id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_6_57850 | Cloenda de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) a Eivissa
Tindrà lloc l'acte de cloenda de la Universitat Oberta per a Majors ( UOM ) a Eivissa, organitzada per la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Consell d'Eivissa, l'Obra Social de la Caixa de Balears «Sa Nostra», i El Corte Inglés i els ajuntaments de Sant Antoni de Portmany, Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia, i Sant Joan de Labritja.
Hi assistiran el senyor Marià Torres, conseller de Política Educativa i Cultural del Consell d’Eivissa; la doctora Carme Orte, directora de la Universitat Oberta per a Majors (UOM); la senyora Maria Ribas, regidora d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia; un representant de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany; un representant de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja; un representant de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu; i la senyora . Carolina Escandell, directora de zona d'Eivissa de la Caixa de Balears «Sa Nostra».
A l'acte es lliuraran els diplomes i els certificats d'assistència als alumnes de la UOM, que enguany han estat 138 (36 alumnes a la Seu universitària d'Eivissa i Formentera , 27 a Sant Joan de Labritja, 25 a Sant Josep de sa Talaia, 37 a Santa Eulària des Riu, i 13 a Sant Antoni de Portmany).
El programa de la UOM a Eivissa ha constat de diverses conferències a la Seu universitària d’Eivissa, amb una durada de 50 hores. La temàtica tractada ha estat:
Les històries de vida
El medi marí
La seguretat ciutadana
Jugar amb els nombres
Literatura universal
Jocs a l’antiguitat
Encontres amb l’autor
El dolor crònic
L’exercici és medicina: com l’hem de prendre
La importància de tenir una correcta postura corporal
Emocions i salut
Economia aplicada a la vida quotidiana
L’infern terrenal: explicacions psicològiques de la crueltat humana
Preparació i estada a les aules d’educació primària (experiència intergeneracional)
El programa de la UOM als pobles d’Eivissa ha constat de diverses conferències a Santa Eulària, Sant Joan, Sant Josep i Sant Antoni, amb una durada de 14 hores a cada localitat (excepte a Sant Joan de Labritja, amb una durada de 3 hores) Les conferències han tractat temes com: | 0.79086 | curate | {"ca": 0.9481346678798908, "es": 0.03184713375796178, "hu": 0.020018198362147407} | http://www.uib.cat/es/som/Arxiu/Cloenda-de-la-Universitat-Oberta-per-a-Majors-UOM.cid220973 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_329921 | Ja ho he vist a altres forums hi he pensat que estaria bé que aquí parlessim dels llibres que hem llegit i en fessim recomanacions. n n
He acabat l'Odissea M'ha agradat, però l'Ulisses em provoca entre admiració i ràbia. Quin xarlatà si us plau! En realitat la major part de l'història l'explica ell mateix, i mentre la pacient Penèlope teixeix i desteixeix castament, el tio s'està UN ANY al llit de la Circe quan ja era lliure de marxar... entre d'altres... en fi... sí, sí, en ginys fèrtil
Primer de tot: enhorabona! Tinc algunes preguntes, si no són molèstia: en quina llengua l'has llegit? Si ha estat en anglès, t'ha costat gaire? (vaig fullejar-lo un cop en anglès i mare de Déu xDD) Quants dies/setmanes t'ha portat acabar-lo i de quina manera recomanaires fer-ho? (em refereixo a si l'has anat llegint poc a poc, si has accelerat en algun moment, si l'has combinat amb altres llibres...)
En català, versió Carles Riba... He anat llegint a un ritme pausat, entre d'altres pq anava bastant de bòlit, no tenia a veure directament amb el llibre... Té els seus moments el llibre, i l'anar lent l'afavoreix (com tot el que demana una mica més d'atenció). No sé si la versió anlgesa té fama de ser especialment bona?! però així de primeres no és un llibre que jo llegiria en anglès... A mi no se m'ha fet gaire feixuc, només et calen un parell de pàgines per adaptar-te al seu ritme Un piscolabisA sí, i hi he estat un parell de mesos ben amples, al principi combinant-lo amb un de l'Amos Oz en alemany, que he anat deixant de banda bastant ràpidament perquè l'Ulisses em demanava dedicació exclusiva
(només una cosa: aquest un piscolabis m´ha sonat estrany. Crec que volies dir "un tastet" - a no ser que ho diguessis en broma, és clar- A part d´això el teu català és gairebé impecable i a més a més schön -si és que schön es pot fer servir per referir-se a una llengua)
Haha potser tinguis raó... almenys no m'he inventat la paraula, que també ho faig, això En realitat hi havia una altra que tenia a la punta de la llengua, però no em sortia...Aquesta l'he posada per posar-ne alguna... em fa una ràbia això obregana... no tampoc... un fer dentetes nominal... una temptacióseria una cosa com un mel-en-llavis | 0.87664 | curate | {"ca": 0.9877105143377333, "de": 0.0013654984069185253, "ec": 0.010923987255348202} | |
macocu_ca_20230731_4_194811 | Universitat d’Alacant i Sareb signen un conveni per promoure accions d’innovació aplicada i emprenedoria
El conveni ha estat subscrit aquest matí pel rector de la UA, Manuel Palomar i la subdirectora general de Mitjans de Sareb, Idoia Maguregui. L’acord busca promoure la innovació per impulsar la property technology, també coneguda com proptech, amb l’aplicació de les noves tecnologies en el mercat immobiliari.
Amb aquest acord, les dues entitats busquen fomentar i estimular la inversió d’R + D + I de el teixit industrial de la Comunitat Valenciana en la promoció immobiliària i el turisme residencial. En el cas de Sareb, a més, permetrà atreure idees que permetin aplicar la tecnologia o nous models de negoci a la seva activitat, el que contribuirà al fet que la companyia segueixi millorant els productes i serveis que ofereix i fent cada vegada més eficient el seu procés desinversor.
El conveni també aspira a establir un model que fomenti la participació de les empreses del territori, així com la comunicació entre l’administració pública, la comunitat científica, el teixit empresarial tradicional i les noves empreses innovadores.
Aquest acord s’emmarca en l’àmbit de les noves tecnologies i l’activitat immobiliària. El sector de l’proptech està en plena expansió ja que hi ha cada vegada més aplicacions tecnològiques per prestar tot tipus de serveis relacionats amb l’àmbit immobiliari, des de la realitat virtual per veure pisos a distància, fins a la gestió de lloguers i vendes o el treball de processar dades vinculades als immobles.
La subdirectora general de Mitjans de Sareb considera que “la unió de l’talent de la Universitat d’Alacant amb l’experiència de Sareb en la gestió immobiliària revertirà en projectes que generaran riquesa per al sector immobiliari”.
Per la seva banda, el rector de la Universitat d’Alacant, Manuel Palomar, ha manifestat respecte a l’conveni que avui s’ha signat que “aquest acord ens permetrà posar en pràctica una sèrie de reptes a través de la plataforma d’innovació Open Future que portem endavant costat de Telefónica i que implica a alumnes de la nostra universitat que tenen l’oportunitat de desplegar el seu talent “.
Aquest acord s’ha materialitzat en un acte protocol·lari que ha tingut lloc avui al despatx rectoral de la UA i en el qual han participat, a més d’Idoia Maguregui i Manuel Palomar, Oscar Hernández, director de la Territorial Est d’Sareb i Sofia Muñoz, de el Parc Científic d’Alacant.
L’acord s’emmarca en el hub d’innovació i enmprendimiento que la Universitat d’Alacant promou al costat de Telefónica a través de la iniciativa Alacant Open Future, sumant-se a la xarxa global de hubs Telefónica Open Future. Situat a l’última planta de l’emblemàtic edifici alacantí Sant Ferran 40, L’Àtic compta amb un ampli programa d’impuls a startups i projectes innovadors. | 0.879404 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_5660 | 15 cellers i 6 restaurants participen a la 5a mostra 'Music Valls Va de Vins'
El preu per sis degustacions de vi serà de 10 euros i les tapes sortiran a 2,5 euros
Redacció
Actualitzada 03/05/2017 a les 16:05
Un total de 15 cellers participaran a la 5a Mostra de Vins de la DO Tarragona 'Music Valls Va de Vins' durant el segon cap de setmana de maig, els dies 12, 13 i 14, a Valls, a la plaça del Pati. La mostra consolida així el seu nou format amb la participació de 3 cellers més que l'any anterior. Aquesta fira, afirma el regidor de Comerç i Turisme, Òscar Peris «és el resultat de l'aposta de la regidoria de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Valls, de la DO Tarragona, de l'Associació de Restauradors de Valls i de la Societat Agrícola de Valls per potenciar i consolidar el turisme a la ciutat».
En concret els cellers participants seran els Cellers Unió (Reus), Adernats (Nulles), Magatzem del Vermut (Valls), Mas Vicenç (Cabra del Camp), Cooperativa de Valls, Vins Padrò (Bràfim), Estol Verd Celler (Rodonyà), Celler Mas Bella (Valls), Vins i caves Vives Ambrós (Montferri), Vinya Janine (Rodonyà), Vins Sunyer (Ginestar), El Vi a Punt, Mas del Botó (Alforja) i Cava Reverté (Salomó). El 15è celler és Vinyes de l'Albà de la DO Catalunya, que és el productor convidat d'aquesta edició. L'any passat el primer celler convidat i qui va iniciar aquesta nova iniciativa de la mostra va ser el Celler de Capçanes de la DO Montsant. S'amplia l'oferta gastronòmica Pel que fa a l'oferta gastronòmica, enguany la mostra de vins de Valls disposarà de dos estands on adquirir tapes i racions, doblant l'oferta de l'any passat. Els restaurants que participaran en el 'Music Valls va de Vins' són Luga, Ca l'Àngel, For Events, Casa Fèlix, K de Valls i Planeta Kasteller. El preu per sis degustacions de vi serà de 10 euros amb copa de vidre inclosa i el preu de la tapa serà de 2,5 euros. A més, enguany s'oferiran dues tapes per celíacs. Vins i música A més a més, a la 'Music Valls Va de Vins' hi haurà sis actuacions musicals de formacions com la Maria Jacobs Band o Mostassa, dos grups lligats a la comarca. També hi actuarà el cantautor de Flix Xarim Aresté amb les cançons del seu disc ‘la Rosada’, que acompanyarà la matinal de diumenge i que servirà de nou per presentar el Minipop de Tarragona a Valls. L'edició d'enguany també es caracteritzarà per la música negra, forta, potent i intensa amb tot tipus de tonalitats com ara The Soul Beams, una jove formació de soul i jazz de Terrassa que està destinada a convertir-se en una de les grans del nostre país d’aquest estil; abans es podrà escoltar el blues més clàssic de White Boy White, un trio liderat per Richard White, nord-americà resident a Tarragona. Per últim, el so més clàssic i festiu al mateix temps serà els Red Rombo, un grup de swing i rockabilly que portarà a la plaça del Pati els ritmes dels anys 50. | 0.881118 | curate | {"en": 0.026913666550157287, "ca": 0.9730863334498427} | |
mc4_ca_20230418_6_75483 | Notícia: Blanes se suma al condol en el món pirotècnic per l’explosió mortal a l’empresa Zaragozana
Noticia publicada a la web el 09/01/2015 02:21:05 PM
L’Ajuntament de Blanes s’ha sumat a les mostres de condol i dolor que pesa d’ahir en el món pirotècnic i a Saragossa en especial per l’explosió que va tenir lloc aquest passat dilluns a la factoria de l’empresa Zaragozana. Recordem que l’incident, del qual s’estan investigant encara les causes, va provocar la mort de sis treballadors, així com altres sis ferits de diversa consideració.
Espectacle Pirotècnia Zaragozana, juliol 2014 - Fotografia: Quim Llorens
Les normes del Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava que s’organitza des de fa 46 anys a Blanes preveuen que el guanyador del certamen quedi automàticament convidat a participar en l’edició següent. Només en ocasions molt excepcionals es podria donar el cas que el consistori convidi a fer-ho una empresa pirotècnia que no hagi conquerit el primer premi, sense haver de passar pels requisits de tria de cada any. Per això, la proposta de convidar l’empresa Zaragozana de cara al 2016 que farà arribar l’alcalde a la Comissió Tècnica caldrà que sigui acceptada o rebutjada pels seus membres, i que així quedi reflectit a les bases del concurs que s’ha de convocar per a l’any vinent. | 0.861752 | curate | {"ca": 0.9603356216628528, "es": 0.03966437833714721} | https://www.blanes.cat/docweb/2015-09-01-condol |
macocu_ca_20230731_10_116912 | L'ordinador que controla tant les campanes litúrgiques com els tocs del rellotge Autor foto ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Data 31-08-2013 | 0.739093 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_652361 | Còrsega proposa a Catalunya crear un espai polític del mediterrani occidental Posted By: Geopolitica.cat 19 abril 2016Per primera vegada, ha tingut lloc una visita oficial del president del Consell Executiu de Còrsega, a Catalunya.Convidat pel govern català per a una reunió bilateral, Gilles Simeoni, va ser rebut dilluns a Barcelona, per part del President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, amb qui es va reunir en una cara a cara durant dues hores. L’objectiu era establir les bases d’una cooperació sostenible en les esferes política, econòmica i cultural, entre Catalunya i Còrsega per tenir un pes polític a Europa i a la Mediterrània.Gilles Simeoni explica al diari Corse Net Infos, en una llarga entrevista, la seva proposta per considerar la cooperació multilateral de cara a estructurar un espai polític de la Mediterrània occidental. “Hem proposat de reflectir sobre una cooperació multilateral per estructurar políticament l’espai de la Mediterrània occidental. Catalunya podria jugar un rol de locomotora arran del seu pes demogràfic, econòmic i polític”, explica el president cors. I pensa que a Puigdemont l’hi va semblar bé, “Globalment, té interès a jugar, des d’un punt de vista geoestratègic, un rol de locomotora en el context d’un desplaçament del centre de gravetat d’Europa vers la Mediterrània i el Sud.”Després de parlar de l’articulació d’aquest possible nou espai polític europeu, el President cors, també va apuntar una “cooperació bilateral” entre Còrsega i Catalunya, que es podria estendre a l’economia, els transports, el reforç de les rutes aèries, promoció lingüística, integració…No és la primera vegada que el govern català manté contactes en aquest àmbit del mediterrani occidental, el novembre del 2005 el Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, realitzava un viatge institucional per obrir vies de col·laboració entre Sardenya i Catalunya, entrevistant-se en aquell moment primer amb el Síndic de l’Alguer i amb el President de Sardenya Renato Soru, una política de col·laboració que de manera més constant es manté a l’Alguer, però que segurament manca de consolidar en l’àmbit sard.
Això només serviria per a distreure'ns de l'objectiu.
L'objectiu de fer de Catalunya un estat independent i tan tancat com Corea del Nord?
Nooooo, sols que tinguem l'espai sobirà de Madrit , en tenim prou.
Barcelona serà una metròpoli com la Londres decimonònica o no serà. | 0.906403 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_400000 | El regidor Pedro Sánchez abandona el grup municipal de Cs a Tarragona
Rubén Viñuales, flanquejat pels regidors Sònia Orts i Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu.
L’edil pren la decisió després que s’hagi confirmat que no repetirà a la llista de les municipals
Actualitzada 03/04/2019 a les 19:50
El regidor de Ciutadans a Tarragona Pedro Sánchez ha decidit abandonar el grup municipal i passar a ser un regidor no adscrit. La decisió s’ha precipitat després que s’hagi confirmat que no repetirà a la llista del 26-M. El candidat a l’alcaldia, Rubén Viñuales, ha optat per confeccionar una llista de perfil tècnic i per prescindir de Sánchez, tot i que sí que comptava amb ell per altres projectes, segons han explicat a l’ACN fonts del partit. Malgrat això, el regidor ha decidit deixar el grup taronja, com ja va fer la regidora Beatriz Pérez l’estiu del 2017. D’aquesta manera, el grup municipal de Cs Tarragona es queda només amb dos dels quatre regidors que van començar el mandat: Rubén Viñuales i Sonia Orts.
Fonts del partit han confirmat que el diputat al Parlament Francisco Domínguez serà el número 2 de la llista a l’Ajuntament de Tarragona -justament el lloc que havia ocupat Pedro Sánchez el 2015-. La tercera posició serà per a la regidora Sonia Orts, la quarta per a l’advocat José Luis Calderón -secretari provincial de Relacions Institucionals del partit- i la cinquena recaurà en Asunción Sancho -coordinadora de l’agrupació local de Cs a Tarragona-.
Precisament, aquest dimecres Ciutadans ha informat que ha expulsat dos regidors de l’Ajuntament de Reus i que els altres dos que tenia al consistori ja s’havien donat de baixa. Tots quatre tenien un expedient disciplinari obert i estaven suspesos de militància de forma cautelar, des que van denunciar suposades irregularitats d’un alt càrrec de Cs. Aquest dimecres els edils han anunciat que es neguen a deixar l’acta, tal com els demanava la formació.
Comenta el contingut : El regidor Pedro Sánchez abandona el grup municipal de Cs a Tarragona | 0.87011 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2019/04/03/el_regidor_pedro_sanchez_abandona_grup_municipal_tarragona_58621_1091.html |
mc4_ca_20230418_4_777672 | Notícies de la Joventut Comunista: de març 2009
Davant el desallotjament
dels i les estudiants tancades al Rectorat de la Universitat de Barcelona
i la repressió policial a les mobilitzacions estudiantils, la CJC-Joventut
Rebutgem el
desallotjament dels i les tancades al Rectorat de la Universitat de
Barcelona. Durant els gairebé quatre mesos que ha durat la
protesta, s’ha mantingut en tot moment una actitud pacífica i integradora
vers el conjunt de la comunitat universitària. No hi ha cap motiu
pel qual el rector Dídac Ramírez pugui justificar l’ordre de desallotjament
i per tant ens solidaritzem amb els i les tancades, amb qui compartim
la voluntat de construir una Universitat pública, gratuïta, no-sexista
Condemnem les
actuacions policials produïdes durant tot el dia. Totes les mobilitzacions
convocades pel moviment estudiantil han transcorregut pacíficament
malgrat el desmesurat desplegament policial. Durant la concentració
del migdia els Mossos d’Esquadra han propinat cops de porra de forma
indiscriminada, tant a l’alumnat
que era al terra com als i les periodistes. La manifestació del
vespre ha estat dissolta mitjançant successives càrregues policials
a la Via Laietana multiplicant els cops de porra vers els i les manifestants.
l’escalada de la repressió contra el moviment estudiantil, així
com la campanya mediàtica per estigmatitzar-lo, és una resposta a
la creixent participació i legitimació de les reivindicacions dels
i les estudiants en defensa de la universitat pública.
Demanem la dimissió
de Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, per la
seva responsabilitat directa en l’entrada i l’actuació del cos
de Mossos d’Esquadra. Considerem imperdonable la intromissió de la
policia en la vida universitària, que sota cap concepte ha d’estar
sotmesa a la coacció i la repressió de les forces de seguretat.
Exigim l’obertura
immediata d’una investigació entorn als fets succeïts aquesta nit
i la intervenció absolutament desmesurada dels agents policials,
que desemboqui en la necessària depuració al si de la policia i en
l’assumpció de responsabilitats per part de la Conselleria d’Interior
i els comandaments policials.
nostre ferm suport a la tasca del moviment estudiantil que impulsa reivindicacions
sòlides i rigoroses amb l’objectiu de garantir una Universitat pública
i d’accés universal. Malgrat els possibles errors comesos, considerem
que les mobilitzacions d’estudiants responen a una situació de dèficits
estructurals molt importants a l’educació superior, que viu una situació
de degradació constant pel que fa al seu funcionament democràtic i
a la seva independència del poder polític o econòmic. L’assetjament
continu dels sectors empresarials per a debilitar l’autonomia universitària
requereixen una resposta coherent i unificada de part de la comunitat
universitària, en base a un conjunt de propostes en la línia de
garantir el paper de la universitat com a protagonista del progrés
social. L’horitzó d’un sistema desestructurat i obedient a les
lògiques del mercat significaria una regressió històrica que els
sectors progressistes tenen l’oportunitat i el deure d’evitar.
Condemnem la
sistemàtica actitud per part dels Rectorats i de la Conselleria
d’Innovació, Universitats i Empresa orientada al tractament de les
mobilitzacions estudiantils des d’una òptica policial i adversa al
diàleg i l’entesa.
Donem tot el
nostre suport als i les estudiants detingudes al
llarg del dia d’avui, i a totes les persones, tant estudiants
com periodistes, que han sofert lesions i ferides fruit de les brutals
càrregues del cos de Mossos d’Esquadra en la seva actuació irresponsable
i indiscriminada, entre els quals figuren molts militants de la nostra
Encoratgem la
comunitat universitària i la societat en general a recolzar activament
la lluita per la consecució d’una universitat pública i popular,
amb el convenciment que un bon sistema educatiu garantirà una societat
més conscient, responsable i lliure.
Barcelona, dimecres
– Joventut Comunista de Catalunya
Avda. Portal
de l’Àngel 42, 2n A
Telf. 93.318.45.50
[email protected]
Brutalitat policial contra els i les estudiants que protestavem contra els desallotjaments
Recull de les primeres notícies arran de les brutals càrregues policials de les quals hem estat víctimes els i les estudiants concentrats aquest matí a Plaça Universitat.
A l´espera de poder valorar tots els fets i emetre un comunicat, es veiem aquesta tarda a les 20:00h a la Plaça Universitat.
Més informació al web de l'AEP
El podeu trobar complet a www.aep.cat
Manifestació - Plantem cara a la crisi!
Els CJC van participar al bloc jove "ACTUA!" el passat 14 de març a la manifestació “Plantem cara a la crisi” convocada per CCOO i UGT per a protestar contra les greus conseqüències que té sobre els treballadors la crisi econòmica i per a demanar l´aplicació immediata de mesures eficaces per a pal•liar els estralls que causa la crisi en els treballadors.
De nou la gent treballadora sortia al carrer per plantar cara a la crisi, i per dir que la crisi la paguin els rics!
Llibertat pels 5! Aturem el bloqueig!
El primer dia de l'any celebràvem el 50è aniversari de la Revolució Cubana, com aniversari de l'inici de la plena sobirania del poble cubà, com inici del dret a l'habitatge, com inici del dret a la educació, com inici del dret a treballar, com inici del dret a l'assistència sanitària gratuïta, com inici del repartiment de la terra entre els qui la treballaven i no entre les multinacionals americanes...
Els Estats Units, no podent derrocar la voluntat popular mitjançant l'enviament de tropes a platja Girón, durant molts anys ha finançat grups terroristes afincats a Miami com Alpha 66 o Hermanos al Rescate, grups que han causat aproximadament 3.478 víctimes mortals i han ferit a més de 2.099 persones.
Aquestes organitzacions tot i ser molt més sagnants que ETA no apareixen a cap llista de grups terroristes ni han estat mai condemnades pels governs espanyols.
L'Estat cubà ha denunciat vàries vegades a les autoritats americanes aquests atemptats planejats, organitzats i iniciats Miami sense obtenir cap resultat. Davant d'això la única sortida que li queda a un Estat per protegir als seus ciutadans és infiltrarse en aquests grups mafiosos per obtenir la informació necessària per aturar els atacs. Informació que el 17 de juny de 1998 va ser tramesa al FBI, gràcies aquesta informació els Estats Units varen detenir a Antonio, René, Ramón, Fernando i Gerardo, els cinc ciutadans cubans infiltrats en les màfies cubanoamericanes, cusats de conspiració general, conspiració a l'espionatge, conspiració a l'assassinat, conspiració per actuar com agent estranger no registrar, us d'identitat falsa, etc..
D'aquesta detenció ja fa més de 10 anys i ni en el judici (que va ser el més llarg de la història dels EUA) ni durant tot el procés d'apel?lació s'ha demostrat l'existència de cap document militar classificat.
El dia 21 de març a Gramenet del Besòs, amb la presència de Leonard Weinglass (un dels advocats dels 5) s'escoltarà un sol crit “Llibertat pels 5; aturem el bloqueig!”
Barcelona, 14 de Febrer de 2009
Mani a Sant Joan Despí
El passat dimarts 10 de març la coordinadora comunista del baix es sumà a la manifestació convocada per les Associacions de veïns de Sant Joan Despí per protestar contra l’alça dels preus dels serveis bàsics, com l’electricitat, el transport públic, l’aigua, i les tarifes i taxes aprovades per les administracions locals que s’han alçat també molt per sobre de l’IPC. | 0.802881 | curate | {"ca": 0.9766720604099245, "fr": 0.0017529665587918016, "es": 0.012540453074433657, "de": 0.0017529665587918016, "ls": 0.0016181229773462784, "en": 0.0056634304207119745} | http://noticies.cjc.cat/2009/03/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_286024 | Puigdemont plantejarà el 28 de setembre una proposta de referèndum a l'EstatEl president de la Generalitat espera convocar eleccions per després de la Diada de 2017 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha avançat aquest diumenge que aprofitarà la seva intervenció en el debat de la qüestió de confiança del 28 de setembreal Parlament per plantejar a l'Estat una proposta de referèndum a Catalunya.Puigdemont ha explicat que la idea de fer un referèndum sobre la independència en els pròxims mesos s'està "estudiant", tal com va avançar l'ARA, però "de moment" allò que preveu el vigent full de ruta del Govern és celebrar unes "eleccions constituents" el 2017.Malgrat que el Govern central i les Corts han rebutjat en reiterades ocasions els últims anys les peticions catalanes per poder celebrar un referèndum amb totes les garanties legals, Puigdemont ha assegurat que no tira encara la tovallola: "Insistiré el dia 28 a fer una proposta en aquest sentit a la política espanyola". "Si hi ha possibilitats d'utilitzar el referèndum com a mecanisme eficaç i segur perquè la gent decideixi, clar que no està descartat", ha apuntat Puigdemont, que el dia 28 se sotmetrà a una qüestió de confiança, per a la que ja s'ha garantit el suport de Junts pel Sí i la CUP, els dos grups independentistes de la cambra.En tot cas, ha recalcat que, si no hi ha acord amb l'Estat per celebrar un referèndum, la "fórmula" prevista és convocar unes eleccions constituents, que serien un "veritable plebiscit de validació" del procés independentista.La Diada de l'any que ve, en funcionsTambé el seu desig és que, per a la Diada de l'any que ve, ell ja estigui "en funcions",perquè s'hauran convocat noves eleccions i Catalunya es trobarà en el "trànsit entre la postautonomia i la preindependència".Així ho ha afirmat en una roda de premsa amb corresponsals estrangers al Palau de la Generalitat, en la que ha calculat que, "a final de juliol" de 2017, el Parlament ja hauria d'haver acabat els treballs que s'ha marcat la majoria independentista de Junts pel Sí i la CUP per a aquesta legislatura.Preguntat per quina serà la fase en la qual es trobarà el procés sobiranista en la Diada de l'any que ve, Puigdemont ha subratllat: "Jo espero, perquè és el meu compromís, que siguem capaços de fer les coses tan bé que jo ja estigui en funcions". http://www.ara.cat/politica/Puigdemont-convocar-eleccions-despres-Diada_0_1648635302.htmlDisculpeu si el fil és repetit.
Obra mestra del president. Es una tactica per desmontar els arguments del comuns.
No és pas original. És exactament el mateix que es va fer amb el PSC al 2013-2014.El dia que als comuns no els quedi cap credibilitat a Catalunya... s'inventaran una nova marca i tornarem a la casella inicial, a cremar per tercer cop la mateixa etapa. | 0.866736 | curate | {"ca": 0.9931899641577061, "hu": 0.006810035842293907} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_375363 | El 4 de setembre Esquerra llença la pedra:Algú dubta de que ER i Ñ negocien en secret i de que Ñ ha demanat eliminar el Consell per la República?1. El 4 de setembre Esquerra llença la pedra:https://t.co/iClBylYnSY— naranjero Maria) September 20, 2020I ahir el Propagandaministerium filtra un document intern de l'ANC a través de la Secretària de Difusió de Vicepresidència (negociat Colltort)L'ANC qüestiona que Puigdemont presideixi el Consell per la RepúblicaL'associació que presideix Paluzie dubte de "la transversalitat" de l'entitat de l'expresident i afirma que hi ha "massa membres de Junts"'La Vanguardia' ha tingut accés al document del debat intern, que es poden consultar en aquesta notíciaA l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no estan gens contents amb el paper desenvolupat durant dos anys pel Consell per la República (CXR), l'entitat que Carles Puigdemont va constituir a l'octubre del 2018 amb seu a Bèlgica i que té com a "missió fer efectiu el mandat de l'1-O" i que la república catalana "proclamada" el 27 d'octubre de 2017 "sigui una realitat". L'Assemblea vol que el CXR deixi de fer-li "la competència" fent d' "entitat civil" i actuï d'una vegada com a institució. Però tan poc satisfeta està l'ANC que el seu secretariat nacional va debatre el passat 29 d'agost un document intern, a què ha tingut accés La Vanguardia, i en el qual nega la transversalitat del CXR, la legitimitat dels membres de la direcció i qüestiona que l'expresident de la Generalitat segueixi presidint-lo.Bona tarda, sra. Maria i sr. Maria. Han desmentit la informació publicada avui a LV sobre l'ANC i el CxR, i han demanat una "rectificació".Davant d'això, publico aquí i en breu al web documents (14 pàgines) en què es confirma el publicat:https://t.co/KKhCgMrg2v pic.twitter.com/QPDfuAXrCf— Àlex Tort Maria) September 20, 2020
Ara resulta que el que intoxica La Vanguardia va a missa...Aclariment ANCDavant el soroll d'alguns mitjans de comunicació, volem explicar què va aprovar ahir el plenari del Secretariat Nacional, i quin és el sentit de la nostra proposta als partits.Al plenari es van aprovar les propostes següents:Convocar els partits i les entitats independentistes per a pactar un pla polític per als propers mesos, un pla que cal negociar abans de parlar de mobilitzacions concretes. Això es fa per evitar mobilitzacions sense objectiu clar que només desgastin la ciutadania i, alhora, per mirar de facilitar una sortida a l'atzucac polític en què estem atrapats des de finals de 2017.Obrir una fase de diàleg, intercanvi d'impressions, de projectes, d'expectatives... amb el Consell per la República i amb el mateix MH President Puigdemont, el resultat de la qual ens ha de permetre actualitzar la posició i/o el grau d'implicació de l'Assemblea en el Consell per la República i els Consells Locals per la República.Volem aclarir que en cap cas es va posar en dubte la presidència del MHP Carles Puigdemont del CxR, malgrat que un mitjà en concret ho hagi interpretat així, de resultes d'un document de treball intern que no es va votar a l'agost.
1. LV no intoxica, filtra un document que ALGÚ li ha fet arribar.2. Qui és el Secretariat Nacional per "obrir una fase de diàleg, intercanvi d'impressions, de projectes, d'expectatives... amb el CxR i amb el mateix MH President Puigdemont" (...) el resultat de la qual ens ha de permetre actualitzar la posició i/o el grau d'implicació de l'ANC en el CxR"? On és el mandat de l'assamblea per obrir aquest "diàleg" o replantejar les relacions?
1) Documents n'hi ha milers. Qualsevol de les centenars d'Assemblees territorials o sectorials pot crear un document. Intoxicar és no posar la informació en context i voler crear una notícia d'una cosa que no té cap valor.2) El Secretariat Nacional té competències per obrir diàlegs i replantejar posicions amb qui vulgui. Un altre tema és si després li aproven o no, en funció de si hi hagués canvis substancials.
Spoiler: ho sap perfectament això de que una cosa és una proposta de X (una comissió, una territorial, etc.) i l'altre un document aprovat pels òrgans d'un partit o entitat, i amb això juga tant ell com tants altres. Fa no massa feia exactament el mateix amb un dels documents de proposta de la CUP (encara ni en fase d'esmenes) que el filtrava no se quin mitjà i ell i tants altres VENIEN la idea de que era el que havia aprovat la CUP. És d'allò més tòxic que hi ha a l'independentisme.
Fa gràcia veure un anarkotrotsko parlar de dues entitats que ell i els seus boicotegen. D'aquí que no t'assabentis de res. Amb l'Stoichkov no estem parlant d'un document, a banda del filtrat a LV, sinó de la proposta de resolució aprovada pel SN. | 0.876286 | curate | {"ca": 0.981888745148771, "nl": 0.0038809831824062097, "cs": 0.00043122035360068997, "es": 0.013799051315222079} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_279044 | Marc Nomen, crític amb el partit dels seus contra el líder: "Els hem regalat 45 minuts" | Ràdio Sabadell
En directe: De 00:00 a 02:00
Vitamina Dance
A continuació:
De 00:00 a 01:00
Hotel Suís
De 01:00 a 3:30
El Cafè de la Ràdio
Veure tota la graella
Facebook
Twitter
Instagram
Youtube
20 anys
Actualitat
Esports
A la Carta
Programes
En directe
Graella
Contacte
Cercador Actualitat
Cercador Podcasts
Actualitat
Societat
Política
Medi Ambient
Economia
Cultura
Altres actualitat
Comarca
Urbanisme
Esports
CE Sabadell
Futbol
Futbol sala
Waterpolo
Natació
Handbol
Basquet
Motor
Altres esports
Facebook
Twitter
Instagram
Youtube
Inici
Esports
Futbol
Marc Nomen, crític amb el partit dels seus contra el líder: "Els hem regalat 45…
Les dues cares del Sabadell juvenil no li van permetre puntuar contra el primer classificat | Críspulo Díaz
11.10.2022 20:40 Adrián Arroyo
Marc Nomen, crític amb el partit dels seus contra el líder: "Els hem regalat 45 minuts"
play
stop
repeat
mute
max volume
Update Required To play the media you will need to either update your browser to a recent version or update your Flash plugin.
Derrota del Sabadell a Olímpia contra el líder de la Divisió d'Honor Juvenil, el Real Zaragoza (2-3). Els arlequinats van pagar molt car una primera part per oblidar a la qual van encaixar tres gols que podrien haver estat més si no arriba a ser per les intervencions d'Aarón Alonso, cedit per part del Barcelona. La defensa de la pilota aturada en zona no va funcionar, ja que dos dels gols aragonesos van venir de còrner. A la represa, el Juvenil A arlequinat va mostrar la part bona de la seva bipolaritat, fent el gol que el tornava al partit i tancant els saragossans a camp propi fins al punt d'acabar demanant l'hora amb el mateix Alonso buscant l'empat a la desesperada. No va arribar, amb la qual cosa l'equip de Marc Nomen se situa dotzè a la taula amb quatre punts de 15 possibles abans de visitar dissabte (12h) a Inca un Constància que és tres punts per sobre.
"La primera part és per anar-se molt emprenyat perquè els hem regalat 45 minuts i un 1-3 que podria haver estat més gran. No podem entrar desconnectats perquè ens passa factura. A la segona ho han passat malament però ha de ser la nostra tònica 90 minuts, no només la meitat. Tot passa per competir"
Marc Nomen, entrenador
"No ens podem permetre els errors defensius de la primera part. És qüestió d'actitud i falta d'ambició, perquè sí que tenim qualitat. Hem de tenir més clar contra qui ens enfrontem. Jugàvem contra el primer classificat i no està allà de gratis, ningú li ho ha regalat, així que hem d'entrar més actius"
Aarón Alonso, porter
🔊 ÀUDIO #HotelSuís | El líder #dhj3 @RZcantera bat un bipolar @FutBaseCES (2-3)
👨🏻🏫 @MarcNomen: "Els hem regalat 45 minuts i és per estar emprenyat"
🧤 @aaronalonso_1: "És qüestió d'actitud i de falta d'ambició"
▶️ https://t.co/jtN4T2Bnre [29:55] pic.twitter.com/lguqULmlkn
— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) October 11, 2022
El Mercantil, colíder de Nacional
Tan sols el Barcelona B supera el Mercantil al capdavant de la Lliga Nacional Juvenil. Els dos equips blaugranes tenen set punts en el sarró després de tres jornades, igual que el Sant Andreu, que tanca aquest triple colideratge. Tot plegat per la golejada per 4-1 de l'equip gracienc contra el cuer i únic equip que encara no ha puntuat en el que portem de curs: el Lleida Esportiu. Dissabte (18h) els mercantilistes visitaran el Martinenc al Guinardó.
"Estem tenint el punt de sort de cara a porteria que també s'ha de tenir per ser l'equip amb més gols a favor. Podem millorar ens molts aspectes encara i encaixem gols en accions que es poden treballar, així que ens motiva corregir per ser millor equip del que ho som ara"
Marc Xalabarder, entrenador
🔴🔵 JUVENIL "A"
🔵🔴
🏆 Lliga Nacional@CEMercantil 4 - @Lleida_Esportiu 1.
⚽️⚽️ Miguel
⚽️ Alvar
⚽️ Marcos
L’equip suma 3 punts en un gran partit a nivell col•lectiu.#CEMJuvA pic.twitter.com/4tLPyzYx6B
— C.E. Mercantil (@CEMercantil) October 9, 2022
El Juvenil B del Centre d'Esports, de la seva banda, ja ha assaborit tots els possibles signes: una victòria, una derrota i l'empat de l'últim partit (2-2) al camp del Nàstic Manresa. Una igualada injusta tenint en compte les múltiples ocasions que van tenir els arlequinats, però a la vegada agònica, ja que al 86' el resultat era de 2-0 per als del Bages. Dues dianes molt tardanes, al 89 i 94, van permetre puntuar els sabadellencs, que encara van tenir una pilota més en la darrera acció que el porter manresà va salvar sobre la línia. Dissabte (16h) hi haurà derbi vallesà a Olímpia contra el Cerdanyola.
"Vam ficar jugadors a dalt per intentar esgarrapar alguna cosa i amb pilotes directes vam poder fer dos gols a les acaballes. Quan el rival té coses a perdre i nosaltres no, ens posem la granota i aleshores arriben els gols. Tant en el joc col·lectiu com més directe vam ser capaços d'endur-nos un punt que fa justícia" | 0.648796 | curate | {"ca": 0.810530679933665, "es": 0.057628524046434496, "en": 0.1084162520729685, "fr": 0.009950248756218905, "gl": 0.002902155887230514, "pt": 0.001658374792703151, "it": 0.003316749585406302, "id": 0.0024875621890547263, "da": 0.001451077943615257, "ja": 0.00041459369817578774, "uk": 0.0012437810945273632} | https://radiosabadell.fm/noticia/marc-nomen-critic-amb-el-partit-dels-seus-contra-el-lider-els-hem-regalat-45-minuts |
mc4_ca_20230418_11_640406 | EL MÀRQUETING VIRAL - eBook - Laie
978-84-9029-520-5
Internet està canviant la publicitat. Els missatges s'estenen com virus per la xarxa. Aquest llibre explica com passa, quines són les millors maneres de provocar el màrqueting viral i quines campanyes ho han fet millor. *Todos nuestros productos incluyen el IVA, ampliar información otros libros del autor | 0.492177 | curate | {"es": 0.3371104815864023, "en": 0.04815864022662889, "ca": 0.6147308781869688} | http://www.laie.es/ebook/el-marqueting-viral/E0002492972/978-84-9029-520-5 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_61789 | CUP's Arenys de Munt 329 vots (9,51%) 1 regidor Badalona1.571 vots (2,12%) Barxeta 98 vots (8,13%) Berga 938 vots (13,20%) 2 regidors Biosca 51 vots (31,68%) Capellades 354 vots (12,78%) 2 regidors Cardedeu 411 vots (6,07%) 1 regidor Celrà 210 vots (11,90%) 1 regidor Dosrius 26 vots (1,22%) Girona 916 vots (2,83%) Granollers 444 vots (2,08%) La Vansa i Fòrnols 42 vots (33,07%) Lleida 1.030 vots (2,15%) Manresa 1.590 vots (6,00%) 1 regidor Martorell 475 vots (4,45%) Mataró 2.173 vots (5,48%) 1 regidor Molins de Rei 539 vots (5,24%) 1 regidor Montesquiu 83 vots (16,12%) 1 regidor Navarcles 195 vots (5,91%) Pineda de Mar 333 vots (3,32%) Ripoll 77 vots (1,37%) Sallent 356 vots (8,95%) 1 regidor Sant Celoni 729 vots (9,54%) 2 regidors Sant Cugat del Vallès 895 vots (3,02%) Sant Joan de les Abadesses 123 vots (5,47%) Terrassa 859 vots (1,31%) Torà 92 vots (12,43%) 1 regidor Valls 763 vots (7,51%) 1 regidor Vic 1.174 vots (7,64%) 2 regidors Viladamat 66 vots (22,07%) 1 regidor Vilafranca del Penedès 1.643 vots (10,81%) 2 regidors Vilanova i la Geltrú 1.366 vots (5,75%) 1 regidor Vilassar de Dalt 163 vots (4,20%) Vilassar de Mar 275 vots (3,30%)Total (sense contar Barxeta)19.591 vots (0,68%)22 regidors Plataformes amb participació de la CUP Arbúcies (CUPA) 400 vots (13,56%) 2 regidors Barbens (Junts per Barbens) 161 vots (30,09%) 2 regidors Barberà del Ballès (EAB) 130 vots (1,20%) Begur (Independents de Begur) 259 vots (13,34%) 1 regidor Calldetenes (Poble en marxa) 291 vots (24,37%) 3 regidors Castellserà (Independents per Castellcerà) 157 vots (21,30%) 2 regidors Centelles (Independents per Centelles -CUP) 78 vots (2,12%) Cerdanyola del Vallès (PAS) 986 vots (4,31%) Masquefa (Entesa per Masquefa) 225 vots (7,13%) 1 regidor Palamós (Entesa de Palamós) 793 vots (11,18%) 2 regidors Platja d'Aro (ARENCA) 113 vots (3,17%) Ripollet (Compromís per Ripollet) 2.241 vots (18,55%) 5 regidors Salt (Independents per Salt) 489 vots (6,09%) 1 regidor Sabadell (Entesa) 5.968 vots (8,15%) 2 regidors Sant Pere de Ribes (UM9) 1.734 vots (18,79%) 4 regidors Sant Feliu de Guíxols (Alternativa Verda) 113 vots (1,31%) Santa Coloma de Gramenet (Gent de Gramenet) 1876 vots (4,98%) Tarragona (N.SOM-AUP) 261 vots (0,51%) Total (CUP's soles + Plataformes àmplies)35.866 vots (1,24%)47 regidors
a TArragona hi havia la preCUP...AUP + nosaltres som(PCPC)...pocs vots...però suposo que amb ànims per tirar endavant la CUP!! això espero...!!! tarragona desperta! !
Ja se sap Tarragona... (no ho dic en ironia) quina és la situació política de la ciutat en general. Suposo que s'han tret aquest resultats, entre d'altres causes d'arrel (com el fet que Tarragona és força espanyola i/o espanyolista), per que la AUP s'ha difós a la gent amb poc temps i molta gent no sabia el que era. De totes maneres us animo a crear la CUP per d'aquí quatre anys, segur que si la gent uns coneix més i el moviment de l'EI es posa a treballar en aquest projecte d'aquí quatre anys treieu millors resultats! | 0.741246 | curate | {"ca": 0.9933020763563295, "es": 0.006363027461486939, "fr": 0.0003348961821835231} | |
mc4_ca_20230418_9_736480 | dijous, 27 de desembre de 2007> L'estelada fa cent anys
La senyera independentista, documentada per primer cop a la seu parisenca de la Lliga Nacionalista el 1908, enfila el seu primer centenari. Per commemorar l'efemèride, una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes i l'edició de publicacions i material sobre l'emblemaEMILI AGULLÓ.
Foto: EL PUNT A. PUIG
Una vella fotografia, feta a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana a París, que il·lustrava un calendari del 1909 mostra una senyera amb un rombe –suposadament blau– al mig i una estrella blanca al damunt. Tot i no tenir el format clàssic, amb el triangle i l'estel a la dreta, l'emblema és el precedent més antic que inclou els components bàsics de la senyera de lluita.D'una manera semblant a altres commemoracions d'efemèrides, com ara els centenaris del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), de la fundació de l'Orfeó Català (1991) o de les Bases de Manresa, amb una nova associació que es va fundar el 1992, una comissió de ciutadans proposa que se celebri el primer centenari de la primera senyera estelada.Amb aquest propòsit, des de fa unes setmanes han obert el projecte a l'adhesió d'historiadors i intel·lectuals que hi vulguin col·laborar. I a la llista ja n'hi figuren més d'una trentena entre els quals hi ha noms com el de l'historiador Oriol Junqueras, l'economista Elisenda Paluzie; el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, i el president de la Fundació Centre de Documentació Política, Miquel Sellarès. La comissió vol aprofitar aquest centenari per commemorar, alhora, el primer segle de l'independentisme contemporani. A l'historiador Oriol Junqueras li sembla bé que «aquest element es pugui prendre com a referent històric per commemorar l'aniversari de tot el moviment, perquè alhora permet reflexionar i analitzar el futur». De moment, la comissió ha posat en funcionament el web www.estelada.cat, i ha començat a contactar amb institucions i persones per tirar endavant un llibre, un còmic i una exposició, i editar material divers dedicat a l'estelada. També vol recuperar cartells que facin servir la bandera i té al cap altres iniciatives en espera d'aconseguir finançament i més adhesions.L'emblema definitiu, tal com ha perviscut fins als nostres dies, va aparèixer pels volts del 1918. El disseny el va idear Vicenç-Albert Ballester, que liderava el clandestí Comitè Pro Catalunya. A imatge i semblança de la bandera cubana i fent servir els mateixos elements de la iconografia maçònica, com el triangle blau –el cel de la humanitat– i l'estel blanc de cinc puntes –símbol de la llibertat–. La inspiració de Cuba, no va ser un fet casual, perquè l'il·lustrador Joan-Marc Passada –un dels impulsors de la commemoració– recorda que molts catalanistes del moment «s'emmirallaven en el moviment independentista cubà», que el 1898 s'havia desvinculat de l'Espanya colonial. A la Catalunya de principis del segle XX, mancava una estructura política que apostés per l'independentisme, ja que aleshores encara imperava, com a molt, el regionalisme i tampoc hi havia institucions de govern estrictament catalanes, llevat de la tímida Mancomunitat. SENYERA PROVISIONAL Ballester pensava que la senyera tradicional quedava curta, hissada al costat d'una bandera espanyola que la neutralitzava. Així, l'estelada era un símbol d'insurrecció, però transitori. De fet, Ballester va escriure que quan Catalunya fos independent retornaria «de bell nou la bandera de les quatre barres, la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»La majoria de testimonis gràfics de la nova bandera, sobretot durant els primers anys, provenen de casals i agrupacions catalanes a l'estranger. De popularitzar-la a casa nostra, però, se'n va encarregar Estat Català als anys vint. Més tard, també fou protagonista durant la proclamació de la república catalana, el 14 d'abril del 1931, i de l'Estat Català, el 6 d'octubre de 1934. Amb l'arribada del franquisme, l'estelada va restar condemnada a l'ús clandestí, a recer d'organitzacions com el Front Nacional de Catalunya (FNC). LA REINVENCIÓ DEL PSAN A la dècada dels seixanta, una escissió marxista del FNC va donar lloc al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'any 1968. Aquesta formació, que aquest 2008 celebrarà el seu 40è aniversari, va adaptar la bandera als colors revolucionaris. I d'aquí que l'estel es tenyís de vermell i el fons del triangle restés groc. Posteriorment, altres partits, com ara ERC, de manera informal, l'any 1987, i les CUP, que són les úniques que l'empren com a bandera oficial, també han assumit l'estelada del PSAN. I, encara que pugui semblar contradictori amb l'orientació socialcristiana, també les joventuts d'Unió, potser per diferenciar-se de la JNC, que majoritàriament es decanta per l'ús de la tradicional.Pel seu creador, Vicenç-A. Ballester, l'estelada era un símbol provisional de lluita. Quan Catalunya fos independent, retornaria «la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
>A Macià li van exigir que retornés el símbol>Una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes per celebrar el centenari de la senyera estelada>Una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes per celebrar el centenari de la creació de la senyera estelada | 0.899609 | curate | {"ca": 0.9960747663551401, "es": 0.003925233644859813} | http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2679059 |
macocu_ca_20230731_10_507942 | Atraquen amb arma blanca el Bingo de Reus
La passada matinada de dijous, dos atracadors van accedir al Bingo de Reus, situat al Raval de Jesús. Quan ja es trobaven a dins, van realitzar amenaces a un dels treballadors amb una arma blanca.
Els fets van tenir lloc poc abans de les tres de la matinada. Els atracadors van endur-se ràpidament els diners que hi havia a la caixa registradora i cap persona va resultar ferida. | 0.72574 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_142687 | Bàsquet i solidaritat diumenge al pavelló de Pego
El CB Pego i l’associació Alma pro-05infancia van de la mà en l’organització d’aquest esdeveniment que tindrà lloc diumenge de matí al pavelló cobert Ausiàs March. Es tracta d’una acció solidària, una recollida de roba i complements de segon mà coincidint amb la concentració d’equips de bàsquet prebenjamins de tota la comarca que es farà a partir de les nou i mitja del matí.
Luxi Argüello, per part de l’associació Alma, ens ha explicat la iniciativa. La roba que arreplega l’associació passa a la tendeta solidària de la plaça del Mercat, i es converteix així en fons econòmics que serviran per a donar les beques a jugadors i jugadores del CB Pego. L’activitat, remarquem, es farà diumenge, dia 20, al pavelló, de les 9:30 a les 13:30 del matí. | 0.802673 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_280261 | Puig: "Ací ningú està demanant el dret a l'autodeterminació ni vol associar-se a eixa quimera" - Diari La Veu
Escriba el número 615323
Puig: "Ací ningú està demanant el dret a l'autodeterminació ni vol associar-se a eixa quimera"
El president de la Generalitat assegura que el territori valencià té una vinculació "sense cap mena de dubte" en "l'espai constitucional amb Espanya" i demana a Torra que no el "clave en aquest debat"
1 novembre 2019 11:25h
Puig indica que creu que a Torra "li ha arribat clarament el missatge". / EUROPA PRESS
VALÈNCIA (EP). El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat que el debat territorial de Catalunya "no pot en absolut contaminar la Comunitat Valenciana" i ha demanat respecte al seu homòleg català, Quim Torra. Segons Puig, "ací ningú està demanant ni el dret a l'autodeterminació ni, per descomptat, ningú està volent associar-se a aquesta quimera que no té cap sentit per a nosaltres".
"La Comunitat ja va decidir en el seu moment el seu Estatut i la seua via, i la seua via és de profund autonomisme i, al mateix temps, vinculació sense cap mena de dubte en l'espai constitucional amb Espanya", ha indicat en una entrevista concedida a Europa Press. El president ha explicat que advoca per ponts de diàleg per a avançar en una solució al problema català, però ha exigit "respecte" perquè l'autodeterminació "no està en l'agenda política valenciana".
El cap del Consell, que ja va eixir al pas del posicionament de Torra defensant el dret d'autodeterminació valencià, ha explicat que la carta que va anunciar que remetria a Torra per a demanar-li respecte s'enviarà pròximament. Així mateix, ha agregat que no ha parlat amb ell aquests dies, encara que creu que "li ha arribat clarament el missatge".
Puig ha incidit que ell respecta totes les idees i li demana a Torra que no clave el territori valencià en aquest debat perquè, a més, s'està donant així més representativitat de la que tenen als signants de la Declaració de la Llotja de Mar –República Valenciana i ERPV– perquè les forces parlamentàries en Corts no estan demanant l'autodeterminació.
"Ací prenem una decisió que és Estatut i Constitució, a més des del govern valencià apostem per un Estat que siga federal, és la nostra via. Pot haver-hi persones en la Comunitat que, amb total legitimitat, defensen l'autodeterminació, però en aquests moments no representen ni molt menys, ni des de lluny, un sentir ni majoritari ni rellevant", ha agregat.
També ha respost a Joan Tardà (ERC), que va emmarcar la reacció de Puig en la campanya electoral perquè, segons va dir, aquest entén la seua postura, "una altra cosa és que ho expresse públicament". "El que dic en públic és el que pense", ha afirmat, i ha precisat que si al que es refereix és al fet que és sensible amb la realitat plural d'Espanya i els senyals d'identitat "és cert" però no entén "ni en públic ni en privat el que està fent Torra".
"Intente entendre la situació de Catalunya, però aquells als quals ens dol el que està passant allí el que no entenem és l'entossudiment al diàleg efectiu entre catalans", ha agregat el president. Puig, a més, ha indicat que li agradaria, així mateix, que Tardà i altres dirigents d'ERC "actuaren com a vegades diuen en privat per a facilitar el diàleg i per a allunyar qualsevol indici de violència".
Violència a Catalunya
Respecte a la violència en els carrers de Catalunya, Puig ha incidit que escoltar "dirigents de la societat catalana parlar del benefici que representa la violència en efecte de translació a un problema polític" és "el més allunyat de la democràcia i de la política"que ha escoltat mai.
"Com la violència pot servir d'argument de propaganda? Això és molt greu, és que és això el que s'associa finalment a tot el que són els moviments de caràcter terrorista i això és el que no té cap lògica", ha assenyalat.
Així, li agradaria que Torra "governara per a tots els catalans, pensen com pensen, i garantira la llibertat de tots els catalans, els que es manifesten i els que no, els que volen anar a la universitat i els que no" perquè "no es pot estar simplement amb una part de la societat i defensant un interés partidista quan s'està governant".
D'altra banda, preguntat sobre si es planteja actuar com a intermediari entre els governs central i català, ha insistit que el diàleg fonamental s'ha de donar primer "entre catalans" i cal "desfronterizar". "Nosaltres treballarem des d'una posició de respecte, no de confrontació, però sense cap mena de protagonisme", ha conclòs Puig.
Escriba el número 648682 | 0.846879 | curate | {"ca": 0.9783616692426584, "es": 0.013689556193420181, "it": 0.004857584455729742, "en": 0.0030911901081916537} | https://www.diarilaveu.com/puig-ningu-dret-autodeterminacio-associar-quimera |
oscar-2201_ca_20230904_12_95574 | Totes les preguntes que ens plantejàvem amb la darrera carta de Mowgli, demanaven resposta i la demanaven ja! No vàrem poder esperar més i aprofitant que l'acampada de branca s'havia anul·lat ens decidirem a contactar amb Hathi. Després d'una bona estona discutint acordàrem fer una carta demanant-li explicacions i fent un petit fum cridàrem la seva atenció, deixant la carta allà mateix. Esperàrem tot el vespre i part del dia, quan ja perduda tota esperança vàrem trobar això:
No sols ara sabíem que Hathi i Mowgli tenien un pla en comú, sinó que el propi Hathi coneixia la història de Mowgli. Però a banda d'això, sols ens varen sortir més dubtes. Quin és aquest vell camí cap al mur i de quina mort està parlant? Perquè haurien de caure en el oblid? Havíem de sortir de dubtes per tant, vàrem acordar que pensaríem durant la setmana a quin lloc es devia referir Hathi.
Apart de tot això, vàrem tenir una acampada molt diferent al que estam acostumats! Començarem la sortida amb un concurs de cuina "Masterchef Llop" on vàrem poder constatar que no morirem de fam al campament d'estiu, per la vetllada vàrem anar al Cineonee a veure una pel·lícula d'allò més entretenguda, amb crispetes i tot. I el dia següent complírem el compromís de l'agrupament per l Llum de la Pau, passàrem el matí a un supermercat del poble demanant que ens compressin menjar per poder dur a Caritas Santa Maria i repartir-ho a famílies que ho necessiten, una valuosa experiència molt gratificant per tot l'estol, que a més, va ser un èxit: 3 carrets plens!! ! | 0.866465 | curate | {"ca": 0.9993451211525868, "fr": 0.0006548788474132286} | http://www.aegterradepous.org/2015/03/els-llops-i-daines-ens-anam-de-cacera-5.html |
mc4_ca_20230418_6_68985 | Restaurants Las Rozas. Els millors restaurants on menjar a Las Rozas
Discoteques i pubs Restaurants, on menjar Allotjaments Bars i cafeteries Botigues de quadres Vehicles d'ocasió Òptiques Jardineries Centres d'estètica Vestits de núvia i nuvi. Vestits de noces Compro Oro | 0.639436 | curate | {"es": 0.1821561338289963, "ca": 0.8178438661710037} | http://lasrozas.portaldetuciudad.com/va-es/restaurants-on-menjar/lasrozas-001_18_1.html |
macocu_ca_20230731_2_427921 | Una trentena de pacients de diversos serveis de l’Hospital Sant Jaume de Calella s’han afegit aquest matí a la commemoració del Dia Mundial de l’Activitat Física. Ho han fet amb una de les sessions habituals i periòdiques de psicomotricitat, que avui i de forma excepcional han realitzat a l’aire lliure. Fins al Parc Dalmau, i acompanyats pels professionals dels equips, han realitzat activitats per millorar la seva coordinació o l’equilibri, per exemple.
L’activitat física forma part del seu tractament de rehabilitació o és una pràctica que combat els efectes físics o psicològics de l’envelliment. Si bé mantenir-se actiu i fer activitat és una prescripció que fan els metges per al conjunt de la població, per prevenir malalties pròpies de la vida sedentària; en el seu cas és un element essencial. Els usuaris del servei de rehabilitació i de psicogeriatria de l’Hospital de Dia i de l’Espai AMIC -que funciona gràcies al suport de l’AVAH- han posat de manifest la importància de ser actius i moure’s, avui 6 d’abril que es commemora el Dia Mundial de l’Activitat Física.
L’activitat ha començat amb el desplaçament fins al Parc Dalmau, que per a alguns usuaris ja implica haver de fer un esforç important. Han aprofitat el matí assolellat per compartir un esmorzar, que no era servit sinó que han hagut de col·laborar en la seva preparació. Aquesta ha estat de per sí un segon exercici. I és que molts d’ells tenen dificultats de mobilitat i de coordinació, i per això tallar l’entrepà per la meitat o sucar-lo amb tomàquet i oli no resulta gens simple.
Saltó ha destacat el treball dels professionals del servei per elaborar programes de rehabilitació gairebé individualitzats i canviants a mesura que avancen el procés. “La feina del rehabilitador, el fisioterapeuta, el terapeuta ocupacional o la infermera que treballa amb nosaltres és justament adequar l’activitat i la intensitat de l’exercici a cada usuari perquè, per exemple no tots els que han patit un ictus poden fer el mateix”, ha explicat. | 0.914445 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_110956 | Julio Iglesias vol evitar la demanda de paternitat de Javier Sánchez
Javier Sánchez Santos, el seu fill no reconegut, ha presentat una demanda a València i el cantant es nega a ser jutjat a la ciutat
22/07/2018 15:10 | Actualitzat a 23/07/2018 09:40
Julio Iglesias en una imatge d'arxiu. | cedida
Javier Sánchez Santos no pararà fins que el cantant Julio Iglesias el reconegui com el seu fill legítim. Aquesta batalla legal que fa quasi 20 anys que perdura podria acabar més aviat de l'esperat, almenys, això és el que pretén Iglesias. D'aquí a una setmana, se li acaba el termini per respondre a una nova demanda de paternitat que va presentar Javier el passat juny.
Javier és el fill no reconegut del cantant, i tot i que en nombroses ocasions s'ha apuntat que era el seu fill, per l'ADN de familiars i el gran semblant físic, el cantant segueix sense cedir, negant-ho tot.
Batalla legal sense descans per Julio Iglesias
Però el jove no es dona per vençut. Tot i que el 1999 es va desestimar una demanda presentada sense que es presentessin proves d'ADN, Javier no va voler deixar-ho córrer. L'any passar 2017 va tornar a intentar-ho, presentant una altra demanda i, aquest cop, acompanyada d'una prova de parentiu.
Javier Sánchez Santos, el fill no reconegut de Julio Iglesias | Cedida
Va extreure ADN de la brossa dels familiars de Julio Iglesias, suposadament d'un dels seus fills, i es va constatar que hi havia fins a un 99,9% de coincidència. Però des de sempre, Javier Sánchez ha dit públicament que el seu pare és Julio Iglesias.
Ara es podria resoldre aquest judici en tan sols uns dies. El 27 de juliol és la data límit per que el cantant respongui a la demanda de paternitat que se li va enviar des dels Jutjats de València. Però Julio Iglesias es nega a ser jutjat en aquesta ciutat, al·legant que el procés judicial «ha de tramitar-se a Madrid perquè sosté que és allí on se situa el seu últim domicili i no a Marbella, on se li ha notificat la demanda», segons el mitjà local 'Las Provincias'.
Intenta endarrerir el cas
L'advocat de Sánchez Santos va considerar que l'estratègia de Julio Iglesias per portar el cas a València té com a intenció retardar «el cas tot el que pot». «Primer, per negar-se a recollir la demanda i ara amb la competència dels tribunals», va afegir el lletrat.
Davant d'aquesta situació, el fill no legítim de l'artista ha presentat un recurs de súplica al Jutjat de Primera Instància número 13 de València, on defèn que la comunicació de la demanda a Marbella és correcta, perquè el cantant té una residència allí.
#Família #Julio Iglesias | 0.82015 | curate | {"es": 0.03948397185301016, "ca": 0.9605160281469899} | https://catalunyadiari.com/cor/julio-iglesias-demanda-paternitat |
racoforumsanon_ca_20220809_3_824546 | Les lectures continuades i consecutives d'aquest Llibre són les que fan savis i lliures els cristians catalans: (En la lletra petita de la portada del llibret hi posa: "UN GUIATGE PER MITJÀ DEL QUAL HOM POT LLEGIR CONSECUTIVAMENT TOTA LA BÍBLIA EN UN O DOS ANYS, I ELS PSALMS I EL NOU TESTAMENT UNA VEGADA CADA ANY". Per si a algú li interessa en paper: http://www.tbsbibles.org/shop.php?sess=dmAhOXllIChoeig8ZHQpOT0sLmRlJzInJS1jcDg4fW00LHd3JS9kcDskenYkPG1mOg%3D%3D
Lectures del 09 de juliol del 2011, dissabte Josuè 11 Psalms 144 Segon any: Pedro 5Mateu 19 | 0.688524 | curate | {"ca": 0.7333333333333333, "en": 0.26666666666666666} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_8495 | Les cookies són petits arxius de dades rebudes pel terminal des del lloc web visitat i s’utilitzen per enregistrar certes interaccions de navegació en un lloc web mitjançant l’emmagatzematge de dades que pot ser actualitzat i es recupera. Aquests arxius s’emmagatzemen a l’ordinador de l’usuari i contenen dades anònimes que no són perjudicials pel sistema. S’utilitzen per recordar les preferències de l’usuari, com ara l’idioma seleccionat, les dades d’accés o la pàgina de personalització.
Les Cookies també poden ser utilitzades per enregistrar informació anònima sobre com un visitant fa servir un lloc. Per exemple, a través del qual un usuari pàgina web ha arribat o si s’utilitza un banner publicitari.
Cookies utilitzades en aquest lloc web:
Seguint les directrius de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades procedim a detallar l’ús de Cookies que fa aquesta web per tal d’informar-li amb la màxima exactitud possible.
Aquest lloc web utilitza les Cookies següents pròpies:
Cookies de sessió, per garantir que els usuaris que escriguin comentaris al blog siguin humans i no aplicacions automatitzades. D’aquesta manera es combat el correu brossa.
Aquest lloc web utilitza les següents galetes de tercers:
Google Analytics: Emmagatzema cookies per poder elaborar estadístiques sobre el trànsit i volum de visites d’aquesta web. En utilitzar aquest lloc web està consentint el tractament d’informació sobre vostè per Google. Per tant, l’exercici de qualsevol dret en aquest sentit haurà de ser comunicat directament a Google.
Xarxes socials: Cada xarxa social utilitza les seves pròpies Cookies per tu punxar en botons del tipus M’agrada o Compartir
Aquesta web també pot tenir enllaços a xarxes socials (com Facebook o Twitter). No obstant això, aquesta web no té control sobre les cookies utilitzades per aquests llocs web externs. Per a més detalls sobre les cookies de xarxes socials o les de llocs web no relacionats, li recomanem que revisi les seves pròpies polítiques de cookies.
Desactivació o eliminació de cookies.
A través d’aquesta web, l’informem que pot activar o desactivar i aquestes cookies seguint les instruccions del seu navegador d’Internet:
Chrome: Configuració -> Mostra opcions avançades -> Privadesa -> Configuració de contingut.
Firefox: Eines -> Opcions -> Privadesa -> Històric -> Configuració Personalitzada.
Internet Explorer: Eines -> Opcions d’Internet -> Privacitat -> Configuració.
Safari: Preferències -> Seguretat.
Opera: Eines -> Preferències -> Edita preferències> Cookies.
Edge: Configuració -> Veure configuració avançada -> Privadesa i serveis -> Cookies.
Per a més informació, podeu consultar a l’Ajuda del seu navegador o en les pàgines de suport dels mateixos: | 0.801889 | curate | {"ca": 1.0} | https://corhorta.com/ca/politica-de-cookies/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_170214 | Com gairebé totes les modes, tendències i corrents que modulen les nostra societat global (per bé o per mal) el rebuig a les anomenades black face, les cares pintades per representar de forma caricaturesca a les persones considerades negres, va sorgir als Estats Units i s’ha estès per tot el món occidental. Tot va començar als teatres del segle XIX i al cinema de principi de segle XX (recordareu The Jazz singer, 1927, la primera pel·lícula sonora de la història) quan els productors preferien pintar un actor de pell clara enlloc de contractar-ne un de pell fosca. Era una pràctica clarament discriminatòria, vexatòria i racista que ens connecta directament amb el teatre de l’antiga Atenes o de l’Anglaterra shakespeariana, on les dones tenien prohibit aparèixer dalt dels escenaris i els escassos papers femenins els interpretaven homes convenientment disfressats.
El cas de les cavalcades dels reis d’Orient que visiten els nostres pobles i ciutats la tarda-vespre del dia 5 de gener el veig substancialment diferent. En primer lloc perquè si es pintaven cares era sobretot perquè fins no fa tant aquí hi havia molt poques persones negres (quan jo era petit a Manresa només n’hi havia un i tots el reconeixíem: en Johnson, el mític jugador de bàsquet). I en segon lloc perquè els tres reis tenen el mateix estatus, no hi ha jerarquia entre ells excepte per l’ordre amb què apareixen i això és ben fàcil de corregir. En la desfilada, menys els caramels, tot és impostura i exageració: les barbes, els rínxols, les panxes, les ostentoses vestimentes, les corones, l’exotisme de pega o el porexpan daurat. Precisament, una de les gràcies de l’esdeveniment és que rere les perruques o la pintura s’hi poden amagar indistintament homes i dones de qualsevol origen, condició i color de la pell.
Ara bé, de la mateixa manera que dic que no hi sé veure, en l’escenificació dels reis d’Orient, voluntat discriminatòria ni racista, sinó espectacle explícitament irreal i artificiós, també dic que, si hi ha persones “negres” a qui veure un “blanc” amb la cara pintada desfilant pels carrers els resulta ofensiu, aleshores deixem-ho de fer, immediatament. I és que de totes les injustícies, genocidis i racismes que acumula la humanitat els darrers dos mil anys, cap és comparable, ni en intensitat, ni en magnitud, al que han patit les persones a qui hem considerat “negres” a partir de criteris culturals i ideològics. Sabem, gràcies al cinema i la televisió, que als Estats Units l’esclavitud no es va abolir fins l’any 1865. El què no es diu tant, ni ningú n’ha demanat perdó, és que al regne d’Espanya (a Cuba concretament) aquesta xacra es va mantenir encara 15 anys més. Tampoc recordem prou que només fa quatre dies del racisme institucionalitzat en el qual es basava el colonialisme europeu a l’Àfrica (Guinea Equatorial es va independitzar d’Espanya fa només 50 anys! ), de l’eliminació definitiva de la segregació racial a Nordamèrica (principis de la dècada dels 70), o de la fi de l’Aàrtheid a Sud-Àfrica (1990). Des d’aleshores, el racisme explícit ha desaparegut de les legislacions, però el pòsit cultural acumulat és lluny de desaparèixer i les persones que ens considerem blanques seguim tenint dificultats per igualar-nos a aquells que considerem negres. Només així s’explica, per exemple, l’acceptació passiva de determinades imatges terrible provinents del Mediterrani o el continent africà.
La humanitat, i Europa molt especialment, té encara un enorme deute pendent amb els homes i dones negres de l’Àfrica i del món i si modificant una senzilla tradició nadalenca contribuïm modestíssimament a pagar-lo, no podem sinó agrair la oportunitat de fer-ho.
Comparteix això:
Relacionats
De valors i pixarades
01.10.2011 | 11.46
A Manresa
Sense ruptura no seran plebiscitàries
21.03.2015 | 11.03
A Polítiques
Més informació, més discussió, més política
02.11.2011 | 12.02
A Manresa
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tweet
Darreres Notícies VilaWeb
08.12.2022 | 20:49 El Congrés dels Estats Units aprova la llei de protecció del matrimoni homosexual
08.12.2022 | 20:30 La UEFA multa Irlanda pels suposats càntics a favor de l’IRA de la selecció femenina
08.12.2022 | 19:55 L’antipolítica encoberta
08.12.2022 | 19:54 Maria Antònia Font
08.12.2022 | 18:33 La Plataforma per la Llengua rep setze denúncies per discriminació lingüística a la UIB en un any | 0.812805 | curate | {"ca": 0.9707170855430021, "de": 0.012451002997463684, "es": 0.004150334332487895, "it": 0.00853124279455845, "pt": 0.0029974636845745907, "nl": 0.001152870647913304} | https://blocs.mesvilaweb.cat/adam/cares-pintades/ |
mc4_ca_20230418_12_327851 | L’alta de col·legiació és un tràmit obligatori i necessari per a l’exercici de la professió que cal formalitzar personalment a les oficines de l’AGIA.
Segons l'article 3 de la Llei dels agents i gestors immobiliaris, les persones físiques que vulguin exercir la professió han d'obtenir l'autorització del Govern, i han de complir els requisits que s'exposen a continuació:
1. Complir les condicions establertes per la legislació vigent a cada moment per poder ser titular d'activitats econòmiques.
2. a) No tenir antecedents penals per delicte dolós.
2. b) No estar declarades en suspensió de pagaments ni fallida, llevat dels concursats i fallits que hagin estat rehabilitats.
3. Superar una prova d'aptitud per exercir la professió d'agent i gestor immobiliari que Govern convocarà periòdicament en les condicions que estableixi reglamentàriament.
4. Subscriure i mantenir en vigor una pòlissa d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil professional individual amb una companyia d'assegurances legalment establerta al Principat amb una garantia mínima de 25.000.000 Pta.
5. Inscriure's com a membre del col·legi professional previst a l'article 8 i justificar el dipòsit efectuat per al pagament de les quotes d'inscripció i anual i per al manteniment del col·legi professional
sol-licitud-col-legiacio.pdfLlei d'agents i gestors immobiliaris
llei-d-agents-i-gestors-immobiliaris.pdfReglament
reglament.pdfdeclaració jurada
declaracio-jurada.pdf C/ del Fener, 11, 3r-6a Andorra la Vella · Tel. : +(376) 801 115 · Fax: +(376) 865 415 | 0.776959 | curate | {"ca": 0.9246889325474787, "cs": 0.005239030779305829, "es": 0.04518664047151277, "fr": 0.024885396201702686} | http://www.houseandorra.net/index.php?accion=contingut&idmenu=19 |
mc4_ca_20230418_5_757888 | Com optimitzar les vídeo conferencies amb Jitsi Meet | MaadiX
Enviat per @MaadiX el dc., 08/04/2020 - 11:27
1- Usa Chrome/Chromium: De moment, el navegador quin millor suport té per a l'ús de Jitsi és Chrome. Durant una conferència, la resoulció dels vídeos que cada participant envia va canviant, adaptant-se a la quantitat de participants. La qualitat disminueix a mesura que s'uneixen altres persones, de manera que es minimitza la càrrega en l'amplada de banda i la CPU. Firefox no és capaç de rebre aquesta informació i adaptar la resolució del vídeo que envia, de manera que cada connexió feta amb aquest navegador acaba suposant una sobrecàrrega en el conjunt de la trucada. Firefox està treballant per a resoldre aquesta situació, però mentrestant, evita utilitzar aquest navegador per a unir-te a les sales.
2- No usis l'App Mòbil: Amb l'aplicació mòbil el resultat és el mateix que amb Firefox. Una solució és utilitzar el navegador Chrome en nodo 'Vista per a ordinador' i accedir a la sala a través del seu enllaç públic, com ho faries des d'un ordinador.
3- Entrada d' àudio: esbrina que el teu àudio no estigui generant echo. Una única persona que generi echo acaba molestant a tota la sala. Configura l'entrada d'àudio en el teu dispositiu perquè estigui en un nivell òptim que permeti enviar el senyal sense amplificar.
4- Utilitza auriculars: D'aquesta forma minimitzes la possibilitat que es generi echo a la sala
5- Silencia el micròfon: si no estàs parlant mantingues el teu micròfon desactivat. D'aquesta forma es redueix el soroll i s'augmenta la qualitat general de la tucada en reduir-se també la quantitat de dades enviades. Per a una dinàmica satisfactòria de les teves reunions pots utilitzar la funcionalitat de demanar torn de paraula.
6- Desactiva la cambra: cada vegada que no sigui necessari compartir pantalla o visualitzar els vídeos dels participants, tens l'opció de desactivar el vídeo. Això permetrà crear sales amb moltíssims més convidats.
Aquí pots consultar alguna funcionalitat nova de l'eina que et pot ser útil: https://jitsi.org/news/features-update-april-2020/ | 0.828232 | curate | {"ca": 0.9688846337960747, "es": 0.031115366203925323} | https://maadix.net/ca/optimizar-rendimiento-jitsi |
oscar-2201_ca_20230904_13_95149 | 39° 31′ 51″ N, 0° 24′ 37″ O / 39.530833333333°N,0.41027777777778°O / 39.530833333333; -0.41027777777778Coord. : 39° 31′ 51″ N, 0° 24′ 37″ O / 39.530833333333°N,0.41027777777778°O / 39.530833333333; -0.41027777777778
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Comarques Horta Nord
Població
Total
7.314 (2020)
• Densitat
3.180 hab/km²
Gentilici
Rocafortà, rocafortana
Predomini lingüístic
Valencià
Geografia
Superfície
2,3 km²
Altitud
35 m
Limita amb
València
Godella
Partit judicial
Montcada
Dades històriques
Patrocini
Sant Sebastià màrtir
Festa patronal
finals d'agost
Organització política
• Alcaldessa
Amparo Sampedro Alemany
Identificador descriptiu
Codi postal
46111
Codi de municipi INE
46216
Codi ARGOS de municipis
46216
Altres
Lloc web
rocafort.es
Rocafort, també conegut com a Rocafort de Campolivar, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Contingut
1 Geografia
2 Història
3 Toponímia
4 Economia
5 Demografia
6 Política i govern
6.1 Composició de la Corporació Municipal
6.2 Alcaldes
7 Patrimoni
8 Festes i celebracions
9 Fills i veïns il·lustres
10 Notes
11 Referències
12 Bibliografia
13 Enllaços externs
Geografia[modifica]
Està situat al nord-oest de la capital valenciana; el terme presenta una forma estreta i allargada de nord-oest a sud-est i està dividit en dos parts molt diferenciades tant en el relleu com en la utilització del sòl. La part que seguix al nord-oest l'ocupa una sèrie de llomes suaus que no arriben a superar els 90 metres d'altitud, i on els cultius de secà (garroferes, oliveres i vinya) han sigut substituïts per urbanitzacions per al descans i l'estiueig. Des del nucli urbà primitiu cap al sud-est, el sòl és completament pla i d'origen sedimentari i està ocupat per cultius de regadiu amb aigua procedent de la Séquia Reial de Montcada.
El seu terme municipal limita amb Godella i amb la ciutat de València. El clima és mediterrani,[1] encara que lleugerament més fresc que en la capital del Túria a causa de l'altitud dels seus pujols. [2]
Història[modifica]
Plànol de Rocafort de 1883
Document del Morabatí (1415). El més antic document conegut on apareix el nom de Rocafort (lo loch de Rocafort)
No hi ha documents que certifiquen que Rocafort existira com a poble abans del segle xiv. Les proves indirectes indiquen que no existia a l'època musulmana ni a la romana (el poble no és anomenat al Llibre del Repartiment de l'antic Regne de València) ni en forma de noms àrabs ni llatins. No obstant això, encara que no hi ha proves de la seua existència en eixes èpoques, sí que s'han trobat vestigis humans pel seu territori, fins i tot de l'època prehistòrica, com ara restes humanes i objectes materials de l'eneolític a la Cova de Rocafort, actualment exposades al Museu de Prehistòria de València.
De l'època romana, actualment només es conserva un aqüeducte situat a la partida de l'Horteta, i de l'època musulmana només es van trobar les restes d'una finca, encara que no s'ha demostrat inequívocament que pertanga a eixe període.
Al segle xiv pertanyia a Francesca Gamella, i més tard a Mateu Llançol, els béns dels quals foren venuts pel rei a Pere Malet en 1341. Al segle xv, foren els seus senyors Raimon d'Almenar i els Mercader, que el vengueren el 1527 a Tomás Ribot. En 1610, Cristòfol Muñoz de Funes apareix com a senyor, i posteriorment el va succeir Joan Muñoz, per a integrar-se el 1799 al patrimoni dels barons de Santa Bàrbara.
Entre novembre de 1936 i març de 1938, en plena Guerra Civil espanyola, va viure al poble el poeta republicà Antonio Machado. S'allotjava en un xalet prop de la Séquia Reial de Montcada, que actualment és un restaurant. [3] Sobra la seua estada va escriure els Sonetos escritos en una noche de bombardeo en Rocafort, a més de la memòria de les nombroses activitats culturals i veïnals en les quals el poeta es va comprometre. [4][5]
Toponímia[modifica]
El nom del poble, que remet a la roca on està assentat el nucli principal de la localitat, té origen geogràfic. Per als parlants actuals pot provocar estranyesa que un nom femení -roca- estiga acompanyat per un adjectiu masculí –fort-. En realitat, a l'Edat Mitjana «fort» no era ni masculí ni femení: senzillament no tenia flexió de gènere, de la mateixa manera que passava amb «calent», com s'observa al nucli de Fontcalent, a Alacant.
Economia[modifica]
La seua economia descansa principalment en el sector dels serveis de la zona residencial. Antigament va ser important l'extracció de pedra i marbre, però les pedreres es troben extintes en l'actualitat. No obstant això, tenen el valor històric d'haver contribuït a la construcció de les Torres de Serrans i del Micalet de València, ja que d'elles es va extraure el material necessari per a la seua construcció.
Rocafort és un dels municipis més terciaris de l'Horta de València. En 2001, un 75% dels actius residents treballaven en el sector dels serveis, percentatge que era el més elevat de la comarca, fins i tot per damunt de la mateixa ciutat de València i de Godella. D'altra banda, sols un 1% dels actius treballen en l'agricultura, segons dades de 2001. 64 hectàrees estaven conreades, totes elles de regadiu, destacant com a cultius principals els cítrics (59 ha), les hortalisses (3 ha) i la creïlla (2 ha). [6] El sector secundari ocupava en 2001 un 23% dels actius i bona prova de la seua escassa presència és que el Pla General d'Ordenació Urbana aprovat el 3 de maig de 1990 no declarava cap hectàrea com a zona industrial. [6] Tot i això, la indústria compta amb diverses fàbriques de pell, un taller de marbre i diversos de derivats de la fusta, així com alguns vestigis de caràcter artesanal de les seues antigues fàbriques de seda i brodats.
Demografia[modifica]
En 1510, Rocafort juntament amb la veïna Godella sumaven en total 33 veïns entre els dos (uns 150 habitants). En 1572 Rocafort havia de tenir 9 veïns (uns 40 hab. ), que ja havien crescut fins als 16 (uns 72 hab.) un segle després, en 1646. [6] En 1713 la població havia augmentat poc (18 veïns) i en 1787, ja habitaven 322 persones, que van augmentar fins a les 504 de 1877. La població va augmentar lleugerament fins a 1940, quan el poble sobrepassava els 1.260 habitants. En 1970 ja n'eren 2.200 i en 1981, 3.087. [6] Segons dades de 2017 (INE), compta amb una població censada de 7.004 habitants. [7]
Evolució demogràfica
1838
1845
1865
1887
1892
1897
1900
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2007
362 338 441 490 507 493 509 3.703 4.242 4.619 4.799 4.629 5.117 5.464 6.049 6.144 6.259
Política i govern[modifica]
Composició de la Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Guanyem Rocafort-Podem-EUPV (GR) i 1 de Vox.
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Rocafort
Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Víctor Jímenez Bueso 1.204 31,43% 5 ( +1)
Partit Popular Agustín Aliaga Pozo 903 23,57% 4 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Guillermo José Gimeno 550 14,36% 2 ( )
Guanyem Rocafort-Podem-EUPV Miguel de la Cruz Parra 439 11,46% 1 ( )
Vox Sergio Herrero Rosario 352 9,19% 1 ( +1)
Altres candidatures[a][b] 346 9,03% 0 ( -2)
Vots en blanc 37 0,97%
Total vots vàlids i regidors 3.831 100 % 13
Vots nuls 14 0,36%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.845 72,11%**
Abstenció 1.487* 27,89%**
Total cens electoral 5.332* 100 %**
Alcalde: Guillermo José Gimeno (Cs) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de PP, 2 de Cs i 1 de Vox[8])
Fonts: JEC,[9] JEZ València. [10] M. Interior,[11] Periòdic Ara. [12]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Alcaldes[modifica]
Casa Bou, seu de l'Ajuntament de Rocafort des de 2002.
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període
Alcalde o alcaldessa
Partit polític
Data de possessió
Observacions
1979–1983 Enrique Gonzalvo Soler GIR 19/04/1979 --
1983–1987 Vicent Lozano Gandia AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Floreal Silvestre Alcañiz PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Floreal Silvestre Alcañiz
Francesc Soler i Marco PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 15/06/1991
n/d --
? ?
1995–1999 Sebastián José Bosch Ponce PP 17/06/1995 --
1999–2003 Sebastián José Bosch Ponce PP 03/07/1999 --
2003–2007 Sebastián José Bosch Ponce PP 14/06/2003 --
2007–2011 Sebastián José Bosch Ponce PP 16/06/2007 --
2011–2015 Amparo Sampedro Alemany PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Amparo Sampedro Alemany
Víctor Jiménez Bueso PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 13/06/2015
30/07/2016 Dimissió/renúncia
--
Des de 2019 Guillermo José Gimeno
Agustín Aliaga Pozo Cs
PP 15/06/2019
13/08/2021 --
Pacte de govern
Fonts: Generalitat Valenciana[13]
Patrimoni[modifica]
Mosaic conservat al Centre de Dia de Rocafort.
El patrimoni més important de Rocafort és:
Església de Sant Sebastià Màrtir. Data de 1434 i va pertànyer durant molts anys als picapedrers de la Fàbrica de Murs i Valls, passant després a les mans dels frares agustins de València. El seu estil és neoclàssic.
Convent agustí. Destaquen el claustre i una galeria superior també de 12 arcs sostinguts per pilastres.
Palau del baró de Terrateig. Edifici de 1768, es trobava al sud del centre urbà, en el carrer en què naix la carretera de Godella. [6] Fou enderrocat en 1994 per a construir en el seu solar l'actual Casa de la Cultura, i només es conservà el jardí posterior. [14]
Festes i celebracions[modifica]
Festes patronals. Celebra les seues festes a la fi d'agost en honor de Sant Agustí, Santa Bàrbara, La nostra Sra. del Rosari, Crist de la Providència i Verge d'Agost.
Fills i veïns il·lustres[modifica]
Josep Dolz i Montesinos (Rocafort, 1903), músic i compositor.
Pasqual Roig Silvestre (Rocafort, 1872 - 1957), cantant.
Vicent Soler i Marco (Rocafort, 1949), economista, polític i conseller de la Generalitat Valenciana.
Vicent Alfonso Cardona (Rocafort, 1940), futbolista. [15]
Notes[modifica]
↑ També es presentaren a les eleccions de 2019: Compromís per Rocafort (Compromís) (216 vots, 5,64%), Independents per Rocafort (IxR) (110 vots, 2,87%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (20 vots, 0,52%).
↑ Les formacions polítiques IxR i Compromís perderen cadascuna 1 regidor obtingut el 2015.
Referències[modifica]
↑ climate-data.org
↑ «Rocafort». A: Juan Piqueras (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. III. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 296 - 298. ISBN 84-8186-021-2.
↑ El refugio de Machado. Diari El País, 23 d'agost de 2002.
↑ Rocafort revive a Antonio Machado. Diari Levante, 26 de febrer de 2009.
↑ Rocafort recuerda a Machado. Xarop, 18 de febrer de 2009[Enllaç no actiu]
↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Rocafort». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana (en castellà). Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
↑ Redacció «Guillermo José Gimeno es converteix en el primer alcalde de Cs de l'Horta amb el suport de PP i Vox». www.hortanoticias.com, 15-06-2019.
↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.514 [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 113 [Consulta: 16 juny 2019].
↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Rocafort», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Rocafort. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
↑ «Fitxes de recursos culturals i artístics: Rocafort: Casa de la Cultura». L'Horta Nord contemporània. Arxivat de l'original el 2008-03-31. [Consulta: 6 febrer 2011].
↑ «Perfil a BDFutbol». BDFutbol. [Consulta: 1r abril 2015].
Bibliografia[modifica]
Sorribes i Gramatge, Vicent. Monografia històrica de Rocafort. Rocafort: Ajuntament de Rocafort, 1956
Pérez i Marco, Albert: Crònica de Rocafort. Rocafort: Ajuntament de Rocafort, 1988. ISBN 84-505-8306-3
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. València: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-47-4
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rocafort
Ajuntament de Rocafort
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
Municipis de l'Horta Nord
Albalat dels Sorells
Alboraia
Albuixec
Alfara del Patriarca
Almàssera
Bonrepòs i Mirambell
Burjassot
Emperador
Foios
Godella
Massalfassar
Massamagrell
Meliana
Montcada
Museros
la Pobla de Farnals
Puçol
el Puig de Santa Maria
Rafelbunyol
Rocafort
Tavernes Blanques
Vinalesa
Registres d'autoritat
VIAF: 316732837
Bases d'informació
GEC: 0056176
OSM: 342349
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rocafort&oldid=28651345»
Categoria:
Rocafort
Categories ocultes:
Articles amb enllaços externs no actius des de 2021
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Control d'autoritats
Pàgines amb mapes
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Aragonés
Нохчийн
Cebuano
Zazaki
English
Español
Euskara
Français
Galego
Magyar
Italiano
ქართული
Bahasa Melayu
Nederlands
Occitan
Polski
Português
Русский
Srpskohrvatski / српскохрватски
Shqip
Svenska
Татарча/tatarça
Українська
Vèneto
Winaray
中文
Bân-lâm-gú
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 23 nov 2021 a les 22:01.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.587518 | curate | {"sr": 0.015548120448730565, "ca": 0.7249885193203438, "fr": 0.027553631174965558, "en": 0.047890835137440135, "an": 0.0013776815587482779, "it": 0.012792757331234009, "es": 0.106409499442367, "pt": 0.017188217542478516, "de": 0.009381355376238274, "gl": 0.002099324279997376, "eu": 0.0019025126287476218, "mk": 0.002230532047497212, "ba": 0.000393623302499508, "uu": 0.000196811651249754, "no": 0.005707537886242866, "oc": 0.0040674407924949155, "ro": 0.0012464737912484419, "tg": 0.000262415534999672, "ru": 0.005117102932493603, "sv": 0.004395460211244506, "ar": 0.0019025126287476218, "fi": 0.000590434953749262, "vi": 0.00032801941874959, "br": 0.000721642721249098, "id": 0.00098405825624877, "gd": 0.00045922718624942597, "lt": 0.000393623302499508, "hu": 0.000393623302499508, "ka": 0.00045922718624942597, "ms": 0.000852850488748934, "nl": 0.00065603883749918, "pl": 0.000393623302499508, "sq": 0.00032801941874959, "uk": 0.00065603883749918, "zh": 0.000131207767499836} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Rocafort |
oscar-2301_ca_20230418_5_19279 | Christiane Jatahy, una de les creadores brasileres amb més renom internacional, adapta lliurement la celebrada Dogville de Lars von Trier per continuar amb el discurs polític i social que dominava el seu anterior muntatge, O agora que demora, presentat el 2019 al Temporada Alta. Grace, la protagonista, fuig d’un règim totalitari i troba refugi en un teatre on un grup de comediants està immers en l’adaptació de la pel·lícula per treballar la idea de l’acollida dels forasters. Una situació ambigua on la directora d’escena i cineasta torna a experimentar amb el seu inimitable llenguatge híbrid entre el teatre i el cinema.
Teatre
Actualitat a escena
Propostes trencadores
Segell Temporada Alta
Fitxa artística
Fitxa artística
Adaptació, direcció i realització fílmica: Christiane Jatahy
Basat en el pel·lícula ‘Dogville’ de Lars von Trier
Intèrprets: Véronique Alain, Julia Bernat, Élodie Bordas, Paulo Camacho, Azelyne Cartigny, Philippe Duclos, Vincent Fontannaz, Viviane Pavillon, Matthieu Sampeur i Valerio Scamuffa
Col·laboració artística, espai escènic i il·luminació: Thomas Walgrave
Col·laboració i coordinació: Henrique Mariano
Ajudant de direcció: Stella Rabelo
Direcció de fotografia: Paulo Camacho
Vestuari: Anna Van Brée
Música: Vitor Araujo
Vídeo: Julio Parente i Charlélie Chauvel
Espai sonor: Jean Keraudren
Producció: Comédie de Genève
Coproducció: Odéon Théâtre de l’Europe (París), Piccolo Teatro di Milano – Teatro d’Europa, Théâtre National de Bretagne – Rennes i Maillon – Théâtre de Strasbourg scène européenne
Amb la participació de Harry Blättler Bordas
Gràcies a Martine Bornoz, Adèle Lista, Arthur Lista
Amb el suport de Pro Helvetia Fondation suisse pour la culture
Lars Von Trier is represented in French speaking Europe by Marie Cécile Renauld, MCR Agence Littéraire as agreed with Nordiska ApS.
Christiane Jatahy is an Associate Artist at Odéon-Théâtre de l’Europe, Centquatre-Paris, Schauspielhaus Zürich, Arts Emerson – Boston and Piccolo Teatro di Milano.
La companyia Axis compta amb el recolzament de la Direction régionale des affaires culturelles d’Île-de-France, Ministère de la Culture France.
Aquest espectacle es presenta en el marc de Pyrenart, projecte POCTEFA 2014-2020 (Espanya-França-Andorra) cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament (FEDER)
Veure més
+ Info
Connexió Iberoamèrica
Durada: 1 h 50 m
Estrena a l’Estat Espanyol
Estat: Suïssa / Brasil
Espectacle en francès i portuguès amb sobretítols en català
El Canal
5 de novembre, 20:006 de novembre, 20:00
Preu: 30 €
Disponibilitat:
Fotos
Anterior Següent
Prepara la teva funció
Amb Christiane Jatahy
Postfunció (6/11)
Inscriu-te aquí
Dossier de l'espectacle
Descarregar
Programa de mà de l'espectacle
Descarregar
Perfil de Lars Von Trier
Llegeix el perfil
Masterclass de Jatahy
Mira el vídeo
Sobre 'Dogville'
Llegeix l'article
Si t'agrada aquest espectacle et suggerim...
Antigone in Molenbeek + Tiresias
Guy Cassiers - Toneelhuis
09 oct.
Teatre Municipal de Girona
Aucune Idée
Christoph Marthaler
27 nov.
El Canal
Gardenia – 10 anys després
Alain Platel - Frank van Laecke - Steven Prengels
06 nov.
Teatre Municipal de Girona
Divina invención (o la celebración del amor)
Sergio Blanco
30 oct.
Teatre de Salt
Comparteix a:
Share on Whatsapp
Share on Facebook
Share on Twitter
Temporada Alta – Festival de tardor de Catalunya
Bitò, Pati del Teatre, 2 – 17190 Salt
T: + 34 972 402 004
[email protected]
Twitter
Facebook
Instagram
Youtube
TikTok
Avís legal
Cookies
Contacta
Inicia sessió
Si us plau, inicia sessió amb les credencials que utilitzes per comprar les teves entrades per accedir a "El meu festival":
Correu electrònic
Contrasenya
Recorda'm
Crea el teu usuari a El Meu FestivalNo recordes la teva contrasenya?
×
Utilitzem cookies pròpies, de tipus tècnic i de caire necessari, amb la finalitat de fer possible la navegació en el present lloc web. Usem també cookies pròpies i de tercers, de tipus analític, amb finalitats d’estadística, per optimitzar el funcionament d'aquest lloc web i per a personalitzar l'experiència de la navegació dels usuaris. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUÍ
Accepta Cookies
Calendar
'); //jQuery('.menuresponsive').parent('ul').remove(); //jQuery('ul.mega-sub-menu > .scrolloto').html(content); });
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Ús de Cookies
Cookies estrictament necessàries
Cookies analítiques
Enllaços i pràctiques de privacitat de tercers
Ús de Cookies
POLÍTICA DE COOKIES
Bitò Produccions SL informa l'ús de cookies a les seves pàgines web.
Les cookies són arxius que es poden descarregar en el seu equip a través de les pàgines web. Són eines que tenen un paper essencial per a la prestació de nombrosos serveis de la societat de la informació. Entre d'altres, permeten a una pàgina web emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació obtinguda, es poden utilitzar per reconèixer a l'usuari i millorar el servei ofert.
Segons quina sigui l'entitat que gestioni el domini des d'on s'envien les cookies i tracti les dades que s'obtinguin se’n poden distingir de dos tipus: cookies pròpies i cookies de tercers.
Existeix també una segona classificació segons el termini de temps que romanen emmagatzemades en el navegador del client, podent tractar-se de cookies de sessió o persistents.
Finalment, hi ha una altra classificació amb cinc tipus de cookies segons la finalitat per a la qual es tractin les dades obtingudes: tècniques, de personalització, d'anàlisi, publicitàries i de publicitat comportamental.
Per a més informació referent a aquestes classificacions i la resta d’informació sobre cookies pot consultar la Guia sobre l'ús de les cookies de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.
En aquest lloc web (així com en altres de Bitò Produccions SL als quals es pugui accedir per enllaç, vincle o hipervincle des d'aquest), utilitzem els següents tipus de cookies:
cookies de tipus tècnic o tècniques: són pròpies i de sessió, i tenen per finalitat de possibilitar l’accés de l’usuari en el lloc web i el seu òptim funcionament durant la sessió. Aquest tipus de cookies són obligatòries i necessàries durant la sessió, venen preacceptades i no serà possible l’accés al lloc web si les mateixes resulten deshabilitades.
cookies de tipus analític o analítiques: són pròpies i/o de tercers (eines de Google Analythics), persistents, i s’empren amb una finalitat estadística per quantificar el numero d’usuaris, recopilar dades anònimes agregades relatives a l'ús d'aquest lloc web pel conjunt dels usuaris, per optimitzar el funcionament d'aquest lloc web i per a la personalització de l'experiència de la navegació dels usuaris, a través, tot, de l’anàlisi de la navegació dels usuaris en el nostre lloc web.
Les cookies s'associen únicament a un usuari anònim i el terminal des del qual navega no proporciona referències que permetin deduir les seves dades personals com a usuari/a. Aquest/a pot configurar el seu navegador perquè notifiqui i rebutgi la instal·lació de les cookies enviades per Bitò Produccions SL, llevat d’aquelles estrictament tècniques, sense que això vagi en detriment del seu accés als continguts d'el lloc.
A l'accedir a aquesta pàgina web sol·licitem el permís de l'usuari per obtenir aquestes dades estadístiques, en compliment de l'RDL 13/2012, i per tant, l’acceptació de les cookies Si vostè continua navegant considerarem que accepta el seu ús. Davant la informació relativa a la política de cookies del present lloc web és possible dur a terme les següents accions:
Acceptar les Cookies. No es tornarà a visualitzar l'avís a l'accedir a qualsevol pàgina de portal durant la present sessió.
Modificar la configuració. Podrà obtenir més informació sobre què són les galetes, conèixer la Política de galetes d'aquest lloc web i modificar la configuració del seu navegador.
Vostè pot restringir, bloquejar o esborrar les galetes d'aquest lloc web o qualsevol altra pàgina web, utilitzant el seu navegador. A cada navegador l'operativa és diferent, la funció de 'Ajuda' us mostrarà com fer-ho.
Internet Explorer
FireFox
Chrome
Safari
Cookies estrictament necessàries
Les cookies de tipus tècnic o tècniques: són pròpies i de sessió, i tenen per finalitat de possibilitar l’accés de l’usuari en el lloc web i el seu òptim funcionament durant la sessió. Aquest tipus de cookies són obligatòries i necessàries durant la sessió, venen preacceptades i no serà possible l’accés al lloc web si les mateixes resulten deshabilitades.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta cookie, no podrem desar les vostres preferències. Això significa que cada vegada que visiteu aquest lloc web haureu de tornar a activar o desactivar les cookies.
Cookies analítiques
Les cookies de tipus analític o analítiques: són pròpies i/o de tercers (eines de Google Analythics), persistents, i s’empren amb una finalitat estadística per quantificar el numero d’usuaris, recopilar dades anònimes agregades relatives a l'ús d'aquest lloc web pel conjunt dels usuaris, per optimitzar el funcionament d'aquest lloc web i per a la personalització de l'experiència de la navegació dels usuaris, a través, tot, de l’anàlisi de la navegació dels usuaris en el nostre lloc web.
Activa o desactiva les galetes
Habiliteu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les vostres preferències.
Enllaços i pràctiques de privacitat de tercers
El lloc web de Temporada Alta pot contenir enllaços a altres llocs aliens a aquest o aliens a Bitò Produccions SL.
En aquests casos Bitò Produccions SL no es responsabilitza per la política de cookies, per les condicions de privacitat o pel contingut d'aquests llocs, o de si aquests llocs tenen o no l'autorització pertinent per a la publicitat dels seus continguts.
La inclusió d'un enllaç al lloc bito.pro no implica que Bitò Produccions SL fomenti cap manera o es responsabilitzi d'aquest enllaç. En aquestes situacions es recomana a l'usuari/a que revisi les polítiques de privacitat d'aquests llocs.
En el cas que a la web apareguin enllaços o hipervincles cap a altres llocs d'Internet, Bitò Produccions SL no exercirà cap tipus de control sobre aquests llocs i continguts. En cap cas, Bitò Produccions SL no assumirà cap responsabilitat pels continguts d'algun enllaç pertanyent a un lloc web aliè, ni garantirà la disponibilitat tècnica, qualitat, fiabilitat, exactitud, amplitud, veracitat, validesa i constitucionalitat de qualsevol material o informació continguda en cap d'aquests hipervincles o altres llocs d'Internet.
La inclusió d'aquestes connexions externes no implicarà cap tipus d'associació, fusió o participació amb les entitats connectades. | 0.679267 | curate | {"ca": 0.814021790620559, "sv": 0.0005684509711037423, "pt": 0.003884414969208906, "fr": 0.06707721459024159, "nl": 0.006821411653244907, "es": 0.03685457129322596, "en": 0.04898152534343913, "de": 0.0018948365703458077, "eu": 0.0006631927996210326, "hy": 0.0006631927996210326, "it": 0.003505447655139744, "cs": 0.0021790620558976787, "gl": 0.0006631927996210326, "la": 0.0005684509711037423, "eb": 0.0007579346281383231, "ar": 0.010895310279488394} | https://temporada-alta.com/shows/entre-chien-et-loup/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_180276 | El passat 23 de Febrer es va organitzar un dinar-homenatge al nostre company Josep Janés com agraïment a la feina feta durant més de 3 anys. Seguint les normes de l’ANC va dimitir per deixar pas a un nou coordinador elegit per majoria, en Josep M. de Fàbregues.
En total ens vàrem aplegar 42 persones entre els companys del grup de treball i els seus cònjuges.
El nou coordinador, en Josep M. de Fàbregues va fer una introducció-lloança del Josep Janés, i acte seguit fou el mateix Janés qui ens va fer un breu discurs d’agraïment .
Els companys del Grup de Treball van voler aprofitar l’acte per expressar també el seu reconeixement a en Pere Gabarra, que ha estat un dels fundadors de la Sectorial i ànima de la mateixa, a més d’un excel·lent i documentat orador que ha desenvolupat una feina extraordinària. En Josep Janés va glosar la seva figura entre els aplaudiments dels assistents.
Vàrem tenir també una convidada especial, na Patrícia Gabancho perquè ens fes una xerrada acabant amb els preguntes dels assistents.
La Patrícia Gabancho es l’actual Vicepresidenta del Ateneu Barcelonès i articulista política i autora de llibres de ficció entre el que es va destacar el que va escriure l’any 2009 ¨Crònica de la Independència¨ com una visió del futur de la nova República Catalana.
Com a periodista i persona que es mou prop del que passa al país ens va donar la seva visió personal dels esdeveniments actuals al país amb el referèndum com a objectiu per portar-nos a la Independència.
Després hi va haver un torn de preguntes i d’opinions dels companys a la Sra. Gabancho I que amb les seves respostes, ens va portar al final del acte.
Navegació d'entrades
← Anterior Entrada
Següent Entrada →
Campanya de Sobirania Fiscal Gent Gran
Fer un donatiu a la caixa de Solidatitat
Connecta’t a la República Catalana!
Donar-se d’alta a la Sectorial
Si ets soci de l’ANC i vols formar part de la Sectorial de Gent Gran, pots demanar-ho a [email protected] o bé truca al 93.347.1714
Categories Selecciona la categoria Actes institucionals (21) Articles socis (37) Català sense lapsus (1) General (76) Manifestacions i Concentracions (51) Pensions (10) Procès (50) Repressió (18) Sortides i visites (11) Xerrades i conferències (29)
Arxius Selecciona el mes juny 2023 (1) maig 2023 (2) abril 2023 (1) febrer 2023 (2) gener 2023 (2) desembre 2022 (2) novembre 2022 (2) setembre 2022 (5) juny 2022 (3) maig 2022 (4) abril 2022 (1) març 2022 (2) febrer 2022 (4) gener 2022 (2) desembre 2021 (4) novembre 2021 (4) octubre 2021 (2) setembre 2021 (2) juliol 2021 (1) maig 2021 (4) abril 2021 (4) març 2021 (2) febrer 2021 (1) gener 2021 (1) desembre 2020 (2) novembre 2020 (1) octubre 2020 (5) setembre 2020 (4) agost 2020 (7) juliol 2020 (9) juny 2020 (2) maig 2020 (4) abril 2020 (1) març 2020 (3) febrer 2020 (3) gener 2020 (4) novembre 2019 (1) octubre 2019 (6) setembre 2019 (6) maig 2019 (1) abril 2019 (3) març 2019 (3) febrer 2019 (2) gener 2019 (3) desembre 2018 (8) novembre 2018 (5) octubre 2018 (2) setembre 2018 (4) agost 2018 (6) juliol 2018 (6) juny 2018 (1) maig 2018 (2) abril 2018 (1) març 2018 (2) febrer 2018 (1) gener 2018 (1) desembre 2017 (6) novembre 2017 (5) octubre 2017 (3) setembre 2017 (9) agost 2017 (6) juliol 2017 (8) juny 2017 (5) maig 2017 (5) abril 2017 (2) març 2017 (1) febrer 2017 (3) desembre 2016 (3) novembre 2016 (2) octubre 2016 (7) setembre 2016 (3) agost 2016 (1) juliol 2016 (6) febrer 2016 (1) desembre 2015 (1) octubre 2015 (2) setembre 2015 (30) agost 2015 (4) juliol 2015 (4) juny 2015 (1) maig 2015 (3) abril 2015 (1) març 2015 (8) febrer 2015 (5) gener 2015 (2) desembre 2014 (3) novembre 2014 (7)
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau. Política de cookies | 1 | perfect | {"ca": 0.9860010565240359, "es": 0.013998943475964079} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_257134 | http://www.naciodigital.cat/noticia/55433/neix/sumate/entitat/independentista/castellanoparlants
Endavant! Més iniciatives com aquesta és el que ens fa falta!
Per cert, la CUP que està fent amb el tema independència? T'ho dic a tu perquè sé que ets de Nou Barris i n'ets proper, si més no. Perquè carai, CDC, ERC, JNC, JERC, ANC... tothom fent feina, i la CUP està desapareguda. I ens cal que facin aquest paper!
Simpatitzo amb l'Esquerra Independentista, però no sóc de la CUP i no sé del cert què s'hi cou. No et puc dir gran cosa, però et reconec que a Nou Barris trobo a faltar un xic de moviment. Només sé que a Ciutat Meridiana, un dels barris barcelonins més afectats pels desnonaments, s'hi han fet diverses assemblees; i que al Tres Voltes Rebel i a l'Ateneu Popular es convoquen xerrades i reunions de l'EI i de Trobada Alternativa. També es col·labora molt amb la PAH, amb el 15-M, amb projectes d'autogestió com ara Ínsula Utopía... El que passa és que el teixit associatiu-cultural de barris com Gràcia o Sants és ben fort, arrelat i compta amb una llarga tradició catalanista, característiques molt diferents a les que ens trobem a Nou Barris, districte d'immigració espanyola i tradicionalment unionista. Per tant, no es tenen les mateixes facilitats. S'està parlant d'impulsar Arran, també, però ja veurem.
Sí, però carai. La CUP no farà campanya propiament dita?
La CUP primer vol fer neteja.La Independència és un problema secundari. | 0.808844 | curate | {"ca": 0.9658774373259053, "en": 0.006267409470752089, "it": 0.027855153203342618} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_34551 | Avui és el segon dia de gravació de la nostra pel·lícula. Ens preparem amb les disfresses que hem dissenyat i ens dirigim a buscar la casa del cartògraf.
EQUIP A
EQUIP B
Hem anat fins a la plaça del MACBA on hem trobat la roca negra que va caure del cel.
EQUIP A
EQUIP B
Quan érem allà se’ns ha aproximat un personatge que ens ha entregat un missatge amb unes instruccions que ens portaran a la casa del cartògraf. El missatge ens deia que havíem de trobar una fletxa vermella i seguir un camí de punts vermells que ens portarien a la casa.
EQUIP A EQUIP B
Tot seguit, hem trobat la fletxa vermella amb uns punts vermells que ens indica cap a on ens havíem de dirigir.
Entrem a la casa del cartògraf i a l’entrada vam trobar una capsa on havia tres diapositives.
Com vam anar en dies diferents, l’equip A es van trobar un paper amb els símbols que portaven a les disfresses i amb les diapositives i uns projectors que van trobar havien de configurar el mapa que els portaria al portal del son.
El dia que va anar l’equip B, també es va trobar una capsa amb les tres diapositives per configurar el mapa i després va trobar unes escales que baixaven a una cambra secreta on havia un cofre amb uns xiulets i una partitura.
Vam depositar les tres diapositives en tres aparells diferents i en projectar les tres imatges vam aconseguir recompondre el plànol del planeta Chrystar. | 0.65506 | curate | {"ca": 0.9683590875643856, "fr": 0.021339220014716703, "de": 0.010301692420897719} | https://blocsenresidencia.bcn.cat/milaifontanals1819/index.php/2019/04/25/segon-dia-de-gravacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_583133 | Hashimoto defensa que "tothom entendria que quan els soldats es juguen la vida en el camp de batalla i se'ls vol oferir descans, està clar que necessiten un sistema de reconfort" L'alcalde de la ciutat japonesa d'Osaka, Toru Hashimoto, ha dit que el sistema de bordells militars en què les dones asiàtiques eren obligades a prostituir-se durant la Segona Guerra Mundial era "necessari". "Quan els soldats es juguen la vida en el camp de batalla i els vols oferir descans, està clar que necessiten un sistema de reconfort, qualsevol ho entendria", ha dit Hashimoto. "Tothom pot comprendre que el sistema era necessari per proporcionar respir als homes, que estaven molt nerviosos i estaven violentats per posar la seva vida en risc", ha afegit l'alcalde. La Xina ha expressat la seva indignació per les declaracions de Hashimoto. "El reclutament forçat de dones va ser un delicte greu dels militars japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Això és una ofensa a la dignitat humana i un important problema de drets humans", ha dit el portaveu del ministeri de Relacions Exteriors xinès, Hong Lei. Les víctimes de les agressions per part de japonesos també han mostrat el seu profund rebuig al que consideren un intent dels polítics nipons per excusar els abusos abans i durant el conflicte. Els historiadors estimen que el Japó va forçar prop de 200.000 dones asiàtiques a l'esclavitud sexual, a les quals obligaven a ser el "descans" de les tropes abans i durant la Segona Guerra Mundial. "En aquell moment, era un sistema necessari per mantenir la disciplina militar", ha dit Hashimoto. El Japó va demanar perdó el 2007 El Japó va demanar perdó el 2007 per l'ús de dones com a esclaves sexuals durant el conflicte bèl·lic, després d'haver sigut criticat pels països asiàtics per haver qüestionat la veracitat dels fets. En defensa seva, el país nipó va recordar que el 1993 ja havien fet una declaració oficial en què s'admetia que els militars japonesos havien obligat dones asiàtiques a l'esclavatge sexual en bordells durant la guerra i s'havien disculpat. No obstant això, alguns polítics conservadors japonesos continuen defensant que no hi ha proves concloents que les dones no fossin prostitutes professionals i qüestionen que patissin abusos per part de les tropes del país. http://www.ara.cat/mon/asia/necessitat-Japo-Segona-Guerra-Mundial_0_919108249.html
Tots els exèrcits causen saquejos, violacions etc. durant les guerres perquè van entrenats a trinxar-ho tot. Així ha estat sempre i això és el que va voler dir l'alcalde d'Osaka. Com sempre, Xina & Korea busquen les mil excuses per continuar fent-se el víctima. Sempre han tingut enveja de que un grup d'illes els passin la mà per la cara, ni ara encara ho han aconseguit i ja veurem.
Curiós argument. El podria utilitzar espanya per justificar les massàcres de Xàtiva i Lleida durant la guerra de 1708-1715...
No està justificant res. Simplement diu una veritat com un temple: els exèrcits sempre van a lo que van.
Molt bé, és diferent entendre de justificar, però cal especificar-ho, perquè no sembla que sigui la posició de l'alcalde d'Osaka o d'en milicà. | 0.838553 | curate | {"ca": 0.9368556701030928, "it": 0.031572164948453614, "pt": 0.026417525773195876, "hu": 0.005154639175257732} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_245761 | Adolescència, COL·LECCIONS, ETAPES VITALS, Feminitat, Filmin, FILMS, Gènere, IDENTITATS, Masculinitat, Models familiars, Trans, Trànsits
Recomanada per a ESO, batxillerat i cicles formatius
J qüestiona la seva identitat sexual i se sotmet a tractaments hormonals per a endarrerir la pubertat. Després de dos anys de seguiment mèdic i terapèutic, J ha de decidir la seva futura identitat. Quan els seus pares marxen, la seva germana Lauren i el seu company Araz acudeixen per a ocupar-se de J durant un cap de setmana.
J qüestiona la seva identitat sexual i se sotmet a tractaments hormonals per a endarrerir la pubertat. Després de dos anys de seguiment mèdic i terapèutic, J ha de decidir la seva futura identitat. Quan els seus pares marxen, la seva germana Lauren i el seu company Araz acudeixen per a ocupar-se de J durant un cap de setmana.
Què treballem?
Fer visibles els processos emocionals que acompanyen les transicions en l’adolescència.
Posar en valor la importància de la família i de xarxes de suport en els trànsits de gènere.
Apropar-se als elements narratius bàsics del llenguatge cinematogràfic.
Tràiler
GUIA DE DINAMITZACIÓ
“They” comença amb la citació d’un poema que es repeteix en diferents moments de la pel·lícula i que, en l’escena final, ens assabentem que J el recitarà en una presentació a l’escola. El fragment citat forma part d’un poema d’Elizabeth Bishop (1911-1979), una poeta lesbiana originària dels Estats Units.
“Empiezo en un segundo, me pongo pálida
O me detengo asombrosamente y me quemo,
no sé mi edad.
Por la mañana es diferente.
Un libro abierto se me enfrenta,
Demasiado cerca para leer cómoda.
Dime cuántos años tengo.”
Relacionar la presència del poema amb el moment de la vida de J en què se centra la pel·lícula. Identificar la decisió que ha de prendre i les emocions que li genera.
En una altra seqüència, J diu a la seva germana que li agradaria quedar-se com un nen i no haver de créixer mai. Debatre col·lectivament sobre les causes que poden motivar aquest desig. Identificar quins canvis tenen lloc en l’adolescència i que estan vinculats a l’expressió de gènere.
They és el pronom que molts dels personatges de la pel·lícula fan servir per a referir-se a J, per no haver de definir-lo com a femení o masculí. En aquest cas, la traducció de They no és “ells” o “elles”, sinó que es fa servir quan algú vol evitar especificar el gènere de la persona a la qual es dirigeix. Debatre col·lectivament sobre les formulacions amb neutralitat de gènere que es poden (o podrien) fer servir en català o castellà.
Prèviament a conèixer a J, Araz pregunta a la seva germana sobre com s’ha de dirigir a J, com l’ha d’anomenar i quins pronoms ha de fer servir, si masculins o femenins. Identificar els diferents moments en la pel·lícula en què aquesta qüestió —quin gènere fer servir per a dirigir-se a J—, es fa present. Quines estratègies per resoldre aquest dubte fan servir els personatges en les diferents situacions? Quines són les reaccions de J en cada moment? Quines considereu més respectuoses amb el procés de transició de J?
Des de les primeres seqüències, They ens situa en l’ambient que predomina en tota la pel·lícula i que es relaciona directament amb els sentiments del protagonista i del seu conflicte. Com descriuríeu a J, la persona protagonista? Identificar i llistar les diferents emocions que expressa J al llarg de la pel·lícula i que caracteritzen el personatge en el seu moment específic de vida.
Relacionar la seva caracterització amb l’ambient de la pel·lícula: ritme, il·luminació, colors, escenaris, música, interacció amb els altres personatges (germana, Azar, pares, doctor, etc.). Quines sensacions us transmeten cadascun d’aquests elements?
El treball cinematogràfic de la directora de la pel·lícula, Anahita Ghazvinizadeh, té com a punt de partida el seu interès sobre el tema de les identitats de gènere des de la perspectiva de les persones més joves. They, el seu primer llargmetratge, neix de la voluntat d’aprofundir en aquesta temàtica des del punt de vista d’un adolescent, J (Rhys Fehrenbacher), dels seus dubtes, conflictes i emocions. En l’escena en la consulta mèdica, que es repeteix a l’inici i al final de la pel·lícula, el doctor afirma que necessita parlar amb J i els seus pares. Tot i que la decisió sobre el seu cos és de J, com a menor, necessita el permís legal així com l’acompanyament emocional dels seus pares.
Chrysallis (https://chrysallis.org.es/) és una associació de famílies de menors trans. Investigar sobre els objectius d’aquesta associació i reflexionar sobre les dificultats i les mancances amb les quals es poden trobar els pares i mares de joves trans, sobretot a l’hora d’acompanyar el seu fill o filla en el seu procés de trànsit.
FILMS RELACIONATS
XXY2020-12-30T12:30:08+02:00
XXY
Adolescència, Despertar sexual, ETAPES VITALS, Filmin, FILMS, Gènere, IDENTITATS, Intersexualitat, Models familiars, RELACIONS AFECTIVES I SEXUALS
Ocaña, retrato intermitente2022-10-20T13:00:06+02:00
Ocaña, retrato intermitente
Art, FILMS, Gènere, Història, Homosexualitat masculina, IDENTITATS, Masculinitat, MATÈRIES, Sexualitats, Trans
Júpiter i Mart2020-12-29T14:28:34+02:00
Júpiter i Mart
Adolescència, COL·LECCIONS, ETAPES VITALS, FILMS, IDENTITATS, La família és una festa, Lesbianisme, Models familiars, RELACIONS AFECTIVES I SEXUALS, Sexualitats
Verano2020-12-29T14:45:54+02:00
Verano
Filmin, FILMS, Homosexualitat masculina, IDENTITATS, RELACIONS AFECTIVES I SEXUALS, Relacions amoroses i/o sexuals, Sexualitats
Girl2022-10-20T12:57:49+02:00
Girl
Adolescència, Esports, ETAPES VITALS, Filmin, FILMS, Gènere, IDENTITATS, MATÈRIES, Models familiars, RELACIONS AFECTIVES I SEXUALS, Trans, Trànsits, Xarxes de suport
Pride2020-12-30T12:24:29+02:00
Pride
Activismes, Filmin, FILMS, Història, Homosexualitat masculina, IDENTITATS, LLUITES, MATÈRIES, RELACIONS AFECTIVES I SEXUALS, Xarxes de suport | 0.72229 | curate | {"ca": 0.917023829933139, "gd": 0.0012000685753471626, "es": 0.04491685239156523, "en": 0.02228698782787588, "it": 0.01457226127207269} | https://lliuresenladiversitat.dracmagic.cat/films/they/ |
mc4_ca_20230418_5_515822 | Catalunya finalitza en quarta posició a la X Copa de les Nacions - Federació Catalana d'Handbol
La Selecció Catalana Absoluta Femenina va finalitzar en quarta posició de la X Copa de les Nacions d’Handbol Femenina que es va disputar, el passat cap de setmana, a Porriño, on Euskadi es va proclamar campiona.
Les noies dirigides per Pau Campos, Xavi Vilella i Núria Rosell, es van enfrontar a semifinals a Euskadi. Les catalanes van anar de menys a més, durant el partit, ja que des de l’inici es van veure superades pel conjunt basc, arribant per darrera en el marcador, 13 a 9, a la mitja part. A la represa, Catalunya va anar retallant les diferències en l’electrònic fins arribar als darrers instants amb el marcador empatat a 26 a falta de quinze segons. Amb la pilota en mans d’Euskadi per realitzar el darrer atac, van forçar un set metres i amb el temps acabat van anotar el 27 a 26 que deixava a Catalunya fora de la final.
En el partit pel tercer i quart lloc enfrontaria a Catalunya i Galícia, les gallegues després de perdre 25 a 28 davant de Guinea. Les catalanes van pagar l’esforç realitzat e a les semifinals i van caure, a l final de consolació, per 32 a 26.
A la final, Euskadi va superar a Guinea per 25 a 22 revalidant, d’aquesta manera la selecció d’Euskadi guanya, per segon cop, la Copa de les Nacions d’Handbol Femení. | 0.870875 | curate | {"ca": 1.0} | http://fchandbol.cat/catalunya-finalitza-en-quarta-posicio-a-la-x-copa-de-les-nacions/ |
crawling-populars_ca_20200525_21_236705 | Recorda'm
L’Ajuntament de l’Escala va aprovar en l’últim ple una proposta per desencallar el projecte de millora de la GI-623, que va de l’Escala a Viladamat, en els encreuaments del cementiri a Cinc Claus i de l’àrea d’activitats econòmiques més properes a Viladamat. La proposta, va explicar l’alcalde, Víctor Puga, és una entesa amb l’Ajuntament de Viladamat per reivindicar conjuntament la millora d’aquesta via, amb dos encreuaments perillosos. El tinent d’alcalde Josep Bofill va assegurar que l’acció vol la implicació de la Generalitat amb la finalitat última de desencallar el projecte que ja havia estat sobre la taula el 2015.
Tots els grups municipals hi van votar a favor, malgrat que el portaveu en aquest ple de JxCat, Vishal Shahani, va suggerir que si s’impedís creuar amb una línia contínua això obligaria els vehicles a anar a fer la volta a les rotondes.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.730095 | curate | {"ca": 0.9918633034987795, "it": 0.008136696501220505} | : /index.php?option=com_epanoticies&task=article.display&catid=12:infraestructures&seccio=1:territori&Itemid=2783&id=1714421:front-comu-per-la-millora-de-la-gi-623-a-l-escala |
mc4_ca_20230418_0_76620 | De l’11S al 27S: sense por de perdre, ni de guanyar | Oi?
← Les veus d’Oliver Sacks
Uns esbarzers que cremaven →
Aquest dilluns hem reprès els mails oberts de Vilaweb després del parèntesi forçat del mes d’agost. I ho he fet mirant de mirar de cara algunes de les pors que molta gent va compartint aquests dies —d’una banda davant de tantes amenaces però també pel pessigolleig aquell de la primera vegada que es trepitja terreny vedat—. M’ha sortit aquesta crida a la poarticipació. Que no em smebla fora de lloc repetir aquí avui, que ja tenim la Diada del tot a punt. […]
Setembre. El setembre més especial de tots els que he viscut. De tots els que heu viscut, segur. Qui ho sap: potser, fins i tot, de tots els que viurem. Ja fa uns quants mesos que trobes qui et demana a sota veu, amb emoció, amb neguit i il·lusió, amb una mica de por o molta, què passarà el 27-S. Com anirà. Si guanyarem. Què passarà si no guanyem. I jo, que naturalment no hi tinc respostes, comparteixo l’emoció i, més que el neguit, aquell rau-rau de la il·lusió grossa. I, en canvi, cada dia menys la por.
No. Ja no tinc por de perdre. No tinc por de perdre perquè, passi el que passi el 27-S, ja hem guanyat. Costarà poc o costarà molt confirmar amb una majoria definitiva i consumar en actes concrets aquesta victòria. Però la nostra causa ja ha guanyat. Ha guanyat la visibilitat amb tota la naturalitat. Ha guanyat la centralitat dels projectes comuns més integradors. I cada dia guanya amb noves raons, sobretot davant les desraons que els contraris, es diguin González o es diguin, i ja sap greu –deu ser que som en campanya–, Coscubiela o Rabell, miren d’esgrimir massa histriònicament. Ja hem guanyat.
I si fos el cas que aquest 27-S no guanyéssim, si fos el cas que el dubte i la por s’imposessin a l’esperança i la il·lusió, guanyarem a la pròxima contesa. Perquè si fos el cas, dic, que l’unionisme aconseguís treure forces i vots qui sap d’on i pogués formar un govern alternatiu, en faran de tan grosses, segur –a l’escola, als mitjans públics de comunicació, agitant la cohesió fins a esberlar-la–, que al cap de quatre anys, si no abans, la nostra majoria recuperarà les regnes de la situació.
I si fos el cas que no guanyem amb prou contundència i no podem avançar prou decididament cap a la proclamació de la independència, de segur que qui en farà de tan grosses posant-nos encara més bastons a les rodes és l’estat espanyol. No únicament el govern del PP, sinó l’estat, tot ell, com ja fa d’uns anys ençà, com farà amb molta més virulència. Mirant de fer-nos la vida impossible. I tant ens la farà, que, lluny d’acovardir-nos, farà vessar els pocs gots que queden per vessar. I aleshores multiplicarà per prou, segur, la majoria necessària per a fer el pas a la següent convocatòria electoral.
No, no tinc gens de por de perdre. Perquè ja hem guanyat. I perquè si el 27-S no va prou bé la reacció serà tan desproporcionada que no farà sinó convèncer els recelosos, els dubitatius, els porucs. I, travessat el calvari de la persecució desesperada que vindria, ressentida i d’intenció exemplaritzant, dubto que quedessin gaires terceraviistes, dubto que l’imperi del tofu i del nicarnipeixisme nacional tingués ja més recorregut. Si no és aquest 27-S, així, el següent sí que seria el del sí o el no. O caixa o faixa.
Estalviem-nos més dilacions, doncs, ara que podem. No hi ha tornada enrere. El camí que hem fet ja no es pot desfer. Si no guanyem aquest 27-S serà a la ronda següent, després de càstigs i encara més entrebancs, que guanyarem. A les urnes, al carrer. No perdem més temps: guanyem ara i estalviem-nos encara una més agònica travessia del desert. Si aquesta és la nostra voluntat, demostrem-ho aquest divendres a la Meridiana i fem-ne un fet contundent quinze dies més tard, el 27-S.
I aleshores, també, no tinguem, tampoc, por de guanyar. Que no ens tremolin les cames a l’hora de fer els següents passos decisius si, com espero i somio, el 27-S la independència guanya les eleccions. En vots, en escons, en civilitat i en il·lusió. És només sense por i amb aquest somriure que –malgrat els dubtes, les incerteses, les adversitats i els errors– farem el nou país que ens hem guanyat a pols.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Opinió publicada i etiquetada amb 27S, 9N, Felipe González, Joan Coscubiela, Lluis Rabell, Mail obert, Meridiana, país nou, Vilaweb. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.802201 | curate | {"es": 0.039014373716632446, "fr": 0.005703855806525211, "gl": 0.006388318503308237, "ca": 0.9274469541409993, "mk": 0.0006844626967830253, "en": 0.009126169290440338, "it": 0.007985398129135296, "pt": 0.003650467716176135} | https://blocs.mesvilaweb.cat/oi/?p=268512 |
cawac_ca_20200528_2_169253 | La Revista Online del CTESC
La Revista online del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és un espai de debat i reflexió sobre els problemes del treball i l'economia.
Trentin, Bruno
20/01/2005
Cap a on va Europa?
La victòria electoral de Bush fa més dramàtic el buit polític d’Europa, així com el retard en la construcció d’una unió política que neutralitzi l’oposició de Blair, recolzat pel govern americà. La signatura de la Constitució europea i la seva ratificació, constitueixen el primer pas indispensable; es tracta d’un pas amb l’objectiu de conjurar una imminent regressió cap a un mercat sense control en una zona de lliure canvi, paralitzada en el seu procés de decisió.
Però no podem tancar els ulls ignorant que encara no hem aconseguit el recolzament dels ciutadans i dels parlamentaris dels 25 Estats. I no s’ha d’oblidar que, en els propers anys, s’amenaçarà amb el xantatge britànic en el referèndum de 2006, fent més difícil qualsevol intent d’oferir un govern polític, si més no, en la Unió monetària, que permeti una eficaç coordinació de les polítiques econòmiques i socials dels estats de la zona euro i que superi els límits d’un Pacte d’Estabilitat sense creixement, mancat de l’estratègia de les inversions que es varen definir a Lisboa. Efectivament, el fracàs fins ara de l’estratègia de Lisboa esdevé la demostració més clara de la crisis i de la impotència de les institucions de la Unió, més enllà de la paràlisis de la seva capacitat de decisió. La norma de la unanimitat, en gran mesura confirmada en el tractat constitucional, sanciona el dret de veto que ha exercit el govern de Blair fins ara a qualsevol pas --encara que fos mínim-- d’avançar cap a una unió política d’Europa, i no només mercantil.
No ens ha de confondre, però, la perspectiva d’una cooperació reforçada amb la participació de la Gran Bretanya en matèria de defensa. Es tracta d’una cooperació marcada especialment en termes operatius, per la seva ubicació en l’àmbit de l’OTAN i del seu comandament militar. Només en aquestes condicions, el Regne Unit ha decidit participar i no exercir el dret de veto.
És fàcil, doncs, comprendre la situació mundial (caracteritzada per la ideologia de la guerra preventiva i l’exportació armada de la democràcia), la paràlisis de l’Europa política i la seva actual incapacitat de representar una alternativa pluralista amb un exemple de diàleg i discussió en un pla d’igualtat amb EEUU, construint així un exemple d’unió política regional susceptible i, en d’altres continents, intentant posar les bases d’un govern multilateral de la globalització, confirma una condició de debilitat o, més ben dit, de subalternitat dels governs europeus.
L’opció d’estendre les fronteres de la Unió Europea amb l’estratègia de l’ampliació, ha estat necessària per donar a Europa la seva efectiva dimensió política. Igualment, l’obertura de les negociacions per tal de valorar, sobretot pel que fa als drets humans, la possibilitat d’integrar a Turquia en la Unió, em sembla que és un pas decisiu cap a una Europa multiètnica i multicultural, contraria a qualsevol tipus de fonamentalisme agressiu. No obstant això, no es poden ignorar les implicacions d’aquestes orientacions sobre el pla del “govern de les complexitats” de la Unió --no solament caracteritzada per grans diversitats que encara existeixen en termes de teixit econòmic i models socials-- sinó com també els que existeixen, sobretot, en la qüestió de les dimensions polítiques d’Europa i el seu paper a l’escena mundial, tal i com s’ha demostrat amb la ruptura de la UR pel que fa a la guerra preventiva a Iraq.
La Constitució Europea, després de la seva ratificació, entrarà en vigor, en el millor dels casos, l’any 2009, amb el requisit de la unanimitat sobre temes tan decisius com la política econòmica i social, política fiscal i exterior. Hi ha el risc, però, cada cop més seriós, que Europa es converteixi en els propers cinc o deu anys, en un subjecte dividit i impotent per tractar sobre els grans assumptes de la política mundial, la lluita contra el terrorisme, la pau i el rebuig de les guerres unilaterals. Aquests anys corresponen al període en el que la situació internacional imposa el sorgiment d’un paper polític d’Europa amb la idea d’afrontar qüestions com el progrés cap a una democràcia “no imposada” a Iraq i una solució “no imperial” a la qüestió palestina.
Que s’ha de fer mentre esperem l’any 2009? Correm el perill de convertir aquesta data en una crisis internacional sense una intervenció valenta de l’esquerra europea? Jo no considero realista la solució del Professor Mario Monti , tot i que sempre he apreciat el seu europeisme constructiu: “excloure d’Europa als que no s’adhereixin a la nova Constitució Europea”. La Gran Bretanya no dimitirà del seu dret de veto, tot i els seus enfrontaments amb la Unió monetària (de qual no en forma part) en cas d’un resultat negatiu en el referèndum de la Constitució...
L’únic camí a seguir serà el coratge i la determinació; en primer lloc dels governs de la Unió monetària, tal com indica Jacques Delors: “la construcció d’una avantguarda oberta, començant per la zona euro, capaç d’obrir la via a la futura unió d’Europa; una avantguarda capaç de recuperar un poder de decisió amb majoria qualificada i, també, obrint-se a totes les peticions d’adhesió”. Estic segur que, davant d’una decisió com aquesta –o bé l’experimentació de governar una Europa plural- la Gran Bretanya, tard o d’hora, també s’hi adherirà. S’ha de tenir en compte que fins i tot la senyora Thacher va reconsiderar les seves decisions davant de determinats fets.
Així doncs, la cooperació ha d’estar reforçada en la zona euro, amb procediments de decisió que no la facin passar per possibles vetos per part dels que ja han decidit no participar a la Unió monetària, malgrat que intenten condicionar i frenar la seva possibilitat de desenvolupament cap a una concertació i una gradual maduresa política. Des d’aquest punt de vista, recórrer a l’adopció d’un mètode com el del Tractat de Shengen, podria ser un camí viable.
Tinc la impressió que l’esquerra, no només la italiana, sinó l’europea, no han valorat prou bé el caràcter estratègic i la urgència d’una opció d’aquesta naturalesa, capaç de situar -de l’única forma possible avui dia- l’estratègia del pluralisme i del multilateralisme i la lluita contra el terrorisme, amb un govern consensuat dels processos de globalització i alhora una nova valoració, mitjançant la seva reforma, de les grans institucions mundials.
Una prova, nova i trista, d’aquest retard i d’aquest desconcert està situada essencialment en les “trampes de la unanimitat” lloc on s’ha reclòs el partit socialista europeu, i no tant en la decisió aventurera i provinciana de votar en contra de la Constitució europea (sostinguda pel alguns partits italians i una part dels socialistes francesos, així aliats amb la dreta “sobiranista”). També, la lluita per a superar el principi de la unanimitat i eliminar el dret a veto dins la Unió Europea. Una lluita que ha aconseguit els seus primers resultats en la Constitució. No obstant això, s’atura en els portes del Partit Socialista Europeu, on aquests principis i el dret de veto priven un sincer debat entre les diverses posicions, sense patriotismes nacionals, convertint-se en una confederació de partits amb poders purament consultius, és a dir, un registre de posicions divergents sense intent de superar-les mitjançant el diàleg.
La batalla europeista de l’esquerra reformadora ha d’arrencar d’aquí: d’un debat sincer sobre com ha de ser la unificació política d’Europa, sobre la seva autonomia dins del camp mundial, sobre la seva capacitat d’encetar un diàleg sense perjudicis amb l’administració americana en un nivell d’igualtat; i també, pel dret al vot de majoria qualificada. És a dir, l’afirmació d’un principi, sense el qual, no existeix cap partit digne d’aquest nom.
Bruno Trentin ex secretari general de la Confederazione Generale Italiana del Lavoro de 1988 a 1994 | 0.865804 | curate | {"es": 0.003385579937304075, "ca": 0.9811912225705329, "fr": 0.0017554858934169279, "pt": 0.0012539184952978057, "it": 0.012413793103448275} | http://www.ctescat.cat/scripts/larevista/article.asp?cat=26&art=322 |
crawling-populars_ca_20200525_42_3182 | Se celebrarà aquest dimecres, 4 de març, a les 17.15 h, al Palau Firal de Manresa. Està organitzada per PIMEC Catalunya Central, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i Fundació PIMEC. L’acte és gratuït però caldrà inscripció prèvia.
02/03/2020
Les obres dels artistes Aïda Gomez (Madrid), Randy (Manresa), Mateu Targa (Berga) i Jofre Oliveras (Girona) seran dues pintures murals, una al carrer de la Dama i l’altra al pàrquing de la Dama, una escultura al carrer Arbonès, prop dels jutjats, i un instal·lació mural escultòrica a la plaça Serarols.
02/03/2020
La signatura del contracte de cessió es va fer la setmana passada entre l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i Manel Vila Calsina, propietari de la documentació. A l’acte de signatura va assistir la regidora de Cultura, Anna Crespo.
02/03/2020
Amb motiu de treballs de demuntatge de decorats interiors de la sèrie "Hache" a l'edifici de l'Anònima
02/03/2020
Se celebrarà aquest dimecres, 4 de març, a les 17.15 h, al Palau Firal de Manresa. Està organitzada per PIMEC Catalunya Central, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i Fundació PIMEC. L’acte és gratuït però caldrà inscripció prèvia.
02/03/2020
Les obres dels artistes Aïda Gomez (Madrid), Randy (Manresa), Mateu Targa (Berga) i Jofre Oliveras (Girona) seran dues pintures murals, una al carrer de la Dama i l’altra al pàrquing de la Dama, una escultura al carrer Arbonès, prop dels jutjats, i un instal·lació mural escultòrica a la plaça Serarols.
02/03/2020
La signatura del contracte de cessió es va fer la setmana passada entre l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i Manel Vila Calsina, propietari de la documentació. A l’acte de signatura va assistir la regidora de Cultura, Anna Crespo.
02/03/2020
Amb motiu de treballs de demuntatge de decorats interiors de la sèrie "Hache" a l'edifici de l'Anònima
02/03/2020
Les exposicions “Les millors fotografies del concurs social 2019"“ i "#Soc Barri Antic” són les dues mostres que es podran veure aquest mes. La primera, al Centre Cívic Selves i Carner, del 3 al 30 de març, i la segona al Casal e les Escodines, del 4 al 30 de març.
28/02/2020
L’obra tindrà lloc a l’Espai Plana de l’Om el divendres 6 de març a les 20 h. És l’acte central de la campanya ‘ProMovent canvis per la Justícia Global‘ i esdevindrà la cloenda del projecte educat iu “ Camps, camins de Pau i Fadwa”. Paral·lelament, del 2 al 16 de març, s’exposarà la mostra fotogràfica ‘Dones en peu de lluita’ a la Plana de l’Om.
28/02/2020
La gala se celebrarà a les 8 del vespre amb la participació d’una àmplia representació de convidats del món cultural, social i esportiu de la ciutat per mostrar un tastet de les activitats programades per aquest en any en el marc del projecte Manresa 2022. L’entrada és gratuïta prèvia inscripció.
28/02/2020
L’acte és obert a tothom i tindrà lloc a l’Auditori Plana de l’Om, a les 6 de la tarda, amb la participació de Josep M. Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya; Ricard Jorba, gerent del Consorci del Bages per a la gestió de Residus; Xavier Codina, alcalde de Santpedor; i Noèlia Ramírez, alcaldessa de Balsareny. L’acte estarà conduït per Francesc Mauri, meteoròleg de TV3, i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, farà la cloenda. També es pot contestar una enquesta a www.manresa.cat/residus, la mateixa que fan quatre enquestadors al carrer des d’aquesta setmana. Ahir, tots els grups van donar llum verd a la implantació del nou model al Ple Municipal.
27/02/2020
Està situada a la zona verda del Pont Nou. Aquesta activitat forma part del projecte de l'Ajuntament de Manresa afavorir la biodiversitat i potenciar la població de mallerengues, ocells que són predadors de la processionària del pi.
27/02/2020
Dia: 28/02/2020Hora: 12.30 h. Lloc: Sala Els CarlinsIntervenen:
Joan Calmet, tinent d'alcalde regidor de Turisme i Projecció de Ciutat
Albert Tulleuda, gerent de la Fundació Turisme i Fires de Manresa, Albert Tulleuda | 0 | curate | {"ca": 0.9667093469910372, "en": 0.02560819462227913, "pt": 0.0076824583866837385} | : /web/index.php?r=site/index&Noticia_page=4 |
mc4_ca_20230418_7_777165 | Maten quatre sensesostre a Nova York
Als quatre morts i al ferit en estat crític els van donar cops al cap amb algun objecte de metall
1 min. Nova York 05/10/2019 19:09
651x366 Maten quatre sense sostre al barri xinès de Nova York / Reuters Maten quatre sense sostre al barri xinès de Nova York / Reuters
La policia de Nova York investiga l'assassinat aquest dissabte de quatre homes sense sostre i l'atac a un cinquè que està en condició crítica, al conegut barri xinès de Manhattan. Un home de 24 anys ha estat detingut en relació amb els fets, segons els mitjans locals.
La policia va respondre durant la matinada de dissabte a una trucada per una suposada disputa i quan va arribar al lloc dels fets va trobar els primers dos homes amb ferides al cap. Un d'ells, de 60 anys, va ser declarat mort al lloc i el segon, de 49 anys, va ser portat a l'hospital i està en estat crítica.
Mitja hora més tard i no gaire lluny van ser trobats dos homes més també morts i, a uns passos d'aquests, la cinquena víctima.
La policia creu que van ser atacats amb un objecte de metall, i encara no ha donat a conèixer els seus noms ni detalls sobre l'home en custòdia, vinculat amb els assassinats, mentre la investigació continua. | 0.808469 | curate | {"no": 0.029801324503311258, "ca": 0.9437086092715232, "eo": 0.004966887417218543, "es": 0.02152317880794702} | https://www.ara.cat/internacional/Maten-quatre-sostre-Nova-York_0_2319968204.html |
mc4_ca_20230418_5_398485 | UA reivindica "respecte per la veu pròpia de l'Aran" — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
UA reivindica "respecte per la veu pròpia de l'Aran"
La formació socialista ha fet una assemblea en la qual no ha definit si està a favor o en contra del referèndum a Catalunya. Plantegen com a alternativa a la votació "el diàleg, el pacte i el respecte a l'estat de dret"
Unitat d'Aran-PNA ha demanat que es ''respecti la seva veu pròpia i el dret a decidir dels ciutadans aranesos''. En aquest sentit, el partit filial del PSC a l'Aran ha emès un posicionament a favor de la ''majoria social aranesa", la qual creuen que "no vol renunciar ni a Catalunya ni a la resta d'Espanya''. També opinen que en aquest procés el Govern català ha "menyspreat" l'opinió de la vall i l'insten a negociar novament amb l'executiu espanyol.
La militància d'UA va fer una assemblea divendres passat per tal d'adoptar un posicionament al respecte, després de la qual, però, no ha aclarit si està a favor o en contra que es consulti la població catalana sobre el seu futur polític i que el resultat sigui vinculant, segons informa l'ACN. La formació liderada per Paco Boya planteja, com a alternativa a aquesta solució democràtica, ''el diàleg, el pacte i el respecte a l'estat de dret''.
Tot i que tant Boya com la majoria d'electes d'UA han declinat donar suport a un referèndum, alguns membres del partit s'hi han posicionat a favor. En aquest sentit, el mes passat l'Ajuntament de Les, el municipi del dirigent del PSOE, va votar per unanimitat una proposta presentada per l'alcalde Emili Medan, membre del partit, en què manifestava el suport al referèndum de l'1-O i la predisposició de col·laborar amb la cessió de locals al Govern per poder dur a terme les votacions. Boya, que és regidor de l'equip de govern, es va absentar d'aquell plenari i posteriorment va afirmar que hi hauria votat en contra. Per contra, Medan va assegurar que no pot concebre que una formació que es defineix com a Partit Nacionalista Aranès no doni "ple suport a totes les oportunitats d'exercir el dret a l'autodeterminació dels pobles". | 0.894044 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/noticies/ua-reivindica-respecte-per-la-veu-propia-de-laran |
oscar-2201_ca_20230904_9_73458 | El temporal Iagupova El temporal Iagupova El temporal Iagupova El temporal Iagupova + El temporal Iagupova E-mail
0
Eurolliga
GIRONA - 19 octubre 2021 2.00 h
El temporal Iagupova
Bàsquet. L’MVP de l’Eurolliga 2019/20 torna demà a Fontajau amb el Fenerbahçe després de dues monumentals exhibicions contra l’equip gironí, incapaç de frenar-la en els dos partits
Iagupova, en un partit a la pista del Fenerbahçe FIBA.
El temporal Iagupova El temporal Iagupova El temporal Iagupova El temporal Iagupova El temporal Iagupova E-mail
Lluís Simon - GIRONA
El Fenerbahçe de Víctor Lapeña visita demà Fontajau (20 h) amb un nom propi que els aficionats gironins recorden perfectament, tant els que van assistir a la derrota de Fontajau contra les turques (57-62) com les que van tenir l’ocasió de veure el partit de la primera volta (86-82) a Istanbul de l’Eurolliga 2019/20. Es tracta d’Alina Iagupova (1992m 1m87), l’MVP europea d’aquella temporada, que va quedar estroncada per la pandèmia quan les turques haurien arribat probablement a la final a quatre com a principal alternativa al Iekaterinburg.
El 19 de desembre del 2019 encara no s’havia format la tempesta que acabaria desembocant en el temporal Glòria i els mitjans començaven a parlar d’un misteriós coronavirus sorgit a la remota Wuhan (Xina). A Fontajau, mentrestant, la ucraïnesa –amb el número 23 de Jordan– va guanyar tota sola el partit amb 26 punts en 24 minuts tot i un inici dubitatiu. Imparable en el tir exterior (5 de 10 triples), aquell dia va ser letal en les penetracions. Fins i tot Vasic, que les havia vist de tots colors, va fer gestos indicant que contra aquell poder gairebé sobrenatural no hi havia res a fer. En l’acció definitiva, amb un marcatge específic, es va treure una assistència màgica de la màniga per assistir Anna Cruz, que va fer la cistella definitiva.
Venien avisades
Aquella memorable exhibició de Iagupova, però, va ser fins i tot més modesta que la de la jornada inaugural de l’Eurolliga, en què l’equip d’Èric Surís va visitar precisament la pista de l’equip turc. Les gironines van plantar cara en un intercanvi de cistelles incessant, però evidentment qui va trencar el partit va ser la ucraïnesa (28 punts, 4 de 5 triples, 8 assistències i 29 de valoració).
Anada i tornada
Iagupova, que molts consideren la millor jugadora europea, encara no ha trepitjat les pistes de la WNBA. Després d’enlluernar a Istanbul va acceptar un contracte milionari de tres temporades per un altre equip de la lliga turca, el Mersin. Les coses, amb tot, no van anar bé. El seu nou equip no jugava cap competició europea i se sentia òrfena de les emocions continentals. A finals del 2020, per sorpresa, el Fenerbahçe va anunciar el retorn de la seva filla predilecta. El gener va tornar a debutar amb l’equip i va tornar a ser nomenada MVP de la temporada conduint l’equip a la final a 4.
Aquest curs en la primera jornada va començar com un cicló en el clàssic contra el Galatasaray (69-89): 29 punts, (5 de 10 triples), 11 assistències, 5 rebots i 34 de valoració. Iagupova vindrà a Girona, però, després d’encaixar una inesperada derrota contra el Landes (65-70) en un dels partits més discrets que se li recorden (11 punts).
IMPARABLE
54
punts
són els que va anotar la jugadora ucraïnesa contra l’Uni en l’Eurolliga 2019/20.
MVP
21,3
punts
per partit li van donar la corona, però no només això: 5,7, rebots i 5,5 assistències.
Eldebrink, la gran esperança blanca
L’Spar Girona confia afegir demà en la seva rotació exterior una de les seves jugadores més letals i determinants la temporada passada, Frida Eldebrink. Els entrenaments previs seran, com va avançar Alfred Julbe, decisius per saber si finalment la sueca pot debutar aquesta temporada. Eldebrink i també Rebekah Gardner coneixen perfectament Iagupova pel seu pas per diferents equips de la lliga turca. Eldebrink va jugar en el Botas SK Adana, el Mersin i el Besiktas. Gardner, que és la jugadora que s’haurà d’emparellar de sortida amb la ucraïnesa, també va jugar al Botas, a l’OGM Ankara, l’ Istanbul Univ. SKi l’Osmaniye Genclik. El club gironí encara no descarta que la rookie de l’any a la WNBA, Michaela Onyenwere, pugui acabar jugant a l’equip aquesta temporada.
Notícies relacionades
Eldebrink estarà a punt per jugar contra el Fenerbahçe
Festa major a Fontajau amb l'Uni-Fenerbahçe
Alfred Julbe: “Hem jugat amb una intensitat excepcional”
El temporal Iagupova El temporal Iagupova El temporal Iagupova El temporal Iagupova El temporal Iagupova E-mail
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.732156 | curate | {"en": 0.07780126849894292, "sv": 0.00507399577167019, "ca": 0.8826638477801269, "es": 0.025158562367864692, "de": 0.00042283298097251583, "fr": 0.0008456659619450317, "az": 0.004862579281183933, "pt": 0.003171247357293869} | https://www.lesportiudecatalunya.cat/basquet/article/2045039-el-temporal-iagupova.html?app_id=105 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_310742 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que crec que perdré alguns amics d'aquí poc i no perquè jo ho vulgui, però les circumstàncies seran les propícies per perdre'ls. Quina merda.
Com odio aquestes situacions
Sí noia, és fastigós.
Però pensa que quan uns marxen, els altres venen
També tens raó. Però sap greu que la gent s'enfadi per bajanades.
Ànims! | 0.646514 | curate | {"ca": 0.9073033707865169, "it": 0.033707865168539325, "hu": 0.05898876404494382} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_67884 | És un programa extraordinari i amb pressupost assignat per revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat.
El pla en marxa
Plans de barris en acció
Submenu plans de barris
El Carmel i Can Baró
El Besòs i el Maresme
El Poble-sec
El Raval
El Turó de la Peira i Can Peguera
La Prosperitat
La Trinitat Nova
La Trinitat Vella
Les Roquetes i Verdun
Zona Nord
El Bon Pastor i Baró de Viver
El Gòtic Sud
La Marina
La Verneda i la Pau
Les Roquetes
Sant Genís dels Agudells i La Teixonera
Bean submenu El pla
Aquest apartat descriu les actuacions que es duen a terme a cada Pla de Barris
Aquesta intervenció és la combinació d’aquelles actuacions que efectua de manera ordinària l’Ajuntament de Barcelona i les propostes del Pla de Barris que se sumen a les anteriors.
Plans de barri
Accions participades comunes
Recursos Multimèdia
Murals col·laboratius
Vídeos
Setze barris. Mil ciutats
Notícies
Projectes destacats
Cerca
Aplica
Esteu aquí
Inici | Plans de barri en acció | El Bon Pastor i Baró de Viver | Comunitats diverses, interculturalitat i convivència
Comunitats diverses, interculturalitat i convivència
Un dels aspectes que s’ha treballat per potenciar la cohesió social dels barris ha estat la mirada intercultural en diferents projectes. A partir de la creació del Servei d’Interculturalitat del Districte de Sant Andreu, amb el suport del PdB s’han desplegat una sèrie d’actuacions com les formacions en aquesta matèria, les classes d’àrab per a l’alumnat de l’IE El Til·ler i l’escola nova per a persones nouvingudes i d’origen divers al centre cívic de Baró de Viver, entre d’altres.
En la línia de treballar aquesta perspectiva intercultural amb les entitats dels barris, s’ha donat suport a la idea de contribuir a la gitanització de la ciutat de Barcelona, valorant tot allò que aquesta comunitat aporta al conjunt de la societat. En aquest sentit, s’ha contribuït al projecte “Bon Pastor, Transforma’t” de formació d’agents de mediació de la comunitat gitana, amb una coordinació constant i un acompanyament quan ha estat necessari. | 0.766208 | curate | {"ca": 0.9109452736318407, "es": 0.056716417910447764, "it": 0.009950248756218905, "fr": 0.004477611940298508, "oc": 0.013930348258706468, "pt": 0.003980099502487562} | https://www.pladebarris.barcelona/ca/plans-de-barri/el-bon-pastor-i-baro-de-viver/concrecio-del-pla/comunitats-diverses-interculturalitat-i-convivencia |
mc4_ca_20230418_8_395504 | Dos extreballadors de Canal 9 declaren pels contractes de la visita del Papa
L'exdirector de RTVV va assenyalar-los com els responsables de la contractació de Teconsa. L'empresa hauria pagat una comissió a la trama Gürtel per l'adjudicació
EFE València Actualitzada el 31/05/2012 14:01
Durant aquest matí el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga l'adjudicació de contractes a la trama Gürtel durant la visita del Papa a València el 2006, està prenent declaració a dos extreballadors de Radiotelevisió Valenciana. Ambdós estan imputats en la causa per uns presumptes delictes de prevaricació i malversació.
Es tracta de l'excap del Departament Tècnic de RTVV, Luís Sabater, i de l'exdirector d'Antena de l'ens públic, Antonio de la Viuda. Segons el testimoni del també imputat exdirector de RTVV, Pedro García, ells dos serien els responsables directes de l'adjudicació de la sonorització de l'esdeveniment a l'empresa Teconsa.
També compareixerà, imputat per frau fiscal i falsedat, Carlos Ignacio Fragio Díaz, responsable de les empreses Apogee Telecomunicacions i Wild Electronics, a les quals Teconsa –una constructora sense experiència en el sector del so o la televisió– va encarregar finalment la realització dels treballs.
El passat dia 7, un familiar seu, Óscar Fragio, va admetre davant el jutge que va pagar una comissió de 88.000 euros al considerat "número dos" de la trama Gürtel, Pablo Crespo, per encarregar-se de la sonorització de l'esdeveniment.
Segons Ruz, a través de la subcontractació de serveis amb impacte Produccions, Apogee Telecomunicacions i Sirius Show Equipment, així com de les despeses comptabilitzades per l'execució del contracte i les factures emeses per WildElectronics, Castaño Corporate i Free Consulting –un total de 1.242 690 euros–, Teconsa podria haver deixat d'ingressar diverses quantitats a Hisenda. | 0.873844 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ara.cat/especials/RTVV-Canal9-vista_Papa_0_710329091.html |
macocu_ca_20230731_7_167546 | Finalitza el Servei de Socorrisme i Salvament de platges de 2020
Divendres, 30 d'Octubre de 2020 12:01
El Consell de Formentera, a través de l’àrea d’Interior, informa que demà dissabte 31 d’octubre finalitza el Servei de Socorrisme i Salvament de platges d’aquest 2020. L’equip de socorristes ha fet durant aquest estiu 432 assistències a banyistes, entre les principals han estat advertències sobre l’estat de la mar, 589 incidències sanitàries com picades de meduses, cura de ferides i primers auxilis. A més, s’han produït 36 rescats de persones.
D’altra banda, cal destacar que el Consell ha adquirit una furgoneta pick up per ús de l’equip de Socorrisme i Salvament que ha tengut un cost de 27.000€. | 0.804694 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_272057 | Campanya eliminando obstáculos, construyendo empleo, de la Coordinadora Trabajando en Positivo, en la que participa Àmbit Prevenció.
Campanya realitzada a nivell estatal per sensibilitzar contra l’estigma i la discriminació a l’entorn laboral, afavorir l’accés al mercat de les persones que viuen amb VIH i aconseguir una millora en les condicions socials i laborals de les mateixes.
Es presenten 3 informes que responen a les següents preguntes:
Al contractar a una persona amb discapacitat: es legal sol·licitar el Dictamen Tècnic Facultatiu que acompanya el certificat?
Hi ha ocupacions on legalment es poden excloure els seropositius?
Existeix risc de transmissió a tercers si una persona seropositiva treballa a un lloc de feina relacionat amb la manipulació d’aliments?
També es presenta un darrer informe del projecte estatal “Construyendo el futuro de las personas en riesgo de exclusión social” de la Coordinadora Trabajando en Positivo. | 1 | perfect | {"es": 0.32127659574468087, "ca": 0.6787234042553192} | |
mc4_ca_20230418_18_112566 | ‘Una experiència de transmissió: BACH’ de María Muñoz/Mal Pelo i Federica Porello | La Caldera
← Corpografies #3
‘Dancismo’ de Paz Rojo →
‘Una experiència de transmissió: BACH’ de María Muñoz/Mal Pelo i Federica Porello
Publicado el 16 octubre 2018 por lacaldera
Corpografies #3 | María Muñoz/Mal Pelo i Federica Porello_Una experiència de transmissió: Bach
dissabte 20 d’octubre a les 20.30h
<<La dansa, com a llenguatge, ens ajuda a ordenar el nostre pensament travessant el cos sencer, ens dóna una visió sobre la vida i és la nostra eina de comunicació en l’escena. Transmetre és establir una relació d’intercanvi entre persones>>
María Muñoz (Mal Pelo) presenta el 2004, Bach, una peça de dansa que utilitza una selecció dels preludis i les fugues d’El clavier ben temperat, composat per Johann Sebastian Bach al segle XVIII i interpretat al piano per Glenn Gould, per combinar moviment i dansa. Aquest conegut solo de dansa de María Muñoz adquireix una nova dimensió quan, el 2016, Mal Pelo convida a la ballarina italiana Federica Porello a interpretar-lo. ‘Per la generositat i delicada transmissió de la peça Bach i la brillant i excepcional interpretació de Federica Porello, que aporta una gran riquesa coreogràfica’, Mal Pelo rep el Premi Ciutat de Barcelona de Dansa 2017.
Sota el títol d’Una experiència de transmissió: Bach es presenta un fragment d’aquest solo, interpretat per Porello, seguit d’una conversa amb María Muñoz i Isabel de Naverán, que comentaran alguns dels aspectes que s’han tingut en compte en el procés de transmissió que va començar fa dos anys i sobre el que suposa per a una companyia contemporània generar un llegat que perviu en altres, assumint les seves constants transformacions. Per finalitzar, i en homenatge a l’artista Núria Font (1958-2017), col·laboradora habitual de Mal Pelo i realitzadora audiovisual de l’obra original Bach, es projecten algunes imatges relacionades amb el solo de dansa.
Bach, interpretat per María Muñoz, va ser estrenat a l’Espai Lliure de Barcelona el 26 de febrer de 2004 en la seva primera versió i a Temporada Alta 2005-Festival Internacional de Teatre de Girona en la seva versió definitiva. Mal Pelo va presentar la versió interpretada per Federica Porello el 21 de febrer de 2016 al Mercat de les Flors de Barcelona.
Creació i direcció María Muñoz
Interpretació Federica Porello
Música Clave ben Temperat de Johan Sebastian Bach, interpretat per Glenn Gloud
Ajuda a la direcció Leo Castro i Pep Ramis
Realització vídeo Núria Font
Una producció de Mal Pelo amb la col·laboració de Teatro Real de Madrid i del Teatre Lliure de Barcelona. Premi Ciutat de Barcelona 2017 de dansa a la companyia Mal Pelo, María Muñoz – Pep Ramis. Premi de la Crítica, Barcelona 2018, per l’espectacle Bach de María Muñoz i per a Federica Porello. | 0.833575 | curate | {"ca": 0.9701653486700216, "pl": 0.006110711718188354, "es": 0.02372393961179008} | http://www.tea-tron.com/lacaldera/blog/2018/10/16/una-experiencia-de-transmissio-bach-de-maria-munozmal-pelo-i-federica-porello/ |
mc4_ca_20230418_0_663016 | Caprabo, amb la Recollida de Primavera del Banc d’Aliments de Lleida
Lleida, 16 d’abril de 2015.- Caprabo participa en la Recollida de Primavera que organitza l’Associació Banc d’Aliments de Lleida demà divendres 17 d’abril i el dissabte 18 d’abril. La companyia preveu recollir 1.450 Kg de menjar, xifra que es va aconseguir durant l’any passat, i que suposa uns 6.000 àpats.
- Caprabo preveu recollir entorn a 1.500 Kg,
que suposen uns 6.000 àpats.
- Caprabo disposa de 21 punts de recollida.
- La col·laboració de Caprabo amb els bancs
d’aliments es va iniciar fa ja més de 20 anys.
Aquesta iniciativa impulsa l’entrega d’aliments de primera necessitat i, principalment, llet, oli, conserves de peix, llegums cuites, tomàquet fregit, aliments infantils, galetes, farina i sucre als supermercats Caprabo.
21 punts de recollida
Caprabo col·labora amb els seus 21 supermercats (17 propis i 4 franquícies) distribuïts tant a la ciutat de Lleida com a les localitats d’Alcarràs, Artesa de Segre, Balaguer, Cervera, Golmes, Les Borges Blanques, Miralcamp, Pobla de Segur, Pont de Suert, Seu d’Urgell, Solsona, Tàrrega, Torrefarrera, Tremp i Viella.
La col·laboració entre Caprabo i els bancs d’aliments es remunta a fa més de 20 anys. Des de llavors, Caprabo realitza donacions continuades als bancs d’aliments i també col·labora amb les campanyes que desenvolupa l’organització.
Al 2010, Caprabo va posar en marxa el seu Programa de Microdonacions que es concreta en donacions de petites quantitats d’aliments, des de totes les seves botigues a una xarxa de 250 entitats benèfiques de la xarxa dels bancs d’aliments. El Programa de Microdonacions permet tant un major aprofitament d’aliments als quals els hi dóna una segona oportunitat, com ajudar a un major nombre de persones.
Banc dels Aliments és una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre, que té com a objectiu lluitar contra la fam d’aquí, evitar que els aliments consumibles però no comercialitzables siguin destruïts i, finalment, entregar-los a les persones més necessitades del nostre entorn més immediat. Tota l’acció del Banc dels Aliments es basa en la gratuïtat dels aliments i la seva distribució justa a través de les entitats benèfiques que atenen els beneficiaris finals. http://www.bancalimentslleida.cat | 0.833409 | curate | {"ca": 0.966198419666374, "pt": 0.019315188762071993, "sv": 0.014486391571553995} | https://www.caprabo.com/ca/ofertas-y-promociones/promociones/Caprabo-amb-la-Recollida-de-Primavera-del-Banc-dAliments-de-Lleida |
crawling-populars_ca_20200525_18_48247 | Federació Catalana de Voleibol / COMPETICIONS
Has seleccionat el club:
- CV PIZARRA SUPERLLIGA 2 MASCULÍ Masculino
tenda de voleibol, tenda de volei-platja, equipació de voleibol, material per voleibol, pilotes de voleibol, pilota de voleibol, pilotes de volei-platja, pilota de volei-platja, camisetes, bambes de voleibol, xarxa de voleibol, beachvolley material | 0.643091 | curate | {"ca": 0.8805555555555555, "es": 0.11944444444444445} | : /clubes.asp?valor=1442 |
oscar-2201_ca_20230904_4_131126 | Els reportatges, opinions i entrevistes del món local relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Portada Reflexió
Entrevistes
Reportatges
Opinions
Territori
Territori
Les notícies, bones pràctiques i activitats del món local relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Notícies
Bones pràctiques
Agenda
Recursos
Butlletí
Especials
2030
Hemeroteca
Fernando Valladares
Investigador i director del grup de Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)
Contacte:
[email protected]
Càrrec:
Investigador i director del grup de Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)
Share on Facebook
Tweet Widget
Darreres aportacions
La Cimera del Clima de Glasgow servirà, però no resoldrà
El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.
Per què destruir la biodiversitat ens aboca al contagi de virus
Cal reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència. | 0.667562 | curate | {"ca": 0.8783269961977186, "es": 0.052598225602027884, "en": 0.029150823827629912, "it": 0.015209125475285171, "pt": 0.016476552598225603, "de": 0.0025348542458808617, "ro": 0.005703422053231939} | https://sostenible.cat/autor/fernando-valladares |
macocu_ca_20230731_0_283370 | TÈCNIC DE LA POBLA «Acabes amb la sensació que tenies el partit guanyat i amb una jugada sense perill empaten el partit, i en la següent et passen a davant» «L'equip no ha fet un gran partit, però la derrota ha sigut principalment fruit de la mala sort. No és normal que guanyis en el minut 90 i que al final perdis» «L'Aleix sempre ha sigut un jugador diferent. Ha entrat en la segona part per donar més profunditat i mobilitat al davant. A més de marcar el gol, ha participat en la majoria d'accions i ha generat molt de perill a la porteria dels rivals»
PEP CASAS - La Pobla de Mafumet
Tot i fer un partit prou correcte, la Pobla va perdre ahir a casa contra el Cornellà, en un tram final de partit tan traumàtic com desconcertant. La primera part va ser un tempteig força innocent per part dels dos equips, que jugaven totes les cartes a la zona mitjana del terreny de joc i sense córrer gaire riscos. Només una arribada puntual en el minut 3 del local Montes i una rematada de falta directa en el minut 35 del Cornellà van trencar la passivitat inicial.
En el segon temps, la Pobla va voler prendre les regnes del partit, i així ho va aconseguir momentàniament, amb un joc més incisiu cap a la porteria dels visitants. Bona part del canvi en l'actitud del joc dels locals va ser deguda a l'entrada d'Aleix i Roca, que van oferir més solucions en el vessant ofensiu. En el minut 62 Ñoño engaltava un xut molt dur que Íñigo, el porter del Cornellà, va rebutjar amb molt encert. Minuts després, el local Aleix va protagonitzar una incursió en solitari a l'àrea dels rivals que va resoldre amb un xut potent i col·locat al segon pal que va entrar per l'escaire i que va significar l'1-0. Durant els deu minuts següents, cap dels dos equips semblava impacientar-se: la Pobla deixava córrer el temps amb excessiva calma i sense tenir un control clar del partit i, al seu torn, el Cornellà tampoc buscava amb gaire insistència la porteria dels rivals. I llavors va arribar la sorpresa. En una jugada a la frontal de l'àrea local, Raúl Pérez, del Cornellà, es va inventar una volea dirigida al segon pal mentre el porter va seguir la jugada des del primer pal. D'aquesta manera arribava l'1 a 1, tot just complerts els 90 minuts de joc reglamentari. En el temps afegit, els astres no van ser propicis per als locals, que van veure com l'esforç de tot un partit s'esvaïa en el temps de descompte. El Cornellà, que en cap moment del partit havia buscat més la victòria que l'equip de Santi Coch, va aprofitar les poques ocasions que va tenir i va aconseguir de manera sorprenent els tres punts gràcies a un xut espectacular de Rúa, que va encertar l'escaire de la porteria de Yelco.
La jornada 3, divendres.
El pròxim partit de lliga, que serà el derbi entre la Pobla de Mafumet i el Reus Deportiu al camp dels del Baix Camp, es disputarà finalment el divendres 11 a les sis de la tarda. I és que el club roig-i-negre va acordar amb el filial del Nàstic avançar l'enfrontament, tot i que a Reus els partits de lliga se solen jugar en diumenge.
Alfons, Denís, Roca i Fernando, de la Pobla; Cebri, Raúl Pérez, Édgar, Jornet i Quique Pérez (entrenador), del Cornellà. | 0.846956 | curate | {"ca": 0.9541108986615678, "pt": 0.0076481835564053535, "es": 0.03824091778202677} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_514989 | Mas avisa que si Catalunya vol “la independència s'haurà de negociar amb l’estat”El líder de CiU diu que la societat estat dividida respecte aquest tema i ara encara es corre el perill de fractura llegir article
Mare meva quina mentalitat de vassall, pobret. La independència no es negociarà, el que es negociarà en tot cas és el repartiment de béns.
I tu trobes que això serà el més fàcil del mon....oi?
Joan escrigué: I tu trobes que això serà el més fàcil del mon....oi?Berta, si us plau, et sembla més fàcil "negociar" la independència amb Espanya? Tens algun exemple de negociació amb la metròpoli amb resultat d'obtenció d'independència? I si en trobes, quina qualitat democràtica tenia? Històricament la independència es declara unilateralment i és després quan s'hauran de negociar coses i no de la manera tramposa en la que ho diu en Mas. Darrerament en Mas diu coses que son insults a la intel·ligència com quan va dir que Catalunya no estava madura per la independència però que negociarà amb Espanya el concert econòmic. Serà el senyor Mas capaç de convèncer Espanya que deixi de percebre 22.000 milions d'euros anuals? Son declaracions vergonyants...
No el votis...vota EsquerraO Laporta...Ells si que en saben, no?Però no li demanis a Mas el que no et promet...com nosaltres ja no demanarem, mai de la vida, coherència a ER per exemple.... ni que faci res per Catalunya al PSC Mira la independència d'Eslovàquia... o d'Eslovènia...o de La antiga República Iugoslava de Macedònia...
ah ara ho entenc votes en Mas perquè no veus més opcions... no si ja ho saben bé els de ciu, juguen aquesta carta, la serietat, els diners dels garrepes catalans, la complicació de tot plegat.... la por. ai la por, la gran aposta de tota la cultura judeo/cristiana, desmamellat ja del papa i seràs lliure ! ! ! | 0.774496 | curate | {"ca": 0.981574539363484, "es": 0.017308766052484645, "fr": 0.0011166945840312675} | |
wikipedia_ca_20230401_0_258416 | Wilkesville
Wilkesville és una població dels Estats Units a l'estat d'Ohio. Segons el cens del 2000 tenia una població de 151 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Wilkesville tenia 151 habitants, 70 habitatges, i 41 famílies. La densitat de població era de 201 habitants per km².
Dels 70 habitatges en un 24,3% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 47,1% hi vivien parelles casades, en un 7,1% dones solteres, i en un 41,4% no eren unitats familiars. En el 40% dels habitatges hi vivien persones soles el 21,4% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,16 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,88.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 20,5% tenia menys de 18 anys, un 5,3% entre 18 i 24, un 23,8% entre 25 i 44, un 29,1% de 45 a 60 i un 21,2% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 45 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 93,5 homes.
La renda mediana per habitatge era de 22.188 $ i la renda mediana per família de 36.875 $. Els homes tenien una renda mediana de 35.179 $ mentre que les dones 33.125 $. La renda per capita de la població era de 16.274 $. Aproximadament el 16,7% de les famílies i el 18,8% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"es": 0.007885304659498209, "ca": 0.9842293906810036, "pt": 0.007885304659498209} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=258417 |
mc4_ca_20230418_4_10086 | Jocs i entreteniments per una estada més divertida: Futbolí, porteries de futbol , xarxa de voleibol , jocs de taula.
Opinions(193)193 comentaris
191 opinions més
9.6 193 opinions | 0.543384 | curate | {"ca": 0.7556818181818182, "en": 0.24431818181818182} | https://www.naturaki.com/ca/masros/?checkin=20190830&checkout=20190901 |
mc4_ca_20230418_9_265133 | Dungeon cap Trucs eina NOU Hack DESCARREGAR
Dungeon cap Trucs – Eina Hack
Benvingut a Morehacks.net! Today we present you the new Dungeon Eina Trucs de Boss, un programari creat per hackejar el joc Dungeon cap. L'equip xHacKeRs conegut, la mateixa que va piratejar Gta 5, Fifa 15, Sims 4, iCloud i molt més, ha creat una eina de trucs per Dungeon cap que li donarà un poder il·limitat en aquest joc!
Amb aquesta Dungeon cap Eina Hack Trucs vostè pot afegir una quantitat il·limitada de monedes al seu joc, molt fàcil, ràpid i 100% lliure. Només has d'introduir la quantitat de monedes que vol afegir i l'eina de tall es sumarà al seu joc. També, if you don’t want to spend money on gems packs, aquest programari és el que necessita! Vostè pot afegir una quantitat il limitada de Gems al teu compte de joc, Només amb uns pocs clics. Amb les monedes il·limitades i gemmes il·limitades vostè serà capaç de comprar tot el que vulguis. Les monedes i joies afegit amb aquest Dungeon Hack cap són 100% real i usant l'eina de trucs no afectarà el joc, garantim per a aquest!
Dungeon Eina Trucs de Boss – Característiques
Il limitat Monedes
Gemmes il·limitades
Funciona en PC, Androide, iOS
No requereixen root en Android
No requereix jailbreak en iOS
No requereix instal·lació al PC
Ràpid i fàcil d'usar
Actualitzat periòdicament
Descarregar aquesta Dungeon Eina Trucs de Boss on PC or directly on your Android / iOS dispositiu i que es convertirà en el millor jugador! La versió per a PC és útil només si voleu utilitzar aquesta eina de trucs en diversos dispositius. Si no, vostè pot descarregar i utilitzar l'eina de tall directament en la seva Android / iOS dispositiu. A continuació tens la instrucció sobre com hackejar Masmorra cap usant la versió per a PC:
Dungeon cap Trucs – Instruccions per a la versió de PC
Descarregueu la Dungeon Hack Tool cap
Seleccioni el seu sistema operatiu (Android / iOS) i feu clic al botó Detectar dispositiu
Introduïu la suma que voleu afegir al seu joc
Activar el sistema de seguretat (Guió Protecció Guàrdia)
Feu clic al botó Hack i esperar uns moments
Quan el procés de tall s'ha completat, desconnectar el dispositiu i començar el joc
Lliga dels Àngels Hack
Drets d'autor © 2017 Eines Hack – Creem Hacks Jocs,Eines Trucs,Eines Entrenador | 0.772385 | curate | {"ca": 0.9415439535921464, "en": 0.024542614904060688, "fr": 0.008032128514056224, "es": 0.012940651494868362, "an": 0.012940651494868362} | http://www.morehacks.net/dungeon-boss-cheats-new-hack-tool-download/?lang=ca |
mc4_ca_20230418_9_666011 | Deixeble d'Onan: Servicaixa: servimanguis, servijetes, servicapullos,...
Servicaixa: servimanguis, servijetes, servicapullos,...
Et foto els calers com ningú!
Que els bancs i les caixes són uns lladres i usurers ja ho tenim tots assumit, però encara trobo increïble la situació que he viscut aquesta setmana. Vaig comprar entrades pel concert dels Scissor Sisters a Barcelona. Resulta que la gira europea s'ha suspès i a la ràdio, a bombo i plateret, anunciaven que podries recuperar els diners de les entrades allà on ho haguessis comprat. Vaig deixar passar un parell de dies i em vaig presentar a una oficina de Els fatxes de l'Opus La Caixa, doncs jo les havia comprat per Servicaixa.
Conversa totalment real:
- Txisky: Bon dia, venia a demanar els diners de dues entrades que vaig comprar per a un concert que s'ha suspès.- Caixera Estúpida: ? ??? (mentre agafava les entrades i el tiquet de confirmació de compra).- T: Les vaig comprar a Servicaixa, se suposa que vosaltres me les heu d'abonar.- C. E.: Diria que no.... (truca per telèfon)... No, em diuen que te les abonaran al lloc del concert (Razzamatazz).- T: A veure, si us les he comprat a vosaltres, perquè no me les aboneu vosaltres?.- C.E. : (marxa a veure a la cap d'oficina)..... Doncs no, hauries d'anar a Razzamatazz i allà te les abonaran.- T: Si clar, i la comissió que us emporteu vosaltres també me la tornaran, oi?.- C.E. : (es queda a quadros)... (torna a anar a parlar amb la seva cap, la qual veig que s'agita en mig de convulsions a la cadira com dient "aquest tio és gilipolles!").... Doncs no, em diuen que has d'anar al lloc on se celebrava el concert.- T: Doncs ja m'informaré al local, però com no sigui així demà em tens aquí per posar una reclamació!.
O sigui, segons el seu raonament, si a la fruitera em trobo una poma amb un cuc, hauré d'anar a reclamar a Mercabarna (en el millor dels casos) o buscar pel meu propi compte al pagès de torn per apallissar-lo!.
Vaig marxar emprenyat com una mona!. A la feina envio un correu a Razzmatazz i al dia següent em contesten que "nanai del Paraguai", que la pasta l'ha d'apoquinar Servicaixa. Casualment (o no), als cinc minuts d'haver enviat el correu m'arriba un sms de Servicaixa (en castellà, of course): "En unos días recibirá el abono del importe de sus entradas"...
De moment encara no he cobrat...
Què hauria de fer amb la caixera i, sobre tot, amb la seva cap?. El dubte el tinc entre fer servir un bazooka, una semiautomàtica o una arma de destrucció massiva.
Amb l'atur que hi ha al país i tant d'incompetent que ens hem de menjar amb patates!.
El què més em fot és que era un regal sorpresa per l'aniversari de la parenta. Ara s'haurà de conformar amb... millor no ho dic, per si llegeix això!.
Jo ja porte un any reclamant per totes les coses que no em semblen justes. Corre el perill d'acabar con Don Erre que Erre, però estic molt fart de engolir-me-les com a punys. Fart de reclamar a Vodafone, vaig fer un escrit al "Ministerio de Industria" i ara em truquen cada dia per provar d'arreglar-ho tot amistosament. Una merda!
29 d’octubre de 2010 a les 12:07
Jo tampoc tinc bones experiències amb "La Caixa, parlem-ne?". Però,per desgràcia meva, hi tinc la hipoteca. Al seu dia, no es varen fiar del meu parent i me'l van tractar com si fos ciutadà de segona!
29 d’octubre de 2010 a les 12:41
Remitjó, les telofonies sí que són un carreró sense sortida!.Malsònia, el seu parent té pinta d'antisistema o què?
29 d’octubre de 2010 a les 13:47
Esperi no li cobrin una comissió per tornar-li els quartets...
29 d’octubre de 2010 a les 13:53
Colló Tikis, no m'espanti!
29 d’octubre de 2010 a les 14:00
Mira tu demana un paper de queixa formal (al defensor del client de l'entitat) i no et tallis, el tipus aquell cobra per fotre canya, així que al cap d'uns dies et trucaran et demanaran disculpes ( i aquí pensa el que vols fer amb les tipes sobre tot si son melafo...), i després et trucarà el defensor/a per veure com ha anat tot plegat, però tu no et tallis un pel quan més a sako vagis més en treuràs...
29 d’octubre de 2010 a les 14:07
El pitjo de tot és que no són "melesfo"...
29 d’octubre de 2010 a les 14:11
Que ineptes. A mi abans em costava, però ara quan m'intenten tangar o em tracten de subnormal (ja sigui a La Caixa o al quiosc) començo a muntar un cristo. Obro molt els ulls, poso cara de Chuck Norris enervat i pujo el to de veu. No li diré que em funciona sempre, perquè les meves pintes no imposen, però l'actitud fa molt.Ah, i semiautomàtica; dona més gustillo.
No Llesca, si la cara de Chuck Norris ja la vaig posar; si no perquè es pensa que va anar dos cops a preguntar a la seva cap!.
29 d’octubre de 2010 a les 14:32
la caixa ...parlem? SON UNA COLLA DE MAMONS QUE NOMÉS SABEN COBRAR PER TOT HAVIAT AHAUREM D'ENTRAR A L'OFICINA AMB UN BILLET DE CINC EUROS A LA BOCA PERQUÈ ENS OBRIN.a la foguera amb ells
Bufff... jo era de la Caixa de tota la vida... i fa 1 any i mig que vaig marxar amb els meus diners a sota el braç i els vaig engegar a pastar fang! Colla de lladres!! jo els penjava a tots pels ous! !
29 d’octubre de 2010 a les 20:10
Per començar ens hauria de proporcionar el número d'oficina. Són només 4 dígits de res i ens permetria saber, per exemple, a quin caixer automàtic li hem de fotre loctite a la ranura de les targetes o a quina incompetent anar a demanar informació sobre un pla de pensions o una hipoteca (perquè es pensi que arribarà a fer el cupo que li demanen) i després poder dir-li que s'ho foti pel cul. Números sr. Txisky, números...0665? 1162? 3096? Aposto per la primera...
29 d’octubre de 2010 a les 22:23
Mossènyer, el compadeixo per l'experiència. Em fa reviure la mateixa sensació que quan hi ha un retard de l'hosti a la puta RENFE i el filldeputa sobrat del revisor de torn et diu que per reclamar vagis a Sants. El que et suposa perdre més temps de la teva vida que el que has perdut amb el retard. Tot són tàctiques per evitar reemborsar res. Se les saben totes.Per l'arsenal, jo de vostè optaria per una bonic lot de granades de fragmentació.
A l'hora de treure'ns els calers no hi ha problema. Quan ens els han de tornar, llavors tot són impediments. Passa a La Caixa i a tot arreu.
30 d’octubre de 2010 a les 11:25
Són una colla de desgraciats! Sempre fan el mateix. A l'hora de cobrar, els primers. A l'hora de pagar... en uns dies. El mateix passa amb Movistar i d'altres empreses que sempre et tornen els diners quan els va bé.
30 d’octubre de 2010 a les 18:40
Ai amic, erreu el tret. En comptes d'emprenyar-vos, en aquests casos és millor mostrar-se seductor i cavaller.Penseu que la majoria de dones que treballen a les entitats bancàries o estan mal follades o estan fartes de tractar amb subnormals que s'han cregut el vell conte que "el client sempre té la raó" o comparteixen, en el fons, el mateix odi que vos per l'empresa en la que treballen, i pixen colònia quan algú les tracta amb cavallerositat, amabilitat i amb una àuria de sexualitat.Unes paraules amables, una mirada seductora i de complicitat i us hauria abonat les entrades, la comissió i renegociat l'interès de la hipoteca en 30 segons.PS: Ull, aquesta tàctica no funciona amb les sudaques dels call centers de les empreses de telefonia. Aquí una "hija de puta" ben posada és la millor recepta.
30 d’octubre de 2010 a les 22:33
Estic totalment disposat a qualsevol acció contra bancs i caixes. Compta amb mi incondicionalment.
31 d’octubre de 2010 a les 17:04
Garbi24, amb 5 euros a la boca no va enlloc home!._Meia_, ho celebro!.Dr. Muerte, 0027 (l'oficina principal)!.Sr. Merdevalista, desconeixia aquesta tàctica renfiana... gràcies!Albert, per desgràcia té raó!.Jordi, la telefonia és un món a part: un tret al cap es mereixen!.Llufa, la mossa no acompanyava... no em podia posar a to ni amb 100 viagres!.Neandertal, vostè mateix, li deixo a les seves mans!. | 0.802898 | curate | {"pt": 0.034540533573914164, "ca": 0.9403273617734245, "en": 0.0010310607036989304, "it": 0.007732955277741977, "es": 0.01559479314344632, "fr": 0.0001288825879623663, "ru": 0.0006444129398118315} | http://deixebledonan.blogspot.com/2010/10/servicaixa-servimanguis-servijetes.html |
macocu_ca_20230731_3_541498 | The Lizards presenten el seu nou clip “Going On” com a resum final de gira
The Lizards ens presenten un nou videoclip de la cançó “Going On”, que reflecteix l’activitat de la banda durant l’any que va durar la seva gira, totalment interrompuda pel Covid-19 quan es disposava a començar la seva recta final en nombrosos festivals durant 2020 que mai van poder arribar a fer-se.
“Inside your head” va ser el tercer disc que va servir per afermar-se com banda després de dos discos i alguns canvis de formació. És el seu disc més sòlid i va sortir al febrer 2019, tocant 54 concerts en un any, incloent dates a França i Dinamarca. A aquestes dates calia haver-li sumat més de 20 que tenien confirmades per acabar la gira que al final no es van poder realitzar.
La banda fa mesos que treballa en la composició del nou disc que arribarà a finals del 2021, i aviat veurà la llum un dels temes d’avançament. També van passar pel programa “Menú Stereo” on van convidar al grup “Los Bengala” per tocar alguns temes junts com la versió del “Bad Reputation” de Joan Jett, una de les grans influències de The Lizards.
The Lizards és un power trio de Barcelona format el 2007 que es caracteritza per les seves grans melodies, una veu preciosa, tornades corejables i un contundent so que beu d’influències com Joan Jett, Motörhead o Misfits. A el principi era una banda íntegrament de noies però després de diferents canvis, en l’actualitat la componen Carla Santacreu (veu principal i guitarra), Judith Jordan (baix i cors) i Edgar Beltri (bateria). | 0.901815 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_331260 | Un total de 26 pel·lícules catalanes van ser seleccionades per participar a la darrera edició del Festival de Màlaga i entre totes elles han recollit 13 guardons.
El passat dissabte 24 d’abril es van atorgar els premis de la 13a edició del Festival de Cine Español de Málaga. 13 produccions catalanes van ser guardonades en les diferents categories i seccions.
La distribució dels premis −Biznagas− al palmarès oficial ha estat la següent:
- Biznaga de Plata al millor vestuari: Núria Anglada, per Herois (Media Films, Televisió de Catalunya)
- Biznaga de Plata Premi de la Crítica: La vida empieza hoy, de Laura Mañá (Ovideo TV, amb la participació de Televisió de Catalunya)
- Biznaga de Plata Premi del Públic: Herois, de Pau Freixas (Media Films, Televisió de Catalunya)
Pel que fa a la secció Oficial Documentals els films guardonats han estat els següents:
- Biznaga de Plata al millor documental Premi 'La Opinión de Málaga': Cuchillo de palo, de Renate Costa (Estudi Playtime)
- Menció especial del jurat: Mi vida con Carlos, de Germán Berger-Hertz (Todo por las niñas, Cinedirecto Producciones)
ZonaZine ha estat la secció que més títols catalans premiats ha acumulat:
- Biznaga de Plata a la millor pel•lícula: Fals Orgasme, de Jo Sol (Zip Films, Killer Films, amb la participació de Televisió de Catalunya).
- Biznaga de Plata a la millor direcció: Luis Sampieri per Fin (Cierzo Films, LS Producciones)
- Biznaga de Plata al millor actor: Blai Llopis per La nit que va morir l’Elvis (Enunai Produccions, Cromosoma, Televisió de Catalunya)
- Biznaga de Plata a la millor actriu: Ana Álvarez per Ments Sospitoses (Discóbolo Films, amb la participació de Televisió de Catalunya)
- Premi ALMA al millor guionista novell: Ramon Mozo, per Ments Sospitoses (Discóbolo Films, amb la participació de Televisió de Catalunya)
- Menció Especial del jurat per a La nit que va morir l’Elvis (Enunai Produccions, Cromosoma, Televisió de Catalunya)
Finalment, pel que fa als curtmetratges a Secció Oficial, Miguel Ángel Jenner ha rebut la Biznaga de Plata al millor actor per La historia de sempre (Bastian Films). I el Premi Signis de la Diòcesis de Màlaga ha estat atorgat al film Circuit de Xavier Ribera (Amas, Televisió de Catalunya). | 0.821872 | curate | {"ca": 0.8921480144404332, "es": 0.1078519855595668} | http://catalanfilms.cat/ca/comunicacio/noticies/en-festivals/bones-noves-produccio-catalana-malaga-palmares |
oscar-2201_ca_20230904_13_189252 | L'Associació d'Amics dels Closos de Can Gaià es va constituir formalment al desembre de 2008 a Portocolom (Felanitx).
El seu objectiu principal és afavorir el coneixement, difusió, protecció i posada en valor del jaciment prehistòric dels Closos de Can Gaià. Així com de la resta del Patrimoni Històric i Cultural de Felanitx, amb especial atenció a les restes arqueològiques.
dimarts, 15 de febrer de 2011
Taller de Cuina Dolça per Celíacs
El Taller de Cuina Dolça per Celíacs que, per diversos problemes, no es va poder realitzar el dia de la Fira del Pebre Bord, es realitzarà el proper dissabte, dia 12 de març, l’horabaixa a les instal·lacions de la Residència d’Assistits de Felanitx (al costat del Pavelló Guillem Timoner).
Volem recordar que aquesta Residència properament compleix 10 anys de la seva obertura, aquest es pot veure com un acte més de celebració d'aquest esdeveniment, com també un acostament d'aquesta institució a la vida quotidiana o del teixit associatiu del poble que l'acull.
El preu d’inscripció és de 10€. Aquesta es podrà realitzar a la Impremta Ramon Llull de Felanitx (Carrer Major, 25) o per correu electrònic a l'Associació, indicant el nom i un telèfon de contacte.
Recordam que no s'han de portar ni ingredients i estris de cuina. Aquells que ja s’inscrigueren anteriorment, no cal que es tornin a inscriure. | 0.840498 | curate | {"ca": 1.0} | https://amicsclosos.blogspot.com/2011/02/taller-de-cuina-dolca-per-ceiacs.html |
wikipedia_ca_20230401_0_534115 | Séder de Pessa'h
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
El Séder de Pessah (en hebreu: סדר של פסח) (en jiddisch: ליל הסדר) és una celebració jueva que marca el començament de la festivitat jueva de Pessa'h. Es duu a terme en la nit del dia 15 de Nissan del calendari hebreu (a la fi del més de març o abril del calendari gregorià). El Pessa'h dura 7 dies a Israel i 8 dies a la diàspora jueva (pels partidaris del judaisme reformat, la duració del Pessa'h és d'una setmana, independentment de la seva ubicació). El séder és un ritual realitzat per una comunitat o per diverses generacions d'una família, la festivitat consisteix en el relat de la història de l'alliberament dels israelites de l'esclavatge en l'antic Egipte. Aquesta història està en el Llibre de l'Èxode (Shemot) en la Bíblia Hebrea.
El mateix séder es basa en el verset bíblic que mana als jueus a explicar la història de l'Èxode d'Egipte. Tradicionalment, les famílies i els amics es reuneixen a la tarda per llegir el text de l'Hagadà, una antiga obra derivada de la Mixnà. L'Hagadà conté la narració de l'Èxode israelita d'Egipte, les benediccions i els rituals especials, els comentaris del Talmud de Babilònia, i les cançons de Pessa'h. Els costums del séder inclouen explicar la història, discutir la història, beure quatre copes de vi caixer, menjar matsà, tastar els aliments simbòlics col·locats en la kearà (el plat del séder de Pessa'h) i gaudir de la festa de la llibertat. El séder es realitza de la mateixa manera per part dels jueus de tot el món. El séder és un dels rituals jueus més celebrats.
Origen bíblic.
En el llibre d'Èxode (Ex. 12, 1-14) es narra l'institució del Séder durant la festa de Pascua. Però amb la diàspora jueva el 70 a.C. els jueus van renunciar menjar un porc immolat durant el sopar pascual. I també, que el sopar pascual se celebrés una vegada s'ha assistit a la liturgia sinagogal.
Moshé Cordobero.
El rabí instaura la tradició de 15 símbols:
- Kadesh, recitar el kidush (brindis)
- Urjatz, netejar-se les mans
- Karpàs, menjar api
- Iajatz, dividir la matsà
- Maguid, relats sobre la història de Pésaj
- Rojtzà, netejar-se les mans
- Matsà, presentar pa alís o sense llevat
- Motzí, menjar la matzà.
- Maror, menjar herba amargant
- Korej, menjar herba amargant amb matzà
- Shuljan Orej, parament de la taula
- Tsafun, menjar l'aficoman
- Barej, dir el Bircat ha Mazon
- Halel, recitar les lloances del Halel
- Nirtzà, tot ha estat acceptat
Kearà.
La Kearà (Safata Pascual) és un plat que conté 6 aliments-simbòlics.
- Beitzà: és un ou marró, davant la impossibilitat de construir en el Temple un tipus de sacrifici anomenat "jaguigá". Simbòlicament, representa la duresa del cor del faraó
- Zeroa: és un tros de carn rostida com a primer aliment, en recordatori del sacrifici de Pésaj (que també va ser rostit). Molts es van acostumar a col·locar una pota de pollastre, és a dir, un "braç", per recordar que Déu els va treure d'Egipte amb un braç estès.
- Maror: són les herbes amargas(principalment enciam romà) o rave picant. La maror simbolitza l'amarga esclavitud a Egipte. La fulla d'enciam romà s'utilitza junt amb els matzos per fer un sandvitx anomenat "korech".
- Jaroset: és una barreja dolça de pomes picades, mel, canela i un rajolí de vi rosat (per donar color). El jaroset de color marró i textura pastosa, simbolitza el fang que els avantpassats van utilitzar per a construir els maóns en la Terra d'Egipte ("Eretz Mitzrayim)".
- Karpás: és api (pot ser perejil, papa), símbol de la vida. Després és submergida en aigua saladda, símbol de llàgrimes i es menja per a recordar que la vida dels nostres avantpassats va ser "submergida" en llàgrimes.
- Jazeret: es l'arrel del rave picant ("Armoracia rusticana"). De vegades es tritura i es barreja amb remolatxa ("Beta vulgaris") per formar una pasta anomenada Jrein.
El Séder.
Consisteix en un banquet familiar (tot i que també pot estar organitzat per escoles, sinagogues o centres comunitaris -que estan oberts al públic en general-). La taula ha d'estar cuberta amb un mantel blanc (o folrada amb paper blanc), es col·loca la millor vaixella i copes de vi per a tots. Tradicionalment es deixa una cadira més vuida "per al profeta Elías" a qui s'espera que aparegui amb la noticia del mesías.
Kadesh.
El Séder s'inicia amb el Kadesh o Kidush, la primera copa (de quatre) proclama de bendició a Deu Creador i es diu: ""Baruj atá Adonai, elojeinu melej haolam, bore peri hagafen" (Beneït ets tu Senyor, nostre Deu, rei de l'univers, creador del fruit de la vida). Les quatre copes celebren els quatre verbs utilitzats en el missatge de Deu a Moisés en Èxode (o Shemot) 6:6-7: els treuré (de l'opresió egipcia), els salvaré (del seu treball), els redimiré (amb el braç estès), els agafaré (per a Mi com a poble i seré per vosaltres dos).
Urjatz.
S'afectua la primera ablució de mans de la nit (sense bendició).
Karpas.
Cada participant del Sopar agafa verdures banyades en aigua salada mentre ora dient: "...boré pri haadamá"" (que significa "...Creador de la fruita de la terra"). Recordant així que la vida dels esclaus va ser submergida en llàgrimes.
Yajatz.
S'agafa el matsà central entre les tres i es parteix per la meitat. S'envolica la mitat major en un tovalló especial que es converteix així en el "afikomán" (que s'ingereix després del banquet, abans de la bendició d'agreïment pels aliments - el Bircat Hamazón, perquè perduri en la boca el sabor de la matsà, ja que la seva ingestió constitueix en moment més important de la nit).
Maguid.
Es relata la historia de la partida del poble d'Israel d'Egipte, mentre els pares responen a la pregunta dels nens, la primera és: ""¿Ma nishtaná halaila hazé micol haleilot?" (Per què aquesta nit es diferent de totes les altres nits?)
Rajtzah.
La segona ablució amb l'oració: "...Al Netilat Iadaim"" ("...que ens vas ordenar l'ablució de mans") perocedint immediatament a menjar la matsà.
Motzí-matzá.
Es comença el banquet ingerint matsà. Abans de l'ingestió es reciten dues bendicions:
- "...hamotzí lejem min haaretz" ("...que extreus el pà de la terra")
- "...asher kidshanu bemitzvotav vetzivanu al ajilat matzá" ("... que ens vas consagrar amb els Teus preceptes i ens vas ordenar ingerir pà sense llevat")
Maror.
S'ingereixen les herbes amargues, amb la bendició: "..."asher kidshanu bemitzvotav vetzivanu al ajilat maror"" ("...que ens vas consegra amb els Teus preceptes i ens vas ordenar la ingestió d'herbes amargues).
Korej.
Es col·loca la jazeret (enciam) entre dos troços de matsà (fent un sandvitx) i es pronuncia un text per recordar el Temple i les costums de Hillel, menjant no menys de 25 grams d'aquest aliment que el sabi acostumaba a preparar.
Shulján Orej.
Es tracte del banquet festiu en si.
Les comunitats sefardíes acostumaven a incloure en el seu banquet lleguminoses com arròs, maníes, pipes de girasol, etc. Les comunitats asquenanzíes, per la seva part, van prohibir el ús de lleguminoses, ja que en molts casos la farina es veia semblant a la dels cereals, buscant així evitar confusions.
Tzafún.
Al concloure el banquet es pren el "afikomán" que ha estat amagat durant la nit del Seder i es menja abans de començar el "Birkat Hamazón" (la bendició final)
Bareich.
Bendició i tercera copa que es pren després del sopar. És la copa de redempció, per a recordar el vessament de la sang del porc que va identificar les cases dels israelitas al àngel exterminador a Egipte.
Halel.
Es pronuncia un capítol de lloances pels miracles i marevelles que els acompanyaren a la sortida d'Egipte: es llegeixen dels Salmos 113 a 118 ("petit Hallel"), després el Salmo 136 o "Gran Hallel"
Després de la bendició final: "Baruj atá H' melej mehulal batishbajot" ("Beneït ets Tú H, Rey enaltit en lloances) es procedeix a beure la quarta i última copa de vi de la nit, recitant-se immediatament la bendició final corresponent.
Barej.
Es recita la bendició d'ageïment pels aliments, "Birkat Hamazón" , la qual inclou ""yaalé veiavó" ", que s'agrega a la bendició tots els dies de Pesaj i es pren la 4a copa de vi.
Nirtzá.
El capítol final de la Hagadá, en el qual s'expressa el desitg de qur tot el que s'ha realitzat durant la not hagi agradat a Deu. Acabant amb una oració conjunta: "Leshaná habaá birushalaim habenuiá" ("L'any vinent a Jerusalem reconstruïda").
Una vegada acabat el Séder, les comunitats reciten poemes alusius a la festivitat. Aquests agregats son obra de compositors grans i amb renom com Yanai, Rabí Eliezer de Kalir i altres. | 1 | perfect | {"es": 0.03514187344176659, "ca": 0.9456250742015909, "eu": 0.0030867861806957143, "fr": 0.00427401163480945, "it": 0.0007123352724682417, "en": 0.0016621156357592307, "ds": 0.0008310578178796153, "de": 0.0017808381811706042, "fa": 0.000949780363290989, "cs": 0.0029680636352843407, "no": 0.0007123352724682417, "pl": 0.0014246705449364834, "cl": 0.0008310578178796153} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=534116 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_559907 | És amb sorpresa i ràbia que descobreixo que un 41% de usuaris prefereix ser espanyol a donar suport als independentistes flamencs alegant que aquests són "fatxes". És per això que faig aquesta enquesta tipus "La Vanguardia" per preguntar allò tant absurd de quina és la vostra identitat nacional. LA MEVA, CATALANA I EUROPEA.
Abans era català i europeu, però des de la constitució europea ja no vull ser d'AQUESTA europa. Per mi Europa és el lloc de naixença de moltes ideologies, filòsofs, cultures, llengües, esports, etc. Però des que també s'ha presentat com una gran força neoliberal i a sobre a fet q aquest sistema sigui per LLEI m'ha defraudat molt... Salut | 0.759052 | curate | {"ca": 0.9575757575757575, "en": 0.04242424242424243} | |
mc4_ca_20230418_4_397 | Rentador restaurat del carrer Almeda Rentador del carrer de la Creu (*)
(*) Foto guanyadora amb el 1r premi del concurs de fotografia 2008, realitzada per en Carles Pou
Edictes2
Dic Nov 29 @19:00 - 10:00PM
Dis Des 02 @10:00 - 01:00PM
Diu Des 10 @15:45 - | 0.482765 | curate | {"ca": 0.7056451612903226, "en": 0.10887096774193548, "es": 0.10887096774193548, "fr": 0.07661290322580645} | http://www.bordils.cat/turisme/el-rentador.html |
wikipedia_ca_20230401_0_619052 | The Twelve
The Twelve, en la seva denominació internacional (originalment "De Twaalf"), és una sèrie de televisió belga produïda per Eyeworks fper a VRT i emesa pel canal belga Eén a partir del 3 de novembre de 2019.
Va guanyar el premi al millor guió al Festival Internacional de Sèries de Cannes (CanneSeries) en l'edició de 2019.
Argument.
Dotze persones normals i corrents són escollides per formar part del jurat popular en un cas que va trasbalsar la societat belga, i decidir el destí de la Frie Palmers, una dona acusada d'assassinar, dos anys enrere, la seva filla de tres anys i la seva millor amiga Brechtje divuit anys enrere. Però poc a poc es va mostrant com el judici afecta a cadascun d'ells o els tormenta en la seva vida privada.
Repartiment.
Principal.
- Charlotte De Bruyne, com a Holly Ceusters, portaveu del jurat.
- Maaike Neuville com a Delphine Spijkers, membre suplent del jurat.
- Tom Vermeir, com a Joeri Cornille, membre del jurat.
- Peter Gorissen, com a Arnold Briers, membre del jurat.
- Zouzou Ben Chikha, com a Carl Destoop, membre del jurat.
- Piet De Praitere, com a Noël Marinus, membre del jurat.
- Maaike Cafmeyer, com a Frie Palmers, acusada dels dos assassinats.
- Josse De Pauw, com a Ari Spaak, advocat de la Frie Palmers.
- Johan Heldenbergh, com a Stefaan De Munck, exmarit de la Frie Palmers.
- Greet Verstraete, com a Margot Tindemans, actual dona de l'Stefaan.
- Koen De Sutter, com a Marc Vindevogel, pare de la Brechtje i activista a favor dels drets dels animals.
- Sofie Decleir, com a Inge Van Severen, advocada del Marc Vindevogel.
- Mieke De Groote, com a Mia, presidenta del tribunal.
- Isabelle Van Hecke, com a Hedwig, fiscal.
- Mungu Cornelis, com a Mungu Cornelis, periodista de successos.
Secundari.
- Titus De Voogdt com a Mike, marit de la Delphine Spijkers.
- Nele Bauwens com a Tess, dona del Carl Destoop.
- Sofia Ferri com a Juliette, filla del Carl i la Tess Destoop.
- William Boeva, com a William, veï de l'Arnold Briers.
- Bart Claeys com a Bob, membre del jurat.
- Lore Dejonckheere com a Leentje, membre del jurat.
- Louise De Bisscop, com a Frie Palmers de jove.
- Jolente De Keersmaeker com a Lutgard, mare de la Margot Tindemans.
- Bart Slegers com a Donald Vantomme, inspector de policia.
- Sara Vertongen com a Eliane Pascual, inspectora de policia.
- Dominique Van Malder com a Bjorn Cornille, germà del Joeri.
- Lynn Van Royen com a Brechtje Vindevogel, amiga de la Frie i filla del Marc.
- Frank Vercruyssen com a Ulrich Steel, mestre de la Brechtje.
- Wim Willaert com a Guy Vanneste, ramader. | 1 | perfect | {"en": 0.09141055949566587, "ca": 0.5295508274231678, "fr": 0.1706067769897557, "es": 0.05319148936170213, "it": 0.022852639873916468, "nl": 0.10520094562647754, "id": 0.003940110323089046, "pt": 0.023246650906225373} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=619053 |
mc4_ca_20230418_8_601921 | Habitatges modulars |
Gràcies a la nostra avançada tecnologia modular Edificis Airo, podem oferir una infinitat de conbinaciones amb la finalitat de crear una casa a mida.
El nostre model d'utilitat està registrat sota la marca:
A continuació, l'ajudem a descobrir com dissenyar el seu habitatge, mitjançant la combinació de mòduls:
Mòduls MODULAR Airo
Els habitatges industrialitzades estan formades per mòduls que es combinen per generar diferents disposicions d'habitatges. Hi ha tres tipus de mòduls bàsics de dimensió estàndard (7,8 x 7,8), compactes (6,6 x 6,6), o fins i tot de mesures adaptades al client. :
Aquests mòduls poden personalitzar i combinar-se entre ells per crear l'habitatge al seu gust. Entre ells, a manera de connector, s'acobla l'anomenat mòdul 3D. Aquest mòdul de menys mida (2,4 x 4,8) conté les instal·lacions de l'habitatge.
Combinacions de mòduls
Els mòduls són elements flexibles que poden combinar-se segons el que desitgi el client.
Model UN UN: Dos mòduls annexos l'un a l'altre i units pel mòdul 3D.
Model UNO.UNO: Dos mòduls col·locats en diagonal i units pel mòdul 3D.
Model DOS: Dos mòduls col·locats de forma superposada, creant un habitatge amb dos pisos i units per les escales del mòdul 3D.
Aquests models bàsics es poden combinar entre ells, pel que existeixen infinites possibilitats a l'hora de crear el teu propi habitatge. Aquí t'ensenyem algunes combinacions de mòduls per donar-te idees | 0.775099 | curate | {"ca": 0.9859154929577465, "id": 0.013380281690140845, "fr": 0.0007042253521126761} | http://airoedificios.com/ca/construccion-industrializada/disena-tu-casa/ |
macocu_ca_20230731_3_383795 | L’eclipsi solar
Quant a Anna Farrés
Aquest article s'ha publicat dins de 4t, General i etiquetat amb 2005, Articles generals. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.561762 | curate | {"fr": 0.19653179190751446, "ca": 0.8034682080924855} | |
mc4_ca_20230418_6_780881 | John Higgs. Historia alternativa del siglo XX – Josep Burgaya
02/03/2016 per Josep Burgaya, posted in Recomanacions
Aquesta és una altra manera de veure el segle XX. Una forma d’analitzar-lo més suggerent, creativa, imaginativa i amb molt humor del que solen aportar els llibres més canònics que analitzen el darrer segle. No estem davant de l’obra ni d’un historiador, ni d’un economista, sinó d’un periodista que pretén donar una altra visió, en la que recolzant-se de la història cultural el que fa és interpretar i sotmetre a un cert judici moral, justament el segle actual, el XXI. Per fer-ho, Higgs no dissecciona el segle passat avaluant les fases habituals de Primera Guerra Mundial, crisi de 1929, Depressió dels Anys Trenta, Segona Guerra Mundial, la construcció de l’Estat del Benestar, les crisis petroleres, el triomf liberal conservador…. ; sinó que opta per altres referents del segle, que també poden ser molt representatius: la teoria de la relativitat, les avantguardes artístiques, l’emancipació de la dona, la psicoanàlisi, la física quàntica, la cursa de l’espai, la despenalització del sexe, el triomf de l’individualisme, la ciència-ficció, el canvi climàtic… És un punt de vista força diferent, que introdueix matisacions a les explicacions establertes, amb un relat coherent que té moments de major i de menor fortuna, però sempre interessant i farcit de detalls curiosos i força extravagants, però sempre amb molta gràcia, encara que no cau en la frivolitat.
A Historia alternativa del siglo XX. Más extraño de lo que cabe imaginar (Taurus, 2016), John Higgs construeix una obra diferent i divertida per explicar el segle dominat per l’individualisme liberal, tot explicant la història oculta del neoliberalisme i de la seva capacitat de seducció ideològica, aprofitant també la contracultura i els mites llibertaris per fer-ho. Un llibre en el que Einstein, Freud, Picasso, Stravinski i Bertrand Russell es codejen amb Alesister Crowley, Ayn Rand, Milton Friedman, Mike Jagger o el videojoc Mario Bros. El llibre és un xic desigual, ja que alguns capítols tenen molta força, imaginació i humor -per exemple el que es dedica a la Incertesa-, amb altres més combatius tot expressant fòbies notòries, com el dedicat a la Postmodernitat. Potser es fan difícils de compartir les seves conclusions finals esperançadores, amb l’entusiasme que li genera la societat digital, el món en xarxa i on inclús troba una dimensió social als selfies. Més enllà d’opinions i de fortaleses i febleses de l’autor del llibre, estem davant un plantejament de molt interès, amb bones dosis d’incorrecció política i cultural, amb un bon sentit de l’humor. Molt interessant!
Previous postXerrada “Os efectos da deslocalización” (18/02/16)
Next postLa deconstrucció d’Europa
La batalla pel relat 26/04/2020
Recomanacions (186)
Arxius Selecciona el mes Mai 2020 (4) Abril 2020 (7) Març 2020 (8) febrer 2020 (4) gener 2020 (4) Desembre 2019 (5) Novembre 2019 (4) Octubre 2019 (4) Setembre 2019 (5) Agost 2019 (4) Juliol 2019 (4) Juny 2019 (5) Mai 2019 (4) Abril 2019 (8) Març 2019 (5) febrer 2019 (4) gener 2019 (6) Desembre 2018 (6) Novembre 2018 (6) Octubre 2018 (5) Setembre 2018 (7) Agost 2018 (5) Juliol 2018 (8) Juny 2018 (4) Mai 2018 (7) Abril 2018 (7) Març 2018 (4) febrer 2018 (6) gener 2018 (5) Desembre 2017 (9) Novembre 2017 (7) Octubre 2017 (7) Setembre 2017 (7) Agost 2017 (6) Juliol 2017 (6) Juny 2017 (8) Mai 2017 (7) Abril 2017 (10) Març 2017 (8) febrer 2017 (6) gener 2017 (5) Desembre 2016 (7) Novembre 2016 (6) Octubre 2016 (6) Setembre 2016 (8) Agost 2016 (7) Juliol 2016 (8) Juny 2016 (7) Mai 2016 (8) Abril 2016 (8) Març 2016 (8) febrer 2016 (8) gener 2016 (10) Desembre 2015 (10) Novembre 2015 (6) Octubre 2015 (9) Setembre 2015 (9) Agost 2015 (10) Juliol 2015 (9) Juny 2015 (9) Mai 2015 (18) Abril 2015 (18) Març 2015 (10) febrer 2015 (11) gener 2015 (10) Desembre 2014 (10) Novembre 2014 (8) Octubre 2014 (11) Setembre 2014 (10) Agost 2014 (12) Juliol 2014 (20) Juny 2014 (22) Mai 2014 (24) Abril 2014 (5) Març 2014 (5) febrer 2014 (2) Novembre 2013 (1) Octubre 2013 (2) | 0.813171 | curate | {"en": 0.006867794947265146, "es": 0.04096149129261712, "ca": 0.9521707137601177} | https://jburgaya.com/2016/03/02/john-higgs-historia-alternativa-del-siglo-xx/ |
mc4_ca_20230418_0_35906 | El Cau de les Nereides: Mulla't 2011
Laia10 de juliol de 2011 a les 13:12Tot un goig poder reemplaçar el post d'ahir per un altre post com aquest!ResponEliminaEl porquet10 de juliol de 2011 a les 13:30Enhorabona per aportar la teva empenta i ganes per aquesta iniciativa!ResponEliminaXeXu10 de juliol de 2011 a les 22:225 edicions porto ja llegint aquest post, caram! Ets incansable, m'agrada veure que no defalleixes, i sí, tota la raó, quin goig que aquest post solidari i de superació faci baixar el d'ahir!M'has fet pensar amb això de que cadascú té les seves coses que se li donen bé. Fa gràcia perquè ja sé que tu nedes des de fa temps, i que se't dóna bé que guanyes a homes musculosos i tot, i en canvi jo sóc com un ànec nedant (en la vessant negativa! ), mai m'ha sortit gens bé!ResponEliminarits10 de juliol de 2011 a les 23:20enhorabona i a seguir l'any vinent!ResponEliminaFinestreta11 de juliol de 2011 a les 21:53Oh, doncs jo no sabia de què anava això! I què es fa, es paga una entrada i els diners es dónen a una associació benèfica?ResponEliminaLaia11 de juliol de 2011 a les 22:40Porquet, es fa el que es pot! :)Xexu, buf, és que ets un dinosaure en aquest bloc, tu, eh! I la il·lusió que em fa que em recordes coses que fins i tot oblidava... Musculman! Quant de temps sense veure'l, què en serà d'ell? Ai... Bé, com a mínim hi ha coses en les que he après a ser constant al llarg dels anys, i fa goig!Rits, allà estarem si res ho impedeix!Finestreta, la jornada consisteix en anar a la piscina i nedar els metres que vulguis (o puguis). Per cada X metres s'adjudiquen certs diners, de manera que la gràcia és fer contra més metres millor. Quan acabes t'apunten els metres que has fet, nom, telèfon de contacte, etc. I els diners van cap a la Fundació Esclerosi Múltiple :) Jo no vaig pagar entrada perquè és el pavelló esportiu on estic apuntada. També hi ha tot el típic merchandising de gorres, samarretes... etc, els beneficis dels quals també van a parar a la Fundació.ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.885826 | curate | {"ca": 1.0} | http://cirereta.blogspot.com/2011/07/mullat-2011.html |
macocu_ca_20230731_10_411241 | El nkangala és una llengua bantu que es parla a les províncies de Cuando Cubango i de Moxico, al sud-oest de la zona en la que parlen lucazi i al nord de la que parlen el mbwela, a Angola. [1] El nkangala és considerat dialecta del mbunda. [2]
Forma part de les llengües Chokwe-Luchazis que són llengües bantus del grup K, juntament amb el chokwe, luvale, mbunda, nyengo, el luimbi, el nyengo, el mbwela, nyemba el yauma i el lucazi. Totes elles són llengües bantus centrals. [3][4] Així, és una llengua del cluster del ngangela, que és llengua oficial d'Angola.
El nkangala és una llengua que gaudeix d'un ús vigorós (EGIDS 6a). Tot i que no té una forma estàndard, es parla per persones de totes les generacions. [5] El nkangala s'escriu en alfabet llatí. | 0.762069 | curate | {"ca": 0.9959946595460614, "mk": 0.004005340453938585} | |
naciodigital_ca_20220331_0_381089 | L'Ajuntament de l'Ampolla ha començat les obres per a la urbanització completa del carrer Lluís Companys. Els treballs, que es van iniciar dilluns, 7 de novembre, consistixen en la renovació d'algunes instal·lacions soterrades i la complementació d'altres, segons ha informat el consistori en una nota de premsa.
El projecte contempla soterrar la xarxa elèctrica i d'enllumenat públic, que actualment són aèries, i canalitzar una part de les aigües pluvials del carrer. També s'alinearan les tanques de les parcel·les d'este carrer que no ho estiguen. A més, es realitzarà un paviment asfàltic en calent a la zona de rodament de vehicles, de formigó fratassat a la zona d'aparcament, i panot a les noves voreres, que estaran emmarcades amb vorades de formigó. També es preveu substituir l'enllumenat existent per lluminàries LED.
Amb tot això, l'actuació inclou la renovació de l'enllumenat, pavimentació i senyalització dels carrers Canal Vell i Encanyissada, així com el tram que va des del carrer Lluís Companys al carrer Ventura i Gassol.
Després de presentar-se 13 empreses a la licitació, l'empresa Obres Vent i Sol 2010 S.L. ha estat l'adjudicatària del projecte d'urbanització per un import de 287.497,87 euros més IVA. D'altra banda, el director de les obres ha estat designat l'enginyer municipal Joan Garrido.
L'alcalde de l'Ampolla, Francesc Arasa, ha explicat que "l'adjudicació s'ha realitzat després de l'estudi realitzat pels tècnics i el servei jurídic del consistori, així com de fer el seguiment de la Taula de contractació".
La previsió d'execució de les obres és d'11 setmanes, el que suposa que la finalització seria a finals del mes de gener de 2017. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aguaita.cat/noticia/7752/marxa-obres-urbanitzacio-carrer-lluis-companys-ampolla |
mc4_ca_20230418_6_269257 | Secció Costa pàgina 18 - Tottarragona.cat :: Diari digital independent d'informació i d'opinió de Tarragona
Avui s'aprovarà la composició del Consell de Sostenibilitat de Salou
Avui dijous 27 de novembre se sotmetrà a la votació del ple municipal de Salou, l’aprovació de la composició del Consell de Sostenibilitat. Aquest òrgan consultiu i permanent de participació ciutadana adscrit a la Regidoria de Medi Ambient ... » continuar
Redacció TT - 27/11/2008 - 10:31h
Salou i Cambrils, presents al Salón Bebés&Mamás de Madrid, com a destinacions de turisme familiar
Els Patronats de Turisme de Salou i Cambrils han participat aquest cap de setmana passat a la novena edició del Salón Bebés&Mamás a Madrid. El segment familiar és el principal visitant de les dues destinacions turístiques, cal recordar que ... » continuar
Redacció TT - 27/11/2008 - 10:24h
Rècord de participació en el XXXIV Concurs de Pesca del Calamar de Salou
Un total de 38 embarcacions i 117 pescadors (professionals i afeccionats) competeixen des d’ahir en el XXXIV Concurs de Pesca del Calamar de Salou. Això significa un rècord de participació si es té en compte que l’any passat el nombre ... » continuar
Redacció TT - 27/11/2008 - 10:20h
El Patronat de Turisme de la Diputació promou l’Estació Nàutica de la Costa Daurada i els Càmpings de la demarcació de Tarragona
El conveni que el Patronat de Turisme de la Diputació ha signat amb la Costa Daurada Estació Nàutica, té per objectiu regular la concessió d’una subvenció a aquest organisme, per la dinamització i promoció de l’estació. El Patronat ... » continuar
Redacció TT - 26/11/2008 - 18:17h | 0.769992 | curate | {"ca": 0.9228375855631612, "es": 0.060360920970752956, "de": 0.016801493466085875} | http://www.tottarragona.cat/ca/costa/18/ |
mc4_ca_20230418_4_356394 | Alaquàs instal·la 10 nous aparells biosaludables, sis taules de ping pong i cinc taules de joc als parcs
La iniciativa queda emmarcada dins del Pla municipal d’adequació de parcs i jardins i ha comptat amb el fons d’inversió del Pla de finançament de la Diputació de València (SOM) que ascendeix als 20.661,16 euros
REDACCIÓ - 15/11/2019
Noves intal·lacions a Alaquà s. EPDA
A Alaquàs els parcs biosaludables, amb els aparells més diversos per a la prà ctica d’exercici, s’han convertit en una alternativa per a realitzar activitat física a l’aire lliure. Espais per a la diversió i entreteniment on també trobem punts per a la prà ctica de jocs i ping pong. Precisament, a Alaquàs estan sent instal·lats nous equipaments per a complir amb aquest objectiu.
Es tracta d’una iniciativa emmarcada dins del Pla municipal d’adequació de parcs i jardins que ha comptat amb el fons d’inversió del Pla de finançament de la Diputació de València (SOM) que ascendeix als 20.661,16 euros, a més de la cessió de nous equipaments que arriben de la mà de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud.
Concretament han sigut instal.lats 10 elements biosaludables al Parc de la Sequieta i a l’Horta històrica, aparells que vénen a completar els ja existents a l’Albereda Nord, parc del Dijous i parc del Roser.
També estan sent instal•lades 6 taules de ping pong i 5 de jocs diversos (dames i escacs) al parc de la Sequieta, parc del Rollet i parc del Dijous. A més a aquestes actuacions es suma la recent instal·lació de 54 nous bancs de fusta distribuïts pel terme municipal.
Torrent ultima los trabajos de mejora de las calles San Pedro Alcántara y Garbí
Está previsto que hoy se proceda a la apertura de los cruces de la calle San Pedro Alcántara con Calvario y Garbí
Massanassa inicia la entrega de la Tarjeta bebé 2020
La víctima no tuvo opción de defensa alguna debido a la discapacidad que padecía provocada por la focomelia, enfermedad que se caracteriza por la reducción severa de las extremidades y que, en el caso de la fallecida, le afectaba a brazos y piernas
Murthy: “Hay que ser tonto para gastar sin saber cómo vas a pagar”
Ciudadanos denuncia que casi 4.000 jóvenes de València han pasado a engrosar la lista del paro durante la crisis
La Ciutat de les Arts i les Ciències se afianza como motor turístico de la Comunitat Valenciana al generar 2,2 euros de PIB por cada euro invertido en su funcionamiento
Fallecen asfixiados dos polizones que iban en un contenedor de un barco de Argelia fondeado en València
Detenido un hombre en València tras agredir a la dueña de un bar para sustraer el dinero de la caja registradora
Una ventana del Micalet de la Catedral de València del siglo XIV registra una alineación solar | 0.633545 | curate | {"ca": 0.5750277880696554, "es": 0.42497221193034457} | https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-val-noticias/alaquas-instal-la-10-nous-aparells-biosaludables--sis-taules-de-ping-pong-i-cinc-taules-de-joc-als-parcs/196067 |
mc4_ca_20230418_1_477768 | Hannah Arendt sobre la banalitat del mal[2].
Una persona, llicenciada en Belles Arts, ens contà que compartí promoció d’estudis amb algú que volia explorar un “terreny creatiu” basat en la plàstica obtinguda amb la tortura i mort d’animals no humans. Són paraules meues, no d’aquest individu a qui aquella persona anomenà el psicòpata, qui contà les companyes i companys les dues idees que ja havia tingut.
La primera era art efímer amb grills o escarabats pegats a una tela o qualsevol altre tipus de base. La seua “bellesa” radicaria en el moviment desesperat de les potes dels animals, que s’aniria alentint a mesura que les forces els fallaren, i que donaria una sensació de lenta aturada quan els individus encara vius començaren a estar envoltats de cadàvers.
El segon suport seria el vídeoart, i l’obra una gravació amb diverses càmeres d’alta velocitat de la caiguda d’un cavall llançat des d’una terrassa o una gran grua. De nou, s’hauria d’apreciar la plasticitat dels moviments desesperats de l’animal, culminat pel soroll de l’esclafit dels seus ossos contra el terra i per les grans esguitades de sang i parts dels seus òrgans, també molt plàstiques. Tot culminaria amb la pasterada del cadàver escampat i el dibuix fet per les esguitades, dues “obres d’art” per elles mateixes.
Un temps després, vaig llegir que l’obra amb grills vius s’havia exposat[3]. Es deia Zorba, i es mostrà a la Sala Habana Espacio Libre de Càceres el 2010. L’autor fou Ismael Alabado, nascut a Madrid, criat a Plasencia (Càceres) i titulat en Belles Arts a Salamanca, com aquella persona que ens contà la història del psicòpata. Va matar més de 1.000 grills: uns centenars pegats a diversos panells exposats a les parets, com a la història de l’art efímer, i la resta tancats en caixes que també foren exposades. Ecologistes Extremadura denunciaren els fets, i l’exposició provocà la indignació de les persones a qui colpí l’agonia dels animals. Una dona, fins i tot, els ruixà amb insecticida per a acabar amb el seu patiment.
Com els i les hauríem de nomenar: tenebristes? No, no es mereixen la més mínima associació al gran Caravaggio. No poden tindre un nom, perquè el que fan només és el resultat de la banalitat que, després, cerca una justificació i es disfressa d’art. Podem considerar que hi ha, fins i tot, una escola formada per personatges com Alabado, recopilats a l’article Art merder i animals morts[4]. És un museu dels horrors fet amb el que ja són llocs comuns. Guillermo Vargas i el gos del carrer que lligà a la paret d’una galeria de Managua per a que morirà de set i de fam. Jordi Benito i la vaca que matà a colps de martell i punyalades. Sarah Jane Lynagh i les seues fotografies de persones “adornades” amb òrgans d’animals, pells, ossos i trossos de carn. Damien Hirst i els seus cadàvers de grans animals en formol. Tinkebell i la bossa feta amb la gata que vivia amb ella, a qui matà amb les seues pròpies mans. Nathalia Edenmot i les fotografies dels trossos de gats, conills, gallines i altres animals que acaba de matar, una operació que domina a la perfecció per les moltes vegades que ha repetit i que, segons ella, és ràpida i indolora. I Wim Delvoye, que necessita que les seues víctimes estiguen sempre vives: tatua garrins per a veure com es modifiquen els dibuixos quan la pell s’estira pel creixement dels animals.
Albarado justificà la seua obra[5] dient que s’havia documentat i que els grills i escarabats no pateixen per la simplicitat del seu sistema nerviós. S’atreví, fins i tot, a dir que Ecologistes Extremadura només feien crítica fàcil, sense anar més enllà i que pensava que el discurs en defensa dels animals no anava a ser tan furibund en tractar-se de grills i escarabats, altre motiu per a la seua elecció. Per a adornar encara més la cosa, es defensà com a un antitaurí que, per respectuós i tolerant, no aniria mai a una manifestació. Anuncià, a més, que pensava continuar amb els grills i escarabats com a instrument del seu art.
Finalment contà una història sobre el que vindria a representar amb allò. Diu que el títol, Zorba, és una paraula grega que vol dir “viu la vida i aprofita el moment”, com fa Zorba el Grec[6]. L’obra forma part de la seua exploració de conceptes orgànics, i volgué plasmar un concepte empàtic per a que la gent es posara en el lloc dels grills (!!). Les persones que els veieren patir no els havien, però, d’humanitzar (? ): s’havien d’adonar que la vida és quelcom transitori, semblant a la malaltia però no negatiu, amb els seus símptomes i que acaba amb la mort. Malgrat que a tots els pobles i ciutats hi ha cementiris plens de tombes i que els cadàvers dels animals són presents als plats de molta gent cada dia, l’“artista” es volgué justificar dient que cal forçar la mort per a representar la fugacitat de la vida i pensar en ella.
Espere que, com digué Hannah Arendt, la radicalitat del be triomfe sobre la banalitat completament buida del mal. Aquesta trista història connecta amb totes les formes de torturar i matar animal que es reivindiquen com a art i com a fruits dels sentiments molt profunds. La caça, disfressada de natura i, fins i tot, de respecte pels animals que es desplomen d’un tir. Els zoos i aquaris, depriments “exposicions d’art” viu, condemnat a cadena perpètua. Els espectacles i els circs amb animals, que amaguen la tortura quotidiana que pateixen els esclaus i esclaves. Les exhibicions de cavalls, gossos, gats i altres animals de raça. L’equitació, la colombicultura, la falconeria, els concursos de cant d’aus… I, clar, la tauromàquia.
Espere que mai s’haja de veure el vídeo del cavall, justificat per una persona autora que ens diga que explora conceptes orgànics o coses com la fugacitat de la vida amb animals que no pateixen. Espere que mai més utilitzen animals com qui fa servir pinzells i aquarel·les, dianes o pilotes de futbol. Sempre és el mateix principi del Kurz que destrueix i massacra per l’ivori al Cor de les tenebres, de l’Eichmann oficinista que organitza amb diligència l’holocaust jueu, del psicòpata aspirant a artista. És la banalització del mal. Senzillament: matar bous per diners i fama, o matar grills i cavalls per a adquirir un nom com a artista. Les justificacions venen després, carregades de cinisme: jo m’he documentat; l’animal no pateix; només són escarabats; això és art; no enteneu el que jo sent quan ho faig o ho veig; jo respecte, respecteu-me; visca la democràcia!
[1] Conrad, Joseph (traducció de l’anglès al castellà: Diéguez Rodríguez, Amado) El corazón de las Tinieblas, Madrid, Diari El País, 2002, Col·lecció Clásicos del siglo XX, nº 20. P. 153.
[2] Arendt, Hannah, “Eichmann en Jesuralen”, article a Arendt, Hannah (traducció de l’anglès al castellà: Candel, Miguel), Una revisión de la historia judía y otros ensayos, Barcelona, Paidós, 2004. P. 137-15o.
[3] El Periódico de Extremadura, 14/09/2010, Piden la retirada de una exposición por presuntos malos tratos a grillos vivos. http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/caceres/piden-retirada-de-una-exposicion-por-presuntos-malos-tratos-a-grillos-vivos_532091.html
[4] Taringa!, sense signatura. Arte mierdero y animales muertos. http://www.taringa.net/posts/imagenes/16548027/Arte-mierdero-y-animales-muertos.html
[5] L’Absurd diari, 14/09/2010, El artista de la instalación con 1.000 grillos vivos dice que estos animales no sufren, http://www.absurddiari.com/s/llegir.php?llegir=llegir&ref=18061
[6] De la novel·la de Nikos Kazantzakis Vida i aventures d’Alexis Zorbas (1946), que inspirà la pel·lícula de 1964 Zorba the Greek, amb Anthony Queen, Alan Bates i Irene Papas.
Vist 8875 vegades | 0.829895 | curate | {"ca": 0.9015612595924848, "es": 0.08269383434771103, "ru": 0.0009261709446943636, "pt": 0.0014554114845197143, "en": 0.013363323630590103} | https://iniciativaanimalista.cat/index.php/antiespecisme/item/889-heart-of-darkness-animals-com-a-objectes-d%E2%80%99art |
oscar-2301_ca_20230418_7_219799 | La maduixa és una fruita de primavera i estiu. Es pot menjar a qualsevol hora del dia i es pot cuinar de diverses maneres com per exemple es pot fer melmelada. Sense dubte és la fruita més adorada per la seva dolçor. Els seus beneficis són variats: ajuden a tenir la boca més sana, prevenir […]
22
set. 2021
LA PALMA
Tots amb LA PALMA!! !
03
oct. 2017
REBUIG I COMDEMNA
Des de NUFRUIT condemnem tot acte de violència que vagi en contra de la llibertat,la democràcia i la convivencia.En aquest moment tan transcendental reafirmem el nostre compromís amb els valors i les persones;amb el respecte i la tolerància i rebutgem qualquier intent de retallada dels drets humans. NUFRUIT amb la llibertat,els valors,la democràcia i les […] | 0.725738 | curate | {"ca": 0.9343575418994413, "en": 0.05027932960893855, "si": 0.00558659217877095, "de": 0.00558659217877095, "fr": 0.0013966480446927375, "nl": 0.002793296089385475} | http://www.nufruit.cat/raim-negre/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_84975 | i o no en Qualsevol camp Títol Abast i contingut Volum i suport Punts d'accés per matèria Punts d'accés per autoritat Punts d'accés per lloc Punts d'accés de gènere Identificador Codi de referència Texte de l'objecte digital Texte de l'instrument de descripció Productor Qualsevol camp excepte texte del instrument de descripció
Afegeix un nou criteri
i
O
No
Limitar els resultats a:
Top-level description
Filtra resultats per:
Nivell de descripció Agrupació documental Fons Secció Sèrie Subfons Subsecció Uitat documental simple Unita documental simple Unitat d’instal·lació Unitat dcoumental simple Unitat dcumental simple Unitat docmental simple Unitat docuemntal composta Unitat docuemntal simple Unitat documental composta Unitat documental simple Unitat documentl simple Unitat documntal simple Unitat doucmental simple
Objecte digital disponible Sí No
Instrument de descripció Sí No Generat Pujat
Descripcions de nivell superior Totes les descripcions
Filtra per interval de dates:
Inici
Fi
Solapament Exacte
Use these options to specify how the date range returns results. "Exact" means that the start and end dates of descriptions returned must fall entirely within the date range entered. "Overlapping" means that any description whose start or end dates touch or overlap the target date range will be returned.
Vista prèvia d'impressió View:
Ordena per ordre:
Data final
Data canviada
Títol
Rellevància
Identificador
Codi de referència
Data d'inici
Ordenació:
Ascendent
Descendent
Invitació a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'alcalde de Barcelona i del director de l'exposició a Frederic Marès | 0.665064 | curate | {"ca": 0.7386363636363636, "sv": 0.0006313131313131314, "pt": 0.0006313131313131314, "es": 0.00946969696969697, "en": 0.22285353535353536, "gl": 0.0012626262626262627, "it": 0.01893939393939394, "fr": 0.007575757575757576} | https://arxius.museumares.bcn.cat/informationobject/browse?sort=endDate&places=3413&sortDir=asc&levels=199&names=140606&view=table&topLod=0 |
macocu_ca_20230731_7_184621 | Actualitat Notícies
Jornades de Momòria Històrica a Alcoi
Durant els pròxims dies, es duran endavant unes Jornades de Memòria Històrica, en la nostra ciutat. En la presentació han participat la regidora de Democràcia Participativa i Joventut, Maria Baca i Jordi Ortiz, del Col·lectiu de joves de la UNESCO «12 d'agost».
Informació | 0.685079 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_253974 | Novetats Còmic Març’13
Inspirada en l’època Victoriana, en el seu ambient, els seus personatges, les seves vestimentes, i els seus autors, amb Charles Dickens com a primera referència i les novel·les per fascicles a un penic com a exemple a seguir, EDT publica 1840. La rosa secreta, la primera d’una sèrie de tres històries que amaguen insondables secrets, ombres del passat i relíquies d’un món perdut. I com a protagonistes una col·lecció de personatges que inclou un nan, una xicota audaç, un cavaller maleït, dos enamorats, un boig, mags, bruixes,... tots ells conduits pels designes dels seus autors, Carmen Pardo i David Belmonte envoltats per la boira espesa de Londres. (Preu: 19,95 €)
Aghardi
EDT continua amb la seva feina de recuperació de la memòria històrica. Aquest cop rescaten l’obra d’Enric Sió, membre destacat de la gauche divine, aquell moviment cultural tirant a elitista que va néixer a Barcelona tot just acabar el franquisme. Sió va renovar “l’escena” del còmic gràcies a les seves historietes que seguien de prop els corrents que arribaven des de França i Itàlia. Aghardi és una obra situada entre el gènera fantàstic i la ciència-ficció, molt influenciada pels llibres, que estaven tan de moda en aquell temps, de Pauwels i Bergier o de Von Däniken. (Preu: 24,00 €).
Atajos
“Atajos” cap al crim, el pecat i la passió amaguen girs que poden abocar-nos als carrerons sense sortida de la llei, l’obsessió i la paranoia. Diuen de Martí Riera que és gran príncep negre del còmic subterrani. El que està clar que en aquesta obra editada per La Cúpula demostra una obsessió pels aspectes més escabrosos de la conducta humana. Els personatges que habiten les seves atmosfèriques pàgines pateixen i volen amb una intensitat encegadora, definitiva, que va molt més enllà del realisme brut. (Preu: 16 €)
El asesino de Green River
Una història basada en fets reals que va servir a Jeff Jensen i Jonathan Case per endur-se el premi Eisner 2012 a la millor obra. Editada per Norma Editorial, “El asesino de Green River”, explica la història del pare de Jeff Jensen, Tom, un detectiu que va estar vint anys preparant-se per fer una pregunta a un monstre. I aquest monstre és Gary Leon Ridgeway, l’assassí de Green River, que va matar a més de 48 dones i adolescents, i a qui Tom va interrogar (pràcticament hi va conviure) durant 188 dies. (Preu: 22 €)
El cuentacuentos
Dins la seva col·lecció “Nómadas”, Norma Editorial publica “El cuentacuentos”, en el que el protagonista recorre els polsegosos camins d’un país africà amb el seu espectacle de titelles. Encara que el seu treball pugui semblar innocent, no ho és en absolut. Les seves històries fan pensar i somiar a qui les escolten, i això li ha comportat enemics poderosos que no volen obstacles a l’hora d’exercir la seva autoritat. Zidrou (“Lydie”, “La piel del oso”) i el debutant Raphaël Beuchot ens transporten a Àfrica per submergir-nos en una societat convulsa regnada per la por. (Preu: 16 €)
El senyor Romaní
Gabo. Memorias de una vida mágica.
“Gabo. Memorias de una vida mágica” és la biografia en clau de novel·la gràfica d’una de les figures més importants no només de la literatura llatinoamericana, sinó universal. Amb guió d’Óscar Pantoja, i il·lustracions de Miguel Bustos, Felipe Camargo, Tatiana Córdoba i Julián Naranjo, aconseguirem apropar-nos una mica més a la vida del jove d’Aracataca que es va erigir com un dels literats més importants del segle XX. La seva estètica càlida i colorista ens anirà portant pels diferents períodes de la vida de l’autor de “Cien años de soledad”, les seves noces amb Mercedes, el lliurament del Nobel a Estocolm o el seu pas per París. (Preu: 22 €)
Grandes preguntas
Deu anys de treball recollits en 600 pàgines “Grandes Preguntas” (Sins entido) que detallen els dilemes metafísics i/o rutinaris dels habitants d’una esplanada interminable, que existeix en algun lloc entre un somni i una estepa russa. Una obra magna d’Anders Nielsen que es mou sense problemes entre l’angoixa i l’humor amb un estil gràfic característic: línies estilitzades, acompanyades de grans espais en blanc i panells de grans dimensions que li permeten dotar la narració d’un ritme sincopat i líric a la vegada. (Preu: 42€)
Hombre
EDT recopila per primera vegada “Hombre”, la sèrie creada l’any 1981 per a la mítica revista CIMOC, obra del tàndem format pel dibuixant José Ortiz (gran premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2012, reconegut internacionalment gràcies al seu treball a “Tarzán”, “Sigur el Vikingo”) i el guionista Antonio Segura, que fa poc que ens va deixar. L’home protagonista viu en un futur post-apocaliptic on només sobreviu el més fort. Cínic i violent no deixarà cabuda per sentimentalismes i la seva màxima serà “mata abans de que et matin a tu”. (Preu: 24 €)
La capa 1969
Planeta DeAgostini Cómics ens porta la precuela de “La Capa”, un còmic publicat l’any passat també per Planeta obra de Joe Hill (fill de Stephen King). Un noi que porta el suspens en el seu ADN i que es va endur el premi al millor autor en els Premis Eisner. Si a “La Capa” ens presentava el retrat d’un antiheroi que descobreix els seus poders gràcies a una capa, a “La capa 1969” ens explica l’origen de la família protagonista i dels poders de la peça de roba misteriosa. (Preu: 11,95 €)
La infancia de Alan
Una de les apostes més importats de Sins entido per aquest mes de març és “La infancia de Alan”, d’Emmanuel Guibert, aclamat autor de la obra “El Fotografo”. L’any 1994, Guibert es va trobar fortuïtament, durant unes vacances, amb un nord-americà retirat que vivia a l’illa de Ré. A partir d’aquí, va començar una estreta relació entre el jubilat, Alan Cope, i l’il · lustrador. Després de recopilar les seves vivències durant la II Guerra Mundial, Emmanuel ha plasmat els records de l’ancià en aquesta obra. (Preu: 20,00 €)
“Ets de poble si on vas néixer no hi ha un Corte Inglés”. La protagonista de “Los capullos no regalan flores” entra dins d’aquesta categoria. Ella és Moderna de Pueblo, aquella noia jove, que és va donar a conèixer de la mà de Glenat i que ara fitxa per Lumen. Il·lustradora i guionista per a revistes com Cuore i El Jueves, la Moderna té més de 40.000 seguidors a Facebook i ja ha fet les seves primeres passes en el món de la moda i el cinema. En aquesta nova (des)aventura animada es rodeja de de tots els seus amics i de, sorpresa, un nou amor? un “capullo” que li regala flors. (Preu: 14,90€)
Recordando el Oeste en la revista Coyote
Un còmic clàssic espanyol, la revista “El Coyote“, editada des de 1947 a 1955 per l’editorial Cliper, és l’objecte de culte de la recopilació que EDT dedica al western. Alfredo Lara i Luis Virgil seleccionen i complementen amb textos informatius les millors històries de l’Oest d’autors tan famosos en el món del tebeo com els germans Blasco, Darnís, Larraz, Roso, Bielsa... i personatges tan recordats pels més veterans com Jíbaro Vargas, Smiley O’Hara, Shot Blasky o El Charro López. (Preu: 40 €)
Saihôshi
Saihôshi, el guardià, és una història d’aventures, fantasia i guerrers amb estrictes codis d’honor i relacions homo-eròtiques. Cosos esvelts, fibrats i amb certa androgínia creats per un grup de dones de l’estudi Kôsen. Una aventura que té els seus inicis en Internet l’any 2010, però que també ha estat publicada per Yaoi Press als E.U.A. entre altres. EDT pública una edició integral que es completa amb una seqüela en format novel·la i extres inèdits. (Preu: 15,95 €)
Twilight guardian
Quan encara continua inèdita en el nostre país la que va ser la seva obra sorpresa, “Common ground”, Norma Editorial publica “Twilight guardian” una mini sèrie ideada pel propi Troy Hickman i dibuixada per Sid Kotian amb una heroïna com a protagonista. Una guardiana del crepuscle que en el fons és una noia addicte als còmic (com nosaltres) però amb un món interior que li origina un munt de problemes. I és que el pitjor enemic d’un heroi és ell mateix. (Preu: 12,00€)
V de Vendetta
D’acord. De novetat en té poc, però si encara no us heu llegit aquest clàssic del còmic ara ja no teniu excusa. ECC reedita “V de Vendetta” a un preu d’escàndol, com dirien els de Media Markt. Una de les majors obres mestres de la indústria del còmic i una de les obres més personals i aconseguides dels seus autors, Alan Moore i David Lloyd. Un còmic més vigent que mai, tenint en compte els temps que corren. El meu ‘profe’ de ioga sempre el recomana. (Preu: 16,95 € en la seva primera edició. 19,95 € a partir de la segona).
Zodiaco
Àries és el primer signe del “Zodiaco”, i al que es dedica la primera entrega d’aquesta nova sèrie publicada de Planeta DeAgostini Còmics protagonitzada per una sèrie d’iniciats que tenen el poder de controlar i aprofitar la influència amb els seus signes zodiacals. És tracta d’una obra d’origen francès escrita i dibuixada per Eric Corbeyran, el responsable de l’adaptació en còmic del videojoc “Assassin’s Creed”. En aquest primer tom, l’inspector Sthephen Aries segueix el rastre del “Carnero”, un assassí en sèrie molt cabrit. (Preu: 9,95 €) | 0.778291 | curate | {"ca": 0.9262981574539364, "pt": 0.013958682300390842, "en": 0.003461753210496929, "eo": 0.0006700167504187605, "it": 0.012953657174762703, "es": 0.039642657733109994, "la": 0.0012283640424343941, "sv": 0.0008933556672250139, "fr": 0.0008933556672250139} | |
mc4_ca_20230418_17_370507 | PRÉSTECS - Página web de rebollengua
Els préstecs lingüístics són paraules que hem agafat d’una altra llengua en un moment determinat de la història i que hem incorporat a la nostra. Tots els préstecs, però, no són iguals. Així, podem diferenciar diversos fenòmens:
PER ADAPTACIÓ:
Són aquelles paraules que, tot i provindre d’una altra llengua, han sigut adaptats a l’ortografia i a la fonètica valencianes. Sovint ens costa reconéixer aquests préstecs com a paraules “no genuïnament valencianes” (ex: boda, cotó, guerra,…).
L’ús d’aquests préstecs és totalment lícit ja que aquestes paraules s’han incorporat al nostre lèxic i apareixen als nostres diccionaris.
A més a més, molts d’aquests préstecs adaptats no tenen cap paraula genuïnament valenciana per a expressar eixe concepte i són, per tant, imprescindibles (ex: macarró, gol, esport, novel·la, …).
Altres, en canvi, sí que el seu concepte pot ser expressat amb una paraula pròpia:
eslip (préstec adaptat de l’anglés)
calçotets (paraula genuïna valenciana)
En aquest cas, sempre preferirem l’opció valenciana al préstec.
PER ADOPCIÓ:
Són paraules que s’han incorporat a la nostra llengua però ho han fet sense patir cap adaptació ni ortogràfica ni fonètica, és a dir, s’escriuen i es pronuncien igual que en la seua llengua d’origen.
Apareixen als nostres diccionaris en lletra cursiva i, quan els utilitzem, hem d’entrecomillar-los (si escrivim a mà) o posar-los en lletra cursiva (si utilitzem l’ordinador).
Aquests préstecs solen tindre una paraula valenciana de significat idèntic o paregut que serà la que preferirem:
hobby ( calc de l’anglés)
afició (paraula valenciana correcta)
! Sovint podem trobar al diccionari tant la versió adaptada com el calc.
Són paraules provinents d’una altra llengua que desplacen una altra paraula de la llengua pròpia. No apareixen al diccionari i el seu ús és totalment incorrecte.
sueldo (barbarime provinent del castellà)
sou (paraula valenciana correcta)
En cas de no voler o no poder prescindir del seu ús, l’haurem d’entrecomillar (si escrivim a mà) o posar en lletra cursiva (si utilitzem l’ordinador) per tal de marcar la seua incorrecció.
M’agradaria fer puenting
Recorda que els barbarismes que has vist en els exercicis del punt de LÈXIC del Tema 2 entren en el control del tema. Si vols, ací tens el recull:
Recull barbarismes
Recull barbarismes.pdf
A continuació tens escanejada la pàgina 60 del Volum II del llibre de text.
Recorda que també haurem d’entrecomillar (si escrivim a mà) o posar en lletra cursiva (si utilitzem l’ordinador) els vulgarismes quan no en volguem prescindir per tal de remarcar que no estan escrites segons marca la normativa.
La fideuà és originària de Gandia | 0.785927 | curate | {"es": 0.036049568156214795, "ca": 0.9309049943672549, "gl": 0.004506196019526849, "fr": 0.016147202403304545, "pt": 0.012392039053698836} | https://rebollengua.jimdo.com/3r-eso/tema-2/l%C3%A8xic/ |
cawac_ca_20200528_2_162396 | Barcelona Ciutat: Festa de la Primavera Jardí Botànic
16 Abril, 2013
A la primavera, Planta’t al Jardí Botànic! El Museu d'Història Natural de Barcelona us convida a gaudir d'una jornada festiva per donar la benvinguda a la primavera. Durant tot el diumenge 21 d'abril , fins a les 19h, hi ha previstes un munt d'activitats dirigides especialment per compartir en família i amb amics. La novetat d'enguany és la incorporació del Jardí Botànic Històric , un tresor de la jardineria barcelonina, com a escenari de la festa.
En aquest marc, s'inaugurarà l'exposició "Regne Vegetal" i podreu participar en el Concurs de fotografia, tallers d'art floral, ludoteca de jocs tradicionals, i d'altres activitats molt interessants.
Per tal que us pugueu apropar, hi ha previst un servei de transport (bus) gratuït exclusiu entre els dos equipaments, cada 10 minuts. | 0.764689 | curate | {"ca": 0.9834905660377359, "pt": 0.01650943396226415} | http://www.fapac.cat/print/8319?page=4 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_136251 | Palmadolça és una empresa de nova creació però amb molt anys d'experiència en el sector de la pastisseria. Ens comprometem a utilitzar sempre, en tots els productes que elaborem, ingredients frescos i de primera qualitat. Li garantim que els nostres productes són elaborats artesanalment i amb la intenció de satisfer totes les seves necessitats al millor preu.
Si el que desitja és una creació personalitzada, treballarem amb vostè per trobar el disseny que combini qualitat i creativitat.
Visiti la nostre secció de productes i si el que desitja no està en el llistat posis en contracte amb nosaltres i amb molt de gust preparem el que necessiti.
Contacte
Per posar-se en contracte amb nosaltres truqueu al telèfon 93 672 09 46 o 692 62 29 72. Si li sembla més comode, ompli el formulari de contacte i nosaltres ens posarem en contacte per oferir-li els nostres productes. | 1 | perfect | {"ca": 0.9907834101382489, "fr": 0.009216589861751152} | |
macocu_ca_20230731_7_267174 | Cinemafreshhh! torna amb quatre nits al parc Torras Villà de Granollers
Cinemafreshhh! El Festival de Cinema a la Fresca de Granollers torna aquest estiu amb tota la seva força, sense restriccions d’aforaments ni reserves. “La principal novetat és que tornem a la normalitat d’abans del 2020, tot i que aquests dos últims anys no vam aturar l’activitat”, va comentar Martí Pujadas, del Cinema Edison, que organitza el festival juntament amb l’Ajuntament.
La inauguració del festival serà aquest dimarts amb la projecció de la pel·lícula francesa ‘Adiós idiotas’, continuarà el 12 de juliol amb ‘La boda de Rosa’, i el 19 de juliol, amb ‘Nomadland’. El festival es tancarà el 26 de juliol amb ‘Grease’. Totes les pel·lícules seran en versió original subtitulada, excepte La boda de Rosa, que serà en versió original. “Sempre intentem que sigui una programació diversa. Generalment són pel·lícules que hem portat al llarg de l’any a la sala de l’Edison i que creiem que són adequades per projectar al parc”, va explicar Pujadas.
En aquesta edició, la darrera pel·lícula ha estat una tria que han fet els participants en la iniciativa #CridaEdison, un projecte perquè persones adolescents i joves amb interès pel cinema i l’audiovisual puguin participar en la programació, la comunicació o l’organització d’activitats paral·leles. “Vam triar Grease perquè és una pel·lícula que fa estiu, que passa bé, amb moltes cançons icòniques”, va explicar Ariadna Ulldemolins, una de les joves participants en el projecte. “El Cinemafreshhh! és una gran estratègia perquè la gent s’interessi pel cinema, sobretot els joves, és una de les millors coses que s’han muntat”, va comentar Elna Prat. “Està bé que la gent jove s’interessi pel cinema”, va afegir Ariadna Ortega.
El Festival de Cinema a la Fresca de Granollers ha arribat a 10 anys amb un creixement constant, i amb una mitjana de 500 persones en cada sessió. Per al 8 de juliol, dins l’Obert x Vacances i a l’exterior de Roca Umbert, el Cinema Edison, juntament amb l’Associació Fantàstik Granollers i Konghost, ha organitzat també una projecció especial de Nosferatu, en el seu centenari. | 0.779707 | curate | {"en": 0.021718602455146365, "ca": 0.9782813975448537} | |
mc4_ca_20230418_3_264082 | Nadons aprenen música amb el mètode Gordon al campus Terres de l’Ebre amb un projecte educatiu innovador – URV Activ@
Nadons aprenen música amb el mètode Gordon al campus Terres de l’Ebre amb un projecte educatiu innovador
Nadons entre 12 i 24 mesos de la Llar d’Infants Mare Natura de Roquetes aprenen música a través del projecte Beceroles Sonores a la URV. L'objectiu és difondre la Teoria de l’Aprenentatge Musical del pedagog nord-americà Edwin Gordon
Deu nadons d’entre 12 i 24 mesos de la Llar d’Infants Mare Natura de Roquetes s’han convertit en alumnes ocasionals del campus Terres de l’Ebre de la URV, arran d’un projecte educatiu innovador: “Beceroles sonores a la URV”. Es tracta d’un projecte experimental codirigit pel professor associat de la URV Joan Vidal, i per l’especialista de música del CEIP Daniel Magrané (EMD de Jesús) Maite Pinyol. Té per objectiu donar a conèixer les propostes metodològiques i els materials didàctics de la Teoria de l’Aprenentatge Musical d’Edwin Gordon, a mestres d’educació infantil en actiu i també als estudiants del Grau d’Educació Infantil del campus Terres de l’Ebre. El mètode Gordon concep l’aprenentatge de la música com un procés similar al de la parla, i treballa per afavorir el desenvolupament de les aptituds musicals de cada xiquet segons les seves pròpies potencialitats i tempos.
Les classes de “Música en família” als nadons es fan els dimarts la tarda a l’Aula de Psicomotricitat del campus ebrenc i vénen acompanyats dels seus pares o mares. Seran deu sessions que impartiran d’octubre a desembre els membres del grup de treball Mousiké, integrat per set mestres especialistes de música de centres del territori (Natalia Lanau, Imma Esteve, Àngels Salvatella, Míriam Farnós, Mari Altadill, Maite Pinyol i Joan Vidal) i que està adscrit a l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació). Joan Vidal va rebre el curs passat un ajut de la Diputació de Tarragona per formar-se en el mètode Gordon, i està acreditat pel Instituto Gordon de Educación Musical de España (IGEME) per ensenyar a xiquets i xiquetes d’entre 0 i 5 anys.
Paral·lelament, 18 estudiants de tercer curs del Grau d’Educació Infantil del campus Terres de l’Ebre segueixen les sessions a través d’streaming, des de l’aula de docència informatitzada. La seua feina és d’observació i anàlisi, i consisteix en fer un informe diari personalitzat de cada nadó on es detallen les respostes musicals que donen, la seva tipologia i l’estadi evolutiu musical en el qual es troben. Aquests estudiants, a més, també han rebut una formació intensiva sobre el curs abans d’iniciar el projecte i assisteixen a les sessions preparatòries de cada sessió de “Música en família”, en les quals s’elaboren i assagen els materials didàctics. I com a projecte de final d’assignatura, hauran de dissenyar i executar en grup una sessió d’Audiació preparatòria que s’oferirà a nadons de la Llar d’Infants de Roquetes. L’Audiació és la principal base del mètode Gordon i es defineix com la capacitat de percebre i comprendre la música en la pròpia ment.
Donat que els alumnes realitzaran pràctiques en centres on hi transferiran els seus coneixements i capacitats adquirits durant el projecte, la URV ha reconegut els crèdits de l’assignatura com d’Aprenentatge Servei (APS).
“És la primera vegada que es planteja introduir i experimentar aquest mètode d’aprenentatge musical en els centres d’educació general del país”, apunta Joan Vidal, director del projecte tot assenyalant que “el desenvolupament de l’Audiació representa un benefici per a tota la comunitat i democratitza el futur accés a la pràctica musical”. El projecte ha aconseguit suport del Consell Social de la URV a través dels Ajuts Pont per a projectes educatius. Uns 1.500 euros que han servit per adquirir el material didàctic: mantes cooperatives, octoband, stretchy band, saquets psicomotrius, mocadors, paracaigudes, titelles o shakers per citar alguns exemples.
Arxivat a: Campus Terres de l'Ebre, Estudiants, Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, PDI, Recerca, Societat i cultura
Amb les etiquetes: Beceroles sonores en la URV, educació | 0.891849 | curate | {"ca": 1.0} | https://diaridigital.urv.cat/nadons-aprenen-musica-amb-el-metode-gordon-al-campus-terres-de-lebre-amb-un-projecte-educatiu-innovador/ |
oscar-2201_ca_20230904_10_147906 | El bloc de la web dels trens de Catalunya, amb fotos, opinions, reflexions i experiències viscudes per la xarxa ferroviària
10 d’octubre 2006
150 anys de la línia Reus-Tarragona (08.10.06)
El diumenge 8 d'octubre em tornava a acostar per la zona però aquest cop en cotxe i acompanyat de la xicota. Primerament anàvem a la sortida de l'estació de Reus, en un pas a nivell per a vianants, on veuríem la sortida de la Garrafeta cap a Tarragona. Seguidament ens dirigim cap al baixador abandonat de La Canonja, a la qual hi estem a prop d'una hora i no ens desmaiem de miracle, ja que l'aire que hi ha és absolutament irrespirable. En aquesta estona podem veure una 470 circulant de Reus cap a Tarragona i després el què realment ens interessava, com és la YeYe que ha remolcat el Tren del Centenari entre Reus i Vila-seca aïllada i després el propi Tren del Centenari, circulant lentament per l'antic baixador. Finalment, anem a respirar aire "més pur" a l'estació de Tarragona, on arribem a temps per veure encara la Garrafeta i també l'arribada de la 906 dels Amics del Ferrocarril de Bilbo a Tarragona procedent de Reus, on ha passat la nit. Durant l'estada a l'estació tarragonina podem observar que tots els trens que van direcció sud circulen per la via 4 i els que van direcció nord per la via 2, per tal d'evitar passar per l'andana principal on s'estaven duent a terme els discursos de l'acte commemoratiu. Més tard sortida de la via 6 la 906 cap a Bilbo, on arribaria al cap de força hores de viatge. Després seria la Garrafeta amb el quatre cotxes de la sèrie 6000 els que anirien cap a Reus. I al vespre la YeYe i el Tren del Centenari anirien cap a Vilanova i la Geltrú. Es tancava així un cap de setmana inoblidable, que encara hauria pogut ser més espectacular si la locomotora de l'exèrcit "Vaporosa" hagués pogut arribar, però es va quedar a Almacelles degut a diversos problemes tècnics. | 0.871576 | curate | {"ca": 1.0} | https://trenscatbloc.blogspot.com/2006/10/150-anys-de-la-lnia-reus-tarragona_10.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_419214 | Doncs bé, igual que vaig obrir un fil sobre Manga, ara obro un fil sobre Rol, jocs de rol, en principi el fil va encarat a jocs de rol de taula diguem, o sigui no videojocs, tot i que tampoc passa res si es parla dels de videojocs. Doncs bé, jo he jugat a :-Vampir La Mascarada-Rolemaster (en si és un sistema, jo he jugat en ambientació medieval-fantastic, estil Senyor dels Anells)-El senyor dels anells-Dungeons & Dragons (Regnes Oblidats i Regnes de Ferro)-Feng shui-La llegenda dels cinc anells-7è Mar-Star Wars-Ràpid i Fàcil (Això és un sistema generic total, sense cap ambientació inclosa però hi he jugat a algunes ambientacions inventades, estil medieval, present amb coses màgiques, estil cèltic, etc..) Ara ja estàs content senyor Theck . I soc màster d'aquelarre.Actualment tinc un grup de rol on ens anem tornant els jocs, inicialment cada mes una de nosaltres feia de màster amb el seu joc, però després a vegades allargàvem dos mesos algun joc, fins al temps actual que portem jugant al mateix joc durant potser 3 o 4 mesos. Els jocs que juguem són Rolemaster (per partida doble, hi ha dos masters, per tant tenim dues històries diferents amb diferents personatges), Dungons & Dragons, La llegenda dels cinc anells, Star Wars i Aquelarre. Imagino que aquest fil tindrà menys èxit que el de manga, però bé me'n duc una sorpresa i hi ha molt roler per aquí .
Algun director de joc s'anima a muntar una partida per torns usuari?
A que et refereixes concretament, a jugar per internet?
Sí, en un fil o per email. Jo no ho he fet mai, però tot és trobar algú experimentat per fer de màster
Per internet és un mica embolicat, perquè si durant tres o quatre dies no et pots connectar la història avança i et costa tornar a agafar el fil .Si de cas faria quedar x dia i hora, quan a tothom li vagi bé, i només llavors poder contestar al fil.
Per internet és pot fer per e-mail, per tant cadascú respon quan veu l'e-mail, i el màster no prossegueix fins que ha rebut el correu de tots, si la gent és responsable es pot fer, a més les partides d'aquest estil acostumen a ser de un correu per setmana, per tant es pot respondre bé, vaja jo ho feia més o menys així, un per setmana, però depent de la disponibilitat de la gent es pot fer cada més freqüent.
Caram, veig que la idea tira endavant El mateix sistema seria el que es fa servir en un fòrum: un post dedicat al joc, restringit als participants, i el director de joc va avançant la partida a mesura que tothom ha posat el post (igual que si fossin emails). Bé, sigui com sigui, si ho acabeu muntant podeu comptar amb mi, encara que estic una miqueta rovellat ja | 0.881665 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_90538 | Gràcia, coses i apunts d’història, és un bloc per fomentar i divulgar la història de la vila de Gràcia, a partir de noves troballes o de coses més o menys conegudes. Aquest bloc també pretén ser un punt de trobada per a totes aquelles persones de Gràcia o de fora, que també vulguin aportar els seus coneixements sobre la història d’aquest antic poble de Pla de Barcelona.
dimecres, 8 d’abril de 2020
Breu història del carrer Verdi
Un dels carrers principals i dels més importants de Gràcia, ha estat i és el carrer Verdi. Si per una banda teníem el carrer Gran com el més important de la vila, per altre hi havia el carrer Ample, una via de mar a muntanya prou llarga. Ara el 2013, any de bicentenari del naixement de Giuseppe Fortunino Francesco Verdi, que dóna nom aquest carrer des de fa més de cent anys, fem una petita anàlisi del que ha estat aquesta via en el pas del temps.
En una àmplia superfície de la vila, entre la Travessera de Gràcia, el Torrent de l’Olla, el carrer de la Providència i el Torrent d’en Vidalet, el 1771 en Felipe Manuel Cayetano d’Amat i de Junyent, Planella i Vergós, conegut com el “Virrei Amat” va fer-se construir una torre d’estiueig, una obra realitzada entre els anys 1771 i 1773.
El 1779, a l’edat de setanta-dos anys, i quan es trobava vivint a Madrid, el Virrei Amat, es va cassar per poders amb Maria Francesca de Fivaller. De retorn a Barcelona decidí escenificar el seu casament, cosa que va fer el 15 de juny d’aquell mateix any a la finca del Virrei de Gràcia. Amat va morir el 1782 i pocs anys després també ho va fer la virreina Maria Francesca de Fivaller.
Resta del palau de la Virreina a la paret de l'església de Sant Joan
Morts els propietaris i amb el pas dels anys la finca es va començar a esquarterar i a vendre a diferents propietaris, i finalment aquestes peces van acabar parcel·lant i urbanitzant-se.
Urbanització peça de la plaça de la Revolució el 1843
La primera d’aquestes peces que es va parcel·lar, va ser la de Francesc Alsina el 1843, una ordenació que abastava la superfície que hi havia entre els carrers del Rector de Vallfogona -Vallfogona-, Torrent de l’Olla, Travessera de Gràcia i el passeig de la Virreina -Torrijos- i amb els carrers horitzontals d’Argüelles - Terol- i Reus -Ramón y Cajal-; i el vertical Ample -Verdi- i al mig la plaça d’Isabel II -Revolució-.
Urbanització peça de la plaça del Diamant el 1850
El 1850 es va ordenar la peça de Josep Rosell, entre els carrers de Torrent de l’Olla, Providència, Vallfogona, Ample -avui Verdi- arribant gairebé fins a Torrijos, amb els carrers horitzontals de Robí, Esmaragda i Or i els verticals de Plata -Guilleries- i Topazi i al mig la plaça del Diamant. És en aquesta urbanització quan el carrer Ample -Verdi- pren prou de cos.
Finalment el 1883, es va fer l’ordenació que afectava la propietat de l’hospital de la Santa Creu, unes terres en les quals s’aixecava el palau de la Virreina i limitat pels carrers Verdi, Providència, Torrent d'en Vidalet i per sota del carrer Or, amb carrers horitzontals de Robí, Esmaragda, Or i Encarnació i verticals de la Santa Creu i de l'Església i al mig la plaça de la Virreina.
Convent de la Divina Providència a la cantonada de Verdi amb Biada
Paral·lelament aquestes urbanitzacions, el 28 de setembre de 1847, es va començar a construir el convent de les Monges de la Divina Providència, inaugurat l’11 de març de 1849, un fet va originar que el carrer Ample fos conegut popularment pel carrer de les Monges.
A cavall dels noms d’Ample i de les Monges, va aparèixer la primera referència escrita a la premsa sobre un carrer guarnit el 15 d’agost de 1862, que esmentava que els veïns del carrer Ample, durant dos dies tindrien el carrer guarnit i il·luminat, amb una programació d’activitats com a jocs de cucanya per als infants o música i ball pels més grans.
Festa major al carrer Verdi amb Perla el 1902
L’any 1869, els diaris tornaven a parlar del carrer de les Monges, tot dient que era molt llarg i al qual havien col·locat una gran quantitat de pins -tallats del bosc- cosa que va generar una gran polèmica ja en aquells moments.
Festa major al carrer Verdi amb Bellver el 1914
Com a resultat de l’annexió de Gràcia, Sant Martí, Les Corts, Sant Gervasi, Sants i Sant Andreu a Barcelona, el 1897, es produïren diferents duplicitats de noms en el nomenclàtor de la ciutat i que amb els anys successius s’anaren regularitzant, com va ser el cas del carrer Ample, nom que ja portava un carrer de Barcelona.
Finalment el 5 de setembre de 1907, l’Ajuntament de Barcelona va acordar canviar el nom del carrer Ample de Gràcia, escollint el de Giuseppe Fortunino Francesco Verdi d’Uttini, nascut el 1813 a Roncole i mort a Milà el 1901, compositor i principal figura musical del Risorgimento, com s’explica al nomenclàtor.
Festa major al carrer Verdi amb Providència el 1945 en homenatge al músic Verdi
El carrer Verdi ha estat sempre una via important i en part es deu al seu cinema, una sala que va entrar en funcionament primer com a teatre, el 1893, propietat del Fomento para la Protección de Gràcia i que amb el pas dels anys, el 1935, es convertí en el cinema Verdi, una sala de reestrena que el 23 d’octubre de 1987, es convertí en un multicine de tres sales i què arribà a les cinc sales el 9 d’octubre de 1992.
El cinema Verdi a la dècada dels anys seixanta
Un canvi que no, només va afectar el cinema i a la seva programació, sinó que va suposar un canvi radical de tot el comerç del seu entorn, tant pel que fa a en el seu relleu generacional, en desaparèixer les rebotigues, com també canviant la seva tipologia, donant pas a diferents bars multiètnics i a botigues de més modernitat, tot mantenint la vida que ha impregnat sempre aquesta via.
Josep Maria Contel
Article publicat inicialment al programa de la Festa Major del carrer Verdi del Mig del 2013
Publicat per Josep Maria Contel i Ruiz a 12:25
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Visites al refugi de la plaça del Diamant
Individuals, per a grups o escoles, cal fer la inscripció prèvia al telèfon 932 196 134 o [email protected]
Llibres publicats pel Taller d’Història de Gràcia
Es poden comprar a les llibreries de Gràcia o també a la seu del Taller d’Història, passeig Mare de Déu del Coll, 79, telèfon 932 196 134 o [email protected]
Gràcia, Temps de bombes, Temps de refugis - El subsòl com a supervivència, de Josep M Contel
Llibre publicat pel Taller d’Història de Gràcia, es troba a les llibreries de Gràcia o també es pot comprar a [email protected] | 0.848446 | curate | {"ca": 1.0} | https://graciaapuntshistoria.blogspot.com/2020/04/breu-historia-del-carrer-verdi.html |
mc4_ca_20230418_4_693139 | Baldoví repetiria la coalició amb Podemos, afegint IU, si n’hi ha noves eleccions - Diari La Veu
Escriba el número 113924
Baldoví repetiria la coalició amb Podemos, afegint IU, si n’hi ha noves eleccions
Compromís emplaça Sánchez i Iglesias a aclarir ja si trenquen o no perquè "la gent s'està cansant"
El portaveu de Compromís en el Congrés espanyol, Joan Baldoví, ha exigit als líders del PSOE, Pedro Sánchez, i de Podemos, Pablo Iglesias, que “aclarisquen d'una vegada si n’hi haurà o no una negociació per a formar govern” perquè, segons adverteix, “els ciutadans ja s'estan cansant d'aquesta indefinició. "No asseure's per a explorar eixa possibilitat de govern em sembla frívol", ha assegurat en una entrevista amb Europa Press.
Compromís va ser el primer partit que va acceptar reunir-se conjuntament amb PSOE i Ciutadans, però les negociacions no han avançat perquè, segons Baldoví, “tot passa per aclarir si n’hi haurà acord amb el PP, com vol Ciudadanos, o amb Podemos, per a aconseguir un vot a favor o una abstenció d'algun d'ells que permetera triar un govern”.
La seua aposta segueix sent un executiu a la valenciana que sume el PSOE amb formacions d'esquerres com Podemos, IU i Compromís, però admet que ja no és tan optimista perquè, després de només una conversa telefònica entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en totes les setmanes transcorregudes des de la investidura fallida, sembla que hi ha "poca voluntat per part dels uns i dels altres".
Tanta indefinició provocarà desencantament en les urnes
"Les forces que tenen la possibilitat de sumar el que han de fer és, com a mínim, asseure's”, ha assenyalat. “Faig una crida perquè s’escolten, per a saber si definitivament trenquem o no perquè no podem seguir amb aquesta espècie de teatre en què ningú diu què és el que vol".
Al seu parer, els ciutadans "estan farts d'aquesta indefinició” i "ja s'estan cansant", la qual cosa pot provocar "un desencantament general" en una possible repetició de les eleccions estatals. "Seguir mantenint aquesta situació en què passen els dies i no es parla, no ajuda ningú", ha emfatitzat.
Baldoví sosté que "en la història, les oportunitats es presenten poques vegades i ara n’hi ha una oportunitat real de revertir algunes o totes les polítiques" del Govern de Mariano Rajoy, per la qual cosa li sembla "frívol" no asseure's per a explorar eixa possibilitat. No obstant açò, dimecres que ve hi ha prevista una reunió entre els líders de PSOE i Podemos.
El diputat valencià no culpa en exclusiva a cap formació i creu que hi ha un "excés de tacticisme" per part de totes les forces polítiques. D'una banda, creu que el PSOE "va tancar prematurament" un acord amb Ciutadanos i després el va blindar, cosa que, al seu torn, va provocar els recels dels altres, i va dificultar les reunions.
“L’arrogància" d’Iglesias
Preguntat per “l’arrogància" de Pablo Iglesias, assegura no coneix molt el secretari general de Podemos, però admet que ja li va dir que "en la distància curta és un xic guapíssim, encara que en la vida pública semble a voltes una cosa diferent".
També sosté, com va dir en el debat d'investidura, que cal "baixar el to de les declaracions" si u vol arribar a acords perquè "potser actituds més moderades poden ajudar perquè hi haja un enteniment".
I en el PSOE, Baldoví elogia moviments de Pedro Sánchez, com el de reunir-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en contrast amb declaracions de la líder del PSOE andalús, Susana Díaz, possible aspirant a rellevar-lo.
"El que va fer Pedro Sánchez en reunir-se amb Puigdemont va ser un gest que ajuda a resoldre el problema català mitjançant el diàleg, i no en la direcció de posar vetos i línies roges. No sé què podria passar si hi haguera una altra persona de secretari general del PSOE, encara que a Susana Díaz no la conec i no m'agrada jutjar les persones sense conèixer-les", afig.
Repetir coalició però sumant IU i amb una altra fórmula
Si al final cal repetir eleccions, cosa que no li agradaria, Baldoví apostarà per repetir la coalició amb Podemos al País Valencià, però aquesta vegada incorporant Esquerra Unida i Unitat Popular per a evitar que els ciutadans hagen de triar entre una opció o una altra, cosa que el 20 de desembre va motivar que es perderen 100.000 vots d'esquerres.
Això sí, entén que “caldria estudiar altres fórmules jurídiques per a presentar-se als comicis amb la finalitat d'assegurar-se que després poden constituir un grup parlamentari propi”.
La coalició És el Moment, que al desembre va unir Podemos i Compromís, no va poder aconseguir grup propi i actualment els seus diputats estan separats, cinc amb Podemos i els quatre de Compromís en el Grup Mixt.
Escriba el número 887254 | 0.876436 | curate | {"ca": 0.9897413977345587, "es": 0.010258602265441334} | https://www.diarilaveu.com/noticia/19166/%20baldovi-repetiria-la-coalicio-amb-podemos-afegint-iu-si-nhi-ha-noves-eleccions |
crawling-populars_ca_20200525_18_83047 | Lleida 7/20° C (boira i sol) 97% 26 km/h
La Diputació destinarà el milió d'euros pressupostat a reparar camins malmesos a en municipis de la demarcació
La Generalitat haurà pagat o executat en un mes i mig una tercera part dels 8,8 milions d'euros que preveu destinar per fer front als danys dels aiguats de l'octubre passat a les comarques de Lleida, segons ha explicat el delegat del Govern, Ramon Farré. Aquests diners corresponen a ajuts o compromisos adquirits pel Govern amb el territori o bé a despesa executada en actuacions dutes a terme o que tenen en marxa els diferents departaments a la demarcació.
Per la seva banda, la Diputació de Lleida ha anunciat que destinarà la partida d'un milió d'euros pressupostada per atendre els danys dels aiguats i que encara no s'havia executat a la reparació de camins malmesos als municipis, en els quals no actuïn la resta d'administracions.
Els diferents departaments i organismes dependents de la Generalitat implicats preveuen destinar 8,8 milions d'euros per fer front als efectes dels forts aiguats que el mes d'octubre passat van tenir lloc a les comarques de Lleida. Aquesta quantitat inclou la despesa de les actuacions ja finalitzades o en execució i les que l'administració catalana s'ha compromès a dur a terme.
Així ho ha explicat el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, després de la reunió institucional de seguiment de les actuacions per fer front als danys dels aiguats de l'octubre a les comarques lleidatanes, en la qual també han participat la directora general d'Administracions Locals, Rosa Vestit; els directors de serveis territorials dels departaments implicats; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el subdelegat del govern espanyol, José Crespín, i els presidents dels consells comarcals en representació dels municipis afectats per les pluges.
Farré ha avançat que en un termini màxim d'un mes i mig ja s'hauran executat les obres o, en el seu cas, transferit als ens locals subvencions per valor d'uns 3,3 milions d'euros, aproximadament un 37% dels 8,8 milions que la Generalitat destinarà a la restitució dels danys dels aguats a Lleida. Aquests recursos corresponen bàsicament a les actuacions de reparació de carreteres, d'abastaments municipals en alta i de sistemes de sanejament, i algunes transferències a ajuntaments.
Despesa per departaments
Departament de Presidència preveu haver de fer front a una despesa d'uns 5,5 milions d'euros per atendre les peticions d'ajuts dels ajuntaments, dels quals el 50% són objecte de finançament. Cal tenir en compte, però, que aquesta quantia està sotmesa a les justificacions que facin arribar els consistoris per tal que els siguin concedits els ajuts, segons ha assenyalat Farré. En total, són 23 els ajuntaments que han demanat acollir-se als ajuts, tot i que augmenten fins als 27 si s'hi sumen afectacions en patrimoni cultural.
El delegat del Govern ha explicat que el pagament d'aquells ajuts que no superin els 300.000 euros es podrà efectuar d'una forma més àgil, mentre els de quantitat superior dependran d'acords de govern o de la disponibilitat dels fons de contingència. Tot i això, el delegat no ha volgut concretar terminis i ha recordat que la Generalitat funciona amb pressupostos prorrogats. En aquest sentit, molts alcaldes porten queixant-se per no poder disposar dels ajuts per cobrir actuacions que han assumit arran dels temporals.
En el cas d'Agricultura, Farré ha explicat que el departament convocarà durant el pròxim mes ajuts per a la restitució de la capacitat productiva del territori. Per una banda, adreçats a pagesos i professionals agraris vinculats a la DUN, i per altra, a comunitats de regants per fer front als danys ocasionats en infraestructures de reg. Aquestes ordres de subvenció recolliran, al menys tres nivells diferents d'afectació: molt greus, menys greus i lleus.
El delegat del Govern també ha recordat l'acord de Govern del 4 de febrer del 2020 amb el qual Agricultura destina 11 MEUR provinents del fons de contingència per pal·liar els efectes dels temporals Dana i Gloria al conjunt de Catalunya.
Pel que fa a carreteres, Territori i Sostenibilitat haurà destinat 2,1 milions d'euros a la reparació de diferents vies malmeses pels temporals Dana i Gloria. En aquest sentit, Farré ha exposat que aquest mes del departament preveu enllestir les actuacions a les carreteres entre Juneda i Castelldans i entre l'Albi i el Vilosell.
L'ACA ha executat o té en marxa unes 23 actuacions diferents en lleres de rius de la demarcació en les quals aportarà aproximadament uns 2,8 milions d'euros. L'organisme també ha invertit 600.000 euros en actuacions per a restablir l'abastiment municipal d'aigua en alta, i uns altres 370.000 euros en sistemes de sanejament com ara col·lectors o depuradores en què s'ha requerit una intervenció urgent com a conseqüència de l'afectació dels aiguats.
El Departament de Cultura ha preconcedit ajuts per un import global d'uns 200.000 euros per a l'arranjament en béns de caràcter cultural lleidatans malmesos pels aiguats. En concret, aniran destinats a actuacions al jaciment dels Vilars d'Arbeca; al jaciment de la ciutat romana d'Iesso, a Guissona; a la torre de Castelló de Farfanya; al castell de Tàrrega; a la necròpolis de la Font de Verdú i a l'entorn de Sant Llorenç de Montgai, entre altres.
Des d'Indústria s'ha expressat el compromís per tal que els Plans de foment del turisme s'adrecin de forma preferent, però no única, a les zones més afectades pel Dana i el Gloria.
La Diputació de Lleida destinarà 1 MEUR a la reparació de camins malmesos
Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha explicat que la diputació lleidatana ha invertit més de 300.000 euros per actuacions d'emergència que s'han centrat sobretot en la reparació dels danys a les carreteres que van d'Albatàrrec a Lleida, de les Borges Blanques a Cervià i de les Borges a la Floresta.
Així mateix, Talarn ha anunciat que la Diputació de Lleida distribuirà la partida d'un milió d'euros que va pressupostar l'ens per atendre els danys dels aiguats a la reparació de camins malmesos als municipis, en els quals no actuïn la resta d'administracions. Els ajuntaments hauran de fer arribar ara les seves peticions per rebre els ajuts, que es podrien començar a pagar en un termini d'un mes i mig, segons Talarn. En una segona fase, la diputació lleidatana no descarta estudiar la possibilitat d'incrementar l'aportació per tal d'atendre problemes que no es considerin puntuals sinó estructurals en determinades vies, si així ho determinessin els serveis tècnics de la institució.
Actuacions de l'Estat en rius, a la línia ferroviària Lleida-Barcelona i en carreteres
El subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, ha explicat que la CHE està executant diferents actuacions amb una inversió d'uns 600.000 euros a les zones afectades pels aiguats, en concret a les lleres dels rius Gorgs, Set, Ondara i la Femosa. Altrament, ha assenyalat que Adif segueix treballant en la reparació de la línia ferroviària convencional entre Lleida i Barcelona, on els trens no poden circular entre la capital del Segrià i l'Espluga de Francolí.
Els treballs que executa l'ens gestor suposaran una despesa d'uns 20 milions d'euros. Des de Foment, també s'han estat duent a terme actuacions, la més destacada la restitució i reforç del talús de l'N-260 que es va esllavissar a Pont de Bar. La circulació en aquest punt està previst que quedi restablerta aquest divendres.
D'altra banda, Crespín ha assenyalat que el govern espanyol està treballant en l'ampliació del Reial Decret aprovat per atendre els danys de catàstrofes naturals per tal que també s'hi puguin acollir les afectacions ocasionades pels temporals Dana i Gloria.
Els representants de les diferents administracions han posat en valor la coordinació i col·laboració institucional per donar resposta als afectats pels aiguats a la demarcació de Lleida. En aquest sentit, han afirmat que l'afectació de temporals com els de l'octubre i d'aquest gener no és un fet puntual sinó estructural i, per això, han defensat la importància d'aquesta col·laboració i de la previsió per tal de poder atendre amb celeritat les necessitats del territori que es pugui veure afectat. Per això, la directora general d'Administracions Locals, Rosa Vestit, ha defensat la necessitat d'establir un protocol d'actuació.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
(+34) 973·001·140
Príncep de Viana, 27-29, Lleida
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
Copyright ©2020. Tots els drets reservats. | 0.83822 | curate | {"en": 0.009218203033838973, "ca": 0.9859976662777129, "it": 0.004784130688448075} | : /comarques/public/article/el-govern-haura-pagat-o-executat-en-un-mes-i-mig-un-terc-dels-88-meur-per-fer-front-als-danys-dels/ |
mc4_ca_20230418_4_269300 | Esplugues per la independència: JAUME BONET, CIUTADÀ DELS PAÏSOS CATALANS
Publicat per Jaume Marfany a 10:12 | 0.579441 | curate | {"ca": 1.0} | http://espluguesperlaindependencia.blogspot.com/2012/03/jaume-bonet-ciutada-dels-paisos.html |
mc4_ca_20230418_7_409964 | La companyia vol retre homenatge a Barcelona amb un espai que debatrà sobre la mobilitat del futur, fomentant la difusió d'idees i la trobada
per Europa Press Barcelona. 10 de febrer de 2020 12:12
Casa Seat vol crear la mobilitat del futur | Cedida
Casa Seat, l'espai que la marca automobilística ha impulsat a la confluència del passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal de Barcelona, obrirà les portes el 23 d'abril, dia de la diada de Sant Jordi, en "homenatge a la ciutat que va veure néixer Seat fa gairebé 70 anys". L'objectiu d'aquest espai és contribuir a crear la mobilitat del futur, fomentant la difusió d'idees, el debat i la trobada al voltant de la sostenibilitat, el disseny, la tecnologia i l'empresa, entre altres temàtiques, ha informat Seat en un comunicat.
Casa Seat també inclourà concerts, trobades amb creadors, exposicions artístiques i tota mena d'expressions culturals, i els visitants també podran accedir a una zona de restauració, així com a un espai de treball obert a trobades i projectes innovadors.
El vicepresident comercial de Seat i conseller delegat de Cupra, Wayne Griffiths, ha posat en valor que Casa Seat és un tribut a Barcelona: "Per això hem decidit inaugurar l'espai al públic el 23 d'abril. És un dels dies més especials de l'any per a la ciutat i per a la cultura, i volem formar part d'aquesta jornada".
Casa Seat, un "tribut" automobilístic a Barcelona
Seat inverteix més d'un milió d'euros en el nou León
La planta de Seat a Martorell, la que més vehicles fabrica d'Espanya | 0.838458 | curate | {"ca": 0.9675496688741722, "es": 0.03245033112582781} | https://www.viaempresa.cat/territori/casa-seat-sant-jordi_2111293_102.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_163337 | El Barça s’apropa a Colònia! No sense certs problemes, recordem que estem a quarts de final de la Champions, l’equip blaugrana ha aconseguit un bon resultat per afrontar amb garanties el partit de tornada d’aquesta eliminatòria davant l’equip bielorús del Meshkov Brest.
El matx ha estat dominat des de la sacada inicial per un Barça que no ha permès als locals manar en cap moment en el marcador. Però tot i això, els homes de Raúl Alonso, un madrileny que ja fa uns anys que és a Bielorússia, no han abaixat els braços en cap moment, ni perdent de sis gols.
Al final s’ha imposat la lògica. El Barça, que ha disputat de manera molt intel·ligent la segona meitat, aprofitant qualsevol escletxa per mantenir-se al capdavant en el marcador, ha acabat per guanyar de manera merescuda el matx.
Inici fulgurant
Com hem dit, ja des de l’inici s’ha posat al davant al lluminós un Barça molt efectiu que aprofitava perfectament les dues primeres pèrdues de pilota d’uns locals que no començaven bé ni en atac ni en defensa. Els gols d’Aleix Gómez, Dika Mem, Ludovic Fàbregas i Aron Palmarsson, donaven als visitants un avantatge de tres gols, 1-4. El gol local el transforma Dimitri Santalov, un rus d’un físic impressionant. Després de la primera aturada de Gonzalo Pérez de Vargas, torna a anotar Dika Mem.
El tècnic madrileny dels locals, adonant-se que tal com estaven les coses els seus homes tindrien poc a fer, decideix atacar amb set jugadors de pista i jugar els atacs sense porter. Això els serveix per trencar el ritme que estava portant l’equip català. El primer fruit que treuen els locals és un set metres que transforma Mikita Vailupau, un extrem bielorús, que acabaria fent un partit excepcional.
El Meshkov insisteix en l’atac amb 7 jugadors
Entre Domen Makuc i Fàbregas es mantindran els quatre gols de marge, 3-7. Recorden que els locals continuen jugant els atacs amb set jugadors de pista, fet que aprofitaran els blaugranes per llançar des de la seva meitat de pista. Fàbregas, és el primer a provar-ho, però el seu tir se’n va fora per poc.
Els que no fallen des del costat de gairebé la ratlla dels sis metres pròpia seran Gonzalo i Àlex Pascual, que anotaran un parell de gols per fer arribar la renda visitant als cinc de marge, 4-9. Raúl Alonso talla el partit amb un temps mort perquè res està sortint com esperava. El marge visitant de cinc gols es mantindrà amb els que anoten Palmarsson i Jure Dolenec, aquest des dels set metres, 6-11.
Reacciona el Meshkov
Quan l’avantatge blaugrana arriba als sis gols, després d’un nou gol de Palmarsson qui aprofita que el porter està fora del 40×20, hi ha moviment a la banqueta local. El tècnic local veient que l’opció de jugar sense porter en atac és un desastre, opta per tornar a jugar amb porter i un atac de sis homes. Després d’un nou gol de Dika Mem, 7-13, Raúl Alonso opta per canviar el porter. En aquest cas se la juga i treu a pista el tercer porter de l’equip, Ilya Usik, qui substitueix al titular Ivan Pesic.
Per uns moments el canvi a la porteria local desconcerta als blaugranes fins al punt que entre pèrdues de pilota i rematades que van fora o que atura Usik. Els visitants es passaran més de cinc minuts sense anotar cap gol. El marge blaugrana es redueix dràsticament. Ara només es guanya de dos, 11-13, fet que provoca un esglai a les files visitants.
Per sort Dika Mem troba la manera de superar a un Usik crescut qui ara mateix és un malson pels visitants. Tot i que Fàbregas manté els tres d’avantatge, els forasters es tornen a estavellar davant el mur en el qual s’ha convertit Usik. Per sort, els locals són aturats per la bona defensa blaugrana que ajuda i força a Gonzalo.
Les coses es tornen a complicar quan els locals aprofiten un set metres de Dolenec que va al pal per empatar el partit a 15 després de dos gols consecutius anotats per Vailapau. En plena crisi d’autoconfiança Aleix Gómez amb una sang freda molt remarcable supera a Usik des dels set metres per tornar a avançar als visitants, 15-16.
Canvi a la portería blaugrana
Xavi Pascual decideix canviar de porter, Kevin Möller que ja havia sortit a pista en els set metres que ha llançat Vailupau, entre per Gonzalo. Un nou set metres transformat pel malson que es diu Vailupau, serveix per empatar el matx a 16. Timothey N’Guessan avança als visitants, abans que primer Möller i després Usik aturin els llançaments dels rivals deixant que el partit arribi al descans amb 16-17 a l’electrònic.
Toca suar a la segona part
Com hem vist els homes de Xavi Pascual ha acabat sobrevivint a l’embranzida local gràcies a la bona renda que havien aconseguit a l’inici del matx. En aquesta segona part s’espera que els homes de Raúl Alonso encara ho posin més difícil als blaugranes. Els catalans surten preparats. D’entrada en el primer atac, Fàbregas supera Usik que continua sota els pals dels bielorussos.
Per la seva part Möller també segueix defensant la porteria catalana. Dika Mem torna a anotar per mantenir els dos de marge pels forasters. A l’atac local, el central Stas Skube, un eslovè baixet, a dures penes arriba al 1,70, ara mateix és el cap d’operacions dels bielorussos.
Moments de desconcert blaugrana
El matx entra en una fase d’intercanvi de gols. Pels forasters anotaran Aleix Gómez, N’Guessan per dos cops i Palmarsson pel 20-23. Qui primer mou fitxa torna a ser Raúl Alonso que no veu clar el que està passant.
Necessita tornar a sacsejar el joc. Aquesta vegada s’oblida de l’atac de set i opta pel canvi de porter. Com a la primera meitat tornarà a encertar. Desfent el canvi que havia fet en els primers 30 minuts, ara és Pesic qui entra per Usik. Com ja havia passat en el canvi de porter anterior, els blaugranes quedaran desconcertats en aquest curiós canvi d’escenari.
Aleix Gómez marca el camí de la victòria
Tot i que des de l’extrem dret anota Aleix Gómez, els visitants es troben davant una muralla en forma de porter. No poden amb Pesic ni Dika Mem, ni Àlex Pascual, ni Luis Frade, ni Casper Mortensen qui tornava avui a les pistes. L’única notícia positiva del que està passant és que els locals només aprofiten els més de cinc minuts en els quals els blaugranes no anoten per reduir en un gol el marge visitant, 22-24.
Aleix Gómez, magistral en els set metres, torna a anotar per deixar, altre cop, els tres gols de renda, 22-25. Els homes d’Alonso aprofiten l’exclusió que pateix Mortensen. Anota l’extrem Andrei Yurinok, per dos cops, per reduir la renda rival a un solitari gol. Tot i que Palmarsson anota, un parell de gols locals, Viachaslau Shumak i l’infal·lible Vailupau empaten el matx a 26.
Els porters agafen protagonisme
El partit, que ja ha arribat al minut 48 de joc, està en la seva fase decisiva. Per part local Skube està dirigint magistralment als seus companys i la cosa no està gens clara per uns blaugranes que necessiten trobar la seva millor defensiva per mantenir l’avantatge. Anota Dolenec, en un moment força complicat. Però, tot i que Möller atura un xut dels locals després de l’exclusió de Santalov, no podran augmentar el marge, perquè el tir de Dika Mem surt fora.
Skube qui a més de dirigir també fa gols supera a Möller per l’empat a 27. Estem ja dins dels darrers deu minuts de joc. Ara si que Dika Mem anota, 27-28, moment en el qual serà Xavi Pascual qui mogui fitxa. Gonzalo torna a la porteria blaugrana substituint a Möller. El que primer fa el de Toledo és aturar un llançament, però l’aturada serveix de poc perquè en atac es perd la possessió. Skube torna a empatar, ara a 28. La jugada blaugrana acaba amb exclusió de Sandro Obranovic i set metres que transforma Aleix Gómez.
El moment de la veritat
Ara cada gol val mig partit. Raúl Alonso demana temps mort quan queden 5.24 per la fi. La jugada preparada pel madrileny acaba com el rosari de l’aurora i ara qui demana temps mort per preparar l’atac és Xavi Pascual. La jugada forastera surt perfecta i Dika Mem anota el 28-30 quan entrem en els darrers cinc minuts de joc. En defensa Aleix Gómez recupera una pilota i la posterior jugada catalana acaba en un set metres que torna a anotar el de Sabadell pel 28-31. Queden per jugar-se 2.53. Anota el gegant Santalov, mentre que per part blaugrana serà Dika Mem qui deixi les coses iguals, 29-32, això si a 1.17 per la fi.
A 43 segons el tècnic madrileny torna a demanar un temps mort, però com ha passat abans les seves instruccions tan sols serveixen per perdre la possessió. Els visitants aprofitaran l’avinentesa per fer una jugada que sobre la botzina transforma Dika Mem en el definitiu 29-33 que deixa les coses perfectament encarades pel partit de tornada al Palau la setmana que ve. | 1 | perfect | {"ca": 0.9746924428822495, "es": 0.005741066198008201, "fr": 0.0036321031048623317, "oc": 0.005272407732864675, "pt": 0.006912712360867018, "cs": 0.0037492677211482133} | |
cawac_ca_20200528_10_102272 | Esteu aquí
Acord entre l'Ajuntament i Acordia per dinamitzar el sector comercial
13 de Juliol de 2012, per Redacció
· Signatura de l'acord entre Alícia Alegret i Didac Rodríguez
Dinamitzar el comerç de Reus és l'objectiu de l'acord signat entre el Patronat Municipal de Turisme i Comerç i el col·lectiu d’agents immobiliaris Acordia. L'acord l'han materialitzat la regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, Alícia Alegret, i el president d'Acordia, Dídac Rodríguez.
L'entesa estableix que Reus Turisme publicitarà els locals comercials disponibles a la ciutat i Acordia informarà de l'oferta d’aquests establiments als seus associats. Al conveni, s’hi podran adherir altres agències immobiliàries que treballin amb locals comercials de Reus.
Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic. | 0.827307 | curate | {"es": 0.005878894767783657, "ca": 0.9941211052322163} | http://reusdigital.cat/noticies/acord-entre-lajuntament-i-acordia-dinamitzar-el-sector-comercial |
mc4_ca_20230418_8_433999 | S�nchez proposa una coalici� d�esquerres per formar govern si Rajoy fracassa en el seu intent - Diari de Girona
S�nchez proposa una coalici� d�esquerres per formar govern si Rajoy fracassa en el seu intent
El l�der del PSOE ha recordat a Podem la seva negativa a negociar un possible refer�ndum a Catalunya
07.01.2016 | 19:03
El l�der del PSOE, Pedro S�nchez, durant la seva visita a Portugal. TIA PETINGA / EFE
El l�der del PSOE, Pedro S�nchez, ha proposat aquest dijous una coalici� de forces progressistes a l'Estat que permeti formar un govern "fort" de "canvi" i "amb capacitat de di�leg". Una formula, ha dit, que caldria activar en el moment en qu� Mariano Rajoy fracassi en els seus intents de formar un executiu que en cap cas obtindr� el suport del PSOE, ni per a la investidura ni per a la seva posterior estabilitat.Per erigir aquest govern de coalici� d'esquerres, per�, S�nchez necessitaria el suport de Podem i d'altres formacions. El l�der del PSOE ha empla�at Podem a renunciar a un refer�ndum a Catalunya que "el partit de Pablo Iglesias sap que �s inconstitucional", i preguntat pel fet que aquesta coalici� requereix el suport de partits independentistes ha apuntat que aquesta "no �s una q�esti� de sigles, sin� de pol�tiques". Sanchez ha fet aquestes manifestacions des de Lisboa, on aquest dijous s'ha reunit amb el l�der dels socialistes portuguesos, Antonio Costa, que ha aconseguit el poder fruit d'una gran coalici� d'esquerres.El l�der dels socialistes espanyols ha destacat el que considera virtuts del govern de Costa, que lluita "contra la desigualtat i la precarietat" i "treballa pel creixement i no per les retallades per desmantellar l'estat del benestar". Segons S�nchez, els socialistes espanyols comparteixen aquest full de ruta, i per aquest moment tan bon punt Rajoy fracassi en el seu intent de formar govern cal que el PSOE l�deri "un govern fort, progressista i amb capacitat de di�leg".Mentrestant, ha reiterat, el PSOE dir� "no" a la gran coalici� al PP, i si Rajoy fracassa "direm s� a una gran coalici� de partits progressistes", perqu� "quan d'unes eleccions en surt un parlament fragmentat les forces del canvi s'han d'entendre".Les l�nies vermelles de PodemPreguntat per la l�nia vermella que ja han marcat els l�ders de Podem a l'entorn del refer�ndum a Catalunya, S�nchez ha assegurat que Pablo Iglesias "sap que el refer�ndum a Catalunya �s inconstitucional". "La repetici� de les eleccions no �s una soluci�, sin� ajornar el problema. Els partits no hem de posar l�nies vermelles i tendir ponts", ha dit.Tamb� ha assegurat que "el 27-S els catalans van votar majorit�riament en contra de la independ�ncia, i els socialistes volem que els catalans votin un nou acord, i no una ruptura, i entre tots hem d'abordar una reforma constitucional que votin tots els espanyols".Preguntat sobre el fet que aquest gran pacte d'esquerres necessitaria el suport de forces independentistes com ERC, S�nchez ha afirmat que aquesta "no �s una q�esti� de sigles, sin� de pol�tiques". El que hem de fer �s unir all� que la dreta ha fracturat. Ser� en les sigles i no ens les pol�tiques on ens entendrem amb altres formacions pol�tiques", ha dit.
Mariano RajoyPedro S�nchezPodemPortugalPSOE | 0.857063 | curate | {"ca": 0.9523364485981308, "de": 0.019003115264797508, "ru": 0.00529595015576324, "es": 0.02336448598130841} | http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2016/01/07/sanchez-proposa-coalicio-desquerres-per/761392.html |
naciodigital_ca_20220331_0_703102 | Podria ser l'energia de fusió una alternativa energètica que permetés reduir l'emissió de CO2 a l'atmosfera i aturar el canvi climàtic? Aquesta serà una de les preguntes que es miraran de resoldre demà en la jornada titulada Fusion Expo. Fusió, energia per al futur, que tindrà lloc al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i que reunirà, entre d'altres assistents, el vicepresident del Consell Rector del mNACTEC, Daniel Solé; els representats de la Comissió Europea en temes de Fusió (EFDA), Mr. Damjan Klep i Mr. Dusan Rudman; el cap de la Divisió de Tecnologia de Fusió del Laboratorio General de Fusión EURATOM-CIEMAT, Angel Ibarra; el director del mNACTEC, Eusebi Casanelles; i el regidor delegat de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado.
L'objectiu de la sessió és plantejar la problemàtica i l'estat actual de la recerca en fusió; així com explicar què és el projecte ITER, quines són les tecnologies de fusió existents a Espanya i quin és el plantejament de cara al futur en matèria de recerca.
La jornada coincidirà amb la inauguració de la mostra Fusion Expo, que presenta l'evolució de la recerca sobre fusió com una font alternativa d'energia ambientalment acceptable, segura i sostenible i ho fa a través de maquetes interactives de projectes de fusió i elements audiovisuals. Així doncs, els visitants podran conèixer quines i com són les instal·lacions de recerca de fusió existents a Europa, quins són els fonaments de la fusió, de què es tracta el projecte ITER i com hauria de ser una planta de fusió de treball. La mostra està organitzada per l'European Fusion Development Agreement (EFDA) i la Comissió Europea. | 1 | perfect | {"ca": 0.9394847213900539, "es": 0.06051527860994608} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/7244/mnactec-analitza-fusi-oacute-nova-font-energ-egrave-tica-futur |
cawac_ca_20200528_5_196024 | Poliesportiu
inici > notícies
Mida del text
Actualitzat a les 23:41 h 02/11/2008
L'"Ericsson 4" guanya amb autoritat la primera etapa de la Volvo Ocean Race
A la Volvo Ocean Race, la volta al món per etapes, l'embarcació sueca "Ericsson 4" ha guanyat la primera etapa de la prova, que es disputava entre Alacant i Ciutat del Cap. Aquesta primera etapa consta de 6.500 milles nàutiques, que, per fer-se una idea, són un total de 12.044 quilòmetres. Encara falten per arribar a port la resta de sindicats.
L'Ericsson 4 ha arribat en primera posició a Ciutat del Cap. (Foto: Reuters)
Qui lidera aquest grup, però, és el "Puma" nord-americà, amb Ken Read al capdavant. Es troba a 54 milles nàutiques de l'arribada. El tercer lloc provisional és per a l'altre Ericsson, l'"Ericsson 3", a 218 milles nàutiques del final d'aquesta primera etapa. El "Telefònica Blau", on hi ha el català Guillem Altadill, ocupa el cinquè lloc, ara mateix, a 320 milles de Ciutat del Cap. | 0.749066 | curate | {"ca": 0.9536842105263158, "pt": 0.016842105263157894, "es": 0.01368421052631579, "de": 0.015789473684210527} | http://www.esport3.cat/noticia/327898/esports/LEricsson-4-guanya-amb-autoritat-la-primera-etapa-de-la-Volvo-Ocean-Race |
macocu_ca_20230731_3_201567 | Ja és la bossa de pell més venuda a Parfois perquè és gran, pràctica i tendència
La bossa per al teu dia a dia l'aconsegueixes a Parfois
Una bossa de Parfois en la qual pots portar tot el que necessitis sense renunciar al teu estil. De mida gran, molt en tendència i en tres colors tendència per elegir, és d'aquestes bosses a les que pots treure-li el màxim profit.
Aquesta és una bossa de Parfois que ha estat confeccionada amb pell, específicament en cuir boví, amb aquest acabat propi de les bosses de pell que creen textura agradable a la vista i també al tacte. El seu disseny és allargat, amb nanses d'espatlla i forma rectangular perquè puguis emmagatzemar la quantitat de coses més gran en un mateix lloc.
Manté la forma rectangular i allargada gràcies a les costures en els laterals i la part inferior, però alhora és un disseny flexible perquè puguis emmagatzemar diferents elements amb màxima comoditat. La seva base és recta, igual com les vores en la part superior, que a més tenen un acabat llis i delicat.
Uneix-te a la tendència amb Parfois
Les nanses parteixen des de la part superior fins a les espatlles, amb un disseny prim, de costura marcada i també molt flexibles per a més comoditat. Un extra que té aquesta bossa de Parfois és que compta amb una nansa bandolera allargada i extraïble, que et permet portar la bossa estil bandolera per als outfits més relaxats.
Perquè tinguis una idea de la seva mida, t'avancem que les mesures d'aquesta bossa de Parfois són de 27 x 38.5 x 11 cm. La seva obertura és tipus Zipper i a l'interior compta amb un compartiment ampli perquè organitzis tot al teu gust.
Els colors disponibles per a aquest disseny de Parfois són: rosa, cru i negre, tres colors que no passen de moda i que a més estan molt en tendència ara mateix. A l'interior conserva el mateix to que a l'exterior, pel que combina pràcticament amb tot. El preu per aconseguir aquesta bossa de la cadena és de 59,99 euros. | 0.823438 | curate | {"ca": 0.9507261410788381, "es": 0.049273858921161824} | |
cawac_ca_20200528_3_172625 | El programa El text: principis i sortides s’acosta a les relacions emocionals que s’estableixen entre aquell que escriu i aquell que llegeix. Llegim algunes pàgines d’una novel·la al llit poc abans d’anar a dormir, permetem que les paraules ens inundin. En canvi, l’exposició ofereix una distància més freda, no hi passegem des del somieig, però hi trobem també alguns reptes conceptuals i passionals que ens permeten escapar del ritme habitual.
El text: principis i sortides es compon de cinc exposicions, grups de treball, activitats complementàries i un projecte educatiu. Les cinc exposicions s’organitzen a manera de llibre, començant amb un pròleg —aquesta exposició— i acabant amb un epíleg.
El pròleg és una tipologia de text que delega en un altre la presentació i obertura del llibre. Una tercera persona capaç de presentar d’una manera indirecta però essencial les intencions de la narració principal. Una arrencada que ens marca situacions temporals: el llibre conté el llibre en si més una altra mirada just en començar. En finalitzar alguns llibres trobem la fórmula de l’epíleg, una mena de recapitulació que, després de la lectura completa de tot el relat, permet tancar-ne l’exercici de comprensió des d’una altra nova posició temporal, tornant a repassar per recordar i obrir possibilitats.
L’exposició Slight Chance de Pilvi Takala (Finlàndia, 1981), comissariada per Theodor Ringborg a Bonniers Konsthall d’Estocolm i ampliada i adaptada per a Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona a tall de pròleg, suposa la primera incursió textual del programa a través d’una artista que treballa bàsicament amb imatges i temps. Una mostra individual amb obres que reflecteixen una manera directa i intuïtiva d’abordar el treball artístic. Una anàlisi d’arrel sociològica tractada des de la performance que l’artista, sempre a cavall de la ingenuïtat i la malícia, desenvolupa en l’espai públic per forçar situacions anòmales i alienes a les normes que regeixen el nostre ordre social, polític o econòmic. Situacions que exigeixen de tots els implicats un nou i inesperat exercici de renegociació —més o menys amable, més o menys incòmode— del que s’ha esdevingut.
Pilvi Takala es converteix en el seu propi personatge. En moltes de les seves obres és ella qui es passeja davant de la càmera, qui —des de certa actitud passiva— aconsegueix desencadenar desconcert o reacciones aïrades. El personatge esdevé el centre de l’acció pel simple fet d’aparèixer en un entorn quan no toca. L’entorn, i la concepció que en tenim, passa a ser qüestionat quan algú interactua de la manera “equivocada”: passejar amb una bossa transparent plena de diners per un centre comercial, vestir-se de Blancaneus davant de la porta de Disneyland per saludar la gent, representar jugadors professionals de pòquer en línia que apliquen els codis del joc en les situacions més irrellevants de la seva quotidianitat...
Takala provoca des d’una posició aparentment dèbil, obrint la possibilitat de preguntar qui actua, qui té dret a ser, com pot ser que una noia suposadament tímida pugui desencadenar reaccions de tot tipus. L’habilitat de l’artista rau en l’elecció del moment i el lloc, en el fet de tenir controlada la possibilitat d’un caos. En les probabilitats existents perquè el caos esmentat existeixi o s’esvaneixi i prou. Ella no fa res, simplement és. I observa. I és un personatge, un element literari, una petita narració que trenca el dia a dia.
David Armengol i Martí Manen, comissaris del programa El Text: principis i sortides | 0.888296 | curate | {"ca": 0.9971590909090909, "pt": 0.002840909090909091} | http://centredart.bcn.cat/ca/content/inici-del-programa-el-text-principis-i-sortides-pr%C3%B2leg-slight-chance-amb-pilvi-takala |
cawac_ca_20200528_2_165408 | Publicada la nova versió de la guia per a l'elaboració i verificació de les propostes de titulacions de grau i màster
AQU Catalunya ha publicat la nova versió de la Guia per a l'elaboració i verificació de les propostes de titulacions de grau i màster, aprovada per la Comissió d'Avaluació de la Qualitat el 28 de juny de 2011.
Les modificacions que s'hi incorporen, si bé no modifiquen el contingut global de la Guia, sí milloren la redacció d'alguns apartats i, en alguns capítols, actualitzen i amplien les fonts de referència.
La necessitat de millorar la Guia respon a la voluntat d'AQU Catalunya de perfeccionar el procés d'elaboració i avaluació de les propostes, tot tenint en compte les aportacions que han sorgit durant els primers sis mesos d'avaluació de les contribucions realitzades pels responsables universitaris, pels avaluadors i avaluadores, i pel personal tècnic de l'Agència que han participat en el procés d'avaluació.
L'objectiu de la Guia és ser un document de treball útil que orienti als responsables de les titulacions en el procés d'elaboració del disseny de les propostes i en la seva qualitat. | 0.860751 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.aqu.cat/aqu/actualitat/noticies/83916433.html |
mc4_ca_20230418_10_543349 | Oralista i oral innocent. | Associació de Persones Sordes de Granollers i del Vallès Oriental
← Projecte Televisió a la Troca.
1 Concurs de Fotografia APSGVORI “FLORS NATURALS” →
Estimats sords amb oral, estimada sorda amb oral,
Mostra totes les entrades de apsgvori → | 0.632525 | curate | {"en": 0.09505703422053231, "ca": 0.9049429657794676} | http://blocs.xarxanet.org/apsgvori/2013/02/26/oralista-i-oral-innocent/ |
macocu_ca_20230731_6_539396 | Demà dissabte dia 6 de Septembre , des de les 11 hores del matí i fins a les 14 hores de la vesprada. Membres del nostre grup, duran a terme per a tots els Alcoians, la difusió de l’ideari de PODEM. Al mateix temps, convidar a tots els ciutadans, a assistir a la nostra assemblea, [...]
El Cercle Podem Alcoi llança el primer nombre de la seua revista. Un dels objectius de la publicació és exportar la informació de les xarxes socials al carrer i així contribuir a trencar la bretxa cultural que separa la informació que circula per internet, en molts casos de gran qualitat, i la que transmeten els [...]
Decía Víctor Hugo que no hay nada más potente que una idea a la que le ha llegado su hora. Y en esas estamos con Podemos. Parece que nos está llegando la hora. Todas las encuestas, estadísticas y sondeos nos dicen que en Podemos crecemos sin parar. Las menos halagüeñas confirman que hemos superado de [...]
PODEMOS / PODEM en poc menys d’unes setmanes, aquest partit s’ha convertit en el més conegut d’Espanya i fora de les seues fronteres, el moviment, liderat en l’àmbit nacional pel politòleg i professor Pablo Iglesias, passa a formar-se a les diferents comarques i demà tindrà lloc una nova assemblea a Alcoi en el Casal d’Ovidi [...]
La formació política Cercle Podemos Alcoi ha organitzat per hui divendres 23 de Maig a les 19:30h. Al Col.legi Orosia Silvestre (Antiga Escola Indústrial del Viaducto) Passeig Ovidi Montllor. L’acte electoral on intervindran Eva Amoros, Andrés Badia, Alfredo Albero, Rafael Gisbert, gent honrada, treballadora, disposada a canviar les coses, gent normal que coneix bé les [...] | 0.820615 | curate | {"ca": 0.8120347394540943, "es": 0.1693548387096774, "pt": 0.018610421836228287} | |
macocu_ca_20230731_3_333235 | Conferència: Polítiques de Lluita contra el Canvi Climàtic. Centre de Congressos “Ciutat d’Elx”
En el marc del projecte IMPULSE d’Interreg-MED
08.45 – 09.00 – Registre d’assistents. 09.00 – 09.15 – Benvinguda per part de les autoritats i inauguració de la jornada. • Carlos González, Excm. Sr. Alcalde d’Elx. • Antonio Vct. García, regidor de Medi Ambient i Eficiència Energètica d’Elx. • Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Comunitat Valenciana. • Javier Sendra, diputat provincial de Medi Ambient. • Begoña Serrano, directora de l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE). • Magdalena Martínez, directora de l’Agència Provincial de l’Energia d’Alacant. 09.15 – 09.30 – “Beneficios de las herramientas del proyecto IMPULSE para los ayuntamients. El ejemplo de Elche”. Juan Carlos Aranda, coordinador de l’àrea de Sostenibilitat d’Elx. 09.30 – 09.45 – “Cómo abordar la planificación de la rehabilitación energética de edificios públicos mediante la metodología IMPULSE”. Miriam Navarro, IVE. 09.45 – 10:00 – “Plataforma IMPULSE en línea y su sistema de información geográfica (GIS)”. Vera Valero, IVE. 10.00 – 10.15 – “La Unión Europea y la eficiencia energética en la edificación pública”. Ramón Pascual, enginyer de projectes de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). 10.15 – 10.30 – “Impacto de los nuevos cambios introducidos por el Código Técnico-Ahorro de Energía en relación con la Rehabilitación de Edificios”. Pedro G. Vicente, vicerector d’Infraestructures de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. 10.30 – 11.00 – Pausa café. 11.00 – 12.30 – Taula redona: “Administració i acció política contra el Canvi Climàtic. Eficiència energètica en edificis públics i l’acció pel clima”. • Begoña Serrano, directora de l’IVE (moderadora). • Antonio Vct. García, regidor de Medi Ambient i Eficiència Energètica d’Elx. • Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Comunitat Valenciana. • María Ortiz, Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE). • Magdalena Martínez, directora de l’Agència Provincial de l’Energia de la Diputació d’Alacant. • Antonio Martínez, director del Pla Estratègic Elx 2030 i gerent de l’empresa municipal PIMESA. 12.30 – 12.45 – “El Pacto de los Alcaldes en la provincia de Alicante”. Inma Serrano, Agència Provincial de l’Energia d’Alacant. 12.45 – 13.00 – “Ciudades por el clima. Retos inminentes”. Roberto Bermell, cap de l’àrea de Relacions Institucionals i Europees de la FVMP. 13.00 – 13.15 – Ponència de clausura: “Posibilidades de generación de energía renovable en el municipio de Elche”. Cayetano Hernández Gonzálvez, exdirector d’Energies Renovables de l’IDAE, consultor en energies renovables. 13.15 – 13.30 – Preguntes del públic. 13.30 – Comiat i clausura de la conferència.
Event Navigation | 0.53872 | curate | {"ca": 0.5535201149425286, "fr": 0.03735632183908046, "es": 0.37751436781609193, "en": 0.021910919540229886, "no": 0.009698275862068966} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.