id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_33037 | L’alcalde de Clichy s’interessa pels projectes culturals de Rubí Una delegació del consistori francès visita la biblioteca i el Museu Etnogràfic Vallhonrat. https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/comunicacio/sala-de-premsa/notes/l2019alcalde-de-clichy-s2019interessa-pels https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png
L’alcalde de Clichy s’interessa pels projectes culturals de Rubí
Una delegació del consistori francès visita la biblioteca i el Museu Etnogràfic Vallhonrat.
14 octubre 2010
Una petita delegació de la localitat francesa de Clichy va visitar divendres Rubí i va mostrar el seu interès per algunes de les iniciatives culturals de la ciutat. La comitiva composada per l’alcalde de la localitat, Gilles Catoire, i el cap del seu gabinet, Julien Perez, van visitar les instal·lacions de la Biblioteca Mestre Martí Tauler i el Museu Etnogràfic Vallhonrat acompanyats pel regidor d’Identitat i Projecció exterior, Martí Pujol. Després el grup va mantenir un dinar amb l’alcaldessa, Carme García.
Els membres del ajuntament francès van aprofitar la seva presència a unes jornades celebrades a Barcelona, per fer la visita a Rubí. A Clichy s’està estudiant un projecte per fer una biblioteca i les noves instal·lacions de la de Rubí han despertat repetidament l’interès dels responsables de la localitat francesa. En aquest sentit, divendres, Catoire va poder fer una visita a l’equipament. D’altra banda, la visita al Museu Etnogràfic Vallhonrant s‘emmarca en una possible col·laboració en matèria d’obres artístiques i creadors plàstics.
Clichy és una ciutat francesa situada a prop de Paris, amb la qual Rubí està agermanada. Als darrers anys s’han desenvolupat diversos intercanvis i col·laboracions entre les dues localitats. | 1 | perfect | {"ca": 0.8954361640670133, "es": 0.10456383593298671} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_862745 | Consultes sobre la independència a Tarragona, Rubí, Gavà, la Bisbal del Penedès i a Vilallonga del Camp. En total sumen més de 200.000 catalans amb dret a vot per dir SI, NO, o en Blanc a la independència. La onada del 17 d'octubre pel què sembla és que ha passat més desapercebuda...espero que això no es tradueixi en un descens de la participació!Tarragona Decideix Mitja Tarragona sense col·legi electoral el dia de la consultaEls organitzadors hauran d'utilitzar una urna mòbil davant els preus que reclama l'ajuntament per la cessió d'espais públics Per molts ciutadans de Tarragona anar a votar el proper diumenge es pot convertir en un autèntic viacrucis. A una setmana de la celebració de la consulta sobre la independència, els organitzadors denuncien que a la meitat dels barris de la ciutat no hi haurà col·legis electorals. Nació Digital Rubí Decideix Consulta en territori comanxeEls promotors del referèndum a Rubí denuncien que en quatre dies han desaparegut totes les pancartes per animar la ciutadania a votar Celebrar una consulta sobre la independència en algun municipi de l’àrea metropolitana no és fàcil. És el cas de Rubí, on els promotors del referèndum treballen de manera incansable perquè sigui un èxit tot i el desinterès de l’ajuntament i el rebuig de part de la població. Aquest darrer cap de setmana les cinc pancartes que havia penjat la plataforma Rubí Decideix per animar els habitants a votar han desaparegut o han estat directament estripades. “Només han durant quatre dies”, lamenta el portaveu de l’entitat, Ignasi Mir. Desconeixen qui són els autors d’”aquesta bretolada perquè cap partit o col·lectiu s’ha oposat de manera vehement a la consulta”. Nació Digital
No entenc perque no es fan les consultes de cop, no que quasi cada cap de setmana n'hi hagi una en algun lloc. El caliu es va perdent ja que ja no es noticia. A mes, recordem que tot s'esta fent amb recursos unics dels ciutadans de les viles respectives, amb els mitjaans de comunicacio generals en contra i en molts casos amb ajuntaments tambe en contra. | 0.885731 | curate | {"ca": 0.9770171149144254, "es": 0.022982885085574573} | |
naciodigital_ca_20220331_0_286294 | Divendres 18 de desembre
Ripoll: Recital de poesia de Josep Picola
Ripoll: Euskal Jaia
Sant Joan de les Abadesses: Ball d'empreses
Dissabte 19 de desembre
Camprodon: Cantada de Nadal amb la coral Brins
Camprodon: Quina a favor del Club de Patinatge de Camprodon
Planoles: Trobada de joves
Ribes de Freser: Quinto pro gegants
Ripoll: Euskal Jaia
Ripoll: Nadal Rock amb Lax'n'Busto i Entregirats
Sant Joan de les Abadesses: Jovenàlia
Sant Joan de les Abadesses: Concert de nadales medievals
Setcases: Exposició de pessebres
Vallfogona de Ripollès: Tast de vins i caves amb Agustí Ensesa
Diumenge 20 de desembre
Campdevànol: Ball amb el Trio Costa Brava
Sant Joan de les Abadesses: Jovenàlia
Sant Joan de les Abadesses: Ball amb Emilio
Sant Pau de Segúries: Concert de Nadal a càrrec d'Agustí Borgunyó | 1 | perfect | {"ca": 0.8729139922978177, "eu": 0.04878048780487805, "es": 0.03337612323491656, "de": 0.044929396662387676} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/10162/agenda-cap-setmana |
mc4_ca_20230418_10_160734 | febrer | 2018 | Escola Mossèn Cinto
Protegim el model d’escola catalana
Ens adherim a les concentracions convocades per la comunitat educativa en el marc de “SomEscola” amb el lema “Protegim el model d’escola catalana”. Creim que hem de defensar el model d’escola catalana davant dels atacs que està rebent el nostre sistema d’immersió lingüística.
Seguint el protocol de nevades, tenint en compte la situació i conjuntament amb l’ajuntament hem decidit que a partir d’ara l’escola romandrà tancada.
Si hi ha canvis anirem informant.
Serveis mínims d’urgència
Avui dimecres iniciem amb serveis mínims però només en cas d’urgència, si no és estrictament necessari demanem que no porteu els alumnes a l’escola, davant la situació i la recomanació de no utilitzar vehicles hi ha poc personal.
El servei de menjador és difícil que es pugui donar.
Al llarg del matí anirem informant de la situació, esteu atents dels possibles canvis.
L’entrada serà per la Plaça Roviretes, les altres portes estaran tancades
Situació preventiva per dimecres 28 de febrer -SERVEIS MÍNIMS-
Seguint el protocol de nevades, per demà dimecres 28 hem decidit que hi haurà serveis mínims i l’escola estarà oberta. No podem garantir la normalitat de les classes i tampoc el servei de menjador i extraescolars, potser no és possible l’accès a l’escola de tot el personal, al llarg del matí anirem informant de la situació, esteu atents dels possibles canvis.
Us informem que hi haurà servei de menjador però no activitats extraescolars.
Seguint el protocol de nevades, per avui hem decidit que de moment a l’escola hi haurà serveis mínims i estarà oberta, no podem garantir la normalitat de les classes i tampoc el servei de menjador i extraescolars, no és possible l’accès a l’escola de tot el personal, al llarg del matí anirem informant de la situació, esteu atents dels possibles canvis.
Per avui l’entrada serà per la Plaça Roviretes, les altres portes estaran tancades
Ed infantil23/02/18
Avui li hem tret una altra cama a la Vella Quaresma i ella ens ha portat un missatge molt important: NO ENS BARALLEM! BUSQUEM UNA SOLUCIÓ.
P3, P4 17-18, EI, Vella Quaresma 0
Pròximament iniciarem el projecte del Portafolis de Lectura. Algunes famílies ja saben el funcionament però per altres és novetat. Us recomanem a tots consultar la informació que trobareu a l’ enllaç següent . Atès que, per aconseguir bons resultats és imprescindible que els vostres fills/es… Llegeix més»
PROJECTE DE L’HIVERN
Ed infantil21/02/18
Ja fa alguns dies que hem acabat el projecte de l’HIVERN. Aquí us deixem un recull de fotos d’algunes activitats que hem fet.
P3 17-18, EI, hivern, P3 0
C Superior21/02/18
Aquest dimarts 20 de març, els alumnes de 6è fan la visita al SI Les Margues de Calldetenes, suspesa degut a la neu, on els alumnes de 1r d’ESO els faran una xerrada informativa i visita per les instal.lacions. Després faran una activitat conjunta d’Educació física.
Cal portar esmorzar i venir còmodes!
Tutores de 6è.
6è 6è Curs 17-18 0 | 0.783648 | curate | {"ca": 0.9314420803782506, "la": 0.011144883485309016, "en": 0.04593042890915231, "es": 0.006754474839581222, "pt": 0.004728132387706856} | https://agora.xtec.cat/escmossencinto/2018/02/ |
mc4_ca_20230418_2_85382 | Danish Design Centre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Danish Design Centre (DDC)
55° 40′ 22″ N, 12° 34′ 43″ E / 55.672854°N,12.578631°E / 55.672854; 12.578631
El Danish Design Centre (DDC) és un museu de Copenhague, ubicat en un nou edifici dissenyat per l'arquitecte Henning Larsen al centre de la ciutat. [1]
El DDC vol donar a conèixer el disseny i els seus efectes econòmics entre les empreses i promocionar el disseny danès com a marca a nivell nacional i internacional.
En paraules del New York Times, el centre "va ésser concebut com un centre de referència pel disseny industrial, a la vegada que museu pel públic que inclou en els seus 900 m2 d'espai expositiu, una botiga que ven llibres i productes de disseny tant de Georg Jensen com d'altres firmes com ara Royal Copenhaguen, sales per conferències, arxius i oficines. Diverses exposicions tenen lloc simultàniament. "[2]
1 Activitat principal
3.1 Denmark by Design
3.2 Exposicions anteriors
Activitat principal[modifica]
El Danish Design Centre es va fundar el 1978 i el seu objectiu principal ha anat evolucionant al llarg dels anys. Actualment la seva missió és la difusió del coneixement sobre l'ús del disseny en relació amb processos d'innovació i el desenvolupament de negocis per tal de millorar la seva competitivitat. Per aquest motiu, les activitats dedicades a la promoció del disseny són l'element principal en el seu catàleg de serveis. A més, el DDC ofereix diferents exposicions sobre danish design i internacional cada any. Aquestes exposicions volen destacar el perfil del DDC com un centre de coneixement per al disseny i la innovació per al públic interessat en el disseny i els negocis.
En altres paraules, és el centre que concentra el coneixement professional al servei del disseny i la innovació.
L'edifici inicial estava format per dues grans seccions: una estructura de 5 pisos que comunicava amb el carrer Andersen's Boulevard i un edifici de dos pisos que comunicava amb un pati interior. Disposava de 3 sales d'exposició, 3 sales equipades per a la realització d'actes, una botiga de productes sobre disseny danès i escandinau i un cafè-restaurant.
L'abril de, es va traslladar a una de les ales del complex Fæstningens Materielgård al canal de Frederiksholms. Està previst que el 2018 es traslladi a BLOX, un complex d'edificis que està previst de construir al port de Copenhague. [3][4]
El DDC no disposa d'una col·lecció pròpia per a realitzar una exposició permanent. Les diferents exposicions temporals es troben repartides en les diferents plantes del museu i totes tenen una duració que oscil·la entre 3 mesos, 1 o bé 3 anys.
Denmark by Design[modifica]
Exposició de tres anys de durada, amb objectes que van des de 1945 fins a l'actualitat, és una mirada retrospectiva sobre com el disseny danès ha desenvolupat solucions per a les necessitats socials en diferents àmbits com ara l'individu, la casa, el lloc de treball i l'espai públic.
Aquesta mirada a la història del disseny danès també dóna als vcisitants l'oportunitat de considerar com la nova generació de dissenyadors danesos poden solucionar altres necessitats en les properes dècades.
Les altres exposicions temporals que acull el DDC sempre giren entorn del disseny com a solució a diferents problemàtiques de la nostra societat com podem veure amb les següents: Challenge Society on es planteja el fet que el disseny pugui ajudar a canviar el món, donant resposta a diferents reptes a través del concepte del Design Thinking. Challenge Waste on es planteja el disseny com a solución amb els excedents d'escombraries que fabriquem.
Exposicions anteriors[modifica]
10+Design Forecast on es presentaven les creacions del disseny danès en els últims 10 anys i examinava quines tendències tenen un gran paper en els propers anys.
El DDC disposa de diferents col·laboradors a nivel nacional i internacional:
els diferents centres de negocis i els ambaixadors del disseny
centres de disseny i d'investigació
Des del maig del 2008 acull l'organització sense ànim de lucre www.indexaward.dk, dedicada a promoure el disseny per a millorar la vida a nivell mundial i organitza el premi de disseny biannual Index que és el premi de disseny més ben retribuït de tot el món amb 500.000€.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danish Design Centre
↑ Danish Design Centre. Consulta 18 de Desembre 2008
↑ New York Times, 20 de febrer, 2000. Consulta 18 de Desembre 2008.
↑ «Bryghusprojektet bliver BLOX» (en danish). Danish Design Centre, 21-08-2015. [Consulta: 12 gener 2016].
↑ «Vision for BLOX». BLOX. [Consulta: 12 gener 2016].
LCCN: n89604741
ISNI: 0000 0001 2173 5135
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Danish_Design_Centre&oldid=21438162»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 jul 2019 a les 21:45. | 0.761551 | curate | {"ca": 0.893719806763285, "en": 0.06910312959462298, "uu": 0.000630119722747322, "uz": 0.0008401596303297626, "ro": 0.0060911573198907795, "es": 0.006511237135055661, "sv": 0.00945179584120983, "ru": 0.004200798151648814, "de": 0.00630119722747322, "sr": 0.00315059861373661} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Danish_Design_Centre |
acn_ca_20201011_0_77597 | El TJUE dirà el 3 de març si Espanya va fer bé o no l'euroordre automàtica contra Valtònyc
L'advocat general del tribunal va dir que Espanya no podia reclamar l'extradició amb un codi penal posterior als fets
ACN Brussel·les.-El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dirà el 3 de març si Espanya va fer bé o no l'euroordre automàtica contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. En la sentència, el tribunal amb seu a Luxemburg dirà si Espanya podia aplicar de manera retroactiva el codi penal a l'hora d'activar per la via ràpida una euroordre. En concret, determinarà si es pot agafar com a referència la llei penal "en el moment en què es va dictar l'ordre de detenció europea". Malgrat que la seva opinió no és vinculant, l'advocat general del TJUE va fer públiques les seves conclusions el novembre, en les quals donava a la raó a Valtònyc en considerar que Espanya no podia reclamar l'extradició del raper amb un codi penal posterior als fets. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-tjue-dira-el-3-de-marc-si-espanya-va-fer-be-o-no-l-euroordre-automatica-contra-valtonyc |
cawac_ca_20200528_6_59568 | Corpus Literari Ciutat de Barcelona
Documentació
"Tenim el vici de creure que els falangistes eren de fora"
Entrevista publicada al diari “Avui” el 16/02/2010 per Ada Castells
El terratinent i futur alcalde d’un poble d’Osona organitza la primera celebració després de la guerra. Se li casa la filla i és qüestió que tothom comenci a demostrar fins a quin punt és addicte al nou règim. Aquest és l’argument d’Els convidats, la nova novel·la d’Emili Teixidor que Columna acaba de portar a les llibreries.
Ara que es parla tant de recuperar la memòria històrica, ¿creu que aquesta també és una obligació dels escriptors?
A mi m’agrada el que ha dit el Gimferrer, que el meu llibre és un retrat del feixisme ordinari. Són petites històries cruels i de submissió de tot un poble. No són la lletra majúscula sinó que són les coses que passaven i que perduren en l’actualitat. Només cal veure el cardenal Rouco Varela dient que la crisi és deguda a un mal ús de la llibertat.
¿No s’ha fet prou net en aquest país?
Hi ha hagut una transició, un lleuger canvi, però tampoc no crec que cap país hagi fet net. Encara queden brots feixistes a Europa i això és normal que passi.
Però la literatura pot ajudar a fer que no oblidem.
La funció de la literatura és fer una lectura ingènua de la realitat, que a la gent li agradi el llibre i permetre que el lector hi pugui fer aportacions. Que pugui dir: “Jo també ho recordo”. Cal que no hi hagi deformacions estranyes dels fets. L’altre dia sentia una dona que deia que podia treballar gràcies als sogres: “Ara que les dones treballem...”, s’exclamava. Però si les dones han treballat sempre i molt més que els homes! Després la novel·la també pot tenir una lectura més històrica, buscant la precisió, o més intencionada, volent saber què he volgut dir amb això d’Els convidats, però la lectura important és la ingènua, la de qui compra el llibre per disfrutar.
I també perquè en quedi constància.
Sí, en aquest llibre sí que hi ha un impuls d’explicar una història perquè no es perdi; si no, ens oblidarem de totes aquestes dones que a partir dels nou anys anaven a treballar a la fàbrica i de tots aquests adoctrinaments de la postguerra a què va ser sotmesa la població. Són les coses que queden en la memòria de tots i ens conformen sense que ni tan sols ho sapiguem.
Una altra de les qüestions que tracta és la de les adopcions de fills de presoners. Coneixem més bé què va passar a l’Argentina que no pas què ha passat aquí.
Sí, després de la guerra estava ple d’asils i internats i s’obligava els presoners a fer treballs forçats. A poc a poc els readmetien i els capellans agafaven els presoners de jardiners per redimir-los. A tots els pobles es poden explicar històries d’aquestes i si no en queda constància ens oblidarem d’on venim.
De tota manera: aquesta no és una història de bons i dolents, sinó de vencedors i vençuts.
Tu pots estar en contra de l’Església, però hi va haver capellans admirables amb obres plenes d’humanitat. El mateix es pot dir dels falangistes que anaven de bona fe i defensaven la cultura. Jo parlo del feixisme ordinari, no pas del que s’escriu amb lletres grans. Si haguessin guanyat el Hitler i el Mussolini en lloc dels aliats ja hauríem vist què hagués passat, però aquí encara es va poder mantenir una cara amable.
No tem que se l’acusi de tou?
No, perquè al país hi va haver una resignació total i tots vam ser tractats com a súbdits del poder polític i religiós. Les petites grans imposicions eren indirectes. A les escoles, dilluns, s’havia de dir a quina missa havies anat i de quin color portava la casulla el capellà. Els mestres havien de fer un curs d’ensinistrament al Valle de los Caídos; sense això no et podies presentar a les oposicions. Era una submissió al règim que, en general, s’acceptava perquè era l’únic camí.
I continuem sotmesos?
Encara hi ha poders molt poderosos, però hi ha uns àmbits de llibertat molt importants i uns progressos culturals i materials indubtables. Si a Vic hi ha un 25% de nouvinguts vol dir que hi ha països que ho passen pitjor que aquí. Fins als 16 anys, tothom està escolaritzat i a cada ciutat mínimament important hi ha una biblioteca.
Al llibre també aprofita per fer una defensa de la lectura com a eina de progrés.
Sí. Hi havia una pervivència d’una cultura i els guanyadors es van preocupar per depurar-la. Un dels llibres amb més èxit de l’època era un volum sobre llibres bons i dolents, des del punt de vista moral, esclar. Et podien arribar a excomunicar si et llegies algun d’aquests llibres prohibits, però alhora també hi havia qui tenia la col·lecció A tot vent, d’abans de la guerra, i qui podia llegir La sonata Kreutzer o El roig i el negre i anava fent. El personatge del poeta del règim està basat en un que es feia dir Luys Santamaría, amb i grega, que va existir de veritat i feia aquest adoctrinament cultural.
Ho feia de bona fe?
Jo no el critico. A Catalunya tenim el vici de pensar que ens venien tots de fora, però per tenir aquesta mena de convidats, hi havia d’haver l’amo de la casa. Els dels quadres del Movimiento eren catalans de soca-rel i en canvi se’ns ha volgut vendre com una invasió. En una situació així fins i tot els més innocents es poden tornar delators, com a La cinta blanca, del Haneke. | 0.805307 | curate | {"ca": 0.9865513928914506, "es": 0.00941402497598463, "pt": 0.004034582132564841} | http://www.ducros.cat/corpus/index.php?command=show_news&news_id=4367 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_529918 | Doncs això. La teoria de quant pitjor, millor, té un risc: que t'ho jugues tot. I que si perds, ho perds tot. És a dir, em fa por que no passi com ha passat a les darreres eleccions: que pensàvem que amb tot el que ha fet Espanya la immensa majoria de catalans ja serien independentistes, perquè no pot ser ja de cap altra manera. I hem vist que no, que si fa no fa som els mateixos nacionalistes de sempre que ho tenim més clar, però també una massa de gent que tot el que ens han fet ja els hi està bé i segurament fins i tot ells voldrien més. La meva pregunta és: realment creieu que suspenent-nos l'autonomia guanyaríem independentistes? O els que ja no ho són ja els hi està bé i si es carreguen l'autonomia els hi és completament igual? No serà que no s'atreveixen a dir-ho perquè saben que està mal vist? I les àvies, si enlloc d'aguantar com fins ara es deixessin de romanços i diguessin que "les aigües han de tornar al seu llit"?
eeeee repe. | 0.72485 | curate | {"ca": 0.9575821845174973, "gl": 0.030752916224814422, "la": 0.01166489925768823} | |
macocu_ca_20230731_7_519885 | Comunicat sobre l'actuació de la professió infermera en l'àmbit dermoestètic
El Consejo General de Enfermería ha fet públic el seu posicionament sobre l'actuació de la professió infermeria en l'àmbit de les cures corpoestètiques, en resposta a les darreres sentències relacionades amb la Resolució 19/2017 del CGE, per la qual es regulen determinats aspectes de l'exercici professional infermer en l'àmbit de les cures corpoestètiques i de la prevenció de l'envelliment per a la salut i que a provocat una campanya de desprestigi i atac contra les infermeres i els infermers en altres àmbits com són la nutrició i la dietètica. | 0.768885 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_764324 | Els calçots invaeixen la Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses - Ripollès Digital
Els calçots invaeixen la Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses
Diumenge, 16 de març de 2014 a les 17:15h
Sant Joan de les Abadesses es va embrutir les mans dissabte al migdia a la Calçotada popular que organitzen l’Associació de Veïns de la Vila Vella del poble. 120 persones es van reunir al Parc de la Muralla, on aquesta vegada es va traslladar la festa per primer any. El secretari de l'Associació de Veïns va explicar que el trasllat de la Plaça Major a aquesta nova plaça és per donar-li vida, ja que fa poc temps que està acabada.
El dinar valia 14 euros i incloïa el plat estrella del dia, els calçots, de segon: llangonisseta, llom i cansalada, els postres, i el pitet per no tacar-se amb la salsa dels calçots. La festa va reunir joves i grans del poble que sempre són molt participatius en les activitats que organitza l’Associació de veïns. Des de l'organització es van mostrar molt satisfets per la resposta de la gent, i van assegurar que sempre és així al llarg de l'any i en cada acte que organitzen. L'Associació de Veïns de la Vila Vella organitza cada any una botifarrada, la calçotada, la revetlla de Sant Joan i també la Taverna Medieval del Mercat del Comte Arnau.
Aquest any, tot i fer el dinar per 120 persones, han comptat amb menys gent que l'any passat, que van arribar a ser uns 170 santjoanins. Aquesta vegada, però ha estat una decisió de l'organització ja que ara fa un any la situació se'ls va descontrolar una mica i han preferit acotar-ho als 120 comensals.
La festa es va allargar fins a la tarda amb el concert dels ripollesos The Pardos Cats que va estar obert a tothom. | 0.857637 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ripollesdigital.cat/noticia/63382/els-calcots-invaeixen-la-vila-vella-de-sant-joan-de-les-abadesses |
mc4_ca_20230418_15_311330 | El millor ritme per arrencar el cap de setmana el trobaràs a La Casa Elizalde - La Casa Elizalde El millor ritme per arrencar el cap de setmana el trobaràs a La Casa Elizalde - La Casa Elizalde ajuntament.barcelona.cat
Blog El millor ritme per arrencar el cap de setmana el trobaràs a La Casa Elizalde
Comença una nova edició del cicle Veus en femení
A La Casa Elizalde sabem com donar la benvinguda al cap de setmana. Els divendres al vespre els dediquem a veus femenines amb molt de caràcter. Aquest hivern arrenca una nova edició del cicle Veus en femení, que us convida a descobrir nous talents o escoltar artistes ja consolidades en el panorama musical de Barcelona.
Encetaran el cicle el 10 de febrer tres dones amb empenta, talent i una sòlida trajectòria. Es tracta del grup Wom, que presenta una proposta compacta, atrevida, sensible i atractiva en tots els sentits, en el qual conflueixen diferents estils com el jazz, la bossa nova, el soul o el pop a través d’arranjaments propis.
L’artista Namina presentarà el 24 de febrer el seu segon disc, Ígnia, el qual, concebut com un tot indissociable, narra la història d’un canvi vital a través de deu peces vertebrades en un eix: els elements. Ens espera un concert catàrtic i visceral, com la seva música, que navega entre el xiuxiueig a cau d’orella i el crit.
Eva Verde, una de les promeses més joves del jazz modern a Barcelona, arriba a La Casa Elizalde el 10 de març acompanyada per dos músics d’un prestigi i una experiència enormes: Publio Delgado, guitarrista i compositor i Guillermo Prats, contrabaixista i productor musical. Groovin’ High! és un espectacle que inclou clàssics del jazz i del pop, i fins i tot temes originals del grup inclosos en el que està a punt de ser el seu primer disc.
Natural de Zimbabwe, Anita Zengeza, va arribar ja fa anys a Barcelona perseguint el somni de ser cantant i compositora. El 17 de març gaudirem en directe de la seva música que beu d’un munt d’estils i té com a denominador comú la multiculturalitat, els seus orígens africans, la qualitat i l’elegància.
Comença amb força el cap de setmana a La Casa Elizalde a ritme de jazz, pop, folk i rock, grans veus i talent en femení.
Escolta la llista musical de Veus en femení | 0.858458 | curate | {"ca": 0.9936737460460913, "de": 0.006326253953908722} | https://www.casaelizalde.com/millor-ritme-arrencar-cap-setmana-trobaras-casa-elizalde/ |
macocu_ca_20230731_4_588212 | Intensiu de dues hores sobre funcions de Google Maps més enllà de mirar el mapa: com anar d'un lloc a l'altre, com visitar virtualment un lloc, mesurar distàncies o compartir mapes personalitzats. Es recomana tenir accés a un compte de correu electrònic Gmail. | 0.720767 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_263388 | Espanya es buida4.200 municipis poden desaparèixer per falta de població4.200 municipis d'Espanya poden desaparèixer per falta de població, segons un estudi. El 60% té menys d'1.000 habitants, ocupa el 40% de la superfície del país però amb prou feines concentra el 3% de població. Els espais amb pitjor futur es troben especialment a Castella-Lleó i Castella-la Manxa, Teruel i La Rioja.Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB (CED-UAB) alerta del greu problema demogràfic que afecta a 4.200 municipis d'Espanya per falta de població. Identifica 1.840 municipis com a espais rurals en risc de despoblació irreversible.Els espais amb pitjor futur es troben especialment a Castella-Lleó i Castella-la Manxa, Teruel i La Rioja. Els de major resiliència demogràfica estan a la Vall de l'Ebre, al sud de la línia que uneix Càceres amb Toledo, a la muntanya pirinenca i a les regions mediterrànies.L'envelliment, la falta de dones i una immigració de pas no permeten recuperar la pèrdua de població que afecta a aquests municipis des de mitjan segle XX.“En els últims anys les causes demogràfiques de la despoblació rural han canviat significativament. L'emigració ha perdut manxa i han cobrat més importància les pèrdues de població per una natalitat molt baixa i una major mortalitat per envelliment, però l'escenari s'ha agreujat i presenta ja un seriós problema de sostenibilitat demogràfica”, explica Joaquín Recaño, professor del Departament de Geografia de la UAB i investigador del CED.“Una vegada que els efectes de la crisi econòmica han diluït la il·lusió de la immigració com a panacea per resoldre-ho, la crua realitat ens ofereix un espai que es debat entre la necessitat d'una transformació radical i el risc d'extinció” afegeix.El 60% dels municipis espanyols té menys d'1.000 habitants, ocupa el 40% de la superfície del país però amb prou feines concentra el 3% de població. L'autor de l'estudi els ha analitzat per estudiar els factors que dibuixen el panorama demogràfic actual. En total ha identificat 4.925 municipis, caracteritzats per una gran heterogeneïtat.L'envelliment, l'emigració i la proximitat a espais més poblats han marcat, per aquest ordre, les diferències demogràfiques entre ells. Els de el sud d'Espanya i els confrontants a la costa mediterrània i a l'atlàntica gaudeixen d'estabilitat demogràfica.Suposen un 15% del total de la mostra -725- i van augmentar la seva població entre 1981 i 2016. Per contra, els gairebé 4.200 restants, situats al centre i nord del país, han vist reduïda la seva població des de principis de la dècada dels vuitanta del segle passat.Desigual impacteUna anàlisi més detallada dels gairebé 5.000 municipis mostra el desigual impacte de l'envelliment, la desnatalidad -mancada de naixements- i l'escassetat de dones en els trams centrals de la seva piràmide demogràfica, la qual cosa permet establir tres tipologies ben diferenciades:- Espais rurals de resiliència demogràfica: 1.463 municipis. Localitzats en la perifèria de la Meseta, de major grandària, majors densitats i menor impacte de l'emigració. Amb una certa estabilitat demogràfica.- Espais rurals d'emigració: 1.622 municipis. Situats en una altitud elevada, amb 175 habitants de mitjana, pèrdua de població, nombre important de residents masculins, relatiu envelliment i alt impacte de l'emigració.- Espais rurals en risc de despoblació irreversible: 1.840 municipis que poden arribar fins i tot a l'extinció demogràfica. Mitjana de 110 habitants, màxima altitud, molt baixa densitat, sever envelliment i molt elevada emigració femenina.L'Espanya buida“L'anàlisi de les estructures demogràfiques d'aquests espais ens mostren dades molt contundents del problema que afecta als municipis de l'Espanya buida i condicionen el seu futur. En els dos últims grups estudiats, la seva supervivència està en joc”, assenyala Joaquín Recaño.“Els que estan en risc de despoblació irreversible són els que tenen les taxes de natalitat més baixes, les més altes de mortalitat, una major emigració neta i la menor atracció de la immigració exterior”, afegeix.Els municipis amb pitjors perspectives de futur –segon i tercer tipus d'espais rurals- es localitzen a les àrees circumdants de Madrid. Especialment Castella-Lleó, amb totes les seves províncies implicades en major o menor grau i Castella-la Manxa, amb una situació d'insostenibilitat demogràfica en els municipis més petits de Guadalajara i Conca. També destaquen Aragó, amb especial protagonisme de Terol i, finalment, La Rioja.Per contra, els que presenten una major resiliència demogràfica es troben a les províncies del Valle de l'Ebre, l'espai al sud que uneix Càceres i Toledo, la muntanya pirinenca i les regions mediterrànies.“Astúries i Galícia no han pogut ser estudiats perquè les dades agregades municipals no permeten constatar la veritable dimensió dels problemes demogràfics de les seves zones rurals caracteritzades per un poblament dispers”, aclareix l'investigador.El miratge de la immigracióEl fenomen de la immigració estrangera sorgit en els anys de bonança econòmica ha passat de puntetes per la majoria de les àrees rurals espanyoles. El conjunt dels municipis analitzats ha captat només l'1,85% dels immigrants, un valor fins i tot menor del pes que representa la seva població a Espanya (3,1%).“El seu comportament ha generat un miratge demogràfic i les dades analitzades ens indiquen que molts dels quals van arribar als municipis amb més problemes demogràfics han tornat a anar-se, probablement en experimentar els mateixos factors que expulsen a la població autòctona”, assenyala Joaquín Recaño.Les perspectives de futur dels municipis estudiats varien segons les àrees geogràfiques. En algunes zones, la seva capacitat per adaptar-se i superar les dificultats va lligada a activitats econòmiques relacionades amb el turisme rural, les segones residències o els recursos lligats al territori i, en menor mesura, al manteniment d'uns mínims de població.Però la major part no poden retenir als habitants més joves, especialment a les dones, i no són especialment atractius per als potencials immigrants.“Aquest grup de població és l'únic que pot redreçar la maltrecha situació demogràfica actual de la població rural, la clau de la seva supervivència”, indica l'investigador, “però no s'entrelluquen canvis en aquesta adreça si no es potencia la inversió pública que fomenti el seu establiment i arrelament al territori”.“Buscar solucions al problema passa per tenir en compte l'heterogeneïtat dels municipis, avaluar ràpidament els factors que expliquen aquesta varietat i identificar aspectes que afavoreixin la seva supervivència demogràfica i econòmica”, conclou.TD 21
Algú sap per què les dones tenen taxes d'emigració de zones rurals cap a zones urbanes més altes que els homes? Em sembla molt curiós i no aconsegueixo entendre-ho
No vull ni pensar-ho Aparta Satanàs del meu cap, amb aqueixos pensaments
xD | 0.869652 | curate | {"ca": 0.9997101449275362, "sv": 0.0002898550724637681} | |
mc4_ca_20230418_12_146886 | Blog de Ferran Alexandri: Sota el gel d'Andorra
Diving Andorra Submarinisme hivernal d'alta muntanya a Vallnord | 0.579441 | curate | {"ca": 1.0} | http://ferranalexandri.blogspot.com/2011/03/sota-el-gel-dandorra.html |
macocu_ca_20230731_2_90564 | Preveient que aquest estiu la plaga de l'escarbat de l'om seria virulenta a tot el territori, l'Ajuntament va decidir iniciar la passada tardor els controls de la galeruca, com també es coneix aquest insecte. Per a fer-ho, es van contractar els serveis d'una especialista en el control d'aquesta plaga que treballa a diversos municipis de la comarca, que ha permès disposar d'una visió molt àmplia de com anava evolucionant l'arribada de l'escarabat de l'om al territori.
Des d'un inici es van realitzar tasques d'inspecció amb l'objectiu de detectar de manera prematura l'aparició de la primera generació de la plaga i això va permetre iniciar les intervencions durant el primer punt del cicle evolutiu de la plaga en els punts estratègics més sensibles d'arreu de la ciutat, tenint en compte la localització dels arbres i les condicions meteorològiques de cada moment.
Aquesta tasca ha permès combatre la plaga des de la primera generació i frenar així la seva expansió. En aquests moments, la plaga de la galeruca està més controlada que l'estiu passat. A cavall entre la primera i la segona generació de l'escarabat, a dia d'avui els oms no presenten presència de larves i en alguns casos s'han detectat reductes d'adults (una presència mitjana d'entre el 5% i el 20% dins del fullatge l'arbre).
Com en qualsevol plaga, la seva gestió i tractament queda regulat per a la normativa europea sobre l'ús sostenible dels productes fitosanitaris (essent la transposició de la directiva europea a l'ordenament espanyol el Real Decret 1311/2012). Aquesta normativa, per tal de vetllar per la salut de les persones i també evitar l'extermini d'altres insectes que són beneficiosos, restringeix al màxim possible la utilització de productes de síntesi química per combatre aquests tipus de plaga en parcs i jardins urbans.
Per aquest motiu, l'Ajuntament ha realitzat diversos tractaments alternatius des d'inicis d'any com el reg amb aigua a pressió, una mesura que per acció mecànica debilita a l'insecte dificultant-li el seu cicle de desenvolupament i s'ha aplicat un adob foliar per millorar les condicions de l'arbre i per tant de resposta d'aquest davant la plaga. Paral·lelament, s'han fet tractaments d'endoteràpies (consistents a injectar l'insecticida al tronc de l'arbre), que han estat molt efectius i han reduït notablement el desenvolupament de la plaga i, de manera puntual, s'ha fet un tractament químic polvoritzat en horari nocturn en les zones més afectades per la presència de l'insecte.
Gràcies a aquesta tasca preventiva, les postes que s'han observat actualment estan seques i sense larves, per tant, acabaran morint i no donaran lloc a una nova generació de l'insecte. Cal tenir present que els tractaments químics autoritzats per la normativa europea no tenen gaire eficàcia en l'escarbat adult, que és més resistents, però sí que permet acabar amb les larves. Per tal de mantenir la situació estable, l'Ajuntament realitza controls setmanals i en funció de les observacions i l'evolució de la plaga, actua en conseqüència.
Paral·lelament a aquestes actuacions immediates per combatre la plaga, l'Ajuntament també està desenvolupant una estratègia a llarg termini per millorar la biodiversitat a la ciutat i evitar en major mesura les plagues. Des de fa anys, s'executa una tala selectiva d'exemplars envellits d'arbres o amb problemes estructurals, que es fa anualment. També s'estan substituint exemplars d'om, per d'altres espècies que són més resistents a les plagues i s'adapten bé al clima mediterrani i a les condicions de la ciutat.
L'ús de mosquiteres protegeix les llars dels insectes
Des de fa molts anys, l'Ajuntament insisteix en el fet que cada llar es protegeixi també de l'entrada d'insectes. El canvi climàtic està fent aparèixer a Europa plagues, no totes associades a la vegetació, fins ara mai vistes al territori, pel que és recomanable instal·lar mosquiteres en les obertures dels habitatges per a millorar la qualitat de vida i evitar la presència d'insectes als interiors. | 0.883838 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_871392 | Arrimadas va fins a Waterloo per dir a Puigdemont que "la República no existeix"En el seu primer acte polític després d'anunciar la seva candidatura al Congrés, Arrimadas ha assegurat que "hi ha milions de ciutadans espanyols sotmesos al separatisme"Redacció 24/02/2019 - 11.24Actualitzat 24/02/2019 - 12.40 Inés Arrimadas de Ciutadans, acompanyada per membres del seu grup parlamentari, han anat fins a Waterloo, a la Casa de la República, on viu Carles Puigdemont, per reivindicar que "la República no existeix".La líder de Ciutadans ha explicat que ells fan el que no fa el govern espanyol i que no permetran que "un fugat de la justícia" parli en nom dels catalans:"El govern d'Espanya ha tractat Torra i, per tant, també Puigdemont com si fossin els caps d'Estat d'un país independent. I venim aquí a dir al separatisme i al govern espanyol que la República no existeix. I no permetrem que un senyor fugat de la justícia parli en nom de tots els catalans.En una declaració que ha durat uns 10 minuts, la número dos d'Albert Rivera ha reclamat al separatisme que deixi d'obrir "xiringuitos pel món i obri el Parlament". Arrimadas ha explicat que volen ser la veu dels catalans constitucionalistes silenciats:"Ciutadans fa el que el govern d'Espanya no fa, que és representar milions de catalans constitucionalistes que a Catalunya estan absolutament silenciats. La veu dels catalans constitucionalistes ha de sortir a través nostre." Puigdemont la va convidar a parlar amb ell, però va alertar que "si hi va per fer un xou mediàtic com el d'Amer, no el trobarà".Arrimadas ja ha dit que no tenia cap intenció de trobar-se amb l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont. Aquest matí ha explicat que ells no parlen amb fugats de la justícia:" Si tingués una mínima dignitat estaria avui donant la cara a Espanya davant dels tribunals per totes les malifetes que ha fet i sobretot per haver trencat la convivència a Catalunya. "En relació a la casa de Waterloo, la líder de Ciutadans ha criticat que "es pagui amb diner públic":"Aquesta casa a l'imaginari del separatisme és la seu d'una República independent i això és una fal·làcia, una mentida. I a més, aquesta propaganda separatista s'està pagant amb diner públic. I amb diner públic s'està ajudant que fugats de la justícia tinguin una 'vidorra' per Europa".Després d'anunciar que serà la candidata de Ciutadans per Barcelona a les eleccions generals del 28 d'abril, Arrimadas ha assegurat que continua sent la cap de l'oposició a Catalunya i que defensarà des del govern d'Espanya la veu dels catalans constitucionalistes:" Hi ha milions de ciutadans espanyols sotmesos a un separatisme que tanca el Parlament quan vol, que viola els drets dels catalans de manera recurrent en qüestions d'educació i als mitjans de comunicació. I tenim un separatisme que pren el carrer de manera violenta quan vol amb un president de la Generalitat que anima els violents. "Quan Ciutadans ha marxat de l'acte a Waterloo, la porta de la Casa de la República s'ha vist entreoberta.
Bon viatge a Waterloo!!! (Vigila no passis de llarg i vagis a petar a Amsterdam ...allà, estaries com a casa i a més a més tindries tots els teus drets laborals respectats! )— TONI ALBÀ ||*|| Pol) 23 de febrer de 2019
Això crec que sobrava...
recordem com va retornar na Arrimadas el suport de l'Anna Gabriel després que patís una "agressió"?? Que va fer i dir quan van atacar l'Anna? C's són deixalles deshumanitzadores, l'Albà que digui el que li sembli, tot el meu suport contra la barjaula feixistaArrimadas, sobre les amenaces a Anna Gabriel: «I què esperava?»https://www.naciodigital.cat/noticia/138199/arrimadas/sobre/amenaces/anna/gabriel/esperava
És una provocadora, no té cap altre pla que organitzar saraus per tal de causar exabruptes des del nostre cantó i deixar-nos com una colla d'assassins sectaris que s'amaguen rere d'un ordinador o mòbil, tot és ben orquestrat. Per això -també- dic que no calia.
Al meu parer és un tema per a tractar amb més profunditat però d'entrada això de que "si diem A o B ens diran que som uns nazis o uns assassins" em sembla que es entrar de ple en l'estratègia de l'enemic. Per ells tot això és una guerra de propaganda, una guerra absolutament desigual on ells tenen tots els avantatges, tots, fins i tots els mes banals tipus ciutadà europeu que va a "espanya" de vacances i per tant entrar en una guerra de propaganda amb ells em sembla estúpid i contraproduent. Na Arrimadas ha dit de TOT a un munt de gent, sempre amb tota la impunitat del món, ha fet tot el mal que ha pogut i no l'ha aturat el fet que poguessin destrossar la vida d'algú altre mentre aquest fós independentista, n'ha fet tantes que la majoría de la gent no se'n recorda i ara ens hem de ficar les mans al cap per que un HUMORISTA li ha dit puta?? A veure, si fós al parlament per part d'algun polític indepe o processista encara diria alguna cosa (tot i estar-hi d'acord) però un humorista? Ara censurarem els humoristes que diuen coses que no no agraden a molta gent? Es pot fer humor sobre en carrero blanco i no sobre na Arrimadas? El que diguin els de C's ens la tindría que suar molt per que si no és per una cosa la diran per una altra i si cal s'ho inventaràn, no cal donar-los munició, tant se val si els n'hi donem o no, ells ho faràn servir de totes maneres. Així que tant per tant, DPM en Toni Albà | 0.883589 | curate | {"ca": 0.9877957191137815, "es": 0.012204280886218551} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_810975 | Si alguna cosa positiva pot deixar-nos com a herència el covid-19 és que potser assistirem a la fi de la globalització i de la immigració massiva, però permeteu-me que expressi els meus dubtes sobre el darrer assumpte: ara mateix estem veient com el "Gobierno" de Ñ i el "nostrat" pretenen que "migrants" sense regularitzar vagin a collir fruita als camps al costat d'aturats autòctons.Significarà la crisi econòmica que seguirà al covid-19 la fi de la immigració massiva o el capitalisme neoliberal encara n'importarà més per a explotar-los a ells i als treballadors oriünds tot empitjorant les seves condicions laborals i duent-los a una competició amb els forans?S'admeten apostes.
No, només serà una treva temporal. | 0.790894 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_81136 | La Fundació Banc dels Aliments qualifica d'èxit aquesta recollida de menjar 15/11/10 02:00
Els organitzadors de la Fundació Banc dels Aliments van mostrar ahir la seva satisfacció per haver assolit la fita de recollir aquest cap de setmana prop de 400 tones d'aliments a Catalunya. “Ha estat un èxit tan gran que no donàvem l'abast. Hem hagut de deixar mercaderies als súpers i dilluns i dimarts les recollirem”, va declarar ahir Ana Sancho, directora de la fundació a Barcelona, que va afegir:“Hi ha hagut una bona acollida tant dels ciutadans com de les empreses, que han fet donacions extraordinàries”.
Des de divendres, més de 3.500 voluntaris han estat presents en uns 300 mercats i supermercats del país per recollir donacions en el que s'anomena el Gran recapte d'aliments. Arròs, pasta, oli i llet és el que demanaven els voluntaris als compradors i usuaris, que van deixar més d'una prestatgeria buida en un centre comercial del barri de Sants. Amb les tones aplegades, gairebé es duplica les donacions del 2009, que va ser el primer any que es va convocar aquesta recollida, amb força tradició a altres països europeus, com ara França i Bèlgica.
La Fundació Banc dels Aliments recorda que amb aquesta recollida de menjar s'ajuda més d'un milió de persones a Catalunya, que actualment viuen per sota del llindar de pobresa, és a dir, amb menys de 486 euros mensuals. A Barcelona, el nombre de persones que demanen ajut als centres del Banc d'Aliments s'ha doblat des de l'any passat i ja en són més de 100.000, asseguren els responsables de l'entitat.
Més de 200 voluntaris treballen ara a la seu de la fundació, situat a la Zona Franca, per classificar, separar i organitzar els aliments rebuts en caixes. “Els voluntaris i els ciutadans que participen en el Gran recapte són la veritable ànima de la campanya”, va afirmar Antoni Sansalvadó, president del Banc a Barcelona.
Jaume
Catalunya pobra mare! no et sento els glatits del cor... Així acabarem, demanant i pregant perquè ens ajudin mentre els que ens han expoliat viuen com a patxàs, si no es fa alguna cosa efectiva i ràpida des de la cúpula del govern català.
Isona77
És evident que no faran res. Aixó no dona vots, saben perfectament que els que estan en aquesta llastimosa situació no aniran a votar. Perquè ? A quí? Segons han dit són 170.000 persones que es troban en situació desesperada, lo que no sé si és en la totalitat de Catalunya o Barcelona. A aquest nombre de persones s'hi han d'afegir moltíssimes més que els fa vergonya anar a pidolar. Families que gaudian d'un suficient ingrés econòmic per viure dignament i que ara a l'atur, no gossen demanar ajut.
Joan | 0.845528 | curate | {"ca": 0.9973282442748092, "en": 0.0026717557251908397} | |
mc4_ca_20230418_18_12723 | SIM015 - Productes Petroquímics
1 La indústria química. Característiques de la indústria química: maduresa, participació en el mercat mundial, competència dels països en desenvolupament, economia d'escala, essencial i omnipresent, llibertat de mercat, regulació intensa, despeses de R + D, dislocacions. Les companyies químiques més importants. Els productes químics amb major producció. Indústria química a Espanya.
2 Petroli: origen i composició. Refinat de petroli i processos complementaris de refineria.
3 Metà. Gas de síntesi. Metanol. Formaldehid. Àcid fòrmic. Àcid acètic. Monòxid de carboni. Cianur d'hidrogen. Disulfur de carboni. Cloració industrial, clorometans i fluoroclorometans. Metilamines.
4. Acetilè, importància actual. Processos d'obtenció del acetilè. Aplicacions del acetilè. Etilè. Obtenció de l'etilè. Òxid d'etilè. Clorur de vinil. Etanol. Estirè. Acetaldehid (procés Wacker). Acetat de vinil. a-Olefines.
5. Propilè. Acrilonitril. Oxoalcohols. Isopropanol. Acetona. Òxid de propilè. Cumeno. Clorur d'al · lil. Acroleïna. Àcid acrílic i derivats. Hidrocarburs C4. Butadiè i derivats. Isoprè. Cloroprè. Ciclopentadiè.
6. Hidrocarburs aromàtics: obtenció. Benzè, toluè, xilens, etilbenzè. PAH. Fenol i derivats. Anhídrid maleic. Nitrobenzè i anilina. Àcids ftalics. | 0 | curate | {"ca": 0.6726094003241491, "pt": 0.018638573743922204, "it": 0.04862236628849271, "es": 0.05672609400324149, "no": 0.00972447325769854, "oc": 0.02025931928687196, "st": 0.01539708265802269, "fr": 0.055105348460291734, "sr": 0.00972447325769854, "cs": 0.004862236628849271, "ml": 0.004862236628849271, "ro": 0.04376012965964344, "en": 0.023500810372771474, "ta": 0.012965964343598054, "ms": 0.0032414910858995136} | http://ujiapps.uji.es/sia/rest/publicacion/2017/estudio/42139/asignatura/SIM015/temario/ |
mc4_ca_20230418_10_107762 | Dades complertes de Culte al cos: Un nou problema de la joventut
Titol: Culte al cos: Un nou problema de la joventut
Hora: 12:00:00 fins: 13:30:00
Descripció: En aquesta càpsula s'exposaran les dades extretes d'una recerca realitzada per Daniel Villergas, durant el seu treball de final de grau a la Universitat de Barcelona. | 0.512446 | curate | {"es": 0.35714285714285715, "en": 0.09006211180124224, "ca": 0.5527950310559007} | http://www.edualter.org/agenda/plantilla.php?id=849609001479146293&idioma=ct |
oscar-2201_ca_20230904_9_118480 | L'AMB justifica l'increment amb l'augment del cànon que cobra la Generalitat per gestionar els residus
Redacció
29/10/2019 17:17
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat de forma inicial l’augment del 5% de l’impost de les escombraries, que es paga a través del rebut de l’aigua. Es tracta de la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) i s’incrementarà a partir de l’1 de gener de l’any que ve. L’òrgan presidit per Ada Colau justifica el canvi amb l‘increment del cànon que la Generalitat cobra a l’AMB per gestionar els residus dels ciutadans.
Segons ha dit l’autoritat metropolitana en un comunicat, l’Agència de Residus de Catalunya ha apujat un 14% el cànon respecte al de l’any passat, cosa que obliga l’AMB a cobrar un 5% més de la taxa de les escombraries. Amb tot, l’àrea metropolitana reivindica que “només” el 85% del cost del tractament de residus està cobert amb l’impost. La resta la paga l’AMB.
Els domicilis i les empreses han de pagar l’impost de la brossa per finançar el tractament de les escombraries a l’àrea metropolitana. Segons dades de l’AMB, 1.200.000 particulars i 150.000 empreses l’abonen. Les tarifes varien segons la quantitat de residus que es produeixin i la proporció que siguin reciclats. Com menys residus es produeixin i més se’n reciclin, l’impost és menor.
Ada Colau Àrea Metropolitana de Barcelona
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.744219 | curate | {"ca": 0.9665634674922601, "it": 0.009907120743034056, "ru": 0.014241486068111455, "fr": 0.0018575851393188853, "de": 0.001238390092879257, "cs": 0.0030959752321981426, "en": 0.0030959752321981426} | https://www.totbarcelona.cat/societat/impost-escombraries-pujara-5-area-metropolitana-61319/ |
macocu_ca_20230731_7_54511 | Plantilles tèrmiques per al fred de l'hivern amb capa aïllant
Plantilles tèrmiques Woly Alu-Fleece
Plantilles tèrmiques Wolly alu-fleece té un agradable sensació a calor en els seus peus gràcies als seus 3 capes. La primera capa de ris tou capa vellutada amb una sensació molt agradable i còmoda. Segona capa és de làtex per absorbir la humitat dels seus peus i una millor amortiguació. Tercera capa d'alumini antilliscant per prevenir el fred i la humitat des de baix
6.30 €
Plantilles per el fred pedag Viva Winter
Plantilles de borreguet pedag visqui Winter plantilles hivern anatòmiques de llana per protegir els peus del fred, amb aïllant d'alumini per retallar el fred des de baix, una mitjana capa de làtex i folrada de pura llana d'orella de primera qualitat plantilles anatòmiques per a un perfecte suport al coixinet al metatars (planta del peu)
15.95 €
Plantilles tèrmiques pedag alaska
Plantilles termicas Pedag Alaska Autèntica llana d'ovella 100% farcida de làtex per esmorteir i absorbir la humitat i amb una capa antilliscant per tenir un suport segur a la sabata.
6.30 €
Plantilles hivern Woly Astro Therm
Plantilles hivern woly astro therm plantilles de llana d'ovella 100% calor en els seus peus gràcies als seus 3 capes.
- La primera de llana 100% assegura que els peus estiguin ben calents.
- Segona capa d'escuma amortidora que li permet caminar còmodament i suau.
- La tercera capa lamina d'alumini antilliscant que repel·leix el fred i la humitat del sòl.
6.95 €
Plantilla tèrmiques per als peus freds
Plantilla SolPolar amb un teixit polar (100% polièster) de grans propietats tèrmiques, amb carbó activat i làtex que proporciona major confort i resistència. Són ideals per al fred.
5.51 €
Plantilla Polar
Plantilla Confort-Llana amb una capa d'(100% llana), una làmina intermèdia de polièster i una base de làtex. Són ideals per al fred. | 0.668707 | curate | {"ca": 0.8939064200217628, "fr": 0.06964091403699674, "it": 0.025027203482045703, "nl": 0.003264417845484222, "es": 0.008161044613710556} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_670132 | Aznar: «La sentència salva l'Estat» (Nació Digital)
Aquest paio és rematadament ruc. Perdran Catalunya igual que van perdre totes les colònies de sudamèrica: perquè les van deixa seques. Estan seguint el mateix camí que Sèrbia amb la desintegració de Iugoslàvia, però aquests espanyols no poden treure els tancs. Es pensa que la sentència salva l'Estat i el que fa és rebentar l'embassament que és l'Estat perquè l'aigua de la nostra llibertat baixi sense cap impediment. Gràcies Espanya per ser tan rucs com a imperi. | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_286504 | El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independènciaTinc una idea. Quin perill! És una idea que no serà una realitat. Ja aviso de bell antuvi perquè ningú no tingui expectatives infundades. És un mètode per a sumar un determinat sector polític —aquell que ha cristal·litzat amb Barcelona en Comú i que hom anomena els 'sí se puede'— a les files de l'independentisme incondicional i conseqüent. De fet, en aquest article em referiré més als dirigents i cares visibles d'aquest sector que no a la població que els dóna suport i els vota. Perquè aquest grup no és homogeni ni té una posició única sobre la qüestió de la independència. Més endavant explicaré el mètode amb claredat, però abans vull fer un parell de consideracions.Quin contrast més gran i sorprenent en la manera d'exigir compromís i claredat sobre la independència a Duran i a Unió, i la permissivitat, comprensió i condescendència infinita amb els Podemos i companyia. Suposo que a uns calia foragitar-los com més aviat millor perquè són dolents, i als altres cal 'seduir-los' perquè, pobrets, encara no han tingut temps d'entendre que sense independència no faran mai res d'allò que voldrien fer.Em fa l'efecte que aquest tracte desigual és degut més aviat a aquesta superioritat moral que s'atorga una determinada esquerra des del franquisme als nostres dies. La llarga nit de quaranta anys de franquisme va estendre una visió estrafeta, segons la qual tan sols l'esquerra —una determinada esquerra— era bona per natura. Tot allò que no sigui ser d'aquesta esquerra és ser un malvat amb interessos foscos. No es pot voler el bé de la societat ni la justícia social si no ets d'aquesta esquerra feta d'eslògans i grans capitans. I encara n'hi ha uns quants —massa— que viuen instal·lats en aquesta cançó. I així justifiquen que s'hagi de tractar amb guants de seda una determinada esquerra que no ha mostrat pas més compromís amb la llibertat de Catalunya que la gent d'Unió, mentre que al partit històric, com que és demòcrata-cristià, calia expulsar-lo i dir-ne els mil penjaments. Quan carregàvem amb duresa —jo el primer— contra la Unió de Duran per manca de claredat i compromís, per què no sortien totes aquestes bones ànimes a dir que era 'un error estratègic' criticar-la en lloc de seduir-la i 'fer-la nostra'. O és que hi ha uns vots que valen més que uns altres?Sabeu què? Que tots som prou grandets i sabem exactament què passa, en aquest país. I el paternalisme de pensar que encara hi ha algú que no té prou informació i per això encara no és independentista més aviat fa pena. Per ventura voleu dir que no són prou vius per a adonar-se que les institucions catalanes es troben ofegades i escanyades per l'estat espanyol i això els impedeix de prestar més bons serveis socials? De debò que us sentiu tan superiors de pensar això? Paternalisme nu i cru. Tothom qui ha viscut aquests últims cinc anys a Catalunya i ha tingut un mínim interès per la política sap que sense independència no hi ha millora social possible. I qui no defensa la independència com a única via per a resoldre els problemes greus que hi ha és que li pesa més una visió unitarista espanyola o que ja li va bé la situació actual. I aquesta segona opció no ha d'estranyar ningú. Perquè resoldre determinats problemes i aconseguir més benestar i serveis socials millors podria fer perillar la 'revolució' i la crítica del 'sistema'. En una Catalunya amb tots els recursos i les competències, quin futur tindrien determinats moviments que s'han alimentat de la indignació? Especialment els que s'han construït 'a la contra' —per 'fer servir l'odi contra Mas'— i no amb mentalitat propositiva i constructiva.Bé. Deia al principi que hi havia un mètode per a aconseguir que tot un sector de gent se sumés de cop i volta a la causa de la independència. Es tractaria de renovar completament el govern de Mas. Avui mateix. Em sap greu pels nous consellers que fa tan sols tres dies que han estat nomenats. Però el país ha de passar davant. I si cal sacrificar-se, no hi ha cap problema, oi? La proposta és la següent: destituir tots els consellers —el president Mas que es quedi al seu lloc—; nomenar Teresa Forcades a Sanitat, Gemma Ubasart a Benestar Social, Joan Herrera a Economia i Finances, Albano Dante Fachín a Ensenyament, Gemma Galdón a Interior, i així anar omplint la cosa. Deixar-los governar aquests tres mesos que falten per al 27-S. Si cal, endarrerir la convocatòria electoral perquè, en lloc de tres mesos, hi siguin fins al novembre. Ja sé que és un risc molt gran per al benestar de la ciutadania, però (tornem-hi) la independència i la llibertat estan per damunt de tot això, oi?Amb tres mesos, quatre o cinc havent de quadrar el pressupost i fent tots els equilibris del món per poder pagar els funcionaris, els ajuts socials, les prestacions i els programes de servei públic n'hi ha d'haver prou per a adonar-se de la impossibilitat de fer res sense la sobirania plena i la recaptació total dels impostos generats a Catalunya. L'única cosa que em fa dubtar de l'èxit del pla és l'exemple dels senyors Espadaler i Pelegrí. Després d'anys de gestió en una autonomia intervinguda, coixa i escanyada, haurien de ser els més independentistes de la classe. Però diria que, més que una manca de convenciment sobre la solució de la independència, les seves raons de continuar a Espanya són d'una altra dimensió que defugen les opcions cognitives de la resta de mortals.Què en penseu? No és una bona idea? Ja m'imagino que a Mas no li fa gens de gràcia tenir una tropa de consellers que l'han insultat i tractat de mafiós, però (tornem-hi) el procés d'independència passa davant de les incomoditats personals, oi?El president Mas pot pensar que sóc foll. I potser tindrà raó. En principi, no cal tastar cap droga per saber que et pot fer mal. I això val també per als polítics que tenen tota la informació a l'abast. No hauria de caldre ser al capdavant del Departament de Benestar Social per a saber fins a quin extrem es treballa amb les mans lligades i sense recursos ni competències. Potser la suspensió del decret de pobresa energètica ja hauria de convèncer de cop tots els 'indecisos' (categoria falsa). Però, si no n'hi ha prou, potser que ho provem, oi?Si el president llegís aquesta columna, també pensaria que sóc foll per una altra raó. Perquè vivim en un país de polítics que es passen el dia amb el poble a la boca. I defensant la implicació de la ciutadania en la política. I exigint un aprofundiment democràtic. I retraient al govern que és el poble que ha menat el procés d'independència i que no s'ha de posar medalles que no li pertoquen. I demanant generositat. I reivindicant que el lideratge ha de ser compartit. Però quan el president fa una proposta perquè les entitats cíviques més importants del país, aquelles que han muntat els sidrals més grossos de la història, encapçalin i organitzin una candidatura per al 27-S que afavoreixi un resultat incontestable, se li tiren al damunt aquells qui defensaven tot allò que hem dit. Perquè les entitats no han de fer política i tenen una altra funció. Perquè, encara que ell ja ha dit que en pot quedar el marge si això afavoreix aquest pas endavant, ho fa per salvar-se. Perquè això les divideix i val més que no entrin a fer política. Etc., etc.És ben bé que som en plena ebullició i tot s'expressa amb més agressivitat i dramatisme que no convindria. Però també és cert que ens ho juguem tot i no és moment de frivolitats. Quan algú reivindicava fa uns quants mesos que calia posar tota la carn a la graella, no es tractava d'això? Tenim el dret d'arriscar-nos ara a la disputa partidista típica? No hem après quines conseqüències té per a l'estat d'ànim de la gent?Si em deixeu parlar amb tota sinceritat, dissabte passat no esperava pas que el president fes una proposta com aquesta. Em semblava que calia posar la directa i no obrir cap més debat d'aquesta mena. Havent deixat de banda la motxilla de Duran i companyia, tenia la impressió que Mas estava en condicions de jugar-se el tot pel tot amb un bon equip d'independents i gent jove de Convergència i fer un bon resultat el 27-S. Que, acompanyat del bon resultat d'ERC i de la CUP, ens permetria als catalans de fer el salt que volem fer. Ara s'ha obert aquest període —obligatòriament breu— de debat sobre una possible candidatura inspirada o impulsada per l'ANC i Òmnium. Que el facin de pressa i tanquin la resposta tan aviat com sigui possible. Si ho volen provar, endavant amb més força que mai. I que ERC i la CUP hi pensin una mica, també. Però si no ho creuen convenient, que Mas i CDC es posin a fer la feina que els pertoca sense més demora i que comenci el ball.La idea que he proposat no s'aplicarà. Ja ho sé. Però que s'acabi aquesta comèdia de la seducció dels pobrets innocents que acaben d'aterrar i no saben que sense independència no hi ha camins oberts a la justícia social. Ja n'hi ha prou de tractar els uns com uns malvats perquè tenen dubtes i els altres com uns grans aliats perquè podrien canviar de parer. El 27-S és un plebiscit sobre la independència. I qui vulgui contribuir a confondre aquest sentit plebiscitari amb uns altres objectius que sàpiga que la història li atribuirà la derrota. Perquè una cosa veig clara: si l'eix d'aliances polítiques no és independència-Espanya, no ens en sortirem. La història hi és per a no repetir els errors que ens han impedit d'avançar. I qui no coneix el seu passat és condemnat a repetir-lo. Ara toca independència sí o no. Sense això, no podrem fer cap més passa cap a l'objectiu de veritat: la prosperitat, la justícia i la llibertat.http://www.vilaweb.cat/mailobert/4397523/metode-sumar-puede-independencia.html
Mohammed escrigué: La proposta és la següent: destituir tots els consellers —el president Mas que es quedi al seu lloc—; nomenar Teresa Forcades a Sanitat, Gemma Ubasart a Benestar Social, Joan Herrera a Economia i Finances, Albano Dante Fachín a Ensenyament, Gemma Galdón a Interior, i així anar omplint la cosa. Deixar-los governar aquests tres mesos que falten per al 27-S. Si cal, endarrerir la convocatòria electoral perquè, en lloc de tres mesos, hi siguin fins al novembre. Ja sé que és un risc molt gran per al benestar de la ciutadania, però (tornem-hi) la independència i la llibertat estan per damunt de tot això, oi?Amb tres mesos, quatre o cinc havent de quadrar el pressupost i fent tots els equilibris del món per poder pagar els funcionaris, els ajuts socials, les prestacions i els programes de servei públic n'hi ha d'haver prou per a adonar-se de la impossibilitat de fer res sense la sobirania plena i la recaptació total dels impostos generats a Catalunya.Jordi Pujol abans de 2003, en una entrevista a l'Avui, deia que pels socialistes catalans la Generalitat no era més que una simple administració amb una visió molt semblant a una gran diputació. Per tant, un govern molt allunyat del sentit de país que sempre ha tingut pel nacionalisme català i que dóna sentit a la seva restitució. Si fem un símil entre el PSC i CeC, aquests últims encara serien capaços de quadrar els números "temporalment" gestionant la Generalitat com si fos una Diputació. Només els caldria suprimir departaments o conselleries i centrar-se en els seus temes estrella. Això si, ja no estaríem parlant de la Generalitat que tots entenem com a subjecte polític sinó d'una gestoria regional més propera allò que l'Estat desitjaria com a estructura administrativa per a Euskadi i Catalunya. | 0.841398 | curate | {"ca": 0.9789122221245936, "en": 0.001054388893770319, "id": 0.0019330463052455848, "es": 0.015200773218522099, "it": 0.002899569457868377} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_287086 | Equip del FC Barcelona que es va enfrontar a l’equipp anglès United Hospitals FC. Lambe és el tercer de l’esquerra | 0.613713 | curate | {"ca": 1.0} | https://memoriesfutbolcatala.com/e15-22-fcb-1912-united-hospitals-copia/ |
mc4_ca_20230418_0_584481 | nigra sum: d’abril 2015
20,00 Euros Més informació »
La lapidació de sant Esteve, però, sap recollir i sintetitzar fragments de la història que abasten els sants gòtics de fusta corcada, els camps d'extermini nazis, la medicalització de la vida contemporània. Aquest Étienne és molt lluny del vell Alexander protagonista de Sacrifici (el darrer film d'Andrei Tarkovsky) però hi comparteix elements gens anecdòtics: aquell Alexander fou professor d'història de l'art i viu rodejat d'icones russes, manté un vincle conflictiu amb la casa on viu i s'enfronta a la fi del món des d'un espai on allò real i allò imaginari han entrat en contacte. A Sacrifici, Tarkovsky diu explícitament que el món contemporani no és millor després de perdre la fe en déu. A La lapidació de sant Esteve aquesta idea hi és implícita. En tots dos films, el color blanc hi té un paper essencial: la samarreta, la llet, el paper, els cabells, les radiografies, l'ambulància, la paret, etc... La lapidació de sant Esteve és el segon film del director Pere Vilà (Girona, 1975), que abans havia parlat del pas de la infantesa a l'adolescència a Pas a nivell (2007) i que ara torna a parlar de la memòria i la vellesa amb La fossa (2014), on fa un exercici intimista a partir de les fosses on jeuen, oblidats per déu i per l'estat, els morts de la batalla de l'Ebre.
un homenatge a HP Lovecraft, en compensació pel manlleu del títol, i en certa manera un record de Joan Perucho, perquè sempre he volgut afegir-me a continuació del relat "A la manera de Lovecraft", la millor aportació catalana a l'univers del geni de Providence
Tot allò que vaig viure a la vall podria ser cert i completament real, però també podria ser conseqüència dels deliris d'una malaltia que avança suau com l'aigua, i que com ella és inapel·lable. O com la misèria. O com la tristesa. El cas és que un dia em vaig trobar enmig d'un capvespre profund, un cel de malves i roses putrefactes. Buscava el meu gat d'ulls d'ambre, que havia desaparegut dos dies enrere mentre perseguia una ombra del jardí. L'enyorava. (Això va passar fa anys, quan vivia en una casa amb un pati enorme que jo anomenava "el jardí").
Estic convençut que hi ha algú o alguna cosa estranya i colossal que viu més enllà de la vall, alguna cosa terrible. Éssers proveïts d'una fam i d'una cobdícia sense límits. Potser sempre han estat allà, aquí. Fins i tot abans que vostè i que jo, des de molt enrere. De vegades un d'ells es mor, i llavors el seu cos baixa aigües avall, arrossegat pels aiguats (crec que abandonen els morts sense cap pudor ni cap enterrament). De vegades he entrevist les despulles d'algun d'ells, corromput i mutilat per la salvatgia de la naturalesa. Tan destruït, que la meva imaginació no el sap composar complet. Dintre nostre hi ha una mena de pietat natural que ens habita i que ens fa veure quelcom de dolç i d'humà en allò que ens envolta. Alguna cosa humanament bona... aquesta idea em resulta còmica. Me'n recordo dels meus companys d'escola quan enxampaven pobres bestioletes indefenses i les torturavem amb una crueltat que podria deixar-te la sang glaçada. Llavors... quin coi de dimoni ingenu ens empeny a creure que si una cosa sembla humana hauria de ser necessàriament bona o bonica?
Perquè no hi ha cap bondat en aquests éssers, encara que tinguin cap i ulls, extremitats i mans. Aquestes mans no s'han usat mai per acaronar cap pell. La boca mai no ha besat: tan sols expressa voracitat. I les mans parlen d'arrencar, furgar, destripar. Fan sumes i restes, això sí que ho sé: senten una atracció molt especial pels números, les llistes i els comptes.
Una vegada vaig parlar amb un home solitari que viu al fons de la vall, més enllà i més amunt del bosc. Ell els coneixia, i havia arribat a un acord amb les bèsties. Deia que no eren mala gent, que senzillament van a la seva com ho faria qualsevol. "Es preocupen dels seus negocis, i si t'hi portes bé fins i tot et poden ajudar a millorar la vida. S'ha de ser comprensiu i tolerant", em va dir, "perquè hi ha d'altres formes de veure el món. No tindria moltes de les coses que tinc si no hagués pactat amb ells: medicines, aparells, distraccions... No te n'oblidis" -em va recordar- "que nosaltres som gent miserable que va néixer a la pobresa. Què hi ha de dolent en acceptar-los i poder compartir alguna coseta del seu poder enorme?"
Fa poc vaig voler tornar a la casa més enllà del bosc, allà on vivia l'home solitari que no sé si és viu o mort. Però no la vaig saber trobar. Els camins han estat presos per una malesa tupida i feréstega de plantes punxents, emborratxades d'espines turgents que laceren la roba i t'esquincen la carn. Em vaig rendir aviat, quan apenes duia una hora trescant entre els corriols cada cop més obtusos: la veritat és que ni tan sols no sabia perquè hi volia tornar. Tal vegada, espantat i atenallat per la misèria i la malaltia que em corsequen, em sentia predisposat a entendre'm amb les bèsties per demanar-los alguna cosa a canvi, ni que sigui un favor petit. Tot i que no sé què demanen a canvi, hi ha moments en què sé que els donaria qualsevol cosa, que no li posaria cap preu a a dignitat.
Quan tornava camí avall entre les primeres ombres d'un crepuscle de sang, em va assaltar un record de l'infantesa i em vaig aturar en una clapa de l'avetosa per seure en una pedra de granit. En aquella calva del bosc hi havia un murmuri d'insectes invisibles.
Vaig contemplar el cel, sota la marea morada, i vaig reconstruir el record antic. Quan tenia dos anys de vida, el meu pare fou diagnosticat de bogeria i el van tancar en un sanatori allunyat. La meva mare em va fer dur rínxols fins cap allà als sis anys, que és l'edat en què li vaig suplicar amb prou energia que em tallés els cabells. Quan ho va fer -molt a pesar seu, perquè també recordo clarament el seu disgust- i em va transformar en un nen, em va dir que per ser un nen era terriblement lleig, i així és com vaig aprendre a amagar-me de la gent.
Per fortuna, amb el pas dels anys he estat beneït per la calvície i la longevitat.
Aquest és el conte amb el qual, algun dia no gaire futur, obriré el meu recull de contes de terror.
Fa goig de veure les trifulques de l'actor Leonardo di Caprio per interpretar un personatge immers en un món tenebrós, estrany, on els somnis i la memòria es transmuden en aus de mal averany. A Shutter Island és Edward Daniels, un agent federal que baixa a l'infern d'un hospital psiquiàtric d'aspecte gòtic, palau d'ombres i remors sinistres. La pel·li té una doble interpretació inevitable: Di Caprio ha hagut de lluitar contra el fantasma del seu passat i la maledicció que significa haver interpretat el protagonista d'aquella insofrible "Titanic" (1997), capaç d'esguerrar la carrera artística de qualsevol.
Però Di Caprio, que ha lluitat amb una tenacitat envejable contra el rol de "jove bufonet però rebel" i de guapo mainstream, ha adquirit amb la maduresa i uns quants quilos una mirada nova, un gest convincent i un to tràgic que, a la quarantena, li donen un aire d'actor clàssic proper a les figures del cinema nord-americà d'aquella edat d'or de Gary Cooper i Cary Grant. Sobretot de la mà del geni de Scorsese, aquell jovenet més aviat repelent que podia acabar sent una caricatura descontrolada com la de Johnny Depp el sobreactuat, pot fer-se creïble en el papers d'un home madur i turmentat com aquest policia de Shutter Island.
La cinta de Scorsese posa un peu al gòtic sense por del ridícul (tal com cal) i usa el color artificiós, el decorat obvi i desacomplexat que augmenta l'onirisme, la referència constant. A la primera seqüència hi ha una fabulosa recreació en moviment d'aquella pintura brutal del romanticisme sinistre i radical, L'illa dels morts d'Arnold Böcklin, que és una declaració de principis ètics i estètics: només cal veure el tràiler per comprovar-ho. (I per aquest motiu la reprodueixo a l'encapçalament del text).
Els escenaris remeten als Cims borrascosos, a passatges literalment calcats de l'Stalker d'Andrei Tarkovski (el túnel que comunica els dos pavellons de l'hospital), i conté un cementiri sorgit de la sèrie B i el pulp, vagues referències a El silenci dels anyells (el corredor on hi ha les cel·les dels folls), a escenes mítiques de Hitchcock, a La luz del fin del mundo, i a múltiples peces de la sèrie B que tracten del deliri, el trastorn de la personalitat i la identitat alterada que podrien ser identificables amb les adptacions televisives d'alguns relats de Stephen King. Si li afegim la participació (tan breu com poderosa) de Max von Sydow, especialitzat en aquesta mena d'aportacions -un actor definitvament assenyalat pel seu paper a El setè segell i potser també a El manantial de la donzella-, tenim tot un univers de referents on perdre'ns. La parella Scorsese-Di Caprio funciona bé perquè no és pretensiosa i és eficaç, una mica com l'antiga parella de ball del director, aquell De Niro superb de Taxi driver i de Goodfellas (Uno de los nuestros, peça cabdal del gènere negre). Poden oscil·lar des del pulp fins al cinema per a cinèfils més subtils no tan sols per les referències esmentades si no perquè insinuen amb elegància altres qüestions: la presència de científics nazis als EUA de la post-guerra, la guerra freda i els experiments neurològics amb presoners, la possibilitat de viure sota un règim de dictadura científica global, la impossibilitat de distingir entre realitat i fantasia o entre somni i vigília (que durà, per exemple, a la hipòtesi inquietant de Matrix o a la més existencial de La doble vida de Verónica).
La pel·li és una adaptació d'un dels autors del gènere negre més ben adaptat al cinema dels darrers temps, Dennis Lehanne. Molt lluny del to aspre, naturalista i cruel amb què Clint Eastwood va adaptar un text anterior del mateix autor (Mystic River), Scorsese pren l'opció de la teatralitat i l'artifici que encaixa tan bé amb aquesta incursió de Lehanne en l'univers estètic i moral del romanticisme obscur.
Davant la darrera frase que pronuncia Di Caprio al film (és millor viure com un monstre o morir com un home bo?) l'espectador es demana si ha copsat bé el sentit darrer de la cinta, si l'estan enredant i li fan creure que ha vist més del què ha vist en realitat i, en darrera instància, si aquesta frase és de Scorsese o de Lehanne.
En tot cas no és una frase banal, perquè és obvi que alguns monstres i alguns grans homes bons de la història se l'han qüestionada. I és evident que molts historiadors han fet mans i mànigues per respondre-la en funció dels seus prejudicis. No cal posar-ne exemples. La gràcia de posar la qüestió en aquest film rau en el fet que qui la planteja (Daniels-Di Caprio) és un home ras. Un home normal, un treballador, un tipus vulgar i comú. Com tu i com jo, que no és ni Rafael de Casanova ni Giaccomo de ídem. | 0.888497 | curate | {"ca": 0.9956152626177815, "pt": 0.0016792611251049538, "it": 0.0027054762571135367} | http://nigrasum2.blogspot.com/2015/04/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_74539 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | FUTSAL VINAIXA,A - POBLA MAFUMET, C.F.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17836965294592413, "ca": 0.6069410815173527, "en": 0.12510088781275222, "pl": 0.0129136400322841, "nl": 0.022598870056497175, "pt": 0.026634382566585957, "fr": 0.022598870056497175, "id": 0.004842615012106538} | : /acta/1920/lliga-segona-divisio-catalana-futbol-sala/lliga-segona-divisio-catalana-futbol-sala/tgn-gr-12/as2/futsal-vinaixa-a/as2/pobla-mafumet-cf-a |
mc4_ca_20230418_0_331257 | Dissabte 17 d’agost… Barranc de l’Abdet (la Marina Baixa) « Associació Quercus
« Monogràfic curs MTL
Campaments »
13 agost 2013 | Categories: Barrancs, Notícies | 0.436349 | curate | {"ca": 0.6305732484076433, "fr": 0.07643312101910828, "pt": 0.2929936305732484} | http://www.quercusweb.com/2013/08/dissabte-17-dagost-barranc-de-labdet-la-marina-baixa/ |
macocu_ca_20230731_8_517420 | El proper dimecres 20 de març se celebra la 1 a jornada de la xarxa de dones directives i professionals de l'acció social (DDIPAS), impulsada per la federació d'Entitats...
El 6 de març el Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) en Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1, va rebre la visita d'una delegació del Departament de Justícia del...
A les Comunitats Terapèutiques de FSC hem atès, tradicionalment, un percentatge de dones més alt que la resta de centres de tipologia similar. Així, enfront a un 15% que és la...
A la Residència i Centre de Dia "Els Arcs" de Figueres (Girona), gestionada per la Fundació Salut i Comunitat, s'han organitzat diverses activitats que permeten reflexionar sobre...
El passat dimarts 26 de febrer el Projecte " En Plenes Facultats "de la Fundació Salut i Comunitat va dur a terme una acció informativa/preventiva sobre el cànnabis, al Campus... | 0.818063 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_416018 | L'Assemblea Nacional francesa debat, per primera vegada en sessió monogràfica, donar més reconeixement a les llengües minoritàries al seu territori, com ara el català, el basc o l'occità. El debat sobre aquesta qüestió, que sempre provoca recels a França, s'ha fet per iniciativa d'un diputat bretó. Alguns membres de l'Assemblea han demanat que es reguli per llei el paper de les llengües minoritàries i han sol·licitat mesures concretes per donar-los més empara. El debat ha permès fins i tot sentir parlar català a la seu parlamentària francesa, situació que s'ha produït per primera vegada. El diputat en qüestió no ho ha tingut fàcil. El president l'ha interromput de seguida, tot i que s'ha afanyat a traduir el que havia dit: "Senyor ministre, els catalans són gent orgullosa, honesta i pacífica. La seva llengua és un dret i saben quins són els seus deures." | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/8840/franca-debat-donar-mes-reconeixement-al-catala |
racoforumsanon_ca_20220809_0_473154 | sobren els comentaris..xD excepte que jo anireeeee
A veure si hi puc anar perquè és espectacular això | 0.631591 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_667534 | Després d'una guerra, la vida.
Fa dies que no provo de posar-me a escriure alguna cosa, però els esdeveniments i la mort de la Maria Rosa, germana i amiga, m’han deixat en K.O tècnic i en una mena d’estat catatònic proper a la paràlisi mental i a l’estupidesa. Haig de tornar a reemprendre la meva vida. Serà difícil però ho vull intentar. No vull començar un retorn estèril. La vida segueix i jo necessito viure.
Amb la mort de la Ioia, puc quasi be llençar els darrers vestigis del meu passat. I per tant amb la foto presa en el mes de juliol de 1942, acabaré de moment amb l’historia comuna dels Casanovas i Palop.
Ara en sóc l’hereu... no ho tinc pas com una glòria, ni ho tinc pas com un pes... les coses han anat així i així les hauré d’acceptar.
Ara la història dels Casanovas i Palop només serà la meva i amb l’estat precari del meu cervell, que no us passi res. Us prometo però, no mentir. Si no dic la veritat en termes familiars, serà per un problema neuronal en l’exercici de la memòria i no per una manca d’honestedat...
Quan escrigui poesia o prosa... el cervell tindrà com sempre llibertat per a somniar i fins i tot creure que encara tinc vint anys.
Escrit i pensat per en Carles Casanovas a 12:05
Ben trovat de nou, amic! !
Una mare preciosa, guapisima, amb les seves sabates ben cordades i ben netes, tota polida ella.
I tú, ja de ben petit a dir la teva, per si de cas... ;-)
7 de setembre de 2008 a les 12:51
Per sort les coses han anat com han d'anar, primer moren els vells i després els que el pas del temps els fa vells. És just que si tu ets el petit de la família et toqui l'últim, no creus?
7 de setembre de 2008 a les 17:22
7 de setembre de 2008 a les 18:21
HilhdeuPaís ha dit...
T'acompanyo en el sentiment, amic!
9 de setembre de 2008 a les 5:06
Gràcies hildeupais ,Com diria també
el nostre amic del Nord ...de c'est
pais que c'est le mienne...
11 de setembre de 2008 a les 12:16
Estàs de dol.
El dol s'ha de viure. Tot porta el seu temps.
Et desitjo ànims.
ELS TRES AMICS Des dels setze o disset anys que ...
UN ANY DEL BLOG EL ROCAR DE TIANA.
Quan m’he despertat, entre la son que no marxav... | 0.776769 | curate | {"ca": 0.9023923444976076, "it": 0.02966507177033493, "fr": 0.041626794258373206, "br": 0.010047846889952153, "es": 0.016267942583732056} | http://carlescasanovas.blogspot.com/2008/09/retorn.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_306185 | Tinc una amiga que ha fet tot de roses/complements per aquest Sant Jordi. Com que estaan fetes a mà totes son diferents, mireu la seva pàgina que queden pocs dies! Cada any arriba la diada de Sant Jordi i es regalen llibres i roses. El llibre és perdurable i pot passar de mà en mà, en canvi la rosa es marceix en uns dies. Perquè no regalar una rosa perdurable? Enguany per Sant Jordi regala als que estimes una rosa per a tota la vida. En forma d'arracada, de clip de cabell, d'agulla de pit o de punt de llibre. Cada rosa és única i feta a mà. Fés ara un encàrrec i ho rebràs a casa l'endemà (a Barcelona) o l'altre (resta de Països Catalans) sense despeses d'enviament. Quin detall! http://rxi.cat/roses/
"no es trenquen si se't cauen de les mans, però sí si les trepitges" | 0.743213 | curate | {"ca": 0.9569190600522193, "en": 0.015665796344647518, "ru": 0.02741514360313316} | |
crawling-populars_ca_20200525_6_82329 | 22/01/2020 | 19:00
L’envelliment de la població catalana —i estatal— és una realitat. El 2018, les persones que tenien 65 anys o més sumaven gairebé 1,42 milions, el 18,8% del total de Catalunya, unes xifres que augmentaran fins als 1,785 milions i el 22,3% l’any 2030, segons les projeccions demogràfiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El 2060, els majors de 65 anys superaran els 2,6 milions de persones i representaran gairebé el 30% de la població catalana. El creixement serà especialment accentuat en els majors de 80 anys. Aquesta evolució és un dels elements que expliquen l’expansió accelerada de les grans empreses privades lligades al sector de la dependència, ja sigui a través de les residències per a gent gran o dels serveis d’atenció domiciliària (SAD).
Segons un estudi de la consultoria DBK, la facturació de les empreses de residències de gent gran va elevar-se a 4.500 milions d’euros durant el 2018 a Espanya. El 2012, la xifra era de poc més de la meitat (2.430 milions). El mateix informe xifra en 381.000 el total de places de residències a l’Estat, de les quals la majoria (285.000) són en centres privats, si bé gairebé 100.000 d’aquestes estan concertades amb l’Administració pública. Pel que fa als SAD, durant el 2017 la xifra de negoci a escala estatal va ser de 1.435 milions, per atendre gairebé 1,3 milions d’usuaris, també segons DBK. El gruix de la facturació (1.315 milions) corresponia als SAD, mentre que la resta (120 milions) a serveis de teleassistència.
Catalunya té gairebé 60.000 places de residències per a gent gran segons les dades del Departament de Treball. D’aquestes, 10.298 són públiques, 14.073 corresponen al que s’anomena “iniciativa social”, és a dir, a entitats del tercer sector; i 35.517 són d’iniciativa “mercantil” i, per tant, estan en mans d’empreses amb ànim de lucre, unes xifres que s’han doblat en els darrers 20 anys. Hi ha, però, “32.000 places” privades que d’alguna manera són finançades amb recursos públics perquè l’Administració hi aporta el gruix del cost (via les ajudes de la Llei de la dependència) i l’usuari ho complementa amb un copagament. A més, s’hi han d’afegir les més de 14.000 persones que perceben la prestació econòmica vinculada al servei (PEVS), de les quals la majoria (més de 10.000) la utilitza per finançar parcialment l’estada en una residència.
El cost mitjà d’una plaça de residència per a avis a Catalunya se situa en gairebé 2.000 euros mensuals, segons l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la patronal principal del sector, que agrupa més de 400 empreses i entitats, que atenen 170.000 persones. La xifra, però, varia en diversos centenars d’euros en funció de si l’habitació és individual o compartida i del grau de dependència que tingui l’usuari —com més dependència, major necessitat d’assistència i més cost. En residències privades d’alt nivell, el preu pot superar amb escreix els 3.000 euros per una habitació individual. Per accedir a un servei residencial públic, cal figurar en una llista d’espera que pot anar des d’algunes setmanes fins a quatre anys, segons reconeix el secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesias. Les dades del Govern indiquen que ara mateix hi ha 19.236 persones a la llista d’espera i que de mitjana els usuaris hi accedeixen a 83 anys, i la permanència s’allarga durant dos anys.
Una de cada tres persones amb dependència certificada està en llista d’espera per rebre l’ajuda corresponent
El preu que estableix la Generalitat per a una plaça amb una dependència de grau 2 és de 1.749,06 euros el mes, amb un copagament màxim d’uns 1.355 euros. L’import que fixa el Govern va incrementar-se recentment en un 5,8% —un 2,9 corresponent al 2018, que no s’havia aplicat, i el mateix percentatge per al 2019. El copagament va en funció dels ingressos i de les propietats de l’usuari. En un grau 3, el preu s’eleva fins als 1.869,41 euros mensuals, amb un topall de copagament situat en 1.447,87 euros. El compromís del Govern és igualar les tarifes dels usuaris de grau 2 amb els de grau 3 en un termini de dos anys. Un dels problemes és aconseguir el reconeixement de la dependència, el pas imprescindible per poder rebre l’ajuda pública. Aquests tràmits acostumen a demorar-se alguns mesos, durant els quals és l’usuari qui ha de suportar la totalitat del cost. A Catalunya, una de cada tres persones amb dependència certificada està en llista d’espera per rebre l’ajuda corresponent.
La presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, considera que una opció per reduir les llistes d’espera seria incrementar la dotació de la PEVS, una prestació que pot atorgar-se en casos en què “l’accés a un servei públic o concertat no sigui possible”. Aposta pel fet que s’incrementi de 426 a 715 euros mensuals la prestació a les persones amb un grau 2 de dependència, el mateix que ara reben les que tenen un grau 3. Segons Pascual, aquest increment —que tindria un cost públic de 3,5 milions per a cada 1.000 noves places PEVS— permetria omplir les 5.000 places buides que ara hi hauria en centres privats. Des de la Generalitat, Francesc Iglesias està d’acord amb el plantejament de Pasqual però assegura que no es pot basar tot “en una política de concedir PEVS, perquè, si ho féssim, deixaríem fora la gent de rendes baixes”. Segons Iglesias, la prioritat és “augmentar les places públiques” del sistema, “perquè ens permeten que hi puguin accedir també les persones que no tenen recursos”. De moment, en el trienni 2017-2019 s’han creat 3.500 noves places públiques, que encara són insuficients per a la demanda.
El secretari d’Afers Socials considera que un dels problemes principals per millorar l’àmbit de la dependència és tenir finançament i reclama que es “desbloquegi” l’aportació estatal en aquest àmbit, que, segons els càlculs de la Generalitat, genera un dèficit anual de 500 milions. La llei fixava que el finançament hauria de repartir-se al 50,però l’executiu espanyol tot just aporta uns 170 milions anuals dels 1.550 que, aproximadament, comporta el finançament de la dependència a Catalunya, mentre que la Generalitat n’aporta uns 1.100.
Els darrers anys hi ha hagut una accelerada concentració empresarial a través de diverses operacions de compres corporatives i, actualment, 10 grups empresarials controlen al voltant del 25% de les places a l’Estat. Entre aquests grups s’hi troben asseguradores, com Sanitas, Caser, Santalucía —a través de la seva filial Ballesol—, Fiatc o Atlàntida, i corporacions internacionals com Amavir, Orpea o DomusVi, totes tres d’origen francès. El líder estatal és DomusVi, amb més de 22.000 llits repartits en més de 160 residències. Creat el 2017, actualment està controlat pel fons Intermediate Capital Group (ICG) i SRS, una societat hòlding del francès Yves Journel, el fundador del grup. A Catalunya té 12 residències i, a tot l’Estat, suma més de 22.000 treballadors, dels quals més del 90% són dones. L’any passat va guanyar més de 22 milions. També es dedica a l’atenció domiciliària i, per exemple, s’encarrega del servei a Badalona.
Entre els grups empresarials que ja copen el 25% del mercat de la dependència estatal hi ha asseguradores i corporacions internacionals
Amavir, grup francès controlat per Maisons de Famille, suma unes 8.000 places a l’Estat. Té 42 residències —cinc a Catalunya i 40 centres de dia —també cinc al Principat. L’any passat, el grup va facturar més de 150 milions. També és d’origen francès Orpea, que acumula unes 7.500 places. Entre els seus accionistes destaca CPPIB, el fons de pensions del Canadà. Actualment, ja té tres residències a Catalunya, dues a Barcelona i una a Sant Cugat del Vallès. A escala mundial suma gairebé 100.000 llits, amb França (33.500) com a mercat principal.
Ballesol, la filial del grup assegurador Santalucía, suma uns 7.000 llits de l’Estat. A Catalunya té cinc residències. Globalment, Santalucía supera els 3.300 milions anuals de facturació. Altres grups asseguradors amb una presència important en el sector són Fiatc, Sanitas o Caser. La filial de residències de Fiatc viu un moment d’expansió, amb la previsió de dobla el nombre de places en els dos anys vinents (fins a superar les 1.300). A Catalunya té residències a Sant Cugat, a Cornellà de Llobregat i a Mollet del Vallès i en els pròxims dos anys n’obrirà dues a Barcelona i una altra a Tarragona. Sanitas Mayores, que pertany al grup assegurador Sanitas, té 47 residències a Espanya, 11 de les quals a Catalunya. Tot el grup assegurador va facturar més de 2.000 milions durant el 2018 i pertany a la multinacional britànica BUPA. En el cas de Caser, que té dues residències a Lleida, el grup està en venda i un dels aspirants a comprar-lo és, precisament, Santalucía.
Un dels grups que protagonitzen un creixement més accelerat és Vitalia, que està en mans del fons de capital de risc CVC i que en els pròxims dos anys sumarà gairebé 4.000 nous llits en 25 centres. Ara ja en té més de 6.000. A Catalunya n’obrirà a Badalona, a l’Hospitalet de Llobregat, a Rubí, a Cornellà i a Sabadell, amb un total de 830 noves places. S’uniran a les dues residències que ja té a Barcelona, i a les de Llorenç del Penedès, Sant Andreu de la Barca i Tordera. També té un cert pes el grup Atlàntida, també assegurador, que té dues residències a la part alta de Barcelona (amb 186 places), que s’ampliaran pròximament amb una tercera, que hi afegirà 127 places.
Els serveis d’atenció domiciliària (SAD) són de competència municipal si bé la Generalitat també contribueix al seu finançament. Tot i així, també són un nínxol de mercat per a grans grups de serveis com ACS, Eulen o Sacyr, a banda d’empreses del sector com Asispa, Tunstall Televida, Ilunion o la cooperativa Suara, entre d’altres. Segons dades de l’informe ‘Las personas mayores en España‘, elaborat per l’Imserso, a Catalunya el 2015 els SAD sumaven 67.000 usuaris, mentre que arreu de l’Estat el nombre d’usuaris s’elevava a 326.000.
ACS, empresa de la qual és president Florentino Pérez, actua en el sector a Catalunya a través de dues filials: Eulen i Accent Social. La primera és un gegant multiservei amb presència en més d’una desena de països i una facturació superior als 1.500 milions anuals —a Catalunya operen a través de la seva filial Eulen Sociosanitarios tant en l’àmbit de les residències com en el del SAD. Accent Social només és a Catalunya i té cinc residències i centres de dia. Va atendre gairebé 9.300 persones durant l’any passat a través del SAD. En total, gestiona el servei a 34 municipis, com Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Castelldefels, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa o Sabadell, entre d’altres.
ACS, de la qual és president Florentino Pérez, és el gegant multiservei amb més presència a Catalunya i una facturació de 1.500 milions anuals
Sacyr, un altre gegant corporatiu especialitzat en infraestructures, construcció o serveis, va tenir un volum de negoci de prop de 4.000 milions durant el 2018 i en el sector actua a través de la filial Valoriza Servicios a la Dependencia. A Catalunya concentra l’actuació a Barcelona, on atén unes 4.000 persones a través del SAD dels districtes de l’Eixample i de Gràcia. Finalment, Tunstall Televida, que pertany al grup britànic Tunstall Healthcare, lidera el sector de la teleassistència a l’Estat, amb més de 300.000 persones ateses durant el 2018, moltes a Catalunya. De fet, entre d’altres, gestiona aquest servei per als ajuntaments de Barcelona, de Girona i de Reus o les diputacions de Barcelona i de Girona, entre d’altres.
Suara, que forma part del grup cooperatiu Clade, va atendre durant el 2018 més de 20.000 persones a través del SAD. Entre d’altres, gestiona el servei a dues de les quatre zones de Barcelona ciutat —les altres dues estan en mans des del 2016 de filials d’ACS i de Sacyr, a l’Hospitalet de Llobregat, a Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, a Terrassa, a Rubí, a Ripollet, a Sant Cugat del Vallès o a Lleida. En total, Suara va facturar gairebé 97 milions durant el 2018.
Cinta Pascual, de l’ACRA, admet que el pes d’aquests grups ha crescut els darrers anys, sobretot a través d’operacions de compravenda corporatives, i hi afegeix que, en molts casos, “han passat d’estar en mans de caixes d’estalvis a fons d’inversió”. “En general, tenen una política molt clara i és invertir en llocs molt concrets, com Barcelona ciutat o València, on es garanteixen que, si no tenen concerts amb l’Administració pública, tindran prou demanda privada per omplir la residència”. Sense donar noms concrets, Francesc Iglesias assegura que “des de la Generalitat no tolerarem mai que entrin especuladors al sector de la gent gran i tenim eines per evitar-ho”. En aquest sentit, comenta que l’Administració modificarà el mètode de contractació de les empreses privades, per passar d’una licitació clàssica a un model de “concertació de la gestió delegada”, cosa que “eliminarà la competència en preu i només es tindrà en compte el projecte tècnic. Això evitarà que grans grups especuladors puguin oferir grans baixades en el preu” i, segons opina, “garantirà la qualitat del servei”.
Tots els actors coincideixen en la necessitat de millorar les condicions laborals del sector, actualment molt baixes. En el cas de les residències, el conveni estatal —del qual depenen els centres catalans— fixa un sou base de 997 euros bruts mensuals per als gerocultors. Josep Maria Martínez, treballador del sector i membre de la federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, denuncia que una pràctica molt estesa són les jornades parcials, en alguns casos fins i tot partides entre el matí i la tarda, fet que dificulta buscar una segona feina que permeti arribar a final de mes. Més enllà de demanar una millora salarial, reclama també un canvi en unes ràtios “que estan obsoletes”, perquè el volum de “grans dependents” ha crescut. “Amb les mateixes hores has de fer més feina”, recalca, un fet que genera una major càrrega de treball, més estrès i que accentua l’aparició de “malalties laborals”.
Per tot plegat, CCOO reclama un “conveni català propi” del sector de les residències de gent gran, com sí que existeix en l’atenció domiciliària. L’ACRA veu amb bons ulls que se’n faci un, però ho lliga totalment al fet que arribin més recursos públics a través d’un increment de les tarifes. Precisament en una entrevista telefònica amb CRÍTIC, el secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesias, admet les demandes del sector i lliga una millora de la situació als nous pressupostos que just s’han pactat aquest gener entre la Generalitat i Catalunya en Comú Podem. Els comptes pactats preveuen un augment pressupostari en dependència de 92 milions d’euros en els propers quatre anys (el global en aquest àmbit serà de 1.566). D’aquests, se’n destinaran 15 milions a millorar les condicions laborals dels treballadors del sector. El Servei d’Atenció Domiciliària a la dependència també comptarà amb 34,5 milions d’euros més.
El conveni fixa en 997 euros bruts el sou base dels gerocultors a l’Estat i a Catalunya
La patronal ACRA, junt amb CCOO i la UGT, tres de les organitzacions signants del “Segon Manifest del Sector d’Atenció a la Gent Gran a Catalunya”, van convocar al juliol passat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar que el sector de l’atenció a la gent gran es converteixi en una “prioritat de país”. La presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, afirma que des de llavors “no s’ha avançat” i considera que sense un increment de les tarifes no poden millorar les condicions laborals del sector —que a Catalunya dona feina a unes 40.000 persones. “El 75% dels nostres costos van a la partida de recursos humans i, o incrementes les tarifes, o és impossible millorar les condicions”, reitera en l’espera de l’aplicació dels nous pressupostos.
Al SAD es repeteixen els salaris baixos. Víctor Serrano, delegat de la CGT Barcelona, explica que el sou per a una jornada completa se situa en 1.090 euros, però en molts casos “l’estratègia de les empreses passa per fer contractes de jornada parcial, per exemple, de 25 hores. En el meu cas, treballo 35 hores i no arribo ni als 900 euros nets”. El delegat sindical hi afegeix que una pràctica habitual en el sector és que els treballadors —que sobretot són dones— acabin fent més hores de les que diu el contracte, “tot i que segur que no les cobres”. També detalla que “grans empreses com Clece o Valoriza fan contractes d’obra i servei que en molts casos són fraudulents” i recalca que gràcies a denunciar-ho “hem aconseguit que desenes de persones hagin passat a tenir un contracte indefinit”.
Des de fa mesos, patronals i sindicats —bàsicament CCOO i la UGT— negocien el nou conveni de les empreses d’atenció domiciliària, que en aquest cas sí que és d’àmbit estricament català. Serrano reclama un “sou i unes condicions dignes i que deixin d’abusar de nosaltres” i comenta que la CGT Barcelona aposta perquè el servei “sigui públic”, de manera que sigui el mateix Ajuntament “qui el gestioni”, perquè així “el sou pujarà i la qualitat del servei serà superior”. En tot cas, reconeix que és un sector “complicat” per organitzar-se, “que es pot assimilar a les ‘kellys’”, perquè “estàs sol al carrer o al domicili del pacient i si ha problemes amb les empreses se’n renten les mans”.
El 2016, quan encara no feia un any de l’arribada al govern municipal de Barcelona en Comú, l’Ajuntament de la capital va adjudicar el SAD de la ciutat a Valoriza (Sacyr), Clece (ACS) i Suara, que va rebre dues de les quatre zones en què va partir-se. L’adjudicació va generar polèmica perquè la formació d’Ada Colau s’havia presentat a les eleccions amb la promesa de municipalitzar el servei i finalment dues de les quatre zones van anar a parar a grans multinacionals, mentre que en va quedar fora l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament. El contracte, inicialment de dos anys, s’ha prorrogat des d’aleshores, la qual cosa ha generat ingressos milionaris a les adjudicatàries, ja que en aquest temps ha passat dels 53 milions del 2015 a 84 milions per a tot el SAD el 2018.
L’Ajuntament de Barcelona va adjudicar a dues multinacionals la meitat de les quatre zones en què es divideix el SAD
El SAD és el segon contracte més voluminós de l’Ajuntament de Barcelona, només per darrere del de la neteja, implica la contractació —externa— d’uns 5.400 treballadors i atén unes 24.000 persones. En part, el consistori lliga l’increment del cost del servei dels darrers anys al dèficit de places públiques de residència a la ciutat. En concret, segons un informe presentat l’any passat, l’Ajuntament xifra en 2.780 places residencials amb finançament públic les que falten a la ciutat per culpa del “dèficit inversor” de la Generalitat, que alhora implica un “sobrecost per a les arques municipals de com a mínim 18 milions d’euros”, repartits entre la inversió extra al SAD i el SAUV (Servei d’Atenció d’Urgències a la Vellesa) de persones que fa en persones que haurien d’estar en una plaça pública de residència.
De moment, l’Ajuntament acaba d’aprovar un nou Servei d’Ajuda a Domicili que es començarà a desplegar en el segon semestre del 2020. La despesa del servei s’elevarà fins als 99,7 milions d’euros i les empreses que participaran en la licitació de les quatre zones en què està dividida la ciutat hauran de complir una sèrie de millores laborals per als treballadors i assistencials per als usuaris. De cara als treballadors, s’aplicarà un” increment salarial d’un 14%, es reduiran els desplaçaments, s’incorporaran terapeutes ocupacionals i integradors socials”. De cara als usuaris, l’atenció serà més personalitzada i els professionals que els atenguin sempre seran els mateixos gràcies a la prova de les anomenades “illes socials”, que actualment sumen 534 usuaris i 94 treballadors. El projecte, que també està en una fase pilot, es basa en la “creació d’equips de professionals específics, adscrits al territori, per tal que es dediquin a l’atenció d’una zona geogràfica reduïda, formada per una o diverses illes d’edificis”.
El canvi en el model de gestió s’ha donat en altres consistoris i, per exemple, al març de l’any 2018 l’Ajuntament de Girona va rescindir el contracte del SAD amb Clece (filial d’ACS) per incompliment de contracte, després de les queixes dels familiars dels usuaris. Des d’aleshores el presta una empresa pública.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). | 0.846925 | curate | {"en": 0.0008761682242990654, "ca": 0.9968847352024922, "es": 0.0022390965732087226} | : /reportatges/el-negoci-de-la-dependencia-llistes-despera-precarietat-laboral-i-fons-dinversio-44320 |
macocu_ca_20230731_4_121696 | Ruta dels indians de Begur
Dins la trama urbana del bellíssim municipi de Begur, al Baix Empordà, hi trobem un pomell exquisit de cases indianes datades entre els anys 1860 i 1887.
En aquella època la quarta part de la població -500 homes joves i aventurers- se n’havia anat a “fer les Amèriques”, especialment a Cuba, la mítica perla del Carib.
BEGUR ES TRANSFORMA UN PERÍODE HISTÒRIC QUE HA DEIXAT PETJA | 0.69378 | curate | {"ca": 0.8532338308457711, "en": 0.14676616915422885} | |
macocu_ca_20230731_3_452655 | 1 Plaça de tècnic o tècnica superior de suport a la investigació per al projecte "Membrane for energy and water recovery (Memory)", CPI-18-028
Compartir en Twitter | 0.651207 | curate | {"ca": 0.8765432098765432, "es": 0.12345679012345678} | |
mc4_ca_20230418_10_205244 | Inici Societat a Barcelona Detenen al Prat i a Barajas quatre persones amb més de 12...
Les autoritats portugueses van donar l'avís perquè venien de Brasil i feien escala a Lisboa
La Policia Nacional ha detingut quatre persones que feien de correus humans de droga i ha intervingut més de 12 quilos de cocaïna als aeroports del Prat i de Barajas. Els detinguts venien en vols procedents de Brasil i feien escala a Lisboa. De fet, va ser la policia judiciària de l’aeroport de Lisboa la que va donar l’avís el 2 d’octubre que havien arribat quatre persones en tres vols de Brasil i que tres d’ells es dirigien a Barcelona i el quart a Madrid. Quan van arribar, els agents van registrar el seu equipatge i van localitzar la droga amagada. Els detinguts són dos homes i dues dones.
En un primer vol que arribava al Prat viatjava una dona que portava cocaïna i 1.500 euros. Les autoritats portugueses també sospitaven d’un home i una dona que venien en un altre vol cap a Barcelona. Quan els agents van registrar les maletes només van trobar roba i objectes personals, però el pes de l’equipatge era massa, així que les van desmuntar i van trobar un doble fons amb la droga en les dues bosses. Portaven paquets amb gairebé 3 quilos de droga cadascun.
Una quarta persona es dirigia cap a Madrid, en aquest cas un home de nacionalitat veneçolana que també va ser detingut.
Article anteriorEn llibertat els dos detinguts a Soses acusats de portar material per “provocar talls de carretera”
Article següentLa CUP i Junts per Tarragona marxen a mig plenari per rebutjar la sentència del procés | 0.836664 | curate | {"ca": 0.942711648631445, "es": 0.05728835136855506} | https://laciutat.cat/laciutatdebarcelona/barcelona/societat-barcelona/detenen-al-prat-i-a-barajas-quatre-persones-amb-mes-de-12-quilos-de-cocaina |
cawac_ca_20200528_11_102199 | Futbol
inici > notícies
Mida del text
Actualitzat a les 22:24 h 29/01/2009
El Sevilla s'imposa "in extremis" al València (2-1) i jugarà les semis contra l'Athletic
El Sevilla s'ha classificat per a les semifinals de la Copa del Rei després de vèncer el València per 2-1 gràcies a un gol en l'últim moment del central francès Squillaci. Marchena havia avançat els valencianistes en el minut 8 i Kanouté havia empatat abans del descans. Quan tot semblava dat i beneït, ha aparegut la bota salvadora d'Squillaci que ha enviat la pilota al fons de la xarxa aprofitant un embolic dins de l'àrea xe. Els andalusos es classifiquen pel valor doble dels gols en camp rival en cas d'empat i se les hauran contra l'Athletic.
Festa major al Sánchez Pizjuán. El Sevilla ha estat capaç d'aixecar l'eliminatòria contra el València i ara l'espera en semifinals l'Athletic Club de Bilbao. I això que les coses han començat molt bé per als valencianistes perquè en el minut 8 Marchena, de cap, ha situat el 0 a 1. En aquell moment l'eliminatòria estava 4 a 2 favorable als d'Unai Emery. El Sevilla no ha llançat la tovallola conscient que amb dues dianes es classificava pel valor doble dels gols en camp contrari. Abans del descans Kanouté ha situat la igualada en el marcador. Tot quedava per decidir de cara a la segona meitat.
Els locals han hagut de suar fins al final. Es jugava l'últim minut i Squillaci ha fet explotar d'alegria el Pizjuán. El València queda apartat de la Copa i no podrà disputar la final que es jugarà a Mestalla el 13 de maig. | 0.79686 | curate | {"id": 0.003952569169960474, "pt": 0.010540184453227932, "es": 0.028985507246376812, "ca": 0.9565217391304348} | http://www.esport3.cat/noticia/355532/futbol/El-Sevilla-simposa-in-extremis-al-Valencia-(2-1)-i-jugara-les-semis-contra-lAthletic |
mc4_ca_20230418_7_313383 | Inici Politica a Barcelona Nou sistema per reduir el temps d'elaboració d'informes de violència masclista | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://laciutat.cat/la-ciutat/nou-sistema-per-reduir-el-temps-delaboracio-dinformes-de-violencia-masclista-2 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_81546 | Tv3 no en té la culpaLes televisions espanyoles arrasen en audiència a Catalunya i destrossen el mantra unionista que TV3 ha generat l'independentismeEspecial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014Quico Sallés , Redacció | Actualitzat el 01/11/2014 a les 15:00hArxivat a: Política, 9-N, procés català, CCMA, TV3Edifici de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Foto: TV3 Aquest matí Kantar Media ha publicat un avançament de les audiències fins a 31 d'octubre de 2014. Unes xifres que es destrossen un dels arguments més repetits per l'unionisme: que l'independentisme és producte d'agitació i propaganda dels mitjans catalans, concretament de TV3. Les audiències, però, apunten en una direcció diametralment oposades ja que el públic català veu majoritàriament televisions en espanyol i amb clara perspectiva unionista.Les televisions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, 3/24, Esport 3, Canal 33 i Súper 3) i 8TV, del Grup Godó, acumulen un 20,4% del total de l'audiència. Una xifra que gairebé frega el ridícul davant el 64,4% de l'audiència que a Catalunya acumulen les cadenes de RTVE, Mediaset i Atresmedia. Filant prim per cadenes d'abast generalista i amb consolidació de marca, TV3 acumula de mitjana aquest 2014, un 12,6% del públic televisiu; el Súper 3/33, un 1,6%; el 3/24, un 1,2%; i Esport 3, un 1,3% mentre que 8TV registra un destacat 3,5%. Xifres absolutament encomiables si es comparen amb les audiències de TVE1 (7,3); la2 (2,4); T5 (11,8); A3 (11,6); Cuatro (6); La Sexta (6,1) i 13TV (1), que acumulen un 46,2%. http://www.naciodigital.cat/noticia/77033
Sembla que els generosos sous de la corpo no aconsegueixen convertir-se en audiència.Proposo fer una societat per cada canal i un sou 30% fix 70% variable segons audiència per tota la plantilla. El canal cultural tindria directrius formals molt estrictes.
Perquè només la mirem els catalanoparlants (els números entre audiència i catalanoparlants coincideix bastant bé) i som minoria.Poc més podrà pujar la seva audiència.
La meva família parlem en castellà i mirem TV3.
Ídem. | 0.822101 | curate | {"ca": 0.9780848022868033, "es": 0.01953311100524059, "pt": 0.0023820867079561697} | |
mc4_ca_20230418_4_519194 | El curs Posa't en forma amb l'art contemporani té l’objectiu de donar eines teòriques i pràctiques a tothom qui tingui interès a entrar en contacte amb la creació contemporània. El curs va adreçat a persones majors de 16 anys que sense una prèvia formació tenen curiositat pel món de la contemporaneïtat artística.
Sessió que presenta quins són els protagonistes de l’art contemporani i quins són alguns dels seus escenaris determinants (la política, el mercat, la crítica, etc.). Al mateix temps, es
proposa una reflexió sobre el protagonisme del/s públic/s i els seus rols i eines per entendre la complexitat del vocabulari que utilitza l’art contemporani.
Sessió amb què es pretén situar quins són els espais d'art més propers, tant al Camp de Tarragona com a Catalunya i també donar protagonisme als contextos de formació, biblioteques i espais de documentació més assequibles. S’acompanyarà d’una
bibliografia bàsica i d’un seguit d’altres recursos a l’abast (webs, blocs, etc. ).
21 i 28/11, 4 i 12/12/12
Jordi Ribas, amb la presència de l'artista visual Lídia Porcar
21 i 28 de novembre, i 4 i 12 de desembre
Gratuït (persones a l’atur)
Museu de Valls: 977 606 654 / [email protected]
6, 13, 20 i 27/02/13
Jordi Ribas, amb la presència de l’artista visual Jordi Erola
6, 13, 20 i 27 de febrer
26/02 i 5, 12 i 19/03/13
Jordi Ribas, amb la presència de l’artista visual Ester Ferrando
26 de febrer, 5, 12 i 19 de març
4, 11, 18 i 25/04/13
Jordi Ribas, amb la presència de l'artista visual Patrícia Carles
gratuït (persones a l'atur)
977 773 112 / [email protected]
4, 11, 18 i 25/06/13
Patrícia Carles i Jordi Ribas
15 € (estudiants de batxillerat, universitaris i persones jubilades)
Data límit d’inscripció dijous 30 de maig. Places limitades. | 0.76981 | curate | {"ca": 0.8954361640670133, "es": 0.025418833044482957, "pt": 0.030618139803581745, "en": 0.04852686308492201} | http://web.tarragona.cat/centreart/projecte/ca/posat-en-forma-amb-lart-contemporani |
crawling-populars_ca_20200525_25_158379 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
Tornar
Veurem un conjunt de plantes de les Illes, algunes endèmiques, com la palmera canària, el pi canari o el cardón. També d'altres que s´han convertit en símbols vegetals i, per tant, protegits, com el drago i la canarina i contemplarem la florida espectacular dels équiums. A càrrec de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic.El punt de trobada es comunicarà un cop tancat el grup.
M'agrada 2
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber | 0.513232 | curate | {"pt": 0.026592022393282014, "ca": 0.9450664800559833, "it": 0.011546536039188244, "sv": 0.008397480755773267, "en": 0.0027991602519244225, "sq": 0.002099370188943317, "oc": 0.0034989503149055285} | : /detall/itinerari-visita-al-jardi-botanic-illes-canaries-_99400650924.html?lk=y |
macocu_ca_20230731_6_585598 | ODA A LA NIT
Vine, Nit, antiquíssima i idèntica, Nit Reina nascuda destronada, Nit igual per dins al silenci, Nit, amb els estels llustrins rapidíssims en el teu vestit vorejat d'Infinit.
Vine, vagament, vine, lleument, Vine solitària, solemne, amb les mans caigudes al teu costat, vine, i porta els munts llunyans a la vora dels arbres propers, fon en un camp teu tots els camps que veig, fes de la muntanya un sol bloc amb el teu cos, apaga-li totes les diferències que de lluny estic veient, tots els caminals que hi pugen, tots els arbres diversos que la fan d'un verd foscant en llunyania. Totes les cases blanques fumejants entre els arbres, i deixa només una llum, una altra llum i encara una altra, en la distància imprecisa i vagament pertorbadora, en la distància sobtadament impossible de recórrer. Nostra Dona de les coses impossibles que percacem en va, dels somnis que vénen per estar-se amb nosaltres cap al tard, a la finestra. dels propòsits que ens acaronen en les terrasses dels hotels cosmopolites al so europeu de les músiques i les veus de lluny, de prop, i que dolen perquê sabem que no els realitzarem mai... Vine, agrunsa'ns, vine, amanyaga'ns. Besa'ns en el front silenciosament, tan lleument en el front que no sapiem ni que ens besen més que per una diferència dins l'ànima. I un sanglot vague que parteix melodiosament de l'antiquíssim de nosaltres, on arrelen tots aqueixos arbres de meravella els fruits dels quals són els somnis que acaronem i amem perquê els sabem fora de la relació amb el que hi ha en la vida. Vine solemníssima, solemníssima i plena d'una voluntat oculta de sanglotar, potser perquê l'ànima és gran i la vida petita, i tots els gests no ixen del nostre cor i només atenyem fins on arriba el braç, i només veiem fins on arriba la nostra mirada. Vine dolorosa, Mater Dolorosa de les Angoixes dels Tímids, Turris Eburnea de les tristeses dels Menyspreats, mà fresca sobre el cap febrós dels Humils sabor d'aigua sobre els llavis ressecs dels Cansats. Vine, d'allà del fons de l'horitzó lívid, vine i arranca'm del terrer d'angoixa i d'inutilitat on vegete. Cull-me del meu terrer, margarida oblidada, fulla a fulla llig en mi no sé pas quin destí i desfulla'm al teu pler, al teu pler silenciós i fresc. Una fulla de mi llança-la cap al Nord, on són les ciutats d'Avui que tant he estimat; una altra fulla de mi llança-la cap al Sud, on són els mars que els Navegants obriren; una altra fulla de mi tira-la a l'Occident, on crema en roig viu tot allò que potser serà el Futur, que jo sense conêixer adore; i l'altra, les altres, la resta de mi tira-les a l'Orient, a l'Orient d'on tot prové, el dia i la fe, a l'Orient pompós i fanàtic i calent, a l'Orient excessiu que jo no veuré mai, a l'Orient budista, bramànic, sintoista, a l'Orient que és tot el que no tenim, que és tot el que no som, a l'Orient on qui sap? Crist potser avui encara viu, on Déu potser realment existeix comandant-ho tot...
Vine sobre els mars, sobre els mars majors, sobre els mars sense horitzons precisos, vine i passa la mà pel dors de la fera, i calma'l misteriosament, oh domadora hipnòtica de les coses que s'agiten molt!
Vine, curosa, vine, maternal, pas a pas infermera antiquíssima, que et vas asseure al capçal dels déus de les fes ja perdudes, i vas veure nàixer Jehovà i Júpiter, i somrigueres perquê tot t'és fals i inútil.
Vine, Nit silenciosa i extàtica, vine a embolcallar en la nit mantell blanc el meu cor... Serenament com una brisa en la vesprada lleu tranquil·lament com un gest maternal de carícies, com els estels que lluen en les teues mans i la lluna màscara misteriosa sobre la teua faç. Tots els noms sonen d'una altra manera quan tu véns, quan tu entres baixen totes les veus, ningú no et veu entrar. Ningú no sap que has entrat. només que de sobte, veient com tot es recull, com tot perd les arestes i els colors, i com en el cel alt clarament blau encara ja nítid creixent, o cercle blanc, o mera llum nova que ve, la lluna comença a ser real.
(1914)
ESTANC
No sóc res. No seré mai res. No puc voler ser res. A banda d'això, tinc dins meu tots els somnis del món. Finestres de la meua cambra, de la cambra d'algú, entre tants en el món, que ningú no sap qui és (i si sabessen qui és, quê se'n sabria? ), doneu cap al misteri d'un carrer travessat a tota hora per gent, cap a un carrer inaccessible a tots els pensaments, real, impossiblement real, cert, desconegudament cert, amb el misteri de les coses dessota les pedres i els éssers, amb la mort que deixa humitat a les parets i cabells blancs en els homes, amb el Destí que duu el carretó de tot per la ruta de res. Estic avui vençut, com si sabés la veritat, estic avui lúcid, com si anàs cap a la mort, i no tingués més germania amb les coses que un comiat, mentre aquesta casa i aquest costat del carrer es tornen la filera de vagons d'un comboi i un xiulet de sortida ben endins del meu cap i un sotrac dels meus nervis i un xerric d'ossos en partença. Estic avui perplex, com qui ha pensat, ha trobat i ha oblidat. Estic avui dividit entre la lleialtat que dec a l'Estanc de l'altra banda del carrer, com a cosa real per fora, i a la sensació que tot és somni, com a cosa real per dins. Vaig errar en tot. Com que no vaig fer cap propòsit, potser tot fou no-res. De l'aprenentatge que em donaren, me'n vaig despenjar per la finestra del darrere de casa. Vaig arribar al camp amb grans propòsits. Però només hi vaig trobar herbes i arbres, i quan hi havia gent era just igual que l'altra. M'aparte de la finestra, m'assec en una cadira. En quê pensaré? Quê sé jo quê seré, jo que no sé qui sóc! Ser el que pense? Tanta cosa em pense ser! I n'hi ha tants que pensen ser el mateix que no pot haver-n'hi tants! Geni? En aquest moment cent mil cervells es conceben en somnis genis tals com jo, i la història no en marcarà, potser, ni un, ni en restarà res més que fem, de tantes conquestes futures. No, no crec en mi. En tots els manicomis hi ha folls embogits amb tantes certeses! Jo que no tinc cap certesa, tinc més seny o menys de seny? No, ni en mi... En quantes mansardes i no mansardes del món no hi ha ara mateix genis-per-a-si-matixos somiant? Quantes aspiracions altes i nobles i lúcides sí, vertaderament altes i nobles i lúcides, no veuran mai la llum del sol ni faran parar l'oïda de la gent? El món és per a qui naix per a conquistar-lo i no per a qui somia que el pot conquistar, encara que tinga raó. He somiat més coses que Napoleó no féu. M'he estret contra el pit hipotètic més humanitats que no pas Crist, tinc fetes filosofies en secret que cap Kant no va escriure. Però sóc, i potser sempre ho seré, el de la mansarda, encara que no hi habite; seré sempre el que no nasqué per a això; seré sempre el que tenia qualitatss; seré sempre el que esperà que li obrissen la porta davant d'una paret sense porta i cantà la cançó de l'Infinit tancat en un corral i sentí la veu de Déu dins un pou cec. Creure en mi? No, ni en res tampoc. Vesse'm la Natura sobre el cap ardent el seu sol, la seua pluja, el vent que busca els meus cabells, i la resta que vinga si ha de venir, i si no, que no vinga. Esclaus cardíacs dels estels conquerim tot el món abans d'alçar-nos del llit: però ens despertem i és opac, ens alcem i és aliê, eixim de casa i és la terra sencera, més el sistema solar i la Via Làctia i l'Indefinit. (Menja xocolatines, petita; menja xocolatines! Mira, no hi ha més metafísica en el món que les xocolatines. Mira, totes les religions no ensenyen res més que la confiteria. Menja, baconeta, menja! Si jo pogués menjar xocolatines amb la mateixa veritat que tu en menges! Però jo pense i, en llançar el paper de plata, que és de full d'estany, ho llance tot a perdre com he llançat a perdre la vida.) Però almenys em resta de l'amargura per allò que no podré ser la caligrafia ràpida d'aquests versos, pòrtic departit devers l'Impossible. Almenys em consagre a mi mateix un menyspreu sense llàgrimes, noble almenys en el gest amb quê reballe, sense control, la roba bruta que sóc, sobre el transcurs de les coses, i em quede a casa sense camisa. (Tu, que aconhortes, que no existeixes, i per això aconhortes, deessa grega, concebuda com a estàtua que estigués viva, o patrícia romana, impossiblement noble i nefasta, o princesa de trobadors, gentilíssima i acolorida, o marquesa del segle divuit, escotada i distant, o cortesana cèlebre del temps dels nostres pares, o no sé quina cosa de modern no concep bé quina cosa, tot això, siga el que siga, el que sigues, si pot inspirar, que inspire! El meu cor és un poal buit. Com els qui invoquen esperits invoquen esperits, m'invoque a mi mateix i no hi trobe res. M'acoste a la finestra i veig el carrer amb una claredat absoluta. Veig les botigues, les voreres, veig els cotxes que passen, veig els ens vivents vestits que s'encreuen, veig els gossos que també existeixen, i tot això em pesa com una condemna a l'exili i tot és estranger, com tot). Vaig viure, vaig estudiar, vaig estimar, i fins i tot vaig creure, i avui no hi ha captaire a qui no envege, només perquê no sóc jo. En cadascun contemple els estripalls, les nafres, la mentida, i pense: potser mai no visqueres, ni estudiares, ni estimares, ni cregueres (perquê és possible fer la realitat de tot això sense fer res d'això); potser només has existit com un sarvatxo amb la cua tallada que continua existint més enllà del sarvatxo convulsionadament. Vaig fer de mi el que no sabia, i el que podia fer de mi no ho vaig fer. El dominó que em vaig posar era incorrecte. Després em van conêixer per qui no era, i no els ho vaig desmentir, i em vaig perdre. Quan em volguí llevar la màscara, se m'havia encastat a la cara. Quan me la vaig llevar i em vaig mirar a l'espill ja m'havia fet vell. Estava begut, ja no em sabia vestir el dominó que no m'havia pogut llevar. Llancí fora la màscara i vaig dormir al vestidor com un gos tolerat per la gerència per ser inofensiu. I escriuré aquesta història per provar que sóc sublim. Essència musical dels meus versos inútils, qui em permetés de trobar-te com a cosa feta per mi! en comptes de quedar-me sempre enfront de l'Estanc d'enfront, trepitjant la consciència de sentir-se existint, com una estora on topeta un borratxo o un pelut que els gitanos furtaren i no valia res. Però l'Amo de l'Estanc s'ha acostat a la porta i s'ha quedat a la porta. Me'l mire amb el desconhort d'un cap mal girat i amb el descohort d'una ànima malentenent. Ell morirà i jo moriré. Ell deixarà un cartell i jo deixaré versos. Passat un temps morirà també el cartell, i els versos també. Passat un temps més morirà també el carrer on estigué el cartell, i la llengua en quê foren escrits els versos. Morirà després el planeta girant en quê tot això s'esdevingué. En altres satèl·lits d'altres sistemes solars alguna cosa com la gent continuarà fent coses com els versos i vivint dessota coses com els cartells, sempre una cosa enfront d'una altra, sempre una cosa tan inútil com una altra, sempre l'impossible tan estúpid com el real, sempre el misteri del fons tan cert com el son de misteri de la superficie, sempre açò o una altra cosa, o ni una cosa ni l'altra. Però un home ha entrat a l'Estanc (per comprar-hi tabac? ), i la realitat plausible cau de sobte damunt meu. Em semiincorpore enèrgic, convençut, humà, i em propose d'escriure aquests versos on dic just el contrari. Encenc una cigarreta mentre pense d'escriure'ls i assaboresc en la cigarreta l'alliberamentde tots els pensaments. Seguesc el fum com si fos el meu rumb, i gaudesc, en un moment sensitiu i competent, l'alliberament de totes les especulacions i la consciència que la metafísica és una conseqüència d'estar mal avesat. En acabant em deixe caure cap arrere en la cadira i continue fumant. Mentre el Destí m'ho concedesca, continuaré fumant. (Si em casava amb la filla de la meua bugadera, potser seria feliç.) Vist això, m'alce de la cadira. M'acoste a la finestra. L'home ha eixit ja de l'Estanc (es guarda les tornes en una butxaca del pantaló?). Ah, el conec: és l'Esteve, sense metafísica. (L'Amo de l'Estanc s'ha acostat a la porta.) Com per instint diví l'Esteve s'ha girat i m'ha vist. M'ha fet l'adéu, li he cridat Adéu, Esteve!, i l'univers se m'ha reconstruït sense ideal ni esperança, i l'Amo de l'Estanc ha somrigut.
(1928)
LISBON REVISITED
No: no vull res. Ja he dit que no vull res.
No em vingueu amb conclusions! L'única conclusió és morir-se.
No em reporteu estètiques! No em parleu en moral! Lleveu-me d'ací la metafísica! No em pregoneu sistemes complets, no m'afilereu conquistes de les ciències (de les ciències, Déu méu, de les ciències? ), de les ciències, de les arts, de la civilització moderna. Quin mal els he fet jo als déus?
Si teniu la veritat, guardeu-vos-la! Sóc un tècnic, però tinc tècnica només dins la tècnica. Fora d'això sóc un boig, amb tot el dret de ser-ho. Amb tot el dret de ser-ho, sentiu?
No em destorbeu, per l'amor de Déu! Em volíeu casat, fútil, quotidià i tributable? Em volíeu el contrari d'açò, el contrari de qualsevol cosa? Si jo fos d'una altra manera, us donaria a tots aquest gust.
Així, tal com sóc, tingueu paciència! Aneu-vos-en a la porra sense mi, o deixeu-me anar tot sol a la porra! Per quê hem d'anar-hi junts?
No em tusteu el braç! No m'agrada que em tusten el braç. Vull ésser solitari. Ja he dit que sóc solitari! Ah, quina estupidesa que jo siga de companyia!
El cel blau el mateix de la meua infantesa, eterna veritat buida i perfecta! El Tejo llis, ancestral i mut, petita veritat on es reflecteix el cel!
Ai recança revisitada, Lisboa d'antany d'avui! No em doneu res, no em lleveu res, no sou res que jo em senta
Deixeu-me en pau! No tarde, que jo no tarde mai... i mentre tarda l'Abisme i el Silenci vull estar solitari! | 0.815228 | curate | {"en": 0.0008818990225619166, "ca": 0.9462041596237231, "it": 0.0049239362093040345, "de": 0.0004409495112809583, "st": 0.0033806129198206804, "fr": 0.0034541045050341737, "pt": 0.025207613728228117, "es": 0.008304549129124716, "nl": 0.0009553906077754097, "ms": 0.005070919379731021, "ja": 0.0011758653634158889} | |
mc4_ca_20230418_7_83566 | Francisco Javier Bueno Recio | Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus
Inici | Cercador de professionals Campus | Francisco Javier Bueno Recio
Soc un cirurgià pediàtric amb àmplia experiència en el trasplantament hepàtic i intestinal i en cirurgia d'alta complexitat. Actualment focalitzat en el tractament de nens amb síndrome d'intestí curt i catàstrofes intestinals així com cirurgia hepatobiliaopancreàtica complexa que inclou tumors i malformacions congènites, El meu objectiu primordial és evitar que els nens necessitin de trasplantaments de fetge i intestí.
Dr Javier Bueno, Cap de Secció del Servei de C. Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron i responsable de la Unitat de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Rehabilitació Intestinal.
Vaig realitzar la meva especialitat en trasplantaments (hepàtic i intestinal tant pediàtrics com d'adults) i cirurgia hepàtica i vaig treballar durant 5 anys en el Thomas Starzl Transplantation Institute de la Universitat de Pittsburgh (USA).
També en trasplantament de pàncrees i renal. He desenvolupat noves tècniques quirúrgiques en trasplantament i hepatointestinal, així com en tècniques d'extracció per a trasplantament intestinal, pancreàtic i hepàtic. També per al tractament de la trombosi portal posttrasplantament.
La meva tesi doctoral versa sobre Història natural de la decisió intestinal. També he format part de l'equip que va realitzar el primer trasplantament de cara total del món a l'Hospital Vall d'Hebron i el primer trasplantament intestinal a Catalunya. En la meva activitat científica he estat autor / coautor de més de 70 publicacions internacionals. He publicat a les revistes de major impacte en Cirurgia (Annals of Surgery) i Trasplantaments (American Journal of Transplantation; Trasplantation, Liver Transplantation, Pediatric Transplantation). Sóc revisor científic de múltiples revistes internacionals. He estat pioner en la tècnica d'allargament intestinal en el nostre país per al tractament de la síndrome d'intestí curt i de l'allargament duodenal tant en nens com en adults a nivell mundial. També he estat pioner en el tractament de la Malformació d'Abernethy tant a nivell radiològic com quirúrgic al nostre país així com en el shunt de Rex per al tractament de la hipertensió.
Donem visibilitat a les malalties minoritàries! 22/02/2018
Nou tractament de la malformació d'Abernethy a Vall d... 15/06/2017
Més color a l'Hospital Maternoinfantil Vall d'... 30/03/2017 | 0.773365 | curate | {"en": 0.11037891268533773, "pt": 0.029242174629324547, "ca": 0.8562602965403624, "it": 0.004118616144975288} | https://hospital.vallhebron.com/ca/professionals/francisco-javier-bueno-recio |
macocu_ca_20230731_9_33651 | El Cicle de Tardor portarà vuit concerts a la cripta de l’ermita de Cambrils
La jove Jennifer Panebianco donarà inici a la nova temporada el diumenge 10 de setembre
El cicle de tardor de la Cripta de l’Ermita arriba amb un programa de vuit concerts que s’encetarà diumenge, 10 de setembre, amb la violinista cambrilenca Jennifer Panebianco. La jove prodigi, que amb només 12 anys ja acumula nombroses distincions, actuarà acompanyada per la guitarra del seu pare Alfredo Panebianco.
El programa continua diumenge 17 de setembre amb el concert Sons d’Àfrica, ofert per la Coral Verge del Camí per segona vegada, donat l’èxit obtingut a l’última edició del cicle de concerts de primavera de la Cripta.
El mes d’octubre porta tres actuacions a la Cripta. El dia 7 la Coral Verge del Camí proposa l’Orfeó Laudate, amb un programa que inclou l’ Stabat Mater de J.G. Rheinberger i Missa en Re Major d’Antonín Dvořák.
El 22 d’octubre Lluis Capdevila & Petros Klampanis presentaran Diàspora, el seu àlbum de debut en el món del jazz, en el marc de la novena edició del Festival Internacional de Jazz i Blues de Cambrils, organitzat per Cambrils la Mar de Jazz.
Per tancar les actuacions dels mes d’octubre, el departament de Cultura ha programat el concert de piano de Maria Parra, amb Mouvement que inclou obres de Debussy, Granados i de Manuel de Falla.
El dia 12 de novembre, Cambrils la Mar de Jazz oferirà el concert de cloenda de la 9a Mostra internacional de Jazz i Blues de Cambrils amb l’actuació de Natsuko Sugao Grup, trompetista japonesa que presenta el seu nou treball La danza de una luz.
El cicle de concerts està organitzat per l’Associació Coral Verge del Camí i el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, que des del 2008 programen dos cicles anuals, el de tardor i el de primavera. Tots els concerts són a les19:30h. Els preu de l’entrada és d’entre 5 i 7 euros. | 0.840356 | curate | {"ca": 0.9466950959488273, "es": 0.027185501066098083, "de": 0.026119402985074626} | |
mc4_ca_20230418_5_696171 | La Biblioteca de Roses editarà un punt de llibre dissenyat per nens — Ajuntament de Roses
La Biblioteca de Roses editarà un punt de llibre dissenyat per nens
Demà dijous, 30 d’octubre, la Biblioteca Municipal de Roses farà públic el nom del guanyador del Concurs Infantil de Punts de Llibre organitzat durant el passat estiu. La convocatòria, que enguany celebra la seva segona edició, ha comptat amb un gran èxit de participació. El treball guanyador serà la imatge del proper punt de llibre editat per la Biblioteca. Punts llibre
29/10/2008 00:00 -
El concurs de punts de llibre està adreçat a nens i nenes fins a 13 anys. En la present convocatòria s’han arribat a presentar un total de trenta-set dibuixos, actualment exposats a l’espai Z de la Biblioteca. Demà, a les 18 h, es farà públic el veredicte del jurat. El dibuix guanyador serà la imatge amb la qual s’editaran els punts de llibre que la Biblioteca distribueix cada temporada entre els seus lectors i usuaris. Tots els participants obtindran un conte de regal, mentre que el guanyador o guanyadora, rebrà un lot de llibres. | 0.751427 | curate | {"ca": 0.9832869080779945, "it": 0.016713091922005572} | http://www.roses.cat/noticies/historic/la-biblioteca-de-roses-editara-un-punt-de-llibre |
macocu_ca_20230731_2_404480 | Sta clar que el departament de misteris i l'arc de la mort aquell, les veus i la Luna tindran un paper important. La Luna es un personatge que desvelarà molts misteris quan el Harry aconsegueixi entendre-la, que potser no serà mai. Però es d'aquest tipus de persones que et solta una frase q no te cap coerencia en principi, però que desprès passa una cosa i té molt de sentit, així que sempre dubtes si aquella persona ho sabia o es que son tot casualitats. Em sembla un personatge interesant i que marcarà el transcurs de la historia. Heheheh LUNA POWER!!! :D
Ubicació: el pont de suert (catalunya, pel pirineu perdut)
Entrada Autor: camporan » dg. juny 26, 2005 11:51 pm
jo stic dacord am l'aina sobre lo de la luna. es molt probable que vagi guanyant importancia en els dos llibres seguents, ja que apareix al 5e i surt mes vegades que altres que hi son des del principi, pero en el llibre no te gaire importancia excepte en algunes coses | 0.767476 | curate | {"ca": 0.8959227467811158, "en": 0.022532188841201718, "it": 0.002145922746781116, "es": 0.07939914163090128} | |
mc4_ca_20230418_11_447573 | Mag Stigman: El circ dels impossibles - Cincómonos Espai d'Art - Teatre Barcelona
Cartellera / Circ, Infantil, Màgia
Del 27 de desembre de 2019 al 25 de juliol de 2020
El Mag Stigman presenta El Circ dels Impossibles, un espectacle que fusiona màgia i circ en una proposta dinàmica, plena de bon rotllo i participació activa del públic. Màgia, malabars, coreografies, grans il·lusions, molta música i energia.
En aquesta nova aventura, el Mag Stigman ens parlarà del Circ dels Impossibles, un famós circ que antigament va ser considerat un dels més grans espectacles del món. Ara però, tot ha canviat i malauradament ja no és el que era. Amb dosis de màgia, il·lusió i sobretot, amb molt bon rotllo, Stigman intentarà que la màgia de la pista ressorgeixi com anys enrere. Després del seu últim treball, Més que Màgia, l’espectacle en què l’il·lusionisme s’unia amb coreografies de dansa moderna, el Mag Stigman s’endinsa ara en el fabulós món de circ per fer una festa escènica.
Una autèntica experiència multidisciplinar que tothom recordarà.
JULIOL Dissabte 25 19:00h
Anar a veure un espectacle de màgia per les petites ments curioses és una experiència fantàstica. Els infants es queden encisats per l’il·lusionisme de les propostes. Com ha fet això mama? Ni idea fill. És màgia!
El Mag Stigman, a més, té un feeling amb els infants excepcional. Amb un llenguatge proper, i amb un somriure d’orella a orella durant tot l’espectacle, és posa el públic a la butxaca des del minut 0. És capaç de fer malabars i de ballar dansa contemporània o Bollywood; i fer-nos ballar a tots plegats, petits i grans! Perquè diu que a ell, des de petit, sempre li ha agradat ballar i, sobretot, que tots ballem amb ell.
‘El circ dels impossibles’ és una molt bona proposta per anar amb tota la família. Ideal per aquells que els hi costa estar més de 10 minuts asseguts a la butaca del teatre. Una autèntica festa per celebrar plegats la màgia, el circ, la dansa i el teatre! | 0.801584 | curate | {"ca": 0.9803921568627451, "de": 0.012899896800825593, "es": 0.006707946336429308} | https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/mag-stigman-el-circ-dels-impossibles |
mc4_ca_20230418_0_499205 | La Intersindical a RTVV: INDEFINITS: TARD... PERÒ L'EMPRESA MOU FITXA
· L'empresa, finalment, ha mogut fitxa i s'ha compromés a convertir en indefinits a 176treballadors temporals. La mesura es comunicarà als treballadors, de forma individual la setmana que ve. Tots els 176 treballadors són de televisió i estan destinats a programes i no inclouen els d'informatius. Els d'informatius, tots els que treballen en la ràdio i els de l'ens seran convertits en indefinits el pròxim mes de setembre. L'altra cara de la moneda és que l'empresa ens ha confirmat que alguns treballadors que acaben contracte no tornaran. El que ha garantit és que en cap cas anirà al carrer ningú que complisca els requisits per a ser indefinit.PER QUÈ NOMÉS UNA PART DELS TREBALLADORS DE CANAL 9 I NO ELS DE LA RÀDIO I L'ENS?Segons l'empresa el motiu és que s'ha volgut aplicar la nova normativa laboral aprovada el mes passat i s'han hagut de modificar els criteris en benefici dels treballadors tot i que no estava obligada a fer-ho. També han argumentat que s'ha prioritzat els treballadors de programes de Canal 9 perquè són els que es troben en una major situació d'inestabilitat. En este sentit ha destacat que la nova programació de Ràdio 9 comença més tard i per tant ajornar la transformació a setembre no afectarà les seues expectatives d'estabilitat.Veure distribució per categories afectades.QUÈ FER?L'empresa encara no ha decidit la forma concreta de comunicar als treballadors temporals la seua conversió en indefinits però ho farà personalment o per escrit durant els pròxims 15 dies. Cas que algú del col.lectiu esmentat considere que compleix els requisits i no reba en els pròxims quinze dies la corresponent notificació pot dirigir-se a recursos humans o als sindicats per poder esmenar el possible error. Intersindical Valenciana tindrà atenció permanent durant este període per atendre qualsevol dubte i assessorar-vos.Cas d'anar-se'n de vacances seria convenient que indicareu a l'empresa la manera en què pot posar-se en contacte amb vosaltres.ÉS SATISFACTÒRIA L'ACTUACIÓ DE L'EMPRESA?La conversió de temporals en indefinits ha sigut sempre una prioritat de la Intersindical i un dels principals motius de firmar el conveni. Hauríem preferit que el procés s'haguera encetat més prompte i per a tots els col.lectius. No ha pogut ser així. El que podem assegurar és que el que hem aconseguit no ens ha caigut del cel i que hem fet un gran esforç per aconseguir-ho. I és que l'empresa funciona com funciona i fins i tot costa sang haver de reclamar la pura i simple aplicació de la llei. El que si hem de valorar és que l'empresa haja aplicat els aspectes més positius de la nova normativa a pesar que una part d'ella és discutible que siga ja d'aplicació. Suposant que realment l'aplique. | 0.881945 | curate | {"en": 0.024918743228602384, "ca": 0.9635247381726255, "fr": 0.01155651859877212} | http://intersindical-rtvv.blogspot.com/2010/07/indefinits-tard-pero-lempresa-mou-fitxa.html |
cawac_ca_20200528_11_194973 | Hemeroteca
30/12/2010
Comença la poda dels arbres caducifolis de Vilafranca
Un cop arribada la parada vegetativa dels arbres, l’Ajuntament de Vilafranca ha començat la 1a fase de la poda de caducifòlies a la vila.
Enguany es començarà pel carrer Tossa de Mar, seguint per l'avinguda de Tarragona direcció nord fins arribar a la rambla de Nostra Senyora i es continuarà per l'avinguda de Barcelona, el carrer de Sant Clara i el carrer Igualada. | 0.703049 | curate | {"pt": 0.022779043280182234, "it": 0.022779043280182234, "ca": 0.9544419134396356} | http://www.vilafranca.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=66636526&mes=12&any=2010 |
oscar-2301_ca_20230418_4_193985 | Província ProvínciaÁlavaAlbaceteAlicanteAlmeríaAsturiasÁvilaBadajozBarcelonaBurgosCáceresCantabriaCastellónCiudad RealCórdobaCuencaGironaGranadaGuadalajaraGuipuzcoaHuelvaHuescaIslas BalearesJaénLa CoruñaLa RiojaLas PalmasLeónLleidaLugoMadridMálagaMurciaNavarraOrensePalenciaPontevedraSalamancaSegoviaSevillaSoriaTarragonaTeruelToledoValenciaValladolidVizcayaZamoraZaragoza
Email
Telèfon
Nº d' assistents (aprox)
Tria els teus espectacles Tria els teus espectacles Sleeping Beauty (P5, 1r i 2n de primària) Excalibur (3r a 6è de primària) Three Stories of England (1r a 3r de l'ESO) Finding Romeo and Juliet (4t ESO i batxillerat)
Actualment no representem les nostres obres en aquesta província
Tria els teus espectacles Tria els teus espectacles Fearless John (3r a 6è de primària) Pinocchio (P5, 1r i 2n de primària) Three Stories of England (1r a 3r de l'ESO) Finding Romeo and Juliet (4t ESO i batxillerat)
Missatge
Política de Privacitat Política de Privacitat He llegit i accepto la Política de Privacitat
2 + 2 =
enviar missatge
Contacte
Barcelona
931 712 003
Trucar
Madrid
912 905 003
Trucar
Horaris d’atenció
Dilluns a divendres
9:00 a 14:00
Email
[email protected]
Contacto – Política de privacidad – Política de cookies – Configuración de cookies – Aviso legal
Facebook
Twitter
Instagram
Theatre4Schools 2019 | BCN: 931 712 003 | MAD: 912 905 003 | [email protected] |
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en parèmetres.
Accepta
Configuració
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de la privadesa
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Galetes addicionals
Política de galetes
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.476418 | curate | {"es": 0.2438065277231616, "en": 0.06173810460086512, "ca": 0.6602438065277232, "pt": 0.009437672040896579, "eb": 0.0027526543452615023, "fr": 0.01061738104600865, "oc": 0.008651199370821865, "sv": 0.0027526543452615023} | https://theatre4schools.com/el-nostre-dia-a-dia/?lang=ca |
mc4_ca_20230418_1_652892 | Discurs de l'honorable senyor Lluís Companys, President electe de la Generalitat de Catalunya - Viquitexts
Discurs de l'honorable senyor Lluís Companys, President electe de la Generalitat de Catalunya
Primer discurs de Lluís Companys i Jover, després de ser elegit President de la Generalitat de Catalunya, publicat el 31 de desembre de 1933 al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya.
Senyors Diputats : No hi ha ningú digne de substituir l'alta i històrica figura del President traspassat. Es, per aquesta raó, per aquesta raó única d'inferioritat i de petitesa que sento un gran aclaparament.
Ara bé ; davant els vostres vots, ja estic disposat a afrontar totes les responsabilitats futures i, per a fer-ho, demana el respecte de tothom i la col·laboració dels elements republicans i catalanistes.
Ja no sóc jo. No sóc potser tampoc ni l'home combatiu i apassionat. Jo procuraré treure de dintre meu el millor que hi hagi, per tal d'ésser digne de la vostra confiança.
Senyors Diputats : Gràcies per l'honor que m'heu fet. Jo no podria pronunciar unes paraules extenses. Sigui el que sigui el que ens porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República i per la llibertat.
(Els senyors Diputats de la Majoria i de les Minories, exceptuada la de Lliga Catalana, a peu dret, aplaudeixen i donen visques a Catalunya.)
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Discurs_de_l%27honorable_senyor_Lluís_Companys,_President_electe_de_la_Generalitat_de_Catalunya&oldid=91969»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 oct 2015 a les 15:33. | 0.797867 | curate | {"ca": 0.9919852034525277, "eu": 0.008014796547472256} | https://ca.wikisource.org/wiki/Discurs_de_l%27honorable_senyor_Llu%C3%ADs_Companys,_President_electe_de_la_Generalitat_de_Catalunya |
mc4_ca_20230418_5_562975 | L'associació que representa les persones amb discapacitat visual
L'associació que representa les persones amb discapacitat visual i auditiva d'Andorra, en marxa
El novembre passat es va constituir oficialment l'Associació de Discapacitats Visuals i Auditius d'Andorra, un col·lectiu que fins ara es trobava representat per Amida. Els seus objectius més rellevants són sensibilitzar sobre la discapacitat i treballar per solucionar les mancances del dia a dia.
Marc Latorre és el president de la nova entitat que representa les persones amb discapacitat sensorial del Principat. Aquesta compta amb una dotzena de membres i vol augmentar la conscienciació i el respecte cap al col·lectiu. "Per exemple, quan vas pel carrer vas amb el bastó i igualment la gent es queda on està, no s'aparta. La nostra guia són les parets, els laterals", explica Latorre.
Malgrat que l'adhesió a la Convenció relativa als drets de les persones amb discapacitat va ser clau, calen més esforços. El president de l'associació afegeix que "a poc a poc s'ha anat avançant, però encara estem amb retard sobre els països del nostre entorn, ja que encara continua havent-hi buits perquè la llei que hi ha actualment és antiga, és del 1995 i no cobreix totes les discapacitats, només cobreix una part".
Les parades d'autobús no estan adaptades i alguns passos de zebra són molt perillosos per la manca d'indicacions. Altres punts febles en l'àmbit de l'accessibilitat són l'estretor de les voreres o també "les zones podotàctils que acaben de posar algunes només a Meritxell i Carlemany, però haurien d'estar en totes les parròquies. Semàfors que, encara que fa un temps n'han posat de nous, continuen sent pocs el que hi ha de sonors", defensa Latorre.
L'organització reivindica un major suport per part de la CASS i vol elaborar un document on cada soci indiqui les seves necessitats per fer-les arribar al Govern. Des de dimarts l'entitat forma part de la FAAD, gaudint així d'un espai de trobada i de reunió.
Imatges: Anna Romagosa-Desirée Sala | 0.876384 | curate | {"ca": 1.0} | https://m.andorradifusio.ad/noticies/associacio-representa-persones-discapacitat-visual-cognitiva |
mc4_ca_20230418_12_417939 | Abans d'aquesta cita, des del comitè organitzador es van preparar tota una sèrie d’esdeveniments i activitats perquè arreu del país es tingués l’oportunitat de conèixer la garnatxa, i en especial, la garnatxa de la Terra Alta. Entre elles: showroom a Girona, showroom a Tortosa o la Fira del Vi i l’Art a Batea, on LaFou hi va participar activament. | 0.77393 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lafou.cat/noticies/2680/lafou-celebra-el-concurs-grenaches-du-monde-2018-a-la-terra-alta/ |
mc4_ca_20230418_3_126308 | La filla gran d'Amancio Ortega podria ser la 'veritable hereva' i no Marta,
La filla gran d'Amancio Ortega podria ser la 'veritable hereva' i no Marta, l'altra filla
És la dona més rica d'Espanya però, no obstant això, li agrada portar una vida tranquil·la
divendres, 4 d’agost 2017 - 22:35h
La filla gran d'Amancio podria ser la veritable hereva | Cedida
Sandra Ortega Mera, la filla gran d'Amancio Ortega va néixer a la Corunya. Ara té 49 anys, i des de petita s'ha criat en un dúplex en el passeig de Ronda, a Riazor. La seva mare, Rosalía Mera, la va criar des de la humilitat, i ha viscut sempre seguint aquests valors. Va estudiar en un institut públic, es va casar amb el seu amor de joventut, conduïa un Renault i fins i tot es tenyeix el pèl ella mateixa. Una vida d'allò més normal, excepte perquè tant la seva mare com el seu pare són les persones més riques d'Espanya. Quan Sandra va complir els 18 anys, els seus pares es van separar, i l'any 2013 la seva mare va morir, per la qual cosa Sandra va ser considerada la dona més rica d'Espanya, heretant un patrimoni valorat en 4.700 milions d'euros. Encara que a ella mai li ha agradat presumir d'això, i no s'ha caracteritzat per ser un personatge públic.
Sandra no s'assembla gens a la seva germanastra Marta. L'altra Ortega ha estudiat en col·legis privats, en un internat en Suïssa, és aficionada a l'hípica, viatja en iot, dona grans festes d'aniversaris i és un rostre conegut de l'alta societat. Sorprenentment, la més semblant a Amancio és Sandra. Tots dos tracten d'evitar el luxe i l'ostentació, i són molt discrets amb la seva vida. A més, la filla major d'Amancio ha heretat el seu olfacte per als negocis, i ha rendibilitzat al màxim les seves inversions, invertint grans quantitats de diners en la societat Rosp Corunna, cosa que ha fet créixer la seva fortuna. L'any 2014 va aconseguir que el seu patrimoni creixés amb 3,7 milions, però en 2015 aquesta xifra va pujar a 52,9 milions.
Segons el diari 'El Español', en el repartiment del patrimoni d'Amancio Ortega la 'veritable hereva' de l'imperi Inditex seria Sandra. «Actualment, l'empresari té el 59% de les accions de la companyia, un patrimoni que a la seva mort es repartirà entre els seus tres fills: cadascuna obtindria un 19,7%. Les accions d'Inditex de Marcos les obtindria la seva germana Sandra. Això, sumat al 5% que va heretar després de la mort de la seva mare, convertiria a la filla gran d'Amancio Ortega en la veritable hereva d'Inditex. En canvi, la seva germana Marta solament obtindria el 20%. No obstant això, l'herència seria més complexa que una simple divisió de percentatges, ja que a Galícia existeixen diferents mecanismes amb els quals Amancio podria aconseguir que la seva filla Marta fos la que acabés controlant Inditex», assegura el periòdic. Segons les últimes xifres aportades per Forbes, el patrimoni de la filla Amancio ascendeix a 6.700 milions de dòlars, és a dir, és la dinovena dona més rica del món.
Sandra es va casar amb el seu amor de tota la vida, un noi anomenat Pablo, de família humil, al que va conèixer en l'institut públic on anaven els dos. El matrimoni viu en una finca a la Corunya, i tenen tres fills: Martiño, Antía i Uxía, tots ells educats en col·legis públics. Com es pot veure, Sandra ha volgut criar els seus fills amb la mateixa humilitat la qual ella també va ser educada. Pablo treballa a Inditex, i Sandra es dedica a la fundació Paidaeia Galiza, fundada per la seva mare, que s'encarrega de desenvolupar projectes en favor de la discapacitat, l'emprenedoria i el desenvolupament territorial. | 0.847436 | curate | {"ca": 0.9904386951631046, "fr": 0.009561304836895388} | https://catalunyadiari.com/societat/la-filla-gran-damancio-ortega-podria-ser-la-veritable-hereva-i-no-marta-laltra-filla |
mc4_ca_20230418_1_660176 | Diari d'una Dona en Xarxa: Valentina Thörner parlarà de sostenibilitat al XIII Còctels & Blocs
Valentina Thörner parlarà de sostenibilitat al XIII Còctels & Blocs
El XIII Còctels & Blocs de Dones en Xarxa tindrà lloc el proper dijous, 12 d’abril, a partir de les 19 hores, a la Cocteleria Milano de Barcelona. La nostra convidada serà Valentina Thörner, que ens parlarà de la seva experiència com a emprenedora en el camp de la sostenibilitat.
Valentina Thörner, també coneguda pel nom del seu bloc, Vale de Oro , va néixer a Dortmund (Alemanya), però resideix a Barcelona. Amb un Màster en Gestió de la Qualitat de l’Instituto Madrileño de Formación (IMF), entre altres estudis, ha desenvolupat la seva carrera professional tant a Alemanya com a Espanya.
És membre de la Jove Cambra de Barcelona (JCI), i està al capdavant de dos projectes sobre consum responsable i control de l’impacte mediambiental: el Proyecto 333 i l’abans mencionat bloc sobre sostenibilitat i minimalisme Vale de Oro.
En aquest marc, Thörner imparteix tallers de productivitat/organització i consum responsable adreçats a persones, empreses i entitats, que pretenen estructurar de manera apropiada l’entorn per tal de facilitar les tasques diàries i així propiciar la consecució de metes.
A banda d’aquests projectes personals, Thörner ha treballat també en les àrees de màrqueting, publicitat online, SEO, e-commerce i optimització de pàgines web de diverses empreses de perfil tecnològic. Actualment és Account Manager de Right Media España (empresa del grup Yahoo! ).
De tot això i molt més, ens parlarà al tretzè Còctels & Blocs de Dones en Xarxa. Apunteu-vos la data: dijous, 12 d’abril, a partir de les 19 hores, a la Cocteleria Milano (Ronda Universitat, núm. 35) de Barcelona.
Recordeu que les begudes van a càrrec de cadascuna de les participants i que Dones en Xarxa procurarà el pica-pica.
Si us plau, confirmeu la vostra assistència omplint aquest formulari.
Publicat per Patricia Fernandez a les 17:50
Valentina Thörner parlarà de sostenibilitat al XII...
El 29 de març finalitza la campanya #8Mdex de Done...
Pilar Roch: "Womenalia és el LinkedIn de les dones...
Dones en Xarxa celebra el Dia Internacional de les... | 0.811769 | curate | {"ca": 0.991304347826087, "es": 0.008695652173913044} | http://diaridex.blogspot.com/2012/03/valentina-thorner-parlara-de.html |
macocu_ca_20230731_2_494364 | La Junta Local Fallera organitza un concert benèfic de Nadal amb l’Agrupació Artística Musical per a la Mesa Solidària
La Junta Local Fallera de Dénia celebrarà, el pròxim diumenge 12 de desembre, a les 12:00 hores a l’Auditori del Centre Social de Dénia, un Concert Benèfic per a recaptar fons que es destinaran a la Mesa Solidària de Dénia, de la que formen part Creu Roja, Ejército de Salvación, Extiende tu Mano i Càritas.
El president, Jaume Bertomeu, ha explicat durant la presentació de l’acte que «les falles de Dénia som un col·lectiu que no es queda impassible davant la necessitat dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra ciutat», el que ha suposat la principal motivació per a dur endavant aquesta iniciativa.
Serà l’Agrupació Artística Musical de Dénia l’encarregada de l’espectacle. Segons va explicar Núria Araque, membre de la Banda, estan treballant en un repertori sorprenent i molt nadalenc que esperen que agrade al públic.
Els tickets es poden adquirir, per 5 euros, als establiments Dulce Bebé (C/Sagunt) i El Sabater (C/Colón). Tanmateix, les persones que no puguen assistir però vullguen col·laborar, podran fer-ho a través de la Fila 0 que es podrà adquirir als establiments de venda.
El regidor de festes de l’Ajuntament de Dénia, Óscar Mengual, va afirmar que «és moment de recuperar les emocions col·lectives a través de les falles i també de la música de la Banda de Dénia com a ens que sempre estan en la festa, animant, fent cultura i fent festa».
Operación Corazón 2021
La solidaritat estarà molt present el dia 12, perquè al concert es podran adquirir les caixes solidàries de la denominada «Operación Corazón 2021», una acció promoguda per «Unidos por la inclusión», «Ejército de salvación» y «TDAH +16» de Dénia per a recaptar donatius i poder finançar els seus programes d’ajuda. Han posat a la venda caixes de sabons en forma de cor que es podran adquirir eixe dia a l’entrada de l’auditori per 5 euros. | 0.899216 | curate | {"ca": 0.9886246122026887, "es": 0.011375387797311272} | |
macocu_ca_20230731_1_493068 | El Govern presenta un recurs contra la creació de Medinyà
El Govern considera que aquesta llei "vulnera els articles 13.2 i 9 de la Llei reguladora de les Bases del Règim Local, que estableix que la creació de nous municipis només podrà realitzar-se sobre la base de nuclis de població territorialment diferenciats de, almenys, 5.000 habitants".
Aquesta impugnació no comporta suspensió cautelar del Govern municipal bat a evitar que Medinyà quedi sense administració local que gestioni les diferents activitats del territori.
El 1 gener 2014 Medinyà tenia 850 habitants i Sant Julià de Ramis 3.434, de manera que el Govern denuncia que "no reuneix el mínim poblacional que a aquest efecte exigeix la normativa bàsica estatal, sense que puguin estyablecerse excepcions singulars a través d'una llei autonòmica". | 0.826769 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_591730 | Parisien, el Jelly de Churruca
Torno a les coses toves! Aquesta vegada amb un producte "Parisien" molt granota.
No n'estic massa segur però fins on puc veure, el fabrica l'empresa Churruca (de Quart de Poblet a València), més coneguda pels fruits secs que no pas per gomes i dolços... (especialment les pipes! Qui no ha passat un partit de futbol menjant pipes Churruca?)
Els vaig trobar a granel, i els sabors que he trobat són: poma, taronja, maduixa (no n'estic massa segur), mora i llimona (tampoc el tinc massa clar). Val a dir que els sabors són suaus, i el dolç és llaminer però per anar picant, molt lluny dels dolços àcids que tinc el costum de comentar aquí. Però s'ha d'anar variant, no creieu?
Navegant he vist que també tenen bosses, potser més endavant m'animo a comprar-ne per Munalgolosinas.com o cashgolosinas.com :D
Aviso, la web es per plorar. Molt i fort. :_(
Canel's: xiclets de poma
Canel's és una marca de xiclets mexicana, com la majoria de marques que venen en aquell país, fan minipacks de 4 peces que es venen a pocs pesos (no recordo quan, però molt i molt barat). Els pots trobar a molts llocs, precisament, perquè és un producte que venen la gent que viu de la venda ambulant (ambulant és per fer-nos entendre, seria com tenir quioscs sense diaris, només de dolços i tabac. A Mèxic pots comprar el tabac per unitats, no et cal comprar la caixa sencera).
La gràcia de les 4 peces és que en pots comprar molts, i de diversos sabors, o directament, de moltes marques i anar provant. En el cas de Canel's només he provat el de poma, m'agrada que sigui àcida perquè ajuda a donar-hi més sabor però tot i així, és molt suau, diuen que pel baix contingut de sucre... què voleu que us digui, tots els xiclets van a la mateixa direcció: abaixar preus i baixar qualitat. Llàstima, perquè havia sigut un gran consumidor de xiclets, sobretot si portaven cromos!
Aviso, la we…
Caramel farcit de pinya: de la Rosa
Mèxic és una font de dolços impressionant, em refereixo a dolços més tradicionals que s’elaboren a mà, un per un, i que és obra de pastissers i flequers que venen en petites quantitats.
Aquest fet contrasta el poc visible que és el dolç més industrial, el que arriba a les masses i que es consumeix per impuls. De la rosa, és la que mou Mèxic, ho dic perquè ja he menjat forces coses seves, i de moment, no he tingut males experiències (i espero no haver-ne de tenir, vaja).
De tots els productes que fabriquen (de caramels a barres de xocolata, passant per piruletes, gomes i fruits secs) us he volgut parlar del caramel de pinya, per… efectivament, l’embolcall!
I és que per, coses de la vida, he aconseguit dos papers diferents de la marca, un que fa pinta de ser més antic, senzill i amb un aire naïf, mentre l’altre abusa de la fotografia, degradats i tipografies “fantasia”.
Tots dos, tenen el mateix caramel dins, bo, senzill i amb un farcit de pinya espectacular. Si sou dels que us agrada l…
Wagashi: postres i dolços japonesos
La majoria dels dolços japonesos pertanyen a la família dels dolços anomenats wagashi, unes llaminadures tradicionals japoneses que es serveixen sovint amb el te, i que s’elaboren principalment amb mochi (pasta d’arròs glutinós(1)), anko (pasta endolcida de mongetes) i fruita.
Cerimònia del te / Foto: Innatia
Els wagashi s'eleboren tradicionalment a partir d’ingredients naturals, principalment vegetals. Generalment no es consideren wagashi els dolços introduïts d'occident després de la restauració Meiji (1968). La majoria dels dolços d’Okinawa i els d’origen Europeu i Xinès, que fan servir ingredients aliens a la cuina japonesa tradicional rarament es consideren wagashi.
Semblen panellets, oi? / Foto: Aeris
N’hi ha de molts estils, colors i sabors diferents, és molt important la forma com s’elaboren, fins i tot hi ha escoles especialitzades que es dediquen a la confecció manual de cada un dels dolços, doncs el valor real que reben és la manera com estan fets i que sigui a mà. El…
Fotografiar el menjar: Lena C. Emery
de gener 17, 2014
Una de les coses més repetides, i certes, és que mengem pels ulls. Si una cosa la veiem amb una fantàstica presentació però el producte no arriba a la sola de la sabata, doneu per segur que serà bo, o si més no, prou comestible perqué la gent repeteixi.
Tot plegat ve de l'entrada que vaig fer de la revista gastronómica The Gourmand, on apareixen fotografíes de la Catherine Losing, Gustav Almestal o Jess Bonham, per citar-ne alguns amb anys d'experiència.
The serpent that are its own tail / Foto: Catherine Losing
La revista és només un gra de sorra al gran desert de la neo-cuina actual, hi ha un fotimer d'activitats al voltant de tot plegat amb una gran participació del públic (per tant, molt lluny de l'actual status elitista d'El Bulli - Germans Roca que tenim aquí). Una d'aquestes activitats, és la sessió fotogràfica que ha fet la Lena C. Emery per la Black Isle Bakery of London (Fleca illa negra), una iniciativa de Ruth Barry per mantenir en constant innovació…
PAL: Goma de mascar
de gener 14, 2014
Benvinguts tots al 2014! Som lents, si, ho heu llegit bé, a partir d'ara serem dos els que actualitzarem el bloc, i aviam si d'aquesta manera la cosa torna a les seves actualitzacions habituals.
Anem al gra. El xiclet d'avui és dels considerats "use and throw" per la poca durabilitat del sabor i perquè fins i tot perden el color... vaja, que es tornen entre un to blanc i groc clar. Però si voleu ser positius, penseu que redueixen la gana, estimula la sensació de sacietat i redueix l'impuls de prendre aliments dolços. (Això últim... està escrit en clau irònica). Els PAL van ser un producte molt popular als anys 80, però molt més als 90, sobretot pel seu baix cost i fàcil de trobar, ja que els venien a totes les cantonades. Els rumors d'aquest xiclet són increïbles, tots relativament en parlen malament, i alhora, els mateixos que els escampen i posen el crit al cel, reconeixen que en mengen. En què quedem gent?
L'empresa que els fabrica és mexicana (com… | 0.821632 | curate | {"ca": 0.9671827667452036, "it": 0.007741501178054527, "es": 0.009929316728374285, "en": 0.010265903736115786, "de": 0.0021878155503197577, "pl": 0.0021878155503197577, "hy": 0.0005048805116122518} | http://boldesucre.blogspot.com/2014/01/ |
cawac_ca_20200528_9_143169 | L'univers de Mozilla, en català
Weave 0.1.28
Tal com han fet amb el Personas , des de Mozilla Labs han llençat una nova versió de l’extensió Weave: la 0.1.28. Es tracta d’una extensió que té la funció de “sincronitzar” tots els Firefox que utilitzem, és a dir que si des de la feina veiem una pàgina i la desem a adreces d’interès, des de casa també hi puguem accedir, i quan el 2009 anem a la platja amb el telèfon mòbil i el Firefox Mobile instal·lat, també hi puguem accedir (per més info entreu al nostre anàlisi de l’extensió ).
S’han fet millores en la sincronització, s’ha adoptat un nou sistema de xifratge , etc. els canvis són més aviat interns i no de cara a l’usuari. | 0.807823 | curate | {"ca": 0.9821958456973294, "eu": 0.017804154302670624} | http://www.mozilla.cat/2008/04/01/weave-0-1-28/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_431021 | Les tres raons de la por espanyola d’Estònia«Per molta pressió que tu pugues fer a un govern estranger, qualsevol govern estranger tem sempre més la pressió de l'opinió pública pròpia»Ahir vam saber que el govern espanyol va parlar de la independència de Catalunya en les reunions preparatòries de la presidència estoniana de la Unió Europea, que començarà el primer de juliol.Va ser un fet realment insòlit. Tant de dir que la qüestió catalana era un afer intern espanyol i ara és el govern espanyol que en parla en el si de la Unió Europea i reclama a Estònia que no s’aparte ni un mil·límetre de la posició oficial espanyola. Hi ha nervis, és ben clar, i en aquest cas tenen raons de diversa índole, que miraré d’explicar tot seguit.Però, primer de tot, un avís. Dels tres governs bàltics, ara mateix l’estonià és el que de manera oficial sosté amb més intransigència la posició que li reclama Espanya. Puc confirmar-ho personalment, perquè he parlat amb representants del govern estonià i la seua actitud, oficial i extraoficial també, és duríssima en el suport incondicional a Espanya –cosa que no passa en el cas de Letònia ni Lituània.Per quina raó, doncs, Espanya ha de fer l’advertiment que ha fet, precisament a ells? Segurament perquè hi ha tres raons que mouen el govern espanyol a malfiar-se’n.La primera em sembla fora de lloc però circula. Hi ha diplomàtics espanyols que sostenen que una de les raons per les quals l’independentisme català vol esperar al setembre és perquè espera la presidència estoniana, més favorable que no pas l’actual presidència maltesa. Jo no tinc cap raó per a pensar que això siga així, però sí que constate que a l’estat espanyol hi ha qui s’ho creu.Si és important que siga un país o un altre que detinga la presidència és perquè té la responsabilitat d’organitzar i presidir totes les reunions del Consell de la Unió Europea. És a dir, que Estònia, a partir del que passe al setembre, podria obligar la Unió a pronunciar-se sobre la independència de Catalunya, tant si Espanya ho vol com si no. Però cal tenir en compte que aquesta presidència semestral tocava al Regne Unit, i a Estònia li era reservada la del gener. Ara, també és cert que l’estat espanyol no es refia ni dels uns ni dels altres.La segona raó és la més interessant i real. Tot i que l’actual govern estonià és favorable a la posició espanyola, ni que siga pel suport militar, Espanya desconfia de l’opinió pública estoniana i desconfia molt més encara del parlament del país. El parlament estonià és un dels cinc parlaments europeus que ja han creat un grup de suport a Catalunya. Fa només cinc dies el president d’aquest grup, Artur Talvik, va donar suport a un referèndum unilateral, després d’una reunió amb el president Puigdemont.De què té por Espanya? Doncs d’una cosa molt elemental. Que per molta pressió que tu pugues fer a un govern estranger, qualsevol govern estranger tem sempre més la pressió de l’opinió pública pròpia. D’entrada Estònia pot arrenglerar-se amb Espanya, però si l’opinió pública estoniana comença a fer costat a Catalunya, especialment si Espanya juga la carta de la repressió, les coses poden girar-se ben de pressa. Estònia només és independent des de fa vint-i-cinc anys i la major part dels seus habitants saben millor que ningú què significa fer-se independent. Per això no poden mirar-se el cas català amb la fredor amb què se’l mirarien els portuguesos o els italians, per exemple.I la tercera i darrera raó de la sospita espanyola és un relat deliciós que vam explicar ací a VilaWeb fa uns quants dies. Als anys vuitanta, el gran aliat tradicional d’Estònia era Finlàndia i, en canvi, quan va començar el procés cap a la independència Finlàndia s’hi posà molt radicalment en contra. Però en públic només. Perquè, segons que s’ha sabut ara, Finlàndia desviava força diners i suport clandestí cap als independentistes estonians mentre feia veure que s’oposava completament a la seua independència. Tothom pot entendre que això, al capdavall, és un precedent ben inquietant per a la Moncloa.http://www.vilaweb.cat/noticies/les-tres-raons-de-la-por-espanyola-a-estonia/
[Vicent Partal] Avui he fumat molt i mireu les flipades que puc escriure. Segueix-me i viuràs la història cannàbica del procés dia rere dia!
Jo crec que el que diu en Partal és una cosa molt senzilla: nosaltres no tenim cap motiu per esperar suport internacional, però Espanya tampoc. I això els fa estar nerviosos. Perquè ells han de convèncer 200 estats que ens ignorin, i en canvi nosaltres en tenim prou de convence'n un. | 0.877493 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_120926 | Aquest 28 de gener comença el segon trimestre del taller Cuines del món , un espai de trobada per a les famílies del CEIP Carrilet i per a les famílies de la zona del Pla de Barris La Sauleda-Carrer Ample. Coordinat per l'AMPA de l'escola i Pla de Barris, Cuines del món és una activitat on aprendre amb els vostres fills i filles receptes d'arreu del món.
Cuina del mediterrani serà l'objectiu i el tema d'aquest segon curs, que es durà a terme els dijous quinzenalment de 17 a 18.15h. La primera sessió la farà en Charli Sadiki, del restaurant Xadó. El nombre de places és limitat. Per fer les inscripcions, dirigiu-vos a la secretaria del Ceip Carrilet o bé a l'oficina del Pla de Barris. El preu és de 5 euros per família. | 0.78832 | curate | {"ca": 1.0} | http://pladebarris.palafrugell.cat/noticies/76-2on-trimestre-cuines-del-mon.html |
mc4_ca_20230418_3_172188 | La factura de la llum i gas dispara la venda d'estufes de butà per escalfar-se - Diari de Girona
ddg/acn 18.12.2017 | 10:03
Un treballador carrega una bombona de butà per a un client acn
L'alt preu de la llum i del gas ha fet disparar les vendes d'estufes de butà a les comarques gironines. Les botigues especialitzades han vist, en alguns casos, triplicar la demanda d'aquests aparells en relació a l'any passat. Molts usuaris s'han decantat per comprar estufes a l'hora d'escalfar la casa, i així estalviar en la factura de llum o del gas.
Aquesta pujada ha comportat, de retruc, que per primera vegada en deu anys el consum de bombones de butà augmenti a la demarcació. En concret, es preveu tancar l'any amb una pujada d'un 5%, trencant una tendència a la baixa que durava des de l'any 2007.
Per al gerent de la distribuïdora de Repsol a Girona, Enric Forés, la clau és que el client «vol pagar pel que consumeix i estalviar-se així la clàusula fixa de la factura, entre altres». «És molt fàcil, la bombona val uns 15 euros, i això és el que es paga», assenyala. Aquest seria el principal motiu de la compra d'aquest tipus de combustible, sobretot davant les elevades factures de la llum i el gas. «Ens trobem persones que ens expliquen que els arribaven factures de la llum de 250 euros al mes, i veuen que amb tres bombones, que en costen 45, s'escalfen igual la casa», afegeix Forés.
El gerent també ha explicat que el servei a domicili fa que el client «es pugui organitzar» i rebre les bombones no sigui un maldecap. De tota manera, Forés també assenyala que els consumidors «prefereixen renunciar a una mica de comoditat per un bon preu».
Pugen els preus de les estufes
Una conseqüència de l'increment de la demanda de les estufes de butà és l'augment dels seus preus. Malgrat que en algunes botigues especialitzades han optat per mantenir-lo, en altres s'ha incrementat prop d'un 30% , aprofitant el moment i la tendència d'un mercat que torna.
Així doncs, si un aparell l'any passat costava al voltant dels 95 euros, durant aquest 2017 s'enfila fins els 120 euros. Un altre aspecte a destacar és l'augment de venda de les estufes per a terrasses exteriors, conegudes com a «escalfapatis». Forés reconeix que es tracta d'un producte que va a l'alça, sobretot perquè molts bars no volen renunciar als clients fumadors.
A més, es tracta d'uns aparells que s'ofereixen també en lloguer, ja que comprar-ne suposa una inversió més important. Forés destaca que «cada cop més propietaris de bars opten per aquesta opció», i decideixen eliminar les estufes de resistències elèctriques perquè «gasten molt més que no pas el butà». | 0.842044 | curate | {"ca": 0.9900421294523171, "en": 0.00995787054768288} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/12/18/factura-llum-gas-dispara-venda/885700.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_45553 | Combatem la violència de gènere: Autodefensa feminista! Patriarcat és violència! 25 de novembreLa violència masclista contra les dones, entesa com els atacs i els maltractaments físics i psicològics perpetuats pels homes envers les dones, és la cara visible i més dramàtica de la violència de gènere. Aquests atacs són els que ens permeten veure com el patriarcat no només ens atorga uns rols, unes actituds i uns comportaments en funció del sexe en el qual naixem, sinó que, al mateix temps, estableix un ordre jeràrquic entre els gèneres permetent que el gènere masculí gaudeixi d'una superioritat i el gènere femení es sotmeti a aquesta superioritat. Els atacs contra les dones són una conseqüència d'aquesta jerarquització dels gèneres.Manifestacions als Països Catalans:Barcelona a les 19.00h a CanaletesValència a les 19.30h al ParterreTarragona a les 19.30h a la Plaça de la FontVilafranca del Penedès a les 20.00h a la Plaça de la Vila Manifest d'Endavant (OSAN) pel 25 de novembre de 2011Cartell de l'Esquerra Independentista
ara, ara! Tots els homes som dolents i mereixem càstigs! Mori el patriarcat i visqui el matriarcat! Fora el masclisme i som-hi amb el feminisme!! !
Feminisme sí, femellisme no | 0.815008 | curate | {"ca": 0.9916666666666667, "it": 0.0075, "fr": 0.0008333333333333334} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_89296 | “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” + “Heu d’anar més lluny” E-mail
0
Política
Barcelona - 12 setembre 2021 2.00 h
“Heu d’anar més lluny”
Imatges del president Puigdemont, el general Moragues i el filòsof Xirinacs comparteixen peveter en un altar improvisat al Fossar de les Moreres
L’espai dedicat als caiguts el 1714 es torna a omplir espontàniament de reivindicació i tradició
L’indret competeix amb el monument a Rafael Casanova en quantitat d’ofrenes florals
La Coronela i els castellers, ahir, al Fossar de les Moreres JOSEP LOSADA.
La Coronela i els castellers, ahir, al Fossar de les Moreres JOSEP LOSADA.
“Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” E-mail
“No és temps de buscar traïdors, però sí culpables”, defensava un visitant originari de Navarra
Emili Bella - Barcelona
El Fossar de les Moreres resisteix. L’autèntic epicentre de la Diada Nacional des de temps immemorials manté el vigor com a protagonista de l’Onze de Setembre, però no per cap acció política intencionada, sinó per combustió popular. Són molts els catalans que hi passen en algun moment dels Onzes de Setembre per embeure’s de l’ambient de lluita, de reivindicació o senzillament de tradició. Una fotografia del president Carles Puigdemont amb un “No surrender” plantificada al bell mig del peveter presidia ahir aquest altar particular, emmarcat per un ram de flors blanques, una bandera de combat de 2x2 metres de Santa Eulàlia, és clar, a més de la senyera i la bandera de Sant Jordi. Les hi havia col·locades el Memorial 1714, que, com els últims trenta anys, va anar a recollir la flama a l’ajuntament de Cardona –últim bastió austriacista que va caure, deu dies més tard que el cap i casal– per dipositar-la a la porta de l’Espai Museu, al mateix fossar, davant l’antiga sala del capítol de Santa Maria del Mar. “Vam ser absorbits per Espanya després d’una repressió i d’una guerra d’ocupació molt forta. Hem de recuperar la nació catalana i la independència”, reclamava el seu president, Jordi Miravet, amb el bust de Josep Moragues al darrere. En la competició d’herois que es lliura 307 anys després, Miravet trencava una llança a favor de Rafael Casanova: “Hem de desmitificar moltes coses. No ens acabaríem la quantitat d’herois que hi ha. Un no és més que els altres. Moragues no és més que Casanova, no hem de desmereixe’l.” Queda clar que la història és cíclica.
Una imatge del general Moragues compartia el peveter amb Puigdemont en un dels costats. Casanova anava rebent ofrenes florals durant tot el matí, però al fossar també n’hi dipositaven, tant entitats com ciutadans a títol individual. Potser aquest és un lloc més adequat per fer-ho, ja que sota l’empedrat rogenc en pendent hi ha un cementiri on reposen els caiguts durant el setge del 1714.
I tot d’una va sonar Lluís Llach. “Més lluny, heu d’anar més lluny...” Eren els Músics per la República, que col·laboren amb Òmnium Cultural, que oferien un repertori que anava des de L’estaca fins a Somriu!, de Charles Chaplin, passant per La Santa Espina. “Vam tocar a les tres presons”, recordava amb goig la seva directora, Roser Sabater. Les presons ressonaven com un eco al fossar, ¿o eren Els segadors?
Després va ser el torn dels Castellers de la Sagrada Família, que, malgrat les restriccions per la pandèmia de coronavirus (màxim vint-i-cinc persones i amb mascaretes), van poder alçar un pilar de quatre. “És tradició, sempre hem vingut. Portem una setmana assajant i ahir [divendres] vam poder fer el primer pilar amb motiu de l’Onze de Setembre al Mas Guinardó, el primer cop que tornàvem a actuar a plaça des de la pandèmia”, explicava la cap de colla, Anna Jiménez. Els acompanyaven castellers de la colla de Gràcia, que malgrat que no s’hi tornaran a posar fins la Mercè no van voler deixar de ser-hi. N’hi ha que fan pinya.
“Falta unitat”, constataven l’Eulàlia i en Robert, que troben a faltar un líder que unifiqui tot l’independentisme. “Més lluny dels arbres caiguts, que ara us empresonen.”
Una tercera fotografia adornava el peveter, la de Lluís Maria Xirinacs, en un indret molt especial: el filòsof va tornar a patir la repressió per un discurs pronunciat justament al fossar el 2002, i pel fossar va passar el 2007 el seu fèretre el dia del comiat, des de Santa Maria del Mar fins a la seu del Memorial. La Fundació Randa volia que, en tant que cementiri, s’hi poguessin escampar part de les seves cendres, però no va poder ser.“Bon viatge per als guerrers, que al seu poble són fidels.”
Diu el vers de Pitarra que al fossar no s’hi enterra cap traïdor. “No és temps de buscar traïdors, però sí culpables”, defensava en Miguel Ángel, originari de Navarra. Cap al migdia, després que la Coronela de Barcelona retés homenatge als màrtirs, l’espai estava pleníssim, potser menys que altres anys, però ple. “No sé si va una mica a la baixa, però hem de ser-hi; si no ens posem d’acord tots, malament”, deia una altra Mariàngels, dels Hostalets de Balenyà (Osona), acompanyada d’en Pere. Tots dos anaven amb la samarreta de la Diada d’enguany posada. Primer van passar pel monument a Casanova, però van sentir massa crits i van acudir al fossar, com cada any, abans d’anar a la manifestació de l’Assemblea Nacional Catalana. “Més lluny de l’avui que ara us encadena.”
“Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” “Heu d’anar més lluny” E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.789097 | curate | {"ca": 0.9932630851615132, "en": 0.00017274140611504577, "es": 0.0039730523406460525, "pt": 0.0025911210917256866} | http://admin.elpunt.cat/politica/article/17-politica/2027209-heu-d-anar-mes-lluny.html |
mc4_ca_20230418_0_178311 | Luis Ramis, l’última carta per obrar el miracle - Nastic.cat
Portada Anàlisi Rival Luis Ramis, l’última carta per obrar el miracle
Luis Miguel Ramis en el seu primer partit com a local. | Foto: laliga.es
Luis Ramis, l’última carta per obrar el miracle
El tarragoní serà el tècnic fins el final del curs
Per segona temporada consecutiva, la UD Almería aspirava a poder estar entre els candidats a l’ascens directe o, com a mínim, entre els que es barallarien per una plaça als play-off.
Per segona temporada consecutiva, la UD Almería haurà de lluitar i patir fins la darrera jornada de la fase regular per poder assegurar la seva continuïtat a la Liga123.
És evident que tot-hi els molts i bons reforços que van arribar a l’estiu, les coses no han sortit tal i com esperaven a l’Estadio de los Juegos del Mediterráneo ja que l’equip es troba novament a la part baixa de la classificació, on s’hi ha estat en vint-i-tres de les trenta-una dates disputades, i fins el moment no ha sigut capaç de revertir la seva situació.
Per aconseguir-ho, el conjunt almerienc ha confiat en el tarragoní Luis Miguel Ramis, que debuta en un club professional després del seu pas per les categories inferiors del Real Madrid. La seva projecció i les ganes de fer-se un nom a les banquetes han de servir per canviar l’inèrcia i la mentalitat d’un planter que disposa d’arguments suficients com per mantenir la categoria.
Soriano no era l’home
El gran error que ha comès enguany l’Almería no ha sigut la decisió de donar continuïtat a l’etapa de l’ex jugador Fernando Soriano després que assumís el càrrec en el tram final de la passada campanya, sinó el de no ser capaç de destituir-lo quan era el moment.
Des de feia alguns mesos ja s’havia creat la percepció de que l’equip almerienc ni competia ni sabia al que jugava, i aquesta és una idea que s’ha anat prolongat en el temps i en tot l’entorn de l’entitat. L’única explicació que pot justificar la confiança cega que la direcció esportiva havia dipositat en el tècnic aragonès és la gran estima que s’havia guanyat en les últimes cinc temporades en les que havia defensar la samarreta rojiblanca. Finalment, però, la seva destitució es va fer efectiva després de la duríssima derrota com a local contra l’UCAM Murcia (2-3).
Luis Ramis en el seu primer partit com a local. | Foto: laliga.es
El de la banqueta no va ser l’únic canvi que va realitzar el club, ja que el director esportiu Andrés Fernández també va ser acomiadat per incorporar posteriorment al salmantí Raúl Lozano.
La seva primera missió com a màxim responsable tècnic del quadre andalús era la d’escollir al nou entrenador, i mentres duia a terme aquesta tasca va ser el tècnic del filial Fran Fernández l’encarregat de dirigir els dos propers partits contra el Lugo i el Huesca, en els que l’equip va ser capaç d’aconseguir una victòria i un empat respectivament.
Pel següent compromís al camp del líder Levante, Luis Miguel Ramis ja havia sigut designat com a nou entrenador, tot i que la seva estrena es va saldar amb una derrota per la mínima. Millor li anirien les coses en el seu segon partit, el de la setmana passada contra l’Alcorcón, que finalitzaria amb un triomf per 3-1 que ha tornat a encendre la flama de l’esperança entre els feligresos de l’equip.
Mateix sistema, diferent mentalitat
El preparador tarragoní no ha efectuat tants canvis dràstics com segurament molts esperaven des d’un primer moment. Diuen que els entrenadors s’han d’ajustar als jugadors que tenen, i així ho ha fet mantenint el 4-2-3-1 que el seu antecessor havia consolidat al llarg de la temporada. El que sí ha canviat és algun dels homes de l’onze inicial i el tarannà d’un equip que sembla defensivament més sòlid i més ben treballat tàcticament, la qual cosa li serveix per no estar tot el partit corrent darrera la pilota i aguantar així físicament durant els 90 minuts. A partir d’aquí, si els resultats dels propers partits acompanyen l’equip, gaudirà de la confiança necessària per afrontar el tram final de campanya.
En quant l’onze titular, Ramis ha donat l’alternativa al lateral dret Marco Motta, al central Ángel Trujillo i al migcampista Ramon Azeez, que amb la baixa per lesió de l’ex grana Fran Vélez va formar el doble pivot amb el jove Joaquin Fernández en l’últim compromís contra l’Alcorcón. El nigerià pot actuar com un box to box a l’ús mentre que el futbolista format al planter és un migcampista més posicional que dóna equilibri al centre del camp perquè el trio de mitges punta format per Fidel Chavies (6 gols i 4 assistències), Antonio Puertas (7 gols) i José Pozo puguin contribuir a la recerca del gol actuant per darrera de Quique González, el màxim golejador del quadre almerienc amb 12 dianes.
En referència a la intervenció de l’Almería al passat mercat d’hivern, l’ex director esportiu Raúl Andrés Fernández va fer un últim servei al club assegurant-se els fitxatges de jugadors que estan contribuint a la recuperació de l’equip com ho són el veteraníssim migcampista Borja Fernández (Atl. Kolkata), el ja mencionat Marco Motta (lliure), l’extrem Javi Álamo (CA Osasuna) i Kalu Uche, germà del grana Ikechukwu Uche que ja havia defensat amb anterioritat la samarreta del rojiblanca. El central Henrique Sereno (Atl.Kalkota) i l’extrem Karim Yoda (Getafe) també es van incorporar a l’equip, però la seva contribució ha estat pràcticament inexistent.
El XI de la victòria contra l’Alcorcón. | 0.837502 | curate | {"ca": 0.9897750511247444, "sv": 0.006320877486521658, "en": 0.0039040713887339654} | http://www.nastic.cat/2017/03/30/luis-ramis-lultima-carta-per-obrar-el-miracle/ |
crawling-populars_ca_20200525_46_60899 | Núria Solé
TV3 per un tub - 08/03/2020
TV3 per un tub - 29/02/2020
Resum especial post campanades
Pep Plaza
Ramon Pellicer
Ivan Labanda
Roger Coma
Ramon Gener
Iria del Río i Dèlia Brufau
Preguntes Freqüents
"Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I
Telenotícies cap de setmana
Telenotícies cap de setmana vespre - 21/03/2020
Telenotícies vespre
Pedro Sánchez: "El pitjor encara no ha arribat i ens hem de preparar"
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Preguntes freqüents
Doctor Clotet: "Si comencem un tractament en el període de cinc dies, podrem reduir l'excreció de virus"
Notícies 3/24
El temps TN Vespre 21/03/2020
Crims
Crims - Machala
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Preguntes freqüents
Marc Ramentol: "Ens preparem per a mals escenaris"
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - 20/03/2020
Preguntes Freqüents
"Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Dies de coronavirus
Dies de coronavirus: 19-20 de març
Premis Enderrock
Premis Enderrock 2020
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Crims
Crims - Machala
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0 | curate | {"ca": 0.7326164874551971, "it": 0.07455197132616488, "es": 0.030107526881720432, "en": 0.07025089605734768, "pt": 0.05017921146953405, "fr": 0.034408602150537634, "sv": 0.007885304659498209} | : /tv3/alacarta/tv3-x-un-tub/aurea-marquez/video/5879589/ |
acn_ca_20201011_0_92638 | La pluja pot deixar 200 litres per metre quadrat fins dijous en punts del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta
Protecció Civil demana molta prudència davant l'acumulació prevista durant els propers dies
ACN Barcelona.-El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís per acumulació de pluja a les Terres de l'Ebre. En concret, l'episodi afecta les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta on és possible que s'acumulin 200 litres per metre quadrat des d'aquest dimarts i fins la matinada de dijous. A més, es pot superar el llindar d'acumulació de pluja -de 100 litres per metre quadrat en només 24 hores- en aquestes comarques. Protecció Civil manté el pla Inuncat en fase de prealerta. D'altra banda, el Meteocat també ha emès un avís per mala mar entre dimarts i dijous, amb onades que podran superar els dos metres i mig d'altura, i mar de fons de llevant. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/la-pluja-pot-deixar-200-litres-per-metre-quadrat-fins-dijous-en-punts-del-montsia-el-baix-ebre-i-la-terra-alta |
macocu_ca_20230731_9_251005 | Un Sant Jordi molt esperat!
Després de dos anys vam poder celebrar un Sant Jordi a l’Escola amb plena normalitat. Vam recuperar totes les activitats tradicionals i vam poder gaudir plegats; sense mascareta ni respectant grups bombolla. Un Sant Jordi amb molt de sol i alegria!
A Infantil van fer manualitats per tal de decorar les aules. També van fer unes roses molt boniques i originals amb tot tipus de materials; com oueres de cartró, aquarel·les i papers de diari, entre d’altres. Van poder gaudir, de la mà dels i les mestres, d’una interpretació de la Llegenda de Sant Jordi molt original: amb cavalleresses que salven el príncep del drac i regalen roses.
A primària van decorar els passadissos d’una manera espectacular. Semblava que visquéssim dins de la pròpia llegenda! L’activitat de “Tots per la lectura” va ser molt ben rebuda. Tots i totes van compartir els seus llibres preferits. També van fer una trobada literària de “grans i petits”. La interpretació de la Llegenda de Sant Jordi ,per part dels mestres de Cicle Inicial, va ser espectacular. Amb un drac de color de rosa que feia molta por!
A Secundària la celebració dels Jocs Florals va ser tot un èxit. Van ser molts els i les alumnes que han participat amb aportacions molt treballades i originals. L’acte va ser molt emotiu i va comptar amb l’actuació de l’orquestra de l’Escola de Música. La bicicletada popular per Terrassa va ser una de les moltes activitats de Secundària.
A Batxillerat es va dur a terme una xocolatada Solidària. Amb molt èxit de participació! Un any més, es van dur a terme els Jocs Florals i es van repartir molts premis. Finalment es va poder realitzar la tradicional fotografia a les Palmeres del carrer Col·legi dels alumnes de 2n de Batxillerat.
A la tarda, les famílies van poder celebrar el Sant Jordi a l’Escola! Les parades de llibres i de roses. Les Roses Solidàries i el Reciclacultura van tenir molt bona acollida. Moltes gràcies famílies per venir i participar! | 0.797107 | curate | {"ca": 0.9738058551617874, "oc": 0.026194144838212634} | |
naciodigital_ca_20220331_0_497901 | Un autobús de viatges ha impactat frontalment contra un pilar d’un viaducte a la variant d’Avilés, a Astúries, segons testimonis presencials. Fins ara, el Servei d’Emergències del Principat ha informat que almenys hi ha cinc morts i 16 ferits.
Al lloc de l’accident hi han mort cinc persones, mentre que una altra va traspassar durant el seu trasllat a l’hospital. Per altra banda, una persona greu i unes deu de lleus han estat traslladades a hospitals de la zona.
Els bombers van haver d’excarcerar tres persones, que van morir, de l’interior de l’autobús.
L’accident ha tingut lloc a les 13.40 hores a la variant d’Avilés en direcció Gijón, a l’AI-81, quan un ALSA que cobria la línia Cudilleor-Avilés, Gijón ha xocat per causes que es desconeixen, en una columna de formigó.
L'autobús, que oferia un servei del Consorci de Transports d'Astúries i operat per la companyia Alsa, ha quedat completament encastat contra la columna de formigó. Al lloc dels fets s'hi han desplaçat diversos operatius policials i d'emergències. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/162091/almenys-cinc-morts-greu-accident-autobus-asturies |
mc4_ca_20230418_6_121343 | L’ACEC distingeix Enrique Badosa amb el Premi José Luis Giménez-Frontín
Enrique Badosa (Foto:Carme Esteve)
L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya ha decidit atorgar el I Premi José Luis Giménez-Frontín a Enrique Badosa, poeta, traductor, assagista i crític literari. El guardó, de caràcter honorífic, distingeix “una figura del món literari que hagi destacat per haver contribuït a l’apropament entre cultures”. L’acte de lliurament del premi se celebrarà el proper 21 de desembre –segon aniversari de la mort de Giménez-Frontín–, a les 19.30 hores, a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.
L’ACEC ha instituït el Premi José Luis Giménez-Frontín, que es lliurarà anualment, per retre homenatge i mantenir viu l’esperit de l’obra de qui va ser fundador, president i secretari general de l’entitat, i una de les figures intel·lectuals més importants de la Catalunya actual.
Des de la les primeres reunions posteriors a la desaparició de José Luis Giménez-Frontín, els membres de la Junta Directiva de l’ACEC, presidida per Montserrat Conill, van decidir buscar la manera de retre-li homenatge. Unànimement, van destacar com a aspecte més representatiu d’una obra polièdrica com la seva –Giménez-Frontín era poeta, narrador, assagista, articulista i gestor cultural– “la disposició al diàleg que impregna tota la seva producció i caracteritza la seva trajectòria intel·lectual i humana, i el converteix així en un referent a l’hora de trobar punts de contacte i vies d’aproximació entre idees i cultures diverses”.
Enrique Badosa (Barcelona, 1927) és poeta, traductor, assagista i crític literari. És llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Periodisme, un ofici que va exercir en El Noticiero Universal, de Barcelona, on també hi va conrear la crítica literària. Ha estat durant molts anys director del Departament de Llengua Espanyola de l’Editorial Plaza y Janés i responsable de diverses de les seves col·leccions.
Com a poeta ha publicat més d’una vintena de llibres, entre ells Baladas para la paz (1963; 1970); Historias en Venecia (1971; 1978); Dad este escrito a las llamas (1976); Mapa de Grecia (1979; 1980; 1989; 2004 (edició bilingüe)); Cuadernos de las Ínsulas Extrañas (1973); Epigramas confidenciales (1989; 1993); Marco Aurelio, 14 (1998); Epigramas de la Gaya Ciencia (2000); De fin de siglo (2003); i Ya cada día es más noche (2006). Però la manera més senzilla d’accedir a la seva obra poètica és a través d’Antología (2007), que el poeta Joan Margarit va dedicar a l’autor.
Badosa ha traduït Horaci, Paul Claudel, Mariana Alcoforado, Salvador Espriu i J.V. Foix, entre d’altres, i és el responsable de l’obra La lírica medieval catalana (2007). Entre els seus assajos destaca Primero hablemos de Júpiter (La poesía como medio de conocimiento) (1958); Razones para el lector (1964); i La libertad del escritor (1968).
La seva aportació a la literatura li ha merescut prestigiosos reconeixements, com el Premio Quevedo, el Ciutat de Barcelona de Poesia en Llengua Castellana i el Fastenrath de la Real Academia. L’ACEC li va retre un homenatge l’any 1999 i li va dedicar un monogràfic. | 0.837368 | curate | {"ca": 0.7966209754542557, "es": 0.20337902454574433} | http://www.acec-web.org/ACEC2k9/cat/oo.asp?ORIGEN=SPA&art=491 |
naciodigital_ca_20220331_0_543328 | La delegació terrassenca va recollir el premi que concedeix Unicef
El regidor de Participació Ciutadana, José Manuel Jiménez, va recollir el guardó que UNICEF ha concedit a la Taula d’Infants i Joves de la Maurina, una acció desenvolupada entre el Pla de Barris i el Patronat Municipal d’Educació de Terrassa. Aquest projecte ha estat un dels guanyadors del sisè Certamen de Drets de la Infància i Política Municipal, convocat per la secció estatal del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). Per recollir el premi s'hi va desplaçar una representació de Terrassa integrada pel regidor José Manuel Jiménez; dos professors de l’Institut Nicolau Copèrnic i de Sant Domènec Sàvio, i una tècnica del PAME.
El jurat de la convocatòria, que inclou representants d’UNICEF España, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, entre altres entitats, ha reconegut la Taula d’Infants i Joves de la Maurina juntament amb 39 bones pràctiques més presentades per 35 governs locals en diferents categories, com ara educació, salut o participació infantil.
El projecte de Taula d’Infants i Joves de la Maurina s’integra en un treball didàctic que convida a l’alumnat de sisè de primària i primer d’ESO a analitzar els conceptes de participació democràtica i associacionisme des de les perspectives del passat, el present i el futur i a posar en pràctica valors de cooperació, diàleg i consens. Des del 2011, han participat en la iniciativa prop de 800 alumnes dels centres educatius Germans Amat, Maria Auxiliadora, Sant Domènec Sàvio, Nicolau Copèrnic i Les Aymerigues. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/20900/premi-unicef-taula-joves-infants-maurina |
macocu_ca_20230731_9_335930 | “Es tracta de saber ara què fem” Iñaki Gabilondo, 15/07/2010 a CNN+ | 0.563126 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_207835 | els continguts del bloc 2n Primària de l'ESCOLA SADAKO estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Rss
RSS - Entrades
RSS - Comentaris
2n Primària
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.658249 | curate | {"ca": 0.9487870619946092, "en": 0.008086253369272238, "es": 0.0431266846361186} | https://2primsadako.wordpress.com/2019/12/14/un-bonic-bon-dia-de-gallines-de-colors/ |
macocu_ca_20230731_4_190341 | Marco advoca per les noves tecnologies amb l’objectiu de captar turisme per a Castelló
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha animat al sector turístic a avançar en l’àmbit de les noves tecnologies com a via per a potenciar la competitivitat. “El turisme ha sigut i és l’impuls de l’economia que ha sabut afrontar amb rigor la forta crisi econòmica, però no podem confiar-nos, la competència dels mercats és potent i els usuaris demanden cada vegada més nous i millors accessos als serveis”, ha afirmat durant la inauguració de la jornada Digitalització i professionalització. Turisme 4.0, celebrada hui en el CdT. També ha estat present la regidora de Turisme, Patricia Puerta.
Marque ha recordat que 2017 ha sigut el millor any per a la indústria turística a Espanya, un motiu, al seu parer, per a seguir millorant la professionalització del sector. “Estem parlant d’un món amb una diversificada i àmplia oferta que compta amb milers de persones com a clients. El turisme de Castelló té qualitat, innovació i excel·lència... però necessita especialització, formació i promoció”. “Necessitem millorar la competitivitat i avançar en la promoció del producte turístic. Els avanços tecnològics, l’era digital, no poden ser aliens per al sector turístic.
L’alcaldessa ha incidit que una part fonamental del negoci turístic ja es desenvolupa en un entorn digital. La digitalització s’ha convertit en una eina bàsica per al funcionament de empreses i institucions. “La indústria turística ha d’adaptar la seua oferta i personalitzar al màxim l’experiència concorde al que vulguen vendre i el que estiga demandant el consumidor”, indica. | 0.85287 | curate | {"ca": 0.911275415896488, "es": 0.08872458410351201} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_155989 | Ja la tenim aquí. Dintre de poques hores és el gran dia! El camí començat a Arenys acaba amb la traca final de Barcelona (i d'altres). Aquest cap de setmana, finalment, s'acaba el camí que va començar fa més d'un any. El 10A Barcelona Decideix! Creo aquest fil únic per unificar totes les notícies, informacions, anècdotes, novetats, incidències.. que puguin succeir d'aquí al 10A i durant el dia 10A mateix. COSES D'INTERÈS: PUNTS DE VOTACIÓ (importantíssim, passem-ho!) Ja s'han publicat tots els punts de votació, tots els llocs on hi haurà una mesa per votar el 10A! És molt important que arribi a tothom, que no hi hagi ningú a tot Barcelona que no sàpiga on li cau el col·legi més proper. Passem el mapa i la web perquè tothom conegui on pot anar a votar! (http://www.barcelonadecideix.cat/collegis-electorals-10a) AJUDA'NS! Si encara no esteu apuntats com a voluntaris, encara sou a temps. Com més serem millor! No dubteu en apuntar-vos! Si ho voleu fer: aquí. DIFONEM, DIFONEM, DIFONEM! Aprofitem qualsevol oportunitat per difondre la consulta. Xarxes socials, boca-orella, actes, encartelleu, repartiu tríptics... el que sigui que tothom sàpiga que aquest diumenge Barcelona decideix (si és que encara hi ha algú que no ho sap )! Aquí teniu l'esdeveniment del facebook, que sempre va bé i és fàcil de compartir i difondre: aquí. Fem que aquest diumenge sigui una jornada històrica, com ho han estat les anteriors onades de consultes! L'últim esforç per fer que tothom recordi aquesta data! Som-hiii! Reculls de premsa: Especial 10A: Diumenge, la consulta (Vilaweb): 1 i 2Barcelona Decideix demana un últim esforç per arrodonir una forta participació (Ara.cat)1.420.000 ciutadans, cridats a les urnes pel dret a decidir (BTV)
Per favor, entreu al twitter i a més de rebre la informació al segon us fareu un fart de riure. ara que #barcelonadecideix és TT nº1 a l'estat espanyol, estan entrant un munt de rabiosos i rabioses amb preguntes del tipus "asi que ? mañana ya soys independientes ?"" a ver el ridículo, votaran cuatro catetos como siempre" | 0.759742 | curate | {"es": 0.0748768472906404, "ca": 0.874384236453202, "en": 0.033497536945812804, "sv": 0.012807881773399015, "hu": 0.004433497536945813} | |
macocu_ca_20230731_8_181041 | Active berberina
Active berberina és la millor opció per tractar la hiperlipidèmia i disminuir els triglicèrids, a més segons resultats d'estudis científics és efectiu com a tractament coadjuvant de la diabetis i la hipertensió. | 0.653929 | curate | {"en": 0.07048458149779736, "ca": 0.9295154185022027} | |
crawling-populars_ca_20200525_27_23614 | 2 min. 21/12/2019 18:49
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
La imatge de Puigdemont i Comín exhibint els documents que els acrediten com a eurodiputats mentre Junqueras envia missatges des de la cel·la de la presó resulta especialment colpidora. Tres persones que estan acusades de les mateixes coses avui es troben en situacions manifestament diferents. La sensació d’injustícia és aclaparadora. I simbolitza les demolidores conseqüències de la resposta de les institucions espanyoles al Procés.
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.633681 | curate | {"eo": 0.019374068554396422, "pt": 0.02384500745156483, "ca": 0.8971684053651267, "en": 0.03427719821162444, "de": 0.005961251862891207, "br": 0.019374068554396422} | : /opinio/Injusticia-puigdemont-comin-tjue_0_2366763367.html |
cawac_ca_20200528_11_98355 | El Mobile World Congress tanca obrint camí cap al 4G
EUA s'avança en la internet mòbil i a Europa es pensa a millorar amb mínims les xarxes existents
Android omple els catàlegs dels fabricants de mòbils però promet arribar fins als més barats
Dijous, 1 de març - 11:33h.
Més enllà dels nous terminals i de l' aclaparadora presència d'Android , que ha aconseguit convertir-se en el principal sistema operatiu mòbil en només cinc anys, el Mobile World Congress 2012 serà recordat per l'enlairament de la quarta generació de telefonia mòbil, el 4G .
Un simple passeig per la fira posa en evidència que la pugna del 2011 entre wimax i LTE per la tecnologia que havia d'adoptar el 4G ha quedat resolta en favor de la segona, a partir de l'anomenat LTE Advanced , un estàndard llançat per l'operadora japonesa NTT Docomo i aprovat per la Unió Mundial de les Telecomunicacions (ITU) en el 2011, i convertit ja en LTE a seques.
Són tecnologies que permetran connexions de fins a 100 mbps en descàrrega i uns 42 mbps d'enviament, però a la vegada capaços d' optimitzar l'espai radioelèctric per repartir-lo millor entre els usuaris. Aquest principi tan simple no és tan evident a nivell tècnic i diverses companyies competeixen per oferir els seus solucions a nivell de carrer. Això fa que, front a altres anys en què les aplicacions eren les protagonistes als estands, aquest 2012 es recordarà com l'any de l'antena, per l'aclaparadora supremacia de tota mena de circuits i solucions de cel·la, cada vegada més petites i dissimulades en el paisatge urbà.
Europa, a rebuf dels EUA
El que també ha posat en evidència l' MWC 2012 és que els Estats Units han pres la davantera en telefonia amb el desplegament de LTE per part dels dos principals operadors, AT&T i Verizon des del 2011. A Europa, les operadores, davant la rebaixa de ingressos per la menor despesa dels clients, han optat per millorar tècnicament el 3G existent amb l'anomenada HSPA+, que arriba fins a 48 mbps en descàrrega.
Una paradoxa, tenint en compte que va ser l'operadora escandinava Telia Sonera , la primera que va desplegar una xarxa LTE ja el 2009 i que LTE és una evolució del 3G, que és un estàndard nascut i desenvolupat a Europa. Els mals resultats dels últims anys, la pèrdua de presència d'Europa en les companyies (el gir de Nokia cap a Microsoft i d'Ericsson cap a Sony) i les males perspectives per al consum de l'encara propietària de Yoigo han fet que la xarxa hagi quedat com una iniciativa aïllada.
Telefónica , una de les operadores que va aprofitar l'MWC 2012 per provar una xarxa LTE amb una tauleta i un mòdem USB, no preveu desplegament fins al 2014. Davant tan escàs interès, els fabricants de mòbils tan sols han presentat models per al mercat nord-americà i posposen les versions europees (que tampoc seguiran les mateixes freqüències) per més endavant.
Android guanya la partida
Android té al mercat 300 milions de dispositius , segons va proclamar el president executiu de Google, Eric Schmidt , en la seva conferència de dimarts passat. I no es quedaran aquí si es revisen les novetats dels catàlegs dels fabricants presents a l'MWC, que cada vegada comencen a afegir funcions noves per diferenciar-se els uns dels altres. I perquè han anunciat la seva voluntat d'aconseguir optimitzar el software perquè el hardware sigui cada vegada més barat i puguin arribar a més mercats. Una promesa encara incomplerta per Google i que s'ha vist esperonada davant la jugada de Mozilla de proposar-se per crear mòbils amb menús basats en HTML5.
Aquesta ha estat una altra de les novetats del congrés. Que, cinc anys i diverses versions més tard, els fabricants de mòbils s'atreveixen a convertir l'Android 4.0 --l' Ice Cream Sandwich que Google repartia en la seva versió comestible al seu estand-- en una plataforma sobre la qual es poden afegir nous menús, nous programes i nous serveis que enganxin als consumidors i els fidelitzin cap a una forma en què se sentin còmodes pel que té de conegut.
És el cas de Motorola, amb els seus Motoswicht o Motocast, o el de HTC, amb els seus menús diferenciats. O fins i tot LG, que ha adaptat Android a l'estètica Prada amb un menú en blanc i negre i amb icones pròpies per a destacar el seu telèfon.
Apple, l'absent més present
Encara que cada any la GSMA intenta que Apple vagi a la fira de Barcelona, la companyia que va fundar Steve Jobs sempre els fa la pirula: està en la fira més present que ningú sense gastar un euro. En uns pavellons plens de robots verds --el logo d'Android--, els visitants segueixen usant els seus iphones i els seus ipads com si no hi hagués més alternatives en l'avantguarda telefònica.
Amb una taxa de mercat del mercat de tauletes a Espanya del 60% en favor de l'iPad, segons Samsung, que fabrica per a la competència, el camí que els queda per recórrer a les tauletes amb sistema operatiu de Google encara és llarg. El compensen amb moltes mides (el de 7, el 8,9, el 10,1...) i amb el retorn del llapis tàctil per intentar captar un públic que precisa aplicacions molt professionals.
També Microsoft continua buscant el seu espai. Han vist com Android els ha sobrepassat usant la seva mateixa estratègia --fer el programa però no el ferro -- però els seus mòbils segueixen intentant seduir consumidors enamorats ja d'altres opcions.
Fins i tot socis potents com Nokia mostren el que ha estat la principal novetat en terminals --un mòbil amb una càmera de 41 megapíxels-- en el seu propi sistema operatiu, Symbian, i no dins d'una plataforma Windows Mobile. Una jugada que no se sap si s'ha de llegir en clau de brindis al sol davant els accionistes o pels problemes d'adaptar una plataforma en què juguen un paper secundari. | 0.879591 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/mobile-world-congress/print-1472761.shtml |
mc4_ca_20230418_12_265295 | Ègloga - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'ègloga (en grec antic, "selecció") és un subgènere líric que es desenvolupa mitjançant un monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en què uns pastors es conten les seues penes d'amor enmig d'un paisatge ideal arcàdic. El gènere posseïx motius rurals i els tòpics de la poesia pastoral de tots els temps, va ser creat i perfeccionat en el món hel·lenístic a partir del segle IV aC.
Les primeres èglogues van ser els Idil·lis (en grec, "petits poemes" o "petits cants") del grec Teòcrit; després en van escriure Moscos de Siracusa i altres autors sota el seu influx. L'escriptor llatí Virgili (segle I aC) va revitalitzar aquesta tradició amb les seves Èglogues o Bucòliques, però va afegir elements autobiogràfics i fent de cada pastor una màscara d'un personatge real: Mecenes, August, etc. Algunes d'elles van arribar a escenificar-se a Roma. A través de Giovanni Boccaccio i amb el Renaixement i l'Arcàdia de Jacopo Sannazaro, el gènere es va tornar a recuperar i es va difondre per tot el món occidental, bé en vers, bé com èglogues intercalades en una novel·la pastoral qualsevol.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ègloga&oldid=18491961»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 30 maig 2017 a les 07:09. | 0.848775 | curate | {"ca": 0.9391100702576113, "de": 0.06088992974238876} | https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88gloga |
mc4_ca_20230418_12_696175 | Quan la literatura dribla la Història
Sis-cents voluntaris, quatre-cents autors, dos-cents esdeveniments, quatre dies, dinou anys. Són les xifres del Festivaletteratura de Màntua (Llombardia, Itàlia), un dels fruits més saborosos que recull, avui, un territori d’antuvi privilegiat per la Història en arts i humanitat.
@oriolfc
La Gazzetta di Mantova, el periòdic en actiu més antic d’Europa, fou fundat el 1664. El ducat de Màntua coronava, així, quatre segles d’esplendor de la dinastia dels Gonzaga: és a la seua cort que es formà Claudio Monteverdi, que Giuseppe Verdi situà “Rigoletto” i que Leon Battista Alberti i Andrea Mantegna edificarien i pintarien alguns dels seus projectes més importants. Cantada per Dant i Virgili, la “Llombardia austríaca” és clau per entendre avui la història de l’art.
Envoltada de llacs, Màntua és fronterera amb la província d’Emília-Romanya, regió que manté en forma de cooperativa el gruix de l‘economia, tot i el context europeu de teixit productiu arrasat per les crisis financera i econòmica. La capital, Bolonya, és coneguda com la “ciutat roja”; i és entre els terrenys circumdants al veí riu Po que es situa l’oscaritzada epopeia de resistència antifeixista Novecento (Bernardo Bertolucci, 1976), un film cabdal en l’imaginari cultural italià.
La majoria d’aplecs i festes populars que poblen l’estiu mantovà són, així, obra i gràcia del que resta d’una esquerra italiana que es féu l’harakiri en els 90, i el retrat d’Enrico Berlinguer corona un Primer de Maig deslluït, celebrat a 2015 en una fàbrica ocupada pels treballadors. Avui, el primer projecte col·lectiu d’esta ciutat dels sants llombarda és un festival literari.
Vespreja a la plaça Leon Battista Alberti i un grup d’adolescents envoltat de públic entrevista un autor. L’activitat, Blurandevú: triats d’entre sol·licituds d’arreu del país, els voluntaris són convocats dies abans per fer convivència i preparar les intervius que realitzaran a cada jornada. Són centrals per al desenvolupament d’un esdeveniment molt popular, i les cares ho dibuixen —l’espant de la responsabilitat, la il·lusió de l’oportunitat, l’adrenalina havent jugat.
També són adolescents qui presenten les conferències, xarrades, debats i taules rodones —mai presentacions de llibres: per a això ja hi ha, arreu, molts altres espais. Sols, o moderats per periodistes especialitzats i altres autors, narradors exposen en espais històrics de la ciutat, dignificats i recuperats per a l’ocasió, idees i realitats que han treballat en les seues obres. Cues a la seu del Festival, cada any, la matinada abans que comencen a vendre les entrades.
L’escriptor sard Marcello Fois entrevista el curador, divulgador i crític Luca Massimo Barbero sobre artistes amagats en l’evidència, maleïts de gran talent a l’ombra d’algú més popular; Tzevan Todorov recull vides de persones que, en una situació extrema, podent renunciar a tota consideració ètica i actuar, per supervivència, de forma egoista, creixen i pensen en comú; Percival Everett se’n riu del mort i qui el vetlla i reflexiona sobre llenguatge, música i símbols.
Adolescents carreguen fustes, bidons, palets, taules, teles, llums, equips de so i cadires; netegen; col·loquen senyals que orienten els visitants. Joves fan vídeos, textos i fotografies. Persones amb joventut acumulada, finalment, treballen durant tot l’any —amb invisibilitat gibel·lina— en preparar-ho; fan que Màntua recupere, per quatre dies, l’esplendor d’antany. | 0.888494 | curate | {"ca": 0.9863570391872278, "es": 0.013642960812772133} | https://www.nuvol.com/llibres/quan-la-literatura-dribla-la-historia-29391 |
mc4_ca_20230418_5_702182 | EL CAU DE CALPURNI: d’abril 2013
La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO dimarts, 30 d’abril de 2013
LLIURAMENT PREMI POESIA VIII Edició - 2013 PREMIS TEODOR LLORENTE L'amic i poeta Enric Sanç ha estat el guanyador de la VIII edició dels Premis Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia. L'acte de lliurament dels premis es va celebrar el dia 26 d'abril. Al seu blog El plany de les lletres ferides podeu trobar una ressenya més ampla de l'acte amb fotografies i poemes del poemari guanyador "LES HORES CONCÈNTRIQUES. -Set haikus capitals i onze temes de conversació."
(Cadàvers de Mussolini, Petacci i altres jerarques feixistes)
29 d'abril de 1945
—¿I per què,
mare, li escups a un cadàver cap per
avall, lligat pels peus a una fusta?
¿No et fan fàstic els altres que pengen al
seu costat? ¡Ah, aquella dona, les seues
calces de macabre can-can,
i gola i boca
de flors pestilentes! No, mare,
atura't: crida a la multitud que se'n
vaja. No és lament, és burla, és joia: ¡ja
s'agafen els tàvecs als nusos de
les venes! Has disparat sobre aquell
rostre, ara: mare, mare, mare!
MARE —Sempre hem
escopit sobre els cadàvers, fill: penjats
de les reixes de les finestres, del pal de
les naus, incinerats per la Creu,
esquinçats pels mastins per un poc
d'herba als límits dels feus. i ja siga per
solitud o per tumult, ull per ull,
dent per dent, després de
dos mil anys d'eucaristia, el nostre cor
ha volgut obert l'altre cor
que havia obert el teu, fill. T’han
arrancat els ulls, t'han trencat les mans
perquè traïres un nom.
¡Mostra'm els
ulls, dóna'm ara les mans: ets mort, fill!
¡Perquè ets mort pots
perdonar: fill, fill, fill! FILL —Aquesta
xafogor repugnant, aquest fum d'enderrocs,
les grosses mosques verdes
penjades en
rams dels ganxos: la ira i la sang justament
s'escolen. No per tu ni per mi,
mare: encara ulls i mans em foradaran
demà. Des de segles la pietat és
l'udol de l'assassinat.
Bromera poesia, 1993
(Haiku propi sobre imatge pròpia)
Com és de fàcil camuflar-se
en les parets!
Ser mur. Passar
inadvertit.
Ser paret llisa,
blanca, impol·luta...
que ningú considera.
Caminar avesadament
sobre muralles oblidades
i ser per als altres
pedres, mur.
Les parets són mudes
i parlen.
Els murs són forts i
sucumbeixen.
Les muralles defenen
però són conquistades.
La vida és paret
ardent i gela!
(Imatge no identificada presa de la xarxa) General, el teu tanc és un vehicle poderós. Pot abatre un bosc i masegar cent homes. Però té un defecte: Necessita un conductor.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.Però té un defecte:Necessita un mecànic.
Pot volar i pot matar.Però té un defecte:Pot pensar. Bertolt Brecht
Maleïdes les guerres Edicions 62, 2003
Traducció de l'alemany de Feliu Formosa
(Diògenes, Jules Bastien-Lepage, Museu Marmottan Monet, París)
He travessat tantes
aquest riu que no sé
en quina de les dues
em trobe.
He viscut tantes
vegades aquest sentiment que
a quina sensació
he d’aclamar-me.
He caminat tantes
vegades per aquest camí que
on m’ha dut ni on estic.
Per a orientar-me,
el riu, els sentiments i el camí.
Perplexitat,
178. Fora. Mar oberta.
Reproducció escènica del famós quadre d'Scott, de l'Acadèmia de Londres (Maqueta). Ampla superfície blava d'aigua. Pla Super-General. Un semicercle d'icebergs en tots els colors possibles, darrere una radiant eixida de sol. Música. Pla general. El mar des d'un iceberg. Retroprojecció. En la llunyania es fa visible una flota menuda de bots salvavides (Maquetes). Accés lent. Veu (en off): El quinze d'abril de 1912 va ser un meravellós dia de primavera. Tall. Pla mitjà. Un bot salvavides. Cambra a nivell de l'aigua. Gir cap a dalt. Veu (en off): Les primeres gavines
dels bancs de Terranova! Missatgeres de la salvació, de la vida! Música en augment (violins).
L’enfonsament del Titànic
Edicions Alfons el Magnànim, 1993
(Traducció de Karin Schepers i Teresa Pascual)
(Poema visual propi)
(Barca a Bruges, imatge pròpia)
Al Lluís Vilar, perquè tots els seus somnis es facin realitat
Barqueta lleugera
d'escorça de pi,
que pares la vela
al vent del garbí,
si mai surts a mar,
cap a un nou destí,
en busca de somnis
que no tindran fi...,
¿per què de passatge
no em portes a mi?
Poesia 3i4, 1991
Josep Espunyes,
POEMA AMB DATA (XXXIV): IMPULSOS DE UN TIEMPO INVISIBLE
/6.30/ Perfecto
fuego juntos
/7.30/ Gravitando
en un inmenso deseo
otro ― cuerpo: lejos, enfrente.
/8.30/ Rigurosa
y salvaje la carne
danzar en su economía.
Terrecer cuando
los límites del otro se liman, se
/9,30/ El
tiempo del deseo, invisible,
cuerpo sólo es visible cuando piensa
la carne de otro.
/12.00/ más
allá aún: perfecto fuego.
(Texto -¿índice poético?- excluido de Perfecto
Eduardo Hervás,
(9-4-72)
Los límites de la carne germinan
en sus armas: la materia
piensa la sangre de los cuerpos
un cuerpo sólo se hace visible
cuando crece en la carne de otro cuerpo.
(Poema excluido de Perfecto fuego)
(Imatge de Pawla Kuczynskiego)
(Re)pintarem les habitacions de la nostra casa amb l’esperança de renovar-les. No deixaran de ser velles, com la casa.
Hi ha somnis que no moren. S’obstinen
a ser somnis.
Aliens a la corba de l’esfera
i a les operacions dels astres,
tracen la seua pròpia òrbita immutable
i, en blindades crisàlides, es protegeixen
de l’ordre temporal.
És per això que perduren:
perquè elegeixen no ser.
Negant-se s’afermen,
refusant es mantenen, com flors de quars,
indestructibles, purs, sense deixar-se arrancar
de la seua dorment illa.
Intactes en el temps
són immunes a la devastació
que a cada volta aguaita, inhumana,
a la passió que exigeix i que devora,
a la desobediència i pèrdua
que en les vagabunderies centellegen.
Monedes que l’avar recompta sigil·lós Mai ixen del fons de la butxaca.
No ambicionen. No arrisquen. No conquisten.
No pagaran el preu del fracàs,
L’experiència, la determinació,
l’ebrietat o el plaer.
Només són impecables subterfugis.
Ed. Hiperión, 1996
Traducció del castellà feta per mi. Ací trobareu el poema original.
Ana Rosseti,
Saps que allò que anomenes cos és la gàbia en la què has de viure la resta del teu temps.
Una gàbia imperfecta plena de forats pels que podràs escapar-te per a copsar la llum.
Recorda que la recerca és llarga, la lluita eterna i els colps de sang inextingibles.
Crida, brama, escarrassa’t a buscar la veritat. Pregunta’t per la veritat eterna dels dies.
No et deixes dur pels vents de la temptació de l’or ni pels enganys dels vacus oripells.
No caigues en la temptació de les vanes grandeses car són grans misèries.
Ans al contrari, enrola’t als vaixells dels bells esguards, de les llums clares i màgiques.
Viu l’eternitat de l’instant i gaudeix de la seua flaire apassionadament, sense límits ni esquerdes.
Lluita per la paraula neta i clara i salva-la del sot de misèria en què viu adotzenada i maltractada.
Allunya’t de la pesada dringadissa del tedi i de l’exasperant quotidianitat dels gestos.
Sigues tu mateix quant tothom et demane
que sigues un acord més de la simfonia.
Manaments, | 0.530398 | curate | {"ca": 0.714011232633757, "pt": 0.03724504877327815, "es": 0.136860774460538, "fr": 0.036062666272539165, "en": 0.03088974283180609, "et": 0.0026603606266627253, "it": 0.010050251256281407, "br": 0.0036949453148093407, "oc": 0.002808158439255099, "la": 0.002808158439255099, "de": 0.002069169376293231, "ro": 0.002808158439255099, "ur": 0.0022169671888856044, "ml": 0.002512562814070352, "fa": 0.0022169671888856044, "zh": 0.0013301803133313626, "fi": 0.0014779781259237363, "ru": 0.0042861365651788354, "eu": 0.0019213715637008573, "nl": 0.002069169376293231} | http://calpurni.blogspot.com.es/2013/04/ |
cawac_ca_20200528_3_56640 | Concurs de fotografia submarina el proper 15 de juliol, al GEN de Roses
El proper 15 de juliol, el Club Badia de Roses organitza el concurs de fotografia submarina OPEN CLUB BADIA 2007.
Concurs foto
11/07/2007 00:00 - GEN ROSES
El concurs està limitat a fotografia digital i no estarà permès cap tipus de retoc a les fotografies que es lliurin. Cada concursant tindrà 7 dies naturals per lliurar les 6 fotos que es vulguin presentar a concurs. El tema a fotografiar és lliure, encara que la zona acotada serà al BAU DE Cap Trenca (Roses)
El dia 22 de juliol serà la data límit de lliurament de fotografies i el dia 12 d’agost el lliurament de premis. | 0.723363 | curate | {"ca": 0.9564541213063764, "en": 0.04354587869362364} | http://www.roses.cat/noticies/historic/concurs-de-fotografia-submarina-el-proper-15-de |
cawac_ca_20200528_12_132942 | dissabte, 15 octubre de 2011
Una cerca al totpoderós google de "slow firefox" dóna la gens menyspreable xifra de 43.600.000 resultats; això ja dóna una idea del que ens pot passar a tants usuaris de diferents sistemes operatius que tenim aquest navegador com el nostre preferit. Les receptes per a solucionar-ho també són abundants a la xarxa, però com passa molt sovint en aquests casos, les diferents combinacions de versions, SO, extensions i personalitzacions -pràcticament infinites en aquest navegador- fan que el que va molt bé en algun cas concret, sigui fins i tot contraproduent en un altre. En el meu cas -xubuntu a un modest Asus EEE amb fluxbox- he mirat de fugir dels consells basats en tocar entrades a about:config que no sé què fan exactament.
El que m'ha funcionat:
-primer que res, sentit comú. Amb el maquinari d'aquest netbook, el que no puc pretendre és obrir un gran nombre de pestanyes al navegador i que el rendiment no se'n ressenti. Menys pestanyes obertes = més velocitat. Evident!
-les extensions acaben afectant al rendiment. Igual que al punt anterior, cada usuari ha de valorar de quines extensions pot prescindir i de quines no, sabent que les que tingui actives afectaran la seva experiència de navegació. | 0.811962 | curate | {"ca": 0.9698942229454841, "es": 0.023596419853539462, "en": 0.006509357200976403} | http://www.tomi.cat/2011/10/com-accelerar-firefox-sense-prendre-mal.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_214309 | Una altra nova vergonya, en aquest cas, pel poc respecte cap als efectius de pràctiques - Benvingut/da a la web oficial del Sindicat de Mossos d'Esquadra
PREMSA
PREMSA ESCRITA
TV I RADIO
ESPECIALITATS
USC
TRÀNSIT
RECURSOS OPERATIUS
INVESTIGACIÓ
JURÍDIQUES
SALUT LABORAL
POLICIA LOCAL
COMUNICATS
REUNIONS
USC
TRÀNSIT
INVESTIGACIÓ
RECURSOS OPERATIUS
JURÍDIQUES
SALUT LABORAL
ALTRES
FORMACIÓ
INFORMACIÓ GENERAL
CAMPUS
OFERTES FORMATIVES
CURSOS
EXÀMENS I DATES
COMUNICATS
ISPC
CONTACTA’NS
AFILIA’T
AFILIA’T AL SME
BAIXA ALTRES SINDICATS
CLUB SME
Una altra nova vergonya, en aquest cas, pel poc respecte cap als efectius de pràctiques
by SME | oct. 27, 2022 | COMUNICATS-USC
Si ja és prou vergonyós que no ens sàpiguen dir quan sortirà la publicació al DOGC del nomenament dels agents de la 28a promoció de Mossos d’Esquadra, per acabar-ho d’arrodonir, des de l’Administració han considerat adient efectuar algunes actuacions concretes on l’únic que demostren, és tenir poc respecte cap a aquestes persones treballadores en pràctiques.
Des de l’SME, ni acceptem, ni entenem, com es poden efectuar trucades a companys i companyes en pràctiques que es troben en setmana de festa, i informar-los que en poques hores han d’estar a Barcelona per fer-se analítiques d’orina.
Amb ironia, sense cap mena de dubte, aquest és el camí perfecte per començar a cremar a uns efectius que no es mereixen actuacions d’aquest tipus, no pel fet d’haver de realitzar aquestes proves, sinó per la immediatesa en setmana de festa, davant la qual tota persona pot estar allà on ho estimi oportú, i no pendent d’una trucada de la feina on t’informen que a determinada hora has de ser a fer-te les proves i es queden tan amples. Una mostra més d’ensenyar amb fets, que en setmana de festa és millor passar del telèfon i evitar així situacions contràries als interessos particulars.
Traslladarem la qüestió a tots els òrgans convenients amb l’objectiu que no es torni a repetir situacions d’aquest tipus.
Aquestes no són les maneres. Buscar aquesta immediatesa i imprevisió per fer aquestes proves, es pot efectuar igualment en setmana de torn de treball retallant l’horari i sense causar així greuges innecessaris.
Us emplacem a totes aquelles persones afectades que guardeu tota mena de documentació possible a fi de poder demanar aquelles indemnitzacions que procedeixin. La mala praxi i mala gestió de l’Administració, no l’hem d’acabar pagant els treballadors i treballadores.
Sempre Mossos d’Esquadra
Cerca:
Sol·licitem constància de la formació interna
Comissió valoració Investigació 21 novembre del 2022
Reunió Subcomissió de materials 17 de novembre 2022
Resum Reunió Regional RPG 15 de Novembre de 2022
Important: L’INSS ens resol dubtes de jubilació anticipada
Èxit jurídic per lesions en acte de servei
Afilia’t
Afilia’t Mossos/PL
Afilia’t ISPC
Condicions d’afiliació
Baixa altres sindicats
Baixa SME
Avantatges Club SME
Formació
Informació General
Campus
Ofertes Formatives
Exàmens i Dates
Comunicats
Especialitats
Investigació
ISPC
Jurídiques
Policia Local
Recursos Operatius
Salut Laboral
Trànsit
USC
Comunicats
Reunions
USC
Trànsit
Investigació
Recursos Operatius
Jurídiques
Salut Laboral
Altres
Més informació del nostre Avís legal, Política de privacitat i Cookies
Follow
Follow
Follow
Follow
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtenir informació estadística, mostrar publicitat personalitzada a través del anàlisi de la teva navegació, així com per interactuar en xarxes socials. Si continues navegant, considerem que acceptes la nostra Política de cookies.
Configuració de cookiesACCEPTARREBUTJAR
Manage consent
Tanca
Privacy Overview
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional 11 months La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-others 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy 11 months La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal. | 0.606247 | curate | {"ca": 0.8725969940580217, "en": 0.05347780496329955, "fr": 0.007340090877315624, "ko": 0.002271932890597693, "es": 0.017825934987766516, "ja": 0.006291506466270535, "pt": 0.029010835372247464, "eb": 0.0020971688220901784, "kk": 0.0010485844110450892, "id": 0.0013981125480601187, "it": 0.0020971688220901784, "gd": 0.0013981125480601187, "hu": 0.002271932890597693, "cs": 0.0008738203425375742} | https://sme-mossos.cat/una-altra-nova-vergonya-en-aquest-cas-pel-poc-respecte-cap-als-efectius-de-practiques/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_853546 | Com son aquests que han fet totes aqueslles coses a una indigent? Han dit a la televisió que eren de bona familia. Espero que no hagin estat catalanistes (encara que ho veig molt difícil això Em podeu fer cinc cèntims?
Òsti, ara no us altereu! Hi ha gent tranquil·la que no es pas assassina com..... uix.. no se'm en acut cap!... La Cinta del cor de la ciutat, es una dona intel·ligent que no crida! Per tant.. vosaltres podeu formar part de la cinta.. a més si fosiu pre-assassins no ho dirieu
o si tot sigui per disimular ,però si es tot per timidesa en Emma es un assasì en serie llavorens | 0.739801 | curate | {"ca": 0.958974358974359, "es": 0.041025641025641026} | |
mc4_ca_20230418_9_481545 | Jornada acadèmica dedicada al Dr. Eduard Fontserè i Riba a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (12/03/2020) | Lo Campus diari
Sou aquí: Home » Cultura » Jornada acadèmica dedicada al Dr. Eduard Fontserè i Riba a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (12/03/2020)
Publicat: 6:56 pm, 27 febrer 2020 per redacció
Dijous 12 de març a les 19:00h tindrà lloc la Jornada commemorativa dels aniversaris del naixement i defunció del Dr. Eduard Fontserè i Riba (1870-1970).
Es realitzaran dues conferències on es parlarà de la seva trajectòria, activitat científica i de la seva rellevant vinculació amb l’Observatori Fabra.
Conferència “Eduard Fontserè (1870-1970), una vida compromesa amb la ciència”, a càrrec del Dr. Antoni Roca Rosell, UPC – IEC
Conferència: “Treballs i Records”, a càrrec del Dr. Josep Maria Codina Vidal, RACAB
Cal considerar una primera etapa astronòmica, desenvolupada a l’Observatori de l’Acadèmia: observacions planetàries, Sistema Horari (que va fixar l’hora oficial de la ciutat de Barcelona , molt útil en aquella època per tenir hora exacta i, fins i tot, útil per als vaixells que recalaven al port de Barcelona) i cursos d’astronomia.
En ser designat director de la Secció Meteorològica i Sísmica de l’Observatori Fabra, el 1913 inicià la seva etapa meteorològica, començant la sèrie climàtica que ha arribat a més de centenària amb total continuïtat i gran uniformitat. Dins la tasca meteorològica destaca la creació del Servei Meteorològic de Catalunya (1919-1939), que fou realment de tot el país i que va adquirir relleu internacional.
Paral·lelament va dur a terme una important tasca sísmica, iniciada amb la instal·lació del sismògraf Mainka a l’Observatori, intervenint a la sismologia mundial però ocupant-se sobretot de la sismicitat regional i de la local, no limitada a les dades instrumentals sinó ampliada a l’aspecte macro-sísmic amb els informes proporcionats per una xarxa d’observadors estesa a tot Catalunya.
Quan a la seva activitat docent, mencionar que es doctorà en Ciencies Físiques l’any 1893, obtenint als vint-i-nou anys, mitjançant oposicions, la càtedra de Geodèsia de la Universitat de Barcelona, càtedra que, a causa d’uns canvis administratius, fou anomenada Mecànica Racional, fins a obtenir la d’Astronomia i Geodèsia, quan aquesta va quedar vacant per jubilació del seu titular.
Li quedà temps per escriure obres de divulgació, de caràcter pràctic o textos universitaris. Pels seus dots d’organitzador va tenir l’encert de formar i disposar d’excel·lents col·laboradors, com els Drs. Jardí, Febrer i Álvarez-Castrillón, i sobretot en Gabriel Campo, als que sabia comunicar la seva inquietud científica, l’entusiasme incapacitat de treball amb un criteri ponderat.
Respecte als records que guardo del Dr. Fontserè, uns es refereixen a l’Acadèmia, altres a l’Observatori i alguns són de caràcter particular.♦
Organitza: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).
Lloc: seu de l’Acadèmia, Rambla 115 de Barcelona. Hora: 19 h.
La Xarxa de Museus de Lleida i Aran promou la descoberta d’un patrimoni singular per Nadal | 0.873238 | curate | {"ca": 0.9964424320827943, "gl": 0.0035575679172056922} | http://locampusdiari.com/arxius/47313 |
mc4_ca_20230418_0_430419 | Badalona estrenarà un sistema informàtic per agilitzar la recollida de dades a les eleccions | El Diari de Badalona
Inici Badalona estrenarà un sistema informàtic per agilitzar la recollida de dades a...
Badalona estrenarà un sistema informàtic per agilitzar la recollida de dades a les eleccions
08/05/2015 – El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va presentar ahir a Badalona la Mesa Administrada Electrònicament (MAE) que funcionarà per primer cop a Badalona duran les Eleccions Locals 2015.
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha presidit avui a Badalona l’acte de presentació de la Mesa Administrada Electrònicament (MAE) que funcionarà per primer cop a Badalona amb motiu de la celebració de les Eleccions Locals 2015 del diumenge 24 de maig. El ministre de l’Interior ha estat acompanyat pel subsecretari del Ministeri de l’Interior, Luis Aguilera; per la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna; i per l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol.
El ministre de l’Interior ha destacat que la Mesa Administrada Electrònicament (MAE) no és un sistema de vot electrònic, sinó un mètode per agilitzar la gestió del procés electoral per millorar-lo sense menyscabar la seva integritat. Amb aquesta eina s’aconsegueix immediatesa en la remissió de les dades de participació i resultats al Centre de Recollida d’Informació (CRI) del Ministeri de l’Interior en finalitzar la jornada electoral i s’eviten errades humanes en la transcripció i remissió de les dades.
L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha mostrat la seva satisfacció perquè s’hagi confiat en Badalona per fer aquesta prova i ha destacat que aquest sistema possibilitarà una major celeritat en el recompte i en la gestió durant tota la jornada del tràmit administratiu que correspon a un procés electoral.
La Mesa Administrada Electrònicament (MAE) consisteix en posar a disposició dels membres de la Mesa electoral unes senzilles eines informàtiques com són un PC portàtil amb mòdem GPRS i lector de DNI electrònic, una impressora i una aplicació clara, intuïtiva i fàcil d’usar.
El sistema MAE s’utiltizarà el diumenge 24 de maig a les 204 meses electorals de Badalona i en altres 20 ciutats espanyoles. Badalona i Tarragona són les dues úniques localitats catalanes on es durà a terme aquesta prova pilot aquest mes.
Crida Badalona es presenta al barri de La Salut davant més... | 0.877196 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/badalona-estrenara-un-sistema-informatic-per-agilitzar-la-recollida-de-dades-a-les-eleccions/ |
cawac_ca_20200528_7_151294 | No Hi Ha Solució?
No hi ha manera que paris de girar. Surts d’un punt i enlloc d’arribar a un paratge ben diferent i allunyat, resulta que vas a parar al mateix indret on estaves. Els pensaments s’enrosquen a la ment, com si voltessin seguint una espiral i en qualsevol moment tinguessin que trobar un dels extrems i amb aquest, trobar la solució. Però no. No hi ha extrem. No hi ha principi ni final. El que en un principi semblava una espiral, no era més que un cercle i no pots parar de voltar i voltar; sempre sobre els mateixos pensaments i fets.
Si, sobretot poc a poc. Encara que hi hagi gent que vagi amb presses. Com conduir per llocs inòspits… tu ves fent a poc a poc encara que pitin. Si volen, que t’adelantin. Tu al ritme que et sentis còmode…
Jajaja, és veritat, sóna a circular per una rotonda. Mmmm… doncs crec que el secret no està tant en trencar-lo com en trobar-hi la sortida, així, sense esperar-ho. Per això és important moderar la velocitat i estar a l’aguait. Què metafòrics estem!
Algunes vegades tant clars i directes, i altres tant circulars i metafòrics! Si és un cercle, no té sortida… A no ser que hi hagi una porta amagada a algun lloc, molt difícil de trobar… Potser si que s’ha de circular més a poc a poc per poder-la veure.
I tant que es pot trencar el cercle! pots fer-ho a poc a poc com et recomanen, però de vegades cal fer-ho de cop, com quan ens incorporem des d’un stop o un ceda a una carretera, si ho fessim a poc a poc no ens incorporariem mai! (continuant amb la metafora del trànsit)
Una definicio de recta es, un cercle de radi infinit… es a dir, q en teoria fins i tot el que semble recte i senzill es un cercle enorme. No hi ha res sense problema, i res sense sol.lucio. aixo es estacio de frança oi?
Suposo que la foto és del pèndol de Foucault, tot i que la teoria diu que no para de pendolar… jo sé que està alimentat per un motor XD perquè com que som a un món real hi ha friccions que el frenarien si no tinguès una mica d’ajut. No sé si llegiràs aquest comentari, però allà va una petita espenteta. | 0.788998 | curate | {"ca": 0.8889985199802664, "es": 0.07646768623581648, "it": 0.003946719289590528, "fr": 0.016280217069560926, "pt": 0.014306857424765663} | http://missatgerebut.blog.cat/2005/04/19/no_hi_ha_solucio/ |
cawac_ca_20200528_0_177092 | Breadcrumbs:
Access and admission
Perfil d'ingrés
L’accés al grau en Ciència i Salut Animal està regulat per la preinscripció universitària en general. Per a més informació, podeu adreceu-vos a l’Oficina de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), a l’Edifici del Rectorat, o bé podeu consultar aquest enllaç.
Tot i que el grau és de lliure accés per a qualsevol persona, és aconsellable, que els estudiants que desitgin cursar-lo hagin realitzat estudis previs en: | 0.699382 | curate | {"en": 0.06926406926406926, "fr": 0.032467532467532464, "ca": 0.8982683982683982} | http://www.csa.udl.cat/en/futurs-estudiants/acces-admissio.html |
mc4_ca_20230418_13_126072 | Botigues de Barcelona, 1er Simposi dels Mercats de la Mediterrània. VIII Jornada de Mercats de Barcelona
1er Simposi dels Mercats de la Mediterrània. VIII Jornada de Mercats de Barcelona Reviewed by Botigues de Barcelona on May 21 Rating: 3.5 1er Simposi dels Mercats de la Mediterrània. VIII Jornada de Mercats de Barcelona L’Institut de Mercats de Barcelona está organitzant el "1er Simposi dels Mercats de la Mediterrània. VIII Jornada de Mercats de Barcelona”, un congrés Internacional que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 4 i 5 de juny.
Aquest Congrés és l’activitat final del projecte Med Emporion, finançat per la Unió Europea i liderat per Barcelona –amb Torí, Gènova i Marsella- per al desenvolupament i la promoció dels mercats d’alimentació.
Les activitats tindran una durada de dos dies, començaran dilluns, 4 de juny a les 9.00h. amb el mateix Simposi i continuaran durant el 5 de juny amb una visita guiada a alguns dels nostres mercats.
Es debatran diversos temes, des de l’organització dels mercats, la seva remodelació i l’oferta de nous serveis, a la venda i les estratègies competitives o les noves tendències en el producte (km 0, DO, IGP, Slow Food, la qualitat dels productes, etc). Durant la tarda tindrem una taula rodona amb la presentació dels resultats de la Recerca sobre els Mercats de la Mediterrània, realitzada en el marc del projecte Med Emporion.
Hem convidat a un representant del EU Retail Departament, directors del programa MED, diversos experts en els mercats alimentaris i altres autoritats locals i regionals. Formant part del públic, vostè tindrà l’oportunitat de conèixer diferents responsables de mercats de diverses ciutats europees i no europees i expressar les seves opinions sobre els temes a debat.
Entre les ciutats convidades es troba, apart de Barcelona, Marsella, Gènova i Torí, les ciutats d'Istanbul, el Caire, Beirut o Londres. Mercats responsables de moltes altres ciutats de països molt diversos assistiràn també a l'esdeveniment com a públic. Els perfils dels ponents abarquen des dels gerents dels mercats de les ciutats, als arquitectes, cuiners, venedors i productors.
Creiem que el nostre simposi ens ajudarà a conèixer les noves tendències, desafiaments i el procés de millora de la governança que conformen els mercats del segle XXI.
Comptarem amb traducció simultània de l'anglès a totes les sessions.
1er Simposi dels Mercats de la Mediterrània. VIII Jornada de Mercats de Barcelona
21 de maig, 2012 | 0 Opinions
L’Institut de Mercats de Barcelona está organitzant el "1er Simposi dels Mercats de la Mediterrània. VIII Jornada de Mercats de Barcelona”, un congrés Internacional que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 4 i 5 de juny. | 0.69167 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.botiguesdebarcelona.com/cat/noticias/231/1er-Simposi-dels-Mercats-de-la-Mediterrania-VIII-Jornada-de-Mercats-de-Barcelona.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_190446 | Encara no li van posar prou llenya quan li van pegar foc, i revifen i trauen les armes ofensives, que no ens estranyem l’odi que provoca una part de l’església quan pretén evangelitzar a colps de políticia i d’intrussió. L’església catòlica continua la seua guerra particular contra l’escola i contra la llengua dels valencians. Ara mateix, el president de la conferència episcopal diu que la llei Wert garanteix la llibertat dels pares a triar la llengua: quina cara i quin cul de panera, monsenyor, que es veu que l’església és l’única secta legalitzada amb permís d’actuació feixistota arreu, a València sobretot, que fa anys que ataca la llengua i la nega a les seues esglésies, la prohibeix directament, ves, amb premeditació, amb nocturnitat, contra la voluntat mateix dels valencians. I ara apareix aquest messies parafeixista d’en Rouco demanant democràcia en la tria dels pares; naturalment no explica què passa a València, des que van guanyar els feixistes la guerra incivil i fan a tort i dret, amb aquella xenofòbia consentida i tolerada pels polítics de tots els colors, exempts d’impostos, de decència, fins i tot exempts dels delictes quan abusen, i ho fan, sobre els menors… No expliquen, aquests messies franquistes que solament enguany, cent trenta mil xiquets valencians s’han quedat sense poder estudiar en la seua llengua perquè els seus consentidors del pp, i del psoe, no ho han permés, que ho pogueren fer, però ell va i amolla que aqueixa llei nova d’educació garanteix la llibertat de la tria. Què, és refillet o no, el pardal o’Rouco!
L’església valenciana fa vuitanta anys que ha prohibit de parlar valencià, i encara no hem pegat naltros per respondre aital violència. Són uns fora llei, aquells rectors i bisbes, contra la llei d’ús i ensenyament dels valencians, i encara pretenen donar lliçons de democràcia i de respecte.
Foc, home, foc al clero i plantem vinya! Plantem cara a l’església!
Comparteix això:
JRRiudoms ha dit:
26 de desembre de 2012 a les 1:31 am
Primerament, agraïr-li l’anomenar l’Església catòlica així, i no pas amb el genèric “esglesia” que molts cops els mitjans de comuncació volen intoxicar a la opinió pública.
El seu escrit, a parer meu, està molt relacionat en la creença per part de molts membres de dita Església (la catòlica, apostòlica i romana) que la seva organització té la raó i la exclusivitat de dir-se “cristiana” i de tenir els privilegis que hom pugui pensar. Els llocs on són majòria, els seus membres -començant per “Sa Santitat” el Papa de Romà- tracten als cristians bíblics/evangèlics/protestants de sectaris, arribant a pràctiques del tot inadmissibles en qualsevol Estat dit democràtic:
http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/15719/Regreso-de-evangelicos-tras-tener-ue-huir-de
Als païssos on són minoria, els romanistes tenen un altre taranna: pèls romanistes, els cristians ja no són sectaris… el màxim insult que es poden permetre es dir-nos “germans separats” i altres fueteses, en ares d’un [pretés] ecumenisme civilitzat i bonrrolliste, però que està viciat i és enganyós d’arrel, i que ademés és impossible d’arribar a port:
http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/15712/El-papa-no-asistira-al-500-aniversario-de-la
S’ha de tenir ben clar el posicionament de cada Església i institució cristiana,
http://noticias.adventistas.es/2012/12/24/eco-prensa-castello-elude-cotejar-los-bienes-eclesiasticos/
perque si la qüestió/solució és cremar temples i llocs de culte, aleshores segur que pagen justos per pecadors: http://www.protestantedigital.com/ES/Ciudades/articulo/12862/Incendio-intencionado-en-la-catedral-anglicana-de
A part, clar, que cremar esglésies i temples (per molt catòlics que aquests siguin) no és solució a res. Seria pitjor el remei que la enfermetat, segons la meva opinió.
També s’ha de tenir ben clar que molts fidels de l’Església romana (de més o menys “graduació”) no es fan partíceps de totes les rabassades de la seva Església. Altra cosa és el silenci que molts cops mantenen davant les pràctiques poc “cristianes”, però allà cadascu amb el seu comportament (jo no conec les raons per aquests silencis, i en cap cas m’erigire com a jutge o cosa semblant). Dins els seus rengles, estic segur que hi han persones (“fins i tot de missa diaria!”, que diria aquell) que, a part de ser unes persones cíviques i responsables, es poden catalogar [malgrat la incorrecció de la paraula] com a verdaderes persones cristianes.
Atentament
Respon
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent | 1 | perfect | {"ca": 0.9246394474913671, "en": 0.030469226081657527, "es": 0.042860044688198255, "it": 0.0020312817387771686} | |
cawac_ca_20200528_10_226634 | MADRID, 23 Ene. (EUROPA PRESS) - El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, ha advertit aquest dijous que una Catalunya independent patiria un "empobriment immediat d'entre el 25 i el 30% en el nivell de vida dels catalans", en part per la necessitat d'haver de pagar aranzels per al seu comerç exterior.
BARCELONA, 22 Ene. (EUROPA PRESS) - La coproducció entre el Festival Grec de Barcelona i la Fura dels Baus 'M.U.R.S' i un fotomural d'un petó que dissenyarà el fotògraf Joan Fontcuberta a partir d'instantànies de ciutadans sobre el concepte de 'Viure en llibertat' protagonitzaran la segona part del Tricentenari, que commemora el setge a la ciutat de Barcelona el 1714 i que es tancarà amb un piromusical especial durant la festivitat de La Mercè.
MARTORELL (BARCELONA), 21 Ene. (EUROPA PRESS) - L'Ajuntament de Martorell ha mostrat el seu rebuig al trasllat al municipi de substàncies químiques procedents de l'arsenal de Síria, després que l'empresa Sita Ibèrica, amb seu a la ciutat, hagi presentat la seva candidatura a l'Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW).
Alerta de l'"empobriment" per als catalans amb la independència MADRID, 17 Ene. (EUROPA PRESS) - El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest divendres que és impossible dialogar ara mateix amb la Generalitat mentre l'executiu autonòmic d'Artur Mas segueixi prenent "decisions unilaterals, una darrere d'una altra, sense comunicar-les a ningú".
BARCELONA, 8 Ene. (EUROPA PRESS) - El diputat d'ERC al Parlament Jordi Solé ha negat aquest dimecres que la consulta sigui una qüestió interna d'Espanya quan està "en joc el dret a votar" d'una part de la ciutadania europea, referint-se a la resposta del president de la CE, José Manuel Durao Barroso, a la carta del president de la Generalitat, Artur Mas.
Recorda que Mas ha admès que Catalunya podria sortir de la UE si s'independitza BARCELONA, 8 Ene. (EUROPA PRESS) - El secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, ha qualificat aquest dimecres de "previsible" la resposta del president de la CE, José Manuel Durao Barroso, a la carta del president de la Generalitat, Artur Mas, per explicar el procés de la consulta, d'acord amb els tractats i les normatives de la UE.
BARCELONA, 8 Ene. (EUROPA PRESS) - El secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, ha qualificat aquest dimecres de "previsible" la resposta del president de la CE, José Manuel Durao Barroso, a la carta del president de la Generalitat, Artur Mas, per explicar el procés de la consulta, d'acord amb els tractats i les normatives de la UE.
BRUSSEL·LES, 8 Ene. (EUROPA PRESS) - El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha respost aquest dimecres per carta al president de la Generalitat, Artur Mas, que no té competències per pronunciar-se sobre la consulta sobiranista que pretén organitzar el 9 de novembre, que considera un assumpte intern espanyol, i ha reiterat que Catalunya quedaria automàticament fora de la UE si s'independitza, segons ha explicat el portaveu de la Comissió, Olivier Bailly.
La missiva, enviada el 20 de desembre, va arribar a la Comissió divendres passat BRUSSEL·LES, 6 Ene. (EUROPA PRESS) - El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha ajornat sense data la seva resposta a la carta que li ha enviat el president de la Generalitat, Artur Mas, a ell i a la resta de líders de la UE en què demana suport per a la consulta sobiranista que pretén convocar el pròxim 9 de novembre.
MADRID, 26 Dic. (EUROPA PRESS) - Els treballadors romanesos ja no necessitaran tenir un permís de treball per treballar per compte d'altri a Espanya a partir de l'1 de gener de 2014, pel que tornaran a ser tractats al mercat laboral nacional com a ciutadans membres de la Unió Europea de ple dret. | 0.769652 | curate | {"es": 0.003963011889035667, "ca": 0.9653896961690885, "pt": 0.013738441215323647, "en": 0.011889035667107, "ru": 0.005019815059445178} | http://www.europapress.cat/noticies.aspx?buscar=Tractats |
racoforumsanon_ca_20220809_2_381256 | I és de ple ús i la gent la diu contínuament als locs valencianoparlants (sobretot a les comarques centrals del PV). Doncs això, que ja n'estic fins als nassos que a alguns regionalistes lingüístics principatins això els sone a xinès. Valencians del xat, ajudeu-me a convèncer a aquests regionalistes lingüístics principatins!
Jo dic "Refotre! "... | 0.676005 | curate | {"ca": 0.9418604651162791, "it": 0.046511627906976744, "hr": 0.011627906976744186} | |
mc4_ca_20230418_5_748812 | Els cavallers visiten el lloc del caixer pagès - SANT JOAN :: Festes de Ciutadella de Menorca
Els cavallers visiten el lloc del caixer pagès
Es Lloc Nou es convertí ahir vespre en l’epicentre de la bulla prèvia a les festes de Sant Joan. En els darrers any s’ha fet tradicional la visita al lloc del caixer pagès que posa es Be per gaudir d’una vetlada en forma de replec i d’ambient festiu. Així, els membres de la Junta de Caixers, encapçalats pel caixer senyor substitut, Simón de Olivar, visitaren el lloc per veure l’anyell, que després de la rentada del passat diumenge i del dimarts, ja comença a lluir blanc i estufat, més polit que mai.
La majoria dels caixers participaren a la convidada a peu, tot i que alguns membres de la Junta, com sa capellana preferiren afegir-se al replec de cavalls. Es Be seleccionat, i l’altre que quedarà com a suplent, estan tancats a un espai condicionat per a que no s’embrutin. Avui es farà la darrera rentada per a que l’anyell escollit, que no arriba als 40 quilos de pes, estigui a punt per a ser vetllat per tot el poble de Ciutadella, aquest dissabte, al Camí de Son Salomó 27.
La feliç excusa de visitar Es Be desencadenà una trobada informal de molts cavallers de la qualcada i dels dos fabiolers. L’ambient festiu es va animar amb l’arribada dels familiars i amics de la família del caixer pagès de Migjorn, Pau Bosch Moll. El moment més intens es va viure quan arribaren els cavalls al pati de les cases.
Aquesta és una visita que es fa cada any d’ençà 1998, organitzada per un grup de cavallers, amb l’amo en Jordi de Sant Joan Gran al capdavant. La trobada d’ahir es va viure en un ambient distès i d’emoció, tenint en compte que Sant Joan comença aquest diumenge amb el Dia des Be. | 0.866183 | curate | {"ca": 1.0} | http://santjoanweb.com/noticies/sant-joan-2013/214-els-cavallers-visiten-el-lloc-del-caixer-pages.html |
macocu_ca_20230731_8_506461 | Europa manté que serà possible vacunar el 70% de la població adulta quan acabi l’estiu
COVID-19
Segons les dades que ha desglossat ‘La Vanguardia’, en canvi, Europa només té assegurades vacunes per al 22% de la població fins a l’estiu
Rac1
02/02/2021 08:15Actualitzada el 02/02/2021 08:41
La Comissió Europea manté que “serà possible haver vacunat el 70% de la població adulta quan acabi l’estiu”. Aquestes són les paraules literals de la seva presidenta, Ursula von der Leyen, que defensa la feina feta des de la Comissió després de la polèmica amb els incompliments d’AstraZeneca. Von der Leyen en parla en una entrevista que aquest dimarts publiquen diversos diaris europeus en què també avisa que la farmacèutica haurà d’explicar com pensa complir el contracte.
AstraZeneca es va comprometre a lliurar 300 milions de dosis fins a finals d’any, 100 de les quals, durant els primers tres mesos de l’any, però ara diu que només en farà arribar 40 fins al març. Per tant, això l’obligarà a lliurar més dosis de les previstes els mesos següents. Sigui com sigui, Ursula von der Leyen defensa que la Unió Europea comencés una mica més tard la vacunació per comprovar l’efectivitat de les vacunes i també apunta que una altra fita que es marca Brussel·les és preparar-se per si apareixen més variants del covid. Per això, diu, Europa invertirà en més recerca i a incrementar la capacitat de producció, que s’ha demostrat que és un dels punts febles les últimes setmanes.
De fet, Europa només té garantit a hores d’ara vacunar contra el coronavirus un 22% de la població abans no comenci l’estiu. La Vanguardia desglossa aquest dimarts les dades de totes les compres fetes i posa molts dubtes a les previsions optimistes del govern espanyol i de la Unió Europea per la immunització de la major part de la població. Les administracions parlen de superar el 40% al juny i arribar al 70% quan acabi l’estiu, però els números no estan gens clars, segons el diari.
La Vanguardia detalla que amb les vacunes autoritzades a hores d’ara (Pfizer, Moderna i AstraZeneca), es pot aconseguir la immunitat del 22% de la població. Si es compleixen els terminis, això permetrà tenir dosis per vacunar més d’un milió i mig de persones a Catalunya, i més de deu milions a l’estat espanyol. Per augmentar aquest percentatge, caldrà estar pendents de la vacuna de Johnson and Johnson , que de moment no està aprovada. Serà clau per augmentar ràpid la immunització perquè només cal administrar-ne una dosi i no pas dues com amb les actuals. Tot apunta que aquesta quarta vacuna arribarà a la primavera, i que sumada a la distribució de la resta es podria arribar a una immunitat del 50% a Catalunya i a tots els estats de la Unió Europea a finals d’estiu. | 0.849542 | curate | {"ca": 0.995575221238938, "en": 0.0029498525073746312, "fr": 0.0014749262536873156} | |
mc4_ca_20230418_13_739333 | El grau de compliment del PAM, a l’abast de la ciutadania - Ajuntament de Montornès del Vallès
Portada > Comunicació > Notícies > El grau de compliment del PAM, a l’abast de la ciutadania
El grau de compliment del PAM, a l’abast de la ciutadania
Tècnics municipals i membres de l'equip de govern van fer, aquest dimarts, retorn al veïnat del grau d’assoliment del Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al període 2016 – 2019. A la trobada es va presentar la plataforma de seguiment a través d'Internet del pla.
Una quarantena de persones van assistir, dimarts, a la sessió de retorn a la ciutadania del grau de compliment del PAM. Aquest document estableix les principals línies d’actuació del mandat i les grans inversions previstes per al període 2016 – 2019.
A la sessió, celebrada a Can Saurina, els tècnics municipals i membres de l’equip de govern van repassar l’estat actual de les accions més rellevants a complir, incloses en els sis objectius de ciutat.
En termes generals, el grau d’assoliment del Pla d’Actuació Municipal se situa en un 63,5%. De manera més concreta, per exemple, els àmbits de Drets socials i benestar, i d’Igualtat, diversitat i qualitat de vida han posat en marxa un 77% de les accions previstes. En l’àmbit Progrés econòmic i ocupació s’han desenvolupat les actuacions en un 63,8 %.
A la trobada, també es va presentar la plataforma pam.montornes.cat que s’ha posat a disposició del veïnat perquè pugui fer seguiment de l'assoliment del PAM a través d'Internet.
El PAM, elaborat amb la participació activa del teixit associatiu i el veïnat
L’any 2016 es va iniciar el procés participatiu per definir el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al període 2016-2019. Hi va haver representació política, tècnica i ciutadana.
El resultat, que va incloure 195 propostes veïnals, va ser un document estratègic amb els objectius que com a poble es volen aconseguir i les accions més rellevants per fer-ho.
Portal de seguiment del grau d'assoliment del PAM | 0.836795 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.montornes.cat/actualitat/noticies/2018/11/28/el-grau-de-compliment-del-pam-a-l-abast-de-la-ciutadania |
oscar-2301_ca_20230418_7_36818 | Los expertos pronostiquen que d’aquí a deu anys els nostres cervells estarán conectados a internet. El debat ètic que this fita tecnològica obre (perdrem el control dels nostres pensaments? ¿En beneficios de qui i per a què?) òrgan amb els trets que ens defineix com a human. La exposición Cervell (s) que allotja el CCCB fins a l’11 de desembre és una cita ineludible per arribar a aquest futur tan immediat proveïts d’uns sabers científics i filosòfics que venen de molt lluny, tot i que, malgrat els progressos, continuen topant amb els grans secrets que custodien les 86.000 millones de neuronas amb bilions de connexions between the es concentrren dins of our cap.
Pero què coni entendré jo, ignorante de la ciència, a qui les classes de philosoph produïen somnolència, en una exposición sobre el cervell? Confiïn en el bon fer de the equip of the CCCB i en la seva capacitat demostrada de transformar temes aparentment feixucs en experiències en què l’aprenentatge sembla (sembla) a divertida. En bona mesura també para el seva creeça que el arte es una forma de acceder als territoris vetats a la raó pura. N’hi ha molt, d’art en la Mostra, i del bo. Werner Herzog, Joan Fontcuberta, Joaquim Jordà i Tomás Saraceno hola participantes, entre tantos también artistas.
Creatividad, sí, todo menos que tants cops hauran sentit dir que regula en exclusiva l’hemispheri dret del cervell. Doncs és un manso. A l’exposició veuran un vídeo que van realitzar el filòsof i neurocientífic Daniel Margulies i the artist Chris Sharp of a ressonància magnètica funcional a un cervell que estava escoltant La consagración de la primavera de Stravinsky, i no s’hi veu cap àrea, ni una, en modo apagado.
“El cervell és molt complex i continua sent un gran desconegut”, exclama Ricard Solé, los co-comisarios de la exposición junto a Emily Sargent, ella del plantador de la Wellcome Collection de Londres. El CCCB cuenta con aliados en el prestós centre anglès para producir el projecte expositiu. També amb la Fundación Telefónica de Madrid, que lo exhibirá en diciembre.
La conjunció d’stitucions ha permès reunir en Barcelona una munió de peces d’interès majúscul. Entre les més antigues, un egipci papir del siglo XVII a.C. que es el primer documento sobre es menciona la paraula cervel i se’n hace una descripció. En el Egipte dels faraons la masa encefálica de los morts se n’anava de pet a les escombraries perquè creeien que no feia cap servei al més enllà. Salvant les distàncies, Ricard Solé, excelente divulgador, también es dol que a Catalunya se destruyen las col·leccions històriques de cervells emmagatzemats.
Sin embargo, posats a plorar, este profesor i investigador del Institut Català de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) se extingue els cabells cuando habla del «maltractament» que ha refutado i que rep la figura de Santiago Ramón y Cajal, el descobridor , el 1888 en Barcelona, de la neurona, fet que el va fer mereixedor de los premios Nobel. La casa de seva se convierte en apartamentos turísticos de lujo en el llegat tirat pels terres del Rastro madrileny diuen molt de la desídia política espanyola en matèria de ciència. A l’exposició del CCCB se’l reivindica como el que va ser, un genio.
Parlant de genis, la substància grisa de Einstein debe ser utilizada en un extravagante experimento para detectar el supuesto senyal de la seva superioritat intelectual·lectual. En contra de la seva voluntat, ja que va deixar dit que un cop mort incineressin. Pero al metge que les havia de practicar autòpsia si li’n va anar la bola: go trossejar el seu cervell i va enviar les porcions a diversos investigadores perquè les analitzessin. No va rebre cap respondió.
El cervell también ha estat històricament magrejat amb fins racistes, masclistes i d’altres tarats de la humanitat més deshumanitzada, amb Auschwitz per destinació final. I el cas és que els que més han acabat ajudant a entender les seves lògiques són els malalts. En un assaig de no fa molt es va descobrir que fins i tot persones en estat vegetatiu conserven la consciència.
Allò que no tea de cap de les maneres una màquina. La intel·ligència artificial és lluny d’assemblar-se a un cervell humà. Almenys de momento. Que de coses fortes n’han passat. Deuen recordar el campió mundial d’escacs Garri Kaspàrov derrotat for a supercomputadora el 1997. This mateixa setmana deuen haver llegit a la premsa that a robot has trencat the dit a nen in a partida of mateix joc. “Són màquines entrenades para un bolsillo específico, pero no tenen una intel·ligència general”, remarca Solé.
Dèiem que de les ments malaltes se n’ha extret sovint més informació valuosa que de les ments sanes. Doncs els cervells dels animals no los humanos han estat otra mina. Aquesta, rica en paradojas de nuestra hipotètica supremacia. L’exposició es clou amb a festival de bestioles que d’estúpides no en tenen res; des de les formigues, que amb la seva intel·ligència col·lectiva construeixen hàbitats en beneficios de tota la comunitat, fins a les aranyes, que teixeixen teranyines 10,000 vegades més grans que la surfície del seu cos, i que són unes potentíssimes antenes que actuen com un cervell externalitzat. Digueu-los ximples.
DEJA UNA RESPUESTA Cancelar la respuesta
Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *
Comentario *
Nombre *
Correo electrónico *
Web
Guarda mi nombre, correo electrónico y web en este navegador para la próxima vez que comente.
Navegación de entradas
Entrada anteriorEl Barça 2022/2023 es pose en marxa | L’Esportiu | barcelona | Barco
Entrada siguienteReal Madrid: El ‘último baile’ de Mayoral
También podría gustarte
Barcelona
Interior instalará onze noves sirenes d’alerta química | ACN | barcelona | Compañía
La redacción 5 de abril de 2022
Barcelona
Xavi: “Si els jugadores trien el Barça és por el gran club” | L’Esportiu | BARCELONA | Barco
La redacción 26 de julio de 2022
Barcelona
Bayern – Barcelona | Champions: Laporta: «Debemos remar todos en la misma dirección»
La redacción 9 de diciembre de 2021
Barcelona
Tres juzgados de Barcelona investigarán por separado el caso de espionaje a independentistas catalanes | 0.64546 | curate | {"ca": 0.7205376167841337, "es": 0.2727421734141944, "pt": 0.005408949352565153, "fr": 0.0013112604491067037} | https://pueblocautivo.es/barcelona/que-ens-va-a-la-gorra-exposicio-al-cccb-maria-palau-barcelona-arte/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_315234 | Menú
Aquest migdia només queden 142 veïns sense subministrament elèctric a Vilanova de Prades
Prades.-Uns 1.800 abonats dels municipis de Prades, Capafonts, La Febró, Ulldemolins i Vilanova de Prades, al Baix Camp, s'han quedat sense llum als volts de les 2:00 hores de la matinada d'aquest divendres. Endesa té localitzada l'avaria que ha provocat el tall però ha prioritzat, durant el matí, el restabliment del subministrament per fases secundàries. El vent i fred que fa a la zona ha dificultat les tasques dels tècnics tot i que no es pot atribuir a la meteorologia la causa de la incidència. En aquest moments, segons fonts d'Endesa España, només queda poder retornar el servei elèctric a Vilanova de Prades. Hi ha, per tant, 142 veïns encara sense llum. L'alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, ha recordat que els veïns s'han quedat sense calefaccions durant una nit molt freda, amb neu, que ha fet que la temperatura a l'interior de les cases baixes molt ràpidament.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.640834 | curate | {"es": 0.21031746031746032, "ca": 0.7698412698412699, "en": 0.01984126984126984} | : /catalunya/territori/noticia-avaria-deixa-dos-mil-abonats-sense-llum-matinada-zona-prades-20170120132456.html |
mc4_ca_20230418_15_221315 | Què visitar / Rutes temàtiques / Ruta Contemporània / Museus d'art / Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/page/1344/centre-de-cultura-contemporania-de-barcelona.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.