id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_8_132121 | Per tu altre cop:
3-L'estrelada és una bandera de TOTS els que se senten que pertanyen als PPCC. També molts valencians la sentyen com a pròpia, per molt que te moleste
-L'estrelada es una bandera valenciana, independent de l'estelada catalana. Yo soc nacionaliste, i les meues banderes son la real senyera coronada, la pre-autonomica i l'estrelada. .
Doncs vaja quin blaver, que utilitza la senyera pre-autonòmica, eixa tan catalana i que "mos vol furtar tota la terra
-- quin problema hi'a que defengue la preautonomica? ?
5-Per últim, com ja he dit tantes vegades, em pareix perfecte que tu defenses una "nació valenciana". Però allò no deuria ser inconvenient perquè reconegueres la unitat d'una llengua. En aquest sentit, trobe que ONV i ENV deurien ser el referent dels blavers "amb trellat".
-El Valencià i el catala son llengues germanes, molt paregudes,
Ualaaaaa! ara son llengues diferents? Vaja home! fa res has dit que no negaves que foren iguals i ara ho negues, dius que no son iguals? a redéu aclarix-te per favor
--En ningun moment he dit que foren iguals, he dit que son molt paregudes i germanes. Yo de aclarit ho estic molt, si tu lliges entre linies es el teu problema. Et creus poseidor de la rao i per aço rius?
1- El burles dels teus amics blavers? doncs vaja... que raro 2- tu diràs quin problema hi ha, primer que es una quatribarrada, "la bandera de catalunya" cosa que es mentida, i segon que els blavers la cremàveu a la transició. 3- Has dit que "no negues que el valencià i el català siga el mateix" i has dit que "el valencià prové del català".
Em burle dels faxes de coalicioN...
Anem a vore, en ningun moment he dit que estara en contra de la cuatribarrà; i açò de que la cremaven en la transicio, yo era un xic petit per a saber quines eren les meues banderes...
El valencià prove del català, pero no vol dir que cuan Jaume primer mos va conquerir i mos va portar el català, aqui al regne de valencia, el valencià ha evolucionat paralelament al català.
Mira, jo no se quines idees tens, però del que m'he donat conter es que tens un cacao mental que "pa que", com dius que no estàs en contra de la quatribarrada sent blaver?
3-
Sogorb89 escrigué:
Doncs si el valencià prové del català i no mos el va portar Jaume I, qui mos el va portar? L'espiritu santo? Aleshores el valencià es diferent del català, doncs per que abans has dit que no negaves que foren la mateixa llengua? El valencià ha evolucionat paral·lelament al català.............. vinga per favor en 800 anys vols que es cree una llengua del no res? això no pot passar, a més si el 80% dels repobladors van ser catalans... Tu donat conter que per a que el llatí es desintegrara van fer falta almenys 1500 anys i damunt molts anys abans de crist ja es parlava del "vulgar" referint-se a la llengua que parlava el poble.
Sogorb89: Primer informa't perque com be diu el meu amic Gandia 1707-2007: tens un cacao mental que "pa que" i cuant t'informes tornes a aquesta web o t'en vas a espanya 2000 XDDDDDDDD!!! (espere que tornes, perque nosaltres tenim la rao)
pero que vos creieu poseidors de la rao o que senyors?
el valencià es una llengua distinta al català, encara que es pareixquin molt!
Ah, i el cacao mental el teniu vosatros, que dieu una cosa que no es; critiqueu-me, els meus sentiments els tinc ben clars.
Retomant el tema del fil, em pareix perfecte lo que ha fet la sexta
A veure Sogorb, encara que mostres un to respectuós i cert trellat, et descredites a tu mateix dient que el valencià i el català són llengües diferents.
Això ja no és qüestió de sentiments, és qüestió científica i objective.
I torne a dir-te que em pareix perfecte que defenses una "nació valenciana" si creus que és allò correcte, però això no és obstacle perquè reconegueres la unitat de la llengua.
I de fet, hi han partits valencianistes com ONV o ENV que així ho fan. Aquest crec jo que és el camí que deuríeu seguir la gent que prové o està vinculada al blaverisme.
Mira, proving d'una familia castellano-parlant, i els meus avis que en pau descansen no saben que era el blaverisme, ni parlar valencià.
Al estudiar yo en castelló, em va eixir de dins este sentiment valencianiste que portave a la sanc; alli, al fer baxiller, em tocà un profesor catalanista a mort, que a mes m'impartia l'asignatura de valencià
Em tocà bastant els co... la veritat, perque no coneixia la realitat del regne/nació valenciana.
Dius que ONV-ENV acaten l'AVLL-c? mira esta imagen i despres me contes...
si fora per a mi, m'agraderie que hagues un pacte UV i els partits anteriorment dits.
I tot això que dius, encara que evidentment no ho compartisc, ho respecte i em pareix perfecte.
Però d'ahí a dir que el valencià i el català són dos llengües diferents...
I sí, eixos partits (ONV i ENV) acaten l'AVL.
Eixe crec que és el camí que deuria de seguir el blaverisme "amb trellat". I fins i tot, per què no, també seria fantàstic que UV algun dia acatara l'AVL.
Perque volem una subdelegació de l'IEC a Valencia camuflat ab el nom d'AVL?
Tampoc vullc la RACV, vullc una academia de la llengua VALENCIANA, una barreja d'eixes dues abans citades.
L'AVL no és una delegació de l'IEC. I si ho fóra, què passa? És la mateixa llengua, i en un futur, hem d'aspirar a la unificació de totes les acadèmies "locals".
Torne a dir-te que et desacredites i caus en el ridícul més absolut quan defenses l'existència d'una llengua inexistent (la llengua valenciana).
Encara no has contestat com sent blaver defenses la quatribarrada.... una cosa inexplicable. A més, tots els lingüistes VALENCIANS i del món diuen que el valencià es el mateix que el català, a vore qui te la raó. I cap que haja estudiat llengües diu que es diferent.
Última edició per Gandia1707-2007 (18-01-2007 17:35:05)
Joder... has dit que les teues banderes son la reial senyera, la pre-autonòmica i la estrellada (t'has deixat l'espanyola :p )
Jo no he dit que la del meu avatar siga la teua bandera, jo he dit que tu has dit que les teues banderes son l'estrellada, la reial senyera i la pre-autonòmica... saps quina es la pre-autonòmica?
Sogorb89 el teu art es esquivar les preguntes, i canviar de tema, per això tens tota la traça que n'hi ha que tindre.
Bandera de esquerra valenciana.
Última edició per Gandia1707-2007 (19-01-2007 10:16:22) | 0.78338 | curate | {"it": 0.005812076202776881, "ca": 0.9307394252502422, "fr": 0.00032289312237649337, "es": 0.03535679690022603, "en": 0.017920568291895384, "pt": 0.009848240232483048} | |
macocu_ca_20230731_10_374162 | Esport
La Zurich Marató Barcelona tornarà a passar per Sant Andreu
El tret de sortida serà a les 8.00 hores a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i els participants hauran de recórrer els 42,195 metres de la prova en un recorregut màgic, monumental i molt ràpid que, sota el lema #AMagicExperience, passarà per diversos punts emblemàtics de la capital catalana com la Plaça Espanya, el Camp Nou, la Sagrada Família, el Fòrum, el Monument a Colón, la Torre de Glòries, l’Arc de Triomf, el Passeig de Gràcia, la Plaça Catalunya o l’Avinguda Paral·lel, entre d’altres.
La presència del districte de Sant Andreu al recorregut serà important ja que els particiants agafen la’Avinguda Meridiana a l’alçada del carrer Mallorca fins l’Avinguda Rio de Janeiro on giraran per tornar al centre de la ciutat sense abandonar Meridiana fins al carrer València.
Pel que fa la part competitiva, l’atleta kenyà Samuel Kiplimo Kosgei encapçala el llistat d’elit masculí i intentarà revalidar la victòria del 2021, amb rècord de la prova inclòs (2:06:03). La corredora d’Etiòpia, Tadalech Bekele Alemu, qui va obtenir el seu millor temps (2.21:40) en la marató de Londres 2018, és la gran favorita per guanyar la prova femenina.
Com cada any, se celebren activitats paral·leles a la gran prova. Així doncs, es podrà visitar l’Expo Sports durant els dies 6 i 7 de maig a la Fira de Barcelona, reviure els últims 4km de la marató dels Jocs Olímpics del 92 amb la Breakfast Run, també el dia 7, o participar amb els i les infants de la ciutat a la Kids Race que es celebrarà també el mateix dia.
El 30è aniversari de la marató olímpica Barcelona 92
Enguany es commemora el 30è aniversari de la marató olímpica de Barcelona ’92, que va arribar a l’Estadi Olímpic. Per celebrar-ho, just abans del tret de sortida, l’arc per on passen els participants s’il·luminarà amb imatges dels Jocs Olímpics acompanyades de la cançó Barcelona de Montserrat Caballé i Freddie Mercury.
Les dades més destacades de la 43a edició
Aquest 2022, la Marató tindrà un total de 10.073 corredors i corredores, amb un 25% de presència femenina, amb un creixement del 5% més de dones que en l’edició anterior, i un 27% de participació estrangera, a més de fins 86 nacionalitats diferents. Unes dades que evidencien que la gran festa del running a Barcelona es cada any més diversa,paritària i global.
Altrament, hihaurà diverses iniciatives respectuoses amb el medi ambient. Per exemple, que l’organització de l’esdeveniment utilitzarà motos Yamaha i cotxes Hyundai elèctrics o que es farà un estudi de la petjada de carboni i puresa de l’aire que genera la cursa amb Clean Air Project, així com que també la fruita sobrant dels avituallaments es donarà al Banc d’Aliments.
Tot en marxa pel 2023
Fotografia: pas de la marató per Sant Andreu un any indeterminat | blogmaldito.com | 0.875682 | curate | {"de": 0.0021321961620469083, "ca": 0.997867803837953} | |
mc4_ca_20230418_3_562368 | El CB Valls vol iniciar una bona ratxa contra un CB Salou imparable
Juan Muñiz i Oriol Pozo van citar-se ahir al Joana Ballart.
Els de l’Alt Camp han contractat a Pol Olivier en aquest mercat d’hivern per reforçar l’equip
Actualitzada 22/01/2020 a les 21:05
El pavelló Joana Ballart de Valls acollirà aquest dissabte a les 18 h. el derbi de la lliga EBA entre el CB Valls i el CB Salou. Tots dos conjunts arriben al duel després de guanyar en l’anterior partit de lliga, però els salouencs arriben en millor forma després de guanyar els dos partits que s’han jugat enguany i de sumar molts punts lluny de casa. Tot i això, el CB Valls confia a començar la bona ratxa amb el partit d’aquest diumenge, tal com explicava ahir el seu entrenador, Oriol Pozo: «Arribem amb una mica més de confiança després de guanyar en una pista molt complicada contra un equip amb molt de talent, això ens dona força per aixecar-nos després de dues ensopegades i intentar allargar la ratxa el màxim possible».
Per la seva banda, el tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz, assegurava ahir que, «si hagués d’escollir un moment per jugar, segurament sigui aquest, estem en un moment que l’equip entèn bé el joc i està feliç a la pista, crec que és ideal per jugar». Tot i això, Muñiz va defensar que «jugar com a local sempre et dona un punt més de favorit».
Sobre la disputa del derbi, el tècnic del CB Salou va detallar que «sempre és més especial que un partit qualsevol, és una pista maca per jugar, segur que hi ha bon ambient i és una motivació més per venir a jugar». Per la seva banda, Oriol Pozo va afegir que «ja hi ha un historial de grans ambients, esperem que vingui el màxim nombre de gent possible i que vingui gent de Salou també per viure un gran ambient de bàsquet i es potenciï el territori».
Perquè els salouencs puguin endur-se la victòria hauran de fer «un molt bon partit», ja que «si no el fem així, no guanyarem», va remarcar Muñiz. En una línia similar va expressar-se el tècnic del CB Valls, qui va alabar la feina dels salouencs afirmant que «són un equip i, tot i que té jugadors determinants, la gran característica és que competeix del minut 0 al 40 i, en línies generals, no es relaxa mai, no quan té avantatge, i t’exigeix màxima intensitat i concentració». Per aquest partit, el CB Valls espera poder comptar amb Pol Olivier, el nou fitxatge, tot i que encara està pendent de tràmits.
Comenta el contingut : El CB Valls vol iniciar una bona ratxa contra un CB Salou imparable | 0.879973 | curate | {"es": 0.027169505271695052, "ca": 0.972830494728305} | https://www.diarimes.com/noticies/esports/2020/01/23/el_valls_vol_iniciar_una_bona_ratxa_contra_salou_imparable_75747_1094.html |
cawac_ca_20200528_0_105624 | Cicle inicial d'educació primària
Us recomanem MiniMuseo. Un projecte, en format de conte interactiu, creat per una estudiant de la Universitat de Múrcia, on els estudiants d'art d'educació primària i secundària, guiats per en Muso, podran aprendre tot el que està relacionat amb els museus i les col·leccions d'art.
Gràcies a aquest interessant vídeo podem gaudir de l'art de la Kseniya Simonova, en el que ens relata l'ocupació nazi d'Ucraïna. Ens mostra una tècnica senzilla i econòmica per desenvolupar la creativitat i la intel·ligència visuespacial. Podem portar-ho fàcilment a les aules de totes les etapes. | 0.746371 | curate | {"ca": 0.9622331691297209, "es": 0.03776683087027915} | http://kampus.espurnaice.cat/taxonomy/term/19 |
cawac_ca_20200528_8_235424 | 4/05/2010 Presentació de la revista de poesia Caravansari Espai Betúlia
19h Presentació del núm. 3 de la revista de poesia contemporània en llengües peninsulars Caravansari amb la participació dels poetes Màrius Sampere i José Luis Cabeza. L’acte tindrà lloc a l’Espai Betúlia. | 0.712252 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=27&module=agenda&day=4&month=5&year=2010 |
mc4_ca_20230418_15_287350 | Ha acabat el projecte del CBUES | Notícies de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Tothom va valorar molt positivament els resultats del projecte, entre els quals es poden destacar la creació del repositori REDICCES, l'adquisició de llicències d'ús de milers de llibres i revistes digitals per a tot el país, la creació de l'oficina tècnica del CBUES, o la realització de cursos de formació especialitzats. En aquests moments, gràcies a les aportacions de les universitats i del Ministerio de Educación, ja es disposa de finançament per al manteniment dels programes i els serveis per a 2013 i 2014. | 0.810452 | curate | {"ca": 1.0} | https://fima.ub.edu/noticies/ha-acabat-el-projecte-del-cbues |
mc4_ca_20230418_12_392745 | Gîte des P'tites Madames Bed and Breakfast Ste Helene De Kamouraska (QC) Canadà - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Gîte des P'tites Madames Bed and Breakfast513 Route de l'Eglise, Ste Helene De Kamouraska, Ste Helene De Kamouraska (QC), Canadà - Veure al mapaExcel·lent8,8Basada en128comentarisGîte des P'tites Madames Bed and BreakfastVeure més fotos"Excellent breakfast, and as mentioned, great hosts"RichardCanadaVeure més fotosVeure totes les 30 fotosMolt bona ubicació 7,7Veure al mapa7,7Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióTant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Gîte des P'tites Madames Bed and Breakfast és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Ste Helene De Kamouraska (QC). Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Gîte des P'tites Madames Bed and Breakfast, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix instal.lacions per a minusvàl.lids, restaurant, premsa. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, escriptori, despertador, ventilador, TV satèl•lit/cable a cada habitació. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com jardí. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Ste Helene De Kamouraska (QC), el Gîte des P'tites Madames Bed and Breakfast és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsarticles de tocadorcalefaccióreproductor de DVD/CDassecador de cabelldespertadorservei de planxabany compartitempolles d'aigua de cortesiaTV satèl•lit/cablebarnussosescriptoriventiladorIdiomes ParlatsAnglèsFrancèsItaliàEspanyolHindi Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal presentar un document d'identitat amb foto i una targeta de crèdit durant el registre d'entrada. Totes les peticions especials estan subjectes a la disponibilitat del dia del registre d'entrada. Aquestes peticions no es poden garantir i poden comportar suplements. Comentaris recents de clients
Allotjaments a Ste Helene De Kamouraska (QC) | 0.865858 | curate | {"ca": 0.9735985533453888, "fr": 0.010488245931283906, "en": 0.015913200723327307} | https://www.agoda.com/ca-es/gite-des-p-tites-madames-bed-and-breakfast/hotel/ste-helene-de-kamouraska-qc-ca.html |
mc4_ca_20230418_11_375096 | Publicat a: Xarxes socials per: ToniLeave a comment
Quant val un “m’agrada”? En l’era de les relacions socials tecnològiques és important conèixer el pes d’aquesta acció nímia però que de vegades resulta tan important. En un interessant article publicat al diari La Vanguardia s’intenta explicar com interpretem els “m’agrades”. “T’has parat a pensar què vol dir en realitat aquesta maneta amb el dit cap amunt o cor (en funció de la xarxa social)?”, Es pregunta el diari generalista.
Ara pots pensar com i per què dónes clic quan veus una publicació.
Visites: 1.001
Etiquetes: agrada, xarxes | 0.722914 | curate | {"ca": 0.935042735042735, "oc": 0.041025641025641026, "en": 0.023931623931623933} | https://cat1.net/lorigen-dun-magrada/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_161412 | ... a frikonaires!! Francament ja estic molt tip d'haver d'aguantar alguns personatges i alguns comportaments i d'haver de contenir-me tota l'estona d'explotar en un mar d'insults i improperis que no farien bonic... Prefereixo marxar a algun fil paradisíac i tranquil i viure feliç i content. Així que a partir d'ara només trauré el nas a la secció de frikos!! ja ens veurem el dia 29 Per cert, apunteu-vos a l'esquiada usuari!! Au, VISCA L'ORGULL FRIKONAIRE!! I arriba el XRAN! PD: i qui vulgui venir que ho digui eh! !
T'impliques en una candidatura a les eleccions i decideixes no parlar de política al xat fins que passin les eleccions? Jo no comprendre...
A veure si jo explicar: penso dedicar els meus esforços en aquesta candidatura al món real, plagat de gent real amb orelles reals i ments reals a les que poder explicar coses i que et puguin entendre o no. El que trobo que és a hores d'ara inútil és perdre el temps aquí havent d'aguantar trolls, gent amb mentalitat de pedra, mentides, acusacions, paranoies, conspiracions, palles mentals, etc. Que tot això al món real no hi és, al món real ahir vaig viure una convenció la mar de ben parida que va ser una bombolla d'alegria fins que vaig entrar al xat. La conclusió és clara, i també val pels d'ERC com tu: si vols fer campanya surt al món real, no llencis el temps aquí!!! I per cert fa temps que no et veig! Que abans sempre et veia allà on anaves aniràs a Perpinyà?
Estic en part d'acord amb tu, el món real en espera. Ara bé, el xat el llegeix molta més gent de la que opina (encara que a vegades no ho sembli ). És clar que no em veus, estic vivint a València! Però sí, aniré a Perpinyà. | 0.809517 | curate | {"zh": 0.0115995115995116, "ca": 0.9017094017094017, "ja": 0.018925518925518924, "es": 0.02197802197802198, "fr": 0.045787545787545784} | |
racoarticles_ca_20221005_0_37424 | La comarcalització de les terres catalanes.
L'ordenanzent del territori del principat de Catalunya ha estat preocupació constant dels catalans. Sobretot d'encd l'any 1716 quan Felip V va imposar la divisió del territori en "corregimientos" a semblan~a del regne de Castella. A Catalunya ha estat una qüestió molt sentida que el seu territori nacionalfos ordenat politico-administrativament d'acord amb criteris científics. Aquest assaig tracta, en síntesi, de la histbria d'aquest procés i de la situació actual.
Permeteu-nos que abans de comenGar a parlar del tema escollit, manifestar el nostre agraiment per la invitació que ens ha estat feta de parlar en aquesta Universitat de les Illes Balears, tocant un tema d' índole geogrifica i d'índole jurídica com és l'ordenament territorial del Principat de Catalunya. Tots aquells que hem portat durant molts d'anys vida universitkia quan tomem, només que sigui per temps breu, a posar-nos en contacte amb l'ambient universitari per abusar de la confian~a i benevolen~a dels qui ens escolten i tracten de suportar un esbós de conferbncia, és quelcom que s'ha de regraciar i que nosaltres regraciem.
En els primers anys de la dkcada dels 30 d'aquest segle que se'ns va de les mans, s'iniciaren oficialment al Principat els treballs previs que sempre es requereixen per a establir una legislació, tant més tractant-se d'una legislació que emmarca l'ordemanentpolítico-administratiu d'un país. Aquests treballs foren encomanats a una Ponbncia expressament designada pel president de la Generalitat, Francesc Macii. Les conclusions a que la Ponbncia havia d'arribar, contindrien el nombre i el nom -així com les capitalde les comarques que donarien una altra imatge al mapa de Catalunya. Des del primer moment de la instal.laci6 de la Ponbncia, es feu evident 1' existbncia de diversitat de criteris entre els ciutadans i en forma més mesurada i amb millor afinament pel que feia als conceptes, entre els qui de sempre i no simplement motivats per les circumsdncies del moment, se n'havien manifestat obertament a favor de substituir la divisi6 provincial del tot desacreditada i que esquarterava el país, per una divisió temtorial fonamentada en la comarca.
Veritat és que en cap moment de la histbria de la nació catalana, lacomarca havia gaudit de personalitat politico-administrativa; en evident contraste amb el fet constant i innegable que les comarques corresponien en gran mesura, a la rica diversitat de característiques i circumsdncies geogrifiques que havien bressolat l'articulació i la dinimica de l'ecanomia catalana i els sentiments patribtics de la ciutadania.
La Generalitat de Catalunya durant els anys que anaren del 1231 al 1936, tracd de dotar el país d'un ordenament territorial fet a la mida i pel servei que requeria Catalunya; i havia iniciat el procés de demarcaci6 del territori amb el pensament posat en les comarques que integraven el mosaic territorial i que gaudien de prou notbria identitat. Les comarques, un cop oficialitzades, haurien de devenir els ens englobadors dels municipis que Ics constituien i que tanta personalitat tenien i tenen en la dinimica nacional.
Amb la valorització de les cornarques no s'intentava res; Únicament que dotant-les de personalitat jurídica s'iniciavaelmodemordenarnenttenitorial del país. Anibar a aquesta modernització es feia necessari; i el treball que s'hi esmercb constituiria una bona inversió pel país.
La comarca a Catalunya
Hem arribat al moment d'encetar el tema i conseqüentment és obligat entrar de ple en el seu contingut. Tractarem de limitar-nos als temps més contemporanis i a aquells que estem vivint per tot el que fa referbncia a l'ordenament territorial del Principat. Prou que voldríem poder-nos referir a un nou i més funcional ordenament política-administratiu dels conjunt dels Paisos Catalans. Es un treball en el que hom hauri de treballar en un futur proper si és que prenem en consideració que estem vivint una bpoca en la qual, les innovacions polítiques d'un contingut o tendbncia democritica prou que sembla que s'estigui imposant en la conciencia dels pobles.
A ben segur que un estudi d'aquesta mena en els Palsos Catalans i a diferbncia d'altres nacions integradores de 1'Estat espanyol, ens conduiria a verificar el pes que poden adquirir en el conjunt de les nacions d'Europa -ja no escau massa referir-se Únicament a les d'Europa occidental-, els pobles que ocupen les vessants occidentals de la Mediterrinia. Aquests pobles, els nostres, estan íntimament relacionats entre ells per la llengua, la idiosincrhcia i pels esdeveniments histbrics que han conviscut. Si encara no han adquirit plena conscibncia de la possibilitat que tenen de comprometre's en una integració estatal prbpia, sí que guarden el constant record d'haver constituit per segles estats sobirans formant el que avui denominem una estructura confederal.
Una característica que singularitza els Palsos Catalans en matbria dels seus respectius ordenaments territorials, és el suport que proporciona el tenir els seus naturals i no obstant la forana imposició de la divisió en províncies la clara percepció, de que els respectius territoris posseeixen una divisió geogrhfica tangible apuntalada amb fermesa en la geografia física i en la histbria. La ciutadania d'aquests palsos és plenament conscient que són gentdecomarca-ens referim, 6s clar, a laciutadaniaautbctona-; i tractant-se de nacionals de vida totalment urbana, de les arrels comarcals dels seus progenitors.
Les comarques són vives en la Catalunya Nord o Continental sota administració francesa; ho són en el Principat, com tamb6 en el País Valcncih en la Península; i no cal dir que ací, a les Illes. Cada una de Ics illes Balchriques i de les Pitiüses constitueix una unitat territorial i humana perfectament definida; i en el cas de I'illa major, la de Mallorca, per la seva superfície i amb pronunciat relleu que contrasta amb Ics tcrrcs baixes, se'ns presenta com la suma d'uns paisatges geogr:ifics amb identitat inconfundible. Els gebgrafs illencs prou que ens en parlen.
El sistema d'organització provincial del 1833 ens ha estat imposat metbdicament i ininterrompudament al larg de més d'un segle i mig; i en són encara testimonis persistents, els governadors civils i les Diputacions; com també les delegacions provincials dels ministeris d'un Estat queactuen des de I'epicentre de la península. Perb I'arma que més s'ha utilitzat per imposar la provincialització dels nostres respectius pa'isos, ha estat l'escola on ensems que es feia per manera d'imposar una llengua forana, es deixava de cantó la histbrianacional substituint-la per una histbria estatal centralitzada en la Corona de Castella i LLeÓ; i es posava els escolars d'esquena a la realitat geografica i social de la que formaven part.
El provincialisme se segueix aplicant a plenitud tant ara com abans; malgrat els migrats rkgims autonbmics els quals ni tans sols, tenen la plena capacitat d'absorvir d'acord amb I'ordenament propi de cada comunitat autbnoma, les atribucions de caricterprovincial que persisteixen en llurs territoris.
És absurdi I'absurd pot assolir categoria de norma constitucional-I'establiment d'unes comunitats aubnomes que pel que fa determinats camps de I'administració pública, els manegen més com a serveis delegats queno pas com a serveis de lasevaexclusivadependkncia. Al perpetuar-se el sistema provincial amb el seu contingut d'anacronismes i dependkncia referent al govem epicentral peninsular, comporta una incomprensibleduplicitat de serveis i burocdcia. Aquesta duplicitat incrementa un no dir el cost de les finances públiques sense que millori res en la vidaciutadana. Els nostres paisos estan immergits en aquesta constant contradicció.
En el Principal, la desaparició de la divisió provincial que ens fou imposada el 1833, ha estat un desig permanent.
Lapoblacióautbctona, més la que esdseriosamernt integrada ai país, en tot moment i sempre ha estat així, es refereixen a les comarques. Els antecedents es troben en les grans crbniques dels segles XIII i XIV. El comterei Jaume I en el LLibre dels Feits, la seva Crbnica, fa esment de diverses comarque catalanes. Ara, a punt de comencar el segle XXI, les mateixes denominacions persisteixen en el parlar de cada dia.
Resulta d'allb més interessant llegir I'obra dels poetes dels Pa'isos Catalans de 1833 e n ~a , com també el cantoner del nostres folklore nacional tant ric i d'un contingut tant antic, per a veure que poetes i cancons fan referkncia sovint a les comarques; en canvi, en cap moment es poe~itza o es canta la província. Per alguna cosa scri. Aquells que treballen seriosament la dinamica cconbmica tracten de fer la seva feina evittant el sometre'saladivisióprovincial bo i cercant I'evidCncia i I'cxplicació dels fenbmens socio-econbmics, considerant els paisatges geoeconbmics; car són aquesrs elsquiproporcionen l'autenticitatcientíficaals treballs.
L'elaboració de les dries estadístiques tant les demogrhfiques com les de carhcter econbmic i no cal dir que també les relacionades amb la meteorologia, s'han d'elaborar si es desitja que tinguin un seriós nivell científic i efecikncia divulgativa, partint de circumscripcions geogrifiques i geoeconbmiques amb plena identitat com és el cas de les comarques a les terres catalanes peninsulars i de les iles. Fer estadística amb base a les províncies, és absurd car es tracta d'una feina feta amb la mancansa del fonament que representa la relació paisatge-societat.
Tot el que hem dit fins ara ha pesat i pesa en la vida dels catalans autbctons i de tots aquells que s'han immergit en el país. Quan el que hem expressat Cs absorvit pels catalans que ho són deresidkncia, resulta lícit afirmar que aquests s'han identificat verament amb el país; o sigui amb el territori i amb la societat que hi esta arrelada.
Els immigrants que sesenten atretsper les realitats del país queels acull--en tenim l'experiknciapersonal com exilats que hem estat-, comencen per sentir que pertanyen a un municipi : el municipi on han fixat la seva residencia; més tard a un paisatge geogrific es tracti d'una comarca o d'una regió natural. Aquestes dues percepcions condueixen a l'antic immigrant a compenetrar-se amb la nació.
Quan els immigrants espanyols arriben a terres de parla catalana els plau i és ben lbgic, parlar de la localitat i de la província d'on procedeixen. Aquesta manifestació de provincialitat tan reblada en ells fa que els costi comprendre que els catalans no se senten vinculats socialment a "una de las cuatro provincias catalanas", i sí a la respectiva comarca i a la nació catalana. Notarden, perb, els nou vinguts a adonar-se que la divisió provincial, quan menys a Catalunya, és una divisió divorciada de la geografia i de la idiosincrisia catalana. Són els fills d'aquests immigrants els qui "descobreixen" les comarques com una realitat permanentment sentida pels catalans no deformats per accions polítiques de la intensitat de la dictadura franquista. Aquest "descobriment" certament molt positiu, permet que trobin un escenari de dimensions humanes i d'un entrellat socioeconbmic del qual i en forma plena, passen a formarne part.
L'aplicació que es fa a 1'Estat espanyol de l'estructura en províncies, e s d relacionada amb una política concordant amb els orígens de 1'Estat; uns orígens que no foren establerts per la voluntat i els pactes entre nacions i sia través de la imposició de les armes. Es ~ractad'unapolitica eminentmentcentralista i cn evident contradicció amb l'cxistkncia de Ics "nacionalitau i regions" que expressa la vigent Constitució. És possible i preferim creure-ho aixi, que al redactar-se aquest text constitucional ningú es doni compte de I'anomalia.
La referbncia que es fa en la Consritució de nacionalitats i regions constitueix l'acceptació de dues menes de realitats territorials certament ben diferents. El terme regió correspon a la geografia física encara que pot prendre una connotació politicoadministrativa; i és un terme que es pot aplicar a un teritori sigui o no habitat. En tot cas i sempre, indica que és part integrant d'una unitat geografica molt més extensa.
El terme nacionalitat és equivalent al de nació. S'aplica, sense possibilitat de separar ambdós conceptes, a un territori determinat i a la població que l'habitapartintdel fetque aquestapoblaciÓconstitueix una col.lectivitat possei'dora d'antigues arrels, amb formes i expressions prbpies de les quals l'idioma en pot ser una; i en especial, la voluntat de voler existir i persistir malgrat estigui sotmesa -o hagi estat sotmesa-, a accions foranes dirigides a provocar la seva despersonalització nacional. Tola nació o nacionalitat sigui o no independent, té el dret a l'autodeterminació; car es tracta d'un dret que per la seva condició de principi natural no cal que figuri en forma expressa en cap ordenament jurídic internacional o constitucional d'un Estat.
Posicions en materia de divisi6 territorial
Diverses poden ésser les posicions a considerar o a prendre en compte en matbria de divisió territorial car poden, en certes situacions, estar molt condicionades pels esdeveniments polítics o per unes determinades conjuntures socio-econbmique. Els estudiosos i els promotors de la legislació a discutir i a promulgar quan fa referkncia a l'ordenament territorial territorial d'un país, solen entrar en controvbrsia tant pel que fa al graonament o estratificació dels ens públics a reconkixer i a constituir, com a les atribucions i competkncies politíco-administratives da cada graó o estrat. No ens és possible detenir-nos en aquests aspectes, no obstant, la gran importjncia que poden adquirir. Si que direm que es tracta d'aspectes que els polítics responsables del seu combs, conceptuen que són d'interés.
Referent a la perspectiva que s'ha comentat d'afegir que potser amb excessiva freqükncia i a vegades amb porfidiosa insistkncia, es fan intervenir en la polbmica posicions partidistes del moment; unes posicions que haurien d'evitar que poguessin desfigusar el nivell científic que ha de regir tot projecte d'ordenament territorial.
Una de les pretensions que pot immiscuir-se en el treball dels estudiosos és l'aspecte electoral. Sense expressar-ho obertament, el pensament del legislador influit pel joc electoral, pot pressionar cercant que l'ordenament territorial que es projecti prengui la consideració les tendkncies partidistes manifesstades en recents comicis, fent per manera que la divisió territorial concordi amb aquests expressió de voluntat de l'electorat. Deixant apart lamancad'bticad'aquesta pretensió, bé pot resultar que en poc temps, el vot majoritari canvi'i d'orientació en evident enfonsament de les esperances electorals dcls promotors. Aquest fenomen , quc no és, ni molt menys, insblit i prou que es veu en els actuals temps i a div ersos pdisos d' Europa. Com exemple que correspon a un prbxim passat, n'hi ha prou en revisar les eleccions angleses; i referent a Franca, el comportament electoral en els municipis que rodegen París.
Una altra positura a considerar és la que cerca que l'ordenament territorial s'estableixi amb suport de l'actual distribució de la població en relació a les grans agrupacions industrials o referent a altres aclivitats econbmiques concentradores de població com són les mineres.
Creim que tot ordenament territorial projecttat o proposat, cal que repongui a una predisposició amb un contingut d'alta responsabilitat política nacional dirigida al mateix temps, a una més funcional i digna distribució de la població i de les activitats industrials -e n el cas de les mineres, la posició a adoptar ha de preveure l'exhauriment del mineral-, per tal de facilitar el desenvolupament dels sectors territorials més deprimits i dels grups socials més marginats.
Els gebgrafs cridats a intervenir en el plantejament de l'ordenamnent territorial com també els sociblegs, els economistes, els urbanistes i els professionals d'altres activitats sense oblidar els juristes abocats a les branques del dret polític i del dret administratiu , hali dc treballarprenint en compte lalegislació vigent perb amb la mentalitat oberta a la situaciópresent i de cara al fulur; un futur que ha de millorar les condicions socials tant pel que fa a l'individu com a la col.lectivitat.
Tots aquests professionals han de considerar que llur intervenció s'ha de dirigir a corregir les tendbncies negatives del poblamcnt actual donat que al donar-les per bones, agreugen, cada vegada m6s, les situacions deshumanitzades que es viuen en moltes de les concentracions urbanes i especialment, en les Brees metropolitanes. També han de prendre en consideració la conflictivitat ciutadana que s'agreuja en les cor~centracions urbanes i que esdevé patent en la presentació delsserveis públics : transports,eliminaciÓ de residus, seguretat ciutadana, etc. Les comarques naturals i preguem ques se'ns pelrmeti fer l'afirmació que anem a exposar, foren un "invent" de la naturalesa a través de la geografia i de la geologia. Fou a partir de l'existkncia de comarques naturals que a Catalunya sorgiren les comarques amb contingut socio-econbmic. L'existkncia d'aquestes darrerres fa necessari, per tal de procedir al seu ordenamnet, que se'ls reconeixi una personalitat jurídica, amb la forma d'una personalitat políticoadministrativa. Amb aquesta aseveració no es vol pas afirmar que tota comarca natural ha d'esdevenir o ha esdevingut en I'actual ordenament del territori de Catalunya, una comarca político-administrativa; ni tampoc que s'hagi , for~osament, de produir l'absoluta identitat entre els limits que els gebgrafs consideren que pertoquen a una comarca natural, amb els límits que s'han adoptat per a una comarca políticoadministrativa.
Hcn senyalat que entre la comarca natural i la comarca politico-administrativa es generi la comarca socio-econbmica com a lbgic resultat de la pres&ncia i l'acció de l'home en la comarca natural. Fent un parangó entre les tres menes de comarques esmentades i 1' ésser hum8,direm que lacomarca natural correspon a la personalitat biolbgica; la comarca socioeconbmica a l'individu productor i consumidor de bCns econbmics i subjecte actiu en els sistemes de la vida col.lectiva. La comarca político-administrativa correspon a la persona en la seva qualitatd'ens jurídic capbussat en la xarxa de la res pública.
Fou un historiador, Antoni Aulkstia i Pijoan (1849-1908) qui en la seva Histdria de Catalunya que llegíem en la nostra adolesckncia i quina primera edició fou la de 1887, qui primer manifesth el seu critcri referent a Ics comarques integradores del territori catali. Ell mateix era un home de comarca car era fil de Reus, la capital del Baix Camp. D'alues seguiren per aquest camí sovint influenciats per les respectives activitats professionals. Es tractés de l'actuació en el camp pedagbgic en el cas de Joaquim Pla i Armengol o en l'agrari, tractant-se de Josep Ma. Rendé.
La comarca com a vector d'un possible ordenament politico-administratiu i ensems amb un contingut socio-econbmic, es posi de manifest el 1892 a 1' Assemblea de Manresa en la que s'aprovaren les Bases que prengueren el nom de la capital de la comraca del Bages. L'any 1897, convenpt de que s'havia de fer un ús funcional de la comarca, el gran excursionista Esteve Suñol(1856-191 3) proposi una divisió en comarques del territori catali fent amb la seva aportació un pas important.
L' Assembleadel Separatisme Catalireunidal'any 1928 a la ciutat cubana de 1'Havana i que estigué presidida per Francesc Macii --era el temps de la dictadura espanyola del general Primo de Riveraaprovi un projecte de Constitució catalana on s'esmentaven les comarques d'acord amb les quals s'hauria d'ordenar el territori catali.
Entretant a Catalunya, a la Casa del Vallb de Barcelona, s'hi reunien diversos conferenciants per a tractar el tema de la divisió comarcal; i les intervencions foren recollides en un llibre. Pau Vila (1881-1990) fou un dels qui intervingueren en les discussions presentant una positiva suggerkncia relativa a la demarcació comarcal amb el seu treball Una divisió de Catalunya en comarques, que anava acompanyat del corresponent cartograma. Aquest estudi produí un for', impacte.
Quan es presend I'oportunitat d'aplicar alguns dels punts del projecte de Constitució catalana de 1'Havana fou amb 1'instal.laciÓ de la Generalitat restaurada l'abril de 1931. Amb la desaparició de les Diputacions provincials, s'imposava un nou ordenament territorial i el president de la Generalitat Francesc Macii designi una ponkncia d'experts per a que realitzés l'estudi de la divisió territorial a establir i com a conclusió, es presentés una proposta de demarcació en comarques i vegueries. Aquestes Últimes que més endavant rebrien la denominació de regions, havien de rcunir diverses comarques a efectes de la prestació de determinats serveis de 1aGeneralitat.
Es tractava fixar a priori, una divisió territorial i no precisament, un ordenamnet territorial amb l'establiment de les normes que haurien de regir l'adminisuació interna de les comarques i vegueries i ensems es deurien d'especificar competkncies i atribucions.
LaPonbncia, en un comenqament, treballi prenent en consideració les propostes de divisió territorial que amb base a les comarques, diversos estudiosos havien fet. Aixb porthainquirir el parer dels municipis referent a la comarca que consideraven que els corresponia; i que precisessin a quin mercat tradicional del país solien concbrrer els seus vei'ns. Aquesta darrera pregunta fou molt important per uactar-se d'una análisi de la dinimica mercantil donat que es prenien en consideració aquells mercats on compradors i venedors, realitzaven llurs transaccions sense cap dificultat pel que feia als obligats trasllats en I'espai d'una jornada.
Fou l'enquesta referent els mercats que permeté establir i per tant dissenyar, el mapa dels mercats tradicionals de Catalunya amb llurs corresponents,irees o brbites d'influbncia. S'havia fet un treball fonamentalment científic.
Cada Brea o brbita d'impordncia configura una comarca en la quals els aspectes geofísics i els socioeconbmics si bé no es confonien territorialment del tot, sí que manifestaven l'existbncia d'estreta relació que es produi'a entre ambdós aspectes.
Els noms que reberen les comarques i en la seva gran majoria, corresponien adenominacins tradicionals amb antiguitat de segles. En total s'establiren 36 comarques. S'ha d'acceptar que en algun cas es propiciaren solucions que no foren les més ajustades. No obstant, s'obtingué que els qui treballaren per fer possible aquesta divisió en comarques, acceptessin en el seu fur intern que al discutir-se la Proposta de LLei de la divisió territorial al Parlament de Catalunya i més tard amb la posterior apliciació del text aprovat, s'haurien d'afinar límits i hdhuc, potser, propugnar la instal.laciÓ de noves comarques. Era una postura mental que ens fou donat de conbixer i que cal senyalar.
Hem parlat amb coneixement de causa i com a testimonis de la feina que es feu. La raó és ben simple. El vice-president de la Ponbncia -la presidbncia requeria per decret, a un conseller-, fou el nostre pare el gebgraf Pau Vila; en tant que la secretaria i el gros trifec que comporta, estigué a ckrec del que fou un gran investigador i divulgador dels antecedents demogrhfics de Catalunya, en Josep Iglbsies i Fort. Dissortadament cap dels dos pogué arribar a vuere com en la dbcada dels vuitanta, la segona legislatura del Parlament de Catalunya aprovava per Llei, l'ordenament territorial del Principat en comarques. Pau Vila havia mort cl1980 i en Josep Iglbsics cns va deixar el 1986. La Llei que s'ha esmentat fou promulgada el 1987 i les comarques que hi figuraven eren les 36 de la divisió territorial dels anys 1931-1932. L'any 1988 i per una Llei, a Ics 36 comarques foren afegides 3 més.
Fent camí enrere cal dir que la divisió territorial de 1931-1932 no arriba a ser discutida al Parlament pels dramiitics aconteixements de la vida política d'aquellsanys. Tambées pot dirquea finals de 1936, fou decretada l'aplicació de l'esmentada divisió. Estivem en guerra. Els revoltats contra la República, la democric ia i Catalunya, anularen aquesta disposició legal a l'igual que totes aquelles que havien emanat de la Generalitat de Catalunya.
L'obra feta no es perdC. Poc a poc i tant a l'exili com a I'interior, els estudiosos i de forma més o menys declarada, feien Ús en els seus treballs de la divisió territorial decretada e11936; motivat a que corresponia a unes evidents realitats geogrlifiques i humanes. La magnifica Geografia de Catalunya que dirigí de 1958 a 1968 amb plena responsabilitat i autoritat científica l'eminent gebgraf o gebleg Lluís Solé i Sabaris, es feu d'acord amb la divisió territorial del 1936; amb alguna modificaci6 que considerem que fou molt enccrtada. El nostre pare des de les terres d'expatriació de Colbmbia i Venepela, expatriació que es prolonga per a ell fins l'any 1962, trobi que Ics modificacions efectuades eren del tot correctes.
Establertal'Estat Espanyol l'actualrbgim de frenada democratica i idhuc des d'abans quan ja es comenqava a intuir-se, sorgiren projectes per a establir de nou i de cap a peus comencant de zero, la divisi6 territorial de Catalunya. Alguns del projectes eren realment curiosos i es fa dificil trobar-hi serioses consideracions que els recolzin. D'altres són certament interessants i en mes d'un d'ells s'hi reflecteixen influbncies de treballs referents a la mateixa matbria que s'estaven aplicant o en projecte, a altres paYsos europeus.
El treball en geografia comparada, en histbria comparada i en dret comparat, és feina delicada. Ens limitarem --el temps no dóna per a mCs-a fer algunes consideracions referents a la geografia comparada. Aportar com a possibles solucions per a establir l'organització territorial d'un país, el que s'esd projectant o aplicant amb major o menor bxit en un altre, prescindint de les evidents diferbncies geofísiques -geomorfologia, hidrografia ...-, no sembla pas que científicament es pugui acceptar.. El que, per exemple, pot ser avinent per a Dinamarca o els Pai'sos Baixos de relleus poc perceptibles, no 6s ficil que sigui escaient a Sui'ssa ni a Catalunya. El que pot ser acceptable a Anglaterra en matbria de divisió temtorial, a ben segur que ho ser& per a la veina Escbcia. Els grans paisatges gcogrifics i arreu, han condicionat la histbria, Ics formes culturals i Ics activitats sbcio-cconbmiques. I aixb no s'had'oblidar.
A Catalunya, les grans unitats territorials -les comarques-gaudcixcn d 'evident personalitat i si bé es rclacionen amb les perifkriques que sovint no presentcn Ics matcixcs caractcristiques gcofísiqucs, les realcions tradicionals han tingut molt que veure amb una fértil complementaci6 d'activitats i producions econbmiques. Aquestes relacions contribu'iren i contribueixen a configurar la personalitat histixica, cultural i política del Principat.
Durant el temps més que llarg que residírem en terres americanes i majorment a Venepela, varem poder treballar en el camp de la recerca i l'anilisi de les manifestacions geoeconbmiques. Aquest feinejar ens porth a preparar I'obra Zonificación Geoeco-n6mica de Venezuela en tres volums de text i un de cartogrames. Laseva redaccióens permeté identificarnos més encara amb aquell país.
Ida problemitica geo-econbmica de cada un dels paisos americans és notoriament diferent i no es poden confrontar ni de lluny, amb els paysos d'altres continents. La metodologia a utilitzar amb vistes a analitzar i posar en rellevincia les realitats socials i econbmiques i llur relació amb les de caricter geogrific, han d'ésser diferents en cada cas. És una experikncia llargament viscuda i que creiem que no ens escau car no seria lícit, dissimular.
Simplificant en gran manera, hom podria dir que les coordenades geogrifiques per elles mateixes són prou condicionants com per a obligar els estudiosos a mostrar-se molt prudents a l'hora de fer geografia comparada.
La genesi de la vigent legislació catalana en materia territorial
Finida la guerra peninsular i illenca de 1936 a 1939, la controvkrsia i I'interés que havia desvetllat I'endagament de la divisió territorial del teritori catala, no restaren totalment preterides a I'interior del territori nacional ni en el silenci, pel que feia a l'exili. Es tractava d'una temitica que feu cbrrer molts dits sobre el teclat de les miquines d'escriure. Si a I'exterior,a l'exili, fou preocupaciód'expatriatsdela categoria d'Antoni Rovira i Virgili i d'Humbert Torres, al'interiori intentant trencar el silenci imposat, uns joves investigadors mostraren que es prenien amb seriosa consideració el tema a través de treballs d'altaqualitat: Joan Vili i Valentí, Enric Lluch, Josep Maria Muntaner ... A aquests noms i dintre la decada dels anys setanta, s'hi afegiren i no pas Únicament, estudiosos com Ernest Lluch, Manuel Ribas i Piera, Eugeni Giral, Joan Rebagliato, Lluis Solé i Sabaris, Carles Carreras i Verdaguer, Lluis Casassas, Antoni F. 'rulla, Jordi Borja, Albert Serratosa, Joaquim Clusa ... Ben aviat, d'altrescon Dolors Batallés, Josep Mir i Bagó, Enric Argullol, Felip Tallada, Josep Maria Vilaseca i Marcet, Tomis Aluja ... aportaren materials de primera qualitat. D'altres investigadors qualificats treballaren monografies comarcals de temitica diversa. La bibliografia obtinguda sumi centenars de títols.
Es tractava, freqüentment, d'autors d'una formació altra que la geogrifica, cosa la qual enriquí el bagatge de coneixement i observacions amb aportacions guiades per punts de mira diferents. Cal recordar especialment, la tesi de doctorat del professor Tomis Aluja d'una data tan recent com és la dedesembre del 1983. Els metodes de classificació i anilisi factorial que aplica el doctor Aluja sobre un graf, permeté determinar els centres concentradors de serveis amb les corresponents brbites d'influkncia dels equipaments municipals. El grific, un mapa obtingut gracies a la meravella de I'electrbnica al servei de la informitica, fou tota una exposició alliqonadora de la realitat i feu pali% que aquelles viles i ciutatscatalanes que pels anys 30 gaudien d'assenyalada impordncia pels seus mercats tradicionals, els anys 80 havien esdevingut amb escassíssimes excepcions, centres d'equipaments municipals amb acció en una brbita d'influkncia ben semblant a la de les comarques dels anys 30.
Amb la instal.lació a Catalunya de la Generalitat, Generalilat que en el seu carhcter institucional no deixa d'existir ni d'actuar des de I'exili i a partir del 1939, es present2 una situació molt avinent que creiem que dissortadament, fou desaprofitada pel governde les Institucions catalanes. El tort que es causi pel que fa a l'ordenament del territori catali, fou el de no prescindir des de la primera etapa de la reinstauració de la Generalitat en territori nacional, com era factible fer-ho, de les Diputacions provincials fonent-les en la Generalitat de Catalunya. A I'any 1978, encara no s'havia promulgat a I'Estat espanyol la Constitució i la via estava lliure.
El president Josep Tarradellas no obstant que la Comissió Mixta Generalitat-Diputacions arribaren a acords definitius, no doni llum verda a la proposta del traspis de serveis de les Diputacions a la Generalitat com proposava la Comissió. Aquest error el consicieravem molt greu i en la seva oportunitat expressarem el nostre criteri al President.
Amb un retard comprensible per part de1 Govern de la Generalitat estatutiria, I'actual, entri al Parlament catali el projecte de Llei -d e moment, el d'una Llei única-que feiareferkncia a I'ordenament territorial del país.
L'actual Estatut d'autonomia d'un contingut polític molt restringit i del tot impropi per a una nació tant més si es considera que fou independent per segles, en el seu article 56. esmenta les competencies de IaGeneraiitatpel que fa a I'ordenamnet del territori del Principat. Aquest Estatut entri en vigkncia el 18 de desembre de 1979 i el Parlament Catali entre en funcions el 10 d'abril de 1980. Doncs bé, transcorregué la primera legislatura sense cap novetat en la matkria i no fou fins avan~ada la segona legislatura , la de 1984-1988, que el Govern de la Generalitat introduí al Parlament el projecte de Llei que hem esmentat i que fou considerat poc viable, parlamentariament, per part de la Ponkncia. Retirat aquest projecte de LLei, fou substitui't per quatre altres projectes que tractaven, separadament, de les diverses esferes que corresponien a l'ordenament territorial del país. La Ponkncia parlamentiria inicih el seu comks. Les discusions s'allargaren per uns deu mesos celebrantse 35 sessions, la meitat de mig dia i l'altra meitat d'un dia sencer.
El llarg de tots els treballs de la Ponkncia, es feu evident la persistent inhibició per part dels representants del principal grup parlamentari de l'oposició. Considerem que aquesta posició que sens dubte responia a una evident intencionalitat política, afeblí certament i en gran mesura la possibilitat de millorar i hdhuc canviar, aspectes molt substancials dels projectes dc Llei presentatas pel Govern. Els representants dels altres grups parlamentaris, es veien enfrontats a una evident feblesa per a fer acceptar llurs esmenes i observacions. Creiem i ho manifestem francament que es perdé per part de tots una molt bona ocasió per a fer que les LLeis que finalment s'aprovaren per part d'una majoria parlamentAria, fossin millor acceptades per la totalitat de la Cambra; i de retruc, més de bon veure per tot el país.
Aixb que hem expressat no correspon tant a laLlei que es refereix a les comarques, com a altres del bloc legislatiu.
La mateixa Llei tematica comarcal i a molt breu temps, hagué de ser modificada creant-se tres noves comarques motivat al fet que dues d'elles havien experimentat un destacat desenvolupament socioeconbmic; i la tercera fou reconeguda legalment per raons relacionades amb la seva tendkncia demogrhfica de retracció a rectificar amb mesures que prenguessin en compte el seu potencial econbmic, i motivacions geopolítiques.
S'ha d'estar conscient que l'actual divisió territorial del Principat ha de ser revisada. De primer per efectuar canvis mínims pel que es referiex a alguns poc municipis limítrofs de certes comarques. A la llarga i d'acord amb el procés socio-econbmic a mesurar al llarg dels anys, es requeriran canvis potser més substancials. No és de bon seny acceptar que un ordenament temtorial per bo que es consideri, s'hagi de considerar intocable; que és el que s'ha pretks des del primer moment amb l'antigalla de la divisió en províncies d'aplicació a tot 1'Estat des del 1833. Aquesta divisió tenia i conserva com finalitat principal, el fer desaparkixer la identitat de les nacions que foren integrades emprant la coerció armada.
Aspectes finals
S'experimenta en la posada en marxa de les LLeis que corresponen a l'ordenament territorial de Catalunya, una inexplicable dilació que motiva que la població no se senti, encara, prou compromesa; o , com es diu ara, prou motivada, per aquesta legislació. La població autbctona que se sent netament catalana, accepta com a cosa propia l'ordenament territorial vigent; encara que part d'aquesta població consideri que la LLei pot ser millorada. A116 que no percep aquesta col.lectivitat en la mesura que caldria, és l'aplicació a fons de les normatives vigents. I prou que ho desitja.
En dos aspectes, laronseria pel que fa al'aplicació de les Lleis que tractem, és especialment remarcable donat que obstaculitza el normal procés en l'ordenament del país en comarques; el primer apecte es refereix a que no s'ha establert --encara!-la sistematització territorial de mena supracomarcal com indica l'apartat primer de l'article 5k de 1'Estatut. En segon terme, la inexplicable demora per part dcl Govern de Catalunya, en presenlar al Parlament el projecte de LLei que s'ha de referir a les normatives corresponents als processos electorals a designar els diputats al Parlament de Catalunya. Aquest projecte de Llei quan sigui redactat, haurh de prendre en consideració la vigent legislació en matbria comarcal per tal que els ciutadans de totes i cada una de les comarques, se sentin més vinculats a la dinhmica parlamentbia i al govern del país. Amb una llei electoral que respongués a aquesta orientació, es contribuiria en gran manera a facilitar el millor apropament de la població immigrada al dinamisme social de la comarca i, per tant, a la realitat de la nació catalana.
És una realitat que determinades comarques que colinden amb la del Barcelonks acompleixen fins a un cert punt amb la funció de comarca-dormitori.
Fins fa poc temps, únicament es parlava de ciutat-dormit0ri.E~ tracta d'una situació que en l'aspecte social, no és la més desitjable i que requercix la intervenció d'una seriosa acció política --el menys partidistapossible-, que tendeixi adesmuntaraquesta anbmala situació. Les persones que estan obligades a mobilitzar-se tots els dies laborables de la comarca on tenen laresidkncia a una altra comarca d'urbanisme saturat, dilapiden bona part del seu temps sense profit ni intel.lectua1 ni material. El trasllat a llargues distsncies comporta una gens negligible despesa de transport i quasi sempre, una altra despesa considerable relacionada amb els Bpats fets fora de casa. La situació que s'ha presentat si bé no acostuma a preocupar els empresaris i alts executius depenents de l'anonimat de les grans anbnimes, sí que és motiu de preocupació pels treballadors de tota mena que s'han de sotmetre a aquesta conjuntura enervant originada pel fet de no trobar habitacles a preus de compra o de lloguer econbmicament assumibles, en la comarca on treballen. Es tracta d'una problemhtica que no es soluciona ni amb autopistes, ni amb túnels ni amb trens de rodalies i sí, Únicament, amb una scriosaprogramació tant de lesactivitats ipossibilitats laborals dc cada comarca, com de la política a aplicar pel que fa als habitatges. En el cas de Catalunya, s'imposa una redistribució de les activitats cconbmiques de producció comcn~ant pclscomplcxos industrials que s'han anat instal-lant en diversos scctors del territori nacional. Si no es comenp ara, en un futur la planificació s c d molt més difícil i d'aplicació més onerosa. En bona consciEncia, creiem de més efectivitat per labona marxadcl país, una planificació política-social en aquest sentit que el que pugui representar I'organització, estructuració i celebració, com és el cas, d'uns Jocs Olímpics.
La capitalitat del país no hauria d'implicar I'obligada centralització de Icsactivitats socials, econbmiques ni d'altra mena, en perjudici de la població no capitalina. La centralització en lacapital hauria de limitar-se a un ventall d'activitats humanes ben estudiat i certament molt limitat pel que es refereix a la instal.lació d'indústries. D'indústries n'hi ha que són implícitament dcgrans ciutats; perb moltes d'altres -la majoria-han d'estar allunyades de les grans aglomeracions urbanes i el més distribui'des possible per I'interior del país. Cada comarca haurh de reclamar la instal.laci6 en el seu tcrritori d'aquelles indústries que es considerin més possibles de trobar-hi el seu destí. Tot és qüestió d'estudi i de planifiació.
La política de I'ordenament territorial ha de tenir per principal finalitat,cl constant fer per tal d'aproparse el mCs possible a l'establiment d'un veritable equilibri econbmic i social que comprengui tot Catalunya, i a ser possible, tots els Pai'sos Catalans. | 1 | perfect | {"ca": 0.9921093491485733, "it": 0.0005345279609030977, "es": 0.00600707613205386, "fr": 0.0013490467584697228} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_202231 | VS Partit: 1r partit de la lligueta de la Champions LeagueDia i hora: Dimarts 13 de Setembre de 2011, 20:45Televisions: TVE1Estadi: Camp Nou (99.354 espectadors)Àrbitre: Martin Atkinson -------------------------------- Vinga, ja podeu dir-hi la vostra del primer gran partit d'aquesta Champions League
Gulasuuuu de Villa 2-1 | 0.587956 | curate | {"ca": 0.9318885448916409, "fi": 0.06811145510835913} | |
mc4_ca_20230418_0_631479 | 13 paquets facials casolans per a la pell greixosa i propensa a l'acne amb vídeos | CAT.Hair-Action.COM
Adolescent. Aaah! El mal que tots volíem créixer en adolescents quan érem petits? Volíem que la llibertat i la independència que ve amb adolescent! Cada vegada mare va dir: "Ets massa jove per a això, la mel", jurem fer 'això' quan vam créixer. Però, qui sabia? Les galtes rosades també serien aplanar el camí a les canyelles, ja que "Vam créixer '?
Molts de nosaltres lluita a través de la nostra adolescència o fins i tot al llarg de tota la nostra vida, sobretot si tenim la pell greix, amb aquest problema conegut com acne que és molt comú. Però només uns pocs saben que alguns fàcils eficaç per fer remeis casolans poden resoldre a terme o almenys disminuir aquest problema i també acabar amb les taques que vénen amb ell.
Aquí presentem 13 mascaretes casolanes naturals per a l'acne. Aquestes màscares per a l'acne i els barbs ajudaran a que s'esvaeixen les taques no desitjades. No assegurar-se que no és al·lèrgic als ingredients abans de provar-los! L'acne ocorre a causa de l'obstrucció dels porus que s'infecten per bacteris. En la seva majoria, les persones de pell oliosa aconsegueixen problemes d'acne, l'excés d'oli obstrueix els porus i els fa més susceptibles als bacteris per desfer-se de les marques d'acne.
Abans de començar, mantenir aquests punts en ment -
Sempre, sempre hidratar després de rentar-se el paquet fora.
Sempre apliqui el paquet en una cara neta i seca. Una mica d'humitat ajuda a una millor i més ràpida absorció per la pell.
Assegureu-vos que es retira el paquet després de 20 minuts, o després que s'assequi. Altrament, el paquet va a absorbir la humitat natural de la pell que no és una bona cosa.
Pre i post rentat de cara durant l'aplicació de bosses amb aigua tèbia augmenta els beneficis.
Exfoliació suau abans de l'aplicació també li dóna millors resultats.
Qualsevol remei casolà per a l'acne i cicatrius d'acne necessita almenys dues setmanes d'aplicació regular per obtenir resultats visibles.
Fet a casa Màscares cosmètiques per a l'acne Receptes
1. Multani paquet de la cara Mitti
Multani paquet de cara mitti per a l'acne és un regal del cel a aquells amb la pell greix. Multen mitti (terra de Fuller) és fàcilment disponible a les botigues generals.
Feu una pasta de mitti multani, unes gotes d'aigua de roses i suc de llimona per una màscara refrescant.
Multani mitti s'extreu l'excés de greix de la cara i s'asseca els barbs existents.
Rose refresca aigua i hidrata la pell, mentre que el suc de llimona s'esvaeix les cicatrius de l'acne.
2. Besan i paquet de la cara quallada
Farina besen / cigró
Barrejar en dues cullerades de besen (farina de cigró) i suficient quallada per fer una bona pasta.
Aplicar-i deixar-ho assecar.
Quan és completament sec, humitejar i amb un moviment suau, circular, fregui la seva pell.
Rentar i saludar la pell feliç!
3. Cara Pack de menta per a l'acne
Fulles de menta (fulles pudina) el converteix en un paquet de cara meravellosa.
Fulles de menta planta
Tritureu unes fulles de menta, afegir una mica de mel i que sigui en la seva cara bonica fins que s'assequi.
Podria formigueig en els barbs, però això està bé, són molt a prop de complir el seu fi.
4. El suc de llimona + mel Cara màscara per els barbs
Aquesta és la seva 'cavaller de brillant armadura'. Màscares de mel amb llimona són els millors dels millors. El suc de llimona és àcid i cítric; blanqueja la pell, el que ajuda a desfer-se de les cicatrius i bronzejat.
L'aigua de roses, si cal
Aplicar el suc de llimona a la cara posterior de rentat. Serà sentir un formigueig i crema, i no va encantar. Però és absolutament funciona. Si la seva pell és massa sensible, després es dilueix el suc de llimona amb aigua de roses per disminuir l'acidesa.
Després de 15 minuts, el seguiment amb mel.
Això ajuda a hidratar com la mel és un humectant. Podeu deixar la mel en la seva cara tot el temps que vulgui. La seva pell s'il·lumina en un parell de setmanes, i vostè pot veure-ho.
Aquí hi ha una altra manera es pot utilitzar i llimona junts!
5. Mascareta de cogombre
Extractes de cogombre de calor del cos. Això és considerat com el millor paquet de cara per a l'acne, ja que redueix la inflamació dels grans i redueix la seva aparença.
Polpa i el suc de cogombre
Cogombre reixeta, colar el suc. Refrigerar la polpa.
Quan és prou fred, utilitzar la polpa per recollir el suc i humitejar la cara, un punt alhora.
Una vegada que senti la polpa calenta, bany en el suc fred de nou i repetir per altres llocs.
Això destapa els porus de la pell i es refreda el sistema.
Col · locar rodanxes de cogombre sobre els ulls per un efecte d'hidromassatge.
També podeu afegir en dos culleres plenes de rics iogurt a la polpa sense necessitat de esgotar-la. Aplicar la barreja i deixar actuar durant un temps, diguem trenta minuts, i rentar.
6. Paquet de la cara de Neem
Usos de l'arbre de neem són moltes, i que ha estat molt popular al nostre folklore durant segles per la seva curació i l'activitat antibacteriana.
4 fulles de Neem fresques
1 culleradeta va augmentar aigua o suc de llimona
Triturar les fulles de neem, afegir l'aigua de roses o el suc de llimona per fer una pasta.
Apliqui aquesta mascareta se centra només en l'acne.
Esbandida (usant aigua tèbia) que després de deixar actuar durant 15 minuts.
7. Màscara facial de mel
Màscara de mel pot ser utilitzat per tot tipus de pell, independentment dels problemes que comporta la pell! Només cal assegurar-se que vostè no és al·lèrgic a la mel.
100% mel orgànica pura
Prendre la quantitat necessària de mel i aplicar la mel espessa per tota la cara.
Deixar reposar durant uns 15 minuts. Rentar.
Si teniu qualsevol lloc de la sequedat de la màscara està apagat, seguir amb una crema hidratant.
Màscara 8. L'aspirina Face
Aquest que no és molt popular! L'aspirina ajuda a curar la inflamació i treballa per a molts. La raó és l'ingredient principal de l'aspirina és l'àcid salicílic amb també s'usa per controlar l'acne i l'esclat de canyella. Pot, però, ser molt assecat de vegades, no seguir amb una crema hidratant suau.
1 - 2 comprimits d'aspirina
L'aigua pura
Dissoldre l'aspirina en aigua i triturar el comprimit per fer una pasta.
Premeu això només en les àrees d'acne, deixar actuar durant 10 - 15 minuts.
9. Màscara de la sal del mar
Comprar una mica de sal marina, guardar-lo en un recipient hermètic d'aire net i sec i fer una pasta d'aproximadament la meitat d'una tassa de sal marina a la meitat o 1 culleradeta d'aigua pura i es barreja.
Aplicar aquest paquet de sal a les zones afectades i deixar actuar durant uns 30 minuts i rentar.
Si vostè viu a prop d'un mar, llavors o pot nedar i bussejar i s'aconsegueix aquest tractament de forma natural. Però en la majoria, si no es pot aconseguir el agafador de la sal del mar, i després anar per la sal de cuina normal. Això també pot eliminar les taques amb l'ús continuat.
10. Màscara de bicarbonat de sodi
Amb cada 1 culleradeta de bicarbonat de sodi afegir aproximadament la meitat d'una culleradeta d'aigua simple, barrejar, fer una pasta i aplicar sobre erupcions cutànies, acne i taques.
Aquesta és una màscara d'estranyar, sense problemes i funciona molt bé per a molts, però cal ser pacient i regular amb la seva aplicació.
Vostè ha de mantenir actuar durant uns 30 minuts abans de rentar-lo amb aigua corrent.
No pot en absolut treballar per a vostè també, però si ho fa, llavors no oblidi que ho faci per uns tres a quatre vegades a la setmana constants durant uns tres mesos en un tram i després reduir segons la necessitat.
11. Màscara de clara d'ou
Probablement la majoria de vosaltres heu sentit a parlar d'ell, però t'adverteixo en contra d'aquest pel que fa a qui té la pell molt sensible, pot tenir reaccions adverses a ells. Però d'altra banda, es tracta d'una màscara miraculosa per a les persones amb normal a gras per assecar la pell amb erupcions.
Tot el que heu de fer és el que necessita per separar les clares d'ou amb cura del rovell.
Ara, amb un batedor d'ous elèctric (que realment necessita aquesta aquí) i fuet fins a una consistència espumosa de manera que es deixa gairebé cap líquid. Una clara d'ou és suficient.
Aplicar la pasta en vermell inflat a àrees d'acne i deixar actuar durant uns 15 minuts.
Si tens la pell molt greixosa, llavors és possible que vulgueu aplicar una culleradeta de suc de llimona o de taronja a aquesta barreja escumosa.
Després de 15 minuts que necessita per rentar amb aigua tèbia i després freda amb gel o aigua freda de l'aixeta.
Màscara 12. Iogurt Honey
Aquesta és una eina útil i fàcil de fer la màscara de la canyella preventiu i neteja de la pell, amb els avantatges naturals d'alleugeriment taca sent un avantatge addicional d'aquesta màscara.
Només cal fer el iogurt agre sobre quatre cullerades i barrejar fins que dos culleradetes de mel (és possible que vulgueu barrejar la mel amb una mica d'1 culleradeta d'aigua calenta per a disminuir el seu gruix) i barrejar bé.
S'usa a la cara i deixar actuar durant uns 15 minuts i rentar amb aigua tèbia en un moviment de fregat i esquitxar amb aigua freda o aigua freda de gel.
Recordeu no utilitzar sense greix o iogurt baix en greix.
13. La farina de civada, mel i ceba Màscara
Unes poques persones podrien estar disgustat amb l'olor del suc de ceba, però aquesta màscara té una gran eficàcia si realment es pot preparar i usar-lo en la pell tolerar l'olor.
Ratllar una ceba petita i obtenir la pasta espècie de suc de la mateixa al voltant de 4 culleradetes i, d'altra banda bullir una mica d'una tassa de no dolça i no amb gust, civada simple.
Quan es cuina a fons, colar l'aigua i mantenir-la refredar.
En un molinet, barrejar aquesta farina de civada cuita afegint-hi la pasta de ceba amb el seu suc a una pasta fina.
Ara afegir una culleradeta de mel a la mateixa i barrejar bé.
Aplicar sobre la pell durant aproximadament 20 - 30 minuts i esbandir amb aigua corrent.
Si aquesta màscara resulta beneficiós per a vostè pot fer això en una major quantitat seguint les mateixes proporcions i emmagatzemar fins a l'excés per fins a set dies a la nevera en un recipient hermètic.
Consell Per obtenir beneficis addicionals
Vostè pot barrejar pols de clau d'olor torrat i mòlt sec al voltant de la meitat d'una culleradeta de qualsevol de les mescles anteriors. I també es pot barrejar una culleradeta de cúrcuma en pols per a l'últim paquet també.
Aquestes són algunes mascaretes casolanes molt eficaços per a les cicatrius de l'acne i pell propensa a l'acne que es poden fer fàcilment a casa. No usar-los i vull saber com funcionava per a vostè. | 0.755548 | curate | {"ca": 0.9518175746589066, "en": 0.0026715008109913178, "it": 0.0029577330407403873, "es": 0.025665489934166587, "cs": 0.002194447094742868, "hu": 0.0019082148649937983, "fr": 0.006964984257227364, "da": 0.00019082148649937983, "pt": 0.005629233851731705} | https://cat.hair-action.com/cura-de-la-pell/13-paquets-facials-casolans-per-a-la-pell-greixosa-i-propensa-a-lacne-amb-videos/ |
mc4_ca_20230418_17_715532 | Swiss-Prot - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Swiss-Prot és una base de dades biològica de seqüència de proteïnes. Va ser creada el 1986 per Amos Bairoch durant la seva tesi doctoral i desenvolupada per l'Institut Suis de Bioinformàtica i l'Institut Europeu de Bioinformàtica.
La característica principal de Swiss-Prot és que les proteïnes que es troben emmagatzemades en aquesta base de dades tenen un alt nivell d'anotació. Això significa que es coneix la seva estructura tridimensional, la funció, les modificacions post-traduccionals, variant, etc.
El 2002 es va crear el consorci UniProt, sent una col·laboració entre Swiss Institut of Bioinformatics, el European Bioinfarmatics Institut (EBI) i el Protein Information Resource (PIR). Swiss-Prot junt amb TrEMBL (que és d'anotació automàtica) es van unir amb la Protein Information Resource (PIR) per produir la UniProt Knowledgebase, el catàleg de proteïnes més important del món.
Bairoch A. Serendipity in bioinformatics, the tribulations of a Swiss bioinformatician through exciting times! Bioinformatics 2000;16:48-64. PDF. A historical account by Bairoch.
Base de dades de proteïnes de Swiss-Prot (Swiss Institute of Bioinformatics)
UniProt (Swiss Institute of Bioinformatics)
Modelado de Proteïnes per comparació (Swiss Model)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Swiss-Prot&oldid=22595899»
Darrera modificació: 8 gen 2020 a les 14:01 | 0.684065 | curate | {"ca": 0.7861724875267284, "en": 0.13186029935851745, "de": 0.08196721311475409} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Swiss-Prot |
macocu_ca_20230731_4_121317 | Barcelona, edit. I.L.C, 1995. Algunes il·lustracions en b/n. 95p. 4t. Rústica editorial il·lustrada. Molt bon exemplar. Book in English. Joan Brossa, Joan Margait, Martí Pol,...
Barcelona, Edit. Proa, 2002. 118 p. 8è. Rústica editorial il·lustrada. Molt bon exemplar. Conferències de Joan Triadú, Sam Abrams, Vicenç Altaió, Pere Gimferrer i Xavier Lloveras | 0 | curate | {"la": 0.0935672514619883, "es": 0.03508771929824561, "ca": 0.7426900584795322, "en": 0.06725146198830409, "vi": 0.03216374269005848, "it": 0.029239766081871343} | |
mc4_ca_20230418_12_122744 | Monestir de Poblet, Patrimoni Mundial de la Humanitat ** 6 de juliol TANCAT TOT EL DIA, NO HI HAURAN VISITES | Conca de BarberàTurisme
Calendari de les Festes Majors a la Conca de Barberà
La festa major és la festa gran d'un poble...
Maridatge de vins i patés a Montbrió de la Marca, 27 de juliol
Les cases de Montbrió de la Marca seran les que...
Monestir de Poblet, Patrimoni Mundial de la Humanitat ** 6 de juliol TANCAT TOT EL DIA, NO HI HAURAN VISITES
12/06/2019 Actualitat
EL DIA 6 DE JULIOL EL MONESTIR ESTARÀ TANCAT AL PÚBLIC DURANT TOT EL DIA. NO HI HAURAN VISITES.
«Un impressionant conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d’Europa. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, alberga una important comunitat monàstica que manté viva l’espiritualitat de l’indret»
El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany, i de l’Espluga de Francolí, arrecerat al vessant nord de les muntanyes de Prades, en un bell paratge on brollen fonts abundants i on es troba la gran massa forestal del bosc de Poblet, (des de 1984 Paratge Natural d’Interès Nacional).
Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Conserva quasi totes les construccions que s’anaren bastint d’acord amb les necessitats d’una comunitat en plena vitalitat i expansió i amb la protecció dels sobirans de la confederació catalana-aragonesa: especialment des que Pere III el Cerimoniós (1336-1387) féu del monestir panteó reial de la dinastia.
Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que manté comunitat de monjos.
L'any 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. | 0.803623 | curate | {"ca": 0.8907469342251951, "fr": 0.028985507246376812, "es": 0.0802675585284281} | http://www.concaturisme.cat/noticies/monestir-de-poblet-patrimoni-mundial-de-la-humanitat-6-de-juliol-tancat-tot-el-dia-no-hi |
cawac_ca_20200528_5_41694 | El PSC pregunta a la Comissió i el Consell Europeu sobre el pla de creixement de 120.000 milions d’euros aprovat pel darrer Consell Europeu de juny
Martes, 2 de Octubre
Actualízate: 9/10/2012 a las 18:07
Els diputats al Parlament Europeu, Maria Badia i Raimon Obiols, han demanat al president del Consell Europeu i de la Comissió Europea que concreti com es produirà la implementació del pla de creixement aprovat pel Consell Europeu al mes de juny.
En concret, aquest pla de creixement valorat en 120.000 milions d’euros (l’equivalent a un 1% del PIB europeu) va ser una proposta feta pel nou president de la República Francesa, François Hollande , i recolzada per la resta de membres del Consell, acord que va ser molt ben rebut per la socialdemocràcia europea. El pla de creixement, segons es va anunciar a les conclusions del Consell, ha de consistir en una ampliació del capital del Banc Europeu d’Inversions (BEI) en 10.000 milions d’euros; la mobilització de fons estructurals no utilitzats per valor de 55.000 milions d’euros, destinats a ajuts a les PIMES i a combatre l’atur juvenil; i en l’activació de la fase pilot dels bons-projecte, per 5.000 milions d’euro, per promoure iniciatives d’inversió productiva en energia, transport i infraestructures de banda ampla.
No obstant, si bé l’ampliació del capital del BEI o l’activació dels bons-projecte ja s’ha produït, no es tenen notícies sobre la mobilització de fons estructurals no utilitzats destinats a ajuts a les PIMES i a combatre l’atur juvenil. En aquest sentit, els diputats del PSC al Parlament Europeu, Maria Badia i Raimon Obiols han preguntat sobre l’estat de la mobilització de fons estructurals no utilitzats destinats a ajuts a les PIMES i a combatre l’atur juvenil i, en concret, sobre el paper que tindran regions com Catalunya en la gestió i aplicació d’aquestes mesures. Igualment, han demanat conèixer exactament el procés d’implementació del conjunt del pla. | 0.850125 | curate | {"ca": 0.9720785935884177, "es": 0.027921406411582212} | http://parlamenteuropeu.socialistes.cat/es/noticia/el-psc-pregunta-a-la-comissio-i-el-consell-europeu-sobre-el-pla-de-creixement-de-120-000-milions-deuros-aprovat-pel-darrer-consell-europeu-de-juny |
cawac_ca_20200528_3_46205 | L’Àrea de Turisme de Roses s’amplia amb la reforma del primer pis de l’edifici de l’Av. de Rhode
S’han iniciat les obres de reforma de la planta pis de l’edifici on es troba ubicada l’Oficina d’Informació Turística de Roses. La incorporació d’aquest nou espai, de 200 m2 de superfície, permetrà la realització de serveis municipals complementaris, com ara reunions amb professionals del sector, organització d’actes o conferències, etc.
Of. Turisme de Roses
22/11/2007 00:00 - Departament de Comunicació i Premsa
Les obres, que tenen un pressupost de 196.000 euros i un termini de realització de 4 mesos, suposaran el condicionament total de l’edifici situat entre l’Av. de Rhode i la Rda. Miquel Oliva i Prat (antiga seu del servei de Correus), després que l’any 2005 ja s’habilitessin la planta baixa, façanes i accessos del mateix com a nova Oficina de Turisme Municipal.
El projecte preveu l’habilitació d’un espai de prop de 200 m2 de superfície, mitjançant la creació d’una zona d’accés i vestíbul, dos despatxos, una sala de juntes i una sala de conferències d’uns 90 m2, espais amb els quals es vol donar resposta als serveis auxiliars que tant l’Àrea de Turisme com altres dependències municipals puguin precisar . | 0.802435 | curate | {"ca": 0.9629018961253092, "fr": 0.01978565539983512, "en": 0.00247320692497939, "es": 0.01483924154987634} | http://www.roses.cat/noticies/historic/laarea-de-turisme-de-roses-saamplia-amb-la-reforma |
mc4_ca_20230418_6_746958 | cuina generosa: del fetge cru de l'enemic a la delícia del foie gras
Publicat per Manel Bonafacia a les 18:34
Marina 7 d’octubre de 2011 a les 8:07
Manel, ets molt ràpid escrivint i retocant les fotos!! T'han quedat precioses, fan justícia a la veritat. Gràcies per compartir-ho amb tots plegats, va ser una bona manera de passar la tarda. Petons i bon cap de setmana!
starbase 7 d’octubre de 2011 a les 8:08
La cultura cul.linaria és una gran i deliciosa hipocresa que ens allunya mental i visualment d'alló primitiu i salvatge: matar i devorar un altre èsser viu per continuar vivint.
La idea no és meva, és de Vazquez Montalban. Però vaja, que la comparteixo i crec que coincideix també amb el teu missatge.
Acabatdefer 7 d’octubre de 2011 a les 8:15
Ostres! m'he quedat embobada mirant el caneló i el gelat, quina passada....
Eva Flores 7 d’octubre de 2011 a les 12:34
amb el que m'agrada el fetge i no sabia del plat típic de Venècia, em fa ràbia xq vaig ser allà i l'hauria pogut tastar, veig q em tocarà tornar, jejeje
Isabel 7 d’octubre de 2011 a les 13:09
jo el fetge de totes les maneres ! ! !
Judith 7 d’octubre de 2011 a les 16:25
a mi de totes maneres no (encara que de petita un dels meus plats preferits era el fetge amb tomàquet i ceba!!!) però el fetge gras.... bon cap de setmana!
a peu coix-pambolixocolata 8 d’octubre de 2011 a les 13:44
A mi també m'agrada el fetge amb ceba i recordo haver-ne menjat fins i tot a la brasa amb un bon raig d’oli verge d’oliva i un polsim d’all i julivert pel damunt. El fetge gras ja ni me’l miro perquè darrera seu hi veig la seva obtenció, sino fos per això segurament també m'agradaria.
Recordo que abans, els nostres pares i avis, amb unes quantes vísceres feien virgueries culinàries, per cert boníssimes, per poder tirar l’economia familiar endavant.
Els plats que van presentar són molt originals.
La Taula d'en Bernat 8 d’octubre de 2011 a les 15:57
He de reconèixer que jo sóc del grup que es deleix amb el micuit d'ànec i fa fàstics al fetge de vedella o xai. No sé per què, però el paté i el micuit m'encanten i, en canvi el fetge (fins i tot el d'ànec) sencer, volta i volta a la paella, no el puc suportar... Què hi farem! Manies meves, suposo.
Per cert, et recomano el foie micuit sobre galeta d'ametlla (tipus Jules Destroper). Ho vaig provar a un restaurant i em va encantar!
manel 8 d’octubre de 2011 a les 18:15
marina, espero que aviat hi hagi la pròxima!
òscar, hehehe, la cultura sempre és un maquillatge, i sí, jo també sóc vázquezmontalbanià i, encara que no recordava aquesta cita, segur que em va influir a l'hora d'escriure.
acabatdefer, el caneló va agradar molt tothom, sí, però a mi més les terrines.
eva, ja tens una excusa per tornar-hi!
isabel, benvinguda al club dels menjadors de fetge hahahaha
judith, ep! jo sempre he menjat fetge amb ceba, l'hauré de provar amb tomàquet.
a peu coix, tens raó, a la brasa també és molt bo, poc fer, amb una mica de julivert (i d'all, si t'agrada). tens raó que amb la cuina dels menuts es poden fer grans coses, amb pocs diners, jo ho faig sovint.
el fetge gras s'ha de menjar fent abstracció de la crua realitat :-(
anna, prenc nota de la galeta d'ametlla, gràcies pel consell.
surfzone 20 d’octubre de 2011 a les 11:25
Ecs! Sempre m'ha fet molta angúnia el fetge, especialment per la textura. No he pogut mai, la meva mare me'n feia de petit i ja era un drama...
Per postres, fa uns 15 dies vaig veure la Sarah Wiener al Canal 33 passant per una fàbrica de fetges d'ànec (perquè allò era una fàbrica i no una granja) on es veia com encebaven els ànecs amb embut. Em va fer molt fàstic, de veritat, no puc!
manel 20 d’octubre de 2011 a les 12:00
surfzone, hi ha molta gent que li passa, que no li agrada la textura del fetge, i és molt comprensible. per sort, el món n'és ple, de coses bones per menjar! | 0.778886 | curate | {"ca": 0.9546899841017488, "it": 0.02066772655007949, "en": 0.005829358770535241, "fr": 0.0005299417064122947, "es": 0.005564387917329093, "pt": 0.012718600953895072} | http://cuinagenerosa.blogspot.com/2011/10/del-fetge-cru-de-lenemig-la-delicia-del.html |
macocu_ca_20230731_8_374931 | Actualitat
630 accions de neteja del medi natural programades a Catalunya marquen un nou rècord de la campanya Let's Clean Up Europe
28 Abril 2022
Enguany, a Catalunya, durant la Let’s Clean Up Europe (LCUE), s’organitzen més de 630 activitats de neteja al medi natural, repartides per unes 40 comarques de tot el territori català. Aquestes accions les organitzen un total de 529 entitats que volen aconseguir la implicació voluntària del major nombre de persones possible.
La LCUE és una acció comuna a tot Europa que tindrà lloc del 6 al 8 de maig. Per tal de formar part de la iniciativa, tothom qui ho vulgui pot apuntar-se a qualsevol de les activitats que s’ofereixen. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), organisme encarregat de rebre les inscripcions de les accions de neteja, s’encarrega de recollir-les i plasmar-les a un mapa interactiu. Aquest 2022 s’assoleixen xifres rècord de participació a nivell d’inscripció. Resulta evident que el teixit social i associatiu del país té cada cop més present la importància d’abordar de manera urgent la problemàtica dels residus i l’impacte en el medi natural.
Implicació ciutadana
La Let’s Clean Up Europe és una acció global per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i, alhora, promoure accions de sensibilització a través de la recollida d'aquests residus abocats als boscos, platges, marges de rius, etc. Un dels seus punts forts és que permet que la ciutadania s’impliqui en la cura del medi ambient en entorns naturals molt pròxims al lloc on viuen, impactant positivament sobre els espais naturals dels que gaudeixen en el seu dia a dia. | 0.830536 | curate | {"ca": 0.9920683343502136, "pt": 0.007931665649786455} | |
macocu_ca_20230731_0_252484 | Hàbitats: Costa rocosa. Roquisars assoleiats vora la mar però també es pot trobar més cap a l'interior.
Característiques: Aquest petit arbust es troba a zones litorals o d'influència marítima sempre a llocs calents amb molta llum; té les fulles i branques densament tomentoses prenent un color gris blanquinós que no té cap altre malvàcia, a més les flors són d'un rosa pàl·lid que també és molt característic. Floreix des de l'hivern i durant la primavera. | 0.76527 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_24470 | Notícies : Roda de Berà es promociona a la 33a edició de Fitur conjuntament amb la Costa Daurada
31-01-2013
Roda de Berà es promociona a la 33a edició de Fitur conjuntament amb la Costa Daurada
Un any més, Roda de Berà està present a la Fira Internacional de Turisme, Fitur, que se celebra a Madrid fins el proper diumenge, 3 de febrer, i que esdevé un dels principals aparadors mundials del turisme. Durant aquests dies Roda de Berà promourà els seus atractius turístics en l’estand de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, tal i com s’estableix al conveni corner de promoció conjunta, que es va revalidar, en la seva 10a edició, fa pocs dies. Els espais dedicats a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre s’integren dins l’estand de l’Agència Catalana de Turisme, en el que participen 20 organismes locals, sota el paraigua del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. La delegació tarragonina va estar encapçalada durant el dia d’ahir, en la jornada inaugural, pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Representant a Roda de Berà van assistir-hi Isabel Mondéjar, regidora de Turisme; Cèlia Treserres, regidora de Comerç i Festes; i Josep M. Marco, regidor de Platges i Medi Ambient. Es va comptar, a més, amb la presència d’altres autoritats del territori com el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès; l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué; l’alcalde del Vendrell, Benet Jané; l’alcalde de Calafell, Joan Olivella; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i l’alcalde de Salou, Pere Granados; l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, així com els regidors de turisme dels principals municipis turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. L’assistència a aquest saló professional permet, un any més, difondre als principals mercats les novetats en matèria de turisme a la demarcació de Tarragona, així com incrementar i consolidar les relacions comercials amb tourpoeradors internacionals. És, per tant, una cita que permet definir línies de treball, estratègies i aliances empresarials per tal de dinamitzar i reforçar l’activitat turística, innovant per atendre les demandes del mercat. Fitur és la segona fira turística més important del món i enguany comptarà amb 9.506 empreses expositores de 167 països i territoris diferents, que ocupen deu pavellons del recinte firal d’IFEMA, amb una superfície d’expositors de 56.000 m2. Els representants de la Diputació han augurat bons resultats turístics per a aquest any 2013. En aquest sentit, s’han mostrat optimistes de cara a l’arribada de turistes continuï creixent al llarg d’aquest any, encara que d’una forma més moderada que en anys anteriors, a excepció del turisme rus. En concret l’any 2012 van visitar la Costa Daurada 310.000 turistes russos, fet que significa el 65% del turisme rus a Catalunya, amb una estada mitjana d’11 dies i una despesa diària superior a la mitjana dels turistes de la Costa Daurada, fet que demostra que és un turisme d’alt poder adquisitiu. | 0.863788 | curate | {"ca": 0.996636394214598, "en": 0.003363605785401951} | http://www.rodadebera.cat/xp_ca/modules/news/article.php?storyid=1453 |
cawac_ca_20200528_6_47065 | El món dels castells
Arxiu del dijous, 31/03/2011
Aquesta temporada està passant quelcom diferent al món casteller. Habitualment, entitats de tot tipus, públiques o privades, s’acosten a les colles per demanar la seva participació en algun tipus d’homenatge o acte social. El caràcter públic i obert dels castells fa que tothom en demani la seva participació i que, molts cops, les colles es vegin obligades moralment a prendre part en activitats molt distants al seu escenari habitual. Enguany però són els castellers els homenatjats gràcies al reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat però ens falta una cosa, l’espadat.
Degut a la dificultat de mobilitzar un gran nombre de castellers, a vegades a hores poc habituals o en un termini curt de temps, l’estructura més emprada en els reconeixements i homenatges acostuma a ser el pilar; i un dels recursos habituals que fem servir els cronistes per no repetir inhumanament aquesta paraula és el mot “espadat”. Però d’espadats, a més, n’hi ha de molts tipus.
Tot i ser l’estructura més simple del món casteller, és també la tècnicament més complicada i la que més variants pot tenir. A cada categoria de castells li correspon un espadat dos pisos inferiors i el folre s’hi aplica a partir dels 7 pisos a diferència de les torres que comencen als 8 i la resta d’estructures que no el necessiten fins a les nou alçades.
De pilars en podem veure caminant o caminats (s’obre la polèmica), amb porró, de dol, amb una sola mà al segon, aixecats per sota, sense mans del segon al terç, alçats a la veracreu, girats o amb figuereta. Els podem veure individuals, de dos en dos, en forma de vano o portats al balcó. Els Sagals n’han fet un a cada població d’Osona, els Castellers de Badalona un a cada barri, els Capgrossos de Mataró en fan tants de simultanis com anys té la colla o els Castellers de Caldes de Montbui en faran un per cada any en diferents indrets de la població.
L’autor
Efren Garcia
Ara fa uns setze anys vaig decidir apropar-me al món dels castells atret per la seva plasticitat però, sobretot, per l'esperit de superació global i personal que els envolta. En aquest temps he après a fer-ne, a gaudir-los i a patir-los. | 0.865918 | curate | {"ca": 0.9913321167883211, "de": 0.0031934306569343066, "en": 0.005474452554744526} | http://blogspersonals.ara.cat/gammaextra/2011/03/31/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_133459 | Xavi: 'Em toca els ous que em demanin triar entre la selecció catalana i l'espanyola' El jugador del Barça Xavi Hernández s'ha mostrat 'indignat' per les acusacions que ha rebut sovint de falta de compromís amb la selecció espanyola, pel fet de ser català. 16.08.2011 - 12:08 - EsportsXavi Hernández ha manifestat en una entrevista a El Mundo el seu malestar pel tracte que reben tant ell com Carles Puyol a l'estat espanyol. Xavi es declara "indignat amb el tema polític". El de Terrassa es pregunta per què a ell o a Puyol els demanen sovint que triïn entre la selecció espanyola i la catalana, i en canvi no ho fan "amb Pedrosa o Gasol".Xavi diu que "em toca els ous" que havent-hi tants esportistes catalans que competeixen amb la selecció espanyola, hagi de ser precisament a ell a qui li fan aquestes preguntes, i es queixa de les acusacions de manca de compromís, "quan he anat a un Mundial amb un trencament de cavall". Cal recordar que l'any 2007, Xavi va ser acusat de tapar la bandera espanyola de les mitgetes que llueix amb la selecció espanyola, quan simplement les col·locava en funció d'una rutina personal que segueix des que va començar a jugar a futbol. http://www.cronica.cat/noticia/Xavi_Em_toca_els_ous_que_em_demanin_triar_entre_la_seleccio_catalana_i_lespanyola
No voler dir res sobre aquest tema, no vol dir ser neutral, pot voler dir dues coses: 1 - Que és un putu covard 2- Que ja li estan bé les coses així. Dit això, aquest fil fa mandra, perquè vindran els dos de sempre a vomitar tota la bilis habitual relacionant el Barça amb Espanya, que els culers que celebrem els èxits blaugrana d'aquests paios, som no-sé-què, i bla bla bla.
Mai no s´ha fet això. Sempre hem criticat persones, no clubs. | 0.876507 | curate | {"ca": 0.9772594752186589, "en": 0.022740524781341108} | |
mc4_ca_20230418_12_627557 | Donem gràcies a l’Estat(ut) i III - Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Posted on 10 agost, 2010 by Xavier Serrahima
L’article que publicaren a El país els que representen el passat, Felipe González, i el —teòric (per haver nascut en terra infidel)— futur, Carme Chacón, del PSOE és tan ampli i profund, quasi omnicomprensiu, que resulta quasi impossible d’abastar-lo per complet en la seva anàlisi completa. Tractar d’anivellar-se amb la seva inequiparable intel·ligència i amb la seva il·limitada clarividència no és més que una absurda temeritat, abocada per força al fracàs.
Amb major raó quan el que ho pretén no deixa d’ésser un modest i del tot prescindible autor d’articles d’opinió. Em caldrà conformar-me enllestint l’anàlisi amb aquest tercer lliurament. Renunciant, doncs, a provar d’interpretar per exemple aquella indesxifrable frase que afirma que “La concepció d’Espanya com a ‘Nació de nacions’ ens enforteix a tots”. Ens haurem de quedar amb les ganes de saber: qui la concep així? (el Tribunal Constitucional segur que no!) i, a qui enforteix, aquesta concepció irreal?
Tampoc podrem saber, per manca d’espai i de temps —i, per què no confessar-ho?, de capacitat— a quina pitonissa, o més aviat endevina, van acudir per afirmar tan categòricament que “als assistents” a la manifestació del 10 de juliol “els animava” una “pluralitat d’opcions”. I, el que és encara més miraculós, també als “no assistents”!
Si ja resulta prou arriscat aventurar els motius que han motivat als presents a assistir a una manifestació (tot i que en aquest cas els crits majoritaris reclamaven clarament independència), més inversemblant resulta encara atribuir un significat o unes determinades motivacions “als no assistents”!
No em restarà altre remei que limitar-me a donar humilment la raó als redactors de l’article, quan indiquen que “els efectes jurídics de la sentència sobre la realitat de l’Estatut són petits. No només per l’extensió del text afectat -un sol article i incisos de paràgrafs de 13 articles sobre 238-, sinó també perquè la pràctica totalitat segueix en vigor”.
Qui, amb dos dits de seny, gosaria negar que els efectes de la sentència del Tribunal Constitucional “són petits”? Quatre detallets insignificants i prou: els termes “Catalunya com a nació” i “la realitat nacional de Catalunya” no tenen “eficàcia jurídica”; els nostres drets històrics no son ni poden ésser “el fonament del nostre autogovern”; la llengua pròpia de Catalunya no és “jurídicament exigible”, el finançament ha d’harmonitzar-se amb el de les altres comunitats autònomes…
Els efectes difícilment podrien ésser més “petits… Al cos sencer de l’Estatut, els generosos magistrats del TC s’han limitat a arrancar-li alguns òrgans del tot prescindibles: el cor (el concepte de nació i el fonamentat dels drets històrics), l’ànima (la llengua pròpia) i els pulmons (la capacitat d’autofinançament)! A la resta de l’organisme la cirurgia ha estat purament ornamental.
En aquestes condicions, com se’ns podria acudir reclamar la independència! Al cap i a la fi, no és cert que, fins i tot amb el cap tallat, les oques caminen encara unes passes… abans de caure desplomades sense vida!
dimarts, 10 d’agost del mmx
Catalunya Finançament PsoE
on 22 juny, 2008 by Xavier Serrahima | 0.856291 | curate | {"ca": 0.954111487526948, "en": 0.024638127502309825, "es": 0.012935016938712659, "ru": 0.008315368032029567} | http://www.racodelaparaula.cat/2010/08/10/donem-gracies-a-lestatut-i-iii/ |
cawac_ca_20200528_8_41304 | El dia 31 de juliol la cadena de supermercats Bon Preu va obrir les portes d'un nou establiment de l'ensenya Bonpreu a Lloret de Mar, amb l'objectiu de poder ampliar els seus serveis en aquesta població.
La botiga disposa d'una superfície de 1400 metres quadrats i obre de dilluns a dissabte de 9.15 del matí a 21.15 de la nit, ininterrompudament. Aquesta botiga disposa de totes les seccions de fresc i també d’un espai de productes de fleca amb pa d’elaboració pròpia.
Amb l'obertura d'aquest establiment el Grup Bon Preu continua el seu procés d’expansió, que seguirà properament obrint un nou supermercat Esclat a Sant Sadurní d'Anoia. A banda d’aquesta població també té previst obrir nous establiments a l'Escala o Figueres, abans de finalitzar l'any. | 0.815604 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bonpreu.cat/actualitat_detall.php?idNoticia=17&tipus_not=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_450078 | Obro aquest fil perque sento curiositat per saber quines sèries descarregades d'internet veuen els usuaris. Per mi veure sèries s'ha convertit en una aficció en les estones lliures. Puc veure sèries sense interrupcions publicitàries i en el moment que vull, i a més, puc practicar l'anglès. Per exemple, em vaig veure tota la sèries de Star Trek, la nova generació, Voyager i Star Trek Enterprise (per mi la millor de totes les de Star Trek). Actualment estic mirant sèries que s'estan emetent. Vaig començar amb Smallville, i ara ja van per la sisena temporada. Hi va haver temps que hi vaig estar molt enganxat. El tema de Superman de jove em va enganxar, tot i que odio els moments en els que ens tenien pendents de que en Clark i la Lana es liessin...) La sèrie que més m'ha agradat de totes, és Battlestar Galactica. És genial, l'argument està força ben trobat (la raça humana està a punt de ser exterminada per una espècie de robots humans anomenats cylons, i recorre tot l'univers en busca de la Terra) i hi han moments de batalles que et tenen realment amb l'ai al cor, i a sobre, els efectes especials son molt bons (no com a Star Trek) i la música, almenys a la primera temporada, està molt ben trobada. Us la recomano a tots.. jo la he vist en anglès, però crec que podeu trobar subtítols en castellà. Una altra sèrie que he vist un tros és la de The West wing (El Ala oeste de la Casablanca), però no enganxa tant com les altres. I la sèrie que m'he vist d'una tirada ha estat Lost, vaig començar a l'octubre i em vaig veure la primera i la segona temporada d'una tirada, i ara els 6 primers episodis. Ara estic pendent de que els episodis de les sèries de que miro (smallville, battlestar galactica i lost) es vagin emetent i penjant a internet. Per això us demano que m'aconselleu alguna sèrie nova (o antiga) per baixar-me, que estigui bé. Bé, a veure què diu la gent...
Bones jo també segueixo unes quantes series: Lost Nip/tuck Prison Break Me llamo Earl Psych Anatomia de Grey Aquellos Maravillosos 70 El sequito Eureka Aida House Joey Las Vegas Los Soprano Mujeres Desesperadas Padre de Familia Scrubs Fiscal Chase Per cert si voleu descarregar series, pel·licules, documentals... en bona calitat i en català www.totsrucs.cat, paseu per el forum, molt recomanada aquesta pàgina. | 0.89323 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_203508 | L'Assemblea de Còrsega aprova l'estatut de cooficialitat de la llengua corsa
17.05.201321.00h
Els diputats presents en el moment de la votació donen suport per unanimitat a l'oficialització del cors · L'aprovació no té efecte legal immediat: és l'Assemblea Nacional francesa qui ha d'atorgar la cooficialitat efectiva del cors i el francès · L'estatut adoptat preveu una presència important del cors a l'administració pública i a l'escola
En una votació històrica aquest divendres 17 de maig, l'Assemblea de Còrsega ha aprovat un estatut de cooficialitat per a la llengua corsa. L'aprovació de l'estatut ha aconseguit la unanimitat dels membres de l'Assemblea presents a l'hora de la votació: 36 han donat suport a l'equiparació legal del cors i el francès, mentre que 11 no han volgut participar al vot i 4 n'eren absents (aquests 15 diputats pertanyen a l'oposició de dretes i a una petita fracció del centreeesquerra governamental), segons expliquen France 3 Corse al seu compte de Twitter i la ràdio corsa Alta Frequenza, que afegeix que una diputada de la dreta sí que ha votat a favor.
Com ja havien anunciat, tant els autonomistes de Femu a Corsica com els independentistes de Corsica Libera han votat en bloc a favor de l'estatut de cooficialitat. També ho han fet la majoria dels diputats del centreesquerra, que governa a l'illa.
S'han confirmat així les previsions que Pierre Ghionga, president del Consell de la Llengua Corsa i redactor de la proposta de cooficialitat, feia fa tot just un mes, quan albirava una "forta majoria" a favor d'atorgar caràcter oficial a la llengua pròpia de l'illa. En aquella ocasió us explicàvem que la votació de l'Assemblea de Còrsega no atorgaria automàticament l'oficialitat al cors. Cal recordar que aquesta cambra no té poders legislatius, i que en tot cas haurà de ser l'Assemblea Nacional francesa qui voti una llei -o canviï la Constitució, arribat el cas- que atorgui caràcter oficial al cors.
Ghionga considera que seria inconcebible que la República Francesa s'oposés "a la voluntat democràtica d'una regió". Ara, doncs, la pilota queda en la teulada de París.
Administració i escola
L'administració i l'escola són els dos grans pilars sobre els quals el text preveu bastir l'oficialitat del cors. D'una banda, l'estatut de cooficialitat recull que tots dos idiomes han de poder ser usats per la ciutadania en les seves relacions amb l'administració pública. I de l'altra, el text preveu la introducció general del cors com a llengua vehicular a les escoles, amb l'objectiu d'assolir una població illenca totalment bilingüe. | 0.885811 | curate | {"ca": 0.9738689547581904, "ru": 0.0062402496099844, "es": 0.019890795631825272} | |
mc4_ca_20230418_6_721695 | Un llarg afer neolític | Xavi Aguilar | Barcelona | Ciència | El Punt Avui
Un llarg afer neolític Un llarg afer neolític Un llarg afer neolític Un llarg afer neolític + Un llarg afer neolític E-mail
Un llarg afer neolític
Els primers agricultors d’Europa van encreuar-se amb els caçadors locals durant tres mil·lennis, segons un estudi que mostra la complexitat de la transició
L’Institut de Biologia Evolutiva ha col·laborat en la recerca internacional
Un jaciment d’Àlaba analitzat en l’estudi J.A.MUJIKA-ALUSTIZA.
Un llarg afer neolític Un llarg afer neolític Un llarg afer neolític Un llarg afer neolític Un llarg afer neolític E-mail
L’agricultura va sorgir a l’Orient Mitjà fa uns deu mil anys i, posteriorment, va expandir-se cap a Europa, on va substituir els caçadors mesolítics locals. El canvi del mode de vida de caçador recol·lector a agricultor es considera la transició demogràfica més gran que ha experimentat l’ésser humà en milions d’anys i, com a tal, no va ser senzilla ni ràpida. Ho certifica un estudi paleogenètic publicat a Nature en què ha participat l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i que certifica l’encreuament entre els caçadors que ocupaven el continent i els agricultors que s’hi endinsaven durant tres mil·lennis.
Uns i altres no només diferien en el mode de vida que els garantia la supervivència, també hi havia notables diferències físiques. Els caçadors recol·lectors eren alts, robustos, amb ulls blaus i pell fosca. Els agricultors, en canvi, eren més menuts i esvelts, de pell més clara i ulls foscos. Les seves diferències, però, no van ser un obstacle i durant més de tres mil anys es van interrelacionar a mesura que els cultius s’estenien pel continent.
Un equip internacional d’investigadors ha aconseguit seqüenciar l’ADN de nombroses mostres antigues procedents de diferents jaciments de tres regions d’Europa: Hongria, Alemanya i l’Estat espanyol. “Gràcies a aquesta seqüenciació s’ha pogut determinar que, en els tres casos, després de l’arribada inicial dels primers agricultors, aquests van encreuar-se amb els caçadors locals durant diversos segles”, explica Carles Lalueza-Fox, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva.
Les anàlisis dels genomes d’aquests homes primitius i dels seus descendents, de què alguns es van trobar al jaciment de la Cova Bonica, a Vallirana (Baix Llobregat), ha permès dibuixar un panorama sobre el procés de neolitització més complex del que existia fins ara. “Ja no pot considerar-se únicament una migració d’agricultors ni un procés demogràfic uniforme”, explica l’investigador.
Tot i que, des de fa anys, se sap que els dos grups eren genèticament diferents, fins ara les dinàmiques locals de l’esmentat procés de substitució es coneixien poc. Els genomes dels agricultors del neolític mitjà i final de la península Ibèrica mostren un 25% de component genètic procedent de caçadors afins a l’home de La Braña, el primer genoma d’un caçador del mesolític d’aquella zona, que va ser seqüenciat ara fa tres anys.
El treball de Nature reporta individus amb ancestralitats mixtes i, fins i tot, caçadors que s’instal·len a viure en les comunitats agrícoles, on acaben sent enterrats. L’anàlisi de més individus de la prehistòria de la península Ibèrica ajudarà a completar aquest panorama i a entendre els canvis genòmics que van tenir lloc amb posterioritat, arran de l’arribada dels metalls i, fins i tot, amb migracions que van esdevenir-se en temps històrics. Segons Lalueza-Fox, “en aquests moments, tenim prop de quatre-cents genomes ibèrics antics de totes les regions i períodes, des del mesolític fins a l’edat mitjana, que segueixen mostrant canvis genètics posteriors que podran correlacionar-se amb canvis de tipus arqueològic”.
El Punt Avui. Girona 12-11-2017, Pàgina 23
El Punt Avui. Nacional 12-11-2017, Pàgina 23
El Punt Avui. Camp i Ebre 12-11-2017, Pàgina 23
El Punt Avui. Lleida 12-11-2017, Pàgina 23
El Punt Avui. Maresme 12-11-2017, Pàgina 23
El Punt Avui. Catalunya Central 12-11-2017, Pàgina 23
Un nou biomarcador prediu malalties cardiovasculars | 0.694331 | curate | {"ca": 0.9876602951850956, "pt": 0.012339704814904429} | http://www.elpuntavui.cat/societat/article/15-ciencia/1280020-un-llarg-afer-neolitic.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_407709 | He pensa que podiem fer diversos premis anuals per al canal de televisió més partidista, al canal de televisió més criminalitzador i al canal que menys noticies relativament importants emiteix. Els podriem anomenar "Premis Cojito Losantos" en honor al periodista més espanyolista, faxa, manipulador i filldunafurcia que ha conegut l'estat espanyol. Què vos pareix? Els requisits són:1-ser els canals més vist als PPCC.2.Tindre presència al País Valencià, al principat o a les illes. Nominats:La sextaquatroantena 3telecincotvetv3canal 9IB3Espere que em digau que os pareix la idea i així demà o quan siga obrir les votacions!
No poden guanyar tots? ? | 0.740746 | curate | {"ca": 0.9984472049689441, "fr": 0.0015527950310559005} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_331030 | Si ascendim per les escales que hi ha al costat de l'Ajuntament, situades en el Carrer Hospital, creuem el Carrer la Bretxa i continuem pujant pel següent tram d'escales ubicat a l'esquerra; ens trobarem amb l'estret Carrer del Cid. Mirem a la dreta i veurem el Castell de Dénia.
A un costat i a l'altre del portal d'accés es situen la Torre Roja, torre defensiva que data del S. XV; el nom de la qual es deu al material utilitzat en la seua construcció: material arenós local (de color rogenc) la Torre del cos de guàrdia, d'època àrab (S. XII) però molt remodelada als S.XVI i XVII, albergava els guàrdies que realitzaven una funció de vigilància de l'accés.
La porta d'accés rep el nom de Portal de la Vila, d'estil almohade, amb remodelacions posteriors. A l'exterior trobem arcs apuntats d'estil almohade i a l'interior ens trobem amb un arc de volta de canó, del qual es conserva part de l'original. Esta porta connectava la medina àrab amb el castell.
Una vegada ens endinsem en el castell, junt a la taquilla, es situa la Torre del Consell, d'època cristiana (S. XV). En la susdita torre es reunia el Consell de la Ciutat per a organitzar, debatre i decidir sobre aquesta. Encara que a través de les cavitats destinades a artilleria es deduïx que complia una funció defensiva de manera secundària.
Quan accedim a l'interior del Castell comença l'ascens. Tenim dues possibilitats: el camí empedrat (a l'esquerra) o per la carretera habilitada.
Si continuem la carretera asfaltada recorrerem tota l'àrea on se situava la Vila Vella a l'època cristiana. En esta zona, on se situava l'Al-bacar a l'època àrab, va albergar en època cristiana part de la ciutat, que així estava més resguardada.
En l'ascens ens sorprendran les vistes de Dénia que es presenten davant de nosaltres mostrant-nos part de la ciutat i el port, el parc Natural de la muntanya Montgó, les platges i cales, etc.
Una vegada arribem a la part alta del Castell, trobem l'Esplanada del Governador i el Palau del Governador, on actualment es situa el Museu Arqueològic.
Al eixir del Castell, ens trobem amb el segon punt de visita: Barri les Roques
Junt al Barri Les Roques es trova el Centre Històric al centre de la ciutat.
[email protected]
96 642 23 67
96 642 34 20
Avís de cookies: Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús del web, així com la millora del funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari. Acceptar Més informació | 1 | perfect | {"ca": 0.9817739975698664, "ru": 0.00850546780072904, "fr": 0.009720534629404616} | |
mc4_ca_20230418_4_637019 | L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa | EL PUNT | SANT CELONI | El Punt Avui
L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa + L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa E-mail
SANT CELONI - 29 octubre 2009 12.47 h
L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa
L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa L'Ajuntament de Sant Celoni adjudica la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa E-mail
La Junta de Govern Local ha adjudicat la redacció del programa del Museu del Bosc a la Fundació la Caixa per un import de 36.400 euros. El projecte té un cost de 90 mil euros, la meitat finançats per la mateixa Fundació la Caixa i la resta s'obtenen de subvencions i aportacions privades. L'equip de Jorge Wagensberg, director de l'Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació la Caixa és qui redactarà el projecte que podria estar acabat a principis del 2010. Fa un any, el novembre passat, ja es va portar a terme la presentació oficial del Museu del Bosc que vol esdevenir un referent en l'àmbit del bosc i la investigació forestal a nivell mundial.
El projecte vol combinar aspectes com l'estat dels boscos al món, els seu problema a escala planetària i concretament a l'Estat espanyol i a Catalunya, a més d'elements d'innovació i línies de recerca. L'elecció de Sant Celoni com a espai per a situar el Museu del Bosc de Catalunya respon a una qüestió estratègica com a àrea central entre dos referents a nivell forestal: el Montseny i el Montnegre. La intenció és destinar a aquest projecte un equipament de grans dimensions, d'uns 2.000 metres quadrats de nova construcció, al final de la zona del P16, amb la previsió que aculli entre 80 i 100 mil visitants anuals. | 0.857739 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/97804-lajuntament-de-sant-celoni-adjudica-la-redaccio-del-programa-del-museu-del-bosc-a-la-fundacio-la-caixa.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_857418 | Notícia a Nació Digital
Es una altra mostra del fracàs de la immersió a l'educació. Si desprès de tants anys encara hi ha gent que no enten el català, doncs ja està tot dit.Aquesta peticio del PSOE tambe clarifica el model de pais que el Montilla i la seva banda tenen en ment. De fet no cal debatre res, ni en catala ni en castellà, que en Montilla ja m'ha dit el que jo volia saber.A Catalunya hi ha dues comunitats, amb llengua, tradicions iinteressos diferentes. Que aixo s'oficialitzi d'una vegada i que el PP i el PSOE es dediquin als seus i deixin de donar pel cul als que no ho som dels seus.
TOTHOM que ha nascut a Catalunya o hi viu de fa almenys 5 anys entén el català perfectament, que no us enganyin.
Si es així, perque en Montilla vol debatre en castellà? També crec que una cosa es parlar/entendre un idioma i una de ben diferent es que sigui la teva llengua nativa. En un debat que exigeix respostes rapides i perfecta connexio entre el que penses i el que dius segur que la diferencia es nota.Sempre poso l'exemple del Yoyas, un fulano quillo total que va agafar certa notorietat a Gran Hermano o un programa pel estil amenaçant a un noia de fotre-li dues osties ("Mira tu, que te doy unas yoyas") i ara surt de tertulià a un programa de debat politic de Canal Català. El tio embla el clàssic producte español quillo del Baix Llobregat i te edat per haver estat educat amb immersió: enten català sense problemes pero el parla amb dificultat i amb un accent que sembla que mai s'hagi mogut de Badajoz. Aquest es el public del Montilla, suposo que aquest es creu que si els parla en el seu argot l'entendran millor, el veuran com un dels seus i no com un traidor que s'ha passat al altre costat, i el votaran. Gent com el Yoyas i els seus pares i avis son part important de la bossa d'abstencio que perjudica sobretot al PSOE. El Montilla no es tonto i procura anar sumant de mica en mica: una mica barrejant el futbol amb les eleccions, una altra mica descatalanitzant-se, una altra mica autoproclamant-se defensor de la unidad de la patria, etc. A mi el Montilla em fa por, diguin el que diguin les enquestes.
En que Montilla és una persona políticament temible hi estem d'acord, ja que com dius no és ximple. Però jo et responia al suposat fracàs de la immersió lingüística, fracàs en absolut per mi, ja que ha garantit que com et dic tothom entengui la llengua, que és un primer pas fonamental per evitar que es mori.Hi ha tres estadis per mi a l'hora d'usar una llengua: Ignorar-la i per tant no poder ni entendre-la ni parlar-la. Conèixer-la i ignorar-la al mateix temps, però tota la seva informació ja és assimilada per qui l'entén, encara que no la vulgui usar. L'últim pas és parlar-la i estimar-la i en aquest moment adonar-se'n que tens una font de coneixement més que un monolingue. Gràcies a la immersió, tota la gentola de la qual parlem es trova en el segon pas i no el primer.
Montilla sí que és ximple. Els que no són ximples són els que estan al darrere de Montilla com l'Iceta i en Zaragoza, el qual, per cert, ja només treballa des de l'ombra i fa temps que no apareix públicament. | 0.862916 | curate | {"ca": 0.9438165967064901, "es": 0.05618340329350985} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_612297 | ETA ataca una caserna de la guàrdia civil a ses illes.
Si ha estat ETA, són una colla de fills de puta. Van dir que no atemtarien més a Catalunya. Que se'n vagin a parir.
bé, mallorca no és catalunya...
La gent nacionalista té les mateixes idees aquí, a Palma, a Muro o a Llubí que a Catalunya o al País Valencià.
jo em referia que físicament, si havien dit que no atemptarien a catalunya, es referien al principat bàsicament, no a d'altres comunitats, encara que siguin nacionalistes
Si Terra Lliure digués que no pensa atemptar al País Basc però sí a Navarra vuries com es ficarien aquells paios. Tenen una manca de respecte i ignorància per les altres nacions sense estat que fa fàstig. | 0.753125 | curate | {"ca": 0.9662261380323054, "oc": 0.033773861967694566} | |
macocu_ca_20230731_7_521454 | El nou model de pràctiques plantejat pel CEJFE perjudicarà els futurs educadors i educadores socials de l’àmbit de justícia
El nou plantejament de les pràctiques en l’àmbit de justícia és insuficient, amb reducció del número d’hores de pràctiques i revisió del número de places cada 4 anys.
El CEESC hem demanat formalment una reunió amb el Departament de Justícia per intercanviar opinions i demanar una reconsideració dels canvis fets.
Des del CEESC ens unim al malestar expressat per diferents universitats de Catalunya pel que fa al nou plantejament de les pràctiques universitàries en l’àmbit de justícia, que afecta, entre altres, el grau d'Educació Social.
Tot i que es valoren positivament alguns dels canvis que ofereix el nou model de pràctiques plantejat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), com ara la millora dels informes de valoració que es demanen als tutors del CEJFE, un dels punts perjudica greument la formació de professionals en l’àmbit de justícia: la reducció del número d’hores de pràctiques a realitzar pels estudiants als diferents centres de Justícia, amb un màxim de 150 hores.
Els plans d’estudis de gran part dels graus d’Educació Social de les universitats catalanes estableixen entre 300 i 400 hores de pràctiques i, tot i que des del CEJFE s’han proposat dues possibilitats per arribar al total d’hores establert, la realitat és que aquestes hores no es poden suplir de cap manera.
La opcions proposades són que el tutor/a de la universitat de l’alumne supleixi la manca d’hores de pràctiques amb una altra feina teòrica o que l’alumne faci les hores que falten en un altre centre que no sigui proporcionat pel CEJFE. La primera proposta no és viable ja que els tutors i tutores tenen un número assignat de crèdits de docència i no es poden sumar més tasques a la seva feina. La segona proposta és totalment inviable a nivell organitzatiu i es considera perjudicial a nivell formatiu, ja que un alumne fa un pràcticum per poder-se formar adequadament en un àmbit.
Per altra banda, també estem al costat de les universitats en el desacord d’adjudicar el número de places de pràctiques a cada titulació i universitat segons el número de graduats de l’any anterior, ja que no té cap tipus de relació el número d’estudiants que cursen l’assignatura de pràctiques externes amb el número d’estudiants que es gradua a cada curs acadèmic, ja que pot variar d’un any per un altre.
Un altre punt a tenir en compte és que des del CEJFE es proposa fer la revisió del número total d’ofertes de pràctiques cada 4 anys. Aquest fet perjudica greument els estudiants que han de cursar les pràctiques externes ja que la seva matrícula és anual i per a cada curs acadèmic, i implica que si un any hi ha un increment de matrícules d’estudiants en pràctiques, aquest increment no es veurà reflectit en el número disponible de places de pràctiques en l’àmbit de justícia, ja que la revisió del número de places es farà cada 4 anys.
Totes les propostes del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada han estat fetes sense un diàleg previ ni una anàlisi de la situació dels ensenyaments dels graus respecte de les pràctiques.
Per tot l’esmentat en aquest escrit, demanem una reconsideració dels aspectes que s’hi tracten, ja que, de tirar-se endavant aquest nou model, molts alumnes del grau d'Educació Social perdran l’oportunitat de realitzar les seves pràctiques en l’àmbit de justícia ja que només és possible fer-les a través del CEJFE. En conseqüència, també perjudicarà els futurs professionals de l’àmbit de justícia del país.
Detalls | 0.85921 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_37937 | després de l'experiència amb l'earthship, comencem a gaudir del wwoofing! !
la eveliene i el peter, una combativa parella, fugada de l'estressant món dels efectes especials publicitaris a amsterdam, que ara intenta cultivar el seu propi food forest en una caseta de muntanya, a prop de raglan (te mata)
Publicado por indret en 1:32 1 comentario:
Publicado por indret en 16:58 1 comentario: | 0.66043 | curate | {"ca": 0.7766233766233767, "fr": 0.0025974025974025974, "es": 0.22077922077922077} | http://odelindret.blogspot.com/ |
macocu_ca_20230731_8_448929 | Home › Notícies ACEM › Assemblea general ordinària
Assemblea general ordinària
28 març 2011
El proper dijous 31 de març celebrarem l’assemblea general ordinària del 2011 a la seu de l’Acem, amb primera convocatòria a les 09:30 i segona convocatòria a les 10:00h.
Hem enviat la documentació per mail a les escoles, si no ho heu rebut correctament o hi ha qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb nosaltres a [email protected] Categories: Notícies ACEM | 0.730077 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_110284 | AMPLIACIÓ:Els Bombers donen per controlat l'incendi de Querol
Els veïns desallotjats podrien tornar a casa quan avancin les tasques d'extinció
ACN Querol.-Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat l'incendi de vegetació forestal a Querol (Alt Camp), que cremava la zona del Mas Bermell des de dos quarts de quatre de la tarda d'aquest diumenge. Els veïns del carrer del Cucut han estat desallotjats de manera preventiva i, per ara, no podran tornar a casa fins que avancin les tasques d'extinció. En l'incendi han arribat a treballar fins a nou dotacions terrestres i quatre dotacions aèries dels Bombers, que informen que es desconeix la causa del foc, tot i que una hipòtesi apunta que podria haver estat provocat per un llamp.
El Francesc Xavier Ricard ha estat un dels primers veïns en donar l'avís als Bombers. Estaven dinant a casa quan han començat a sentir un so similar al de la pluja que els ha alertat de l'inici del foc. Aquest veí, que viu a pocs metres del lloc on s'ha originat l'incendi, ha assegurat que temia per la casa del seu veí. "A nosaltres per sort no ens ha arribat, patíem pel veí perquè no hi vivia ningú", ha afirmat. Segons ell, els veïns que més han patit són els del carrer de sota, atès que les flames els han arribat fins a la porta de casa.
De fet, el veí ha explicat que la ràpida actuació dels Bombers i dels Agents Rurals, així com el fet que quan s'ha originat el foc bufés poc el vent, ha permès controlar l'incendi en poc temps. "Els helicòpters bombarders han arribat en deu minuts, han estat molt ràpids", ha subratllat.
El plugim del final de la tarda ha ajudat a remullar la zona afectada d'aquesta urbanització, on moltes propietats són segones residències. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-bombers-donen-per-controlat-l-incendi-de-querol-2 |
mc4_ca_20230418_4_234947 | A què fa olor el Nadal? A què t'evoca l'olor d'aquestes dates
A què fa olor el Nadal?
Si el Nadal tingués una olor, com creieu que seria?
Estratègia de marca per estacionalitat
Dins de l’estratègia de màrqueting olfactiu d’una marca hem de diferenciar entre dues estratègies: de marca i de temporada. Quan parlem d’estratègia de marca, ens referim a tota l’estratègia global -que ja hem comentat en anteriors posts– i que gira entorn de la conceptualització de la marca i la creació del seu odotip o fragància personalitzada. En canvi, quan ens referim a estratègia per temporada, estem parlant d’una experiència relacionada amb un moment concret, lligada normalment a una acció de màrqueting o de l’estacionalitat.
A continuació, expliquem com pot ser una estratègia per estacionalitat. On un exemple molt bo és el que ens ocupa aquests dies: el Nadal.
L’aroma un element essencial del decorat
Aquests dies és molt comú trobar-se amb els carrers i els comerços ambientats per al Nadal. I és que avui dia és gairebé impensable trobar-se amb un espai de cara al públic que no tingui un mínim toc nadalenc: llums de colors, arbres decorats, música de nadales per tot arreu … Però moltes vegades no hi ha una aroma personalitzat que ajudi a crear aquest espai sensorial, que desperta tots els nostres sentits i ens fa viure una experiència memorable.
L’aroma hauria de ser un element més de tot aquest decorat nadalenc. Imagineu la força que podria donar a un espai, fins i tot ajudar a incrementar les vendes. Doncs està demostrat en nombrosos estudis, que l’aroma aporta molts beneficis per a les marques. Llavors, per què no es contempla l’aroma com un element més d’aquest decorat nadalenc? Això es deu en part, al fet que de vegades es desconeix el poder del màrqueting olfactiu perquè no es té a prop un professional que pugui aconsellar a la marca, i integrar-lo dins de l’estratègia de màrqueting de la marca.
A què fa olor realment el Nadal
Us heu preguntat a què fa olor el Nadal?
Segurament a cada un li vindrà a la ment una olor diferent: canyella, clau, cardamom, neu, vi calent, vainilla, gingebre, taronja, grans de cafè mòlts, mel, aire fresc i fred, xocolata…
I és que el Nadal té molts tocs aromàtics que ens evoquen moments en família, celebracions, el so al destapar les ampolles de cava … aquesta sensació de vitalitat, eufòria i emoció!
Des de BeAromic no creiem que el Nadal estigui relacionat amb un sol aroma, però si que podem dir que per a nosaltres els aromes a Nadal es divideixen en 3 grans famílies:
Gourmet – Aquelles fragàncies dolces que ens recorden a pastissos. Aquesta olor de poma i canyella, aquelles tardes amb una tassa calenta de xocolata amb xurros. Són aquelles fragàncies que ens evoquen familiaritat, ens recorden a la família unida al voltant d’un pastís, els nens cuinant galetes … És l’aroma més casolà.
Florals – Aquelles fragàncies que ens recorden als colors vermells i intensos del nadal. Als centres de la taula amb poisenttia i grèvols. Destaquen també notes de fruits vermells que ens recorden a les reunions amb amics, aquelles tardes de jocs de taula amb tota la família.
Afustades – Finalment, tenim unes notes nadalenques que ens recorden a l’olor dels pins nevats i les fustes. Destaca aquest toc de l’hivern, el contrast de la neu gelada amb la calidesa de la fusta cremant a la llar de foc. Ens recorda a tota la família envoltada a l’arbre de Nadal, obrint els regals feliçment.
Està demostrat que integrar una aroma amb el nostre decorat reforça la campanya de Nadal. Una fragància d’acord amb tot el que veiem i escoltem té un efecte positiu en el consumidor. Tal com van provar Grohmann, Sprott (2005). En el seu estudi es va mostrar que quan hi havia coherència entre l’olor nadalenc i la música nadalenca, això es traduïa en una actitud més favorable cap a la botiga, una major intenció de visitar-la, un major plaer i excitació, i una avaluació més favorable de l’entorn.
Des de BeAromic us animem a confiar en els nostres professionals per aportar aquest toc de vitalitat a les vostres accions de màrqueting en el punt de venda. | 0.811101 | curate | {"ca": 0.9669950738916256, "es": 0.022413793103448276, "nl": 0.010591133004926109} | https://bearomic.eu/ca/a-que-fa-olor-el-nadal/ |
macocu_ca_20230731_3_536915 | Escrit per Redacció_Linformador 19 de gener de 2022 | 0.540637 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_237417 | Què significa Shoshannah Poulisse
Els millors significats de Shoshannah Poulisse. Comparteix aquesta imatge als teus amics.
Shoshannah origen d'un primer nom | 0.483626 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_355238 | Apartaments per llogar a Benalmadena - 21 resultats
Apartaments per llogar a Benalmadena - 21 apartaments
estat impecable, a prop transport, prop de la ciutat, a prop del mar, cuina equipada, Bany complet, Aire condicionat, Terrassa, Terrassa coberta, Piscina comunitària, aixecar, armaris encastats, moblat, vista sobre el mar
estat impecable, a prop transport, prop de la ciutat, a prop del mar, a prop de golf, primera línea platja, cuina equipada, Bany complet, Aire condicionat, Jardí comunitari, Terrassa, Terrassa coberta, garatge, aparcament, aparcament sub...
cuina equipada, Aire condicionat, Jardí, diverses terrasses, garatge, aixecar, armaris encastats, moblat, Instal·lacions per a esports
cuina equipada, Aire condicionat, Calefacció, llar de foc, Jardí, diverses terrasses, garatge, sistema de seguretat, aixecar, armaris encastats, doble vidre, moblat, Instal·lacions per a esports
cuina equipada, Aire condicionat, Jardí, diverses terrasses, garatge, sistema de seguretat, armaris encastats, moblat | 0.710669 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.kyero.com/ca/benalmadena-apartaments-estada-llarga-1l31147g1 |
oscar-2201_ca_20230904_7_186311 | Des de l’assignatura obligatòria i transversal de Gènere i Història, a la facultat de Geografia i Història, promovem que l'alumnat participi al projecte transversal amb diverses conferències-tallers. Aquest curs, atesa la situació de pandèmia, participem dins el format online del Compartir Idees amb les següents propostes formatives: | 0.735575 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ub.edu/grupapsub/ca/page/geografia-i-hist%C3%B2ria |
crawling-populars_ca_20200525_11_191390 | La Junta de Portaveus de l’Ajuntament ha aprovat aquest matí una moció en defensa del model educatiu i la llengua davant els nous atacs judicials. La moció, presentada pels grups municipals del PSC, CiU, ES, ICV i EUiA, s’ha aprovat per majoria amb els vots a favor dels grups proposants i el vot en contra del PP.
Llegir més
Categories: Ajuntament, Educació
L’Ajuntament de Sabadell i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya han rubricat aquest matí l’acord que ha de permetre finalitzar les obres que resten pendents al barri d’Espronceda. El conveni l’han signat el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic, Josep Ayuso i el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Font.
Llegir més
Categories: Ajuntament, Habitatge, Urbanisme i Habitatge
Ahir a la tarda va tenir lloc un acte institucional al Parlament de Catalunya, organitzat pel Grup de Treball Estable de les Religions, per commemorar la Setmana de l’Harmonia Interconfessional, amb el lema “La contribució de les religions a les conseqüències de la crisi”.
Llegir més
Categories: Cooperació, Ajuntament, Drets Civils i Gènere, Serveis socials
L’alcalde, Joan Carles Sánchez, i els portaveus dels grups municipals de CiU, Carles Rossinyol, i ICV, Carme Garcia, han participat conjuntament en la recol·lecta simbòlica d’un grapat de terra per plantar el roure del Tricentenari. Concretament s’ha agafat terra del pati de la Casa Duran de Sabadell. Construïda entre els anys 1578 i 1606, s’ha triat pel simbolisme del fet que ja existia al 1714. L’edifici té les característiques pròpies d'una casa senyorial i, a la vegada, de producció agrícola. Va ser construïda per iniciativa de Feliu Duran, home que va tenir un gran protagonisme al Sabadell del segle XVII, ja que va ser procurador reial i jurat del Consell de la Vila.
Llegir més
Categories: Ajuntament
El Ple Municipal del mes de febrer va aprovar ahir tres proposicions dels grups municipals: una presentada pel PSC, CIU, ES, ICV i EUiA a proposta de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAHC) de Sabadell per la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. La proposta es va aprovar per majoria amb els vots a favor dels grups proposants i del regidor no adscrit, Antonio Vega. El PP s’hi va abstenir.
Llegir més
Categories: Ajuntament
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes. Més informació
Les cookies són fitxers que es descarreguen en els ordinadors en accedir a determinades pàgines web. Les cookies són utilitzades per les pàgines web per diferenciar entre els diferents usuaris que hi accedeixen i les informacions obtingudes puguin ser recuperades en posteriors visites. Les cookies ens permeten entre d'altres coses: - Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir - Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari. - Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment. - Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador - En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat Les cookies generalment s'esborren en tancar el navegador, però per tal de poder d'aprofitar al màxim les seves funcionalitats, algunes d'aquestes persisteixen en el disc dur de l'ordinador i axí poder ser d'utilitat en futures sesions. Tanmateix, vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del seu navegador. Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació: Explorer: http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9 Firefox: http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we Chrome: http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647 Safari: http://support.apple.com/kb/ph5042 Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. | 0.71229 | curate | {"ca": 0.9895907262834162, "pt": 0.010409273716583865} | : /edusi/notis-edusi/tag/ajuntament/64?f=1 |
mc4_ca_20230418_9_541599 | Heu cercat a la unitat administrativa Govern de les Illes Balears, Conselleria de Treball, Comerç i Indústria
97 Procediments / Serveis disponibles, mostra-me'n 10 20 50 per pàgina.
Subvencions, ajuts, beques i premis Concurs de Premis ICAPE als millors projectes empresarials en l'àmbit de l'economia social efectuats per estudiants de cicles formatius i formació professional bàsica Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral
Tràmit : Sol·licitud Des del 12/02/2018 Obert | 0.754435 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.caib.es/seucaib/ca/tramites?pag=0®s_pag=10&filtro=%7B%22ua%22%3A%226%22%2C+%22familias%22%3A%222%22%7D |
mc4_ca_20230418_8_782964 | La Guia Didàctica ha rebut aquest curs un total de 730 peticions d’activitats
El BRAM escolar ha estat una de les activitats que la Guia Didàctica oferia aquest curs per primera vegada
Els centres escolars de Castellar del Vallès han realitzat aquest curs 2013-2014 un total de 730 activitats, visites o préstecs de la Guia Didàctica, un recurs que ofereix la Regidoria d’Educació.
Enguany, la Guia Didàctica recollia 106 propostes distribuïdes en vuit àrees temàtiques: Coneguem la nostra vila (18), Castellar i el món cultural (19), Castellar i la salut (15), Castellar i el medi ambient (16), Castellar i el món agrícola (4), Castellar i l’empresa (7), Castellar i l’educació en valors (12) i Materials (15).
Com és habitual, les propostes que arriben a més alumnes són les audicions musicals, el cicle de teatre per a les llars d’infants i pels centres d’educació infantil i primària i el teatre en anglès, activitats incloses dins de l’àrea Castellar i el món cultural. Aquest apartat ha inclòs com a novetat aquest curs el BRAM escolar, que ha permès programar cinema pels alumnes de P3 fins a 2n de batxillerat. En total han participat de la mostra més de 3.300 alumnes.
També ha destacat un any més com l’activitat més sol·licitada pels centres la visita a la Ludoteca Municipal Les 3 Moreres (42 en total, amb més de 1.000 alumnes), seguida per les 37 visites als Pessebres, les 16 visites als horts de Cal Botafoc i les 14 que s’han dut a terme per conèixer els Gegants de la vila, al Parc de Bombers i a la Biblioteca Antoni Tort. Segueixen altres activitats com ara la visita al trull de l’oli de Can Bogunyà (12 visites) i al forn de pa Grané (10 visites) o els passejos pel parc de Colobrers (10 visites)
Aquest curs, la Guia Didàctica ha presentat nou activitats noves, entre les quals hi ha hagut les visites a les exposicions del pintor castellarenc Lluís Valls Areny i de l’escriptora Joana Raspall a la Biblioteca, les excursions al Centre de Tractament de Residus de Vacarisses i diverses propostes del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs (el joc de l’aiguòmetre, bèsties i bestioles de riu, el riu a l’escola) o la maleta de jocs de Castellar.
Novetats de la Guia Didàctica 2014-2015
El proper mes de setembre, la pàgina web municipal recollirà totes les propostes de la Guia Didàctica del curs 2014-2015. Algunes de les novetats seran la visita a la galeria d’Enric Aguilar, l’exposició per commemorar els tricentenari dels fets del 1714 o d’altres que duen per nom “El cant coral es presenta” i “Hi havia una vegada... un comerç”. | 0.875705 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.castellarvalles.cat/34154/noticia/7140/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_360797 | Primer dia de campus a Tiana. Els nervis i les ganes de tornar a marxar de colònies (campus) es palpaven des d’un bon inici en l’ambient que hi havia al carrer de l’escola. Maletes, motxilles, bosses, pilotes de bàsquet, autobús: CAMPUS TIANA.
Hem agafat el bus i hem marxat cap a Tiana, Hem arribat als volts de les 12 a la casa. Tornem a baixar maletes i situar-nos. Repetim de casa, però a priori una mica diferent: normatives covid. Malgrat aquest aspecte, la resta tot està igual, la casa, les habitacions (al costat del mar amb unes vistes espectaculars i fresquets), el menjador, les pistes de bàsquet …
Després de dinar i preparar la que serà durant una setmana la nostra habitació, hem començar a activar el campus. Ens hem colat en els jocs Olímpics de Tokio 2020 i, Tiana, és la seu del bàsquet, tant la disciplina de 5×5 com la de 3×3, aquesta última, la descobrirem com a olímpica durant l’estada.
Hem fet la cerimònia d’obertura dels jocs, amb desfilada d’esportistes uniformats, amb entrada de la bandera olímpica així com l’arribada de la torxa olímpica. Una vegada ho hem tingut tot a lloc, hem fet la prova d’accés en aquestes olimpíades: prova d’habilitat i agilitat amb la pilota: dribling, passada, tir de prop i des de la línia de 6,25; tot això temporitzat,
Després de sopar hem començat, els més grans amb la competició de 2×2 nocturna, respectant els grups bombolla que hem generat per al campus, i els petits amb un joc de nit: el rally paper, i després un joc de coneixença entre tots i totes.
Cap a les 23 ja hem començat a anar al llit i fins a quarts d’una no els hem tingut a tots i totes dormint. | 1 | perfect | {"ca": 0.9356435643564357, "pt": 0.022896039603960396, "it": 0.04146039603960396} | |
macocu_ca_20230731_1_135221 | 30/05/2022 |
La celebració d'aquest dia té el seu origen fa 50 anys, en la Conferència d'Estocolm en 1972. Sent la primera cimera que es va organitzar per al tractament i discussió de qüestions que afectaven el medi ambient. Avui s'ha convertit en una plataforma per a promoure el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Quines accions pots realitzar per a cuidar del medi ambient?
Fer un ús responsable de l'aigua, reciclar més o realitzar un consum elèctric responsable o d'origen 100% verd són només algunes de les mesures a prendre. A nivell individual, és moment de reflexionar sobre la forma en la qual consumim, i canviar alguns hàbits de vida per uns altres més nets, com, per exemple: fer un ús responsable de l'aigua, reciclar o realitzar un consum elèctric responsable o d'origen 100% verd. Quant a les empreses, han de desenvolupar models més ecològics i els fabricants produir de manera més sostenible.
Factorenergia aposta pel Medi Ambient
En factorenergia contribuïm a cura del medi ambient a través del nostre model de negoci, així com cadascun dels nostres projectes i iniciatives.
- Subministrem energia 100% verd
Si vols cuidar del medi ambient, tant com volem nosaltres, aquesta és la millor opció.
L'ús d'energia verda és imprescindible contra el canvi climàtic, ja que no emeten gasos d'efecte d'hivernacle en els processos de generació d'energia, la qual cosa les fa una opció neta i sostenible enfront de la degradació mediambiental i frenar el canvi climàtic.
En factorenergia et podem subministrar energia d'origen 100% renovar-li amb certificació d'origen emès per la CNMC.
- Factura electrònica, la més respectuosa amb el medi ambient
Vetllem pel medi ambient tant com pel benestar dels nostres clients. És per això que oferim a tots ells, la possibilitat de rebre les seves factures de manera digital, amb la factura electrònica.
L'ús d'aquesta en comptes de la factura convencional afavoreix la reducció de l'impacte mediambiental per l'eliminació del paper i de les emissions del CO2 del transport.
Ja que, si cada milió de factures en paper precisa de 10.000 kg de fusta, en optar per la factura electrònica aquest milió de factures es tramitarà sense necessitat de talar un centenar d'arbres.
Treure-li profit a l'era digital té avantatges per a tu i per al medi ambient. A més, els nostres clients podran trobar totes les seves factures de manera còmoda i fàcil en l'app.
- Descobreix tot el que pots fer en l'app
Per a poder tenir un control total del consum, així com descarregar les factures electròniques i conèixer la generació elèctrica de les plaques solars, factor energia posa a la disposició de tots els seus clients la seva app.
- Fa el pas a l'autoconsum
Volem ajudar-te a aconseguir que la teva llar sigui el més sostenible possible. És per això que factorenergia ofereix ofereixes clau en mà que van de la proposta fins a la gestió dels excedents.
Produiràs energia 100% verd amb els teus panells solars per tant, formaràs part de la transició energètica aportant el teu granet de sorra en la cura del planeta.
Instal·la plaques solars amb factorenergia i uneix-te a la Revolució Energética!
- Apostem per la mobilitat sostenible
Un dels nostres hàbits diaris més importants a canviar, és la manera en la qual ens movem, i com apostar per la mobilitat sostenible permet disminuir de manera considerable de les emissions de CO2 a l'atmosfera.
T'oferim la instal·lació de punts de recàrrega, per a tots aquells que, volent un futur més sostenible, ja hagin optat per vehicles elèctrics.
- Factorenergia alineada amb els ODS de Nacions Unides
D'entre els diferents objectius amb els quals s'alinea el ODS número 7 relatiu a Energia Assequible i No Contaminant consolida la trajectòria de l'empresa a cuidar del medi ambient impulsant polítiques d'estalvi, d'eficiència energètica i de lluita contra el canvi climàtic.
- Generació d'energia verda mitjançant parcs eòlics
Creiem en què tenim “Una sola Terra” i que per a preservar-la és importés fer ús de les energies sostenibles, en factorenergia portem més de 10 anys apostant per la producció d'energia d'origen renovable.
Recentment hem apostat per la construcció d'una planta fotovoltaica i un parc eòlic a Espanya amb el qual, es calcula, evitarà l'emissió de 17.300 tones de diòxid de carboni a l'atmosfera a l'any i generar una quantitat d'energia equivalent al consum de 13.600 llars connectades.
Aquest és un dels tants projectes que l'empresa impulsa per a continuar forjant el seu compromís amb la sostenibilitat, el medi ambient i l'estalvi energètic. | 0.848103 | curate | {"en": 0.0026437541308658294, "ca": 0.9845781009032827, "it": 0.007050011015642212, "fr": 0.005728133950209297} | |
mc4_ca_20230418_5_370257 | Actualització de la Plataforma de Blocs de Xarxanet!
La Plataforma de Blocs de Xarxanet s'actualitzarà els dies 3 i 4 de desembre. La nova versió incorpora múltiples millores.
La setmana del 2 de desembre fins el 8 de desembre, actualitzarem la Plataforma de Blocs de Xarxanet. Actualment aquesta plataforma utilitza la versió 3.1.4 de Wordpress. Amb l'actualització la plataforma utilitzarà la versió 3.7.1 i comptarà amb moltes millores.
Les principals millores que podrà apreciar l'usuari seran les següents:
Les actualitzacions de seguretat es realitzaran automàticament.
Millores en els canvis de les contrassenyes.
Millores en la gestió de traduccions.
Extensions d'últim nivell amb moltes utilitats.
Temes més agradables i més configurables.
Part administrativa més agradable i intuïtiva.
Wordpress és un dels millors gestors de continguts per blocs que hi ha actualment en el mercat. Utilitza llicència de programari lliure GPL v2. A Xarxanet utilitzem Wordpress des del 2009, i segurament continuarem molts més anys amb aquesta plataforma de blocs.
Per realitzar l'actualització necessitem tancar la Plataforma durant 2 dies en concret: el dimarts 3 i el dimecres 4 de desembre. Durant aquests dos dies no es podrà accedir a la plataforma i per tant no es podrà publicar ni visualitzar contingut. El dijous 5 de desembre ja estarà disponible la plataforma amb la versió actualitzada. Tot i així, demanem als usuaris que estiguin alerta de qualsevol incidència i què ens la facin arribar mitjançant aquest formulari.
Recordem als usuaris que disposen d'un tema propi, que un cop l'actualització estigui completada, revisin si funciona correctament el seu tema.
Per qualsevol comentari o dubte, restem a la vostra disposició! | 0.792072 | curate | {"ca": 1.0} | http://xarxanet.org/informatic/noticies/actualitzacio-de-la-plataforma-de-blocs-de-xarxanet |
mc4_ca_20230418_11_648350 | El 'Concurso de Cementerios de España' de la revista "Adiós Cultural" situa Reus com el tercer més votat en les categories a millor cementiri, millor monument i millor activitat de portes obertes
Imatge d'arxiu del Cementiri General de Reus ARXIU / SFREUS.CAT
Dimarts, 08 Octubre 2019 18:31
La revista "Adiós Cultural" lliurarà el dia 29 d'octubre, a les 11:00h, a la fundació Giner de los Ríos, els premis de l'edició 2019 del 'Concurso de Cementerios de España', en el què el Cementir General de Reus ha resultat tercer classificat en tres categories. El concurs consta de quatre categories que són elegides per votació popular a través del web de la revista: millor cementiri, millor monument, millor història documentada ocorreguda al recinte i millor activitat de portes obertes.
En aquestes categories, els guanyadors han estat respectivament: Olvera (Cádiz) al millor cementiri, Cañete de las Torres (Còrdova) al millor monument i el cementiri de La Paz de València a la millor història i millor activitat de portes obertes. El Cementiri General de Reus ha resultat tercer classficiat en les categories millor cementiri, millor monument (Monument al General Prim) i millor activitat de portes obertes.
A més de Reus, els segons i tercer classificat en aquestes categories ha estat els cementiris de Villaluenga del Rosario, Monturque i Castelló. Els resultats definitius de les votacions, amb els vots irregulars detectats ja descomptats, i les característiques de tots els cementiris que s'han presentat al concurs es poden veure i llegir en el següent enllaç.
La novetat en aquesta convocatòria ha estat la creació del gran premi del jurat que va ser elegit en una reunió celebrada de passat dia 25 de setembre. Aquest guardó i el de millor iniciativa mediambiental es lliurarà el dia 29 al costat dels elegits en la votació popular realitzada durant els últims mesos a través de la pàgina web de "Adiós Cultural".
El gran premi del jurat ha estat per al cementiri de Torrero de Saragossa i el de millor iniciativa mediambiental per al Museu cementiri laberint de Abaurrea Alta de Navarra, que també ha estat elegit per un jurat d'experts, presidit per l'ambientalista i escriptor Joaquín Araújo. | 0.858801 | curate | {"ca": 0.9863263445761167, "es": 0.013673655423883319} | https://infocamp.cat/arxiu-seccio-patrimoni/item/33009-el-cementiri-de-reus-tercer-classificat-de-l-estat-per-votacio-popular |
mc4_ca_20230418_1_390278 | La Fundació CTM Centre Tecnològic ofereix un nou servei que permet determinar el comportament de materials en servei in-situ
La Fundació CTM Centre Tecnològic ofereix un servei innovador consistent en la possibilitat de determinar el comportament de materials en servei in situ, en les mateixes instal·lacions del client.
El nou servei estudia quins son els comportaments de determinat materials degut a l’esforç al que està sotmès per el seu us diari. D’aquesta manera, es podran preveure problemes de funcionament i també fractures que comprometin la seguretat de l’aplicació. Aquests estudis es poden aplicar a qualsevol peça que rebi força o temperatura, tant en vehicles o maquinària, i engloba diferents sectors, como el del transport, l’industrial o les energies renovables, entre altres.
Els tècnics de la Fundació CTM Centre Tecnològic poden desenvolupar els estudis en les pròpies instal·lacions del client sobre peces instal·lades i en condicions reals de funcionament, el que suposa una gran avantatja.
El servei sempre té dues fases. La primera, consisteix en una simulació numèrica, mitjançant la qual, de forma virtual i amb l’ajuda d’un ordinador, es determina el comportament teòric dels components. Per això, s’utilitzen softwares comercials de càlcul mitjançant el mètode dels elements finits, tals com ABAQUS® i ANSYS®. Aquesta tecnologia ofereix solucions potents i completes tant en problemes rutinaris com en altres més complexes, cobrint un rang elevat d’aplicacions industrials. És possible dur a terme càlculs estructurals lineals i no lineals, estàtics, dinàmics, estudi de vibracions, impacte, problemes termo-mecànics, electro-tèrmics, camps magnètics i fluidodinàmica computacional. La simulació numèrica és una tecnologia molt assentada i, des de fa molt temps, les empreses més reconegudes mundialment la utilitzen amb la finalitat d’optimitzar els seus processos i productes, reduint costos i augmentant la qualitat, guanyant així avantatja competitiva.
Per peces sotmeses a sol·licitacions mecàniques, poden determinar-se el seu comportament en funcionament i obtenir, entre altres variables, la distribució d’esforços, així com els esforços màxims i la seva localització.
En la segona fase, s’instrumenta el component per l’obtenció de les microdeformacions sota càrrega. Per això, s’utilitzen rosetes amb galgues extensiomètriques que es col·loquen en les zones de confluència d’esforços, determinades mitjançant la simulació. La col·locació de les galgues requereix una preparació específica de les superfícies a les que s’adhereixen, que porten a terme manualment tècnics del CTM. El registre d’aquestes dades es realitza mitjançant un equip Oscil-registrador dotat amb mòduls d’extensiometría.
Una vegada registrades les dades del component en servei, es comparen amb l’anàlisi numèric previ (simulació), s’analitza el comportament de la peça i es presenta al client un informe en el que es detallen tots els resultats obtinguts en l’estudio sobre el comportament de la peça/es analitzada/es, i les potencials causes d’error (si n’hi ha).
Amb aquest nou servei, la Fundació CTM Centre Tecnològic reafirma la seva posició tecnològica com a centre de referència en tecnologia de materials i simulació per ordinador. | 0.868602 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ctm.com.es/noticia.php?id=111&title=la-fundacio-ctm-centre-tecnolgic-ofereix-un-nou-servei-que-permet-determinar-el-comportament-de-materials-en-servei-in-situ |
mc4_ca_20230418_13_706886 | Biografia Amable Liñan | UPV - Universitat Politècnica de València
Amable Liñán Martínez va nàixer a Loceda (Lleó) el 27 de novembre de 1934.
És doctor enginyer Áeronàutic per la Universitat Politècnica de Madrid. Entre 1962 i 1963 cursà estudis d'engenyeria aeronàutica, com NASA-ESRO Fellowship, al departament del mateix nom a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on va obtindre el títol d'Aeronautical Engineer. Des de 1965 exercís de catedràtic de Mecànica de Fluids a l' Escola Superior d'Enginyers Aeronàutic de Madrid.
Ha sigut una vida dedicada a l'aeronàutica en qualsevol part del món.
Entre 1960 i 1976 va treballar a l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial. La seua tasca investigadora ha estat dedicada principalment a la mecànica de fluids i en particular a la dinàmica de fluids reactants y combustió. Ha sigut investigador principal o associat de nombrosos contractes d'investigació relatius a problemes bàsics de combustió amb la Office of Scientic Research de la USAF, amb la European Research Office de la US Army i amb el US Forest Service.
Ha colaborat en projectes d'investigació, subvencionats per l'Agència Europea del Espacio (ESA) por la Comunitat Europea i per l'Institut d'Estudis Nuclears. Ha sigut mestre visitant a les Universitats de Califòrnia (San Diego), Michigan, Princeton, París VI, Marsella i a la UNAM de Mèxic on va exercir la Càtedra d'Amèrica de l'Institut d'Espanya. Ha treballat com Investigador invitat del
Centre d'Investigació de la Turbulència de NASA-Ames i a la Universitat de Stranforft.
És membre del Comité d'Experts del Projecte COMETT, membre del Board de l'Institut Von Karman fot Fluido Dynamics i membre del Consell Editorial de diverses revistes.
En total ha participat en 23 projectes d'investigació i desenvolupament (I+D),ha realitzat 26 informes científics, ha publicat més de 150 articles en prestigioses revistes i ha presentat 251 treballs en congressos nacionals i internacionals. Igualment ha publicat alguns llibres en colaboració amb altres mestres, i ha contribuït amb capítols en diverses llibres sobre combustió. És autor, amb F. A. Williams, del llibre Fundamental Aspects of Combustion (Oxford University Press, 1993).
És membre numerari de la Acadèmia d'Engenyeria i corresponent de l'Acadèmia Nacional d'Engenyieria de Mèxic i de l'Acadèmia Canaria de Ciències. Va ser Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica l'any 1993 i Premi de Castella i Lleó d'Investigació Científica i Tècnica l'any 1995 i medalla d'Or Zeldorich de l' Institut Internacional de Combustió(1994).L'any 2005, junt amb el també enginyer aeronaútic i historiador Jesús Salas Larrazábal, va ser premi "Emilio Herrera" de la Fundació AENA en reconeiximent al seu prolongat exercici professional dedicat a l'Aeronaútica. La Universitat Carlos III de Madrid i la de Saragossa també l'han nomenat Doctor Honoris Causa. | 0.867093 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.upv.es/organizacion/la-institucion/honoris-causa/amable-linan/biografia-va.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_108733 | Si es repetissin les eleccions generals a Espanya, Podem seria la segona força al Congrés si la comptem sumada a les confluències de Catalunya, el País Valencià i Galícia. Segons l’estimació de vot del CIS, sumarien el 21,5% dels sufragis, un punt per sobre del PSOE. Les eleccions les guanyaria el PP, amb el 28,8% dels vots.
Ciutadans es quedaria amb el 13,3% dels sufragis i ERC (2,8%) superaria Democràcia i Llibertat, que es quedaria amb l’1,7%. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/podemos-faria-el-sorpasso-al-psoe-en-unes-noves-eleccions-113331/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_118683 | La regidoria de sanitat demana prudència en el cas de detectar un niu de vespa asiàtica. No tocar-lo i avisar als agents rurals | 0.628278 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radioarenysmunt.cat/category/noticies-arenys-de-munt/page/351/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_415797 | Gran pacte PSC-PP L'esquerra i la dreta espanyoles mai es distreuen de la prioritat nacional La simbiosi política establerta entre el PSC i el PP català en mil i un trobades del president Montilla, de José Zaragoza i de Miquel Iceta amb Alícia Sánchez-Camacho va donant els seus fruits, però cal subratllar la transcendència de l'acord tancat aquesta setmana per incorporar l'eminent jurista Julio Añoveros al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Amb un bon especialista del PP ocupant un lloc en aquest òrgan estatutari, s'altera la correlació de forces del Parlament, de manera que queda neutralitzada la majoria nacionalista que sí que registra la càmera. Amb això, socialistes i populars es blinda pràcticament per als propers nou anys davant de qualsevol iniciativa d'autogovern que CiU i ERC poguessin intentar dur a terme, després d'un acord de finançament autonòmic i una sentència de l'Estatut que poguessin considerar insatisfactoris. Posem, per exemple, que CiU i ERC decidissin plantejar obertament a l'Estat l'establiment del concert econòmic amb Catalunya. És un objectiu la constitucionalitat ha estat discutida en l'àmbit juridico-polític, però hi ha tants dictàmens a favor de la seva constitucionalitat com contraris. No hi ha cap dubte que amb la composició pactada, el Consell de Garanties Estatutàries seria el primer organisme en tombar la idea. La iniciativa del concert econòmic no traspassaria tan sols l'àmbit institucional estrictament català. Així doncs, l'acord entre PSC i PP és de gran calat i planteja algunes paradoxes. El PSC ha tingut molt interès a incorporar al PP a un organisme impugnat pel propi PP dins del seu recurs contra l'Estatut i la missió principal és exercir de vigilant de la platja per a que l'Estat no envaeixi competències de la Generalitat ... Encara que la gran paradoxa és el suport d'Esquerra Republicana a aquest pacte PSC-PP que es miri per on es miri el perjudica des d'un punt de vista ideològic però sobretot estratègic. Sense majoria nacionalista al CGE, Esquerra perd un immens marge de maniobra polític respecte a les seves pròpies iniciatives legislatives i renúncia a més a un instrument fonamental de defensa de l'autogovern. Esquerra ha preferit lliurar al PP abans que a CiU un vot decisiu en el Consell de Garanties Estatutàries. Serà perquè si bé perd marge polític, també li fa perdre els seus més directes rivals nacionalistes ... Bé, mentre a Catalunya-i també en el País Basc-les esquerres i les dretes nacionalistes van a la Grenya, l'esquerra i la dreta espanyoles van (juntes) al gra i no es distreuen del que és la prioritat nacional. Aquest és en realitat l'autèntic fet diferencial que distingeix a les nacions. Jordi Barbeta[LaVanguardia.enCatala.net] ORIGINAL:Gran pacto PSC-PPLa izquierda y la derecha españolas nunca se distraen de la prioridad nacional La simbiosis política establecida entre el PSC y el PP catalán en mil y un encuentros del president Montilla, de José Zaragoza y de Miquel Iceta con Alícia Sánchez-Camacho va dando sus frutos, pero hay que subrayar la trascendencia del acuerdo cerrado esta semana para incorporar al eminente jurista Julio Añoveros al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Con un buen especialista del PP ocupando un puesto en este órgano estatutario, se altera la correlación de fuerzas del Parlament, de manera que queda neutralizada la mayoría nacionalista que sí registra la cámara. Con ello, socialistas y populares se blindan prácticamente para los próximos nueve años ante cualquier iniciativa de autogobierno que CiU y ERC pudieran intentar llevar a cabo, tras un acuerdo de financiación autonómica y una sentencia del Estatut que pudieran considerar insatisfactorios. Pongamos, por ejemplo, que CiU y ERC decidieran plantear abiertamente al Estado el establecimiento del concierto económico con Catalunya. Es un objetivo cuya constitucionalidad ha sido discutida en el ámbito juridico-político, pero existen tantos dictámenes a favor de su constitucionalidad como contrarios. No cabe ninguna duda de que con la composición pactada, el Consell de Garanties Estatutàries sería el primer organismo en tumbar la idea. La iniciativa del concierto económico no traspasaría siquiera el ámbito institucional estrictamente catalán. Así pues, el acuerdo entre PSC y PP es de gran calado y plantea algunas paradojas. El PSC ha tenido mucho interés en incorporar al PP a un organismo impugnado por el propio PP dentro de su recurso contra el Estatut y cuya misión principal es ejercer de vigilante de la playa para que el Estado no invada competencias de la Generalitat... Aunque la mayor paradoja es el apoyo de Esquerra Republicana a este pacto PSC-PP que se mire por donde se mire le perjudica desde un punto de vista ideológico pero sobre todo estratégico. Sin mayoría nacionalista en el CGE, Esquerra pierde un inmenso margen de maniobra político respecto a sus propias iniciativas legislativas y renuncia además a un instrumento fundamental de defensa del autogobierno. Esquerra ha preferido entregar al PP antes que a CiU un voto decisivo en el Consell de Garanties Estatutàries. Será porque si bien pierde margen político, también se lo hace perder a sus más directos rivales nacionalistas... Bueno, mientras en Catalunya –y también en el País Vasco– las izquierdas y las derechas nacionalistas van a la greña, la izquierda y la derecha españolas van (juntas) al grano y no se distraen de lo que es la prioridad nacional. Ese es en realidad el auténtico hecho diferencial que distingue a las naciones.
En Jordi Barbeta és aquell periodista al qual Toni Bolaño (aleshores cap de premsa d'en Montilla) va dir "no voy a parar hasta joderte" i "estás muerto". I ho va fer perquè en Barbeta va explicar una cosa així: que el PSOE també havia recorregut l'Estatut mitjançant l'Advocat de l'Estat. I és que al PSOE de Catalunya no poden suportar que algú certifiqui el seu espanyolisme en un diari del ressò de La Vanguardia. Això sí, aquí alguns ens diuen que són "grans catalanistes".
I desprès a l'e-noticies diuen que E te problemes de diners...si els seus dirigents mai n'havien vist mai tants de junts!!!! http://politica.e-noticies.cat/esquerra-desmenteix-que-tingui-problemes-economics-30878.html
Sí, l'altre dia m'explicaven el cas d'un càrrec d'Esquerra que s'està construint una torre amb piscina. Ep, però una piscina d'askerras!
a tu que t'importa si es fa una torre o dues torres?menys enveja xiquet, o es que només poden tenir torres els del pp-psoe?visca esquerra i els països catalans.
La diferència és que abans aquest noi era un xicot ferm i ara se les empassa totes per part del PSOE. Aquesta és la petita diferència. I és que té el cul llogat. | 0.648919 | curate | {"ca": 0.5754206730769231, "es": 0.4245793269230769} | |
naciodigital_ca_20220331_0_652064 | Des d'aquest dimecres ja es poden descarregar els bons per obtenir descomptes directes al comerç i a la restauració de Manresa. Per participar a la promoció, cal descarregar una aplicació específica que s'ha creat per a la campanya i que podeu trobar en aquest enllaç. Dins la mateixa aplicació, s'especifiquen els passos que cal seguir: cal que els usuaris es registrin i, un cop fet aquest pas, obtindran els 5 bons de 5 euros cadascun, que es podran bescanviar (mitjançant els codis QR que genera la mateixa aplicació) per cada compra de 25 euros. Tota la ciutadania que no tingui accés a Internet o a dispositius mòbils es pot adreçar a l'Oficina de Turisme de Manresa.
Tal com ja va explicar l'Ajuntament de Manresa el passat 17 de maig la campanya Bons Manresa permetrà injectar un mínim d'un milió d'euros al comerç i a la restauració local, ja que permet als clients obtenir un 20% de descompte directe (que finança l'Ajuntament amb una partida de 200.000 euros) per cada compra de 25 euros. Els bons es podran bescanviar als establiments de comerç no essencial i als bars i restaurants de la ciutat que s'han adherit a la campanya.
La iniciativa forma part del Pla Local de Reconstrucció Social i Econòmica de Manresa i té l'objectiu d'incentivar la demanda als establiments comercials de la ciutat donant suport també a les famílies, que es podran beneficiar dels descomptes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/97748/ja-es-poden-descarregar-bons-obtenir-descomptes-directes-al-comerc-restauracio-manresa |
mc4_ca_20230418_1_271252 | Wikiloc | Ruta Guàrdia dels Prats - Pira per l'ermita de la Mare de Déu dels Prats
senderisme (Rutes senderisme a Espanya → Catalunya → La Guàrdia dels Prats )
1.133 144 256
RUTA DEL CISTER etapa 1ª- 61km (btt)
La Guàrdia dels Prats , Pira, Barberà, Montblanc, Guàrdia (bicicleta de carretera)
Mare de Déu dels Prats-Pedrera de Pira (La Guàrdia dels Prats) (senderisme)
RUTA DEL CISTER etapa 2ª- 72km (btt)
a prop de La Guàrdia dels Prats, Catalunya (España)
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Guàrdia dels Prats - Pira per l'ermita de la Mare de Déu dels Prats https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/guardia-dels-prats-pira-per-lermita-de-la-mare-de-deu-dels-prats-2643423 Salutacions, Wikiloc | Rutes del Món | 0.616921 | curate | {"ca": 0.8801128349788434, "fr": 0.018335684062059238, "es": 0.10155148095909731} | https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/guardia-dels-prats-pira-per-lermita-de-la-mare-de-deu-dels-prats-2643423 |
macocu_ca_20230731_6_2890 | Contingut Obres premiades als Premis Catalunya de Composició Coral 2002 conjuntament amb altres obres corals de compositors catalans del segle XX.
Enregistrament | 0.598529 | curate | {"ca": 0.9125, "fr": 0.0875} | |
mc4_ca_20230418_0_120498 | Hotel Minerva Lignamo Sabbiadoro Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Hotel MinervaArco Del Libeccio N.47, Lignano Pineta, Lignamo Sabbiadoro, Itàlia, 33054 - Veure al mapaExcel·lent8,7Basada en363comentarisHotel MinervaVeure més fotos"Owners are very friendly and very helpful. Also the cleaning..."AnoukNetherlandsVestíbulVeure més fotosVeure totes les 24 fotosMolt bona ubicació 8,4Veure al mapa8,4UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionat
Sobre l'allotjamentDescripcióTant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Minerva és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Lignano Pineta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Hotel Minerva, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha instal.lacions per a minusvàl.lids, bar. L'ambient de Hotel Minerva es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, escriptori, telèfon, aparell de televisió són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Lignano Pineta, faci de Hotel Minerva la vostra llar.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatcalefaccióplat de dutxaaparell de televisióempolles d'aigua de cortesiatelèfonarticles de tocadorescriptori assecador de cabellnevera Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease note that 1 parasol and 2 sunbeds are included in the rates. Comentaris recents de clients | 0.873607 | curate | {"ca": 0.9868956168097605, "fr": 0.013104383190239493} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-minerva/hotel/lignano-sabbiadoro-it.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_158554 | T’imagines un supermercat que prioritza l’agricultura ecològica i la proximitat? T’imagines un supermercat que és part d’un moviment comunitari i transformador?T’imagines un supermercat que reivindica un canvi real del model econòmic i de consum?Ja no fa falta que l’imaginis… Neix el primer supermercat cooperatiu de Mallorca! Amb aquests eslògans iniciàvem el mes de juliol la campanya per donar a conèixer TERRANOSTRA.
Un mes després, el 14 d’agost llençàvem el web amb tota la informació i la fitxa per associar-se a aquest projecte de consum alternatiu i transformador. Ara, quinze dies després, ja som 170 les persones que s’han compromès a aportar 100 € i 3 hores mensuals de col·laboració en el projecte. A canvi, tots tendrem l’oportunitat de comprar productes locals, ecològics i de qualitat a un preu ajustat. Ja no serà una cosa de gent amb alt poder adquisitiu poder gaudir d’una alimentació sana, sostenible i de proximitat.
Totes les persones que es van unint al projecte són convidades a aportar els seus coneixements i habilitats per ajudar a muntar el supermercat, en un primer moment, i després per formar part dels diferents grups de feina que portaran el dia a dia del supermercat junt amb les tres persones contractades, membres també de la cooperativa.
Ara és el moment d’unir-se a un projecte de propietat col·lectiva que no només oferirà un espai de venda de productes sinó que també disposarà d’espai per fer tallers d’elaboració de productes, per exemple i perquè els nins puguin jugar i familiaritzar-se amb el consum responsable mentre els seus pares estan comprant. Es convidarà a altres col·lectius a sumar-se al projecte i a fer ús de les nostres instal·lacions: espai de reunions, projecció de vídeos, etc.
Una de les coses que farà diferent aquest supermercat és l’espai de relax – el chill out en deim naltros – que tendrem a l’entrada on es podrà asseure en còmodes butaques, informar-se del projecte, llegir premsa alternativa i de consum conscient, prendre un cafè de comerç just o, fins i tot, assaborir un suc amb les fruites i verdures que ja no podem vendre.
Et vols quedar fora d’aquest projecte cooperatiu apassionant on tu tendràs veu i vot? El novembre obrirem portes i tu hi has de ser!
Aquí tens tota la informació: terranostra.coop
Share this...
Facebook
Twitter
email
Print
L'Altra Mirada 97, setembre
Baixar aquest número en PDF
Iniciativa de:
Revista l’altra mirada
ISSN 2444-8117
Editada a Palma per les Fundacions Darder Mascaró
Avinguda General Riera, 3. 2n-A
07003 Palma. Illes Balears
871 96 54 66
[email protected]
Contingut subjecte a una llicència de Reconeixement- Compartir Igual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Aviso Legal
Política de Privacidad
Política de Cookies
Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes. Veure | 0.7869 | curate | {"ca": 0.9074796171570365, "it": 0.0163062743707905, "en": 0.028004253810705423, "es": 0.017015242821694435, "ru": 0.02056008507621411, "ia": 0.004608294930875576, "fr": 0.006026231832683446} | https://laltramirada.cat/article/5-3-terranostra-arriba-a-palma/ |
mc4_ca_20230418_13_463212 | Què fer? | Activitats i enoturisme al Bages
home,blog,ajax_fade,page_not_loaded,,paspartu_enabled,paspartu_on_bottom_fixed,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.4,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.5,vc_responsive
12 abr. VÍCTOR CORCHADO, xef del restaurant de l’Oller del Mas
Publicat a les 16:37h a entrevista 0 Comentaris
“A la nova oferta gastronòmica de Oller del Mas trobareu territori, producte i una experiència molt vinculada a la zona” Víctor Corchado Hurtado té 34 anys, és de Càceres, és el nou responsable de la proposta gastronòmica de l’Oller del Mas i actualment està cursant... | 0.482174 | curate | {"ca": 0.6754098360655738, "en": 0.31311475409836065, "pt": 0.011475409836065573} | http://quefer.ollerdelmas.com/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_225917 | Julia Soanirina, activista: "Les dones de la llar migrants al Líban o estan assetjades o acaben deportades" - Diari de Sabadell
Publicitat
Inici
Ciutat
PATRIMONI DE SABADELL
EL PERSONATGE
HISTÒRIA
EL TEU DEFENSOR
Vallès
Opinió
EDITORIAL
CAPITAL NATURAL
CARTES AL DIRECTOR
ARNAU BONADA
JOAN BRUNET I MAURI
JOAN MARCET
JOSEP GISBERT
JOSEP MERCADÉ
JOSEP ROF
JORDI SERRANO
MANEL CUNILL LLENAS
MARC ARGEMÍ
MARC BASTÉ ALUJAS
PEP MARÈS
RICARD MAS
TONA CODINA
VÍCTOR PATSI
XAVIER GUERRERO
Diners
Oci i cultura
ZÀPING
ESPORTS
DS MOTOR
OBITUARIS
Diari de Sabadell
Inici
Ciutat
PATRIMONI DE SABADELL
EL PERSONATGE
HISTÒRIA
EL TEU DEFENSOR
Vallès
Opinió
EDITORIAL
CAPITAL NATURAL
CARTES AL DIRECTOR
ARNAU BONADA
JOAN BRUNET I MAURI
JOAN MARCET
JOSEP GISBERT
JOSEP MERCADÉ
JOSEP ROF
JORDI SERRANO
MANEL CUNILL LLENAS
MARC ARGEMÍ
MARC BASTÉ ALUJAS
PEP MARÈS
RICARD MAS
TONA CODINA
VÍCTOR PATSI
XAVIER GUERRERO
Diners
Oci i cultura
ZÀPING
ESPORTS
DS MOTOR
OBITUARIS
Ciutat
Julia Soanirina, activista: “Les dones de la llar migrants al Líban o estan assetjades o acaben deportades”
Albert Hernàndez
7 d'octubre de 2022
Comparteix
Tuiteja
Comparteix
Envia
El Líban i diversos estats àrabs -Bahréin, Kuwait, Omán, Catar i Aràbia Saudí, entre d’altres- aplica el sistema Kafala, un procediment d’explotació laboral al qual someten les persones migrants. A través del patrocini, les persones que contracten es converteixen en l’única opció per viure legalment al país. Sense la feina, s’exposen a la deportació: “Era una gran oportunitat perquè em pagaven en dòlars”, diu Julia Soanirina (Madagascar, 1974), activista i una de les fundadores de la Migrant Domestic Workers Alliance, una associació que treballa pels drets de les empleades domèstiques migrants al Líban.
Soanirina va aterrar al país el 1996. Va marxar de Madagascar, el seu país d’origen, per una manca de perspectives de futur laboral, “només pots prosperar si ets ric o tens moltes titulacions”. Amb el que guanya, o el poc que li paguen per conviure 24 hores amb els seus jefes, envia una part a la família -són cinc germans-. Aquesta és la història i la lluita d’una activista que, per uns dies, la comparteix per Catalunya, sota el projecte de Ciutats Defensores dels Drets humans:
Soarinina, a Sabadell / D.S.
No tenia cap perspectiva de feina a Madagascar?
El 1996 ja havia acabat l’institut, tenia 22 anys, i per la crisi econòmica a Madagascar tothom volia marxar. L’única oportunitat de feina era el Líban, perquè et pagaven en dòlars i aleshores estava a l’alça, i com a treballadora de la llar. Per treballar al meu país em demanaven moltes titulacions, cosa que no tinc, o ser molt ric, que tampoc. Era una gran oportunitat. A més, la meva germana ja hi portava uns mesos.
Coneixia alguna cosa del país on anava?
Alguna, com ara, que hi havia hagut bombardejos. Un cop vaig ser allà, la realitat era una altra. Ja a l’avió vaig veure els resultats de la guerra: edificis esfondrats i derruïts. I em vaig replantejar tornar, em vaig dir: “Què faig aquí? Encara és un país en guerra?”. Realment, em vaig espantar.
I com entra en contacte amb l’activisme?
Vaig començar a fer activitats a l’Organització Internacional del Treball (OIT), sobre capacitació de treballadores, i allà vam coincidir diverses dones migrants de l’àmbit domèstic. I amb el temps havíem perdut la nostra veu, no hi havia un organigrama horitzontal i vam qüestionar seguir, a més, no era un organisme transparent i estàvem decebudes. I vam decidir muntar el nostre: Migrant Domestic Workers Alliance. Aquesta era fundada, portada i gestionada per treballadores domèstiques migrants, i ho remarco, migrants, perquè som de diferents orígens com, per exemple, Camerún, Sri Lanka, Filipines, Costa d’Ivori i Madagascar, entre d’altres.
I què denuncia la Migrant Domestic Workers Alliance?
Doncs que ens poden fer de tot: violència, assetjament, violacions… Com som la part vulnerable, si ho denunciem, acabem deportades. Per exemple, dues de les fundadores de l’Alliance les van extradir sense raó. I en el cas d’una d’elles, ens han promès una investigació, però no s’està fent.
I en el seu cas?
Em trobo amb moltes situacions. De fet, venir aquí ha estat un problema per haver de demanar permís. Convisc en una casa, 24 hores, sota les normes, les normes estrictes que s’imposen i no t’hi pots negar, tot i que com a activista m’he pogut defensar. Un exemple molt il·lustratiu, un detall: fa unes setmanes vam anar a comprar al supermercat i vaig agafar un sabó. I la mestressa em va dir: “No agafis aquest, que és molt car. Compra el més barat”. O també, li vaig comentar que volia menjar pa francès i em va obligar a menjar aràbic, que no m’agrada, perquè, deia, era massa costós.
Però de les pitjors coses, amb l’esclat de la crisi per la Covid, em va reduir 150 dòlars el salari mensual, i sense consultar-me. Ho va fer perquè va passar a pagar-me en lliures libaneses i quan li vaig demanar que em pagués amb dòlars, me’l va rebaixar. Necessito que sigui amb aquesta moneda per enviar diners a la meva família. I em deia que si no m’agradava busqués un altre patrocinador per treballar i sinó, deportació. És el que hi ha, no puc fer res. Així ve marcat pel sistema Kafala.
Sap que ha vingut a Catalunya i que està explicant el que pateixen les treballadores domèstiques migrants?
No sap que soc aquí, té alguna idea que faig activisme pels drets humans. No sé quina seria la seva reacció si sabés del cert tot el que faig. Prefereixo que segueixi així, com es diu en francès: saber tota la veritat no és agradable. Però és la meva passió, fer activisme per aconseguir una jornada laboral digna, de 40 hores setmanals, entre altres reivindicacions.
Com aconsegueix sumar persones a la causa amb aquest escenari de crisi que dibuixa i davant l’amenaça de la deportació?
Ara mateix és difícil i funcionem amb el boca a orella a familiars i amics, amics d’amics… De totes maneres, trobar feina és complicat, perquè la gent està marxant del país per la crisi. No estem fent masses activitats i ara l’organització està més aviat centrada en tasques humanitàries, perquè com pots parlar-los de drets si no tenen per menjar. Ara ajudem en solucionar problemes amb aliments i la llar.
I manifestacions?
Hem canviat d’estratègia, perquè arrisquem les nostres vides exposant-nos a l’esfera pública. Això ens delata. Si sortim a la televisió…
… Hi ha cobertura mediàtica de la problemàtica?
Sí, apareix la nostra demanda. I si el cap o la mestressa et veu ja t’identifica i es pensa que protestes per temes polítics. Nosaltres no som un moviment polític. No volem, ni ens importa, el Parlament ni els partits, defensem els drets humans d’una minoria que ho està passant molt malament.
S’ha plantejat tornar a casa?
No, perquè a Madagascar el futur encara és pitjor, a més, per la meva edat, em faig gran, no podria treballar. Em quedo al Líban, amb el salari que tinc.
I sol·licitar asil en algun país?
I per què no, si funciona. És possible. Ja no descarto res.
Crit unànime contra les violències des de Sabadell
Publicitat
Temes:Drets Humans, Julia Soarinina, Sabadell
Subscriu-te aquí gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell':
He llegit i accepto la política de privacitat
RECOMANAT PER A TU
La contractació laboral creix a l’hostaleria (+20%)
Premi Civisme per ‘Fugir’, de Fèlix Colomer
Mor Joan Bru, un dels grans referents de l’handbol sabadellenc
L’avinguda de Matadepera (Ca n’Oriac) planteja embellir la seva àrea comercial
Comentaris
Publicitat
Ara mateix
19
Ciutat
FOTOS | Així va ser la reaparició pública de la Bussi
La popular mascota de la TUS va ser protagonista dissabte a la Nova Creu Alta
201
Ciutat
Dos motoristes ferits en un doble accident en poc més de tres hores
Les dues topades es van produir el passat divendres al sud de Sabadell
205
Ciutat
Les notícies més destacades d’aquest dimarts a Sabadell
La Caserna o els nous pisos de lloguer assequible, entre les informacions rellevants
198
Diners
La contractació laboral creix a l’hostaleria (+20%)
Els contractes laborals a Sabadell repunten entre els treballadors de la restauració i també en les ocupacions elementals (+15,7%)
589
Oci i cultura
Premi Civisme per ‘Fugir’, de Fèlix Colomer
El documental traça la fugida de sis germans ucraïnesos quan emprenen el camí cap a Catalunya
Publicitat
Diari de Sabadell, el diari de sempre, al servei dels sabadellencs i vallesans.
Telèfon: 937 275 545
Redacció: [email protected]
Publicitat: [email protected]
Administració i subscripcions: [email protected]
Plaça de Ricard Simó Bach, 8. 08202 – Sabadell
Clica aquí per descarregar-te el MEDIA KIT 2022
Certificats per:
Amb el suport de:
Avis Legal
Política de cookies
Qui som
Publicitat
Copyright © 2022 Diari de Sabadell | Novapress Edicions S.L.
To Top
Fem servir galetes per donar-vos la millor experiència al nostre web.
Podeu obtenir més informació sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les a la configuració.
Accepta
Rebutja
Configuració
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes analítiques
Galetes addicionals
Política de galetes
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Llistat galetes (nom - duració - finalitat)
phpsessid - Fins que es tenqui el navegador - guardar les dades de sessió
pmpro_visit - Fins que es tenqui el navegador - guardar les dades de sessió
moove_gdpr_popup - 365 dies - Guarda les opcions si l'usuari ha acceptat cookies o no, i quines
__stripe_mid - 24 horas - Dades sessió
__stripe_sid - 24 horas - Dades sessió
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes analítiques
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.
Llistat galetes (nom - duració - finalitat):
_ga - 2 anys - S'utilitza per a distingir usuaris
_gid - 24 hores- S'utilitza per a distingir usuaris
_gat - 1 minut - S'utilitza per a limitar el percentatge de solicituds
AMP_TOKEN - 365 dies - Té un token que es pot utilitzar per recuperar una identificació de client del servei client AMP.
_gac_gtag_UA_2353974_11 - 90 dies - Conté informació de campanya per a l'usuari
Activa o desactiva les galetes
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
Galetes addicionals
Aquest web utilitza les següents galetes addicionals:
Llistat galetes (nom - duració - finalitat):
advanced_ads_page_impressions - 365 dies - Número previ d'impressions de pàgina
advanced_ads_pro_visitor_referrer - 365 dies - URL Referrer
advanced_ads_ad_impressions - 365 dies - Número previ d'impressions d'anuncis
advanced_ads_ad_impressions_timeout - 365 dies - Número previ d'impressions d'anuncis
advanced_ads_ad_clicks - 365 dies - Número previ de clicks en anuncis
advanced_ads_browser_width - 30 dies - Amplada del navegador per anuncis responsius
advanced_ads_pro_server_info - 30 dies - geolocalització i rol a la pàgina
GoogleAdServiceTest- 2 anys - s'utilitza per a distingir usuaris
IDE - 2 mesos - Aquesta cookie s’utilitza per reorientar, optimitzar, generar informes i atribuir anuncis en línia.
__cf_bm - 30 min - Forma part del servei de gestió de bots de Cloudflare i ajuda a gestionar el trànsit entrant que coincideix amb els criteris associats als robots.
Activa o desactiva les galetes
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
Política de galetes
Política de “cookies” o galetes:
Una galeta és un fragment petit de text que els llocs web que visiteu envien al navegador. Ajuda els llocs web a recordar informació sobre la vostra visita, com ara el vostre idioma preferit i altres opcions de configuració. Això pot fer que la següent visita sigui més senzilla i que el lloc us sigui més útil. Les galetes tenen un paper important, ja que sense elles l'ús del web seria una experiència molt més frustrant. | 0.601776 | curate | {"es": 0.05968942089938531, "ca": 0.8597541248786801, "de": 0.006470397929472662, "en": 0.03437398900032352, "pt": 0.012051116143642834, "eu": 0.00517631834357813, "th": 0.0035587188612099642, "fr": 0.0021837593011970234, "mg": 0.0017793594306049821, "ja": 0.0035587188612099642, "pl": 0.0014558395341313492, "nl": 0.000566159818828858, "it": 0.004771918472986089, "uk": 0.0014558395341313492, "zh": 0.00048527984471044967, "oc": 0.00024263992235522484, "sv": 0.0018602394047233905, "no": 0.000566159818828858} | https://www.diaridesabadell.com/2022/10/07/julia-soanirina-dones-liban-drets-humans-sabadell/ |
macocu_ca_20230731_2_271698 | Història interna del basc
La història interna de l'euskera o llengua basca analitza tant els fets diacrònics com els sincrònics dels documents en aquesta llengua. En aquest cas els documents serien les esteles d'Aquitània, les eresiak de l'Edat Mitjana, els versos de Bernard Etxepare, la Bíblia protestant de Joannes Leizarraga, etc.
Reconstruccions deductives
Existeixen dos mètodes per retornar a la fase prehistòrica d'una llengua:
Reconstrucció interna: deducció basada en la llengua i les seves variants (o dialectes).
Reconstrucció externa o comparativa: reconstrucció d'una llengua prenent com a referència aquelles que estan emparentades o relacionades amb ella.
En el cas de l'euskera la reconstrucció interna és el mètode que ha adquirit major importància a causa que no hi ha cap altra llengua emparentada genèticament amb el basc. Malgrat això les llengües romàniques permeten alguna tasca comparativa i aquests mètodes no s'exclouen entre ells, en paraules de Koldo Mitxelena, en treballar associats a la pràctica. [2]
Per determinar el parentiu d'una llengua amb una altra en estadis no històrics la reconstrucció lingüística és una eina imprescindible. Per exemple, l'investigador alemany Theo Vennemann va proposar que els euskalduns (o bascoparlants) eren "die Ur-europäer", és a dir, "paleoeuropeus" creient que el protoeuskera va ser el substrat lingüístic sobre el qual es van assentar les llengües indoeuropees, però va ser criticat de bon de veres per Joseba Andoni Lakarra, entre altres, en haver utilitzat topònims euskèrics actuals i sense haver tingut en compte que les arrels extretes d'aquests no segueixen les normes del protoeuskera i pre-protoeuskera. [3][4]
La protollengua obtinguda té les seves limitacions, no es tracta d'una llengua pròpiament dita, ja que en gran part el seu desenvolupament està limitat per l'abundància de textos i degut al seu caràcter teòric sol oferir un model unitari, mentre que en la realitat les llengües mostren diversos dialectes i parles per antigues que siguin. En el cas del basc s'ha pogut estudiar el sistema fonològic sobretot, però l'anàlisi de les marques gramaticals o la relació entre les paraules té major dificultat en no haver-se trobat epigrafia amb frases senceres.
Pre-protobasc
El pre-protobasc és la reconstrucció deductiva realitzada entre altres per Joseba Andoni Lakarra i Joaquín Gorrochategui des de 1995 i Iván Igartua (des del 2002) del basc parlat en temps anteriors a l'arribada dels celtes.
Protobasc
Reconstrucció realitzada per Koldo Mitxelena (i en menor mesura per Larry Trask) del basc parlat des del segle V a.C fins a l'any zero aproximadament.
Basc arcaic
També anomenat històric o aquità documentat entre els segles I a III d.C en inscripcions llatines o sobre monedes en els dos costats dels Pirineus.
Període fosc
Des del segle IV d.C fins al segle x, amb la consolidació del Regne de Navarra. Entre els segles V-VI trobaríem l'anomenat euskera comú, del que haurien nascut els dialectes de l'èuscar en èpoques posteriors.
Basc medieval
Desenvolupat entre els segles XI-XV, se centra principalment en fonts documentals monàstiques.
Basc clàssic
Entre els segles XVI-XVIII es desenvolupa la literatura en èuscar principalment i es tenen els primers testimoniatges dels dialectes literaris i parlats com a tal.
Basc modern
Encara que la literatura al País Basc del Nord no perdi la seva importància, aquesta es trasllada al País Basc del Sud entre els segles XVIII-XX.
Basc batúa
A partir del 1968, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, prenent com a base les directrius de Koldo Mitxelena i el pare Luis Villasante (entre altres), comença a adoptar una sèrie de normes a la recerca d'un euskera literari unificat, també anomenat euskera batúa. | 0.815827 | curate | {"ca": 0.975517890772128, "en": 0.018563357546408393, "mk": 0.0008071025020177562, "es": 0.002421307506053269, "gl": 0.0026903416733925207} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_82440 | Ajuntament. La cloenda del cicle “1 d’octubre i més” ha tingut lloc un any després que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez entressin a la presó.
El cicle “1 d’octubre i més. Barcelona, ciutat de drets”, que des del 27 de setembre ha rebut 16.000 visitants, es clou amb el compromís de les entitats organitzadores i l’Ajuntament de Barcelona de seguir treballant conjuntament i impulsar un front ampli que analitzi la situació política de Catalunya, per mitjà d’un conjunt de consensos.
Els diferents actors que han coorganitzat les jornades són, d’una banda, les entitats de la campanya “Demà pots ser tu”, formada per Òmnium Cultural, FundiPau, Irídia, Novact i l’Institut de Drets Humans de Catalunya i, de l’altra, l’Ajuntament de Barcelona. L’èxit del cicle ha posat d’acord els organitzadors pel que fa a la necessitat de seguir treballant conjuntament per afrontar els reptes que s’esdevindran a curt, mitjà i llarg termini.
Consensos per avançar
Dels diàlegs, els tallers i les exposicions que s’han succeït a la Model des del 27 de setembre, se n’han extret una sèrie de consensos que giren al voltant dels eixos següents:
El llegat de l’autoorganització popular que ha deixat l’1 d’octubre.
La necessitat de fer dialogar tota la gent que no es va mobilitzar aquell dia.
Depurar les responsabilitats polítiques i penals perquè els fets no quedin impunes.
La posada en llibertat dels líders polítics i socials com a condició indispensable per superar l’etapa d’excepcionalitat.
Constatar que la retallada de drets que sacseja Catalunya també afecta la resta de l’Estat, i per tant, la necessitat de teixir vincles.
Una solució negociada i dialogada entre els governs de la Generalitat i l’Estat que podria materialitzar-se en un referèndum acordat i vinculant.
La cloenda del cicle d’activitats i exposicions “1 d’octubre i més. Barcelona, ciutat de drets” coincideix amb la commemoració de l’any que fa que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó.
Unes jornades per pensar, debatre i reflexionar
Les jornades han servit per evocar el que va significar l’1 d’octubre per a les veïnes i els veïns de la ciutat, segons el testimoni de diferents persones, i també han estat un espai per rememorar. Barcelona ha estat bressol de lluites i manifestacions populars històriques per fer front a les injustícies: la Rosa de Foc, la resistència antifranquista, les marxes antiglobalització, les protestes contra la guerra de l’Iraq, la indignació del 15-M o la lluita feminista són algunes de les predecessores de l’1 d’octubre.
Les jornades també han volgut denunciar el paper de l’Estat durant els dies previs, la jornada de l’1 d’octubre i les conseqüències posteriors que van dur els líders polítics a la presó o a la imputació d’alcaldes sobiranistes, entre altres.
Finalment, el debat ha buscat recosir les diferents posicions i vivències al voltant de l’1 d’octubre, tant de les persones que s’hi van implicar directament com de les que ho van fer com a conseqüència de les actuacions policials, o de les persones que no van voler implicar-s’hi, en reconeixement de la complexitat d’una societat diversa.
Suport i acompanyament per a les víctimes
Un dia després dels fets de l’1 d’octubre de 2017, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un dispositiu especial a través de l’Oficina per la No Discriminació (OND) per oferir suport legal i psicosocial a les persones afectades per les agressions policials. En total es van atendre 300 persones. Aquestes persones van visitar ahir l’exposició a la Model.
La visita forma part de l’acompanyament que l’Ajuntament de Barcelona ha fet a les persones que van ser ateses pel dispositiu municipal. Del 2 al 20 d’octubre de 2017 també es va fer una crida amb l’objectiu que la ciutadania fes arribar imatges i vídeos de les càrregues policials. Un total de 42 persones van aportar materials audiovisuals, que han servit per poder identificar diferents agents que van participar en l’actuació policial a la ciutat, i per tant, en alguns casos, han pogut servir com a prova en el procés judicial. | 0.854699 | curate | {"ca": 0.9855541718555417, "pt": 0.00523038605230386, "es": 0.00921544209215442} | https://www.barcelona.cat/ca/noticia/mes-de-setze-mil-persones-recorden-l1-doctubre-a-la-model_721032 |
macocu_ca_20230731_8_254319 | Copa Federació
Gran setmana pel Club Hoquei Línia Premià, després d’aixecar la Copa Federació alevina i tancar el Playoff de la Lliga Catalana femenina...
El Club Natació Premià juga avui el tercer partit de Copa Federació i l’últim de la fase de grups. Els de Xavi...
El Club Natació Premià juga aquest vespre un nou partit de Copa Federació. En aquesta ocasió, els de Xavi Julià visiten la...
El Club Natació Premià supera el Molins de Rei per 24 gols a 23 en el primer partit de la Copa Federació.... | 0.718312 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_86095 | La pasta Sanmartí des de 1700, de generació en generació, s'ha fet sempre de forma artesanal en el procés d'elaboració, partint de blat dur de primera qualitat i les famoses aigües de Caldes de Montbui, sense oblidar el peculiar assecatge en armaris de fusta que té una durada de 48 hores de repòs. La producció limitada garanteix la qualitat dels seus productes.
Ingredients: sèmola de blats durs, aigua.
Conservar en un lloc fresc i sec.
Fet per Pastes Sanmartí S.L. Carrer Barcelona 40, (plaça de l’església) 08140 Caldes de Montbui. Barcelona (SPAIN) T. 93 865 01 96
Per 100g.
Energia:354 kcal/ 1481,14kj
Grasses 1,3 g
Grasses saturades: 0,5 g
Carbohidrats: 73 g
Sucres 2,3 g
Fibra 4,1 g
Proteïnes: 11 g
Sal 0,02g
zona de lliurament
Coneix si el teu codi postal es troba dins de la zona de repartiment.
Atenció al client
932 608 800
Coneix cal Fruitós
Qui som, coneix la família
Botigues, troba'ns
Receptes i consells
Contacte
Preguntes freqüents
Treballa amb nosaltres
Transport sostenible
Revista del mes
5% de descompte per a famílies nombroses i monoparentals
Contacta amb nosaltres per aconseguir el teu descompte.
Segueix-nos
© 2022. Cal Fruitós, tots els drets reservats.
Avís legal
Condicions generals
Política de privacitat
Política de cookies
CONFIGURACIÓ DE COOKIES
×
CALFRUITOS.COM fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, tècniques, analítiques, personalitzades, publicitàries i/o d'afiliats, per oferir realitzar diferents finalitats mostrades en la configuració, situada en la nostra política de cookies. Amb les cookies de tercers podem compartir informació sobre l'ús que faci del lloc web amb els nostres partners de xarxes socials, publicitat o anàlisi web, els quals poden combinar-la amb una altra informació que els hagi proporcionat o que hagin recopilat a partir de l'ús que hagi fet seus serveis. Per a més informació podeu fer clic AQUÍ.
NECESSÀRIES
Aquest tipus de cookies són les necessàries per l'ús de la web i prestació del servei contractat. Garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat de la pàgina web, de forma anònima.
ANÀLISIS
Recullen informació sobre l'ús que es realitza de la web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc
PUBLICITÀRIES
Són aquelles que, ben tractades per aquesta web o per tercers, permeten gestionar de la forma més eficaç possible l'oferta dels espais publicitaris, adequant el contingut de l'anunci al contingut del servei sol·licitat o a l'ús que realitzi de la nostra pàgina web.
Desar configuració ACCEPTAR TOT
Política de cookies
Utilitzem cookies
CALFRUITOS.COM fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, tècniques, analítiques, personalitzades, publicitàries i/o d'afiliats, per oferir realitzar diferents finalitats mostrades en la configuració, situada en la nostra política de cookies. Amb les cookies de tercers podem compartir informació sobre l'ús que faci del lloc web amb els nostres partners de xarxes socials, publicitat o anàlisi web, els quals poden combinar-la amb una altra informació que els hagi proporcionat o que hagin recopilat a partir de l'ús que hagi fet seus serveis. Per a més informació podeu fer clic AQUÍ.
Podeu acceptar totes les cookies prement el botó ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó AJUSTAMENTS | 0.707844 | curate | {"ca": 0.9253867151956324, "en": 0.018501668183196845, "it": 0.00272975432211101, "pt": 0.011525629360024265, "fr": 0.01668183196845617, "pl": 0.00272975432211101, "de": 0.008795875037913254, "es": 0.01364877161055505} | https://www.calfruitos.com/galets-de-nadal-250-g-sanmarti-p318.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_298700 | Divisa: Duc amb mi la consciència de la derrota com un estendard de victòria (Bernardo Soares)...... Nova divisa: ..., mosseguem la vida! Que l'amor ens ragi als llavis (Maria-Mercè Marçal).....
29.9.05
Dimecres passat no l'altre, al suplement Cultuas de la LV, parlaven dels clubs de lectura. recordo que fa tres o quatre anys, potser ja en fa cinc, vaig proposar a una sèrie d'amics meus (d'aquells que encara tens de quan l'nstitut) de crear un grup da'quests i, rotativament, anar-nos proposant la lectura d'un llibre i comentar-lo un temps més tard e un sopar i així, de pas, passavem una estona plegats. La inicativa va durar un any just, una roda sencera. Començavem parlant de què ens havia semblat el llibre i al cap d'una estona ja estavem parlant de política, economia i altres coses interessantíssimes per l'estil. Si més no, sopàvem. Total, que una mica per curiositat em vaig conectar a un grup (Club de Lectura Virtual) dels que apareixen a l'article, concretament un grup virtual. Com que la majoria dels llibres que diuen que ja han llegit, jo també ho he fet i m'han agradat força,i els que llegiran propera,ment, jo encara no ho he fet (la majoria d'ells), doncs m'hi vaig apuntar. El proper llibre que proposen és "Ampliación del campo de batalla" de M. Houellebecq. És un llibret molt petit, no arriba a les duescentes pàgines, amb versió editada a Compactos Anagrama (només 6 euros). Ja me l'he fet. Abreujant us diré que és una narració en primera persona sobre la caiguda d'un personatge de 30 anys força contemporani nostre. Té diverses coses interessants, entre d'elles un plantejament reduccionista del món on vivim a només dues dimensions: l'econòmico-laboral i la sexual, dues jerarquies socials relativament independents, segons l'autor/protagonista. Una forma d'explicar-se el món. Tot això, potser només és per dir-me i per dir-vos, que la vida continua.
Publicat per Albert a 10:44 p. m. 9 comentaris:
La mort és blanca. Recordo prou bé (=bastante bien), crec, una escena de "El lado oscuro del corazón" on el protagonista es troba (=encuentra)/conversa/fuig (=huye) de la mort, interpretada per Nacha Guevara. L'escena és relativament posmoderna i passa al metro de Buenos Aires o Montevideo. Té un punt però de "tradicional". Ella, la mort, va vestida de negre, perquè és la imatge tradicional que en tenim, si més no (=al menos) a Occident. Aquest matí he acompanyat la meva tieta a la seva sessió de radioteràpia a l'Hospital Clínic i us he dir que a Barcelona, les coses són deiferents. Al soterrani de l'edifici tot és blanc: les parets i el sostre (=techo), les portes, els despatxos, les bates d'infermers i d'infermeres, de metges i metgeses, els llençols (=sábanas) dels qui van en llitera, etc. I tot amb el mateix regust, regust de mort. A Barcelona, sapigueu-ho, la mort és blanca.
Publicat per Albert a 12:57 a. m. 3 comentaris:
23.9.05
Mala sort. El nostre petit haurà d'esperar una temporadeta més per tenir un germà o una germana amb qui barallar-se. Les coses no han anat bé. Són quarts de dues de la matinada. Ens hem passat tot el dia a l'hospital i ara acabo d'arribar a casa per cuidar del petit i dels seus malsons. Ella, la meva compi, s'ha quedat a passar-hi la nit perquè no l'han pogut operar fins passades les deu del vespre i s'ha de recuperar. L'operació és molt senzilla, però s'havia de fer. Diuen que la naturalesa és sàvia i que si l'embrió no va endavant és per "estalviar" problemes futurs. Diuen també que millor ara (nou setmanes) que més endavant, o en el moment del part o quan tingui dos anys. Diuen que pots tornar a provar i que encara tens més opcions de quedar-te embarasada després de la "neteja" i, també diuen, que tot això és molt pitjor si no tens cap nen o nena i era el primer embaràs. Estic d'acord amb tot el que diuen, però ara estic trist i ho vull pair (estem tristos i ho volem pair).
Publicat per Albert a 1:25 a. m. 15 comentaris:
22.9.05
Demà dijous és, una altra vegada, el dia X. Demà sabrem, si tot va bé, si l'embaràs va endavant o no. Tot plegat, ja em perdonareu, es comença a fer llarg i difícil de conduir. Estic cansat. Vaig a dormir.
Publicat per Albert a 12:12 a. m. 5 comentaris:
19.9.05
Em costa una mica això del canvi, a qui no?, però ho he d'intentar i, per això, aquest primer post una mica més llarg i en la línia del que escric sovint.
Avui hem fet diumenge. Hem agafat el cotxe a primera hora del matí, hem passat a recollir la tieta monja de la meva compi i cap al Solsonès hi falta gent. Dues hores més tard ja érem a la casa que el germà de la meva tarongeta s'ha comprat una mica més enllà de Sant Llorenç de Morunys. Encara l'ha d'arreglar, però avui hi hem fet la sardinada annual de la seva família. Tot plegat, res de l'altre dijous, però per canviar d'aires i relaxar-se una mica, no està malament. Entre que no sóc un massa apassionat conductor i que s'havia d'estar sobre el petit, controlant, tota l'estona, m'he acabat cansant una micona, però ara, a casa, ja m'he recuperat.
De fet, em semebla que només volia deixar constàcia que sóc viu, encara que hi ha molt poqueta gent que sàpiga on sóc, i aprofitar per felicitar públicamet l'aniversari d'algú, amb cinc minuts d'endarreriment, que em sembla que s'ho mereix molt. Que vagi tot molt bé, Irene. Felicitats! | 0.796875 | curate | {"ca": 0.9566131498470948, "de": 0.001337920489296636, "es": 0.03612385321100917, "no": 0.001337920489296636, "fr": 0.00191131498470948, "da": 0.001337920489296636, "sv": 0.001337920489296636} | https://asischanging.blogspot.com/2005/09/ |
cawac_ca_20200528_0_96103 | La mallerenga blava ( Parus caeruleus ) és un moixó fàcil d'atreure en menjadores. És l'única mallerenga que té les parts superiors de color blau, tot i que el mantell és verdós. Tal com la mallerenga carbonera ( Parus major ) , presenta un comportament confiat, actiu i sorollós. Viu als boscos planifolis, però a l'hivern es deixa veure també als parcs i a les zones palustres. [foto Oriol Oms] | 0.705885 | curate | {"ca": 0.9591836734693877, "ro": 0.04081632653061224} | http://ichn.iec.cat/Bages/roureda/Imatges%20grans/Parus%20caeruleus.htm |
oscar-2201_ca_20230904_6_103244 | Benvingudes i benvinguts a la seu web de l’Escola del Treball de Barcelona, una institució centenària situada en el recinte de l’Escola Industrial i dedicada a l’ensenyament de la formació professional.
L’Escola del Treball és un centre d’ensenyaments postobligatoris i presencials, de caràcter públic, depenent del Consorci d’Educació de Barcelona (Ajuntament de Barcelona – Generalitat de Catalunya). Impartim cicles de formació professional de superior i mitjà, batxillerat, PFI, Curs de preparació per a la incorporació a cicles de grau superior i altres cursos (assessorament i reconeixement, Acredita't, futbol)
Assignació i matrícula. Preinscripció i matrícula curs CEFP IM01 Fabricació intel·ligent
Assignació i matrícula. Preinscripció i matrícula curs CEFP IM01 Fabricació intel·ligent - Llegir Més
Nou calendari d'exàmens convocatòria extraordinària 1r Batxillerat: 2 i 3 de setembre
Informació sobre el nou calendari d'exàmens de la convocatòria extraordinària 1r Batxillerat
Nou calendari d'exàmens convocatòria extraordinària 1r Batxillerat: 2 i 3 de setembre - Llegir Més
Assignacions: Preinscripció i matrícula del curs 2021-2022. Programes de Formació i Inserció, PFI.
Assignacions: Preinscripció i matrícula del curs 2021-2022. Programes de Formació i Inserció, PFI. - Llegir Més
Primer premi Campalans 2021
El projecte Disseny i implementació d’un sistema de captació de senyals electromiogràfics capaç d’accionar una pròtesi biònica impresa amb impressora 3D guanya el primer premi Campalans 2021.
Primer premi Campalans 2021 - Llegir Més
Guanyador del 2n concurs de disseny de la Carpeta EdT
Ja tenim el disseny guanyador del 2n concurs de Disseny de la Carpeta de l'Institut Escola del Treball de Barcelona.
Guanyador del 2n concurs de disseny de la Carpeta EdT - Llegir Més
2n concurs del disseny de la carpeta de l'Escola del Treball de Barcelona
Propostes finalistes del disseny de la Carpeta de l'EdT
2n concurs del disseny de la carpeta de l'Escola del Treball de Barcelona - Llegir Més
Alumnes dels cicles d´Eficiència Energètica i Desenvolupament de projectes d’instal•lacions realitzen la modelització BIM del edifici central de l’Escola del Treball
Els alumnes Joan Jover Miñarro i Job Deiby Serrano Avalos amb la col•laboració de l´empresa Bimetrical realitzen l’aixecament i modelat 3D de l´Escola del Treball dintre de l’acord de practiques.
Alumnes dels cicles d´Eficiència Energètica i Desenvolupament de projectes d’instal•lacions realitzen la modelització BIM del edifici central de l’Escola del Treball - Llegir Més
Jornades de Portes Obertes 2021-2022 (virtuals)
Informació de les jornades de portes obertes virtuals 2021-2022
Jornades de Portes Obertes 2021-2022 (virtuals) - Llegir Més
Nou Cicle Superior de Manteniment d'Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids (DUAL) (ATENCIÓ A LA PREINSCRIPCIÓ HEU DE TRIAR PROJECTES D'INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES I FLUIDS)
Estudia el nou cicle superior de la família professional d'instal·lació i manteniment
Nou Cicle Superior de Manteniment d'Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids (DUAL) (ATENCIÓ A LA PREINSCRIPCIÓ HEU DE TRIAR PROJECTES D'INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES I FLUIDS) - Llegir Més | 0.66818 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.escoladeltreball.org/ca/news?b_start:int=10&year:int=2021&orig_query=month%3Aint%3D10%26amp%3B%26amp%3B%26amp%3B&:list=&:list=&:list=&set_language=ca&month:int:list=10&month:int:list=6 |
oscar-2301_ca_20230418_9_152837 | Servei d’allotjament de servidors dedicats administrats per posicionament als cercadors, per empreses de Sant Quirze de Besora i professionals de serveis d’Internet; pàgines web de Sant Quirze de Besora
Entre els clients tipus que contracten els serveis d’administració de servidors i VPS, diverses empreses, i professionals dedicats a serveis a clients, pels que els val la pena realitzar-los l’allotjament per completar altres serveis que ja els estan oferint, o bé per fidelitzar els clients. En aquests casos, per oferir un millor servei, o bé potenciar el suport al client, i guanyar uns diners sense tenir massa feina ni preocupacions, habitualment també es subcontracta l’administració de servidors dedicats i VPS a empreses especialitzades.
Tenim respostes per diverses tipologies de necessitats en servidors dedicats. Ens podem responsabilitzar de la instal·lació i l’administració, però en alguns casos el client pot voler únicament que se li instal·li la programació, i requerir suport tècnic quan li calgui. En altres casos, el client pot voler que fins i tot es doni el suport tècnic a l’usuari final peroblidar-se de tot el servidor VPS. Des de ServeisTic, també donem resposta a aquesta necessitat, atenent l’usuari com si es tractés del nostre client directe.
Per aquests motius, les diferències entre les opcions poden ser considerables. I no és possible donar informació genèrica i alhora fiable en el relatiu a preus de servidors dedicats i VPS tipus.
El que sí que podem facilitar informació respecte a operativa en el relatiu a serveis que s’inclouen en la configuració, manteniment i administració de servidors virtuals.
Instal·lació de servidors dedicats:
1. Sistema Operatiu i Panell de Control (si s’escau).
2. Configuració de les opcions de seguretat:
Firewall, antivirus, antispam, antirootkit programar els escanejos del sistema, canviar ports sensibles i ocultar-los, configurar còpies de seguretat, activar SSL, configurar la monitorització i avisos de l’estat dels serveis …
3. Altres adaptacions:
IP’s, plans de hosting, adaptar les versions de software (PHP, MySQL…), instal·lar software de l’usuari, configurar actualitzacions …
4. Confirmar que tots els serveis del servidor funcionen adequadament:
Durant les primeres setmanes després de l’activació dels serveis, és indispensable fer un seguiment de servidors i VPS, per confirmar que les funcionalitats s’executen adequadament, i alhora optimitzar processos.
5. Traslladar els serveis al nou servidor:
En la migració es comencen a consumir hores de manteniment que s’inclouen en el servei|l’administració del servidor virtual.
Havent comprovat el correcte funcionament dels serveis, és el moment d’efectuar la migració de les dades i el software. És molt freqüent que en aquest punt es destapin incidències, per exemple que s’hagin de migrar programes que no són al llistat inicial, i ho hem vist quan. Tot i que és un incident molt freqüent, cal fer els possibles per evitarque passi, perquè endarrereix tot el procés. El següent quan s’han acabat verificar que tot funciona correctament, és començar la migració de dades, i que usuaris puguin començar a utilitzar el nou servidor virtual. Així es confirma que la informació sigui actual, que les configuracions siguin les mateixes que hi havia anteriorment, i, que els programes que hi ha al servidor són els mateixos que hi havia a l’anterior, o els que han de ser. I que a més funcionen correctament. És força freqüent que en aquest punt sorgeixi algun imprevist. Per aquest motiu es deixa que els usuaris comencin a utilitzar el nou servidor.
6. Revisió i darreres adaptacions:
És freqüent que un cop s’ha entregat el servidor, al client li calgui alguna prestació que no s’ha tingut en compte, o bé al responsable li hagi passat per alt demanar alguna adaptació o bé programació que no s’implementa per defecte. si es dóna el cas, s’incorporen o bé modifiquen les prestacions restant aquest temps de la bossa d’hores que s’inclou en la contractació dels serveis, que el client pot consultar en tot moment des de la seva àrea de client.
No és estrany que quan el nou servidor ja s’ha provat, validat per part de la societat i s’ha posat en marxa, el client tingui alguna idea d’una nova utilitat, , el temps necessari per aplicar aquesta modificacióes restarà de la bossa d’hores de servei tècnic incloses en el servidor VPS.
Servidors dedicats administrats a Sant Quirze de Besora:
Quan els serveis ja estan operatius, el servei d’administració de servidors dedicats i VPS, consisteix en:
Tasques quotidianes de monitorització:
Seguiment en temps real de:
• Missatges de monitorització de serveis
Revisió diària de:
• Càrrega de servidor
• Estat del servei de correu
• Revisió de missatges DMARC amb incidències
• Revisió de missatges retinguts al servidor, i enviament de correus informatius a les adreces amb correus retinguts).
Puntualment:
• Reinstal·lació de servidors i VPS per adaptar a nous Sistemes Operatius o noves versions.
Tasques de manteniment sol·licitades pel client:
• Configuració de nous dominis
• Creació d’adreces de correu
• Adaptació dels espais d’allotjament a requeriments SEO i de seguretat
• Resoldre incidències
• Activar serveis
• …
Complements a l’administració de servidors i VPS a Sant Quirze de Besora:
Allotjament de pàgines web a Sant Quirze de Besora:
El servei que oferim al client però es complementa amb altres que li aporten un gran valor afegit. A ServeisTic són especialment rellevants també els plans d’allotjament, que semple incorporen àrea d’administració per gestionar els serveis . En tots els hostings s’hi inclou un valor afegit que els fa molt especials, aquest extra Si el client hi està interessat, adaptem el seu espai d’allotjament per millorar-ne les característiques de seguretat, i les relacionades amb el posicionament. Entre aquestes personalitzacions, s’hi inclouen certificats SSL, SPF, DKIM i DMARC, alhora que activar la compressió de d’elements estàtics, i altres adaptacions, que estan descrites als apartats de hosting de pàgines i administració de servidors i VPS.
Més informació:
Allotjament web
Empresa de hosting de dominis
Registrar dominis a Sant Quirze de Besora:
Registre de dominis amb whois i panell de control per administrar els contactes, registrar dominis i fer-hi les modificacions. En cas de trobar-se qualsevol problema pot contactar amb nosaltres, i l’ajudarem a resoldre la incidència el més aviat possible. Però si s’estima més que li registrem els dominis, només ens ha de trucar, ens indiqui en quins registres té interès, qui n’ha de ser el titular, i els hi registrem.
Més informació:
Registrar dominis
Registre de dominis
Manteniment de pàgines web WordPress a Sant Quirze de Besora:
A més del hosting, i el registre de dominis, a ServeisTic també ens podem cuidar consisteix en mantenir la programació de pàgines web WordPress, per evitar que quedin obsoletes, i siguin víctimes d’activitats poc ètiques, que posin en risc la pàgina web, la privadesa de les comunicacions, o bé enviïn spam i virus a usuaris externs.
Més informació:
Actualització de WordPress
Manteniment WordPress
Posicionament de pàgines web i botigues online a Sant Quirze de Besora:
L’any 2005 vam començar a oferir serveis SEO per posicionar pàgines als cercadors. En cas que el client ho vulgui, podem preparar una anàlisi de la seva web. I atenent als resultats, li proposarem les opcions adequades per millorar el posicionament. Amb els resultats i la nostra proposta, si li sembla oportú, el client podrà decidir si prefereix que li fem aquestes tasques, o bé si li sembla més convenient que se n’ocupi el seu dissenyador de confiança. En cas que sigui el col·laborador qui es faci càrrec d’aplicar les millores, estarem a la seva disposició per fer-li els aclariments que li calguin.
Més informació:
Posicionament web
Optimització web
Administració de servidors dedicats i VPS a Sant Quirze de Besora:
Hi ha usuaris que tenen diverses pàgines web amb diferents dominis, ja siguin propis o d’altres empreses. Tenim el servei d’administració de servidors dedicats i VPS, aquest servei inclou des de la configuració fins el manteniment després de la posada en marxa, així com la monitorització de l’estat dels servidors, que seguint les premisses establertes per ServeisTic, les modificacions del servei poden ser gestionades pel client (sota la seva responsabilitat), o pel nostre departament tècnic si així ho prefereix el client, podent-nos fer càrrec indistintament de donar d’alta nous serveis, incorporar nous dominis al servidor, o adreces de correu.
Més informació:
Servidors i VPS
Servidors VPS
Necessita ajuda?
Si té qualsevol dubte, avui mateix li responem.
Pregunti-ho ara
Registrar dominis
Amb ServeisTic pot registrar dominis amb més de 350 extensions. La millor manera de tenir el control de tots els seus registres.
Seguir llegint
Allotjament de pàgines web
Servei d'allotjament de pàgines web SEO adaptat a les necessitats de cada client. Amb suport, assistència i assessorament tècnic.
Seguir llegint
Administració de servidors VPS i dedicats
Administració de servidors i VPS. Millor posicionament a les cerques de Google
Seguir llegint
Posicionament de pàgines web i botigues online
Servei SEO posicionament de pàgines web i botigues online per aconseguir bones posicions a Google
Seguir llegint
Manteniment i actualització de programació WordPress
Què s'evita, i què es guanya amb l'adequat manteniment i actualització de programació WordPress?
Seguir llegint
On som?
Serveis Tic Catalunya Central, S.L.
C/ del Cós 35, 2n
08241 Manresa (Barcelona)
Sitemap
Polítiques i contactar
Política de privadesa i Cookies
Avís legal i condicions d’ús
Formulari de contacte
Pàgines web
ServeisTic.com
ServeisTic.cat
ServeisTic.es
ServeisTic.net
es.ServeisTIC.net
Copyright © 2022 ServeisTIC.cat. All rights reserved. Theme Spacious by ThemeGrill. Powered by: WordPress.
Cookies
Utilitzem cookies. Si li sembla bé només ha de fer clic a "Acceptar-les totes". I també pot escollir quin tipus de cookies vol permetre, clicant al botó dels "Ajustaments". Llegeixi la nostra Política de Cookies
Configuració Acceptar-les totes
Cookies
Triï quin tipus de cookies accepta. L'elecció es conservarà durant un any. Llegeixi la nostra Política de Cookies
Necessàries
Aquestes cookies no són opcionals, són necessàries per navegar per la pàgina web.
Estadístiques
Ens serviran per millorar la funcionalitat i l'estructura del lloc web, tenint en compte com l'utilitzen els usuaris.
Experience
Serveixen perquè el nostre lloc web tingui el millor rendiment possible durant les visites. En rebutjar aquestes cookies, algunes funcionalitats deixaran de ser accessibles.
Marketing
En compartir els vostres interessos i comportament mentre visiteu el nostre lloc, augmenteu les possibilitats de veure contingut i ofertes personalitzades. | 0.694605 | curate | {"ca": 0.9604266067920292, "cs": 0.001122649452708392, "it": 0.001122649452708392, "de": 0.000280662363177098, "es": 0.013284685190382636, "sv": 0.0045841519318926, "pt": 0.0014968659369445224, "hu": 0.0006548788474132286, "ar": 0.0006548788474132286, "fr": 0.0019646365422396855, "en": 0.014407334643091027} | https://serveistic.cat/administracio-de-servidors-a-sant-quirze-de-besora/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_13525 | La Generalitat ha començat les obres per a instal·lar ascensors en els accessos a l’estació de plaça Espanya de la línia L3 del metro de Barcelona i així adaptar-la per a persones amb mobilitat reduïda. En un comunicat aquest dijous, el departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat ha especificat que aquests treballs, “una nova fase” en el context de les obres en aquesta plaça, comportaran noves afectacions a la mobilitat fins a aquesta tardor.
Els treballs requeriran ocupar part de la calçada i les voreres de l’avinguda Paral·lel, entre la mateixa plaça i el carrer Sepúlveda, amb el que diverses parades d’autobús s’hauran de desviar per l’avinguda de la Reina Maria Cristina, en concret: L80, L81, L86, L72, L70, 79, 46, 65 i 165; i s’ha incorporat una rotonda en l’encreuament entre aquesta avinguda i la de Rius i Taulet.
L’actuació en els accessos a la L3 forma part de les obres que des de l’estiu passat es desenvolupen en el bescanviador de plaça Espanya per adaptar a persones amb mobilitat reduïda tots els accessos i connexions entre les estacions de les línies de metro L1 i L3 i l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que alberga aquest nus de comunicació.
En total, tot el projecte té un pressupost de 10 milions d’euros, finançats amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
La xarxa de metro de l’àrea de Barcelona –segons detalla el comunicat– té adaptades per a persones amb mobilitat reduïda 147 estacions de les 160 que estan en funcionament, i la resta es troben en obres per a adaptar-les o en fase de projecte. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.totbarcelona.cat/mobilitat/afectacions-a-la-placa-espanya-per-la-installacio-dascensors-al-metro-141418/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_280937 | L'entitat critica el pacte entre ERC, Junts, el PSC i els comuns per introduir canvis a la llei de política lingüística
Redacció
25/03/2022 11:57
L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ha criticat durament l’acord d’ERC, Junts, el PSC i els comuns per reformar la Llei de Política Lingüística i els ha acusat d’aplicar “les sentències dels tribunals espanyols” amb una modificació legal que, en el seu parer, “introdueix el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya”. En un comunicat, l’ANC insisteix que “només la independència garanteix disposar del sistema educatiu que decidim els catalans”.
“L’única resposta possible a curt termini és la confrontació amb l’estat per defensar a tots els nivells l’escola en català”, denuncien. L’ANC s’oposa a què la Generalitat “delegui” en els centres la responsabilitat d’aplicar la immersió lingüística i ha reclamat a Educació que lideri la “defensa de la llengua catalana” recollida en la legislació vigent “i no modificar-la per introduir la vehicularitat del castellà imposada per sentències, convertint en llei catalana el que ara és imposició espanyola”.
Suport en català
En el comunicat, l’entitat també denuncia que el Govern “no garanteix el compliment del model d’escola en català arreu del territori amb eines com la inspecció i exigim que comenci a fer-ho tal com es va comprometre en la cimera d’entitats del 16 de desembre. Promesa que no ha executat”, diuen. L’ANC considera “greu” que s’hagi suprimit de l’article 21.8 de la Llei de Política Lingüística que establia que els alumnes que s’incorporin “tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català” i exigeixen que es mantingui.
Segons l’entitat, “l’origen del problema” es remunta a la sentència contra l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional l’any 2010, que va obrir la porta a les sentències posteriors del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “En un primer moment els diferents governs catalans han evitat reconèixer el conflicte, i l’han afrontat posteriorment”, critica l’entitat. “Aquest fet només ens ha portat a un carreró sense sortida que desemboca amb aquesta proposta legislativa in extremis”.
Català Educació Escola
Comentaris
Josep març 25, 2022 | 12:47
Pandilla de iluminados estos de la ANC
1
5
Respon
Joan de l'Os març 25, 2022 | 12:53
L'ANC no "acusa" a ningú, simplement, com qualsevol ciutadà conscient i no partidista o sectari, constata la realitat i anomena les coses pel seu nom, no com ha fet la premsa acrítica i apologista del govern de la rendició. Vergonya i més vergonya.
4
13
Respon
Pel nostrat Os corruptgent març 25, 2022 | 14:29
Recorda qui va guanyar les eleccions a l'ANC després de la Carmeta? Liz Castro, però no era corruptgent i van posar a dit al peix bullit Jordi Sanchez i ara tenim la destroyer Paluzie que ha passat de millons de manifestants a centenars. Una mica d'autocrítica li vindria bé, al menys no demostraria tenir alzheimer o ser un podrit corruptgent abans que independentiste.
8
4
Respon
Dr Sallop març 25, 2022 | 12:55
L’ANC acusa el Govern d’aplicar “les sentències dels tribunals espanyols” :::::::::::::::::::::::::::::: S'han d'aplicar les sentencies dels tribunals de Kosovo
2
Respon
Dra Vagina març 25, 2022 | 14:32
És clar que si estimat, sobretot apliquem-les a casa, et tallaré els ous i el penis, que mai se t'ha trempat, i li donaré al gos...
Respon
El cit campejador març 25, 2022 | 12:55
Indepres, sois muy graciosos... De verdad, es como una humillación constante pero a vosotros no os importa y seguís dando la turra a cuatro yayos y dos perroflautas que hacen mucho ruido. Mientras tanto, Cataluña se hunde, la fábrica de baterías se va a Sagunto, festivales y ferias huyen de aquí, las empresas no quieren invertir.... pero vosotros, a lo vuestro. Me da rabia porque mi hijo está creciendo en una tierra cuyos dirigentes están hundiendo... Cutres, más que cutres.
4
Respon
uno que vive en Tabarnia març 25, 2022 | 13:05
Dona! ERC esta para lo que manden
3
Respon
uyuyui març 25, 2022 | 13:16
Todos estos grupos ,asociaciones y plataformas UTRANACIONALISTAS han echo del Catalán un idioma excluyente ....solo hay que escuchar como lo defienden.
3
Respon
Gonzalo març 25, 2022 | 14:07
Ley de política lingüística de Cataluña. Artículo 21. Punto 2. Los niños tienen derecho a recibir la primera enseñanza en su lengua habitual, ya sea ésta el catalán o el castellano. La Administración ha de garantizar este derecho y poner los medios necesarios para hacerlo efectivo. Los padres o tutores lo pueden ejercer en nombre de sus hijos instando a que se aplique. Cumplid de una vez las leyes.
4
4
Respon
Jo també acuso l'ANC març 25, 2022 | 14:24
D'haver-se transformat en una menjadora corruptgent i haver perdut totes les complicitats i eficacia dels fundadors. La Carmeta va portar l'ANC a la Glòria, després hi va haver eleccions i va guanyar Liz Castro, però no era de la corda corruptgent i van posar a dit (nostrada costum corruptgent) al pex bullit Jordi Sànchez, el seguí Paluzie que l'ha acabat d'enfonsar. D'aquelles manifestacions de millons de catalans indepes han passat a ser centenars. Els corruptgents, cosa que tocan cosa quetrencan. Heu de desaparèixer, per corruptes i prUcessistes.
9
3
Respon
Independentista març 26, 2022 | 09:47
I doncs, què voleu que facin?. Si no obeeixen seràn inhabilitats i potser fins i tot empresonats. Aleshores en vindran uns altres que obeiràn, pel què els hi va.
Respon
Respon a El cit campejador Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.618756 | curate | {"ca": 0.7819838766211006, "en": 0.00385559060637925, "es": 0.200490711531721, "de": 0.0014020329477742728, "ja": 0.0003505082369435682, "fr": 0.0012267788293024886, "sv": 0.0003505082369435682, "it": 0.0008762705923589204, "ro": 0.00858745180511742, "cs": 0.0008762705923589204} | https://elmon.cat/politica/anc-acusa-govern-aplicar-sentencies-espanyoles-389369/?replytocom=178774 |
oscar-2201_ca_20230904_2_163105 | Mitjançant aquest lloc web, Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM proporciona informació sobre la empresa i els seus productes . La informació inclosa en el lloc web, especialment en qualsevol dels comunicats, newsletters, butlletins, no constitueix en cap cas un mitjà d'assessorament i la seva utilització és responsabilitat exclusiva de l'usuari. Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM no serà en cap cas responsable dels errors o omissions que poguessin existir en la informació facilitada, ni de l'aplicació o ús concret que pogués fer de la mateixa. Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM es reserva el dret de modificar en qualsevol moment i sense previ avís el contingut del web, aquest Avís Legal general i qualsevol altra advertència legal específica, així com les condicions d'ús o la política de privacitat que puguin ser-li aplicables al web http://www.tradicionarius.cat
3. Termes
L'ús d'aquest lloc web li atribueix la condició d'usuari de la pàgina web (en endavant "usuari") i implica la plena acceptació, i sense reserves de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís legal, en la versió publicada per Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM en el mateix moment en què l'usuari accedeix al lloc web.
L'usuari es compromet a utilitzar el lloc web, els seus continguts i serveis, de conformitat amb la llei i el present avís legal. A aquest efecte, l'usuari ha d'abstenir-se d'utilitzar qualsevol dels serveis amb fins o efectes il·lícits, prohibits o lesius dels drets i interessos de tercers. L'usuari no ha de fer un ús indegut del lloc web mitjançant la introducció intencionada en el mateix de virus, troians, cucs, bombes lògiques o qualsevol altre programari o material tecnològicament perjudicial o nociu. L'usuari no intentarà tenir accés no autoritzat al lloc web, al servidor en què aquest lloc es trobi allotjat o qualsevol altre servidor, ordinador, equip o base de dades relacionada amb el lloc web. El usuari es compromet a no atacar el lloc web a través d'un atac de denegació de servei o d'un atac de denegació de servei distribuït.
4. Enllaços
La publicació d'enllaços a llocs web d'altres persones, organitzacions o empreses no suposa cap control per part de Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM del contingut d'aquests altres llocs web . En cas que l’usuari detecti que algun d'aquests continguts pugui ser contrari a la llei o que lesioni bens o drets d'un tercer, podrà posar-ho en coneixement de Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM enviant un correu electrònic a [email protected] , per tal de dur a terme les accions que corresponguin.
Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM admet que es puguin realitzar enllaços al seu lloc web sempre que es facin a la pàgina d'inici i no es realitzin pràctiques de framing (el framing és una tècnica per la qual quan els usuaris fan clic a un enllaç, el seu contingut apareix a la web d'un tercer donant la impressió que pertany als continguts d'aquesta pàgina) .
5. Drets propietat intel·lectual
La totalitat el lloc web: text, imatges, botons, arxius de software, combinacions de colors, així com l'estructura, selecció, ordenació i presentació dels seus continguts es troba protegit per les lleis espanyoles i internacionals sobre propietat Intel·lectual.
En cap cas permetre l'accés a la pàgina web implica cap tipus de renúncia, transmissió o cessió total ni parcial dels drets atorgats per la legislació espanyola i internacional sobre propietat intel·lectual. Per tant, la reproducció (excepte la descàrrega temporal des del lloc web al disc dur de l'ordinador de l'usuari o als servidors proxy), la còpia, l'ús, la distribució, la reutilització, l'explotació, la realització de segones còpies, l'enviament per correu, la transmissió, la modificació, la cessió o qualsevol altre acte que es faci amb la totalitat o part de la informació continguda en el lloc web que no hagi estat expressament autoritzat pel titular dels drets d'explotació queden prohibits.
Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM és la titular dels drets de propietat intel·lectual i ostenta les llicències d'ús necessàries de tots els elements que configuren el lloc web per al seu ús i explotació a través de la mateixa .
6 . Drets propietat industrial
Les marques, logotips, adreces d'Internet que apareixen al lloc web estan protegits per la legislació vigent aplicable. L'ús de les mateixes i, especialment la seva alteració, queda prohibit, llevat que hi hagi un consentiment previ per escrit per part d’Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM o del titular del simbol o que el seu ús estigui legalment admès.
7. Protecció de dades
Veure la Política de privacidad
8. Cookies
Veure la Política de cookies
9 . Xarxes socials
Posem en el seu coneixement que estem presents en Xarxes Socials. El tractament de les dades que es realitzi de les persones que es facin seguidores (i realitzin qualsevol vincle o acció de connexió a través de les Xarxes Socials) de les pàgines oficials de Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM , a les xarxes socials , es regirà per aquest apartat, així com per aquelles Condicions d'ús, Polítiques de privacitat i altres normatives d'accés, ús i similars que pertanyen a la referida xarxa social, de les que l'usuari de les Xarxes Socials ja haurà acceptat. Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM, tractarà les seves dades amb les finalitats d'administrar correctament la seva presència a la xarxa social que correspongui, informar d'activitats, productes o serveis de Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM, o de tercers que puguin estar relacionats amb la nostra activitat, així com per a qualsevol altra finalitat que les normatives de les Xarxes Socials puguin permetre.
10. Durada
Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM tindrà dret a modificar els termes i condicions aquí estipulades de forma unilateral, total o parcialment. La vigència temporal d'aquest avís legal coincideix amb el temps de publicació en aquest lloc, fins que sigui modificat de forma total o parcial per Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM.
Associació Cultural per la Tradició Musical TRAM podrà donar per acabat, suspendre o interrompre unilateralment, l'operativitat d'aquest lloc web, sense possibilitat de sol·licitar cap indemnització per part de l'usuari. | 0.838254 | curate | {"ca": 0.9891389894538013, "cs": 0.001731465449393987, "hu": 0.0009444356996694475, "fr": 0.0009444356996694475, "da": 0.00031481189988981584, "es": 0.004879584448292146, "en": 0.0011018416496143555, "eb": 0.0009444356996694475} | http://www.tradicionarius.cat/es/popup/aviso-legal |
mc4_ca_20230418_17_588966 | L’Ajuntament d’Alcoi invertirà uns 450.000 euros en obres de millora al barri dels Clots - tvA
Inici Alcoi L’Ajuntament d’Alcoi invertirà uns 450.000 euros en obres de millora al barri...
L’Ajuntament d’Alcoi invertirà uns 450.000 euros en obres de millora al barri dels Clots
El barri dels Clots de la ciutat d’Alcoi tornarà a patir més obres de millora després de les que van afectar a dos dels seus carrers a principis d’any. És un dels compromisos adquirits per l’Ajuntament amb els veïns d’un barri que mai ha rebut obres de millora, pel que elements com el clavegueram o les voreres necessiten d’actuacions per a dignificar-lo.
La partida destinada per als treballs està composada per 445.000 euros, als que cal afegir els prop de 150.000 invertits en la millora dels carrers Llibertat i Els Clots. De la dotació total de la segon inversió, 300.000 euros provenen del propi Consistori alcoià, mentre que la resta els aporta la Diputació d’Alacant. Amb ells, es canviarà bona part del clavegueram, ja obsolet i composat per fibrociment, així com les voreres, desgastades pel pas del temps i l’ús.
No es descarta la possibilitat de convertir en peatonals alguns dels carrers del barri en el futur.
Article anteriorAlcoi registra l’endeutament més baix en dècades amb guerra per les xifres d’inversió del 2018
Següent articleLa UA presenta a Seu Universitària de Cocentaina la seua oferta de 43 cursos d’estiu | 0.833183 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tv-a.es/lajuntament-dalcoi-invertira-uns-450-000-euros-en-obres-de-millora-al-barri-dels-clots/ |
mc4_ca_20230418_0_701293 | Crafts & co: 2015
Targeta de Nadal "Els ninots i el ren"
Aquesta serà la darrera targeta que us portaré (més que res és que queden dos dies per Nadal, i si les heu de fer ja feu tard hahaha). Com veieu, he fet servir un paper de ninots de neu que m'encanta de la col·lecció Winter Wonderland de Pebbles (la que he anat fent servir en totes les targetes que tenen paper, bàsicament) i un ren de fusta que m'enamora, no el trobeu moníssim?
Espero que us hagi agradat, tornaré per aquí aviat amb més manualitats!
Targeta de Nadal "Cagatió"
Aquesta és una de les meves preferides, m'encanta el segell del tió, i és molt senzilla, com totes. Ja veu veure el mateix estampat (per dir-ho d'alguna manera) en el tag de l'intercanvi (a l'entrada anterior). El segell, per si us interessa, és d'Stampam, una empresa d'aquí que ten coses molt mones i en català. Us deixo el seu enllaç aquí per si voleu xafardejar.
Espero que us hagia agradat molt i ens llegim a la propera entrada!
Ja fa unes setmanes, les col·legues scraperes vem decidir fer un intercanvi de tags. Com que el dia que ens l'anavem a donar era ahir, la temàtica no podia ser una altra que la nadalenca. oi?
Aquests son els tres que vaig regalar jo. El primer es tracta d'un segell de tió (m'encanta aquest segell) al qui he pintat la barretina i he agefit un sentiment nadalenc. Pel segon he fet servir una plantilla amb pasta de relleu i unes boles nadalenques. I pel tercer, un paper de flocs de neu amb una banda (on he posat el sentiment) i decorat amb una fusta d'un floc de neu.
A tots tres els he decorat l'ullet, trobo que li dona un plus :)
Espero que us hagin agradat, i més les destinatàries!
Targeta de Nadal "Perles i estrelles"
Avui ja anem per la tercera de les targetes de Nadal! Aquesta és una de les meves favorites, vaig veure'n una semblant al Pinterest i no em vaig poder resistir de fer-la. Porta menys feina de la que sembla, però m'encanta el resultat. He fet servir paper craft, el troquel d'estrelles que vaig fer servir a la primera de les targetes que us vaig ensenyar i un paper de la co·lecció Winter Wonderland de Pebbles.
El dia que aprengui a fer millors llaços segur que em quedarà millor, mentrestant, espero que us agradi!
Targeta de Nadal "Season's Greetings"
Segon dia de targetes de nadal. Avui us porto una targeta amb un pelet més de treball, però no massa. Aprofitant de nou pedaços de papers que em van sobrar de l'àlbum de Nadal, una tira blanca troquel·lada amb unes floretes (que m'encanten) i estampant un segell amb el sentiment.
Espero que us hagi agradat, us espero aviat!
Targeta de Nadal estrellada
Com ja us vaig comentar al post de l'altre dia, la meva idea és, de cara a nadal, fer una sèrie de posts molt curts amb targetes de Nadal molt senzilles que us poden donar idees si encara no les heu fet.
La primera de les targetes de Nadal que us vull ensenyar és molt simple (com totes les que us ensenyaré). He fet servir de fons un paper amb ratlles de color ver nadalenc de la col·lecció Winter Wonderland de Pebbles i he troquel·lat amb la Big Shot unes estrelles amb una resta de papers que tenia de l'àlbum de Nadal (us el vaig ensenyar a l'entrada anterior). Fent servir un trosset de cartolina hotitzontal ho he lligat tot i, voilà, una ràpida targeta que us pot treure d'un apuro.
Espero que us hagi agradat, en breu tindreu més targetes nadalenques!
Ja fa uns quants dies, vaig tenir la oportunitat d'assistir a un magnífic taller que impartia la Raquel de Papers Trencats a la botiga Grappa de Barcelona. Com ja hem fet altres cops, ens hi vam apuntar sense veure el projecte, imagineu quina il·lusió ens va fer quan vem veure el resultat!
La portada em te enamorada, igual que la enquadernació i els dos llibrets que porta dins. Els papers fan molt també, super nadalencs i combinats perfectament amb els colors de nadal.
Espero que us hagi agradat, no ensenyo res per dins perquè encara no he posat les fotos (òbviament encara no hem arribat a Nadal), però volia compartir-ho amb vosaltres, no és bonic?
Ara que ja comença la recta final a les festes, us aniré penjant cada pocs dies petites entrades amb idees de felicitaciones de Nadal, que espero que us agradin. Son molt senzilles, aptes per a gent amb poc temps i pocs materials.
Us espero per aquí en breu!
Avui torno a la càrrega amb l'scrapbooking. Us porto un mini àlbum/targeta que està destinada a omplir-se de dedicatòries d'algú que es jubila (i en te moltes ganes, per cert). La gran part dels papers que he fet servir, així com les decoracions enganzades, son extrets de la col·lecció Plus One d'Amy Tangerine (m'encanten aquests papers i es poder fer servir tant per regals femenins com masculins).
Els segells que he emprat son de diversos kits, soc molt fan dels segells amb paraules i amb icones simples (trobo que enganxen amb tot).
Us ensenyo algunes de les pàgines per dins:
Espero que us hagi agradat tant com a mi i us espero el proper cap de setmana pel blog.
Avui us porto un minàlbum que he titulat Be Happy (reconeixereu segurament el troquel, perquè m'encanta i l'he fet servir a molts llocs). He fet una enquadernació molt senzilla, bàsicament he enganxat els papers un contra t'altre després de dividir-los pel mig amb la plegadora. No te massa misteri, internet en va ple.
La col·lecció de papers que he fet servir ha estat la de Mr. Wonderful Candela (que ja havieu vist en altres treballs). M'encanta, i segurament compraré les altres col·leccions.
Per la portada simplement he decorat amb mitja blonda rosa pastel, unes floretes que tenia del kit J'adore de Basic Grey (tambié l'he fet servir molt, i encara espero fer-lo servir més). La peça de la papallona de fusta la tenia perduda des de feia temps per casa. I com no, unes perles.
El tema del mini és coses xules que he fet aquest any 2015, i la primera l'havia de dedicar a l'scrap. Aquesta foto és del primer treball de l'any amb la Raquel de Papers Trencats. Sempre ens ho fa passar genial i son uns dissabtes insuperables. La decoració és senzilla, he resseguit les vores amb retolador, i he fer un fals cosit en les rodones. Uns stickers i ja està.
Que el Barça guanyés la Champions va ser un moment molt emocionant, així que vaig escollir el text "disfruta de cada moment" de les targetes de Mr. Wonderful i papallones per tota la pàgina. Sí, no tenen molt a veure amb el Barça, però son vermelles. Seguiexo resseguint les vores i fals-cosint les decoracions per unificar el miniàlbum.
Els que em coneguin mínimament saben que viatjar és la meva passió, així que una pàgina dedicada al viatge d'estiu d'aquest any no podria faltar (que per si no ho sabeu, va se a Suècia).
El meu xicot va fer-ne 34 aquest estiu, així que aquesta pàgina tan senzilla li dedico a ell. Good times in good company!
Ja és una tradició sortir al carrer per l'11-S cada any i ho farem tots els que faci falta. És una jornada molt festiva i pacífica on aprofitem per reunir-nos tota la família per anar a la manifestació. El color groc de fons no podia ser un altre, m'agrada molt aquesta pàgina per la llum que te.
I finalment el meu aniversari, que va ser al setembre. Un any per davant en que la gent em podrà dir allò de "Tens l'edat de Crist" i coses d'aquestes que sempre agraden tant (ironia). Si heu arribat a llegir fins aquí veureu que tinc una obsessió per les decoracions amb retolador, supodo que és una fase, però encara estem aquí patint-la hahaha.
I fins aquí el mini àlbum, espero que us hagi agradat i ens llegim la setmana que ve amb més manualitats!
Avui us porto un mini àlbum en format Art Journal que vem fer en un taller amb la Ruth Bernal (us deixo l'enllaç al seu blog perquè veieu quines coses més xules i divertides fa). M'agrada l'scrapbooking, però es disfruta tant fent "marranades" amb les pintures, tintes, aquarel·les... us ho recomano si encara no ho heu provat!
A cada pàgina vem fer servir tècniques diferents que ens va anar ensenyant la Ruth. Jo ja he anat fent alguna cosa d'Art jounal, però sempre s'aprenen moltes coses als tallers.
Com veieu, cada pàgina és molt diferent a l'anterior, la dolçor de la pàgina groga amb el petit Brut i les estrelletes contrasta amb el look "canyero" de la pàgina en vermell. Però m'encanta el joc de les lletres i números desordenats i el toc de tinta en spray vermell.
Fer servir stencils m'agrada molt, però encara se'm fa una mica difícil. Se que he de practicar una mica més, però crec que al final ha estat un resultat prou raonable, no? Els meus gatets tan macos també fan que la pàgina destaqui una mica més.
Aquesta era la meva pàgina menys favorita, però cada cop que la miro m'agrada més. És un desastre de colors, pintures... i després la foto de la Pua tan neta li dona un contrapunt molt molón.
I fins aquí el taller d'Art Journal amb la Ruth. Si encara no la coneixeu, us recomano que intenteu fer un taller amb ella (jo ja m'he apuntat a un altre, ansies). Us riureu molt i us divertireu també moltíssim!
Si em seguir per instagram ja vau veure la setmana passada que vaig penjar aquestes targetes tan de tardor. Estan fetes amb base de cartolina de color craft, una cartolina color crema i una fulla de veritat. La resta va ser fruit de la nostra creativitat (i haver mirat moltes targetes d'inspiració, tot s'ha de dir).
Aquesta primera és la que vaig fer jo, ho notareu per l'obsessió pel "fals cosit" i la banderola, és superior a mi, ara m'ha donat per això. Per donar un toc diferent li vaig a fegit un brad amb temàtica de la tardor i el text "autumm" amb segells (son els que venen al Tiger).
I aquesta la va fer la meva mare, amb una blonda, que no se d'on va treure, envellida i unes fulles troquelades
Espero que us hagi agradat aquesta entrada amb temàtica de tardor, si tinc temps us en faré alguna més, però de moment haureu d'esperar a una altra entrada! | 0.787887 | curate | {"it": 0.0020607934054611026, "ca": 0.9683668212261721, "es": 0.012776919113858835, "pt": 0.006079340546110252, "en": 0.006594538897475528, "fr": 0.004121586810922205} | http://craftsandco.blogspot.com.es/2015/ |
cawac_ca_20200528_0_116225 | "Tot i que encara es vegi com una fàbrica, la Xina sobretot és un mercat"
Ana Beatriz Hernández és professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili. El seu estudi "Anàlisi de la inversió empresarial catalana a la Xina" ha estat guardonat a la VIII Edició dels Ajuts a la recerca per l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). Un treball que ens permet conèixer al detall la relació de les empreses catalanes amb el gegant xinès, i les possibilitats que segueix oferint aquest mercat.
Ana Beatriz Hernández a la sala d'actes d'ACC1Ó, durant la jornada sobre la Xina a la Trobada de Centres de Promoció de Negocis.
El fet que es realitzi un estudi com el que ha fet sobre la inversió empresarial a la Xina, indica que anar al gegant asiàtic és una opció que es contempla amb força actualment. És un bon moment per anar a la Xina? Per què?
Des del punt de vista de la investigació, que és el meu, mirem aquesta opció una mica a toro passat. Sens dubte que és un bon moment per anar a la Xina, però també ho era fa uns anys. Algunes empreses ho van veure i és el que ens ha permès tenir un gruix d’elles com a exemple per a la investigació. Ja són allà, hi inverteixen, tenen fàbriques, estan venent i estan produint a la Xina. Aquestes ens diuen que potser fins i tot era millor haver-hi anat fa uns anys, quan hi havia menys competència; però per descomptat la Xina és i ha de seguir sent un punt especialment marcat al mapa internacionalitzador de les empreses.
« La Xina és una destinació inevitable per les empreses »
Què ha canviat perquè un país on tradicionalment les empreses catalanes no hi han anat, ara sigui un punt de mira inevitable?
Crec que assumir riscos, atrevir-nos a explorar mons diferents del nostre no és gaire típic de la nostra cultura. Tots sabem que sortir a l’exterior és molt beneficiós, però que també implica molts riscos. Per aquest motiu, per buscar destinacions més còmodes i segures, sempre havíem anat cap a regions que ens fossin properes, ja sigui geogràficament (Europa) o culturalment (Amèrica Llatina).
Anar a l’Àsia feia una mica de por perquè no coneixíem la cultura, els idiomes eren molt diferents del nostre i geogràficament quedava lluny. Ara, però, el potencial de la seva economia el fa inevitable. La Xina especialment és un país gegant, fa anys que ha començat a despertar-se, a obrir el mercat. És una destinació inevitable.
Tot i així, a l'estudi es contemplen els casos d'algunes empreses catalanes que ja s'han implantat a la Xina. Quina ha estat la clau del seu èxit?
Sí, hi ha diversos casos. Per exemple, el cas del grup Simón, dedicat a components elèctrics i electrònics, que va destacar que l'entrada a la Xina es va produir en un moment molt propici, quan el mercat no estava tan madur, i això els va permetre un posicionament que ara costaria reproduir si entressin en aquest moment.
D'altra banda, el grup Esteve va destacar l'ajuda del soci. Les seves relacions van ser excel·lents i ho ssegueixen sent, un fet que ha estat una peça clau per obrir-los les portes del mercat i aconseguir els nivells d'èxit dels quals gaudeixen ara.
A l’estudi se citen molts sectors presents en les inversions empresarials a la Xina, però quins són els més destacats?
Com que és un mercat tan gran, hi ha presència de molts sectors. Pràcticament qualsevol hi podria ser. Per fer l’estudi hem entrevistat empreses del sector farmacèutic (Esteve), financer, d’alimentació (Borges i Torres), tèxtil (Mango), entre d’altres, i hi ha una mica de tot. Ara bé, quan entres a analitzar en profunditat les dades, i mires les exportacions, hi ha sectors especialment destacats, com el de les semi manufactures o els béns d’equipament.
Habitualment s’han concentrat més a la zona costanera, especialment a Pequín, Xangai o Canton. És on hi ha més població (que ja és dir en un país com la Xina! ); les ciutats més conegudes, amb més creixement i que abans s’han obert al món. Tot plegat ha creat una certa sobreexplotació que el govern xinès intenta corregir. Per això té l’objectiu de desenvolupar zones de l’interior mitjançant diversos tipus d’ajudes, que algunes empreses catalanes ja han començat a aprofitar. Sigui com sigui, molt sovint la localització geogràfica de la inversió ve determinada pel soci local i a quina zona treballa.
Comparteixen alguna característica les empreses que hi van?
Amb les dades que hem treballat no resulta evident cap característica comuna. Hi ha empreses de tot tipus i amb diverses organitzacions i plans de negoci. Tot i així, però, sí que és evident la importància de la direcció empresarial. Ha de motivar tota l’estructura a assumir riscos i atrevir-se a fer un pas endavant. Parlant amb els directius de totes aquestes empreses que eren responsables de la inversió a la Xina es feia notar el seu caràcter emprenedor, amb ganes de menjar-se el món. Per tenir èxit és vital que la direcció tingui una visió clara del projecte que es vol assolir.
« Implantar-se a la Xina és un exercici de direcció d'empreses espectacular »
El més clar és la potència del mercat. Hi ha hagut un canvi de paradigma: s’ha passat a veure la Xina com un lloc per vendre i no només per produir. Molts d’ells se’n van adonar quan hi anaven amb una visió centrada en l’antic paradigma. I fins i tot, crec que encara des de fora es veu la Xina com una fàbrica, però avui dia sobretot és un mercat. Això les empreses que són allà ja ho tenen clar, i per produir poden fer-ho a països dels voltants que presenten costos més assequibles.
I quins factors s’han de tenir en compte com a dificultats que cal superar?
Sens dubte: la competència. És un mercat molt madur, molt atractiu, i ara hi ha molta competència. Tothom és allà. De fet, es podria dir que és un exercici de direcció d’empreses espectacular, i aquesta ha de ser la visió que han de tenir les empreses: un repte molt atractiu. Per descomptat, també hi ha les barreres culturals i lingüístiques, però aquestes són de caire estructural i se superen amb preparació i previsió. Les empreses han de buscar els mecanismes perquè no ho siguin. Cal un equip perfectament adaptat, que parli l’idioma i no tingui problemes per entendre un balanç o qualsevol tipus de document. De fet, pel que hem vist a l’estudi, la majoria d’empreses tenen poca gent d’aquí treballant a la Xina, i se centren en fidelitzar els xinesos que han contractat.
Amb tot plegat, quins són els factors d’èxit de les inversions a la Xina?
Si volem extreure conclusions en aquest sentit, hi ha dues qüestions bàsiques: la planificació i la inversió. En primer lloc cal una visió i una planificació clara, amb objectius diàfans i amb un treball previ d’estudi i coneixement del mercat. Cal tenir clar què hi vas a fer a la Xina, i què t’hi trobaràs. Perquè aquesta feina sigui eficaç, no hi ha res com el treball de camp.
D’altra banda, s’ha d’apostar fort i no escatimar en recursos. Anar a la Xina no és barat, i cal tenir present la necessària inversió en capital monetari, però especialment també en formació i capital humà.
L'anàlisi de més de 200 països pel període 1946-2006 ha posat de manifest la importància de la qualitat institucional per a explicar l'obertura comercial de les economies així com la inversió directa estrangera rebuda. | 0.813593 | curate | {"ca": 0.996529705719045, "es": 0.003470294280955025} | http://www.anella.cat/web/portal/experiencies/-/custom_publisher/yB90/28486138/Tot-i-que-encara-es-vegi-com-una-fabrica-la-Xina-sobretot-es-un-mercat |
oscar-2301_ca_20230418_4_62265 | Ajuts extraordinaris a les petites empreses, microempreses i cooperatives per mantenir els llocs de treball en ERTO | Reempresa
Facebook
Twitter
Linkedin
Slideshare
Youtube
RSS
Language
Català
English
Castellano
Our offices Contact Sala de Premsa Participate
Toggle navigation
I WANT TO SELL MY BUSINESS
WHAT WE OFFER?
Reempresa offers individual advice to elaborate your own Transferring Plan, also advice throughout business transferring process
HOW TO TRANSFER A BUSINESS?
Anyone who have the idea to transfer the ownership and management of his/her company or his/her business to a buyer, either by family succession, by transferring to workers or to third parties.
ADS
Access here to the published ads of Reempresa.
Who is a business seller?
The business transfer process
Support tools
FAQ’s between business sellers
Mercats Municipals
Municipis Petits
I WANT TO BUY
WHAT WE OFFER?
Due to the entities which are promoting Reempresa have received a public co-funding, you should know that our services have no cost for you, neither for business sellers.
HOW TO BUY A BUSINESS?
To do this, you only have to register as a user in the following form, where you can choose the Reempresa Service Point in which you want to be treated.
ADS OF BUSINESSS FOR SALE
Access here to the published ads of Reempresa.
Who is a business buyer?
The business transfer process
Support tools
FAQ’s between buyer
Mercats Municipals
Municipis Petits
FORMA'T
FORMACIÓ PER COMPRAR UNA EMPRESA
Si estàs pensant en agafar el testimoni d’una empresa que ja està en funcionament, inscriu-te a algun dels tallers i activitats que organitzem i converteix-te en un expert del món reemprenedor.
FORMACIÓ PER A DESOCUPATS
Si estàs a l’atur i has pensat en autoocupar-te, inscriu-te a algun dels tallers exclusius per a persones aturades i et donarem les claus per convertir-te en un reemprenedor d’èxit i sortir de l’atur.
FORMACIÓ PER VENDRE UNA EMPRESA
Estàs pensant en cedir el teu negoci a un nou reemprenedor? Inscriu-te a alguna de les nostres activitats i t’explicarem tot el que necessites saber per passar el testimoni de la teva empresa amb totes les garanties i seguretat.
ACADÈMIA ONLINE
L'objectiu de la nostra Acadèmia és donar-te més eines per encarar el teu procés d'adquisició o venda de l'empresa i que puguis conèixer casos i solucions reals a través del testimonials del servei.
FINANÇAMENT
FINANÇA LA COMPRA DE LA TEVA EMPRESA AMB CAIXABANK
A Reempresa oferim assessorament en la recerca de finançament per a la compra d’una empresa que ja està en funcionament. Descobreix què t’oferim!
AJUTS ECONÒMICS
Des de Reempresa t’informem de totes les ajudes econòmiques que tens a l’abast per a l’adquisició d’empreses.
RECREIXEMENT
QUÈ ÉS?
Recreixement és el programa de creixement empresarial que ha creat el Centre de Reempresa de Catalunya, una iniciativa de la Cecot i Autoocupació amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
TALLERS DE RECREIXEMENT
Has comprat un negoci i vols fer-lo créixer? Tens una empresa i vols anar més enllà? Vols que el teu negoci faci un salt? Si és així, t’interessa assistir als tallers de Recreixement. Aquests tallers et permetran aprofundir en les principals àrees empresarials per poder desenvolupar estratègies de creixement per a la teva empresa
LA REEMPRESA
TESTIMONIALS
Descobreix els casos d'èxit de Reempresa. Els mateixos protagonistes et donen a conèixer la seva experiència.
OUR OFFICES
REEMPRESA NETWORK
The Reempresa success is on the hands of the people who form the technicians and consultors team distributed throughout Catalonia, thanks to a large network of public institutions, entrepreneurial organizations and privat companies which allow that, every day, buyers and sellers meet each other.
But, What is Reempresa?
Agenda
Reempresa in figures
Reempresa als mitjans
Informacions d’interès
Biz Barcelona
Sala de Premsa
Especial Coronavirus
FAQs
MERCATS
MERCAT SECTORIAL DEL COMERÇ
A Reempresa treballem per afavorir la transmissió d’empreses de l’àmbit del comerç i dels serveis de proximitat. No perdis l’oportunitat i reemprèn!
MERCAT SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA
A Reempresa treballem per afavorir la transmissió d’empreses del sector industrial a Catalunya. Troba la teva oportunitat en una de les regions més industrialitzades d’Europa!
MERCAT SECTORIAL DEL TURISME
A Reempresa treballem per afavorir la transmissió d’empreses del sector turístic a Catalunya. Troba la teva oportunitat en una de les regions més visitades d’Europa.
La Reempresa › Especial Coronavirus › Especial Coronavirus › Ajuts extraordinaris a les petites empreses, microempreses i cooperatives per mantenir els llocs de treball en ERTO
Ajuts extraordinaris a les petites empreses, microempreses i cooperatives per mantenir els llocs de treball en ERTO
Publish on 16-02-2021
Start date: 16-02-2021
End date: 16-02-2021
Qui ho pot sol·licitar?
Les petites empreses, microempreses, les cooperatives i autònoms amb treballadors a càrrec amb establiment operatiu a Catalunya i amb treballadors en situació d’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) actiu, a data de 31 de gener de 2021.
En concret:
Petites empreses: les que ocupen menys de 50 persones i tenen un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 10 milions d’euros.
Microempreses: les que ocupen menys de 10 persones i tenen un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 2 milions d’euros.
Les cooperatives amb menys de 50 treballadors o socis cooperatius, i un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 10 milions d’euros.
Quina és la quantia de la subvenció:
Ajut de 2.000 euros per treballador en situació d’ERTO actiu, a data 31 de gener de 2021, amb un màxim de 30.000 euros per beneficiari.
Quins son els requisits?
Tenir treballadors en ERTO actiu a 31 de gener de 2021.
Mantenir el mateix número de treballadors a 31 de desembre de 2021, respecte el 31 de desembre de 2020.
En cas d’incompliment per part del beneficiari, es revocarà la subvenció i haurà de reintegrar la totalitat de la subvenció rebuda, més els interessos de demora corresponents.
Per fer el càlcul del número de treballadors, cal tenir en compte el número total de treballadors, independentment del tipus de jornada.
Si compleixo amb els requisits, com ho puc tramitar?
A Canal Empresa de la Generalitat de Catalunya: https://canalempresa.gencat.cat/
A la pàgina web del CCAM: http://ccam.gencat.cat/ca/serveis/subvencions/2021/empreses_erto/
Les sol·licituds s’han de presentar segons el model normalitzat que està a disposició de les persones interessades a la seu corporativa de Canal Empresa de la Generalitat de Catalunya ( http://canalempresa.gencat.cat ), a la pàgina web del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya ( http://ccam.gencat.cat ) o a la pàgina web del Departament d’Empresa i Coneixement ( http://empresa.gencat.cat/ca/inici/ ).
Quin és el termini?
Del 15/02/2021 a les 12:00 pm fins al 22/02/2021 a les 12:00 pm
Més informació:
Entitat: Consorci de Comerç Artesania i Moda de Catalunya.
Preguntes frequents: http://ccam.gencat.cat/ca/detalls/noticia/20210208_faqs_ajuts_empreses_erto
Bases reguladores: https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=892752&language=ca_ES
Especial Coronavirus
Ajuts extraordinaris en l'àmbit de les activi... Inscripció prèvia als ajuts per descens de l’... 2a convocatòria extraordinària d'ajudes a l'o... Ajuts extraordinaris a les petites empreses, ... Inscripció prèvia als ajuts extraordinaris pe... | 0.599548 | curate | {"ca": 0.7220361687876758, "en": 0.22652377762893502, "gl": 0.0009377093101138647, "fr": 0.0004018754186202277, "it": 0.0030810448760884125, "es": 0.03014065639651708, "eb": 0.0009377093101138647, "ja": 0.006831882116543871, "pt": 0.0014735432016075016, "pl": 0.001607501674480911, "nl": 0.0042866711319490955, "tr": 0.0017414601473543202} | https://www.reempresa.org/eng/Reempresa2/Especial-Coronavirus/Especial-Coronavirus/Ajuts-extraordinaris-a-les-petites-empreses-microempreses-i-cooperatives-per-mantenir-els-llocs-de-treball-en-ERTO |
racoforumsanon_ca_20220809_3_369372 | L'Ametlla del Vallès prohibeix fer topless a dues dones a la piscina municipalAmenazar amb denuncia per infringir una absurda i anticuada norma al meu parer no em plau però ... ...Ara be denunciar per escàndol públic per un top-les al any 2017. Mes val riure per no plorarhttp://www.naciodigital.cat/noticia/137084/ametlla/valles/prohibeix/fer/topless/dues/dones/piscina/municipalEl meu vot a l'enquesta ha sigut per error a determinades hores. Es que SI de totes totesEn realitat demanaria que si més no determinades estones es pogues practicar nudisme però reconec que potser és demanar masa encara
Sharia is coming. | 0.762492 | curate | {"ca": 0.9723577235772358, "en": 0.027642276422764227} | |
mc4_ca_20230418_16_384334 | AFITCME: ACORD SOBRE EQUIPARACIÓ RETRIBUTIVA
ACORD SOBRE EQUIPARACIÓ RETRIBUTIVA
Avui els sindicats representatius del Cos de Mossos d’Esquadra i representants de l’administració han signat l’acord sobre equiparació retributiva del personal funcionari del Cos de Mossos d’Esquadra .
Per primera vegada un acord d’aquest tipus té en compte a facultatius i tècnics del cos i es preveu la seva aplicació a una part d’aquest col·lectiu, els facultatius i tècnics adscrits a llocs de treball de suport policial directe de la Subdirecció Operativa de la Policia.
El nostre sindicat va posar sobre la taula de negociació, a la qual varem assistir només una vegada i, en qualitat d’assessors qualificats, el fet que aquesta equiparació s’havia d’aplicar també als facultatius i tècnics. En no poder participar en la negociació, el nostre sindicat va demanar per escrit que aquest acord d’equiparació salarial s’apliqués al col·lectiu de facultatius i tècnics. No varem rebre cap resposta a aquesta sol·licitud però el resultat ha estat la proposta de l’administració d’aplicar-lo només a una part del col·lectiu i així ha estat acceptat i signat pels sindicats representatius.
El fet que s’inclogui a una part del nostre col·lectiu en l’acord no deixa de ser un pas endavant en la postura de negativa rotunda i obstinada que havia adoptat l’administració en aquest tema i des d’aquí felicitem als companys que han estat agraciats per l’administració.
No creiem, però, que hi hagi cap motiu per fer aquesta distinció i aplicar l’acord només a una part del col·lectiu de facultatius i tècnics i seguirem reivindicant i lluitant perquè aquest acord i tots els que es puguin signar més endavant s’apliquin a tot el nostre col·lectiu.
Us informarem de les accions que anem fent al respecte. Us adjuntem l'acord sobre l'equiparació retributiva signat avui. | 0.86289 | curate | {"ca": 1.0} | http://afitcme.blogspot.com/2008/02/acord-sobre-equiparaci-retributiva.html |
macocu_ca_20230731_1_203747 | El proper dissabte 28 farem una sortida a Barcelona per poder fer un StreetWalk per el Raval i Barri Gòtic,...més | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_3_167943 | Arxius
Hola, companys! Afortunadament la calor extrema ja ens va abandonar i aquest cap de setmana hem pogut respirar i descansar millor. Sembla que els pròxims dies la calor serà normal i possiblement arribaran alguns canvis, potser algunes tempestes, entre dimecres i dijous. Estem deixant l'agost i entrant en el període més actiu pel que fa a huracans, els altres dos mesos més actius a l'Atlàntic són l'agost i l'octubre, en aquest ordre. La següent imatge espectacular correspon a l'huracà "Danielle", feta des de l'Estació Espacial Internacional, amb un ull ben definit en un dels seus moments àlgids.
Mireu els següents mapes isobàrics, un d'origen anglès i l'altre alemany, i veureu el nom d'aquest huracà, el Danielle. . Aquest cicló seguirà reduint la intensitat i es convertirà en tempesta tropical.
Aquest primer mapa correspon a aquesta nit vinent, encara huracà i lluny d'Europa. S'està incorporant a la circulació zonal atmosfèrica, es mourà d'oest a est per l'Atlàntic, cap a Europa, movent-se en aigües molt més fredes. Per aquesta raó passarà a ser tempesta tropical la matinada que ve.
En el segon mapa previst per la matinada de dimecres l'exhuracà Danielle estarà més avançat però alhora bloquejat per un anticicló. Sembla que finalment no arribarà a Europa o molt desconfigurat. Per seguir l'evolució dels huracans a l'Atlàntic cliqueu al web oficial del National Hurricane Center o a la del Tropical Storm Risk (informació de tots els ciclons actius al planeta). De fet, ara preocupa un nou huracà, l'"Earl", ja de nivell 2 i que podria arribar a nivell 4, destructor. Les previsions apunten que pot afectar directament o indirectament en el seu recorregut Puerto Rico, la República Dominicana, les Bahames i Florida.
Bé, salut i fins aviat!
publicitat
QUI ESCRIU EL BLOG?
Llamps i trons... El clima del futur... L'estat de la sequera... Brilla més Mart?...
Aquests són només alguns dels temes sobre els quals parlarem tots plegats en aquest blog.
"El temps amb noms i cognoms" és el blog de la meteorologia que es fa a Televisió de Catalunya i a Catalunya Ràdio. Hi trobareu notícies, curiositats i tot tipus de temes relacionats amb la meteorologia, l'entorn natural i encara més coses en les quals us demanem que us engresqueu. Volem que aquest blog es converteixi en una eina on deixar anar la passió per la meteorologia que compartim. Us convidem a tots a participar-hi! | 0.818347 | curate | {"ca": 0.976832350463353, "fr": 0.00042122999157540015, "ja": 0.008003369839932602, "pt": 0.014743049705139006} | http://blogs.324.cat/eltemps/eltemps.php?blogid=323&archive=2010-8-30 |
oscar-2201_ca_20230904_8_83704 | Hem decidit engegar una campanya de sòcies per tal de formalitzar aquest vincle que us uneix amb Aldarull. Una de les principals raons és dotar de solidesa econòmica al projecte, ja que la nostra intenció és que Aldarull segueixi obert i que segueixi generant xarxa al barri. Amb aquesta campanya podreu aportar el vostre granet de sorra. Dóna'ns suport i gaudeix dels avantatges de ser sòcia d'Aldarull!
+ info
La llibreria Aldarull neix de les ganes de difondre i facilitar l'accés a la literatura llibertària. Després d'onze anys d'existència, gràcies al suport de molts col·lectius i personalitats que no acabaríem mai d'anomenar, seguim aquí, participant del teixit comunitari del barri de Gràcia, recolzant-nos mútuament entre les veïnes i, no per últim menys important, dedicant-li la nostra passió als llibres.
El projecte
La llibreria es troba al carrer Torrent de l'Olla 72, cantonada amb el carrer Siracusa. Al web no disposem d'un catàleg perquè puguis consultar quins llibres tenim. Si vols preguntar el que tenim a la llibreria, fer una comanda o que et recomanem alguna lectura, ens pots passar a veure pel local o contactar amb nosaltres per telèfon, correu electrònic o bé xarxes socials. | 0.812414 | curate | {"ca": 0.994979079497908, "fr": 0.00502092050209205} | https://aldarull.org/ |
mc4_ca_20230418_11_336392 | L’associació educativa Can Palet de Terrassa (Vallès Occidental) ha realitzat un lipdub celebrant el Carnestoltes d’enguany. Can Palet és un un dels 22 centres socioeducatius vinculats a la Fundació Pere Tarrés dedicats a l’acció social i a l’educació en el lleure. | 0.712872 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.estris.cat/tv.html?IDV=10086 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_772141 | Doncs sí! Parlant amb Carmen m'ha dit que si anava a fer un correfoc o animació a Vinaròs em pagaria amb polvos!! I clar... al dir-li que un polvo per a tots els que realitzem el correfoc és poc, em diu 'doncs, una orgia, dona!' Sí, sí... com sona! I atenció!! M'ha dit que vol proposar-se organitzar l'orgia més multitudinària per eixir a televisións, emisores, periòdics, revistes... Marranota! !
Que consti que ha sigut idea de les dues...¬¬'' xDD
Ja has cagat el secret del fil! ! | 0.551211 | curate | {"hu": 0.0189873417721519, "ca": 0.8270042194092827, "es": 0.06329113924050633, "it": 0.02109704641350211, "fr": 0.004219409282700422, "en": 0.06540084388185655} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_65662 | Els grups de ballet 4 i 5 de l’escola Ballet Clàssic Manresa (BCM) van col·laborar amb Decathlon Manresa. La seva participació va consistir en una mostra del treball de classe i la representació de petits fragments del ballet de la Bella Dorment. Va ser una...
Els adults d’MTM duran una versió del musical Sister Act a la fàbrica vella de Sallent
por MTM | Oct 16, 2021 | espectacles, teatre musical
Talent al convent és l’adaptació del musical Sister Act que el grup d’adults de Manresa Teatre Musical (MTM) representarà, diumenge, 24 d’octubre, a les 6 de la tarda, a l’espai escènic Fàbrica Vella de Sallent. Una vintena d’actors i...
El grup de joves d’MTM durà una versió del musical Cats a Sallent
por MTM | Oct 3, 2021 | espectacles, teatre musical
Manresa Teatre Musical representarà «Felins i divins» a l’espai cultural Fàbrica Vella de Sallent, el diumenge, 24 d’octubre, a les 12 de migdia. Es tracta d’una versió del musical «Cats» que el grup de joves de l’escola d’arts escèniques...
El llac dels cignes és el projecte conjunt dels alumnes de BCM per a aquest curs
por MTM | Oct 2, 2021 | ballet clàssic, espectacles
Els diferents grups de l’escola Ballet Clàssic Manresa (BCM) prepararan una posada en escena d'»El llac dels cignes» al llarg d’aquest curs 2021-2022. La presentaran el proper mes de juny en un teatre de la comarca. Els alumnes van rebre la notícia en el...
Els alumnes de BCM descobriran el projecte del curs amb una vetllada de ballet clàssic
por MTM | Sep 21, 2021 | ballet clàssic
Ballet Clàssic Manresa ha convidat tots els seus alumnes a la projecció del ballet al voltant del qual treballaran tots els grups de l’escola durant aquest curs. Serà en una vetllada el proper diumenge, 26 de setembre de 2021, a la tarda. L’objectiu és...
Jan Buxaderas, format a MTM, protagonitza una producció de Grease a Madrid
por MTM | Sep 4, 2021 | teatre musical
Jan Buxaderas, exalumne de Manresa Teatre Musical (MTM), interpretarà el paper de Kenickie i farà de cover del de Danny Zucco al musical Grease que s’estrenarà a Madrid el proper 2 d’octubre. Buxaderas va incorporar-se a MTM en els inicis de...
Gina Gonfaus, exalumna d’MTM, presentarà la gala Catalunya Aixeca el Teló
por MTM | Sep 3, 2021 | teatre musical
L’exalumna de Manresa Teatre Musical (MTM) Gina Gonfaus, que actualment segueix estudis professionals d’art dramàtic a Barcelona, ha estat escollida per presentar la gala Catalunya Aixeca el Teló d’aquest any. Va ser seleccionada en una audició en la...
Una audició a la Torre Lluvià tanca el curs de cant particular
por MTM | Jul 3, 2021 | cant
Els alumnes de cant particular de Manresa Teatre Musical celebren la seva audició de final de curs a l’espai habilitat per Volià a la Torre Lluvià, el 3 de juliol de 2021. Ho fan en dues parts i hi participen una vintena d’alumnes. Molts d’ells, a...
El grup d’adults d’MTM presenta Sister Act
por MTM | Jun 27, 2021 | espectacles, teatre musical
El grup d’adults d’MTM, integrat per una quinzena de persones, presenta el musical Sister Act, en dues funcions, el 27 de juny de 2021. Ho fa a l’espai escènic de la mateixa escola. Han treballat en aquest projecte durant dos anys, amb diferents...
Sis funcions de Cats omplen de gats l’espai escènic d’MTM
por MTM | Jun 26, 2021 | espectacles, teatre musical
Els tres grups de joves de teatre musical van representar un total de sis funcions de l’espectacle «Felins i divins», una adaptació del musical Cats, el 26 de juny de 2021. L’obra es va gestar al llarg de dos cursos amb els alumnes confinats durant llargs... | 0.735582 | curate | {"ca": 0.8907228229937393, "pt": 0.03329538986909505, "es": 0.058907228229937394, "fr": 0.005122367672168469, "ru": 0.01195219123505976} | http://manresateatremusical.com/blog |
macocu_ca_20230731_9_51777 | La trobada ha constat de la visita de la residència Llar Santa Maria i de la llar-residència La Ronda i d’una reunió amb diferents representants de la Fundació el Maresme: el Sr. Josep Morgades, president, el Sr. Albert Vidal, director general, la Sra. Ariadna Manent, directora adjunta i els Srs. Xavier Miret i Joaquim Arnó, patrons de la Fundació.
En la mateixa, la Fundació el Maresme ha presentat i compartit varis projectes estratègics d’Entitat i ha incidit en la necessitat de recolzament per part de la Generalitat de Catalunya en:
Suport per a la construcció d’una nova residència-centre de dia inclusiva i comunitària, via fons europeus Next Generation, per a persones amb discapacitat intel·lectual amb grans necessitats de suport i complexes.
L’arrencada del projecte pilot d’un nou model d’atenció diürna per a persones amb discapacitat intel·lectual -inclusiu, comunitari i centrat en la persona-, que flexibilitzí la cartera de serveis socials deixant de segmentar el col·lectiu per suports determinats.
La concertació de places per a les noves llars-residència Alarona i Iluro, construïdes al barri de Cerdanyola de Mataró. A punt per entrar-hi a viure des de finals de 2021, permeten acollir 12 persones cadascuna i l’entitat no disposa del concert necessari per activar-les.
Fotografia d’Arnau Carbonell | 0.854448 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_282172 | 25 anys després seguim gaudint dels grans dies de la diversió extrema que ens proporciona conèixer les possibilitats de les activitats nàutiques. En totes les màgiques ocasions que hem viscut al mar se'ns planteja la mateixa necessitat. Hem de compartir això, hem de mostrar-ho.
Sabem el motiu pel qual no hi ha més gent gaudint del mar! Falten mètodes d'ensenyament eficaços, falten embarcacions adaptades a diferents motivacions, falten instal·lacions i serveis facilitadors per tal que el mar sigui accessible. El projecte "Mesmar" segueix aquesta idea com propòsit profund.
Oferim serveis facilitadors per provar diferents activitats per tal que puguis descobrir el que més t'apassiona. Oferim estructures metodològiques evolucionades que persegueixen reduir el temps d'aprenentatge maximitzant sempre la diversió en tot el procés.
El mar pot oferir felicitat, Mesmar et serveix per arribar-hi.
HISTÒRIA
Som l'evolució de l'instructor de vela apassionat pel mar. L'any 1993 al Club Nàutic Sant Carles de la Ràpita es va formar un equip que prolifera gràcies a les bones experiències i l'amor per allò que fem. En poc temps gestionem les escoles de vela dels Clubs Nàutics de les Cases d'Alcanar, l'Ampolla, Vinaròs, I'Ametlla de Mar. Milers d'alumnes acaben creant un bon nombre d'instructors i un mètode elaborat per aconseguir millorar l'aprenentatge individual. El nostre mètode ha estat provat i reprovat sempre buscant la millor manera de facilitar l'aprenentatge de la navegació a vela.
EL NOSTRE EQUIP
DESTINS
Formació vela
Formació windsurf
Formació SUP
Segueix-nos
Uneix-te a les nostres xarxes per no perdre't cap oferta i estar al dia de tot el que pots fer a +mar
Nosaltres
25 anys després seguim disfrutant dels grans dies de la diversió extrema que ens proporciona conéixer les possibilitats de les activitats nàutiques. | 0.800255 | curate | {"ca": 0.9774104683195592, "es": 0.004407713498622589, "en": 0.008264462809917356, "fr": 0.003856749311294766, "pt": 0.006060606060606061} | https://www.mesmar.eco/cat/nosaltres |
mc4_ca_20230418_3_583648 | Noticies – Pàgina 4 – Centre Miró
Documental de la “National Gallery” de Washington per l’exposició de Miró
L’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” que es va fer a la Tate Modern de Londres (14-4-2011 a 11-9-2011), i que després va passar per la Fundació Miró de Barcelona (16-10-2011 a 18-3-2012), ara s’està fent a la National Gallery … Read More
Exposició fotogràfica: “La Natura que inspirà Miró” (7 de juliol al 31 d’agost de 2012).
Quatre indrets defineixen els paisatges de Miró a Mont-roig: la platja, el seu mas i els voltants (Les Pobles), el poble i la muntanya de la Mare de Déu de la Roca. Miró pinta el que abasta amb … Read More
S’ha fet el VII cap de setmana mironià (16 i 17 de juny 2012)
El dissabte 16 de juny, a les 10 h, es va iniciar la reproducció dels 24 quadres de Joan Miró fets amb safatans (encenalls) tenyits de colors amb la col·laboració d’entitats i veïns del poble i també les aportacions … Read More
Presentacions del llibre “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)” de Martí Rom
El 14 d’abril de 2012, a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig, es va fer una primera presentació del llibre en la què hi van participar, a més de l’autor del llibre, el regidor de Turisme Francisco … Read More
VII Cap de setmana mironià (16 i 17 de juny 2012)
Dissabte 2 de juny, a les 10 h, davant el Centre Miró, TALLER INFANTIL DE CAPGROSSOS sota la direcció de Cristina i Núria Maurí, amb la col·laboració d’Anna Jiménez. Divendres 15 de juny, a les 18 h, a … Read More
“Dia i nit dels museus al Centre Miró” (dissabte 19 de maig de 2012)
El Centre Miró, un any més, s’afegeix al “Dia dels Museus”. Ja en l’edició del 2010 vàrem inaugurar un puzzle gegant del tapís “El llangardaix de les plomes d’or” (1989) de Joan Miró i Josep Royo; una activitat adreçada … Read More
Llibre “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)” de Martí Rom
(Arola Editors, abril 2012) Presentacions: Mont-roig, Casa de Cultura Agustí Sardà, dissabte 14 d’abril de 2012 (19 h.) Tarragona, Museu d’Art Modern (c/ Santa Anna 8), divendres 4 de maig (19 h.) Barcelona, Arts Santa Mónica (Rambla Santa … Read More
XVII Jornades culturals a l’escola de Mont-roig
Del 29 de febrer al 2 de març de 2012, l’Escola Mare de Déu de la Roca de Mont-roig ha organitzat, un any més, unes jornades culturals, amb la col·laboració del Centre Miró, l’AMPA, l’Ajuntament, La Caixa, Catalunya Caixa … Read More
Visita del programa “Divendres” de TV3 a Mont-roig
Del dilluns 27 de febrer al dijous 1 de març de 2012, el programa “Divendres” de les tardes de TV3 va estar a Mont-roig, aconseguint per al nostre poble una molt important difusió dels seus trets més significatius, fonamentalment … Read More
Periodistes dels Estats Units visiten el Mont-roig mironià
El mes de febrer del 2011 va venir a Mont-roig, al Centre Miró, un equip d’enregistrament per fer un documental per a l’exposició “Joan Miró: l’escala de l’evasió” que es va fer a la Tate Modern de Londres de … Read More | 0.824799 | curate | {"ca": 0.9831536388140162, "es": 0.016846361185983826} | http://centremiro.com/category/noticies/page/4/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_259038 | Es tracta d'un poliuretà amb cremallera que substitueix el tradicional guix, raó per la qual se l'ha anomenat popularment "guix amb cremallera".
És un material fàcil de modelar i ràpid d'aplicar, que triga entre 30 minuts i 1 hora a endurir-se. S'aplica quan encara està tou i s'endureix sobre el cos permetent el modelatge.
El fet que Neofrakt® sigui retirable mitjançant cremalleres, permet fer un seguiment més precís de l'evolució de les lesions i/o retirar els punts.
Neofrakt® és un producte:
lleuger
radiotransparent
resistent a l'aigua
sòlid
hipoalergènic
confortable. La capa interior del producte està feta amb un teixit 100% de cotó, de manera que ofereix un tacte agradable en contacte amb la pell | 0.722318 | curate | {"ca": 0.8968481375358166, "hu": 0.03581661891117478, "en": 0.04011461318051576, "fr": 0.027220630372492838} | https://www.ortopediabosch.com/ca/ortesis/ortesis-de-columna/body-jacket-neofrakt-r3 |
macocu_ca_20230731_10_526845 | Sortida Alta Muntanya: Pic negre d’Envalira i Pic Negre d’Urgell
El cap de setmana del 26 i 27 de maig us proposem 2 Pics Negres: el dissabte, el Pic Negre d’Envalira, de 2.825 m., i ell diumenge, el Pic Negre d’Urgell, de 2.693 m. Ambdós amb nivells d’exigència ben diferents!
Programa i ruta prevista Dissabte 26 de maig de 2018: el Pic Negre d’Envalira (2.825 m), per la Vall de Campcardós. Sortirem de Barcelona a les 6h en direcció a Porta passant pel Túnel del Cadí. Pararem al bar de l’Estació de Puigcerdà per fer un mos ràpid. Esmorzades ens dirigirem a Porta (Alta Cerdanya) on enfilarem el GR-07 – GR107 per la vall de Campcardós en direcció est-oest seguint el Camí dels Bons Homes. Anirem guanyant altura de forma progressiva, passant per la cabana de Campcardós, l’estany Petit, l’estany Gros, la Coma de Campcardós, la Pleta de Barrera, l’estany de les Passaderes i el port de Fontnegra des d’on farem l’últim tram fins el Pic Negre d’Envalira. Tornarem pel mateix itinerari. Serà una sortida llarga, d’unes deu hores, amb un desnivell d’uns 1.400 metres positius, però sense gaires dificultats tècniques. Un cop finalitzada la sortida ens dirigirem al Refugi del Club a La Molina.
diumenge 27 de maig de 2018: el Pic Negre d’Urgell (2.693 m) Des del Refugi de la Molina ens dirigirem a Bescaran. Un cop aparcats els cotxes seguirem per la Vall del Riu Bescaran, la vall del Torrent Negre, el Port Negre, el Pic Negre (2.643m) i el Pic Negre d’Urgell (2.693 m), des d’on podrem contemplar Andorra i el Cadí. Tornarem pel mateix camí.
Material Roba i calçat adequat per una sortida amb neu. Grampons. Piolet. Frontal. Sac de dormir o sac llençol.
– Cal tenir una bona forma física, adequada per a l’exigència de la sortida. L’excursió del dissabte es preveu llarga (10 hores) i amb un desnivell de 1.400 metres positius.
– Puntualitat! !
– Sortida limitada a 18 persones.
Altres dades Anirem amb cotxes particulars. La despesa del kilometratge de tots els cotxes es comptabilitzarà a 0,18€/km. Anirem pel Túnel del Cadí i caldrà sumar la despesa. El total (km + túnel) es repartirà a parts iguals entre tots els participants de la sortida.
Coordinació Arnau Guardiola i Montse Criado | 0.789719 | curate | {"ca": 0.9539170506912442, "en": 0.004147465437788019, "la": 0.003225806451612903, "es": 0.03179723502304147, "it": 0.0064516129032258064, "fr": 0.0004608294930875576} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_334079 | L'obra del Vigatà en la col·lecció d'art del Renaixament i el Barroc al MNAChistòriaCatalà11 maig 20152158Conferència de Joan Yeguas del MNAC i Iris Tudón del Màster Oficial Estudis avançats en Història de l'Art el dia 28 d'abril de 2015 al Palau Moja dins la sessió de Programes artístics de palaus i/o cases senyorials a Barcelona del Seminari internacional 'Imatges del poder a la Barcelona del Set-cents' moderada per Laura García Sánchez.El simposi preté examinar les ...
Conferència: 'Descobrint les pintures murals a Sant Climent'històriaCatalà22 abr. 201392927Conferència a càrrec de Mercè Marquès, restauradora de Krom Restauració i responsable dels treballs en curs dins del projecte de nova configuració de l'absis major; dins de les 9es Jornades de Cultures Medievals 'Sant Climent de Taüll: un debat necessari', celebrades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), durant els dies 10 i 11 d'abril de 2013.
Conferència: 'La conservació de les pintures murals de Sant Climent de Taüll al MNAC: estat de la questió'històriaCatalà22 abr. 201383484Mireia Mestre Campà, cap de l'Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, n'és la encarregada de fer aquesta conferència. Centrant-se en les pintures murals més destacades del conjunt, ens explica amb tot tipus de detall quins i com van ser, els mètodes que es van portar a terme a l'hora de tractar les obres.En el seu origen tota l'església va estar revestida amb ...
Conferència: 'La presentació actual de Sant Climent al MNAC: condicionants i perspectives de futur'històriaCatalà22 abr. 201322626Jordi Camps, Cap de l'Àrea de Medieval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), ens presenta el projecte que ha permès conservar i restaurar les pintures romàniques originals de l’absis, així com establir un innovador projecte de museïtzació de l’espai mitjançant la projecció virtual de les pintures originals.Aquest projecte ha consistit en la reconfiguració de ...
00:31:33
Conferència: 'Les actuacions arquitectòniques i arqueològiques a l'església de Sant Climent de Taüll des ...
de mitjan segle XX fins ara'històriaCatalà22 abr. 2013627849es. Jornades de cultures Medievals.Sant Climent de Taüll: un debat necessariMuseu Nacional d'Art de Catalunya, 10 i 11 d'abril de 2013Conferència: 'Les actuacions arquitectòniques i arqueològiques a l'església de Sant Climent de Taüll des de mitjan segle XX fins ara', Eduard Riu-Barrera, arqueòleg del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ...
00:36:35
Conferència: 'L'actuació arqueològica del prebisteri de Sant Climent de Taüll'històriaCatalà22 abr. 2013429439es. Jornades de cultures Medievals.Sant Climent de Taüll: un debat necessariMuseu Nacional d'Art de Catalunya, 10 i 11 d'abril de 2013Conferència: 'L'actuació arqueològica del prebisteri de Sant Climent de Taüll', Mayte Rovira, arqueòloga cap de les recents excavacions
01:10:31
Diàleg: 'Intervenir fins on? 'històriaCatalà22 abr. 201325729es. Jornades de cultures Medievals.Sant Climent de Taüll: un debat necessariMuseu Nacional d'Art de Catalunya, 10 i 11 d'abril de 2013'Intervenir fins on? ', Diàleg sobre les intervencions arqueològiques i de restauració a l'esglèsia. Pere Rovira, restaurador del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i Marta Sancho, Professora ... | 1 | perfect | {"ca": 0.981160741415983, "pl": 0.002430872075357034, "ru": 0.003950167122455181, "en": 0.00881191127316925, "fr": 0.0036463081130355514} | |
cawac_ca_20200528_10_125821 | Menu
Entradas correspondientes a la etiqueta ' universitat '
Tornem-hi que no ha sigut res. Amb aquest setè episodi, reinicio la publicació del podcast, amb l’ànim de recuperar una periodicitat més habitual i constant. En aquest cas, es tracta d’una conversa amb en Francesc Balagué. És un podcast que vam gravar fa setmanes amb motiu de la seva tesi doctoral sobre l’ús dels blogs […]
Sí, ja la tinc online. Des d’avui, la meva tesi doctoral sobre el podcàsting es pot consultar a la base de dades de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Celebro posar-la a disposició de tothom que hi tingui interès.
Sí, una pausa per a aquest blog. Em trobo a la recta final de la tesi i confio a dipositar-la el 20 d’octubre, per poder defensar abans que acabi l’any. Necessito, doncs, totes les hores. Per això deixo el blog en stand-by fins després d’haver dipositat. Tornaré d’aquí a un mes, amb més ganes, idees […]
Parlem de la Universitat de Sunderland, ara que ja fa més de tres setmanes que hi vaig arribar. En el context de l’educació superior a Anglaterra, em sembla una universitat amb una personalitat pròpia prou singular. D’entrada, cal dir que no forma part de les universitats històriques, d’aquelles que són una referència, especialment de cara […]
Sunderland s’estén a banda i banda del riu Wear, al qual ha estat íntimament vinculada al llarg de la seva història. Durant molts anys, la ciutat ha viscut de l’impuls de la indústria naval i de les mines de carbó, fins que van anar tancant a finals del segle passat. També hi ha sigut important […]
Football is something of a religion in sports-mad Sunderland and the 49,000 seat Stadium of Light could almost be considered its cathedral És a dir, que per a la gent de Sunderland, el futbol és una mena de religió i la catedral té un nom: Stadium of Light. És el camp del Sunderland FC. Els […]
Avui ha tornat el sol, a Sunderland. Fa fresca, però. És clar que això deu ser cosa de la meva pell mediterrània, perquè la gent d’aquí… Ahir, mentre jo anava amb tres pisos de roba, hi havia uns nens que jugaven a futbol en un tros de gespa amb màniga curta! Són d’una altra pasta. […]
Vaig arribar a Sunderland fa una setmana. M’havien insistit que m’abrigués, que m’endugués bufanda, gorra, paraigües… Anava preparat per al fred, la pluja i el vent, però noi, no comptava amb la neu. Sí, neu a l’abril. Ahir va nevar tot el dia i aquest matí, quan m’he llevat pensant que ja hauria passat, tot […]
Avui és el meu tercer dia a Sunderland i em sembla que ja puc dir que estic situat. No ha sigut gens difícil, de fet, perquè és una ciutat que amb quatre estacions de metro en fas prou per anar de de banda a banda del centre i que et permet recórrer el nucli històric […] | 0.782337 | curate | {"fr": 0.0014908684308609765, "es": 0.020499440924338426, "ca": 0.8669399925456579, "cs": 0.008199776369735371, "en": 0.09578829668281774, "it": 0.005963473723443906, "mk": 0.0011181513231457323} | http://tonisellas.cat/tag/universitat/ |
mc4_ca_20230418_7_419199 | Art Neutre? : La Nau Gaudí de Mataró, el 'km 0' de l'obra gaudiniana
La Nau Gaudí de Mataró, el 'km 0' de l'obra gaudiniana
Mataró tanca les celebracions del 130è aniversari de la construcció de la Nau Gaudí, edifici considerat com el 'km 0' de l'obra gaudiniana. Construït el 1883, va ser projectat per un jove Antoni Gaudí, encara estudiant d'arquitectura, per encàrrec d'una cooperativa obrera per allotjar-hi una residència per a treballadors i nau de blanqueig de cotó. Aquest fet va convertir l'obra en una revolució des del punt de vista arquitectònic i sociològic. "Va ser el germen de la seva manera entendre l'arquitectura i en ella s'hi poden trobar tots els 'Gaudís' posteriors", afirma l'historiador i crític d'art, Daniel Giralt-Miracle, autor de la primera monografia sobre l'edifici i que s'ha presentat aquest dijous. /acn
#història #ca #patrimoni #artistes | 0.776036 | curate | {"en": 0.012702078521939953, "ca": 0.9826789838337182, "ru": 0.004618937644341801} | http://www.artneutre.net/2014/12/la-nau-gaudi-de-mataro-el-km-0-de-lobra.html |
cawac_ca_20200528_1_26673 | CNL de Sabadell
El blog del Servei d’Assessorament del CNL de Sabadell
Els enllaços del nostre blog són un compendi de recursos de la xarxa que considerem que ens poden ajudar a resoldre dubtes lingüístics. Ordenats alfabèticament queden barrejats cercadors d’informació lingüística i de terminologia, diccionaris, traductors…
Quin ús n’hem de fer? Per què hi ha paraules que no surten als diccionaris? Les podem fer servir? Per què n’hi ha que han estat proscrites molts anys i ara ja les diuen a la televisió?
Volem donar-vos algunes pistes sobre quines eines us poden ser més útils. Podeu veure que hem enllaçat dos diccionaris de definicions: el Diccionari de la llengua catalana i el Diccionari.cat . El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és el diccionari normatiu, tot el que conté ha estat ratificat pel màxim organisme rector de la llengua. El Diccionari.cat , el més extens i complet de la llengua catalana, és un projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana. Conté tots els mots que tenen entrada al diccionari de l’IEC, a més de moltes altres entrades i informacions complementàries, que podem utilitzar tot i no ser normatives.
Una mica més avall podeu trobar l’enllaç a l’Optimot, un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. S’hi poden consultar de manera integrada diferents fonts, cosa que representa un gran avantatge, i quan les opcions de cerca que ofereix no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.
També volem destacar l’enllaç a l’És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), perquè dóna respostes clares i concises als dubtes més habituals que planteja l’ús de la llengua als mitjans de comunicació, dubtes que han de ser resolts d’una manera immediata en molts casos. Per això és una eina que pot ser útil per als professionals de la comunicació i de l’ensenyament i en general per a qualsevol persona que estigui interessada en l’ús de la llengua a la ràdio i la televisió.
I finalment tenim el Cercaterm, el servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT, el Centre de Terminologia Catalana, perquè és l’eina que podeu fer servir per consultar termes específics que probablement encara no surten als diccionaris generals de definicions.
En els propers apunts entrarem a fons en els aspectes més interessants d’aquests enllaços.
Habitualment sentim com des de molts mitjans de comunicació espanyols, i també des d’algun de català, s’anomena José, pronunciat a la castellana, l’entrenador del Reial Madrid. Sembla evident que aquí la similitud de la paraula escrita hi té molt pes i fa que molts no s’adonin que, encara que José s’escrigui igual tant en portuguès com en castellà, en el cas de José Mourinho, tractant-se d’un portuguès, cal pronunciar el nom amb fonètica portuguesa si volem respectar la llengua original del nom i la persona que el porta. En castellà i en portuguès la j no es pronuncia igual i d’entrada un castellanoparlant monolingüe no sap pronunciar-la sonora, cosa que afegeix més dificultats perquè pronunciï José a la portuguesa.
La similitud de la forma d’un nom en una llengua i en una altra fa que tinguem tendència a pronunciar-lo d’acord amb la llengua en què estem parlant. Pronunciar-lo en la llengua original demana un esforç addicional que no tothom està acostumat a fer i uns coneixements lingüístics que no tothom té, i per això cal ser comprensius amb el ciutadà mitjà que es troba en aquesta situació. Ara bé, els professionals de la llengua oral –presentadors, locutors, oradors, professors, etc.–, haurien de ser plenament competents en la correcta pronunciació de noms.
Una altra qüestió és que José Mourinho accepti que hi hagi persones que li pronunciïn el nom en castellà, al costat de les que li pronuncien en portuguès; i, més encara, que fins i tot ell mateix pugui pronunciar el nom en portuguès quan parla en portuguès i en castellà quan parla en castellà. I ho hem de respectar. Pau Gasol ha mantingut el nom a l’NBA i tant aquí com als Estats Units tothom el coneix per Pau, però Pau Casals es deia Pau a Catalunya i Pablo a fora i fins i tot també signava Pau o Pablo segons on es trobava.
Però encara podem afegir el cas, semblant als anteriors, de persones amb cognoms originaris de llengües que no parlen o que no tenen com a primera llengua. És el cas del jugador argentí del FC Barcelona Javier Mascherano, amb nom castellà i cognom italià, que porta de corcoll més d’un periodista per la pronúncia del seu cognom: sentim a dir Mascherano tant amb pronúncia italiana –amb k – com amb pronúncia castellana –amb tx –, i fins i tot amb pronúncia francesa –amb x .
Però com hem de pronunciar Mascherano? Com que el cognom és italià, l’hem de dir en italià? Com que el futbolista és argentí, n’hem de dir el cognom en castellà? Totes les possibilitats són igualment vàlides? D’entrada podria semblar que sí, però novament la resposta la tenim en el coneixement de la manera com es diu el jugador a si mateix i com vol que l’anomenin. I el jugador es diu Mascherano amb pronúncia castellana, i vol que se l’anomeni així o, en tot cas, amb pronúncia francesa, però mai amb pronúncia italiana.
És la seva opció i l’hem de respectar. Igual que ens agrada que als Garcia –sense accent– se’ls respecti la seva voluntat de pronunciar el cognom amb fonètica catalana.
La conclusió de tot plegat és que cadascú és lliure de dir-se com vulgui i que l’ideal seria que sempre anomenéssim una persona pel nom i pels cognoms amb què ella mateixa s’anomena, tant si és amb una única forma com si és amb més d’una. Això demana coneixement i voluntat per part dels qui ho volen dir bé, coneixement, competència i exigència per part dels qui ho han de dir bé i… paciència amb els altres!
Al llarg de la història, els topònims més coneguts del domini lingüístic d’una llengua han anat prenent formes diverses, generalment semblants, en les altres llengües. El London anglès (endònim) és el Londra italià i el Londres català, castellà i francès, per exemple (exònims). I el Girona català (endònim) és el Girona italià, el Gerona castellà i el Gérone francès (exònims).
Actualment es recomana que no apareguin formes noves d’un topònim en altres llengües, i això no implica una cosa sinó dues: que no apareixeran formes noves i que les formes aparegudes al llarg de la història continuen sent vàlides.
Però això vol dir que utilitzarem l’exònim indistintament junt amb l’endònim? És a dir, direm tant Ginebra com Genève ? O fins i tot direm només Genève ?
Que a partir d’ara no hi hagi formes noves, ha de comportar que les formes originals desplacin, fins a arraconar-les, les formes de tota la vida en altres llengües?
Un lloc on això ha passat és precisament a l’autopista AP-2. Si ens desplacem cap a l’oest, els rètols indiquen Zaragoza –tot i que la llei estableix diàfanament que als rètols hi ha d’haver, almenys, la forma catalana si és tradicional.
La sorpresa augmenta quan circulem per l’Aragó en sentit oest i veiem que ara els rètols indiquen Lleida . Però aquesta sorpresa agafa un altre sentit quan sabem que la utilització de Lleida a l’Aragó i de Zaragoza a Catalunya és fruit d’un acord entre administracions impulsat per la part catalana perquè als rètols aragonesos no s’hi llegeixi Lérida .
Però si veiem normal dir i escriure Ciutat del Cap , Brussel·les o Bucarest , aleshores per què ens fan por formes com Lérida en castellà o Gérone en francès fora del nostre domini lingüístic?
La por a les formes no catalanes, sobretot a les castellanes, està vinculada amb les imposicions externes d’aquests tres últims segles –imposicions doblement perverses, ja que a més sempre han anat acompanyades de la prohibició de molts topònims catalans.
Però hem de diferenciar bé que una cosa és un exònim, i sobretot un exònim fora del nostre territori –forma que també sol tenir una tradició centenària, per exemple Gerona o Gérone –, i una altra de ben diferent és que un règim genocida utilitzi aquest exònim per eliminar el nostre topònim. Si no sabem diferenciar això, és comprensible la nostra reacció de rebuig. Si ho sabem diferenciar, el rebuig és totalment innecessari i fins i tot irracional.
Naturalment, aquest ús d’exònims i endònims està limitat amb bon criteri per l’ús oficial. Les administracions públiques, des de la Unió Europea fins als ajuntaments, utilitzen les formes oficials quan s’adrecen directament als interlocutors – Zaragoza a Saragossa i Firenze a Florència– i igualment és desitjable i saludable que segueixin aquest criteri el sector privat i els particulars. Les administracions també utilitzen les formes autòctones en tots els altres espais que ho requereixen –retolació, mapes, ensenyament, etc. Però aquestes mateixes administracions i tots els altres sectors de la societat –cultura, premsa, mitjans de transport, etc.– i la població en general, quan no s’adrecen directament a l’interlocutor utilitzen les formes pròpies de la llengua que estan fent servir en aquell moment. Per això, un diari de Saragossa escriu Florencia ; un diari de Tarragona, Florència , i un diari de París, Florence .
Ben diferent d’aquest ús normal, oficial i no oficial, és el vandalisme toponímic, que ben conscientment desfigura topònims d’altres dominis lingüístics, principalment amb la voluntat de degradar-los per accelerar la desaparició de la cultura que els ha originat. Sant Sebastià, la ciutat basca, és Sant Sebastià perquè aquesta és la forma catalana tradicional, però seria un error fer un paral·lelisme i voler convertir la població cordovesa de San Sebastián de los Ballesteros en Sant Sebastià dels Ballesters sense cap raó històrica, simplement perquè ens ve de gust fer-ne una adaptació ortogràfica, morfològica i lèxica. Per això, sovint barrejada amb la voluntat genocida esmentada anteriorment, va ser un disbarat majúscul la invenció de topònims que va fer el franquisme per substituir-ne molts de catalans. I ho és ara, també, el que alguns mitjans estan fent amb molts topònims balears que mai no han tingut forma castellana. La traducció de noms de carrers de poblacions catalanes no és menys inversemblant.
Tornem a les autopistes i acabem. Que puguem llegir Lleida quan som al tram aragonès, a nosaltres d’entrada ens pot semblar que no ens fa cap mal, però als no catalanoparlants els fa el mateix mal que a nosaltres veure Zaragoza al nostre tram, perquè n’hi ha –d’allà i d’aquí– que acaben pensant sense adonar-se’n que el topònim es diu i s’ha de dir com apareix al rètol, en la llengua d’origen. De fet, volguda o no, és una manera indirecta d’afavorir que cada cop hi hagi més persones que parlant en castellà diguin que van a Lleida en comptes de dir que van a Lérida i que també n’hi hagi moltes que parlant en català diguin que van a Zaragoza en comptes de dir que van a Saragossa . O que van a New York , a Tolouse , a Praha …
Afortunadament, molts altres protagonistes de la comunicació al nostre país ho tenen prou clar o bastant clar, però els rètols de l’AP-2 són un bon reflex del que està en joc –i per això ho posem sobre la taula–: d’una banda, la mentalitat oberta i responsable pel que fa a la recepció de les formes no catalanes dels nostres topònims utilitzades sense cap mala intenció, i de l’altra, la continuïtat de la pronunciació i l’escriptura de les formes catalanes de sempre dels topònims no catalans.
Després de congratular-nos de l’elaboració de la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya , en volem destacar els canvis més significatius .
Amb la intenció de fer prevaldre la comunicació per sobre de la feminització a través de textos genuïns, llegibles i clars, la guia proposa tenir en compte el masculí plural com a recurs que inclou els dos gèneres i limita l’ús de la paraula persona i de determinats mots col·lectius. Destaca també l’ús del masculí singular amb valor no marcat, inclusiu d’homes i dones, quan expressa un concepte o una idea més abstracta.
Ho veurem més clar amb alguns exemples:
Si escrivim que l’empresa donarà incentius a les persones treballadores deu ser que en donarà a les persones que treballen molt. I és que potser simplement volíem dir que en donarà als treballadors, a tots els treballadors . I si descrivim el perfil de la persona diplomàtica , no sabem si ens referim a les persones que tenen molt de tacte o als trets que caracteritzen els membres de la diplomàcia d’un país.
Mots col·lectius com personal , cos , plantilla o veïnat els utilitzarem sempre que no tinguin un sentit ambigu. Direm Aviat ho sabrà tot el veïnat , però no Associació de veïnat , que podrem resoldre sense cap problema amb un masculí plural: Associació de veïns .
I tampoc tindrem cap problema a escriure Centre d’atenció al client o una frase com La relació entre alumne i tutor amb un masculí singular que no fa referència a una persona concreta.
Només ens queda afegir l’última novetat de la guia: que quan s’utilitzen formes dobles es fa la concordança només en masculí dels adjectius i els pronoms febles: L’usuari o usuària abonat té dret a utilitzar totes les instal·lacions del poliesportiu .
D’aquests exemples en trobem molts a la guia. Però a més, el CNL del Vallès Oriental ha preparat un número especial de la seva publicació Un cop de mà , molt útil per difondre d’una manera senzilla els criteris de la Guia d’usos no sexistes. Una guia que proposa que reservem l’ús de formes dobles per als casos en què es vulgui fer visibles les dones i que tinguem sobretot en compte el tipus de text, la finalitat i la destinació. Haurem d’intentar ser coherents, però això no vol dir que hàgim d’aplicar una única solució a tot arreu. Així visibilitzarem les dones sense transgredir la gramàtica de la llengua.
L’adoctrinament a què ens ha sotmès el dogma d’evitar els usos sexistes i androcèntrics de la llengua ens ha fet bandejar el sentit comú . A còpia de repetir-nos que les clientes, les nenes o les treballadores no eren benvingudes quan no les teníem en compte en l’escriptura i en la parla, tots i totes ens hem obligat a fer dobles les formes de substantius i adjectius de qualsevol document que elaborem. Sense més, fins a l’extrem de trair el funcionament genuí del català.
Que els textos de les administracions públiques han d’estar lliures d’usos discriminatoris és evident, però també ho és que en català i altres llengües el gènere dels substantius no té cap relació directa amb el sexe i que creure que aquest sistema relega el femení dins el masculí i crea una dependència de la dona vers l’home és un error. Cal partir de la base que el català té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere. El masculí plural, però fins i tot el masculí singular. Això vol dir, per exemple, que una clienta també serà atesa en una oficina que tingui un horari d’atenció al client.
És veritat que la progressiva presència de les dones en àmbits socials i de responsabilitat i la tendència a relacionar gènere i sexe en els casos en què els referents són animats, han fet que cada vegada més es pugui percebre que el masculí pot ser excloent, encara que la referència no es faci a cap persona específica, però això no significa que hàgim de presentar batalla contra l’ús d’aquest gènere no marcat (masculí) sempre que ens referim a persones el sexe de les quals no es vulgui especificar.
Per això celebrem que el Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística hagi elaborat la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya , perquè és una eina que posa seny a l’aventura de les dobles formes i que impedirà que cap empresari català (o empresària catalana, evidentment) que encara ara estigui en disposició d’oferir places de programador informàtic sigui sotmès a una inspecció de la Seguretat Social i el Ministeri de Treball per ser sospitós de discriminar per raó de sexe. | 0.872527 | curate | {"fr": 0.0030186780705616, "ca": 0.9906924092824351, "pt": 0.0038991258411420664, "it": 0.0023897868058612667} | http://blocs.cpnl.cat/pelbloggros/page/2/ |
macocu_ca_20230731_4_101725 | El tresor perdut dels cavallers templers 2, el sant grial (2007) [DVD-Rip+TDT català per a Rucatala.org & Comparteix.tk] per Borinot.avi | 0.586306 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_115570 | 22a CAMINADA CULTURAL PER LES GARRIGUES: RUTA DE LA PEDRA | Centre d'Estudis de les Garrigues
Home > Activitats > 22a CAMINADA CULTURAL PER LES GARRIGUES: RUTA DE LA PEDRA
22a CAMINADA CULTURAL PER LES GARRIGUES: RUTA DE LA PEDRA
Posted by: Redacció 8 febrer, 2017 in Activitats, Agenda, caminades culturals, La Floresta, Patrimoni
Serà EL DIUMENGE 26 DE FEBRER i la petita i acollidora població de la Floresta que compta amb 160 habitants (a tans sols 4km de les Borges Blanques), acollirà la 22ª caminada cultural per les Garrigues.
La pedra, com a patrimoni de la comarca que és i com a gran recurs natural que s’ha utilitzat al llarg dels anys a les Garrigues, tindrà un protagonisme ben rellevant durant la ruta, ja que visitarem i descobrirem el CASTELL (edifici catalogat com un Bé Cultural d’Interès Nacional), el pou de gel (una construcció de pedra, de 150 m3 de capacitat), els rentadors i uns treballs artesanals a partir del treball de la pedra (mostra d’eines antigues i obres llegades pel mestre picapedrer Felip Martín).
A més, durant el recorregut de 7,5km veurem 2 cabanes de volta, vorejarem el canal Segarra-Garrigues i passarem pel davant d’una explotació d’on s’extreu la valuosa pedra de les Garrigues.
Inscripcions a: http://marxanordicaiculturagarrigues.blogspot.com.es/
caminada CEG La Floresta Patrimoni 2017-02-08
Tagged with: caminada CEG La Floresta Patrimoni
Previous: 1917-2017. ARTICLE MENSUAL AL SOMGARRIGUES
Next: ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS DEL CEG | 0.769084 | curate | {"ca": 0.7846049966239028, "es": 0.14719783929777178, "en": 0.03443619176232275, "de": 0.0337609723160027} | http://cegarrigues.cat/22a-caminada-cultural-per-les-garrigues-ruta-de-la-pedra/ |
mc4_ca_20230418_15_655522 | Concentració a favor de la nostra escola!! | AMPA ESCOLA MARTA MATA
← CALENDARI ACTIVITATS DE NADAL La polèmica llei Wert →
Concentració a favor de la nostra escola!! Somescola.cat es mobilitza en defensa de l’escola catalana
Somescola.cat convoca la ciutadania a una jornada de protesta
contra l’avantprojecte de la LOMCE, i en defensa del model
d’escola catalana en llengua i continguts, per al proper 10 de
desembre, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial del
La concentració, amb el lema “Per un país de tots, l’escola
en català,” serà a les 7 de la tarda a la Plaça de l’Ajuntament
Les entitats agrairan la vostra participacióSomescola.cat
Entitats cíviques i educatives per l’escola catalana
Posted on 7 Desembre 2012 by meritxellhumbert • Aquesta entrada s'ha publicat en 2012- 2013, NOVETATS i etiquetada amb drets humans, escola catalana. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.682979 | curate | {"ca": 0.9730941704035875, "en": 0.026905829596412557} | https://ampaescolamartamata.wordpress.com/2012/12/07/concentracio-a-favor-de-la-nostra-escola/ |
mc4_ca_20230418_10_183418 | escola Anselm Clavé | Servei Educatiu del Baix Llobregat V | Pàgina 2
General Corneliada, escola Anselm Clavé, impuls a la lectura, lectura en veu alta 0
Quino,… Llegeix més»
Portada còmic, escola Anselm Clavé, Mafalda, maletes de lectura 0
Els nois i noies de l’escola Anselm Clavé recomanen els llibres que més els han agradat.
Han fet una selecció dels llibres d’imaginació
que han agafat en préstec per llegir a casa.
Atenció, s’ho han rumiat molt!
Portada animació lectora, competència lectora, escola Anselm Clavé, gust per la lectura, lectura, recomanacions de llibres 0
Amb els objectius de millorar la lectura i gaudir del gust per compartir, es realitza a l’escola Anselm Clavé l’apadrinament lector.
Una estoneta a la setmana, els nois i noies de sisè ajuden a llegir als nens i nenes de P-5. Els nens i nenes de cinquè… Llegeix més»
Infantil animació lectora, competència lectora, escola Anselm Clavé, padrins de lectura 0
[youtube]http://youtu.be/YMStWh1Cfto[/youtube]
En aquest trimestre hem fet una nova activitat a les sessions de biblioteca.
Hem fet activitats per millorar la lectura en veu alta. Li hem dit LVA.
La primera part de la sessió la hem dedicat a fer jocs de preparació i la segona part a llegir.
General competència lectora, Corneliada, escola Anselm Clavé 0 | 0.734324 | curate | {"ca": 0.9173878835562549, "es": 0.03461841070023604, "zh": 0.03619197482297404, "nl": 0.011801730920535013} | https://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat5/tag/escola-anselm-clave/page/2/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_117520 | A l’hora habitual, l’últim dijous de novembre ens vam trobar una dotzena de membres del club per compartir la lectura d’aquesta novel·la de l’escriptora irlandesa Maggie O’Farrell.
La novel·la planteja dues històries de deus parelles que viuen a Londres en èpoques diferents. Tot i que entre una història i l’altra han passat 50 anys, l’autora ens proposa viure-les paral·lelament sobretot pel que fa a l’amor i a la maternitat. L’autora, doncs, alterna successivament la vida de la Lexie i de l’Elina, és a dir, a cada capítol canviem d’època. Aquesta curiosa estructura pren tot el sentit cap al final quan les dues històries conflueixen, cosa que en certa manera s’esdevé per la via de l’art. La novel·la ens parla, també, d’enganys, de mentides i de tensions a l’entorn familiar. Sense oblidar que fa un retrat viu del Londres bohemi dels anys 60.
Al club hi va haver força unanimitat sobre diferents aspectes. Vam estar d’acord, per exemple, que el tema de més relleu és la reflexió sobre la maternitat, ja que les dues protagonistes femenines la viuen de manera completament diferent.
Es va dir, també, que l’autora fa un retrat molt interessant del Soho, el barri dels artistes i de la vida nocturna a l’època de la Lexie (sembla que tots vam estar d’acord que la Lexie Sinclaire és el personatge més interessant de la novel·la, per la seva forta personalitat i perquè simbolitza la joventut rebel dels anys seixanta).
Vam discutir, també, si l’estructura triada per l’autora permet una lectura fàcil o, per contra, fa que calgui una lectura atenta per no perdre-s’hi. Aquí vam discrepar, des del qui van llegir-la sense cap entrebanc, fins als qui van argumentar que la Maggie O’Farrell no ho posa fàcil perquè el lector pugui tancar el puzle.
Es va valorar la capacitat que té l’autora de capturar el detall, d’escriure d’una manera visual i senzilla, amb imatges molt ben trobades (hi ha qui va prendre notes d’una detall interessant: la quantitat de noms de colors, noms compostos, que apareixen al text).
Finalment hem de dir que la novel·la, amb més o menys intensitat, va agradar a tothom. Hi ha qui la va trobar excel·lent fins a l’extrem que li va saber greu que s’acabés.
I, doncs, ens trobarem de nou l’últim dijous de gener per compartir Sortir a robar cavalls, de Per Petterson.
Publicat per Biblioteca Municipal Sant Hilari Sacalm a 17:32
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
contador de visitas
Benvinguts al club
La Biblioteca, amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector entre el públic adult de Sant Hilari Sacalm, ha organitzat el Club de lectura per adults, amb la voluntat d’esdevenir una activitat permanent i també l’escenari de possibles trobades amb autors entre d’altres activitats complementàries. Les trobades es desenvoluparan en la biblioteca, cada 2 mesos amb l’objectiu d’intercanviar diferents punts de vista sobre la lectura de l’obra triada prèviament.
El Club suposa un estímul a la lectura pel fet de saber que altres persones llegeixen el mateix llibre i que després s’ha de comentar. També suposa la descoberta de nous autors i títols que potser individualment mai llegiríem. A més és un mitjà per relacionar-se i fer amistat amb altres persones, totes molt diferents però amb un interès comú, el gust per la lectura. | 1 | perfect | {"ca": 0.9944379391100703, "es": 0.0055620608899297425} | |
cawac_ca_20200528_7_38153 | El poble marxa malgrat la pluja
Pendents encara de rebre les vostres fotos i comentaris, sí que us podem avançar que, malgrat la pluja que va fer acte de presència a la majoria de Marxes de Torxes per la Independència del país, la il·lusió de la gent i la força del convenciment que estem guanyant aquesta batalla van fer que l'èxit fos un altre cop abassegador.
Unes 6.500 persones a Vilafranca, 3.000 a Manresa, 3.000 a Vilanova, 1.000 a Tortosa... una muió de gent que no van voler perdre's la prèvia ala corprenedora Via Catalana que vam presenciar l'endemà. | 0.811653 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.marxadetorxes.cat/index.php/12-noticies/313-el-poble-marxa-malgrat-la-pluja |
racoforumsanon_ca_20220809_3_260173 | Carod ja prepara un nou partit de centreesquerra i negocia amb “catalanistes” del PSC L’exlíder d’Esquerra, el polèmic Josep-Lluís Carod-Rovira, hauria ressuscitat en les darreres setmanes la seva idea de crear un nou partit que aglutini les forces de centreesquerra a l’entorn d’un programa de sobiranisme light. En aquest sentit, Carod vol aprofitar el gir ultraespanyolista del PSOE, encarnat en l’espanyola resident a Catalunya i militant del PSC Carmen Chacon, per convèncer diversos membres destacats i “catalanistes” del PSC, actualment fora de lloc i molt disgustats amb la deriva anticatalana dels socialistes. Entre aquests dirigents hi hauria polítics com Ernest Maragall i Montserrat Tura. La manca de valentia però d’aquest sector han frustrat fins ara que el somni de Carod hagi reeixit, però l’exdirigent d’Esquerra persisteix en la seva idea.Precisament en el seu darrer article a Nació Digital Carod-Rovira torna a insistir en teoritzar la seva idea: “No tenim, com si que tenim del centre cap a la dreta, unes sigles nacionals de referència, amb vocació de majories i cultura de govern, del centre cap a l’esquerra. I aquesta és una anomalia nacional enorme, de tal manera que devem ser un dels pocs països europeus, si no l’únic, on això ocorre. No serà possible d’afrontar cap objectiu col·lectiu ambiciós, de cara al futur, amb un mapa polític incomplet i escapçat. Sí que tinc clar, però, que el buit que s’haurà d’omplir haurà de ser a través d’un instrument nou, fruit dels temps actuals i no romanalla del passat. Nou en la manera d’entendre l’exercici de la democràcia, nou en la forma de plantejar les polítiques socials i la nova economia, basades en la responsabilitat civil dels ciutadans, els empresaris i els treballadors, però també nou pel que fa a la resolució definitiva de la nostra condició de societat nacional diferenciada. En tots aquests camps, caldrà fer un pas endavant, amb valentia i estratègies unitàries, lluny, doncs, de la covardia i la desunió d’ara. La nova esquerra de govern de Catalunya haurà d’abraçar, si vol ser algun dia hegemònica, la bandera de l’estat, de la necessitat d’estat propi, des del qual entendre’ns i federar-nos amb qui es vulgui entendre i federar amb nosaltres.” font
Jo no crec en els projectes polítics que neixen de la defenestració personal del promotor en qüestió, es digui Colom, es digui Carretero o es digui Carod. Carod és una figura clau en l'independentisme català, ha estat el protagonista indiscutible del gran pas endavant que ha donat el moviment a nivell teòric, social, polític i institucional els darrers anys, tots li hem d'estar molt agraïts i com més anys passin més se'l reconeixerà. Però aquest mal sortir d'ERC i aquest munta-xiringuitisme que tenen tots els defenestrats d'ERC és una cosa que no es mereix ni el Carod ni ERC ni l'independentisme en general, que pateix de xiringuitisme crònic i d'un excés d'egos personals molt mal dgrerits.
Com sempre Molt bé | 0.882135 | curate | {"ca": 0.9938941655359566, "pt": 0.006105834464043419} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.