id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_0_380557 | Francesc Clà
Edició 2014
(Celrà, 1947) Instrumentista de fiscorn. Va formar part de les cobles-orquestres Moderna de La Bisbal, La Principal de Llagostera i Els Montgrins, on hi actua des del 1973 fins a la data de la seva jubilació. Encara actua ocasionalment amb el grup Calidae i la cobla Principal de la Jonquera. | 0.690051 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_33220 | L'Agroturisme Es Picot està situat en un lloc privilegiat de Mallorca. Envoltat de muntanyes, amb un paisatge natural impressionant de magnífica bellesa, aquest "bed and breakfast rural" està situat a només 10 minuts de les platges de Cala Murada i Cala Varques, a 8 minuts del poble rural de Son Macià i a només 12 minuts de Porto Colom. Aquest petit hotel està situat en una finca de 139.000 metres quadrats; en un Espai Natural d'Especial Interès. Podreu passejar entre els pins o seure a l'ombra d'un ullas. Podreu descansar i llegir tranquil·lament un llibre o fer excursions i pujar a les muntanyes properes. La casa construïda al segle XIX ha estat restaurada per oferir una estada còmoda al visitant. | 0.819659 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.espicot.com/ca?origin_locale=en |
mc4_ca_20230418_15_12668 | Holiday home Hvar Mate Hraste Hvar Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Ben situat a la l'oci nocturn, les platges, els restaurants area de Hvar ciutat, Holiday home Hvar Mate Hraste us proporcionarà el millor lloc per a un merescut descans. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Holiday home Hvar Mate Hraste també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Hvar. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Holiday home Hvar Mate Hraste és una elecció inteligents per a viatgers a Hvar, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties. | 0.831471 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-hvar-mate-hraste/hotel/hvar-hr.html |
oscar-2201_ca_20230904_0_98580 | En un dels darrers concerts de la sala Bac Art, de Roda de Ter, i en el transcurs de la Festa Major de la vila osonenca, varen actuar els grups Dept i Brams. En una propera notícia explicarem els motius del tancament de la fantàstica sala Bac Art. Ara passem a comentar com va anar el doble concert.
Per cert, aquest concert estava pendent des del passat 14 de desembre, data en la qual es va anul·lar degut a les intenses nevades que afectaren Catalunya durant aquells dies.
Els primers en actuar varen ser els Dept, que a part de tocar unes quantes cançons del seu primer treball "Estació Zero", ja comencen a deixar entreveure el segon, amb la interpretació de quatre temes no inclosos en aquest primer disc. Destaquem sobretot la gran qualitat del so i també de l'equip de llums, que va complementar molt bé les bones cançons dels del Bages. En Txero va posar la nota de color amb un vestit completament vermell i en David va tenir unes paraules de dedicatòria per l'equip del Bac Art.
Després d'uns deu minuts de descans -temps perquè en David canviés la guitarra per la trompeta- començava la segona actuació de la nit. En aquesta gira, els Brams presenten un repertori que recorda la presentació del disc "Tot és possible", ja que en fan la majoria de les cançons. A més també han rescatat força temes dels seus primers discos, com "Guanyarem", "Tir al feixista" o "Nena de Nicaragua". Resumint, que del disc que toquen menys cançons és del darrer: "Aldea Global Thematic Park". A més de les seves consignes habituals, Titot també es va adreçar al personal de Bac Art, per agrair-los la feina feta durant les dues temporades que han portat el local.
Imatge complerta de l'escenari, amb els quatre membres del grup
Pla general de l'escenari, amb el públic ben a prop dels músics
Text: Esther Esteve, Jordi Garcia
Fotos: Jordi Garcia
Comentaris
23/09/2002
Si no heu pogut comprovar això del Santi, no hauria estat millor no dir res de moment?
Anna Torra
23/09/2002
Què del Santi, Anna? no t'entenc
Pere
23/09/2002
Bueno jo vai na al concert i va sta de puta mare el bacart és el millor i crec ke el millor ke podien fer els 2 grups era dedicar el conecrt exclusivament als del bacart ke potser an stat`pocs anys en activitat xo so o an corrat i tots els concert ke e nat el recordaré sempre....gràcies bacart x poder disfrutar de més concert dels ke a mi m'agraden ja ke aki la plana gaires no en fan......
GRÀCIES!!!!!!!!! !1
anònim
27/09/2002
Visca brams
anònim
27/09/2002
Sí, és cert que el Santi deixarà els Brams
k
29/09/2002
a vere, el Santi pira?? i d'on ho heu tret això?? mira, jo no sóc qui x dir res, pq no en sé res, pro crec q de moment no s'ha dit res, i si marxes suposo q ja es dira.., i no cal avançar-se, ja que hi ha molta gent q no li faria molta gracia q marxes, pro suposo q si marxa, sera evidenment, pq ell ho ha decidit, i és la seva decisió, pro crec q fins que no es faci "public" no ens hauriem d'abançar, no? ?
xoua
29/09/2002
Xousa, tens tota la raó! Jo crec que no cal avançar aconteixements i que si decideix marxar ja ho farà públic l'interessat, no cal que estiguin corrent rumors sense que ell hagi dit res.
Pel què fa a que a molta gent no li farà gràcia, tens tota la raó, a mi seria la primera que no me'n faria doncs considero que és una part important de Brams i quan marxa algun d'un grup..el grup vulguis o no se'n ressenteix. Espero que tot siguin rumors i que finalment el Santi decideixi seguir tocant amb Brams!
ona
29/09/2002
avia'm com esmentat abans són fets no públics per tant, si deixa brams serà ell el primer en dir-ho per tant,no cal avançar coses, tot al seu moment.
MAria
02/10/2002
En Santi plega, us ho dic jo. El que hem d pensar ara és: qui serà el nou guitarrista? Crec que haurem d'anar al galliner a buscar nous experts d l'instrument.Una salutació cordial a tots els brameros, foteu-li canya!
laia
03/10/2002
jo no diré, res +.. pro si es busquen subtituits( ja sé q la paraula es lletja pro mira.. q hi farem..) jo ja he dit, (pro no aqui! )qui m'agradaria.. xDDD i laia, com ho saps amb tanta certesa? ?
xoua
03/10/2002
Tens raó Xoua,...ja que la Laia afirma saber-ho amb tanta seguretat..podries dir-nos com és que n'estàs tan segura d'això...és un fet prou important...i pel què fa als substituts..ja sé Xoua qui és el que tu proposes i ja m'està bé, molt bé...però tot i així substituir el Santi..feina difícil, eh! Per altra part, demanaria que tot això s'aclarís d'una vegada..doncs tot són rumors i més rumors sense que l'afectat digui res.
Una salutació Xoua i força Brams i Mesclat!
ona
07/10/2002
doncs ho sé, pro no us puc dir el perquè, ja q posaria en un compromís certes persones...
Bé, això dels signes xDDD no sabem què vol dir... a veure si sou més explícites i ens enterem tots i totes d qui parleu.Sperem que sigui una persona que li arribi a l'altura no? pantalons amples
(per no trencar la costum) i l'aigüeta per curar els refredats...
laia
10/10/2002
això dels signes.. mira, es com una ironia, q vols q et digui!! i si tu poses en compromís certes persones, i no vols dir el pq d'una cosa q crec q ens "afecta" allà tu.., ja es dirà.., i si és tan cert que marxa ja ens enterarem x altres fonts, tranquila q no ets la unica q ens pugui dir això.. i com deia, si tu poses en compromís a "certes persones" com dius tu,nosaltres tb en posem, i és mes posariem en compromís a la mateixa persona de la qual parlem. ona, un petunas.., i ja donaras senyals de vida e wapa!!! jeej
xousa
11/10/2002
Hola Xousa!!! estic com sempre totalment d'acord amb tu...:) Laia, si tu no ens pots dir com saps amb tanta certesa una cosa que ens afecta a tots, tranquil.la, com diu Xousa ja ens n'enterarem..no crec pas que siguis la única que disposa de la informació, és més ja ho dirà l'interessat quan ho cregui convenient. Pel què fa als signes...Xousa no ho hem pas de dir oi? perquè no es qüestió de posar en compromís l'home X (el podem anomenar així). Tot i així espero que si finalment és cert que el Santi plega...espero que el substitut se'l plantegin a consciència i que si no és l'Home X sigui algú que arribi a l'altura del Santi...
Una abraçada Xousa i ja et diré algo aviat...
I pel què fa a tu Laia crec que no ens pots demanar que et diguem de qui parlem..doncs lo nostre només són hipòtesis i opcions mentre que tu assegures tenir una informació fidedigne i que ens afecta i només goses dir que poses en compromís a certes persones...a veure si tot plegat s'aclareix d'una vegada...demanaria a l'interessat que digués alguna cosa..ja que altres persones no volen dir-ho....
ona
21/10/2002
Noies, no volia pas que us empipessiu. De bon rotllo eh?! Només dir-vos que l'interessat no crec que digui res, no sol connectar-se mai.
laia
22/10/2002
Perquè tan misteri al voltant de la marxa del Santi? Ho trobo trist doncs crec que sent una cosa important per molta gent haurien de dir-ho, no?
Santi, no marxis!!!!!! Queda't que Brams sense tu no serà el mateix!! !
Prisqui i molta més gent que està en contra de la marxa del Santi!!! !
prisqui
29/10/2002
crec que l'únic que ho ha de decidir és ell. ell sebrà què fa i per què, és la seva vida
...
30/10/2002
Estic d'acord amb què el que ho ha de decidir és ell, no hi ha dubtes que és la seva vida. Però també penso que els altres tenim dret a dir el què pensem. Per tant, estic d'acord amb vosaltres en què no vull que marxi...queda't, no serà el mateix sense tu...
Visca Brams amb el Santi!!! !
laura
06/11/2002
En Santi ja no farà més concerts amb Brams. Jo crec que ara tocarà en David R. i buscaran un trompeta...
...
08/11/2002
si home!
eee
26/12/2002
Creieu-me que el substitut del Santi li arriba a l'alçada, i el sobrepassa i tot. veureu quina sorpresa.
Anònim
Nou Comentari
Nom:
Correu:
Text:
Disposes de 500 caràcters
Codi:
Tot el material d'aquesta pàgina està llicenciat sota Creative Commons || Disseny web per Rourets - Avís legal | 0.633392 | curate | {"ca": 0.9103688418880578, "en": 0.01612071189063709, "es": 0.03469177198865102, "pt": 0.020505545524890378, "fr": 0.005287593500128965, "pl": 0.00025793139025019347, "ja": 0.00012896569512509673, "de": 0.002192416817126644, "tr": 0.0011606912561258704, "sv": 0.0015475883415011606, "lt": 0.0006448284756254836, "gl": 0.0016765540366262574, "it": 0.004255867939128192, "sh": 0.0007737941707505803, "zh": 0.00038689708537529015} | https://decibel.cat/croniques/croniques.php?accio=cronica&id=297 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_764420 | El Govern espanyol vol anular un debat de televisió amb JunquerasEl ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, li ha arribat el missatge, tant del Govern com del PP perquè el debat amb el número cinc de la llista independentista de Junts pel sí, Oriol Junqueras, no se celebri a la televisió.Afegeix que la decisió de Margallo va ser personal, i no va ser consultada ni al Govern ni al partit a Catalunya, explica "un ministre del Govern no pot debatre amb el candiadto número cinc d'una llista elctoral i en plena campanya", i afegeix que la "marxa enrere és molt millor que la malaltia".Enllaç amb audio:http://www.ondacero.es/noticias/espana/el-gobierno-pide-a-margallo-que-anule-el-debate-con-junqueras_2015091755fa6c6d0cf23298e0d315de.html__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________PresentacióHe pensat que seria interessant fer un recull de notícies i vídeos de la llista unitària de Junts pel Sí per promoure'n la seva difusió i perquè tothom que n'estigui interessat els tingui a la seva disposició de cara a fer campanya electoral a través de les xarxes socials.Diàriament faré una recerca de notícies en els principals mitjans de comunicació i actualitzaré el recull amb les noves notícies que hi apareguin, si alguna notícia o vídeo d'interès que connegueu no apareix al fil agraïria que me'l fèssiu arribar i l'afegiré.També afegeixo un apartat amb els actes de precampanya que vagi trobant principalment des dels canals de comunicació oficials de Junts pel Sí (23-08-2015).Va vinga que ja hi ha més de 230 enllaços!Tots els noms de la llista de Junts pel SíNota: Clica per veure tots els candidats des de la web de Junts pel Sí o botó dret per ampliar la imatge.Actes de precampanyaActes ja realitzats / actes pendents de realitzarPresentació de Junts pel Sí a Girona [Jardins de la infància, Girona] - [12.00 - 23-08-2015] - EnllaçPresentació de Juns pel Sí a Lleida [Porta dels apòstols de la Seu Vella, Lleida] - [19.30 - 24-08-2015] - EnllaçPresentació de JxSí a Torelló [Jardí de Can Vilà, Torelló] - [20.30 - 25-08-2015] - EnllaçFesta dels Candidats [Passeig de Lluís Companys, Barcelona] - [18.00 - 28-08-2015] - EnllaçGran acte amb Romeva, Mas, Simó, Llach i Caula. [Plaça Major de Banyoles] - [06-09-2015] - EnllaçActe amb Mas, Forcadell i Llach [Olot] - [14-09-2015] - EnllaçActe amb Turull i Reyes [Lloret] - [14-09-2015] - Enllaç Últim gran acte nacional amb Romeva, Mas, Junqueras i Llach. [Girona] - [24-09-2015] - EnllaçWeb oficial i xarxes socials de Junts pel SíLa web oficial de Junts pel Sí des d'on s'hi pot col·laborar -------------------- [juntspelsi.cat] - [X] - EnllaçAgenda d'actes de Junts pel Sí --------------------------------------------------- [juntspelsi.cat] - [X] - EnllaçCanal del Youtube de Junts pel Sí ------------------------------------------------------ [Youtube] - [X] - EnllaçPerfil de Junts pel Sí al Facebook ----------------------------------------------------- [Facebook] - [X] - EnllaçTwitter de Junts pel Sí --------------------------------------------------------------------- [Twitter] - [X] - EnllaçArticle a la Viquipèdia ----------------------------------------------------------------- [Viquipèdia] - [X] - EnllaçLa llista unitària de Junts pel Sí i les entitats que l'integrenVídeo presentació de l'acord per fer Junts pel Sí [Youtube] - [20-07-2015] - EnllaçActe de presentació de la candidatura Junts pel Sí [TV3] - [20-07-2015] - EnllaçLa llista unitària de CDC, ERC i les entitats sobiranistes serà Junts pel Sí [3/24] - [20-07-2015] - EnllaçJunts pel Sí: qui és qui [Nació Digital] - [04-08-2015] - EnllaçANC i Òmnium omplen St. Jaume per reivindicar el 27-S plebiscit [El Pun Avui] - [04-08-2015] - EnllaçEl primer acte públic de la candidatura independentista [Vilaweb] - [05-08-2015] - EnllaçPresentació dels candidats de la societat civil de Junts pel sí [Youtube] - [05-08-2015] - EnllaçFalca fes-te candidat pel sí [Youtube] - [05-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí aconsegueix més de 14.000 ‘candidats’ en 24 hores [Vilaweb] - [06-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí fa el primer ple [El Pun Avui] - [06-08-2015] - Enllaç.La Via lliure s’omple a bon ritme: 110.000 inscrits [Vilaweb] - [08-08-2015] - Enllaç.Mossèn Ballarín pot tancar la llista de Junts pel Sí a Lleida [Vilaweb] - [08-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí supera els 30.000 candidats [Vilaweb] - [09-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí supera els 31.000 candidats [Ara] - [09-0-2015] - EnllaçL'acord per la llista activa l’interès internacional per les plebiscitàries [Vilaweb] - [09-08-2015] - EnllaçLa Generalitat diu que 4 ambaixades demanen informació sobre el 27S [3/24] - [09-08-2015] - EnllaçJxSÍ marca com a prioritat l'àrea metropolitana de cara al 27-S [El Periodico] - [09-08-2015] - EnllaçRigol, Benach i de Gispert tancaran la llista de JxSÍ per a Barcelona [Vilaweb] - [10-08-2015] - EnllaçEls tres últims presidents del Parlament tancaran la llista de Junts pel Sí [Ara] - [10-08-2015] - EnllaçMarchante, Caram, Baños, Puigcorbé sobre les pensions a la CAT lliure [El Singular] - [10-08-2015] - Enllaç"Pensiones y estado del bienestar" campanya ara és l'Hora [Youtube] - [10-08-2015] - EnllaçM. Calçada, N. Picas i E. Moliner entren a la llista de JxSÍ[Vilaweb] - [11-08-2015] - EnllaçM. Calçada, N. Picas i E. Moliner se sumen a la llista de JxSÍ [Nació Digital] - [11-08-2015] - EnllaçEmpar Moliner: "Faré el que calgui i el que em diguin" [El Singular] - [10-08-2015] - EnllaçVídeo explicatiu de com poder votar els residents a l'estranger? [Youtube] - [11-08-2015] - EnllaçVídeo explicatiu com poden votar els residents (temporalment!) a l'estranger? [Youtube] - [12-08-2015] - EnllaçMarina Geli tancarà la llista de Junts pel Sí a Girona [El Singular] - [12-08-2015] - EnllaçMarina Geli tancarà la llista de Junts pel Sí a Girona [Vilaweb] - [12-08-2015] - EnllaçJaume Cabré, Rubert de Ventós i Sílvia Bel s'integren a la llista Junts pel Sí [El Singular] - [12-08-2015] - EnllaçXavier Rubert de Ventós, Sílvia Bel i Jaume Cabré se sumen a la llista de Junts pel Sí [Ara] - [12-08-2015] - EnllaçComín diu que els terminis per la indep. estaran «condicionats» per l'Estat [Nació Digital] - [12-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí frega els 33.000 'candidats' en una setmana [El Singular] - [13-08-2015] - EnllaçPere-Joan Cardona, Viver Pi-Sunyer i Raimon aniran a la llista de JxSí [Vilaweb] - [13-08-2015] - EnllaçMontserrat Carulla, Isona Passola i Ada Parellada aniran a la llista de Jx Sí [Vilaweb] - [14-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí arriba als 35.000 'candidats' en només nou dies [El Singular] - [14-08-2015] - EnllaçM. Carulla: ‘La il·lusió de veure el meu poble lliure em fa aguantar fins el final’ [Vilaweb] - [15-08-2015] - EnllaçS. Cardús, Clara Ponsatí i Elisenda Paluzie se sumen a la candidatura JxSí [Vilaweb] - [15-08-2015] - EnllaçS. Cardús, Clara Ponsatí i Elisenda Paluzie: els tres nous candidats de Junts pel Sí [Ara] - [15-08-2015] - EnllaçEmpar Moliner finalment no podrà anar a la llista de Junts pel Sí [El Singular] - [15-08-2015] - EnllaçBel (JxSí) creu que Espanya no utilitzarà la força després del 27S [Catalunya Press] - [15-08-2015] - EnllaçGermà Bel cree que el Estado no usará la fuerza tras el 27S [Europa Press] - [15-08-2015] - EnllaçPare Manel, Carme-Laura Gil i Vila d’Abadal, noves incorporacions a la llista [Vilaweb] - [16-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí s'enfila fins als 37.000 'candidats' [El Singular] - [16-08-2015] - EnllaçJxSí, ANC i CUP: el 27S serà “la major insubordinació democràtica” a l'Estat [Vilaweb] - [18-08-2015] - EnllaçMontserrat Carulla es defensa de la manipulació unionista d’un discurs seu [Vilaweb] - [18-08-2015] - EnllaçCDC dubta de Margallo per garantir el vot dels residents a l’estranger el 27-S [Vilaweb] - [18-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí: els 135 noms de la llista [Nació Digital] - [19-08-2015] - EnllaçEls 'candidats' de Junts pel Sí ja superen els voluntaris del 9-N [El Singular] - [21-08-2015] - EnllaçSet osonencs a la llista de Junts pel Sí [Nació Digital] - [21-08-2015] - EnllaçMarta Rovira, veu en les eleccions del 27-S un "moment crucial" [Nació Digital] - [21-08-2015] - EnllaçJxSí farà un gran acte a BCN per presentar la llista i els candidats simbòlics [El Singular] - [21-08-2015] - EnllaçEntrevista J. Sànchez President de l'ANC. El 27S és independència o decadència [Directe] - [21-08-2015] - EnllaçJaume Cabré, sobre la llista de Junts pel Sí: “No m’hi puc negar” [Núvol] - [22-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí descarta que les eleccions gregues afectin el 27S [El Punt Avui] - [22-08-2015] - EnllaçJ. Sánchez defensa declarar la independència si l'Estat coacciona Cat. [Nació Digital] - [22-08-2015] - EnllaçJxSí: un estat pròpi l’agricultura i ramaderia catalanes esdevindran referent [Vilaweb] - [24-08-2015] - EnllaçJxSí reunirà Mas, Junqueras i Romeva per primer cop en pre-campanya [Vilaweb] - [24-08-2015] - EnllaçJxSí reunirà divendres per primer cop en un acte Romeva, Mas i Junquera [El Punt Avui] - [24-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí es presenta a Osona, amb un primer acte a Torelló [Nació Digital] - [24-08-2015] - EnllaçNou repte de Junts pel Sí, 100.000 candidats pel Sí [Directe] - [24-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí, desbordada per les expectatives [El Singular] - [24-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí es proposa arribar als 100.000 candidats [juntspelsi.cat] - [24-08-2015] - Enllaç700 persones acudeixen a la crida de Junts pel Sí a la Seu Vella de Lleida [juntspelsi.cat] - [24-08-2015] - EnllaçRoda de premsa de Junts pel Sí [Youtube] - [24-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí amb accent social en la presentació a Lleida [El Punt Avui] - [25-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí es presenta a Torelló i omple el Jardí de Can Vilar [Nació Digital] - [26-08-2015] - EnllaçLa primera gran cita de Junts pel Sí [El Punt Avui] - [27-08-2015] - EnllaçUnes 600 persones a la presentació de la candidatura de JxSí a Girona [Nació Digital] - [27-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí ja supera els 56.500 'candidats' [El Singular] - [28-08-2015] - EnllaçUn míting multitudinari d'inici de la precampanya, amb 40.000 assistents [Nació Digital] - [28-08-2015] - EnllaçEl públic canta ‘L’estaca’ a la presentació de Junts pel Sí [Vilaweb] - [29-08-2015] - EnllaçMontserrat Carulla recita Vicent Andrés Estellés a l’acte de Junts pel Sí [Vilaweb] - [29-08-2015] - EnllaçVídeo de la festa dels candidats de Junts pel Sí, 40.000 assistents! [Youtube] - [28-08-2015] - EnllaçMiquel Calçada proposa una col·lecta perquè els catalans a l’estranger puguin votar [Vilaweb] - [29-08-2015] - EnllaçLa proposta de Miquel Calçada perquè els catalans a l’estranger puguin votar el 27-S [El Singular] - [30-08-2015] - EnllaçPle fins a la bandera en l’acte de Junts pel Sí a Valls [El Singular] - [29-08-2015] - EnllaçJunts pel Sí supera la barrera dels 60.000 'candidats' [El Singular] - [30-08-2015] - EnllaçJxSí farà l'últim gran acte de campanya el 24 de setembre a Girona [El Punt Avui] - [30-08-2015] - EnllaçEl pare manel “Tinc dret a exercir la meva ciutadania” [El Punt Avui] - [31-08-2015] - EnllaçJosep Cruanyes “alguns diguin que no són plebiscitàries, li està donant aquest valor” [El Punt Avui] - [02-09-2015] - EnllaçLa junta electoral demana a JxSí que no publiqui anuncis als mitjans fins a l’inici de la campanya [Vilaweb] - [02-09-2015] - EnllaçJunts pel Sí detalla els nou passos per a arribar a la independència [Vilaweb] - [04-09-2015] - Enllaç11.591 milions d’euros: el guany fiscal de la independència [Ara] - [05-09-2015] - EnllaçJunts pel Sí, a l'entorn de la majoria absoluta, segons l'enquesta d'«El Punt Avui» [Nació Digital] - [05-09-2015] - EnllaçJunts pel Sí frega els 70.000 'candidats' camí de l'objectiu dels 100.000 [El Singularl] - [05-09-2015] - EnllaçMas, Junqueras i Romeva responen a Felipe González amb una carta contundent [Vilaweb] - [06-09-2015] - EnllaçEl País titlla el president Mas d’incongruent i sectari en el seu editorial [Vilaweb] - [06-09-2015] - Enllaç‘Som el vent’, el lema independentista que comença a escampar-se [Vilaweb] - [06-09-2015] - EnllaçJunts pel Sí ha aplegat unes 3.000 persones en un acte de campanya a Banyoles [Nació Digital] - [06-09-2015] - Enllaç... [] - [02-09-2015] - EnllaçCandidats per Barcelona1. Raül RomevaVídeo entrevista d'Antoni Bassas a Raül Romeva [Ara] - [18-07-2015] - EnllaçVídeo de presentació candidatura Junts pel Sí [Youtube] - [20-07-2015] - EnllaçEntrevista a Els Matins de TV3 [TV3] - [21-07-2015] - EnllaçFragment d'intervenció "Al Rojo Vivo" [Youtube] - [22-07-2015] - EnllaçLe Figaro entrevista Romeva [Vilaweb] - [04-08-2015] - EnllaçEntrevista a Raül Romeva a Le Figaro [Le Figaro] - [04-08-2015] - Enllaç«Cal guanyar el 27-S junts, a favor d’un futur millor per a tothom» [Nació digital] - [05-08-2015] - EnllaçVídeo de la intervenció de Romeva en la presentació de candidats civils [dailymotion] - [05-08-2015] - Enllaç“Si perd el Sí, la resposta d'Estat contra Catalunya serà bel·ligerant” [El Pun Avui] - [06-08-2015] - EnllaçEntrevista radiofònica a Romeva [catalunya radio] - [06-08-2015] - Enllaç"Ho fem a favor d'un futur millor" [Youtube] - [09-08-2015] - EnllaçVídeo "fes-te candidat pel SÍ [Youtube] - [11-08-2015] - EnllaçRomeva reivindica Mas com el candidat a la presidència de Junts pel Sí [Nació Digital] - [17-08-2015] - EnllaçEn defensa que Mas presideixi la Generalitat si Junts pel Sí guanya el 27-S [El Punt Avui] - [17-08-2015] - EnllaçRaül Romeva respon amb vint piulets a Twitter els atacs de l’unionisme [Vilaweb] - [17-08-2015] - EnllaçEs tanca la "falsa polèmica" sobre si Mas serà president: "No hi ha hagut dubtes" [3/24] - [18-08-2015] - EnllaçTopada entre Raül Romeva i Gemma Galdón per la llista de Junts pel Sí [Vilaweb] - [19-08-2015] - Enllaç“La independència no és ideològica, és instrumental” [juntspelsi.cat] - [19-08-2015] - EnllaçRomeva respon a la CUP que ‘la ruptura és l’única opció’ [Vilaweb] - [19-08-2015] - EnllaçUna victòria “massiva” de Junts pel Sí per no perdre “el tren” de la independència [Vilaweb] - [22-08-2015] - Enllaç“La independència és l'única alternativa a un Estat que ofega Catalunya en un pou" [El Punt Avui] - [22-08-2015] - Enllaç"La independència és l'única alternativa a un Estat que ofega Catalunya en un pou" [Ara] - [22-08-2015] - Enllaç«no hi ha alternativa» a la independència [Nació Digital] - [22-08-2015] - Enllaç“Tenim l’obligació moral d’aprofitar l’oportunitat” [Ara] - [23-08-2015] - Enllaç"L'Estat vol posar aigua dins d'aquest pou perquè ens ofeguem" [El Singular] - [22-08-2015] - EnllaçRomeva defensa la pluralitat de JxSí i que les diferències són la raó de ser [El Punt Avui] - [23-08-2015] - EnllaçLa UE donarà una resposta "molt més còmplice" després del 27-S [El Singular] - [23-08-2015] - Enllaçeclamem la independència de Catalunya per poder garantir la justícia social [3/24] - [23-08-2015] - Enllaç«No anem en contra de ningú, sinó a favor de tothom» [Nació Digital] - [24-08-2015] - EnllaçEls pares de Guardiola, amfitrions de Raül Romeva [Regió7] - [24-08-2015] - EnllaçRomeva diu que el castellà seguirà sent oficial en una Catalunya independen [El Punt Avui] - [25-08-2015] - EnllaçL'expulsió de Catalunya de la UE “no s'aguanta per enlloc jurídicament” [El Punt Avui] - [25-08-2015] - EnllaçEntrevista a Raül Romeva al programa "L'Illa de Robinson" [El Punt Avui Televisió] - [25-08-2015] - EnllaçR.R. acaba avui la ruta Candidats del Sí que l’ha dut per tota Catalunya [Junts pel Sí] - [25-08-2015] - EnllaçEl missatge "d'orgull i felicitat" de Romeva als integrants de la llista [El singular] - [26-08-2015] - EnllaçRomeva reclama una "clara i incontestable" victòria del sí [El singular] - [26-08-2015] - EnllaçCatalunya a la UE: “El que succeeixi estarà molt condicionat al mandat democràtic” [27-08-2015] - EnllaçSi guanya el “no” Catalunya seguirà gestionada per l’Estat governat pel PP [Vilaweb] - [27-08-2015] - Enllaç"Farem el país amb els del no perquè no som excloents" [El Singular] - [27-08-2015] - Enllaç'La fotografia té el pes que té en el moment en què estem', referència a l'escorcoll [Vilaweb] - [28-08-2015] - Enllaç«La porta d'Europa s'obrirà quan tinguem la majoria» [Nació Digital] - [28-08-2015] - Enllaç"No ens preguntem cap on va el vent, som el vent!" [El Singular] - [28-08-2015] - EnllaçL'Estat comptarà el vot a Catalunya Sí que es Pot en el bloc del "no" [3/24] - [29-08-2015] - EnllaçRomeva i Junqueras crida als indecisos: la independència és “un deure” [Vilaweb] - [30-08-2015] - EnllaçRomeva acusa Felipe González de negar als catalans «el dret a opinar» [Nació digital] - [30-08-2015] - Enllaç"Junts pel Sí va de la dignitat d'un poble però sobretot de la dignitat de les persones" [El Singular] - [30-08-2015] - Enllaç2. Carme ForcadellForcadell creu que l'Estat només amenaça perquè no té propostes polítiques [3/24] - [27-07-2015] - Enllaç"El 27-S seran eleccions plebiscitàries i volem el 'sí'" [Cat Radio] - [27-07-2015] - EnllaçForcadell deixa clar que el presidenciable de Junts pel Sí és Artur Mas [Vilaweb] - [18-08-2015] - Enllaç‘Hem de proposar a la CUP que entri a un futur govern de concentració’ [Vilaweb] - [18-08-2015] - EnllaçEls arguments de Felipe González són els mateixos que els de la dreta espanyola [El Punt Avui] - [29-08-2015] - EnllaçDiu que Felipe González està “desacreditat” pels GAL i els casos Roldán i Filesa [El Punt Avui] - [31-08-2015] - Enllaç3. Muriel Casals...4. Artur MasMas firma el decret que convoca les eleccions al Parlament pel 27S [TV3] - [03-08-2015] - EnllaçTothom sap que el recompte que es faci el 27-S tindrà caràcter de plebiscit [TV3] - [04-08-2015] - EnllaçQuan t’ataquen sistemàticament tens dret de la legítima defensa [Vilaweb] - [04-08-2015] - EnllaçManos Limpias demanarà a Fiscalia la detenció de Mas [Nació Digital] - [05-08-2015] - EnllaçMas vol explicar el 27-S a la diputació permanent del Parlament [Nació Digital] - [25-08-2015] - Enllaç“Catalunya no es trenca ni es trencarà” i augura una majoria de Junts pel Sí [Vilaweb] - [28-08-2015] - Enllaç«En les properes setmanes en veureu de tots colors» [Nació Digital] - [29-08-2015] - EnllaçMas crida els indecisos a votar en favor del nou estat [El Punt Avui] - [30-08-2015] - EnllaçArtur Mas acusa el PP de ‘voler-se carregar l’estat de dret’ amb la reforma del TC [Vilaweb] - [01-09-2015] - EnllaçMas, sobre la reforma del PP: "Això sí que recorda els anys 30" [El Singular] - [01-09-2015] - EnllaçMas, sobre la reforma del Constitucional: «Recorda els anys trenta» [Nació Digital] - [01-09-2015] - EnllaçMas esclata pels escorcolls: ‘Això és el “far west”, la inquisició; no és un estat de dret’ [Vilaweb] - [02-09-2015] - EnllaçNo s’han cobrat comissions i acusa l’Estat de fer “muntatges” per acabar amb polítics [Vilaweb] - [02-09-2015] - EnllaçUn mitjà va trucar la nit anterior a la seu de CDC per avisar de l’escorcoll de la Guàrdia Civil [Vilaweb] - [02-09-2015] - Enllaçel 27-S: "Tots els camins s'han estavellat contra el mur granític de la incomprensió de l'Estat" [Ara] - [02-09-2015] - Enllaç«Em jugo el que vulguin que veurem nous muntatges en les properes setmanes» [Nació Digital] - [02-09-2015] - Enllaç"Com és que Rajoy parla d'unes eleccions normaletes amb la dona més poderosa d'Europa?" [El Singular] - [02-09-2015] - EnllaçMas acceptaria un referèndum proposat per l’estat espanyol després del 27-S [Vilaweb] - [03-09-2015] - EnllaçSubstituiria ara mateix el 27-S per una consulta on es comptessin vots i no escons [Vilaweb] - [04-09-2015] - Enllaç'els mitjans i els diners públics a la disposició de la seva particular i sectària posició política [Vilaweb] - [06-09-2015] - Enllaç‘Catalunya no quedarà fora d’Europa perquè és pragmàtica’ [Vilaweb] - [06-09-2015] - EnllaçVostè respongui que nosaltres ja el trinxem [Ara] - [06-09-2015] - EnllaçMas crida l’estat espanyol a negociar la secessió per evitar ‘lesions econòmiques’ [Vilaweb] - [07-09-2015] - Enllaç5. Oriol JunquerasEntrevista a TV3 per Toni Cruanyes [TV3] - [03-08-2015] - EnllaçSobre la llista unitària de Junts pel Sí [El Punt Avui] - [12-08-2015] - Enllaç"La nostra prioritat és un nou Estat i governaríem amb qui la recolzi" [El Periodico] - [17-08-2015] - EnllaçJunqueras recorda a Rabell que la prioritat d’ERC és la independència... [Vilaweb] - [17-08-2015] - Enllaç“Hi ha molta gent emocionalment espanyola que votarà independència” [El Directe] - [17-08-2015] - EnllaçJunqueras confirma que Mas és el candidat de Junts pel Sí a la presidència [El Punt Avui] - [18-08-2015] - Enllaç«El nostre cap de llista és Romeva, el nostre candidat a president és Mas» [Nació Digital] - [18-08-2015] - EnllaçJunqueras insta CDC a tenir ‘un compromís inqüestionable contra la corrupció’ [Vilaweb] - [29-08-2015] - EnllaçRomeva i Junqueras crida als indecisos: la independència és “un deure” [Vilaweb] - [30-08-2015] - Enllaçretreu al PP que modifiqui la llei del TC “expressament” per aplicar-la contra el president Mas [Vilaweb] - [30-08-2015] - Enllaç"González i Aznar han fet la seva proposta: seguir igual" [El Singular] - [01-09-2015] - EnllaçJunqueras desmunta les acusacions de Josep Borrell contra l’independentisme [Vilaweb] - [03-08-2015] - EnllaçJ. lamenta que l’estat ‘només persegueixi la corrupció dels altres en moments determinats’ [Vilaweb] - [03-08-2015] - Enllaç6. Eduardo ReyesSúmate creu que és “coherent” que la CUP vulgui negociar amb JxSí post 27-S [Vilaweb] - [19-08-2015] - Enllaç«Mas ha d'anar a la manifestació de l'11-S» [Nació Digital] - [19-08-2015] - EnllaçReyes i Vidal, l'estranya parella de la independència [Nació Digital] - [25-08-2015] - Enllaç"Catalunya ha tingut un esperit de llibertat que Espanya sempre ha trepitjat" [El Singular] - [01-09-2015] - Enllaç85. Pep GuardiolaGuardiola tancarà la llista independentista conjunta pel 27-S [Vilaweb] - [20-07-2015] - EnllaçPep Guardiola tancarà la llista unitària [Nació Digital] - [20-07-2015] - EnllaçGuardiola tancarà la llista unitària [El Singular] - [20-07-2015] - EnllaçGuardiola porta una samarreta de Catalunya contra el Madrid [Vilaweb] - [05-08-2015] - Enllaç‘La voluntat d’un poble no la para ningú’ [Vilaweb] - [28-08-2015] - EnllaçCandidats per Girona1. Lluís LlachEntrevista al .CAT [TV3] - [16-07-2015] - EnllaçLluís Llach serà el cap de llista de Junts pel Sí per Girona [Vilaweb] - [24-07-2015] - EnllaçVídeo "fes-te candidat pel SÍ [Youtube] - [09-08-2015] - EnllaçLlach explica a Delgado per quin motiu Romeva és el cap de llista de JxSí [El Singular] - [14-08-2015] - Enllaç'Zasca' de Lluís Llach a Coscubiela i Franco Rabell [Directe] - [19-08-2015] - Enllaç"Hem decidit ser ciutadans amb tots els drets" [Ara] - [23-08-2015] - Enllaç"Tinc 67 anys i tinc pressa, molta pressa" [El Singular] - [23-08-2015] - EnllaçLluís Llach debuta com a candidat de Junts pel Sí a Girona [juntspelsi.cat] - [23-08-2015] - EnllaçAudio de l'entrevista de Lluís Llach a Catalunya Ràdio [Cat Ràdio] - [24-08-2015] - Enllaç“Estem fent una insurrecció històrica [El Punt Avui] - [30-08-2015] - EnllaçLes vergonyes de la trajectòria de Felipe González, en set piulets de Lluís Llach [Vilaweb] - [31-08-2015] - EnllaçEntrevista 'Estic encantat d'anar amb el senyor Mas per fer la independència' [xat] - [01-09-2015] - Enllaç"Què pretenen amb el TC? Què volen? Empresonar per pensar?" [El Singular] - [01-09-2015] - EnllaçEntrevista: ‘Ens atacaran, però nosaltres tenim les urnes’[Vilaweb] - [04-09-2015] - Enllaç2. Anna CaulaAnna Caula es perfila com a número dos de la llista de Junts pel Sí de Girona [Diari de Girona] - [30-07-2015] - EnllaçCaula accepta anar de dos a la llista unitària [El Punt Avui] - [30-07-2015] - EnllaçCandidats per Tarragona1. Germà BelGermà Bel serà el cap de llista per Tarragona de Junts pel Sí [Ara] - [24-07-2015] - EnllaçGermà Bel serà el cap de llista de Junts pel Sí a la demarcació de Tarragona [Nació Digital] - [24-07-2015] - EnllaçVídeo "fes-te candidat pel SÍ [Youtube] - [09-08-2015] - EnllaçGermà Bel rechaza que otro partido condicione el presidenciable de Jxsí [Europa Press] - [20-08-2015] - Enllaç‘És cínic disculpar les retallades de Tsipras i magnificar les de Catalunya’ [Vilaweb] - [31-08-2015] - Enllaç2. Montserrat PalauLa número dos per Tarragona de Junts pel Sí [Vilaweb] - [29-07-2015] - EnllaçCandidats per Lleida1. Josep Mª FornéJosep Maria Forné encapçalarà Junts pel Sí a Lleida [Ara] - [31-07-2015] - EnllaçEl cap de llista de Junts pel Sí a Lleida serà Josep Maria Forné [Vilaweb] - [31-07-2015] - Enllaç.Vídeo "fes-te candidat pel SÍ [Youtube] - [10-08-2015] - Enllaç2. Carmina CastellvíCarmina Castellví farà tàndem amb Forné a la llista de Junts pel Sí a Lleida [Nació Digital] - [31-07-2015] - EnllaçEnquestesEl sí a la independència obtindria la majoria absoluta el 27-S [El Punt Avui] - [05-09-2015] - EnllaçL'independentisme obtindria una ajustada majoria absoluta el 27-S [El Periodico] - [06-09-2015] - EnllaçUna enquesta de 'El Mundo' preveu majoria absoluta de les forces independentistes [Ara] - [07-09-2015] - EnllaçUna majoria donaria suport a la DUI [El Periodico] - [07-09-2015] - EnllaçNotícies generals del procésEl govern vol començar a negociar amb la UE el 28s [El Punt Avui] - [21-08-2015] - EnllaçLes eleccions del 1931, referent plebiscitari del 27-S [Nació Digital] - [21-08-2015] - EnllaçEl Govern ja té enllestides “les lleis de transició” [El Singular] - [25-08-2015] - EnllaçEl parlament d’Uruguai rep el govern català per parlar de la independència [Vilaweb] - [27-08-2015] - EnllaçLa Junta Electoral denega la pròrroga pel vot dels catalans a l’estranger [Vilaweb] - [27-08-2015] - EnllaçArticle d'opinió de Vicent Partal "més important i tot que l’independentisme" [Vilaweb] - [29-08-2015] - EnllaçMeritxell Borràs “Si no és guerra bruta, sí que es busca espectacle mediàtic” [El Punt Avui] - [30-08-2015] - EnllaçEls empresaris assumiran amb ‘normalitat democràtica’ el resultat del 27-S [Vilaweb] - [03-09-2015] - EnllaçÈxit sense precedents de l’acte de JxSí i CUP del Carmel, feu de Colau [Vilaweb] - [04-09-2015] - EnllaçNotícies inernacionals del procés i de la llistaSpain heading for constitutional tension as Catalonia calls an early election [Euronews] - [04-08-2015] - EnllaçCatalonia leader calls election framed as vote on independence [Reuters] - [04-08-2015] - EnllaçCatalan Vote Set for Sept. 27 in Independence Challen [Bloomberg] - [04-08-2015] - EnllaçCatalan Leader Calls Elections Aimed at Breaking With Spain [The New York Times] - [04-08-2015] - EnllaçCatalogne convoque des élections décisives en vue de l'indépendance [La République] - [04-08-2015] - EnllaçSpain tense ahead of Catalan election [The Irish Times] - [04-08-2015] - EnllaçLa Catalogne convoque une "élection-plébiscite" en vue de l’indépendance [France 24] - [04-08-2015] - EnllaçCatalonia leader calls election framed as vote on independence [The Telegraph] - [04-08-2015] - EnllaçEspagne : la Catalogne annonce des élections régionales anticipées [Liberation] - [04-08-2015] - EnllaçEntrevista a Raül Romeva a Le Figaro [Le Figaro] - [04-08-2015] - EnllaçLe Canard Enchainé: "El trencament és inevitable" [El Singular] - [28-08-2015] - EnllaçEl Financial Times troba ‘crucial’ que CDC i ERC hagin acordat una llista unitària [Vilaweb] - [31-08-2015] - EnllaçEl ‘Financial Times' troba “crucial” que els independentistes hagin acordat “una sola llista unitària" [El Punt Avui] - [31-08-2015] - EnllaçCatalans in independence push from Spain (article de pagament) [Financial Times] - [31-08-2015] - EnllaçMerkel entra en campanya al costat de Rajoy [Vilaweb] - [01-09-2015] - EnllaçThe New York Times: ‘L’avís de Merkel sobre Catalunya és una vaguetat’ [Vilaweb] - [01-09-2015] - EnllaçEl senat del Paraguai també debat sobre la independència de Catalunya [Vilaweb] - [02-09-2015] - EnllaçEl govern explica el procés al Paraguai [El Punt Avui] - [02-09-2015] - EnllaçTrenta personalitats internacionals viuran la Via Lliure en primera persona [Vilaweb] - [02-09-2015] - EnllaçCameron opina que una Catalunya independent quedaria fora de la UE [Vilaweb] - [04-09-2015] - EnllaçEls lituans donarien suport al reconeixement d’una Catalunya independent [Vilaweb] - [04-09-2015] - Enllaç
Xavier Rubert de Ventós, Sílvia Bel i Jaume Cabré se sumen a la llista de Junts pel SíEl filòsof, l'actriu i l'escriptor s'integren a la candidatura liderada per Raül Romeva a la demarcació de Barcelona ARA Barcelona Actualitzada el 12/08/2015 18:59527 2 Xavier Rubert de Ventós, l'actriu Sílvia Bel i l'escriptor Jaume Cabré també s'incorporaran a la llista per Barcelona –que tanca l'entrenador de futbol Pep Guardiola i els darrers expresidents del Parlament. Rubert de Ventós va néixer a Barcelona el 1939. És catedràtic d'estètica a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i ha impartit classes a les universitats de Berkeley, Harvard i Nova York. Anteriorment, ja ha tingut vida política: ha estat membre del Congrés dels Diputats i del Parlament Europeu.Per la seva banda, l'actriu Sílvia Bel, nascuda el 1970, té una llarga trajectòria al teatre, la televisió i el cinema. Alhora, col·labora amb diversos mitjans de comunicació.Finalment, l'escriptor Jaume Cabré, del 1947, és un dels autors més reconeguts de la literatura catalana. Ha rebut diversos premis: el 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi, i també ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el premi Jaume Fuster dels escriptors catalans.http://www.ara.cat/eleccions27s/ELECCIONS-LLISTA-27-S-JUNTS_PEL_SI-SILVIA_BEL-JAUME_CABRE-XAVIER_RUBERT_DE_VENTOS_0_1411059073.html | 0.713072 | curate | {"ca": 0.9993909453881031, "it": 0.0006090546118968668} | |
racoarticles_ca_20221005_1_14288 | Verdaguer a través de Rapisardi 1
Enric Garcia i Albert Tomàs (Universitat Autònoma de Barcelona)
En els darrers mesos de la seva vida, Jacint Verdaguer va concedir una entrevista a bastament coneguda al periodista italo-argentí José León Pagano. 2 Segons Ricard Torrents, el moment biogràfic en què s'esdevingué la trobada és «particularment interessant», 3 ja que Verdaguer «havia recuperat una certa estabilitat, havia normalitzat les seves activitats d'escriptor i adquirit un cert distanciament respecte del període dramàtic de 1893-97». 4 El document és, doncs, i citant novament Torrents, «un testimoniatge valuosíssim que rectifica alguns aspectes de la versió vulgata dels darrers temps del poeta». 5 En aquesta entrevista, Verdaguer formula la reflexió que dona origen a aquesta comunicació, i que diu així: «il poema, in una parola, riesce ormai del tutto impossibile». 6 A continuació, Verdaguer pregunta a Pagano si hi ha algú que faci poesia semblant a la seva a Itàlia. Pagano replica amb el nom de Mario Rapisardi i Verdaguer, que no el coneix, repregunta: «Ma è un mistico?». 7 Més enllà d'allò que ens puguin dir les paraules de Verdaguer a propòsit de la concepció de la pròpia po-1. Aquest article neix com a resultat de l'assignatura «Verdaguer i la crisi modernista. Un examen del darrer Verdaguer, 1893-1902», impartida pel professor Josep Maria Domingo al Màster Oficial Interuniversitari en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB). Volem agrair al professor Domingo la seva generositat a l'hora d'acceptar la nostra proposta i cordialitat a l'hora de revisar-la.
2. Pagano, José León. «Giacinto Verdaguer». Edició i presentació a cura de Ricard Torrents. Anuari Verdaguer, 3 (1988), p. 229-242. 3. Ibíd., p. 229. 4. Ibíd. 5. Ibíd. 6. Ibíd., p. 233. 7. Ibíd.
esia, les línies que segueixen volen ser una nota a peu de pàgina per tal de situar Rapisardi en l'univers verdaguerià. La historiografia italiana s'ha ocupat poc de Mario Rapisardi, de nom Mario Rapisarda (Catània, 1844-1912), sicilià que ha estat catalogat entre els poetes menors de l'ottocento italià, més conegut per una forta polèmica amb Carducci a la premsa dels anys 80 que per la seva obra poètica. Republicà i fervent admirador de Garibaldi, els diferents manuals i històries de la literatura italiana l'han definit com a poeta social, satíric i de regust classicista. En alguna ocasió, fins i tot ha estat qualificat d'eclèctic i de difícil classificació, per l'heterogeneïtat de la seva poesia, farcida de mètriques i temes diversos. 8 La seva condició d'acadèmic de les lletres italianes va influenciar-lo en aquest punt; des de 1878 fou professor de literatura italiana a la universitat de Catània, malgrat que sempre va mantenir un capteniment públic que podríem definir com a antiacadèmic, i traductor de clàssics llatins com Catul o Horaci. Si bé és cert que els primers versos del jove Rapisardi van ser deutors «dall'amor della patria e dalla religione», 9 amb grans construccions artificioses, la seva evolució posterior ens fa pensar que, fet i fet, té poc a veure amb el nostre Verdaguer. Així que va entrar a la maduresa poètica, Rapisardi va optar per la crítica social i per valors republicans propis de l'esquerra italiana del moment. 10 I tot i així, els punts de contacte amb el de Folgueroles semblen evidents.
Rapisardi és l'autor d'un llarguíssim poema anomenat Lucifero (1877), que va tenir seriosos problemes per veure la llum: l'editor se'n va desdir a última hora per excés d'escrúpols, segons afirma el mateix 8. cusatelli, Giorgio. «La poesia dagli Scapigliati ai decadenti». A: Cecchi, Emilio, i Sapegno, Natalino (dir. ), Storia della Letterarura Italiana. Dall'Ottocento al Novecento. Milà: Garzanti, 1988, p. 741-742. 9. Carta a Melitta, del 16 de març de 1909, publicada posteriorment en forma d'entrevista a la Rivista di Roma. Extreta del Fondo Rapisardi. Disponible a la xarxa: http://rapiasrdi.altervista.org/epistolario_di_rapisardi.htm (darrera visita: 6 de novembre de 2017).
10. «Fu salutato dal De Amicis come il poeta della libertà e della giustizia e flagellatore degl'ipocriti, dei venduti e degli sfruttatori della patria», amb la particuralitat que «non s'ispira mai a una realtà particolare e concreta, ma prende sempre le mosse da un concetto, o scientifico, o sociale, o morale». «Giosuè Carducci e il Rinnovamento». A: Mazzoni, Guido (dir.). Storia letteraria d'Italia. L'Ottocento, v. 2. Milà: Dr. Francesco Valardi, 1964, p. 582.
Rapisardi al seu epistolari. 11 L'obra, que vol ser una al•legoria del triomf de la raó sobre l'espiritualitat, plantejada des de l'utopisme del progrés, eleva Lucifero a la categoria d'heroi que destrueix el regnat de Déu, definit en termes de «gran tiranno». 12 El propòsit anticlerical de Rapisardi, doncs, difereix clarament de les creences de Verdaguer, tot i que l'obra presenta paral•lelismes amb les posicions verdaguerianes dels anys 90 en la crítica a la corrupció de la institució eclesiàstica: recordem els Dimonis, que esperen la «bugada de sang» 13 això és, l' Apocalipsi, per purificar un món de «religió disfressada», 14 de clero que «no sembra». 15 Malgrat la fèrria defensa de la raó i l'atac a la religió que suposa el Lucifero, deu anys més tard, el 1887, Rapisardi publica un volum de poesia religiosa en què planteja l'existència d'una natura en majúscules i hi apareixen conceptes com el deure, el treball, la pau o la caritat. En paraules de l'estudiós italià Gaetano Trezza, coetani de Rapisardi, l'actitud que reflecteixen les poesies religioses rapisardianes l'hem d'entendre «senza ribellioni stolte perchè inutili, senza l'orgoglio che si fa centro alle cose, senza pianto romantico sopra un mondo svanito per sempre». 16 Recordem les paraules de Verdaguer a José León Pagano: «il poema, in una parola, riesce ormai del tutto impossibile», que ens condueixen a un artista condemnat a la fragmentarietat i l'esmicolament, temes ben representats per aquests tres llibres de la producció verdagueriana.
A Poesie religiose, Rapisardi s'interessa per la caritat, un tema central en la vida i el pensament social i religiós de Verdaguer. «Charitas», el lema inscrit sota el títol original del Sant Francesc, editat l'any 1895, és també l'epígraf d'una composició poètica de Rapisardi dedicada al filòsof positivista italià Roberto Ardigò, en la qual el sicilià parla de la caritat com una força universal que guia l'amor i agermana «tutti i viventi». 18 Aquest efecte fraternal és plantejat també per Verdaguer a «La caritat», el poema introductori de Caritat, del 1885, tot i que el de Folgueroles hi introdueix un estadi superior d'unió entre els humans i Déu: «en terra, tu, agermanes los homes a los homes, / i atravessant les bromes, / ab anells d'or enllaces los homes ab son Déu». 19 La interpretació de la caritat en el llibre de Verdaguer, segons subratlla Ignasi Moreta, és, sobretot, «vertical»: «L'accepció humana apareix escassament en el poemari. Gairebé sempre, la caritat és la re- lació dels homes amb Déu». 20 Rapisardi, per altra banda, sembla que en els seus versos adopti un caire religiós i la divinitzi:
O di luce e d'amor fonte infinita, Per te santo è il dolore, utile il vero; Solo per te dell'universa vita S'apre il mistero. 21 Rapisardi ja havia abordat la qüestió de la caritat, des d'una altra perspectiva, l'any 1883, en un poema inclòs a l'obra Giustizia. En aquesta primera composició, també intitulada «Charitas», Rapisardi descriu la misèria d'un pobre moribund que és humiliat per una figura femenina anticaritativa, Zoe, el gos de la qual orina al damunt del cos de l'infortunat camperol. El poema, seguint la intenció de Giustizia, vol reflectir «la fatica, lo sfruttamento e la rabbia della classe lavoratrice». 22 La caritat rapisardiana, doncs, s'identificaria, en aquest cas, amb un reclam de justícia social. Verdaguer, que, segons Joan Torrent, fou un almoiner que «propendia a la donació cega», 23 va denunciar les desigualtats creixents en la Barcelona del tombant de segle, però no entenia pas la caritat com un motor per enderrocar les estructures socials existents. Malgrat compartir la preocupació per un mateix concepte, els dos autors presenten, a l'hora de desenvolupar-lo, divergències significatives.
Per últim, Rapisardi és l'autor d'una Atlantide (1894), i és potser per això que el periodista l'associa a Verdaguer, tot i que les dues Atlàntides no tinguin res a veure: si el nostre poeta se la planteja des d'un punt de vista plenament romàntic, Rapisardi escriu una sàtira de contemptu mundi molt allunyada de les intencions verdaguerianes dels anys 70 i 80. Amb tot, aquesta Atlantide tardana demostra que, als anys 90, Rapisardi i Verdaguer comparteixen l'aire del temps de declivi europeu generalitzat. L'Atlantide serveix per postular, en paraules 20. moreta, Ignasi. «Ascens i descens: la comprensió "vertical" de la caritat a Caritat». Anuari Verdaguer, 19 (2011), p. 334. 21. raPisarDi, Mario. Le poesie religiose, p. 110. 22. Dizionario Biografico degli italiani (2016), volum 86. Disponible a la xarxa: http://www.treccani.it/enciclopedia/mario-rapisardi_%28Dizionario-Biografi-co%29/ (darrera visita: 16 de desembre de 2017).
23. torrent, Joan. «Les diferents interpretacions de la caritat en el drama de Verdaguer». Anuari Verdaguer, 7 (1992), p. 180. de l'autor, que «quasi tutte le manifestazioni della vita ideale contemporanea vanno da per tutto di male in peggio». 24 Segons Rapisardi, doncs, el seu poema vol esdevenir «una voce del secolo che si sfascia, una voce del secolo che si rinnova» 25 i un crit d'indignació contra «il decadimento politico, letterario, morale e cotidiano», 26 advocant per un esperit de renovació, de renaixement, que trobem configurat de manera imaginativa, plenament verdagueriana, en l'infant que juga a la platja de «Vora la mar». En aquest sentit, Verdaguer, en l'entrevista de Pagano, reconeix la decadència a què es veu abocada l'Europa finisecular i parla d'una poesia moderna afectada per una societat amb una «una visione poco profonda delle cose». 27 En les seves opinions sobre el món i la literatura, tant Verdaguer com Rapisardi constaten el milieu decadentista europeu, en els termes en què el defineix Calinescu, 28 i malden per trobar un encaix en la societat. No opten, però, per «l'eufòria decadent», per utilitzar la terminologia de Calinescu, sinó per un retorn a la simplicitat i a la nuesa: vegem sinó Brins d'espígol i les poesies religioses de Rapisardi, que, emmarcades en la perspectiva de la modernitat, poden ser llegits com el que Marshall Berman defineix com l'alliberament espiritual de l'home modern: 29 «Jacinto entre les floretes, entre les pedres llací [...] / si, qui ha nascut argelaga, pogués tornar gessamí, / com Vós, als peus de la Verge, / me n'aniria a florir». 30 Veiem, doncs, com potser Pagano no va del tot desencaminat en relacionar-los. Ambdós autors comparteixen, des de posicions distants, la diagnosi d'un mateix problema: la crisi de finals de segle. Una diagnosi que fou expressada en els mateixos termes per altres noms de la literatura italiana del moment. És el cas de Niccolò Tommaseo, que evoluciona del romanticisme manzonià a un misticisme populista, influenciat per les idees de Saint-Simon. Així, Tommaseo passa a viure la vida d'un intel•lectual proletari i flirteja, com Verdaguer, amb la pobresa i el pecat, temes que, d'altra banda, també interessaven a certes derivacions del verisme italià, com ara Zena o De Marchis. 31 Igual que la de Verdaguer, la poesia de Tommaseo s'omple d'imatges que contenen la presència física del cos de Crist.
L'ossessione del peccato e dell'espiazione, la fede incrollabile della vocazione di supercristiano esemplare comunicano alla forma di Tommaseo i procedimenti di un manierismo portenteso, nei metrie negli sitili adeguadamente appropriati. Non era sfoggio si vuote forme retoriche [...] ma esprimeva un contenuto originario, tormentato dalla voluttuosa ricerca di una parola certa che dica il Vero. 32 A les Flors del Calvari, Verdaguer presenta característiques comunes amb l'exaltació de Tommaseo, utilitzant expressions de dolor, com si fossin jaculatòries de fervor, que, segons Ricard Torrents, 33 es basen en una agressivitat lírica que es manifesta a través d'una via purgativa.
Vistos els interessos de Verdaguer i les coincidències que manté amb la Itàlia finisecular, ens hem de preguntar: són l'interès per la caritat de Rapisardi i l'expiació del pecat a través de la carn de Tommaseo misticisme? Ens trobem davant d'escriptures realment il•luminades?
Més enllà de Rapisardi, el que ens interessaria destacar és l'associació que proposa Verdaguer entre el concepte de poesia que ha definit a l'entrevista de Pagano, «il poema riesce ormai del tutto impossibile», 34 i la mística. Segons Kate Peters, el concepte de mística finisecular el podríem definir com la manera que han tingut els autors per buscar i trobar una unió espiritual amb una força sobrenatural 31. És el cas, per exemple, de Remigio Zena, vegeu maDrignani, Carlo. «Regionalismo, verismo e naturalismo in Toscana e nel sud: Collodi, Pratesi, Capuana, De Roberto, Serao». A: Musceta, Carlo (dir.). La letteratura italiana. Storia e testi. Il secondo Ottocento. Parte prima, vol. VIII. Roma: Laterza, 1975, p. 509-563, i, del mateix autor i obra, «L'eredità manzoniana e le propeste di realismo nella società industriale: Rovani, De Marchi, De Amicis», p. 565-592.
32. caretti, Lanfranco; luti, Giorgio. La letteratura italiana per saggi storicamente disposti. L'ottocento. Milà: Mursia, 1973, p. 598-599. 33. torrents, Ricard. «L'autobiografia en els pròlegs de Verdaguer: la construcció del mite personal». Anuari Verdaguer, 9 (1995-1996), p. 49-71. 34. Pagano. «Giacinto Verdaguer», p. 233.
que els proporciona una via d'escapament de la realitat mundana, que els poetes consideren insuportable. 35 Entendre la mística des d'aquest punt de vista ens permet una lectura més precisa de Verdaguer, però també de Rapisardi. No oblidem que Pagano conclou que Rapisardi és un místic «alla sua maniera». 36 Reprenem les paraules de Verdaguer a l'entrevista perquè se'ns entengui millor: «il sentimento, pare ormai essiccata per sempre. Il cervello signoreggia l'anima». 37 En tenim prou amb aquest petit fragment per extreure una idea fonamental, bàsica, del nou posicionament poètic de Verdaguer. Ens trobem davant el reconeixement d'una renúncia, forçada o intencional, dels principis romàntics: el sentiment, que havia estat la font pura i viva de la poesia, s'ha assecat. El romanticisme ja no és vàlid per parlar d'un món construït sobre un concepte sòlid, estàtic, monolític de veritat, que ara s'enfonsa, o com diu Trezza a propòsit de Rapisardi, que s'esvaeix. 38 És per això que Verdaguer ens diu que «tutto, tutto è oggi, più facile e cioè meno meditato; talchè vi sarebbe da pensare che il poeta moderno non riesca più ad afferrar se non dei soli frammenti e delle semplici strofe». 39 S'ha dit de Verdaguer que és un romàntic que va 50 anys tard. Però atenent a les figures de Rapisardi o Tommaseo podem matisar aquesta afirmació. Verdaguer condensa, a la segona meitat del xix, les grans poètiques del segle: del romanticisme a la modernitat en aquesta veta de caire místic. Heus aquí la particularitat de Verdaguer i la seva grandesa, que el porta per camins diversos en els seus darrers llibres, uns camins que de vegades poden ser perdedors. Precisament, però, és en aquest acte de perdre's, que Verdaguer destil•la una poesia mística d'allò més personal, com a recurs retòric, de defensa, en el cas de les Flors del Calvari, però també com a reducte de la seva identitat en un món de certeses efímeres. Acabem amb uns versos de Verdaguer, que il•lustren aquesta idea millor que qualsevol glossa que en puguem fer: | 1 | perfect | {"es": 0.015860882858780814, "ca": 0.8385884451238932, "cs": 0.0021020447162239633, "ru": 0.003184916236702975, "nl": 0.0024842346646283204, "da": 0.00012739664946811899, "it": 0.12554939805083126, "pt": 0.003376011210905153, "fr": 0.0032486145614370344, "de": 0.0014650614688833685, "en": 0.004012994458245748} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_31733 | Atès que en breu corregiré el meu cognom a la normativa ortogràfica vigent, és a dir: em desfaré la imposició castellana, m'he plantejar aprofitar per a incorporar un d'aquests dos... connectors?Heu passat per un procés semblant? Quina és la vostra preferència?
En les eleccions tu agafes una papereta de CIU i una de Reagrupament, i veus que en la de CIU tot són catalans de soca-rel (cognoms catalans amb la i entremig) que no vol la independència, i en canvi en la de Reagrupament tot són cognoms castellans (sense la i entremig) de gent que sí que vol la independència, al revés del que seria el més lògic! el món està boig boig.
Clar,i a Nova Zelanda la gent camina boca-avall,i els gossos trauen a passejar als amos. | 0.826109 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_299383 | Bé, enceto un tema de debat profund: la territorialitat dels PPCC, o, dit d'altra manera, per què aquestes fronteres i no unes d'altres. Si hom mira el mapa dels PPCC es trobarà amb un territori extens que inclou el departament francès num.66 (Pyréneés Orientales), la Comunitat Autònoma de Catalunya, la Comunitat Valenciana i unes quantes comarques a ponent de Catalunya, la Franja, sense cap entitat territorial administrativa oficial. Parem atenció en un parell (en el sentit de 2, illencs!) de coses: 1-Quan "dibuixem" aquest mapa, estem emprant, per una banda, distribucions políticoadministratives oficials dels estats espanyol i francès. Així, en ficar-hi el departament 66, fem cas omís a la nostra cultura i història i incloem en el mapa la comarca de la Fenolleda, comara (en teoria) occitanòfona. Per tant, ens valem de l'administració estrangera per ampliar les nostres fronteres, tant històriques com nacionals. O sigui, emprem un criteri administratiu legal, oficial. 2-Ara bé, quan hi fiquem també la Franja de Ponent ens valem en criteris nacionals, "parlen català", i, en certa part històrics (de no fa pocs segles...), per tant, criteris culturals. Tot i això, també hi ha molts mapes (quasi tots els dels PPCC que corren pel carrer -i internet-) que no inclouen el Carxe ni l'Alguer. I doncs? Com és que en uns casos ens valem d'uns criteris i en uns altres d'uns altres? No seria més coherent utilitzar sempre els mateixos? Analitzo: Si utilitzem sempre els criteris administratius actuals (1) hauríem d'excloure la Franja, el Carxe i l'Alguer. Dic actuals perquè si utilitzem criteris antics, històrics, hauríem d'excloure certa part oest del PV i la Fenolleda. I fins i tot l'Aran, que en temps de la Confederació ja tenia un estatus propi. Si utilitzem criteris culturals (2) de bon principi ja hauríem de fer fora Fenolleda, Aran i mig PV. Però, per altra banda, hauríem d'incloure la Franja, l'Alguer i el Carxe. Personalment crec en els criteris culturals. L'Aran i la Fenolleda de catalans ben poc, en tot cas castellans i francesos respectivament. La meitat oest del PV per mi ja se la poden confitar blaveros i espanyoleitors, són estrangers, ja no hi ha el sentiment valencià en el sentit de l'època medieval-moderna, per tant, a córrer camp. Pel Carxe i l'Alguer val la pena lluitar, però en un sentit més aviat proteccionista i no pas imperialista, és delicat. El mateix per la Franja, on el sentiment d'aragonesitat és quasi més potent que a Saragossa: a la Franja i l'Alt Aragó són capaços de pensar en Aragó com a unitat, a Saragossa més aviat com a "Patria chica" dins d'Espanya. Què en dieu? Especialment valencians i nord-catalans!
INTERESANT crec semblant. per mi ----> Ni l'oest del PV ni l'Aran son Catalunya (o PPCC) i en el cas Alguer, crec que es això.. un proteccionisme romantic, però amb poc sentit.
Sí, clar, Segorb no és valencià i fa un grapat de segles que és valencià però Mollé del Vallé que ara són tothom gent que parla castellà sí... Tant català és un PAISANO de Jérica com un LLAURADOR de Alfondeguilla...
Pilar escrigué: Sí, clar, Segorb no és valencià i fa un grapat de segles que és valencià però Mollé del Vallé que ara són tothom gent que parla castellà sí... Segorb pot ser tant valencià administrativament com vulguis, però no és de parla catalana. Mollet del Vallès és de parla catalana: qui no parla en català són els colons, que, per molt que siguin molts, no deixen de ser de fora. Naturalment el que s'ha parlat sempre a Mollet és el català, no perquè s'hagi confabulat i dut a terme (i amb molt d'èxit) la intrusió del castellà deixa de ser català. | 0.835222 | curate | {"ca": 0.9821727019498607, "es": 0.015598885793871866, "en": 0.0022284122562674096} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_300172 | L'entrada va ser publicada el IV. Felicitacions onomàstiques (Festes de la Mare de Déu), Per Felicitar... (Volum I) i etiquetada escriptor, felicitacions onomàstiques festes de la mare de Déu, festes de la mare de déu, mare de Déu del Pilar, mestre, miquel bosch, miquel bosch jover, pedagog, per felicitar, poeta per Carles Mitjà. Guarda l'enllaç permanent. | 0.697666 | curate | {"ca": 1.0} | https://miquelboschjover.com/2019/12/28/mare-de-deu-del-pilar-12-doctubre/ |
macocu_ca_20230731_4_154044 | La Cellera de Ter
LAURA TORRENT
BIÒLOGA ESPECIALITZADA EN RATS PENATS A NATURA MONTFRED I INVESTIGADORA DEL CTFC
Treballa per desmuntar els mites que rodegen els ratpenats i considera la cova del Pasteral un lloc idoni com a refugi protector i recuperador d’algunes de les espècies més amenaçades | 0 | curate | {"es": 0.05802047781569966, "en": 0.3174061433447099, "ca": 0.6245733788395904} | |
mc4_ca_20230418_3_271627 | Esparreguera tindrà una nova festa major d’hivern - Setsetset
Cultura popular i concerts per donar més vida a les festes de Santa Eulàlia
Dijous, 17 de gener de 2019 a les 08:30h
Fa uns mesos al 777 publicàvem el projecte de remodelació de les Festes de Santa Eulàlia d'Esparreguera, una iniciativa conjunta de la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana d'Esparreguera, conjuntament amb el Col·lectiu de Comerços d'Esparreguera i La Passió d'Esparreguera. El projecte ha anat avançant amb bon peu i ja és oficial: Esparreguera comptarà amb un nou format per a la Festa Major d'Hivern.
D'aquesta manera es reforcen Les Festes de Santa Eulàlia, patrona d'Esparreguera. Seran quatre dies, del 8 al 12 de febrer plens d'activitats culturals, populars i tradicionals on es potenciaran alguns dels atractius de la vila.
L'Ajuntament ha informat que el pressupost de les festes han augmentat de 3.000 a 8.000, per tal de potenciar les activitats. El programa encara no s'ha publicat però ja podem avançar algunes de les activitats més destacades.
Passades de Santa Eulàlia: cercavila popular durant el vespre de dissabte pels carrers del nucli antic.
Primer Ensierru d'Hivern de la Colla de Diables
Lliurament dels premis de la revista 777 Comunica
Instal·lació d'una carpa envelat a la plaça de Santa Eulàlia amb els concerts de Fenya Rai i la banda esparreguerina The Papa's and the Popo's (divendres)
Cloenda del Festival Sparrek amb els concerts d'EZD AKA MDS, la formació FOC i Sense Filtres DJ Set (dissabte)
Cal recordar, a més a més, que una setmana més tard tindrà lloc la I Fira de la Passió, que substitueix la Fira Modernista. | 0.82123 | curate | {"ca": 0.9713414634146341, "fr": 0.028658536585365855} | http://www.setsetset.cat/noticia/98788/esparreguera-tindra-una-nova-festa-major-dhivern |
mc4_ca_20230418_4_463521 | Neteja de superficies urbanes | proteccions antigrafitis
Seu Central Guiu número 11, Vallromanes (Barcelona)
Horari de 9.00h a 13.00h y de 16.00h a 19.00h.
Tel 93 572 92 31
Tel/Fax 93 572 93 77
Acepto política de privadesa
L'informem que les dades personals que conté aquest Document, estan incorporades en un fitxer sota la nostra responsabilitat, amb la finalitat de prestar el servei sol·licitat. Les dades es conservaran mentre es mantingui la relació comercial o durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals. Les dades no se cediran a tercers excepte en els casos en què hi hagi una obligació legal. Vostè té dret a accedir a les seves dades personals, rectificar les dades inexactes o sol·licitar la seva supressió quan les dades ja no siguin necessaris (Reglament (UE) 2016/679). Responsable: Bisbal Casacuberta, S.L, CIF: B61828216, Direcció: C / Guiu, 11-08.188 Vallromanes - Barcelona. Correu electrònic [email protected] | 0.697526 | curate | {"es": 0.13655462184873948, "pt": 0.05357142857142857, "de": 0.037815126050420166, "ca": 0.7720588235294118} | https://www.bisbalcasacuberta.com/contacte |
macocu_ca_20230731_4_581574 | actividades
actividades
Editorial Claret - Presentació del llibre De viatge. Amb una entrevista a Sa Santedat d'Andrea Tornielli.
L'acte anirà a càrrec de Màxim Muñoz, president de la Fundació Claret i Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell. | 0.507928 | curate | {"pt": 0.09322033898305085, "ca": 0.9067796610169492} | |
mc4_ca_20230418_6_480798 | Dansaires de Sant Miquel - Seguici Festiu de Vic
Dansa Vigatana de l’espígol
Els Dansaires de Sant Miquel son una colla que es troba per ballar els balls de la ciutat de Vic, La dansa vigatana de l’espígol i El ball medieval de Vic.
L’any 1988 es recuperava a Vic l’antiga tradició d’anar a collir espígol per poder engalanar i perfumar els carrers de la ciutat el dia de la festa major.
Aquell mateix any el compositor vigatà Joan Lara escriu una música pels gegants de la ciutat. El caràcter dolç, pausat i elegant en va fer declinar el seu ús inicial.
L’any 1990 l’Esbart Sant de Genís de Taradell coreografiava i estrenava el 5 de juliol a la plaça Major de Vic, la Dansa Vigatana de l’espígol.
La dansa vigatana de l’espígol malgrat és una dansa de nova creació, narra un fet tradicional i històric de la ciutat, la collida de l’espígol de la festa major.
La coreografia és totalment descriptiva, pubills i pubilles de la Plana van a collir espígol tot festejant. Mentre els hereus van a collir l’espígol per les noies, apareix la figura de l’estudiant de Vic que es posa a festejar amb elles. A continuació tornen el 4 hereus i dónen l’espígol a les pubilles. Finalment les noies ofereixen l’espígol a l’estudiant de Vic al mateix temps que agareixen el gest als hereus.
Per poder-la ballar calen 13 dansaires 5 dels quals són nois, 4 hereus i 1 estudiant de Vic, i 8 noies.
La Dansa Vigatana de l’espígol es balla un cop l’any dins el marc de la festa major de Vic, el dia 5 de juliol, després de l’ofici a la plaça de la Catedral. En els inicis però es ballava a la plaça Major.
Des de fa un parell d’anys també es balla la vigilia de la festa major juntament amb tots els altres balls de la ciutat de Vic (el ball de gegants de Vic, el ball de l’Àliga, el ball dels nans, el ball de la mulassa, el ball del bou, els balls de cercolets,les sardanes i el ball medieval).
Previous: Previous post: Músiques | 0.833288 | curate | {"ca": 0.9825857519788919, "en": 0.017414248021108178} | http://www.seguicifestiudevic.cat.mialias.net/?p=365 |
oscar-2301_ca_20230418_4_194480 | Descriptors: AICLE/CLIL/EMILEAnimacions i simulacionsComunicació escritaComunicació oralEines TICExercitació lingüísticaExperimentacióFonts primàriesGestió d'informacióImatge, so i vídeoIndagació i recercaJocsLiteraturaMapes i plànolsMaquetes i construccionsMaterial manipulableODSProjectes de centreRaonament i argumentacióRepresentacions i modelsResolució de problemesSortides i treball de campTaules i gràficsTreball en context
x Maquetes i construccions x Fonts primàries x Taules i gràfics x Comunicació oral x Exercitació lingüística | 0.755738 | curate | {"ca": 1.0} | https://apliense.xtec.cat/arc/cercador2/t-10/d-8341-8347/dr-8339-8332-8345-8331-8348 |
mc4_ca_20230418_11_54611 | EMBERÁ. Visita a una comunidad Emberá de Panamá.
EMBERÁ. Visita a una comunitat Emberá de Panamá.
Posted on 24 d'abril de 2016 in Emberá, Panamà
Els Emberá són un dels 7 grups ètnics que es troben distribuïts per Panamà i un dels més interessants de visitar. Es tracta d’un poble amerindi que es distribueix majoritàriament entre Colòmbia i Panamà, encara que uns pocs centenars ho fan a l’Equador. En total, la població de Emberá és d’uns 70 o 80 mil persones.
Encara que pel que fa a Panamà, la majoria d’Emberá procedeixen de la més remota zona del Darien (a la comarca coneguda com Emberá-Wounaan), limítrof ja amb Colòmbia, són diverses les comunitats que en els últims 40 anys han emigrat cap a zones més pròximes a Panamà City. Diferents han estat els motius d’aquest èxode, sent un d’ells el d’escapar del clima de tremenda inseguretat que viu la Província del Darién, presa sovint pels narcotraficants colombians. A més d’aquest extrem, la recerca d’un millor avenir, amb major facilitat per als estudis així com les possibilitats laborals que la proximitat a la gran ciutat ofereixen, han donat lloc al fet que cada vegada siguin més les comunitats Emberá que es distribueixin al districte de Panamà.
Ens expliquen els propis Emberá que són nou les comunitats que es troben actualment distribuïdes en el districte de Panamà i, concretament, a les conques dels rius Chagres i Gatún. De les 9 comunitats existents, quatre d’elles no accepten al turisme i cinc d’elles, no només ho accepten, sinó que han vist com les visites turístiques suposen assegurar una sèrie de recursos econòmics importants per al seu desenvolupament com a comunitat.
En concret, la comunitat que nosaltres tindrem la possibilitat de visitar, coneguda com Emberá Quera, va ser fundada el 2007 amb finalitats turístiques. Van ser 6 famílies procedents del Darién les que van comprar 9 hectàrees de terreny adjacents al riu Gatún per tal de desenvolupar un projecte turístic. Es tractaria d’una cosa així com d’un poblat Emberá on mostrar la cultura, artesania, vestimenta i manera de viure d’aquest grup ètnic a aquells visitants interessats en el projecte.
D’aquelles 6 famílies promotores del projecte són 3 les que segueixen habitant el poblat, a la qual s’han unit 12 famílies més. Actualment, per tant, són 15 les famílies que conviuen en el poblat Emberá Quera del riu Gatún. En total, una seixantena d’habitants dels quals uns 15 són nens.
Un podria pensar que això desvirtua la visita turística. I la veritat és encara que l’afirmació és parcialment certa, tot té els seus matisos. Els mateixos Emberá ens comenten que al seu lloc d’origen, el Darién, on hauríem de trobar els Emberá més purs i menys sotmesos als envits de la globalitat, és on la seva cultura té més risc de perdre’s. No només la llengua Emberá està en perill, sinó també la vestimenta pròpia d’aquesta comunitat, l’artesania que des de fa anys desenvolupen o les danses tribals cerimonials que han passat de pares a fills, generació rere generació. És per això, que aquestes comunitats del riu Chagres i Gatún són, sovint, les més interessades a preservar la seva cultura ja que d’això depèn el seu modus vivendi.
Encara que al principi els va ser una mica difícil incorporar-se als circuits turístics que els visitants demanaven a Panamà, cada vegada són més els viatgers que s’interessen pels Emberá. D’aquesta manera, els Emberá Quero ens comenten que la seva comunitat ha aconseguit ser autosuficient. A les petites llaurades que diverses famílies conreen i que no és més que economia de subsistència s’ha unit una senzilla organització de tipus comunal on la pràctica totalitat dels integrants de la comunitat tenen la seva comesa en la feina que suposen les visites turístiques que gairebé a diari arriben a la població. Mentre uns s’encarreguen de confeccionar les canoes i d’anar a buscar els viatgers riu Gatún avall, altres son els responsables de la confecció i venda d’artesania, altres d’elaborar el menjar que s’ofereix als viatgers i altres de mostrar les danses tribals a els viatgers.
VISITA A LA COMUNITAT EMBERÀ QUERO
Després d’un viatge de poc més d’una hora per carretera arribem a les ribes del riu Gatún, on un parell de Emberá ens esperen a seva canoa. Després de les presentacions oportunes solquem el riu per buscar el llogaret, que es troba a uns vint minuts de distància. La sequía ha estat important aquest any, de manera que el cabdal del riu és molt baix. Sovint, l’Emberá situat a la proa de l’embarcació ha d’ajudar-se d’una llarga perxa per canalitzar el bot i fins i tot, baixar-ne per empènyer la canoa. Durant el trajecte pel riu Gatún tenim l’oportunitat d’albirar bastants aus, una tortuga i, el que ens fa més il·lusió, una parella de micos aranya que s’acosten fins a menys de cinc metres de la nostra canoa. Després d’haver gaudit dels micos caputxins i els udoladors durant l’expedició pel Llac Gatún és aquest el moment de conèixer els micos aranya.
En arribar ens rep un dels Emberá més joves de la comunitat que ens explica els orígens i motius fundacionals de la mateixa, que com he explicat, són turístics i de buscar un futur millor per als seus integrants. La xerrada és molt entretinguda i oberta a tot tipus de preguntes. És així com ens expliquen que els Emberá es poden aparellar lliurement sense imposicions familiars ja sigui entre nois de la pròpia comunitat o d’una altra. En aquest sentit, anualment se celebra un Congrés Emberá que ajunta a més de 3000 persones d’aquesta ètnia i on és fàcil que els més joves trobin parella. Ser bon caçador (tot i que cada vegada practiquen menys aquesta art) o saber construir bons habitatges es troben entre les arts més demandants per les joves, més enllà de l’atractiu físic, és clar. Se’ns explica que tot i que la religió Emberá era en un origen d’estil animista són bastants els que han abraçat el catolicisme o, en els últims anys, el credo evangèlic. Ens expliquen, també, que cada vegada és més el respecte que el Govern panameny té per als grups indígenes i que, d’aquesta manera, no només se’ls permet viure i vestir segons la seva manera tradicional al mateix districte de Panamà, sinó que la seva llengua està sent protegida. A més, des de fa uns anys han aconseguit que una mestra imparteixi classes per als més joves de la comunitat, en el propi poblat. D’aquesta manera, cada matí, els Emberá van a buscar a la mestra a l’embarcador del riu Gatún. Després de les lliçons, la mestra és retornada a l’embarcador, ja que és resident a Colon.
Després de la xerrada de presentació ens presenta al botànic del poble, un vell però vital Emberá que ens explica que té 65 anys d’edat. Durant el recorregut per part dels dominis de la comunitat tindrem oportunitat de conèixer algunes plantes de les que desconeixíem la seva existència i que tenen caràcter medicinal. El botànic ens explica la importància de les plantes medicinals en la cultura Emberá. També coneixem part de les plantacions dedicades a la pròpia subsistència de la comunitat. Els cultius dedicats a les pinyes, mango, papaia o plàtans seran alguns dels arbres que reconeixerem.
Durant el recorregut al costat del botànic ens ensenya també l’escola de la comunitat Emberá, que no és més que una classe, atès que són només 15 els nois que acudeixen a ella. També podrem veure diversos habitatges Emberá, construïts tots a base de fusta i palla, materials sostenibles i que han estat els que històricament ha utilitzat el poble Emberá per construir els seus habitatges. Aquestes morades solen estar construïdes sobre pivots de fusta. Com comentava, és el propi fet que sigui el turisme el motor econòmic de la comunitat el que propicia que l’arquitectura Emberá es preservi en aquestes comunitats tan llunyanes al seu origen. No obstant això, en el Darién, cada vegada són més les comunitats que renuncien a la manera de viure tradicional Emberá darrere de la comoditat del ciment, el formigó i la xapa.
És agradable visitar la comunitat Emberá i poder prendre les fotografies que un desitgi sense ser requerit econòmicament. Amb l’entrada al poblat Emberá ja van incloses les fotografies. També podem observar com s’ha construït una barraca de dimensions una mica més importants, disposada a ser ocupada pels grups de visitants que desitgin pernoctar a la comunitat. Ens comenten que això permet una major interacció amb els Emberá, al mateix temps que fa possible realitzar algunes agradables caminades per zones properes al poblat, fins arribar a una bonica cascada i, fins i tot, veure cocodrils a la nit.
Després d’un petit esmorzar que les dones Emberá han preparat i que es compon de peix fregit (tilapia) amb patacons ens disposem a gaudir d’un petit espectacle on un grup d’una quinzena d’Emberá ens mostren algunes de les danses tribals pròpies d’aquest grup ètnic . Al ritme de la música que cinc Emberá fan tocar dels seus instruments tradicionals acabarem sent requerits per compartir ball amb els joves amerindis.
Havíem vist fotografies d’Emberá amb el tors nu, però sembla ser que cada vegada són menys els que ho porten. Els homes porten una mena taparrabos o una petita faldilla dissenyada a força de comptes. Les dones, però, es vesteixen amb una tela a manera de pareo. En la seva part superior, porten una peça decorada amb monedes i comptes. Alguns dels Emberá, tant ells com elles, porten part del tors o els seus braços tatuats amb motius geomètrics, tot i que es tracta d’un tatuatge que té una durada d’uns deu dies i que és producte de la tinta negra que produeix la llavor del jagua , un arbre local. Sembla que aquests tatuatges no només tenen motius ornamentals sinó que procuren certa protecció contra els insectes.
I així transcorre la nostra visita al poblat Emberá, un dels grups ètnics més interessants de Panamà i del que podem recomanar la seva visita. Els Emberá estan fent un gran esforç per preservar la seva cultura, llengua i tradicions i, al nostre entendre, val la pena visitar-los i que puguin continuar realitzant aquesta tasca.
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE PANAMÀ CLICA AQUÍ
AmèricaEmberáPanamáViaje a PanamáVisita a una comunidad Emberá
POBLE GUNA. Visita a una comunitat Guna de San Blas.
CANAL DE PANAMÀ. Visita a una obra cimera de la enginyeria mundial
33 thoughts on “EMBERÁ. Visita a una comunitat Emberá de Panamá.”
24 d'abril de 2016
jajaja, moltes gràcies! Em va dir si podia fer un post sobre les colònies de l’escola!
Molt ben explicat, com sempre!!! El Marc ja està en plena acció amb les fotos, d’aquí poc el tindràs de becari al blog 😉 😉
Jejeje, moltes gràcies nois! Un país que us recomano de veritat!
Una visita molt interessant i molt instructiva. Tan de bo puguin conservar la seva cultura i les seves tradicions encara que sigui amb iniciatives com aquesta.
Així és. Els Emberà volen mantenir la seva cultura pero també volen prosperar, amb un accés més fàcil a l’educació i a la sanitat. Em va agradar que ens ho expliquessin així de clar. Però la veritat és que allà viuen i fan clases els més petits, tot intentant preservar el seu idioma i la seva manera tradicional de viure.
Així és. La cultura i lengua d’un ponle és el més important que té. Si no ho preserven quedaran diluits dins del reste de població. I seria una pena.
Me ha gustado mucho tu post. Debe ser muy interesante tener la oportunidad de hacer esta visita y poder conversar con los miembros de esta comunidad indígena. La haría sin dudar, si tuviera la oportunidad de ir a Panamá próximamente. Gracias por todas la información que compartes. Saludos.
Muchas gracias Mauxi! La verdad es que es un país que vale mucho la pena, con infinidad de posibilidades: grandes ciudades, selva, cultura indígenas, playas paradisíacas. A nosotros se nos hizo muy corto!
Una visita realmente interesante y una experiencia sin duda única que me encantaría tener algún día. Como siempre, tomo buena nota.
Muchas gracias, Carmen. Pienso que vale la pena apoyar estas iniciativas en busca de intentar preservar la cultura de los pueblos indígenas.
La verdad es que me parece muy interesante que las visitas les permitan mantener sus tradiciones a lavez que ganan en seguridad y futuro para su pueblo.
Así es Ferran. Nosotros lo encontramos también muy interesantes. Los indígenas quieren tener acceso a la educación y a la sanidad pero a la vez, quieren preservar su cultura. Y así lo están consiguiendo.
un saludo y gracias por pasarte por aquí!
ipaelo (Whattimesailing)
A nosotros no nos gusta a ir a este tipo de “eventos”,”museos” o como se llame.
Sobre todo cuando es una invasión de una tribu donde quieren sacarte los cuartos.
Sin embargo, este me ha sorprendido por la sinceridad de los componentes de la tribu y eso me ha gustado. Cuando estuvimos en Australia fuimos a un “parque temático” sobre los aborígenes y era eso un parque donde se representaba lo que eran y habían sido a lo largo de los siglos.
Y los Embera tienen claro que o hacían algo así o se perdían sus enseñanzas y costumbres y si encima sirve para que la gente de fuera lo conozca me parece perfecto.
Me ha gustado mucho el enfoque de ellos y lo transparente que has sido al contarlo.
Exactamente, yo valoré mucho que se nos explicase tal cuál era la situación. Aquí no se trataba de vender humo y lo encontré interesante. Me explicaban que han conseguido, por ejemplo, que los Emberá puedan vestir sus trajes típico en la calle en la propia capital, que hasta hace poco no estaba bien considerado. Se trata de difundir su cultura y, a la vez, intentar mantener parte de sus tradiciones, que si no van a quedar reducidas a nada en un mundo cada vez más global.
Que hermosa experiencia y cuantos aprendizajes para ese niño! Me gustó el detalle con el que cuentas las cosas, es muy facil hacerse una imagen mental de todo .Gracias por compartir 🙂
Muchas gracias Eliana! Los niños son esponjas. De cada viaje se lleva mil experiencias. Un beso y no dudes en visitar Panamá!
Pues sí se autogestionan ellos me parece una buena idea para cómo dices mantener viva su cultura.Qué interesante, me encantaría hacer esa visita, quedarme a dormir y hacerme uno de esos tatuajes de 10 días!! !
Muy bueno Jordi, una gran lectura para acompañar el primer café del día 😉
Tu hijo es muyyyy afortunado!! !
Aunque cuando he empezado a leerte he pensado “uf, esto es una especie de parque temático”, a medida que he ido leyendo me has convencido de que es una visita interesante que no deberé perderme cuando vaya por Panamá, en muchas zonas, los grupos étnicos minoritarios tendrán que echar mano de estas fórmulas de preservación para seguir conservando sus tradiciones y que no se vayan diluyendo. Muy buena entrada. Un saludo 🙂
Es que ahí está el tema. Que en su lugar de origen los Emberá tienden a diluirse entre el resto de población. Y eso, a cortísimo plazo, quiere decir pérdida de su vestimenta, de sus tradiciones, bailes y probablemente, su idioma. ¿Cuantos grupos étnico se pierdes o diluyen año a año? Parece que los Emberá han tomado consciencia de ello, pero son precisamente los que se han establecido cerca de Panamá City quienes luchan por la propia supervivencia como grupo diferenciado.
Como me gustaría que hubieras ido ya a las Islas Uros y me pudieras decir que piensas entre esta experiencia y aquella por que yo con aquella tuve sentimientos encontrados.
Eso si, que alivio poder tomar fotos libremente sin tener miedo de que te vayan a cobrar no?
jajaja, espero poderlo hacer algún dia! La verdad es que a mi fue una experiencia que me gustó mucho. Creo que te explican la situación tal cual es y además, eso les permite conservar su cultura, que de otro modo podría desaparecer.
Como ya te dije, me gustaria verlo con mis ojos para ver el enfoque que le dan a la visita. Ya con lo que cuentas va por buen camino!
Ricardo Lafita Pérez
Volví hace 10 días de Panamá y estoy leyendo con atención lo que has escrito sobre el país del canal. Enhorabuena, escribes bien y tus fotos son bonitas.
Por lo que leo visitaste una comunidad emberá que por supuesto que es real, pero bastante descafeinada. Por ejemplo, no es cierto eso de que cada vez menos mujeres emberá lleven el torso desnudo. Es así en comunidades como Posítono, Drúa o Quera, más accesibles a los turistas que desembarcan de los cruceros.
Las indígenas se han adaptado a las “exigencias” de los turistas de EE.UU, que por lo visto se sienten incómodos con la visión de pechos femeninos. Por eso han confeccionado sujetadores o collares con múltiples abalorios que ocultan sus tetas, pero en la tradición emberá el sujetador es una prenda que no existe.
Estuve junto a mi pareja en Emberá Purú, una aldea que alcanzamos yendo hasta Salamanca en coche (1:30). Luego ya en bote cruzamos el lago Alajuela y tras ascender por el río Piquí (30´’) llegamos a Purú.
Tuvimos la aldea enteramente para nosotros, no había ni un sólo turista más. Por lo que investigué no te lleva ninguna agencia allí excepto Emberá Village Tours, que dirige una californiana casada con un emberá y va cada varios días. Nosotros fuimos con Oliver, un autónomo del que leí buenas referencias en algún foro y que nos llevó por un precio mucho mejor.
Ni una sola mujer de Purú cubría sus senos, con independencia de su edad. Y en palabras de Oliver es la comunidad que mejor funciona y más concienciada con el medio ambiente (ni rastro de basura). Tienen un maestro y una maestra, que pasan allí de lunes a viernes. Fue una lástima que fueran vacaciones escolares y no pudiéramos hablar con ellos, pues su experiencia sería interesantísima.
Una anécdota: no sé si conoces a Bear Grylls, de un programa de TV que en España se llama “El último superviviente” y en Panamá “A prueba de todo”. Pues bien, estuvieron en esa zona aprendiendo técnicas de supervivencia bajo la batuta de Erito, el emberá que nos recibió y de quien aprendimos mucho en Purú…
Pues esta excursión que comentas seguro que merece muchísimo la pena. Los Emberá que visitamos nosotros estaban relativamente “panamizados”. Algunos de ellos habían tenido la oportunidad de llegar a la Universidad, incluso. Y aunque procedían de Colombia, ya llegaron a esta zona con la idea de establecerse de cara al turismo.
Por una parte esta bien que se puedan visitar estas tribus como la que comentas y que puedan mantener su cultura lo más intacta posible. Por otra parte, hay que intentar que tengan el mayor acceso posible a la educación y sanidad. La verdad es que nosotros quedamos contentos con la experiencia que vivimos. En su momento pedimos presupuesto con la californiana que comentas y, hablando en plata, “se le fue la pinza” con lo que nos pidió.
Un abrazo y gracias por pasarte por aquí!
Daniela Dibilio
Hola Ricardo! te pido al igual que otros viajeros el contacto! ya leí en algunos foros sobre Oliver, pero no encuentro su contacto!
Lo podras pasar? gracias! !
OSCAR TERRAZA
Tenemos pensado ir a Panamá el próximo mes de agosto y queríamos incluir una pequeña estancia de dos noches con los Embera. También hemos contactado con el tal Oliver y quería preguntarte si realmente organiza bien el traslado (te recoge puntual en tu hotel de Panamá City, por ejemplo) y la estancia con los Embera Purú, teniendo en cuenta que, como te digo, queremos estar dos noches en su comunidad.
Tenemos pensado viajar a Panamá este próximo mes de agosto y queremos incluir dos noches en la Comunidad Embera. Lo recomiendas?
También hemos contactado con el tal Oliver y quería preguntarte si realmente organiza bien el traslado (por ejemplo, te recoge puntualmente en tu hotel de Panamá City?) y la estancia (entiendo que no es un profesional o agencia de turismo) .
Gracias y slaudos.
Ricardo Lafita
Si recomiendo ir con Oliver, que es una persona muy responsable y flexible ante cambios que a los turistas les puedan surgir. Por supuesto que nos recogió puntualmente en nuestro hotel de Ciudad de Panamá.
Oliver se dedica profesionalmente al turismo junto con un socio. Le falta darse a conocer en página web o similar en vez de fiarlo todo al boca a boca.
Si volviera a Emberá Purú sí me gustaría pasar al menos una noche en el poblado. Eso permite acompañarlos a pescar al río y compartir buenos momentos de su vida cotidiana.
Me podrías facilitar el contacto de Oscar, tengo a mis padres de visita en Panamá y me gustaría llevarles a conocer los Emberá.
En poco más de dos semanas estaré yo por allí, a ver como resulta mi experiencia, aunque inicialmente este tipo de cosas no me terminan de convencer, se convierten en reclamos para los viajeros. Aunque reconozco que si con ello puede preservar su forma de vida y su cultura bien hecho estará.
Eso si, lo de salir a bailar con ellos… no te veo en esa situación.
Yo pienso que sí vale la pena. Cierto que, en cierta manera, es un poco un circo. E, incluso ellos, te explican que han venido de Colombia para ofrecer su manera de vivir al turista. Pero lo cierto es que allí están y viven tal y como lo vemos.
En el mes de febrero pensamos viajar a Panama y nos gustaría mucho visitar la comunidad Embera. Me puedes facilitar un email para conectar con Olivier y organizar la visita desde Ciudad de panamá que es donde vamos a estar hospedados.
El proximo mes de febrero voy a viajar a Panamá y me gustaría mucho poder visitar la comunidad Emberé en la que tú estuviste.
Me puedes facilitar la manera de ponerme en contacto con Olivier para poder preparar la visita.
Respon a Kris Cancel·la les respostes | 0.574579 | curate | {"hu": 0.000661250708482902, "es": 0.4871528433780465, "ca": 0.5057150954090308, "en": 0.002739467220857737, "pt": 0.0015114301908180617, "fr": 0.00014169658038919327, "it": 0.0007084829019459663, "id": 0.0007557150954090308, "pl": 0.0006140185150198376} | https://milviatges.com/ca/2016/visita-embera-de-panama/?replytocom=14730 |
mc4_ca_20230418_4_482789 | Foxman comprar i ofertes material esports extrems de Foxman a Xtremeinn
Foxman a xtremeinn - la millor selecció de productes al millor preu. Mai havia set tant fàcil navegar i comprar per internet articles de esports_extrems. I el millor de tot és que et portem el material de esports_extrems que necessitis directament a la porta de casa. La majoria de productes Foxman s’envien ràpidament, 24 hores després d’haver fet la compra a xtremeinn. Com a distribuïdor autoritzat de Foxman tenim un ampli coneixement de tots els productes i últimes tecnologies. Podem assessorar-te amb els millors consells per utilitzar i cuidar el material Foxman de la millor manera. Sempre que ho necessitis rebràs el millor servei del nostre equip d’esportistes experts. Creiem que una part important per a la satisfacció del client és garantir que la compra es fa en un entorn 100% segur i confidencial. Volem que estiguis 100% satisfet amb la teva compra a xtremeinn, però si per algun motiu això no passés, tens 30 dies per fer la devolució de la compra. Si tens una pregunta o necessites que t’assessorem, no dubtis a contactar amb el nostre equip d’atenció al client de xtremeinn. Estarem encantats en donar resposta a totes les teves preguntes i a ajudar-te en tot el que necessitis! | 0.796608 | curate | {"en": 0.05634920634920635, "ca": 0.9436507936507936} | https://www.xtremeinn.com/esports_extrems/foxman/2177/m |
cawac_ca_20200528_9_15380 | Sant Martí, com tants d’altres pobles, va créixer al voltant d’una església. La primera notícia escrita del lloc la situem l’any 1022, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon van fer donació al monestir de Sant Benet de Bages, en la persona del seu abat Rami, de «l’església, solar, cases i casals del lloc de Torroella».
En aquella època, ni Sant Martí de Torroella ni Santa Maria de Joncadella ni Sant Joan de Vilatorrada no eren el que avui coneixem com a pobles, sinó que s’anomenaven parròquies. La gent vivia en masos aïllats, no hi havia un nucli establert i el punt de reunió era la parròquia. El fet que predominés el terreny agrícola feia que Sant Martí tingués més pes específic i va esdevenir poble abans que Sant Joan.
El municipi de Sant Martí de Torroella es va formar l’any 1833 i Sant Martí va ser el cap d’aquest municipi –integrat per Sant Martí, Sant Joan i Joncadella- ja que tenia majoria demogràfica respecte a Sant Joan. Els dos nuclis de població més importants eren Sant Martí i Joncadella, factor que venia propiciat pel fet que per Sant Joan no passava cap via de comunicació important, mentre que per Sant Martí i Joncadella, hi passava el camí que anava de Manresa a Cardona. Ara bé, aquesta capitalitat es va anar perdent amb la implantació de la indústria fabril a Sant Joan i el gran creixement d’aquesta població a causa del fenomen de la immigració. I així, l’any 1905 la seu del municipi es va traslladar al nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada. Mentrestant, Sant Martí va mantenir l’estructura de cases disperses, i l’any 1982 es va constituir com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), ateses les diferències que presentava quant a identitat, serveis i gestió envers el cap municipal.
Etimologia El nom de Torroella, derivat del llatí turricella, que vol dir torre petita, és probablement degut a la torre que hi havia en aquest lloc. Era una de les moltes torres de defensa, o petites fortaleses, que en segles medievals es van construir arreu de la comarca durant la repoblació. | 0.882824 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.santjoanvilatorrada.cat/plantilla1.php?nId=804809413&cTitol=Or%26iacute%3Bgens&cRef=%2Fmapaweb.php%3F |
naciodigital_ca_20220331_0_601990 | Divendres es va dur a terme a les instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya, el sopar del Esport Escolar 2014-2015. Aquest sopar que tradicionalment dóna per finalitzat el curs del Consell Esportiu, va congregar a persones relacionades amb l'esport escolar de la ciutat així com del món educatiu.
S'hi van aplegar més de 250 persones que van poder gaudir del sopar i de l'actuació musical del grup local El Plan de Alberto. Prèviament es va realitzar el parlament a càrrec del President de Consell Esportiu, Josep Zaguirre que tancava el curs i el lliurament dels premis del Concurs Lema i Imatge que el Consell realitza i del qual s'extreu el lema i la imatge del programa del Consell Esportiu per als següents dos cursos.
Enguany sobre el tema "Fair PLay a la graderia", la guanyadora del certamen ha estat Sara López de l'Institut Blanxart. D'altra banda, es va premiar a l'escola Joaquima de Vedruna per la seva alta participació en el concurs. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/42418/premis-sara-lopez-escola-vedruna-al-sopar-consell-esportiu |
oscar-2301_ca_20230418_3_132439 | Com cada any, torna a Altea l’Escola de Nadal per als més menuts i menudes de casa, dels 3 als 12 anys. La Regidoria d’Educació, encapçalada per Vicenta Pérez, ha organitzat conjuntament amb Projectes Educatius unes jornades nadalenques per als dies 23, 24, 26, 27 i 30 de desembre i 2 i 3 de gener.
“La idea de l’Escola és donar l’opció, a pares i mares, de conciliar la vida laboral amb la familiar mentre els seus fills i filles gaudeixen d’esta activitat” ha explicat la regidora. El preu total de l’activitat és de 55 euros per als 7 dies i existeix l’opció de pagar 8 euros per a l’assistència d’un dia solt, “totes les activitats seran amenes, divertides i de temàtica nadalenca per a aprofitar les vacances de forma lúdica”, ha afegit l’edil.
La major part dels tallers tindran lloc a l’Escola d’Adults amb horari de 9:00 a 14:00 hores, i també s’ofereix l’opció de l’aula matinera a partir de les 8:00 hores.
Per part de Projectes Educatius, Maria José Morales, ha comentat les diferents activitats organitzades. “Tenim tallers de cuina i cinema, contarem contes de Nadal a la Biblioteca, organitzarem una mini festa pre-nit de cap d’any, rebrem la visita del Pare Noel, cantarem a la ràdio i farem diferents excursions; una d’elles pels comerços del poble cantant nadalenques per no perdre l’esperit nadalenc, i l’altra excursió a Les Boqueres per visitar als majors i fer tallers amb ells”.
Des de la Regidoria d’Educació i Projectes Educatius, volen convidar a tots els xiquets i xiquetes a gaudir d’estes dates tan especials i donar una opció lúdica als xiquets i xiquetes i facilitar la conciliació a pares i mares.
Inscripcions al telèfon 619 02 19 20 o al 646 25 12 24 i també a través del correu [email protected].
Cartell de l’Escola de Nadal
Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Artículos relacionados:
Obertes les inscripcions per al ral·li fotogràfic…
Educació obri el termini d’inscripcions per a…
Obertes les inscripcions per a “V Ral•li Fotogràfic…
Obertes les inscripcions per als nous webinars…
Cercar …
Search for:
Notícies per Categories
Notícies per Categories Select Category Agricultura i pesca (184) Altea La Vella (105) Benestar Social (602) Cicle Hídric (81) Ciutadans Estrangers (29) Comerç (569) Comunicació (124) Cultura (1,759) Educació (708) Empresa Pública (117) Esports (1,238) Festes (338) Film Office (19) Hisenda (268) Igualtat (239) Infraestructures (478) Joventut (388) Medi Ambient (533) Noves Tecnologies i Xarxes Socials (142) Ocupació (263) Participació Ciutadana (657) Projectes Europeus (137) Recursos Humans (88) Sanitat (459) Seguretat Ciutadana (295) Sense categoria (3) Turisme (938) Urbanisme (425) | 0.83407 | curate | {"ca": 0.9634238310708899, "en": 0.016214177978883863, "es": 0.008672699849170438, "de": 0.0030165912518853697, "pt": 0.008672699849170438} | https://alteadigital.es/ca/2019/12/04/educacio-informa-que-ja-estan-obertes-les-inscripcions-per-a-lescola-de-nadal/ |
macocu_ca_20230731_10_446602 | El municipi de Herlev és un municipi danès situat al nord-est de l'illa de Sjælland, a la perifèria de Copenhaguen, abastant una superfície de 12 km2. Amb la Reforma Municipal Danesa del 2007 va passar a formar part de la Regió de Hovedstaden, però no va ser afectat territorialment. | 0.742545 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_49524 | El proper 1 de juliol s’inaugura Art al Vi‐dre, una exposició diferent, original, única i amb vessant solidària a l’Aula de Cultura del Fòrum Berger Balaguer, en el marc del Vijazz Penedès 2016.
Vint artistes vinguts de la mà de la galeria d’art “i le gallery” de Sitges, exposaran els seus treballs de pintura a l’oli, acrílic, gravat i art conceptual, entre d’altres, en ampolles de vidre. Es tracta d’unes gairebé 200 ampolles amb temàtiques diferents, la majoria d’elles creades expressament per aquesta exposició, i acompanyades d’un quadre que representa a cada artista.
Aquesta idea va sorgir del festival d’art reciclat de Sitges, Recicl´art, un festival en el qual participaven les galeries d’art del municipi i pel qual cada galeria havia de presentar una exposició d’art creat amb material reciclat. “i le gallery” va optar per aprofitar les ampolles buides de vi i cava que s’acumulaven després de cada inauguració per proposar de crear una obra original i única als artistes fixos de la galeria com Alex Voinea i Thomas Marsay, i a d´altres amb els quals col·labora ocasionalment. Aquesta iniciativa ha tingut un gran acolliment per part dels artistes, que han realitzat obres molt originals i de qualitat en un suport noble i bell, l’ampolla, i li ha donat una nova vida.
L’exposició s’inaugura el proper 1 de juliol a les 19h, comptant amb la presència de diversos artistes, i restarà oberta fins el 7 d’agost en l’horari habitual de la sala.
Solidaritat
Les obres de l’exposició “Art al vi‐dre” estaran a la venda i part dels ingressos es destinaran en benefici de l’Associació Univers Penedès, una associació vilafranquina de persones amb diversitat funcional.
La mostra també presentarà el producte solidari elaborat per Vins i Caves Ferré i Catasús, patrocinadors de l’exposició i el taller que s’impartirà.
El producte solidari tracta de dos vins el “Pescallunes” i l’”Atrapaestels” creats dins d’un programa col·laboratiu amb gran compromís social. Univers Penedès ha participat en la cerca del nom del vi negre “Atrapaestels” i els alumnes de l’Escola de Belles Arts Arsenal de Vilafranca han dissenyat l’etiqueta.
Una excel·lent simbiosi de complicitat i emocions treballada de forma divertida i apassionant i que han donat el millor fruit: un vi blanc i un vi negre dels quals els beneficis es destinaran íntegrament a recolzar l’obra de l’Associació Univers Penedès.
Al llarg de l’exposició es poden veure els treballs previs amb esbossos originals de les creacions de les etiquetes. L’exposició mostrarà també els treballs de joieria que han elaborat els alumnes de l’Arsenal inspirats en productes de Ferré i Catasús; tot dins d’un univers social.
Creativitat
El mateix dissabte dia 2 de juliol a les 18h es realitzarà un taller de pintura amb vi obert a tothom, petits i grans, per aprendre de la tècnica de pintar amb vi.
L’activitat es durà a terme davant de la sala d’exposicions, i només requerirà de prèvia inscripció que es podrà fer el mateix moment. Es crearan diferents grups que posaran a prova la creativitat dels assistents amb diferents torns i es podrà participar fins a les 21h. Els monitors seran els alumnes de l’Escola de Belles Arts Arsenal de Vilafranca.
Sota una mateixa temàtica s’engloben diferents activitats a una ciutat referent.
Exposició Art Al Vi‐dre, col·lectiva d’artistes solidària
De d’1 de juliol al 7 d’agost de 2016
Horari: De dijous a dissabtes de 18h‐ 20h. Diumenges i festius de 12h‐14h i de 18h‐20h. Entrada lliure i aforament limitat.
Inauguració de l’exposició: Divendres, 1 de juliol a les 19h amb la presència dels diferents artistes. Es servirà copa de cava en finalitzar l’acte. Entrada lliure i aforament limitat. Part dels ingressos per la venda de les obres de la mostra es destinaran en benefici de l’Associació Univers Penedès.
Taller de pintura amb vi: Dissabte, 2 de juliol de 18h a 21h. Obert a tothom, prèvia inscripció el mateix dia. Activitat gratuïta, gràcies a V’inspirats de Ferré i Catasús, patrocinadors de l’exposició i taller.
Search
Cerca:
Archives
Archives Selecciona el mes novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 febrer 2016 novembre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 desembre 2014 octubre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 març 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 agost 2013 juliol 2013
Tots els drets reservats © Pinnae 2020
avís legal
S’informa a l’usuari que www.pinnae.cat utilitza “cookies” amb la finalitat de permetre i facilitar la interacció de l’usuari amb el lloc web. La navegació pel web implica el consentiment d'utilització. Acceptar Llegir més
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.70925 | curate | {"ca": 0.8052428681572861, "fr": 0.007710100231303007, "ru": 0.0009252120277563608, "it": 0.0009252120277563608, "es": 0.0015420200462606013, "en": 0.1807247494217425, "cs": 0.0007710100231303007, "pt": 0.002158828064764842} | https://www.pinnae.cat/exposicio-art-al-vi%E2%80%90dre-col%C2%B7lectiva-dartistes-solidaria/ |
naciodigital_ca_20220331_0_264005 | Els Mossos d'Esquadra van detenir el 25 de novembre a Barcelona un home acusat de matar una dona i desfer-se del seu cos a l'agost. La dona, de 29 anys i nacionalitat equatoriana i veïna de Barcelona, constava com a desapareguda des del 12 d'agost. Els fets s'haurien produït el 5 d'agost, quan el detingut i la víctima van quedar en una cèntrica plaça de Barcelona i la dona ja no va ser vista més amb vida. Els Mossos van poder corroborar que el detingut, Manuel Enrique A.G., de 34 anys, nacionalitat peruana i veí de la ciutat, va assassinar i va esquarterar el cos de la víctima per no deixar rastre del crim després que la dona s'hagués negat a iniciar una relació sentimental amb ell.
Segons fonts policials, Manuel Enrique A.G. hauria guardat les despulles en bosses de la brossa i l'hauria llençat en diversos contenidors. El crim s'hauria comès després que la víctima es negués a iniciar una relació sentimental amb el presumpte autor.
Manuel Enrique A.G. ja ha ingressat a la presó per manament judicial però els Mossos d'Esquadra encara no donen la investigació per tancada ja que les restes del cos de la dona no han estat localitzades. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/49522/detingut-matar-esquarterar-dona-agost-barcelona |
racoforumsanon_ca_20220809_1_375788 | Hola gent!!!! Estic buscant un mapa de les comarques dels Països Catalans amb les comarques, en format SVG i bona qualitat, però no hi ha manera. Són tots de la silueta i tal, però cap amb les comarques (sense el nom). Si no es possible.. . Algú sap alguna forma de passar un JPG o GIF a SVG???? O quelcom semblant.. Salutacions!
Em sembla que no són en el format que tu dius, però si no trobes res més, pots mirar aquí.
El company cerca mapes catalans, no espanyols | 0.678614 | curate | {"es": 0.07407407407407407, "ca": 0.9259259259259259} | |
mc4_ca_20230418_5_634088 | circumstàncies nòmades: L'ocàs del nomadisme
L'ocàs del nomadisme
Fa una eternitat que no actualitzo el bloc, i és que el tercer episodi xinès ha aconseguit acabar amb la meva paciència a l'hora de poder penjar uns posts decents i dignes dels meus benvolguts i apreciats lectors, crítics i seguidors. No és l'única excusa, ja que després de 369 dies on the road els efluvis de la província de Sichuan han portat circumstàncies nòmades a patir una metamorfosi sense precedents per acabar transvestint-les en unes circumstàncies sedentàries de durada indeterminada.
Pel camí, hi ha hagut circumstàncies a cabassos. Hi ha hagut circumstàncies que relaten la meva arribada a Chengdu, al cor de la Xina. Circumstàncies que parlen dels maltractats i entranyables uighurs, causa per la qual l'occident més espiritualo-cool-progressista també faria bandera i cavall de batalla per mermar el poder xinès si en lloc de ser musulmans fossin budistes. Hi ha circumstàncies que expliquen el fracàs i la decepció total que suposa creuar el desert de Taklamakan quan un cerca l'essència de la Ruta de la Seda i acaba desconcertant-se al topar contínuament amb metròpolis pròpies del desert de Nevada. Hi ha circumstàncies, també, que relaten la vergonya i el nerviosisme que es pot arribar a passar quan s'entra a la Xina pel superlatiu pas de Khunjerab. I hi ha, per acabar, circumstàncies que fan que per ara desitgi mantenir un parell de posts com a inèdits per injustificada paranoia i prudència i per engrandir una mica més - si mai ha existit - la llegenda de Circumstàncies Nòmades. Si, aquesta parada i fonda porta de la mà l'obertura d'un parèntesi en el neonomadisme amb targeta de crèdit que he estat practicant durant el darrer any que es transformarà en sedentarisme amb ingressos mensuals.
No cal passar gaire dies a la Xina per adonar-se que a dia d'avui és la terra de les oportunitats. Els extrangers que hi arribem gairebé ensopeguem amb elles sense buscar-les, i podria establir-se un paral·lelisme amb tots aquells immigrants que ara fa un segle deixaven una Europa assolada per la pobresa - llegeixi's ara precarietat - per llençar-se de boca al somni americà. Si, és cert, són dos moviments migratoris amb causes prou diferents, doncs per sort avui en dia no cal que passem la desesperació i el dramatisme que en el seu dia visqueren els aventurers que feien cap a Ellis Island anhelant un futur millor; ans el contrari: els extrangers a la Xina som més que benvinguts i m'atreviria a dir que fins i tot som idolatrats.
Llegeixo la premsa online quasi cada dia. A part de la candidatura de Carmen de Mairena com a consellera en cap, les notícies no són precisament encoratjadores. Llegeixo articles sobre jovent políglota col·leccionista de carreres queixant-se amargament de la cojuntura actual. M'identifico. Observo xifres d'atur esborronadores i poques esperances de millora a curt termini. A sobre, mitja ciutat de Barcelona s'agenolla davant la visita del Sume Pontífex: si vingués a la Xina riuríem, sense dubte pillaria.
Davant del desencís provocat per aquest quadro, decideixo postular per una feina a la Xina. Penso en les credencials que puc presentar per trobar una feina i configuro la meva carta de presentació: distribuidor de gallines a les Vilaredes, aprenent de mecànic a Súria, socorrista d'aigües dolces al Bages, professor de repàs a l'habitació de casa meva, auxiliar tèxtil en empresa arruïnada de Navarcles, entrenador de futbol base a Manresa, provador de jacuzzis a Balsareny, mosso de magatzem sense contracte al polígon de Santa Anna. Reposador d'estoc en parc d'atraccions a Nova Jersey, fisioterapeuta d'avis dements a Puig-Reig, venedor-estafador de hot dogs a Saint James', escombriaire de pàrking a Londres, comptador de lliures esterlines a City of Westminster. Fisioterapeuta al servei de la Cosa Nostra a la Sicília profunda, monitor de frenopàtic penitenciari a Gènova (heu vist Alguien voló sobre el nido del cuco? ), cambrer a l'Estartit, manipulador d'enquestes d'internet a Barcelona, becari en gabinets de direcció d'aeroports al Prat de Llobregat, polèmic llogater de cotxes en multinacional nord-americana al Prat també, professor de català per professionals extrangers a Gran Via, becari pioner en l'estudi del marc leglislatiu sobre l'enviament de coets turístics a l'espai al carrer Tarragona.
Donada la meva experiència professional, prou extensa i polièdrica, destrio el gra de la palla i em presento a una entrevista per treballar de professor d'anglès a una escola de primària-institut a la província de Sichuan.
Ens interesses. Ens agrada el teu accent. Demà comences.
Ara toca enfrontar-me a diari amb aules de seixanta alumnes en una escola de cinc mil alumnes en la dictadura més gegantina que la humanitat ha donat. Miro enrere, i veig que tinc vida laboral i numero de seguretat social en cinc països, i si no m'erro aquesta és la vint-i-unena ocupació remunerada que porto a terme. Suposo que ara enteneu que quan em vesteixo de nòmada i se'm demana a què em dedico, m'inventi sempre la meva professió. M'encanta dir que sóc escriptor, excepte, òbviament, si sóc a Birmània o a la Xina. Obro una nova etapa i espero trobar una manera o altre per explicar-vos-la, ara des de la Xina, amb cinquanta-mil projectes en ment. No tinc elecció. Toca seguir somiant.
http://www.youtube.com/watch?v=HYzgFtVntNI
(impossible penjar el vídeo...)
PD: Tot i que la meva cultura musical frega la mediocritat, m'ha agradat despedir el bloc tal com l'havia concebut amb aquesta sensacional cançó de Sopa de Cabra. Un consell: no cal prendre's la lletra literalment... ho dic pel minut 2:32 ;)
Qui és que diu això? lluis sobre les 14:09
Etiquetes: àsia, xina
9 aportacions:
Trobarem a faltar les circumstàncies nòmades! !
Aquí anem trampejant els mals Carmes i els Papes de Mairena!
5 de novembre de 2010 a les 14:05
Ei molta sort, a part d'ensenyar, sobretot intenta aprendre la part positiva de la cultura Xinesa. Una pregunta tonta.... Quant et paguen? Es per plantejar-nos si val la pena agafar el "bartulos" i emigrar.
5 de novembre de 2010 a les 15:00
@J. Tinc ganes d'escriure cosetes sobre la Xina, veurem en quin format i amb quina periodicitat... Catalans, molta sort amb aquests grans reptes que són el Pontífex i la Mairena. Dios los cría y ellos se unen.
@J.Rubio. Merci Jesus ;)
El sou d'un profe d'anglès (natiu preferiblement) amb experiència, a Chengdu, tindria un sostre de 1000 euros mensuals amb 20 hores lectives setmanals. Si ets profe d'espanyol també els podries treure, no hi ha tanta demanda i evidentment la competència és menor. Amb 400-500 euros mensuals, que és el sou mitjà de profe, n'hi ha per sobreviure "holgadament" a Chengdu, ja que la majoria de feines donen allotjament gratuït, i en la major part dels casos molt i molt digne. Res a veure amb les ratoneres del Raval. De totes formes, cada ciutat és un món.
Ja ho veus, no et faries milionari, però et mantens sense trencar-te massa les banyes. És el que té la Xina neocomunista: lo essencial és baratíssim (menjar, roba de postguerra, el karaoke)... ara... si vols luxes (viatjar, vestir bé, conduir un cotxe...) posa't les piles i prepara la visa.
5 de novembre de 2010 a les 15:33
x.raka ha dit...
lluisssssssssssssss ets molt grannnnnn!! !joder quin vocabulari ni el mateix pep guardiola gaudeix d'un sortit de paraules igual jajajja seguiras el classic desde aqui o que?aquest any van crescuts un altre cop! !m'alegre coneixer la teva nova etapa! !espero que vagi molt be! !per cert com esta la fisio per la xina jajajja vinga tio kuidat molt ens veiem!!crack! !
5 de novembre de 2010 a les 18:39
Hola LLuís, veig que acabes de passar de nòmada a sedentari encara que sigui a la Xina, diu que cadascú triem el nostre desti. Espero que aquesta nova etapa sigui per a tu el més satisfactòria possible. No sé si els infants xinesos són de la mateixa pasta que els d'aquí, o millors o pitjors... Siguin com siguin et caldrà, segur, carregar-te de paciència, que no et passi res!!! ( vols dir que algunes comparacions, són del tot afortunades?)
5 de novembre de 2010 a les 21:12
llalgue, circumstàncies nòmades,
@X. Raka,
Seguiré el clàssic desde CCTV5, que els dóna tots... encara que serà 7 hores més tard que a Catalunya... i respecte la fisio, per desgràcia o per sort, fa força temps que n'estic desconnectat... aquí acupuntura a tope... res d'ultrassons, microones, onacurta, moflex, TENS i la mare que els va parir... i no faré afirmacions més contundents que no és el lloc ni el moment ;)
@M. Roser,
Gràcies pel comentari, has sigut sense cap mena de dubte la col·laboradora més fidel del bloc! Respecte el comportament dels nens, hi ha un professor xinès a la classe que posa els punts a les is si es desmadren... la setmana passada vaig presenciar un cop de puny a l'esquena de professor a alumne (amb molta mala llet) que em va deixar esgarrifat... disciplina! !
Hola Lluís! Espero que et vagi molt bé aquesta parada i fonda, com tu dius. Veig que internet et va informant periodicament que aqui segueix tot igual, o pitjor! jeje
Trobarem a faltar les circumstàncies nòmades i com que ja s'acaben, em peremto la llicència de posar una matricula d'honor a aquest blog. T'encanta dir que ets escriptor? Jo estic convençut que ho ets.
Una forta abraçada, sort i molta salut!
8 de novembre de 2010 a les 13:19
Espero que lo de profe set dongui mb...Pel que fa a lacupuntura jo hi estic endinsat, no set faci estrany que algun dia et faci una visita.
A seguir gaudint nai!
10 de novembre de 2010 a les 10:47
Tota la llum lluis!!!! gran post! !
Amb unes ganes tremendes de veuret ;)
14 de novembre de 2010 a les 15:15 | 0.775552 | curate | {"ca": 0.9205900816070307, "it": 0.007532956685499058, "en": 0.007009834693450513, "fr": 0.029713329148357396, "es": 0.029922577945176814, "co": 0.0016739903745553464, "de": 0.0009416195856873823, "sb": 0.0004184975936388366, "pt": 0.002197112366603892} | http://circumstanciesnomades.blogspot.com/2010/10/transvestiment-i-final.html |
mc4_ca_20230418_9_656880 | Flascó de vidre blau amb tapa comptagotes a rosca i precinte, 15 ml
Inici > envasos>flascó rosca 15ml comptagotes din18 blau
Flascó rosca 15ml comptagotes DIN18 blau
Ampolla de vidre blau de coll estret amb tapa comptagotes a rosca i amb precinte, 15ml
(0,71 € sense IVA)
Flascó rosca 15ml degotador obturador DIN18 blau
Flascó rosca 15ml amb vaporitzador DIN18 blau | 0.500679 | curate | {"ca": 0.6, "es": 0.26666666666666666, "pt": 0.13333333333333333} | https://www.labcomercial.com/ca/flascons-i-recipients/443-frasco-rosca-15-ml-cuentagotas-din18-azul.html |
mc4_ca_20230418_14_93100 | Old City Apartment 3 near Banu Cafe Baku Azerbaidjan - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Icherisheher,3.Boyuk Gala Street Side 3/9A, Sabayil, Baku, Azerbaidjan, AZ1001 - Veure al mapa
Més informació sobre Old City Apartment 3 near Banu Cafe
Dissenyat tant per oci com per negoci, Old City Apartment 3 near Banu Cafe està situat idealment a Baku; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Old City Apartment 3 near Banu Cafe, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, servei d'habitacions, transport hotel/aeroport, habitació familiar.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, escriptori, insonorització, telèfon, videojocs a l'habitació per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Baku, el Old City Apartment 3 near Banu Cafe és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.812202 | curate | {"ca": 0.9331436699857752, "en": 0.06685633001422475} | https://www.agoda.com/ca-es/old-city-apartment-3-near-banu-cafe/hotel/baku-az.html |
mc4_ca_20230418_12_232890 | shebang - Acacha Wiki. Informàtica i telecomunicacions
El shebang és el conjunt de 2 caràcters #! que escrivim al principi d'un fitxer en entorns Unix/Linux. Indica amb quin programa s'ha d'interpretar les següents línies de l'script.
Anem a veure uns quants exemples:
Script de bash (fitxer holamon.sh):
echo "Hola mon amb bash scripting!!!"
Script de Perl (fitxer holamon.pl):
# L'opció -w no és obligatòria, però ens ajuda
# a saber en quina línia pot haver problemes si l'script peta
print "Hola mon amb Perl!
";
Script de Python (fitxer holamon.py):
print "Hola mon amb python!!!"
Script de PHP (fitxer holamon.php):
<?php echo "Hola Mon! "?>
Si indiqueu el shebang els fitxer es poden executar de forma autònoma sí els feu executables:
$ chmod u+x nomFitxer
Per executar-los:
./nomFitxer
Si no possessiu el shebang us caldria indicar quin és l'interpret que voleu utilitzar per executar l'script:
$ bash holamon.sh
$ python homamon.py
$ perl -w holamon.pl
$ php5 holamon.php
LPI 103.1 Treballar a la línia d'ordres
LPI_105.2._Adaptar_o_escriure_guions_d'intèrpret_d'ordres_simples#Guions_de_l.27interpret_d.27ordres
http://ca.wikipedia.org/wiki/Shebang
Obtingut de «http://acacha.org/w/index.php?title=Shebang&oldid=90801»
S'ha visitat aquesta pàgina 2247 vegades.
Darrera modificació de la pàgina: 3 oct 2011 a les 11:26. | 0.552891 | curate | {"su": 0.016975308641975308, "ca": 0.7862654320987654, "fr": 0.02546296296296296, "kk": 0.0015432098765432098, "en": 0.016203703703703703, "br": 0.0023148148148148147, "pt": 0.013117283950617283, "es": 0.04089506172839506, "eo": 0.014660493827160493, "pl": 0.029320987654320986, "fa": 0.05324074074074074} | http://acacha.org/mediawiki/Shebang |
cawac_ca_20200528_1_80917 | Enquestes
El passat divendres dia 19 d’abril al vespre la Sala Cal Bach es va omplir per escoltar la presentació del llibre “ Els Estelladors. Prats de Lluçanès “. Això coincideix amb que fa 25 anys que van organitzar la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya i que enguany hi tornen (en parlo unes línies més avall). En l’acte, primer va parlar el regidor de cultura Jordi Batriu, seguidament el Xavier Nualart i el Jordi Pujol (Vice-president i President dels Estelladors de Prats de Lluçanès), i a continuació van fer-ho el representant de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya i la Núria Vila, de l’Editorial Cal Siller.
La presentació va ser lleugera i rodona. A mi em va encantar. I és que a part de les intervencions (breus i clares) va tenir un final esplèndid. Els més joves Estelladors van ballar alguns balls; l’últim del qual va ser una estrena: EL CONTRAPÀS. La sala va esclatar a aplaudiments; tothom es va quedar amb ganes de tornar-lo a veure.
Seguidament, un altre moment especial quan músics que han passat per la colla (i que són molt bons músics) van fer una genial interpretació (veureu el vídeo més avall) de les músiques dels balls de bastons. No us ho perdeu.
I per últim, un cop finalitzat l’acte a dins la Sala, va tenir lloc una ballada col·lectiva a fora en un moment que va ser molt bonic. Una llarga fila de balladors (mireu foto a baix) d’ara i d’abans va formar-se per a fer un ball per a la història. Allà s’hi van trobar bastoners de totes les èpoques i van reviure vivències i experiències d’un ball que a Prats ha fet molt i que encara ha de fer. A l’acabar el ball, fixeu-vos la passió que hi posaven alguns, un va dir tot ensenyant-nos com havien deixat els bastons: “ Veieu? per això vam decidir dir-nos estelladors !”
La propera parada és molt gran i és un repte de poble. El dissabte 6 de juliol Prats de Lluçanès acollirà la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. Serà espectacular i es compta que aglutinarà cap a 2000 persones. Per un poble de 2700 habitants, això és també històric, i cal el suport i implicació de tothom. | 0.825022 | curate | {"en": 0.0043541364296081275, "ca": 0.9685534591194969, "fr": 0.009675858732462506, "pt": 0.01741654571843251} | http://isaacperaire.cat/2013/04/24 |
cawac_ca_20200528_8_172810 | Tall de servei en el servei AOC
Per motius tècnics derivats de la millora de les plataformes tecnològiques que donen suport als serveis d'administració electrònica d'aquest ens, us informem que es produirà un tall de servei des de les 00:00 hores del proper 29 de març fins a les 12:00 del 30 de març.
Durant aquest període no es podrà accedir a la seu electrònica ni presentar sol•licituds escrits o comunicacions al registre (ruta web municipal: Ajuntament/ La Seu Electrònica/ Tràmits.) Així mateix, com a mesura correctiva d'aquesta situació s'ampliaran en tres dies els terminis de totes les notificacions electròniques i publicacions d'edictes que tinguin inclosos en el seu període de vigència els dies 29 i 30 de març. Pel que fa a la presentació de documentació al registre electrònic s'amplien en tres dies els terminis d'aquells procediments en els quals la data de finalització coincideixi amb el període de suspensió del servei.
Disculpeu les molèsties que aquesta intervenció que té com a objectiu millorar la qualitat dels serveis que prestem, us hagi pogut ocasionar. Recordar-vos que us podem atendre des del nostre Centre d'Atenció a l'Usuari trucant al 902 901 080, en horari d'atenció habitual o bé mitjançant el formulari de contacte esmentat. | 0.864205 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.massanetdelaselva.cat/index.php/la-vila/noticies/365-tall-servei-aoc |
mc4_ca_20230418_6_340303 | “Barrufets” | "La Cordada Centenària"
Category Archives: “Barrufets”
Dissabte, 28 de setembre de 2019. A la mitologia catalana, un barrufet és un dimoni, diable, diablet o follet del vent que és tan petit que no se’l veu. Entre el 1975 i 1985, una colla de barrufets entremaliats, capitanejats per en Remi Brescó, en Jordi Camprubí, l’Albert Gómez i en Xavier Pérez Gil, van escampar per les nostres muntanyes un reguer de primeres ben visible; algunes de les quals van batejar amb el nom de «Barrufets». Heu fet mai una «Barrufets»? I una «Barrufets» que us hagi resultat fàcil? Això ja costa més, oi? Jo tampoc! És més, m’he hagut de baixar d’alguna i tot.
«L’Esperó Barrufets», la «Barrufets Express», la «Barrufets de l’Agulla Gopal-Ji», la «Barrufets» de Diables, la «Barrufets» del Frare Gros, la «Barrufets» de la Paret de la Font Freda, la «Barrufets» de la Proa del Masmut… Traçats elegants i agosarats, amb aquell segell marca de la casa, que les fan inconfusibles i selectes.
I el mateix passa amb la «Barrufets» de la Palangana: no s’hi regala res! Obviant un equipament parcialment vetust, i la roca delicada típica d’aquesta part de la muralla nord, la línia enllaça pel dret, i sense gaires contemplacions, les dues fissures verticals, elegants i extraordinàries que donen sentit a aquest traçat tan eloqüent. Malgrat la seva discreta longitud, estem al davant d’una escalada amb majúscules, allunyada dels actuals hàbits de consum, reservada als veritables enamorats de la muntanya.
1er. Llarg. 30 m 6a. Seguir la dèbil lleixa que, fent biaix cap a l’esquerra, passa per damunt d’uns romanins (clau rovellat visible). A l’alçada d’uns burins, seguir recta amunt fins a la R, que és al peu de la fissura característica. Roca a controlar, per anar entrant en matèria…
4rt. Llarg. 45 m 6a/A2. Un parell de metres més amunt de la primera assegurança (parabolt), hi ha un burí que marca el moment de flanquejar cap a l’esquerra (roca delicada i sense protecció). Després d’una reunió opcional, seguir els burins que condueixen a la segona fissura fantàstica. Passat un primer tascó de via, i abans de sortir en lliure, hi ha un parell més de passos d’artificial a equipar. El tram que ve a continuació és, per aquest ordre, espectacular, factible i amb bones possibilitats de protecció. El handicap, però, està en la precariat de la roca i el de les assegurances de via. El llarg més complert de tots, tant física, com psicològicament.
5è. Llarg. 20 m V/Ae. Inici en artificial, seguit d’escalada en lliure a protegir. Ja hi som! No n’hi havia per tant… o sí! Ha, ha, ha!
Aproximació: Des de l’aparcament de Can Massana, prendre el GR-172 en direcció al Monestir. Passat Coll Guirló, seguir a mà dreta pel camí del refugi Vicenç Barbé. I, al cap d’un centenar de metres, prendre un corriol a mà esquerra que, després d’un primer tram indefinit, acaba entrant en una «canaleta» que duu fins a peu de paret. Inici de la via uns 30 m a ma esquerra. 30’
Descens: En dos ràpels; un de 25 metres cap al sud, fins a la canal entre la Bandereta i l’Agulla dels Espeleòlegs, i un altre de 20 fins a l’Alt Camí d’Agulles (marques vermelles), que cal seguir a mà dreta fins al Pas de la Portella, Coll de Guirló i Can Massana. 50’ | 0.758202 | curate | {"ca": 0.9695734002509411, "en": 0.01725219573400251, "fr": 0.0012547051442910915, "es": 0.002509410288582183, "it": 0.0009410288582183187, "sk": 0.003136762860727729, "eo": 0.003450439146800502, "vo": 0.0018820577164366374} | https://lacordadacentenaria.wordpress.com/category/montserrat/parets-dagulles/barrufets-parets-dagulles/ |
macocu_ca_20230731_8_263333 | Dir les mancances d'Àngel Colom seria sobrer, després del que li acaben de dir les urnes; enllà de les urnes, la veritat continua: sense Colom Esquerra Republicana ja no existiria o bé, pitjor, seria el caprici del fins ara intocat Hortalà -quin paio; una biografia seria massa, un retrat de passaport faria el fet, i quin fet.
A Esquerra el postfranquisme poruc va privar-la de presentar-se a les primeres eleccions, i quan s'hi va presentar va resultar que perquè Catalunya canviés un mínim, perquè la representés a Madrid un grup català, CiU, i no pas un grup espanyol, el Psc (Psc-Psoe), Esquerra es va posar a disposició de Pujol. Amb Pujol al govern i Barrera al Parlament, Catalunya tenia cara pròpia i no delegada. Erc va pagar el sacrifici obligat: la gent va votar directament Ciu, i Erc va quedar tan malmesa que un punkie, Hortalà, en va fer el seu caprici.
Dit que Colom tot sol va treure Erc de l'esganlliment i del ridícul seria injust per als qui li feien costat. Oblidar que Colom hi va ser decisiu, tant en el salvament com en el rejoveniment i propagació seria mentir per omissió. Cadascú serveix per a allò que serveix, i tant de bo que no calgui cap Colom per a cap més situació extrema, que no caldrà si els caps d'Erc d'ara fan com ell en la seva època, aplicar tàctiques adients al moment: ara, Esquerra a l'esquerra: Bon viatge, tingues bon vent. | 0.891814 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_19665 | Després d’un estiu atípic, carregat de notícies negatives i de mobilitzacions, arriba un setembre que es preveu tant calent com incert. El desig expressat a les urnes el passat 28 d’abril de conformar un govern d’esquerres a l’Estat no sols no es materialitza: ni tan sols s’albira. El PSOE, esdevengut en puntal del règim del 78, no vol tenir les mans fermades ni per polítiques d’esquerres, ni per res que impliqui diàleg amb Catalunya.
El resultat és que tant el govern d’Espanya com el de Catalunya estan paralitzats, i qui ho paga és la ciutadania. Una síndrome que també afecta comunitats com la nostra, atès que Madrid ens reclama assumir un «forat» de prop de 200 milions d’euros que és responsabilitat totalment seva, mentre més de 1.000 milions d’euros d’inversions estatutàries a les Illes Balears, la reforma del sistema de finançament i el REB romanen com a qüestions pendents. El fantasma de les eleccions anticipades, que tampoc no sembla que hagin d’arreglar res, planeja damunt la política espanyola, afavorint les opcions de dretes.
No és l’únic focus d’incertesa. Al Regne Unit, Boris Johnson just ha decretat la suspensió del parlament amb més solera d’Europa, perquè li feia nosa en els seus plans de Brexit unilateral. A Itàlia, Salvini ha sortit sortosament ferit de la vergonyosa gestió de la crisi migratòria a la Mediterrània, que també ha esquitat el govern espanyol, que fins i tot ha amenaçat amb multes l’ONGD Open Arms.
I a tot això, el planeta es crema, des de Sibèria fins a l’Amazònia, davant la inacció d’una comunitat internacional que tampoc no ha estat capaç d’afrontar l’emergència climàtica. La gent jove mobilitzada entorn d’aquesta qüestió ha convocat una jornada mundial de vaga i mobilització per al 27 de setembre, que esperem que serveixi al món dels adults per reflexionar, però sobretot per actuar. Però no en la línia de Trump, que vol comprar Groenlàndia per apropiar-se dels seus recursos aprofitant que el continent blanc s’ha descongelat. Les conseqüències de tot plegat fins i tot podrien empitjorar les previsions pel que fa a l’escalfament global.
Finalment, aquest setembre s’espera la sentència del judici-farsa als activistes socials i polítics del «procés», amb una Diada de l’11S que enguany presenta un independentisme dividit fins i tot davant la possibilitat de convocar eleccions catalanes després d’una resolució judicial que no s’espera que sigui justa. Com tampoc no ho és el fet que hi hagi presos polítics en ple segle XXI a l’Estat espanyol.
Equip de redacció
Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés
Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras
Share this...
Facebook
Twitter
email
Print
L'Altra Mirada 86, setembre
Baixar aquest número en PDF
Iniciativa de:
Revista l’altra mirada
ISSN 2444-8117
Editada a Palma per les Fundacions Darder Mascaró
Avinguda General Riera, 3. 2n-A
07003 Palma. Illes Balears
871 96 54 66
[email protected]
Contingut subjecte a una llicència de Reconeixement- Compartir Igual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Aviso Legal
Política de Privacidad
Política de Cookies
Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes. Veure | 0.796203 | curate | {"ca": 0.9352409638554217, "en": 0.023795180722891565, "es": 0.014457831325301205, "ru": 0.01746987951807229, "ia": 0.00391566265060241, "fr": 0.0051204819277108436} | https://laltramirada.cat/article/editorial-18/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_163231 | Recorda'm
Subscriu-te a la tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges com a subscriptor és necessari que activis el teu contracte facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Els Passis et permeten l’accés gratuït per un temps.
Pots trobar el teu Passi diari publicat a la pàgina d’Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
Un cop registrat, podràs participar als webs d'El Punt Avui, L'Esportiu i L’Econòmic i rebràs promocions i ofertes.
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.726977 | curate | {"ca": 0.9824561403508771, "it": 0.017543859649122806} | : /registre/compte/abonat.html?return=aHR0cDovL3d3dy5sZXNwb3J0aXVkZWNhdGFsdW55YS5jYXQvbWVzLWVzcG9ydC9hcnRpY2xlLzE0MzE5MzYtZWxzLXJlcHRlcy1kZS1zZXJlbmEuaHRtbA==&msg=afafe842e1036b26446b08a023622db2 |
grup-elmon_ca_20230726_0_17147 | Els Mossos d’Esquadra investiguen l’agressió en grup a un menor que va tenir lloc el dia 3 de gener a prop del recinte de Can Batlló, a Sants, segons ha informat la policia catalana. Busquen un grup de joves que va agredir el noi, de 16 anys i de perfil vulnerable, segons denuncien els veïns, després que es fes viral en un vídeo publicat a les xarxes.
Al vídeo es veu com un parell de joves amenaça, colpeja i dona puntades de peu al noi mentre molts altres s’ho miren sense intervenir, excepte una noia que fa un tímid intent de calmar els agressors. Poc després, plorant i sense samarreta, el noi aconsegueix fugir i els agressors desisteixen de perseguir-lo.
Aquest dimecres hi ha convocada una concentració per protestar contra l’agressió i, al mateix temps, denunciar que l’extrema dreta l’està utilitzant per llançar missatges d’odi perquè asseguren que els joves involucrats a l’agressió són d’origen estranger, tot i que no hi ha confirmació oficial per part dels Mossos.
El primer vídeo de l’agressió s’ha viralitzat ràpidament aquest dilluns, amb més d’un milió de visualitzacions i milers de cometaris a Instagram. Cercles juvenils del barri han publicat en diverses stories d’Instagram els perfils i telèfons personals de presumptes agressors. El linxament digital inclou també la divulgació de converses privades amb ells, amenaces i fins i tot advertències a la mare d’un dels nois acusats.
Un vídeo difós pels mateixos canals, hores després, assegurava que un d’ells havia rebut una pallissa al carrer com a represàlia, tot i que el vestuari estival fa pensar que és un enregistrament antic. Múltiples usuaris insten a prendre represàlies o aprofiten l’agressió per fomentar el racisme, dues reaccions a les que s’han oposat fermament els impulsors de la concentració solidària d’aquesta tarda.
El regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, ha denunciat la “terrible” agressió i s’ha solidaritzat amb el noi. “Som molts més els que rebutgem la violència”, ha dit. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.totbarcelona.cat/societat/investiguen-cruel-agressio-menor-barcelona-111770/ |
mc4_ca_20230418_3_524314 | Hem enyorat, i molt, a l’Oliver Stone punyent i incisiu. Després d’una darrera etapa centrada en el documental, amb alguna proposta de ficció allunyada de la polèmica, ‘Snowden’ suposa el seu retorn i, a més, en plena forma. La seva darrera pel·lícula és el seu treball més estimulant des de, la ja llunyana, ‘Un domingo cualquiera’.
Prenent com a punt de partida la trobada d’Edward Snowden amb la documentalista Laura Poitras i els periodistes Glenn Greenwald i Ewen McAskill a l’hotel de Hong Kong, del que va sorgir l’escàndol a nivell mundial i que Poitras va transformar en el film ‘Citizenfour’ (guardonat amb l’oscar al millor documental), assistim, mitjançant una sèrie de flashbacks, a la història del protagonista (convincent Joseph Gordon-Levitt) des del seu pas per l’acadèmia militar fins a la seva estada a la CIA i a l’ASN.
Tot i la densitat d’un guió molt sòlid, la proposta té ritme (gràcies a un excel·lent muntatge, segell habitual del director) i no cansa l’espectador, obligant-lo constantment a qüestionar-se tot el que l’envolta: fets realment recents i que tots hem viscut. Paral·lelament resulta interessant la vessant personal del personatge, reflexada en la seva relació amb la seva parella, Lindsay Mills (molt creïble Shailene Woodley), qui ha de viure i patir a cegues les inquietuds de l’analista.
En definitiva, ‘Snowden’ és una lliçó d’actualitat, ben plantejada i brillantment rodada, que convida, i obliga, a la reflexió. Absolutament recomanable.
Previous Post: « INFERNO
Next Post: LA CHICA DEL TREN » | 0.860258 | curate | {"ca": 0.9483660130718954, "en": 0.016339869281045753, "fr": 0.03529411764705882} | https://butacareservada.cat/snowden/ |
crawling-populars_ca_20200525_49_104045 | Medi ambient | Mobilitat i medi ambient
Medi ambient | Mobilitat i medi ambient
Medi ambient | Mobilitat i medi ambient
Medi ambient | Mobilitat i medi ambient
Mobilitat i medi ambient
Contacte RACC Premsa
Avda. Diagonal, 687
08028 Barcelona
Telf. 93 4955029
El RACC és una entitat que ofereix cobertura i serveis d’alta qualitat per atendre les necessitats de més de 10 milions de persones a qualsevol lloc del món. És especialista en la prestació d’assistència personal, familiar, mecànica, sanitària urgent i a la llar i té la xarxa d’autoescoles més gran de l’Estat. Per cobrir les seves necessitats, l’entitat realitza 900.000 assistències a l’any i gestiona més de 600.000 pòlisses d’assegurances de diferents rams. El RACC promou una nova cultura de la mobilitat més segura i respectuosa amb el medi ambient, tenint una gran capacitat de divulgació i influència en aspectes relacionats amb la millora de la Seguretat Viària, la reducció dels accidents i les infraestructures. En el món del motor dóna suport a joves pilots fomentant les habilitats per competir i els valors humans de l’esport. Gaudeix d’un reconegut prestigi internacional com a organitzador rigorós de les quatre proves puntuables per als campionats del món de Fórmula 1, Moto GP, Rallies i Rallycross.
Accedeix a la web corporativa racc.cat | 0.647445 | curate | {"ca": 0.9745958429561201, "es": 0.003849114703618168, "en": 0.013856812933025405, "de": 0.007698229407236336} | : /page/8/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_237660 | Avui s'han enfrontat el Zenit contra el Madrid, amb victòria ajustada d'aquest darrer (1-2). El resultat podria haver estat força diferent si la pilota hagués entrat en alguna de les nombroses ocasions que ha tingut l'equip rus. A destacar el gran partit d'Arxavin i Dany. L'afició del Zenit ha penjat una estelada a l'estadi que ha estat visible durant tot el partit, recordant així l'opressió nacional que pateixen els Països Catalans per part de l'estat espanyol.
Això d'escriure Arxavin o Xarapova és bastant ridícul...
En els casos de llengües que utilitzen alfabets no llatins podem adaptar-los a la nostra llengua mitjaçant TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA o per TRANSLITERACIÓ. Encara que et sembli ridícul, el primer mètode és el més utilitzat en gairebé tots els idiomes i es tracta d'escriure la paraula "tal com sona" Arshavin en anglès, Arxavin en català, etc L'altre sistema consisteix en canviar la paraula lletra per lletra d'un alfabet a l'equivalent en l'altre...
Juan Miguel escrigué: L'altre sistema consisteix en canviar la paraula lletra per lletra d'un alfabet a l'equivalent en l'altre... totes les lletres de tots els alfabets tenen una lletra equivalent en l'alfabet llatí?
Això és la "o". | 0.832341 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_269743 | theke.cat – Estampació artesanal.
Per moon|2015-08-03T17:01:24+00:00agost 3rd, 2015|activitats, Creative, Cursos, Design, estampació artesanal, estilisme, manualitats, Sin categoría, Tallers|0 Comentaris | 0.484991 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.theke.cat/estampacio-artesanal/ |
mc4_ca_20230418_3_466268 | VISITA A LA JUNGFRAU (SUÏSSA) | Vall de Núria
VISITA A LA JUNGFRAU (SUÏSSA)
9 Juliol 2015 by infovalldenuria Deixa un comentari
La Vall de Núria i la Jungfrau a Suïssa estan agermanades des de l’any 2011 en que es va signar un acord d’agermanament i col·laboració entre les dues explotacions. El post d’avui és la visita que a títol personal vaig fer, fa tot just dues setmanes, a aquest espectacular indret, de manera que us pugui descriure les sensacions davant d’aquesta meravella de la natura a més de 3.000 metres d’altitud.
Com a dada important, cal dir que es puja a l’estació de ferrocarril més alta d’Europa a 3.454 m. Aquest trajecte ja comença a Interlaken, la ciutat més propera amb un trajecte de més de dues hores fins a la Jungfrau, però nosaltres vam preferir fer nit amb la caravana en un càmping de Grindelwald, el poble que queda a baix, i pujar des d’allà. El dia abans vam visitar el Harder Kulm a Interlaken un lloc preciós amb unes vistes dels dos llacs on està incrustada la ciutat, fantàstiques. Pugem amb un funicular fins a 1.322 m. amb la companyia del contacte dels “nostres germans” de Jungfraubahn Daniela que ens va atendre de meravella (un altre cop mil gràcies Daniela…)
El trajecte fins a la Jungfrau des de Grindelwald és espectacular, també cal dir que el temps ens va acompanyar (com tots els dies…) i feia un sol esplèndid. Primer vam pujar amb un tren verd i groc per fer un tram del trajecte fins a Kleine Scheidegg. Durant el trajecte impressiona el verd intens dels camps de Suïssa, i el paisatge de conte que apareix davant teu,… tots els elements (muntanya, casa, vaca, arbre…) estan distribuïts de manera harmònica, fent que l’espectacle visual sigui extasiant. És un divendres i el tren ja va força ple, tot i que aquest dia hem matinat seguint els consells de la Daniela, ens crida molt l’atenció la gran quantitat de grups de turistes orientals que són immensa majoria davant dels europeus. A l’estació de Kleine Scheidegg on hem de canviar de tren i agafar el tren vermell, és una mica caòtic per la quantitat de gent i grups que en aquell moment es disposen a ocupar les unitats disposades a les andanes, però demanem a un dels treballadors i de seguida ens indica cap a quin tren hem de pujar. Es coneix que és una unitat més antiga, i suposem que degut a la gran afluència de públic han hagut de treure tot el material disponible.
Iniciem la pujada final cap a la Jungfrau i quan entrem als primers túnels el tren s’atura i comença a recular fins a un baixador que acabàvem de passar. De seguida el revisor ens va informar amb alemany i un perfecte anglès que el tren estaria aturat durant una estona perquè havien tingut una avaria uns metres més amunt i no podia passar fins que no es reparés. La veritat és que puntualment ens van tenir informats i ens van deixar sortir del tren durant la pràcticament una hora que vam estar aturats. També val a dir que ens van donar una targeta per convidar-nos a prendre una beguda a cada passatger un cop arribéssim a la Jungfrau. Per tant un tracte excel·lent… Vam continuar pujant amunt, amunt… fent les dues parades per poder contemplar a través de les galeries, l’espectacularitat del glaciar a través dels grans finestrals ubicats estratègicament.
Un cop a dalt via lliure entre nosaltres per recórrer tots i cada un dels serveis que t’ofereixen. Primer de tot vam segellar el nostre passaport com a visitants oficials de la Jungfrau, desprès vam recórrer les botigues, inclosa la de xocolata “Lindt” on et regalen un bombó i si us agrada la xocolata val molt la pena, el Palau de Gel espectacular amb aquelles figures tan ben fetes, la sortida al “Plateau” per fer les fotos a l’exterior de les vistes del glaciar, i on just abans de sortir descobrim una fotografia de Vall de Núria símptoma de l’agermanament amb la Jungfrau. Per últim la “fun-zone” de neu, on les nostres nenes i nosaltres mateixos vam obris uns ulls com taronges al veure gent esquiant, trineus, tobogans, i una tirolina “salvatge” que anava d’extrem a extrem de la zona. Veníem pràcticament de la platja i davant de nosaltres se’ns obria la possibilitat de poder esquiar ! !,… senzillament màgic…
Desprès de dinar ja únicament vam fer les últimes fotos familiars de rigor a la terrassa des de el punt més alt, i ràpidament a agafar el tren de baixada, tots ordenats a la cua d’embarcament. Un cop al tren, ja fatigats pel tràfec de tot el dia, amb les petites adormides i gaudint altre cop del paisatge verd, verd… un verd diferent dels alps suïssos.
Diem adéu amb l’esperança de poder tornar a visitar el nostre “germà gran” algun altre dia. Sapigueu però, que des de Núria us podem facilitar un val-descompte del 50% en el cremallera de la Jungfrau per un màxim de 4 persones. Ho podeu sol·licitar a l’Oficina d’Informació de Vall de Núria que amb molt de gust us ho facilitaran.
Us deixem alguna adreça d’interès per si voleu més informació i us emplacem per a properes històries de Vall de Núria:
Categories: Jungfrau | Tags: agermanament, Alps, Cremallera, Esquí, fun-zone, funicular, glaciar, Grindelwald, Harder Kulm, Interlaken, Jungfrau, Kleine Scheidegg, Lindt, Palau de gel, Suïssa, tirolina, tobogans, top of Europe, tren, trineus, Vall de Núria, xocolata | Permalink. Autor: infovalldenuria | 0.853233 | curate | {"es": 0.014114056837688346, "ca": 0.9284760633225253, "en": 0.05740987983978638} | https://infovalldenuria.wordpress.com/2015/07/09/visita-a-la-jungfrau-suissa/ |
crawling-populars_ca_20200525_32_39815 | Prèviament, el dilluns dia 9, es farà una xerrada-col·loqui titulada “Com ens preparem per a les professions del futur?”
Dijous 12 de març començarà la 8a Fira de l’Ensenyament de Badalona, una mostra que s’organitza amb la voluntat de fer conèixer l’oferta actual en cicles formatius, universitats, programes de formació i inserció, escoles d’adults i formació complementària. La fira pretén convertir-se en un espai d’orientació i de trobada per a tot l’alumnat de secundària, batxillerats, cicles… així com per a les seves famílies i per a les persones interessades a iniciar, continuar o complementar la seva formació.
La 8a Fira de l’Ensenyament es celebrarà dijous 12 de març i divendres, dia 13, de 9 a 14 hores, al Centre Cultural l’Escorxador
A la mostra s’hi podrà trobar diversos expositors dels centres educatius de Badalona i rodalia on els/les estudiants, famílies i qualsevol persona interessada s’hi podran adreçar per informar-se. També s’han organitzat diverses xerrades on s’explicaran les diferents especialitats d’estudis: cicles formatius, PFI, idiomes, estudis universitaris, ensenyaments superiors.
Com en els darrers anys la fira disposarà d’una Human Library, un espai de converses professionals, organitzades per àmbit de coneixement, on l’alumnat pot parlar de manera distesa amb professionals en actiu (enginyers/es, arquitectes, professorat, metges/ses, jutges….) o l’Espai Idiomes (de 10 a 13 hores) en el qual es posarà en valor la importància dels idiomes i la mobilitat, compartint les experiències de diferents joves que han participat d'un Erasmus.
Xerrada inaugural
Prèviament aquest dilluns, 9 de març, a les 18.30 hores, a l’Espai Betúlia. Centre Cultural de la Paraula i les Lletres (carrer d’Enric Borràs, 43-47), es farà una xerrada-col·loqui sota el títol “Com ens preparem per a les professions del futur?” com a acte inaugural de la 8a Fira de l’Ensenyament de Badalona. La xerrada anirà a càrrec del doctor en Ciències Polítiques i Sociologia i professor de Sociologia a la Universitat Internacional de la Rioja, Roman Castro Alcaide.
La xerrada plantejarà la necessitat de comprendre el futur i com els canvis que s'originaran en el mercat de treball i en l’ocupació afectaran als joves a l'hora d'assolir les seves fites professionals i/o personals.
Badalona, 4 de març de 2020
Ajuntament de Badalona :: Plaça de la Vila 1 :: Centraleta: 93 483 26 00 :: CIF: P0801500J :: [email protected] | 0.871403 | curate | {"ca": 0.9929896907216494, "en": 0.0070103092783505155} | : /noticies/badalona-acull-els-dies-12-i-13-de-marc-la-8a-fira-de-lensenyament-al-centre-cultural-lescorxador/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_18554 | Aquesta setmana ens ha deixat Enric Ferreras, un dels socis que formava part de la gran família de Federalistes d’Esquerres des dels seus inicis. Molts li coneixien pel seu àlies de Cosme Modolell que utilitzava amb sornegueria en xarxes socials i en el seu blog que sempre estava actualitzat, i amb el qual també es va prodigar en la ràdio i la televisió badalonines com a tertulià i fins i tot com a presentador del programa divulgatiu Badalona camina. Recordarem a Enric per la seva enorme afabilitat, pel seu somriure amable i pel seu lliurament a la causa federalista que li va portar a crear amb molt d’èxit el grup “Amics, coneguts i saludats del federalisme” per a intentar animar el debat federalista i del qual alguns de nosaltres vam tenir la sort de formar part.
Militant de pedra picada per la justícia social i el progrés, va ser impulsor de Federalistes d’Esquerres a la seva ciutat, Badalona, i presentador de la seva multitudinària posada de llarg en el Centre Cívic La Salut el desembre de 2014. També va fer costat a Federalistes d‘Esquerres en altres localitats del Barceloní Nord, amb les quals a més treballava en xarxa en temes veïnals i relacionats amb la gent gran, presidint la Plataforma de la Gent Gran de Badalona.
L’1 d’octubre va anunciar que estaria desaparegut durant un temps per a sotmetre’s a un tractament contra el càncer i a la fi de gener va explicar des de l’hospital que feia uns diesmolt dolents a conseqüència de la químio i que ja no se sentia amb forces.
Les seves idees les plasmava en el seu blog “Notes diverses” que existia des de 2009 i en el qual s’anunciava a manera de benvinguda: “Tot allò que se m’ocorre tinc el mal costum d’escriure-ho. Aquí trobareu tot, us pot agradar més o menys, però sempre, sempre, és la meva sincera i honrada opinió”.
Esperem poder continuar descobrint-te en els teus escrits, Enric. En l’últim, datat el 26 de setembre de 2021, feies una crida a posar tota la nostra obstinació a defensar la civilització de la barbàrie a través dels grans principis humanistes de la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Intentarem seguir els teus consells i el teu exemple, que ens feien millors persones. Moltes gràcies, company. Pel treball fet aquests anys, pel teu afecte i pel compromís que et va acompanyar fins al final. No t’oblidarem.
Author: admin
Post navigation
PreviousPrevious post:Bea Silva: Tancar el ParlamentNextNext post:Milagros Pérez Oliva: El gran postureig de Laura Borràs | 1 | perfect | {"ca": 0.9330885352917176, "ar": 0.006119951040391677, "en": 0.01142390860873113, "es": 0.049367605059159526} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_851149 | ENQUESTA DEL GESOP PER A EL PERIÓDICO DE CATALUNYACiU s'acosta encara més a la majoria absolutaLa candidatura de Mas obtindria entre 63 i 64 diputats, i guanya un escó amb relació a l'últim sondeigContinua la davallada del PSC, amb la pèrdua d'un parlamentari, i ERC i PP mantenen posicionsDilluns, 22 de novembre del 2010 - 12:55h. EL PERIÓDICO / BarcelonaVots:+0 -4 Comentaris (7)Quan falta només una setmana per a les eleccions, CiU s'acosta a la majoria absoluta (68 diputats) que li permetria governar en solitari. Segons el sondeig elaborat pel GESOP per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, l'últim dia que es poden publicar sondejos a Espanya, la candidatura d'Artur Mas obtindria entre 63 i 64 escons (ara en té 48), mentre que el candidat a la reelecció, José Montilla, n'aconseguiria 30, set menys que en l'actualitat.L'enquesta, feta aquest cap de setmana passat, confirma la davallada d'ERC vaticinada pels sondejos. La llista de Joan Puigcercós es quedaria amb 11 diputats davant els 21 que té ara. El PP passaria a ser la tercera força parlamentària i mantindria els seus 14 escons, mentre que ICV obtindria entre 10 i 11 parlamentaris. Les xifres de les formacions d'esquerra impossibilitarien la formació d'un nou tripartit. La candidatura de Ciutadans, que ara té 3 diputats, n'obtindria entre 4 i 5, mentre que el projecte Solidaritat Catalana, de Joan Laporta, segueix en la incertesa de si obtindrà o no representació parlamentària, ja que el sondeig li dóna entre 0 i 4 diputats.CiU veu millorades les seves expectatives electorals respecte al Baròmetre del GESOP per al PERIÓDICO publicat el 15 de novembre. Respecte a aquesta enquesta, Artur Mas sumaria un escó més; dels 62-63 passa ara a 63-64. En canvi, Montilla perdria entre un i dos escons; dels 31-32 que li concedia l'anterior sondeig d'EL PERIÓDICO passaria a 30. En aquest sondeig, el PP obtenia entre 14 i 15 diputats; ERC i ICV, entre 11 i 12; Ciutadans, entre 3 i 4, i Solidaritat Catalana es quedava entre 0 i 2.Participació d'entre el 51% i el 53%L'enquesta, que vaticina una participació d'entre el 51% i el 53%, reflecteix un 16,5% d'indecisos. CiU concentra un 29,8% d'intenció directa de vot, lluny del 16% del PSC. Un 5,8% d'enquestats han afirmat que votaran el PP; un 4,8% votarà ERC, i el mateix percentatge donarà el seu vot a ICV. Ciutadans recolliria un 2,8% d'intenció de vot, i Solidaritat Catalana, un 3%. Un 7,5% d'enquestats votarien en blanc i un 4,3% afirma que no anirà a les urnes.A la pregunta de qui preferiria com a president de la Generalitat, el 32,8% respon que Mas, mentre que només el 17,8% es decanta per Montilla.Aquest sondeig s'ha fet poques hores després que, entre altres esdeveniments de la campanya electoral, el PSC fes públic el seu polèmic vídeo en què es comparava el vot a Montilla amb un orgasme i que el PP llancés un controvertit videojoc sobre la immigració. També després que Montilla anunciés que és l'última vegada que es presenta a les eleccions i que tots els candidats fessin públic el seu patrimoni.Més sondejos, a 'El Periòdic d'Andorra'Demà, la seqüència del sondeig de GESOP ja només es podrà consultar a la web d'El Periòdic d'Andorra (www.elperiodicdandorra.ad) a causa de les esmentades restriccions de la legislació electoral espanyola. Les dades de demà ja incorporaran l'impacte que el debat d'ahir a TV-3 ha tingut entre els votants. Al llarg de la setmana es podrà apreciar també l'efecte del cara a cara que Mas i Montilla mantindran a TV-3 demà, a les 22.30, si la junta electoral no decideix suspendre'l.
no m'agrada el PP al tecer lloc
A mi no m'agrada el PSOE en segon lloc.
Multiplica ERC*2,3, divideix CIU entre 2 i suma-li el nombre de paps de la Mairena i ja ho tens :)
Com?
Em sembla que ha quedat prou clar.
Doncs no, no entenc perquè em dius això. | 0.880601 | curate | {"ca": 0.9989420788151283, "en": 0.0010579211848717272} | |
mc4_ca_20230418_4_636415 | Col·lecció Local Alpicat: VERSIONS, RARESES I PETITS FRACASSOS #1
Publicat per Biblioteca Sant Bartomeu a 16:21 | 0.579441 | curate | {"ca": 1.0} | http://clalpicat.blogspot.com/2013/05/versions-rareses-i-petits-fracassos-1.html |
macocu_ca_20230731_1_28755 | L'exposició fa un recorregut per les quatre etapes més destacades d’aquell període: "La segona República: Una oportunitat", "Quan la vida perd valor. La guerra civil", "Quan viure és sobreviure. Franquisme" i "Construint la democràcia". | 0.646862 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_190476 | 3. El Piqué que reclama que la pilota ha sortit -quan no havia sortit- en comptes de tapar Pione Sisto, de sobrat.
4. Paulinho, sense Messi, va pel camp sense GPS.
5. Aleix Vidal, en atac, no ha pres ni una decisió bona.
6. Dit tot això… No hem perdut i hem marcat fora de casa.
7. Arnaiz du una mitjana de gols prodigiosa, fins i tot jugant en un lloc que no és el seu.
8. Semedo és un bon fitxatge, defensant i atacant com un lateral que espanta al rival.
9. Dembélé ha tornat a jugar a futbol. Magnífica notícia. Ara falta que recordi que una pilota és rodona.
10. Algú confia ara en el Barça de Sito Alonso. (Al descans guanyem de 5).
Dembélé, 22 minuts al camp El resultat. Mèrits per guanyar però hem pogut perdre.
Les notes
5 13.Cillessen
8 2.Semedo
6 3.Piqué
8 25.Vermaelen
5 19.Digne
5 5.Busquets
5 15.Paulinho
6 21.André
Gomes
4 22.Aleix
5 6.Denis
Suárez
7 20.Sergi
Roberto
7 4.Rakitic
SC 11.Dembélé
6Ernesto
Valverde
8Martínez
Munuera
← 0-3 Exhibició del Barça cara al sol
3-0 El Barça guanya bé l’equip que va puntuar al Bernabéu →
Publicitat
Sobre Cafè Baviera
El “Cafè Baviera” era el bar que hi havia al capdamunt de la Rambla, darrera de la font de Canaletes, on els jugadors del Barça dels anys 20 anaven a fer la cervesa després del partit. Llegir més
Enllaços
En altres mitjans
Al diari ARA
A Mundo Deportivo
Recomanats
FC Barcelona
Racó Blaugrana
Monica Planas
Albert Cuesta
Cercador
Cerca:
Categories
Categories Selecciona la categoria Articles a Ara (17) Articles a Mundo Deportivo (12) En calent (702)
A Twitter
Tuits de @xavierbosch
Hemeroteca
Hemeroteca Selecciona el mes novembre 2022 (3) octubre 2022 (9) setembre 2022 (4) agost 2022 (3) maig 2022 (3) abril 2022 (7) març 2022 (5) febrer 2022 (6) gener 2022 (6) desembre 2021 (5) novembre 2021 (5) octubre 2021 (6) setembre 2021 (3) agost 2021 (3) maig 2021 (4) abril 2021 (6) març 2021 (5) febrer 2021 (8) gener 2021 (9) desembre 2020 (8) novembre 2020 (5) octubre 2020 (7) setembre 2020 (1) agost 2020 (2) juliol 2020 (3) juny 2020 (6) març 2020 (2) febrer 2020 (6) gener 2020 (6) desembre 2019 (6) novembre 2019 (5) octubre 2019 (5) setembre 2019 (5) agost 2019 (4) maig 2019 (6) abril 2019 (9) març 2019 (5) febrer 2019 (7) gener 2019 (8) desembre 2018 (6) novembre 2018 (5) octubre 2018 (6) setembre 2018 (6) agost 2018 (3) juliol 2018 (1) maig 2018 (4) abril 2018 (7) març 2018 (6) febrer 2018 (7) gener 2018 (8) desembre 2017 (5) novembre 2017 (3) octubre 2017 (1) setembre 2017 (6) agost 2017 (3) maig 2017 (4) abril 2017 (9) març 2017 (5) febrer 2017 (7) gener 2017 (8) desembre 2016 (6) novembre 2016 (5) octubre 2016 (5) setembre 2016 (6) agost 2016 (4) maig 2016 (3) abril 2016 (8) març 2016 (5) febrer 2016 (9) gener 2016 (9) desembre 2015 (7) novembre 2015 (5) octubre 2015 (6) setembre 2015 (6) agost 2015 (5) juny 2015 (2) maig 2015 (7) abril 2015 (8) març 2015 (5) febrer 2015 (7) gener 2015 (8) desembre 2014 (6) novembre 2014 (6) octubre 2014 (4) setembre 2014 (4) agost 2014 (2) juliol 2014 (3) juny 2014 (1) maig 2014 (3) abril 2014 (9) març 2014 (7) febrer 2014 (7) gener 2014 (8) desembre 2013 (6) novembre 2013 (5) octubre 2013 (6) setembre 2013 (6) agost 2013 (4) juny 2013 (1) maig 2013 (5) abril 2013 (7) març 2013 (5) febrer 2013 (6) gener 2013 (8) desembre 2012 (6) novembre 2012 (7) octubre 2012 (7) setembre 2012 (5) agost 2012 (4) juliol 2012 (1) maig 2012 (6) abril 2012 (8) març 2012 (10) febrer 2012 (7) gener 2012 (9) desembre 2011 (8) novembre 2011 (7) octubre 2011 (9) setembre 2011 (6) agost 2011 (5) juny 2011 (4) maig 2011 (9) abril 2011 (10) març 2011 (6) febrer 2011 (6) gener 2011 (14) desembre 2010 (8) novembre 2010 (7) octubre 2010 (1) | 0.660143 | curate | {"cs": 0.004172461752433936, "ca": 0.8809457579972183, "da": 0.0005563282336578582, "es": 0.03894297635605007, "pt": 0.01780250347705146, "fr": 0.008066759388038943, "it": 0.011404728789986092, "no": 0.0027816411682892906, "ms": 0.0025034770514603616, "en": 0.020027816411682893, "sv": 0.0027816411682892906, "nl": 0.008066759388038943, "eo": 0.0019471488178025036} | http://www.cafebaviera.cat/2018/01/1-1-massa-regals-a-vigo-per-un-resultat-digne/ |
mc4_ca_20230418_4_66236 | Frankenstein a Bagdad | 9788417918064 | Saadawi, Ahmed
/ Frankenstein a Bagdad
Saadawi, Ahmed Amsterdam Ref. 9788417918064 Llibre en paper 0,00 €
La capital iraquiana, ocupada per l’exèrcit americà, s’estremeix sota l’enèsima onada d’atacs suïcides. Després del darrer atemptat, en Hadi, un drapaire bocamoll, està en disposició de consumar el seu projecte pervers: recollir membres dels cadàvers que sembren els carrers per fer-ne un sol cos. Pe...
ISBN : 978-84-17918-06-4
Autors : Saadawi, Ahmed.
La capital iraquiana, ocupada per l’exèrcit americà, s’estremeix sota l’enèsima onada d’atacs suïcides. Després del darrer atemptat, en Hadi, un drapaire bocamoll, està en disposició de consumar el seu projecte pervers: recollir membres dels cadàvers que sembren els carrers per fer-ne un sol cos. Però en una nit de tempesta, el cadàver pren vida i desapareix. S’inicia així una sèrie d’assassinats misteriosos que atemoreix una ciutat sense pau ni treva. El caos i la violència han creat un monstre, i ara el monstre clama venjança.
Elogiada de manera unànime per la crítica internacional, distingida amb el Premi de Ficció Àrab i finalista del Man Booker Frankenstein a Bagdad és el retaule d’una societat traumatitzada per la guerra, un relat periodístic, una novel·la de terror, una sàtira, una punyent al·legoria sobre la violència i la reconstrucció, sobre el sentiment de pèrdua de les dones i l’esperança de veure retornar amb vida els seus éssers estimats.
«Valenta i enginyosa.» The New York Times
«Saadawi és una de les estrelles emergents de l’escena literària àrab.» Le Monde
«Captura l’atmosfera de la ciutat devastada per la guerra i amb ràpides pinzellades fa que el lector senti i pal·ladegi l’ona expansiva de les explosions.» Finantial Times
«Una manera sorprenent d’aprendre una lliçó antiga: ull per ull i el món quedarà cec.» Kirkus Review | 0.745286 | curate | {"en": 0.05796316359696641, "de": 0.025460455037919827, "ca": 0.8943661971830986, "ru": 0.022210184182015168} | https://www.libelista.com/ca/products/761044-frankenstein-a-bagdad.html |
mc4_ca_20230418_5_722331 | La imatge de Benicarló a instagram | Pla de Turisme de Benicarló
Instagram és la principal xarxa social relacionada amb les imatges. Actualment estan identificats uns 500 milions actius en el món, 8 milions dels quals són espanyols. És una xarxa molt activa, perquè s’estima que 300 milions l’usen cada dia. Les xifres d’ús de la xarxa són espectaculars, amb prop de 100 milions d’imatges i videos nous cada dia, que generen més de 4.000 milions de reaccions (likes o comentaris).
En el moment de realitzar l’estudi hi havia a la xarxa 5.476 imatges o videos amb el hashtag #Benicarló (la xarxa no distingeix entre majúscules i minúscules). Curiosament, és molt més elevat el número de mencions sense accent (#benicarlo), concretament 14.765. Per tant, globalment a instagram hi ha unes 20.000 entrades amb aquest topònim entre els hashtag de les imatges. Existeixen altres hashtags compostos amb moltes menys entrades, que no les hem considerat perquè en la majoria dels casos incorporen també el genèric de Benicarló.
Hem fet una anàlisi preliminar que ens ha permès estimar que una mica menys de les imatges (de l’ordre del 47%) són realitzades per persones que no resideixen en aquesta localitat i que, per tant, poden ser considerats visitants o turistes. Això vol dir que hi ha a instagram unes 10.000 entrades amb el topònim destacat entre el llistat de hashtags. Hem fet una mostra aleatòria estratificada per mesos de 1.000 entrades. Això vol dir que el marge d’error de la mostra és del 2,9% (amb un nivell de confiança del 95% i la hipòtesi p = q = 0,5).
Hi ha un elevat percentatge d’imatges en les que hi apareixen els propis usuaris. Això coincideix amb altres estudis similars realitzats amb aquesta metodologia i reforça la idea que instagram és una xarxa social que té com a finalitat principal expressar sentiments, vivències o experiències totalment vinculades al propi usuari. La pràctica totalitat de les persones que apareixen en aquestes imatges són els propis visitants.
L’element de Benicarló més presentat a les imatges és la costa. Dues terceres parts de les imatges presenten aquest espai. La millor definició de la imatge de Benicarló avui és que Benicarló és una platja, amb una ciutat al costat. Tots els espais, racons i perspectives del litoral hi són integrats a la xarxa. Aquest predomini del litoral no es redueix durant el període d’hivern o tardor, quan la platja continua essent l’element més fotografiat. La resta d’elements tenen una participació molt més modesta i en cap cas superen el 25% de les imatges.
La tercera categoria són els serveis turístics, com els càmpings, els hotels, el Parador, el restaurants o les activitats nàutiques. La major d’aquestes imatges no presenten l’espai urbà, sinó que estan associades a la façana litoral, normalment amb perspectives que podrien ser qualsevol espai litoral mediterrani. Hi ha una subcategoria, que pren cada vegada més rellevància, que són les imatges gastronòmiques (12%), molt relacionades amb l’arròs i el mar. A penes hi ha referències dels visitants (que no dels locals) a la carxofa o a l’horta en general.
Per sota del 20% se situen les imatges relacionades amb el port, l’escullera o el far. Són imatges que es vinculen normalment amb la pantalla de l’escullera i molt freqüentment amb el far. Per contra, no hi massa fotografies relacionades amb les activitats del mar. El port és vist com un escenari o un decorat, però no com un espai productiu i dinàmic. Hem trobat molt poques referències en la mostra a l’activitat pesquera.
Un 17% de les imatges que estan etiquetades com a Benicarló ofereixen la perspectiva de Peñíscola. En molts d’aquests casos, la ciutat veïna també forma part del catàleg de hashtags. Hi ha també escenes urbanes o captures del castell en les que hi apareix el topònim de Benicarló. La força de gravetat de la ciutat turística de Peñíscola és tan forta que integra una part de les imatges que haurien d’estar relacionades amb la ciutat d’estudi.
Ens ha cridat l’atenció l’elevadíssim número d’imatges que integren les palmeres en la seva perspectiva. En alguns casos, són elements d’una imatge molt més genèrica que presenta el passeig o el litoral. Però en molts altres casos, les palmeres tenen una rellevància molt significativa. És un arbre que té una forta connotació simbòlica relacionada amb paradisos i espais exòtics. Com veurem, també tenen una presència notable en els propis hashtags. Fins i tot, són freqüents els emojis que hi fan referència (i que no hem estudiat específicament en aquest informe).
Les ciutats i el seu patrimoni històric s’han situat en el centre de l’estratègia turística de les ciutats litorals. Amb la intenció de complementar la imatge de la platja (que és relativament universal), les ciutats han basat el seu posicionament en la valorització del patrimoni cultural i natural. A Benicarló, les escenes urbanes només representen un 9%, un percentatge que està molt per sota dels valors d’altres ciutats del litoral mediterrani. La ciutat no disposa de cap node que el representi, sinó que es tracta d’escenes urbanes disperses.
Com és lògic, l’esdeveniment més present a instagram són les falles, que tenen un protagonisme absolut durant el mes de març i el conjunt de la primavera. Tot i que la major de les imatges són capturades pels propis residents, hi ha un percentatge significatiu de fotografies que es comparteixen per part de visitants. Malgrat la concentració temporal, representa un 6% del total, un valor molt elevat. | 0.814698 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.pladeturisme.com/2016/08/benicarlo-instagram.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_651223 | @JoanTarda, sobre les paraules d Berta Berta) a la Diada: "Em semblen una veritable estupidesa. Com pot ser que no ho aprofités per fer una proposta, tenint davant milers de persones i un micròfon? Perquè no hi ha alternativa"#TotEsMouTV3https://t.co/n6QL5ghQBz pic.twitter.com/LX15D9jLl1— Tot es mou Berta) September 13, 2021
Sort que no sóc independentista, perquè no sabria qui és el meu enemic i em tornaria boig. Per cert, no sé qui és aquest tal Paluzie (quin cognom tan estrany) ni m'interessa.
Elisenda Paluzie. | 0.496915 | curate | {"es": 0.18482490272373545, "ca": 0.5330739299610895, "en": 0.2490272373540856, "nl": 0.033073929961089495} | |
mc4_ca_20230418_18_46980 | Valverde convoca els 18 jugadors disponibles del primer equip per rebre l'Sporting de Portugal - Esport3 - TV3 i Catalunya Ràdio
Valverde convoca els 18 jugadors disponibles del primer equip per rebre l'Sporting de Portugal
Nélson Semedo i Gerard Deulofeu són les dues grans novetats de la convocatòria respecte a l'últim partit de lliga, contra el Celta, en una llista sense la presència de cap futbolista del Barça B
04 Des 2017 - 22.17
Ernesto Valverde ha donat una llista de 18 convocats per al partit de tràmit contra l'Sporting de Portugal corresponent a l'última jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions. El tècnic blaugrana, que té les baixes per lesió de Arda Turan, Iniesta, Dembélé, Rafinha, Mascherano i Umtiti, ha convocat tots els jugadors disponibles del primer equip blaugrana. Nelson Semedo i Gerard Deulofeu són les dues grans novetats de la convocatòria respecte l'últim partit de lliga contra el Celta en una llista sense la presència de cap futbolista del filial.
La convocatòria és la següent: Ter Stegen, Semedo, Piqué, Rakitic, Sergio Busquets, Denis Suárez, Luis Suárez, Messi, Cillessen, Paulinho, Deulofeu, Alcácer, Jordi Alba, Digne, Sergi Roberto, André Gomes, Aleix Vidal, Vermaelen.
Abans de donar la llista de convocats, Valverde ha dirigit una última sessió amb tots els jugadors disponibles del primer equip més quatre futbolistes del filial, Ortolá, Aleñá, Oriol Busquets i Jose Arnaiz.
Un problema central a Can Barça | 0.829027 | curate | {"ca": 0.9656357388316151, "fr": 0.013058419243986255, "pt": 0.021305841924398626} | http://www.ccma.cat/esport3/valverde-convoca-els-18-jugadors-disponibles-del-primer-equip-per-rebre-lsporting-de-portugal/noticia/2825036/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_6883 | Inscripció: Al monòlit: PL. / ANNA / FRANK / 1929 / 1945 / Veig com el món va essent transformat a poc a poc en un desert, puc / escoltar cada vegada més fort el tro imminent que ens haurà de matar, puc / sentir el sofriment de milions de persones i, amb tot, quan miro el cel, penso / que un dia tot tornarà a ésser bo, que tota aquesta duresa també ha de tenir / un final (fragment del diari d’Anna Frank, 15 de juliol de 1944) / reposició del monòlit per acte vandàlic. Ajuntament de Barcelona / Districte de Gràcia / Renovació de la plaça d’Anna Frank / inaugurada per l’Excel·lentíssim Alcalde de Barcelona Sr. Joan Clos.
A la placa en forma de llibre obert: Cuando ya ni los nombres quedan de / los verdugos. Ella sigue viviendo. / Pero que nunca vuelva aquella larga / sombra y el torrente de sangre y llanto / y barro y luto que ahogó tanta bellesa / cuyo símbolo era una muchacha en flor. / Sara Pons Arnal. GENER 2001.
Descripció: La plaça és un conjunt en homenatge a Anna Frank, fet en dos períodes. El primer, el 1998, amb la col·locació d’un monòlit, que va ser aviat fet malbé per actes vandàlics, la pavimentació i una placa que reprodueix un fragment del seu diari; i el segon, al 2001, en què es tornar a posar el monòlit, i s’afegí la figura d’Anna Frank. Aquesta, amb un llibre a la mà, sembla que miri a la placeta i als nens que hi juguen. L’espai compta també amb un mosaic fet pels alumnes de l’Escola Massana.
Comentari: Els veïns del carrer Sèneca protestaren amb 7.500 signatures per l’existència d’una llibreria filonazi i demanaren un canvi de nom del carrer pel d’Anna Frank, a més de l’arranjament d’un espai amb un jardinet. El 2001, després d’un acte vandàlic contra el monòlit, la monumentalització de l’espai va ser completada amb la figura que representa a la nena jueva Anna Frank (Frankfurt 1929-Bergen Belsen 1945), amagada amb la seva família a Amsterdam fins a ser descoberta pels nazis i morir al camp de concentració. El Diari d’Anna Frank, divulgat per les edicions a tots els idiomes, pel teatre i el cinema, és el millor al·legat contra el feixisme i en favor de les víctimes infantils de les guerres que elles no han declarat. Després d’un acte vandàlic, s’hi va afegir l’escultura realista. | 0.853007 | curate | {"ca": 0.8663967611336032, "es": 0.1286549707602339, "en": 0.004948268106162843} | https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=770 |
mc4_ca_20230418_3_448739 | Rajoy afirma que vol abandonar la política definitivament « Plataforma de Veïns Afectats del Barri del Congrés
« Arxivada la causa contra els vuit mestres de la Seu d’Urgell acusats d’incitació a l’odi després de l’1-O
Barcelona començarà a finals de juny les obres per transformar la Meridiana »
Rajoy ha explicat que “hi ha altres coses a la vida més enllà de la política.” Pel que fa al seu futur, Rajoy ha afirmat que ho decidirà ben aviat.
L’expresident del govern espanyol i president del PP, Mariano Rajoy, ha replicat també aquest dimecres al matí al també expresident espanyol José María Aznar que el centredreta a l’Estat “no s’ha de reconstruir”.
“El partit de centredreta és el PP, que té 137 escons, més de 50 més que el segon partit, que no és de centredreta”, ha argumentat Rajoy en una entrevista a la COPE, on també ha destacat que la seva formació ha guanyat les eleccions al Congrés durant els anys 2011, 2015 i 2016.
D’aquesta manera, Rajoy responia a l’oferiment d’Aznar, ahir al vespre, de reconstruir el centredreta després que l’encara president popular anunciés la seva dimissió la capdavant del partit.
Article publicat per: El Punt Avui, 6 de juny 2018
06 juny 2018 | Paraules clau: Aznar, centradreta, España, Mariano Rajoy, Politica, PP | Tema: Mariano Rajoy, Politica Nacional | 0.885874 | curate | {"ca": 1.0} | http://plataformacongres.com/politica-nacional/rajoy-afirma-que-vol-abandonar-la-politica-definitivament/ |
macocu_ca_20230731_6_283643 | L'Ajuntament de Manises, mitjançant la Regidoria de Modernització, Transparència i Administració Electrònica, posa en marxa el nou portal de transparència, integrat dins de la web municipal. Aquest portal electrònic permet al Consistori posar informació de la seua gestió i les seues actuacions a disposició de la ciutadania, amb l'objectiu de millorar la qualitat dels serveis i fer més eficient l'actuació municipal.
Aquesta web, permanentment actualitzada, contindrà documents relatius a la gestió municipal, classificats i ordenats per facilitar l'accés a aquests. És a dir, informació organitzativa, institucional, de planificació, pressupostos, personal municipal, règim de retribucions, urbanisme, ocupació pública i totes les dades econòmiques i financeres d'interés.
Es tracta d'un portal flexible i dinàmic amb elements de govern obert que permeten la integritat institucional i l'eficàcia en la rendició de contes a la ciutadania. A més, aquesta ferramenta té la finalitat de donar a conéixer informació relacionada amb la gestió de l'equip de govern per a la formació de l'opinió crítica i la participació en la vida política, econòmica, cultural i social de Manises, obrint d'aquesta manera les portes a la ciutadania d'una administració responsable i participativa.
Segons paraules de la regidora de Modernització, Transparència i Administració Electrònica de l'Ajuntament de Manises, Altea Royo, «aquesta nova plataforma divulgativa d'informació de l'administració pública municipal servirà perquè manisers i maniseres coneguen millor la forma de gestionar els recursos públics, així com la presa de decisions que afecten en el seu dia a dia, la qual cosa facilita al mateix temps la participació ciutadana». | 0.905684 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_267374 | Aquesta és la pàgina de Ancora Meson Vinoteca. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de A Coruña. | 0.638433 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/a-coruna_a-coruna/restaurants/ancora-meson-vinoteca |
racoforumsanon_ca_20220809_1_320172 | ERC fa una crida a la independència en el seu manifest de la Diada Nacional El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha fet avui una crida a la independència de Catalunya "perquè la gent que viu a Catalunya no estigui en condicions inferiors que a la resta de l'Estat". Carod ho ha dit en el Fossar dels Moreres durant la presentació de 'Cap a la independència', el manifest d'ERC amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que es commemora l'11 de setembre. El manifest, que ha llegit l'historiador Oriol Junqueras, assegura que "el pròxim horitzó col·lectiu per garantir la plena democràcia i la societat del benestar a Catalunya és la creació d'un Estat propi". El manifest concreta la necessitat que "l'esquerra catalana independent, amb la força que li donin els vots, sigui determinant en el pròxim govern" català, i que "la societat civil organitzada lideri les mobilitzacions pel dret a l'autodeterminació", prenent com a punt de referència "la massiva manifestació del passat 18 de febrer contra la traïció del pacte (estatutari) Mas-Zapatero". LES "PEGUES" DE L'ESTATUT. Després de la lectura del manifest, Carod ha dit que "en poc temps ja es comencen a veure les pegues" del nou Estatut, i ha citat com a exemple la recent crisi de l'aeroport del Prat, "després de la qual tothom es va posar a reclamar la gestió de l'aeroport per a Catalunya", quan "Esquerra ho havia estat intentant fins a l'últim moment". També ha posat com a exemple els immigrants que han arribat aquest estiu a Catalunya i sobre els quals la Generalitat "no tenia capacitat de decidir"; i el cas de les adopcions a la República del Congo, en què "es van menysprear els interessos legítims dels pares i les competències legals" de Catalunya en aquesta matèria. http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060907155530&tabID=1&ch=59 Per llegir el manifest: http://www.esquerra.cat/web_nova/arxius/manifest11s.pdf
Celebro les seves paraules. Tot i això trobo que les hauria d'utilitzar més sovint.
tu ho has dit: PARAULES. Ara falten els FETS
No hi ha FETS sense VOTS.
de VOTS ni ha 544.324, que no son pocs. Quants més en necessiteu perquè hi hagi FETS?
El teu. | 0.833336 | curate | {"ca": 0.8715083798882681, "es": 0.10567970204841713, "en": 0.02281191806331471} | |
mc4_ca_20230418_6_274439 | Apartment On Zhukovskogo 4а Dnepropetrovsk Ucraïna - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Ulitsa Zhukovskogo, 4а, Ap.105, Zhovtnevyi, Dnepropetrovsk, Ucraïna, 49005 - Veure al mapa
Convenientment situat a Dnepropetrovsk, Apartment On Zhukovskogo 4? és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Apartment On Zhukovskogo 4? ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Dnepropetrovsk, el Apartment On Zhukovskogo 4? és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.721917 | curate | {"ca": 0.8354203935599285, "es": 0.08050089445438283, "en": 0.08407871198568873} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-on-zhukovskogo-4/hotel/dnepropetrovsk-ua.html |
mc4_ca_20230418_18_163442 | El Festival Castell de Peralada construeix una app pionera en el món de les arts escèniques - Som Cultura
by SomCultura · Arts escèniques, Festivals, Música · 20 jul. 2018 | 0.470582 | curate | {"ca": 0.621301775147929, "fr": 0.35502958579881655, "en": 0.023668639053254437} | https://somcultura.com/el-festival-castell-de-peralada-construeix-una-app-pionera-en-el-mon-de-les-arts-esceniques/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_36921 | Recorda'm
Qualsevol altre equip amb més fe, sang i orgull que el Girona hauria sumat els tres punts ahir contra l’Albacete, i segurament també fa uns dies a Miranda. Però a segona A hi ha virtuts que pesen més que el talent, els noms i les nòmines. D’això, a Montilivi en van sobrats. Però només d’això. A Anduva, un rival modest que el 2020 duia un ritme de tres partits per setmana com si fos un equip de Champions, li va igualar un 0-1 en el tram final. I ahir, un Albacete que lluita per sortir de les brases i que semblava inofensiu, sobretot després d’encaixar l’1-0, va tornar a la vida gràcies a l’enèsim regal de la temporada d’Alcalá i també a un excés de confiança de tot l’equip en general. I del possible sis de sis que hauria enlairat el Girona fins al tercer lloc, s’ha passat a un dos de sis que només serveix per mantenir-se en zona de play-off, que a hores d’ara és l’únic objectiu real que pot enfocar el Girona després de llençar tants i tants punts a les escombraries.
Partit de perfil baix
Hi ha hagut posades en escena molt millors a Montilivi que la que va signar ahir el Girona. Lluny d’arrencar amb les revolucions al límit buscant un gol perquè el partit fes baixada al més aviat possible, els de Pep Lluís Martí van saltar a la gespa mig relaxats i sense gaire pressa, com si tinguessin clar que la superioritat individual –indiscutible– s’acabaria reflectint tard o d’hora en el marcador.
De fet, va ser així. No havien passat ni 25 minuts que el Girona ja tenia el resultat a favor. I sense necessitat de trepitjar gaire l’àrea rival. Qui millor es va moure ahir en l’habitat de Brazao no va ser Stuani, sinó Brandon Thomas. El mallorquí, que ja hauria pogut marcar l’1-0 amb una xilena que es va perdre arran de pal, no va fallar poc després en una acció molt meritòria: un control orientat amb un gir de 360 graus i una definició impecable amb la dreta. Un golàs que va servir per fer teòricament el més difícil, que era obrir la llauna de l’Albacete.
Li sol passar al Girona que, després d’un gol, afluixa. Ahir no va ser cap excepció, a pesar que el ritme de partit no era precisament alt. El conjunt de Martí es va perdre amb un futbol horitzontal i previsible, amb Calavera, Alcalá, Juanpe i Mojica passant-se la pilota però sense avançar ni un metre. Però quan la pilota arribava a la línia de Granell i Gumbau, passava si fa no fa el mateix. Fer-la arribar als mitjapuntes va costar el que no està escrit. I ahir, ni Borja va tenir el seu millor dia ni tampoc va ser el dia perquè es desbloquegés Gallar, que cada setmana sembla més desorientat en el laberint. Stuani ho va passar malament amb la parella de centrals de l’Albacete, però encara més amb Bikandi Garrido. L’àrbitre semblava tenir alguna cosa personal amb l’uruguaià: el va massacrar a faltes i no n’hi va assenyalar ni una a favor. Això sí, entre l’1-0 de Brandon i el descans no va passar ben res. I això només beneficiava l’Albacete.
Tot es complica
La xerrada de la mitja part no va servir per reactivar el Girona i dir que el camí era anar a buscar el 2-0. Els locals van tornar a sortir amb la reductora i es van complicar la vida solets. Alcalá va intentar fer una passada de memòria a Juanpe i el que va fer va ser una assistència a Manu Fuster, que va posar la directa i va definir de manera brillant amb un xut imparable per a Riesgo.
Tan preocupant com l’1-1, però, va ser la incapacitat que va exhibir el Girona per donar un cop damunt de la taula i accelerar cadascuna de les seves accions. Els canvis de Martí van ser d’home per home, sense cap plus que impliqués un cert risc tàctic. Samu va entrar per l’ofuscat Gallar i Jairo per un gris Borja. I de l’única substitució que va significar un pas endavant (Soriano per Granell), Martí gairebé se’n va oblidar perquè el davanter no va sortir fins al minut 89. Feia ben poc que el Girona havia vist les orelles el llop i havia inclinat el camp per primer cop.
El final, però, no va ser el del dia de l’Osca, tot i els cinc minuts de temps afegit. El Girona va reclamar dues mans –la segona era clara, però els del VAR devien estar sense imatges–, l’Albacete va continuar perdent tot el temps que va voler amb la condescendència de Bikandi Garrido. I el que van perdre Samu (la cinquena groga per protestar) i Oliván (vermella amb el partit acabat), van ser els papers.
Dijous,19 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.806442 | curate | {"ca": 0.9946615417467436, "es": 0.0032030749519538757, "it": 0.002135383301302584} | : /futbolcat/article/1754054-dos-punts-mes-a-les-escombraries.html?vermobil=0 |
macocu_ca_20230731_1_8389 | Pit de pollastre arrebossat en patates chips
Avui tornem a preparar un d’aquells plats que son tapa i plat al mateix temps a vui fem.
Ingredients per a 2 persones: 2 pits de pollastre tallats en tires 1 bossa petita de patates chips trinxades 2 Ous Sal Pebre negre Salsa Cèsar veieu com fer-la aquí amanida Cèsar Preparació: Agafeu les tires de pollastre salpebrades i passeu per ou batut i arrebosseu-les amb les patates trinxades, poseu-los en una safata de forn i poseu-les al forn preescalfat a uns 150o durant uns 20 a 25 minuts. Quan veieu que el pollastre esta daurat i cuit traieu-lo del forn i ja podeu servir-lo acompanyat de salsa César. Pit de pollastre arrebossat en patates chips | 0.660616 | curate | {"fr": 0.12772133526850507, "ca": 0.872278664731495} | |
mc4_ca_20230418_11_713981 | concurs habitatge solidaritat cooperació ofertes de treball tallers selecció de personal recerca europa Voluntariat a l'estranger Badalona art estranger formació feina ajuts L'Hospitalet de Llobregat música beques casal ofertes de treball a l'estranger Idiomes participar pràctiques cultura emprenedoria trobar feina Santa Coloma de Gramenet cursos estiu Estudiar a l'estranger estudiants premis treball lloguer mobilitat europea Treballar a l'estranger voluntariat pràctiques a l'estranger universitat Inici El + consultat: doctorat
Entrada calendariPeríode d'inscripció del 17/03/2017 al 06/04/2017
S'obre la convocatòria per a la concessió de les beques Balsells-Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Universitat de Boulder...doctorat, estranger, màster, tecnologia
Entrada calendariInstitut de París d'Estudis Polítics - beca de doctorado en el Centro Max Planck-Sciences Po
Existeixen beques de doctorat al Centre Max Planck-Sciencies Po des de l'Institut d'estudis polítics de París....beques, doctorat, màster
La Fundació Banc Sabadell convoca 15 ajudes destinades a finançar treballs, estades en universitats espanyoles o estrangeres, en centres de recerca espanyols o...ajuts, doctorat, recerca
La Fundació Ramón Areces convoca la Beca per a Estudis Postdoctorals Ciències de la Vida i de la Matèria. En total, la fundació...beques, doctorat
Entrada calendariL'Institut Max Planck de Luxemburg per for International, European and Regulatory Procedural Law ofereix un número limitat de beques de doctorat per becaris estrangers per donar suport la seva estada de recerca a l'Institut per fins a...beques, doctorat
Entrada calendariLa Fundació Alicia Koplowitz convoca cinc beques de dos anys de durada per realitzar estudis de:beques, doctorat, postgrau
Entrada calendariBeques de la Fundació Carolina 2017-2018
La Fundació Carolina ha obert una nova edició de la seva convocatòria de beques, corresponent al curs acadèmic 2017-2018.beques, doctorat, emprenedoria, postgrau
Entrada calendariL'Institut Internacional a Espanya i la Comissió d'Intercanvi Cultural, Educatiu i Científic entre Espanya i Estats Units d'Amèrica (Programa Fulbright) convoquen tres beques parcials (borses de viatge), que porten...beques, doctorat, Mobilitat Internacional
Entrada calendariContractes predoctorales per període màxim de quatre anys, regulats en l'Article 21 de la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.ajuts, doctorat
Entrada calendariConvocatòria l'objecte de la qual és finançar estades de mobilitat de professors i investigadors en centres estrangers d'ensenyament superior i recerca.
El nombre d'estades convocades és fins a 400 de la...beques, doctorat | 0.865744 | curate | {"ca": 0.9594343133606252, "es": 0.040565686639374765} | http://barcelonesjove.net/tags/doctorat |
macocu_ca_20230731_4_123077 | Català, Dvdrip - mp3 Narra la història d'un grup d'amics influenciats per les drogues, la prostitució i la delinquència. | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_772016 | L'escola concertada s'uneix per reclamar més diners a la Generalitat | NacióBaixMontseny
per Laura Estrada, 14 de març de 2019 a les 16:31 | | 0.630583 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/12173/escola/concertada/uneix/reclamar/mes/diners/generalitat |
crawling-populars_ca_20200525_30_271777 | FILTRAR PER
Medi ambient, zoologia i veterinària
Presencial | 0 | curate | {"ru": 0.19298245614035087, "ca": 0.631578947368421, "es": 0.17543859649122806} | : /centres/medi-ambient-zoologia-veterinaria/presencial/?p=7 |
oscar-2301_ca_20230418_4_240917 | Iniciat el nou temps litúrgic amb l'Advent que arriba fins al 8 de gener, dia del Baptisme del Senyor, us desitgem un BON ANY 2017 | 0.69598 | curate | {"ca": 1.0} | https://arxiuquartdepoblet.blogspot.com/2016/12/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_452057 | L'augment de preus ha estat impulsat pel sector de restaurants i hotels, ensenyament, transport i aliments i begudes alcohòliques
Per
teleponent
-
12 juny, 2019
0
Facebook
Twitter
WhatsApp
Els preus dels restaurants i hotels han propiciat l'increment de l'IPC a Lleida
L’Índex de Preus de Consum (IPC) a la demarcació de Lleida es va situar en l1,2% al maig, un augment que es va moderar després del 2,1% registrat el mes anterior, segons ha informat aquest dimarts l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Tot i això, la pujada està per sobre de la mitjana catalana (1%) i Lleida va tornar a ser la demarcació on més van pujar els preus. D’altra banda, en la comparació mensual de preus, hi ha hagut un creixement del 0,3% entre abril i maig.
L’augment de preus ha estat impulsat pel sector de restaurants i hotels (3,5%), ensenyament (2,3%), transport (1,8%) i aliments i begudes alcohòliques (1,6%). En la comparació mensual, destaca l’increment en vestit i calçat (5,1%).
ETIQUETES
consum
INE
IPC
lleida
preus
Facebook
Twitter
WhatsApp
Article anteriorMés de 2.000 estudiants de Lleida comencen avui la selectivitat
Article següentPresó per causar un accident de trànsit amb quatre ferits greus a la Noguera
teleponent
Articles relacionatsMés de l'autor
Demanen tres anys de presó a un home de 26 anys acusat d’agredir sexualment la companya de pis a Lleida
El Suprem obre la porta a reduir penes per aplicació de la llei del ‘només sí és sí’ però demana estudiar-ho “cas a cas”
Salut mental i més oferta cultural i d’oci, necessitats detectades entre els infants i joves de la ciutat
FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta
Please enter your comment!
Please enter your name here
You have entered an incorrect email address!
Please enter your email address here
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
Emplenant aquest formulari consentiu que es desi i gestioni la vostra informació en aquest lloc web. Política de privadesa *
Δ
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.
Ens trobareu al correu electrònic
[email protected]:
També als telèfons:
653 970 231 - 636 040 424
+20
°
C
H: +20°
L: +8°
Lleida
Lunes, 15 Octubre
Previsión para 7 días
Mar Mié Juv Vie Sáb Dom
+18° +19° +16° +18° +19° +20°
+6° +9° +9° +9° +7° +5°
Últimes notícies
Demanen tres anys de presó a un home de 26 anys acusat d’agredir sexualment...
redacció - 29 novembre, 2022 0
El Suprem obre la porta a reduir penes per aplicació de la llei del...
teleponent - 29 novembre, 2022 0
Les pensions augmenten un 8,46% per l’any 2023
redacció - 29 novembre, 2022 0
L’IPC a l’Estat cau mig punt al novembre i se situa en el 6,8%...
redacció - 29 novembre, 2022 0
Qui som
Contacte
Avís Legal
Política de privacitat
Política de ‘cookies’
Accés
Disseny web: MEDIAPONENT ı Contacte: [email protected]
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si segueixes navegant, entendrem que ho acceptes Més informació | 0.667131 | curate | {"ca": 0.8396706224267377, "it": 0.015257931702591427, "en": 0.07653184790506176, "es": 0.03511746185517074, "fr": 0.019859530152579317, "eb": 0.001210946960523129, "ru": 0.0002421893921046258, "id": 0.00581254541051102, "sv": 0.0007265681763138775, "pt": 0.003875030273674013, "no": 0.0016953257447323807} | https://www.teleponent.cat/lleida-es-la-demarcacio-catalana-on-pugen-mes-els-preus-al-maig-amb-un-ipc-de-l12/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_312465 | Res seria possible sense la seva col·laboració. A totes les empreses, entitats, fundacions i persones que ens ajuden a realitzar la nostra feina, milions de gràcies! | 0.689447 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fundaciocarlesblanch.org/colaboradors |
oscar-2301_ca_20230418_6_206561 | El 12 de setembre del 2015, l’Imma i jo vàrem poder veure aquesta proposta escènica dins del Festival de Teatre de Tàrrega i malauradament més que gaudir-la, la vàrem patir per una sèrie de circumstàncies, segurament aliena a la direcció i la companyia Íntims Produccions, que no tenien pas a veure amb el text o les interpretacions dels actors.
En aquella crònica acabàvem dient: Ens agradaria tornar a veure la representació amb unes millors condicions, sense d’haver d’apartar constantment els peus per deixar passar als actors, no haver de girar-me constantment 180 graus per veure les actuacions i sobretot no tenir un focus directament dirigit a la cara.
Doncs bé, per sort ahir, almenys jo (l’Imma estava a la feina), vaig poder treure’m aquella petita espina clavada des de llavors, en assistir a una representació matinal d’aquesta proposta escènica a la Sala Beckett, juntament amb un grup nombrós d’estudiants d’Instituts.
WASTED és la primera obra de la dramaturga, poetessa i MC britànica Kate Tempest. Íntims produccions ha estat la primera companyia en portar aquest text a escena fora del Regne Unit.
Una magnífica posada en escena, que es basa amb la força interpretativa de tres personatges dels quatre dels que parla el text, ja que un d’ells ha mort fa 10 anys, però està constantment en boca dels altres tres. Un espai escènic que comparteixen espectadors i actors, absolutament despullat de qualsevol escenografia, ja que la direcció de Iván Morales el que vol ressaltar és el text i les interpretacions dirigides directament al públic.
L’Edu, la Carlota i en Dani han quedat a l’arbre d’en Toni. Avui fa deu anys que va morir. Deu anys sense el seu millor amic. Deu anys sense la quarta peça del trencaclosques que els unia. I entre birres, tabac i porros sorgeixen els records: com era en Toni? Què volia ser? Què volia fer? Ja gairebé ni se’n recorden. El temps esborra moltes coses.
I ells? Què volien fer ells quan tenien quinze anys? Què volien ser? Odien la merda en què s’han convertit, el puto curro, el puto pis, el puto cotxe-gos-piscina. I arribar a casa esgotat i sense putes ganes de fer res. Veure’s poc amb els col·legues. Poquíssim. I enyorar molt tot allò que eren abans. Moltíssim.
Aquesta vegada m’ha agradat molt la posada en escena i les interpretacions… i encara més veient la reacció dels estudiants que em rodejaven, perquè es notava clarament que el missatge els arribava directament, perquè els actors parlaven el seu mateix llenguatge.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i s'ha etiquetat amb Íntims Produccions, IVÁN MORALES, Kate Tempest, Oriol Esquerda, Sala Beckett, Sandra Pujol, WASTED, Xavier Teixidó el 3 de març de 2017 per Miquel Gascon.
– 35ª FIRA de TEATRE de TÀRREGA (1 de 2) – 12/09/2015
Deixa un comentari
Feia molts anys que no assistíem a la Fira de Teatre de Tàrrega, després d’anar sovint a les primeres edicions amb els nostres fills quan eren petits i dormíem tot el cap de setmana a la zona d’acampada dins de la nostra autocaravana; llavors gairebé tots els espectacles eren de carrer i gratuïts i l’ambient era, crec jo, molt diferent de l’actual, per què el Festival és molt conegut fora de Catalunya i l’afluència dels teatraires i dels passavolants és massiva (a vegades estressant per la quantitat de gent que s’apropa a Tàrrega). Actualment apropar-se al Festival sense haver comprat les entrades dels espectacles de pagament, és una bogeria, perquè s’esgoten setmanes abans de l’inici de la Fira. Nosaltres ho vàrem fer al mes de juliol i ja llavors ens va costar trobar hotel per dormir relativament a prop…. Guissona a 20 quilòmetres.
Aquest cop faré un resum del que vàrem poder veure durant els dos dies que vàrem passar a Tàrrega (12 i 13 de setembre 2015) ….. 9 espectacles dels quals 2 gratuïts…. crec que en general vàrem tenir sort amb la nostra tria.
Circ – OPERATIVITI ! (🐌🐌🐌 ) Plaça dels Àlbers – 12/09/2015
Es tracta d’un espectacle de pallassos per adults, on els infants que estaven presents també s’ho vàrem passar bé. Humor que sembla estret d’un acudit tronat … Tres soldats a escena…. un americà, un italià i un alemany, però amb un argument força treballat i sobretot amb una mímica excel·lent.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Circ, Dansa, Teatre i s'ha etiquetat amb 35ª FIRA de TEATRE de TÀRREGA, CHANDS DOWN, CUANDO TODOS PENSABAN QUE HABIAMOS DESAPARECIDO, LA GENT, OPERATIVITI !, WASTED el 15 de setembre de 2015 per Miquel Gascon.
Estadístiques del Blog
805.157 visites
Correu electrònic:
[email protected]
Traductor
Autors
Imma Barba
Miquel Gascon
cercador dins del Blog
Cerca:
Categories
Categories Selecciona la categoria Articles d’opinió a la premsa Òpera CATALUNYA Celebracions Cinema Circ Dansa Esdeveniments Exposicions Fotografia FUGIM d’aquesta Espanya feixista Gastronomia Literatura Literatura de Viatges/països Música clàssica Música contemporània Restauració Rodes de Premsa Rutes culturals Teatre Teatre Musical VIATGES
Follow Blog via Email
Clica aqui per rebre notificacions via email de publicacions del Blog
Email Address
Segueix
Publicacions
Publicacions Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010
ÚLTIMES ENTRADES:
– 052 (22/23) – Cabaret/Circ – THE HOLE X (🐌+🐚) – Gran Carpa del Port Vell – 02/12/2022
Divendres dia 2 de desembre vam assistir a l’estrena de l’últim espectacle de la saga “The Hole”, que fins al 22 de gener estarà instal·lat a la Gran Carpa del Port Vell per celebrar els deu anys. THE HOLE X ens ha sorprès, però negativament i en aquesta entrada intentem explicar el que hem viscut. […]
– 051 (22/23) – Teatre/cabaret – DIVINA DE LA MORT (🐌🐌🐌) El Maldà – 01/12/2022
El primer dia del mes de desembre, al El Maldà vam poder veure l’espectacle de teatre/ cabaret, DIVINA DE LA MORT de la Companyia Fac-òF. Després que l’any passat fes temporada al Maldà amb “Amor³. Shakespeare al cap”, la jove companyia torna ara a la mateixa sala amb un cabaret que posa el dit a la […]
– 050 (22/23) – Teatre – DESIG. UN TRAMVIA (🐌🐌🐌) Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa – 30/11/2022
Aquest passat dimecres, últim dia del mes de novembre, era dia d’estrena al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Es representava l’obra DESIG. UN TRAMVIA, una adaptació lliure de l’obra de Tennessee Williams, amb dramatúrgia i direcció de Paul Berrondo. L’obra pren com a referència l’obra “Un tramvia anomenat desig” de Tennessee Williams i […]
– 049 (22/23) – Teatre Musical – PARES NORMALS – Teatre Poliorama (🐌🐌🐌🐌) – 29/11/2022
Ahir 29 de novembre, era el dia de l’estrena de la comèdia musical PARES NORMALS d’Els Amics de les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta, que desembarca al Teatre Poliorama, on s’estarà fins al febrer del 2023. PARES NORMALS, està dirigida per Sergi Belbel amb coreografia de Marta Tomasa i està protagonitzada per Enric Cambray i Júlia […]
– 048 (22/23) – Teatre – ALMA (🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc – 27/11/2022
Fins ahir diumenge dia 28, i per diferents motius, no hem pogut fer cap a una de les nostres sales de referència, La Badababoc, al barri de Gràcia. I ho vam fer per veure ALMA, peça creada i interpretada per Anabel Riquelme i dirigida per Alejandra Jimenez Cascón. Un espectacle unipersonal que neix de la […]
– 047 (22/23) – Concert de l’OBC – SCHÖNBERG: PELLEAS UND MELISANDRE (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 27/11/2022
Ahir va tornar a ser diumenge de concert a l’Auditori de Barcelona, concert batejat com Schönberg: Pelleas und Melisande, amb el solista Andreas Ottensamer al clarinet i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Matthias Pintscher. Andreas Ottensamer (Viena 1989) és el primer clarinetista de la Filharmònica de Berlín. Pertanyent a una família austrohongaresa de músics va rebre les primeres […]
– 046 (22/23) – Teatre/Concert – LA CUPLETISTA – Teatre Gaudí – (🐌🐌🐌) – 26/11/2022
Dissabte dia 26 de novembre, a la Sala Gran del Teatre Gaudí vam assistir a l’espectacle concert LA CUPLETISTA, que interpreta l’actriu i cantant Núria Esquius, acompanyada al piano per Eladi Dalmau. Un espectacle que reivindica el Cuplet, i és un homenatge, a la compositora Càndida Pérez Martínez (Olot 1893-1989), creadora d’alguns dels cuplets catalans […]
– 045 (22/23) – Teatre – MORIU-VOS (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 25/11/2022
Divendres 25 de novembre, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya hem pogut veure MORIU-VOS una obra de “Cultura i Conflicte” que reivindica la vellesa i qüestiona el comportament de la societat amb la gent gran. Aquesta proposta es va estrenar al festival Temporada Alta en una única funció i s’ha dut a […]
– 044 (22/23) – Teatre – YERMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – 24/11/2022
Dijous 24 de novembre, a la Sala Fabià Puigserver vam poder veure YERMA, el poema tràgic de Federico García Lorca que ha dirigit Juan Carlos Martel Bayod i que es tracta de la primera producció Lorquiana 100% del Teatre Lliure. Yerma és la protagonista d’aquesta tragèdia que ens mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare i […]
– 043 (22/23) – Teatre Musical – CRUZ DE NAVAJAS, el último Mecano (🐌🐌🐌🐌🐌) – Cúpula Arenas – 22/11/2022
Ahir dimarts era un dia d’estrena especial, era l’estrena a Barcelona d’un espectacle musical, “CRUZ DE NAVAJAS, el último Mecano“, i també l’estrena d’un nou espai a la Cúpula Arenas. Deu anys després del seu tancament, la cúpula, ubicada dalt de tot del centre comercial Arenas, s’ha reconvertit en un espai per oferir espectacles de gran format. Té una capacitat de […]
Estadístiques del Blog
805.157 hits
400 anys d’Opera en veu de Baix – Ivan Garcia (***) (3) Powered by WordPress.com.
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta | 0.773769 | curate | {"ca": 0.8918390906669035, "ds": 0.002486457685818311, "en": 0.0364976467454045, "pt": 0.004262498889974247, "es": 0.042713790959950274, "pl": 0.0017760412041559364, "hu": 0.002042447384779327, "de": 0.009413018382026463, "it": 0.001420832963324749, "oc": 0.00195364532457153, "st": 0.001509635023532546, "mk": 0.00026640618062339044, "no": 0.0027528638664417013, "fr": 0.0010656247224935618} | https://voltarivoltar.com/tag/wasted/ |
mc4_ca_20230418_15_271588 | Pantalles i internet: usos responsables i segurs | TOT VA PERFECTAMENT
View more presentations from SobrePantalles.net Prevenció, informació i reflexió sobre usos 2.0 | 0.628278 | curate | {"ca": 1.0} | http://jordibernabeu.cat/pantalles-i-internet-usos-responsables-i-segurs/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_60429 | “Mamà, fem una coca?”. Ni bon dia ni res, només “Fem una coca?”. I això a les 6 del matí!!! I... és clar, hem fet la coca. L’Íria, que ho havia demanat, era la primera en posar els ingredients i després ho feia el Pau. Ella remenava primer i després ell. I així fins que hem posat la coca al forn. I després n’hem esmorzat, n’hem dut a l’escola i a la feina i ja no en queda ni un bocinet! Mmmm Estava boníssima!
A las 6 de la mañana.
'Mamá, ¿hacemos un bizcocho?'. Ni buenos días ni nada, sólo '¿Hacemos un bizcocho?'. Y eso ¡¡a las 6 de la mañana!! Y... claro, lo hemos hecho. Íria, que lo había pedido, era la primera en poner los ingredientes y después lo hacía Pau. Ella revolvía primero, y después él. Y así hasta que lo hemos puesto en el horno. Después... hemos desayunado, hemos llevado un trozo al cole y al trabajo y... ya no queda ni un trocito! Mmmm ¡Estaba buenísimo!
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes: a la cuina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
CarmeB
Visualitza el meu perfil complet
Si us plau, no reprodueixis les meves imatges o textos sense el meu permís.
Por favor, no reproduzcas mis imágenes o mis textos sin mi permiso.
Please do not reproduce my images or content without my permision.
Translate / Tradueix
Cercar en aquest blog
Instagram @carme.i4mes
@carme.i4mes
Segueixo
Leido, vivido, visto, tejido
Fa 3 dies
Knitting, Crocheting and Sewing in Barcelona,...
Fa 2 mesos
Naderia de Fil
Fa 3 mesos
naltin
Fa 1 any
cosetes petites
Fa 2 anys
SouleMama
Fa 2 anys
El Periódico de las BUENAS NOTICIAS
Fa 2 anys
El Hada de Papel
Fa 4 anys
Des de la Boira.
Fa 11 anys
Entre mans
Etiquetes
a Barcelona a la cuina altres coses amb els nens amics amigurumi animals Berguedà brodar cabdellar càmping casa meva Catalunya celebracions i aniversaris converses coses que m'agraden cosir cosmètica de fira didals dijous mut diy dracs escriure familia feltre filar finish it up Friday galetes ganxet ho'oponopono hort jocs KCS Knit&CrochetHELP lectura lomi lomi malamalama manualitats mitja música nadal nosaltres patchwork patró pedres per pensar photo projects portesifinestres projectes acabats punta de coixí quilts receptes reciclar reiki cada dia Reiki i espiritualitat sabó SAL softies sortides i vacances swaps TAJ TALEIA tarot tenyir The Simple Woman's Daybook vídeo workboxes
Arxiu
Arxiu d’agost 2019 (19) de juliol 2019 (24) de juny 2019 (26) de maig 2019 (25) d’abril 2019 (29) de març 2019 (31) de febrer 2019 (28) de gener 2019 (33) de desembre 2018 (30) de novembre 2018 (30) d’octubre 2018 (31) de setembre 2018 (30) d’agost 2018 (20) de juliol 2018 (5) de juny 2018 (7) de maig 2018 (3) d’abril 2018 (8) de març 2018 (5) de febrer 2018 (12) de gener 2018 (5) de desembre 2017 (9) de novembre 2017 (10) d’octubre 2017 (7) de setembre 2017 (10) d’agost 2017 (22) de juliol 2017 (2) de juny 2017 (2) de maig 2017 (4) d’abril 2017 (3) de març 2017 (4) de febrer 2017 (10) de gener 2017 (11) de desembre 2016 (12) de novembre 2016 (5) d’octubre 2016 (4) de setembre 2016 (2) d’agost 2016 (7) de juliol 2016 (12) de juny 2016 (7) de maig 2016 (9) d’abril 2016 (6) de març 2016 (3) de febrer 2016 (10) de gener 2016 (8) de desembre 2015 (8) de novembre 2015 (3) d’octubre 2015 (6) de setembre 2015 (10) d’agost 2015 (16) de juliol 2015 (10) de juny 2015 (7) de maig 2015 (3) d’abril 2015 (10) de març 2015 (16) de febrer 2015 (7) de gener 2015 (13) de desembre 2014 (9) de novembre 2014 (7) d’octubre 2014 (10) de setembre 2014 (10) d’agost 2014 (15) de juliol 2014 (5) de juny 2014 (9) de maig 2014 (12) d’abril 2014 (7) de març 2014 (14) de febrer 2014 (11) de gener 2014 (8) de desembre 2013 (11) de novembre 2013 (19) d’octubre 2013 (19) de setembre 2013 (23) d’agost 2013 (24) de juliol 2013 (17) de juny 2013 (20) de maig 2013 (21) d’abril 2013 (24) de març 2013 (32) de febrer 2013 (21) de gener 2013 (23) de desembre 2012 (19) de novembre 2012 (24) d’octubre 2012 (21) de setembre 2012 (22) d’agost 2012 (22) de juliol 2012 (20) de juny 2012 (21) de maig 2012 (23) d’abril 2012 (18) de març 2012 (22) de febrer 2012 (20) de gener 2012 (22) de desembre 2011 (27) de novembre 2011 (27) d’octubre 2011 (29) de setembre 2011 (21) d’agost 2011 (34) de juliol 2011 (27) de juny 2011 (31) de maig 2011 (30) d’abril 2011 (26) de març 2011 (29) de febrer 2011 (26) de gener 2011 (29) de desembre 2010 (30) de novembre 2010 (23) d’octubre 2010 (20) de setembre 2010 (26) d’agost 2010 (28) de juliol 2010 (20) de juny 2010 (14) de maig 2010 (18) d’abril 2010 (20) de març 2010 (18) de febrer 2010 (17) de gener 2010 (13) de desembre 2009 (17) de novembre 2009 (19) d’octubre 2009 (22) de setembre 2009 (19) d’agost 2009 (12) de juliol 2009 (25) de juny 2009 (22) de maig 2009 (15) d’abril 2009 (15) de març 2009 (18) de febrer 2009 (20) de gener 2009 (18) de desembre 2008 (19) de novembre 2008 (23) d’octubre 2008 (22) de setembre 2008 (19) d’agost 2008 (28) de juliol 2008 (16) de juny 2008 (11) de maig 2008 (10) d’abril 2008 (23) de març 2008 (7) de febrer 2008 (5) de gener 2008 (8) de desembre 2007 (4) de novembre 2007 (8) d’octubre 2007 (18) de setembre 2007 (9) d’agost 2007 (3) de juliol 2007 (5) de juny 2007 (7) de maig 2007 (22) d’abril 2007 (18) de març 2007 (11) de febrer 2007 (13) de gener 2007 (14) | 0.674736 | curate | {"ca": 0.84142936906756, "pt": 0.00893355667225014, "es": 0.11781127861529872, "en": 0.02233389168062535, "eo": 0.005211241392145915, "ko": 0.0016750418760469012, "fr": 0.0026056206960729574} | http://www.conloscuatro.com/2009/01/les-6-del-mat.html |
mc4_ca_20230418_9_527026 | 516 franjolins aposten per candidatures independentistes a les Eleccions Europees
30 mayo, 2019 Marcel Pena
Junts per Catalunya i Ara Repúbliques aconsegueixen el 2,17% del total de vots a la Franja de Ponent
Natxo Sorolla, sociolingüista matarranyenc, creu que aquesta part de l’electorat franjolí que va votar forces independentistes, el 2,17%, en d’altres cites, opta per votar diverses opcions progressistes d’àmbit estatal i autonòmic: ” Les quatre opcions conservadores d’Aragó han estat molt bel·ligerants contra l’independentisme. Per part del PSOE, el seu president actual ha estat igualment bel·ligerant en qüestions identitàries i territorials com els conservadors. Així que possiblement trobem aquest vot en altres opcions com CHA, Podemos i IU”.
A la Ribagorça, Junts per Catalunya i Ara Repúbliques van comptar amb el suport de 49 i 29 votants respectivament, la qual cosa representa el 2,71% i el 1,6% dels 1810 vots totals. Les xifres absolutes no són gaire altes ja que la majoria de pobles són nuclis amb poca població. En canvi, a diverses poblacions trobem percentatges destacables si els comparem amb la mitjana comarcal. A Bonansa, l’únic vot a JuntsxCat i els 6 a Ara Repúbliques fan un 13,72% dels 51 vots totals, el percentatge més alt d’aquestes dues candidatures a una població franjolina. Altres percentatges destacats són el 9,23% de Sopeira (5 vots a JuntsxCat i un a Ara Repúbliques), el 8,5% del Pont de Montanyana (3 vots a JuntsxCat i 2 a Ara Repúbliques), el 7,41% d’Areny de Noguera (7 vots a JuntsxCat i 5 a Ara Repúbliques) o el 7,38% de Montanui (9 vots a JuntsxCat i 2 a Ara Repúbliques). Altres poblacions ribagorçanes que s’apropen o superen el 5% són Estopanyà (6,82%), Monesma i Queixigar (5,26%) i Tolva (4,9%).
Per la seva part, la comarca de la Llitera mostra unes dades lleugerament inferiors a les registrades a la Ribagorça. Amb un total de 4.417 vots emesos, 94 (2,13%) van anar a parar a Junts per Catalunya, mentre que 40 (0,9%) van ser per a Ara Repúbliques. Dues poblacions destaquen especialment pels seus resultats: Valldellou i Castillonroi. A Valldellou, JuntsxCat va aconseguir 10 vots dels 60 registrats al municipi, als que cal sumar-ne un més per a Ara Repúbliques. En total, un 11,67% dels vots van ser per a les candidatures independentistes. D’altra banda, a Castillonroi JuntsxCat va treure 15 dels 205 vots al municipi, el 7,32%. Per fer-nos-en una idea millor, és només un vot menys dels comptabilitzats al Torricó (16), població que va triplicar Castillonroi en nombre de votants. A més dels 15 vots esmentats que van anar a JuntsxCat, Ara Repúbliques en va aconseguir 3 (1,46%), cosa que deixa un percentatge final del 8,78% per ambdues formacions. Cal també destacar Baells, amb 4 vots, tots per a JuntsxCat, i el 6,25%. Dels resultats a la Llitera, Natxo Sorolla destaca que és la comarca on la qüestió sociolingüística i identitària ha estat més polaritzada: “Hi ha processos de substitució més evidents, mentre que l’associacionisme primigeni va ser més bel·ligerant, fins i tot en qüestions identitàries. Possiblement aquestes dinàmiques es mantenen. A més, el contacte molt més fluït amb Catalunya (i possiblement una major desconnexió amb Saragossa) també facilita l’empoderament i la naturalitat del sector més bel·ligerant”.
Al Baix Cinca, comarca més poblada de la Franja, és on trobem un nombre absolut més gran de votants de Junts per Catalunya i Ara Repúbliques. A Fraga, amb 5.591 votants, JuntsxCat va aconseguir 67 vots (1,13%) i Ara Repúbliques, 36 (0.61). En canvi, és a Saidí i Mequinensa on trobem uns percentatges més alts. Quant a Saidí, 20 vots van ser per a la llista de Puigdemont i 3 per a la de Junqueras. En conjunt, el 2,85% dels 808 vots totals. A Mequinensa, unes xifres semblants: 20 vots per a JuntsxCat (1,64%) i 12 per a Ara Repúbliques (1,01%) dels 1219 emesos, un 2,65% del total. Més discrets van ser els resultats a Torrent i Vilella de Cinca, on JuntsxCat va aconseguir 4 i 2 vots (0,7% i 0,72%) i Ara Repúbliques 1 i 3 (0,18% i 1,09%), respectivament. El totals ens indica que dels 8467 votants del Baix Cinca, 113 van optar per JuntsxCat (1,33%) i 55, per Ara Repúbliques (0,65%).
Lleugerament inferiors són els números al Matarranya històric. Amb 8.080 vots recomptats, una xifra semblant a la del Baix Cinca, 83 van ser per a Junts per Catalunya (1,03%) i 53, per Ara Repúbliques (0,66%). Els resultats augmenten si limitem les dades a l’actual comarca del Matarranya: 64 vots per a JuntsxCat (1,36%) i 38 per a Ara Repúbliques (0,81%) d’un total de 4.693 vots. Per poblacions, sobresurten Lledó d’Algars, amb 7 vots dels 102 totals, tots per a JuntsxCat (6,86%); Arenys de Lledó, amb 5 vots per a JuntsxCat i 2 per a Ara Repúbliques dels 112 totals (6,25%); i Calaceit, amb uns destacables 20 vots per a JuntsxCat i 8 per a Ara Repúbliques, un 4,65% dels 602 totals. Calaceit recull pràcticament una tercera part dels vots de JuntsxCat al Matarranya administratiu, i una quarta part al Matarranya històric. Vall-de-roures, amb quasi el doble de votants (1147), recull 6 vots per a JuntsxCat (0,53%) i 12 per a Ara Repúbliques (1,06). Natxo Sorolla ressalta dos comportaments al Matarranya: per una banda, els pobles més propers a la frontera, on Puigdemont té més força (Arenys de Lledó, Calaceit, Lledó d’Algars, Queretes). Per l’altra, la zona interior on va guanyar Ara Repúbliques (Pena-roja, Vall-de-roures, Massalió). Sorolla ho atribueix a dos fets: l’efecte Puigdemont a l’àrea fronterera i un vot d’esquerres a l’interior.
Contrast amb el 28A
Ara Repúbliques també es va presentar el passat 28 d’abril a les eleccions al Congrés i el Senat espanyols. A la Franja i a la resta de la Comunitat Autònoma d’Aragó es va poder votar la coalició perquè Puyalón, partit independentista aragonès, en formava part. Els resultats, però, van ser molts diferents si els comparem amb els obtinguts a les Eleccions Europees del 26 de maig. Dels 26 vots aconseguits el 28A vam passar als 177 del 26M, un salt del 0,11% al 0,78%. A la Ribagorça trobem el salt percentual més alt, passant de 6 vots el 28A (0,34%), a 29 el 26M (1,6%).
Per municipis, la tònica general també és la pujada en nombre de vots a les Eleccions Europees. Alguns exemples són Bonansa (d’un vot a 6; crescuda del 9,84%), la Torre de Vilella (de cap vot a 4; un 3,77% més), Areny de Noguera (de cap vot a 5; un 3,09% més), Pena-roja (d’un vot a 6; crescuda del 2,11%) o el Campell (d’un vot a 7; crescuda del 1,58%). En nombre absolut, Fraga va passar de 5 vots a 36; Tamarit de Llitera, d’un a 16; Mequinensa, d’un a 12; Vall-de-roures, de dos a 12; i Calaceit, de no tenir-ne cap a 8. Els únics pobles on Ara Repúbliques va perdre vots respecte el 28A són la Codonyera (de 3 a 1), Isàvena i Nonasp, ambdós casos passant de dos vots a un de sol.
Natxo Sorolla atribueix la pujada de vots general a dos factors: la circumscripció única i la rellevància de les eleccions: “Tot i que les Eleccions Europees són molt rellevants políticament, molta gent les considera allunyades, i per tant, hi apareix un vot més identitari, com al Senat, i es perd el factor de vot útil que funciona en altres eleccions”.
Junts per Catalunya i Ara Repúbliques als Països Catalans
Amb l’escrutini fet a la Franja de Ponent, podem fer un recompte bastant fiable del nombre de vots aconseguits per les llistes independentistes als territoris dels Països Catalans que es troben a l’Estat espanyol, a excepció del Carxe.
Com hem dit, Catalunya va ser l’única comunitat autònoma on Junts per Catalunya (987.149 vots) va superar Ara Repúbliques (733.401), comportament que també va seguir la Franja. A les Balears, Ara Repúbliques va treure 20.530 vots pels 10.663 de JuntsxCat, mentre que al País Valencià, la coalició sobiranista va comptar amb 12.364 suports pels 6.951 de JuntsxCat. El nombre absolut de vots per a JuntsxCat i Ara Repúbliques als Països Catalans va ser d’ 1.771.574.
Amb aquestes dades, les Illes Balears i el País Valencià són la segona i tercera comunitat autònoma amb un major nombre de vots per a la llista de Puigdemont, que va aconseguir 1.005.102 dels seus vots als Països Catalans, dels 1.025.411 a tot l’Estat. Aquesta xifra representa el 98% del total.
Per part d’Ara Repúbliques, cal dir que, com a coalició, comptava amb la participació de partits d’altres nacions sense Estat, com Euskal Herria Bildu o el Bloque Nacionalista Gallego, territoris on la seva llista va ser la segona (a Euskadi) i tercera (a Navarra i Galícia) opció més votada. En el conjunt de l’Estat, Ara Repúbliques (1.257.484 vots) també va superar Junts per Catalunya (1.025.411).
Eleccions Europees, https://www.elespanol.com/resultados/elecciones/europeas/aragon/
Eleccions Estatals, https://www.lavanguardia.com/elecciones/elecciones-generales-2019/aragon/
TerritoriAra Repúbliques, Baix Cinca, Bonansa, Calaceit, Carles Puigdemont, Castillonroi, El Campell, Eleccions, Eleccions Europees, Fraga, Franja, Junqueras, Junts per Catalunya, Llitera, Matarranya, Mequinensa, Oriol Junqueras, Puigdemont, Ribagorça, Vall-de-roures
Previous Article Entrevista a Eva Bertrana, directora de la Bressola i Miquel Mayol, vicepresident i fundador
One response to “516 franjolins aposten per candidatures independentistes a les Eleccions Europees”
Pingback: 516 franjolins aposten per candidatures independentistes a les Eleccions Europees – Lo Reguer - La Franja
Entrevista a Eva Bertrana, directora de la Bressola i Miquel Mayol, vicepresident i fundador
DE MICA EN MICA: Jordi Rotllan (Casal de Nantes), Erich Fried, Ovidi Montllor
516 franjolins apost… en 516 franjolins aposten per can…
Los Draps a DE MICA… en DE MICA EN MICA: Del Matarrany… | 0.772965 | curate | {"ca": 0.9421358819862872, "es": 0.04757947226262207, "en": 0.010284645751090796} | https://loreguer.wordpress.com/2019/05/30/516-franjolins-aposten-per-candidatures-independentistes-a-les-eleccions-europees/ |
mc4_ca_20230418_15_142936 | L’Ajuntament de Martorell contracta 9 persones amb el pla d’ocupació ‘Treball als Barris’ | Web de notícies de l'Ajuntament de Martorell
Inici Economia L’Ajuntament de Martorell contracta 9 persones amb el pla d’ocupació ‘Treball als...
L’Ajuntament, a través del Centre de Promoció Econòmica, ha posat en marxa aquesta setmana un nou pla d’ocupació municipal de millora de l’espai públic. El programa Treball als barris 2015, adscrit al projecte de la Llei de Barris, donarà feina durant 6 mesos a 9 persones de Martorell en situació d’atur, no perceptores de prestació. El programa està impulsat i finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu, i gestionat per l’Ajuntament de Martorell.
Els usuaris del nou pla d’ocupació han començat a treballar aquesta setmana i, durant 6 mesos, realitzaran actuacions de millora de l’espai públic amb la urbanització dels carrers i passatges amb prioritat invertida al barri de la Vila. Els llocs de treball que s’han cobert són 6 ajudants de brigada, 1 oficial de paleta, 1 oficial de pintor i 1 ajudant de pintor.
Els contractats prestaran els seus serveis durant sis mesos, des del 15 de febrer al 14 d’agost de 2016 amb una jornada laboral de 37,5 hores setmanals, de dilluns a divendres. Tanmateix hauran de fer formació professional obligatòria en riscos laborals, igualtat, medi ambient, autoempresa i recerca de feina dins el període de contractació.
Els participants del pla d’ocupació van realitzar, aquest dilluns, el curs de prevenció de riscos laborals obligatori impartit a les instal·lacions del Centre de Promoció Econòmica Molí Fariner.
Programa “Treball als Barris”
El Pla d’Ocupació del programa “Treball als Barris”, adscrit al projecte Llei de Barris està impulsat i finançat per la Generalitat de Catalunya a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu, i gestionat per l’Ajuntament de Martorell. El programa està integrat per diferents programes gestionats per l’Ajuntament de Martorell a través del departament de Promoció Econòmica destinats a contribuir al desenvolupament econòmic i l’ocupació al barri de La Vila de Martorell.
L’objectiu d’aquest pla d’ocupació és que les persones contractades puguin adquirir o millorar determinades competències de cara a la seva inserció laboral, mitjançant la realització d’obres o serveis d’interès general i social, programats en el marc del projecte de revitalització del barri de La Vila. | 0.864782 | curate | {"ca": 0.9881293491608678, "nl": 0.011870650839132215} | https://noticies.martorell.cat/lajuntament-de-martorell-contracta-9-persones-amb-el-pla-docupacio-treball-als-barris/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_441280 | Roquet, generós de mena, ha fet un fil per felicitar l'aniversari a un altre usuari i no ha gosat dir que avui també ell fa anys Per molts anys Roquet, a vere si ens veiem ben aviat per algun concert!! Que tingues un feliç aniversari!! I per molts anys!!! !
Felicitats i estan a Catalunya ja saps que toca... Celebrar-ho amb un fish and chips. | 0.71325 | curate | {"ca": 0.9970501474926253, "fr": 0.0029498525073746312} | |
mc4_ca_20230418_15_280202 | Pedreguer anuncia la construcció del Pavelló Poliesportiu Cobert - Diari La Veu
Pedreguer anuncia la construcció del Pavelló Poliesportiu Cobert
Dijous, 8 de gener de 2015 19:30h
Es decideix aprofitar la pròrroga per dos anys més del “Pla Confiança” i la disponibilitat d’excedent de tresoreria que només es pot destinar a eixe tipus de despesa
El projecte ha estat en l’agenda de tots els grups polítics del consistori
L’Alcaldessa Dora Martí, Josep Antoni Fornés, Regidor d’Urbanisme, i Sergi Ferrús, Regidor d’Hisenda, acompanyats pel tècnic d’esports, Miquel Àngel Noguera, han anunciat aquest dijous, 8 de gener, en roda de premsa la posada en marxa per construir el projecte del pavelló cobert.
Fornés i Noguera s’han encarregat, respectivament, de fer memòria de les característiques tècniques de l’estructura esportiva (es tracta d’una primera fase que consta de pista esportiva, accés, grades per 350 persones, rampa d’accés, magatzems, urbanització parcial, vestuaris i banys; queda pendent –tot i completament funcionable- una segona fase que consta de 3 sales polivalents, més vestuaris, administració, accessos i gimnàs) i de les millores esportives i necessitats que cobrirà (pràctica esportiva sense afecció climatològica, augment de pistes polivalents, millors condicions de seguretat, confort i higiene, millors vestidors, pràctica d’activitats per adults –que ara estan duent-se a terme en instal·lacions no esportives-, com aeròbic o manteniment, possibilitat de realitzar fins a tres activitats a l’hora, possibilitat d’incorporar noves modalitats esportives, demandades en els últims temps –zumba o gimnàstica rítmica, possibilitat de practicar nous esports com el bàdminton, handbol o futbol sala, possibilitat de realitzar diferents exhibicions esportives o d’altra índole, disputa de tornejos, campionats, encontres..., presentació i cloenda de les Escoles Esportives Municipals, estalvi en lloguer de pavellons per disputar els partits que les federacions exigeixen en pavelló, possibilitat de realitzar diferents activitats socio-culturals...).
Per la seua banda, el Regidor d’Hisenda, Sergi Ferrús ha explicat els aspectes econòmics i sobretot la raó per la qual ara és el moment de portar-lo endavant i per què no s’ha fet abans.
Ha recordat que a febrer de 2009 s'aprova el Pla Especial de Recolzament a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana (Pla Confiança), al qual s'acull Pedreguer per portar a terme la Primera fase del Pavelló Poliesportiu, amb una consignació d'1.368.211,07 €. Aquest pla s'ha prorrogat dues vegades, la darrera fins el 31 de desembre de 2014.
L'última notícia sobre el pavelló de Pedreguer era que s'havia deixat sobre la taula l’adjudicació, el 25/09/2012 (“A l’haver-se quedat deserta la subhasta de les parcel·les de Les Galgues -per aconseguir liquiditat per anar pagant certificacions d’obra- i al no haver un compromís per part de la Conselleria de fer un pla de pagaments i davant la impossibilitat de complir els terminis que estableix el TR de la llei de contractes", amb el perill de veure paralitzades les obres (com s'ha vist en diferents municipis, com València o Gandia). El 27/12/2012 es prorrogava el pla confiança fins el 31/12/2014.
Què ha canviat? : el 29/12/2014 es torna a prorrogar el pla confiança fins el 31/12/2016.
Per primera vegada, Pedreguer disposa de romanent positiu que es tradueix en excedent de tresoreria: es poden anar avançant les certificacions d’obra i complir, per tant, amb els terminis de la llei de contractes.
Abans hi havia romanent, però no es traduïa en diners, perquè el pendent de cobrament era alt i s’havia d’anar fent front a les despeses del dia a dia amb el romanent. Ara el deute que té el consell amb Pedreguer és el més baix en quatre anys, i a més s’han cobrat els 414.000 € del taller ocupació.
Segons la normativa, amb eixe excedent de tresoreria només es pot fer un tipus de despesa, finançar obra subvencionada (l'altra alternativa és destinar-ho a amortitzar deute, que no té massa sentit, per tal com el municipi està fent front a aquest deute de manera còmoda i sense problemes), que hui per hui només és aquesta infraestructura esportiva.
Conflueixen moltes raons per tirar endavant el projecte:
· és l’única obra que està hui per hui subvencionada
· l’única que depèn d’un pla que potser no es prorrogue més
· es porten més de 400.000 € gastats (projectes i parcel·les)
· els quatre grups del consistori hi estan d’acord
Per tant, ara s'obrirà altra vegada el procés de contractació (aprovar plec de condicions, publicació en BOP, termini per propostes, adjudicació: en total uns 3 mesos) i el de construcció, que depèn de les ofertes de les empreses.
Ferrús ha volgut destacar que les obres acabaran amb un equip de govern diferent. "Prova", ha dit, "de que no treballem per l’afany d’inaugurar obres o aparèixer en cap placa, sinó pel poble: ara és quan conflueixen tots els factors per engegar l’obra, doncs ara és quan pensem que ha d’engegar-se… Per això, propose des d’ací a aquells que finalment inauguren aquesta obra tan desitjada que, arribada l’ocasió, es faça esment a totes les corporacions que des del 2003 hem treballat perquè es fera realitat". | 0.900891 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diarilaveu.com/espai-public/35961/pedreguer-anuncia-la-construccio-del-pavello-poliesportiu-cobert |
mc4_ca_20230418_7_463351 | Ensenyant 96 de 1.609 Propietats - PAG 8/135
Referència SHjz157
Pis - Jerez de la Frontera (santo tomas) , Superfície Construïda 54m2, 6m2, 2 Habitacions, 1 Banys.
Referència A1495
Terreny urbà - Jerez de la Frontera (torresoto) , Superfície Construïda 100m2, 106m2.
Referència SV00815
Parcel.la - Chiclana de la Frontera (Los Llanos de San Vicente) , 3854m2.
Referència vc493
Parcel.la - Chipiona (El Pinar de la Villa) , 771m2. | 0.468099 | curate | {"ca": 0.7030878859857482, "es": 0.29691211401425177} | https://www.inmodisea.com/index.php?idio=12&pag=8 |
mc4_ca_20230418_12_92126 | El marxisme revolucionari i l'emancipació de les nacions oprimides: Stalin i Trotsky
diumenge 24 de març de 2019| edició del dia
Il·lustració: Diógenes Izquierdo
En la primera part d’aquest article, fèiem un breu recorregut teòric i històric sobre l’evolució del pensament de Marx i Lenin, sobre la qüestió nacional i la relació entre l’emancipació de les nacions oprimides i l’emancipació del treball assalariat i l’explotació.
D’aquesta relació, l’experiència de la Revolució Russa és la seva expressió més avançada, exercint-se de la mà de la classe obrera en el poder, el dret d’autodeterminació per les nacions oprimides per l’imperi Rus dels Tsars de forma sense precedent en la història.
Es posava fi així a la “presó de pobles” que representava l’Estat Tsarista, on a un conglomerat de nacions molt diverses, que suposaven més de la meitat de la població de l’Imperi, se li imposava la llengua, l’administració, la cultura i la religió. Al mateix temps que molts d’aquests grups sofrien els pogroms, massius linxaments que anaven acompanyats del saqueig de béns i que eren promoguts pel propi règim.
El poder soviètic sorgit de la Revolució d’Octubre hi havia ja reconegut el dret de Finlàndia i d’Ucraïna a la separació, i tot seguit va reconèixer la independència de Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i Rússia Blanca, així com la sobirania de Polònia, Lituània, entre les més importants. Donant llibertat no només per a constituir un Estat independent sinó el Règim polític que es considerés sense ultimàtums, la qual cosa va contribuir amb el programa dels bolxevics a fer l’experiència de les masses amb les direccions nacionalistes petit burgeses i va donar com a resultat en la majoria dels casos poders soviètics que es van anar federant, a vegades primer regionalment, en un complex procés fins a la constitució de l’URSS. On els soviets, fonaments del nou Estat, i el seu procés d’unificació i federació va anar superant els seus estadis d’organització regional i fins i tot local, per a imposar-se naturalment un criteri nacional i la necessitat de federar aquestes nacions. Però al mateix temps i especialment acabada la guerra civil, es combina amb un enorme moviment autonomista-federatiu de pobles i regions. Andreu Nin detalla tot aquest complex procés i la política dels bolxevics en el seu treball “Els Moviments d’emancipació nacional”, al qual li dedica diversos capítols. [1]
Es formava així al desembre de 1922 la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Unió conformada per la República Socialista Federal Soviètica de Rússia, la República Socialista Soviètica de Transcaucàsia, la República Socialista Soviètica de Bielorússia i la República Socialista Soviètica Ucraïnesa. Una Federació de Repúbliques Socialistes lliures i iguals, on es reconeixia en tot moment el lliure dret a la separació, com a garantia que aquesta unitat era i continuaria sent lliure. En la seva declaració de formació, la qual posteriorment va passar a formar part de la Constitució Soviètica de 1924, es posicionava contra “les desigualtats nacionals, l’esclavitud colonial i el xovinisme, l’opressió de les nacionalitats…” i es proposava servir “de sòlid mur contra el capitalisme mundial” i una trinxera de la revolució internacional “en el camí de la unificació dels treballadors de tots els països en la República soviètica socialista universal.”[2]
D’aquesta manera els pobles de la Unió podien desenvolupar, l’educació i l’administració, així com les publicacions i periòdics en la seva pròpia llengua el que va tenir com a resultat un enorme desenvolupament cultural entre les diferents nacions que integraven l’URSS fins a l’inici de la dècada del trenta.
Stalin i Geòrgia
No obstant això, l’endarreriment material i cultural del qual es partia era enorme. Els problemes militars i la lluita contra la fam, que van requerir la màxima atenció, havien limitat els avanços en la construcció del nou règim soviètic. En diferents ocasions es van manifestar tendències que eren una supervivència del xovinisme rus i que Lenin i Trotsky, van combatre sense ambigüitat.
L’episodi de Geòrgia a inicis de 1922 està inscrit en aquesta situació d’enormes dificultats i va encendre totes les llums d’alarma en Lenin. Stalin, responsable de la qüestió nacional del partit i de l’Estat, havia entrat en disputa amb la direcció bolxevic georgiana a la qual acusa de “*autonomització” de la política comunista a Geòrgia. Stalin –georgià- va enviar a un dels seus “representants”, Grygory Ordjonikidze, qui emprava un mètode brutal, arribant a copejar a un dirigent comunista georgià. Lenin es va enfrontar amb ell a partir d’aquesta qüestió que considera inadmissible, se solidaritza amb la direcció comunista georgiana i denúncia a Stalin i els seus mètodes, al qual acusa de “bast esbirro rus”.
El 31 de desembre escrivia “…sobre el problema nacional he escrit ja que el plantejament abstracte del problema del nacionalisme en general no serveix per a res. (…) Per això, l’internacionalisme per part de la nació opressora, o de l’anomenada nació "gran" (encara que només sigui gran per les seves violències, només sigui gran com ho és un esbirro) no ha de reduir-se a observar la igualtat formal de les nacions, sinó també a observar una desigualtat que de part de la nació opressora, de la nació gran, compensi la desigualtat que pràcticament es produeix en la vida. Qui no hagi comprès això, no ha comprès la posició veritablement proletària enfront del problema nacional; en el fons continua mantenint el punt de vista petitburgès, i per això no pot per menys de lliscar-se a cada moment al punt de vista burgès.”
I agrega més endavant en una referència directa a Stalin:
“El georgià que menysprea aquest aspecte del problema, que llança desdenyosament acusacions de "social-nacionalisme" (quan ell mateix és no només un "social-nacional" autèntic i veritable, sinó un vast esbirro rus), aquest georgià danya, en essència, els interessos de la solidaritat proletària de classe, perquè res retarda tant el desenvolupament i la consolidació d’aquesta solidaritat com la injustícia en el terreny nacional…”
I en una altra carta sobre el mateix episodi, on rebat els arguments que Stalin i els seus col·laboradors esgrimien, assenyala el caràcter de principi del problema. Per a Lenin, en les dures condicions de guerra civil i de fam en les quals el Jove estat Obrer havia transitat els seus primers anys:
“és molt natural que la "llibertat de separar-se de la Unió", amb la qual nosaltres ens justifiquem, sigui un paper mullat incapaç de defensar als no russos de la invasió del rus genuí, xovinista, en el fons un home miserable i donat a la violència com és el típic buròcrata rus.” I fa un dur advertiment “No hi ha dubte que l’insignificant percentatge d’obrers soviètics i sovietitzats s’enfonsaria en aquest mar d’immundícia xovinista russa com la mosca en la llet.”
“Jo crec que en aquest assumpte han exercit una influència fatal les presses i els afanys administratius de Stalin, així com la seva ferotgia contra el decantat "social-nacionalisme". D’ordinari, la ferotgia sempre exerceix en política el pitjor paper.” (…) “Referent a això es planteja ja un important problema de principi: com comprendre l’internacionalisme.”
Proposa llavors “castigar exemplarment al camarada Ordjonikidze” i assenyala a Stalin i Dzerzhinski com a responsables polítics d’aquesta “campanya de veritable nacionalisme rus” [3]
Aquest episodi seria el trencament de confiança definitiu de Lenin a Stalin. Lenin assetjat per la seva malaltia proposa a Trotsky donar el que seria, sense saber-ho, la seva última batalla. La seva malaltia li ho impedirà. Tant aquestes notes redactades des de la convalescència com el que es coneixerà com el seu “testament” va ser ocultat per Stalin i els seus afins després de la seva mort.
És paradoxal que el col·laborador de Stalin que propinés el cop al dirigent comunista georgià, Ordjonikidze, posteriorment a la mort de Lenin, sigui qui presideixi la Comissió Central de Control, pensada pel mort líder revolucionari per a batallar contra els excessos burocràtics en el partit i l’Estat, fet que denunciarà Trotsky.
Degeneració de l’Estat obrer, xovinisme i russificació
L’aïllament del jove Estat obrer, producte del fracàs de la revolució alemanya, així com la seva incipient burocratització i degeneració, quedaven expressades de forma palesa en aquesta crisi i el seu posterior desenvolupament en favor de la camarilla estalinista. Respecte a la política nacional de l’Estat obrer el resultat va ser la volta a la dominació gran russa i la restauració de les pitjors opressions viscudes sota el tsarisme. En aquest aspecte, com en molts altres, les conquestes de la revolució van anar perdent terreny en favor de les velles pràctiques.
La russificació d’altres pobles, com a política de dominació de l’elit russa, característica del Tsarisme tornaven a emergir després d’haver estat combatuda pels bolxevics, tant en aspectes polítics com culturals. Ja poc i res quedava de la lletra o l’esperit del que fins i tot el mateix Stalin havia escrit en el seu treball El marxisme i la Qüestió Nacional, per encàrrec del mateix Lenin, on assenyalava que “Tenim, doncs, la igualtat nacional de drets en totes les seves formes (idioma, escoles, etc.) com a punt indispensable per a resoldre la qüestió nacional. Es precisa, per tant, una llei general de l’Estat basada en la plena democratització del país i que prohibeixi tots els privilegis nacionals sense excepció i totes les traves o limitacions posades als drets de les minories nacionals.” ”[4]
En la dècada del 30 Ucraïna va sofrir, després d’una purga interna, que els seus càrrecs de govern siguin reemplaçats per russos, així com que l’idioma rus fos imposat en l’educació i els mitjans escrits. A Polònia, Geòrgia, Armènia, l’Azerbaidjan, Lituània, i Bielorússia entre altres, s’avançarà en el mateix sentit havent-hi un clar canvi de rumb en la política de l’Estat obrer de la mà de l’ascens de Stalin en el partit i la persecució de l’oposició política.
En 1936, Stalin reforma la Constitució Soviètica. Per a Trotsky aquesta significava “la liquidació jurídica de la dictadura del proletariat”. En aquesta nova redacció a diferència de la de 1924 no hi ha referències als pobles que formen la Unió, sinó que el terme és usat en singular. La igualtat de drets de les nacionalitats de les quals es parlava formalment ja són paper mullat, mentre que la perspectiva de revolució internacional està absent. Per al vell revolucionari rus “la nova Constitució, tallada i cosida a la mesura del grup dirigent, segueix el mateix curs històric que l’abandó de la revolució mundial en favor de la Societat de Nacions, la restauració de la família burgesa, la substitució de la milícia per l’exèrcit permanent, la resurrecció dels rangs i condecoracions, i el creixement de la desigualtat. Reforçant jurídicament l’absolutisme d’una burocràcia "fora de les classes" [ja que aquestes segons la burocràcia dirigent ja estaven extintes], la nova Constitució crea les premisses polítiques per al naixement d’una nova classe posseïdora.” [5]
En 1938, el rus es va fer assignatura obligatòria en cada escola soviètica no russa i cap a finals dels anys 50 aquestes van ser en bona part reemplaçades per escoles russes. Per a 1939, a les llengües no russes se’ls van donar noves formes d’escriptura basades en l’alfabet ciríl·lic.
Les deportacions a múltiples nacionalitats i ètnies per part de Stalin, per sospites de possible col·laboració amb els alemanys en les vespres de la segona guerra Mundial, van continuar durant la contesa bèl·lica. En tot aquest període es promou un “patriotisme soviètic” cada vegada més assimilat al poble rus.
Un altre dels fets que evidencien la ruptura amb la tradició marxista-leninista i el pensament bolxevic respecte a la qüestió nacional, serà el discurs de Stalin en la recepció en honor dels comandants de l’Exèrcit Roig, pronunciat el 24 de maig de 1945 en el Kremlin, exaltant la nació russa i fent així gal·la d’aquest xovinisme denunciat tantes vegades per Lenin.
“Voldria proposar que beguem a la salut de la gent soviètica, i sobretot de la gent russa. Bec sobretot a la salut de la gent russa perquè és la més excepcional de totes les nacions que constitueixin la Unió Soviètica." [6]
Pot interessar-te: El marxisme i l’emancipació de les nacions oprimides: de Marx a Lenin
Trotsky per contra, en 1939, des del seu exili a Coyoacán on va ser assassinat per un agent de Stalin, va sostenirx en contra de l’enorme opressió burocràtica xovinista gran russa i la degeneració de l’Estat obrer la perspectiva de “la independència d’Ucraïna Soviètica i, si els bielorussos ho desitgen, per una Bielorússia Soviètica independent.” Mentre que alhora “en els sectors de Polònia ocupats per l’Exèrcit Roig, els partidaris de la IV Internacional estan jugant un paper decisiu: expropiant als terratinents i als capitalistes, repartint la terra entre els pagesos, creant soviets i comitès obrers, etc. Mentrestant, han de perseverar en la seva independència política, lluitar en les eleccions dels soviets i comitès de fàbrica perquè en el futur siguin independents de la burocràcia...” [7]
Conjugant d’aquesta manera la continuïtat del leninisme quant a la política cap a les nacionalitats oprimides, la valoració positiva del canvi de la propietat privada lligat a la imperiosa necessitat de combatre a la burocràcia estalinista.
La russificació també va aconseguir la pròpia internacional, posant per davant dels interessos del proletariat internacional i la lluita de classes, els propis interessos de la burocràcia russa del Kremlin. La política de l’estalinisme a la Internacional Comunista, a la segona revolució xinesa, així com la pròpia revolució espanyola seran tràgiques mostres d’això.
Trotsky, la qüestió nacional i la Revolució espanyola
Enfront d’aquest escenari, Trotsky va organitzar l’Oposició d’Esquerra, corrent que es va constituir com a continuïtat del bolxevisme revolucionari. En el marc d’un accelerat procés de burocratització de l’URSS i del Comintern, l’Oposició d’Esquerra va donar una dura batalla contra l’estalinisme com a forma d’enfrontar el procés contra-revolucionari que es va donar a l’interior del partit bolxevic rus i l’Estat obrer, així com en diferents processos revolucionaris d’altres països. Batalla que també va donar en el camp teòric i programàtic.
Aquest combat polític es va reflectir en relació al procés revolucionari espanyol obert a la caiguda de la Monarquia a principis de la dècada dels 30 del segle passat. Dins d’aquest, va jugar un rol important el problema de les nacionalitats oprimides, com era el cas de Catalunya. Els treballadors i els pobles de l’Estat espanyol havien d’escometre una sèrie de tasques democràtiques de primer ordre com la caiguda de la monarquia o la qüestió nacional entre d’altres.
Trotsky mai va ser equidistant, posicionant-se clarament contra “El nacionalisme espanyol” com un factor imperialista reaccionari: “… el nacionalisme català és un factor revolucionari progressista en la fase actual. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunista espanyol que no comprengui aquesta distinció (…) corre el perill de convertir-se en agent inconscient de la burgesia espanyola, i d’estar perdut per sempre per a la causa de la revolució proletària.” [8]
El fundador de l’Exèrcit Roig veia la qüestió democràtica catalana com a part del procés de “revolució proletària” contra la “burgesia espanyola”. Un comunista de qualsevol lloc de l’Estat espanyol havia de diferenciar, en primer lloc, la nació oprimida de l’opressora. El perill era “convertir-se en agent inconscient de la burgesia espanyola”. Això és l’abc del comunisme respecte de la qüestió nacional.
Les lluites nacionals solen reflectir la indignació d’un poble per defensar drets socials i laborals. Per a Trotsky, “… mentre que el "separatisme" de la burgesia catalana no és per a ella, en el seu joc amb el govern de Madrid, més que un instrument contra el poble català i espanyol, el separatisme dels obrers i dels pagesos és l’embolcall de la seva indignació social. [9]. Aquesta diferència és clau per a entendre per què un revolucionari ha de participar d’aquestes lluites. Abandonar a les masses catalanes a l’acció de les seves pròpies burgesies és un crim polític.
La clau consistia en: “separar de la seva burgesia als obrers i pagesos oprimits nacionalment (…). Els obrers defensaran fins a les seves últimes conseqüències el dret dels catalans i dels bascos a organitzar la seva vida en un Estat independent en el cas que la majoria de la població d’aquestes nacions es pronunciï per la separació completa.” [10] La lluita per desenvolupar fins al final el dret d’autodeterminació i fins a la separació, era vital perquè els treballadors i el poble facin una experiència amb la burgesia catalana.
Al mateix temps es planteja fer una àmplia propaganda per a convèncer (no imposar) als catalans i bascos que “la unitat econòmica del país, amb una àmplia autonomia de les nacionalitats, oferiria grans avantatges als obrers i pagesos des del punt de vista econòmic i cultural.” És a dir, que impulsar decididament el dret d’autodeterminació no vol dir “que els obrers avançats empenyin als catalans i als bascos a la separació.” [11] Sinó que és la forma per a guanyar-se la confiança d’ells i proposar-los una autonomia àmplia i generosa en la qual es puguin sentir còmodes.
Trotsky també alertava contra les il·lusions nacionals petit burgeses que tanquen aquests moviments: “On està el perill de les il·lusions nacionals petit burgeses? En què poden dividir al proletariat espanyol en sectors nacionals. El perill és molt seriós.” [12] Planteja el perill de balcanització de la península (Problema que aborda tant en els seus escrits de maig del 1917 “El dret de les nacions a l’autodeterminació” com en una carta al Secretariat Internacional el 13 de juliol de 1931, “La qüestió nacional a Catalunya”). La clau és que la lluita per l’autodeterminació sigui liderada pel proletariat al costat dels sectors oprimits de la població contra la burgesia espanyola i també la catalana.
En un altre text escrit un any abans el revolucionari rus expressava “No obstant això, l’avantguarda proletària fa seva la consigna de la separació de Catalunya? Si és l’expressió de la majoria de la població, sí.” [13] . És a dir que, si la minoria nacional expressa majoritàriament la voluntat de separar-se, llavors el proletari ha de recolzar-li en tal empresa, però des d’una perspectiva de lluita contra la burgesia republicana i completament independent d’ella. Això últim és important posat que els revolucionaris lluitem per la constitució de repúbliques obrera que s’agermanin amb la resta dels pobles i treballadors.
“Donant suport a tot moviment veritablement democràtic i revolucionari de les masses populars, l’avantguarda comunista duu a terme una lluita sense compromís contra la burgesia que es diu a si mateixa republicana, desemmascarant la seva perfídia, el seu doble joc i el seu caràcter reaccionari, i resistint la seva temptativa de sotmetre a la seva influència a les classes treballadores.” [14] Així s’entén que les tasques democràtiques i les socials s’han de realitzar en lluita contra la burgesia i no col·laborant amb ella com plantejava l’estalinisme.
En cas que la minoria nacional encara no s’hagi expressat, les forces revolucionàries no tenen motiu per a impulsar tal separació. Mentre es lluita per a exercir el dret d’autodeterminació, cal fer propaganda dels beneficis de romandre units ampliant l’autogovern català: “Semblant solució seria momentàniament acceptable, fins i tot per als separatistes més fervents, ja que és molt clar que, en cas de victòria de la revolució, seria immensament més fàcil que avui arribar a la lliure disposició de Catalunya, com també d’altres regions.”
No obstant això, Trotsky en 1934, en una situació revolucionària, poc abans de la insurrecció d’Astúries i com a part de conquistar un bastió defensiu de la classe treballadora a Catalunya contra l’amenaça feixista i per a preparar l’ofensiva que pogués fer avançar a la revolució espanyola, considerava necessari que les forces del moviment obrer i revolucionari sostinguessin audaçment la independència de Catalunya enfront de la reacció i el perill feixista. “Els nostres camarades” escriu Trotsky “han de fer agitació a favor de la proclamació d’una república catalana independent, i han d’exigir, per a garantir-la, l’armament immediat de tot el poble.” Per a això insistia en la necessitat de la independència política dels treballadors i la seva iniciativa, així com en la formació i armament de milícies obreres “que no només exigiran del govern el millor equipament, sinó que l’obtindran desarmant als reaccionaris i els feixistes.”[15]
El mètode de Trotsky consisteix a lligar les demandes democràtiques a la iniciativa dels treballadors en la perspectiva d’alçar-se com a líder de la nació oprimida i prendre el poder. Les tasques democràtiques com la completa separació de l’Església respecte de l’Estat, la qüestió nacional, la reforma agrària, acabar amb la monarquia, etc., estan vinculades al poder dels treballadors i el poble, com a agents reals de la resolució íntegra i efectiva d’aquelles. La burgesia no només ha deixat de costat les tasques democràtiques, sinó que fa l’impossible per limitar-les i fins i tot anul·lar-les.
La concepció sobre la qüestió nacional professada per Trotsky, estava basada en el llegat de Marx i Engels, així com de l’experiència i conclusions de la Tercera internacional i el PCUS sota la direcció de Lenin. Trotsky recuperava el mètode d’anàlisi i d’elaboració del programa democràtic en el marc d’un accelerat procés en el qual la burgesia i els seus lacais es passaven per complet al camp reaccionari. Prova d’això va ser la carnisseria de la primera Guerra Mundial i la invasió militar de la naixent URSS per part de les màximes potències imperialistes.
Representa així, un fil de continuïtat del programa, l’estratègia i la teoria revolucionària enfront de la ruptura que va significar la burocratització i degeneració de l’Estat obrer rus, l’URSS i la pròpia Internacional Comunista. Sense aquest llegat, les noves generacions de joves, de treballadors i treballadores, no podrien conèixer avui el comunisme sense les deformacions i adulteracions de l’estalinisme.
Revolució espanyola / URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) / Dret a l’autodeterminació / Autodeterminació / Estalinisme / Revolució russa / Autodeterminació de Catalunya / León Trotsky / Joseph Stalin / Internacional | 0.885391 | curate | {"ca": 0.9995564820153457, "uu": 0.00013305539539628335, "mk": 0.00013305539539628332, "sr": 0.00017740719386171109} | https://www.esquerradiari.cat/El-marxisme-revolucionari-i-l-emancipacio-de-les-nacions-oprimides-Stalin-i-Trotsky |
mc4_ca_20230418_15_392904 | Showcase Acústic de la cantant colombiana Caliah Mar al Bar Campus el dissabte 16 de gener
Comença: 16/01/2016 19:30
Showcase Acústic de la cantant colombiana Caliah Mar al Bar Campus el dissabte 16 de gener a les 19.30h.
En aquest format la cantant ens ofereix, acompanyada de la seva guitarra, versions dels seus propis temes en format acústic i donant-li, a cada un, un aire diferent, més personal, tenyint cada peça de tocs de Soul, Funky, Bossa, Reggae...
No us deixeu perdre l'experiència de veure a Caliah Mar en el seu vessant més íntim i personal.
COME AND FEED YOUR SOUL!!! !
Nit de Nadal 2015 al Bar Campus
La nit de Nadal, del dijous 24 al divendres 25 de desembre, al Bar Campus, com cada any, estarem de festa a ritme de reggae, una nit que ja ha esdevingut un clàssic, amb els sons d'arrel jamaicana com a base.
A partir de les 00.30h hi tindrem els Primatical Sound i els Reus Reggae Rockers + artistes convidats.
L'Hora Violeta, amb la col·laboració de diverses entitats, organitza un seguit d'actes a Reus amb motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere:
- Dijous 19 de novembre, 20h. al Bar Campus (Sant Llorenç 11), presentació de l'exposició "Violència estàtica" + col·loqui.
- Diumenge 22 de novembre, 11.30h. al Parc de Sant Jordi, contacontes per la igualtat (en cas de pluja es farà al Casal Despertaferro).
Presentació del vi novell 2015 del Masroig al Bar Campus de Reus el 24 de novembre
Comença: 24/11/2015 19:00
El dimarts 24 de Novembre a partir de les 19 h. vine al Bar Campus (Sant Llorenç 11, Reus) a brindar, a beure, a tastar i a passar-t’ho be amb el Vi Novell del Masroig 2015 i amb pintxos de productes del porc per picar (Copa de vi + pintxo = 2,5€). També es podran adquirir ampolles.
A més comptarem amb la presència de Folk i Ferro a partir de les 20.30h i les seves cançons de taverna.
Sessions vermut Ganxet Pintxo al Bar Campus els dissabtes 7 i 14 de novembre
Dissabte 7 de novembre, 13h. Bar Campus, sessió musical amb el senegalès afincat a Lleida Alu Spear i els Reus Reggae Rockers.
Actualment hi ha 0 usuaris i 120 convidats connectats. | 0.787786 | curate | {"ca": 0.9470167064439141, "pt": 0.011933174224343675, "en": 0.012410501193317422, "fr": 0.013842482100238664, "es": 0.014797136038186158} | http://campusreus.org/node?page=5 |
macocu_ca_20230731_6_653 | Alcanar-Les Cases
Setmana de la Mobilitat
16/09/2019
Lo nostre Ajuntament s'ha suma't a la campanya i aquesta és l'activitat que es farà: " una activitat per als alumnes de 6è de Primària de l’escola que consisteix en la visita de DOS CAMIONS de la cimentera CEMEX per tal que els alumnes puguen pujar-hi dalt i comprovar de primera mà la complexitat que suposa conduir un vehicle d’aquestes dimensions, així com la importància de fer un ús ciutadà responsable de les diferents normes de seguretat."
Des de la CUP Alcanar-les Cases creiem que aquesta activitat no té res a veure amb el projecte de mobilitat sostenible i saludable. Així, fem propostes d'activitats que ens semblem més adequades per una setmana que preten ensenyar alternatives a l'ús del vehicle privat:
Bicicletada, caminada, taller sobre manteniment i reparació de bicicletes, tallar el trànsit a alguns carrers del municipi, circuit de bicicletes al pati d'escola, activitats i jocs didàctics sobre mobilitat sostenible, mobilitat per tothom.
I potser una mesura per promoure l'ús de la bicicleta, podria ser la instal·lació de pàrquings per a bicis o augmentar els espais per circular amb bicicleta de forma segura. | 0.860584 | curate | {"ca": 0.991518235793045, "en": 0.008481764206955046} | |
mc4_ca_20230418_0_666090 | El 1500 sortí del port de Lisboa en direcció a Terranova i l'any següent s'encaminà cap a Groenlàndia encara que no va arribar al seu destí, ja que els corrents el van desviar aconseguint arribar a la península del Labrador. Des d'allà va intentar viatjar cap a les colònies lusitanes del sud però es va perdre durant la travessia. El seu germà Miguel Corte-Real el va anar a buscar i va tenir la mateixa sort.
↑ Maine Historical Society. Documentary history of the state of Maine. Bailey and Noyes, 1869, p. 166– [Consulta: 7 febrer 2011].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gaspar_Corte-Real&oldid=21343102»
Last edited on 18 juny 2019, at 21:59 | 0.566386 | curate | {"ca": 0.7049924357034796, "en": 0.16036308623298035, "de": 0.1346444780635401} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Gaspar_Corte-Real |
mc4_ca_20230418_12_325294 | Park View Residency Kodaikanal Índia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 353 allotjaments a Kodaikanal.
Chettiar Park Road, Anna Nagar, Kodaikanal, Índia, 624101 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
THAPOVAN
R T Hill View Resort
The Hamuse Hotel
Barri Anna Nagar Kodaikanal Centre Attuvampatti Kodaikanal Centre Kodaikanal Centre Kodaikanal Centre
Més informació sobre Park View Residency
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Kodaikanal, Park View Residency és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Park View Residency asseguren una estada plaentera als seus clients. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen recepció 24 hores, servei d'habitacions, transport hotel/aeroport, habitació familiar, lloguer de cotxes.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Kodaikanal, el Park View Residency és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Comentaris de Booking.com (66)Comentaris d'Agoda (1)
Worth the money, friendly staff” | 0.748369 | curate | {"ca": 0.8751763046544428, "sk": 0.005641748942172073, "en": 0.11918194640338504} | https://www.agoda.com/ca-es/park-view-residency/hotel/kodaikanal-in.html |
crawling-populars_ca_20200525_5_76740 | Una lesió al bessó va impedir el davanter bagenc Jonathan Soriano disputar, ahir, el partit d'anada de la primera eliminatòria de classificació per la Lliga de Campions. El seu equip, el Salzburg austríac, s'enfrontava ahir al Malmö suec, i el marcador va ser favorable als companys de Soriano per un bon 2 a 0, que dóna un cert marge de cara a la tornada la setmana que ve al camp del Malmö, quan s'espera que ja pugui jugar el jugador de casa nostra. Els gols van ser anotats per Andreas Ulmer al minut 51 i per Martín Hinteregger de penal al minut 89, quan el partit ja es trobava a les acaballes.
Es dóna el cas que la temporada passada, el mateix Malmö suec va ser el conjunt que va deixar fora de la màxima competició continental el Salzburg, en aquell cas en la darrera eliminatòria abans de la fase de grups, en la qual entren els principals equips.Dimarts, el conjunt que entrena el monistrolenc Joan Carrillo, el Videoton d'Hongria, no va poder passar de l'empat a un gol amb el BATE Borisov. El conjunt bielorús es va avançar en el marcador al minut 56 amb un gol d'Aleksandr Karnitskiy i va empatar pels locals Vinicius al minut 89.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. | 0.870826 | curate | {"ca": 1.0} | : /esports/2015/07/30/salzburg-soriano-lesionat-guanya-malmo/323814.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_204151 | Sou a: Inici / Transparència / Col·legi / Veterinaris i Clíniques / Llistat de veterinaris / puigredon fontanet, alba | 0.613949 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.covll.cat/el-collegi/veterinaris-i-cliniques/llistat-de-veterinaris/puigredon-fontanet-alba |
mc4_ca_20230418_1_689105 | GRUP DE SENDERS - Sortida d'hivern 2019 - La serra de Cardó - Cegracia
GRUP DE SENDERS – Sortida d’hivern 2019 – La serra de Cardó
By Senders CEG15 desembre, 2018Destacat, Senders
Data: 2 i 3 de Febrer de 2019
Primer dia: Creu de Santos
Desnivel positiu acumulat: 540 m.
Desnivell negatiu acumulat: 546 m.
Durada: 4:40 h
Visita cultural a Miravet.
De Barcelona a Balneari de Cardó, 180 km, quasi tot el recorregut per autopista (110 km), aproximadament de 3 a 3 1/2 hores.
El recorregut previst serà, del Balneari a la roca Foradada, Creu de Santos, Font de l’Oliver, Ermita de la Columna i retorn al Balneari.
A la tarda l’autocar ens portarà del Balneari de Cardó fins a Tivissa (30 km.) on es pernoctarà a l’Alberg – Càmping Tivissa (l’alberg compta amb habitacions de 8 llits amb banys comunitaris) on es pernoctarà, en règim de pensió completa.
Esmorzar a l’Alberg-Càmping Tivissa, trasllat amb autocar a Miravet (bona carretera: 21 km. ).
“L’Orde del Temple de Salomó a Miravet”. Visita guiada: Cap de la Vila, Església Vella i Castell Temple.
Retorn amb autocar a l’Alberg-Càmping Tivissa.
Dinar a l’Alberg-Càmping Tivissa.
Retorn a Barcelona, 160 km (quasi tot el recorregut per autopista) aproximadament de 2.30 a 3 hores.
Socis, si no teniu Llicència Federativa: 95 €
A causa de les obres que s’estan realitzant a l’avinguda de Príncep d’Astúries, el lloc de sortida es trasllada a Avinguda Vallcarca amb carrer Velázquez (a tocar de la Biblioteca Jaume Fuster de la Pl. Lesseps).
Sortirem amb l’autocar a 2/4 de set, i hi ha prevista la tornada entre les set i les vuit del vespre.
Fitxa_Sortida_d’hivern_-_Serra_de_Cardó
Planol_Sortida_d’hivern_-_Serra_de _Cardó | 0.756812 | curate | {"ca": 0.9248029108550637, "es": 0.05518496058217101, "de": 0.02001212856276531} | https://cegracia.cat/grup-senders-sortida-dhivern-2019-serra-cardo/ |
macocu_ca_20230731_1_110171 | Rússia, Croàcia i Islàndia són les destinacions turístiques més demanades aquest estiu
A Vilafranca han augmentat les vendes dels viatges aquest estiu.
Així ho han explicat algunes agències del municipi. Unes de les novetats d’aquest any quant a destins més sol·licitats han estat Rússia i els creuers. El director de Viatges Índic Jordi Mañé explicava que és degut a la seguretat que aporten aquest tipus de viatges.
Croàcia també ha estat una destinació turística destacada i que les agències no s’esperaven. La destinació és molt demanada tant per famílies com per parelles joves. Polònia, Romania i Bulgària també s’han demanat molt sobretot per la seva oferta econòmica. Una atracció turística innovadora d’aquest any ha estat Islàndia. Així ho explicava la directora de l’agència de viatges Over Panda Cristina Almirall.
Les destinacions turístiques clàssiques que continuen sent demanades any rere any són les capitals europees com París, Londres, Roma i Venècia. D’altra banda, ja fa un parell d’anys que els països no tant demanats han estat Egipte i Tunísia per la inseguretat que han generat els atacs terroristes.
Una de les altres destinacions turístiques força sol·licitades és Alemanya en família. Segons Almirall, combina la part dels parcs temàtics pels infants, com el de Legoland i Playmobil, i la gran oferta cultural del país pels pares.
Sembla que la situació econòmica està millorant poc a poc i que aquest any més gent ha decidit marxar de viatge i contractar-lo amb més antelació. | 0.814557 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_524718 | Apareix vandalitzada, una altra vegada, la placa de la plaça U d'Octubre
Els operaris ja han canviat la placa per una de nova | Sergi Baixas
La placa de la plaça U d'Octubre de Sant Cugat ha tornat a ser vandalitzada aquest cap de setmana. Operaris de l'Ajuntament però, ja estaven realitzant aquest mateix dilluns al matí les obres d'adequació per reposar-la per una de nova. El cost de placa és de 160 euros. No és la primera vegada. La inscripció ja ha patit dues altres trencadisses des del dia de la seva inauguració el 18 de setembre de 2018. Una jornada en la qual es va oficialitzar el canvi de nom de la plaça del Rei a Plaça U d'Octubre en commemoració a la jornada del referèndum per la independència de Catalunya. | 0.750147 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_263334 | El proper dijous 28 de setembre a les 10 del matí es celebrarà a la Sala de Plens de l’Ajuntament la segona Taula Empresarial i Industrial de Breda, un espai d’interlocució i de treball amb les empreses i l’administració per abordar els diferents reptes de l’activitat empresarial i industrial, centrada en els polígons d’activitat econòmica.
La jornada començarà amb una presentació del servei d’atenció a l’empresa industrial (SAEI). A continuació es presentaran exemples d’èxit de diverses empreses, a càrrec de representants de la unió de polígons industrials de Catalunya (UPIC). La jornada acabarà amb una posada en comú de les necessitats del sector empresarial i industrial de Breda.
La Taula Industrial i Empresarial de Breda està promoguda per l’Ajuntament de Breda i el Consell Comarcal de La Selva arran del ‘Pla de Millora de la Competitivitat’ engegat l’any 2015. L’objectiu del Pla és generar una sèrie de serveis i propostes de valor per a permetre una especialització i millora del teixit industrial sobre les bases d’un creixement econòmic sostenible, tant de la població com del territori.
Per a més informació i confirmacions d’assistència es pot enviar un correu electrònic a [email protected]. | 0.86488 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.breda.cat/2a-taula-industrial-i-empresarial-de-breda/ |
macocu_ca_20230731_2_22189 | Reunió de Representants de Claustre 22/23
La nostra cap de servei, na Carme Jaume Bosch, ens va explicar tot l’engranatge de formació oferit des de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa (PROGRAMES DE FORMACIÓ DGPICE).
En José Antonio Vega Cuesta, director del CEP de Palma, ens va explicar les Formacions en Centre, les Formacions Intercentres, els agents de la formació, la importància de la persona coordinadora i el model de pràctica reflexiva.
Finalment, varem comptar amb la presència d’una coordinadora experta: n’Enma Pinto, que ens va oferir la seva experiència i va donar valor a la figura de la coordinació.
Teniu tota la informació ens els enllaços adjunts.
PRESENTACIÓ PER PART DEL DIRECTOR DEL CEP (FeC i FiC, agents de la formació, persona coordinadora i pràctica reflexiva). | 0.799998 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_206066 | Alguns testimonis i valoracions de l'Assemblea | FaPaC - Portal comunitari AMPA
Inici › Alguns testimonis i valoracions de l'Assemblea
Alguns testimonis i valoracions de l'Assemblea
PIULAT A TWITTER:
“Excel·lent organització i millor debat. Enhorabona”.
Àngels Sendra, AMPA Escola Municipal de Música de Lleida. (Lleida, Segrià)
“Gràcies, FaPaC, per fer posible l'assemblea. Felicitats per l'organització! !”
AMPA IE Les Vinyes (Castellbisbal, Vallès Occidental)
"Feliciteu els monitors quevan cuidar i entretenir els més petits, durant l'Assemblea FaPaC. En van sortir molt contents!
Eva López, AMPA IE Les Vinyes (Castellbisbal), Vallès Occidental)
COMENTARIS RECOLLITS A L’HORA DEL DINAR I AL FINAL DE LA JORNADA
“Vull agrair a la FaPaC que aporti construcció i fomenti el debat sobre el model d’escola que volem” (…) És la meva tercera assemblea de la FaPaC. Venir a aquestes trobades m’anima i em dóna piles per afrontar el dia a dia de l’AMPA, que a vegades és molt complicat. I em referma en la convicció que les AMPA no hem de ser només unes empreses de serveis per a les famílies, i en el poder que tenim.”
Antoni, AMPA Calderón de la Barca (Nou Barris, Barcelona)
“Fer 200 km per venir a l’Assemblea de la FaPaC ha pagat la pena. Aquí escoltes, parles, aprens, t’expliques, fas intercanvi, coneixes altres experiències…Aquí no véns a votar i prou, i això està molt bé””.
Andrés Encinas, Moderador del taller sobre la LOMQCE, exmembre de la Junta General de la FaPaC i exrepresentant de l’AMPA de La Sedeta (Barri de Gràcia, Barcelona)
“El taller sobre la participació de la mainada ens ha fet qüestionar què estem fent, com i per què a la nostra AMPA i ens ha canviat la percepció del que podem ser. Hi tornarem”.
Marta. AMPA Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú (Garraf)
“M’ha encantat. Un bombardeig d’idees, d’energia. Tornem a casa amb les piles carregades i ganes de fer moltes coses. Més conscients de la nostra importància dins del sistema, i que cal que el canviem. És la primera vegada que vinc a una assemblea de la FaPaC i hi tornaré.”
Glòria. AMPA IES L’Agulla. El Catllar (Tarragonès)
“És el primer cop que venim i veiem que paga molt la pena. Tot aquest contingut, tot gratuït i a més a més, facilitats per poder venir amb els nens. Aquí hem descobert que no estem sols, i ara som molt més conscients que la FaPaC ens pot recolzar. Cal aconseguir que vinguin a aquestes trobades més persones de les AMPA (…) Fantàstica l’organització”
Francesc, AMPA IES L’Agulla, El Catllar (Tarragonès)
“És el primer cop que vinc a una assemblea de la FaPaC i aquí he vist molt clarament que la unió fa la força i que hem de treballar més en xarxa. M’ha anat molt bé conèixer altres experiències, saber com han solucionat altres AMPA els mateixos problemes que tenim nosaltres. (…) És una llàstima que no hagi pogut venir més gent de la meva AMPA per participar d’aquests tallers tan interessants”.
Fernando, AMPA Mar i Cel de Cubelles (Garraf)
“Hem vingut a aquesta assemblea perquè a la del mes de març vam sortir molt engrescades, i repetirem (…) La comunicació amb la FaPaC ha millorat i progressat molt” (…) Venir aquí paga la pena per compartir, conèixer propostes i realitats diferents. “
Mar i Jepi, AMPA Abel Ferrater, La Selva del Camp (Baix Camp)
“Està molt bé que tinguem la possibilitat de portar els nens i que estiguin tan ben atesos. Estic molt contenta d’haver vingut”.
Aran, Escola Mar Nova Premià de Mar (Maresme)
TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL DE L'ASSEMBLEA | 0.778919 | curate | {"ca": 0.8910573842120594, "pt": 0.0200990387416254, "es": 0.038741625400524324, "uk": 0.0005825808330905913, "te": 0.004369356248179435, "fr": 0.009612583745994756, "eu": 0.0052432274978153216, "en": 0.03029420332071075} | http://www.fapac.cat/Assemblea-General-3-octubre-2015-Testimonis |
cawac_ca_20200528_8_2631 | - www.rocaumbert/home.php . Roca Umbert Fàbrica de les Arts és el projecte que ha posat en marxa l'Ajuntament de Granollers que reconverteix el recinte fabril Roca Umbert, un espai de 21.000 m² al centre de la ciutat, en un centre cultural adreçat a la producció, formació i difusió de la creació artística i audiovisual.
Notícies de Portals Joves
Aquesta és la història d'una setmana en la vida d'una família que no sap dir "t'estimo". És una obra que ens recorda la infantesa, innocent, curiosa, plena de fantasies i il·lusions, i que ens fa memòria i ens evoca l'època que crèiem que érem immortals. Intèrprets: Meritxell Calvo, Salvador Miralles, Marta...
- Oficina jove del Vallès Oriental. Oficina situada a l'equipament juvenil on es realitza assessorament laboral gratuït per a joves de Granollers i la comarca del Vallès Oriental i dirigit a joves en edat de treballar fins els 35 anys. Us adjuntem enllaç de la web, blog on trobareu ofertes...
- A part de tots els links que us afegim en aquest portal jove l'Ajuntament de Granollers compta amb el Servei de Salut Publica i Consum. És un servei multidisciplinar que va adreçat a la defensa, el foment i la restauració de la salut de la població. Per dur a...
Podeu trobar en els següents links tota la informació dels equipaments, serveis i actes que ofereix la ciutat de Granollers en relació a la cultura popular de la ciutat. - www.granollers.cat/cultura. Portal on podeu trobar totes les accions culturals, festives i populars que s'organitzen a la ciutat de Granollers durnat tot l'any. - La...
- http://relatslallunaenuncove.blogspot.com o bé http://relatslallunaenuncove.blogspot.com.es/p/enviar-relats-per-seleccio.html La Lluna en un Cove · Revista de Relats en Català", és un projecte literari independent i obert a la participació de tothom. Estan buscant col·laboradors que vulguin participar enviant material per a selecció i publicació en la revista. Si t'interessa el projecte i vols participar, entra a la...
- www.granollers.cat/habitatge. Granollers Promocions S. A és l'empresa pública municipal de l'Ajuntament de Granollers dedicada a la gestió directa del servei de promoció. - www.gencat.cat/habitatge. Portal de la Generalitat de Catalunya dedicada a informar a l'usuari sobre els ajuts a l'habitatge, prestacions, cèdula d'habilitat, bloc de noticies i adquisició d'inmobles, etc. - www.compartir-habitatge.net. Portal...
En aquest apartat podeu trobar inforamció sobre joves artistes i les seves obres/accions, webs creatives, etc. - www.comicat.cat. És un blog creat per en Jordi Riera expert en còmic de Granollers en companyia d'altres experts. Aquesta iniciativa ComiCat és un bloc sobre còmics en català realitzat per un grup de blocaires amants del...
Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació.
Tancar
Informació sobre les cookies utilitzades
T’informem que en aquest lloc web es fan servir cookies amb la finalitat d’executar les comunicacions electròniques pròpies de la navegació i també amb la finalitat de prestar o habilitar els serveis o les funcionalitats que puguis demanar. Aquestes cookies :
Recorden la preferència d’idioma assenyalada.
Augmenten la seguretat de la navegació en el nostre lloc web.
Permeten que la navegació sigui més fàcil.
Fan possible reproduir continguts multimèdia.
Aquest lloc web també fa servir cookies destinades a recollir informació sobre la navegació dels usuaris al lloc, de manera totalment anònima i dissociada, amb finalitats estrictament estadístiques i de millora de la funcionalitat, l’ús de les quals ens permet:
Conèixer el nombre de visitants de grajove.cat
Comptabilitzar el nombre de visites en cada una de les diverses pàgines d’aquest web
Conèixer l’activitat al web per identificar problemes i millores en la navegació
Pots desactivar l’ús de les cookies en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del teu navegador: | 0.79984 | curate | {"en": 0.006787330316742082, "ca": 0.9595274007038713, "es": 0.01608848667672197, "no": 0.0030165912518853697, "pt": 0.004022121669180492, "nl": 0.004524886877828055, "fr": 0.006033182503770739} | http://www.grajove.cat/projectes/portals-joves/299-portals-de-cultura-popular-i-festa |
mc4_ca_20230418_5_500162 | El Pallars espera vendre 700.000 'aventures' que deixaran a la comarca uns 93 milions
Actualitzada 06/04/2017 a les 08:57
El riu Noguera Pallaresa, pioner en descensos de rius, està considerat un dels millors d’Espanya i d’Europa per al ràfting || Aquestes activitats van generar 2.000 llocs de treball la temporada passada
Les empreses d’esports d’aventura del Pallars Sobirà van presentar ahir la temporada de turisme actiu, durant la qual esperen que augmenti la contractació de serveis entre un 8 i un 10% per superar la xifra de la temporada anterior, 670.577 aventures, i arribar fins a les 700.000 comptant totes les activitats que ofereixen, que van des del senderisme fins al descens de barrancs. Si s’arriba a complir aquesta xifra, seria una de les millors temporades de la demarcació de Lleida. A la campanya d’enguany, 230 empreses oferiran les activitats als turistes, xifra superior a la de l’any anterior, quan eren
Greu una conductora al xocar contra una rotonda de l'Ll-11 i quedar atrapada
2.Segueix en directe el ple extraordinari de...
3.Cervera canviarà el nom del carrer Duc ...
6.Rovira diu que el Govern espanyol va amenaçar ...
8.Creixen les queixes dels contribuents a...
7.Una família nombrosa de Bellcaire ensenya a ...
9.Segueix en directe el ple extraordinari de...
1. Gràcies, Ernest!
2. Mestre, la professió més independentista
3. Un incendi calcina un taller a la Bordeta i...
4. La Fira de l’Oli de Juncosa arriba a la desena ...
5. Doble premi per al Guindàvols en un concurs de ...
6. Alumnes del Montsuar seran cooperants a Gàmbia
8. Black Friday i campanya de Nadal disparen el...
9. El Consell Superior de Justícia d’Andorra, amb ...
10. Nit de l’Empresariat de la Seu amb 130 p... | 0.785478 | curate | {"ca": 0.9615612063867534, "cs": 0.011235955056179775, "fr": 0.027202838557066823} | https://www.segre.com/noticies/comarques/2017/04/06/el_pallars_espera_vendre_700_000_aventures_que_deixaran_la_comarca_uns_milions_16008_1091.html |
macocu_ca_20230731_3_513779 | Asseguren que l'actuació "és urgent" i denuncien les mancances en seguretat, rapidesa i la falta d'inversions del govern espanyol | 0.650233 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_192588 | Sortim a TVE
Sortim a TVE
A l'espai "Sorteos de la ONCE" de TVE es va fer referència a la figura del gestor de proximitat.
El Gestor de proximitat és un gestor especialitzat, reconegut per la Fundació ONCE, sensibilitzat i format en la normativa aplicable al ciutadà amb discapacitat.
A TVE surten imatges de l'acte de presentació del Gestor de Proximitat al Col·legi que serveixen per donar visibilitat a la iniciativa que posiciona als gestors com a professionals especialistes en normativa aplicable al ciutadà. | 0.624638 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_101677 | Castell d’Or vol créixer al mercat nacional des de la nova seu a Vila-rodona
02/08/2021
El passat mes de setembre, l’empresa va instal·lar-se a Vila-rodona, procedent de Vilafranca del Penedès. Aquesta nova seu se situa a pocs metres de la planta productora del grup, el celler modernista de Vila-Rodona, i permet, segons Amell, unificar processos de producció i millorar aspectes organitzatius, productius i econòmics. El nou edifici de 9.500 m2 compta amb dues plantes subterrànies amb una capacitat per a 11 milions d’ampolles i 1.053 palets, així com un magatzem logístic de 1.840 m2.
Nombre * | 0.740011 | curate | {"ca": 0.9695945945945946, "en": 0.016891891891891893, "fr": 0.013513513513513514} | |
macocu_ca_20230731_7_419526 | Una altra preciosa ruta pel Priorat amb el Montsant al fons. Camins amb vinyes, masos, ermites i poblets amb olor de vi. Sortim de Escaladei i anem cap a la Cartoixa que val la pena donar una ullada. Tampoc ens perdrem una mica de visita a l'ermita de la Pietat, situada en un racó idílic amb aigua i arbres gegantins. Passem pel Camí dels Cartoixans, el mas de sant Antoni, el de Forcans i del Roger i aquí si que val la pena parar a fer unes fotos, hi destaquem les rejoles típiques catalanes amb dites populars. També hi trobem aigua.Ja anem de baixada fins el riu Montsant a tocar la carretera pel barranc de Cavaloca, molt interesant. Agafem un corriol per arribar a la Vilella Baixa i per carretera fins la Vilella Alta, on podem contemplar les cases penjades al barranc del riuet d'Escaladei. Anem pujant fins el Collet de la Creu Alta i ja de baixada fins el punt de sortida. Un itinerari preciós.M'he deixat de passar pel Pont de Cavaloca, per on diu la llegenda que hi va passar aníbal amb els seus elefants. M'he saltat el trencall sortint del Mas del Roger. Val la pena passar-hi, és un pont d'un sol ull sobre el barranc del mateix nom. Bona pedalada amics. | 0.797774 | curate | {"ca": 0.9827437446074202, "en": 0.01725625539257981} | |
mc4_ca_20230418_17_156847 | Guia de bones i males pràctiques de LinkedIn
Foto: Flickr: Ben Scholzen / (CC)
LinkedIn està d'aniversari. Fa catorze anys que va aparèixer i cinc que va arribar a Espanya.
I en comptes d'anar a menys com els passa a algunes xarxes socials amb el temps, que passen de moda, LinkedIn continua en plena forma.
Actualment és la xarxa professional més important del món. Ja supera els 500 milions d'usuaris i és present a més de 200 països. Les xifres que dona LinkedIn són espectaculars: més de 10 milions d'ofertes de treball actives, accés a més de 9 milions de companyies i més de 100.000 articles publicats cada setmana. «Una comunitat professional d'aquestes dimensions no havia existit mai abans», asseguren des de la mateixa plataforma.
Amb totes les possibilitats que posa al nostre abast LinkedIn, sabem aprofitar prou tot el seu potencial? Què és imprescindible i què hauríem d'evitar per a tenir un bon perfil a LinkedIn? L'experta Gina Aran, professora col·laboradora del màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UOC, fa deu recomanacions per a millorar el nostre perfil i treure'n més partit.
Bones pràctiques per a millorar el perfil
Tenir un perfil ben completat. No és convenient tenir el perfil de qualsevol manera. S'han de cuidar tots els detalls perquè el perfil destaqui per sobre dels altres i anar-lo actualitzant amb informació rellevant i sobretot convincent. Aran destaca la importància de «fixar-nos en totes les seccions que ofereix».
Utilitzar paraules clau o keywords relacionades amb el nostre àmbit professional, és una de les eines més utilitzades pels responsables de selecció per a trobar candidats. Els reclutadors dediquen molt poc temps a cada perfil i és important que et trobin fàcilment. Una estratègia pot ser combinar almenys el castellà i l'anglès. A més, a la descripció cal posar la professió.
Mantenir-se actius, el perfil ha de ser dinàmic: publicar-hi regularment i participar en grups afins.
Cuidar els contactes comentant, recomanant, conversant, validant, agraint o presentant-los entre ells. En definitiva, construir una bona xarxa de contactes.
Compartir informació professional rellevant i no incloure-hi informació personal ni sobre les nostres aficions. És important no confondre la nostra identitat personal amb la professional.
Males pràctiques que cal evitar
Tenir un perfil sense foto és poc adequat: és fonamental que els contactes ens puguin identificar. Ara bé, no pot ser qualsevol foto i hem de tenir present de no posar imatges en què estiguem en contextos poc formals o lúdics, ni amb la parella o la família.
Evitar enviar invitacions de contacte impersonals. És millor buscar interessos en comú amb la persona amb qui t'agradaria establir contacte per a poder enviar missatges més personalitzats.
Vendre el teu producte o servei just després que t'hagin acceptat la invitació ofereix una mala imatge.
Produir correu brossa i enviar missatges als contactes oferint qualsevol producte de manera massiva produeix l'efecte contrari del buscat: en comptes de generar l'atenció del contacte, normalment provoca que s'esborri el correu sense ni llegir-lo.
Les recomanacions d'altres contactes aporten un valor afegit al perfil, sobretot si són antics caps, però no és convenient demanar a desconeguts que et recomanin, podries vincular-te a persones amb mala reputació.
A principis d'aquest any LinkedIn va incorporar alguns canvis en el format, que fan la plataforma més semblant a una aplicació mòbil. En aquest nou disseny s'han eliminat alguns elements com l'opció de cerca avançada o la secció Alumni per a buscar antics companys d'estudis. L'extracte ara és al requadre principal i, per defecte, només es veuen dues línies del text, per la qual cosa ara són «més estratègiques», remarca Gina Aran.
En el nou format també es dona més importància a l'activitat recent, l'experiència només apareix desenvolupada, per defecte, la primera, i les aptituds ja no es veuen totes sinó que se'n destaquen només tres i de manera menys visual. A més a més, les recomanacions s'han reubicat i ja no són a sota de cada experiència sinó que van totes al final. Es veuen tant les recomanacions que fem com les que rebem, la qual cosa «promou que estiguem més actius recomanant», explica Aran.
Professora col·laboradora del màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UOC
Expert/a en: talent i selecció de persones | 0.822181 | curate | {"ca": 0.9801980198019802, "de": 0.007598434262030854, "es": 0.012203545935988947} | https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2017/105-linkedin.html |
macocu_ca_20230731_7_252323 | Cannabis Japonica Museu Hash de Marihuana i Cànem de Barcelona
12 de maig 2022 – 26 de gen. 2023
L'acte principal de la celebració del 10è aniversari del Museu Hash Marihuana & Cànem de Barcelona serà l'exposició Cannabis Japonica. Des del 12 de maig de 2022 fins al 26 de febrer de 2023, l'exposició durà al visitant a un viatge de moda a través dels vincles culturals del Japó amb la planta de cànnabis.
Una coneguda història d'aventures per a nens al Japó parla d'una tècnica... Mostra'n més
Una coneguda història d'aventures per a nens al Japó parla d'una tècnica utilitzada pels ninja per millorar les seves habilitats per saltar. L'estudiant ninja planta un lot de cànem quan comença la seva formació i s'esforça per saltar sobre les plantes cada dia. Al principi, això no suposa cap repte, però el cànem creix molt ràpid cada dia, igual que la capacitat de saltar del ninja. Al final de la temporada de creixement, el guerrer pot saltar el cànem de 3 a 4 metres d'alçada.
Reserva els tiquets
Ressenya més útil
El Museu de la Marihuana i el Cànem Hash de Barcelona està situat dins d'un palau modernista, a pocs minuts de La Rambla.
La col·lecció del Hash Marihuana & Hemp Museum de Barcelona està formada per objectes rars relacionats amb tots els aspectes de la història i la cultura del cànnabis: estampes, fotos, artefactes i molt més.
Recomanació de Tiqets | 0.79459 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_370241 | Curs SSI d'apnea Especialitat Dinàmica sense Aletes (DNF) a la Costa Brava
Gaudeix del curs d'especialitat apnea Dinàmica sense Aletes amb Freedive l'Estartit a la Costa Brava
L'especialitat SSI de dinàmica sense aletes (DNF) és un dels cursos d'apnea que comporta una de les tècniques d'apnea més acurades, i és que allò que farà que siguem eficients en la tècnica d'apnea més pura (l'única especialitat que no fa servir l'ajuda de les aletes en piscina) serà una perfecta coordinació en els moviments de braços i cames i, sobretot, entendre quins són els moments en que no ens hem de moure, sinó que hem d'aprofitar la nostra energia per fluir per l'aigua sense moure ni un múscul.
Freedive l'Estartit duem a terme els cursos d'especialitat de Dinàmica Sense Aletes (DNF) a les nostres instal·lacions de l'Estartit, Costa Brava, Girona, a menys que en el nostre calendari de cursos, publicat aquí, especifiquem una altra ubicació.
El curs consta d'una part teòrica en que s'explica el raonament de la tècnica a seguir, i dues sessions pràctiques a piscina en que un instructor experimentat d'apnea guiarà als participants fins aconseguir la tècnica perfecta.
En acabar el curs rebràs la teva certificació SSI d’apnea especialitat Dinàmica Sense Aletes (DNF).
Si vols anar més enllà i convertir-te en instructor de l'Especialitat Dinàmica Sense Aletes, a l'escola impartim també el curs per aconseguir-ho.
Curs d'especialitat DNF | 0.881389 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lassdive.com/cat/p/lassdive/activitat/lassdive-activitats/lassdive-apnea-curs-dnf.htm |
oscar-2201_ca_20230904_12_49028 | Castell-Platja d’Aro, novembre 2020 – La 7a edició de les Jornades Fotogràfiques de Castell-Platja d’Aro ha Estat tot un èxit i ha aplegat 400 inscripcions nacionals i internacionals a les 7 sessions organitzades durante a els 2 darrers caps de setmana.
El format en línia ha permès obrir els jornades més enllà de Catalunya
L’ajornament de les jornades, inicialment previstes al mes de maig i celebrades finalment a l’octubre a causa de la Covid-19, sumat a les restriccions de reunió, va fer canviar del format Híbrid al format virtual, no han passat factura a l’activitat platjarenca que organitzen anualment l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, la Biblioteca Mercè Rodoreda i l’Associació Fotogràfica Educant la Mirada. De fet, el format en línia ha permès augmentar el nom d’inscripcions, sumant als assistents de Girona i Barcelona (que ja era habitual), assistents de Madrid, País Basc, Illes Balears, Galícia, Andalusia o fins i tot Sud-Amèrica.
Des de l’Organització fan un balanç molt positiu de l’experiència, Tant per l’elevat nivell dels ponents, -entre a els quals hi havia noms com el de l’documentalista Txema Salvans, el fotògraf Oriol Miñarro o l’artista multidisciplinari Laia Abril- , com per la bona Interacció que s’a aconseguit entre els conferenciants i els assistents als tallers.
L’Associació Fotogràfica Educant La Mirada vol agraïr a la Biblioteca Mercè Rodoreda i a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro el seu compromís amb les jornades i la promoció de la cultura visual, malgrat les dificultats generades per la Covid-19 i la tendència general a cancel·lar activitats culturals, han apostat per la continuïtat de les Jornades Fotogràfiques.
Exposició educant la mirada
Fins el 29 de novembre encara és podrà visitar l’exposició “Educant la Mirada” que es va inaugurar coincidint amb els VII Jornades Fotogràfiques de Castell-Platja d’Aro i que aplega obres dels 5 Guanyadors i dels 7 finalistes de la VII Concurs Internacional de Projectes Fotogràfics “Educant la Mirada”.
La mostra vol ser un Testimoni de les inquietuds socials i culturals de cada autor i de les possibilitats narratives i estètiques de la fotografia. És pot visitar gratuïtament a l’exterior de la Masia Bas de Platja d’Aro. Podran sol·licitar el catàleg de la expo a la biblioteca Mercè Rodoreda. | 0.895284 | curate | {"ca": 1.0} | https://fotoplatjadaro.com/ca/en-jornades/exit-dinscripcions-a-les-jornades-fotografiques-2020/ |
mc4_ca_20230418_11_612479 | La consulta, l'última oportunitat d'Espanya? | Diari Maresme
La consulta, l’última oportunitat d’Espanya?
Per Firmes , a Cartes al Director 26 de Feb de 2014
Edifici del Tribunal Constitucional | Foto: Arxiu
Sempre he cregut que l’aprovació de l’Estatut de Catalunya del 2006 era una oportunitat per la configuració d’una Espanya moderna que hauria assegurat un pacte de llarga durada amb Catalunya. Malgrat la seva aprovació al Congrés de Diputats a Madrid, la posterior sentència del Tribunal Constitucional va esdevenir letal per les relacions entre Espanya i Catalunya, com s’ha evidenciat en els darrers anys. A més, paradoxalment, ha obert una porta recentralitzadora que ha acabat destruint les poques restes del pont que quedava.
A hores d’ara, des del govern central, però també des de la majoria de forces polítiques amb representació al Congrés espanyol, s’ha continuat en aquest mateix sentit aprovant una moció que s’oposa explícitament a la consulta prevista a Catalunya per al proper mes de novembre. Costa de creure que la majoria de representants polítics espanyols creguin que es poden resoldre els problemes simplement prohibint-los.
Penso que si el govern espanyol acaba fent efectiva la prohibició d’una consulta democràtica que, tot s’ha de dir, no està clar quina opció acabaria guanyant; finalment hi perdríem tots. Per aquest motiu considero que la consulta, a part de ser una oportunitat per a Catalunya com a nou Estat europeu, és per mi la darrera oportunitat per Espanya.
Ricard Nobo | 0.815016 | curate | {"ca": 0.9486666666666667, "id": 0.01, "en": 0.04133333333333333} | https://diarimaresme.com/2014/la-consulta-lultima-oportunitat-despanya/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_214541 | Al final aquest ha decidit fer un declaració que l'honora... http://www.youtube.com/watch?v=9lJqQFuGbsY&feature=player_embedded
No sé de què us estranyau, n'ALT no és un polític professional.
Defineix-me polític professional.
Un gran orador que menteix, com per exemple en Mas. | 0.588042 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_72775 | Assageu-la. Proposen que els barcelonins la ballin al balcó el diumenge 12 d'abril a les 12h del migdia. El de fora Barcelona també ho podreu fer, és clar.
Ara haikus, poemes i textos
L'Albert ens envia aquest haiku
Había una vez un jardín
con flores de muchos colores y olores
Qué formaban un precioso paisaje.
La Carol ens envia un bonic poema. Encara que ella diu que és un haiku, aquest tipus de poema s'anomena cal·lígrama, que són els poemes en què les frases donen forma a l'objecte de què es parla.
I ara un text d'allò que veu en Víctor:
Des de la finestra del menjador veig tot el Parc de la Ciutadella, amb tot els arbres, la gespa, els bancs i els camins de sorra. També hi ha l'antiga tanca de ferro forjat molt alta, que separa el nostre passeig del parc; i a continuació, la calçada per on passen els cotxes, el carril bici i els bancs. Sempre veig el cel, i aquests dies de primavera és quan tenim la vista més bonica.
Per acabar dos noms amb llengua de signes catalana
L'Albert creiem que s'ha deixat una lletra
Ok, Bernat
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
CONTACTA
BIBLIOTECA
Si voleu consultar els llibres de la nostra biblioteca,
podeu fer-ho aquí, clicant damunt el logo:
ETIQUETES
activitat d'aula Agenda 21 aquàtiques arbres monumentals art floral aula al Parc biblioteca bloc Calendari Capacitats cicles formatius concurs de contes concurs de roses noves Consell escolar cuina Curiositats curs 14-15 curs 15-16 curs 17-18 curs 2016-17 curs 2018-19 curs 2019-2020 De flor en flor dipòsits els jardins de l'escola Emocions Escoles sostenibles espai plantes esport ex-alumnes Exposicions FESTES formació garden Girona Girona temps de Flors hort infrastructures inserció jardí jornades l'escola a casa l'escola a casa la natura als jardins landart manteniment matemàtiques mercat meteorologia nota tècnica Obra externa obres i millores orientació Parc Cervantes-Barcelona Parc Plana Lledó parcel·la PFI planter Plantes i Flors ponsèties Porta 22 PQPI pràctiques i empresa preinscripció i matriculació primavera primer Professionals Programes de formació i inserció Projecte Integrat PTT recuperació aigua de pluja reg rosa Castell de Sant Foix salut Sant Feliu de Llobregat Sant Jordi segon sortides Sostenibilitat Taller de cuina tallers teatre tècniques d'hort temporal de pluja i vent tutoria Urbacet vacances vaga visites visites escolars viver xarxes socials | 0.822891 | curate | {"ca": 0.9240556660039762, "es": 0.05129224652087475, "it": 0.013518886679920477, "de": 0.003976143141153081, "en": 0.0031809145129224653, "ro": 0.003976143141153081} | http://castellsantfoix.blogspot.com/2020/04/dimecres-8-vacances.html |
Subsets and Splits