les mateixes rimes, i els tercets es poden compondre al gust del poeta amb la única condició de compartir com a mínim una rima.IroniaSonet: catorze versos, dos quartets, dos tercets.Un bon exercici per la classe de poesia.Rima, ritme i que no hi falti el to rialler,¡Ves tu aquí quina ironia!En un dia en que tot a anat gairebé al revés,em surt més escriure en melancolia.De bon matí al ensopegar amb el del tercer,de cul per les escales he rodolat fins la porteria..De la classe del sonet he fet fer oda a l’agonia.El meu cul, que més que galta, era ximpanzé,delatava el dolor en la poesia.A la gatzoneta sobre la tassa del wàter he pensat en aquest infern,he imaginat la situació explicadai a la porta a quedat aquest sonet.
Del color del vi s’ha tornat la meva pellon de cada porositatexhala el teu alè.Recordsbateguen el meu cormentre passejoper les vinyes ja buides,tancant els ullsi somiant que encara hi ets aquí.I tancant els ulls somnio i em ve l’ensum del vi,barrejat amb la teva pell i la meva,ballant dins el cup i premsant el raïm.El meu cos s’escalfa mentrem’enfonso entre gransd’aquest fruit.La faldilla m’escurço i entre la nuode les meves cameses desfàno només el raïm, també el teu fruit.Caiem borratxospotser per el vi,o mes bé per la excitació del moviment.Nedant en un cup que ens amaga,sento com les teves mans lliscoses embruten els meus pits. Collita pròpia que tu beses,mentre entre les meves cames relliscosesel teu cos sabor de vi premsa el meu fruit.Se’m corba l’esquena i tu apretes mes endins.Ja no queden grans de raïm, tan sols l’alè del vi.
Haiku: poema breu de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament. Es una de les formes poètiques més tradicionals del JapóEl coixí es buitel pijama desvestiti tu ets aquí.Una església,la sinagoga en front.Dos Deus, un pecatBarca, gavina,arena i petjades...Torno a casa!Relat eròtic,còctel afrodisíaci jo aquí tot solUn: tanco els ullsDos: em beses els llavisTres: és un somni
L’amor es estimar, no esperar que t’estimin. L’amor es desitjar, no esperar que et desitgin. L’amor es donar, no esperar rebre. L’amor es plorar, no esperar que et sequin les llàgrimes. L’amor es esperar, no esperar que t’esperin.
És quan plou que dormo bé
He aquí el meu primer poema creat a les classes de la Dolors Miquel, on hem après la importància del ritme en cada vers.Puc estar contenta, que deu de ser el meu primer escrit ben escrit. I no pas per el contingut de les paraules, si més, sense faltes de correcció, gràcies a la bona ajuda de les meves companyes “ratetes”, que m’ensenyen que entre la música i les paraules hi ha d’haver ritme.És quan plou que dormo bésentint la pluja de matinada.Hi ha un ambient acollidoren una nit dolça i mullada.Un llamp que reflexa el celals gossos i gats espanta.I la cabana de l’arbrees una mansió encantada.És quan plou que dormo bésomiant rius, llacs i cascades.(...)
A tu,que no respectes les normes,que embrutes la meva terra i assoles els arbres.A tu,que l’aigua malgastes sense pensar en el verd i en la set.Tu,que deixes petjada fosca en la claror del cel,que amagues les estrelles amb el teu fum modern.Tu,que ignores els senyals,que creus en el ciment i no nedes en els rius.A tu,que creus que els ordinadors ens salvaran,que no creus en balenes,que no veus la vida en un arbre.A tu,m’atreveixo a criticar-te.Tu,que no ensums el perfum de les flors,que no escoltes la veu del vent.Tu,que no sents la musica de les muntanyes,que no somrius amb la pluja de matinada,que no t’adormen les estrelles del cel.Tu,que no respectes que jo sí vull viure aquí.Jo,m’atreveixo a criticar-te.
Assajos entre coneguts, tots menys jo.
Actors treb...
Ona literària
Biblioteca Mestre Maria Antònia | 0.891389 | curate | {"es": 0.045208655332302936, "ca": 0.9529881504379186, "en": 0.0018031942297784646} | http://elrincondevivian.blogspot.com/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_245039 | Per segona vegada, activistes trans i intersex d’aquesta ciutat hem decidit sortir al carrer per a visibilitzar les violències que viu el nostre col?lectiu, la precaritat i la vulnerabilitat en les que vivim, però sobretot per a denunciar públicament una vegada més la psiquiatrització de les identitats trans i les greus conseqüències de l’anomenat “trastorn d’identitat sexual o de gènere” (TIG).Aquesta manifestació s’emmarca en una jornada de lluita que té lloc a diverses ciutats europees: A Corunha, Barcelona, Bilbo, Brusel.les, Donosti, Gasteiz, Lisboa, Madrid, Paris i Saragossa. Per a controlar les identitats de gènere no?normatives i normalitzar aquests cossos i comportaments, les institucions governamentals disposen de mecanismes com ara la institució mèdico?psiquiàtrica. Motivada per interessos estatals, religiosos, econòmics i polítics, aquesta treballa sobre els cossos de les persones emparant i reproduint un binomi que pressuposa un cos i un comportament específic segons se’ns cataloga com a homes o dones. Per a legitimar el binomi cal doncs invisibilitzar i patologitzar totes les altres opcions que existeixen. Si invisibilitzar suposa intervenir els nadons intersex ( nascuts amb genitals ambigus funcionals ) amb violents tractaments normalitzadors així es farà, per tal d’esborrar la possibilitat d’aquests cossos i vetar l’existència de les diferències. La transsexualitat i la intersexualitat són definitivament processos mèdics de normalització binària. I amb la nostra resistència a aquests processos resistim també a ser transsexuals o intersexuals, en el sentit en que en cap cas no responem a la definició psiquiàtrica. No acatem cap catalogació, etiqueta o definició que ens vingui imposada per part de l’ institució mèdica. Actualment la transsexualitat és considerada un “trastorn d’identitat sexual”, patologia mental classificada a la CIM?10 (Classificació Internacional de Malalties de la Organització Mundial de la Salut) i al Rosario ?IV?R ( manual diagnòstic i estadístic de malalties mentals de l’Associació de Psiquiatria Nord?Americana). Aquestes classificacions són les que guien els i les psiquiatres de tot el món a l’hora de fer els seus diagnòstics. Ara fa dos anys va començar la revisió del Rosario ?IV?R, una classificació que determina també els canvis en la llista de malalties de la OMS. En aquests darrers mesos s’han fet públics els noms dels psiquiatres que decidiran el futur del trastorn d‘identitat sexual. Al capdavant del grup de treball sobre el TIG es troben el Dr.Zucker (director del grup de treball), el Dr. Blanchard i el Dr. Bailey, entre d’altres. Aquests psiquiatres, que son coneguts per utilitzar teràpies reparatives de reconducció a homosexuals i transsexuals i que estan vinculats a clíniques de nens intersexuals, proposen no només no retirar el trastorn sinó ampliar el seu tractament als nens que presentin comportaments de gènere no?normatius i aplicar?los teràpies reparatives d’adaptació al rol d’origen. En aquest sentit el moviment trans nord?americà ha fet una crida per a que aquests psiquiatres siguin expulsats de la revisió del Rosario . La patologització de la transsexualitat sota el « trastorn d’identitat sexual » és un gravíssim exercici de control i normalització. El tractament d’aquest trastorn es porta a terme a l’Hospital Clínic de Barcelona i a tantes altres Unitats d’Identitat de Gènere del món. Aquesta avaluació psiquiàtrica obligatòria suposa un control setmanal de la nostra identitat de gènere a través teràpies de grup i familiars i tota mena de processos denigrants que vulneren els nostres drets. A l’Estat espanyol, qualsevol persona que vulgui canviar el seu nom en la seva documentació o modificar el seu cos amb hormones o operacions ha de passar obligatòriament per una consulta psiquiàtrica. Ens adrecem directament a la classe política catalana i a la de l’Estat espanyol, la nostra demanda és clara: ? Reivindiquem el dret de canviar el nostre nom en els nostres documents oficials sense haver de passar cap avaluació mèdica ni psicològica. I exigim la derogació de l’art.54 de la llei de Registre Civil que diu que cap ciutadà pot posar?se un nom que “indueixi a error sobre el seu sexe”. Pensem fermament que l’Estat no hauria de tenir cap competència sobre els nostres noms, els nostres cossos i les nostres identitats. ? Fem nostres les paraules del moviment feminista en la lluita pel dret a l’avortament i el dret al propi cos, reivindiquem el nostre dret a decidir lliurament si volem o no modificar els nostres cossos i poder dur a terme la nostra elecció sense impediments burocràtics, polítics ni econòmics. Volem que el sistema sanitari català es posicioni davant del trastorn d’identitat sexual i replantegi el seu programa d’atenció sanitària a la transsexualitat fent de l’avaluació psiquiàtrica una opció voluntària. Exigim també l’aturada de les operacions a nadons intersex. ? Denunciem l’extrema vulnerabilitat i les dificultats en l’accés al mercat laboral del col?lectiu trans. Exigim que es garanteixi l’accés al món laboral i la posada en marxa de polítiques específiques per acabar amb la marginació i discriminació del nostre col?lectiu. Exigim a més, condicions de salut i de seguretat en el desenvolupament del treball sexual i la fi de l’assetjament policial d’aquestes persones i del tràfic sexual. ? Aquesta situació de vulnerabilitat s’accentua en el cas de les persones trans immigrades , que arriben al nostre país fugint de situacions d’extrema violència. Exigim la concessió immediata d’asil polític en aquests casos alhora que reivindiquem la plena equiparació de drets de les persones immigrants. ? Alhora que cridem que no som víctimes sinó essers actius i decisoris de la pròpia identitat, volem recordar també totes les agressions, els assassinats i també els suïcidis de les persones trans a conseqüència de la transfòbia. Assenyalem el sistema com a culpable d’aquestes violències. El silenci és complicitat. Per tot això, els activistes trans de Lisboa, Madrid, Donosti, Bilbo, A Corunha, París , Brusel.les i Barcelona exigim: ? La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic. ? La retirada de la menció de sexe dels documents oficials ? L’abolició dels tractaments de normalització binària a persones intersex ? El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirurgies (sense la tutela psiquiàtrica) ? La prevenció de la transfòbia: el treball per la formació educativa i la inserció laboral de les persones transDient que no son ni homes ni dones volem demostrar que el binomi home?dona i totes les diferencies que s’atribueixen als gèneres masculí i femení son construïdes i poden ser qüestionades. I que quan la medicina i l’Estat ens defineixen com a trastornats posen en evidencia que les nostres identitats, les nostres vides trastornen el seu sistema. Per això diem que la malaltia no és en nosaltres sinó en el binarisme de gènere. Ni homes ni dones, el binarisme ens emmalalteix!
Té gràcia que això ho diguin els transexuals, col·lectiu que precisament amb les seves actituds reforcen i remarquen el sexe i també el gènere nou que adopten. Per exemple, els homes que es transexualitzen dones, es posen pits enormes, es vesteixen amb minifaldilles, amb roba apretada, es maquillen fins a l'exageració... I les dones que es tornen homes el mateix però al revés: parlen "mascle", amb veu ronca i proferint insults a cada frase, i com més pèls millor se senten, perquè han de ser ben "mascles". Precisament el col·lectiu transexual és dels més masclistes i més "binaristes" que existeixen... Per tant per mi aquest comunicat no té credibilitat.
Serà el col·lectiu transexual que tu coneixes, perquè per exemple, els que conec jo, no encaixen en absolut amb la descripció que fas. Això de generalitzar a partir d'una experiència personal és, com a mínim, poc exacte, no creus? :-)
I com són els que tu coneixes? Són homes que diuen que se senten dones però continuen amb el seu aspecte masculí? Llavors si estan en contra d'això del binarisme no deuen voler operar-se, no? Perquè els que surten per la tele o els que es veuen pel carrer o per les carreteres exercint la prostitució són com jo he descrit, i són el que entén la majoria de gent per transexual. I per cert, a aquests que jo he descrit, no els accepta el col·lectiu aquest que ha fet el comunicat, llavors? | 0.768573 | curate | {"ca": 0.9990361445783132, "fr": 0.0006024096385542169, "cs": 0.00036144578313253013} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_499935 | A part de donar unes dades de participació i abstenció absolutament irreals, a més del procés de "cuinat" que segur que és infame i aprovat pel Joan Ferran, fixeu-vos en aquesta frase: "a les ciutats de més de mig milió d’habitants el no s’imposaria amb el 46,4% dels vots" Ho veuen tan pelut que ens volen desanimar amb les dades de les moltíssimes ciutats de Catalunya de més de mig milió d'habitants...
I encara una altra que he trobat: "el 52,8% dels catalans consideren que Catalunya és una nació" i una mica després: "A Catalunya, el 64,6% dels entrevistats creuen que Espanya és un Estat plurinacional". Algú ho entén ? O sigui, a Catalunya aproximadament el 12% creu que els bascs són nació i nosaltres no o què?
Jo també he flipat amb això. Si maniuplen les enquestes, que ho facin bé! | 0.854784 | curate | {"ca": 0.944233206590621, "pt": 0.05576679340937896} | |
mc4_ca_20230418_12_250347 | F.O.C. : Formació, Orientació i Coaching: Finalitza el curs de monitor de lleure - Ajuntament de Piera
Finalitza el curs de monitor de lleure - Ajuntament de Piera
El passat 30 de març va acabar la segona edició del Curs de Monitor de Lleure, organitzat pel Centre de Formació del Departament d'Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Piera. Aquest curs ha estat subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.
En aquesta edició, quinze persones de procedència diversa (Piera, Masquefa, La Torre de Claramunt, Igualada i Esparreguera), han aconseguit la titulació oficial que els permetrà treballar en centres de lleure i menjadors escolars. Es tracta del primer curs de formació ocupacional i ha constat d’un total de 275 hores, entre sessions teòriques i pràctiques.
Cal afegir que la tant la valoració com el nivell de satisfacció d’aquest primer curs són molt positius i com a dada destacable cal remarcar que alguns alumnes ja han estat incorporats en les empreses on han fet les pràctiques i d’altres també ho han estat en les borses de treball d’aquestes empreses de cara a futures ofertes de treball.
Sabeu trobar a la foto a F.O.C? F.O.C. hi va col·laborar des de la seva àrea de treballa de Formació, impartint un mòdul pràctic a Piera. | 0.719026 | curate | {"fi": 0.009523809523809525, "ca": 0.9904761904761905} | http://foc-web.blogspot.com/2012/05/finalitza-el-curs-de-monitor-de-lleure.html |
mc4_ca_20230418_7_572342 | Una forta tempesta causa nombroses destrosses a Gironella - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Una forta tempesta causa nombroses destrosses a Gironella
El temporal ha tombat arbres i ha deixat un miler de veïns sense electricitat
redacció | gironella 30.07.2015 | 21:02
· En imatges
Ramon Campos Borrego
Una virulenta tempesta d'aigua, vent i pedra ha causat aquest dijous a la tarda diverses destrosses a Gironella, on s'ha concentrat especialment. El temporal ha fet tombar alguns arbres, i un d'ells ha doblegat una torre d'alta tensió, la qual cosa fet despenjar els cables i ha provocat un tall en el subministrament elèctric que, segons l'Ajuntament, ha deixat 1.030 abonats sense llum. Segons han explicat els Bombers, la torre es troba al camí del camp de futbol. Els Bombers han rebut durant la tarda tres avisos més d'incidències, un dels quals per despreniments en una façana. La tempesta, a més, també ha provocat la caiguda de teules sobre la via pública, a l'Avinguda de Catalunya, sense causar ferits.
La forta tempesta que ha caigut a Gironella afecta al subministrament de llum a moltes llars. Després de converses amb els caps d'Endesa i donada la complexitat de l'averia, preveuen recuperar completament el subministrament cap a les 0:00h aproximadament. | 0.753209 | curate | {"es": 0.14094488188976378, "ca": 0.8590551181102363} | http://www.regio7.cat/bergueda/2015/07/30/forta-tempesta-causa-nombroses-destrosses/323901.html |
mc4_ca_20230418_11_427200 | Serrat: ´Els valors morals i democràtics els haurem de recuperar la gent del carrer´ - Diari de Girona
Serrat: ´Els valors morals i democràtics els haurem de recuperar la gent del carrer´
El cantautor rep l'"honoris causa" de la Pompeu Fabra amb un discurs molt crític contra la corrupció dels polítics en un "temps de vergonya"
Joan Manuel Serrat mostra orgullós el títol de doctor "honoris causa". EFE/Toni Garriga
BARCELONA | EFE/DDG El cantant Joan Manuel Serrat, investit ahir doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va advocar en un reivindicatiu discurs a favor que sigui la "gent del carrer" la que torni a recuperar "els valors democràtics i morals" en un moment de "crisi de model de vida". Confirmant que el moment és de "crisi de model de vida", més que de "crisi financera", va lamentar la "gran pèrdua dels valors morals" en la societat actual, amb la "vergonyant corrupció", va dir, que des dels governs "es va filtrant a la societat", i va fer una crida a "despertar una societat adormida", en la qual polítics imputats "acaben sent referents i ídols populars".
"Han de recuperar-se els valors democràtics i morals -va opinar-, i ho hem de fer nosaltres, la gent del carrer. Potser no sabem quin és el camí més curt però sí sabem quins són els camins que no hem d'escollir mai més".
Durant el seu parlament, el Noi del Poble Sec va subratllar que al llarg dels quaranta anys del seu ofici d'escriure cançons i cantar-les sempre ha tingut en compte el que passava al seu interior i també ha "escoltat les veus i els ecos del carrer, treballant les paraules com ho fa el terrissaire amb el fang". En aquests temps confusos, va prosseguir, "convençut que l'home és el protagonista del seu propi destí" va demanar confiança i va dir que "són temps de vergonya i de renúncia en què espectadors i víctimes, a la vegada, semblen esperar que els mateixos que ens han dut fins aquí resolguin els problemes".
No obstant això, el barceloní no creu que aquest "sistema desigual i inestable", controlat per uns pocs, estigui en condicions de regalar "pau i tranquil·litat", després que s'hagin "donat milions de dòlars als irresponsables" i ara estiguin "imposant reformes al mercat laboral, en les pensions i privatitzant serveis públics". "Es reforça el poder financer, el polític i el de la banca, que amb les ajudes públiques i els diners de la gent renovarà els seus atacs especulatius", va sentenciar.
"La cobdícia d'uns, la incompetència d'altres, la ignorància i la poca vergonya de molts ens han situat en un mercat en el qual tot té un preu, on tot es compra i tot es ven", va denunciar. "És necessari recuperar els valors democràtics i morals, substituïts pels valors del mercat". Durant la seva al·locució també va esmentar el moviment del 15-M, que ha ocupat carrers i places "amb dones i homes, vells i joves exigint el canvi social, la democràcia real i governs participatius. Ha estat un buf d'aire fresc i un crit d'atenció. És un dret i una ?obligació restaurar la memòria i reclamar el nostre futur", va dir.
Serrat va ser investit doctor honoris causa, per primera vegada a la seva ciutat, cosa que també va ressaltar, durant un emotiu acte que va omplir l'auditori del campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra, en què també va cantar Seria fantàstic, acompanyat al piano per Josep Mas, Kitflus.
Acompanyat per la seva família -va fer una al·lusió a la seva dona Candela i al dia que es van casar- va escoltar, somrient en ocasions, la laudatio del catedràtic Josep Maria Micó, qui li va agrair que amb les seves cançons hagi contribuït a "millorar el món, a millorar les nostres vides i, a partir d'ara, la nostra universitat".
De la seva banda, el rector Josep Joan Moreso va dir que a Serrat se li deu "bona part de la nostra educació sentimental, l'haver-nos obert els ulls i el cor als versos en la nostra llengua i haver-nos mostrat la drecera per recuperar la dignitat com a ciutadans". Diferents lectures d'autors com Josep Carner, Miguel Hernández o Joan Salvat-Papasseit i la interpretació de Paraules d'amor i el tradicional Gaudeamus igitur amb Joan Albert Amargós al piano, van completar un acte amb la companyia, entre altres, l'alcalde en funcions, Jordi Hereu, el director general d'Universitats, Antoni Castellà; l'exconsellera Montserrat Tura, i amics com Àngel Casas i Pi de la Serra. | 0.883538 | curate | {"ca": 0.9963022879593252, "fr": 0.0036977120406748326} | http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/06/15/serrat-valors-morals-democratics-haurem-recuperar-gent-del-carrer/494882.html |
mc4_ca_20230418_7_300130 | DUCK-retornat propietaria - www.protectorafigueres.com
Avís recollida dia Festiu gos trobat zona bombers de Figueres, amb microxip.
EN DUCK TORNA A CASA AMB LA SEVA FAMILIA!
data d'entrada: Dimarts, 15 Agost 2017
InicioAnimals Trobats DUCK-retornat propietaria | 0.594931 | curate | {"ca": 0.83984375, "es": 0.16015625} | http://www.protectorafigueres.com/index.php/ca/serveis-2/item/3530-duck-retornat-propietari |
cawac_ca_20200528_2_49962 | L’Associació Cultural L’ateneu.org ha engegat una nova iniciativa de participació popular a la xarxa. Es tracta de la campanya Estima en català, a través de la qual tothom qui ho desitgi pot fer arribar un poema o el text d’una cançó a les persones que estima.
El 23 d’abril és la diada de la llengua catalana i el millor dia per demostrar el nostre afecte a les persones que estimem: amics, amants, pares, mares, germans, avis, padrins, fills, fillols… Però tots els dies de l’any són bons per estimar i per fer-ho en la nostra llengua.
Des de la pàgina www.estimaencatala.lateneu.org us proposem d’ enviar un poema o el text d’una cançó en la nostra llengua a qui vulgueu per tal de mostrar-li la vostra estimació. Podeu triar el que més us agradi d’una llista que va creixent i en la qual hi ha representada una gran varietat d’autors de la literatura i la cançó catalanes. Així mateix, si trobeu a faltar algun text, podeu afegir-lo per tal que altres persones el coneguin i el puguin enviar.
2 Responses to ““Estima en català””
Us agrairia volguéssiu orientar-me: Com trobar un poema “Viure només per tu o Viure per tu només. És una desig del meu pare -de 95 anys. M’imagino que deu ser el primer vers d’un poema creat a l’entorn de 1930-1947. | 0.849683 | curate | {"ca": 1.0} | http://alfons.elmeuportal.cat/20050420/estima-en-catala/?wpmp_switcher=desktop |
cawac_ca_20200528_9_76771 | La cuina catalana
La cuina catalana de Jaume Fàbrega és una les obres claus de la cuina catalana, i catalana en el sentit ample del terme: Esmorzant a Salses, dinant a Guardamar, berenant a Fraga, sopant a Maó i el ressopó a Salses havent fer un vermut a Andorra. Trobarem moltes receptes multiplicades per moltes més, ja que en cada recepta ens l’explica una, però al mateix ens diu les variants de la mateixa recepta arreu del fogons catalans, per tant ens permet crea noves receptes i d’adaptar-les amb idees als nostres gustos. De totes les obres de cuina catalana aquesta és la més completa amb nous volums classificats per d’allà a on venen el productes: la mar, la terra, la muntanya, el bosc,... i l’obra continua amb tres volums de la cuina de la mediterrània i tres més d la cuina del món, però el corpus central i únic és el de la cuina catalana. Sempre abans de fer un nou plat pots fer una volta per la cuina catalana, segur que trobaràs una bona idea, aquella que potser no havies pensat, o potser aprendràs la història d’aquella recepta, de vegades conèixer la història li dona toc més enriquidor a la nostra cuina. Receptes d’aquest bloc com la fideuada o els suquets , entre d’altres són fruits d’aquesta obra.
La cuina catalana de Jaume Fàbrega, és pot afirmar que és la millor obra i més extensa de la nostra cuina, escrita per cuinar i per conèixer millor el nostra país, la cuina és clau en la nostra cultura així també es construeix país.
2 comentaris:
Hola Camil! Completament d'acord amb tu: aquesta encinclopèdia del Jaume Fàbrega és l'obra cabdal de la gastronomia catalana entesa en l'únic sentit que es pot entendre, el del país sencer.
Per mi és una obra de referència i es pot trobar a la base de molts dels posts d'Olleta de verdures. Jo no la tinc a casa per preu i per espai, però la tinc a al biblioteca del costat de casa i la consulto de tant en tant.
Una versió "pret a porter" és El gust d'un poble,d el matiex Fàbrega. A fi de comptes, no deixa de ser una versió resumida (en el bon sentit del terme) de La cuina catalana.
Hola Camil, jo tinc aquesta enciclopèdia des que va sortir i francament pensava que era una obra per tenir-la exposada, tant pel seu format com pel luxe de l'edició pero... al llegir els vostres comentaris he anat a mirar-la altre vegada i he canviat d'opinió, efectivament és una obra de consulta i he trobat quantitat de bones receptes, he entès la temàtica i efectivament "és per sucar-hi pa"!! ! | 0.859123 | curate | {"ca": 0.9942763695829926, "pt": 0.005314799672935405, "fr": 0.0004088307440719542} | http://cuina.camilros.cat/2008/06/la-cuina-catalana.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_741896 | El saqueig espanyol de Catalunya Alfons López Tena 24/01/2011 10:09 Quan l'any 2005 el ja llavors Secretari d'Estat d'Hisenda, Sr Ocaña, va presentar els comptes de l'Estat que reconeixien que més de 15.000 milions d'euros pagats en impostos per la ciutadania i empreses catalanes els hi quedava Espanya per les seves coses, i no s'invertien ni gastaven a Catalunya, va afegir "Això és la prova que el sistema funciona". Més de 100.000 milions d'euros han estat saquejats per Espanya a Catalunya des de llavors, i el mateix Sr. Ocaña amenaça ara amb fer seguir funcionant el sistema, negant el permís perquè el Govern català pugui emetre deute amb la de finançar la despesa pública. Es compleixen amb escreix els vaticinis tant de Trias Fargas com de Guerra de fa vint anys, que el finançament de la Generalitat i la despesa pública a Catalunya segueixen els criteris de "asfíxia premeditada" i "que hagin de venir cada any els catalans a per escaiola ". Espanya amaga les dades i ens roba cada any més i més diners, fins als 22.000 milions d'euros actuals, i disminueix la inversió pública fins el col lapse, mentre destina el botí català a enriquir-se. En els darrers anys ja ha aconseguit que Catalunya estigui per sota de la mitjana en despesa i personal sanitari per habitant, que tingui menys professors i ordinadors per alumne que la mitjana, que tingui més alumnes per aula que la mitjana, que a Madrid s'hagin Mentrestant, els polítics i governants catalans gesticulen i declamen en la impotència. Deia el 1999 Pujol en la seva investidura "És per això que l'objectiu, molt principal - repeteixo que molt principal, principalíssim-d'aquesta legislatura és un nou sistema de finançament, que, d'una manera substancial, incrementi els nostres recursos. L'objectiu principalíssim. És coneguda la proposta elaborada pel Govern de Catalunya-i, més concretament, del conseller Mas-per aconseguir aquesta millora. La recordaré, aquesta fórmula, breument: Primer: recaptació, per part de la Generalitat, de tots els impostos pagats a Catalunya. "Des d'aleshores, tant els Governs de CiU com el Tripartit han simulat que el que acordaven amb Espanya era el millor sistema de finançament de la història, fins i tot estratosfèric, mentre el poble s'empobria. Ja som líders en fracàs escolar, en tancament d'empreses i en creixement de l'atur, ja hi ha la Generalitat a la vora de la fallida i el seu deute al nivell del bo escombraries, ja tenim la renda per càpita més baixa que Ceuta i Melilla, ia Espanya es disposa a l'estocada final. ¿Planeja Mas impedir-ho i recuperar els nostres diners, o només gesticular? Solidaritat sap i proposa la solució: la independència. Si Mas i CiU tenen una altra, la donarem suport només si és efectiva i l'executen. Prou de paraules buides, volem fets, exigim que impedeixin que Espanya segueixi robant al nostre poble. Article publicat al diari El Mundo, diumenge 23 de gener de 2011 ______________________________ No es podia dir més clar!
I l'enllaç ?
Devia sortir publicat a la versió escrita. He trobat l'article al web de Solidaritat; en canvi, no he sabut veure'l a la versió digital d'El Mundo. http://www.solidaritatcatalana.cat/opinio/el-saqueo-espanol-de-cataluna | 0.865693 | curate | {"ca": 0.969602005640865, "pt": 0.00814791601378878, "es": 0.022250078345346286} | |
mc4_ca_20230418_7_764540 | Salut investiga un brot de sarna amb tres afectats al Santa Caterina de Salt Salut investiga un brot de sarna amb tres afectats al Santa Caterina de Salt
El programa per detectar cardiopaties a estudiants de secundària de Banyoles arribarà aquest curs als 2.500 alumnes El programa per detectar cardiopaties a estudiants de secundària de Banyoles arribarà aquest curs als 2.500 alumnes
Convoquen una marxa lenta aquest diumenge a l'N-260 en contra dels accidents que pateixen els ciclistes a les carreteres Convoquen una marxa lenta aquest diumenge a l'N-260 en contra dels accidents que pateixen els ciclistes a les carreteres
ACTUALIZACIÓ:El TSJC admet a tràmit una querella de fiscalia contra l'alcalde d'Agramunt per l'1-O ACTUALIZACIÓ:El TSJC admet a tràmit una querella de fiscalia contra l'alcalde d'Agramunt per l'1-O
JUDICI 1-O:Marchena diu que els atestats de Baena no tenen "cap mena de rellevància" per a la sentència JUDICI 1-O:Marchena diu que els atestats de Baena no tenen "cap mena de rellevància" per a la sentència
Recorden els "més de 40 anys d'història" d'un tipus d'ensenyança "fortament consolidada en el model educatiu català"
ACN Girona.-Els titulars i directors de les escoles concertades de Girona i Salt han anunciat a través d’un comunicat que es reuniran amb els diferents grups polítics per reivindicar la seva tasca i copsar l’opinió de les formacions pel que fa a aquest àmbit de l’ensenyament. És una de les accions que tiraran endavant per “defensar-se” de les acusacions de “segregacionistes”. Els responsables de les escoles concertades defensen els “més de 40 anys d’història” d’un tipus d’ensenyança “fortament consolidada en el model educatiu català”. En aquest sentit, subratllen que actualment 12.000 alumnes de Girona i de Salt es formen a partir d’aquestes escoles que, a més, generen 800 llocs de treball.
Una altra acció prevista és l’organització d’una taula rodona on es convida els partits i els sindicats amb presència a l’escola concertada per deixar clara l’opinió de cadascú sobre aquest model d’ensenyament. | 0.894383 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/front-comu-de-les-escoles-concertades-de-girona-i-salt-per-reivindicar-la-seva-tasca/?f=rel |
oscar-2201_ca_20230904_9_167496 | Ja tenim a punt el Domini Màgic, aquest espai de temps que és primavera de la paraula poètica, la més essencial, la que assoleix d’arribar més al fons.El IV Festival DOMINI MÀGIC de Poesia aplega diversos actes amb el protagonisme de la paraula dita i cantada.
Com sempre, l’entorn natural de la nostra població i la Casa de la Paraula seran els llocs que acolliran els versos dels poetes vinguts de diversos indrets del país.No perdeu l’ocasió d’escoltar la seva veu, aquesta veu auroral i primigènia, com la del gall dels poemes de Joan Vinyoli, que és també la de cadascun de nosaltres, perquè la poesia ens interpel·la i ens diu.
Salut i poesia!
Divendres, 21 d'abril de 2017
9.45 h Auditori municipal
Espectacle de poesia per a infants “De poetes, cançonetes”, amb Mireia Zamora i Toni Xuclà. Per a escoles.
12.45 h Casa de la Paraula
Introducció a “Vent d’aram”, de Joan Vinyoli, a càrrec de Miquel Martín.
19 h Casa de la Paraula
Presentació del volum “Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista”, recull de les actes del II Simposi Internacional Joan Vinyoli, amb Mita Casacuberta, directora de la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània i Josep Maria Muñoz, editor de L’Avenç.
20 h Casa de la Paraula
Recital de poesia “Ànima’ls”, d’Anna Lorita, amb acompanyament instrumental de Jesús Torrent (guitarra).
Dissabte, 22 d'abril de 2017
10-12 h Parc de Sant Salvador
Itinerari Poètic Joan Vinyoli. Versió artística amb la participació de Jaume Saurina, Josep Maria Vallès, Maria Helena Tolosa i Judit Vallès.
13 h Premsa de Can Déusiau (C. Verge Maria)
Vermut-Poesia, amb la poesia subversiva de Mònica de Dalmau.
17 h Casa de la Paraula
Allen Ginsberg, dit per Pepa Úbeda, traductora del llibre Howl (Udol).
17.45 h Casa de la Paraula
Visita guiada a l’Espai Vinyoli, a càrrec de Maria Helena Tolosa.
18.30 h Casa de la Paraula
Lluís Solà diu els seus poemes.
19.30 h Casa de la Paraula
Recital de poesia “Veus de la terra” amb M. Antònia Massanet (Mallorca), Víctor Obiols (Barcelona) i Pepa Úbeda (València).
23.00 h Bar Sport
Jam poètico-musical “Dylan i Cohen”.
Diumenge, 23 d'abril de 2017
10 h Parc de Sant Salvador
“I la natura em crida”, breu caminada pel Rocar fins a La Miranda, on Jordi Mas recitarà els seus poemes, en un paisatge que havia conegut Vinyoli en els seus estius colomencs. Amb la col·laboració del Centre Excursionista Farners. | 0.791362 | curate | {"ca": 0.9288164665523156, "it": 0.006432246998284734, "en": 0.018010291595197257, "pt": 0.006003430531732418, "es": 0.040737564322469985} | http://joanvinyoli.cat/portal/estudi-i-divulgacio/festival-domini-magic/4t-festival-domini-magic-de-poesia |
mc4_ca_20230418_2_199536 | Inici > Els nostres productes>GOURMET>Conserves de peix>Bacallà en oli d'Oliva Verge Extra, 120g Frinsa
Referència: 0703075500300
El Bacallà en oli d'Oliva Verge Extra 120g Frinsa es presenten esmicolats i preparats per consumir, elaborats de manera manual. Aquest bacallà procedeix de les Ries Gallegues, el que garanteix màxim sabor i un alt nivell de qualitat. Una conserva sense additius ni conservants i amb alt nivell nutricional.
Recomanem prendre-ho en torrades amb tomàquet refregat, en amanides, o per fer tapes, entre molts altres.
Pes Escorregut: 78g
Format: RR125
Preu per kilo 44.87 €/kg
Ingredients Bacallà, oli d'oliva verge extra (33%) i sal.
Valors nutricionals Valor energètic: 774 kJ / 184 kCal, Greixos 7,9gr (de les quals saturats 1,30gr), Hidrats de carboni 0.5 gr, Sucres 0,5 gr, Proteïnes 28 gr, Sal 2,3 gr.
Pes escorregut 78 gr
Format Llauna metàl·lica de 120 gr. | 0.706246 | curate | {"ca": 0.9578107183580388, "de": 0.014823261117445839, "it": 0.027366020524515394} | https://www.jamonarium.com/ca/conserves-peix-gourmet-preu/1344-bacalla-oli-oliva-verge-extra-120g-frinsa.html |
macocu_ca_20230731_1_407065 | 03/10/2022
La jornada és un reconeixement als restaurants i menjadors amb el producte de proximitat | Slow Food Catalunya
30/09/2022
08/08/2022
L’Andreu (a l’esquerra) i la Tina (de groc), amb els antics propietaris del restaurant | Xic’s Cal Borrech
23/07/2022
29/03/2022
Imatge del primer taller, dedicat a l'elaboració de tapes | Al teu gust
04/02/2022
Imatge de la sessió del segon seminari | Ajuntament de Tremp
31/01/2022
Un dels objectius de les jornades és establir vincles entre productors i alumnes | Escola d'Hoteleria
04/12/2021
01/12/2021
Imatge d'una de les demostracions culinàries | Ajuntament de Tremp | 0.586135 | curate | {"en": 0.09933774834437085, "ca": 0.8509933774834437, "it": 0.033112582781456956, "fr": 0.016556291390728478} | |
mc4_ca_20230418_0_332518 | El Campus de Setmana Santa 2019 del Lleida Esportiu ha posat aquest matí punt final al Camp d’Esports. Els futbolistes que han participat tardaran a oblidar aquest últim dia d’activitats i és que han tingut l’oportunitat de compartir una bona estona de jocs, confidències i preguntes, fotografies i autògrafs amb els jugadors i el cos tècnic de la primera plantilla del bloc de la Terra Ferma.
Roda de premsa del tècnic del Lleida Esportiu, Joan Carles Oliva, prèvia al partit davant el CF Peralada-Girona B de la jornada 34 del Campionat de Lliga de Segona Divisió B (Grup III) | 0.811653 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lleidaesportiu.cat/taxonomy/term/5?page=10&quicktabs_20=1 |
macocu_ca_20230731_2_374181 | L’Espai Jove de Calella s’activa per Setmana Santa
05/04/2022
Aquesta Setmana Santa el recurs juvenil ha organitzat diferents propostes perquè els i les joves de Calella puguin gaudir d’activitats a l’aire lliure durant aquests dies. Les activitats que proposen són escalada, un torneig de vòlei platja, un 3×3 de bàsquet femení i una excursió pel Montnegre. Les places són limitades, tothom qui estigui interessat pot inscriure’s posant-se en contacte amb l’Espai Jove.
La Setmana Santa és a tocar i l’Espai Jove de Calella ja ho té tot a punt per les activitats que ha preparat. Amb el lema’ Activa’t per Setmana Santa‘ l’entitat proposa als joves diverses activitats a l’aire lliure.
Dilluns 11 d’abril a les 11h han preparat un taller d’escalada i slackline a la Platja Rocapins. Dimarts 12 a les 16h els interessats podran participar en un torneig de vòlei platja a la Platja Gran i dimecres 13 a les 10h el seguirà un torneig de bàsquet femení 3×3 a Can Xaubet. Finalment, dijous 14 a les 10h han organitzat una excursió pel Montnegre amb el grup Calella Marxa, la sortida serà des de l’Espai Jove de Can Saleta.
Les places són limitades i és necessària la inscripció prèvia. Tothom qui estigui interessat o vulgui més informació es pot posar en contacte amb l’Espai Jove a través de les seves xarxes socials; per telèfon al 663.348.717 o enviant un correu electrònic a l’adreça [email protected] | 0.808157 | curate | {"ca": 0.9928571428571429, "en": 0.007142857142857143} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_161190 | Els vessaments oculares són hemorragies que es produeixen por sota de la conjuntiva, una membrana que cobreix l’ull i la cara interna de la parpella . A sota , hi ha vasos sanguinis. Quan es produeix una lesió, es trenquen alguns dels capil.lars.
Els vessaments oculares són hemorragies que es produeixen por sota de la conjuntiva, una membrana que cobreix l’ull i la cara interna de la parpella . A sota , es troben abundants vasos sanguinis. Quan es produeix una lesió, es trenquen alguns dels capil.lars i es produeix una hemorragia.
Les causes poden ser diverses, inclús, de vegades pot aparéixer una hemorragia espontàniament sense cap raó aparent:
Rebre un cop. És l’ origen més comú. No sempre per un cop directe a l’ull, de vegades després de patir un cop al cap o un traumatisme.
Esternudar. Alguns esternuts forts ocasionen un augmento temporal de la presió sanguínia dels capil.lars, arribant a trencar algun d’ ells.
Vomitar. A l’ igual que els esternuts, els vòmits poden produir un augment de presió sanguínia en els ulls.
Conjuntivitis.Les conjuntivitis també afavoreixen l’ aparició de vessaments. De vegades, per gratar-se els ulls amb força per alleugerir la picor produïda per aquesta irritació.
Consumir determinats medicaments. Alguns fàrmacs que produeixen alteracions en la coagulació.
Hipertensió.Les persones amb hipertensió (sobretot les que prenen anticoagulants) són més propenses a patir-ne. És recomanable que els hipertensos visitin al metge quan tenen un vessament que no és degut a una causa clara, com un cop.
Diabetis.Els vasos sanguinis són més fràgils en aquests pacients.
Canvis bruscos de temperatura. Un canvi brusc de temperatura pot arribar a trencar algun d’ ells, sobretot els més prims.
Embaràs i menstruació. Es produeixen alteracions en el sistema circulatori i, com a consequència, major propensió a vessaments.
Aquestes hemorragies no produeixen dolor, són inofensives i desapareixen en uns 8-10 dies, quan la sang és reabsorbida. Si apareixen sovint, cal visitar a un especialista, que determini la causa. | 1 | perfect | {"ca": 0.9157220305569246, "es": 0.056185312962050274, "fr": 0.006407097092163627, "pt": 0.005421389847215376, "en": 0.016264169541646133} | |
mc4_ca_20230418_10_258504 | Neix Mensakas, una cooperativa d’entrega a domicili “ètica i amb llocs de treball dignes” | betevé
Vol plantar cara a Deliveroo i Glovo com a empresa autogestionada i sense ànim de lucre
Redacció | dimarts, 22 de maig del 2018, a les 11.24
Els treballadors de diverses empreses d’entrega a domicili han decidit fer el salt i autogestionar-se amb una empresa pròpia. Mensakas neix com una cooperativa per posar fi a la precarietat amb què, asseguren, han treballat fins ara. Aquest dimarts s’ha presentat formalment el nom de la iniciativa i ara comencen una campanya de micromecenatge per posar en marxa una nova app a l’estiu.
Els repartidors de menjar a domicili busquen ser l’alternativa a Deliveroo i Glovo, les empreses més destacades del sector. Ja fa uns mesos van anunciar-ho i finalment avui han presentat una app per a mòbil pròpia, que vol prestar el mateix servei, però amb “unes condicions de treball dignes”.
La plataforma RidersXDerechos s’ha constituït com a cooperativa sense ànim de lucre i autogestionada per poder prestar el servei amb l’objectiu de “crear llocs de treball dignes” i combatre la precarietat laboral en aquest sector. Tot i que ofereixen als treballadors la possibilitat d’organitzar-se la jornada, la plataforma proposa contractes de mitja jornada (20 h) als repartidors.
Aquest dimarts s’ha presentat el nom de la iniciativa, Mensakas, i han posat en marxa una campanya de micromecenatge per poder finançar la iniciativa, que han impulsat una desena de repartidors. L’objectiu és poder començar a treballar al juliol, repartint menjars a domicili a la ciutat de Barcelona.
Els repartidors han denunciat la precarietat i la condició de falsos autònoms
En nombroses ocasions, aquests repartidors han denunciat les condicions laborals amb què treballen, com a falsos autònoms i sense cobrar les hores extra. Unes condicions que ja van denunciar l’estiu passat a l’Inspecció de Treball i que també han volgut fer públiques en nombroses protestes del col·lectiu.
La presentació s’ha fet el dia abans del primer judici d’un d’aquests treballadors de Deliveroo acomiadat fa uns mesos. Els sindicats argumenten que aquest és una represàlia per l’activitat sindical i per les vagues fetes a l’estiu. | 0.842076 | curate | {"ca": 1.0} | https://beteve.cat/economia/mensakas-cooperativa-entrega-domicili/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_103564 | No recordo quan vaig començar a ser un llunàtic. Em refereixo al moment exacte. Però tinc la sospita que va ser mirant el cel en una nit estrellada quan, èssent encara un infant, vaig començar a parlar-li a la lluna. I tant li he parlat al llarg dels anys, tantes coses li he explicat, que vaig acabar enamorant-me d'ella. I encara no m’he recuperat. | 0.70538 | curate | {"ca": 0.9132947976878613, "pt": 0.08670520231213873} | https://radio.montornes.cat/radios/el-peregrino-de-las-estrellas/2020/03/05/el-peregrino-de-las-estrellas-l-home-que-es-va-enamorar-de-la-lluna |
mc4_ca_20230418_12_451857 | Ampert | ACTIVITATS
Archive from category "ACTIVITATS"
II Jornada d’intercanvi de llibres amb finalitats solidàries organitzada per la llibreria La Cultural
dimecres, 24 Setembre 2014 per Marc
Organitzada per la llibreria La Cultural, tindrà lloc en el marc de Vila Salut, la fira de les entitats vilafranquines que treballen amb temes relacionats amb la salut Es posaran a la venda uns 1.500 llibres aportats per particulars i una part de l’import obtingut anirà a les entitats que participen a la fira mentre | 0.711892 | curate | {"en": 0.10474308300395258, "ca": 0.8260869565217391, "it": 0.0691699604743083} | http://www.ampert.org/category/activitats/page/11/ |
mc4_ca_20230418_0_329434 | 3 minuts per setmana: Com "fotografiar" una pàgina web de manera simple.
Com "fotografiar" una pàgina web de manera simple.
Sovint ens trobem amb informes, documents de text o amb presentacions de diapositives on apareix, entre el cos del text, la imatge complerta d'alguna web. Incloure aquest tipus d'imatges en un informe pot ser molt interessant, però aconseguir obtenir la imatge complerta d'una pàgina web és complicat: cal usar l'imprimir pantalla, processar la imatge... una feina una mica enfarragosa.
Ara bé, com que a la Xarxa hi ha tanta gent pensant i creant solucions, aquest cop també tenim sort i a Thumbalizr ens ofereixen una bona eina per obtenir una imatge d'una pàgina web.
Només cal anar a http://www.thumbalizr.com i introduir l'adreça de la pàgina que volem "fotografiar".
Abans de prémer el botó "tumb it" podem dir si volem capturar la secció de pàgina que cap a la pantalla o bé la totalitat de la pàgina, tingui la mida que tingui. Ara sí, procedim i en uns segons l'aplicació ens serveix una col·lecció d'imatges de la pàgina en diferents mides, per tal que triem la que més ens convé.
I tot sense registres ni complicacions. Fixeu-vos que a data d'avui ja porten gairebé 60 milions de pàgines processades!
Publicat per Antonio a 10:44
Etiquetes de comentaris: petites eines, simplicitat
Com "fotografiar" una pàgina web de manera simple....
Twitter, per a què serveix? Pel que tu vulguis.
RSS: cada dia un cop d'ull ràpid i efectiu a la Xa...
Un convertidor d'unitats gairebé universal | 0.812519 | curate | {"ca": 0.9686457638425617, "it": 0.018679119412941963, "es": 0.012675116744496331} | http://tresminuts.blogspot.com/2008/04/com-fotografiar-una-pgina-web-de-manera.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_248637 | PERQUÈ LES LESBIANES TAMBÉ RIUEN, I S'HO PASSEN BÉ, I SE'N SURTEN, I TENIM GANES QUE ENS HO EXPLIQUEU
diumenge, 5 d’octubre de 2014
Alícia a la porta de les meravelles: un relat col·lectiu
Bon diumenge, felices!
Ahir, a la presentació que vam fer al Casal Noi Baliarda de Sant Andreu del Palomar, vam crear un relat de lesbianes amb final feliç improvisat i col·lectiu. La proposta era la següent: cadascú escrivia un trosset de la història, que s'anava construint amb les aportacions de tothom. El resultat va ser aquest relat que converteix el que semblava un infern en un desenllaç feliç. Que en gaudiu!
ALÍCIA A LA PORTA DE LES MERAVELLES
L’Alícia va començar a baixar les escales de caragol que semblava que la duien a l’infern. El castell tenia quatre plantes i de moment no s’hi havia trobat amb ningú. Però de nit, a les fosques, la sentia i avui la curiositat l’havia empès a buscar-la.
S’havie pres un parell de copes de bourbon per agafar ànims, però potser no havia estat una bona pensada. Es notava lleugera però alhora no gaire segura... Al cap i a la fi, va suposar, ja no puc tornar enrere...
Mentre seguia avançant lentament, pensava que la tristesa és freda... no és ràbia i foc calent. És gelor a la panxa però la pell d’ella és càlida.
Com càlides eren les trobades pell amb pell que ara, a ulls clucs, recordava com si fossin d’ahir mateix. El record l’empenyia a caminar sense por, embolcallant-se d’un caliu desitjat que trencava tot fred, tota por.
A mesura que s’acostava a la porta de l’habitació on ella – en teoria – es trobava, els sentiments brollaven. Decidida, va picar enèrgica i en uns segons la porta s’obrí.
Lentament, una escletxa deixava entreveure la seva figura. Ella s’aixecà del llit, s’apropà a ella amb una mirada furtiva, mentre tancava la porta, per deixar enrere tots els retrets, que quedaven, des d’aquesta nit, en l’oblit. | 1 | perfect | {"en": 0.06645056726094004, "ca": 0.9070772555375473, "es": 0.026472177201512695} | |
mc4_ca_20230418_13_69162 | Bono aposta per una revisió del model autonòmic i diu que demanar la independència és insolidari
"Anacrònica, antiga i insolidària." Així defineix el president del Congrés espanyol, José Bono, l'opció independentista. El polític del PSOE diu en una entrevista a "El matí" de Catalunya Ràdio que ara és l'hora de mirar el que ens uneix i, sobretot, de superar les injustícies. Bono aposta per una revisió del model autonòmic amb sentit comú i amb sentit patriòtic. Sobre la prohibició dels toros a Catalunya, el dirigent socialista creu que és una mala decisió i recorda que encara no està tot decidit, perquè hi ha un recurs presentat en el Constitucional. Bono diu també que quan deixi el càrrec de president del Congrés es dedicarà a la seva vida professional.
José Bono encara la recta final com a president del Congrés dels Diputats. Deixarà de ser-ho el 13 de desembre, quan en principi es constitueixin les cambres que surtin de les eleccions generals del 20 de novembre.
Bono ha explicat que després d'aquest dia es dedicarà més a la seva feina d'advocat. Però fins llavors continua sent un polític en actiu i manté les seves polèmiques declaracions. En una entrevista a "El matí" de Catalunya Ràdio, el polític del PSOE ha carregat contra els independentistes. Diu que demanar la separació amb Espanya és "anacrònic, antic i insolidari".
Revisió autonòmica
Bono veu amb bons ulls una revisió del sistema autonòmic. Diu que ara tocar superar les injustícies. Matisa que no es tracta de fer taula rasa i eliminar les autonomies, sinó de mirar amb sentit patriòtic el model.
Bono ha recordat que el model va ser aprovat després del franquisme per acontentar els militars. Destaca que "el cafè per a tothom va tenir els seus avantatges" però creu que és el moment de revisar-lo i adequar-lo, sense pronunciar-se en quin estatus haurien de quedar Catalunya i el País Basc.
Amb la seva retòrica habitual, Bono ha assegurat que se sent més a prop d'un obrer català que d'un "rentista" de la seva terra.
Llibertat d'opció en les corrides
El dirigent del PSOE s'ha mostrat contrari a la decisió de prohibir les corrides de toros a Catalunya. Un dia després de l'última funció de la història a la Monumental, Bono ha afirmat que "mentre hi hagi gent per gaudir dels toros a Catalunya" s'haurien de mantenir.
El president del Congrés no ha fet una defensa aferrissada del toreig, però considera que "la llibertat hauria d'estar per sobre".
Socialista fins al final
Bono ha explicat als micròfons de Catalunya Ràdio que a partir del 13 de desembre es dedicarà més a la seva feina com a advocat. Però afirma que no deixarà mai la política i mantindrà el carnet del PSOE.
El president del Congrés ha parlat també d'economia. Diu que els polítics tenen "l'obligació de no gastar més del que hi ha" i reivindica la fortalesa de l'euro per sortir de la crisi. | 0.798704 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/bono-aposta-per-una-revisio-del-model-autonomic-i-diu-que-demanar-la-independencia-es-insolidari/noticia/1392187/ |
macocu_ca_20230731_10_417590 | Coprofília
La coprofília és una parafília, considerada com una classe de fetitxisme, consistent en l'excitació sexual produïda pels excrements, i que sol combinar-se amb el sadomasoquisme o l'infantilisme.
Consisteix en l'atracció per olorar, assaborir, untar-se o veure l'acte de defecar com un mitjà d'excitació sexual i plaer. Aquesta activitat eròtica es pot practicar solitàriament o en parella.
Alguns copròfils practiquen la coprofàgia, és a dir, ingereixen excrements, la qual cosa pot afectar la salut a causa dels riscos de contraure malalties com ara l'hepatitis A o la pneumònia.
Independentment del fet que es pugui entendre com a correcte o no, la pràctica d'aquest fetitxisme no precisa una atenció mèdica psicològica, ja que pot manifestar-se de forma passatgera, sistemàticament o permanent, sense que això suposi un problema psicològic.
El Cleveland Steamer (terme anglès que significa "vapor de Cleveland") és un terme col·loquial usat als Estats Units per descriure una forma de coprofilia, quan algú defeca al pit de la seva parella.
En l'episodi 11 de la segona temporada de Prison Break, titulat ("Bolshoi Booze"), l'ex-funcionari de presons Roy Geary li proposa a una prostituta realitzar-lo a l'habitació del seu hotel. L'escena està rodada mostrant la part de sota d'una taula de vidre translúcid, amb la prostituta dient: "Un Cleveland què?"
A la pel·lícula South Park: Bigger Longer & Uncut, els quatre nens veuen a Internet un alemany defecant sobre la mare de Cartman.
A l'episodi 9 de la Temporada 3 de Pare de Família, "Mr. Saturday Knight". Peter Griffin ha perdut la feina a la fàbrica de joguines i en una escena es veu treballant com a prostituta del carrer. Lois i la seva família el forcen a pujar al seu cotxe i Peter li pregunta a Lois si li agradaria un "Cleveland Steamer" (només en el doblatge en anglès).
La cançó "Rock Your Socks" del grup de rock nord-americà Tenacious D té referències a la coprofilia en les seves lletres "All we're Askin 'you to do / Is drop trou / And squeeze out / A Cleveland Steamer on my chest (Ooh!) "
En l'aclamada pel·lícula de Woody Allen Delictes i faltes, el personatge de Clifford Stern interpretat per Woody Allen li comenta la seva dona, interpretada per Joanna Gleason "Un estrany home va defecar en la meva germana". Ella respon - "per què?". Seguit d'una escena en què la germana de Stern relata la fastigosa experiència que va tenir amb una cita a cegues. | 0.854341 | curate | {"ca": 0.9690849134377576, "pt": 0.030502885408079144, "en": 0.00041220115416323167} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_89691 | AQUÍ HI HA HISTORIETES, ACUDITS DE PREMSA, CARICATURES, DÈRIES, MANIES I OBSESSIONS...SÓC DIBUIXANT, I PROVO DE PORTAR-HO EL MILLOR QUE PUC...SI US INTERESSA LA MEVA FEINA ESTARÉ BASTANT CONTENT DE PARLAR D'ALGUN TIPUS D'INTERCANVI QUE ENS BENEFICÏII A TOTS!!! !
Pàgines
INICI
FEINA A ESCOLES
HUMOR GRÀFIC EN PREMSA
CARICATURES
PUBLICACIONS
COMIC ONLINE
CONTACTE
dimarts, 1 de març de 2016
els últims i letals adreçadors a regió7
Publicat per Unknown a dimarts, de març 01, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
digue's la teva:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Distintiu Facebook
Galdric Sala - dibuixant
Promou també la teva pàgina
PUBLICAT A LA XARXA
Alguns dels personatges i sèries que he publicat a la xarxa en diferents formats.Clikeu la imatge
Seguidors
TWITTER
segueix-me twitter!
FACEBOOK
Galdric Sala Descals
Crea el teu distintiu
Arxiu del blog
Arxiu del blog de gener 2018 (1) de novembre 2017 (1) de març 2016 (1) de febrer 2016 (3) de gener 2016 (2) de novembre 2015 (1) de setembre 2015 (3) de juny 2015 (2) d’abril 2015 (3) de març 2015 (4) de gener 2015 (2) de novembre 2014 (2) d’octubre 2014 (1) de setembre 2014 (2) d’agost 2014 (1) d’abril 2014 (2) de març 2014 (3) de febrer 2014 (3) de gener 2014 (3) de desembre 2013 (4) de novembre 2013 (7) d’octubre 2013 (5) de setembre 2013 (2) d’agost 2013 (3) de juliol 2013 (4) de juny 2013 (7) de maig 2013 (24) d’abril 2013 (8) de març 2013 (6) de febrer 2013 (8) de setembre 2012 (1) de juliol 2012 (1) d’abril 2012 (2) de febrer 2012 (2) de setembre 2011 (1) d’agost 2011 (1) d’abril 2011 (1) de març 2011 (1) de desembre 2010 (1) de novembre 2010 (2) de setembre 2010 (1) de juny 2010 (1) de maig 2010 (1) d’abril 2010 (2) de març 2010 (2) de febrer 2010 (2) de gener 2010 (1) de desembre 2009 (7) de novembre 2009 (5) d’octubre 2009 (4) de setembre 2009 (10) d’agost 2009 (3) de juny 2009 (2)
TRADUEIX TRADUCE TRANSLATE
EL SEXE DE LA CEBA
Portada de l'album de còmic publicat per La Patumaire Edicions, amb il.lustracions d'un servidor i guions de Lioba Pellicer i jo mateix...un còmic que barreja el sexe humoristic amb les icones més representatives del catalanisme, a la venda a abacus, la casa del libro i el corte inglés
RIGUTS I DIBUIXATS
El meu blog d'humor gràfic a la web de regió7
ALBUM DE MIQUELET BALLABRIGA
Album-recull de 50 pàgines a tot color de Miquelet Ballabriga, feisbuc star. Podeu adquirir-el per 10 miserables "eurus" contrareemborsament enviant un correu a [email protected] | 0.657174 | curate | {"en": 0.14650698602794412, "fr": 0.0003992015968063872, "ca": 0.7644710578842315, "es": 0.011177644710578843, "pt": 0.0530938123752495, "ja": 0.004790419161676647, "ms": 0.006387225548902195, "it": 0.0027944111776447107, "zh": 0.010379241516966068} | https://galdrics.blogspot.com/2016/03/els-ultims-i-letals-adrecadors-regio7.html |
macocu_ca_20230731_4_342815 | Actualitat
pergolesi.jpg
pagina4.jpg
Festival Viñas: Un concert de música sacra a l’Església de Moià amb el Stabat Mater de Pergolesi
16/08/2013
El Festival de l’AIMS de Solsona visita diverses poblacions de les comarques adjacents per a fer-hi concerts d’alt nivell. Aquest any visitarà per primer cop Moià per oferir un interessant concert on el plat fort serà el conegudíssim Stabat Mater de Pergolesi, interpretat per la soprano Jessica Meffert i l’alto Dimitra Kalaitzi-Tilikidou, amb l’orquestra de l’AIMS, tots sota la direcció del mestre Johannes Geffert.
Johannes Geffert està considerat un dels més grans mestres de l’art de la improvisació. És catedràtic d’orgue i improvisació al Conservatori Superior de Música de Colònia. Nascut el 1951, va créixer envoltat per la tradició de la professió al ser fill d’un reconegut organista i director de música sacra. El llegendari Dr. Michael Schneider, que combina l’art de l’orgue francès i alemany a través dels seus famosos professors Karl Straube i Marcel Duprè, va esdevenir el seu professor mentre estudiava música sacra a Colònia, entre 1962 y 1972. Geffert va prosseguir la seva formació amb el concertista britànic Nicolas Kynaston. Des del 1974 fins el 1979 Johannes Geffert fou organista a Achen i director de la societat Aachen Bach, on va fundar el Festival “Aachener Bachtage”. Des del 1980 fins el 1997 fou director de música sacra a la Kreuzkirche Bonn. A Bonn, Geffert és també organista titular de l’auditori municipal “Beethovenhalle”. El 1991 Geffert va fundar la «Johann Christian Bach-Academy», una orquestra amb instruments històrics que ha interpretat tots els oratoris de Bach i gran part del repertori de música sacra més habitual en moltes esglésies històriques alemanyes. Com a editor, supervisa sèries de publicacions de música per a orgue de compositors alemanys i britànics. | 0.815625 | curate | {"ca": 0.9815418023887079, "ar": 0.007057546145494028, "sv": 0.005971769815418024, "pt": 0.0054288816503800215} | |
mc4_ca_20230418_13_504328 | Curnier - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
44° 23′ 06″ N, 5° 14′ 04″ E / 44.385°N,5.2344444444444°E / 44.385; 5.2344444444444
Curnier (en francès Curnier) és un municipi francès, situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2007 tenia 213 habitants.
El 2007 la població de fet de Curnier era de 213 persones. Hi havia 91 famílies de les quals 22 eren unipersonals (13 homes vivint sols i 9 dones vivint soles), 30 parelles sense fills, 26 parelles amb fills i 13 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 136 habitatges, 91 eren l'habitatge principal de la família, 35 eren segones residències i 10 estaven desocupats. 124 eren cases i 12 eren apartaments. Dels 91 habitatges principals, 59 estaven ocupats pels seus propietaris, 26 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 7 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 2 en tenien dues, 14 en tenien tres, 26 en tenien quatre i 48 en tenien cinc o més. 63 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 52 habitatges hi havia un automòbil i a 36 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Curnier el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 138 persones, 101 eren actives i 37 eren inactives. De les 101 persones actives 88 estaven ocupades (51 homes i 37 dones) i 13 estaven aturades (5 homes i 8 dones). De les 37 persones inactives 14 estaven jubilades, 11 estaven estudiant i 12 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Curnier hi havia 78 unitats fiscals que integraven 195,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.713€. [5]
Dels 11 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva, 6 d'empreses de construcció, 1 d'una empresa de transport, 2 d'empreses d'hostatgeria i restauració i 1 d'una empresa d'informació i comunicació. [6]
L'any 2000 a Curnier hi havia 12 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 132 hectàrees. [8]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curnier
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Curnier a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Curnier a l'INSEE
BNF: cb15252973d
VIAF: 237430400
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Curnier&oldid=19590996» | 0.753092 | curate | {"ca": 0.9058771542200619, "en": 0.04595669465311533, "mk": 0.0026513477684489617, "uu": 0.0026513477684489617, "uz": 0.0013256738842244808, "es": 0.006628369421122404, "de": 0.034909412284577994} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Curnier |
macocu_ca_20230731_3_162482 | Aquests sis països de la UE ja regulen el preu del lloguer
On sí que s'ha provat una legislació en aquest aspecte és a Catalunya, però el PP l'ha impugnat al Tribunal Constitucional perquè, considera que, entre altres drets, atempta contra el de la propietat privada i el rendiment que se n'extreu d'ella. Un altre dels motius que al·leguen els populars és que amb aquesta normativa, aprovada per les formacions independentistes i els comuns, es vulnera una competència que és exclusiva de l'Estat. Amb tot, els advocats del Parlament han justificat que la legislació només afecta a mercats amb habitatges tensos, amb la finalitat que tothom hi pugui accedir, per la qual cosa l'únic que es fa és introduir "limitació que afecta el dret a obtenir una utilitat o un benefici econòmic de la propietat". També, posen l'accent que la Generalitat té competències en matèria d'habitatge.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el fins ara vicepresident, Pablo Iglesias, en un moment de tensió en una trobada de l'Executiu / EFE
De fet, l'accés a un habitatge "digne" i "adequat" és un dret que es recull en l'article 47 de la Constitució espanyola. Al detall, aquest estipula: "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització de terra d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació".
Precisament, en aquest sentit va la normativa catalana i la que, en un principi havia d'implementar el govern de coalició, que persegueix posar un control al valor dels immobles perquè tothom hi pugui tenir accés. Ara bé, mentre que l'aprovació d'aquestes legislacions estan portant cua a Espanya i Catalunya, ja n'hi ha països de la Unió Europea que han posat fil a l'agulla en aquest aspecte.
Països Baixos
El darrer estat en donar llum verda a una mesura per limitar el preu de l'arrendament ha estat els Països Baixos, que aquest dissabte va aprovar una normativa amb aquesta finalitat a la qual li van donar suport tots els partits polítics excepte l'ultradretà Fòrum per la Democràcia (FvD en holandès). Aquesta preveu que en els pròxims tres anys aquells habitatges que costen més de 750 euros el seu preu no es pot pujar més d'un 1%, però sí que s'actualitza acord a la inflació.
França
El país gal ha tingut una llarga tradició en aquest aspecte. De fet, es troben els primers projectes al segle XVII. Amb tot, aquest mercat ha estat lliure fins, pràcticament, els nostres dies. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 i 1945), el preu del lloguer va començar a pujar com l'espuma i als anys seixanta van començar a sorgir amb força les primeres veus per reclamar que es controlés aquest, especialment, en ciutats com París. El primer intent, però, no va tenir lloc fins al 2012 quan el president era François Hollande. En aquella ocasió, l'exministra Cécile Duflot, llavors ministra va decretar 28 àrees de tensions per aglomeracions de població, en les quals es va limitar el preu del lloguer. Ara bé, finalment, la justícia va tombar aquesta normativa el 2017, cosa que va comportar un increment exponencial del preu del lloguer.
Davant aquesta situació, el president Emmanuel Macron va aprovar una llei més moderada el 2018 que és la que actualment regeix al país. Aquesta es va començar a implementar a París i a Lille i s'ha expandit a tot el país. Aquesta determina un preu mitjà del lloguer acord alguns paràmetres com la ubicació de l'immoble, l'any de construcció o el nombre d'estances. En aquest sentit, la normativa preveu que el valor del domicili no pot superar el 20% del preu mitjà que s'ha estipulat per aquell tipus d'habitatge.
Persones passegen per la ribera del Sena a París, una de les zones més cotitzades de la ciutat / EFE
Alemanya
Des del 1971, Alemanya controla el preu del lloguer, una mesura que només s'aplicava a la República Federal, a l'oest del territori. Actualment, en aquest país existeix una agència nacional de l'habitatge que estipula un índex de preus acord la zona on es troba l'immoble. Fins al 2015, l'arrendament no podia ser superior al 20% del valor estipulat per aquest organisme. Ara bé, en aquell any, el govern liderat per Angela Merkel va baixar aquesta barrera fins al 10%. A més, el 2019, a la capital, Berlín, es va donar un pas més enllà i el cost del metre quadrat no pot superar els 9,8 euros.
Itàlia
Des del 1998, a Roma les autoritats locals defineixen un preu màxim i mínim del lloguer d'un habitatge. Aquesta mesura es va fer extensiva a l'àmbit nacional en el 2004. Al detall, les autoritats locals pacten amb associacions tant de representants d'arrendadors com dels llogaters aquest índex de preus per als pisos acord uns baròmetres preestablerts.
Roma és la primera ciutat d'Itàlia on es va implementar una mesura per limitar el valor dels arrendaments / EFE
Suècia
Un altre dels pioners pel que fa a la regulació d'aquest aspecte és Suècia. En concret, en aquest país nòrdic, el preu del lloguer es negocia anualment en l'àmbit municipal, és a dir, que cada localitat defineix el valor dels immobles, mitjançant una negociació entre les autoritats i els sindicats dels lloguers, que són molt forts en aquest país. Un cop pactat el cost, el sector privat no pot fixar un arrendament que superi el 5% d'aquest.
Dinamarca
Davant l'increment del preu dels pisos, especialment a les grans ciutats, el febrer del 2020 l'Executiu danès va aprovar una normativa per congelar el preu del lloguer durant cinc anys. En concret, quan una persona compra un pis no pot apujar les seves rendes durant aquest període.
Imatge principal: Un balcó llueix una pancarta que reclama que els preus dels lloguers siguin accessibles / ACN | 0.838891 | curate | {"ca": 0.9973780807551127, "pt": 0.0026219192448872575} | |
macocu_ca_20230731_9_129356 | Compra amb targeta
Pantalons antitall Stihl Advance X-TREEm
Pantalons antitall molt flexibles ideals per arboricultura | 0 | curate | {"ca": 0.6551724137931034, "en": 0.3448275862068966} | |
mc4_ca_20230418_13_511848 | La Cursa de les Dones congrega a 4.000 persones per a reivindicar els drets del sexe femení - Castellonplaza
La Cursa de les Dones congrega a 4.000 persones per a reivindicar els drets del sexe femení
CASTELLÓN. Al voltant de 4.000 persones han sortit a les 11 del matí d'este diumenge des del Passadís de les Arts del parc Ribalta per a reivindicar els drets de les dones. Les activitats d'animació han sigut protagonistes fins que l'alcaldessa, Amparo Marco, i el regidor d'Esports, Enric Porcar, han donat el tret de sortida a la Cursa de les Dones. Les corredores han partit lluint un dorsal unitari: el 803, en referència al 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Les participants han baixat per República Argentina, seguint per l'avinguda Doctor Clarà i el carrer Navarra fins la plaça de la Pau. El carrer Major ha vist passar milers de dones que a l'altura de la plaça Maria Agustina han seguit per Alcalde Tàrrega fins enganxar novament amb la Ronda Magdalena, que les ha portat a la meta del parc Ribalta. El recorregut de tres quilòmetres d'aquesta marxa no competitiva ha sigut completat per les participants a diferents ritmes.
Els organitzadors han proporcionat aigua i begudes energètiques en acabar la cursa. Tant el Patronat d'Esports com el Servei d'Igualtat d'Oportunitat entre Homes i Dones de l'Ajuntament s'han mostrat satisfets amb l'organització i la participació de la ciutadania de Castelló. | 0.833302 | curate | {"ca": 0.992902767920511, "ja": 0.007097232079488999} | https://castellonplaza.com/la-cursa-de-les-dones-congrega-a-4000-persones-per-a-reivindicar-els-drets-del-sexe-femeni |
mc4_ca_20230418_3_202110 | L'Agència Tributària ha tornat més de 10.200 milions d'euros a tancament d'any a 14 milions de contribuents - Agència Tributària
L'Agència Tributària ha tornat més de 10.200 milions d'euros a tancament d'any a 14 milions de contribuents
S'han realitzat el 97% de les devolucions sol·licitades i més del 94% dels imports reclamats han estat ja abonats als contribuents
A la passada campanya s'han registrat 20.695.000 declaracions, amb un fort repunt en l'import de les declaracions a ingressar motivat per un creixement especialment intens dels guanys patrimonials
3 de gener de 2020.- L'Agència Tributària ha tornat ja 10.209 milions d'euros a 14.061.000 contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponent a 2018 (IRPF 2018). Això suposa que, a data de 2 de gener, s'han realitzat ja el 97% de les devolucions sol·licitades i s'han abonat el 94,1% dels imports sol·licitats corresponents.
A tancament d'any, les devolucions creixen un 3,9% respecte a les mateixes dates de la campanya anterior, mentre que els imports tornats augmenten més d'un 8,8%, en ambdós casos per sobre del creixement de les devolucions sol·licitades i els seus imports (3,6% i 8,3%, respectivament).
Les declaracions presentades a la passada Campanya de Renda a tancament d'any n'han totalitzat més de 20.695.000, un 3,5% més que l'any anterior, destacant l'increment registrat en l'import de les declaracions amb resultat a ingressar (+15,5%), que ve motivat, principalment, per un fort augmento dels guanys patrimonials. Paral·lelament, el nombre de declaracions amb saldo a ingressar va créixer un 2,5%.
La campanya conclosa ha comptat, com a principal característica, amb la consolidació de les dues vies de presentació no presencial alternatives al web de l'Agència (l'aplicació mòbil i el pla ‘Li Llamamos’ de confecció telefònica de declaracions), a les que s'ha donat un nou impuls en aquesta campanya, mentre s'ha mantingut el tradicional servei d'atenció presencial en oficines, presentant-se en plataformes de Renda alguna cosa més de 2,1 milions de declaracions, xifra molt similar a la de l'any passat.
Quant a l'aplicació mòbil, per aquesta via s'han presentat més de 290.000 declaracions, un 45,5% més que a la campanya passada.D'aquest total, més de 221.000 són presentacions ‘en un sol clic’ i la resta es corresponen amb casos de contribuents que l'aplicació ha derivat al web de l'AEAT per realitzar alguna modificació i han tornat a l'‘app’ per concloure la presentació.
Al seu torn, també augmenten les declaracions que han estat confeccionades telefònicament per l'Agència Tributària a contribuents que han concertat cita prèvia per al pla ‘Li Llamamos’. S'han presentat per via telefònica més de 239.000 declaracions (un 33,3% més que l'any passat).
El nou impuls donat a aquestes vies alternatives de presentació telemàtica, juntament amb les millores incorporades en RENDA WEB, són elements que han contribuït a una nova acceleració de presentacions en el primer tram de la campanya. Així, per al moment en què va arrencar l'assistència en oficines, el 14 de maig, ja havien presentat la seva declaració 574.000 contribuents més que l'any passat en les mateixes dates.
D'aquest increment, gairebé 236.000 van ser contribuents que a la campanya anterior havien esperat a rebre assistència a les oficines i, tanmateix, ara han aprofitat les diferents vies d'ajuda no presencial per accelerar el procés i, en el seu cas, la devolució, evitant-se desplaçaments a les plataformes d'assistència presencial.
IRPF 2018 (Dades a 2 de gener)
% Variació 2018/2017
Devolucions sol·licitades i pagades (importes en millones de euros)
Devolucions pagades número i import 2017/2018
L'Agència Tributària ha tornat més de 10.200 milions d'euros a tancament d'any a 14 milions de contribuents (193 kB) | 0.845156 | curate | {"ca": 0.9802163017673438, "en": 0.007913479293062516, "es": 0.011870218939593774} | https://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/ca_es/Inicio/_componentes_/_Notas_de_prensa/La_Agencia_Tributaria_ha_devuelto_mas_de_10_200_millones_de_euros_a_cierre_de_ano_a_14_millones_de_contribuyentes.shtml |
macocu_ca_20230731_9_492528 | El Col·legi Oficial posa la teu disposició la Secretaria Virtual per tal de facilitar-te la col·legiació i la resta de tràmits.
Col·legiar-se és molt fàcil, només has de seguir els passos.
Recorda! Si et col·legies en els tres primers mesos següents d'obtenir la titulació, et beneficiaràs d'un semestre gratuït (dins de l'any natural)
* Si estàs inscrit en un altre Col•legi Oficial has de sol•licitar al Col·legi d'origen el trasllat d'expedient.
Només has de posar-te en contacte amb l’Administració: [email protected] al telèfon 965214763 i t'explicarem el tràmit administratiu i les taxes que has d’abonar segons la teua situació laboral o econòmica. També pots consultar l'apartat de Taxes i l'apartat de Procediment de Col·legiació. | 0.759406 | curate | {"ca": 0.9892761394101877, "pt": 0.010723860589812333} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_861976 | Normalment acostumem a tenir primer contacte amb bascos, al ser els més propers geogràficament parlant i estar sotmesos sota l'estat espanyol i francès alhora. Però també existeixen molts d'altres com els portuguesos i gallecs, holandesos i flamencs, escocesos, irlandesos o fins i tot polonesos. Als portuguesos i als holandesos els hi explico que ells són independents gràcies a una gran revolta nostra i al suport d'anglesos i francesos. Als escocesos, que per cada diada nacional la nostra televisió emetia "Braveheart", als irlandesos, que Francesc Macià tinguè contactes amb Michael Collins. I amb els polonesos, que els espanyols ens diuen despectivament polacos pel fet de ser un poble dividit de la mateixa manera que ho foren ells. Podeu explicar doncs, quines són les vostres anècdotes a banda d'aquestes.
A Burgos. Ens vam picar amb uns que estaven a l'hotel pel tema lingüístic i després de discutir una estona, va un i em diu: Ell: -Oye, como se dice imbecil en catalán? (-Escolta, com es diu imbècil en català? )Jo: -Igual (-Igual)Ell: Pues eres un igual! (-Doncs ets un igual! )Jo: - (-) *Entre parèntesis la traducció
Tot i que no tingui res a veure amb el fil és graciós | 0.783476 | curate | {"ca": 0.9370748299319728, "es": 0.045068027210884355, "fr": 0.017857142857142856} | |
macocu_ca_20230731_0_227438 | Àcids estrena a la xarxa el videoclip ‘Mosaic’
La gravació és part del premi aconseguit en el pirmer concurs Activa el So! del Consell Local de la Joventut d'Ontinyent
El grup Àcids acaba de publicar el seu primer vídeo musical, a partir del tema ‘Mosaic’. El videoclip forma part del premi aconseguit l’any passat en la primera convocatòria del concurs Activa el So!, organitzat pel Consell Local de la Joventut d’Ontinyent i el col·lectiu Actiu.
La banda formada per músics de diferents localitats de la comarca, va ser la guanyadora de la primera edició, amb un premi consistent en la gravació d’una cançó a l’estudi Ca Xavo i d’un vídeo musical amb EAR Producció, enregistrat en febrer passat i que ara comença ja a circular per les xarxes. En l’enregistrament, fet a Carrícola, Benigànim i Castelló de Rugat, hi ha col·laborat l’actriu Atenea Climent. | 0.820071 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_142666 | Les cures guien la nostra acció a tota la comunitat educativa? Les tenim en compte entre el cos docent, a l’equip directiu, als grups classe, amb l’equip d’educadores i amb les famílies?
Tarda cooperativa conduïda Fil a l’agulla per a centres educatius federats a EscolesCoop el pròxim dijous 25 de novembre del 2021, de 17:30 a 19:00 h.
La sessió ajudarà a fer-nos preguntes com la qualitat del lideratge, la cultura participativa als diferents espais, la manera de gestionar l’estrès, els conflictes, o de tractar les discriminacions… L’objectiu és ajudar a l’escola a generar benestar emocional i capacitat de resiliència davant la situació actual.
A la sessió s’hi presenta el manual: Cures al món educatiu, que ha elaborat Fil a l’agulla i que creiem molt interessant.
Es tracta d’una eina d’autodiagnosi que fa servir uns qüestionaris en línia que omplen les persones del centre educatiu, que ofereix un retrat de l’estat de les diferents àrees i dona pistes sobre quines son les potencialitats de la vostra organització des del punt de vista de les cures i també sobre com abordar els reptes que teniu per endavant.
Publicat a Actualitat i notícies, Matinals Cooperatives amb les etiquetes Aprenentatge, Cures, Formació, Innovació, Tardes cooperatives
← Assegurances ètiques i solidàries amb Arç Cooperativa
Categories
Actualitat i notícies
AlumnesCoop
Calaix de Sastre
Jocs Cooperatius
Jocs Florals
Matinals Cooperatives
Membres EscolesCoop
Paraules Clau
#comunicació #cooperativisme Als mitjans de comunicació AMAZON Aprenentatge Arç Cooperativa Asperger Assegurances ètiques Associació Empresarial d'EscolesCooperatives de Catalunya Asspciació Empresarial d'Escoles Cooperatives de Catalunya Barcelona Canvi Climàtic Certificats de Professionalitat Congrés UECoE Convenis Cooperatives d'alumnes Covid-19 COVID19 Curs 20220-2021 Departament d'Educació DocentsCoop educació educació especial El Carrilet Escola Canigó EscolaCoop 2020 Escola Ginebró Escola Jeroni Moragas EscolesCoop Escoles Cooperatives Esport final curs 2019-2020 Formació Professional Inicic curs 2020-2021 Innovació Intercooperació Memòria activitats Obertura centres preinscripció Preinscripció Escolar Premis i reconeixements Prevenció Solidaritat Tardes cooperatives Un clic para el cole
Piulades de les EscolesCoop
Piulades EscolesCoop
Som membres de:
Promou:
Amb el finançament de:
(c) 2021 EscolesCoop - Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya | c/ Premià, 15 1r -08014 Barcelona | T. 93 332 43 26
[email protected] | Avís Legal | Protecció de dades | Política de Cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.798217 | curate | {"ca": 0.872093023255814, "pt": 0.005990133897110641, "en": 0.01127554615926709, "fr": 0.010923185341789992, "es": 0.09971811134601832} | https://escolescooperatives.cat/autodiagnosi-de-lestat-de-les-cures-al-centre-educatiu/ |
macocu_ca_20230731_7_169406 | Història del sindicalisme nacional als Països Catalans (1958-1989) : del SOCC a la COS. Crònica d'una anormalitat
Història del sindicalisme nacional als Països Catalans (1958-1989) : del SOCC a la COS. Crònica d'una anormalitat [text imprès] / Pere Meroño Cadena (1959-), Autor . - Tarragona (Prat de la Riba, 19, 1o 1a, 43001) : El Mèdol, 2001 . - 154 p. : il. ; 24 cm. - (El Mèdol - Fòrum; 24) . ISBN : 978-84-955592-4-1 Obra guanyadora del premi d'Assaig Rovira i Virgili (2000) Idioma : Català (cat) | 0.644002 | curate | {"ca": 0.9557344064386318, "nl": 0.028169014084507043, "fr": 0.01609657947686117} | |
mc4_ca_20230418_0_751784 | Operació Stanbrook: Del port d'Alacant a los Almendros, Albatera i, al final, Portaceli
Del port d'Alacant a los Almendros, Albatera i, al final, Portaceli
Açí mostrem un fragment de l'article que el nostre company Rafa Arnal escriu al diari La Veu:
(...) "És molt conegut l'afer dels camps nazis, s'ha escrit molt sobre l'anomenada “Solución final” que aplicaren, divulgada a bastament. Qui no coneix o ha sentit parlar de Mauthausen, Auschwitz, Dachau, Ravensbrück, Treblinka...? Així com del destí dels republicans que passaren a França i foren internats a Gurs, Argelés, Saint-Cyprien, Rivesaltes...
La trista realitat és que pel que fa a casa nostra, la “Solución final” que practicà el franquisme sobre les víctimes de la guerra, com ara el Camp de Portaceli, on anaren a parar els presos de la plaça de bous de València, els del camp de concentració d'Albatera, Soneja, Sot de Ferrer, Almenara, Venta del Moro, Sueca, Manuel, Carcaixent, Alcoi, Villena, entre molts altres, està gairebé a les fosques, gairebé als 80 anys d'aquella tragèdia, i ací cal remarcar l'ingent treball d'investigació realitzat per Ricard Camil Torre publicat al llibre i comentat al documental sobre els camps de concentració, locals habilitats, presidis... que s'escampen per tot el País Valencià
Amb aquest llibre i documental sobre el Camp de Portaceli, l'Operació Stanbrook i “Fills del Silenci”, l'Associació Stanbrook ha configurat, en la mesura de les seues possibilitats, una trilogia sobre el final de la guerra al País Valencià, l'exili al nord d'Àfrica i la postguerra més immediata, que potser han estat els fets que afecten, majoritàriament, els valencians, la nostra història col·lectiva, per altra part un tant desconeguda. El País Valencià fou l'últim territori republicà, i aquesta és la raó d'aquests treballs."
Per a llegir mes:
https://www.diarilaveu.com/apunt/79761/del-port-dalacant-a-los-almendros-albatera-i-al-final-portaceli
Publicat per Operació Stanbrook a dimecres, de febrer 14, 2018
Dones protagonistes de la València Republicana
Del port d'Alacant a los Almendros, Albatera i, al...
En recuerdo de Josefina Samper (1927-2018)
Amb les victimes de l'Holcaust | 0.820078 | curate | {"ca": 0.890074211502783, "de": 0.04313543599257885, "pt": 0.04730983302411874, "es": 0.01948051948051948} | http://www.operaciostanbrook.org/2018/02/del-port-dalacant-los-almendros.html |
cawac_ca_20200528_8_136691 | MIRATV, més que una WebTV
MIRATV és una solució web per els ajuntaments que vulguin comunicar i difondre continguts audiovisuals a Internet. MIRATV és molt més que una WebTv, doncs es tracta d’un portal multimèdia que permet mostrar vídeos, àudios, imatges i documents a la carta, com també directes de ràdio i televisió.
Screenshots
Característiques
Més que una WebTV MIRATV permet publicar també àudios, imatges i documents. Així, MIRATV es pot convertir en la solució multimèdia d’un ajuntament a Internet.
Continguts a la carta i directes La solució permet tenir continguts a la carta (àudios vídeos, imatges i documents) com també permet fer emissions en directe tant de ràdio com de televisió.
Dispositius mòbils La plataforma està preparada per poder-se visualitzar des dels dispositius mòbils més habituals (Iphone, Android, Ipad).
Interfície personalitzable L’aspecte del portal es pot personalitzar en un grau molt elevat. Compta amb tres plantilles de disseny predefinides cadascuna de les quals es pot personalitzar amb colors i banners a mida.
Interacció amb el ciutadà Tots els continguts poden estar oberts de forma integral o individual als comentaris dels ciutadans. També es pot establir una moderació. Els ciutadans, previ registre es poden guardar els seus favorits.
Xarxes socials Es pot activar o desactivar l’opció de compartir amb xarxes socials. D’aquesta manera qualsevol persona que vegi un contingut el podrà compartir amb els seus contactes a la web social. | 0.807832 | curate | {"ca": 0.9925220938137321, "en": 0.007477906186267845} | http://www.miratv.cat/index.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_149335 | Conferència de Inés Domingo Sanz "Imatges d'una història mil·lenaria: l'art rupestre en la terra d'Arnhem (Australia)"
Museu de Prehistòria de València
☰ MENU
El Museu
Història del Museu
Visitar el Museu
Visitar jaciments
Directori
Actualitat
Exposicions
Activitats
Col·lecció
Catáleg
Sales del Museu
Prehistòria
Cultura ibèrica
Món romà i visigots
Història dels diners
Educació
Perfils de públic
Explora fora del Museu
Investigació
Publicacions
Serie Trabajos Varios
Revista APL
Labor del SIP
Catàlegs
Altres publicacions
Educació
Biblioteca
Excavacions
Jaciments
Restauració
Valencià
Castellano
English
Français
Usted está aquí
Inici » Actualitat » Activitats » Conferència de Inés Domingo Sanz "Imatges d'una història mil·lenaria: l'art rupestre en la terra d'Arnhem (Australia)"
Conferència de Inés Domingo Sanz "Imatges d'una història mil·lenaria: l'art rupestre en la terra d'Arnhem (Australia)"
06-11-2008
Esta conferència oferix un recorregut etnoarqueològic per una de les tradicions pintades més longeves de la història de la humanitat. Els coneixements aborígens i l'experiència arqueològica es fonen per a revelar la complexitat d'esta manera de comunicació visual, utilitzada durant mil·lennis per a marcar el territori i transmetre informació sobre el paisatge, la societat, la cultura i les normes de comportament. | 0 | curate | {"ca": 0.8430458430458431, "pt": 0.048174048174048176, "en": 0.019425019425019424, "es": 0.057498057498057496, "it": 0.017871017871017872, "fr": 0.006216006216006216, "nl": 0.00777000777000777} | http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva_dedalo/actividades/127/?q=va |
cawac_ca_20200528_6_160940 | L'univers de Mozilla, en català
traduccióApunts etiquetats amb «»
Des del grup de traducció al català fem una crida a la incorporació de nous membres al nostre equip. En concret, ens cal més gent per tal de garantir que els usuaris del Firefox puguin gaudir de més pàgines d’ajuda [...]
Darrerament ens hem trobat amb alguns usuaris que ens preguntaven si el Firefox tenia la mateixa funcionalitat que el Google Chrome respecte a la traducció automàtica de pàgines (amb el traductor del Google). Tot i que no per defecte, la [...] | 0.738619 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.mozilla.cat/tag/traduccio/ |
mc4_ca_20230418_14_589686 | UNIVERS COUNTRY: septiembre 2012
BALLADA A LA PLAÇA DE LA SARDANA DE PREMIÀ DE MAR. UNA ONADA D’AMOR
El mar estava encalmat, plàcid, el vent era suau, i només l’escuma blanca que s’aixecava quan trencaven damunt la platja et feia avinent que el món està sempre en moviment.
Anàvem a Premià, en aquesta ocasió convocats a la Trobada homenatge, que els amics de Country , li volien fer a la Joana.
La Maite ens havia dit al facebook : m'agradaria molt que porteu una samarreta o camisa blanca , per anar tots iguals (es el color que mes li agradava).
Hi havia emoció en tots els ulls quan una onada blanca ocupava la Plaça de la Sardana, i sense ser-ne conscient feia present les magistrals paraules del MIQUEL MARTÍ I POL :
Al llarg del mati més de dues-centes balladores, d’arreu d’aquesta terra catalana, ballaven en aquesta Plaça en que ho havia fet tantes vegades la Joana, i ho feien en record i memòria de l’amiga absent.
Ens acompanyaria també el Tony Jordan que ens faria augmentar – si això era possible – el sentiment de pèrdua.
Retrataria ‘la classe de la Joana’, i els pregava que tots a una, diguessin el seu nom a l’hora de fer la fotografia.
Marxàvem passades llargament les 13,00, i ens acomiadaven transits d’emoció, d’alguns amics. No teníem esma per fer-ho de tots, i els passaven a ells, l’encàrrec de fer-ho per nosaltres.
Avui, demà i sempre més Joana, trobarem a faltar el teu somriure !
Publicado por MARIA JESUS en 8:47 No hay comentarios:
ÒDENA, PRIMERA BALLADA DE TARDOR 2012
Ens convidaven a la seva ballada, , el diumenge 16 de Setembre de 2012, els Amics del Country d’ Òdena; el lloc en aquesta ocasió era el TEATRE CENTRE UNIÓ AGRICOLA, situat a l’ Avinguda Manresa 103, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, no coneixíem encara aquesta magnifica instal•lació, on es faria des de les 18:30 i fins 21:30, la que podríem anomenar Primera Ballada de Tardor.
La temperatura - de rigorós estiu - superava el 30 graus quan es feien les tasques de preparació del local que comparteixen diverses entitats de la vila.
Tenia ocasió de saludar molts amics; Òdena està a la comarca de l’Anoia, però té la virtut de fer-te sentir a ‘ casa’.
Un centenar llarg de balladores – les donen continuen sent majoria – gaudien a cor que vols, malgrat l’altíssima temperatura que ens va enyorar – en algun moment - el Parc de la Font.
Ens acomiadàvem del Miquel Navarro, passades llargament les 20,30; per davant més d’un hora de camí fins a Castellar del Vallès.
AMICS DEL COUNTRY DE CASTELLAR. BALLADA EN FAMILIA A LA FESTA MAJOR 2012
En el programa ens havien adjudicat les 19,00 del dia 11 de setembre de 2012; tothom va estar en desacord - per raons obvies – i a corre-cuita ens assignaven les 21,00 del dia 9.
La Plaça del Mirador estava fosca com la gola d’un llop, i per evitar coincidir amb l’activitat de la Grangega d’en Roca, traslladàvem la ballada sota els fanals al límit de l’edifici del Mirador ; la nit malgrat les prediccions de TV3 era càlida, i l’exhibició de les balladores dels diferents nivells va ser molt ben acollida pel públic.
Possiblement a algú li va passar pel cap allò de ‘ llençar el barret al foc’, però teníem al Manel Da Silva, Al Xavier i la Montse, a les balladores, al públic, i l’escalf dels amics de Sentmenat. Ah!, i la complicitat de Sant Esteve,que des de l’església neogòtica vetllava perquè tot sortís bé.
Passaven llargament les 23,00 quan es decidia donar la festa per acabada.
Un èxit dels Amics del Country de Castellar del Vallès, que com la resta d’entitats de la Vila, estan ‘ fent la Festa Major’.
Amb la perspectiva de la Festa Major de l’any 2013, s’imposa una reflexió sobre el ‘model’ actual. De les condicions ‘mínimes’ del lloc, horari,material,... també, també, se’n haurà de parlar.
A tothom un any més, gràcies ! !!! !
Publicado por MARIA JESUS en 15:53 No hay comentarios:
EXHIBICIÓ MARATÓ COUNTRY DE THE DREAMERS A CASTELLAR DEL VALLÈS
Començava a la Plaça del Mercat Municipal , amb catalana puntualitat sota un cel núvol, amb una temperatura agradable, però amb una humitat elevada.
Per davant :
1.Bàsic
5. 24 X 24
7. Fort Port Swing
9. Jamaican Run
11. Thank You Folks
13. Pagadanjo
14. Bobbi With An I
15. Laia & Sweet
16. Truck a Truck
17. For Neige
18. Quickly
19. You Better Run
20. Mini Country Man
21. Little Redneck
22. Open Heart Cowboy
23. Tour Thousand
25. Firts Baby
26. Dillo
27. Walking On Life
29. Rockabilly Rebel
30. Texas Valley
31. Mr Mom
32. Another Dream
34. Really Love
35. Vig Barn
36. Four Wheel
37. Drivin’ Texas
39. Urban Cowboy
40. Cowgirl Hustle (Fi de Festa)
Saludava als amics de Castellar del Vallès, de Sabadell, de Terrassa, de Sentmenat, de Lliça d’Amunt,... comptava al voltant d’un centenar de balladores.
El Country convoca sempre a un bon nombre de públic - ens preguntàvem perquè habitualment en aquesta Plaça no hi ha cadires per a seure - , els espectadors aprofitaven tots els llocs possibles per acomodar-se, i alguns s’assentaven i feien consumició al Bar del mercat, o a la Grangeta d’en Roca.
El diumenge 9 ens esperen a la Plaça Alcalde Marcet de Sabadell de les 11 a les 14 hores els Amics del Country de Sabadell. I a les 21,00, a la Plaça del Mirador de Castellar del Vallès, els Amics del Country de Castellar del Vallès.
Publicado por MARIA JESUS en 14:50 No hay comentarios:
SENTMENAT 2012. BALLADA DE FESTA MAJOR
Començàvem amb catalana puntualitat a les 18,00; ben aviat se’m feia evident que en aquesta ocasió, la multiplicitat de convocatòries :
Per esmentar únicament poblacions relativament properes, ens restaria balladores.
La ballada es desenvolupava amb la màxima participació de les més de 200 balladores, que durant més de tres hores , evolucionaven al ritme de la música. Desprès del període de vacances s’evidenciava clarament que hi ha ‘ fam de country’.
Ens acomiadar-nos convocàvem a tothom pel dia 9 de setembre a les 21,00 hores, a la Plaça del Mirador de Castellar del Vallès.
Prenia bona nota d’un suggeriment, canviar la denominació Festa Major, per Festa del Poble, tota vegada que amb les retallades, bàsicament és l’esforç – gratuït - d’Entitats, Associacions i veïns el que les fa possible.
Publicado por MARIA JESUS en 15:32 No hay comentarios:
BALLADA A LA PLAÇA DE LA SARDANA DE PREMIÀ DE MAR....
AMICS DEL COUNTRY DE CASTELLAR. BALLADA EN FAMILI...
EXHIBICIÓ MARATÓ COUNTRY DE THE DREAMERS A CASTELL... | 0.740019 | curate | {"es": 0.09273743016759776, "de": 0.006544293695131684, "ca": 0.8260175578611333, "en": 0.05826017557861133, "fr": 0.0020750199521149242, "cs": 0.0068635275339185954, "da": 0.003671189146049481, "it": 0.0019154030327214685, "fi": 0.00047885075818036713, "uk": 0.00047885075818036713, "ru": 0.00047885075818036713, "bg": 0.00047885075818036713} | http://espaicountry.blogspot.com/2012/09/ |
mc4_ca_20230418_17_685544 | La Generalitat publica el Reglament dels Serveis de Voluntariat de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana - Notes de premsa - Generalitat Valenciana
La Generalitat publica el Reglament dels Serveis de Voluntariat de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana
El reglament estructura la labor del voluntariat de protecció civil a través de les organitzacions en les quals desenvoluparan la seua activitat | 0.701585 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.112cv.gva.es/notas-de-prensa/-/asset_publisher/OriTjHiopH9w/content/la-generalitat-publica-el-reglamento-de-los-servicios-de-voluntariado-de-proteccion-civil-de-la-comunitat-valenciana?redirect=http%3A%2F%2Fwww.112cv.gva.es%2Fnotas-de-prensa%3Bjsessionid%3D2925341B952703304E877C465A1D128A%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_OriTjHiopH9w%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-2%26p_p_col_pos%3D3%26p_p_col_count%3D5 |
naciodigital_ca_20220331_0_435814 | Tribunal Constitucional Foto: ACN
Els recursos com els del govern espanyol contra la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, l'euro per recepta, l'impost als dipòsits bancaris de Catalunya o contra la LOMCE estan a l'agenda immediata del Tribunal Constitucional, una magistratura que canviarà a partir d'aquest divendres amb la substitució de dos magistrats. Un canvi que suposa un gir conservador i que espanyolitza encara més el Tribunal que haurà de decidir sobre material sensible en el procés català. Una expectativa que pinta un panorama fosc a l'horitzó polític català.
Així el Consell de Ministres de demà divendres nomenarà previsiblement els dos nous magistrats, i en cauran dos també per esgotament de mandat i que han de ser substituïts pel Consell General del Poder Judicial. En aquests relleus, que s'han de produir abans de 9 de juny, sortiran del TC tres magistrats progressistes (Pascual Sala, Manuel Aragón i Pablo Pérez Tremps) i només un conservador (Ramón rodríguez Arribas). Seran substituïts per tres magistrats conservadors (dos elegits per part del govern espanyol i un pel CGPJ) i només un de progressista, també elegit pel CGPJ.
Els noms
El govern espanyol podria promoure per la via directa al TC un dels candidats que més ha distorsionat el calendari de renovacions dels òrgans judicials dels últims anys: L'exportaveu del CGPJ Enrique López, que ha estat vetat pel PSOE a la torna de nomenaments de magistrats per part del Senat i el Congrés pel seu perfil marcadament conservador. López està a l'origen del bloqueig que va portar el Senat a trigar tres anys a nomenar els seus candidats i que va desembocar en la dimissió de tres membres del TC; Eugeni Gay, Ester Vera i Javier Delgado, per forçar la renovació. En contrapartida, el PSOE podria promoure la designació per part del CGPJ de l'exfiscal general de l'Estat Cándido Conde Pumpido. | 1 | perfect | {"es": 0.017609391675560297, "ca": 0.9823906083244397} | https://www.naciodigital.cat/noticia/55676/gir-mes-ultra-al-constitucional-decidira-sobre-consulta |
crawling-populars_ca_20200525_7_107701 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Octubre 2019
L’home del barret texà
Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra...
19.10.19
'Pau, llibertat i autodeterminació': el Consell per la República adopta els tres punts de la protesta i fa una crida a la unitat
Vol que la plataforma dels tres punts sigui l'eina de pressió i negociació amb l'estat i Europa...
19.10.19
PUBLICITAT
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.658088 | curate | {"ca": 0.949468085106383, "es": 0.015957446808510637, "de": 0.02127659574468085, "en": 0.013297872340425532} | : /etiqueta/texas/ |
macocu_ca_20230731_2_340320 | Site Tools
RÀFOL
El mot Ràfol, és un topònim prou extens en la geografia Valenciana. Hi ha un llogaret en Torrent nomenat així, una partida en Toris o un Barranc del Ràfol a Albal, per ficar exemples propers (DECLC). Així mateix, és un cognom prou comú per estes terres. Esta paraula pot devenir d’una múltiple etimologia. Sembla clar el seu origen aràbic, que derivaria de rahl: “casa de camp, hostal” , i seria una casa més o meyns aïllada amb una xicoteta porció de terra (DCVB), o , simplement, un lloc de parada en un camí (DECLC). També podia derivar de raf: “alçant”. A Murcia, rafa és la taula que s’utilitza per a alçar el nivell de l’aigua d’una séquia. En Valencia també és diu “fer una parà”. (GLICK, cap 12)
L’Eixugador de la Cadira del Ràfol.- [leskuři’dor de la ka’dira del ‘řafol] (39.486368, -0.448154, → 39.487801, -0.446802) És un xicotet barranc que desaigua directament al riu. El seu traçat fa frontera entre els termes de Quart i de Manises. És en este punt on el Camí de MANISES comença a descendre per a salvar, poc després, el Barranc del Salt de l’AIGUA, que també arriba al riu molt prop, ja al terme de Manises. | 0.804606 | curate | {"en": 0.026619343389529725, "ca": 0.9733806566104702} | |
crawling-populars_ca_20200525_28_63573 | Amb les funcions que em confereix l'article 30.1.g) dels Estatuts de la Universitat i d’acord amb el que preveuen a l'article 65.3, dispòs que el professor Gabriel Ensenyat Pujol cessi com a secretari del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, el qual continua en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou secretari.
Així mateix es fa constar l’agraïment pels serveis prestats mentre ha exercit el càrrec en el qual cessa.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Palma, 9 de maig de 2008La Rectora, Montserrat Casas
Sr. Vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica, Sr. Director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Sra. Gerent de la Universitat. | 0.816794 | curate | {"ca": 1.0} | : /fou/acord/8543/ |
macocu_ca_20230731_0_249026 | Home Actividades turísticas Ciutat de les Arts i les Ciències. Combinada Hemisfèric + Museu + Oceanogràfic
10% descuento | 0.526321 | curate | {"ca": 0.8898305084745762, "es": 0.11016949152542373} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_159929 | S’estan duen a terme les obres de millora de l’enllumenat al carrer de Padilla, entre la ronda del Guinardó i el carrer de Sant Antoni Maria Claret. L’actuació consisteix en la renovació de l’enllumenat existent amb tecnologia LED per millorar l’eficiència energètica i el rendiment de la instal•lació. També es reubicaran els nous fanals i es substituirà el quadre de comandament.
Mostrar dialegs
S’estan duen a terme les obres de millora de l’enllumenat al carrer de Padilla, entre la ronda del Guinardó i el carrer de Sant Antoni Maria Claret. L’actuació consisteix en la renovació de l’enllumenat existent amb tecnologia LED per millorar l’eficiència energètica i el rendiment de la instal•lació. També es reubicaran els nous fanals i es substituirà el quadre de comandament. Mentre durin els treballs la zona d’aparcament queda restringida de forma parcial i puntualment hi haurà algun tall de trànsit als carrers perpendiculars. A partir del 25 de març es treballarà al costat Besòs i es preveu que les obres finalitzin al maig. | 0.615544 | curate | {"ca": 0.9853801169590644, "pt": 0.014619883040935672} | http://www.tvhortaguinardo.com/barris/districte/article/5997 |
oscar-2201_ca_20230904_13_61093 | Ultimàtum de la direcció mèdica de l'hospital: o es fa fora el director econòmic o plega ella - Altaveu el diari digital d'Andorra
Inici
Actualitat
Entrevistes
Reportatges
Opinió
Esport
Classificats
Necrològiques
Més
Subscriu-te al Butlletí
Seccions
Inici
Actualitat
Entrevistes
Reportatges
Opinió
Esport
Classificats
Necrològiques
Categories
Religió
Transport
Turisme
Energia
Territori
Medi Ambient
Cinegètica
Patrimoni natural
Afers Exteriors
Història
Finances
Empreses
Salut
Afers Socials
Interior
Infraestructures
Equipaments
Justícia
Estacions
Neu
Educació
Cultura
Successos
Societat
Política
Economia
Altaveu
Qui som
Contacte
Publicitat
Butlletí
Descarrega l'app
Actualitat
Ultimàtum de la direcció mèdica de l'hospital: o es fa fora el director econòmic o plega ella
31/12/2016 (06:51 CET)
Comentaris
Ultimàtum de la direcció mèdica de l\'hospital: o es fa fora el director econòmic o plega ella
El conflicte per les irregularitats detectades al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) s’enquista. La direcció mèdica de l’hospital liderada pel doctor Josep Maria Piqué ha entomat un ‘caixa o faixa’ vers el cap de Govern, Toni Martí: o s’acomiada d’una vegada el director econòmic i de recursos generals del SAAS, Quirze Font, o plega la direcció general del servei. I la decisió no pot trigar. Piqué, Joan Martínez Benazet i companyia han establert un termini que no va més enllà de gaires dies. Estan farts del comportament i les maneres de fer de Font i no volen que qualsevol anomalia que pugui protagonitzar l’home ‘dels números’ de l’hospital els pugui esquitxar.
Diverses fonts han confirmat l’ultimàtum imposat per la direcció mèdica del SAAS. Piqué no en té prou amb el fet que hagi transcendit que el consell directiu del SAAS ja té presa la decisió de prescindir de Font. Ja no li valen les paraules. Vol fets. Martí, Toni Martí, també seria conscient que davant el cúmul d’irregularitats lligades al director econòmic del SAAS no queda més remei que despatxar-lo. Però topa amb diverses contradiccions. La primera, que l’entorn ‘cinquista’, d’afins a Jordi Cinca, del qual forma part Quirze Font estaria pressionant tot el que pot perquè el gestor financer de l’hospital no caigui. De fet, Font és dels pocs ‘cinquistes’ que queden encara en llocs de poder de tots aquells que hi van accedir amb l’arribada de DA al Govern el 2011. La segona és com articular la sortida de Font sense que això esquitxi l’exdirector general del SAAS Lluís Burgués.
Tot plegat, com ja va explicar l’Altaveu, acaba derivant amb si cal fer fora Font amb una argumentació causal i, per tant, sense cap mena d’indemnització o, per contra, se l’indemnitza amb, pel cap baix, 80.000 euros i fora. A Josep Maria Piqué la fórmula que s’esculli li seria indiferent. Les explicacions les haurà de donar un altre. No pas ell. El que no vol de cap manera Piqué és haver de compartir espais i suposades decisions amb Font. No se’n refia i no vol sortir-ne malparat. De fet, l’acumulació d’irregularitats presumptes que hauria comès el director econòmic del SAAS són nombroses i notables. Podrien afectar, fins i tot, diversos components de la intervenció general del Govern. Com a mínim la intervenció delegada al SAAS.
Toni Martí ha reconegut anomalies administratives al SAAS. Però mai no ha anat més enllà tot i portar el dossier a la fiscalia perquè l’estudiï. Sobre aquesta qüestió, el grup parlamentari socialdemòcrata ha estat molt més bel·ligerant i, pel cap baix, té molts més indicis d’irregularitats que van més enllà de la via administrativa del que l’executiu vol admetre. De fet, Martí sap que si fa fora Font per motius causals li ha d’atribuir una falta greu o molt greu que, a la fi, seria pràcticament com reconèixer irregularitats que anirien més enllà de la simple qüestió administrativa.
I això, d’una banda, podria encendre Quirze Font i que aquest judicialitzés l’acomiadament, amb el risc que esclati alguna boma i esquitxi, per exemple, un Lluís Burgués que sempre ha estat de l’estricta confiança del cap de Govern. Un Toni Martí que fins i tot en seu parlamentària no es va estalviar de reconèixer que era amic de Burgués. Indemnitzar Font tampoc no convenç el màxim responsable de l’executiu pel dispendi que suposa i com costaria que s’entengués aquest fet en molts àmbits. I més quan Font hauria campat a l’ample al SAAS.
I d’aquesta parapública l’ara director econòmic, que ja ho va ser durant un trienni a finals de la dècada del 1990, ja en va sortir per la porta petita i, també, enmig de sospites de comportaments, actituds i accions que tocarien amb il·licituds suposades que mai no es van acabar de provar. L’oombra del dubte, però, sempre ha estat tan allargada com alt és el personatge del qual es dubta.
Comentaris
Ordena per
Data Més valorats
Resposta a l'usuari X
Nom
Correu electrònic
El teu comentari
Et pot interessar
Salut
La incidència acumulada de la Covid-19 ja situa Andorra entre els quatre països amb pitjors dades
Política
PS i majoria s'enfronten pel ‘copiar i enganxar’ en el textos legislatius
Societat
La Unió Pro Turisme d’Escaldes-Engordany cancel·la la cavalcada amb Andorra la Vella per la pandèmia
Salut
La desenfrenada positivitat a les aules obre la porta a ampliar les vacances escolars
Salut
Una nova defunció i 232 contagis més per a una pandèmia amb rècord d’actius
Salut
Contagiats que han d’anar-se a fer proves de detecció reclamen un ‘stop lab’ amb vehicle
Trending
‘S’atrinxera’ a la cafeteria de l’hospital sense passi sanitari i acaba sancionat per la policia
La planta Covid de l’hospital acull per primera vegada menors
Una nova defunció i 232 contagis més per a una pandèmia amb rècord d’actius
La desenfrenada positivitat a les aules obre la porta a ampliar les vacances escolars
El traumatòleg rus que exigeix celeritat en investigar per què es va quedar tetraplègic
Inici
Actualitat
Entrevistes
Reportatges
Opinió
Esport
Classificats
Necrològiques
Qui som
Contacte
Publicitat
Política de privacitat
Amb la col·laboració de:
Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. | 0.607488 | curate | {"ca": 0.9019672131147541, "es": 0.021967213114754098, "de": 0.0034426229508196723, "it": 0.012622950819672131, "pt": 0.008852459016393442, "en": 0.015081967213114755, "fr": 0.025737704918032785, "vi": 0.0011475409836065574, "no": 0.0022950819672131148, "id": 0.006885245901639345} | https://www.altaveu.com/actualitat/ultimatum-de-la-direccio-medica-de-lhospital-o-es-fa-fora-el-director-economic-o-plega-ell_2644_102.html |
mc4_ca_20230418_9_666440 | Inici » Finançament » Subvencions a intervencions terapèutiques que millorin la qualitat de vida a la demarcació de Girona 2018
DIPSALUT convoca subvencions a entitats sense ànim de lucre per a la realització d’intervencions terapèutiques destinades a millorar la qualitat de vida de la ciutadanai de la demarcació de Girona, corresponent al període d’1 de setembre de 2017 fins a 31 de juliol de 2018.
Dll, 12/03/2018 - 14:03
Termini: 14/02/2018 - 18/09/2018
Intervencions terapèutiques destinades a millorar la qualitat de vida de col·lectius afectats per malalties que generin dependència, que necessiten suport domiciliari i / o cures a llarg termini.
Intervencions terapèutiques destinades a millorar la qualitat de vida de col·lectius en situació de vulnerabilitat social i situacions de risc derivades de processos d’envelliment amb malalties associades.
Intervencions destinades a prestar ajuda als familiars i / o cuidadors dels col·lectius afectats esmentats en els dos punts anteriors. | 0.795426 | curate | {"ca": 0.9444444444444444, "en": 0.023232323232323233, "it": 0.03232323232323232} | http://xarxanet.org/financament/subvencions-intervencions-terapeutiques-que-millorin-la-qualitat-de-vida-la-demarcacio |
macocu_ca_20230731_7_80035 | L'alcalde de Bilbao va voler fer quelcom per cridar l'atenció del món i així potenciar el turisme. Va cridar als funcionaris de l'ajuntament i al jefe de la policia local i els hi va ordenar enviar un telegrama a Pekín declarant-los la guerra.
El president xinès va rebre el telegrama i va reunir als seus generals per preguntar-los on estava aquest atrevit país. Després de buscar durant 4 hores van veure que Bilbao era una petita ciutat, semblant a la cagarada d'una mosca al mapamundi, i que estaba situada al nort d'Espanya. Analitzat el risc d'aquest conflicta bèlic, les autoritats militars xineses van decidir acceptar la guerra.
El president crida a la seva secretària i li ordena : Contesti al govern local de Bilbao i els digui que acceptem la guerra i que a més ens diguin de quin material en disposan.
Es va rebre el telegrama a Bilbao. Després de llegir-lo, l'alcalde diu a un funcionari de l'ajuntament: Anem a contestar-los. Tenim 1.200 policies, 5.000 ertzainas, 800 bombers 12.300 pistolas, 1.000 escopetes de cacera, 300 cotxes de policía, 200 gabarres i 100 lanxes fora borda. Una Defensa civil encapçalada per l'alcalde, 100 funcionaris i 5.000 jubilats de les llars del pensionistes. Aixó ho envii urgentment i que ens diguin ells en què compten per enfrontarse amb nosaltres. Resposta de China: - Tenim 27 milions de soldats, 12.000 oficials, 1.000 generals i 1.000 almiralls. 300 mil canons antiaeris, 200 mil tancs, 250 mil avions, 200 mil submarins 1.000 portavions, 100 vaixells cisterna, tot dirigit per satèlit.................
Es rep el telegrama a Bilbao i l'alcalde respon: - Bilbao no accepta la guerra ja que no tenim lloc per tants presoners.
Joan | 0.837984 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_170585 | Bosch posposa ara un pacte amb Colau i prioritza el pressupost | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
Bosch posposa ara un pacte amb Colau i prioritza el pressupost
“Entrar al govern requereix un projecte compartit”, diu el líder d’ERC
Barcelona 20 GEN 2016 - 17:44 CET
El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha imposat una segona condició a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per aconseguir un acord de govern. Si la primera era que no està disposat a compartir executiu amb el PSC, aquest dimecres ha prioritzat negociar primer el pressupost. "És la nostra prioritat, els primers pressupostos d'un mandat són determinants", ha manifestat: "Entrar al govern requereix un projecte compartit".
Ada Colau i Alfred Bosch. Consuelo Bautista
"Anem als pressupostos i no ens obsessionem amb el govern. O anem al pla d'inversions o el d'actuació municipal, és on ens podem entendre més grups; en l'essencial, i no ens perdem en el ball de càrrecs", ha insistit.
Amb un discurs farcit de referències històriques, Bosch ha intervingut en un dinar informatiu a la Cambra de Barcelona. Ha recordat que "Ajuntament ve d'ajuntar-se" per defensar que els alcaldes "són cooperatius, haurien de cooperar amb tants grups com sigui possible".
Concretant als pressupostos que desitjaria, ha exposat les seves tres prioritats: combat contra la pobresa, creació d'ocupació i urbanisme social. El republicà ha insistit molt en la idea que "no és antagònic el progrés econòmic d'una ciutat amb defensar la igualtat dels seus ciutadans".
En aquest sentit ha mantingut que "el que fa avançar les ciutats és la recerca de la justícia, de la prosperitat". "No hi ha èxit si no és compartit" i ha posat com a exemple el disseny de l'Eixample per part de Cerdà, el Barça, els Jocs Olímpics o el Mobile World Congress, el turisme i el comerç. Sobre el turisme, ha insistit en la seva demanda a l'alcaldessa Ada Colau que aixequi la moratòria d'allotjaments turístics als barris no saturats.
El republicà no ha perdut l'ocasió de recordar algunes de les seves propostes de programa com el salari mínim de ciutat, o crear petites places a les interseccions de l'Eixample. Serien possibles si es pacifiqués el trànsit, ha assegurat. | 0.819051 | curate | {"ca": 0.9658314350797267, "en": 0.02642369020501139, "es": 0.007744874715261959} | https://cat.elpais.com/cat/2016/01/20/catalunya/1453308210_275938.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_21373 | El PSC es fixa com objectiu 'obtenir 68 diputats o més' per seguir governantBarcelona (ACN).- La portaveu adjunta del PSC al Parlament, Rocío Martínez-Sampere, ha afirmat aquest dimarts que 'mentre alguns volen aquestes eleccions i el canvi per tornar al poder i tornar al d'abans, el PSC vol obtenir 68 diputats o més per fer el que hem fet fins ara que és canviar el país per fer-lo avançar'. En aquest sentit, ha assegurat que aquest és l'objectiu dels socialistes catalans en aquests comicis al Parlament. La representant del PSC ha afirmat que és important 'tenir un debat amb projectes i propostes clares', així com un debat 'serè, transparent, positiu, propositiu i de joc net'.Font: ACN
Això porten antes dient-ho, què vols que diguen? ens fixem d'objectiu traure 40 diputats? és ridícul. és una cosa que fan tots els partits grans sempre i fins i tot, algun dels menuts tb ho acostuma a dir. | 0.820159 | curate | {"ca": 0.9876957494407159, "hu": 0.012304250559284116} | |
mc4_ca_20230418_12_678250 | Club Esportiu CCR RIVAL D’ALTURA EN ELS SETZENS DE FINAL - Club Esportiu CCR
RIVAL D’ALTURA EN ELS SETZENS DE FINAL
La Copa Catalunya entra en escena una altra vegada i CCR es juga el bitllet als vuitens de final contra un rival molt complicat com és el Bellsport (21.00 h, PMB Sergio Manzano).
Després de saldar amb nota la primera de les tres finals, el Primer Equip canvia de xip per centrar-se en la Copa Catalunya. Després de passar la primera ronda vencent al Penya Esplugues, l’equip de Sito Rivera tindrà un test molt exigent contra L’Hospitalet Bellsport aquest pròxim dimarts a les 21.00 h al Pavelló Municipal de Bellvitge Sergio Manzano. Amb la Lliga quasi sentenciada, l’equip de Castelldefels es pot centrar en la Copa, un altre dels objectius del Club.
L’equip del Baix Llobregat arriba en molt bona forma a aquesta eliminatòria. L’equip porta una ratxa de tres victòries consecutives en Lliga i aquest passat cap de setmana, va deixar quasi sentenciat el campionat. Recordem que CCR es troba en els setzens de final després de guanyar en la ronda anterior al Penya Esplugues, equip d’una categoria inferior, per un clar 2 a 6. La Copa Catalunya és un títol que fa especial il·lusió pels antecedents del club i perquè l’any passat l’equip no hi va participar.
Pel que fa a L’Hospitalet Bellsport, l’equip de Sergio Lamaña no arriba en el seu millor moment després de baixar algunes posicions en Lliga. Actualment es troben en la sisena posició amb 40 punts i aquest cap de setmana no van disputar partit. Per això, arriben més descansats al matx i han tingut més temps per preparar aquest transcendental partit. Igual que CCR, l’equip d’Hospital va guanyar en partit anterior a un equip de Tercera Divisió, Les Corts (3 a 5). Tot i això, l’equip barcelonès els hi va complicar molt les coses i van tenir moltes possibilitats de donar la sorpresa.
Cal recordar que aquests dos equips ja s’han vist les cares aquesta temporada en Lliga en un partit que va acabar en taules (3 – 3). El partit també es va disputar al PMB Sergio Manzano, i va ser dominat per l’equip local. Tot i això cal tenir en compte que són dues competicions diferents i que les circumstàncies fan que de ben segur es vegi un partit molt diferent.
Sito Rivera confia plenament en el bon moment de l’equip: “Demà tenim la segona final de les tres que hem de disputar en dues setmanes. Estic molt confiat que el resultat serà positiu, l’equip està competint molt bé i els jugadors es troben cada dia millor. Hem de treure un punt extra de passió i ajudar als companys per accedir a la següent ronda”.
L’ala esquerrà Andressito, no es refia ni del rival ni de la competició: “La Copa Catalunya és una competició totalment diferent, és a un únic partit i pot passar qualsevol cosa. En Lliga ens van posar les coses molt complicades en un partit que van dominar ells, i haurem de fer les coses molt bé si volem accedir a la següent ronda”.
Tot i que l’equip encara s’ha de completar l’entrenament d’aquesta nit, en principi no hi haurà novetats en la convocatòria, i Sito Riverà tindrà a la seva disposició els mateixos jugadors que van jugar contra Mataró.
http://www.esportiuccr.org/wp-content/uploads/2019/03/previa-sito-hospi-copa.mp3
Declaracions d’Andressito:
http://www.esportiuccr.org/wp-content/uploads/2019/03/previa-andres-hospi-copa.mp3 | 0.810822 | curate | {"ca": 0.9393939393939394, "de": 0.011515151515151515, "en": 0.04909090909090909} | http://www.esportiuccr.org/previa-copa-bellsport/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_107024 | Durant els anys de la gran crisi econòmica, les condicions de vida i els drets laborals de la classe obrera han sigut brutalment reduïts en la majoria dels països. També en la majoria dels casos, és un fet la recrudescència generalitzada de la repressió de la lluita social i la reducció de drets polítics i democràtics en general. Espanya no és una excepció, però sí un cas especialment exagerat (en comparació amb altres països europeus) perquè ací la crisi ha durat molt més (6-7 anys) i la nostra classe obrera va absorbir amb estupor i sense molta resistència tots els colps.
El pensionàs i les reformes laborals de Zapatero, les reformes laborals i de pensions de Rajoy, la llei mordassa i la modificació del Codi Penal es van sumar a totes les reformes laborals anteriors, les lleis antiterroristes, la llei d'estrangeria, mentre e ls representants de les grans federacions sindicals garantien la pau social i signaven augments d'hores de treball, reduccions dels salaris nominals i acomiadaments de manera generalitzada. La burgesia va salvar els seus bancs privats amb diners públics, mentre negava la sanitat pública als immigrants i retallava el subsidi als aturats.
Milions de persones sense treball, pobresa estesa també entre els qui tenen treball, emigració de dos milions de persones (nacionals i estrangeres), desnonaments, suïcidis, fins i tot fam, mentre cap veu s'alçava contra això. PSOE i IU es van dedicar a vegetar fins i tot en el parlament. La vagues pràcticament van desaparèixer: els vaguistes anuals van passar de 650.000 en 2009 a 183.129 en 2016. I les burocràcies sindicals van acostumar a la classe obrera a jornades soltes d'atur per objectius cada vegada de major reculada (un de típic va ser “oferir rebaixes salarials per menys acomiadats”).
Des de llavors el treball “fix” és un bé per a uns pocs privilegiats d'una certa edat. La precarietat en tots els graus possibles és l'única norma fins al màximum legal: l'exèrcit de falsos autònoms “subcontractats” per les empreses, incloses les públiques, que ja no tenen ni dret a l’atur ni a cobrar les baixes mèdiques curtes ni a futura pensió que no siga de fam, ni a cap tipus d'indemnització per acomiadament, ja que no hi ha un contracte laboral.
L'Estat, corrupte fins a la medul·la
La corrupció política dels anys del malbaratament va continuar en tots els partits amb posicions de govern al nivell que fóra (local, autonòmic o estatal), fins i tot a la monarquia al més alt nivell. Però la reducció del pastís va provocar grans enfrontaments fins a donar lloc a filtracions creuades de màfies en competència: els “casos” van anar prenent forma gràcies sobretot a aquest mètode i van acabar provocant l'abdicació del rei, la dissolució de CiU, una gravíssima crisi en el PSOE i finalment l'enfonsament del govern Rajoy i probablement del PP, del qual judicialment s'ha demostrat que és una organització recaptadora de massius suborns empresarials.
Han sigut anys de plom dels quals la classe ix desenganxada dels sindicats tradicionals (com confiar en uns dirigents amorrats a l'Estat? ), i també dels vells partits que s'autodenominen “d'esquerra”, que formen un tot polític i econòmic amb l'aparell de l'Estat burgés (PSOE, i els residus PCE-IU).
Les assemblees de maig del 2011 van ser un signe de canvi en l'ambient. Milers de joves (molts d'ells aturats i molts altres procedents de capes petitt-burgeses pauperitzades sobtadament per la crisi) van mostrar una cerca d'alguna cosa nova, sobretot enrabiats pel contrast de la situació general de les masses amb el luxe visible procedent de la corrupció (el luxe real de l'alta burgesia és habitualment molt discret i llunyà als mitjans de comunicació).
Ningú en aquest temps ha treballat per organitzar tendències revolucionàries en les grans organitzacions sindicals. De fet, són organitzacions mortes, sense assemblees de secció, sense reunions, sense congressos democràtics dignes d'aquest nom, sense més vida que les conspiracions aparatils exacerbades, perquè estan en fallida financera. El percentatge de la classe obrera sindicalitzada disminueix contínuament a causa tant del desenganxe com de l'extrema precarietat.
A nivell polític, el desenganxe, les inquietuds, la cerca d'alguna cosa «nova» ha sigut ràpidament dirigit a un nou aparell polític (Podemos) recolzat descaradament des d'un mitjà de comunicació, el qual l'organització oberta i lleguatge radical dels primers mesos ha deixat lloc al mateix de sempre: un partit dirigit amb mà de ferro pel líder (Iglesias) amb posicions polítiques calcades d'IU, basades en la col·laboració de classes per a “moderar” amb “reformes” els pitjors efectes del capitalisme sobre les masses no burgeses (objectiu impossible, per cert, que li ho pregunten als grecs). Podemos ha sigut creat per a suplir les funcions del PSOE allí on aquest partit ja no té arrelament i compleix molt bé la seua funció sobretot entre la xicoteta burgesia, però no sembla que haja aconseguit la menor relació amb la classe obrera, ni tan sols simplement electoral.
La major crisi política de la Monarquia postfranquista
Semblaria que amb una classe obrera silenciada políticament i quasi sindicalment, sotmesa a una repressió inusitada (hi ha centenars de sindicalistes jutjats per a ccions simples i cada dia degoten nous) hauria de donar lloc a un paradís polític per a la classe dominant. Però, justament, és al contrari: Al no haver de fer front comú la classe enemiga i trobar-se amb una retallada tan dràstica del pastís a repartir, totes les contradiccions internes de la burgesia afloren i s'exacerben en la competició per la part més gran o si més no per la defensa dels seus territoris de control.
Això, que ha sigut una de les raons del destape de la corrupció, també forma part de l'explicació de la crisi amb Catalunya i la caiguda final del govern del PP amb el vot de tots els grans partits burgesos “perifèrics”. La burgesia espanyola no ha aconseguit mai centralitzar-se en un únic partit burgés que assimilara les components basca i catalana. I encara que ni una ni l'altra volen ni tenen gens d'interès real a independitzar-se, saben molt bé alçar la vella reivindicació democràtica no resolta del dret a l'autodeterminació perquè respon a un sentiment real de les masses (especialment petitburgeses).
Un sentiment que tant el PNB com PDCAT-ERC alimenten i deformen de manera controlada, per a utilitzar-ho en les negociacions amb Madrid.
El “procés” català, no obstant això, no ha sigut simplement la maniobra habitual.
L'enfrontament amb el PP i el seu govern (del que tantes vegades han sigut aliats els burgesos catalans) ha anat tan lluny que, en aquest moment, les cúpules dels partits catalans estan en la presó o exiliats. I les penes que poden recaure'ls són molt importants. Rajoy va jugar fort contra la burgesia catalana i espentà els dirigents del “procés” fins on ni ells mateixos mai van creure que arribarien.
La victòria del govern era òbvia, (tenia el beneplàcit del PSOE i, en últim terme, l'exèrcit), com també ho era la submissió dòcil i vergonyosa dels suposats proclamadors de la república a la convocatòria d'eleccions monàrquiques i l'aplicació de l'Art. 155. Però la Monarquia ha patit un sever desgast. No té arrels a les masses, té membres condemnats per corrupció en un procés que fins al jutge instructor afirma que qui també hauria d'haver estat imputat Juan Carlos rei. L'actual rei Felip es va creure obligat a intervindre públicament en suport del govern. Però ara aquest govern i aquest partit s'han enfonsat sota una sentència per corrupció de gran envergadura.
La “qüestió catalana” no solament no està resolta, sinó que és un dels principals problemes del nou govern PSOE, conformat per a superar la crisi política més profunda que hem viscut des de la mort de Franco i l'enfonsament de la UCD.
La caiguda de Rajoy i el govern de Pedro Sánchez han sigut presentades i vistes per les masses com una mena de victòria, però en realitat es tracta d'una operació de salvació.
El govern del PSOE és un govern burgés amb membres de gran confiança per al sistema.
Ciudadanos, el partit creat per a substituir al PP en la seua mort anunciada, ha opinat que ells no ho hagueren triat millor. Els comentaris sobren.
L'acord CEOE-CCOO-UGT
Les direccions d'UGT i CCOO, en la seua habitual línia de col·laboració de classes, acaben de signar un acord amb la patronal pel qual garanteixen la pau social en la mesura de les seues possibilitats. En l'acord, renuncien en nom de tota la classe obrera a recuperar el poder adquisitiu perdut pels salaris durant els anys de la crisi (al voltant del 9% de mitjana) , pacten agilitar l'acomiadament individual per estalviar salaris de tràmit a les empreses i accepten que qualsevol mal moment de l'empresa es carregue contra els salaris i la Seguretat Social (ja ben arruïnada pel govern Rajoy). A canvi de què? De bones paraules. Mentre tots els mitjans han anunciat que els salaris mínims de conveni pujaran a 1.000€, l'acord, en aquest punt, es limita a “recomanar”. No és estrany, per tant, que la CEOE es desvivira per signar ben ràpid.
Les escasses mesures que prenga Pedro Sánchez només tindran per objectiu incrementar el score electoral del PSOE. No té majoria parlamentària per a fer gens rellevant en terrenys pressupostari i legislatiu (amb algunes excepcions). Però no li importa, perquè no vol fer gens rellevant. Serà un govern de manteniment del statu quo (que ja és molt, donada la putrefacció general de l'Estat), amb gestos de màrqueting cap als treballadors. L’affaire Aquarius és una mostra del que ens espera: publicitat plorosa de tan humanitari com és el nostre nou govern (i les nostres alcaldies), però quan arriben els migrants seran tractats com tots els altres: presó inhumana en els CIE i expulsió.
Ni les reformes laborals, ni els pensionassos ni la llei Mordassa, ni la modificació del Codi Penal seran posats en qüestió. Tampoc s'indultarà als presos sindicals, socials i polítics, inclòs els del govern català. Ni es donaran instruccions a les fiscalies per a sobreseure totes les causes de la llei Mordaza i els delictes d'odi, blasfèmia i injúries a la corona. Com a molt, s'acostarà els presos catalans a Catalunya…un altre gest de màrqueting buit. Per a la resta, les detencions per delictes aberrants continuen dia a dia, amb tot el calvari que significa per als militants el procés judicial i la presó.
Amb la majoria que té el govern, podria acceptar la convocatòria d'un referèndum democràtic a Catalunya, on es poguera decidir lliurement i en pau les relacions amb la resta de l'Estat Espanyol (inclosa la seua separació), però res ni llunyanament semblant està entre les intencions d'un partit que va votar a favor de l'aplicació de l'art. 155. Els treballadors no poden esperar res bo d'aquest govern, ni del PSOE, ni de Podemos, que tots els dies demana formar part d'ell, ni de les burocràcies sindicals que viuen del pressupost de l'Estat. De la mateixa manera que dins dels sindicats no hi ha resistència real a les burocràcies, ningú en aquest temps ha plantejat la necessitat d'una nova organització política de la classe obrera sense llaços amb el cadàver putrefacte de la burgesia en qualsevol de les seues expressions territorials.
Enmig d'aquesta greu crisi política, quan per fi rebroten les vagues (s'han triplicat en un any) i mobilitzacions (pensionistes, dones treballadores), és un moment propici per a lluitar per construir un partit amb programa revolucionari que reculla des de les reivindicacions més elementals de supervivència fins al camí cap a la presa del poder pel proletariat. Que plantege amb claredat la necessitat de la independència de classe per a desenvolupar-ho. Que promoga la lluita obrera capaç de fer retrocedir a la burgesia. Nosaltres sí que ho fem. Uns altres diuen que ho fan, però mentre ho diuen estan dins de la CUP, donant suport a la burgesia catalana, o en Bildu, col·laborant amb la basca, o en IU o Podem, donant suport a l'espanyola. Hi ha molt de treball per fer i fan falta molts cervells i mans. | 0.869349 | curate | {"ca": 0.9924078091106291, "bg": 0.0006674453529117303, "it": 0.0036709494410145167, "en": 0.001752044051393292, "es": 0.0015017520440513933} | https://www.ikcirklo.org/ca/erojn/estat-espanyol/2018-govern-psoe/ |
macocu_ca_20230731_4_504522 | Butlletí digital
Contacte
AJUNTAMENT DE L'ESTANY
Dades de contacte Carrer del Doctor Vilardell, 1 - 08148 L'Estany Telèfon: 93 830 30 00 - extensió 1. Correu electrònic: [email protected]
OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA
CENTRE DE VISITANTS
Centre d'Interpretació - L'Estany, història i natura - Informació turística)
Horari Dissabtes i diumenges, de 10 a 14 h Correu electrònic: [email protected]
SALA DE LECTURA
Horari
Dades de contacte Plaça del Monestir, 4 - 08148 L'Estany Telèfon: 93 830 30 00 - extensió 5 Correu electrònic: [email protected] | 0.618101 | curate | {"ca": 0.874326750448833, "fr": 0.01436265709156194, "es": 0.10053859964093358, "it": 0.010771992818671455} | |
cawac_ca_20200528_11_42624 | Les periodistes Judith Casaprima i Rita Marzoa presenten el Grup de Periodistes Ramon Barnils en un acte a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada. Casaprima explica que el grup de periodistes té el seu origen uns anys enrere, quan un conjunt de periodistes es van reunir per analitzar la situació de la professió, reflexionar i intentar expressar-se d’una manera que entengués els Països Catalans com a un tot. Actualment, com que el grup ha crescut fins a constar d’uns 60 membres, ha decidit institucionalitzar-se i prendre el nom d’un dels primers participants en les trobades, Ramon Barnils, mort recentment. Marzoa explica també que el nou grup pretén "assolir un model comunicatiu rigorós, equànime i amb informació documentada i contrastada; controlar el dirigisme, la censura i l’autocensura que exerceixen alguns companys; estar atents als interessos de la societat civil i donar-li més veu. També pretén potenciar l’ús del català i vetllar per la seva qualitat". | 0.847214 | curate | {"ca": 1.0} | http://anuaris.cat/cronologia/les_periodistes_judith_casaprima_i_rita_/20630/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_299866 | Una iniciativa de Vadefoodies Igualada i l'Associació de Botiguers del Mercat, amb el suport del departament de Comerç de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona
14-04-2018
El Mercat de La Masuca d'Igualada acull aquest dissabte, 14 d’abril, entre les 20h i la mitjanit, la tercera edició de la seva nit de tapes, el VadeMercat. Aquesta és una iniciativa de l'associació cultural i gastronòmica Vadefoodies i l'Associació de Botiguers del Mercat, amb el suport del departament de Comerç de l’Ajuntament de la ciutat i de la Diputació de Barcelona, que ha tornat a aplegar novament la degustació de les millors tapes elaborades amb productes de proximitat, amb preus populars, sumades a diferents propostes de lleure i animació per als assistents.
Els visitants han pogut gaudir d'una trentena d’estands de menjar i beure, amb la participació dels paradistes de la Masuca, d'associacions gastronòmiques igualadines i de productors de la comarca. Hi ha hagut, entre altres, representants de l'Alta Anoia i, enguany per primer cop, una representació de la iniciativa del Consell Comarcal L’Anoia, del camp a la taula.
El jurat, havent tastat totes les tapes presentades a concurs, ha premiat la Carnisseria Duran per haver fet la millor tapa tradicional –terrina de botifarra, poma, panses, pinyons i foie– i la Pastisseria i Fruits Secs Anna per haver preparat la més innovadora –timbal de dàtil, pinya i nous–.
L'objectiu del VadeMercat és promoure els productors i productes de proximitat i obrir el mercat municipal a públics que habitualment no hi compren, però que amb jornades com aquesta el poden descobrir com un espai molt indicat per a fer-ho. | 1 | perfect | {"ca": 0.9939320388349514, "en": 0.006067961165048544} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_42418 | Fa temps, la nostra filla va tenir un període d’unes tres setmanes en què de tant en tant tenia terrors nocturns. Vaig pensar “n’he de parlar al blog” i com que tot plegat va passar molt ràpid, me’n vaig oblidar. Aquesta nit passada n’ha tornat a tenir un i amb l’ensurt que m’he fet, he pensat, “d’avui no passa. En parlo ja!”. Perquè els terrors nocturns, si no saps què són, si no t’hi has trobat mai ni n’has sentit a parlar, el dia que t’enxampen, al·lucines.
Imaginem-nos la situació. És de matinada, tots dormim plàcidament al llit i de sobte, el teu fill/a comença a cridar com si estigués posseït i a plorar desesperadament. A vegades fins i tot s’arracona en un cantó del llit, aterroritzat i fa patades damunt del matalàs. Tu, que encara no t’has situat, ni saps quina hora és ni què dimonis passa, no saps ni què fer. Això el primer dia, clar, perquè els següents, ja els vas controlant més. El primer cop que la Laia en va tenir un, recordo que en mig d’aquell “pollastre” vaig pensar: “d’acord. Els terrors nocturns deuen ser això”. Perquè de debò que no hi ha cap altra manera de descriure’ls. És terror. Autèntic terror.
Què fer: en el nostre cas enceníem el llum i li dèiem paraules amoroses, intentant abraçar-la i contenir-la però sovint estava un moment que no acceptava contacte. Era com si encara estigués dins el somni. Cal dir que ella és una mica sonàmbula i parla tot sovint sola (molts cops s’entén perfectament què diu) o fins i tot a vegades camina i s’aixeca i està completament adormida, abduïda dins el somni. Doncs bé, francament: fèiem el que bonament podíem.
En el seu cas, tot plegat no durava més de cinc minuts, com a molt. Quan semblava que sortia del somni aleshores sí que venia cap a mi, jo l’abraçava ben fort, li deia coses que la calmessin i la reconfortessin i de seguida es tornava a adormir al meu costadet. Ella, perquè tant jo com el meu company teníem el cor desbocat de l’ensurt i ens costava un munt tornar-nos a adormir. I és que no és gens fàcil a vegades, perquè quan et desperten cridant amb histerisme tu et lleves que no saps què coi passa i del sobresalt, de l’espant, et posaries a cridar també! I clar… diguem que no seria la manera de resoldre els terrors nocturns…
Els dies següents, a la mínima que la sentia gemegar enmig d’un somni, li deia a l’orella que jo era allà, que estigués tranquil·la, que estava somiant, i aquests dies evitava que el terror anés a més. Es tornava a relaxar i continuava dormint. A vegades m’adonava que en venia un per com la sentia respirar… El fet d’estar de costat (tenim un llit immens: el nostre i el seu adossat, llegiu: “DORMIR”) ho feia tot molt més fàcil. Perquè jo m’adonava de tota aquesta progressió molt abans, i tot sovint, si jo no estava profundament adormida, podia parar el cop abans que el terror nocturn esclatés.
Una altra cosa que vam fer va ser parlar-ne. L’endemà li explicàvem el que havia passat i intentàvem parlar dels somnis, de què a nosaltres a vegades també ens passa, que tenim malsons i ens espantem perquè semblen molt reals…
També li vaig explicar que això dels terrors nocturns era una cosa que passava tot sovint als nens de la seva edat, que no es preocupés, que tal com havien arribat, un bon dia marxarien i que encara que en tingués, sabés que els pares sempre érem al seu costat per ajudar-la. Aquestes converses se li posaven tan bé… I un bon dia, zassss… van marxar. Fins ahir, que en va tenir un, però molt menys fort que els de fa uns mesos.
A mi, els seus terrors nocturns ja no em fan por i a ella, em sembla, que tampoc. Si els nostres fills en tenen, aprofitem-los per parlar de les pors, de què els fa sentir insegurs, de què temen… En sortiran, de ben segur, converses molt interessants. Els coneixerem més i millor, coneixerem el seu món intern i ells es podran deixar anar, compartint-ho amb nosaltres. No els neguem les pors, són eines molt importants que ens poden donar un bon cop de mà en aquesta etapa de la criança si les abordem amb amor i un bon acompanyament.
Si vols saber més sobre com acompanyar els teus fills en la gestió de la por i de la resta d’emocions, apunta’t a la xerrada online que faré el proper 6 de juliol titulada “Gestió d’emocions a la 1a infantesa”. Digues, sí vull i apunta’t AQUÍ.
Escolta o descarrega l’àudio post aquí:
Descarrega
Tagged criançafills
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Información básica sobre Protección de Datos
Responsable: MIRIAM TIRADO TORRAS
Objetivo: Publicar el comentario en relación a la noticia.
Legitimización: Consentimiento del interesado.
Dirección: No se prevén cesiones, excepto por obligación legal o requerimiento judicial.
Derechos: Acceso, rectificación, supresión, oposición, limitación, portabilidad, revocación del consentimiento. Si considera que el tratamiento de sus datos no se ajusta a la normativa, puede acudir a la Autoridad de Control (www.aepd.es).
Más información: Ver más información sobre Protección de Datos en el siguiente enlace: Política de Privacidad | 0.763379 | curate | {"ca": 0.8014996053670087, "es": 0.17679558011049723, "pt": 0.012036306235201263, "ro": 0.008681925808997633, "fr": 0.0009865824782951855} | https://www.miriamtirado.com/ca/terrors-nocturns/ |
macocu_ca_20230731_9_129301 | Claraboia per autocaravana, caravana i camper
20/05/2022
0 comentari
Les claraboies de sostre són un element imprescindible en les nostres autocaravanes o campers. Es necessiten per ventilar correctament l'habitacle tant a l'hivern com l'estidu, i a més a més, aporten un extra de llum en l'autocaravana. Recoreda que a l'hivern ens ajuden a controlar la condensació i la humitat dins les nostres autocaravanes!
La gran majoria d'autocaravanes o caravanes ja porten la claraboia instal·lada de serie, però potser estàs camperitzant una furgoneta i vols saber quina és la millor claraboia per una camper, o vols renovar la vella claraboia, o potser instal·lar una de més gran i millor. En aquest article repassarem aquests punts bàsics que has de tenir en compte abans de decidir-te a comprar una claraboia per autocaravana o camper.
Tipus de claraboia d'autocaravana o caravana per mida
Així de forma general, podriem parlar per una banda de claraboies quadrades i claraboies panoràmiques, i per una altre, de claraboies amb ventilador o sense. Però la gran majoria de persones buscarà comprar una claraboia pera autocaravana fixant-se primer en les mides.
Claraboia 28x28
Són les claraboies més petites, les típiques que es fan servir pels banys. Si tens una furgo petita i necessitas una mica de ventilació extra potser una bona opció. Tens per exemple la Micro Heiki 28x28
Claraboia per autocaravana 40×40
Són les més habituals y les que acostumen a vindre de fàbrica amb l'autocaravana. Depenen de les prestacions que vulguis et sortirà millor de preu. La més sencilla que pots trobar és la Fiamma Vent 160, encara que per una mica més, tens una més pro, com la Mini Heiki Style Plus.
Claraboia autocaravana 40x40 con ventilador
Si el teu pressupost no és un problema, pots comprar aquesta claraboia amb ventilador incorporat. La Fiamma Turbo Vent inclou termostat. És a dir, si detecta que la temperatura interior és més alta que la exterior, es possa en funcionament automaticament.
I pels més exigents, tenim aquesta claraboia d'autocaravana Maxxfan Deluxe, amb comandament a distància. El més interessant d'aquesta claraboia per autocaravanes, és que té un sistema d'inversió de motor, és a dir, pot introduïr aire a l'interior del habitacle, i pot extreure-lo, siguent molt útil per fumadors o la cuina. cinando.
Claraboia 50×50
És una mida menys habitual però si busques un extra de llum i ventilació sense haber de passar a les panoràmiques, és una bona opció. Com aquesta Fiamma Vent .
Claraboia 70x50 o claraboia panoràmica
Tens una ventilació i lluminositat insuperables, com aquesta Heiki. Aixó sí, el seu preu és major i es recomana la instal·lació en taller especialitzat, com el nostre. També les tens panoràmiques que incorporen llum LED en el quadre interior com aquesta claraboia CARBEST.
Claraboia gegant 96x65
I la mare de totes les claraboies, la Dometic 96x65, només apta per grans autocaravanes.
Coses que has de saber abans de comprar una claraboia de sostre per autocaravana
Claraboia amb apertura de maneta o palanca.
Les claraboies més barates acostumen a tenir la obertura amb maneta. La veritat és que si pots gastar una mica més, és molt millor comprar una claraboia que s'obri amb palanca. Tens varies posicions, i si la deixes oberta un dia de vent, no patirás tant com amb les de maneta. A més a més, tenen una posició per poder obrir-les en cas de pluja.
Claraboia amb tapa opaca o transparent.
Pots escogir que la tapa de la claraboia sigui blanca opaca, així quan lal baixes tapes la llum directament. O que tingui la tapa transparent, això sí, hauràs d'assegurar-te de tenir un enfosquidor. Si vols saber la nostra opinió, molt millor la tapa transparent.
Mida del gruix del sostre
Recorda que quan vagis a comprar una claraboia de sostre per autocaravana veuràs diferents mides en un mateix producte. No solament les que hem nombrat (40x40, etc) sinó que també has de conèixer les del gruix del teu sostre per saber quin model escollir.
Millors marques de claraboies per autocaravanes, caravanes o campers.
Les marque més recomanables són CARBEST, FIAMMA I DOMETIC
Si tens dubtes sobre quina claraboia comprar per a la teva autocaravana o camper, només has de trucar-nos i t'assesorarem sense cap compromís.
¡Ah! Recorda que les juntes de les claraboies poden anar deteriorant-se amb el temps. Si detectes fugues d'aigua pots resegellar d'urgència amb Sikaflex (211 o 522), però sempre et recomanem que la portis a un taller especialitzat per a que puguin retirar-la, reparar la filtració i tornar a segellar-la de forma hermètica.
Newsletter | 0.76278 | curate | {"it": 0.018767939942592182, "pt": 0.005519982336056524, "es": 0.012806359019651136, "ca": 0.944137778759108, "en": 0.016559947008169575, "de": 0.00220799293442261} | |
mc4_ca_20230418_3_197716 | @csc 22/10/2014 Boi Ruiz obre la porta a l’activitat privada als hospitals públics2014-10-22T12:21:07+01:00 Intersindical-CSC
http://www.intersindical-csc.cat/2014/10/22/boi-ruiz-obre-la-porta-a-lactivitat-privada-als-hospitals-publics/ 2014-10-22T12:21:07+01:00 @cscIntersindical-CSCCSC,federacions,privatització,retallades,sanitatFont: CSC/Sanitat Un projecte d'instrucció revelat per Diario Médico preveu que els centres de l'ICS puguin atendre pacients 'que hagin de ser atesos com a pacients privats o que demanin ser atesos com a pacients privats' El Departament de Salut vol generalitzar l'activitat privada als hospitals de l'Institut Català de la...@csc [email protected] - CONFEDERACIÓ SINDICAL CATALANA | 0.659089 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.intersindical-csc.cat/2014/10/22/boi-ruiz-obre-la-porta-a-lactivitat-privada-als-hospitals-publics/?rel=author |
cawac_ca_20200528_6_189468 | Cal tenir en compte que per fer aquests panets, necessitem el ferment preparat del dia abans. D’aquesta manera desenvolupa tot el seu sabor i aroma. Per elaborar aquest ferment he triat el iogurt de granja La Fageda per tractar-se d’un iogurt de granja de gran qualitat, cent per cent natural, sense conservants ni colorants.
Preparar el ferment:
1 iogurt natural La Fageda.
125 g de farina.
60 ml d’aigua.
5 g de llevat fresc.
Barrejar bé els ingredients fins a obtenir una pasta homogènia. Posar en un bol de vidre, cobrir amb film transparent i reservar a la nevera pel dia següent.
Pels panets:
El ferment de iogurt del dia abans.
1/2 quilo de farina.
220 ml d’aigua.
12 g de sal.
5 g de llevat fresc.
Pastem bé els ingredients, a mà, fins a obtenir una massa homogènia i elàstica (caldrà pastar uns deu minuts). Intenteu no enfarinar les superfícies mentre pasteu, ja que aniríeu afegint més farina del comte a la massa i els panets podrien sortir durs. Deixeu reposar la massa uns 20 minuts tapada amb un drap.
Després de reposar, dividiu la massa en porcions de 50 grams i doneu-hi forma (de bola o allargada). Aneu-los posant damunt de les safates pel forn enfarinades. Addicionalment podeu decorar alguns panets arrebossant-los amb llavors de sèsam. Deixeu fermentar entre 80 i 90 minuts (aproximadament fins que doblin en volum).
Escalfeu el forn a 250º amb un petit caçó amb aigua a l’interior. Cal generar una mica de vapor per que els panets quedin rossos.
Feu un tall damunt del panet amb una fulla d’afaitar o, pels panets rodons, amb un cop de tisores que li donarà una forma original. Enforneu a 250 graus uns 15 minuts. Deixeu-los refredar damunt d’una reixeta.
També és una de les meves primeres entrades al meu blog, així que els nervis em maten. Sort que la recepta és molt fàcil i el pa de cacauets està boníssim, i que Yolanda m’ha donat uns quants consells tècnics per poder participar en el blog. Moltes gràcies, guapa ! !
El repte d’aquest mes era fer un “pan de maní” segons la recepta de la cuinera argentina Laura Real, inclosa en uns receptaris de Royal de fa unes quantes dècades.
L’únic problema que vaig tenir va ser amb la cerca d’un dels ingredients, en concret, de “avena arrollada”. Ho sento, però reconec que vaig haver de buscar a Google que era això de “avena arrollada”, i va resultar que es tractava de flocs de civada. Però n’hi ha diferents tipus de flocs de civada, els tradicionals (old fashioned oats) que s’han de cuinar amb llet o aigua bullint, els ràpids (quick oats), que son els que vaig fer servir jo, i els instantanis, que han estat pre-cuinats, i que no son recomanables per fer receptes. He trobat aquesta informació al blog Denikatessen .
Ingredients:
240 grams de farina de blat ecològica (2 tasses)
12 grams de llevat químic Royal (3 culleradetes)
6 grams de sal (1 culleradeta)
150 grams de sucre (3/4 de tassa)
100 grams de flocs de civada integrals suaus (1 tassa)
Ratlladura d’una llimona (només la pell)
75 grams de cacauets pelats (1/2 tassa)
50 grams de mantega fosa
1 ou
310 ml de llet sencera (1 1/4 tassa)
Escalfeu el forn a 180 graus, a dalt i baix.
Per una banda, tamiseu junts la farina, el llevat i la sal. Per altra banda, barregeu amb les mans els sucre i la ratlladura de llimona fins que el sucre quedi humit, així la ratlladura desprèn més aroma i gust; tritureu amb una mà de morter els cacauets i afegiu-los al sucre juntament amb els flocs de civada. Aboqueu aquesta barreja al recipient on teniu la farina. Jo he barrejat bé tots els ingredients primer en sec.
Barregeu l´ou batut amb la mantega que haureu fos al microones. Després afegiu poc a poc la llet. Quan estigui tot ben lligat, aneu incorporant poc a poc el líquid a la barreja d’ingredients secs. Si us sembla que hi ha molta llet, no patiu que la massa l´acabarà absorbint, fins quedar amb la consistència d’unes farinetes.
Engreixeu amb mantega un motllo allargat, i aboqueu dins la massa. Enfornar durant 50 minuts. Si voleu, podeu pinxar el pa amb un escuradents per comprovar que estigui fet.
La consistència serà semblant a la d’un bescuit i el gust serà més aviat dolç que salat, ja que el gust del cacauet no és predominant. | 0.775284 | curate | {"ca": 0.9475346125819771, "es": 0.02890454214233665, "en": 0.005829487490891426, "de": 0.008501335924216662, "fr": 0.009230021860578091} | http://retallsdecuina.taverna.cat/tagged/pa |
mc4_ca_20230418_1_745286 | Qüestions puntuals de llengua: comis(s)ariar
'ser l'encarregat de decidir el contingut de (una exposició artística o d'una altra mena)';
encara no acceptat al DIEC2, no DDLC ni GDLC; sí en cast. al DRAE | 0.612626 | curate | {"ca": 0.964824120603015, "es": 0.035175879396984924} | http://questionspuntualsdellengua.blogspot.com/2016/09/comissariar.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.