id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_10_592532 | “La vida no té sentit, tu dones sentit a la teva vida”
Satyaprem, mestre espiritual
No importa la meva edat, no som ni cos ni ment. Visc al Brasil i al món. Solter. Sense fills. Volem la pau però no fem res per canviar les estructures que regulen les relacions. El món hauria de ser un, sense fronteres. Hi ha prou riquesa perquè tots visquem bé. No tinc creences
06/06/2019 00:34 | Actualizado a 06/06/2019 01:52
Per als que cerquen
S’esborra a si mateix de l’equació: no necessites gurus per adonar-te ara mateix de qui ets. No porta seguici, ni secretaris, ni túnica. Va estudiar i va exercir el periodisme fins que als anys vuitanta es va trobar amb Osho. Va viure a la seva comuna d’ Oregon (“ Els seus Rolls-Royce eren una manera de cridar l’atenció dels mitjans”, diu), i a Colònia, Alemanya, va formar part de l’equip de terapeutes de l’ Osho Multiversity International. Quan Osho va ser deportat dels EUA el va seguir a l’ Índia, on va viure 11 anys fins que el 2000 es va “il·luminar” i va iniciar els seus tallers i retirs. El pròxim serà a l’Alt Empordà aquest cap de setmana ( Satyarem.es). S’acaba de traduir un dels seus dotze llibres, Tú eres el Buda (Leelahouse).
Qui ets tu?, en això es basa tot. Cal deslliurar-se de la idea que som el que pensem. No som la ment ni el cos.
Som consciència. La consciència és al darrere de tot, darrere del cos i de la ment; no és una cosa que cal assolir, ja hi és. Quan deixes d’argumentar conceptes i de donar contingut a allò que no ets, apareix el silenci.
Sense pràctica?
El silenci és notori quan simplement no penses. El silenci és la mort d’aquest que està buscant constantment respostes. Despertar és transcendir el mico que hi ha en tu.
No som el personatge.
Només cal anar cap a dins i respondre a la pregunta qui sóc? per adonar-te que no ets una dona, que no sents l’edat, que no pertanys a un lloc, ni a un temps. És una experiència clara.
I esmunyedissa.
Perquè ens identifiquem amb la forma, com si fóssim el cos que habitem, les robes que vestim, els amics que freqüentem, la feina que fem, la casa que tenim...
Mirar endins és no saber.
Sí, és mirar enlloc. La consciència és silenci i buit. Tot el que ve a la teva ment pertany al passat, és el que et van ensenyar, el que et van dir que eres, i és el que la teva ment actualitza una vegada i una altra.
Mirar cap a dins és tallar aquest vincle amb el passat i el futur, és adonar-te que en realitat tu no saps res.
Fa vertigen.
No saber és aterridor perquè ens identifiquem amb la ment, creiem que som la ment. Jo proposo que t’obris a la possibilitat que no saber sigui una alternativa per ser feliç. Deixa anar.
Proposa de viure en el buit?
Sí, almenys un minut al dia des d’ara mateix: atura’t, pregunta’t qui ets i observa que no hi ha resposta, només silenci. Per mantenir aquesta flama encesa ni et jutgis, ni jutgis els altres. I no t’enorgulleixis.
Pensem que quan comprenguem tota la inconsciència del nostre petit ser, quan aconseguim millorar-lo, ens tornarem més conscients, però per ser consciència el teu focus ha de ser immediat.
Esclar, perquè el que som en realitat no té relació amb el temps, encara que la majoria de les propostes de realització sempre succeeixen després. Les religions o la psicologia proposen una meta.
...I totes les metes venen de la ment.
Exacte, en la ment el cel ve després, el paradís s’esdevindrà després. Sense la meta del paradís no hi ha infern.
Doncs estem plens de metes.
Són il·lusions. Si obres les mans i deixes anar les metes, acceptaràs el buit d’aquest instant. No sabem per què som aquí, ningú no ho sap. No sabem res!
Per això busquem i busquem...
No existeix una ment quieta. Ment és soroll. La ment no observa, jutja. Si no entres en aquesta paranoia d’aquietar la ment, percebràs que el silenci és abans, durant i després del soroll de la ment, n’hi ha prou amb aprofundir la teva percepció.
Però per arribar a la il·luminació vostè va utilitzar eines com la lògica, la meditació i la psicologia transpersonal.
I cap no em va servir, perquè ja som consciència. Al final descobreixes que no havies d’anar enlloc. La meva proposta és molt destructiva perquè has de descobrir que tot el que penses no existeix, i hi ha molta resistència.
És un gust conèixer, comprendre, pensar...
Sí, això és fantàstic: jugar amb la teva ment.
La ment és una eina útil.
Infinitament, tant per a la destrucció com per a la creativitat. Si poguéssim utilitzar la ment per a la creativitat deixaríem d’estar en guerra amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Això implica oblidar-se d’un mateix?
La idea d’un mateix és molt miserable i estreta. Si comprenem que tot està contingut en el silenci, comprenem que l’altre soc jo; llavors de manera natural la riquesa d’aquest món es distribueix. El problema és que la consciència ha estat estretida de tal manera que patim, hem de tornar-la a obrir. El món el governa el lucre.
Quina necessitat té la consciència de crear un cos?
El cos és un instrument per sentir el món, per gaudir-ne: respirar, escoltar, mirar, sentir... són una experiència mística, i això no ho hem après encara perquè estem aferrats a conceptes mentals que no funcionen.
Si tot és gaudi, quina és la nostra responsabilitat respecte als altres, al món?
Llibertat requereix responsabilitat total.
La vida no té sentit, tu dones sentit a la teva vida.
N’hi ha molts que cerquen per a ells.
La il·luminació no és la conseqüència d’un desig, és una comprensió que va destruint la idea del jo.
I si concloc: soc consciència pura, en això em quedo.
Si algú diu que s’ha il·luminat i es queda com una ameba està equivocat, perquè la consciència vol ballar, vol crear i compartir. | 0.767731 | curate | {"ca": 0.9322916666666666, "pt": 0.024245689655172414, "en": 0.005747126436781609, "nl": 0.0034123563218390806, "es": 0.014008620689655173, "sv": 0.0021551724137931034, "it": 0.008620689655172414, "fr": 0.006824712643678161, "hu": 0.0026939655172413795} | https://www.lavanguardia.com/lacontra/20190606/462703305303/la-vida-no-te-sentit-tu-dones-sentit-a-la-teva-vida.html |
cawac_ca_20200528_2_15960 | 05/11/2013: Pa, educació, llibertat
L’editorial Tusquets acaba de publicar en català i castellà “ Pa, educació, llibertat ", el tercer lliurament de la Trilogia de la crisi, les tres novel•les que Petros Markaris dedica a la deriva del seu pas i, d’afegitó, de tot el sud d’Europa. La versió catalana és de Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí i a la castellana d’ Ersi Marina Samará Spiliotopulo .
Markaris és un combatiu i lúcid intel•lectual d’esquerres, utilitzant aquest terme avui ja molt devaluat en un sentit semblant al que adornava a Manolo Vázquez Montalbán , de qui es commemora aquests dies el desè aniversari de la seva mort. Pensadors totals, amb una visió global de les coses i amb una capacitat gens comú de poder analitzar els fets i les realitats des de punts de vista estètics molt diferents que, en un moment donat es poden convertir en un article de profunditat, en un assaig o en una novel•la de lladres i serenos.
I no cal ni dir que les novel•les de policies i criminals no són, ni molt menys, aquest subproducte que alguns pensador es van entestar (i alguns encara ho fan) a presentar com un entreteniment buit i sense fons. De fet en aquest cas concret que ens ocupa, Markaris fa que el seu personatge, el comissari Kostas Jarito s, ens acosti de primera mà i amb una profunditat i un nivell d’aproximació encara superior, tot allò que veiem dia sí, dia també als telenotícies, com un país que tots teníem per modern, ric i pròsper, s’ensorra en una misèria difícil de digerir i provocada per l’avarícia dels grans taurons internacionals de les finances, per la corrupció i per la manca d’escrúpols de la classe política. Ja sé que és sempre una qüestió de gustos i potser també de pell, però jo, personalment, criat amb les aventures de Carvalho per la Barcelona canviant dels últims compassos del segle XX, confesso que em moc més a gust pels territoris càlids i mediterranis de Camilleri, Izzo, Markaris, González Ledesma, etc, que no pas per les fredors nòrdiques que marquen les últimes modes. Potser per això m’agrada aquest Jaritos atabalat per la crisi, que llegeix diccionaris, que es preocupa pel present i pel futur de la seva filla i que rep amb mal humor els càstigs de la seva dona que el deixa sense els seus plats preferits.
Doncs bé, Markaris va venir fa pocs dies a Barcelona per presentar aquest tercer lliurament de al trilogia i tal i com passa sempre que un autor de novel•la negra visita Barcelona, va acabar a la Barceloneta, a la llibreria Negra y Criminal , un dels llocs que amb tota probabilitat, ha jugat un paper determinant en l’amor que els lectors de novel•la negra de casa nostra professen per Petros Markaris. I posats a anar més lluny i a mostrar aquest amor de manera pública i notòria, la llibreria i una nodrida representació de lectors li van organitzar una manifestació pels carrers de la Barceloneta. A la capçalera una pancarta que demanava “Pa, educació, llibertat”. Markaris, que no s’ho esperava, es va emocionar, va afirmar que mai no li havien preparat res semblant enlloc i és de suposar que va refermar encara més els seus lligams amb Barcelona. Una mostra més de la vitalitat, l’energia i el joc d’imaginació que sempre desplega la gent de negra y Criminal, amb el Paco Camarasa i la Montse Clav é al capdavant. Els fanàtics de la novel•la negra ja ho saben, però seria de justícia remarcar que, encara que sembli una exageració, Barcelona no seria el mateix sense l’esperit d’aquest petit local del carrer de la Sal. El seu impuls i la seva força han estat i són peces claus en la presència que la ciutat ha aconseguit al llarg dels últims anys com una de les capitals negres més actives del món i, com que ja se sap que sempre és millor prevenir que curar, des d’aquí us recomano que practiqueu el millor homenatge que es pot fer a una llibreria, anar-hi a comprar llibres sovint.
Per cert, les fotografies, robades (amb permís)tal i com correspon a una crònica negra, són obra de V icenç Fornés, Montse Clavé, Ana Portnoy i Agustí Carbonell i en trobareu moltes més al blog de Negra y Criminal .
Enllaços patrocinats
Comentaris
Afegeix comentari
Sidebar
Jordi Cervera
Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort! | 0.889055 | curate | {"ca": 0.9952738990332975, "es": 0.0021482277121374865, "id": 0.0015037593984962407, "de": 0.0010741138560687433} | http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=51954 |
mc4_ca_20230418_11_690305 | blog2 | Aprofitem els aliments
juny 7, 2018 | Blog-cat, blog2
Dimarts dia 5 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient es va celebrar la cerimònia de lliurament del Premi Medi Ambient 2018 de la Generalitat de Catalunya. En una emotiva jornada, en què s’ha reconegut la importància de l’economia...
juny 6, 2018 | Blog-cat, blog2
El 13 de juny a les 18:00 a Zumzeig Cinecooperativa (carrer Béjar 53) es projectarà el documental Just Eat It. A Food Waste Story en el que serà una jornada dedicada a l’malbaratament alimentari, organitzada...
juny 5, 2018 | Blog-cat, blog2
El Disseny Hub Barcelona serà l’escenari del primer Tastadisseny. Festival de Gastronomia i disseny de Barcelona, una jornada única on es posaran en comú les sinergies entre el disseny i la gastronomia, dos mons que estan molt relacionats i que es retroalimenten un a...
abr. 21, 2018 | Blog-cat, blog2
En 2014 vam realitzar un gran esdeveniment de conscienciació sobre el malbaratament alimentari a la ciutat de Barcelona en què vam aconseguir recuperar més de 4 tones d’aliments amb els quals elaborem al voltant de 4115 racions. Això va ser l’inici...
gen. 29, 2018 | Blog-cat, blog2
El proper dilluns 5 de març tindrà lloc al Centre Cívic Sant Jordi del Prat de Llobregat, una jornada tècnica sobre malbaratament alimentari, en la qual estarem presents al costat d’altres entitats de referència en aquest àmbit. La jornada l’obriran José...
gen. 10, 2018 | Blog-cat, blog2, Què fem? | 0.793642 | curate | {"ca": 0.9580467675378267, "pt": 0.002751031636863824, "en": 0.039202200825309494} | http://aprofitemelsaliments.org/ca/category/blog-en-castellano/ |
cawac_ca_20200528_7_116265 | Contacti amb l'anunciant
Anuncis similars Dependenta per a tenda de complements de moda per a dona
... persona dinamica, optimista i amb pasion per la moda i els complements. les funcions a desempear són ... ganes de treballar i gust per la moda. - disponibilitat d'incorporacion immediata. - disponibilitat per treballar els sabados ...
... persona dinàmica, optimista i amb passió per la moda i els complements. les funcions a exercir són ... ganes de treballar i gust per la moda. - disponibilitat d'incorporació immediata. - disponibilitat per treballar els dissabtes ...
... necessita dependenta per a tenda de roba multimarca de roba i complements d'home i dona en l'avinguda diagonal. imprescindible experiència i coneixements ... 25 i 40 anys. serietat, responsabilitat, ganes i saber de moda. requisit enviar cv amb foto actualitzada per . | 0.690891 | curate | {"ca": 1.0} | http://anunciscatalunya.cat/anuncio/dependenta-per-a-tenda-de-complements-de-moda-per-_4479.html |
mc4_ca_20230418_6_624818 | Diari d'Albert Balada © ...Visitant, si tens la ment neta i el cor també, entra i gaudeix... : Una tarda fantàstica de pluja... | 0.619697 | curate | {"ca": 1.0} | http://albertbalada.blogspot.com/2007/05/una-tarda-fantstica-de-pluja-finalitza.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_555385 | Vinc amb una iniciativa que m'agradaria que des del xat, i unint esforços, poguéssim materialitzar. Quin és l'objectiu? Demostrar que Ciudadanos NO és un partit d'esquerres, sinó: · Populista i manipulador· Amb tocs ultradretans· Autoritari, no demòcrata Per què? Per què cal que, en la mesura del possible, contribuïm a destruir la imatge de partit progressista i renovador que intenten vendre. Aquí és on els podem fer més mal. Com? A través d'un recull dels TITULARS de notícies que corroborin la nostra tesi, adjuntant l'enllaç perquè el lector pugui contrastar la informació. En farem un vídeo de Youtube, la xarxa que actualment té més visites a internet, i potser altres opcions. Punts clau El vídeo ha de tenir una durada curta, màxim 3 o 4 minuts, on es vagin succeint els titulars un darrera de l'altre, o inserint talls de vídeo curts que serveixin com a prova. Espero que entre els usuaris hi hagi algun que tingui els coneixements per fer això i penjar-ho, perquè jo no els tinc. Ja m'encarregaré de passar-li el recull de notícies i el què necessiti. L'idioma que tindrà el vídeo serà el castellà. Repeteixo: el castellà, NO el català. Així doncs, qualsevol Rigel de torn no cal ni que s'ofereixi. L'objectiu és clar: no volem un vídeo d'autoconsum, sinó destinat al públic que aborda C's. El títol del vídeo ha de ser impactant, ras i curt. La meva proposta és: Ciutadans NO es un partido de izquierdas. Potser hi haurà usuaris que diran que això no serveix per a res, i tot això. Doncs perfecte, menys serveixen els seus putos posts en aquest fòrum. Per tant no molesteu, gràcies. Recull que he fet de moment Albert Rivera estuvo afiliado al PP: http://www.elmundo.es/elmundo/2006/11/22/espana/1164203240.html Talls de Carlos Navarro el Yoyas, que dóna suport a C's, fent declaracions xenòfobes: http://www.youtube.com/watch?v=WPUysmEtDXI http://societat.e-noticies.cat/que-te-pires-a-la-meca-59322.html http://www.youtube.com/watch?v=AC1hfFDz6Sc Article on s'explica que els simpatitzants de C's s'ubiquen a la dreta: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/08/17/catalunya/1376770776_741778.html Rivera justifica el Coronel Alamán: http://www.vilaweb.cat/noticia/4037336/20120902/albert-rivera-justifica-paraules-coronel-alaman.html http://www.alertadigital.com/2012/09/01/diputados-del-pp-y-de-ciutadans-defienden-al-coronel-alaman-%C2%BFpor-que-se-escandalizan-de-que-un-coronel-del-ejercito-espanol-defienda-la-unidad-de-espana/ C's abandona el Parlament per així no haver de condemnar el franquisme: http://www.naciodigital.cat/noticia/60364/pp/abandonen/al/parlament/crits/mocio/sobre/franquisme Jordi Cañas, investigat per frau: http://www.20minutos.es/noticia/2034563/0/tsjc-investiga/jordi-canas-ciutadans/delito-fraude-fiscal/ Coses que es fan falta: Notícia que demostri com C's és promocionat per la COPE, 13TV, Intereconomía i altres mitjans de comunicació feixistes. Notícies que parlin de declaracions feixistes o xenòfobes de regidors o càrrecs menors de C's. Notícia que demostri la brutal coincidència en les votacions al Parlament entre el PP i C's. Etc. Gràcies i endavant. Fem que el xat serveixi per alguna cosa!
Que voleu que us digui, la gent que els vota ja sap de quin peu calcen ideològicament, si ha algú que no ho sap els vota pels seus valors espanyolistes. En definitiva, si voleu fer un video endevant, però serà pq aquest 4 votants de Ciudadanos que no saben que voten a la ultradreta ho descobreixin i passin a votar al PSOE. Si ho plantegeu per destapar que són espanyolistes i catalanòfobs fracassareu, pq tothom ho sap.
No creguis, conec algun que estava entre votar la CUP o C's.Hi ha bastantes persones que els voten per això de ser un partit nou, que suposadament es preocupa pels temes socials i que ha sorgit des de baix per combatre la casta política.
Jo també vaig conèixer dues germanes, que fa cosa d´un any, dubtaven entre CUP i C´s. I de la independencia, si és per viure millor, endavant, deien. | 0.776786 | curate | {"ca": 0.9821565128728015, "en": 0.002039255671679837, "es": 0.015804231455518736} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_351268 | Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència? ?” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa? ?” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra? ?” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Suposo que deus haver llegit alguna cosa de Lenin i Marx, oi? Així coneixeràs les seves posicions sobre la qüestió nacional, i és que sense autodeterminació dels pobles no hi pot haver comunisme, i sense comunisme mai s'assolirà l'alliberament nacional i social completament. Dius que cal eliminar els estats, per aconseguir això cal que els pobles siguin independents, que això no vol dir formar estats, tot i que la teoria marxista-leninista proposa un estat socialista de transició. Si vols una revolució mundial, no la pots imposar, ha de ser cada poble que es desperti. En resum, el què et vinc a dir és que l'independència i el comunisme no són incompatibles, en realitat, des del meu punt de vista (i el de molts altres) un aspecte fa necessari l'altre de forma recíproca. | 0.868099 | curate | {"it": 0.0027326137450471378, "eb": 0.0012296761852712119, "ca": 0.9960377100696817} | |
macocu_ca_20230731_8_335750 | Bibliografia
Argüelles Álvarez, Ramón (1996 ). Análisis de estructuras : teoría, problemas y programas . Madrid: Fundación Conde del Valle de Salazar. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes. Catàleg
Resolució d'entre 3 i 6 problemes relacionats amb els continguts de l'assignatura. El % de la nota que s'indica és únicament pels alumnes que han fet l'avaluació continuada (veure criteris d'avaluació).
60
Sí
Classes pràctiques
20
No
Si la nota de l'examen final (NE) és menor que 4,5/10, la nota final (NF) serà la de l'examen final (NE). Si la nota de l'examen final (NE) és més gran o igual que 4,5/10, la nota final (NF) és el valor màxim de: a) 60% Nota examen final d'avaluació (NE) + 20% Nota examen parcial (NPAC) + 20% Nota Pràctiques (NP). b) Nota examen final (NE). Per aprovar l’assignatura, en qualsevol de les opcions a) i b) anteriors, la nota final ha de ser igual o superior a 5/10. Tots els treballs i exercicis d'avaluació o exercicis d'aula informàtica que es proposin i que no siguin presentats en els terminis establerts, seran qualificats amb una nota de 0 punts i no es podran recuperar. L'examen final d'avaluació és recuperable durant el període de recuperació establert en el calendari acadèmic. L'examen parcial no és recuperable. Les pràctiques no són recuperables. L'assistència a pràctiques és obligatòria per tots els alumnes. Per aprovar l'assignatura, és obligatori haver entregat totes les pràctiques puntuables i haver obtingut una nota mitja d'aquestes igual o superior a 5/10. L'intercanvi d'informació durant la realització d'una prova individual representarà automàticament un suspès de l'assignatura de les persones implicades. Igualment, si durant la realització d'una prova s'utilitzen apunts, formularis, calculadores o dispositius amb capacitat d'emmagatzematge sense permís explícit del professor, l'estudiant quedarà automàticament suspès de l'assignatura.
Es recomana haver cursat (o estar cursant) les següents assignatures:
Assignatures recomanades | 0.764605 | curate | {"pt": 0.006057546693589096, "es": 0.10802624936900555, "ca": 0.8717819283190308, "de": 0.0020191822311963654, "en": 0.012115093387178193} | |
cawac_ca_20200528_0_148153 | Benvingut/da al meu bloc!
Últim article del bloc
CYRANA
dijous 1/desembre/2011 - 12:07 402 5
Jo tinc nas. No un nas molt gran, pero tampoc petit.
Perdoneu l'incis, abans que m'oblidi, escric des d'un iphone amb tots els inconvenients que Aixo comporta, no trobo els accents etc Segueixo, espera, torno a parar. Tambe us informo que els darrers sis mesos no he escrit res, res de res, ni la llista de la compra, ho dic per si em falta certa soltura ... Es una llarga historia, si us l'expliques de ben segur no em creurieu per tant l'obviarem. | 0.73762 | curate | {"pt": 0.04672897196261682, "ca": 0.9420560747663551, "mk": 0.011214953271028037} | http://www.xat.cat/?L=blogs.blog&id=1265 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_759022 | Nanos, que és aquesta nit a les 22:00 i ningú no l'havia obert encara! A les 22:00 hores, al Camp Nou. El Barça jugarà sabent que ha fet el Madrid abans a Pamplona (20:00) un camp sempre díficil, on l'equip blaugrana va ser derrotat aquesta temporada i on el Madrid tampoc no ha aconseguit guanyar els dos darrers anys (l'any passat va perdre 1-0) Tot i l'horari, no es podrà veure aquest partit per TV3 (fan un film... ) ni tampoc per la Sexta (el fan pel Canal +) o sigui que si voleu posar enllaços de pàgines webs on poder veure'l endavant!
gol de Messi 2-0 els del canal+ s'han quedat de pasta de moniato deien que el arbitre treia tarjeta groga a tello per simular penal
És que s'ha tirat de mala manera...
si s'ha tirat es deu haver tirat bé doncs l'arbitra a xiulat penal | 0.842304 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_298905 | Mai vaig pensar que això seria possible, però sembla que ho és. El lloc següent ofereix escenes de pel·lícules en format ascii. El que això significa, bàsicament, és que la pel·lícula s'ha convertit només amb caràcters ASCII.
Les pel·lícules inclouen Lord of the Rings, Spiderman, the Matrix i molt més. El nivell de detall és increïble i podeu seleccionar la mida de la lletra entre l'1 i el 12. La meva 1024 * 768 no era prou gran per a les grans xifres, però les pel·lícules semblen excel·lents, fins i tot en una mida petita com la de 2.
No estic segur de la tècnica que s’utilitza per mostrar aquestes impressionants pel·lícules d’ascii, si sabeu, feu-me saber si us plau. Però sabeu, mireu-vos i gaudiu d'aquesta excel·lent tecnologia. Tot està disponible al lloc web següent: (suprimit)
Ascii Pel·lícules
Actualitza : El lloc ja no està disponible i sembla que ja no hi ha cap substitució. Encara podeu fer una cerca del nom de pel·lícula per trobar algunes de les pel·lícules més populars a ascii, però la majoria dels resultats que obtindreu seran fotografies fixes i no pel·lícules.
Actualització 2 : El popular lloc d’allotjament de vídeos YouTube sembla que alberga un parell de pel·lícules Ascii que podeu veure directament al lloc. Seguiu aquest enllaç per obrir directament la llista de resultats de cerca de pel·lícules d'Ascii. Simplement, feu clic a qualsevol vídeo dels resultats per veure la pel·lícula a YouTube.
Aquí teniu una breu selecció de pel·lícules ben fetes que us agradarà.
El primer és la introducció de la popular pel·lícula The Matrix en plena glòria Ascii.
I aquí hi ha la popular escena 'doge this' de Matrix convertida en Ascii.
El següent és una pel·lícula personalitzada que fa servir la música de la popular pel·lícula Titanic. Hi ha moltes danses a la pel·lícula.
I aquí forma part de la pel·lícula Star Wars a Ascii.
Trobeu pel·lícules d’articles d’asscii addicionals a YouTube o altres llocs web d’allotjament de vídeos.
Veure la versió Ascii de Star Wars
Podeu veure la pel·lícula completa de Star Wars Episodi IV a Ascii. Els usuaris de Windows necessiten instal·lar el client de Telnet al seu sistema abans que puguin fer-ho.
Això es fa de la següent manera:
Utilitzeu Windows-Pausa per obrir el tauler de control.
Feu clic a 'Pàgina inicial del tauler de control'.
Obriu 'Programes i funcions'.
Feu clic a 'Activar o desactivar les funcions de Windows'.
Comproveu 'Client Telnet' a la finestra que s'obre i toca bé.
Espereu que es finalitzi la instal·lació.
Un cop instal·lat el client de Telnet al sistema, podeu començar a veure la versió Ascii de Star Wars de la següent manera:
Toqueu la tecla de Windows, escriviu cmd.exe i feu clic a Enter.
Utilitzeu la comanda telnet towel.blinkenlights.nl per començar la pel·lícula.
Seieu i gaudiu.
Un cop hàgiu acabat de veure la pel·lícula, podeu tornar a desinstal·lar el client de Telnet al sistema si no ho necessiteu.
Alternativa : Algú ha gravat la pel·lícula i la ha penjat a YouTube. Podeu veure-ho completament a la plataforma d'allotjament de vídeo també. | 0.783237 | curate | {"ca": 0.949635520212061, "es": 0.024188204108681246, "fr": 0.021206096752816435, "st": 0.004970178926441352} | https://ca.androideity.com/ascii-movies |
mc4_ca_20230418_14_236819 | Mor un corredor de muntanya arran d'una caiguda a prop del Niu de l'Àliga — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
Sou a: Inici / Notícies / Mor un corredor de muntanya arran d'una caiguda a prop del Niu de l'Àliga
Un corredor de muntanya de 43 anys ha mort aquest dimarts de resultes d'una caiguda i una hipotèrmia que va patir mentre feia una ruta per l'entorn del Parc Natural Cadí-Moixeró, al límit entre el Berguedà i la Cerdanya. La noia que l'acompanyava, de 31 anys i veïna de la Bisbal d'Empordà, està ingressada en estat greu a l'Hospital Sant Bernabé de Berga.
La víctima, Carlos Cabezas Castillo, era conegut en l'àmbit de les curses de muntanya i formava part de l'equip Fondistes de Blanes.
La matinada de dilluns, cap a les dues, els Bombers havien rebut l'avís des del Refugi del Niu de l'Àliga que dues persones s'havien perdut mentre caminaven, possiblement dins de la ruta Cavalls del Vent, després d'haver sortit del santuari del Rebost, a Bagà.
Els dos corredors van ser traslladats a l'hospital de Berga. Carlos Cabezas hi va arribar en estat crític i posteriorment se n'ha certificat la mort. | 0.85598 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/noticies/mor-un-corredor-de-muntanya-arran-duna-caiguda-a |
racoforumsanon_ca_20220809_2_842815 | Opinions.
L' espanyol. Sona dur per a les nostres oïdes i no té la melodia d'una altra llengua ibero-romànica com pot ser el portuguès. D'altra banda, un conegut que va estar a Sardenya em va dir que el sard sona o sembla un xic el castellà en l'entonació. Algú sap si es cert? Pel que fa al romanès, quan el sents parlar sembla una llengua eslava, peró llegit es comprensible gairebè en un 75%.
Sí, en general el sard sona una mica com el castellà peninsular septentrional. No estic d'acord que l'espanyol soni dur. Molts dialectes espanyols sonen suaus, per exemple els parlats a Mèxic, a Colòmbia, a Cuba, a les Canàries...
Això és la cosa amb el castellà, hi tantes dialectes i accents que és probable que tothom podria trobar un que li agrada. | 0.759108 | curate | {"en": 0.012178619756427604, "ca": 0.9607577807848444, "es": 0.02706359945872801} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_782429 | Baixen a 17 les peticions per escolaritzar alumnes en castellà a CatalunyaBARCELONA, 3 abril. (EUROPA PRESS) - La Generalitat ha rebut un total de 17 sol · licituds de famílies catalanes per demanar l'escolarització dels seus fills en castellà durant aquest curs als centres públics - fins al 30 gener 2013 -, mentre que durant tot el curs 2011-12 les peticions van ascendir a 106. Són dades que ha aportat la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, en resposta a una pregunta parlamentària del PP català, formulada pel seu portaveu al Parlament català, Enric Millo, segons ha publicat aquest dimecres el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Rigau ha concretat que, en compliment de les sentències judicials sobre el sistema d'immersió lingüística a Catalunya, la Conselleria ha dictat fins a cinc resolucions que ordenen als centres on estan escolaritzats els fills de les famílies recurrents que "reconeguin la seva situació jurídica individualitzada". Aquesta atenció implica l'ús del castellà en matèries no lingüístiques a través de proporcionar la informació oral i escrita de les assignatures a l'estudiant, el que inclou llibres de text, facilitar exercicis a classe i deures en castellà; examinar a aquests alumnes en aquesta llengua i notificar a la família el progrés del menor i de l'activitat de l'escola. A més, aquestes resolucions acorden que la Subdirecció general de la Inspecció d'Educació faci "el seguiment corresponent del seu compliment", destaca la consellera en la resposta parlamentària. Ensenyament explica que les resolucions donen resposta a les sentències del Tribunal Suprem (TS), de desembre de 2010 i maig de 2011, que van reconèixer aquesta opció als fills de les famílies que van recórrer les sentències de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) al TS, i no "a un pronunciament general referent a l'ús del castellà com a llengua vehicular" en el sistema educatiu català. La consellera també esmenta l'Estatut, que fixa que el català serà la llengua "normalment emprada" com a vehicular i en el sistema educatiu, que els alumnes no siguin separats per raó de llengua, i que es garanteixi el coneixement de sengles idiomes al finalitzar la ensenyament obligatori. A més, l'article 11.4 especifica que els alumnes que rebin els primers ensenyaments, els pares utilitzin habitualment el castellà, aquests poden sol · licitar en el moment de la matrícula que siguin atesos en aquesta llengua. Finalment, Rigau recorda que el projecte lingüístic dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics ha d'incloure el tractament del català "com a llengua vehicular i d'aprenentatge", el procés d'ensenyament i aprenentatge del castellà, i les diverses opcions en relació a les llengües estrangeres. El projecte també ha de tenir en compte els criteris generals per a les adequacions de l'aprenentatge de les llengües a la realitat del centre, i la continuïtat i coherència educativa en els serveis escolars i en les activitats organitzades per associacions de pares i mares (AMPA). http://www.europapress.es/sociedad/educacion/noticia-bajan-17-peticiones-escolarizar-alumnos-castellano-cataluna-20130403145556.html Són dades de mig curs, i les dades de l'any passat són del curs sencer, però suposo que aquest tipus de peticions es deuen concentrar al principi.
D'altra banda cal esclarir que aquestes 17 s'afegeixen a les 100 anteriors, no al revés. Les que ja ho varen sol·licitar el curs passat estan igual aquest any.
Llavors canvia tot. Seria: les sol·licitacions d'escolarització pugen un 17%.
No, perquè una vegada sol·licites no cal que ho tornis a fer de facto, el nen ja rep atenció personalitzada (quin terme més repugnant en aparença ofensiu) durant tota la seua estada al centre. Us estan enganyant de cara a la galeria, com de fet sempre s'ha fet amb el tema del català a l'ensenyament o la immersió lingüística, que en molts centres no deixa d'ésser un miratge teòric.En aquests moments d'enfonsament del sistema autonòmic encara més amb el tema lingüístic hi ha fugides d'estudi pel catalanisme molt i molt greus.
Home, però els nostres amics lerrouxistes porten agitant els baixos instints dels colons durant mesos... I només han aconseguit 17 tontos útils. És un fracàs en tota regla. Com cada cop que volen fer una manifestació o qualsevol moguda. L'espanyolisme esta totalment desarticulat. És el que passa quan "els teus" són (malauradament) la capa més ignorant de la societat catalana.
només cal un cuc per podrir tota la poma. A dalt us ho intento explicar.
Cucs en hi haurà sempre.
No m'has llegit a dalt per tant s'acaba la conversa. Els cucs no hi serien si la Conselleria fes el que va dir que faria, no tòrcer i mantenir la situació igual. S'han acovardit i han passat el marron al professorat fent vore que no passa res. De facto la immersió està abolida a centenars d'aules on els xiquets reben atenció especialitzada. Per no parlar dels llocs on ja no existia de facto abans de l'inici de tota la onada de denuncies, que no són precisament pocs llocs. | 0.873672 | curate | {"ca": 0.9902642559109874, "it": 0.003775084442678323, "pt": 0.005960659646334195} | |
mc4_ca_20230418_4_97021 | Rajoy confirma que no hi ha v�ctimes espanyols entre els morts en l'atac - Diari de Girona
Rajoy confirma que no hi ha v�ctimes espanyols entre els morts en l'atac
Espanya decretat dol oficial fins dem� a les nou del mat� i ha convocat un minut de silenci 15.07.2016 | 10:08
El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, ha confirmat que no hi ha constància de víctimes espanyoles entre els 84 morts i el centenar de ferits que ha causat l'atemptat de Niça.Rajoy ha explicat que la vicepresidenta del Govern en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, ha cridat a primera hora als líders de les principals forces polítiques per informar de la situació i que ell ha parlat amb el Rei, que està "puntualment informat" . En una compareixença al Palau de la Moncloa, el cap de l'Executiu ha agraït la tasca de tots els membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat i de les Forces Armades que, dia a dia, vetllen per la seguretat. I ha remarcat que "a ells devem la enorme tasca de prevenció que es realitza dins i fora de les nostres fronteres".El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, ha ofert també a França "tota la cooperació" d'Espanya per detectar, perseguir i castigar els terroristes i als qui els emparen, i ha recalcat que el terrorisme és una amenaça global que exigeix una resposta "global i integrada".Rajoy ha comparegut al Palau de la Moncloa per mostrar la solidaritat d'Espanya amb les famílies de les víctimes de l'atemptat de Niça i amb el dolor "de totes les persones de bé, víctimes potencials de la barbàrie, la desraó i el menyspreu més absolut a la vida humana ".El Govern ha decretat dol oficial fins demà a les nou del matí i ha convocat un minut de silenci en tots els organismes oficials aquest migdia.
Atemptat a Ni�aFran�aMariano RajoyNi�aSoraya S�enz de Santamar�aTerrorisme | 0.874872 | curate | {"ca": 0.9592735277930655, "de": 0.04072647220693451} | http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2016/07/15/rajoy-anuncia-reunio-comissio-pacte/794118.html |
cawac_ca_20200528_8_221331 | La Flama del Correllengua segueix el seu camí per l’illa
Ahir, Diada de Sant Jordi, la Flama va visitar alguns centres escolars mallorquins, amb el mateix esperit de sempre, amb l’esperit d’estima a la nostra llengua i amb l’esperit de reivindicació que transmet el Correllengua.
Ben prest, representats de Joves de Mallorca per la Llengua partiren per portar la Flama al Col·legi Pedro Poveda de Palma, on fou recollida i entrada a l’escola pels alumnes de 4t d’ESO, que la portaren al camp de futbol. Allà l’esperaven tots els alumnes del col·legi, des dels més petits fins als que enguany acabaran l’educació secundària, juntament amb els seus professors. Tots ells passaren la Flama de mà en mà amb la cançó de Correllengua d’Oprimits de fons, i per acabar l’acte, un bon grup de professors i alumnes llegiren el manifest entre tots. La Flama també va ser rebuda pels estudiants de l’IES Santa Margalida, on els delegats de tots els cursos la portaren fins al pati. Allà es llegí el manifest, mentre la Flama anava passant de mà en mà per tots els estudiants de l’institut, que havien fet una cadena en forma d’espiral, fent arribar la Flama al centre de tots ells. La darrera aturada del dia va ser la de l’IES Berenguer d’Anoia, a Inca, on la Flama era esperada, com als altres centres, per tots els alumnes i professors. L’entrada de la Flama a l’institut va estar acompanyada per la batucada i també per la venda de roses amb motiu del dia de Sant Jordi. Es va fer un recorregut per tot l’institut, on tots els estudiants anaren passant la Flama, fins que arribà al pati, on es llegiren uns poemes i cantat cançons, entre d’elles la de La Flama, d’Obrint Pas. Per acabar es llegí el manifest i la Flama tornà a sortir, amb una cadena, defora l’institut.
Cada dia es fan recorreguts diferents, i la Flama de la Llengua, a poc a poc, va arribant per tots els racons de Mallorca. Avui, dimecres 24, l’aturada del Correllengua 2013 i amb ell, la de la Flama de la Llengua, ha estat la Universitat de les Illes Balears. Un any més la Flama ha arribat a la UIB, i enguany ho ha fet amb el nom de Montserrat Casas , rectora que sempre va defensar el català a la Universitat.
S’ha dut a terme un recorregut per alguns edificis del campus, començant a Son Lledó a les 12.30h, on Jaume Carrot, vicerector, ha llegit el manifest i ha donat l’inici als relleus. Des de Son Lledó, estudiants de la Universitat han portat la Flama fins a l’edifici Ramon Llull, a través d’una sèrie de relleus, passant-se la Flama de mà en mà.
Al Ramon Llull el manifest ha estat llegit per Gabriel Barceló, secretari de l’edifici, i Paula Perelló, portaveu del SEPC. La següent aturada ha estat la del Mateu Orfila, on Antoni Marimon, doctor en Història, i Catina Alomar, estudiant de Biologia, han llegit el manifest del Correllengua 2013. Una de les darreres aturades ha estat la del Guillem Cifre de Colonya, on la Flama ha arribat amb totes i tots els que ja venien dels altres edificis. Al Cifre, el manifest ha estat llegit per Bernat Sureda, doctor en Pedagogia, i Carme Rosselló, estudiant d’educació infantil. Finalment, la Flama ha arribat al Propileu a hora de dinar, on els portaveus de Joves de Mallorca per la Llengua, Àlex Segura i Maria Massanet han llegit el manifest i han donat el sus per anar a dinar. S’ha fet una gran paella per tots aquells que n’han volgut, i després de dinar, per acabar l’acte, hi ha hagut un concert per part del grup mallorquí Taverners.
Però avui, el de la UIB no ha estat l’únic recorregut de la Flama. També ha arribat a l’IES Bendinat, on celebraven la festa de Sant Jordi i s’han fet diferents lectures de poemes, tant d’autors coneguts com fetes pels propis alumnes. La Flama també ha estat rebuda pels xeremiers, Pere Martorell i un alumne de l’institut, s’ha llegit el manifest i la Flama ha passat de mà en mà. També s’ha anat a l’IES Port de Pollença, on s’ha fet un lip dub per tot l’institut, i a l’IES Alcúdia, on tots els estudiants i professors de l’institut han fet una cadena humana mentre es llegia el manifest. També a Pollença, a l’IES Guillem Cifre de Colonya, la Flama ha estat rebuda per alumnes xeremiers, que han tocat mentre alguns ballaven, i s’ha fet una cadena humana, amb la lectura final del manifest. | 0.847001 | curate | {"ca": 1.0} | http://contrainfo.cat/territoris/illes-balears/la-flama-del-correllengua-segueix-el-seu-cami-per-lilla/ |
mc4_ca_20230418_1_280032 | Le Domaine de Chamma Holiday Home Portiragnes França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Veure tots els 37 allotjaments a Portiragnes.
Le Domaine de Chamma Holiday Home42 le Clos de la Plage, Portiragnes, Portiragnes, França, 34420 - Veure al mapaNotable7,3Basada en 28 comentarisLe Domaine de Chamma Holiday HomeVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotos7,3 Molt bona valoració dels hostesVeure tots els comentaris"I arrived the same day as I did the booking and everything w..."AnneGermanyEntradaVeure més fotosMolt bona ubicació 8,2Veure el mapaVeure totes les 24 fotos8,2UbicacióParticularitats que li encantaranbalcó/terrassaaparcament de cotxesinstal.lacions de barbacoapesca
Sobre l'allotjamentDescripcióPer als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Portiragnes, Le Domaine de Chamma Holiday Home és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Portiragnes. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. L'ambient de Le Domaine de Chamma Holiday Home es reflexa en cada habitació. calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, cuina americana, nevera són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen pesca, equitació estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Le Domaine de Chamma Holiday Home és una selecció idònia per a la vostra estada a Portiragnes.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-seequitaciópesca Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoa Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsbalcó/terrassaestris de cuinarentadoracalefaccióforn microonesservei de planxacuina americananeveratelevisió de pantalla planaempolles d'aigua de cortesiaplat de dutxa Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.902951 | curate | {"ca": 0.968384074941452, "es": 0.03161592505854801} | https://www.agoda.com/ca-es/le-domaine-de-chamma-holiday-home/hotel/portiragnes-fr.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_229470 | En un bol, es barreja la margarina amb el sucre. Quan s'ha obtingut una crema homogènia s'hi afegeixen els ous, el iogurt i la llet i es barreja tot. Seguidament, s'incorpora la farina amb el bicarbonat sòdic i es mescla tot. Quan està tot ben barrejat s'hi tiren les gotes de xocolata. Repartim la pasta resultant en els motlles (12 de mitjans o 24 de petits). Tingueu en compte que la pasta creix i que no cal omplir els motlles fins a dalt de tot. Coure les magdalenes al forn preescalfat a 190º durant 20-25 minuts aproximadament.
Si en comptes de posar-hi gotes de xocolata hi poseu una poma tallada a daus petits, també queden molt bones!
enllaços
No hi ha enllaços per a aquesta recepta.
afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
els vostres comentaris (1 )
Autor/a del comentari: Ebri - Data: 06/10/2007
A Centelles ja les hem provat! Ens hem fotut un fart de menjar madalenes aquesta setmana que devem tenir el colesterol a 300!!! Però ha valgut la pena.... | 0.730745 | curate | {"ca": 0.878968253968254, "it": 0.08134920634920635, "eb": 0.00992063492063492, "et": 0.02976190476190476} | https://xelu.net/html/cuina/cuina_fitxa.php?cuina_ID=1&menu=magdalenes&idioma=catala |
macocu_ca_20230731_9_169419 | La campanya Black Friday arriba als comerços d’Olot amb algunes reticències
La campanya del Black Friday arriba també aquest cap de setmana a la Garrotxa. Els botiguers reben la iniciativa amb cert recel per que no creuen que aporti gaires beneficis als seus negocis. Des de l’Associació del Comerciants d’Olot creuen que les iniciatives per augmentar les ventes sempre són bones sobretot tenint en compte que el mes de novembre és un mes delicat a les portes del Nadal.
El comerç olotí se suma un any més a la campanya del Black Friday. Les botigues aprofiten per intentar animar la venta en un mes tradicionalment delicat a les portes del Nadal. Per això des de l’Associació de Comerciants d’Olot, no s’ha marcat cap preferència a seguir entre els associats i per tant n’hi ha que participen de la iniciativa i d’altres prefereixen mantenir-se’n al marge. El que si que recalquen des de l’Associació és que qualsevol iniciativa que pugui incentivar les ventes és bona.
Jordi Rovira, President Comerciants d’Olot: “el mes de novembre és un mes de ventes baixes. Per això penso que campanyes que puguin ajudar a incentivar les ventes, no necessariament de grans descomptes, pot ser bona”
L’entitat veu la campanya amb recel ja que per una banda pot animar les ventes en un mes complicat però pot ser contraproduent ja que la gent prefereix esperar-se a comprar per veure quins descomptes aplicarà cada botiga.
Jordi Rovira, President Comerciants d’Olot: “lo que fa molta gent és esperar-se. I el que pots vendre en dos dies t’afecta tota la setamna. És una cosneqüència més d’aquestes campanyes”
Des de l’entitat es veu excessiu que la campanya s’allargui en algunes zones fins a una setmana i consideren que la durada ideal és de dos dies el cap de setmana. La implicació de cada cop més comerços al Black Friday també és degut a la influència que te en la societat una campanya que arriba a oferir descomptes majoritàriament d’ entre el 30 i el 40% | 0.851459 | curate | {"ca": 0.9700258397932816, "es": 0.029974160206718347} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_286154 | És com retrobar-te amb vells amics o coneguts que encara desitgen un futur millor. Ells saben qui són i no cal que ho demostrin cada dia, potser ho podem considerar com un cert progrés (respecte a Gendernauts). Tot i així, encara estan intentant descobrir que és el que els fa feliç, i sovint s’aconsegueix amb un simple intercanvi de paraules: – Ets un nen o una nena? – Sí.
Marta Balaga
Cineuropa
Genderation
Monika Treut, Alemanya, 2021, 88’, VOSC.
Estrena a Catalunya
Amb presència de la directora
Gendernauts (1999), de Monika Treut, va ser una de les primeres pel·lícules a retratar la comunitat transgènere a San Francisco. Vint anys després torna a donar veu als personatges pioners que van protagonitzar la seva primera pel·lícula per entendre què ha canviat, tant en les seves vides —les seves carreres professionals, les seves famílies, el seu treball com a activistes—, sinó també per saber què en pensen, de les noves polítiques antitrans de Trump i de la massiva gentrificació de la ciutat de San Francisco per part de la indústria tecnològica. El seu activisme ha canviat amb el temps, però les lluites continuen.
Festivals (selecció)
Berlin International Film Festival (Alemanya, 2021)
Internationales Frauen* Film Fest Dortmund+Köln (Alemanya, 2021)
MiX – Festival di Cinema LGBTQ+ e Cultura Queer (Itàlia, 2021)
Seria molt feliç si aquesta pel·lícula ajudés a atenuar les lluites de gènere per tal d’evidenciar que, avui en dia, ens trobem en un context molt més ampli. M’encantaria que (el film) aconseguís unir més estretament la comunitat, tant la gent trans com la gent homosexual, queer o no binària. M’agradaria que l’amor ens unís més.
Monika Treut
Otros Cines
Adquirir entrades
Veure a Filmin
Avís legal
Política de privadesa
Política de cookies
Facebook
Twitter
Instagram
© 2022 Mostra de Films de Dones | Developed with ♥︎ by Pensódromo
Fem servir galetes per donar-te la millor experiència.
Troba més informació sobre les galetes que fem servir i com desactivar-les aquí.
Accepta
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Política de galetes
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou. | 0.721982 | curate | {"ca": 0.8571428571428571, "es": 0.033527696793002916, "en": 0.07397959183673469, "de": 0.027696793002915453, "fr": 0.00510204081632653, "sv": 0.002551020408163265} | https://www.mostrafilmsdones.cat/project/genderation/ |
mc4_ca_20230418_10_546477 | PUV Llibres a l'infern 1939
ISBN: 978-84-370-7021-6
Requisats, rars, i curiosos són adjectius que podrien convenir a la majoria dels dos-cents llibres que en aquest catàleg i en la guia de l'exposició es reprodueixen i comenten. Són només una petita part dels molts llibres i les moltes revistes confiscats tot just acabada la Guerra Civil. Els llibres van ser dipositats en la Universitat de València perquè la seua biblioteca era, a més, Biblioteca Provincial. Van ocupar un semisoterrani que les bibliotecàries anomenaven l'infern, un terme comú en el vocabulari de les biblioteques, encara que ací la referència moral es duplicava amb la reprovació del propietari, qualificat amb la nota infamant de «roig». Encara que l'origen puga ser distint, tots han compartit llargs anys de segrest i oblit i, sobretot, un dramàtic origen comú: la Guerra Civil i la derrota de la República. | 0.774346 | curate | {"fr": 0.03078677309007982, "es": 0.026225769669327253, "ca": 0.942987457240593} | https://puv.uv.es/llibres-a-l-infern-1939.html |
mc4_ca_20230418_13_98285 | Les autopistes AP-7 Tarragona-Alacant i AP-4 Sevilla-Cadis deixaran de cobrar peatge aquest dimecres
Publicat 29/12/2019 11:57:13CET
En acabar el seu contracte amb Abertis i tornar a dependre de l'Estat
Els conductors que diàriament circulen per aquestes vies, que amb una mitjana d'entre 20.124 i 24.477 usuaris diaris figuren entre les més transitades del país, deixaran de pagar taxes des de la mitjanit de dimarts.
La supressió de les barreres de peatge en aquestes autopistes és conseqüència de la finalització del contracte de concessió de la seva explotació que ara per ara té Abertis i la seva conseqüent reversió a l'Estat.
Son les segones vies de pagament a aconseguir la fi de la seva concessió, aixecar el peatge i passar a estar gestionades per l'Estat un any després que ho fes l'AP-1 Burgos-Armiñón, via que gestionava el grup Itínere i que va quedar lliure de peatge l'1 de desembre del 2018.
En tots els casos, és fruit de la decisió que va adoptar el Govern central actualment en funcions de no prorrogar els contractes de concessió d'autopistes de peatge que s'acabessin, perquè reverteixin així a l'Estat i deixessin de cobrar pel seu ús.
D'aquesta manera, des d'aquest dimecres els 467 quilòmetres de longitud que sumen aquestes autopistes quedaran lliures de pagament i passaran a ser gestionades pel Ministeri de Foment.
L'AP-4 Sevilla-Cadis compta amb 93,8 quilòmetres de longitud pels quals actualment circulen una mitjana de 24.477 conductors al dia, si bé aquesta xifra s'eleva a gairebé 35.000 vehicles en els mesos d'estiu.
Per la seva banda, els trams de l'AP-7 Tarragona-València i València-Alacant, compten amb 225,32 i 148,5 quilòmetres de longitud, respectivament.
El primer d'aquests traçats registra un trànsit mitjà de 22.707 vehicles al dia, mentre que el que uneix la capital del Turia i Alacant comptabilitza 20.124 trànsits, si bé també en els mesos estivals superen la cota dels 36.000 usuaris diaris, segons dades oficials del Ministeri de Foment.
EL SEU MANTENIMENT TAMBÉ PASSA A L'ERARI PÚBLIC.
Aquest departament, en fer-se càrrec d'aquestes vies, haurà d'encarregar-se també del seu manteniment, que passarà a dependre del tresor públic. Fins ara, el pagava Abertis a partir del peatge que cobrava als usuaris de les vies.
No obstant això, Foment no ha pogut resoldre a temps el concurs públic que va llançar per seleccionar l'empresa a la qual encarregar aquests treballs de conservació i manteniment, estimat en 153 milions d'euros.
Per això, ha resolt encomanar-li a través de 'contractes d'emergència' i fins que s'adjudiqui el contracte original a Sacyr, FCC i API Movilidad.
Aquestes empreses seran també les encarregades de desmuntar els peatges que hi ha instal·lats fins ara a l'AP-4 i als referits trams de l'AP-7.
Foment no ha pogut resoldre el contracte atès que ha estat recorregut per Abertis davant les discrepàncies que el grup i el Ministeri mantenen sobre els treballadors de la companyia que han de subrogar-se en les tasques de manteniment.
Aquestes dues noves autopistes aixequen el seu peatge i tornen a l'Estat mentre encara continua pendent el debat que l'executiu ara en funcions pretenia llançar per consensuar un model de finançament de la xarxa de carreteres, que passa per sospesar l'eventual articulació d'una taxa per ús en tota la xarxa de 12.000 autovies del país, una de les més extenses d'Europa. | 0.871672 | curate | {"ca": 0.9764880952380952, "es": 0.009226190476190476, "en": 0.014285714285714285} | https://www.aldia.cat/espanya/noticia-les-autopistes-ap-tarragona-alacant-ap-sevilla-cadis-deixaran-cobrar-peatge-aquest-dimecres-20191229115713.html |
mc4_ca_20230418_3_652548 | Vaulx-Vraucourt - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
50° 08′ 48″ N, 2° 54′ 31″ E / 50.146666666667°N,2.9086111111111°E / 50.146666666667; 2.9086111111111
1.033 (2015)
Vaulx-Vraucourt és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França. L'any 2007 tenia 1.062 habitants.
El 2007 la població de fet de Vaulx-Vraucourt era de 1.062 persones. Hi havia 356 famílies de les quals 72 eren unipersonals (28 homes vivint sols i 44 dones vivint soles), 124 parelles sense fills, 140 parelles amb fills i 20 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 377 habitatges, 356 eren l'habitatge principal de la família, 9 eren segones residències i 11 estaven desocupats. 371 eren cases i 6 eren apartaments. Dels 356 habitatges principals, 291 estaven ocupats pels seus propietaris, 59 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 6 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 14 en tenien dues, 32 en tenien tres, 94 en tenien quatre i 215 en tenien cinc o més. 303 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 153 habitatges hi havia un automòbil i a 156 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Vaulx-Vraucourt el 2009[3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 635 persones, 447 eren actives i 188 eren inactives. De les 447 persones actives 404 estaven ocupades (223 homes i 181 dones) i 43 estaven aturades (17 homes i 26 dones). De les 188 persones inactives 55 estaven jubilades, 64 estaven estudiant i 69 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Vaulx-Vraucourt hi havia 369 unitats fiscals que integraven 950,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 17.213€. [5]
Dels 30 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses extractives, 2 d'empreses alimentàries, 2 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 3 d'empreses de construcció, 10 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 3 d'empreses de transport, 3 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 4 d'entitats de l'administració pública i 1 d'una empresa classificada com a "altres activitats de serveis". [6]
Dels 6 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina de correu, 2 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 1 guixaire pintor, 1 electricista i 1 perruqueria. [7]
L'any 2000 a Vaulx-Vraucourt hi havia 20 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 836 hectàrees. [9]
Noreuil (3,0 km)
Beugnâtre (3,2 km)
Lagnicourt-Marcel (3,5 km)
Morchies (3,6 km)
Beugny (3,6 km)
Écoust-Saint-Mein (3,7 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vaulx-Vraucourt
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Vaulx-Vraucourt a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Vaulx-Vraucourt a l'INSEE
BNF: cb15269280n
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vaulx-Vraucourt&oldid=21708834»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 16 ago 2019 a les 03:39. | 0.735071 | curate | {"ca": 0.8804054054054054, "eb": 0.034797297297297296, "en": 0.00945945945945946, "mk": 0.002027027027027027, "uu": 0.0030405405405405407, "uz": 0.0010135135135135136, "pl": 0.005405405405405406, "de": 0.04054054054054054, "fr": 0.023310810810810812} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaulx-Vraucourt |
racoforumsanon_ca_20220809_1_489501 | Doncs això companys, com cada any, podeu anar ficant les fotos de les manis unionistes i feixistes aquí i així podem riure tots plegats.Crec que a les 12 era la mani d´extrema dreta com cada any, i crec que també a les 12 feien una mani per Passeig de Gràcia 9 entitats unionistes, suposo que mica en mica ja aniran sortint per primeres fotos, gaudim d´elles! !
Aquesta escòria el que hauria de fer és marxar del nostre país i no tornar-hi mai més
Cal preparar cartells per posar a Valladolid, Sevilla, Badajoz, Almeria... "Bienvenidos patriotas, por fin estais en tierra amiga y fiel". Traducció del castellà : "Benvinguts patriotes, per fi esteu eu en terra amiga i fidel" Ja se sap que les rates son les primeres en abandonar el vaixell que s'enfonsa. | 0.787275 | curate | {"ca": 0.8146666666666667, "fr": 0.0013333333333333333, "es": 0.184} | |
crawling-populars_ca_20200525_26_109676 | (CR) Aquest dissabte s’ha celebrat el II Fòrum de Balsareny, la vila natal de Pere Casaldàliga, en el que s'ha fet la preestrena [2] de la minisèrie [3] “Descalç sobre la terra vermella”, una adaptació del llibre del mateix títol de Francesc Escribano. A la presentació hi han assistit nombrosos membres de la família de Pere Casaldàliga. Laura Casaldàliga, una de les nebodes del bisbe, assegura que “el film ha agradat molt a Pere Casaldàliga" i creu que la part de ficció que conté la mini sèrie “podria haver esdevingut de veritat, tal i com està explicada”. L’alcalde de la població, Jaume Rabeya, ha “agraït enormement” la projecció a Balsareny d’aquesta minisèrie emetrà l’any vinent TV3.
Al llarg del dissabte, més d’un centenar de persones han debatut durant tot el dissabte a Balsareny sobre les causes del bisbe Pere Casaldàliga. El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, ha rebut un premi de reconeixement a la seva trajectòria atorgat pel Fòrum Balsareny. “Fa molt temps que he assumit les causes del bisbe Pere Casaldàliga” ha explicat en el seu discurs de crítica als actuals poders establerts.
Una altra intervenció ha estat la del jesuïta, historiador, ex-degà de la facultat d’història eclesiàstica de la Universitat Gregoriana de Roma, Josep Maria Benítez. S’ha centrat en l’encíclica Pau a la Terra i ha destacat que el moment que es viu és idoni per a rellançar-la.
Enllaços[1] https://www.catalunyareligio.cat/ca/node/151779 [2] http://www.catalunyareligio.cat/articles/49344 [3] http://www.tv3.cat/pprogrames/coproduccions/copSeccio.jsp?item=destacat&idint=19170 | 0.850383 | curate | {"ca": 1.0} | : /print/node/151779 |
mc4_ca_20230418_15_629007 | PARAULES INÚTILS, LES. UNA SELECCIÓ DELS MILLORS RELATS A RAC1. ARTIGAU I QUERALT, MARC. 9788417515539 La Llar del Llibre
PARAULES INÚTILS, LES
UNA SELECCIÓ DELS MILLORS RELATS A RAC1
Una seleccio? dels millors relats de la seccio? de Rac1 «El conte de Marc Artigau», acompanyats d?histo?ries ine?dites i poesies, i amb il·lustracions de Miguel Gallardo.
La nit en què la Júlia fa divuit anys, el seu avi mor. El matí de l’enterrament, quan busca la documentació per a la funerària, la Júlia no troba el DNI, ni cap factura a nom seu, ni comptes, ni cap document... Sembla que l’home no hagi existit mai. A partir d’aquí, comença una aventura delirant per descobrir qui era en realitat l’avi i per trobar el motiu de la seva mort. La J...
SENSE ÀNIMA, LES
Una pàgina web oferta al servei, discret i exclusiu perquè homes puguin dormir amb nenes adolescents. Només això, només dormir. Les noies prenen un medicament i resten adormides tota la nit. Mentre ells poden abraçar-les, acaronar-les i fugir del fred de les nits més dures de l'hivern. L'endemà al matí els homes marxen i quan elles desperten tot torna a la normalitat. Aquesta m... | 0.763454 | curate | {"en": 0.059821428571428574, "ca": 0.9223214285714286, "es": 0.011607142857142858, "fr": 0.0062499999999999995} | https://www.llardelllibre.cat/es/libro/paraules-inutils-les_930794 |
macocu_ca_20230731_0_408177 | Corrien els anys vuitanta i jo ja anava a l'escola, a una escola d'aquelles que ara se'n diuen "rurals" perquè hi havia dos cursos per aula. Alguns el terme rural l'apliquen a allò que és tradicional, poc innovador, allunyat de tot el que representa l'urbs: el moviment frenètic, l'estímul constant, l'obertura, la modernitat, el progrés... Doncs bé, d'aquesta escola on vaig tenir la sort de passar els meus primers deu anys dins del sistema educatiu, en tinc records molt bons i gratificants, que dubto que una escola més "urbanitzada" m'hagués pogut oferir: un pati de pedretes, que s'acabava allà on començava un camp de blat i el sorral que donava pas al bosc; un cirerer, una mimosa i dues fonts d'aigua; l'hort i els minijardins; els mestres que encara saludo pel carrer i el seu entusiasme; i els Sant Jordi.
No sé ben bé per què, però aquest 23 d'abril, veient la fal·lera signaturística dels lectors i els autors (o potser hauria de dir les editorials? ), se m'ha fet present el record dels meus Sant Jordi escolars. Eren tot un esdeveniment, tenien de tot: escrivíem contes i poemes i els publicàvem a la revista de l'escola, la Romanalla. Hi fèiem les il·lustracions pertinents, en creàvem la portada, en fèiem les còpies, les enquadernàvem i, si mal no recordo, les veníem i tot!
En segon lloc, llegíem una novel·la infantil o juvenil, segons l'edat, i ens preparàvem un qüestionari per a l'autor o autora. El dia convingut, l'escriptor visitava l'escola, ens reuníem tots els alumnes i li plantejàvem les preguntes que havíem acordat. Era el meu moment preferit! Després d'aquella mena d'assemblea, fèiem cua perquè ens signés l'exemplar que havíem llegit. I marxàvem a casa amb un munt d'experiències per explicar i amb la sensació d'haver pogut parlar amb qui t'havia fet somniar durant uns dies. Mercè Company, Joles Senell (Pep Albanell), Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Emili Teixidor o Joaquim Carbó són alguns dels que van passar per la meva escola. Segur que en alguna caixa encara hi guardo aquestes primeres lectures.
Per últim, es feia un concurs literari. Recordo que a la placeta, davant de tot el poble, es donaven els premis i que jo era la nena més feliç del món quan n'havia rebut algun: un llibre i material escolar. Així em van fomentar el gust per la lectura. Això sí que eren Sant Jordis!
****
Per si us ve de gust sentir una cançó escrita per al dia de Sant Jordi, aquí teniu "Els dracs no mengen vegetals", del grup 4t 1a, que us podeu descarregar gratuïtament.
Les meves granes de llegir alguns dels llibres que anunciava a l'entrada Amb ganes de... es comencen a apaivagar. De moment, he llegit Las culturas fracasadas, damunt la taula hi ha El arte de volar i tinc La tieta Mame a mig llegir. Aquesta entrada la dedico, doncs, al llibre de José Antonio Marina, l'únic dels tres sobre el qual puc opinar.
Encara no sé gaire per què, però puc dir que Las culturas fracasadas. El talento y la estupidez de las sociedades és un llibre que m'ha agradat, tot i que no acostumo a llegir assaig. Però és que el senyor Marina ho fa fàcil. Amb això no vull dir que ho hagi entès tot, al contrari! Hi ha un munt d'arguments referenciats amb la teoria filosòfica pertinent que se m'escapen i alguns conceptes que se m'han fet opacs, però és que no en sé més. Tanmateix, això no m'ha impedit seguir el raonament del que planteja, ja que en un moment o altre l'autor acaba fent-te una mena de resum amb paraules més "mundanes". O potser he entès aquests fragments perquè m'han semblat del tot aplicables a vivències del moment o conegudes. Heus aquí, doncs, alguns del fragments que he subratllat i en el que m'han fet pensar:
-Per entendre la violenta societat consumista, "El consumismo se basa en la excitación continua de deseos que no se van a poder satisfacer, lo que acaba siempre en frustración, que es la antesala de la violencia."
-Perquè una societat gaudeixi de la intel·ligència social, postula la llei del progrés ètic: "Cuando una sociedad se libera de la pobreza extrema, de la ignorancia, del miedo, del dogmatismo y del odio tribal, su inteligencia social evoluciona hacia un sistema normativo que se caracteriza, al menos, por defender los derechos individuales, el rechazo a las desigualdades no justificadas, la participación en el poder político, las seguridades jurídicas, la racionalidad como modo de resolver conflictos, la función social de la propiedad y las políticas de ayuda". Som una societat amb aquest tipus d'intel·ligència?
-A tomb amb els darrers canvis en alguns països islàmics, "[...] los sistemas evolucionan interiormente. Por ejemplo, la evolución hacia un islam liberal y democrático sólo pueden hacerla los propios musulmanes. No se puede imponer desde fuera, porque suele producir rechazo, como los trasplantes de órganos." He trobat molt encertada la comparació final. I també m'ha transportat a aquesta realitat política el fragment següent: "[...] todo gobernante necesita contar con algún tipo de complicidad por parte del súbdito. No hay tirano solitario. 'El gobernante -escribe Hartmann- no existe por sí mismo, sino en la comunidad. Como individuo no tiene ningún poder. Sólo tiene poder como representate de la voluntad de la comunidad. Éste es un poder prestado.'" Algú hauria de recordar als governants precisament aquesta provisionalitat del poder que els ha concedit la ciutadania.
-Una paradoxa dels nostres dies: "[...] viviremos cada vez más en red. He aquí un ejemplo de las contradicciones que vivimos. Queremos al mismo tiempo homogeneizarnos y diferenciarnos." Y Garner, parlant precisament dels efectes de la xarxa diu "Se reconoce que raramente, o nunca, los humanos productivos trabajan solos." La clau d'una societat intel·ligent sembla que ha de ser la cooperació.
-I la col·laboració és la solució per superar aquest estat de crisi? Saint-Éxupery diu "En la vida no hay soluciones. Sólo hay fuerzas en marcha: es preciso crearlas y entonces vendrán las soluciones."
I si no arribem a ser mai una societat intel·ligent, quin problema hi ha? Tal vegada cap? "Problema es un obstáculo que nos corta el paso. No hay, pues, problemas si no queremos ir a ninguna parte." On volem anar nosaltres? Tenim algun objectiu? Espero que sí, a mi m'agradaria pensar que sí que hi ha algun problema en la nostra societat, perquè la nostra meta hauria de ser ser millors.
Reproducció de la ressenya publicada a Culturas, suplement
de La Voz de Galicia. Extret del bloc Casa das Letras
En resum, em sembla una bona lectura adequada per a tothom que vulgui pensar en els nostres temps. Un llibre per llegir i, sobretot, rellegir. També podeu obtenir-ne més informació al web Creación social, que impulsa l'autor.
27 de març 2011
A finals d'any passat, vaig entrar en una llibreria i, seduïda pel que havia llegit i per alguna entrevista a l'autor, vaig decidir invertir alguns euros en la compra de Maleït karma, una novel·la de l'alemany David Safier. Com que necessitava una cosa de lectura lleugera, vaig pensar que si descrivien el llibre dient "Aplaudida arreu del món, Maleït karma és una història divertidíssima i hilarant" era el que em convenia llegir en aquell moment. El vaig començar il·lusionada i amb ganes de divertir-me (tal volta massa) i, com acostuma a passar en aquestes ocasions, m'ha decebut. La història explica les diverses vides postmortem de la Kim Lange, una famosa periodista que en vida no es dedica prou a la seva família. La pobra dona fa com una mena de peregrinatge per diverses reencarnacions (des d'una formiga fins a una altra persona) amb l'esperança de poder recuperar l'amor del marit i de la filla, que havia menyspreat en vida. La novel·la pretén transmetre una moralina que, en els primer capítols, ja es veu a venir. És com en aquelles pel·lícules romanticones que, després de les tres primeres seqüències, ja saps què passarà als protagonistes i si acabaran junts o no. Evidentment, no és alta literatura però se li ha de reconèixer, a parer meu, tres aspectes que m'han agradat: 1. L'estúpida mort accidental de la protagonista; 2. La darrera reencarnació; 3. Les notes a peu de pàgina de Giacomo Casanova, un personatge que també es va reencarnant. Si algú em demana si en recomano la lectura, diria que depèn (com sempre i com en tantes coses). Depèn de què es busqui. Si es busca una lectura lleugereta, que no requereix altes dosis de concentració, doncs sí. Si es busca una lectura hilarant, doncs no. O almenys a mi no m'ha fet tanta gràcia com diu que ha de fer. Tal vegada l'humor alemany i el meu no coincideixen. En fi, em sembla que de moment aparcaré la lectura de Jesús m'estima, del mateix autor, que també es ven com una història d'amor hilarant. Si el nivell humorístic és el mateix, val més que esperi un altre moment. Altres opinions a: · Cargada de libros · Huracanes en papel · Coses de la Clara
13 de març 2011
Avui estic d'enhorabona. S'ha inaugurat la biblioteca municipal Contravent. Espero poder-ne gaudir durant molt temps i desitjo que es converteixi en un punt de trobada i d'aprenentatge dels veïns i veïnes.
26 de febrer 2011
Moltes de les entrades que faig en aquest bloc són per comentar lectures més o menys recents. Aquesta és, en canvi, per parlar dels darrers llibres que friso per llegir.
Háblame, musa, de aquel varón (Dulce Chacón | Punto de Lectura)
Amb l'adorable La voz dormida, aquesta autora extremenya em va captivar (llàstima que ens deixés l'any 2003). Espero que també ho faci amb aquesta altra novel·la sobre la incomunicació en la parella. De moment, el fragment inicial ja m'ha agradat.
Còmic italià que alguns consideren que és la nova Mafalda. L'illa de llibres en fa un comentari que promet. El personatge diu coses tan encertades a parer meu com aquesta: "El desordre et permet tenir alguna esperança. L'ordre, cap."
Las culturas fracasadas (José Antonio Marina | Anagrama) I més fracassos, en aquest cas l'anàlisi del talent i l'estupidesa de les societats a càrrec de J. A. Molina. Fullejant-ne les primeres pàgines hi trobo: "¿Cómo es posible que sucediera el horro nazi en una nación culta, desarrollada y refinada? [...] ¿Por qué si somos tan inteligentes hacemos tantas estupideces? [...] "¿Cómo podríamos liberarnos de la estupidez colectiva y llegar a ser sociedades más inteligentes?" Per pensar-hi.
Kafka a la platja (Haruki Murakami | Empúries)
Tothom me n'ha parlat tan bé, que no em vaig saber estar de comprar-lo. Fa dies que m'espera al prestatge, potser massa!
El arte de volar (Antonio Altarriba / Kim | Edicions de Ponent) Un altre còmic, que ha rebut diversos premis. Parteix del suïcidi del pare de l'autor l'any 2001 per explicar la història de tots aquells que anhelaven un món més just. I tot això amanit amb els dibuixos de Kim.
La tieta Mame (Patrick Dennis | Quaderns Crema) Em va agradar el fragment que vaig llegir gràcies al programa "Tasta'm" de la campanya "Llegir ens fa més lliures", que va posar en marxa la Generalitat de Catalunya. Si a això hi afegim la recomanació del llibreter, com em puc resistir a viure les aventures d'un nen dels anys vint que es queda orfe i passa a ser educat per una tieta amb una visió poc convencional de la vida? Ara la qüestió és: per quin de tots aquests continuo la lectura? Difícil, amb tanta varietat...
12 de febrer 2011
M'ha agradat molt aquest vídeo. Que consti, però, que no vull fer cap mena de publicitat de l'editorial que l'ha creat, eh? | 0.730266 | curate | {"ca": 0.7567375886524823, "pt": 0.010904255319148936, "el": 0.0003546099290780142, "es": 0.22863475177304965, "it": 0.002127659574468085, "fr": 0.0012411347517730497} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_157602 | Donarem al confeti un ús diferent al que estem habituats i descobrirem, amb les nostres accions i experiència, com podem fer dibuixos a partir d’aquest material. Treballarem tant en vertical com en pla, i durant tota l’estona experimentarem amb les possibilitats creatives que ofereix el confeti. | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | http://eart.gsconsulting.es/projecte/confeti-experiencies-que-dibuixen/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_398553 | El confinament precipita l’avenç de l’Alzheimer, pel que és molt important reforçar els estímuls i intentar mantenir les activitats que les persones amb Alzheimer realitzaven abans del brot de la Covid-19. Aquí us deixem una sèrie de propostes per exercitar físicament a les persones amb Alzheimer i evitar que la malaltia progressi amb més intensitat.
1. Coordinació de moviments. Aquest exercici a més d’accionar la part locomotora del cos, també ajuda a millorar la memòria. La persona asseguda en una cadira haurà de mantenir les seves mans sobre el genoll. Després passarà ràpidament a tocar-se l’espatlla, posteriorment el cap i acabarà la primera sèrie estirant els braços cap al damunt. Hauran de repetir aquest procés totes les vegades que sigui possible durant dos minuts.
2. Punt d’equilibri. La persona amb Alzheimer s’ha de situar de peu enfront d’una cadira per a recolzar-se. Haurà de posar un peu davant de l’altre, en una filera, i haurà de mantenir l’equilibri almenys un minut. Es recomana mirar un punt fix i la persona no ha d’intentar no recolzar-se a la cadira, llevat que sigui imprescindible per una imminent caiguda.
3. Braços i abdomen. Amb l’objectiu de treballar aquestes dues parts del cos, la persona haurà de subjectar amb cada braç una ampolla de 0,5 L d’aigua. La posició dels braços han d’estar lleugerament flexionats i mentre es manté el cap alt es realitzaran rotacions amb l’abdomen. Es realitzaran 3 sèries de 20 repeticions.
4. Força a les cames i millor resistència. Mentre la persona està asseguda ha de col·locar les seves mans sobre el melic. I l’exercici consistirà a aixecar els genolls fins a les mans, d’una en una. L’exercici ha de realitzar-se durant 30 segons i 4 vegades amb un petit descans entre cada vegada.
Tags Exercicis
→ Roda de premsa de FAFAC i el Mossos d’Equadra per alertar sobre els riscos de les persones amb Alzheimer durant el confinament
Federació d'Associacions de familiars d'Alzheimer de Catalunya
Rocafort 242 - 1er pis - 08029 Barcelona - Tel. 931 92 43 78 · 659 23 15 26 - [email protected]
Con el apoyo de:
Los servicios de FAFAC se realizan con el apoyo del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a cargo de la asignación del 0,7% del IRPF. | 1 | perfect | {"ca": 0.858246251703771, "cs": 0.003634711494775102, "fr": 0.029532030895047707, "pt": 0.007723761926397092, "en": 0.006360745115856429, "es": 0.09450249886415266} | |
wikipedia_ca_20230401_0_327019 | La Coronilla
La Coronilla és una localitat balneària de l'Uruguai, ubicada a l'est del departament de Rocha.
Geografia.
La Coronilla es troba a l'est de Rocha, a prop de la frontera amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul. El poble pertany al sector 5 i s'ubica a 314 km de Montevideo, la capital del país. Els balnearis del Chuy i Punta del Diablo es troben a menys de 25 km.
Història.
El 13 de novembre de 1951 La Coronilla va rebre la categoria de "poble" pel decret 11.763.
Població.
D'acord amb les dades del cens del 2004, La Coronilla tenia una població de 541 habitants. Aquesta xifra però assoleix els 3.000 habitants durant la temporada d'estiu austral (desembre a març).
Font: Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai
Platges de La Coronilla. | 1 | perfect | {"es": 0.01606425702811245, "ca": 0.9705488621151271, "pt": 0.013386880856760375} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=327020 |
mc4_ca_20230418_15_578430 | TOTA PEDRA FA PARET: TREBALL LECTURA 4T ESO
Publicat per Departament Llengües a 2/19/2013 06:43:00 p. m.
Antoni de la Torre 19/2/13 8:41 p. m.
M'alegra molt que l'activitat us puga aprofitar. Que feu unes bones ressenyes del llibre. Salutacions. | 0.432691 | curate | {"es": 0.3333333333333333, "ca": 0.6666666666666666} | http://wwwtotapedrafaparet.blogspot.com/2013/02/treball-lectura-4t-eso.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_210615 | “Roger Benet s’atreveix a fer dalt de l’escenari el que Roger Conesa no faria” – El blog de l'Ajuntament de Tarragona
Seccions
Gent de TGN
Comerç TGN
Tarragona al món
TGN és cultura
Temes
Comerç
Ciència
Cultura
Educació
Empresa
Esport
Gastronomia
Llengua
Natura
Neteja
Patrimoni
Salut
Blogosfera TGN
Música
“Roger Benet s’atreveix a fer dalt de l’escenari el que Roger Conesa no faria”
El músic celebra deu anys de trajectòria presentant el disc 'Ciutòpolis' i amb un concert al Festival de Dixieland
25/03/2014
El músic tarragoní Roger Benet (nom artístic de Roger Conesa) enllesteix aquests dies un concert ben especial. Coincidint amb els deu anys de trajectòria el dia 11 d’abril presenta en directe Ciutòpolis, un disc conceptual en el qual ha treballat en els darrers quatre anys. I ho fa amb un concert especial al Teatre Metropol acompanyat de la Vicens Martín Dream Big Band. Benet serà, a més, el protagonista del tercer número del butlletí electrònic #FandeTGN, que es publicarà el dilluns 31 de març, i, sota les sigles RC, el Tuitaire Convidat del Festival Internacional de Dixieland d’enguany.
Ciutòpolis és un projecte de llarg recorregut que finalment ara veurà la llum. Estàs content del resultat final?
Sí, molt! Aquests dies estem corrent molt per arribar a la presentació del disc, que serà el dia 11 d’abril coincidint amb el concert del Metropol, i estic molt content de com sona. Ja hem fet un primer concert a Barcelona, al Festival Barnasants, però només vam tocar-ne alguna cançó amb el Jorge Varela.
Què veurem el dia 11 al Metropol exactament?
Veurem un concert espectacular! En primer lloc perquè fa cinc anys que intentem fer-lo i per diferents motius no ha sortit fins ara. Quan estudiava al Taller de Músics li vaig passar el meu primer disc al Vicens Martín, li va agradar molt i teníem ganes de treballar plegats. Fa un any i mig que té el seu propi projecte, la Vicens Martín Dream Big Band, que aplega els millors músics de jazz de Catalunya: David Pastor, Jaume Peña… uns cracks! I s’estan escrivint els arranjaments específics de les cançons del disc per a big band. Sobre l’escenari jo posaré la meva banda habitual, els Oximorònics, i el Vicens Martín posarà la part dels vents. Per tant, serem 18 músics en directe. En definitiva, serà la primera vegada que es podrà escoltar el disc sencer i, a més, amb uns arranjaments especials que permeten la inclusió al Festival de Dixieland.
Tens deu anys de trajectòria a les espatlles, però no sé si et tremolen les cames per a un projecte tan personal i, fins a cert punt, arriscat.
Els meus temes són complexos i traslladar aquesta sonoritat a una big band és molt complicat. La sort és que aquests músics ho entenen tot ràpidament i pots fer funcionar una cosa que en altres casos es complicaria molt. Jo he d’escriure quatre arranjaments i el Vicens quatre més i podem jugar amb tots els recursos que ens vénen al cap perquè hi ha la garantia que pot sonar molt bé. És un experiment però no serà gratuït. Ho enregistrarem i intentarem moure-ho pels festivals, però de moment serà l’única vegada que podrem escoltar el disc en aquest format.
Enguany seràs el Tuitaire Convidat del Festival i, per tant, ja tens una visió de conjunt de tot el programa. Quins són els concerts que no ens hem de perdre per res del món?
No vull excloure ningú perquè tot en general estarà molt divertit, però sí que crec que tindrem dues perles, que a Tarragona encara no hem pogut gaudir, i que estan sonant moltíssim a Barcelona. En primer lloc, el Xavi Torres, que només té vint-i-quatre anys, que té una manera particular d’entendre el piano, i que vindrà amb el seu trio i acompanyat de Perico Sambeat i Llibert Fortuny, dos saxofonistes reconeguts en l’àmbit internacional. D’altra banda, també recomano el concert d’Apel·les Carod Quartet al Magatzem. L’Apel·lés és l’ukelelista i violinista de Lecirke però, a banda, té el seu quartet de jazz amb què fa uns temes fantàstics.
Ets el director artístic del cicle Jam Està Bé, una proposta que combina la formació per als músics amb un concert per a tot el públic. Com està funcionant?
Des del punt de vista de públic molt bé, i des del punt de vista de la participació de músics també. Ara bé, és un cicle autoproduït, amb molt de risc i sí que estaria bé disposar d’algun mecenes que hi col·laborés. Estem portant gent molt important, com Jorge Pardo, David Pastor, Santi Ibarretxe, Susana Sheiman… Estem portant gent molt potent i ara, per al Festival de Dixieland, vindran Joan Chamorro i Andrea Motis.
Les teves cançons són molt personals, molt transparents, sempre des de la primera persona. No et fa por despullar-te tant davant del públic?
De vegades pot semblar onanisme intel·lectual però crec que simplement explico coses que m’han passat a mi o a prop de mi. Ciutòpolis és un disc conceptual que explica la història d’un canvi i explica coses que ens passen a tots: les nostres pors, el nostre ritme de vida, la sensació d’inadaptació a la societat contemporània en què vivim… Una crítica del meu primer disc, que em volia enderrocar, deia que feia un discurs unilateral, un frankenstein de conceptes… Però ara la crítica no m’importa gaire i em quedo amb les col·laboracions que he tingut en el disc, com la de Roger Mas, que per mi ja són un premi.
Quines diferències hi ha entre el Roger Benet artista i el Roger Conesa persona?
En aquest disc he dubtat de si fer el pas i presentar-me ja directament com a Roger Conesa i, per exemple, ja he signat les cançons amb el meu nom, tot i que el disc continua sent de Roger Benet i la banda és Roger Benet i els Oximorònics. Reconec que pot ser complicat (riu). La idea és que Roger Conesa és el músic, que de tant en tant fa arranjaments o participa en altres espectacles. Roger Conesa sóc jo. Quan faig de cantautor, com que mai m’he considerat un bon cantant, Roger Conesa no s’atreviria a cantar i Roger Benet, que és una caricaturització dalt de l’escenari, sí que ho fa. És políticament menys correcte.
Paral·lelament, en quins altres projectes treballes actualment?
Torna la Tandarica Orkestar, on hi faig de director musical i de coarreglista. Celebra deu anys, i ho fa amb un format més punky i d’escenari, no de carrer. Estem fent un repertori nou i l’espectacle es dirà Fiestar i quedarà molt divertit. A banda, faig d’actor i músic en un espectacle que explica la història del jazz a les escoles, en una coproducció entre el Palau de la Música i el Taller de Músics. Paral·lelament amb el Jorge Varela tenim Binary Produccions, que fem música per a curts, documentals o altres projectes. Per exemple, ara estem fent música per a El cocinero fiel. I personalment també vaig fent altres coses, com un arranjament per al grup de metal tarragoní Ankor o alguns bolos per a l’espectacle Killer, de la Sala Trono. I, en un projecte a dos anys vista, intentaré fer alguna cosa relacionada amb la il·lustració, que sempre m’ha agradat molt.
Després de deu anys de trajectòria, com et veus d’aquí a deu anys?
No es pot pensar en futur en aquesta professió. L’inici de Roger Benet va ser una broma. Al 2003 vaig participar al concurs Enganxa’t a la música, una de les normes del qual era cantar en català. I em va fer ràbia perquè jo aleshores cantava en anglès amb els Backdoormen i no entenia aquesta barrera. I m’hi vaig acabar presentant en solitari amb dues cançons que tenien una sola frase, per fer una broma-protesta. Òbviament no em van escollir (tot i que uns anys més tard vaig guanyar el concurs), però sí que em van triar al DO Tarragona. La meva idea era fer dos únics concerts i a partir d’allí van anar sorgint més bolos… Per tant, si fa deu anys em dius que acabaria fent un concert amb el Vicens Martín no et creuria! D’aquí a deu anys espero estar content, que ja és molt. | 0.791678 | curate | {"ca": 0.9586314557044361, "fr": 0.006114218810979576, "en": 0.0006504488096786782, "es": 0.026408221672954337, "pt": 0.0027318850006504487, "de": 0.0007805385716144139, "it": 0.0039026928580720697, "eo": 0.0007805385716144139} | https://tgnblog.tarragona.cat/roger-benet-satreveix-a-fer-dalt-de-lescenari-el-que-roger-conesa-no-faria/3750 |
mc4_ca_20230418_12_531802 | Anna Erra celebra la no admissió de la querella per la megafonia i denuncia la «persecució» als càrrecs electes | Osona.com
Anna Erra celebra la no admissió de la querella per la megafonia i denuncia la «persecució» als càrrecs electes
L'alcaldessa de Vic preveu que la denúncia s'acabi arxivant o resulti en una simple falta administrativa
per Osona.com, 18 de juliol de 2019 a les 18:51 |
Anna Erra, aquest dijous a la tarda. | ACN
L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, celebra que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi decidit no admetre a tràmit la querella que un advocat d'Oviedo va presentar contra ella pels missatges independentistes i de suport als presos que durant unes setmanes es van difondre per la megafonia de l'Ajuntament l'estiu passat.
Tot i això, Erra ha denunciat que casos com aquest demostren la "persecució" que existeix contra molts càrrecs públics – per temes com el suport del consistori a l'1-O o les banderes als balcons- i també la "criminalització" que s'està fent de la política. "Hi ha molts alcaldes perseguits, però la realitat és que encara hi ha presos polítics a la presó esperant una sentència", ha lamentat. L'alcaldessa, assessorada per la seva advocada, preveu que la denúncia no tingui més recorregut i s'acabi arxivant o, com a molt, resulti en una falta administrativa.
La querella es va presentar per un delicte d'odi, a més de prevaricació i malversació, arran d'un missatge amb la veu de l'actor Lluís Soler –consensuat entre el consistori, l'ANC, Òmnium i els CDR-.
Ara, la sala civil i penal del TSJC, la competent ja que Erra és diputada al Parlament de Catalunya i, per tant, aforada, considera que els delictes "no s'ajusten als fets" com a il·lícit penal, i recorda que "fora dels períodes electorals en què les administracions estan especialment obligades a la neutralitat i l'objectivitat més absoluta" o sempre que algun òrgan judicial no ho determini, es permet certa "discrecionalitat en l'actuació política".
La sala, però, apunta que les administracions públiques han de servir amb objectivitat els interessos generals. En aquest cas, però, la sala no veu indicis penals en el missatge difós per megafonia i, per tant, la querella no prosperarà.
El missatge de megafonia començava amb un so de campanes imitant el toc de sometent. Amb la veu de l'actor Lluís Soler, el missatge deia: "No normalitzem la situació d'excepcionalitat i d'urgència nacional. Recordem cada dia que encara hi ha presos i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu: la independència de Catalunya". El missatge es va difondre durant el mes d'agost i s'ha tornat a escoltar puntualment en algunes concentracions a la plaça de Vic.
Interlocutòria d'inadmi... by naciodigital on Scribd
La megafonia independentista de l'Ajuntament de Vic no és delicte
Política, Ajuntament de Vic, Vic, Òmnium Cultural, Anna Erra, so, judicial, Assemblea Nacional de Catalunya | 0.865655 | curate | {"ca": 0.9982680983720125, "en": 0.0017319016279875303} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/60801/anna/erra/celebra/no/admissio/querella/megafonia/denuncia/persecucio/carrecs/electes |
mc4_ca_20230418_15_210741 | Megurine Luka - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Microsoft Windows(XP SP2 o posterior),Mac OS X,(Vocaloid NEO)
VOCALOID2 , VOCALOID4, Piapro Studio
humanoide de ficció, sintetitzador de veu, voice banking (en) i programari
Vocaloid 2 (en)
Luka Megurine (巡音ルカ Megurine Luka - CV03) és un banc de veu estrenat el 30 de gener de 2009 per VOCALOID2 de Crypton Future Media. El seu cognom combina Meguri (巡, circular o al voltant) i Ne (音, so), mentre que el nom Luka invoca les paraules homònimes japoneses de« Nagare» (流, flux) i «ca» (歌, cançó) o «ca» (香, olor), la qual cosa fa «cançons a tothom a mesura que corre aroma». Yuu Asakawa (浅川 悠) va prestar la seva veu per a aquest personatge. [1]
Un segon Producte del CV03, MEGURINE LUKA V4X, va ser posat en venda el 19 de març de 2015 per VOCALOID4 amb sis llibreries completament renovades igual inclou noves funcions I.V.I.C.（Enhanced Voice Expression Control), compatibilitat amb els paràmetres GWL (Growl - Grunyit) i XSY (Cross-Synthesis). [2]
1.1 Actualització
2 Disseny del Personatge
4.1 Debut a Amèrica del Nord
4.3 Figuretes
4.4 LincEnglish
La seva introducció va ser en primer lloc, pel codi (CV03), i la seva existència va ser donada a conèixer durant les promocions del debut dels Kagamine i estava destinada a ser l'última dels vocals de la serie CV, al gener de 2009 la primera lletra del seu cognom va ser revelat amb la promesa de més informació per venir. El 6 de gener del mateix any, Megurine Luka va sortir a la llum. Igual que els seus dos anteriors personatges, Crypton va anunciar la base de dades vocals Luka com a «japonès». [1]
No obstant això, igual que amb Rin Kagamine, un segon voicebank es va mostrar poc abans del seu llançament que li va donar capacitat per cantar en anglès. Al moment de l'aparició de Luka, va haver-hi un alt creixement en l'interès en la parla d'anglès en els Vocaloid. [3]Luka ofereix els dos idiomes pel preu d'un als usuaris japonesos de Vocaloid, donant-los l'oportunitat de provar les seves habilitats capaces en anglès. El seu voicebank en anglès es va produir en una sèrie d'enregistraments experimentals. El procés d'enregistrament es va dur a terme durant 8 mesos per produir el voicebank. [2]
Crypton va escollir el seu nom per expressar la seva esperança que vagi més enllà de les fronteres i barreres culturals. Luka va ser dissenyada per l'il·lustrador japonès Kei, que havia creat prèviament els dissenys de Miku Hatsune i els Kagamine. No obstant això, a diferència dels personatges anteriors de la sèrie, el seu vestit no es basa en un uniforme escolar. Només uns dies després del seu llançament, es van produir moltes cançons amb la seva veu. En el top 70° setmanal de Vocaloid (02 de febrer 2009), moltes de les cançons de Luka va aparèixer en el Top 30, copejant fortament a la Diva més coneguda d'aquest programa Hatsune Miku. [1]
Starry Sky and Snow Ball
Poison Apple & Cinderella (Full Ver.)
Luka és un dels actuals membre de la sèrie de caràcters de veu per rebre un append. L'enregistrament va començar a principis de 2011 per Megurine Luka Append. Es va confirmar que el projecte començarà recentment acabats MEIKO i KAITO. S'han publicat en internet varis donem de versions beta per a aquest programari. El primer ús comercial de Luka Append és en l'àlbum «VOCALOID民族調曲集», ella canta únicament la cançó «星空と雪の舞踏会 (Zeal mix) / このり». Més tard VOCALOID APPEND va usar la versió beta de l'Append de Luka. Un vídeo amb les mostres de l'àlbum VOCALOID APPEND es va pujar el 17 de desembre de 2011. [2][4]
Amb l'arribada de VOCALOID3, Megurine Luka Append va ser cancel·lat per realitzar nous enregistraments amb el nou programari. Per a desembre de 2013 va ser revelat que estaven treballant als bancs de veu per Megurine Luka V3. A més, també es va confirmar un banc de veu «Power». [4][5]
El 30 de gener de 2014 (el seu cinquè aniversari) Crypton va revelar que Megurine Luka V3 havia passat de fase alfa a fase beta i que estan planejant fer la seva veu una mica més flexible. Mesos després, es va donar a conèixer el seu segon banc de veu, «Whisper». Més informació es donaria a conèixer en la Miku Expo 2014, que es va dur a terme a la ciutat de Nova York. Una banda que tocaria en la convenció, va practicar amb el voicebank en anglès de Megurine Luka V3. També es va comentar que els seus nous voicebank serien posats en venda a principis de 2015. El 10 d'octubre, Crypton va publicar la silueta del que seria «Megurine Luka V3». El 07 de novembre, la pàgina de Crypton per les seves Vocaloid es va modificar per mostrar nova informació sobre ella, a més de revelar les seves noves veus. [4][2]
Megurine Luka V4X[modifica]
No obstant això, al moment d'anunciar el nou editor de VOCALOID4 el 20 de novembre de 2014, es va confirmar que en realitat els seus bancs de veu serien realitzats amb dita editora i, a més, es va mostrar el seu disseny. [6]
Compta amb sis bancs de veu, ja que ella és bilingüe se li va donar dues expressions per a cada idioma, els bancs per idioma poden barrejar-se amb la funció Cross-Synthesis. Les expressions són Hard i Soft (amb i sense EVEC) per al Japonès i per a l'idioma anglès; Straight i Soft. La funció I.V.I.C. conté dues respiracions (curta i llarga), quatre nivells d'extensió en les consonants i 9 "colors de veus", dels quals es van descartar: Power3, Double i Closed. [7][2]
Els colors per als seus bancs I.V.I.C. són: Whisper, Soft, Husky, Native, Power1, Power2, Cute, Dark i Falsetto. [8]
LUKA V4X va ser alliberada el 19 de març de 2015 per VOCALOID4. [9][10]
Sugarvine(Short Veure.)
r. i. p.=RELEASE(Short Veure.)
Disseny del Personatge[modifica]
L'aparença de Luka Megurine són ulls color blau safir i cabell llarg rosa fins a la seva esquena baixa, amb una alçada d'1.78 cm, la seva vestimenta es basa en els colors negre i daurat. En el seu braç esquerre té una marca que diu 03 en vermell i a baix diu Luka. Té una brusa sense mànigues negra amb brodats daurats amb unes xarxes en les espatlles. Amb una faldilla per sota dels genolls negra amb les ribes daurades i oberta dels dos costats, té unes botes daurades amb cordons negres i amb unes mitjanes negres a la meitat de les cuixes, té una màniga daurada en el seu braç dret com les de Miku i els Kagamine. [2]
Llibreria[2]
Gènero musical recomendat
Megurine Luka JAP Latin, Jazz, Ethno Pop, House, Dance, Electrónica 65-145BPM D3-D5
ENG Latin, Jazz, Ethno Pop, House, Dance, Electrónica 60-145BPM D3-D5
MEGURINE LUKA V4X Hard Jazz, Pop, Dance, Electrónica 50-170BPM E2-F4
Soft Jazz, Pop, Dance, R&B 50-170BPM E2-F4
ENG Straight Electrónica, Pop, Dance, R&B, Rap 50-170BPM G#2-C4
Tot i la inclusió d'Anglès, Megurine Luka no estava dirigit a una audiència mundial i va ser un producte dirigit als fabricants japonesos.
Debut a Amèrica del Nord[modifica]
Juntament amb el debut de Miku a EUA, altres piapros van fer el seu debut al seu costat. Megurine Luka aparèixer al costat de Miku al concert de Los Angeles. En 2016 estaran en ciutats de Canada i Mèxic. [4]
Megurine Luka 3D[modifica]
Un paquet de dades 3D per al programari Shade 12 basic va ser anunciat com Megurine Luka 3D. El paquet està disponible en anglès. Un Blu-Ray amb el PV també es va fer la venda el 8 de juny de 2011, el video va ser creat per Ikeda. Aquest és el paquet únic a tot el paquet de programari 3D fins ara per Vocaloid, Inclou quatre jocs complets de roba, usada en conjunt posis i més. [4]
Figuretes[modifica]
Luka té diverses figures basades en ella. Exclusivament figures van ser venudes durant l'esdeveniment 2009 del tresor festa de Megurine Luka.Durante les temporades de 2009 i 2010, ella va aparèixer en conjunts de Good Smile estatuetes de carreres. Una figureta especial de es va fer sobre la base del PV "Toeto". [11][12]
LincEnglish[modifica]
LincEnglish està col·laborant per fer ús de Megurine Luka i Miku Hatsune per fer les seves voicebanks Anglès i s'utilitza per ensenyar als nens japonesos "Anglès". Les lliçons són "vinguda [sic] aviat", segons l'anunci. [4]
Megurine Luka ha aparegut en diferents concerts després de la seva publicació al mercat. El Primer A en el que va aparèixer va ser el "Miku no Hi Kanshasai 39 Donar Dia" el 09 de març de l'any 2010 on va interpretar les cançons Luka Luka ★ Night Fever, Hoshikuzu Utopia, Double Lariat, Just be friends, i Magnet, juntament amb Hatsune Miku. El Segon concert on va aparèixer va ser al Hatsune Miku Live Party 2011, interpretant les cançons de World's End Dancehall, Double Lariat, No Logic, RIP=RELEASE, Japanese Ninja Nº1! i Luka Luka★Night Fever. [4]
Més tard el 2 de juliol de l'any 2011 al Mikunopolis a Los Angeles en solitari va interpretar Luka Luka★Night Fever, Just Be Friends i una versió en anglès de World’s End Dancehall juntament amb Hatsune Miku. Aquest va ser el primer concert als Estats Units. [4]
Altres concerts oficials on ha aparegut són: Hatsune Miku partit en viu 2011 (Mikupa) a Sapporo, Hatsune Miku Live Party 2011 (Mikupa) a Singapur, Hatsune Miku Live Party 2012 (Mikupa) a Tòquio, Hatsune Miku Live Party 2012 (Mikupa) A Hong Kong i Taiwan, Hatsune Miku Live Party 2013 (MikuPa) a Sapporo, Hatsune Miku Live Party 2013 (MikuPa) en Kansai, Hatsune Miku Magic Mirai 2013, Hatsune Miku EXPO 2014 a Indonèsia, Hatsune Miku Magic Mirai 2014, Hatsune Miku EXPO 2014 a Los Angeles i Nova York, Snow Miku LIVE! 2015 presenta Miku EXPO Live Set, Hatsune Miku EXPO 2015 a Xangai i Hatsune Miku Magic Mirai 2015. [4]
Fins ara a causa de la quantitat de paraules que pot pronunciar en ambdós idiomes no ha presentat problema en japonès, tal com els altres Vocaloids. Fins i tot, el seu anglès és més reduït que el dels Vocaloids netament anglesos, de manera que és difícil de manejar. Com Vocaloid bilingüe té una capacitat superior en el maneig de tots dos idiomes. No obstant això, una biblioteca de dades addicional de paraules en anglès per a la seva diccionari Anglès està disponible. [3] El seu Voice Bank té la possibilitat de ser manejat en anglès, així com un normal Vocaloid Anglès, de manera que un usuari que pugui solucionar els problemes bàsics de la pronunciació en anglès, no tindran problemes per adaptar-la a cantar en altres idiomes. En general, Luka serveix per tancar la bretxa entre els dos idiomes i ha demostrat ser el seu atractiu com una Vocaloid. Ella serveix com una Vocaloid ideal per als usuaris de parla anglesa que planegen utilitzar Vocaloids japonès i viceversa per als usuaris que no estan tan acostumats a parlar anglès i la planificació sobre l'ús de Vocaloids en anglès. Luka és un dels voicebanks mes suaus del Vocaloid2 i no és tan agitat o agut com els seus predecessors de la sèrie CV. [13]
Ella al costat de Sonika aconsegueixen la més alta 2a nota aconseguida per un Vocaloid que és # D5 ,, el més alt és comú per Miku Hatsune i Prima al # E5. [1]
Ella també és poc realista pel fet que pertany a la sèrie CV de Crypton. En general té menys versatilitat que els anteriors Vocaloids i la seva veu suau pot crear problemes amb la pronunciació i la claredat. [5]
Alguns fans de Vocaloid comenten que canta millor que els Vocaloids anglesos. Tanmateix, com sol succeir amb això, els fans són sovint inconscients dels límits del seu diccionari Anglès en comparació amb Vocaloids només anglesos. Mentre que ella té de fet moltes cançons cantant a l'anglès, les diverses tècniques han hagut d'aplicar per aconseguir el mateix nivell d'èxit que una Vocaloid anglès és capaç d'arribar més fàcil.
Segons el seu dissenyador de KEI, per la seva programa bilingüe, el seu disseny va ser fet per a ser asimètrica, de manera que des de diferents angles que es veuria diferent.
El seu disseny incorpora instruments de vent. El ris d'or al pit de disseny imita instruments de vent i un òrgan circulatori. La joia al coll representa la humitat en l'aire i les gotes d'aigua.
Segons dades proporcionades per creadors, la seva edat oficial és 20 anys, la seva altura és de 1,79 m i el seu pes és 60 kg.
↑ 1,0 1,1 1,2 «My Vocaloid - Megurine Luka». [Consulta: 15 abril 2017].
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «巡音ルカ V4X | クリプトン» (en ja). [Consulta: 13 abril 2017].
↑ 3,0 3,1 «[VOCALOID2情報サンプル音声公開 – SONICWIREブログ]» (en ja). [Consulta: 13 abril 2017].
↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Megurine Luka» (en castellà). Vocaloid Wiki.
↑ 5,0 5,1 «piapro.net» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2017].
↑ «crypton_wat on Twitter» (en català). Twitter.
↑ «Crypton Announces Details on Megurine Luka V4X» (en anglès). Vocaloidism, 20-11-2014.
↑ «巡音ルカV4X紹介 第2回：「VoiceColor」の種類追加のお知らせ – SONICWIREブログ» (en ja). [Consulta: 13 abril 2017].
↑ «Crypton Projects Luka V3 for Q1 2015 and Rin/Len V3 for Q3 2015» (en anglès). Vocaloidism, 10-10-2014.
↑ «New Features in New Luka» (en anglès). Vocaloidism, 07-11-2014.
↑ «『３連休はいかがお過ごしでしたでしょうか？ゲームショウに行って帰ってきたんだお！』» (en ja-jp). フィギュアメーカー・グッドスマイルカンパニー勤務 『カホタンブログ』.
↑ «『まさかのまぐろのオオマさんも…！「figma 巡音ルカ」さんで遊んでみたお！』» (en ja-jp). フィギュアメーカー・グッドスマイルカンパニー勤務 『カホタンブログ』.
↑ «[Vocaloid2情報巡音ルカデ・モソング2 – SONICWIREブログ]» (en ja). [Consulta: 13 abril 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Megurine_Luka&oldid=23455570»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 maig 2020 a les 01:06. | 0.65439 | curate | {"ca": 0.8547357082403632, "en": 0.04008617373239978, "es": 0.030545510502423635, "it": 0.0011541124874971146, "uu": 0.003462337462491344, "mk": 0.0009232899899976918, "fr": 0.009771485727475571, "ba": 0.0004616449949988459, "zh": 0.0005385858274986535, "ar": 0.0023082249749942292, "pt": 0.013464645687466338, "ko": 0.0006155266599984612, "uz": 0.00023082249749942294, "ru": 0.0033853966299915365, "uk": 0.004385627452489036, "ja": 0.027390936369931524, "de": 0.00653997076248365} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Megurine_Luka |
mc4_ca_20230418_14_283727 | EMPRESES ÒBIT
Actualitzada 15/06/2019 a les 10:03
Sota la seua gestió ha continuat l’expansió fins a arribar a vendre els productes a 116 països || Va ser directiu del Barça i va destacar per la tasca a la fundació del club
El president de Borges International Group (BIG), Ramon Pont Amenós, va morir ahir a la seua casa familiar als 82 anys acompanyat dels seus pròxims, segons va informar la companyia, que compta a Tàrrega amb la planta oleícola capçalera del grup. Pertanyent a la tercera generació familiar, va participar molt activament en la gestió del grup. Sota la seua presidència, des del 2007, BIG ha continuat la seua expansió fins a arribar a 116 països en els quals comercialitza els seus productes actualment. Destaca de manera especial la seua participació en el lideratge mundial de la companyia en la difusió de l’estil de vida i productes de qualitat mediterranis al voltant del món. Durant la seua llarga trajectòria, Ramon Pont Amenós, nascut a Tàrrega i que es va incorporar al Grup el 1959 després de finalitzar els seus estudis internacionals, ha centrat bona part de la seua tasca en la difusió dels valors de l’empresa familiar a tots els seus col·laboradors, empleats i clients.
“Caracteritzat pel seu esperit emprenedor, vitalista i humanitari, Ramon Pont deixa un llegat empresarial d’èxit, així com una empremta humana inesborrable als equips als quals va transmetre l’ambició per l’assoliment i consecució dels objectius vinculats a l’esforç i creixement”, va destacar la companyia. “La família Pont, fundadora de Borges l’any 1896, i els membres del qual integren ja la quarta generació d’empresaris de la companyia, així com l’equip de professionals que va treballar sota les directrius del Consell d’Administració que va presidir fins a la seua mort Ramón Pont, asseguren la continuïtat de totes les activitats del grup, el seu enfortiment i expansió internacional”, va destacar. Borges International Group va assolir els 820 milions d’euros en vendes a l’exercici fiscal 2017/2018, un 10 per cent més que l’any anterior, fet que en volum significa un total de 369.000 tones.
Borges International Group, amb fàbrica a Tàrrega, va assolir els 820 milions en vendes a l’últim exercici
A més de la seua carrera professional, Pont Amenós es va incorporar a la Junta Directiva del Barça el juliol del 2010, com a integrant de la candidatura de Sandro Rosell guanyadora de les eleccions. Era el directiu més veterà de la Junta i va renunciar al càrrec el febrer del 2018 per motius personals. El seu lloc va ser ocupat pel seu germà Josep Pont, que va ser ratificat en l’assemblea de socis compromissaris de l’octubre passat. Després de la seua dimissió com a directiu, va continuar com a patró de la Fundació Barça, a la qual va estar molt lligat des de la seua arribada al club, com va explicar el Barça. | 0.88068 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.segre.com/noticies/economia/2019/06/15/mor_president_del_grup_borges_ramon_pont_als_anys_79062_1107.html |
macocu_ca_20230731_1_480509 | Conscienciació i bons hàbits en ciberseguretatmarqueting2022-01-11T09:07:35+01:00
Project Description
Conscienciació i bons hàbits en ciberseguretat
Títol: “Oficina Acelera Pyme. Ciberseguretat: conscienciació i bons hàbits”
Continguts
Segons SonicWall, l’any 2020 es van produir més de 304,6 milions d’atacs de ransomware al món. Aquesta xifra va esdevenir totalment un rècord ja que va superar la de tots els atacs d’aquest tipus registrats fins al moment.
A més a més, darrerament als mitjans de comunicació s’han donat a conèixer diversos ciberatacs que han afectat a empreses de tots tipus. Així doncs, el context que queda dibuixat mostra que tots els negocis i organitzacions poden ser susceptibles de viure un atac.
És molt important garantir la protecció completa començant per la conscienciació dels equips de treball.
Ponents
Els continguts de la sessió en línia aniran a càrrec de Claudia Mena, tècnica en conscienciació de Verne Technology Group i de Rafael Martínez, enginyer de ciberseguretat de la mateixa entitat.
Estic cercant | 0.75894 | curate | {"ca": 0.9747817652764307, "en": 0.02521823472356935} | |
mc4_ca_20230418_14_606054 | Planeja el teu cap de setmana a Formentera Hotel Rosales Formentera | - Obert tot l´any
Planeja el teu cap de setmana a Formentera
Punts imprescindibles per al teu viatge
El més típic de l'estiu és passar un cap de setmana a Formentera. Venir de divendres a diumenge a gaudir de la petita de les Illes Pitiüses és una ecapada que no pots oblidar fer, especialment a la primavera o estiu.
Volem que aprofitis el temps i no deixis res per fer durant aquest cap de setmana a Formentera. Aquí d'tejamos una sèrie de consells perquè planifiquis el teu viatge:
- L'hotel. El primer que has de consultar és la disponibilitat d'hotel per passar una o dues nits de cap de setmana. Com són els dies de més afluència a l'illa, t'aconsellem que ho miris amb antelació. A la nostra pàgina web www.rosales-formentera.com sempre tindràs tota la nostra disponibilitat actualitzada i podràs fer la teva reserva sense intermediaris. La nostra situació és privilegiada, estem a 200 metres de la platja, a la zona més urbana de l'illa.
- El transport. Per arribar a Formentera et caldrà desplaçar-te en vaixell des de la illa d'Eivissa. Consulta els horaris de ferri i el tipus d'embarcació que necessites reservar depenent de si viatges amb vehicle o no. És important que sàpigues que durant els mesos de juliol i agost has de sol·licitar autorització per entrar amb el teu vehicle a l'illa al web www.formentera.eco. També pots demanar-nos ajuda per reservar un cotxe o moto de lloguer a Formentera a través de l'e-mail [email protected].
- Què fer. L'imprescindible és gaudir de les espectaculars platges. Reserva taula en algun dels restaurants més populars i prova els plats tradicionals. A l'Hotel Rosales tens el nostre restaurant a la carta en què menjaràs de meravella. Informa't sobre l'oferta complementària a la nostra recepció: lloguer de bicicletes, excursions a cavall, rutes culturals per visitar els fars, les torres de vigilància i altres elements patrimonials.
- Recorda. Un cop estiguis a l'illa gaudeix! Això és essencial. Un cop posis un peu a l'illa de Formentera oblida't de tot el que deixes pendent i dedica't a seguir el teu planning de viatge. Només pots tocar el mòbil per fer fotos i publicar-les a les xarxes socials. Et deixem que els donis enveja als teus amics i familiars. | 0.800381 | curate | {"ca": 0.984526967285588, "fr": 0.004420866489832007, "es": 0.006631299734748011, "pt": 0.004420866489832007} | http://www.rosales-formentera.com/ct/noticias.php?id=OTE= |
naciodigital_ca_20220331_0_237947 | A finals d'octubre el govern de Terrassa (Tot per Terrassa i ERC-MES) van decidir estudiar la viabilitat de municipalitzar la gestió del servei d'autobusos de la ciutat. Ara, quatre mesos després el govern considera que la gestió externa és la més viable pel Consistori, tant pel que fa el context econòmic i de limitacions pressupostàries actuals.
En aquest temps el consistori ha encarregat l'estudi de les dues opocions a l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), des del punt de vista econòmic, jurídic i organitzatiu així com també analitzant els costos i els riscos que suposaria la gestió directa del transport públic de Terrassa. Com a resultat de l’anàlisi de l’AMTU, complementat amb un informe elaborat pels serveis municipals, es conclou que "la concessió amb transferència del risc operacional i propietat dels mitjans és l’alternativa més favorable als interessos municipals".
Així l'opció del servei externalitzat aporta com a elements destacats: menors fluctuacions en l’aportació municipal ja que a concessió fixa un preu de sortida i s’adjudica per un període de 10 anys; major flexibilitat per adaptar i renovar la flota; o menys limitacions legals en la contractació de recursos humans i materials per cobrir necessitats variables o sobrevingudes en la gestió del servei. També es destaca que la propietat privada dels vehicles comporta que aquestes inversions no computin dins el balanç públic de l’Ajuntament.
ple municipal
El nou govern estudiarà la viabilitat de municipalitzar el servei d'autobusos de Terrassa
El
Nou concurs públic
Aquest estudi s'ha fet després de diverses pròrrogues forcoses de la licitació del servei a TMESA pel període de temps que resulti necessari, fins que un nou gestor es faci càrrec del mateix, i com a màxim fins el 31 de desembre del 2020.
Ara el Concistori ha encarregat a l’AMTU l’actualització de l’expedient de licitació del nou contracte de gestió del servei municipal i ha iniciat la revisió dels tràmits preparatoris per engegar la licitació. L’objectiu és que el servei es pugui licitar abans de final d’any.
Els autobusos de Terrassa, en context
L'Ajuntament de Terrassa és titular del servei de transport de viatgers per autobús que es gestiona de manera indirecta, sota la modalitat d’una societat d’economia mixta, per part de Transports Municipals d’Egara SA (TMESA). El capital de TMESA està constituït en el seu 80% per la societat Corporación Espanyola del Transporte SA, integrada en el grup Avanza, i en un 20 % per l'Ajuntament de Terrassa.
TMESA es va constituir el 19 de setembre de 1989, prèvia licitació pública i acord d’adjudicació, adoptat pel Ple de l’Ajuntament en sessió de 8 de setembre de 1989. TMESA està efectuant el servei urbà de transport de viatgers d’acord amb la fórmula de gestió que es va establir l’any 1989, empresa mixta, i mitjançant el contracte per a la gestió i explotació del servei que tenia una durada inicial prevista de 20 anys, amb possibilitat de pròrroga fins a 10 anys més.
El 26 de setembre de 2013, el Ple va aprovar el canvi en la forma de gestió del servei de transport públic col·lectiu i urbà de viatgers de Terrassa, de l’actual modalitat de societat d’economia mixta, en què l’Ajuntament participa, a la modalitat de concessió. En sessió de 13 de desembre de 2013, l’acord d’aprovació de l’expedient de contractació per adjudicar el contracte de gestió del servei de transport col·lectiu, públic i urbà de viatgers de Terrassa.
Després de dues anu·lacions d'acords d'adjudicació del contracte, el ple de 22 de maig de 2015, el Ple va aprovar l’acord de desistiment del procediment d’adjudicació del contracte de gestió del servei de transport col·lectiu, ¡ públic i urbà de viatgers de Terrassa. En data 8 de juny de 2018, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència favorable a les pretensions municipals, confirmant l’adequació a dret de l’acord municipal de data 22 de maig de 2015 pel qual es va desistir del procediment d’adjudicació iniciat per acord del Ple municipal de data 13 de desembre de 2013.
En data 29 de desembre de 2017, es va signar un conveni de col·laboració entre l’Autoritat Municipal del Transport Urbà (AMTU) i l’Ajuntament de Terrassa per a l’assessorament I l’assistència tècnica i jurídica per la licitació del nou contracte de gestió i explotació del servei municipal de transport públic col·lectiu i urbà de la ciutat de Terrassa. El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 21 de gener de 2019, va aprovar l’inici de l’expedient i la realització d’uns tràmits preparatoris per a la contractació de la concessió. | 1 | perfect | {"ca": 0.9967284623773174, "en": 0.0028353326063249727, "es": 0.0004362050163576881} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/72484/terrassa-descarta-municipalitzar-autobusos-seguira-amb-gestio-indirecta |
cawac_ca_20200528_10_14602 | Notícies
Èxit de los noies de la secció d'esgrima del club esportiu INEF Barcelona
CE INEF Barcelona
Fa 3 anys vam començar, a la secció d'esgrima del club esportiu INEF de Barcelona, un projecte que es denominava "Olímpiques 2016". Un projecte de col·laboració entre l'INEFC i la Federació Catalana d'Esgrima i que representava una petita llavor del que ens agradaria fos una futura realitat.
Les nenes que van iniciar el projecte amb 10-11 anys ara ja han començat a disputar competicions federades i en les darreres setmanes ens han donat les primeres alegries: | 0.728932 | curate | {"pt": 0.014311270125223614, "ca": 0.9552772808586762, "en": 0.03041144901610018} | http://www.inefc.cat/inefc/AppPHP/news.php?id_pagina=6&id_post=36 |
mc4_ca_20230418_17_353464 | Papió anubis - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Papio anubis)
Espècie Papio anubis
El papió anubis o babuí anubis (Papio anubis) és un membre de la família dels cercopitècids (micos del Vell Món). És l'espècie més estesa de tots els papions: viu en 25 països d'Àfrica, des de Mali a Etiòpia i Tanzània. També n'hi ha poblacions aïllades en algunes regions muntanyoses del Sàhara. Viu a les sabanes, estepes i zones boscoses. És conegut pels sons que produeix.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papió anubis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Papió_anubis&oldid=19145648» | 0.671508 | curate | {"ca": 0.866877971473851, "sv": 0.13312202852614896} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Papio_anubis |
racoforumsanon_ca_20220809_1_836300 | «Intereconomía» independentista?El propietari de Canal Català compra la senyal de 105TV al Grupo Godó per crear una televisió adreçada al públic sobiranista amb un model similar al de la cadena espanyolistaLogo de canal Catalàhttp://www.naciodigital.cat/noticia/39840/intereconomia/independentista 105TV dóna pas a la 'Intereconomía catalanista'El Grup Godó cedeix a Canal Català el senyal que transmetrà uns continguts "políticament incorrectes" i copiarà els formats d'Intereconomía però dirigits a l'independentisme català. La cadena de l'italià Nicola Pedrazzoli es reestructura i abandona vuit senyals de televisió local Nicola Pedrazzoli, propietari del Canal Català 17/02/2012 21:34El polèmic canal Intereconomía tindrà la seva contrapart catalanista. L'empresari italià Nicola Pedrazzoli ha adquirit el senyal de 105TV, fins ara en mans del Grup Godó, per crear el primer canal de televisió "obertament catalanista" i "políticament incorrecte". El propietari de la xarxa de televisions locals Canal Català abandonarà, gairebé amb total seguretat, vuit de les 14 emissores per reforçar els recursos en la seva nova operadora amb difusió en tota Catalunya. L'empresa conservarà els senyals rendibles: Barcelona, Sabadell, Granollers, Tarragona, Lleida i Girona. La resta seran retornades al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, CAC, i redistribuirà el personal per donar cobertura al nou canal, amb imatge renovada, que copiarà els continguts que han fet reeixit a Intereconomía. "Tindrem dos programes equivalents a les apostes més fortes d'Intereconomía. 'En defensa pròpia' serà un espai semblat a 'El Gato al agua' però amb un debat molt catalanista i independentista i 'La Ronda' que manté un estil similar al de 'Punto Pelota' però amb comentaristes i seguidors del FC Barcelona", explica Pedrazzoli. 10 milions per al començament El nou senyal està condicionat a l'aprovació final del CAC. Si reben una autorització ràpida, el canal estaria preparat per iniciar operacions en un mes. L'empresa calcula que haurà d'ampliar la plantilla entre set i 10 persones més per cobrir els 60 treballadors necessaris i té prevista una inversió d'uns 10 milions d'euros durant el primer any. L'empresari que controla bona part de les televisions locals a Catalunya considera que fins ara ni TV3 ni la televisió privada del Grup Godó, 8TV, han copat el públic català nacionalista i independentista. "No hi ha mercat publicitari per competir amb altres canals, però sempre hi ha espai per a un producte nou", assegura. El Grup Godó ha confirmat el traspàs però va declinar fer públic la quantitat de l'operació. El nou canal, que abordarà majoritàriament temes polítics i econòmics, recorrerà per primera vegada a productores externes per aconseguir uns continguts variats. La companyia aspira a captar l'1% de l'audiència en el primer any d'emissions. http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/02/105tv_dona_pas_a_la_intereconomia_catalanista_28352.php
Espero que no
En Colltort també espera que no.
Quan parles de colltort de qui parles?...
Del Conde. (Javier Godó).
Doncs jo què em pensava que parlava d'en Jose Antich...
L'Antich no te pas el coll tort....
com sembla que no tingui coll... de vegades ho sembla | 0.844596 | curate | {"ca": 0.936150234741784, "es": 0.04006259780907668, "fr": 0.02378716744913928} | |
macocu_ca_20230731_8_76137 | Cercador
Inicia sessió
“Tots els que van dissenyar la repressió l’1-O tenen antecedents per delictes de tortura"
Parlem sobre el desenvolupament del judici als líders independentistes amb Iñaki Rivera, portaveu de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i membre de la plataforma International Trial Watch.
Com valora el desenvolupament del judici després de 13 setmanes?
El que hem vist des de la setmana u és la inversió de l'ordre interpretatiu entre drets fonamentals i delicte. Com és possible que el que és exercici de drets fonamentals -especialment la llibertat d'expressió, reunió i associació- reconeguts a la Constitució espanyola es tractin com a delictes, en compte de fer al revés? És a dir, de preguntar per l'exercici d'aquests drets i no la conversió en fets delictius.
Què suposa aquest fet?
Tot això provoca el que s'anomena chilling effect, és a dir l'efecte dissuasiu. No només és un missatge per als presos i preses, sinó també per al conjunt de la ciutadania. És un missatge dissuasiu de la protesta.
Hi ha d'altres qüestions?
Em sembla especialment preocupant la greu manca de proporcionalitat entre la gravetat dels càrrecs de l'acusació i la prova practicada fins ara. Això és especialment preocupant en la mesura que les persones continuen privades de llibertat. Ara que fa tres mesos que dura de judici i ens apropem al darrer mes, aproximadament, cada cop considerem més insostenible la privació de llibertat quan crec que tothom dona absolutament per descartada l'acusació per rebel·lió. Esperem que els fiscals la retirin ara al tràmit de conclusions. Si es dona tant per descartada, no es pot mantenir de cap de les maneres, després de la prova practicada, la presó preventiva, una situació d'extrema excepcionalitat. Cada vegada crida més l'atenció i està en directa contradicció amb tota la normativa del Consell d'Europa sobre sancions aplicades a la comunitat. És a dir, la cerca de mesures alternatives a la privació de la llibertat.
Si alguna cosa queda provada, és el caràcter pacífic dels participants de l'1-O. Al contrari, hi va haver violència per part de la policia. Si ens queda cap mena de credibilitat en l'administració de la justícia i la validesa del dret, esperem que diran que no hi ha rebel·lió. No tenen elements per fonamentar la violència. No podran mantenir els càrrecs.
En canvi, sedició sí?
La sedició és completament diferent. Tu pots qualificar de sedició gairebé qualsevol cosa, una manifestació de l'1 de maig, un tall de carretera, una vaga general... Com a agrupació tumultuària que vol impedir l'execució d'un acte administratiu o judicial és tan ambigua que qualsevol cosa podria ser qualificada com a tal. Si va dirigit al 20 de setembre, en tant que la gent reunida a Gran Via intentaven impedir l'entrada de la secretaria judicial, entenem que tampoc, la diligència es va practicar. No ho van aturar. La sedició tampoc la veig. El que veig clarament és l'exercici d'un dret fonamental en defensa de la democràcia. Però, sóc conscient que la sedició pot tenir un grau menor que és la temptativa o la conspiració. A Madrid s'especula molt que una condemna menor d'aquest tipus fos la que apliques el Tribunal. A mi em sembla completament inacceptable.
Val també per l'1-O?
No. L'1 d'octubre no hi ha rebel·lió, no podem pensar que hi ha sedició, tampoc malversació. Queda en dubte la qüestió de la desobediència, per les advertències del Tribunal Constitucional. Aquí hi ha dubtes. Si considerem que l'1-O el va fer la societat civil, seríem més de dos milions de persones les que hauríem de ser acusades per aquest delicte. Tots vam desobeir la prohibició del Constitucional.
També s'han fet moltes crítiques al desenvolupament processal...
Hi ha una greu vulneració del dret de defensa, el principi d'igualtat d'armes i el principi de contradicció. Estan reconeguts a l'article 24.2 de la Constitució espanyola i a l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Per què?
Per fer-ne un petit resum, es vulnera el dret de defensa perquè durant la llarga durada del judici no habiliten la possibilitat temporal de preparar la defensa en condicions amb converses privades entre advocats i defenses. Després, d'una manera clamorosa es fa una prohibició sistemàtica de l'exhibició de vídeos per buscar d'aclarir les contradiccions del que és la principal prova de les acusacions: els policies nacionals i guàrdies civils que han estat declarant en oberta contradicció amb el que surt als vídeos. Aquesta impossibilitat deixa les defenses en una impossibilitat d'exposar la contradicció. Als judicis estem acostumats al fet que quan tenim un testimoni a la sala dient una cosa en contradicció amb el que va declarar fa un any, demanes a la sala que exhibeixi el document per tal d'aclarir la contradicció. Aquesta trava constant fa que la vulneració del dret de defensa sigui molt acusada. Els advocats i advocades no poden fer altra cosa que consignar la seva protesta. Aquesta només servirà, en el millor dels casos, per a recursos posteriors. Això és una de les vulneracions més greus.
Què suposa que el judici sigui televisat?
No és fàcil d'explicar. Nosaltres considerem que és la trampa de la televització del judici. Per una part, està molt bé l'exhibició del judici que el converteix en un espectacle públic de caràcter televisiu. Segurament això té a veure amb el principi de publicitat i al s.XXI això passa pel senyal televisat. Té una altra cara, que no està explicada, i converteix la televització en una trampa que ja veurem com acaba. Em refereixo a la televització dels testimonis policials que han tingut la possibilitat d'escoltar la declaració dels altres testimonis i arriben amb uns testimonis absolutament mancats de l'espontaneïtat i la frescor pròpia d'una declaració no entrenada. Això té una importància decisiva quan podem demostrar que el centenar llarg de policies són testimonis que "curiosament" tots repeteixen un mateix relat i utilitzen un mateix vocabulari.
Expliqui's...
Estem treballant amb un programa de localització de paraules claus i es dona una repetició de paraules com muralles humanes, clima insurreccional, violència ambiental o tumult. Són expressions que ningú fa servir de manera espontània i que, curiosament són les paraules que utilitza el codi penal per la definició dels delictes. Van ser pronunciades per primera vegada pels comandaments del ministeri de l'interior. És molt significatiu, per dir-ho prudentment, que tots els testimonis de rang inferior que van parlant utilitzen el que va dir el seu cap dies abans. Això és un testimoni que perd fiabilitat, que està entrenat i que ha pogut escoltar el que han dit la setmana abans. Això està en oberta contradicció amb els articles de la Llei d'Enjudiciament Criminal que prohibeixen, amb rang legal, de la comunicació i la contaminació entre testimonis. Aquí, tota la història de la televització del judici, queda convertida en una eina per anar contra una prohibició de la Lecrim. Això porta una discussió entre dues possibilitats jurídiques. Si es pot arribar a demostrar que el testimoni no només no diu la veritat sinó que a més està acomodant la seva declaració a la feta per un superior jeràrquic seu, cal discutir si això comportaria la nul·litat del procediment jurídic o no arriba a tant, però sí que afecta la credibilitat del testimoni. Aquí s'obre un interrogant molt fort. Si això comporta una afectació molt greu a la credibilitat, la prova no podria ser tinguda en compte per fomentar les acusacions.
Hi ha res més que vulgui destacar?
Des de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona vam fer una investigació sobre els antecedents penals que vam començar a escoltar quan el president de la Sala Segona preguntava als set comandaments del Ministeri d'Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil sobre si havien estat condemnats en alguna ocasió. Vam començar a notar algunes respostes evasives, algun oblit molt sospitós de president que no feia la pregunta en algun cas i vam començar a fer un estudi. De Nieto a Pérez de los Cobos o Trapote. Tots els comandaments que van dissenyar l'operatiu de repressió de l'1 d'octubre. Aquestes set persones, tots tenen antecedents penals per delictes de tortura, maltractaments en el camp de la lluita antiterrorista en els últims 20 anys. Fins i tot un, per delictes d'assassinat d'un jove que va ser amnistiat. Per tant, són persones directament entrenades en la lluita contra el terrorisme i que no van deixar d'utilitzar una metodologia no legal. En el cas de Portu, de Sarazola, de Kepa Urra, en tres casos que Espanya va ser condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans per tortura.... Quan vam publicar tot això, la conclusió és molt òbvia: no van anar a buscar a qualsevol per dissenyar la repressió de l'1-O, van buscar la gent de la lluita antiterrorista més preparada, sense importar que estiguessin condemnats per delictes tan greus com la tortura. Si a tot això s'hi afegeix la feblesa de les acusacions i la manca de fiabilitat de les proves, al final, la conclusió de tot plegat és molta bestia. Cada vegada estem més convençuts que estem davant d'un judici polític. A més, s'està protagonitzant pels aparells de l'Estat més durs de la història de la democràcia espanyola.
Com està veient els testimonis de les defenses d'aquests darrers dies?
Els valorem positivament. El que posen de manifest totes aquestes persones que a diferència de la policia no són professionals de la justícia, és el caràcter absolutament pacífic de tota aquesta gent i que demostra la brutalitat de la policia. Els votants són les víctimes i no les muralles humanes violentes de què parla el Fiscal Cadena. Han posat molt nerviós a Marchena. Talla declaracions i preguntes de les defenses. Com la topada que va tenir amb Marina Roig, advocada de Cuixart. Li va faltar el respecte d'una manera brutal. | 0.801458 | curate | {"es": 0.011003565970453388, "ca": 0.9827814569536424, "pt": 0.0017320427916454407, "ro": 0.004177279673968416, "en": 0.0003056546102903719} | |
macocu_ca_20230731_9_549804 | Tindran lloc els diumenges al matí i començaran el dia 19 de febrer fins el 28 de maig, durant la temporada de primavera, i del 17 de setembre al 26 de novembre a la tardor. Enguany s'han afegit 5 noves Jugatecambientals, 4 en parcs metropolitans i una a la platja de Montgat.
Les Jugatecambientals són espais de joc i experimentació en els que es pot gaudir d'una estona realitzant una activitat en família mentre es coneixen els valors d'aquests espais metropolitans i es tracten continguts relacionats amb la sostenibilitat. També ofereixen un punt d'informació sobre el parc o platja i un espai de joc lliure. Després de tres anys en funcionament són un punt de referència i trobada als parcs i platges metropolitans.
El caire de les activitats és ben divers i adreçat a públic de totes les edats. S'hi organitzen tallers, contes, gimcanes i activitats participatives relacionades amb la millora de l'entorn: censos de biodiversitat, construcció de caixes niu, plantacions populars o tasques de manteniment als jardins fent de jardiners.
Inicialment el perfil dels usuaris eren famílies que trobaven aquestes activitats al parc de manera casual, en canvi, actualment s'observa una intencionalitat en les visites. Aquesta temporada que comença servirà per consolidar aquesta tendència.
Relacionats | 0.846027 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_534338 | INSPIRACIONS IV: ROGER COUSINET ~ AMPA ESCOLA EL VINYET
INSPIRACIONS IV: ROGER COUSINET
8.2.13 Inspiracions, Materials, Pedagogia, Roger Cousinet 1 comentari
La carrera de Cousinet com a inspector finalitza després de la II Guerra Mundial, i llavors passa a ensenyar pedagogia a la Sorbona. El 1946 crea l’Associació Escola Nova Francesa, i és a partir d’aquesta època que escriu la gran majoria de les seves obres, de les quals destaquem Une méthode de travail libre par groupes (1945), La vie sociale de l’enfant (1950), L’éducation nouvelle (1950), i Fais ce que je te dis(1950).
Anònim 12 de febrer de 2013 a les 23:07
Mirades amb coherència amb el desenvolupament humà! Us animeu famílies a confiar més en les capacitats dels nostres fills i filles? | 0.721682 | curate | {"en": 0.16599732262382866, "zh": 0.041499330655957165, "ca": 0.7925033467202142} | http://ampavinyet.blogspot.com/2013/02/inspiracions-iv-roger-cousinet.html |
crawling-populars_ca_20200525_30_137537 | Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Qui no ha sentit a aquestes altures els anuncis del forn Baltà que s’emeten a la ràdio? Aquest forn és un referent a Sants, no només com a fleca sinó com a institució comercial. Des de Vilafranca va arribar-hi el 1934 i des de llavors la família elabora pans i altres productes de forn i pastisseria tradicional com les coques o els bunyols. Les especialitats tradicionals (que no impedeixen l’entrada a noves formes de pa) apareixen durant l’any en funció de les festes o el santoral, com ells diuen. Però recórrer a la tradició no vol dir ancorar-se en el passat i els Baltà saben que la millor manera de vendre pa és explicar-lo. No deixeu de visitar la seva secció Farinetes.
Publicat dimarts 3 juliol 2012
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
© 2020
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat! | 0.606644 | curate | {"ca": 0.9320987654320988, "pt": 0.06378600823045268, "en": 0.00411522633744856} | : /barcelona/ca/botigues/forn-balta |
oscar-2301_ca_20230418_3_228310 | El passat divendres 11 de novembre es va donar el tret de sortida de la lliga de Korfbal de les categories aleví, infantil i cadet, al palau d'Esports i Congresssos de Platja d'Aro. Aquí podreu veure alguna de les fotografies dels equips alevins participants.
18-10-2016
Fotografies lliurament de Premis Concurs Cultural- Esportiu (15-16)
Aquí podreu veure alguna de les fotogafies de lliurament de premis de la 27è Concurs Cultural-Esportiu i els dibuixos guanyadors.
17-10-2016
Fotografies 1a jornada del Circuit Comarcal de Cros a La Bisbal d'Empordà (15-10-2016)
El passat dissabte 15 d'octubre es va dur a terme la 1a jornada del Circuit Comarcal de Cros Escolar a La Bisbal d'Empordà. La primera de les curses va tenir inici a les 10:30h amb la categoria juvenil i la última cursa a les 12:00hores amb la categoria dels petitons, escoleta i prebenjamí. Van participar-hi un total de 68 esportistes de diferents clubs i escoles de la comarca. Tots els esportistes van rebre un obsequi de particpació, una poma i una beguda. Moltes gràcies a tots els participants!! Us esperem a la propera.
03-10-2016
Trobada de Korfbal de les Escoles de la Vall d'Aro
El passat divendres 30 de setembre es va dur a terme la Trobada de Korfbal de les Escoles de Primària - Vall d'Aro - al Camp de Futbol de Castell d'Aro. Van participar-hi un total de 200 nens i nenes de 5è i 6è de primària de les escoles: Vall d'Aro, escola Pedralta, escola Fanals d'Aro i escola Els Estanys. La jornada va tenir inici a les 10h del matí i va finalitzar a les 12:45 amb l'entrega d'obsequis i la foto de grup. Aquí podreu veure les fotografies.
28-09-2016
Formació Educadors de Joc 16-17
El passat dissabte 24 de setembre es va dur a terme la Formació d'Educadors de Joc de Futbol 7, al GEiEG de Girona. Van assistir-hi un total de 35 inscrits. El curs va constar de 8 hores de formació dividits en varis blocs treòrics i pràctics.
29-07-2016
Fotografies Cloenda Curs de Natació de la Piscina - estiu 2016
Ahir dijous 28 de juliol es va dur a terme la Cloenda dels Cursets de Natació de la Piscina Municipal de La Bisbal d'Empordà. Aquí podreu veure alguna de les fotografies. Us esperem a la pròxima temporada. Moltes gràcies a tothom!
16-06-2016
Fotos 3º Edició Jocs Emporion - Banyoles 20, 21 i 22-05-16
Aquí podreu veure alguna de les fotografies dels Jocs Emporion 2016. Gràcies a tots i a totes!! Us esperem la propera temporada!
13-06-2016
Fotografies Cloenda Comarcal de Modalitats Gimnàstiques - 11 de juny 2016 - Calonge
Aquest dissabte 11 de juny es va dur a terme la Cloenda Comarcal de Modalitats Gimnàstiques de les categories des de Benjamí fins a Juvenil- Junior al Pavelló Municipal d’Esports de Calonge. Hi van participar 6 entitats de la comarca amb un total de 106 esportistes i 16 actuacions, amb la modalitat de Funky- Hip-hop i Gimnàstica Rítmica. Aquí podreu veure algunes de les fotografies de la Cloenda. Fins la pròxima temporada!
10-06-2016
Fotografies Activitats Aquàtiques Escolars - 6è de primària
Avui divendres 10 de juny els nenes i nenes de 6è de primària de les escoles Joan de Margarit i Mas Clarà van gaudir de la jornada d'activitats aquàtiques escolars a la Piscina Municipal de La Bisbal d'Empordà. Aquí podreu veure alguna de les fotografies.
10-06-2016
Fotografies Activitats Aquàtiques Escolars - 5è de primària
Ahir dijous 9 de juny els nenes i nenes de 5è de primària de les escoles Joan de Margarit i Mas Clarà van gaudir de la jornada d'activitats aquàtiques escolars a la Piscina Municipal de La Bisbal d'Empordà. Aquí podreu veure alguna de les fotografies.
10-06-2016
Fotografies Rodajoc Platja d'Aro - Nens i nenes de P5
Èxit de participació a la 4a edició del RODAJOC - Vall d'Aro Divendres 3 de juny es va celebrar la quart dels Rodajocs que es celebraran a la comarca del Baix Empordà amb un total de 175 nens i nenes de P5 de les escoles Vall d'Aro, Fanals d'Aro, els Estanys, escola Pedralta i escola Vila-romà. El Rodajoc és la part visible i pràctica d’aquesta proposta multicultural i un punt de trobada i d’unió del treball que fan els centres educatius, els ajuntaments, el Centre de Recursos Pedagògics i el Consell...
10-06-2016
Fotografies Rodajoc Platja d'Aro - nens i nenes 4t de primària
Èxit de participació a la 4a edició del RODAJOC - Vall d'Aro Dijous 2 de juny es va celebrar el quart dels Rodajocs que es celebraran a la comarca del Baix Empordà amb un total de 175 nens i nenes de 4t de primària les escoles Vall d'Aro, Fanals d'Aro, els Estanys i escola Pedralta. El Rodajoc és la part visible i pràctica d’aquesta proposta multicultural i un punt de trobada i d’unió del treball que fan els centres educatius, els ajuntaments, el Centre de Recursos Pedagògics i el Consell Esportiu del Baix...
08-06-2016
Fotografies Finals 2n Trofeu Kids - 4 de juny - Sant feliu de Guíxols
EL passat dissabte 4 de juny es van celebrar les Finals del 2n Trofeu Kids al pavelló La Corxera de Sant Feliu de Guíxols. Van participar un total de 180 esportistes. Moltes gràcies a tots i a totes. Aquí veureu alguna de les fotografies!
01-06-2016
Fotografies Rodajoc Estartit ( 01-06-2016)
Èxit de participació a la 3a edició del RODAJOC a l'Estartit. Dimecres es va celebrar el tercer dels Rodajocs que es celebraran a la comarca del Baix Empordà amb un total de 192 nens i nenes de les escoles. També varen participar, com a dinamitzadors de les activitats, 40 alumnes l’INS La Bisbal. El Rodajoc és la part visible i pràctica d’aquesta proposta multicultural i un punt de trobada i d’unió del treball que fan els centres educatius, els ajuntaments, el Centre de Recursos...
31-05-2016
Fotografies Cloenda Comarcal de Bàsquet Escolar - 29 de maig - La Bisbal d'Empordà
Aquí podreu veure les fotografies de la Cloenda Coamrcxald e bàsquet Escolar d'aquest diuemneg 29 de miag a L aBisbal d'Empordà. Des del Consell Esportiu volem donar les gràcies a l'Àrea d'Esports de La Bisbal d'Empordà, al CE Bisbal Bàsquet i a tots els col·laboradors per la seva implicació i la feina feta. També volem agraïr la participació de totes les esportistes, entrenadores i a tots els pares i mares que fan possible aquestes jornades. Us esperem a tots i totes la pròxima...
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Consell Esportiu del Baix Empordà
Carrer del Raig, 7 baixos - 17100 La Bisbal d’Empordà
972 643 207
[email protected]
Segueix-nos a les Xarxes:
@cebaixemporda
© 2021 Consell Esportiu del Baix Empordà - Tots els drets reservats - Nota legal - Política de protecció de dades - Política de cookies
Gestor web Comunicatek
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies | 0.673775 | curate | {"ca": 0.9543247344461305, "nl": 0.007587253414264037, "en": 0.016236722306525037, "es": 0.015326251896813354, "fr": 0.003338391502276176, "sv": 0.00030349013657056146, "de": 0.0006069802731411229, "ja": 0.00030349013657056146, "no": 0.00030349013657056146, "oc": 0.001669195751138088} | https://esports.baixemporda.cat/ca/zona-multimedia.html?pos=12 |
mc4_ca_20230418_11_629666 | L'Ajuntament i l'Associació Empresarial signen un conveni per a millorar el teixit associatiu de Quart | Valencia Extra
L’Ajuntament de Quart de Poblet ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació Empresarial de Quart de Poblet (AEQP) amb l’objectiu de fomentar, promocionar, ordenar i desenvolupar el teixit associatiu empresarial del municipi. L’alcaldessa de Quart de Poblet, Carmen Martínez, acompanyada pel regidor d’Ocupació i Promoció econòmica, Ángel Lorente, es va reunir el passat 25 de juliol amb la presidenta d’AEQP, Alejandra Pintos, així com amb altres membres de l’associació.
A través d’aquest conveni, el Consistori pretén no solament promoure l’ocupació i el teixit empresarial, sinó també modernitzar la situació de les àrees empresarials i industrials, a través de la subvenció concedida a AEQP.
Segons recull el document, “l’Ajuntament té la voluntat de donar via a la participació de la ciutadania a través d’una política que facilite els recursos públics per al desenvolupament de projectes i activitats d’interés per a la ciutadania de Quart de Poblet”.
En concret, es realitzaran campanyes de sensibilització per a fomentar iniciatives empresarials de desenvolupament i modernització en les àrees empresarials i industrials de Quart. A més, es donaran suport i potenciaran les estratègies de desenvolupament de l’associacionisme empresarial.
Un altre dels punts que recull aquest acord és que el Consistori posarà a la disposició de l’associació, de manera puntual, instal·lacions per al desenvolupament de les activitats previstes. | 0.88744 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciaextra.com/ayuntamiento-quart-convenio-aeqp-tejido-asociativo-empresarial/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_743997 | Resolucions de la IV Assemblea Nacional Països Catalans, 19-01-2009 Fa just un mes, els dies 6, 7 i 8 de desembre, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) vam celebrar la nostra quarta Assemblea Nacional (AN). Va ser a la localitat de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), on uns dos centenars de joves ens vàrem reunir per redefinir les línies i apostes claus de la CAJEI per als propers dos anys.D’aquesta forma, durant l’Assemblea Nacional les Assemblees de Joves ens hem dotat de noves eines i hem engegat nous projectes que ens permeten renovar el nostre compromís amb la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans, així com aportar propostes per a potenciar la unitat de l’Esquerra Independentista en el seu conjunt i del Moviment Juvenil en particular.A continuació, les apostes i línies més destacables de la quarta AN de la CAJEI:UNA LLUITA LOCAL, DE BASE I AMB ELS MOVIMENTS SOCIALS En primer lloc volem reafirmar que la lluita de les assemblees que integren la CAJEI és una lluita de base i que, per tant, es du a terme en l’entorn immediat d’aquestes. Una característica pròpia de la CAJEI ha sigut sempre i seguirà sent la seva implicació en les lluites locals de cada poble, apostant pel creixement i arrelament d’Assemblees de Joves locals i autònomes. Per això, en la IV AN hem analitzat i estudiat les diferents formes que tenim les assemblees d’involucrar-nos en les lluites locals. D’aquesta manera podem aportar el nostre gra de sorra per a cercar solucions d’arrel a les problemàtiques que sorgeixen en cada barri, poble, vila o ciutat dels Països Catalans on hi tenim presència. Fent això, des de la CAJEI potenciem la creació de vincles de relació entre els diferents moviments socials. Apostem per potenciar un vertader teixit social, l’eina per a fer polítiques pels barris, viles i ciutats d’acord amb les necessitats dels seus habitants i no subjectes als interessos econòmics d’una minoria d’empresaris, polítics i especuladors.El treball en xarxa amb associacions de veïns, agrupaments escoltes, esplais, entitats en defensa del territori, plataformes de solidaritat... és i serà una prioritat per a la coordinadora, ja que no entenem la nostra lluita si no està ben arrelada en el nostre entorn.LA FORMACIÓ: UNA EINA PROPERA, ÚTIL, TRANSVERSAL I DINÀMICAEvidentment, per tal que aquesta lluita sigui efectiva i doni els seus fruits cal entendre què passa en el món que ens envolta, a què es deuen i quins actors i agents intervenen en els canvis que es produeixen en el nostre entorn. Com Assemblees de Joves som conscients de la complexitat del sistema capitalista i dels canvis a què està sotmès el món. Lluny de desanimar-nos i adquirint la responsabilitat que tenim com a joves, des de la CAJEI ens dotem de les eines necessàries per a comprendre el que ens envolta i incidir-hi amb voluntat transformadora. Per això, el segon pilar a destacar d’aquesta Assemblea Nacional és, de nou, l’aposta per la formació del jovent independentista dels Països Catalans. La formació però, no l’entenem com a quelcom rígid i estricte o dogmàtic, ni com una eina allunyada de la realitat. Al contrari, la CAJEI creiem en una formació al servei de les necessitats de cada assemblea. La formació per la que apostem es basa en el diàleg i el debat entre les diferents AJ així com en l’intercanvi de les experiències que vivim en el nostre dia a dia treballant al carrer. És, per tant, una formació propera, útil, transversal i dinàmica. Tot i això no oblidem, al contrari, tota l’herència teòrica desenvolupada per aquells i aquelles que abans de nosaltres han lluitat per assolir una societat justa i sense classes. Així, combinant la teoria i la pràctica podem desenvolupar una lluita coherent i revolucionària cap a l’entorn que ens envolta.REFORÇAR LA UCPC I ESTENDRE-LA PER TOT EL PAÍSÉs per això que en aquest àmbit destinarem part dels nostres esforços a la Universitat Comunista dels Països Catalans. Alhora que animem el jovent de l’Esquerra Independentista a assistir-hi, vetllarem per fer d’aquesta una eina més accessible per a tot el país.LES DROGODEPENDÈNCIES: UNA PROBLEMÀTICA CLAU PEL JOVENTEn aquesta AN també hem ratificat el que ja vàrem acordar en el nostre primer Congrés Nacional. Com a joves, una de les problemàtiques més grans que patim són les drogodependències. En aquest congrés vàrem abordar durant dos dies aquesta qüestió. Des de la Coordinadora hem decidit adoptar un enfocament revolucionari al respecte; un enfocament que no posa l’èmfasi en la droga com a tal, sinó en el subjecte que la consumeix i en els condicionants socials, culturals, psíquics i econòmics i en els efectes socials d’aquesta dependència. Entenem que com a joves aquesta és una problemàtica que ens toca molt de prop i a la qual cal donar resposta.EL PATRIARCAT: UN OBSTACLE TRANSVERSAL EN LA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA I EL SOCIALISME ALS PAÏSOS CATALANSUn altre dels aspectes importants que es va debatre en la IV AN va ser la preeminència del patriarcat com a sistema d’opressió i la importància de potenciar les lluites d’alliberament sexual. Com a joves socialistes, a l’hora d'avançar cap a una societat justa i sense desigualtats, entenem que l'abolició del sistema patriarcal és un pas necessari i imprescindible. Tanmateix, el patriarcat està arrelat en la nostra educació i cultura. És per a combatre aquests aspectes i assumint que el patriarcat és un gran obstacle en la nostra lluita a l’hora de construir una societat igual i justa, que des de la CAJEI ens hem fixat l'objectiu de treballar per eradicar tota actitud patriarcal tant en del sí de la coordinadora com en la societat catalana. Així reconeixem que la lluita contra el patriarcat es du a terme tots i cadascun dels dies de l'any. NOVES EINES DE LLUITA PER TREBALLAR ADAPTANT-NOS EN CADA MOMENT A LA REALITAT QUE ENS ENVOLTAUn altre pilar bàsic a destacar és la decisió de no comptar amb cap campanya predefinida i adaptar-la segons ho requereixi la conjuntura política, partint de l’experiència de que una campanya a nivell nacional sobre un tema tancat impedeix respondre als canvis de context adequadament. La CAJEI, doncs, hem optat per dotar-nos d’un instrument diferent. En els propers dos anys tractarem en profunditat els temes més rellevants que afectin a la joventut catalana treballadora. Així, lluny de marcar-nos un tema concret, serà sobre l’anàlisi del nostre entorn i sobre l’actualitat, que decidirem la o les lluites que les Assemblees de Joves durem a terme de manera coordinada arreu del país. Podem assegurar que seran moltes i es faran notar, però a ningú escapa però que la crisi econòmica serà un dels nostres principals cavalls de batalla.LA CRISI CAPITALISTA, L’ALTERNATIVA SOCIALISTA I LA UNITAT DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA CATALANAPer això, perquè la crisi econòmica demana una resposta radical i contundent, nosaltres apostem perquè l'Esquerra Independentista continuï treballant unida. Hem de ser les organitzacions de l'EI les que, actuant unides i en una sola direcció, articulem un discurs i una alternativa seriosa a la crisi econòmica. Una crisi que demostra la insostenibilitat del sistema capitalista i la necessitat d'un canvi que posi la classe treballadora per sobre dels interessos dels empresaris, on a les treballadores no se'ns tracti com a màquines ni mercaderies. Un sistema democràtic on la classe treballadora arribem a totes les esferes de la societat, a la política social i també a la laboral, i on les treballadores decidim sobre el que ens afecta. Un sistema, en definitiva, de base socialista. EL MOVIMENT JUVENIL CALATÀ I EL DEUTE HISTÒRIC AMB LA UNITATDe la mateixa manera que des de la CAJEI apostem per una coordinació més ferma entre els agents de l'EI, som també conscients del nostre paper dins d'aquesta. Com a part de la sectorial juvenil del moviment independentista, assumim com diu la nostra ponència ideològica, “l’objectiu tàctic imprescindible d’integrar la joventut catalana en una sola organització de joves del Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN) per lluitar units contra l'opressió de classe, nacional i de gènere.”Això vol dir que la CAJEI ens reafirmem en la voluntat d'avançar cap a un procés que resolgui la dicotomia en el sí de la sectorial juvenil que duu anys arrossegant el moviment independentista. AGRAÏMENTSPer últim no ens podem estar d'agrair als agents de l'Esquerra Independentista de Vilafranca del Penedès el seu suport. Sense aquests no ens hagués estat possible realitzar una Assemblea Nacional tant important com aquesta, ni adoptar les resolucions que marcaran els nostres propers dos anys de lluita al carrer. A tots ells, moltes gràcies.Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista Gener del 2009. Països Catalans. Font: http://www.cajei.cat/index.php?pag=¬icia=168
una pregunta, la cajei tot i ser socialista, es declara marxista?
Sí
merci. | 0.869566 | curate | {"ca": 0.9806458872510408, "es": 0.012715201980420839, "en": 0.005963767300551367, "fr": 0.0006751434679869473} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_263508 | Accepto la política de privacitat
El meló i el cogombre són dues estrelles del bon temps i el millor moment per menjar-ne és ara a l’estiu, ja que n’és temporada. No us perdeu aquesta deliciosa i refrescant sopa que ens proposa la Rosa Arnau, autora de l'instagram i el blog "Me gusta comer sano".
Així que avui comparteixo una recepta facilíssima, baixa en calories i molt bona que combina meló i cogombre en una sopa freda deliciosa; una idea de sopar estiuenc, molt refrescant, perfecte per combatre la calor aquest estiu.
Meló i cogombre formen un tàndem perfecte nutricionalment, aquí teniu algunes de les propietats més destacades de tots dos:
El meló és una fruita amb molta aigua: de cada 100 g, més de 90 són aigua, cosa que fa que sigui ideal per hidratar-se ara a l’estiu. És ric en fibra, minerals i vitamines, entre les quals destaquen vitamina C, niacina o B3, E, àcid fòlic o B9 i carotens. És una fruita amb poques calories, 26 kcal per cada 100 g, per això està especialment indicada en dietes de control de pes.
El cogombre tampoc es queda curt en propietats: és ric en fibra, en minerals i aporta una bona dosi de vitamines A, B, C i E. És un dels vegetals més rics en aigua (el 96%) i també té poques calories: 16 kcal per cada 100 g.
A mi m’agrada acompanyar aquesta sopa freda amb unes broquetes de boletes de meló amb pernil. El contrast dolç salat i salat d’aquesta combinació clàssica és una delícia. De totes maneres, podeu servir encenalls o daus de pernil, si ho preferiu.
Aquesta sopa freda queda lleugerament cremosa gràcies al iogurt grec, que ajuda a espessir. Podeu fer una versió vegana substituint el iogurt per un de soja o llet de coco, que aportarà cremositat. La menta no és un ingredient imprescindible en la recepta, però hi dóna un toc refrescant i sorprenent.
Suportar la calor aquest estiu, resultarà més fàcil amb aquesta sopa freda tan deliciosa. Fan falta molt pocs ingredients, una bona batedora i menys de cinc minuts per preparar-la, així que vegem la recepta:
Ingredients:
Elaboració:
I recordeu que tots els ingredients d’aquesta recepta els podreu comprar a Biospace, el súper d’alimentació ecològica d’alta qualitat de Barcelona, i també en línia!
Rosa Arnau @me_gusta_comer_sano / www.megustacomersano.blog
Reportatges Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Reportatges Menú per donar un impuls al sistema immune!
Què esmorzo? Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
L´especialista Infants equilibrats, adults sans
L´especialista Com tenir cura d’ossos i articulacions de manera natural
tornar — amunt
Accepto la política de privacitat
SEGUEIX-NOS
ON ESTUDIAR
ETS EL QUE MENGES | 2011-2020
Publicació digital controlada per OJD Amb la col·laboració de:
Hola!
Hem detectat que tens activat un adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
Ens agradaria explicar-te que el projecte periodístic i empresarial d’Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l’adblocker per continuar llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el projecte de l’Ets sigui sostenible. | 0.771591 | curate | {"ca": 0.9109445277361319, "es": 0.05787106446776612, "en": 0.02638680659670165, "ar": 0.003298350824587706, "eo": 0.0014992503748125937} | : /que-sopo/sopa-freda-de-melo-amb-cogombre-i-iogurt |
mc4_ca_20230418_12_81999 | Vols a Avignon - Ofertes de vols barats a Avignon, França amb VolsBarats.cat
Vols barats > Calendari d'ofertes > Vols barats a Europa > Vols barats a França > Vols barats a Avignon
Mostra vols a Avignon des de:
Troba vols barats a Avignon fent servir el nostre motor de cerca. Reserva els teus vols a Avignon als millors preus a Vols Barats. Pots fer una cerca personalitzada per trobar els vols a Avignon que s'adaptin millor a les teves necessitats, o bé seleccionar una de les ofertes de vols a Avignon que hem seleccionat per a tu.
Ofertes de Vols Avignon (Anada i tornada) Vols d'anada
Vols Barcelona - Avignon per 45 €
Vols Madrid - Avignon per 53 €
Vols Valencia - Avignon per 54 €
Vols Palma de Mallorca - Avignon per 100 €
Vols Alicante - Avignon per 114 €
Vols Santiago de Compostela - Avignon per 129 €
Vols Gran Canària - Avignon per 176 €
Vols Granada - Avignon per 190 €
Vols Jerez - Avignon per 201 €
Vols Màlaga - Avignon per 210 €
Vols Sevilla - Avignon per 214 €
Vols Santander - Avignon per 221 €
Vols a Montpellier, França - aprox. 85 km de Avignon
Vols a Marsella, França - aprox. 86 km de Avignon
Vols a Toulon Hyeres, França - aprox. 129 km de Avignon
Vols d'altres països a Avignon: | 0.674584 | curate | {"ca": 0.7925486875529213, "fr": 0.06604572396274344, "it": 0.05334462320067739, "pt": 0.08806096528365792} | https://www.volsbarats.cat/vols-a/avignon-fran%C3%A7a.htm |
mc4_ca_20230418_14_485473 | La RSC real entra en la maduresa | M. Sardà | Girona | Gran angular | L'Econòmic
La RSC real entra en la maduresa La RSC real entra en la maduresa La RSC real entra en la maduresa La RSC real entra en la maduresa + La RSC real entra en la maduresa E-mail
Girona - 14 juny 2020 2.00 h
La RSC real entra en la maduresa
El teixit empresarial respon de manera massiva a les necessitats socials de la crisi sanitària. Ara li toca anar més enllà
La RSC real entra en la maduresa.
La RSC real entra en la maduresa La RSC real entra en la maduresa La RSC real entra en la maduresa La RSC real entra en la maduresa La RSC real entra en la maduresa E-mail
M. Sardà - Girona
Ara ja ens trobem en la quarta fase, la de la transparència i la sostenibilitat
El dia després s’ha de centrar en els més desafavorits i en el món cultural
“A nosaltres, i em refereixo a gran part de l’empresariat català, ens agrada fer però no dir, i només comunicar-ho quan creiem que l’acció concreta pot fer que d’altres es decantin pel mateix camí”, afirma Josep Lagares, president i CEO de Metalquimia, i reconegut mecenes gironí.
Una setmana abans que tanquessin les escoles, Metalquimia va enviar els treballadors cap a casa perquè, com diu Lagares, “la principal acció de responsabilitat social corporativa que poden fer les empreses és preservar la salut dels empleats i els llocs de treball, que són els que fan girar l’economia”. Un dels primers dies d’emergència sanitària, ell mateix va respondre a la crida del doctor Ramon Brugada, cap de cardiologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona, i es va presentar a la porta del centre amb tot el que va trobar al seu laboratori i “que podia ser útil per als sanitaris”. En assabentar-se de la falta de respiradors, també va fer una donació de 100.000 euros.
Generositat a dojo.
Lagares, també president del Comitè organitzador del Fòrum Impulsa de 2010 a 2013, creador i president de la Fundació per a la Creativació –que promou la capacitat d’innovar entre els més petits i en el món de les arts– i impulsor, juntament amb el seu pare, de l’Orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, no vol revelar cap altra acció duta a terme en la lluita contra la covid-19.
La generositat de Metalquimia no ha estat única a casa nostra. Des del teixit empresarial es va fer donació de tauletes perquè els pacients tinguessin contacte amb els familiars, com Gironafibra, de Besalú; “Noel Alimentària va crear un respirador professional, que tenen a punt per si hi ha un rebrot i nosaltres ens hem compromès a fabricar-lo”, explica Lagares; una firma de Vic va sol·licitar ajut per produir peces per a respiradors i capses de metacrilat per a la protecció dels sanitaris, “i la va obtenir des de diverses empreses”, rebla.
També la firma social Auara va donar ampolles d’aigua a diversos hospitals; el Grup Ros va entregar material sanitari als dos CAP de Blanes i a l’hospital Josep Trueta; i més de 1.100 empreses catalanes van oferir la seva tecnologia, material i capacitat de producció per fer front a la covid-19, una crida que la direcció de Barcelona Tech City també va fer als seus associats. Impossible detallar totes les accions. En aquest sentit, el govern, a través d’Acció, va posar en marxa el web accio.gencat.cat/marketplace-covid19 per coordinar propostes i demandes.
La pandèmia va fer brollar la solidaritat empresarial entre grans corporacions i pimes, associacions, fundacions i entitats, que van voler mostrar la seva responsabilitat social envers el patiment que es va viure a través de la donació de dispositius electrònics, material sanitari, aliments o serveis. I ara, que ja estem en fase de desescalada, el col·lectiu dels professionals sanitaris veu com els posen a l’abast estades gratuïtes o a baix preu en hotels i càmpings, bombons per agrair les jornades inacabables i bitllets d’avió per poder fer uns dies de descans. D’exemples d’aquests, també n’hi ha a cabassos, però com assenyala Lagares, “el dia després s’ha de centrar en els col·lectius més desafavorits i en la gent del món cultural” perquè: “La covid-19 no ens ha de prendre la nostra ànima, que es reflecteix en la cultura del país.”
Qüestió íntima.
Per a ell, la responsabilitat social corporativa (RSC) “és una qüestió íntima que hauria de formar part de l’essència de cada persona i de cada empresa”. Aquest dies hem vist també covid washing, com l’anomena Lagares, un rentat d’imatge aprofitant les circumstàncies. “Les empreses han de guanyar diners, però una part important d’aquests han de servir per fer créixer saludablement la societat. I això és el que ens hauria de portar la postcovid-19.”
Segons Maria Rosa Terradellas, directora de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària (RSU), de la Universitat de Girona, creada el 2013: “L’RSC és un tema de tots i n’hauríem de parlar com una qüestió territorial.” Treballen per vincular la universitat al territori, estableixen la sostenibilitat com una qüestió transversal a totes les càtedres i s’enriqueixen dels processos de cocreació que impliquen altres agents. “La responsabilitat social ha d’anar més enllà de la llei, ha de formar part de l’estructura pròpia de l’empresa”, indica Terradellas, que afirma: “Ara ja ens trobem en la quarta fase de la RSC, la de la transparència i la sostenibilitat.”
La càtedra té un projecte sobre la taula, juntament amb la Fundació Catalunya Cultura. Es tracta d’un segell per a empreses compromeses. “L’atorgarà la Fundació, i els protocols d’anàlisi els hem fet des de la càtedra. Es donaran enguany i tindran una validesa de tres anys, durant els quals farem un seguiment. Ara no podem anar enrere. Hem d’avançar i ho hem de fer junts.” Del rentat de cara i el màrqueting a la RSC madura, que sembla que ara ja comença a forma part del cor de moltes empreses.
L'econòmic 14-06-2020, Pàgina 29 | 0.846219 | curate | {"ca": 0.9150665974744854, "es": 0.074035633973361, "en": 0.006573257221933922, "pt": 0.004324511330219685} | http://leconomic.cat/article/1799654-la-rsc-real-entra-en-la-maduresa.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_158543 | La publicació poden sol·licitar-la les persones o òrgans que pretenguen la inserció del seu document, o les persones que per dret els representen o estiguen autoritzades per a cada sol·licitud concreta.
Qui sol·licite la inserció en el Diari Oficial es fa responsable de l'autenticitat del document que remeta.
Com s'ha de sol·licitar la publicació?
De conformitat amb el que es disposa en l'article 14 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, estaran obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les Administracions Públiques per a la realització de qualsevol tràmit d'un procediment administratiu, almenys, els següents subjectes:
a) Les persones jurídiques.
b) Les entitats sense personalitat jurídica.
c) Els qui exercisquen una activitat professional per a la qual es requerisca col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzen amb les Administracions Públiques en exercici d'aquesta activitat professional. En tot cas, dins d'aquest col·lectiu s'entendran inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
d) Els qui representen a un interessat que estiga obligat a relacionar-se electrònicament amb l'Administració.
e) Els empleats de les Administracions Públiques per als tràmits i actuacions que realitzen amb elles per raó de la seua condició d'empleat públic, en la forma en què es determine reglamentàriament per cada Administració.
La presentació de sol·licituds s'efectuarà preferentment a través de l'aplicació informàtica accessible des del portal del Diari Oficial.
Per internet, a través del portal del Diari Oficial
L'ús de la plataforma telemàtica comporta nombrosos avantatges, com ara la rapidesa i comoditat de l'enviament. A més, permet fer el seguiment del document fins a la seua publicació o la possibilitat d'efectuar-ne modificacions abans que es publique, i fins i tot genera automàticament la factura per al pagament posterior. Tot això, sense necessitat d'enviar cap tipus de documentació per un altre mitjà i tenint en compte que la recepció del document és instantània sense la més mínima demora ni desplaçament.
Prèviament caldrà sol·licitar l'autorització al Servei de Publicacions de la Generalitat, emplenant de forma ràpida i senzilla un formulari d'alta.
Sol·licitud d'alta
La sol·licitud d'alta d'un organisme remitent inclou també la d'un lloc d'enviament corresponent a una persona física. L'únic requisit indispensable és la possessió del certificat de signatura electrònica emés per l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana o algun altre que hi siga compatible. Un mateix organisme remitent podrà disposar de tants llocs d'enviament com considere necessari i des de l'aplicació tindrà la capacitat de gestionar les altes o baixes dels seus usuaris i organitzar-ne l'estructura per departaments.
L'autorització per al seu ús implica l'obligatorietat d'adjuntar el document electrònic pel mateix mitjà i suposa el consentiment prestat per a aquest procediment concret per a rebre, per la mateixa via telemàtica, escrits i comunicacions, amb efectes jurídics.
Per Registre d'Entrada
La presentació de sol·licituds de publicació per mitjà d'instància o model normalitzat només serà procedent quan es tracte de persones físiques que, per raó de la seua capacitat econòmica o tècnica, o uns altres motius acreditats, no tinguen garantit l'accés i la disponibilitat dels mitjans tecnològics necessaris. En aquests supòsits, la persona interessada haurà d'adjuntar a la sol·licitud de publicació una declaració expressa que manifeste que no té garantit l'accés i la disponibilitat dels mitjans tecnològics necessaris. L'absència d'aquesta declaració, així com l'incompliment de la circumstància esmentada, determinaran la improcedència i la inadmissió consegüent d'aquesta via de sol·licitud de publicació.
Per a la correcta tramitació a través de Registre d'Entrada s'hauran d'aportar els documents següents:
Sol·licitud de publicació.
Justificant de l'abonament de la taxa.
CD o disquet que contindrà el fitxer o fitxers amb el text del document a publicar.
La sol·licitud haurà de portar la signatura manuscrita i identificada adientment, juntament amb les dades pertinents per a facilitar les notificacions necessàries del Servei de Publicacions de la Generalitat. Contindrà necessàriament com a sumari un extracte identificatiu del contingut del document que es pretén publicar i s'especificarà la classe de suport en què es presente.
Sol·licitud de publicació
La taxa per inserció haurà d'acreditar-ne el pagament mitjançant la validació mecànica per part de l'entitat bancària col·laboradora, per a la qual cosa hi haurà de constar el número d'autoliquidació.
Taxa per inserció en el Diari Oficial
Tots dos models estan en format PDF i caldrà emplenar-los en línia abans d'imprimir-los per a la seua correcta tramitació.
Nota: el formulari de taxa s'haurà d'imprimir des del botó Acceptar que es troba a l'apartat A, dins del mateix formulari, perquè hi aparega el número d'autoliquidació.
Presentació de la sol·licitud
La sol·licitud de publicació s'haurà de presentar presencialment, o a través de missatgeria o correu postal, a l'adreça següent:
Diari Oficial
Registre de Presidència de la Generalitat
Carrer d'En Bou, 9
46001 València
Així mateix, les sol·licituds també es podran presentar en qualsevol de les oficines PROP.
Instruccions per al pagament previ de la taxa
Pagament de les insercions en el DOGV
El pagament de les insercions en el Diari Oficial es realitzarà de forma prèvia, i cal utilitzar a l'efecte el model 046/9740, que heu d'emplenar en línia.
El formulari de taxa s'haurà d'imprimir des del botó Acceptar que es troba a l'apartat A, dins del mateix formulari, perquè hi aparega el número d'autoliquidació.
Cal emplenar un imprés de taxes per a cada inserció que sol·liciteu.
Valoració de la inserció
Mòduls
La taxa s'exigirà en funció del nombre de mòduls que comprenga el text a publicar. Cada pàgina del Diari Oficial està dividida en 4 mòduls, compostos de 1860 caràcters cada un. Només caldrà emplenar la casella corresponent al nombre de caràcters (sense el punt de miler, quan siga el cas), ja què el formulari telemàtic efectua automàticament el càlcul dels mòduls i l'import corresponent.
Podeu consultar el còmput de caràcters tipogràfics del text a publicar de forma automàtica utilitzant el menú Fitxer > Propietats > Estadístiques del programa de processament de textos que utilitzeu habitualment. A aquest efecte, es tindrà en compte la totalitat del document (títol, cos del text, data i firma), exclosos els espais en blanc i s'efectuarà sobre qualsevol de les dues versions, castellà o valencià.
Quan no siga possible el recompte informàtic dels caràcters tipogràfics, s'efectuarà el recompte manual, comptant els que continga la línia més llarga del text, exclosos els espais en blanc entre paraules, i multiplicant el nombre així obtingut pel de les línies totals que componen el document. A aquest efecte, les línies de longitud inferior a un terç equivaldran, cada dues d'aquestes, a una línia completa.
Càlcul de mòduls
Els caràcters totals es dividiran entre 1860, i s'obtindrà així el nombre de mòduls a abonar. En qualsevol cas, les fraccions de mòdul tindran la consideració de mòdul complet.
Llistats, mapes o altres gràfics de difícil valoració
Correspon a pàgines DIN-A4 o similars que es publiquen a partir de fitxers PDF, JPG, Access, Excel, etc. ; és a dir, només aquelles pàgines que no contenen simple text i no entren en el còmput anterior.
Tarifes
La taxa s'exigirà d'acord amb el que disposa el següent quadre de tarifes, aprovades pel Decret Legislatiu 1/2005 (Text Refós de la Llei de Taxes de la Generalitat Valenciana, DOGV núm. 4971, de 22.03.2005), actualitzades per la Llei de Pressupostos de la Generalitat vigent.
Mòduls
Tarifa normal: 44,47 €/mòdul
Tarifa reduïda*: 22,22 €/mòdul
* Aplicable quan el document es remeta en suport digital amb format de text en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
Llistats, mapes o altres gràfics de difícil valoració
Import per pàgina: 88,93 €
Forma de pagament
Una vegada emplenada la factura s'efectuarà l'ingrés en qualsevol de les entitats bancàries col·laboradores que figuren a l'apartat D del model de taxa per inserció.
La còpia per a l'administració, validada per l'entitat bancària, es presentarà, o s'enviarà, juntament amb la sol·licitud de publicació i el document que voleu publicar.
També existeix la possibilitat d'efectuar el pagament de la taxa de forma telemàtica des del Portal Tributari. | 0.784121 | curate | {"ca": 0.9898007033997656, "fr": 0.004454865181711606, "es": 0.0035169988276670576, "sv": 0.001406799531066823, "en": 0.0008206330597889801} | https://dogv.gva.es/va/como-publicar-en-el-dogv |
oscar-2301_ca_20230418_9_216870 | FÒRUM AGRARI DEL PRIORAT- DEBATS CONFINATS 3: EL MÓN RURAL I EL CORONAVIRUS_INFORME DEL DEBAT - Prioritat
Saltar al contingut
Main Navigation
L’associació
Candidatura
Participa
Actualitat
Blog
Contacte
Àrea Soci
Blog
FÒRUM AGRARI DEL PRIORAT- DEBATS CONFINATS 3: EL MÓN RURAL I EL CORONAVIRUS_INFORME DEL DEBAT
17 de juny de 2020
El passat 5 de maig es va celebrar el segon debat confinat, EL MÓN RURAL I EL CORONAVIRUS, en el qual es va reflexionar sobre com el món rural s’havia de posicionar en relació al nou escenari obert i les seves oportunitats. Es va parlar del valor que ara suposa ser un entorn sense aglomeracions, del fet que ens seguim enfrontant als mateixos problemes propis del món rural però amb noves possibilitats lligades al valor del món rural, de comerç local, turisme i altres qüestions.
Es va partir de la reflexió feta per diferents autors:
Joan Martínez Alier – Economista
https://www.vilaweb.cat/noticies/joan-martinez-alier-el-pib-es-un-invent-metafisic-per-disciplinar-la-gent/– Cal revisar el PIB com a indicador de riquesa, i utilitzar indicadors socials i ecològics.- Cal reduir la mobilitat.- Cal una agroecologia local i un urbanisme ecològic.- Renda Bàsica Universal.- Valor del silenci i l’aire net.- Habitatge al món rural, és ple de cases buides.
Gustavo Duch
https://www.lavanguardia.com/lacontra/20200502/48894060250/aquesta-crisi-pandemica-convida-al-ruralisme-a-tornar-a-lhort.html– El tancament, durant el confinament, dels horts d’autoconsum ha estat una mostra d’urbanocentrisme.- El món urbà, apinyat, és vulnerable en aquests moments.- Les comunitats rurals són més resilients, per la possibilitat d’autosuficiència i per l’espai vital. Cal fer èmfasi en COMUNITAT, les xarxes de relació i suport que encara perduren al món rural.- Cal una rerulaització urbana, exemplificada en la necesitat dels horts urbans.
Xavi Ginés
https://15pobles.wordpress.com/2020/03/29/les-administracions-parteixen-de-la-idea-que-la-ruralitat-morira-i-el-que-intenten-es-fer-mes-fluix-el-colp/– Que el món rural sigui un ESPAI DE FUTUR depèn de la percepció que en tinguin els propis habitants.- Parlar de despoblació porta a la victimització. Cal un canvi narratiu en positiu. Al món rural tenim un NIVELL DE POBLACIÓ SOSTENIBLE.- El problema greu actualment és la MASSIFICACIÓ URBANA, és la densitat alta de població que genera problemes socials i ecològics.-JOVENTUT: Han de veure món, però amb l’opció oberta de desenvolupar la tasca per la que s’han preparat. En aquest sentit sembla que determinades feines siguin exclusives del món urbà, quan en realitat el que cal és certes adaptacions a la realitat rural. A diferència de fa 50 anys, no hi ha demanda de mà d’obra al món urbà, ni excedent de població al camp. Per tant els joves marxen per la creença de no poder dur a terme les mateixes iniciatives al món rural que a la ciutat.- Cal saber veure que moltes propostes engrescadores i innovadores només es poden dur a terme al món rural.- SERVEIS BÀSICS: Són bàsics per a l’establiment de famílies.- Transport a demanda.- BORSES DE TREBALL TERRITORIALITZADES (ESCOLA RURAL, SANITAT), per tal que hi accedeixin els que realment volen viure al món rural, i no com a pas per obtenir un destí millor.
món rural i coronavirus
Amb aquest resum es tanca el cicle, a l’espera de celebrar el debat sobre el compostatge, que es va posposar davant la perspectiva d’una iniciativa comarcal en aquest sentit. La data del debat, si es creu convenient dur-lo a terme, s’ajustarà a les necessitats de desenvolupament d’aquesta iniciativa.
—
Etiquetes:agricultura, Fòrum agrari, participació
Entrades relacionades
22 de maig de 2020
FEM ESCOLA DE PROXIMITAT! ESCOLA RURAL DEL PRIORAT
El Fòrum d’Ensenyament del Priorat format per docents, representants de famílies i d’ajuntaments, persones vinculades amb el món de l’educació de la comarca, i del Consell Comarcal i Prioritat, amb l’objectiu de tirar endavant propostes que afavoreixen el coneixement del […]
16 de maig de 2020
VARIETATS TRADICIONALS A TAULA!
Ja han arribat els Kits sensorials de primavera per tastar una petita mostra d’algunes de les varietats tradicionals recuperades de l’agrobiodiversitat de l’entorn de la Serra de Montsant i la comarca del Priorat. Projecte impulsat pel Parc Natural de Montsant i […]
Post navigation
Els valors dels paisatges agrícolesFEM ESCOLA DE PROXIMITAT! ESCOLA RURAL DEL PRIORAT
[email protected]
Facebook de Prioritat (Obre en una finestra nova)
Twitter de Prioritat (Obre en una finestra nova)
Instagram de Prioritat (Obre en una finestra nova)
Àrea soci Fes-te soci
L’associació
Candidatura
Participa
Actualitat
Blog
Contacte
Amb el suport de:
Per la realització d'aquest web, s'ha rebut un ajut de 15.365,70 € (43% PDR, 57% DACC) a l'empara de la RESOLUCIÓ ACC/2603/2021, de 4 d'agost, de convocatòria anticipada per a l'any 2022 de subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i les espècies, en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020 (operació 07.01.01)
Aquesta actuació està impulsada i subvencionada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i finançada al 100% pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia de COVID-19.
Fotografia / © de les imatges Arxiu PNMontsant / ©Jordi Blay / ©Rafael Lòpez-Monné / ©Susanne Schmelzer / ©Xavier Vaqué / ©Júlia Viejobueno | 0.662104 | curate | {"es": 0.0545933734939759, "ca": 0.9086972891566265, "en": 0.007906626506024096, "pt": 0.009224397590361446, "fr": 0.017507530120481927, "gl": 0.0018825301204819277, "uk": 0.00018825301204819278} | https://prioritat.org/2530-2/ |
macocu_ca_20230731_8_242308 | ecologia
Sou regidors ecologistes de l'Ajuntament de Vallcamí, una ciutat mediterrània molt bonica però últimament molt contaminada... Creieu que ja és hora de fer un canvi de mentalitat , cal millorar la qualitat de vida i la sostenibilitat de la ciutat ! Ho aconseguireu? Autora: Virgínia Fargas | 0.659031 | curate | {"pt": 0.1598639455782313, "ca": 0.8401360544217688} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_174270 | Professionals que desitgin actualitzar la tècnica d’elaboració de la fleca artesana i gaudir de l’excel·lència.
ORGANITZACIÓ-HORARI: 10h, dues sessions de 15,30 a 20,30h.
Curs teòric – pràctic. Imprescindible assistir amb roba de treball.
PREU:
450€ + 21% IVA= 544.50€
Descomptes:
30% per a titulars o treballadors d’una empresa agremiada al GREMI DE FLEQUERS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.
315 €+21% IVA= 381,15€
10% segona persona o més de la mateixa empresa.
Forma de pagament: per transferència bancària al núm. de compte: ES0601821797370018000076. Referència “Nom empresa” i “Curs”. Parcialment bonificable per a aquells treballadors que estiguin cotitzant dintre del règim general de la Seguretat Social.
Yohan Ferrant afirma que avui en dia s’estan aconseguint alts nivells de productivitat però ens estem oblidant de la biodiversitat. Defensa el coneixement i la responsabilitat amb el gra que s’utilitza per transformar la farina en pa i la recerca d’un bon gra conreat en una bona terra.
FORMADOR
YOHAN FERRANT: Espanya-França. Ambassadeur du pain i director Baking School Barcelona.Guanyador de la selecció francesa de fleca per al mundial 2019, tercera posició de l’7 Campionat Mundial du pain, premi a l’MILLOR PA BIOLÒGIC DEL MÓN.
PROGRAMA
La seva filosofia de treball se centra en llargues fermentacions, de fins a 48 hores, utilitzant únicament masses mared’origen natural i farines ecològiques.La baguette és el producte més consumit en el nostre sector. Aquesta Master Class té com a objectiu entendre comelaborar la baguette segons necessitats, amb diferents sistemes de fermentació.• Gestionar i optimitzar el seu rendiment.• La baguette pre cuita i la seva conservació.• La seva cocció i els seus diferents acabats. | 0.787696 | curate | {"ca": 0.9165694282380397, "sl": 0.0029171528588098016, "en": 0.030921820303383897, "fr": 0.006417736289381563, "de": 0.021003500583430573, "es": 0.004667444574095682, "pt": 0.01750291715285881} | https://formacio.gremipa.com/courses/l-excel%C2%B7lencia-del-croissant-artesa-ed2-yohan-ferrant-copy-3-4/ |
cawac_ca_20200528_4_48319 | Sant Antoni de Vilamajor fa obres de condicionament de les voreres del nucli urbà
S’han iniciat les obres municipals de condicionament de voreres del nucli urbà, que han estat adjudicades a PRYCSA després del corresponent procés de selecció de contractistes.
Els treballs tenen per objecte l’adequació de determinants trams de vorera en mal estat, i algun altre encara sense pavimentar, per garantir unes degudes condicions de trànsit per als vianants. També inclou els nous passos de vianants situats a l’Avinguda de Catalunya, passat el Parc de Can Sauleda, en direcció a Cànoves i Samalús.
En concret, els trams de voreres objecte d’actuació són els següents:
- C. Francesc Matheu, als dos costats a tocar del carrer Enric Granados.
- C. Mossèn Cinto Verdaguer, des del carrer Alfou fins poc abans del passatge que dóna al carrer Vell, costat oest.
Foto: Ajuntament
Sant Antoni de Vilamajor fa obres de condicionament de les voreres del nucli urbà
S’han iniciat les obres municipals de condicionament de voreres del nucli urbà, que han estat adjudicades a PRYCSA després del corresponent procés de selecció de contractistes. Els treballs tenen per objecte l’adequació de determinants trams de vorera en mal estat, i algun altre encara sense pavimentar, per garantir unes degudes condicions de trànsit per als …
www.setdies.cat
www.setdies.cat no és un diari digital convencional: és un organisme viu. Ha nascut amb esperit crític al seu adn, amb un compromís de qualitat i rigor ètic al cor, i amb l’autoexigència màxima i la recerca de l’excel·lència al cap.
www.setdies.cat es presenta amb un disseny innovador, original i molt visual i gràfic, elements aquests que s’uneixen a un tractament professional, modern, eficaç i dinàmic de les notícies i la publicitat que arribaran a tot el món gràcies a la xarxa. La seva estructura és clara, amb seccions perfectament identificades a la manera dels diaris en paper. D’aquesta manera, tothom trobarà ràpida i còmodament allò que més l’interessi.
www.setdies.cat vol ser una àgora pública, que mira i explica des de tots els punts de vista el que passa al Vallès Oriental. És un mitjà obert a tothom, de forma que tothom pot dir la seva. L'objectiu no és altre que informar als vallesans interessats en saber què passa en el seu entorn més immediat. Als vallesans que volen saber què passa perquè el de casa els hi interessa més. Amb proximitat. De tu a tu. | 0.727153 | curate | {"ca": 0.9890985324947589, "de": 0.006289308176100629, "io": 0.004612159329140462} | http://setdies.cat/sant-antoni-de-vilamajor-fa-obres-de-condicionament-de-les-voreres-del-nucli-urba/ |
macocu_ca_20230731_8_194123 | Hola forers, Avui el meu germà Jaume ha presenciat a ses Cabanasses (Petra) un fet d'aquells que fan feredat: com un grup de corbs mataven un mè recent nat, mentre uns altres feien fogir la mare, que intentava defensar-lo, picant-li i estirant la placenta, que encara li penjava. Del mè, s'han encarnissat amb els ulls i la llengua. En fi, fa un parell d'anys que tenim bastants de corbs per casa, i mai no ho haviem vist, això. No obstant, de tant en tant trobam restes de mens recent nats morts, amb els ulls picats però la resta del cos sense tocar. Com aquest grup de corbs s'especialitzi en això, esteïm arreglats. Ja ho vorem. Vos mantindré informats. Saludos
Això sempre ha passat. Vull dir que pel que jo se, fa trenta anys que ja passava. Concretament record casos a Artà... i no passa res. És a dir consider que no s'han de prendre represalies contra cap corb per mor d'això. De quants mens d'una mateixa guarda es poden alimentar un esbart de corbs? L'administració pot rescabalar la pèrdua al pagès. Al cap i a la fi les ovelles són gairebé funcionaris. Estic segur que cap pagès com cal no mentirà quan a la quantitat de mens que pot haver perdut per aquesta raó. D'emprar el mateix patró que amb els corbs, què no hauríem de fer amb una altra espècie com la nostra? De quantes perdius, corbs, conills i tones de tords i altres morts col·laterals en són responsables l'espècie humana? Potser l'abús sobre aquestes espècies no deixa alternativa als corbs.
Bon dia: Fa quinze dies vaig fer una visita a la costa de Rafaubeitx, aquest lloc hi ha una gran colonia de gavines camesgrogues que any rera any es reprodueixin als penya-segats, tambe hi ha un grup de cabres asilvestrades que es mouen desde aquest lloc fins al far del Cap de Cala Figuera, Portals Vells i indrets propers, ido be al lloc anomenat al inici d'aquest missatge vaig veure una cabra que havia tengut dos cabrits, per la inexperiencia d'aquest exemplar o per que el part li sobrevingué de sobte a un lloc que no era l'adecuat els he va fer al mateix penya-segat, com podeu imaginar les gavines s'encarregaren de la resta, li mataren els dos cabrits i vaig poder veure com una gavina s'engolia un dels ulls d'un dels cabrits morts. Tot i aixo la cabra mare ja sense els seus dos cabrits va continuar pasturant per el lloc amb el braguer ben plè. Vull pensar que aquest fet natural potser habitual amb especies oportunistes com els corbs i les gavines. Salutacions.
Hola a tots: Fa 58 anys ( ara en tenc 70 i en tenia 12)a Son Cabaspre una finca de Esporles a on passava els estius, varem veure al menys dos pics lo que estau explicant, el pastor era tan jove com jo i tot dos quedarem mirant lo que passava sense fer res, el vespre ho vaig contar al meu oncle que era el senyor de la finca i no es va enfadar perque no haviem arruixat els corbs, es va a limitar a dir-me que aixó sempre havia passat.... Per altra banda quan una ovella es rompia una cama aquest mateix pastor li possava reina una escorxa de pi jove i dues canyetes ben enbenades amb un cordellí , la feia quedar als cestadors i dia a dia li mirava com es curava la ferida.... Dues conductes al parer contradictòries però que eren assumides pel senyor, l' amo de la finca els missatges el pastor i en aquest cas també per jo... Salut Toni Bauçà | 0.884771 | curate | {"ca": 0.964482547458665, "de": 0.003674219228413962, "en": 0.007348438456827924, "es": 0.0021432945499081446, "it": 0.006736068585425597, "pt": 0.015615431720759338} | |
mc4_ca_20230418_0_751144 | La importància dels llums del vehicle
Blog La importància dels llums del vehicle
La finalitat dels llums dels vehicles no només és la de veure, sinó també la de ser vist, ja que cada vehicle en circulació és, en la pràctica, un obstacle per la resta, per la qual cosa la delimitació de la seva presència també és de primordial importància. No sempre som conscients de la importància que tenen els llums a la conducció.
Per a què la conducció es realitzi en condicions de seguretat, la DGT aconsella parar una especial atenció a la utilització, manteniment i regulació dels fars, per aconseguir, d’una banda, disposar de llum suficient i, d’altra banda, no enlluernar a qui circula per les mateixes víes públiques.
Alguns consells bàsics des de COLBO:
Els llums van reduïnt la seva intensitat amb l’ús, per la qual cosa han de canviar-se cada 40.000 km. o 2 anys.
Els llums s’han de canviar de dos en dos, degut a què el seu ús es simètric en gran part dels casos.
És necessari mantenir netes les òptiques: fars i pilots.
L’ús obligatori de l’enllumenat queda recollit en la Llei de Tràfic i Seguretat vial: “tots els vehicles que circulen entre la posta i la sortida del sol, o a qualsevol hora del dia a túnels, pasos inferiors i trams de vía afectats per la senyal “túnel”, han de portar encès l’enllumenat que correspongui”.
També hauran de portar encès durant la resta del dia l’enllumenat:
Les motocicletes que circulen per qualsevol vía objecte d’aquesta llei.
Tots els vehicles que circulen per un carril reversible o en sentit contrari al normalment utilitzat a la calçada on es trobi situat, bé sigui u carril que estigui exclusivament reservat o bé obert excepcionalment en el sentit esmentat.
Les bicicletes, a més, estaran dotades dels elements reflectants que, degudament homologats, es determinen en el Reglament General de Vehicles. Qual sigui obligatori l’ús d’enllumenat, els conductors de bicicletes a més portaran col·locada alguna peça reflectant si circula per via interurbana”.
Seguir aquests senzills consells pot ser la diferència entre patir o provocar un accident o, d’altra bada, viatjar amb seguretat, fins i tot en un element tant hostil per la circulació com és l’obscuritat de la nit.
qualityWPLa importància dels llums del vehicle 09.07.2015 | 0.867698 | curate | {"ca": 1.0} | http://colbo.net/la-importancia-dels-llums-del-vehicle/ |
mc4_ca_20230418_14_399441 | ERC Olot presenta una llista “cremallera” a les eleccions municipals amb un terç d’independents i un terç de menors de 31 anys - Garrotxa Digital
ERC Olot ha presentat aquest dissabte al matí al Parc Nou la llista aprovada per unanimitat en assemblea que concorrerà a les eleccions municipals, una llista paritària de 16 dones i 15 homes, ordenada segons el sistema de cremallera (intercalació perfecta per sexes) que ha qualificat de transversal pel que fa a procedència de barris, dedicacions professionals i grups d’edat. La cap de llista, Anna Barnadas, ha destacat el fet que 11 dels 31 membres, comptant els 10 suplents, tenen edats compreses entre els 20 i els 30 anys, i que una desena són independents.
Anna Barnadas, candidata d’ERC a les eleccions municipals d’Olot: “Ens agrada dir que la nostra llista és transversal i representativa de tot el teixit social d’Olot. Ho és en edat, en barris, en la professió que té cadascú, la feina que desenvolupa. Aquesta transversalitat fa que siguem molt representatius de què és la ciutat d’Olot. Aposta per la joventut i sobretot per la renovació. La maietat dels integrants d’aquesta llista no han estat mai en cap llista municipal”.
Els cinc primers noms que segueixen Anna Barnadas són, per aquest ordre, el filòleg i professor de secundària Josep Granados, l’economista i professora associada de les universitats Politècnica i Pompeu Fabra Yolanda Suescun, el publicista, gestor cultural i regidor Josep Quintana, la mediadora intercultural Leila El Gamouchi i l’advocat Manel Danés. Segueixen fins al número 10 la politòloga i regidora Susanna Pagès, el llicenciat en dret Adrià Aulinas, la cap de comunicació i relacions internacionals de la UdG Meius Ferrés i el director general de la Generalitat Lluís Juncà. Tanca la llista l’actual regidora Clara Casanovas, ja jubilada, i com a primer reserva es troba l’exportaveu del grup d’ERC a l’Ajuntament Pere Gómez.
La candidatura ha anunciat que el proper 6 d’abril presentarà el projecte que ha dissenyat per a la ciutat, amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. Barnadas ha avançat que els tres grans eixos del seu programa són l’educació, la comarcalitat i la democràcia en el sentit estricte, i que els seus projectes estrella són les persones, els barris i les entitats.
El cap de llista d’Iniciativa per Catalunya els Verds, Marc Vidal, i l’eurodiputat del partit, Raül Romeva, van reunir-se ahir a Olot per debatre amb alguns ciutadans d’Olot i la Garrotxa sobre el dret a decidir. Iniciativa per Catalunya els Verds… | 0.891681 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.garrotxadigital.cat/2019/03/23/erc-olot-presenta-una-llista-cremallera-a-les-eleccions-municipals-amb-un-terc-dindependents-i-un-terc-de-menors-de-31-anys/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_127589 | A Mont-ral tenim l’Esperit del Bosc que ens protegeix la casa. Té el cor de pedra, fermament encastat al pit, com correspon als guardians de la Terra que vigilen els boscos, els rius i les muntanyes. És tot ell una arrel de boix i símbol de la simbiosi cel-terra, tota vegada que l’arbust, des que neix, toca el cel amb les branques, però arriba a les fondàries amb les arrels, poderoses i robustes.
Aquest Esperit condensa el misteri d’allò soterrat que no podem veure i d’allò sobrenatural: quan era verd, les seves branques més tendres havien servit també per fer aspersions sagrades.
*
Foto V. Roca
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
5 comentaris:
Joan Josep ha dit...
Uns simbols molt bonics. Llàstima que en aquests temps es perd la simbologia. Una abraçada: Joan Josep
4 de febrer de 2011, a les 20:47
chuscartes ha dit...
Aquest esperit guarda molt d'amor, tot i tenir un cor de pedra.
un abraçada
5 de febrer de 2011, a les 18:09
somni i malson ha dit...
Sort en tenim dels guardians de la terra i si a més de la terra ens protegeixen la casa...tot un privilegi | 0.75456 | curate | {"ca": 0.927484333034915, "el": 0.0008952551477170994, "es": 0.010743061772605193, "pt": 0.021486123545210387, "ia": 0.017905102954341987, "ie": 0.021486123545210387} | https://olgaxirinacs.blogspot.com/2011/02/lesperit-del-bosc.html?showComment=1296931794316 |
mc4_ca_20230418_8_730704 | Xavi Pascual: “Juguem com ens entrenem” - FC Barcelona
HomeSeccionsHandbolPrimer EquipNotíciesXavi Pascual: “Juguem com ens entrenem”
Els quatre entrenadors participants a la XXIV Copa Asobal. / FOTO: German Parga-FCB
El secret per al triomf a la Copa Asobal | 0.467768 | curate | {"es": 0.2125984251968504, "ca": 0.6929133858267716, "en": 0.09448818897637795} | https://www.fcbarcelona.cat/seccions/handbol/primer-equip/noticies/2013-2014/xavi-pascual-juguem-com-entrenem |
cawac_ca_20200528_6_81057 | Quinze equips participaran al primer torneig de vòlei platja nocturn de Salou
Els partits es disputaran amb llums de neó
Redacció - Salou 19 d'agost de 2013
Imatge del torneig nocturn
El Club de Vòlei Salou i l’empresa Neonvb, juntament amb el patronat de Turisme i l'àrea d’Esports de l’Ajuntament de Salou, organitzen un esdeveniment esportiu molt singular. El proper dissabte 31 d’agost a la nit tindrà lloc a la platja de llevant, a la zona esportiva de platges, el primer Torneig de Vòlei Platja 4x4 amb llum negra. Aquest dilluns s’ha presentat aquest esdeveniment en roda de premsa per la singularitat que presenta i perquè es tracta d’un torneig inèdit a l’estat espanyol, amb antecedents únicament als EEUU o Holanda.
Segons ha explicat Jordi Llompart, membre del Club Vòlei Salou i organitzador de l’esdeveniment, 'aquesta il·luminació proporciona uns efectes de fluorescència molt espectaculars que faran brillar el joc dels participants'. Llompart ha afegit que 'hi haurà monitors per maquillar amb pintura luminescent, ambientació amb disc jockey i ‘speaker’ i retransmissió en directe via xarxes socials en una pantalla gegant'.
El regidor d’esports, Felip Ortiz, ha volgut felicitar el club per 'la innovació de l’esdeveniment i per la bona feina que s’està fent dins del club'. Les categories en que es jugaran els partits de 4x4 seran tant femenina com masculina. Des de l’organització animen a tothom a participar-hi sàpiguen o no jugar a vòlei per gaudir de l’esdeveniment. De moment, hi ha equips que vindran des de Mataró, Sabadell, Alacant, Tarragona, Roquetes i grups de Salou.
Les inscripcions estan obertes a tothom que hi vulgui participar, [email protected] s’han creat categories tant per jugadors habituals com per a jugadors que no ho son tant. | 0.845989 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.campdesports.cat/index.php?command=show_news&news_id=21692 |
mc4_ca_20230418_0_241396 | La hipotètica campana de Sant Llorenç del Mont (I) | Paisatge sonor Medieval
← La fosa d’una campana al segle XV
La campana dels quarts de Santa Pau (I) →
Els forns de fosa de campanes del monestir de Sant Llorenç del Mont ens han deixat alguns fragments del motlle exterior de les campanes. Què se’n pot deduir? Les podríem refer, com els dinosaures de Spielberg a partir de l’ADN?
En primer lloc, el que és força segur de deduir és el diàmetre de la boca de la campana. Els fragments conservats corresponen a la base del motllo i, encara que només en siguin una petita part, com que es tracta d’una boca perfectament circular es pot deduir la resta perduda i el diàmetre originari. Això ho veurem en un post proper, però de moment tindríem la base d’obertura sonora de la campana i la seva mida absoluta aproximada.
Després caldrà deduir-ne l’alçada. Això només es pot fer per comparativa amb altres campanes coetànies, ja que més o menys cada època va seguint una certa moda, a cada moment hi ha una morfologia. Haurem de buscar campanes de la mateixa època que aquestes i veure quina proporció tenien habitualment de diàmetre i alçada, amb la seva corbatura corresponent… que tanmateix, a la de Sant Llorenç, no coneixerem mai del cert…
Per a deduir l’alçada, en un primer moment vaig tenir en compte l’espadanya que queda al monestir: una campana que pugui tocar a volteig ha de fer menys de la meitat de l’alçada de la finestra de l’espadanya. El jou giratori s’ubica al mig i la campana pot giravoltar-hi. Això, que seria tan fàcil d’aplicar en altres esglésies, no és vàlid en aquest cas: l’espadanya és del segle XIX!
En efecte, en quedar el monestir abandonat es va reciclar com a parròquia de la ruralia (per això va canviar de nom: si el monestir havia estat del Mont, la parròquia va ser de Sous), però l’església basilical estava tan enrunada que es va utilitzar com a temple l’antiga sala capitular monacal, que deuria estar en millors condicions. Per això no té absis exterior, i el campanar hi va ser afegit: no correspon a aquestes campanes! Però és interessant de tenir-ho en compte, perquè potser en algun altre cas de forn de fosa el campanar corresponent sigui l’originari.
Però… de quina època són aquests forns de fosa? Tenim la sort que a l’espai on van aparèixer els clots de forn (de fet a la unitat estratigràfica, és a dir, el nivell de profunditat) es varen trobar tres monedes de l’època del Rei Jaume I, que estarien en ús des de mitjan segle XIII fins a principis del següent: a l’edat mitjana, les monedes tenien un llarg recorregut. Podem deduir, doncs, que les campanes siguin de mitjan o finals del segle XIII o com a molt tard de ben a principis del XIV. El segle XIII correspon a un període de bonança econòmica del monestir, i en el qual es van fer diverses obres, ampliacions i dependències noves; al segon quart del XIV, en canvi, ja es detecta amb evidència la decadència econòmica.
És versemblant, doncs, que la comunitat tingués capacitat per a adquirir bronze i fer fondre dues campanes al mateix monestir a mitjan o finals del segle XIII, en un moment d’ampliació de l’església en què es deuria incorporar un campanar per a aquestes dues campanes (la campana, òbviament, és la darrera obra que es fa); segurament aquests treballs ja estaven fets en entrar el segle XIV, en què ja no va ser possible seguir-hi fent inversions.
Com hauria pogut ser aquesta campana? Amb què es pot comparar? Tenim algun exemple de campana medieval, a la Garrotxa? Doncs sí! En propers posts presentaré les campanes medievals… que ara com ara coneixem. Potser el catàleg que s’està preparant (ei, post 30 de novembre de 2015!) ens depararà més sorpreses.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb campana, Sant Llorenç del Mont. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.847808 | curate | {"ca": 0.9923603793466808, "oc": 0.005268703898840885, "hu": 0.0023709167544783984} | http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2015/12/09/la-hipotetica-campana-de-sant-llorenc-del-mont-i/ |
cawac_ca_20200528_10_245243 | El Ple extraordinari de 30 de març es va convocar perquè l’equip de govern va decidir acollir-se a l’oferiment als ajuntaments per part del govern espanyol d’oferir un crèdit a baix interès per pagar els proveïdors pendents de 2011. Malgrat el Ple havia de ser monogràfic, CiU va aprofitar per portar a aprovació dos avals per la sol·licitud de renovació de dos línies de crèdit per a tresoreria, una per l’Escola de Música Robert Gerhard, de 66.000€, i un altre de 60.000€ per la Fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. Amdos punts es van aprovar per unanimitat, tot i que la CUP vam aprofitar per demanar, un cop més, que ens manca una revisió de les Festes Decennals de 2011 encara.
La sol·licitud de crèdit per pagar proveïdors pendents de 2011 per part de l’ajuntament es concretava en dos punts a l’ordre del dia: el primer, per donar compte de les factures pendents de pagar, i el segon, que sotmetia a votació el pla d’ajust que el Real-Decret obligava si sol·licitaves el crèdit.
Així doncs, en el primer punt, l’equip de govern ens presentava un llistat de factures pendents de pagar de diferents proveïdors que sumaven 1.010.000€ de l’ajuntament més 137.000€ d’organismes autònoms; per tant, es sol·licitava un crèdit de 1.200.000€. La resposta per part de la CUP fou de qüestionar el per què es demanava aquest crèdit, doncs ni per raons de tresoreria – liquiditat (sempre s’ha mantingut que els proveïdors es paguen, com a màxim, a 90 dies) ni per raons de finançament – endeutament (l’equip de govern sempre treu pit dient que Valls és dels municipis menys endeutats, no arribant al 75%) no es justificava. En un altre sentit, també demanàvem per què es devien algunes factures de feia més d’un any, si el pagament era a 90 dies. Cap de les dues qüestions es van respondre. En aquest punt també vam posar sobre la taula la perversió de la gestió del diner públic, en què la gestió (l’impagament) d’una administració a una altra fa que aquesta segona (els ajuntaments) s’hagi d’endeutar demanant crèdit. I amb tot això, qui guanya, un cop més, és la banca. Guanyen els bancs que han obtingut crèdits al 1% del Banc Central Europeu i que l’ofereixen a interès més alt (en aquest cas al 5% als ajuntaments) i d’aquesta manera es refinancien. A més, denunciàvem que aquest Real-Decret on ens acollíem suposava, de facto, una intervenció de l’estat, controlant la seva gestió en els propers 10 anys a partir d’un pla de viabilitat. I aquest era el cost: un pla de viabilitat a 10 anys que no necessitàvem i uns interessos que pugen quasi 400.000€. L’equip de govern va reconèixer que accedia al crèdit per si de cas en el futur el govern espanyol restringia aquest accés als ajuntaments i per fer front amb garanties a un litigi amb SOREA, l’empresa concessionària de la xarxa d’aigua, amb la qual queden pendents factures per pagar (dins aquest llistat d’un milió d’euros) i això suposaria una mesura de força.
Finalment, l’últim punt de l’ordre del dia fou l’aprovació del pla de d’ajust 2012-22 que obligava el Real-Decret. Ens presentaven un pla que portava a un estalvi (exigit) de 8 milions d’euros (800.000€ per any) en aquests 10 anys, exemplificat en 8 mesures d’estalvi de despesa i una previsió d’ingressos. D’aquestes 8 mesures d’estalvi, destaca l’estalvi en despesa de personal, la principal, de poc més de 5 milions d’euros. L a CUP aquí va denunciar la congelació de sous pel 2012 i 2013 i els futurs acomiadaments el 2013 que no expliquen. En despesa també destaca la reducció de subvencions que es donen a les entitats vallenques, reducció a la que no ens podem mostrar favorables. Pel que fa als ingressos, preveuen la fiscalitat (taxes i impostos) dels propers 10 anys, proposant increments anuals del 2-3%. En resum, que pretenien generar un estalvi de 8 milions d’euros retallant personal i apujant els impostos. Amb aquest escenari, la CUP va votar en contra (juntament amb ERC); el PSC es va abstenir; i el PP i CiU van aprovar el pla d’ajust. Vam acabar la intervenció anunciant que estaríem molt alerta a les mesures que ara prendria l’equip de govern, denunciant retallades de drets laborals a treballadors i treballadores o criticant augments d’impostos per a la població.
En aquest Ple, de gairebé quatre hores de durada, es van fer les presentacions dels títols de reconeixement, el govern va presentar la liquidació de comptes, es va aprovar un reconeixement de crèdit extrajudicial i la CUP va presentar tres mocions: la primera, en defensa dels treballadors/es, l’ocupació i en contra de la reforma laboral; la segona, en solidaritat amb els estudiants de València i la darrera, de suport al fòrum estratègia catalana residu zero. A l’apartat de precs i preguntes l’alcalde va decidir posar fi a la sessió plenària i deixà sense resposta els precs i preguntes formulats per la resta de partits.
Presentació del títol de reconeixement a Vallencs i Vallenques
Els diferents regidors instructors van llegir l’informe sol·licitant el títol de reconeixement a: Josefina Ferré Cunillera, Jaume Solé i Magriñà, Josep Gatell Roda, Coral Cors Alegres, Josep Maria Torné, Rogeli Montalà Magriñà, Lluís Figuerola Ortiga i Domingo Solé Folch. També es va proposar atorgar la medalla de la ciutat a la Societat Coral Aroma Vallenca i al Centre de Lectura de Valls.
Queixes generalitzades en la Liquidació de comptes
Tots els partits de l’oposició es van queixar del poc marge de temps que van tenir per poder revisar el dossier de la liquidació de comptes, ja que els va ser lliurat dos dies abans del plenari. Des de la CUP, a més a més, es va insistir en la falta de transparència, es van demanar explicacions sobre despeses socials no executades i es va fer una reflexió sobre el paper de l’Administració Pública i la capacitat d’endeutament dels Ajuntament en moments de crisi.
Moció en defensa dels treballadors/es, l’ocupació i en contra de la reforma laboral
Durant el debat, es va generar un enfrontament polític entre la CUP i el PP amb el beneplàcit de CIU, que es va oposar, juntament amb el PP, a la moció.
La CUP va denunciar que aquesta reforma suposa un canvi de les regles establertes, vulnerant els drets dels treballadors i treballadores. La reforma afecta el sector públic, fixa les modificacions per canviar les condicions laborals, permet que l’administració requereixi als aturats per treballar en comptes de contractar interins o eventuals, flexibilitza les condicions per l’acomiadament, etc. Per la CUP, hi ha nombrosos motius, que qui la recolza intenta amagar, per pensar que aquesta reforma no servirà per fomentar l’ocupació, sinó que posa les bases per reestructurar i aprimar el sector públic.
A les acusacions del PP de no haver-nos llegit la reforma laboral i a les seves metàfores, la CUP va respondre amb contundència per quins motius estem emprenyats: perquè ens oposem al pensament únic i perquè estem convençuts que aquesta reforma facilita l’acomiadament dels treballadors i treballadores. Per tot això, la CUP no tan sols denunciarà aquesta reforma laboral als ajuntaments i al carrer, sinó que instarà els votants de CIU i del PP, descontents amb les decisions del seus respectius partits, que se sumin a les mobilitzacions en contra d’aquesta reforma.
Moció en solidaritat als estudiants de València
Aquesta moció, que fou presentada conjuntament amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), va ser aprovada amb l’únic vot negatiu del PP. La defensa de la CUP va girar entorn la denúncia de l’ús de la força injustificada per part dels cossos policials, la situació d’hostilitat en què viuen tot aquells que defensen temes nacionals o socials al País Valencià, la permissivitat amb què actuen els grups feixistes d’extrema dreta, la immoralitat que representa no demanar responsabilitats polítiques a qui va autoritzar les càrregues policials i la falta d’autocrítica per part del Ministre d’Interior davant dels fets.
Moció de suport al Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero
Aquesta moció, aprovada per unanimitat, pretén situar Valls en la línia de prevenció promoguda pel Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero. Aquest fòrum, impulsat per diferents universitat del país, promou un canvi de paradigma en el tractament de residus basat en la prevenció. Aquesta iniciativa pretén treballar per reduir el consum de materials, sobretot plàstics i envasos, donada la complexitat del seu tractament i la seva reutilització. Tanmateix, segueix apostant per una millor eficiència en la gestió i recollida dels residus, on Valls té una gran tasca a fer ja que està per sota la mitja catalana pel que fa a recollida selectiva.
Gerard Nogués Balsells actuant com a portaveu de la CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP),
EXPOSA:
1. Que el passat 10 de desembre el Govern Espanyol anunciava una nova reforma laboral que ha promogut i aprovat en la forma de decret llei en el BOE núm. 36 del dissabte 11 de febrer de 2012 (i esmenats alguns errors en el BOE núm. 42 del dissabte 18 de febrer) i que ha entrat en vigor el diumenge 12 de febrer.
2. Que l’aprovació de l’esmentat decret llei suposa un canvi molt profund en aspectes essencials de la legislació laboral menys de tres mesos després de les darreres eleccions parlamentàries a l’Estat espanyol sense que el partit que ha accedit al govern espanyol les hagués anunciat en el seu programa electoral i, en conseqüència, haguessin pogut ser objecte de debat polític previ.
3. Que aquesta reforma ha rebut el rebuig unànime de totes les organitzacions sindicals, rebuig que ha estat recolzat de manera massiva al carrer el diumenge 19 de febrer entre d’altres dates.
4. Que aquesta reforma lesiona greument un ampli ventall de drets laborals de la majoria de treballadors/es en promoure, entre d’altres, les següents mesures:
a) Mesures per a facilitar l’acomiadament (quan les xifres d’atur superen el 20% de la població activa a la majoria de comarques del nostre país)
La reducció de 45 a 35 dies i d’un màxim de 42 a 24 mensualitats de la indemnització per acomiadament improcedent.
L’ampliació de les causes d’acomiadament objectiu amb indemnització de 20 dies per any treballat.
La possibilitat, en les empreses amb menys de 50 de treballadors/es de rescindir contractes indefinits sense cap tipus d’indemnització dins del primer any.
L’eliminació de l’autorització prèvia de l’administració en l’execució dels ERO, fet que en farà l’aplicació més fàcil i en dificultarà el control públic.
b) Mesures que incrementen la inseguretat en les relacions laborals i ataquen el dret a la negociació col·lectiva
Permet a les ETT actuar com agències de col·locació com ho fa l’antic INEM.
Es facilita a l’empresa flexibilitzar les jornades laborals, horaris i les tasques a realitzar.
Es degrada el paper dels convenis col·lectius, facilitant el seu incompliment per part de les empreses i potenciant la relació individual entre el treballador/a i l’empresa.
c) Es facilita que les empreses públiques puguin modificar les condicions laborals dels seus treballadors/es i efectuar reduccions de plantilla via ERO’s.
3. Que aquesta reforma, segons el parer de molts/es economistes de reconeguda vàlua, serà inoperant de cara a crear ocupació i a estimular un creixement econòmic que beneficiï a les classes populars i al conjunt de la ciutadania.
PROPOSA:
Atès que la reforma laboral promoguda pel decret llei de 11 de febrer de 2012 suposa una degradació de les condicions laborals de la majoria de la població, tant pel que fa a la qualitat dels seus contractes laborals com a la seva seguretat com a treballadors/es.
Atès que les mesures proposades no ataquen d’arrel les causes de la preocupant situació de crisi econòmica que viu Valls i el conjunt del nostre país, com són les pràctiques financeres especulatives dels darrers vint anys o una activitat econòmica excessivament depenent de la construcció.
Atès que són competències municipals el vetllar pels interessos generals de la població de Valls .
Atès que aquesta administració local és competent en les condicions laborals dels treballadors municipals, de les empreses vinculades, participades i concertades a aquest ajuntament, així com de les que cobreixen via concessió serveis municipals.
Proposem que el Ple adopti els següents,
ACORDS DEL PLE:
Primer.- Manifestar públicament el rebuig a la reforma laboral decretada unilateralment pel govern espanyol.
Segon.- Donar suport a les mobilitzacions socials i ciutadanes en defensa dels drets laborals i els serveis públics que s’organitzin a la ciutat de Valls i el Camp de Tarragona.
Tercer.- Fer arribar aquesta declaració al govern de la Generalitat de Catalunya i al govern de l’Estat espanyol, instant a aquest darrer a derogar-la.
Quart.- Adoptar el compromís de no aplicar els punts del decret llei que habiliten a les administracions per acomiadar treballadors/es i, en determinats supòsits, aplicar mesures de flexibilitat interna.
Cinquè.- Convoqui la mesa del diàleg social, ampliant-ne i diversificant-ne la seva composició, per obrir un procés de negociació amb els agents socials i econòmics per tal de reorientar la reforma laboral, perquè impulsi la contractació veritablement estable i de qualitat; per assegurar la incorporació al mercat laboral de treballadors a l’atur i fer passes en la direcció de transformar el nostre model competitiu.
Sisè.-Afronti la necessitat d’enfortir el serveis públics com a garants de drets i cohesió social en uns moments en què gairebé el 30% de la població aturada ja no rep cap mena de prestació ni subsidi per desocupació.
Moció no aprovada
Vots a favor: CUP, ERC, PSC
Vots en cotra: CiU,PP
A Catalunya, a les últimes dècades, els residus municipals han augmentat en quantitat, diversitat i complexitat, degut a la cultura dels productes “d’un sol ús”, al sobre embalatge, a l’obsolescència programada i a l’heterogeneïtat de materials que es llencen i que fan augmentar el nombre creixent de residus de difícil recuperació i reutilització.
En els darrers anys, les polítiques públiques sobre els residus municipals s’han centrat, a Catalunya, en l’ordenació de la gestió dels residus i en potenciar la recollida selectiva i la recuperació de les principals fraccions, però posant un excessiu èmfasi en els tractaments finalistes (abocadors i incineradores).
Les decisions privades sobre productes i activitats no tenen prou en compte els perjudicis que causen els residus que se’n deriven. Per tant, ens trobem davant d’una manca d’aplicació del principi comunitari de “responsabilitat ampliada del productor”.
La major responsabilitat en la gestió de residus municipals recau ara en l’administració i en els ciutadans, que són els que n’assumeixen els costos econòmics, socials i ambientals. Els productors i distribuïdors haurien d’assumir la seva part de responsabilitat, i els costos dels residus associats als seus productes, per tal d’endegar canvis en les formes de producció, distribució i consum que redueixin la generació de residus i la contaminació.
En el moment actual de forta crisi, la implantació de mesures de prevenció de residus, tant a nivell públic com privat, representa avançar cap a una major eficiència en l’ús de materials i energia i contribueix a donar sortides a la crisi econòmica tenint en compte la necessària sostenibilitat ambiental.
És en aquesta línia que diferents sectors de la societat catalana (municipis i associacions municipalistes, empreses, universitats i centres de recerca, entitats ecologistes i socials) van constituir el 4 de març de 2011 el Fòrum ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins un moviment internacional (Zero Waste International Alliance, Zero Waste Europe) al qual ja s’hi han adherit nombroses administracions locals i regionals, empreses i organitzacions de diferents països.
L’Estratègia Catalana Residu Zero implica avançar cap a la reducció i reaprofitament progressiu dels residus com a recursos i, per això, planteja estratègies i objectius concrets que permetin:
· tancar el cicle dels materials per tal que tot residu pugui ser transformat en matèria primera, tot procurant la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
7. Traslladar aquests acords al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a l’Agència de Residus de Catalunya.
Moció aprovada per unanimitat.
Ara fa gaire bé un mes, els estudiants d’ESO i Batxillerat de l’IES Lluís Vives, al centre de la ciutat de València, van tallar el carrer de Xàtiva en resposta a la situació límit que viuen els instituts públics valencians. Setmanes abans s’havien succeït les polèmiques entorn als talls de llum i calefacció, així com a l’escassetat de subministraments bàsics, que les noves retallades de la Generalitat valenciana havia efectuat sobre els centres d’ensenyament públic del País Valencià.
La resposta a l’acció dels joves estudiants per part de la Policia Nacional fou contundent i les imatges de la repressió d’aquell dia donaren la volta al país. Els dies següent, la protesta s’estengué a més instituts, al conjunt de la comunitat educativa i a tota mena de col·lectius socials, sindicals i polítics, que veieren, en els joves estudiants de l’IES Lluís Vives i en el seu exemple de lluita, una senyal clara per manifestar el malestar que les esmentades retallades estan provocant al conjunt de la societat valenciana.
I així com s’estengué la revolta, també ho féu la brutalitat policial: caps oberts, pallisses a plena llum, violència contra menors, quasi 50 detencions, arbitrarietat en l’actuació, col·lapse circulatori del centre de la ciutat…. tot un estat de setge contra una protesta social, legítima i necessària que el cap de la Policia Nacional a València va saber definir amb claredat: es tractava de combatre l’enemic.
Les paraules del cap de la Policia Nacional, Antonio Moreno, han suscitat tota mena de queixes, concentracions i manifestacions a molts pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans i mostres de solidaritat amb els estudiants valencians.
Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular de Valls amb el suport del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de Valls (SEPC) demanem al Ple de Valls l’aprovació dels següents acords:
Mostrar la solidaritat del Ple de Valls amb les reivindicacions i lluita dels joves estudiants i amb la comunitat educativa valenciana.
Rebutjar l’actuació policial i demanar a les autoritats corresponents el cessament del cap de la Policia Nacional a València, Antonio Moreno, així com de la Delegada del Govern al País Valencià, Paula Sánchez de León.
Fer arribar aquests acords a la Generalitat Valenciana, a la Delegació del Govern al País Valencià i a l’IES Lluís Vives de València.
El Ple Municipal del 17 de Febrer va estar marcat per les crítiques manifestes de CUP i PSC sobre els pocs continguts de debat polític que l’equip de Govern trasllada al plenari. Davant les crítiques, l’Alcalde va respondre que s’emparen dins el marges de la legalitat previstos en la llei. Els continguts del Ple es limitaven doncs, a l’exposició de quatre mocions presentades per ERC i la CUP, l’aprovació d’una bestreta econòmica per a Casa Caritat i el torn de precs i preguntes.
Les mocions presentades per ERC i que la CUP va subscriure, encara que no va poder ser de manera formal com a conseqüència de tràmits burocràtics diversos, feien referència a les Participacions preferents i a la Dació de les hipoteques. Ambdues mocions van ser aprovades pel plenari, cosa que no va passar amb les dues presentades únicament per la CUP. La primera sobre el fraccionament de l’IBI sí que va ser aprovada, però la segona, que feia referència a l’obertura dels patis de les escoles no.
……….
Moció presentada per ERC sobre la dació al pagament de les hipoteques.
Aquesta moció, com ja s’inclou en la mateixa, parteix d’una moció que la CUP va presentar el Gener del 2011. En aquest sentit la CUP és sent orgullosa del pas que s’ha fet en aquest Ple, on tots el partits han fet l’esforç de consensuar uns acords, fruit de la pressió social i de diversos estament sobre els grans partits, que en el moment en que la CUP va presentar la primera moció l’any 2011, encara no s’havien posat d’acord quina estratègia s’havia d’adoptar en aquest sentit.
Malgrat a la CUP ens hauria agradat anar més enllà en algun dels acords, entenem que aquest és un primer pas per fer front a una greu situació que pateixen milers de ciutadans/es, que com a conseqüència d’un tracte abusiu de les entitats bancàries, avui es troben en perill de ser desnonats. Entenem doncs, que qualsevol pas que és faci per condonar el deute que les famílies han contret amb les entitats bancàries tot lliurant la propietat hipotecada és un acte de justícia social.
……….
Moció presentada per ERC sobre les participacions preferents
Les participacions preferents suposen la major estafa d’estalvis i inversions, però la CUP adverteix que existeixen altres productes financers que les entitats bancàries estan distribuint, com són les quotes participatives o el deute subordinat, i que han estat qualificades pel Banc d’Espanya i La Comissió Nacional de Valors com a productes tòxics. La voracitat dels bancs no té fre i s’aprofiten dels consumidors que a més a més són els que han hagut i hauran de salvar moltes d’aquestes entitats que necessiten de diner públic per subsistir o acomodar-se en la nova situació financera.
Per aquest motiu la CUP demana que l’Ajuntament de Valls que manifesti i denuncií públicament aquestes practiques abusives; que ho comuniqui als organismes reguladors i els exigeixi la restitució dels drets a les persones afectades, i doni suport a aquestes persones i a totes les actuacions de denúncia tan de les participacions preferents com d’altres productes considerats tòxics.
Escolta el tall de veu aquí
……….
Moció presentada per la CUP sobre el fraccionament de l’IBI.
La CUP fa temps que pressiona a l’equip de Govern per què busqui la manera de fraccionar el pagament de l’IBI presentant al·legacions a les ordenances municipals.
Si bé es cert que aquest pagament ja es fa en dues quotes, ambdues estan molt juntes en el temps i amb l’increment que ha experimentat aquest impost després del decret del Govern de L’Estat Espanyol, creiem que era imprescindible arribar a un acord. Per aquesta motiu vam elaborar una moció senzilla en que tan sols s’establien dos acords: la necessitat d’establir unes noves bases de subvenció per a les famílies amb rendes més baixes i una nova formula de fraccionament de l’IBI.
Afortunadament aquesta moció va ser aprovada després de negociar amb l’equip de Govern.
Escolta el tall de veu aquí
……….
Moció presentada per la CUP sobre l’obertura del pati de les escoles.
Aquesta moció que va ser rebutjada amb el vots en contra de l’equip de govern pretenia acordar l’inici d’ un estudi de viabilitat, tenint en compte l’opinió del tècnics, Consell Escolar i la direcció dels centres, per obrir els patis de les escoles com a espais d’ús públic fora dels horaris escolar previstos.
Aquesta opció que la CUP ja preveia en el seu programa electoral pretén donar resposta a la manca d’espais d’ús públic de la ciutat, obrir nous espais d’encontre per a la ciutadania i aprofundir en el treball a mitges del Pla educatiu d’entorn que s’ha limitat a destinar els diners rebuts per organitzar activitats extraescolars.
……….
Precs i preguntes
Aquest espai que des de la CUP aprofitem per incidir sobre els diferents aspectes que ens preocupen sobre la ciutat i la gestió de l’equip de Govern és l’únic espai del que disposen els partits a l’oposició per fer públics temes considerats com a prioritaris en l’agenda política. CIU dificulta l’accés a l’ informació donant informacions difuses com sovint passa en les diferents comissions on mai s’acaben de respondre amb claredat les preguntes que els diferents partits fan.
En aquest Ple la CUP va realitzar diferents precs i preguntes, alguns/es amb caràcter recordatori ja que restàvem a l’espera de resposta des de Plens anteriors:
- Vàrem demanar que les mocions es defensin en la comissió informativa pertinent.
- Donat que el portaveu Martí Barberà no assisteix a les comissió informatives que ell mateix presideix, vam exigir una resposta immediata a aquesta situació.
- Vàrem tornar a recordar que es faci constar per part del secretari qui a votat què.
- Sol·licitem també que el dia 8 de març, dia de la dona, es convoqui el Consell Municipal de dones.
- Vàrem demanar a l’equip de Govern, que de manera infundada ens acusa de no fer propostes, que es llegeixi el document de propostes que vàrem fer arribar al Consell Econòmic i Social per poder-les discutir i arribar a acords.
- Com és que els Plens ha quedat buits d continguts?
- On tenen previst poder fer un anàlisi de les festes decennals amb els altres partits?
- Per què s’ha fet un salt en el temps previst per a l’aprovació de l Pla incial del POUM?
- L’equip de Govern esta fent un seguiment del que passa a l’escola bressol la Quitxalla?
- I per últim vàrem fer un recordatori de preguntes sobre l’àrea de cultura que restaven per contestar.
Escolta el tall de veu aquí
GERARD NOGUÉS BALSELLS, regidor i portaveu del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular de Valls (CUP), presenta la següent moció.
Les transformacions urbanístiques de la nostra ciutat en les darreres dècades han provocat que els carrers i places s’hagin transformat d’un espai de convivència i trobada, a un espai dedicat simplement a la mobilitat dels i les vianants. L’augment dels transport motoritzat, l’arquitectura d’aquests espais públics,… han provocat que progressivament la ciutadania hagi perdut l’hàbit de trobar-se al carrer. I, que els espais de trobada ciutadana i sociabilitat s’hagin traslladat en espais privats d’oci, i en casos molt escadussers, en places i parcs infantils (llocs on sovint el joc infantil lliure hi està prohibit, com és el cas dels jocs amb pilota a les places o bé en mal estat de conservació, com és el cas de la majoria de parcs infantils de la ciutat).
Actualment, l’oferta d’ espais públics de trobada és inexistent o merament simbòlica, reduïda al “Centre Cívic de la Fusta” o a l’espai de lectura infantil de la Biblioteca de Valls. Ambdós llocs poc o nul·lament adaptats a les necessitats infantils, i de gestió tan difícil que no conviden al seu ús.
Per contra, hi ha espais públics de la ciutat que estan infrautilitzats, ja que el seu horari d’obertura es limita a les hores en que es desenvolupa l’activitat principal pel qual han estat construïts. Ens referim, per exemple, als instituts i a les escoles.
Arran de la posada en funcionament del Pla Educatiu d’Entorn, ja vam aprendre que la creació de sinergies entre institucions, entitats, agents socials i educatius i infants podia donar resultats multiplicatius que derivaven en conseqüències molt positives que permetien optimitzar recursos i crear espais naturals de trobada entre agents i usuaris. Tot això, d’entrada passava per un ús horari més dilatat dels centres escolars de la ciutat, utilitzant aquests espais com a seu de les propostes educatives del PEE.
Tanmateix, aquest projecte actualment té una continuïtat dubtosa ja que la seva implementació es va basar en ampliar l’oferta extraescolar a través dels fons percebuts de la Generalitat a través del PEE i no es va aprofundir prou en el treball en xarxa que hauria pogut donar fruit en un futur i amb costos econòmics més baixos. Però, sí que hi ha hagut un assaig, diguem-ne, en l’ús dels patis i aules de les escoles en horari extraescolar.
Així, la manca d’infraestructures quedava coberta a través de l’oferta d’activitat per infants fora de l’horari escolar i a uns preus més assequibles que els de l’oferta extraescolar privada.
Per tant, aquesta iniciativa, fins avui reduïda a un públic-diana infantil, podria fer-se extensiva a un tota la ciutadania si dimensionéssim la importància, versatilitat, idoneïtat i multifuncionalitat de les instal·lacions educatives a tots els barris.
Aquesta proposta, en aquests moments de crisi econòmica, en què cal cercar alternatives creatives i funcionals ens sembla més pertinent que mai. En aquest sentit, pensem que cal fer un esforç per continuar treballant en la gènesi de propostes i projectes d’aquesta índole, que siguin capaces de tenir efectes multiplicatius en el patrimoni que ja tenim i dimensioni els nostres valors actius.
Per tot això, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular demana al Ple de l’Ajuntament de Valls l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Que l’Ajuntament de Valls estudiï la viabilitat de l’obertura dels patis de les escoles fora de l’horari escolar.
2.- Crear una normativa i horaris per tal de regular aquests espais públics.
3.- Traslladar aquesta proposta al Consell Escolar Municipal, associacions de veïns i veïnes i entitats sense ànim de lucre de la ciutat per participar en el disseny de la proposta.
GERARD NOGUÉS BALSELLS, regidor i portaveu del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular de Valls (CUP), presenta la següent moció.
EXPOSA:
L’increment de l’Impost de Béns Immobles (IBI) del 10% que va aprovar el Consell de Ministres de l’estat espanyol del 30 de desembre 2011 en els municipis que no han actualitzat el seu valor cadastral abans del 2002, significa una nova despesa per gairebé totes les llars dels nostres municipis. Aquest augment no previst, sumat a l’augment aprovat del 3,5% per aquest impost en les ordenances fiscals del 2012, suposa un increment total del 13,5%
El caràcter unilateral de la mesura dificulta als municipis la capacitat de modular l’impost ja que en un moment de crisi com l’actual carrega majoritàriament sobre moltes famílies que estan passant dificultats econòmiques.
Per això, l’Ajuntament de Valls adopta els següents acords:
Establir, abans de juliol del present any, unes bases de subvencions per tal que les famílies amb rendes més baixes puguin fer front a aquest increment de l’IBI.
Establir un pagament fraccionat quatrimestral d’aquest impost, traslladant aquesta demanda a tots els altres municipis que també gestionen la recaptació d’aquest impost amb el m ateix gestor.
El ple municipal de Valls del 20 de gener de 2012 va ser el primer ple de l’any.
Els temes que van figurar en l’ordre del dia van deixar, una vegada més, poc marge pel debat polític sobre els temes de ciutat. Aquest fet és conseqüència de l’habitual transferència de continguts que el Govern de CIU fa la Junta de Govern, fet que ocasiona que els temes que per la CUP són imprescindibles pel debat queden restringits a les decisions de l’equip de Govern. No hi ha possibilitat de discussió sobre aquests temes i tampoc són públics, ja que només els continguts del ple surten a la llum. Tot plegat, una falta més de la transparència que la CUP ha denunciat reiteradament.
….
Aprovació dels Comptes 2010
Els comptes es van aprovar però la CUP va aprofitar el moment de la votació per fer un prec i una pregunta .
Arran de la notícia publicada als mitjans de comunicació on s’informava que només el 17% dels municipis catalans, la gran majoria pobles petits però també Valls entre ells, encara no havien presentat els comptes del 2010 a la Sindicatura de Comptes, la CUP va fer evident el seu malestar i la seva tristesa per haver-se hagut d’assabentar d’aquesta noticia via els mitjans de comunicació i va lamentar-se de la imatge que això representa per Valls.
En aquest sentit, i en forma de prec, la CUP va demanar a l’equip de Govern que informés a l’oposició d’aquestes circumstàncies amb antelació, “abans que ens n’haguem d’assabentar per la premsa”, i , evidentment, es va preguntar el perquè d’aquest endarreriment en la presentació dels comptes del 2010.
Pots escoltar la intervenció de la CUP aquí:
Moció de CIU per reclamar el pacte fiscal
La moció presentada per CIU per reclamar el Pacte Fiscal no va tenir el suport que segurament s’esperava l’equip de Govern.
Desprès d’interpel·lar directament a l’equip de Govern i, per extensió, el Govern de la Generalitat, ambdós de CIU, la CUP va voler deixar clar perquè va votar en contra de la moció sobre el pacte fiscal:
1. “Perquè el nostre marc propi són els Països Catalans, on volem construir una política econòmica i fiscal pròpia, no la comunitat autònoma de Catalunya”.
2. “Perquè aquesta proposta de pacte fiscal només assegura que potser recaptarem més diners, però no explica on aniran”.
3. “Perquè el pacte fiscal és una eina de reforçament de la via autonomista i no una estratègia cap a l’autodeterminació”.
“Desde la CUP creiem que no es pot seguir justificant les retallades per la manca d’ingressos del Govern central. CiU posa el país i a la seva gent contra les cordes amb l’excusa del pacte fiscal, que tan sols reforça la via autonomista i alhora esquiva el debat sobre el frau fiscal, estimat en uns 16.000 milions d’euros”.
Pots escoltar la intervenció de la CUP aquí:
La moció va ser aprovada amb els vots de CiU i ERC.
Moció del PSC per una major despesa en inversió
El PSC va presentar una moció per reclamar a la Generalitat una major despesa en inversió de la que es contempla en els pressupostos d’aquest any per finalitzar o iniciar diferents obres cabdals per la ciutat com són l’ampliació del Pius, el museu casteller, les obres del convent del Carme i l’IES Serra de Miramar. La moció no prosperar malgrat els vots a favor de tota la oposició, ja que CIU, amb majoria absoluta, va vota-hi en contra.
La CUP va votar-hi a favor perquè considera que les inversions que la moció proposa són imprescindibles per garantir una ciutat sostenible socialment.
Tot i així, la CUP va fer dues reflexions:
1. “Els criteris d’inversió en el nostre país responen a pugnes de poder dins dels partits, a rivalitats personals dins dels partits i a promocions polítiques de determinades persones dins dels partits. Una pràctica que no és exclusiva de CIU, sinó que també es va dur a terme en el tripartit i que respon a relacions egoistes. En aquest sentit, la CUP insta a establir uns criteris objectius i transparents alhora de distribuir les inversions”.
2. “Durant els anys de vaques grasses, els grans partits es van oblidar de prioritzar i semblava, tenint en compte els seus programes electorals i discursos, que tot era prioritari. Aquesta mala gestió dels recursos ens ha fet perdre l’oportunitat, com a país, de fer pedagogia política”.
Pots escoltar la intervenció de la CUP aquí:
Moció presentada per ERC per declarar Valls ciutat republicana
ERC va presentar la seva moció per declarar Valls municipi republicà, tot reconeixent els valors republicants.
Aquesta moció va propicià una breu disputa entre el Sr. Cartanyà (ERC) i el Sr. Caballero (PP) i CIU va donar llibertat de vot als seus membres.
La moció no va ser aprovada per 6 vots a favor, 7 en contra i 8 abstencions.
La CUP de Valls va votar favorablement la proposta sense fer explicació de vot, donant així per bons els acords expressats en la moció.
Precs i preguntes
En l’apartat de prec i preguntes la CUP, amb la intervenció dels seus tres regidors, va formular diferents qüestions entorn a diversos temes de la vida política i social de la ciutat:
1. Que ens informin sobre com queda el finançament i l’estat del projecte del Museu Casteller.
3. Demanem que l’equip de Govern faci una explicació acurada de quin és el paper del Jordi Bertran.
4. Sol·licitem les memòries d’activitat de tots els càrrecs de confiança com a mesura de transparència.
5. Preguntem si ja s’ha facilitat tota la documentació a l’equip redactor de l’avanç pla sobre el sanejament de les aigües de Valls.
6. Preguntem quin impacte econòmic tindrà l’augment dels 13’5% de l’IBI a la tresoreria municipal i quin impacte tindrà sobre les famílies.
7. Sol·licitem que l’equip de govern es miri seriosament el fraccionament de l’IBI donat l’ increment previst per aquest any.
8. Preguntem qui va donar l’ordre de tancar l’OAC el dia de la manifestació del PIUS.
9. Exigim una data concreta per poder disposar d’un espai propi a l’Ajuntament, donat que fa 4 anys que ens diuen que ho estan mirant.
10. Plantegem una modificació alhora d’expressar les votacions del ple per part del secretari, ja que la gent que escolta el ple per la ràdio no sap qui vota què.
11. Demanen que es replantegin el model de parc de Nadal perquè aquest any s’ha complert amb l’objectiu de rebaixar despeses per l’Ajuntament, però han augmentat per la ciutadania. S’han de buscar alternatives més responsables, més ètiques, educatives i sostenibles que no facin pedagogia del consum.
12. La participació de les entitats s’ha vist molt limitada en el parc de Nadal i hi ha la sensació generalitzada que cada cop disposen de menys capacitat de decisió com a agents actius de la vida cultural a Valls. Per això preguntem: quin és el model cultural de la ciutat? Quin paper tindran les entitats i associacions? Quin paper jugarà el Jordi Bertran? Quin paper jugarà la comissió de festes? Com s’estructurarà cultura i patrimoni?. També demanem que es replantegin el format de programació d’actes semestrals.
Pots escoltar els precs i preguntes de la CUP aquí:
Tots els prec i preguntes fets per la CUP els podeu trobar resumits en l’apartat de “prec i preguntes” d’aquest mateix bloc o bé escoltar-los en els diferents talls de veu d’aquest primer ple municipal de l’any 2012.
Aquest fou el darrer Ple celebrat l’any 2011 i contenia dos temes importants pel futur dels vallencs i vallenques i de la pròpia ciutat. Aprovats el acords de l’acta anterior i donats el compte de diferents resolucions adoptades per l’equip de govern, es sotmetia a votació l’avanç Pla d’ordenança urbanística municipal (POUM). Recordem que aquest Pla recull i descriu el desenvolupament urbanístic, econòmic i social de la ciutat i que fa públic el model de ciutat dels propers 15 o 20 anys, on s’hi ha de reflectir la voluntat de cohesió, de sostenibilitat, de recuperació de l’entorn, de capitalitat i de desenvolupament econòmic per Valls. TEMA: VOTACIÓ DE L’AVANÇ PLA DEL POUM La presentació del Pla corre a càrrec, per part de l’equip de Govern, del Sr. Martí Barbera, que desglossa els diferents eixos que contempla aquest ambiciós projecte de ciutat. Acabada la seva intervenció, els diferents partits de la oposició manifesten la seva intenció de vot i argumenten la seva posició. Hi ha unanimitat en la intenció de vot, tret de la CUP que es distancia de la resta de partits, i en la valoració positiva de la feina feta per l’equip redactor. CUP Gerard Nogués exposa els arguments de la CUP.
Els podeu escoltar aquí: Part 1
Part 2
ERC El Sr. Cartanyà, per ERC exposa que el seu partit es mostra satisfet en quan al creixement de les zones de ponent i llevant, que Ruanes no sigui una prioritat, la planificació de dos anelles viaries, el protagonisme dels torrents i el plantejament del creixement industrial, discrepa però del dimensionat del creixement urbanístic, que no s’han tingut en compte els habitatges buits i de la manca de planificació d’un polígon terciari o de la reordenació actual del polígon. S’emplaça a seguir treballant per explotar les potencialitats que ofereix aquest avanç Pla.
PP El Sr. Caballero, del PP, exposa la seva satisfacció pel Pla presentat i assegura sentir-se molt còmode, malgrat no estan d’acord amb la ubicació del Museu Casteller a l’ARE de Ruanes. Destaca com a positiu: el pont del Vilar, l’eix viari fora torrents, la reubicació futura del Pius i la recuperació del centre històric com a cor i ànima de Valls. Alerta però que s’ha de prioritzar el desenvolupament del Centre Històric en front altres zones i que s’ha de supeditar el creixement urbanístic al creixement econòmic per tal que Valls no esdevingui una ciutat dormitori.
PSC
La Sra. Ibarra, del PSC, valora positivament el Pla destacant com a favorable el les anelles de circulació que permetran descongestionar Valls, la elaboració del catàleg de Patrimoni, els equipaments previstos, el creixement demogràfic i urbanístic i la reserva de sòl per la construcció d’una futura estació de tren per a mercaderies. Troben a faltar més habitatges públics encara, la solució a certs plans parcials que no queden ben definits en els mapes, una solució, també, per les masies situades en sòl no urbanitzable i parlar dels disseminats i de la mateixa manera que el PP, alerten que Valls no pot creixa per sobre del creixement econòmic. Finalment l’avanç Pla es aprovat amb els vots favorables de CIU, PSC, PP i ERC i amb l’única abstenció de la CUP. Feta la votació l’alcalde felicita a tothom per la feina feta i destaca l’enorme consens que hi ha hagut, doncs cap partit s’ha oposat a l’aprovació del Pla.
———————————————————————————-
TEMA: ORDENANCES MUNICIPALS
El següent punt important pels vallencs i vallenques és l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals per l’exercici 2012. Després d’una presentació prèvia, tots els partits de l’oposició van presentar al·legacions per tal d’introduir reformes a les ordenances plantejades per l’equip de Govern. Cap de les al·legacions ha estat acceptada per Convergència, que ha acabat aprovant les ordenances fent valer la seva majoria absoluta. La resta de formacions ha expressat el seu desacord davant d’aquest actitud de l’equip de Govern i un per un a anat exposant els seus arguments.
CUP El Sr. Escoda posa de manifest els arguments de la CUP, que vota un NO convençut:
Els podeu escoltar aquí:
ERC
El Sr. Cartanyà, d’ERC demanava la congelació real del impostos, rebaixar la pressió fiscal, augmentar les bonificacions, els estímuls fiscals i introduir en els pressupostos les ajudes i subvencions als sectors més desfavorits. Segons ell aquestes ordenances fan de Valls una ciutat cara a nivell impositiu que ens fa perdre competitivitat enfront altres poblacions.
PP
El Sr. Caballero del PP retreu a l’equip de Govern que l’IBI a pujat un 50,60% del 2003 al 2012 i supedita el seu vot favorable a les ordenances a que l’equip del Govern congeli l’IBI i els impostos.
PSC
La Sra. Ibarra del PSC sol·licita a l’equip de Govern congelar els impostos de l’IBI i escombraries, suprimir la taxa per servei d’us d’instal·lacions esportives municipals i proposa introduir bases reguladores d’ajuts econòmics a persones en situació d’atur amb escassa capacitat econòmica i una subvenció per incentivar l’ús de la deixalleria. Sotmeses a votació les ordenances municipals s’aproven amb els vots de CIU, que fa valer la seva majoria i amb els vots contraris de PSC, CUP, PP i ERC. La Sr. Casanyes, responsable d’hisenda i finances diu a la resta de partits que l’equip de Govern amb aquestes ordenances ha buscat una estabilitat pressupostaria i que hem de ser previsors i responsables alhora, tenint en compte la reducció dels ingressos de les administracions públiques que possiblement ens podrem trobar l’any 2012 .
———————————————————————————————————–
En el darrer punt de precs i preguntes destaca el prec fet per la Sra. Quintero, on fa un repàs de tot allò que durant l’any la CUP ha anat sol·licitat a l’equip de Govern i que de moment no s’ha dut a terme en referència a serveis socials, Pla d’Inclusió social, Pla educatiu d’entorn, desnonaments, ordenances, informe Bofill sobre segregació escolar, Llei de barris, Consell de política lingüística i consell econòmic i social. | 0.756836 | curate | {"ca": 0.9928664677359195, "es": 0.004592502797463633, "cs": 0.0010024244684819098, "de": 0.0003963073480044759, "fr": 0.00034968295412159643, "da": 9.324878776575905e-05, "ja": 0.0004662439388287952, "ru": 4.6624393882879525e-05, "en": 0.00013987318164863856, "id": 4.6624393882879525e-05} | http://elpledevalls.cat/?paged=4 |
macocu_ca_20230731_7_447057 | Reproductor de video
DivX
font: Redacció Tinet
publicat: 08-01-2009
DivX és un còdec i reproductor que ens permet reproduir vídeos amb format del mateix nom (.divx i, també, .avi). Inclou funcions avançades de DivX, com menús de DVD, capítols o subtítols, amb la finalitat de tenir una experiència digital completa en el seu ordinador. Aquest programa ens ofereix: - Compatibilitat amb els formats d'àudio .MP3 i .AAC. - Reproduir vídeos complets H.264 (MKV) d'alta definició. - Gaudir de la qualitat de so Surround Sound de canal 5.1 en MP3 i modificar els nostres vídeos per millorar la qualitat del so amb el DFX Audio Enhancer®. - Veure vídeos DivX amb subtítols .srt. - Crear llistes de reproducció de vídeos. - Parar i reprendre la reproducció de vídeo. - Guardar en un CD o DVD des del DivX Player i reproduir-los en milions de dispositius certificats per DivX. - Activar i manejar dispositius amb Certificat DivX sense sortir del reproductor. WINDOWS
Tinet.cat | 0.759934 | curate | {"es": 0.02098635886673662, "da": 0.004197271773347324, "ca": 0.9464847848898216, "en": 0.02098635886673662, "th": 0.007345225603357816} | |
mc4_ca_20230418_14_256774 | Girona Emprèn apropa la innovació emprenedora amb tallers de creació a l’alumnat de cicles formatius de la ciutat - Ajuntament de Girona
Girona Emprèn apropa la innovació emprenedora amb tallers de creació a l'alumnat de cicles formatius de la ciutat
El primer dels tallers d'innovació emprenedora s'ha dut a terme a l'IES Santa Eugènia de Girona.
El passat 25 d’abril es va dur a terme el primer Taller d’Innovació Emprenedora adreçat a l’alumnat de cicles formatius de Girona que té previst realitzar Girona Emprèn a llarg de l’any a diversos centres eductius de la ciutat.
Els alumnes, dividits en quatre equips, van treballar els 2 reptes proposats per l’equip docent: com augmentar la presència femenina als cicles formatius tècnics i com garantir el dret universal a l’habitatge. El taller va estar conduït per Jordi Puigdellívol, de sherpa.cat, i per docents del centre, els quals van exercir com a dinamitzadors, donant suport a l’alumnat en les diferents fases del procés.
Després d’una fase de reflexió i generació d’idees, els alumnes van escollir la millor per desenvolupar-la. La dinàmica va acabar amb la presentació per part dels 4 equips de la idea innovadora per superar el repte plantejat i la votació del millor projecte per part dels docents.
La dinàmica va ser molt ben valorada tant per l’alumnat com pel professorat. Entre els aspectes que es destaquen com a més positius hi ha el treball en equip, el fet que la dinàmica els ha permès debatre, imaginar i crear i que els ha fet ‘obrir la ment’.
Alguns alumnes també han destacat el tema escollit per treballar que els ha permès pensar en solucions socials com és ‘oferir cases a la gent que no s’ho pot permetre’. Per part del professorat s’ha valorat molt positivament la dinàmica i la metodologia que ha permès afavorir la motivació i la generació d’idees per part de l’alumnat.
El taller ha estat coordinat pel Servei Girona Emprèn i el Consell Municipal de la Formació Professional i Ocupacional de l’Ajuntament de Girona i s’ha dut a terme amb el suport econòmic de la Diputació de Girona.
Al l’inici del curs vinent, es duran a terme 2 tallers més a l’IES Montilivi i a l’IES Narcís Xifra i Masmitjà seguint la mateixa metodologia i a partir dels reptes que proposin els equips docents dels respectius centres educatius. | 0.865781 | curate | {"ca": 1.0} | http://www2.girona.cat/noticies?p_p_auth=V7LrqJQ0&p_p_id=56_INSTANCE_9oNf&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-3&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2&_56_INSTANCE_9oNf_articleId=5862855&_56_INSTANCE_9oNf_groupId=11622&_56_INSTANCE_9oNf_templateId=PLANTILLA_DETALL_NOTICIA&_56_INSTANCE_9oNf_redirect=http%3A%2F%2Fwww2.girona.cat%2Fgironaempren_noticies%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_E6Cl%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-3%26p_p_col_pos%3D1%26p_p_col_count%3D2%26_101_INSTANCE_E6Cl_advancedSearch%3Dfalse%26_101_INSTANCE_E6Cl_keywords%3D%26_101_INSTANCE_E6Cl_delta%3D10%26_101_INSTANCE_E6Cl_cur%3D2%26_101_INSTANCE_E6Cl_andOperator%3Dtrue&_56_INSTANCE_9oNf_redirect_to_asset=true |
racoforumsanon_ca_20220809_2_518858 | Avui he anat a votar i com sempre el col.legi electoral estava ple de vells votant i ni un sol jove ( jo era el mes jove ) Esta molt be indignar-se i queixar-se de que no t´agraden els politics . Pero si no vas a votar , despres no et queixis de que els politics que han sortit elegits no t´agraden i que els sistema es tant dolent
He sigut el segon a votar, i el primer i el tercer no arribaven als 30. (jo tampoc) | 0.77095 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_38427 | els divendres faves tendres: 97. Cookies de mantega i xocolata
Publicat per Jordi elsdivendresfavestendres a 8:05
Ana y Blanca 26 de desembre de 2012 a les 18:42
Gemma 27 de desembre de 2012 a les 8:11
La Cuina Violeta 30 de desembre de 2012 a les 19:21
Que et continui la inspiració durant el 2013! | 0.654467 | curate | {"ca": 1.0} | http://elsdivendresfavestendres.blogspot.com/2012/12/cookies-de-mantega-i-xocolata.html |
cawac_ca_20200528_9_175004 | Les armes que han mutilat vuit persones tenen data de caducitat
Compte enrere per a la desaparició de les dues-centes escopetes Fabarm SDASS Pro Forces que utilitzen les unitats de la Brigada Mòbil i de les ARRO dels Mossos d'Esquadra.
Quatre víctimes de les bales de goma durant un acte al CCCB ROBERT BONET
Com a resultat de la votació parlamentària de divendres, el matí de l'1 de maig de 2014 els antiavalots ja no podran recollir aquesta escopeta –a l'inici de la seva jornada laboral– a les dependències de l'armeria que la Comissaria General de Recursos Operatius té a l'edifici Egara de Sabadell. Un centenar d'aquestes armes estan assignades a l'Àrea Brigada Mòbil (on treballen cinc-cents antiavalots) amb seu a Sabadell, però un altre centenar de les mateixes escopetes estan distribuïdes per cadascuna de les nou comissaries regionals de la policia autonòmica (Lleida, Girona, Tarragona, Sant Feliu de Llobregat, Manresa, Tortosa, La Seu d'Urgell, Granollers i Barcelona), i són a disposició de les unitats ARRO d'antiavalots (que sumen altres 900 agents).
La Fabarm SDASS és d'origen italià i és l'arma escollida fa més d'una dècada pels especialistes en ordre públic de la policia catalana. Les Unitats d'Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia espanyola utilitzen la Franchi PA6 (també italiana), una arma que fou l'origen del tret que va buidar un ull de Carles Guillot durant el desallotjament frustrat de la Kasa de la Muntanya el 17 de juliol de 2001. L'Ertzaintza presumptament va matar a Iñigo Cabacas amb la Benelli Supernova Tactical, que va substituir la Franchi PA8 utilitzada pels policies autonòmics del País Basc fins l'any 2010. Aquest últim model fou l'utilitzat per disparar la bala de goma que va matar Rosa Zarra als carrers de Donosti l'any 1995. Una altra de les escopetes utilitzades a l'Estat espanyol és la Remington 870, d'origen nord-americà i la preferida entre els cossos policials dels Estats Units.
Totes aquestes armes estan pensades i dissenyades per a la dispersió de manifestacions, i les seves detonacions –molt sorolloses– són emprades com a mecanisme de generació de por entre les manifestants. Les bales de goma que disparen surten a una velocitat superior als 700 km/h i poden provocar la mort si impacten a zones vitals. El Consell d'Europa va recomanar la seva prohibició a tots els països de la Unió Europea abans de l'any 2013. La Direcció General de la Policia catalana pensa substituir-les mitjançant la implantació massiva de les llançadores GL-06, i en concret amb el model LL-06. Una vintena d'aquestes escopetes que llancen projectils viscoelàstics ( foam ) van ser introduïdes l'any 2011 a la Brigada Mòbil, i es preveu que la Generalitat de Catalunya ara en faci una compra massiva per tal que ocupin l'absència deixada per les Fabarm SDASS. La seva lesivitat és menor que la de les bales de goma, però a França ja existeix una associació de víctimes que lluita per l'erradicació d'un projectil similar, anomenat flash-ball . Són emprades de manera reiterada als barris de la perifèria de París ( banlieues ) i ja s'han donat casos de mutilació d'ull. Un jove de Barcelona va patir una lesió al timpà per l'impacte d'un d'aquests projectils durant el desallotjament de la plaça Catalunya el 27 de maig de 2011.
La TROBADA DE JOVES ( http://trobada.casaldejoves.org ) és una mostra del que som i fem els casals de joves. És la mare de les macro activitats de Casals de Joves de Catalunya. La TROBADA es prepara cada tres anys i ens serveix per aglutinar, durant tres dies, tota la força casalera que hi ha a la federació. També va dirigida a totes les joves, organitzades o no, que vulguin aprofitar aquesta ocasió per conèixer millor el projecte casalero.
Casals de Joves de Catalunya som una federació d’associacions juvenils on fomentem la participació de les joves des d’un punt de vista d’autogestió, democràcia, laïcitat i transformació social. Aquesta tasca que duem a terme des dels nostres casals, la fem de forma voluntària i des de l’autogestió. Per entendre això, només cal veure que els projectes, de cadascuna de les entitats, estan liderats per nosaltres mateixes, les joves. Som aquelles joves que participem activament de l’associació juvenil i les mateixes que, alhora, dirigim l’associació. Amb més extensió, podreu trobar més informació sobre el nostre Projecte Educatiu: “Aixequem la Persiana”.
Aquesta activitat gegantina es prepara a partir d’una comissió organitzadora, on hi som les joves activistes dels casals i pren tot el sentit en el fet que, els casals de joves, aportant tot allò que sabem del nostre projecte juvenil (del nostre barri, del nostre poble…), aconseguim desenvolupar una gran TROBADA. Un cop feta la preparatòria, llavors és quan intervenen, com a alliberades, la resta de joves que vulguin impulsar la TROBADA amb els últims detalls. I així, fins l’1 de novembre, serà quan a Canovelles començarà l’escena final, la més brillant i festiva apoteosi al treball de tota una generació.
La TROBADA DE JOVES que fem cada tres anys, amplifica el nostre lema “ACTITUD CASALERA” i n’estem molt orgulloses, perquè és l’espai on coincidim totes, els mateixos dies i al mateix lloc. Ens agrada el que fem i, sobretot, com ho fem. Així, ens agradaria que totes aquelles joves que no ens coneguin, es motivin a treure el nas en algun moment.
Aquest dissabte dia 2 de novembre, el Banc Expropiat de Gràcia celebra el seu segon aniversari, amb activitats a partir del migdia a la plaça Revolució. Mireu el cartell que us adjuntem per a informació i horaris detallats. Esteu totes convidades! Perquè sense vosaltres no hauria estat possible.
Durant tot el mes de novemebre cada diumenge a les 19.00 hores projetarem una peli del cicle Antifeixista.
Diumenge 3/11 El gran dictador Dir. Charles Chaplin: 1940, 128' Drama i comèdia. Des de la sàtira aquesta crítica al feixisme, el nacionalsocialisme i la figura d'Adolf Hitler començava a gestar-se com pel.lícula abans de l'esclat de la segona guerra mundial.
El passat 29 d’Octubre de 2.013 el Consorci de la Zona Franca, presidit per l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, va anunciar la cessió temporal i gratuïta de 5.000 metres quadrats de la seva propietat de terrenys de la seva propietat situats a les antigues casernes de Sant Andreu a la Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona.
Davant d’aquesta decisió, els veïns i les veïnes de Sant Andreu de Palomar reunits en assemblea hem decidit començar les mobilitzacions.
Exposem que:
- La Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, que disposa d’un local en el que eren les antigues casernes, porten alguns anys utilitzant fraudulentament per a les seves activitats aquest espai que ara se’ls ha cedit. - Aquestes activitats consisteixen en desfilades i instrucció militar abillats amb uniformes i armes. - Diverses informacions apunten que la seu de la Hermandad ha estat utilitzada com a punt de trobada per a feixistes que practicaren agressions al seu voltant el passat 12 d’Octubre. Aquestes agressions han estat silenciades i resten impunes.
Considerem que: cap espai de propietat municipal (sigui total o participada, com és aquest cas) es pugui dedicar a activitats d’exaltació del militarisme i del feixisme.
Exigim:
- Retirada immediata de la cessió de l’espai a la Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona i replantejament respecte a la seva ubicació actual a les casernes de Sant Andreu. - Mobilització de l’Ajuntament de Barcelona i del Districte de Sant Andreu per aconseguir aquesta retirada i aquest replantejament d’ubicació. - Revisió dels mecanismes de presa de decisions perquè siguin transparents, democràtics i participatius. - Convocatòria de la Comissió de Casernes per iniciar un procés real de participació ciutadana per decidir els usos temporals d’aquests espais. - Que l’Ajuntament de Barcelona i les organitzacions corresponents maldin per a construir els equipaments planificats que ja porten més de 5 anys de retard.
Aquest dijous 7 de novembre a les 19:30h es projecta "Gasland" a la pel·lícula de Josh Fox nominada als Oscars 2011 com a millor documental. La pel.licula es projecta a Zumeig Cinema (carrer Béjar, 53 . Metro L3 - Tarragona)
Després de la pel.licula hi haurà un debat amb la participació de Pablo Cotarelo, enginyer de mines, especialitzat en energia i combustibles i representant d'Ecologistes en Acció a les cimeres sobre canvi climàtic de les NNUU.
Presentació del llibre: “L’hora dels voltors” amb Josep Manel Busqueta
Adreça
Ateneu Francesc Layret (c/Villarroel.49). Barcelona
Descripció
El proper dijous 7 de novembre, a partir de les 20 hores, presentarem el llibre “L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada“, de la mà del seu autor, Josep Manel Busqueta, pastisser, economista, i membre del Seminari d’economia crítica Taifa
El llibre, d’Edicions el Jonc, pretén posar el focus, de manera didàctica i intel•ligible, a analitzar les raons de la persistència de la depressió tant des d’un punt de vista global com a escala dels Països Catalans i mostrar com aquesta crisi s’està convertint en l’excusa perfecta per agenollar tota una societat als peus dels poderosos.
Aquestes festes de la Verneda, 8, 9 i 10 de novembre giren al voltant de la repressio patida per la nostra veina Ester Quintana ara fa just un any per part dels mossos d'esquadra. festes verneda.jpg Les activitats comencen divendres 8 de novembre a la nit i duraran fins a dissabte de matinada. Tots els actes son gratuits i es celebraran al parc de Sant Marti. Destaquem la paellada popular de dissabte al migdia i el concert gratuit de la nit. Esteu tots i totes convidades perque la solidaritat no te fronteres, tots i totes som Ester.
Aldarull, la llibreria anarquista i de pensament crític de Gràcia necessita la teva ajuda. Difondre idees llibertàries a peu de carrer per a tots els públics i editar textos transgressors periòdicament no és gens fàcil. Per això aquest DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE montem festa boja a l'ATENEU DE VALLCARCA desde les 22h. Vine puntual i preparat/da a fer un bon bailoteo libertario!
Ens veiem aquest divendres a partir de les 22h a l'Ateneu de Vallcarca! Amb plaer de comptar amb Dj Konchitrón!
L’Assemblea Territorial de la CUP Vallès Oriental - Baix Montseny organitza la 1a Trobada per la Unitat Popular (TUP) a Granollers , que tindrà lloc el dissabte 9 de novembre , i que té la intenció d’aglutinar les diferents entitats, associacions i organitzacions a nivell comarcal que aposten per una ruptura democràtica i una major participació ciutadana com a garants de canvi del cicle polític actual.
La jornada consta, com a eix principal, de tres taules de debat obertes per discutir, aprofundir en problemàtiques i abordar possibles solucions des de la participació ciutadana:
La trobada s'iniciarà amb una fira d'entitats , seguida d'una mostra de cultura popular , i clourà amb un sopar-míting amb la presència de David Fernàndez , diputat al Parlament per la CUP-AE, Jordi Pueyo (regidor de la CUP de Palautordera) i Maria Oliver (membre de la CUP de Granollers). Per acabar la jornada tindrem les actuacions de Slim Bay Seals (La Garriga), Último Aplauso (Baix Montseny) i el PD UHF-Stereo (ex-Balkatalan, Granollers).
Prou impunitat! Tarda de debat contra la violència policial i judicial
Adreça
Antic Camí de Sant Llàtzer s/n
Descripció
Diumenge 10 de novembre, al PIC de Can Masdeu cridarem amb força...
Prou impunitat!
Tarda de debat i difusió contra la violència policial i judicial.
16h. Projecció del documental "4F, Ni oblit ni perdó"
Aquest documental és un treball de recerca videogràfica que pretén donar a conèixer la veritat sobre el “cas 4F”, un dels casos de muntatge policial més greus que s'han destapat a Barcelona des de la “transició” i que a dia d'avui roman impune.
El 4 de febrer de 2006 algú va llançar un test des d'una casa okupada (propietat de l'Ajuntament) en la qual se celebrava una festa, deixant ferit de gravetat a un agent de policia. L'Ajuntament i la policia, davant la impossibilitat d'esbrinar qui havia llançat el test (doncs dins de la casa hi havia unes 3000 persones) van decidir crear un muntatge inculpant a gent innocent que no havia estat a la casa, algunas ni tan sols eren a la zona. Les conseqüències directes del muntatge es poden descriure així:
Álex Cisneros i Juan Pintos van passar 2 anys en presó preventiva, i 2 més a la presó i en tercer grau. Rodrigo Lanza va passar prop de 5 anys a la presó, 2 d'ells en presó preventiva. Álex, Rorigo i Juan van ser torturats durant la detenció i en els posteriors dies de calabós per la policia; la seva denúncia per tortures mai va prosperar. Patricia Heras va passar 2 mesos a la presó i 4 mesos en tercer grau fins que el 26 d'abril de 2011 va decidir treure's la vida.
El primer judici (a l'Audiència Provincial de Barcelona, febrer de 2008) es va desenvolupar amb múltiples irregularitats, no es van acceptar les proves de la defensa i l'única prova de l'acusació va ser el testimoniatge de dos agents de la Guàrdia Urbana: Bakari Samyang i Víctor Baiona. Aquests agents de la Guàrdia Urbana que van ser la peça clau del cas, van ser posteriorment condemnats per torturar el fill d'un diplomàtic (Sentència de la secció 5ª de l'Audiència Provincial de Barcelona, de 17 d'octubre de 2011). La sentència també evidencia que van simular delicte i van falsejar l'atestat, la qual cosa qüestiona clarament la credibilitat de les seves declaracions com a testimonis de càrrec en el cas 4F.
Convidem a les persones que encara no han pogut conèixer la veritat sobre el cas 4F a que s'apropin al PIC el diumenge 10 de novembre per conèixer la terrible història d'aquest muntatge policial.
Comptarem amb la presència d'alguns dels realitzadors i protagonistes del documental.
18 - 19:30h. Col·loqui: Respostes a la violència policial i la repressió de la lluita social a Catalunya
Comptarem amb la participació de Laia Serra i Jaume Asens, advocades penalistas amb una llarga trajectòria professional i militant, les quals, entre altres coses, ens explicaran en quin punt es troben les accions legals empreses per Ester Quintana, persona que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma disparada per un agent antidisturbis del Mossos d'Esquadra durant la darrera vaga general, el 14 de novembre del 2012.
Diumenge 10/11 la cinta blanca Dir. Michael Haneke: 2009, 145' El 1913, en vigílies de la Gran Guerra (1914-1918), accidents inexplicables pertorben la tranquil.la vida d'un poble protestant del nord d'Alemanya.
EL DOCUMENTAL El Figaró és un poble governat per una assemblea de veïns. És un cas únic a Catalunya: aquest grup d'habitants governa des de fa deu anys sense partits polítics i implicant la resta del poble. El documental comença quan guanyen les eleccions per tercer cop i engeguen el procés de pressupostos participatius, que seguim fins a les votacions. Com es treballa aquesta transformació del poble? Com s’implica als habitants en els processos participatius? Convenç a tothom? Quins obstacles troben?
19h - Presentació del Projecte Figaró en presència de les realitzadores. Passi del teaser del documental i tret de sortida de la campanya de crowdfunding a la plataforma Verkami. Tertúlia amb l’alcalde del Figaró, Lluc Peláez, i altres membres de l’assamblea de la CAF (Candidatura Activa del Figaró). 20:30h - Recital de poesia a càrrec de Poetílicos Sobrios.
Entre els dies 12, 14, 19, 21 i 26 de novembre, el Col•legi de Periodistes de Catalunya acollirà la segona edició del Cicle Formatiu organitzada conjuntament per la seva comissió de periodisme solidari i la Xarxa Ciutadana per la Pau (MPDL). Les sessions formatives obertes tenen com objectius principals promoure un espai de anàlisi i reflexió. Es discutirà les causes estructurals dels conflictes socials, especialment els relacionats amb la diversitat cultural, i també es repensarà les formes com podem comunicar superant estereotips i prejudicis. A més a més, s’oferirà eines alternatives i neutrals que es poden adoptar en la cobertura de noticies relacionades especialment amb habitants de països del sud i persones migrades. Entre els ponents del curs hi trobem periodistes i especialistes del món de la comunicació com Marta Muixí, Jordi de Miguel, Joana G. Grenzner, Montse Santolino i Rafa Besolí, que analitzaran i reflexionaran sobre els “Nous reptes per a la Pau i la Convivència” des de diferents àrees de l’àmbit comunicatiu i periodístic. Donaran cloenda a la darrera sessió del cicle dues experiències de bones pràctiques periodístiques en el context del tractament de conflictes de proximitat que aniran a càrrec de Javid Mughal, director de “El Mirador del Inmigrante”, i Alfredo Cohen, director de l’Associació Cultural elParlante. Les persones participants de la II Edició del Cicle Formatiu “Periodisme i comunicació davant els conflictes socials propers”, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’AECID, rebran un exemplar imprès de “Periodisme per la pau i la convivència: Manual de bones pràctiques i recomanacions”. Es pot consultar el programa del cicle a la web de la Xarxa Ciutadana per la Pau.
La lluita contra el creixement de l'odi: Extrema dreta a Catalunya i Europa
Adreça
Ateneu Barcelonès. Carrer Canuda, 6 Barcelona
Descripció
El monstre de l’odi creix i avança, alimentat per la crisi econòmica, la desafecció política i la por. Què podem fer la ciutadania per aturar-ho?
Els partits polítics i els governs no sempre ajuden a frenar el creixement del discurs de l'odi i l'extrema dreta, fins i tot de vegades l'alimenten. I els moviments socials tenim el gran repte –i responsabilitat - de fer front a l’avenç dels discurs de l’odi amb les nostres eines: la sensibilització, la mobilització i la denúncia.
En aquesta edició dels Diàlegs Antiracistes volem debatre aquest tema amb una taula de ponents experts en extrema dreta i discurs de l’odi: el Fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Àngel Aguilar; els periodistes Bertran Cazorla (La Directa) i Toni Cruanyes (TV3) i el doctor en Història Contemporània, Carles Viñas.
Des de la Fila Zero participaran els resentants d’entitats i institucions referents en la lluita contra el feixisme i el racisme.
Trenquem amb les visions etnocentristes, en les que el personatge masculí i blanc és el bó i salvador, i la cultura es mesura pel barem occidental. Volem que les històries siguin explicades en primera persona per conèixe'ns i construir un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta.
Des del 6 de novembre i fins el 4 de desembre, cada dimecres a les 20.30h, ens endinsarem a una cultura o un país diferent a través del seu cinema.
Amb aquestes jornades, organitzades des de la Federació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, volem posar sobre la taula les relacions entre violència i l'acció noviolenta en les lluites i resistències que s'estan duent a terme des dels moviments socials i el moviment per la pau. Volem afrontar sense prejudicis un debat condicionat pels mitjans de comunicació. I, fent-ho, contribuir a generar discurs i a fer visibles les alternatives noviolentes per a la superació de les violències. Les preguntes que ens fem són: Quins són els límits de la noviolència en la resistència i l'impuls de processos de transformació social? Què duu a activistes i lluitadores en diferents causes a apostar per la noviolència? Quines estratègies fer servir per fer front a la repressió institucionalitzada?
Pernando Barrena, portaveu de Sortu; Robert Neal Baxter, activista per la llengua gallega; i Néstor Salvador del Sindicato Andaluz de Trabajadores seran a Barcelona per parlar-nos de les seves lluites i compartir els debats que estant tenint a les seves organitzacions al voltant de les violències i la noviolència. Abordarem també altres temes candents com: la repressió, amb el periodista Bertran Cazorlai l'advocada Laia Serra; les lluites pels drets socials bàsics amb membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la periodista Merche Negro; les violències i el gènere, amb activistes feministes i trans com Teo Juventeny, Míriam Solà i MartaMercadé. Les jornades s'iniciaran amb una aproximació teòrica al discurs de la noviolència amb l'antropòleg Manuel Delgado, l'activista Gabriela Serra i Jordi Mir, del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials. Ens calen totes les veus possibles. Ens agradaria escoltar la teva.
Els col·lectius feministes anticapitalistes A Cavall de Forques, Acció Lila, Adona’t, Cau de Llunes, Gatamaula, Justa Revolta, La Ruda i l’Hora Bruixa us convidem a les Primeres Jornades feministes dels Països Catalans, que se celebraran el pròxim dissabte 16 de novembre a Tarragona
Les Jornades feministes dels Països Catalans, tenen per objectiu la trobada de diversos col·lectius i individualitats feministes d'aquest territori per tal de conèixer-nos més enllà del nostre àmbit local i crear un espai de trobada, debat i lluita.
En els darrers anys, han sorgit col·lectius feministes a molts pobles, viles i barris que mostren la voluntat d'organitzar-nos en espais que s'oposin a l'heteropatriarcat capitalista. De moltes maneres i intensitats diferents, individual i col·lectivament dones, lesbianes i trans hi estem fent front: participant en una concentració o mobilització massiva, reenviant un mail, amb l'acció durecta, repartint una octaveta, participant en una petonada davant d’una església, escridassant els antiavortistes, anant a reunions, enganxant cartells, transformant les nostres relacions afectives i sexuals, replantejant-nos els nostres rols i identitats, plantant cara a les humiliacions quotidianes quan ens increpen pel carrer, fent debats, ocupant l’espai públic, fent perfomances, perdent la por.
Amb aquestes jornades volem presentar i debatre temes que ens preocupen i atravessen, compartir eines i a bastir aliances que ens ajudin a fer de la solidaritat feminista una realitat. Organitzat en un dia de formació i debat, volem debatre en grups algunes qüestions que ens semblen un bon començament: quin és el subjecte sobre el que volem construir el feminisme dels Països Catalans? Quines visions tenim sobre com encarar la lluita pels dret al propi cos? Com treballem per avançar cap a una vaga de cures? Com organitzem l'autodefensa feminista? De quina forma ens relacionem amb altres moviments socials?
Volem fer d’aquestes jornades un espai on totes ens hi sentim còmodes per a participar: totes tenim alguna cosa a dir sobre les qüestions que ens inquieten! Volem aprendre de les diferents visions i crear un espai de construcció i lluita per, en definitiva, poder anar avançant en la construcció del moviment feminista als Països Catalans!
Els col·lectius feministes anticapitalistes A Cavall de Forques, Acció Lila, Adona’t, Cau de Llunes, Gatamaula, Justa Revolta, La Ruda i l’Hora Bruixa us convidem a les Primeres Jornades feministes dels Països Catalans, que se celebraran el pròxim dissabte 16 de novembre a Tarragona
Les Jornades feministes dels Països Catalans, tenen per objectiu la trobada de diversos col·lectius i individualitats feministes d'aquest territori per tal de conèixer-nos més enllà del nostre àmbit local i crear un espai de trobada, debat i lluita. Clica la imatge per una versió més gran
En els darrers anys, han sorgit col·lectius feministes a molts pobles, viles i barris que mostren la voluntat d'organitzar-nos en espais que s'oposin a l'heteropatriarcat capitalista. De moltes maneres i intensitats diferents, individual i col·lectivament dones, lesbianes i trans hi estem fent front: participant en una concentració o mobilització massiva, reenviant un mail, amb l'acció durecta, repartint una octaveta, participant en una petonada davant d’una església, escridassant els antiavortistes, anant a reunions, enganxant cartells, transformant les nostres relacions afectives i sexuals, replantejant-nos els nostres rols i identitats, plantant cara a les humiliacions quotidianes quan ens increpen pel carrer, fent debats, ocupant l’espai públic, fent perfomances, perdent la por.
Amb aquestes jornades volem presentar i debatre temes que ens preocupen i atravessen, compartir eines i a bastir aliances que ens ajudin a fer de la solidaritat feminista una realitat. Organitzat en un dia de formació i debat, volem debatre en grups algunes qüestions que ens semblen un bon començament: quin és el subjecte sobre el que volem construir el feminisme dels Països Catalans? Quines visions tenim sobre com encarar la lluita pels dret al propi cos? Com treballem per avançar cap a una vaga de cures? Com organitzem l'autodefensa feminista? De quina forma ens relacionem amb altres moviments socials?
Volem fer d’aquestes jornades un espai on totes ens hi sentim còmodes per a participar: totes tenim alguna cosa a dir sobre les qüestions que ens inquieten! Volem aprendre de les diferents visions i crear un espai de construcció i lluita per, en definitiva, poder anar avançant en la construcció del moviment feminista als Països Catalans!
Presentació-Xerrada sobre els projectes de la Xarxa d'Aliments de la Vila de Gràcia, la Xarxa d'Aliments reciclats de Sant Antoni-Eixample Esquerra i la Xarxa d'Aliments de l'Eixample Dreta. Autogestió, Solidaritat i Supot Mutu mitjançant els aliments.
Des de l'Ateneu Popular de Les Corts llancem una proposta de ruta històrica al barri per tal de descobrir com ha anat variant el territori, l'urbanisme i l'extensió del barri de Les Corts al llarg del temps.
El punt de trobada serà el proper diumenge 17 de Novembre a les 10h a la Porta Pavellons Güell, a l'Avinguda de Pedralbes. La caminada anirà a càrrec de l'historiador i veí Josep Moran Ocerinjauregui.
Diumenge 17/11 This is england Dir. Shane Meadows: 2006, 101' Drama. Pel.lícula ambientada en el moviment "Skinhead" dels anys 80 a Anglaterra, on un jove de 12 anys es veu involucrat en la captació de membres de neonazis.
DIVENDRES 22 DE NOVEMBRE 19.00 h. Una mort al Raval: el cas de Juan Andrés Benítez . A càrrec de membres de la campanya #JusticiaJuanAndres i Rereguarda en moviment.
21.30 h. Passi de pel·lícula
DISSABTE 23 DE NOVEMBRE 19.00 h. Estat actual de la tortura a Catalunya . A càrrec de membres de la Coordinadora per a la prevenció de la tortura.
20.00 h. Una història del cos policial a Catalunya. A càrrec de membres del Setmanari La Directa .
CAT El recent assassinat de Juan Andrés Benítez en mans dels mossos d’esquadra al Raval ha fet palesa la impunitat amb la qual els cossos policials fan ús de la violència: els mitjans de comunicació van fer cas omís de l’ "incident" fins que les proves van ser irrefutables, i el Govern de la Generalitat encara no ha fet dimitir ningú i confia cegament en "la professionalitat" del cos. A dia d’avui, no hi ha ordre d’arrest ni presó preventiva per a cap agent.
Però més enllà de l’entramat mediàtic i jurídic, que normalitza aquest tipus d’actuacions policials amb la força del costum, el cas de J. A. Benítez ha disparat moltíssims interrogants i ha posat en evidència com la violència institucional s’ha inserit en la nostra vida quotidiana.
Aquests mecanismes s’inscriuen dintre d’una estratègia per "naturalitzar" l’estat d’excepció, contenir els subjectes sense veu i implantar un model de ciutat-aparador que es manté gràcies a una política de la por.
Aquestes són les raons que ens animen a organitzar aquestes petites jornades, que tenen com a finalitat reflexionar, debatre col·lectivament i poder, així, teixir aliances per combatre les desigualtats i la violència que les manté.
Quin paper tá la justícia en la preservació o la construcció de cohesió social?
El dia abans del judici contra Xavier García Albiol, portem a debat què podem esperar i què hem d'exigir al sistema judicial en casos de discurs de l'odi, provocació a la discriminació, discurs racista i xenòfob, i altres atacs a la nostra societat.
A la taula comptarem amb el jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona, en Santiago Vidal, el primer jutge en dictar una sentència pels delictes de discriminació i incitació a l'odi, recollits a l'article 510 del Codi Penal. L'acompanyaran l'Anna Vicente, portaveu de Badalona som totes i tots, plataforma promotora del manifest "Discurs racista, no en el nostre nom!". I l'Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme Catalunya, entitat amb llarga experiència en litigis contra discurs de l'odi (Llibreria Europa, Llibreria Kalki, Anglada i ara, X. García Albiol).
En finalitzar les ponències, es realitzarà una lectura del manifest. I es tancarà l'acte amb l'actuació del cantant badaloní Cesc Gil.
Amb Mary L'Hoeste: portaveu nacional per la regió Carib del Congreso de los Pueblos, integrant de la Confluencia de Mujeres para la Acción Pública en Colombia, membre del Comité Distrital de DerechosHumanos de Cartagena i participant del Movice (Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado) y de la Coordinación Colombia-Europa-Estados Unidos.
En l'últim any ha ressorgit la protesta social a Colòmbia a través de grans mobilitzacions populars. Al començament d'any van ser els miners, després el Paro Nacional Agrario que va mobilitzar durant més d'un mes a la majoria de la pagesia de diferents sectors agrícoles que demanaven canvis estructurals per a la pervivència de l'economia camperola i acabar amb l'històric abandonament i exclusió que viu el camp, víctima també del conflicte armat. Després van venir estudiants i el sector de la salut pública per defensar-se de la privatització que porta anys ensorrant allò públic. I fa un mes van sortir desenes de milers d'indígenes per adefensar els seus drets com a pobles originaris, la seva autonomia, la vida, la mare terra, cansats dels incompliments constants d'acords signats amb el govern. Tots els sectors socials estan exigint canvis profunds en l'estructura social, política i econòmica del país. Surten a les carreteres i places per exigir un canvi del model econòmic neoliberal que defensa el govern i les elits nacionals de la mà del capital transnacional que responen a la protesta amb repressió militar i policial. Les protestes també exigeixen la derogació dels Tractats de Lliure Comerç, defensen el territori dels grans megaprojectes; volen un país realment democràtic, incloent, amb justícia social: estan construint la Pau, amb majúscules.
Aquest dimecres els convidem a aquesta xerrada-debat per reflexionar entre tots i totes sobre el paper de les últimes mobilitzacions populars en la construcció de pau en el marc de la negociacions. Convoca: Colombia en Pau
Esdeveniment
Cinexclusió: cinema i debat
Adreça
RAI Art. Carrer Carders, 12 Barcelona
Descripció
Trenquem amb les visions etnocentristes, en les que el personatge masculí i blanc és el bó i salvador, i la cultura es mesura pel barem occidental. Volem que les històries siguin explicades en primera persona per conèixe'ns i construir un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta.
Des del 6 de novembre i fins el 4 de desembre, cada dimecres a les 20.30h, ens endinsarem a una cultura o un país diferent a través del seu cinema.
NOVACT, en cooperació amb la Coalició Internacional Control PMSC, presenta els resultats de la investigació realitzada per la Dra. Leticia Armendáriz 'Exèrcits privats corporatius a l’Afganistan. La regulació de les Empreses Militars i de Seguretat Privades (EMSPs) als estats d’operació' aquest dijous 21 de novembre a les 19:00.
L’acte de presentació s’emmarca en un debat obert sobre la cultura de la guerra i la seva privatització amb la participació de persones expertes en conflictes armats i les seves conseqüències, periodistes especialitzats, membres d’organitzacions afganeses de Catalunya i ciutadania preocupada pels negocis que contractistes privats fan amb la guerra.
Segons l’informe, una de les conclusions més destacables és que una part de les EMSPs continuaran a l’Afganistan com un element armat, sobrevivint a la retirada de les forces militars estrangeres previstes pel 2014. Aquestes empreses son actors importants que perpetuen un model de societat militaritzada, que pot tenir efectes potencialment desestabilitzadors en l'escenari de transició del país.
L'acte és obert i és farà entrega de la investigació en format paper. A més es farà emissió en directe des del canal d'streaming de NOVACT: http://bambuser.com/channel/NOVACT#broadcasts i al Twitter amb el hashtag #ControlPMSCs
“Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas. Sense por” Teresa Forcades, doctora en salut pública i teologia, i Esther Vivas, activista i investigadora en moviments socials, ens parlen de manera contundent de la violència del sistema. S´assenyala, sovint, des dels mitjans de comunicació i el poder, la violència d´aquells que protesten al carrer, però els que ocupen bancs, pisos buits, escoles... tan sols reivindiquen una democràcia de veritat. En canvi, el que és extremament violent és el sistema actual que condemna a la fam en un món on abunda el menjar; que expulsa la gent de casa seva quan hi ha milers d’habitatges buits; que ens exclou de la sanitat i l´educació pública mentre augmenten les inversions en l´àmbit privat. Aquests abusos instituïts en el sistema són terrorisme d’Estat.
Ens diuen que democràcia és viure en llibertat, però on és la llibertat capitalista que valora el risc com un valor de l’economia quan es rescaten bancs? I, en canvi, hem tingut la llibertat de dir que no volem pagar el deute privat? La profunditat de la crisi i l´augment de la indignació fa caure la careta al sistema. Hem perdut la por i la legitimitat del carrer qüestiona la legalitat del poder. Aquest llibre demostra que som moltes les persones que reivindiquem la política com la lluita quotidiana pels nostres drets.
Cine: Estrena a Barcelona del documental indígena "Resistència a la línia negra"
Adreça
Carrer del Pi, 5 08002 BCN
Descripció
El próximo 21 de noviembre en el cine Maldà estrenamos el documental Resistencia en la línea negra, película del Colectivo Zhigoneshi que ganó el premio del público en el Panorama de Cine Colombiano en París.
El trabajo del Colectivo Zhigoneshi fue un proceso maravilloso de re-apropiación de la tecnología para acceder al lugar sagrado y ponerlo a discusión en las esferas donde fuese necesario comunicar. La cámara es aquí un aliado y un amplificador de las voces de su propia visión del mundo, un instrumento para portar el lugar.
Els jocs tradicionals tornen a citar-se a la Festa Major del Clot - Camp de l'Arpa
Entitats i col.lectius vinculats al sector tornaran a oferir una gran diversitat de jocs al carrer. La trobada serà el dissbte 23 de novembre al Parc del Clot amb motiu del “Què t'hi jugues?” Festival de Jocs Populars i Tradicionals.
Durant la Festa Major del Clot - Camp de l'Arpa el Parc del Clot tornarà a omplir-se de veïns i veïnes per gaudir al llarg de tot el dia d'un programa extens de jocs, en una proposta lúdica on participen més de 30 entitats vinculades amb els jocs tradicionals i la cultura popular.
El 3er Festival “Què t'hi jugues?” està organitzat per l'Associació Cultural Xanquiquipugui per oferir una gran mostra de jocs populars i tradicionals en un espai socialitzador com és el carrer i en el marc idoni de la Festa Major.
A partir les 10 h i fins a les 19 h es farà la Fira de Jocs del Món, a càrrec d'entitats del sector que ens oferiran una gran varietat de jocs amb orígens ben diversos. Al matí a l'Espai Central podrem jugar amb l'activitat de jocs guixats al terra i on qualsevol persona del públic podrà proposar qualsevol joc relacionat amb els guixos. A l'Espai Central també s'hi faran exhibicions de jocs tradicionals presentats per diferents col.lectius que treballen per donar-los a conèixer i recuperar-los.
Al migdia s'oferirà un dinar per 6€ amb opció vegetariana i seguidament es podrà jugar al Quinto i participar en el concurs d'insults en català.
I a la tarda repetirà l'Olimpíada Popular adreçada a joves i adults en equips de 4 a 6 persones. El públic familiar podrà gaudir del muntatge de jocs tradicionals “Parc d'ArtAccions” a càrrec de la Cia LaGralla.
Per fer realitat el “Què t'hi jugues?” disposem de la col.laboració de diverses entitats i col.lectius del barri del Clot, així com associacions vingudes d'arreu del territori. És especialment remarcable la participació de la Comissió de Festes El Clot-Camp de l'Arpa, l'Associació de Comerciants Eix-Clot, el Mercat del Clot, la Fundació Surt, i la Cia de Jocs l'Anònima.
En la passada edició van assistir al Festival de Jocs al voltant de 500 persones
Alguns dels objectius que es marca l'organització són: Difondre els jocs tradicionals i populars per conservar una part important del nostre patrimoni cultural. Recuperar el carrer com a espai de joc on trobar-se veïns i veïnes de totes les edats i condicions. Obrir espais de debat i reflexió entorn del joc i les seves dimensions socials, culturals o històriques.
Stories 4 Change Telling tales that need to be told de Shoot4Change del 23 de novembre al 28 de desembre a la sala Cava Inauguració: dissabte 23 de novembre a les 12h Vuit històries. Fotògrafs de tot el món. Aquestes històries van des de relats personals fins a catàstrofes, ja siguin naturals, com l’huracà Sandy, o provocats per l’home, com la fugida del reactor nuclear de Fukushima. Però aquestes són, per sobre de tot, històries d’esperança i optimisme, mostres de la capacitat de l’ésser humà de sobreposar-se a l’adversitat. Aquestes fotos són una selecció del treball de membres de Shoot4Change i de fotògrafs que van ser nominats amb la Mendió d’Honor S4C del Premi Revela 2013. Shoot4Change és una ONG de fotògrafs a nivell mundial la missió del qual és la de prestar els seus ulls i el seu talent a aquelles persones les històries de les quals es passen per alt i manquen dels recursos necessaris per fer-les visibles. S4C es va fundar a Roma però s’ha estès ja per tot el món. Aquesta exposició ha estat organitzada per Shoot4Change Espanya.
Shoot the Architecture & Shoot The Street Fotógrafos peremiados por Photocertamen 2013 del 23 de noviembre al 28 de diciembre Inauguración: sábado 23 de novembre a les 12h L’Exposició SHOOT THE ARCHITECTURE & SHOOT THE STREET, esta composta per les vint fotografies premiades en els dos últims concursos organitzats per Photocertamen, deu imatges d’arquitectura i altres deu de fotografia de carrer. La fotografia arquitectònica és l’encarregada de capturar i descriure els espais creats per l’home. A nivell urbà, pot descriure una ciutat, un edifici o la relació d’est amb el seu entronitzo urbà. Igualment està present en interiorisme, documentant la relació entre mobiliari, color, textura, ritme i il·luminació amb l’espai proposat per l’arquitecte o dissenyador. Per la seva banda la fotografia de carrer (o street photography) és un subgènere documental en el qual el fotògraf tracta de capturar situacions quotidianes en llocs públics com a carrers, parcs, estacions, centres comercials… El fotògraf urbà tracta de capturar l’esperit de la ciutat, en qualitat d’escenari, i com interactuen amb ella les seves gents, en qualitat d’actors. Joc de volums, plens i buits, mobiliari urbà, trànsit, l’atmosfera que embolica l’escena, el ritme, els que habiten i els seus costums. I el fotògraf com a testimoni. Un reflex en un aparador, una ombra, la mirada perduda d’algun vianant, uns ocells, les nervioses mans d’una anciana, un somriure. Un petó, un viatger que dorm al metro, un cafè en una terrassa, la paciència en una parada d’autobús, una altra ombra. Potser tu. Diferents escenaris, diferents actors. El temps transforma l’escena, de vegades de manera sobtada. Dispara primer, pregunta després.
Este evento, todavía en construcción pretende ser un punto de encuentro para la reflexión y el debate en torno al psicoanálisis, el esquizoanalisis, el trabajo comunitario, la praxis pedagógica, la micropolítica de los grupos e incluso la intervención institucional, pero una reflexión orientada a producir, a descolonizar la intervención, a crear grupos de trabajo que construyan herramientas para transformar la realidad.
Subjetivación alude a una idea de subjetividad producida, modelada, recibida, consumida. Las fuerzas que administran el capitalismo han entendido que esta producción es la más importante, la decisiva. Este es un punto de partida compartido, una hipótesis base que tomamos de estos autores Entonces un primer paso, sería hacer una puesta en común de algunos conceptos, para ponernos a pensar cómo funcionan estos aparatos de producción de subjetividad. Y un segundo paso sería intentar abrir o potenciar devenires menores. Cómo facilitar las condiciones para que algo de esto suceda. Cómo construir dispositivos de auto-alteración para huir de los modos instituidos y afirmar otros. La convocatoria es para construir el espacio junto a otr@s! Ver un modo de trabajo de textos, armar un programa de problemáticas a trabajar, y pensar un modo de transmisión coherente a la emancipación, intentando no reproducir la lógica de saber-poder. Los animamos a traer las ideas y resonancias que les pueda generar la propuesta a quienes tengan intención de participar en el armado, el diseño y el sostén de un futuro "seminario" "cátedra" "universidad" "grupos de intervención" o el formato que consideremos que pueda tener más efectos transformadores a nivel social, no hace falta que le pongamos nombre todavía.
"Todas estas cuestiones de la economía colectiva del deseo dejan de parecer utópicas a partir del momento en el que dejamos de considerar la producción de subjetividad como un caso particular de superestructura, dependiente de las pesadas estructuras de producción de las relaciones sociales; a partir del momento en el que consideramos la producción de subjetividad como materia prima de la evolución de las fuerzas productivas en sus formas más «desarrolladas» (los sectores de vanguardia de la industria). La materia prima del propio movimiento que anima la actual crisis mundial, esa especie de voluntad de potencia productiva que revoluciona la propia producción a través de las revoluciones científicas y biológicas, a través de la incorporación masiva de la telemática, de la informática y de la ciencia de los robots, a través del peso cada vez mayor de los equipamientos colectivos y de los medios de comunicación de masas. Tales mutaciones de la subjetividad no funcionan sólo en el registro de las ideologías, sino en el propio corazón de los individuos, en su manera de percibir el mundo, de articularse con el tejido urbano, con los procesos maquínicos del trabajo y con el orden social que soporta esas fuerzas productivas. Si eso es verdad, no es utópico considerar que una revolución, una transformación a nivel macropolítico y macrosocial, concierne también a la producción de subjetividad, lo que deberá ser tomado en cuenta por los movimientos de emancipación." - "Micropolítica. Cartografías del deseo" Guattari- Rolnik
Ya sabeis, En su tinta, el sábado, 23 de noviembre de 2013 a las 17:00.
El documental El Figaró (títol provisional) és un projecte que retrata un poble que posa en pràctica una democràcia participativa real, en què els seus habitants voten com invertir els pressupostos municipals. Des de fa dos anys un equip de tres realitzadores, Alexandra Garcia-Vilà, Marta Gonzalez i Marta Saleta, filmen el seguiment de com funciona aquest poble, model d'una democràcia atípica. El diumenge 10 de novembre es va engegar una campanya de crowdfunding a la plataforma Verkami, té l'objectiu d'arribar als 7.000 per afrontar la part de postproducció del film. El proper dimarts 26 de novembre projecte Figaró es presenta a Gràcia.
19:30h - Presentació del Projecte Figaró en presència de les realitzadores. Passi del teaser del documental i explicació de la campanya de crowdfunding a la plataforma Verkami. Tertúlia amb membres de l’assamblea de la CAF (Candidatura Activa del Figaró) i l’investigador Ismael Blanco de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB.
El Figaró és un poble governat per una assemblea de veïns. És un cas únic a Catalunya: aquest grup d'habitants governa des de fa deu anys sense partits polítics i implicant la resta del poble. El documental comença quan guanyen les eleccions per tercer cop i engeguen el procés de pressupostos participatius, que seguim fins a les votacions. Com es treballa aquesta transformació del poble? Com s’implica als habitants en els processos participatius? Convenç a tothom? Quins obstacles troben? El documental observa com, entre assemblees i moments de vida del poble, el Figaró va cercant algunes solucions a la crisi i despertant l’interès d'altres municipis pel seu replantejament de la democràcia.
L'Assemblea Groga de Gràcia us anima a participar en aquesta taula rodona al voltant dels propers pressupostos. Podrem debatre sobre com ens afectaran, especialment en l’àmbit d’educació. També ens donaran una breu visió de com està l’escolarització a Gràcia. Finalment, podrem debatre entre tots com ens podem organitzar i lluitar per poder ser decisius en unes polítiques que, ara per ara, són profundament antisocials i injustes.
Trenquem amb les visions etnocentristes, en les que el personatge masculí i blanc és el bó i salvador, i la cultura es mesura pel barem occidental. Volem que les històries siguin explicades en primera persona per conèixe'ns i construir un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta.
Des del 6 de novembre i fins el 4 de desembre, cada dimecres a les 20.30h, ens endinsarem a una cultura o un país diferent a través del seu cinema.
Projecció i debat del documental "Com un gegant invisible. Can Batlló i les ciutats imaginàries"
Adreça
Centre Cívic Sagrada Família, C\Provença, 480, Barcelona
Descripció
Can Batlló, un gegant invisible al mig de la ciutat. A través del procés de la seva recuperació, ens preguntem sobre quines són les regles del joc i les estratègies que han dictat les transformacions urbanes. I mirarem cap al futur al plantejar una reflexió sobre les Barcelones possibles, sobre les ciutats que ens queden per imaginar. Més informació a canbatllo.lacol.org | 0.709487 | curate | {"ca": 0.885421213443911, "es": 0.10185508511567001, "pt": 0.005347010039284155, "en": 0.005761676123963335, "br": 0.0006547359231776517, "sv": 0.0007420340462680052, "jv": 0.00021824530772588389} | http://directa.cat/noticia/retirada-les-200-escopetes-fabarm-sdass-dels-mossos-desquadra?mini=calendar%2F2013-11 |
mc4_ca_20230418_13_578735 | març 2013 - Somnis de teatre
31/03/2013 03/05/2015 Gema Moraleda
Amb els anys he anat aprenent que esperar molt d’alguna cosa és el camí més curt cap a la decepció. Malgrat tot, no acostumo a ser capaç de controlar les meves expectatives. I esperava molt de Roberto Zucco. I no va poder ser.
Aprovechando las vacaciones de Semana Santa, he pasado unos días en Madrid y, como no podía ser de otro modo, aproveché el viaje para echar una ojeada a la cartelera. Al final me decidí por ir a ver El hijo del acordeonista, una coproducción vasca, adaptación de la novela de Bernardo Atxaga, que me dejó […]
21/03/2013 03/05/2015 Gema Moraleda
No és gaire habitual que un autor actualitzi una de les seves obres per a tornar-la a llançar al món amb un nou títol gairebé 35 anys després de la seva estrena. Però aquest és el cas que ens ocupa. Dario Fo va veure clar que la seva coneguda obra Non si paga, non si […]
Em vaig mirar el programa del Kosmopolis d’enguany una mica per costum. Sempre me’l miro, més d’un any (i més de dos) m’hi he deixat caure, però confesso que és una d’aquelles cites culturals de Barcelona que no m’acaben de fer el pes. Sempre acabo tenint la sensació que tot plegat no està ben muntat, […]
11/03/2013 03/05/2015 Gema Moraleda
No tinc fills, tampoc nebots, fillols o néts. Amb això vull dir dues coses: no sóc espectadora habitual de l’ara anomenat teatre familiar (els infantils de tota la vida) i no tenia coartada per anar a veure aquesta obra. Vaig anar-hi amb el meu marit. Tal qual, dos adults. I no érem pas els únics. […]
03/03/2013 03/05/2015 Gema Moraleda | 0.603725 | curate | {"ca": 0.6785714285714286, "fr": 0.08928571428571429, "es": 0.21683673469387754, "en": 0.013392857142857142, "mk": 0.0019132653061224494} | http://somnisdeteatre.com/2013/03/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_166140 | 7 de març de 2021 7 de març de 2021 Informatius Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, masies, patrimoni, Porta, Rehabilitació
Amb un pressupost de 825.000 euros es materialitzarà una de les reivindicacions històriques del barri de Porta
L’Ajuntament invertirà aquest any 825.000 euros per rehabilitar la coberta i els murs de la masia de Can Valent. En un segon pas, es destinaran 40.000 euros per definir els espais interiors de la masia, amb la previsió de de convertir-la en un equipament per al barri de Porta. En aquest sentit, l’Ajuntament obrirà en breu un procés participatiu amb les entitats i els veïnat per definir -ne el futur ús.
Tot i estar catalogada, la masia mai ha estat protegida del vandalisme ni la degradació. Fins al punt que un incendi la va deixar pràcticament sense teulada. Entitats con l’Arxiu Històric de les Roquetes -Nou Barris´i l’AV de Porta ja fa anys que alertaven del mal estat de l’edifici. Fa dos anys, l’Ajuntament ja va avaluar en un estudi el cost de la rehablilitació de Can Valent en uns 700.000 euros, però hi va haver-hi pressupost. L’actuació s’ha inclòs ara dins el paquet d’inversions per a projectes de proximitat pactat entre el govern municipal i ERC als districtes de la ciutat.
La masia de Can Valent, també coneguda com Can Pere Valent, es va construir al voltant dels segles XVI i XVII. Srgons alguns estudis, els constructors van aprofitar una torre de defensa medieval que hi havia a l’indret, que devia ser dels segles XI o XII. A partir d’aquesta torre es va començar a bastir la masia, que molt probablement ha arribat als nostres dies amb alguna remodelació. El darrer propietari de la masia va ser el jardiner Sebastià Padrós, que a mitjan anys 60 conreava plantes ornamentals i es dedicava a l’horta. En morir, la seva vídua va vendre la casa a la constructora Sala Amat. Aquesta empresa va intentar enderrocar la masia, però l’Ajuntament els ho va prohibir i va fer que en reconstruïssin els murs malmesos. L’empresa va complir l’ordre, però no va respectar la tipologia de l’edifici i hi va emprar maó modern. Entre els anys 1970 i 1980 la constructora va utilitzar la masia com a magatzem, fins que l’Ajuntament no la va expropiar, l’any 1985. | 0.852118 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.noubarris.net/web40/?p=77033 |
cawac_ca_20200528_8_169634 | Museu
>> Arxiu de notícies
Videojoc de Can Sanglas: 'Engegueu la fàbrica'
El 'director' del videojoc
Ja es pot accedir a través d'internet a una aplicació interactiva que proposa al jugador posar en marxa els embarrats de Can Sanglas a través de la turbina Fontaine. Aquest simulador mostra de forma didàctica el funcionament del sistema d'engranatges que feia funcionar totes les màquines de la fàbrica amb la força de l'aigua.
El seu disseny i programació són obra de l'empresa Quarantados , amb el suport del Museu del Ter, i forma part del projecte d'activació i restauració dels embarrats del museu, que s'ha completat gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consorci Alba-Ter i el Ministeri de Cultura. També ha comptat amb la col·laboració de l’àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Manlleu.
Engegueu la fàbrica es va estrenar oficialment fa uns mesos a través d'una pantalla tàctil que els visitants del museu podien trobar abans de sortir al recinte de la turbina Fontaine. Gràcies al videojoc, els visitants podien passar una bona estona intentant resoldre el repte que suposava posar en marxa els embarrats seguint els passos necessaris en l'ordre concret. Després dels elogis que rebia la instal·lació per part dels visitants, es va decidir posar l'aplicació en línia perquè la pugui gaudir tothom qui hi tingui interès.
La interfície és molt senzilla: El jugador es posa a la pell d'un treballador de Can Sanglas a finals del segle XIX, i ha d'anar seguint les instruccions que li dóna el director. Un cop hem fitxat, tenim via lliure per moure'ns a qualsevol lloc de la fàbrica clicant al botó del "Mapa". A cada espai podrem trobar tot de punts informatius, alguns dels quals ens permeten, a més, fer accions. Hi ha la possibilitat de posar el joc a pantalla completa, però per a una correcta visualització es recomana fer-ho només en monitors de proporcions 16:9.
Pistes: És important tenir clar a cada moment quin és el següent pas que cal fer. Llegiu tot el que us diu el director i no dubteu a clicar als punts informatius per a intentar concloure la següent decisió a prendre. Ah, i recordeu que no sempre trobareu al mateix espai allò que us fa falta al moment... Busqueu bé i ho trobareu!
22/02/2012
Del 16 de setembre al 30 de juny: de dimarts a diumenge i festius: de 10 a 14h De l´1 de juliol al 15 de setembre: de dimarts a divendres d´11 a 14 h i de 17 a 20h Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h | 0.835209 | curate | {"pt": 0.0019747235387045812, "ca": 0.9940758293838863, "it": 0.0039494470774091624} | http://www.museudelter.cat/index.php?c=16&veurefitxa=533 |
macocu_ca_20230731_8_121153 | Fa dos dies llegia a Genbeta que la versió 1.3 d’Adium compta ja amb suport per a Facebook. Es veu que encara s’han de polir alguns detalls però sempre és una bona notícia. | 0.622943 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_12_401619 | Vés al contingut (premeu Retorn)
Cerca
Cerca
La competència en tercera llengua, com la resta de competències genèriques s’ha de desenvolupar i avaluar al llarg del procés formatiu, si bé aquesta presenta més opcions que la resta de competències genèriques per a la seva avaluació.
La UPC aplicarà la suspensió del requisit de B2, aprovada pel Consell Interuniversitari de Catalunya...
Tots els estudiants disposeu novament de les 4 vies per a l'assoliment de la competència en una tercera llengua previstes des de la implantació dels graus de la UPC.
https://www.upc.edu/slt/ca/certifica/b2
L'acreditació de la tercera llengua està regulada a la Normativa Acadèmica dels Estudis de Grau (enllaç).
En el supòsit 4 haureu d'aportar la documentació i sol·licitar l'acreditació presencialment a la secretaria acadèmica de l'edifici B3 (en els altres tres, no caldrà). Els terminis per sol·licitar l'acreditació de la tercera llengua a l'ETSETB són els següents:
Documentació: la documentació a presentar serà l'original i la fotocòpia del certificat esmentat en el supòsit 4, segons el cas.
UPC . Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona
C. Jordi Girona, 1-3. 08034 Barcelona - Tel. : 93 401 68 00
Versió d'escriptori | 0.689814 | curate | {"ca": 0.913469387755102, "it": 0.00816326530612245, "en": 0.03183673469387755, "es": 0.03510204081632653, "fr": 0.011428571428571429} | : /ca/els-serveis/secretaria-oberta/avaluacio/acreditacio-de-la-tercera-llengua-graus |
racoforumsanon_ca_20220809_3_797200 | Doncs això, estava mirant aviam si me'n surto configurant el winamp amb els pluggin del shoutcast. El monitor del Nulisoft Shoutcast server monitor em surt aquest error, <03/28/10@11:24:06> [yp_add] yp.shoutcast.com gave extended error (Please give your station a name (in the dsp plugin YP tab).) I no sé que vol dir. Però el ShoutCast Source està connectat i en principi "emetent" la llista que tinc posada, però no sé com comprovar-ho. Sí, m'estave avorrint
jo tb tenia una radio feta amb el winamp... i sortia al llistat del Shoutcast... Hi entrava prou gent. Un cop vaig penjar l'enllaç aquí al racó...
Suposo que aquesta nit farem sessió si voleu saber més, passeu-vos al vespre pel xat (irc-catalunya.org)
.cat, .cat.
Canvia alguna cosa si ho fas amb .cat o amb .org? (tema algú cobra alguna cosa o això...)
no... ara he vist que se redirecciona al .cat...
Deu sortir a compte mantenir pagant tots dos dominis. | 0.528324 | curate | {"ca": 0.6707182320441989, "en": 0.21878453038674034, "es": 0.07513812154696133, "fr": 0.023204419889502764, "iq": 0.012154696132596685} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_307091 | T’apassionen les llengües tant com a nosaltres? T’agradaria formar part del nostre equip? Omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu. | 0.615649 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.dreamcatcher-languages.com/contacte/ |
mc4_ca_20230418_13_88999 | Els Jocs Olímpics de PARÍS 2024 una nova esperança de treva entre ciutadania i ciutat | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA
Els Jocs Olímpics de PARÍS 2024 una nova esperança de treva entre ciutadania i ciutat
© Marina Daviu
Una de les coses per les quals m'agrada viure a París és la densitat. Aquesta mateixa densitat que sufoca cada matí en agafar el metro, que impedeix seure al restaurant sense sentir la conversa dels veïns o simplement anar a una exposició sense fer hores de cua. És aquesta mateixa densitat la que viuen totes les metròpolis mundials, però no totes tenen els requeriments per organitzar una competició com els Jocs Olímpics. És doncs, la densitat d'equipaments i de transport públic que ha permès obtenir l'assignació dels Jocs Olímpics 2024 a l'alcaldessa Anne Hidalgo i Toni Estanguet. Però és ara amb el projecte del Gran Paris Express que, després de múltiples intents (1992 a Barcelona, 2008 a Pequín i 2012 a Londres) París ha obtingut l'assignació per acollir els esdeveniments de la competició esportiva més important de la història.
La imatge de les polítiques urbanes de França, la densitat d'equipaments i d'infraestructures de transport públic ha guanyat davant la dispersió geogràfica de la candidatura de Los Angeles.
El concepte de París 2024 es basa en l'existència del 95% dels equipaments necessaris per a la competició, així com la facilitat de connexió entre ells. El 100% dels emplaçaments esportius seran accessibles amb transport públic i el 80% estaran situats en un radi de 10km al voltant de la ciutat olímpica.
Solament està previst construir tres nous equipaments pel 2024: La ciutat olímpica, el clúster de “Medias al Burget” i el parc aquàtic de Saint Denis.
El primer, la ciutat olímpica amb 17.000 llits al voltant de la ciutat del cinema, s'estendrà sobre un terreny majoritàriament ja construït de 50 hectàrees i serà connectat a París pel Sena i la nova estació Intermodal de Pleyel. El segon, una nova ciutat en forma de ZAC haurà d'acollir els 5.000 periodistes durant els Jocs i servirà per acollir 1.300 habitatges un cop aquests hagin acabat. Els dos projectes tenen un calendari extremadament atapeït i han d'adoptar estratègies urbanes i arquitectòniques per resoldre el problema de la capacitat de transformació de les tipologies i contenidors. Finalment, el Parc Aquàtic de Saint Denis és l’únic equipament dels 36 espais esportius que es construirà específicament per a l'ocasió.
París té per objectiu un projecte sostenible, d'inversió minimalista i de rehabilitació dels equipaments esportius existents. Però no és or tot el que llueix, la mínima inversió infraestructural per als Jocs es recolza en gran part de les infraestructures de transport públic en projecte, especialment el Grand Paris Express, que permetrà apropar el 86% de la població a menys de 5 minuts a peu d'un equipament esportiu. El Gran Paris Express és actualment el projecte d'infraestructura més gran d'Europa amb 200 km de línies de metro (equivalent al que tenen actualment) i 68 noves estacions. És un projecte d'ambició històrica, transversal, tant políticament com geogràficament i de fortes dificultats de finançament. Aquest projecte, té els orígens ben lluny de l'esdeveniment esportiu, amb un inici nou anys abans de l’existència de la comissió d'atribució i amb una data de finalització de sis anys després la realització dels Jocs.
Ha quedat enrere el model de Jocs Olímpics de Londres o Beijing, on els nous equipaments esportius han de reciclar-se amb dificultats per mostrar a la ciutadania que els diners públics no són malgastats. Sota la pressió de l'opinió pública per al control de la despesa pública (3000 milions d'euros), París aposta per una inversió quasi en mode "acupuntura" on la millora de la qualitat de vida i la inclusió són la base de la mutació urbana. La mobilitat sostenible i la valorització del curs d'aigua urbans són les intervencions perennes que més impactaran el dia a dia dels ciutadans durant i després dels Jocs. L'accés gratuït al transport públic (per als titulars d'un tiquet per als Jocs), la possibilitat d'accés a tots els equipaments a peu o en bici, la inserció d'itineraris en bicicleta al llarg del Canal de Saint Denis, la passarel·la de vianants sobre l’A1 i la millora de la qualitat de l'aigua del Sena són les millores d'espai públic d'acompanyament, d’acord amb les polítiques de mobilitat sostenible ja compromeses en aquest mandat per Anne Hidalgo (peatonalització de les Ribes del Sena, inserció d'itineraris de bici, peatonalització de places com la Madeleine, Bastille, Nation, tancament temporal al tràfic de certs barris com Montmartre, Marais, Champs Elysées, etc...).
Pel que fa a la inclusió, no és per casualitat que s'hagi polaritzat el centre dels esdeveniments i inversions al nord de París a la Plaine de Saint Denis, zona històricament industrial i actualment amb la major taxa de població immigrant i empobrida. Però encara queda molt camí per atrapar Barcelona en la cursa cap a una ciutat accessible. Solament nou estacions hub del Grand Paris Express estaran adaptades per a persones de mobilitat reduïda.
El cost dels pròxims Jocs Olímpics de Tokio 2020 ja s'han multiplicat per quatre respecte a les primeres estimacions. Així, és normal entendre la inquietud del CIO per obtenir ciutats candidates i que en la última comissió de Lima s'assignés un guanyador doble. Sota la pressió pública, la primera anàlisi de la inspecció general de les fiances francès per als JO 2024 estimava un 10% de sobrecost respecte al pressupost inicial. El govern francès ja ha hagut de reduir el nombre d'habitatges definitius del clúster “dels Medias” i el pressupost del centre aquàtic en un 30%.
Queda per veure si París serà, tal com s'espera, la ciutat del desenvolupament sostenible i de les pràctiques ciutadanes. Els Jocs Olímpics de PARIS 2024 permetran veure si està a l'altura del repte.
Marina Daviu, arquitecta. Corresponsal del COAC a París, França. Octubre 2018 | 0.868208 | curate | {"ca": 0.9914271306101866, "en": 0.002353336695242898, "es": 0.006219532694570516} | https://www.arquitectes.cat/ca/mon/els-jocs-olimpics-de-paris-2024-una-nova-esperanca-de-treva-entre-ciutadania-i-ciutat?language=ca |
macocu_ca_20230731_1_313728 | Inici > Papereria>Maquinària>Enquadernadores>Llom de plàstic de colors, DIN A4. Llom 5 mm. Color negre
View larger | 0 | curate | {"ca": 0.7398373983739838, "en": 0.17073170731707318, "es": 0.08943089430894309} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_41496 | Un any més l'Estat destina més de 30.000 milions d'euros a despesa militar i de control social - Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida
Facebook-f Twitter Youtube Vimeo-v Instagram Telegram-plane Whatsapp
Catalàالعربية简体中文NederlandsEnglishFrançaisDeutschItalianoPortuguêsРусскийEspañol
Search
Close
La Coordinadora
Sobre la Coordinadora
Transparència
Fes-te amic/ga de la Coordinadora
Col·laboracions
Contacta
Actualitat
Agenda
Entitats
Convocatòries
Sac solidari
Menu
La Coordinadora
Sobre la Coordinadora
Transparència
Fes-te amic/ga de la Coordinadora
Col·laboracions
Contacta
Actualitat
Agenda
Entitats
Convocatòries
Sac solidari
Inici / Actualitat / Mogudes per la pau / Un any més l’Estat destina més de 30.000 milions d’euros a despesa militar i de control social
Un any més l’Estat destina més de 30.000 milions d’euros a despesa militar i de control social
21 abril, 2021
El Grup Antimilitarista Tortuga publica un informe amb l'estimació de la despesa militar de l'Estat el 2020 i el resultat quatriplica el pressupostat pel ministeri de defensa.
Ja ha començat la campanya de la declaració de la renda i un any més diferents persones, col·lectius antimilitaristes i moviments socials volem que quedi clar a l’Estat que no volem col·laborar amb els nostres impostos ni amb la guerra, ni amb la repressió política, ni amb el control que exerceix sobretot contra la part menys poderosa de la població.
Per aquest motiu, des de grups antimilitaristes s’intenta fer una estimació aproximada, a la baixa, d’aquestes despeses cada any, perquè la població pugui saber fins a quin punt l’administració utilitza els impostos en aquestes penoses realitats: armament, guerres, control social, repressió.
Es difícil dir quina quantitat exacta destina l’Estat espanyol (incloient les autonomies) per dur a terme aquestes polítiques nefastes. No és possible, ja que amaga tan bé com pot aquestes vergonyoses partides. El que sí es pot fer és una estimació a la baixa d’aquestes despeses, com ha fet el Grup Antimilitarista Tortuga en aquest informe:
estimacion_de_gasto_militar_2020Baixa
El resultat (32.389,44 millones de euros) multiplica quasi per quatre el pressupost del ministeri de defensa. Podem assegurar, per tant, que l’Estat espanyol, el 2020, va destinar 686,13 euros, com a mínim per cada habitant en despesa militar i de control social.
Des de 2018 poc han variat aquestes quantitats, ja que l’estat ha prorrogat els seus pressupostos. Les diferències procedeixen d’algunes comunitats autònomes, les despeses de les quals en control social tampoc són fàcilment identificables.
Aviat, fent Objecció Fiscal a la Despesa Militar quan ens toqui fer la renda, podrem ajustar els comptes.
Publicat a Grup Antimilitarista Tortuga
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
PrevPacifiquem les xarxes socials
Comença la Crida Internacional d’obres per Humoràlia 2021Next
Butlletí electrònic
Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.
Nom
Cognoms
Email
RGPD
He llegit i accepto l'avís legal i la política de privacitat
Subscriure-m'hi
Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: [email protected] Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.
Contacta'ns
Doctor Combelles 11
25003 Lleida
973 268 278
participa(a)coordinadora-ongd-lleida.cat
De dilluns a dijous: de 9h a 15h i de 17h a 20h
Divendres: de 9h a 14h
Facebook-f Twitter Youtube Vimeo-v Instagram
Menú
Avís Legal
Política de privacitat
Política de cookies
Contacta
Fes-te amic/ga de la Coordinadora
La Coordinadora
La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.
AMB EL SUPORT
I LA COL·LABORACÓ
Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida
By midgard
La Coordinadora
Sobre la Coordinadora
Transparència
Fes-te amic/ga de la Coordinadora
Col·laboracions
Contacta
Actualitat
Agenda
Entitats
Convocatòries
Sac solidari
Facebook-f Twitter Youtube Vimeo-v Instagram Telegram-plane
Doctor Combelles 11 · 25003 Lleida
973 268 278
participa(a)coordinadora-ongd-lleida.cat
AVÍS DE COOKIES
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, analitzar el trànsit, per personalitzar el contingut i anuncis, mitjançant l'anàlisi de la navegació. A l'prémer Acceptar consent aquestes galetes. Podeu obtenir més informació, o bé modificar la configuració.
Necessàries No necessàries
ConfiguracióACCEPTAR marcadesACCEPTAR totes
COOKIES
Close
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega pel lloc web. D'aquestes galetes, les galetes que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció de donar-se de baixa d'aquestes galetes. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes galetes pot afectar la seva experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre habilitades
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
non-necessary
Les cookies que poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisi, anuncis i altres continguts integrats s’anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al seu lloc web. | 0.585241 | curate | {"ca": 0.8479858865039694, "en": 0.05189650102910909, "es": 0.06115848279917671, "ru": 0.0008820935019112026, "pt": 0.020582181711261395, "eb": 0.004704498676859747, "it": 0.0026462805057336078, "fr": 0.006909732431637753, "ar": 0.0022052337547780066, "ja": 0.0010291090855630697} | https://www.coordinadora-ongd-lleida.cat/un-any-mes-lestat-destina-mes-de-30-000-milions-deuros-a-despesa-militar-i-de-control-social/ |
mc4_ca_20230418_17_74450 | Josep Carreras recull el premi a la Fundació Científica de l’Any 2019 a Alemanya
► El premi és un reconeixement a tota la tasca que Josep Carreras ha portat a terme a través de la seva Fundació a Alemanya.
► La distinció científica, una de les més importants del país, ha estat entregada a Berlín per la Fundació Universitària Alemanya amb el suport de l’Associació de Donants de la Ciència Alemanya.
► El reconeixement té un valor de 10.000 euros destinats a seguir impulsant la recerca científica.
Un laboratori de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras és el primer a desenvolupar i validar un CAR-T específic per un tipus de leucèmia poc comú en adolescents
► El laboratori de l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras és el primer del món a desenvolupar i validar una teràpia CAR-T específica per a l’antigen CD1a
► La leucèmia limfoblàstica aguda T cortical és molt poc comuna, cada any afecta menys de 30 nens a l’Estat espanyol, i té mal pronòstic si els pacients no responen al tractament estàndard
► Aquesta nova aproximació podria ser d’utilitat per als pacients d’un altre tipus de malaltia minoritària, la histiocitosi de cèl·lules de Langerhans.
► Els científics han descobert que el genoma d'aquesta leucèmia és el més estable de qualsevol càncer pediàtric seqüenciat fins al moment. El grup també ha detectat un biomarcador crucial per al pronòstic d'aquest tipus de malaltia.
►Es tracta d'un tipus molt poc freqüent de leucèmia que es diagnostica especialment en nadons i té un diagnòstic fatal.
►Aquest estudi ha estat possible gràcies a la feina inestimable del Dr. Nacho Varela, de la Universitat de Cantàbria, l'equip del qual ha realitzat tota l'anàlisi computacional, entre d'altres.
Nova diana terapèutica per a pacients pediàtrics d'un tipus de leucèmia de mal pronòstic
El laboratori del Campus Clínic-UB de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras encapçalat pel Dr. Pablo Menéndez (professor de recerca ICREA) ha dirigit una investigació que apunta a una nova diana terapèutica per a un tipus de leucèmia infantil poc freqüent i de mal pronòstic.
Biola Javierre, investigadora del nostre Institut, triada una de les 5 investigadores de l'any per UNESCO / L'Oréal Women in Science
"La meva recerca pretén descobrir nous tractaments més
eficaços i amb menys seqüeles contra la leucèmia infantil. Espero que el meu esforç serveixi per salvar vides, per donar esperança a uns familiars, a uns amics ... "
La Fundació Josep Carreras i l'Hospital Clínic inauguren una nova àrea de recerca clínica que duplicarà el nombre d'assaigs amb nous tractaments en Hematologia i Oncologia
Gràcies a la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, que ha fet una aportació d'un milió d'euros, els avenços amb nous fàrmacs arribaran de forma més ràpida a la societat.
L'Institut de Recerca Josep Carreras inaugura el major centre d'Europa contra la Leucèmia
Amb més de 10.000m², la Fundació Josep Carreras ha invertit 26 milions d'euros en la construcció i equipament del seu Campus ICO-Germans Trias i Pujol-UAB i altres instal·lacions
Lloc web actualitzat 20/06/2019 10:33 | 0.870152 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fcarreras.org/ca/actualitat_45793 |
macocu_ca_20230731_8_190562 | Durant les Jornades Assembleàries d’aquest 17-19 de setembre, celebrades a Anglès (Selva), es va debatre sobre el camí de descentralització de la CIC i les assemblees bioregionals i es va arribar a diversos i importants acords per iniciar aquesta nova singladura de la Cooperativa Integral Catalana.
Podeu baixar-vos i llegir l’acta del monogràfic en aquest vincle i participar d’aquest engrescador projecte, que ja tindrà una primera trobada d’assemblea bioregional de la zona nord el pròxim 10 d’octubre a Olot (Garrotxa). | 0.781829 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_745297 | Model de concurrència i bucle d'events - JavaScript | MDN
Model de concurrència i bucle d'events
Conceptes sobre l'execució de codi
Bucle d'events
Afegir missatges
Completament asíncron
A les següents seccions s'explica el model teòric de concurrencia. Els motors de JavaScript moderns suporten concurrencia basant-se en aquest model tot i que hi implementen un gran nombre d'optimitzacions.
Stack (pila d'execució)
Les crides a funcions formen una pila de frames.
Al cridar a g es crea un primer frame, que conté tots els arguments passats a la crida a més de les variables locals. Quan g crida f es crea un segon frame, que s'aplia a sobre del primer. Quan la funció f retorna el seu frame es treu de la pila (deixant només el frame de g). Quan g retorna la pila d'execució queda buida.
Heap (regió de memòria)
Els objectes s'emmagatzemen a la heap, que és una regió de memòria sense cap estructura fixa a la que el motor hi té accès.
Queue (cua d'execució)
El procès d'execució de JavaScript conté una cua de missatges, que està formada pel llistat de missatges pendents de ser processats. Cada cop que es buida s'agafa un missatge de la cua i es processa. El processament del missatge consisteix a cridar la funció associada a ell (i en conseqüència s'afegeix un frame inicial a la pila d'execució). El processament conclou quan a la pila d'execució no hi queda cap frame.
El bucle d'events rep el seu nom degut a la forma en la que normalment s'implementa, la qual sol ésser semblant al següent exemple:
while(cua.esperarMissatge()){
cua.processarSegüentMissatge();
cua.esperarMissatge espera de forma síncrona que un missatge arribi si la pila és buida.
Execució ininterrompuda
Cada missatge es processa de forma complerta i ininterrompuda abans un altre missatge no és processat. Aquest fet proporciona certes propietats força útils a tenir en compte a l'hora de pensar com realitzar un programa, com pot ser el fet que mentre s'està executant una funció es garanteix que aquesta mai serà interrompuda de forma que no cal preocupar-se per que cap altre codi pugui modificar dades que puguin afectar el resultat. Aquest comportament és totalment diferent del de llenguatges com C, per exemple, on les funcions es processen en fils d'execució, que poden ser interromputs en qualsevol moment per donar pas a l'execució d'altres fils, els quals poden potencialment modificar dades que poden alterar el resultat del primer fil.
Un dels inconvenients del model emprat per JavaScript és que si un missatge triga massa a executar-se completament l'aplicació web no pot processar altres interaccions de l'usuari (que es transformen en missatges i van a parar a la cua) com ara clics o desplaçaments. Els navegadors sovint alleugen el problema tot advertint l'usuari amb el diàleg "un script està trigant massa a executar-se". Una bona pràctica consisteix a intentar que els missatges trigin poc temps a executar-se i, si és possible, trencar-los en diferents missatges més petits.
Als navegadors web els missatges s'afegeixen a la cua sempre que un event succeeix i aquest event té un event listener associat. Si no hi ha cap listener associat l'event es perd. Així per exemple si es fa un clic a un element que té associada una funció a l'event de clic afegirà un missatge a la cua. Tanmateix amb qualsevol altre tipus d'event.
Cridar a setTimeout afegirà un missatge a la cua després que el temps indicat al segon argument hagi passat. Si no hi ha cap altre missatge a la cua, aquest missage s'executarà de forma immediata. Si hi ha altres missatges, però, el missatge afegit per setTimeout esperarà a que s'hagin processat tots els altres. És per aquest motiu que el segon argument indica el temps mínim d'espera i no el temps exacte garantit fins que es processi el missatge.
Comunicació entre diferents fils d'execució
Els web worker (així s'anomenen els fils d'execució que s'encarreguen de processar missatges) i els iframe de tipus cross-origin tenen la seva pròpia pila, heap i cua de missatges. Dos fils d'execució diferents només es poden comunicar enviant-se missatges via el mètode postMessage. Aquest mètode afegirà un missatge a un altre fil d'execució sempre i quan aquest fil d'execució estigui escoltant events de tipus message (és a dir, sempre que al fil d'execució que vol rebre el missatge hi hagi associat un listener a l'event message).
Una propietat molt interessant del model de bucle d'events és que JavaScript, a diferència d'altres llenguatges, no es bloqueja mai a l'espera de res. Les operacions d'Entrada/Sortida (habitualment bloquejants a la majoria de llenguatges) són processades per JavaScript mitjançant events i callbacks, així , per exemple, mentre l'aplicació està esperant que una query a l'IndexedDB retorni o que una petició XHR retorni JavaScript pot executar altres events, com interaccions amb l'usuari, etcètera, ja que els resultats seràn rebuts i processats mitjançant un missatge diferent, que serà afegit a la cua quan els resultats estiguin llestos.
Hi ha excepcions (degudes principalment a raons històriques), com el dialog alert o bé crides síncrones de tipus XHR, però es considera una bona pràctica evitar el seu ús. Tingueu en compte que també existeixen excepcions a l'excepció, però normalment són degudes a errors d'implementació (bugs).
Last updated by: mdnwebdocs-bot, 23 març 2019, 19:02:41 | 0.793955 | curate | {"ca": 0.9843543826578699, "fr": 0.002639019792648445, "gl": 0.003958529688972668, "es": 0.009048067860508954} | https://developer.cdn.mozilla.net/ca/docs/Web/JavaScript/EventLoop |
macocu_ca_20230731_8_529657 | Sumari: soca, ploma, ploma injectora, ploma d'injecció; Terminologia de les vacunes; Diccionari de malalties metabòliques. Obesitat i diabetis, | 0.5644 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_313981 | Associació creada amb la finalitat de defensar, millorar i difondre els valors mediambientals i culturals del Parc Natural de la Serra de Collserola mitjançant accions de voluntariat
Menú
Actualitat
Revisió de la senyalització d’itineraris
Seguiment de fauna i l’ús del pantà de Vallvidrera
Guiatge d’itineraris a peu
Manteniment de fonts
Apadrinament de zones
Col·laboracions
Qui som?
Què fem?
Fes-te’n soci!
Calendari
Contacte
Mes: octubre 2018
Actuació a la font de Can Gordi
Entre els mesos de maig i octubre del 2018 hem realitzat tres intervencions a la font de la masia de Can Gordi, actuant en diferents elements: arranjant la font, les canalitzacions adjacents i el safareig, on hem posat un tronc
Collserola Verda 22/10/2018 23/06/2019 Manteniment de fonts, Notícies Seguir llegint
Festa dels Ocells a Can Coll
El 7 d’octubre hem col·laborat un any més amb els tècnics del Parc en les diverses activitats obertes al públic a la Festa dels ocells que anualment es fa a la masia de Can Coll CEA a Cerdanyola. Aquesta col·laboració | 0.715858 | curate | {"ca": 0.8919449901768173, "es": 0.02455795677799607, "oc": 0.03339882121807466, "fr": 0.0275049115913556, "ds": 0.0137524557956778, "en": 0.008840864440078585} | http://collserolaverda.cat/2018/10/ |
oscar-2201_ca_20230904_10_186305 | Acte per retre homenatge a un dels poetes més rellevants del nostre país, Màrius Torres i Pereny. Màrius Torres era metge de professió, però de ben jove es va interessar per la literatura | 0.667654 | curate | {"ca": 1.0} | http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=39&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Prats+Ripoll%2C+Margarida |
macocu_ca_20230731_3_285500 | Viatge Dublín
El nostre alumnat que participa en el viatge a Dublín ja ha començat a visitar llocs emblemàtics com la Biblioteca del Trinity College o l’estàtua de Molly Malone. A més estan gaudint d’un molt bon temps meteorològic! ! | 0.679729 | curate | {"ca": 0.9956521739130435, "fr": 0.004347826086956522} | |
mc4_ca_20230418_3_662390 | Telèfon informació: 0243907467
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( 10 km des Ecluses de la Mayenne )
Data creació : 2014/06/11 16:10:11 | 0.582059 | curate | {"ca": 1.0} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/10-km-des-ecluses-de-la-mayenne-2008/200818842/ |
mc4_ca_20230418_2_399275 | L'ermita de Sant Joan a la Cometa ó Les Cases de Torrat a Calp
L'ermita Sant Joan
Un dels paratges més importants i que més estimen la gent de la Cometa, és la nostra ermita.
Aquest lloc és el punt de referència de tota la nostra societat agrícola i ramadera. Sota la seva façana han passat moltes generacions demanant la protecció del nostre Sant. Sant Joan.
La nostra ermita te com a curiositat una inscripció en la portalada d'entrada on quelcom va picar una data: 1717. Des de sempre la nostra gent ha cregut que aqueixa data era la data de la seva creació. La gent d'ací hem tingut la sort de comptar amb un personatge meravellós. Es tracta del Pare Vicent (En Vicent Llopis). Aquest personatge era el presbiteri del poble de Calp i, el 28 d'abril de 1947 escrigué el primer llibre de l'historia del nostre poble. Des d'allí troben unes primeres referències a la nostra ermita de la Cometa.
No tenemos noticia alguna sobre la historia de este pequeña ermita. Está enclavada en la partida rural de la Cometa y adosada a dos grandes casas que hasta 1747, formaban la masia fortificada de La Cometa, y que en la actualidad ofrecen aún aspecto de vieja fortaleza. En este año, al renovarse la masía, la privaron de ese carácter defensivo que tenía e hicieron dos viviendas, tal como hoy la vemos.
La fachada de este ermita, lo mismo que su pequeña espadaña, son de piedra tosca de Calpe.
Su titular, San Juan Bautista, era una preciosa escultura de blanco y finísimo mármol, de tal dureza, que al ser asaltada la ermita en 1.936, costó gran trabajo el romperla.
En 1943, Don José Cabrera, de Benisa, regaló la sencilla imagen que actualmente tiene.
Los vecinos de La Cometa (Cases de Torrat) celebran todos los años con gran entusiasmo la fiesta de San Juan, el dia 24 de Junio.
Calpe, por Vicente LLopis. pag.156-157
Com hem dit abans, la data i l'origen de la nostra ermita no est gens clar. Comptem amb una data molt important con és la que queda gravada a la seva façana i que, com hem dit, senya-la l'any 1.717 com podeu veure en la fotografia.
Segons l'opinió del nostre més insigne erudit, En Jaume Pastor i Fluixà, considerem que com la tradició de dedicar les ermites a Sant Joan és més posterior, tal vegada la nostra ermita siga una mica, no molt, més jove. De tota mena, es força difícil rebatre la data de la seua façana.
No disposen de més dades ja que l'ermita de Sant Joan de la Cometa té unes particularitats que la fan, si no única, al menys molt particular.
Una de les primeres observacions que pot veure un visitant és la particularitat que el sostre de la capella no correspon als sostre de l'ermita ja que ens troben amb un hostatge dalt d'ella.
Això és degut que la nostra ermita pertanyia abans a l'oratori privat de la casa fortificada sent tot un sols edifici. Passat el temps, els propietaris van cedir al nucli de la població la seva ermita i des de les hores considerem que es va quedar com avui la coneixem.
Les dimensions de l'ermita són força reduïdes ja que procedint d'un oratori particular i al xicotet nucli de població que hi poguera haver, no eren precises majors instal·lacions.
Avui en dia n'hi han alguns aspectes diferents d'aquella primera ermita. Segons ens consta del més major, n'hi havia un púlpit i un altar major ben pobret. L'únic de més valor deuria ser el Sant Joan de marbre que ens referia el pare Llopis en el seu llibre. Tant el púlpit, com l'altar i el Sant foren destruïts en la guerra civil. En aquell temps la nostra ermita va ser transformada en un magatzem de garrofes.
[ Anterior ] [ Próxima ] | 0.698683 | curate | {"ca": 0.7336740488358887, "es": 0.24900624645088018, "eo": 0.0073821692220329355, "it": 0.0031232254400908573, "pt": 0.0068143100511073255} | http://www.morosicristians.com/calpcometa/page_02.htm |
mc4_ca_20230418_9_313112 | ESPORTS - 01/07/2018 15:39 / Redacció
VÍDEO: Un argentí fa punts per aconseguir la nacionalitat espanyola fent aquestes destrosses quan la seva selecció perd
No tots els aficionats al futbol són capaços d'acceptar la derrota quan el seu equip perd. Aquest és el cas d'un argentí que després de veure com l'albiceleste era derrotada als vuitens de final del mundial, no va poder aguantar la desesperació. Si la selección española queda eliminada del mundial probablement tindrán un mal perdre similar.
El mundial de futbol de Russia 2018 està aixecant passions arreu del món, les imatges d'un Maradona més que posseït o les d'un Cristiano Ronaldo derrotat davant l'Uruguay, ens ensenyen la facilitat amb què es poden perdre els nervis en el món del futbol.
En el França - Argentina, que va acabar guanyant la selecció gala per 4-3, es van veure moments d'autèntica tensió tant en el camp com en la grada, però també en algunes llars argentines després de la derrota.
Si voleu veure de què és capaç un argentí enrabiat mireu el video.
Paraules clau: FRANÇA
Froilán de Marichalar y de Borbón: Primera persona en aprovar "Quinto de la ESO"
Ander Mirambell treu pit de ser de l'Espanyol i s'emporta aquest clatellot digne de ser viral
ATENCIÓ: El Doctor Mendioroz diu això sobre el coronavirus a l'Hospitalet
La Lore defensa els amos i diu això a favor del Gobierno de España en el cas d'espionatge a Torrent | 0.798771 | curate | {"ca": 0.8583752695902228, "es": 0.12652767792954708, "en": 0.01509705248023005} | http://m.xcatalunya.cat/noticies/detail.php?id=37798 |
cawac_ca_20200528_3_79796 | El Palau de la Música és un hivern més escenari privilegiat del Festival del Mil·leni. Aquest dimecres ha rebut una gran dama de la cançó alemanya, Ute Lemper. El seu darrer espectacle du un títol equívocament cinematogràfic, ‘Last tango in Berlin’. Es tracta d’un repertori que relliga tres ciutats, Berlín, París i Buenos Aires, amb peces de cabaret alemany, cançó francesa i tango.
El cantant melòdic Antonio Orozco va omplir anit el Gran Teatre del Liceu, on actuava en el marc de la gira ‘Diez’, títol del recopilatori que s’acaba d’editar, en el qual figuren èxits dels 10 anys de carrera que ja acumula.
Escriptor, polític, cantautor i actor són algunes de les facetes més destacades de José Antonio Labordeta, que aquest diumenge ha mort als 75 anys després d’una llarga malaltia. El portaveu de CiU al Parlament, Antoni Duran i Lleida, i el president d’ICV, Joan Saura, han volgut recordar la lluita contra la dictadura franquista d’aquell qui un dia va recórrer “Un país en la mochila”.
Després de les pluges d'aquest dimecres, ens espera un dijous amb més sol i ambient fred de bon matí. Amb el pas de les hores, les clarianes s'imposaran i al migdia les temperatures màximes es recuperaran lleugerament. Moltes màximes a Barcelona voltaran els 13-15ºC. | 0.849004 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.btv.cat/btvnoticies/tag/canta/ |
wikipedia_ca_20230401_0_242757 | Alexandru Pliușchin
Alexandru Pliușchin (Chişinău, 13 de gener de 1987) és un ciclista moldau, professional des del 2008.
El 2008 va representar el seu país als Jocs Olímpics de Pequín en la prova en ruta, en què finalitzà en setanta-sisena posició.Al seu palmarès destaquen quatre campionats nacionals de ciclisme en ruta.
El febrer de 2015 va ser suspès pel seu equip el Synergy Baku, a causa d'un resultat positiu per salbutamol. Aquest positiu es va donar durant el Sharjah International Cycling Tour, disputat el novembre del 2014. L'UCI el va suspendre per nou mesos i li va retirar la victòria.
Palmarès en ruta.
- 2005
- 1r a la Clàssica dels Alps júnior
- 2006
- 1r al Gran Premi Oberes Fricktal
- 2007
- 1r al Tour de Flandes sub-23
- Vencedor d'una etapa del Gran Premi Tell
- 2008
- Campió de Moldàvia en ruta
- 2010
- Campió de Moldàvia en ruta
- 2011
- Campió de Moldàvia en ruta
- 1r al Duo Normand, amb Artiom Ovetxkin
- 2012
- Campió de Moldàvia en ruta
- 2014
- 1r a la Melaka Chief Minister's Cup
- 1r al Sharjah International Cycling Tour i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa del Sharjah International Cycling Tour
Resultats al Tour de França.
- 2010. 108è de la classificació general
Palmarès en pista.
- 2005
- Campió d'Europa júnior en Persecució | 1 | perfect | {"ro": 0.015248796147672551, "ca": 0.891653290529695, "it": 0.019261637239165328, "nl": 0.019261637239165328, "fr": 0.019261637239165328, "en": 0.02969502407704655, "hu": 0.0056179775280898875} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=242758 |
mc4_ca_20230418_16_282631 | Primavera | Aprenents d'hort | Pàgina 2
Compostes (asteràcies), Fauna, General, Hivern, Hort, Insectes, No aliats, Plaga, plagues i malalties, Primavera, Remeis
Carxoferes congelades
Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)
De la desena de carxoferes que tenim a la banda nord de l’hort, han sobreviscut prou feines un parell, una, la més al nord però a prop d’una tanca que segurament l’ha protegit del vent gèlid del nord que ha bufat durant més de tres setmanes durant l’onada siberiana, i les dues següents més septentrionals.
La resta estan ben cremades per la fred. Per si de cas les vam regar ahir dissabte i ara esperarem a veure si rebroten. I això que estàvem ben contents ja que al desembre vam poder menjar dues carxofes (que malgrat una d’elles encara era molt petita les vam tallar en previsió de les gelades que venien… però esperàvem que morissin els fruits, no pas la planta sencera…) i esperàvem que a partir de llavors seria un no parar.
Pel que he pogut veure arreu per internet… si no ha mort l’ull segurament hi rebrotaran i només caldrà llençar les penques, les tiges que s’han cremat i acabaran assecant-se. Tant de bo sigui així…
PD: 1 de març del 2012, després d’alguns dies de bonança hem vist que la meitat sembla que es recuperen… per si de cas, i atès que no plou gens, hi fem una bona regada perquè si més no no pateixin sed… a veure si les recuperem del tot i podem gaudir d’alguna carxofa… sense d’haver d’esperar a l’estiu vinent.
PD2: 13 de març del 2012 s’han recuperat el 70% i ja tenim dues mini carxofetes que estan creixent… per ara estem regant amb regadora i mànega… a veure si podem aconseguir tres horetes lliures per poder bé fer les regues als cantons… o un sistema de reg de degoteig.
PD3: Som 29 d’abril, i de les dues carxoferes que van sobreviure ja n’hem aconseguit 10 carxofes (i vénen de camí mitja dotzena)… les altres que prou feines tenen temps per sobreviure res de res… Avui però hem vist la nostra primera plaga (pugó, tot pastorat per formigues) i l’hem tractat de seguida amb aigua amb sabó ecològic (l’hem fumigat a raó d’un tap per litre). Més tranquil·lament a casa hem pogut consultat un parell de llibres i ens quedem amb la següent fórmula: 1/4 de litre d’oli suau (provarem girasol) bullit amb 50gr. de sabó tou, que s’ha de transvasat forces cops (o sacsejar dins un pot fortament) perquè quedi ben barrejat… s’aplica diluït amb 5 litres d’aigua i es “sulfata” al moment. A veure si avui podem preparar-ho, tenir un pot a punt i demà si el remei d’urgència no ha funcionat aplicar-hi aquest.
PD4: 8 d’agost, les carxofes finalment són mortes... (mirar PD5) ara hem de mirar si han sobreviscut alguna soca… Tenim sort i podem comprar soques noves… mirar nova entrada.
PD5: el 5 d’octubre (sota la prova de plàstic negre per matar adventícies) vam descobrir que havien rebrotat 3 carxoferes que pensàvem que eren mortes i hi han nascut 4 carxoferes noves que finalment el 2 de novembres trasplantem a la rega de carxoferes “aprofitant” que l’excés de pluges, fred i tramuntana ha matat 2 carxoferes de planter.
Aigua i reg, Arbres, General, Hivern, Hort, Liliàcies, Lleguminoses (fabaceae, fabàcies), poda, Primavera, Quenopodiàcies
Tants caps tants horts (i cebes i espinacs)
Gelada – Quadre d’en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)
A 2 de febrer, en veure que s’acosta aquesta onada de fred (que no pas gaire neu…) hem preguntat a diferents hortalans… i com sempre en els temes d’horta, quan preguntem, rebem respostes totalment contradictòries… i sovint només (bé no és pas només si no més aviat molt) basades en l’experiència però gens fonamentades… i sovint penso, ja que nosaltres fem el mateix, que sovint la nostra experiència s’argumenta un xic supersticiosament.
Així, que sense fonamentar, uns m’han dit que s’hauria de regar per minimitzar el mal que farà la onada de frled seca (per això el fet que nevi, en el nostre cas és una bona notícia…) i continuada… i d’altres que ni se m’ocurreixi regar pas.
Així que no sabent per quina banda decantar-me he optat pel camí del mig per no regar ni les veces (calia fer-ho amb aspersor i contra el vent del nord, i és clar… no convidava gens…)ni les plantes ja crescudes (els calçots (70 a 90% fets), les cols (75%),les cebes (50%, són només cebes tendres gruixudes) però sí regar la meitat de tot el que està petit i creixent com són, la meitat occidental de les pastanagues (10 a 20% crescudes), meitat occidental de les faves i pèsols (5 a 10% crescudes), meitat sud de cebes tendres (20 a 40% crescudes), meitat occidental de faves i pèsols (50 a 60%), meitat occidental dels enciams de sucre (5 a 10% crescuts), meitat occidental d’espinacs (5 a 10% crescuts).
No vol dir que d’aquesta experiència en puguem extreure cap conclusió (perquè deu haver molts més variables que les que puc controlar… ja que no tenim controlat la humitat ja existent del terra, etc…)… però confio que si més no es podrà “salvar” la meitat de la futura collita…
Això sí, hem tancat a la barraca en piguet, el conill de la nostra filla… no fos que el trobem congelat… I una altra reflexió és si hem podat massa aviat (encara que la tradició així ho marqui…) ja que encara que normalment en la nostra zona no sol gelar gaire, aquestes gelades poden fer molt de mal a les ferides de les podes (i en llocs on fa més fred que aquí solen podar cap a la primavera…).
Ja anirem relatant què passa aquesta nit, si neva, si fa molta més fred… com els veiem el dia que puguem anar a l’hort…
PD1: al vespre ha començat a nevar… sembla que durarà unes 3 o 4 horetes… però si fem cas a les previsions cap a la matinada nevarà molt fort, així que demà, el poc blanc que veiem avui dins les ciutats (a les afores ja deu ésser tot ben enfarinat) serà d’un gruix considerable (per les nostres contrades si més no… que al·lucinem amb poquets centímetres…). Finalment de nevada no gaire… però de fred i de tramuntana moltíssim.
PD2: encara mengem de les cebes tendres, bé ja no són tant tendres (25 d’abril 2012), plantades a finals del mes d’octubre… Ara ja comencen a espigar i ens han recomanat que tallem l’espiga abans que faci la flor i l’hi dediqui massa energia. Hem començat a menjar-les tard perquè també hem menjat forces calçots com si fossin cebes tendres…
PD3: els espinacs són ben agraïts, les dues tongades d’hivern que hem plantat ens han donat molt de fruït… i hem pogut anar menjant, congelant i regalant tot de fulles d’espinacs fins el mes de maig. Val a dir que cap el 23 d’abril, per Sant Jordi, els espinacs han començat a espigar i hem optat per trencar el tronc sencer que s’espiga… i ens han comentat que si en comptes d’arrencar fulles només arrenquéssim també tot el tronc de la fulla s’haguessin espigat menys… A 7de maig ja els hem arrencat tots i els hem emprat com a encoixinat del bancal B, tots s’estaven espigant.
PD4: dilluns 21 de maig hem collit tots els pèsols que van sobreviure a les gelades i finalment hi ha hagut un grapadet… justament 350gr un cop espellofats i que hem cuit avui mateix amb la nostra especial recepta de crema de ceba i pèsols. | 0.892072 | curate | {"ca": 0.9770668176670442, "es": 0.016845979614949037, "en": 0.006087202718006795} | https://aprenentsdhort.wordpress.com/category/primavera/page/2/ |
mc4_ca_20230418_5_411647 | Temes prevenció de salut laboral (3) teletreball (2) seguretat viària (1) ISO 39001 (1) gestió (1) accident en carretera (1) gestió preventiva (1) anàlisi cost-benefici (1) millora contínua (1) lideratge (1) benestar psicològic (1) direcció (1) estrès (1) salut laboral (1) lideratge transformacional (1) riscos psicosocials (1) tecnoestrès (1) connectivitat (1) disponibilitat (1) crisi (1) seguretat (1) salut (1) condicions (1) treball (1) risc (1) responsabilitat social (1) excel·lència empresarial (1) treball a distància (1) avaluació de riscos (1) seguretat i salut laboral (1) TIC (1)
Autors Sánchez-Toledo Ledesma, Agustín (1) Baraza Sánchez, Xavier (1) Salas Ollé, Carles (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Dalmau Pons, Ines (1) Ferrer Puig, Ramon (1) de Montserrat i Nonó, Jaume (1) Molinero Ruiz, Emilia (1) Nájera Chico, Julià (1) Ros Pueyo, Andrés (1) Tvrdy Moix, Jiri (1) Bestratén Belloví, Manuel (1) Sabadell i Bosch, Mar (1) García González-Castro, Guillermo (1)
Resultats de la cerca "Dossier: «Prevenció de riscos laborals: tendències en temps de crisi»" : 7 resultats
La gestió de la seguretat viària segons la norma ISO 39001
Agustín Sánchez-Toledo Ledesma, Xavier Baraza Sánchez
La seguretat viària (road traffic safety –RTS–) és una preocupació global. S'estima que cada any, a les vies públiques del món, prop d'1,3 milions de persones moren i entre 20 i 50 milions pateixen lesions, i que aquesta xifra augmenta. En aquest sentit, la norma ISO 39001, que s'analitza en el present article, subministra una eina que permet ajudar les organitzacions a reduir, i en última instància eliminar, la incidència i risc de les morts i ferides greus derivades dels accidents de trànsit. | 0.803945 | curate | {"ca": 0.9686204854943754, "es": 0.03137951450562463} | http://oikonomics.uoc.edu/opencms_divulgacio/opencms/oikonomics/ca/_config/search/index.html?section=20bedb97-77d0-11e5-af53-00144fa67188 |
mc4_ca_20230418_7_433923 | Arxius de diada - TOTLLEIDA
Infermeres lleidatanes es formen en electrocardiografia
totlleida 24 enero 2020 0
El curs, dividit en sis sessions, ha estat conduït per Rafael Garrido i ha incidit en com saber identificar, de manera ràpida, les arrítmies que confereixen gravetat imminent al pacient i poder establir així un canal de comunicació…
L’independentisme reclama «unitat estratègica» en una Diada amb una mobilització més baixa que…
totlleida 11 septiembre 2019 0
ACN Barcelona .- El moviment independentista ha tornat a sortir al carrer aquest Onze de Setembre per reclamar "unitat estratègica" als partits polítics en una Diada marcada per la divisió de les formacions sobiranistes i per una…
Torra crida a exercir l’autodeterminació amb «coratge» perquè la democràcia viu «sota un setge…
ACN Barcelona .- El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida a exercir el dret a l'autodeterminació, en el missatge institucional amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre. "Us demano d'encarar els temps que vénen amb…
Paluzie insta JxCat i ERC a ser «realistes» i trobar «un equilibri» entre la confrontació i el…
totlleida 29 agosto 2019 0
ACN Barcelona .- La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha recordat als partits independentistes que "el que va fallar" després de l'1-O va ser "l'expectativa que l'Estat espanyol dialogaria". Per tot plegat, ha instat els partits a ser…
L’ANC crida a apuntar-se a la manifestació de la Diada després que les inscripcions s’enfilin a…
totlleida 27 agosto 2019 0
ACN Barcelona .- L’ANC ha fet una nova crida a apuntar-se a la manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre, després del “repunt” d’inscripcions d’aquest cap de setmana passat. De 37.500 persones apuntades divendres s’ha passat a les…
totlleida 23 agosto 2019 0
ACN Barcelona .- La xifra d'inscrits a la manifestació de la Diada és de 37.500 persones, un 25% menys respecte a l'any passat. Segons l'ANC, aquest descens és conseqüència del fet que enguany no s'ha organitzat cap 'performance' i, per… | 0.813747 | curate | {"ca": 0.906187624750499, "es": 0.054890219560878244, "it": 0.038922155688622756} | https://totlleida.cat/tag/diada/ |
macocu_ca_20230731_3_42942 | Trans/Riba, l’homenatge que més de 20 artistes faran a Pau Riba al Teatre del Raval de Gandia
Cantants, poetes i performers pujaran a l’escenari en un gran concert únic a tota Espanya per recordar a l’artista català.
LaCasaCalba encara la recta final de la temporada amb una de les actuacions més rellevants de l’any. Trans/Riba serà un concert coral i únic a tot l’estat espanyol on més d’una vintena d’artistes pujaran a l’escenari del Teatre del Raval de Gandia per tal de fer un homenatge a l’artista català que va morir recentment.
Passat un temps de la trista notícia, LaCasaCalba ha volgut mantenir el protagonisme que Riba anava a tindre a l’escenari i ho fa amb una actuació a la qual ha volgut sumar-se un nodrit grup de cantants, poetes i músics que recordaran i homenatjaran al polifacètic artista. Entre ells, estaran De Mortimers, tres dels seus fills, Enric Casasses, Moon Ribas, Carles Dénia, Héctor Arnau o l’Orchestra Fireluche, entre molts altres noms d’ací i d’allà que han acompanyat a Pau durant els darrers trenta anys.
Les entrades (quasi exhaurides) estan a la venda a la web del Teatre del Raval de Gandia (anticipades i en taquilla).
Seccions | 0.826297 | curate | {"ca": 0.8993115318416524, "es": 0.10068846815834767} | |
macocu_ca_20230731_8_364977 | Una vegada i una altra Beirut ha de renéixer de les seves pròpies cendres i intentar anul·lar les petjades de la seva pròpia destrucció. A través d'anys de guerra, de destruccions i reconstruccions, Beirut es torna, com la defineix Claudia Zanfi, una ciutat mutant.
Una ciutat mutant que en passar de la destrucció a la reconstrucció és com si passés de la vida a la mort, del sofriment a l'alegria i al desig de viure.
Després de 1991, més de 15.000 edificis han estat reconstruïts, 20 centres comercials de tipus americà, un campus universitari, un estadi de 65.000 places. Actualment, Beirut, la ciutat mutant, explica els moviments del món globalitzat, i en particular els productes de la nova oposició entre Occident i Orient Mitjà, que sembla haver remplazado la polarització de la guerra freda. Multicultural, multireligiosa, creuament d'identitats i models de vida, Beirut és el lloc de la trasformació. Alternativament considerada com a model o com a excepció a l'interior del món àrab, la ciutat de Beirut és sens dubte un laboratori d'experimentació de la cultura àrab contemporània. Entre devastació i precarietat, amb la reconstrucció, Beirut (definida també com la “Paris d'Orient”), es transforma en ciutat de la vida nocturna, de la diversió de la lleugeresa. Els nous locals nocturns emergeixen al costat dels enderrocs habitats o dels llocs de guerra. Claudia Zanfi, Re-thinking Beirut.
Les imatges de l'estiu del 2006 es barregen amb les imatges del llarg període de guerra entre 1975 i 1990. Les dues realitats es confonen i els libanesos es troben davant d'una repetició d'esdeveniments dramàtics la interpretació dels quals es torna singular i reflexiva. A diferència de la reacció que els artistes i els intel·lectuals van tenir després de la primera guerra libanesa l'enfocament teòric de la qual va tenir un caràcter més urbanista-arquitectònic, devant d'aquesta nova situació de guerra, entre els artistes libanesos va sorgir i es va desenvolupar una reflexió sobre el paper de les imatges.
Aquesta vegada es qüestionen la representació de la guerra, la qual consideren una extensió política del conflicte. Carles Guerra Remake libanés
En la societat en què vivim, allí on estem acostumats que tot es pot representar i tot té la seva cara espectacular, també l'experiència aterridora de la guerra es converteix en material de consum, en imatges, en sons i en múltiples formes de reproducció, llistes per entrar i difondre's en l'atroç vòrtex anomenat Mercat. Herman Bashiron Mendolicchio en Beirut Presente Contínuo.
Un helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols es succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Beirut o potser qualsevol altra vella ciutat amb guerra amb si mateixa. Aquí cap conflicte arriba a resoldre’s, cap paret es reconstrueix. A la ciutat foradada, els trets es senten millor. Es pot escollir entre l’exercit o la religió, o bé entre la religió i l’exercit. La dosi d’heroïna val cinc dòlars. Vaig a visitar alguns amics, i envio les meves postals. Waël Noureddine
La realitat ja no és aquí per ser representada, sinó que abans ha de ser imaginada: primer ha d’esser vista en imatges per després emanar d'elles. A partir d'aquí com en un acte d'exorcisme alguna cosa esclata i les visions que Waël proposa no representen ja aquesta realitat, sinó que són un fragment d'ella mateixa. El seu punt de partida és una ciutat ferida per la guerra, no només pel conflicte bèl·lic, sinó per les altres guerres paral·leles que potser l’ antecedeixen i ben segur el perviuen en el temps. Constitueixen una deriva per les cicatrius de la ciutat, en la seva arquitectura, en les persones que l'habiten, però també per les cicatrius en el cos social, en la memòria o en la pulsió d'oblit, en els seus imaginaris trencats, en els seus somnis i en la seva voluntat narcòtica. Un del seu films July Trip comença amb una cita de Rainer W. Fassbinder : “We cannot make films about war”. Certament en els films de Waël la tensió amb allò representat es fa impossible. La representació esclata i és el propi film el que es trenca en trossos, el que entra en guerra: imatges de cinema 16mm i de video HDV en col·lisió, pantalla en constant canvi de format, i textura; panoràmiques interrompudes, oscil·lacions, repeticions, fragments de frases i poemes, records feridors “és des d'aquest edifici (runes d'un gratacel) que uns militants llançaven uns altres al buit”, fantasies de suïcidi real, la cerca compulsiva de la “medicina metàl·lica” i armada. Allí on l'exacte ritual quotidià de despertar-se, llevar-se,..naufraga ràpidament en l'impredictible “everyday day awakens, shave my beard, don’t brush my teeth, take some whisky, look through the windows. You only see victims”. Waël Noureddine en Ça ser Beau
Així els vídeo-films de Waël es rebel·len contra aquesta superfície calma de la representació que Edward Said comentava. Es podria dir que la seva càmera no captura sinó que dispara contra la pel·lícula master i espectacular d'aquesta representació, aquella que pretén mostrar una visió satelital i “objectiva”, aquella que construeix diàriament l'imaginari dominant que per autosugestió acabem anomenant realitat. Abu Ali en Broken Films
Un breu vídeo, una postal gravada el 21 de juliol 2006 durant els bombardejos sobre Beirut, que van ser contemplats com a espectacle mediàtic, sense cap reacció per part de la comunitat internacional. Una col·laboració entre Samidoun i Beirut DC per expressar l'impacte de la violència.
Hola, som al voltant de 4 milions d'habitants, aproximadament 150mil han sortit del país. Hem estat bombardejats per 15mil míssils provinents d'Israel. Al principi no ens posàvem d'acord en com dirigir-nos a vosaltres. Hauríem de parlar-vos com ho fem a l'audiència àrab?, o com a europeus?. Al final, vam estar d'acord en què la qüestió era irrellevant, doncs en qualsevol cas ningú està escoltant.
Ara escolteu-nos. Estem assetjats, i l'olor de les explosions és a l'aire.
Explosions, i el món mirant...El que importa és que encara ens queda una mica d'aigua, de menjar, de dignitat i d’amor.
Aquest treball de la realitzadora libanesa Danielle Arbid té com a punt de partida una sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, explicades lliurement i amb luxe de detalls per amics de la directora. El joc de veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals, combina amb belles imatges trobades en format Súper 8 i la foscor de la pantalla negra genera un clima de tensió eròtica en el marc d'un llenguatge poètic.
Rétro Shah IT1 20H 16/01/1979 03min54s Le SHAH d'Iran vient de quitter son pays pour l'Egypte, où a commencé son exil. Le SHAH et sa femme sont arrivés à Assouan, où ils ont été accueillis par le président SADATE. Pendant ce temps, à Téhéran, la foule manifestait sa joie et acclamait KHOMEINI. Images de la manifestation, de la foule défilant avec des portraits de KHOMEINI et extrait d'une déclaration de Chapour BAKHTIAR.
20H 12/02/1979 02min22s A Téhéran, reportage sur deux jours d'insurrection sanglante qui ont amené la victoire de l'ayatollah KHOMEINI. Les partisans de la révolution islamique placardent une photographie de l'ayatollah sur la porte de la caserne impériale et l'embrassent. La foule se précipite à l'intérieur du palais pour le piller. Juchés sur des camions, les manifestants hurlent leur joie. Ils saccagent un immeuble officiel, lancent les meubles par la fenêtre, brûlent des papiers. | 0.811046 | curate | {"ca": 0.8294345675711803, "en": 0.009490709798155327, "es": 0.014436572650715145, "oc": 0.004544846945595509, "pt": 0.00962438176714343, "fr": 0.13246892126721027} | |
cawac_ca_20200528_8_119186 | El Servei de Manteniment ha repartit sal a tota la urbanització de Can Vilardell i a les zones més planes de la Cornisa on la neu ha cuallat al llarg de la nit i matinada. A més, davant la neu que ha començat a caure arreu de la ciutat, aquest servei repartirà sal a les principals vies de la ciutat. En aquest sentit, la Policia Local ha estat fent vigilància a les urbanitzacions i ha col•laborat amb la Creu Roja en l’atenció a les persones sense sostre.
Previsió de nevades a tot el Maresme a partir d’aquesta propera matinada. Al llarg del dia de demà la situació empitjorarà i la previsió meteorològica indica que dijous a la tarda es poden arribar a acumular fins a 10 cm de neu en algunes platges de la comarca. Davant d’aquesta situació, l’ajuntament de Mataró ja ha activat el protocol d’emergència per onada de fred.
El coordinador de Creu Roja a Mataró, Santi de Arco, explica a Mataró Ràdio que l'entitat activa el protocol per onada de fred. Entre altres accions, a partir d'aquesta nit s'obrirà l'alberg per acollir a les persones sense sostre.
El Consorci Digital Mataró-Maresme no renova el contracte amb la productora Lavínia i m1tv es queda amb la meitat de la plantilla. La televisió pública de Mataró i el Maresme prescindeix de vuit treballadors i es queda amb nou empleats, només tres dels quals treballen en l’àmbit dels continguts.
L’arribada d’una massa d’aire fred polar, d’origen siberià donarà peu aquesta setmana, a la primera onada de fred d’aquest hivern. Després de setmanes amb temperatures suaus que semblaven més pròpies de la primavera, a partir de dijous el mercuri començarà a caure en picat per deixar temperatures sota zero. Un gèlid panorama meteorològic que ja s’està sentint al països del Centre d’Europa.
El TecnoCampus vol seguir ampliant els seus estudis i treballa per poder oferir un grau en Enginyeria de l’Energia. Així ho ha anunciat el president del TCM, Miquel Rey, durant la signatura d’un conveni amb l’IMPEM i el Col•legi d’Aparelladors. De moment, l’EUPMT ja ha fet la petició a la UPC i a la Generalitat i, segons Rey, aquest nou grau podria començar a oferir-se a partir del curs 2013-2014.
Les escoles de la ciutat han celebrat avui el Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP). La jornada educativa DENIP (Dia Escolar per la No Violència i la Pau) va ser creada el 1964 i és una iniciativa pionera, no estatal, no governamental, no oficial, independent, lliure i voluntària d’educació no violenta i pacificadora. Una jornada que a Catalunya es promou a partir del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO.
L’ONCE reparteix 35.000 euros a Mataró en el sorteig de divendres 27 de gener. El cupó premiat es va vendre al punt de venda que l’organització té al carrer Perú, 45. Durant aquest mes de gener, l’ONCE ha repartit més d’un milió d’euros en premis a Catalunya i, durant el 2011, va repartir un total de 68.000 euros.
Gats, gossos, conills, canaris, iguanes, llangardaixos i lloros amazònics, aquests han estat alguns dels animals que s’han pogut veure aquest matí a la desfilada dels Tres Tombs a la nostra ciutat. Recordem que aquesta festa es va recuperar l’any passat i que l’organitza la confraria de Sant Antoni Abat per tal de commemorar la festivitat del patró dels animals i beneir tots els animals que portin els seus amos.
Pere Badia deixa el seu càrrec com a director de l’ONCE a Mataró. José Miguel Jiménez serà l’encarregat de substituir al mataroní que deixa el seu lloc de treball per jubilar-se. Pere Badia abandona el càrrec després de 8 anys com a director de l’ONCE a la ciutat i amb 16 anys treballant per a l’entitat. Per a Badia, aquests anys l’han servit per créixer com a persona i per evolucionar laboralment parlant. | 0.854374 | curate | {"ca": 0.9761129207383279, "es": 0.023887079261672096} | http://mataroradio.cat/mataronoticies/secci%C3%B3/societat?page=136 |
crawling-populars_ca_20200525_29_27143 | O introduïu-ne les primeres lletres:
Ordena per: títol data d’edició data d’enviament Ordre: ascendent descendent Resultats: 5 10 20 40 60 80 100
Ara es mostren els elements 104-112 de 112
Ara es mostren els elements 104-112 de 112 | 0.551439 | curate | {"ca": 1.0} | : /handle/10803/52152/browse?rpp=20&order=ASC&sort_by=1&etal=-1&type=title&starts_with=T |
mc4_ca_20230418_14_341225 | Cura pacients | Diaris de trinxera
Tag Archives for Cura pacients
Has estat i sempre seràs el meu primer resident. Gràcies per permetre’m descobrir el plaer d’ensenyar, per deixar-me mostrar-te els descobriments que he fet en això que és l’art de la medicina de família, per ajudar-me a ser millor metgessa, per ser un estímul per fer-ho millor, per ser motiu per fer una pràctica clínica raonada i raonable. Perdona els meus errors i oblida aviat els vicis de la meva forma de fer les coses. Continua llegint →
I a la Maria, amb la seva fractura de maluc que cal rehabilitar i no pot fer-ho des de casa seva: hi ha escales que no podrà pujar… Li trobaran un lloc adequat? Continua llegint → | 0.641005 | curate | {"gl": 0.049707602339181284, "en": 0.043859649122807015, "ca": 0.9064327485380117} | https://diarisdetrinxera.wordpress.com/tag/cura-pacients/ |
macocu_ca_20230731_6_424431 | Telèfon temporal de l’EBM Gotims!
Tel. 626 61 57 27 (trucada en un clic) Per avaria de la línia de telèfon fixa, preguem que contacteu amb nosaltres mitjançant aquest telèfon mòbil. Disculpeu les molèsties.
Famílies, benvingudes a l’EBM GOTIMS i a l’EBM PÀMPOL
Benvinguts/es a l’Escola Bressol Gotims i a l’ Escola Bressol Pàmpol.
Acollim infants d’1-3 anys. La nostra llar és l’espai on aprenem a conviure plegats infants i adults. Aprenem a compartir molts moments carregats d’alegries, somriures i moltes experiències que ens fan créixer i gaudir de l’aprenentatge i del procés maduratiu de cada infant.
Qui som?
Ubicada dins del CEIP Rossend Montané de Sant Pere Molanta. L’Escola Bressol està subvencionada per l’Ajuntament d’Olèrdola i el Departament d’Educació de la Diputació de Barcelona.
Amb el pas del curs els infants van prenen consciència de tot allò que són capaços de fer i crear amb el seu pensament i les aptituds que, de mica en mica, van adquirint: dibuixen, canten, ballen, aprenen a compartir i respectar els altres, descobrir noves experiències per si mateixos, etc.
Procurem que el seu aprenentatge sigui vivencial impregnat de tot allò que els passi pel cap en treballar en diversos materials mitjançant una sèrie de propostes programades per l’equip educatiu.
Horaris
Menjador de 12:00h a 15:00h
Calendari
EBM Gotims
EBM Pàmpol
Aules
EBM Gotims
Aula 0-1 anys
A l’estança de nadons de la nostra Escola Bressol els infants hi trobaran un espai ple de material sensorial, un espai tou amb coixins i un mirall per tal que es puguin descobrir a sí mateixos. També tenim propostes pel moviment adaptades a les necessitats dels infants.
Pati
Aula 1-2 anys
La classe del grup 1-2 anys està formada per 12 infants, 1 tutora i una persona de reforç. En aquesta classe hi ha diferents racons amb propostes de joc com: el joc heurístic, el racó dels coixins i contes, sofà, racó de música, racó del tat, racó de psicomotricitat, racó de pilotes i cotxes.
Aula 2-3 anys
EBM Pàmpol
pati
Menús | 0.733401 | curate | {"ca": 0.954384186517993, "en": 0.016725798276735936, "fr": 0.012164216928535226, "oc": 0.0040547389761784085, "es": 0.006082108464267613, "sk": 0.002534211860111505, "it": 0.0040547389761784085} |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.