id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_11_190612 | La bitàcola de Joan-Albert Ros a Ara VaDeJocs
Entrades amb l'etiqueta ‘Galaxian’
Dimarts al vespre vam tenir ocasió d’assistir a la inauguració de l’exposició l’Enigma de l’Ordinador, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya , a Terrassa, una mostra que repassa l’origen i l’evolució de la informàtica , partint de les màquines que l’home ha creat per a ajudar-se en operacions aritmètiques senzilles i fins al panorama actual, en el que duem computadores en miniatura a la butxaca. La mostra, que es mantindrà fins al 2014, reuneix una de les col·leccions d’ordinadors més importants d’Europa .
L’autor
Joan-Albert Ros
Com tothom, tinc les meves manies i les meves preferències, per això confio a oferir, des d’aquest racó, el meu punt de vista personal sobre els videojocs que m’agraden més i sobre els que no m’agraden tant i sobre l’actualitat del sector. | 0.816179 | curate | {"ca": 0.9745370370370371, "de": 0.02546296296296296} | http://vadejocs.ara.cat/fitaassolida/tag/galaxian/ |
naciodigital_ca_20220331_0_461701 | L'ocupació mitjana del mes de juliol als establiments hotelers i turístics de la demarcació de Barcelona ha estat molt positiva, segons la darrera enquesta Flaix del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. En general, l'ocupació ha pujat en tots els àmbits respecte de mes de juliol de l'any passat, sobretot en les zones de muntanya i interior, a causa de l'onada de calor que ha afectat Catalunya.
Per comarques, el Berguedà ha registrat uns nivells d'ocupació molt positius, amb pujades generalitzades als càmpings i als hotels, respecte del juliol del 2014, però amb una baixada destacada pel que fa al turisme rural. En hotels, les reserves s'han situat sobre el 37%, més de cinc punts per sobre que l'any passat, en una tendència general a tota la demarcació de Barcelona que, en el seu conjunt, ha crescut més de tres punts percentuals.
No obstant això, el Berguedà segueix essent una comarca considerada d'ocupació baixa pel que fa als hotels, amb caigudes lleugeres durant la primera quinzena de juliol, tot i que un repunt durant la segona.
Per contra, els càmpings són els establiments que millor funcionen durant l'estiu a la comarca. Sota la marca Pirineus de Barcelona, l'ocupació ha pujat més de 14,8 punts, passant del 50% el 2014, al 64,9% el 2015.
Males dades pel turisme rural
On baixa l'ocupació de manera important és en els establiments de turisme rural. Tot i que a la demarcació hi ha hagut bones dades amb increments de més del 2,7%, al Berguedà s'ha produït un fet paradigmàtic, que és un descens de reserves important.
En aquesta comarca, la baixada ha sigut significativa, de més d'un 11,5%, essent la zona on més ha baixat l'ocupació i, per altra banda, la que té més oferta de places de turisme rural de la província. Concretament, durant aquest mes de juliol s'ha passat d'un 53,25% d'ocupació, a un 41,75%. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3045/pugen-reserves-hotels-campings-pero-no-turisme-rural |
mc4_ca_20230418_14_79900 | Ciutat / País Catalunya Remove constraint Catalunya: Catalunya Autoria Giménez i Lloberas, Enric, 1868-1939 Remove constraint Giménez i Lloberas, Enric, 1868-1939: Giménez i Lloberas, Enric, 1868-1939 Tipologia Figurí Remove constraint Figurí: Figurí
7. Aldeana dels Alps italians
8. Anderson per a El deixeble del diable
9. Andrea Strozzi per a El Cardenal
11. Andreu per a El foc que revifa malament
13. Andreu per a La Rosabel de les trenes d'or
14. Andreu Reixac per a Rei i senyor
16. Angelica / Lluïsa per a El malalt imaginari
17. Aniol per a El miracle de Santa Agnès
18. Anna de Clèveris
19. Anotacions per al perruquer per a Pickwick | 0.526578 | curate | {"ca": 0.8796147672552167, "da": 0.0032102728731942215, "cs": 0.04012841091492777, "it": 0.051364365971107544, "fr": 0.025682182985553772} | http://escenadigital.institutdelteatre.cat/catalog?f%5Bcoverage_spatial_facet%5D%5B%5D=Catalunya&f%5Bcreator_facet%5D%5B%5D=Gim%C3%A9nez+i+Lloberas%2C+Enric%2C+1868-1939&f%5Btype_facet%5D%5B%5D=Figur%C3%AD |
crawling-populars_ca_20200525_22_375764 | Per El Periòdic
Les dades facilitades aquest dijous pel departament d'Estadística del Govern constaten un increment del 12,9% en el nombre de transaccions immobiliàries durant el tercer trimestre del 2018 en relació al mateix període de l'any anterior. També hi ha un creixement del 3,3% respecte a l’acumulat en els darrers dotze mesos.
Quant al nombre de béns immobles transmesos, durant el tercer trimestre del 2018, han augmentat el 24,5% respecte al tercer trimestre de l’any 2017, on gairebé totes les categories de béns immobles transmesos han experimentat un creixement superior al 10%. En canvi, la variació anual de l’acumulat dels darrers dotze mesos pateix una disminució del 4,3%. Pel que fa al tipus d’obra, els d’obra nova transmesos en el tercer trimestre del 2018 han disminuït el 74,1% en comparació al mateix trimestre de l’any anterior. En canvi, els de segona mà s’han incrementat en el 32,5%.
Respecte al valor dels béns immobles transmesos, durant el tercer trimestre del 2018, s’ha incrementat en el 4,4% en referència al tercer trimestre de l’any 2107, especialment en el cas de pisos, habitatges unifamiliars i edificis i en altres construccions. Segons el tipus d’obra, el valor total dels béns immobles d’obra nova ha disminuït el 77,7%, mentre que el valor dels béns immobles de segona mà ha incrementat en el 10,4% i l’acumulat en els darrers dotze mesos, tant de bens immobles d’obra nova com de segona mà, disminueix el 4,9%.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.788638 | curate | {"ca": 0.9513481828839391, "es": 0.04865181711606096} | : /noticia/67547/les-transaccions-immobiliaries-augmenten-un-13-durant-el-tercer-trimestre |
mc4_ca_20230418_11_454309 | Les tres intoxicacions alimentàries freqüents que pots evitar només canviant d'hàbits | NacióDigital
per NacióDigital , 4 de juny de 2019 a les 17:35 |
Repunten els brots d'infeccions tòxiques alimentàries a l'hostaleria a Catalunya | 0.653573 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/181415/tres/intoxicacions/alimentaries/frequents/pots/evitar/nomes/canviant/habits |
mc4_ca_20230418_0_613059 | Política de cookies - Diari Campos
#DIARIC Política de cookies
by admin 10 de Juny de 2019
Una cookie és un petit fitxer de text que s’emmagatzema en el seu navegador quan visita gairebé qualsevol pàgina web. La seva utilitat és que el web sigui capaç de recordar la seva visita quan torni a navegar per aquesta pàgina. Les cookiess solen emmagatzemar informació de caràcter tècnic, preferències personals, personalització de continguts, estadístiques d’ús, enllaços a xarxes socials, accés a comptes d’usuari, etc. L’objectiu de la galeta és adaptar el contingut de la web al seu perfil i necessitats, sense cookies els serveis oferts per qualsevol pàgina es veurien minvats notablement.
En qualsevol moment podrà exercir el seu dret de desactivació o eliminació de cookies d’aquest lloc web. Aquestes accions es realitzen de forma diferent en funció del navegador que estigui usant. Consulteu les opcions avançades i de privacitat del seu navegador.
En el cas de les galetes de Google Analytics, aquesta empresa emmagatzema les cookies en els servidors als Estats Units i es compromet a no compartir-la amb tercers, excepte en els casos en què sigui necessari per al funcionament del sistema o quan la llei obligui a aquest efecte. Segons Google no guarda la seva adreça IP. Google Inc és una companyia adherida a l’Acord de Port Segur que garanteix que totes les dades transferides seran tractades amb un nivell de protecció d’acord amb la normativa europea. Podeu consultar informació detallada referent a això en aquest enllaç. Si desitja informació sobre l’ús que Google dóna a les galetes adjuntam aquest enllaç. | 0.822645 | curate | {"ca": 0.983177570093458, "en": 0.016822429906542057} | https://diaricampos.com/cookie-policy/ |
mc4_ca_20230418_4_483083 | El Servei d’Informació i Assessorament a les Dones de Salou garanteix l’atenció per via telemàtica
Inici Societat al Tarragonès El Servei d’Informació i Assessorament a les Dones de Salou garanteix l’atenció...
Servei d’Informació i Assessorament a les Dones
Article anteriorBarcelona prorroga el termini per pagar l’IBI fins al juliol i la taxa de terrasses fins a l’octubre
Article següentLa Policia Local de Constantí deté un veí i sanciona un grup de persones | 0.704667 | curate | {"ca": 1.0} | https://laciutat.cat/laciutatdetarragona/tarragones/societat-tarragones/el-servei-dinformacio-i-assessorament-a-les-dones-de-salou-garanteix-latencio-per-via-telematica |
oscar-2301_ca_20230418_7_122719 | El torrent porta l’aigua fent camí de baixada, de forma poc constant, segons la generositat de les pluges. A CONTRATORRENT pensa el món des de baix però amb la vista enlaire. I també de forma irregular...
diumenge, 16 de desembre de 2012
Crossroads (Calvin Russell)
La vida és plena de cruïlles. No és cap descobriment. Tots les hem conegut i de vegades més sovint que no pensem. Elegir estudis o establir una relació de parella són alguns d'aquests moments importants en què l'elecció marcarà un punt d'inflexió, ja que en triar un camí deixem aparcades altres possibilitats, si més no temporalment. I a voltes l'elecció no és fàcil, perquè molts cops els diferents camins que se'ns obren semblen igual de prometedors. Ens podem equivocar. I? Busquem un nou camí. Una bona amiga em deia que quan una porta es tanca se n'obren de noves. Quina gran sort poder equivocar-se! Què millor que saber que la vida ens l'anem fent nosaltres mateixos amb les nostres decisions. I els entrebancs que vénen de fora? Malalties, atur, una separació no volguda... Noves cruïlles. Camins avortats. Cercar el nou camí. Tornar a començar. Ara que anem acabant l'any tenim el costum de repensar les coses que volíem haver fet i encara no ens hem decidit, pensant que el canvi està al girar el darrer full del calendari. Ja podem començar, no?
Si vols llegir més... »
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
dijous, 13 de desembre de 2012
Escapada pirinenca!
Aquesta darrera setmana em vaig acostar al Pirineu i al Prepirineu a fer els seguiments d'ocells d'hivern. Primer vaig passar pel de Peramea-Montcortès, que havia estrenat aquesta passada primavera i que encara no coneixia en ambient hivernal. Si al maig i juny em va sorprendre el gran número d'espècies detectades, aquest hivern encara he flipat més ja que n'he comptat fins a 36! I estem parlant d'un tram de només 3 km. Entre elles espècies com el tord ala-roig, el durbec o el picot negre. Realment aquest paratge és espectacular per la seva diversitat. I va tenir el seu encant fer el recorregut sota una lleugera nevada. No vaig fer fotos, però.
Si vols llegir més... »
2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: ocells
dimecres, 5 de desembre de 2012
Més ràpid. Per què?
Alguns sociòlegs afirmen que no va ser l'invent de la màquina de vapor el que va revolucionar la societat sinó el del rellotge. El control del temps i la necessitat de fer encabir dins els minuts que conté un dia totes les activitats que desenvolupem, ja sigui per lleure ja sigui per produir més, han suposat un canvi sense precedents a les societats de les darreres dècades. Hem passat dels ritmes lents a la vida trepidant. De l'opció de gaudir d'un viatge a la de voler saltar de país en un pas. Del menjar entaulat al fast food. De les converses pausades als whatsapps i a les piulades d'immediatesa. De la producció artesanal al fordisme i taylorisme més exagerat per produir més amb menys temps.
A aquesta societat dels ritmes ràpids l'acompanya el ritme de les comunicacions i les noves tecnologies que permeten fer operacions cada cop a major velocitat i obtenir informacions de forma més immediata.
Si vols llegir més... »
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: canvi climàtic, decreixement, desenvolupament, economia, medi ambient, sostenibilitat, ull crític
dissabte, 1 de desembre de 2012
I wish I never saw the sunshine (Beth Orton)
Sens dubte és una de les cançons més tristes que conec. La lletra és senzillament brutal. Una persona trencada per la pèrdua d'algú que ha marxat. No sabem com ha passat. Però qui es queda amb el buit deixat per la seva absència desitjaria no haver vist mai la llum del sol perquè així no l'importaria la pluja d'ara. Beth Orton és una cantautora anglesa, reconeguda com a millor veu femenina britànica l'any 2000, que combina els estils folk i l'electrònica per fer temes tan sublims com aquest I wish I never saw the sunshine, inclòs a l'album Trailer Park, de 1996, un album que va rebre premis i reconeixements diversos. I per què una cançó trista? I per què no? També la tristesa forma part de la nostra vida, malgrat l'amaguem sota el coixí, i d'ella, i amb ella, aprenem a comprendre el món i a relacionar-nos-hi.
Si vols llegir més... »
3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: amics, música
diumenge, 25 de novembre de 2012
Morir d'èxit... a Vallgorguina
Aquest any no he gosat treure-hi el nas. Altres anys ho havia fet però aquest cop he pensat que no tenia ganes d'agobiar-me. I no em refereixo a les eleccions catalanes, sinó a un altre esdeveniment més proper com és la XVII Fira del bosc i de la terra que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Vallgorguina.
Si vols llegir més... »
4 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: decreixement, sostenibilitat, ull crític, valors
dimarts, 20 de novembre de 2012
M'agradaria haver-me equivocat
Deu fer uns cinc anys, en plena bombolla immobiliària i enmig de la crisi energètica que es manifestava en l'increment dels preus dels carburants i en un canvi climàtic on les emissions dels carburants hi juguen un paper fonamental, estava fent un cafè amb un analista d'un think tank català i discutíem sobre l'afectació de tots dos factors a la nostra societat, intentant veure'n les causes i les conseqüències.
Si vols llegir més... »
2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: canvi climàtic, consumisme, crisi, decreixement, desenvolupament, economia, especulació, medi ambient, sostenibilitat
dimecres, 7 de novembre de 2012
Una altra carreta buida...
Vivim temps convulsos. Ho sabem prou bé. A banda de les múltiples crisis que patim i pateix el planeta, hi ha un tema que crea grans enrenous. Si al llarg dels darrers anys les tertúlies i els articles d'opinió dels mitjans de comunicació anaven plens de primes de risc, deutes i rescats, amb tots els seus efectes col·laterals com l'augment d'aturats, les retallades socials, la congelació de sous i de crèdits o els desnonaments, des del dia 12 de setembre, aquests espais de crítica i opinió han vist com havien de fer lloc per discutir sobre una Catalunya sobirana i el dret a decidir d'un poble.
Si vols llegir més... »
1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: educació, ull crític, valors
dissabte, 3 de novembre de 2012
Avui fa un any...
Avui fa un any vaig començar a posar en obert A CONTRATORRENT. L'objectiu inicial del bloc, ja ho explicava aleshores, era trobar aquest espai on expressar-me. Sempre m'han dit que escric millor que no parlo, així que cada cop parlo menys i miro d'escriure més... o una mica. I avui que el nadó comença a posar-se de peu, amb ajuda, és clar, que un encara porta xumet, és un bon moment per fer una ullada a l'any que ja ha volat.
Si vols llegir més... »
8 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 30 d’octubre de 2012
Ride on (AC/DC)
Un bon amic meu va celebrar el seu aniversari aquest estiu. I un altre bon amic, un erudit -i que em perdoni- del rock i del blues de tots els temps, li va fer un gran regal: amb el títol de 50 anys, 50 cançons va gravar en quatre cd 50 cançons elegides curosament. Sense repetir cap artista, cada cançó era d'un any diferent. Des de You need love de Muddy Waters de 1963, fins a We know it’s still rock’n’roll de Stone Axe de 2012, passant pels cinquanta anys viscuts. Per aquells cd hi ha les veus, les guitarres, els sons i les bateries dels Rolling Stones, Lynyrd Skynyrd, Led Zeppelin, Neil Young, Leño, Frank Zappa, Eric Sardinas o Joe Bonamassa, per citar-ne alguns. Tot un treball d'orfebreria d'exquisida preparació. No va elegir els clàssics més coneguts de cada autor o grup sinó que va optar per aquelles peces, sota el seu criteri òbviament, més selectes, encara que no responguessin als cànons de la majoria o, coneixent-lo, buscant transgredir-los. Per afinitats amb homenatjat i homenatjador, em vaig poder agenciar una còpia del regal. Lentament vaig descobrint, tema rere tema, la grandesa de cada elecció feta, el sentiment que hi ha a cada opció que mostra, sense ambigüitats, la qualitat i sensibilitat de l'orfebre.
Entre tant repertori per triar i remenar, em vaig sentir ràpidament atret per un tema interpretat de forma apassionada i descarnada per Bon Scott, el cantant d'AC/DC de la primera època, la veu del qual pot confondre d'entrada, però que es va matisant a mesura que avança la cançó. El tema és Ride on i pertany al disc Dirty Deeds Done Dirt Cheap, de 1976. Es tracta d'una bonica balada plena de tocs blueseros que contrasta força amb altres treball d'AC/DC. Gràcies, Carles!
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: amics, música, valors
dijous, 25 d’octubre de 2012
Maleïts "caçadors de bolets"!
Si fos bruixot llençaria aquesta maledicció a veure si la còlera divina queia sobre els responsables de Caçadors de bolets. Comença la tardor i ja hi som altre cop amb el programa de marres...
Massa intransigent i radical? Potser sí, però no me'n puc estar de dir-hi la meva. Només vaig seguir la primera temporada d'aquest programa de la televisió catalana, ara fa vuit anys, i alguns capítols d'anys posteriors, i tot i que no puc assegurar que les coses no hagin canviat, pel que he pogut veure i llegir em sembla que tot segueix si fa no fa igual.
Si vols llegir més... »
5 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: sostenibilitat, ull crític, valors
diumenge, 14 d’octubre de 2012
The Endless Plain of Fortune (John Cale)
Jo devia tenir uns 13 anys, no crec que més, potser menys. Per aquella època el Jordi i jo compartíem habitació i ell tenia una magnífica cadena de música amb aquells altaveus enormes que encara conserva. I al costat, la seva col·lecció de discos que anava engrossint de mica en mica; sons nous i frescos que s'introduïen per casa desvirgant la puresa de la música clàssica omnipresent. Si aquesta ja me l'havia fet meva a força de sentir-la una i una altra vegada, la nouvinguda, aquesta querida que entrava per la porta del darrera, havia de fer tot un llarg aprenentatge per ser admesa en societat. I no sempre ho tenia fàcil. Potser mai. Per proximitat, vaig ser qui, després del meu germà, vaig estar més amatent als nous vents. Però no me'n vaig saber aprofitar suficientment. Amb el temps he entès que vaig perdre moltes oportunitats d'enriquir-me -musicalment parlant- de les deus que rajaven al costat mateix del meu llit. Però tot necessita el seu temps per ser assimilat i per assentar-se. A marxes forçades, els darrers anys he incorporat en grans dosis aquelles músiques que haurien d'haver caigut com pluja fina.
Si vols llegir més... »
1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
dijous, 11 d’octubre de 2012
Afegitó (post)independentista
A la nota anterior vaig comentar la idea de què la meva defensa de l'independentisme va lligada a un canvi en les polítiques ultraliberals de molts dels seus defensors que trobem als partits polítics. Aquesta idea l'expressava dient que el dia després caldran manifestacions per dir adéu als masos que promouen aquestes polítiques. Des del meu punt de vista, la majoria (seran tots?) de polítics del nostre país segueixen aquest patró de pensament econòmic que posa per davant del benestar de les persones i de l'entorn el de les finances (tema per una altra nota, I promise). De vegades parlo amb gent sobre el nivell cultural de la classe política en general i em sorprèn quan del conseller d'economia actual, Andreu Mas-Collell, diuen que aquest sí que és un bon gestor ja que l'identifiquen com una persona de prestigi, un savi que sap bé de què parla com si això fos garantia de millora per a les nostres vides. Prestigi, savi, sap de què parla... no ho dubto, potser és la persona més formalment llesta del govern actual. Però no el voldria mai com a responsable econòmic d'una Catalunya independent, com tampoc no el vull ara. La intel·ligència posada al servei d'una ideologia ultraliberal que situa les finances per davant les persones i el medi ambient no és el que vull per a mi, els meus fills i el meu país.
En aquest debat, el meu germà em va passar un article de l'economista Vicenç Navarro a qui segueixo sovint. A l'article fa justament aquesta crítica de què estic parlant, però amb saviesa i coneixement professional. Casualment utilitza com a contraexemple un altre famós economista dels reconeguts, en Xavier Sala i Martín, del qual tinc previst parlar-ne en un altre moment ja que, com a totòleg, també és capaç de parlar de canvi climàtic dins la lògica negacionista, i manipular les dades en benefici de la seva mentida. Però això són figues d'un altre paner i serà per un altre dia! Avui volia deixar-te enllaçat aquest article d'en Navarro.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: economia, política, ull crític
dissabte, 6 d’octubre de 2012
In-inde-independència! Jo també hi era...
Aleshores tenia onze anys. Era un vailet. No sabia de què anava tot plegat. Però entre els meus escassos records d'infantesa tinc una imatge: una cantonada del Passeig Sant Joan, els pares, el Jordi, l'Anna... ulls encuriosits que miren cap aquell carrer on es belluguen riuades de persones amb senyeres, al crit unànime de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". La mare m'explicaria amb el temps que amb nosaltres tres no es van atrevir a anar pel mig de la manifestació i ens desplaçàvem pel lateral, acompanyant-la. Eren temps de grisos, en tots els sentits, i era fàcil imaginar-se que allò pogués anar mal dades...
Si vols llegir més... »
9 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: desenvolupament, política, ull crític, valors
divendres, 5 d’octubre de 2012
Better way (Ben Harper)
Sovint les cançons ens aporten, sense saber ben bé per què, allò que necessitem. M'imagino que l'autor no sap quin efecte tindrà aquella combinació de sons i paraules sobre qui l'escolta. Si ho sabés potser intentaria provocar determinades reaccions i la música sonaria poc sincera. Per sort existeix el caos i la incertesa i les percepcions es modifiquen per infinitat de variables incontrolables. Quina grandesa! Una cançó que un defineix com a trista, un altre li troba un sentit d'esperança o fins i tot d'alegria. Hom percep de maneres diferents un mateix estímul repetit en moments també diferents. Res no és mai igual. Seguint el calendari hebreu, aquesta setmana va començar el diumenge amb un sotrac, i els sotracs s'han anat succeint al llarg dels dies. Arribat el divendres, i amb l'esperança que es mantingui, sembla que les aigües es calmen i el vent s'asserena. Better way és un excel·lent tema publicat l'any 2006 a Both sides of the gun, de Ben Harper, un d'aquests cantautors màgics capaços de relaxar-te els dies més tensos o d'encrespar-te els més tranquils. La grandesa dels grans autors que no et deixen indiferent. La setmana ha estat convulsa, però Better way és un cant a l'esperança i a recuperar el millor camí amb dinamisme...
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
dijous, 27 de setembre de 2012
Escales mecàniques o l'art d'ignorar
Al món hi ha dos tipus de persones: les que es posen a la dreta a les escales mecàniques i les que ho fan a l'esquerra.
Potser creus que simplifico massa les coses, que de classificacions se'n poden fer moltes més i molt més interessants, o fins i tot que hi ha persones que mai no han vist una escala mecànica i que per tant no es poden incloure en cap categoria. Segur que tens raó. Només es tracta d'una metàfora però crec que sí, que la manera com una persona se situa a les escales mecàniques en realitat ens diu molt de com és aquesta persona. I cada cop estic més convençut del valor d'aquesta classificació. Podria haver agafat un altre exemple, però fa molt temps que és així com ho veig.
Si vols llegir més... »
4 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: educació, valors
dijous, 20 de setembre de 2012
You are my sister (Antony and the Johnsons)
De vegades les aparences enganyen i veiem el que volem veure i creiem el que volem creure. Hi ha una llegenda urbana a l'entorn d'Antony Hegarty que explica que els seus professors li deien que no tenia oïda musical i mai podria fer res de bo en el món de la música. Però Antony, cantant líder del grup Antony and the Johnsons, ha demostrat que és capaç de compondre i interpretar bona música. De forma força peculiar, sí, però bona. Amb bons violins i violoncels que acompanyen la seva veu tremolosa i el seu piano. Les aparences enganyen. Antony mateix no deixa de ser un personatge complex, un transgènere que, com diu un dels seus temes, serà dona quan sigui gran. No conec tota la seva discografia, però hi ha un disc especialment bonic, I am a bird now, de 2005, amb un grapat de bons temes. Si no recordo malament Isabel Coixet en va utilitzar algun per a una banda sonora. He elegit una cançó que trobo especialment preciosa, You are my sister, un tema gairebé de tardor. Pots veure el vídeo original, més conegut i molt ben acabat, o el que et proposo, més auster i menys acurat però possiblement cantat amb més sentiment. Com no podia ser d'altra manera, vull dedicar la cançó a l'Anna, la meva germana, i a totes les little sisters que, com fades, voleieu pel bloc.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
6 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
dilluns, 17 de setembre de 2012
El llibre que sempre recomanaria a una dona (o a un home)
Perdre el temps és una activitat fascinant. Deixar que les hores passin i el temps flueixi a través teu, no atendre a res. Només badar. Segur que per al bon funcionament neuronal és important que existeixin aquests espais, aquests moments. M'imagino que la calor que generen els nostres pensaments s'escapa quan deixem de pensar. Un petit descans a les bateries, un posar oli als engranatges de la nostra ment i recuperar l'agilitat i la fluïdesa necessàries per seguir avançant. Malauradament, no tenim gaire interioritzada -jo entre poc i gens- la "pèrdua de temps" i li atribuïm un sentit negatiu -perdre- a una expressió que millor hauríem de batejar com "deixar passar el temps". La imatge que em suggereix tot plegat és la dels vells corsos asseguts en un banc de fusta a l'entrada del poblet a Astèrix a Còrsega...
Si vols llegir més... »
5 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: educació, llibres, valors
dijous, 13 de setembre de 2012
Fotos de La Palma
He descobert una nova joguina per penjar al bloc. És aquest passe d'imatges que hi ha a la columna de l'esquerra. He pensat que li dóna una mica de vida al bloc a banda que és una bona forma de penjar fotos, si més no durant uns dies. Pots veure les fotografies directament a la petita pantalla, on surten de forma aleatòria, o clicant al damunt i anar-te'n a l'album de Picasa, on estan ordenades cronològicament.
He penjat una selecció de les que hem fet aquest estiu a l'illa de La Palma on sí, tot és molt tranquil. La guia que llegíem deia que a l'illa no hi ha cap discoteca. Tampoc pots circular a més de 90 km/h. Però això sí, pots caminar tot el que vulguis: té més de 1.000 km de senders senyalitzats per selva, platges i volcans! Tranquil·la i atractiva. La "isla bonita".
2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: viatges
dimecres, 12 de setembre de 2012
Love the one you're with (Crosby, Stills & Nash)
Els Crosby's. Així és com els coneixia a casa quan els escoltava a la meva adolescència, altre cop gràcies al meu germà. David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash (CSN o CSN&Y segons si s'afegia o no Neil Young) van formar un grup de folk-rock molt potent als setanta, amb una compenetració de veus i harmonies, i arrenjaments musicals innovadors. Tots tres venien de formacions diferents però es van unir per fer un projecte comú que va donar lloc, el 1969, al seu primer album. A partir d'aquí una dècada esplèndida. Després, però, com els passa a molts cantants, polítics i futbolistes, no es van saber retirar a temps i van envellir amb un polsim de decadència a les espatlles. CSN -o CSN&Y- només s'han anat retrobant puntualment per oferir algun nou disc als seus fans, o cançons pròpies revisionades, però sense la vitalitat dels primers anys, fent aquestes ressurreccions lamentables del tipus junts deu anys després, però sense haver fet res enmig. Només una forma de treure una mica més de pasta, a veure si la vaca segueix donant llet. Però això no desmereix el que van suposar en aquella dècada meravellosa. Love the one you're with, de 1970, és d'Stephen Stills, del seu album homònim en solitari, que es va convertir en un gran èxit. CSN&Y la van interpretar el mateix any i es pot trobar al seu disc en directe 4 Way Street. A banda de portar-me molts records d'adolescència és un dels temes més marxosos que té la banda i que a molts ens pot anar bé per arrencar aquest curs escolar que tot just comença.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
diumenge, 9 de setembre de 2012
Guanxes, hutus i tutsis
L'any 1447, un vaixell de soldats espanyols va desembarcar a l'illa canària de La Palma, la que esdevindria poc després l'últim punt de proveïment d'aigua potable abans de fer la travessa transoceànica i, junt amb Tenerife, la darrera illa sotmesa al domini espanyol. Sota les ordres de Guillén de Peraza, 200 soldats van entrar pel que s'acabaria anomenant -en coherència amb els fets que es viurien- Barranco de las Angustias, on tots els soldats, excepte sis, hi van perdre la vida sota el pes de les pedres i la duresa de les llances dels antics pobladors guanxes. Cinc segles i mig més tard la situació està molt més calmada...
Si vols llegir més... »
3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: consumisme, guerra, ull crític, valors, viatges
divendres, 7 de setembre de 2012
"No tens cap text que parli de l'amor? ", anònim dixit
El passat 14 d'agost vaig rebre un comentari anònim d'algú que, amb els dies, vaig saber que es diu Mar. Em va fer molta il·lusió perquè diu que segueix el meu bloc, després d'arribar-hi per atzar, i sembla que li agrada el que escric tot i que de vegades creu que sóc massa radical. Aquesta admiradora de Becquer, persona que intueixo de gran sensibilitat, em va llençar una pregunta la resposta de la qual és l'objecte d'aquesta entrada: "no tens cap text que parli de l'amor?". Em va semblar que no podia donar una resposta ràpida al tema i em vaig comprometre a fer una nota, més que un comentari, però la veritat és que m'ha resultat força difícil i dubto que satisfaci gaire les teves expectatives, Mar.
En tot cas, la pregunta ha estat rebotant entre les meves escasses neurones, passant d'una a una altra en caòtic moviment durant els dies posteriors al teu comentari -tot just començades les meves vacances- intentant cercar una resposta adient. I no l'he trobada. O millor dit, crec que hi ha vàries respostes possibles, però em semblen totes força incompletes i confuses.
Si vols llegir més... »
5 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: valors
divendres, 31 d’agost de 2012
Secret World (Peter Gabriel)
Quan un es belluga de la foto no agrada i és que som força més conservadors del que creiem. Quan fas una cosa diferent de la imatge que la gent té de tu, només els qui t'aprecien o t'estimen entenen que allò és la teva vida i que tens dret a viure-la com millor creguis. Però per a la majoria, que surtis de la foto on t'havien encasellat, no agrada. El mateix passa amb la música i els artistes. Quan Bob Dylan va agafar la guitarra elèctrica molts el van tatxar de traïdor a les arrels folk, i el mateix li va passar a Lluís Llach -salvant les distàncies- quan se li va ocórrer fer Astres. Costa acceptar que la gent evolucionem i que busquem la millor manera de sentir-nos i expressar-nos a cada moment. Peter Gabriel és un d'aquests autors. La seva música va evolucionar des de Genesis, on compartia coliderat amb Phil Colins, al Peter Gabriel que encara es belluga actualment pels escenaris, fent un espectacle complert, proper al públic i innovador a cada volta més. Però segueix havent-hi gent que no accepta aquests canvis i, segon alguns, ara és comercial no com abans que era trencador. He gaudit dues vegades dels concerts d'aquest Peter Gabriel nou i he de dir que totes dues vegades m'he sentit sorprès per la seva força i dinamisme. El tema del vídeo és Secret World, del disc Us de 1992, però en la versió en directe de la seva gira de 2003.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
7 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
divendres, 24 d’agost de 2012
Aicha (Cheb Khaled)
Fa uns quants anys vaig conèixer la música raïd, aquest gènere musical d'origen algerià que el fonamentalisme islàmic va atacar per tractar sobre temes perillosos, com l'alcohol o les dones. I ho va fer fins a les darreres conseqüencies durant els vuitanta obligant molts cantants de segona fornada, els anomenats chebs (joves), a emigrar cap a Europa, perseguits de mort. Segurament per ser més comercials, la meva primera trobada amb aquesta música va ser amb els cantautors Cheb Mami, Rachid Taha i Khaled. Aquest darrer vaig tenir l'oportunitat d'escoltar-lo en directe a Barcelona i vaig gaudir molt amb la seva música i la seva alegria contagiosa. Sempre m'ha creat certa paradoxa aquest tipus de música i aquests músics, perquè tenen molt a veure amb formes de cantar pròpies de terres del sud de l'estat espanyol, sovint rebutjades des de casa nostra -considerades paxanga- mentre que generen simpaties quan vénen del nord d'Àfrica, possiblement per una combinació de prejudici i snobisme. En tot cas, i sigui com sigui, benvinguda va ser per a mi la troballa del gran Khaled, del qual avui et proposo un dels seus temes més coneguts, Aïcha, publicat a l'album Shara de 1996. La cançó va ser escrita pel cantautor francès Jean-Jacques Goldman per a Khaled, i amb ella, autor i cantant, reivindiquen la igualtat entre dones i homes, un tema força menystingut a la societat algeriana d'on Khaled és originari.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
divendres, 17 d’agost de 2012
Estúpidament incorrecte
"No sé si cortarme las venas o dejármelas crecer". Fa uns quants anys vaig sentir aquesta frase en boca d'un bon amic i des d'aleshores sempre m'ha fet gràcia per ocurrent. Trobo que és una forma força elegant de dir que ja n'estàs fart, amb un toc de desesperació disfressat sota una bona dosi de surrealisme.
A començament d'estiu escrivia una carta sobre la manca d'una visió sostenible a les tertúlies d'El matí de Catalunya Ràdio. La majoria dels tertulians d'aquest i d'altres programes similars tenen una visió del món economicista -i a més neoclàssica i neoliberal- poc o gens social i molt menys ambiental. La sostenibilitat categoritzada com a forma de viure, única forma possible d'estar en el món en els anys venidors, té poc espai als mitjans de comunicació, i quan els té, pren la dimensió d'apèndix o de simple anècdota.
La mala sort em va jugar una mala passada el passat 24 de juliol, quan vaig sintonitzar l'emissora catalana just en el moment en què començava el programa Políticament incorrecte. Es tracta d'un programa d'El matí de Catalunya Ràdio d'estiu que, segons es desprèn de la pròpia web de l'emissora, "reflexiona sobre qüestions comunes des d'una òptica original i políticament incorrecta". Pel que sembla és un tal professor Jordi Llovet l'expert que fa aquestes reflexions políticament incorrectes, i pel que sembla també, el professor repeteix un any més en aquesta tasca.
Si vols llegir més... »
6 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: crisi, medi ambient, sostenibilitat, ull crític, valors
dimarts, 7 d’agost de 2012
You're the one that I want (Angus & Julia Stone)
De vegades et trobes amb petites sorpreses. Versionar cançons d'altres s'ha fet sempre. Fins i tot hi ha cantautors, com Bob Dylan, que es versionen a ells mateixos. Molts cantants agafen cançons d'altres autors, la majoria de cops ben conegudes, i en fan la seva interpretació. Alguns no les versionen, senzillament intenten imitar l'original de la millor manera; altres hi aporten tant de collita pròpia que pot no reconèixer-se o fins i tot arribar a superar l'original. Darrerament, o això és el que crec, estan apareixent versions molt interessants perquè, prenent el model original, el despullen, li treuen tot el que té de superflu o, si vols, que no és necessari per conèixer l'esquelet o l'ànima de la cançó. I així, nua, la cançó es mostra en la seva essència. Tot i que hi ha molts millors exemples, aquí et suggereixo la revisió d'un clàssic del musical Grease. La versió de You're the one that I want pertany a dos germans australians, l'Angus i la Julia Stone, que són capaços de recuperar un tema dels setanta de manera molt suggerent. Van editar la cançó el 2010 a Big Jet Plane. Ara fa un any vam gosar interpretar-la en un directe a Gualba, acompanyats d'una veu femenina a qui li dedico aquest vídeo.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
diumenge, 29 de juliol de 2012
¿Perlas o margaritas?
Diuen que l'actriu Liz Taylor utilitzava l'idioma espanyol quan havia d'insultar els periodistes que l'assetjaven i a qui no suportava. Sembla ser que entenia que els sons propis d'aquesta llengua són més forts que altres com del mateix anglès, i els insults traduïts a l'espanyol molt més malsonants.
Llegenda o no, no em sembla inversemblant que ho fes. De fet, conec algú que diu que una de les seves paraules preferides en espanyol, ja em perdonareu per escatològic, és mierda, i m'ho justifica pel so combinat de les lletres i i e, el que tècnicament es coneix com a diftong, on es combinen dues vocals, una forta i una dèbil. La cosa pren envergadura si hi poses intencionalitat al vocalitzar, prenent-te el teu temps mentre arrossegues el diftong si pot ser aixecant lateralment un costat (no importa quin) del llavi superior. Si ho comparem amb la traducció catalana merda la veritat és que sembla que estiguem en un combat de boxa desigual entre un pes pesat i un pes ploma. O un pes mosca si utilitzem el francès merde, on la força de la paraula es dilueix totalment i gairebé podríem utilitzar-la graciosament acompanyada d'una reverència.
En el fons, però, tampoc és ben bé una qüestió de diftongs. Només cal pensar en el verb fotre i la seva plasticitat de funcions i multiplicitat de significats -riute'n del barrufar dels barrufets- i comparar-ho amb el també plàstic i polisèmic joder. Crec que l'acabament er, amb la força oportuna sobre la r, hi ajuda molt.
Si vols llegir més... »
8 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: amics, educació, Gualba, valors
divendres, 27 de juliol de 2012
Grace (Jeff Buckley)
El meu germà Jordi sempre m'ha donat a conèixer bons músics, i sempre ho ha fet en petites dosis, la millor forma per anar-los incorporant. Fa uns anys em va regalar l'únic treball d'estudi de Jeff Buckley, Grace, de 1994, una de les meves joies més preuades. Buckley, nascut com jo el 1966, va ser un cantautor i guitarrista californià que va morir als 30 anys, ofegat de forma accidental mentre es banyava al Wolf River, Tennessee, tot just on s'havia instal·lat per gravar el seu segon disc d'estudi. Entre moltes de les grandeses d'aquest cantant i guitarrista, en destaco el registre de la seva veu de la que es diu que era de quatre octaves i mitja. Això es pot entendre molt bé escoltant el disc, i en concret amb el tema Grace que és el que et presento enllaçat. L'àlbum combina temes que podríem anomenar tranquils, com la coneguda versió de l'Hallelujah de Leonard Cohen i d'altres de gran energia, com Eternal Life i es fa difícil dir quins són millors i quins destaquen per damunt dels altres, perquè tots són d'una qualitat indiscutible. Una joia!
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
dimecres, 25 de juliol de 2012
Quant val la fusta cremada?
Encara no s'ha apagat el foc però diuen que ja està sota control. I mentrestant tots, començant pels qui ho han viscut més en directe, ho hem estat patint amb l'ai al cor, veient la força d'un foc que s'ho enduia tot per davant. Parlo de l'incendi que des de diumenge ha estat consumint milers d'hectàrees de boscos, conreus i propietats de l'Alt Empordà. I vides...
Crec que s'ha dit i s'ha escrit molt sobre aquest incendi: les dades, la lluita per controlar-lo, els efectes i, especialment, les causes. D'aquestes, ens podem quedar amb les més superficials, les que potser han estat detonants, com les puntes de cigarrets, o en les més profundes com la mala gestió, o més directament la no-gestió, de les masses boscoses. En aquest darrer sentit, l'entrevista que la periodista Montse Jané, de TV3, li ha fet a Paco Cano, president de l'Associació de Professionals Forestals de Catalunya, em sembla un perfecte testimoni de l'oblit governamental dels ecosistemes boscosos. Una excel·lent lliçó d'ecologia i de gestió forestal.
Si vols llegir més... »
2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: economia, llibres, medi ambient, ull crític
dijous, 19 de juliol de 2012
Gymnopédies (Eric Satie)
Eric Satie, 1866-1925, va ser un compositor francès, coetani de Debussy. Diria que unes de les seves obres més conegudes són les Gymnopédies, tres peces musicals de les que es diu que són precursores de la música ambient (sembla que el mateix Satie descrivia algunes de les seves obres com a "música de mobiliari", és a dir, música que es podia escoltar com a fons musical. I és que la càrrega emocional que transmet és molt forta. Tot i ser una música que contravé algunes de les regles de la música clàssica, em sembla una bona forma d'aproximació i acostament a aquesta, donada la seva posició a cavall entre la música clàssica i la contemporània. O això és el que crec. A la pel·lícula Another Woman de Woody Allen, aquesta peça musical, la número 1, hi juga un paper clau a l'hora de transmetre emocions.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
dimecres, 18 de juliol de 2012
Another woman i la catarsi dels Rodríguez
Una de les activitats de les que més gaudeixo quan estic a casa de Rodríguez, consisteix a posar una de les meves pel·lícules preferides i anar-la assaborint. És curiós que rarament busco pel·lícules noves i, tell me conservador, però en aquestes ocasions prefereixo tornar a veure aquelles que ja sé el que m'aportaran. En tinc un munt de triades que, en funció de l'estat d'ànim, acompleixen el paper que els hi toca. Dins meu es produeix una espècie de catarsi -tant en el seu sentit pitagòric com psicològic- que em permet alliberar emocions i purificar, d'alguna manera, el meu interior.
No és que estigui de Rodríguez gaire sovint, però ahir per la nit va ser una d'aquestes ocasions i no la vaig voler desaprofitar. I aquest cop va tocar l'enèsima revisió d'Another Woman, per a mi una de les obres mestres de Woody Allen, de 1988. No es tracta d'una comèdia, ni ell surt a la pel·lícula, sinó d'un drama on els sentiments, les emocions i els somnis es barregen de forma magistral. És la història d'una filòsofa que, accidentalment, sent les converses d'un psicòleg amb els seus pacients, a partir de les quals es replanteja la seva pròpia vida.
Si vols llegir més... »
5 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música, pel·lícules, valors
diumenge, 15 de juliol de 2012
Powderfinger (Neil Young)
No sóc persona d'ídols però sóc un gran admirador de Neil Young. No sabria explicar ben bé per què. Potser la culpa de tot plegat va ser el descobriment a casa d'un disc del meu germà Jordi, el Live Rust de 1979, un doble directe amb Crazy Horse. Per aquella època jo tirava per les melodies i em desagradaven les guitarres elèctriques, de manera que em vaig empassar ràpidament el primer disc, més acústic, per deixar abandonat el segon, elèctric. Al cap d'uns anys vaig descobrir aquest segon disc, i amb ell tot un seguit de temes que em van enlluernar. Suposo que totes les coses demanen el seu temps. Powderfinger és un dels meus temes preferits, que em va captivar des del principi. El concert de Neil Young de 1987 a Barcelona, el meu primer gran concert, em va consolidar com a ferm seguidor d'aquest gran cantautor que ha sapigut viure i adaptar-se als temps.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
divendres, 13 de juliol de 2012
Bones vacances, Manel
Potser se't fa estrany però avui m'ha donat per escriure al periodista Manel Fuentes que presenta El matí de Catalunya Ràdio, tot just el dia que comença les vacances. M'ha semblat oportú. Feia temps que ho venia pensant perquè crec que els mitjans de comunicació tenen molta incidència en la creació del pensament i de l'imaginari de les persones, i li he enviat un correu electrònic. I també he cregut escaient penjar-lo al bloc. L'he escrit d'una revolada i segurament li manca polir algunes parts però el volia compartir igualment amb tu.
Si vols llegir més... »
8 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: crisi, educació, sostenibilitat, ull crític, valors
dijous, 5 de juliol de 2012
Els voltors tornen a atacar...
De debò que al final un pot pensar que li estan prenent el pèl dia sí, dia també. Almenys jo tinc aquesta sensació. La darrera? Hi ha una falca de CatalunyaCaixa que passen per Catalunya Ràdio que, no sé a tu, però a mi em remou les tripes. Va de la taxa farmacèutica, el famós euro per recepta. Resulta que si ets pensionista i domicilies la teva pensió amb ells, CatalunyaCaixa es fa càrrec d'aquest euro per recepta que et cobren. Per un moment he cregut que ho havia sentit malament, així que he anat a buscar la web d'aquesta caixa i le voilà, és exactament així. Però que es pensen que som idiotes o què? Quins collons!
A qui pensen enganyar ara? O sigui que estan entre els bancs i les caixes que han de ser rescatats amb diners públics, amb uns cràpules de directius que s'embutxaquen uns bons calerons, tot plegat contribuint a generar aquesta crisi financera que pagarem entre tots i provocant un dèficit estatal que acaba suposant un plec de retallades diverses, entre les quals les relacionades amb la sanitat. Com a resultat, amb moltes altres mesures mal anomenades d'austeritat (això és cutrerio i no austeritat) fan que s'hagi de pagar un euro per recepta, perjudicant especialment les franges socials més dèbils, com la majoria de pensionistes. Però no us preocupeu que aquí està CatalunyaCaixa per salvar-vos d'aquesta taxa. I és clar, de passada, un client més a qui explotar cobrant-li un grapat de comissions, si és que no els hi colen algun d'aquests productes-escombraria que ofereixen a tort i a dret i que ens han dut on som.
Si algú entén alguna cosa que m'ho expliqui!
2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: crisi, economia, especulació, ull crític
dimecres, 27 de juny de 2012
Sóc un fanàtic!
Mai no m'he considerat un fanàtic però potser és que no ho tenia ben entès. A veure, si m'aclareixo. Jo no en sé gaire de temes lingüístics ni filosòfics, i espero que em disculpis si faig una incorrecció i que em rectifiquis si ho creus convenient, però m'agradaria expressar la meva opinió utilitzant algunes de les eines que són pròpies d'aquestes matèries.
Segons l'Institut d'Estudis Catalans, la paraula fanàtic -importada del francès però d'origen llatí quan inicalment volia dir inspirat o ple d'entusiasme-, adjectiva algú que sustenta una creença o una opinió, especialment religiosa, amb intemperància i sense sentit crític. Per la seva banda, la Real Academia Española té dues accepcions sobre la paraula fanático, a saber: que defiende con tenacidad desmedida y apasionamiento creencias u opiniones, sobre todo religiosas o políticas, i una segona, aparentment més suau, que el defineix com a preocupado o entusiasmado ciegamente por algo. Aquestes accepcions, més extremades que l'original llatina, s'han incorporat a la parla quotidiana, a través dels mitjans de comunicació, i formen part del nostre imaginari individual i col·lectiu. Així, qui més qui menys entén el mateix, i possiblement genera una imatge similar, quan sent a parlar de fanatisme islàmic o jueu o de certs grups occidentals associats, per exemple, a l'administració de George W. Bush.
He de confessar que no m'he sentit, ni ara ni abans, gens fanàtic de res. Ni tan sols en la seva accepció d'entusiasta per alguna cosa com ara la música. És clar que tinc les meves preferències però d'aquí a sentir-me un fanàtic...
Si vols llegir més... »
3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: decreixement, medi ambient, ull crític, valors
divendres, 22 de juny de 2012
Cap a la bombolla global
Tinc un conegut, diguem-li Astrid, que de vegades em parla del seu passat hippy, quan corria davant dels grisos i en contra del sistema. Era l'època del franquisme i del maig del 68 i allò s'esqueia. Però un dia Astrid es va fer gran -ara s'acosta als seixanta- i va decidir, segons m'explica, deixar les utopies per posar-se al costat guanyador. Així que es va convertir en promotor immobiliari i especulador ocasional, o potser era a l'inrevés. Pels cotxes amb què es belluga i pel que he conegut a partir de les nostres converses, on faig el fals paper gairebé d'admirador seu, puc afirmar que per les mans d'Astrid passen molts diners. Moltíssims diners. Crec que és la persona més rica que conec personalment. Un bon dia, la crisi va començar a treure el nas. Astrid, que no té un pèl de tonto, s'ho va ensumar ràpidament. Va vendre unes quantes propietats i se'n va anar al sud de França a seguir amb la seva feina de promotor (i especulador) immobiliari. El sud de França, o sigui, la cara nord dels Pirineus, ens pot semblar que deu estar tot explotat per la seva similitud amb els Pirineus catalans que coneixem, ple de segones residències com veiem a la Cerdanya o a la Vall d'Aran. Però no és ben bé així: per a la majoria de francesos el sud de França és la part cutre del país, i si volen muntanya i paisatges bucòlics, o practicar l'esquí, prefereixen mirar cap als Alps abans que els Pirineus. Així que el sud no és la part més valorada. Sòls econòmics, facilitats financeres, demanda de segones residències per part de compradors catalans o espanyols per utilitzar una o dues setmanes l'any... un bon negoci, sens dubte. Segons Astrid m'explicava, hi va haver vàries empreses espanyoles i catalanes que van tirar cap a terrers gales, traslladant amb elles la bombolla immobiliària. I a costa de malmetre el territori, és clar, com bé coneixem d'aquest costat del Pirineu. Darrerament, Astrid em parla dels seus viatges cap al Marroc, el nou paradís on situa les seves empreses, on té equips de gent treballant per explotar la vaca marroquina que li ofereix majors beneficis que les ja explotades valls franceses. Els preus de la vivenda a ciutats com Rabat, s'han disparat amb aquesta nova bombolla que es desplaça per terres africanes, al mateix ritme que ho fa el deteriorament ambiental, la pobresa i l'explotació social.
Si vols llegir més... »
1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: crisi, especulació, ull crític, valors
dijous, 21 de juny de 2012
Poems, prayers and promises (John Denver)
En la meva formació com a mediocre guitarrista gairebé autodidacta, hi ha tres influències que em van acompanyar en les meves primeres etapes de final dels setanta i començament dels vuitanta. Hi ha altres trets típics de la meva forma de guitarrejar que he incorporat anys després a partir d'altres guitarristes, però d'aquests tres de la meva adolescència en guardo un bon record per les hores que em van acompanyar i uns quants vinils ben gastats. Es tracta de Miguel Ríos, amb el directe Rock&Ríos de 1982; el grup osonenc Esquirols, amb un guitarra espectacular tant per la definició com per la diversitat d'estils, Joan Crosas (sí, sí, l'actor); i John Denver, del qual en aquell temps jo tenia mitja dotzena de discos que anava escoltant una vegada i una altra i que, a l'intentar reproduir amb la meva guitarra, em van servir per aprendre unes quantes eines de la música folk i country que després han romàs amb mi. A banda d'en Ríos, els altres dos són classificats sovint com a xirucaires o kumbaies, quan no directament com a nyonyos. Potser sí, però formen part del meu passat i els hi estic molt agraït. El tema de John Denver, Poems, prayers and promises pertany a l'album homònim de 1971, i és una bona mostra de la poesia, la veu i la forma de tocar la guitarra del cantant.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
divendres, 15 de juny de 2012
Petita nota sobre cançons per sentir i escoltar
No sé si t'has fixat però he introduït un parell d'apartats nous al meu bloc, estretament interrelacionats, a la columna de l'esquerra. L'un es titola Cançó del dia... o del mes i l'altre Cançons per sentir i escoltar. Això remet a una primera versió del bloc en què volia tenir un apartat fix de música però que després no vaig saber gestionar. Com que igualment vull compartir amb tu algunes músiques i autors he pensat fer aquests espais. En el primer penjaré de tant en tant un tema, de fet un vídeo del YouTube. A YouTube no sempre trobes el que busques però deu n'hi do, tot i que de vegades porten publicitat associada que has d'esperar que acabi per veure el vídeo. A mesura que posi nous temes els antics aniran a passar al segon apartat que servirà de magatzem o biblioteca al qual es podrà accedir directament clicant a la columna. Quan es faci més gran buscaré la millor forma d'organitzar-ho tot.
Els vídeos que t'enllaçaré aquí són de cançons i músiques o cantants que a mi m'han cridat especialment l'atenció per alguna raó o altre i que han entrat a formar part més gran o més petita de la meva forma de veure, entendre o sentir el món. I les vull compartir amb tu. Suposo que quan un diu que li agrada tal o qual cançó està expressant part dels seus sentiments. Si tu ho vols, sempre pots escoltar aquesta música o sentir aquests sentiments o altres que et suggereixi. De vegades no són els millors temes de l'autor els que he escollit, ni els més coneguts, però, ja ho sabem, les vivències, els paisatges, les olors... associats a una música fan que li donem un valor especial per davant d'altres. I és curiós veure com queden retingudes dins nostre amb la mateixa intensitat que abans sobrevivint el pas dels anys.
De moment tot està a les beceroles, només hi ha dues cançons penjades però en tinc moltes més en el meu magatzem. Només és qüestió d'anar-les donant sortida i crec que una per setmana pot ser prou adequat. Però si creus que és un ritme massa lent o massa ràpid fes-m'ho saber; i si els enllaços no funcionen també. Que vagi de gust!
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
dijous, 7 de juny de 2012
Tocant els límits...
Ara fa un mes vaig publicar una entrada sobre la contradicció que, al meu parer, hi ha entre creixement i austeritat ja que el creixement necessita d'hiperconsum, deia, per mantenir-se. Ja apuntava, aleshores, que l'austeritat que jo associo al decreixement no té res a veure amb la que demanen els actuals governants, equiparada com fan amb la destrucció de l'estat del benestar. I voldria afegir alguns matisos perquè s'entengui millor.
Si vols llegir més... »
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: crisi, decreixement, sostenibilitat, valors
dilluns, 4 de juny de 2012
Un SOCC diferent...
Balquer, estival arribat fa poc
Fa ja massa dies que no escric al bloc i tinc pensades diferents coses, però vaig una mica collat de temps aquest mes. Tot i això m'agradaria presentar-te aquesta petita nota a l'espera que acabi redactant una altra cosa: com ja et vaig comentar fa uns dies aquest any estic duent a terme més itineraris de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) i si fa unes setmanes t'ensenyava algunes fotos de neu, malgrat la primavera avançada, a l'itinerari de Llessui, al costat de les primeres espècies estivals nouvingudes, avui et volia mostrar el contrast entre els dos nous itineraris, un de muntanya mitjana, Peramea-Montcortés amb les espècies estivals ja instal·lades, i un altre d'alta muntanya, el de Pla al Port de Boet, encara amarat de neu. Tots dos itineraris es troben al Pallars Sobirà... un nou exemple de la diversitat d'ambients del nostre país, tot i no estar gaire allunyats geogràficament.
Estany de Montcortés, becaina a tocar d'aigua
Bosqueta vulgar, com el balquer, acabada d'arribar
Vista des del Port de Boet (2.500m). A l'esquena França. La veritat, no esperava trobar neu.
Pulsatil·la pirinenca (gentilesa de la Núria)
Vaig comptar un grup de 23 isards...
3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: ocells
dijous, 17 de maig de 2012
M'Beddemi (Cheikh Lô)
L'any 1999, el músic senegalo-burkinabès Cheikh Lô presentava el seu segon disc d'estudi Bambay Gueej. Un disc rítmica i instrumentalment africà carregat de sons cubans, cantat en bambara i wolof, que enganxa des del primer tema, una guajira de nom M'Beddemi (El carrer). Vaig estar molt temps pensant que aquesta peça la coneixia d'abans i vaig acabar creient que era de tant escoltar-la. Un bon dia, però, em va venir com un flash: aquest tema no era seu, es tractava d'una versió d'una cançó que jo tenia molt sentida: El carretero, original del cantant cubà Guillermo Portabales, que s'havia popularitzat dos anys abans, el 1997, amb la veu d'Eliades Ochoa, membre del Buena Vista Social Club, en un disc on també hi participava la guitarra de Ry Cooder. La guajira és un gènere cubà, de música camperola; el seu origen té influències andaluses, però es va enriquir amb els ritmes i els instruments dels descendents d'esclaus africans, molts d'ells procedents de les costes senegaleses on tocava Cheihk Lô...
Aquí també pots accedir a les versions del Buena Vista Social Club i a l'original de Guillermo Portabales.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: música
dimarts, 8 de maig de 2012
Austeritat i (de)creixement
El Periódico del passat 4 de maig llançava una pregunta als seus lectors sobre si aquests creuen que l'austeritat portarà al creixement, pregunta que s'emmarca dins el debat generat entre el discurs d'austeritat de la cancellera alemanya Merkel i el del creixement defensat per polítics com el que serà nou president francès, Hollande, com a mesures per superar la crisi.
Sempre se'm fa curiós llegir el tipus de preguntes que fa aquest diari, com si estiguessin fent una tertúlia d'experts sobre el tema en qüestió, que suposo que és el que pot ser més interessant o formatiu, però per comptes d'això es fa la pregunta buscant l'opinió del poble i sempre hi ha gent que contesta. Suposo que és allò de què hi ha gent per a tot, tants com som. Si he de ser sincer mai no en faig cas d'aquestes preguntes, el 95% dels cops perquè no en sé res del que demanen o no en tinc una opinió formada, però de vegades em criden l'atenció els enunciats i m'hi entretinc cinc minuts. (En un altre moment parlaré d'alguna pregunta que em va ajudar a enriquir el meu pobre vocabulari tot i que no crec que fos la pretensió del diari).
En aquest cas, l'enunciat Creieu que les polítiques d'austeritat ajuden al creixement? forma part del 5% restant i em va sobtar força ja que tal i com jo ho veig són paraules que en l'imaginari que m'he construït al llarg dels darrers anys són incompatibles. I m'explicaré.
Des de fa força temps m'he convertit en un defensor teòric -i en la mesura que puc i sé pràctic- del decreixement, del qual miraré de parlar-ne més en altres entradetes en aquesta campanya que alguns blocaires hem iniciat sobre el tema dels valors. Aquest corrent de pensament el va iniciar Nicholas Georgescu-Roegen, economista romanès del passat segle XX i ha estat difós els darrers deu anys per politòlegs i economistes com Paul Ariès o Serge Latouche. Sintetitzant molt, la idea de decreixement ve a dir que el creixement tal i com el coneixem és insostenible, a banda de les injustícies socials que genera pel camí -efectes col·laterals, en diuen- perquè es topa amb els límits planetaris tant energètics com materials. Però se'ns ha introduït des de totes bandes tan endins del nostre cervell que sempre pensem que si no creixem anem malament. I parlem de créixer en tots els sentits: cotxe més potent, pantalla de televisor més gran, treball amb més sou, festival amb més públic, major número d'oients o telespectadors, etc., etc. És allò de: Ande o no ande, burro grande o en la seva versió catalana, Preu per preu, sabates grosses. Perdoneu-me, però quina estupidesa! El burro que ande, per favor, i les sabates que em vagin bé. O no?
La clau de volta de tot plegat és canviar el nostre sistema de valors. Créixer no ha de ser l'objectiu de res, ni tan sols l'instrument per aconseguir res. L'objectiu dels humans és la felicitat de la nostra espècie individual i col·lectivament al llarg del temps que ens belluguem pel planeta. Llegia l'altre dia, no recordo on, que determinats pobles indígenes amazònics plantegen que Ningú no pot viure bé si hi ha algú que viu malament. I la felicitat s'assoleix amb el benestar: si tenim salut, menjar, educació, reconeixement i acceptació social... què més ens dóna si això va acompanyat o no de creixement! Es tracta, doncs, d'eliminar del nostre imaginari la idea de creixement com a objectiu o instrument. La tendència hauria de ser convertir-se en ateus del déu creixement, i en aquest sentit, el mot més indicat és acreixement tal com explica Latouche.
I dins el pensament del decreixement l'austeritat hi juga un paper bàsic. És clar que no és l'austeritat igual que ens la venen, eliminant tot l'estat del benestar com s'està fent ara. Es tracta, en canvi, d'entendre que som una part més de l'engranatge de l'ecosistema planetari i que, per respecte a aquest ecosistema, a tots els éssers que hi viuen -humans o no- ara i en el futur, hem de tenir cura de l'ús dels recursos que fem, trobar el punt just, practicar la simplicitat voluntària, aprendre de la slow life... deixant de banda si això duu associat un creixement econòmic o no.
L'austeritat ajudarà al creixement? No, el creixement que coneixem no necessita d'austeritat sinó d'hiperconsum. L'austeritat s'associa al decreixement -o acreixement- i tan de bo l'apliquéssim en el seu sentit més pur com una forma d'entendre la vida i el nostre paper en aquest món, i no com un mecanisme de destrucció del benestar.
Si t'interessa el tema hi ha molts llibres que et poden il·lustrar i en parlaré en altres moments però permete'm que et presenti un que utilitzo de llibre de capçalera: Mejor con menos del filòsof i sociòleg Joaquim Sempere. Si mai tens l'ocasió fes-hi una bona ullada, no te'n penediràs!
3 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: consumisme, crisi, decreixement, desenvolupament, economia, llibres, sostenibilitat, valors
dijous, 3 de maig de 2012
Ocells i la neu caiguda
Ja em coneixes: si puc estar passejant per la muntanya no em quedo assegut al sofà de casa. I si a més a més es tracta de veure ocells millor que millor. I així ho he fet aquest 1 i 2 de maig que he pujat al Pirineu a fer seguiments d'ocells després d'una acurada selecció dels dies, això sí, per evitar les pluges. Vaig pujar el vespre abans a casa d'uns bons amics d'Olp, prop de Sort (Pallars Sobirà) acompanyat per les darreres gotes de pluja i amb l'esperança de tenir un matí assolellat. Aquest mateix dia havia estat nevant al poble d'Olp, a només 1.100 m d'altitud! Al darrer quilòmetre, abans de veure les primeres cases, un senglar (tocino en diuen aquí) em va sortir al mig del camí: un bon senyal del que havia de trobar-me.
Què he anat a fer allà? Doncs participo en el projecte de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) impulsat i coordinat per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), que consisteix en realitzar un mateix recorregut de tres quilòmetres quatre vegades l'any (dos cops a la primavera i dos a l'hivern) per mostrejar els ocells estivals i hivernants de la zona. En el meu cas, el transsecte que segueixo recorre una pista que surt a prop del poble de Llessui i es belluga entre les cotes 1.500-1.600 m. Si vols saber més d'aquest recorregut pots llegir una petita ressenya aquí (pàgina 9). L'itinerari transcorre per un ambient subalpí, malgrat l'escassa altitud, i té l'imponent Montsent de Pallars (2.883 m) com a excepcional decorat de fons. El camí serpenteja pel ambients que tan bé descriu Jaume Cabré a Les veus del Pamano. Avui, però, la neu dels darrers dies ha sorprès els ocells que hi crien, i en especial a tots aquells que no han passat l'hivern aquí i que, venint d'altituds més baixes o de països llunyans, s'han trobat amb un ambient que els ha deixat, diguem-ne, descol·locats. Verderoles, grassets de muntanya o aloses, recent arribats, es trobaven agrupats en estols, desconeguts altres anys. Semblaria que estaven esperant a què la neu es fongués per dispersar-se cap a altres altures i ambients més adients.
Itinerari del SOCC amb el Montsent de Pallars al fons (esquerra)
Sempre hi ha qui dirà que podria aprofitar el temps fent coses més importants i productives que no pas fer seguiments d'ocells però m'agradaria que em diguessin quines. Ves per on, els resultats dels meus seguiments que es van iniciar el 2002, junt amb els d'altres centenars de col·laboradors voluntaris a Catalunya i a sis països europeus més, han estat analitzats i els autors de l'estudi han conclòs que les poblacions d'ocells i papallones de l'hemisferi nord es desplacen cap al nord seguint l'augment de temperatures associat al canvi climàtic que també es mou cap al nord, però ho fan a un ritme més lent, amb conseqüències greus per al bon funcionament dels ecosistemes. Si t'interessa pots llegir l'article original en anglès publicat a Nature Climate Change o un resum divulgatiu en català a l'informe del programa SOCC del passat març (pàgina 9).
O sigui, que l'esforç té la seva recompensa. Amb resultats com aquest no he pogut evitar aquest any d'afegir-me a un parell d'itineraris SOCC més (un a l'alta muntanya de Vall Ferrera i l'altre a tocar dels boscos cremats aquest darrer hivern prop de Peramea). I també m'he engrescat a participar en la mateixa zona en el projecte SACRE de seguiment d'ocells comuns a nivell estatal impulsat i coordinat per la Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife) que també contribueix a escala europea a valorar l'estat de conservació del medi a través de l'evolució de les tendències de les poblacions d'ocells. Feines aquestes que -i així ho reconeixen els organitzadors- només es poden fer amb la participació de milers de voluntaris i del seu temps.
Suposo que després d'aquest comentari entens que no m'importi marxar a caminar per les muntanyes pirinenques tot seguint ocells, oi? Encara més, un parell de dies com aquests m'han ofert la possibilitat de prendre algunes fotografies que aquí t'adjunto.
Mascle de verderola, ocell estival recent arribat
Bedoll amb l'entorn emblanquinat
Bitxac rogenc, espècie estival que cria al Pirineu i Prepirineu
Cercavores, nidificant d'altura que devia baixar per la neu
Àguila marcenca, una altra espècie estival
Cabirol sorprès enmig del paisatge nevat
Voltor comú, espècie típica d'aquests ambients
Àguila calçada, una altra recent arribada, empaitada per dues cornelles
El poble de Peramea, que es va salvar de les flames per ben poc
7 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: canvi climàtic, ocells
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras
Translate / Traduire
Aquest bloc, amb tots els seus continguts, està subjecte a una llicència de Creative Commons. Si hi ha alguna fotografia teva a la que no he posat l'autoria o no he utilitzat correctament, si us plau, fes-m'ho saber.
Busques alguna cosa?
Aquest sóc jo
De què va això?
Això és A CONTRATORRENT
Subscriu-te a
Entrades
Atom
Entrades
Comentaris
Atom
Comentaris
Cançons per sentir i escoltar
Crec que t'agradaran...
Informe sobre els ocells de Tami, Togo. Primavera 2013
Entrades més visitades del darrer mes
Tami a Fòrum Altaïr el proper 27 d'octubre
Com ja et deus haver fixat, darrerament he destacat a la columna de l'esquerra del bloc diferents temes relacionats amb Tami, a Togo, on...
Afegitó a la nota anterior...
Aquest dilluns 21, el Govern català ha aprovat per decret llei , emanat de la llei òmnibus, una de les mesures de què feia esment la nota...
Fora de joc, qüestió d'anacronismes
El fora de joc és aquesta norma del futbol que sanciona el jugador o jugadora d'un equip quan, amb alguna excepció, en el moment que li...
Concert nº 3 de Rakhmàninov (Yuja Wang)
Normalment, quan treballo entaulat ho faig amb música. I gairebé sempre amb rock, folk o això que en diuen músiques del món, especialment si...
Burj Khalifa
Burj Khalifa, el gratacel més alt del món (830 m) - Papa, i aquesta fotografia què és? - Això és un monument a l'amor. Es troba mo...
Chichén Itzá
Temple de Kukulkan, chichén Itzá (Yucatán), segle XII. Autor: Daniel Schwen Ja havia fet setze anys. Els seus músculs havien agafat form...
Això de les llistes de llibres...
Sí, quan arribem a meitat d'any alguns de vosaltres pengeu les llistes dels llibres que heu llegit aquesta primera meitat de l'any. ...
Hip, hip, hurra!
Hip, Hip, Hurrah! (1888) de Peder Severin Krøyer No sé què hi faig aquí. Un altre any celebrant aquesta farsa. Com cada segon diumenge ...
Hibernació
Fa unes quantes setmanes vaig començar la hibernació. Si més no aquella que s'expressa en veu alta per manifestar el que ja fa massa tem...
Puc anar a vendre sabatilles a l'escola?
Fa unes quantes setmanes, el meu fill Aran, de nou anys, va arribar a casa amb la revista Reporter Doc que li havien ofert a l'escola. ...
Notes sobre...
amics Amy Winehouse atzar biodiversitat bloc canvi climàtic cidob consumisme contingència cooperació crisi decreixement democràcia democràcia participativa desenvolupament Dinamarca dona economia educació energia escòcia especulació família feina fotografies full vermell Gould Greta Thunberg Gualba guerra humor immigració incendi informe Josep Maria Alpiste llibres medi ambient muntanya música Neil Young Noruega ocells Països Baixos participació pel·lícules personal població política PROYDE Quercus records relats sostenibilitat togo transgènics treball ull crític vacances valors viatges Vueling | 0.672075 | curate | {"ca": 0.9439714364185663, "en": 0.008849827580945406, "pt": 0.02314687662119686, "uz": 3.0516646830846227e-05, "it": 0.004073972351917972, "fr": 0.004806371875858281, "es": 0.012649150111385761, "id": 0.0004424913790472703, "ur": 0.00021361652781592359, "hu": 0.0003051664683084622, "sv": 0.0003509414385547316, "la": 0.00015258323415423113, "oc": 0.00039671640880100095, "de": 0.0001220665873233849, "sl": 0.00018309988098507736, "sh": 9.154994049253868e-05, "gl": 0.00021361652781592359} | https://acontratorrent.blogspot.com/2012/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_754776 | [M31] Acciónes Autogestiónadasper un grupo anarquista informal 26 mar 2012 Modificat: 10:15:5131 de marzo - Día de acción europeo contra el capitalismo!Quieres participar a el día de acción europeo contra el capitalismo pero no tienes una posibilidad para ir a una manifestación (Toledo, Badajoz, Zaragoza)? Pensamos que esto no es un problema. Al 31 de marzo hacemos acciónes directas y creativas en BCN. Esperamos que otro grupos hacen lo mismo. Vamos a destruir el capitalismo y crear un mundo libre con lujo para todos. ¡Sea creativo! ¡Sea subversivo! ¡Por la revolución social!http://www.march31.net Y a las putas naciónalistas: Le escribimos en castellano porque todo lo entiende. ¡Por un mundo libre sin fronteras! [M31] Accions Autogestionades per un Grup Anarquista informal de 26 març 2012 modificat: 10:15:51 31 de març - Dia d'Acció contra la capital d'Ismo Europeu! VOLS PARTICIPAR 01:00 El Dia d'Acció contra la capital d'Ismo Europeu Però no tens UNA possibilitat per anar a la una Manifestació UNA (Toledo, Badajoz, Saragossa)? Pensem Que això no és Un Problema. Al març 31 FEM Accions Directes i Creatives 01:00 BCN. Esperem que Què Fan molt GRUPS MATEIX Io. Anem a destruir l'electricitat de capital Ismo I CREAR Un món estafadors Luxe paràmetres de calibratge per a tots. Sigui creatiu! Sigui subversiu! ¡Porus la Revolució social! I una http://www.march31.net les putes nacionalistes: Us escrivim un castellà PERQUÈ Tot L'entén. ¡Per Un Món sense fronteres!Origen: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/442663/index.php
És una llàstima per què abans que arribessin els murcianos a petar-ho tot, l'anarquisme català tenia unes potencialitats enormes, sobretot l'anarquisme no sindicalista de caire lliure-pensador i llibertari. | 0.567763 | curate | {"es": 0.4855990783410139, "ca": 0.5144009216589862} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_15152 | Centenars de persones s'han reunit a Lledoners. Foto: Aina Font Torra
Els gegants, plantats a Lledoners. Foto: Aina Font Torra
Bon temps a la trobada de gegants al pla de Lledoners. Foto: Aina Font Torra
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari | 0.532119 | curate | {"ca": 0.8098591549295775, "es": 0.14788732394366197, "en": 0.04225352112676056} | : /noticia/195128/trobada/massiva/gegants/lledoners |
macocu_ca_20230731_9_109389 | Zumthor
El dimecres va sortir també a classe aquest projecte en referència a la qualitat de l’espai arquitectònic interior de l’habitatge. Algú a classe posava en crisi la funcionalitat d’alguns dels espais intermitjos que precisament em semblen els més atractius no tan sols d’aquest projecte sino de qualsevol projecte d’habitatges. Varem comentar que la majoria d’arquitectes quan es compren una casa la busquen a Ciutat Vella o l’Eixample on les distribucions no son tan funcionals i per tant permeten un ús més personalitzat de l’espai. JB
És molt sintètic, explica perfectament el per què de la disposició dels blocs i com s'organitzen les zones de dia / nit dels habitatges. Hi ha plantes molt bones, on un sol espai continu dóna lloc a tota la zona comú, però n'hi ha d'altres poc logrades.. accedir directament enmig d'una gran cuina menjador, que te un moble a la paret en pla Leroy Merlin, no és molt adequat. Sempre consola veure que fins i tot els mestres fan els seus errors!
Hola, Jordi; sóc ex-alumne de l'etsaB; crec que (encara) no tinc el gust de conèixet. De fet, em pensava que aquest era un blog d'un alumne! :) No sé tampoc si deus ser el mateix Jordi Badia de BAAS o si es pas coincidència; d'una o altra mena, com dic, m'agrada seguir el que es "cou" per l'escola, sempre se n'aprenen cosetes. He estat uns anyes col.laborant a un despatx d'un altre profe de l'etsaB i sempre m'han agafat ganes de tornar a fer classes, cursets, etc, o plantejar-me col.laborar docentment, estar de nou en contacte amb estudiants i ses idees. Igualment encantat, ens llegim!
Aquest projecte crec que no està publicat a enlloc. Les fotos son de l'exposició a Lisboa. Per cert, Teillu, qui ets? He tingut el gust de tenir-te d'alumne?. Encantat de que ens segueixis! JB.
Ja he vist el nou post amb la foto de la maqueta, i l'enllaç a les fotos de l'exposició. Recordo que en Jordi Cartagena ja ens va parlar molt bé d'en Zumthor quan només n'havia fet la casa Gugalun i poca cosa més.
M'agrada aquest blog, m'entren ganes de tornar a classe, ni que sigui d'oient, per estar al dia!! !
Aquest projecte és el del concurs a l'àrea de ferrocarril de Lucerna? Diria que ens el va explicar l'Esteve Bonell a l'ETSAB, però he estat buscant informació per assegurar-me i no n'he trobat. Pel que va explicar, la planta baixa és contínua i lliga els diferents volums. Com que no va resultar guanyador, potser ens és més difícil trobar informació.
És un projecte d'en Zumthor? No el coneixia; tens més referències d'on puc trobar informació? Sabem quelcom de la façana? | 0.823293 | curate | {"ro": 0.0027613412228796844, "ca": 0.9739644970414201, "zh": 0.0007889546351084812, "en": 0.011439842209072978, "fr": 0.00039447731755424056, "pt": 0.010650887573964497} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_233409 | El Centre d'Interpretació del Món Rural d'Alcarràs obre les portes el primer cap de setmana de cada mes. | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.alcarras.cat/esdeveniments/obert-el-centre-dinterpretacio-del-mon-rural-dalcarras-11 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_81740 | Museòlegs, arqueòlegs, historiadors, científics, documentalistes … tot un seguit de professionals disposats a posar-se al servei d’un projecte. Grop aglutina els esforços del conjunt per crear l’argument fonamentat de qualsevol projecte museològic.
Museografia
La interpretació museogràfica d’un bon projecte museològic és bàsic per a la seva comprensió i difusió. El disseny de l’espai, els recursos emprats, el recorregut distret, la distribució intel·ligent, les últimes tècniques, les sorpreses inesperades, la complicitat del visitant, la participació provocada, els nivells de llenguatge, les dimensions desproporcionades, els ficticis reals … El envoltant idoni facilita l’accés cognitiu del visitant als continguts de la mostra.
Assessorament
Grop s’ofereix com a empresa d’assessorament sense cap tipus de compromís davant qualsevol idea o projecte museístic que es pugui tenir, intuir o imaginar. Des del primer esbós, amb els primers estudis, viabilitat, recerca d’ajuts, solucions constructives, remodelació d’espais, adequació d’entorns, subvencions … La consulta prèvia i l’assessorament amb professionals del sector estalvien temps i diners a qualsevol projecte, donant més consistència i credibilitat a la proposta i ajudant a creure en la seva viabilitat.
Difusió
Creació d’una imatge aglutinadora per al Museu i tot el seu àmbit d’influència. Estudis de difusió, interposició d’esquetxos, realització d’anuncis, senyalització exterior, senyalització de l’entorn, senyalètica interior, museu on line … La imatge i la difusió d’un Museu és la porta d’accés als seus continguts.
Emmagatzematge
L’emmagatzematge adequat i pràctic dels fons no públics dels Museus, faciliten la seva conservació i la seva posterior difusió. Grop està en disposició de realitzar el disseny del magatzem més adequat segons la tipologia de Museu de què es tracti. Prestatgeries, contenidors, calaixeres, arxivadors,… Les millors i més prestigioses marques al servei d’un projecte a mida de cada necessitat. Condicions climàtiques regulades, recerques de peces i material informatitzades, accessos amb seguretat controlada … tots els últims avenços al servei de l’art i el patrimoni. Fins i tot els magatzems poden fer-se accessibles i reconvertir les entranyes i fonaments d’un Museu en el més visitat i preuat dels seus tresors.
Serveis
Grop disposa dels mitjans, coneixements i capacitat per organitzar, implantar i fins i tot explotar tots els serveis paral·lels i complementaris que acompanyen i convenen avui en dia a qualsevol Museu: botiga, marxandatge i productes evocadors segons els continguts del Museu.
Zona de bar, esbarjo i fins i tot restauració, espai de recepció, recaptació i taquilles, visites guiades, monitors o autoguia … La vitalitat d’un Museu és directament proporcional a la seva popularitat.
Subministraments
Donada la seva implicació en el món de la museografia i la manipulació d’obres d’art i objectes de patrimoni, Grop disposa de lògiques avantatges comercials amb les principals distribuïdores de materials de conservació, restauració i embalatge, pel que pot incloure entre els seus serveis els de subministrar aquest tipus de material i incloure’l en qualsevol de les seves ofertes. Des de la més senzilla cantonera de polièster de conservació, l’indispensable regulador d’humitat relativa condicionat a uns paràmetres determinats, fins a la més sofisticada cabina de desinsectació. Grop recomana i aconsegueix el millor producte per a qualsevol necessitat en aquest sector.
Producció
Grop desenvolupa, prova, construeix, transporta i instal·la qualsevol projecte museogràfic fins lliurar-lo al Museu claus en mà. Serveis, productes, instal·lacions … Grop arriba fins al final de tot el que ofereix, amb la garantia del resultat i la seguretat del professional.
Instal·lació
La instal·lació final de tot l’equipament museogràfic i la manipulació de les peces a exposar estan realitzades pels equips propis de tècnics i operaris qualificats de la mateixa empresa. Garantia de fidelitat, formació i capacitat. Els equips de tècnics i operaris de Grop conformen un entorn solidari i segur al voltant de la realització i finalització de qualsevol projecte, abastant tècniques i especialitzacions per garantir els millors resultats. Tècnics en audiovisuals, electricistes, escenògrafs, manipuladors qualificats d’obres d’art, amb coneixements concrets sobre una branca determinada, operaris multidisciplinaris, etc … Un conjunt de persones qualificades al voltant d’un mateix projecte i sota una sola direcció.
Manteniment
Grop disposa de la infraestructura, mitjans, preparació i personal necessari per a poder pactar contractualment el manteniment de qualsevol Museu, l’hagi o no realitzat l’empresa específicament. La capacitat en personal i mitjans propis permet un seguiment acurat i continu de cada instal·lació i una ràpida actuació davant possibles imprevistos en el transcurs de la seva utilització. | 1 | perfect | {"ca": 0.9881560138860527, "it": 0.002246273228507249, "pt": 0.007351439656932816, "sv": 0.002246273228507249} | |
mc4_ca_20230418_14_515809 | Palafrugell inverteix 30.000 euros en la millora i el manteniment de les escoles - El Gerió Digital
Les obres s'han executat durant l'estiu
Dimecres, 4 de setembre de 2019 10:30h
Al llarg d'aquest estiu l’Ajuntament de Palafrugell (Baix Empordà) ha realitzat diverses obres de millora a les escoles públiques d’ensenyament infantil i primària de Palafrugell i a les escoles bressol Tomanyí i Belluguets. | 0.712252 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gerio.cat/noticia/777087/palafrugell-inverteix-30.000-euros-en-la-millora-i-el-manteniment-de-les-escoles |
macocu_ca_20230731_0_64005 | Preguntes freqüents
Per facilitar la navegació i respondre de manera immediata els dubtes presentats pels nostres usuaris, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, posa a la vostra disposició una col·lecció de preguntes freqüents que habitualment sorgeixen en consultar el nostre portal web.
En cas que no trobeu la resposta, podeu enviar-nos-la utilitzant el nostre formulari web.
Si el menor resideix en un dels 18 municipis de la zona 1, pot tramitar la targeta T-16 a través del nostre web: www.ambmobilitat.cat.
En canvi, si el menor resideix fora de la zona 1, adreceu-vos a: www.t-16.cat.
La renovació es realitzarà sense cap cost pel beneficiari i de forma automàtica. La nova Targeta T-16 es rebrà al domicili sense necessitat de tramitar una nova sol·licitud. D'aquesta manera, la renovació es farà d'ofici i sense càrrec econòmic per al titular de la T-16. Si durant el temps de vigència de la T-16, és necessari sol·licitar un duplicat per pèrdua o sostracció; l'únic requeriment serà el pagament previ de cost de gestió i emissió del nou títol (35 €).
Per exemple, no és possible que un menor de la zona 1 pugui fer desplaçaments fora dels municipis d'aquesta zona tarifària, per exemple, a la zona 2.
Podeu consultar la zona a la qual pertany el municipi en què el menor resideix en el següent Enllaç:
Si la tramitació d'aquest duplicat es fa de manera telemàtica, cal fer-ho a través de l' accés privat de la T-16 del nostre portal.
Per a la tramitació del duplicat via web, és necessarri estar registrat en el sistema.
No, no es pot. La Targeta T-16 és un títol de transport personal i no una simple targeta acreditativa. No és possible expedir títols genèrics ni disposar de diferents targetes al mateix temps. Evitant, d'aquesta manera, l'ús fraudulent de la targeta T-16 i garantint els beneficis d'ús d'aquest títol, únicament i exclusivament per la persona titular de la mateixa.
Podeu obtenir l'imprès de la sol·licitud del duplicat de la Targeta T-16:
A la nostra pàgina web, a través de l'accés privat (cal estar registrat o bé donar-se d'alta).
Cal emplenar l'imprès amb les dades del menor i del responsable (pare / mare / tutor legal).
No cal ni el document del menor ni la signatura, sempre i quan, el document identificatiu (DNI, Passaport, NIE) continuï sent el mateix, i quan la persona responsable que sol· licita el duplicat coincideix amb la persona responsable que va fer la primera sol · licitud del títol de transport.
Durant el període de tramitació del duplicat, no s'expedeixen títols provisionals.
En cas de mal funcionament de la targeta i que aquesta sigui rebutjada per les màquines validadores, el personal de les estacions o dels autobusos de facilitar un canvi provisional de la targeta per un període de 30 dies. El titular del títol de transport rebrà, sense cap cost addicional, un duplicat de la targeta original al domicili.
Si fos necessari un segon canvi, caldrà contactar amb el Departament de la Targeta T-16 a través del Telèfon 010 o bé, mitjançant el formulari web del nostre portal.
Dins el període de 30 dies a partir de la data recepció de la sol·licitud, la persona beneficiària rebrà al seu domicili la Targeta T-16 personalitzada.
L'enviament de la Targeta T-16 és per carta certificada, ja que d'aquesta manera queda garantida la recepció de la mateixa mitjançant la signatura del destinatari o bé d'una persona autoritzada.
En el cas de no poder ser lliurat, s'adverteix amb un avís en el receptor que té un termini de 15 dies per recollir el document a l'Oficina de Correus pertinent.
En aquest avís de lliurament, Correus informa de la documentació necessària a presentar per a la seva recollida. En el cas d'un menor, cal aportar el llibre de família i el DNI per a la identificació.
Sí, és totalment imprescindible que el menor tingui DNI, passaport o NIE, i que estigui en vigor.
Els beneficis derivats de la utilització d'un títol de transport gratuït, amb viatges il· limitats i integrats (totes les maneres de transport, totes les zones tarifàries) exigeixen que sigui un títol personalitzat i necessari que l'usuari del títol acrediti que és el seu titular, amb la finalitat d'evitar el frau que pot produir-se. Per comoditat de l'usuari s'accepta la fotocòpia del document identificatiu per al seu acompanyament. En el cas de NIE, s'accepta la sol·licitud de renovació del document. | 0.829925 | curate | {"ca": 0.9967592592592592, "es": 0.0032407407407407406} | |
mc4_ca_20230418_12_573032 | Los comercios abrirán el domingo en el mejor día de venta de la campaña navideña
Els comerços obriran el diumenge, el dia de més vendes de la campanya nadalenca
La compra de raïm, mandarines i cava valencià creixerà amb una afluència pròxima al milió de consumidors.
Diumenge que ve 30 de desembre les grans superfícies valencianes tornaran a obrir les seues portes i esperen que quasi 1.000.000 de clients visiten les seues botigues, convertint esta obertura en un dels festius clau per a facilitar les compres dels consumidors. La campanya de Nochebuena i Nadal ha sigut positiva en les grans superfícies valencianes i ara la campanya de Nit de cap d’any i Reyes pot fer que el comerç aconseguisca unes magnífiques xifres de vendes.
En aquesta campanya de Nit de cap d’any i Reyes a més de regals, decoració i alimentació –vertaderes estreles per Nadal- el tèxtil d’hivern ha començat a tindre una gran demanda davant l’arribada de les temperatures més baixes i dels bons preus oferits.
Per a Joaquín Cerveró, portaveu d’Anged a la Comunitat Valenciana, “la celebració de la Nit de cap d’any ha canviat en els últims anys. Ara les famílies i els grups d’amics es reuneixen en festes privades i prefereixen comprar productes frescos i begudes d’alta qualitat per a prendre’ls en bona companyia a les seues cases. El consum de productes com el raïm del Vinalopó es manté i creix de manera significativa el de les mandarines com a substitut dels raïms. També hem notat un augment de les compres de regals típics per a l’entrada del nou any. Les vendes de raïm, mandarines i cava valencià creixeran a bon ritme, consolidant la positiva tendència dels últims anys”.
“L’èxit de les obertures dominicals és irrefutable. Les nostres botigues al desembre han batut rècords de visites i els festius amb obertura ja estan dins dels dies de més venda de l’any 2018, donant una nova ocupació a 4.000 valencians i valencianes durant esta campanya” ha afirmat Cerveró. | 0.869954 | curate | {"es": 0.041173443129181676, "ca": 0.9588265568708183} | https://7televalencia.com/comercios-domingo-navidena/ |
macocu_ca_20230731_6_93719 | Endesa inicia aquest mes de març les obres de trasllat de la línia d’alta tensió a tocar del mur d’Eduard Maristany
L’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha manifestat que “avui estem més a prop de poder dignificar aquest espai tan degradat. Els veïns, però, no veurem aquestes obres que es faran a partir de març perquè es fan darrere el mur, però sí que veurem, per fi, les que s’iniciaran a finals d’aquest any 2022 i que després de 4 o 5 mesos transformaran completament aquest tram del carrer d’Eduard Maristany”.
Amb un pressupost de 925.000 euros aportats per l’Ajuntament de Badalona, i amb el projecte tècnic inicial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), aquest tram de 158 metres de longitud del carrer d’Eduard Maristany es transformarà en un nou vial que passarà de 9 a 21 metres d’amplada, tindrà noves voreres, nou clavegueram, nou asfalt, carrils per als dos sentits de circulació, la creació d’un carril bici segregat de la calçada per als vehicles de motor, una nova il·luminació i una nova filera d’arbrat. Aquesta reurbanització del carrer d’Eduard Maristany pretén millorar la connectivitat entre els dos municipis i oferir una continuïtat al futur passeig Marítim que enllaçarà la comarca del Maresme amb la ciutat de Barcelona. | 0.855237 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_27_46944 | 4 min. 25/11/2011 22:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Quan era al llit de mort l'emperador Tiberi va acomiadar-se del món amb un epitafi inquietant, esgarrifós, terrorífic: "Deixo en herència al poble de Roma unes mandíbules perquè el triturin lentament". Es referia al seu successor, que passaria a la història amb l'infaust nom de Cal·lígula. Tiberi va ser un emperador dolent; el seu consol era que el succeís un de pitjor. (I els asseguro que no estic pensant que...
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.653209 | curate | {"eo": 0.019969278033794162, "pt": 0.02457757296466974, "ca": 0.8940092165898618, "en": 0.03533026113671275, "de": 0.006144393241167435, "br": 0.019969278033794162} | : /opinio/grande-zombi_0_598140192.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_362025 | Consulta tota la informació de les municipals del 28-M a Sant Jaume de Llierca: resultats, regidors electes, dades històriques
Resultats
Escolliu eleccionsEleccions Municipals 28-M 2023Eleccions al Parlament de Catalunya 2021Eleccions al Congrés dels Diputats 10-N 2019Eleccions al Congrés dels Diputats 28-A 2019Eleccions Municipals 26-M 2019Eleccions Europees 2019Eleccions al Parlament de Catalunya 2017Eleccions al Congrés dels Diputats 2016Eleccions al Congrés dels Diputats 2016Eleccions al Parlament de Catalunya 2015Eleccions Municipals 2015Eleccions Europees 2014Eleccions al Congrés dels Diputats 2011 i Escolliu eleccionsEleccions Municipals 28-M 2023Eleccions al Parlament de Catalunya 2021Eleccions al Congrés dels Diputats 10-N 2019Eleccions al Congrés dels Diputats 28-A 2019Eleccions Municipals 26-M 2019Eleccions Europees 2019Eleccions al Parlament de Catalunya 2017Eleccions al Congrés dels Diputats 2016Eleccions al Congrés dels Diputats 2016Eleccions al Parlament de Catalunya 2015Eleccions Municipals 2015Eleccions Europees 2014Eleccions al Congrés dels Diputats 2011
Demarcació Escolliu demarcacióBarcelonaGironaLleidaTarragona
Comarca Escolliu comarcaAlt EmpordàBaix EmpordàCerdanyaGarrotxaGironèsPla de l'EstanyRipollèsSelva
Municipi Escolliu municipiArgelaguerBesalúBeudaCastellfollit de la RocaMaià de MontcalMieresMontagut i OixOlotPlanes d'Hostoles, LesPreses, LesRiudauraSales de LliercaSant Aniol de FinestresSant Feliu de PallerolsSant FerriolSant Jaume de LliercaSant Joan les FontsSanta PauTortellàVall d'en Bas, LaVall de Bianya, La | 1 | perfect | {"ca": 0.994234465086483, "sv": 0.005765534913516977} | |
mc4_ca_20230418_10_242167 | El Col·legi d’Enginyers de Barcelona visita el Museu d’Esperanto de Subirats | MUSEU D'ESPERANTO DE SUBIRATS
Filed under: Informació general |
« El MES a El País Semanal Descobreix el MES durant el 12è Subirats Tasta’l » | 0.663135 | curate | {"ca": 1.0} | https://museuesperanto.wordpress.com/2016/11/13/el-collegi-denginyers-de-barcelona-visita-el-museu-desperanto-de-subirats/ |
macocu_ca_20230731_9_93134 | La Fundació Bromera impulsa el Premi Llegir 2022
– Posted on 4 de maig de 2022 – Actualitzat el dia 3 de maig de 2022 – – | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_108242 | x8 (1 d’elles en llit addicional)
Camas: 1 de matrimoni, 5 individuals, 1 supletoris
x4
Camas: 1 de matrimoni, 2 individuals
x6 (2 d’elles en llit addicional)
Camas: 1 de matrimoni, 2 individuals, 2 supletoris
Pesca.
Caça, Bicicleta de muntanya- BTT, Senderisme - trekking, Rutes a cavall.
Direcció: C/ Principal 19 37594 Agueda ( Salamanca ) - Ciudad Rodrigo (Salamanca)
Coordenadas: Latitud 40.561259152153 - Longitud -6.498183949801 | 0.431024 | curate | {"ca": 0.5140845070422535, "pt": 0.20187793427230047, "en": 0.004694835680751174, "es": 0.2652582159624413, "it": 0.014084507042253521} | : /casa-rural/salamanca/casa-victor |
oscar-2301_ca_20230418_7_68620 | Selecció de diferències: Marqueu els botons corresponents de les revisions per comparar i premeu Intro o el botó inferior. Llegenda: (act) = diferències amb la revisió actual, (⧼dura⧽) = diferències amb revisió anterior, m = edició menor.
actprev 09:06, 30 nov 2015 EDomenech discussió contribucions 62 octets +62 Es crea la pàgina amb «''v. intr.'' Fer una remor continuada i de so greu i monòton.». | 0.670839 | curate | {"ca": 0.9824561403508771, "de": 0.017543859649122806} | https://ieva.info/diva/index.php?title=Bomir&action=history |
oscar-2201_ca_20230904_12_1995 | 41° 22′ 00″ N, 2° 09′ 36″ E / 41.366581°N,2.160056°E / 41.366581; 2.160056Coord. : 41° 22′ 00″ N, 2° 09′ 36″ E / 41.366581°N,2.160056°E / 41.366581; 2.160056
La Font dels Tres Pins va ser la font de més amunt de la muntanya de Montjuïc. Es diu així pel bosquet on es troba, on destaquen tres pins. Avui és l'única supervivent del reguitzell de fonts que temps ençà es podien trobar per la muntanya.
Per sobre dels Jardins de Laribal, a l'altra banda de la carretera on avui hi ha la Fundació Miró, hi ha la Font dels Tres Pins. De fet, davant de la Fundació Miró hi ha unes amples escales de pedra que, a primer cop d'ull, sembla que no vagin enlloc. Un cop pujades, a mà dreta queda el pas barrat per una porta de ferro, en canvi, si anem per l'esquerra passarem pel mig d'un viver i d'una escola i arribarem a una zona abandonada i feréstega que està força oblidada per la gent. Aquest lloc és l'indret dels Tres Pins. En entrar dins el recinte del viver, hi ha un camí que puja tot dret cap a la font.
Ningú diria que aquest bosc, avui dia tan abandonat, va ser per molta gent de la Barcelona del segle xix i part del segle xx, un dels espais lúdics i de satisfacció més important a les seves tristes i difícils vides, l'únic al·licient i una de les poques il·lusions en el seu tarannà ple d'angoixes i misèries.
De tota la muntanya de Montjuïc, l'indret preferit de la gent era la font dels Tres Pins, on l'aigua sortia entre unes pedres «con chorrear cantarino y glugluteante» segons explicava Luis Baile Lisón l'any 1942 al seu llibre Montjuich de Antaño. [1] S'anomenaven la gent que solia anar a aquesta font «els de la truita», ja que, donada la seva situació de pobresa, era aquest el seu menjar més habitual. Fins i tot Manuel Vázquez Montalbán al seu llibre Barcelones parla de la muntanya de Montjuïc envaïda per les «masas entortilladas». [2] Per tot arreu es respirava un aire pur i aromàtic i la gent gaudia de l'escalfor del sol que a la ciutat no li arribava. Durant el segle xix les famílies venien fins aquí enyoradisses d'una natura en llibertat i es delectaven contemplant l'extens panorama de la ciutat. Aquests llocs eren considerats agradables, pintorescs i plens de poesia. Van anar passant els anys i al segle xx seguia sent costum pujar els dies de festa als Tres Pins. De fer arrosades, coure costelles, plomar l'aviram amb la família i els amics s'en va fer una tradició. Els diumenges aquest lloc es convertia en un immens menjador on cada pedra era una taula parada.
Segons explicava Luis Baile Lisón «en las rústicas hornillas alquiladas por módico estipendio, colocábanse las cazuelas, y gozosos, felices, los que no tenían otra riqueza que su alegría y su salud, se dedicaban a la tarea de saborearlo. Circulaban los porrones plenos de líquidos rubíes. Después, unos iban a reposar plácidos bajo la sombra protectora de los pinos; otros -lo jóvenes-, a corretear por entre las matas de tomillo y retama». [1]
Amb la inauguració del funicular del Tibidabo l'any 1901, el de Vallvidrera el 1906 i el ferrocarril fins a les Planes l'any 1916, la gent més distingida anava a Collserola, mentre que els que pujaven als Tres Pins eren gent humil, cosa que es notava en costums com els de barrejar l'oli i el vinagre en excés per tenir més set i en beure poder quedar tips amb menys menjar. A la tarda les guitarres i acordions posaven música a les cançons que es corejaven en colla.
Tocant a la font, amb el temps es va arribar a posar un taulell on se servien begudes, anissos i aigua de la mateixa font. Cridaven l'atenció unes figueres majestuoses situades a banda i banda de la barra del bar. Hi havia al costat d'una caseta i una esplanada on se celebrava ball al so d'un piano de corda. Al voltant també hi havia bancs i taules on se servien els menjars casolans. En caure la tarda s'encenia un aparell de carbur i la festa continuava.
El dimecres de cendra, per a la gent el darrer dia de Carnestoltes, era costum sortir en massa al carrer a l'enterrament de la sardina (aquest costum es va allargar fins ben entrat els anys seixanta del segle xx). De fet, el que s'enterrava era una arengada. A Barcelona hi havia zones tradicionals, com el Tibidabo o les Planes, però de tots les destinacions, la més popular va ser l'indret dels Tres Pins. La gent dels barris del voltant pujaven per tots els camins de la muntanya. Molta de la gent que passava per Can Valero feien allà l'última compra de vi, gasosa o el que calgués. Travessaven la paret de l'exposició per un forat que hi havia i arribaven als Tres Pins. Moltes són les persones que actualment encara viuen i recorden haver anat a enterrar la sardina penjada d'una canya als Tres Pins. Un cop feta la cerimònia, alguns cops amb seguici fúnebre, amb fèretre i, fins i tot, amb vídua inclosa que plorava la desgràcia del mort, es feia un berenar. També Vázquez Montalbán fa referència a aquesta tradició dels Tres Pins dient: «Sota la pell de la muntanya, els arqueòlegs del futur potser no hi trobaran cap resta ni dels treballs d'Hèrcules ni de la feina precària dels Laietans, però segur que hi trobaran milions de raspes de sardines que van servir d'alegria a Don Carnaval davant les restriccions de Doña Quaresma».
També té relació directa amb aquest lloc un dels polítics més controvertits de principi del segle xx, Alejandro Lerroux. Van arribar a fer-se famosos els seus mítings radicals a les places de toros, els berenars fraternals a la muntanya del Coll i els seus discursos a la font dels Tres Pins. Fins i tot es va dedicar un vers a aquest últim fet: "On se'n va aquest andalús? a veure com el Lerroux havent dinat en el Ritz fa el pa amb la truita amb els obrers vora la font dels Tres Pins".
Va ser durant la postguerra un lloc mig tolerat i mig clandestí de reunió dels cristians no catòlics per cantar els seus salms i predicar una fe que en aquells moments estava prohibida pel franquisme. També va ser el lloc de trobada de l'escoltisme (Jamborée Internacional), durant els actes de l'Exposició Internacional del 29. "[3]
Contingut
1 El Barri de barraques
2 Els equipaments que han ocupat l'indret dels Tres Pins
3 Què queda de la font i de l'indret dels Tres Pins?
4 Referències
5 Bibliografia
El Barri de barraques[modifica]
Però sens dubte, l'indret dels Tres Pins es fa famós a partir del segle xx per la presència continuada d'un barri de barraques ben al voltant. Les primeres barraques que es té referència a la muntanya de Montjuïc es remunten al setge de Barcelona de 1714. [4] Un segle més tard, des de l'agost de 1821,[5] Barcelona va patir una forta epidèmia de febre groga que va obligar a organitzar un campament sanitari de 400 barraques a la banda de la muntanya que quedava enfront de la Creu Coberta (gairebé tocant al que actualment és la plaça d'Espanya).
Però és a partir de 1870 que es comencen a estendre barraques per Montjuïc, coincidint amb el moment de màxima explotació de les pedreres, amb motiu de l'expansió urbanística produïda per l'enderroc de les muralles i de l'adveniment de l'Exposició del 1888. Tanmateix, la primera explosió de barraquisme a l'indret de Tres Pins es dona a partir de 1914. D'aquesta manera, s'arriba a l'any 1928 amb un total de 6.500 barraques a la muntanya. Va ser en part per motiu de les obres de l'Exposició Internacional de 1929 que el nombre de barraquistes no parava d'augmentar (les obres van ocupar molts treballadors vinguts de fora que no van trobar més habitatge que una barraca), però també per aquesta mateixa raó es va decidir començar l'enderroc de les barraques. Així doncs, el 80% dels barraquistes havien marxat el 1930. Aquests enderrocs es van donar sobretot a la zona de la falda de la muntanya més propera als terrenys que s'estaven urbanitzant amb motiu de l'Exposició Internacional del 29. L'indret de Tres Pins va ser doncs un dels espais on es van enderrocar més barraques.
Aquesta «neteja» es va perllongar durant tots els anys 1930. Però els terribles anys quaranta van tornar a dur el barraquisme a Tres Pins, i no va aturar fins a ben acabat els anys seixanta. La màxima extensió de barraques es va donar l'any 1964, quan l'Ajuntament va treure els barraquistes de Maricel per fer el parc d'atraccions i els va fer desplaçar-se cap als Tres Pins.
L'assentament de barraques dels Tres Pins va ser estudiat l'any 1960 pel xilè Marcial Echenique en la seva tesi doctoral El barraquismo en Montjuich. [6] Va poder comprovar que a les barraques hi vivia una mitjana d'1,2 famílies amb quatre ocupants per barraca, amb un espai de 5,5 m2 per ocupant que permetia només encabir un llit per cada dos barraquistes (l'altre era un plegatí que s'instal·lava de nit a l'espai de la cuina). I pel que fa als serveis bàsics, explicava: «el agua corriente es inexistente, y para conseguirla tienen que hacer grandes viajes a las poquísimas pilas que tiene el barrio. El alcantarillado no existe y un 30% de pobladores se han hecho unos hoyos que sirven de sustituto del water pero que es horrorosamente insalubre. El resto sencillamente hacen sus necesidades al descampado y se pueden ver los caminos como escurren libremente, produciendo una desagradable olor e insalubridad. Lo único que cuentan con proporción bastante elevada es de electricidad que alcanza el 64 %»…
Tot i la precarietat de vida, la gent era molt treballadora i col·laborava en la vida social del barri. Van arribar a fer un centre de joventut que era alhora dispensari. Ajudaren a crear el centre Oriol, fundat pel mossèn Antoni Oriol, que va arribar a ser bisbe d'Astorga, on es feia teatre alternatiu. El barri va tenir les escoles de Sant Salvador i les de Tronchoni, i també es va construir una petita capella. Al centre Oriol, una vegada que es feia una obra presentada per Francesc Candel, la polícia va irrompre de sobte i va detenir els actors i el mateix Candel, pensant-se que es feia un míting de Comissions Obreres. Les escoles de Sant Salvador depenien de la parròquia del mateix nom, de la qual era rector mossèn Francesc Foraster des de l'any 1964. Durant aquell temps va realitzar una tasca social molt important per a la gent de les barraques. Les escoles Tronchoni portaven el nom d'una falangista que va ser afusellada al castell de Montjuïc, tot i que popularment se les coneixia com a escoles Tres Pins. Foren creades per la secció femenina de la Falange i van ser inaugurades el 26 de gener de 1957, l'aniversari de l'entrada de Franco a Barcelona, amb una missa de campanya. Tenien dos barracons per als nens, un pati al mig i dos barracons més per a les nenes, a més a més del despatx, la caseta del jardiner i el menjador, on dinaven per separat, primer les nenes i després els nens. Gairebé tot l'alumnat venia de les barraques properes. El control de l'ensenyament per part de la Falange era molt esporàdic, cosa que va permetre més llibertat en el sistema d'educació. Això va repercutir en benefici de la seva qualitat, sobretot en la secció de nenes. A la dels nens, el sistema era més de guarda i custòdia, sense que hi hagués tanta preocupació per ensenyar.
Els equipaments que han ocupat l'indret dels Tres Pins[modifica]
Quan les barraques van anar desapareixent, l'escola va anar perdent alumnes fins que al final del curs 1969-70 va haver de tancar. Ensems, al davant mateix s'anava construint l'edifici del Centro Fonoaudiológico[7] dedicat a nens sords i que, dotze anys més tard (febrer de 1982), i no sense polèmica,[8] acabaria tancat. Tanmateix, dos anys més tard donaria cabuda a l'actual CEIP Tres Pins. [9] Aquesta es considera l'escola de Catalunya més especialitzada en l'ensenyament en llengua de signes, on els nens i nenes sords estudien, aprenen i conviuen amb els nens i nenes oïdors, els quals també saben l'esmentada llengua. Just al davant el 15 d'octubre de 1961 es va inaugurar en uns terrenys que li va cedir l'Ajuntament l'any 1959 el Centro Piloto Arcángel Gabriel de la Sociedad de Ayuda a la Parálisis Cerebral. [10] Avui encara existeix amb el nom de Centre d'Educació Especial Aspace. Més recentment s'ha inaugurat[11] un altre equipament sanitari contigu al Centre d'Educació Especial i que també està especialitzat en el tractament de disfuncions psíquiques. Es tracta de la Residència Tres Pins per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta, lligada a la institució privada Fundació Sant Pere Claver.
Què queda de la font i de l'indret dels Tres Pins? [modifica]
Viver de Tres Pins
Explica Pedro Voltes a La Vanguardia de l'1 de desembre de 1963:
«Tenía en otro tiempo este lugar por ingredientes principales un mostrador donde se servía el agua de la fuente, dotada, según voz popular, de estimables cualidades; una barraca y una explanada donde cada domingo se celebraba un baile. Enmarcaban el espacio dedicado a estos festejos unos bancos y unas mesas donde se servían comidas campestres. El nombre de la fuente aludía a tres pinos relevantes, y es probable que en los alrededores hubiera tres y aun treinta, pero lo que llamaba más la atención eran unas higueras majestuosas que endoselaban el tenderete de las bebidas. Al caer la tarde, se encendía un aparato de carburo, mientras proseguía la fiesta y las gentes contemplaban entre baile y baile cómo la ciudad iba poniéndose guirnaldas de luces.»[12]
L'espai segueix tenint una vegetació frondosa, però cada cop més carregat d'edificacions que de ben segur li han sostret el primitiu encant. Malgrat tot, dins el recinte del Viver de Tres Pins, queda encara un retall de bosquina on s'amaga la famosa font. [13]
Referències[modifica]
↑ 1,0 1,1 Baile Lisón, 1942.
↑ Vázquez Montalbán, 2004.
↑ «Inauguración del Jamborée Nacional de los Exploradores» (en castellà). La Vanguardia, 22-08-1929, pàg. 5.
↑ «Efemerides Catalanas El 11 de septiembre de 1714» (en castellà). La Vanguardia, 02-09-1914, pàg. 4.
↑ «1821 La Febre Groga». Història de Barcelona, 27-05-2014.
↑ Echenique, Marcial. El barraquismo de Montjuich. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 1965, p. 36. ISBN 9788469427491.
↑ «El Centro Fonoaudiológico Municipal «José María de Porcioles», en Montjuich» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 07-07-1970.
↑ El inexistente Centro Fonoaudiológico
↑ Enseñanza normalizada en el centro municipal fonoaudiológico[Enllaç no actiu]
↑ El Centro Piloto de ayuda a la parálisis cerebral
↑ Barcelona obre una nova residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta.
↑ Voltes, Pedro «Las fuentes campestres de Montjuïch, un mundo perdido» (en castellà). La Vanguardia, 01-12-1963, pàg. 43.
↑ «Viver Municipal de Plantes Tres Pins». Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia[modifica]
Baile Lison, Luis; Montaner, Joaquín (pròleg); Bueno, Calvo (il·lustracions). Montjuich de Antaño. Estampas de la montaña (en castellà). Fomento de la Produccion Española, 1942, p. 182.
Vázquez Montalbán, Manuel. Barcelones. reedició 2004. Barcelona: Empuries, 1987, p. 292. ISBN 978-8497870603.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Font_dels_Tres_Pins&oldid=28007642»
Categories:
Fonts de Barcelona
Montjuïc
Categories ocultes:
Articles amb enllaços externs no actius des de 2021
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb mapes
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres idiomes
Afegeix enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 12 ago 2021 a les 14:38.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.758794 | curate | {"es": 0.1561913108801803, "ca": 0.7994866658319769, "uu": 0.00018780518342306247, "fr": 0.01076749718292225, "en": 0.011581319644422185, "pt": 0.009327657443345436, "ro": 0.0011894328283460623, "cs": 0.00025040691123075, "ar": 0.0011894328283460623, "it": 0.003943908851884312, "de": 0.0025040691123074995, "la": 0.0006886190058845624, "eu": 0.0010642293727306873, "id": 0.0005008138224615, "ru": 0.001126831100538375} | https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Font_dels_Tres_Pins |
mc4_ca_20230418_4_717946 | El festival tindrà lloc del 12 al 20 de juliol a Odessa, Ucraïna
El festival que es celebra a Odessa (Ucraïna) té una de les majors audiències a Europa de l'Est. El certamen selecciona films de gran qualitat artística però accessible a una audiència àmplia. En aquesta edició, el festival ha seleccionat dues produccions catalanes.
En la European Documentary Competition participarà Commander Arian. A Story of Women, War and Freedom de l’Alba Sotorra (Alba Sotorra, Televisió de Catalunya, Televisión Española- TVE, Boekamp & Kriegsheim).
En la secció Festival of Festivals ha estat seleccionada la producció d’Isaki Lacuesta, Entre dues aigües (La Termita Films, Mallerich Films Paco Poch, Bord Cadre Films, All go movies, Studio Indie Productions, BTEAM Prods). | 0.754086 | curate | {"ca": 0.9116094986807388, "en": 0.08839050131926121} | http://catalanfilms.cat/ca/comunicacio/noticies/en-festivals/odessa-festival-2019 |
cawac_ca_20200528_3_182728 | La cistella està buida. Per realitzar una compra prem el botó "Comprar" o "Afegir la cistella" del producte que desitgis comprar.
La tramesa va arribar perfectament i en el termini acordat. Estic plenament satisfet amb el servei de vendes de picanti i amb els vostres productes, sense dubte. La discreció és màxima i el servei postvenda també és molt atent.
Si tens qualsevol dubte o problema, pots posar-te en contacte amb nosaltres omplint el següent formulari, o enviant un correu electrònic a [email protected] . També pots contactar amb nosaltres per telèfon al 93 889 34 34 (en horari d'oficina) | 0.741092 | curate | {"ca": 1.0} | http://gai.picanti.cat/contacte.html |
racoarticles_ca_20221005_2_38326 | Joana Xandri
Durant els segles XI-XII, el fort creixement urbà i els moviments populars reformadors que feien bandera com a camí necessari per a la reforma religiosa,potenciaren l'aparició de nous ordes religiosos que atenguessin ambdós aspectes. Els primers mendicants foren els dominics i els franciscans; després apareixen: els trinitaris, mercedaris, carmelites, ermitants de Sant Agustí, servites de Maria etc.
• L'Orde Trinitari (Orde de la SS.Trinitat de la Redempció dels captius) fou fundada per Sant Joan cie Mata a finals del segle XII i aprovada pel papa Innocenci Ill, el 17 de desembre cie l'any 1198. La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder islàmic.
Tenien els tres vots clàssics i un qua11 vot cie lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no poguessin redimir i la fe dels quals perillava .El seu hàbit era blanc amb capa negra i tenien com a distintiu una creu blanca i vermella sobre el pit.
Sant Joan cie Mata va ne1xer a la Provença francesa l'any 1160. Alguns autors han volgut fer-lo català, descendent cie la noble casa catalana dels barons de Mataplana (F.Lara Peinado, 1979). Ordenat sacerdot celebrà la seva primera missa a París el 28 de gener cie l'any 1193; es diu que fou aleshores quan el Senyor li va revelar la primera idea cie l'orde que havia de fundar, amb la visió d 'un àngel vestit cie blanc i una creu blava i vermella sobre el pit que posava la mà sobre el cap d 'uns esclaus encadenats.
Es va retirar a Cerfroicl (cliocèsi cie Meaux), a uns 70 Kms. cie París, on va passar tres anys en companyia d'altres e1:mitants i cie Fèlix cie Valois, estrncturant el seu institut religiós i creant la primera comunitat cie l'orde Cl 194-1195).
En la seva juventut, Joan cie Mata havia vist i sentit al po11 de Marsella la sort i els perills que corrien els cristians captius a l'Àfrica. Després cie tres anys de meditacions va decidir, conjuntament amb Fèlix de Valois, consagrarse a l'alliberament i rescat cie captius. Va redactar una regla, basant-se en la de sant Agustí, i va anar a Roma a presentar-la al papa Innocenci Ill (1197), el qual la va aprovar l'any següent.
Retornats a França, Joan de Mata va començar a preparar la primera expedició de redempció al nord d 'À frica (1199), segons el P .Ignacio Vizcargüenaga; és tal l'èxit de l'empresa que a partir d 'aquest moment s'obren a Joan de Mata totes les portes perquè fundi cases de l'orde .
A partir d 'aquest moment s'inicia la propagació de l'orde. Joan funda cases a Arles , Marsella i a altres llocs provençals. L'any 1200 fa una primera incursió al Principat. Segons Sainz de Baranda, "Joan de Mata va entrar a la Península Ibèrica per Roncesvalles l'any 1200 i, després d'haver estat a Tudela d'Ebre amb el rei de Navarra D.Sanxo el Fort i a Burgos amb el rei de Castella D.Alonso el Noble, va anar a Barcelona amb el rei d 'Aragó Pere Ill, el qual li va donar protecció; aleshores se'n va anar a Lleida,convertint-la en el centre de les seves incursions".Segons altres autors, a Barcelona, Joan de Mata entrà en contacte amb el rei Pere III, el qual, a més de protecció, li va facilitar un nou viatge de redempció aquest mateix any; quan torna, un dels nobles alliberats, Pere de Bellvís, en agraïment , li cedeix la Torre d'Avinganya (Serós) per a fundar una casa trinitària (1201), la qual serà la primera fundació trinitària a la Península Ibèrica. L'any 1204, el Senat de Lleida li cedí l'hospital de Pere Moliner, situat al costat del riu Segre, per a fundar-hi una nova casa; aquest mateix any el noble Berenguer d'Anglesola i la seva muller,Anglesia, funden el convent-hospital trinitari d 'Anglesola. Són ja tres les fundacions trinitaries a Catalunya i a la Península i totes tres en terres de Ponent. L'any 1205, Ramon Guillem de Montcada va fundar el convent-hospital de Piera (Anoia). Al llarg del segle XIV no coneixem pràcticament cap nova fundació a la Península, exceptuant la de la primera casa trinitària femenina a Avinganya. L'Església passa per moments díficils amb e l Cisma d'Occident i amb la Guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França; malgrat això, segons documents, devia ser un segle dedicat de forma exhaustiva a les redempcions, especialment a Espanya, a causa de la seva proximitat amb els regnes de Granada i del Marroc.
FUNDACIONS TRINITÀRIES CATAIANES DURANT EL SEGLE
Durant el segle XV, es dóna una nova renaixença de l'orde trinitari; especialment en terres castellanes, augmenten les vocacions, es renova l'apostolat re d e mptiu i es fomenten e n gra n m ane ra e ls es tudi s; les cases d e París,Valladolid i Salamanca sorgeixen com a Estudis Generals units a la Universitat.
És a inicis del segle XVI i al llarg del segle XVII quan l'orde va potenciar més la seva activitat redemptora; durant aquests segles, els trinitaris espanyols havie n allibe rat més de setze mil captius, e ntre ells Miguel de Cervantes Saavedra, que fou alliberat pels frares Antoni de la Bella i Joan Gil, el dia 19 de setembre de 1580, per una suma de 500 escuts.
És també en aquests moments quan es funden noves cases en tot l'Estat; a Catalunya se'n funden a les poblacions següents:
Situació
El conjunt monàstic d'Avinganya es troba al terme municipal de Seros, dins la comarca del Segrià, a la subcomarca del Baix Segre. L'accés es fa per la carretera que comunica aquesta població amb la Granja d 'Escarp i per un curt camí de terra que cal agafar als dos quilómetres de recorregut, ja a la vista del convent, tal com és coneguda l'obra popularment.
Una terrassa de la dreta del riu Segre formada sobre el fons oligocènic de la depressió fou la base on es construí el monestir d'Avinganya; la terra de conreu que l'envolta és avui totalment regada per una vella sèquia que passa als peus de l'edifici.
Síntesi Històrica
La història coneguda d'Avinganya fins al moment es pot remuntar a l'any 1149, quan després de la conquesta de Lleida als àrabs i del repartiment de terres següent es beneficià el noble Pere de Bellvís amb la finca i torre d 'Avinganya (molt probablement abans propietat de Yahya Ibn Gàniya, personatge islàmic, que retardà la presa de Lleida pels cristians i que una deformació del seu nom originaria aquest topònim, Antonina de la Asunción,1915).
El papa Innocenci Ill, tal com ja hem dit anteriorment, aprovà la creació de l'orde trinitari l'any 1198, segons la idea del fundador sant Joan de Mata d'aconseguir una institució que treballés per alliberar els cristians caiguts en mans paganes; un dels primers alliberats pel nou orde fou el noble Pere de Bellvís, el qual, agraït, dóna a Joan de Mata, la torre i les terres d'Avinganya per a fundar una casa trinitària, el 31 de novembre de 1201.
Un cop fundat el primer convent s'iniciaria la construcció de l'església i l'adequació de les depèndencies anteriors a les noves necessitats de la comunitat. La dinàmica redemptorista dels frares d'Avinganya serà tan intensa que en molt poc temps exhaurirà els recursos econòmics de la casa.
L'any 1236 es busca la solució al problema , cedint el convent a la infanta Constança, germana de Jaume I el Conqueridor i maridada amb Ramon Berenguer de Montcada, primera senyora. d'Aitona i Serós, la qual, però, no en prendrà possessió fins a l'any 1250, ja vídua, quan funda el monestir femení d'Avinganya. Aquest serà el primer que tindrà l'orde a la Península, i això el farà comptar amb un status especial. La comunitat femenina serà de dotze monges, una d 'elles priora, i estarà sota la protecció de la família Montcada. S'inicia així una pròspera fase d'engrandiment i consolidació de l'orde trinitari , la qual culminarà l'any 1336 amh les reformes de Berenguera de Montcada, néta de Constança, que deixà en el seu testament diners suficients per a fer dues capelles a l'interior del temple: l'una, la del Sant Crist, per a ser-hi enterrada ella i el seu marit,Bernat jordà, i l'altra, la capella del Remei , de grans dimensions, que es va convertir en un autèntic panteó de la família Montcada; aquestes dues capelles canviaran totalment la fesonomia del vell temple ( Escolà,1985).
Novament el convent entrarà en una gran crisi a últims del segle XV i la pesta deixarà la comunitat femenina reduïda a dues monges. L'any 1529, el Papa Climent VII torna el monestir a la branca trinitària masculina.
L'etapa següent és encara ara de les més fosques i desconegudes de la història del monestir. Cal suposar que el fet de tornar els frares a Avinganya provocaria un redreçament de la institució, cosa que almenys es demostra en designar-la com a casa noviciat l'any 1606. És ara quan s'inicia la forta reforma del convent, amh la construcció del claustre, del campanar i de les hahitacions al sud de l'església, la qual també patirà canvis en allò referent a la seva antiga estructura.
Un fort incendi l'any 1809, en plena guerra del Francès, marcarà l'inici de la fi, produïda l'any 1835 amb el decret de desamortització de Mendiz::íhal, que es tanca el monestir i s'inicia la fase més trista de la seva història. L'espoli constant i la ruïna progressiva seran els únics fets destacats fins a l'actualitat (Lara,1979). L'any 1986, mitjançant un co nveni entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, s'iniciaren les obres de recuperació d'investigació arqueològica del vell edifici que duren fins a enguany.
Descripció
El monestir cl'Avinganya és format per dues parts ben diferenciades, no solament per la seva funció sinó per les caractestíques arquitectòniques que han influït en l'estat cie conse1vació de cadascuna.
A) Zo11a eclesial: És la més petita però la més monumental del conjunt; s'articula al voltant cie Ja primitiva església construïda en el segle XIII i és un bon exponent cie l'evolució cronològica del convent. Destaquem cies del nord clos dels elements més característics cl'Avinganya: la gran capella gòtica del segle XIV i l'alt campanar cie base quadrada del segle XVII.
B) Zona residencial: Situada al sud cie l'església i girada uns graus respecte cie l'eix general nord-sud del monument. S'articula al voltant d'un claustre quadrat del segle XVII que originàriament tenia dues plantes. Tres edificis rectangulars tancaven cadascun dels costats lliures on s'establiren les diferents . comunitats que habitaren el monestir al llarg dels segles
L'Activitat Redemptora de la Casa d'Avinganya
Avinganya es present:\ a Joan de Mata com un lloc prou adient per a fundar-hi una casa,especialment per la proximitat del regne islàmic valencià, i , per tant, cie la tasca redemptorista.
En el llibre de Fra .Joan Figueres Carpi Cronicum Ordinis Sa11ctissimae Trinitatis, les planes que fan referència a Ics redempcions cl 'Avinganya són les 598, 599. 602 i 603; hi ha una excepció, però, referida a la primera redempció (1202): aquesta, efectuada pel mateix sant .Joan cie Mata, la coneixem per un tal Mazedo, que la consigna en el capítol 19 cie Ja seva obra Vida de los patriarcas Sa11.f11aii d e Mala y Sem Fèlix de Valnis (Escolà, 1985).
Les redempcions dutes a terme pels frares cl'Avinganya. pcttanyen totes a llocs on estan sota domini islàmic i especialment en el regne de València. Les redempcions que coneixem fins al moment, realitzades per frares cie la nostra casa són les següents:
-Actas del I Encuentro Trinitario-Mercedario ,Madrid, 1989 -J BADA, G . SAMPER i altres: Catalònia Religiosa. Atles històric dels orígens als nostres dies. Claret, Barcelona, 1991.
-BAHRAQUEH RovmALTA, C. : Las Casas de Religiosos en Cataluiia durante el primer tercio del sigla XIX .Tomo, I . Barcelona, 1906. -EscoLÀ,MARC : La introducció Trinitària a Catalunya-Avinganya-(1201-1529 -.Tesi de llicenciatura (inèdita). Barcelona, 1985. -GoNZALEZ, J.R. 1 XANDIU, J : Intervenció Arqueològica al Monestir Trinitari d'Avinganya(Serós). Quaderns Cient (/ics i Tècnics, núm. 3. Barcelona, 1989. -LAltA PEINADO, F.:Avinganya, hressol dels trinitaris a Catalunya. Dilagro. Lleida, 1979.
-SAINZ DE BARANDA, P.:España Sagrada. T. XLVII. Madrid, 1850.
-VILLANUEVA, J.: Via.je líterario a las iglesias de España.T. XVII. Madrid, 1851. | 1 | perfect | {"en": 0.005936951250104524, "ca": 0.969311815369178, "es": 0.023496947905343256, "cs": 0.00016723806338322602, "eo": 0.0006689522535329041, "sk": 0.00041809515845806503} | |
mc4_ca_20230418_6_756185 | » La Diputació de Barcelona augmenta la dotació econòmica per als ajuntaments aquest 2014 | EL9NOU.CAT
La Diputació de Barcelona augmenta la dotació econòmica per als ajuntaments aquest 2014
El nou catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona es va presentar dijous al vespre a la sala Sert davant els regidors i alcaldes d’Osona i amb la presència també dels diputats Ferran Civil, Joaquim Ferrer i Josep Salom.
24/02/2014 | 14:00
El catàleg de serveis que la Diputació de Barcelona ofereix al món local compta per aquest any amb un pressupost de 53,9 milions d’euros, un 32% més que l’any passat. El nou catàleg ofereix més recursos per donar resposta a les necessitats de finançament dels governs locals i donar cobertura a les persones més vulnerables per culpa de la crisi econòmica. L’actuació de la Diputació contrasta amb la nova llei de racionalització del món local que limita l’actuació dels ajuntaments.
En el cas d’Osona, la Diputació ha destinat 49 milions d’euros durant aquest mandat per ajudar als ens locals. Davant els problemes econòmics de l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació també ha ajudat a finançar la potabilitzadora d’aigua d’Osona nord, que donarà servei als municipis de les Masies de Voltregà, Orís, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç i Torelló. | 0.831312 | curate | {"ca": 0.9861857252494244, "it": 0.013814274750575594} | http://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/la-diputacio-de-barcelona-augmenta-la-dotacio-economica-per-als-ajuntaments-aquest-2014/ |
mc4_ca_20230418_15_418744 | 2017 febrer | Aprenent junts
24 febrer, 2017 Àngel 1 comentari
Només desitjar-vos un feliç cap de setmana de cinc dies! Disfrutau del temps lliure, la família, un bon llibre… o simplement descansau.
Tercera consigna del Rei Carnestoltes!
23 febrer, 2017 6è A No hi ha comentaris
Carnestoltes ja és aquí i ens han vengut a visitar els reis i reines d’aquesta festa! Per demà hem de dur un calcetí de cada color! Pensau a dur-los!! !
Seguim amb el projecte de “Socials”.
Seguim amb el projecte de Socials. Ja estam ben engrescats i organitzats per fer una molt bona feina. Esperam que vos agradin les fotos. | 0.691802 | curate | {"ca": 0.9107744107744108, "pt": 0.030303030303030304, "fr": 0.0016835016835016834, "es": 0.05723905723905724} | http://www.aprenentjunts.com/2017/02/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_98549 | El GPP sol·licitarà a través d'una iniciativa parlamentària que el pagament a les famílies acollidores es realitze en els primers cinc dies del mes
València Extra
15 de maig de 2022 (12:13 CET)
Comentaris
Guardar
La portaveu adjunta del Grup Popular en Les Corts, Elena Bastidas
La portaveu adjunta del GPP, Elena Bastidas, ha mantingut aquesta setmana una trobada amb representants de famílies acollidores de Nules, en la qual es va abordar la situació actual d'aqueixes famílies, els seus problemes i necessitats. Així, Bastidas ha afirmat que "el més important és que avancem en el model d'acolliment familiar. És urgent donar estabilitat a aquestes famílies i establir un marc en el qual queden definides les principals reivindicacions i necessitats perquè el nou decret no contempla solucions reals a les principals demandes".
La portaveu adjunta del GPP ha assegurat que Oltra "ni s'ocupa ni es preocupa de les necessitats d'aquest col·lectiu social, que està fent un paper fonamental per a donar una família i estabilitat a xiquets vulnerables".
Per aquesta raó, Bastidas ha recordat que "Oltra no pot abandonar a aquest col·lectiu. Els pagaments no poden demorar-se, com va ocórrer fa a penes un mes en què se'ls va arribar a deure tres mensualitats. Cal tindre prioritats en la gestió. Sol·licitarem, a través d'una iniciativa parlamentària, que el pagament a aquestes famílies es realitze en els primers cinc dies del mes".
"Oltra està més preocupada per arreglar-se el seu futur polític que a preocupar-se de gestionar la seua Conselleria. I això porta amb si conseqüències molt negatives per a col·lectius que necessiten un Consell i una consellera que estiga pendent d'ells i no dels seus problemes polítics", ha manifestat. "La vicepresidenta no té un problema de gestió, sinó que ella mateixa és el problema i cada dia està més sola", ha assenyalat.
"És incomprensible que Oltra continue estant en el Consell i no haja eixit d'ell amb la remodelació. Puig no pot continuar mirant cap a un altre costat davant els greus problemes en les polítiques de dependència, menors, majors, famílies acollidores i altres punts col·lectius que són ignorats pel seu Govern". | 1 | perfect | {"ca": 0.961984237366713, "es": 0.03477051460361613, "it": 0.003245248029670839} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_93248 | Germans usuaris! El sector identifuaka ha fet un colp d'estat front al tancament del fil del usuari de l'any. L'immolació d'En porc senglar ha esclatat en la revolució dels porcs, i el sector kommie ha eixit en la defensa d'aquest personatge. Prepareu-vos per a la guerra perquè hi haurà per a tota la setmana (almenys) . Declareu el vostre bàndol i armeu-vos de karma per a la guerra!
Prou ja de fils estúpids. Menys xerinola i més banejar en Badia per troll de manual.
No pots demanar banejos. | 0.69566 | curate | {"es": 0.08196721311475409, "ca": 0.9180327868852459} | |
mc4_ca_20230418_10_145397 | Per a Màrius Serra, la literatura és un joc -intel·ligent- i es pren cada llibre com un exercici de reinvenció. Després de parlar d’un il·lustre matemàtic en segona persona (Plans de futur, 2013), d’ambientar una història d’investigació i denúncia a l’illa de Hawaii ( Res no és perfecte a Hawaii, 2016) i d’explicar com és el seu dia a dia i quines estratègies posa en pràctica per complir amb tots els compromisos ( D’on trec el temps, 2017), l’escriptor s’ha proposat fer la seva primera incursió en el gènere negre, barrejant-hi, això sí, molta metaliteratura i un sentit de l’humor que no vol ser destructiu però que, de tant en tant, ajuda a configurar un panorama força desolador del món del llibre. El resultat és La novel·la de Sant Jordi, que publica a Amsterdam després d’una llarga etapa a Proa i Empúries. “Aquest projecte neix amb la voluntat de ser una novel·la de gènere i no la veia al catàleg d’un gran grup -explica-. La vocació és que inauguri una sèrie de llibres protagonitzats per l’Oriol Comas i Coma, amic meu i creador dels jocs que tenen a veure amb la resolució d’aquesta història”. Abans de passar a desglossar els mecanismes que ha posat en marxa a La novel·la de Sant Jordi, Serra comenta que “amb Amsterdam hi ha més sintonia que amb Grup 62”, sobretot després que la multinacional a la qual pertany decidís canviar de seu social -substituint Barcelona per Madrid- pocs dies després del referèndum de l’1 d’octubre. “L’aplicació del 155 em molesta profundament, i em sembla un encert que Ara Llibres [grup al qual pertany Amsterdam] esborri la pàgina 155 de tots els títols que publiquen fins que la situació no canviï”.
Màrius Serra reconeix que fa 30 anys que es documenta per fer aquesta novel·la. “El primer cop que vaig anar a firmar va ser l’any 1988. Anava amb l’escriptor manacorí Jaume Capó, i ens vam posar en una paradeta de la Rambla -recorda-. Ens preguntaven si teníem l’últim llibre de Vázquez Montalbán perquè érem tan joves que ens confonien amb els venedors”. Tots dos tenien 24 anys i havien debutat feia poc. Serra es va estrenar amb Línia (Columna, 1987) i poc després va arribar Amnèsia (Pòrtic, 1988) i L’home del sac (Columna, 1990). “Durant tot aquest temps he acumulat una llarga experiència com a autor que participa en un Sant Jordi: he vist com la diada ha crescut fins a extrems una mica inquietants -reconeix-. Quan era més jove, la jornada començava a primeríssima hora del matí amb un esmorzar i acabava a les tantes en alguna de les festes del sector que es fan a Barcelona”. Serra explica que cada vegada que sortia a firmar per Sant Jordi pensava: “Algun dia escriuràs sobre això i hi haurà sang”.
Cinc personatges i un criminal
Tot i que no és gaire lector de novel·la negra -“He seguit autors com Henning Mankell, Pierre Lemaitre, Fred Vargas i Andrea Camilleri”, admet-, quan va començar a pensar seriosament en la novel·la que ara presenta va decidir acostar-se a aquest gènere “amb gran humilitat”. El llibre comença així: “És Sant Jordi i l’assassí encara dorm”. El lector acompanyarà els cinc protagonistes sense saber quin és el criminal. Hi ha l’editor del segell Lorem Ipsum, Nil Illa, el cap de premsa Francesc Garota, el periodista ebrenc Èctor Tutusaus, el mateix Màrius Serra -que promociona la novel·la Eleusis per Sant Jordi - i Oriol Comas, reconegut creador de jocs de taula i promotor del festival Dau. També amic de Màrius Serra -es van conèixer en un campionat de Scrabble en català amb Tísner l’any 1990-: “Quan em va trucar el maig del 2015 per dir-me que em volia convertir en personatge d’una novel·la negrolúdica o ludicocriminal m’hi vaig apuntar de seguida, tot i que em va fer firmar un contracte. Es tractava no només d’aparèixer el llibre, sinó de supervisar-ne el procés creatiu i aconsellar-lo en la part dels jocs”. Comas va pensar en com podia incorporar a la novel·la el seu joc preferit, l’Eleusis, del nord-americà Robert Abbott: “És possible que no n’hagis sentit a parlar perquè Abbott pensa jocs molt intel·lectuals, els posa noms estranyíssims i, sobretot, té mal caràcter”. En l’adaptació novel·lística de l’Eleusis el criminal “tria entre les cobertes dels llibres d’autors famosos en funció d’una norma que només coneix ell”. L’escollit és la pròxima víctima. Cal dir que per Sant Jordi, on hi ha una gran quantitat d’escriptors circulant d’un lloc a un altre, és el dia ideal per posar en pràctica el pla, com ja passava a Les mans del drac, novel·la negra de Sebastià Bennasar publicada a Llibres del Delicte el 2014, on diversos criminals sembraven el caos a Barcelona un 23 d’abril, i un dels assassins es dedicava a matar autors mediàtics.
“A la meva novel·la hi ha sang però poc fetge -assegura Serra-. Tinc la voluntat de parodiar el sector editorial, des dels grans grups fins al Sant Jordi alternatiu, on tothom pren cervesa i ningú ven ni un sol llibre. Aquí no hi ha ni bons ni dolents”. Si de cas hi ha una mica de burla a l’entotsolament de l’autoficció. “L’ego ho mou tot: és pornogràfic i et motiva. Té aquestes dues cares -diu-. L’autoficció ha arribat a ser gairebé un monotema aquests últims anys i reconec que em cansa. Es dona tant en literatura com en arts plàstiques. Això no vol dir que ningú estigui lliure de pecat: jo mateix vaig escriure tot un llibre sobre la relació amb el meu fill, Quiet [Empúries, 2008]. Des d’una òptica de lector he quedat embafat d’aquest subgènere: necessito més ficció i menys auto”. | 0.88583 | curate | {"ca": 0.9937199852234947, "es": 0.006280014776505356} | https://llegim.ara.cat/entrevistes/Lego-ho-mou-pornografic-motiva_0_1975602459.html |
mc4_ca_20230418_6_25463 | fitxes de lectura: El mètode Grönholm, Jordi Galceran
Llegir el text original (ja sigui novel·la o teatre) després d'haver-ne vist la pel·lícula pot, malgrat tot, tenir ventatges. Si es fa de manera crítica, clar, si es fa amb voluntat de conèixer el text i no per pur fanatisme vers la pel·lícula i els seus actors (vegis la saga Crepúsculo, per exemple). Es poden traçar paral·lelismes, veure allò que ha estat més ben representat en un lloc o a l'altre, quina visió de l'obra ens agrada més... els puristes diuen que sempre és millor el llibre que la pel·lícula i, tot i que en una gran quantitat de casos és així (vegis sinó la nefasta versió cinematogràfica d'Assaig sobre la ceguesa de Saramago), els absoluts són, com a mínim, qüestionables.
Abans de començar el text, la primera diferència: menys actors, acció més directa. Un altre llenguatge per un altre medi.
"Un de nosaltres no és... real" (8) afirma l'Enric quan els plantegen el 1r repte: descobrir l'encarregat infiltrat entre els candidats. Però això és el més difícil d'esbrinar: qui és real. Qui és qui. Qui som o deixem de ser. Fa milers d'anys que la humanitat s'ho qüestiona. Com solucionar-ho ara amb 10 minuts?
2n repte: imagineu que sou els directius d'una empresa i heu de decidir si acomiadar o no a un treballador (present allà, clar) que està passant una mala època. Lògicament, hi ha diferents aproximacions al tema: la humana, de solidaritat i comprensió; l'empresarial, de fredor i economia; la dèspota; la conciliadora... i tots nosaltres podem haver-ne presenciat algunes d'elles. Tots coneixem alguna noia embarassada que ha estat acomiadada, o alguna persona de baixa que ha estat finiquitada...
"Quan arribes al despatx has de fer com els pallassos del circ, pintar-te la cara que toqui, de simpàtic o de fill de puta, i tirar milles." (25) I, per desgràcia, això no només passa a l'oficina. Tots ens maquillem per correspondre a allò que esperen de nosaltres en cada moment. L'èxit està en fer que allò que esperen de nosaltres sigui allò mateix que nosaltres esperem donar.
3r repte: decidir qui és més important, un bisbe, un torero, un pallasso o un polític. És a dir, un joc simbòlic de personalitats que dirien els mestres d'eduació infantil en el seu vocabulari buit. Però que bàsicament planteja dubtes més profunds: què és més important, la religió (el nostre sistema de creences sobre el qual es basa la moral, la idea del bé i del mal...); la tradició (encara que hagi quedat desfasada i anacrònica i cruel); l'entreteniment (la capacitat d'animar als companys, d'aportar alegria i optimisme a la feina) o bé l'oratòria (l'engany, l'estratègia, la manipulació).
4t repte: un dels candidats està en procés de canvi de sexe, se l'ha de mantenir a la feina o bé fer-lo fora. Un nou tema polèmic. Potser bastant absurd perquè el sexe d'una persona (o les seves inclinacions sexuals), no hauria d'afectar la feina que fa. Però inevitablement encara genera polèmica i la discussió entre els candidats està servida.
"Si tinguéssim una mica de dignitat, ja fa estona que hauríem d'haver-los engegat a prendre pel sac a tots." (54) Afirma en Carles, posant en paraules el pensament de molts i, alhora, mostrant que, massa sovint, quan anem a demanar una feina ja no en tenim, de dignitat.
5è repte: manipular al company. Un cop en Carles ha marxat i l'Enric s'ha descobert com a membre de l'empresa, el joc està entre en Ferran, el cínic, i la Mercè. I aquí ja no hi ha pietat. Com si pel fet d'haver arribat tan lluny, d'haver creuat la frontera que separa la humanitat de l'animalitat, ja tot fos vàlid.
"No busquem un bon home que sembli un fill de puta. El que necessitem és un fill de puta que sembli un bon home" (75) I amb aquesta frase es podria resumir (que no justificar) la metodologia de recerca de personal d'Isaïas Grönholm. Una metodologia molt més estesa del què en som conscients. O si no examineu quin caràcter tenen molts dels vostres encarregats.
Jordi Galceran, El Mètode Grönholm (La Butxaca)
comnçat_ 22/10/13 / acabat_ 22/10/13 | 0.833499 | curate | {"ca": 0.9745191106669997, "pt": 0.011741194104421683, "no": 0.005995503372470647, "en": 0.007744191856107919} | http://fitxesdelectura.blogspot.com.es/2014/01/el-metode-gronholm-jordi-galceran.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_125540 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
El decret d'estat d'alarma situa mossos, metges i tots els treballadors públics sota les ordres de l'Estat
Garanteix que tots els usuaris quedaran coberts
El Ministeri d'Interior pot acordar el tancament de les carreteres, segons l'esborrany del decret d'estat d'alarma
Torra reclama la col·laboració del govern espanyol per limitar les vies de les quals té competència
Músics d'arreu de l'Estat impulsen el certamen 'en streaming' del 16 al 23 de març
Hi ha un positiu al cos i 30 agents en aïllament
Bargalló explica que en el cas de les escoles especials s'avalua cas per cas si es mantenen obertes o no
El cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic veu "encertat" el confinament a l'Anoia
L'associació de pimes europea reclama retardar els pagaments per permetre "respirar" les empreses
Els empleats de les companyies treballen en remot des de casa
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.762561 | curate | {"es": 0.0247229326513214, "ca": 0.9471440750213129, "en": 0.0196078431372549, "fr": 0.008525149190110827} | : /municipi/catalunya-mon/ |
macocu_ca_20230731_6_469753 | Daniel Cabré Sotscampió del món ‘22 de la classe Europe a Douarnenez (França)
⛵️ Un èxit extrapolable a la resta d’integrants del nostre club ja que els 4 regatistes masculins han finalitzat dins el top20 del mundial:
2on Dani Cabre 10è Àlex Martín (millor rookie del campionat) 13è Joan Noguera 18è Marc Tello
I en Categoria femenina: 7ena Emma Cabrè 18ena Maria de la Casa
A més, l’Àlex Martín ha pujat al podi per recollir la medalla de bronze com integrant de l’equip nacional en la regata “Nations Cup” (campionat del món per equips)
Related Posts | 0.752367 | curate | {"ca": 0.9762340036563071, "en": 0.02376599634369287} | |
mc4_ca_20230418_7_382302 | Petites gotes fredes tremolant. Roger Casero Gumbau. Girona: La frase cèlebre de la setmana, sobre la discreció
Imatge: Pezibear en Pixabay
La discreció és una virtut que, tinc la sensació, aquests darrers anys ha vingut a menys, no sé si fruit del creixent narcisisme que ens han inoculat les xarxes socials, o per la poca vergonya que hem adquirit (si és que no la teníem abans) retransmetent la nostra vida quasi a diari, qui sap si sobretot cercant l'aprovació dels altres...
Ja sabem que si no volem que una cosa es sàpiga, és millor no dir-la a ningú! De fet hi ha qui va més enllà i diu que és millor no pensar-la, ja que tenim una tendència a explicar, a transmetre, allò que pensem... Per la boca mor el peix!
És precisament per això que a vegades a algú li pot convenir ser un bocamoll i xerrar pels descosits, precisament perquè allò que explica no arribi a bon port, com la no negociació d'un acord de govern que PSOE i Unidas Podemos van fer mesos enrere a través dels mitjans de comunicació, filtració rere filtració, fins a la investidura fallida.
Per això ara no només han negociat un preacord de pressa, sinó que sobretot ho han fet molt discretament; de fet la seva sorprenent discreció fins i tot ha aixecat sospites i recels portes enfora, però segur que ha cultivat altes dosis de confiança portes endins; les encaixades de mans entre somriures i l'abraçada entre els nous "picapedra", Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, en són una bona mostra, impostada segurament pels qui en recelen...
El filòsof Francis Bacon va dir que "la discreció és una virtut sense la qual deixen de ser-ho les altres"; veurem fins a quin punt aquest preacord, i possible pacte, pot ser virtuós...
Publicat per Roger Casero Gumbau a 15.11.19
Etiquetes: 2019, espanya, francis bacon, frases cèlebres, pablo iglesias, pedro sánchez, política | 0.871541 | curate | {"en": 0.017014270032930844, "fr": 0.010976948408342482, "ca": 0.9484083424807903, "de": 0.023600439077936335} | https://www.rogercasero.cat/2019/11/la-frase-celebre-de-la-setmana-sobre-la_15.html |
mc4_ca_20230418_9_340494 | Cerqueu i trobareu: Es presenta el llibre: “Què pinta Déu avui?”
Es presenta el llibre: “Què pinta Déu avui?”
Aquesta última setmana de desembre va tenir lloc a la diòcesi de Barcelona la presentació del darrer llibre de Fernando Cordero: “Què pinta Déu avui? Imatges i metàfores per comunicar la fe “.
Quique Fernández, coordinador de l’Escola d’Animació Bíblica, va ser l’encarregat de presentar l’acte i donar pas a cadascun dels que intervenien, començant per Carolina Ramírez, directora de secundària del Col·legi Padre Damián, que gràcies al tracte quotidià amb l’autor ha estat testimoni del procés de redacció del llibre. En la seva intervenció, Carolina va subratllar l’enorme varietat de metàfores que podem trobar en el seu interior i que fan possible parlar de la fe de forma senzilla però amb rigor a partir d’imatges i conceptes d’àmbits tan diferents com la zoologia, el cinema, l’esport, la tecnologia, el disseny d’interiors o la moda.
A continuació Gemma Morató, dominica, periodista, teòloga i amiga de l’autor des de fa molts anys va confessar als presents ser una de les que va animar Fernando a estudiar periodisme, ja que per ella es tracta d’una professió estretament vinculada a la vocació d’anunciar la bona Notícia que tots estem cridats a compartir i que recordem de manera especial en aquests dies. Gemma va admetre no ser simpatitzant d’aquest discurs apofàtic que sovint envolta a la fe ia Déu, i per això es va declarar entusiasta de la forma en què Fernando sobre l’espiritualitat, l’eclesiologia o la cristologia al lector: amb un llenguatge actual, és clar i per a tots els públics en petites píndoles que contenen una bona dosi de reflexió, testimoni i experiència de Déu.
Quique Fernández va compartir algunes de les preguntes que li havia suscitat la lectura: què pinta té Déu avui? ¿Què a qui ha de pintar? ¿Què pintem cada un? Va definir el llibre com “una obra que et habita” i que, per això, precisament desperta interrogants; i seguint el llenguatge simbòlic de l’autor, va definir a Déu com l’artista i mestre d’una escola de pintura a la qual ens adherim i a la qual ens apropa el llibre.
A continuació Fernando Cordero va prendre la paraula per donar les gràcies a tots els que, d’una manera o altra, han intervingut en el part d’aquesta obra. Després va compartir que, tot i que sempre ha estat un ferm convençut de la força del llenguatge metafòric, la idea d’escriure aquest llibre va sorgir en observar la sugerent imatge d’un Nen Jesús enterrat per boles de Nadal. Si a això se li suma que el propi Papa Francesc insta els sacerdots a fer servir aquest llenguatge, la publicació no podia demorar-se. Per a Fernando la metàfora no és només un recurs encertat per parlar de Déu, sinó també una manera d’aprendre a mirar la realitat, cosa que ja des de petit va aprendre gràcies a aquesta saviesa i gràcia que tanca la parla dels pobles d’Andalusia, tan procliu a l’ús d’imatges.
Publicat per Fernando Cordero a 1:20
El grupo que se confirmará este curso | 0.890249 | curate | {"ca": 0.9755443886097153, "it": 0.012060301507537688, "es": 0.012395309882747068} | http://pastoral-sscc.blogspot.com.es/2018/01/es-presenta-el-llibre-que-pinta-deu-avui.html |
macocu_ca_20230731_4_428620 | Entra a la lliteratura de forma autodidacta, prenent els consells de Bayarri. Hui és un baluart ferm de la poesia en valencià, l'exponent més procliu dels premis a la Flor Natural dels Jocs de Valéncia i tot lo Regne i conta en 17 premis Extraordinaris Bernat i Baldoví, des de 1956 que escriu el primer llibret de falla gran, fins ara, la seua producció passarà dels 900, obra que el fa mereixedor de figurar en la medalla del Centenari dels llibrets de Lo Rat Penat. És el III Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana.
La seua primera 'Flor Natural', la va obtindre en Algemesí, en 1957. En 1958 cull les de Meliana, Vilanova de Castelló i Puçol ací junt a la 'Viola' i 'l'Englantina'. En 1959, la seua primera Flor Natural de Valéncia a més de les de Castelló, Manises, Algemesí, Meliana i Vilanova de Castelló... En Paterna, és on més voltes alcançà el màxim guardó: nou Flors; número que en 2010 igualà en Valéncia. La Junta ratpenatista el nomenà President dels Jocs Florals en l'any 80 (per a que ne deixara alguna per als demés poetes). Quatre flors té de Xàtiva, Massamagrell, Vilanova i Nules, tres en Algemesí, Massanassa i Meliana, seguint en dos i una Flors, amén d'englantines, violes i premis extraordinaris, en uns moments en els que eren els Jocs Florals uns magnífics llocs d'esplai poètic i conreu lliterari, que donaren eixida a moltes vocacions lliteràries i elevaren als més valiosos escritors.
En 1963 obté el Premi Valéncia de Lliteratura de la Diputació Provincial pel seu llibre de poemes, A tres carrers. El Premi 'Xavier Casp', convocat per l'Ajuntament de Carlet en 1975, pel seu llibre, Sembrarem la veritat. El premi 'Ciutat de Castelló' en 1977, pel seu llibre, Des de la veu del silenci. Premi 'Falla Pintor Andreu' d'Alzira en 1981, pel seu llibre, Exigiré la font i el testimoni. El 'Premi Primavera' de l'Associació Cultural i d'Investigació 'El Palleter' de Catarroja en 1982 i 1984, pels seus llibres, I les notes de vidre a la paraula i Si el vent estrena paraules. Publica en 1990, La meua història exigida i en 1993, L'espill transparent i De la nit i les mentires, este últim, editat per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.
En 1995, Lo Rat Penat edita el seu llibre Ofici de paraules. Recentment se li ha concedit el Premi Ciutat de Valéncia de Poesia Roïç de Corella, convocat per l'Ajuntament de Valéncia, pel seu llibre La clau del llavi obert(1997), publicat en 1999. El mateix any 97 obté el premi 'Benvingut Oliver' convocat per l'Ajuntament de Catarroja, pel seu llibre Rapsòdia en carn per dins.
També va conseguir la 'Taronja d'Or' de Vilarreal en dos ocasions i una la de plata. El premi 'Primavera' d’Amics de la Poesia, en llengua Valenciana, en cinc ocasions. La 'Rosa i Medalla d'Or' de la Casa dels Obrers en 1967, en motiu de la celebració del III Centenari de l’erecció de la Capella de la Mare de Deu dels Desamparats. L'Olimpiada de l'Humor, sis voltes i el Premi de 'la Vendimia' de Xerés, en 1972, per un Cant al Vi de Xerés, en Llengua Valenciana. També ha fet incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Énguera i Alboraig.
Formà en la redacció del desaparegut diari Al dia, en la seua primera época, dirigit per Martí Dominguez, sent successor del semanari Valencia-fruits. Fon director de La Noche Eucarística i vicepresident de Lo Rat Penat.
L'importància de la seua activitat lliterària el fa destacar en els treballs en prosa i la poesia l'ha dut a figurar en les millors antologies i catàlecs, estant editada també en anglés. Sanchis Guarner el classifica entre els poetes "angoixats". Té molts treballs en Altars i colaboracions diverses..
Té el títul de 'Cavaller de la Poesia', per l'associació Amics de la Poesia de Valéncia. El 13 de decembre de 2002 rebé el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, tercera edició, com a mereixcuda recompensa a tota una vida dedicada a la nostra lliteratura.
L'Aellva ha publicat el “Cresol Lliterari núm. 7” (2004), que recopila les ponències de les jornades dedicades a l’estudi de la seua vida i obra, com a guanyador del tercer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana. L’editorial L’Oronella li ha publicat una Antologia Poètica en introducció d’Andreu Tintorer, l’any 2005. | 0.858187 | curate | {"ca": 0.98370720188902, "es": 0.01629279811097993} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_242788 | La CUP reclama a la Diputació de Girona i al Govern de la Generalitat que facin els deures per al compliment del cabal ecològic del riu Ter
COMARQUES GIRONINES
La CUP reclama a la Diputació de Girona i al Govern de la Generalitat que facin els deures per al compliment del cabal ecològic del riu Ter
La diputada Marta Guillaumes critica la inacció de Junts i ERC en relació al compliment del cabal ecològic del riu Ter
02/03/2023 Territori
Desembocadura del Ter (Imatge: totnens)
A dia d’avui, el nostre país està vivint una greu sequera que, en alguns indrets, és la més intensa des que hi ha registres, així, per exemple, a l’Observatori Fabra, els darrers dos anys han estat els més secs des de 1914. Els recursos hídrics actuals als embassaments de les conques internes estan per sota del 28% del total i des del Govern ja s’ha decretat l’escenarid’excepcionalitat per sequera a 224 municipis, amb un total de 5,9 milions d’habitants, amb restriccions d’aigua en els usos agrícoles, industrials, lúdics i urbans. Aquesta situació d’excepcionalitat podria esdevenir una “nova normalitat” a causa del canvi climàtic.
La CUP-AMUNT va presentar l’octubre de 2021 una moció a la Diputació de Girona per a la protecció del Ter. Una moció que va ser aprovada per unanimitat i en la qual es demanaven diverses qüestions que a dia d’avui encara s’han de resoldre:
- L’elaboració d’un estudi que analitzi la creixent demanda d’aigua des de Comarques Gironines i l’augment del volum d’aigua captat del Ter a través de l’ETAP Montfullà.
- Una nova convocatòria de la Taula del Ter on es posin sobre la taula de nou les dades dels cabals del Ter i la creixent demanda provinent de les Comarques Gironines i es posin els mecanismes per fer un seguiment transparent i participatiu dels acords assolits.
- El compromís de la Diputació per tal de contribuir a fer que tota la informació en relació al riu Ter arribi a la ciutadania ja sigui via campanyes d’Educació ambiental o via campanyes relacionades amb la conservació del patrimoni natural.
- El compromís de la Diputació de Girona per reduir progressivament el volum màxim anual d’aigua captat del riu Ter.
A banda, la formació cupaire ha registrat avui dimecres una petició d’informació al Consorci d’Aigües Costa Brava Girona per tal d’aclarir els tràmits legals que van permetre la formalització d’una concessió per part de l’ACA d’aigua del Ter cap al Consorci l’any 2012. El Consorci és un ens adscrit a la Diputació de Girona i integrat per 47 ajuntaments del litoral i prelitoral gironí.
Per resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de 26 d’abril de 2012, es van formalitzar dues noves concessions de l’aigua del Ter separant la concessió per l’Ajuntament de Girona i la concessió per al Consorci de la Costa Brava Girona. Aquestes dues noves concessions van suposar un cabal màxim instantani de 660 l/s per als municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter i un cabal màxim instantani de 720 l/s a la Costa Brava centre. Superant el cabal de 1 m 3 /s (1000 l/s) per a l’abastament de Girona i poblacions de la conca i de la Costa Brava que determina la Llei del Ter de 1959.
Segons la CUP cal aclarir la legalitat d’aquesta concessió. Sobretot, tenint en compte que en els darrers anys s’han projectat diversos plans urbanístics a la Costa Brava i macroesdeveniments com ara la Ryder CUP 2031 a Caldes de Malavella. A banda, la formació cupaire critica la inacció de Junts i ERC en relació al compliment del cabal ecològic del riu Ter. | 1 | perfect | {"ca": 0.9942363112391931, "it": 0.005763688760806916} | |
mc4_ca_20230418_5_488998 | General – Pàgina 2 – Esplai Sant Jordi
Amb motiu del 8 de març, dia internacional de la dona, i donat que un dels pilars de l’esplai es basa en una educació en el lleure feminista i inclusiva, és a dir, una educació destinada a trencar amb els sexismes que viu la societat; el dissabte passat tots els Saber més…
Zona 3 és una excursió molt diferent de les que acostumem a fer durant el curs, ja que, a part del nostre esplai, també en vénen d’altres que estan a la zona de Gràcia i Sant Gervasi. Aquest any en concret hem marxat amb Abat Cassià i JAS, i el Saber més…
Nou any, nou trimestre i, com no podia ser d’una altra manera, noves aventures amb la nostra amiga Drim. Aquests primers dissabtes del 2019 han estat molt especials i en aquest nou post us ho volem explicar tot!!! BUSCANT EN NEMO: El primer dissabte la carta de la Drim ens Saber més…
Aquest primer trimestre els Padawans hem sigut els grans de l’esplai i hem estat reflexionant sobre diversos temes com les xarxes socials, la por, la música, etc. alhora que també hem seguit amb iniciatives com la participació en l’organització del túnel del terror (per Nit d’ànimes, al 31 d’octubre) amb Saber més…
Aquests últims dissabtes amb la Drim han estat plens de noves experiències i aprenentatges. DESCOBRIM LA LLENGUA DE SIGNES: Totxs juntxs hem anat a fer un taller de llengua de signes, on ens han explicat com és el dia a dia d’una persona amb sordesa i com adapten activitats que Saber més…
El cap de setmana del 24 i 25 de novembre els Raikutxis per fi vam realitzar la nostra primera excursió del curs a la casa de colònies Artur Martorell, a Calafell. En teníem moltíssimes ganes i el primer que vam fer va ser donar una passejada per la platja!!! Durant Saber més…
Ja portem 5 dissabtes d’esplai des que vam comensar el curs i els Raikutxis no parem de viure grans aventures gràcies a un ésser màgic que hem conegut i que té el poder de viatjarpel món de les pel·lícules: la Drim! El primer dia teníem moltes ganes de saber què Saber més…
L’últim dia només ens queda recollir i començar a recordar amb enyorança tots els moments viscuts que a poc a poc van quedant enrere. Han estat 10 dies molt intensos i plens d’aprenentatges. Moltes gràcies a tots i totes per acompanyar-nos en aquest viatge intergalàctic i per confiar un any Saber més… | 0.864192 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.esplaisantjordi.org/category/general/page/2/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_855613 | Els calçots, els castellers, el Sónar, Montserrat, o la Boqueria són alguns dels 116 símbols que integren el Catàleg d'Icones Turístiques de Catalunya ...Llistat 116 Icones: Segons l’àmbit temàtic, el projecte classifica les icones en àmbits relacionats amb la cultura, arts i ciència; natura i territori; esports i esdeveniments. CULTURA HISTÒRIA PREHISTÒRIA1. Les pintures rupestres del Cogul HISTÒRIA2. La portalada del monestir de Ripoll3. Jaume I i els sepulcres reials4. Serrallonga i Perot Rocaguinarda5. Rafael de Casanova i les restes de la Barcelona destruïda LLENGUA, LITERATURA I PENSAMENT LLENGUA6. A. El Diccionari de la Llengua CatalanaB. Les Homilies d’Organyà LITERATURA 7. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell8. Canigó, de Jacint Verdaguer9. A. Terra Baixa, d’Àngel GuimeràB. El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra10. A. La plaça del Diamant, de Mercè RodoredaB. Incerta glòria, de Joan SalesC. Homenatge a Catalunya, de George Orwell11. A. Ronda de mort a Sinera, de Salvador EspriuB. El quadern gris, de Josep Pla PENSAMENT12. Ramon Llull GASTRONOMIA13. Els vins Catalans14. El cava15. El pa amb tomàquet16. La llonganissa17. Els calçots18. La crema catalana o de Sant Josep19. El rovelló20. El Bulli CULTURA POPULAR I SOCIETAT CULTURA POPULAR21. La processó i la dansa de la mort de Verges22. La Diada de Sant Jordi23. La Moreneta24. La festa de la Patum25. La foguera de Sant Joan26. Els castellers juny-setembre27. El correfoc28. El caganer SÍMBOLS, SOCIETAT I POLÍTICA29. Les quatre barres30. A. El Llibre del Consolat de Mar B. L’Hereu i la Pubilla31. El domini .cat MARQUES COMERCIALS32. Chupa Chups ESPORTS I ESDEVENIMENTS 33. A. El Palau Nacional (1929) B. L’Estadi Olímpic Lluís Maria Dolors . Els Jocs Olímpics de Barcelona’9235. El Barça i el futbol català36. La Penya i els clubs Catalans37. El Circuit de Catalunya ART ARTS PLÀSTIQUES PINTURA38. El MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya39.El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll40. El Frontal d’altar d’Avià41. Les pintures murals de la conquesta de Mallorca42. Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem43. Les Senyoretes d’Avinyó de Picasso44. La masia de Miró45. La persistència de la memòria de Dalí46. Les quatre cròniques de Tàpies ESCULTURA47. L’Esculapi d’Empúries48. A. El davallament d’Erill la Vall B. La Majestat Batlló49. Sant Carlemany50. A. El Desconsol, de Josep Llimona B. La Montserrat, de Juli Gonzàlez ARQUITECTURA51. L’amfiteatre romà de Tarragona52. Les esglésies visigòtico-romanes53. El monestir de Sant Pere de Rodes54. El castell de Miravet55. Santa Maria del Mar56. La Seu Vella de Lleida57. A. La plaça del Rei B. El Saló del Tinell58. Els Reials Col•legis de Tortosa59. La masia catalana60. El trencadís modernista61. A. La Sagrada Família B. La Pedrera62. El Palau de la Música Catalana63. Les cooperatives de Pinell de Brai i de Gandesa64. A. El Pavelló Alemany de Mies Van de Rohe B. La Fundació Miró C. La Casa Bloc65. A. L’Edifici Walden B. L’Avinguda Icària66. A. La Torre Agbar B. La placa fotovoltaica i l’edifici Triangle del Fòrum de les Cultures ARTS ESCÈNIQUES MÚSICA I DANSA67. La sardana i la tenora68. El cant de la senyera69. El Gran Teatre del Liceu70. Pau Casals71. “Paraules d’amor”, “L’Estaca” i “Diguem No” (La nova cançó)72. El meu avi73. El “Mig Amic” de Peret74. El Sónar CINEMA75. « Un chien andalou » de Luis Buñuel76. Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges TEATRE77. “Els pastorets”78. El “Naumón” de la Fura dels Baus ARTS DE L’OBJECTE DISSENY79. A. “Barricada al carrer Diputació” d’Agustí Centelles B. Els cartells de la República de Carles Fontserè80.La “Setrillera Marquina”81.El “Flash Flash” de Leopoldo Pomés82. Les tres bessones83.El Cobi de Barcelona’92 MODA84. Antonio Miró85. A. Custo Barcelona B. Josep Font86.La col•lecció permanent del Museu Tèxtil i d’Indumentària (DHUB) ARTESANIA87. L’espardenya88. El porró89. El mocador de farcell90. La barretina91. Les rajoles d’art i oficis CIÈNCIA I TECNOLOGIA ENGINYERIES92 A. Les colònies industrialsB. “La Berguedana”93. El submarí de Narcís Monturiol94. El Sincrotró Alba TÈCNICA I PATRIMONI INDUSTRIAL95. La volta catalana96. A. El mNACTECB. El Cosmocaixa NATURA I TERRITORI FLORA I FAUNA97. L’alzina i els alzinars98. El gos d’atura99. El trencalòs PAISATGE NATURAL100. Els horitzons catalans101. Els Pirineus102. La Costa Brava103. El Pedraforca (muntanyes mítiques).104. El volcà Croscat105. Montserrat106. El Delta de l’Ebre PAISATGE URBÀ107. La trama Cerdà108. El centre històric de Girona109. La Rambla de Barcelona110. El moll de la Fusta111. El panot de les quatre pastilles.112. El fanal i el banc del passeig de Gràcia113. De Quílez a Vinçon ESPAIS DE CONVIVÈNCIA114. La Boqueria115. La plaça Major de Vic116. El passeig de Mar de Caldetes.http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=50367&idioma=0&departament=12&canal=13-------------http://www.naciodigital.cat/noticia/18593/souvenirs/amb/denominacio/origen
Trobo a faltar a l'apartat de gastronomia la coca de llardons, el caragols lleidatans, l'all-i-oli... A la part de cultura també hi manca el Tió, els Gegants i Capgrossos. I a la part de llengua i literatura no entenc perquè Ausiàs March no hi apareix. I crec que Pompeu Fabra es mereix ser a la llista.
Home, si ho haguéssim de posar tot més que icones turístiques potser faríem una Oda turística a Catalunya | 0.496435 | curate | {"ca": 0.6399008201411406, "es": 0.20465382414648103, "de": 0.01888231928285333, "fr": 0.03948121304596605, "en": 0.043295823002098034, "pt": 0.020598893763112722, "hu": 0.0024794964714857904, "pl": 0.007438489414457372, "ru": 0.008582872401296968, "it": 0.010871638374976159, "eb": 0.0038146099561319857} | |
mc4_ca_20230418_18_77494 | Candini diu a una jornada d’alcaldes del Maresme que el més important és “fer pinya” | Ràdio Calella Televisió
L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha assistit a una trobada amb alcaldes de la comarca organitzada per alcaldes.eu i el diari el Punt Avui. La trobada era un esmorzar-col·loqui titulat «Maresme: visions d’una comarca estratègica».
Montserrat Candini ha comentat que el més important de la trobada ha estat que els municipis entenguin que no cal competir entre ells sinó complementar-se entre tots, tan en aspectes socials com en aspectes d’organització de la pròpia comarca i els dèficits estructurals com l’N-II i Rodalies.
L’objectiu ha estat que els batlles hagin començat a acordar estratègies comunes i accions conjuntes, cercant elements i coordinant polítiques per multiplicar esforços que permetin innovar i treure el màxim profit a les actuacions municipals. Candini: “Jo he fet la reflexió de la necessitat de tenir una cultura política que vagi molt més arrelada cap a mancomunar serveis entre municipis, i això, en bona mesura, ajuda a racionalitzar els propis recursos. El que és molt important és fer pinya i ho he comentat. Vull dir que, no només cada quatre anys, o quan tornem a ser escollits alcaldes, o a les vigílies de les campanyes electorals posar-nos en valor que som una comarca de 30 municipis i que tenim coses en comú, sinó fer-ho al llarg dels dies, les setmanes i els anys de tota la legislatura hem de fer aquesta pinya“.
http://www.radiocalella.cat/wp-content/uploads/2015/11/26-11-CANDINI-PINYA.mp3
L’alcaldessa de Calella també ha fet la reflexió que la situació actual obliga cada cop més als municipis a repensar les actuacions municipals i orientar-les no cap al que s’ha fet tota la vida sinó cap al que sigui realment més necessari.
Pel que fa a la mancomunació de serveis, Candini ha reiterat la proposta que ja va fer al President del Consell Comarcal el dia que Miquel Àngel Martínez va visitar oficialment l’alcaldessa de Calella. Ens referim a un servei conjunt de platges gestionat per l’ens comarcal. “He proposat el que més d’una vegada ja he dit que potser per part del Consell Comarcal una de les coses que pot oferir és una licitació o un contracte de servei pel conjunt del litoral en tot el que té a veure amb el servei de platja. Hi ha moltes qüestions d’aquestes que jo crec que, amb un esperit de mancomunar, fer pinya i racionalitzar els recursos, de ben segur que cadascú de nosaltres sortiria molt més beneficiat en el conjunt a l’hora de fer la feina“, ha dit l’alcaldessa de Calella.
http://www.radiocalella.cat/wp-content/uploads/2015/11/26-11-CANDINI-PLATGES.mp3
De moment no s’ha posat fil a l’agulla en la mancomunació de serveis de platja però si que ha quedat clar a la trobada d’alcaldes de la comarca que la voluntat política dels municipis és la de treballar junts amb una mirada maresmenca que multipliqui els esforços. Candini: “Per damunt de tot aquests debats serveixen per reconèixer-nos com a interlocutors, com un àmbit territorial, i com el que tenim assignatures pendents. Jo crec de ben segur que aquest esmorzar-debat servirà per reactivar-nos a tots plegats una vegada més i reconèixer-nos com a interlocutors directes. Potser moltes vegades mirem molt cap a Barcelona i Girona -que lògicament hi hem de mirar, i cap al conjunt del país- però també ens hem de mirar a nosaltres mateixos i admetre més com una realitat del dia a dia que aquesta comarca la conformen 30 municipis“.
http://www.radiocalella.cat/wp-content/uploads/2015/11/26-11-CANDINI-INTEROCUTORS.mp3
Durant la trobada l’alcalde de Mataró ha demanat a la resta d’alcaldes de la comarca que s’arribi a un gran acord per afrontar la persistència de la crisi econòmica als municipis, una situació que David Bote ha qualificat «d’emergència social».
Següent S’amplien els punts de recollida a Calella del Gran Recapte per arribar a les 20 tones de menjar
Anterior El Club del Viatger amplia destinacions | 0.850946 | curate | {"ca": 0.938403041825095, "en": 0.061596958174904945} | http://www.radiocalella.cat/candini-diu-a-una-jornada-dalcaldes-del-maresme-que-el-mes-important-es-fer-pinya/ |
mc4_ca_20230418_11_771021 | Idescat. Afiliats i afiliacions a la Seguretat Social segons residència padronal de l'afiliat. Sabadell | 0 | curate | {"en": 0.15841584158415842, "ca": 0.8415841584158416} | https://www.idescat.cat/pub/?id=afi&n=10604&geo=mun:081878 |
crawling-populars_ca_20200525_19_103862 | Etiquetes: Resolució: 720 x 576 5:4
Qualificació: Sense puntuacio (puntuar). Lilencia CC: No asignada Visites: 89
Subtitulos del video "correfoc", asignatura Innovació docent
Video assignatura Innovacio docent
© 2019 UV. - C/Dr. Moliner, 50. 46100 Burjassot. València. Espanya. Telèfon: (+34) 96 354 43 10
Avís legal | Política privacitat | Cookies | Suport CAU | SIUV | 0 | curate | {"ca": 0.5028089887640449, "es": 0.19662921348314608, "en": 0.06179775280898876, "nl": 0.019662921348314606, "oc": 0.0449438202247191, "pt": 0.17415730337078653} | : /buildhtml?user=rafeaz&path=/&name=correfoc.mp4&mode=html5 |
oscar-2301_ca_20230418_4_55061 | QUÈ ÉS UNA COOKIE? Una cookie és un xicotet arxiu que s'emmagatzema en l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. No és més que un identificador únic en forma de fitxer de text que alguns servidors remeten al dispositiu de l'usuari, per a registrar informació sobre el que hem estat fent per les seues pàgines, permetent així millorar la qualitat i seguretat de la pàgina web. Posseeixen una data de caducitat, que pot oscil·lar des del temps que dure la sessió, fins a una data futura especificada a partir de la qual deixen de ser operatives.
Les cookies són essencials per al funcionament d'internet, aportant molts avantatges en prestació de serveis interactius, facilitant-li la navegació i la usabilidad en la nostra web.
PER A QUÈ USEM COOKIES?
A continuació publiquem una relació de les cookies utilitzades en la nostra web distingint:
Les cookies estrictament necessàries, com per exemple aquelles que servisquen per a permetre una correcta navegació o les que permeten el pagament de béns o serveis sol·licitats per l'usuari.
Les cookies de tercers: com per exemple les utilitzades per xarxes socials
Les cookies analítiques amb propòsits de manteniment periòdic per a garantir el millor servei possible a l'usuari.
QUINES COOKIES ES VAN A INSTAL·LAR?
COOKIES ESTRICTAMENT NECESSÀRIES
Nom de cookie Propòsit
frontend Garanteix que la sessió de l'usuari es manté. Aquesta cookie es destrueix en finalitzar la visita de l'usuari *store Emmagatzema l'idioma en el qual s'està accedint a la web
COOKIES ANALITICAS
Nom de cookie Propòsit Política de privadesa
_utma Google Analytics - Aquestes cookies proporcionen informació anònima que ens indica quantes persones han visitat nostra web, en quin moment i quines pàgines. Política de privadesa
Use de cookies
_utmb
_utmc
_utmz
COOKIES XARXES SOCIALS
Aquelles que utilitzen *facebook, *twitter, g+.... que s'instal·len per a reconèixer a l'usuari. Veure en les pàgines oficials corresponents
GESTIÓ DE COOKIES
Molts navegadors permeten activar una manera privada mitjançant el qual les cookies s'esborren sempre després de la seua visita. Depenent de cada navegador aquesta manera privada pot tenir diferents noms:
Internet Explorer 8 i superior: InPrivate
Opera 10.5 i superior: Navegació Privada
Google Chrome 10 i superior: Incògnit
Firefox 3.5 i superior: Navegació Privada
Què ocorre si es deshabiliten les cookies?
En el cas de bloquejar o no acceptar la instal·lació de cookies és possible que certs serveis oferits pel nostre lloc web que necessiten el seu ús queden deshabilitats i, per tant, no estiguen disponibles per a vostè pel que no podrà aprofitar per complet tot el que nostres webs i aplicacions li ofereixen. És possible també que la qualitat de funcionament de la pàgina web puga disminuir.
Actualitzacions en la Política de Cookies
Aquest portal pot modificar aquesta Política de Cookies en funció d'exigències legislatives, reglamentàries, o amb la finalitat d'adaptar aquesta política a les instruccions dictades per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, per la qual cosa s'aconsella als usuaris que la visiten periòdicament
Facebook
Twitter
YouTube
Menu
PortadaStart here
Associació
Dades econòmiques
Campanyes i promocions
Muses de la Música
Junta Directiva actual
Històric de juntes directives
Socis
Banda Simfònica
Història cronològica
Directors
Plantilla actual de músics
Històric de músics
Educands
Calendari de concerts i assajos
Projectes
Premis i guardons
Pinzellades històriques
Banda Juvenil
Històric
Plantilla actual de músicsOptimized
Directors
Calendari de concerts i assajos
Discografia i multimèdia
Vídeos
Reportatges
Concerts
Certamen de València
Discografia editada
CD 1999 Música Tradicional Local i Valenciana
CD 2000 Palau Cicle RNE
CD 2001 An American in Valencia
CD 2006 Palau Banda Juvenil
Doble cd 2012 Palau Juvenil i Simfònica
Gravacions variades
Any 1961. Concert Extr.d'any nou
Any 1989. Concert estrena de l'himne de l'Alcúdia
Contactar
Centre Professional
Notícies
Del Centre Professional...
Estructura Organitzativa
Equip directiu i professorat
Junta Directiva
AMPA
Projecte Educatiu (PEC)
Proves d'Accés
Continguts i estructura
Contactar
Secretaria
Home
Calendari d'Events
Veure Avui
Vista diària Vista setmanal Vista mensual Vista anual Cercar
Proper mes
01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2020
Dilluns 28 Novembre 2022
JEV_NO_EVENTS_FOUND
JEvents v3.1.16 Stable Copyright © 2006-2014
Tot el contingut d'aquesta web és propietat de l'Associació Musical La Filharmònica Alcudiana, per tant queden reservats tots els drets.
Es podrà fer ús del contingut sempre i quan es notifique i es mencione la font d'orige de la informació. | 0.705854 | curate | {"hu": 0.0038412291933418692, "ca": 0.8173282116944088, "en": 0.05911224925309432, "ja": 0.01621852326077678, "pt": 0.0245411865130175, "es": 0.0539906103286385, "fr": 0.018779342723004695, "eb": 0.0010670081092616305, "io": 0.0010670081092616305, "sv": 0.0010670081092616305, "it": 0.002987622705932565} | http://filharmonicaalcudiana.org/index.php?option=com_jevents&task=day.listevents&year=2022&month=11&day=28&catids=86%7C87%7C88%7C89&Itemid=1 |
mc4_ca_20230418_2_226426 | L’IVC presenta a la Filmoteca el documental ‘Monle, Món, Monleón’ | DiaDia
Inici Videos L’IVC presenta a la Filmoteca el documental ‘Monle, Món, Monleón’
Joan_Monleon
-El documental sobre l’actor Joan Monleón és una producció de la Fundació AFM amb el suport de l’IVC i Levante TV
L’Institut Valencià de Cultura presenta a la Filmoteca el dilluns 16 de desembre, a les 19.30 hores, el documental ‘Monle, Món, Monleón’, dirigit per Àngel Martínez i produït per la Fundació AFM, que compta amb el suport de l’IVC i Levante TV en la seua presentació. Després de la projecció, tindrà lloc un col·loqui amb Angel Martínez, l’actriu Empar Ferrer, i els periodistes Joan Carles Martí i Carles Gámez.
El documental analitza la figura de l’actor, cantant i còmic Joan Monleón Novejarque (València,1936-2009), que va forjar una carrera escènica, musical, cinematogràfica i televisiva entre els anys setanta i noranta del segle XX, animada per la seua distintiva figura i una expressivitat desvergonyida i sense complexos. Amb 61 minuts de durada, el documental s’estrena quan es compleixen deu anys de la desaparició de l’actor, el 28 de desembre de 2009.
‘Monle, Món, Monleón’ indaga sobre aquest personatge que enfront del menyspreu d’una certa classe elitista, a una banda i l’altra del dial ideològic, va aconseguir l’estima i aplaudiment de la gent, que s’identificava en aquesta figura, alhora sarcàstica i plena de bonhomia.
Per tal d’analitzar aquest personatge senzill i complex, polifacètic i divers, s’ha comptat amb materials d’arxius privats inèdits, i també dels departaments de documentació de RTVV i Televisió de Catalunya, que emetrà pròximament el documental, a més de Levante TV, i testimonis de col·laboradors i coneixedors de la persona i l’obra de Monleón que ens acosten a la seua figura des d’una mirada plural i reconstructora.
Entre els entrevistats figuren Albert Boadella; Ximo Puig; Arturo Valls; Eliseu Climent; Ventura Pons; Empar Ferrer; Manuel Molins; Maria Consuelo Reyna; Jordi Reig; Núria Feliu; Ferran Belda; Antonio Belart; Rafael Gasent; Lluís Fornés ‘El Sifoner’; Xavier Aliaga; Enric Benavent; Xavier Morant; Pep Doménech; Vicent Molins; Toni Peris; Enrique Fayos; Matías Real; Francesc Burgos; Maria José Muñoz Peirats; Ani Tébar i Miguel Àngel Vercher.
Documental Joan Monleón | 0.889779 | curate | {"es": 0.07615317667536989, "en": 0.005221932114882507, "ca": 0.9186248912097476} | https://diadia.cat/livc-presenta-a-la-filmoteca-el-documental-monle-mon-monleon/ |
mc4_ca_20230418_13_190099 | Valoració del ple extraordinari dels pressupostos del portaveu de Junts per Figueres, Jordi Masquef.
JORDI MASQUEF 03.03.2020 | 12:38
Si aixequem el zoom i analitzem a grans trets el pressupost per a aquest 2020 podríem concloure que ens agrada. Es tracta d'uns comptes que segueixen la línia engegada pels governs anteriors i, sobretot, donen continuïtat a la feina feta en l'anterior mandat amb el tercer pavelló, la casa natal de Dalí, l'ampliació del centre formatiu Ferran Sunyer, la incorporació de set nous agents de la Guàrdia Urbana, la recuperació dels pressupostos participatius...
És cert que, si fem l'exercici contrari i, en canvi, apropem el zoom, alguns detalls no ens satisfan: retallades a Educació, Comerç, Promoció Econòmica, Turisme o Cooperació i excessiu pes de la despesa de sous dels regidors i càrrecs de confiança, que creix un 51% respecte a l'any passat.
Llavors, si es tracta bàsicament d'un pressupost continuista, per què hi vam votar en contra? Doncs perquè el govern no va voler incorporar dues peticions nostres que, tot i ser senzilles i de baix cost –60.000 euros en total–, pensem que són estratègiques. Una era la instal·lació de lectors de matrícules per controlar, prevenir i dissuadir activitats delictives; i l'altra la creació de l'Oficina Estratègica Figueres 2030 per coordinar els projectes de ciutat a llarg termini.
Dues iniciatives irrenunciables que, més enllà de bones paraules, es van quedar sense partida en el pressupost. Una oportunitat perduda. | 0.862426 | curate | {"ca": 0.9785522788203753, "es": 0.021447721179624665} | https://www.emporda.info/opinio/2020/03/03/oportunitat-perduda/459205.html |
mc4_ca_20230418_5_193277 | C.C. Baix Ter - Supermercats Jodofi: Dissabte a Ocitània.
Dissabte a Ocitània.
Avui hem passat un gran dia a Ocitània, davant del P&P de gualta, on hem pogut fer diferents activitats, com guerres amb pistoles làser, provar i fer una ruta amb els seeways, i gaudir d'un excel·lent dinar amb la millor companyia i el millor entorn. Aquesta activitat organitzada pels monitors d'Ocitània, ha estat possible gràcies a la col·laboració mutua que tenim amb el P&P de Gualta i Ocitània.
La jornada d'avui ha servit a la petita gran família del CC Baix Ter per celebrar l'inici de la temporada 2012, i ho ha fet de la millor manera possible, gaudint d'un gran dia on els grans han disfrutat com si fòssin nens, i els nens ho han fet com ja és habitual.
Les activitats a Ocitània són molt recomanables, sobretot amb grups/equips, com poden ser de ciclisme o altres esports, ja que és una manera de trencar la rutina i disfrutar com mai, ja sigui realitzant joc de pistoles làser, tirolina, segway, quads, o moltes altres activitats, o simplement a la cabana, on es poden grans celebracions, com la que hem fet nosaltres el dia d'avui!
Missatge escrit per C.C. Baix Ter a dissabte, d’abril 14, 2012 | 0.847032 | curate | {"it": 0.003389830508474576, "ca": 0.9966101694915255} | http://www.clubciclistabaixter.com/2012/04/dissabte-ocitania.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_36347 | Aquest document descriu la Política de cookies que regula el lloc web www.lageneralsl.com, amb l’objectiu de garantir la privacitat dels Usuaris d’Internet.
Aquest lloc és propietat de La Particular d’Oci S.L., amb domicili al Carrer de la Sèquia 67 A Baixos, Manresa, amb CIF B-63650535, i inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona, Tom 37044, Foli 0054, Fulla 296156, Inscripció 1B-63550535.
Informem als Usuaris d’Internet que en aquest lloc web s’utilitzen cookies.
Aquestes cookies ens permeten facilitar l’ús i navegació, garantir l’accés a determinades funcionalitats i addicionalment, ens ajuden a millorar la qualitat del lloc web d’acord als hàbits i estils de navegació dels Usuaris d’Internet.
2. ¿QUÈ SÓN LES COOKIES?
Les cookies són petits arxius de text que alguns llocs web emmagatzemen en el seu ordinador, telèfon intel·ligent (Smartphone), Tablet o qualsevol altre dispositiu d’accés a Internet.
3. ¿PER A QUÈ SERVEIXEN?
Les cookies serveixen per reconèixer el dispositiu dels Usuaris d’Internet quan tornen a visitar el lloc web, facilitant-li el seu ús en recordar les seves preferències i configuració de navegació (p. ex. idioma, país, etc.). També serveixen per millorar els serveis que oferim i per poder recopilar informació estadística que ens permet entendre com els Usuaris d’Internet utilitzen el nostre lloc web i ens ajuden a millorar la seva estructura i continguts.
Algunes cookies són estrictament necessàries perquè el lloc web funcioni bé i unes altres serveixen per millorar el rendiment i la seva experiència com a usuari.
Les cookies s’associen únicament a un Usuari d’Internet anònim i al seu dispositiu d’accés a Internet i no proporcionen referències que permetin deduir dades personals de l’Usuari d’Internet.
4. TIPUS DE COOKIES
4.1. Tipus de cookies segons l’entitat que les gestioni
Segons quina sigui l’entitat que gestioni el lloc web des d’on s’enviïn les cookies i tractin les dades que s’obtinguin, es poden distingir els següents:
· Cookies pròpies: Són aquelles que s’envien al dispositiu d’accés a Internet de l’usuari des del lloc web gestionat pel propi titular del lloc i des del qual es presta el servei sol·licitat per l’Usuari d’Internet.
· Cookies de tercer: Són aquelles que s’envien al dispositiu d’accés a Internet de l’usuari des del lloc web però que no és gestionat pel titular del lloc, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
4.2. Tipus de cookies segons el termini de temps que romanen activades
Segons el termini de temps que romanen activades en el dispositiu d’accés a Internet de l’usuari, es poden distingir els següents:
· Cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l’Usuari d’Internet accedeix a un lloc web. Se solen fer servir per emmagatzemar informació que només interessa conservar per a la prestació del servei sol·licitat per l’Usuari d’Internet en una sola ocasió (la sessió que està utilitzant en aquest moment).
· Cookies persistents: Són un tipus de cookies en el que les dades segueixen emmagatzemades en el dispositiu d’accés a Internet de l’usuari i poden ser accedides i tractades durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d’uns minuts a diversos anys.
4.3. Tipus de cookies segons la seva finalitat
Segons la finalitat per la qual es tractin les dades obtingudes mitjançant les cookies, es poden distingir els següents:
· Cookies tècniques: Són aquelles que permeten a l’Usuari d’Internet la navegació per un lloc web i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ell existeixin com, per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar el procés de compra d’una comanda, realitzar la sol·licitud d’inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació, emmagatzemar continguts per a la difusió d’imatges o so o compartir continguts mitjançant les xarxes socials.
· Cookies de personalització: Són aquelles que permeten a l’Usuari d’Internet accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en funció d’una sèrie de criteris en el dispositiu de l’Usuari d’Internet com per exemple serien l’idioma, el tipus de navegador que fa servir per accedir al servei, la configuració regional des d’on accedeix al servei, etc.
· Cookies d’anàlisi: Són aquelles que permeten al responsable de les mateixes, el seguiment i anàlisi del comportament dels Usuaris d’Internet en el lloc web. La informació recollida mitjançant aquest tipus de cookies s’utilitza en el mesurament de l’activitat del lloc web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels Usuaris d’Internet per aquest lloc web, amb la finalitat d’introduir millores en funció de l’anàlisi de les dades d’ús que fan els Usuaris d’Internet del servei
· Cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, el titular hagi inclòs en el lloc web des del qual presta el servei sol·licitat sobre la base de criteris com el contingut editat o la freqüència en la qual es mostren els anuncis.
· Cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, el titular hagi inclòs en el lloc web des del qual presta el servei sol·licitat. Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels Usuaris d’Internet obtinguda per l’observació continuada dels seus hàbits de navegació, la qual cosa permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d’aquest.
5. QUINS TIPUS DE COOKIES UTILITZA AQUEST LLOC WEB?
Les cookies següents no identifiquen personalment als Usuaris d’Internet, només proporcionen informació estadística anònima sobre la navegació en aquest lloc web; no obstant això pot deshabilitar-les directament configurant el seu navegador.
A continuació es relacionen les cookies que estan sent utilitzades en aquest lloc web:
Nom : SESS [cadena aleatòria]
Tipus : pròpia
Permanència : sessió
Finalitat : tècnica. Identifica la sessió de l’usuari.
Nom : has-js
Tipus : pròpia
Permanència : sessió
Finalitat : tècnica. Informa si el navegador que està utilitzant l’Usuari d’Internet suporta i té habilitada la funcionalitat Javascript, el que permet disposar de totes les funcionalitats del lloc web i presentar els continguts de forma més apropiada.
Cookies de Google Translate. És un servei de traducció web desenvolupat per Google que utilitza dues cookies per comprovar l’existència o no d’una determinada cookie de traducció.
Nom : googtrans
Tipus : pròpia
Permanència : sessió
Finalitat : anàlisi. Emmagatzema les preferències de traducció i conté, per exemple, ‘/en/es (English to Spanish)’
Nom : PREF
Tipus : pròpia
Permanència : 2 anys (persistent)
Finalitat : anàlisi. Aquesta cookie emmagatzema el següent: ID – un identificador de navegador; TM – una marca de temps de quan es va crear la galeta; LM – una marca de temps de quan les preferències del navegador es van modificar per última vegada; S – una signatura digital generada per Google que funciona en combinació amb la configuració de la pàgina d’adreça. Així doncs conté, per exemple, el següent: “ID=bc7ff7f16d0d774f:TM=1335534573:LM=1335534573:S=zPM87avT1rR0zWvi”.
6. GESTIÓ DE LES COOKIES
Si s’impedeix la instal·lació de les cookies del lloc web, algunes funcionalitats del mateix, així com alguns continguts poden veure’s afectats.
A continuació li oferim informació sobre com poder dur a terme la gestió de les cookies per mitjà de les diferents opcions que ofereixen els navegadors d’Internet més comuns.
6.1. ¿Com configurar els navegadors per gestionar les cookies?
Pot configurar el seu navegador d’Internet per acceptar o bloquejar les cookies, esborrar cookies ja instal·lades, o configurar-ho perquè s’esborrin automàticament quan es tanqui el navegador. En cas de bloquejar-les, és possible que certs serveis que necessiten el seu ús deixin de funcionar correctament.
Aquests ajustos normalment es troben en les “Opcions” o “Preferències” del menú dels navegadors principals (per més informació pots consultar les pàgines de suport o l’Ajuda de cada navegador):
Internet Explorer :Eines -> Opcions d’Internet -> Privacitat -> Configuració
Firefox : Eines -> Opcions -> Privacitat -> Historial -> Configuració Personalitzada.
Chrome : Configuració -> Mostrar opcions avançades -> Privacitat -> Configuració de contingut.
Safari : Preferències -> Seguretat.
6.2. Llocs web dels navegadors amb informació sobre com gestionar les cookies.
Internet Explorer:
Versió 7 y 8
http://windows.microsoft.com/es-ES/windows-vista/Block-or-allow-cookies
Versió 9
http://windows.microsoft.com/es-ES/windows7/How-to-manage-cookies-in-Internet-Explorer-9
Firefox:
http://support.mozilla.org/es/kb/cookies-informacion-que-los-sitios-web-guardan-en-?redirectlocale=en-US&redirectslug=Cookies
Chrome:
https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl=es&hlrm=en
Safari:
http://support.apple.com/kb/PH5042?viewlocale=es_EShttp://support.apple.com/kb/HT1677?viewlocale=es_ES
7. ALTRES
Per realitzar qualsevol tipus de consulta respecte a aquesta política pot dirigir-se a la següent adreça de correu electrònic: [email protected].
8. VIGÈNCIA I MODIFICACIÓ D’AQUESTA POLÍTICA DE COOKIES
La Política de Cookies del lloc web www.lageneralsl.com ha estat actualitzada el mes d’octubre de 2014.
La Particular d’Oci S.L., es reserva el dret a modificar la seva Política de Cookies del lloc web en el cas que existeixi un canvi en la legislació vigent, doctrinal, jurisprudencial o per criteris propis empresarials. Si s’introduís algun canvi en aquesta Política, el nou text es publicarà en aquest mateix lloc web.
Es recomana als Usuaris d’Internet que accedeixin periòdicament a aquesta Política de Cookies que trobaran en el lloc web http://www.lageneralsl.com.
la cultura és... necessària.
Fem accions creatives atractives, innnovadores, boniques, reflexives, emotives. Si t’inscrius rebràs noticies nostres i així et tindrem al cas.
Inscriu-te a les nostres "a-noticies"....
Twitter Facebook Instagram Youtube
© La Particular d’Oci S.L. — Avís legal i Política de protecció de dades — Política de Cookies — Disseny web: Thanks Studio | 0.696558 | curate | {"ca": 0.9098608001557481, "cs": 0.0015574807748466855, "es": 0.02754794120510075, "fr": 0.007982088971089263, "de": 0.003309646646549207, "oc": 0.0028229339044096176, "en": 0.04604302540640514, "fi": 0.0006813978389954249, "da": 0.00019468509685583569} | https://lageneralsl.com/politica-de-cookies/ |
mc4_ca_20230418_8_116042 | Sortida Fira del Coneixement a Berga (1r de Batxillerat). -
» Sortida Fira del Coneixement a Berga (1r de Batxillerat).
« Sortida Can Coll 1r E i D d’ESO
Visita NOU MUSEU DE MONTCADA i TALLER D’ÍBERS (1r B ESO). »
Sortida Fira del Coneixement a Berga (1r de Batxillerat).
By mrosa vera | 19 març, 2018 - 13:52 |
18 abril, 2018 @ 9:00 – 17:00
Activitat: SORTIDA FIRA DEL CONEIXEMENT A BERGA
Ens desplaçarem: Amb autocar
Organitzada pel Departament de Ciències Experimentals
Adreçada a l’alumnat del curs: 1r Batxillerat
Professors acompanyants: Gúmer Carné i professors acompanyants.
Hora de trobada: 9.00h ( A primera hora hi haurà classes amb normalitat)
Hora d’arribada: 17.00h aproximadament.
Material que cal portar: Roba i calçat còmodes i esmorzar.
Preu de l’activitat: Gratuïta (per gentilesa de l’Ajuntament de Berga).
Dia de les famílies UAB 2018
Olimpíades d'Economia 2018
Activitats d’estiu de l’ICE de la UAB per a alumnat de secundària (3r i 4t d'ESO i Batxillerat)
9:00 Preinscripció alumnes nous d’ESO...
Preinscripció alumnes nous d’ESO...
abr 13 @ 9:00 – abr 24 @ 14:00
Preinscripció i matrícula El termini de presentació de sol·licituds previstos per al segon cicle d’educació infantil, primària i secundària obligatòria serà del 13 al 24 d’abril.
8:15 Sortida Cosmocaixa alumnes de 2n...
Sortida Cosmocaixa alumnes de 2n...
abr 24 @ 8:15 – 14:30
FULL INFORMATIU PER A LES FAMÍLIES Curs 2017-18 Activitat: SORTIDA COSMOCAIXA (Taller de materials sorprenents) Ens desplaçarem: Amb autocar Organitzada pel Departament de Ciències Experimentals Dimarts, 24 d’abril de 2018 Adreçada a l’alumnat del curs: 2n d’ESO Professors acompanyants: Anna Campins, Gemma Tena, Àngels Povill i professors del … Continue reading →
8:45 Visita NOU MUSEU DE MONTCADA i T...
Visita NOU MUSEU DE MONTCADA i T...
abr 26 @ 8:45 – 11:00
FULL INFORMATIU PER A LES FAMÍLIES Curs 2017-18 Activitat: SORTIDA PER CONÈIXER EL NOU MUSEU DE MONTCADA i TALLER D’ÍBERS. Ens desplaçarem: A peu Organitzada pel Departament de Ciències Socials. Dijous, 26 d’abril de 2018 Adreçada a l’alumnat del curs: 1r E Professors acompanyants: Sandra Ortega i … Continue reading →
11:00 Visita NOU MUSEU DE MONTCADA i ...
Visita NOU MUSEU DE MONTCADA i ...
abr 26 @ 11:00 – 13:30
FULL INFORMATIU PER A LES FAMÍLIES Curs 2017-18 Activitat: SORTIDA PER CONÈIXER EL NOU MUSEU DE MONTCADA i TALLER D’ÍBERS. Ens desplaçarem: A peu Organitzada pel Departament de Ciències Socials. Dijous, 26 d’abril de 2018 Adreçada a l’alumnat del curs: 1r D Professors acompanyants: Alba Lumeras i … Continue reading →
Consulteu el dossier d'Orientació: ALUMNAT DE 4t d'ESO
Consulteu el dossier d'Orientació: ALUMNAT DE 3r d'ESO
Informació PAU 2018
Premi extraordinaari de Batxillerat 2017-2018
116096Total visites:
82Visites d'avui:
798Visites setmanals:
1895Visites mensuals:
1Usuaris connectats: | 0.603954 | curate | {"ca": 0.7523230879199428, "it": 0.00035739814152966406, "fr": 0.00035739814152966406, "es": 0.13116511794138672, "en": 0.029664045746962117, "pt": 0.08005718370264475, "an": 0.006075768406004289} | http://iesmm.org/?ai1ec_event=sortida-fira-del-coneixement-a-berga-1r-de-batxillerat |
mc4_ca_20230418_13_708972 | Grans Moments I
Aquest capítol del programa radiofònic "Històries de l'òpera" és el primer de la temporada dedicada als grans moments de l'òpera, que fa un repàs pels millors moments d'aquest gèneres. Aquesta proposta s'emet per motiu del IV centenari, l'any 2007 d'aquesta disciplina, i repassa a través d'una tertúlia distesa entre el crític i historiador de l'òpera Roger Alier i el periodista Marcel Gorgori 5 fragments amb què es posa música als 5 grans corrents artístics de la Història de l'òpera: el Barroc, el Rococó, el Classicisme, el Romanticisme i l'Òpera Contemporània. "Històries de l'òpera" és una emissió d'una hora de durada, durant la qual els seus dos presentadors, el Marcel Gorgori i el Roger Alier, comenten a manera de tertúlia distesa i amistosa, cinc grans moments de la història de l'òpera. Cadascun d'aquests fragments operístics té les característiques estètiques, ideològiques i musicals representatives dels cinc grans corrents artístics que, a grans trets, es poden distingir en la història d'un espectacle que, aquest any 2007, ha complert 400 anys: L'òpera. Els cinc fragments triats són diferents en cada capítol, però sempre s'emmarquen en els cinc grans corrents artístics esmentats.
Grans Moments II
Aquest capítol del programa radiofònic "Històries de l'òpera" forma part de la temporada dedicada als grans moments de l'òpera, que fa un repàs pels millors moments d'aquest gèneres. Aquesta proposta s'emet per motiu del IV centenari, l'any 2007 d'aquesta disciplina, i repassa a través d'una tertúlia distesa entre el crític i historiador de l'òpera Roger Alier i el periodista Marcel Gorgori 5 fragments amb què es posa música als 5 grans corrents artístics de la Història de l'òpera: el Barroc, el Rococó, el Classicisme, el Romanticisme i l'Òpera Contemporània. "Històries de l'òpera" és una emissió d'una hora de durada, durant la qual els seus dos presentadors, el Marcel Gorgori i el Roger Alier, comenten a manera de tertúlia distesa i amistosa, cinc grans moments de la història de l'òpera. Cadascun d'aquests fragments operístics té les característiques estètiques, ideològiques i musicals representatives dels cinc grans corrents artístics que, a grans trets, es poden distingir en la història d'un espectacle que, aquest any 2007, ha complert 400 anys: L'òpera. Els cinc fragments triats són diferents en cada capítol, però sempre s'emmarquen en els cinc grans corrents artístics esmentats.
Grans Moments III
Aquest capítol del programa radiofònic "Històries de l'òpera" forma part de la temporada dedicada als grans moments de l'òpera,que fa un repàs pels millors moments d'aquest gèneres. Aquesta proposta s'emet per motiu del IV centenari, l'any 2007 d'aquesta disciplina, i repassa a través d'una tertúlia distesa entre el crític i historiador de l'òpera Roger Alier i el periodista Marcel Gorgori 5 fragments amb què es posa música als 5 grans corrents artístics de la Història de l'òpera: el Barroc, el Rococó, el Classicisme, el Romanticisme i l'Òpera Contemporània. "Històries de l'òpera" és una emissió d'una hora de durada, durant la qual els seus dos presentadors, el Marcel Gorgori i el Roger Alier, comenten a manera de tertúlia distesa i amistosa, cinc grans moments de la història de l'òpera. Cadascun d'aquests fragments operístics té les característiques estètiques, ideològiques i musicals representatives dels cinc grans corrents artístics que, a grans trets, es poden distingir en la història d'un espectacle que, aquest any 2007, ha complert 400 anys: L'òpera. Els cinc fragments triats són diferents en cada capítol, però sempre s'emmarquen en els cinc grans corrents artístics esmentats.
Grans Moments VI
Grans Moments V
Grans Moments IV
Grans Moments VII
Grans Moments IX
Grans Moments X
Grans Moments VIII
Grans Veus: Josep Carreras
Aquest capítol del programa radiofònic "Històries de l'òpera" ens apropa a la figura del magnífic Josep Carreras (Barcelona, 5 de desembre de 1946). Carreras, és un tenor i cantant d'òpera català, reputat per les seves interpretacions d'obres de Verdi i Puccini. El seu repertori inclou 60 rols operístics i més de 600 cançons (lieder) i àries. Carreras és també conegut pel seu treball humanitari com a president de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, que establí després de la seva pròpia recuperació de la malaltia el 1988. "Històries de l'òpera" és una emissió d'una hora de durada, durant la qual els seus dos presentadors, el Marcel Gorgori i el Roger Alier, comenten a manera de tertúlia distesa i amistosa, cinc grans moments de la història de l'òpera. Cadascun d'aquests fragments operístics té les característiques estètiques, ideològiques i musicals representatives dels cinc grans corrents artístics que, a grans trets, es poden distingir en la història d'un espectacle que, aquest any 2007, ha complert 400 anys: L'òpera. Els cinc fragments triats són diferents en cada capítol, però sempre s'emmarquen en els cinc grans corrents artístics esmentats.
Grans Veus: Luciano Pavarotti
Aquest capítol del programa radiofònic "Històries de l'òpera" ens apropa a la figura del famós tenor italià Luciano Pavarotti (Mòdena, 12 d'octubre de 1935 - 6 de setembre de 2007), sens una de les figures més emblemàtiques de l'òpera contemporània. "Històries de l'òpera" és una emissió d'una hora de durada, durant la qual els seus dos presentadors, el Marcel Gorgori i el Roger Alier, comenten a manera de tertúlia distesa i amistosa, cinc grans moments de la història de l'òpera. Cadascun d'aquests fragments operístics té les característiques estètiques, ideològiques i musicals representatives dels cinc grans corrents artístics que, a grans trets, es poden distingir en la història d'un espectacle que, aquest any 2007, ha complert 400 anys: L'òpera. Els cinc fragments triats són diferents en cada capítol, però sempre s'emmarquen en els cinc grans corrents artístics esmentats. | 0.502189 | curate | {"en": 0.02746502900034118, "ca": 0.9675878539747527, "nl": 0.004947117024906175} | http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_ex=+Hist%F2ries+de+l%27%F2pera&p_se=39059945&p_ps=25&p_pag=1&p_cp=1 |
mc4_ca_20230418_10_295221 | Pressupost UE 2014-2020
AVÍS D'IMATGES: Debat sobre el pressupost de la UE per al 2014-2020, demà dimecres a partir de les 09h00
Els eurodiputats debatran el pressupost de la UE per al període 2014-2020 amb la Presidència Irlandesa i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, demà dimecres 6 de febrer de 09h00 a 11h20. El Parlament Europeu ha advertit en diverses ocasions que no acceptarà una gran reducció en relació a la proposta inicial de perspectives financeres i l'aprovació de per part dels eurodiputats és imprescindible per a la seva adopció. El president de la comissió de Pressupostos, Alain Lamassoure (PPE, França) oferirà una roda de premsa a les 10:00. Imatges per EbS+ i webstream.
Després de no haver assolit un acord sobre el pressupost de la Unió Europea o Marc Financer Plurianual en la cimera celebrada el passat mes de novembre, els Estats membres ho intentaran novament en una cimera extraordinària que tindrà lloc a Brussel·les dijous i divendres.
A més d'insistir en el finançament adequat, els eurodiputats pressionaran per una major flexibilitat per moure la despesa entre les partides dins el pressupost.
Els eurodiputats també exigiran veritables recursos propis per finançar el pressupost de la UE -com el Tractat prescriu- per tal de reduir la "càrrega" de les aportacions dels pressupostos nacionals.
La llista dels oradors estarà disponible en les properes hores.
Llistat d'oradors >>
Tant el debat com la roda de premsa podran seguir-se en directe per EbS+ i webstream.
Imatges en directe del debat i de la roda de premsa per EbS+ >>
Segueix el debat en directe per webstream >>
Segueix la roda de premsa d'Alain Lamassoure a les 10h00 en directe per webstream >>
Tota la cobertura audiovisual estarà també disponible a la pàgina audiovisual del Parlament Europeu:
Fitxa legislativa del Marc Financer Plurianual (EN) >>
Sobre el pressupost de la UE (ES) >>
Destacats de la sessió plenària del 4 al 7 de febrer de 2013 >>
Tel. (Estrasburg): + 33 3 881 78166
www.europarlbarcelona.eu @Europarl_CAT
Tel. (Estrasburg): +33 3 881 73661
Mòbil: +32 498 983 985
Servei Audiovisual
Tel. (Estrasburg): + 33 3 881 72047
E-mail: [email protected] | 0.693623 | curate | {"ca": 0.895576835385317, "es": 0.016415868673050615, "en": 0.005471956224350205, "de": 0.05791153670770634, "fr": 0.024623803009575923} | http://www.europarlbarcelona.eu/ca/premsa/press_releases/pr-2013-february/pr-05022013.html |
mc4_ca_20230418_4_760945 | Hotel Montecito Sofia Bulgària - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Hotel Montecito357 Tsarigradsko Shose Blvd., Mladost, Sofia, Bulgària - Veure al mapaNotable8,0Basada en390comentarisHotel MontecitoVeure més fotos"Good location -7 min drive to the airport. Good price. Big r..."VisitorRussiaPiscinaVeure més fotosVeure totes les 28 fotosMolt bona ubicació 7,9Veure al mapa7,9UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionat
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualHotel MontecitoYaneva HotelBon Bon HotelRila Hotel SofiaValoració dels clientsNotable 8,0 (390 comentaris)Excel·lent 8,6 (31 comentaris)Notable 8,0 (995 comentaris)Notable 7,1 (2384 comentaris)BarriMladostVitoshaSofia CentreSofia CentreWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòsSeleccionar datesVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjament
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop6 kmAeroport de Sofia (SOF)134 kmAeroport internacional de Plovdiv (PDV)estacions de tren i autobús2,1 kmInter Expo Center - Estació de Metro de Tsarigradsko shose2,8 kmDruzhba Metro Stationhospitals i clíniques10 kmHospital Pirogovbotiga de conveniència9 km2Wins Shopcaixer automàtic400 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióBen posicionat a Mladost, Hotel Montecito és un lloc ideal d'inici d'excursions a Sofia. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Per opcions de turisme i atraccions locals, no es necessita anar enfora ja que l'hotel gaudeix proximitat a Tsarigradsko Shose, Lake Pancharevo, Aeroport de Sofia. A Hotel Montecito, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Els clients de l'hotel poden gaudir de recepció 24 hores, servei d'habitacions, instal·lacions per a reunions i banquets , instal.lacions de barbacoa, restaurant. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, servei de despertador, escriptori, telèfon per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses piscina exterior, parc infantil, jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Sofia, faci de Hotel Montecito la vostra llar.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatcalefacciósala d'estaraparell de televisióempolles d'aigua de cortesiaservei de despertadorarticles de tocadorescriptoritelèfonCaixa forta a l'habitacióplat de dutxaTV satèl•lit/cableMostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.907567 | curate | {"ca": 0.9964239271781534, "en": 0.003576072821846554} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-montecito/hotel/sofia-bg.html |
cawac_ca_20200528_8_171097 | ADF Sant Iscle - Sant Cebrià L’ADF Sant Iscle-Sant Cebrià es va fundar el 1988 i l’àmbit d’actuació s’extèn a 3300 h. forestals. Les tasques: elaboració i execució de programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals i realització de mesures d’autoprotecció en incendis.
ADF Vallalta Pàgina de l’ADF Vallalta dels municipis de: Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Sant Pol de Mar. Actuacions de l'ADF Vallalta en les nevades, vigilància i inspeccions de les pistes forestals i accessos a masies.
Associació d’Amics del bosc isclenc Associació creada per un grup de persones sensibilitzades pel medi ambient i amants de l’entorn de Sant Iscle. L’agrupació està oberta a la participació de les persones interessades en la conservació del medi natural. Àmbit, Sant Iscle de Vallalta.
Can Bosc Pàgina d’aquesta masia envoltada d’àmplies esplanades, situada al preparc del Montnegre, dins el terme municipal de Sant Iscle de Vallalta, a l’interior de la comarca del Maresme. Equipaments i serveis, informació general i fotografies.
Can Bosc - Sant Iscle de Vallalta Dins d'una enorme finca al parc natural del Montnegre masia de gran capacitat i diversitat d'espais en entorn boscós que permet fer activitats, des de parc infantil a camps esportius. Els interiors, dividits en dos espais, ofereixen vàries possibilitats.
CEIP Dones d’Aigua És un bloc que complementa el web del centre amb les imatges del dia a dia i les informacions d’actualitat. Deesses de boscos, rius, gorgs, arbres, aigües, fonts... han donat nom al Dones d’Aigua. Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
Llar d’Infants Vallalta Som una llar d'infants centrada en el nen i amb esperit de recerca, basem la nostra tasca educativa en els següents punts: Llar d'Infants catalana, no confessional, pluralista, i llar d'infants democràtica. Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
PSC Sant Iscle Pàgina oficial del Partit dels Socialistes de Catalunya, de Sant Iscle de Vallalta, municipi de la comarca del Maresme. Informació de l’agrupació local, del municipi i de la comarca del Maresme. El cap de llista és Eduard Turon Mainat.
Sant Iscle de Vallalta - Idescat Dades de Sant Iscle de Vallalta, de l'Idescat, sobre població i economia d’aquest municipi de la comarca del Maresme. Població i societat, economia, moviments de població, nivells d’instrucció, coneixement de català, i altres …
Sant Iscle de Vallalta - Viquipèdia Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme. Entitats de població: Sant Iscle de Vallalta, Font-Montnegre, i Can Ginebra. Demografia, referències i enllaços externs. Gentilici: Isclencs, isclenca.
Sant Iscle de Vallalta Online Web comercial i empresarial de Sant Iscle de Vallalta (Maresme). Directori temàtic i guia de comerços, indústries, professionals i serveis, cultura, oci, associacions, salut i bellesa, automoció, immobiliàries i hostaleria a Sant Iscle de Vallalta. | 0.77738 | curate | {"ca": 0.9895905621096461, "it": 0.010409437890353921} | http://www.cercat.cat/cgi-cercat/templates/temes5.CFM?cercat__tema=santiscle&cercat__1=regions&cercat__2=barcelona&cercat__3=maresme |
oscar-2301_ca_20230418_5_94763 | Es compon, essencialment, de la sèrie d’edificacions, mobiliari, equipament i infraestructures que, amb motiu de fer un ús comú per part dels ciutadans, construeix i promou un govern en un territori.
Obra privada
Aquestes obres són promocionades per una persona o organització no governamental, per tant, beneficia els amos i no estan obertes al públic.
Edifici Impuls
El nou edifici consta de dues entrades, una per l’avinguda Princep Benlloch i l’altra per la Baixada del Molí.
Edifici_impuls – 1
Edifici_impuls – 2
Edifici_impuls – 3
Edifici_impuls – 4
Veure projecte
Illa Carlemany
Un espai que vol convertir-se en un centre de trobada i d’oci de ciutadans i turistes.
Veure projecte
Estació Nacional d’Autobusos
L’actual Govern ha executat les obres de construcció de l’Estació Nacional d’Autobusos d’Andorra.
Veure projecte
Viena Escaldes-Engordany
Es tracta d’un bar-cafeteria-restaurant amb un total de 749 metres quadrats i amb capacitat per a 290 comensals, on es serveixen els productes i les receptes que caracteritzen la marca.
viena_1
viena_2
viena_3
viena_4
Veure projecte
Hotel Rosaleda
L’ús com a seu del Ministeri de Cultura va impulsar la restauració de l’Hotel Rosaleda l’any 2015 que s’ha desenvolupat durant un lustre en tres fases.
Hotel_Rosaleda_1
Hotel_Rosaleda_2
Hotel_Rosaleda_3
Hotel_Rosaleda_4
Veure projecte
Xalet a les Costes dels Vilars
La construcció d’aquest habitatge unifamiliar ha estat centrada en dotar a la casa de totes les eines per a ser una plataforma d’observació del fons de la vall; al mateix temps que s’acomplien els requisits de la família que l’havia d’habitar.
Xalet_Costes_Vilars_1
Xalet_Costes_Vilars_2
Xalet_Costes_Vilars_3
Xalet_Costes_Vilars_4
Veure projecte
COANSA CONSTRUCTORA ANDORRA
ESPECIALITATS: PROJECTES, URBANISME, ESTUDIS DE TRAÇAT, INFRAESTRUCTURES VIÀRIES, INFRAESTRUCTURES URBANES, TÚNELS, ARQUITECTURA, GEOLOGIA I GEOTÈCNIA, MEDI AMBIENT, ENGINYERIA D'INSTAL·LACIONS, ENGINYERIA CIVIL, ESTUDIS DE RISCOS NATURALS, OPTIMITZACIÓ ENERGÈTICA. | 0.488669 | curate | {"ca": 0.693556570268899, "es": 0.0289193302891933, "id": 0.0365296803652968, "en": 0.16235413495687467, "fi": 0.0035514967021816335, "lv": 0.0035514967021816335, "it": 0.0715372907153729} | https://coansaandorra.com/projectes |
mc4_ca_20230418_16_131090 | Laugh Tale | One Piece Català Wiki | Fandom
Laugh Tale (Funimation*)
Raftel[1]
El nom d'aquesta illa també s'acostuma a llegir com Raftel.
Laugh Tale[2] és l'illa que hi ha al final del Nou Món on suposadament s'hi amaga el tresor One Piece.
Hi ha quatre poneglyphs coneguts com a Road Poneglyphs que, quan es llegeixen conjuntament, indiquen la situació de quatre illes que, alineades, revelen la localització de Laugh Tale. Un d'aquests poneglyphs es troba a Zou, un altre està en parador desconegut i, els dos restants, estan sota el control dels yonko Kaido i Charlotte Linlin. [3]
Quasi no s'ha vist Laugh Tale, però està formada per alts penya-segats de roca. Sembla que té objectes a la part superior, però no se sap si són edificis o boscos. Sempre s'ha vist envoltada de boira. [3][4]
Llegint els Road Poneglyphs es pot trobar Laugh Tale.
Es diu que quan s'arriba a Laugh Tale, si al llarg del viatge s'ha aconseguit informació sobre els poneglyphs, es revela finalment el contingut del Rio Poneglyph. [4] A més a més, cada un dels quatre Road Poneglyphs (uns poneglyphs especials de color vermell) revela la localització d'un punt en el mapa. Quan es desxifren els quatre punts, es pot trobar la localització de Laugh Tale com el punt d'intersecció de les línies que uneixen els quatre punts. [3]
Past Edita
En Gol D. Roger i la seva tripulació són les úniques persones conegudes que han aconseguit arribar a l'illa. En Roger va oferir a en Barbablanca la informació sobre com arribar a Laugh Tale, però en Barbablanca s'hi va negar perquè el seu somni passava per formar una "família" en comptes d'arribar fins al One Piece. [5]
Abans de la pel·lícula One Piece: Stampede, el nom de l'illa era normalment escrit i llegit com a "Raftel", tant a les traduccions oficials com a les no oficials. A la pel·lícula, però, el nom es va veure escrit en un Eternal Pose com a "Laugh Tale". [2] Sembla que a partir de llavors el doblatge de Funimation ha optat per seguir utilitzant el terme Laugh Tale. Segons Takuma Naito, un editor del manga One Piece, els editors a càrrec de la sèrie fa temps que estaven informats d'aquest fet. [6]
Pel que fa al doblatge català, sempre s'ha pronunciat Laugh Tale com a "Raftel" en l'anime. Fins i tot a la versió catalana de One Piece: Stampede, tot i estar escrit "Laugh Tale" en l'Eternal Pose, es va optar per pronunciar-ho com a "Raftel". [1]
↑ 1,0 1,1 One Piece Pel·lícula 14, Laugh Tale es pronuncia "Raftel" en el doblatge català de la pel·lícula.
↑ 2,0 2,1 One Piece Pel·lícula 14, el nom de Laugh Tale és romanitzat en un Eternal Pose.
↑ 3,0 3,1 3,2 One Piece Manga — Vol. 82 Capítol 818, es revela l'existència dels Road Poneglyphs i com arribar a Laugh Tale.
↑ 4,0 4,1 One Piece Manga i Anime — Vol. 32 Capítol 301 i Episodi 194, la Robin parla sobre el Rio Poneglyph amb els shandians i en Gan Fall.
↑ One Piece Manga i Anime — Vol. 59 Capítol 576 i Episodi 485, en Barbablanca recorda la seva última conversa amb en Roger sobre Raftel.
↑ Entrevista amb Takuma Naito
Obtingut de «https://onepiece.fandom.com/ca/wiki/Laugh_Tale?oldid=97972» | 0.745721 | curate | {"ca": 0.9200786112020963, "en": 0.03832296102194563, "pt": 0.003275466754012447, "uz": 0.000982640026203734, "mk": 0.000982640026203734, "uu": 0.000982640026203734, "pl": 0.011791680314444808, "de": 0.023583360628889615} | https://onepiece.fandom.com/ca/wiki/Laugh_Tale |
mc4_ca_20230418_6_205350 | PDF Descargar La Data de Naixement d'en Colom, Una proposta per la Identificació d'en Cristòfor Colom amb el Barceloní Joan Colom i Bertran (Inedita) - Libro Gratis
La Data de Naixement d'en Colom, Una proposta per la Identificació d'en Cristòfor Colom amb el Barceloní Joan Colom i Bertran (Inedita) por Jordi Bilbeny i Alsina
Titulo del libro: La Data de Naixement d'en Colom, Una proposta per la Identificació d'en Cristòfor Colom amb el Barceloní Joan Colom i Bertran (Inedita)
Autor: Jordi Bilbeny i Alsina
ISBN: 8494666800
Obtenga el libro de La Data de Naixement d'en Colom, Una proposta per la Identificació d'en Cristòfor Colom amb el Barceloní Joan Colom i Bertran (Inedita) de Jordi Bilbeny i Alsina en formato PDF o EPUB. Puedes leer cualquier libro en línea o guardarlo en tus dispositivos. Cualquier libro está disponible para descargar sin necesidad de gastar dinero.
Jordi Bilbeny i Alsina con La Data de Naixement d'en Colom, Una proposta per la Identificació d'en Cristòfor Colom amb el Barceloní Joan Colom i Bertran (Inedita)
Totes Les Preguntes Sobre Crist (Descoberta)
Censura i postveritat al segle XVI català: Seqüències de prova i error a l'obrador de la història (Descoberta) | 0.696234 | curate | {"ca": 0.8018471872376155, "es": 0.1847187237615449, "ru": 0.01343408900083963} | http://travelingmatters.net/gratis/8494666800.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_65221 | Otradanza i Colectivo Glovo actuaràn a l'Espai Joan Fuster a la 29a Mostra de MIM - Espai Joan Fuster
Inici
Introducció
Biografia Joan Fuster
Bibliografia de Joan Fuster
Poesia
Assaig
Estudis d’història cultural
Catàlegs
Capítols en llibres col·lectius
Revistes especialitzades
Pont Blau
Altres
Diaris i revistes de difusió general
Serra d’Or
La Vanguardia
1969-1976
1977-1984
Pròlegs i edicions
Correspondència
Discos
Selecció d’aforismes
Galeria d’imatges
Organigrama
Centre de Documentació
Què és
Premsa digitalitzada
Articles
Verbo
Arxiu Joan Fuster Ortells
Correspondència
Biblioteca i hemeroteca
Arxiu fotogràfic
Col·lecció d’art
Audiovisuals
Arxiu Juan Fuster Seguí
Reglament
Museu Joan Fuster
Aula Didàctica
Ruta literària
Descripció
Vídeo
Itinerari
Programació cultural
2022
2021
2020
2019
2018
Càtedra Joan Fuster
Què és
Activitats de la Càtedra
Publicacions
Col·lecció Càtedra Joan Fuster
Altres col·leccions
Catàlegs exposicions
Material audiovisual
Un esquema biogràfic
Simposi Internacional Joan Fuster
Joan Fuster a La Nau
Mapa del lloc
Blog
Contacte
Direcció
Centre de Documentació
Museu Joan Fuster
Càtedra Joan Fuster
CAT
CAST
ENG
Select Page
Otradanza i Colectivo Glovo actuaràn a l’Espai Joan Fuster a la 29a Mostra de MIM
per Espai Joan Fuster | set. 10, 2018 | Programació Cultural
Otradanza i Colectivo Glovo actuaràn a l’Espai Joan Fuster dins de la programació del MIM 2018.
Podeu adquirir les entrades a la web del MIM en el següent enllaç https://mimsueca.com/informacio-i-venda/
COLECTIVO GLOVO
M A P A
Amb la necessitat d’explorar nous llenguatges i formes, Glovo naix el 2016 i malgrat el seu breu recorregut i a la joventut dels seus integrants ja ha participat en diversos festivals nacionals i internacionals. Basat en el món dels refugiats i les fronteres, Mapa situa a dos intèrprets en una relació d’aproximació i allunyament, de poder i de revolta, compartint una mateixa premissa comuna: la impossibilitat de frontera amb nosaltres mateixos.
Més informació a https://mimsueca.com/project/m-a-p-a/
OTRADANZA
RITO
ELX
Amb un llenguatge físic i poètic, Asun Noales crea OtraDanza el 2007. Les seues peces s’han presentat en espais i festivals de referència i han visitat més de quinze països. En Rito, en el qual suma al seu equip a l’artista visual Susana Guerrero, es fusiona la dansa amb les arts plàstiques per a convidar a l’espectador a viure una litúrgia escènica, la celebració d’un mite que ens explica, a través del cos, l’escultura, la llum i el so, aspectes de la condició humana i de les forces de la naturalesa.
Més informació a https://mimsueca.com/project/otradanza/
Espai Joan Fuster
Espai Joan Fuster és un centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà. La seua finalitat és conservar, gestionar i difondre el fons que ens va llegar.
Search
Cerca:
Publicacions recents
XXXVIII Premis literaris Joan Fuster
Nova edició d’Abans que el sol no creme… de Joan Fuster
Últims títols publicats per la Càtedra Joan Fuster
Categories
Articles
Articles Joan Fuster
Conferències
Document del mes
Exposicions
Fotografies
Mim
Música
Noticies
Programació Cultural
Sense categoria
Tertúlies de ca Fuster
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017
Etiquetes
Acadèmia Valenciana de la Llengua Aforismes Albert Camus Albert Hauf Alfons el Magnànim amics Antoni Furió Arròs Arxiu Joan Fuster audio Aula Didàctica Ausiàs Marc biblioteca Centre de documentació Cervantes Covid-19 Càtedra Joan Fuster Diccionari per a ociosos Document del mes Edicions Bromera Exposició Falles Francesc Pérez i Moragon Francesc Pérez Moragón Homenatge Joan Fuster Josep Palàcios Juan Fuster La Vanguardia Llibres Maria Ortells Mostra Sonora Música Poesia Presentació de llibres Ràdio Salvador Espriu Salvador Ortells Salvador Vendrell Segle d’Or valencià Serra d'Or Sor Isabel de Villena Verbo Vicent Simbor vídeo
Facebook
Twitter
Instagram
Espai Joan Fuster | Ajuntament de Sueca | Disseny Itaca Video
Fem ús de "cookies" pròpies i de tercers. Si continua la navegació considerem que accepta l'ús de "cookies".
AcceptarRefusar Llegir més
Política de privacitat i Cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.579343 | curate | {"ca": 0.722710375126732, "pt": 0.012335248394727948, "fr": 0.004731328151402501, "it": 0.010645488340655627, "de": 0.006252112200067591, "es": 0.026022304832713755, "en": 0.2112200067590402, "kn": 0.0005069280162216965, "ru": 0.001013856032443393, "hu": 0.0037174721189591076, "cs": 0.0008448800270361609} | https://espaijoanfuster.org/otradanza-i-colectivo-glovo-actuaran-a-lespai-joan-fuster-a-la-29a-mostra-de-mim/ |
macocu_ca_20230731_6_94351 | Notícies
Inici > Igualtat > Notícies > El Consell d’Eivissa col·labora en la dotació de “sales amables” per a l’atenció de víctimes de violència de gènere a dependències policials
La consellera de Benestar Social i Recursos Humans, Carolina Escandell, ha visitat avui les “sales amables” que, amb el suport del Consell Insular d’Eivissa a través del servei de l’Oficina de la Dona, s’han habilitat en dependències de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Eivissa. Es tracta d’uns espais preparats per acollir-hi dones i nens i nenes que han de fer declaracions “molt difícils i que necessiten un entorn càlid, relaxat i el més proper possible, perquè aquest tràmit, ja de per si realment difícil, sigui més fàcil per a les víctimes”, com ha explicat Escandell. “Estam davant d’un important pas que se suma als que estam donant des de l’Oficina de la Dona per atendre les dones i els seus fills víctimes de violència de gènere”.
Tant el comandant de la Guàrdia Civil a Eivissa, Juan Carlos González, com el comissari de la Policia Nacional a Eivissa, Manuel Hernández, han agraït al Consell Insular aquesta iniciativa que els permet comptar amb una dependència específica “més humana i propera” per atendre-hi persones que estan passant per una situació molt complexa i difícil, en unes declaracions que són llargues i complicades.
El comandant González ha explicat que tenir un espai com aquest per tenir una declaració més relaxada de les víctimes “facilita la nostra labor” ja que les víctimes tenen l’oportunitat de fer una declaració més completa. Per la seua part el comissari Hernández ha remarcat que es tracta d’una nova passa en la qualitat del servei que s’ofereix a la ciutadania, amb un tractament individualitzat, amb discreció i comptant amb el suport que se’ls dóna des dels cossos i forces de seguretat. | 0.870078 | curate | {"pt": 0.004378762999452655, "ca": 0.9956212370005474} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_45260 | Igualtat i Feminismes signa un augment de més del doble en el pressupost per la xarxa de Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) Igualtat i Feminismes signa un augment de més del doble en el pressupost per la xarxa de Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD)
Iniciar sessió Unir-se
POLÍTICA
BARÇA
LA COVA
ENTREVISTES
MONOGRÀFICS
Iniciar sessió
Benvingut!Inicia la teva sessió
El teu usuari
La teva contrasenya
Ha oblidat la contrasenya?
Create an account
Dona't d'alta
Benvingut!Registra't per tenir un compte
El teu correu
El teu usuari
Hem enviat la contrasenya al teu correu
Contrasenya recuperada
Recuperar la contrasenya
El teu correu
Buscant
Revista MirallPolítica, Barça i feminisme
Facebook
Instagram
Telegram
Twitter
Youtube
MirallPolítica & Futbol: Barça i Catalunya
POLÍTICA
BARÇA
LA COVA
ENTREVISTES
MONOGRÀFICS
More
Igualtat i Feminismes signa un augment de més del doble en el pressupost per la xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD)
Amb una vigència de quatre anys, l’Acord Marc representa una eina de finançament sostenible i flexible per a ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals.
Agències
20 de juliol de 2022
Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram
Print
Publicitat
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha anunciat aquest matí durant la visita al Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Vendrell l’augment de la partida pressupostària destinada a la Xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). El pressupost del període 2022-2025 serà més del doble comparat amb el de l’anterior etapa 2018-2021, passant dels 14.603.806 euros fins als 37.433.031 euros.
En concret, aquesta partida s’integra dins del nou Acord Marc 2022-2025 per a la coordinació, cooperació i finançament als ens locals per al desplegament dels serveis i les polítiques d’igualtat i feminismes, signat ahir dijous per la Conselleria, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Micropobles de Catalunya.
“Disposem d’una xarxa SIAD de país, que ofereix informació, recursos i acompanya a les dones”. “En aquesta nova etapa, l’increment pressupostari ha de permetre reforçar les polítiques locals i comarcals feministes, millorar la coordinació entre els diferents serveis i oferir una atenció més especialitzada”, ha declarat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.
Polítiques feministes locals
Publicitat
Les administracions són clau en l’aterratge de les polítiques en l’àmbit de la igualtat i els feminismes i l’augment pressupostari suposarà un salt qualitatiu en la consolidació d’aquestes mitjançant la Xarxa SIAD. A més, aquest reforç de la Xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) permetrà, d’altra banda, un millor servei a la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista de Catalunya.
Aquesta consolidació de les polítiques vindrà de la mà de l’estabilització dels i les professionals que hi treballen. Amb el nou Acord Marc la Conselleria assumirà un 70% de les despeses de contractació dels serveis municipals i el 100% en el cas de comarcals. A més, també generarà nova ocupació amb la incorporació de personal de suport administratiu, imprescindible per al correcte funcionament dels serveis, i es tindrà en compte la cobertura dels desplaçaments dels i les professionals.
En aquest sentit, la Xarxa també s’enfortirà mitjançant la introducció d’un nou model d’atenció a les dones que millora la coordinació amb la resta de serveis ja siguin, jurídics, laborals, formació o especialitzats en atenció a les violències masclistes. Un nou sistema de treball on es delimitaran els principals àmbits d’actuació i es definiran perfils professionals. “És un canvi de paradigma, l’aportació és històrica, perquè el que volem és que aquesta xarxa es consolidi perquè són serveis de garantia dels drets humans, del dret a la igualtat, del dret a viure lliures de violències masclistes que són prioritat política tant del Govern de la Generalitat com dels ens locals” ha precisat la consellera Verge.
Finançament per a l’equitat territorial
La planificació dels serveis i del seu finançament s’ha dut a terme amb la voluntat de garantir l’equitat territorial. Es tracta d’un document clau, que fixa els paràmetres de col·laboració entre el Departament i els ens locals d’arreu del país —amb l’excepció de l’Ajuntament de Barcelona— per als pròxims quatre anys. En aquest sentit, la consellera Verge valora l’acord com “un mecanisme de finançament àgil i flexible, que permetrà als municipis reorganitzar els recursos al llarg de període quadriennal depenent de les seves necessitats”.
Amb aquest finançament es garanteix l’estabilització dels i les professionals, la incorporació de nou personal i la cobertura econòmica del cost dels desplaçaments, però també permetrà equiparar les remuneracions del personal dels SIAD als sous del sector públic de la Generalitat. “Augmentem el nombre de professionals, es poden fer més hores d’atenció, més especialitzades, de més qualitat, que consolidi les plantilles i millorar les condicions laborals” ha apuntat Verge.
El finançament es tradueix en la contractació de tres, dos o un professional a jornada completa (preferentment psicòlogues i juristes) depenent dels habitants als quals donin servei, així com la contractació d’una professional auxiliar administrativa a mitja jornada en tots els supòsits.
A més, es fa un reconeixement de la singularitat dels Consells Comarcals finançant un 2% de la massa salarial per a cobrir els necessaris desplaçaments de les professionals per a garantir la prestació de serveis en igualtat de drets arreu del territori.
Xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones al Penedès
En el cas de la vegueria del Penedès, la partida destinada a la xarxa de SIAD es traduirà en una inversió de més de 2,5 milions d’euros durant el període 2022-2025. En concret, 2.520.367 euros de pressupost per a la coordinació, la cooperació i el finançament al desplegament de les polítiques i els serveis de promoció de la igualtat i els feminismes.
Pel que fa als Consells Comarcals de l’Alt Penedès i el Baix Penedès veuran incrementat el seu pressupost en 88.005 € i 78.964 €, respectivament, i en el cas dels municipis que ha visitat la consellera, Vilafranca del Penedès i el Vendrell, disposaran d’un augment de la partida destinada als SIAD de 40.789 euros.
EL PREU DE LA LLIBERTAT
Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes
SOM-HI
Revista MirallPolítica, Barça i feminisme
Categories
POLÍTICA
BARÇA
LA COVA
ENTREVISTES
MONOGRÀFICS
Corporatiu
Qui som
Avís Legal
Seguim en peu
MECENES
Facebook
Instagram
Telegram
Twitter
Youtube
Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.
Accepta
La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això. | 0.625328 | curate | {"ca": 0.9586328495863286, "es": 0.007730910077309101, "tr": 0.0020344500203445, "ru": 0.0028482300284823005, "en": 0.022785840227858404, "gl": 0.0018988200189882002, "nl": 0.0008137800081378001, "pt": 0.001356300013563, "no": 0.0009494100094941001, "sv": 0.0009494100094941001} | https://revistamirall.com/2022/07/20/igualtat-i-feminismes-signa-un-augment-de-mes-del-doble-en-el-pressupost-per-la-xarxa-de-serveis-dinformacio-i-atencio-a-les-dones-siad/ |
mc4_ca_20230418_16_177256 | Georg Cantor - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
3 de març de 1845
6 de gener de 1918(1918-01-06) (als 72 anys)
Halle, Saxònia, Imperi Alemany
Imperi Rus (1845–56),
Imperi Alemany (1856–1918)
ETH Zürich, Universitat Humboldt de Berlín
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna. Cantor va establir la importància del concepte de funció bijectiva entre els conjunts, va definir els conceptes de conjunt infinit i de conjunt ben ordenat, i va demostrar que el conjunt dels nombres reals és "més gran" que el conjunt dels nombres naturals, tot i ser infinits ambdós. De fet, del Teorema de Cantor se segueix que per a tot infinit hi ha un infinit més gran, i que, per tant, hi ha una infinitat d'infinits. També va definir els conceptes de nombre cardinal i nombre ordinal així com la seva aritmètica. El treball de Cantor ha estat una contribució molt important dins el camp de les matemàtiques i és, a més a més, d'un gran interès filosòfic.
El treball de Cantor va trobar resistència per part d'alguns matemàtics contemporanis seus com Leopold Kronecker i Henri Poincaré, i després per Hermann Weyl i L.E.J. Brouwer. Ludwig Wittgenstein va plantejar també algunes objeccions filosòfiques. Cantor va patir freqüents atacs de depressió al llarg de tota la seva vida des del 1884, que possiblement eren manifestacions d'un trastorn bipolar.
Avui en dia, la gran majoria dels matemàtics que no són constructivistes ni finitistes accepten el treball de Cantor sobre els nombres transfinits i la seva aritmètica i reconeix el canvi de paradigma que Cantor va introduir en la matemàtica. En paraules de David Hilbert: "Ningú no ens podrà fer fora del paradís que Cantor ha creat."
2 Filosofia de l'infinit
3 L'essència de les matemàtiques
4 Influència religiosa
Georg Woldemar Cantor, pare de Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor, fou nadiu de Copenhagen, però es traslladà ja de ben jove a Sant Petersburg, on trobà fortuna com a corredor de valors. La seva esposa, Maria Anna, provenia d’una família particularment musical. Georg Cantor fou el primer de sis fills, nascut el 1845. Creixé en un entorn fortament influenciat per la religió, ja que la seva mare era catòlica romana, però el seu pare s’havia creat en les idees luteranes i era un ferm protestant.
A l’edat dels onze anys, la família es traslladà de Rússia a Alemanya, degut al delicat estat de salut del pare. S’establiren a Weisbaden, una ciutat central de l’estat federal de Hesse on, amb 15 anys, Cantor assistí a l’institut. Demostrà ser excel·lent en totes les matèries, però destacava especialment en matemàtiques i ciència, així que el seu pare decidí encaminar-lo cap a l’enginyeria. Així començà els seus estudis posteriors al Polytechnikum de Zürich, poc després, el seu pare, l’esperança de vida del qual no era molt encoratjadora, el deixà canviar-se a la Universitat de Berlín per estudiar matemàtiques. Assistí a classes de Weierstrass, Kummer i Kronecker. Passà l’estiu del 1866 a la Universitat de Göttingen i tornà després a Berlín, on completà la seva dissertació en teoria de conjunts sobre de aequationibus secundi gradus indeterminantis (la indeterminació d’equacions de segon grau).
A l’edat de 23 anys, Cantor ja havia sofert de forts episodis de depressió, que l’acompanyaren durant la seva vida i s’incrementaren. Després d’obtenir el doctorat el 1867, fou professor a una escola de noies, poc després s’establí com a professor adjunt de la Universitat de Halle, propera a Leipzig. El 1869 rebé l’habilitació, la nota més alta que es pot aconseguir, per la seva tesi, també en teoria de conjunts.
Durant aquest període s’encaminà cap a l’anàlisi, degut, sobretot, a la influència de Heine, qui desafià Cantor a demostrar el problema obert de la representació única d’una funció mitjançant sèries trigonomètriques. Aquest havia sigut un problema difícil, atacat per diversos matemàtics tals com el mateix Heine, Dirichlet, Lipschitz i Riemann. La demostració fou completada a l’abril del 1870. Publicà, a més, posteriors articles entre 1870 i 1872 sobre sèries trigonomètriques, fet que demostra la influència de les ensenyances de Weierstrass.
Degut a aquestes feines, entrà en contacte amb Dedekind, amb qui establiria una forta relació intel·lectual. Es cartejaren mútuament sobre els seus treballs matemàtics. Aquest primer construí els nombres reals per mitjà de seccions dels racionals (els talls de Dedekind) mentre que Cantor els construí per mitjà de successions convergents de Augustin Louis Cauchy de racionals. Part d’aquesta feina fou la que el portà a pensar en la diferència entre conjunts infinits numerables com els racionals i conjunts continus com els reals.
Al desembre de 1873 Cantor escrigué a Dedekind que podia demostrar que els reals no eren numerables. El famós argument de la diagonalització vingué després.
L’any 1874 fou important per Cantor, que es casà amb Vally Guttmann, una amiga de la seva germana, amb qui tingué sis fills, el darrer nascut el 1886. Intercanvià freqüentment cartes amb Dedekind, d’on sorgí la pregunta:
“Pot una superfície (diguem un quadrat que inclou els seus límits) ésser únicament referit per una línia (diguem un segment recte de línia que inclou els punts delineants) de manera que per cada punt de la superfície hi hagi un punt de la línia i, d’altra forma, per cada punt de la línia hi hagi un punt de la superfície? Crec que la resposta d’aquesta qüestió no seria feina fàcil, tot i que la resposta sembla clarament ésser que no i la demostració sembli gairebé innecessària.”
Fou cap al 1877 quan Cantor demostrà que hi ha una correspondència un-a-un entre els punts de l’interval [
i els punts d’un espai p
-dimensional. Ell mateix afirmà “Ho veig, però encara no m’ho puc creure!". Clar que tingué implicacions en les nocions sobre les dimensions de l’espai, unes nocions que havien estat prèviament establides com a indiscutibles i que ara es veien amenaçades. La conclusió arribada semblava minar completament el concepte intuïtiu de dimensió. Tanmateix, el punt clau fou que la dimensió roman invariant als homeomorfismes, on no només la funció mateixa ha de ser continua si no la inversa d’aquesta ha de ser continua també. Aquestes conclusions haurien d’esperar gairebé 40 anys fins a ser extretes, però la feina de Cantor demostrà que la intuïció podia ser prou enganyosa en aquesta àrea. Els articles d’aquest caire que intentà publicar al Journal de Crelle trobaren una forta oposició per part de Kronecker, i només veren la llum gràcies a la intervenció de Dedekind. Les seves revolucionàries idees foren desenvolupades en una sèrie de treballs que tingueren data entre 1879 i 1884. Durant aquests anys, un seguit de problemes dificultaren la feina de Cantor, que acabà la correspondència amb alguns dels seus amics de la universitat. L'any 1881, després de la mort de Heine, proposà a Dedekind per al mateix lloc a la universitat, però aquest declinà. A causa d’això, la seva correspondència matemàtica acabà poc després. Tanmateix, començà una fructífera amistat amb Mittag-Leffler, qui li permeté publicar l’Acta Mathematica. Els darrers articles foren publicats en una monografia titulada Grundlagen einer allgemeinen Mannigfaltigkeitslehre (fonaments de la teoria general dels conglomerats). Aquest fou especialment important per diversos motius, un dels quals per defensa de la crítica que va rebre, citant el seu autor:
“M’adono que amb aquesta empresa meva em trobo amb una certa oposició al punt de vista extensament generalitzat pel que fa a l’infinit matemàtic i a l'opinió freqüentment defensada de la naturalesa dels nombres.”
Tanmateix, citant la seva pròpia explicació de l’article:
“El major assoliment dels Grundlagen fou la presentació dels nombres transfinits com una idea autònoma i una extensió sistemàtica dels nombres naturals.”
En aquest treball els conceptes de naturalesa topològica comencen a sorgir. Les definicions de subconjunt dens, la idea de conjunt obert i tancat s’originen amb Cantor. Més tard, aquestes tindrien una repercussió important en els espais abstractes de Fréchet i en el clàssic Grundzüge der Mengenlehre (Principis de la teoria de conjunts) de Hausdorff. La feina dels nombres transfinits fou només la primera passa del programa. Però, per perfeccionar la teoria, necessitava la hipòtesi del continu, que romangué com un dels 23 problemes de Hilbert. Aquestes teories foren feroçment atacades, fins i tot al camp personal, per molts matemàtics, especialment Kronecker, que bloquejà gran part de l’avenç del treball de Cantor i no permeté que tornés a la feina de Berlín; altres matemàtics, com Klein i Poincaré, es mostraren també reticents a acceptar-les. El 1884, Cantor sofrí una forta crisi de depressió, agreujada per les crítiques, així com ell mateix explica a una carta dirigida a Mittag-Leffler:
“No sé quan podré tornar i continuar amb els meus treballs científics. De moment, no puc fer absolutament res, i em límit només a allò imprescindible per les meves classes; seria molt més feliç si pogués ser científicament actiu, si només tingués la frescor mental...”
Sobre el 1885, Mittag-Leffler començà a dubtar de la feina de Cantor i l’avisà de no publicar uns papers sobre nombres ordinals. Aquest succés desembocà en la parada de la correspondència entre ambdós i poc després, les feines de Cantor començaren a disminuir. S’abocà a treballs filosòfics, un estudi intens de la literatura isabelina i el problema d’autoria Bacon-Shakespeare, denotant del seu inestable estat mental.
La tèrbola relació amb Kronecker es fou calmant i Cantor abandonà els treballs filosòfics i retornà al camp matemàtic amb Beiträge zur Begründung der transfiniten Mengenlehre (contribucions als fonaments de la teoria de conjunts transfinits). La primera part d’aquesta feina fou publicada el 1895, tractava sobre conjunts simples ordenats. La segona, tot i que fou acabada poc temps després de la primera, sobre conjunts ben ordenats, no fou publicada fins dos anys després. Sembla, aparentment, que pretenia incloure una demostració de la hipòtesi del continu, que tants problemes li portà i que romangué inconclusa.
El 1890, Cantor ajudà a la fundació de Deutsche Mathematiker-Vereinigung (Societat matemàtica alemanya') i en presidí la primera conferència a Halle el 1891, on presentà el seu famós argument de la diagonalització. A partir del 1895, les seves teories foren defensades per matemàtics més joves i enèrgics. Continuà amb feines matemàtiques intermitents, interrompudes per atacs de la seva condició mental que a partir del 1904 degenerà dràsticament.
Cantor passà els últims anys exercint de professor, tot i que fou excusat de diversos semestres degut a la seva condició. Esperava poder conèixer a Russell en persona, poc després d’haver publicat els Principia Mathematica, però la malaltia i problemes familiars no ho permeteren. Li fou concedit el grau honorari de Doctor en Lleis per la Universitat de St Andrews, d'Escòcia, però altre cop la seva condició impedí que rebés el premi en persona.
Finalment, Cantor es retirà envers el 1913 i morí a l’hospital psiquiàtric de Halle el 6 de gener de 1918 a l’edat de 73 anys. Al final de la seva carrera, els seus assoliments foren reconeguts amb mèrits científics i acadèmics.
Filosofia de l'infinit[modifica | modifica el codi]
Cantor posà la filosofia i la matemàtica al mateix nivell en el seu Grundlagen einer allgemeinen Mannigfaltigkeitslehre. Des del seu punt de vista, aquest treball era molt més que una simple introducció a la nova teoria de conjunts: oferia també la primera defensa publicada de l’infinit actual, concepte tradicionalment rebutjat per quasi tots els filòsofs, teòlegs i matemàtics. Un exemple és la cèlebre carta de Gauss a Heinrich Shumacher, expressant fortament la seva oposició:
"Però sobre la teva demostració, protesto sobretot contra l’ús de la quantitat infinita com una completa, que en matemàtiques és mai permesa. L’infinit és només a façon de parler [una manera de parlar], en la qual un parla ben bé de límits.''
Cantor era perfectament conscient que la seva nova teoria de conjunts i nombres transfinits s’enfrontaria a oposició, molta d’aquesta de caràcter tradicional i longeva. Un dels objectius del Grundlagen era precisament demostrar que no hi ha raons per acceptar les velles objeccions als infinits actuals, complets i que era possible respondre a matemàtics com Gauss, filòsofs com Aristòtil i teòlegs com Tomàs d’Aquino. Durant el procés, fou conduït no només a considerar les qüestions epistemològiques que la teoria dels nombres transfinits havia aixecat si no també a formular una metafísica acompanyant. Discutir la consistència matemàtica de tal teoria, afirmant llavors la seva legitimitat, no era suficient. Sentia la necessitat de defensar la seva feina de qualsevol forma d’atac i per això considerà també les objeccions filosòfiques i teològiques que es poguessin fer contra l’infinit actual.
Cantor creia que, fossin quines fossin les conclusions arribades pels matemàtics en el passat, les propietats de la finitud no poden ser aplicades a tots els casos d’infinit. Els diversos intents havien portat a contradiccions i malentesos. A una carta a Vivanti, el 1886, senyala a Aristòtil com la font del dogma medieval infinitum actu non datur (l’infinit actual no pot passar), principi bàsic en l’escolàstica. Aquest necessitava confrontació explícita, ja que la seva assumpció que només existien nombres finits acabà prematurament amb la consideració dels nombres infinits. Un dels arguments més usats era el de l’aniquilació del nombre. Si els nombres infinits s’admetien, es deia que els nombres finits serien empassats per qualsevol infinit. Per exemple, fossin a
dos nombres finits majors que 0
es compleix a
{\displaystyle a+b>a}
{\displaystyle a+b>b}
. Tanmateix, si b
fos infinit, sense importar el valor de a
{\displaystyle a+\infty =\infty }
i això sembla contradir la propietat bàsica de què la suma de dos nombres positius qualssevol hauria de sobrepassar-los als dos. En aquest sentit, es pensava que un nombre infinit aniquilava els finits i, com que això semblava violar la manera en què s’entenien els nombres, l’infinit fou rebutjat per ser inconsistent.
Cantor condemna aquest argument dient que és fal·laç afirmar que els nombres infinits haurien de mostrar les mateixes característiques aritmètiques que els finits. A més, apel·lant-se directament a la seva teoria dels nombres ordinals transfinits, podia demostrar que alguns nombres infinits eres susceptible a modificacions deguts als finits. Un cop enfrontat el tema d’Aristòtil, investigà els treballs d’altres pensadors del segle XVII, que fou un dels més fructífers en l’estudi de la naturalesa de l’infinit amb exemples com Locke, Descartes, Spinoza i Leibniz. Necessitava enderrocar també les seves crítiques per assegurar-se que cap crítica aconseguiria fer descarrilar la seva teoria. Sabent que Déu era inevitablement esmentat en tals jutjaments, es veié obligat a fer consideracions similars. L’argument més utilitzar era que el nombre només es podia predicar des d’allò finit; l’infinit, absolut, pertanyia únicament a Déu. La pregunta de “com d’infinit” esdevenia impossible. Cantor criticà aquesta negativa a predicar res de l’absolut en termes de nombres, similar a l’argument que utilitzà per vèncer a Aristòtil, demostrant que tal conclusions depenien d’un argument circular. Tot i que semblà que era el primer i únic matemàtic que es prenia seriosament l’infinit actual, trobà consol en dos dels seus predecessors. Els dos foren figures importants en el desenvolupament històric del concepte d’infinit i ambdós havien escrit sobre les seves conseqüències matemàtiques i filosòfiques. Un d’aquest fou G. W. Leibniz i l’altre Bernhard Bolzano.
Leibniz fou particularment difícil, ja que la seva opinió de l’infinit semblava canviar depenent de l’ocasió i el context. Com Cantor mostrà en diverses cites, sovint denegà qualsevol creença en l’infinit actual. Tanmateix, en diversos moments treballà en la distinció entre actual i potencial infinit i Cantor el considerà un ajudant a la causa, com mostra el passatge següent:
"Estic tan a favor de l’actual infinit que, en lloc d’admetre que la Naturalesa l’avorreix, com comunament es diu, opino que la Natura en fa freqüent ús a tot arreu, per mostrar més efectivament les perfeccions del seu Autor. Tot i que crec que no hi ha part de la matèria que no sigui - no dic no divisible - però actualment divisible; i conseqüentment la menor partícula hauria de considerar-se com un món ple d’una infinitud de criatures. ''
Cantor desenvoluparà aquesta idea anys més tard, essent de gran ajuda per a obviar les confrontacions i les pors d’alguns entre la interpretació teològica de l’infinit i els nombres transfinits.
Contràriament a Leibniz, Bolzano fou un soldat inequívoc de l’infinit absolut. Cantor admirà particularment els seus intents de demostrar que les paradoxes de l’infinit podien ser explicades i que la idea de completituds infinites podien ser introduïdes sense contradicció a les matemàtiques. De fet, el Paradoxien des Unendlichen (Paradoxes de l’infinit), publicat el 1821, rebé grans elogis de Cantor per haver fet un important servici tant a les matemàtiques com a la filosofia.
De totes maneres, criticà el tractament de l’infinit de Bolzano per dos motius. No només quedava el concepte d’actual infinit poc clar matemàticament parlant, si no que la importància de les idees del poder i el concepte de numeració mai foren desenvolupats. Tot i que en certs treballs es podien trobar suggeriments a aquestes dues idees, mai trobaren un tractament lúcid i independent. Segons Cantor, aquests eren nocions fonamentals sense les quals cap teoria de l’actual infinit podia triomfar. Una de les idees que l’impressionà particularment fou la distinció que feu Bolzano entre categoremàtic (actual) i syncategoremàtic (potencial) infinits. El Grundlagen posà especial importància en aquests punts i explorà, anys més tard en els seus treballs filosòfics, encara més aquesta distinció. Per exemple, entre els filòsofs germànics que s’oposaven a l’infinit complet, Cantor destacà a John Frederick Herbart i Wilhel Wundt com a principals atacants. La seva idea preconcebuda de l’infinit potencial excloïa cap discussió de l’actual infinit. En una carta al matemàtic i historiador suec Gustav Eneström, Cantor resumí la seva oposició de la següent manera:
"Totes les anomenades demostracions contra la possibilitat de nombres actualment infinits són defectuoses, ja que es pot demostrar en cada cas particular i es pot concloure en termes generals també. És el seu π
{\displaystyle \pi \rho \varpi au \sigma \mu }
{\displaystyle \psi \epsilon \mu \delta \sigma \zeta }
[la primera falsa] que des del principi esperen o imposen les propietats dels nombres finits nombres en qüestió, mentre que d’altra banda, si és que són considerats d’alguna manera, han de (en contrast amb els nombres finits) constituir enterament un nou tipus de nombre, la naturalesa del qual depèn completament de la naturalesa de les coses i és un objecte de recerca, però no per les nostres arbitrarietats o prejudicis."
Herbart fou particularment obert al criticisme de Cantor. El fet de defensar el seu infinit en termes de potencial deixava clar que no hi havia manera que pogués admetre la idea d’un infinit complet o actual. Cantor digué que la natura de les coses havia de ser presa tal com venia i que estava segur que la natura de les coses, tant matemàticament abstracte com concretament física, afirmava l’existència dels seus nombres transfinits. A més, les connexions entre els dos, abstracte i concret, proporcionava un altre nivell en què ell esperava justificar la teoria.
L'essència de les matemàtiques[modifica | modifica el codi]
Cantor reforçà els seus estudis filosòfics sobre la seva teoria amb una anàlisi dels familiars i acceptats nombres naturals. Tant els nombres finits com els infinits podien considerar-se de dues maneres. En la mesura que són ben definits a la ment, distints i diferents de tots els altres components del pensament, servien de manera connectiva i relacional per modificar la substància del pensament mateix. Nombrà la realitat que els nombres enters assumeixen com intrasubjectiva o immanent (inherent). En contradicció a la realitat immanent trobem la realitat que els nombres podem assumir concretament, manifesta en objectes del món físic. Aquesta segona realitat procedia dels nombres naturals com a expressions d'imatges o processos del món físic. Aquest aspecte dels nombres enters, foren infinits o finits, ho anomenà com transsubjectiu o transitori.
Cantor afirmava l’existència tant de l’aspecte físic com l’ideal de la noció de nombre. Aquestes realitats duals, de fet, sempre es trobaven juntes, de manera que si un concepte posseïa la realitat immanent sempre podíem trobar la transitòria també. Trobar la connexió entre ambdues fou un dels grans problemes de la seva metafísica. Adjudica la necessària coincidència d’aquests dos aspectes del nombre a la unitat de l’univers mateix. Id est, és possible estudiar només la realitat immanent sense necessitat de confirmació o confrontació amb els sentits físics. No tenir la necessitat de buscar el vincle i la dualitat física permet a les matemàtiques independitzar-se de qualsevol altra ciència i tenir gran llibertat en la creació dels conceptes matemàtics. En aquest context que Cantor ofereix el seu famós dictum de què l’essència de les matemàtiques resideix en la seva llibertat. Així ho expressa al seu Grundlagen:
"Precisament per aquesta posició extraordinària que distingeix les matemàtiques de totes les altres ciències, i que dóna una explicació per la relativa llibertat i facilitat d’aconseguir-ho, mereix especialment el nom de matemàtiques lliures, una designació que, si pogués triar, preferiria molt més que l’acostumada matemàtica pura."
Així afirma la llibertat de les matemàtiques per acceptar la creació i aplicació de noves idees basant-se solament en els pilars de la consistència intel·lectual. Llavors, els matemàtics es trobaven només lligats al fet que els seus conceptes no permetessin contradiccions internes i que seguissin les definicions, axiomes i teoremes prèviament donats. Llavors, en aquest context, quins són els criteris per introduir nous nombres? El punt clau residia únicament en la definició. Així, mentre els nous nombres foren diferents dels altres tipus de nombres, així com pogueren ser distingits entre ells mateixos, llavors acabàvem de definir un nou nombre i s’havia de considerar la seva existència.
L'única objecció possible a aquesta doctrina de llibertat era la creació de noves idees sense correctives. Però, tanmateix, Cantor recalca que són només correctives. Si una idea era infructífera o innecessària, ràpidament es faria evident i, per raons d’insuficiència, seria abandonada o oblidada. Les alternatives donades per Kronecker i els seus seguidors de permetre en la seguretat dels nombres finits li semblaven a Cantor molt perilloses. Per reforçar aquesta última idea, Cantor apel·là a figures llegendàries de la història de les matemàtiques. Sense aquesta llibertat matemàtica personatges com Gauss, Cauchy, Abel, Jacobi, Dirichlet, Weierstrass, Hermite i Riemann mai haurien fet un avenç significatiu en els seus treballs. Kummer mai hauria pogut formular els seus nombres ideals i, conseqüentment, el món no podria -afegeix Cantor amb astúcia- apreciar les feines de Kronecker i Dedekind.
Les matemàtiques, creia Cantor, eren l'única ciència justificada d’alliberar-se de qualsevol cadena metafísica. En canvi, les matemàtiques aplicades i la mecànica teòrica trobaven en la metafísica tant els seus continguts com els seus objectius. La matemàtica, mitjançant la virtut de la seva independència de qualsevol restricció imposada per la realitat externa del món espai-temporal, era completament lliure. Aquesta llibertat, insistí Cantor, era la seva essència.
Influència religiosa[modifica | modifica el codi]
La religió, heretada de jove a través dels seus pares, jugà un paper important en la vida i pensaments de Cantor. No només fou necessària per enderrocar els arguments que diferents filòsofs i teòlegs donaven contra l’infinit actual, si no que s’escolà com a part intrínseca dels seus treballs. Després de les crisis nervioses del 1884, Cantor retornà a les matemàtiques doblement desencoratjat: no només semblava que la hipòtesi del continu era un camí sense sortida, si no que Mittag-Leffler pareixia haver tancat l'última porta de les esperances de ser entès per la comunitat matemàtica. Aïllat al Halle, començà a ensenyar filosofia i a cartejar-se amb teòlegs que li proporcionaren una sortida natural a la seva necessitat de comunicació.
Tanmateix, sembla que el contacte amb els teòlegs cristians només reforçà la simpatia que ja sentia per ells. A principis de 1884 ja confessava a Mittag-Leffler que ell no era el creador de la seva feina, si no només un missatger. Déu li havia donat la inspiració, deixant només a Cantor la responsabilitat d’escriure els articles i organitzar-los. Psicològicament, aquesta carta és molt reveladora perquè sembla demostrar que ja abans de la crisi nerviosa, no volia atribuir-se el mèrit dels seus treballs i preferia transferir la responsabilitat de les seves idees provocatives a un altre focus.
A més, també resulta important el fet que Cantor cregués en l’absoluta veritat de la seva teoria de conjunts perquè li havia sigut revelada. Així, no només es convertia en un missatger de Déu, si no també en un ambaixador. D’aquesta manera, hauria cregut que era el seu deure utilitzar els coneixements que li havien estat donats per prevenir l’Església de cometre greus errors en relació a la naturalesa de l’infinit. En una carta a Jeiler el 1888, Cantor declarà:
“No tinc cap dubte de la veritat dels transfinits, els quals he descobert gràcies a l’ajuda de Déu i què, en la seva diversitat, he estudiat per més de vint anys; cada any, i gairebé cada dia, em porta més endins en aquesta ciència.”
Fou encara més directe en una carta escrita a Hermite a principis de 1894 on explicava que fou la voluntat de Déu apartar-se dels afers matemàtics per treballar amb aspectes teològics i filosòfics:
“Però ara agraeixo a Déu, omniscient i tot bondadós, que Ell sempre m’ha denegat la realització d’aquest desig [el d’aconseguir una posició a la universitat de Göttingen o a la de Berlín], perquè Ell llavors m’ha limitat, a través d’un profund contacte amb la teologia, a servir-lo a Ell i la Seva Sagrada Església Catòlica Romana molt millor del que he sigut capaç amb la meva preocupació exclusiva per les matemàtiques.”
De cop, Cantor senyalà les nombroses decepcions i els dubtes acumulats durant més de dues dècades. La falta de confiança en si mateix i en els seus poders matemàtics reflectien la frustració que devia sentir al ser incapaç de resoldre la hipòtesi del continu, combinat amb els atacs de Kronecker i l’aparent negativa de Mittag-Leffler sobre els seus recents descobriment sobre els tipus d’ordre. Cantor acabà abandonat els seus companys matemàtics per trobar consol i inspiració entre els teòlegs i filòsofs de l’Església. La religió renovà part de la seva confiança i alimentà la creença en la veritat dels seus treballs. Inspirat i ajudat per Déu, estava segur que la seva feina era significativa, tot i el fracàs dels matemàtics a l’hora d’intentar entendre la importància dels seus descobriments.
El Conjunt de Cantor
Cantor va ser el fundador de la teoria de conjunts moderna (1874-84). Fou el primer a definir els conceptes apropiats per tal d'estudiar i comparar els conjunts infinits en funció de la seva mida. Va demostrar que donat qualsevol conjunt A, el conjunt de tots els subconjunts de A, anomenat el conjunt potència de A té una mida més gran que la mida de A (aquest fet és conegut com el teorema de Cantor). Així hi ha una jerarquia infinita de les mides de conjunts infinits, de la qual sorgeixen els cardinals transfinits i els nombres ordinals, i la seva peculiar aritmètica. La notació que emprà per als nombres cardinals, i que es continua utilitzant, fou la lletra Hebrea ℵ
amb un nombre ordinal com a subíndex; per als ordinals va utilitzar la lletra Grega ω
. (falta ampliar i detallar...)
Cantor fou el primer a apreciar el valor de les correspondències bijectives en la teoria de conjunts. Va definir el concepte de conjunt finit i conjunt infinit, diferenciant aquest darrer en conjunt numerable i conjunt no numerable. Hi ha una correspondència bijectiva entre qualsevol conjunt numerable i el conjunt de tots els nombres naturals; tots els altres conjunts infinits són no numerables. Va demostrar que el conjunt dels nombres racionals és numerable, i que el conjunt dels nombres reals no ho és i és, per tant, estrictament major. La cardinalitat dels nombres naturals és ℵ
; el dels reals és més gran, i és almenys ℵ
és el cardinal més petit després de ℵ
Els primers articles de Cantor són sobre teoria de nombres, el tema de la seva tesi. Sota el suggeriment d'Eduard Heine, Professor a Halle, Cantor va interessar-se per l'Anàlisi Matemàtica. Heine proposà a Cantor de resoldre un problema obert que Dirichlet, Lipschitz, Bernhard Riemann, i el mateix Eduard Heine no havien pogut resoldre: la unicitat de la representació d'una funció mitjançant sèries trigonomètriques. Cantor va resoldre el problema l'any 1869. Entre 1870 i 1872, Cantor va publicar més articles sobre sèries trigonomètriques, incloent-ne un on definia els nombres irracionals com una seqüència convergent de nombre racionals. Dedekind, amb qui Cantor va fer amistat el 1872, cita aquest article aquell mateix any en l'article on ell mateix primer va desenvolupar la seva celebrada definició dels nombres reals mitjançant les talladures de Dedekind.
L'article de Cantor del 1874, "On a Characteristic Property of All Real Algebraic Numbers", marca el naixement de la teoria de conjunts. Va ser publicat a Journal de Crelle, malgrat l'oposició de Kronecker, gràcies al suport de Dedekind. Prèviament a aquest article, sempre s'havia suposat que totes les col·leccions infinites tenien la "mateixa mida"; Cantor fou el primer a demostrar que hi havia més d'un tipus d'infinit. Esdevingué el primer a utilitzar la noció de bijecció per a diferenciar els tipus d'infinit. Va demostrar que el conjunt dels nombres reals no és numerable. El 1891 va tornar a demostrar-ho mitjançant el famós i elegant argument diagonal.
L'article de 1874 també demostra que el conjunt dels nombres algebraics, és a dir, el conjunt dels zeros d'equacions polinòmiques amb coeficients enters, és numerable. Els nombres reals que no són algebraics s'anomenen nombres transcendents. Liouville ja havia establert l'existència de nombres transcendents l'any 1851. Cantor havia demostrat que el conjunt dels nombres reals no era numerable i que la unió d'una quantitat numerable de conjunts numerables és numerable. Com que un nombre real és o bé algebraic o bé transcendent, el conjunt de nombres transcendents no és numerable. Així, el conjunt dels nombres transcendents és igual de gran que el conjunt dels nombres reals, i "gairebé tot" nombre real ha de ser transcendent. Cantor va remarcar que efectivament ell havia demostrat un teorema ja demostrat per Liouville, que hi ha una quantitat infinita de nombres transcendents en cada interval de nombres reals.
El 1874, Cantor va començar a buscar una bijecció entre els punts del quadrat unitat i els punts de l'interval unitat. En la carta de l'any 1877 a Dedekind, Cantor demostra un resultat molt més general: que hi ha una bijecció entre els punts de l'interval unitat i tots els punts en un espai p-dimensional. Sobre aquest descobriment Cantor va escriure (en francès) "Ho veig, però no ho puc creure!" Aquest resultat sorprenent té implicacions en geometria i la noció de dimensió.
El 1878, Cantor va presentar un altre article al Journal de Crelle, que altra vegada va desagradar a Kronecker. Cantor volia retirar l'article, però Dedekind el va persuadir de no fer-ho; a més a més, Weierstrass donava suport a la seva publicació. Cantor no va enviar mai més res al Journal de Crelle per a publicar.
Aquest article precisava la noció de bijecció i definia el concepte de conjunt numerable com el de conjunt que pot ser posat en correspondència bijectiva amb el conjunt dels nombres naturals. Cantor introdueix la noció de "potència" (un terme que pren de Jakob Steiner) o equipotència de conjunts; dos conjunts són equipotents (tenen la mateixa potència) si hi ha una correspondència bijectiva entre ells. Després demostra que el conjunt dels nombres racionals té la potència infinita més petita, i que R
té la mateixa potència que R
. A més a més, una quantitat numerable de còpies de R
. Mentre que va utilitzar sovint el concepte de numerable, no va escriure la paraula "numerable" fins al 1883. Cantor també hi analitza la seva teoria sobre la dimensió dimensió, insistint que la seva aplicació entre l'interval unitat i el quadrat unitat no era continu.
Entre el 1879 i el 1884, Cantor va publicar una sèrie de sis articles aMathematische Annalen que junts formen una introducció a la seva teoria de conjunts. L'editor va accedir a publicar aquests articles tot i la creixent oposició a les idees de Cantor promoguda per Kronecker. Kronecker admetia un concepte matemàtic només si aquest podia ésser construït amb una quantitat finita de passos a partir dels nombres naturals, els quals considerava intuïtivament donats. Per a Kronecker, la jerarquia de Cantor dels infinits era inadmissible.
El cinquè article d'aquesta sèrie, "Foundations of a General Theory of Aggregates", publicat el 1883, fou el més important dels sis i fou publicat en una monografia, a part. Contenia la rèplica de Cantor als opositors de les seves idees i mostra com els nombres transfinits són una extensió dels nombres naturals. Comença definint els conjunts ben ordenats. Els nombres ordinals són introduïts com tipus d'ordres dels conjunts ben ordenats. Cantor defineix l'addició i la multiplicació dels nombres cardinals i dels nombres ordinals. El 1885, Cantor estén la seva teoria dels tipus d'ordre de manera que els nombres ordinals esdevenen simplement una classe de tipus d'ordre.
L'article de Cantor del 1883 revela que era ben conscient de l'oposició que les seves idees tenien:
"... I realize that in this undertaking I place myself in a certain opposition to views widely held concerning the mathematical infinite and to opinions frequently defended on the nature of numbers."
D'aquí que dediqui molt espai a justificar la seva feina, defensant que els conceptes matemàtics poden ser introduïts lliurement sempre que no entrin en contradicció i estiguin definits a partir de conceptes ja acceptats. També cita a Aristòtil, Descartes, Berkeley, Leibniz, i Bolzano en parlar de l'infinit.
Cantor fou el primer a formular el que després es coneixeria com la Hipòtesi del Continu o CH: no hi ha cap conjunt la cardinalitat del qual sigui més gran que la del conjunt dels nombres naturals i a la vegada més petita que la del conjunt dels nombres reals (o equivalentment, la cardinalitat del conjunt dels nombres reals és exactament \aleph-one, en lloc de almenys \aleph-one). La incapacitat de demostrar la Hipòtesi del Continu va causar a Cantor ansietat considerable, però retrospectivament és perfectament comprensible: un resultat de Gödel del 1940 i un resultat de Paul Cohen del 1963 mostren els dos junts, que no es pot demostrar la Hipòtesi del Continu ni la seva negació en la teoria estàndard de la teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel més l'Axioma de l'elecció (ZFC). [1]
El 1882, la rica correspondència matemàtica que hi havia hagut entre Cantor i Dedekind va acabar-se. Cantor començà una interessant correspondència amb Mittag-Leffler de Suïssa, i aviat va començar a publicar a la revista de Mittag-Leffler Acta Mathematica. Però el 1885, Mittag-Leffler va demanar a Cantor que retirés un article d'Acta mentre l'estava revisant, escrivint que "... about one hundred years too soon." Cantor accedí, però va escriure a un tercer :
"Had Mittag-Leffler had his way, I should have to wait until the year 1984, which to me seemed too great a demand! ... But of course I never want to know anything again about Acta Mathematica."
Així va finalitzar la seva correspondència amb Mittag-Leffler, com ho havia fet el brillant desenvolupament de Cantor sobre la teoria de conjunts els 12 anys precedents. Mittag-Leffler tenia bones intencions, però aquest incident revela com fins i tot els més brillants contemporanis de Cantor sovint no foren capaços d'apreciar el seu treball.
El 1895 i el 1897, Cantor va publicar un article en dues parts a Mathematische Annalen amb Felix Klein coma editor; aquests van ser els seus darrers articles significatius en teoria de conjunts. (La traducció anglesa és Cantor 1955.) El primer article comença definint el que és un conjunt, subconjunt, etc., en termes semblants als d'avui en dia. Els conceptes d'aritmètica cardinal i ordinal són revisats. Cantor volia incloure en el segon article una demostració de la Hipòtesi del continu, però hagué de conformar-se exposant la seva teoria dels conjunts ben-ordenables i els nombres ordinals. Cantor intentà demostrar que si A iB són conjunts amb A equipotent a un subconjunt de B i B és equipotent a un subconjunt de A, aleshores A i B són equipotents. Ernst Schroeder havia volgut demostrar aquest teorema una mica abans, però la seva demostració, com la de Cantor, tenia defectes. Felix Bernstein va proporcionar una demostració correcta l'any 1898en la seva tesi de doctorat; d'aquí el nom del teorema de Cantor-Schroeder-Bernstein.
Al voltant d'aquesta època, les paradoxes de la teoria de conjunts començaren a treure el cap. En un article de l'any 1897 paper en un tema no relacionat, Cesare Burali-Forti fa esment de la primera de les paradoxes, la paradoxa de Burali-Forti: el nombre ordinal del conjunt de tots els ordinals ha de ser un ordinal i això comporta una contradicció. Cantor havia descobert aquesta paradoxa el 1895, i la descriví en una carta del 1896 a Hilbert. Curiosament, Cantor va ser molt crític amb l'article de Burali-Forti.
El 1899, Cantor va descobrir el seu epònim a la paradoxa: quina és la cardinalitat del conjunt de tots els conjunts? Clarament ha de ser el cardinal més gran possible. Però per a qualsevol conjunt A, la cardinalitat de la potència de A és estrictament major que la cardinalitat de A (pel teorema de Cantor). Aquesta paradoxa, juntament amb la de Burali-Forti, va portar a Cantor a reformular rel seu concepte de limitació de mida, fact check needed d'acord amb la qual la col·lecció de tots els ordinals, de tots els conjunts, és una "multiplicitat inconsistent" que és "massa gran" per a ser un conjunt. Avui les anomenaríem classes pròpies.
Una visió comuna entre els matemàtics és que aquestes paradoxes, juntament amb la paradoxa de Russell, demostren que no és possible prendre una "intuïtiva", o no axiomàtica, una aproximació a la teoria de conjunts sense risc de contradicció. De segur que aquestes foren algunes de les motivacions que portaren a Zermelo i d'altres a produir axiomatitzacions de la teoria de conjunts. D'altres observaren, això no obstant, que les paradoxes no apareixien des d'un punt de vista informal motivat per la jerarquia iterativa, que pot ser vist com una explicació de la idea de la limitació de mida. D'altres també qüestionen si la formulació Fregueana de la teoria de conjunts intuïtiva (que fou el sistema directament refutat per la paradoxa de Russell) és realment fidel a la interpretació de la concepció kantiana.
El treball de Cantor va atraure una atenció favorable després del celebrat encomiam de Hilbert. En conferències públiques pronunciades al primer Congrés Internacional de Matemàtics, que tingueren lloc a Zuric el 1897, Hurwitz i Hadamard ambdós van expressar la seva admiració per la teoria de conjunts de Cantor. En aquest congrés, Cantor també va renovar la seva amistat i correspondència amb Dedekind. Charles Peirce a Amèrica també elogià la teoria de conjunts de Cantor. El 1905, Cantor va començar una correspondència, que després seria publicada, amb el seu admirador i traductor anglès Philip Jourdain, sobre la història de la teoria de conjunts i sobre les idees religioses de Cantor.
↑ Alguns matemàtics consideren que amb aquests resultats la qüestió queda totalment resolta, i que com a molt permet que sigui possible examinar les conseqüències formals de CH i de la seva negació, o d'algun axioma que implica algun d'aquests. Altres matemàtics continuen buscant axiomes "naturals" o "plausibles" que, una vegada afegits a ZFC, permetin demostrar o refutar CH, o que donin proves directes en o en contra de CH; entre els més destacats matemàtics que treballen en aquest sentit trobem W. Hugh Woodin.
pols de Cantor.
conjunt de Cantor.
Literatura primària en anglès:
Cantor, Georg, 1955 (1915). Contributions to the Founding of the Theory of Transfinite Numbers. Philip Jourdain, ed. and trans. Dover.
1874. "On a property of the set of real algebraic numbers," 839-43.
1883. "Foundations of a general theory of manifolds," 878-919.
1891. "On an elementary question in the theory of manifolds," 920-22.
1872-82, 1899. Correspondence with Dedekind, 843-77, 930-40.
Literatura secundària:
Aczel, Amir D., 2000. The mystery of the Aleph: Mathematics, the Kabbala, and the Human Mind. Four Walls Eight Windows. A popular treatment of infinity, in which Cantor is the key player.
Dauben, Joseph W., 1979. Georg Cantor : his mathematics and philosophy of the infinite. Harvard Uni. Press. The definitive biography to date.
Hallett, Michael, 1984. Cantorian set theory and limitation of size. Oxford Uni. Press.
Paul Halmos, 1998 (1960). Naive Set Theory. Springer.
Hill, C. O., and Rosado Haddock, G. E., 2000. Husserl or Frege? Meaning, Objectivity, and Mathematics. Chicago: Open Court. Three chpts. and 18 index entries on Cantor.
Roger Penrose, 2004. The Road to Reality. Alfred A. Knopf. Chpt. 16 reveals how Cantorian thinking intrigues a leading contemporary theoretical physicist.
Rudy Rucker, 2005 (1982). Infinity and the Mind. Princeton Uni. Press. Deeper than Aczel.
Suppes, Patrick, 1972 (1960). Axiomatic Set Theory. Dover. Although the presentation is axiomatic rather than naive, Suppes proves and discusses many of Cantor's results, thereby revealing Cantor's importance for the edifice of foundational mathematics.
Ioan James. Remarkable Mathematicians. From Euler to von Neumann.
Commons (Categoria) O'Connor, J. J., and Robertson, E.F. MacTutor archive. The following are the source for much of this entry:
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georg Cantor» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
A history of set theory. Mainly devoted to Cantor's accomplishment.
Encyclopedia Britannica: Georg Cantor.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Georg_Cantor&oldid=17563670» Categories: Filòsofs en alemanyFilòsofs alemanysLògicsMatemàtics alemanysProfessors de matemàtiquesProfessors de la Universitat Martí Luter de Halle-WittenbergPersones de Sant PetersburgCategories ocultes: Pàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl d'autoritats Menú de navegació
AragonésالعربيةAsturianuAzərbaycancaБеларускаяБългарскиবাংলাکوردیی ناوەندیČeštinaCymraegDanskDeutschΕλληνικάEnglishEsperantoEspañolEestiEuskaraفارسیSuomiFrançaisGaeilgeGalegoעבריתKreyòl ayisyenMagyarՀայերենBahasa IndonesiaIdoÍslenskaItaliano日本語ქართულიҚазақша한국어KurdîКыргызчаLatinaLumbaartLatviešuMalagasyമലയാളംမြန်မာဘာသာनेपालीNederlandsNorsk nynorskNorsk bokmålOccitanଓଡ଼ିଆPolskiPiemontèisPortuguêsRomânăРусскийScotsSrpskohrvatski / српскохрватскиSimple EnglishSlovenčinaSlovenščinaShqipСрпски / srpskiSvenskaதமிழ்ไทยTagalogTürkçeУкраїнськаاردوTiếng ViệtVolapükYorùbá中文文言粵語 Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 4 oct 2016 a les 18:52. | 0.788915 | curate | {"ca": 0.9250937185699918, "en": 0.0505851696077535, "nl": 0.0001828655024229679, "fr": 0.0028115570997531317, "sr": 0.00029715644143732287, "es": 0.001988662338849776, "hr": 9.143275121148396e-05, "uu": 6.857456340861296e-05, "sh": 6.857456340861296e-05, "cs": 0.00011429093901435494, "it": 0.00011429093901435494, "uk": 0.0004343055682545488, "pl": 0.0004800219438602908, "hu": 0.0008457529487062266, "ko": 0.0004114473804516778, "de": 0.0003657310048459358, "la": 0.0002514400658315809, "pt": 0.0008686111365090976, "pa": 0.014926396635274756} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Georg_Cantor |
racoforumsanon_ca_20220809_2_678179 | En aquest moment, s'està dient que encara queden terroristes islàmics lliures pels carrers de França. Aquests estan armats i es demana a la població de París que es mantingui a casa. Però com et pots defensar a casa si entra un "paio d'aquests"?Sincerament crec que les persones haurien de poder disposar d'armes a casa seva per poder defensar-se. Que opineu? Personalment estic d'acord que es permeti la legalització sempre i quan les tinguis a casa.
Estadísticament les armes serveixen per matar persones properes familiars i veins dels posseidors de les armes, així com per delinquir. La probabilitat de topar-te amb un islamista tendeix a zero, millor gastat els diners en pneumàtics sense càmera i un cotxe amb bons sistemes de seguretat, les víctimes d'una bona ceba amb el cotxe no tenen res a envejar a les mutilacions de l'Estat Islàmic i al cotxe potser hi pujes cada dia.
'EstaTísticament'.
sembla que les dues formes estan acceptades
Sí, però una és la que fa servir tot europa i l'altra la que només fa servir Castella (per cert, en aquest cas, ni el gallec els segueix). 'Estadística' no ha de ser acceptada, per dignitat. Tu tries, o restes amb els espanyols o amb el món. Bibiloni en parla ací: http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/estatistica.html
És cert que més lògic és estatística ja que diem estat i no "estad". Intentaré canviar l'hàbit, però no és tan fàcil a la vellesa
Sí que ho és.
D'acord, d'acord...
Creu! | 0.789198 | curate | {"ca": 0.9625970359915315, "pt": 0.02399435426958363, "fr": 0.013408609738884969} | |
mc4_ca_20230418_2_90708 | Marsden Hartley - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Marsden Hartley (Lewiston, Maine,[1] els Estats Units, 1877 - Ellsworth, Maine, els Estats Units, 1943) fou un pintor i escriptor estatunidenc, l'obra del qual va representar una resposta anticipada a les tendències modernistes de l'art europeu. [2]
Marsden Hartley (7 de juny del 1939)
4 de gener de 1877
Lewiston, Maine, els Estats Units
2 de setembre de 1943(1943-09-02) (als 66 anys)
Ellsworth, Maine, els Estats Units
De pares anglesos,[3] Hartley va començar la seua formació artística al Cleveland Institute of Art després que la seua família es va traslladar a Cleveland (Ohio) el 1892. [1] Més tard va guanyar una beca per a estudiar a la Cleveland School of Art. [1] El 1898, als 22 anys, Hartley es va traslladar a Nova York per a estudiar pintura a la New York School of Art amb William Merritt Chase i després va assistir a la National Academy of Design de la mateixa ciutat. [1][4]
El 1912 Alfred Stieglitz, que el 1909 li havia donat l'oportunitat d'exposar individualment per primer cop,[1] el va enviar a Europa. El París cubista no fou del tot del seu gust i viatjà a Munic i a Berlín, on congenià més amb l'expressionisme de Vassili Kandinski i Jawlensky. [1] El 1913 exposà a Berlín amb Der Blaue Reiter (El Cavaller Blau). Aquest mateix any retornà als Estats Units i exposà a l'Armory Show. [2]
Entre el 1914 i el 1916 tornava a ésser a Europa i visità Londres, París, Berlín i Munic. Les seues pintures d'aquests anys mostren un caràcter abstracte i un cert to expressionista, com els de la seua famosa Pintura núm. 5 (Nova York, Whitney Museum of American Art, 1914-1915), de vius colors expressionistes i que incorpora emblemes militars i decoracions de l'Alemanya de la guerra. El quadre representa una notable síntesi personal, estructurada de manera més compacta i objectiva que l'expressionisme alemany, però amb un disseny més lliure i amb més colorit que el cubisme francès. [2]
Quan el 1916 tornà als Estats Units,[1] però, no va continuar per aquesta via i començà a fer una pintura abstracta gairebé constructivista amb tons pastel clars. El 1917 abandonà l'abstracte i entre el 1918 i el 1920 realitzà pastels colpidors del paisatge mexicà en els quals es va basar, durant els anys vint, per a pintar diversos olis igual d'impressionants però més formalitzats. En els anys que precediren el 1936, Hartley va dur una vida errant i visità França, Itàlia, Alemanya i Nou Mèxic. [2] Els anys 1932 i 1933 inicià un mode depuradament primitiu de pintar i va continuar en aquesta direcció fins al final de la seua carrera artística. [2]
Va tornar a Maine el 1937 després de declarar que volia ésser el pintor de Maine i representar la vida nord-americana a un nivell local. [1] Aquest desig el va fer alinear amb el regionalisme, un moviment de la pintura estatunidenca que es concentrava en la representació realista d'escenes i de tipus. Va continuar pintant a Maine (principalment escenes de la rodalia de Lovell i la costa de Corea a Gouldsboro) fins a la seua mort a Ellsworth el 1943. [5] Les seues centres foren escampades al riu Androscoggin. [5]
Mountain Lake (cap al 1910)
Handsome Drinks (cap al 1916)
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Roberts, Norma J., ed., 1988. The American Collections, Columbus Museum of Art, pàg. 78. ISBN 0810918110
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 372.
↑ Sullivan Goss - An American Gallery (anglès)
↑ Marsden Hartley - Bio - The Phillips Collection (anglès)
↑ 5,0 5,1 Maine State Library (anglès)
Jonathan Weinberg, 1993. Speaking for Vice. Homosexuality in the Art of Charles Demuth, Marsden Hartley, and the First American Avant-Garde. New Haven i Londres: Yale University Press (Yale Publications in the History of Art). ISBN 0300053614.
Ludington, Townsend, 1992. Marsden Hartley: The Biography of an American Artist. Ithaca: Cornell University Press.
Hole, Heather, 2007. Marsden Hartley and the West: The Search for an American Modernism. New Haven: Yale University Press.
Scott, Gail R., 1988. Marsden Hartley. Nova York: Abbeville Press.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marsden Hartley
Marsden Hartley Gets His Due in Berlin - The New York Times (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marsden_Hartley&oldid=21182602»
Last edited on 19 maig 2019, at 15:37 | 0.657171 | curate | {"ca": 0.7740698985343856, "mk": 0.002705749718151071, "uu": 0.0013528748590755355, "es": 0.020067643742953778, "uz": 0.0006764374295377678, "en": 0.11950394588500564, "fr": 0.04509582863585118, "pt": 0.0006764374295377678, "ru": 0.008117249154453212, "ar": 0.0036076662908680946, "sr": 0.0009019165727170237, "de": 0.02322435174746336} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Marsden_Hartley |
oscar-2201_ca_20230904_12_22359 | CONSERVAR. Del llatí conservare. Compost pel prefix "amb" de "cum" i "servare" que vol dir posar en lloc segur.
Mantenir o tenir cura de la permanència o integritat d'alguna cosa o d'algú.
Mantenir sa i estalvi a algú.
Continuar la pràctica d'hàbits i costums.
Guardar amb cura alguna cosa.
Preservar un aliment en un mitjà adequat.
Aquest viatge és un joc de preguntes als meus avis, el meu desig de conservar-los amb mi, la meva pirueta personal per esquivar l'absència, el meu homenatge a quatre persones importants en la meva vida, el meu desig de conservar la seva memòria, d’embotar-la. No vull tancar les tapes dels pots, vull obrir-les i que mirem junts a l'interior d'aquest viatge que comença com el dels meus avis, en una muntanya de sal, i que no sé on acaba.
ACTUACIÓ EMMARCADA DINS LA PROGRAMACIÓ DEL FESTIVAL PASSATGE INSÒLIT
ENTRADES
Entrada: 8 euros
Amics del Teatre La Colmena: 4 euros
Sagarra Club, Excèntrica i Carro de Baco: 6 euros
Reserves: Truqueu al 93 385 26 82 o passeu un mail a [email protected], deixant el vostre nom i quantes entrades voleu. FEU-VOS AMICS DEL TEATRE LA COLMENA
Per només 20 euros a l'any, podeu convertir-vos en Amic del Teatre La Colmena, i així gaudir de descomptes en les entrades de tots els espectacles del nostre teatre i d'altres espais culturals de la ciutat.
FITXA ARTÍSTICA
Construeixen, escriuen, dirigeixen, il·luminen i juguen
Izaskun Fernández i Julián Sáenz-López
Fotografia
Clara Larrea
Producció
El Patio Teatro
Opina a les xarxes amb les etiquetes
#teatrelacolmena #passatgeinsolit #santacolomaciutatdeteatre
AMICS DEL TEATRE: Recordeu que només per 20 euros a l'any, us podeu fer Amics del Teatre i tindreu descomptes en la compra de les entrades, possibilitat d'entrar a actes exclusius pels Amics, matrícula gratuïta als cursos de la nostra Escola de les Arts...
PARKING: Podeu aparcar al parking de la Plaça de la Vila i de la Rambla de Sant Sebastià durant 3 hores per només 1 euro. Presenteu el ticket del parking juntament amb l'entrada a la nostra taquilla i us posarem el segell per validar-lo. | 0.789067 | curate | {"pt": 0.012183235867446393, "ca": 0.9098440545808967, "st": 0.003898635477582846, "es": 0.05701754385964912, "en": 0.01705653021442495} | http://teatrelacolmena.cat/memoria.htm |
mc4_ca_20230418_15_199073 | Les Terrasses du Ris Chateaulin França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Chateaulin Pensions
Descompte a Les Terrasses du Ris
Veure tots els 42 allotjaments a Chateaulin.
10 Kerlucia-Kerlaz, Kerlaz, Chateaulin, França, 29100 - Veure al mapa
Més informació sobre Les Terrasses du Ris
Dissenyat tant per oci com per negoci, Les Terrasses du Ris està situat idealment a Douarnenez; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les Terrasses du Ris ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, balcó/terrassa, insonorització, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com jardí. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Douarnenez, el Les Terrasses du Ris és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.766176 | curate | {"ca": 0.9116347569955817, "en": 0.013991163475699559, "fr": 0.023564064801178203, "pt": 0.0508100147275405} | https://www.agoda.com/ca-es/les-terrasses-du-ris/hotel/chateaulin-fr.html |
macocu_ca_20230731_9_255069 | Arquitectes, decoradors i clients: el Modernisme tèxtil a quatre mans: Lluís Domènech i Montaner; Ricard de Capmany, Gaspar Homar i els Tayà|h[Recurs electrònic]= | 0.639414 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_195532 | El coordinador general d’ EUiA , Jordi Miralles , ha apostat per la reedició del tripartit a la pròxima legislatura, però amb més pes de la coalició ICV -EUiA. Així mateix, és partidari que en els pròxims mesos el Govern compleixi els projectes previstos amb els diners del nou sistema de finançament.
El líder comunista creu que després dels pròxims comicis catalans “és necessària una nova majoria d’esquerres amb més pes d’ICV-EUiA” i recorda que en l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió , la seva coalició augmenta la intenció de vot en 2 punts i és l’únic membre del tripartit que puja.
Miralles entén que és de “justícia que l’increment de representació d’ICV-EUiA es tradueixi en una major responsabilitat en un futur govern d’esquerres”. Així mateix, ha alertat que si CiU i PP aconsegueixen sumar, “per descomptat arribaran a un pacte, i això representaria una involució”. | 0.869299 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/miralles_defensa_la_reedici_del_tripartit_amb_m_s_pes_d_rsquo_icv_euia_40493.php |
crawling-populars_ca_20200525_41_402562 | Menú
Els gestors de la central han declarat l'emergncia general amb dos ferits així com l'evacuació de personal i de la població prxima a la central
Vandells.-La central nuclear de Vandells II ha simulat aquest dijous al matí la prdua d'energia elctrica total del complex atmic com a conseqüncia d'una forta ventada i un incendi. Es tractava del simulacre anual previst pel Pla d'Emergncia Interior (PEI) i que ha comptat amb la participació, a banda de l'empresa gestora ANAV; de l'Organització de Resposta davant Emergncies del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), que ha seguit els esdeveniments des de la Sala d'Emergncies així com des del Centre de Coordinació Operativa de Tarragona. L'exercici s'ha desplegat entre les nou del matí i les dues del migdia amb la simulació d'un escenari de forts vents que hauria interromput el subministrament elctric interior així com un posterior incendi i la inoperativitat dels generadors disel alternatius que hauria suposat la prdua total d'energia al complex i una prdua de la refrigeració d'emergncia.
Amb l'incendi, segons ha relatat el CSN, s'hauria perdut l'aigua d'alimentació auxiliar dels generadors de vapor, provocant un dany en el combustible del nucli amb l'alliberament de radioactivitat al recinte de contenció de la planta, per no a l'exterior. Durant les intervencions, dos treballadors de la central haurien resultat ferits. Un d'ells ha estat traslladat a l'exterior i un altre ha estat tractat i descontaminat a la planta per ser evacuat posteriorment a l'hospital.Durant l'exercici, el CSN ha recomanat al Centre de Coordinació Operativa de la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona que s'establís un control d'accessos a la zona, l'evacuació de les poblacions situades en un radi de tres quilmetres de la central i a cinc del sector preferent del vent, el confinament de la població i estabulació dels animals entre tres i deu quilmetres, repartiment de profilaxi sense ingestió per als pobles a deu quilmetres i control marítim al voltant de la planta. Finalment, ANAV ha comunicat al CSN l'evacuació del personal no essencial de la planta.Durant el simulacre, el titular de la central ha arribat a declarar la categoria 4, "Emergncia General", del Pla d'Emergncia Interior i el CSN ha mantingut l'activació dels grups operatius de la seva sala d'emergncies (SALEM) i dels suports externs. Un esdeveniment d'aquesta magnitud hauria estat classificat com a nivell 5 en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.745724 | curate | {"es": 0.12038614423622941, "ca": 0.8682566723452584, "en": 0.011357183418512209} | : /catalunya/territori/noticia-vandellos-ii-simula-perdua-dalimentacio-electrica-per-ventada-incendi-20190411181308.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_262379 | ® Kayak Campo . Empresa de turisme actiu i aventura d'Aragó TA - HU - 134 · Avís Legal · Condicions generals · Traballa amb nosaltres | 0.618275 | curate | {"en": 0.11363636363636363, "ca": 0.8863636363636364} | https://www.kayakcampo.com/ca/covid-19.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_319233 | «Hem de tenir més respostes que la independència»Joan Carretero, reelegit president de Reagrupament, esperona la militància a no defallir: "Hem perdut una batalla, no la guerra"Galeria de fotos (Adrià Costa)Joan Carretero i Rut Carandell a l'inici de l'assemblea de Rcat celebrada al teatre Vigatà de Vic. Foto: Adrià Costa"Reagrupament no s'arronsa", assegurava un reagrupat de primera fornada aquest matí mentre fumava una cigarreta en un descans en la pacífica IV assemblea nacional de l'associació independentista, celebrada a Vic. Malgrat els resultats electorals obtinguts tant en les eleccions al Parlament com a les municipals, el moviment liderat per Joan Carretero opta per continuar la lluita independentista amb un estil entremig del free-lance i del lobby per esdevenir un moviment "rigorós" per la independència. De fet, la nova consigna a la seva motivada militància és clara: "Hem de tenir més respostes que la independència". Així ho ha expressat, amb aquell to directe i aspre que acostuma a utilitzar Joan Carretero, un cop ha estat renovat com a president de la formació independentista aquest migdia a Vic, davant els prop de mig miler de reagrupats que han assistit al conclave de la formació. "Ser més astuts"Carretero ha volgut deixar clar que la ponència política aprovada aquest matí demostra que Rcat "té un discurs més enllà de la independència". "Hem de fer que el independentisme sigui rigorós, que no sigui Aida , que els ciutadans vegin que tenim respostes, que ens vegin com una solució, no val a dir que amb la independència viurem millor", ha sentenciat el cap de files de Reagrupament, tant en el discurs d'acceptació com en l'informe de presidència. En aquest sentit ha encoratjat a la tropa reagrupada a ser "més astuts". "Hem d'explicar més i millor els nostres objectius, però no hem de retirar res del que hem dit fins ara, teníem raó, i els darrers fets ens l'han donada", ha apuntat en referència als darrers pactes electorals.Municipalisme, primera fita"Malgrat el desànim, el cansament i la ràbia que provoca veure que la gent vol un país agenollat, cal aixecar-se i triomfar, i només triomfa el que segueix la lluita", ha clamat. Però, així mateix, Carretero no ha volgut passar de puntetes sobre els resultats electorals: "Ens hem de llepar les ferides, però hem de continuar; hem perdut una batalla no la guerra, una guerra que serà llarga i en la que tindrem desertors", ha avisat. Per aquest motiu ha demanat obrir el flanc municipal com a principal plaça pels propers mesos. "Estem a moltes comarques però a pocs municipis, i això ens perjudica, és la nostra primera fita", ha remarcat. Carretero no s'ha trobat sol en aquesta demanda, ja que l'alcalde de Vic i dirigent d'Unió, Josep Maria Vila d'Abadal, ha assistit a l'assemblea i ha saludat a la militància amb tota una declaració: crear l'associació catalana de municipis per a la independència. Reagrupament, nova singladura.Assemblea tranquil·laLa quarta assemblea ha escollit la nova junta directiva nacional de 26 membres, amb Joan Carretero, Rut Carandell i Ignasi Planas com a terna principal així com s'ha aprovat la ponència política i l'informe de gestió per 351 vots a favor, cap en contra i 5 en blanc. El conclave també ha servit per aprovar el reglament intern de la formació. http://www.naciodigital.cat/noticia/32761/hem/tenir/respostes/independencia
Tinc algunes preguntes pels reagrupats que han anat a l'Assemblea. Les ponències que s'han aprovat, a grans trets, quins continguts tenen? S'ha definit l'estratègia pels propers temps? Si és així quina és? Gràcies d'avançada.
Doncs a part dels temes d'organització que no crec que t'interessin, bàsicament s'ha decidit que l'associació es posicioni cercant la centralitat i treballi en sectorials, i col·laboració estreta si s'escau amb altres entitats del món cívil i del món polític o partits. Això seria el més destacable. Després de les baixes i altes que hi han hagut som 2500, i som a totes les comarques tot i que intentarem ser a també a tots els municipis. També s'ha reconegut l'error de no haver apostat més per les últimes eleccions municipals des de la direcció. A mi em sembla que hauria de ser bona notícia per qualsevol independentista, tal com ho ha estat per l'alcalde de Vic, Vila d'Abadal. Però bé, veig que per aquí n'hi ha uns quants que els ha sabut greu que no fos un fracàs...
i col·laboració estreta si s'escau amb altres entitats del món cívil i del món polític o partits. Això és realment important, espero que es compleixi, tal com estan els temps
A les municipals això ja s'ha fet.
Ja ho se, m'he cansat de dir-ho a tot el fil | 0.872471 | curate | {"ca": 0.9836885602435842, "es": 0.016311439756415833} | |
macocu_ca_20230731_7_423939 | Sessió de formació
Aquest 21 de setembre hem donat la benvinguda als alumnes de 1r de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, en una sessió de formació on Anna Valls, directora del MAE, va explicar els serveis i recursos que els hi oferim aquest nou curs 2017-2018.
By Redacció MAE| 2017-09-22T11:24:38+00:00 divendres, setembre 22, 2017|Categories: Notícies|Tags: 2017, ESAD, Formació|Comentaris tancats a Sessió de formació | 0.735315 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_168277 | LIGHT PAINTING
Activitats nocturnes
Centre d'Activitats Montsant Natura organitza:
Sortida fotogràfica: "Captura Siurana, Montsant i el Priorat"
Pintar amb llum, vols venir a divertir-te? Sota la impressionant catifa d'estrelles jugarem amb les nostres llums, i les formes i ombres del nostre territori!
Informació i inscripcions: www.montsantnatura.cat - telèfon:977821313 | 0.610981 | curate | {"en": 0.03814713896457766, "ca": 0.9618528610354223} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_183148 | "Oxígeno Tour", la nova gira de la cantant Malú, arrancarà al mes d'octubre i inclourà dates dins i fora del nostre país. A la Plaça de Bous de València arribarà el 10 de novembre.
LOQUILLO, EN CONCERT
Al 2018, quaranta anys després de la seua primera actuació, Loquillo torna als escenaris amb "40 anys de Rock and Roll Actitud", una gira que presentarà en la Plaça de Bous de València el 9 de novembre.
MELENDI, EN CONCERT
Melendi estrenarà a l'agost el directe de "Ahora" i arribarà a la Plaça de Bous de València el 19 d'octubre. L'artista espanyol que més entrades va vendre al 2017 torna als escenaris a partir d'agost de 2018 amb "Ahora Tour", la seua gira més internacional, que comptarà amb 8 úniques dates a Espanya i inclourà un gran nombre de països del continent americà.
MIGUEL RÍOS, EN CONCERT
Acompanyat de la seua banda, "Los Black Betty Boys", i d'una orquestra Simfònica de 50 músics, dirigida per Carlos Checa. Així apareixerà Miguel Ríos en la plaça de bous de València el pròxim 29 de setembre, on presentarà el seu últim treball "Symphonic Rios", que dóna nom a la gira.
PABLO LÓPEZ, EN CONCERT
El "Tour Santa Libertad" de Pablo López arriba a la Plaça de Bous de València el 22 de setembre. El cantant presentarà en directe el seu últim treball discogràfic "Camino, fuego y libertad". "Amb aquest disc he remenat tot, la meua vida, les meues històries, inclús, ma casa", afirma López. | 0.804201 | curate | {"ca": 0.9698924731182795, "ja": 0.013620071684587814, "gl": 0.016487455197132617} | http://xn--plaadebous-q6a.es/web/ca/noticias?page=1 |
mc4_ca_20230418_1_500412 | Alcam Laforja Barcelona Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Alcam LaforjaLaforja, 89, Sant Gervasi, Barcelona, Espanya, 08021 - Veure al mapaNotable7,0Basada en44comentarisAlcam LaforjaVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 36 fotosMolt bona ubicació 7,2Veure al mapa7,2UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionatbalcó/terrassa
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop12 kmAeroport de Barcelona (BCN) - Barcelona15 kmAeroport de Sabadell (QSA) - Sabadellestacions de tren i autobús350 mEstació de Metro Muntaner600 mSant Gervasi Metro Stationhospitals i clíniques1,9 kmHospital Delfosfarmàcies450 mPharmacybotiga de conveniència1,7 kmBP ExpressRetirada d'efectiu100 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióL'Alcam Laforja està situat al barri de Sant Gervasi de Barcelona, a 5 minuts a peu de l'avinguda Diagonal i la plaça de Francesc Macià, i ofereix apartaments elegants amb internet Wi-Fi gratuïta i TV de pantalla plana per satèl·lit.
A menys de 10 minuts a peu dels apartaments hi ha molts bars i discoteques. A 4 minuts a peu trobareu l'estació de tren de Muntaner, que us permetrà accedir a la plaça de Catalunya en tan sols 8 minuts.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatcalefaccióplat de dutxaàrea de menjador independentconnexió sense fils a internet (cortesia)rentadoraarticles de tocadorcuina americanareproductor de DVD/CDassecador de cabellempolles d'aigua de cortesiasala d'estarbalcó/terrassaescriptoriservei de planxabanyeraestris de cuinatelevisió de pantalla planacafetera/teteraforn microonesTV satèl•lit/cableCaixa forta a l'habitaciónevera Mostra MenysPolítiquesFor all guest bookings from November 1st 2012 onwards, a city tax must be paid directly to the hotel during a check out for a maximum of 7 consecutive nights. 5* Hotel: A city tax of 2.25 Euros + VAT per person per night in Barcelona and Catalonia; 4* Hotel: A city tax of 1.10 Euros + VAT per person per night in Barcelona (0.90 Euros + VAT in Catalonia); Rest of Hotels & Apartments: A city tax of 0.65 Euros + VAT per person, per night in Barcelona (0.45 Euros + VAT in Catalonia). This additional charge is for guests over the age of 16 and is not included in the room rates.Edat mínima dels ocupants: 1 any(s)Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 04:00 PMHorari de sortida fins a: 12:00 PMRecepció oberta fins a les : 12:00 AMDesplaçamentDistància des del centre de la ciutat: 3 kmDistància fins a l'aeroport: 17.6 kmDurada del trajecte fins a l'aeroport (minuts): 18L'allotjamentNúmero de Identificación Fiscal: HUTB 000955, HUTB 000956Nombre d'habitacions: 3Mostrar més | 0.866488 | curate | {"ca": 0.8936170212765957, "en": 0.10638297872340426} | https://www.agoda.com/ca-es/alcam-laforja/hotel/barcelona-es.html |
mc4_ca_20230418_9_91469 | Transcripció: Beatriu Garcia Masià
En primer lloc, quant de temps portes ací a Biar?
A finals de novembre, principis de desembre vaig vindre a una casa provisional, perquè aquesta casa no estava disponible fins al 14 de desembre i el meu arrendatari, que és meravellós, em va preparar una casa en la serreta. Ja al desembre vaig entrar a la meua llar i bo, sembla que d’ací m’han de traure amb els peus per davant. És una cosa anecdòtica, estic empadronat des d’avui, ja sóc biarut.
Tu provens de Bilbao. Quan vas arribar a Biar et vas sentir acollit al poble?
Sí sí, i tant! Ho vaig escriure al Biar Digital, em va impactar molt que la gent saludés. Vinc d’una gran ciutat on sols saludes a la gent que coneixes, als veïns o gent de la mateixa professió. Ací, el que em va sorprendre és que ja el primer dia em vaig creuar amb unes vint persones i em van saludar les vint. I vaig pensar Òstia, això és un punt a favor!
Has trobat moltes diferències entre Biar i Bilbao? Perquè clar, Euskadi és un país nòrdic, atlàntic i Biar al País Valencià que és més mediterrani…
Hi ha moltes diferències, la principal és el ritme de vida. Ací la gent té una tranquil·litat pasmosa esbalaïdora, fent un símil de l’Athletic, a Bilbao som de carreres, les coses es fan deu voltes més ràpid que ací, on la gent s’ho pren amb calma i si una cosa no està per avui està per demà… Allí no et passes ni un dia que et fan un embolic de molta cura! Té els seus pros i els seus contres.
A Biar es guanya en qualitat de vida, ací els cardiòlegs no tenen res a fer (risses). El poble té molt d’encant, anit vaig eixir al balcó perquè feia una nit fantàstica i em va fascinar l’olor dels pins. A Bilbao això és impensable, que pugues olorar el bosc des de la teua casa. És increïble i s’aprecia molt. La nit pot ser calorosa però en el moment que ve una ràfega d’aire venen els pins en massa.
També trobe a faltar el menjar, evidentment, venint del paradís dels menjadors. Ací és un altre estil, basat en l’arròs, a mi m’encanta la paella, estaria tots els dies menjant-ne, que sóc fill de castellut ho tinc a l’ADN… però a Bilbao que no em deixen sense un bon bacallà al pil-pil o un bon chuletón. Què anem a fer-li? Però, per descomptat, ací es menja molt bé. Tinc la carnisseria a la contada de casa, al supermercat San Cristobal, Tomàs, Javi i Pepe són els meus cirurgians porcins i vacuns! I la veritat és que, tant al supermercat San Cristobal com al Spar són fantàstics, dóna gust anar a comprar, la gent és molt simpàtica, sempre tenen un somriure a la cara i els càrnics són meravellosos. Els avantatges d’un poble… A banda, on estic jo situat trobe tota mena de serveis: l’oficina de Correus, la farmàcia, el supermercat, el bar... que no falte la coca-cola i un partit de futbol! Ah, i la biblioteca, que la tinc propet, jo sóc lector habitual i em sembla un servei fantàstic, vaig descobrir una biblioteca més que bona!
I allí vas descobrir Biar Digital en paper, no? Com va ser començar a escriure i col·laborar en Biar Digital?
Doncs una persona coneguda comú de l’editor del diari i meua em va comentar. A tu que t’agrada tan llegir i escriure, perquè no parles amb Eduard que és el factòtum de Biar Digital? I ací estem. Jo li vaig dir que inclús he escrit un llibre i si li apetia jo li podia enviar escrits meus. Els va sotmetre al Sanedrí del diari, sembla que no es van horroritzar i van dir "algun haurem de posar-li".
Vas passar la prova, sí (risses). Has parlat de Bilbao, de Castalla, dels teus orígens… La següent pregunta és un poc més complicada, però… diga’m, quina és la historia que hi ha darrere d’Antón Miralles Calvo? Quins són els teus antecedents? Quina vida feies en Bilbao..?
El meu pare, ja vos he dit, era de Castalla. Mon pare i el meu tiet es dedicaven a la industria joguetera per la zona d’Ibi, Onil… Mon pare era el viatjant, era una figura comercial i representat, aleshores, un dels punts comercials que tocava era Bilbao.
Per altra banda, la família de ma mare tenien una tenda que venien de tot, on hi havia una secció de jogueteria també. La veritat és que era una tenda on la gent entrava per vuitanta motius i tot el món comprava. Aleshores, mon pare va conèixer a ma mare allí, es van agradar i la conseqüència d’això vaig ser jo.
Mon pare va faltar quan jo tenia 8 mesos d’edat, d’un atac al cor i no sé molt més d’aquella història. Tot i això, ma mare va seguir portant-me al poble de mon pare, on estaven els meus tiets. I d’alguna manera, no he deixat mai de tindre contacte amb aquesta terra.
He de dir que no coneixia Biar, havia sentit parlar d’Ibi, Tibi, Onil… la Foia de Castalla, Alcoi… Però Biar i Villena quasi quasi ni em sonaven.
Quan em vaig jubilar vaig decidir vindre a passar una temporada. Vaig començar a mirar el mapa i aleshores vaig vore Biar. La casualitat és que “bihar” en eusquera és “demà”. Si jo et dic “Bihar arte” t’estic dient “fins demà”.
Un dia vaig vindre a fer exploració de terreny a casa dels meus cosins a Castalla i la veritat és que no vaig trobar res que m’agradara físicament el lloc o que fora econòmic… I un dia el meu cosí va proposar donar una volta i vore pobles dels voltants. De cop i volta em va portar a Biar i la meua sorpresa va ser quan veig un poble rodejat de boscos de pins i vaig dir “Joder, ¿esto qué es? Qué sitio más bonito”. Arribem al poble, vam veure el castell, m’explicaren que era el castell dels almohades… Vaig preguntar a una persona del bar on havíem estat i em va comentar que casualitat tenia un amic amb un pis que em podia interessar. Em va posar en contacte amb ell i ací estem. Vaig trobar una joia, però una joia en majúscules. Un arrendador de luxe i no puc demanar més, em trauen amb els peus per davant, segur. Estic super a gust i a poc a poc vaig començant a conèixer gent.
Això és molt important. Què li diries a les persones que no coneixen Biar com et passava a tu?
Poques coses, el primer de tot la tranquil·litat, immensa. Aire pur i per sort, la carretera sols bordeja el poble. Hi ha afluència de camions per la indústria i les fàbriques, però és totalment compatible amb el dia a dia, no has de demanar permís per a creuar al carrer.
El punt negre que li trobe és el transport. He observat que totes les famílies han de tindre dos cotxes, perquè falten mitjans de transport públic. Sols hi ha un bus a les 9 h. del matí per anar a Villena, i torna a les 13 h. del migdia, té un horari criminal, és un fastidio. Jo ja no faig servir el cotxe perquè a Bilbao els serveis transports són absolutament excepcionals, tens bus, metro, tramvia, taxis, unes carreteres impressionants, tens aeroport, port de mar, estació de tren… tot el que se t’acudisca, i damunt, tens gent amb patinets i bicicletes públiques pel carrer a tot hora. D’una manera o altra pots anar allà on vulgues.
Antón amb Roberto Canessa, un dels supervivents de l'avió que es va estavellar als Andes (1972) i que va donar lloc a la pel·lícula "Viven". Canessa juntament amb Fernando Parrado buscaren ajuda arriscant les seues vides, van sobreviure 72 dies a la muntanya fins aconseguir el seu objectiu.
Anem a passar a les tres últimes preguntes. Tu provens del País Basc, i clar, el diumenge són les eleccions en Euskadi. La vida política en Euskadi sempre ha donat que parlar, per uns motius o per altres i bo, com veus tu les eleccions i el futur polític a Euskadi?
Bo, tampoc tinc una bola de vidre però el que puc dir és que a Euskadi la cosa està prou dividida. Les possibilitats que veig jo, són les de sempre. Hi ha un partit molt sòlid, que és el Partit Nacionalista Basc, el guanyador per antonomàsia. Per altra banda, estan “los chicos revoltosos”, l’esquerra abertzale que, al meu juí, va a quedar molt bé i tindran bons resultats però no per mèrit propi, si no per ficades de pota d’altres partits.
Però bo, anem a dir que va a haver tres guanyadors, entre cometes, perquè l’avantatge de les eleccions en aquest país és que tots guanyen, todos ganan. Aleshores jo crec que va a guanyar PNB, va a guanyar EH Bildu, l’antiga Batasuna, i el socialista. El PP no es va a menjar cap tros del pastís i Ciudadanos ni tocar. Tal vegada VOX trau un o dos en tot el País Basc, tot i que cada cop que venen per ahí no els han donat una bona benvinguda. Sembren vents i recullen tempestes.
Merescut, i més amb les últimes declaracions d’Ortega Smith que diu que l’eusquera era un invent.
Clar, com es pot tindre la poca capacitat per a dir això? Carregant-se tota la història d’un idioma, que damunt és complicada perquè no se sap ni d’on procedeix. És una llengua que passa de generacions en generacions. Jo no el sé parlar de forma formal perquè quan era xicotet la policia et pegava si parlaves eusquera, podies tindre molts problemes i acabar en comissaria. Franco va prohibir que es parlara, era molt complicat d’entendre per als guàrdies i policies de carrer que nasqueren en altres zones de l’Estat. Amb el valencià pots més o menys entendre el que estan dient. Que per cert, admire molt la forma en la que tot el món al poble parla valencià, molt més que en altres pobles com Castalla, per exemple. Em va sorprendre i vaig pensar "Ostres, tenen una llengua i la mantenen". De fet, jo estic intentant aprendre i estic convençut que a la pròxima entrevista ja la podré fer tota en valencià fluid.
L'última pregunta. Quina és la teua perspectiva de futur al poble? Penses tornar a Bilbao en algun moment?
Jo ací estic molt a gust. Sols em fa falta una bona amiga, que em conte acudits i no m’avorrisca (risses). No, no, jo lo únic que vull és compartir, cuinar, cuine jo molt bé, que sóc un manitas.
He estat mirant a Internet els pobles blancs de Cadis, que són preciosos i els arrendaments són molt més barats, però jo, quina perea ara anar-me’n tan lluny. En principi tinc intenció de quedar-me, el meu fill i la meua filla han vingut a visitar-me i els dos se’n van anar encantats amb el poble. I a banda participe amb el diari del poble, què més puc demanar?
Ongi etorri Biar, Antón. Eskerrik asko. (Benvingut a Biar, Antón. Moltes gràcies.)
Eskerrik asko zuri. (Gràcies a tu).
Ez dago arrazoirik. (No hi ha de què).
Oso ondo. (Molt bé). Aquest poble té coses meravelloses que convoquen a ajudar a la gent i be, m’agradaria transmetre que si algú em necessita sóc traductor d’anglés, sé fer moltes coses i si algú li serveix alguna cosa del que jo sé fer sols ha de preguntar-me i ací em teniu.
Vist 325 vegades | 0.795459 | curate | {"ca": 0.954408476718188, "fr": 0.0020414114902303883, "es": 0.021386215611937397, "cs": 0.0011665208515602217, "pt": 0.012054048799455624, "an": 0.0023330417031204435, "eu": 0.005054923690094294, "en": 0.0015553611354136288} | https://biardigital.com/index.php/biaruts-d-adopcio/item/2641-anton-miralles-vaig-comencar-a-mirar-el-mapa-i-aleshores-vaig-vore-biar-la-casualitat-es-que-bihar-en-eusquera-es-dema |
racoforumsanon_ca_20220809_2_700107 | Si hi hagués un mundial de cara girades. teniem la medallla asegurada,això passa perque al estiu no hi ha neu i no van els cap de setmana a esquiar i esclar amb l'aburrimen i un parell de xupitos del Manuel del papa doncs...... La Joventut Nacionalista de Catalunya, vinculada a CDC, i la Unió de Joves, a UDC, han organitzat un acte conjunt a la Plaça Catalunya de Barcelona amb el desplegament d'una estelada gegant per a reivindicar el sí a l'Estatut en el proper referèndum del 18 de juny. Les dues organitzacions juvenils han difós també un comunicat en el que es declaren "hereus i hereves del catalanisme polític del general Josep Moragues, d'Enric Prat de la Riba, de Macià, de Carrasco i Formiguera, de Jordi Pujol
Vaia tela, per Déu!!! www.aixotoca.com
Hi va haver un usuari que se'l va banejar per fer propaganda contínua de la seva web.
Segur????? vols dir??? No reCordo cap usuari que fes pRopaganda cOnstant del seu web aMb missatges al fòrum XDDDDDDDDDDD
El que passa és que és monguet i no sap posar-se una firma amb la web, en crom ho duia de firma i a més ho posava als missatges, era molt pitjor.
No cal que li diguis "monguet" | 0.796807 | curate | {"es": 0.061619718309859156, "ca": 0.9058098591549296, "pt": 0.014084507042253521, "sv": 0.008802816901408451, "en": 0.009683098591549295} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_169997 | L’holandès Gerbrand Bakker serà el convidat d'honor de la segona edició d'Indilletres i hi oferirà diversos actes: l’entrevistarà Anna Guitart i farà una roda...
La 2a edició de la fira Indilletres reunirà 25 editorials independents a la Bisbal d’Empordà
Agències - 7 de maig de 2019
La Bisbal d'Empordà acollirà per segon any la fira de llibres Indilletres, que atraurà 25 editorials independents d'arreu de Catalunya els dies 1 i...
6,592FansM'agrada
1,182SeguidorsSeguir
16,390SeguidorsSeguir
Revista MirallPolítica, Barça i feminisme
Categories
POLÍTICA
BARÇA
LA COVA
ENTREVISTES
MONOGRÀFICS
Corporatiu
Qui som
Avís Legal
Seguim en peu
MECENES
Facebook
Instagram
Telegram
Twitter
Youtube
Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.
Accepta
La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això. | 0.684587 | curate | {"ca": 0.8646917534027222, "oc": 0.013610888710968775, "sv": 0.021617293835068056, "en": 0.05684547638110488, "pt": 0.008006405124099279, "es": 0.014411529223378704, "tr": 0.0040032025620496394, "ru": 0.005604483586869495, "no": 0.005604483586869495, "gl": 0.005604483586869495} | https://revistamirall.com/tag/indilletres/ |
cawac_ca_20200528_3_82582 | La missió d’observadors de la Lliga Àrab a Síria ha constatat que la violència continua en aquest país i que les forces militars continuen desplegades a les ciutats, segons les conclusions de l’informe preliminar presentat avui davant del organisme panàrab. Fonts diplomàtiques que van tenir accés al document, l’informe recull que hi ha vehicles de l’Exèrcit en la majoria de les ciutats visitades pels observadors, que afirmen haver vist cadàvers als carrers. L’oposició i el govern s’acusen mútuament de l’autoria d’aquests assassinats, segons la delegació.
Per això, el document aconsella que la missió àrab prossegueixi la seva feina , i que tingui el suport d’un « nombre suficient» d’observadors i d» «equipament tecnològic modern» per poder complir la seva tasca amb èxit.
La delegació, encapçalada pel general sudanès Mohammad al-Dhabi, ha presentat al secretari general de la Lliga Àrab, Nabil al-Arabi, un estudi detallat que conté les observacions, després de deu dies de treball, de la missió encarregada de comprovar el cessament de la violència a Síria.
No obstant això, els observadors ratifiquen que «les violacions de drets humans continuen» , igual que els assassinats i la presència de «fenòmens armats», eufemisme empleat per referir-se a grups paramilitars .
Els observadors asseguren haver vist vehicles militars als afores de les ciutats, i també manifestants contra el règim de Bashar al-Assad abatuts per trets .
La missió àrab denúncia en el seu estudi el «assetjament» que ha viscut, tant per part governamental com per l’oposició, per convèncer de les seves respectives posicions, i reclama més llibertat de moviments.
A més, constata que hi ha detinguts sobre els quals s’ignora el seu estat o si segueixen vius , tot i que el govern sirià ha comunicat l’alliberament de 3 . 484 arrestats.
Finalment, la delegació es fa ressò de les dificultats per informar dels mitjans de comunicació, sobretot dels contraris al règim, i especifica que hi ha una prohibició oficial a les televisions per satèl·lit àrabs Al-Jazeera i Al-Arabiya per entrar al país «sota cap condició» .
El grup de contacte per Síria de la Lliga Àrab examinarà en una reunió les conclusions de la seva delegació d’observadors, que va començar la seva missió el 22 de desembre i està integrada ara mateix per més de 150 persones. | 0.884304 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.nouscatalans.cat/index.php/mon/4087-4030.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_222011 | Carmen Ocaña Cano, 87 anys
Vetlla: sala 3, des del 25/03 a les 10 h
Cerimònia: Temple Cementiri, 25/03 a les 17 h
Cremació: 26/03 a les 9 h
Antonia Valero García, 89 anys
Vetlla: sala 2, des del 25/03 a les 10.30 h
Cerimònia: Temple Cementiri, 26/03 a les 10 h
Inhumació: 26/03 a les 10.30 h
Manuela Martínez Cobles, 88 anys
Vetlla: sala 8, des del 25/03 a les 14 h
Cerimònia: Temple Cementiri, 26/03 a les 10.30 h
Inhumació: 26/03 a les 11 h
Javier Cantero Martínez, 49 anys
Vetlla: sala 9, des del 25/03 a les 10 h
Cerimònia: Temple Cementiri, 26/03 a les 11 h
Cremació: 26/03 a les 11.30 h
Fina Pérez Vicente, 61 anys
Vetlla: sala 2, des del 26/03 a les 18 h
Cerimònia: Temple Cementiri, 27/03 a les 10.30 h
Inhumació: 27/03 a les 11 h
Bernardo Lázaro Galindo, 91 anys
Vetlla: Sala Montserrat, des de el dia 25-03-2019 a les 16:00 h,
Cerimònia: el dia 26-03-2019 a les 10:45 hores
Lloc de cerimònia: Sala Oratori de La Rambla, serveis funeraris. Rambleta del Pare Alegre, 2.
Inhumació: el dia 26-03-2019 a les 11:30 hores | 1 | perfect | {"ca": 0.9319319319319319, "es": 0.06806806806806807} | https://monterrassa.cat/defuncions/defuncions-terrassa-26-03-2019-136964/ |
mc4_ca_20230418_7_555808 | Propers trànsits de la ISS pel sol i la lluna – Astronomia des de l'Empordà
Atenció al cel els propers dies, l’Estació Espacial Internacional (ISS) ens pot donar alguna sorpresa més que interessant, ja que tindrem a l’abast diversos trànsits tant al sol com a la lluna.
Els propers dies (i nits) serà interessant mirar cap al cel. Els vespres, poc després de la posta de sol, encara tenim un venus esplèndid a l’oest, amb un mercuri molt més feble però encara visible prop (us recomano la lectura dels dos derrers missatges Efemèrides pel mes de juny (atenció estels fugaços!) i Astrofoto: conjunció júpiter-venus-mercuri).
Una mica més complicat de veure seran els propers trànsits de la ISS per davant del sol i la lluna, però assequibles. De fet, i això si que va a temporades, tenim fins a 9 trànsits! Teniu en compte que poden ser més o menys, ja que cada dia les dades poden variar lleugerament. Com a resum, us deixo la següent taula perquè us en feu una idea:
Data Hora Trànsit Diàmetre aparent
Visible a…
ds 22/06_ 16:20:40 HL sol 55″ Pirineu de Girona
dg 30/06 19:32:7 sol 26″ Berga, Vic, Breda, Malgrat
dj 4/07 11:26:31 lluna 60″ Pirineu de Girona, sud de Perpinyà
dj 4/07 17:54:53 sol 42″ Manresa, Parets, Montmeló, Premià
dl 8/07 16:16:57 sol 56″ Martorell, Molins, Esplugues, Hospitalet
dl 8/07 16:17:3 lluna 54″ Cardedeu, Arenys de mar
dm 9/07 09:00:57 sol 33″ Costa de Blanes fins Palamós
Totes les hores estan expressades en temps local, és a dir, que no heu de sumar ni restar res (fixeu-vos que és la hora de l’enllaç més una, per correccions de la web d’on està extret).
Curiositats de la vida, el dia 4 i el dia 8 de juliol n’hi ha dos, tant pel sol com per la lluna. Com que són hores de dia encara, heu de tenir en compte que serà difícil obtenir un bon contrast als de lluna, i sobretot el del dia 8, que hi ha una diferència de menys d’1 minuts entre un i l’altre… perquè es tracta de la mateixa passada de la ISS!
Trànsit de la ISS per la lluna el 29/01/2013
Més coses a tenir en compte. En el trànsit on la ISS ha aparegut més gran dels que he capturat, aquesta tenia un diàmetre de 44″, per tant és una bona ocasió per a intentar obtenir una bona imatge del satèl·lit artificial més gran que ens orbita. També penseu que com més gran es veu, més ràpid passarà. Al trànsit dels 44″ va tardar 0,7 segons en creuar la lluna!
Per últim, recordeu que cal estar atents a possibles canvis en l’òrbita fins a un dia abans del mateix trànsit, pot variar molts quilòmetres
Quin intentareu seguir? Serà difícil, però es pot! | 0.794838 | curate | {"ca": 0.9116593712693991, "ru": 0.003979307600477517, "fr": 0.01870274572224433, "en": 0.046159968165539196, "pt": 0.00915240748109829, "it": 0.010346199761241544} | http://www.astroemporda.net/2013/06/propers-transits-de-la-iss-pel-sol-i-la-lluna/ |
mc4_ca_20230418_13_584630 | Wikiloc - I-240 (Berguedà) маршрут - La Pobla de Lillet, Catalunya (España)- GPS track
8 205 288 3588
encos Все права защищены
Просмотрено 525 раз(а), скачено 34 раз(а)
Dissabte 12-Febrer-2017
El Catllaràs és un massís prepirinenc, avui espai natural protegit, situat a l'alt Berguedà. De bosc atapeït i altituds moderades, la ruta que us presento pel seu vessant nord esdevindrà un bon exercici de bellesa.
Sortim del santuari de Falgars descendint per la pista cimentada fins a la collada de Falgars.
Prenem una pista de terra que es va enfilant de forma còmode cap al camp de l'Ermità. A partir d'aquí, seguim per bosc més tancat pel costat del torrent de l'Ermità, en pujada molt més costeruda fins al collet del Llobató. Acabarem la pujada a la Creu del Catllaràs, punt més alt de la ruta.
Per pista ampla iniciem un lleuger descens que ens portarà al bonic paratge de la Roca del Catllaràs.
Continuem per sender indefinit sobre neu sense perdre massa alçada. A continuació el sender es transforma en un camí entretingut durant una bona estona, passant per la simpàtica font Assedegosa fins que arribem al prat Gespador, on ens espera la seva font homònima. Continuem la ruta endinsant-nos altre cop al bosc per un bonic sender fins al torrent de Vallfogona i posteriorment a la masia de Vallfogona. El darrer tram de la ruta ens retornarà a través del bosc a la collada de Falgars i al mateix santuari.
Es tracta d''una agradable i fàcil excursió, perfectament senyalitzada. Malgrat tot, l'he qualificat de moderada per la dificultat que ens va suposar fer-la amb neu, doncs no hi estem avesats.
Prendrem com a punt de partida l'àrea recreativa de Falgars, emplaçada a la serra de Catllaràs, al sud-oest de la Pobla de Lillet. Per accedir-hi cal situar-nos al punt quilomètric 8 de la carretera B-402 que porta de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet (això són quilòmetre i mig abans d'arribar al nucli urbà de la Pobla).En aquest punt, si venim de Guardiola, trobarem un trencall a la dreta indicant el santuari i l'àrea recreativa. A partir d'aquí remuntarem durant uns 7 quilòmetres per pista forestal cimentada fins que trobarem la zona d'esbarjo i el santuari.
Àrea recreativa de Falgars (La Pobla de Lillet)
Font de l'Àrea
GPS: 42.2045,1.9374 Alçada: 1.694 m
Xemeneia de la mina del Moreno
Clot Bullidor
Bocamina del Moreno
Masia de Vallfogona
roanxa 13.01.2019
Ruta molt bé informada i molt maca.
Привет, нашел этот интересный маршрут I-240 (Berguedà) https://ru.wikiloc.com/marshruty-pokhod/i-240-bergueda-16427774 Удачи!, Wikiloc - Тропинки Мира | 0.769776 | curate | {"ca": 0.8671135646687698, "oc": 0.005520504731861199, "ru": 0.08477917981072555, "de": 0.015772870662460567, "es": 0.019321766561514197, "fr": 0.00749211356466877} | https://ru.wikiloc.com/marshruty-pokhod/i-240-bergueda-16427774 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_483165 | Una jove de 18 anys qui sortia de la feina ha pogut evitar ser violada gràcies al condó-trampa que el seu avi li va regalar.El violador ha perdut l'arma del delicte.http://www.mediterraneodigital.com/sociedad-y-tiempo-libre/ultimas-noticias-sociedad-y-tiempo-libre/st2/intenta-violar-a-una-chica-y-se-queda-sin-pene-con-el-condon-trampa.htmlEpic fail.
De primeres no em sembla una bona idea.Al final la noia pateix la violació igual i a sobre no ataca el violador abans de cometre el delicte desincentivant que passi, sinó que la obliga a cometre un altre delicte, mutilar el paio. Al final la broma els hi surt cara, a tots dos, multiplicant el patiment generat per la violació. El que té de bò és que si es corre la veu desincentivarà futures violacions, però pels protagonistes és un desastre. Afortunadament, la notícia és probablement mentida així que al final només ens quedem amb la part positiva del cas i ja va bé que corrin aquest tipus de hoax.
Si servís com a mesura per prevenir qualsevol tipus d'agressió ja estaria petant el mercat. S'ha inventat en un context social per uns proposits determinats. És veritat que no evita que et matin a pals, però en moltes situacions et pot donar la possibilitat de sortir corrent o de fins i tot deixar KO el violador i trucar la policia mentre l'altre és inconscient.Si existís la vareta màgica de Harry Potter que evités que et matessin na pals de manera inesperada, segur que ja estaria tot solucionat, però malauradament la realitat fa que cadascú es cerqui les meneres pròpies de sortir d'aquestes situacions. | 0.895638 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_200820 | La Xina llança el primer mòdul d’una nova estació espacial
El gegant asiàtic vol posar-se al nivell dels Estats Units i Rússia en exploració espacial
Redacció 30/04/2021 08:19
La Xina va posar en òrbita aquest dijous el primer mòdul d’una nova estació espacial permanent. Anomenat Tianhe, conté els habitatges de la tripulació i va ser llançat des del Centre de Llançament Espacial de Wenchang en un míssil Llarga Marxa. Si tot va bé, l’estació, que orbita a una alçada d’entre 340 i 450 quilòmetres, serà operativa el 2022 i conviurà amb l’Estació Espacial Internacional, projecte en què la Xina no participa.
Així, el gegant asiàtic fa una passa més per posar-se a l’alçada dels països que han contribuït més a l’exploració espacial, els Estats Units i Rússia, tot i haver començat la cursa molt més tard. A diferència de les dues estacions espacials anteriors, Tiangong-1 i Tiangong-2, que havien estat concebudes com a models de prova i només permetien estades curtes dels astronautes, aquesta darrera, que pesarà 66 tones i es composarà de diversos mòduls, s’espera que sigui operativa com a mínim durant deu anys. El mòdul principal Tianhe, de 16,6 metres de llarg i 4,2 d’ample, no només conté els habitatges de la tripulació sinó, és clar, els sistemes de suport vital i també de generació d’energia i propulsió.
Durant els propers mesos la Xina farà una desena de llançaments més per dur tot l’equipament i altres mòduls fins que, l’any vinent, l’estació estigui completada. Tenint en compte que s’espera que l’Estació Espacial Internacional es retiri després del 2024, seria possible que a partir d’aleshores la nova Tiangong fos l’única que quedés a l’òrbita del nostre planeta. La Xina, doncs, agafa encara més embranzida en la cursa espacial després que, durant els darrers anys, no només s’ha convertit en el primer país que fa aterrar una nau a la cara oculta de la Lluna –on s’han fet descobriments sorprenents– sinó que, a més, ja fa dos anys que va anunciar la seva intenció de colonitzar el satèl·lit i instal·lar-hi una base permanent, un projecte en què els Estats Units també tenen interès i en què, de fet, els van proposar de col·laborar. | 0.893618 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_298969 | Denis Urubko, convidat especial per a celebrar el Dia Internacional de les Muntanyes
Recentment declarat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera, Ordino s’ha pres amb seriositat la tasca de crear consciència sobre els seus paisatges i recursos naturals. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Muntanyes, el passat 11 de desembre, el comú ordinenc i Viladomat Esports, amb la col·laboració del Ministeri d’Educació i la UNESCO, van organitzar la projecció del film ‘The Art of the Alpinism’, que narra l’experiència de l’alpinista rus Denis Urubko durant diferents expedicions.
Urubko, nascut el 1973 a l’antiga URSS, entre altres fites, és recordat per protagonitzar els rescats d’Iñaki Ochoa, el 2008, i el de l’alpinista francesa Elisabeth Revol, el 2018, qui va trobar grans dificultats després de fer cim al Nanga Parbat amb el polonès Tomek Mackiewicz. Entre les fites més destacables d’Urubko, cal esmentar la consecució dels 14 vuit mils, en tan sols 9 anys, i l’ascens al Makalu i el Gasherbrum en temporada d’hivern, el 2009 i el 2011, respectivament.
Segons va ressenyar l’ANA, en el marc de l’activitat, el muntanyenc soviètic va poder compartir les seves vivències amb el públic present, i va valorar positivament l’intercanvi d’experiències amb joves alpinistes andorrans com ara Stefi Troguet i Domènec Trastoy. | 0.861357 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_839182 | La pregunta és senzilla. No és el meu cas actual però a vegades els diumenges, amb la ressaca, i sense nòvia (i ara tampoc futbol), la gent s'avorreix i es ratlla de la vida. A tothom li ha passat. Com ho feu per pal·liar aquesta sensació negativa? Òbviament, no hi incloc el sexe, perquè se suposa que mentre folles ja no estàs deprimit.
Menjar molt, sobretot xocolata i dolços. I també escriure i fer esport. | 0.709382 | curate | {"ca": 0.9455445544554455, "ie": 0.05445544554455446} | |
macocu_ca_20230731_6_462672 | Agenda
Arriba a Blanes la Mare de Déu de Villaverde de Ardales (Màlaga)
Dissabte 06 d'octubre de 2012
Arriba a Blanes la imatge de Mare de Déu de Villaverde de Ardales (Màlaga), poblacions agermanades. Demà diumenge serà portada al santuari del Vilar, missa i dinar de germanor. | 0.667521 | curate | {"it": 0.021897810218978103, "ca": 0.9781021897810219} | |
mc4_ca_20230418_3_39014 | El desfibril·lador del carrer Església ja torna a ser visible i accessible | Ràdio Calella Televisió
Ja no hi ha bolsos exposats al carrer ni penjats a la paret que bloquegin l’accés i impedeixin veure a l’aparell desfibril·lador semiautomàtic que està instal·lat al carrer Església, just davant la Cooperativa l’Amistat. A requeriment de l’Ajuntament de Calella, el propietari del negoci que va obrir fa uns mesos ha retirat els articles uns centímetres endins.
El tinent d’Alcaldia i responsable de Territori, Marc Buch, ha explicat que el Govern Municipal va contactar amb el comerciant en constatar que es produïa una sobreocupació a la via pública i que alterava la funció pròpia de l’aparell.
Sempre hem de garantir que estigui ben visible per si s’ha de fer servir. Des de l’Ajuntament hem parlat amb les persones que porten el negoci, se li ha demanat que enretirés les mercaderies com pertoca i així ha estat. Ha entès la necessitat de deixar visible el DEA i ho ha acabat fent.
Buch ha explicat que l’exposició d’articles a la via està subjecte a la normativa municipal i que, en base a això, s’ha fet el requeriment al propietari del negoci.
Tot i puntualitzar que les gestions es van fer abans que l’associació Calella Centre entressin una instància a l’Ajuntament, Buch ha agraït la bona predisposició dels veïns a l’hora de col·laborar pel bon funcionament de la ciutat.
És d’agraïr que la ciutadania es posi en contacte amb nosaltres perquè ens ajuden a millorar coses, tot i que en aquest cas l’Ajuntament ja ho havia detectat.
El desfibril·lador semiautomàtic d’Església forma part de la xarxa Calella Cardioprotegida, que inclou un total de 13 aparells repartits per diferents punts de la ciutat, cobrint espais d’alta concurrència. Els aparells incorporen controls i indicadors d’assessorament i d’instruccions verbals que faciliten les descàrregues en cas d’aturada cardiorrespiratòria.
Següent Els partits polítics demanen “seny” davant els incidents produïts a l’Hotel Marisol
Anterior Calella, entre els cinc indrets turístics més coneguts de la província de Barcelona
Crides a la calma davant les noves mesures per contenir el coronavirus | 0.867767 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radiocalellatv.cat/el-desfibril%C2%B7lador-del-carrer-esglesia-ja-torna-a-ser-visible-i-accessible/ |
mc4_ca_20230418_7_140994 | Si t'agrada aquest script preneu-vos un minut i valorar-Si està qualificant amb menys de 5 estrelles si us plau envieu-me un correu electrònic per què no achive una partitura i el que podria millorar-se en la seva opinió Amb aquest script STT pot promoure fàcilment els seus articles Envato via twitter! Vostè pot crear fàcilment i executar una campanya de publicitat i automàticament anunciar els seus productes. També eina disponible per afegir els seus propis missatges per anunciar altres productes.
Provi ara mateix!
Documentació en línia aquí
Acte d'anàlisi dels seus articles Envato
Generador d'Auto Tweets
Vostè pot crear les seves pròpies plantilles piulades
Enllaços curts de generació automàtica
Generació Tuits canals d'etiquetes d'articles
Twittejant Acte via cron Administrador de tasques
Vostè pot crear els seus propis missatges de twitter (no només els articles Envato)
Mireu el fàcil treballar amb ell
v1.0.3 - 25 agost 2014
Errors coneguts fixos
Corregit l'error en la instal·lació
Informació de depuració Afegit la manera de depuració
Actualització a la versió 3.2.0 Bootstrap
Actualització de font impressionant a la versió 4.1.0
v1.0.2 - 17 octubre 2013
Petita Corregit l'error en la instal·lació
Idioma Afegit seleccioneu a la secció Configuració
Fixos molts errors menors
v1.0.1 - 3 juliol 2013
Afegit suport per a la traducció d'IU
Actualització per Tweeter API 1.1
v1.0.0 - 30 desembre 2012
Agost 26 14
eCommerce, eCommerce, Tots els Articles, Acte Tweeter, Acte Twitter, bot, Etiqueta, Tweeter Hashtag, Hashtag Twitter, Paraula clau Twitter, OAuth, refilo, Twitter 1.1, Twitter API 1.1, Twitter automà, tica retweeter, Twitter acte-tweeter, Twitter bot, Twitter OAuth | 0.79845 | curate | {"ca": 0.9657863145258103, "it": 0.013205282112845138, "es": 0.014405762304921969, "pt": 0.006602641056422569} | https://ca.worldwidescripts.net/twitter-bot-41982 |
macocu_ca_20230731_8_413163 | Fotos relacionades amb el document: geomètric 5 imatges trobades
Ref. 79038 Dues figures obtingudes per simetries axial (eix y) i central (punt 0), en el plan xy, a partir d un 7. | 0.671512 | curate | {"ca": 0.9774011299435028, "en": 0.022598870056497175} | |
macocu_ca_20230731_3_364725 | Energies en anglès a Tecnologia de 2n
Els alumnes de tecnologia de 2n d’ESO han acabat la unitat en anglès sobre les energies. La unitat s’ha treballat en forma jugada. En un mapa de Catalunya havien de col·locar les diferents centrals elèctriques que guanyaven a base de punts. Com més esforç en els exercicis de les unitats més puntuació obtenien. Els grups també havien d’anar en compte a situar les centrals en els llocs més adients i procurar parlar en anglès entre ells.
A més, els alumnes han pogut comptar amb l’ajuda de l’Isaac, que és el professor nadiu del centre.
Aquesta ha estat la pàgina web que han utilitzat . Si feu clic a la fotografia podreu veure algunes fotos i un parell de vídeos en anglès. | 0.759449 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_67053 | Paula Jornet és una actriu, compositora i cantant catalana, tot i que segurament la coneixereu millor com PAVVLA, que es pronuncia exactament com el seu nom, Paula. La jove cantant és una de les últimes grans revelacions de l’indie-folk, tot i que la seva popularitat començà abans que la seva aventura a la música.
Abans de ser la PAVVLA, la Paula Jornet havia aparegut a la sèrie de TV3 La Riera, on interpretava el paper de l’Ariadna Guitart, néta de la protagonista femenina. La seva participació a la producció catalana es va allargar durant les 8 temporades que van estar en antena, des del 2010 fins al 2017. La Paula alternava la seva actuació a La Riera amb la seva altra vocació: la música. Ja des dels 12 anys, rebia classes de guitarra i cant i a partir dels 15 anys la seva vocació va anar augmentant. Tot i això, no va ser fins als 17 anys, quan començà a estudiar el batxillerat d’arts escèniques, que deixà de mantenir en secret la seva afició per compondre cançons.
Des de l’inici, va començar a fer les seves composicions en anglès, ja que com era un idioma que a casa seva no entenien, li oferien la possibilitat d’utilitzar les cançons com una teràpia, per desfogar-se. A més, la Paula Jornet va viatjar a Anglaterra per completar els seus estudis a l’Escola BIMM de Brighton. Allà va trobar la “seva veu”, la manera d’expressar el que sentia, experimentar amb diferents gèneres i sons fins a trobar el que la va definir. Allà va néixer la PAVVLA que coneixem.
Creatures, publicat el 2016, va ser el seu àlbum debut, escrit mentre estudiava música a Anglaterra. La foscor i l’hivern permanent d’Anglaterra – o almenys, de l’estereotip que tenim moltes vegades en ment quan pensem en el Regne Unit – es colen en el disc de la jove compositora, que sembla evocar a la bruma i a la melancolia d’un passat que va ser brillant, en contraposició al present. Aquest disc va permetre que PAVVLA es posicionés com una de les propostes indie més importants del país.
El seu segon disc es va publicar a finals del 2018, sota el nom Secretly hoping you catch me looking. Mentre que el primer disc se sostenia sobre la nostàlgia i la ingenuïtat, amb una actitud d’innocència, aquesta segona publicació fa bandera de la provocació i manté una actitud molt més gamberra.
En els gairebé quatre anys de trajectòria, la jove cantant ha portat a terme més d’un centenar de concerts a les espatlles -nacionalment i internacionalment- entre els quals s’inclouen dos concerts al Primavera Sound de Barcelona -del 2017 i del 2019-, el Festival VIDA del 2017 o el Minipop de Tarragona del 2017.
Actualment, la santcugatenca compagina les dues vessants artístiques de la seva carrera. A principis d’any, des del 16 de Gener al 16 de Febrer, la Paula Jornet estarà actuant al Teatre Poliorama amb l’obra La importància de ser Frank. Mentre que, a l’estiu, concretament el 23 d’Agost, podrem gaudir de la seva vessant musical amb un concert de PAVVLA al Mobofest 2020. No us perdeu cap de les dues cares de la PAVVLA Jornet!
Laura Nogueira – @avuisona
REFERÈNCIES
Alonso, Sebas E. (2017). Pavvla / Creatures. 2020, de Jenesaispop.
Domènech, Albert. (2016). Pavvla: “He tenido que marcharme del país para creerme que soy música”. 2020, de La Vanguardia.
Luup. (s.f.) PAVVLA. 2020, de Luup
RAC 1. (2017). PAVVLA: “Si no hagués marxat a Anglaterra, les meves cançons haurien estat molt diferents”. 2020, de RAC1.
Sánchez, Núria. (2017). PAVVLA: ‘Se juzga más a los músicos que nos dimos a conocer en la TV”. 2020, de Notodo. | 1 | perfect | {"ca": 0.8966311546213648, "es": 0.07140800460696804, "en": 0.008638065073423552, "it": 0.005470774546501584, "fr": 0.010941549093003168, "et": 0.0014396775122372588, "fi": 0.0017276130146847107, "de": 0.003743161531816873} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_159665 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | VACARISSES, C.E.,A - AIXAM SANT CUGAT F.S.,D
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.21882542236524538, "ca": 0.6049879324215608, "en": 0.08688656476267095, "pl": 0.012872083668543845, "nl": 0.02252614641995173, "pt": 0.02654867256637168, "fr": 0.02252614641995173, "id": 0.004827031375703942} | : /acta/1920/futbol-sala/lliga-tercera-divisio-cadet-futbol-sala/bcn-gr-3/3cs/vacarisses-ce-a/3cs/aixam-sant-cugat-fs-d |
mc4_ca_20230418_10_343852 | TownePlace Suites Albuquerque Airport Albuquerque (NM) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
2400 Centre Avenue Southeast, Aeroport Internacional d'Albuquerque, Albuquerque (NM), Estats Units, 87105 - Veure al mapa
"Super friendly staff. Extremely clean. Great location; easy..."
Estudi amb 2 Llits Grans i Sofà Llit (Queen ...
Ideal tant per a la diversió com per al relax, TownePlace Suites Albuquerque Airport es troba a la zona de Aeroport Internacional d'Albuquerque de la ciutat de Albuquerque (NM). Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Gàcies a la seva bona ubicació, des de l'allotjament es pot accedir fàcilment a les visites obligades de la ciutat.
L'ambient de TownePlace Suites Albuquerque Airport es reflexa en cada habitació. televisió de pantalla plana, aire condicionat, calefacció, escriptori, despertador són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a TownePlace Suites Albuquerque Airport.
Tots els comentaris (15) Parelles (7) Viatgers en solitari (4) Famílies amb infants petits (2) Famílies amb infants grans (1) Grups (1) | 0.719209 | curate | {"ca": 0.8611521418020679, "en": 0.13884785819793205} | https://www.agoda.com/ca-es/towneplace-suites-albuquerque-airport/hotel/albuquerque-nm-us.html |
macocu_ca_20230731_6_58756 | Comparteix
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Ros no ha descartat que la policia pugui acabar entrant al museu lleidatà per endur-se els béns si la jutge d'Osca així ho demana però ja ha advertit que l'execució "cautelar" de la sentència podria generar situacions "irreversibles". L'alcalde de Lleida ha remarcat que aquesta sentència "encara té un llarg recorregut jurídic" i ha asseverat que "el dret empara" que les obres segueixin a Lleida. D'altra banda, Àngel Ros ha reiterat que la Paeria de Lleida no col·laborarà amb l'1-O "si no és un referèndum pactat i està fora dels arcs legals".
Ros ha reiterat que l'Ajuntament de Lleida no col·laborarà institucionalment amb un referèndum si aquest "no està pactat i està fora dels marcs legals" i ha deixat clar que la Paeria "estarà sempre dins els marcs legals", motiu pel qual ha tornat a rebutjar la cessió de locals municipals. Per l'alcalde de Lleida i president del PSC, "el problema entre Catalunya i la resta d'Espanya s'ha de resoldre dins el marc legal" i ha qualificat de "paradoxa" que els partidaris de complir la llei "hàgim de justificar la nostra posició".
Així mateix, l'alcalde de Lleida ha tornat a manifestar que no anirà a votar l'1-O --tot i haver-ho fet al 9N-- perquè "un referèndum és un acte solemne en què els ciutadans al qual han arribat institucions o forces polítiques i, en aquest cas, aquest pacte no hi és", ha afirmat.
Àngel Ros preveu un "nivell molt alt de tensió" en els mesos previs a l'1-O i, en aquest sentit, ha advertit que "la radicalització de les postures no ajuda al diàleg". L'alcalde de Lleida ha dit que pensa més en el 2 d'octubre, dia en què confia que Puigdemont i Rajoy s'asseguin a la taula per negociar.
COMENTARIS
Dejando aparte que seguro que el Ros es una mala persona no tengo ninguna duda de ello pero es que es FEO de cojones yo no se como los paisanos de Lleida li pueden votar VISCA LA TERRA LLIURE DE MALES PERSONES
#7 Això fa dies que t'ho dic jo: "Qui avisa no és traïdor". Espanya acabarà malament, és molt fàcil de saber perquè espanya desapareixerà del mapa europeu. A més Catalunya és molt superior a espanya, només cal recordar qui contribueix més i qui aporta més a la UE. Jo de tu aniria com més aviat a la farmàcia. Aragonesis, rendeix-te, no pots davant de ments superiors
#3 En Ros per tal de mantenir la cadira si fes falta es vendría a la seva pròpia mare, vaja és en Duran en versió sociata, aquest tipus de personal no volen deixar mai la cadira i faràn el que calgui
Es nota qui mana a la Paeria i no és precisament el PSC sinó el seu soci taronja, en Ros és el titella de C's a banda que ja se sap que és un botifler com la bola de greix de l'Iceta
No us sulfureu tant que vosaltres només l'heu d'aguantar algun dia. Nosaltres tota la vida, aissss....... Guanyarem ll*ll
3 d'agost de 2017, 18.43 h
Per si alguna persona encara ho dubtava, queda constatat que el PSOE, o l'antic psc que havia existit a Catalunya fa anys, s'ha fusionat amb C's, marca blanca del PP o sigui, absolutistes, al cap i la fi! Las cloacas de Interior”. https://www.youtube.com/watch?v=nK5b1W9OPok PS: Sort que només falten 59 dies pel Referèndum i la restauració de l'estat català serà un fet! https://www.youtube.com/watch?v=2TD7Z_i... Llegir més
Ja ho va dir Clinton, el 2001, que EL MÓN SERÀ CATALÀ O TALIBÀ. PER A QUE AIXÒ PASSI, L 1-O HEM DE VOTAR SÍ ! !!! FORÇA CATALUNYA ! !! ! | 0.821156 | curate | {"ca": 0.8716958716958717, "id": 0.00297000297000297, "es": 0.08820908820908821, "en": 0.035937035937035934, "de": 0.000891000891000891, "fr": 0.000297000297000297} | |
wikipedia_ca_20230401_0_104664 | Herenni Seneció
Herenni Seneció (en llatí "Herennius Senecio") va ser un escriptor i magistrat romà que va viure al segle I. Era nadiu de la Bètica on va servir com a qüestor. Formava part de la gens Herènnia, una gens d'origen samnita.
Va ser executat per ordre de Domicià, sota l'acusació de Meci Car ("Metius Carus"), un dels delators que tenia l'emperador, de no haver optat a cap càrrec públic després de la qüestura, i d'haver escrit la vida d'Helvidi Prisc. La verdadera raó era la segona, ja que havia escrit la vida de Prisc a petició de la seva vídua Fànnia. | 1 | perfect | {"es": 0.02664298401420959, "ca": 0.9733570159857904} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=104665 |
mc4_ca_20230418_7_546366 | Camí de les Batalles | El Bruc, portal de Montserrat!
Home|Muntanyisme i senderisme|Rutes i excursions a peu|Camí de les Batalles
L’inici del recorregut és a la plaça que hi ha davant de l’edifici de Can Casas (patrimoni històric i artístic local), on es troba l’actual ajuntament del Bruc. Iniciem la marxa en direcció nord, per la BV-1104 o antiga N-II, en lleuger ascens cap al monument del Timbaler; l’escultura data de 1960 i és obra de l’escultor Frederic Marès. Deixant l’escultura a la nostra esquerra, continuarem en direcció al Bruc de Dalt, per una pista asfaltada amb rengleres de plataners a ambdues voreres.
Arribarem al nucli urbà i ens hi endinsarem pel carrer de la dreta, i just al final, a la vorera dreta, trobarem una font on podrem proveïr-nos d’aigua. Arribarem a una placeta on comença una pista de terra amb un rètol del Parc Natural que impedeix la circulació de vehicles de motor i des d’aquest punt anirem seguint la pista i les indicacions del camí de les Batalles.
Comencem a veure, ja de més a prop, la perfilada zona d’Agulles de la serralada montserratina. Passem per davant d’un parell de cases i arribem a un petit pont que ens serveix per salvar el Torrent de l’Illa tot fent un revolt bastant pronunciat a la dreta. Arribem a una cruïlla que ens marxa de la pista principal cap a l’esquerra, la seguim en direcció a Can Maçana pel camí de les Batalles (indicadors). És un camí ascendent que circula entre el Torrent de l’Illa a la nostra esquerra i el Torrent de la Diablera a la dreta, per fer cap a una cruïlla de quatre camins en forma de forquilla.
Seguirem recte les indicacions dels senyals cap a Can Maçana. El filat que trobareu a ambdues bandes del camí correspon a la Iniciativa Guardabosc, engegada el 2009; més endavant trobareu plafons explicatius del projecte. En els espais més oberts podem gaudir del paisatge de la zona dels Pallers, a la dreta, i un xic més amunt, de la regió d’Agulles.
Deixem a la nostra dreta unes arnes d’una explotació apícola i, després d’un pronunciat però curt pendent, arribem a una nova cruïlla. Seguirem a l’esquerra i passarem pel costat dels dipòsits de recollida d’aigües pluvials. Trobarem encara algun indicador més del camí de les Batalles i passarem per sota de les ruïnes de Sant Pau Vell.
Sortida: Ajuntament del Bruc | 0.847919 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elbructurisme.cat/muntanyisme-i-senderisme/rutes-a-peu/cami-de-les-batalles/ |
mc4_ca_20230418_13_282773 | Castelló serà la seu espanyola del Dia Olímpic 2016
Castelló ha sigut escollida pel Comitè Olímpic Español (COE) com a seu per a acollir la celebració del Dia Olímpic, que tindrà lloc el pròxim mes de juny. Una important jornada en la qual l'esport de Castelló es convertirà en el centre de l'esport olímpic a nivell nacional.
Aquest és el segon any consecutiu en el qual el Dia Olímpic es va a celebrar a la Comunitat Valenciana gràcies a l'acord a quatre bandes entre el Comitè Olímpic Español, l'Ajuntament de Castelló, la Universitat Jaume I de Castelló i la Fundació Trinidad Alfonso.
El Dia Olímpic tindrà lloc l'11 de juny i se celebrarà en les instal·lacions de la Universitat Jaume I. La intenció és que estiguen representades la gran majoria de modalitats esportives, amb un programa d'activitats dirigit a totes les edats i amb un important component familiar, que comptarà amb la col·laboració de la gran majoria de clubs esportius de la ciutat.
El plantejament de les activitats serà participatiu, de tal forma que els assistents puguen practicar la majoria de modalitats i activitats que s'organitzen. L'objectiu és convertir les instal·lacions de l’UJI en la seu d'una gran matinal d'activitat física i esportiva amb l'objectiu inicial d'aconseguir els deu mil participants.
El Dia Olímpic és una celebració, a nivell mundial, en la qual es commemora la fundació del Moviment Olímpic Modern l'any 1894 i que es caracteritza per ser oberta a tot el públic, amb activitats de participació per a la família i exhibicions de diferents esports olímpics a càrrec del COE. Amb la finalitat de promoure els valors olímpics com el joc net, la companyonia, el respecte i l'esperit esportiu, el Comitè Olímpic Internacional, en col·laboració amb els comitès nacionals, organitza anualment aquesta jornada d'esport.
El Dia Olímpic se celebra, en l'actualitat, en més de 160 països amb un esdeveniment en el qual participen més de 4 milions de persones de tot el món. | 0.888928 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.castello.es/web30/pages/noticias_web10.php?cod=9727 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_619546 | "Jo defenso Catalunya i els catalans"Agències Actualitzat a les 12:24 hLa presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha demanat al president espanyol, Mariano Rajoy, que garanteixi la liquiditat de la Generalitat. "Les nostres competències són irrenunciables. Jo defenso Catalunya i els catalans, i el nostre marc autonòmic és irrenunciable", ha declarat abans de la reunió amb Rajoy. http://www.324.cat/noticia/1694012/politica/Camacho-convencuda-que-Rajoy-garantira-la-liquiditat-financera-de-Catalunya
Ara explica acudits aquesta truja?? ? | 0.642863 | curate | {"ca": 0.9981412639405205, "fr": 0.0018587360594795538} | |
cawac_ca_20200528_4_164938 | Alguns dels nou empresonats per l'intent d'assassinat del 23 març a Manresa són membres actius de CUSOS i alguns estan vinculats laboralment en l'àmbit de la seguretat privada. Segons fonts properes del cas, almenys un dels empresonats pertany al grup hooligan de CUSOS, una secció de les Brigadas Blanquiazules seguidors del RCD Espanyol i grup de suport dels Ultra Sur del Real Madrid. Un dels detinguts, O.R.R., exhibia a la seva pàgina Facebook (recentment tancada) diverses imatges on se'l vinculava amb els CUSOS, Alianza Nacional i altres elements de simbologia nazi, com ara un uniforme de...
Quatre persones més han estat detingudes el dilluns 9 de juliol implicades en l’atac feixista del 23 de març a Manresa. Un dels detinguts, Daniel M. M., és veí de Sant Vicenç de Castellet (Bages), dos són de Tarragona i el quart de Blanes. Segons la versió policial, amb aquest últim operatiu s’han arrestat a totes les persones que es van desplaçar...
Última hora
17/01 · 18:48
Manifestació dret al propi cos
L'Assemblea de dones feministes de Gràcia, convoca una manifestació dissabte 18 a les 12h del migdia a la Plaça de la Virreina. Amb el lema "avortem la contrareforma" inicien així una campanya per l'avortament lliure i gratuït que compta amb el suport de vint-i-cinc col·lectius del barri.
16/01 · 20:27
35 oficines de Bankia ocupades
La PAH ha ocupat 35 oficines del banc a Catalunya per aconseguir un nou protocol de negociació bilateral, després de l'"incompliment sistemàtic" dels acords presos per Bankia fa dos mesos. Segons la PAH, l'entitat no ha signat cap condonació per escrit durant el 2013 i tampoc ha complert pel que fa a lloguers socials i dacions en pagament.
16/01 · 18:00
Ocupat un segon CAP a Mataró
Prop de 300 persones van ocupar dimecres 15 de gener el mataroní CAP de Gatassa. L'acció se suma a la tancada al CAP de Rocafonda, que ja fa una setmana que dura. Veïnes denuncien l'acomiadament del servei de mediació intercultural i que ja fa tres anys que demanen una pediatra.
13/01 · 20:08
Fi del toc de queda a Hamburg
La policia d'Hamburg anuncia la fi del toc de queda i de la zona de perill després de 9 dies d'implementació. La repressió i les identificacions arbitràries i els controls han sigut diaris així com les mostres de rebuig i els actes i manifestacions espontànies de desobediència ciutadana i dels moviments socials.
11/01 · 18:14
Concentració al CIE Zona Franca
700 persones es concentren a les portes del CIE de Zona Franca sota el lema "Les migrants no som mercaderia d'usar i tirar, els CIEs tancament ja". Els i les manifestants porten cartells de les 4 víctimes mortals que hi ha hagut fins al moment i també torxes. Hi ha un dispositiu de 10 furgons policials.
11/01 · 18:02
Repinten mural a Vic
Una trentena d'activistes repinten aquesta tarda a Vic el mural de la CUP per la despenalització de l'avortament que l'Ajuntament va fer esborrar després que Josep Anglada (PxC) ho demanés en un ple. L'Ajuntament el va esborrar dijous adduint que era propaganda política.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Quatre grups musicals participaran en el concert del dia 18, a favor de la campanya Save Menorca en relació a la remodelació de la carretera general de Menorca.
Swing i Rithm & Blues amb Gonzo y amigos, cordes clàssiques amb Quartet Aguinaga, jazz cantat amb Rut Florit i Suso Gonzalez, i l'estil tradicional divertit i d'avui amb Sonadors de Son Camaró. Aquest és el programa previst, a partir de les 22:30 h, a l'Akelarre Up de Maó.
Un bon motiu per passar una vetlada agradable, col·laborar amb la campanya i també per a conèixer una mica més la problemàtica d'aquest projecte d'intervenció sobre la principal carretera de l'illa. S'ha previst una entrada donatiu de 5 euros.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani.
Presentació del llibre "Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Al rescat de la democracia" A carrec de Arcadi Oliveres a la llibreria "En su tinta"
Adreça
Badosa, 17. 08016 - Barcelona
Descripció
Arcadi Oliveres presenta el llibre "Conversa entre ARCADI OLIVERES i CELESTINO SÁNCHEZ - El rescat de la democràcia" a la llibreria "En su tinta" a Nou Barris, carrer Badosa, 17, molt a prop del Casal de la Prospe (M)Vía Júlia - L4
Democràcia del 99% de la població, Dret a decidir, Fi de cicle, Fracàs de la Transició, 15-M, Procés Constituent…
Arcadi Oliveres, reconegut activista per la justícia social, i Celestino Sánchez, actiu Iaioflauta, conversen sobre temes claus per a la superació dels nostres problemes actuals, sobre la necessitat d’una nova política.
Des de l´antifranquisme fins a un moviment ciutadà en ple segle XXI, ens ofereixen la mirada privilegiada de dues democràcies: una democràcia devaluada esclava dels bancs i de les elits financeres i una democràcia nova, de futur, que ha d´arribar des d’allò comú, del 99%, de tota la ciutadania.
“A Catalunya, a Espanya i a Europa les institucions públiques són com el consell de direcció d’una gran empresa multinacional, de la banca.”
“No hem de perdre l’esperança, podem canviar les coses; hem de ser conscients que el poder respon als interessos creats d’unes minories econòmiques i polítiques, però el poder també ha de respondre a la voluntat popular. | 0.780175 | curate | {"ca": 0.961188254040519, "pt": 0.009276121101752789, "fr": 0.006316867744138402, "es": 0.01695879808786706, "en": 0.0038128841338493057, "it": 0.0003414523104939677, "eu": 0.0021056225813794673} | http://setmanaridirecta.cat/tag/capellades |
boua_ca_20231006_0_6975 | RESOLUCIÓ RECTORAL DE NOMENAMENT DE DIRECTOR ADJUNTO DE LA BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES.
- Data d'aprovació
- 20/07/2012
- Data de publicació
- 20/07/2012
- Òrgan competent
- Rector
- Secció
- NOMENAMENTS I CESSAMENTS D'ÒRGANS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ
Títol: RESOLUCIÓ RECTORAL DE NOMENAMENT DE DIRECTOR ADJUNTO DE LA BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES.
Secció: NOMENAMENTS I CESSAMENTS D'ÒRGANS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ
Òrgan: Rector
Data d'aprovació: divendres, 20 de juliol de 2012
RESOLUCIÓ RECTORAL DE NOMENAMENT DE DIRECTOR DE LA BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES.
En virtut de les competències que em són atribuïdes per l'art. 64.d de l'Estatut de la Universitat d'Alacant, nomene el:
- SR. RAFAEL CARLOS CARRASCO JIMÉNEZ, director adjunt de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, segons Resolució Rectoral de 20 de juliol de 2012.
Alacant, 20 de juliol de 2012
EL RECTOR
Manuel Palomar Sanz | 1 | perfect | {"es": 0.11836283185840708, "ca": 0.827433628318584, "it": 0.02654867256637168, "en": 0.02765486725663717} | boua5995 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.