id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_3_506105 | Històricament s'han plantejat moltes vies de resolució d'aquest conflicte complex i interminable, i segons el moment històric algunes propostes han anat guanyant o perdent adeptes. El conflicte és colossal perquè no només es tracta d'una qüestió territorial sinó també demogràfica i religiosa. Les gran idees sobre la taula bàsicament són 3:Dos estats independents uninacionals:Bàsicament hi ha dos variants. 1/ Estrictament les fronteres de 1967, colons fora de Cisjordània. 2/El nou estat palestí es redibuixa per perdre el control de Jerusalem est i la vall del Jordà a canvi dels territoris d'Israel amb majoria àrab amb sortida al mar per Haifa.La segona és molt problemàtica i té l'oposició dels àrabs israelians. La primera és la que volen els països àrabs, però té el problema dels 500.000 colons jueus, que Israel ja s'ha annexionat l'est de Jerusalem i que la frontera i la forma del nou estat palestí seria un bunyol.Un sol estat binacional:És la solució que proposen alguns països occidentals, i té suport d'una minoria significativa a Israel i Palestina. Això consistiria en que Israel s'annexionaria tot palestina, donaria la nacionalitat a tots els habitants i es refundaria en un estat federal. Els colons es queden. El problema d'aquesta idea és que ha estat abandonada progressivament pels palestins i àrabs, i Israel vol el territori però no la gent. De fet és la situació de facto, excepte que els palestins no tenen la ciutadania.Solució dels "tres estats":Gaza torna a Egipte i Cisjordània a Jordània segons les fronteres de 1967. Els colons marxen, els refugiats tornen a Cisjordània o Gaza amb nacionalitat jordana o egípcia. Aquesta solució semblaria la més inviable de totes per motius obvis, però s'ha arribat a plantejar vàries vegades.Òbviament sobre el paper hi ha altres solucions com serien l'annexió de Cisjordània i l'expulsió o apartheid dels àrabs, que sembla el camí escollit per Israel. També n'hi ha una altra que seria la destrucció d'Israel. Però no crec que aquestes valgui la pena ni comentar-les.
I xq hem de mirar de trobar sol.lucions per aquesta gent. Porten milers d'anys barallant-se.Deixem fer als israelians, que ja poden defensar-se ells sols.Només veig les diferències entre el que anomenen 'barri jueu' i els barris de majoría musulmana a tot arreu del mon, veig les diferències i sé quina part m'estimo més tenir de veïns | 0.880866 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_167830 | Als tres mesos de la seva defunció, economistes, professors i alumnes recorden la vigència i la potència de la seva figura.
Daniel Faura, president de l’ACCID i Oriol Amat, degà del Col·legi d’economistes de Catalaunya, destaquen la figura de Gay de Liébana a l’acte d’homenatge a la seva figura…
[Llegir més]
Arxivat com a: Uncategorized @ca
Barra lateral primària
Carrito
Col·legis fundadors
Sponsors
Suports institucionals
Linkedin Twitter Facebook Youtube
c/ Gal.la Placídia, 32, Edif. Col.legi d’Economistes de Catalunya 4a. Planta 08006 Barcelona · Tel. 93 416 16 04 extensió 2019 · [email protected]
Horari: de dilluns a dijous de 09:00h a 14:00h i de 15:00h a 18:00h, divendres de 8:00h a 15:00h.
Diseño web por: sancarmarketing.com
Acceder
Username
Password
Remember Me
Lost password?
Fem servir galetes per donar-vos la millor experiència al nostre web.
Podeu obtenir més informació sobre què galetes estem utilitzant o desactivar-les a la configuració.
Accepta
Rebutja
Configuració
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.654948 | curate | {"ca": 0.8104508196721312, "es": 0.10860655737704918, "en": 0.05891393442622951, "pt": 0.014856557377049183, "it": 0.003586065573770492, "sv": 0.003586065573770492} | https://accid.org/article-creo-una-marca-propia-emotivo-homenaje-a-la-figura-del-economista-gay-de-liebana/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_168056 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Competició | Temporada 1920
Canviar Competició
Victòries
JUAN XXIII,C.S.,B
2 de 18
CERCLE SABADELLES 1856,A
9 de 18
Empats
JUAN XXIII,C.S.,B
0 de 18
CERCLE SABADELLES 1856,A
3 de 18
Derrotes
JUAN XXIII,C.S.,B
16 de 18
CERCLE SABADELLES 1856,A
6 de 18
PROMIG GOLS PER PARTIT
RESULTAT AMB MÉS GOLS
GOL A FAVOR CADA...
GOL EN CONTRA CADA...
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.20344599072233266, "ca": 0.538104705102717, "en": 0.09145129224652088, "pl": 0.010603048376408217, "nl": 0.01855533465871438, "pt": 0.06958250497017893, "fr": 0.06428098078197482, "id": 0.003976143141153081} | : /comparativa/1920/prebenjami-7/prebenjami-7/grup-42/7pb/juan-xxiii-cs-b/7pb/cercle-sabadelles-1856-a |
macocu_ca_20230731_9_184000 | Cerdanyola Screen: un nou festival de curtmetratges a la ciutat
[C] Screen neix amb voluntat de continuïtat, i s’espera que aquesta sigui la primera edició d’un festival que es repeteixi anualment amb material audiovisual d’arreu del món. La dansa tindrà un paper destacat en el festival, un fenomen singular, ja que l’audiovisual de dansa és quelcom innovador al nostre país. | 0.753077 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_132548 | Talls en diverses carreteres del Camp per la vaga general | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
18 d'Octubre de 2019, per Redacció/ ACN
A la Selva s'ha tallat la C-14 amb la crema de pneumàtics
Imatge del tall a l'accés al Port de Tarragona
El matí de la vaga general en reacció a la sentència del judici de l'1-O comporta diversos talls de trànsit en vies arreu del Camp. A Reus, i des de les 8, s'ha dut a terme un piquet informatiu a l'estació d'autobusos. En un primer moment s'han comptat entre 40 i 50 manifestants, si bé finalment n'han estat un centenar. Acte seguit, el col·lectiu s'ha adreçat a Misericòrdia fins accedir a l'autovia T-11, on han tallat la circulació en totes dues direccions. Cap a les 11, unes 300 persones han iniciat el camí cap al nucli antic, per sumar-se a la concentració prevista a dos quarts d'1. Al seu pas per l'avinguda de Salou, i segons alguns integrants de la marxa han exposat a aquest mitjà, un reduït grup de veïns els ha increpat.
A la C-14, al terme de la Selva, un grup de manifestants ha improvisat barricades i està cremant pneumàtics, tal i com mostren les imatges cedides a Reusdigital.cat per part del comunicador Toni Mateos.
Finalment, 200 persones tallen des de poc més d'un quart de 9 del matí l’accés al port de Tarragona per l’A-27. Els manifestants s’han situat just davant l’entrada, que està fortament blindada per agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil. Porten una pancarta on s’hi pot llegir ‘La lluita és l’únic camí’. La protesta, que transcorre sense incidents, ha arrencat a la plaça Imperial Tarraco a primera hora del matí i ha recorregut l’avinguda Roma i l’antiga N-340. Els manifestants estaven cridats a concentrar-se a les set del matí sota el pretext de participar en un “esmorzar combatiu”.
piquet informatiu
si no son violents! | 0.815229 | curate | {"ca": 0.9897352782279849, "en": 0.010264721772015126} | http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/talls-en-diverses-carreteres-del-camp-la-vaga-general |
mc4_ca_20230418_15_571174 | Per què els superherois no parlen català? | El Biblionauta
21 de Febrer de 2018 Joan Manuel Soldevilla Còmic, Opinió 5
Aquest article neix de la constatació d’una evidència: els superherois no parlen català. El fenomen més universal del llenguatge del còmic no té translació a la nostra llengua. De fet, ni l’ha tingut ni sembla que la pugui tenir en un termini de temps raonable. Per què ? La pregunta no es banal sinó que creiem que pot oferir-nos interessants reflexions al voltant del nostre món cultural, o potser millor seria dir del nostre pobre món cultural.
Abans, però, una mica de precisió i un xic més d’història per acotar l’objecte de la nostra anàlisi. Quan parlem de superherois en català no parlem de superherois catalans, que encara que pocs, alguns hi ha hagut. Recordem Drac de Ferro, un dels integrants del grup Iberia Inc, un projecte de Comics Forum dels anys noranta escrit per Rafa Martín i dibuixat per Carlos Pacheco; la proposta, de notable qualitat, no va acabar de quallar en un mercat poc preparat per a determinats riscos. L’altre cas de superheroi català és Drac Català, l’engrescadora creació del portbouenc Carles Roman sorgida els primers anys del segle i que va tenir una distribució molt limitada. També podríem anomenar superheroi català el popular Superlópez de Jan –existeix traducció catalana, Superllopis-, ja que malgrat la seva dimensió paròdica queda clara en tot moment la dimensió barcelonina de l’heroi amb notables superpoders.
Però, com dèiem, no parlem d’aquesta escassa nòmina d’herois, sinó del fet que els personatges del còmic USA, de Marvel i DC majoritàriament, mai parlen en català. I si abans hem fet una necessària precisió, ara es imprescindible una mica d’història sobre l’arribada d’aquest gènere a casa nostra.
El camí de DC fins a la península va començar a Mèxic, amb les edicions de Novaro que, de manera força irregular –i en ocasions amb problemes amb la censura- es van distribuir des dels anys seixanta. Posteriorment Vértice, Bruguera i ja en els vuitanta Zinco –per primera vegada amb rigor- van permetre conèixer un univers de ficció que ja tenia llavors unes dimensions descomunals. A finals dels noranta la mexicana Vid, posteriorment Norma i Planeta DeAgostini i els darrers anys ECC han seguit portant les edicions de la llegendària editorial al país.
Per la seva banda, la història de Marvel a casa nostra, estudiada magníficament per Alejandro M. Viturtia i Julián Clemente al capítol final de Marvel Comics. La historia jamás contada, va començar en les edicions en petit format de Vértice –retocades i modificades, però inoblidables-, va seguir posteriorment també a Bruguera fins que, a inicis dels anys vuitanta, Comics Forum, una divisió de Planeta DeAgostini va començar a editar amb seriositat aquest patrimoni. Posteriorment Panini, des de Torroella i a partir de 2004, ha continuat la tasca amb una millora notable en tots els processos d’edició i distribució.
Més enllà de la puntual edició del volum recopilatori de Watchmen l’any 2007 –i que cal entendre com una excepció explicable per la magnitud del prestigi de l’obra de Moore i Gibbons– els superherois no han parlat mai català. La pregunta que hem formulat anteriorment és imprescindible: per què aquesta anomalia?
Una primera explicació aniria vinculada a les claus històriques que hem detallat. A la generació de lectors que va créixer llegint Spiderman i Batman en castellà se li fa estrany llegir-lo en una altra llengua i, per tant, és refractari a comprar un tebeo o un volum en català. Aquesta causa és més complexa del que pot semblar perquè ens podríem fer la pregunta: per què quan es van començar a publicar a Espanya no es van traduir al català? La complicada situació de la nostra llengua sota el franquisme va propiciar l’aparició d’un moviment resistencial que considerava l’edició de tebeos com una eina de normalització en temps difícils; així van sortir, sota l’empara de l’església, publicacions com Cavall Fort i Tretzevents. Ara bé, ambdues admirables revistes, a l’hora de buscar un material forà publicable a les seves pàgines van tenir clar que el model vàlid era el franco-belga –els setmanaris Tintin i Spirou eren els evidents referents- i no pas uns superherois que, no ho oblidem, per aquells anys tenien la consideració de subcultura o d’instrument de l’imperialisme ianqui.
El lector veterà no va tenir per tant l’oportunitat de créixer llegint en català a La Patrulla X o Superman, però no és menys cert que aquest lector es va anar acostumant a l’esport en català, a la televisió en català i també a la lectura de la premsa en català malgrat la seva educació sentimental en aquests camps havia estat en espanyol. Per què no va acceptar llegir a Thor en català? No hauria lluït extraordinàriament el parlar de Silver Surfer en un estil d’evocació verdagueriana?
Però no ens centrem en la vella guàrdia d’aficionats al gènere; el lector més jove, escolaritzat des de mitjans dels anys vuitanta ja en català, per què no ha demanat superherois en aquesta llengua? El fenomen Bola de Drac de principis dels noranta va demostrar que era possible un manga en català, tot i que posteriorment els lectors es van passar massivament a l’espanyol en la majoria de les altres col·leccions que procedien del Japó.
Els editors són gent seriosa que vol fer negoci, i així ha de ser per a la bona salut de la indústria. Per què no s’animen a editar en català? Per una banda no es pot obviar el fet que l’edició en català té com a un dels seus pilars les polítiques de subvencions i compres per part de les institucions, i que difícilment hi hauria ajuts econòmics cap a unes produccions envers les quals encara hi ha un munt de prejudicis, malgrat el seu caràcter de fenomen multimedia i global.
Però més enllà d’editors i directrius polítiques, el més possible és que la resposta es trobi en l’escassa receptivitat del públic. I aquest és el veritable drama. El problema rau en els lectors. Quan en una conversa informal es planteja aquesta possibilitat de traducció, els comentaris ridiculitzadors s’imposen, considerant gairebé grotesc imaginar Wolverine o Wonder Woman parlant en català. De fet, les burles són les mateixes que podíem escoltar quan, a les beceroles de TV3, molts telespectadors reien imaginant westerns i pel·lícules de cinema negre en la nostra llengua.
I anem al moll de l’os. Per què a molts lectors els hi semblen ridículs els superherois en català? La resposta es desoladora: perquè molts catalanoparlants encara consideren la nostra llengua de segona, no apte per determinats canals de comunicació, una llengua casolana i una mica pagesa que sona fatal quan la posem en boca d’individus que volen per l’univers o pels teulats de Nova York. Que els lectors no vulguin superherois en català, i trobin ridícula aquesta possibilitat, és un petit drama de país i el senyal inequívoc de la feina que queda per fer; potser sí que ens cal, d’una vegada per totes, l’ajut del Ciclop, la Cosa dels Aiguamolls, el doctor Estrany o l’Esquadró Suïcida.
5 d'Abril de 2017 Autor convidat Ciència Ficció, Opinió 0
Comparteix a FacebookPiula a TwitterEl passat 1 de febrer va morir a Perpinyà l’escriptor Pere Verdaguer. Havia nascut a Banyoles el 9 d’abril de 1929. El febrer de 1939, quan encara no havia complert deu […]
13 de Juliol de 2016 M. Mercè Cuartiella Fantasia, Opinió 1
Comparteix a FacebookPiula a TwitterEl viatge en el temps ha estat sovint utilitzat com a motiu narratiu en la ficció, ja sigui en relats, novel·les, sèries, pel·lícules o vídeojocs. La idea dels desplaçaments d’aquesta mena […]
6 de Setembre de 2017 Hugo Camacho Ciència Ficció, Fantasia, Opinió, Terror 2
Comparteix a FacebookPiula a TwitterComençaré aquest article tot explicant una mica la meva vida. Però no patiu, serà breu i té una motivació: que veieu d’on vinc i a on vull arribar amb el que […]
Molt bon article. La nostra llengua pateix un biaix cultural cap a allò més culte. Cal molta més cultura popular per normalitzar la llengua!
29 de Novembre de 2018 a les 19:00
I tant que ens cal, però no hi ha manera… Perseverarem!
Bé. Sí que hi ha un Batman. El Batman Barcelona està traduït al català
Antònia Tubau ha dit:
25 d'Octubre de 2018 a les 9:43
Molt ben dit! Cal redreçar la situació. Per cert, si en Silver surfer m’hagués parlat en català verdaguerià m’enamoro a l’instant, ni Thors ni punyetes!! !
29 de Novembre de 2018 a les 19:02
Hagués estat memorable! !
Oz en vinyetes | 0.825812 | curate | {"ca": 0.983054892601432, "es": 0.005011933174224344, "en": 0.0020286396181384246, "fr": 0.008353221957040573, "br": 0.0015513126491646777} | https://elbiblionauta.com/ca/2018/02/21/per-que-els-superherois-no-parlen-catala/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_131670 | per què??? Qui cxollons són aquests? ?
Després hi ha els Kikos, que tenen equip de futbol i de bàsquet (UCAM Murcia).
Però els kikos són dins de l'Església Catòlica Romana, no són cap cisma. | 0.601564 | curate | {"ca": 0.9946236559139785, "fr": 0.005376344086021506} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_31286 | Conferència sobre el que ha de ser Barcelona en un futur, com a capital catalana i com a ciutat europea. Estableix la necessitat de dotar la ciutat d'infraestructures, d'equipaments, de recuperar espais. Dibuixa el que ha de ser el model de ciutat…
Barcelona Catalunya Municipis Polítics catalans
Un repte per a la ciutat
1986
Maragall, Pasqual, 1941-
Conferència de l'Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, per explicar els valors que té per a la ciutat i els ciutadans de Barcelona la candidatura i la realització del Jocs Olímpics del 1992. L'Alcalde fa campanya per a la candidatura i presenta…
Barcelona Jocs Olímpics
Acte d'homenatge a Jordi Maragall i Noble
2004
Maragall, Pasqual, 1941-
També intervenen:
Bilbeny, Norbert, 1953-
Casassas Ymbert, Jordi, 1948-
Pitarch, Ismael E. (Ismael Elies), 1948-
Riera i Tuèbols, Santiago, 1935-2021
Homenatge al que va ser president de l'Ateneu Barcelonès del 1985 al 1990, Jordi Maragall i Noble, on s'expliquen aspectes de la seva trajectòria tant biogràfica com política, com així també la seva etapa ateneista. | 0.722398 | curate | {"ca": 0.8551000953288846, "en": 0.08960915157292659, "fr": 0.0038131553860819827, "de": 0.022878932316491896, "it": 0.028598665395614873} | http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=39&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Maragall%2C+Pasqual%2C+1941-%E2%80%8E&sort_field=Dublin+Core%2CCreator |
crawling-populars_ca_20200525_13_148887 | x10
Camas: 2 de matrimoni, 6 individuals
Barranquisme.
Rutes 4x4.
Enoturisme, Bicicleta de muntanya- BTT, Senderisme - trekking, Rutes gastronòmiques, Rutes a cavall, Multiaventura, Espeleologia.
Direcció: Partida Jorox, 36 - Alozaina (Málaga)
Coordenadas: Latitud 36.728105604115 - Longitud -4.886930000000 | 0.348899 | curate | {"ja": 0.009966777408637873, "pt": 0.11960132890365449, "es": 0.25249169435215946, "fr": 0.03322259136212625, "ca": 0.584717607973422} | : /casa-rural/malaga/casa-victoria |
mc4_ca_20230418_4_16266 | Kinderbuch - TRESC
L'argument d'aquest unipersonal passa en una societat distòpica: les dones dels funcionaris viuen tancades, atemorides per un món exterior que, diuen, està poblat per grups d'insurgents. La protagonista és una d'elles: embarassada i casada amb un polític ascendent, passa el temps disparant en un camp de tir, teixint, escrivint i llegint cartes. Així, sorgeixen les veus del passat: la presència del seu pare, un militar pres per «desinfectar la pàtria»; el record d'un amor que ella va decidir no viure (igual que succeeix amb Hedda Gabler), i les cartes d'una amiga que li pregunta: «Quina classe de monstre t'habita?». A mesura que el relat avança, es comença a conèixer l'origen d'aquesta violència i com certes persones arriben a dissociar la vida del món fins al punt de només trobar la bellesa en les armes i la mort.
Entre el ressentiment i l'odi a una societat ignorant que ella deplora, aquesta dona s'esvaeix en la seva solitud. Kinderbuch revela el germen d'una posició política, un pensament vinculat amb la violència, la xenofòbia i la repressió, però també és una història personal i intimista, d'una dona que alguna vegada va ser ultratjada, que va créixer en la indiferència i el desamor i que la seva única fortalesa va ser aprendre a disparar en un món d'homes.
DireccióDiego Manso
Dates: Del 19 de septiembre al 6 de octubre de 2019 | 0.862033 | curate | {"en": 0.013196480938416423, "ca": 0.9494134897360704, "es": 0.0373900293255132} | https://www.tresc.cat/f/72158/kinderbuch/ |
macocu_ca_20230731_3_146221 | S'organitza la recollida d'ajuda econòmica per a Haití
Ja es poden fer donatius als números de compte de nombroses entitats
societat
L’ajuda internacional s’ha bolcat de ple en la tragèdia ocorreguda a Haití. A més de continuar les tasques de rastreig i intentar trobar persones atrapades entre les runes, ara també cal atendre els supervivents i les famílies que ho han perdut tot a causa d’aquest terratrèmol. Per això les ONG nacionals i estatals s’han organitzat ràpidament per enviar a Haití el material de primera necessitat, i per recollir donatius econòmics. anoiadiari·cat ha parlat amb Creu Roja Anoia per conèixer la situació actual.
PUBLICITAT
Des de Creu Roja Anoia, Jordi Margalef explica que a finals de la setmana passada ja va enviar-se cap a Haití material divers, procedent del magatzem provincial que l’entitat té a la Pobla de Claramunt. Mantes, estoigs d’higiene i de cuina, tendals i dipòsits d’aigua, material que en conjunt pot ajudar fins a 1.000 famílies de quatre persones.
Però, després d’aquest enviament d’urgència, Creu Roja s’ha centrat en la campanya de recollida de donatius econòmics. I és que, segons argumenta Margalef, els donatius monetaris són bàsics: garanteixen que es comprarà allò que realment es necessita i, a més, s’adquirirà directament al país de destí, de manera que els beneficis reverteixen al comerç local. A més, així s’estalvien els grans costos que suposa enviar tant de material. És per això que es demana als ciutadans que, si volen ajudar, ho facin a través dels donatius econòmics. Es poden tramitar directament a través del web de Creu Roja.
D’altra banda, també Càritas s’ha mobilitzat, i ho ha fet amb l’enviament a Haití de primera ajuda i tècnics voluntaris, que s’han posat a disposició de la seu de l’entitat al país. També ha iniciat la campanya de recollida de donatius per recollir ajuda econòmica.
Vegeu tots els números de compte als quals podeu fer un donatiu
Cooperació internacional
D’altra banda, avui dilluns a les 19.00 h, la sala d’actes de l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui acull una jornada de debat amb regidors i tècnics de la comarca, sobre el model de cooperació internacional al desenvolupament dels ens locals. Assistiran a l’acte el president del Fons Català de Cooperació, Teo Romero -alcalde del municipi-, i el director d’aquesta entitat, Bernat Moreno.
1 Comentaris
Tèc de Medi Ambient i Cooperació de Montbui
Com a recordatori, comentem que avui a les 19.30, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Montbui, i seguint amb els actes de la setmana de la solidaritat de Montbui, la ONG SETEM ens parlarà sobre... Llegir més la relació econòmica de la UE amb els països Àfrica-Carib-Paficic (Països ACP).
Població | 0.837697 | curate | {"ca": 0.991806331471136, "en": 0.0037243947858473, "es": 0.004469273743016759} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_287148 | De conformitat amb la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, l'informem que aquest web és titularitat de Roses Retolació, SL, (en endavant “EL TITULAR”), amb CIF B17425331, domicili a c. Puig Rom, 137 de Roses (17480).
PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL
Els continguts d'aquest lloc, incloent-hi els textos, imatges i dissenys gràfics, pertanyen a EL TITULAR, o a tercers que han autoritzat el seu ús. EL TITULAR presenta aquests continguts amb finalitats d'informació i promoció. EL TITULAR autoritza la seva utilització exclusivament amb aquestes finalitats. Qualsevol utilització d'aquests dissenys, imatges o textos haurà de citar expressament la seva pertinença a EL TITULAR, qui es reserva el dret a iniciar les accions legals oportunes per reparar els danys i perjudicis causats per qualsevol acte que vulneri els seus drets de propietat intel·lectual o industrial.
EXCLUSIÓ DE RESPONSABILITAT
EL TITULAR actua amb la màxima diligència possible perquè les dades i la informació que ofereix al seu lloc web estigui actualitzada en tot moment, si bé no garanteix ni es fa responsable de l'exactitud i actualització dels continguts del lloc web, reservant-se el dret a modificar aquests continguts en qualsevol moment. EL TITULAR tampoc serà responsable de la informació que es pot obtenir a través d'enllaços inclosos en el lloc web.
Les relacions comercials amb els clients es regiran per les condicions generals que, si escau, s'estableixin per EL TITULAR en un document específic a aquest efecte, o pels pactes concrets que es puguin acordar amb els clients.
CONDICIONS D'ÚS
L'ús d'aquest lloc web implica l'acceptació plena dels termes del present avís legal. Els possibles conflictes relatius a aquest web es regiran exclusivament pel dret de l'Estat Espanyol. Tota persona usuària del web, independentment de la jurisdicció territorial des de la qual es produeixi el seu accés, accepta el compliment i respecte d'aquestes clàusules amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que pogués correspondre-li. | 1 | perfect | {"ca": 0.9750611246943766, "en": 0.017603911980440097, "pt": 0.007334963325183374} | |
mc4_ca_20230418_9_286802 | 06/09/2012. Èxit total del Festival Salvem sa Ràpita: tot està en joc. Gràcies.
Inici El GOB Què és el GOB Qui som Ahir i avui Activitats Estructura Finançament Representativitat Contacte i ubicació Què feim Territori i recursos Territori i urbanisme Transport i infrastructures Energia i canvi climàtic Aigua Residus Conservació Espais naturals Hàbitats i espècies Usos i aprofitaments Custòdia del territori Educació Ambiental El Servei d'Educació Ambiental Activitats educatives Formació i sensibilització Recursos didactics Camps de voluntariat Grups Infantil i Juvenil La Trapa Què és la Trapa Història Valors de La Trapa Gestió i conservació Voluntariat a La Trapa Col·labora amb la Trapa Publicacions Ornitologia Què pots fer Voluntariat Joves del GOB Fes-te'n soci/a Fes un donatiu Empreses Patrocina un projecte Fes un donatiu Fes-te soci-empresa Informa't Notes informatives Butlletins informatius Publicacions L'Ecologista Es Busqueret Anuari ornitològic Rebre informació Agenda recomanada Notes informatives Territori i urbanisme 06/09/2012. Èxit total del Festival Salvem sa Ràpita: tot està en joc. Gràcies.
06/09/2012. Èxit total del Festival Salvem sa Ràpita: tot està en joc. Gràcies.Ple complet a l'auditòrium. El GOB destaca la implicació dels artistes i músics i l'entrega total i absoluta del públic pel que va ser un gran clam conjunt contra el projecte de sa Ràpita i les polítiques que atempten contra el territori i el paisatge.________________________________________________________________________________________________________________________L'Auditorium ahir va registrar un ple complet al concert Salvem sa Ràpita:totestà en joc. El compromís, la qualitat i professionalitat dels artistes i músics sumats a l'entrega del públic assistent vàren fer del festival d'ahir, una fita històrica en la lluita i reivindicació per la protecció del nostre territori.L'acte va esdevenir un clam multitudinari i divers per un objectiu comú: preservar el nostre futur de les noves barbàries especulatives, que es tradueixen en canvis normatius que desprotegeixen territori i macroprojectes que atempten contra indrets ambientalment sensibles, com és el cas de sa Ràpita.El GOB vol agrair un cop més a músics, artistes, professionals, tècnics i personal de l'auditòrium i al públic que ahir omplí l'auditòrium - 1.200 entrades venudes - per convertir la nit d'ahir en un acte per continuar endavant carregats de motivació i amb el sentir del suport i legitimitat que ens dona el suport social en la lluita de tots plegats. Un suport sense el qual el GOB no existiria.Toni Gomila, Leo Bassi, Glosadors de Mallorca, Wonderbrass, L'equilibriste, Cappela, Carlos Garrido, Ocults, Hyde XXI, Dr. Martin Clavo, Son and The Holly Ghosts, Sterlin, LA, Vacabou i Antònia Font... Miquel Àngel Sancho, i tot l'equip professional de l'auditòrium... i a les 1.200 persones que ahir es varen emocionar amb el festival.Gràcies a tots!Tags:camposfestival salvem sa ràpitasa ràpitason durí
back to top Notes informatives per temes El GOBOpinioTerritori i urbanismeTransport i infrastructuresEnergia i canvi climàticAiguaResidusEspais naturalsHàbitats i espèciesUsos i aprofitamentsCustòdia del territoriOrnitologiaEducació ambientalLa TrapaAltres
Històric Anteriors20092008200720062005200420032002200120001999 El GOB | 0.659688 | curate | {"pt": 0.006660611565243718, "ca": 0.9933393884347563} | http://gobmallorca.com/notes-informatives/territori-i-urbanisme/779-06092012-exit-total-del-festival-salvem-sa-rapita-tot-esta-en-joc-gracies.html |
mc4_ca_20230418_3_381214 | Taller-formació de conceptes de gènere i feminisme | Acció Llibertària de Sants
Octubre 31, 2018 · by acciollibertariasants · in Altres. ·
Aquest taller-formació que vam fer consistia en què cada persona del col·lectiu es preparava conceptes en relació al gènere i als feminismes que no coneixia o que havia après fa poc i els exposava a lxs altres membres del col·lectiu. Animem a altres col·lectius a fer dinàmiques similars per col·lectivitzar coneixements i el procés d’aprenentatge i fomentar la formació en gènere i feminisme.
Herstory: joc de paraules referent a “history”, història dels homes, i “herstory”, història de les dones. Presenta una visió de la història feminista i posa atenció a les dones, que han estat invisibilitzades en el discurs dominant de la història, escrita per homes i protagonitzada per homes
LGTBIQ+: lesbianes, gays, trans, bisexuals, intersexuals, queer. Hi ha polèmica/debat sobre la inclusió de la Q i el + dins les sigles
Intersexual: designa aquelles persones que tenen característiques físiques sexuals “atípiques” o ambigües i que no encaixen en la típica idea de “cossos de dona” i “cossos d’home”. (Article interessant sobre la intersexualitat: https://www.eldiario.es/sociedad/significa-LGTBI_0_658634358.html)
Gènere fluid: persona que té una identitat de gènere que varia o transita al llarg del temps, no és fixa (sempre dona, sempre home, etc.)
Androcràcia: similar a patriarcal, organització social basada en el predomini de l’home sobre la dona i una mirada únicament masculina
Louise Michel: revolucionària francesa del S XIX, de les principals líders de la comuna de París. També tenia un discurs decolonial (Article interessant sobre la Comuna de París i Louise Michel: https://ctxt.es/es/20170823/Culturas/14577/CTXT-Louise-Michel-Comuna-de-Paris.htm)
Stonewall: revolta del 28 de juny de 1969, va ser en resposta a una redada policial cap a l’Stonewall Inn, bar on s’hi trobava sobretot dones trans, drag queens i gays i lesbianes. Va haver-hi disturbis durant una setmana. El 28 de juny, dia de l’Orgull LGTBI es conmemora aquest fet.
Més info sobre els fets de Stonewall: http://desastre.mx/internacional/los-disturbios-de-stonewall-o-de-como-estallo-el-orgullo-lgbt/.
Fanzine sobre Marsha P. Johnson i Sylvia Rivera: https://distribuidorapeligrosidadsocial.files.wordpress.com/2011/11/star.pdf. Es diu que Marsha va tirar el primer totxo contra un policia a Stonewall, fet que va desencadenar els disturbis. Van estar durant la revolta de Stonewall i a l’intens moment d’organització LGTBI que va sorgir després, també fundadores del col·lectiu STAR (Street Transvestite Action Revolutionaries), que es dedicava a donar allotjament a persones del col·lectiu sense sostre, sobretot dones trans que exercien la prostitució i eran dogadictes).
Teoria queer: teoria del gènere que defensa que el cos, el gènere i la sexualitat, són fruit de construccions socials i polítiques i no fets biològics universals. A la Wikipèdia està bastant ben explicat: https://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_queer
Prostitució: existeixen tres posicionaments pel que fa a la prostitució: prohibicionisme/regulacionisme/abolicionisme. 1) Il·legalitzar, criminalitzar. El client és víctima. Dones desprotegides, sense drets. 2) Regular l’activitat. 3) Prova d’extingir la prostitució reduint la demanda i protegeix la dona. Existeix la variant “l’Estat proxeneta”, en què es mercantilitza el cos de la dona en més aspectes.
Maria Galindo: anarcofeminista bolivariana membre de Mujeres creando, molt activa políticament a Bolívia. Entrevista a Maria Galindo: https://www.youtube.com/watch?v=Zhax7_jsy_s
Misandria: odi a allò masculi, odi als homes. Oposat a “misogínia”. S’equipara a misogínia, però no és el mateix ni té importància social perquè no hi ha una estructura de poder darrere, com en la misogínia és el patriarcat.
Feminazi: acusació que prové del moviment anti-avortista a Estats Units que acusava les dones que avortaven de crear un Holocaust per, segons ells, matar éssers humans. Es fa servir popularment com a insult masclista cap a feministes.
Eixos d’opressio de gènere: cultural -> mansplaining, sexoafectiu -> pensament amorós, econòmic-laboral ->contracte sexual (públic-privat, treball domèstic, treball reproductiu)
Mansplaining: aquest concepte sorgeix de la contracció en anglès de la paraula man (home) i el verb to explain. Segons la definició del diccionari Oxford: “actitud (d’un home) que explica (alguna cosa) a algú, normalment a una dona, d’una forma considerada, condescendent o paternalista”. Recull la idea d’una acció en què s’obvien els coneixements, intel·ligència i familiaritatque la dona posseeis respecte aquest tema, infantilitzant la interlocutora.
Comprèn un conjunt de comportaments que tenen en comú el menyspreu de l’interlocutor cap a qui l’escolta per l”únic fet que qui l’escolta és una dona, i per tant li pressuposa una capacitat de comprensió inferior a la d’un home.
Independentment de quant se sàpiga del tema, (l’home) sempre assumeix que sap més que ella (i sol ser al revés). No obstant, ell té alguna cosa a explicar i això és l’únic que importa. El seu únic propòsit és fardar i aparentar ser més culte que la dona que l’escolta.
¿Com sorgeix? -> el 2012, apareix una pàgina web anomenada “Els homes acadèmics m’expliquen cosas”, i centenars de dones universitàries van compartir les seves experiències de com havien estat tractades condescendentment, ignorades i demés. Al poc temps es va formalitzar el terme “mansplaining”. En el llibre “Els homes m’expliquen coses”, Rebecca Solnit apunta que ella no va ser la creadora del terme però que la seva obra va servir de trampolí per visibilitzar aquest fenomen.
El terme no ha estat lliure de crítiques, especialment d’aquells que l’acusen d’essencialista i tendenciós.
Una de les conseqüències d’aquest tipus d’accions és la infravaloració automàtica sobre les opinions de les dones en qualsevol àmbit cultural, havent de ser recolzades per una autoritat masculina que doni crèdit al que diuen.
Pensament amorós: en el pensament feminista existeix una llarga tradició que identifica una relació directa entre la pràctica de lamor i la reproducció del poder. En aquest sentit, l’amor romàntic s’ha convertit en la base predominant de la vida domèstica i social, per sobre dels nostres desitjos d’identitat personal, realització emocional, saltisfacció i seguritat existencial.
Amb la perspectiva feminista apareix per primera vegada l’amor com a una experiència en la què es pot intervenir, decidir, escollir, etc. I no com a alguna cosa que és irremeiable ni funciona com una allau que t’arrastra i arrassa la vida.
– A partir d’això, es planteja el concepte “pensament amorós”:
“Un conjunt articulat de símbols, nocions i teories al voltant de l’amor, que arreplega tots els espais socials, també els institucionals, i influeix directament en pràctiques de la gent, estructurant unes relacions desiguals de gènere, classe i ètnia, i un mètode concret i heterosexual d’entendre el desig, la identitat i, en definitiva, el subjecte”
“És una forma hipertrofiada i absolutament dominant de concebre l’ésser humà i de representar els vincles entre les persones. És aquest tipus d’amor que produeix desequilibris vertigiosos entre imaginaris, ficcions i realitats”
El pensament amorós és una ideologia cultural, una forma determiada d’entendre i practicar l’amor que sorgeix amb la modernitat, i s’extén fins el present transformant-se. Parla d’una cultura emocional moderna en relació amb una configuració simbòlica i pràctica que orienta la conformació d’identitats i la configuració de subjectivitat. És un eix de desigualtat, d’esclavització; un ordre que configura la designació i d’entendre en la relació entre allò masculí i allò femeí, jeràrquica i complementarista.
“És el pensament que ens converteix en homes i dones”
Contrato sexual: el 1988 va publicar The Sexual Contract (El Contracte Sexual), un dels seus llibres més coneguts, títol de la seva tesis doctoral en la investigació de la qual descobreix que en la base de les societats patriarcals hi ha hagut o hi ha un pacte fundador que és, en realitat, anterior a allò que fins ara es creia que fundava les societats humanes, i que Rousseau va denominar al segle XVIII el contracte social. El vertader pacte fundador era contracte sexual.
Per a Pateman, la base de la divisió sexual del treball resideix en la gènesis del contracte sexual. En la història del contracte sexual es troba el dret polític, que és el dret patriarcal o el dret civil que regeix l’ordre social patriarcal i del que depèn la llibertat civil. En aquest sentit, “el cotracte sexual és una història de subjecció2; i la subjecció implica dominació des de diversos àmbits, entre els que es troba el treball domèstic i de cures, però sobre tot des de la desigual reorganització patriarcal de la Modernitat en base al sexe.
– D’aquesta manera, el contracte sexual mostra com la diferència sexual, i la pròpia construcció d’aquesta diferència sexual com a diferència política sosté una divisió sexual del treball delimitat per dos àmbits: el públic (sobre el què es dirigeix l’atenció, allò masculí) i el privat (irrellevant, el del matrimoni, allò femení, domèstic).
– El treball assalariat o l’activitat política donen per suposat el rol de la dona com a la figura sobre la què recau el manteniment de la vida. Aquest és el treball domèstic i el de cures. Amb el paradigma mercantil del segle XIX, la llar deixa de ser una unitat productiva i econòmica, el treball domèstic, en la mesura que no produeix beneficis econòmics (capitalisme), no és una femina, no té per què ser remunerat, afecta l’estatus de les dones que també serà redefinida ideològicament, passant a ser les guardianes d’un tipus de vida, el domèstic.
Aquesta adscripció de la dona a l’espai domèstic i privat és el mecanisme per excloure-la del pensament il·lustrat, és a dir, dels drets polítics i de ciutadania, i serà fonamental per al nou ordre social patriarcal.
Manspreading: invasió de l’espai públic per part de l’home, generalment físic i trient-li espai a una dona però que també s’expandeix en tots els altres aspectes.
#NotAllMen: coletilla de la crítica que es fa al feminisme a l’hora de generalitzar les actituds masclistes. Quan una dona diu que els homes violen, sempre surt algú (generalment homes), dient “No todos los hombres son violadores, no nos metas a todos en el mismo saco”, cosa que és completament innecessària i desvirtua el problema d’estructures de poder i patriarcals que hi ha darrere i que el feminisme intenta visibilitzar.
Despatologització trans: reivindicar que ser trans no és un transtorn mental i que no sigui necessari passar per circuits psiquiàtrics per transicionar. Fins fa poc la transexualitat estava dins el catàleg de transtorns mentals, i encara avui és necessari presentar un informe psicològic per tal de canviar-se el nom i el gènere al document d’identitat. Se celebra l’últim dissabte del mes d’octubre, i dins el moviment trans de Barcelona fa anys que es fa una manifestació.
Disfòria: incomoditat que senten les persones trans cap al gènere que se’ls ha imposat al néixer, malestar que fa transicionar cap a un altre gènere, en què et sents més a gust. Fins el juny del 2018 la disfòria de gènere era considerada una malaltia psiquiàtrica per la OMS.
Deadnaming: dirigir-se a una persona trans no pel seu nom sinó pel nom assignat al néixer. Forma de transfòbia.
Misgender: forma de transfòbia, dirigir-se a una persona trans per un gènere que no és el seu, no utilitzar els pronoms correctes a l’hora de dirigir-s’hi. Per tal d’evitar-ho s’agraeix fer servir estratègies com preguntar a la persona quins pronoms utilitza o directament fixar-s’hi i referir-s’hi amb els que ellx mateix utilitza.
← El asfixiante aire del radicalismo rígido
#POLABSOLUCIÓ → | 0.843425 | curate | {"ca": 0.9617050182559226, "fr": 8.491126772522713e-05, "en": 0.011463021142905663, "es": 0.01545385072599134, "ru": 0.0019529591576802241, "eu": 0.0038210070476352213, "pt": 0.005519232402139764} | https://acciollibertariasants.wordpress.com/2018/10/31/taller-formacio-de-conceptes-de-genere-i-feminisme/ |
crawling-populars_ca_20200525_27_18196 | HE LLEGIT NO SÉ ON
4 min. 15/02/2012 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
La filosofia no és garantia de res, però ens acosta a la veritat
Els savis no tenen necessitat de filosofar, els ignorants no poden fer-ho. "La filosofia no és ni una panacea ni una garantia. Hi ha hagut grans filòsofs desgraciats o bojos (Nietzsche va ser successivament una cosa i l'altra), fins i tot n'hi va haver un, i no pas dels menors, que es va adherir al partit nazi.
David Fernàndez
16 Comentaris
12 Comentaris
16 Comentaris
9 Comentaris
13 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.488411 | curate | {"de": 0.03216374269005848, "eo": 0.019005847953216373, "it": 0.023391812865497075, "ca": 0.7792397660818714, "en": 0.033625730994152045, "es": 0.0935672514619883, "br": 0.019005847953216373} | : /cultura/cami-pujada-men-peu_0_646735361.html |
macocu_ca_20230731_0_153581 | Dret al revés, El. 1978/11/04. Teatre Casino de Granollers. Serra i Fontelles, Jaume [Autor]. Maragall, Agrupació Teatral [Companyia].
Història del gran soldat; al.leluia; un home diu adéu. VII Cicle de Teatre de Granollers. 1978/10/29. Granollers, Teatre Casino De. Granollers. Bread And Puppet ; Comediants [Companyia]. | 0 | curate | {"es": 0.14790996784565916, "ia": 0.03536977491961415, "ca": 0.5176848874598071, "zh": 0.03536977491961415, "en": 0.26366559485530544} | |
mc4_ca_20230418_10_453936 | WordPress / Interface Elements / MenusScroll Menu | Tag Vertical Navigation— Add -On per WorldWideScripts.netRep les nostres RSS per estar al dia!Nou! Segueix-nos com vulguis!★★★★Aquest component està disponible en 37 altres idiomes!ArabicBengaliDanishDutchEnglishEsperantoFinnishFrenchGermanGreekGujaratiHindiIndonesianItalianJapaneseKannadaKoreanMalayNorwegianPersianPolishPortugueseRomanian/Moldavian/MoldovanRussianSimplified ChineseSpanish/CastilianSwahiliSwedishTagalogTamilTeluguThaiTraditional ChineseTurkishUkrainianUrduVietnameseLa vista prèviaImatgesAds
Scroll Menu Recórrer el menú us permet inserir punts d'etiqueta en el document com a codi curt. Cada punt de Tag s'afegeix al menú de desplaçament com un botó, donant als usuaris del seu lloc una millor experiència de navegació i de control en grans o mitjanes pàgines. Vostè pot personalitzar la posició del menú i els estils / colors de botó. Opcions Posició de Menú Estil de botó Color del fons Color del text Mida de la Font Velocitat de desplaçament Tag proper Títol Actualitzacions / Canvis v1.01 - 1 març 2013 S'ha afegit la capacitat de seleccionar desplaçament o posició fixa dels botons v1.02 - 13 octubre 2013 Corregit l'error en PHP 5.4 DescarregarAltres components d'aquesta categoriaTots els components d'aquest autorComentaris dels clientsPreguntes freqüents i respostesPropietatsCreat:28 feb 13Darrera actualització:14 oct 13Navegadors compatibles:IE9, IE10, Firefox, Safari, Opera, Chrome, la versió del programariAlta Resolució:SíFitxers inclosos:JavaScript JS, CSS, PHPParaules claueCommerce, tots els articles, à, ncora, animació, à, rea, menú, navegació, punt, de desplaç, ament, codi curt, etiqueta, tí, tol, transició, vertical, wordpress | 0.791706 | curate | {"ca": 0.7600232423009878, "en": 0.2399767576990122} | https://ca.worldwidescripts.net/scroll-menu-tag-vertical-navigation-42527 |
cawac_ca_20200528_2_54865 | Dinamitzadors
La Xarxa Punt TIC s'acomiada d'aquest 2013 tot recordant els moments més significatius. Un any d'intensa activitat que començava amb la participació al Mobile World Congress al mes de febrer i que ens ha portat a la celebració de la Jornada de la Internet Social fa només uns dies.
Adam Teterus i Àlex Hillman són gestors d' Indyhall , un reconegut espai de coworking a la ciutat de Philadelphia (Estats Units). El seu èxit es basa en la construcció d'una comunitat de coworkers sòlida i estable. Durant la Coworking Europe Conference van compartir els seus secrets per consolidar comunitats de persones.
El programa d'edició d'imatge digital, Gimp, ja no té quasi secrets per al grup de gent gran que forma part del grup de Hackers, al punt TIC-Òmnia Riera Bonet, a Molins de Rei. Amb només un any de vida aquest punt ja ha consolidat una oferta d'activitats i formacions per a totes les edats.
El passat 27 d'octubre es va donar per finalitzat el curs online “Organitzar espais de coworking a l'eTIC” organitzat per la Fundació Esplai . L'objectiu del curs era descobrir les possibilitats que els espais i model del coworking poden aportar als punts de la Xarxa Punt TIC entorn a la creació de noves dinàmiques i l'optimització de recursos. | 0.846709 | curate | {"ca": 1.0} | http://punttic.cat/les_persones_dinamitzadors |
oscar-2301_ca_20230418_8_1497 | Et convidem a que facis un passeig per aquí i t'animis a llegir algun dels llibres que et recomanem i participis en alguna de les activitats que organitzem a la biblioteca. | 0.694576 | curate | {"ca": 1.0} | https://elblocdelamediateca.blogspot.com/2012/02/4-setmana-de-contes-p3.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_226348 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
EZIKE UCHE STANLY, SIMEON
COL.LEGI S.PAU APOSTOL ESP.APA,D
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17694155324259409, "ca": 0.6020816653322658, "en": 0.1321056845476381, "pl": 0.012810248198558846, "nl": 0.02241793434747798, "pt": 0.02642113690952762, "fr": 0.02241793434747798, "id": 0.004803843074459567} | : /jugador/1920/alevi-segona-divisio/alevi-segona-divisio/grup-44/36426474/31212866 |
cawac_ca_20200528_7_164355 | Primera derrota de l’Igualada Vòlei Club
PINTURES PLANELL IGUALADA VC 2, CV ESTRUCTURES OLOT, 3 Anoiaesports.cat.- Dissabte passat, l’equip sènior masculí A del Pintures Planell Igualada VC va perdre com a local davant un dels equips més fort de la lliga, l’Olot que enguany ha descendit de 1a Divisió Nacional. La nota positiva de la derrota és que van sumar un punt en la classificació per haver forçat la disputa del tie-break. Així el resultat del partit fou de 2 a 3. Els igualadins van començar prou bé, amb un primer set força consistent. En l’inici del segon set, però, els igualadins van patir una forta davallada i el rival ho va aprofitar aconseguint un diferencial de 6 punts. A partir d’aquest punt, la confiança dels igualadins va minvar irreversiblement. Amb esporàdics intents de millora en l’aspecte psicològic van perdre el 2on i 3er set. En el quart set, però, va ser l’Olot qui es va despistar cap a les acaballes d’aquest. A només dos punts de la victòria, l’Olot va començar a cometre errades i els igualadins van estar a l’expectativa amb una especial concentració. Finalment, els igualadins van aconseguir remuntar fent possible la victòria. Malauradament, en aquest cinquè set no van estar a l’alçada moralment i van perdre 10-15. Malgrat la derrota, l’Igualada ha aconseguit sumar un punt i encara es troba en la tercera posició de la taula. En la propera jornada s’enfrontaran amb el Sant Esteve, equip revel·lació d’aquesta temporada, doncs es troba en segona posició havent ascendit enguany de Segona Divisió Catalana. L’enfrontament es durà a terme el proper diumenge a les 11h al pavelló de Sant Esteve.
CLUB VÒLEI SANT PERE I SANT PAU,2 – PINTURES PLANELL IGUALADA VÒLEI CLUB,3 Dissabte passat el sènior femení A es va desplaçar fins a Tarragona per jugar contra el Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau. El partit va començar molt igualat. Tot i que les igualadines tenien millor defensa i millor atac que les rivals, les errades comeses mantenien a les locals igualades o, inclús, per sobre al marcador. Aquestes errades van acabar per decidir el set a favor de les tarragonines per 25 a 23. Als dos sets següents l’Igualada va resoldre algunes errades, sobretot en recepció, però l’atac continuava donant problemes. Malgrat els remats i els sacs fallats, les igualadines es van endur els dos sets següents per 22 a 25 i 21 a 25. Al quart set les errades en l’atac es van fer més que evident. Les de Sant Pere i Sant Pau es van posar per davant al marcador només començar el set. Mica en mica l’Igualada es va anar acostant al marcador, fins a arribar a igualar-lo al punt 25. En aquest moment, dos atacs fallats de l’Igualada van donar el set a les locals, que van guanyar per 27 a 25. Al cinquè set l’Igualada va tornar a tindre problemes, aquest cop en recepció. Unes males recepcions de sacs van fer que al marcador es reflectís un 5-1 a favor de les locals. Tot i aquest mal començament, l’Igualada va reaccionar i va aconseguir capgirar el marcador. Amb un parcial de 11 a 15 es van endur l’últim set i la victòria del partit. El pròxim partit serà dissabte 22 a les 16h a Sant Just. | 0.822257 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.anoiaesports.cat/?p=3252 |
macocu_ca_20230731_9_430493 | El Formiguer
Autor:Jenny Valentine;
Categoría:Literatura
ISBN: 9788466128216
Argumento de El Formiguer
Per a en Sam, que ha fet una cosa molt dolenta, aquella casa és el lloc ideal per desaparèixer. Per a la Bohemia, que passa moltes hores sola, no va a escola, i a vegades no té roba neta per posar-se, és un lloc per estar-se entre l'últim nòvio de la seva mare i el següent. De fet, aquell edifici de gent desarrelada i estranya és com un formiguer on cadascú intenta anar a la seva. La Isabel, la vella que viu al primer pis, és l'única que està pendent dels veïns, i sap els problemes que tenen tots... Quan la Bohemia decideix marxar sense avisar ningú, s'adonaran que si fan pinya la vida els serà una mica més fàcil.0 | 0.736103 | curate | {"ca": 0.8800557880055788, "en": 0.030683403068340307, "es": 0.06276150627615062, "pt": 0.026499302649930265} | |
cawac_ca_20200528_10_199695 | L'Escola Universitària de la Salut i l'Esport ha esgotat totes les places disponibles sobre la jornada que se celebrarà aquest dissabte dia 20 d'abril sobre "Abordatge Integral de l'Autisme" que dirigirà el doctor Josep Cornellà i el director del Grau en Fisioteràpia, Ismael Martí. S'ha creat una llista d'espera, en funció de les baixes d'última hora que es puguin produir. | 0.832553 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.euses.cat/campus-salt/index.php/ca/noticies/item/tancades-les-inscripcions-de-la-jornada?category_id=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_463788 | Miro la portada del diari i com sempre em quedo atònit =jo Us la penjo per si no l'heu vista al cafè: El titular es queixa de que els àrbitres ja comencen amb les ajudetes al Barça, amb una foto on es veu clarament que de penal res de res. Però sobre la foto, en blanc, en lletres que no es veuen gens comparades amb les altres, posa que el penal del Celta tampoc ho era. Llavors un partit de 3-1 hauria d'haver acabat 2-0, però no, l'àrbitre va ajudar el Celta a empatar el partit i va ajudar al Barça a guanyar-lo, però segons ells, només va ajudar al Barça. Mi no comprender Espero que els lectors merengues del diari també ho entenguin.
Que vagi fent, mentrestant, nosaltres anirem guanyant la Lliga, tu. | 0.83506 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_246806 | Descarregarà el fitxer '184' del grup Bosquejo de la historia de la medicina valenciana [Carreres/472 ] | 0.621029 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_169047 | La Plataforma en Defensa de les Pensions i dels Drets de la Gent Gran de Manresa ha emès un comunicat on mostra la seva preocupació per la fusió entre la Fundació Sant Andreu Salut i la Fundació Residència Montblanc. La plataforma considera que l'àmbit dels serveis a la gent gran està sent objecte d'un progressiu procés de "privatització i mercantilització".
La manca d'oferta pública suficient, te com a conseqüència que cada cop hagi en el mercat "més iniciatives privades pensades per convertir en negoci allò que hauríem de ser, majoritàriament, serveis públics".
És per això que la plataforma considera que l'anunciada fusió "hauria de ser una oportunitat per refermar la vocació de servei públic del nou ens i no al contrari". Així, espera que "el resultat final d'aquesta procés sigui un augment del nombre de serveis i places residencials amb finançament públic a disposició de la ciutat, així com també l'increment dels llocs de treball -en cap cas hauria de ser una excusa per rescindir o no renovar contractes de treball- i una aposta clara per a la innovació, la qualitat en els serveis i el reconeixement i millora de les condicions dels professionals".
Per això demana a l'Ajuntament que tingui un paper important en la constitució del nou ens, i que amb la seva implicació i col·laboració contribueixi a que sigui un instrument fonamental per desenvolupar les polítiques públiques d'atenció a l'envelliment i la dependència. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/88871/plataforma-dels-pensionistes-veu-amb-preocupacio-fusio-entre-residencia-montblanc-sant-andreu |
mc4_ca_20230418_5_625638 | Jornada sobre la condició d’agent de l’autoritat del personal de seguretat privada.Sr. Josep Lluís Florensa i Labazuy – Segurpricat Siseguridad
Jornada sobre la condició d’agent de l’autoritat del personal de seguretat privada.Sr. Josep Lluís Florensa i Labazuy Publicado el 19 junio, 201519 junio, 2015 por Consultoria Siseguridad Segurpricat Mà información de Siseguridad Jornada sobre la condició d’agent de l’autoritat del personal de seguretat privada
Aspectes penals: JOSEP LLUÍS FLORENSA LABAZUY, responsable d’Afers Penals de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Interior http://wp.me/p2n0XE-1Ja
Sr. Josep Lluís Florensa i Labazuy
Responsable d’Afers Penals
93 551 24 24
Edifici accessible Funcions
Controlar les actuacions penals relatives als interessos del Departament d’Interior i/o les actuacions penals relatives als membres de les direccions generals de Seguretat Ciutadana i d’Emergències i Seguretat Civil, així com del Servei Català de Trànsit, en els procediments penals incoats per òrgans judicials de Catalunya.
Controlar l’assumpció de la defensa dels interessos del Departament i/o dels membres del cos de mossos d’esquadra implicats en procediments penals incoats per òrgans judicials dels àmbits territorials de Girona, Lleida i Barcelona.
Fer el seguiment davant els òrgans de la jurisdicció penal de les actuacions que afecten els procediments penals (judicis de faltes, diligències prèvies, diligències urgents, procediments de menors, etc.) per tal de defensar els interessos del Departament i/o dels agents del cos de mossos d’esquadra.
Controlar, supervisar i verificar les actuacions necessàries en els procediments penals (procediment abreujat, sumari, etc. ), tant durant la fase intermèdia com durant l’acte del judici oral, per tal de defensar els interessos del Departament i/o dels membres del cos de mossos d’esquadra implicats.
Controlar el còmput dels terminis de prescripció dels procediments penals per tal d’evitar que es produeixin situacions que perjudiquin els interessos del Departament i/o dels agents de policia implicats.
Coordinar l’activitat processal i penal dels altres professionals habilitats per a la defensa dels interessos del Departament i/o dels membres del cos de mossos d’esquadra implicats en procediments penals.
Controlar i supervisar les relacions de l’Assessoria Jurídica en matèria penal amb els altres centres d’actuació penal (Gabinet Jurídic, advocats de lliure exercici, etc.) i amb els serveis d’assessorament jurídic del Departament, així com amb els òrgans tècnics del cos de mossos d’esquadra.
Estudiar i analitzar les principals novetats legislatives, doctrinals i jurisprudencials que es produeixin en l’àmbit penal i processal, i comunicar les conclusions extretes d’aquest anàlisi als diferents serveis d’assessorament jurídic del Departament i als òrgans tècnics del cos de mossos d’esquadra.
Supervisar les bases de dades del treball penal, confeccionar informes estadístics d’aquest treball i formular propostes d’adequació o modificació d’acord amb el resultat d’aquests informes.
Participar en la formació dels membres del cos de mossos d’esquadra als efectes de les seves actuacions davant els òrgans judicials i als efectes del seu reciclatge i formació permanent respecte de les novetats legislatives.
Etiquetas: acto, agencia tributaria, alta, andamio, arsenio, boe, centrales nucleares, comunidad de madrid, comunidades autónomas, congreso de los diputados, consultora de seguridad internacional, cuerpo nacional de policia, de la guardia, de los diputadosCategories: . Maritimo. Detective Pesca Marítimo. . Detective, a, a Marítimo. Detective, a Marítimo. Detective Privado, aGuarda Pesca, aGuarda Pesca Marítimo. Detective Privado, ARMAS PROHIBIDAS, ARMAS Y EXPLOSIVOS SEGURIDAD, as Naciones Unidas coleccionista
2 comentarios sobre “Jornada sobre la condició d’agent de l’autoritat del personal de seguretat privada.Sr. Josep Lluís Florensa i Labazuy” Julian Flores Garcia dice: 19 junio, 2015 en 13:05 Jornada sobre la condició d’agent d l’autoritat del personal de seguretat privada.Sr. Florensa i Labazuy http://wp.me/p2mEY0-2tj
Responder Pingback: Consejos para prevenir el #sexting y denúncienlo de forma privada a [email protected] #policia #CNP | Blog de Seguridad Pùblica y Privada Nacional Responder Cancelar respuesta Introduce aquí tu comentario...
PrevioEl catedrático de Economía Santiago Niño-Becerra y la profecía de Jeremy Rifkin: el fin del trabajo tal como lo conocenos.SiguienteProtección Civil y Emergencias avisa por lluvias y tormentas | 0.589326 | curate | {"ca": 0.7029702970297029, "es": 0.22706270627062705, "de": 0.008360836083608362, "eo": 0.0019801980198019802, "pt": 0.02838283828382838, "fr": 0.00022002200220022002, "en": 0.031023102310231022} | https://directorseguridadprivada.wordpress.com/2015/06/19/jornada-sobre-la-condicio-dagent-de-lautoritat-del-personal-de-seguretat-privada/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_240784 | Ja fa temps que li dono voltes a la opció de canviarme d'ordre els cognoms ja que m'identifico molt més amb el de la família de part de mare que no pas amb la de part del pare. M'agrada i no tinc cap problema en dirme com em dic però m'agradaria que els meus fills duguèssin el cognom de la que jo considero la meva familia més propera. Que en penseu? Ho heu fet mai? val la pena?... gràcies!
El meu cas és similar al teu i algun cop m'ho he plantejat de fer-ho. No tinc cap problema amb l'ordre actual dels cognoms, però tampoc en tindria cap mania per canviarme'ls. El que em fa por és que és una incògnita saber fins a quin punt això podria portar problemes: temes de papers oficials, justificar parentesc, bla bla bla. A veure si algú ho ha fet i ens en pot informar
Si, això dels papers també pot ser un problema! No ho se, aviam si algú sap quelcom! | 0.76452 | curate | {"ca": 0.9229857819905213, "es": 0.07701421800947868} | |
mc4_ca_20230418_3_753599 | Notícies - Cs demanarà al ple que es reubiquin les instal·lacions de la Policia Nacional espanyola
Cs demanarà al ple que es reubiquin les instal·lacions de la Policia Nacional espanyola
En una roda de premsa, el partit també ha qualificat de 'decebedora i vergonyosa' la decisió de l'EMD d'incrementar els seus sous 'a esquenes' seves
Sergio Blázquez, Aldo Ciprián i Anna Cano a la roda de premsa / Foto: Cugat Mèdia
el 3/febrer Clara Bardají Política PDF
Cs vol que l'Ajuntament reubiqui les instal·lacions 'insalubres' de l'oficina de la Policia Nacional espanyola a Sant Cugat, actualment al carrer Vallès. A través d'una moció al ple de febrer, el partit insta l'equip de govern que trobi un nou espai en un màxim de tres mesos perquè el cos policial pugui seguir desenvolupament la seva tasca a la ciutat, principalment centrada en gestions de documents. La formació taronja, que ja va presentar una moció similar el 2016 i es va aprovar amb el suport de Convergència, PSC i PP, creu que si no se soluciona, les oficines hauran de tancar.
El text, presentat aquest dilluns durant una roda de premsa de Cs, recorda que l'Ajuntament va cedir el local actual a la Policia Nacional espanyola el 1978. Les instal·lacions del carrer Vallès reben, segons la formació taronja, unes 20.000 gestions a l'any entre els diversos tràmits de documents i certificats que expedeix i que desenvolupen una plantilla formada per uns 10 funcionaris de la Policia Nacional.
El portaveu de Cs, Aldo Ciprián, assenyala que les instal·lacions, que tenen més de 30 anys, són 'insalubres, inhabitables, amb humitats i indigne'. Ciprián recorda que l'equip de govern va descartar al darrer ple ubicar, a proposta de Junts per Sant Cugatm un futur casal d'avis en l'actual local de la brigada municipal, molt proper a la comissaria, pels mateixos problemes que ells destaquen.
Per això i perquè consideren que s'ha quedat petita per a una ciutat de més de 90.000 habitants, Cs demana a l'Ajuntament que cedeixi unes instal·lacions 'més concorde a la població actual' que té Sant Cugat i 'més dignes' per als funcionaris i els visitants. La formació taronja dona un màxim de tres mesos perquè l'equip de govern doni una resposta a aquesta petició.
Cs, contra l'increment dels sous a l'EMD de Valldoreix
Durant la roda de premsa d'aquest dilluns, Cs també ha valorat l'acord dels vocals de l'EMD per incrementar les seves retribucions i dietes. La vocal taronja de l'administració, Anna Cano, ha qualificat aquesta decisió de 'decebedora i vergonyosa' i que s'ha pres 'a esquenes' seves i de Cs. Com han explicat, volen que aquesta acció 'arribi a la ciutadania' i, per això, engeguen una campanya informativa per queixar-se públicament de la decisió de l'EMD i donar-la a conèixer a tota la ciutadania.
A més, Cano remarca que sis mesos enrere es va aprovar el cartipàs i tant el govern com l'oposició estaven 'conformes'. La taronja assegura que 'la dignificació dels polítics' s'aconsegueix treballant per a la ciutadania i no 'cobrant més' abans d'haver solucionat els problemes del territori.
Aldo Ciprián
Les instal·lacions són insalubres. S'ha negat, per part de l'equip de govern, la cessió d'un local a la mateixa zona pel casal d'avis perquè es va demostrar que no era habitable, hi havia humitats i era indigne per qualsevol tipus d'activitat que no fos d'emmagatzematge. | 0.857224 | curate | {"ca": 0.9964028776978417, "cs": 0.0035971223021582736} | https://www.cugat.cat/diari/opinio/147497 |
mc4_ca_20230418_3_501375 | COSA by Petiso - 13-7-2019
Programació del dia 13-7-2019
Només a partir de la data 13-7-2019
11:53 Manual de supervivència - Un país com cal
12:42 TV3xUnTub - Ramon Gener
13:57 Obrint plaça - L'amor
Els castells són un lloc idoni per enamorar-se? Coneixerem la història d'amor del Cesc, cap de colla de la Jove Xiquets de Valls i que dedica molt temps als castells, i l'Annabel, que ha acabat fent seva la passió del seu marit. I de l'amor també en parlaran els actors Joel Joan i Anna Sahun, que comparteixen vida i feina, la psicòloga Arantxa Coca, que analitza per què sorgeix l'amor al món casteller, o el músic Lluís Gavaldà, el germà de l'Annabel, que entén la passió del seu cunyat pels castells perquè ell sent el mateix per la música.
15:37 Tarda de cine - El cavaller fosc
18:13 Tarda de cine - Catwoman
CATWOMAN (Catwoman) Idioma versió original: anglès Producció: Warner Bros. Pictures, Village Roadshow Pictures, DiNovi Pictures, Frantic Films i Maple Shade Films, 2004 (Estats Units) Direcció: Pitof Durada: 99 minuts Guió: John D. Brancato, Michael Ferris i John Rogers, basat en un argument de Theresa Rebeck, John D. Brancato i Michael Ferris, segons els personatges creats per Bob Kane Fotografia: Thierry Arbogast (color) Música: Klaus Badelt Intèrprets: Halle Berry (Patience / Catwoman), Benjamin Bratt (Tom Lone), Sharon Stone (Laurel Hedare), Lambert Wilson (George Hedare), Frances Conroy (Ophelia), Alex Borstein (Sally) Patience és una dona tímida i sensible que malbarata el seu talent artístic fent de dissenyadora gràfica per a la gran companyia de cosmètics Hedare Beauty. L'empresa la dirigeixen George i Laurel Hedare, una parella de caràcter despòtic. Per casualitat, Patience s'assabenta d'un secret sinistre sobre el nou producte revolucionari que la Hedare està a punt de llançar al mercat, i aleshores algú intenta assassinar-la. Però la noia aconsegueix salvar-se, renaixent amb totes les qualitats d'un gat. D'aquesta manera, Patience durà una doble vida: la seva de sempre i la del seu alter ego, Catwoman, una dona amb poders extraordinaris i apariència felina.
21:59 Preguntes Freqüents - "Preguntes freqüents": entrevista a Joan Baez i les tensions dins el món sobiranista
A cadires ens acompanyaran els periodistes Xabier Lapitz, Natàlia Vila, Vicent Partal i Rodolfo Irago. Amb ells abordarem el bloqueig entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per aconseguir la investidura, i també analitzarem la divisió entre JxCAT i ERC amb diversos protagonistes de l'espai sobiranista. Els preguntarem si s'està començant a dibuixar un nou escenari al món independentista. Completarà el bloc polític una entrevista amb Jordi Sànchez a la presó de Lledoners. Al FAQS també entrevistarem la cantant i activista Joan Baez. Donald Trump, la revolució feminista, el canvi climàtic i la qüestió catalana son alguns dels temes que abordarem amb Baez. Mantindrem una conversa amb el rector de la parròquia de Santa Anna, Peio Sánchez, i amb la monja Maria Victòria Molins, impulsora de l'hospital de campanya ubicat en aquesta església barcelonina. Tots dos estan atenent nens, menors i joves desamparats. També comptarem amb l'actuació musical de la rapera valenciana Tesa. Completen el FAQS les col·laboracions habituals de Pilar Rahola, Maiol Roger, Quico Sallés i Joaquim Luna.
01:43 Notícies 3/24
03:00 Ritmes a l'estudi - PROYECTO ABYECTO
04:00 Blues a l'estudi - DAVID GIORCELLI
21:56 Petitet - Petitet
23:34 Quan arribin els marcians - Successos experiència de vida i Emma Vilarassau
Successos experiència de vida i Emma Vilarassau
La cobertura de la informació de successos, l'experiència de provar noves experiències en la maduresa i l'actriu Emma Vilarasau, protagonistes d'un nou capítol marcià.
00:12 Inèdits - Inèdits - Anna Murià
Inèdits - Anna Murià
Material inèdit del personatge Anna Murià
00:56 Miracles de la natura - Superpoders
01:54 km33 - Gàmbia. El somriure d'Àfrica
02:28 L'odissea del menjar - Cuinem; per tant, som humans
03:27 L'illa del tresor - Javier Cercas
03:51 L'illa del tresor - Rosa Regas
Joan Barril i Joan Ollé tornen a "L'illa del Tresor" del 33 amb l'escriptora Rosa Regàs, directora de la Biblioteca Nacional. Dels anys de l'exili als dies a Madrid, de la literatura a les banderes, passant pels gintonics de la gauche divine i per la seva personal banda sonora, Rosa Regàs naufraga a L'illa disposada a convertir el regne dels Joans en una sala de lectura de silencis compartits. A més, pel mateix territori on es perd la directora de la Biblioteca Nacional s'hi infiltrarà el ballarí Andrés Corchero, la biografia musical de tres sirenes, i les paraules torbadores dels personatges del Guernika, el quadre de Picasso ressuscitat com un veritable tresor.
04:17 Karakia - Cultures del Marroc i d'Itàlia
05:06 Bèsties - La tortuga
05:33 Thalassa - Els sentinelles de la costa
06:00 Tork - L'aniversari
06:07 Tork - Quina picor!
En Tork, en Batt i l'Iris cauen en unes ortigues i els pica tot el cos. L'Iris ho intenta solucionar amb encanteris, però no es pot concentrar i només aconsegueix empitjorar-ho i provocar altres mals.
06:12 Tork - La gimcana
06:18 Tork - Batt màgic
06:24 Tork - De peus a terra
06:30 Tork - La papallona grisa
06:35 Tork - L'encarregat
06:41 Tork - Un gronxador fantàstic
06:51 Les Tres Bessones - Romeu i Julieta
07:14 Les Tres Bessones - Els viatges d'Ulisses
07:36 Les investigacions de la Mirette - L'Esfinx, feta miques
L'Esfinx, feta miques
Mentre visiten la seva amiga Saoussen a Egipte, la Mirette i el seu fidel gat ajudant Jean-Pat es queden estupefactes en descobrir que l'Esfinx ha estat robada i reemplaçada per un escenari pintat! Sembla que es tracti d'un cas difícil, però difícil no implica pors per a la Mirette... Ans al contrari! Després d'una anàlisis exhaustiva sobre les proves, la Mirette, la Saoussen i el Jean-Pat se n'adonen que, per tal de cometre el crim, el malfactor ha utilitzat un fluid extraordinari que és capaç de reduir qualsevol objecte en milers de peces com un trencaclosques. Així és com l'Esfinx ha desaparegut en petites peces a mans d'un maquiavèl·lic cervell. Un lladre misteriós, a qui els nostres herois ben aviat identificaran: el Gran Malvat Internacional, l'únic criminal capaç de fer una cosa així. Però, com s'ho faran per fer-lo sortir del seu amagatall? La Mirette té la idea de fer-li creure que ha robat una rèplica, fent que sigui notícia a la premsa local. El Gran Malvat Internacional cau en el parany de quatre grapes i, boig de ràbia, torna a l'escena del crim, aquest cop per robar l'Esfinx real. Tot i així, la Mirette, el Jean-Pat i la Saouseen estan preparats i l'esperen...
07:47 Les investigacions de la Mirette - Cap flor per a la Mirette
08:00 Comptem amb la Paula - Busquem ous de Pasqua
08:11 Comptem amb la Paula - L'emoció del foc de camp
08:20 Comptem amb la Paula - En Tim, malabarista
08:31 El Mic i els seus amics - Eram, sam, sam
08:56 Kikoriki - El duel
09:06 Kikoriki - Reacció malsana
Reacció malsana
Un meteorit lluminós aterra al jardí del Barry. Cal examinar-lo, perquè pot ser perillós. El Krash, però, decideix veure'l de prop tot i els advertiments del Dokko i es contagia d'una malaltia que l'hi confereix superpoders. Tot i les proves que li fan, el Dokko continua pensant que ha de tenir efectes adversos. Serà ell l'únic que no se'n contagiï?
09:15 Kikoriki - Cuidem-la
Cuidem-la
Un dels lemes preferits de l'Olga és "l'acció fa la força". Però quan comença a fer-se gran i a patir de la salut, els habitants de Kikoriki li demanen que freni una mica i que s'ho prengui amb calma per poder tenir cura d'ella...
09:26 Els bons ossos bruns: Ja és primavera! - A la recerca d'un canari
A la recerca d'un canari
L'amo del llenyataire Vick li ordena que busqui un canari per la seva dona. Però el Vick, en lloc de caçar un canari, atrapa la mussol Xut-Xut. Perquè l'amo no s'enfadi amb ell, el Vick ensinistra la Xut-Xut perquè faci coses com cantar i malabarismes.
09:40 Els bons ossos bruns: Ja és primavera! - Gimnàstica forestal
Gimnàstica forestal
El Bruc està molt amoïnat perquè els animals estan molt dormilegues i no vigilen com cal el bosc. Perquè s'espavilin, els fa fer gimnàstica. Però el que ho fa millor de tots és un conill que ha arribat nou al bosc. Els animals estan entusiasmats amb ell... fins que descobreixen qui és en realitat.
09:50 Històries dels caçadors de monstres: A cavalcar! - El gran retorn del doctor Manelger
El gran retorn del doctor Manelger
L'Itsy-Bits va a buscar els Números a Hakum perquè l'ajudin amb el doctor Manelger, que segons ell ha caigut en un estat de tristesa i depressió. Ells només accepten d'anar-hi perquè els diu que potser sabrà alguna cosa d'on tenen l'Avinia els Riders foscos. Un cop són a casa del científic, veuen que encara queda un monstre mecanitzat i li exigeixen que el desmecanitzi, cosa que farà reaccionar el doctor.
10:13 Històries dels caçadors de monstres: A cavalcar! - El Lute contra el Galerna
El Lute contra el Galerna
El Lute i el Navirou se separen per anar a buscar l'Avinia o alguna pista que els permeti descobrir on la tenen segrestada els Riders foscos. Però de seguida es troben amb el Galerna i el seu felyne. El Lute es nega a lluitar, mira de parlar-hi perquè li diguin on és la seva amiga i per què l'han segrestat. Sorprenentment, el Galerna li dona part de la informació.
10:33 La família del Super3 - La família - Capítol 650
La família - Capítol 650
10:58 Les Sisters - Duo de germanes
11:09 Les Sisters - Crisi de creixement
11:22 Les Sisters - Popular
11:33 Les Sisters - Quina festa!
11:44 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - Rogercop
12:06 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - Animan
12:29 Els germans Kratt - El concurs cocogàtor
12:50 Els germans Kratt - El què de les praderies
13:11 Salve, rei Julien! - Jo soc Pet-pàrtac
Jo soc Pet-pàrtac
A l'escola dels gladiadors, pinten bastos per al rei Julien i en Maurice: el seu oncle vol que lluitin a mort contra el gladiador més letal, en Thrax. Mentrestant, en Saüc busca entre els records d'infantesa els objectes que ajudaran en Koto a recuperar el seu jo més bondadós. I en Mort Llest fa la seva aparició per ajudar en Timo i la Mama-bot a posar en marxa el portal dimensional.
13:35 Salve, rei Julien! - Per qui toquen les campanetes
13:58 El detectiu Conan - L'escenari del crim és un local molt estret
L'escenari del crim és un local molt estret
En Korogo està bevent en un restaurant molt petit amb tres clients més i tots quatre decideixen sortir del local per motius diferents. Quan hi tornen a entrar es troben la mestressa del restaurant morta damunt de la barra, amb un ganivet clavat al pit. En Conan es presenta al local amb la Ran amb la intenció de resoldre el misteri, però sembla que l'únic possible culpable té una bona coartada.
14:20 El detectiu Conan - Compte amb la dieta
14:42 Oddbods - El rei de la festa
14:49 Oddbods - Abducció alienígena
14:56 Oddbods - Un bon cor
15:03 Oddbods - El gran ballarí
15:09 Oddbods - Abandonats
15:16 Oddbods - El preu de la fama
15:23 Oddbods - Ho diuen les cartes
15:32 Duma - Duma
DUMA (Duma) Idioma versió original: anglès Producció: Warner Bros. Pictures, Gaylord Films, John Wells Productions i Pandora Pictures, 2005 (Estats Units) Direcció: Carroll Ballard Durada: 95 minuts Guió: Karen Janszen i Mark St. Germain, basat en el llibre "How it was with Dooms", de XAn Hopcraft i Carol Cawthra Hopcraft Fotografia: Werner Maritz (color) Música: George Acogny i John Debney Intèrprets: Alex Michaeletos (Xan), Campbell Scott (Peter), Mary Makhatho (Thandi), Nthabiseng Kenoshi (Lucille), Hope Davis (Kristin), Jennifer Steyn (tieta Gwen) Xan és un noi que viu amb els seus pares en un ranxo a l'Àfrica. Un dia descobreixen una cria de guepard òrfena i decideixen adoptar-lo. L'anomenen Duma i es converteix en el millor amic de Xan. Però quan l'animal es fa gran, Peter, el pare de Xan, el vol tornar al seu hàbitat natural perquè s'hi reintegri.
17:06 Rupert & Sam - L'illa misteriosa
17:09 Rupert & Sam - La mosca
17:11 Rupert & Sam - L'iceberg
Fa una calor terrible a l'illa. A l'horitzó es divisa un iceberg que s'acosta. Sembla la solució per a tots, encara que no és la mateixa per a cadascú: el Gavi vol refrescar-se i en Sam pujar-hi per fugir.
17:14 Rupert & Sam - No ronquis
17:18 Artús i els vailets de la Taula Rodona - La travessamuralles glacial
La travessamuralles glacial
La Igerna i la Morgausa, dues de les germanes Tintagel, han enviat una avantpassada fantasma a Camelot amb la missió de robar l'espasa Excalibur. Una nit, el fantasma s'apareix a la cambra de la Ginebra. L'endemà, els amics de la Taula Rodona pensen un pla per capturar-la, amb l'ajuda d'un cofre màgic que els ha deixat el mag Merlí i la col·laboració, una mica a desgrat, de la Morgana, la tercera germana Tintagel.
17:29 Artús i els vailets de la Taula Rodona - La revolta de les fades
17:39 Artús i els vailets de la Taula Rodona - Missió Meugrú
Missió Meugrú
En Mordred i les seves cosines Morgausa i Igerna tenen un pla per convertir el Meugrú en un gat llop per utilitzar-lo contra el rei Uter Pendragó, però no saben que aquest gat ja s'hi converteix sol, en gat llop. En Galvany i la Ginebra s'esforcen perquè els dolents no puguin dur a terme el seu pla, però necessitaran l'ajuda dels altres aprenents de cavallers i també la del mateix gat.
17:51 Zip Zip - Les lladregates
18:02 Zip Zip - Càmeres, acció!
Càmeres, acció!
Els Livingstone decideixen deixar una càmera gravant a casa per veure què fan els animals quan ells no hi són. En Washington, que no en sap res, passa per davant de la càmera sense la disfressa de gos. Quan els Livingstone tornen a casa, veuen una guineu a les imatges gravades i avisen la gossera perquè la busqui pel barri. En Washington, que s'ha quedat al carrer sense la disfressa de gos, ha de fugir i amagar-se.
18:13 Zip Zip - Nyam, nyam
En Sam s'engreixa tant que ja no li cap la disfressa de gat. En Washington li diu que faci règim i li proposa de sortir a córrer pel carrer per aprimar-se. Però, tot fent exercici, en Sam va a parar al jardí d'una senyora que li comença a donar galetes. En Sam n'està encantat, i sembla que la senyora de les galetes vulgui tenir un senglar com a animal de companyia. Però aviat es descobrirà que té unes altres intencions per cuidar-lo i atipar-lo tant.
18:26 Els germans Kratt - L'extraordinària cursa animal
18:47 Els germans Kratt - El misteri de la praderia
19:11 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - El Mim
19:32 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - Els orígens (1a part)
20:01 En Grizzy i els Lèmmings - El mapa del tresor
20:08 En Grizzy i els Lèmmings - Art animal
20:17 En Grizzy i els Lèmmings - El poder de les flors
20:23 En Grizzy i els Lèmmings - Ós rebobinador
20:30 Winx: el secret del regne perdut - Winx: el secret del regne perdut
Winx: el secret del regne perdut
Fa 16 anys, els mags guerrers més poderosos de la Dimensió Màgica es van sacrificar per lluitar contra el mal absolut. Ara, el destí de tot el regne es troba en mans d'una noia: Bloom, la fada amb el signe de Dragó. Acompanyada per les seves amigues del Winx Club, Bloom haurà d'enfrontar-se al seu desafiament més important: entrar en la dimensió obscura i lluitar contra el mal absolut amb la finalitat de retornar els seus pares a la vida i revelar, finalment, el misteri vinculat als seus orígens. Aconseguiran les Winx derrotar les criatures més terrorífiques i trobar l'últim Rei de Domino? Podrà Bloom salvar el regne perdut i convertir-se en Princesa de Domino? El destí de tota la Dimensió Màgica depèn d'elles.
06:23 Zona zàping
06:58 Especials Esports - 360: Raúl Sánchez violència esport
07:03 Programes Externs Esports - Trofeu Internacional Ciutat de Vic
07:31 Zona UFEC
07:41 Programes Externs Esports - World Sailing Show 3
08:05 Programes Externs Esports - Refugis i guardes cap.4
08:17 Programes Externs Esports - Refugis i guardes cap.5
08:31 Programes Externs Esports - Refugis i guardes cap.6
08:44 Temps d'aventura - + info
09:10 Zona zàping
09:45 World Roller Games 2019 - Velocitat: Final 15.000m Eliminació M+F Sènior
10:58 World Roller Games 2019
11:10 World Roller Games 2019 - Inline Freestyle: Final Clàssic Pair Sènior
12:40 World Roller Games 2019 - Roller Derby: Final Masculí
14:10 World Roller Games 2019 - Roller Derby: Final Femení
15:02 World Roller Games 2019 - Artístic: Programa Llarg Top 10 Femení Sènior
15:56 World Roller Games 2019 - Artístic: Programa Llarg Top 10 Masculí Sènior
17:48 Especials Esports - 360: Un barceloní patina per l'Argentina als WRG
17:52 World Roller Games 2019 - Inline Freestyle: Final Speed Slàlom KO Masculí Sènior
19:01 Especials Esports - 360: La velocitat sobre patins en línia
360: La velocitat sobre patins en línia
La modalitat de patinatge de velocitat dels World Roller Games estrena una pista ovalada de 200 metres de corda per on "volaran" els patinadors més ràpids del món.
19:03 World Roller Games 2019 - Inline Freestyle: Final Speed Slàlom KO Femení Sènior
19:40 Especials Esports - 360: L'alpí en línia es postul·la com a l'esport del futur
360: L'alpí en línia es postul·la com a l'esport del futur
L'alpí en línia es veu preparat per deixar de ser un esport minoritari en un futur si les condicions climàtiques dificulten la pràctica des esports d'hivern.
19:43 Programes Externs Esports - Refugis i guardes cap.4
19:55 Superbikes - Mundial Superbikes Estats Units: SBK Superpole
20:48 World Roller Games 2019 - Artístic: Quartets (Final)
21:54 Fórmula E - Fórmula E Nova York
22:55 Superbikes - Mundial Superbikes Estats Units: SBK Race 1
23:51 World Roller Games 2019 - Velocitat: Final 100m Sprint M+F
00:16 World Roller Games 2019 - Artístic: Small Show
02:54 World Roller Games 2019 - Hoquei en línia: Finals Sènior Masculina i Femenina
05:12 KM 0 - + info | 0.787569 | curate | {"en": 0.04825980809629251, "ca": 0.8894566513370805, "pt": 0.00363367966842673, "es": 0.024129904048146255, "sv": 0.0013058536308408562, "fr": 0.02401635155850792, "it": 0.004825980809629251, "cs": 0.0032930221995117245, "pl": 0.0010787486515641855} | https://cosa.totsrucs.cat/?day=13&month=7&year=2019 |
vilaweb_ca_20220728_0_81859 | El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reclamat avui al govern espanyol començar a treballar en un nou model de finançament per al País Valencià. En resposta, la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría ha avançat que el pròxim 10 de febrer s’aprovarà la creació d’un grup d’experts per abordar la reforma del finançament i que traslladarà les seves conclusions al consell de política fiscal i financera.
Així ho han explicat Puig i Santamaría en declaracions als mitjans després de la reunió que han mantingut aquest matí al Palau de la Generalitat. Puig ha qualificat la reunió de ‘fructífera’ pels valencians. En la trobada, també s’ha tractat la qüestió del corredor mediterrani i la vice-presidenta espanyola ha reiterat al govern valencià el compromís de l’executiu de Rajoy amb una infraestructura ‘fonamental per a vertebrar Espanya’.
Els diners pels danys del temporal
Durant la reunió també s’ha tractat la qüestió del temporal que va patir el País Valencià fa unes setmanes. Puig ha reclamat a la vice-presidenta espanyola que l’import destinat a pal·liar els danys del temporal no computi com a deute, sinó que tingui un tractament especial com ja s’ha fet en altres ocasions.
En resposta, Sáenz de Santamaría ha dit que l’executiu espanyol estudiarà la demanda per veure si és possible ‘en el marc d’estabilitat pressupostària establert per la Unió Europea’. El president de la Generalitat també ha demanat al govern espanyol una solució ràpida per a donar resposta als ‘danys catastròfics’ que va provocar el temporal al País Valencià. Sáenz de Santamaría ha recordat que l’executiu de Rajoy ha aprovat un decret llei per a fer-hi front. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/puig-demana-a-la-vice-presidenta-espanyola-que-els-diners-destinats-als-danys-del-temporal-no-computin-com-a-deute/ |
mc4_ca_20230418_5_205926 | Els sindicats independentistes convoquen vaga general per a l'11 d'octubre
El preavís d'aturada a tot Catalunya es fa a les portes de la sentència del Suprem sobre el judici del procés
Redacció 01/10/2019 - 08.25 Actualitzat 01/10/2019 - 11.41
Pancarta sobre la vaga general durant la concentració de plaça Universitat per la vaga del 21F
La sentència del judici de l'1-O, que es farà pública d'aquí uns dies, provocarà una sèrie de mobilitzacions convocades pel moviment independentista. La primera d'aquestes mobilitzacions que s'ha anunciat és una vaga general prevista per a l'11 d'octubre. Els sindicats independentistes, la Intersindical CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya, han registrat el preavís de vaga en un context de precampanya electoral i a les portes de la sentència del judici del procés.
La Intersindical va impulsar les aturades del 21 de febrer d'aquest any, coincidint amb l'inici del judici del procés i l'aturada de país del 3 d'octubre just després del referèndum.
Jesús Palomar, membre del secretariat de la Intersindical, ha dit a Catalunya Ràdio que els motius formals per anar a la vaga són laborals -per exemple, reclamen un salari mínim de 1.200 euros o la promoció de la igualtat de gènere-, però hi ha un rerefons polític.
"No som una organització política, però el context polític influeix molt. Lògicament, la vaga la convoquem per motius laborals i socials, però entenem que hi ha un context polític que també està aquí, i no el podem obviar. Per tant reclamem tots els drets, laborals, socials, nacionals... Totes aquelles mancances que té la ciutadania de Catalunya."
El preavís de vaga arriba poc abans que es faci pública la sentència del judici del procés
Els empresaris no veuen amb bons ulls la convocatòria de vaga de l'11 d'octubre anunciada pels sindicats independentistes. Pel president de la CEOE, Antonio Garamendi, ni la situació econòmica ni tampoc la situació política, en ple procés electoral, fan que una vaga general sigui ara una bona opció. Emplaça els sindicats a negociar:
"No crec que sigui bo, i més en un moment de desacceleració econòmica, posar entrebancs en el camí. Crec que el diàleg és el que porta a acords, i amb voluntat s'arriba a aquests acords."
El president de la CEOE ha aprofitat per demanar als partits polítics que arribin a un acord per formar un govern "moderat" que doni estabilitat econòmica al país. | 0.845012 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ccma.cat/324/els-sindicats-independentistes-convoquen-vaga-general-per-a-l11-doctubre/noticia/2951715/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_162995 | Cal no confondre escriure en light i escriure en folklòric. Si un barceloní escriu «sisplau, abans d’ana’ns-en digue’ls-hi que el caldo ha sigut molt bo», o si un mallorquí escriu un text a un diari tot en salat, això és escriure en light. És a dir escriure així com es parla al carrer. I què és escriure en folklòric? Doncs escriure en català normatiu i normal però implantant un article salat cada vegada que trobem una paraula que puguem considerar un topònim, un quasitopònim, un paratopònim, el nom d’una cosa molt nostra, una cosa molt típica, una cosa molt entranyable o una cosa que ens faci pessigolletes en el coret.
Per exemple, fa poc, a Palma es va inaugurar el reconstruït Pont des Tren. El Pont des Tren, per als qui no ho sàpiguen, és un pont que està situat prop de l’Estació des Tren, o més exactament al límit del Parc de ses Estacions, tocant a l’Estació dets Autobusos. Fins fa poc, hi passaven per davall les Vies des Tren, però ara les vies han estat substituïdes per un gran carrer que arriba a sa Via de Cintura. El Pont des Tren va ser dissenyat per s’Arquitecte Bennàzar, el gran arquitecte de la Palma moderna. Bennàzar es va encarregar de la demolició de ses Murades, del projecte de ses Avingudes, i construí, entre molts altres edificis, s’Escorxador, la Plaça des Toros, l’edifici de Sa Nostra, davant sa Casa de Cultura, a més d’objectes singulars com l’escala d’honor de s’Ajuntament i la Columna des Baròmetre de la plaça de sa Porta Pintada, dita també plaça d’es Panya. També va fer els plans de s’Escola Graduada, a ses Avingudes, i de sa Fàbrica d’Electricitat, en el solar on ara es construirà es Palau de Congressos i altres edificis, en el conjunt conegut com sa Façana Marítima. Tornant al Pont des Tren, l’havia fet miques un regidor de s’Ajuntament, famós perquè va ser processat per múltiples escàndols, com un de malversació de fons amb un castell de plàstic en el parc de sa Riera, allà davant es Cementeri, i altres malifetes que van fer que acabàs a sa Presó.
Doncs sí, tenim sa fórmula per a donar sal i salero a la llengua, encara que no hem trobat sa fórmula per a ser un mínim de coherents i seriosos. Però això què importa?
ACTUALITZACIÓ [6-MAIG-2009]
Poc temps després de la col·locació del rètol del pont del tren, la intervenció d’uns “assessors lingüístics” ha fet que la placa ara sigui multimodalitat: ara està escrita en folklòric (Pont des Tren), en light (s’original, s’arquitecte, sa matinada) i en analfabet (s’any 1914). Sort dels correctors!
24 comentaris
24 comentaris rebuts
1
Ariel Serra - 12 març 2009 7:00 pm
Urooooo!
2
Joan Gabriel Mora - 12 març 2009 7:15 pm
Sa veritat, Gabriel, és que no puc entendre com pots posar un tret tan noble de sa nostra llengua a-n-es mateix nivell que es teu exemple de col·loquial vulgar -no és pejoratiu- barceloní. Si es reivindica sa e tònica neutra, també es pot reivindicar, en determinats contextos, s’article derivat d’ipsu.
I a posta des Pont des Tren, em va sebre molt de greu que aquell gran belitre de regidor l’esbucàs. Hi he passat centenars de vegades quan adolescent anava a estudiar a s’institut. Prenia fua amb so meu Mobylette quan escometia es rost amunt, i després davallava a gran velocitat es rost avall … ai las! fugaces labuntur anni.
3
Anònim - 12 març 2009 11:20 pm
Molt d’acord, no cal dir-ho. Ara, n’exceptuo el sisplau… 😉
4
Timothy Barton - 12 març 2009 11:28 pm
Hi hauria d’haver un comentarista de TV3 i un d’IB3 amb una retransmissió conjunta.
5
Joan A. Coll - 13 març 2009 12:34 am
Sobre el tema dels topònims, recurrent, sempre he tingut les meves reserves. I crec que en podem discutir, més enllà de la caricatura que feis al vostre escrit “folklòric”. No pens que sigui un tema de folklorisme, ni d´apologia del light. Sinó d´un tret del nostre català, que ajuda a matisar (i els matisos són riquesa): i si aquest matís ens acosta una certa expressió una mica més al cor, per què ha de ser això dolent o rebutjable? Passar de dir (millor dit, d´escriure) Sa Pobla a La Pobla fa perdre més d´un matís, jo pens que valuosíssim, i en absolut trob que en no fer-ho hi surti perjudicada la qualitat de la llengua, ni la seva unitat, ni l´homogeneïtat de l´estàndard.
És clar que des de certs sectors s´usa el tema del salat amb intencions gonelles, i tot i que gent clarament allunyada d´aquests corrents, com el sr. Cerdó, sala tots els seus escrits formals, a mi particularment em fa mal als ulls.
El tema dels pseudo o paratopònims, segurament és més discutible: així com l´article salat en els topònims sembla que s´ha oficialitzat (i ara costaria pasar de Ses Salines a Les Salines), la norma pel que fa als carrers (de Palma, com a mínim) ha estat usar invariablement l´article literari (vos recordau de Tolo Güell fotografiat amb una escala fa un grapat d´anys intentat depurar l´article en qüestió de la placa de la Costa de la Pols? ), motiu pel qual salar el Pont del Tren sembla que aniria en contra d´aquesta regla.
Pel que fa al llenguatge publicitari (anunci de la Fórmula 1) crec que usar el salat (o qualsevol altra llicència per captar l´atenció del potencial client) pot tenir la seva gràcia: a mi l´anunci en qüestió d´IB3 m´ha entrat molt bé (fixau-vos que l´article va en cursiva, cosa que d´alguna manera denota que s´està fent una excepció de la regla, alhora que augmenta l´atenció del públic a qui va dirigit el missatge), però record altres casos (una campanya del RCD Mallorca de fa un o dos anys) on l´ús del salat era totalment gratuït i no li donava al missatge cap valor afegit.
6
Joan F. Mir - 13 març 2009 2:14 am
Tenc un dubte professor! Quina és la vostra opinió respecte als següents topònims del Principat: Sant Joan Despí, Sant Esteve de Sesrovires o Vilalba Saserra? Potser seria millor Sant Joan del Pi, Sant Esteve de les Rovires o Vilalba La Serra? O això és un excés de correcció del folclorisme?
7
Bernat - 13 març 2009 10:43 am
Trob que s’ha estigmatizat massa l’article salat. Els principatins no fan mai cap esforç per ajustar-se a un català més estàndard. Sempre reclamen que es parli com ells, encara que sovint parlen amb el… I sempre hem d’esser nosaltres els qui hem de cedir! Caldria que es pogués utilitzar amb més normalitat l’article salat en molts més àmbits:Televisió, ràdio… D’acord, segons la tradició, en els usos informals. Tanmateix, a l’escola, crec que també seria important d’ensenyar com s’usa perquè hi ha molts mallorquins, per ventura més joves o nouvinguts, que no l’empleguen correctament: diuen es/sa pertot, i no és així. Això probablement és interferència de calc castellà o català estàndard (de el/la es passa a es/sa), però si s’ensenyés l’ús a l’escola o fos més visible a la televisió, ràdio, trob que seria positiu.
8
albert - 13 març 2009 2:11 pm
I encara més exemples del Principat:
– Sarroca de Bellera (al Pallars Jussà, ben allunyat de la plana empordanesa a on s’ha mantingut fins gairebé els nostres dies l’article salat)
– Sarroqueta (al l’Alta Ribagorça, encara més allunyat!)
– Sant Just Desvern
– Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)
9
Joan Gabriel Mora - 13 març 2009 7:35 pm
Uro!
Ariel Serra, aquesta interjecció la vaig sentir un temps a Palma. Encara s’usa? Només a Palma o també a altres llocs?
10
Lluís Cerdó Fernández - 13 març 2009 7:57 pm
Jo escric amb s’article salat i no consider que això sigui comparable a emprar formes representatives des “parlar des carrer” com “pradí”, “monicipal”, “joriol”, “momprende”, etc.
Per altra banda, a Mallorca també es castellà té una versió folclòrica, que podem lletgir cada dia en es diaris i que consisteix a intercalar paraules mallorquines referides a coses “ben nostres”. Titular des Diari de Mallorca d’avui, plana 3: “El president y el conseller se enfrentan en Berlín por el presupuesto para promoción”. En castellà normal seria “presidente” i “consejero”, de sa mateixa manera que en mallorquí es president d’Extremadura no deixa d’esser “president” i es consellers no deixen d’esser “consellers”. En canvi, en “castallà de Mallorca” hi ha paraules castellanes prohibides.
11
G. Bibiloni - 13 març 2009 11:24 pm
Aquesta és una qüestió en què hi ha diferents punts de vista. Jo expòs el meu, aquesta vegada amb un dels estils possibles, que és la ironia (amb alguna entrada en la caricatura), i respect tots els que no hi coincideixen. Em conform que s’entengui el missatge, tant si s’hi està d’acord com si no.
Aquí han sortit conceptes com noble o vulgar, que són perillosos. L’article salat o les formes aneu-se’n i sigut no són vulgars ni innobles, sinó formes que, en el consens majoritari, no fan part de la llengua formal general. Però n’hi ha que les usen (els que he anomenat lights), partidaris d’un català més acostat a la llengua del carrer. Formes com pradí o juriol serien equiparables a les principatines atre, aixins o radera. Usar-les per escrit ja no seria acostar-se a la llengua del carrer sinó rabejar-se en l’analfabetisme.
Respecte als topònims la meva opinió està ben publicada i no vull polemitzar. Però sí que vull dir que no hi ha —era part de la ironia— quasitopònims ni paratopònims. Tan topònim és el pont del tren com l’estació dels autobusos, tan topònim és la Llotja com l’aeroport (les majúscules són convencionals).
Cada una de les varietats i els registres de la llengua té les seves regles, els seus avantatges i els seus inconvenients. En col·loquial mallorquí es diferencia he conegut s’argentina i he conegut l’Argentina (parlant no hi ha majúscules) i els registres formals tenen avantatges que no té el col·loquial. Cada cosa és com és. El que no és desitjable —crec— és aplicar regles del col·loquial al formal i al revés.
Som animals de costums. Ens hem acostumat a veure algunes coses amb article salat a la llengua escrita i quan algú invoca la coherència del registre surten tot d’arguments (el cor, el costum, les distincions, els matisos, el que sigui) com a manera d’aferrar-se a allò que ens és costum. Si tots els carrers de Palma estan retolats amb article literari és perquè jo hi he estat darrere (amb el suport dels lingüistes de l’Ajuntament). Si hi hagués estat un altre, ara estarien tots amb article salat. I ara a tots ens sembla normalíssim (potser fins i tot ara ja a Tolo Güell). I estic segur que si ara un Ajuntament del PP els canviàs per articles salats s’armaria la de no dir. Hem vist 23 cartells que deien Sa Rua i consideraríem una aberració que diguessin La Rua, però si el primer cartell hagués dit La Rua, seria ben al revés. Sort que el Diari de Balears (no els diaris en espanyol, és clar) ara ens hi acostuma. Animals de costums. Per això em sembla dolent que es creïn o s’alimentin costums i esquemes mentals que ens separen de la normalitat del sistema de registres i ens predisposen a petites situacions de conflicte o utilitzacions sectàries dels elements de la llengua.
Finalment, ja que m’ho han demanat, hi ha articles que funcionen com a articles normals i antics articles fossilitzats que ja no funcionen com a articles. L’article de la Pobla d’Uialfàs és un article normal i per això els de Muro (vila on salen) diuen col·loquialment sa Pobla i els de Pollença (vila on no salen), la Pobla. Ja els aniràs a dir als pollencins que ho diuen malament o que no respecten no sé què o que perden matisos! En canvi, l’«article» de Sant Joan Despí no funciona ja com a article. Si un no en coneix l’etimologia, no hi veurà cap article, perquè l’article es no forma part del sistema de la gent d’aquella regió. És una cosa semblant (no igual) a l’«article» de Algaida o Alcúdia.
12
Joan - 14 març 2009 5:07 am
Bibiloni,
Sou el mestre. Gràcies per posar-hi seny i per il·luminar-nos sempre.
Vejam si algun dia la UIB, en coherència amb el document aprovat per unanimitat per tots els tècnics en llengua catalana del Servei Lingüístic, comença a fer servir Cal Jai, La Riera…
Endavant!
13
Lluís Cerdó Fernández - 14 març 2009 1:47 pm
Gabriel, aquesta explicació teva respecte des costum de veure escrit un article o s’altre me serveix per contesstar s’objecció que fa en Joan A. Coll an es meus escrits amb article salat. Si li fan “mal als ulls” ès també per falta de costum.
14
Lluís Cerdó Fernández - 14 març 2009 1:56 pm
Gabriel, idò jo pens que “juriol” (no “joriol”) sí que ès equiparable a “aneu-se’n”, i no crec que usar-la per escrit sigui senyal d’analfabetisme. “Juriol” ès comparable a “Eulària” o “siurell”, sa primera admesa dins es nom oficial des municipi de Santa Eulària des Riu i sa segona acceptada per s’Institut d’Estudis Catalans.
15
Joan Gabriel Mora - 14 març 2009 5:31 pm
Pens que en aquesta qüestió, com en tantes d’altres, cal moderació. L’article salat és a les illes ben vitenc. Provau de llegir les rondalles de mossèn Alcover amb articles literaris pertot arreu i perdran bona part del seu encís. Al DIEC diuen que els articles salats són propis de registres informals. I està bé. Però de vegades la frontera entre formal i informal no és clara. Jo pens que l’article salat i altres trets dels dialectes baleàrics s’aniran extingint amb el temps. Ara bé, això no vol dir que els hàgim d’aplicar una eutanàsia anticipada. I encara que desapareguessin de la parla col·loquial, tampoc no estaria justificat eliminar-los de la toponímia. Seria com fer emmudir els nostres avantpassats.
P.S. : Per cert, aquells qui salen a tort i a dret farien bé de llegir les rondalles, així potser aprendrien quan es pot salar i quan no.
16
Joan A. Coll - 23 març 2009 11:50 pm
Tornant al tema de la Fórmula 1, que no m´agrada gens, ara que sembla que han de començar a transmetre les primeres curses, veig que a IB3 fan servir “carrera”, i que al Diccionari de l´Enciclopèdia està acceptat com a sinònim de cursa. Tot això em recorda algun altre escrit anterior, crec que vostre, però que no he pogut localitzar, sobre el tema: cursa vs correguda vs carrera. La meva sensació era que “carrera” era un castellanisme inacceptable, “correguda” una paraula genuïna i preferible per a curses a peu, i “cursa” un gal.licisme tolerable per a competicions de vehicles. Ara les “carreres” d´IB3 m´han despistat un poc: m´hi posau una mica de llum?
17
G. Bibiloni - 24 març 2009 8:44 am
El diccionari s’està convertint en un element contra la recuperació de la genuïnitat de la llengua. Sembla que hi ha una cursa per a ficar-hi més i més castellanismes. Com carrera. I llavors els parlants i correctors herbes molles opten per usar només els castellanismes “acceptats” perquè és la cosa més fàcil.
Sí, crec que correguda s’ha de mantenir sobretot per a les curses a peu, i que cursa és un gal·licisme acceptable, que ha passat també a altres llengües, com l’italià (corsa).
18
Joan A. Coll - 24 març 2009 11:14 pm
Gràcies!
19
Iol - 26 març 2009 1:41 pm
Estic d’acord amb el que plantegeu respecte la utilització de l’article literari en els topònims i voldria preguntar-vos quin és el motiu pel qual la majoria de topònims de Mallorca s’escriuen amb l’article salat excepte el municipi de Santa Maria del Camí. Ha estat així històricament o hi va haver un canvi? Els seus habitants diuen -col·loquialment- del camí o des camí?
Moltes gràcies.
20
G. Bibiloni - 26 març 2009 2:32 pm
En el parlar corrent dels illencs hi ha topònims amb article salat (la majoria) i alguns amb article literari (com Santa Maria del Camí), ben igual que hi ha noms comuns que duen un article (la majoria, salat) i altres que duen l’altre.
A la llengua escrita des de 1229 fins a temps molt recents s’usà l’article literari amb els topònims i en general. La pràctica actual d’escriure els topònims amb article salat per a mi és una conseqüència de la castellanització i un subproducte d’aquesta, que és la folklorització de les peces que no es poden castellanitzar. Crec que la formulació de la norma dels topònims amb article salat parteix sobretot d’Antoni Maria Alcover i els seus continuadors (però no he acabat d’estudiar les pràctiques en el segle XIX).
Els anys 80 m’hi vaig alçar en contra, i avui hi ha una gran divisió sobre aquesta qüestió. Les meves tesis van sorprendre tothom: no es coneixia la tradició literària (o no s’havia divulgat) i es vivia del tòpic del “forma part del topònim”. En un principi el debat entre els lingüistes va ser científic (es discutí la funció d’aquest article en el sistema lingüístic). Avui ja tothom accepta que dins el sistema l’article dels topònims és un article com qualsevol altre. Les raons a favor del salat es basen només en la por del rebuig popular de l’altre article, i en el fet que a alguns lingüistes aquest article salat “els toca el coret”. I cal dir que, efectivament, aquell rebuig existeix. Tendim a considerar allò que sempre hem vist com l’ordre natural intocable. En rigor, l’ús de l’article salat com a element identificador (de coses pròximes: noms de lloc, noms de botigues, noms de fires, de festes, etc.) és com un mecanisme compensatori propi d’una societat que per qüestions evidents té certes dificultats per a assumir la llengua estàndard. Els més aferrats al salat-emblemàtic són els qui menys ús fan del català escrit i més tenen el castellà com a llengua important. I m’atur, que si no, faré un discurs.
21
Joan Gabriel Mora - 28 març 2009 5:28 pm
En aquesta qüestió hi veig molt de fil embullat, i no en puc treure un bon aguller.
Un botó de mostra. Segons tu, Gabriel, quina opció és més defensable? :
S’Esgleieta (tradicional), Sesgleieta (article fossilitzat), l’Esgleieta (híbrid estrany) o l’Esglesieta (normatiu massa immaculat)?
P.S. : Trob a faltar els articles de ‘Amb bones paraules’, es tracta d’una pausa?
22
G. Bibiloni - 28 març 2009 6:47 pm
Quan un article està fossilitzat no es pot separar del cos que l’acompanya. Del moment que un pot dir sa nostra Esgleieta estimada és que l’article no està fossilitzat, sinó que és un article com el més pintat.
La qüestió Esgleieta/Esglesieta (és a dir, el retorn del topònim a formes més etimològiques o etapes anteriors) és complexa. Si la transformació soferta és petita es pot tornar a l’origen (per exemple, hem tornat Planici a Planícia o Aucanada a Alcanada), però tornar Esgleieta a Esglesieta o Canova a Casa Nova no sembla aconsellable ni necessari. Podríem acabar amb una toponímia que no la coneixeria ni…
La millor forma de saber com ha de ser un topònim en registre formal és mirar com ho diuen a Pollença (canviant u per el). És a dir, l’Esgleieta, aquest híbrid estrany segons dius.
M’alegra que qualcú trobi a faltar els articles de Amb bones paraules. Surten cada dissabte al Balears (i són al seu web). Ara public un paquet de sis articles sobre Llengua, gènere i sexe, que al final compilaré en un, i aquest el penjaré per a sotmetre’l al judici dels amables lectors d’aquest blog i resta de la humanitat.
23
Joan Gabriel Mora - 06 maig 2009 3:39 pm
Deu ser una mostra del neomallorquí que proposa Madame Rosa. Esbucar ponts històrics o engrunar la llengua són actes en essència molt semblants al fet de sollar un rètol: actes vandàlics.
24
Ferran Nogués - 17 maig 2009 8:55 am
Doncs hauríeu de veure els noms de carrers i la manera de tractar els topònims en general a Eivissa! 🙁
Podeu deixar un comentari
nom (required)
email ( no serà mostrat ) (required)
web
Cerques en el blog
Categories
El plaer d'escriure
Llegenda àuria
Llengua
Media
País
Patrimoni
Tecnologies
Vària
Darreres entrades
Botellot
Sant Pau
La conquesta de Mallorca i la toponímia de Palma
Els hispanismes de Nadal*
Sobre els mots «invent» i «inventar»
Toc de queda, cobrefoc, seny del lladre
Què faig si... em fragmenten la comunitat lingüística?
Avís als lectors
Sobre els noms i gentilicis dels països escandinaus
«Cribratge», la dependència permanent de l'espanyol
Sobre màscares i mascarats
I la mascarilla es convertí en mascareta
De taules i meses
Els verbs acabats en «ejar» i els noms acabats en «eig»
Aquella Ràdio Popular
El Dijous Bo i l'església de Santa Maria Major d'Inca
Històries del gonellisme
Índexs
Índex analític de mots
Índex de la Llegenda àuria
Arxius
octubre 2021
gener 2021
desembre 2020
novembre 2020
octubre 2020
setembre 2020
agost 2020
maig 2020
febrer 2020
desembre 2019
novembre 2019
octubre 2019
setembre 2019
maig 2019
abril 2019
gener 2019
desembre 2018
novembre 2018
octubre 2018
setembre 2018
agost 2018
juliol 2018
juny 2018
maig 2018
abril 2018
març 2018
febrer 2018
desembre 2017
novembre 2017
octubre 2017
setembre 2017
juliol 2017
juny 2017
maig 2017
abril 2017
febrer 2017
gener 2017
desembre 2016
novembre 2016
octubre 2016
setembre 2016
juny 2016
novembre 2015
setembre 2013
maig 2013
novembre 2012
octubre 2012
setembre 2012
juliol 2012
abril 2012
març 2012
febrer 2012
gener 2012
desembre 2011
novembre 2011
octubre 2011
setembre 2011
agost 2011
juliol 2011
juny 2011
maig 2011
abril 2011
març 2011
febrer 2011
gener 2011
desembre 2010
novembre 2010
octubre 2010
setembre 2010
agost 2010
juliol 2010
juny 2010
maig 2010
abril 2010
març 2010
febrer 2010
gener 2010
desembre 2009
novembre 2009
octubre 2009
setembre 2009
juliol 2009
juny 2009
maig 2009
abril 2009
març 2009
febrer 2009
gener 2009
desembre 2008
novembre 2008
octubre 2008
juliol 2008
juny 2008
maig 2008
abril 2008
març 2008
febrer 2008
gener 2008
desembre 2007
novembre 2007
octubre 2007
setembre 2007
agost 2007
juliol 2007
juny 2007
maig 2007
abril 2007
març 2007
febrer 2007
gener 2007
desembre 2006
novembre 2006
octubre 2006
setembre 2006
agost 2006
juliol 2006
juny 2006
maig 2006
abril 2006
març 2006
febrer 2006
gener 2006
desembre 2005
novembre 2005
octubre 2005
setembre 2005
agost 2005
juliol 2005
juny 2005
maig 2005
abril 2005
març 2005
febrer 2005
gener 2005
desembre 2004
novembre 2004
octubre 2004
setembre 2004
0
© Gabriel Bibiloni All rights reserved
No es permet la reproducció dels continguts d'aquest blog per cap mitjà, incloses altres pàgines web. Els interessats a difondre aquests continguts a la Web poden posar-hi els enllaços corresponents. | 0.77403 | curate | {"ca": 0.9366699287012442, "es": 0.02982431613775106, "fr": 0.00834148841977725, "en": 0.005825061745654504, "it": 0.005452257793932616, "sv": 0.00018640197586094413, "eo": 0.0013514143249918449, "de": 0.00037280395172188826, "ja": 9.320098793047206e-05, "hu": 0.001957220746539913, "eu": 0.00037280395172188826, "pt": 0.007828882986159653, "no": 9.320098793047206e-05, "ta": 4.660049396523603e-05, "ms": 0.0006524069155133044, "gl": 0.00018640197586094413, "nl": 0.0007456079034437765} | https://bibiloni.cat/blog/avui-escriure-en-folkloric/ |
mc4_ca_20230418_0_510990 | Narracions completes - Quaderns Crema
Narracions completes
Traducció de Jordi Larios i Xavier Pàmies
Títol descatalogat
Col·lecció: Narrativa > Biblioteca Mínima (129)
Traductors: Jordi Larios i Xavier Pàmies
ISBN: 978-84-7727-386-8
Pàgines: 744
«Fa temps, el món era nou i brillant i Dorothy Parker era una de les persones més noves i brillants que hi habitaven. Era una dona màgica, encantadora, mai ningú va poder considerar-la desapassionadament, mai ningú va poder definir-la amb exactitud. Durant una certa època va ser rica, famosa i poderosa, la citaven els articulistes dels diaris i pràcticament li van ser atribuïts tots els comentaris brillants de la seva època. Els seus llibres de poemes es van convertir tot seguit en èxits de vendes. Els subscriptors de The New Yorker llegien abans que res els textos que ella hi publicava. Una generació d’universitaris la va adorar, perquè va reflectir, expressar i ajudar a establir un estil nou tant en la vida com en l’art dels Estats Units de la fi dels anys vint i principis dels trenta».
«L’art brillant i suprem de Dorothy Parker és més implacable que la mort o els impostos. L’amargor, l’humor, l’enginy, l’enyor de l’amor i la bellesa, i una intuïció de la futilitat, es podria dir que són els elements de la fórmula parkeriana; aquests i el talent diví per trobar la paraula exacta i rebutjar les altres. El resultat és d’una senzillesa que deixa bocabadat».
“La seva ironia subtil, el seu cinisme refinat i la capacitat per a la sàtira dura i la crítica implacable feren de la Parker una figura llegendària en el món novaiorquès. Els seus relats són una delícia perquè estan amarats d’aquesta duresa diamantina conjugada amb una tendror que només afora quan menys l’esperes i a dosis homeopàtiques. Hi ha molt d’enginy, humor, bellesa, enyor de l’amor i intuïció en aquestes planes memorables que t’atrapen amb les paraules exactes. Un llibre sensacional!”.
Altres llibres de Dorothy Parker
You're viewing: Narracions completes 29,50 € | 0.821481 | curate | {"ca": 0.9660931174089069, "es": 0.011639676113360324, "en": 0.022267206477732792} | http://www.quadernscrema.com/cataleg/narracions-completes/ |
mc4_ca_20230418_5_459600 | Actualitzada 09/05/2018 a les 06:42
El 18 d’abril passat, el Govern va aprovar el reglament d’ajut al foment de pràctiques agràries específiques per al manteniment del medi natural. El desenvolupament d’aquesta normativa ja ens acompanyava al programa electoral de Demòcrates per Andorra, i més concretament al paràgraf: “desenvoluparem la normativa pendent en matèria de pastura i sotabosc, contribuint al manteniment del paisatge rural del fons de la vall, prevenint el risc d’incendi i afavorint la biodiversitat.” El cap de Govern, en el discurs d’orientació política, s’hi va referir en el sentit que un país petit com el nostre ha d’aspirar a ser un referent de qualitat pel que fa al medi ambient i el paisatge. Ja des del començament d’aquesta legislatura, i amb un convenciment absolut, el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, sota la tutela de la ministra Sílvia Calvó, es va posar a treballar amb el reglament d’ajut al foment de pràctiques agràries específiques per al manteniment del medi natural. Aquest desplegament es fa d’acord amb la Llei d’agricultura i ramaderia del 22 de juny del 2000, més concretament amb el seu article 19. D’aquesta manera, aquest nou reglament estableix els criteris, les condicions i els imports d’atorgament d’aquestes noves ajudes destinades al sector agrícola i ramader, per tal de recuperar parcel·les a l’erm i mantenir la biodiversitat. La recuperació d’aquestes parcel·les o feixes afavoreix que hi hagi més pastures, tant de dall com peixeders, cultius i horts destinats més enllà de l’autoconsum. Això també farà que els murs de pedra seca fets pels nostres padrins tornin a reaparèixer dins dels nostres paisatges de conreu i que es realitzi una neteja del sotabosc en aquestes parcel·les, fet que contribuirà a reduir el risc d’incendi. Tanmateix, assegurem la presència habitual de vaques, cavalls i ovelles a les nostres valls, així com la companyia, no tan comuna, dels cabirols. Tots ens meravellem quan anem a fer turisme per les valls de països veïns com Suïssa, Àustria, el nord d’Itàlia o regions dels Alps francesos, entre altres, i apreciem moltíssim aquests paisatges de postal. A Suïssa, per exemple, el medi natural està reglamentat des de fa uns quants anys amb lleis treballades conjuntament entre administracions locals i nacionals i s’atribueix el paper d’actors principals del paisatge rural als agricultors i ramaders. El repte del ministeri de continuar treballant en el paisatge i la biodiversitat a Andorra, demostra una aposta decidida, moderna i de futur. Recentment, ha entrat a tràmit parlamentari, el projecte de llei de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris, que es fomenta a assegurar un sistema viable de gestió agrària i que ha de permetre valorar, tant a agricultors com a productors, l’esforç per a l’obtenció d’aquests productes. Tanmateix, participarà en el manteniment de la biodiversitat, alhora que potenciarà el patrimoni cultural i gastronòmic. El sector alimentari, constituït pel sector de la producció agrària i pel sector de la transformació, ha d’exercir, igualment, un rol rellevant en la preservació de la qualitat del paisatge, a més de contribuir d’una manera positiva en l’economia del país. Aquest nou projecte de llei persegueix d’una forma important poder donar visibilitat als productes andorrans, no únicament a casa nostra, sinó també als mercats europeus gràcies als distintius de qualitat i a les certificacions de producció ecològica. Aquestes apostes del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat seran, entre altres, un dels camins a seguir per a la conservació i manteniment del paisatge, que es seguirà treballant i enfortint perquè, en un futur pròxim, esdevingui un dels pilars d’identitat nacional del nostre país. I de ben segur que entre tots ho aconseguirem!
*Toni Fillet, conseller general del DA
(10/05/18 00:13)
Be sr Fillet per escriure aixo no cal gastar tinta us esteu carregant el pais, forats per tot arreu. Estem molt lluny de Suissa sigui mes serios en seus escrits ja es veu en que partit milita.
(09/05/18 18:53)
Posats a comparar a Suïssa tenen una llei d'impacte ambiental? I la i d'espais protegits o parcs nacionals? Perquè a Andorra no.
Potser que comencem la casa pels fonaments i ens deixem la decoració per al final.
(09/05/18 11:16)
Toni va dir..Toni, te l'has llegit fins al final abans de signar-lo? Jo no he pogut passar del 1r patagraf. Quines ganes d'escriure per no dir res.
Tot aquest escrit es pura propaganda del partit que milita el Sr.Fillet,i per favor Sr Fillet no mencioni Suissa no ens podem comparar en res,actualment estem trinxant les muntanyes amb la massificació.Un suspens a tots en aquesta assignatura.
(09/05/18 08:04)
Toni, te l'has llegit fins al final abans de signar-lo? Jo no he pogut passar del 1r patagraf. Quines ganes d'escriure per no dir res. | 0.784143 | curate | {"ca": 0.979064039408867, "en": 0.017651888341543513, "fr": 0.003284072249589491} | https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2018/05/09/el_paisatge_medi_natural_130187_1129.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_13647 | Manifestants ucraïnesos prenen l'ajuntament de KievL'oposició reuneix desenes de mires de persones a la plaça de la Independència, que havia estat desallotjada per la policia dissabteEFE Kiev | Actualitzada el 01/12/2013 16:48 El recomano 00 ComentarisAmpliar font Reduïr font Els opositors ucraïnesos s'han enfrontat a la policia amb una excavadora. ALEXEY FURMAN EFEEls líders dels partits opositors ucraïnesos han fet avui crides a la calma en el multitudinari míting a la Plaça de la Independència de Kíev, després de dies de tensions entre els manifestants i el govern. Un grup ha aconseguit entrar l'ajuntament de la capital i d'altres assalten diversos edificis oficials. Els activistes han fet un streaming des d'on es segueix en directe l'enfrontament entre policies i manifestants.Segons dades dels partits opositors s'ha congregat a la plaça fins a mig milió de persones, mentre que el Ministeri de l'Interior d'Ucraïna parla de 150.000. La policia havia desallotjat els manifestants de la plaça dissabte de matinada. "Us demano molta atenció, si algú us demana que aneu a assaltar algun edifici oficial, això pot ser molt perillós " , va dir el dirigent del partit UDAR , l'ex campió de boxa Vitali Klichko , als congregats. Klichko ha advertit que s'han d'evitar les provocacions i respondre a aquestes, mentre els mitjans locals informen de diferents incidents costat de la seu presidencial, l'Ajuntament i la casa dels sindicats.Però ha afegit que "estarem aquí fins que es compleixin les nostres demandes , la dimissió del Govern de Nikolai Azarov i del president", Víctor Ianukóvitx va afegir.L'agència russa Itar-Tass ha assenyalat que "han començat enfrontaments entre manifestants i policies" que protegeixen el complex presidencial i afegeix que s'han sentit detonacions i es veuen columnes de fum. Diversos mitjans van mostrar a un grup d'opositors muntats en una excavadora apropant-se al cordó policial que custodia el complex presidencial.Amb l'excavadora intenta trencar les barreres metàl·liques que envolten la seu. Segons un portaveu del Ministeri de l'Interior d'Ucraïna , dos policies van resultar ferits quan van impedir als assaltants trencar les barreres . A la plaça de la Independència continua un massiu míting de protesta , en què participen desenes de milers de persones , fins a mig milió , segons les xifres ofertes per Arseni Iatseniuk , el líder parlamentari del partit opositor Batkivschina, de l'empresonada exprimera ministra Iúlia Timoixenko .Un altre dirigent opositor va anunciar davant els congregats l'inici d'una vaga general a Ucraïna per demanar la renúncia del president i del Govern.I el líder del moviment Tercera República d'Ucraïna , Yuri Lutsenko , exministre de l'Interior del país , ha dit que la protesta d'avui a Kíev s'ha transformat ja en una revolució. "El nostre pla està clar: això ja no és un míting o una acció . És una revolució", ha dit davant els assistents que cridaven lemes de "revolució".Ha afegit que la societat civil i els polítics "estan acabant avui el que no van acabar durant les protestes massives de 1991 i 2004" , en referència a la sortida de l'URSS i la Revolució Taronja. "La República Socialista Soviètica d'Ucraïna està morint avui aquí. Estem assistint al seu funeral", ha assegurat.Les protestes van començar la setmana passada davant l a negativa del president del país, Víktor Ianukóvitx, de signar un Acord d'Associació amb la UE. font :Ara
El parlament purga el tribunal constitucional Rússia suggereix que bloquejarà les importacions agrícoles ucranianes per raons de seguretat alimentària
Nil escrigué: Rússia suggereix que bloquejarà les importacions agrícoles ucranianes per raons de seguretat alimentària Ja hi tornen els gossos.
Va ser amb gossos l'altre cop?? ?
Diria que si llegeixes el comentari sense fotre't cops de cap voràs com és impossible interpretar així el que he escrit, per molt que vulguis fer la brometa.
No pretenia fer cap broma. EDITO: No sabia que el govern rus et queia tant bé.
prepuci.
He editat.
No el govern en concret. L'estat, l'ètnia, l'imperi. Igual que qualsevol pinxo del continent, no faig excepcions...
Però si a Ucraïna se l'han estimat molt sempre, no se pas com pots pensar això dels russos...
Alguns d'aquí es pensen que perquè la meitat d'Ucraïna no tingui un síndrome d'estocolm descomunal o voluntat d'autoimmolar-se són nazis. Si no paren l'ullal al benevolent amo rus no accepten la seua zona d'influència o allò que és natural. Coses nazis.
Els posem al sac del aragonesos doncs...el de les deixalles no reciclables?? ?
Jo crec que malgrat tot encara tenen opcions per la redempció... Natres no haguessim aguantat ni 4 dies contra l'embat de Moscou.Hi ha una certa bellesa poètica en vore tot el que han aguantat segons quins pobles eslaus amb l'oncle Joel . Els que si que ho tenen tot ben lligat són els de Bielorússia.
Francesc Xavier escrigué: Els que si que ho tenen tot ben lligat són els de Bielorússia. Uf, aquests... | 0.840738 | curate | {"ca": 0.9785294713388698, "fr": 0.0038484909864290053, "te": 0.0020255215718047396, "es": 0.0048612517723313755, "ec": 0.005468908243872798, "eo": 0.0024306258861656878, "en": 0.002835730200526636} | |
mc4_ca_20230418_13_30264 | Una plaça de més de 400 metres quadrats ja s’ha obert al barri de Riu Nord en la confluència dels carrers Mare de Déu dels Àngels i dels Baró (fotografia superior). La nova plaça consta d’una petita zona amb jardí, arbres, mobiliari urbà (bancs, papereres) i una font). A més, s’ha instal·lat un joc infantil inclusiu. La plaça es va obrir al públic el passat 18 de juny.
En altres punts del barri, en aquest cas la plaça d’en Baró i el jardí José Berruezo, també hi ha obres. S’espera que tindran unes 15 setmanes de durada . L’empresa Hercal Diggers, amb un pressupost de 266.683,24 euros, hi farà una plaça més permeable, més oberta al barri i amb aportacions diverses, entre elles les de l’alumnat de l’escola Torre Balldovina.
Representants de l’A.VV. del barri de Riu Nord demanen que la reforma del Passeig Salzereda, que ja està en marxa englobi el tram que va des dels jutjats fins a l’avinguda de la Pallaresa, petició que, en el seu moment, el govern municipal va acabar incloent al projecte definitiu que es posarà a licitació en el proper ple de juliol. | 0.842225 | curate | {"ca": 0.9773156899810964, "en": 0.022684310018903593} | https://elwebdelmirall.net/21-actualitat/obres/448-dues-noves-places-van-prenent-forma-al-barri-de-riu-nord-2 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_93931 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
confesse que porte una nit d'estudi maratonià i que encara em queda mirar-me un tema abans de gitar-me... i que a les 10 toca alçar-se...
Locaa! | 0.615142 | curate | {"ca": 0.9672131147540983, "es": 0.03278688524590164} | |
macocu_ca_20230731_1_156253 | Holaa!! Vull comprar-me la thermomix. Fa uns mesos hi havia una oferta en la que s'incloien uns llibres digitals i la bossa de transport crec. M'agradaria saber si actualment existeix alguna oferta o es si hi ha previsió de que en surti alguna, ja que si és així m'esperaria. A veure si algú em pot ajudar!
Si vols passem el teu telefon per privat i li passo a ka noia que en ven xq t'informi d'aixo sense cap compromis.
Hola!!! La meva presentadora te una bona oferta ara :) Inclou xip i llibre d estiu, bossa i nevera de picnic em sembla. Escriume un privat i et dono el seu nom si vols.
Per cert si algu coneix gent per estats units interessats en comprar-ne una podeu contactar amb mi :) Ja està disponible :) [email protected] | 0.746238 | curate | {"nl": 0.009641873278236915, "pt": 0.081267217630854, "ca": 0.9090909090909091} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_20403 | Logotip per a una trobada anual de petits i mitjans elaboradors de cava, al Castell d'Olèrdola (Penedès). | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | https://puntdevista.net/portfolio/imatge-experiencia-gran-reserva/ |
mc4_ca_20230418_15_712572 | Júlia Farrés-Llongueras & Antonia Valente - Comprar entrades Actuacions | Festival Mas i Mas
Júlia Farrés-Llongueras & Antonia Valente
Júlia Farrés-Llongueras & Antonia Valente a Barcelona
LA MÀGIA DE LA CANÇÓ
7€ Web30% Dte.
Dijous 29 Agost 2013
Júlia Farrés-Llongueras, soprano.
Antonia Valente, piano.
A les 18h, Conferència-presentació “Memòries sonores del nou-cents barceloní” a càrrec de Teresa-M. Sala, Doctora en Història de l’Art i professora de la UB
18.30h i 20.30h *:
L. V. Beethoven Mailied (Cançó de maig)
J. P. Égide Martini Piacer d’amor (Plaer d’amor)
W. A. Mozart Das Veilchen (La violeta)
F. Schubert Du bist die Ruh (Tu ets el repòs)
R. Schumann Phantasiestücke, Op. 12:
Des Abends (Els vespres) (piano)
In der Nacht (A la nit) (piano)
Myrthen, Op. 25:
Widmung (Endreça)
C. Franck Le mariage des roses (Les noces de les roses)
G. Fauré Au bord de l’eau (A la vora del riu)
R. Wagner Schmerzen (Pena)
19.30h **:
E. Toldrà Les garbes dormen al camp
L’ombra del lledoner:
Vida de galera
Júlia Farrés-Llongueras i Antonia Valente són dues artistes de trajectòria i formació internacionals. La soprano catalana ha rebut classes de Maty Pinkas a Bulgària i Renata Scotto a Roma i ha estat premiada a París i a Nàpols. Dirigida per Lorin Maazel o Pedro Halffter, ha interpretat òpera, oratori i música contemporània en diverses ciutats espanyoles. La pianista italiana ha estudiat a Freiburg i ha rebut consells de Claudio Martínez, Muriel Cantoreggi i Jan Philip Schulze. Es dedica sobretot al repertori cambrístic del segle XX –ha creat un conjunt propi per a joves talents- i és acompanyant i repertorista d’òpera.
*Concert realitzat l’1 de maig de 1913 al Palau de la Música Catalana. Intèrprets: Mercè Plantada (soprano) o Ricard Vives (piano). Fou el segon concert de l’Associació Música Da Camera i el primer amb la formació de veu i piano com a protagonista. Les dues obres per a piano sol són un homenatge al concert que va realitzar Arthur Rubinstein el 15 de desembre de 1916.
**Concert realitzat el 5 de maig de 1924 al Palau de la Música Catalana. Fou el 10è concert del curs 1923-1924 organitzat per l’Associació Música Da Camera, en el qual es van estrenar les obres de Toldrà. Intèrprets: Emili Vendrell (tenor) i Eduard Toldrà (piano) | 0.583952 | curate | {"es": 0.1002247191011236, "fr": 0.05213483146067416, "ca": 0.6539325842696629, "it": 0.09617977528089888, "de": 0.08494382022471911, "en": 0.008089887640449439, "la": 0.0044943820224719105} | https://www.masimas.com/festival-masimas/concert/julia-farres-llongueras-antonia-valente |
mc4_ca_20230418_8_476474 | El Festival In-Somni celebra el seu cinquè aniversari - Sies.tv
Titulars | dimecres, 14 maig 2008
El Festival In-Somni celebra el seu cinquè aniversari
Els dies 16,17, 18, 23 i 24 de maig amb un cartell de luxe
El Festival In-Somni arriba a la 5a edició, un aniversari que representa el punt d?inflexió. Després d?haver realitzat 4 edicions a Barcelona Girona, Tarragona i Lleida ara, es tanca el cicle d?itinerància: el festival torna a Girona
El cartell de l?IN-SOMNI d?enguany està format per més de 15 artistes en la que destaquen els britànics Asian Dub Foundation que compten amb un potent i versatil directe a base de punk, crossover, hip-hop, groove… una banda londinenca de dub que barreja ritmes de drum and bass i reaggae amb malodies tradicionals de la Índia i lletres de rap.
També, el divendres 16 de maig, als jardins de fora muralla actuaran Pastora. El grup de Dolo Beltrán i Pauet i Caim Riba presenta el seu darrer treball discogràfic ?Circuitos de lujo? on barreja els recursos electrònics amb una composició melòdica, de ben segur una peça imprescindible del panorama actual de pop espanyol. El mateix divendres també es podrà escoltar el rock fosc de Kitsch, que presenta el seu Kitsch10.
In-somni també ha programat PORTA, l?actual revelació del hip-hop, el techno minimal de la italiana Misstress Barbara o la fusió de flamenco-hip-hop-ball contemporani de La Shica. Entre les propostes de casa cal destacar el pop preciosista de Gentle Music Men, el rock electronic de Sixteenth Solid Spread, el folck-pop excentric d?Eduard Canimes o el rock salvatge de Two dead Cats, a més de diferents sessions electròniques.
5 anys d?història
El festival IN-SOMNI és un projecte impulsat per l?Associació Cultural INDIVIDU OCULT que des del 1995 al 2004 va editar la publicació sota el mateix títol (Individu Ocult Magazine). Durant la seva trajectòria, l?associació ha creat circuits de concerts (, ha organitzat concerts i festivals, ha editat 3 CDs recopilatoris de grups novells, a més de realitzar 3 DVDs de l?Individu Ocult.
Actualment, l?associació està centrada en el projecte més ambiciós que ha iniciat mai; els quatre Festivals IN-SOMNI, que sota el títol de 1er Festival Itinerant de Música Independent de Catalunya, es desplaça per la geografia catalana per promoure rock, pop, electrònica, hip-hop i estils derivats en espais i escenaris diversos, ja siguin privats o municipals.
festivalluxemaig | 0.865386 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.sies.tv/el-festival-in-somni-celebra-el-seu-cinque-aniversari.html |
oscar-2201_ca_20230904_13_122483 | Mònica Terribas condueix "La tertúlia del matí" que lidera els últims llistats de paritat als espais d'opinió dels mitjans de comunicació en català. Un espai plural, que inclou diversitat generacional i diversitat d'accents lingüístics a l'hora de treure punta als temes d'actualitat.
Reunió de màxim nivell entre el govern i els responsables de Salut. La cinquena onada de la Covid segueix amb una explosió de contagis. En plenes vacances per a molts, haurem d'aplicar noves restriccions? Ho analitzem amb els periodistes Francesc Canosa, director de La Mira, Marina Llansana, exdiputada, Manel Manchón, director d'opinió de Crónica Global i director de Letra Global, i Leonor Mayor, de La Vanguardia. | 0.763373 | curate | {"ca": 1.0} | https://audioencatala.cat/pc/33564/vindran-noves-restriccions-080721 |
crawling-populars_ca_20200525_52_138337 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
ANTELO ALONSO, IKER
BASE MONTCADA CLUB FUTBOL,D
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17851373182552505, "ca": 0.6074313408723748, "en": 0.08723747980613894, "pl": 0.012924071082390954, "nl": 0.022617124394184167, "pt": 0.02665589660743134, "fr": 0.022617124394184167, "id": 0.004846526655896607, "ja": 0.03715670436187399} | : /jugador/1920/infantil-segona-divisio/infantil-segona-divisio/grup-48/36656271/32722937 |
mc4_ca_20230418_2_472693 | Individualisme - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Individualisme
63 p, 639.7 KB Ego-Lit / Baldrich Izquierdo, Paula ; Gayà Morlà, Catalina, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació
Els paradigmes literaris han variat, inevitablement, amb l'aparició d'Internet. Dins d'aquest context on canvia el suport per comunicar, emergeixen dos grups de joves que escriuen a i per Internet. [...]
Los paradigmas literarios han variado, inevitablemente, con la aparición de Internet. En este contexto de cambio de soporte en la comunicación, emergen dos grupos de jóvenes que escriben en y para Internet. [...]
There is a variation in literary paradigms since the Internet emergence. In this context where the communication support is changing it appears two young people groups who write in and for Internet. [...] | 0.442983 | curate | {"ca": 0.5749235474006116, "en": 0.2161060142711519, "es": 0.2089704383282365} | https://ddd.uab.cat/search?f=keyword&p=Individualisme&sc=1&ln=ca |
macocu_ca_20230731_5_60771 | Cerques relacionades a Sortir de nit a Aquitània Teatre, desembre 2022: | 0.581226 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_185465 | Jocs Olímpics d'estiu de 2024 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Jeux de la XXXIIIe olympiade ( - )
Badminton at the 2024 Summer Olympics
← Jocs Olímpics d'estiu de 2020
Jocs Olímpics d'estiu de 2028 →
Els Jocs Olímpics d'estiu de 2024, oficialment Jocs de la XXXIII Olimpíada, serà un esdeveniment multi-esportiu que se celebrarà l'any 2024 a la ciutat de París (França) sota l'organització del Comitè Olímpic Internacional.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 2024
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jocs_Olímpics_d%27estiu_de_2024&oldid=18824426»
Competicions esportives del segle XXI
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 set 2017 a les 12:45. | 0.641545 | curate | {"ca": 0.7590027700831025, "fr": 0.04709141274238227, "en": 0.19390581717451524} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27estiu_de_2024 |
mc4_ca_20230418_14_651077 | Les guerreres del Sant Gabriel que enlluernen en una lliga de nois | Diari de Sant Adrià
Les guerreres del Sant Gabriel que enlluernen en una lliga de nois
Manel Expósito - 28/11/2017
Foto: CE Sant Gabriel
Des de fa diverses temporades, el Sant Gabriel té una peculiaritat cada cop més habitual: que les noies juguin en una lliga de nois
El futbol base de qualsevol entitat esportiva és el tresor més valuós i estimat. El Sant Gabriel és tot un referent en aquest aspecte en l'àmbit català i des de fa diverses temporades té una peculiaritat cada cop més habitual a altres clubs: que les noies juguin en una lliga de nois.
Aquesta fórmula té una doble vessant, primerament perquè no existeix una lliga exclusivament de categoria Benjamí en futbol femení i d'altra banda perquè, com a conseqüència, s'augmenta el nivell competitiu de les jugadores quan arribin a categoria Infantil-Aleví.
El Benjamí H de l'entitat adrianenca és l'exemple que confirmarà en futur aquesta teoria. L'equip, entrenat per les jugadores del Femení A Carla López i Lara Palomino lluita aquesta temporada al grup 6 de la Tercera Divisió en una lliga formada per 12 equips masculins. De fet, no només disputa els partits sinó que a més a més és un dels equips capdavanters de la competició.
En set jornades transcorregudes, el conjunt blau és quart a la classificació amb un balanç de cinc victòries i únicament dues derrotes. Quatres triomfs consecutius, 27 gols a favor i 11 dianes en contra confirmen la gran tasca des de la direcció de la secció femenina de l'entitat de Sant Adrià.
"És un equip completament nou, les jugadores no es coneixien de res i hem agafat un ritme de competició molt bo. Tot i que som un grup de noies, els nois no juguen diferent contra nosaltres però es sorprenen de jugar contra nosaltres", narra l'entrenadora Carla López. En edat de formació, López va jugar amb nois fins a superar els 13 anys. "En tots els equips era l'única noia que hi havia a la plantilla", afegeix.
Lara Palomino també va començar a disputar partits amb nois fins a la mateixa edat al Penitents barceloní. "El joc dels nois és diferent perquè són més agressius i tenen més cos. Això és positiu, ja que aprenem d'aquesta "debilitat" que ara poden tenir les noies i ser una virtut quan arribin a edat Aleví", analitza Palomino.
Lema de l'equip: "L'èxit és la suma de petits esforços que es repeteixen cada dia" | 0.850949 | curate | {"ca": 0.988602785985648, "pt": 0.011397214014352047} | http://www.diaridesantadria.com/les-guerreres-del-sant-gabriel-que-enlluernen-en-una-lliga-de-nois |
mc4_ca_20230418_16_20701 | Open studio. Projeccions dels treballs dels artistes en residència. - Jiwar Barcelona
Home / NOTÍCIES / Portes obertes
Open studio. Projeccions dels treballs dels artistes en residència.
17 Feb, 2017 No hi ha comentaris
Dimarts, 21 de febrer, a les 19h.
Jiwar Creació i Societat. C. Astúries 36, Pral.
Rocío Dávilo (Perú), Paz Sandoval (Xile), John Zissovici (EE.UU.) i Michael Lyons (UK-Canadà-Japó), presenten els seus treballs i indagacions creatives a través de diferents projeccions i mirades a l’espai de residència de Jiwar.
Aquests quatre artstes internacionals exposarán els seus projectes el pròxim dimarts dia 21 de febrer. Algunes de les obres que seran presentades són:
Zissovici: “La meva presentació consistirà en fragments d’imatges en moviment per posar en contexts els meus experiments a Barcelona, alguns dels quals els mostraré en directe.”
Lyons: “Prentaré treballs recents sobre el projecte “Octopus”. Els senors de llum en una pantalla de projecció ens permeten convertir patrons i textures de films experimentals en so. utilitzant un sintetitzador analògic que he construit durant la meva residència a Hangar, posaré so a algunes pel·lícules que he fet a mà amb una Super 8 i bucles de pel·lícula de 16mm.”
Tags: Open studio 2017, Portes obertes 2017, Puertas abiertas 2017
Article anterior Xabaca. Fatima Mortada. Artista visual libanesaXabaca selection. Fatima Mortada, Lebanese visual artist. Xabaca. Fatima Mortada. Artista visual libanesa Article posterior Construint veïnatges 4: Performance Julia SalgueiroMaking Neighborhood 4: Performance Julia SalgueiroConstruyendo vecindades 4: Performance Julia Salgueiro | 0.500986 | curate | {"it": 0.01485148514851485, "ca": 0.6652227722772277, "en": 0.0594059405940594, "es": 0.21534653465346534, "de": 0.04084158415841584, "gl": 0.004331683168316832} | http://jiwarbarcelona.com/ca/open-studio-works-artists-residence/ |
naciodigital_ca_20220331_0_719967 | El proper diumenge dia 7 de juliol, el CECB organitza la tradicional caminada del Port del Comte.Enguany amb bon temps pronosticat. El recorregut consta d'uns 18 quilòmetres i s'espera realitzar-lo en unes 4 o 5 hores. La sortida es farà a les 8 del matí del refugi Bages i es realitzarà una ruta circular on es passarà per llocs tant emblemàtics de la zona com ara el cim del Padró dels quatre batlles, o el forat de la bòfia.
La inscripció és de 7 euros i per a socis del CECB és gratuïta. El recorregut constarà de varis avituallaments. Cal dur aigua i calçat i vestimenta adequada per a l'activitat. Inscripcions a cecb.cat o per telèfon al 938 722 912 de 7 a 9 del vespre. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/8138/caminada-al-port-comte |
cawac_ca_20200528_5_124892 | L'11 de setembre en tres clips
S'acosta l'11 de setembre i m'han demanat de diversos mitjans què opino. Tres paràgrafs clip:
1. L'11 de setembre per a mi és una diada per reivindicar els drets i llibertats dels ciutadans de Catalunya, eliminats per la força de les armes i la imposició de majories jacobines en el marc democràtic formal. És el dia on em vaig estrenar a finals dels anys 60 en fer activitats clandestines contra l’única dictadura feixista amnistiada per Europa. I avui lluitem per un EStat propi i perquè una ampla majoria social s'afegeixi a aquesta reivindicació. Per acabar amb el dèficit crònic i tenir l’agilitat que no té Espanya per adaptar-se a un canvi profund de civilització. Perquè Espanya és un Estat fallit que promou la irresponsabilitat en contra de la governança, en tots els escalafons des dels ministeris fins als ajuntaments i amb una obsessió per cosir amb infraestructures faraòniques allò incosible. Per garantir l’ascensor social i la cohesió repensant l’Estat del benestar amb un nou Estat eficient i frugal. De tot això cal convèncer, allunyant-nos de friccions identitàries, a més del 60% de ciutadans que encara no aposten per l’Estat propi. Aquesta és la immensa tasca que ens pertoca.
Mentrestant, abordem amb unitat les provocacions dels aparells de l'Estat i no baixem la guàrdia en clau interna.
2. La reforma de la Constitució fins fa dos dies intocable, a càrrec del PP i del PSOE, juntament amb la sentència del TSJC imposant el bilingüisme a les escoles catalanes, sentencien a mort el pacte no escrit constituent entre demòcrates de les nacionalitats, dreta franquista i demòcrates jacobins que va ser la transició. Tant una com altra mesura tenen impacte economicosocial. La primera elimina les restes d'autonomia financera que quedaven en l'Estatut, rasurat i mutilat pel TC. La reforma no deixa marge d'endeutament, però en canvi continua donant tot el marge al dèficit fiscal català a diferència dels estats federals que marquen un límit constitucional. Catalunya abocada a l'empobriment econòmic i conflictivitat social. No rica i plena, sinó pobra i buida. El bilingüisme imposat serà el virus de la divisió ètnicocultural, de la fissura social i de risc de marginalitat econòmica. A què esperen les bases dels partits democràtics catalans a canviar les direccions que a hores d'ara no siguin plenament independentistes?
3. Com deia en diverses piulades: Tenim un problema: reaccionem davant d'agressions vistoses(TSJC) i callem davant dels enverinaments crònics per manca de tremp combatiu en la perseverança grisa (que és el que tenen les minories marginals ultraespanyolistes de Catalunya). Passem doncs, de la defensiva abrupta als atacs abruptes a l'ofensiva constant i menys espectacular. #Omnium #somescola per quan una enquesta independent sobre l'absència del català a molts centres de secundària metropolitans i als centres sanitaris - ja no diguem la justícia-?Per quan una represa de les denúncies a centres i professionals públics que incompleixen la llei pel que fa el català? Per quan una represa de les denúncies a centres i professionals públics que incompleixen la llei pel que fa el català? Pressionem a la inspecció escolar i sanitària per a què faci la seva labor. Denunciem davant l'Agència catalana de consum i les Conselleries corresponents l'incompliment flagrant de les lleis sobre el català a l'escola secundària, als centres sanitaris i a la justícia.
Nom
Correu electrònic
Població
Comentari
Josep Huguet i Biosca va néixer a Manresa –Bages– el 8 de març de 1951. És enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa i llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot el perfil | 0.820755 | curate | {"ca": 0.9842476914720261, "cs": 0.0016295491580662683, "es": 0.013307984790874524, "fr": 0.0008147745790331341} | http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/envia/l11-de-setembre-en-tres-clips |
racoforumsanon_ca_20220809_0_37214 | Dimecres, 9 de novembre del 2011Esquerra vol una policia pròpia amb totes les competènciesSegons el cap de llista al Congrés, Joan Gaià “no volem una policia de pas, la volem ben dotada i coneixedora de la nostra realitat”Esquerra Republicana ha proposat, que en paral·lel al desenvolupament de l’article 33 de l’Estatut de les Illes Balears que possibilita la creació d’un cos propi, es transfereixin totes les competències i es vagi substituint de manera paulatina la Guardia Civil i la Policia Nacional per no duplicar esforços i despeses. Segons el candidat Joan Gaià, d'una policia pròpia de les Illes Balears depenent del Govern Balears, suprimiria la problemàtica laboral en que es troba la política local i turística i milloraria la cobertura territorial ja que els salaris serien homogenis i la coordinació sobre el territori aniria a càrrec del govern. A més aqueta policia no seria una policia “de pas” com passa amb Guardia Civil i la Policia Nacional ara mateix. Seria coneixedora del territori, de la llengua i de la realitat social a qui li toca servir. Segons Gaià “la policia autonòmica no significa haver d'invertir en nous recursos, sinó racionalitzar els existents, a més amb independència fiscal i amb els recursos que aportam sense retorn no tenim cap dubte que la nostra policia estaria molt millor dotada i a l’alçada de qualsevol altre cos”
Son uns blans, que exigisquen com a minim també forces armades de terra i aire propies mínim! | 0.855563 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_7_76939 | Post navigation
Tolerància a fallos en els gateways (Cisco)
Estava llegint el llibre per la certificació CCIE de CISCO i he trobat un capítol q parlava sobre tolerància d fallos en les portes d’enllaç de les LAN. A part dls típics protocols propietaris de Cisco per solucionar aquest problema amb els seus productes tb he trobat un parell d tènciques força interessants. Cap d les dues és la ‘panacea’ però ens poden ser molt útils quan haguem de solucionar aquest problema, per exemple, en empreses amb pocs recursos i on no poguem posar un Linux fent de gateway principal de la LAN, o algún altre dispositiu similar.
Introducció
Al configurar un dispostiu dins d’una LAN TCP/IP s’ha de posar la IP del dispositiu, la màscara de la xarxa i el gateway (porta d’enllaç cap a l’exterior de la LAN). Doncs bé, que passa si l’enllaç WAN del gateway cau, obviament per molt que a la LAN hi hagi altres punts per sortir de la mateixa si no canviem el gateway a cada dispotiu de la xarxa aquest no podrà sortir a través del nou gateway.
Potser no sabreu pq passa això ni tp ús ho explicaré en aquest article, però si que ús puc dir q té a veure amb el protocol ARP i com funciona el accés a les direccions IP dins d’una LAN. Per tant, podeu mirar qualsevol manual bàsic de xarxes i entendreu el motiu pel que s’ha d coneixer la porta d’enllaç. Un lloc on podeu buscar és al temari de CCNA, per exemple.
Objectiu
Així doncs l’objectiu de l’article és explicar com amb cap recurs extra , puc configurar aquests dos (o més) routers i/o aquests dispostius de la LAN perquè quan un d’aquests accessos WAN cau els dispostius de la LAN usin l’altre porta d’enllaç sense haver de canviar les configuracions de xarxa a cada un d’ells. Suposo que a més d’un aquest tema l’hi haurà fet bullir el cap més d’una vegada.
Tècniques per solucionar el problema
Les tècniques q explicaré aquí no són pas meves, ja que en aquest tema hi ha gent que fa molts més anys que jo que s’hi trenca les banyes. Així que l’únic que intentaré fer és explicar les dues tècniques que explica el llibre de CCIE per solucionar aquesta situació (caiguda de la porta d’enllaç) i faré referència a una 3a tècnica propietaria dels dispositius CISCO.
- ICMP Redirects : aprofitem els missatges ICMP Redirect per redirigir el tràfic. - ProxyARP : aprofitem les funcions de ProxyARP dels routers per redirigir el tràfic. - HSRP (Hot Standby Routing Protocol): aquesta és la millor tècnica de les 3, com no, però es tracta d’un protocol de CISCO propietari que deixa un dels routers de la LAN actiu i l’altre o altres routers queden en standby a l’espera de que el principal caigui per entrar en funcionament, agafant la seva direcció IP i la seva direcció MAC perquè els clients no s’adonin de que no estan accedint al mateix dispositiu que abans. Si heu d’usar aquest tècnica de Cisco ús recomano q mireu el manual ja que és molt senzilla d’implementar i en pocs minuts la dominareu.
ICMP Redirect
Els missatges ICMP (Internet Control Message Protocol) són usats per capturar i provar errors en les xarxes TCP/IP, però en concret hi ha un dels missatges ICMP que ens pot servir per implementar la tolerància d’errors els “ICMP Redirect” ja que aquest missatge informa al emisor d’un paquet al que no es troba el destí quina altre porta d’enllaç ha de provar per mirar d’arribar al destí que buscava.
Per tal d’aconseguir que els routers, que no puguin enrutar un paquet, informin de quina és l’altre porta d’enllaç a provar s’ha d’habilitar un protocol d’enrutament. Que vol dir això en poques paraules, que per exemple si habilitem el protocol RIP en els routers amb sortida a Internet de la nostra LAN. Quan l’enllaç a internet d’un d’ells falli aquest ens tornarà un paquet ICMP Redirect informant-nos de quina és l’altre porta d’enllaç que podem usar. Per tant, el nostre dispostiu (p.e. PC) automàticament re-enviarà el paquet a l’altre router. En aquest exemple, només cal posar la IP d’un dels routers com a gateway, el que volguem, quan aquest gateway falli gràcies al RIP saltarem automàticament a l’altre router.
Avantatges del sistema
- El suport de fallida és ràpid, però no instantani. Es poden perdre uns quants paquets mentre es fa el canvi. - Quasi tots els routers per dolents que siguin, ho soporten. - És molt fàcil d’entendre i d’implementar.
Desavantatges del sistema
- Molt de tràfic ICMP a la xarxa fins que no es retorna a la situació normal. - Es creen moltes rutes estàtiques en els clients, perquè en cap moment es canvia la ruta per defecte. Sinó que es creen rutes estàtiques de hosts amb un gateway diferent al de la ruta per defecta. - Quan es torna a la situació normal, les rutes estàtiques dels clients triguen molt rato a eliminar-se o no ho fan mai si no falla la nova ruta estàtica i un nom ICMP Redirect força el nou canvi.
Proxy ARP
Un punt important per entendre aquesta tècnica és coneixer el funcionament dels Proxy ARP. Per no allargar-me en la explicació definirem a un Proxy ARP, com un dispositiu intermig entre dos dispostius que es volen comunicar. Aquest 3er dispositiu respon amb la direcció MAC del del segon dispostiu ja que el primer no té accés físic amb el segon. Com a curiositat afegir aque aquesta idea es va desenvolupar per solucionar els problemes de xarxes conectades a través d’accessos telefònics (Dial-up LAN connections).
Per tal d’aplicar la tènica del Proxy ARP en la tolerància de fallos el que hem de fer és configurar els dispostius de la LAN amb la seva propia IP com a IP de la porta d’enllaç. Per exemple, IP del host: 10.1.1.1 i gateway del host 10.1.1.1. Ara als routers de la LAN activem al funció de proxyARP (si la suporten, és clar). D’aquesta forma quan algún client faci una petició a una IP (ARP request) que no sigui de la LAN, els routers contestaràn dient que ells poden accedir a aquella IP i informaràn de la seva MAC, perquè el dispositiu de la LAN pugui dirigir el paquet cap allà.
Sempre s’accedirà al router que hagi contestat primer i per tant, que el dispositiu client rebi primer la seva resposta. D’aquesta forma també aconseguim fer un ‘balanceix’ de carrega, o millor dit, un accés aleatori als diferents routers de la LAN. En cas de que algún dels enllaços WAN del routers caigues obviament deixaria de respondre el seu proxyARP i d’aquesta forma estariem enviant tot el tràfic al(s) router(s) que encara te(nen) accés a la WAN.
Avantatges del sistema
- Molt senzill d’implementar. - Els dispositius no depenen de la IP de la porta d’enllaç. - Balanceix de càrrega, inherent a la idea.
Desavantatges del sistema
- Poden haver-hi retards de fins a 10min fins que un dispositiu sap que ha caigut un enllaç WAN. Perquè s’ha d’esperar a que es refresquin les taules de MACs del protocol ARP. - Gran quantitat de tràfic broadcast al segment, degut als molts paquetes ARP que s’envien. - No tots els routers suporten la funció de proxyARP.
Conclusions
Cap de les dues tècniques és res de l’altre món, ni ens solucionarà la vida. Però si tenim xarxes a les que no hi ha un administrador per poder fer ell manualment la commutació de gateway en cas de fallida i a més l’empresa no es vol gastar ni un duro en posar un dispostiu que faci això automàticament. Aquestes dues solucions ens poden ajudar a evitar més d’un desplaçament fins a aquestes empreses. Tipus d’empreses que la nostra experiència ens diu q no són poques.
Obviament si disposem de routers Cisco no perdeu el temps: useu el HSRP. Malgrat ser un protocol propietari, que això sempre és dolent, els resultats són boníssims i si ens hem gastat els calers en un Cisco almenys aprofitem les coses bones que tenen. | 0.793801 | curate | {"en": 0.0051635111876075735, "ca": 0.9806699324771614, "it": 0.012974976830398516, "cs": 0.0011915795048325168} | http://oriolrius.cat/blog/2003/05/18/tolerncia-a-fallos-en-els-gateways-cisco/?wpmp_switcher=desktop |
racoforumsanon_ca_20220809_4_298095 | Cadascú es molt lliure de participar en els fils que cregui, perque te coses a dir, perquè l'interesa el tema per que li fa rabia l'autor o perquè creu que hi ha un debat interesant a desenvolupar. Amb tota la meva capacitat d'error he llegit els fils oberts a actualitat i a politica sobre la confernencia del Mas i m'ha sorpres...10 o 15 comentaris per fil , algun 30 comentaris i poca cosa més... Un parell de fils pengen les paraules del Mas i un parell més, critiques de diaris. No hi ha al racó interes per analitzar i/o criticar les paraules de Mas? O esteu tots dormint perque l'efecte tengo una pregunta va ser soporifer o no teniu arguments per contrarestar en Mas , no us interesa gens el tema, o espereu que el tema passi se'n pàrli poc i seguir amb el mantra republica de "no hi ha mes dret a decidir a Catalunya, que Carod 2014" Soc basicament egoista...tenia ganes de parlar del tema...
En Mas, un polític amb classe,... (40) Jordi Pujol i Marta Ferrussola seuen a primera fila a la conferència de refundació del Catalanisme d'en Mas (14) Mas: no s' és català pel sol fet de viure i treballar a Catalunya (6) Mas defensa el dret de decidir (15) Demà 20 de Novembre, es refunda el catalanisme (85) Discurs del Mas (ho poso com a fil nou perquè sinó no ho llegirà ni Déu) (12) Mas presenta avui el seu projecte de refundació del catalanisme (28)
Gràcies... Com es fa per fer això es a dir com es fa per posat una ratlla que t'envii a un fil?
Has de clicar a aquest botonet que t'apareix quan respons un missatge, i a la finestra nova, hi poses l'adreça del fil i el text que vols que surti (o hi tornes a copiar la mateiva adreça...), prems 'Afegeix' i ja ho tens.
Pero llavors surt la adreça d'internet....no?
El que tu posis a la casella de 'Text' serà el que surti al missatge. Pots posar-hi el què vulguis és igual, tant li fa si poses una explicació del què hi ha a l'adreça, si hi poses Clica'm eixerit, o la pròpia adreça. El què importa és que a la casella 'Adreça' hi posis l'adreça completa, o sigui sempre amb el "http://" corresponent davant: http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=69431Adreça correcta, t'enllaça a aquest filwww.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=69431Adreça incorrecta, dóna error. | 0.879255 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_277404 | Lloguer pisos a prop del transport públic a Monòver - habitaclia
Lloguer pisos a prop del transport públic a Monòver
10 anuncios de pisos a prop del transport públic de lloguer a Monòver
Avui disposem de 10 pisos a prop del transport públic en lloguer a Monòver. També trobaràs pisos en venda i d'obra nova a Monòver. El portal immobiliari habitaclia.com. A habitaclia.com trobaràs la millor selecció pisos de forma ràpida i senzilla, i si no trobes el que cerques pots crear-te una alerta i t'avisem de manera gratuïta
Habitatges Monòver 321
Finques rústiques Monòver Lloguer Locals Comercials Monòver Terrenys residencials Monòver Naus industrials Monòver Locals Comercials Monòver | 0.729115 | curate | {"ca": 0.9451851851851852, "en": 0.054814814814814816} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-pisos-proptransport-monover.htm |
mc4_ca_20230418_4_387161 | Sunlax B&B Yilan Taiwan - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
No.86, Gongyuan 1st Rd., Municipi de Wujie, Yilan, Taiwan, 268 - Veure al mapa
Barri Municipi de Wujie Municipi de Wujie Municipi de Dongshan Municipi de Wujie
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Yilan, Sunlax B&B és l'el·lecció perfecta. L'hotel no està massa enfora del centre de la ciutat: només a , i normalment només es triga minuts per arribar a l'aeroport. Un ambient ben cuidat i la seva proximitat a Centre Nacional d'Art Tradicional, Parc Riu Dongshan, Hospital de Sta Maria donen a aquest hotel un encant especial.
El Sunlax B&B, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, magatzem d'equipatge, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, habitació familiar.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com jardí. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Sunlax B&B és una selecció idònia per a la vostra estada a Yilan.
Tots els tipus de viatgers (24) Parelles (10) Viatgers en solitari (3) Famílies amb infants petits (9) Famílies amb infants grans (2)
Tingwu, Taiwan
Da-mang, Regne Unit
Friendly, comfortable and in a natural setting
The owner was very friendly and helpful during our stay. The rooms were tidy and spacious. It is conveniently located so many places of interest were easily reached. Overall a very enjoyable stay in a very natural setting.
整潔,但價格稍高”
整潔、有小空地、有陽台
CHANGXIAN, Taiwan
整體民宿很乾淨美觀，活動範圍大，四周環境相當清幽，很適合放鬆度假”
房間大、床鋪舒適、環境好
是個很不錯的經驗，尤其能感覺民宿主人的用心，但適合有開車的旅客居住，因為地點並不是非常方便，往來交通有困難處
YingNi, Taiwan
環境很好但電視頻道太少”
住宿環境很好，夜晚坐在陽台吹風，是人生一大享受。民宿老闆人非常有親和力，唯一的缺點是電視頻道選擇太少，晚上睡不著卻沒辦法看太多電視。建議老闆可以增加HBO等的電影頻道。是間推薦的民宿。
Huichung, Taiwan
空間很大且非常乾淨呦！
Yu-Yu, Taiwan
太棒的住宿經驗”
1. 早餐主人自行製作很用心好吃 2.房間很大很安靜
SHI-WEI, Taiwan
很棒很貼心很好的體驗”
很棒，老闆人很親切
安靜 乾淨 | 0.547069 | curate | {"ca": 0.6483931947069943, "en": 0.19706994328922495, "it": 0.008979206049149339, "pl": 0.004253308128544423, "ja": 0.008979206049149339, "zh": 0.12429111531190926, "cs": 0.000945179584120983, "de": 0.007088846880907372} | https://www.agoda.com/ca-es/sunlax-b-b/hotel/yilan-tw.html |
mc4_ca_20230418_7_118644 | FILOSOFIES D'UN IGNORANT: de març 2011
DONA MANTINGUDA
L'altre dia vaig anar a una ferreteria a comprar algunes coses que necessitava i em vaig creuar amb una dona que tenia un mal dia en la seua feina de dependenta, dient que si per ella fora, castrava tots els homes. No sé que havia passat abans per que ella estiguera així, però ràpidament, amb complicitat viril amb el seu company de feina, em vaig protegir les meues parts per si de cas s'escapava alguna cosa amb aquell arrelat de fúria.
Passat ja el dia de la dona treballadora, deia que ella era una dona que no només treballava un dia, sinó també la resta de l'any i ningú se’n recordava. Es queixava que ella no parava de treballar i en casa tenia tres homes que estaven en l’atur. Només li faltava arribar a casa i haver de complir amb les tasques de la llar, sense massa agraïments, i per si fora poc, també amb els deures maritals.
“Açò no pot ser. Quan torne a nàixer, vull ser dona mantinguda o prostituta de luxe!”, va acabar dient abans d’atendre’m. Mentres, el seu company no parava de somriure. Potser ell tindria part de culpa per haver posat a aquella dona d’aquesta manera. “Tu que escrius al periòdic, vull que escrigues açò!”, va afegir.
Potser de vegades utilitzem la paraula “igualtat” i se’ns ompli el cervell pensat en el que hem progressat, però encara sembla que la dona s’ha incorporat més al treball que l’home a les tasques de casa. Tal vegada en aquest sentit, part de responsabilitat ha recaigut més sobre la dona, que fins fa uns anys, era qui s’encarregava plenament de l’educació dels fills i ensenyar-los a ser autònoms, entre altres coses, amb tot el que cal fer per a dur una casa endavant, però sembla que es van limitar a transmetre el mateix que havien viscut en les seues pròpies cases, on dominava el masclisme i l’home estava servit per la dona.
La seua incorporació al món laboral, li ha restat temps a l’educació dels fills, i també pareix que el pare tampoc s’ha implicat suficientment en ella. Així, potser de la mateixa manera necessària per a crear el seu equilibri, les xiques joves tampoc estan ja tant familiaritzades amb les tasques domèstiques com abans i prefereixen estudiar, en molts casos amb millors resultats que els homes.
Llavors tenim xics que encara segueixen alguns patrons masclistes que esperen que la dona s’encarregue de la casa i xiques que ja han deixat de saber cuinar, cosir o com llevar la calç de l’excusat; xics amb més baixa qualificació i xiques amb més estudis; xiques treballant i xics en l’atur.
Així em pregunte torbat per què aprofitaran els homes dins d’uns anys si ni estudien, ni saben dur la casa, ni treballen?.
Cada vegada creix més el numero de persones que l’atur deixa sense els ingressos necessaris per a fer front a despeses com la llum, la contribució, l’hipoteca o el manteniment de la família i la situació no sembla que vaja a millorar prompte, per molt que alguns polítics prometen que poden solucionar, només amb la intenció de guanyar votants.
Sovint aquestes persones es veuen forçades a recórrer a la caritat, situació poc fàcil i potser humiliant. Però d’alguna manera, tenim sort que en la nostra ciutat hi ha bastants associacions, ONGs o congregacions religioses que responen a algunes de les necessitats d’aquestes persones i en nom de la fe, de la solidaritat o de l’altruisme, almenys els donen menjar, però d’alguna manera, potser cadascú fa aquesta labor de manera descoordinada amb els altres recursos que fan accions semblants i acaben fent o donant quasi el mateix, alguns buscant la satisfacció personal, altres volent agradar a Déu o també hi haurà qui ho faça perseguint mèrits propis o fins i tot, abastar estadístiques.
Normalment els recursos dels que es disposen en aquestes entitats o agrupacions solen ser limitats per al volum de gent que acaben atenent, i més amb les situacions que estem vivint amb la crisi i tothom recorre a la solidaritat de la resta de la societat, que en la majoria dels casos, és bastant indiferent a les desgràcies alienes i només prenen una mica de consciència quan els mitjans de comunicació ens ho posen dramàticament en els titulars. Sovint es demanen donatius en forma de diners que no se sap massa bé on van a parar i creo que de vegades tampoc hi ha massa transparència en el que es fa.
D’alguna manera, pense que tothom va al supermercat i fa la seua compra de la setmana i que si potser cadascú incloguera alguna petita cosa que donar a la gent que ho necessite, per exemple, recollint-ho en la mateixa tenda, ajudaríem a millorar la situació de molta gent, ara bé, igualment seria necessari gestionar-ho de manera eficient i coordinada.
Per la meua part, conec moltes de les entitats que fan aquestes labors i també forme part d’alguna d’elles aportant el meu gra d’arena sense majors pretensions, perquè fins ara he anat fent-ho tot des de la reraguarda, però m’he trobat amb la burocràcia d’uns i la parsimònia, els interessos o la passivitat d’altres... i ara ens trobem amb les mans buides davant la gent que ho necessita. Pense que dins les parcel·les en que cadascú ho vullga fer o se senta més a gust, tots formem part d’una unitat en la que el benestar només s’abasteix amb la unitat final de tots els seus integrants, així que posant un poquet de la part de cadascú, es podria fer, i si no ho fem, és pels motius de sempre.
Sovint sent gent queixar-se de la delinqüència o la immigració, però amb prou seguretat, eixes persones no són res conscients de les situacions personals que viuen els que d'alguna manera no tenen altres alternatives i es veuen abocats a això. Està clar que també hi haurà gent que ho faça com a ofici, però són més nombrosos els que no tenen una altra oportunitat ni mig de subsistència.
Així multitud de xiquets van naixent cada dia en entorns on poques oportunitats tenen per a subsistir, menjar, rebre atenció mèdica, estudiar, tindre una casa digna o inclús rebre un tracte digne per part dels seus pares, que ja tenen prou amb el que tenen i a vegades la responsabilitat d'educar i criar un fill, escapa a les seues possibilitats o capacitats.
És altament probable que l'instint de supervivència els porte a realitzar qualsevol cosa amb tal d'eixir avant, inclús en alguns casos, acostant-los a la delinqüència que viuen i aprenen en el seu propi entorn, o al llarg dels anys, emigrar a la cerca d'un futur millor.
A vegades no cal anar-se'n a països remots a tractar de salvar el món i ajudar eixa gent necessitada per a guanyar punts en el cel. En el nostre propi país, o inclús en la nostra província, regió i ciutat, hi ha gent que no té oportunitats.
Hi ha xiquets que viuen en entorns familiars que no poden proporcionar-los el que és necessari per al seu bon desenrotllament, inclús que els propicien maltractaments. De vegades intervenen els Servicis Socials i eixos menors passen a ser tutelats per l'administració pública, bé internant-los en centres o si no tenen altres parents que puguen fer-se càrrec d'ells, portant-los amb famílies educadores.
L'acolliment familiar és una mesura de protecció del menor que consisteix a proporcionar-li un entorn familiar adequat per als que no tenen ell i ajudar-los a eixir avant en moments d'especial dificultat. Les famílies educadores ofereixen un poc més que una solució temporal als seus problemes, ja que els donen, abans que res, un ambient familiar càlid i estable, en el que poden adquirir hàbits, destreses, actituds i la possibilitat de donar i rebre afecte i desenrotllar la confiança en si mateixos, és a dir, van a donar-los l'oportunitat de ser una persona diferent de la que podrien ser amb totes estes carències.
Quan una família acull un menor, està posant a la seua disposició un context idoni per a aprendre a viure en societat i créixer com a persona.
LLOGAR UN “SERDO”
Fa poc més d'un any vam llogar un pis a una jove parella. El cert és que no ens feia gens de gràcia llogar-lo, perquè se senten tantes coses per ací, que pot convertir-se en una arriscada aventura, amb la que et poden destrossar el pis, buidar-te el seu contingut, o viure una llarga temporada sense que et paguen, ni poder-los tirar fins que isca el juí, mentre tu t'hajes de fer càrrec de tots els seus gastos, potser entre altres coses.
Nosaltres ho vam parlar amb l'advocat i vam fer un contracte en el que vam inventariar fins el més petit detall del pis i finalment el vam llogar. El cert és que alguns dels nostres veïns van notar el canvi. Com es diu per ací, nosaltres no fèiem ni pols ni remolí, en canvi, als nous inquilins si que se'ls sentia bé, quan no cridant-se, amb la música o la televisió ben alta, però bé. Tampoc hi va haver res més destacable. El temps va passar i almenys ens pagaven el lloguer, malgrat que fora sense massa puntualitat i amb alguna factura penjada, però segons estan les coses, pot ser comprensible i al cap i a la fi, acabaven pagant-ho.
Al cap de poc més d'un any, aquella parella va haver de deixar-lo i després de bregar amb els canvis de nom de l'aigua la llum i el gas i descomptar-los de la fiança una de les factures penjades, vam decidir tornar a la casa, donat que pensàvem ja en fer créixer la família i aquell era un pis massa gran per a viure nosaltres dos a soles. I és en aquell moment quan ens vam adonar de la ronya que hi havia per tot arreu, a més dels forats que destacaven per totes les parets i sostres, però sobre tot, eixe estrany olor que notàvem a l'entrar un dia darrere d'altre i que encara sembla no haver-se'n anat, fins i tot, després de pintar-lo tot de nou.
Damunt dels radiadors hi havia quasi tanta ronya com en el motor d'un cotxe. Amb la calç de la dutxa i la banyera, es podia traure pedra suficient per a fer de nou la Sagrada Família, per no parlar de la floridura. La pica de la cuina, que originàriament era blanca, estava groga. Les clauetes de la llum i tots els seus voltants, estaven negres de manotades. També vaig haver de desmuntar la tassa del vàter per a poder llevar-li eixe “caldo espés i groc” que hi havia en cadascuna de les seues juntes i quasi he d'utilitzar una esmoladora per a llevar-li la calç. Però el pitjor de tot, és el forn, al que encara no m'he atrevit a ficar-li mà i si no fora perquè tenim una economia ajustada, el reballava per a comprar-ne un altre nou.
Malgrat açò, encara podem donar gràcies que no s'han endut els electrodomèstics com la rentadora, la nevera, la caldera de la calefacció, el forn o la vitroceràmica i que almenys van pagar el lloguer.
En fi, així està el món i si de vegades no som capaços de cuidar les nostres coses, sembla que menys anem a cuidar tot allò que no ens pertany. I si no ens preocupa la llar on vivim, el seu ordre i la seua neteja, què més ens dona que hi haja brossa en el carrer o deixar-la en qualsevol paratge natural o barranc. I després, com anem a transmetre ordre i respecte a la nostra descendència?. | 0.883102 | curate | {"ca": 0.9955567897806165, "en": 0.004443210219383505} | https://filosofiesdunignorant.blogspot.com/2011/03/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_312604 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Sessió de Sergi Domene a Flaix FM + ampolla de vi + apunts = estudiant com un campió Demà EL examen! | 0.647979 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_757245 | Novetats – LA IMPREMTA SC
Consells d’experts
Subscriu-te al butlletí de notícies i les rebràs per correu electrònic
Estic d’acord amb els termes i les condicions establerts a la Politica de privacitat i L'ENVIAMENT DE COMUNICACIONS COMERCIALS * | 0.61898 | curate | {"en": 0.1037344398340249, "ru": 0.07468879668049792, "ca": 0.8215767634854771} | http://laimpremtasc.com/novetats |
racoforumsanon_ca_20220809_0_862519 | Diuen que les cases s'han de començar pels fonaments, i les persones no podem ser menys; el que hi duguem als peus és bàsic i cabdal. És per aquest motiu que en aquests temps que corren, els i les qui hem apostat pel calçat més del rollo i molon del mercat ens mostrem orgullosos i orgulloses de les nostres belles adquisisions en aquest fil creat per l'ocasió. Fred: 0 - Esquerra independentista: 1 yeah!
Molt bé segon usuari. Ara et falta el xandall Adidas, el polar Quechua i aros a les orelles i ja et consideraran un Rafael dels autèntics. Això sí, per menys de 100 euros no et vesteixes, però tu tranquil que els pijos són els atres, no tu.
north face o Columbia.....quechua es de refors
Menos lobos eh! Quechua és de proletaris i classe obrera.
Quechua o mort!
columbia o caos | 0.7299 | curate | {"ca": 0.8266494178525227, "pt": 0.055627425614489, "es": 0.07891332470892626, "en": 0.03880983182406209} | |
cawac_ca_20200528_5_179914 | Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, al terme de Badalona (fundat el 1416 i amb comunitat monàstica fins el 1835) en el decurs de la seva història ha tingut relacions amb les comarques gironines i concretament amb el Baix Empordà, a través de llinatges que contribuïren a la seva construcció, de frares professors que excel·liren en fama de santedat o que destacaren en belles arts i d'altres que feren d'ermitans a localitats costaneres empordaneses.
Recopilació de més 100 fotografies del monestir, que ens mostren cada racó d'aquest meravellós espai de quietud i pau. Compte amb un vídeo que recorre visualment el lloc, un altre que ens conduïx per la història del monestir i finalment un extens àlbum fotogràfic, que poden ser reproduïts en una televisió com en l'ordinador. Aquesta última opció a més conta amb el apartat de fons de pantalla com dels sons de la Murtra. | 0.871585 | curate | {"ca": 1.0} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=JERONIMS&indexSearch=MA_ |
mc4_ca_20230418_16_451836 | Home/Manteniment industrial/Treballs en manteniment industrial arts gràfiques
Avui us comptem els treballs que Tallers Pacs ofereix per al manteniment industrial arts gràfiques i en què consisteix cada treball.
Per a començar, en Tallers Pacs disposem d’especialistes per a la gestió i el manteniment industrial de qualsevol classe de màquina vinculada amb les arts gràfiques.
En Tallers Pacs treballem amb el manteniment industrial d’impressores flexográfiques, el manteniment industrial d’escàners i el manteniment industrial de CTP.
A continuació, li explicarem de què es tracta cadascun d’aquests treballs.
La impressió flexográfica és un mètode el qual utilitza una planxa en relleu flexible per a imprimir sobre el substrat, aquest substrat pot ser d’un material de pasta de fusta, laminatge o sintètic.
Un escàner és una màquina digital que utilitza per a “copiar” perifèricament. A partir de l’exploració del document podem obtenir digitalment qualsevol imatge o text en color o blanc i negre, la seva activitat es basa en la captació a través de miralls de llum plasmada cap a un dispositiu anomenat CCD.
La tècnica CTP (del monitor a la planxa) és utilitzada en àmbits com la impressió offset. Aquesta tècnica tracta d’un procés digital, el qual consisteix en la còpia de plaques d’offset o flexográfica fetes per màquines controlades per un ordinador.
Finalment en Tallers Pacs també podem realitzar en el manteniment industrial arts gràfiques, la fabricació de peces a mesura i també amb la disposició de tècnics especialitzats traven a un control de qualitat.
Tallers Pacs som experts en el manteniment industrial arts gràfiques, gràcies a la nostra llarga experiència i els nostres tècnics especialitzats, garantim a tots els nostres clients un servei de manteniment industrial 100% personalitzat i eficient.
Si tens necessitat d’un manteniment industrial i/o necessites resposta ràpida davant qualsevol avaria, no dubtis a contactar amb nosaltres, Tallers Pacs som la solució per a la teva empresa, ja que li garantim el millor manteniment industrial possible a un preu assequible. | 0.874609 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tallerspacs.com/treballs-manteniment-industrial-arts-grafiques/ |
cawac_ca_20200528_8_78178 | El nou president electe francès prendrà possessió del càrrec el 15 de maig i haurà de nomenar el seu primer ministre i la resta del seu executiu. Tot i que el 26% dels francesos en general volen Valls al capdavant del govern, el 30% dels electors socialistes prefereixen a Jean-Marc Ayrault.
A la Catalunya Nord hi ha el precedent polític de Francesc Joan Domènec Aragó, que va ser president de la denominada comissió executiva francesa durant un mes i mig, en el govern provisional de la segona república (1848).
em penso que te les diuen a tu, ferran del PPciu. et penses que enganyes algú suplantant comentaristes?. tothom en aquest digital coneix la teva poca categoria. ets tan covard que has de fer servir els noms dels altres per mirar d'insultar els qui defensem Catalunya i la democràcia.
ferran, ets un mal educat, tu has de posar el cul gratuïtament al servei d'espanyolisme com fem nosaltres. Veuràs com gaudirem en cas de que la nostra lider del PP sigui presidenta de Catalunya amb suport dels sociatas. La sofisticació del robatori que pateix Catalunya arribara a cotes insuperables. I amb unes mans femenines que donaran un gustirrinin...
ferran, ets un mal educat. Igual que el francesos proposen un Català, nosaltres també hi hem de posar la camacho de presidenta de la generalitat. Així el robatori que patim per part dels espanyols, passat pel sedas d'una ma femenina serà més suau. | 0.788638 | curate | {"ca": 0.9460043196544277, "pt": 0.035277177825773935, "ie": 0.018718502519798418} | http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/05/un_catala_primer_ministre_de_franca_84447.php |
mc4_ca_20230418_6_488053 | Arxius de platges - Di@ri de la Discapacitat
Portadaplatges
Amb l’arribada del mes de juny s’ha tornat a posar en marxa un any mes els Servei de suport al bany de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de facilitar que les persones amb discapacitat física o mobilitat reduïda puguin gaudir de la temporada de bany a la ciutat. Aquest any, gaudiran d’aquest servei ofert per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, els usuaris de les platges de Barceloneta, Nova Icària, la zona de banys del Fòrum, i la platja de […]
2 de juny de 2016 Redacció/Fonts 31
Les platges de la Barceloneta, Nova Icària i les zones de bany del Fòrum a Barcelona disposaran de serveis de suport per les persones amb diversitat funcional perquè es puguin banyar durant la temporada alta de platges de la ciutat, que l’Ajuntament de Barcelona va activar dimecres i es mantindrà fins el proper 11 de setembre quan passarà a temporada mitja. Aquests serveis de suport per aquest col·lectiu es concretaran amb vestuaris, cadires i grues elevadores, així com la reserva […] | 0.831465 | curate | {"ca": 1.0} | http://diarideladiscapacitat.cat/tag/platges/ |
mc4_ca_20230418_8_230077 | Climes i paisatges d'Europa i d'Espanya | Secuencia didáctica 435566 - Tiching
1. Climes i paisatges d'Europa Europa és un continent de superfície reduïda. És una península situada a l'oest de la massa continental d'Euràsia, i per això està envoltada de mar. [...]
Completa. Europa: diversitat de climes i paisatges (2)
Tria la resposta. Climes d'Espanya (2)
Els paisatges humanitzats d'Espanya Paisatge atlàntic El paisatge agrari tradicional són els prats, on pastura el bestiar. [...]
Descriu. Els paisatges humanitzats (1)
Completa. Paisatges humanitzats d'Espanya (1)
Completa. Paisatges humanitzats d'Espanya (2)
Completa. Paisatges humanitzats d'Espanya (3)
Descriu. Els paisatges humanitzats (4)
Completa. Paisatges humanitzats d'Espanya (4)
http://do.tiching.com/climes-i-paisatges-d-39-europa-i-d-39-espanya/secuencia-didactica/435566?type=2&value=449862 | 0 | curate | {"ca": 0.8692033293697978, "cs": 0.0023781212841854932, "en": 0.011890606420927468, "es": 0.07253269916765755, "pt": 0.020214030915576695, "fr": 0.023781212841854936} | http://do.tiching.com/climes-i-paisatges-d-39-europa-i-d-39-espanya/secuencia-didactica/435566?type=2&value=449862 |
mc4_ca_20230418_12_423527 | Holiday Home Plana with Lake View 05 Horni Plana República Txeca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Veure tots els 49 allotjaments a Horni Plana.
Holiday Home Plana with Lake View 05Hurka, Horni Plana, República Txeca - Veure al mapaHoliday Home Plana with Lake View 05Veure més fotosVeure més fotosVeure totes les 26 fotosVeure al mapa
Sobre l'allotjamentDescripcióLocated in Horní Planá in the South Bohemia Region, this holiday home is 18 km from Český Krumlov. The property is 38 km from České Budějovice and free private parking is provided.
Bad Leonfelden is 29 km from Holiday Home Plana with Lake View 05, while Guglwald is 20 km from the property.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióempolles d'aigua de cortesiareproductor de DVD/CDbanyeraforn microonesTV satèl•lit/cablecafetera/teteranevera calefacciórenta vaixelles Idiomes ParlatsRus Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal abonar l’import total de la reserva abans de l’arribada. NOVASOL t'enviarà una confirmació amb tota la informació del pagament. Un cop hagin rebut el pagament, t'enviaran un e-mail amb les dades de l’establiment, com ara l’adreça i el lloc on has de recollir les claus. | 0.820186 | curate | {"ca": 0.8708876474239603, "en": 0.12911235257603973} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-plana-with-lake-view-05/hotel/horni-plana-cz.html |
cawac_ca_20200528_2_179993 | Seguint la línia encetada amb Geronimo Stilton , la secció juvenil el grup Edicions 62 , mitjançant la seva filial Estrella Polar , ens presenta una nova col·lecció de llibres d’aventures per a nois i noies a partir de 8 anys.
En aquesta ocasió ens trobem que el protagonista és en Bat Pat, un ratpenat que a més a més de volar bastant bé i tenir una oïda molt fina… sap escriure!
Quan era petit, un vell bibliotecari el va ensenyar i des d’aleshores explicar el que més li agrada són els llibres de por aquells que parlen de bruixes, fantasmes, cementiris…Ara bé, en Bat Pat és una mica espantadís, però això no l’impedeix resoldre misteris i viure un munt d’aventures.
Durant molt de temps va viure a una cripta del cementiri però ara viu a la de la família Silver amb els seus tres amics: en Martin, en Leo i la Rebecca.
Si voleu saber més d’aquest ratpenat i les seves aventures veniu a buscar els seus llibres a la Biblioteca! | 0.856138 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona/?p=349?phpMyAdmin=3e6c4943d9a6t7c8283c |
racoforumsanon_ca_20220809_3_782322 | L'Audiència Nacional imputa dos joves per cremar una foto del rei durant la DiadaL’Audiència Nacional ha imputat dos joves per la crema d’una imatge del rei durant la Diada a Mataró. El magistrat de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, ha decidit obrir diligències prèvies per un possible delicte d'injúries a la Corona durant l'11 de Setembre a Mataró en què es va cremar un retrat del Rei Joan Carles en una concentració convocada pels col•lectius ARRAN, COS i la CUP. Segons publica l’Agència Catalana de Notícies, en una interlocutòria que s'ha conegut aquest dilluns, el magistrat es declara competent per investigar els fets i demana al Jutjat de Mataró que citi a declarar en qualitat d'imputats les dues persones denunciades per la fiscalia.Aquestes diligències s’han obert a petició de la Fiscalia de l’Audiència Nacional i després del resultat de la investigació iniciada pels Mossos d’Esquadra l’endemà de la Diada.Font: Mataró Ràdio L'Audiència Nacional cita dos imputats per cremar fotografies del rei a Mataró durant la DiadaEl jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha ordenat que es prengui declaració com a imputats als dos presumptes responsables de la crema de fotografies del rei a Mataró (Maresme) durant la celebració de la diada de l'Onze de Setembre, després d'haver acceptat la competència per investigar els fets.En una interlocutòria, el jutge accepta investigar la crema del retrat del monarca, ja que podria haver estat constitutiva d'un delicte d'injúries a la Corona, competència de l'Audiència Nacional, i demana cridar a declarar els dos sospitosos.Aquestes diligències s'han obert a petició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional i després del resultat de la investigació iniciada pels Mossos d'Esquadra el passat 12 de setembre pels fets ocorreguts un dia abans, durant una manifestació de caràcter independentista amb unes 200 persones a la localitat barcelonina.La marxa, explica el jutge en la interlocutòria, la van convocar els col·lectius Arran, COS i CUP, i en un moment donat diverses persones es van separar del gruix de la manifestació per penjar, servint-se de politges, una pancarta d'uns quatre metres d'alçària i dos d'amplada amb la imatge del rei cap per avall, a la qual van calar foc, acció "que va ser aplaudida per la resta dels concentrats".A més d'acceptar la competència i cridar a declarar els dos sospitosos mitjançant un exhort al jutjat degà de Mataró, el jutge incorpora a la causa els antecedents de tots dos.Durant la Diada es van registrar incidents similars al passeig del Born de Barcelona, encara que de moment es desconeix el resultat de la investigació oberta per identificar els tres encaputxats que a la nit van cremar tres banderes, una d'espanyola, una de francesa i una altra d'europea, i un retrat del rei en acabar una manifestació independentista a la Ciutat Comtal. El Govern va decidir traslladar a l'Audiència Nacional les diligències d'investigació obertes pels fets ocorreguts en la Diada després d'observar que serien competència d'aquest tribunal.Font: Ara.cat
Moltes vegades faig servir diaris per encendre la xemeneia.A partir d´ara m´hauré de fixar que no hi hagi cap foto del rei al diari que cremo si no vull acabar a la trena....
Aquesta és la seva democràcia. | 0.860548 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_84033 | De conformitat amb el que disposen les normatives vigents en protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (GDPR) i la Llei Orgànica (ES) 15/1999 de 13 de desembre (LOPD) li informem que:
La visita d’aquest lloc web no suposa que l’usuari estigui obligat a facilitar cap informació sobre si mateix, però durant la visita es podrien sol·licitar dades de caràcter personal a través de formularis, aquests serien a conseqüència de la seva voluntat en contactar per rebre informació sobre els serveis prestats per Ecoherbes Botanic, SL, bé a través dels formularis disponibles, o bé a través d’un missatge de correu electrònic. No obstant això, no proporcionar les dades marcades com a obligatòries impedirà que li puguem donar resposta a la seva sol·licitud.
En el cas que aporti les seves dades a través d’un missatge de correu electrònic, el mateix formarà part del mateix tractament, la finalitat serà la gestió de la sol·licitud o comentari que ens realitza, essent aplicables la resta d’extrems indicats en aquesta Política de Privacitat .
L’Usuari que envia la informació a Ecoherbes Botanic SL és l’únic responsable de la veracitat i correcció de les dades incloses, exonerant Ecoherbes Botanic, SL de qualsevol responsabilitat referent a això.
Els usuaris garanteixen i responen, en qualsevol cas, de l’exactitud, vigència i autenticitat de les dades personals facilitades, i es comprometen a mantenir-les degudament actualitzades. L’usuari accepta proporcionar informació completa i correcta en tots els nostres formularis.
Informació sobre la protecció de dades
Responsable del tractament de les seves dades
Identitat: Ecoherbes Botanic, SL
CIF: B55676696
Direcció: Urbanització Sant Pere, 1, 43895 L’Ampolla, Tarragona
Telèfon: +34 671 00 99 77
Correu electrònic: [email protected]
Finalitat amb què tractem les seves dades
A Ecoherbes Botanic, SL tractem la informació que ens faciliten les persones interessades (Usuaris d’aquest lloc web) per tal de:
(1) Permetre a l’empresa realitzar enquestes sobre la satisfacció del client relacionades amb la qualitat dels serveis de l’empresa d’acord amb l’interès legítim de la mateixa.
(2) L’enviament de comunicacions comercials, així com l’enviament de publicitat sobre serveis de l’empresa, o la realització d’investigacions de mercat (“Màrqueting”); (Sota el seu consentiment exprés)
Les Dades podran processar-se en còpia impresa, per mitjans automàtics o electrònics, inclosos per correu postal o electrònic, telèfon (per exemple, trucades telefòniques automàtiques, SMS, MMS), fax i qualsevol altre mitjà (per exemple, llocs web, aplicacions mòbils) .
Legitimació per al tractament de les seves dades
La Legitimació estan basades en l’interès legítim, així com pel consentiment que se li demana, i que vostè ens atorga explícitament amb l’acceptació de les caselles disponibles a l’apartat “Consentiment” d’aquesta política de privacitat.
Temps de conservació de les seves dades
Les dades per proporcionar el servei i la satisfacció del client seran conservades per l’empresa pel període que es consideri estrictament necessari per complir aquests propòsits. Pel que fa a les dades processades per a la prestació del servei, l’empresa pot continuar conservant per un període més llarg, i segons sigui necessari per protegir els interessos de l’empresa en relació amb la responsabilitat pròpia.
Les dades amb finalitats de Màrqueting i Elaboració de Perfils seran conservades per l’empresa des del moment que vostè va donar el consentiment fins al moment que ho revoqui. Un cop el consentiment sigui revocat les dades no seran utilitzades per a aquestes finalitats
Decisions
No es prendran decisions automatitzades.
Destinataris
Les Dades poden ser comunicades a tercers per complir amb obligacions legals, executar ordres d’autoritats públiques o exercir un dret de l’empresa davant les autoritats judicials.
Drets
Pot exercir els següents drets:
1. Dret d’accés, significa: dret a obtenir de l’empresa si les seves dades estan sent tractats i, si escau, tenir accés a ells;
2. Dret a rectificació i dret a esborrar, vol dir: dret a obtenir la rectificació de dades inexactes i / o incomplets, així com l’esborrat de les dades quan la sol·licitud sigui legítima;
3. Dret a la restricció del tractament, vol dir: dret a sol·licitar la suspensió del tractament quan la sol·licitud sigui legítima;
4. Dret a la portabilitat de les dades, significa: dret a obtenir les dades en un format estructurat, comunament utilitzat i llegible, així com dret a transferir les dades a altres responsables en un format electrònic;
5. Dret a oposar-se, vol dir: dret a oposar-se al tractament de dades quan la sol·licitud sigui legítima, fins i tot quan les dades es processen per Màrqueting o Elaboració de Perfils, si escau.
En qualsevol cas, si ho considera procedent vostè pot formular-nos qualsevol pregunta relacionada amb el tractament de les seves dades personals, a més té dret de prestar reclamació davant les autoritats de control competents que correspongui.
(AEPD).
Tanca la vista ràpida del producte×
No hi ha extensions per instal·lar o activar. <a href="%1$s" title="Return to the Dashboard">Return to the Dashboard</a>
DIRECCIÓ I CONTACTE
Urb. Sant Pere, 1
43895 L'Ampolla
Tarragona - SPAIN
T. +34 671 00 99 77
[email protected]
www.ecoherbes.com
INFUSIONS I TES
Infusions i tes
Productes
Cultiu i elaboració
JARDÍ BOTÀNIC
Jardí botànic
Jardí botànic Ecoherbes Park
Visites, activitats i serveis
Catàleg d'espècies
Entrades i horaris
Nosaltres
Blog
Botiga online
Intranet clients professionals
Contacte
Certificacions ecològiques
© Copyright , Ecoherbes | Avís legal | Política de privadesa | Avís sobre les cookies | Compres especials i reserves online | 0.777139 | curate | {"ca": 0.9181388840300857, "en": 0.03235962917614133, "sv": 0.0052475074339688645, "es": 0.028161623228966242, "cs": 0.0017491691446562883, "vi": 0.0026237537169844323, "pl": 0.006122092006297009, "fr": 0.005597341262900122} | https://www.ecoherbes.com/politica-privadesa/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_371993 | Companys i companyes usuaris, l'altre dia em vaig proposar fer un mapa dels municipis per la independència, i després d'un parell d'horetes i dues diòptries més, aquí el teniu! El mapa mut el vaig baixar de Municat (web de la generalitat amb informació dels municipis), però la resta ho he fet jo. Les novetats són: Primer de tot, disculpar-me per portar tant de temps sense actualitzar, però no trobava el moment. Ho sento! (Tot i que el mapa hi posi 21/3, la actualització és del 26/4) Ara sí, les novetats són: Consells Comarcals del Pla de l'Estany i l'Alt Camp, Aiguamúrcia, Figuerola del Camp, Vilabella, Borrassà, Cadaqués, Cistella, Garrigàs, Pau, Portbou, La Granada, Santa Fe del Penedès, Arsèguel, Oliana, El Bruc, Balsareny, Callús, Castellbell i el Vilar, Arbolí, Gualta, La Tallada d'Empordà, El Papiol, Sant Jaume dels Domenys, Vallcebre, Guils de Cerdanya, Prullans, Llorac, Cervià de les Garrigues, La Vall de Bianya, Les Planes d'Hostoles, Les Preses, Sant Ferriol, Sant Martí Vell, Sant Vicenç de Montalt, La Galera, Alòs de Balaguer, Camarasa, Castelló de, Farfanya, Cubells, Ivars de Noguera, La Baronia de Rialb, Os de Balaguer, Preixens, La Sentiu de Sió, Térmens, Vilanova de l'Aguda, Lluçà, Sant Bartomeu del Grau, Sant Martí d'Albars, Sant Martí de Centelles, Isona i Conca Dellà, Esterri d'Àneu, La Guingueta d'Àneu, Vilademuls, El Palau d'Anglesola, El Poal, Fondarella, Linyola, Miralcamp, La Vilella Baixa, Marçà, Porrera, Móra d'Ebre, Llanars, Sanaüja, Alcanó, Almacelles, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Brunyola, Fogars de la Selva, Odèn, Altafulla, Salomó, Puigverd d'Agramunt, Castellbisbal, Rellinars, Castellcir, L'Ametlla del Vallès, Vilanova del Vallès.A més a més, els municipis adherits ja han passat dels 400! La font aquí i la notícia aquí. La llegenda és: En vermell, els municipis adherits. En vermell fosc, els Consells Comarcals adherits. I en blau, les diputacions adherides.A més a més, aqui podeu trobar un mapa amb la informació actualitzada: Municipis per la independènciaEspero que us serveixi! PD: És el meu primer post, és a dir, estic oberta a correccions, comentaris, suggerències i demés.PD2: Aprofito l'avinentesa per penjar-vos un bloc que he creat dedicat a aquest tema.El meu bloc
No sé si vaig errat, però em sembla que el Pla de l'Estany és va declarar en bloc en el seu moment....Hauría d'estar tot vermell.
Vaig a veure què trobo. Gràcies! | 0.909172 | curate | {"ca": 0.9962453066332916, "it": 0.0037546933667083854} | |
cawac_ca_20200528_8_96618 | Moments màgics amb Charlie Mag a Igualada
La màgia enceta els espectacles del mes de novembre al Teatre Municipal l’Ateneu. Charlie Mag posa en escena Moments màgics el proper diumenge dia 3 de novembre, a les 12:15h. Les entrades són a 5 € i a 4 € per als socis de Xarxa. La venda d’entrades és al vestíbul de l’Ateneu, el dissabte de 7 a 8 del vespre i el diumenge des d’una hora abans de l’inici de l’espectacle.
Un il·lusionista jove
Charlie Mag va néixer a Barcelona el 1986 i va començar la seva trajectòria professional i artística a principis del 2004, durant dues temporades consecutives, al Teatre Llantiol de Barcelona on es combinava la màgia i el mim.
El 2007 crea l’espectacle Veure per creure! Es tracta d’un projecte ambiciós, amb el qual obre nous camins incorporant-hi, no només màgia general i grans il·lusions, sinó també diverses disciplines artístiques. El 2009 estrena el seu muntatge Més enllà de la màgia, on aposta per un canvi radical en la seva imatge, l’escenografia, el vestuari i la posada en escena. Per la gran acceptació obtinguda, la companyia va rebre el Premi del Públic al Millor Espectacle 2008-09, del Grup Xarxa de Palau Solità i Plegamans.
Posteriorment finalitza els seus estudis professionals com actor al Col.legi del teatre de Barcelona i a l’escola d’Arts escèniques El Timbal, fundada pel gran mim Anton Font. S’especialitza, a la vegada, en el Coaching, la Intel·ligència Emocional, la PNL i la Teràpia Gestalt.
L’any 2010 estrena a la Mostra d’Igualada, Moments màgics. Un espectacle de mitjà format que li ha obert les portes al mercat català. Paral·lelament a això, Charlie Mag s’especialitza en un acte d’exhibició de coloms i manipulació, una de les disciplines més difícils dins de la màgia, amb el qual s’ha obert mercat nacional i a l’estranger.
Des del seu triomf al Congrés Màgic Nacional al 2010, aquest jove artista no ha deixat de tenir nombrosos èxits. La seva presència escènica, energia, posada en escena i la seva màgia més visual, li han permès estar contractat en prestigioses gales i congressos màgics arreu d’Europa on ha estat guardonat amb diversos premis. Està considerat un dels il·lusionistes actuals més joves i amb més talent i projecció internacional.
Moments màgics
Tenen un moment? Un moment per somiar, per convertir-se en un infant i creure en la Màgia? Un moment per a emocionar-se i riure? Senyores i senyors dubtaran si tot és fruit de la seva imaginació o de la realitat. Obrin bé els ulls perquè arriba el moment de viure…
S’obre el teló. Charlie Mag crea un escenari sobrenatural capaç de suscitar, per si mateix, sentiments de misteri. Jocs d’ingeni, humor i un toc de romanticisme en plena penombra, convertiran cada moment en pura màgia.
Elements estranys i exòtics, però a la vegada fascinants. Es transformen, canvien de color, aparença i textura. Apareixen i desapareixen animals dels llocs més insospitats. Les cartes viatgen, no se sap com… Tot és el que no és i no sembla el que realment és.
Increïble! Vosaltres què en penseu? No us precipiteu, espereu a veure en Charlie Mag. Quan sortiu del teatre ja no sereu els d’abans; hi haurà clarament un abans i un després per tots vosaltres, alguna cosa haurà canviat. | 0.812775 | curate | {"ca": 0.9801574803149606, "fr": 0.005039370078740157, "pt": 0.011653543307086614, "en": 0.0031496062992125984} | http://www.culturapenedes.cat/2013/10/30/moments-magics-amb-charlie-mag-a-lateneu-digualada/ |
mc4_ca_20230418_4_201402 | La Zona blava i taronja seran gratuïtes durant l’agost a Molins de Rei - Ajuntament de Molins de Rei
Home / Notícies / La Zona blava i taronja seran gratuïtes durant l’agost a Molins de Rei
La Zona blava i taronja seran gratuïtes durant l’agost a Molins de Rei
Els parquímetres de l’estacionament de la zona blava romandran fora de servei entre l’1 d’agost i el 31 d’agost, tots dos inclosos
L’Ajuntament de Molins de Rei, un any més, garanteix la gratuïtat del servei de zona blava i taronja durant el mes d’agost de l’any 2020 amb l’objectiu de garantir una millor mobilitat i facilitar-ne l’estacionament. Els parquímetres de la vila romandran tancats i el personal encarregat de la vigilància i adequació de la normativa de pagament i estacionament també estarà de vacances.
Així doncs, a partir de demà dia 1 d’agost, es pot estacionar de forma lliure i gratuïta a totes les places d’estacionament de la vila de Molins de Rei.
El pròxim dimarts 1 de setembre del 2020, la zona blava recuperarà el seu funcionament habitual i els parquímetres tornaran a obrir-se per abonar les quanties econòmiques corresponents per l’estacionament dels vehicles, garantint així, una millor mobilitat a la vila. | 0.836331 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.molinsderei.cat/actualitat/2020/07/31/la-zona-blava-i-taronja-seran-gratuites-durant-lagost-a-molins-de-rei/ |
macocu_ca_20230731_3_146566 | 11/03/2016
Descoberta vulnerabilitat en libotr
Descoberta vulnerabilitat en la llibreria libotr que podria permetre denegacions de servici i execució de codi.
La vulnerabilitat, descoberta per Markus Vervier, s’aprofita de com s’emmagatzemen les porcions de missatges enviats per a poder generar una fallada en les aplicacions que utilitzen esta llibreria, i crea la mencionada denegació de servici, o inclús execució de codi.
Es recomana actualitzar la llibreria per a resoldre la vulnerabilitat.
Es pot consultar més informació respecte a això en l'enllaç següent. | 0.72774 | curate | {"it": 0.017825311942959002, "ca": 0.982174688057041} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_379137 | Millo : “la música de Llach és infinitament millor que els seus arguments polítics” - J. Enrique Millo. Secretario general de Acción Exterior. Junta de Andalucía
Inicio – Català
Español
Català
https://www.youtube.com/watch?v=l-Bioh0bLi4
Inicio – Català
Español
Català
Inicio – Català
Español
Català
Millo : “la música de Llach és infinitament millor que els seus arguments polítics”
Home > Noticies > Millo : “la música de Llach és infinitament millor que els seus arguments polítics”
24 ag. Millo : “la música de Llach és infinitament millor que els seus arguments polítics”
Posted at 22:37h in Noticies by Web 0 Comments
0 Likes
Share
El cap de llista del PPC per Girona a les eleccions autonòmiques del proper 27 de setembre, Enric Millo ha replicat aquesta tarda les declaracions del cap de llista de Junts pel Si de Girona, Lluís Llach fetes aquest matí a Catalunya Radio.
“La música de Llach és infinitament millor que els seus arguments polítics”, ha comentat Millo que li ha dit recordat a Llach que “és incompatible defensar la no confrontació i liderar des de Girona un procés rupturista”
Per Millo ”Llach encapçala una candidatura mancada de programa i de credibilitat i que més enllà de voler trencar Catalunya i separar-nos d’Espanya no aporta cap solució als problemes reals dels gironins” , i en aquest sentit ha explicat que “són molts i molt grans els dubtes que genera aquesta candidatura sobre tot allò que te a veure a les polítiques econòmiques i socials que desenvoluparien si governessin”.
“Quines polítiques faran si guanyen ?, de dretes, d’esquerres, de centre?, és impossible de saber així com creure que seran capaços de fer allò que els catalans necessiten perquè en temes importants les diferents formacions polítiques que formen part d’aquesta candidatura tenen visions antagòniques”, ha explicat el líder popular.
“Em sap greu que una persona com ell es deixi utilitzar políticament pels dirigents de la coalició de Junts pel Sí. Estan menystenint la seva carrera artística per mantenir-se al poder”, ha assenyalat Millo.
Finalment en líder popular i en relació a les paraules de Llach sobre Europa ha dit que “Llach nega el projecte polític que és i representa Europa i la força del mateix perquè sap que una Catalunya separada d’Espanya no formaria part de la Unió Europa”, i en aquest sentit ha afegit que Llach “intenta desprestigiar-lo donada la claredat en que la gran majoria de la societat catalana ha expressat que no comparteix ni està d’acord amb projectes que posin en risc la nostra pertinença a la Unió Europea”.
Tags:
Actualitat Política, Notícies Actualitat
No Comments
Post A Comment
Cancel Reply
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.636141 | curate | {"ca": 0.8149383127709237, "es": 0.13504501500500166, "en": 0.043014338112704234, "de": 0.0020006668889629878, "fr": 0.004668222740913638, "ru": 0.00033344448149383126} | https://enricmillo.com/ca/millo-la-musica-de-llach-es/ |
macocu_ca_20230731_4_11129 | Formulari de cerca
Inici › Actualitat › Les Matinals Prat de la Riba dedicades a les...
02 març de 2015
El passat divendres es va iniciar la cinquena edició de les Matinals Prat de la Riba. Un seminari d’actualització per a electes locals que enguany es dedica íntegrament a les eleccions municipals del proper 24 de maig.
El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a les Matinals on va destacar que “en aquest any especial, volem ser la referència per a resoldre els vostres dubtes i oferir-vos les eines necessàries per afrontar el procés electoral i també el procés postelectoral”.
Per donar aquest suport als electes locals s’ha preparat un temari especial on és previst que s’actualitzin coneixements, s’informi de novetats legislatives, es tractin temes clau com la transparència, el finançament o l’aplicació de la LRSAL. Però sobretot, es donaran eines per a afrontar el procés electoral.
Les Matinals Enric Prat de la Riba van iniciar-se el passat divendres i és duran a terme sis sessions que s’allargaran fins el proper 11 de desembre de 2015 al llarg de sis sessions.
Publicacions | 0.808914 | curate | {"es": 0.015901060070671377, "ca": 0.9840989399293286} | |
crawling-populars_ca_20200525_27_16437 | ARA Barcelona | 20/11/2019
Les millors escapades de la temporada adaptades a les necessitats de grans i petits
LLUÍS GAVALDÀ | 25/08/2018
TRINITAT GILBERT | 11/08/2018
Per vacances, la planificació és clau, però també és important que les famílies comprovin si on aniran acceptaran bé la canalla. Cal buscar llocs ‘family-friendly’
LLUÍS GAVALDÀ | 11/08/2018
LLUÍS GAVALDÀ | 04/08/2018
A.F. | 01/08/2018
Montserrat, una experiència familiar per a aquest estiu molt a prop de Barcelona
David Fernàndez
82 Comentaris
16 Comentaris
12 Comentaris
16 Comentaris
9 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"es": 0.13333333333333333, "ca": 0.6548148148148148, "en": 0.12148148148148148, "it": 0.06074074074074074, "br": 0.01925925925925926, "eo": 0.01037037037037037} | : /etiquetes/turisme_familiar.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_480836 | Bé nois, aquesta tarda s'ha presentat el que en principi hauría de ser l'ultim precanditat a la presidència del Barça, el Sandro Rosell. Quin és el vostre canditat preferit? Jo així de primeres, dic... Marc Ingla .
Però aquí no éreu tots continuistes? I el continuisme és Jaume Ferrer, no?
El continuisme és Jaume Ferrer, però la veritat, també Ingla i Soriano i Godall. La diferència entre uns i altres és la benedicció papal de'n Laporta, benedicció que jo valoro però que no veig incompatible amb que n'Ingla també és continuisme. | 0.735793 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_36524 | La 13a nit dels ratpenats a La Mitjana
Cada any, per aquesta època, s’organitzen arreu d’Europa, activitats per donar a conèixer els ratpenats i les seves curioses característiques i interès ecològic. Lleida s’adhereix a aquesta celebració amb un vespre ple d’activitats (tallers, passejades nocturnes, conferències, projeccions,…).
Activitat gratuita. Cal inscipció prèvia.
Més informació http://app.paeria.cat/agenda/event/celebracio-la-nit-dels-ratpenats-a-la-mitjana-la-batnight-ecoactivitats-2017/?instance_id=121886 | 0.597317 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.museugranollersciencies.org/ca/agenda/la-13a-nit-dels-ratpenats-a-la-mitjana/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_784467 | Més que "què és el que ha de fer un amic" la qüestió és "a quina mena de relació considerau d'amistat".
Algú amb qui tenir converses interessants. Per ploriquejar ja em tinc a mi mateix.
Cony, benvingut! feia molta temps! | 0.610594 | curate | {"ca": 0.847926267281106, "it": 0.07373271889400922, "pt": 0.07834101382488479} | |
macocu_ca_20230731_6_288316 | Mostrant articles per etiqueta: rotonda
El PSPV-PSOE de Massanassa propone construir una rotonda en la intersección entre la Calle Partida del Divendres y la Avenida Josep Alba i Alba.
Actualmente una mediana obliga a los conductores que desean entrar al barrio del Divendres desde Blasco Ibáñez a recorrer toda la Avenida Josep Alba i Alba y cambiar de sentido o bordear todo el barrio entrando por la Calle Font Cabilda para llegar a la zona de Partida del Divendres y las plazas adyacentes, generando un tráfico oportunista evitable según el PSPV.
Desde el PSPV su portavoz Clara Quiles ha recordado que ya se propuso esta obra por su parte, siendo desestimada por el Partido Popular, para evitar así desplazamientos innecesarios y eliminar tráfico y contaminación.
“En varias ocasiones los vecinos y vecinas del Divendres nos han manifestado la necesidad de disponer de una rotonda que permita circular en cualquier dirección sin necesidad de ir hasta las que ya existen. Ahora hemos decidido insistir en esta propuesta para mejorar la movilidad de Massanassa”, ha matizado Quiles.
Este matí la rotonda de l’encreuament de Pare Méndez i Reina Sofia ha fet un pas avant amb l’inici de les labors d’asfaltat. Els treballs han pogut avançar-se al calendari previst i la intenció és que la part central de la nova glorieta puga reobrir-se al trànsit abans de l’inici del curs escolar.
Ahir al matí, l'Ajuntament de Torrent, a través de l'empresa municipal Nous Espais, va retirar els algarrobs que es trobaven situats en l'emplaçament on s'estan realitzant les obres per a la creació de la nova rotonda en l'encreuament de l'avinguda Regna Sofia amb la calle Pare Méndez, un projecte cofinançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). Aquestes espècies arbolades, que són originàries de la regió mediterrània, han sigut podades i tractades per a la seua correcta retirada i posterior trasplantament.
Els set algarrobs ja es troben en la seua nova localització que, en aquest cas, són els patis d'alguns col·legis públics de Torrent: CEIP San Pascual (2 algarrobs), CEIP Sant Joan Baptista (3 algarrobs), CEIP Miguel Hernández (1 algarrob) i CEIP Juan XXIII, en l'edifici del Alter (1 algarrob).
Al llarg del dia d'ahir es van dur a terme les tasques de plantació en els patis i zones comunes dels centres educatius, convertint-se aquests treballs en tot un espectacle per als estudiants i en una “improvisada classe de jardineria”, ja que eren molts els xiquets i xiquetes que s'acostaven als operaris interessant-se pels arbres que acabaven de “aterrar” en les seues àrees de joc.
La rotonda de Pare Méndez i Reina Sofia és la primera de les més de 70 actuacions que estan previstes en el Pla de millores de la ciutat 2018-2019 en diferents zones i barris de Torrent. Perquè la ciutadania estiga informada de primera mà d'aquesta obra, el consistori va instal·lar un punt informatiu per a resoldre tots els dubtes dels veïns i veïnes sobre les obres de la construcció de la rotonda, i oferir-los tot tipus d'informació necessària. A més, per a consultar tota la informació referida a la mateixa, s'ha dissenyat un espai en la web municipal, en l'apartat de projectes destacats: www.torrent.es/edusi
Aquest matí han arrancat les obres de la nova rotonda que substituirà l'actual encreuament de la calle Pare Méndez amb l'avinguda Regna Sofia. Amb la instal·lació d'una glorieta en aquest punt, un dels més conflictius de la ciutat, s'atén a una reivindicació dels veïns i amb ella es pretén reduir el nombre d'accidents, calmar el tràfic i reduir la velocitat dels vehicles, així com les emissions contaminants.
Aquesta obra, cofinançada pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) s'inclou dins de el ‘Pla de Millores de Torrent 2018-2019’ amb la voluntat de resoldre problemes en l'àmbit de la mobilitat, l'accessibilitat, la justícia, la sanitat, el medi ambient, l'educació i l'esport. Aquest dijous, els veïns tenen a la seua disposició un punt d'informació prop de l'obra per a conèixer la mateixa, consultar dubtes o plantejar qüestions. Les persones que no puguen acostar-se podran trobar tota la informació en la web municipal, en l'apartat de projectes destacats www.torrent.es/edusi
La rotonda de Pare Méndez i Reina Sofia és la primera de les més de 70 actuacions que estan previstes en el pla d'inversions i de millora de la ciutat 2019-2020 en diferents barris de Torrent. En tots els casos, “per a minimitzar les molèsties ocasionades, hi haurà reunions i trobades amb tots els veïns que puguen veure's afectats, amb la màxima transparència”, segons va comunicar l'alcalde Jesús Ros.
D'altra banda, durant el temps que duren els treballs, en els carrers que queden afectades es facilitarà l'accés i l'aparcament dels veïns i veïnes en aquells trams que siga possible. | 0.808989 | curate | {"ca": 0.7825360350950491, "es": 0.2174639649049509} | |
naciodigital_ca_20220331_0_243655 | Aquest migdia la plaça Major s’ha fet petita al moment dels ballets tradicionals del segon dia de Festa Major. La concurrència ha remuntat notablement respecte ahir, quan va començar amb menys públic de l’esperat. També ha estat el dia de la proclamació de la nova pubilla, Anna Montraveta, en representació d’Òmnium Cultural del Solsonès, i les donzelles d’honor, Maria Gilibets, del Jove Ballet Solsoní, i Marta Vila, en nom d’Amisol.
La comitiva d’autoritats l’han integrat exclusivament l’Ajuntament en ple i el jutge de Solsona. A la plaça no hi ha assistit avui cap representant eclesiàstic –el bisbe, Xavier Novell, es trobava fora de la ciutat–, motiu pel qual els regidors de la CUP també s’han sumat a l’entarimat.
L’alcalde, David Rodríguez, ha convidat avui la solsonina Anna Segués, pubilla de les comarques lleidatanes i quarta dama de Catalunya fins a l’octubre, a compartir amb ell l’encesa de la tronada, que culmina els actes de la plaça Major. Anna Montraveta, per la seva banda, ha expressat la il·lusió que dipositen ella i les donzelles en el nou rol que se’ls assigna: “lluirem la banda amb honor, perquè portem Solsona al cor”. Ho ha fet en el decurs de l’aperitiu que aplega la corporació municipal, l’Agrupació de Geganters, l’Orquestra Patinfanjàs i els trabucaires. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/20125/solsona-puja-nota-segon-dia-festa-major-amb-mes-concurrencia |
mc4_ca_20230418_6_516092 | SOS Monuments li dóna una distinció a l’avv l’Òstia | La Barceloneta Rebel
SOS Monuments li dóna una distinció a l’avv l’Òstia 26/01/2012 / labarcelonetarebel SOS Monuments ha decidit donar-li la distinció Admiracions Conservades 2011 que aquesta Associació Defensa Cívica del Patrimoni Cultural, SOS Monuments atorga per la llarga trajectòria de defensa del Barri de la Barceloneta i del seu litoral, platges incloses, en diverses campanyes exemplars, des de la d’oposició aferrissada al Pla d’Ascensors fins a la de la construcció de l’Hotel Vela.
Uncategorized barri, Hotel Vela, memòria històrica, Pla dels ascensors, Port, premsa, Segle XX, xarxa veïnal Navegació d'entrades
← Què volem al Segle XX? Decidim-ho totes juntes!Viatge a la Barceloneta → Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... | 0.869636 | curate | {"ca": 1.0} | https://labarcelonetarebel.wordpress.com/2012/01/26/sos-monuments-li-dona-una-distincio-a-lavv-lostia/ |
macocu_ca_20230731_9_403432 | IBA Capital compra un edifici d'oficines a Blackstone situat a Glòries per 120 milions
Nova operació d'inversió a Barcelona. La gestora immobiliària IBA Capital Partners, en col·laboració amb un inversor institucional del Pròxim Orient, ha comprat a Blackstone el complex d'oficines de sobre el centre comercial Glòries. Tot i que el preu de la transacció no ha transcendit, fonts del sector valoren el complex en uns 120 milions d'euros.
El complex consta de tres edificis situats a l'àrea d'influència del districte 22@, concretament als carrers Ciutat de Granada 178, Avinguda de Diagonal 188 i Gran Via 866. Els tres actius sumen una superfície aproximada de 21.500 m2 i es troben ocupats en més del 85%.
Els immobles, construïts el 1995 i amb diferents reformes posteriors, tenen com a principals arrendataris importants multinacionals com Kin, Sage, Kyocera, Gore-tex, a més de l'Ajuntament de Barcelona.
Segons els socis fundadors d'IBA, Jesús Valderrama i Thierry Julienne, amb aquesta operació l'empresa reafirma el seu compromís amb el sector d'oficines i amb les inversions en actius ben establerts, d'alta qualitat i en ubicacions consolidades. Així combinen la creació de valor amb una adequada i moderada relació risc-rendibilitat, en línia amb la tradicional política d'inversió de IBA.
L'operació ha estat assessorada per Savills Aguirre Newman i CBRE per part del venedor, mentre que el comprador ha rebut el consell de JLL, Uria i Menendez, E&Y, Ruiloba Abogados a nivell legal, TBA i Tauw a nivell tècnic. | 0.865456 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_6_44405 | Arxiu d'etiquetes: devesa
Post navigation
El Punt Avui organitza la tercera edició del festival per reivindicar que Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat
Davant els atacs que es produeixen contra la voluntat de decidir, i també per fer una crítica de les desigualtats socials que la crisi està fent cada cop més visibles, El Punt Avui ha decidit mobilitzar novament la societat civil amb una celebració lúdica i reivindicativa alhora, en la tercera edició del concert Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat . La festa serà el dissabte 3 d’agost a Girona, al mateix espai del parc de la Devesa on l’any passat ja es van aplegar 15.000 assistents al concert.
A part de ser un crit reivindicatiu, el festival vol conservar també el caire festiu i per això durant la tarda hi ha previstes diverses activitats, com la cercavila que arrencarà de la plaça de Catalunya de la ciutat i que, amb l’actuació de diversos grups, passarà per diferents indrets abans d’arribar al parc de la Devesa. Un cop allà, hi haurà les atraccions i inflables per als més petits, i la fira d’entitats i empreses de productes de la terra, una seixantena de parades. Les entrades per al concert es posen a la venda aquest diumenge 7 de juliol. El preu és de 12 euros per als adults i de 2 euros per als menors de 12 anys.
Per als subscriptors d’El Punt Avui , el preu serà de 6 euros, i per als col·laboradors, de 8. Igual que en l’edició de l’any passat, les entrades es podran adquirir en línia a través del lloc web www.elpuntavui.cat . Si es compren a la taquilla, valdran 20 euros per als adults, mentre que el preu per als nens es mantindrà igualment en 2 euros.
Actuacions:
Jordi Tonietti
Macedònia
Acció
La Porta dels Somnis
Andreu Rifé
Le Croupier
Pere Tàpies
Quim Vila
Glaucs
Lax’n'Busto
Deskarats
9Son
El poble que canta
L’ANC n’és entitat col·laboradora i com a tal tots els nostres associats i simpatitzants tenen un descompte sobre el preu de venda al públic.Per aconseguir les entrades amb aquest descompte heu d’entrar a http://www.elpuntavui.cat/catalunyallibertatidignitat A l’apartat de comprar entrades trobareu l’espai per a col·laboradors. Heu de clicar sobre el logo de l’ANC i incloure-hi el codi 5anc . Immediatament se us aplicarà el descompte.
Diumenge 29 de juliol es fa a Girona el concert Catalunya vol viure en llibertat organitzat per El Punt Avui, en el que l’ Assemblea hi serà present amb marxandatge i amb un discurs de la Carme Forcadell gravat que es passarà durant el concert. Els socis de l’ANC tenen descompte per l’entrada. Si voleu accedir amb el descompte, tan sols heu d’anar a www.catalunyavolviureenllibertat.cat/ i introduir, quan us ho demani, el codi ANC01 .
Precedent El 29 de juliol del 1992, la Devesa de Girona va ser l’escenari d’un concert que, sota la crida de Catalunya vol viure en llibertat , va reunir més de 15.000 persones que protestaven contra les detencions indiscriminades d’independentistes, que van ser conegudes com a operació Garzón perquè era el magistrat de l’Audiencia Nacional espanyola Baltasar Garzón qui les dirigia. Vint anys després, El Punt Avui organitza un altre concert, però no com a recordatori del de fa vint anys, sinó com l’inici d’un procés que ha de portar Catalunya a la seva llibertat econòmica i política. Per aquest motiu, des del 24 de juny, Diada Nacional dels Països Catalans, el diari publica una secció amb el nom de Catalunya vol viure en llibertat . Sota aquesta capçalera, el diari vol donar cobertura a informacions, reportatges, entrevistes o articles d’opinió amb incidència nacional i que ens portin fins a l’objectiu. Volem difondre totes aquelles veus que, arreu del país, lluiten per l’objectiu de la llibertat nacional i també aquelles altres que creuen que el concert econòmic és el primer pas. L’etiqueta #catalunyallibertat a Twitter vol recollir totes les opinions, consideracions i notícies que ens afectin. Primer per aconseguir que el concert del 29 de juliol a la Devesa de Girona sigui un èxit, no pel concert en si, sinó com l’inici d’un procés que ha de permetre que Catalunya decideixi lliurement el seu futur. Catalunya vol viure en llibertat. I tu? Explica-ho amb l’etiqueta de #catalunyallibertat .
El portaveu del grup parlamentari del PSC assegura que ha donat als tres diputats fins a les 12h del diumenge perquè renunciïn al seu escó“Àngel Ros els ha ensenyat el camí, és el més digne”, assegura el dirigent socialista | 0.806881 | curate | {"ca": 0.9829390354868062, "en": 0.0034121929026387624, "nl": 0.0031847133757961785, "fr": 0.002502274795268426, "pt": 0.0020473157415832575, "de": 0.0038671519563239307, "ja": 0.0009099181073703367, "la": 0.0011373976342129207} | http://vocxi.assemblea.cat/tag/devesa/ |
mc4_ca_20230418_8_481347 | Canal UGT » Archive for médicos
Posts Tagged “médicos”
Vostè està actualment navegant en els arxius del Canal UGT seleccionats. 'médicos'. | 0.348816 | curate | {"es": 0.4666666666666667, "ca": 0.5333333333333333} | http://www.canalugt.tv/arxiu/?tag=medicos |
macocu_ca_20230731_6_460613 | Contact
El 16, 17, 18 i 19 d’octubre, 700 investigadors se citen a la 23a Conferència Europea d’Investigació en Drosophila en el Palau de Congressos de Barcelona.
La Drosophila melanogaster, coneguda com la mosca de la fruita, és un organisme model clau en genètica i per a l’avenç biomèdic i la comprensió de les malalties.
El Premi Nobel de Medicina 2011, el biòleg francès Jules Hoffmann, impartirà la conferència plenària inaugural el proper dimecres, 16 d’octubre.
Del 16 al 19 d’octubre, més de 700 investigadors internacionals assistiran a Barcelona al congrés biennal European Drosophila Research Conference, al Palau de Congressos de la ciutat comtal. Es tracta del major congrés europeu, amb 7 conferències plenàries, 300 xerrades, 20 sessions monogràfiques i 400 pòsters, dedicat a la recerca bàsica i biomèdica que té com a model d’estudi la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster).
«Fa anys que la comunitat científica europea estava suggerint aquesta seu. El gran nombre d’inscripcions, quasi el doble que a l’anterior certamen, mostra l’atractiu del camp d’estudi i del clúster», expressa el comitè organitzador integrat per científics de la Universitat de Barcelona, el CSIC i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). El Premi Nobel de Medicina 2011, Jules Hoffmann, de la Universitat d’Estrasburg, obrirà la cimera científica amb la conferència “Immunitat innata: de la mosca als humans”.
“L’article publicat per Hoffmann a la revista Cell fa 15 anys va ser un dels detonants del gir o l’evolució que està mostrant la recerca biomèdica amb Drosophila per investigar les malalties humanes. Aquesta tendència, cada cop més important, es reflecteix en les sessions del congrés» explica Marco Milán, investigador ICREA de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i coorganizador del congrés amb Cayetano González (IRB), Jordi Casanova (IRB/CSIC), Enrique Martín Blanco (CSIC) i Florenci Serras (UB).
Des de fa més de cent anys, la Drosophila és emprada en l’estudi de la biologia bàsica “i és encara un organisme excepcionalment adient per aquest tipus de recerca científica -destaca Milán- “però des de les troballes de Hoffmann la mosca també s’ha revelat eficaç com a model d’estudi del càncer, l’Alzheimer, el Parkinson, la diabetis, i l’addicció a drogues, per anomenar algunes de les patologies amb major incidència».
La seqüenciació dels genomes de mosques i humans van evidenciar que ambdues espècies comparteixen el 70% de gens associats a malalties. De fet, la investigació amb Drosophila ja ha estat guardonada amb sis Premis Nobel en Medicina.
Entre les sessions del congrés, destaca també les dedicades a cèl·lules mare, malalties humanes i càncer, que també centraran dues de les cinc sessions monogràfiques programades (workshops). Les cèl·lules mare són bàsiques en l’organisme per regenerar teixits. L’alteració de les seves funcions s’associa amb la iniciació del càncer i l’envelliment prematur dels teixits. Les cèl·lules mare del sistema nerviós i de l’intestí de Drosophila es fan servir com a model per identificar nous gens en cèl·lules mare que estan implicats en la formació de tumors.
La conferència plenària “Modelant el càncer en Drosophila”, de l’investigador i coorganizador del congrés, Cayetano González, investigador ICREA en l’IRB i beneficiari d’una prestigiosa ERC Advanced Grant, abordarà aquest tipus d’estudis desenvolupats amb Drosophila. Estudiant les cèl·lules mare de Drosophila del sistema nerviós, González va constatar el 2005 que la divisió anormal generava tumors malignes.
Altres ponents destacats
Entre altres experts de referència que impartiran conferències plenàries, també destaquen Elisabeth Knust, directora de l’Institut Max Planck en Biologia Molecular i Genètica (Dresden, Alemanya). Knust va identificar en Drosophila el gen CRB1. Aquest gen està conservat en humans i la seva mutació està vinculada al desenvolupament de retinitis pigmentosa, una malaltia genètica hereditària que causa ceguesa. La seva recerca ha millorat el coneixement sobre processos biològics bàsics, a més de contribuir al desenvolupament de noves teràpies per a pacients afectats per distròfies de la retina.
També cal destacar la participació de l’expert Ginés Morata, guardonat el 2007 amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica juntament amb el biòleg anglès Peter Lawrence. La seva recerca se centra en l’estudi de l’“arquitectura biològica” de la mosca Drosophila melanogaster, un àmbit en el qual Ginés Morata n’és un dels referents internacionals. L’activitat científica de Ginés Morata al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, a Madrid, també estan relacionades amb l’estudi de la generació de tumors i l’envelliment.
IRB Barcelona | 0.852085 | curate | {"en": 0.0014925373134328358, "ca": 0.9985074626865672} | |
mc4_ca_20230418_6_261154 | Videoteca UPC: Enginyeria financera. L'experiència d'un científic a la City
http://hdl.handle.net/2099.2/477
Títol: Enginyeria financera. L'experiència d'un científic a la City
Autor: Baño Rollin, José Sebastián del Matèries: Àrees temàtiques de la UPC::Matemàtiques i estadísticaSocial and behavioral sciences seriesJocs, Teoria deEconomiaClassificació AMS::91 Game theory, economics, social and behavioral sciences
Resum: A las sales de trading de les tresoreries dels grans investment banks i els hedgefunds a la City i WallStreet es troben uns nous científics dits "Quants". Amb l’ajut d’eines matemàtiques com les equacions en derivades parcials i els processos estocàstics són els responsables de valorar i mesurar el risc de complexes transaccions financeres que cada dia mouen trilions de dòlars als mercats financers. Hi ha qui fins i tot els fa responsables de la darrera crisis dels mercats, el credit crunch...
En aquesta xerrada explicaré la meva experiència com a Quant a la City i com matemàtiques interessants són crítiques per a les institucions financeres.
URI: http://hdl.handle.net/2099.2/477
20080305_DelBano_1Mbps.flv542,12 MBVideo FlashVeure/Obrir20080305_DelBano_128K.mp365,72 MBMP3Veure/Obrir20080305_DelBano_256K.mp458,93 MBMP4Veure/Obrir20080305_DelBano.pdf117,56 kBAdobe PDFVeure/Obrir
<embed src="http://upcommons.upc.edu/video/videoplayer/player.swf" width="320" height="240" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" allowfullscreen="true" flashvars="file=http://upcommons.upc.edu/video/bitstream/2099.2/477/1/20080305_DelBano_1Mbps.flv" /> | 0.440056 | curate | {"ca": 0.640818858560794, "en": 0.35918114143920593} | http://upcommons.upc.edu/video/handle/2099.2/477 |
macocu_ca_20230731_3_608478 | El Casal Popular dedica la programació d'aquest mes a les Jornades Internacionalistes
Detalls
El Casal Popular dedica el mes de maig a les Jornades Internacionalistes. Demà divendres, dia 5 a les 19 h, es presentarà aquest nou programa amb una xerrada sobre L’internacionalisme des de Catalunya i què es l’internacionalisme? Hi intervindran Arnau Carné i Robert Morral ambdós militants d’Ítaca (organització internacionalista dels Països Catalans) i exbrigadistes a Colòmbia.
L’acte inclou també la presentació del documental La lluita a la motxilla. Es tracta d’un vídeo feminista i internacionalista que presenta la lluita de dues dones basques i una catalana a les files de la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional del Salvador.
El 7 de maig al migdia el Casal Popular acollirà la presentació de l’organització Brigades Internacionals de Pau (PBI) que defensa els drets humans i fa acompanyament i observació en països en conflicte. Mònica Perés, coordinadora a Catalunya, explicarà la seva tasca. També es projectarà el documental Tierra de maíz que reflecteix la lluita pels drets humans contra les multinacionals i en defensa dels territoris a Hondures, Colòmbia, Mèxic i Guatemala.
Al llarg d'aquest mes s'han programat xerrades sobre la revolució cubana, el Kurdistan, Palestina i Veneçuela.
Foto: Xerrada de la PAH Sabadell al Casal Popular / L'Informatiu | 0.767155 | curate | {"ca": 0.85, "es": 0.15} | |
macocu_ca_20230731_2_290576 | Yearly Archives: 2006
restes de l'esglèsia Primer de tot, fer esment que tant el nom de l’església com també la parròquia i la riera que li dóna nom, van amb accent a la i. És Sant Antoní, no Sant Antoni. Feta aquesta introducció, dir que estem parlant d’una església enrunada de fa molts i molts anys. Vaig saber...
L’església parroquial de Sant Andreu de la Vola fou consagrada l’any 1023. Era el centre religiós de l’antic terme de Curull, i després del municipi de Curull i La Vola. El primer rector del qual es conserva memòria fou l’anomenat Pere, que exercí de 1293 a 1306. Com a curiositat esmentar que al segle XVI...
Ermita del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat a la serra de Santa Magdalena a 1.539 m d’alçada, al sud del terme, continuada vers l’oest per la serra de Milany. Termeneja amb el Vidranès. L’ermita, d’estil romànic ja existia el 1326 i fou ampliada amb una hostatgeria al segle XVII. S’hi havia venerat una...
l'església de Sant Vicenç alineada amb la de Sant Genís d'Orís i el santuari dels Munts Dins el nucli urbà de Sant Vicenç de Torelló s’hi troba una joia del romànic: l’església parroquial de Sant Vicenç, documentada des del segle XI. L’estructura consta d’una nau central coberta amb volta de canó i absis semicircular a la... | 0.801446 | curate | {"en": 0.016561514195583597, "ca": 0.9834384858044164} | |
macocu_ca_20230731_4_605294 | PEU DE PILAR JARDÍ RODÓ
Descripció
Peu de pilar PPJRB recomanat per a realitzar petites estructures com tanques de jardí. Es pot desmuntar amb facilitat i estan adaptats per construir estructures provisionals. - El peu de pilar PPJRB es fixa mitjançant perns.
Informació destacada peu de pilar rodó Simpson PPJR
√ Material: acer DD11 segons NF EN 10111 galvanitzat en calent segons NF EN ISO 1461 √ Element principal: fusta massissa, fusta laminada, fusta composta, etc √ Element secundari: fusta massissa, fusta laminada, fusta composta, etc √ Camps d'aplicació: fixació de tanques, fixació d'estructures lleugeres per al jardí, fixació d'estructures provisionals, etc
Avís | 0.753097 | curate | {"pt": 0.034482758620689655, "ca": 0.95952023988006, "es": 0.005997001499250375} | |
cawac_ca_20200528_1_176889 | Concessió d'hores de la DGR
D'acord amb la convocatòria d'hores de la Direcció General de Recerca (DGR) feta el passat 13 de febrer i atès que els grups de recerca sol·licitants:
Van usar l'any passat un total de 749.426 HC, de les quals 388.451 HC van ésser concediddes per aquesta Direcció.
Disposen enguany de 289.000 HC concedides a través del seu vicerectorat o del coordinador institucional del CSIC a Catalunya.
Han sol·licitat un total de 447.500 HC.
HE RESOLT concedir d'entrada 410.000 HC, distribuïdes d'acord amb les sol·licituds rebudes i les hores concedides per al 2006 de manera que s'ha garantit per als grans grups de càlcul que com a mínim rebin el mateix nombre que les hores adquirides inicialment, i a la resta, proporcionals a les usades l'any 2005: | 0.810526 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cesca.cat/ca/novetat/concessio-d-hores-de-la-dgr-0 |
mc4_ca_20230418_1_245344 | Mor Carmen Franco, filla del dictador, als 91 anys d'edat - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Calvo diu que el Govern traurà les restes de Franco del Valle de los Caídos | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/gent/2017/12/29/mor-carmen-franco-filla-dictador/451707.html |
cawac_ca_20200528_9_158779 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Incidents a les portes de Montjuïc al derbi
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
El RCD Espanyol ha contestat les declaracions del conseller Joan Saura, qui ha culpabilitzat en el Parlament al club de Montjuïc dels incidents del darrer derbi de Lliga. L'entitat blanc-i-blava ha emès un comunicat en el que afirma que torna "a insistir que es van satisfer totes les peticions efectuades pels responsables dels Mossos d’Esquadra, en les diferents reunions de seguretat. El club va fer un esforç important per complir totes les instruccions rebudes. En segon lloc, es reitera que es va demanar a les forces de seguretat que no deixessin entrar el grup radical Boixos Nois, que havia fet un llarg recorregut sota un cordó policial i que havia provocat un enrenou de consideració pels carrers de Barcelona i a les portes de l’Estadi Olímpic".
L'Espanyol afegeix que "en tercer lloc, es vol deixar clar que en cap moment de les reunions prèvies de seguretat se’ns va demanar un canvi d’ubicació de l’afició visitant. És més, es va instal·lar una gran xarxa de protecció per evitar el llançament d’objectes. Un cop acabat el partit i veient les greus escenes viscudes, va ser el propi club qui va decidir canviar l’habitual emplaçament de l’afició rival a Montjuïc".
jo marc sabates ploclamo la republica independent dels atontats i amb cara de amorfos. el president sere jo mateix i tots aquells que apollin al olegario preses, i al juan lapoerca.i clar tots esl naxionalites que com jo volem que cat continui sent de es
jo marc sabates ploclamo la republica independent dels atontats i amb cara de amorfos. el president sere jo mateix i tots aquells que apollin al olegario preses, i al juan lapoerca.i clar tots esl naxionalites que com jo volem que cat continui sent de es
-
.
.
#3 Jep, Barcelona. 13/03/2009 - 18:36
Valorar
Com sempre en Saura pixa fora de test (que no oblidin regar les plantes) i demostra que el carrec li ve gran. Ja està preparant la seva dorada jubilació juntament amb la seva parella. Estan fet un per l'altre. Embaucadors!! !
-
.
.
#2 Armagedon, Barcelona. 13/03/2009 - 17:48
Valorar
La política està podrida i els polítics son com les mosques que l\\\'habiten. El Saura és un vividor mediocre ocupat en una forma de enganyar que te els dies comptats. En questió de mesos esclatarà una crisi social i civil. Tindrà feina de veritat. | 0.646644 | curate | {"ca": 0.900154202004626, "en": 0.0019275250578257518, "es": 0.05474171164225135, "it": 0.023901310717039322, "fr": 0.0019275250578257518, "id": 0.006939090208172706, "pt": 0.005397070161912105, "gl": 0.0050115651503469544} | http://esports.e-noticies.cat/lespanyol-replica-saura-26965.html |
mc4_ca_20230418_8_527168 | Puig de la Força | SMS, senderisme, medi ambient i sostenibilitat
Archivo de la etiqueta: Puig de la Força
Senderisme, l’esport outdoor no competitiu, saludable, econòmic i pràctic
Publicado el diciembre 7, 2013 por albertpetit.com
Diferents fotografies de senderisme pel COLLSACABRA-7 d’en SEARP En el dia de dissabte 7-12-2013 SMS, Senderisme ha participat en la 3era Edició del COLLSACABRA-7. El senderisme rarament es classifica com un esport outdoor, no competitiu, saludable, econòmic i pràctic. Podem … Seguir leyendo →
Publicado en Manlleu, senderisme, Uncategorized | Etiquetado Collsacabra, Manlleu, medi ambient, Puig de la Força, senderisme, tours | 2 comentarios
Manlleu Collsacabra 97_ COLLSACABRA -1 ver 1.3 del mas de SERAROLS al mas CALM dissabte 14-9-2013
Publicado el septiembre 14, 2013 por albertpetit.com
Crònica de l’excursió de senderisme COLLSACABRA -1 ver. 1.3: Dissabte 14 de setembre 2013. Sortim de Manlleu a les 9.30 hores des de la Plaça Sanglas Alsina. En PERE ens ha facilitat en el seu post l’explicació de l’excursió COLLSACABRA-1 … Seguir leyendo →
Publicado en Manlleu, senderisme, Uncategorized | Etiquetado Collsacabra, excursions, medi ambient, Osona, Puig de la Força, senderisme, Serrallonga, sostenibilitat | Deja un comentario
Masia LA SALA ( Viladrau ) OSONA La casa d’en SERRALLONGA
Masia LA SALA ( Viladrau ) OSONA La casa d’en SERRALLONGA M’ha agradat molt tenir l’oportunitat de poder veure la casa d’en Serrallonga i imaginar a en JOAN SALA per aquestes terres osonenques cercant la llibertat i lluitant pels seus … Seguir leyendo →
Publicado en Manlleu, senderisme | Etiquetado medi ambient, Puig de la Força, senderisme, Serrallonga, sostenibilitat | Deja un comentario
El meu amic PERE SEARP ha organitzat una excursió de senderisme pel Puig de la FORÇA
Publicado el julio 6, 2013 por albertpetit.com
Recorregut espectacular on la ma de l’home no hi ha pogut escriure per inaccessible o poc aprofitable on el temps es va aturar, és la meva proposta que aniré descrivint al llarg de la setmana. Breu descripció: Uns cingles i … Seguir leyendo →
Publicado en Manlleu, senderisme, Uncategorized | Etiquetado FEEC, Manlleu, medi ambient, Puig de la Força, Sau, senderisme, sostenibilitat | Deja un comentario | 0.692179 | curate | {"ca": 0.7516778523489933, "es": 0.2483221476510067} | https://ecosistema2000.wordpress.com/tag/puig-de-la-forca/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_6328 | Reduir el consum d'aliments i begudes que s'associen amb estimulació vesical com a cafeïna, alcohol, te i menjars picants.
Controlar la ingesta de líquids a partir de la vesprada.
Evitar el restrenyiment.
Abandonar l'hàbit tabàquic.
Exercicis d'entrenament vesical: EXERCICIS DE KEGEL
/documents/7371400/0/medicamenTIC+VEJIGA+HIPERACTIVA.pdf
Vacances: desplaçaments a altres Comunitats Autònomes
La recepta electrònica del Sistema Nacional de Salut és interoperable per la qual cosa, amb la targeta SIP, la dispensació dels tractaments pot realitzar-se en qualsevol oficina de farmàcia del territori nacional.
https://medicamentic.san.gva.es/prescripcion
NOU MODEL DE PLANIFICACIÓ DE RECEPTES: ELS TRACTAMENTS PRESCRITS JA NO ES CANCEL·LARAN SI NO ES REALITZEN TRES DISPENSACIONS CONSECUTIVES
A partir d'ara, després de la dispensació d'un medicament, el sistema informàtic calcularà la data teòrica de dispensació d'un nou envàs i les noves dispensacions podran realitzar-se des dels 14 dies previs a la data teòrica de dispensació, sense més límit que el de la duració del tractament. És a dir, no es cancel·laran els tractaments que no s'hagen dispensat en la data de dispensació calculada.
En el nou document de "Tractaments vigents" no s'arreplegarà la planificació de la dispensació dels medicaments i tampoc s'entregarà el full de "Pròximes dispensacions"; en la que s'indicaven les dates de dispensació per a cada medicament, ja que, encara que els medicaments no es dispensen en la data prevista, el tractament no es cancel·larà i la prescripció no haurà de ser renovada.
Els tractaments prescrits s'ordenaran en el nou full de "Tractaments vigents" per orde de finalització.
RECORDE:
Ara, la seua recepta no caduca durant el període prescrit (la medicació que necessite sempre estarà disponible en la farmàcia).
Pot retirar la medicació quan la necessite sense estar pendent del calendari.
Per la seua seguretat, no acumule envasos de medicaments en el domicili.
No és necessari retirar tots els medicaments que tinga en la recepta, només els que necessite
Més informació:
https://www.san.gva.es/documents/151311/8242267/receta+electronica-+a4-valen.pdf
Més novetats
Consultes freqüents
Com puc saber si un medicament està autoritzat per a la seua comercialització a Espanya?
Quins excipients conté un medicament determinat?
Quan realitze una cerca sobre informació relacionada amb un medicament en internet En què m'he de fixar per a saber que es tracta d'una font d'informació fiable?
Medicaments estrangers: Si el metge m'ha prescrit un medicament que no està comercialitzat al nostre país, però sí que està disponible en altres països, què he de fer?
Què faig si, en prendre un medicament, aquest em produeix un problema de salut addicional al que tenia? | 0.771912 | curate | {"ca": 0.855162349507479, "es": 0.09522072236410069, "ja": 0.002918642831083546, "en": 0.04669828529733674} | https://medicamentic.san.gva.es/;jsessionid=5FC3FB0614B125777C06EBFFE1035BDE.appli7_node2 |
macocu_ca_20230731_0_452875 | Eidos Ensemble
Cançó oblidada
Eidos ensemble
Has assistit alguna vegada de públic a un programa de ràdio amb actuacions musicals en directe? Et sonen els noms dels compositors Mozart, Beethoven i Vivaldi? Segur que sí!
Però ens podries dir el nom de tres dones compositores? Si la resposta és negativa estàs en el millor lloc per transformar-la en un SÍ!! Amb aquest espectacle que et transportarà en l'espai i en el temps podràs viure de primera mà una experiència única i descobrir no sols la meravellosa música de quatre dones compositores sinó també nombrosos detalls de les seues intrigants vides.
Durant els 60 minuts de duració de “Cançó oblidada” gaudiràs d’entrevistes, actuacions i moltes sorpreses en el programa de ràdio que presenta la locutora Lara Salvador amb les intervencions en viu d'Eidos Ensemble que interpretarà cançons de les quatre protagonistes: Pauline Viardot, Maria Malibran, Maria Matilde Alea, i la compositora de la “terreta” Matilde Salvador.
Data 1 de juliol de 2022 de 22:00 a 23:59. Divendres.
Lloc de realització Claustre. Centre Cultural La Nau
Col: Diputació de València. Ajuntament de València. Palau de la Música. Sabadell Fundació. Fundació Bancaixa. EASD. Women’s Legacy. | 0.756866 | curate | {"en": 0.05862646566164154, "ca": 0.9170854271356784, "es": 0.024288107202680067} | |
mc4_ca_20230418_17_776825 | Litoral - Passejada guiada L’Oriol l’esquirol - Dia Europeu dels Parcs - Detall agenda - Agenda
'Oriol l’esquirol' a Cabrils - Dia Europeu dels Parcs
Lloc de trobada: Biblioteca Pública de Cabrils
Organitzadors: Biblioteques del Maresme
Telèfon: 937 531 186
A/e: [email protected]
Descripció:La biblioteca, porta del Parc: L’Oriol l’esquirol. A càrrec d’Aula BGT. Per a públic familiar.
Requisits activitat: Amb inscripció prèvia.
Categories: Itineraris guiats, Litoral, Passejades, Dia Europeu dels Parcs,
Agenda d'Activitats abril, maig i juny 2019 [Pdf] | 0.625839 | curate | {"ca": 0.9597069597069597, "pt": 0.040293040293040296} | https://parcs.diba.cat/web/agenda/-/litoral-passejada-guiada-l-oriol-l-esquirol-dia-europeu-dels-par-1?utm_source=agenda&utm_medium=correu&utm_content=litoral-passejada-guiada-l-oriol-l-esquirol-dia-europeu-dels-par-1&utm_campaign=204 |
oscar-2201_ca_20230904_13_119116 | Visc a la casa més bonica del poble. On anem? Per què marxem? I les meves joguines? Vull el meu llit! | 0 | curate | {"ca": 0.7010309278350515, "fr": 0.08247422680412371, "pt": 0.21649484536082475} | http://tessajulia.cat/portfolio/refugiada |
oscar-2201_ca_20230904_4_82286 | Ja tenim dues carreres al circuit Estatal de múixing de mitjana distància, en la seva tercera edició. Hem pogut gaudir d'una carrera ja consolidada, a Fuentes Claras, on els amics de Mushing Monegros ens han mostrat una vegada més que són un club amb una gran capacitat d'organitzar un esdeveniment, on no hi ha falta de detall i també transmetre que tenen un bon temps i gaudir-ne. Aquest any s'ha incorporat un circuit diferent en aquesta cursa, que sempre ha de ser apreciada ja que per a perretes i múixers és millor gaudir de dues mànigues i dues rutes diferents, encara que a nivell organitzatiu també representa un esforç extra.
En definitiva, Fuentes Claras ens va acollir per tercera vegada, així com fins i tot millor que les dues anteriors vegades.
La segona cursa disputada, celebrada al municipi de Sant Adrià de Juarros, ha estat veritablement espectacular. Ens va sorprendre molt gratament el desplegament de mitjans de comunicació del Club Canicross Burgos. Ens han donat una atenció meravellosa i també ens han preparat un circuit com pocs, divertit i gaudint de grans paisatges i traçat.
En les dues carreres, l'equip de pas a pas de gaudir ha jugat un paper més que bo en la classificació, encara que mai és el nostre principal objectiu. | 0.870515 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.pasapasmushing.com/ca/2014/11/ |
les-corts-valencianes_ca_20230704_0_1642 | Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda realitzada el dia 30 de setembre de 2021. Comença la reunió a les 10 hores i 33 minuts. Presideix la diputada senyora Eva Ortiz Vilella. Reunió número 19.
La senyora presidenta:
…Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda.
Contamos con la presencia del señor Soler, conseller de hacienda, al que le damos la bienvenida. Siempre estamos encantados y, además, de aquí hasta Navidad creo que le vamos a ver bastante, ¿no, señor conseller?
Pues nada, señora secretaria, nos diga por favor si hay cuórum. Muchas gracias.
La senyora secretària:
(La secretària passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum)
Hi ha quòrum, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora secretaria.
A continuación, lectura y aprobación, en su caso, del acta de la reunión anterior. ¿Alguna cosa que poner, que quitar, que modificar por parte de algún grupo? Perfecto, pues la damos por aprobada por unanimidad.
Preguntes
La senyora presidenta:
Y, a continuación, damos paso al número 2, pregunta oral número 70 al conseller de Hacienda y Modelo Económico, el señor Soler, sobre la estructuración del sector público, formulada por el diputado Rubén Ibáñez. Si no me equivoco, hay cuatro minutos en total, tanto para el señor Ibáñez como para el señor Soler, que se lo dividirán en dos turnos.
Cuando usted quiera, señor Ibáñez, suya es la palabra. Gracias.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Muy buenos días, señor conseller.
Corrían los primeros días del mes de enero de 2016 cuando el gobierno del Botànic decidió hacer su primera party, ese encierro en Morella que conocimos que, además de visitar una bonita ciudad, comieron bien, porque tuvimos tiempo de hablar de las facturas de aquel encierro del Consell. Y de ahí se derivó una serie de acuerdos, de estos hitos que ustedes después publican como «cumplido», y uno de aquellos acuerdos era la reestructuración del sector público.
Tiempo después compareció en esta cámara una secretaria autonómica del ramo, después de haber cesado el anterior secretario del ramo -que también nos explicó que estaba trabajando en ello-, y nos dijo algo ciertamente interesante. Nos dijo: «¿Por qué queremos hacer una ley del sector público? Bueno, se fijó como objetivo del Consell en los acuerdos de Morella de enero del 2016. Por tanto, es un mandato del president del Consell. Y en eso estamos, haciendo la ley».
Señor conseller, esto era de mayo de 2016. Y yo le pregunto, desde mayo de 2016 a casi octubre de 2021, ¿cómo va la reestructuración del sector público anunciada la pasada legislatura?
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Ibáñez.
A continuación, por 4 minutos, tendrá la palabra el señor conseller. Cuando usted quiera, señor Soler.
El senyor conseller d'Hisenda i Model Econòmic:
La reestructuració va bé, senyoria. Com sap vosté, el sector públic instrumental que vam heretar era un autèntic desgavell, cau de tota mena de corrupteles, de clientelisme barat; on tot era fosc, no sabíem res, endeutats … En definitiva, inviable.
I, efectivament, el nostre compromís era treballar la reestructuració, com no podia ser d'una altra manera. Òbviament, el sector públic instrumental té importància perquè hi han coses en què els interessos generals es defensen millor d'un món més flexible, com és el món del sector públic instrumental, que no des de l'administració general de la Generalitat.
I, per tant, hem procurat avançar. En què? Quan vàrem plantejar la reforma, vam haver de començar per la part més sensible de la reforma. Què és la part més sensible de la reforma? El tema de personal. I ahí hem avançat moltíssim, perquè tenim cinc acords amb els sindicats que crearan les condicions idònies per a fer els altres canvis que també són necessaris.
Si nosaltres vàrem notar algun problema al principi, quan vàrem plantejar la reestructuració, és justament en l'àmbit de la política de personal. I ahí, afortunadament, hem tancat cinc grans pactes amb els sindicats que crec que poden obrir la porta per a la reforma definitiva del sector públic instrumental.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor conseller.
A continuación, tendrá 2 minutos 24 segundos el señor Ibáñez. Cuando usted quiera, señor Ibáñez.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Señor conseller, entiendo cómo durante todo este tiempo la ansiada reforma del sector público ha ido engullendo diferentes secretarios autonómicos del ramo. Hubo un tiempo en el que era una silla caliente, el que venía a explicar la reestructuración, dejaba el cargo al poco tiempo.
Al final, usted la única solución que nos dice es: «Ponga un sindicato para reestructurar el sector público». Pues yo creo que sobran políticos y faltarán sindicatos. Yo creo que mañana la actual secretaria autonómica será cesada para poner a un representante sindical, porque debe de ser la solución o en lo que ustedes están trabajando seis años después.
Lo cierto es que usted también se ha quejado de … De lo que ha dicho, del desgavell que había antes. A mí me sorprende, porque, fíjese, yo tengo los planes de ajuste que usted constantemente manda al ministerio, y en los que saca pecho de la reforma que se hizo anterior a que usted llegara. Y lo pone como ejemplo de reestructuración y el esfuerzo que se hizo en aquel momento para reestructurar, más de tres mil millones. Dice usted, no lo digo yo, lo dice usted. Claro, y ahora viene aquí y cambia el chip. Claro, aquí … Una cosa es lo que le cuenta al ministerio y otra cosa es lo que le interesa contar aquí.
Pero lo cierto es que en ese plan de ajuste usted decía que iba a suprimir 12 entidades. Y lo cierto es que, desde el 2015 hasta hoy, ha creado 11, solo de lo que es la propia Generalitat, no le cuento todo el sector público en general, que es el que afecta a lo que manda usted en el sector público. 11, 11 más, de 12 menos que se comprometió; y se ha pasado a tener un presupuesto de 1. 112 millones más de lo que había en el 2015, y unas pérdidas, que usted no lo cuenta, de 1. 167 millones desde el 2016 hasta el 2020.
Yo entiendo que con estas cifras ustedes puedan esperar todo el tiempo del mundo para cambiar la ley, y a mí me gustaría saber cuándo va a ver la luz la ley. Porque lo que sí que sabemos es que durante este tiempo alguna de las entidades de reciente creación, como puede ser la televisión, ha pasado de perder 69 millones en el año anterior a perder casi 72 en el actual, en el último, en el 2020 con las cuentas aprobadas. Es decir, está perdiendo más ya que su presupuesto, algo insólito.
¿Cómo va a mantener usted el sector público y cuándo vamos a ver la ley? Esa es la pregunta.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Ibáñez.
A continuación, por 2 minutos 40 segundos, tiene la palabra el señor conseller. Cuando usted quiera, señor Soler.
El senyor conseller d'Hisenda i Model Econòmic:
El que no anem a fer, senyoria, és el que van fer vostés, perquè parlaven de reestructuració i en realitat feien fusions i creaven autèntics monstres: Sepiva amb Impiva, creant amb cultures empresarials diferents. I realment ara s'ha demostrat com de difícil ha sigut la reestructuració justament pels monstres que vostés van crear, senzillament per reduir quantitavament la quantitat, no per resoldre el problema estructural de gestió. Este és un problema molt important que nosaltres, el Botànic, no ha volgut ni de lluny fer-ho.
Però és que, a més, nosaltres tot allò que no servix, tot allò que eren xiringuitos, els hem acabat. El que hem creat són coses i instruments per a resoldre els problemes reals. Està en procés d'extinció una fundació de l'institut portuari d'estudis de cooperació, la fundació de la Comunitat de les arts, la fundació Llum de les imatges, l'atenció de víctimes del delit de Favide, la fundació Jaume II el Just … Jaume II el Just, on la corrupció (rialles) era el lema de l'associació. I, per exemple, Fira València, hem reestructurat Fira València, que ens ha costat als contribuents valencians la mòdica xifra de 1. 000 milions d'euros, que és l'herència de vostés; o l'Aeroport de Castelló, 220. Tot això ho anem a ficar en valor i anem a reestructurar totes eixes coses.
De fet, el pressupost del sector públic instrumental no ha augmentat respecte del pressupost públic general. S'ha quedat en l'11,3 %, l'11,3 de les finances de la Generalitat és el sector públic instrumental. Però el que sí que hem intentat és l'increment pressupostari, que es repartix bàsicament en cinc entitats, no sé si li sonen a vosté, si són útils o no són útils. És Labora, l'IVASS, SGISE -d'emergències-, VAERSA i Ferrocarrils de la Generalitat. No sé si vostés entenen que això són xiringuitos o són realment entitats que poden resoldre problemes importants.
Jo el que vull dir-los és que, efectivament, nosaltres creiem en l'administració pública, creiem en el sector públic, creiem en la necessitat que hi haja una part de les funcions públiques que es faça a través d'aspectes més flexibles en l'administració, i això és el sector públic instrumental.
I li dic una cosa. De tota eixa faena, anem a arreplegar els fruits molt pròximament. En este moment, ja està en tramitació una nova llei del sector públic, que no va a fer sinó donar coherència a totes estes reformes parcials que hem anat fent, que hem anat introduint en les lleis d'acompanyament, etcètera, i donar un text que siga cabal, que tinga a vore amb tot això. Per a aconseguir què? Per a aconseguir, evidentment, un sector públic al servei dels interessos generals i no dels interessos foscament particulars.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Soler.
Pues con esto concluimos el punto número 2 y le damos las gracias …
El senyor conseller d'Hisenda i Model Econòmic:
(Pausa. El senyor conseller d'Hisenda i Model Econòmic abandona la sala i hi entra el senyor Cucarella Tormo, síndic major de la Sindicatura de Comptes)
Informe de fiscalització del compte general de les entitats locals de la Comunitat Valenciana corresponent a l'exercici de 2019 (RE número 39. 520, BOCV número 184)
La senyora presidenta:
Bien …
Bien, señor Cucarella, cuando usted nos diga. Bienvenido …
El senyor síndic major de la Sindicatura de Comptes:
La senyora presidenta:
Y pasamos al punto 3, que es el informe de fiscalización de la cuenta general de las entidades locales de la Comunidad Valenciana, correspondiente al ejercicio 2019. Tendrá usted tiempo ilimitado, tanto en su primera intervención como en la segunda, y un cierre de 3 minutos. Y el resto de los grupos intervendrán de menor a mayor en un primer turno de 6 minutos y unas réplicas de 3 minutos.
Cuando usted quiera, tiene la palabra. Muchas gracias.
El senyor síndic major de la Sindicatura de Comptes:
Bé, realment l'informe que anem a presentar hui és un informe més estadístic que en altres ocasions, per exemple quan presente el compte general de la Generalitat, que ahí sí que realment hi ha més xitxa, podríem dir això. Este informe és més estadístic, aleshores procuraré ser ràpid en l'exposició i que no resulte molt pesat.
Anem a estar parlant d'este informe en concret, el del compte general d'entitats locals. He volgut fer una xicoteta introducció per a situar que és el que hi ha dins d'este informe. Hem de tindre en compte que les entitats locals han de retre comptes a la sindicatura abans del 15 d'octubre de l'any següent al del pressupost. En el cas d'algunes entitats que no ho integren dins de la Generalitat ni dins de corporacions locals, haurien de fer-ho el 30 de juny. Però també és cert que, en este cas particular, l'exercici de 2019, com que el seu lliurament normal, segons llei, hauria sigut el 15 d'octubre de 2020 però pel mig va haver un estat d'alarma, eixos 99 dies s'afegiren, de manera que realment el termini legal per a retre comptes va concloure el dia 22 de gener del 2021.
Clar, què inclouen eixos comptes generals? Doncs inclou el compte de l'entitat, l'entitat local, i també el dels seus organismes autònoms, les societats mercantils del capital que siga íntegrament propietat de les entitats locals i també les entitats públiques empresarials. En el cas dels consorcis, doncs cada consorci, en els seus estatuts, ha de determinar a quina administració pública s'adscriu. I, a banda, damunt a la documentació complementària als comptes s'afegix informació dels comptes de societats mercantils que són participades majoritàriament per l'entitat local i aquelles unitats que no s'integren en el compte general directament, com són fundacions, associacions, però que sí que apareixen en la documentació complementària. Açò és un poc quin és el món que estem estudiant.
Quant a rendició de comptes, què podem dir? Doncs bé, podem dir que realment l'àmbit subjectiu són 615 entitats locals, són les que fiscalitzem, i 227 ens dependents d'elles. Hem de dir que a termini legal, que va ser en este cas el 22 de gener, el 72 % de les entitats locals havia presentat els seus comptes, el que ve a equivaldre al 76 % de la població. És cert que sempre, a l'hora de fer l'informe, afegim informació també, encara que ja no s'haja complit el termini legal, però solem desplaçar la data de tall de la informació un poquet arrere, un mes, mes i mig -enguany ho hem fet fins a l'1 de març de 2021-, a l'hora de tancar el treball i de carregar les dades. I, en este cas, podem dir que a eixa data, a 1 de març, hi havia un 95 % del sector públic local que havia retut comptes, dels quals 522 eren municipis, el que ve a ser el 96 % del total … És a dir, que només hi havien 33 entitats locals que no havien presentat el compte general, de les quals 20 eren municipis. Això a 1 de març, a 31 de maig només en quedaven ja dos municipis i en l'actualitat ja no en queda cap, han retut comptes tots.
Per això els vull ressaltar que, en el cas de la Comunitat Valenciana, és la comunitat autònoma en què major rendició de comptes es dona, des de ja fa molts anys. I en açò jo crec que s'ha de valorar la influència de tres factors. Un és que la sindicatura mantenim una actitud molt proactiva, sempre estem pendents, recordant-los els requeriments perquè es posen al dia, i això fa que tots els anys destaquem per tindre bons nivells de rendició de comptes.
I també una altra cosa important, i és que des del 2015, quan es va adoptar que les entitats locals no podrien cobrar les subvencions mentre no hagueren retut comptes, això és una pressió addicional a les entitats locals perquè reten comptes.
Si a això li afegim que la nova llei de la sindicatura també té una capacitat d'imposar multes coercitives … Que moltes vegades sorprén, fins que no es posa la multa moltes vegades l'alcalde no s'havia assabentat que el seu municipi encara no havia retut comptes. I el que últimament estem fent és que quan avisem que anem a posar la multa coercitiva també fem una nota de premsa en la qual es diu: «estos 15 municipis encara estan pendents». I això és mà de sant, en una setmana s'ha resolt el problema, i la prova és que hui en dia ja han retut comptes tots. I moltes vegades passa que fins i tot l'alcalde desconeixia que no estaven al dia, i és el primer que s'involucra, perquè és a ell a qui li toca pagar-la de la butxaca, la multa. He de dir que no hem arribat a cobrar cap multa, no ha fet falta. Hem avisat que anàvem a imposar la multa i ha sigut suficient, mai hem arribat a executar-la.
Hem observat que, aixina com des del 2017 … El 2017 i el 2018 havíem observat una menor rendició del compte, del compte a termini legal, encara que després, com he comentat, es resol, però en el termini legal havia anat perdent un poc. Probablement coincidint amb que des del 2017 la rendició de comptes, en compte de ser a 30 d'octubre, ara és a 15 d'octubre el termini màxim, potser que eixa quinzena ha fet que algú es demore. Però hem observat que en el cas del 2019 ha millorat ja. Potser que estos 99 dies extra que hem donat per l'estat d'alarma hagen ajudat que aquelles que anaven un poc més ressagades es posen al tall, però sí que hem observat un increment en el compliment del termini legal en el 2019 respecte als dos anys anteriors.
Dins d'esta visió que fem general … Ja dic que és un informe més estadístic, més d'elaborar les dades i presentar-les conjuntament. Què hem observat sobre l'execució del cicle pressupostari? Doncs he de dir que, aixina com amb el que és la rendició de comptes podem estar satisfets, no estarem mai satisfets mentre no s'alcance el cent per cent en termini legal, però podem d'estar d'alguna manera prou orgullosos de tindre unes dades comparatives molt bones, en el cas de l'execució del cicle pressupostari hem de cridar més l'atenció. Per exemple, 73 % de les entitats locals no aprovaren el seu pressupost dins del termini legal, el 40 % no va aprovar la liquidació en termini i el 16 % no va aprovar el compte general. Clar, ahí sí que destaquem que açò és un incompliment rellevant dels terminis que caldria resoldre.
Quant a les incidències, què passa? Quan les corporacions locals carreguen les dades, la informació, en la plataforma de rendició de comptes, automàticament la mateixa plataforma va detectant una sèrie d'incidències, i moltes d'elles s'han de resoldre en el mateix moment perquè, si no, no arribes a poder presentar el compte. Clar, d'estes incidències, que són moltíssimes, la majoria es resolen sobre la marxa, algunes altres necessiten una sèrie de justificacions … I, en resum, hem de dir que hi han 644 incidències, que la sindicatura no considerava acceptables i sobre les que va demanar més informació, que venien a afectar unes 248 entitats.
Quines són estes incidències? Doncs, principalment … A què es referixen? Doncs són incoherències comptables, perquè xoquen en el moment en què pugen les dades, incompliments legals o algunes coses que afecten la situació econòmica. Les més freqüents? Doncs ací n'he ressaltat les tres més freqüents. En 67 entitats el resultat pressupostari ajustat que presentaven era negatiu, açò no pot presentar-se d'esta manera. L'existència d'un romanent de tresoreria negatiu per a les despeses generals, també en 22 casos, i una falta d'estimació de l'import de dubtós cobrament a l'hora de terminar el romanent de tresoreria. És important, per a determinar correctament el romanent de tresoreria, haver fet una bona estimació d'aquelles factures que estan en dubtós cobrament, i això hem vist que en alguns casos falla.
Al mateix temps, hem fet també una anàlisi pressupostària general de l'agregat del sector públic. Per un costat, podem ressaltar, mirant per la part dels ingressos, que principalment es financen les corporacions locals a partir dels ingressos tributaris, en més de la meitat del seu pressupost. Les transferències venen a ser … En el cas dels ingressos tributaris són un 53,6 %, les transferències un 42,8 %, pràcticament ja la totalitat entre una cosa i altra. I ressaltar que els impostos directes, que en general representen el 36 % del finançament, en el cas particular dels municipis arriben a representar el 44,1 % dels seus ingressos. De què estem parlant? Doncs de l'IBI, per exemple. Impostos directes.
Hem observat que els ingressos del conjunt de les entitats locals va disminuir un poc en el 2019 respecte al 2018, un 3 %. I quant a les despeses, el que hem observat, com tots els anys, això no canvia molt d'un any a l'altre, que poc més d'una tercera part correspon a les despeses de personal, quasi una tercera part a béns i serveis i després ja les transferències, tant corrents com de capital, venen a representar el 15 % i les inversions reals un 11 %, aproximadament. Després queda per ahí un 8 %, que té a vore amb les despeses del pagament del deute, tant interessos com amortització del principal. Això seria una visió del conjunt del sector públic local.
I una cosa que també fem tots els anys, des del 2013, és que fem una anàlisi comparativa homogènia. Com he comentat, en el moment que tallem per a fer l'anàlisi del sector públic no tots els anys han retut comptes tots els municipis. I, per tant, si agarràrem el conjunt d'un any i el comparem amb el conjunt de l'altre any, podria passar que hi hagueren municipis diferents en eixe conjunt. El que fem és que agarrem aquells municipis que apareixen que han retut comptes a temps en els dos exercicis per a comparar-los, perquè la comparació siga homogènia.
I en esta comparació homogènia el que vegem és que el resultat pressupostari ajustat en municipis, que evidentment ha sigut positiu, però ha sigut un 8,9 % inferior al de 2018, ha passat d'uns 629 milions d'euros a 573 milions. Per una altra banda, el romanent de tresoreria per a les despeses generals en este cas ha millorat en 2019, en totes les entitats excepte en les províncies i organismes autònoms. En el cas particular dels municipis, que és la quantia major, hi ha hagut un increment del 6,6 %. I en el cas de l'endeutament, s'observa una disminució, una disminució important de l'endeutament del conjunt d'entitats locals, s'ha reduït quasi un 13 %. En termes per càpita, s'ha reduït uns 64 euros per habitant, ha passat de 579 a 515 euros per càpita d'endeutament. I una altra cosa, que això sí que ha augmentat negativament, són les obligacions pendents d'aplicar al pressupost, que hem vist que ha augmentat una mitjana d'un 35 % per al conjunt d'entitats locals.
Quant a recomanacions. Doncs bé, les recomanacions, algunes d'elles, són coincidents amb les d'altres anys. Sobretot, hem vist que el cicle pressupostari s'incomplia en els terminis en molts casos … Doncs, clar, és molt important insistir en que cal complir els terminis perquè elaborar i aprovar un pressupost a temps el que suposa és planificar adequadament l'exercici i damunt és un exercici de transparència també, que la ciutadania conega en què es va a gastar els diners l'administració. Igual com la formació i la rendició de comptes, que no és només que siga una exigència legal, que ho és, sinó que damunt és un exercici de transparència: d'esta manera ho he gastat tot.
Clar, una cosa que sempre recordem en l'informe, i també vull recordar-ho ací, és que n'hi han entitats locals menudes que a vegades el que no tenen són prou mitjans per a fer estes tasques, però per això n'hi han uns serveis d'assessorament, tant provincials com de la Generalitat. Nosaltres sempre convidem que tiren mà, a demanar esta assistència estes entitats que són menudes i que sovint no tenen el personal adequat per a fer-ho.
Per una altra banda, tornem a insistir sempre en recomanar un major control intern per garantir eixa fiabilitat dels comptes i que la rendició es faça a temps. Evidentment també perquè eixe control intern el que fa es protegir correctament els actius i complir la legalitat en tots els aspectes, que no s'escape mai.
I, per una altra banda, una cosa important, que abans ja ho he insinuat, és que es recomana que en les bases d'execució del pressupost es regule correctament com s'han d'estimar els drets de difícil cobrament, ja que de cara a calcular el romanent de tresoreria per a despeses generals és important saber què es pot quedar sense cobrar. I sempre ha d'imperar este sentit de principi de prudència, i fins i tot ací crida l'atenció moltes vegades, perquè les entitats locals tenen tendència a considerar que els deutes d'altres administracions no van a suposar un problema de cobrament. I nosaltres, des del principi de prudència, advertim que sí, que igualment pot suposar un problema de cobrament. I per tant, això també s'ha de considerar a l'hora d'estimar el romanent de tresoreria per a despeses generals.
I seguint amb les recomanacions, ja doncs un aspecte que hem recomanat en altres informes també, i és que en alguns casos caldria revisar l'estructura del sector públic empresarial. Està clar que en alguns casos està argumentat i té sentit crear tres empreses públiques, determinat aspecte de gestió o d'eficiència … Val. Però, en molts altres casos, moltes vegades no està justificat crear una empresa pública separada de la pròpia administració i moltes vegades s'ha criticat que el que aparentava en algun moment era un intent d'evitar un major control. Per tant, en això insistim, no és que hi hagen molts casos, però insistim que en moltes ocasions açò s'hauria de revisar, la nostra estructura del sector públic local empresarial.
I, bé, evidentment, dins de les recomanacions, cau pel seu pes tractar d'esmenar totes eixes anomalies i eixes incidències que hem detectat en l'informe.
I, per una altra banda, un aspecte … Abans he dit que els municipis estan tots al dia ja i no solen crear massa problemes, però les mancomunitats i consorcis encara hi ha més o menys un desena aproximadament que encadenen diversos anys de no haver retut comptes, algunes d'elles. Clar, això és una situació -no en són moltes, són una desena-, però en molts casos ocorre que són mancomunitats que ja no tenen activitat. I, per tant, el que demanem és a les entitats locals que aclarisquen esta situació, si realment el que han de fer és dissoldre-la, doncs que es dissolga, o sinó que reten els comptes corresponents a eixa nul·la activitat, però que reten els comptes corresponents.
I en el cas dels consorcis passa una cosa pareguda. També hi han diversos que no han retut els comptes, perquè en algun cas no estan adscrits a cap entitat local. Què passa? Abans hem dit, he comentat abans que, dins de l'estatut del consorci, s'ha ja d'indicar a quina administració està adscrit. Però en el cas de consorcis on no hi ha una administració que siga majoritària, que hi han moltes participant, i això en les corporacions locals pot passar, ocorre que moltes vegades no s'han adscrit a ninguna en particular. Per tant, el que demanem és que es faça la inscripció o es dissolga, en el cas que siguen consorcis que estan inactius, que en molts d'ells passa. D'estos deu, la majoria d'ells veiem que no tenen activitat i que, per tant, el correcte seria realment ja dissoldre'ls. Però no s'ha fet encara i portem diversos anys advertint-ho.
I bé, açò és un repàs, com he comentat al principi, és un informe més estadístic que altra cosa, ràpidament he repassat les característiques principals del que hem obtingut. I estos informes ens serveixen, tant este com els que fem de contractació, com els que fem quan analitzem els acords de les entitats locals contraris a l'opinió d'interventors, de secretaris … Tot este tipus d'informes ens serveixen de material per a nosaltres després tindre criteri a l'hora de seleccionar quins són els municipis als que prestar-los més atenció i una fiscalització ja més exhaustiva. El nostre programa anual d'actuació es fonamenta principalment en la informació que ens donen esta sèrie d'informes que fem de manera massiva a totes les entitats locals, són els que ens aporten el material per a després triar quin municipi és el que presenta més problemes, no rendix a temps, adopta acords contraris a l'opinió de l'interventor o del secretari, i ahí és on posem nosaltres el focus. Per tant, este és un poc el valor que tenen este tipus d'informes, a banda de constatar una obligació legal, com és la de rendir comptes, evidentment.
I bé, ho deixe ací, i ja estic a la vostra disposició.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Cucarella, por su intervención.
A continuación, de menor a mayor, tiene la palabra el señor Martínez por un tiempo máximo de 6 minutos. Cuando usted quiera, señor Martínez.
El senyor Martínez Ruiz:
Gràcies, senyor Cucarella, per la seua intervenció i les seues explicacions.
A nosaltres ens fa l'efecte, després de llegir l'informe, que, bé, en general les entitats locals han fet una bona tasca, millor que altres tipus d'organismes o d'entitats. Volia fer-li, com a primera pregunta: quina considera que ha sigut l'evolució de la situació de les entitats locals en els darrers anys, des que vosté és síndic. Sembla que hi ha un bon nivell de rendició de comptes per part de les entitats locals, probablement pels motius que vosté ha explicat.
També ha explicat que hi han certes deficiències en els continguts d'aquestos comptes generals, volia preguntar-li si això es pot deure que els ajuntaments poden tindre més dificultats en l'elaboració d'aquestos informes per diferents causes, per manca de recursos o qualsevol altra causa. Volia preguntar-li sobre això.
Sobre el nivell d'endeutament de les entitats locals, crec que clarament en els darrers anys hi ha hagut una evolució molt positiva del nivell d'endeutament. Això també té una contrapart, és a dir, les lleis d'austeritat també han dificultat que les entitats locals puguen disposar dels seus recursos per tal d'administrar les seues competències. I volia preguntar-li sobre això, si aquestes dificultats per a gestionar els seus propis recursos, que són seus, que deurien poder gastar, doncs també es noten.
Sobre el sector públic empresarial local, com vosté ha dit, l'informe detecta que la creació i l'actuació d'aquestes entitats no sempre és la més eficient ni sempre serveix al compliment dels seus objectius preestablerts. A mi em sembla que, juntament amb la dependència de l'IBI o dels impostos lligats a l'activitat immobiliària, doncs són, diguem-ne, les dos grans carències o les dos grans herències enverinades que hem rebut del cicle que va arribar fins al 2008.
Sobre les mancomunitats i els consorcis, nosaltres creiem que són molt positius i que realment poden jugar un paper molt positiu, en el sentit que afavorixen la cooperació entre ajuntaments, fan que puguen prestar conjuntament serveis aprofitant les economies d'escala. Però, clar, això també té una altra cara, que és que es dilueix la responsabilitat, s'empitjora el grau de transparència i, per tant, potser caldria que pensàrem quins mecanismes podem posar en marxa per a solucionar aquests problemes i que els consorcis o les mancomunitats, diguem-ne que la gestió d'aquestes entitats, doncs arribe també als ciutadans i també forme part, diguem-ne, de la fiscalització que els ciutadans poden fer de les entitats locals.
I, per a acabar, simplement comentar-li que volíem preguntar-li sobre el que al nostre paréixer són les dos grans reformes pendents en l'àmbit local, que una seria, en la nostra opinió, la necessitat d'una ordenació comarcal que ens permeta superar la divisió en diputacions provincials. La diputació provincial, des del nostre punt de vista, és una institució que té problemes d'opacitat, de fiscalització democràtica, etcètera.
I, d'altra banda, la reforma del finançament en l'àmbit local, perquè no només tenim un problema d'infrafinançament en les comunitats autònomes, també tenim un greu problema d'infrafinançament en les entitats locals, que els ajuntaments no tenen els recursos adequats per poder abastir les seues competències, i volíem preguntar-li també sobre aquesta qüestió.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Martínez.
A continuación, por 6 minutos, tiene la palabra la señora Massó, para el Grupo Vox. Cuando usted quiera, señora Massó.
La senyora Massó Linares:
Muchas gracias por su exposición y por el trabajo que realiza la sindicatura todos los años.
Como todos los años, lo primero que nos encontramos es el incumplimiento de plazos, tanto en la aprobación de los presupuestos como en la liquidación y en la aprobación de la cuenta general. Indican en su memoria que la no presentación de estas cuentas es una falta grave, y parece que se olvida muchas veces que los cargos públicos están gestionando los recursos de los ciudadanos, y evidentemente deberían ser más eficientes y dar ejemplo. Ya es un problema la mala gestión que se hace en muchos casos, si encima a eso se le suma una deficiente dación de cuentas, pues empeora.
Ha comentado que en 2019, por el tema del estado de alarma, se amplió el plazo y que disminuyeron los plazos de incumplimiento. ¿Esperan que con la vuelta a la normalidad recuperen otra vez esos incumplimientos?
Un tema que nos alegra haber leído es leer que se ha producido una reducción del endeudamiento, todo lo contrario a lo que pasa con las cuentas de la Generalitat, por cierto. Otra cosa que también nos ha parecido muy positivo, y es algo que nosotros llevamos defendiendo desde un primer momento, es que hay que revisar la estructura del sector público, en este caso del local y empresarial, para que responda, pues, como debe ser, a la mejora de la gestión, eficiencia y la sostenibilidad financiera.
También vemos que hay 20 municipios que no habían presentado las cuentas, como bien ha dicho, desde el 2015 no podrían acceder a subvenciones. Entonces, queríamos saber qué ha pasado con las ayudas destinadas a esos municipios. Y luego creemos que es importante también que los ciudadanos, que los vecinos de cada municipio, conozcan el por qué no han llegado esas ayudas a su municipio, que sean conocedores de que su municipio se ha quedado sin recibir ayudas porque los responsables no han presentado lo que tenían que presentar.
Casi la mitad de las entidades locales presentaron … Han tenido que ser requeridas para subsanar o justificar incidencias. ¿No le parece un número excesivo? De quinientos y pico han tenido que ser requeridas doscientas ochenta y tantas, no recuerdo ahora el número. Es casi la mitad. Nos parece que es elevado. No sé a qué obedece, si a falta de herramientas en muchos casos de algunos municipios, sobre todo los pequeños. Pero bueno, hemos visto también en el informe que sobre todo los municipios pequeños, los de menos de 5. 000, parece que son los más cumplidores, según se recoge en el informe.
Luego, bueno, pues las recomendaciones que hace la sindicatura, pues, por desgracia, se quedan año tras año en eso, en recomendaciones. Y, como he dicho antes, nosotros creemos que los vecinos de cada municipio tienen que tener constancia de cómo está trabajando su ayuntamiento y que no solo sean conscientes de la mala gestión que hacen cuando ven que el ayuntamiento no soluciona sus problemas, sino también lo que sucede no a simple vista, que son las cuentas; y cómo se da, la cuenta de las cuentas, por así decirlo.
También, revisando los objetivos del informe, nos parece perfecto, pero ¿qué capacidad tiene la sindicatura de hacer cumplir esos objetivos a las entidades locales? O también nos gustaría saber en qué consisten, si puede saberse, las multas coercitivas.
Y luego también, bueno, pues ha estado hablando del principio de prudencia a la hora de la estimación de los derechos de difícil cobro. También sería interesante que se lo aplicara el Consell. Todos sabemos los 1. 336 millones que nunca cobra y siempre presupuesta, pero que podrían entrar en esa caja.
Y bueno, nosotros, por el contrario … Mi compañero hablaba de potenciar las comarcas, nosotros creemos que lo que hay que potenciar son las diputaciones, en favor de muchos municipios muy pequeñitos que necesitan a la diputación. Y quizá la solución no sean las comarcas, sino potenciar las diputaciones y que la Generalitat pues deje de querer avasallar competencias que corresponden a diputaciones y ayuntamientos.
Bueno, como bien ha dicho, la memoria de esta cuenta general es muy estadística, tampoco tenemos mucho más que comentar.
Y reiterarle nuestro agradecimiento por su trabajo.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora Massó.
A continuación, por 6 minutos, tiene el grupo Ciudadanos, en el diputado Woodward, la palabra. Cuando quiera.
El senyor Woodward Poch:
Agradecerle de nuevo su comparecencia aquí, en estas Cortes, en la comisión de hacienda, y esta vez con el informe de las entidades locales. Como todo el mundo tendrá sus preguntas y por no repetirnos, intentaré ser bastante escueto e ir al grano.
Como usted dice, el informe es muy técnico, con muchas estadísticas, muchos números, y para bucear en él, para ir comparando con los otros años.
Yo tengo tres preguntas. Una viene con relación al tema de la reducción de la deuda de las entidades locales. ¿Por qué el conjunto de los municipios sí que pueden reducir su deuda considerablemente, como se ha visto, frente a lo que ocurre en la autonomía, en la comunidad autónoma, cuando también somos … o las entidades locales se quejan de esa infrafinanciación por parte del Estado, aunque ellos sí que tienen, como hemos visto, el tema de ingresos tributarios, el 53 % en las transferencias sobre el cuarenta y tantos. Pero ¿qué motivo o justificación? ¿Por qué cumplen unos y otros no cumplen? Tendríamos que darles la medalla de oro a los municipios, pero, aquí, pues quitar esa o darnos la medalla de corcho.
Una segunda pregunta, que está en sus recomendaciones, y hoy ha estado aquí el conseller de hacienda, más o menos sobre el mismo tema, el sector público. Y es que usted llama o da un toque de atención a la estructura del sector público empresarial de las entidades locales. Y volvemos más o menos a la misma pregunta o al sentido de la pregunta anterior que le he hecho, ¿qué pasa si la Generalitat Valenciana no cumple con esa reestructuración tampoco del sector público? Y viene diciéndonos que desde el 2016 va a presentar aquí una reforma, que tampoco, conforme hemos escuchado hoy, la vemos muy cercana.
Y ya, por último, usted también comenta en su exposición que todas las entidades ya a fecha de hoy han presentado las cuentas. Pero yo me voy a la página 40 para preguntarle, por ejemplo, indica aquí que hay una serie de entidades locales que han presentado las cuentas del 2019 con algún estado contable a cero o sin adjuntar. ¿Estas entidades sí que han presentado estos documentos luego cuando se los han requerido?
Era la única pregunta que tenía más.
La senyora presidenta:
Muy bien, señor Woodward. Gracias.
A continuación, la señora Mas, por el grupo Compromís, tiene 6 minutos.
La senyora Mas Mas:
Bé, benvingut de nou, senyor Cucarella, a esta comissió. Agrair-li, òbviament, com sempre el seu treball, i jo crec que hui també és d'agrair la sensibilitat d'ampliar eixe termini als ajuntaments en un any molt complicat per a ells, on estaven, precisament, afrontant molts reptes municipalment.
Crec que … Bé, pràcticament ja s'ha preguntat per tot, a mi només em queda una qüestió que li volia plantejar. En les recomanacions vostés diuen que, bé, que les entitats locals, evidentment, han de complir els terminis fixats, que també és una qüestió de transparència, i això passa també per l'elaboració i l'aprovació dels pressupostos anualment. Però, al mateix temps en l'informe, hem vist com el 73 % de les entitats locals no van aprovar el seu pressupost en el termini, diguem, legal.
En primer lloc, m'agradaria saber si eixe 73 % és un increment respecte a anys anteriors, si disposa vosté d'eixa informació ara mateixa, o si és una xifra que va disminuint … En fi, vore la traçabilitat d'eixe percentatge.
I bàsicament saber si, com vosté deia també en les recomanacions, perquè al final la transparència en la gestió i la participació fins i tot en eixos comptes és una de les qüestions bàsiques per a qualsevol municipi, si vosté considera que podem fer algun tipus de recomanacions també -o si fan des de la sindicatura- al voltant de la transparència en els comptes públics de les entitats locals. Si n'hi ha alguna cosa més que ara mateixa no estan obligats, diguem, a realitzar legalment per part de les entitats locals, però sí que podríem sumar i que reportaria un benefici a l'hora d'eixa rendició de comptes, no només a la sindicatura, sinó també a la ciutadania en general.
I, per la nostra part, res més.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora Mas.
A continuación, por 6 minutos, tendrá la palabra el señor Ibáñez, del Grupo Parlamentario Popular. Cuando quiera.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Muy buenos días, señor Cucarella. Siempre es un placer que venga a esta, la que es su casa.
No sé si al entrar le han hecho un chequeo, después del enfrentamiento que tiene esta casa con la entidad que usted representa, que le acusa de opacidad en los gastos. (Rialles) Espero que no haya sido chequeado exhaustivamente y, si lo ha sido, espero que lo haya pasado con nota. En cualquier caso, creo que nada aporta de bueno este tipo de conducta y estos rifirrafes, porque yo entiendo que usted hace las recomendaciones que debe hacer, le guste más a uno o a otro, y desde luego el enfrentamiento no debe ser la solución. Pero, bueno, ya sabe usted cómo funciona esto desde esta casa.
En cualquier caso, evidentemente, usted viene hoy a un acto reglado, tiene que dar cuenta de las cuentas de las entidades locales. Es cierto que para nosotros no es, precisamente, una de las mayores competencias que tengamos. A nosotros, lógicamente, lo que nos infiere directamente es la cuenta general de la Generalitat y de sus entidades, pero sí que hay cuestiones que creo que pueden ser relevantes, y una de ellas la han apuntado, y mis compañeros también han hablado antes, pero yo creo que es relevante. Es decir, uno de los grandes cambios que nosotros introdujimos en la ley fue, precisamente, el que quien no rendía no cobraba subvenciones. Sin embargo, yo lo que veo, por las estadísticas que usted ha dicho, que al final … Claro, ese plazo de no rendir tiene muchos plazos de gracia.
Entonces, yo lo que le quería preguntar es: ¿qué ocurre con una entidad que tenga pendiente una subvención y que a 1 de marzo no hubiese rendido cuentas, pero sí que las hubiese rendido a 31 o a 30 de mayo? ¿Esa entidad recibía la subvención o no la recibía? Porque, claro, los plazos de gracia parece ser que son extensibles y al final la norma, pues si me lo permite, queda diluida, porque esto es como: «Bueno, tienes que cumplir. Ya cumplirás». Y te dicen: «Mañana … Bueno, va, pasado mañana, da lo mismo». No, quiero decir, los plazos son y todos nos regimos por plazos en la vida. Yo creo que, si no han cumplido en el plazo, ¿se están dando plazos de gracia o las entidades que no han cumplido en plazo no obtienen subvenciones?
Después, otra de las cosas que me ha parecido muy interesante ha sido lo de la revisión de la estructura del sector público local. Evidentemente, el sector público local, en muchas ocasiones -y fíjese aquí en la Generalitat Valenciana, antes ha venido el conseller precisamente a decirnos cuándo estará la ley de reestructuración del sector público y nos hemos quedado igual seis años después-, pero es una puerta desde la entidad al desvío de contrataciones, a saltarse, de alguna forma, instrumentos que la ley coarta más a la entidad pública en sí que a la sociedad …
Un caso claro es CISE, una de las entidades públicas que el señor Puig creó en Morella. No sé si la ha auditado o si la conoce, es el Centro Integrado de Servicios Económicos, que igual hace mantenimiento y obras, que gestiona centros de mayores, que hace el centro deportivo, que gestiona un aparcamiento o que te hace una página web. Sirve para todo. Lo cierto es que tiene un presupuesto de poco más de un millón de euros y una deuda de más de tres millones de euros. Entonces, es decir, ¿quién controla eso? Es la pregunta. ¿Y hasta cuándo se puede sostener este tipo de acciones o entidades al servicio de un ayuntamiento que, al final, devora más recursos del ayuntamiento que los que el propio ayuntamiento tiene?
Otra de las cuestiones que le quería preguntar era … Hasta ahora, las entidades locales, y lo hemos visto, han sido los cajeros de la Generalitat Valenciana. Hemos visto cómo el plan Resistir, ese plan de «vamos a pagar todos, pero digo yo que soy el que lo hace», que consistió en una parte de las ayudas … Es decir, la Generalitat se puso la etiqueta de que hacía, pero al final ese plan era la Generalitat, los ayuntamientos y las diputaciones. Sin embargo, la parte que tenían que recibir los ayuntamientos, pues en el 80 % de los mismos fue por confirming. Claro, al final los ayuntamientos están haciendo, como digo, de cajeros, están adelantando el dinero. ¿Usted tiene evaluada, en 2019, cuál ha sido la deuda de la Generalitat con las entidades locales?
Porque lo que sí que hemos visto es, otro de los vicios que tienen las entidades locales que lo han copiado de su hermana mayor, Generalitat Valenciana, son las facturas en el cajón, o en las … Que creo que suman, según he podido ver en su informe, 140,6 millones de euros, creo que era el total de las facturas en el cajón. Es otro de los vicios. Al final, todo esto, ¿de qué forma o cómo instrumentalizan ustedes, aparte de hacer el seguimiento y el análisis, hay alguna forma vía recomendaciones o algún otro tipo de acciones para paliar estas distorsiones, digámoslo así?
Pero fundamentalmente me gustaría saber si puede cuantificar cuál es la deuda de la Generalitat con las entidades locales en el informe que usted ha realizado.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Ibáñez.
A continuación, por 6 minutos, tiene la palabra el señor Muñoz por el grupo socialista. Cuando quiera.
El senyor Muñoz Lladró:
Buenos días, síndic. Gracias por estar aquí con nosotros y, bueno, hacer una exposición del informe de fiscalización.
Bueno, yo creo que se ha preguntado ya casi todo, pero yo voy a centrarme fundamentalmente en tres cuestiones.
Lo primero, se ha demostrado que los municipios y los ayuntamientos han sido fundamentales para hacer frente a la pandemia. Muchas veces se hablaba de que era la primera línea de batalla contra el virus y creo que todo lo que ha sido la descentralización de los servicios, especialmente en el ámbito social, se ha llevado a cabo de manera muy eficaz por los ayuntamientos, pero esto entiendo que también ha generado una necesidad de mayores ingresos para hacer frente a gastos extraordinarios que no estaban previstos en el momento del presupuesto.
Mi primera pregunta sería clara, es si usted considera que los ayuntamientos están debidamente financiados, debería incrementarse la financiación … Más que nada porque se ha apuntado, ¿no? Que, por un lado, sí que es verdad que han hecho un trabajo, yo creo que titánico, de amortización de deuda respecto al año 2015, en el que muchos ayuntamientos estaban prácticamente quebrados. Pero, por otro lado, es cierto que también han hecho … Bueno, digamos que han tenido posibilidades, o en algunos casos lo vemos, que tienen remanentes negativos al final del presupuesto. Y, por tanto, pues también están incurriendo en gastos, no solo de amortización, sino se ve claramente también de gastos corrientes del día a día y, en definitiva, de prestación de servicios.
Mi segunda pregunta es, una vez opinado sobre la financiación de los ayuntamientos, es … Si usted veía las estadísticas en las que hablaba de las transferencias, una parte eran los impuestos, los tributos, y especialmente veía los tributos directos, los impuestos directos, pero luego una parte eran las transferencias que se les hacen por parte de otras administraciones. En este sentido, la Generalitat Valenciana puso en funcionamiento el fondo de cooperación municipal. Creo que ha tenido un impacto positivo, pero sí que me gustaría saber, a lo mejor, que si este impacto también ha sido positivo y ha sido eficaz también para lo que se buscaba, era precisamente mejorar la financiación.
Y, evidentemente, un impacto positivo que yo creo que no ha llegado a otras administraciones, y eso es importante, porque quiero … Hablaban de fiscalización. Las diputaciones me preocupan, pero especialmente me preocupa una diputación que sí que, de alguna manera, dentro de una lealtad institucional, que a veces se le tiene que presuponer y está superando los signos políticos, pues hay una diputación como la de Alicante que ha paralizado directamente el fondo de cooperación municipal y esto ha tenido una serie de perjuicios económicos, especialmente vemos ayuntamientos de Alicante que han dejado de recibir 70 millones de euros porque la Diputación de Alicante ha decidido, de una manera partidista, no transferir la parte correspondiente a esta diputación.
Y especialmente también me gustaría … Bueno, respecto a la fiscalización de las diputaciones, como se decía, hay un sector empresarial local, también hay un sector público empresarial a nivel de las diputaciones y también hay fundaciones. Yo no sé si ustedes han entrado también a fiscalizar una de las fundaciones que tiene -o la fundación que tiene- la Diputación de Alicante, en la que ha habido una serie de contrataciones que yo creo que también deberían ser vigiladas por parte de la Sindicatura de Cuentas, no sé si han realizado esta tarea. En cualquier caso, pues sí que me gustaría que me dijera si se ha producido o si tienen previsto trabajar en este sentido.
Fundamentalmente, esta serie de cuestiones. Y, bueno, y agradecerle una vez más su presencia aquí, en la comisión, y el trabajo que realizan.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Muñoz.
Pues, a continuación, el señor Cucarella vuelve a tener tiempo ilimitado para su intervención. Cuando usted quiera.
El senyor síndic major de Comptes:
Intentaré anar responent les preguntes en el mateix ordre que han sigut formulades.
Per una banda, el senyor Martínez, de Podemos … Bé, agrair en general a tots les bones paraules de cara a la tasca que fem la sindicatura, que jo sempre intente després traslladar-lo a tots els equips, perquè com sabeu això és un equip de cent persones el que treballem i procure sempre donar trasllat d'este agraïment de les Corts a la tasca de la sindicatura.
Havíem parlat sobre l'evolució de les corporacions locals, si estaven sanejades, i sobre les dificultats en l'elaboració. És cert que les corporacions locals en els últims anys han anat sanejant-se, entre altres coses perquè aquells que tenien deute han d'anar retallant el deute com a prioritat i aquells que no en tenen o el tenien menut i tal volta hagueren pogut gastar en altres coses han tingut una sèrie de limitacions a la despesa que obligatòriament els ha conduit a que es reduïra el deute. És cert que al no disposar d'eixa possibilitat tal volta s'han deixat de fer algunes tasques que haguera vingut bé que les feren, efectivament.
I això és una cosa que enllaça, tal vegada, amb diversos dels comentaris. Jo crec que està pendent, i això és una opinió, dins del finançament de les corporacions locals està pendent determinar clarament quines són les funcions que són pròpies de les corporacions locals, quines de la comunitat autònoma i quines de l'administració central. Perquè, en alguns casos, passa que corporacions locals assumixen més o menys, segons el pressupost que tenen. En serveis socials, moltes vegades passa que n'hi ha corporacions locals que assumixen més serveis perquè tenen més pressupost que altres. Clar, i tal volta no és una tasca que els tocara directament, però al final ho assumixen. O en educació, col·laboren més amb les escoles que altres. Clar, no acaba d'estar clar fins a on arriba la competència de cada administració en estes funcions, que són comunes, algunes d'elles. I, per tant, de cara a eixa reforma del finançament local, seria molt important que abans es determinara molt bé on acaba l'obligació de cada administració.
Quant als ingressos, efectivament, durant els últims anys ha hagut reducció d'alguns determinats ingressos que durant un temps estaven molt unflats. Ha coincidit també amb l'època en què se'ls ha obligat a no gastar, amb la qual cosa és cert no s'advertix en les corporacions locals un patiment de falta de finançament en els últims anys, justament per evolució dels ingressos de les fonts estranyes, estranyes en el sentit de conjunturals, no han suposat un problema en una època en què s'estaven retallant les despeses, mentre que les altres no han evolucionat mal, els ingressos més estructurals han sigut evolucionant bé en els últims anys.
Quant a les mancomunitats i consorcis, sí, efectivament, fan un servei molt positiu. I realment, jo ho he comentat, ho he destacat perquè cridava l'atenció en alguns casos, perquè jo dic en total crec que és una desena aproximadament, parle de cap, deu, onze, dotze, no seran més entre mancomunitats i consorcis que no han retut comptes. Vull dir que és molt puntual. I solen ser mancomunitats que estan inactives.
Al final el que estem (inintel·ligible) … és: «Bé, doncs aclariu-vos i elimineu estes mancomunitats si no està servint per a res. » Però és cert que, ben organitzades, les mancomunitats i consorcis presten un servei molt interessant perquè aprofiten les economies d'escala de coses que cada municipi, sobretot els xicotets, no poden fer individualment.
En quant a parlar d'ordenació comarcal, de si seria millor o pitjor, a veure, és un aspecte que a lo millor és pot defensar allò d'una ordenació comarcal per una trajectòria històrica de com s'ha distribuït el territori. Però, des del punt de vista que a nosaltres ens afecta, de cara a la rendició de comptes, el que importa és que independentment de que siguen comarques, siguen diputacions o siguen mancomunitats, és que hi haja un control adequat i hi haja rendició de comptes.
I insistisc, podem estar contents. Encara que parega que les dades són roïnes, no, no. Som la comunitat autònoma que millors dades té en rendició de comptes, i això m'agrada ressaltar-ho. Cal també posar-ho en positiu, que al final els municipis valencians estan complint.
Val, més o menys… Sí, i ahí enllace aquest tema, crec que s'ha comentat diverses vegades. Què passa quan no han retut comptes a temps? Doncs quan no han retut comptes a temps, enllace, encara que em bote ací un poc, amb algunes de les preguntes, mentre no han retut comptes no cobren la subvenció, la qual cosa no vol dir que no se la concedisquen.
Si tenen les característiques per a sol·licitar una subvenció o una ajuda determinada, se'ls concedeix, el que passa és que no la poden cobran fins el moment en què reten comptes. Si han tardat un mes en retre comptes, un mes que tarden en rebre la subvenció. Evidentment, perquè quin és l'objectiu? L'objectiu no és castigar a ningú per no retre comptes, l'objectiu és que reten comptes. Si el que ens interessa és que hi haja transparència.
Per tant, una vegada han retut comptes, ja era la finalitat. La finalitat de retindre-los la subvenció era simplement per a pressionar-los, de la mateixa manera que la sindicatura no té cap interés en posar-li una multa a cap alcalde. No anem a finançar-nos posant multes als alcaldes. Clar, per què anunciem posar la multa, que al final no hem arribat encara a posar-ne cap? Doncs perquè és una altra manera de pressionar.
Estes són maneres, i s'ha demostrat que són molt útils, tant el fet de no poder cobrar les subvencions com el fet d'anunciar que anem a denunciar-los i, és més, passar pel banquillo mediàtic d'alguna manera… Perquè quan diem: «Estos deu municipis encara no han retut comptes i s'està valorant posar una multa coercitiva. » Ràpidament es menegen tots i en una setmana s'havia resolt el tema.
Vull dir que al final moltes vegades no és que hi haja intent d'ocultació, moltes vegades són problemes. I això és el que em diu l'experiència. No vaig a dir l'ajuntament que és però un alcalde em va cridar immediatament després d'aparéixer en premsa dient: «Jo no sabia que no havíem retut comptes, ara mateix de seguida ho arregle. »
I el cap de setmana estigueren tot l'equip municipal, ho arreglaren i el dilluns s'havien presentat els comptes. Perquè moltes vegades la dinàmica, a lo millor, a lo millor la persona que ha de pujar la informació no la puja a temps i al final el responsable polític no ho sap, que no han retut comptes. Vull dir que en eixe aspecte jo crec que hi ha bona intenció en tots els municipis i es resol ràpid.
Continue ara amb la senyora Massó de Vox. Moltes gràcies per les bones paraules a la sindicatura. Bé, això en general a tots. I què passa amb l'incompliment dels terminis ja ho acabe de comentar, és que era un tema comú a diverses preguntes.
Sí, respecte a què passarà en el 2020. És cert que la Comunitat Valenciana, sobre ser la comunitat autònoma que millor presentada tenia la rendició de comptes, des del 2017, ho he comentat abans, 2017, 2018 havia baixat un poquet. Continua sent la que millor està, però havia baixat un poc la rendició de comptes a termini.
El 2019 pensem que per eixe major termini ha augmentat. Què passà en el 2020? Doncs la veritat és que no ho sabem encara. És molt probable que es mantinguen taxes altes de compliment, perquè, com he insistit, al final, al final la corporació local que no ha retut els comptes en el moment exacte que marca la llei, abans del 15 d'octubre, tarda a lo millor un mes, dos mesos en retre comptes.
I, al final, quan tallàrem l'informe diguérem: «Fins a l'1 de març anem a contar-ho. » I després, quan ja anàvem a publicar-ho: «Anem a pegar una mirada. » I a 1 de maig ho tornàrem a mirar. I al final en aquell moment quedaven dos municipis i al poc de temps ja havien retut comptes tots.
Jo espere, que igual és també un interés, que continuem mantenint eixe alt nivell de rendició de comptes que hi havia anteriorment, que continuava sent tal però havia baixat una miqueta. El 2019 ha tornat a pujar i jo espere que puga seguir pujant, perquè ara ja realment l'administració electrònica permet fer la rendició de comptes un poc més ràpida que abans, que era tot més manual, per això (inintel·ligible) … 15 dies. Però bé, és probable que a algun ajuntament en estos dos anys li haja costat un poquet. Jo crec que millorarà, però bé, ho sabrem quan tornem a fer l'informe.
Les incidències. Sí, vosté destacava que hi ha incidències en quasi la meitat. Sí, és cert, i moltes vegades és un problema a l'hora de com es puja la informació. El formulari és llarguíssim, llarguíssim. I moltes vegades doncs a lo millor per algun problema… Fins i tot a vegades ha sigut perquè ha caigut la xarxa en eixe moment, o s'ha quedat a mitges o hi ha una incidència perquè un document que pensaven que l'havien pujat no l'han pujat.
Moltes d'eixes incidències es resolen ràpidament. Altres requereixen eixes sis-centes i pico, requereixen que la sindicatura demane més informació. Però que en general sí, encara que hi haja moltes incidències moltes d'elles són intranscendències, moltes vegades un problema a l'hora d'entrar en la plataforma, pujar la informació. És que el llistat de tot el que s'ha d'aportar és llarguíssim.
I en açò connecte amb algun altre comentari. Crec que la senyora Mas havia comentat si hi havia una possibilitat de fer que encara hi haguera millor… Doncs, a veure, sí, haver-ne n'hi ha, però en general la rendició de comptes sol ser bona. I jo quasi insistiria en que el que cal més que res és unificar moltes vegades la informació que es demana a les corporacions locals entre diferents administracions per a no suposar-los una doble o a vegades triple tasca.
Hi ha molta informació, la plataforma de rendició de comptes és un exemple d'un bon funcionament. Eixa plataforma la treballem conjuntament el Tribunal de Comptes i tots els òrgans de control autonòmics. Per tant, d'ahí extraiem tota la informació.
Però és que després estem demanant-los una informació de contractació, estem demanant-los una altra informació. I el Tribunal de Comptes està demanant-los una informació pareguda però diferent. I la Generalitat una altra pareguda però… Clar, moltes vegades seria molt més pràctic tindre una bona plataforma que, encara que fóra més llarga, incloguera tot i que cada administració tirara mà al que realment necessita.
I això és una cosa en què des de la sindicatura estem insistint moltíssim. Estem en contacte amb el Tribunal de Comptes i amb la resta d'òrgans de control autonòmic justament per a aconseguir eixa plataforma que aglutine totes les administracions i no haver de demanar-los diverses vegades documentació molt pareguda a les corporacions locals.
És a dir, què es podria fer? Es podria insistir més, com deia vosté? Sí, es pot pressionar més, però, és a dir, justament de la rendició no podem queixar-nos. Jo sóc optimista. El que a lo millor fa falta és que també els facilitem en general a les administracions un poc la tasca en eixe sentit de tindre una plataforma més comuna per a tots.
En quant als veïns de municipis, com ho saben açò? Doncs com he comentat. Realment, el termini potser que antigament s'allargava més, però últimament el termini legal acaba… Potser que algun municipi no haja retut comptes, però en poc de temps es resol.
Com ho saben eixos veïns? En la pàgina web de la sindicatura, al principi de cada setmana hi ha un llistat dels municipis que no han retut comptes encara. Totes les setmanes, el dilluns actualitzem el llistat. Qui tinga interés, qui tinga ganes de furgar pot entrar ahí i informar-se. Però, no obstant això, nosaltres quan veiem que després de tots els requeriments que nosaltres fem la cosa s'allarga un poc més del compte, que ja veieu que no és massa, igualment nosaltres tornem a cridar.
I al final està allò de l'intent de posar una multa, que, al final, afortunadament, no fa falta posar-la mai. Però això també quan li arriba al gestor públic que cal pagar de la seua butxaca alguns diners, que oscil·la entre… Bé, la multa està pensada entre 600 i 3. 000, depenent també de la reincidència.
Però, comente, fins ara no hem hagut de posar-ne mai cap. És prou el fet de no poder rebre subvencions i el que siga públic que eixe ajuntament no ha retut comptes per a que al final acaben fent-ho.
I en quant a potenciar o no les diputacions, jo torne a dir el mateix que he contestat abans. Realment, tant si són diputacions com si són comarques com si el que hi ha són mancomunitats, el que cal és que hi haja un control adequat en cada un dels casos.
El senyor Woodward de Ciudadanos… A veure, baixa el deute del sector públic local. Sí, la veritat és que, efectivament, hi ha hagut un esforç de les corporacions locals, no només perquè han desitjat fer-lo, sinó també perquè se'ls ha imposat. Això clarament, moltes corporacions locals igual hagueren gastat en algunes partides, que no han pogut fer-ho. No obstant això, moltes d'elles estan sanejades com estaven, que hagueren pogut fer més.
És cert que això ha ajudat a que el conjunt del sector públic tinga unes xifres de compliment del deute millors, en molts casos a costa de les corporacions locals, que han sigut en moltes ocasions les que més s'han apretat el cinturó.
Açò realment no està lligat amb allò de les corporacions locals, parlem del finançament autonòmic. No vaig a esplaiar-me molt ahí. Podria estar parlant molt de finançament autonòmic, però crec que se n'ix un poc del que és l'informe este.
Simplement aixina a primera vista el que és evident és que les autonomies presten uns serveis públics fonamentals que van totalment en contra del que és el cicle econòmic, en sentit contrari. I, per tant, és molt difícil poder-los parar. És una qüestió d'educació i sanitat. Això és molt complicat. No és tan fàcil.
Després, la restauració del sector públic empresarial de la Generalitat se n'ix de l'informe este. Nosaltres fem recomanacions per al sector públic local. Quan parlem del sector públic autonòmic seran molt paregudes, perquè també ho fem en aquell informe.
Hi havia deu entitats que tenien els comptes incomplets. Estes deu entitats ho resolgueren. O tenien el compte incomplet o havien presentat comptes totalment a zero. Per tant, se'ls va requerir. I això es va resoldre, es va resoldre posteriorment. Tota la resta de problemes també, s'acabaren resolent tots.
Senyora Mas de Compromís, respecte al 73 %, doncs a veure, ara parle de cap, no ho tinc present, però més o menys el percentatge no canvia molt d'uns anys a altres. És cert que al final el que és el compliment del cicle pressupostari s'allarga.
I cal tindre en compte que en el cas del 73 % de falta d'aprovació de pressupost a temps, hem de tindre en compte que moltes vegades són governs de molts colors que és difícil posar-los d'acord. M'imagine, jo no he tingut mai participació ni conec com es meneja per dins un ajuntament, però m'imagine que no és el mateix aquell ajuntament que està governant amb majoria absoluta que aquell que ha de posar d'acord els interessos de diferents ideologies. I cada u, evidentment, té molt d'interés en els seus aspectes.
Això pot endarrerir, fer que no s'aprove a temps el pressupost. Però sí, efectivament, s'ha de complir, perquè és el que marca com s'ha de planificar. I la ciutadania ha de saber els seus diners per a què es van a gastar, i vol que (inintel·ligible) … comptes, clar.
En quant a allò de major transparència en les corporacions locals, ja ho he comentat un poc abans, sí, es pot. Nosaltres seguim recomanant, seguim insistint, seguim apretant els comptes, no tant en este informe en general, perquè és un informe més estadístic, sinó quan fem els informes de fiscalització més concrets ahí sí que anem a allò concret.
Però jo crec que una de les coses que també cal és el que havia comentat abans, tractar d'unificar la informació que aporten les corporacions i que se'ls demana, de manera que siga tot més còmode.
Eixa basta administració electrònica que, a més, en la sindicatura estem funcionant molt bé en l'administració electrònica, però entenem que altres ajuntaments a lo millor o altres administracions no estan funcionant tan bé, i al final fa que s'estiguen demanant una sèrie d'informacions que, en teoria i segons la llei, devia estar tota digitalitzada i no caldria ni demanar-la.
Jo crec que tirar mà a eixa base de dades… I moltes vegades cal acabar demanant-la dos i tres vegades. I moltes vegades les corporacions locals es queixen: «Escolte, si això jo ja ho he entregat. » «Sí, sí, però és que li ho ha donat al Tribunal de Comptes, ara ho demane jo. »
Per això, en la plataforma de rendició de comptes ha funcionat molt bé. Està tot unificat. Caldria eixa bona filosofia aplicar-la en altres casos també.
El senyor Ibáñez … Bé, respecte al comentari que ha fet sobre l'aparent discussió entre la sindicatura i les Corts. Bé, evidentment, no té res a vore amb este informe i sincerament jo crec que és més una qüestió periodística que res més. No hi ha tal enfrontament com aparenta. Sí que és de veres que n'hi ha algunes friccions en com s'entén cada cosa, però bé, en el cas que vosté diu justament són insinuacions que no tenen cap base. Però, bé, al final ens hem d'aguantar perquè entenem que això forma part també del joc polític i jo, com en això no participe, puc quedar-me al marge. Però sí, jo crec que s'exagera en la premsa, no hi ha res d'això.
Quant als terminis de gràcia, ja ho he comentat abans. Realment, en el moment que un ha complit, que era l'objectiu, ja té dret a cobrar la subvenció. Si un està tres anys sense retre comptes, i no és el cas, doncs durant tres anys pot estar acumulant el dret a rebre subvencions i tindre-les concedides, però no cobrar-les. El que passa és que això no passa, vull dir, de fet en este moment han retut comptes tots.
Quant a l'estructura del sector públic empresarial de la Generalitat, doncs abans també ho he comentat. Sí, quan fem l'informe també fem recomanacions molt semblants a les que fem en els informes de corporacions locals, però no correspon a este informe.
Quant a que les corporacions locals, en alguns casos, d'alguna manera han estat assumint elles el finançament per anticipat, sí, supose que no els farà ninguna gràcia. Però, bé, com afortunadament moltes d'elles estan ben sanejades, estan podent-ho dur. Al final, les administracions entre elles s'organitzen de la millor manera possible per a prestar un servei públic. I sí, imagine que cada un voldria cobrar el més prompte possible, igual que a la Generalitat també li agradaria cobrar altres coses que tampoc cobra mai.
Sí, quant a les factures al calaix, esta forma comuna de denominar-ho … Sí, nosaltres realitzem una fiscalització, sobretot han augmentat i això és una cosa que critiquem clarament en l'informe. I quan fem fiscalitzacions concretes de cada entitat, ahí apretem molt. És cert que n'hi han algunes factures que han de quedar-se al calaix, que formen part del normal, coses que arriben a final d'any i al final acabaran pagant-se l'any següent, però això entra dins del normal i per a això està creat justament el compte. El problema és quan s'abusa d'eixe compte sense fonament, i això passa. De fet, n'hi ha un estudi comú que estem fent els òrgans de control extern amb el Tribunal de Comptes justament per a depurar quins són els casos en què realment té sentit utilitzar el compte i en quins casos s'està abusant d'ell. Això està en marxa.
I, sincerament, ara de cap jo no sé quin és el deute que té la Generalitat amb les corporacions locals, no ho sé. Consultant la informació serà fàcil obtindre'l, però no el tinc en el cap.
El senyor Muñoz, PSOE … Bé, quant a que les corporacions locals han fet front a la pandèmia, doncs sí, la veritat és que han fet un esforç grandíssim i jo crec que és admirable, com ha funcionat tot i la coordinació que ha hagut entre els ajuntaments i la conselleria de sanitat per a posar en marxa tots els llocs de vacunació i totes les ajudes per a fer PCRs, per al que siga. Però és cert que això no apareix reflectit en este informe, este informe és l'informe de l'exercici 2019. Probablement en l'exercici de l'any que ve i del següent, quan fem el del 2020 i el 2021, això sí que es notarà. Tal volta ahí observarem que han hagut d'incórrer en una sèrie de despeses majors, això a l'any que ve ho estudiarem. Però, sí, efectivament, això es vorà en les despeses dels ajuntaments.
Quant a que si tenen bon finançament, repetisc un comentari que havia fet ja en general a altra pregunta. Jo crec que és important que, a l'hora de fer un canvi del model de finançament de les corporacions locals, abans es decidisca clarament quines són les competències de cada administració pública. I les corporacions locals, moltes vegades, assumixen tasques tal volta que no els corresponen directament, però bé, justament eixe interés per servir a la ciutadania els fa col·laborar en tasques que no són realment d'ells. Però, bé, això hauria de determinar-ho i, per tant, a partir d'això ja saber com es finança perquè tinguen el finançament adequat.
Quant al comentari que ha fet sobre la Diputació d'Alacant o sobre la fundació de la Diputació d'Alacant, és que el tipus d'informe este és un informe, com al principi he presentat, més estadístic. Però, clar, tant este informe, que ens dona pistes d'aquell que no ha retut comptes, per exemple, com els altres que fem sobre contractació o que fem sobre les objeccions que posen els interventors als acords municipals, tot això ens dona la base per a després triar a quines corporacions locals anem a fiscalitzar. En el cas de la (inintel·ligible) … d'Alacant, si això en el moment es considera que cal anar a fiscalitzar algun tema concret es farà, però no forma part d'este informe, no n'hi han casos concrets en este informe. És més una estadística general, de compilació d'informació general.
I, bé, més o menys, ràpidament he repassat totes les preguntes, encara que algunes ja estaven un poc relacionades. Si desitgen alguna cosa més …
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Cucarella.
¿Alguien quiere hacer uso de los 3 minutos del siguiente turno? Veo que lo ha dejado usted suficientemente claro. Si quiere que le diga algo, esto solo pasa con usted.
El senyor síndic major de la Sindicatura de Comptes:
La senyora presidenta:
Normalmente no son tan disciplinados. (Rialles) O sea que …
El senyor síndic major de Comptes:
La senyora presidenta:
Muy bien. Pues despedimos al señor Cucarella, muchísimas gracias por estar en comisión con nosotros.
El senyor síndic major de Comptes:
La senyora presidenta:
Sí, 1 minuto para … (Veus) ¡Ah! , sí. Se abre el plazo de veinticuatro -menos mal que me lo has dicho, José- … 24 horas para presentar las propuestas de resolución sobre el informe. Muchas … (Veus) Pues son las doce, hasta las doce de mañana.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
Proposició no de llei sobre la deducció de la quota d'afiliació a les AMPA, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 19. 149, BOCV número 90)
La senyora presidenta:
Punto número 4, toma en consideración de la proposición no de ley sobre la deducción de la cuota de afiliación a las AMPA, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos. Hay una enmienda presentada por el grupo Vox.
Por tanto, empezamos, señor Woodward, con 6 minutos para usted para que nos explique …
El senyor Woodward Poch:
La senyora presidenta:
…la proposición no de ley. Cuando usted quiera.
El senyor Woodward Poch:
Bueno, como indica ya la exposición de motivos de esta PNL, la Asociación de Madres y Padres de Alumnos, las AMPA de los centros educativos, son asociaciones sin ánimo de lucro que tienen como finalidad la mejora de la calidad de la educación de los menores, y que se encuentran reguladas en el Real decreto 1533/1986, del 11 de julio. Más o menos están al cuidado nuestros hijos o están en manos de las AMPA también.
Bueno, lo que estamos pidiendo es que se tenga en cuenta la cuota del AMPA para las deducciones autonómicas en el IRPF. ¿Y por qué pedimos esto? Bueno, más o menos también porque hay cuotas que son deducibles en el IRPF, las cuotas de afiliación y las aportaciones a partidos políticos, a federaciones, a coaliciones o a grupos de lectores, en estos momentos. El artículo 4 de deducciones autonómicas de la ley aquí, de la Generalitat, la 13/1997, del 23 de diciembre, regula el tramo autonómico del impuesto de la renta de las personas físicas y restantes tributos cedidos. Incluyen deducciones por donaciones a entidades con finalidad ecológica, relativas al patrimonio cultural valenciano, que fomenten la lengua valenciana o promoción de actividades culturales o científicas también.
Creemos que en ningún caso, por tanto, se establece en estos momentos la posibilidad de deducciones en ninguno de los tramos del IRPF de las cuotas de las AMPA, a pesar de la relevancia, como he dicho, que suponen en la calidad de la educación de nuestros hijos, de nuestros menores, en la participación tanto de los padres como de las madres en la educación de los hijos y de las hijas que están escolarizados. Es la propuesta que llevamos aquí, que es incluir en el artículo 4 de la Ley 13/1997, del tramo autonómico del IRPF, una deducción por estas aportaciones que hacen a la cuota del AMPA, que no es ninguna cantidad astronómica, pero que en estos momentos también son unos gastos que las familias estaría interesante que pudieran deducirse.
¿Que hay muchas deducciones en la Comunidad Valenciana? Sí que es verdad, y hay unas que tienen sentido, otras que no lo tienen, pero esta entendemos que sí que lo tiene. Es una propuesta que ya presentamos el año 2020, pero que no se llegó a poder debatir en comisión, aunque sí que la presentamos en la ley de acompañamiento para los presupuestos del 2021. Y por eso entendemos que la llevábamos a esta comisión, en aras de que si se llega a dar la conformidad, pues podamos incluirla en la ley de medidas fiscales, en la ley de acompañamiento para el año 2022.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Woodward.
A continuación, tiene la palabra la señora Massó para presentar su enmienda por un tiempo máximo de 6 minutos. Gracias.
La senyora Massó Linares:
Como bien dice el grupo Ciudadanos en su exposición, bueno, hay deducciones en el tramo autonómico del IRPF de muy diversa índole. Pues para compra de material escolar, para bonos culturales, para donaciones del fomento del valenciano -muy curioso, esta sin ningún límite: 21 % los primeros 150 euros y el resto al 25 %, cuando las otras sí que tienen límite-, aparte de otras que también se mencionan.
Hablaba de que las AMPA mejoran la calidad de la educación en los centros escolares, pues imagínese lo que mejoraría la calidad de educación si existiera verdadera libertad educativa, cosa que no existe en la Comunidad Valenciana. Como hemos repetido en multitud de ocasiones, es fundamental que los padres puedan elegir el modelo de educación que quieren para sus hijos. Cuando libertad significa poder elegir entre varias opciones, si solo hay una opción, no se puede elegir: o comes pollo o comes pollo, no hay otra.
Entonces, al mismo tiempo, esa libertad nosotros creemos que mejoraría la calidad educativa, porque los estándares educativos mejorarían, como siempre mejora algo cuando hay competencia entre centros. Eso redundaría en el beneficio de la educación. Por desgracia, como he dicho, la libertad en la Comunidad Valenciana brilla por su ausencia, lo que provoca que solo las familias con más recursos puedan ejercer esa libertad de escoger entre la oferta que se les brinda de educación pública, educación privada o educación concertada. No hay una oferta amplia dentro de la educación pública en la que puedas elegir lengua, en la que puedas elegir unos valores determinados o en la que puedas elegir incluso el modelo mixto o diferenciado que, ya me van a criticar, pero está ampliamente avalado en todo el mundo.
La actual política educativa beneficia, como dirían ellos … Nosotros decimos las familias con más recursos, a ellos les gusta decir a los ricos. La política educativa de este Consell beneficia a los ricos. Porque todos conocemos, y seguro que ustedes también, el esfuerzo que hacen muchas familias, de esas de los no ricos, para poder ejercer su libertad a la hora de educar a sus hijos, en una región que no nos lo pone fácil. Muy al contrario, como he dicho antes, pone serias limitaciones a la libertad.
Por otra parte, algunas de esas familias no están haciendo uso de la plaza escolar que les correspondería en el sistema público, lo que permite a la administración disponer de esas plazas. ¿Se imaginan qué pasaría si de repente todos los alumnos escolarizados en centros privados decidieran mañana mismo solicitar su plaza en la educación pública? Bueno, pues creo que al conseller le daría algo. El ahorro que estas familias hacen a la administración la verdad es que es considerable.
Desde nuestro grupo, nuestro ideal de justicia se identifica esencialmente con la igualdad de oportunidades. Por tanto, es que mientras que no se acometa una reforma del IRPF, en la que se implementen cambios sobre ciertos temas que creemos importantes, como la definición extensiva de la base imponible, un restablecimiento del sistema genuino de mínimos personales y familiares -no entraré ahora ahí, nosotros proponemos que se implante un concepto de necesidades básicas del contribuyente, pero bueno, no viene al caso-, una racionalización de las reducciones a la base liquidable y una racionalización de las deducciones, y algunas otras. Sí decía el señor Tony Woodward que quizá hay muchas deducciones. Bueno, sí, quizá sí; pero algunas de esas deducciones deberían pasar a ser ayudas por ley, no mediante el IRPF, y una de ellas podría ser esta.
Como digo, mientras no sea posible esa modificación, pues creemos que el esfuerzo que hacen estas familias debe ser compensado de alguna manera. Esos gastos deberían ser asumidos mediante el cheque escolar, pero mientras eso no suceda pensamos que toda ayuda a las familias es poca. Sobre todo en una región en la que, como hemos dicho muchas veces, el esfuerzo fiscal de los ciudadanos es mucho más alto que en otras regiones y no digamos que en otros países de nuestro entorno.
Por tanto, como digo, esta deducción que solicitamos, que si estuviera implantado el cheque escolar y el distrito único posiblemente no sería necesaria o en su caso sería mínima, creemos que, mientras no exista esa libertad, desde nuestro grupo siempre vamos a intentar que estos no ricos puedan también acceder a los centros educativos que les gustaría y que desearían para sus hijos, puesto que este sistema educativo que tenemos en la Comunidad Valenciana, evidentemente, si beneficia a alguien, es a las personas con más recursos, a los ricos.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora Massó.
Señor Woodward, tiene 3 minutos para decirnos si acepta o no la enmienda, aunque alguien al lado suyo ya nos lo ha adelantado, pero … (Rialles) Aun así le tengo que dar 3 minutos. Muchas gracias.
El senyor Woodward Poch:
No, bueno, realmente aquí presentamos una PNL específica con una propuesta de deducción de lo que son las cuotas de las AMPA de toda la educación valenciana, tanto pública como concertada como privada, y no especificamos tampoco ningún tipo de porcentaje en la reducción, sino que se tenga en cuenta. Más que nada para, si se llega a aprobar, ya en la ley de acompañamientos, que vamos a negociar enseguida, podamos los grupos intentar llegar a un acuerdo, si fuera positivo.
Yo creo que no tiene nada que ver la propuesta o la enmienda de adición que presenta el grupo Vox en estos momentos a mi PNL. Y yo les digo que tienen la ley de acompañamientos para presentar estas deducciones e incluso lo que incluyen en la redacción de su enmienda, que da cuenta a esta institución sobre el obligado cumplimiento de la resolución. Pues si lo presentan en enmiendas a la ley de acompañamiento enseguida sabrán si se les aprueba o no, pero ya les digo que no se la puedo aprobar en el sentido de que vamos específicamente a lo que es la cuota de las AMPA.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Woodward.
Señora Massó, tiene usted 3 minutos, si quiere intervenir.
La senyora Massó Linares:
Él dice que ellos … Es que en su exposición de motivos hablan de que presentan esta iniciativa para conseguir una mejora en la educación. Bueno, creo que yo les he explicado que con nuestra iniciativa, con nuestra enmienda de adición también se consigue una mejora en la educación en la Comunidad Valenciana.
Yo entiendo, entiendo que si acepta nuestra enmienda, evidentemente, va a tener el no inmediato de todo el bloque del Botánico y entiendo que hay momentos en que hay que elegir dónde se posiciona cada grupo. Y, bueno, entiendo perfectamente que, ante una negativa del Botánico rotunda, a lo mejor usted pensaba que lo de las AMPA, como es algo, como si dijéramos, blanco se lo van a apoyar -no sé si lo apoyarán o no-, pero lo que sí que tiene claro es que si acepta mi enmienda el «no» va a ser rotundo, además le pueden llamar absolutamente de todo. Yo entiendo que hay momentos en que hay que posicionarse y, bueno, Vox lo hace y Ciudadanos también.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora Massó.
Señor Woodward, si quiere intervenir tiene turno de 3 minutos a su disposición otra vez.
El senyor Woodward Poch:
Ya solo únicamente de las propuestas en la enmienda es que se le pueda deducir un 10 % de adquisición de vestuario de uniforme escolar en cualquier centro educativo. Está claro que el uniforme escolar no es obligatorio en todos los centros y creo que … Ya le digo, que es una medida que yo la apoyaría tranquilamente, pero preséntela en la ley de acompañamiento y exprese allí todo lo que intenta aquí poder conseguir.
Pero ya le digo que no tiene nada que ver con lo que es una cuota del AMPA en estos momentos.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Woodward.
A continuación, el señor Martínez dispone de 3 minutos para su intervención por el grupo Unidas Podemos.
El senyor Martínez Ruiz:
Bé, ací s'ha exposat un determinat concepte del que és la llibertat en l'educació que crec que té molt poc a vore amb la llibertat, que és que els pares puguen determinar el que han d'aprendre els seus fills, sense que res es puga eixir del seu prisma ideològic. Per a nosaltres, el dret dels xiquets a rebre una educació de qualitat, en diversitat i amb pluralitat d'enfocaments és el que garantix la seua llibertat perquè puguen decidir què volen ser, com volen pensar i com volen viure.
Li agraïm, senyor Woodward, que no accepte l'esmena de Vox perquè no té cap tipus de sentit. Per què hauríem de pagar-li entre tots a ningú l'uniforme dels xiquets, una cosa que no té res a vore amb el dret a l'educació ni amb la qualitat de l'ensenyament.
No em sembla malament el fons de la seua proposta. Efectivament, cal afavorir la participació dels pares en les AMPA. Ara bé, la qüestió és si l'instrument adient són les deduccions en l'IRPF o no. Pensem en si les persones que no fan la declaració de la renda perquè no arriben al mínim o perquè no tenen ingressos no tenen dret a una ajuda, quan són precisament els qui més la necessitarien.
Li ho he dit abans, jo crec que es fa un molt mal ús dels beneficis fiscals, en general, en el conjunt de les administracions públiques. S'acumulen reduccions, deduccions, bonificacions en pràcticament totes les figures fiscals. Moltes vegades això no només és que existisca un nombre excessiu, sinó que hi ha una molt difícil aplicació d'aquestos beneficis fiscals, es generen forats en les bases fiscals que dificulten preveure els ingressos i que, a més, acaben tenint un efecte regressiu.
Un objectiu de la Generalitat Valenciana, jo crec que en el que resta de legislatura, és el racionalitzar, precisament, els beneficis fiscals. El grup d'experts sobre reforma fiscal que va formar la conselleria d'hisenda està treballant en això i crec que és cap on hem d'anar i el que ens hem de fixar com a objectiu.
Si podem trobar un encaix a la seua proposta que siga per una via diferent que la deducció en l'IRPF, per la nostra banda no crec que hi haja major problema, però hem de trobar quina és la via adequada per facilitar-ho.
Moltes gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Martínez.
A continuación, por 3 minutos, tendrá la palabra la señora Mas por el grupo Compromís. Cuando quiera.
La senyora Mas Mas:
Bé, en la línia que comentava el company Martínez, jo crec que els últims anys hem vist un procés en el qual les diferents comunitats autònomes, i també l'estat, han anat reduint el nombre de deduccions que es poden aplicar a l'IRPF. En el nostre cas, aquesta tendència ha sigut justament la contrària.
No obstant això, s'ha anat també al mateix temps detectant que existixen dubtes respecte de si estes deduccions estaven ajudant o no a millorar els objectius per als quals estaven dissenyades, és el que estàvem comentant. Les persones moltes voltes per a les quals s'havia construït aquest instrument, doncs, precisament, no es poden beneficiar d'ell, i això arriba a ser un sense sentit.
La bona qüestió és que després d'anys acumulant deduccions i deduccions autonòmiques no sempre complien la seua funció i per això la direcció de general de tributs, mitjançant la Càtedra de Tributació Autonòmica de la Universitat de València, ha decidit fer una parada, estudiar-les, poder-les ordenar i alhora vore quines estan fent el seu paper, quines es poden millorar i quines no han tingut l'efecte que s'esperava d'elles. Per tant, durant aquest període el Botànic no anem a seguir creant noves deduccions per tal de facilitar la realització i finalització de l'estudi, que es té previst per a l'any 2022.
Veiem amb bons ulls la seua proposta si estiguera ben estructurada, però nosaltres no anem a enganyar-lo i, per tant, no volem continuar creant eixos instruments i, efectivament, desconeixem si van a tindre la repercussió que haurien de tindre. No obstant això, nosaltres el convidem que quan vullguen fer aquestes propostes consultar en la conselleria d'hisenda, que segurament i molt amablement els facilitaran l'anàlisi on tot el que acabe de dir es planteja. Al mateix temps, si ho creuen convenient, després de l'estudi que està previst per a l'any 2022, quan s'haja publicat, doncs els inste a valorar si és convenient o no presentar esta proposta, ja que tindrà la informació científica necessària per a actuar en conseqüència.
Però, mentrestant, nosaltres votarem en contra d'esta PNL.
La senyora presidenta:
Bien. Muchas gracias, señora Mas.
A continuación, por 3 minutos, tendrá la palabra el señor Ibáñez por el grupo popular. Cuando usted quiera.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Bueno, nosotros vemos con buenos ojos la propuesta que presenta. Las excusas que se han oído hace un momento pues ciertamente casan mal con la realidad. El Botànic ha agotado las letras del abecedario en las deducciones fiscales, en las bonificaciones. Se les han acabado y ha empezado ya por el a. a, y, por lo tanto, ahora nos dicen que, bueno, que habrá que esperarse a la reforma que están preparando los expertos. A mí esto me suena a la que presentó el señor Soler en el año 2016, creó también otra plataforma con unos expertos que hicieron su informe, lo presentaron y el día siguiente se guardó en el cajón, porque nunca más volvió a salir. Y ahora, en el año 2020, volvió a salir otra vez con otra reforma de otros expertos.
Al final, yo creo que la vida, afortunadamente, continúa a pesar de los informes y de los análisis del Botànic. Y, por lo tanto, yo creo que todo aquello que sea objetivamente bueno para la sociedad valenciana deber ver la luz. Y, evidentemente, a nadie se le escapa que cualquiera que lleve a su hijo a una educación pues hay una cuota de AMPA que mayoritariamente pagamos todos y que, bueno, puede ser deducible, efectivamente, porque es un gasto más de ese inicio escolar que todos costeamos.
Se dice por otra parte que, a ver, evidentemente, que las rentas que no hagan declaración, ¿qué pasa con esas? Se lo tendrían que preguntar en las a. a deducciones que existen, porque la inmensa mayoría -y yo acabo de pedir, precisamente, un informe a la conselleria de hacienda, que ya está rozando la no presentación de la contestación-, la inmensa mayoría de las deducciones creadas por el Botànic no son aplicables a nadie. A nadie, porque los requisitos son imposibles de cumplir.
Y, por lo tanto, entre los que no hacen la declaración y los que la hacen y no se les aplica … Evidentemente, ustedes a lo largo de este tiempo han vivido del titular. Ante un problema, el señor Puig tenía dos soluciones: o una deducción del IRPF o una línea del IVF, esas eran las dos soluciones que ustedes ponían. Las segundas siempre han tenido el mismo presupuesto y las primeras no se les aplican prácticamente a nadie.
En cualquier caso, nosotros vemos con buenos ojos esta deducción y la vamos a apoyar.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Ibáñez.
Pues a continuación tendrá la palabra el señor Muñoz por el grupo socialista, por un tiempo máximo de 3 minutos. Cuando quiera.
El senyor Muñoz Lladró:
Yo creo que lo han explicado los compañeros del Botànic, tanto de Unides Podem como de Compromís, pero bueno, si puedo hacer una aportación adicional … Yo, desde mi opinión, y desde la opinión del Grupo Parlamentario Socialista, las deducciones y las bonificaciones tienen que tener fundamentalmente dos criterios. El primero que respondan a un fin social o de interés social, y creo que en este caso la propuesta de Ciudadanos lo tiene. En el caso de las AMPA, que además es un instrumento fundamental para ordenar y para hacer mayor cohesión en los centros escolares y, por tanto, es una figura muy relevante en nuestro conjunto de nuestro sistema educativo.
Pero, luego, la segunda finalidad, o el segundo criterio, es que tiene que responder a esos criterios de renta. Lo decía el señor Martínez, que el problema de las deducciones y las bonificaciones, lo hemos visto en propuestas de reforma fiscal de algún grupo parlamentario, muchas veces lo que acaba haciendo es generar sistemas regresivos que no responden, precisamente, a este fin redistributivo que deben tener los impuestos y que, además, es uno de los ejes fundamentales de nuestro ordenamiento constitucional.
Por tanto, desde nuestro de punto de vista, que no exista un criterio de renta es un elemento importante. Y, de hecho, veo que además ha habido un grupo parlamentario que ha intentado colar también una serie de deducciones en que además tampoco venía recogido este criterio de renta.
Por tanto, nosotros, viendo que la propuesta es positiva o que el fin de la propuesta es positiva, pero no cumpliendo sus objetivos, pues la rechazaremos y votaremos en contra.
La senyora presidenta:
Perfecto. Muy bien, muchas gracias, señor Muñoz.
Pues, a continuación, el señor Woodward tendrá 3 minutos para hacer una réplica …
El senyor Woodward Poch:
La senyora presidenta:
El senyor Woodward Poch:
Bien. Agradecer a aquellos partidos que van a apoyar esta moción.
Y solamente voy a leerles un par de frases. Miren: «Las necesidades de las AMPA son crecientes, como también lo son los problemas que experimentan muchos centros y alumnos. La colaboración del estado con la inclusión de las aportaciones a las AMPA entre los supuestos deducibles supondrá un espaldarazo importante al trabajo diario e incansable que realizan estas entidades. Dinamizaría sus proyectos, potencialidades y facilitaría que muchos padres y madres sin asociar se hicieran socios y socias de estas entidades, algo que redundaría en más recursos de todo tipo. Por todo lo expuesto, presentamos la siguiente moción, que es incluir los supuestos deducibles de la declaración del impuesto sobre la renta de las personas físicas de las AMPA de nuestro país en las deducciones nacionales».
Esto es una propuesta del grupo Compromís y de Catalunya en Comú-Podem, que está vigente y que se ha presentado para su aprobación en el gobierno de la nación. Entonces, no logro entender que no quieran aprobar esta deducción aquí, en la Comunidad Valenciana, cuando están en su potestad.
Y también me hablan del tema de las deducciones, que hay muchas, yo se lo he reconocido, pero es que en el anteproyecto de ley que acaban de presentar de la ley de acompañamiento pues ustedes llevan diez modificaciones de deducciones fiscales para el IRPF. O sea, que son argumentos que me acaban de decir que no son comparables.
Luego está el tema del material escolar con las deducciones de cien euros. Para quién son, ¿para los ricos o los no ricos? Ya les he dicho que no he puesto aquí ningún tipo de porcentaje ni de deducción para poderla llevar a cabo o presentar en la ley de acompañamiento.
Bueno, pues muy triste de que presenten una moción o una enmienda en Madrid, los del grupo Compromís, y que aquí, en la Comunidad Valenciana, no la apoyen, siendo exactamente, exactamente, la misma petición que hacemos. Lo que pasa es que una cosa es que la deducción la haga el gobierno de la nación y otra es el gobierno del Botànic. Y así se quedan los padres y madres de nuestra comunidad sin poder tener una deducción en estos momentos.
La senyora presidenta:
Bien. Muchas gracias, señor Woodward.
¿Alguien quiere hacer uso de los 3 minutos? La señora Mas tiene 3 minutos para su intervención. Cuando usted quiera.
La senyora Mas Mas:
Senyor Woodward, anem a vore. Crec que vosté està confonent dos coses. Per un costat, el que està dient vosté, està plantejant que incentivem que la gent s'apunte a les AMPA del col·legi. I crec que li ho ha apuntat abans també el senyor Martínez, és que esta no és l'única via per la qual es puga fer eixa participació més activa en una AMPA d'un col·legi. De fet, molts pares quedarien fora d'eixa deducció. Per tant, el que nosaltres li hem dit és que trobem quina és la millor manera.
Tot i això, el que li he dit, al mateix temps, és que nosaltres no estàvem en contra de la seua proposta. Li he dit que hem de vore com i li he matisat el quan. Simplement. De fet, li he convidat que, una volta tinguem eixe informe presentat, vosté, si ho té a bé, torne a presentar esta proposta i ens assentem a vore el com, val? Simplement li he dit això, no estic en contra de la seua proposta. Entenc el sentit que vosté planteja, entenc que és una mesura més per a potenciar eixa participació, que nosaltres compartim que és necessària en qualsevol col·legi de la nostra comunitat.
I crec que el problema radica en una societat que cada volta és menys participativa, en la qual hi ha una tendència més individualista i no a allò col·lectiu. I, per tant, doncs crec que n'hi han moltes altres mesures complementàries que podem implementar per a aconseguir la finalitat que vosté vol aconseguir, mentre que podem o ens arriba el moment o el bon moment per a debatre esta deducció autonòmica. Simplement.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora Mas.
Pues, a continuación, pasamos a votación de la proposición no de ley del Grupo Parlamentario Ciudadanos. ¿Votos a favor? 5. ¿Votos en contra? 6. Rechazada.
Pronunciament de la comissió sobre la sol·licitud de compareixença del president d'Iberdrola, senyor José Ignacio Sánchez Galán, o del càrrec institucional en qui delegue, per a informar sobre l'activitat d'aquesta empresa a la Comunitat Valenciana, de la situació del sector energètic i de les seues perspectives de futur, sol·licitada del Grup Parlamentari Unides Podem (RE número 32. 769, amb correcció d'errades RE número 33. 085)
La senyora presidenta:
Bien, pues como esto en vez de una comisión me parece una macedonia de frutas, tenemos otra modalidad de punto … Es que, cuando me aprendo los tiempos, me los cambiáis. (Rialles) Y es el pronunciamiento de la comisión sobre la solicitud de comparecencia de don José Ignacio Sánchez Galán, presidente de Iberdrola, o del cargo institucional en quien delegue para informar sobre la actividad de esta empresa en la Comunidad Valenciana de la situación del sector energético y de sus perspectivas de futuro, solicitada por el Grupo Parlamentario Unidas Podemos.
En primer lugar, el señor Martínez tendrá 6 minutos para defender la posición de su grupo, el grupo Unidas Podemos. Cuando usted quiera, señor Martínez.
El senyor Martínez Ruiz:
Bé, quan vam presentar aquesta sol·licitud de compareixença la pujada de la factura de la llum ja era un problema greu. Crec que podem compartir entre tots que eixe problema ha anat a més i s'ha anat agreujant durant els últims mesos. La pujada de la factura de la llum, a més, pot afectar la recuperació econòmica, perquè la llum és un bé necessari tant per a les famílies com per a les empreses, perquè afecta els seus costos operatius i, per tant, influeix en la resta de béns i serveis i pot afectar també l'inflació.
El Govern d'Espanya ha aprovat en els últims mesos una sèrie de mesures per a pal·liar aquesta pujada dels preus de la factura elèctrica, rebaixant l'IVA al 10 %, que el Partit Popular havia pujat prèviament al 21 %, retallant els anomenats beneficis caiguts dels cel de les grans empreses i creant l'anomenat fons de sostenibilitat del sector elèctric.
També cal situar aquesta pujada de preus en el seu context. Es tracta d'una pujada generalitzada que no només ha afectat Espanya, sinó el conjunt d'Europa, i que té a veure amb l'augment dels preus del gas, de la resta de combustibles fòssils i dels drets d'emissió. No obstant això, el que sí que és una especificitat d'Espanya és que les empreses que controlen el mercat en una situació tan complicada com la que hem viscut els darrers dos anys estan tenint beneficis rècord, i això és conseqüència directa d'una regulació injusta que perjudica els consumidors i afavoreix extraordinàriament les empreses de l'oligopoli elèctric.
Potser nosaltres som molts suspicaços, però ens sembla que eixe problema té relació directa amb el fet que desenes d'ex alts càrrecs dels governs del Partit Popular i del Partit Socialista han acabat recalant en els consells d'administració de les elèctriques. I este problema té relació directa amb la liberalització del sector que va fer el Partit Popular en el seu moment; té molt a vore amb el fet, també, que la que era una gran empresa pública d'energia com Endesa va ser privatitzada i venuda a preu de saldo pel govern del Partit Popular en el seu moment.
Senyories, només tres empreses en estos moments controlen el mercat elèctric en Espanya, Iberdrola, Endesa i Naturgy; empreses que han estat sancionades reiteradament per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per incomplir les regles de la competència i per pactar preus, i que recentment es van posar d'acord també per a tractar de fer xantatge al Govern d'Espanya. Aquestes tres empreses controlen més del 90 % de les vendes finals.
En el cas concret de la Comunitat Valenciana, és Iberdrola l'empresa que major control té sobre el mercat, perquè controlen la major part de les infraestructures i de les xarxes de distribució i tenen al seu càrrec el complex hidroelèctric de Cortes-La Muela i la central nuclear de Cofrentes. Ahir mateix, de fet, el president d'Iberdrola tornava a amenaçar el Govern d'Espanya, aquesta vegada amb la paralització dels projectes sobre energies renovables.
I, bé, és evident que avui en dia empreses com Iberdrola tenen un enorme poder per a influir en el destí de la nostra societat i de tots nosaltres com a ciutadans. Té molt més de poder Iberdrola que el que poden tindre moltes administracions públiques i, no obstant això, el poder d'empreses com Iberdrola no té cap mecanisme de fiscalització, de control democràtic. Més bé al contrari, pareix que són estes empreses les que pretenen dir-li a les institucions democràtiques el que han de fer i com ho han de fer.
No és habitual que en Espanya els directius de les grans companyies compareguen davant dels nostres parlaments, però la situació que estem vivint tampoc té res de normal. En altres països, açò és molt més habitual. Fa poc, en els Estats Units, per exemple, es va crear una comissió en el congrés a la qual van haver d'acudir els directius de les grans empreses tecnològiques, de Facebook, d'Amazon, de Microsoft, a retre comptes davant del seu parlament. Té tot el sentit que les empreses, a més de retre comptes als seus accionistes, reten comptes també a la societat a través dels seus representants institucionals, i va en línia del que fixa la Constitució espanyola, que estableix com a límit de la propietat privada la seua funció social.
Per tant, crec que tots aquestos motius tenen la suficient entitat com per a justificar que les Corts Valencianes sol·liciten la compareixença del president d'Iberdrola, el senyor Sánchez Galán, o d'algun altre representant de la companyia perquè done les explicacions oportunes sobre la situació que està travessant el mercat elèctric en Espanya i en particular sobre l'actuació de la seua companyia en la Comunitat Valenciana.
I, per tant, els demane el suport a la nostra petició.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Martínez.
¿Algún grupo quiere utilizar el turno en contra? Señor Ibáñez, tiene usted 6 minutos para el turno en contra. Cuando usted quiera.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Bien, después de escuchar detenidamente los motivos por los que se plantea dicha comparecencia, me asaltan algunas dudas.
En primer lugar, la primera duda es que, para hablar del tema de la factura de la luz y cómo rebajarla, debería venir Pablo Iglesias a esta comisión y explicarnos cuál era su método. Lo cierto es que, después de las publicadas reformas que ha realizado el Gobierno de España, los ciudadanos lo único que hemos visto es que se ha creado un nuevo récord del precio de la luz, después de todas estas reformas, superando ya los doscientos euros. Por lo tanto, nada nuevo bajo el sol.
Usted, ante todo esto, lo que nos plantea es que venga el presidente de una de las empresas. De una. De una. Yo creo que podría haber venido alguien de Red Eléctrica, que es la empresa más cercana y pública que tenemos. Beatriz Corredor, actual exministra del Partido Socialista y presidenta, con sus 540. 000 euros de sueldo anual, podría venir perfectamente a esta comisión. No, pero usted elige un miembro de una empresa, que no es la única empresa. Por lo tanto, no tiene ningún sentido que venga a comparecer una persona que dirige una empresa privada a que costee la ineficacia de un gobierno a la hora de acometer reformas relevantes para bajar el coste de la luz.
Por lo tanto, me parece absolutamente desafortunado, sectario, limitado … Yo entiendo que sus socios le han prohibido que venga la presidenta de Red Eléctrica, porque sería lo lógico, ¿no? Sería lo lógico. Podría haber venido de Naturgy, pero claro, también es otro socialista. Entonces, vamos a ver, ante todo usted ha cogido lo que menos moleste, para que sus socios no le peguen un calbot, que dice la señora Oltra, y le digan: «Niño, por aquí no». No, vamos a ver, es absolutamente desafortunado, y aparte es que es una empresa privada.
Por lo tanto … Es que vayamos a lo público, vayamos a los dirigentes. Si usted de verdad quiere abordar este problema, traiga aquí a los dirigentes. Esto es como, se lo dije ayer, como la comisión de investigación de la deuda. Ahora resulta que ustedes no quieren que vengan los ministros. Oiga, pues ya me dirá. Que no vengan los consellers, que no vengan los presidentes de la Generalitat … Pues ya me dirá. Está con paños calientes.
¿Usted sabe qué pasa? Que su grupo propone muchas cosas, pero ejecuta ninguna, la inmensa mayoría porque sus socios no se lo consienten. ¿Dónde está la farmacéutica -mira, se me ha olvidado preguntárselo al conseller- que aprobaron en la última PNL, la farmacéutica pública que ustedes pidieron hace un par de meses aquí? ¿Dónde está? Claro. Por lo tanto, yo creo que deben ser un poco más sensatos y dejar de ser mediáticos.
El señor Galán no va a aportar absolutamente nada, es presidente de una empresa privada. Si usted quiere solucionar el problema de la luz, traiga a dirigentes públicos, y, en su defecto, traiga al responsable de Red Eléctrica. Lo que pasa es que, tanto los públicos como los responsables de Red Eléctrica, son socialistas.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Ibáñez.
A continuación, por 3 minutos, tiene la palabra el señor Martínez.
El senyor Martínez Ruiz:
Bé, senyor Ibáñez, no he entés el seu argument sobre Pablo Iglesias. Senzillament, no sé (rialles) que té a vore el senyor Pablo Iglesias amb què vinga o no el president d'Iberdrola a comparéixer a les Corts Valencianes. Ja m'ho haurà d'explicar, perquè crec que no té absolutament res a vore. Però, bé.
Caldrà vore, que en això li done en part la raó, si les mesures aprovades pel Govern d'Espanya són suficients com per a tallar la pujada dels preus de la llum o cal prendre mesures ulteriors, que és possible que s'hagen de prendre altres mesures, a més de les que ja s'han pres. Vorem si el Partit Popular dona suport a alguna d'aquestes mesures, perquè fins ara no ho ha fet. Només donar discursets i discursets quan és, el Partit Popular, precisament, responsable de la situació que estem vivint per la privatització d'Endesa, per la liberalització del sector elèctric, per la pujada d'impostos, l'impost a la generació d'electricitat el van crear vostés, la pujada de l'IVA la van fer vostés.
Nosaltres no és que hagem citat el president d'una empresa qualsevol, és el de l'empresa elèctrica més important que hi ha en la Comunitat Valenciana, que és Iberdrola, i que té una activitat privada, però gestionant moltes vegades infraestructures de propietat pública. Perquè el complex hidroelèctric de La Muela-Cortes és de propietat pública, les xarxes de distribució, per molt que siga titular Iberdrola, són de propietat pública, la central nuclear de Cofrentes, per molt que estiga administrada i gestionada per Iberdrola, també és de l'estat, o l'estat té a vore amb la seua administració.
Per tant, hi ha jo crec que en el mercat una situació que crec que mereix que li dediquem temps per part d'aquesta institució. El mercat elèctric està controlat per tres grans empreses, més del 90 % del mercat està controlat per tres empreses, inclosa Iberdrola. És la principal empresa en la Comunitat Valenciana i té tot el sentit que aquesta persona, o el representant de la companyia que ells consideren, vinga a explicar-nos el que està ocorrent.
Vosté vol que vinga el representant de Red Eléctrica. Mire, li faig una proposta, li faig una proposta. Vostés presenten eixa sol·licitud de compareixença, ens voten a favor, ens presenten … (Veus) Ens presenten eixa sol·licitud de compareixença, ens voten a favor de la d'Iberdrola i els votem a favor de la de Red Eléctrica, sense cap problema. Està d'acord? No tinc absolutament cap problema amb això.
Però crec que té tot el sentit … Ja li ho he dit, sé que no és l'habitual en Espanya que els gestors de les grans companyies reten comptes en els parlaments. Això sí que és habitual en altres països, crec que ha de començar a ser habitual també en Espanya per una qüestió de mera rendició de comptes, per mera qüestió de transparència. Perquè l'acció d'empreses privades tan importants com aquesta té efectes sobre el conjunt de la societat, perquè són entitats molt més poderoses que moltes administracions públiques, i crec que té tot el sentit.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Martínez.
Señor Ibáñez, tiene usted un tiempo máximo de 3 minutos. Cuando quiera.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Voy a empezar por el final y después le explicaré al señor Martínez las dudas que tenía.
Me acojo al derecho a enmendar la proposición que ha solicitado Podemos y solicito que, junto al señor Galán, venga también la señora Beatriz Corredor, que es la presidenta de Red Eléctrica y, por lo tanto, que se vote ya conjuntamente las dos.
A partir de ahí, una vez hecho esto … (Veus) Sí, sí. (Veus) ¿El qué? Sí, hombre. Claro, sí. Yo solicito … (Veus) Pero hombre, no tengáis miedo a estas alturas … A ver si os va …
La senyora presidenta:
Un momento, que al final lo de la macedonia de frutas va a ser verdad. (Rialles) Un momento.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Me ha invitado a una solicitud, yo me acojo a la posibilidad de modificar su solicitud. Depende de él, no depende de mí. Es decir, si él modifica la solicitud y dice, efectivamente, que vengan los dos, ya está, porque el que modifica es él, no soy yo.
La senyora presidenta:
El senyor Ibáñez Bordonau:
Yo solicito que modifique su …
La senyora presidenta:
…salvo que me diga otra cosa el señor letrado, yo dejo concluir el turno al señor Ibáñez y … ¿Le tengo que volver a dar turno al señor Martínez? Me he perdido.
El senyor lletrat:
Desde la perspectiva del procedimiento reglamentario, yo no sé que haya precedentes de que se haya modificado (inintel·ligible) … un pronunciamiento que ha pasado por Mesa y que se ha remitido a la comisión en estas condiciones.
Lo cual no excluye que, si quiere presentar una iniciativa en ese sentido, iría a la próxima Mesa, y luego ya en condiciones de ir a la próxima comisión …
El senyor Ibáñez Bordonau:
Pues entonces …
El senyor Martínez Ruiz:
Té el meu compromís que li la vote a favor.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Perfecto. Entonces, dado que …
El senyor Martínez Ruiz:
Si vota a favor la (inintel·ligible) …
El senyor Ibáñez Bordonau:
Hombre, no, voy a presentar las dos. Yo te voy a votar en contra de esta …
La senyora presidenta:
No entremos …
El senyor Ibáñez Bordonau:
…y me aseguraré de que tú me vas a votar … (Veus)
La senyora presidenta:
No entremos … (Veus)
El senyor Ibáñez Bordonau:
Hombre, claro, si yo voy a presentar a los dos.
La senyora presidenta:
No entremos en diálogo, por favor.
A usted, señor Ibáñez, le quedan 2 minutos 29 segundos. Le vuelvo a poner en marcha el reloj y ya se lo cuenta al señor Martínez lo que le quiera decir en ese momento.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Yo entiendo, sin pretender discrepar, que, efectivamente, se puede ampliar la proposición que se ha presentado.
Pero, en cualquier caso, dado que no y hay un firme convencimiento de las dos partes de que así va a ser, yo me comprometo a presentar los dos nombres a la próxima comisión y, por lo tanto, los dos nombres podrán venir aquí y se aprobará en la próxima comisión sin ningún problema. Yo, unilateralmente, no le voy a votar solo uno, porque voy a traer este y el otro en la próxima comisión. Por lo tanto, tiene la garantía de que van a venir los dos y los dos los vamos a votar. Espero que usted también aporte y vote lo mismo, y mantenga su palabra en la próxima comisión.
Y usted decía que no entendía por qué decía lo de que viniera el señor Iglesias. Hombre, vamos a ver, el señor Iglesias tenía recetas mágicas. Yo no sé si de enchufes o de luz, pero del tema de la factura de la luz nos lo contó a todos. Nos contó a todos cómo se podía bajar el coste de la luz, y además nos aseguró que estando él en el gobierno la luz iba a bajar. Y, fíjese, es cierto que la luz ha subido mucho más cuando él se ha ido, pero el problema no es que se fue él, es que Podemos quedó en el gobierno y la luz sigue subiendo a cifras históricas.
Por lo tanto, oiga, si usted de verdad quiere abordar este tema, que a mí me parece magnífico y además un tema superinteresante, yo estoy dispuesto y tiene mi palabra de que así será, de que hay un compromiso firme, y ahora mismo remitiré en el grupo para que se incorpore ese pronunciamiento de la comisión sobre la solicitud de comparecencia del señor Galán y de la señora Beatriz Corredor. Y que vengan los dos aquí, además el mismo día, no hay ningún problema, y podemos contrastar los modelos que cada uno de ellos nos diga sobre lo mismo.
Yo espero que usted mantenga su palabra, porque la mía la tiene. Es más, lo voy a hacer por escrito.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Ibáñez.
Pues a continuación, si no me equivoco, corresponden 3 minutos de fijación de posición de voto al resto de los grupos que no han intervenido.
Y empezaremos por la señora Massó, porque es de menor a mayor. 3 minutos, cuando usted quiera.
La senyora Massó Linares:
No, yo seré breve, porque estaba tentada, cuando he entrado a esta comisión, de apoyar la iniciativa de Podemos para ver cómo hacían el ridículo en esa comisión, pero luego, no sé, me da un poco de pena y creo que vamos a … Bueno, creo no, vamos a votar en contra.
Estamos viendo cómo la factura de la luz no para de subir. Si yo no he entendido mal, ustedes están en el Gobierno de España. No sé, creo que Podemos está en el Gobierno de España. Algo podrá hacer el gobierno. Algo. Algo podrá hacer y algo podría haber hecho antes. Entonces, claro, antes de decir que venga el presidente de una empresa eléctrica, creo que habría que analizar qué medidas políticas son las que habría que tomar y nos deberían explicar qué medidas pensaban tomar para bajar la factura de la luz a los ciudadanos.
Decía el señor Ibáñez que viniera Pablo Iglesias. Bueno, Pablo Iglesias, por suerte para los españoles, ya no está en el gobierno, pero bueno, igual a lo mejor puede venir la ministra Yolanda Díaz y explicarnos, con la misma claridad que nos explicó qué era un ERTE, explicarnos qué pasa con la factura de la luz. No sé, propóngaselo e igual a lo mejor viene y nos lo explica con esa claridad meridiana.
Nosotros no vamos a apoyar esta solicitud de comparecencia por los motivos que, bueno, ya ha adelantado antes el señor Ibáñez. Y no me quiero extender más, nosotros vamos a votar que no a esa solicitud.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora Massó.
A continuación, por 3 minutos, tiene el señor Woodward la palabra.
El senyor Woodward Poch:
Bien, a mí también me ha parecido un poquito extraño. Ayer le dije al representante de Podemos que íbamos a votar a favor de la comparecencia, pero es que con la exposición de motivos que nos ha hecho parece que el culpable sea la empresa eléctrica de la subida de la luz. Creo que le ha sobrado toda esa exposición de motivos para que tuviera nuestro voto a favor.
Y yo le pido al señor Ibáñez que también podría solicitar que viniera algún representante del Gobierno de España para que nos explique por qué no baja … (Veus) Por qué no baja el IVA al 4 % en la factura de la luz, que sería una medida aplaudida, por parte del gobierno, en los bolsillos de los españoles, y ahí ya tendríamos una explicación de que son las eléctricas realmente las culpables de esta subida o no.
Ya le digo que en un principio íbamos a votarle que sí, pero después de la exposición de motivos que nos ha hecho pues le vamos a votar que no y votaremos que sí a la nueva propuesta para que se amplíe la propuesta del Partido Popular, si es así. Bueno, y si quieren hacer una comisión, pues planteamos una comisión también, porque es un tema más que importante.
La senyora presidenta:
A continuación, 3 minutos para la señora Mas del grupo Compromís. Cuando usted quiera.
La senyora Mas Mas:
No entrarem a valor el mercat de fitxatges de compareixents en comissió sobre este tema, però jo crec que és evident que és una problema de primer ordre. És una situació extraordinària la que estem vivint, un problema, com deia, per a milers i milers de famílies. Crec que és el suficientment seriós com perquè ens ho prenguem com toca en esta comissió, és un problema per a moltíssimes famílies que ja no arribaven a fi de mes i que ara veuen incrementades algunes de les despeses essencials en una llar, com és la llum elèctrica. I amb un xantatge per part d'algunes empreses que crec que és intolerable no només per un govern, sinó també per la seua ciutadania.
Per tant, nosaltres anem a votar a favor d'esta proposició.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora Mas.
3 minutos tiene el señor Muñoz para su intervención por parte del grupo socialista. Cuando quiera.
El senyor Muñoz Lladró:
Bueno, yo sinceramente he asistido atónito a una especie de, no sé, de mercado persa aquí de … Lo que empieza con un pronunciamiento de la comisión para algo acaba convirtiéndose en un intento de enmendarlo saltándose el reglamento para acabar haciendo aquí una, no sé, una especie de trato; pero que también parece más esto una búsqueda de meterse el dedo en el ojo mutuamente más allá de preocuparse por realmente lo que parece que era la propuesta inicial, que es entender un poco de qué va esto del mercado eléctrico y por qué se están produciendo estas cuestiones.
Pero yo, más allá de todo eso, quería hacer una reflexión general. Si no me equivoco, en el Congreso de los Diputados actualmente ya está registrada y creo que se va a poner en funcionamiento una comisión, precisamente, para abordar la problemática del mercado de la luz. Más allá de las medidas que ha tomado el gobierno, que yo creo que van a ser efectivas y que son un ajuste importante, pero hay una comisión en el seno del Congreso de los Diputados en la que se van a abordar estos temas desde una visión holística, en la que parece que no se tiene la idea de meterse el dedo en el ojo, sino que los diferentes agentes económicos, políticos que influyen sobre el precio de la luz y sobre el mercado eléctrico van a exponer de una manera, yo creo que sosegada y razonada, cuál es el diagnóstico del sector en estos momentos y especialmente las propuestas de mejora a futuro. Por el debate que hemos tenido aquí, no creo que parezca esta la voluntad ni de unos ni de otros por buscar esta situación de diagnóstico y de propuestas de futuro.
El Partido Socialista … Yo creo que la apuesta ha sido clara en cuanto a aplicar medidas drásticas para reducir el precio de la luz, nosotros estamos de acuerdo con que se hable de la situación. Creo que también cada parlamento tiene sus competencias y el mercado eléctrico supera las competencias autonómicas. Y creo que además se ha puesto en marcha, como decía, en el Congreso de los Diputados una comisión, precisamente, para hablar de estos asuntos y dar propuestas de mejora, que creo que es lo que nos está pidiendo la ciudadanía, y no de echarnos los trastos a la cabeza, que es lo que ha ocurrido hoy aquí. Sinceramente, de una manera, desde nuestro punto de vista, sorprendente.
Por tanto, como nosotros no vamos a participar en esta situación de reparto de yo ahora digo una cosa, tú me dices otra … Porque, bueno, estamos abiertos a hacer un planteamiento amplio de todo esto, propositivo, en el que se diagnostique la situación, en el que haya propuestas de mejora. Y, evidentemente, el Partido Socialista va a estar en eso, no en yo ahora propongo una persona y tú propones otra para meterte el dedo en el ojo a ti o metérnoslo a nosotros. Y, sinceramente, con una situación que, desde mi punto de vista, no está buscando el beneficio de la ciudadanía, ni entender el problema, ni buscar soluciones, sino hacer daño a algún partido, a otro, con unos intereses puramente electoralistas. Y, evidentemente, el Partido Socialista en una cuestión tan sensible no va a participar.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Muñoz.
Entiendo que su voto es que no, ¿verdad? (Veus) ¡Ah! , bueno, no; lo digo porque el señor Martínez dispone de 3 minutos para contestarle a quien le ha fijado la posición en contra, que en este caso es Vox y Ciudadanos. Cuando usted quiera.
El senyor Martínez Ruiz:
A mi em pareix molt legítim que qualsevol grup parlamentari decidisca la seua orientació de vot. El que sí que els demanaria a tots és que no recórreguen a excuses. A tots.
O siga, no, perquè nosaltres podem tindre les nostres pròpies motivacions per a demanar qualsevol sol·licitud de compareixença i vostés tindre les seues motivacions per a votar a favor o en contra d'elles. Molt bé. Cadascú exposem els nostres arguments. Però que em diguen que el nostre posicionament afecta la seua orientació de vot, que la nostra opinió afecta el que vostés hagen de decidir o no, doncs no té cap tipus de sentit i no deixen de ser excuses.
Ací el que s'ha plantejat és la compareixença del president de la companya elèctrica més important que hi ha en la Comunitat Valenciana perquè tenim un problema enorme amb el mercat elèctric. Hi ha una pujada importantíssima de les factures a les famílies i a les empreses. S'estan posant solucions per part del Govern d'Espanya? Sí. Seran suficients? Ho hem d'avaluar i s'haurà d'avaluar. I crec que també això pot ser un tema interessant a tractar en la compareixença del president de Iberdrola.
A nosaltres el que ens queda clar és que volen aferrar-se al que siga per votar en contra d'aquesta compareixença, perquè potser no els interessa, pel motiu que siga. Nosaltres els demanem que exposen els motius reals. Si es presenta una altra sol·licitud de compareixença, del tipus que siga, l'analitzarem, la debatrem i sense cap tipus de problema ens posicionarem. Açò no va de confrontació entre el Partit Popular i Unides Podem, açò va de fiscalitzar el que està ocorrent i de posar damunt la taula un problema que jo crec que és substancial i el suficientment important com per a demanar al senyor Galán que vinga a explicar-nos el que està ocorrent.
Pel que fa a la resta, s'ha parlat de si la vicepresidenta Yolanda Díaz està donant les explicacions … La vicepresidenta ha donat explicacions puntualment en el congrés perquè els portaveus dels grups de l'oposició li han plantejat aquestes preguntes i ha respost. Tenim mecanismes de control democràtic al Govern d'Espanya i eixos mecanismes s'utilitzen. Els utilitza el Partit Popular i els utilitza Vox i els utilitza Ciudadanos, que és el que s'ha de fer.
La qüestió és: tenim mecanismes de fiscalització i de control democràtic a aquells que tenen un poder i una influència enorme en el conjunt de la societat, però que no estan sotmesos a aquest tipus de controls institucionals? No. Podem fer-ho? Bé, sol·licitem-ho. Els ho sol·licitem, els preguntem. Estan a favor o en contra? Exposen els seus motius, les seues raons i decidim.
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señor Martínez.
¿El grupo Vox o Ciudadanos quiere hacer uso de sus 3 minutos de réplica? La señora Massó tiene 3 minutos.
La senyora Massó Linares:
No, serán menos de tres minutos.
A ver, nosotros no hemos tomado nuestra decisión de votar «no» después de su exposición de motivos. Mi grupo, estoy diciendo.
Lo que he dicho es que en un primer momento estábamos tentados de votar que sí para que ustedes hicieran el ridículo más espantoso en esa comparecencia. Porque, como estamos hablando, era un representante de una empresa privada y el problema de la factura de la luz no lo va a solucionar un representante de una empresa privada. El problema de la factura de la luz lo tienen que solucionar medidas del gobierno.
Y cada vez estoy más convencida de que hemos acertado en nuestro voto. Primero, dice que hemos hecho … A ver, si son ustedes los expertos en hacer malabares para explicar votos que son inexplicables y lo acabamos de ver en la iniciativa anterior, que han hecho todos los malabares posibles para votar que no a una PNL. O sea, no me venga con esas historias.
Y, como digo, cada vez estoy más convencida de que he votado lo correcto. Porque, cuando ha debatido usted con el señor Ibáñez, le ha asegurado que si presentaba esas comparecencias usted iba a apoyar esas comparecencias, y ahora en esa intervención ya está hablando de «analizaremos esa propuesta cuando se presente».
Creo que, con eso, bueno, pues está todo dicho.
La senyora presidenta:
Pues, si no me equivoco, pasamos a votación del punto del pronunciamiento de la comisión sobre la solicitud de comparecencia de don José Ignacio Sánchez Galán. ¿Votos a favor? 6. ¿Votos en contra? 5. Aprobada la comparecencia del señor José Ignacio Sánchez Galán. Muchas gracias.
Y creo, si no me equivoco, que con esto terminamos. Comentarles, muy rápidamente, que el día 13 de octubre será la siguiente junta de portavoces y la idea es que haya una comisión de hacienda, yo sé que al señor Muñoz no le viene bien la semana del 14-15, pero la idea es hacerlo antes de los dos plenos finales para cumplir con esa norma no escrita de que todos los meses haya una comisión de hacienda.
Lo digo también para que los grupos … (Veus) No, no; me refiero la semana … Ni 14 ni 15, por las cuestiones que hemos comentado en el chat que tenemos la Mesa. Será más bien antes … (Veus) Sí, no; y el lunes tampoco te lo pondremos, José. Vamos a hacerlo por ti, seremos solidarios. Seguramente el martes 19 para que a todos los grupos también les dé tiempo a revisar las propuestas o a solicitar las cuestiones que tengan previstas.
Con esto terminamos. Muchas gracias y nos vemos pronto.
(S'alça la reunió a les 13 hores i 1 minut) | 1 | perfect | {"ca": 0.5370951307375701, "es": 0.4575855069440544, "pt": 0.0024229976171182377, "it": 0.00025674146936352184, "tl": 5.6162196423270405e-05, "de": 4.813902550566035e-05, "fr": 0.0007060390407496851, "en": 0.0006659231861616348, "ro": 0.00044127440046855325, "oc": 0.00016848658926981122, "cs": 6.418536734088046e-05, "eo": 4.813902550566035e-05, "id": 0.00013639390559937097, "io": 0.0003048804948691822} | DSCCV_e000000355 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.