label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Robòtica | Un droide (droid a l'original) és un robot de ficció que posseeix algun grau d'intel·ligència artificial en la franquícia de ciència-ficció de la guerra de les galàxies. Encunyat per l'artista d'efectes especials John Stears, el terme és una forma breujada d' "androide", una paraula al principi reservada pels robots dissenyats per semblar-se i actuar com un ésser humà.La paraula original "droid" està registrada com marca de Lucasfilm Ltd des de l'any 1977.La franquícia presenta una varietat de droides dissenyats per actuar en funcions específiques. |
Mitologia | La llegenda dels 47 rōnin (四十七士, Shi-ju Shichi-shi, Yon-ju Nana-shi), l'incident d'Ako (赤穂浪士, Ako Roshi), l'accident de Genroku Ako (元禄赤穂事件, Genroku ako jikeno) o la llegenda dels 47 samurais, és una història japonesa, considerada com a llegenda nacional en aquest país per diversos estudiosos. Aquest esdeveniment es desenvolupà aproximadament entre 1701 i 1703 i és la llegenda més famosa de codi d'honor samurai: el bushido. Diu la història que un grup de samurais (exactament 47) es van veure obligats a convertir-se en rōnin (浪人, ronin) (samurai sense senyor) d'acord amb el codi d'honor del samurai, després que el seu dàimio (senyor feudal) es veiés obligat a cometre el seppuku (ritual per a suïcidar-se), per haver agredit un alt funcionari judicial anomenat Kira Yoshinaka, en una seu de govern. Els ronin van idear un pla per venjar el seu dàimio, el qual consistia a assassinar Kira Yoshinaka i tota la seva família. Els 47 ronin van esperar aproximadament un any i mig per no despertar sospites entre la justícia japonesa. Després de l'assassinat de Kira es van lliurar a la justícia, i van ser sentenciats a cometre seppuku. Aquesta llegendària història es va fer molt popular en la cultura del Japó, perquè mostra la lleialtat, sacrifici, persistència i l'honor que les bones persones han de preservar en la seva vida diària. La popularitat de la quasi mítica història va augmentar per la ràpida modernització en l'era Meiji al Japó, quan moltes persones en aquell país anhelaven un retorn a les seves arrels culturals. |
Enginyeria | L'optimització de procés és la disciplina d'ajustar un procés per tal d'optimitzar algun conjunt específic de paràmetres sense violar cap restricció. Els objectius més comuns són minimitzar el cost, maximitzant el rendiment i/o l'eficiència. Aquest és una de les principals eines quantitatives en la presa de decisions en la indústria. Fonamentalment hi ha tres paràmetres que es poden ajustar: Optimització de l'equipamentProcediment d'operació L'automatització pot no ser una ajuda si els operaris prenen el control i fan funcionar la planta manualment.Control d'optimització En una planta típica de processament hi pot haver centenars o milers controls de bucle, cadascun d'aquests és responsable del control d'una part del procés, com per exemple mantenir una temperatura, un nivell o un flux. El procediment de controlar contínuament i optimitzar la planta productiva sencera de vegades s'anomena supervisió de rendiment (performance supervision). |
Geografia | El clima de la península Ibèrica és el conjunt de climes pressents a la península Ibèrica, que està situada entre les latituds 36° i 43° nord, corresponent a un punt intermedi entre les latituds subtropicals i les de l'Europa temperada. A la vegada les dimensions d'aquesta península de més de 600.000 km² són suficients perquè el territori es comporti com un petit continent amb la formació per exemple de baixes tèrmiques durant l'estiu o la modificació de les característiques dels vents en travessar-la. |
Psicologia | Una campanya electoral és el període previ al dia d'una votació, la durada del qual es fixa a la convocatòria dels comicis i que permet a les candidatures demanar el vot a l'electorat per mitjà d'actes públics i dels mitjans de comunicació. |
Dret | La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial. Està datat cap a l'any 400. A vegades se cita com a «Notícia de l'imperi», «Notícies de dignitats», «Descripció de càrrecs», «Notícies imperials» o similars. El nom, Notitia Dignitatum, deriva de les primeres paraules descriptives als manuscrits: Notitia dignitatum omnium tam civilium quam militarium utriusque imperii occidentis orientisque. hoc documentum rationem reddit de structura et administratione imperii Romani aetate Theodosiana. ultima redactio notitiae dignitatum a primis decenniis saeculi quinti provenit («Llista dels oficials, civils i militars, dels dos imperis, occidental i oriental. Aquest document presenta l'estructura i l'administració de l'Imperi romà durant el temps de Teodosi. La darrera edició de la Notitia Dignitatum és de la primera dècada del segle cinquè»). Hi ha còpies dels segles xiv i xv i una còpia en color del 1542, i deriven d'anteriors manuscrits perduts, un dels quals era del segle ix. Els càrrecs que esmenta són les dignitats o els càrrecs més importants de l'Imperi, amb la seva funció i localització, organitzats en: Oficials de la cort. Vicaris i governadors provincials. Comandants militars (magistri militum, comites rei militaris i duces). |
Filosofia | La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes. La paraula "filosofia" es correspon a la paraula de l'antiga Grècia φιλοσοφία, literalment, "amor a la saviesa" (Φιλεῖν - philein "Apreci" i σοφία - sophia "saviesa", en el sentit del coneixement). El terme és recent i es va encunyar per referir-se al pensament filosòfic de la civilització occidental a partir de les seves arrels gregues, a l'antiga Grècia, i abasta una gran part del món, incloses Amèrica del Nord i Austràlia. Anteriorment s'equiparava per etnocentrisme el pensament occidental amb la història de la filosofia general i per tant no es necessitava cap diferenciació. Amb la reivindicació de tradicions racionals diferents, es va diferenciar el cànon clàssic de pensaments d'altres regions. En el seu sentit contemporani, la filosofia occidental fa referència a les dues tradicions contemporànies de la filosofia: filosofia analítica i filosofia continental. |
Arquitectura | La Casa, crónica de una conquista és un còmic dibuixat per Daniel Torres en 2015. És una obra on es combina el còmic amb la il·lustració i el text, repassant la història de la humanitat, del neolític a l'actualitat, a partir del paper de la llar. Amb 576 pàgines, està formada per 26 historietes, cadascuna de les quals està dibuixada en un estil diferent, adaptant-se a l'època representada en cadascuna d'elles. Va elaborar-se durant sis anys, tres per a la presa de documentació i uns altres tres en l'elaboració estricta de l'obra. |
Història | Un nom de regnat, és un nom formal usat per alguns papes i monarques durant els seus regnats. Des de les èpoques medievals, els monarques sovint optaven per utilitzar un nom diferent del seu nom propi quan heretaven un tron. El nou nom (o, de vegades l'antic, confirmat) és seguit d'un ordinal per donar-li un nom únic per al període en què el monarca és al tron. Tot i això, en el cas d'una unió personal, el mateix governant pot portar ordinals diferents en els distints estats, ja que són cadascú d'ells són assignats per ordre cronològic; però alguns poden tenir més precursors del mateix nom cristià (en general d'una dinastia diferent). En parts d'Àsia, els monarques adopten noms d'era. Encara que no siga el cas, els governants individuals (sovint aquells de llarga vida) — en lloc d'una dinastia sencera, com és el cas de la georgiana, referint-se a diversos Jordi de la dinastia Hannover — pot arribar a ser epònim de la seva edat o el zeitgeist d'una època. Exemples inclosos (del Regne Unit) la victoriana (fins i tot aplicat per a la resta del món) o l'eduardià. |
Televisió | La XLIII edició dels premis Antena de Oro 2015 es va celebrar el 14 de novembre de 2015 al Gran Casino d'Aranjuez. La llista de guardonats fou anunciada el 28 d'octubre de 2015. |
Agricultura | Plasmopara viticola, és l'agent causant del míldiu de la vinya. És un oomicet heterotàl·lic que sobreviu en forma d'oòspores en les fulles caigudes a terra i en el sòl. A la primavera, les oòspores germinen i produeixen macrosporangis, els quals sota condicions humides alliberen zoòspores. La pluja esquitxa les zoòspores a la part superior de la vinya, on neden i infecten els estomes. Després de 7-10 dies apareixen lesions a les fulles. Amb una meteorologia favorable, les lesions esporulen i es presenten noves infeccions secundàries. |
Indumentària | Els kanzashi (簪, kanzashi?) són ornaments per als cabells utilitzats en pentinats tradicionals japonesos. Els seus orígens es remunten al moment que la dona japonesa abandona el típic estil taregami on els cabells eren mantinguts lacis i llargs, i s'adopta el tall d'estil nigongami. Es van fer populars en el període Edo, quan els artesans començaren a crear productes de manufactura més refinada. Avui dia, els kanzashi són utilitzats generalment en l'ornamentació de núvies o dones que fan de vestir un quimono una professió, com geishes, tayu i yujo o adeptes a la cerimònia del te i ikebana. De tota manera, l'ús d'aquests accessoris sobreviu en aquelles dones japoneses que desitgen arreglar-se i agregar un toc elegant al seu habillament. Els kanzashi són fabricats en una àmplia gamma de materials, com fusta lacada, or, metalls platejats, carei i seda, i últimament, plàstic. Existeixen moltes varietats i estils d'ús dels kanzashi. La manera en què la geisha l'utilitza als seus cabells n'indica l'estatus immediatament davant una audiència coneixedora del tracte d'aquestes professionals. Les maiko (aprenentes de geisha) usen una quantitat de kanzashi major i més elaborada que les seues col·legues majors. |
Jocs | Fet i amagar (títol original: Hide and Seek) és una pel·lícula de 2005, dirigida per John Polson i protagonitzada per Robert De Niro i Dakota Fanning. Es va estrenar el 27 de gener de 2005 amb gran èxit de taquilla, encara que no li va passar el mateix amb les crítiques que va rebre, que en general van ser negatives. En canvi, la interpretació dels actors va ser molt apreciada. Especialment la de Fanning que va rebre elogis i l'aclamació per la crítica i per la qual cosa es va convertir en la primera persona a guanyar un premi MTV Movie en la categoria Millor interpretació de terror l'any 2005. La pel·lícula va ser un èxit financer va aconseguir recaptar $ 122.650.962 dòlars a tot el món. Ha estat doblada al català. |
Arquitectura | Kazuyo Sejima (1956, Prefectura d'Ibaraki, Japó) és una arquitecta contemporània japonesa guardonada amb el premi Pritzker 2010, juntament amb Ryue Nishizawa, amb qui forma l'estudi Sanaa. S'inscriu en la tradició minimalista i sòbria de l'arquitectura japonesa. |
Heràldica | La càrrega creuada al cap és de l'escut d'armes de l'antic Electorat de Trèveris. Großlittgen pertanyia a aquest estat des de 1341 fins a finals del s. XVIII. El lleó de la base és el Lleó de Luxemburg, recordant l'època de Großlittgen com a feu luxemburguesa; la família von Litiche de Luxemburg va ser feu amb Großlittgen al s. XII. L'espasa i la divisió del camp, que s'assembla a una extensió del mantell obert en el fons, són les referències a Sant Martí de Tours, antic patró del municipi, sent el primer l'atribut i l'últim una referència a la història de Martí que va tallar un tros de la seva capa per donar-la a un captaire. Els dos anells enllaçats són de l'abadia d'Himmerod. L'escut va ser aprovat el 31 d'agost de 1987, per l'administració Regierungsbezirk en Trèveris. |
Dansa | Mary Anthony (1916, Newport (Kentucky) - 2014, Manhattan (Nova York)) va ser una ballarina, coreògrafa i professora de dansa moderna. El seu treball va estar molt influït per Martha Graham i Hanya Holm. A partir de 1946 va començar a ensenyar dansa al New Dance Group de la ciutat de Nova York. Als anys 50 va ballar a moltes produccions de la New York City Opera i va coreografiar nombrosos musicals a Itàlia. El 1956 va fundar la Mary Anthony Dance Company. |
Geologia | Una pont de neu o pont de glaç és una porció d'aigua gelada (dolça o marina) que uneix de manera natural, sense cap intervenció humana, com si fos un pont entre les dues marges d'un riu, per exemple, d'una escletxa glaciar, etc. Poden ser estacionals o durar diversos anys, segons les condicions de temperatura ambiental. Quan se situa al llarg de la costa marítima, forma part d'una banquisa o gel marí. A més de l'interès geològic, aquests ponts permeten i han permès migracions humanes i d'altres animals que haguessin estat impossibles en periíodes més temperats. Per exemple, a l'últim període glacial, cap al 9.000 aC, un pont de neu unia l'illa d'Öland a la Suècia continental, cosa que va permetre la migració de les primeres poblacions a aquesta illa.Existeixen també ponts de neu artificials, un tipus de construcció civil creada per humans. |
Psicologia | Comportament social o conducta social, en biologia, psicologia i sociologia és el comportament o conducta dirigit cap a la societat o que té lloc entre membres de la mateixa espècie (relacions intraespecífiques). Els comportaments o conductes que s'estableixen com a relacions interespecífiques (com la depredació, el parasitisme o la simbiosi) involucren a membres de diferents espècies i per tant no es consideren socials . Mentre molts comportaments socials intraespecífics són part d'una comunicació (comunicació animal) doncs provoquen una resposta, o canvi de comportament del receptor, sense actuar directament sobre ell, la comunicació entre membres de diferents espècies no es considera comportament social. La forma més original del comportament social humà és el llenguatge humà (vegeu llenguatge i llengua natural ). En sociologia, "comportament" (behavior) significa activitat similar a l'animal, desproveïda de significat social o context social, en contrast amb "comportament social" (social behavior), que en té dos. En una jerarquia sociològica, el comportament social és seguit per l'acció social, que es dirigeix a altres persones i es dissenya per induir una resposta. Més amunt d'aquesta escala ascendent hi ha la interacció social i la relació social. Com a conclusió, es pot dir que el comportament social és un procés de comunicació i forma part de la socialitat en el seu estadi més desenvolupat. |
Filosofia | La naturalesa humana o naturalea humana és el concepte filosòfic, segons el qual els éssers humans tendeixen a compartir una sèrie de característiques distintives inherents, que inclouen formes de pensar, sentir i actuar en el medi en el qual es desenvolupen. La qüestió de què origina aquestes característiques distintives d'humanitat i com és de fixa la naturalesa humana té importants implicacions en l'ètica, la moral, la política i la teleologia causa que poden proveir normes o estàndards perquè els humans jutgin quin és la millor manera de viure. Les branques de la ciència associades amb l'estudi de la naturalesa humana inclouen a la sociologia, sociobiologia, la filosofia i psicologia, en particular, la psicologia evolucionista, que estudia la selecció sexual en l'evolució de l'ésser humà, i la psicologia del desenvolupament. |
Protestes | Els primers dies de gener del 2015, una sèrie de protestes anti-governamentals van començar dins Kosovo, arran de les declaracions d'Aleksandar Jablanović, un polític serbo-kosovar, parlamentari i Ministre de Comunitats i Retorns en la República de Kosovo. El 6 de gener de 2015, un grup autoanomenat Thirrjet e nënave (La crida de les mares o els plors de la mare -albanès-), els membres de la qual són majoritàriament mares de víctimes de la Guerra de Kosovo, va protestar davant de l'Església ortodoxa de Gjakova dies abans de Nadal, per tal de blocar partidaris serbis d'entrar a causa de la negativa actual de Sèrbia de disculpar-se per les víctimes de la guerra. Més tard, Aleksandar Jablanović, Ministre de Comunitats i Retorns i membre del Parlament de Kosovo va dir "salvatges" i "frikis" al grup que bloquejava l'arribada dels autobusos que havien de desplaçar els serbis a la missa de Nadal a Gjakova. La majoria de ciutadans de Kosovo s'hi van ofendre, incloent l'oposició del govern que va demanar immediatament la dimissió de Jablanović. Les protestes després de les seves declaracions van començar a Gjakova i van continuar fins que el 17 gener, on al voltant de 10,000 persones van prendre el centre de la ciutat de Gjakova. Les manifestacions es van expandir ràpidament a Peć, Deçan, Gjilan, i en essència, al territori sencer de Kosovo. El 19 de gener, Jablanović es va disculpar per les seves declaracions.Així i tot, el 24 i el 27 gener del 2015, es va produir una protesta a nivell nacional que va tenir lloc a la capital de Kosovo , Pristina, on aproximadament 50,000 persones van ocupar els carrers per reclamar a Jablanović la dimissió i el retorn de Trepča, un enorme complex industrial situat a la part sèrbia de Kosovo, com a institució pública de la República de Kosovo. Tanmateix, les protestes van virar cap a la violència a causa de l'enfrontament amb la policia. Va ser internacionalment proclamat com el pitjor malestar social des de la declaració d'independència l'any 2008.El 3 de febrer de 2015, el primer ministre Isa Mustafa va anunciar que Aleksandar Jablanović ja no formava part del gabinet. La seva dimissió va ser benvinguda per l'oposició i altres ciutadans, però criticat pel Govern serbi |
Dret | Un protonotari era un oficial de la Cancelleria Reial, cap de la secretaria reial. Actuava com a secretari i fedatari del rei i era present, per exemple, al seu costat, durant les Corts. Les seues funcions estan reglamentades a les Ordinacions de Pere III. |
Filosofia | La Isagogè (en grec Εἰσαγωγή), títol complet Introducció a les Categories d'Aristòtil (en grec Εἰσαγωγὴ εἰς τὰς Ἀριστοτέλους κατηγορίας), és un text escrit pel filòsof neoplatònic Porfiri i traduït del grec al llatí per Boeci, esdevingué el manual estàndard sobre lògica durant almenys un mil·lenni després de la mort de l'Estagirita. L'obra fou escrita entre els anys 268 i 270 dC, i inclou una detallada classificació dels conceptes aristotèlics de gènere i espècie. És a partir d'aquesta revisió que s'ha construït l'anomenat Arbre de Porfiri, que consisteix en una classificació dicotòmica que pren com a punt de partida el gènere de substància (el més general), descendent així a la resta dels individus, passant per les espècies. Boeci traduí al llatí aquesta obra, la qual arribà a convertir-se ràpidament en un manual estàndard de lògica aristotèlica a les universitats europees, bo i establint una de les etapes més importants en el desenvolupament de l'escolàstica medieval: el tema dels universals. Molts escriptors, com Boeci, Averrois, Pere Abelard i el propi Joan Duns Escot, entre d'altres, escrigueren comentaris contra el llibre. D'altres escriptors, com Guillem d'Occam, els incorporaren en llurs manuals de lògica. |
Psicologia | L'elecció és l'acte de triar o decantar-se per una opció entre diverses, després d'avaluar-ne les característiques i possibles conseqüències. És per tant una acció de la voluntat i l'enteniment. La psicologia estudia els mecanismes mentals que intervenen en aquesta decisió d'escollir però també és un terme analitzat per la filosofia, ja que es relaciona amb la llibertat: només poden dur a terme eleccions les persones que són lliures o tenen més d'una opció per actuar, per tant com que és possible triar un altre camí, l'elecció és jutjada des del punt de vista moral. La teoria de la decisió és una branca de la probabilitat que analitza les eleccions més plausibles i amb més beneficis i ha estat aplicada a l'economia, entre altres camps, perquè intenta matematitzar el procés d'elecció per minimitzar el risc. L'elecció pot estar motivada per arguments racionals, pel sentiment, les creences o pressions externes. La no-elecció és també una tria (no actuar per omissió), amb la qual cosa es conclou que davant la pluralitat d'opcions, l'elecció és inevitable (l'existencialisme ho resumia amb la frase "l'home està condemnat a la llibertat"). Per delegar la decisió en un agent extern, es pot recórrer a l'atzar, com per exemple llençar un dau per escollir qui comença un joc. |
Estris | Una placa calefactora és un calefactor de laboratori consistent en una planxa escalfada per resistències elèctriques. La calefacció elèctrica permet controlar fàcilment la calor proporcionada al recipient, el qual ha de tenir fons pla per dipositar-se damunt de la placa (vasos o erlenmeyers). És emprada en substitució del bec de Bunsen, especialment quan s'han d'escalfar recipients contenen dissolvents inflamables.Habitualment també duen incorporat un agitador magnètic per homogeneitzar el contingut del recipient. |
Ciència militar | Superioritat aèria és el domini aeri d'un dels bàndols durant una campanya militar. Està definit en el glossari de definicions de l'OTAN com «grau de domini en una batalla aèria en el qual una de les forces controla'n una determina zona de tal manera que permet operacions en la terra, mar i aire sense cap tipus d'interferència per part de la força enemiga.»La superioritat aèria és el segon dels tres graus de control que estipula l'OTAN; el més favorable és la supremacia aèria, caracteritzat per la privació de l'accés a l'aire a l'enemic. Per oposició, l'estat de «igualtat aèria» és el nivell més baix de control, en el qual únicament es domina la zona controlada pels efectius de l'exèrcit propi. |
Història | Els Caboet foren uns senyors feudals de l'Alt Urgell que ocuparen l'antiga vall de Caboet, actualment anomenada vall de Cabó. La vall fou seu de la Casa de Caboet, ells tenien el control sobre les valls de Cabó i la vall de Sant Joan (actualment al terme de les Valls de Valira, terme fronterer amb Andorra). La Casa de Caboet foren súbdits fidels dels bisbes d'Urgell i a mitjans del segle xi ja tenen infeudades les Valls d'Andorra. El llinatge dels Caboet ja és documentat a mitjan segle x. A començament del segle xi regia Caboet Isarn, que transmeté la vall al seu fill Guitard, mort vers el 1095. Seguiren el llinatge Guillem Guitard, Miró Guitard, Ramon i finalment Arnau (mort el 1170) amb el qual s'extingí la línia masculina.Arnau de Caboet era pare d'Arnaua o Arnalda de Caboet, que morí el 1201 o el 1203. Arnalda, senyora de les valls de Caboet, Andorra, i vall de Sant Joan es quedà sota la protecció del bisbe d'Urgell, aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó i la dotà el 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania. Un cop vídua es va casar amb el Vescomte de Castellbò, Arnau, i un cop mort el seu primer fill del primer matrimoni cedí al vecomte els drets de les tres valls el 1199. L'única filla d'Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda, es casà amb Roger Bernat II de Foix, unint així les cases de Caboet, Castellbò i Foix. |
Indumentària | Un superhumeral (del llatí super, "sobre" i [h]umerus, "espatlla", per tant, una indumentària "sobre l'espatlla"), és una vestimenta litúrgica usada exclusivament pels bisbes, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana. Es caracteritza principalment com un ornament humeral, però també adorna el pit i l'esquena, i es porta per sobre la casulla. Durant l'edat mitjana va ser usat per diversos bisbes, principalment en el Sacre Imperi Romanogermànic, en seus com Ratisbona, Praga i Lieja. El seu ús va morir en gran manera al segle xiii, encara que hi ha proves que es va usar a Reims fins al segle xvi. Alguns superhumerals es poden trobar conservats a Eichstätt, Bamberg i Ratisbona. Les primeres imatges de superhumerals que existeixen són dues imatges del Bisbe Sigebert de Minden, una miniatura i una tauleta d'ivori, que van ser incorporades a un ordinal de la Missa pertanyent al bisbe.Els únics bisbes que usen el superhumeral al segle xxi són: el bisbe d' Eichstätt, Alemanya – Gregor Maria Franz Hanke, OSB (des de 2006), l'arquebisbe metropolità de Paderborn, Alemanya – Hans-Josef Becker (des de 2003), el bisbe de Toul, ara Nancy (-Toul), França – Jean-Louis Papin (des de 1999), l' arquebisbe metropolità de Cracòvia, Polònia – Marek Jędraszewski (des del 2017).El superhumeral actual és un collar humeral, ornamentada al capdavant i enrere amb apèndixs. El superhumeral és ocasionalment utilitzat pels episcopi vagantes a l'Església ortodoxa cristiana celta, una petita comunitat amb vincles històrics amb l'antiga església catòlica i l'ortodòxia oriental. |
Cronometria | Edmund Beckett (Nottinghamshire, Anglaterra, 12 de maig de 1816 - 29 d'abril de 1905), primer baró Grimthorpe, conegut anteriorment com a Sir Edmund Beckett, cinquè baronet i Edmund Beckett Denison, va ser advocat, rellotger i arquitecte. El 1851 va dissenyar el mecanisme del rellotge del palau de Westminster, responsable de les campanades del Big Ben. També va ser responsable de la reconstrucció de la façana oest, el sostre i transsepte finestres de la catedral de St Albans. Tot i que l'edifici necessitava una reparació, l'opinió popular de l'època sostenia que va canviar el caràcter de la catedral. Algunes de les addicions que va fer Beckett inclouen estàtues dels quatre evangelistes al voltant de la porta occidental, amb l'estàtua de Sant Mateu que té la cara de Beckett. Després va abocar l'atenció a les esglésies de St Peter i més tard St Michael a la mateixa ciutat. El 1868 va treballar amb William Henry Crossland per dissenyar l'església de St Chad, Far Headingley a Leeds. Va néixer a Era fill de Sir Edmund Beckett, quart baronet. Va estudiar a Eton College, i va ser nomenat baró Grimthorpe el 1886. També conegut com a Edmund Beckett Denison, es va casar amb Fanny Catherine (23 de febrer de 1823 - 8 de desembre de 1901), filla de John Lonsdale, 89è bisbe de Lichfield. Va morir el 29 d'abril de 1905 després d'una caiguda, va ser enterrat als terrenys de la catedral de St Albans. |
Enginyeria | Una bomba de buit extreu molècules de gas d'un volum segellat, per crear un buit parcial. És una màquina amb la funció de reduir la pressió d'un volum estanc, de manera que, a tots els efectes, s'aconsegueix generar el buit absolut al seu interior. Les màquines amb funcionament més similar al de les bombes de buit són els compressors, a causa del fet que comparteixen la funció de moure volums d'aire travessant una diferència de pressió, entre l'entrada i la sortida. En el cas de bombes de buit, la pressió d'aspiració és variable i descendent, mentre que la pressió sobre la qual es treballa (l'atmosfèrica) és constant. Aquestes bombes, poden ser de desplaçament positiu o rotatives. Una vegada aconseguit el buit, una bomba de buit s'ha de mantenir funcionant a certa càrrega per tal de mantenir la situació de buit. |
Astronomia | L'espectroscopi slitless és un espectroscopi astronòmic fet sense una petita obertura per permetre només la llum d'una petita regió que es difracta. Funciona millor en els camps de baixa densitat de població, ja que es propaga cada font puntual a terme en el seu espectre, i els camps concorreguts serà massa confusos per ser útil. També s'enfronta al problema que per a les fonts esteses, línies d'emissió properes se solaparan. El telescopi Crossley utilitza un espectrògraf slitless que va ser emprat originalment per Nicholas Mayall. |
Telecomunicacions | La finestra de Kaiser és una finestra wk molt propera a la ideal utilitzada per processament de senyals digitals definida per la fórmula: w k = { I 0 ( π α 1 − ( 2 k / n − 1 ) 2 ) I 0 ( π α ) si 0 ≤ k ≤ n 0 resta {\displaystyle w_{k}=\left\{{\begin{matrix}{\frac {I_{0}(\pi \alpha {\sqrt {1-(2k/n-1)^{2}}})}{I_{0}(\pi \alpha )}}&{\mbox{si }}0\leq k\leq n\\\\0&{\mbox{resta}}\\\end{matrix}}\right.} on I0 és la funció de Bessel modificada de primer tipus d'ordre zero, α és un nombre real arbitrari que determina la forma de la finestra i n és un nombre natural que determina la mida de la finestra. |
Estris | El Setrill islàmic és una peça arqueològica localitzada en les excavacions de la ciutat islàmica del Pla d'Almatà, a Balaguer. És una ampolla de cocció oxidant, de forma globular, coll cilíndric amb un escanyament a la meitat. No té abocador, si bé la vora té forma triangular. La base es plana. Tota la peça esta coberta per un vidrat monocrom de tonalitat melada, tot i que a l'exterior es troba decorada amb uns regalims de manganès sota coberta melada.Mitjançant estudis químics dels residus conservats a la peça s'ha pogut comprovar que contenia oli, segurament d'oliva. Aquest és molt probable que procedís de les nombroses plantacions d'oliveres dels voltants de Balaguer, com la citada en un document de 1082 a la partida del Macip, al nord de la ciutat. Igualment, les troballes realitzades al Pla d'Almatà certifiquen la presencia de pinyols d'oliva carbonitzats o mineralitzats, juntament amb llavors de raïm, préssec, peres, pomes i cereals, que han permès reconstruir la dieta dels habitants de Madina Balaguer al segle xi. |
Arqueologia | L'arqueogenètica (terme encunyat per Colin Renfrew) és l'aplicació de les tècniques de genètica molecular de poblacions per a l'estudi del passat dels humans. Això pot implicar: L'anàlisi d'ADN recuperat de restes arqueològiques, és a dir, l'antic ADN; L'anàlisi d'ADN de les poblacions modernes (inclosos els éssers humans i les espècies vegetals i animals domèstiques), amb la finalitat d'estudiar el passat de la humanitat i el llegat genètic de la interacció humana amb la biosfera, i L'aplicació dels mètodes estadístics elaborats pels genetistes moleculars a les dades arqueològiques.El tema té el seu origen en l'estudi de grups sanguinis humans i la idea que aquest clàssic marcador genètic proporciona informació sobre les relacions entre lingüística i grup ètnics. Els primers treballs en aquest àmbit són de Ludwik i Hanka Hirszfeld, William Boyd i Arthur Mourant. Des del 1960 fins ara, Lucca Cavalli-Sforza ha utilitzat marcadors genètics clàssics per a examinar la població prehistòrica d'Europa, que va culminar en la publicació d'Història i Geografia dels Gens Humans en 1994. Des de llavors, s'ha analitzat la història genètica de les principals plantes (per exemple, blat, arròs, blat de moro) i animals domèstics (per exemple, vaques, cabres, porcs, cavalls). S'han pogut presentar models biogeogràfics de la seva domesticació i cria, principalment sobre la base de la variació de l'ADN mitocondrial, encara que altres marcadors estan actualment sent objecte d'anàlisi a fi de complementar la descripció genètica (per exemple, el cromosoma Y per descriure la història dels mascles llinatge |
Sociologia | El capital cultural és el conjunt de coneixements que poden ajudar a la promoció social, un concepte encunyat per Pierre Bourdieu en analogia amb el capital social i el capital econòmic. Hi ha tres classes de capital cultural: incorporat (el que adquireix una persona per la seva socialització, marcat per la família i la comunitat d'origen així com per la llengua); objectivat (a partir d'objectes de consum cultural com ara llibres o assistència a representacions); institucionalitzat (coneixements transmesos a partir de l'educació formal, acreditats amb diplomes o similars). Alguns estudiosos han criticat el concepte per assimilar la cultura a l'alta cultura i oblidar manifestacions més informals d'aquesta. Viccionari |
Agricultura | Els escòlids (Scoliidae), són una petita família d'himenòpters apòcrits representada per 6 gèneres i unes 300 espècies de distribució cosmopolita. Tendeixen a ser de color negre, sovint marcat amb color groc o taronja i les seves ales són corrugades. Els mascles són més prims i allargats que les femelles. Les larves dels escòlids són importants en el control biològic de les plagues, s'alimenten de larves d'escarabats, també actuen com pol·linitzadors secundaris de moltes flors silvestres. |
Nàutica | La pedra del sol o pedra solar, en islandès: solarsteinn, és un tipus de mineral testimoniat en diverses fonts escrites dels segles XIII i XIV a Islàndia, una de les quals descriu el seu ús per localitzar el sol en un cel completament ennuvolat. Les pedres del sol també s'esmenten als inventaris de diverses esglésies i un monestir a Islàndia i Alemanya dels segles XIV al XV. Existeix una teoria que la pedra solar tenia atributs polaritzadors i va ser utilitzada com a instrument de navegació per la gent de mar a l' era dels vikings. Una pedra trobada l'any 2013 davant d'Alderney, al naufragi d'un vaixell de guerra del segle XVI, pot donar proves de l'existència de pedres solars com a dispositius de navegació. |
Geografia | Una subregió és una unitat conceptual que deriva d'una més gran regió o continent i està basada en la seva ubicació. Els punts cardinals com, el sud o sud-est, es fan servir habitualment per a definir una subregió. |
Arquitectura | Conflicte urbanístic a l'entorn d'una nau industrial construïda al mig d'un poble, sobre la qual hi ha dues sentències judicials d'enderrocament. Els orígens del també anomenat cas Nyap de Sils es remunten a l'any 2007, al final del mandat de l'alcalde Joaquim Rovira Planas. L'any 2008, veïns d'un carrer de Sils (localitat catalana de la comarca de la Selva) fan una reclamació a l'Ajuntament, ja que consideraven que la nau industrial que s'estava construint davant de casa seva incomplia la normativa urbanística; el consistori va respondre als veïns assegurant-los que no tenien raó i que la llicència era del tot legal. A principis de 2009, l'Ajuntament de Sils rep la notificació de la jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona on se l'informa que s'ha admès a tràmit la denúncia de deu veïns del carrer Bastiments, a la zona coneguda com a Can Cabirol, que reclamen que, després d'haver argumentat les presumptes il·legalitats urbanístiques del supermercat i rebut resposta de l'Ajuntament, es revisi la llicència.L'any 2013, una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona va donar la raó als veïns: s'ordenava a l'Ajuntament que requerís la demolició de la nau. L'Ajuntament va interposar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).L'any 2016, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya torna a donar la raó als veïns de Sils que des del 2009 denuncien la presència d'un supermercat Consum en una nau situada al sector de Can Cabirol. El supermercat va obrir les portes al 2009, però els veïns ja havien denunciat la construcció d'una nau industrial en un sector que qualifiquen de “barri residencial consolidat que no té res a veure amb un polígon industrial”. Malgrat la mobilització veïnal i crítiques de l'oposició, l'Ajuntament va tirar-ne endavant la tramitació. El cas es va traslladar als tribunals i al setembre del 2013 el jutjat de Girona va donar la raó als veïns: s'ordenava a l'Ajuntament que requerís la demolició de la nau. L'Ajuntament va interposar un recurs, que és el que ara el TSJC ha denegat.Després de la sentència del TSJC, l'equip de govern de Sils planteja un nou recurs d'inexecució, mentre que els veïns afectats volen que l'enderroc de l'edifici es faci efectiu.Darrerament s'ha obert una negociació per evitar l'enderroc: el nou equip de govern i els veïns denunciants busquen “vies de solució” Els demandants recorden els greuges que els provoca el supermercat: el moll de càrrega i descàrrega, les maniobres dels camions, l'entrada i sortida dels vehicles dels clients, les ombres del mur de la nau industrial que causen humitats i sorolls de tota mena, com si el carrer fos el pati del darrera del supermercat, es lamenten; valoren el tarannà del nou equip de govern, però consideren que els canvis que reclamen van més enllà “de l'adequació de l'entorn i l'embelliment” de què va parlar el nou alcalde, Eduard Colomé, a principi de març de 2020. El litigi als jutjats entre les dues parts està en suspensió, pendent de com evolucionen les converses. |
Lingüística | La Società Dante Alighieri és una institució creada a Itàlia el 1889 per la promoció de la llengua italiana així com de la difusió de la seva cultura arreu del món. Avui dia la societat és present en més de 60 països arreu del món divulgant la cultura i llengua italiana, i té la seu central a la ciutat de Roma. Després de la Primera Guerra Mundial les actuacions de la societat s'estengueren a l'estranger degut als milers de desplaçats italians per la guerra, sobretot a l'Àfrica i Amèrica. Després de la Segona Guerra Mundial passà a defensar la llengua i la cultura arreu del món, establint llaços d'amistat amb totes les organitzacions culturals d'arrel italiana esteses arreu del planeta. Aquesta institució és equivalent a l'Institut Ramon Llull català, al Institutul Cultural Român romanès, a l'Institut Cervantes espanyol, l'Instituto Camões portuguès, l'Alliance Française francesa, el British Council britànic o el Goethe-Institut alemany. Tots ells treballen per divulgar les seves respectives cultures arreu del món, afavorint així el coneixement d'algunes de les principals llengües europees. L'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto Camões, l'Alliance Française, el British Council, el Goethe-Institut i la Società Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats d'aquell l'any. |
Física | En matemàtiques, la identitat de Palatini és una expressió, derivada pel matemàtic italià A. Palatini, emprada en teoria de la relativitat i càlcul tensorial: δ R σ ν = ∇ ρ ( δ Γ ν σ ρ ) − ∇ ν ( δ Γ ρ σ ρ ) , {\displaystyle \delta R_{\sigma \nu }=\nabla _{\rho }(\delta \Gamma _{\nu \sigma }^{\rho })-\nabla _{\nu }(\delta \Gamma _{\rho \sigma }^{\rho }),} on δ Γ ν σ ρ {\displaystyle \delta \Gamma _{\nu \sigma }^{\rho }} denota la variació dels símbols de Christoffel i ∇ ρ {\displaystyle \nabla _{\rho }} indica la derivada covariant.La identitat es pot derivar a partir de l'acció d'Hilbert–Einstein. La "mateixa" identitat funciona per a la derivada de Lie L ξ R σ ν {\displaystyle {\mathcal {L}}_{\xi }R_{\sigma \nu }} : L ξ R σ ν = ∇ ρ ( L ξ Γ ν σ ρ ) − ∇ ν ( L ξ Γ ρ σ ρ ) , {\displaystyle {\mathcal {L}}_{\xi }R_{\sigma \nu }=\nabla _{\rho }({\mathcal {L}}_{\xi }\Gamma _{\nu \sigma }^{\rho })-\nabla _{\nu }({\mathcal {L}}_{\xi }\Gamma _{\rho \sigma }^{\rho }),} on ξ = ξ ρ ∂ ρ {\displaystyle \xi =\xi ^{\rho }\partial _{\rho }} denota qualsevol camp vectorial a la varietat d'espaitemps M {\displaystyle M} . |
Sociologia | L'interaccionisme simbòlic és un corrent de pensament que neix a la Universitat de Chicago durant els anys 20 del segle xx. Sorgeix a partir de la confluència del pragmatisme de John Dewey, el conductisme de John Watson i la sociologia de Georg Simmel. Històricament s'interpreta que lluita contra dos fronts: el reduccionisme psicologista i el determinisme estructural, centrant-se en les capacitats dels actors, l'acció i la interacció concebuts com a processos. Aquesta perspectiva s'interessa per la teoria de la comunicació desenvolupada per Herbert Blumer, que afirma que totes les relacions humanes es basen en la interpretació subjectiva i cultural dels signes que envolten les persones. Intenta trobar quin significat donen els participants del procés comunicatiu a cada fet, paraula o realitat que afecta aquest procés, mitjançant l'ajuda de la semiòtica. L'interaccionisme simbòlic és, per tant, una teoria psicosocial alhora que un marc metodològic en què la conducta i el pensament humans són el resultat de la interacció social, en concret, de l'intercanvi de significats. Segons el seu dogma, el significat d'una conducta es forma en la interacció social. El seu resultat és un sistema de significats intersubjectius, un conjunt de símbols en el significat dels quals participen els actors. El contingut del significat no és més que la reacció dels actors davant l'acció en qüestió. La consciència sobre l'existència pròpia es crea igual que la consciència sobre els objectes; és a dir, ambdues són el resultat de la interacció social. Aquest corrent posa un gran èmfasi, per tant, en la importància del significat i la interpretació com a processos humans essencials. Les persones creem significats compartits per les interaccions, i aquests significats esdevenen la nostra realitat. Es considera que les realitats socials es construeixen i reconstrueixen permanentment pels diversos actors d'una estructura social, és a dir, de manera conjunta i no individual; aquest procés de construcció és cognitiu, afectiu i conductual; per aquest motiu rep un caràcter simbòlic. Contra aquest rerefons ha d'entendre's l'expressió de Mead sobre la relació entre el jo i el context social: “hem de ser els altres si volem ser nosaltres mateixos”. La interacció social crea l'autoconsciència i la capacitat de reflexionar. La identitat, per tant, no és més que una relació. D'aquí que en l'interaccionisme simbòlic no s'estudiïn les qualitats de l'individu, sinó la seva relació amb els altres. La unitat d'investigació mínima és, per tant, dos individus en interacció. |
Enginyeria | La pega negra és una substància semblant a la pega grega obtinguda de la destil·lació seca del pi, del que en un primer pas s'obtenia el quitrà.Aquesta pega es feia servir mesclada amb cera d'abella o oli d'oliva per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de dislocació, mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava. La pega servia per caçar tords i altres aucells a xibiu, art prohibida actualment, amb visc, que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la llonguera, d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del pi negre. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fos i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc. La unió entre les taules del folre de les naus s'omplia pels calafats amb estopa o cànem i pega, crostam o quitrà. L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del Gènesi segons el qual Noé va cobrir la seva arca amb pega, i també a l'Èxode es conta la història del nen Moisès que va ser lliurat al Nil dins una cistella de papir untada amb betum i pega. La pega i el quitrà fusos s'usaven a la guerra, així es fa a la defensa de Palerm, assetjada pel rei Robert I de Nàpols el 1325, i se sap per diferents fonts que aquest sistema de defensa no era infreqüent en aquella època. |
Indumentària | Els coturns són sabates. En l'antiguitat grecoromana, designa un borseguí lligat a la part frontal del panxell de la cama de sola de fusta molt gruixuda portat pels actors tràgics per a créixer i tenir un aire més majestuós, així com els soldats de la Grècia Antiga, etruscs i Roma. Inclouen una sola gruixuda de suro, per a augmentar la grandària i donar un aire més imponent. Els actors tràgics amagaven aquest artifici utilitzant vestits llargs. D'ençà del 1800, designen una sandàlia mantinguda amb cordons entrecreuats a la cama. |
Arquitectura | En arquitectura, el tambor és un element que serveix de base per a una cúpula. En la majoria de casos és de forma circular o octogonal i té una alçada proporcional a la de la cúpula que sosté. El tambor pot ajudar a la transició i distribució de càrregues de la cúpula cap a altres elements estructurals. Tanmateix, pot comptar amb finestres que permetin una entrada de llum, donant-li a la cúpula un efecte de lleugeresa o d'estar "flotant en l'aire". Viccionari |
Ciència-ficció | Frank Poole contra HAL 9000 és una partida fictícia d'escacs que es juga a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai. A la pel·lícula, s'hi veu l'astronauta Frank Poole jugant contra la supercomputadora HAL 9000. Com que se suposa que HAL és infalible, ningú se sorprèn que l'ordinador derroti en Poole (tot i que la novel·la menciona que HAL està programat per guanyar només el 50% de les vegades, per tal de donar alguna emoció a les partides contra els astronautes). El director Stanley Kubrick fou un apassionat jugador d'escacs, i per això, al contrari que moltes escenes d'escacs en altres pel·lícules, l'anàlisi de la posició mostrada en aquest film, té sentit. La partida sembla que és una partida real, extreta d'una partida de torneig entre A. Roesch i W. Schlage, jugada a Hamburg el 1910. |
Psicologia | La psicologia forense és una branca de la psicologia jurídica que recolza i assessora jutges i magistrats del poder judicial i que ofereix un diagnòstic sobre la forma de ser i actuar dels individus amb relació a uns fets i d'acord amb les exigències del dret. La psicologia forense s'aplica en els processos judicials per a aportar coneixements sobre el comportament humà que ajudin a resoldre els casos.La paraula «forense» té el seu origen en la paraula llatina forum, que era l'espai públic en el qual se celebraven els judicis públics a l'època dels romans. |
Objectes astronòmics | Una nova nana és un tipus d'estrella variable cataclísmica que augmenta la seva brillantor de manera abrupta i impredictible en un factor d'entre 5 i 250 (de 2 a 6 magnituds). L'augment fins al màxim de brillantor succeeix en menys d'un dia, mentre que la disminució fins a la inactivitat té lloc durant diversos dies o setmanes. L'arquetip d'aquest tipus de variables és l'estrella U Geminorum. |
Aeronàutica | El cable d'aturada, cable de frenada, o cable de detenció, és un dispositiu mecànic emprat per desaccelerar una aeronau durant l'aterratge. El cable d'aturada és un element essencial en l'aviació naval, instal·lant-se en les cobertes dels portaavions preparats per exercir operacions CATOBAR i STOBAR. També s'utilitzen sistemes similars en les pistes d'aterratge dels aeròdroms, en casos d'emergència. El sistema més habitual consisteix en una sèrie de cables estirats en perpendicular a la zona d'aterratge, que deuen ser recollits pel ganxo d'aturada de l'aeronau. Durant una aturada normal, el ganxo d'aturada s'acobla al cable i l'energia cinètica de l'aeronau es transfereix als elements de frenat als quals estan units els extrems del cable. Existeixen també altres sistemes relacionats amb el cable d'aturada que utilitzen xarxes per atrapar les ales de les aeronaus o el tren d'aterratge. Aquests sistemes de barrera s'empren únicament en casos d'emergència en els quals el ganxo d'aturada es troba inoperant. |
Ciències de la salut | Una Power Ball és un dispositiu giroscòpic dissenyat per a exercitar, especialment, el canell com fisioteràpia, o per a enfortir, en general, els diversos músculs de l'extremitat superior. Està basat en el giroscopi creat l'any 1852 per Léon Foucault per demostrar la rotació de la Terra. Funciona gràcies al principi de la força centrífuga. La força del rotor que es troba en el seu interior va en funció de la velocitat amb la qual se li fa girar. En girar la Power Ball amb més intensitat, el rotor augmenta el nombre de revolucions, generant un soroll o xiulada cada vegada més agut en proporció a les revolucions. No necessita alimentació elèctrica ni bateries, i els díodes LED que s'inclouen en la majoria dels seus models s'il·luminen amb l'energia que el giroscopi genera. Actualment es comercialitza, usant-se per a exercitar els músculs de la mà, avantbraç, bíceps, tríceps i muscle. És molt recomanable per a enfortir braços en diferents esports com el golf, tennis, o, també per a músics com guitarristes, baixistes, pianistes, etc Existeixen diverses versions de NSD Power Ball amb l'opció d'incloure un velocímetre que mesura entre altres funcions les rpm. Les versions de la marca NSD Power Ball (existeixen d'altres empreses) són: Power Ball Gold Super Power Ball Power Ball Regular Power Ball Sound Power Ball Green Light Power Ball Amber Light Power Ball Blue Light Power Ball Techno Power Ball SignatureAltres empreses que comercialitzen aquest producte, a part de NSD Powerball, són: Powerball IronPower DynaBee IronPower Dynaflex Powerball DFX Powerball TanGOball |
Indumentària | Les sabatilles esportives són un tipus de calçat, fabricat generalment en pell o lona i amb sola de cautxú, que poden lligar-se mitjançant cordons o amb velcro. Hi ha multitud de denominacions segons sinònims o llocs, ja que també reben els següents noms: vambes, sabates esportives, sabatilles, sabatilles de tennis, naiks, kets, sabates de goma, etc. Van ser dissenyades originalment per a fer esport, encara que avui dia moltes persones, tant joves com gent d'una certa edat, les fan servir com calçat habitual. Entre les marques més populars hi ha: ASICS, Adidas, Nike, Reebok, Avia, New Balance, Vans, Joma, Victoria, Converse, etc. |
Geologia | La sèrie de reacció de Bowen és una teoria en la mineralogia que explica per què en roques magmàtiques certs minerals tendeixen a trobar-se junts, mentrestant no es passa gaire amb altres.En les roques ígnies l'ordre de cristal·lització dels seus minerals és important, identificable en molts casos per les relacions de textura que s'estableixen entre ells. Aquest ordre de cristal·lització és determinat per dos factors principals: La termodinàmica del procés de cristal·lització. La composició concreta del magma que cristal·litza.El primer factor va ser estudiat per Norman Levi Bowen (1887-1956), que va observar que la cristal·lització dels minerals durant el refredament d'un magma segueix, en termes generals, una seqüència determinada, que es pot subdividir en dues grans branques: la denominada «branca discontínua» (minerals ferro-magnèsics), i la «branca contínua» (plagioclases), que convergeixen en un tronc comú, que correspon a la cristal·lització de feldespat potàssic i finalment quars, sempre els últims a cristal·litzar. És el que es coneix amb el nom de Sèrie de Bowen. |
Química | Chemical Science (abreviatura Chem. Sci.) és una nova revista científica dedicada a la publicació de resultats important en tots els camps de la química química. És publicada des del 2010 per la Royal Society of Chemistry britànica i, a partir del gener del 2015, està disponible en línia gratuïtament. El seu factor d'impacte és elevat, 9,211 el 2014. Ocupa la 10a posició de qualitat de revistes dedicades a la química en general en el rànquing SCImago.Chemical Science és una innovadora revista dedicada a les troballes d'importància excepcional amb un enfocament rupturista amb la tradició. La revista ofereix als autors la llibertat i flexibilitat per publicar més extensos relats dels seus treballs d'investigació sense restriccions de pàgina |
Ecologia | Les defoliacions són qualsevol fenòmens de pèrdues de tot o part de les fulles d'un arbre o arbust, o de plantes de l'estrat herbaci. Degudes a malalties, paràsits o insectes anomenats "defoliadors". La paraula "defoliació" només s'utilitza en els casos en què el fenomen és significatiu o inusual i que no es correspon amb la caiguda normal de les fulles. Algunes espècies de clima temperat com el grèvol normalment perden les fulles a la primavera i en les zones tropical o subtropical se sequen en algunes espècies frondoses perden de manera natural les seves fulles a principis de l'estiu (és probable que hi hagi una adaptació a estació seca, el que els permet fer més evapotranspiració quan no tenen la major part de l'aigua). Generalment en aquests casos no es parla de "defoliació". Les forces armades dels Estats Units també va utilitzar un defoliant (herbicida anomenat "Agent taronja") per destruir el bosc durant la guerra del Vietnam. |
Ciències ambientals | L'avaluació d'impacte ambiental (AIA) és un procés tècnic i administratiu que s'aplica als projectes amb repercussions ambientals significatives. Permet identificar i valorar, abans de l'aprovació d'un projecte, l'impacte ambiental que es derivaria de l'execució de les infraestructures o instal·lacions projectades i/o del seu funcionament posterior. Conseqüentment, l'objectiu de l'AIA és garantir que les decisions dels organismes competents per a l'aprovació d'aquests tipus de projectes prenguin en consideració les seves implicacions ambientals potencials. La consulta amb el públic és un element clau dels procediments d'avaluació ambiental i, en particular, de l'AIA.Aquesta tècnica introdueix, doncs, la variable ambiental en la presa de decisions sobre els projectes amb una incidència important en el medi ambient i s'ha manifestat com la forma més eficaç per evitar-ne les agressions sobre la natura. Proporciona més fiabilitat i confiança amb vista a les decisions que s'hagin d'adoptar, ja que permet escollir, entre les diferents alternatives possibles, la que salvaguardi millor els interessos generals des d'una perspectiva global i integrada i tenint en compte tots els efectes derivats de l'activitat projectada. |
Art | L'estil Ringerike és un estil de decoració zoomòrfica vikinga que es desenvolupà del s. X a l'XI, com a evolució de l'estil Mammen anterior. Rep el nom d'un grup de pedres rúniques decorades amb animals i plantes, elaborades amb pedra provinent de les pedreres de Ringerike, al districte nord d'Oslo.Els motius més comuns d'aquest estil són lleons, aus, i animals en forma de banda i en espiral, com serps i dracs, amb el cap de perfil i els ulls redons. Molts d'aquests elements apareixen ja en l'art escandinau anterior, com diferents tipus de creus, terminacions en forma de palmera i sogues formant circumvolucions que uneixen diversos elements, i s'hi percep la influència dels estils contemporanis de l'art anglosaxó i otonià. L'ornamentació zoomòrfica de l'època vikinga completa se sol catalogar en aquests estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, estil Ringerike i Urnes. |
Telecomunicacions | El teorema de Masreliez és un algorisme recursiu sovint empleat en estadística robusta i el mètode matemàtic de filtres de Kalman estesos i porta el nom del físic C. Johan Masreliez, el seu autor. |
Festivals | El Festival Internacional de Jovent d'Aberdeen és un festival artístic per a joves de gran rellevància en el conjunt d'Escòcia. Cada any el Festival atrau més de 1000 joves d'arreu del món, que actuen a la ciutat i tenen l'oportunitat de conèixer-se i de posar-se en contacte amb artistes i professionals. El festival consta d'actuacions a porta tancada però també d'espectacles a l'aire lliure o simplement gratuïts i d'una cercavila. Tots plegats sumen una setantena llarga d'esdeveniments que atrau més de 30.000 espectadors. |
Agricultura | Una masia és l'edifici central d'un mas, una explotació agrícola solitària fora del nucli d'un poble. S'ha de distingir entre masia, que significa la casa sola, i mas, el conjunt de casa, terres de conreu i boscos.És un tipus de construcció rural que abunda a la Catalunya Vella, però també té una marcada presència a les zones muntanyoses de la Catalunya Nova i el País Valencià. Estructures d'ús i aspecte semblant es troben arreu d'Europa, i reben noms com masseria (Italia), possessió (Mallorca), lloc (Menorca), pardina (Aragó), masada (l'est de la província de Terol), 'bòria' (a l'oest i nord d'Occitània) o 'bòrda' i fins i tot, gairebé homònim, mas (al Llenguadoc i sobretot a Provença; i també a la Ribagorça, el Matarranya i més al sud, els Ports, el Maestrat (País Valencià) i altres comarques valencianes) i alqueria (Horta de València). És típica de la població disseminada de pagesos o pastors distanciada de nuclis urbans. Com denota el volum de la construcció de moltes masies, antany a les cases de pagès hi vivia molta gent: l'amo, l'hereu, els altres germans cabalers, la família extensa, mossos i pastors. Eren centres de producció, on es feia el vi, es molia la farina o es produïa oli. A més, s'hi engreixava el porc i s'hi elaboraven embotits i formatges. Mentre que en algunes masies es feien botes de vi, en d'altres es cosien espardenyes i sàrries per carregar els animals. |
Filosofia | El convencionalisme és l'actitud que implica considerar que certs usos i costums, principis, valors o normes que regeixen el comportament social o fins i tot personal, estan basats en acords implícits o explícits de la societat més que en la realitat externa. Com a concepte s'aplica a molt diferents camps de coneixement, des de les regles de la gramàtica fins a la lògica, l'ètica, el dret, la ciència, etc. El convencionalisme és un corrent de filosofia del llenguatge que defensa l'arbitrarietat de les paraules. En termes lingüístics, defensa la independència del significant del significat i la seva arbitrarietat. La lingüística moderna és, des de Ferdinand de Saussure, convencionalista. En propietat, es parla de convencionals per a referir-se als gramàtics grecs que defensaven que les llengües s'han originat com una simple convenció entre els homes, oposant-se als naturalistes. Sostenen que no hi ha vincle necessari entre la paraula, el pensament i el món. |
Biblioteconomia | L'Associació Valenciana d'Especialistes en Informació (AVEI), va ser una associació professional valenciana activa entre 1993 i el 2010. Sorgida el 1993 de les inquietuds d'una sèrie de professionals valencians del camp de la informació, documentació, biblioteconomia i arxivística, amb l'objectiu de tractar de millorar les condicions del sector. Mentre va ser activa, l'associació va formar part de la Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística (FESABID). L'AVEI, junt a l'Associació de Bibliotecaris Valencians, van ser les dues associacions que posteriorment van impulsar la creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana. Entre 1994 i 2002 va publicar la revista MEI (Métodos de Información). Finalment, l'any 2010 va cedir la capçalera de la revista al COBDCV fins a l'actualitat, transformada al format edició digital. |
Enginyeria | Un vehicle elèctric és un vehicle que fa servir un o més motors elèctrics per desplaçar-se. Els vehicles elèctrics poden ser: cotxes elèctrics, trens elèctrics, camions elèctrics, avions elèctrics, vaixells elèctrics, motocicletes i scooters elèctrics i naus espacials elèctriques.Els vehicles elèctrics són diferents dels vehicles propulsats per combustibles fòssils en els següents punts: Reben la seva potència d'un ampli ventall de fonts, incloent-hi combustibles fòssils, energia nuclear, i fonts renovables com ara energia mareomotriu, energia solar, i energia eòlica, o qualsevol combinació d'aquestes. De qualsevol forma, aquesta energia és llavors transmesa al vehicle a través de l'ús de línies d'alta tensió, transmissió d'energia sense fils com ara càrrega inductiva, o una connexió directa a través d'un vehicle elèctric. L'electricitat pot ser llavors emmagatzemada al vehicle fent servir una bateria elèctrica, supercondensador, o cel·la de combustible. En canvi, els vehicles de combustió sovint només poden derivar la seva energia de poques fonts, com ara combustibles fòssils no renovables. |
Ràdio | Voice of America és el servei de ràdio i televisió internacional del govern dels Estats Units d'Amèrica. Pertany a la IBB. La VOA té la seu central a la 330 Independence Avenue SW de la capital del país, Washington DC i és considerada com un dels grups de radiodifusió més grans del món, en estar disponible en més de 100 països i més de 60 idiomes.El senyal d'interval de la VOA (ràdio) és el Yankee Doodle, tocada per una orquestra. Estudiosos i comentaristes han definit a l'emissora com un instrument de propaganda al servei del govern dels Estats Units. Voice of America no va poder emetre dins dels Estats Units entre 1948 i 2013 en virtut de la Llei Smith-Mundt, definida com una «llei anti-propaganda», pel que va centrar les seves operacions a l'estranger. |
Ràdio | Caracol Radio és un sistema d'estacions de ràdio que cobreix tot el territori colombià. Des de 2003 és propietat del grup espanyol PRISA. Els seus principals competidors són Blu Radio y RCN Radio. |
Art | Richard E. Miller (22 de març de 1875 - 23 de gener de 1943) fou un pintor impressionisme dels Estats Units i membre de la colònia Giverny d'impressionistes americans.Miller cresqué a St. Louis, estudià a París i llavors s'establí a Giverny, on vivia Claude Monet, entre 1906 i 1910, on coincidí amb Frederick Carl Frieseke, Lawton S. Parker, Guy Rose, Edmund Greacen i Karl Anderson. Quan retornà a Amèrica, s'establí breument a Pasadena (Califòrnia) i el 1917 a la colònia artística de Provincetown (Massachusetts), on romangué la resta de la seva vida. Miller fou membre de la National Academy of Design de Nova York i un reconegut i premiat pintor de la seva era, honorat tant a França com a Itàlia, i guanyador del guardó Legió d'Honor francès. Miller, un pintor figuratiu amb escassos exemples de paisatges en la seva obra, fou conegut per les seves pintures de dones posant lànguidament en escenaris en jardins o en habitacions que s'obren al jardí, mirant-se al mirall o amb un collaret a les mans, fent alguna mena d’activitat per evitar que estiguessin completament inactives. Les pinzellades destacades i una paleta vibrant són una característica clau de les obres de maduresa de Miller. Miller també va estar fortament influenciat per l'estètica japonesa, popular a França a finals del 1800 i principis del 1900, i el seu estudi estava ple de quimonos, para-sols, ventalls i ceràmica amb motius asiàtics. D'aquesta època, Afternoon Tea fou adquirida per l'Indianapolis Museum of Art per 1.047.500 dòlars en una subhasta el 1997. Al final de la seva carrera, la seva obra va usar una paleta més fosca de color i temàtica, i aquestes pintures no tenen la mateixa demanda que les representacions més assolellades de dones ocioses.L'historiador de l'art William Gerdts, que ha escrit àmpliament sobre el moviment impressionista americà, va comparar Miller amb el seu amic, Frederick Frieseke: "Miller gairebé sempre va destacar el dibuix i l'estructura més que el seu company. Els models que va triar eren força diferents dels de Frieseke, més punyent i encantador, menys en el mode Renoir." |
Ciència-ficció | Objectiu: la Lluna (en francès: Objectif Lune) és el setzè àlbum de Les aventures de Tintín. Publicat per fascicles entre 1950 i 1952, va aperèixer en forma d'àlbum el 1953. Hergé va anunciar la història amb dues portades consecutives de la revista Tintín cadascuna representant la Lluna. La història va començar a publicar-se en sèrie a la revista belga Tintín a partir del 30 de març de 1950, en llengua francesa. Després va començar la serialització per la frontera a França, a l'edició d'aquest país de la revista, a partir de l'11 de maig de 1950. |
Heràldica | L'àguila bicèfala és un símbol present en la iconografia i l'heràldica de diverses cultures indoeuropees i americanes. A Europa, procedeix de l'àguila bicèfala hitita, que arriba fins a l'edat mitjana occidental a través de l'Imperi Romà d'Orient. La dinastia bizantina Paleòleg, que va regnar a Constantinoble entre els segles XIII i XV, tenia per lema familiar: «Basileus Basileon, Basileuon Basileuonton» («Rei de reis, que regna sobre els quals regnen») i utilitzava un escut d'armes a la manera occidental; lluïen una àguila bicèfala de sable amb les ales esteses sobre camper d'or. Se li atribuïa un sentit de superioritat i d'integració de les dues herències d'Orient i d'Occident, com a successors de l'Imperi Romà. La imatge de l'àguila bicèfala va aparèixer a Rússia al segle xv. Una neboda de l'últim emperador romà d'Orient, Constantí XI Paleòleg, Sofia Paleòleg, va casar-se amb el tsar rus Ivan III. Aquell matrimoni reial va atorgar a Ivan el dret d'usar juntament amb l'antic escut propi, que era un genet, la imatge de l'àguila bicèfala, que eren les armes representatives de la dinastia dels Paleòleg. L'escut dels tsars va patir diverses transformacions i addicions fins que, el 1917, la Revolució va substituir l'escut imperial pel de la falç i el martell, que va persistir fins al 1992. L'agost d'aquell any l'àguila bicèfala va renéixer per continuar sent l'escut de la Federació Russa, juntament amb la bandera també tsarista: blanca, vermella i blava. Al segle xvi, a l'Europa centreoccidental, l'àguila bicèfala era la marca heràldica més potent, ja que simbolitzava la unió de la dignitat imperial del Sacre Imperi Romanogermànic (l'imperi dels Habsburg) amb la Monarquia hispànica, que incloïa les colònies castellanes en terres americanes i asiàtiques. L'àguila bicèfala serà l'emblema dels Habsburg a Madrid i a Viena. A Madrid, l'últim Habsburg va ser el rei Carles II, que va morir l'1 de novembre del 1700. A Viena, va continuar vigent l'àguila imperial fins al tractat de Saint Germain (1919), en què s'instaura la República austríaca, i acaba amb la monarquia austrohongaresa, quan l'últim emperador, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, renúncia a la direcció de l'Estat, però va continuar com a cap de la seva dinastia. L'àguila bicèfala és present en l'antic escut d'Armènia, per derivació de l'emblema rus; igualment és l'emblema del Regne de Sèrbia des de l'edat mitjana per influència del símbol bizantí, i també a Montenegro i Albània. No s'ha de confondre amb l'àguila de Sant Joan. L'àguila bicèfala és així mateix l'emblema del Grau 33 º del Ritu Escocès Antic i Acceptat en la francmaçoneria. El simbolisme de l'àguila bicèfala indica que un dels caps mira envers l'infinit del passat, i l'altre envers l'infinit del futur, cosa que mostra que aquest és tot just una fina línia de contacte entre dues eternitats. L'àguila de dos caps simbolitza per a l'orde la saviesa; un dels caps representa el progrés, i l'altre l'ordre. |
Ràdio | Amadeu Alemany i Rebordosa (Sant Boi de Llobregat, 1968) ha estat guionista de programes de televisió i de ràdio, ha participat en diferents projectes relacionats amb la publicitat i en la producció d'esdeveniments de diferents tipus. És l'autor de 5 llibres, i actualment dirigeix i condueix el matinal “La República Santboiana” de Ràdio Sant Boi 89,4 FM. |
Matemàtiques | La coneguda com a controvèrsia del Càlcul va ser una discussió entre dos matemàtics del segle XVII, Isaac Newton i Gottfried Leibniz (principalment mantinguda pels seus deixebles) sobre quin d'ells va ser qui va inventar el Càlcul infinitesimal. Aquesta disputa va començar al voltant de 1699, però no va esclatar amb força fins al 1711. Per una banda, Newton afirmava que ell havia començat a treballar en una forma de càlcul (que va anomenar " mètode de fluxions i fluents ") l'any 1666, quan tenia 23 anys, però que no el va publicar fins molts anys després, com una anotació de menor importància en una de les publicacions. D’altra banda, Leibniz sostenia que va començar a treballar en una variant del càlcul l'any 1674, de la qual va publicar un treball sobre el tema l’any 1684i que recentment el 1684 va publicar el seu primer treball referit al tema. La tardança en la publicació de les idees de Newton va ser perquè no va quedar del tot satisfet amb les justificacions matemàtiques, ja que era conscient de la debilitat teòrica dels infinitesimals. En conseqüència, va reformular la seva teoria, que es va anomenar «geometria dels fluents i les fluxions», basada en la geometria tradicional, on va introduir elements que el van acostar al que avui dia coneixem com a Càlcul. Encara que sí que va explicar la interpretació geomètrica del càlcul, no va explicar la seva notació fluxional per al càlcul fins al 1693.L'any 1696, el matemàtic francès L'Hôpital va publicar Analyse donis infiniment petits pour l'intelligence donis lignes courbes, convertint-se en el primer llibre de text de càlcul diferencial mai escrit. Allà hi va reconèixer les contribucions de Newton, però també va remarcar que el mètode de Leibniz era molt més fàcil i ràpid d'entendre a causa de la notació que utilitzava. Això últim va portar a L´Hôpital a sostenir que l'exposat per Newton en el seu llibre Principia era, gairebé en tota la seva totalitat, el càlcul desenvolupat per Leibniz. |
Psicologia | L'eloqüència (del llatí eloquentia) és la capacitat d'expressar-se en públic de forma fluida, elegant i persuasiva. És una forma d'expressar emocions de tal forma que convenç o persuadeix a l'oient, mitjançant la llengua parlada o escrita, de forma atractiva i apropiada. El concepte d'eloqüència va sorgir a l'antiga Grècia. A la mitologia grega, Cal·líope (una de les nou filles de Zeus i Mnemósine) era la musa de la poesia èpica i l'eloqüència. Així mateix, l'eloqüència era considerada la forma més elevada de la política pels antics grecs. El terme "eloqüència" prové de l'arrel llatina loqu o loc que significa "parlar". Així, ser eloqüent vol dir tindre la capacitat de comprendre i ordenar l'idioma de tal forma que sigui utilitzat de forma agradable i amb gran poder de persuasió. |
Agricultura | La floricultura és una disciplina agrícola dins de la jardineria i l'horticultura. El seu objecte és el cultiu de flors. La flor tallada és el producte que s'obtenen de la floricultura. El conreu d'aquest tipus de plantes està molt especialitzat i tecnificat. Tot i això per les característiques del producte, necessiten molta mà d'obra sobretot per collir les flors. Els conreus són sempre en regadiu i sovint protegits: amb estructures senzilles de plàstic, usant un hivernacle de plàstic o vidre amb calefacció o sense. Grans companyies internacionals tenen els seus camps de producció de flor tallada en països tropicals a certa altitud on la mà d'obra és barata i el clima és uniforme i adequat tot l'any com Mèxic, Kenya i Colòmbia. El mercat central on es decideixen els preus a nivell mundial d'aquesta producció està als Països Baixos. A nivell de l'estat espanyol Catalunya (sobretot el Maresme) ocupa el tercer lloc com a productora de flor tallada darrere d'Andalusia i Canàries mentre que el País Valencià ocupa el cinquè lloc darrere de Múrcia. Les espècies per a flor tallada han estat seleccionades per tal que es perllongui el major temps possible en bon estat visual. És un producte que no es pot conservar gaire temps i d'alt preu cosa que permet que sovint es transporti per avió. El consum de flor tallada està directament relacionat amb el nivell de vida d'una societat i hi ha unes dates on s'acumula gran part de la demanda com la diada de Sant Jordi (roses a Catalunya) i Tots Sants (els crisantems) |
Filosofia | Bertrando Spaventa (Bomba, Abruços, 26 de juny de 1817 - Nàpols, 20 de febrer de 1883) va ser un filòsof, historiador de la filosofia, polític, periodista i professor italià.Nascut en el si d'una família burgesa, després d'haver completat els seus primers estudis al seu país, fou enviat pel seu pare al seminari de Chieti. Després, es va traslladar a Montecassino, on va ensenyar matemàtiques i filosofia, i on el 1840 fou ordenat sacerdot, més per la necessitat econòmica de la seva família que per vocació. Al final d'aquell any, juntament amb el seu germà, Bertrando es va traslladar a Nàpols on va establir contactes amb els cercles liberals i amb els filòsofs Ottavio Colecchi i Antonio Tari; i on va continuar la seva educació aprenent l'anglès i l'alemany, la qual cosa li va permetre poder llegir les obres dels filòsofs estrangers en la llengua original. Això li va permetre contribuir a la difusió de la filosofia alemanya i el pensament kantià, en particular.A la ciutat de Nàpols es va dedicar a l'ensenyament, fundant una escola de filosofia privada el 1846, juntament amb el seu germà Silvio, a la sala del Collegio dei Nobili. També va col·laborar en l'edició del diari "Il Nazionale", fundat el 1848 pel seu germà amb la intenció de donar suport a la lluita per la independència i la unificació d'Itàlia, però la situació política agitada després de la revocació de la Constitució que tenia el suport de Ferran II l'obligà a tancar l'escola i deixar Nàpols, traslladant-se a Florència. Entre 1848 i 1850 va fer de preceptor del fill del general Pignatelli. Després de deixar l'ofici de tutor i renunciar a l'hàbit sacerdotal, i el 1850, es va traslladar a Torí, que en aquella època representava el punt de trobada de la llibertat i la vida moral i intel·lectual del Regne de Sardenya. Amb l'oposició de l'entorn social no va poder obtenir una docència, i va haver de guanyar-se la vida amb traduccions i articles, deixant durant un temps a un costat els escrits filosòfics. Això el va portar a prendre una posició respecte a problemes importants com la llibertat d'ensenyament, dedicant-se al periodisme i a escriure articles polítics en diferents diaris com “Il Progresso”, “Il Cimento”, “Il Piemonte” o “Rivista Contemporanea”. Publicà nombrosos assajos i articles que després serien recollits per Giovanni Gentile en "Opere". L'activitat periodística, però, era avorrida i difícil per a ell. Durant la seva carrera com a periodista va entrar en controvèrsia amb "La Civiltà Cattolica".Spaventa també va realitzar activitats polítiques. Va ser membre del Consell Superior d'Instrucció Pública el 1861 i proveïdor d'estudis a la Província de Nàpols de 1866 a 1870. També va ser diputat durant tres legislatures, la X, XI i XII. Fins i tot la política de Bertrando Spaventa es va inspirar en Hegel. El seu era un pensament secular vinculat a un fort sentit de la centralitat de l'Estat considerat com un organisme que dona valor a la nació i com a origen dels principis i valors als quals s'hauria d'inspirar el desenvolupament civil. D'aquesta manera, va elaborar la teoria de l'estat ètic que després va assumir Giovanni Gentile. Va ser membre de l'Acadèmia napolitana de Ciències, Morals i Política (1862), de l'Acadèmia Pontaniana (1868) i de l'Accademia Nazionale dei Lincei (1876).Portat pel nacionalisme del moment, procurà d'elevar el nivell de la filosofia del seu país i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l'assimilació del pensament de Hegel. Sovint s'ha considerat que ell i Augusto Vera -ambdós professors a la Universitat de Nàpols- són els precedents de la important tradició hegeliana de la Itàlia del segle XX que tindrà una influència decisiva sobre personalitats com Giovanni Gentile o Benedetto Croce. |
Ciència militar | Inter-Service Intelligence (ISI) (en urdú: بین الخدماتی استخبارات) és l'agència de serveis d'intel·ligència del Pakistan, amb seu a Islamabad, responsable operativa de la recollida, el processament i l'anàlisi de la informació de seguretat nacional d'arreu del món. Com un dels principals òrgans de la comunitat d'intel·ligència pakistanesa, l'ISI informa al seu director general i se centra, principalment, en proporcionar informació al govern del Pakistan. La seva funció principal és la de servir els militars assignats de les tres branques de les Forces Armades del Pakistan (Exèrcit, Força Aèria i Armada) i d'aquí el nom d'«Inter-Service» (en català "Inter-Serveis"). Tot i això, l'agència també recluta molts civils. Des de 1971 ha estat dirigida per un general de tres estrelles al servei de l'exèrcit, que és designat pel Primer Ministre, per recomanació del cap de l'estat major de l'exèrcit, que recomana tres oficials per a la feina. L'ISI està actualment encapçalat pel tinent general Faiz Hameed, que va ser nomenat director general el 17 de juny de 2019. El director general informa directament tant al primer ministre com al cap de l'exèrcit. L'agència va obtenir reconeixement i fama mundial a la dècada de 1980, quan va donar suport als mujahidins afganesos contra la Unió Soviètica durant la guerra afganosoviètica a la llavors República Democràtica de l'Afganistan. Durant la guerra, l'ISI va treballar en estreta coordinació amb l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units d'Amèrica per formar i finançar els mujahidins amb fons estatunidencs, pakistanesos i saudites. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, l'agència va proporcionar suport estratègic i intel·ligència als talibans afganesos contra l'Aliança del Nord durant la Guerra civil afganesa a la dècada de 1990. |
Antropologia | La prosquinesi (grec προσκύνησις, da προσκυνέω, o 'portar la mà a la boca enviant un petó reverent'), va ser el tradicional acte d'Assíria, i a continuació, persa, era l'acte de reverència davant la presència d'una persona de rang social més alt, i consistia en portar «una mà, en general la dreta, als llavis i [fer un petó] a les puntes dels seus dits, potser bufant un petó» a la persona objecte de reverència ", encara que aquest últim detall només es coneix en la societat romana.Segons altres estudiosos, però, més enllà de l'etimologia προσκυνεῖv original, sens dubte, connectada amb el gest d'enviar un petó amb la mà a la literatura de la Grècia clàssica aquest verb va ser de fet es fa servir per significar l'acte de genuflexió, el determinaria la identificació substancial entre la prosquinesi i prostració. |
Agricultura | Un espantaocells, espantall, espantapardals o babarota és un ninot que simula una figura humana i que es fa servir per espantar tot tipus d'ocells que freqüenten els camps conreats. El més antic data del segle viii. Els espantaocells han esdevingut una icona de la cultura popular, i apareixen per exemple a El màgic d'Oz, les aventures de Batman o el Malson abans de Nadal. Se celebren anualment festivals per presentar els espantaocells millor guarnits. |
Ciència militar | L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra. És de caràcter temporal. Un armistici consisteix en la suspensió de les agressions entre dos grups (països, nacions, faccions) que es troben enfrontats en una lluita armada. No inclou necessàriament la signatura d'un tractat de fraternitat sinó que només cessen les hostilitats. Al llarg de la història, durant algunes guerres s'han decretat armisticis en períodes especials. Per exemple, els exèrcits cristians no s'agredien durant el Nadal, o les ciutats estat gregues durant els Jocs Olímpics. Un armistici és una situació de pacte que no equival a un tractat de pau. Per exemple, després de l'armistici de la guerra de Corea de 1953 no hi ha hagut cap tractat de pau que el ratifiqués. Al llarg de la història hi ha hagut intents d'armistici com l'intent de la Segona Guerra Mundial entre França i Alemanya (1940) |
Filosofia | Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol del 1930 - París, 8 d'octubre del 2004), francès nascut a Algèria fou un pensador i filòsof. Professor a l'École Normale Supérieure i director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciencies Sociales, és conegut per haver desenvolupat una escola de pensament coneguda com a desconstruccionisme, que posa en qüestió la fenomenologia i la metafísica tradicionals i introdueix una nova manera de concebre les ciències humanes. En aquest sentit, Derrida és una de les principals figures associades amb el postestructuralisme i la filosofia postmoderna.Al llarg de la seva carrera, Derrida va publicar més de 40 llibres, així com centenars d'assajos i de conferències. La seva influencia va ser significativa en gran varietat de camps de les humanitats i les ciències socials, com la filosofia, la literatura, el dret, l'antropologia, la historiografia, la lingüística aplicada, la sociolingüística, la psicoanàlisi, la teoria política, els estudis religiosos, el feminisme i els estudis queer. La seva obra ha tingut i segueix tenint un gran ressò als Estats Units, a l'Europa continental, a Sud-amèrica i en general als països on la filosofia continental ha estat influent. Alguns dels seus treballs considerats més rellevants són De la Grammatologia (1967), L'écriture et la différence (1967), Marges de la philosophie (1972) i al La voix et le phénomène (1967). En els seus últims escrits Derrida va abordar temes relatius a l'ètica i la política, que van influenciar diversos moviments de caràcter activista i polític. Va convertir-se en un personatge àmpliament conegut i controvertit, a causa de la seva particular aproximació a la filosofia i a la complexitat del seu treball. |
Estris | Un maletí mèdic és un maletí petit utilitzat pels metges de capçalera a transportar medicaments i productes sanitaris, és un maletí de material resistent, cuir generalment, amb una nansa. El maletí identifica a la imatge popular i literària el metge que fa avisos a domicili, el metge de capçalera.L'atenció fora de la consulta exigeix un mínim de recursos a transportar "per si de cas" (les situacions urgents inesperades en domicili). Habitualment el metge el porta en un maletí d'ús personal. El maletí pot ser específic per atendre emergències, tal com existeix en molts centres d'atenció continuada, o d'urgències d'atenció primària. El maletí personal del metge de capçalera, amb el qual va als domicilis, bé en avisos a demanda (incloent urgències), bé per a l'atenció a pacients crònics. El maletí conté una barreja d'instruments mèdics per a l'atenció de rutina (fonendoscopi i guants d'un sol ús, per exemple) i material i medicaments per emergències (tub de Guedel i adrenalina, per exemple). |
Sociologia | La teoria de la pràctica (o teoria de les pràctiques socials) és una teoria (o "família" de teories) que busca comprendre i explicar el món social i cultural mitjançant l'anàlisi de les pràctiques bàsiques corporals basades en el coneixement que s'interconnecten per formar entitats socials més complexes. com ara grups, estils de vida, camps socials o societats senceres. La teoria de la pràctica, tal com va esbossar Sherry Ortner, "busca explicar les relacions que s'obtenen entre l'acció humana, d'una banda, i alguna entitat global que anomenem "el sistema" de l'altra". Busca resoldre el conflicte de la teoria social clàssica entre enfocaments estructuralistes col·lectivistes i teories de l'acció individualista que intentaven explicar tots els fenòmens socials en termes d'accions individuals. |
Física | Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa. 10−31 kg massa en repòs de l'electró: 510,99906(15) 1 keV/c² = 9,1093897(54) × 10−31 kg 10−30 kg 10−29 kg 10−28 kg. massa en repòs del muó: 105,658389(34) MeV/c² = 1,8835327(11) × 10−28 kg 10−27 kg. = 1 yoctogram (yg) 1 Unitat de massa atòmica (u) o Dalton (Da) ≈ massa de l'àtom d'hidrogen ≈ 1,6605402 yg massa del protó: 938 MeV/c² = 1,6726231 × 10−27 kg. -un neutró té una massa similar 10−26 kg massa d'una molècula d'aigua ≈ 30 yg 6,941 amu – massa atòmica del liti 47.867 amu—massa atòmica del titani 10−25 kg 107,8682 amu—massa atòmica de la plata [259] amu—massa atòmica del nobeli 10−24 kg. = 1 zeptogram (zg) 1 kilodalton (kDa) = 1,6605402 zg 10−23 kg 10−22 kg 10−21 kg. = 1 attogram (ag) 10−20 kg massa d'un petit virus = 10 ag 10−19 kg 10−18 kg. = 1 femtogram (fg) 10−17 kg massa equivalència d'un joule: 1,1 × 10−17 kg augment de la massa per escalfament d'1 g d'aigua 1 °C: 4.6 × 10−17 kg 10−16 kg E. coli bacteri: 6,65×10−16 kg. (665 fg) 10−15 kg. = 1 picogram (pg) 10 pg 100 pg 10−12 kg. = 1 nanogram (ng) 10 ng Dosi letal de toxina botulínica entorn d'1 ng/kg, la substància més mortífera coneguda, tant que uns 80 ng matarien a la majoria. 100 ng 10−9 kg. = 1 microgram (μg) Incertesa en la massa del prototip quilogram: 2 μg 10 μg La massa de Planck: 2.2 × 10−8 kg Augment de massa per escalfament 1 tona d'aigua a 100 °C: 4,6 × 10−8 kg 100 μg pes per dosi d'una ratlla de LSD: 100μg pes d'una dosi letal de ricí: 200 μg 10−6 kg. = 1 mil·ligram (mg) massa d'un gra d'arena ≈ 0,3–13 mg massa típica d'un moscard: 1–2 mg 10 mg Dosi de Dextromethorfà. L'etiquetatge a la majoria de productes és 10–30 mg. El contingut de cafeïna a la majoria de begudes sense cafeïna és pel baix la meitat d'aquest rang. 100 mg Cafeïna en una tassa de cafè. 1 quirat mètric: 0,2 g Píndola màxima legal de cafeïna als Estats Units és de 200 mg, la de 100 també és comuna Dosi al·lucinògena mitjana de mescalina: 0,3 g dosi típica (usat com a estupefaent) de DXM 0,5 g, esdevé significativament psicoactiu voltant els 150 mg 10−3 kg. = 1 gram (g) 1 mil·lilitre d'aigua a 4°C: 1 g Una moneda de 10 cèntims de dòlar dels Estats Units: ~1,5 g, 25 cèntims: ~7 g, les altres monedes comunes son entremig màxima dosi usat com a estupefaent DXM per un adult mitjà ~2 g – la toxicitat comença abans d'arribar als 30 mg/kg. 10 g dosi letal aproximada de cafeïna per un adult: 10 g pes aproximat d'un ratolí: 17 g quantitat d'etanol en un got de beguda: 24 g 1 unça (avoirdupois) ≈ 28,35 g 100 g pes mitjà del ronyó d'un adult humà : 150 g 1 lliura (avoirdupois) ≈ 454 g 1 kg 1 litre d'aigua a 4°C: 1 kg un nadó acabat de néixer: 2–6 kg, 3 típic pes d'atletisme per dones: 4.0 kg. un gat domèstic típic: 5–7 kg un coatí: 5–9 kg. pes d'atletisme per homes: 7,3 kg 10 kg un televisor: 10–30 kg un gos de raça mitjana està dins un rang de 15–20 kg massa d'un humà per terme mitjà: 70 kg 100 kg quintar: 100 kg. (principalment als Estats Units – Altres països tenen diferents definicions) massa aproximada d'un lleó: 250 kg massa aproximada d'una vaca lletera: 700 kg 1 tona curta (Estats Units): 910 kg 103 kg. = 1 mètrica tona (t) 1 metre cúbic d'aigua líquida 1 tona llarga (Britànica) = 1,016.047 kg un automòbil de turisme típic: 0,8-1,6 t un elefant adult: 3-7 t 10 t Telescopi espacial Hubble = 11 t l'elefant més gros (record) = 12 t campana del Big Ben = 14 t Concorde (buit) = 78,7 t Els dinosaures més grossos. 100 t massa de l'animal més gros, Balaenoptera musculus: 100 t per terme mitjà Concorde màxima massa en enlairar-se: 185 t 10⁶ kg massa de cada porta de la Thames Barrier = 1,5 × 10⁶ kg massa en el moment de l'aixecament del Space Shuttle = 2,041 × 10⁶ kg 107 kg producció anual estimada de te darjeeling = 1,1 × 107 kg massa del Titànic = 2,6 × 107 kg 108 kg massa del vaixell més gros, el Knock Nevis, completament carregat: 6,5 × 108 kg 109 kg massa de la Gran Piràmide de Giza: about 6 × 109 kg 10¹⁰ kg massa de formigó a la Presa de les Tres Gorgues, l'estructura més grossa del món de formigó = 6 × 10¹⁰ kg 1011 kg Massa d'aigua en reserva a Londres = 2 × 1011 kg Massa Total dels humans del món = 4-5 × 1011 kg Massa estimada total del krill de l'Antàrtida, Euphausia superba, es creu que és la més copiosa criatura del planeta, = 1-8 × 1011 kg 1012 kg Producció de petroli el 2001 = 3,91 × 1012 kg 1013 kg 1014 kg Massa estimada de roca en explosió a l'erupció del volcà Mont Tambora el 1815 = 2-3 × 1014 kg 1015 kg 10¹⁶ kg 1017 kg Massa d'un asteroide típic = 1.23 × 1017 kg 1018 kg Massa de l'atmosfera de la Terra = 5 × 1018 kg 1019 kg 1020 kg Massa d'1 Ceres = 8,7 × 1020 kg 1021 kg Massa total dels oceans de la Terra = 1,35×1021 kg Massa de Caront = 1,6×1021 kg Massa total del cinturó d'asteroides = 2,3×1021 kg 1022 kg Massa de Plutó = 1,2 × 1022 kg Massa de la Lluna = 7,349 × 1022 kg 1023 kg Massa de Tità = 1,2×1023 kg Massa de Tritó = 1,5×1023 kg Massa de Ganimedes = 1,5×1023 kg Massa de Mercuri = 3,2×1023 kg Massa de Mart = 6,4×1023 kg 1024 kg Massa de Venus = 4,9 × 1024 kg Massa de la Terra = 6,0 x 1024 kg 1025 kg Massa d'Urà = 8,7 × 1025 kg 1026 kg Massa de Neptú = 1,0 × 1026 kg Massa de Saturn = 5,7 × 1026 kg 1027 kg Massa de Júpiter = 1,9 × 1027 kg 1028 kg 1029 kg 10³⁰ kg Massa del Sol = 2 × 10³⁰ kg límit de Chandrasekhar aproximadament 3 × 10³⁰ kg 1031 kg Massa de Betelgeuse = 4 × 1031 kg 1032 kg 1033 kg 1034 kg 1035 kg 1036 kg 1037 kg 1038 kg Massa típica d'un cúmul globular 1039 kg 1040 kg 1041 kg Massa visible de la Via Làctia = 3,6 × 1041 kg 1042 kg Massa total de la Via Làctia = 2 × 1042 kg 1052 kg Massa d'un Univers de densitat crítica = 2×1052 kg Massa de l'Univers observable = 3 × 1052 kg |
Jocs | Scalextric és una empresa del grup anglès Hornby que fabrica models en miniatura de cotxes de tracció elèctrica per a curses sobre pistes. A Espanya ho comercialitzen altres empreses sota licència. El nom de Scalextric prové de la contracció entre Scala X (o escala variable) i Electric. Scalex ("Escala variable") fou el nom escollit, ja que, al principi, l'escala dels models era molt variable. L'Scalextric és un joc del tipus "Slot" en el qual uns cotxes circulen per una via fixa. Va sorgir a Anglaterra el 1952. |
Filosofia | Claude Lévi-Strauss (pronunciació francesa a AFI: [klod levi stʁos]) (Brussel·les, 28 de novembre del 1908 - París, 30 d'octubre del 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de São Paulo del 1935 al 1939, s'interessà per les poblacions indígenes del Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. El 1959, va ocupar la càtedra d'antropologia social al Collège de France, que va mantenir fins a la seva jubilació, el 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor en el camp de l'antropologia cultural i social; tingué també una gran influència en pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler. |
Esoterisme | Dervix (derivat de l'àrab i del persa درویش) són membres de confraries sufís. La paraula derivaria del persa darveix (o darweix, àrab darwix) i inicialment volia dir 'que demana almoina a cada porta', però no és clar si fou aquesta paraula la que va originar l'accepció 'dervix' com a membre de confraria religiosa. A Turquia i Pèrsia, conserva un significat més proper a l'original i vol dir 'monjo mendicant' (àrab faqih). Al Marroc i Algèria, els dervixos són anomenats ikhwan ('germans', pronunciat khwan). Els seguidors de Rumi s'anomenen així. |
Televisió | Trevor James "Jamie" Oliver, MBE (Clavering, Essex, Anglaterra, 27 de maig de 1975), és un xef anglès, restaurador i presentador de televisió. Ha publicat diversos llibres de cuina i més recentment ha dut a terme una campanya contra l'ús dels aliments processats a les escoles nacionals del Regne Unit. S'esforça per millorar les dietes poc saludables i els hàbits de cuina pobres al Regne Unit i els Estats Units. L'especialitat d'Oliver és la cuina italiana, tot i que compta amb un ampli repertori internacional. |
Biblioteconomia | Una biblioteca privada és una biblioteca sota la cura de la propietat privada, en comparació amb la d'una institució pública, i normalment només s'estableix per a l'ús d'un nombre reduït de persones, o fins i tot d'una sola persona, i es poden especialitzar en temes concrets. Igual que amb les biblioteques públiques, algunes persones utilitzen ex-libris (segells, adhesius o relleu) per mostrar la propietat dels articles. Algunes persones venen les seves biblioteques privades a institucions consolidades o les llega després de la mort, i menys sovint, una biblioteca privada es manté intacta molt després de la mort del propietari. |
Filosofia | L'empiriomonisme és una teoria filosòfica desenvolupada per Aleksandr Bogdànov a partir de 1904 en una obra epònima ("L'empiriomonisme", rus: Эмпириомонизм Empiriomonizm). Es basa en una interpretació monista de la realitat com a « experiència ». Amb l'empiriomonisme, Bogdànov cerca reintegrar la filosofia marxista en l'evolució general de la cultura científica i filosòfica occidental i intenta fer una síntesi entre el marxisme i el positivisme. Va ser durament criticada pels col·laboradors de l'autor (Lenin i Plekhanov) pel seu revisionisme i idealisme subjectiu. |
Arquitectura | El pedrís es defineix com un banc de pedra o d'obra, especialment quan es troba adossat a una paret. En una de les formes més típiques i simples el pedrís consistia en una simple pedra escairada de dimensions mitjanes. |
Jaciments paleontològics | La Formació Horseshoe Canyon, en anglès:Horseshoe Canyon Formation, és una formació geològica i una unitat estratigràfica de la Conca sedimentaria del Canadà occidental al sud-oest d'Alberta. Pren el nom del Horseshoe Canyon, una zon a de badlands prop de Drumheller. La Horseshoe Canyon Formation és part de l'Edmonton Group i fa fins 230 m de gruix. La seva edat és del Cretaci tardà, del Campanià fins al Maastrichtià primerenc i està composadaper pedra fangosa,pedra sorrenca, pissarra carbonàcia i bandes de carbó. Hi ha representats una gran varietat de ambients incloent planes d'inundació, cnala d'estuaris i aiguamolls de carbó. Els dinosaures trobats a la Horseshoe Canyon Formation inclouen Albertavenator, Albertosaurus, Anchiceratops, Anodontosaurus, Arrhinoceratops, Atrociraptor, Epichirostenotes, Edmontonia, Edmontosaurus, Hypacrosaurus, Ornithomimus, Pachyrhinosaurus, Parksosaurus, Saurolophus, i Struthiomimus. Entre els mamífers trobats es troben Didelphodon coyi.S'hi han format dipòsits de petroli. |
Arqueologia | La cultura de Fontboïssa és una cultura calcolítica, establerta al Llenguadoc. El seu nom prové del poblat prehistòric de Fontboïssa descobert a la ciutat de Vilavièlha, al departament occità de Gard. |
Filosofia | Josep Maria Forné i Febrer (Barcelona, 1962) és un pedagog català. Es presentà com a cap de la llista de Lleida per a Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i per a Junts per Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. |
Història | En l'administració del regne visigot, el comte camarlenc (comes cubiculariorum) era el funcionari encarregat de les qüestions domèstiques i del protocol. |
Geologia | La scorzalita és un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom del mineralogista brasiler Evaristo Penna Scorza (1899-1969). Segons la classificació de Nickel-Strunz, la scorzalita pertany a "08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1" juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita. |
Psicologia | "You Press the Button, We Do the Rest" (en català "Tu prems el botó, nosaltres fem la resta") va ser un eslògan publicitari encunyat per George Eastman, el fundador de Kodak, l'any 1889. Eastman creia que la fotografia s'havia d'universalitzar, fent-la accessible a tothom que desitgés fer fotografies. Fins llavors, fer fotografies era un procés complicat al qual només hi tenien accés els fotògrafs capaços de processar i revelar pel·lícules. Amb aquest nou eslògan publicitari, Eastman i la seva empresa Eastman Kodak van convertir-se en una empresa amb molt d'èxit que va ajudar a popularitzar la fotografia. |
Objectes astronòmics | Suhail (Lambda de la Vela / λ Velorum) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de la Vela, la vela de la nau Argó, després de γ Velorum i δ Velorum. És una variable irregular la sevamagnitud aparent varia entre +2,14 i +2,30. Es troba a uns 570 anys llum de la Terra. Suhail és una supergegant o estrella gegant lluminosa de tipus espectral K4.5Ib-II de color ataronjat, amb una lluminositat d'11.000 sols i una temperatura estimada de 4000 K. Amb un diàmetre 207 vegades més gran que el del Sol, si estigués situada al centre del sistema solar arribaria pràcticament fins a l'òrbita terrestre. La seva massa estimada és d'unes 9 masses solars, i com correspon a estrelles tan massives, la seva vida és curta: amb una edat aproximada de només 27 milions d'anys està en una fase avançada de la seva evolució transformant l'heli a carboni en el seu nucli intern. Està just per sobre del límit en què les estrelles acaben explotant. En aquest cas acabarà com una supernova o si no fos així conclourà com una nana blanca massiva d'oxigen-neó. |
Sociologia | El Dr. Fu Manxú (en anglès Dr. Fu Manchu, xinès simplificat: 傅满洲, pinyin: Fù Mǎnzhōu) és un geni criminal que va ser introduït en una sèrie de novel·les de l'autor anglès Sax Rohmer que va començar poc abans de la Primera Guerra Mundial i va continuar durant quaranta anys més. El personatge va aparèixer al cinema, la televisió, la ràdio, les tires còmiques i els còmics durant més de 90 anys, i també s'ha convertit en arquetip del geni criminal i el científic boig, alhora que va donar el seu nom al bigoti Fu Manchu. |
Circ | La strada (literalment, en català, "La carretera") és una pel·lícula dramàtica italiana dirigida per Federico Fellini el 1954. Inscrita dintre del neorealisme italià, l'aclamada pel·lícula va aportar fama internacional al cineasta Fellini, que va guanyar el seu primer Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La pel·lícula va ser produïda per Dino De Laurentiis i Carlo Ponti i protagonitzada per Anthony Quinn i Giuletta Masina (dona de Fellini). |
Astronomia | El cercle meridià, també anomenat telescopi meridià, és un instrument per a la mesura des trànsit d'un objecte celeste consistent en un gran telescopi refractor, que pot girar lliurement al voltant d'un eix horitzontal col·locat en la direcció Est-Oest, de tal manera que l'ullera es mogui descrivint el meridià local. |
Arquitectura | Sòl radiant (o també terra tèrmic) és un sistema de calefacció elèctrica o de calefacció per aigua calenta que emet la calor per la superfície del sòl. En els sistemes per aigua la calor es produeix en la caldera i es porta mitjançant canonades a xarxes de canonades encastades sota el paviment dels locals. Canonades per a un sistema de calefacció per sòl radiant, abans de muntar el paviment. En realitat, l'emissor podria ser per qualsevol altre dels paraments dels locals a calefactar (parets o sostre), però com l'aire calent ascendeix, el més lògic és emprar el sòl. En qualsevol cas, com la calor se cedeix per radiació, i la pell humana és un bon absorbent de la radiació, la calefacció per sostre radiant té el problema d'afectar la pell del cap a aquells que manquen de pèl (calbs) donant-los mal de cap, per la qual cosa no és aconsellable usar el sostre. Aquest sistema té l'avantatge que l'emissió es fa per radiació, per la qual cosa es pot tenir en els locals habitats una temperatura seca de l'aire menor que amb altres sistemes de calefacció, la qual cosa suposa menors pèrdues de calor pels murs, sostres o sòls en contacte amb l'exterior. A Espanya, amb les temperatures mínimes exteriors normals, l'estalvi d'aquest sistema pot estimar-se entre un 15% i un 20%, sense disminuir les prestacions quant a comoditat tèrmica (sensació tèrmica).La temperatura superficial del sòl deu ser moderada pel que la temperatura de l'aigua que les recorre també. Aquesta temperatura baixa es veu compensada per una major superfície d'emissió. |
Ciències de la salut | La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) és una entitat sense ànim de lucre amb seu al Prat de Llobregat que dispensa cures a animals marins amenaçats que estiguin malalts o ferits, amb l'objectiu de retornar-los al seu medi d'origen una vegada curats. Fundada el 1994 a Premià de Mar, el 2011 es traslladà a les seves instal·lacions actuals del Prat de Llobregat, equipades amb material punter que converteix el seu Centre de Recuperació d'Animals Marins en un referent europeu. |
Arquitectura | El Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe o Premi Mies Van der Rohe és un premi d'arquitectura concedit per la Unió Europea i la Fundació Mies Van Rohe de Barcelona cada 2 anys des de 1988. És el Premi d'Arquitectura contemporània més important de la Unió Europea. Està dotat amb 60.000 euros i una escultura que evoca el Pavelló Alemany de Mies van der Rohe. El premi de 2015 fou per la Filharmònica de Szczecin. La Biblioteca la Ginesta de Begues i el Centre Cívic el Roure van quedar entre els nominats de l'Edició. |
Humor | GigaChad és el sobrenom associat a un projecte d'art berlinès d'Ernest Khalimov (1969) basat en una sèrie de fotografies retocades amb Photoshop de diversos models creades per la fotògrafa russa Krista Sudmalis per al seu projecte Sleek'N'Tears. El nom "GigaChad" indica que la persona, que inicialment es va suposar que era real, és el Chad Thundercock definitiu, un arquetip d'Internet que representa un home ultra masculí i atractiu sexualment. La imatge es va popularitzar en diverses comunitats incel. El 15 d'octubre de 2017, un usuari anònim de Reddit publicà al subreddit /r/bodybuilding un enllaç al projecte @sleekntears a Instagram. La publicació va rebre 495 vots (92% dels quals positius) i uns 100 comentaris en menys de quatre hores. Dos dies després, l'octubre de 2017, una fotografia de Khalimov va ser publicada a la secció /pol/ del fòrum d'imatges 4chan, descrivint la imatge com a "Gigachad. The perfect human specimen destined to lead us against the reptilians" (traduït al català com "Gigachad. L'exemplar humà perfecte destinat a conduir-nos contra els reptilians"). Una publicació sobre Khalimov també va aparèixer a Lookism Forums aquells dies, i el 24 d'octubre de 2017 una imatge també es va difondre per Imgur "It appears that The Gigachad is attempting to clone himself" (en català "Sembla que The Gigachad està intentant clonar-se"). |
Subsets and Splits