label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Agricultura | Les trampes entomològiques o paranys entomològics, en es fan servir per a monitorar o per a reduir directament les poblacions d'insectes o d'altres artròpodes. Típicament usen substàncies nutritives, atraients visuals, químics o feromones i es disposen en llocs que no fereixin altres animals ni facin residus en els aliments. El mecanisme de la trampa o l'esquer són variables. les mosques i les vespes són atrets per les proteïnes. Els mosquits i molts altres insectes són atrets pels colors brillants, el diòxid de carboni, l'àcid làctic, fragàncies florals o fruitades, la calor, la humitat i les feromones. Els atraients sintètics com el metil eugenol són molt efectius amb els dípters tefrítids. |
Jocs | My Little Pony (literalment en català: El meu petit poni) és una franquícia d'entreteniment desenvolupada per Hasbro que fou originalment concebuda principalment per a un públic femení en edat infantil. Va començar com a línia de joguines de ponis de plàstic desenvolupats per Bonnie Zacherle, Charles Muenchinger i Steve d'Aguanno que ha estat produït de 1983 ençà. Els ponis presenten, generalment, uns cossos acolorits, crins llargues i també de colors i un símbol únic damunt d'un o ambdós costats dels seus flancs. Aquests símbols són referits en les generacions més recents com a "cutie marks", guanyant progressivament més rellevància. El Meu Petit Poni ha estat reeditat com a mínim quatre vegades amb aspectes nous i més moderns per apel·lar a un mercat més extens, abandonant en la seva darrera edició el marcat bagatge exclusivament infantil i tradicionalment considerat com a femení. Seguint l'original My Preety Pony, introduït l'any 1981, My Little Pony va ser llançat el 1983 i la línia esdevingué molt popular durant els anys vuitanta. La línia de joguines original va ser explotada de 1983 a 1995 (1992 als EUA), i va inspirar especials de dibuixos animats, un pel·lícula i quatre sèries de dibuixos animats. La marca gaudia d'un èxit moderat i limitat entre els anys 90 i el començament dels anys 2010, quan la seva popularitat s'incrementà espectacularment en afegir-se un nou target d'homes i dones de totes les edats (especialment d'adolescents i d'adults joves) gràcies a l'èxit de la sèrie de dibuixos animats de la quarta generació de la franquícia, My Little Pony: Friendship Is Magic. |
Geologia | L'estret de Turgai o mar de Turgai va ser una gran massa d'aigua salada poc profunda (un mar epicontinental) del Mesozoic i Cenozoic. S'estenia al nord de la mar Càspia actual fins a la regió paleàrtica, i va existir entre el Juràssic mitjà i l'Oligocè (fa 160-29 milions d'anys). L'estret de Turgai no va ser totalment continu durant tota la seva existència, tot i que era un element predominant dins la seva regió. Fragmentava l'Europa meridional i l'Àsia sud-occidental en un gran nombre de grans illes, i separava Àsia d'Europa. L'estret de Turgai deu el seu nom a la regió del riu Turgai, al Kazakhstan. |
Geologia | Geotermobarometria és la ciència de mesurar la pressió i la temperatura prèvia d'una roca metamòrfica o roques intrusives ígnies. La geotermobarometría és una combinació de "geobarometria", on es resol una pressió de formació de minerals, i la "geotermetría" on es resol una temperatura de formació. |
Química | La transferència electrònica (TE) ocorre quan un electró es mou d'un àtom o d'una espècie química (per exemple, una molècula) a un altre àtom o espècie química. La transferència electrònica és una descripció mecànica del concepte termodinàmic de redox, en la qual els estats d'oxidació d'ambdues parts de la reacció canvien. Molts processos biològics comprenen reaccions de transferència electrònica, entre els quals l'enllaç d'oxigen, la fotosíntesi, la respiració i la desintoxicació. Addicionalment, el procés de transferència energètica es pot formalitzar com un intercanvi de dos electrons (dos esdeveniments de TE concurrents en direccions oposades) en el cas de petites distàncies entre les molècules de transferència. Les reaccions de transferència electrònica normalment comprenen complexes de metalls de transició, però també se'n poden trobar molts exemples en química orgànica. |
Arquitectura | Shikumen és un estil d'arquitectura de Xangai tradicional que combina elements xinesos i occidentals sorgit durant la dècada de 1860. És un estil de construcció per a habitar-hi.Els shikumen consisteixen un edificacions formades per patis posteriors i anteriors rodejats de murs amb un edifici separant-los. La porta davantera del pati davanter és anomenat shikumen i està emmarcada en pedra en forma d'arc de mig punt o d'ar. Quan s'ajunten els edificis shikumens, es crea un carreró (anomenat lilong o lontang). |
Ciència-ficció | La Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF) és una associació d'escriptors i lectors aficionats als gèneres de la ciència-ficció i la fantasia. La SCCFF es va constituir el 1997 gràcies a l'impuls de membres de la Secció de ciència-ficció de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, finalment el juliol de 2005 es va legalitzar com a entitat independent. La societat va editar des de 1997 al 2015 un butlletí amb el nom de SC2F2 que s'enviava als membres de franc. La idea inicial de crear l'Associació Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (després integrada com a secció a l'AELC i finalment convertida en la SCCFF actual) va sorgir de la col·laboració a mitjan anys 90 entre La Penya del Coet (amb Antoni Munné-Jordà i Jordi Solé i Camardons) i el Col·lectiu Freaks (on militaven, entre altres, Sebastià Roig, Salvador Macip, Amadeu Ros i Emili Gil). Altres membres destacats de la SCCFF han sigut Montserrat Galícia, Rosa Fabregat i Armengol, Jordi de Manuel i Barrabín i Jordi Font-Agustí. El novembre de 2017 va organitzar la CatCon 2017 a Vilanova i la Geltrú per commemorar els 20 anys del "I encontre de ciència-ficció en llengua catalana", l'acte fundacional de la SCCFF.L'associació publica periòdicament una revista titulada Catarsi per promocionar la ciència-ficció, el terror i la fantasia en llengua catalana on es publiquen escrits originals i traduccions al català de temàtica de ciència-ficció o fantasia. |
Filosofia | Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí conegut com a ar-Razí i a Occident amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i índia, va aportar avenços fonamentals i duradors sobretot a través de les seves pròpies observacions i descobertes. És considerat un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripció coneguda de la verola, que els grecs havien confós amb el xarampió. Multidisciplinari, també va destacar de manera notable en els camps de l'alquímia, destil·lant querosè la música i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos àmbits. |
Geografia | Caracal (pronunciació en romanès: [kaˈrakal]) és una ciutat del comtat d'Olt, Romania, situada a la històrica regió d'Oltènia, a les planes situades a la part baixa dels rius Jiu i Olt. Les planes de la regió són ben conegudes per la seva especialitat agrícola en el cultiu de cereals i, al llarg dels segles, Caracal ha estat el centre comercial de la producció agrícola de la regió. Caracal té una població aproximada de 31.000 habitants i és la segona ciutat més gran de la regió. |
Geologia | Principis de geologia - Principles of Geology (anglès) - és un llibre de geòleg anglès Charles Lyell que fou publicat originàriament en anglès. Aquest llibre defèn que les transformacions a la terra es produïren lentament en períodes molt llargs i que no s'ha mantingut inalterable com es pensava fins aquell moment. Fou publicat entre 1830 i 1833 en diversos volums. Segons la tesi uniformista, ja formulada per James Hutton, la Terra s'hauria format lentament al llarg d'extensos períodes a partir de les mateixes forces físiques que avui regeixen els fenòmens geològics: erosió, terratrèmols, volcans, inundacions, etc. Aquesta idea s'oposa al catastrofisme, tesi que afirma que la Terra hauria estat modelada per una sèrie de grans catàstrofes en un temps relativament curt. Principis de geologia influí a Charles Darwin i ha estat utilitzat a la geologia per a determinar que la terra té més de 6.000 anys. El llibre descriu els processos, presents i passats, que han succeït a la terra. |
Objectes astronòmics | Adhara (ε CMa / ε Canis Majoris / èpsilon Canis Majoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, malgrat que la seva designació de Bayer li adjudiqui la cinquena posició en brillantor. Es tracta d'una estrella doble, situada a uns 430 anys llum del sistema solar. L'estrella principal (Adhara A) té una magnitud aparent d'1,5, mentre que la secundària (Adhara B) té una magnitud aparent de +7,5 i està situada a una distància angular de 7,5", que correspon a unes 1.000 U.A.; malgrat tot no és segur que les dues estrelles formin un sistema lligat físicament. El seu nom (a vegades escrit Adara) prové del terme àrab عذارى (‘aðāra), que significa "verges". |
Antropologia | The Red Book of the Peoples of the Russian Empire (en català El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus) és un llibre sobre les petites ètnies de l'Imperi Rus, la Unió Soviètica, la Rússia actual i alguns dels estats post-soviètics actuals. Fou publicat en estonià el 1991 i en anglès el 2001. La introducció del llibre explica que "els autors del llibre, que provenen d'un país (Estònia) que patí el destí de les nacions de Rússia i l'Imperi Soviètic, intenten publicar la petició de les petites nacions l'existència de les quals és amenaçada a causa de la història." |
Astronomia | Mare Moscoviense ("mar de Moscòvia") és un mar de la Lluna situat a la conca d'impacte Moscoviense. Es tracta d'un dels escassos mars que es troben a la cara oculta de la Lluna. Té un diàmetre de 277 kilòmetres, i una àrea de 19 600 kilòmetres quadrats.Igual que el Mare Marginis, aquest mar sembla força prim. Tanmateix, es troba clarament centrat en una gran conca d'impacte. És molt més baix que el terra de la conca exterior o que la zona muntanyosa més llunyana. La gran profunditat d'aquest mar per sota de la zona muntanyosa que l'envolta explica per què els mars són tan rars en la cara fosca de la Lluna. Molt poques conques d'impacte de la zona fosca de la Lluna han estat prou profundes com per a permetre el vulcanisme que forma aquests mars. D'aquesta manera, mentre les grans conques d'impacte es poden trobar en les dues cares, els grans mars es troben fonamentalment en la cara visible. Els mars de lava poden arribar a la superfície més ràpidament en aquesta cara que no pas en l'altra. El material de les conques pertany a l'època lunar nectariana, mentre el material del mar és de l'imbrià superior. El cràter Komarov es troba al sud-est del mar, i el cràter Titov és al nord. Aquesta regió deu el seu nom a les primeres imatges de la zona recollides per la sonda lunar soviètica Luna 3. Tanmateix, avui en dia només el nom Mare Moscoviense està reconegut per la UAI. |
Ciència militar | Mikhaïl Tukhatxevski (rus: Михаѝл Никола̀евич Тухачѐвский) (Slednevo, 16 de febrer de 1893 - Moscou, 12 de juny de 1937), nom complet amb patronímic Mikhaïl Nikolàievitx Tukhatxevski, fou un militar soviètic, cap de l'Exèrcit Roig (1925-1928), i una de les víctimes més prominents de la Gran Purga de Stalin de finals de la dècada dels 1930. |
Biotecnologia | L'ús de vectors lentivírics en la teràpia gènica és un mètode mitjançant el qual poden ser inserits, modificats o eliminats gens de cèl·lules d'organismes que poden ser afectats per lentivirus. Els lentivirus són una família de virus responsables de malalties notables com la sida, que infecten mitjançant la inserció d'ADN al genoma de les cèl·lules hostes. Molts d'aquests virus han estat la base de la investigació que utilitza virus en teràpia gènica, però el lentivirus és únic per la seva capacitat d'infectar cèl·lules que no es divideixen i, per tant, té una gamma més àmplia d'aplicacions potencials. Els lentivirus poden esdevenir endògens (RVE), integrant el seu genoma en el genoma de la línia germinal de l'hoste, de manera que el virus és heretat a partir d'ara pels descendents de l'hoste. Per ser eficaç en la teràpia gènica, hi ha d'haver inserció, alteració i/o eliminació de gens de les cèl·lules hostes. Per fer-ho, els científics utilitzen els mecanismes d'infecció dels lentivirus per aconseguir el resultat desitjat de la teràpia gènica. |
Ecologia | Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs és un bioma, també conegut com a bosc tropical sec; es localitza en latituds tropicals i subtropicals. Encara que aquest bosc apareix en climes que són càlids durant tot l'any, i poden rebre molta pluja a l'any, tenen una llarga estació seca que dura diversos mesos segons la localització geogràfica. Aquestes secades estacionals tenen un gran impacte sobre tots els éssers vius del bosc. Els arbres caducifolis hi acostumen a predominar i durant l'estació seca perden la fulla, en un període que varia segons les espècies. Amb la pèrdua de la fulla els arbres conserven l'aigua. Els arbres que viuen en llocs amb humitat, com per exemple al llarg de rius o que tenen accés a aigua subterrània, són perennifolis. Els llocs poc fèrtils també presenten arbres perennifolis. Les regions de l'est del Dècan, Sri Lanka i sud-est d'Indoxina, també estan caracteritzades per arbres perennifolis. Encara que la biodiversitat d'aquest bioma sigui inferior a la de les selves plujoses, hi ha una gran varietat de vida silvestre, amb simis, grans felins, ocells i mamífers. La biomassa tendeix a ser més alta que a les selves plujoses. Aquest bioma tendeix a situar-se al nord i al sud de la selva plujosa equatorial en dues bandes: de 10° a 20° N i de 20° a 30° S. Els boscos tropicals secs de les zones de baixa altitud de Mèxic i Bolívia hostatgen la major biodiversitat. Si aquest bioma es degrada pel foc, la desforestació i la sobrepastura, poden passar a ser sabanes o matollars espinosos. |
Agricultura | La sembra és el procés de disseminar les llavors en un camp per al conreu. Tanmateix la sembra pot incloure plàntules o tubercles, però en aquests casos és més correcte dir-ne "plantar". Entre els principals cultius, es sembra la civada, el blat i el sègol, les gramínies i lleguminoses. La sembra sol ser precedida pel condicionament del terreny mitjançant la rompuda i la llaurada. |
Objectes astronòmics | Gliese 687 (GJ 687 / LHS 450 / HIP 86162) és un estel proper situat a sols 14,77 anys llum del sistema solar. Visualment s'hi localitza a la constel·lació del Dragó a 25 minuts d'arc d'ω Draconis. Gliese 687 és una nana vermella de magnitud aparent +9,15 no visible a ull nu, la lluminositat de la qual és equivalent al 0,4% de la que té el Sol. Pertany al tipus espectral M3V i té una temperatura superficial de 3237 K. La seva massa amb prou feines suposa el 41% de la massa solar i el seu radi és un poc menor de la meitat del radi solar. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada igual o inferior a 2,8 km/s. La seua metal·licitat, expressada com la relació entre el contingut de ferro i el d'hidrogen, és comparable a la solar ([Fe/H] = 0,00). Mostra un moviment propi gran a través del cel, avançant 1,304 segons d'arc cada any. La seva velocitat relativa neta és d'uns 39 km/s. |
Filosofia | Joan Llorenç de Salaia (València, ca. 1490 - València, 5 de desembre de 1558) fou un filòsof, físic, matemàtic, cosmòleg i teòleg valencià, pertanyent a l'escola nominalista inspirada per John Mair, que des de París mantingué una forta influència en el pensament europeu en els primers decennis del segle xvi. |
Jocs | Els videojocs per a telèfon mòbil són aquells videojocs dissenyats per a telèfons mòbils.Hi ha videojocs per a telèfon mòbil que utilitzen la tecnologia per a la geolocalització.A finals del 2015, al mercat de videojocs d'aquesta mena de Corea del Sud han dominat els videjocs de rol. Pel 2015 al mercat dels jocs de mòbil hi va dominar el model de negoci del free-to-play. L'empresa Sony treia primer jocs free-to-play per al mòbil i segons triomfaven els treia per a consola. |
Cultura popular | Greensleeves és una cançó tradicional anglesa que segons una llegenda popular, hauria estat composta pel rei Enric VIII d'Anglaterra (1491-1547) per la seva amant i futura reina consort Anna Bolena quan aquesta el rebutjà. Aquest rebuig està aparentment inclòs en la cançó, quan l'escriptor inclou cast m'off discourteously (em repudies descortesament). No se sap si la llegenda és veritat, però la cançó està referida comunament a l'esmentada dama en la ment pública. Va circular probablement en forma de manuscrit, com la majoria de les músiques populars ho van fer. La primera versió impresa va ser dipositada el 1580, sota el nom de A New Northern Ditty of the Lady Greene Sleeves. Cap còpia d'aquesta impressió no ha sobreviscut. En l'obra de Shakespeare The Merry Wives of Windsor, escrita al voltant de 1602, el personatge Mistress Ford es refereix dues vegades a la cançó Green Sleeves sense donar cap explicació i més tard, Falstaff exclama: Que el cel plogui patates! Que troni amb la melodia de 'Greensleeves'!Aquestes al·lusions suggereixen que la cançó ja era ben coneguda en aquell moment. |
Agricultura | L'oïdi del blat (Blumeria graminis) és un fong patogen que causa oïdi en les gramínies, incloent els cereals el blat o l'ordi entre altres. És l'única espècie dins el gènere Blumeria. També rep el nom d'Erysiphe graminis i (pel seu anamorf) Oidium monilioides o Oidium tritici. |
Heràldica | El lleó és la representació heràldica de l'animal homònim, símbol de la força, el valor, la noblesa, cosa que l'acostava a l'ideal medieval. Va esdevenir, doncs, una de les figures més emprades en heràldica; és el senyal, entre d'altres, de l'antic Regne de Lleó, de la dinastia Plantagenet (fundadors del Regne d'Anglaterra), de la Casa d'Orange-Nassau dels Països Baixos, de les cases reials de Bèlgica, Dinamarca, Noruega i Suècia, del Gran Ducat de Luxemburg, dels escuts de Finlàndia, Bulgària, Escòcia, Gal·les, Estònia, Letònia, la República Txeca, Montenegro, Armènia, Geòrgia, el Marroc, l'Índia, Sri Lanka, etc. |
Biblioteconomia | El Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC) va ser creat l'any 1984 per la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de Catalunya i compensar la marginació a la qual s'havia vist relegada en les històries oficials i, més recentment, per dècades de dictadura franquista. L'historiador, editor i polític Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 1920-Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 2008), fou el primer director del Centre i va pensar i posar en marxa el projecte amb l'objectiu de normalitzar la recerca, els estudis i la difusió de la història de Catalunya, en especial de la més recent, a partir de l'època republicana. Adscrit des de l'any 2010 al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d'Història de Catalunya. El 2009 el Centre celebrà el 25è aniversari. En aquests vint-i-cinc anys el Centre ha passat per diverses seus: primer el Palau Moja; el 1992 el CHCC va ser ubicat en un antic magatzem tèxtil de la Gran Via de les Corts Catalanes, 657 bis (en l'espai ocupat actualment pels Jardins de Jaume Perich, i que anteriorment havia ocupat la Biblioteca Bergnes de las Casas), l'edifici va ser llogat per un període de cinc anys. L'any 1996 va ser inaugurat el Museu d'Història de Catalunya, i el seu primer director, Josep Maria Solé i Sabaté, va impulsar el trasllat del CHCC al Palau de Mar, al mateix edifici del Museu, on des d'aleshores ocupa algunes dependències entre la primera i la quarta planta. Encara que el CHCC comparteixi edifici amb el Museu d'Història de Catalunya, el Centre depèn del Departament de la Presidència mentre que el Museu depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És a dir que són dos organismes independents, per més que sovint el CHCC sigui vist com el Centre de Documentació del Museu i no com una institució amb personalitat pròpia. La creació del Centre es va dur a terme perquè calia recuperar la memòria històrica de Catalunya i compensar la marginació a la qual s'havia vist relegada en les històries oficials i per dècades de dictadura franquista. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya estava cridat a omplir aquest buit en uns moments en què ni es parlava, ni s'escrivia, ni s'estudiava a la nostra història, o, en tot cas, era manipulada i falsejada. |
Objectes astronòmics | Una regió H II és un núvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, neó, i sofre, localitzat a prop d'estels massius de classe espectral O. En aquests núvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de diàmetre, existeix un procés de formació estel·lar. Les estrelles joves calentes i blaves que s'han format a partir d'aquest gas emeten grans quantitats de llum ultraviolada, ionitzant la nebulosa que les envolta. Les regions H II poden veure néixer milers d'estrelles en un període d'alguns milions d'anys. Finalment, les explosions de supernova i els vents estel·lars que produeixen les estrelles més massives del cúmul estel·lar resultant dispersaran els gasos de la regió H II i quedarà un cúmul com el de les Plèiades. Les regions H II s'anomenen així per la gran quantitat d'àtoms d'hidrogen ionitzats que contenen, anomenades H II pels astrònoms (regió H I amb àtoms d'hidrogen neutre, i H₂ amb hidrogen molecular). Les regions H II es poden veure a considerables distàncies en l'univers, i l'estudi de les regions H II extragalàctiques és important en la determinació de la distància i els components químics d'altres galàxies. |
Arquitectura | L'acústica arquitectònica és una branca de l'acústica aplicada a l'arquitectura, que es dedica al control acústic de recintes o d'edificis complets, per a assolir un adequat aïllament acústic entre dos o més sales, o bé per a millorar l'acondicionat acústic a l'interior d'aquests. L'acústica arquitectònica estudia el control del so en llocs oberts o en espais tancats. Entre els objectius de l'acústica arquitectònica hi ha: En teatres, auditoris, aules i altres espais destinats a que un públic escolti un so o segueixi una classe o un espectacle, que el so arribi clarament als oients, i que les reflexions del so a les parets, el sostre i el terra del local i els elements que contingui no distorsionin el so, sinó que el reforcin i en millorin la qualitat. Això es pot aconseguir amb una disposició adient de superfícies absorbents i reflectives (incloent, si cal, ajustar la forma i mida del local), i en certs casos amb el reforç d'un sistema electrònic d'amplificació. Evitar la propagació del so fins als llocs on pugui resultar perjudicial (aïllament sonor), i evitar l'augment del volum sonor per causa de l'edifici, en el mateix local que conté la font sonora. Permetre la privadesa de les converses on sigui necessari, sense ser oïdes per altres persones. Aquest problema presenta dificultats importants en espais oberts tals com una oficina de planta oberta (o sigui no dividida en despatxos tancats), però es pot resoldre amb la combinació de superfícies absorbents que no reflectin el so cap als oients, barreres d'altura parcial, una adequada disposició dels espais de treballs i un soroll de fons suficient perquè emmascari les converses sense arribar a ser molest. |
Telecomunicacions | Western Union (NYSE WU) és una companyia que ofereix serveis financers i de comunicació. Té la seu als Estats Units a Englewood a l'estat de Colorado, i la seu de Màrqueting Internacional i Serveis financers es troba a Montvale, Nova Jersey. Si bé actualment no s'ofereix, el servei de transmissió de telegrames de Western Union, va ser el més conegut del mercat nord-americà. L'empresa ofereix diversos serveis, que inclouen transferències de diners persona a persona, ordres de diners i serveis comercials. El 5 de desembre de 2005, l'empresa comptava amb més de 250.000 punts de venda a 195 països diferents del món. També va tenir uns beneficis de l'ordre de 3.000 milions de dòlars anuals. |
Enginyeria | L'escuma, espuma, sabonera o bromera i broma és una capa de líquid globular enclaustrant un vapor o gas. Les escumes són com les emulsions en què capes d'adsorció envolten la fase dispersa als dos sistemes. Tanmateix, les escumes es diferencien de les emulsions en dos aspectes: la fase dispersa és un gas a les escumes i un líquid a les emulsions; les bombolles de gas de les escumes són molt més grans que els glòbuls en les emulsions. Les escumes són sistemes col·loidals per l'estretament de les capes que envolten les bombolles de gas, aquestes són de dimensions col·loidals o les capes tenen propietats col·loidals.L'escuma que es pot observar als oceans i, sobretot, en trencar les ones a la costa, és l'aglomeració de les bombolles que persisteixen durant un curt període a la superfície de la mar, agitada per causes mecàniques. La formació de l'escuma marina es facilita per diversos factors químics o físics: una diferència molt gran entre l'aire i l'aigua, l'alcalinitat de l'aigua, el contingut d'aquesta en col·loides diluïts, etc. |
Sociologia | Papers: Revista de Sociologia és una revista acadèmica del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona fundada l'any 1972; és la degana de les revistes catalanes de sociologia i va ser promoguda pel Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1972, per la qual cosa és la revista catalana degana de sociologia i una de les primeres a tot Espanya. Es publica en català i castellà, té una periodicitat trimestral i tots els seus continguts estan disponibles en format electrònic de manera gratuïta. Des de l'any 2011, compta amb la seva pròpia web. |
Matemàtiques | Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalita ( Resum d'aritmètica, geometria, proporcions i proporcionalitat ) és un llibre sobre matemàtiques escrit per Luca Pacioli i publicat per primera vegada el 1494. Conté un resum complet de les matemàtiques del Renaixement, que inclou aritmètica pràctica, àlgebra bàsica, geometria bàsica i comptabilitat, escrit per utilitzar-lo com a llibre de text i treball de referència com fou la seva De divina proportione, una altra obra matemàtica de gran transcendència. Escrita en italià vernacle, la Summa és la primera obra impresa sobre àlgebra, i conté la primera descripció publicada del sistema de comptabilitat per partida doble . Va establir un nou estàndard per a l'escriptura i l'argumentació sobre l'àlgebra, i el seu impacte en el desenvolupament i l'estandardització posteriors dels mètodes de comptabilitat professional va ser tan gran que de vegades es coneix a Pacioli com el "pare de la comptabilitat", no com a inventor de la ja coneguda Comptabilitat de partida doble, sinó pel fet que en el seu llibre va introduir una nova tècnica transcendent, adreçada principalment als comerciants, com a nova eina fonamental de càlcul comptable. |
Biotecnologia | Un medicament biològic o fàrmac biològic o biofàrmac o producte biològic terapèutic (o, senzillament, un biològic, entès en el context), és qualsevol producte farmacèutic fabricat, extret o semisintetitzat a partir de fonts biològiques. Així poden incloure vacunes, sang, components sanguinis, al·lergògens, cèl·lules somàtiques, teràpies gèniques, teixits, proteïnes terapèutiques recombinants i cèl·lules vives utilitzades en teràpia cel·lular. Els biològics poden estar compostos de sucres, proteïnes, àcids nucleics o combinacions complexes d'aquestes substàncies, o poden ser cèl·lules o teixits vius. Ells (o els seus precursors o components) estan aïllats de fonts vives d'humans, animals, plantes, fongs o microbis. La terminologia que envolta als medicaments biològics varia entre grups i entitats, amb diferents termes referits a diferents subconjunts de terapèutics dins de la categoria biofarmacèutica general. Alguns organismes reguladors utilitzen els termes de medicaments biològics o productes biològics terapèutics per referir-se específicament a productes macromoleculars d'enginyeria com ara fàrmacs basats en proteïnes i àcids nucleics, que els distingeixen de productes com la sang, els components sanguinis o les vacunes, que generalment s'extreuen directament d'una font biològica. L'Agència Europea de Medicaments (AEM) utilitza el terme advanced therapy medicinal products (ATMP, o productes medics de teràpia avançada) per a medicaments d'ús humà que es "basen en enginyeria gènica, cèl·lular o de teixits", així s'inclouen els medicaments de teràpia gènica, medicaments de teràpia de cèl·lules somàtiques, o medicaments i combinacions d'aquests. Dins els contextos de l'AEM, el terme teràpies avançades es refereix específicament als ATMP, tot i que aquest terme és més aviat inespecífic fora d'aquests contextos. Els biològics gènics i cel·lulars, per exemple, sovint es troben a l'avantguarda de la recerca biomèdica i poden ser utilitzats per tractar una varietat de malalties per a les quals no hi ha altres tractaments disponibles.En algunes jurisdiccions, els biològics es regulen a través de diferents vies que altres fàrmacs de molècules petites i dispositius mèdics.El terme biofarmacologia s'utilitza de vegades per descriure la branca de la farmacologia que estudia els biofàrmacs. |
Ciència militar | Una ègida era una peça protectora que s'usava en combat sobre el pit a l'antiga Grècia, originàriament una pell d'animal i posteriorment com a part d'una armadura, ornamentada segons el rang del guerrer. Està lligada a Atena, la qual es va posar com a trofeu les pells de les Gòrgones un cop mortes. Per això, moltes ègides de nobles portaven pintat o tallat símbols relacionats amb les serps o el Gorgoneion. S'han trobat referències històriques d'altres pobles que podrien estar a l'origen no mitològic de l'ègida. Heròdot atribueix la peça als guarniments de les dones líbies i l'arqueologia moderna ha identificat unes pells hitites de caràcter cerimonial com els avantpassats possibles d'aquesta peça. Igualment, algunes deïtats egípcies estan representades amb atributs que podrien parlar d'un origen comú mediterrani de l'ègida. Per extensió, s'ha creat l'expressió "actuar sota l'ègida", que significa 'emparat' o 'protegit'. |
Informàtica | jQuery és una biblioteca o framework de Javascript, creada inicialment per John Resig, que permet simplificar la manera d'interaccionar amb els documents HTML, manipular l'arbre DOM, gestionar esdeveniments, desenvolupar animacions i afegir interacció amb la tecnologia AJAX en pàgines web. Es va presentar el gener del 2006 a BarCamp NYC.D'acord amb una anàlisi de la Web (realitzat l'any 2017) JQuery és la biblioteca de JavaScript més utilitzada, per un ampli marge. jQuery ofereix una sèrie de funcionalitats basades en Javascript que d'una altra manera requerien molt més codi, és a dir, amb les funcions d'aquesta biblioteca s'aconsegueixen bons resultats en menys temps i espai. La sintaxi de JQuery està dissenyada per facilitar la navegació per un document, seleccionar elements DOM, crear animacions, manejar esdeveniments i desenvolupar aplicacions AJAX. JQuery també proporciona capacitats perquè els desenvolupadors creuen complements a la part superior de la biblioteca de JavaScript. Això permet als desenvolupadors crear abstraccions per interacció i animació de baix nivell, efectes avançats i ginys temàtics d'alt nivell. L'enfocament modular de la biblioteca jQuery permet la creació de poderoses pàgines web dinàmiques i aplicacions web. El conjunt de característiques principals de jQuery (seleccions d'elements DOM, recorregut i manipulació) habilitats pel seu motor de selecció (denominat "Sizzla" de v1.3), van crear un nou "estil de programació", algoritmes de fusió i estructures de dades DOM. Aquest estil va influir en l'arquitectura d'altres marcs de JavaScript com Yahoo! UI Library i Dojo, el que més tard va estimular la creació de les API de selectors estàndard.Les empreses Microsoft i Nokia van anunciar que incloïen la biblioteca a les seves plataformes. Microsoft l'afegeix al seu IDE Visual Studio i l'utilitzarà juntament amb el framework ASP.NET AJAX i ASP.NET MVC, mentre que Nokia els integrarà a la seva plataforma Web Run-Time. Microsoft l'afegirà en el seu IDE Visual Studio i la farà servir juntament amb els frameworks ASP.NET AJAX i ASP.NET MVC, mentre que Nokia els integrarà amb la seva plataforma web Run-Time. |
Pedagogia | IMS Learning Design o IMS LD és el llenguatge de modelatge educatiu amb més repercussió avui dia. IMS LD permet modelar i dissenyar explícitament processos d'ensenyament-aprenentatge usant un llenguatge formal. Les experiències d'aprenentatge descrites mitjançant el llenguatge d'IMS LD reben el nom d'unitats d'aprenentatge (units of learning, UoL). Una UoL en IMS LD representa un esdeveniment instruccional o d'aprenentatge de qualsevol mida (granularitat). Per exemple, en una UoL es pot representar un curs, un taller, un seminari, una lliçó, un programa curricular o fins i tot altres esdeveniments d'aprenentatge informal. Dins d'una UoL es descriuen les activitats d'aprenentatge, els recursos educatius, els participants que hi intervenen i els mecanismes d'orquestració que permeten dirigir els estudiants entre les activitats que conformen l'experiència d'aprenentatge per a assolir determinats objectius educatius. |
Estris | El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos "enganyar" i scopein "examinar, mirar") va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal i va ser inventat simultàniament el 1832 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon von Stampfer.L'aparell és compost per un disc giratori de cartó, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomponen les fases d'un moviment a una de les seves cares. L'espectador es posa davant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartó gira a una velocitat adequada. |
Química | El radi covalent d'un element químic és la meitat de la distància entre els nuclis dels dos àtoms d'una molècula homonuclear enllaçats per enllaç covalent simple. Normalment el radi covalent s'expressa en picòmetres (pm). L'expressió matemàtica per calcular el radi covalent r A {\displaystyle r_{A}} d'un element A {\displaystyle {\ce {A}}} , en una molècula A 2 {\displaystyle {\ce {A2}}} que té una distància internuclear d A − A {\displaystyle d_{A-A}} és: En teoria, la suma de dos radis covalents quan es troben enllaçats dos àtoms diferents hauria d'igualar la longitud d'enllaç covalent entre dos àtoms, però en la pràctica la longitud de l'enllaç depèn de l'entorn químic. Els valors dels radis covalent es calculen dividint per dos les distàncies entre els àtoms de molècules homonuclears. Tanmateix, hi ha elements que no permeten aquest càlcul i es fa a partir de molècules heteronuclears. Sabent el radi covalent d'un dels àtoms, l'altre es calcula restant aquest radi conegut de la distància entre nuclis dels àtoms. Els elements del grup 18, els gasos nobles, són els únics elements que no tenen valors de radis covalents perquè no formen molècules diatòmiques. El radi covalent és una propietat periòdica, això és, varia regularment dins de la taula periòdica. Dins d'un període de la taula periòdica el radi covalent disminueix lentament a mesura que s'avança d'esquerra a dreta. Així, els radis covalents més alts els trobam en el grup 1 dels alcalins, i els radis covalents menors en el grup 17 dels halògens. Per exemple, els radis covalent màxim del 3r període és el del sodi (186 pm) i el menor, el del clor (99 pm). Dins d'un mateix grup el radi covalent va augmentant en davallar dins d'una columna. És el cas dels halògens, grup 17, on el radi covalent del fluor és el menor (64 pm), i el del iode el major (133 pm). Molts dels radis covalents s'ajusten a la següent equació: on a 0 {\displaystyle a_{0}} és el radi de Bohr (5,292 × 10−11 m), n {\displaystyle n} el nombre quàntic principal i Z ∗ {\displaystyle Z^{*}} la càrrega nuclear efectiva (atracció dels protons del nucli atòmic menys la repulsió dels electrons sobre l'electró més extern). En avançar d'esquerra a dreta dins d'un període es conserva n {\displaystyle n} i augmenta Z ∗ {\displaystyle Z^{*}} perquè hi ha més protons al nucli i els electrons se situen al mateix nivell energètic i no redueixen l'atracció del nucli sobre el darrer electró. En un grup, en baixar augmenta n {\displaystyle n} , que és el factor determinar, ja que Z ∗ {\displaystyle Z^{*}} varia poc.Els radis covalents són menors que els radis de van der Waals per a un mateix element químic. Per exemple la distància entre els dos àtoms de iode en una molècula de diiode I 2 {\displaystyle {\ce {I2}}} és de 266 pm (radi covalent del iode r I {\displaystyle r_{I}} = 266/2 = 133 pm). Per contra, el radi de van der Waals del iode és de 195 –212 pm, molt més elevat. Això és degut al fet que els niguls electrònics dels àtoms de iode se superposen per formar l'enllaç covalent I − I {\displaystyle {\ce {I-I}}} , i els nuclis s'aproximen més.La determinació de les distàncies d'enllaç a les molècules en estat gasós es duu a terme mitjançant mesures d'espectroscòpia infraroja o de microones, o més directament per difracció d'electrons. En els sòlids la tècnica emprada és la difracció de raigs X. |
Informàtica | En informàtica, precisió doble és un format numèric de computador que ocupa dues localitzacions d'emmagatzemament adjacents o 8 bytes. Un nombre de precisió doble, molts cops simplificat com a doble, pot ser definit a ser un enter, punt fix, o punt flotant. Per a la seva representació es segueix l'estàndard IEE 754-2008 de 64 bits amb base 2, la qual proporciona una precisió relativa pròxima als 16 dígits decimals i el rang de magnitud al voltant de 10−308 fins a uns 10308. Com a conseqüència del seu format, els valors pròxims a zero tenen una major precisió que els valors màxims o mínims. Els computadors moderns amb una paraula de 32 bits (precisió simple) proporcionen precisió doble de 64 bits.Punt flotant de precisió doble és un estàndard IEEE 754 per codificar nombres decimals o binaris en punt flotant en 8 bytes. |
Teologia | Biblioteques Europees de Teologia (BETH), Bibliotecas Europeas de Teología / Bibliothèques Européennes de Théologie / European Theological Libraries / Europäische Bibliotheken für Theologie, en les seves sigles en castellà, francès, anglès i alemany respectivament, és una associació ecumènica fundada l'any 1961, la seu de la qual es troba en Nimega (Països Baixos) i que té per objecte contribuir al desenvolupament de les biblioteques de teologia d'Europa, tot promovent la cooperació entre els seus membres. Des de 1957, en ocasió del desè aniversari del Grup d'Estudi de Biblioteques Catòliques Teològiques (AKThB), es reuneixen a Frankfurt del Main alguns bibliotecaris redacten les bases d'una futura associació, en la que es perfilarà el que serà BETH. D'entre aquests bibliotecaris, el Pare Luchesius Smits (VKSB, Vereniging voor Seminarie- en Kloosterbibliothecarissen, Països Baixos), el Pare Francis Courtney (ABTAPL, del Regne Unit) i el Pare Paul Mech (Associació de biblioteques de ciències religioses, França), amb l'esperit de reconstrucció i de reconciliació que caracteritza la postguerra, es van preocupar per contribuir al desenvolupament de la fe cristiana afavorint els intercanvis entre les biblioteques teològiques. A tots tres els va semblar indispensable millorar la qualificació professional, treballar les bibliografies internacionals i afavorir l'ajuda mútua amb la finalitat d'aconseguir plenament la seva missió. En relació amb el tema es podria recordar la frase de Johan van Wyngaerden que es refereix als fundadors de la VSKB als Països Baixos : «Ells consideren com a missió apostòlica no solament l'encarregar-se de la conservació de les col·leccions precioses de llibres dels seminaris i dels convents, sinoó que també calia posar-ho a la disposició d'un ampli nombre de persones».El 18 d'octubre de 1961, a Frankfurt, es va fundar el Comité Internacional de les Associacions de les Biblioteques de Teologia (International Council of Theological Library Associations), que al començament reuneix les biblioteques d'Alemanya, de França i dels Països Baixos. L'any 1970, el Comitè es transforma en el Consell Internacional de les Associacions de les Biblioteques de Teologia, tot aglutinant diverses associacions nacionals i fent-se membre de la IFLA (1971-1986). Des de 1961 a 1999, podem trobar diverses publicacions en col·laboració que testifiquen l'esforç que es va realitzar: les "Scripta recenter edita", bibliografia d'obres filosòfiques i teològiques, van ser publicades entre 1959 i 1973; i la "Bibliographia ad usum seminarorium" selecciona els instruments necessaris per als estudis teològics (litúrgia, misiología, ecumenisme), publicades entre 1959 a 1965.L'any 1999, tot centrant-se en la natura específicament europea de les seves activitats, el Consell es converteix en l'associació BETH : "Bibliotecas Europeas de Teología / Bibliothèques Européennes de Théologie / European Theological Libraries / Europäische Bibliotheken für Theologie", amb seu la Universitat Catòlica de Lovaina.Així, l'any 2010, BETH reuneix 12 associacions nacionals membres i 13 membres extraordinaris, entre els quals destaquen per exemple la Biblioteca Nacional de França (servei de Filosofia Religió), la Biblioteca Nacional i Universitat d'Estrasburg o la Biblioteca del Consell Ecumènic de les Esglésies amb seu a Ginebra.BETH, tot recolzant-se en les organitzacions nacionals i en l'excepcional riquesa patrimonial de les biblioteques que en formen part, organitza tots els anys una conferència. BETH ajuda als seus membres a agrupar-se per aconseguir l'accés a les bases de dades i difon tots els anys les informacions relatives a les exposicions, els col·loquis i els treballs de digitalització en curs. |
Ràdio | The Nature of Things (La natura de les coses) va ser el nom d'una sèrie de programes radiofònics de la BBC realitzats l'any 1950. És en aquest programa que el físic anglès Fred Hoyle, de manera irònica, va utilitzar per primera vegada l'expressió «Big Bang».L'emissió va ser batejada amb aquest nom seguint el títol d'un poema del filòsof Lucreci: De Rerum Natura («de la naturalesa de les coses»). |
Televisió | La Televisão Pública de Angola (TPA) és una cadena de televisió estatal angolesa i principal emissora de televisió del país. La seva seu oficial està a Luanda, que a través de la TPA1, és sintonitzada a través del Canal 2 VHF. El President del consell d'administració és actualment Hélder Barber dos Santos. |
Química | El radi iònic és el radi de l'esfera d'un catió o anió monoatòmics en un cristall iònic i que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega elèctrica. Per regla general els valors es troben entre uns 30 pm pels més petits i 200 pm pels majors.El primer intent per obtenir el radi d'un sol ió fou realitzat pel físic alemany Alfred Landé el 1920. Suposà que el catió liti, Li+, és el més petit de tots els cations car només té electrons a l'orbital atòmic 1s, i que en els halogenurs de liti, els anions halogenur més voluminosos per tenir molts d'orbitals atòmics ocupats, es tocarien entre ells, ja que el Li+ no tendria volum suficient per evitar-ho i restaria als buits que queden entre esferes dels anions. A partir dels estudis de l'estructura cristal·lina mitjançant difracció de raigs X és possible determinar la distància entre nuclis dels anions; llavors el radi iònic d'un halogenur és la meitat d'aquesta distància. Els valors que obtingué Landé foren r(I– = 213 pm; r(Br–) = 188 pm; r(Cl–) = 172 pm; r(F–) = 132 pm. D'altres investigadors com William Lawrence Bragg, Jarl Axel Wasastjerna i Victor Moritz Goldschmidt aplicaren el mètode de Landé i aconseguiren obtenir més de vuitanta radis iònics. Per la seva part el químic nord-americà Linus Pauling a partir del 1927 aplicà un mètode teòric pel càlcul dels radis iònics a partir de la càrrega nuclear efectiva. |
Química | Nitrat de cesi és un compost químic amb la fórmula química CsNO₃. És un nitrat de metall alcalí, que s'utilitza en composicións pirotècniques, com un colorant i un oxidant, per exemple, en bengales. Les emissions de cesi es deuen principalment a dues línies espectrals de gran abast en 852.113 nm i 894.347 nm. Els prismes d'aquest compost s'utilitzen en l'espectroscòpia infraroja, en els llums dels raigs X, i en comptadors de centelleig. També s'utilitza en la fabricació de vidres òptics i lents. Igual que amb altres nitrats de metalls alcalins, el nitrat de cesi es descompon a l'escalfament suau en donar nitrit de cesi: 2 C s N O 3 ⟶ 2 C s N O 2 + O 2 {\displaystyle 2CsNO_{3}\longrightarrow 2CsNO_{2}+O_{2}} El cesi també forma dos nitrats àcids inusuals, que poden ser descrits com CsNO3 · HNO3 i CsNO3 · 2HNO3 (punts de fusió 100 ° C i 36-38 ° C respectivament). |
Cronometria | Els rellotges de pèndola o de pèndol(a), rellotge de paret o rellotge de fusta va ser inventat l'any 1656 per Christiaan Huygens. En aquests rellotges, el funcionament està regulat per un pèndol, la força motriu del qual és l'acció de la gravetat que actua sobre una massa suspesa d'una corda enrotllada al voltant d'un cilindre, el qual transmet el moviment al pinyó que mou la roda. |
Matemàtiques | El premi Krieger–Nelson és atorgat per la Societat Matemàtica del Canadà en reconeixement a dones matemàtiques que hagin destacat en el seu camp. El primer cop que es va donar va ser l'any 1995. El premi duu el nom de Cecilia Krieger i Evelyn Nelson, ambdues canadenques conegudes per les seves contribucions a les matemàtiques. |
Informàtica | El mapa de memòria (de l'anglès memory map) és una estructura de dades que defineix com està distribuïda la memòria. Conté informació sobre la mida total de memòria i les relacions entre adreces lògiques i físiques, a part de proporcionar altres detalls específics sobre larquitectura de l'ordinador.Els mapes de memòria solen ser creats usualment pel microprogramari per donar informació al nucli del sistema operatiu sobre com està distribuïda la memòria. |
Telecomunicacions | El terme banda ampla (de l'anglès broadband) no és només un concepte tècnic. Tot i que s'expressa en termes tècnics, depèn de les expectatives dels usuaris. Es refereix a l'amplada de banda de connectivitat que els usuaris tenen o requereixen per satisfer raonablement les seves demandes d'accés als serveis d'informació i comunicacions. Històricament tenia a veure amb capacitats d'accés a Internet superiors a les de l'accés analògic per mòdem (normalment : 56 kbps) o a l'accés digital de la XDSI (1× o 2× 64 kbps). Després el llindar es va posar en la velocitat inicial de l'ADSL (256 kbps), més tard en el de la versió més moderna (512 kbps), i ara l'abast varia segons els països: Segons la Comissió federal de Comunicacions dels EUA (FCC) es considera banda ampla l'accés a una velocitat igual o superior als 200 kbps, com a mínim en un sentit; al Canadà, una velocitat superior als 1,5 Mbps ; al Japó, una velocitat superior a 100 Mbps ; per l'OCDE, una velocitat superior a 256 kbps en el canal descendent. Per la Unió Internacional de telecomunicacions (ITU) el llindar se situa en els 2 Mbps.Per tant, no és un concepte estàtic, ni és independent del comportament del mercat. Es tracta d'un valor que evoluciona amb les preferències i necessitats dels usuaris. És també un concepte centrat en l'usuari i el punt de partida per a qualsevol sistema de comunicacions de nova generació. Els serveis que hom pot considerar són telefonia, àudio, dades/accés a Internet, i vídeo/televisió. Depenent del nivell de qualitat de cadascun d'ells i la capacitat d'"streaming" d'àudio i vídeo, el resultat avui pot ser d'uns quants Mbps, per sota però dels 10 Mbps. Si es refà el càlcul per una llar (on diversos usuaris poden accedir simultàniament a serveis diferents) el resultat pot pujar a desenes de Mbps. A part de la velocitat, hom considera característic de la banda ampla la digitalització, la interactivitat i la connexió permanent.El triple-play és el terme comercial de la banda ampla que fan servir els operadors de telecomunicacions, i que consisteix a oferir un triple servei de veu, dades i televisió. |
Geologia | La sedimentació és el procés en el qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi. Tota corrent d'aigua, caracteritzada pel seu cabal, tirant d'aigua, velocitat i forma de la secció té una capacitat de transportar material sòlid en suspensió. El canvi d'alguna d'aquestes característiques del corrent pot fer que el material transportat se sedimenti; o el material existent en el fons o marges de la llera sigui erosionat. La sedimentació de sòlids en líquids està governada per la llei de Stokes, que indica que les partícules sedimenten més fàcilment quan major és el seu diàmetre, el seu pes específic comparat amb el del líquid, i quan menor és la viscositat del líquid. Per això, quan es vol afavorir la sedimentació es tracta d'augmentar el diàmetre de les partícules, fent que s'agreguin unes a unes altres, procés denominat coagulació i floculació. Els dispositius construïts perquè es produeixi la sedimentació en ells són: Desarenador: dissenyat perquè se sedimentin i retinguin només partícules majors d'un cert diàmetre nominal i en general d'alt pes específic (sorra);Sedimentadors o decantadors, normalment utilitzats en plantes de tractament d'aigua potable, i plantes de tractament d'aigües servides;Preses filtrants: destinades a retenir els materials sòlids en les parts altes de les conques hidrogràfiques.El procés de sedimentació pot ser benèfic, quan es pensa en el tractament de l'aigua, o perjudicial, quan es pensa en la reducció del volum útil dels embassaments, o en la reducció de la capacitat d'un canal de reg o drenatge. La sedimentació és un procés que forma part de la potabilització de l'aigua i de la depuració d'aigües residuals. En el cas del tractament de les aigües residuals, aquest procés es realitza per a retirar la matèria sòlida fina, orgànica o no, de les aigües residuals, aquí l'aigua passa per un dispositiu de sedimentació on es dipositen els materials per a la seva posterior eliminació. El procés de sedimentació pot reduir d'un 20 a un 40% la DBO5 i d'un 40 a un 60% els sòlids en suspensió. |
Art | Decòrum (paraula llatina traduïble per "l'apropiat" o "l'adequat") és un principi de la retòrica clàssica, la poètica i la preceptiva dramàtica, així com de l'estètica i la teoria de l'art, per designar l'apropiat de la utilització d'un estil o una forma per a l'assumpte tractat. També s'aplica per prescriure límits al comportament social que es considera adequat en cada situació segons les convencions socials. S'utilitza directament en llatí en contextos artístics i literaris (el DRAE recull aquest sentit en les accepcions 6, 7 i 8 de la paraula castellana "decoro").Tant Aristòtil (Poetica) com Horaci (Ars Poetica) van tractar la importància de l'adequació de l'estil al tema en cada gènere literari (èpica, tragèdia, comèdia). Per a Horaci Mai l'assumpte còmic permet / tràgics versos; ni l'atroç convit / de Thiestes vulgars expressions, / com a narració còmica, tolera. / Cap d'aquestes dues composicions / s'a part dels seus límits i esfera.El pintor classicista Nicolas Poussin, per justificar un tractament sobri d'una escena bíblica que habitualment es representava amb presència d'animals exòtics com són els camells (Rebeca i Eliecer), va argumentar: No cal barrejar l'estil frigio amb l'estil dorio, metàfora musical que permet comprovar que no només la literatura i les arts plàstiques, sinó també la musicologia té la seva pròpia versió del decòrum. Encara que una posició "decorosa" no té per què coincidir amb una posició pudorosa (només seria així en el cas que els personatges o l'ambient representat així ho exigissin), la repressió del nu en l'art, especialment a partir del Concili de Trento (1545-1563), es va convertir en una obsessió que va identificar tots dos termes, arribant a extrems com la mutilació d'estàtues clàssiques, que els seus genitals es van cobrir amb fulles, o la intervenció de Daniele da Volterra il Braghettone sobre El Judici Final de Miquel Àngel (1564). Tampoc s'identifica el decòrum amb la modèstia, com proven les posis orgulloses o displicentes de la denominada Grand Manner del retrat anglès, en el que van rivalitzar Joshua Reynolds i Thomas Gainsborough. |
Televisió | Canal J és un canal de televisió francès que s'emet per cable i propietat de l'empresa Lagardère Active. Fou creat l'any 1985 per iniciativa del grup Hachette com a canal de dibuixos animats entre una franja d'edat dels 3 als 13 anys. Cap a mitjans de l'any 1988 l'empresa Europe 1 Communication n'explota el canal, reestructurant-lo i obrint-lo a més plataformes cosa que va suposar l'increment important d'espectadors. L'any 1992 el canal de televisió ja es pot veure arreu de França mitjançant el sistema analògic. Amb la incorporació de la televisió digital terrestre es varen fusionar diferents canals infantils amb Canal J i aquest va passar a ser gestionar per altri amb un nou nom: Gulli. |
Arquitectura | Un aiguavés és la part de la casa mallorquina típica que correspon a la declivitat de la teulada que la cobreix.Les cases mallorquines típiques se solen considerar dividides en dos aiguavessos (l'aiguavés de davant i l'aiguavés de darrere), corresponents als dos costers o pendents de la teulada. En l'interior, l'aiguavés de davant està separat del de darrere per un arc. L'aiguavés de davant és el corresponent al de la part de casa des del portal d'entrada fins a l'arc, que sol esser una distància de 21 pams (4,20 m); des de l'arc fins a la paret posterior de la casa, és l'aiguavés de darrere, que té normalment les mateixes dimensions. També hi ha cases de tres aiguavessos, que són aquelles en les quals l'espai situat entre l'arc i la paret posterior ve a esser doble que el situat entre la paret anterior i l'arc, i per tant, la part posterior equival a dos aiguavessos; aquestes cases tenen aiguavés de davant, aiguavés d'enmig i aiguavés de darrere. Aquesta divisió no afecta el pis superior que és de dos aiguavessos.L'etimologia del mot és l'expressió llatina aquae versu, que significa 'girada de l'aigua'. |
Matemàtiques | L'Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT) és un institut mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb tres universitats madrilenyes: la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Carlos III de Madrid i la Universitat Complutense de Madrid. La seu de l'ICMAT es troba al campus de la UAM a Cantoblanco (Comunitat de Madrid, en un edifici de nova construcció. L'ICMAT compta amb al voltant de 100 membres, i conjuga la plantilla de matemàtics del CSIC amb investigadors de les tres universitats madrilenyes . La selecció inicial d'investigadors es va dur a terme amb l'ajuda de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva després d'una crida pública a tots els interessats. El seu director de 2007 a 2017 ha estat Manuel de León Rodríguez. L'actual director és Antonio Córdoba Barba. |
Art | El tatuatge cristià a Bòsnia i Hercegovina (o sicanje en serbocroata) va ser un costum generalitzat entre els catòlics romans durant el domini otomà sobre Bòsnia i Hercegovina (1463–1878) i fins al segle xx. Els catòlics es tatuaven els seus fills per salvar-los del devsirme, mentre que les dones eren tatuades amb l'esperança d’evitar l'esclavitud. Es creu que el costum és anterior a la migració eslava als Balcans i fins i tot al cristianisme. Al segle i aC, l'historiador grec Estrabó va esmentar el tatuatge entre els habitants d'aquesta zona, juntament amb un altre costum il·liri. Les femelles vlaques de Grècia, Macedònia i Hercegovina també van utilitzar tatuatges. L’arqueòleg Ćiro Truhelka va investigar aquest tipus de tatuatges a finals del segle xix, convertint-se en un dels primers a escriure sobre ells i a il·lustrar-los.Les dones bosnianes en algunes parts del país es tatuen les mans i altres parts visibles del cos (com el front, les galtes, el canell o per sota del coll) amb símbols cristians i ornaments stećak. Això es pot veure avui, no només a Bòsnia i Hercegovina, sinó entre les dones bosnianes que viuen a l'estranger. |
Ciències polítiques | Mary Henrietta Kaldor CBE (nascuda el 16 de març de 1946) és un acadèmica britànica, que exerceix de professora de governança mundial a la London School of Economics, on és també la directora de la Unitat de Recerca de Seguretat Humana i Societat Civil. Ha estat una figura clau en el desenvolupament de la democràcia cosmopolita escrivint textos sobre globalització, relacions internacionals i intervenció humanitària, societat civil global i governança mundial, així com del que s'anomena noves guerres. Abans de treballar a la London School of Economics, desenvolupà la seva tasca a l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI) mantenint-se actualment a la junta rectora de l'organització. També treballà a la Unitat de Recerca de Política Científica de la Universitat de Sussex, on treballà de prop amb l'economista anglès Christopher Freeman. Fou membre fundadora del moviment de desarmament nuclear europeu, editant l'European Nuclear Disarmament Journal (1983–88). També fou fundadora i copresidenta de l'Assemblea de Ciutadans de Hèlsinki, i membre fundadora del Consell Europeu de Relacions Exteriors. També escrigué per OpenDemocracy.net, pertanyé al tauler de voluntaris fiduciaris (board of trustees) de la Hertie School of Governance, i al consell editor de la publicació Stability: International Journal of Security and Development. També es decalarà admiradora del Grup Wentworth de Científics Compromesos. En una entrevista de 2008 digué: «La comunitat internacional comet un terrible terrabastall onsevulga que vagi»:És difícil trobar un sol exemple d'intervenció humanitària durant la dècada de 1990 que pugui ser declarada inequívocament un èxit. Especialment després de Kosovo, el debat sobre si es poden aplicar els drets humans a través de mitjans militars és més intens que mai. A més, les guerres a l'Afganistan i l'Iraq, les quals han estat justificades en termes humanitaris, han qüestionat més que mai els casos d'intervenció. És filla de l'economista Nicholas Kaldor i Clarissa Goldschmidt, un llicenciat en Història del Somerville College de la Universitat d'Oxford. És també la germana de Frances Stewart, professora del Departament de Desenvolupament Internacional d'Oxford (ODID), de la Universitat d'Oxford. La família es traslladà a l'oest de Cambridge cap el 1950. Kaldor començà la seva carrera amb un grau interdisciplinari de filosofia, política i economia a la Universitat d'Oxford. |
Art | L'Equipo Hoz és una experiència educativa en l'àmbit de les arts plàstiques. Neix de la iniciativa de Fernando Morell Perelló, conegut entre els seus alumnes com Ferran Morell, qui decideix cap a l'any 1977, quan és professor de dibuix de l'Institut Alfonso VIII, a Conca, proporcionar als seus alumnes una àrea de treball per a la seua expressivitat artística més enllà de la classe de dibuix que es realitzava en el mateix institut. Va ser un equip de joves artistes, estudiants de l'Institut en el qual aquest moment estigués treballant com a professor Ferran Morrell, per la qual cosa aquest equip està present tant a Conca, com en diversos instituts de municipis la Comunitat Valenciana, com Benetússer i València. Ferran Morell treballà a València, entre altres, en l'Institut Juan de Garay, on va realitzar la seva tasca docent com a catedràtic de dibuix.L'Equipo Hoz va tenir una vida d'uns 20 anys, des dels seus inicis en 1977 a la jubilació com a professor de Ferran Morrell, durant els quals es van dur a terme 83 exposicions a Conca, Catalunya i part de la Comunitat Valenciana. Entre d'altres, en va fer a La Llotja de València (1981), ExpoJove '81 (Fira de Mostres de València), 1982-Vilafranca del Penedès (Barcelona), 1983-Benicalap, Benimamet i Massamagrell, 1984-Quart de Poblet, Onteniente, L'Alcudia i Benifaió. |
Psicologia | Secret Obsession és una pel·lícula de thriller psicològic dirigida per Peter Sullivan i protagonitzada per Brenda Song, Mike Vogel i Denis Haysbert. Fou estrenada el 18 de juliol del 2019 per Netflix. |
Informàtica | Unreal Engine és un motor de videojoc d'ordinador i consoles creats per l'empresa Epic Games. Implementat en un principi en el videojoc d'acció en primera persona anomenat Unreal el 1998, sent la base de molts videojocs des de llavors. També s'ha utilitzat en altres gèneres com el rol i videojocs de perspectiva en tercera persona. Està escrit en C++, el que permet un alt grau de portabilitat i ofereix diverses eines addicionals de gran ajuda per a dissenyadors i artistes. La versió més recent distribuïda és el Unreal Engine 4, dissenyat per a Microsoft Windows, macOS, Linux, SteamOS, HTML5, iOS, Android, Nintendo Switch, PlayStation 4, Xbox One, Magic Leap One, i realitat virtual (SteamVR/HTC Vive, Oculus Rift, PlayStation VR, Google Daydream, OSVR and Samsung Gear VR). |
Telecomunicacions | La redundància en el camp de la teoria del senyal és una magnitud que dona idea del grau de coherència, ordenació o aleatorietat de qualsevol seqüència d'informació. La seva reducció permet estalviar infraestructura i cost de transmissió de continguts audiovisuals. |
Festivals | Puli Kali (del malaiàlam, creat a partir de puli "lleopard/tigre" i de kali "jugar"), que també es coneix com a Kaduvakali, és un art tradicional de diversió popular que es realitza a l'estat de Kerala (Índia). Hi actuen diversos artistes acostumats a divertir la gent durant la festa de l'Onam, un festival que té lloc cada any durant la collita d'arròs, i que se celebra sobretot a l'estat indi de Kerala. És durant el quart dia de l'Onam (Nalaam Onam) quan els comediants disfressats de tigres i caçadors, amb vestits brillants de colors groc, vermell i negre, ballen seguint el ritme d'instruments tradicionals com ara l'udukku i el thakil. Aquesta tradició popular es practica amb més intensitat i entusiasme al districte de Thrissur on arriba a atraure diversos milers de persones a la ciutat de Thrissur. |
Geologia | La cova Verióvkina (rus: Пещера Верёвкина), localitzada al Caucas occidental, és (a 2020) la cova coneguda més profunda de la Terra amb una diferència d'altura entre el punt més alt i el més baix de 2.212 m. Es troba al massís d'Arabika, als monts de Gagra. Administrativament és en el districte de Gagra de la república autònoma d'Abkhàzia. És una de les dues úniques coves superprofundes conegudes (profunditat > 2 km.) |
Geografia | Apol·lònia fou una ciutat capital de districte a Assíria que Estrabó identifica amb Sittacene i diu que era entre Babilònia i Susis, havent estat anomenada després Apolliònatis pels macedonis vers el 300 aC. Apolliònatis era en realitat un districte que Polibi situa a l'est del Tigris i al sud de la Mèdia, i cal pensar en un punt entre Adiabene i Selèucia del Tigris (Bagdad). |
Estris | L'equipament o material de laboratori és el conjunt format pels diversos instruments, dispositius i màquines especialitzades que s'utilitzen als laboratoris amb el fi de realitzar experiències, comprovar dades, obtenir mesures empíriques, realitzar taules, monitorar o controlar l'evolució d'un procés de forma controlada. |
Sociologia | Rafe de Crespigny (nom complet: Richard Rafe Champion de Crespigny, nascut el 1936) és un professor adjunt retirat del Centre de la Xina i Corea i la Universitat Nacional Australiana a Canberra, Austràlia. Es va especialitzar en història, geografia i literatura xinesa del període de la Dinastia Han. Ha estat reconegut internacionalment com un dels pioners en la traducció i la historiografia de material històric relatiu al període dels Tres Regnes de la història xinesa.De Crespigny va estudiar història a la Universitat de Cambridge i xinès, estudis orientals i història de l'Orient Extrem a la Universitat Nacional Australiana. Durant els seus primers anys com a estudiós i acadèmic, va treballar amb sinòlegs tals com Hans Bielenstein, Patrick Fitzgerald, Hsü Cho-yün i Miyazaki Ichisada i va desenvolupar un interès en el Han tardà a través de la novel·la clàssica xinesa del Romanç dels Tres Regnes. El 1964 va publicart la seva tesi doctoral The Development of the Chinese Empire in the South; a discussion of the origins of the state of Wu of the Three Kingdoms (El Desenvolupament de l'Imperi Xinès al Sud, una discussió sobre els orígens de l'estat de Wu dels Tres Regnes), que va servir de base per a gran part de la seva obra posterior. La seva monografia més coneguda va ser Generals of the South: the Foundation and Early History of the Three Kingdoms State of Wu. |
Nàutica | El Prince de Neufchâtel fou un bergantí goleta (“hermaphrodite rig” en anglès) construït a Nova York a les drassanes de Christian Bergh (altres fonts indiquen les drassanes d'Adam i Noah Brown), aproximadament l'any 1812. Actuant com a vaixell corsari va operar principalment en aigües europees, atacant la navegació britànica durant la guerra de 1812. Destacat per la seva velocitat, va superar en acció disset vaixells de guerra (men-of-war) britànics. El 1813, operant al canal de la Mànega, va capturar nou mercants britànics en ràpida successió. També va resistir l'atac de les barques d'una fragata britànica, en una encalmada, que van provar de capturar-lo. Els britànics finalment el pogueren capturar el desembre de 1814 per problemes amb l'arboradura. Fou desballestat el 1815 després d'un accident potser intencionat. |
Telecomunicacions | Chirp spread spectrum o CSS, en comunicacions digitals, és una tècnica d'espectre eixamplat que utilitza polsos chirp de modulació de freqüència lineal de gran amplada de banda per a codificar la informació. Un pols Chirp és un senyal sinusoidal la freqüència del qual s'incrementa o es decreix amb el temps. En la Fig.1 hi ha un exemple de pols Chirp, on la freqüència augmenta amb el temps. |
Multimèdia | Cinema 4D és un programari de creació de gràfics i animació 3D desenvolupat originàriament per Commodore Amiga, per la companyia Maxon Computer GmbH, a Alemanya. Posteriorment, ha sigut dut a plataformes com Windows i Macintosh (OS 9 i OS X). Aquest software, té les característiques comunes que es troben a aplicacions de modelatge 3D, així com és capaç de tractar la il·luminació, la textura, el modelatge i fins i tot l'animació. |
Agricultura | La llaurada és l'operació agrícola que consisteix a fer solcs més o menys profunds a la terra amb una arada, un arreu o qualsevol altre instrument apropiat per remoure la terra. La paraula llaurar deriva del llatí laborare que tenia el significat genèric de treballar. Un sinònim de llaurar és, efectivament, treballar la terra. |
Ciències de la salut | La paradoxa francesa és una frase ganxo que va aparèixer a finals dels 80, que resumeix l'observació epidemiologica aparentment paradoxal de que les persones franceses tenen una incidència relativament baixa de malalties de les artèries coronàries (CHD), tot i tenir una dieta relativament rica en greixos saturats, en contradicció aparent a la creença àmpliament propagada de que el consum alt d'aquests greixos és un factor de risc per CHD. La paradoxa és que si la tesi que enllaça els greixos saturats a CHD és vàlida, els francesos haurien de tenir una incidència més alta de CHD que països comparables on el consum per capita de tals greixos és més baix.La paradoxa francesa implica dues possibilitats importants. La primera és que la hipòtesi que enllaça greixos saturats a CHD no és completament vàlida (o, en l'extrem, és totalment invàlida). La segona possibilitat és que l'enllaç entre CHD i greixos saturats és vàlid, però que algun factor addicional en la dieta francesa o l'estil de vida mitiga aquest risc—presumiblement amb la implicació que si aquest factor pot ser identificat, pugui ser incorporat a la dieta i estil de vida d'altres països, amb el mateix efecte salvavides que a França. Les dues possibilitats han generat un considerable interès als mitjans de comunicació, així com alguna recerca científica. També s'ha suggerit que la paradoxa francesa és una il·lusió, creada en part per les diferències en la manera que les autoritats franceses recullen estadística de salut, comparat amb d'altres països, i, en part pels efectes a llarg termini en la salut coronària de ciutadans francesos, de canvis en patrons dietètics que es va adoptar anys abans. |
Ciència militar | La magistratura de triumvir nocturn (Triumvir nocturnus) era una magistratura regular de l'antiga Roma, d'elecció anual. La missió d'aquests magistrats era principalment prevenir els incendis nocturns (donat els materials en què estava feta la ciutat de Roma, els focs eren relativament freqüents) per lo qual havien de donar tombs per la ciutat durant les hores sense llum (vigilias circumire). No se sap quan es van crear però ja existien l'any 304 aC. Al mateix temps feien una funció de vigilància com una mena de policia o de vigilant nocturn. August va transferir les seves funcions als prefectes de vigilància. |
Art | La singerie, que podria traduir-se del francès com a monada, és un gènere artístic on hi apareixen mones o simis amb un comportament humà. Sovint són vestides de forma sofisticada i la representació acostuma a tenir un component satíric. |
Antropologia | No-lloc és, segons la definició de Marc Augé, un espai intercanviable on l'ésser humà roman anònim. Poden considerar-se no-lloc els mitjans de transport, grans cadenes hoteleres, supermercats, àrees de descans però, també, de camps de refugiats. La persona no hi viu i no s'apropia d'aquests espais, amb els quals hi ha més aviat una relació de consum.El terme és un neologisme que va introduir l'antropòleg Augé el 1992 en la seva obra Els no llocs, espais de l'anonimat: un antropologia de ls sobremodernidad. Es tracta en certa manera d'un concepte subjectiu, ja que cada persona amb seva subjectivitat pot veure un lloc donat com un no-lloc o com una cruïlla de relacions humanes. |
Telecomunicacions | Un inhibidor de telèfon mòbil o pertorbador de telèfon mòbil és un instrument que impedeix rebre senyals de telèfon mòbil des de l'estació base. Quan s'utilitza, el pertorbador desactiva d'una forma efectiva els telèfons mòbils. Aquests dispositius s'utilitzen principalment en llocs o recintes on estan restringides les trucades telefòniques, per no pertorbar amb el soroll les activitats en escoles o hospitals, o per evitar la comissió de fets delictius, com podria ser el cas de les presons i altres establiments penitenciaris. |
Informàtica | Producte informàtic estàndard (amb acrònim anglès COTS, Commercial off-the-shelf), en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, és un terme del Reglament Federal d'Adquisicions (FAR) del EUA que defineix un element (producte o servei) disponible en el mercat comercial en grans quantitats que pot ser comprat i usat sota un contracte governamental de la mateixa manera com ho fa el públic en general. Per exemple, programes informàtics i sistemes de maquinari i de programari. El contrari de COTS són programaris i maquinaris fets a mida i desenvolupats amb finançament. |
Jocs | Una expansió o extensió és una addició a un videojoc existent. Aquestes addicions generalment inclouen noves àrees o mapes, armes, objectes, unitats o una història estesa per a completar un joc llançat anteriorment. |
Psicologia | La neurofisiologia és la branca de la fisiologia i la psicologia que estudia el sistema nerviós. En qualsevol acció o conducta d'un organisme està present el sistema nerviós. Qualsevol canvi en el seu desenvolupament és resultat de modificacions funcionals d'aquest sistema. La neurofisiologia s'ocupa de revelar com funciona aquest complicat sistema i com produeix la varietat de models de conductes que manifesten els organismes. No obstant això, malgrat els avenços produïts en la investigació, sobretot en els aspectes bioquímics i elèctrics, es té la convicció que és molt més el que es desconeix. |
Geografia | Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud. Serveix per mesurar la longitud com a part del sistema de coordenades geogràfiques. Un d'aquests meridians es pren de referència: és el meridià de Greenwich, primer meridià o meridià 0°, i determina l'origen de les longituds, és a dir, el punt 0. La longitud es mesura en graus (°), minuts (′) i segons (″) cap a l'est (hemisferi oriental) o l'oest (hemisferi occidental) del meridià de Greenwich, i pot anar des del 0° als 180° E (est), o des del 0° als 180° O (oest). Els meridians defineixen línies d'igual longitud, amb una mateixa distància angular que un meridià de referència, com ara el meridià de Greenwich. Els meridians no són, doncs, cercles màxims, sinó la meitat d'un cercle màxim: semicercles. La longitud de tot meridià és doncs la meitat de la circumferència d'un cercle màxim: 20.003,93 km. Els meridians i l'equador es tallen sempre en angles rectes. La posició d'un punt al llarg del meridià determina la latitud geogràfica, mesurada en graus cap al nord o cap al sud de l'equador. La intersecció del meridià i l'horitzó determina una línia sobre el pla horitzontal anomenada meridiana; la seua intersecció amb l'esfera celeste determina els punts cardinals nord i sud. La seva perpendicular talla l'esfera celeste en els punts cardinals est i oest. |
Arquitectura | El GATEPAC, acrònim de Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, fou un grup d'arquitectes actius des d'abans de la Segona República Espanyola i que van promoure l'arquitectura racionalista i del moviment modern a l'Estat Espanyol. Els orígens del grup venen lligats a la necessitat de satisfer el benestar de les masses i de crear una "democratització de l'arquitectura", tenint com a característiques la influència del racionalisme, sobretot basant-se en les idees de Le Corbusier i en la seva visita a la ciutat de Barcelona, així com en la necessitat de crear espais organitzats on hi predomina una depuració lineal i formal, on fins i tot acaba havent-hi un punt d'abstracció. |
Cultura popular | Gourmet és una paraula d'origen francès associada amb les arts culinàries dels aliments i les begudes de qualitat o l'alta cuina (haute cuisine) que es caracteritza per les preparacions refinades i molt elaborades i la presentació refinada. Aquest terme sovint es fa servir en sentit positiu al contrari que el terme de gourmand (golafre). |
Informàtica | Un motor associatu en software CAD/modelatge de sòlids és el component que manté les relacions associatives entre la col·lecció d'entitats geomètriques. Les relacions associatives són bàsicament expressions LISP que descriuen l'orientació i la posició de dues o més entitats geomètriques en relació amb altres. El motor associatiu forçarà una regeneració mitjançant l'ús d'operacions de transmigració si l'usuari canvia qualsevol de les associacions utilitzades per a produir l'estat de canvi final. |
Ciència militar | Es denomina economia de guerra la que s'aplica en moments històrics de fortes convulsions violentes, siguin o no conflictes armats, o en períodes d'extrema autarquia i que té per objecte mantenir el funcionament de les activitats econòmiques indispensables per a un país, procurar l'autoabastament, desincentivar el consum privat, garantir la producció d'aliments i controlar l'economia nacional des de l'Estat. Entre les actuacions fonamentals es troben: Control exhaustiu de la política monetària que eviti els processos d'hiperinflació. Afavoriment de l'autarquia com sistema que eviti la dependència de les importacions exteriors en productes bàsics i material militar. Mesures d'estalvi del consum energètic. Incentivació de la mà d'obra femenina a baix cost per a ocupar els llocs de treball d'aquells que s'incorporen a l'exèrcit. Canvis en la política agrícola que dirigeixen els cultius i la indústria transformadora cap a la producció de gra i, en general, cultius que aportin una alta quantitat d'hidrats de carboni. Augment de la producció de la indústria pesant i de material militar. Establiment de reduccions del consum privat, que pot incloure el racionament a la indústria i a les famílies.Per a molts països no bel·ligerants i propers territorial o econòmicament a una zona de conflicte armat, l'economia de guerra representa una oportunitat de creixement i desenvolupament en poder incrementar les seves exportacions als territoris bel·ligerants. En altres casos, l'economia de guerra sustenta processos d'investigació i desenvolupament tecnològic que milloren la capacitat del país, sostenint-se per alguns economistes que, en alguns casos, aquest sembla l'origen real d'alguns conflictes. |
Ciències ambientals | Un emissari submarí, en l'àmbit de l'enginyeria sanitària, és un conducte mitjançant el qual es bomba l'aigua residual després d'un tractament primari per conduir-la a una certa distància de la costa. Al final de la canonada s'instal·la un tram de tub perforat, anomenat «difusor», que facilita la difusió de l'aigua servida en el cos receptor. L'emissari submarí es destina principalment a la reducció de coliformes, això s'efectua per mitjà de la dilució inicial, difusió horitzontal i decaiguda de coliformes; l'última generalment té un efecte molt més gran sobre els càlculs per a emissaris submarins. Els bacteris fecals presenten altes taxes de mortalitat al medi marí, principalment a causa de la incidència de la llum, especialment la freqüència ultraviolada, la salinitat, nutrients i interaccions ecològiques amb altres espècies. La posició i la distància del difusor de la costa es determinen de manera que els bacteris arribin a la costa amb una concentració acceptable, definida mitjançant normatives a cada país. Per a la determinació de la posició generalment s'utilitzen models matemàtics que simulen la dilució de l'efluent, la decaiguda bacteriana, tenint en compte els corrents marins. Per a l'aplicació d'aquests models matemàtics, cal dur a terme mesuraments in situ de les condicions locals dels corrents.Aquest tipus de dispositiu s'utilitza també en rius i llacs, tot i que amb molta menys eficiència a causa de la qualitat de l'aigua al cos receptor. |
Llengües | El kujarge és la llengua pròpia de Jebel Mirra, Wadi Salih i Wadi Azum (Txad i Sudan). Segons un sondeig de l'any 1983, unes mil persones coneixen aquesta llengua. Segons dades del Projecte Josuè, actualment són unes dues mil vuit-centes. Ha estat molt poc estudiada. Actualment, els lingüistes només disposen d'algunes dades sobre el seu vocabulari, concretament una llista de dos-cents mots. A més, aquesta llista està força incompleta, com podem comprovar en saber que només hi apareixen els nombres u, dos i tres. Sobre la pronunciació només se n'ha recollit la llista dels sons que s'utilitzen. Pel que fa a la gramàtica, tenim dades dels pronoms de primera i segona persona, d'un parell d'interrogatius i alguns demostratius. Un dels reptes més importants que presenta per als lingüistes és la seva classificació. |
Televisió | La llista de guardonats de la XLV edició dels premis Antena de Oro 2017 va ser anunciada el 10 d'octubre de 2017. L'entrega es va fer l'11 de novembre de 2017 al Gran Casino d'Aranjuez i fou presentada per Jose Toledo i Juan Ignacio Ocaña. |
Agricultura | L'oïdi (nom vernacular francès, també anomenat oídium, cendrada, cendrosa o malura blanca) és una malaltia fúngica que afecta un ampli marge de plantes entre aquestes la vinya. L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. |
Història | En diplomàtica, s'anomena carta partida a un document en el qual hi figuren dues (o més de dues) còpies d'un contracte o un text important en un únic full de pergamí. A la part que separava les còpies hi anava un text, o un dibuix. Un cop acabat el document es tallava i cada signatari es quedava amb una de les còpies. La part tallada de cada còpia havia de coincidir, fet que permetia comprovacions posteriors i dificultava la falsificació. |
Arquitectura | El pal·ladianisme o arquitectura pal·ladiana és un estil arquitectònic originalment creat per l'arquitecte italià Andrea Palladio (1508-1580). Encara que el terme pal·ladià es refereix a l'obra d'aquest autor i a totes aquelles inspirades per ell, el que es coneix com a pal·ladianisme és una evolució dels mateixos conceptes originals de Palladio. El desenvolupament del pal·ladianisme com a estil autònom va començar al segle xvi i va continuar fins a finals del segle xviii, on va influir notablement en l'arquitectura neoclàssica, pel seu ampli gust pel clàssic. Aquest estil es va estendre des del Vèneto cap a tot Europa i altres parts del món. Al Regne Unit, el pal·ladianisme va arribar a ser molt popular a mitjans del segle xvii a causa de l'obra de Christopher Wren. En les construccions d'estil clàssic va succeir al Barroc, com una renovació de les formes de l'antiguitat. Al començament del segle xviii va seguir de moda, no només a l'àmbit britànic, sinó a la majoria dels països del Nord d'Europa. Més tard, quan l'estil va començar a declinar a Europa, va sorgir amb força a Amèrica del Nord, amb excel·lents exemples en els edificis dissenyats per Thomas Jefferson. |
Ètica | La infoètica o l'ètica de la informació és el camp que investiga assumptes ètics que sorgeixen del desenvolupament i l'aplicació de les tecnologies informàtiques. Aquest camp dona un marc crític per considerar els assumptes morals sobre la privadesa informacional, l'agència moral (per exemple, si els agents artificials poden ser morals), nous assumptes mediambientals (com els agents haurien de comportar-se respecte la infoesfera) i problemes que sorgeixen del cicle vital de la informació (especialment la propietat i del copyright, la bretxa digital). La infoètica es relaciona amb els camps de l'ètica informàtica i la filosofia de la informació.Segons Moore (2005), l'ètica informàtica es defineix com una disciplina que identifica i analitza l'impacte social i la naturalesa de les tecnologies de la informació i la comunicació sobre els valors humans i socials. Els valors sobre els quals s'estudia l'impacte són la salut, la riquesa, el treball, la llibertat, la privadesa, la seguretat o l'autorealització personal, la democràcia i el coneixement, entre altres. A més, involucra la formulació i la justificació de polítiques per dirigir les nostres accions i fer un ús ètic d'aquestes tecnologies. Els dilemes respecte la vida d'informació són cada vegada més importants en una societat que es defineix com "la societat d'informació". La transmissió i l'alfabetització digital són assumptes essencials per establir una fundació ètica, que promogui les pràctiques justes, equitatives i responsables. En termes generals, la infoètica examina els assumptes relacionats amb la propietat, l'accés, la privadesa, la seguretat i la comunitat. La informàtica afecta els drets fonamentals que involucren la protecció de copyright, la llibertat intel·lectual, la comptabilitat i la seguretat. Existeixen codis professionals que ofereixen una base per prendre decisions ètiques i aplicar solucions a situacions que necessiten la provisió i l'ús d'informació que reflecteixen la dedicació d'una organització al servei informàtic responsable. L'evolució dels formats i necessitats informàtiques requereixen reconsideració contínua dels principis ètics i l'aplicació d'aquests codis. Les consideracions respecte la infoètica influencien "les decisions personals, la pràctica professional i la política pública". Per tant, l'anàlisi ètica ha de proveir una base per prendre en consideració "molts i diversos dominis" pel que fa a la distribució de la informació. |
Festivals | Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït. La seu inicial del culte a Hera va ser Argos, i els festivals que després es van fer a altres llocs eren més o menys imitació del festival de l'Herea d'Argos. Més tard guanyaren fama també les Herees d'Olímpia. Els argius tenien tres temples dedicats a Hera: un entre Argos i Micenes, a quaranta-cinc estadis d'Argos, un altre a la via cap a l'acròpoli prop de l'estadi on se celebraven els jocs i les competicions, i el tercer a la ciutat mateix, segons diu Pausànies. Les cerimònies eren oficiades per les principals sacerdotesses especialment la gran sacerdotessa, i els argius contaven els anys per la data en què aquesta sacerdotessa entrava al càrrec, segons Tucídides. El festival es feia cada cinc anys, a la meitat del segon any de cada olimpíada. Un dels actes principals consistia en una processó fins al gran temple d'Hera (el més allunyat); un gran nombre de joves es reunien a la ciutat i marxaven armats cap al temple de la deessa. Anaven encapçalats per cent bous (ἑκατόμβη "hecatombe"), i per això de la festa se'n deia també ἑκατόμβαια ("Hekatombaia"). Els acompanyava la gran sacerdotessa, en un carro estirat per dos bous blancs, a imitació de la llegenda de Kleobis i Biton que explica Heròdot. Se sacrificaven els cent bous i la seva carn era distribuïda entre els ciutadans. El sacrifici s'anomenava λεχέρνα ("lecherna", el llit de les branques). Seguien (o precedien segons Estrabó) els jocs, que es feien a l'estadi proper al segon temple. Es col·locava un escut protegit i difícil d'agafar i el jove que el podia fer caure era premiat amb l'escut i una garlanda de murta. Segons Estrabó els premis, si era el cas, eren portats al primer temple en la processó. La tradició assigna la seva institució a Acrísios i Pretos, però una altra tradició diu a Arquinos. Altres Herees com l'Hecatombea d'Egina, se celebraven de manera molt semblant. L'Herea de Samos era la més brillant de totes les festes d'aquesta divinitat, pels vestits que usaven les joves i dones casades a la processó amb els cabells sense pentinar, i per l'equip militar dels joves. Aquests oferien les armadures al temple de la deessa i li feien pregàries i vots. A l'altar s'hi dipositaven les cendres de les víctimes que li havien estat ofertes. L'Herea d'Elis que era quinquennal, es feia el quart any de cada olimpíada i la celebració anava a càrrec principalment de dones joves conduïdes per setze matrones que dedicaven el peplus sagrat que havien teixit, a la deessa i, abans de començar, feien el sacrifici d'un porc i es purificaven a la font anomenada Piera. Un dels principals actes era una carrera entre les donzelles a l'estadi, que eren dividides en tres classes segons l'edat, començant de menors a majors. Corrien vestides únicament amb un χιτών (quitó), que arribava fins als genolls i deixaven els cabells al vent. La guanyadora rebia una garlanda d'olivera i una part d'un bou sacrificat a Hera, i podia dedicar la seva pròpia imatge al temple de la deessa. Les matrones junt amb les noies joves, interpretaven dues danses: una anomenada Fiscoa, i una altra anomenada Hippodamia. Les Herees se celebraven també a altres llocs, com ara l'illa de Cos, a Corint, a Atenes, a Cnossos i a Pal·lene, a l'Acaia. |
Telecomunicacions | El Mode de Transferència Asíncrona (en anglès, Asynchronous Transfer Mode o ATM) és una tecnologia de comunicació asíncrona desenvolupada per a fer front a la gran demanda de capacitat de transmissió per a serveis i aplicacions. |
Mitologia | Parzival, una de les obres mestres de l'edat mitjana, és un poema èpic, escrit entre el 1200 i 1210 en alt alemany mitjà per Wolfram von Eschenbach. Aquest poema de 16 llibres i 25.000 versos és en part una al·legoria religiosa que descriu el dolorós viatge de Parzival des de la ignorància absoluta i la ingenuïtat fins a la consciència espiritual. Richard Wagner va basar la seva famosa òpera Parsifal, acabada el 1882, en Parzival. |
Arquitectura | L'Album Pintoresch-Monumental de Catalunya: aplech de vistas dels més notables monuments i paisatjes d'aquesta terra acompanyadas de descripcions y noticias históricas y de guias pera que sían fácilment visitats, és una edició luxosa promoguda per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, publicada entre 1878 i 1879 en entregues mensuals. Es tracta d'un volum de gran format il·lustrat amb heliogravats de notable qualitat acompanyats de sengles textos explicatius, escrits per diferents experts en el monument o l'indret descrit. |
Aeronàutica | L'Airbus NSR és un projecte d'avió destinat a substituir l'actual Airbus A320. S'estima que comenci a funcionar l'any 2025. |
Objectes astronòmics | El Supercúmul del Lleó és un supercúmul a l'hemisferi celestial nord que s'estén a través de les constel·lacions de l'Ossa Major i de Lleó. Cobreix una àrea aproximadament 130 megapàrsecs molt de temps per 60 megapàrsecs ample. El redshifts dels cúmuls de galàxies membres oscil·len entre 0,032 i 0,043. El clúster més brillant del sistema és Abell 1185. |
Química | Una reacció química reversible, incompleta o d'equilibri és una reacció química en què s'arriba a un punt en què, tot i haver-hi reactius no augmenten els productes. Això no vol dir que la reacció s'hagi aturat: el que succeeix és que els productes es transformen per donar les substàncies inicials i ho fan a la mateixa velocitat que la dels reactius que reaccionen per formar els productes. A ull nu, però, no es poden observar aquests canvis, és per això que sembla que la reacció s'ha aturat. |
Ciència-ficció | Bitch Planet és una sèrie de còmic guionitzada per Kelly Sue DeConnick, dibuixada per Valentine De Landro, publicada entre 2014 i 2017 per Image Comics i nominada al premi Eisner al millor guió l'any 2016.Abans d'escriure l'argument, DeConnick ja tenia pensat el títol: Bitch Planet és el malnom del planetoide Auxiliary Compliance Outpost, en un futur distòpic en el qual les dones «no conformes» són enviades a una presó espacial, en una revisió del subgènere cinematogràfic de sexplotació des d'una perspectiva feminista. Aficionada al cine d'explotació en la joventut, a l'hora d'escriure DeConnick es preguntà si podia fer una obra política i diviertida. El context presidiari de la història, com el de la sèrie coetània de televisió Orange Is the New Black, féu inevitable la comparança entre ambdós històries, encara que DeConnick afirmà que ni ella ni De Landro havien volgut vore la telesèrie, per a evitar-ne la influència.Entre les idees originals que DeConnick rebutjà al final, una era que les recluses portarien uns aparells per a traduir de l'anglés estàndard a l'anglés «conforme», i una altra que la protagonista, Penny Rolle, empresonada per obesa entre altres causes, havia sigut prima en el passat. |
Jocs | Galaga (japonès: ギャラガ, , Hepburn: Gyaraga?, pronunciació: /ɡælʌɡə/) és una màquina recreativa fabricada per Namco al Japó i per Midway a l'Amèrica del Nord el 1981. És una continuació del Galaxian de 1979. La jugabilitat de Galaga posa al jugador en control d'una nau espacial que es troba a la part inferior de la pantalla, amb extraterrestres enemics que arriben a la formació al principi d'un nivell, intentant destruir, col·lidir o capturar la nau espacial, amb el jugador progressant cada cop que les forces extraterrestres són vençudes.Galaga és un dels jocs més comercials i amb èxit de l'edat d'or de les màquines recreatives. La seva versió recreativa ha estat portada a moltes consoles, i ha tingut diverses continuacions. El 2011, el joc va celebrar el seu 30è aniversari amb l'estrena de Galaga 30th Collection per a iOS. |
Objectes astronòmics | 47 de l'Ossa Major c (47 Ursae Majoris c) és un planeta extrasolar a aproximadament 46 anys-llum de la Terra a la constel·lació de l'Ossa Major. El planeta va ser descobert en un període llarg al voltant de l'estrella 47 Ursae Majoris. La seva òrbita dura 6,55 anys i el planeta té una massa com a mínim 0,540 vegades la de Júpiter. |
Agricultura | Un oligooelement en anàlisi química (en anglès trace element) és un element químic d'una mostra que té una concentració mitjana de menys de 100 parts per milió mesurada per compteig d'àtoms o de menys de 100 micrograms per gram.En bioquímica, els oligoelements es refereixen als minerals de la dieta que es necessiten en molt poca quantitat per al creixement, desenvolupament i fisiologia d'un organisme.En la geoquímica, un oligoelement és un element químic amb una concentració menor de 1.000 parts per milió (ppm) o 0,1% dins la composició d'una roca. Aquest terme s'utilitza principal per a les roques ígnies. En agricultura, també s'utilitza el terme de oligoelements en els adobs per a referir-se als nutrients que no són nitrogen, fòsfor, potassi, calci i ferro. En l'agricultura biodinàmica es fan servir oligoelements en l'adob- per tal de donar fortalesa a les arrels de les plantes. En hidroponia i en fertirrigació també cal afegir oligoelements en forma soluble. |
Biblioteconomia | EMBiology és una base de dades bibliogràfica que se centra en la indexació de la literatura en les ciències de la vida en general. La cobertura inclou la recerca fonamental i la recerca aplicada. Va ser creada el juny de 2005, per l'editorial Elsevier. Està dissenyada per ser més petit que EMBASE, amb resums i la indexació de 1.800 revistes no cobertes per la base de dades més gran. Tanmateix, hi ha certa superposició. Per tant, està dissenyada específicament per a les institucions acadèmiques que van des de petites a mitjanes i totes les companyies biotecnològiques i farmacèutiques. Amb cobertura mundial i cobertura de fitxers posteriors a 1980, aquesta base de dades conté més de quatre milions de registres bibliogràfics, amb 250.000 registres addicionals anuals. Té cobertura per cobrir la indexació de 2.800 títols actius; es tracta de revistes acadèmiques revisades, publicacions comercials i revistes que només estan en format electrònic. Un diccionari de sinònims de ciències de la vida conegut com a EMTREE (vegeu la secció a continuació), i un vocabulari de taxonomia d'organismes de 500.000 termes també formen part d'aquesta base de dades. El vocabulari de l'organisme prové de les taxonomies descrites pel National Center for Biotechnology Information (NCBI) i pel Integrated Taxonomic Information System (ITIS). Altres recerques de recursos d'Internet que estan disponibles són els números de registre CAS, els números de la comissió enzimàtica, Cross Archive Searching (ARC), ChemFinder, la informació de seqüència molecular, Resource Discovery Network (RDN) i Scrius. La cobertura de temes inclou biologia molecular, biotecnologia, genètica, bioquímica, microbiologia, biologia cel·lular, biologia del desenvolupament, agricultura, ciència alimentària, ciències vegetals, zoologia, ciències mediambientals, ecologia, toxicologia, ciències de laboratori (investigació fonamental) i ciència en el camp (ciències aplicades). |
Sociologia | El sistema (en anglès, the establishment o simplement establishment) és un terme informalment usat a la societat occidental actual per referir-se al grup dominant visible o elit que té el poder o l'autoritat en una nació. Alguns el relacionen amb el capitalisme radical, per exemple culpabilitzant a un per l'existència de l'altre o considerant al sistema l'anàleg al rei en un sistema feudal, per exemple; però ambdós conceptes són diferents. Les ideologies i polítiques que critiquen o s'oposen a ser propietat i a la submissió al sistema són coneguts com a moviments antisistema. |
Matemàtiques | El momayyez (coma a mitjana alçada «٫») és un separador decimal usat al món àrab i a l'Iran.S'utilitza per separar decimals. Per separar seqüències de tres dígits pot usar-se una coma o un espai en blanc (en qualsevol cas això no és una regla estricta). En Unicode s'escriu U+066B. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.