id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_0_615641 | Jornada 33 Temporada 2011/2012. Escenari. Camp Nou. Hora del partit/TV. Aquest vespre a les nou i retransmès per GOL T/Canal+L. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Això és un no-parar!!! Tres dies després altre cop lliga amb el pudrit a quatre punts tant sols ja!!! Rebem al Getafe que ja ens va fotre els tres punts al seu ronyós estadi. Avui torne el mig del camp titular però haurem de jugar amb defensa de circumstàncies per les possibles baixes d'Alves i Piqué. De moment és tot, podeu començar amb els comentaris/pronòstics. 3-0 (Messi/Alexis/Fàbregas).
2-0 (Valdés, Pinto). | 0.445487 | curate | {"es": 0.091324200913242, "pt": 0.0136986301369863, "it": 0.0715372907153729, "ca": 0.8234398782343988} | |
macocu_ca_20230731_7_138814 | LE CLOS DES CIGALES
BELLEVUE
VERNET-LES-BAINS
Apartament d’una habitació situat al primer pis d’una residència tranquil·la, format per una sala d’estar (convertible en habitació), cuina...
FINDLAY YOLANDE
PRATS-DE-MOLLO-LA-PRESTE
TOURNOIS MARYSE STUDIO
ELS OCELLS
CERET
CRESCI SANDRA
ANCEAU GUY
PERPIGNAN
LAROCHE SYLVIE
MR JEAN SERGE
FIGUIER
PERPIGNAN
Casa rural, situada en una masia que treballa, que inclou també altres 2 cases rurals i la residència dels propietaris (situada al llogaret de... | 0 | curate | {"es": 0.0395010395010395, "en": 0.17255717255717257, "ca": 0.5966735966735967, "ja": 0.09771309771309772, "de": 0.0498960498960499, "ru": 0.029106029106029108, "eu": 0.014553014553014554} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_199441 | La formació és una de les claus per a l’enfortiment i la professionalització del comerç, alhora que és una de les vies per a la generació de talent al nostre territori. Així, ens centrem en assessorar i oferir la formació més adequada per tal de generar valor al sector del comerç de proximitat.
Que oferim?
Treballem en la creació de diferents propostes formatives que satisfacin les necessitats del teu espai comercial i s’adaptin a la realitat del teu territori i a les necessitats dels comerços del teu municipi.
PROPOSTES FORMATIVES 2022
Desenvolupem programes formatius i d'assessorament individual per a comerços en l'àmbit de l'estratègia digital, la imatge comercial, la gestió comercial i finançera i l'impuls de noves tecnologies.
Descarrega't aquí el nostre catàleg formatiu
Programes d’assessorament
(grupal i individualitzat)
Desenvolupem programes d’assessorament i d’acompanyament a comerços, empreses i emprenedors en l’àmbit de la gestió comercial, el màrqueting i les noves tecnologies.
Cursos i tallers formatius
Posem en marxa una sèrie de tallers i sessions formatives dinàmiques tant a nivell individual com en grup per a l’actualització dels negocis a peu de carrer del teu municipi.
Jornades, conferències i seminaris
Treballem en la organització de jornades tècniques i ponències amb experts en l’àmbit de l’economia urbana i la dinamització econòmica del territori.
CONTRIBUÏM AL TALENT
Focalizza ha creat el primer programa de postgrau universitari per a la professionalització de totes aquelles persones que volen adquirir nous coneixements en la dinamització comercial urbana.
Aquest postgrau és coimpulsat per:
Més informació
DINAMITZEM JUNTS EL TEU COMERÇ
Vols parlar sobre tot el que podem fer per a dinamitzar el comerç del teu municipi ?
Contacta amb nosaltres
Parlem?
Contacta amb nosaltres
Focalizza és una consultoria especialitzada en la promoció i dinamització del comerç urbà, el màrqueting i l’assessorament comercial
Política de privacitat
Política de cookies
SERVEIS
DINAMITZACIÓ DEL COMERÇ
ASSESSORAMENT I FORMACIÓ
PROMOCIÓ DEL TERRITORI
APEUS
NEXT GENERATION
RECURSOS
BLOG
PUBLICACIONS
GUIES DE COMERÇ
PODCASTS
ADREÇA
Carrer de Pareto, 29
08902 L'Hospitalet de Llobregat
Barcelona
TELÈFON: +34 934 32 58 10
+34 605 55 06 21
MAIL: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. | 0.723434 | curate | {"ca": 0.879059829059829, "tr": 0.004700854700854701, "en": 0.03632478632478633, "fr": 0.013675213675213675, "es": 0.027777777777777776, "pt": 0.00811965811965812, "cs": 0.002136752136752137, "ja": 0.00641025641025641, "zh": 0.0017094017094017094, "de": 0.013247863247863248, "sv": 0.006837606837606838} | https://www.focalizza.com/serveis/assessorament-i-formacio |
mc4_ca_20230418_9_613623 | I si existís un manual sobre l'aprenentatge infantil?
La publicació que referim a continuació podria ser el vademècum dels professionals de l’educació durant un bona temporada: un manual de referència per tenir sempre a mà sobre l’aprenentatge infantil.
Porta per nom La ciència de l’aprenentatge primerenc i hi trobem una síntesi de tota la investigació que hi ha actualment sobre ciència cognitiva enfocada a com els infants d’entre 0 i 8 anys desenvolupen les seves habilitats en aquests tres camps: alfabetització, aritmètica i control de l’acció.
Aquest esforç de síntesi l’ha dut a terme l’organització Deans for Impact, en la qual conflueixen desenes de degans de facultats d’educació dels EUA.
Amb aquest treball han volgut oferir una guia sobre com els infants, els primers 8 anys de vida, van desenvolupant el control de la seva conducta i intencions, van aprenent a llegir, escriure i comunicar-se, i es van endinsant en el pensament matemàtic.
En cadascun d’aquests camps, la publicació identifica qüestions clau sobre l’aprenentatge i ofereix un breu llistat dels principis de la ciència cognitiva que donen resposta a cadascuna d’aquestes preguntes. A més, connecta cadascun d’aquests principis amb un seguit d’implicacions pràctiques que serveixen als docents per elaborar estratègies d’ensenyament. D’aquesta manera, els i les mestres poden planificar la pràctica d’aula sobre els fonaments de la ciència cognitiva i les seves últimes troballes.
Tot el que surt a la publicació està referenciat per facilitar l’ampliació de coneixement a tothom qui ho vulgui. De manera que, d’una banda, agrupa, organitza i resumeix el coneixement científic; de l’altra, el posa en connexió amb la pràctica docent, i per l’altra, facilita l’accés a totes les fonts de coneixements emprades.
I el tenim aquí, a l’abast d’un clic. | 0.873401 | curate | {"ca": 0.9796479647964796, "ru": 0.02035203520352035} | https://educaixa.org/ca/-/toda-la-ciencia-sobre-el-aprendizaje-infantil-a-mano-en-una-unica-publicacion |
naciodigital_ca_20220331_0_141695 | La festa de la calçotada de Valls obre oficialment la temporada Foto: Laia Solanellas
Un any més els carrers de Valls s'han omplert de gom a gom i es calcula que han passat per la capital de l'Alt Camp més de 40.000 persones. També segueix creixent la presència de turistes asiàtics i l'interès dels mitjans de comunicació de tot el món. Les principals agències nipones han organitzat viatges per conèixer la festa. Els preus enguany han baixat. El calçot es paga entre els 10 i 12 cèntims. També els restaurants de la zona mantindran els preus per poder atreure de nou els 400.000 clients que cada any venen a l'Alt Camp per menjar una autèntica calçotada a la seva terra d'origen. | 1 | perfect | {"es": 0.1257396449704142, "ca": 0.8742603550295858} | https://www.naciodigital.cat/noticia/51154/tret-sortida-calcotades |
cawac_ca_20200528_4_192487 | 2013 0510. Despatx presidencial
10 may 2013
La Vanguardia (Català)
Francesc-Marc Álvaro www.francescmarcalvaro.cat
Despatx presidencial
L’ordinador del despatx més important del palau de la Moncloa està apagat
Ha causat una certa sensació la nova foto que els encarregats d’aquestes coses han penjat al perfil oficial que Mariano Rajoy té a Facebook i Twitter. Parlem d’una instantània on apareix el cap del Govern espanyol treballant al seu despatx, escrivint alguna cosa amb un bolígraf. El despatx té un aspecte tan auster i funcional que podria ser –per exemple– el del comissionat de cementiris de la Diputació de Màlaga, el del director d’inspeccions sanitàries del Consell Insular de Mallorca o el del sotsdelegat d’activitats agrícoles de la Vall d’Albaida. Podria ser, però hi ha un detall que no quadra amb aquestes hipòtesis: hi veiem un gran balcó que dóna a un jardí i pel qual entra molta llum. En general, les oficines de les administracions no tenen aquestes vistes tan relaxants.
És obvi que els experts i assessors en comunicació del president espanyol volen donar un missatge al públic: aquest home treballa de valent i ho fa en un entorn sense luxes ni decoracions sobreres, aquest home està per la feina i, per tant, els ciutadans poden estar tranquils, malgrat les dificultats i neguits. No deu ser casual del tot que es publiqui aquesta imatge del líder del PP pocs dies després que les enquestes del CIS hagin confirmat la poquíssima confiança que inspiren Rajoy i Rubalcaba entre el personal. Però les realitats sempre són molt més complexes que les imatges i no es pot descartar el risc de sobreactuació, sobretot quan parlem d’una figura que mai no ha volgut presumir precisament d’estakhanovisme.
Em ve al cap un cartell electoral de no sé quina campanya en el qual apareixia José Montilla assegut a la seva taula de despatx, gairebé colgat d’expedients, dossiers i carpetes. La taula era grossa però no es veia ni el color que tenia de tants papers com hi havia. La fotografia, en blanc i negre, més que transmetre el concepte d’un polític treballador, responsable i abnegat, et provocava una certa angoixa per la quantitat de feina que aquell bon home havia de fer quan marxés el fotògraf i aconseguís una mica de temps i silenci. L’excés de paper era ben desconcertant.
De totes maneres, tampoc cal patir gaire per la foto de Rajoy a Facebook o a Twitter. Tothom sap (excepte el diputat d’UPyD Toni Cantó) que els perfils a les xarxes socials de persones importants o famoses (o empresonades) no acostumen a ser gestionats per ells mateixos, sinó per algú altre que ho fa per delegació. La prova del que dic és la foto que comentem: l’ordinador del despatx més important del palau de la Moncloa està apagat, té papers sobre el teclat i sembla que no és gaire utilitzat pel cap del Govern espanyol. Aquí impera el bolígraf. És com si Rajoy –talment un escolar darrere el pupitre– estigués esperant l’arribada imminent del correu del tsar o el de la cancellera Merkel. | 0.787811 | curate | {"de": 0.0033624747814391394, "es": 0.02151983860121049, "en": 0.003698722259583053, "ca": 0.9556153328850033, "fr": 0.015803631472763955} | http://www.gxi.cat/2013-0510-despatx-presidencial |
macocu_ca_20230731_4_354535 | R. Soto i Company, «Conquesta, repartiment i colonització de Mallorca durant el segle XIII: Un estat de la qüestió», Anu. estud. mediev., vol. 26, n.o 2, pp. 605–646, dic. 1996. | 0 | curate | {"ca": 0.7034883720930233, "es": 0.03488372093023256, "ru": 0.0755813953488372, "it": 0.08139534883720931, "en": 0.0755813953488372, "uk": 0.029069767441860465} | |
mc4_ca_20230418_6_639781 | Els ajuts per pagar el lloguer, encaren la recta finalCambra de la Propietat Urbana de Girona
La convocatòria per a sol·licitar els ajuts al pagament de lloguer ja està oberta. El termini finalitza el 7 de juny.
Els ajuts consisteixen en subvencions pel pagament del lloguer per a sectors de població amb dificultats econòmiques.
Estan destinats a persones físiques que siguin arrendatàries amb contracte de lloguer d’un habitatge que constitueixi el seu domicili habitual i permanent dins el territori català.
L’import de la subvenció serà del 40% de l’import del lloguer amb un límit màxim de 2.400€ anuals per habitatge.
Bases reguladores: Aquesta convocatòria es regeix per la Resolució TES/816/2019, de 29 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió, en règim de concurrència competitiva, de les subvencions per al pagament del lloguer (DOGC núm. 7846 de 3.4.2019).
Els ingressos anuals totals de conjunt de persones que conformen la unitat familiar han de ser iguals o superiors a 0,6 vegades l’IRSC i no superar en 2,83 vegades l’IRSC (es calcula en funció del nombre de persones que viuen a la llar; per a la primera persona adulta el màxim està en 1,41 vegades l’IRSC i en 0,47 per cada persona addicional).
Imports màxims de lloguer mensual per a la demarcació de Girona, 500€ mensuals (per a famílies nombroses l’import màxim pot arribar als 900 €).
Les sol·licituds s’han d’adreçar a l Agència de l’Habitatge de Catalunya. També es podran presentar a les oficines locals d’habitatge i a la Xarxa de mediació per al lloguer social.
El termini màxim per resoldre i notificar les resolucions de la concessió de subvencions és de sis mesos a comptar de la data de finalització del termini de presentació de les sol·licituds. | 0.855388 | curate | {"ca": 0.9897025171624714, "es": 0.010297482837528604} | http://www.cambrapropietatgirona.com/ajuts-pagament-lloguer-recta-final/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_436076 | RESULTATS amb el 100% escrutat:129 29,66 % Nova Democràcia7126,89 % Syriza3312,28 % PASOK207,51 % Grecs Independents186,92 % Nazis176,26 % Esquerra Democràtica124,50 % KKE1,59 % Reconstruir Grècia1,59 % LAOS0,88 % Verds0,39 % Jo no pago0,33 % Antarsya0,29 % (conservadors amb un nom raro)0,28 % Unió de Centre SEGUIMENT OFICIAL DEL RECOMPTE ----> AQUÍ PÀGINA OFICIAL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Distribució actual del Parlament Grec: Noca Democràcia ND ---------> 18,9% ---> 108 escons Syriza -------------------------> 16,8% ---> 52 escons PASOK ------------------------> 13,2% ---> 41 escons Grecs Independents ---------> 10,6% ---> 33 escons Partit Comunista KKE --------> 8,5% ---> 26 escons Alba Daurada ----------------> 7,0% ---> 21 escons Esquerra Democràtica -------> 6,1% ----> 19 esconsVerds --> 2,9%LAOS ---> 2,9% Sondejos fets des de les eleccions del Maig:ENQUESTES: 10-M 12-M 16-M 19-M (2enq) 24-26M (4 enq) 30-M 1-J (3 enq)Syriza 27,7 25,5 31,9 20,8 19,6 30 28,5 27,2 21,4 30 31,5 23,6 26,5Nova Democràcia 20,3 21,7 13,8 19,7 20,1 26 26 27 23,6 26,5 25,5 26,1 24,4PASOK 12,6 14,6 8,7 14,4 11,9 15,5 12,5 14,8 13,1 12,5 13,5 9,9 12,1Grecs Independents 10,2 10,6 12,8 6,5 8 7 7,2 5,8 7,5 5,5 5,3 5,8Partit Comunista 7,0 5,3 6,8 4,8 5 5 5,2 4,8 5,5 5,5 5,7 5,2Alba Daurada 5,7 4,7 5,8 4 4 5,5 4,9 3,8 4,5 4,5 5,1 3,6Esquerra Democràtica 4,9 5,4 5,5 5,2 6,5 7 6,2 6,2 7,5 7,5 4,4 5,4Reconstruir Grècia 3,5 2,3 3 3 3 2,4 2 2,5 1,5 2,4Verds 3,4 1,6 1,8 1,5 1,3 0,8LAOS 3 1,5 1,2 0,8 1 1,5 0,7 13,1* 14* 10**Indecisos que ocupen % sobre el total. Per més informació del que ha anat succeint durant aquest mes, hi ha informació al fil:[Fil-Grècia pre-Eleccions] Ataquen stand KKE. Grecs treuen al Maig 5.000/6.000 milions €. Últimes enquestes del 1/6
Creieu que la classificació de Grècia a l'Eurocopa pot afectar?? I que juguin contra Alemanya és una cosa del destí?
Interessant xD. Ja veurem què passa, però el destí és molt troll. | 0.642654 | curate | {"ca": 0.9801980198019802, "pt": 0.012376237623762377, "en": 0.007425742574257425} | |
mc4_ca_20230418_3_72788 | EasyJet: aerolínia pionera del low-cost a Europa | Món Empresarial
EasyJet: aerolínia pionera del low-cost a Europa
Per Món Empresarial el 3 de Juliol de 2017 Així va encertar Empresa d'Èxit Món Dirigent
EasyJet és una línia aèria britànica que basa la seva estratègia en el lideratge en costos, fet que li permet d’oferir preus de venda molt reduïts en comparació amb les seves competidores convencionals. Va ser fundada el 1995, quan la Unió Europea va decidir liberalitzar aquest sector, autoritzant a qualsevol companyia a volar en qualsevol ruta entre els seus estats membres, mesura que ha suposat la creació de moltes aerolínies. No obstant això, molt poques d’aquestes companyies nascudes en les dues últimes dècades a Europa han sobreviscut.
“La manera més segura de fer-se milionari és començar com a bilionari i invertir en el sector de les línies aèries.” Richard Branson, president de Virgin Atlantic Airlines
EasyJet va ser creada per Stelios Haji-Ioannou quan aquest tenia 31 anys. Stelios és el segon fill d’un multimilionari greco-xipriota que té empreses en el sector naval. Després d’estudiar Ciències Empresarials va crear la seva primera empresa als 25 anys en l’àmbit navilier. Uns anys més tard, va decidir anar als Estats Units per analitzar com funcionava Southwest Airlines, la primera companyia aèria de baix cost. Poc després, Stelios va preparar el pla de negoci d’EasyJet i el va presentar al seu pare, que li va deixar 5 milions de lliures esterlines en préstec. L’any 2000, quan EasyJet ja portava diversos anys generant elevats beneficis, va començar a cotitzar a la Borsa de Londres i des de llavors, ha seguit augmentat els seus ingressos i beneficis de manera ininterrompuda (veure figura 1). Stelios segueix sent el principal accionista individual d’EasyJet i gestiona el Grup Easy, que inclou múltiples companyies basades també en l’enfocament de baix cost i que operen en sectors molt diversos (hotels, lloguer de cotxes, pizzes, gimnasos, etc. ).
L’any 2000, quan EasyJet ja portava diversos anys generant elevats beneficis, va començar a cotitzar a la Borsa de Londres. Des de llavors, ha seguit en la línia ascendent de manera ininterrompuda
EasyJet fomenta la millora contínua de les activitats a partir de:
L’eliminació de les activitats que no generen valor des de la perspectiva dels clients. Es tracta d’activitats per les quals aquests no estan disposats a pagar res i que si s’eliminen, no els suposen percebre una menor qualitat del servei. En aquest context, s’entén per client tant el consumidor dels serveis que ofereix l’empresa (client extern), com l’empleat de l’empresa (client intern) que rep prestacions de serveis d’un altre empleat de la mateixa empresa (proveïdor intern).
La millora de les activitats perquè el seu cost estigui en línia amb el que els clients estan disposats a pagar per elles. Per exemple, l’aerolínia ven els bitllets a través d’Internet, eliminant intermediaris.
D’aquesta manera, la companyia britànica es concentra en aquelles activitats que sí són valorades pels clients, com són les que estan relacionades amb la seguretat dels avions. No obstant això, aquestes no són les seves úniques particularitats i, entre altres, heus ací algunes de les característiques del model de negoci d’EasyJet que cal destacar:
Cobra el 100% de les vendes per endavant i no accepta devolucions ni cancel·lacions.
El preu del servei bàsic és molt baix, però el client pot millorar aquest servei amb pagaments addicionals (selecció de seient, entrada preferent, canvi de bitllet…).
No serveix menjars ni begudes gratuïtes durant els vols. Els clients poden adquirir aperitius i begudes durant el vol al personal de cabina.
Es generen ingressos amb serveis complementaris (lloguer de cotxe, habitacions d’hotel…).
Els passatgers poden arribar a l’aeroport amb menys antelació gràcies a la rapidesa amb la qual s’embarca en els vols.
No té seients de classe Preferent. Això permet simplificar l’operativa, alliberar més espai per a la classe Turista i operar amb menys personal de cabina.
El disseny eficient de l’espai li permet comptar amb 186 seients en cada avió (les aerolínies convencionals tenen 156 seients de mitjana en avions similars).
Sovint, opera en aeroports menys congestionats que no solament són més barats sinó que, a més, permeten una utilització dels avions més elevada (els seus avions volen una mitjana d’11,3 hores al dia, mentre que els de les companyies convencionals volen una mitjana de 7 o 8 hores al dia). D’altra banda, la utilització d’aeroports congestionats eleva el consum de combustible pel fet d’augmentar la durada dels vols com a conseqüència que els avions han d’esperar a l’aire mentre no reben l’autorització d’aterratge.
Viatja de punt a punt sense vols de connexió i amb vols de recorregut curt.
Ha inventat una nova pintura per als avions que redueix la fricció amb l’aire. Això ha permès de reduir els costos de carburant un 1,5%.
Treballa sense paper, a l’oficina i en les comunicacions amb els clients.
Només opera amb avions A319 i A320 nous, fet que li permet aconseguir estalvis importants en l’adquisició i economies d’escala en el manteniment.
L’aerolínia subcontracta la major part dels processos i activitats. A més, el seu model de negoci explica que tingui menys personal de cabina i restants empleats en relació amb el nombre de pilots en comparació amb les línies aèries convencionals
Una altra de les característiques d’EasyJet és que subcontracta la major part dels processos i activitats, tal com es pot apreciar a la figura 2, on, de les 21 activitats clau, l’aerolínia de baix cost n’ha eliminat cinc, n’ha minimitzat una i en té de subcontractades set més. A més, aquest model de negoci explica que EasyJet tingui menys personal de cabina i restants empleats en relació amb el nombre de pilots en comparació amb les línies aèries convencionals (veure figura 3). Així mateix, les múltiples iniciatives d’optimització de costos que du a terme de forma regular li han permès, durant el període 2015 a 2017, estabilitzar els costos per seient (excloent el carburant) malgrat la inflació.
Política d’ingressos
Tot i que EasyJet té uns costos més elevats que Ryanair, aconsegueix un benefici similar per seient i quilòmetre (veure figura 4). Això és conseqüència de la seva política d’ingressos. L’aerolínia té una gran flexibilitat, ja que basa les seves tarifes en l’evolució de l’oferta i la demanda (yield management). Així, en la mesura que disposa d’estadístiques de les vendes de cada vol, s’apugen o s’abaixen els preus conforme es va acostant la data de sortida. Per exemple, si per a un determinat vol s’estan venent més bitllets dels previstos, apujaran els preus. Per tant, els clients que adquireixin el bitllet més tard pagaran més. En canvi, si per a un altre vol la venda de bitllets va pitjor del que s’havia previst, abaixaran els preus, de manera que els clients que els adquireixin al final pagaran menys. Aquesta política d’ingressos avui dia ja és utilitzada per la majoria de companyies, però EasyJet sempre ha estat pionera en aquest camp. A més, l’aerolínia obté ingressos importants de serveis complementaris (preferència d’entrada a l’avió, selecció de seient, maletes…).
Finalment, l’empresa aposta cada vegada més per Internet i les noves tecnologies. La seva aplicació, per exemple, va rebre el 2016 el guardó a la millor aplicació del sector per cinquè any consecutiu. Com a mostra es pot recordar que el 2016, el 20% dels bitllets es van vendre a través de mòbil.
La línia aèria ha estat pionera a basar les seves tarifes en l’evolució de l’oferta i la demanda (yield management). Així, en la mesura que disposa d’estadístiques de les vendes de cada vol, apuja o abaixa els preus conforme es va acostant la data de sortida
El personal d’EasyJet té un sistema de retribució que potencia la part variable sobre la base de la productivitat, i també té opcions sobre accions de la mateixa companyia (veure figura 5). A més, la seva política de recursos humans li permet una gran flexibilitat i molts empleats treballen a distància des de la central. Per tal de guanyar eficiència en les seves instal·lacions, cada lloc de treball és utilitzat per diverses persones durant les 24 hores del dia.
Així, gràcies a les polítiques exposades, EasyJet té uns costos molt més reduïts que els de les aerolínies convencionals (que són un 110% més elevats per seient i quilòmetre). No obstant això, Ryanair encara aconsegueix costos més baixos (un 68% menys que EasyJet per seient i quilòmetre).
Finalment, a la figura 6 es comprova que la percepció de qualitat d’EasyJet és millor que la d’altres aerolínies de baix cost. Per això, un dels principals reptes de la companyia britànica és mantenir-se en aquest segment però amb una millor percepció de qualitat (low cost premium) en relació amb altres línies aèries de baix cost que són percebudes com de menor qualitat.
Tags: ÈxitAnàlisiOriol AmatEvolucióaerolíniacaseasyjetpioners
Article anteriorBiblioteca Empresarial: entrevista a José María Gay de Liébana
Article següent XXIV Edició Premi Jove Empresari AIJEC: José Elías s’erigeix com a millor Jove Empresari 2016 | 0.832244 | curate | {"ca": 0.9859170425789415, "it": 0.005281109032896908, "es": 0.008801848388161514} | http://www.monempresarial.com/2017/07/03/easyjet-aerolinia-pionera/ |
mc4_ca_20230418_10_457229 | Blatter, inhabilitat com a president de la FIFA 90 dies
dijous 08 desembreRSS
Colau, una de les polítiques més rellevants d’Europa per Politico “El nostre objectiu no ha de ser estar entre els primers… Els investigats per la crema de fotos del Rei planten l’Audiència… Ciutadans demana a Colau que “deixi de castigar la Guàrdia Urbana” Citades a l’Audiencia Nacional cinc persones per cremar fotos del Rei Internacional
L’acord pel Brexit ha d’arribar màxim l’octubre de 2018 Merkel es presenta com garantia d’estabilitat ACNUR reclama a la UE més compromís amb els refugiats Itàlia diu ‘no’ a Matteo Renzi Derrota de l’extrema dreta a Àustria Economia
El sector de la joguina espera quadruplicar vendes aquest desembre Barcelona oferirà cursos d’anglès online i gratuïts per a taxistes La confiança del consumidor es dispara al novembre Mobilització el 13 de desembre per reivindicar la revalorització de les… L’impost al tabac i l’alcohol pugen entre un 2,5% i un… Societat
Mor una persona en caure el seu vehicle 200 metres per… Un accident a Rubí obliga a tallar el trànsit VÍDEO | La gravació en la qual un sacerdot reconeix haver… Catalunya per sobre de la mitjana de l’OCDE en educació Cinc persones declararan a l’Audiència per cremar fotos del rei Esports
El Real Madrid exigeix el “màxim respecte” per Cristiano Ronaldo Neymar pateix una sobrecàrrega a l’adductor Ecclestone veu Alonso com el substitut de Rosberg a Mercedes Escàndol Cristiano Ronaldo: hauria evadit més de 60 milions en paradisos Espanya jugarà un amistós contra França el proper 28 de març Cultura
Portada Noticies Esports Blatter, inhabilitat com a president de la FIFA 90 dies
Per Carlos Fanlo - 8 octubre, 2015 0 Compartir a Facebook
Joseph Blatter té un futur cada cop més negre. REUTERS
Nou capítol a l’escàndol FIFA Gate, novament amb el president de la institució com a protagonista
Redacció/Agències. El president sortint de la FIFA, Joseph Blatter, serà suspès del seu càrrec de manera provisional durant un període de 90 dies, tal com va decidir el Comitè d’Ètica de l’entitat, que hauria de fer cas a les ordres emeses pel fiscal del cas .
Blatter, que ostenta el càrrec des de 1998, va anunciar recentment que seria president fins al pròxim 26 de febrer, data de celebració del congrés de la FIFA. Un veterà confident de Blatter, Klaus Stoehlker, va afirmar a Reuters que espera per a aquest divendres la decisió del jutge Hans-Joachim Eckert.
El Comitè d’Ètica hauria decidit apartar Blatter després de les últimes notícies relacionades amb la investigació al dirigent, que segueix en el punt de mira de les autoritats suïssa.
Blatter ha assegurat que està sent “condemnat sense cap evidència de males pràctiques”. “La situació no és agradable, això és realment indignant”, va dir al setmanari alemany ‘Bunte’.
Blatter està sent sotmès a una investigació criminal per part de la Fiscalia General de Suïssa en relació a un contracte de televisió i un suposat “pagament deslleial” al president de la UEFA, Michel Platini. Tots dos van negar haver comès cap il·legalitat.
“La situació no és satisfactòria. Se m’ha condemnat per endavant, sense que hi hagi proves contra el meu d’algun tipus de procedir incorrecte. És monstruós“. apunta Blatter, en declaracions a la revista femenina alemanya ‘Bunte’.
El president de la FIFA rebutja en aquest mitjà la possibilitat d’una dimissió immediata i insisteix que deixarà el lloc, tal com va anunciar en el seu moment, el 26 de febrer de 2016, durant el congrés extraordinari de la FIFA en què s’elegirà el seu successor. En aquest moment deixarà “definitivament” el càrrec”,”però ni un dia abans”, sosté.
A principis de mes, tres dels grans patrocinadors de la FIFA -Coca-Cola, McDonald ‘s i Visa van exigir la immediata retirada de Blatter per quedar imputat per la justícia del seu país per l’escàndol de presumptes suborns i comissions il·legals.
Blatter va ser reelegit president a finals de maig, però dies després va posar el seu càrrec a disposició i la FIFA va convocar el Congrés de febrer per celebrar noves eleccions.
Les dues decisions van seguir a la detenció a Suïssa, el 27 de maig, de diversos alts càrrecs de la FIFA a sol·licitud de la justícia nord-americana que els acusa d’organització mafiosa, frau massiu i blanqueig de diners.
TwitterFacebookGoogle+Pin It TAGSBlatterfifa Compartir
tweet Article anteriorVolkswagen començarà les revisions al generArticle següentFerran Barenblit, nou director del Macba Carlos Fanlohttp://www.diaricatala.cat/category/actualitat/esports/ NOTICIES RELACIONADESMés de l'autor
Mor l’expresident de la FIFA Joao Havelange als 100 anys ‘Dalí, l’última gran obra’ al ‘FIFA’ Gianni Infantino, nou president de la FIFA “La sanció em sembla absurda; porto tota la vida aquí” La planificació exprés de Florentino Pérez Dos dels fills de Zidane apareixen a la llista irregular de la FIFA Publicitat al Diari Català
Mor una persona en caure el seu vehicle 200 metres per un barranc
Montse Serra - 7 desembre, 2016 0 '); | 0.85408 | curate | {"en": 0.027201289542615352, "ca": 0.9433810195446303, "sh": 0.0014104372355430183, "hu": 0.0028208744710860366, "es": 0.014305863389079186, "pt": 0.010880515817046141} | http://www.diaricatala.cat/blatter-inhabilitat-com-a-president-de-la-fifa-90-dies/ |
macocu_ca_20230731_3_30131 | Hawkers trasllada la seu del grup al 22@ de Barcelona
La marca, líder en venda d'ulleres de sol a la xarxa, mou les oficines centrals des d'Elx a la capital catalana
Hawkers, la popular marca d'ulleres de sol especialista en venda online, traslladarà la seu del seu grup mare, Saldum Ventures – Hawkers Group, d'Elx a Barcelona, concretament al districte del 22@. Segons ha informat Valencia Plaza, tot i que la base d'operacions de la firma es mantindrà a l'Elche Parque Empresarial, la ubicació del grup matriu passarà a la capital catalana.
La companyia ha llogat unes oficines amb capacitat per a unes 100 persones al 22@, al mateix edifici on hi ha la seu a Barcelona de Hewlett Packard, entre d'altres. Un espai que permetrà ampliar la presència de Hawkers a la capital catalana, on ja hi era representada després d'adquirir la competidora Northweek.
La decisió de moure la seu central del grup matriu a Barcelona arriba pocs mesos després que la companyia tanqués una important inversió de 50 milions d'euros del fons O'Hara Financial, liderat pel veneçolà Alejandro Betancourt, convertit des d'aleshores en el president del consell d'administració de Saldum Ventures – Hawkers Group.
De fet, aquest moviment cap a Barcelona s'intueix fruit de la voluntat de l'inversor, atret per una major facilitat en les connexions i la proximitat al 22@ amb les principals companyies tecnològiques.
Unicorn a l'horitzó La marca d'ulleres de sol s'ha consolidat en poc més de tres anys en un autèntic gegant de la venda a través de les xarxes socials. Amb més de dos milions d'unitats venudes, la facturació al 2016 es va enfilar fins als 60 milions d'euros. De fet, els seus fundadors no amaguen que l'objectiu per aquest 2017 és arribar als 100 milions d'euros de facturació.
En una entrevista amb VIA Empresa, David Moreno, un dels cofundadors de Hawkers, reconeixia que un dels reptes de la firma és convertir-se en unicorn. "L'única xifra que tenim al cap és el bilió", deia Moreno. | 0.870246 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_617142 | És en anglés, cap problema, oi? http://www.youtube.com/watch?v=v26cD2e0LLU Mireu les paraules de la nena al minut 4:40: "malgrat les seves poderoses armes, romanen amagats als seus tancs, tenen por de civils com nosaltres. La seva cobardia és llegendària, no importa el que facin. Les seves bombes queien enfront de nosaltres com l'aigua, perquè són uns perdedors i uns cobards". Un vídeo molt fort, mostra del GENOCIDI que el lobby està perpetuant a aquella zona des de fa dècades.
Antisemitisme barat no, gràcies. Espero que et censurin el fil, aquesta bandera és ofensiva. | 0.703871 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_101425 | Monstres negres, monstres peluts, monstres suats; amb moltes dents, amb berrugues i amb el bigoti de l'Aznar; sota el llit, sobre l'armari, dins la sopa en un batiscaf... Quan es fa fosc, són a tot arreu. "MAMAAA! ", un crit et desperta. Fas que no el sents, mètode Estivill. Dos minuts després, la nena se't presenta com una aparició: "Mama, tinc por dels monstres". Tu mires de tranquil·litzar-la, li dius que no ha de tenir por, que no n'hi ha de monstres a casa, i que se'n torni al seu llitet, a dormir. "Acompanya'm", et suplica baixet mentre mira de reüll cap al passadís. La portes al seu llit i l'acotxes de nou, però no han passat ni deu minuts que ja la tornes a tenir allà.
"Mama, hi ha monstres sota el meu llit, puc dormir amb tu i el papa?". Llavors li expliques que els monstres no existeixen i ella et mira amb cara de "Sí, molt bé, els monstres no existeixen, però deixa'm dormir amb tu". Insisteixes: no pot dormir al vostre llit, va contra el mètode! Si cedeixes ara, quan creixi serà insegura, emocionalment inestable i no triomfarà mai a la vida. De cop, la petita rugeix amb una fúria que ni la nena de L'Exorcista. "Mama, oi que a tu t'agrada dormir amb el papa? Doncs a mi també m'agrada dormir amb vosaltres dos!". I davant d'això, a les tantes, ja no tens forces per discutir més. Tremolant, deixes que dormi amb vosaltres. I de pas, fas una ullada sota el vostre llit, no fos cas...
Publicat a Time Out Barcelona nº38
Publicat per Raquel gu a 12:31 Cap comentari:
Mosqueta morta
"Les teves notes són una mica fluixes, Manelet". La mare d'en Manelet fa veu de preocupada; en Manelet, cara de que allò no va amb ell. "L'any que ve t'hauràs d'esforçar una mica més, fill meu", insisteix ella amb to benèvol. El nen
s'ha distret mirant una mosca. "Si no, no seràs res a la vida. I el teu pare i jo volem que, de gran, facis una bona carrera", continua. En Manelet se n'acaba d'adonar que la mosca té uns colors ben xulos. "Mira rei, ja sabem que no sempre és fàcil, però has d'apretar una miqueta, que tu pots", l'anima la mare. En Manelet és a punt de deduïr que la mosca deu ser mascle, perquè s'acaba d'enfilar sobre una altra mosca més petita i s'hi ha quedat enganxada per darrera. "Si aquest estiu estudies cada dia una miqueta, ja veuràs com millores", el motiva la mare. En Manelet està arribant a la conclusió que, efectivament, la mosca és mascle, perquè ara mateix (com ho diu la profe de natus?) copula (això!) amb la més petita. "I tu ets un nen intel·ligent, Manelet! ", afegeix la mare amb mig somriure. En sentir això, en Manelet deixa estar les mosques, agafa la seva mare per la mà i la fa seure al sofà. "Mira, mama, deixa que t'expliqui una cosa", comença tot cerimoniós. "Hi ha dos tipus de nens, els nens intel·ligents, que són els que treuen bona nota a mates, i els nens espavilats. I tu tranquil·la, mama, que jo sóc dels espavilats. I som els que acabem vivint millor".
Publicat a Time Out Barcelona nº63
Publicat per Raquel gu a 12:07 Cap comentari:
De tirans i insurrectes
Fa temps que viuen sota la dictadura dels cereals de marca per esmorzar, que no veuen altra cosa a la tele que el canal 24 hores de dibuixos animats i que al cotxe no s'escolta res més que el disc del Club Súper 3. Anys que no van de vacances on volen perquè toca recórrer tots els parcs temàtics de la península i mesos que el menú del cap de setmana es redueix a pizza i macarrons. O macarrons i pizza. No poden convidar amics a sopar perquè el nen els fa quedar malament superant-se gamberrada rera gamberrada, com el dia que es va pixar a la vichyssoise. Tampoc no van a sopar tots dos a un restaurant perquè, a la primera forquillada, la cangur els truca dient que no pot més i que marxa.
Però el més sorprenent de tot és que, lluny de castigar-lo, el deixen fer! Que si no volen reprimir-li els instints, que si en aquesta edat no se'ls poden posar límits, que si han d'experimentar... Tard o d'hora la cosa havia de petar i després d'una nit que no li han fet ni cas cada cop que els cridava, el nen s'ha llevat indignat, ha entrat al menjador disposat a muntar el numeret, i s'ha quedat de pedra en veure que per esmorzar tenia els espinacs que no havia volgut per sopar, que la tele ja no hi era i que a la paret de sobre el sofà hi havia una pintada que amb grans lletres vermelles deia "LLIBERTAT PARES OPRIMITS! ".
Publicat a Time Out Barcelona 58
Publicat per Raquel gu a 11:19 1 comentari:
dimecres, 15 de juliol de 2009
L'Stòitxkov
"Papa, qui és l'Stòitxkov?" pregunta la veueta. El papa agafa aire, mira al cel buscant la il·luminació de sant Joan Gamper, s'aclareix la gola i explica que l'Stòitxkov era un davanter del Barça que agafava la pilota i no la deixava fins que feia gol, que era indomable i que formava part del gloriós dream team. "El què?". A la veueta això li sona a xino. I el pare, fent un esforç per no prendre's la pregunta com una blasfèmia, es posa dret, mà al pit, i recita l'alineació complerta del dream team pel nen i el seu amiguet, que fan cara rara fins que senten el nom d'en Guardiola. "No, papa, aquest senyor és l'entrenador del Barça! ".
"Senyor? Però si és més jove que jo! ", pensa el papa acollonit. I com riuen els nens quan els hi diu que el Schuster havia jugat al Barça! "Apa, papa, si aquest entrenaba al Madrit!" diu el nen. "No hase falta que dises nada más!" afegeix l'amiguet, i tots dos es pixen de riure.
"Això no pot ser! ", remuga el pare indignat. I comença a parlar de les quatre lligues seguides del dream team i de la Copa d'Europa; i no prou satisfet, intenta recrear el gol d'en Koeman ("L'entrenador patata del Valènciaaa! ", riuen els nens) a Wembley amb un coixí del sofà... i es fa un pinçament a l'esquena. Els dos nens es posen a enganxar cromos fent veure que no el veuen. "El teu pare sempre fa aquestes coses? ".
I el pare no sap si li fa més mal el pinçament o saber que els seus ídols s'han fet grans, i que no només els futbolistes són més joves que ell, també ho comencen a ser alguns entrenadors. Sic transit gloria mundi.
Publicat a Time Out Barcelona nº36
Publicat per Raquel gu a 11:52 1 comentari:
dimarts, 7 de juliol de 2009
Ens morirem?
La Mercè, que té cinc anys, està preocupada perquè ha sentit per alguna banda que la gent es mor. Angoixada, ha agafat la seva cadireta de fusta vermella i s'ha plantat a la cuina, on el pare i la mare preparen el dinar. "Papa, mama, nosaltres no ens morirem mai, oi?". El pare i la mare s'han quedat clavats. S'han mirat l'un a l'altre i, en un d'aquells acords tàcits de progenitors, li han volgut dir la veritat amb molt de tacte: "Tothom es mor un dia o altre, reineta".
A la Mercè, esmaperduda, se li han negat els ullets, però abans que es posés a plorar, la seva mare ha intervingut ràpidament: "La gent es mor quan es fa velleta. S'arruguen molt i molt i al final es moren. I nosaltres encara no ens hem arrugat, oi?". Semblava que això la tranquil·litzava però, segons després, la nena ha dit: "Però el gat de la tieta es va morir i no tenia arrugues!". Moment de silenci. Ullets. "Els gats tenen pèl i no se'ls veuen les arrugues, reineta", ha contestat el pare. Ara sí. La Mercè ho ha vist lògic, s'ha tranquil·litzat, i ha marxat a jugar a casa de la veïneta. Una hora més tard, els seus pares han rebut una trucada de la mare de la veïneta exigint indignada que vagin a buscar la seva filla impertinent, que està asseguda a una cadireta vermella davant de l'àvia octogenària preguntant-li una i altra vegada que quan li falta per morir-se.
Publicat a Time Out Barcelona nº54
Publicat per Raquel gu a 19:47 Cap comentari:
divendres, 3 de juliol de 2009
Papa, pipííí!
Ara que ja va sense bolquer, la Pepa, de dos anyets, ha après fa poquet a avisar quan té ganes d'anar al lavabo. Un petit pas per a ella i un gran pas per a la humanitat, que diria la mare del Neil Armstrong. Els seus pares estan molt contents, i ho troben superpràctic: són al sofà veient la tele i un concís "papa, pipí" els indica que han de dur-la corrents al lavabo. No sempre hi arriben a temps, però la nena avisa, i això és el que importa.
La petita ho troba d'allò més divertit. Una paraula seva i tot déu es movilitza al ritme de la musiqueta del Benny Hill per portar-la al lavabo cagant llets abans no s'ho faci a sobre; sobretot si ha dit "Caca". De fet, tan divertit ho troba que, de tant en tant, diu la paraula màgica només per veure'ls córrer; i quan arriben al lavabo i l'asseuen a la tassa, se'ls queda mirant amb cara desconcertada i murmura "Oh! Ada no sudt! ", per tornar a donar la veu d'alarma just al moment en que tornen a seure al sofà.
L'altre dia va esperar que el seu pare s'enfilés a dalt de tot d'una escala a canviar una bombeta. "Papa, caca", va dir de cop. El pare es va fotre de lloros baixant a tota pressa i encara va una mica coix. Sembla que des de llavors l'han clissada, perquè ja no li fan tant de cas. Per això, després de tres avisos, ha decidit fer-s'ho a la catifa persa del menjador. Que n'aprenguin, home!
Publicat a Time Out Barcelona nº52
Publicat per Raquel gu a 10:36 3 comentaris:
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
BENVINGUTS!
Tens un petit canalla a prop?
Ets dels que s'estimen més tenir-los lluny? Doncs no et perdis aquest blog! Cada setmana, una nova canallada.
Seguidors
Follow this blog
comptador de visites
contador de visitas
Llegiu també...
► 2010 (10)
► de juny (1)
► de maig (2)
► de març (2)
► de febrer (4)
► de gener (1)
▼ 2009 (39)
► de desembre (5)
► de novembre (4)
► d’octubre (5)
► de setembre (4)
► d’agost (3)
▼ de juliol (6)
Sota el llit
Mosqueta morta
De tirans i insurrectes
L'Stòitxkov
Ens morirem?
Papa, pipííí!
► de juny (3)
► de maig (5)
► de març (4)
Canallades by Raquel Garcia Ulldemolins is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 España License. | 0.724327 | curate | {"ca": 0.8967542503863988, "en": 0.007934054611025245, "la": 0.0077279752704791345, "es": 0.03699124162802679, "pt": 0.008346213292117466, "eo": 0.0006182380216383308, "hu": 0.00401854714064915, "ms": 0.005667181865018032, "it": 0.012982998454404947, "fr": 0.01648634724368882, "cs": 0.0011334363730036063, "de": 0.0013395157135497166} | https://canallades.blogspot.com/2009/07/ |
macocu_ca_20230731_2_418711 | Marta i la seua àvia Minerva fan conserva de tomata, i melmelada de taronja i confitura de carabassa. A Marta també li agradaria saber com es fan els contes en conserva. Però l\'àvia Minerva, que és un poc fada, té el secret de la recepta molt ben guardat. Potser el voldrà compartir... | 0.689447 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_295367 | Darrera actualització: 9 de desembre de 2019. Sèries revisades el 30 de desembre de 2019.
Quantitat que es compon dels productes agraris venuts en àrees geogràfiques diferents de la considerada, dels venuts a fàbriques o instal·lacions industrials, dels venuts directament com a aliment humà, dels consumits directament pels mateixos agricultors (autoconsum) i dels donats com a pagament en espècie als assalariats. | 0.754971 | curate | {"ca": 1.0} | : /indicadors/?id=ue&n=10149 |
mc4_ca_20230418_16_540275 | Mor el pilot de l'Eurofighter que s'ha estavellat a Albacete després de participar en la desfilada del 12-O
Dilluns, 19 de febrer 2018
Publicat 12/10/2017 13:23:11CET
ALBACETE, 12 Oct. (EUROPA PRESS) -
El subdelegat del Govern a Albacete, Aquilino Iniesta, ha confirmat la defunció del pilot de l'Eurofighter de l'Exèrcit de l'Aire que s'ha estavellat prop de la base aèria de Los Llanos a Albacete quan tornava després de participar en la desfilada militar del 12-O a Madrid.
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha expressat en el seu compte en Twitter el seu pesar i el de tota la regió per la "trista notícia" de la defunció del pilot mentre estava "servint a Espanya".
L'avió s'ha estavellat a les 12.09 entre el Parc de la Pulgosa i la base aèria, i fins al lloc s'han desplaçat efectius de la Policia Nacional, Policia Local, Bombers, una UVI i un helicòpter sanitari, han assenyalat a Europa Press fonts del 112.
En la desfilada aèria desenvolupada a Madrid han participat 78 aeronaus amb representació de tots els tipus de l'Exèrcit de l'Aire, un avió de la Guàrdia Civil, helicòpters i la Patrulla Acrobàtica Àguila.
Segons testimonis presencials, l'accident s'ha produït quan diversos avions feien maniobres de l'aproximació a l'aeroport i una de les aeronaus s'ha precipitat contra el terra. A causa de l'impacte s'ha originat un incendi i una gran fumera. Els accessos a la base de Los Llanos estan tallats.
En declaracions als mitjans, després de participar en la missa que se celebrava a la Catedral pel Dia del Pilar, el subdelegat del Govern a Albacete ha comunicat també que a causa del succés s'ha suspès l'acte institucional previst a Albacete a les 13.00 hores a la Plaça Verge dels Plans, també en motiu d'aquest 12 d'octubre.
Una delegació de SCC es reuneix aquest dilluns a Sevilla amb Moreno (PP-A) i després amb Marín (Cs)
ERC, JxCat, PDeCAT i Demòcrates acompanyaran Rovira i Pascal al Tribunal Suprem
Mor un ancià en un incendi a Sant Boi de Llobregat (Barcelona)
Montserrat Tura: "Hi ha hagut un error estratègic per part de la reivindicació catalana"
Desmantellen una plantació de marihuana en una nau de Vilassar de Dalt (Barcelona) | 0.860448 | curate | {"ca": 0.9700046146746655, "en": 0.029995385325334564} | https://www.aldia.cat/espanya/noticia-mor-pilot-leurofighter-sha-estavellat-albacete-despres-participar-desfilada-12-20171012132311.html |
mc4_ca_20230418_14_481965 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Helberskov Entrada:
Holiday home Skovbrynet Hadsund Denm...Habitacions per nit per només Holiday home Skovbrynet Hadsund I...Habitacions per nit per només Holiday home Skovbrynet Hadsund XII...Habitacions per nit per només Holiday home Sletten Hadsund I...Habitacions per nit per només Holiday home Sletten Hadsund IX...Habitacions per nit per només Holiday home Sletten Hadsund V...Habitacions per nit per només Holiday home Sletten Hadsund X...Habitacions per nit per només Holiday home Sletten Hadsund XII...Habitacions per nit per només Holiday home Sletten VI...Habitacions per nit per només Holiday home Sommerland Denm...Habitacions per nit per només Holiday home Sommerland Hadsund Denm...Habitacions per nit per només Holiday home Sommerland Hadsund III...Habitacions per nit per només Holiday home Sommerland Hadsund IV...Habitacions per nit per només Holiday home Sommerland Hadsund IX...Habitacions per nit per només Holiday home Sommerland II...Habitacions per nit per només Holiday home Strandlund Hadsund IX...Habitacions per nit per només Holiday home Strandlund Hadsund XII...Habitacions per nit per només Holiday home Strandlund V...Habitacions per nit per només Holiday home Strandparken Hadsund II...Habitacions per nit per només Holiday home Strandparken Hadsund III...Habitacions per nit per només Més zones a Hadsund
Més de 1.175.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 31.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Helberskov Centres i àrees comercials
Helberskov és en dels molts llocs de Hadsund que els viatgers gaudeixen de visitar. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Helberskov està agraciat amb envoltatns plens de vida, bons restaurants, zones de compra i increibles atraccions. Quan és hora de reservar l'hotel adequat a Helberskov o a qualsevol lloc a Hadsund, Agoda.com ofereix els millors preus. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Simplement entri les seves dates d'estada a la nostra pestanya de recerca per a trobar les millors ofertes d'hotels a Helberskov.
Hotels destacats a Helberskov, Hadsund
Àrea Helberskov
Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Skovbrynet Hadsund Denm està situat idealment a...
Al visitar Hadsund, vosté es sentirà com a casa a Holiday home Skovbrynet Hadsund I, què li ofereix...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Skovbrynet Hadsund XII està situat idealment a...
Al visitar Hadsund, vosté es sentirà com a casa a Holiday home Sletten Hadsund I, què li ofereix un...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Holiday home Sletten Hadsund IX és una...
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Hadsund, Holiday home Sletten Hadsund...
Convenientment situat a Hadsund, Holiday home Sletten Hadsund X és una base ideal des d'on explorar...
Al visitar Hadsund, vosté es sentirà com a casa a Holiday home Sletten Hadsund XII, què li ofereix...
Al visitar Hadsund, vosté es sentirà com a casa a Holiday home Sletten VI, què li ofereix un...
Convenientment situat a Hadsund, Holiday home Sommerland Denm és una base ideal des d'on explorar...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Holiday home Sommerland Hadsund Denm...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Sommerland Hadsund III està situat idealment a...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Sommerland Hadsund IV està situat idealment a...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Sommerland Hadsund IX està situat idealment a...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Holiday home Sommerland II és una...
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Hadsund, Holiday home Strandlund...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Strandlund V està situat idealment a Hadsund;...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Strandparken Hadsund II està situat idealment a...
Hotels a Helberskov: Holiday home Skovbrynet Hadsund DenmHoliday home Skovbrynet Hadsund IHoliday home Skovbrynet Hadsund XIIHoliday home Sletten Hadsund IHoliday home Sletten Hadsund IX
Llocs d'interès a Helberskov: Skelund ChurchAls Kirke | 0.788604 | curate | {"ca": 0.9492983250339521, "en": 0.05070167496604799} | https://www.agoda.com/ca-es/helberskov/maps/hadsund-dk.html |
mc4_ca_20230418_11_445970 | Mensajes del agua! Macaco
Escrita per Lídia Sinués Alberich - de desembre 13, 2011
Respectem-nos les diferències car és Llei de Vida!!! !
Per a la Fany i el Bati, amb carinyo!
Actituds/valorsinormes Cançoner Llibertat/consciència i educació | 0.480104 | curate | {"es": 0.07692307692307693, "pt": 0.02564102564102564, "ca": 0.8931623931623932, "fr": 0.004273504273504274} | http://estimantlavidailallibertat0.blogspot.com/2011/12/mensajes-del-agua-macaco.html |
macocu_ca_20230731_3_413997 | Ismael Peña-López presenta el proper ICEberg Day
El 20 de juny de 2019 celebrarem el tercer ICEberg Day.
Els ICEberg Days de la UdG estan impulsats per l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach. Són un espai de reflexió i debat sobre innovació, creativitat i educació.
Inscripció | 0.634435 | curate | {"es": 0.16901408450704225, "ca": 0.8309859154929577} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_673088 | Doncs això. A qui votareu a les properes eleccions al Parlament Europeu?
He acabat molt fart del sectarisme Junqueras-Tremosa per tant m'ho estic rumiant,SI VOTO...no será a cap d'aquests dos es l'unic que tinc clar
Erika escrigué: He acabat molt fart del sectarisme Junqueras-Tremosa ara t'escolto (o llegeixo) | 0.678901 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_14_41336 | Llibre ·Terços amunt!- Músiques per a gralla a l'entorn del fet casteller"Diversos autors
Dinsisc Edicions Musicals / Col.lecció Calaix de solfa / isbn 84-950-5596-1 / 80 pàgines/ música tradicional / folklore
Aquest llibre recull l'importancia de la gralla com element principal dins de lentorn del fet casteller. El disc compta amb una breu història de la relació de la música i els castells i amb una extensa i rica secció de partitures recopilades per: Ganxets, grallers del Baix Camp / Bufalodre, grallers de Valls / La canya dOr / Els Vernets.
El llibre més idoni per a tenir en negre sobre blanc totes les músiques relacionades amb el món casteller. Inclou les partitures entre d'altres:
- La moixig
9,00 €
9,00 €
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
Afegeix a la cistella Compra | 0.677662 | curate | {"ca": 0.974585635359116, "fr": 0.02541436464088398} | : /llibres-de-musica-en-catala/6759-comprar-book-tern-os-amunt-1562100108868.html |
naciodigital_ca_20220331_0_381080 | Des d'aquest dilluns i fins al 30 de setembre es posarà en marxa el projecte Obrim els patis, per mitjà del qual Sabadell comptarà amb patis oberts a cinc centres educatius de la ciutat. Seran els patis de les escoles Andreu Castells, Espronceda, Juan Ramón Jiménez, Roureda i Teresa Claramunt, que obriran les tardes de dilluns a diumenge, per tal d’oferir a infants i joves un espai obert per jugar lliurement en condicions de confort i seguretat.
Així mateix, els patis comptaran amb la presència d’un monitor que dinamitzarà l’espai amb propostes, si escau. Els patis obriran tots els dies de la setmana, a la tarda de 6 a 8.
Amb aquesta acció es posa en relleu el gran valor educatiu del joc i del lleure. És des d’aquesta perspectiva queObrim els patis s’emmarca dins el Pla d’Èxit Educatiu impulsat pel Govern de Sabadell. Cal recordar que aquest curs s’han ampliat de 4 a 5 els patis oberts de la ciutat.
"Amb aquesta iniciativa el que pretenem és afavorir espais de joc a les escoles, oberts a la ciutadania i amb l’objectiu de posar a l’abast dels veïns i veïnes, espais d’oci on es fomentin activitats i hàbits saludables, que alhora afavoreixin la cohesió social", explica el tinent d’alcalde i regidor d’Educació, Joan Berlanga.
Els patis oberts donen la possibilitat que infants i joves puguin jugar a pilota o a altres jocs que requereixin un espai ampli i condicionat. Els usuaris hauran de complir unes normes bàsiques de convivència i de respecte cap a les instal·lacions. Així mateix, els infants més petits hauran d’anar acompanyats d’un adult. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/6148/cinc-escoles-obriran-pati-cada-tarda-fins-30-setembre |
oscar-2301_ca_20230418_1_187482 | Els dijous del mes de novembre, Bankrobber participarà al cicle Segells Residents de la sala Heliogàbal de Barcelona, amb quatre concerts d’artistes del segell: Barba Corsini, Chaqueta de Chándal, Marialluïsa i Carles Viarnès.
El 3 de novembre Barba Corsini presentaran les cançons d’ “Un nou incendi”, el debut d’aquest projecte de música electrònica amb influències del dub, poesia sonora, noise i collage que formen el poeta Eduard Escoffet i el multiinstrumentista Pope.
El 10 de novembre serà el torn de Chaqueta de Chándal, que després del seu explosiu debut el 2019, contraataquen enguany amb “Futuro, tú antes molabas”, un àcid compendi de pop, krautrock i punk amb generoses dosis d’ironia i mala llet, que els ha convertit en una de les bandes més carismàtiques i imprescindibles de l’escena actual.
El 17 de novembre arribaran els Marialluïsa amb el seu segon disc “La vida és curta però ampla”, un deliciós tractat de pop sensual i sofisticat, amb cançons preciosistes que s’enlairen sobre melodies seductores i sons atmosfèrics.
El 24 de novembre tancarà el cicle el pianista i compositor Carles Viarnès, un creador a cavall entre el minimalisme i la música contemporània, amb pinzellades d’electrònica i experimentació, en treballs aclamats com “Urban tactus”, “Schematismus”, “Nun” o el darrer “Iam”. | 0.875961 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.onacatradio.cat/bankrobber-segell-resident-a-lheliogabal-els-dijous-de-novembre/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_102639 | 2021_222020_212019_202017_182016_172015_162014_152013_142012_132011_122010_112009_102008_092007_082006_07
Universitat
Rovira i Virgili Guia docent
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
A A A
català
castellano
english
Centre
Benvinguda Història Localització Normativa del centre Organització
Serveis centre
Calendari acadèmic
Ensenyaments
Pla d'acció tutorial Currículum Nuclear
Història
L'any 1973 s'adscriu a la Universitat Politècnica de Catalunya (llavors UPB) l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Tarragona, derivada de la que fou Universitat Laboral fundada pel Ministeri de Treball l'any 1956. Aquesta escola, a partir del curs 1961/62, oferia estudis de Peritatge Industrial en les especialitats de Mecànica, Electricitat i Química.
Dins del marc de la Llei de Reforma Universitària, la Universitat de Barcelona crea la Divisió VII que incorpora tots els centres universitaris de Tarragona i Reus, entre els quals hi havia la Facultat de Química que desenvolupava l'especialitat de Química Industrial. Més endavant acollirà també els centres universitaris de nova creació, entre ells l'Escola Universitària d'Informàtica de Tarragona.
Amb la creació de la Universitat Rovira i Virgili pel Parlament de Catalunya l'any 1991, l'Escola Universitària d'Informàtica de Tarragona i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial desapareixen i els seus estudis -a més de l'esmentada especialitat de Química Industrial -són absorbits per l'actual Escola Tècnica Superior d'Enginyeria. Una Escola Tècnica jove, doncs, però amb més de 35 anys d'experiència.
L'any 1995 se segreguen els ensenyaments d'Enginyeria Química, Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial i Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries, que passen a ser impartits per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, de nova creació.
Inicialment l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria va estar ubicada al Complex Educatiu de Tarragona, fins que, al curs 2001/02, es va traslladar a les noves instal·lacions situades al Campus Sant Pere Sescelades. | 0.566686 | curate | {"en": 0.07951807228915662, "ca": 0.9156626506024096, "it": 0.004819277108433735} | https://moodle.urv.cat/docnet/guia_docent/?centre=17&apartat=19&subapartat=176&any_academic=2018_19&font=12&idioma=cast&idioma=cat |
oscar-2201_ca_20230904_4_149899 | Havia de passar, i així ha estat: Fa poques setmanes la ministra de Sanitat anunciava la incorporació de determinats tractaments d’ozonoteràpia mèdica dins del Sistema Nacional de Salut (concretament, en patologia vertebral) en haver-se evidenciat, davant alguns tractaments actuals, la seva superior efectivitat, innocuïtat i, en els temps actuals, també important, assequibilitat econòmica. Tal com ja profetitzàvem en l’article que vam dedicar a la patologia vertebral, a mesura que es vagin coneixent i constatant les bondats i l’eficàcia de l’ozó mèdic, tant entre els pacients com entre els professionals de la salut, l’ozonoteràpia acabarà assolint al nostre país el lloc preeminent que li pertoca dins dels protocols terapèutics
de nombroses patologies, com ja ha succeït en països més avançats del nostre entorn.
L’ozonoteràpia acabarà assolint al nostre país el lloc preeminent que li pertoca
Una altra patologia en la qual l’ozonoteràpia està cridada a tenir un paper terapèutic cabdal és la fibromiàlgia. Tant és així que, de fet, les principals clíniques privades del país o l’Institut Català de Reumatologia la integren ja dins dels seus esquemes terapèutics. Nombrosos estudis avalen aquesta eficàcia, inclòs un amb una mostra de 3.000 pacients seguits durant cinc anys, en què s’evidencia una evolució clínica significativament més favorable en els pacients tractats amb ozó que en aquells als quals no s’havia aplicat aquesta teràpia.
La fibromiàlgia és un tipus de reumatisme no articular caracteritzat per dolor musculoesquelètic generalitzat i una sensació dolorosa a la pressió en uns punts determinats (punts gatell). A més del dolor, els pacients presenten altres símptomes com cansament, alteracions del son i formiguéigs nocturns. A l’Estat espanyol hi ha més de 800.000 afectats, dels quals entre el 80 i el 90% són dones d’edats compreses entre els 30 i els 50 anys. Generalment, aquests pacients són tractats amb analgèsics, antiinflamatoris, relaxants musculars i antidepressius, i presenten una escassa o nul·la resposta a aquests fàrmacs. Resumidament, direm que l’ozó, a part de la seva incomparable acció analgèsica, antiinflamatòria, antioxidant i immunoreguladora, actua millorant l’oxigenació cel·lular i de la placa motora, i regularitzant la secreció de certes substàncies implicades a nivell del sistema nerviós central, en la producció i percepció del dolor.
Tot això comporta, a més de disminuir el dolor, una reducció del cansament i la fatiga presents en el quadre, una millora en la qualitat del son i una reducció de l’ansietat-depressió que sovint els acompanya. En definitiva, l’ozonoteràpia incrementa significativament la qualitat de vida del pacient, alhora que disminueix la dependència farmacològica a què es veuen abocats aquests malalts, i el que és més important, sense cap risc ni efecte secundari. Per assolir aquests resultats tan desitjables, és imperatiu posar-se en mans d’un metge ozonòleg experimentat, bon coneixedor de les propietats fisicoquímiques i mèdiques d’aquest gas i que estableixi un pla de tractament apropiat a cada cas. L’aplicació de protocols inadequats o de volums, dosis o concentracions incorrectes del gas converteixen el tractament, senzillament, en inefectiu.
L’ozonoteràpia incrementa la qualitat de vida i disminueix la dependència farmacològica
Malgrat totes aquestes bondats de l’ozó mèdic, que també són extensibles a patologies afins, com la Síndrome de Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple, cal subratllar que el pacient amb fibromiàlgia requereix un abordatge terapèutic multidisciplinari (amb la intervenció de diversos especialistes, com reumatòlegs, psiquiatres, nutricionistes o fisioterapeutes) que inclogui diferents tipus de teràpies d’acord amb la clínica que presenta. Però creiem, tant per experiència personal i aliena com pels nombrosos i creixents estudis sobre aquest tema, que un eix central en l’abordatge terapèutic d’aquests pacients passa avui dia per l’ozonoteràpia ben aplicada, i que malgrat els interessos contraris de la indústria farmacèutica, s’acabarà incorporant, per pura evidència clínica, en el protocol terapèutic d’aquesta malaltia, com ja ha succeït en la patologia vertebral.
Potser estaves buscant:
Fibriomialgia Lleida, Tractament fibriomiàlgia Lleida, tractament hèrnia discal Lleida, tractament del dolor Lleida, tractament ozonoteràpia Lleida, ozonoteràpia en medicina de l’esport, medicina preventiva Lleida, tractament patologies ozonoteràpia Lleida
en cat per Hardnet Systems 04 jul. 2014 25 oct. 2016 0 comentaris
Ozonoteràpia en Malalties Neurodegeneratives
Ozonoteràpia en Malalties Neurodegeneratives
Les malalties neurodegeneratives afecten a 50 milions de persones al món i tenen un creixent impacte negatiu sobre les famílies i la societat. Mentre es van desvetllant i entenen els processos degeneratius cel·lulars que permetran idear en el futur tractaments per alentir la mort neuronal, no podem ignorar en l’actualitat l’efecte beneficiós de l’Ozonoteràpia, particularment en els estadis inicials d’aquestes malalties. L’Ozonoteràpia, aplicada en protocols perfectament estudiats i definits:
Millora el flux sanguini cerebral
Estimula els mecanismes de transport i utilització de l’oxigen a nivell cel·lular
Millora el metabolisme neuronal i corregeix l’estrès oxidatiu crònic característic de totes aquestes malalties. Així, les neurones reactiven la síntesi d’enzims antioxidants que retarden i/o eviten la mort cel·lular
Té la capacitat de mobilitzar les cèl·lules pluripotencials del moll de l’os i d’activar també les cèl·lules pluripotencials latents cerebrals, fet que li permet erigir-se en un veritable paradigma de la medicina regenerativa
No té efectes adversos ni secundaris
Pot combinar-se sense problemes amb la teràpia farmacològica convencional
Així, diversos estudis doble cec han certificat la seva eficàcia en la malaltia d’Alzheimer en demostrar-se en les proves psicomètriques, en un 73% – 90% (segons l’estudi) dels pacients tractats, una milloria de la condició mental general, de les manifestacions psiquiàtriques i conductuals, i de la capacitat de desenvolupament per les seves activitats diàries.
En definitiva, l’Ozonoteràpia reactiva certes funcions biològiques, en reverteix d’altres alterades i estabilitza o paralitza, en el millor dels casos i conjuntament amb la teràpia farmacològica, el procés.
Per similars raons, l’ozó també és especialment útil en pacients afectats per malalties cerebro-vasculars i és altament beneficiós, així mateix, en altres alteracions neurològiques tant centrals com perifèriques.
Un potencial terapèutic inabastable … A l’abast de tothom.
Dr. S. Pinós
Director Mèdic Clíniques Nexus
PER A MÉS INFORMACIÓ: NEXUS BIOMÈDIC C/SEGRIÀ 30 – 25006 LLEIDA
en cat per Hardnet Systems 01 oct. 2013 16 ag. 2016 0 comentaris
Primera visita gratuïta
Contacta amb nosaltres
NEXUS
C/Segrià, 26-30 · Pg. Ronda, 74-76
25006 LLEIDA
Telèfon: 973 279 810
[email protected]
© Copyright Ozonexus
Inici
Contacta
Àrees
LOPD
Fem servir galetes per donar-li la millor experiència a la nostra web.
Pot obtenir més informació sobre què galetes estem utilitzant o desactivar-les a la configuració.
Acceptar
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Política de galetes
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web fa servir galetes per proporcionar-li la millor experiència d'usuari possible. La informació de les galetes s'emmagatzema en el navegador, i realitza funcions com ara reconèixer quan torni a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web li semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries, han d'activar-se sempre perquè puguem desar les seves preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiva aquesta galeta, no podrem desar les seves preferències. Això vol dir que quan visiti aquesta web, haurà d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.
Activa o desactiva les galetes
Si us plau, activi primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les seves preferències! | 0.742402 | curate | {"ca": 0.9492822966507177, "oc": 0.004066985645933014, "en": 0.011004784688995215, "es": 0.028708133971291867, "de": 0.0028708133971291866, "no": 0.00215311004784689, "eb": 0.0009569377990430622, "sv": 0.0009569377990430622} | https://ozonexus.info/areas/area-de-tractaments-de-patologies-mediques/ |
mc4_ca_20230418_11_63824 | Gamoia | Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans
Publicat el 23 febrer 2008 per gamoia College Admission Essay Help Kindergarten http://www.topdownproteomics.org/?do-my-admission-essay-birthday Do My Admission Essay Birthday http://www.umass.lambdaphiepsilon.com/pearl-harbor-research-paper-thesis/ Pearl Harbor Research Paper Thesis English Help Online http://purdue.lambdaphiepsilon.com/kathryn-chumbley-masters-thesis-sea-lions/ Kathryn Chumbley Masters Thesis Sea Lions Comentaris tancats a Prova de funcionament
Publicat el 21 febrer 2008 per gamoia click Who Can Help Write Reaserch http://www.econ.unideb.hu/?how-to-write-conclusion-in-dissertation How To Write Conclusion In Dissertation visit Generic Viagra Prescription there Help You Write Essay http://www.mikkelinseutusote.fi/?writing-a-law-dissertation Writing A Law Dissertation http://kurilo.pro/what-can-you-learn-from-writing-a-research-essay/ What Can You Learn From Writing A Research Essay La política d'accés públic dels NIH s'aplicarà a tots els articles revisats que provenen, en tot o en part, de costos directes finançats pels NIH, o del personal dels NIH, que són acceptats per a la seva publicació a partir del 7 d'abril de 2008.
A partir del 25 de maig de 2008 qualsevol persona que presenti una sol·licitud, proposta o informe de seguiment als NIH ha d'incloure el número de referència de dipòsit PMC o manuscrit NIH quan citi els articles corresponents que resultin de la recerca finançada pels NIH… Find Phd check Cialis 5 Mg No Prescription What Are Bibliographies http://www.csq.cz/?writing-english-papers Writing English Papers 1 comentari
Publicat el 16 febrer 2008 per gamoia http://www.ardanradio.com/how-to-write-proposal-for-phd/ How To Write Proposal For Phd La Comissió Europea ha posat en marxa una nova consulta pública sobre els cànons per còpia privada. El juny de 2006 ja va recollir les opinions de tots els interessats però no va considerar oportú prendre cap mesura a partir dels resultats obtinguts.
http://alfold.net/?write-essay-describe-your-mother Write Essay Describe Your Mother http://abstinc.com/who-can-i-get-to-write-my-paper-for-me/ Who Can I Get To Write My Paper For Me http://www.pssgpcshop.com/?copywriting-service Copywriting Service "Compensació equitativa per actes de còpia privada"
see Phd Tqm Construction Industry Dissertation Thesis … Business Plan Customer Care F. Preguntes als consumidors
http://www.dekart.com/?dissertation-ionesco-notes-contre-notes Dissertation Ionesco Notes Contre Notes http://www.grupo-pya.com/essay-writing-service-australia/ Essay Writing Service Australia Resume And Cv Writing Services Qatar Website That Can Write Paper For You Forum Utilisateur De Viagra Dissertation Proposals Law watch Help With College Applications Essays 19) Si els detentors dels drets decideixen que llurs obres poden ésser distribuïdes gratuïtament, com caldria tenir en compte aquest fet a l’hora de percebre els cànons per còpia privada?
http://www.nfz-lublin.pl/?best-college-admission-essays-6th Best College Admission Essays 6th … "
Buy A Powerpoint Presentation Si us animeu a participar-hi, el termini és fins el 18 d’abril de 2008. http://www.javier.edu/?essay-about-travelling-and-tourism Essay About Travelling And Tourism http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/levy_reform/index_en.htm
http://ypc.yale.edu/how-to-write-an-admission-essay-quick/ How To Write An Admission Essay Quick Comentaris tancats a Nova consulta europea sobre els cànons per còpia privada
Publicat el 11 febrer 2008 per gamoia link Essay On Parents Dissertation Juridique Methode check Ghostwriter Promotion Usuaris habituals d'Internet: de 16 a 24 anys: 86,6%
http://planetside.co.uk/?admission-paper-for-sale-kg Admission Paper For Sale Kg Personas que han utilizado el ordenador en los últimos 3 meses: 65,1 (60,9) / 57,1 (53,4)
How Can I Buy An Essay Art History Dissertation http://www.fesp.org/?live-homework-help-lapl Live Homework Help Lapl Master Essay Writing Cites Book Reports To Buy Deakialli DocuMental. La mujer en la Web 2.0 (25-1-2008 )
Publicat el 7 febrer 2008 per gamoia Ara que ja s'han publicat les cròniques sobre l'EbreBloc vull fer la meva contribució agraïnt als organitzadors la bona pensada i l'esforç realitzat en retransmetre'l a través de Twitter.
Ambdues sessions van comptar amb l'acurada transcripció directa de les frases més significatives que vam poder comentar els seguidors.
Això de tuitejar és un embolic monumental perquè tinc la sensació d'estar amb una colla d'amics, fent petar la xerrada i, de cop, m'adono que els meus comentaris estan apareguent a tota pantalla davant d'una audiència plena de desconeguts o en un bloc d'algú que m'està seguint. I que, a més a més, quedaran gravats per a la posteritat en alguna cerca de Google.
Resulta que com que estic sola davant la meva pantalla, llegint o escoltant, em ve de gust d'interactuar amb qui està escrivint i començo a abocar els pensaments que mai se m'hauria acudit de fer públics quan assisteixo a una conferència. Si ni tan sols m'atreveixo a fer preguntes, com hauria d'anar explicant el meu punt de vista!
Buf, costa de pair tants canvis!
I la frase que em va tocar el cor: " La Gamoia és una "ebrenca digital"… al final t'adoptarem"[Començo a preparar la prova d'integració: repassaré geografia i posaré a punt l'accent. Ai, ai, ai, quina emoció 🙂 ][@more@]Tweet
Publicat el 2 febrer 2008 per gamoia Daniel Gil i Begonya Ferré seran els conferenciants de la propera Nit a l'àtic dedicada íntegrament a presentar l'oferta de les biblioteques en el nou entorn digital.
La feta tindrà lloc al Casal d'Amposta, el 8 de febrer, a les 21.30 h. I també serà possible seguir la xerrada a través d'internet connectant-nos a la web de Nits a l'àtic. [@more@]Tweet
Publicat el 27 gener 2008 per gamoia M'ho he passat pipa. He descobert una de les utilitats del Twitter. He tornat a admirar el poder de la videoconferència.
Ahir i avui, des de casa, un cop la roba a la rentadora i el terra fregat, he pogut assistir a bona part de les jornades catosfèriques que tenien lloc a Granollers. Gràcies a les retransmissions en directe a càrrec d'un equip de la UGT. I a la posada en situació constant d'un parell d'assistents que han obert el compte Catosfera i ens han agregat a un munt de gent.
Pels que no heu pogut viure-ho en directe, també hi ha alguns enregistraments i esperem que aviat hi siguin tots. Què més es pot demanar? Ah sí, que s'usi programari lliure a més a més del propietari. Recordem-ho per la propera.
Felicitats i gràcies a tots els organitzadors i col·laboradors! [@more@]Tweet
Difondre les TIC a l’època 2.0
Publicat el 27 gener 2008 per gamoia Apunts de la jornada:
Genís Roca – Cal deixar d'insistir en la formació introductòria a internet. Ara és l'hora d'aconseguir formar als que manen, empresaris, alts càrrecs polítics, dirigents de tota mena. Aquesta és la prioritat.
Josué Sallent – Els més involucrats en les TIC tenen un discurs elitista. Més de la meitat de la població no en veu la utilitat, quan la veu no sap usar-les i quan aprèn a usar-les, les troba cares. Internet fa més competitu al país. Les mètriques de la societat de la informació són definides pels operadors, per la indústria. ¿Com es ven un intangible a més del 50% de la població que no en sent cap necessitat? Dones, de més de 40 anys i nivell social i educatiu baix. Pla de màrqueting i ús de mètodes publicitaris. Ignasi Labastida – Estem reproduint processos i esquemes tradicionals. Esmenta els dipòsits institucionals com una moda. No percep un canvi d'actitud, de model.
Rafael Juanatey – L'administració gallega pretén arribar als qui no tenen oportunitats i evitar la desigualtat digital. Ha fet un pla estratègic 2007-2010. Les publicacions de la Dirección Xeral de Promoción Industrial e da Sociedade da Información s'editen amb llicència Creative Commons. A Galícia la prioritat és connectar tot el territori.
Ismael Peña: Els més allunyats, els més desproveïts aprecien millor les oportunitats de les TIC. Hi ha comunitats de pràctiques de països en desenvolupament de les quals hauríem d'aprendre. Els polítics han de tenir visió estratègica i millorar l'educació.
Difondre les TIC a l'època 2.0: nous formats, nous interrogants i noves perspectives. Citilab, Cornellà, 25-1-2008http://www.cibersociedad.net/actividades/difusio.php?llengua=ca[@more@]Tweet
Comentaris tancats a Difondre les TIC a l’època 2.0
Jocs per bibliotecaris
Publicat el 22 gener 2008 per gamoia Si no en tens prou amb els usuaris reals i amb les piles de llibres per classificar, si la professió se t'ha convertit en una addicció i no pots esperar fins l'endemà per recomençar, l'equip de les biblioteques de la Universitat Carnegie Mellon et proposa un parell de jocs per matar el cuc.
Carnegie Mellon University Libraries: Library Arcade
[via LibrarianInBlack.net] [@more@]Tweet
Hem de ser divertides les bibliotecàries?
Publicat el 13 gener 2008 per gamoia Sembla que no n'hi ha prou d'intentar estar al dia, conèixer l'àmbit temàtic, expressar-se amb correcció, usar termes planers i utilitzar plantilles estàndard. Els blocs de biblioteques ens queden un pèl avorrits 🙁
diversas bibliotecas, o mejor dicho, bibliotecarios voluntaristas con el cuchillo entre los dientes se han lanzado a abrir nuevos blogs de tipo corporativo, la mayoría de los cuales adoptan un tono tremendamente aburrido. (Álvaro Cabezas)
L'Álvaro ens esbronca per la tendència a convertir el bloc en un tauler d'avisos, una llista de noves adquisicions o una selecció de recursos sense prou atractiu. Hi troba a faltar la comunicació amb l'usuari, la "conversa", que es dóna per fet que és l'essència del blog i que considera imprescindible.
No hi estic del tot d'acord. Jo penso com en Javier Leiva que el bloc és un format i una eina que pots usar de diferents maneres. Com a tal eina em sembla adient la seva utilització per difondre recursos i activitats de la biblioteca i no crec que això hagi d'originar grans converses amb els usuaris. Gràcies a l'ús de plataformes amb plantilles populars, la part de disseny i d'usabilitat no ens ha de preocupar excessivament, ni tan sols als que tenim pocs mitjans. Respecte al "to", aquí sí que admeto que ens cal millorar força col·lectivament; qüestió d'anar practicant. Ara bé, encertar-lo depèn no únicament de les habilitats comunicatives de l'emissor sinó també de l'audiència a la qual t'adreces. No cal ser igual de divertit en una secció infantil de la biblioteca pública que a la biblioteca de la facultat de medicina per posar exemples ben diversos.
Álvaro Cabezas, Perspectivas para 2008 en los blogs documentales. Documentación, biblioteconomía e información, 10-1-2008
Pocs dies abans, Honorio Penadés, bibliotecari a la Universidad Carlos III de Madrid i coautor d'un bloc d'animació a la lectura, comentava:
resultan muy difíciles tres cosas:a) conocer los deseos o gustos de los lectoresb) ofrecer algo que les llame la atenciónc) conseguir que relacionen sus deseos o gustos con la oferta de la biblioteca…Y aunque los alumnos de la Universidad no son ya adolescentes, sí que conservan ese punto de transgresión y de rebeldía en actos como la lectura por puro placer, que sólo compartirán con amigos íntimos, pero casi nunca con sus padres, y nunca con el bibliotecario, desde luego. …me gustaría saber, cuando un lector me devuelve una novela en el mostrador de préstamo: * si le gustó * cuánto tiempo le llevó la lectura * cómo encontró el libro en la Biblioteca * qué otras cosas espera encontrar * y a quién se lo ha dicho (Honorio Penadés)
Sincerament, sense ser transgressora ni rebel, jo tampoc no m'apuntaria a compartir les meves lectures amb la bibliotecària així com així. I no crec en absolut que ens calgui conèixer què agrada a qui i perquè més enllà de dades estadístiques neutres. La temptació d'abusar en l'anàlisi de les dades d'ús serà cada cop més forta i ens cal mantenir molt ferm el principi de respecte a la privacitat. No hi ha cap estudi d'usuaris que justifiqui de trencar-lo. Bé, segur que l'Honorio no proposava pas això, però per si hi hagués algun altre malpensat com jo mateixa, aquí hi deixo la reflexió.
Honorio Penadés, Sobre la promoción de la lectura entre universitarios. SEDIC blog, 4-1-2008
Per acabar un parell de blocs de biblioteques que jo trobo exemplars, tots dos a càrrec de personal de la Universitat de Barcelona:
Bloc de Lletres — Bloc de Dret[@more@]Tweet | 0.757624 | curate | {"ca": 0.7638203156616754, "en": 0.09615540267098341, "de": 0.009065155807365438, "es": 0.11930392553622016, "fr": 0.009469850263051397, "pt": 0.0021853500607041682} | http://gamoia.blog.cat/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_110464 | La regió de les Dolomites formen part dels Alps Orientals , majoritàriament es troben al nord d'Itàlia repartides en cinc províncies , sent així Belluno on es troba el 80% d'aquestes. Les vies ferrades Europees tenen el seu origen a Dolomites , a l'escenari històric de la Gran Guerra. Les primeres instal•lacions van ser construïdes per poder facilitar la mobilitat de les tropes en punts estratègics situats , de vegades , a gran alçada . Aquestes construccions de difícil accés i precària situació es realitzaven amb materials poc pesats i fàcils d'instal•lar com cordes , fustes , escales ... I així va ser com es van anar teixint les primeres vies ferrades.
A diferència de les ferrades que podem trobar a la resta d'Europa , aquestes rutes tenen un sentit alpí que, en ocasions , i ajudats per una línia de vida , haurem de superar grimpades per la roca amb o sense esglaons de metall , galeries excavades, escales verticals o simples passos aeris.
Un repte sens dubte per a l'amant del muntanyisme i un plaer per l'enamorat de la història i la natura.
Programa
Més informació
Punts forts
Ubicació (mapa)
Programa
Des de Pirineu Infinit, ens ocuparem de tot el necessari per poder fer la selecció de vies ferrades que hem preparat per vosaltres. La preparació del material, repàs de maniobres prèvies, gestió del transport, gestió de reserves o avançar-nos als imprevistos del viatge.
Tot organitzat per què el participant només s’hagi de posar a prova i gaudir d’un entorn privilegiat i únic.
Es tracta de set jornada on practicarem ascensions de rutes i cims en vies ferrades a alta muntanya alpina, on, si és necessari, el guia repassarà les maniobres bàsiques i atendrà tots els aspectes tècnics de seguretat, tals com equip i material, logística i tot el que fa referència aquesta disciplina i a la seva pràctica segura.
Si és necessari es realitzaran tallers pràctics previs, com logística de corda, reunions, extracció d’ancoratges flotants... i durant l’ascensió s’aconsellarà en cada tram per millorar els aspectes gestuals, estratègics i psicològics.
Tipus de viatge
Ascensions i vies ferrades a Dolomites és una selecció d'itineraris equipats tant de caràcter històric com esportiu o naturalistes.
Des del cor de les Dolomites Orientals es realitzaran activitats combinades ( trekking , trekking aeris, ferrades i ascensions ) per explorar els millors racons d'aquesta part dels Alps des de una visió per les altures. Aquest viatge és apte per a senderistes experimentats , amb nocions del material tècnic de les ferrades , i amb control de por a les altures. La ratio del viatge es realitza en grups petits, no majors de 5 persones. La durada de les rutes són llargues, però sempre es plantegen a un ritme tranquil per gaudir de les vistes i fer fotografies.
Durada total: 7 dies de viatge
Dies d'activitat: 7 dies
Alçada màxima: 3244m
Dificultat tècnica: Mitjana (teniu una taula de dificultats a la pestanya "més informació")
Exigència física: Mitjana (Fins a 1200 mts de desnivell i fins a 20Km diaris)
Resum del Viatge
DIA 01 - Vol lloc d’origen - Venècia - Bus a Cortina d'Ampezzo – Val di Fanes (VF Giovanni Barvara 1A)
DIA 02 - Cortina d'Ampezzo - Tre Cime di Lavaredo (Sentiero de Lucas/Innerkofler - muntanya Patern 2B)
DIA 03 - Cortina d'Ampezzo - Cristello (VF Ivano Dibona 2B)
Sorapis (VF Alfonso Vandelli)
DIA 04 - Cortina d'Ampezzo - Sorapiss (Sci Club 18 4B)
DIA 05 - Cortina d'Ampezzo - Dia lliure amb activitats a escollir, trekking, visita cultural, ascensió, escalada...
DIA 06 - Cortina d'Ampezzo - Falzarego (Tunnels lagazuoi 1A i VF col dei Bos 3B)
DIA 07 - Cortina d'Ampezzo - Tofane (VF Lamon I VF Formenton 2B)
DIA 08 - Cortina d'Ampezzo - Fiames (VF Michielli Strobel 3B) - Venècia - Vol a lloc d’origen
El viatge
Dia 1 Partim de l'aeroport de Venecia amb vehicle propi cap a Cortina d' Ampezzo ( 2 hores ) la ciutat dolomítica més coneguda, en ple cor dels Alps Orientals Italians. Patrimoni de la humanitat des de 2009. Ens dirigim a Fiames, en les proximitats de la ciutat on ens allotgem i on començarem amb un curs itinerant de progressió i seguretat en les vies ferrades en un dels recorreguts escollits, la VF Cascate di Fiames. Es tracta d'una ferrada de caràcter naturalista que transcorre per la vall de Fanes aprofitant-se dels passos naturals per arribar al llit del riu, podrem gaudir dels espectaculars dolls d'aigua, les grans penyes de roca que s'aixequen al seu voltant i la gran cascada de Basso Fanes. Un recorregut fàcil però no per això poc interessant. L’aproximació i el retorn serà de 4'30 hores en total. Nit a l'hotel de Fiàmes.
Desnivell: + / - 200m
Via ferrada: 1A ( 100m )
Alçada màxima: 1400m
Dia 2 Trasllat a Cortina d' Ampezzo per prendre un bus que ens portarà a un dels racons més coneguts de tots els Alps , Les Tre Cime di Lavaredo (2999 metres). Per la seva majestuositat i per les peculiaritats dels tres pics, aquestes muntanyes s'han convertit en autèntiques icones de l'alpinisme mundial, un lloc de pelegrinatge per a tot muntanyenc. En aquest gran entorn és on transcorre l'itinerari del sentit de Lucas i Innerkorfler, un antic camí del temps de la guerra de fàcil progressió gràcies a l'ajuda d'escales i túnels excavats a la roca de la muntanya Patern, veí de les famoses tres cims. Es tracta d'una ruta pintoresca amb vista fantàstiques a l'entorn que l'envolta. Es tracta d'una ruta circular, per aquest motiu aprofitarem per fer la ruta senderista que recorre la volta a les Tre Cime di Lavaredo. En total 6'30 hores.
Desnivell: + / - 450 m
Via ferrada: 2B (1000m)
Altura màxima: 2744 m
Dia 3rasllat en bus a Rio Gere, on agafem un telecadira i un telefèric que ens puja al refugi G. Lorenzi (3008 metres) proper al cim Cristello (3154 metres). Aquí comença la clàssica ferrada Ivano Dibona, una ruta de sender equipat que ens ofereix vistes úniques del paisatge dolomític. Es tracta d'un recorregut que cresteja la muntanya Cristello fins a la seva vessant. Baixa entre esglaons, passarel•les, ponts i trams equipats. Un recorregut fàcil tècnicament però d'una gran longitud i desnivell a superar, gairebé sempre en descens. Els voltants de la casa de S. Biago agafarem un bus que ens portarà en poc temps al nostre allotjament. 7 o 8 hores d'activitat.
Desnivell: + 100 m / - 1600m
Via ferrada: 2B (500m)
Alçada màxima: 3008m
Dia 4 De nou prendrem el bus per arribar-nos a la que és una de les noves instal•lacions ferrades, La Sci Club 18. Una de les ferrades de caire esportiu més representatives de la vall, i de les més físiques! El retorn es farà en telefèric fins el poble de Cortina D’Ampezzo.
Desnivell: + 100 m / - 1600m
Via ferrada: 2B (500m)
Alçada màxima: 3008m
Dia 5 Trasllat al Passo de Falzarago en bus i remuntador fins al refugi Lagazuo (2750 metres), en aquest lloc va ser on la història va marcar com a camp de batalla per la Gran Guerra. Part d'aquestes batalles es van lliurar en el subsòl d'aquestes muntanyes, on s'excavaven túnels amb la intenció de col•locar explosius sota dels seus enemics. En aquest dia combinem 2 ferrades, la primera transcorre per un d'aquests túnels, el Tunel Lagazuoi, catalogat com a via ferrada històrica, que ens traslladarà a l’interior de la muntanya ajudats amb frontals i ens mostrarà els seus secrets. Un cop superats els murs rocosos, pujarem al Col dei Bos (2559 metres) per la ferrada del seu mateix nom, un magnífic itinerari que ens posarà a prova la nostra tècnica, sempre amb un equipament excel•lent. En arribar al cim la recompensa és poder albirar la gran vall de Travenanzes, que separa les grans muralles del cim de Travenanzes i els imponents cims de Tofana. El conjunt de l'activitat té una durada de 7'30 hores.
Tunnels LagazuoiI
Desnivell: - 600m
Via ferrada: 1A (400 m)
Alçada màxima: 2515m
VF Col dei Bos
Desnivell: + 400m / - 470m
Via ferrada: 3B (200 m)
Alçada màxima: 2752m
Dia 6 Trasllat a Cortina d' Ampezzo on agafem un telefèric fins Tofane di Mezzo (3244 metres). Aquí arribem al punt culminant del viatge, un dels punts més alts de Dolomites. La ruta transcorre entre el Tofane di Mezzo i Tofane di Dentro (3238 metres) solcant el tall d'aquestes grans talaies naturals, en aquesta ruta els vestigis de la primera Guerra Mundial ens traslladaran a temps històrics i inoblidables per la seva duresa. Les vistes des d'aquesta ruta són privilegiades, sobre les valls i grups propers que ja hem recorregut El descens es realitza per ruta alpina. Passem pel refugi Baracca Degli (2922 metres) i d'aquest al refugi Ra vals (2470 metres) de nou al telefèric inferior. En total 5 hores.
Desnivell: +200 m/-950m
Via ferrada: 2B ( 200m )
Alçada màxima: 3244m
Dia 7 Per a l'última jornada aprofitarem per realitzar un recorregut proper al nostre allotjament i de gran bellesa. Una ferrada de caire esportiu que arriba a un cim amb un gran entorn, el cim Fiames. Un comiat amb gust de alpí i abans del retorn a l'aeroport de Venècia (2 hores) on serà el fi a l'aventura. Total 6 hores de ruta. Comiat i tornada al lloc d'origen.
Desnivell: + / - 900m
Via ferrada: 3B (600m)
Alçada màxima: 2240m
Allotjament
Hotelet a les afores de Cortina d’Ampezzo, ven comunicat amb transport públic. Les habitacions són dobles o triples i el bany és compartit. Regim a mitja pensió. Hotel Fiames enllaç web
En el cas que no puguem allotjar-nos e¡n aquest establiment per està ple, aniriem a un allotjament similar o de super categoria.
Material inclòs
✔ Material col•lectiu (cordes, reunions, mosquetons i el necessari per l’activitat)
✔ Material personal de vies ferrades si no es disposa de tot
Material necessari
✔ Material personal (arnès, casc, dissipador, cap d’ancoratge, baga de descans) Motxilla de 30l
✔ Botes de muntanya apropiades
✔ Roba còmode apropiada i d’abric
(un cop feta la reserva t’enviem un fitxa detallada amb el material aconsellat)
Que inclou el preu
✔ Tècnic Esportiu d’escalada i muntanya
✔ Allotjament i manutenció en règim de mitja pensió
✔ Transport programat per fer les activitats
✔ Material de seguretat homologat per col•lectiu
✔ Assegurança d’accidents
✔ R.C del guia
✔ Gestió del viatge
✔ Fotografies de l’activitat (digital)
Que no inclou el preu
✔ Vol d’origen a Venècia
✔ Els picnics del dia a dia
✔ El transport del dia lliure
✔ Assegurança de viatge
✔ Les despeses donades per imprevistos
Recomenacions
L’activitat té una assegurança d’accidents, però recomanem una assegurança de viatges. Una bona opció és contractar-lo per un any i poder fer tranquils activitats a l’aire lliure sense preocupar-te per les teves escapades i viatges. Cancel•lacions, pèrdues i robatori, i qualsevol activitat esportiva que realitzis. Nosaltres et podem facilitar una corredoria que ens dona confiança.
Igualment, serà obligatori disposar de la targeta sanitària Europea. Que es recomana demanar-la quan abans millor per l’alta demanda.
Més informació
Dificultats de les vies ferrades
En aquesta taula de dificultat podràs veure les diferents categories per diferències tècniques o compromís.
Exemple;
Tunnels LAGAZUOI Nom de la via ferrada
Desnivell: - 600m Desnivell de la ruta
Via ferrada: 1A ( 200m ) Dificultat tècnica i compromís ( Longitud de la ferrada )
Alçada màxima: 2752m Punt culminant
Dificultat técnica (Grau d'habilitat necessària per poder superar el conjunt dels passos de la ferrada)
( 1 ) Rutes molt fàcils , totalment adequades per a nens i principiants .
( 2 ) Rutes per a iniciats en muntanya amb experiència en senderisme i control a les altures
( 3 ) Rutes de dificultat mitjana. No recomanat per complets novells en rutes de muntanya i ferrades . En aquest nivell es requereix un control total vertigen i autonomia en l'ús del material i l'equip .
( 4 ) Rutes exigents , de vegades amb parets escarpades i que requereixen unes habilitats de tècniques d'escalada .
( 5 ) Rutes molt exigents amb passos d'escalada i via ferrades , apte només per experimentats ferratistes.
Seriositat (Referit al compromís i l'exposició de la ferrada)
( A ) Itineraris en terreny muntanyós sense amenaces directes . Aquestes rutes són de fàcil accés i amb facilitats d'escapar , el canvi de clima brusc no representa un risc i està lliure de risc de caigudes de pedres .
( B ) Rutes en què es requereix un cert grau d'experiència a la muntanya . Els accessos podrien ser complicats , i l'oportunitat d'escapar és una mica limitat però possible , de manera que els accidents de menor importància podrien ser més que un simple inconvenient . L'escalador ha de ser conscient de possibles zones amb risc de caiguda de pedres
( C ) Rutes només per experimentats muntanyencs . Aquestes rutes poden mancar de qualsevol oportunitat d'escapament , estar en llocs remots , amb passatges molt exposats i terrenys sense protecció , o situacions de difícil accés on qualsevol contratemps podria ser seriós .
A qui va dirigit
✔ Muntanyencs amb habilitats en vies ferrades, que vulguin conèixer, possiblement, les ferrades més belles d’Europa.
✔ Per aventurers i amant de la natura, que de ven segur que trobaran en aquests itineraris el que busquen.
✔ Alpinistes que vulguin conèixer la cara més vertical dels itineraris alpins.
Requisits
✔ Estar en bona forma física i tenir capacitat per a superar un desnivell aproximat de 1200m diaris per terreny d’alta muntanya.
✔ Experiència necessària amb vies ferrades de nivell K3
✔ En cas de patir alguna patologia o malaltia que es cregui que pot afectat a l’hora de grimpar, vertigen... es preferible comunicar-ho. | 0.734808 | curate | {"ca": 0.894343891402715, "en": 0.007616892911010558, "fr": 0.024886877828054297, "it": 0.02368024132730015, "es": 0.03521870286576169, "nl": 0.005052790346907994, "pl": 0.0016591251885369532, "pt": 0.007541478129713424} | https://www.pirineuinfinit.com/agenda/ascensions-i-vies-ferrades-de-les-dolomites-orientals-3/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_132558 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Competició | Temporada 1920
Canviar Competició
Victòries
FUNDACIÓ TERRASSA FC 1906,F
11 de 18
CERDANYOLA VALLES, F.C. ,F
8 de 18
Empats
FUNDACIÓ TERRASSA FC 1906,F
1 de 18
CERDANYOLA VALLES, F.C. ,F
3 de 18
Derrotes
FUNDACIÓ TERRASSA FC 1906,F
6 de 18
CERDANYOLA VALLES, F.C. ,F
7 de 18
PROMIG GOLS PER PARTIT
RESULTAT AMB MÉS GOLS
GOL A FAVOR CADA...
GOL EN CONTRA CADA...
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1569390402075227, "ca": 0.579118028534371, "en": 0.13424124513618677, "pl": 0.010376134889753566, "nl": 0.018158236057068743, "pt": 0.02529182879377432, "fr": 0.07198443579766536, "id": 0.0038910505836575876} | : /comparativa/1920/benjami-7-tercera-divisio/benjami-7-tercera-divisio/grup-34/73b/fundacio-terrassa-fc-1906-f/73b/cerdanyola-valles-fc-f |
mc4_ca_20230418_6_328834 | Avui #2018
Enviat per @oriolferran el Dll, 01/01/2018 - 21:52
llibertat_capdany.jpg
Avui ha fet 3 mesos de l'1 d'octubre.
Avui els Jordis fa 77 dies que són a la presó.
L'Oriol Junqueras y Joaquim Forn fa 60 dies que són a la presó
Avui fa 50 dies que ens trobem a la porxada de la Casa de la Vila, seu de l'Ajuntament d'Arenys de Mar,
Avui, també, fa 413 dies que els joves d'Altsasu són a la presó, en diuen preventiva.
Avui Agustí Alcoverro, vicepresident de l'ANC, ha desitjat:
"Feliç any 2018 als qui patiu presó a Soto del Real i a Estremera i a les vostres famílies. Feliç 2018 als exiliats i exiliades. S'acosta la llibertat. Seria un dia que durarà anys: braços lliures i boques i mans!
I avui, des de la presó ens ha arribat una carta de Jordi Cuixart, un missatge ple d'esperança i llibertat.
"No permeteu que us venci el desànim, és precisament el que alguns voldrien. Convertim qualsevol tristor en esperança, en tenim motius suficients, creieu-me."
El Conseller de Justícia, Carles Mundo, ha dit, fa unes hores:
"No em trec del cap l’Oriol, en Quim i els Jordis! Fa molta ràbia veure que han de començar l’any tancats en una cel·la. Quin abús més gran! Desitgem que el primer que celebrem aquest 2018 sigui la seva llibertat! Bon any nou a tothom! #UsVolemACasa"
I en Pedro, que molts dies ens acompanya amb la seva flauta, avui també ens deia des de Saragossa per Twitter:
"Me duele que siga habiendo personas en prisión sólo por defender unas ideas. Independientemente de que pueda estar o no de acuerdo. Yo también voy a tocar siempre que puedo. Entre todos hemos creado un espacio de encuentro de mucho valor y calor".
Oriol Junqueras, aquesta nit passada, va piular:
"Iniciem un nou any i com sempre hem fet, actuarem seguint els valors universals del diàleg, la pau, la concòrdia i l'amor. Heu estat capaços de grans gestes, cadascú de vosaltres. Des de la diversitat però units. El camí continua i el farem plegats. Estimeu-vos."
I unes darreres paraules, de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell:
"El primer dia de l'any us recordem, igual com us vam recordar ahir i com us recordarem cada dia que passeu injustament tancats #Llibertat"
I avui, com cada dia, fins que siguin fora de la presó, tornem a fer sentir "El Cant dels ocells".
Cap d'Any de 2018. | 0.778293 | curate | {"ca": 0.8766696349065004, "it": 0.006233303650934996, "es": 0.10908281389136243, "fr": 0.008014247551202136} | http://arenyautes.cat/content/avui-2018 |
oscar-2301_ca_20230418_5_179086 | Aquest vespre, a partir de les 19.30h, última edició de la temporada del 'Fórmula Marca'. El Dakar 2019 serà el gran protagonista; en parlarem amb els pilots Isidre Esteve i Gerard Farrés. També parlarem de l'exitosa campanya de publicitat de Volkswagen amb la cançó "La vida loca" com a leit motiv i us presentarem les novetats de la gamma Classic de Macbor. A més, la prova del Jaguar I-Pace i del nou Renault Kadjar.
10-12-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, penúltima edició de la temporada del 'Fórmula Marca', el programa de motor de la ràdio dels esports. Esbrinarem nous detalls del nou Seat Tarraco, parlarem de les competicions de l'òrbita Yamaha, visitarem la nova botiga de Lexus Barcelona, trobarem el nou Honda CR-V híbrid i repassarem la gamma N de Hyundai.
03-12-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Formula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Entrevistarem el pilot Jorge Prado. Analitzarem la gamma SUV de Volkswagen amb en Joaquín Torres i en Guim Roda de Kawasaki ens analitzarà els Winter Test de Superbikes. Amb en Manuel García de Citroën analitzarem l'Space Tourer by Tinkervan. Tancarem el programa d'avui amb en Carlos Izquierdo parlant dels nous motors Talisman i Espace de Renault.
26-11-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Formula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Farem tertúlia del mundial de F1 amb Ada Sanuy i Raimon Duran. Descobrirem les novetats de Seat a la Expo Smart City amb Dani Martínez, membre de l'equip de comunicación de Seat. Ens visitarà el president del Saló Ocasió, Jaume Roura, i coneixerem amb detall la gamma Jaguar Land Rover SV SVR de la mà d'un dels membres del seu equip comercial, Alex Omedes. Tancarem el programa parlant del campionat d'Espanya de ral·lis amb el pilot de Hyundai, Ivan Ares.
19-11-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Formula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Farem un balanç del mundial de MotoGP amb Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo. Amb Josep Maria Sanz, responsable de de màrqueting de Yamaha España, descobrirem les novetats que ha portat la marca a EICMA. El cap de producte de Citroën, José Santiago, ens parlarà del C5 Aircross, i amb el director comerical de Motos Bordoy, Carlos López, tancarem el programa debatent la polèmica de l’Ajuntament de Barcelona amb les motos.
12-11-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Formula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Parlarem amb Jordi Gené del Seat Cupra Ateca, i descobrirem quines són les novetats de Kawasaki a l'EICMA de la mà del seu responsable de comunicació a Espanya, Ricard Opisso. Visitarem el nou concessionari AR Motors acompanyats de l'humorista Pep Plaza i Edu Valletbó. Amb Carlos Izquierdo conversarem de la gamma de vehicles comercials ZE de Renault, i amb el cap de premsa de Hyundai Espanya, Santi de la Rocha, tancarem el programa.
05-11-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Formula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Farem una tertúlia dedicada al mundial de MotoGP amb Lluís Costa i Pere Flores. Parlarem del nou Fiat 500X amb el director de Fiat, Alberto de Aza. Conversarem amb el periodista Sergi Mejías sobre la nova Yamaha Tricity, ens endisarem en el terreny del T-Cross de Volkswagen i us presentarem la jornada dedicada als vehicles elèctrics que es farà aquest dissabte al concessionari Renault d'Esplugues de Llobregat.
29-10-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Parlarem del Rally de Catalunya amb el pilot 'Cohete' Suárez, conversarem amb Mikel Azcona, campió del TCR Europa amb Cupra i celebrarem l'aniversari d'una moto mítica, la Cota. A més, pujarem al Fiat de RallyCross d'Albert Llovera, us presentarem les noves motoritzacions del Nissan Qashqai i coneixerem les novetats que Sym portarà a l'EICMA de Milà.
22-10-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Conversarem amb la pilot de Kawasaki Ana Carrasco, que recentment s'ha proclamat campiona del mundial de Supersport 300. Provarem el nou Hyundai Santa Fe i us presentarem el Mild Hybrid del nou Audi Q8. Repassarem les novetats que incorporen les noves versions de dos models icònics d'Honda, el CRV i l'HRV, i coneixerem les apostes de futur de la marca de referència en el sector dels SUV, Jeep. A més, sabrem per quines noves fórmules de venda aposten grans marques com Volkswagen.
15-10-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19h, nova edició del 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Obrirem el programa fent la prèvia del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada, que se celebra del 25 al 29 d'octubre, i de la presència de l'International GT Open, aquest cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya. A més, passejarem pel Saló del Caravaning, ens fixarem en totes les novetats en matèria de seguretat que incorpora el nou Seat Tarraco, conversarem amb el director general d'Audi España i coneixerem les ofertes que Renault prepara per als seus Special Days, a Barcelona del 18 al 20 d'octubre.
08-10-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Us presentarem totes les novetats del Saló Caravaning, que obre portes a Fira de Barcelona aquest divendres. Provarem el nou Audi Q8 i ens fixarem en l'aposta pel comfort en els seus vehicles que ha fet Citroën. A més, una passejada per les novetats que ha presentat Honda Automòbils al Saló de París i un avanç d'un aniversari molt especial, els 50 anys de la Cota. I ja que parlem de motos, un primer tast de dos models molt interessants, la Yamaha MT-07 i la Macbor Montana XR3.
01-10-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Visitarem el Saló de París per conèixer algunes de les novetats que s'hi presenten, com les de Seat. Celebrarem els 70 anys d'una marca mítica del sector de l'automòbil, Land Rover, que aquest cap de setmana ha celebrat una nova edició de la Land Rover Party. També coneixerem un espai únic a Catalunya, el que Alpine ha obert a les instal·lacions de Renault a Esplugues de Llobregat i visitarem dos salons que tenen cita a Barcelona els pròxims dies: Expoelèctric i el SalóRACC.
24-09-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca', amb Josep Lluís Merlos. Parlarem del nou Seat Tarraco i conversarem amb Daniel Albero, el primer pilot amb diabetis que participarà al Dakar. També us presentarem el nou Citroën Berlingo i provarem les noves Kawasaki Ninja 125 i Z125. Pujarem al nou Volkswagen Touareg i els experts del RACC ens explicaran què cal tenir en compte a l'hora de comprar un cotxe pel que fa a la tria de combustible.
17-09-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Us parlarem de la campanya que impulsa Hyundai per garantir la bona convivència entre automòbils i bicicletes a la carretera; us presentarem la nova Yamaha Niken, una moto que us sorprendrà, i descobrirem tots els secrets del Renault Zoe R110, el petit vehicle 100% elèctric de la marca francesa. A més, tota l'actualitat vinculada a la Copa MV Agusta i les ofertes i novetats que ens ofereixen des dels concessionaris Jaguar i Land Rover de Solmòbil.
10-09-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Formula Marca'. Parlarem de MotoGP i de MX i SX conversant amb el pilot de Kawasaki Francesc Mataró. També parlarem amb Luis Moya, ambaixador de Volkswagen, de les pròximes cites de la VW Driving Experience i de la cessió solidària de material tecnològic que ha fet el Circuit de Barcelona-Catalunya. Finalment, descobrirem la nova botiga de Lexus Barcelona, coneixerem el nou Audi E-Tron i us explicarem l'actualitat vinculada a Honda Automòbils.
03-09-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a les 19.30h, torna el 'Fórmula Marca', el programa de motor de Josep Lluís Merlos. Obrirem el programa conversant amb la pilot Laia Sanz i presentant-vos tota l'activitat relacionada a les 24h d'Automobilisme que se celebren aquest cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya. A més, els experts del RACC ens assessoraran sobre què cal tenir en compte a l'hora de triar un vehicle pel que fa al combustibe que l'impulsa i us presentarem el nou Kia Cee'd. També provarem el nou scooter de SYM i repassarem la gamma de vehicles elèctrics de Renault.
30-07-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, últim programa abans de vacances del 'Fórmula Marca'. Farem balanç de la primera meitat de la temporada del mundial de MotoGP amb Lluís Costa i David Blay. Conversarem amb el cap de l'equip Kawasaki Racing Team al mundial de SBK, després de l'anunci de la marxa de Tom Sykes. Coneixerem el cotxe compartit del futur que han dissenyat conjuntament des de Seat i l'Escola Elisava; provarem el Citroën C5 Aircross i ens fixarem en l'aposta pel món de la competició que fa Nissan amb iniciatives com la Micra Cup o la Formula-E.
23-07-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del programa de motor de la ràdio dels esports. Parlarem del Volkswagen T-Cross que assegura una llarga vida a la factoria de Navarra. Provarem el nou Honda CRV i repassarem la gamma Kona de Hyundai. A més, visitarem la botiga Husqvarna a Barcelona i us presentarem tots els detalls de l'Audi Q8. Per últim, ens fixarem en les accions que impulsen des de Nissan per retenir el talent dels joves enginyers.
16-07-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca'. Parlarem de l'anunci de retirada de Dani Pedrosa amb Gonzalo de Martorell. A més, farem la prèvia de la Baja Aragón, conversarem amb el nou director general de Kia a Espanya, repassarem l'actualitat de Cupra, provarem la gamma Fiat Professional i us presentarem les noves motoritzacions per a l'Honda Civic.
09-07-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca', el programa de motor de la ràdio dels esports. Ens fixarem en la victòria de l'equip Kawasaki Català a les 24h de Motociclisme del Circuit de Barcelona-Catalunya. Parlarem d'un vehicle clàssic que deixa de fabricar-se, el Volkswagen Beetle. Provarem el nou Audi A1 i ens fixarem en les accions de Responsabilitat Social Corporativa que impulsa Nissan. També farem balanç de les vendes de Hyundai durant el primer semestre i us presentarem el navegador inLane, impulsat el RACC, que busca millorar la seguretat viària.
04-07-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Farem la prèvia de les 24h de Motociclisme al Circuit de Barcelona-Catalunya. Parlarem d'una cursa ben especial, la Pikes Peak International Hill Climb, coneguda com la 'Carrera cap als núvols', que s'ha anotat recentment Volkswagen amb un vehicle 100% elèctric. A més, visitarem la nova botiga de Motos Bordoy a Barcelona, farem balanç de l'exitós any de vendes que porta Seat, us presentarem les espectaculars ofertes en vehicles de gerència i Km.0 que fan des de Land Motors i també l'oferta en tota la gamma Fiat que el grup italià impulsa amb motiu del mundial de futbol.
27-06-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre a les 19h, nova carrera pel 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Farem balanç del GP de França de F1 amb Valentí Fradera, parlarem de la nova Yamaha Tracer 900 amb Sergi Mejías, provarem el Lexus RXL amb els amics de Lexus Barcelona i coneixerem la proposta de RenaultSport by Ascari.
26-06-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre a les 19h, nova carrera pel 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Farem balanç del GP de França de F1 amb Valentí Fradera, parlarem de la nova Yamaha Tracer 900 amb Sergi Mejías, provarem el Lexus RXL amb els amics de Lexus Barcelona i coneixerem la proposta de RenaultSport by Ascari.
19-06-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquesta setmana tindrem dues tandes per al 'Fórmula Marca'. Tindrem temps per parlar del gran premi de Catalunya de MotoGP i per fer la prèvia de la pròxima cursa de la F1. A més, coneixerem el programa de salut 'Cars' que impulsa Seat, visitarem la nova Jeep Digital Store i us presentarem la nova campanya de RSC que impulsa Honda a benefici de la Fundación Theodora.
18-06-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquesta setmana tindrem dues tandes per al 'Fórmula Marca'. Tindrem temps per parlar del gran premi de Catalunya de MotoGP i per fer la prèvia de la pròxima cursa de la F1. A més, coneixerem el programa de salut 'Cars' que impulsa Seat, visitarem la nova Jeep Digital Store i us presentarem la nova campanya de RSC que impulsa Honda a benefici de la Fundación Theodora.
11-06-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca', un programa que dediquem a la memòria del jove pilot Andreas Pérez, mort aquest matí. Farem la prèvia del Gran Premi de Catalunya de MotoGP i conversarem amb el pilot de ral·lis de Hyundai, José Antonio 'Cohete' Suárez. A més, parlarem de la Passion Experience que promou Renault, entrarem a la fàbrica de vidre que té Volkswagen a Dresden i us presentarem la gamma d'scooters elèctrics Niu.
04-06-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca'. Conversarem amb José Luis García, pilot de la Yamaha YXZ1000R Cup i amb els experts del RACC analitzarem l'alta sinistralitat dels motoristes en els accessos a Barcelona. També us explicarem que tenen a veure el Seat Ateca i el Seat 124 i provarem dos vehicles exclusius i ben diferents, el Fiat 500 Collezione i el Lexus ES300H. A més, us parlarem de l'arribada d'una nova marca al Quadis Autocentre: Infiniti.
28-05-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca'. Conversarem amb la pilot de Kawasaki Ana Carrasco, que aquest cap de setmana ha fet història en aconseguir la segona victòria consecutiva en el campionat de motociclisme WorldSSP300. A més, provarem algunes de les novetats més destacades del mercat del motor, com el Hyundai Kona, el Volkswagen Arteon, el Renault Talisman o l'Opel Corsa GLP. I ens fixarem en què suposa la tecnologia Pro-Pilot ideada per Nissan.
21-05-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Farem balanç del Gran Premi de França i la prèvia dels tests de MotoGP que hi haurà aquesta pròxima setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya amb el peridoista de Movistar TV, Carles Pérez. A més, us explicarem tot el que ens espera als Barcelona Motordays que 6to6 organitza aquest pròxim cap de setmana i provarem el nou Volkswagen Touareg. També us presentarem X-Moba, que agruparà tots els projectes d'innovació que faci Seat, i farem una passejada amb la gamma de motos Macbor. Per últim, us presentarem el pla Alfa Confidence, pel qual Alfa Romeo permet als clients tornar el vehicle si no n'estan satisfets.
14-05-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del programa de motor de la ràdio dels esports. Analitzarem el Gran Premi d'Espanya de F1 amb Valentí Fradera i Jaume Pintanel. A més, provarem el nou Honda Jazz i el Hyundai i30. Descobrirem els secrets de la nova temporada de la Yamaha YZ Cup, us presentarem el C3 Aircross, provarem el nou Renault Mégane RS i esbrinarem què ens proposa l'app RACC Trips.
07-05-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Formula Marca'. Farem balanç del Gran Premi de Jerez de MotoGP amb Lluís Costa i Diego Lacave. Provarem el nou Nissan Leaf i coneixerem el secrets del Seat León Cristóbal. Farem la prèvia del Gran Premi d'Espanya de F1 al Circuit de Barcelona-Catalunya i analitzarem l'estrena de la Kawasaki Z Cup d'aquest 2018. A més, una repassada a l'actualitat de dues marques de referència: Alfa Romeo i Lexus.
30-04-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del programa de motor de la ràdio dels esports. Analitzarem el darrer gran premi de la F1 amb Jose Espín i Raimon Duran. A més, us presentarem la nova campanya de Volkswagen per promocionar els seus SUV, repassarem l'actualitat de Motos Bordoy i parlarem de la nova etapa que enceta el Circuit de Castellolí.
23-04-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca'. Analitzarem el GP de les Amèriques de MotoGP amb Lluís Costa i Gonzalo de Martorell. A més, parlarem dels avantatges de comprar un vehicle elèctric amb els experts del RACC, provarem el nou Dacia Duster i la Yamaha T-Max i valorarem el paper dels sindicats en l'èxit de Seat.
16-04-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca'. Conversarem amb el periodista de TV3 Francesc Latorre, que ens presentarà el llibre on parla dels seus anys cobrint el mundial de F1. A més, coneixerem en què consisteix el programa Driving Music de Volkswagen i farem la prèvia del festival Bicircuit que se celebra aquest pròxim cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya. També us presentarem l'app MyHonda i el sistema Honda Sensing i conversarem amb alguns jugadors de l'Espanyol després de l'oportunitat que van tenir de provar els nous models d'Alfa Romeo, vehicle oficial del club.
09-04-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, una nova edició del 'Fórmula Marca' on analitzarem els grans premis de F1 i MotoGP d'aquest cap de setmana. A més, conversarem amb el president de Seat, Luca de Meo, i parlarem del World RX al Circuit de Barcelona-Catalunya. També entrevistarem el CEO d'Alfa Romeo, Luca Parasacco, i aprofundirem en la temporada 2018 de 6to6 Motor.
26-03-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Avui, a les 19.30h al 'Formula Marca', tertúlia de luxe al nostre 'Cafè del paddock' per analitzar el GP d'Austràlia de F1 amb Pedro M. de la Rosa, Josep Viaplana i Francesc Latorre. A més, parlarem de la Renault Passion Experience al Circuit de Barcelona-Catalunya, de l'èxit de Seat al Rally Catalunya Històric i de la nova Kawasaki Ninja Spirit Trophy.
19-03-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Avui, a les 19.30h al 'Formula Marca' tot sobre el Gran Premi de MotoGP de Qatar a la nostra tertúlia amb Carla Nieto, Lluís Costa i Gonzalo de Martorell. A més, Roberto Merhi i Iván Pareras ens explicaran els seus plans pel 2018, i us explicarem com és el nou Honda CR-V.
12-03-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Avui, a partir de 19.30h, Carlos Sainz i els últims test de la F1 al Circuit de Barcelona-Catalunya seran protagonistes al 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. En parlarem amb Cristóbal Rosaleny i Santi Torres. A més, conversarem amb el president de Seat i parlarem de l'actualitat de Motos Bordoy.
05-03-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Fórmula Marca' amb Josep Lluís Merlos. El mundial de MotoGP serà protagonista al temps de tertúlia, amb Carlos Cardús, Lluís Costa i Gonzalo de Martorell. A més, conversarem amb Alberto Puig i entrevistarem el pilot Pepe Oriola i Mara Soto, mecànica de motocròs.
26-02-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, programa en directe des del Circuit de Barcelona-Catalunya per analitzar tot el que hagi donat de si la primera jornada dels F1 Test Days amb els millors experts de la F1. A més, provarem el nou Honda Civic Dièsel i coneixerem la nova aposta de Seat, la marca Cupra.
19-02-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
El mundial de MotoGP 2018, protagonista avui al 'Formula Marca' amb Josep Lluís Merlos. Aquest vespre, a partir de les 19.30h, nova edició del 'Formula Marca', amb el mundial de MotoGP 2018 com a gran protagonista. Conversarem amb Pol Espargaró, que es recupera d'una operació, i farem tertúlia amb Lluís Costa, Pere Flores i Diego Lacave. A més, coneixerem tot el que ens espera als Test Days de la F1 al Circuit de Barcelona-Catalunya i us presentarem l'acció solidària que desenvolupen des de l'Agrupació Motera Catalana.
12-02-2018 | Fórmula Marca | Radio Marca
Aquest vespre, a partir de les 19.30h, comença una nova temporada del 'Fórmula Marca', el programa de motor de la ràdio dels esports. Analitzarem com es presenta la temporada 2018 de la F1 en tertúlia amb Raimon Duran, Gonzalo de Martorell, José Manuel Zapico 'Virutas' i Diego Mejía. A més, parlarem de l'inici de temporada del mundial de Superbikes, coneixerem l'estat de les obres al Circuit de Barcelona-Catalunya i parlarem de la renúncia de Marc Coma com a director esportiu del Dakar. I en l'espai dedicat a l'usuari, us presentarem el nou Seat Ibiza a gas. | 0.645184 | curate | {"ca": 0.9128670327047028, "pt": 0.07448078300310336, "es": 0.01265218429219384} | http://joseplluismerlos.com/pagina/formula-marca-2018/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_130241 | Vinga, un nou fil pels malalts de llengua Em refereixo als estàndards de l'IEC o l'AVL. A poder ser diferències petites d'una mateixa forma, res de gramàtica ni vocabulari tipus "jo dic creïlla i no patata", sinó més aviat "jo dic quereïlla i no creïlla". La llista pot ser interminable, però així ens entretenim més... Si voleu estaria bé que diguéssiu de quina zona sou.Començo (Camp de Tarragona):jo vic - jo viscdongui - donisapigut - sabutpendre - prendreprò, Tresa, brenar, tronja - però, Teresa, berenar, taronjaféiem, féieu - fèiem, fèieuper'xò, per'quí - per això, per aquíre - resvuré, vuràs... - veuré, veuràs...naltrus, valtrus - nosaltres, vosaltresetc.
Una llengua standard -com ho són totes- no és més que un conveni per tant per honorar els diferents parlars jo preguntaria sobre quines paraules diu diferents l'standard.Salvem els mots | 0.810507 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_614392 | L'enfocament basat en drets humans | Drets de Ciutadania i Diversitat | Ajuntament de Barcelona
Inici / L'enfocament basat en drets humans
https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/sites/default/files/EBDH2.png
Desenvolupat per Nacions Unides, l’enfocament basat en els drets humans col·loca el respecte, la protecció i la garantia de drets humans com a fonament per a un desenvolupament humà sostenible.
L’enfocament basat en els drets humans (EBDH) ha estat desenvolupat per Nacions Unides com el marc conceptual que situa el respecte, la protecció i la garantia de drets humans com el fonament, l’objectiu i les eines per fer possible un desenvolupament humà sostenible. Fer servir aquest enfocament en les polítiques municipals és un repte que l’Ajuntament de Barcelona afronta amb l’adopció del programa “Barcelona, ciutat de drets”.
El marc normatiu de drets humans està establert clarament, però cal respectar-lo i desenvolupar les polítiques públiques necessàries per protegir i garantir aquests drets. Això implica que els objectius de les polítiques, els plans, els programes i els serveis municipals han d’estar alineats amb els estàndards de drets humans, que la igualtat i la no-discriminació han d’esdevenir l’eix central, que s’ha de garantir el dret a la participació activa, lliure i significativa de la ciutadania a les polítiques públiques i que s’ha de contribuir a reforçar les capacitats de la ciutadania per apoderar-la per reclamar i exercir els seus drets.
Aquest enfocament planteja una sèrie d’indicadors i d’eines metodològiques, fins ara aplicades sobretot en la identificació i la formulació de projectes, que comencen a aplicar les administracions, sobretot les locals, a l’hora de proposar i desplegar polítiques públiques concretes. Així, el desenvolupament adaptat a polítiques municipals i l’aplicació de l’enfocament basat en drets humans serà un dels objectius de “Barcelona, ciutat de drets”, objectiu que ens ajudarà a concretar en polítiques reals els grans principis i declaracions de drets humans.
El model de ciutat de drets de Barcelona i el municipalisme, a les Nacions Unides
Drets Humans. Barcelona elabora un informe per a l'Oficina de l'Alt Comissionat de Drets Humans de Nacions Unides.
Programa Barcelona Ciutat de Drets (pdf 1558 Kb) | 0.863598 | curate | {"ca": 0.9942982456140351, "en": 0.005701754385964913} | https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/lenfocament-basat-en-drets-humans |
cawac_ca_20200528_11_148711 | En Marcos continua reclamant la seva readmissió un any i mig després de ser acomiadat ALBERT GARCIA
Han passat vint mesos d’aquell divendres 4 de febrer de 2011, quan en Marcos i la Mari Cruz, de Madrid, van rebre una nota de Telefònica on se’ls comunicava la rescissió del contracte. El motiu: “faltes d’assistència a la feina, justificades i intermitents, que han superat el 25% en quatre mesos discontinus, dins un període de 12 mesos, essent l’índex total d’absentisme de la plantilla de Telefònica d’Espanya i, en concret, del seu centre de treball superior, el 2,5% en el mateix període”. Unes circumstàncies que, per l’empresa, justificaven l’aplicació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors. Si bé, en el cas d’en Marcos, Telefònica reconeixia que la Incapacitat Temporal estava “justificada” pel metge de la Seguretat Social, esgrimia que la seva prestació de serveis no resultava “rendible” i que, per això, finalitzava el seu contracte de treball.
Des d’aleshores, ell ha lluitat per recuperar la feina i fer justícia. Hi va haver un primer judici, celebrat al jutjat del contenciós número 4 de Barcelona l’octubre de 2011, que va dictaminar la nul·litat de l’acomiadament i va permetre que en Marcos tornés a la feina. Posteriorment, en un segon judici celebrat en resposta al recurs presentat per la companyia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va tornar a donar la raó i va considerar improcedent la rescissió del contracte.
No obstant això, avui, Telefònica s’escuda amb la legislació vigent per negar-se a readmetre en Marcos, fet que ha dut el treballador a endegar una protesta que ignora com acabarà. “Pretenem frenar aquesta injustícia contra els qui generem riquesa, cosa que no fan ni els inversors ni els directius”, explica.
En una carta adreçada als seus companys, en Marcos manifesta la seva repulsa a Telefònica per haver-lo deixat a la intempèrie després de 22 anys a l’empresa i per la manera com l’han “utilitzat”, a ell i a la Mari Cruz. Segons ell, “és inhumà i d’una gran baixesa moral utilitzar dues persones amb l’objectiu de coaccionar-ne milers”.
Per a aquest treballador, la multinacional menysprea els drets laborals aprofitant-se de les reformes aprovades pels governs de l’Estat durant la darrera dècada. Unes mesures que deterioren les conquestes assolides en nombroses lluites i que, segons ell, responen a una concepció inhumana d’entendre les relacions socials. “Articles com el 52.d, que apliquen els directius milionaris d’empreses neoliberals, els haurien firmat tranquil·lament els dirigents de l’Alemanya nazi, perquè suposa conduir-te a l’exclusió i a la mort social”, diu en Marcos.
Després de preguntar-se quin tipus de societat pot tolerar que les condicions de treball es deteriorin tant i es tracti la gent com si fossin mercaderies, emplaça la classe treballadora a trencar l’atomització amb la qual l’empresa ha aconseguit dividir la plantilla. “Contra l’aïllament, recuperem la força col·lectiva”. D’aquesta manera, l’exempleat inicia una vaga de fam que, a més d’evidenciar la injustícia, vol servir per recuperar aquella memòria sense la qual la societat està condemnada a perdre. “Potser creuen que ens han expulsat de Telefònica, però mentre vosaltres no ens expulseu de la vostra memòria, mai no estarem del tot acomiadats”, assegura en Marcos.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani. | 0.802145 | curate | {"ca": 0.9719708952863018, "it": 0.00037962670041126223, "pt": 0.009237583043340715, "en": 0.0029737424865548877, "fr": 0.0020879468522619423, "es": 0.011009174311926606, "eu": 0.002341031319202784} | http://www.directa.cat/noticia/%E2%80%9Ccontra-l%E2%80%99aillament-recuperem-forca-col%C2%B7lectiva%E2%80%9D |
macocu_ca_20230731_10_183772 | Pastís de coco amb almívar de llet
pastís de coco amb almívar de llet
Brasil
Ingredients
Massa
- 1 iogurt de llimona - 3 ous - 1 sobre de llevat Royal - 2 mesures de sucre (envàs iogurt) - 3 mesures de farina ( envàs iougurt) - 1⁄2 mesura d'oli (envàs iogurt)
Guarniment
- Ratlladura de coco - Almívar de llet - Encenalls de xocolata
Preparació
Barregeu en un bol tots els ingredients per fer el bescuit i bateu-los. Aboqueu-ho en un recipient pel forn durant 30 minuts a 170 o.
Deixeu-lo reposar, i desemmotlleu-lo. Quan s'hagi refredat, comenceu a guarnir-lo. Obriu-lo en tres capes i farciu-les amb almívar de llet i coco ratllat. Guarniu la cobertura de la mateixa manera, però afegiu-hi encenalls de xocolata. | 0.697886 | curate | {"ca": 0.8657142857142858, "pt": 0.008571428571428572, "en": 0.03, "it": 0.007142857142857143, "es": 0.08857142857142856} | |
mc4_ca_20230418_15_110890 | Da Cor do Índico: Medicus Mundi Catalunya ha aturat projectes de cooperació per falta de finançament
Medicus Mundi Catalunya ha aturat projectes de cooperació per falta de finançament
La ONG anuncia que s'implicarà més en les "desigualtats" a "casa nostra...
Posted by Vasco Coelho at 13.6.13 | 0.647094 | curate | {"ca": 0.8858131487889274, "en": 0.11418685121107267} | http://dacordoindico.blogspot.com/2013/06/medicus-mundi-catalunya-ha-aturat.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_608871 | Acte patriòtic sobre les consultes sobre la independència. Amb Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt.Ferran Requejo, professor de la UPF. Dimarts 1 de Desembre 13:30 Aula 20057. Us hi esperem!
En Requejo s'ha passat al costat obscur de la força definitivament?
Això es veu...
Recordo articles seus a l'Avui i abans semblava federalista....però fará un any o més que tot fa pensar que s'ha convertit independentista...i que ho sigui una persona tan vàlida com ell és molt positiu!! !
Et deixo amb un fragment d'article de Ferran Requejo a la Vanguardia (l'he traduït al català jo) "Defenso les pràctiques federals en molts contextos del món. Tot i això, l'experiència m'ha convençut de que és una idea massa sofisticada per la cultura polítca espanyola, molt simple i amb dos partits majoritaris diferents, però ambdós retrògrades en matèria de pluralisme. A Espanya, a més, pràcticament federalistesm gairebé tots són a Catalunya. L'independentisme, tot i les seves incònites, marca un camí per explorar en el segle XXI"
Pots passar-me l'enllaç?
Ho he cercat durant una estona i només he pogut trobat aquest fragment. A la Vanguardia en paper el vaig llegir sencer, però. Edito: He trobat això, una mena de síntesi. | 0.797625 | curate | {"ca": 0.9875, "es": 0.011666666666666667, "fr": 0.0008333333333333334} | |
cawac_ca_20200528_11_41317 | Últims Titulars de Segona A
Barça B i Girona s’han repartit els punts al Miniestadi en un partit molt intens i disputat. Els blaugrana s’han avançat amb dos gols de Rodri però els gironins han aconseguit remuntar en una segona part en la qual han sorprès el filial i s’haguessin pogut emportar la victòria | 0.65798 | curate | {"ca": 1.0} | http://lajornada.cat/category/futbol/segona/page/68/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_118845 | Normalment es considera fotre les banyes com el TOP de les immoralitats en parella, si bé avui en dia l'adulteri és rarament un delicte. No obstant això, explorar altres mons que no pas el de la pròpia parella té uns quants avantatges importants:Si trobes algú amb millor química, deixeu enrere una relació destinada al fracàs o no tan bona com podia ser.Si no trobes ningú amb millor química, reforceu la convicció que la parella actual és la millor possible.Tenir sexe amb moltes dones porta una millora d'autoestima i habilitats seductores que la teva parella aprecia.Ara bé, per a que això es compleixi s'han de donar dues condicions:La teva parella no n'ha de saber res de les teves relacions, evitant una dinàmica de gelosia i weaponització de les infidelitats, totalment tòxica. No és un al·legat en favor de les relacions obertes, sinó una defensa de tenir amants com una vàlvula d'escapament funcional en un context monogàmic tradicional. No obstant això, per tenir una relació honesta i basada en la confiança amb la teva parella, ella ha de ser conscient i acceptar que tu dormint amb altres noies és un extrem que pot arribar. És a dir, no li pots haver jurat mai fidelitat. El contrari seria deshonest i aprofitar-se d'ella.Què en penseu?
Trobo del tot malaltissa aquesta obsessió recurrent amb ''la parella'', hetero o no. Malaltissa en tots els aspectes -sexual, social, econòmic, polític. Em penso que és hora de tornar als clàssics i rellegir-ne si més no L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat del vell però vigent Friedrich Engels.
Ok, tornem a Engels i assumim que l'estructura familiar té molt a veure amb l'econòmica. Què ens vols dir amb això? Que hem de donar via lliure a les forces objectives de fragmentació del mercat laboral vivint relacions fortuïtes i hedonistes a la manera del consumisme neoliberal?
No. Que hem de tornar al col.lectivisme i, de retruc, a l'eliminació del sentiment de propietat i de contracte privat amb derivades socio-econòmiques entre companys o companyes sexuals, que és el que planteges en aquest teu fil -vull dir, que planteges una alternativa dins el sistema. Que les pulsions sexuals que tu en dius hedonistes se les hagi fetes seves el neoliberalisme no és pas el problema, també es va fer seu l'abillament punki, per dir-ne un exemple. I les forces objectives de fragmentació del mercat laboral no en tenen res a veure aquí més enllà de que tu les acceptes i n'adoptes una postura reformista, ho saps i en fas demagògia de primer de ciències polítiques al bar de la facultat.
Et veig perdut i cabrejat, nen. És perquè he deixat al descobert que Engels mai no va apostar pel llibertinatge sexual que proposes, fent evident que citar-lo en aquest context és una collonada? De fet Engels titllaria la teva proposta de vel·leitat idealista petit-burgesa: sense societat comunista no pots aspirar a relacions sexuals comunistes. Repassa l'antidühring per una bona dosi de materialisme en vena.En algun text que no recordo, Lenin desmunta el comunitarisme familiar en el marc de la societat burgesa: explica com al camp rus algunes famílies compartien habitatge i lluny de la cooperació idíl·lica, les dones competien per llevar-se abans i munyir primera la vaca per alimentar millor els seus fills. Sens dubte una bona metàfora de les "relacions obertes" ("no-relacions", en el teu argot) en el marc capitalista.
No n'has encertada ni una. Ni perdut -la meva idea la tinc molt clara, altra cosa és que a tu no et faci el pes-, ni cabrejat -mai no em cabrejo a partir de converses virtuals, ho trobo ridícul-, ni he defensat alló que tu en dius ''llibertinatge sexual'' -expressió que em fa pensar en moralismes molt rancis, sigui dit de passada-, ni tens capacitat -ni tu ni jo ni ningú- per afirmar què diria Engels més enllà del que va deixar escrit, ni en cap moment he parlat de ''comunitarisme familiar''. Senzillament dic i mantinc que al meu parer aquesta obsessió per ''la parella'' i tot el que comporta la trobo malaltissa, ves si és fàcil la cosa. | 0.89892 | curate | {"ca": 0.9927644710578842, "en": 0.0007485029940119761, "es": 0.006487025948103792} | |
macocu_ca_20230731_4_118148 | Vuit dies després d’haver celebrat la Resurrecció del Senyor, la litúrgia d’aquest diumenge de l’octava de Pasqua està centrada en fer-nos reviure els fets que experimentaren els deixebles de Jesús immediatament després de la Resurrecció del Senyor i el que això suscità a les primeres comunitats de creients.
Com en tota celebració eucarística, les lectures de la Missa tenen la missió de fer-nos comprendre millor el misteri que estem celebrant. En la primera lectura de la missa d’avui, la dels Fets dels Apòstols, se’ns ha exposat com els apòstols després dels fets de Pasqua, superada la por als jueus, es reunien en el pòrtic de Salomó per anunciar la Bona Nova de salvació i això ho corroboraven amb fets extraordinaris i miracles cosa que feia que cada vegada se’ls afegissin més homes i dones que es convertien a la fe de Jesucrist.
En la segona lectura, la de l’Apocalipsi, se’ns ha narrat com sant Joan animava als cristians del seu temps que patien persecució com ell degut a la seva fe en Jesucrist i els deia que havia tingut una visió d’aquell qui abans era mort i que ara era viu per sempre. Davant d’aquest fet meravellós no s’havien de deixar portar pel desànim sinó que havia de créixer en tots ells la fe i la esperança per tal de poder vèncer totes les dificultats del moment present.
I en l’evangeli se’ns ha presentat com a tema principal el fet dels dubtes de Tomàs que tants ensenyaments ens ha deixat a nosaltres, ja que sovint la nostra fe s’assembla a la de l’Apòstol Tomàs.
Joan, en el fragment de l’evangeli que avui se’ns ha proclamat ens ha narrat les primeres aparicions de Jesús als seus deixebles després de la resurrecció. Ens ha dit que el vespre d’aquell mateix diumenge el Senyor ressuscitat es presentà als seus deixebles quan encara estaven reunits a casa, amb les portes tancades per por dels jueus, però que Tomàs no era a casa amb els altres. Quan hi tornà li digueren que havien vist el Senyor; ell, però, no els cregué ja que sabia que el seu Senyor era mort. Els demés li asseguraven que era viu i que l’havien vist i que havien estat amb Ell. Davant d’aquestes afirmacions Tomàs els digué que si no li veia la marca dels claus i no posava el dit a la ferida i la mà dins el costat no s’ho creuria.
Els dubtes desapareixen, però quan vuit dies després se’ls torna a presentar el Senyor ressuscitat i invita a Tomàs a posar el seu dit a la llaga i la mà al costat tot dient-li de no ser incrèdul sinó creient. La resposta de Tomàs serà un acte de fe, d’adoració i d’entrega sense límits quan exclama: Senyor meu i Déu meu! I el Senyor li diu: Perquè m’has vist has cregut. Feliços els qui creuran sense haver vist. Aquests dubtes de Tomàs serviren per confirmar en la fe a molts que després cregueren en el Senyor.
De vegades, també nosaltres ens trobem faltats de fe com l’apòstol Tomàs. Tenim necessitat de més confiança en el Senyor davant les dificultats i davant esdeveniments que ens sobrepassen i no sabem interpretar-los des del punt de vista de la fe, en moment d’obscuritat i de desànim. La virtut de la fe és la que ens dona la vertadera dimensió dels esdeveniments i la que ens permet jutjar totes les coses amb unes noves perspectives. Avui encara són molts els qui no creuen perquè viuen al marge de tot el què fa referència a Déu. Fins i tot, potser també nosaltres, en diverses circumstàncies de la vida (malaltia, falta de treball, la mort d’un familiar...) manifestem desànim de la fe. Necessitem, com Tomàs, venir i tocar, menjar el Cos i la sang de Crist, escoltar-lo. Si avui molts han perdut la fe o potser no l’han tinguda mai, és perquè no s’han apropat a viure aquesta presència de Crist en mig de la comunitat, com succeí als primers cristians. I també, perquè nosaltres, amb el nostre testimoni de vida de fe no hem estat capaços de transmetre el què vivíem i celebràvem: que Crist per amor a nosaltres s’entregà, patí i morí, i al tercer dia ressuscità i està viu i present enmig nostre. Si no fem l’esforç d’estimar-nos de veritat, si no ens comprometem personalment, no mostrem el veritable rostre de Jesús present entre nosaltres i és per això que molts no arriben a conèixer-lo. Que la celebració de la missa d’avui ens ajudi a prendre més consciència de la missió que Déu ens ha confiat en el moment dels nostre baptisme, que és la de ser testimonis seus en mig del món en el que vivim. Que així sigui. | 0.876957 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_636170 | Serveis integrals, de principi a fi
Junts tracem el millor camí.
Execució integral d’obres, urbanització, enderrocs, canalitzacions, actuacions industrials, manteniment de carreteres, …gràcies a la disponibilitat de l’àmplia flota en maquinària i vehicles, i del coneixement tècnic dels professionals que formen part de l’equip d’Exland.
Realització de moviments de terres per la construcció d’edificacions residencials, industrials i obres públiques. Excavacions, reblerts, anivellaments de terreny, esplanades, ferms, preparació de camins i carreteres, rases, … i qualsevol actuació que modifiqui l’estat inicial del sòl. Treballs amb maquinària pròpia d’última generació amb gran versatilitat, que en garanteixen el màxim rendiment i resultats satisfactoris en qualsevol àrea de treball.
Rases i canalitzacions d’aigua, gas, enllumenat, telèfon, clavegueram, etc. Exland compta amb la maquinària i la infraestructura necessària per executar tot tipus d’obres de canalització requerides.
Serveis d’àrids
Exland subministra àrids per als sectors de la construcció i la jardineria com sorres, graves, tot-u, esculleres, terres vegetals, pedra per jardí, etc. Aquestes es poden servir des de saques Big-Bag d’1 m³, fins a gestionar transport amb camions des de 6 fins a 30 m³.
Exland compta amb una àmplia flota de vehicles i amb les autoritzacions necessàries per a la realització de tot tipus de transports, des de maquinària i elements amb dimensions i pesos especials, àrids, residus, prefabricats, estructures, materials per a la construcció, etc.
Serveis en obres d’enderroc residencial com habitatges aïllats, habitatges adossats entre mitjaneres; industrial com naus industrials; i obres públiques com equipaments urbans, infraestructures, etc., amb la utilització de maquinària pesant com cisalles, pinces de demolició, martells trencadors adients per aquest tipus de treball. Exland garanteix la gestió de les runes, la seva correcta manipulació, transport i deposició de tots els residus als abocadors autoritzats, i està en disposició dels permisos i assegurances necessàries per executar enderrocs dins el marc legal actual.
Reciclatges i reutilització de residus
Servei integral de gestió dels residus procedents de les obres, treballs d’enderrocs i excavacions d’una manera eficient i respectuosa amb el medi ambient. Exland s’encarrega de la gestió d’aquests residus, seguint la normativa legal en relació a la seva manipulació, retirada, transport i lloc de disposició establerts.
Manteniment de carreteres i vialitat hivernal
Exland realitza tasques de manteniment i conservació de carreteres i infraestructures, utilitzant els mitjans humans, tècnics i la maquinària més adient per garantir el millor servei. El manteniment habitual de vials, es complementa amb un servei de manteniment de la vialitat hivernal que compta amb una flota de vehicles específica amb camions llevaneus i maquinària auxiliar, per tal d’oferir un servei ràpid i eficaç tant en els treballs preventius com els de neteja de la calçada en episodis de nevades i onades de fred intens.
Treballs d’obres públiques i urbanització, avalat per un equip tècnic humà i una maquinària que permet executar qualsevol obra de principi a fi, realitzant la planificació, execució i finalització de noves urbanitzacions, siguin residencials o industrials, zones verdes, instal·lacions esportives, equipaments, etc.
Exland treballa en la instal·lació i soterrament de xarxes de subministrament de serveis com aigua, electricitat, telefonia, gas urbà o fibra òptica. La particularitat en l’execució d’aquest tipus de treballs, requereixen una coordinació i planificació acurada i una infraestructura tècnica capaç de proporcionar aquests serveis d’una manera eficient i amb la mínima afectació possible.
Actuacions industrials
Centrades en l’estudi, desenvolupament i execució de tasques de manteniment i obres en el sector industrial ja sigui obra nova, rehabilitació, reforma o ampliació. De la mà d’un equip professional tècnic altament qualificat i una maquinària tècnica que fa possible la realització d’aquests projectes.
Exland compta amb un equip d’enginyeria altament qualificat i equips d’última generació per realitzar serveis topogràfics interns i també de forma externalitzada. Oferim serveis d’aixecaments topogràfics, amidaments de solars, equips tècnics en obres, etc.
Cada situació és un repte per a la nostra empresa i davant de casos especials, calen solucions especials i especifiques que Exland és capaç d’estudiar i aplicar, tant a la seva maquinària com en els diferents processos de treball.
Estem presents en diferents sectors
Diversitat i adaptabilitat
Exland Excavacions i Transports, S.L. ajudem a les empreses de diferents sectors a través de l’externalització de serveis derivats de la seva activitat diària.
Sectors on som presents | 0.832779 | curate | {"ca": 0.9875104079933389, "es": 0.007701915070774354, "no": 0.004787676935886761} | http://exland.cat/serveis/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_538420 | Avui he vist la vinyeta d'en Ferreres, d'El Periódico. Em pregunto com és que encara no l'han tret, aquest home, perquè en deixa anar cada una contra els socialistes que és impressionant. La vinyeta d'avui és de les millors anti-ZP de les que s'ha fet amb bastant de temps. He intentat agafar-la via El Periódico digital però casualment el "servei no està disponible", i no pas perquè et surti una pàgina d'error sinó que el mateix Periódico ha creat una pàgina especial amb el seu logo que t'informa de la indisponibilitat temporal del servei. Suposo que fins demà, quan ja hi hagi una altra vinyeta. És aquesta pàgina: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=597240&idseccio_PK=1017 Algú per casualitat no haurà pas agafat la vinyeta aquest matí i la pot compartir amb nosaltres?
Jo fa anys que m'ho pregunto. És bonísism. | 0.748988 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_400403 | Els uombats són marsupials australians. Són quadrúpedes musculars de potes curtes i fan aproximadament un metre de llargària, comptant una cua molt curta. El nom uombat prové de la comunitat aborigen d'Eora, els habitants originaris de l'àrea de Sydney. Viuen en zones boscoses, muntanyoses i brucs del sud-est d'Austràlia i Tasmània.
Tenen l'aparença d'un os petit i de potes molt curtes. Els uombats s'alimenten d'herbes i arrels, i caven amb les dents davanteres i les seves urpes. És un animal principalment nocturn; també poden buscar aliment en dies frescs. No se solen deixar veure, però deixen rastre visible per on passen. Els uombats tenen un metabolisme molt lent: vora els 14 dies a fer la digestió, i no acostumen a moure's amb agilitat. | 0.741852 | curate | {"ca": 0.9272237196765498, "fr": 0.07277628032345014} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_692823 | Obro aquest fil per a ajudar-vos amb qualsevol dubte que tingueu que vagi des de petits problemes quotidians fins a dubtes existencials, especialment per als més joves.Si necessiteu guia en aquest viatge que és la vida, jo sóc l'home a qui consultar.
Jo consells no necessito gaires perque tot ho faig be. Si de cas el que em té preocupat és que no he estat capaç de convencer a la gent que la Terra és plana i buida al mateix temps.Cap idea per fer veure la veritat que ens amaguen?
No vas ni poder convèncer a la Gabriel que s'exiliés a Cuba en comptes del paradís capitalista mundial, amb això està tot dit
Tu em vols mal.
I a sobre es va treure el serrell borrokilla
Sí, sí. Tot és horrible i insuportable. Ja no sóc el mateix. | 0.776698 | curate | {"ca": 0.9695712309820194, "pt": 0.02074688796680498, "es": 0.009681881051175657} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_666501 | Jo ja hi ha votat, i tu? Vota aquí Ara mateix l'opció 3 guanya amb un 70% Les opcions a la pregunta: Quina hauria de ser la resposta catalana a la retallada de l'Estatut? 1 - Plantejar un nou referèndum2 - Impulsar la reforma de la Constitución3 - Proposar l'autodeterminació4 - Acceptar-ho sense més5 - Altres PD: si el fil està repetit ja m'ho direu, jo no l'he vist...
La resposta hauria de ser: acatar el mandamiento de la autoridad competente con elegancia propia de un buen Español.Alaaaa xavals un petooo a tots. M´en vaig al xiringuitoooo
Con elegancia de un buen español? Ara no estic d'humor per saltar i cridar com un goril·la en zel | 0.570441 | curate | {"ml": 0.03761755485893418, "ca": 0.6802507836990596, "es": 0.28213166144200624} | |
mc4_ca_20230418_0_552674 | 23 juliol, 2017 /3 Comentaris/a comercialització Humà, marca personal /per Guillem Recolons
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2017/07/Adios-demoscopia-todo-el-mundo-miente.jpg 400 1200 Guillem Recolons https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.png Guillem Recolons2017-07-23 12:25:332017-07-23 12:26:57adéu demoscòpia: tothom menteix
8 juliol, 2017 /3 Comentaris/a comercialització Humà, marca personal /per Guillem Recolons
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2017/07/Un-café-con-Fran-e1499502194453.jpg 461 1100 Guillem Recolons https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.png Guillem Recolons2017-07-08 10:18:522017-07-23 12:23:11Un cafè amb Fran: del bar al bloc i d'aquí a Facebook | 0.374773 | curate | {"ca": 0.6226650062266501, "en": 0.37733499377334995} | https://www.guillemrecolons.com/ca/category/marketing-humano/ |
mc4_ca_20230418_10_645322 | Ple ordinari de gener 22/01/2019 | Ajuntament de Manlleu
Ple ordinari de gener 22/01/2019
Nota de premsa amb les resolucions de govern aprovades al ple del mes de desembre celebrat ahir dimarts dia 22 de gener de 2019.
S’aprova amb vots a favor d’ERC, MES, N/A, PDeCAT, PSC i ICV i vots en contra de la CUP:
Modificació del pressupost. Crèdits extraordinaris i suplements Exp. 01A/2019 (imatge adjunta)
Aprovar l’expedient per a la modificació del pressupost mitjançant crèdits extraordinaris i suplements per import de 509.487,10 €, finançats amb baixes d’altres aplicacions.
S’aprova amb vots a favor d’ERC, MES, N/A i PDeCAT i vots en contra de la CUP, PSC i ICV:
Modificació del pressupost. Crèdits extraordinaris i suplements Exp. 01B/2019 (imatge adjunta)
S’aprova l’expedient per a la modificació del pressupost mitjançant crèdits extraordinaris i suplements per import de 64.771€ enlloc dels 111.036,41€ inicials. Aquest canvi és degut a una esmena proposada pel PDeCAT i acceptada per l’equip de govern, per aprovar el cost de 7 mesos de servei de neteja del Pompeu Fabra. (Els 111.036€ corresponien al cost del servei per 12 mesos).
Aprovació d'increment de les retribucions bàsiques i complementàries dels funcionaris, personal laboral i personal directiu de l'Ajuntament per al 2019, d'acord amb el que disposa el Reial decret llei 24/2018, de 21 de desembre, pel que s'aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic.
Aprovar un increment d’un 2’25 per cent, amb caràcter general, de les retribucions bàsiques i complementàries dels funcionaris, personal laboral i directiu professional de l’Ajuntament de Manlleu, amb efectes a partir de l’1 de gener de 2019, a l’empara d’allò previst en el Reial decret llei 24/2018, de 21 de desembre, pel que s'aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic.
Aprovació massa salarial personal laboral sector públic per l'exercici 2019
Aprovar la massa salarial del personal laboral del sector públic local de Manlleu per al 2019, que comprèn la massa salarial del personal laboral de la pròpia entitat local, organismes, empreses i fundacions següents:
PERSONAL LABORAL 2019 AJUNTAMENT DE MANLLEU
(sense incloure productivitat ni indemnització fi de contracte programes temporals)
Total personal laboral fix
1.379.738,06€
(Seguretat social no inclosa)
Total personal laboral interí
423.887,17€
TOTAL MASSA SALARIAL 2019
1.803.625,23€
En el ple d’ahir no hi havia propostes ni mocions.
La regidora explica que dimecres, 23 de gener, a les 17.30h es celebrarà, a Can Puget, el 10è aniversari de Temps x Temps i en el marc de l’acte es presentarà la programació de 2019.
La regidora informa també que el diumenge 24 de març es farà la caminada per la convivència organitzada per diverses entitats i associacions de Manlleu.
Policia, Salut Pública i Gent Gran
La regidora comenta que es continua treballant amb el reforç policial que es va fer fa unes setmanes. Es treballa conjuntament amb Mossos d’Esquadra i precisament aquesta setmana s’han reunit amb el director de Serveis Territorials d’Interior de la Catalunya Central.
Properament es farà una junta local de seguretat on es tractaran les dades municipals i s’espera a principis de març poder fer una valoració d’aquestes dades i resultats.
L'alcalde felicita al Gremi dels Tonis per la festivitat que s’ha celebrat aquests. Les festes segueixen i per tant Manlleu encara viurà un parell de setmanes d’actes relacionats amb les Festes dels Tonis.
L’alcalde explica també que els propietaris de la zona del Mas ja han presentat la proposta de pla parcial i els tècnics municipals l'estan analitzant per donar la conformitat. Una vegada fet això restarà només fer el projecte d’urbanització i reparcel·lació. Relacionat amb el Mas, l’alcalde comenta que s’executarà ben aviat la connexió de la part final de l’Avinguda Puigmal. Aquesta obra s’executarà en 2 fases i s’espera poder iniciar l’obra durant el mes de febrer. S'està treballant en el projecte definitiu.
L’alcalde explica també que les obres de millora que van de la Miranda a la rotonda de la Benvinguda s'iniciaran també en breu. Aquesta és una licitació feta per la Diputació de Barcelona.
El regidor concreta que les obres de la Miranda si tot va bé s’iniciaran abans d’acabar el mes de febrer. El regidor comenta també que aquesta setmana s’iniciaran dues obres, la de la 3a pista del Pavelló municipal i les obres de remodelació de Can Puget.
El regidor explica que el passat dilluns es va dur a terme a l’Ajuntament de Manlleu l’acte de cloenda del programa MARMI. Durant les sessions formatives del MARMI s’han tractat aspectes relacionats amb la motivació personal, la recerca de feina, la formació en noves tecnologies i altres aspectes sociolaborals i de millora de competències transversals. Aquest programa està liderat per l’Àrea de Promoció Social i Personal, Salut Pública, Consum i Igualtat és una acció formativa cofinançada amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
El regidor comenta també que s’ha tornat a posar en marxa un punt d’atenció social al Casal Cívic Frederica Montseny. Funciona des del passat 17 de gener, cada dijous de 9 a 13:30 h , i ha de servir per apropar els serveis socials a la zona del barri de l’Erm per arribar a més famílies i detectar situacions de persones que es podrien beneficiar d’ajuts, tractaments i orientacions socials.
Data de modificació: 23/01/2019 12:37:37 | 0.75117 | curate | {"ca": 0.9643447895607425, "pt": 0.00790295901488697, "en": 0.011762543650064326, "es": 0.013600441095386877, "hu": 0.0023892666789193163} | http://www.manlleu.cat/pl3/descobrir/noticies/id973/ple-ordinari-de-gener-22012019.htm |
crawling-populars_ca_20200525_51_47843 | Barcelona En Comú presenta la campanya “El canvi en fets” amb l’objectiu de donar a conèixer les actuacions i polítiques públiques fetes durant la primera meitat del mandat. Es tracta d’una campanya en positiu, que posa el focus en les respostes i solucions que dona el govern als problemes reals dels veïns i veïnes de la ciutat, i que comptarà amb diferents eines, actes i accions comunicatives en diversos formats que esdevindran al llarg del mes de juny.
“Volem explicar de forma constructiva tot el que s’està fent per convertir Barcelona en una ciutat més justa, sostenible i solidària, en una campanya basada en fets concrets, que no entra en la confrontació entre partits”, declara Susanna Segovia, portaveu de Barcelona En Comú. "Som conscients que encara queda molt per fer. Que hem de seguir posant els objectius de la ciutat per davant les sigles i buscar acords amplis de ciutat perquè el canvi sigui possible. Però creiem que estem pel bon camí, i els fets ho demostren”, remarca Segovia.
El mapa online interactiu de Barcelona En Comú pretén ser una eina per fer seguiment de les polítiques públiques que s’han impulsat en aquests dos anys i que s’anirà actualitzant amb noves mesures. Recull algunes actuacions simbòliques a cadascun dels barris de Barcelona, així com intervencions destacades en habitatge, salut, equipaments educatius i mobilitat, o els nous punts d’assessorament energètic. Properament es repartiran 200.000 exemplars d’aquest mapa en paper des de diferents punts de distribució a peu de carrer, on participaran membres de l’organització.
Una altra fita d’aquesta campanya de celebració del segon mandat serà la trobada municipalista internacional “Fearless cities”, que tindrà lloc els dies 9, 10 i 11 de juny, per tal de construir xarxes globals de refugi i esperança de pobles i ciutats que s’estan aixecant per defensar els drets humans, la democràcia i el bé comú. L’acte d’inauguració comptarà amb la participació d’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, juntament amb altres alcaldes, alcaldesses i líders locals d’arreu del món que compartiran la seva visió del que significa ser “una ciutat sense por”.
A nivell territorial, durant el mes de juny, es duran a terme actes de rendició de comptes a diversos barris de la ciutat, com ara Fort Pienc, Poble Nou, Esquerra de l’Eixample, Clot i Sant Martí, amb la participació de regidors i regidores de l'Ajuntament i membres dels grups de barri de Barcelona En Comú, per fer un retorn de les principals actuacions als barris a partir del programa electoral elaborat amb el veïnat i quins són els reptes de futur.
Es presentaran també tres peces audiovisuals en format documental amb el títol “Dos anys després”, que reflexionen sobre els reptes, els canvis i els aprenentatges en la gestió municipal, dirigides pel realitzador Pau Faus i amb el suport de la Fundació Rosa Luxemburg . Finalment, a finals de juny es presentarà la nova web de Barcelona En Comú, en el marc d’aquesta campanya d’equador de mandat.
Barcelona en Comú va guanyar les eleccions del 24 de maig de 2015 amb un programa de canvi i d’empoderament ciutadà, que tenia per objectiu tornar a posar les persones al centre de les polítiques. Al llarg d’aquests dos anys, hem impulsat unes mesures orientades a la millora de les condicions de vida del conjunt de la població barcelonina, partint d’una experiència de diàleg ciutadà i d’aprenentatge col·lectiu per fer de Barcelona una ciutat més justa, més prospera, més habitable i ambientalment sostenible; una ciutat de drets i oportunitats per a tothom. Al llarg d’aquests dos anys, hem demostrat que podíem gestionar bé la ciutat i que a més podíem fer-ho al servei del bé comú obtenint la millor valoració ciutadana en els darrers dos anys.
Actualment, tenim cinc grans reptes de futur: la lluita contra les desigualtats, la lluita contra l’encariment dels preus del lloguer i les dinàmiques gentrificadores que expulsen el veïnat, la transformació de Barcelona en una ciutat passejable i saludable, la recuperació de la gestió pública i les noves formes de fer política, amb participació, transparència i feminisme.
Seguim avançant amb pas ferm cap a la creació d’una ciutat del benestar, oberta, on tothom tingui garantit els drets bàsics i les oportunitats per forjar el seu projecte de vida amb independència del seu origen, identitat de gènere i estatus social.
Escriu «BComú» al 622 66 52 34 o clica aquí des del mòbil
Uneix-te al canal de Telegram de Barcelona En Comú
Actualitat política i novetats de Barcelona En Comú
Articles sobre polítiques implementades a l'Ajuntament
Programa per finançar projectes de la societat civil, que es nodreix d’excedents de sou de càrrecs electes de BComú a l'Ajuntament.
Contrastem, matisem o ampliem la informació sobre el govern municipal o de BComú que surt als mitjans.
Reflexió i empoderament col·lectiu. Trobades obertes pel diàleg i el desenvolupament de pensament crític.
La trobada municipalista internacional organitzada per Barcelona en Comú.
Un curt documental des de dins del govern del canvi a Barcelona. | 0.895651 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/premsa/barcelona-en-comu-presenta-la-campanya-el-canvi-en-fets |
cawac_ca_20200528_7_75303 | Pregunta sobre un clot al carrer Balears
Al carrer Balears entre els carrers Pere Riudor i el de la Immaculada Concepció hi ha un clot a la calçada que cada dia que passa augmenta d'extensió.
Degut a la quantitat de tràfic que circula diàriament per aquest carrer -l'autobús hi circula- es podria produir un enfonsament de la calçada. Fa uns tres anys ja se'n va produir un.
El Grup Municipal de Convergència i Unió voldria saber en quin termini s'actuarà sobre aquest paviment.
Vilanova i la Geltrú, 30 de gener de 2003
RESPOSTA AL PLE DEL 3 DE FEBRER DE 2003
Des de I'esfondrament darrer, s'han efectuat dues actuacions reparadores d'urgència consistents en l'aplicació de ciment i asfalt perquè en un primer moment s'especulava que l’afectació podia ser deguda a I'existència de nius de rosegadors. Comprovat que es tracta d'un problema de més embalum, s'ha ajornat l'inici de l’obra de sanejament per no afectar en escreix el recorregut de l'autobús urbà, força afectat per altres obres.
La previsió és que els propers dies 10 i 11 de febrer s'obrirà tot el carrer fins arribar a la claveguera general, on suposem que hi pot haver l’origen del problema. | 0.80927 | curate | {"ca": 0.9660278745644599, "es": 0.03397212543554007} | http://www.ciuvilanova.cat/Pregunta/Pr200302_04.htm |
mc4_ca_20230418_3_634055 | 14 d’abril, a Cerdanyola del Vallès, commemoració de la República Catalana | Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL
← Comunicat “Eleccions Municipals 2019, és temps de treballar per la independència”
En record de Neus Català → | 0.673019 | curate | {"ca": 1.0} | https://vocxi.assemblea.cat/2019/04/12/14-dabril-a-cerdanyola-del-valles-commemoracio-de-la-republica-catalana/ |
mc4_ca_20230418_4_592880 | Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat ÈTICA AMBIENTAL o ECOÈTICA (ENVIRONMENTAL ETHICS): UN PROBLEMA DE LA MODERNITAT. L’ètica ambiental, també anomenada “ètica de la terra” (Aldo Leopold) o ecoètica apareix d’una forma més coherent i estructurada als voltants del 1970, vinculada als problemes plantejats per la crisi ecològica i per l’ús agressiu de la tecnologia sobre el medi natural i es defineix com la part de l’ètica aplicada que estudia la responsabilitat humana en el problema específic del medi i de l’ecologia. Per a l’ètica ambiental l’eix de l’ètica és el conjunt de la comunitat biòtica (la biosfera en la seva totalitat) i no només els humans. Bàsicament, tot i que no tothom estaria d’acord en aquesta posició, pressuposa una concepció holística de l’ètica: és a dir considera que un problema moral només pot ser resolt des d’una concepció global que interrelaciona els humans amb la vida en la seva totalitat. Per a l’ètica ambiental la vida –en la seva evolució– té un valor intrínsec, més enllà del seu ús per part dels humans. En tot cas, la pregunta que caldria fer és per què els humans com a espècie té aquesta estranya tendència a destruir la base mateixa de la nostra supervivència? L’ètica ambiental posa un gran nombre de problemes conceptuals (vist que no sempre és fàcil diferenciar medi natural medi social, vista l’actuació transformadora –o depredadora– dels humans) però d’entrada obliga a replantejar dues qüestions, la de l’utilitarisme i la del conservacionisme. D’una manera general podem considerar-la com una aplicació concreta del problema clàssic dels fins i els mitjans: cal respectar el medi ambient i la diversitat biològica –com a fi- o, per contra, el dret dels homes al treball i a la vida estan per sobre (o al marge) del dret a la pervivència, continuïtat i protecció dels ecosistemes? La qüestió ecològica no té una resposta merament tècnica, o purament utilitària, sinó que porta implícita una qüestió de valoracions, i inevitablement té una implicació ètica a nivell de valors. En general les ideologies progressistes i liberals havien vist la conservació (de la natura, de les tradicions, etc.) com un pes mort del qual calia desempallegar-se’n. L’ètica ambiental, en canvi, posa l’accent en la necessitat de la conservació de la natura (i, per extensió, sovint també de les formes de vida tradicionals) com una necessitat de supervivència.
És interessant observar, en canvi, que l’ètica ecològica i el respecte per la vida i, especialment, pels animals és sovint absent del llenguatge de les classes populars. Quan hom vol tenir de menys o insultar algú, el més fàcil és identificar-lo amb un animal antipàtic. Així diem d’algú que és “un animal”, “un bèstia”, “un porc”, “un gos”, “un corb”, “una serp”, “un llop” o “una mala guilla”... La concepció burgesa del món entén la natura exclusivament com a possessió utilitària. La natura apareix com un perill (o com a poc, un risc) que ha de ser dominat per la raó humana. I l’home té ple sentit quan se sent “senyor” de la natura. La confiança il•lustrada en el progrés constitueix el model d’aquesta actitud. En aquest sentit resulta simptomàtica l’opinió de l’empirista Locke quan a l’Assaig sobre el govern civil afirma que: els fruits i les bèsties han estat atorgats a l’home perquè en faci ús, hi ha d’haver necessàriament un mitjà per apropiar-se’n, d’una manera o d’una altra, qualsevol particular, mentre li puguin ser d’utilitat o puguin aportar-li algun benefici. (p. 112-113). Cal destacar com a característica del pensament burgès la idea que la natura és infinita i inexhaurible de manera que “consumir-la” equival a “civilitzar-la”. Això en termes d’ètica ecològica sovint s’anomena “mentalitat de cow-boy”: es pot depredar la natura impunement perquè finalment sempre hi ha una nova frontera més lluny. En aquesta mentalitat, la natura apareix com un espai hostil, radicalment contraposada a la cultura i, en conseqüència, reduir o eliminar el que és natural apareix com un triomf de la raó legisladora humana que posa ordre en un món biològic purament brutal.
Kenneth E. Boulding al seu text: The impact of the Social Sciences (1966) va desenvolupar la contraposició entre mentalitat del cow-boy i la mentalitat de l’astronauta. L’alternativa a la mentalitat del cow-boy és la mentalitat de l’astronauta. Habitem en una nau espacial (“Terra”) solitària i perduda en mig del cosmos que disposa una quantitat d’energia i de recursos limitats que obliga al reciclatge. Estem obligats a mantenir el vehicle que es mou per l’espai perquè, fins on sabem, no només és únic sinó insubstituïble. No és sorprenent que l’ètica ambiental neixi quan la wilderness deixa de ser vista un espai monstruós o terrible que cal colonitzar. Encara és menys d’estranyar que es desenvolupi entre grups antiindustrialistes, amb un gran enyor per un passat, més literari que real, ni que –des d’uns orígens europeus- prengui volada als Estats Units, com a conseqüència del mateix procés derivat de la conquesta del Far-West. Com deia Thoreau: Tinc molt a aprendre de l’indio i res a aprendre del missioner. Podem considerar que els antecedents d’aquesta ètica als Estats Units es troben en les obres de Henry David Thoreau (Walden, o la vida als boscos, 1854), en la crítica a l’utilitarisme de Ralph Waldo Emerson i en les novel.les de James Fenimore Cooper (L’últim mohicà). Aquests autors tendeixen a considerar la religió des d’un punt de vista panteista, i molt proper al rousseaunisme. Per a ells, la natura no és un espai neutre sinó que està impregnat de sentiment moral. El denominador comú d’aquests primers teòrics de l’ètica ambiental és la creença que la natura pot –i ha- de servir de lliçó de sentiments morals. Un element que ha ajudat en gran manera al desenvolupament de l’ecologisme és la crítica feminista del llenguatge. No és casualitat que el llenguatge respecte a la natura sigui sovint d’una extrema violència: les selves són verges i cal penetrar-hi, els rius han de ser sotmesos i la natura explotada. La relació de domini que s’expressa en el llenguatge indica una manera de viure poc harmònica. L’ecofeminisme, mostrant que la natura i la dona compareixen el doble fet de ser (alhora) fecundes i explotades ha fet molt per tal de clarificar el problema de domini implícit en una relació inharmònica amb la vida natural. Algunes versions de l’ètica ambiental (la vinculada a la Teologia de l’Alliberament de Leonardo Boff, per exemple) tenen un cert sentit místic, vinculat a la idea (d’origen neolític potser) que vincula la dona/la terra/la fecunditat al Sagrat. Gairebé totes les religions inclouen manaments de caire ecològic, destinats a considerar sagrada la comunitat d’humans i natura. Així, malgrat que la religió judeocristiana ordena a l’home: créixer, multiplicar-se i dominar la terra, i que aquest manament sovint s’ha de considerar un model antiecològic d’imperatiu diví, també és cert que inclou magnífics cants a la natura, com a expressió de l’omnipotència divina (Salms) i normes per al manteniment de la terra i d’una propietat equilibrada. Hi ha diverses justificacions de l’ètica ambiental, que en general recullen el context del que s’anomena ètica de la responsabilitat:
Barry Commoner considera que, en definitiva, l’ecologia proposa tres lleis de caire general per tal d’actuar moralment “segons la natura”: • Tot està connectat entre sí.
Actualment no tothom estaria d’acord a vincular creixement (com a finalitat) i ecologia (com a instrument) i, en àmbits ecològics, hom considera que la producció no ha de créixer més i l’important és millorar la distribució alhora que, en el possible, cal limitar –o directament reduir- el consum. “Sostenibilitat” és un concepte frontissa en les relacions entre societat i natura o –per dir-ho més refistoladament- entre bioesfera i socioesfera. Arranca de considerar que la natura –i en general el medi ambient- és també un capital que ha de ser preservat. Considerar l’economia sense tenir en compte el fet que la natura és un bé que es pot degradar significa entendre malament la composició del preu d’un producte. Un medi ambient deteriorat, contaminat i insalubre faria impossible la vida dels humans i l’activitat econòmica
Sostenibilitat és un criteri d’actuació que consisteix a satisfer les necessitats de les persones en l’actualitat sense comprometre les possibilitats i les necessitats d’altres persones en el futur. És una definició amb tres característiques:
La sostenibilitat implica també una crítica a la formació de preus. En general l’economia no té consciència del preu dels recursos naturals i, molt especialment, de l’energia. Cal pensar nous criteris per a mesurar els preus, fent balanços materials més complexos i assignant uns preus que evitin el malbaratament de matèries primeres. La sostenibilitat implica una forma de concebre el conjunt de les relacions humanes que implica, però també depassa, l’ètica ecològica. “Sostenibilitat” és un criteri prudencial que s’implica en el context de les ètiques de la responsabilitat que, com hem anat veient, constitueixen un criteri central de les ètiques aplicades.
L’ètica ambiental es defineix en termes del valor intrínsec de la natura. Per dir-ho amb frase de Leopold: Un sistema de conservació fonamentat en l’interès econòmic propi està desequilibrat sense pena ni remei. Tendeix a ignorar –i per tant a eliminar a llarg termini- molts elements de la comunitat de la terra mancats de valor comercial, però que (pel que sabem) són essencials per al seu funcionament saludable. No es tracta, doncs, de predicar un proteccionisme, reivindicant mesures jurídiques normatives, sinó de fer un pas més enllà, potenciant una nova mentalitat no depredadora. Per això mateix se situen, radicalment, al marge de les “ètiques de gestió”. No accepten ser ètiques de l’ús del medi ambient”, sinó directament “del medi ambient”, com a condició de supervivència de la vida en el seu conjunt, superant la concepció ingènua dels vivents no-humans com a pacients d’una moral a escala humana, en un utilitarisme estret. La bellesa d’un habitat natural ha de ser valorada en ella mateixa com a totalitat (holisme) i no en termes del seu ús per part de l’home, que només és una part d’aquest ambient. Aquestes ètiques no serien possibles sense un cert nivell d’interiorització del sentiment moral i de l’austeritat. Les necessitats humanes no són il•limitades i, per tant, cal un estil de vida que mostri la cura per la natura, sense despeses innecessàries. Sentit moral i “estètica vital” són indestriables i ambdós necessaris per a la supervivència de l’home. Quan s’atrofia el sentit estètic s’atrofia també el sentit moral i l’home es posa així en perill d’extinció, dominat pels seus instruments. Xavier Garcia, que va publicar el primer llibre d’ètica ecològica en català: Devoradors de natura, devorats per l’artifici ho mostra prou bé en el títol del seu text; primer l’home esclavitza l’entorn i després es troba esclavitzat pels estris (artificis) que ell mateix ha produït.
Globalment, es distingeixen tres grans models d’ètiques del medi ambient: 1. Ètiques ambientalistes antropocèntriques (shallow ecology - ecologia superficial) 2. Ètiques ambientalistes biocèntiques (shallow ecology - ecologia superficial)
La distinció entre Deep i Shallow ecology que avui és clàssica prové d’un famós article de Arne Naess: “The shallow and the Deep, Long-Range Ecological Movement” (publicat (1973)a Inquiry 16, 1). Les ètiques antropocèntriques generalment són de caire utilitarista, però defensen un utilitarisme espiritualista –o com a poc, emotivista- que fa referència a la utilitat espiritual i estètica de la natura com a valor intrínsec (Eugene C. Hargrove). Seguint també A. Leopold posen l’accent sobre la passion, és a dir, sobre la simpatia que els humans professen als membres animals i vegetals de l’ambient. Per a una ètica ambientalista antropocèntrica les motivacions que indueixen a la salvaguarda de la naturalesa estan dictades pel desig de conservar –i si s’escau augmentar- el benestar que n’obtenen els ciutadans i de garantir la seva futura supervivència.
Les ètiques ambientalistes ecocèntriques, tendeixen a considerar-se, cada cop més com l’única forma d’ecologia “profunda” (deep), perquè situen el sistema ecològic en el seu conjunt –i no només els sistemes vius- com a centre de l’ètica ambiental. Kantianament es pot parlar aquí d’imperatius categòrics. Naess planteja un imperatiu categòric del tipus: Ecosystems, life and lanscapes have an intrinsec right to exist. Aquest valor intrínsec és independent de les necessitats o de les apreciacions que puguin fer altres formes de vida –humans inclosos. Els partidaris de la deep ecology distingeixen radicalment entre “nivell de vida” i “qualitat de vida”: cal disminuir el primer per tal d’augmentar el segon.
Consideren que cap comunitat no es pot analitzar al marge de l’equilibri global de la natura (usen l’argument de la Gestalt per reivindicar que la totalitat -natura- és més que la suma se de les parts -espècies-) i acusen els “biocentristes” d’especisme (és a dir, de sobrevalorar algunes comunitats naturals i algunes formes de vida per raons purament estètiques). Constitueix “especisme” la suposició segons la qual l’espècie humana ha de tenir més drets que altres espècies animals. El mot “especisme” fou elaborat per l’utilitarista Peter Singer al seu llibre Alliberament animal. De la mateixa manera que el racista viola el principi d’igualtat donant més pes als interessos de la seva pròpia raça, o que el sexista el viola afavorint els interessos del seu propi sexe, també l’especista pretén el predomini de la seva pròpia espècie sobre les altres. Els vegetarians consideren que negar-se a menjar carn d’animals no humans té a veure amb un principi d’imparcialitat antiespecista: no s’ha de menjar animals no humans perquè tampoc s’han de menjar animals humans. L’especisme es pot adaptar també a grups ecologistes que fan diferències entre animals. Un cas molt conegut d’especisme és el de les campanyes a favor de les balenes, que no tenen sentit si no es defensa al mateix temps els calamars–perquè les balenes s’alimenten de calamars i els calamars de plàncton… La defensa del calamar no és “estètica”, però sense això no sobreviuran les balenes. De la mateixa manera és especisme la idea que gossos, gats o lloros necessiten protecció, però no altres animals.
Els ecocèntrics han arribat sovint a posicions un xic místiques (per exemple defensen que també els mosquits portadors de la malària tenen una funció ecològica i, per tant, no se’ls ha d’exterminar). En qualsevol cas, malgrat el que hi ha de misticisme en alguna d’aquestes posicions, cal acceptar que són la posició més coherent en el rebuig a tota prioritat atorgada als interessos humans per sobre dels d’altres espècies i de qualsevol “interferència” humana sobre l’entorn. El criteri de profit (econòmic) queda del tot abolit en nom de la necessària harmonia. Aquestes ètiques es fonamenten en:
En l’àmbit de la deep ecology podem classificar Tom Regan, autor del clàssic The case for animal rights (University of California Press, 1983) que arranca del concepte ciceronià de llei natural. La llei natural ha de tenir igual valor per a humans i per a animals, membres iguals i mútuament dependents de la natura. Un representant significatiu de la tendència shallow és Jöel Feinberg (“Can animals have rights?” a Regan-Singer: Animal rights and human obligations. Prentice-hall, 1976). Per a aquest autor el dret no és una qualitat de la persona, sinó que arreu on hi ha interessos necessàriament hi ha d’haver drets. Aquest dret (moral i no jurídic) no difereix gaire del concepte de “valor intrínsec”. Els animals no tenen vida racional, però tampoc no són coses, sinó que posseeixen “vida connativa” (és a dir desigs, idea de finalitat i d’orientació, tendències latents de creixement…) Feinberg considera que mentre la vida racional inclou el dret a la vida en tota l’extensió, la “vida connativa” té uns drets més febles (només a la vida, entesa en sentit biològic), però que s’han de defensar si cal amb més braó precisament perquè són els únics drets que realment posseeixen.
Altres autors són Rodman, Goodpaster, Routley, Devall, Tobias i –especialment- Holmes Rolston III. Recullen l’herència de Leopold però en el sentit d’accentuar la interdependència de tots els fenòmens. La plataforma ecològica, des la perspectiva de la deep ecology.
La persistència de la vida i el recolzament al funcionament harmoniós de la natura ha de ser l’ideal moral, el que Westra anomena principi d’integritat que ella proposa com un imperatiu categòric. Només el respecte per la integritat de la vida pot proporcionar, en la perspectiva deep, la base vital i la llibertat per a actuar moralment. Altres tendències de l’ètica ambiental.
A més de la classificació en shallow i deep ecology, hi ha també altres tendències significatives en el camp de l’ètica ecològica. Així es pot parlar de: 1.- Ecologia social que fa una crítica de caire pràctic, basada sovint en conceptes marxistes. Estan enfrontats a la deep ecology que consideren elitista. Insisteixen a afirmar que els problemes del medi ambient no els produeix ni l’espècie humana com a tal, ni tots els humans per igual. No seria just considerar igualment “antiecològics” un pagès que destrueix el medi forestal per ignorància i el cap d’una gran multinacional. El seu representant més significatiu és Murray Bookchin (a The Philosophy of Social Ecology, 1991). En general propugnen una economia de petites unitats autosuficients, comunitària i autosostenible, més o menys propera a l’esperit dels pioners nord-americans. A Europa, un pensador equivalent és Edgard Morin que entén el problema ecològic com un problema sociològic i que introdueix en la naturalesa humana la noció d’ecosistema. És en aquest grup on s’han forjat les idees més “ecopolítiques”, representades en alguns documents de les Nacions Unides. I especialment la seva petja es va notar a la “Conferència de Rio” de 1992. En aquest grup sovint es repeteix la famosa frase de Indira Gandhi: “La pitjor contaminació és la de la pobresa” (a la Conferència d’Estocolm, 1972) i es contraposa ecologia a capitalisme. Atribuir, però, les dissorts ecològiques al capitalisme i al que ells anomenen “globalització” és una ingenuïtat o una demagògia inacceptable: només cal recordar que la contaminació atmosfèrica a Katmandú és superior a la de Londres, i que el pitjor desastre ecològic de la història humana, la desforestació del que avui és desert del Sàhara, fou realitzada per homes prehistòrics amb estris de pedra. La retòrica sobre “l’egoisme capitalista” oblida que medievals i totalitaris soviètics van ser francament molt més depredadors que la societat capitalista contemporània.
2.- Ecofeminisme. És un mot introduït per Françoise d’Eaubonne al seu llibre: El feminisme o la mort (1974) i ha estat després emprat per Maria Mies, Vandana Shiva, Carolyn Merchant, etc. Constitueix un tipus de feminisme de la diferència que insisteix en l’aspecte integrador i no dualista del feminisme: la dona i la terra són alhora productores de vida i oprimides pel patriarcalisme. Com diu Mary Mellor: “L’ecofeminisme és un moviment que veu una connexió entre la degradació del món natural i la subordinació i l’opressió de les dones”. (Feminisme i Ecologia, 1997). L’apropiació masculina de l’agricultura ha degrat alhora la dona i la terra. El patriarcalisme que les ha sotmès integrant-les en relacions de domini és, en definitiva, una malaltia i la funció de la dona és, precisa i estrictament, alliberar la terra de les formes malaltisses de domini. Una característica del món patriarcal masculí és la de construir normes ètiques purament abstractes i amb valor individual. Per a aquest grup l’ètica, en canvi, ha de ser concreta i relacional. L’error en la relació entre humans i natura és precisament el de no haver-la considerat com un conjunt holístic. 3.- Utilitarisme. És un plantejament que han desenvolupat bàsicament Peter Singer i Brian Norton (Why Preserve Natural Variety? 1991). Aquest darrer autor distingeix entre: Felt preferences (preferències sentides) i Considered preferences (preferències considerades). Les primeres pertanyen a l’àmbit dels sentiments i les segones al de la reflexió. El discurs de la conservació hauria de centrar-se en arguments del segon tipus, i finalment en una concepció il•lustrada del món. Òbviament des de posicions ecologistes més dures, l’utilitarisme sempre ha estat considerat un possibilisme: tot i que introdueix la visió de l’home com un “dominador responsable” ( i no despòtic) no deixa de ser un “dominador”, que copsa la natura només com a “recurs”. 4.- Ètica ambiental cristiana. Es fonamenta en una lectura de la Bíblia i, especialment dels Salms, en termes de reconciliació amb la natura, obviant, però, la idea de “dominació de la terra”. Ha estat desenvolupada per L. Boff i per X. Pikaza en el context d’una teologia de l’alliberament que volen “integral”, tot i que el context és clarament franciscà. Per al cristianisme, les criatures naturals tenen un valor en la mesura que són “criatures de Déu” i proposen una idea de sacralitat del món creat, en la mesura que aquest món no és una absoluta propietat dels humans que en són només uns “administradors” –en la línia de la paràbola dels talents. La “Declaració de Venècia” (11-06-02) signada per Joan Pau II i Sa Santedat Bartomeu I, patriarca de Constantinopla, va reconèixer, per primer cop en una declaració ecumènica que es necessita “una nova cultura basada en la centralitat de l’ésser humà al sí de la creació i inspirada en una conducta ètica sota el punt de vista mediambiental que dimani de la la triple relació amb Déu, amb nosaltres mateixos i amb la creació. Aquesta ètica fomenta la interdependència i subratlla els principis de solidaritat universal, justícia i responsabilitat social, en vistes a promoure una autèntica cultura de la vida”.
5.- Ecoregionalisme. Es va desenvolupar a Europa a mitjans dels anys 1950 al voltant del filòsof suïs Denís de Rougemont. Constitueixen la tendència que integra més medi social natural. Consideren que la geografia marca uns espais amb límits naturals més o menys equilibrats: en una ecoregió hi ha integrats de manera coherent, folklore, natura, gastronomia, costums populars... que donen un caràcter propi i biodivers a una societat humana i a una forma d’integració entre natura i societat. Insisteixen en la integració entre medi social i medi natural i en la protecció cultural de les llengües locals com a expressió de diversitat i com a dipòsit de l’experiència d’un grup en un medi. Crítiques a l’ètica ambiental.
Si constatem que la crisi ecològica és conseqüència de l’activitat humana, llavors la necessitat de l’anàlisi moral surt per la seva pròpia necessitat interna, perquè no es poden modificar conductes sense transformar actituds. Però fins i tot si constatéssim que la crisi és “natural” també seria important reflexionar sobre si el creixement actual del coneixement científic i tècnic fa desitjable –o no- modificar les condicions d’un determinat equilibri natural. Sovint les crítiques fan també incidència en dues discussions típiques: 1. Per una banda l’ètica ecològica cauria en un pecat de “ingenuïtat” filosòfica, propi de les posicions naturalistes; creuen que els valors existeixen d’una manera “natural” quan –en realitat- no hi ha valor que no sigui culturalment encunyat. No seríem ecologistes si el problema de la naturalesa no s’hagués provocat al si d’una determinada cultura.
Fins i tot si hi ha el perill d’un cert tòpic folklòric en algunes posicions d’aquesta mena cal reconèixer que l’ètica ecològica ens fa adonar de la impossibilitat de considerar l’home com un “ésser a part” i al marge de les consideracions globals. La responsabilitat dels filòsofs en la crítica ecològica.
• La genètica: Ximpanzés i humans comparteixen el 98% (o més) de dotació genètica. • Eines: Recullen o fabriquen eines a partir de branques, fulles i pedres i les usen per netejar-se i alimentar-se.
• Estètica: Tenen sensibilitat estètica a formes i colors i una marcada preferència per les formes simètriques i equilibrades. Tot això obliga a pensar que la nostra diferència amb els G.S. és de grau –sobretot a partir del llenguatge- però no substancial. La qüestió de la suposada existència de principis ètics en els ximpanzés ha estat abordada per Frans de Waal a dos llibres: La política de los chimpancés (Alianza) i, sobretot, Bien natural: los origenes del bien y del mal en los humanos y otros animales (Ed. Herder, Bcn. 1997 – ed. or. Harvard U.P. 1996). En tot cas els indicis de moralitat en els animals ens mostra que la moralitat també està present en la base de la calumniada naturalesa. Segons aquest de Waal, però, en el ximpanzés hi ha, com a mínim:
El paral•lel entre el cervell del ximpanzé i el dels humans és obvi per raons de proximitat evolutiva i d’economia organitzativa. El problema es presenta, però, en la qüestió del llenguatge. Aquesta manca seria la frontera entre l’humà i l’animal. El cas de Kanzi, ximpanzé nan o bonobo nascut i criat en captivitat a Atlanta és prou significatiu. Als 13 anys (abril, 1994) és capaç de comunicar-se amb els seus cuidadors en un anglès rudimentari, equivalent al d’un nen de dos anys i mig. És capaç de guiar altres micos a través d’un laberint, associa noms com “clau”, “poma” o “pilota” a objectes concrets. I el que és més sorprenent: comprèn el significat de frases que escolta per primer cop, fet que necessàriament cal associar a la intel•ligència. Aquestes habilitats fan que els G.S. s’hagin de considerar com a “persones” tot i no ser humans.
Però no tothom està d’acord amb aquest plantejament. De Waal, per exemple, el considera un antropocentrisme descarat en la mesura que l’argument per defensar els G.S. és la seva semblança amb l’home i no –com a parer seu caldria- la dignitat i la bellesa inherent a l’animal. BIBLIOGRAFIA BASICA: | 0.873043 | curate | {"ca": 0.985176282051282, "es": 0.008741258741258742, "en": 0.005718240093240093, "it": 0.00036421911421911425} | http://www.alcoberro.info/planes/eticaecol1.htm |
oscar-2201_ca_20230904_4_186282 | T’escric per a felicitar-te en el teu aniversari, 100 anys. Qui t’ho havia de dir! I tan bé com et conserves.
Pocs edificis alzirenys han tingut una vida tan intensa, enriquidora i atrafegada com la teua. Sembla increïble que hages superat incendis, ventades, inundacions i, fins i tot, una pandèmia.
Afortunadament, les diferents corporacions municipals s’han preocupat per mantenir-te en forma, han reparat els desperfectes i han fet millores; els tècnics i el personal de sala estan pendents de tot i els programadors sempre volen el millor per a tu. Sense oblidar l’estima que et té el públic. No te’n pots queixar!
Des del teu naixement, el setembre de 1921, sobre el teu escenari s’han representat obres de teatre, dansa, espectacles de revista, sarsueles, òperes, concerts de música; s’ha projectat cinema i has sigut escenari de pel·lícules i programes de televisió… Però també has vist com es feien combats de boxa, balls i festes, quan el pati de butaques es podia llevar i posar.
Amb el pas del temps, t’has convertit en un espai dinamitzador de la cultura i la vida alzirenya. Som milers i milers d’espectadors els que hem acudit ací per a gaudir del teatre, la dansa, la música, el cinema, però també de conferències, mítings, festivals benèfics, gales, presentacions falleres, pregons de Setmana Santa, finals de curs escolar, actes commemoratius, rodes de premsa…
Durant el període de tancament ocasionat per la pandèmia de la COVID-19, l’Ajuntament d’Alzira, amb la col·laboració econòmica de la Conselleria de Cultura i la Diputació de València, ha millorat i actualitzat les teues instal·lacions i ha renovat el teu aspecte perquè continues acollint-nos, al teu pati de butaques i al teu escenari, per molts anys més.
Sens dubte, eres un dels edificis públics més característics i estimats de la nostra ciutat. I tot un referent en la nostra comarca. Ens ofereixes una programació diversa, de qualitat i pensant en tots els públics. Tens la possibilitat de divulgar totes les arts escèniques i musicals, generar emocions, despertar interés, fomentar la sensibilitat, estimular la imaginació i el pensament crític. Moltes gràcies per l’enriquiment cultural que ens aportes.
Volem que tots els alzirenys i les alzirenyes et coneguen un poc més i per això, des de la Regidoria de Cultura, hem preparat esta entranyable exposició que vol ser un passeig per la teua vida. Està dividida en quatre apartats: història, programació cultural, entitats locals i commemoració del teu centenari. Hem seleccionat fotografies, cartells, programes de mà, entrevistes, publicacions, objectes representatius i personals que, de segur, sorprendran les persones que la visiten. A més, hem publicat el llibre Gran Teatre 100 anys amb tu (1921-2021) d’Inés Orts que amplia i divulga la teua trajectòria.
El millor regal que et podem fer pel teu aniversari és no deixar de visitar-te, gaudir de tot el que ens oferixes, respectar-te i parlar bé de tu perquè tingues més amics i amigues i que siguen moltes les orquestres, les companyies i els artistes que vulguen actuar sobre el teu escenari.
Espere que pugues alçar el teló 100 anys més.
Felicitats, amic!
Alfred Aranda i Mata
Regidor de Cultura
Share
Facebook
Twitter
Google+
Pinterest
WhatsApp
Artículo anteriorUn quart de segle de Protecció Civil a Alzira
Artículo siguienteEl PSPV de Carlet recupera l’alcaldia amb Lola Navarro 30 anys després
Redacció
Artículo relacionadosMás del autor
Esports
L’Alzira FS guanya en Calvià (2-3) i torna als llocs de play-off
Titular Portada
Jaime Rossell (Hotel Lluna): «Més de 15 empreses han cancel.lat estos dies el dinar»
Ultima Hora
Òmicron: La paraula del dia / AVL
ÚLTIMA HORA
L’Alzira FS guanya en Calvià (2-3) i torna als llocs de play-off
Redacció - 04/12/2021
0
Jaime Rossell (Hotel Lluna): «Més de 15 empreses han cancel.lat estos dies el dinar»
04/12/2021
Òmicron: La paraula del dia / AVL
04/12/2021
COMARCA
Comarca
El vent i el sol s’alternen a la Ribera en el...
Comarca
El comité d’empresa de l’Hospital d’Alzira reclama ampliar l’aparcament
Comarca
Les vacunes per als xiquets estaran disponibles el 13 de desembre
Comarca
La Ribera incrementa en 610 els actius i en 235 la...
RECOMENDACIONES DEL EDITOR
L’Alzira FS guanya en Calvià (2-3) i torna als llocs de...
04/12/2021
Jaime Rossell (Hotel Lluna): «Més de 15 empreses han cancel.lat estos...
04/12/2021
Òmicron: La paraula del dia / AVL
04/12/2021
MENSAJES POPULARES
Un montó de zombies envairan Alzira en maig
29/03/2018
Mor en un tràgic accident de trànsit el jove Dj d’Alzira...
22/06/2018
La Conselleria de Sanitat retira de Family Cash els pernils caducats...
22/06/2018
Categoría popular
Ultima Hora29594
Alzira7540
Titular Portada4486
Comarca4392
Esports4115
Algemesí2671
L'Alcúdia1952
Carcaixent1943
Falles i Set. Santa1628
SOBRE NOSOTROS
Riberaexpress es un diari digital amb cobertura a les comarques de La Ribera Alta i Baixa.
Contáctanos: [email protected]
SÍGUENOS
Contacte
Política de privacidad
Sobre nosaltres
© https://www.riberaexpress.es/
Más historias
La Banda Jove i l’Orquestra de la Societat Musical d’Alzira celebren...
23/03/2012
Concert del Gran Ensemble de Saxòfons i Grup de Percussió de...
09/04/2011
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.570609 | curate | {"ca": 0.7640139680205844, "fr": 0.006248851314096674, "oc": 0.0038595846351773566, "en": 0.1100900569748208, "es": 0.09189487226612755, "it": 0.014703179562580408, "pt": 0.003675794890645102, "no": 0.0023892666789193163, "de": 0.001654107700790296, "ja": 0.0014703179562580407} | https://www.riberaexpress.es/2021/10/16/salca-el-telo-alfred-aranda/ |
macocu_ca_20230731_2_218111 | Pisos socials d’emergència
Creació de pisos per a desnonats degut a la crisi social i econòmica actual. | 0.596119 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_410998 | Lunavara o Lunawara (també Lunavada o Lunavara) fou un estat tributari protegit a l'agència de Rewa Kantha, província de Gujarat, presidència de Bombai. La superfície del principat era de 1005 km2 i limitava al nord amb Dungarpur, a l'est amb Sunth i Kadana (estats de Rewa Kantha), al sud els Panch Mahals i a l'oest Idar (a l'agència de Mahi Kantha) i Balasinor (a la de Rewa Kantha). Tenia diversos pobles fora del territori principal als Panch Mahals britànics i a Balasinor. Estava creuat pel Mahi; la seva distància màxima de nord a sud era de 55 km i d'est a oest de 40 km. La població era:
El sobirà era descendent d'una dinastia rajput que havia governat a Anhilvada (Patan); els ancestres s'haurien establert a Virpur el 1225. El 1434 la família es va traslladar a Lunavada segurament expulsats de l'altre costat del Mahi pel creixent poder del sultanat de Gujarat. Fou tributari d'aquest sultanat i dels mogols i al segle XVIII del Gaikwar i dels Sindhia (marathes). El 1819 els britànics van garantir el territori al sobirà i fou integrat a l'agència de Mahi Kantha pero el 1825 traslladat a Rewa Kantha com estat de segona classe; el 1861 va cedir als britànics els Panch Mahals. El 1867 el rana Wakhatsimji (de 7 anys) va pujar al tron i en el seu llarg regnat va obtenir el títol de maharana; el sobirà pertanyia a la casta hindú rajput dels solankis i va rebre dret a salutació de 9 canonades i més tard un sanad autoritzant l'adopció; la successió era per primogenitura. Pagava tribut al govern britànic i al Gaikwar de Baroda (conjuntament 14.232 rúpies)
La principal població i única ciutat i municipalitat era Lunavada i hi havia 318 pobles. La població era hindú amb un 5% de musulmans. La força de policia era de 177 homes incloent un teòric cos militar de 43 utilitzat com a policia.
Lunavada, la capital, estava situada a 23° 08′ N, 73° 39′ E / 23.133°N,73.650°E / 23.133; 73.650 a uns 7 km de la confluència del Mahi i el Panam i a 1 km d'aquest darrer. La població el 1901 era de 10.277 habitants(el 1881 de 9.059); la ciutat fou fundada per Rana Bhim Singhji el 1434 suposadament per consell d'un asceta devot del deu Luneswar, en honor del qual la ciutat va rebre el nom segons la llegenda i tradició. Una capella dedicada al deu encara existeix prop de la porta de Darkuli
La bandera rea rectangular verda, amb una estreta banda vertical blanca al pal; al mig de la part verda l'escut de l'estat en vermell.
Llista de ranes a partir del segle XVIII[modifica] | 0.866582 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_604370 | L'escriptor italià Andrea Camilleri, considerat pels seus parells una referència en la novel·la policíaca, va morir aquest dimecres a Roma, Itàlia, a l'edat de 93 anys, després d'una aturada cardíaca, segons fonts mèdiques.
Andrea Camilleri, nascut el 6 de setembre de 1925 a la ciutat italiana de Porto Empedocle, havia estat hospitalitzat des del 17 de juny després de patir una aturada cardíaca a la seva residència de Roma.
L'escriptor sicilià és considerat un dels màxims exponents de los'thrillers ', especialment amb la saga de l'inspector Montalbano, que ha acumulat 30 obres des de 1994 i amb el qual Camilleri ha conquistat milions de lectors a tot el món.
Camilleri va començar la seva activitat el 1978 amb la publicació de la seva primera novel·la "Il cors delle cus", va ser director i autor de teatre i televisió, però a partir dels anys vuitanta va començar a dedicar-se a la narrativa.
No obstant això, es va fer famós en els anys 90 amb la publicació de "La forma de l'aigua", la primera història protagonitzada per l'inspector Salvo Montalbano, amb la qual es va convertir en un referent en les novel·les policials.
Va ser en 1994 amb la publicació de "La forma de l'aigua" que es va iniciar la saga que va donar origen al personatge de Montalbano, un nom inspirat en l'admiració de Camilleri per l'escriptor espanyol Manuel Vázquez Montalbán, Pepe Carvalho.
Entre les seves obres es troben títols com "El lladre de aperitius" (Premi Ostia 1997), "La veu del violí", "Excursió a Tindari", "El gos de fang" i "L'olor de la nit", publicats a Portugal .
Andrea Camilleri havia publicat recentment "Il Cuoco dell'Alcyon". | 0.859269 | curate | {"ca": 0.9594843462246777, "it": 0.040515653775322284} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1481981/mor-lescriptor-itali-andrea-camilleri?ref=articleslider |
racoforumsanon_ca_20220809_1_370297 | Copa del Borbó setzens de final partit d'anada. Escenari.Municipal Alfonso Murube. Dia i hora del partit.Dimarts 26 d'octubre a les deu de la nit i retransmès per TV3...---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Torna l'emocionant copa del Borbó.... Al·licients d'aquest partit a jugar en terra afrikana... Ja podeu fer els vostres comentaris i/o pronòstics... 0-3(Bojan/Pedro/Jeffren)...
Pedroooooooooo! | 0 | curate | {"ca": 0.8981288981288982, "es": 0.07068607068607069, "it": 0.031185031185031187} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_96966 | Diu que Catalunya no pot imposar-se a Espanya però té força per "fer-se respectar"
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha replicat el missatge nadalenc del Rei Felip VI rebutjant que la majoria utilitzi les seves normes, la seva força, la seva veu i els seus vots per "ofegar els anhels de la minoria que representa Catalunya" i que demana acordar amb l'Estat canalitzar-los democràticament.
Ho ha declarat als periodistes aquest divendres al cementiri de Montjuïc després de l'ofrena anual davant de la tomba de l'expresident de la Generalitat Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de 1933.
Artur Mas --que no va veure el discurs en directe-- sí s'ha mostrat d'acord amb Felip VI que "apel·la al diàleg, pacte, concertació i concòrdia".
Ho ha justificat perquè el president creu que això es fa més necessari que mai quan hi ha situacions polítiques molt complexes, com creu que passa ara a Catalunya i tot Espanya en aquest cicle electoral: "Fa falta voluntat de pacte entre gent molt diferent".
Mas ha insistit a lamentar que el discurs del rei "presenta, tot i que sigui indirectament, el tema de Catalunya com imposició d'uns sobre altres".
Per al president, es tracta que es respectin els drets fonamentals de Catalunya com nació que és --ha dit--, en comptes de la visió "uninacional" de l'Estat espanyol, que Mas considera plurinacional.
Ha al·legat que Catalunya és una de les nacions d'Espanya agradi o no agradi, i que gran majoria de catalans així ho consideren, perquè es demostren uns anhels "molt tossuts a les urnes respecte al dret a decidir".
Tot i que entén que el rei defensi la unitat d'Espanya, Mas reivindica "discursos amb sensibilitat clara cap als drets" de Catalunya, com ell creu que es reclamen elecció després d'elecció.
Per això critica que Felip VI ho interpreti com que una minoria vol imposar alguna cosa a la majoria; a més, constata que Catalunya no es pot imposar a tot Espanya, amb un matís: "Sí tenim força per fer-nos respectar" i demanar ser escoltats i negociar.
Poc abans, durant el seu discurs davant de la tomba de Macià, ha dit que mai havia estat tan a prop "el somni de llibertat" del seu predecessor, i que els somnis existeixen per realitzar-los.
Mas ha admès que el somni de la independència no és gens fàcil, i a Catalunya li resulta més difícil que a altres "perquè lluita contra elements molt poderosos".
Malgrat això, ha demanat no mirar només cap enrere --el que ha simbolitzat amb les "arrels profundes" i amb el cementiri on ha fet el discurs--, sinó cap a davant, ja que des de la tomba de Macià es veu l'horitzó del mar, que ha comparat amb l'horitzó d'un Estat català.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.732814 | curate | {"pt": 0.021942734814021942, "ca": 0.8343591115868344, "es": 0.13299438051913298, "en": 0.010703773080010704} | : /espanya/noticia-ampl-missatge-mas-replica-majoria-no-pot-ofegar-els-anhels-catalunya-20151225141954.html |
crawling-populars_ca_20200525_5_26295 | Un centenar de membres del moviment Parlem es van concentrar a la plaça Sant Jaume dos anys després per reclamar diàleg als governs català i espanyol i trobar una sortida al conflicte polític. La concentració, en què es van poder sentir diverses consignes a favor de l'entesa i contra la crispació com «parlin o dimiteixin» i «si us plau, dialoguin», no va tenir la presència de les principals figures polítiques, però s'hi van poder veure l'actual diputat del PSC Ferran Pedret; l'exdiputada de Podem Carolina Bescansa i l'exportaveu de Catalunya Sí que es Pot Lluís Rabell.
Segons un dels portaveus de Parlem, Alan Barroso, «el més important és demostrar que hi ha un espai de diàleg». Va afegir que «creiem que hem de seure a dialogar perquè estem cansats de la polarització». Alguns concentrats deien no sentir-se representats per independentistes ni constitucionalistes. | 0.819701 | curate | {"ca": 0.8909299655568312, "pt": 0.10907003444316878} | : /arreu-catalunya-espanya-mon/2019/10/27/nomes-cent-membres-del-moviment/575960.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_241061 | La façana de la Casa Gros (o Bosch de Basea) esta en procés d’enderroc. Es tracta d’una casa de mitjans del segle XVIII tot i que va ser reformada als anys 60. Conservava la tipologia tradicional de les façanes populars del divuit, amb balcons al primer pis i petites finestres balconeres al segon, i cornisa de coronament. La Moreneta que hi havia tornarà al seu lloc quan es faci el nou edifici, amb locals comercials i pisos de lloguer i que conservarà bona part dels elements històrics i que li donen una gràcia especial. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/galeria-de-fotos/fotos-facana-casa-gros-del-raval-proces-denderroc-2-136941/ |
macocu_ca_20230731_4_246756 | Posa’t a la nostra pell és un concurs de curtmetratges amateur on persones amb un tipus de diversitat funcional es posa a la pell d’una diversitat funcional diferent. A les bases teniu tota la informació, tot i així si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb la Davinia i Mireia, al 93.352.13.39. | 0.752527 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_172291 | El Programa d’Acollida ha ofert 50 places per tots aquells estudiants internacionals que s’atreveixin a deixar-se endur pels patins de gel i passar, així, una bona estona. La iniciativa és una proposta pels estudiants locals que integren el Programa Mèntor de l’ETC i s'adreça a tota la comunitat d’estudiants internacionals.
Detalls de la trobada
La cita serà el dia 23 a les 15.30h al Pavelló Pista de Gel Blaugrana de Barcelona (concretament, s’ha quedat al carrer Aristides Maillol, 12-18 ) i els participants podran patinar de 16 a 18h, si han pagat prèviament l’import de 4 euros i han lliurat, a més, el comprovant de l’ingrés abans del 18 de gener als responsables de la sortida.
El lloguer de la pista i dels patins estan inclosos en el preu de la sortida, i els estudiants que s’animin només hauràs de dur roba apropiada per patinar i guants. Aquests darrers són imprescindibles, ja que sense guants no serà possible entrar a la pista.
Ja estan obertes les inscripcions online per a la sortida. No dubtis a apuntar-t’hi ràpid: la pista de gel pot ser teva! | 0.826851 | curate | {"ca": 1.0} | http://etc.uab.cat/actualitats_interior.php?id_noticia=351 |
mc4_ca_20230418_15_385823 | Cal Manyo - Allotjament turístic - Página web de calmanyo
Hem habilitat com habitatge d'ús turístic el primer pis. L'entramat original de bigues de fusta del sostre conviu amb la col·leccció d'obres pictòriques de les propietàries i també es va conservar la distribució original, per aquest motiu, dues cambres es troben a banda i banda del menjador.
La planta destinada als hostes fa més de 115 m2 útils amb quatre dormitoris dobles (un pot ampliar 2 places més), dos banys, cuina, menjador i sala d'estar, totes amb calefacció tot i que les seves parets de pedra de mig metre de gruix, la protegeixen del fred i de la calor. L'estil és sobri però molt correcte: tot el mobiliari dels avis ha estat recuperat per les seves propietàries. Des de la cuina s’accedeix a una terrassa de 70 m2 i també a un pati interior.
El vestíbul acull una exposició-venda d'obres artístiques d'artistes locals com Josep M. Solé qui treballa el ferro i les soldadures. Elabora diversos objectes que podreu veure si visiteu la seva Casa-Museu, que conté la seva gran producció artística.
També hi trobareu obres d'un altre artista local, en Luciano Prodan, que en aquest moment presenta la seva col·lecció d'ampolles decorades.
Per saber més , feu click en el desplegable que trobareu a l'esquerra de la pantalla.
S'admeten animals domèstics sempre i quan restin en el terrat o bé en l’espai habilitat per a ells on, si els hostes ho desitgen, disposen d’un gran espai ombrejat on es poden quedar durant unes hores mentre ells fan excursions.
Els hostes també poden fer ús d'un terradet sota coberta que es troba en el tercer pis i des del qual es domina tot el terme del poble. | 0.904065 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.calmanyo.com/casa-pairal-del-1700/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_57238 | http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-no-vote-hardens-up-to-59-1-3070088
A Escòcia són més pobres que a Anglaterra i la independència suposaria perdre subvencions, ajudes, etc. A Catalunya ens passa al revés, són més rics que Espanya i aquest és un dels hàndicaps més grans que tenim.
Açò és mentida, si tenen petroli i només per llogar les intal·lacions militars als anglesos ja traurien un bon pessic (com fan els kazajs amb els russos). Els que si són més pobres són els norirlandesos. | 0.649824 | curate | {"en": 0.20463320463320464, "ca": 0.7953667953667953} | |
mc4_ca_20230418_5_586296 | 1. 036 BARRI DEL CARME. Ajuntament de València. Torres dels Serrans (S. XIV)
2. 109e BARRI DE LA SEU. Plaça de Manises. Palau de la Generalitat (S. XV)
El Palau de la Generalitat es va convertir en Audiència a mitjan segle XVIII. Felip V ja havia dissolt la Diputació General del Regne de València (antiga Generalitat) l'any 1709. A partir de 1923 es va ...
3. 109 BARRI DE LA SEU. Plaça de Manises
En esta plaça es troba també el palau de la Bailia, actual seu de la Diputació de València. És gòtic dels segles XV-XVI, però revestit amb una nova fatxada en el segle XIX. A l'esquerra, davant de la ...
4. 107 BARRI DE LA SEU. Carrer del Micalet. Micalet (S. XIV-XV)
El Micalet és el campanar de la catedral, d'estil gòtic, amida 50,85 m fins a la terrassa. Este tipus de torre passà del sud de França a la Corona d'Aragó. Les obres van començar en 1381 sota la direcció ... | 0.681964 | curate | {"cs": 0.009400705052878966, "id": 0.023501762632197415, "ca": 0.8754406580493537, "fr": 0.038777908343125736, "es": 0.030552291421856642, "en": 0.022326674500587545} | https://everythingvalencia.com/ca/component/search/?searchword=bandera&ordering=&searchphrase=all |
macocu_ca_20230731_7_307547 | Els locals intenten adaptar-se a la taxa de begudes ensucrades
Mentre que els supermercats i adrogueries apugen els preus, bars i restaurants es resisteixen a carregar l'impost als clients
Llaunes de coca-cola, Fanta, tònica Schweppes... Totes aquestes begudes ensucrades estan subjectes a un nou impost des que la Generalitat, a través d'un decret llei, el va posar en vigor a principis d'aquest mes de maig. Després d'unes setmanes en les quals els establiments han tingut temps de consumir les seves reserves, ara els locals intenten adaptar-se a aquesta nova taxa. Mentre que la majoria de supermercats i adrogueries ja han apujat els preus de les begudes, alguns bars i restaurants encara viuen del seu estoc i es resisteixen a carregar l'impost als clients. No obstant això, hauran d'acabar fent-ho, ja que el decret, l'objectiu del qual és la dissuasió, obliga el contribuent, que és el venedor o distribuïdor, a repercutir la taxa al consumidor final.
El nou impost català, que segueix les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i que s'inspira en gravàmens semblants en altres països europeus, té dos trams. D'una banda, un augment de vuit cèntims d'euro per litre per a les begudes amb entre cinc i vuit grams de sucre per cada 100 mil·lilitres. I per una altra, un increment de 0,12 euros per litre per als productes que tenen més de vuit grams per cada 100 mil·lilitres.
El resultat per als clients és un augment d'entre un 7% i un 50% del preu de les begudes ensucrades, depenent del volum i la composició, i l'increment afecta especialment les marques blanques. Una llauna de coca-cola original de 330 mil·lilitres, per exemple, costava en una botiga de barri 0,58 euros i ha pujat fins als 0,62. En els supermercats regentats per pakistanesos, com el del Mahmood a la Barceloneta, el preu puja fins als 0,70 euros. També en les grans cadenes de supermercats han incrementat els preus. “Nosaltres vam actualitzar els preus l'endemà, i ara la coca-cola gran ha passat dels 0,89 euros als 0,96”, detalla una caixera d'un Caprabo a l'Eixample.
En els bars i restaurants l'abast del decret encara és desigual. Al McDonalds, que disposa d'un ampli estoc, encara no han apujat els preus. El menú combo costa 3,90 euros i inclou qualsevol beguda. La qüestió és si, en actualitzar les tarifes, el restaurant distingirà entre els clients que consumeixen begudes ensucrades i els que no. “De moment, per sort, no hem hagut de canviar els preus”, indica l'encarregat d'un cèntric McDonalds de Barcelona.
En alguns restaurants, com el bufet lliure FresCo, sí que han començat a recaptar aquest impost i, com precisa la Generalitat, han de fer-ho constar a la factura que es lliura al client (en un tiquet de 10,05 euros, el “suplement per beguda ensucrada” és de deu cèntims). En d'altres, com el cèntric bar Zurich, a la plaça de Catalunya, encara s'hi resisteixen. “Venem unes quatre o cinc caixes de 24 llaunes de coca-cola al dia; fa tres anys que mantenim els preus [1,85 euros a barra, 2,80 euros a terrassa], però suposo que caldrà canviar-los”, admet un veterà cambrer.
IBEE, el nom oficial de l'impost
El nom oficial del nou impost és IBEE (Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades). Afecta a refrescs, nèctars, batuts, begudes esportives, de te i cafè i aigües amb sabor. El contribuent de l'impost és el venedor o distribuïdor d'aquests productes. I està obligat a repercutir-ho al consumidor final. És un tribut trimestral que els restauradors i comerciants hauran de meritar a partir l'1 de juliol d'aquest any. | 0.849879 | curate | {"en": 0.017648733276401936, "ca": 0.9823512667235981} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_353061 | El vidre de generació d’energia solar transparent de SolarWindow Technologies s’ha processat a través del sistema d’autoclau per a la laminació de vidre de finestra amb un fabricant comercial de finestres.
Els mòduls de vidre, revestits amb revestiments líquids generadors per electricitat SolarWindow, van ser sotmesos a una extremadament alta temperatura i pressió dels equips d’autoclau situats en les instal·lacions del fabricador.
A pesar que els mòduls SolarWindow estaven subjectes a les dures condicions de pressió i temperatura, les proves de rendiment posteriors van confirmar que els mòduls van continuar produint energia, aplanant el camí per al desplegament de les finestres generadores d’electricitat de la companyia.
Quan estan revestits amb finestres generadores d’electricitat, les torres altes i els gratacels podrien convertir-se en generadors d’energia nets, diu la companyia.
Una instal·lació única de SolarWindow en un edifici de 50 pisos, per exemple, podria reduir els costos d’electricitat fins a en un 50 per cent per any, evitar més de dos milions de milles de diòxid de carboni equivalent a l’emès per vehicles en la carretera i aconseguir un any retribució financera, d’acord amb el modelatge d’enginyeria.
El procés de fabricació d’autoclaus utilitza altes temperatures i pressió per unir les capes de vidre requerides per a la seguretat i el vidre arquitectònic.
El vidre es manté en el seu lloc mitjançant una capa intermèdia, entre dues o més capes de vidre.
La capa intermèdia manté les capes de vidre unides fins i tot quan es trenquen, i la seva alta resistència evita que el vidre es trenqui en grans peces afilades.
Els recobriments generadors d’electricitat de la companyia s’apliquen a l’interior d’aquests panells i la capa intermèdia laminada durant la fabricació.
La capacitat d’aquests revestiments líquids per resistir el procés d’autoclau és fonamental per a la producció de finestres generadores d’electricitat.
Aquest anunci segueix a les notícies que els mòduls SolarWindow van superar recentment importants proves de rendiment climàtic després de sotmetre’s a més de 200 cicles de congelació / descongelació.
Aquests resultats van confirmar que els revestiments generadors d’electricitat de la companyia resisteixen les condicions climàtiques del món real i aconsegueixen una vida operativa perllongada sense importar l’ambient exterior al que estan exposats els productes SolarWindow.
SolarWindow Technologies, Inc. crea revestiments líquids transparents que generen electricitat.
Quan s’apliquen a vidre o plàstics, aquests revestiments converteixen les finestres passives i altres materials en generadors d’electricitat sota condicions de llum natural, artificial, baixa, ombrejada i fins i tot reflectida. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_255204 | L’Ajuntament de Terrassa ha donat suport als veïns de l’immoble afectat per un incendi on ha mort una nena de 4 anys. Es tracta d’un habitatge on hi ha quatre pisos situats als baixos i set dúplexs, tots al primer pis. De tots ells, una família ha passat la nit a l’hotel Don Cándido, mentre que una altra ho ha fet a casa d’uns familiars, i aquest mateix dijous ja poden tornar als seus domicilis.
L’habitatge incendiat ha quedat malmès, sobretot al pis superior, on els dos dormitoris han quedat totalment calcinats. A la planta inferior, el pas dels serveis d’emergències, que van haver d’esbotzar la porta en estar tancada amb clau, i l’aigua acumulada de les tasques d’extinció són el principal testimoni de la tragèdia.
L’estructura de l’edifici, però, no ha patit danys, si bé els veïns dels habitatges adjacents han patit afectacions, com el trencament de vidres per la calor, amb part de la façana malmesa i incidències al sistema elèctric.
24 hores de dol oficial
L’Ajuntament ha fet aquest dijous al punt del migdia un minut de silenci en què els representants de la corporació s’han concentrat davant del consistori i s’ha baixat la bandera de la ciutat a mig pal. A més, s’han decretat 24 hores de dol oficial, en què no se celebraran els actes institucionals previstos en l’agenda municipal.
La nena de 4 anys morta en l’incendi d’un pis a Terrassa estava sola a casa en el moment dels fets
Mor la nena de 4 anys que va quedar en estat crític en un incendi
VÍDEO I FOTOS Incendi al carrer de Garcia Humet de Terrassa | 1 | perfect | {"ca": 0.9848584595128373, "es": 0.015141540487162607} | https://monterrassa.cat/societat/una-familia-de-limmoble-afectat-per-lincendi-passa-la-nit-a-lhotel-i-una-altra-a-casa-duns-parents-219188/ |
mc4_ca_20230418_4_494936 | Sadurní Betriu disputarà la Visma Ski Classics — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
Sou a: Inici / Notícies / Sadurní Betriu disputarà la Visma Ski Classics
Sadurní Betriu disputarà la Visma Ski Classics
El fondista alturgellenc serà el primer català que competeix en aquest circuit professional de proves d'esquí nòrdic de llarga distància. L'esportista del CEFUC formarà part de l'equip italià Sottozero-Zorzi Max
L'alturgellenc Sadurní Betriu competirà per primera vegada, aquesta temporada 2019-2020, a la Visma Ski Classics, un circuit professional de curses d'esquí de fons de llarga distància. De fet, el fondista del CEFUC i cap de comitè a la Federació Catalana d'Esports d'Hivern esdevindrà el primer esportista català, i de tota la península ibèrica, que pren part en aquesta competició.
Betriu ha estat incorporat a un dels 27 equips en els quals s'estructura la participació a la Visma Ski Classics. Concretament, formarà part de l'esquadra italiana Sottozero Gold Team-Zorzi Max, de recent creació i que s'ha posat en marxa en base a un conegut programa d'esports d'hivern de la televisió italiana RTTR, 'Sottozero', que presenta Michele Pasqualotto, un periodista que també és fondista amateur. El projecte va néixer ara fa quatre anys, amb uns 120 esquiadors aficionats, i ara ha decidit fer el salt a la competició d'elit amb la incorporació, entre d'altres, de Sadurní Betriu. La resta de l'equip està format per alguns dels millors especialistes italians en proves de llarga distància.
Des de l'organització de la Visma Ski Classics han destacat els bons resultats obtinguts pel fondista d'Organyà aquests darrers anys en proves com ara la famosa Vasaloppet, en la qual aquest hivern passat Saduní Betriu va aconseguir acabar entre els 150 primers (148è) amb un temps de poc més de 5 hores, en una marxa de 90 km que cada any congrega més de 15.000 participants. Betriu, de 37 anys, també ha obtingut diversos títols i podis en campionats tant de Catalunya com d'Espanya i victòries en les principals proves populars dels Pirineus, com són la Marxa Beret, la Marxa Pirineu i l'Andorra Fons.
A banda de la Vasaloppet, el circuit Pro de la Visma Ski Classics inclou un total d'onze proves més, repartides entre els Alps i Escandinàvia. La primera i la segona es disputaran a Livigno (Itàlia) el 29 de novembre. Les següents seran el 14 de desembre a Val Venosta (Itàlia); el mes de gener, a Seefeld (Àustria), Zuoz (Suïssa) i les Dolomites (Itàlia); al febrer, a Toblach-Cortina (Itàlia) i Bedrichov (República Txeca); al març, a Sälen-Mora (Suècia), Lillehammer (Noruega) i Setermoen-Bardufoss (Noruega); i finalment, el 4 d'abril, l'última prova a Ylläs-Levi (Finlàndia).
Les dues primeres proves a Livigno són de caràcter més tècnic (15 i 35 km), però la resta tenen distàncies que oscil·len entre els 45 km de la Venosta i els 90 km de la Vasaloppet, que es disputarà l'1 de març.
Sadurní Betriu, a l'Andorra Fons 2019
Sadurní Betriu, en una entrevista als estudis de RàdioSeu | 0.872034 | curate | {"ca": 0.987740225314778, "cs": 0.012259774685222002} | http://www.radioseu.cat/noticies/sadurni-betriu-disputara-la-visma-ski-classics |
cawac_ca_20200528_7_132004 | Diari d'un expatriat
Arxiu de la categoria ‘General’
Fa cosa d’un mes a Dandong, a la frontera entre Corea del Nord i la Xina, observava el pont de l’amistat que connecta les dues repúbliques a través del riu Yalu . I ho feia des de la meitat d’un pont que hi ha uns 100 metres més avall. Un pont de pilars de pedra que va ser destruït per les tropes americanes durant la Guerra de les dues Corees. La Xina va decidir reconstruir la seva meitat (actual atracció turística de la zona), però no Corea del Nord, per tal de recordar que van ser els americans qui el van destruir i així evitar que mai ho poguessin negar. La veritat és que el contrast a banda i banda del riu és espectacular (Dandong amb els seus gratacels, llums i aglomeracions de gent, i Corea amb camps i una roda de fira que no gira) i la sensació de secretisme i tancament a la ribera coreana és fins i tot inquietant.
Després d’aquella crua guerra i de la firma d’un armistici per part de les dues Corees, el territori va continuar essent una zona de gran tensió ja que, oficialment el conflicte no va cesar mai, i cada una de les Repúbliques comptava amb forts aliats, els Estats Units al Sud i la Xina al Nord. Sense entrar en detalls, de tot això fa més de mig segle, i la situació és molt diferent, i les prioritats dels implicats també són molt diferents.
El passat dia 27, Corea del Nord bombardejava Corea del Sud a l’illa de Yeaong Pyong, causant 4 víctimes mortals, diversos ferits i deixant edificis en flames. La Comunitat Internacional va condemnar l’atac, començant per les Nacions Unides, i ràpidament l’exèrcit d’Estats Units es va mobilitzar a la zona per donar suport a Seül.
Quina ha estat la postura de la Xina?
Pequín no ha condemnat directament l’atac de Corea del Nord, però per altra banda demana calma i una solució diplomàtica, tot i que és molt crítica amb les tàctiques de pressió nord americanes. Aquest “canvi” en la posició de Pequín envers el conflicte arriba gairebé al mateix temps que l’escàndol de les filtracions de Wikileaks , segons les quals (veure The Guardian ), oficials del govern de Pequín afirmarien que la Xina està apunt per abandonar Corea del Nord, apostar per la reunificació de les dues parts, amb capital a Seül, i veu Pyongyang com un “nen malcriat”.
El cert és que, com deia abans, les prioritats han canviat. La Xina sembla estar molt més centrada en reafirmar el seu control econòmic a Àsia i continuar escalant per posissionar-se al primer lloc del rànking de les potències econòmiques a nivell mundial. Per tant, tenint en compte els forts llaços comercials que té amb països de la zona com Japó, la mateixa Corea del Sud i sobretot, a nivell mundial, amb Estats Units, entrar en conflicte li és molt perjudicial.
I a títol personal, sense saber del cert si les filtracions de Wikileaks són reals o no, podria molt ben ser que Corea del Nord, veient l’evolució de les relacions internacionals entre el seu “aliat” i els Estats Units, i el creixement econòmic del veí del Sud, hagi decidit fer rebombori. El problema és que si ha decidit fer-ne, potser és que realment s’hi veu capaç. I heus aquí el problema, el problema nuclear. Aquest problema hipòcrita que tots intenten combatre mentre continuen potenciant cadascú a casa seva a porta tancada. Però per altra banda, no deixa de ser preocupant. També a títol personal, crec que quan un país alerta del perill que pot suposar la possible escalada nuclear d’un altre país i que la comunitat Internacional té el deure d’intervenir-hi, s’ha d’estar alerta, però sovint hi ha altres tipus d’interès al darrera… Quan un país com la Xina demana prudència també pot ser que hi hagi altrs tipus d’interès evidentment, però la cosa inquieta.
Sigui com sigui, segons el meu punt de vista, el conflicte Coreà ara mateix té tres possibles desenllaços:
El bon funcionament de la diplomàcia per arribar a la unificació de les dues Corees. (el menys que probable dels escenaris, desgraciadament)
L’allargament de l’armistici.
L’esclat de Corea del Nord que desemboqui en un conflicte bèl·lic que ningú vol veure.
De totes, tan de bo no sigui la tercera la que ens toqui viure, però el cert és que, i sense voler ser pessimista, si és veritat que Corea del Nord s’està comportant com un “nen mal criat” i es veu perdut o abandonat davant la més que evident evolució i “bona relació” de les parts involucrades en el conflicte, una escalada bèl·lica és més que possible.
Mentrestant, aquí a la Xina, i relativament aprop de la península coreana, la població ho viu amb tranquil·litat, i tot i formar part dels noticiaris diàriament, no sembla ser el principal tema de conversa al carrer. Esperem que no ho arribi a ser…
Ni els xinesos són marcians ni nosaltres l’estàndard de la raça humana. Però tampoc podríem jugar a buscar les 7 diferències perquè bàsicament n’hi ha moltes més. I heus aquí la gràcia i l’emoció de conèixer i descobrir diferents cultures. I en cas de la xinesa, una cultura mil·lenària, algunes diferències evidents són tan sols matisos que sovint passen desapercebuts fins que un bon dia els descobreixes i et preguntes per què. I no patiu, tal i com diu la presentació del blog, també hi ha espai per història, indrets i paisatges, política i extravagàncies o peculiaritats d’aquelles que, sense cap mala fe de tant en tant et fan dir: - estan ben sonats aquests “xinos”! Però per encetar el blog he cregut oportú destacar algun d’aquells matisos que et fan adonar fins a quin punt segles d’història poden fer que els fets o gests més quotidians i naturals siguin totalment diferents. Per exemple: Quan, gesticulant, ens volem referir a nosaltres mateixos gereneralment utilitzem el dit índex i ens senyalem el pit o el cor. Us convido a reflexionar sobre el perquè. Una de les possibles teories o explicacions és que el cor és un dels òrgans vitals per excel·lència, el motor de la vida, i sovint també hi fem referència quan volem parlar de sentiments o d’allò que ens mou i ens fa feliços. Per tant, podríem dir que és el punt que ens defineix com a persones, o si més no té certa lògica (per nosaltres). Així doncs, perquè coi se senyalen el NAS els xinesos? Sí sí, la majoria d’ells apunten al nas o a algun punt al centre de la cara quan volen fer referència a ells mateixos. De ben segur hi ha vàries explicacions amb més o menys lògica, però una d’elles es troba ja en la mitologia xinesa antiga. En aquest cas concret hem de parlar d’un animal: la garsa, que antigament era coneguda com l’ocell de la fortuna i la felicitat, i que es pot trobar en moltes peces d’art, sempre representant bones notícies. Depenent de si la garsa apareix sola o en grup, i depenent de la posició i localització que ocupi en la peça d’art, representa un aspecte o un altre de “fortuna” (felicitat, salut, riquesa, longevitat, mort natural…). En cas d’haver-hi dues garses estem parlant de felicitat de parella. A les escenes amb aquestes aus, sovint hi hem d’afegir el bambú i els arbres de la família dels “prunus”, com per exemple els cirerers (quan estan florits), que representen també la felicitat de la parella. Doncs bé, quan trobem la o les garses reposant a les branques superiors del l’arbre, gràcies a la complexitat de la llengua xinesa on un monosíl·lab pot estar representat per caràcters diferents amb significats diferents ( en aquest cas 梅 mei - florit- passa a ser 眉 mei -cella- ), el conjunt passa a voler dir “ser feliç fins més amunt de les celles”. Sí, a mi també em sembla un pèl rebuscat. Però el cert és que si hem de parlar de nosaltres mateixos i al fer-ho estem indicant fins a quin punt tenim coses bones o felicitat, la veritat és que el nas o les celles estan més amunt que el cor. I té certa lògica que al llarg dels segles hagi esdevingut “normal” senyalar la cara quan es parla d’un mateix.
Tot això bé a dir que, fins i tot en allò més quotidià i senzill les diferències són ben palpables i que, per tant, tindrem moltíssima feina per endavant per descobrir, comparar i entendre aquesta societat apassionant.
Xina, en xinès s’escriu ZhongGuo (中国) i significa, literalment, país del centre. I és que molt, molt abans que apareixessin els diaris multiplataforma com l’ARA, l’internet, o l’electricitat, els xinesos creien que el seu país era el centre geogràfic del planeta i l’única cultura civilitzada. Doncs bé, ni era el centre geogràfic del món (ja que si n’hi ha un potser hauríem de parlar del punt on es creuen l’equador i el meridià de Greenwich, al Golf de Guinea), ni segurament era l’única cultura civilitzada en aquells moments. D’altra banda però, segurament estarem més o menys d’acord que actualment la Xina és, moltes vegades, el centre de totes les mirades. I heus aquí un catalanet que des de fa gairebé dos anys intenta fer-se un lloc en aquesta societat que avança a passos de gegant. I val a dir que és una aventura i una experiència diària. Una aventura que des del blog vull compartir amb tots vosaltres. I ja que compartir és, o hauria de ser, un donar i rebre, també m’agradaria que vosaltres compartissiu amb mi, i que aquest espai d’alguna manera fos tan meu com vostre. Avui neix un nou diari que es defineix com interactiu, on els lectors i usuaris han de formar part del seu mateix funcionament. Per tant, a part dels vostres comentaris, us demanaria que si teniu algun suggeriment, hi ha alguna cosa sobre la Xina que us agradaria saber, que heu sentit, o que us pica la curiositat, m’ho fessiu saber. No us puc prometre que hi pugui donar resposta o que n’estigui al corrent, però si hi ha la possibilitat, seria una gran experiència descobrir-ho junts.
L’autor
Jordi Tordera
Qui m'havia de dir que amb els temps que corren un bon dia em veuria expatriat de la Xina per tornar a Europa. Curiós, intrèpid investigador de cultures, lingüista de professió i vocació i amb moltes ganes de descobrir, aquí estic, vivint a Munic amb regust de Xangai. Hi pot haver cultures més oposades? | 0.868281 | curate | {"fr": 0.004974114303116435, "ca": 0.9816262308395087, "es": 0.007714952796670389, "pt": 0.004974114303116435, "de": 0.0007105877575880621} | http://blogspersonals.ara.cat/demaoamerkel/blog/categoria/general/page/6/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_240641 | Menú
BARCELONA, 10 gen. (EUROPA PRESS) -
El candidat a la Presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha compromès aquest diumenge en el seu discurs inicial al ple d'investidura a aplicar la declaració independentista que van aprovar el passat 9 de novembre JxSí i la CUP.
"Hem de començar a caminar a la llum de la declaració del 9N per iniciar el procés de constitució d'un estat independent" a través d'un nou govern configurat segons el pacte a què van arribar JxSí i la CUP, ha destacat el també alcalde de Girona.
Puigdemont s'ha referit a cinc eixos principals per a aquesta legislatura: culminar el procés en la seva fase participativa, ciutadana i associativa, dissenyar definitivament les estructures d'estat necessàries i "posar-les a punt"; tramitar les lleis de transitorietat jurídica i del procés constituent, i internacionalitzar el procés independentista.
(HI HAURÀ AMPLIACIÓ)
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.628564 | curate | {"es": 0.21414141414141413, "ca": 0.7555555555555555, "th": 0.010101010101010102, "en": 0.020202020202020204} | : /espanya/noticia-puigdemont-compromet-aplicar-declaracio-independentista-aprovada-per-jxsi-cup-20160110174133.html |
mc4_ca_20230418_0_426619 | El divendres 1 de juny la secretaria i la biblioteca de la SCA romandran tancades. Disculpeu les molèsties.
Entre l’oci i el negoci: fórums, temples i edificis d’espectacles a l’antiga Roma
Tindrà lloc del 25 d’abril al 16 de maig, i es completa amb una visita comentada a la Tarraco romana
Per a més informació: Curs oci-negoci 2018
Avui dijous 8 de març la seu de la SCA romandrà tancada amb motiu de l’adhesió a la vaga convocada pel Dia Internacional de les Dones
Convocatòria de la 15a edició del Premi d’Arqueologia: Memorial Josep Barberà i Farràs
Podeu consultar les bases en aquest enllaç: Bases Premi Barberà-2018
El dijous dia 25 de gener la secretaria de la SCA tancarà una hora abans, és a dir a les 19h.
El passat 30 de novembre va tenir lloc l’acte d’atorgament del Premi d’Arqueologia-Memorial Josep Barberà i Farràs, en la seva 14a edició. Fou premiada l’obra La neolitització del nord-est de la península Ibèrica, escrita pel soci Xavier Oms Arias. | 0.77126 | curate | {"ca": 0.9748953974895398, "fr": 0.02510460251046025} | http://www.scarqueologia.com/?cat=1&paged=2 |
mc4_ca_20230418_0_731726 | BARCELOFÍLIA : 02/01/2014 - 03/01/2014
LA MARAVILLA / SALÓN GOYA. Paral·lel 108. Cinematògraf i Teatre. (1900's-1912)
No hi ha coincidència exacta ni coneixement precís entre els historiadors que han remenat els orígens del Paral·lel sobre la data d'obertura del Cinematógraf La Maravilla. Alguns afirmen que ja existia al 1900 [1], mentre altres situen la primera notícia sobre la seva existència al 1903 [2]. Sigui com sigui el cert és que el local fou un dels primers en obrir-se a la part nord del Paral·lel, concretament al número 108, entre els carrers de Comte Borrell i Viladomat.
La Maravilla era bàsicament un local de varietats que projectava pel·lícules durant les pauses entre actuació i actuació. Se'l coneixia com La Perla del Paralelo.
El 1910 la premsa anunciava el debut de la companyia de Juan Leal amb les actrius Carme Alentorn i Susana Malgosa sobre l'escenari. La Maravilla compartia empresa amb el veí Teatro Lírico del Paralelo sota la direcció de Fuster Alicart.
A partir de l'octubre de 1911 i durant més d'un any La Maravilla es va posar a la venda juntament amb els locals veins (Cafè de Cádiz i Teatro Lírico). No obstant això, s'hi van seguir fent representacions de peces líriques i sarsueles. Especialment sonades van ser les actuacions del mag Sanoti, que a l'abril de 1912 presentava la decapitació d'una persona i convidava a la premsa a prendre nota dels detalls d'aquest espectacle.
*1911.- El 31 d'octubre d'aquell any, La Vanguardia publicava aquest anunci posant a la venda La Maravilla juntament amb dos locals adjacents. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
La venda finalment es va produir al setembre de 1912. Fou aleshores quan l'antic cinema i teatre va passar a anomenar-se Salón Goya, nom que conservaria durant alguns mesos abans de la seva definitiva reconversió en un local de music-hall conegut com Royal Concert, que va estar actiu fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil.
*1912.- Programació de varietats al cine La Maravilla que incloia il·lusionisme amb un inquietant número de decapitació. (Font: Hemeroteca La Vanguardia 12.4.1912)
[1].- Badenas i Rico, Miquel. El Paral.lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Edicions Amarantos. Barcelona 1993.
[2].- Munsó Cabús Joan. Els cinemes de Barcelona. Edicions Proa. 1995
Publicat per bar.cel.ona.uta a 18:56 Cap comentari:
GRAN CINE IMPERIAL. Còrsega 363. (1911-1917)
L'Imperial de Gràcia fou una de les sales de projecció cinematogràfica de les que menys dades es conserven. L'historiador Joan Munsó Cabús n'ha recollit algunes en les seves obres i articles [1]. Va ser inaugurat el dissabte 5 de juny de 1911 i als pocs dies de funcionament els anuncis publicats a la premsa ja proclamaven que el públic l'anomenava La Perla de l'Eixample. No hi ha dubte que era una sala de dimensions considerables, tot i que no s'han trobat dades sobre el seu aforament.
*1911.- Tres dels primers anuncis publicats a la cartellera de La Vanguardia al juny d'aquell any quan el Gran Cine Imperial va començar a funcionar.
El 1914 l'entrada general costava 15 cèntims i la preferent 25. L'última dada coneguda és que el 1916 el seu empresari era un tal Martín Herrero. A l'any següent es perd la pista d'aquest cinema situat en el mateix lloc on després s'emplaçaria la popular sala de ball Salón Cibeles.
[1].- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Edicions Proa. 1995
Publicat per bar.cel.ona.uta a 21:02 1 comentari:
L'any 1959 es modernitzen i s'amplien les cuines i el local passa a funcionar com a restaurant amb servei diari. El nom de l'establiment incorpora també en endavant la denominació de restaurant.
El Restaurant Caribe sobreviurà al tancament del Roxy l'any 1969, fins que, ja entrats els anys 1970's, la immobiliària Núñez i Navarro enderrocà tot l'immoble per construir un bloc d'habitatges.
*1966.- El rètol vertical del Caribe amb la Plaça Lesseps poc temps després de la seva ampliació.
Etiquetes de comentaris: Anys 1950's, Gràcia, Plaça Lesseps, Restaurants
BÚSTIA SEPARADORA DE DOBLE ENTRADA (1960's-1970's)
A la décadas dels 1960's la tradicional bústia arrodonida en forma de cilindre coronada per un con de cim arrodonit, va ser progressivament subtituïda per un altre model de forma poligonal. La característica més remarcable era la seva doble entrada que permetia la separació de les cartes, que quedaven distribuïdes per les dues boques en funció de la seva destinació. D'una banda "Barcelona Capital" i de l'altra "Provincias y Extranjero". L'interior de l'estructura de la bústia disposava doncs de dues saques de recollida, la qual cosa simplificava la posterior tasca de classificació de les cartes a les oficines de correus.
Igual que en el model precedent, l'exterior era pintat d'una tonalitat argentada amb una cinta pintada amb els colors de la bandera espanyola que envoltava tota la bústia.
Publicat per bar.cel.ona.uta a 20:23 1 comentari:
Publicat per bar.cel.ona.uta a 22:05 1 comentari:
FANAL AMB RELLOTGE I ANUNCIS. (1893-1897)
A la Rambla davant del Teatre Principal.
Entre les peces curioses de mobiliari urbà de la Barcelona de les acaballes del segle XIX hi destacaren aquests grans fanals que incorporaven rellotge i expositor d'anuncis.
Van ser instal·lats a finals de 1893 i eren situats als llocs més cèntrics preferentment a les entrades als locals d'espectacles.
La imatge del que hi havia al començament de la Rambla de Catalunya, que va ser testimoni de com el Salón Alhambra es convertí en Salón Doré, és la que ha arribat més claretat als nostres dies, gràcies a les múltiples fotografies captades en aquest cèntric indret. També n'hi hagué un altre a la Rambla davant del Teatre Principal. El disseny no coincidia exactament igual en tots ells, però eren d'una gran semblança. Abans del canvi de segle van desaparèixer dels carrers de la ciutat.
A la Rambla de Catalunya davant del Salón Alhambra Café.
Al Pla de l'Os.
Al començament del passeig de Gràcia.
*1895.- A la Rambla de Catalunya / Gran Via, davant de la Casa Pia Batlló. (Foto: Autor desconegut / AFCEC).
Etiquetes de comentaris: Anys 1890's, Centre Ciutat, Mobiliari urbà
GRAN HOTEL INGLATERRA. Fontanella / Portal de l'Àngel. (1897-1917)
El 23 d'octubre de 1897 va ser inaugurat al número 18 del carrer Fontanella, fent cantonada amb el Portal de l'Àngel, el Gran Hotel Inglaterra. Ocupava pràcticament tot l'interior la Casa Manuel Baixeras que havia estat aixecada el 1875.
L'italià Ércole Cacciami era el propietari i promotor d'aquest hotel de 75 habitacions distribuïdes entre les quatre plantes de l'edifici. Les obres de reforma de l'edifici per instal.lar-hi l'hotel van anar a càrrec de l'arquitecte August Font. Tot i que l'establiment disposava d'ascensor, la qualitat de les estances, com era propi de l'època, era millor en els pisos més baixos de l'immoble, especialment el principal, mentre que les habitacions dels pisos superiors eren les més econòmiques. Segons la premsa de l'època [1] les instal·lacions de l'hotel comprenien una sala de lectura, una gran sala menjador amb capacitat per servir 80 coberts que es complementava amb quatre petits salons-menjador reservats. La llum elèctrica arribava a tots els racons de l'hotel.
Amb l'execució dels ultims enderrocs i l'alliberament i posterior urbanització del centre de la plaça Catalunya, l'hotel passaria a gaudir d'un emplaçament immillorable en un dels racons de la nova gran plaça de la ciutat. Això animà el propietari a millorar les instal·lacions i en una segona reforma els baixos de l'immoble foren adaptats per incorporar-hi un gran saló per a banquets amb capacitat per més de 250 persones.
El 1917 Cacciami va decidir deixar l'hotel de la plaça Catalunya per construir-ne un de nou al Passeig de Gràcia. Aquest nou hotel seria el Majestic Hotel Inglaterra, que com explica Lluís Permanyer [2], amb el temps va haver d'escurçar el seu nom perque es convertiria en el lloc predilecte dels falangistes per organitzar concentracions patriòtiques al crit de ¡¡¡ Gibraltar Español ! ! !
*1917.- Aquell any Ércole Cacciami va decidir abandonar el Gran Hotel Inglaterra de la plaça Catalunya per construir-ne un de nou al passeig de Gràcia. Amb el temps seria l'actual Hotel Majestic. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 4 de maig de 1917).
A partir de finals de 1917 el Gran Hotel Inglaterra de la Plaça Catalunya es convertiria en l'Hotel Bristol fins que el 1927 la Telefònica hi va construir el seu edifici central.
[1].- Diario de Barcelona. Edició del 24 d'octubre de 1897.
[2].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona. 1995
Publicat per bar.cel.ona.uta a 10:34 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Anys 1890's, Centre Ciutat, Hotels, Plaça Catalunya
CINE LETAMENDI. (1908-1912)
*1909.- Vista de la rasa del ferrocarril del carrer Aragó al seu pas per la plaça Letamendi. La fletxa vermella assenyala l'entrada del cinema.
El primer dia d'octubre de 1908 es va inaugurar la sala de projeccions cinematogràfiques Letamendi. Tenia l'entrada per la plaça del mateix nom i s'estenia sobre un solar de l'illa delimitada pels carrers Aragó, Aribau, València i Universitat (actual Enric Granados).
El Cine Letamendi va funcionar inicialment només de dijous a diumenge, fins que a partir de l'abril de 1909 va passar a programar pel·lícules diàriament. La projecció de films no era l'única oferta del local. També s'hi presentaven varietats o atraccions -com en déien els anuncis que es publicaven a les cartelleres dels periòdics de l'època-. Alguns dels protagonistes d'aquestes varietats foren el còmic Pepe Marquès, les ballarines conegudes com Las Bilbaínas i la parella formada per Monsieur Robert i Miss Olga, duetistes i transformistes, que triomfaren amb l'espectacle de la nina elèctrica.
L'empresari del local fou Joan Torras fins al 1911. Després el cinema funcionà uns mesos més. Joan Munsó Cabús calcula el seu tancament cap al 1912 sense precisar-ne la data. [1]
*1909.- Programació del dia de Reis d'aquell any publicada a La Vanguardia.
Publicat per bar.cel.ona.uta a 16:43 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: Anys 1900's, Cinemes, Eixample - Esquerra, Teatres
CONVENT I ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA. Muntaner / València. (1880-1909)
Situat a la cantonada entre els carrers Muntaner i Valencia, aquest convent es distingia per la seva elegant cúpula que coronava l'església que hi havia just al xamfrà. A banda i banda de l'església, seguint el curs dels carrers Muntaner i Valencia, s'estenien les dependències el convent, que el 1880 va ser ocupat per les monges Agustines de Santa Magdalena, una congregació coneguda també amb el nom de les Penedides, que històricament havia estat formada per exprostitutes que volien refer radicalment la seva vida com a religioses. Aquestes monges havien desocupat uns anys abans el seu antic convent de la Riera de Sant Joan a Ciutat Vella.
L'estiu de 1909 el recinte va patir les conseqüències de la insubordinació popular coneguda com la Setmana Tràgica i fou assaltat i incendiat. Posteriorment, les monges es varen traslladar a Vallmajor/Copèrnic i el convent i l'església foren enderrocats.
*1909.- Dues postals que ens mostren els resultats de l'assalt produït durant els fets de la Setmana Tràgica. (Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Àngel Todlrà Viazo).
*1890.- Vista exterior de l'església a la cantonada Muntaner/València (Foto: Fernando Rus)
Publicat per bar.cel.ona.uta a 8:26 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Anys 1880's, Convents, Eixample - Esquerra, Esglésies
Publicat per bar.cel.ona.uta a 19:09 15 comentaris:
LA MARAVILLA / SALÓN GOYA. Paral·lel 108. Cinematò...
BÚSTIA SEPARADORA DE DOBLE ENTRADA (1960's-1970's)...
GRAN HOTEL INGLATERRA. Fontanella / Portal de l'Àn...
CONVENT I ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA. Muntaner / ... | 0.716547 | curate | {"it": 0.02356469580119966, "es": 0.02673521850899743, "ca": 0.9163667523564696, "en": 0.025278491859468722, "st": 0.003427592116538132, "fr": 0.001199657240788346, "oc": 0.0010282776349614395, "uu": 0.0002570694087403599, "pt": 0.0009425878320479863, "eb": 0.001199657240788346} | https://barcelofilia.blogspot.com/2014/02/ |
macocu_ca_20230731_9_455395 | A Single Man és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Tom Ford i estrenada l'any 2009. És la primera pel·lícula dirigida per Tom Ford, fins aleshores conegut pel seu treball com a modista de Gucci. Està basada en la novel·la homònima de Christopher Isherwood, una novel·la que va resultar molt innovadora en el moment de la seva publicació (1964) per presentar la vida quotidiana d'un homosexual, fins al punt de considerar-se una fita en el moviment d'alliberament gai. Ford va adquirir els drets de la novel·la d'Isherwood el 2007 amb intenció de dirigir-la. Així mateix, també és coguionista (al costat de David Scearce) i coproductor de la pel·lícula, que es va començar a rodar a finals d'octubre de 2008 a localitzacions de Califòrnia, en concret a Los Angeles i Pasadena. Es va estrenar el | 0.813327 | curate | {"ca": 0.9786163522012579, "es": 0.021383647798742137} | |
mc4_ca_20230418_14_112845 | Trespass Barkley Verd comprar i ofertes a Trekkinn
Estalvies: 56.3%
Descripció Trespass Barkley
Protectora i article tot el parafang ronda
Turmell de suport de coll encoixinat i la llengua
Arc d'Estabilització i de suport Plançó
Encoixinat i modelat Plantilla
Duradora sola de tracció
Exterior: Davant / PU / malla
Sola intermèdia: EVA modelada
Estàs interessat en Trespass Barkley? No esperis més. Compra el producte al millor preu online, sempre amb la total confiança de trekkinn i en un entorn totalment segur. Aquí trobaràs tota la informació sobre Trespass Barkley. Trespass és una de les millors marques de muntanya que dissenya i fabrica Calçat home i pensant en les necessitats de tots els consumidors.
Característiques Trespass Barkley
Tecnologias Trespass Barkley | 0.681134 | curate | {"es": 0.10422163588390501, "en": 0.021108179419525065, "ca": 0.837730870712401, "pt": 0.036939313984168866} | https://www.trekkinn.com/muntanya/trespass-barkley/136235643/p |
naciodigital_ca_20220331_0_734220 | El Grup de Suport de Fauna i Flora de Barcelona del Cos d’Agents Rurals, en la lluita contra el comerç prohibit d’espècies exòtiques invasores, ha intervingut a l’Àrea Regional de Barcelona un total de 47 cargols pertanyents a la Família Ampullariidae, és a dir caragol poma.
Amb aquesta intervenció es contribueix a evitar que aquesta espècie que està fent estralls al Delta de l'Ebre, s’expandeixi entre particulars aficionats a l’aquariofília i s’assegura que no s'introdueixi al medi natural. Aquesta actuació ha conclòs amb la identificació de tres persones, dues a Barcelona i una al Baix Llobregat, que els comercialitzaven.
Cal recordar les diverses actuacions que està realitzant el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) contra el caragol poma des de que va ser detectat al Delta de l’Ebre i a la zona arrossera de Pals. Al Delta de l’Ebre és considerada una plaga i s’està portant a terme un pla d’acció per la lluita i eradicació.
Per aquests motius es demana a la ciutadania que no alliberin al medi natural cap exemplar de cargol poma, atès que pot esdevenir una plaga molt perillosa, per la seva voracitat i resistència a les condicions adverses, que provoca importants pèrdues i danys en les zones arrosseres.
Tècnics del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural han col·laborat en la identificació dels exemplars intervinguts. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/129174/intervenen-cinquantena-caragols-poma-barcelona-baix-llobregat |
mc4_ca_20230418_8_339562 | Lluís Llort visita el SLC de Sant Boi de Llobregat « SLC de Sant Boi de Llobregat
S1 (Sara) OBJECTES D’ABANS Passejada guiada per Sant Boi i el riu Llobregat | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://blogs.cpnl.cat/slcsantboi/2017/05/29/lluis-llort-visita-slc-sant-boi-llobregat/ |
crawling-populars_ca_20200525_5_56439 | «Lux Mundi» es podrà veure en diverses sessions, de manera gratuïta, el 15 de desembre
Joan Margarit presenta avui el llibre «Per tenir casa cal guanyar la guerra» a Manresa en un acte del festival Tocats de lletra
La mostra aprofundeix en l´obra completa del cineasta amb més de 600 ítems entre imatges en moviment i objectes
El conjunt de músics immigrants liderat per Jordi Savall serà dissabte a Guardiola de BerguedÃ
El trio de disc-joqueis ho ha anunciat a una roda de premsa
I da, un títol tan excels com multipremiat, va constituir el retorn triomfal al seu país natal de...
La nova sessió serà el 8 de desembre a les 21h
El cantautor de l'Hospitalet de Llobregat Dani Flaco torna aquesta nit al Voilà! de Manresa...
L'objectiu és fer arribar obres de la programació, a més de les de Platea Jove, que puguin interessar els joves
L'Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent estrena avui Dijous Divins, una nova proposta...
El tema, inèdit fins ara, s'ha presentat a Enderrock juntament amb un videoclip
Representaran l'espectacle «Boleros i Coplas de sempre»
"La cobla a la taverna" de Port Bo i Montgrins es podrà veure dimecres en la programació per a la Gent Gran
La lectura dramatitzada es farà divendres en la mateixa sala on les bibliotecàries escrivien el seu dia a dia
Les dues parts, «S'acosta el mil·lenni» i «Perestroika», es poden veure en funcions alternes i, el dissabte, encadenades
L'ex-líder de Dire Straits actuarà al Palau Sant Jordi el proper 25 d'abril
Els escollits es posaran en escena l'abril del 2019 amb 600 alumnes d'ESO de la Catalunya Central
L'esdeveniment a l'aire lliure tindrà lloc a partir de les 20.00h a la masia mil·lenària La Torre d'en Roca
El Palau Sant Jordi acollirà el concert de l´ex líder de The Dire Straits el 25 d´abril de 2019
Va guanyar guardons literaris com el Sant Jordi i el Crexells per 'El sol de la tarda' i el Carlemany per 'La mar no està mai sola'
Pau Alabajos va desgranar emocions, ahir, a Manresa amb l'adaptació de textos del poeta valenciÃ
Després de la bona acollida de la primera edició el maig i juny passats, el Festival Espurnes Bar-roques planteja ara unes «Espurnes de Tardor». La cita serà el dissabte 27 i el diumenge 28
LA SOMBRA DE LA LEY ? Espanya, 2018. Crim, història. 120 minuts. Direcció: Dani de la Torre. Guió: Patxi Amezcua. Intèrprets: Luis Tosar (Aníbal Uriarte), Michelle Jenner (Sara), Ernesto
El vermut poètic al Barlins Teatreria és una de les noves apostes de la programació d'enguany
La Sala Petita del Kursaal va acollir, divendres, l'espectacle inaugural Contra el caire del temps, un homenatge a la poeta i traductora Montserrat Abelló en el centenari del seu naixement, que va
El manresà Josep Maria Aloy, crític i expert en literatura infantil, va presentar dijous a la llibreria Papasseit Amb sabates de molsa (Pagès Editors), el tercer volum dedicat a la poesia infantil
Els projectes, que mouen a l'any més de 3.000 alumnes d'entre 2 i 16 anys, rebran al voltant de 15.000 euros Enguany s'estrena Cantaxics a les Escoles
10 anys En una dècada, més de 25.000 alumnes de la Catalu-nya Central han participat en algun dels projectes que tenen com a cloenda l'estrena de diferents espectacles que han tingut 63.000
l Gremi de Sant Lluc, format a Manresa el 1945, fou un col·lectiu que realitzà diverses activitats amb la finalitat d'organitzar festes populars per sortir de la grisor i monotonia de la vida
Els espectacles es porten a escena entre els mesos d'abril i maig a la Sala Gran i són oberts al públic
El centre d'art contemporani que dirigeix Roser Oduber a Calders revisa la primera dècada de vida amb una exposició al Comarcal
? Amb motiu del desè aniversari, el Cacis també ha elaborat una publicació, formada per diferents desplegables, que fa un recorregut per les fites més rellevants de la seva història. Els autors dels
La rehabilitació va seguir els criteris de sostenibilitat i va donar una nova vida a unes instal·lacions abandonades
Què seria d'un bosc sense esbarzers? Aquest element de la flora que resulta tan desagradable quan te'l trobes al davant i l'has d'apartar, i molts d'altres, van ser el motiu que va portar Alèxia
Una de les característiques del paisatge de la Catalunya Central són les construccions fetes amb pedra seca. Alguns dels artistes que han passat durant aquests anys pel Cacis han volgut incorporar
El mexicà Rubén Ochoa treballa la fotografia a gran escala i adapta tècniques del segle XIX. El 2011va agafar la imatge d'un treballador anònim dels antics forns i va fer una intervenció consistent
L'artista que viu a Cervià de les Garrigues ha mostrat d'un temps ençà un interès progressiu pels vincles de les persones amb el territori. Al museu hi ensenyarà dues de les seves darreres
El poeta barceloní Josep Pedrals presenta «Els límits de Quim Porta», cloenda de la trilogia de Bolló, a Manresa
Nascuda el 1918 a Tarragona, Montserrat Abelló ha passat a la història de les lletres catalanes com una poetessa i una traductora reconeguda. El festival literari Tocats de Lletra li retrà avui
El Zoom, Festival Internacional de Ficció Televisiva que se celebrarà a Igualada del 20 al 25 de novembre guardonarà la periodista i presentadora Laura Rosel, el programa de sàtira política Polònia
El primer homenatge del Gran Teatre del Liceu a Montserrat Caballé serà un concert a la catedral de Barcelona el 17 de novembre. L'Orquestra Simfònica del teatre i el Cor, dirigits pel puig-reigenc
Esteve Ferrer dirigeix aquest muntatge amb l'actriu catalana Carme Conesa en el paper de Morticia
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 | 0.817753 | curate | {"ca": 0.9811218985976268, "es": 0.016720604099244876, "en": 0.001977705861201007, "fr": 0.00017979144192736425} | : /cultures/2018/10/23/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_443098 | Segurament d'això ja n'heu parlat però m'agradaria saber com dieu "cosquillas" al vostre poble o cercle d'amistats. A Bló es diu: Cassinogues EDITO: - Pessigolles - Cussigolles - Cosconelles - Cuscanelles - Quiscolles (de manera informal) - Cassinogues - Pisigonyes - Sasanogues - Cosconelles (Albaida) - Picoretes (Albaida, La Ribera, Xàbia, Marina Alta) - fer xics - Cusquelles - Cassònigues - Regalletes - Cuscarelles - Cosquerelles - Quicolles - Pessigonyes - Sigolletes (Vila-Real) - Pessinogues. - Pessigoles - Coscanelles - Pessiguelles - Pessiguetes - Cosseguelles - Cassigoles - Cassanogues - Cassònies - Cosquinogues - Cosquelles - Segulletes - Cossiguetes - Còssigues - Cassogues - Joques - Cucolles - Papissolles - Cusquenelles - Cassogues - Cusquelles - Cossigolles [cussigoies] - Cuscurràncies Altres: Kilimak (Euskal Herria - ocell)
Crec que hi havia gent que deia Pessinolles Però no n'estic segur. | 0.814868 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_148452 | ERC ha permès a la fi que Artur Mas comparegui a l'anomenada comissió del cas Pujol. Ja era hora que els republicans tornessin alguna pedrada a CiU després de tot el que els ha fet passar durant dos mesos amb el conte de la llista conjunta. Per als despistats: en política quan de debò es vol un acord no es negocia amb càmeres i micròfons a la cara. S'escenifica el teatre, quan el teatre és en sí l'objectiu.
I tot indica que el show de la "llista de país" ha estat una operació per desgastar ERC iniciada amb el 9N aigualit i tolerat per Rajoy i la famosa querella del martiri de final més que incert que ha beneficiat Mas. ERC valenta ha aguantat el tipus i al final s'ha sortit amb la seva: no hi ha llista única. Però el preu ha estat deu escons a les enquestes, escons que eren l'objectiu d'Artur Mas. Malgrat tot, això encara no s'ha acabat, tenim per endavant vuit mesos de partida.
La decisió d'ERC a la comissió del cas Pujol ha crispat CiU, o això ha semblat veient-hi la reacció de la veterana dona de partit que representa la federació nacionalista. Ben cert és que la diputada és de to excitat quan es tracta de defensar els de casa. Borràs compleix bé els principals requisits per triomfar en la partitocràcia: menyspreu pels espais de debat, sectarisme i obediència.
Menyspreu pels espais de debat per haver afirmat que la compareixença a la comissió signifiqui un desgast i desprestigi per al President. El cas és que les noves informacions sobre el cas ITV apropen la lupa al President, i per tant, el desprestigi en tot cas seria que Mas no volgués donar explicacions polítiques on toca: al Parlament. La seu de la tan exaltada sobirania.
Senyora Borràs, és de primer de parlamentarisme en els països civilitzats saber que la rivalitat partidista entre els membres d'un comitè genera l'ambient de discussió que necessiten els ciutadans per extreure les seves pròpies conclusions. I sí, desgasta, perquè la política desgasta molt, però desprestigi ho serà només si el President Mas no és convincent en sa compareixença. S'omplen la boca amb la famosa "radicalitat democràtica" però els fets no avalen gens aquest compromís.
Sectarisme de la senyora Borràs pel to emprat. "Vostès saben què és el que fan" ha etzibat a ERC. Jo li explico el que fan senyora diputada: deixar de fer una mica el joc a CiU i deixar de cedir tant a aquest típic to mafiós que també caracteritza a Quico Homs. A veure si de pas els treuen la careta indepe, a vostès, els processistes.
I obediència de la senyora Borràs perquè sempre fa el que toca en termes partitocràtics. El febrer de 2013, vaig tenir una trobada amb ella a TV de Badalona (minut 45:45) i haig de dir que em vaig endur una de les pitjors impressions d'un polític. Aquell dia a la senyora diputada li tocava vendre'ns una cimera anticorrupció anunciada des de Palau. Entusiasmada i insistent, afirmà que aquella cimera respondria a les preocupacions de la ciutadania envers la corrupció. Òbviament jo en vaig fer befa indignada, no em sortia altra cosa. Ara em fa gràcia que, qui sobrevalorà una cimera anticorrupció completament oblidada avui dia, intenti impedir amb totes les seves forces que el President comparegui davant la ciutadania a donar les explicacions necessàries a la comissió del cas Pujol. L'obediència partitocràtica porta a cometre aquesta mena de contradiccions que resten credibilitat.
Per dedicar-se a aquesta altíssima política, deu ser pel que Meritxell Borràs ha decidit no presentar-se a l'alcaldia enguany. Al costat de dissimular i defensar amb ungles i dents les vergonyes de CiU, la ciutat de L'Hospitalet li deu quedar petita. | 0.856697 | curate | {"ca": 0.9899749373433584, "gl": 0.010025062656641603} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_82483 | El segle XXI és el de l’augment de la calor, durant tot l’any, a molts països del món. Quins són els darrers escenaris climatològics per a Perpinyà? Publicat el 4 d’agost, un informe de l’AFP Interactive, basat en l’estudi dels registres de Météo France del 1976 fins ara, destaca que el nombre de dies amb ambient d’estiu, en què la temperatura superarà els 25 °, o sigui 86 dies actualment, augmentarà fins a 116 dies el 2050, un 35% més. El departament d’investigació de l’Agence France Presse calcula que la mitjana de 45 nits abrasadores a l’any, registrades des del 2000, augmentarà de mitjana a 77 en el mateix horitzó temporal, o fins i tot a 88 segons un “escenari pessimista”… és a dir dir gairebé el doble!
Tan sols 3 a 5 dies de gelades
Amb subjecció a un augment regular de les temperatures, Perpinyà patirà emissions de gasos d’efecte hivernacle en patir de 103 a 120 dies de calor extrema al voltant del termini del 2050. Les dades de Météo France permeten generar una comparació relativament optimista, segons la qual l’efecte hivernacle global de les emissions de gas no començaria pas a disminuir fins al voltant del 2050. En aquesta hipòtesi, les temperatures augmentaran fins a 2,2 ° a les zones baixes de Catalunya del Nord. En conseqüència, els dies de gelades, és a dir, 7 de mitjana el 1976 a Perpinyà, no més seran de 3 a 5 el 2050, arran d’una reducció del 29 al 67% segons els supòsits.
Tots aqueixos càlculs suggereixen una situació favorable a les necessitats de refrigeració artificial, en particular mitjançant aire condicionat. També permet preveure una evolució, aquest cop positiva, en l’arboricultura, per a la qual la caiguda de la temperatura en el moment del brot és una plaga centenària.
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom *
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.768015 | curate | {"ca": 0.991335372069317, "fr": 0.0025484199796126403, "de": 0.0010193679918450561, "cs": 0.0025484199796126403, "en": 0.0025484199796126403} | https://www.la-clau.net/societat/el-temps-del-2050-a-perpinya-77-nits-de-calor-intensa-70454/ |
naciodigital_ca_20220331_0_311893 | Manresa
PEPITA BRUN FORNÉ
Ha mort a l'edat de 100 anys.
El funeral tindrà lloc a l'església parroquial Sagrada Família el diumenge a les 10 del matí.
Navarcles
JOSEP HOMS NOGUERA
Ha mort a l'edat de 56 anys.
El funeral tindrà lloc a l'església parroquial de Navarcles el diumenge a les 10 del matí. | 1 | perfect | {"es": 0.024054982817869417, "en": 0.058419243986254296, "ca": 0.8247422680412371, "de": 0.030927835051546393, "th": 0.061855670103092786} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/61845/obituari-10-9-16 |
macocu_ca_20230731_9_553807 | Per Setmana Santa t’oferim un pla pel teu fill: bàsquet! A l’A.E. Les Corts UBAE organitzem la Tecnificació de Setmana Santa de Bàsquet, per a nens i nenes de categoria Mini fins a Infantil.
El campus serà de l'11 al 14 d'abril i es farà al Centre Esportiu Municipal Les Corts, de les 9 del matí a les 13:30 hores del migdia. El cost és de 60€, 65€ pels esportistes de fora l'entitat.
Si voleu fer la inscripció, només cal que ompliu el formulari d'inscripció que adjuntem i l'envieu a [email protected] o que el porteu a les nostres oficines físicament.
Els mamuts treballaran la tècnica individual del bàsquet, que complementaran amb jocs i petites jornades de competició supervisades pels nostres tècnics titulats. Així gaudiran de l’esport durant les seves vacances de Setmana Santa.
Inscripció
Inscripció
INSCRIU-TE OMPLINT EL FORMULARI D'INSCRIPCIÓ QUE TROBAREU ADJUNT A LA PESTANYA D'INFORMACIÓ I ENVIEU-LO A [email protected] O PORTEU-LO FÍSICAMENT A LES OFICINES DEL CLUB | 0.679743 | curate | {"ca": 0.9918367346938776, "de": 0.00816326530612245} | |
naciodigital_ca_20220331_0_597526 | Centenars de dones s'han aplegat, aquest diumenge al migdia a Granollers, per representar la performance feminista Un violador en el teu camí, que va néixer a Xile el passat 25N i que s’ha fet viral. L'acte ha tingut lloc a la plaça de la Porxada i ha esta organitzat per Sorotopia, l'Associació Feminista de Granollers, que a la seva pàgina web han destacat: "L’aire que es respirava a la plaça de la Porxada era aire de llibertat, i sobretot, de lligam entre persones que han decidit dir prou a una societat profundament masclista, obsoleta i ancorada en valors del passat que ja no tenen cabuda en un pensament progressista".
— Mar Canelo Matito🌹 (@marcanelo) January 26, 2020
Gracias a todas las que habéis hecho posible este gran acto reivindicativo con vuestra masiva asistencia 💜💜💜💜 pic.twitter.com/aca0IEFEM6 — Podemos La Llagosta (@PodemosLlagosta) January 26, 2020
L'organització va publicar un vídeo tutorial per saber la lletra i com s'havia d'actuar al portar-la a terme.
La cançó és obra del col·lectiu de feministes xilenes La Tesis i denuncia "la cultura de la violació, la impunitat de violadors i agressors, la criminalització de les dones que pateixen violències masclistes i la complicitat dels estats".
El ball el van fer per primera vegada un centenar de dones a Valparaíso, davant l’hospital on hi havia ingressada una noia de 36 anys per l’impacte d’una bomba de gas lacrimogen durant les protestes en aquest país, on s’han registrat múltiples casos d’abusos, agressions i violacions a dones per part de militars i carabiners, també durant les mobilitzacions.
Des que es va estrenar, la performance urbana s’ha fet viral, s’ha traduït en múltiples idiomes i s’ha ballat per diversos pobles i ciutats del món. Tal i com ja va passar a la Garriga, a Granollers s'ha cantat la versió en català de la lletra xilena, tot aprofitant la traducció que en van fer les companyes feministes de Ponent per a la seva convocatòria. | 1 | perfect | {"ca": 0.8737713398861873, "en": 0.02586652871184687, "es": 0.10036213140196586} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/30933/video-violador-ets-tu-granollers |
cawac_ca_20200528_5_112479 | Notícies
L'ACC inaugura l'exposició itinerant "Consum In - La nostra força" a l'Espai Provença de Ferrocarrils de la Generalitat L'objectiu és la divulgació dels drets i deures de les persones consumidores, al voltant del consum responsable (26/11/2012)
El director Alfons Conesa i el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya EnricTicó | 0.747579 | curate | {"pt": 0.022922636103151862, "ca": 0.9770773638968482} | http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/noticies_detall.jsp?id=1109&idioma=1 |
crawling-populars_ca_20200525_30_193351 | » Oblit de clau » Registre per nous usuaris
Resultats Interclubs Femení ACPP 2015, 3ª jornada
Franciac guanya el Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2013
Carla Puig i Oriol Mas Campions de la Copa ACPP de Parelles Mixtes
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2016, 1ª jornada | 0.628203 | curate | {"fr": 0.15087719298245614, "ca": 0.8491228070175438} | : /noticies/noticia.php?id=35490 |
cawac_ca_20200528_9_42682 | Una mostra de LES COSTES "MALES" d'Emili Vilamala enceta la segona exposició de "el passadís", que podreu visitar del 7 d'octubre fins al 3 de novembre, els matins de 9h a 14h i les tardes de 16h a 20h. El proper dimecres, 9 d'octubre, a les 5 de la tarda, farem un petit refrigeri amb l'artista al qual hi esteu tots convidats.
Segons l'Emili, la plana de Vic està envoltada de muntanyes i moltes d'elles, sobretot les més baixes, són margues gris-blavenques, amb vessants eixaragallats i inestables amb els aiguats. Si caminem pel damunt d'aquestes costes veurem que s'esllavissen fàcilment, sobretot quan estan humides. També en diem terrers, encara que jo hi poso aquest títol de LES COSTES "MALES" ja que la majoria de les fotos las vaig fer a Santa Eulàlia de Riuprimer en un paratge que és conegut amb aquest nom, més tard he acabat la col·lecció dins els termes de Gurb, Santa Eugènia i Malla. Les fotos estan fetes amb una càmera reflex de pas universal i els objectius de 28mm, 50mm i un 50-200.Estan positivades amb cartró baritat, aprofitant tot el negatiu i virades posteriorment al seleni.
Documental del Projecte de Barris
Rutes i Senders
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.853713 | curate | {"ca": 0.9900199600798403, "en": 0.00998003992015968} | http://www.sbg.cat/node/648 |
mc4_ca_20230418_13_600430 | És quan miro que hi veig clar | 9788466403443 | Simó, Isabel-Clara | Llibres.cat | Llibreria online en català | La Impossible Llibreters Barcelona
/ És quan miro que hi veig clar
Simó, Isabel-Clara COLUMNA EDITORIAL Ref. 9788466403443 Altres llibres de la mateixa col·lecció Altres llibres del mateix autor
És quan miro que hi veig clar, un títol que ja és tota una declaració de principis, és l’obra amb què Isabel-Clara Simó va irrompre en el panorama de la literatura de creació. Guardonats amb el Premi Víctor Català, els sis contes que integren aquest volum ja prefiguren l’estil i els temes que l’escr...
ISBN : 978-84-664-0344-3
Data d'edició : 15/01/2004
És quan miro que hi veig clar, un títol que ja és tota una declaració de principis, és l’obra amb què Isabel-Clara Simó va irrompre en el panorama de la literatura de creació. Guardonats amb el Premi Víctor Català, els sis contes que integren aquest volum ja prefiguren l’estil i els temes que l’escriptora d’Alcoi abordarà al llarg de la seva carrera literària.
Una paròdia molt reveladora de la conversa que tenen uns joves autoanomenats "intel·lectuals", els treballs d’un nen per entendre els canvis que hi ha a la seva família, la història de l’ascensió social d’una noia de poble que arriba a muller de ministre, o la nova vida d’una dona acabada d’enviudar, són alguns dels relats amb què l’autora mostra una gamma de personatges i un seguit de comportaments que posen de manifest la inacabable lluita entre el desig de llibertat dels individus i la pressió de les convencions socials per dominar-los. | 0.725705 | curate | {"ca": 0.9583600256245997, "en": 0.02626521460602178, "es": 0.015374759769378604} | https://www.llibres.cat/llibres-de-narrativa-catalana/263477-es-quan-miro-que-hi-veig-clar.html |
crawling-populars_ca_20200525_37_57693 | Estenedors... per a papallones?
Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles... Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.
Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.
Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.
Mallorca, 272, 1r - 08037 Barcelona
Tel +34 93 452 61 61 · Fax +34 451 64 37
[email protected] | 0.863992 | curate | {"ca": 0.975609756097561, "fr": 0.024390243902439025} | : /ca/actualitat/apunts/estenedors-papallones |
mc4_ca_20230418_9_643064 | El 'FIFAgate' empastifa Mediapro
Actualitat Tribunals El 'FIFAgate' empastifa Mediapro
'Canta' un dels homes forts, la Fiscalia apunta cap a la cúpula de Jaume Roures i l'FBI escorcolla una filial a Miami
Tribunals 04/12/2015 10:57
Agents de l'FBI han escorcollat aquest dijous les oficines de Media World a Miami. D'aquesta empresa vinculada a l'hòlding Imagina, resultant de la unió de Mediapro i Globomedia, s'han endut còpies de seguretat d'alguns ordinadors, així com caixes amb material.
Media World, fundada el 1998 i integrada a Mediapro el 2006, es dedica a la gestió i distribució de canals de TV, l'explotació de drets d'emissió d'esdeveniments esportius i als serveis tècnics de transmissió audiovisual. L'FBI la investiga des de fa mesos per la seva suposada participació en els suborns de la FIFA. En concret, s'apunta que hauria pagat el 50% d'una 'mossegada' del 3 milions de dòlars que es va embutxacar Jeffrey Webb, president de la CONCACAF apartat del càrrec i exvicepresident de la FIFA.
Fonts de Mediapro citades per Vozpópuli es neguen a revelar qui és el soci minoritari de Media World, que exerceix de gestor (el 51% de l'empresa el controla Imagina). Però com a cap d'operacions figura el seu fundador, Roger Huguet, responsable d'Imagina a Amèrica del Nord, Colòmbia i Veneçuela.
La Fiscalia dels EUA exposa que Huguet va pactar suborns amb alts executius de la FIFA i de federacions americanes de futbol. L'home fort de Roures als EUA, que s'ha declarat culpable de frau i blanqueig aquest mes de novembre, és assenyalat com un dels responsables directes de la trama de pagaments de comissions.
La cúpula de Mediapro
De les confessions de Fabio Tordin, exconseller delegat de Traffic -una de les principals empreses esquitxades en el FIFAgate-, que va fitxar per Media World, i de les del mateix Huguet, es pot inferir que hi ha un conspirador més en el més alt nivell de Mediapro, el nom del qual no s'ha revelat, que planificava amb Huguet la manera de camuflar els suborns i coneixia les irregularitats de Media World. L'informe de la Fiscalia apunta, de fet, que el "cinquè co-conspirador" és un dels propietaris de Mediapro.
L'escàndol que empastifa la cúpula de Mediapro esclata quan la companyia de Roures acaba de lligar el contracte de retransmissió de la majoria dels partits de la Lliga durant les tres pròximes temporades per 1.900 milions d'euros.
Mediapro Jaume Roures FIFA Roger Huguet Fabio Tordin Media World | 0.868319 | curate | {"es": 0.021765913757700206, "ca": 0.9675564681724846, "en": 0.010677618069815195} | https://www.eltriangle.eu/ca/actualitat/tribunals/el-fifagate-empastifa-mediapro_42012_102.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_436243 | Inici > Delegacions > Delegacions del Govern > Delegació del Govern a la Comunitat Autònoma del País Basc o d'Euskadi | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://mpt.gob.es/va/portal/delegaciones_gobierno/delegaciones/paisvasco.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_20039 | Es farà un recorregut de 8 km pels volts de Granollers, amb sortida i arribada al parc de Torras Villà
Ajuntament - Plaça de la Porxada, 6 08401 Granollers (Barcelona)
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona)
010
938 426 610
Atenció al públic:dl-dj 8.30-19h i dv. 8.30-14h
Copyleft | 0.601056 | curate | {"ca": 0.9029126213592233, "zh": 0.009708737864077669, "en": 0.061488673139158574, "it": 0.025889967637540454} | : /noticies/sala-de-premsa/diumenge-caminada-la-salut-mental |
macocu_ca_20230731_6_310827 | Què és la Xarxa Certified PROs de ProZ.com?
La xarxa Certified PRO de ProZ.com és una nova iniciativa de la comunitat ProZ.com l'objectiu de la qual és identificar els traductors qualificats que treballen amb diferents combinacions lingüístiques, i oferir-los l'opció de treballar en xarxa i col·laborar en un entorn format únicament per professionals seleccionats. A les persones seleccionades per formar part del programa se'ls atorga el títol i el segell "ProZ.com Certified PRO", que opcionalment podrà mostrar-se a les pàgines del perfil i a altres pàgines ja siguin dins o fora de ProZ.com.
La participació a la xarxa Certified PRO de Proz.com ofereix una nova i poderosa manera per a què els professionals d'alt nivell es puguin distingir com a tals a través de, no només una demostració de les seves excepcionals capacitats (d'acord amb els estàndards de la industria publicats), sinó també de la revisió de companys/clients/proveïdors i, potser aviat, d'historials verificats. Amb el temps, aquesta xarxa oferirà una manera més fàcil per a professionals i empreses d'alt nivell de conèixer-se i treballar conjuntament, especialment quan aquesta tasca s'hagi de fer correctament i es pagui com correspon.
Quins són els requisits per obtenir la certificació?
Traductors aut�noms
Habilitats de traducci� *
Competències en la llengua d'origen
Competències en la llengua de destí
Competències en cerca
Competències culturals
Competències tècniques
Fiabilitat professional
Bona conducta
Nota: es necessita ser membre professional de ProZ.com per a ser admès a la Xarxa Certified PRO per a traductors independents; per a les empreses, cal ser membre empresarial de ProZ.com. No hi ha cap càrrec addicional per la participació, a part d'això.
Your PRO status
Encara no l'has enviat
En xifres
Actualment, el cribratge a la xarxa és continuat. Fins ara, hi ha: | 0.809392 | curate | {"ca": 0.941240478781284, "fr": 0.010337323177366704, "en": 0.01958650707290533, "de": 0.016866158868335146, "it": 0.011969532100108813} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_230696 | Ripollet Ràdio premia la fidelitat dels seus oïdors amb entrades de cine https://www.ripollet.cat/actualitat/noticies/10424 https://www.ripollet.cat/actualitat/noticies/10424/@@images/image/preview
Ripollet Ràdio premia la fidelitat dels seus oïdors amb entrades de cine
dijous 01 maig 2008
L'emissora municipal convidarà setmanalment a una desena d'oïdors a anar al cine, gràcies a un conveni amb Cines Montcada, que facilitarà invitacions a Ripollet Ràdio (91.3 FM) per premiar la fidelitat de la seva audiència.
L'acord entre les sales Cines Montcada i l'emissora municipal Ripollet Ràdio permetrà anar gratis al cinema mensualment a un total de 40 persones. Les entrades gratis es podran aconseguir participant als concursos que s'organitzaran a l'emissora, com ara els que realitzaran els programes El Setè Art de Talia (sobre cinema i teatre, els dimarts de 19 a 21 hores) o Café con Sal (magazín humorístic amb imitacions, els dissabtes de 10 a 12 hores). A més, els lectors d'El Butlletí podran gaudir de promocions específiques, que aniran apareixent cada mes. | 0.842807 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ripollet.cat/actualitat/noticies/10424 |
cawac_ca_20200528_7_182563 | Les jornades, que es desenvoluparen entre el Casal Popular Sageta de Foc i el Centre Social Kal Pobre els dies 5 i 6 d’agost van girar entorn de la pressió estètica. Cau de Llunes (AFRT) , que defineix la pressió estètica com “el bombardeig constant d’un estereotip de dona impossible, a no ser que es duguin a terme mesures disciplinàries estrictes en quant a l’alimentació, o despeses econòmiques en tractaments, quirúrgics o no, alguns dels quals arriben a posar en risc la salut de la persona” van abordar els inicis de la pressió estètica, el seu efecte en la salut emocional de les dones i el seu vincle amb el sistema capitalista. A aquesta segona edició de l’escola hi van assistir al voltant d’una trentena de dones en les jornades organitzades per l’ Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona .
Les tres sessions es van caracteritzar per ser participatives, dinàmiques i amenes. Gràcies, en bona part a que estigués obert només a dones, es va establir un clima de comunicació i de confiança que va facilitant la reflexió i debat entre totes les assistents. Aquestes, d’edats i procedència diverses, van rebre un dossier amb un recull de textos relacionats amb la pressió estètica i se’ls va oferir esmorzar i dinar de germanor a preus populars.
En aquesta segona edició de l ’Escola d’Estiu , estaven proposades tres sessions participatives per analitzar com i per què s’origina aquesta opressió, com ens afecta en la nostra salut física, psíquica i sexo-afectiva, i com podem enfrontar-nos-hi a partir de la nostra pràctica quotidiana.
Cau de Llunes "agraeix la participació de totes les dones que van assistir a la segona Escola Feminista d’Estiu així com la bona predisposició i implicació al llarg de tots els tallers".
Comments Closed
Opinió
Quan era petit vaig veure una pel·lícula americana que es deia Atrapat en el temps. La cinta tractava d’un periodista que visitava un poble per comprovar una tradició d’hivern coneguda com “el dia de la marmota”, queno és res més que un mètode folklòric usat pels grangers -especialment dels Estats Units i el Canadà- per predir la fi [...] | 0.886339 | curate | {"ca": 0.9928298279158699, "en": 0.007170172084130019} | http://pobleviu.cat/2011/08/08/exit-de-la-segona-escola-feminista-destiu-per-a-dones/ |
mc4_ca_20230418_5_194835 | admin | INS Torre del Palau
INS Torre del Palau Compromís de qualitat _DSC0564_V2 _DSC0522_V2 _DSC0627_V2 _DSC0639_V2 _DSC0651_V2 _DSC0568_V2 _DSC0560_V3 _DSC0515_V3 INS Torre del Palau
admin20/05/17 Maria Nieto, Adrià Fernández, Berta Pastor, Jana Ruiz i Gabri Clares. Alumnes de 1ESO premiats en la categoria de narrativa en català Alba Rodríguez, Rosa Roy, Àlex Fernández, Marc Miranda i Nihal El Hmidi. Premiats en la categoria de narrativa en castellà Johan Barrezueta i Rosa Roy, guanyadors de la travessa literària Llorenç Casals, Pau Jornet, Ariadna Burgos i Lucía Chacón. Alumnes de 1ESO, guanyadors del concurs literari en castellà. Martina Martín, Alejandro Trillo, Maria Bou, Carlota Farreras Nerea Moreno, Maria López, Sandra Garcia, Llorenç Muns. Alumnes de 3ESO premiats en la categoria de narrativa en català. JPG Durant la celebració de la diada de Sant Jordi a l’institut el passat dia 21 d’abril es va fer el lliurament dels premis del concurs literari anual. Aquí teniu una mostra fotogràfica dels alumnes premiats així com una petita selecció dels seus textos.
Premis literaris Sant Jordi 2017 (enllaç amb els textos dels alumnes premiats).
General, NOTÍCIES DEL CENTRE, Portada 0 SORTIDA A TARRAGONA ALUMNES DE 1r d’ESO
admin20/05/17 El passat 16 de maig tots els alumnes de 1r d’ESO van fer una sortida a Tarragona. L’objectiu era conèixer el llegat romà de Tarragona, importantíssima ciutat del món romà a la Península. El recorregut es va iniciar després d’esmorzar a l’aqüeducte de les Ferreres. Ja… Llegeix més»
ESO 1, General, NOTÍCIES DEL CENTRE, Portada 0 INFORMEM DE LA LICITACIÓ PÚBLICA DEL SERVEI DE BAR-CANTINA A L’INSTITUT
admin16/05/17 Informem de la licitació pública del Servei de Bar-Cantina de l’institut.
Podeu presentar la documentació del 17 de maig al 31 de maig de 2017.
Tota la documentació explicativa està en els fitxers adjunts.
Per més informació podeu contactar amb la secretaria del centre o enviar un e-mail… Llegeix més»
General, NOTÍCIES DEL CENTRE 4 PREINSCRIPCIÓ 2017-2018 Batxillerat
admin12/05/17 Documentació per a la preinscripció per al curs 2017-2018 Batxillerat:
General 0 LA LITERATURA A ESCENA
admin10/05/17 Els alumnes de 1r de Batxillerat Escènic han composat i interpretat a les classes de Llengua i Literatura Catalanes, ho han fet en grups de dos i tres. Han pogut comunicar als seus companys de classe (el batxillerat artístic plàstic) els textos poètics que el… Llegeix més»
General, NOTÍCIES DEL CENTRE, Portada 0 PROACTIVA OPEN ARMS EXPLICA LA SEVA FEINA ALS ALUMNES DE 3r D’ESO
admin06/05/17 Els alumnes de 3r d’ESO van assistir el passat 4 de maig a una conferència del voluntari de l’ONG Proactiva Open Arms, Albert Roma. La xerrada va ser molt emocionant, emotiva i en molts moments, terriblement dura, ja que el voluntari de Proactiva va explicar… Llegeix més»
General, NOTÍCIES DEL CENTRE, Portada 0 L’ALUMNA HELENA LAGUNA I SANT JORDI 2017
admin06/05/17 L’Helena va ser l’autora de la felicitació del Departament d’Ensenyament al Vallès Occidental amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2017. Els Serveis Territorials la van enviar a tots els centres educatius.
Felicitem l’Helena Laguna i al professorat del Departament de Visual i Plàstica del… Llegeix més»
General, NOTÍCIES DEL CENTRE, Portada 0 LUCÍA CHACÓN I ARIADNA GÓMEZ PREMIADES PEL PROGRAMA CULTURAL ESPORTIU ORGANIZAT PEL CONSELL ESPORTIU DEL VALLÈS OCCIDENTAL.
admin06/05/17 El passat dijous van ser lliurats els premis del programa cultural esportiu que, com cada curs, organitza el Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa.
Aquest programa pretén desenvolupar les qualitats artístiques i literàries dels nois i les noies a través de l’esport com a manifestació cultural… Llegeix més»
General, NOTÍCIES DEL CENTRE, Portada 0 Premis Concurs de Fotografia 2017 Caves Codorniu i Museu del Ferrocarril.
admin04/05/17 Jan Òdena 3D Fuad Costa3 Fuad Costa 1 Dídac Díaz Carlos Domínguez Adriá Moraira Johan Barrezueta 1 Johan Barrezueta 3 Johan Barrezueta 2 Júlia Pérez Nerea Moreno Paula Guerrero 2 Sergi Leitón. 2 Una de les activitats que els alumnes de 3r han de fer a la sortida de socials del tercer trimestre consisteix a fer un reportatge fotogràfic de les dues visites que es fan a la sortida, Museu del Ferrocarril i Caves Codorniu. Des de fa uns cursos que l’institut premia les millors fotografies.
Els premis als guanyadors i guanyadores es van lliurar el dia de la celebració de Sant Jordi al Teatre Principal. Aquí us deixem les fotos guanyadores del concurs del 2017.
General, NOTÍCIES DEL CENTRE, Portada 0 Visita a les Caves Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia i Museu del FFCC de Vilanova i la Geltrú.
admin03/05/17 Aquesta sortida dels alumnes de 3r d’ESO s’ha realitzat per entendre la importància del ferrocarril en el desenvolupament econòmic i industrial del país, per veure el funcionament de les diferents màquines dels ferrocarrils al llarg del temps i per conèixer unes caves i saber quin… Llegeix més»
General, NOTÍCIES DEL CENTRE, Portada activitats escolars, institut torre del palau, Notícies d'Actualitat del Centre 0 1 | 0.760418 | curate | {"ca": 0.8131563304933624, "sv": 0.031107588666534576, "es": 0.11036259163859719, "en": 0.04537348920150584} | http://agora.xtec.cat/iestorredelpalau/author/admin/ |
mc4_ca_20230418_9_517651 | Entitats i partits reclamen al govern espanyol que vagi més enllà de segellar definitivament els pous del Castor
Publicat el 30/01/2019 09:27
Satisfacció a mitges a les Terres del Sénia davant l'anunci de la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, de segellar definitivament els pous del projecte Castor i desmantellar les instal·lacions. Entitats com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia han convidat el govern espanyol a anar més enllà i a actuar de forma immediata per evitar problemes en el segell provisional. Davant l'expectativa d'un futur desmantellament, el moviment social, juntament amb l'Ajuntament d'Alcanar, ha anunciat que convocarà una assemblea per demanar que es restitueixi els propietaris expropiats i afectats per les instal·lacions. Per la seva banda, formacions polítiques com Compromís han reclamat un calendari concret per al desmantellament mentre que ERC ha demanat a Ribera més transparència i col·laboració.
La notícia que molts esperaven des de fa més de cinc anys no ha convençut plenament a la majoria dels actors socials i polítics del territori implicats en la lluita contra el fracassat magatzem de gas submarí. "És bona relativament", ha declarat a l'ACN el portaveu de la Plataforma del Sénia, Evelio Monfort, qui ha exigit la necessitat d'actuar de forma imminent per evitar el deteriorament del segell provisional. "És una bomba de rellotgeria i a veure si algun dia o altre surt algun filet de petroli per on no esperàvem. Està bé que anunciï el segellament, però volem saber quina data límit té", ha inquirit.
El geòleg Josep Giner creu que si el segellament provisional s'ha executat de forma correcta no hauria de generar cap problema de fuita de fluïts. Malgrat això, es continua encara preguntant per què el govern ha trigat tant a prendre aquesta decisió quan el seu ajornament suposa uns costos econòmics considerables, tal i com ha reconegut la ministra. De fet, el geòleg porta advertint des de fa anys que l'abandonament de pous es practica diàriament arreu del món "de vegades en situacions tècniques molt més complexes", no havia de suposar cap risc per a la integritat del magatzem ni provocar moviments sísmics, tal i com suggeria el govern espanyol.
"Han hagut d'acceptar l'única solució viable, no n'hi havia cap altra", sentencia Giner, qui a la comissió d'investigació del cas al Parlament va apuntar que l'empresa i l'administració podien saber, fins i tot amb les dades disponibles abans de construir el projecte que no era factible posar-lo en marxa. Amb més de 30 dècades d'experiència en la indústria del petroli, considera el del Castor un cas inèdit al món. explica que en el cas dels pous suspesos, com el del Castor, s'instal·la un segell provisional amb la previsió de tornar a entrar-hi. "Mentre està suspès has de mantenir tota la infraestructura funcionant. Però mai ho he vist durant gairebé sis anys: n'he vist durant els mesos d'hivern perquè certes operacions no es poden fer i esperen el bon temps. És sorprenent", tanca.
Més enllà dels interrogants tècnics i sobre seguretat, la Plataforma del Sénia ha reclamat que, un cop segellats els pous, es desmantellin definitivament les instal·lacions marines i terrestres. Sobre aquestes últimes, Monfort ha anunciat que, al marge de treure la planta terrestre –que els tribunals van declarar urbanísticament il·legal, de la mateixa manera que el gasoducte de connexió amb la xarxa, que la mateixa Ribera va autoritzar sense avaluació d'impacte ambiental l'any 2009-, el govern espanyol ha de restituir als pagesos els terrenys afectats pel pas de les canonades.
"La part soterrada es podria quedar com està, però és important i necessari restituir les finques com les tenien abans i treure l'usdefruit que es va donar a Escal UGS", ha argumentat. En aquesta línia, ha anunciat que, amb l'Ajuntament d'Alcanar, convocaran una assemblea amb els propietaris per estudiar les vies a seguir amb l'objectiu de recuperar, com a mínim, l'usdefruit dels terrenys que els va ser expropiat per la construcció del magatzem de gas submarí.
Els partits demanen més fets
Des de les formacions polítiques crítiques amb la gestió del fiasco del projecte Castor, l'anunci de la ministra Ribera ha estat rebut també de forma ambivalent. Tot i valorar positivament la decisió del govern espanyol, el senador de Compromís, Jordi Navarrete ha anunciat que es mantindran vigilants sobre el seu ràpid compliment. També ha lamentat que la ministra segueixi sense concretar un calendari definitiu per al desmantellament, de la mateixa manera que hagi assumit "el més mínim penediment" o voluntat de "compensar o demanar disculpes als afectats per la mala gestió duta a terme des de l'administració". El senador ha retret al govern espanyol que pocs anys després de considerar-lo estratègic i urgent digui ara que pot provocar terratrèmols de major magnitud i que ja no és necessari per garantir el consum de gas.
Per la seva banda, el senador d'ERC, Miquel Aubà, s'ha mostrat en general satisfet per les paraules de la ministra, que ha comparegut a la Cambra Alta a petició dels republicans davant la manca de concreció en les respostes sobre els estudis del desmantellament. "Estem satisfets de l'acció i segellar definitivament els pous i de desmantellar les instal·lacions, tal com havíem demanat de forma reiterada", ha declarat Aubà, tot assegurant que la concreció del segellament en poques setmanes ha de suposar un "punt de no retorn" que, això sí, "haurà d'anar acompanyat de més accions per revertir pèrdues i danys provocats a tots els consumidors i afectats". Els republicans han demanat també a la ministra major transparència i col·laboració, així com la còpia de sis estudis d'Escal UGS que li van sol·licitar.
Els veïns per l'AP-7 gratuïta qüestionen les rotondes de la N-340 a Alcanar i requereixen informació a l'Ajuntament
El BEI tenia indicis suficients per aturar el finançament del projecte Castor i requerir més informació | 0.892365 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.mesebre.cat/noticies/5773_entitats-i-partits-reclamen-al-govern-espanyol-que-vagi-mes-enlla-segellar-definitivament-els-pous-del-castor.php |
cawac_ca_20200528_8_31445 | Tauler d'anuncis
Agenda
Destacats
Un desembre farcit d'activitats
Com cada any, el mes de desembre arriba carregat d'activitats. Fidel a la seva aposta per la cultura i l'oci com a elements de cohesió del municipi, l'equip de govern ha previst una agenda plena de tallers, xerrades, trobades, concerts i exposicions. Ja pots consultar el programa d'activitats d'aquesta setmana.
L’Ajuntament ha començat a pavimentar el tram final del C/ Molí i el pati que hi ha darrere del tanatori amb l’objectiu de seguir avançant cap a un poble cada cop més còmode, confortable i segur.
L’equip de govern d’Aitona segueix treballant intensament per tal de millorar l’estat dels carrers i l’espai públic del municipi. L’objectiu és anar corregint, poc a poc, alguns dèficits urbanístics que els aitonencs i aitonenques pateixen des de fa anys, tot facilitant el dia a dia i millorant la qualitat de vida de molts veïns i veïnes. És per això que la llista d’actuacions de pavimentació i arranjament de carrers realitzades al llarg del present mandat no deixa de créixer, tal com posen de manifest els dos darrers projectes posats ja en marxa des de la Regidoria d’Urbanisme, que serviran per arranjar i pavimentar sengles trams dels carrers Molí i Fraga que actualment presenten deficiències importants.
La primera de les actuacions és la pavimentació del pati que hi ha darrere del tanatori (tocant al carrer de Fraga), on es recullen les aigües de pluja que baixen per la vall. Degut a la manca de pavimentació l’embornal està fet malbé, la qual cosa provoca que cada cop que plou s’escolin grava i pedres a la xarxa de clavegueram. A fi de resoldre aquesta problemàtica, l’equip de govern ha previst la pavimentació del pati, la formació d'un muret de formigó per conduir les aigües i la restauració de l’embornal.
Pel que fa a la segona de les actuacions en marxa, es tracta d’un projecte d’arranjament de la part final del carrer Molí, que en l’actualitat és l’únic tram encara no pavimentat d’aquesta via. El motiu d’aquest retard és l’existència d’un ramal de clavegueram que discorre per sota del carrer i que afecta la inclinació del mateix, tot impossibilitant-ne la pavimentació. En aquest sentit, abans de procedir a la pavimentació del tram de carrer encara de sorra es procedirà a l’extracció d’aquest antic ramal, que permetrà el redreçament de les rasants i la posterior pavimentació de la superfície de la via.
Des de l’Ajuntament d’Aitona es demana disculpes als veïns i veïnes per les possibles molèsties que aquestes obres puguin causar-los. Així mateix, es dóna les gràcies a tothom per la comprensió i la paciència cap a unes obres que no tenen cap altre objectiu que contribuir a fer d’Aitona un municipi una mica més còmode i segur.
Aitona, epicentre del cant coral en l’acte de cloenda del cicle Segrià Corals
Avui diumenge Aitona ha tingut el plaer de ser la seu del tancament d'aquest cicle amb un acte en què han destacat les actuacions de la Banda Roig Tardà i la Golden Big Band
Més de 600 persones, entre aitonencs, veïns i veïnes arribats de tota la comarca i músics, han omplert el poliesportiu municipal per viure en directe el darrer concert del cicle Segrià Corals. L'acte, que ha comptat amb la presència de representants de les vint corals participants al cicle, s'ha iniciat amb un tema musical abans de procedir als parlaments institucionals, que han anat a càrrec del president del Consell Comarcal del Segrià, Pau Cabré, l'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, i Lluís Díaz, fundador de La Banda de Música Roig Tardà. Els dos primers han remarcat la professionalitat de totes les corals i les han felicitat i encoratjat perquè segueixin portant la seva música arreu de la comarca i el territori. Rosa Pujol, també ha volgut constatar que "l'art del cant coral és cultura i la cultura és país. En moments com aquest cal que des de cada poble posem el nostre granet de sorra per enfortir culturalment la nostra terra, i el Segrià Corals n'és un bon exemple".
Seguidament ha tingut lloc el moment més esperat, les actuacions de les prestigioses Banda Roig Tardà i la Golden Big Band. Cadascuna d'elles ha interpretat cinc peces i ha fet gaudir el nombrós públic durant tot el repertori, que els ha premiat amb intensos i llargs aplaudiments en acabar cada una de les cançons. Un cop acabat el concert, s'ha procedit a guardonar les corals participants al cicle, amb obsequis gentilesa de Fruiturisme; i en aquest moment també s'ha homenatjat a Lluís Díaz. Finalment, l'acte s'ha tancat amb l'himne nacional català, Els Segadors, que ha posat d'en peu tots els assistents.
D'aquesta manera s'ha posat fi a un esdeveniment que ha suposat un intens treball les darreres setmanes i, sobretot, un orgull poder reunir al poble d'Aitona tanta qualitat musical i tantes persones vinculades i aficionades al món de la cultura, en aquest cas, del cant coral. L'Ajuntament d'Aitona agraeix la presència de totes les persones que han volgut participar d'aquesta magnífica jornada i dóna les gràcies al Consell Comarcal del Segrià per tot el suport rebut en l'organització i preparació de la mateixa. | 0.871745 | curate | {"ca": 0.9988179669030733, "it": 0.001182033096926714} | http://www.aitona.cat/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=28&limitstart=12 |
mc4_ca_20230418_0_90168 | Nova senyalització per als camins rurals d’Amposta | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l'Ebre...
Nova senyalització per als camins rurals d'Amposta
Etiquetes turisme, amposta, delta ebre, territori
Camí del Carrer Major, Amposta. Foto: Cedida
Els camins rurals del terme d'Amposta compten, des d'aquestes setmanes, amb nova senyalització. Des de la regidoria de Serveis Municipals, Pagesia i Medi Natural de l'Ajuntament d'Amposta s'ha desenvolupat un sistema de senyalització i orientació amb la finalitat de facilitar la circulació en els camins deltaics que conflueixen amb altres carreteres convencionals, millorant així la comoditat i seguretat dels usuaris de la via.
D'aquesta manera, les noves senyalitzacions aportaran informació a les zones on conflueixen diverses carreteres o camins per millorar l'orientació dels conductors i uniformitzar els criteris de senyalització dels accessos. A més, amb aquestes noves senyalitzacions, "donem resposta a aquelles necessitats llargament reivindicades pels usuaris", diu el regidor de Serveis Municipals, Pagesia i Medi Natural.
La primera fase de senyalització consta de 37 senyals que marcaran els principals camins i n'indicaran el nom d'aquests, fet que permetrà no perdre la seva històrica toponímia. Els plafons d'accés s'han fet amb l'objectiu fonamental de proporcionar un missatge entenedor i llegible, però sense perdre de vista les característiques de la carretera on s'instal·la. La senyalització vertical es d'alumini. Les característiques dels materials que s'han d'emprar als plafons, així com les dels suports, ancoratges i fonaments, compleixen amb el que determina la normativa vigent.
Aquesta instal·lació s'ha dut a terme juntament amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre, seguint les directrius que marca el manual tècnic de senyalitzacions d'espais naturals de la Generalitat de Catalunya. | 0.841726 | curate | {"ca": 0.9936170212765958, "es": 0.006382978723404255} | https://www.ebreactiu.cat/pagina/ca/nova-senyalitzacio-camins-rurals-amposta |
macocu_ca_20230731_3_182453 | Glossari de biologia
Eeb amb una descripció detallada tant dels bioelements com de les biomolècules, i també informació sobre els components principals de tots dos grups. | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_173240 | El conseller de Turisme i Esports, Andreu Serra, el president de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca, Lluís Socias, i el seu homònim de la Federación Española de Carreras de Trote, Joan Llabata.
El conseller de Turisme i Esports, Andreu Serra, el president de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca, Lluís Socias, i el seu homònim de la Federación Española de Carreras de Trote, Joan Llabata.
El conseller de Turisme i Esports, Andreu Serra (dreta), i el president de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca, Lluís Socias (esquerra)..
Comparteix
Grand Prix des Baléares a Son Pardo
(26/09/2019)
Departament de Turisme i Esports / Comunicació i Premsa
La segona carrera més important de l’any a Son Pardo ha estat presentada avui amb la presència del conseller de Turisme i Esports, Andreu Serra
El Tour Europeu del Trotador Francès 2019 arriba a Mallorca. El diumenge 29 de setembre es disputarà el Grand Prix des Baléares a l'hipòdrom Son Pardo, i avui matí ha estat presentada a la Sala VIP de l’Hipòdrom Son Pardo, amb la presència del conseller de Turisme i Esports, Andreu Serra, el president de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca, Lluís Socias, i el seu homònim de la Federación Española de Carreras de Trote, Joan Llabata.
El conseller de Turisme i Esports ha destacat la sinergia que s'ha establert entre la Conselleria, l'Institut Hípic i la Federació, que afavorirà una legislatura del canvi per al sector. Segons ha explicat, el fet que l'Institut Hípic s'hagi traslladat a l'àrea de Turisme té una intenció molt clara: potenciar aquest esport per posar-lo al capdavant de l'oferta turística.
En aquest sentit, ha posat èmfasi en la necessitat d'obrir els hipòdroms a tothom, no sols als mallorquins i les mallorquines, sinó a un turisme que coneix i a qui li agrada aquest esport. “La realització de proves de primer nivell europeu ajuda a convertir Mallorca en un reclam per a aquells esportistes i aficionats als cavalls de carreres que volen visitar l'Illa”, ha afegit, “una bona manera de conjugar turisme i esports i desestacionalitzar Mallorca, oferint atractius alternatius al sol i platja”. Així, segons Andreu Serra, Son Pardo constitueix un lloc clau per donar una oferta i una imatge diferenciada de Mallorca.
Lluís Socías, president de l'Institut Hípic de Mallorca ha recalcat que els hipòdroms a Mallorca són públics i gratuïts, fet que la gent ha de conèixer per poder venir a gaudir d'aquests espais i d'un esport i un espectacle de qualitat. A més, s'ha compromès a fer feina per mantenir les instal·lacions en condicions, tasca que ja s'ha començat.
Joan Llabata, president de la Federación Española de Carreras al Trote, ha ressaltat que la tercera etapa del Tour Europeu del Trotador Francès és la que ha tengut millor inscripció, i ha remarcat també la rellevància dels cavalls que venen a disputar-lo, ja que superen les barreres geogràfiques que existeixen entre Mallorca i França. Segons Llabata, això denota que Mallorca resulta atractiva per als esportistes, que volen venir a competir a Son Pardo i evidencia una feina ben feta entre organismes per organitzar aquest esdeveniment.
Programa del Grand Prix
Els actes previs a la gran carrera s'iniciaran amb l'arribada en avió dels nou cavalls francesos que disputaran el Grand Prix a l'aeroport de Son Sant Joan, el dissabte 28 de setembre a les 13.40 h. El diumenge dia 29, a partir de les 16.00 h., començarà una de les jornades de carreres de més rellevància del calendari anual, amb la disputa del Grand Prix des Baleares com a prova més destacada.
El Grand Prix des Baléares és la tercera de les cinc carreres que formen part del Circuit Europeu del Cavall de Raça Francesa, a la qual només hi poden participar cavalls d'aquesta raça, amb la peculiaritat que la meitat dels participants es desplacen en avió des de França per córrer contra cavalls francesos residents a les Illes. Les dues primeres carreres puntuables es varen disputar a Bèlgica i Suïssa.
La carrera compta amb un recorregut de 2.650 metres i una dotació de 50.000 euros, i és la segona més important entre les carreres de trot de les Illes. Esportivament es tracta d'una carrera de Grup II, segona en ordre d'importància entre les categories esportives europees i serà retransmesa per Equidia, canal especialitzat en hípica, que emet en més de 40 països arreu del món.
Els cavalls residents a França que han confirmat la seva participació són: Billie de Montfort, amb quasi 2 milions d’euros guanyats, Beau Gamin, guanyador de la passada edició i amb més de 700.000 euros al seu palmarès, i Eridan, que supera els 600.000 euros de guanys.
La jornada especial conclourà amb la disputa del Mini Grand Prix des Baleares, una prova a la qual els menadors de la prova estrella de la reunió tornaran a enfrontar-se però a regnes de ponis. | 1 | perfect | {"ca": 0.9853587115666179, "fr": 0.01213135327337377, "en": 0.0025099351600083664} |
Subsets and Splits