label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Sociologia | Un equip és un grup de persones que s'uneix per tal d'assolir un objectiu comú. Els equips humans són especialment apropiats per aconseguir tasques complexes que poden tenir subtasques independents. Un grup, però, no sempre és un equip. Els equips acostumen a tenir membres amb habilitats que es complementen i generen sinergia a través d'un esforç coordinat que permet que cada membre maximitzi els seus punts forts i minimitzi els febles.Es debat la mida òptima d'un equip, que sovint varia segons la tasca. Com a mínim un estudi de resolució de problemes en grups apunta que la mida òptima és de quatre membres, mentre que altres treballs diuen que la mida òptima es troba entre cinc i dotze membres, o el nombre de membres que es poden prendre dues pizzes.Els equips es poden classificar segons si són: interdependent o independent, segons les accions dels membres mentre treballen. És interdependent si les accions de cada membre repercuteixen en l'èxit de l'equip final, i hi ha una possible especialització, com en el cas del rugbi. En canvi, és independent si, com en el cas de l'atletisme, les accions de cada individu no causen efectes en el rendiment del següent, i les accions que fan són les mateixes. multidisciplinari o interdisciplinari. En el cas dels multidisciplinaris, hi ha una especialització de les feines, i el que es tracta no té per què estar relacionat amb el que els altres membres tracten. L'equip multidisciplinari funciona sumant coneixements i experiències en camps diferents, orientats al mateix fi. |
Informàtica | En computació, un processador vectorial és una unitat de processament central (CPU) que implementa un conjunt d'instruccions les quals operen en matrius unidimensionals de dades anomenats vectors. La principal diferència entre un processador vectorial i un escalar rau en el fet que el processador vectorial és capaç de descodificar instruccions els operands de les quals són vectors complets, mentre que les instruccions d'un processador escalar només poden operar sobre elements de dades individuals. Els processadors vectorials poden millorar en gran manera el rendiment en certes càrregues de treball, en particular la simulació numèrica i tasques similars. Els computadors vectorials van aparèixer en la dècada de 1970 i es van establir com a disseny dominant en els supercomputadors, però, la ràpida caiguda de la relació preu-rendiment dels dissenys de microprocessadors convencionals va conduir a la desaparició dels supercomputadors vectorials al final dels anys 1990. En l'actualitat, la majoria dels microprocessadors convencionals contenen un repertori d'instruccions vectorials les quals els fan capaços d'operar sobre vectors. La conversió d'un programa o algorisme corresponent a un processador escalar a un altre vectorial s'anomena vectorització. |
Psicologia | L'habitació del pànic (títol original en anglès: Panic Room) és una pel·lícula estatunidenca de thriller del 2002, protagonitzada per Jodie Foster i Kristen Stewart, dirigida per David Fincher. Ha estat doblada al català.En aquesta pel·lícula Fincher no dubta a exposar a l'espectador totes les peces que conformen la història, rebutjant jugar amb el recurrent efecte sorpresa utilitzat en les seves pel·lícules anteriors, En aquest sentit és la pel·lícula més clara i evident tant narrativament com argumentalment del director. El discurs moral de la pel·lícula està poc subratllat per deixar pas a l'acció, tot i que a la pel·lícula s'hi mostren amb realisme les pors i turments dels éssers humans quan es veuen arrossegats a viure i a lluitar en circumstàncies amenaçadores. |
Sociologia | El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor. Es tracta d'aplicar mètodes científics d'orientació positivista i mecanicista a l'estudi de la relació entre l'obrer i les tècniques modernes de producció industrial, amb la finalitat de maximitzar l'eficiència de la mà d'obra i de les màquines i eines, mitjançant la divisió sistemàtica de les tasques, l'organització racional del treball en els seus processos i seqüències, i el cronometratge de les operacions, més un sistema de motivació amb el pagament de primes al rendiment, suprimint qualsevol improvisació en l'activitat industrial. En la dècada de 1910, Christine Frederick es va interessar en aplicar el taylorisme en fer les cuines més eficients per a les dones i se li atribueix l'estandardització de l'alçada dels taulells de la cuina i de les superfícies de treball, i va investigar uns 1.800 productes diferents, des d'electrodomèstics fins a aliments, buscant mètodes de preparació i ús que permetessin estalviar mà d'obra. Va començar una sèrie d'articles sota el títol New Housekeeping al Ladies' Home Journal. que es van recollir posteriorment com a llibre, The New Housekeeping: Efficiency Studies in Home Management. |
Astronomia | Coincidint amb el 400 aniversari de les primeres observacions astronòmiques realitzades amb telescopi de Galileo Galilei i la publicació de Johannes Kepler de l'Astronomia nova, l'any 2009 ha estat declarat Any Internacional de l'Astronomia (AIA 2009). La proposta va ser realitzada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) i recolzada per la UNESCO - l'organisme de l'ONU responsables de política educativa, cultural i científica després d'una proposta oficial per part del Govern Italià. Finalment l'assemblea general de Nacions Unides va ratificar aquesta decisió el 19 de desembre de 2007. La Unió Astronòmica Internacional coordinarà l'Any Internacional de l'Astronomia el 2009. Aquesta iniciativa és una oportunitat per als habitants de la Terra per a endinsar-se en el paper de l'astronomia en l'enriquiment de les cultures humanes. Més encara, serà plataforma per a informar al públic sobre els últims descobriments astronòmics alhora que es fa èmfasi sobre el paper de la importància de l'astronomia en l'educació en ciències. |
Jocs | El patacó tradicional és una peça més o menys quadrada feta amb un parell de bocins de cartolina o de cartó procedents, generalment, d'una carta de baralla espanyola o d'una caixa de llumins, doblegats i encaixats entre si de tal manera que quedin les dues cares diferents i poder distingir el davant del darrere. Aquesta peça era utilitzada pels infants de Catalunya per a jugar al joc dels patacons, un joc de punteria, destresa i sort que es pot jugar tant al carrer com a casa i del qual n'hi ha moltes modalitats de joc. El patacó modern és un disc petit i prim fabricat amb cartró o plàstic que es dona com a regal en les bosses i envasos de productes alimentaris sòlids o líquids segons la regió comercial o el país. A l'estat espanyol es van distribuir per Matutano a partir dels anys 90 i són coneguts com a Tazos com a bona part del món, mentre que als Estats Units són coneguts com a Pogs (en ser la marca de sucs POG la primera en regalar-los als seus productes), o amb el nom més genèric de Milk caps. Al Japó també existeix un joc tradicional similar anomenat Menko. |
Estris | Una pedra foguera, pedra de foc, pedrenyera o pedrenyal és una roca sedimentària de color negre. És una varietat del sílex i antigament s'emprava juntament amb la pirita per a fer foc. Picant dues pedres fogueres l'una contra l'altra s'obté una espurna, que caient sobre fulles seques origina el foc. S'utilitzaven en els pedrenyals, unes armes de foc de disseny autòcton que varen substituir a les de metxa. Actualment ja no s'utilitza en la fabricació de pedres d'encenedor, ha estat substituïda pel ferroceri. |
Arquitectura | Adolfo Pérez Esquivel (Buenos Aires, 26 de novembre de 1931) és un escultor i pacifista argentí guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1980. És conegut per liderar les protestes contra l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques i per al·legar que la policia argentina està formant a nens en esquadrons paramilitars, una operació que compara amb la creació de l'Alemanya nazi, les Joventuts Hitlerianes. |
Arqueologia | El museu Nacional de Damasc (en àrab: المتحف الوطني بدمشق), és un gran museu arqueològic situat en el centre de la ciutat de Damasc a Síria. La part més popular del museu és la dedicada al jaciment de Dura-Europos y la reproducción de la seva Sinagoga del segle II de la nostra era. |
Metodologia | L'anàlisi de cost-benefici o, senzillament, anàlisi cost-benefici (ACB), és un procés sistemàtic per calcular i comparar els beneficis i els costos d'un projecte, per tal de facilitar la presa d'una decisió de tirar-lo, o no, endavant. L'ACB té dos propòsits: Determinar si és una bona inversió/decisió (justificació/viabilitat), Proporcionar una base per a comparar projectes. Es tracta de comparar el cost total esperat de cada opció davant els beneficis totals esperats, per veure si els beneficis superen els costos, i per quant.En l'ACB, els beneficis i els costos s'expressen en termes monetaris, i s'ajusten per al valor temps del diner, de manera que s'expressen en una base comuna, pel que fa al seu "valor actual net", tots els fluxos de beneficis i tots els fluxos dels costos del projecte a través del temps (que tendeixen a ocórrer en diferents moments de l'execució del projecte). En estreta relació, però lleugerament diferents, són les tècniques que inclouen l'anàlisi de cost-efectivitat, l'anàlisi de cost-utilitat, l'anàlisi d'impacte econòmic, l'anàlisi d'impacte fiscal i l'anàlisi de retorn social d'una inversió. |
Geologia | El Venoge és un riu suís del Cantó de Vaud, afluent del Roine i del llac Léman. |
Química | Analyst (abreviatura Analyst) és una important revista científica dedicada a la química analítica. És publicada des del 1876 per la Royal Society of Chemistry britànica. Inicialment s'anomenava The Analyst. El seu factor d'impacte és 4,107 el 2014. Ocupa la 7a posició de qualitat de revistes dedicades a la química analítica en el rànquing SCImago; la 5a en electroquímica i la 9a en espectroscopia.Analyst publica articles sobre química analítica de les següents àrees: En bioanalítica publica articles sobre reconeixement molecular, metodologies i tècniques d'anàlisi bioquímics, immunològics i genètics, dispositius miniaturitzats per a diagnòstic, biosensors, biomarcadors, biomaterials i bioinformàtica; en nanociència analítica inclou el desenvolupament de mètodes analítics i tècniques de la nanociència i tecnologia, caracterització i aplicació de nanoestructures per a la detecció, biosensors i diagnòstics clínics; i en l'àrea d'anàlisi de sistemes avançats dona cabuda a investigacions avançades de sistemes analítics d'avantguarda i desenvolupament de mètodes, incloent l'anàlisi de sistemes, anàlisi multidimensional i teoria i modelització. |
Geologia | Les carnioles, també anomenades dolomies cavernoses, són roques carbonàtiques, generalment dolomies o calcàries dolomítiques cel·lulars o cavernoses. Presenten les cavitats plenes de materials tous o solubles de fàcil despreniment. Les carnioles corresponen a l'estructura d'una bretxa anhidrítica, cimentada per diferents carbonats. Els elements estructurals d'aquesta bretxa anhidrítica són dissolts però es mantenen els motlles, que són reemplaçats per ciments dolomític o silícic. Les carnioles solen presentar colors groguencs, marrons o ataronjats. La seva composició sol ser d'un 70% de calcita, un 20% de dolomita, hidròxids de ferro i a vegades guix. La seva gènesi es coneix com a carniolització. Les carnioles es diferencien del per la seva gènesi i angulositat. Els processos de carniolització solen trobar-se associats a climes àrids i càlids, als marges de llacunes o masses d'aigua salobre estancada o de circulació restringida. |
Sociologia | El manifest Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent més conegut com el Manifest Koiné és un document presentat al Paranimf de la Universitat de Barcelona per un grup d'intel·lectuals i filòlegs internacionals del Grup Koiné, generalment professionals de la llengua. Tracta l'estatut de la llengua catalana dins una futura república i la convivència amb altres llengües i principalment el castellà.Entre els més de dos-cents signataris es troben, entre d'altres, Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga, Til Stegmann, Isabel-Clara Simó i Monllor.Des de la seva publicació el 2016, aquest manifest ha despertat i continua despertant una intensa polèmica amb opinions de tota mena. |
Agricultura | El corc gros del gra (Tenebroides mauritanicus) és una espècie de coleòpter de la família dels trogossítids. A Catalunya és una espècie introduïda. És molt prolífic i pot causar danys important en les sitges de cereals. |
Psicologia | El desconocido és una pel·lícula de thriller psicològic, acció i policíaca espanyola de l'any 2015, dirigida per Dani de la Torre i protagonitzada per Luis Tosar. Es va rodar a la ciutat de La Corunya i es va estrenar a Espanya el 25 de setembre de 2015. Existeix un remake alemany de 2018 de nom “Número desconegut”. |
Agricultura | El rodell era l'embalum amb què es transportaven els cescles fins a ser utilitzats per a la fabricació d'envasos o bótes de fusta. El rodell dona nom a l'ofici de roder, molt estès a la Selva de muntanya (Montseny-Guilleries) i muntanya de baix (Montnegre). El roder era un ofici bosquerol que treballava a les perxades de castanyer i que a principis de segle xx va tenir un vessant reivindicatiu en les societats (sindicats) de roders. |
Astronomia | Astronomia aborigen australiana és el nom que rep la part de la cultura aborigen autraliana relacionada amb els fets astronòmics, com el Sol i la Lluna, les Estels, els planetes, i la Via Làctia, i els seus moviments en el firmament. Atès que la cultura aborigen australiana és la més antiga de les civilitzacions encara continuades, s'ha dit que els aborígens autralians podrien haver estat els primers astrònoms de la història.Alguns grups d'aborígens autralians utilitzen els moviments dels cossos celestials com a calendari. Sovint s'atribueixen significats religiosos o mitològics als fenòmens astronòmics i als cossos celestials. Hi ha molta diversitat de tradicions astronòmiques a Austràlia, cadascuna amb la seva particular expressió cosmològica. No obstant això, sembla haver-hi línies comunes entre els diferents grups. |
Art | Samuel Henry Kress (23 de juliol 1863 – 22 de setembre de 1955) va ser un empresari i filantrop, fundador de les Botigues de tot a 100 S. H. Kress & co. Mercès a la seva fortuna, Kress va formar una de les principals col·leccions d'obres d'art de Pintura renaixentista d'Itàlia i europea creades al segle xx. Entre els anys cinquanta i seixanta, la Fundació creada per Kress va donar 776 obres d'art de la col·lecció Kress als 18 museus d'art regionals dels Estats Units d'Amèrica. Va ser un gran col·leccionista d'art i va crear una Fundació per tal d'administrar la seva extensa col·lecció d'art. Kress va morir el 1955 i està enterrat al cementiri de Woodlawn, al Bronx, a Nova York. |
Informàtica | El Projecte Debian ha tingut els següents líders: Ian Murdock (agost del 1993 – març del 1996), fundador del Projecte Debian Bruce Perens (abril del 1996 – desembre del 1997) Ian Jackson (gener del 1998 – desembre 1998) Wichert Akkerman (gener del 1999 – març de 2001) Ben Collins (furoner) (abril de 2001 – abril de 2002) Bdale Garbee (abril de 2002 – abril de 2003) Martin Michlmayr (març de 2003 – març de 2005) Branden Robinson (abril de 2005 – abril de 2006) Anthony Towns (abril de 2006 – abril 2007) Sam Hocevar (abril 2007 – abril 2008) Steve McIntyre (abril 2008 – abril 2010) Stefano Zacchiroli (abril 2010 - abril 2013) Lucas Nussbaum (abril 2013 - abril 2015) Neil McGovern (abril 2015 - abril 2016) Mehdi Dogguy (abril 2016 - abril 2017) Chris Lamb (abril 2017 - abril 2019) Sam Hartman (abril 2019 - ) |
Història | Joaquín Azagra Ros (Paterna, 1949) és un polític i historiador valencià. Fou Conseller d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana presidida pel socialista Joan Lerma entre 1987 i 1989. |
Lingüística | Les llengües timote-cuica és un grup de varietats lingüístiques extintes que es parlaven en l'oest de Veneçuela, als estats Mérida, Barinas i Trujillo. No hi ha certesa de si el timote i el cuica eren llengües diferents o han de considerar-se variants de la mateixa llengua. Es creu que les llengües estan extintes en l'actualitat si bé encara en 1977 es van recollir algunes dades en la localitat de Mutús per sobre de Pueblo Llano Estat Barinas. |
Pedagogia | Una unitat didàctica és un instrument o unitat de treball docent, que hauria de permetre l'organització, l'articulació i l'ajustament de la tasca educativa. Com que la unitat didàctica és la descripció d'una tasca que encara no està feta, ha de ser entesa com la descripció de les intencionalitats educatives. S'entén com a unitat de treball car ha de servir per englobar en si mateixa els elements del currículum amb un eix organitzador, i en tant explicitació del procés ensenyament-aprenentatge. L'articulació de la unitat didàctica s'ha d'acomplir en la interdependència dels elements que la conformen. |
Pseudociència | Bernard Heuvelmans (Le Havre, 10 d'octubre de 1916 - Le Vésinet, 24 d'agost de 2001) va ser un belga-francès científic, explorador, investigador, i un escriptor conegut principalment per ser el "pare de la criptozoologia". L'any 1955 va publicar en francès el llibre Sur la Piste des Bêtes Ignorées que sovint és considerat com un dels millors i més influents estudis criptozoològics. |
Lingüística | Les llengües austronèsiques és una família que agrupa un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i Austràlia. També inclou la llengua de Madagascar. És un dels grups de llengües major del món, tant quant a nombre d'idiomes (1.244, d'acord amb Ethnologue) com quant a extensió geogràfica (des de Madagascar fins a l'illa de Pasqua). El nom prové de l'grec austronesia que significa 'illes del sud'. El descobriment de la família precedeix al de les llengües indoeuropees (establerta a partir del segle xix de manera certa). Des del 1706, el lingüista Hadrian Reland ja havia subratllat la semblança entre la llengua parlada en Futuna, el malai i el malgaix, a partir del glossari recollit per Jacob Le Maire a Futuna. L'existència d'una família de llengües, que més tard serà denominada austronèsia, es reconeix definitivament en el Catalogo delle Lingue de Lorenzo Hervas i Panduro, del 1784. El 1834, la família, estesa fins a l'illa de Pasqua, és batejada com a malaiopolinèsia pel lingüista Wilhelm von Humboldt en Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836-1839). Les llengües melanèsies van ser tractades a part durant llarg temps, en part per prejudicis racials, a pesar dels treballs del lingüista Otto Dempwolff (1920). Les llengües austronèsiques es divideixen en 10 branques, nou de les quals es parlen a Taiwan i algunes illes pròximes, i s'agrupen dintre de les llengües formosanes, sense relació amb el xinès. Les branques que van romandre a Taiwan mostren grans diferències entre si. La branca restant és l'anomenada malaiopolinèsia, que engloba totes les altres llengües de la família. Aquesta branca se subdivideix en dues grans subgrups: el grup occidental, amb uns 300 milions de parlants, i l'oriental amb aproximadament un milió de parlants. La lingüística comparativa, recolzada per troballes arqueològiques, localitza l'origen dels ancestres lingüístics de la família al sud-est de l'actual Xina, des d'on van emigrar cap a Taiwan. Alguns lingüistes creuen que la família tai-kadai hauria de col·locar-se dintre d'una versió expandida de la família austronèsica. Uns altres es decanten a favor d'una relació amb la família sinotibetana. I finalment uns altres han proposat una relació amb les llengües afroasiàtiques, formant una superfamília àustrica. Cap d'aquestes propostes s'ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i totes les llengües austronèsiques tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals petit, sent-ne cinc el més comú. Algunes de les branques i llengües més importants són: Llengües formosanes (llengües vernaculars de Taiwan no emparentades amb el xinès, d'arribada més tardana a l'illa. En perill de desaparició) Llengües malaiopolinèsies Llengües malaiopolinèsies occidentals Indonesi (250 milions de parlants) / malai (23 milions) Javanès (80 milions) Malgaix (10 milions) Tagàlog o tagal (90 milions) Cebuà (31 milions) Chamorro Palauès Acehnès Llengües malaiopolinèsies centrals i orientals Llengües malaiopolinèsies orientals Llengües de Halmahera-Sud i de Nova Guinea occidental Llengües oceàniques (antigament subdividides en llengües melanèsies, llengües micronèsies i llengües polinèsies) Llengües oceàniques de Nova Guinea septentrional i occidental i llengües mesomelanèsies Llengües oceàniques orientals (regions més a l'est de Nova Guinea i Salomó, que comprenen totes les llengües de Vanuatu, Nova Caledònia, Rotuma, Fiji, Micronèsia i de Polinèsia Drehu Fijià (337.000) Gilbertès Maori (100.000) Tahitià |
Cronometria | Un rellotge d'escacs és un sistema de dos rellotges acoblats per comptar el temps per a la reflexió assignat a cada jugador. El sistema mecànic més comú el formen de dos rellotges autònoms, cadascun amb un dial propi, inserits a la mateixa caixa. Les busques giren en el mateix sentit de les agulles dels rellotges. El bloqueig es fa generalment mitjançant un botó a la part superior. El bloqueig d'un rellotge dispara l'altre rellotge i viceversa, mai poden funcionar simultàniament. El pas del temps als rellotges analògics es mostra per la "caiguda de la bandera", un petit indicador de color que s'aixeca quan el minuter arriba a les onze (els últims cinc minuts del període) i que cau quan l'agulla arriba a les dotze. Si això succeeix, vol dir que el temps d'aquest jugador ha finalitzat i perd la partida. També es poden fer servir rellotges digitals, molt més precisos. Tenen el mateix sistema de bloqueig i la funció de compte enrere. La seva aparició va permetre la introducció de cadències més complexes i, segons els seus autors, millor adaptades al joc: cadència Fischer, cadència Bronstein, etc. Existeixen diferents ritmes de joc. Des de les partides ràpides, amb 5 minuts per jugador, fins a les partides de ritme clàssic, amb 2 hores per jugador i una hora més un cop realitzada la jugada 40. La introducció dels rellotges digitals ha permès utilitzar nous tipus de controls del temps. Per exemple, el ritme normal de joc marcat per la Federació Internacional d'Escacs és de 90 minuts per cada jugador per a tota la partida, amb un increment de 30 segons per cada jugada realitzada. Això permet que al jugador sempre li quedin almenys 30 segons per realitzar la següent jugada.És possible no donar el mateix temps a cada jugador, per exemple, en el cas d'un torneig amb jugadors amb algun tipus de minusvalidesa |
Geologia | Les terres dures carbonatades, en anglès: Carbonate hardgrounds, són superfícies de capes de carbonats sedimentàriament cimentades que ha estat exposades en el llit marí (Wilson and Palmer, 1992). Per tant una terra dura carbonatada és essencialment un llit marí litificat. Es poden veure antigues terres dures en les seqüències de pedra calcària (especialment bryozoa, ostres, percebes, cornulítids, hederellidae i crinoïdeus), forats d'organismes marins produïts a través de la bioerosió, ciments de calcita marins o extenses superfícies mineralitzades per òxids de ferro o fosfat de calci (Palmer, 1982; Bodenbender et al., 1989). Les terres dures modernes normalment es detecten pel sonar en aigües somes o per tècniques com el radar. Les terres dures carbonatades sovint hostatgen una fauna única i una flora adaptada a la superfície dura. Els organismes normalment es cimenten entre ells i s'alimenten per filtració (Brett and Liddell, 1982). La majoria de les terres dures carbonatades es van formar durant els intervals del Mar de Calcita Els períodes Ordovicià-Silurià i el Juràssic-Cretaci tenen la majoria de les terres dures. En l'estratigrafia i la sedimentologia sovint es fan servir les terres dures com indicadores de hiatus sedimentaris o esdeveniments d'inundació (Fürsich et al., 1981, 1992; Pope and Read, 1997). |
Història | Joseon (també transcrit com a Chosŏn, AFI /tɕo.sʌn/, hangul 조선국; hanja 大朝鮮國, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chosŏn-guk, "Regne de Joseon" o bé 조선 왕조; 朝鮮王朝; Joseon Wangjo; Chosŏn Wangjo, "Dinastia Joseon") fou un regne dinàstic coreà que va durar aproximadament cinc segles.Fou el darrer regne dinàstic de Corea.Va ser fundat per Yi Seong-gye el juliol de 1392 i substituït per l'Imperi Coreà l'octubre de 1897. El regne va ser fundat sobre les ruïnes d'un altre regne coreà, Goryeo, quan aquest aquest va ser enderrocat. El país va rebre el seu nom ben aviat i la capital es va traslladar a l'actual Seül. Al nord, les fronteres del regne es van expandir fins als límits naturals dels rius Amnok i Tumen a través de la submissió dels jurtxets. Durant els seus 500 anys de durada, Joseon va encoratjar la consolidació dels ideals i doctrines confucianes a la societat coreana. El neoconfucianisme es va instal·lar com a ideologia del nou estat. En conseqüència, es va desencoratjar el budisme, que ocasionalment es va enfrontar a persecucions. Joseon va consolidar el seu domini efectiu sobre el territori de l'actual Corea i va contemplar l'apogeu de la cultura clàssica coreana, el comerç, la literatura i la ciència i la tecnologia. A la dècada de 1590, el regne es va veure greument afeblit causa de les invasions japoneses. Diverses dècades més tard, Joseon va ser envaït per la dinastia Jin posterior i la dinastia Qing el 1627 i el 1636–1637 respectivament, fet que donà lloc a una política aïllacionista cada cop més dura, per la qual el país va ser conegut com el "regne ermità" a la literatura occidental. Després del final d'aquestes invasions des de Manxúria, Joseon va experimentar un període de gairebé 200 anys de pau i prosperitat, juntament amb un desenvolupament cultural i tecnològic. No obstant això, tot el poder que el regne va recuperar durant el seu aïllament es va esvair a mesura que el segle xviii arribava al final. Enfrontat a les lluites internes, a la pressió internacional i a les rebel·lions internes, el regne de Joseon va decaure ràpidament a finals del segle XIX. El període de Joseon ha deixat un important llegat a la Corea moderna; gran part de la cultura, l'etiqueta, les normes i les actituds socials modernes cap als temes d'actualitat, juntament amb l'idioma coreà modern i els seus dialectes, deriven de la cultura i tradicions de Joseon. La burocràcia i les divisions administratives modernes de Corea també es van establir durant el període de Joseon. |
Lingüística | Una pàgina o plana és cadascuna de les cares del paper d'una obra que contingui més d'un full, com ara un dossier o un llibre, més enllà de la coberta. És convenció numerar les pàgines per facilitar la localització de la informació, de manera que les pàgines en un sentit sempre tenen numeració imparella i el seu revers numeració parella.Segons el sentit d'escriptura de les llengües, tenen més visibilitat les pàgines parells o imparells, fet que provoca que els llibres comencin els capítols per la primera pàgina imparell en el cas de les llengües que es llegeixen d'esquerra a dreta i a la inversa si l'idioma es llegeix de dreta a esquerra. Una altra conseqüència és que les pàgines més visibles tenen més valor econòmic a les publicacions com per exemple un diari, que cobra més cars els anuncis inserits a les pàgines amb lectors potencials. La pàgina actua també com a unitat de tipografia, de manera que marca la presentació de l'escrit, sigui imprès o no. Així, es distribueixen els marges als extrems de la pàgina, per centrar el text i que sigui llegible, a banda de marcar amb altres signes de puntuació la distribució dels paràgrafs, especialment amb l'espai tipogràfic. Abans d'existir els folis discontinus, quan la lectura es feia en rotlles de pergamí o papir, no tenia sentit el concepte de pàgina, que està per tant fortament lligat a l'aparició del paper, encara que es faci servir el terme per a diferents materials o fins i tot per divisions en altres formats (d'on prové per exemple el terme pàgina web). |
Cronometria | La cronologia bíblica és aquella que pren com a base fonamental les dades i referències històriques i de temps que apareixen a la Bíblia, i que poden ser complementades en segon terme per dades de fonts seglars.Algunes tradicions religioses han volgut interferit en l'objectivitat dels càlculs que es poden extreure dels relats bíblics. En realitat, la cronologia bíblica mesura el pas del temps afegint de forma correlativa les edats dels seus principals personatges i les dels seus fills primogènits. També es fan servir els regnats sincronitzats dels reis d'Israel i Judà, tal com apareixen al propi relat bíblic. Amb aquest mètode la cronologia bíblica pot aportar dades interessants al coneixement històric. Amb tot, hi ha un important recel envers les dades que aporten els càlculs bíblics, principalment per causa de la vinculació intrínseca que té la Bíblia amb la religió, malgrat que nombroses fonts antigues tenen també un rerefons religiós indestriable del seu contingut.Antigament, en totes les nacions els esdeveniments se solien fixar al temps de manera semblant a com la gent ho fa per instint a la vida quotidiana. Igual que avui es pot assenyalar un succés dient que va tenir lloc "un any després de la sequera" o "cinc anys després de la Segona Guerra Mundial". Així els escriptors bíblics també van relacionar els successos que van registrar amb altres que eren de relativa actualitat i que van servir de punt de referència.Molts han considerat necessari "harmonitzar" o "conciliar" el relat bíblic amb la cronologia trobada en documents seglars antics. Això tindria sentit si es pogués demostrar que els documents seglars antics són inequívocament exactes i conseqüents, és a dir, una norma precisa per la qual jutjar. |
Cronometria | Un despertador és un tipus de rellotge que s'utilitza per a despertar-se mitjançant un so o música a una hora determinada. Per a detenir el so, és necessari estrènyer un botó o manovella. Alguns es detenen automàticament després d'alguns minuts. Un rellotge despertador analògic clàssic té una manovella addicional que s'usa per a especificar l'horari en el qual s'ha d'activar l'alarma. Els rellotges despertadors mecànics tradicionals posseeixen una campaneta en la part superior que produeix el so, però els despertadors analògics poden fer altres sorolls. Els més simples, alimentats per piles fan un so simple, repetitiu, mentre que els més nous poden parlar, riure, o cantar. Alguns posseeixen ràdio, que comença a funcionar a una hora especificada. El nom més específic per a aquest artefacte és ràdio-rellotge. Un telèfon mòbil pot contenir una funció de despertador o incloure una agenda amb alarma i per tant funcionar com a tal. En els dos casos se'ls hi denominaria "telèfon mòbil amb despertador". |
Agricultura | Eriophyidae és una família d'àcars amb més de 200 gèneres que són fitoparàsits i acostumen a causar agalles en les plantes o altres danys. Se n'han descrit unes 3.600 espècies però aquest nombre probablement només representa al voltant d'un 10% de les espècies existents. Són àcars pràcticament microscòpics i noméstenen dos parells de potes. Principalment es propaguen a través del vent. Algunes espècies representen un problema fitopatològic d'importànciaeconòmica però d'altres es fan servir com agents en el control biològic de plagues. |
Física | La diòptria és la unitat de mesura amb què s'expressa la potència d'una lent o d'un mirall corbat. És la inversa de la distància focal expressada en metres. Per exemple, si una lent té una distància focal de 2 metres, té 0,5 diòptries; si té una distància focal de 33,3 centímetres, té 3 diòptries, etc. D = 1 f (m) {\displaystyle D={\frac {1}{f{\text{ (m)}}}}} El terme va ser proposat per l'oftalmòleg francès Ferdinand Monoyer el 1872 |
Telecomunicacions | Synchronous Optical Network (SONET) és un estàndard de telecomunicacions per al transport en xarxes de fibra òptica. |
Ètica | La Recomanació sobre l'ètica de la intel·ligència artificial és el primer instrument normatiu mundial sobre l'ètica de la intel·ligència artificial, aprovada el 23 de novembre del 2021 durant la 41ª Conferència General de la UNESCO. El procés d’elaboració del projecte de text començà el 2020 amb l’assistència d’un Grup d’Experts i Expertes Ad Hoc que van dur a terme nombroses consultes inclusives i multidisciplinàries amb una extensa gama de parts interessades. A continuació, a finals de 2020 i durant el 2021, es va realitzar un procés integuvernamental i una negociació del projecte per, finalment, produir una versió definitiva a finals del mateix any. Allò que es pretén mitjançant la Recomanació és traduir els principis ètics de la intel·ligència artificial a accions polítiques que garanteixin el benefici popular dels avenços que proposen aquestes tecnologies: des de complir els drets humans fins a contribuir al desenvolupament sostenible. És, per tant, un mètode per a enllaçar el seu funcionament al servei humà i a la prevenció de riscos. Com explica Audrey Azoulay, Directora General de la UNESCO:“El món necessita regles perquè la intel·ligència artificial beneficiï a la humanitat. La Recomanació sobre l'ètica de la IA és una resposta important. Estableix el primer marc normatiu mundial, al mateix temps que atorga als Estats la responsabilitat d'aplicar-lo al seu nivell. La UNESCO farà costat als seus 193 Estats membres en la seva aplicació i els demanarà que informin periòdicament sobre els seus progressos i pràctiques.”A més de valors i principis, la Recomanació conté accions polítiques en onze àmbits d'actuació diferents: Avaluació d'impacte ètic, Governança i administració ètica, Política de dades, Desenvolupament i cooperació internacional, Medi ambient i ecosistemes, Gènere, Cultura, Educació i recerca, Comunicació i informació, Economia i treball, i Salut i benestar social. |
Enginyeria | L'Airbus E-Fan és un prototip d'avió elèctric biplaça desenvolupat per Airbus. El 14 de juliol del 2014 volà davant de mitjans d'arreu del món congregats a la Fira Aeronàutica Internacional de Farnborough (Regne Unit). El seu mercat objectiu havia de ser la formació de pilots, però l'abril del 2017 se'n cancel·là la producció. Tenia una velocitat de creuer de 160 km/h. |
Agricultura | Licinia Sextia de agrorum modo va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta l'any 376 aC a proposta dels tribuns de la plebs Gai Licini i Luci Sexti Sextí Laterà, quan eren Tribuns militars amb poder consular Luci Emili Mamercí, Servi Sulpici Pretextat, Publi Valeri Potit, Luci Quint Cincinnat, Gai Veturi Cras Cicurí i Gai Quint Cincinnat. Prohibia posseir més de 500 jugeres de terra i més de 100 caps de ramat (bous) o 500 d'animals menors. Abans de deu any un dels autors de la llei, Gai Licini, va ser condemnat perquè tenia en propietat mil jugeres junt amb el seu fill, però el va emancipar i no obstant va retenir la terra. Licini va haver de pagar una multa de deu mil asos per la denúncia del tribú de la plebs Popil·li Laenes. |
Química | La teoria de flogist (del grec φλογιστόν phlŏgistón "inflamable" de φλόξ phlóx "foc") és una teoria científica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a més a més dels quatre elements clàssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc, anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus més petits o més grans, durant la combustió. La teoria era una temptativa d'explicar processos com la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc. Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les. Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur. Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una manera lògica els coneixements aleshores existents, i fou adoptada amb entusiasme pels químics d’aquella època; no perdé vigència fins a l’aparició de la teoria de l’oxidació de Lavoisier, base de la química moderna, i conservà partidaris fins ben avançat el segle XIX. |
Heràldica | En heràldica, els besants i les rodelles són uns mobles rodons i plans en forma de petit disc. Si és de metall en diem besant; si és de color, rodella. Per la regla del contrast dels esmalts, un besant sempre anirà sobre un camper de color, i una rodella sobre un camper de metall. |
Cultura popular | Una comparsa és un conjunt de persones que van vestides o disfressades igual en festes populars, desfilades públiques, processons, etc. |
Filologia | L'Etimologicum Magnum (en grec antic Ἐτυμολογικὸν Μέγα; de vegades abreujat com EM) és el títol d'un lèxic compilat a Constantinoble per un lexicògraf desconegut cap al 1150. L'Etymologicum Magnum està basat principalment en lexicografies, en obres gramaticals i obres de retòrica, en particular l'Etimologicum Genuinum i l'Etimologicum Gudianum. Altres fonts utilitzades van ser: Ethnica (Ἐθνικά) d'Esteve de Bizanci, l'Epítom de Diogenià d'Heraclea, l'anomenat Lexicon Αἱμωδεῖν, el Ἀπορίαι καὶ λύσεις d'Eulogi, els Epimerismi in Psalmos de Jordi Querobosc, l'Etymologicon d'Orió de Tebes i una col·lecció d'escolis. El compilador de l'Etimologicum Magnum no va ser un simple copista, sinó que va "reorganitzar" hàbilment les notícies recollides, i va ser capaç d'interpretar i modificar també les seves fonts, per tal de crear una obra nova i personal.L'edició prínceps de l'Etymologicum Magnum va ser impresa a Venècia el 1499, per Zacharias Kallierges. |
Humor | El Partit de futbol per a filòsofs és una peça curta del grup còmic britànic Monty Python. Originalment, va destacar en el segon episodi de Monty Python's Fliegender Zirkus i en Monty Python Live at the Hollywood Bowl deu anys després. Representa un partit de futbol a l'Estadi Olímpic de Munic durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972, entre filòsofs alemanys i grecs, que inclou Plató, Sòcrates i Aristòtil a l'equip grec, i Martin Heidegger, Karl Marx i Friedrich Nietzsche amb els alemanys. En comptes de jugar, els filòsofs competien per pensar mentre que caminaven en cercles al camp. Confonia Franz Beckenbauer, l'únic futbolista genuí (i una «inclusió sorprenent» a l'equip alemany, segons el comentari), una miqueta. |
Dansa | Fama (títol original: Fame) és una pel·lícula de drama musical estatunidenca de 2009 i una nova versió de la pel·lícula homònima de 1980. Va ser dirigida per Kevin Tancharoen i escrita per Allison Burnett. Es va estrenar el 25 de setembre de 2009 als Estats Units, Canadà, Irlanda i el Regne Unit. La pel·lícula segueix un grup d'estudiants talentosos que assisteixen a la High School of Performing Arts de la ciutat de Nova York, on els reben una formació especialitzada que sovint condueix a l'èxit a la indústria de l'entreteniment. S'ha doblat al català.Debbie Allen, que interpreta la directora de l'escola Angela Simms, és l'única persona que apareix a la pel·lícula original, al programa de televisió posterior (a la pel·lícula de 1980 i a la sèrie va interpretar el paper de la professora de dansa Lydia Grant) i a aquesta producció. |
Informàtica | L'XHTML (acrònim de eXtensible Hyper Text Markup Language) és el llenguatge de marques pensat per substituir l'HTML. L'XHTML té, bàsicament, les mateixes funcionalitats que l'HTML només que compleix les especificacions més estrictes de l'XML. Per exemple tots els tag s'han de tancar apropiadament i han d'estar escrits en minúscules. És una part de l'XML, així els documents XHTML es poden tractar amb les eines que hi ha per XML. I és més fàcil desenvolupar-ne un intèrpret, indicat sobretot amb aparells d'escassos recursos com ara els mòbils. |
Sociologia | L'esfera privada és l'oposat i el complement de l'esfera pública. L'esfera privada és un sector determinat de la vida en societat en la qual un individu gaudeix de cert grau d'autoritat, lliure d'intervencions governamentals o d'altres institucions. Exemples d'esfera privada són la família i la llar. Martin Heidegger sosté que és solament en l'esfera privada que algú pot ser autènticament si mateix. En la teoria de l'esfera pública, en el model burgès, l'esfera privada és aquell domini de la vida d'algú en el qual es treballa per a si mateix. En aquest domini, les persones treballen, intercanvien béns i sostenen les seves famílies; és per tant, en aquest sentit, separat del restant de la societat. |
Sociologia | Un càrrec de confiança és una plaça laboral que cobreix un polític; aquest supleix els dèficits del càrrec electe, no figura a cap llista electoral i ha estat elegit per elecció directa segons es dictamini dins la disciplina de partit. Per tant, no ha passat cap prova que avali l'aptitud de l'individu per desenvolupar la seva tasca. El seu contracte és temporal subjecte als canvis polítics. |
Informàtica | S'anomena Entrada/sortida (E/S), de vegades designats per l'acrònim I/O, derivat de l'anglès Input/Output, als intercanvis d'informacions entre el processador i els perifèrics que li són associats en un sistema basat en un processador, un microprocessador, un microcontrolador o PLC. D'aquesta manera, el sistema pot reaccionar als canvis en el seu entorn o, fins i tot, controlar-los.En un sistema operatiu: les entrades són les dades enviades per un dispositiu (disc, xarxa, teclat…) a la UCP; les sortides són les dades emeses per la unitat central amb destinació a un perifèric (disc, xarxa, pantalla…).Exemple simplificat: Escriure en un teclat envia una sèrie de codis per al processador; aquests codis són considerats com a dades d'entrada; El processador mostra els resultats del tractament de les dades sobre una pantalla; són les dades de sortida. En general, la pantalla és administrada per un programa de gestió de visualització. |
Robòtica | El robot de Leonardo és un autòmat humanoide dissenyat per Leonardo da Vinci al voltant de l'any 1495. Les notes de disseny per al robot apareixen en esbossos que es varen descobrir els anys 1950. Es desconeix si es va intentar construir el mecanisme en vida de Leonardo. El robot representa un guerrer, vestir amb una armadura germanoitaliana medieval, i és capaç de fer-ne uns quants moviments humans. Aquests moviments incloïen incorporar-se, moure els braços i el coll, amb una mandíbula anatòmicament correcta. És parcialment el fruit de la investigació anatòmica de Leonardo del "cànon de proporcions" descrites en l'Home de Vitruvi. Últimament, Mario Taddei ha escrit un llibre sobre el robot de Leonardo da Vinci. Va trobar dibuixos nous i claus, i presentava una reconstrucció més correcta del robot. |
Química | El curat o reticulació química (en anglès:curing) és un terme de la química dels polímers i de l'enginyeria de processos que es refereix a l'enduriment del material polímer per enllaç creuat (cross-linking) de cadenes de polímers fet per additius químics, radiació ultraviolada, raigs catòdics (electron-beam processing) o la calor. De fet les cadenes d'un sol polimer reaccionen entre elles formant una sola retícula tridimensional. En el cautxú la reticulació també es diu vulcanització. |
Indumentària | El mocassí és un tipus de calçat. Actualment, hi ha una gran varietat de models masculins i femenins; el format bàsic d'aquest tipus de calçat pot adoptar configuracions més modernes i fins i tot incloure salts amb diverses altures i formats diferents. També és un calçat creat i difós entre diverses nacions d'indis nord-americans. Estaven fets amb pell i sense talons. La sola de la sabata va pujar els costats i les puntes dels peus, estant cosida a una altra peça també en pell, en forma "U". la paraula té l'origen en la llengua wampanoag. Llegua que es parlava per una tribu nord-americana abans de la colonització i desapareguda a finals del segle xix, tot i que ara hi ha intents de ressuscitar-la |
Història | Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista. Els Orsini afirmaven ser descendents de la família patrícia dels Julis, el mateix llinatge que Juli Cèsar, descendents a la vegada, segons la tradició, d'Ascani/Iulius, fill d'Enees i net de Venus. Tres membres de la família Orsini arribaren a ser papes: Celestí III (1191-1198), Nicolau III (1277-1280) i Benet XIII (1724-1730). L'any 1426 la família Orsini va construir el castell d'Orsini-Odescalchi, a la ciutat de Bracciano. Una membre dels Orsini, Clarice Orsini, fou esposa de Llorenç el Magnífic, de la casa de Mèdici, amb qui tingué set fills. La família Orsini va dominar Cefalònia i Zante des del 1194 fins al 1358 i també durant un temps el despotat de l'Epir. |
Ciència militar | La guerra de muntanya es refereix a la guerra a les muntanyes o en els relleus accidentats. Aquest tipus de guerra és també anomenada guerra alpina, per les muntanyes dels Alps. La guerra de muntanya és un dels tipus més perillosos de combatre, ja que implica sobreviure no només al combat contra l'enemic sinó també al temps extrem i al relleu perillós.Les cadenes muntanyoses són d'importància estratègica, ja que sovint actuen com una vora natural i també poden ser l'origen d'una font d'aigua -per exemple, Alts de Golan: conflicte per l'aigua-. Atacar una posició enemiga preparada en terreny muntanyós requereix una major proporció de soldats atacants a soldats defensors que una guerra duta a terme en una superfície plana. Les muntanyes en qualsevol època de l'any són perilloses: llamps, fortes ràfegues de vent, caigudes de roques, allaus, neu, gel, fred extrem, glaceres amb les seves esquerdes i el terreny irregular i el lent ritme de les tropes i el moviment de materials són amenaces addicionals als combatents. El moviment, els reforços i l'evacuació mèdica cap amunt i cap avall en pendents pronunciades i àrees on ni tan sols els animals de càrrega poden arribar involucren un enorme esforç d'energia. |
Aeronàutica | El mareig (del mar) o mal de mar és una cinetosi resultant d'anar en un vaixell, sobretot si es mou molt pel mal estat de la mar, o per extensió una nàusea quan hom circula en un vehicle per terra o cel. En aquest trastorn hi ha un important component personal, que fa que cada persona sigui particularment sensible o resistent a l'estímul creat pel moviment. |
Història | Hulugu (En Xinès: 狐鹿姑) era un chan-yu de l'Imperi Xiongnu. Va ser el fill i successor de Qiedihou, i va reinar entre el 96 i el 85 aC.Al principi Hulugu no volia ser chan-yu, però el seu germà el va convèncer d'acceptar el títol.La primavera de l'any 90 aC Li Guangli i dos generals van dirigir un exèrcit de 79.000 combatents contra els Xiongnu. Li va vèncer un destacament de 5.000 enemics i un altre de 20.000, però va intentar abastar més del que podia i es va quedar sense subministraments, esgotant els seus homes i cavalls. Els Xiongnu els van passar i van cavar cunetes a la seva línia de retirada. Quan Li i els seus homes van intentar creuar les cunetes els Xiongnu els van atacar, derrotant tot l'exèrcit. Li Guangli es va rendir. Els altres generals Han, Shang Qiucheng i Ma Tong van retornar sense perill a casa.Li Guangli es va casar amb la filla d'Hulugu. Un any després va ser executat després d'una baralla amb Wei Lü, un altre Han que s'havia rendit i que tenia el favor del Chan-yu.Hulugu va morir el 85 aC i va ser succeït pel seu fill Huyandi. |
Jocs | El kendama (けん玉 o 剣玉 o 拳玉) és una joguina d'habilitat originària del Japó. Consisteix en un mànec (ken), un parell de copes (sarado) encaixades al mànec, i una bola (tama) unida al conjunt mitjançant una corda. El costat inferior del mànec té una tercera copa, mentre que el costat superior es fa estret, acabant en una punxa (kensaki) que encaixa amb el forat (ana) que té la bola. El kendama és la versió japonesa del clàssic joc del bilboquet.Existeixen diverses maneres d'agafar el kendama, i la quantitat de trucs i combinacions d'aquests que es poden fer és ilimitada. Els orígens del kendama no estan clars, però en general es creu que va néixer durant els segles XVII o XVIII. La juguina va evolucionar quan va arribar al Japó durant el Període Edo, i des de llavors s'ha escampat arreu del món. Els materials i mides en què es fabriquen els kendama són molt variats, ja que actualment s'ofereixen en mides més gran (jumbo) i més petita (mini) de l'habitual, i a més dels tradicionals fets en fusta també se'n poden trobar de plàstic, metall o niló. Actualment hi ha competicions de kendama en països d'arreu del món, entre les quals destaca la Kendama World Cup que se celebra cada any al Japó. |
Agricultura | Els Cinc Cereals o grans (xinès simplificat:五穀 ; xinès tradicional:五谷, pinyin:Wǔ Gǔ) són un agrupament de cinc cultius que eren importants a l'antiga Xina. De vegades els cereals mateixos eren considerats sagrats; mentre que en altres ocasions, el seu conreu era considerat com una benedicció sagrada provinent d'una font mitològica o sobrenatural. De manera més general, wǔgǔ es pot utilitzar en xinès com a sinècdoque, referint-se a tots els cereals o cultius bàsics dels quals el producte final té una naturalesa granular. La identitat dels cinc cereals ha variat al llarg del temps, i diferents autors identifiquen diferents grans o fins i tot categories de grans. |
Arquitectura | Les línies de la pau (peacelines) o murs de la pau (peace walls) són una sèrie de barreres de seguretat a Irlanda del Nord que separen els barris catòlics, de majoria republicana i nacionalista irlandesa, dels barris protestants, de majoria unionista i lleialista britànica, amb l'objectiu de minimitzar la violència entre comunitats arràn del conflicte nord-irlandès. Se n'ha construït a zones urbanes de Belfast (majoritàriament), Derry, Portadown o Lurgan, entre d'altres. La seva longitud és variable,i se n'ha construït amb ferro, maons i/o acer, i poden arribar a fer 8 metres d’alçada. Algunes tenen portes (que poden ser vigilades) que permeten el pas durant el dia, però que estan tancades a la nit. |
Humor | L'Església Baptista de Landover (en anglès: Landover Baptist Church) és una pàgina web que parodia les esglésies locals fonamentalistes baptistes. Aquesta església, que se'n riu principalment de les Esglésies Baptistes Independents fonamentalistes i del literalisme bíblic, es va originar com una sàtira a la Liberty University. |
Física | La paraelectricitat és la propietat que presenten nombrosos materials a polaritzar quan són sotmesos a la influència d'un camp elèctric. A diferència de la ferroelectricitat, aquest fenomen es produeix fins i tot quan no hi ha dipols permanents presents en el material. Com que no hi ha alineació residual de dipols, en cessar la influència del camp elèctric, la polarització s'esvaeix. Els materials que presenten aquesta propietat, es coneixen com a materials paraelèctrics. |
Aeronàutica | El McDonnell Douglas DC-9 (conegut inicialment com a Douglas DC-9) és un avió de passatgers bireactor de fuselatge estret fabricat per Douglas i, posteriorment, McDonnell Douglas. Emprengué el seu primer vol i entrà en servei amb les aerolínies el 1965. El DC-9 estava dissenyat per a vols curts i freqüents. Igual que el Sud Aviation Caravelle, porta els motors a la part posterior del fuselatge. L'última unitat fabricada fou lliurada al seu comprador l'octubre del 1982. |
Geografia | Marija Bistrica és un municipi del Comtat de Krapina-Zagorje, a Croàcia. Situat prop de la muntanya de Medvednica, no gaire lluny de Zagreb. El municipi té 5976 habitants (cens de 2011). A Marija Bistrica hi ha un santuari marià que és un popular destí de peregrinació. El 3 d'octubre de 1998, Joan Pau II va visitar Marija Bistrica, i va beatificar el Cardenal Alojzije Stepinac. |
Arquitectura | El claristori, en l'arquitectura, és el nivell més alt de la nau a una basílica romana o a una església romànica o gòtica. El seu nom és degut al fet que les seves obertures permeten il·luminar l'interior de l'edifici. Era ja utilitzat per l'arquitectura paleocristiana, a la que probablement va influir l'arquitectura hel·lenística, basíliques o palaus. |
Geografia | El Heyggjurin Mikli és una muntanya de 391 metres, segon punt més alt de l'Illa de Skúvoy a les Illes Fèroe. |
Arquitectura | La maqsura, de l'àrab مقصورة, maqṣūra, és, en l'arquitectura islàmica, un recinte reservat en les mesquites on se situa el califa o l'imam durant les oracions públiques i que serveix també per a contenir el sepulcre d'un personatge considerat com a sant. |
Biblioteconomia | BOBCATSSS és una conferència internacional que tracta temes de biblioteconomia, informació i documentació. S'organitza anualment de forma conjunta, sota els auspicis de la BOBCATSSS Associations (associació anomenada, fins al 2020, EUCLID, European Association for Library & Information Education and Research) i estudiants europeus d'aquestes disciplines. Aquest congrés està dirigit a estudiants, professors, treballadors i professionals del camp de la biblioteconomia i les ciències de la informació.BOBCATSSS és un acrònim de les ciutats fundadores del primer simposi, que va tenir lloc l'any 1993: Budapest, Oslo, Barcelona, Copenhaguen, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombately i Sheffield. En els últims anys, universitats d'altres ciutats també han participat en l'organització de l'esdeveniment: Borås, Riga, Kharkiv, Moscou, Tallinn, Torun, Varsòvia, Sofia, Ljubljana, Cracòvia, Bratislava, Praga, Osjiek, Zadar, Berlín, Potsdam, Porto, Ankara, Parma, Brno, París, Lió i Knoxville. |
Ràdio | Deutschlandradio és una emissora de radiodifusió pública d'Alemanya. Opera quatre xarxes nacionals: Deutschlandfunk, Deutschlandfunk Kultur, Dokumente und Debatten i Deutschlandfunk Nova. Creat en 1994 té les seves seus a Colònia i Berlín. Deutschlandradio té uns ingressos anuals de 180 milions d'euros (cap a 2006). Es diu a si mateixa la ràdio nacional alemanya. És membre de la Unió Europea de Radiodifusió. |
Lingüística | L'estructura d'un article científic és com s'estableix la divisió per seccions dels continguts exposats als articles científics. El format d'IMRaD (Introducció, Metodologia, Resultats i Discussió, de l'anglès "Introduction, Methodology, Results and Discussion") ha estat adoptat per un nombre fermament creixent de revistes acadèmiques des de la primera meitat del segle xx. L'estructura d'IMRaD ha arribat a ser l'estil dominant d'escriptura acadèmica a les ciències, més notablement a la biomedicina empírica.L'estructura IMRaD s'utilitza principalment a articles d'investigació científica experimental mentre que els que no són d'aquest tipus solen utilitzar altres esquemes d'estructura.En les ciències mèdiques s'ha establert la guia CONSORT per a informar de proves aleatoritzades. |
Lingüística | La Gramàtica de Port Royal (títol original en francès Grammaire Générale et raisonnée contenant les fondemens de l'art de parler, expliqués d'une manière claire et naturelle), "Gramàtica general i raonada que conté els fonaments de l'art de parlar, explicats de manera clara i natural", publicada l'any 1660 i escrita per Antoine Arnauld (1612-1694) humanista, hel·lenista i matemàtic, i Claude Lancelot (1615-1695), gramàtic. Fou la primera part lingüística a l'obra Logique de Port-Royal (1662) del mateix Antoine Arnauld i de Pierre Nicole. És el primer exemple de gramàtica general, la que té com a propòsit enunciar els principis que regeixen totes les llengües, desplaçant com a model de gramàtica a la del llatí, i és considerat un dels treballs pioners en la filosofia del llenguatge. |
Filosofia | Alea iacta est és una locució llatina d'ús actual que significa literalment 's'ha tirat el dau', 'el dau ha estat llançat' o 'la sort ha estat donada'. És una expressió atribuïda per Suetoni a Juli Cèsar en el moment de travessar el riu Rubicó, límit entre Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina (província que el Senat Romà li havia assignat). Amb aquest pas, es va rebel·lar contra l'autoritat del Senat i va donar inici a la llarga Segona guerra civil romana contra Gneu Pompeu Magne i els Optimates. |
Astronomia | La Societat Astronòmica de França (Société astronomique de France), o SAF és una associació francesa fundada per Camille Flammarion el 1887, reconeguda d'utilitat pública i regida per la llei de l'1 de juliol del 1901 (és a dir, una associació voluntària). El seu objectiu és promoure el desenvolupament i la pràctica de l'astronomia. La SAF està oberta a tothom. Publica les revistes L'Astronomie i Observations et Travaux, i organitza conferències mensuals a l'Institut Oceanogràfic de París. La SAF compta amb 14 comitès especialitzats. Ofereix l'oportunitat de descobrir el cel en diversos esdeveniments astronòmics des de la cúpula de l'Observatori de la Sorbona, en ple cor de París. També té el seu propi estudi òptic. Arran dels tràgics incidents que van tenir lloc a Barcelona i altres ciutats catalanes durant la Setmana Tràgica, un grup d'anarquistes va intentar fer que s'expulsés Alfons XIII de l'agrupació per ser un «assassí». Finalment, després d'un al·legat de Camille Flammarion en contra de l'actuació de la societat en temes polítics o religiosos, es va rebutjar la proposta. |
Televisió | Richard Rodgers (Nova York, 26 de juny de 1902 - 30 de desembre de 1979) fou un compositor novaiorquès que va innovar la manera d'escriure el teatre musical.Als 14 anys va compondre les seves primeres cançons. El 1919, es matriculà en la Universitat de Colúmbia, on es va fer amic de Lorenz Hart, el qual fou el seu llibretista, des de llavors. Desitjós d'adquirir una sòlida formació musical, el 1921 abandonà la Universitat per ingressar en l'Institut de Música de Nova York, on estudià durant dos anys. Continua la seva col·laboració amb Hart, però tardaria encara cert temps en imposar-se.Molts anys més tard reprengué els estudis universitaris, ja que el 1949 es doctorà en Lleis, en el Drury College, i el 1954 aconseguí la llicenciatura en Llengua i Literatura Hebrea, en la Universitat de Massachusetts. El 1962 va obtenir, també, el doctorat en Música, en la Universitat de Bridgeport. La seva fama li començà amb motiu d'una petita revista que encarregà a ambdós col·laboradors la Dramatists Guild; l'obra va estar un any i mig en la cartellera. El 1926, a Broadway, arribaren a representar-se al mateix temps tres obres de Rodgers-Hart en tres teatres diferents. El 1927 va obtenir èxits enormes a Londres. Lorenz Hart morí el 1943. Des de llavors, Rodgers col·laborà amb Oscar Hammerstein II: el primer musical que van escriure junts va ser Oklahoma!. És considerat el successor de Jerome Kern, al que iguala en facilitat i inventiva. |
Ecologia | La teoria d'Olduvai és una hipòtesi que prediu el declivi de la civilització, tornant a una cultura pròpia de la prehistòria com la que va sorgir a la Gorja d'Olduvai, de la qual agafa el nom aquesta teoria formulada per Richard C. Duncan. Calcula que el progrés tecnològic es detindrà el 2030 i començarà la involució per manca d'energia disponible. Alguns han vist en aquest escenari hipòtetic una amenaça que suposaria l'extinció de la humanitat o la seva reducció dràstica, un panorama propi de la distopia literària i cinematogràfica. |
Indumentària | L'himatió (en grec antic ἱμάτιον "himátion") era una peça de roba utilitzada a l'antiga Grècia. L'utilitzaven tant dones com homes, era molt llarg, de llana blanca i de forma rectangular o quasi circular. Les dones el podien portar de cotó de colors o de vegades de seda. S'utilitzava sol o damunt el quitó, i penjava des de l'espatlla esquerra fins als turmells i, envoltant l'esquena, es deixava descansar sobre la mateixa espatlla. De vegades s'usava també per cobrir el cap. No tenia cap lligam o punt per a fixar-lo, a diferència de la clàmide. Quan l'himatió s'utilitzava sol, sense quitó, servia com a mantell o com a quitó, i se l'anomenava aquitó. Al final de la República Romana, l'himatió era el mantell habitual dels romans, ja que era més pràctic que la túnica, que era més pesant i voluminosa. El van anomenar pal·li. Durant l'època romana d'Orient es va continuar utilitzant, sobretot com a vestimenta iconogràfica de Crist i altres figures bíbliques, encara que també es continuava utilitzant de manera habitual, sobretot en el cas d'homes d'edat avançada amb un estatus social relativament baix. |
Història | La dinastia de Lambakana fou una casa reial de Ceilan que va governar l'illa en dos períodes diferenciats i mitjançant dues branques. La primera dinastia de Lambakanna va durar del 66 al 436 i la va iniciar Vasabha, cap del clan Lambakana, quan va agafar el tron en el lloc del darrer rei de la dinastia Vidjaya, Subha. Va acabar amb la invasió dels Pandya de 436 dirigida per Pandu, que van ocupar el poder i van posar fi al regnat de Mittasena. Els tàmils van tenir sis reis i després (463) va agafar el poder la dinastia Moriya, derivada de la primera dinastia de Lambakana, que va durar fins al 691. La segona dinastia de Lambakana va durar del 691 al 1017. La va fundar Manavanna (691-726) que era fill de Kassapa I i descendent del rei Silameghavanna (614-623). Va durar fins al 1017 quan els txola van envair l'illa i el rei Mahinda V va fugir a Ruhuna. |
Ciències polítiques | Joan Subirats i Humet (Barcelona, 17 de maig de 1951) és catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en governança, gestió pública i en l'anàlisi de polítiques públiques. També ha treballat sobre temes d'exclusió social, problemes d'innovació democràtica i societat civil.El desembre de 2021 va ser designat ministre d'Universitats del govern espanyol en substitució de Manuel Castells, dimissionari per motius personals. |
Geografia | Els embassaments de Tunísia són: Ben Métir Embassament de Bezirk Bir M'chergua Bou Heurtma Chiba El Houareb Ghdir El Goulla Ghezala Embassament d'Hajar Joumine Kasseb Lakhmess Lebna Masri Mellègue Mornaguia Nebhana Rmel Sejnane Sidi El Barrak Sidi Saad Sidi Salem Sidi Yaich Siliana Zouitina |
Sociologia | El New Criticism és un corrent en crítica literària basat en el close-reading o lectura solament del text, deixant de banda coneixements sobre l'autor o l'època que puguin afectar a la interpretació de l'escrit. Els seus defensors aplicaven tècniques properes a l'estructuralisme i el formalisme, fixant-se en l'estil i en l'ús de la llengua de les obres i sobretot en el simbolisme de les paraules. També afirmaven que altres corrents crítics usaven el text com a pur pretext, ja que no se centraven a explicar-lo sinó com a exponent d'una idea o moviment social. Els detractors del New Criticism, per contra, argumenten que les circumstàncies on neix una obra són determinants, ja que si no es tenen en compte es pot córrer el risc d'interpretar-lo des d'ulls contemporanis o d'obviar la funció social de la literatura. |
Química | Una homòlisi és el procés que s'esdevé en una reacció química consistent en la ruptura d'un enllaç químic de forma homogènia; sobre cadascun dels dos fragments que es produeixen, anomenats radicals, resta un electró procedent del doblet electrònic enllaçant. Aquesta ruptura pot ser catalitzada per la llum (fotòlisi), per la calor (piròlisi) o per uns altres radicals.Aquest terme prové del grec ὅμοιος, homoios, "igual," i de λύσις, lusis, "ruptura". |
Agricultura | Una escarificadora és un instrument manual o motoritzat, agrícola, equipat amb dents o ganivets metàl·lics. Serveix essencialment per airejar els sòls en l'escarificació (per exemple de la gespa), o sigui trencar la capa de vegetació compactada que esdevé una barrera per l'entrada d'aigua i els elements nutritius dins el sòl. |
Sociologia | Una pensió és una prestació econòmica que es rep pel fet de satisfer determinades circumstàncies. Les pensions generalment venen associades als sistemes de previsió social. A la majoria de països existeixen sistemes de previsió social, ja siguin públics o privats, que estableixen sistemes de pensions davant de determinades contingències com ara la vellesa, la malaltia, la invalidesa, la viduïtat o l'orfandat i que actuen com a mecanismes sostenidors de la renda i permeten mitigar les situacions de pobresa moltes vegades associades a aquestes circumstàncies. Altres tipus de pensions són les pensions alimentàries o les pensions de separació. Les pensions es paguen generalment en forma de renda. No obstant alguns sistemes de pensions preveuen la possibilitat de rebre les prestacions en forma de capital. |
Sociologia | Una afició o passatemps (en anglès hobby) és una activitat que algunes vegades no busca una finalitat productiva concreta, sinó que el seu valor resideix en l'entreteniment d'aquell que ho executa. Aquells que practiquen una afició reben els noms d'aficionats, amateurs o fans. Moltes activitats poden ser aficions, i els que s'hi dediquen s'anomenen aficionats, en contraposició als professionals, vegeu, per exemple, la informàtica, la cuina i la jardineria. Hi ha persones que tenen per afició la programació, la fusteria, l'elaboració de vi, i moltes altres. Encara que hi ha infinites aficions, algunes de les més practicades són: Aquariofília Bricolatge Caça Col·leccionisme (p. ex.: filatèlia i numismàtica) Colombicultura Esport (tant a practicar-lo com a seguir els partits, equips i jugadors) Escacs Excursionisme Cuina Informàtica Jardineria (p. ex.: cultiu de bonsais) Modelisme (p. ex.: aeromodelisme, afició al ferrocarril, pintat de miniatures) Música Origami Paraulògic Pesca Radioafició Viatjar Viccionari |
Jocs | El pèndol de Newton o bressol de Newton és un dispositiu que demostra la conservació de l'energia i de la quantitat de moviment. Està constituït per un conjunt de pèndols idèntics (normalment 5) col·locats de tal manera que les boles es troben perfectament alineades horitzontalment i just en contacte amb les boles adjacents quan estan en repòs. Cada bola està suspesa d'un marc mitjançant dos fils d'igual longitud, inclinats el mateix angle en sentit contrari l'un de l'altre. Aquesta disposició dels fils de suspensió permet restringir el moviment de les boles en un mateix pla vertical. El pèndol de Newton ha estat una popular joguina científica d'escriptori des de la seva invenció. L'actor anglès Simon Prebble li va posar el nom i en va llançar la producció el 1967. Al començament se'n venia una versió de fusta feta per Harrods de Londres i més tard es va dissenyar una versió cromada dissenyada per l'escultor i després director de cinema Richard Loncraine. El pèndol de Newton més gran del món va ser dissenyat per Chris Boden, és propietat de The Geek Group i es troba a Kalamazoo, Michigan. Es troba en exhibició pública i és utilitzat per a demostracions tecnològiques i científiques. Consisteix en un conjunt de 20 esferes idèntiques amb un pes de 6,8 quilograms (15 lliures). Les esferes estan suspeses de cables de metall apuntalats al sostre. Els cables tenen una longitud de 6,1 metres (20 peus) i les esferes pengen a 1 metre (3 peus) del terra. |
Geografia | Mahmud ibn al-Hussain ibn Muhàmmad al-Kaixgari (alfabet àrab: محمود بن الحسين بن محمد الكاشغري) o Kaşgarlı Mahmud (turc) va ser un erudit i lexicògraf turc del segle xi. Mahmud al-Kaixgarí era originari de la ciutat de Kaixgar, i provenia d'una família de la noblesa qarakhànida, però la informació que s'ha conservat sobre la seva vida és incompleta i fragmentària a les seves pròpies obres. Ni tan sols la data de naixement ni la de la seva mort (1008-1105) no són segures. L'obra principal de Kaixgarí, el "Compendi dels dialectes dels turcs" (Diwan Lughat at-Turk) va sorgir en els anys 1072 - 1094 a Bagdad. És una obra molt important per a l'estudi de la llengua turca, la cultura i la història de l'edat mitjana. Informa sobre fets, però aquests han de ser sotmesos a una revisió crítica actual, ja que Al-Kaixgarí es va basar en algunes faules. Va descriure un avantpassat turc, que era el fill de Jàfet i net de NoèEl "Compendi dels dialectes dels turcs" és, al costat de la Kutadgu Bilig, l'obra més important del període turc mitjà. Al-Kaixgarí va dedicar la seva obra al califa Al-Muqtadí a Bagdad. Aquesta ciutat va ser, des del 1055, part de l'Imperi Seljúcida. A més de la funció de diccionari de turc-àrab ofereix moltes obres històriques, folklore i detalls geogràfics i un mapa del món. El treball també inclou les 21 tribus turques oghuz i és una de les fonts històriques sobre aquest grup tribal. La major part de les tribus oghuz es troben en segles posteriors a l'Anatòlia otomana. En la introducció de la seva obra Al-Kaixgarí mostra, segons informes creïbles, el que el Profeta Mahoma havia dit: "Aprèn la llengua dels turcs perquè llur govern serà llarg !"L'orgull i el sentiment de superioritat dels nòmades respecte als sedentaris (que al seu torn tenien exactament el mateix sentiment) es desprèn dels escrits d'al-Kaixgarí. La puresa del dialecte turc parlat en particular en relació amb la dicció i l'absència d'influències externes lingüístiques es considerava elegant. Al-Kaixgarí definia la dicció dels que parlen un sol idioma com la més elegant de tots els dialectes; els que parlaven dues llengües o s'han barrejat amb la població urbana tenien dificultat per parlar. |
Administració | El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava. L'any 2013 tenia 587.000 batejats sobre 710.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Viliam Judák. |
Sociologia | L'expressió geopolítica de l'esport designa l'ús de l'esport com a forma de política propagandística per part d'estats imperials amb què procuren diversos beneficis, com ara una reputació a l'exterior, un apropament a altres països, la cohesió i exaltació de la població, així com l'accés a recursos naturals aliens. La geopolítica de l'esport mira doncs de trobar les implicacions geopolítiques que hi ha rere les polítiques estatals sobre les diverses disciplines esportives. L'expressió apareix de forma més o menys volguda a partir de la dècada dels 1970 del segle xx als països francòfons i anglosaxons. L'esport hi és comentat com un marcador jeràrquic social i polític, de forma que hauria de permetre visualitzar els conflictes que porten a terme els estats. L'ús de l'esport com a forma de propaganda no és gens nou. Forma part de l'anomenada política tova d'un estat i consistix a fer la guerra per mitjans no violents. Des de l'antiguitat clàssica grega que s'utilitza l'esport amb finalitats polítiques. És el cas de les ciutats estat gregues i els Jocs Olímpics que servien per exaltar els sentiments grupals de la població a mode de propaganda. Atenes i el món grec estenia el seu prestigi a fora. La represa a Europa dels Jocs Olímpics al final del segle XIX tornà l'esport en una nova manera de fer política per altres mitjans. La intenció era exaltar el nacionalisme i potenciar el soft-power de les potències europees. S'havia de fer dels Jocs Olímpics la nova exposició universal del segle XX. En efecte, les exposicions universals del segle XIX van servir amb intencionalitats polítiques, com ara l'alçament d'una imatge positiva a l'exterior dels països que rebien l'exposició, així com una vitrina del model de ciutat global de les capitals que les rebien. |
Arquitectura | Un balcó (de l'italià balcone) és una plataforma que es projecta des de la paret a l'exterior d'un edifici, sostinguda per columnes o mènsules, i tancada mitjançant una balustrada o barana, que comunica amb l'interior de l'edifici per una o més obertures. Un balcó que s'allarga per tota la longitud de la façana és anomenat una balconada. A l'arquitectura d'alguns països freds europeus els balcons poden estar completament coberts de vidrieres o finestres, són els boínders. Per a les festes majors i diades significatives és habitual col·locar banderes, domassos i penons als balcons de les cases, i diverses campanyes n'impulsen aquest ús, especialment per la Diada Nacional de Catalunya. També és tradicional de llegir els pregons de festa major des del balcó de l'ajuntament, des d'on se celebren així mateix els èxits esportius més rellevants. Per analogia, també s'anomenen balcons altres espais que es projecten cap a l'exterior, com ara el Balcó del Mediterrani, un penya-segat davant la costa de Tarragona, així com, a la plataforma sortint dels ponts o a una part de l'auditori d'un teatre sobre el cercle de platea. |
Ciència militar | El reconeixement de locutor pertany a la branca de la intel·ligència artificial i consisteix en la identificació automàtica d'una persona a través de la seva veu. El fet de poder distingir un locutor d'un altre està relacionat majoritàriament amb les característiques fisiològiques i els hàbits lingüístics de cadascun d'ells. El reconeixement comporta un processament d'àudio que permet extreure aquest conjunt de trets inherents al locutor i la posterior cerca de possibles coincidències mitjançant un procés de reconeixement de patrons. |
Heràldica | L'escut de París és l'escut d'armes de la ciutat de París. Està format per un camper de gules on apareix un vaixell d'argent navegant sobre onades del mateix metall, augmentat per un cap d'atzur sembrat amb les flors de lis d'or dels antics reis de França. Sota la punta, i escrit en una cinta, hi apareix el lema de la ciutat: «Fluctuat nec mergitur». L'escut està rodejat per una corona formada per dues branques de roure amb aglans i llorer, lligades per la part inferior. A sota, hi apareixen les medalles de la Legió d'Honor, la Creu de Guerra i l'Orde de l'Alliberament. Al timbre, es troba una corona mural d'or amb vuit torres, cinc de les quals vistes, amb aclariment daurat i maçoneria de sable. |
Antropologia | Maba, o Mapa, és el nom comú d'una crani fòssil, catalogat com a PA 84, pertanyent a un Homo heidelbergensis d'una antiguitat d'uns 130 000 anys trobat a la República Popular de la Xina per un grup de pagesos l'any 1958, l'any següent van ser descrits per primera vegada per J. K. Woo i R. C. Peng.Al costat de les restes d'homínid es van trobar unes altres de fauna mamífera: Hyaena, Ursus, Ailuropoda, Panthera tigris, Rhinoceros, Els seus, Cervus, etc. |
Astronomia | (5590) 1990 VA és un Asteroide Aton descobert el 9 de novembre de 1990 pel projecte Spacewatch en Kitt Peak National Observatory (Arizona, EUA). |
Lingüística | Una addenda és una nota o conjunt de notes addicionals a la fi d'un escrit, d'un llibre. Prové del llatí gerundiu addendum, plural addenda, "allò que cal afegir", de addere. |
Enginyeria | Solar Euromed és un grup d'alta tecnologia amb seu a França especialitzada en tecnologia d'energia solar termoelèctrica concentrada. La companyia proporciona sistemes propis d'energia solar termoelèctrica que produeixen calor per a la generació d'energia i aplicacions industrials amb la capacitat incorporada per emmagatzemar i subministrar electricitat sota demanda, fins i tot més enllà de la posta de sol. La tecnologia solar tèrmica de Solar Euromed es basa en el concepte de generació directa de vapor i la utilització d'òptica lineal de tipus Fresnel, la qual es va desenvolupar en col·laboració amb el Centre Nacional Francès d'Investigació Científica i la Comissió francesa d'Energia Atòmica i d'Energies Alternatives. |
Indumentària | L'infern és una butxaca interior de diverses peces de vestir, de dalt i per fora, masculines i sobretot gruixudes, com ara gecs, americanes, samarres o abrics. Normalment està situat a la banda esquerra, a l'alçada del pit. Sol utilitzar-se per dur-hi papers, diners o d'altres objectes importants i que no facin gaire embalum. En aquest sentit, pot estar proveït d'un botó o d'una cremallera.És un terme malauradament en desús, ja que és molt característic del català, i difícilment trobarem el seu equivalent en altres llengües. Val a dir, però, que l'ús del mateix afegitó també declina. En qualsevol cas no deixa de ser suggestiu i àdhuc poètic que l'infern se situï tan arran de cor. L'infern també és conegut com a sarró. |
Objectes astronòmics | La termodinàmica dels forats negres és la branca de l'astrofísica que estudia els forats negres, desenvolupada a partir del descobriment de l'analogia entre les lleis de la termodinàmica i algunes de les propietats dels forats negres. Aquests estudis van ser desenvolupats en els anys 1970 per científics com Stephen Hawking, que va plantejar el fenomen de l'evaporació dels forats negres, el 1975, pel qual un forat negre no és un cos absolutament fosc sinó que podria emetre una quantitat feble de radiació tèrmica. |
Astronomia | L'Observatori de Reedy Creek és un observatori astronòmic. És el lloc des d'on John Broughton, un astrònom australià, observa objectes pròxims a la Terra. El Codi d'Observatori de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per Reedy Creek és 428. L'observatori es troba a la Gold Coast (Queensland), a Reedy Creek, un suburbi amb el codi postal 4228. Broughton dona la ubicació del seu observatori com: Longitud (est +ve): +153 23' 49" Latitud (sud -ve): -28 06' 36" Altitud sobre el nivell del mar: 66 metres |
Arquitectura | La Carta d'Atenes per a la Restauració De Monuments Històrics conegut simplement com la Carta d'Atenes és el primer document internacional dedicat a la conservació i restauració del patrimoni. La Carta va marcar el començament d'un moviment internacional per la conservació del patrimoni històric i va suposar el primer pas en la consideració del patrimoni cultural com un llegat que implica i responsabilitza al conjunt de la humanitat. |
Estris | Un fogó portàtil és un fogó utilitzat per cuinar o escalfar aliments o líquids a l'aire lliure. Està format per un cremador amb uns suports per recolzar-hi recipient posat al seu damunt. Utilitza majoritàriament com a combustible alcohol de cremar, gas liquat o gasolina. |
Cultura popular | Internauta és un neologisme resultant de la combinació dels termes Internet i del grec ναύτης (nautes, navegant), utilitzat habitualment per descriure als usuaris d'Internet. Internauta és una persona que navega per Internet visitant pàgines web i, per extensió, tota persona que usa l'ordinador per obtenir informació d'Internet, o per interaccionar amb altres persones: correu electrònic, compartir fitxers en xarxes p2p, discussions en fòrums, etc. La paraula Internauta és oficial a Catalunya, ja que va ser inclosa el març de 2007 al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. |
Arquitectura | El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici. El transsepte se situa habitualment entre el presbiteri (o el cor, quan aquest existeix) i la nau o naus longitudinals com a element de separació d'ambdós espais. La seva etimologia així ho expressa, ja que prové de les veus llatines trans i septum ('tanca' o 'barrera'), volent indicar que es tracta d'un obstacle interposat entre els trams de la nau ocupats pels fidels i el presbiteri destinat als clergues. El lloc on es creuen la nau i el transsepte constitueix el creuer. Sobre ell se sol construir el cimbori i la cúpula. Normalment la longitud del transsepte és superior a l'amplada de les naus, de forma que des de l'exterior es pot apreciar clarament la seva presència (com en la il·lustració de la dreta). Tanmateix, també és habitual que el transsepte sigui de la mateixa longitud que l'amplada de les naus, de manera que no s'aprecia exteriorment, però és evident a l'interior. A l'arquitectura romànica la disposició habitual corresponia a la tipologia de creu llatina, i era de major longitud que l'amplària de la nau, de manera que els braços d'aquell sobresortien lateralment i es manifestaven a l'exterior. Posteriorment es va tendir a igualar la longitud del transsepte i l'amplària global de les naus, de manera que va deixar d'apreciar-se exteriorment la seva existència, encara que en l'interior fos palès. Viccionari |
Química | El moment dipolar d'enllaç o moment d'enllaç fa servir la idea del moment dipolar elèctric per mesurar la polaritat d'un enllaç químic dins una molècula. El dipol d'enllaç, μ, està donat per: μ = δ d {\displaystyle {\boldsymbol {\mu }}=\delta \,\mathbf {d} } , on: μ {\displaystyle {\boldsymbol {\mu }}} és el moment dipolar d'enllaç. δ {\displaystyle \delta } és la càrrega parcial d {\displaystyle \mathbf {d} } és la distància entre els àtomsEls moment dipolars d'enllaç típics estan en el rang de 0 a 11 debyes. En un extrem, les molècules simètriques com el diclor, Cl₂, té un moment dipolar d'enllaç de zero, i a l'extrem oposat ell bromur de potassi en fase gasosa, KBr, que és altament iònic, té un moment dipolar d'enllaç de 10,5 D.Es defineix com a moment dipolar químic (μ) a la mesura de la intensitat de la força d'atracció entre dos àtoms, és l'expressió de l'asimetria de la càrrega elèctrica. Està definit com el producte entre la distància d que separa les càrregues (longitud de l'enllaç) i el valor de les càrregues iguals i oposades en un enllaç químic. El dipol d'enllaç està modelat com +δ — δ-, amb una distància d entre les càrregues parcials +δ i -δ. És un vector, paral·lel a l'eix d'enllaç, apuntant des de la menys fins a la més, com està convingut per als vectors. La unitat del SI per al moment dipolar elèctric és el coulomb·metre, però és massa gran per a l'escala molecular. En la pràctica els enllaços dipolars es mesuren en debyes, representats pel símbol D, obtinguts emprant per a la càrrega l'statcoulomb, i per la distància d en ångströms. El factor de conversió més útil és 1 C·m = 2.9979×1029 D. Debye (1 D = 1 A. 1 UES). El valor de q es pot interpretar com el grau de compartició de la càrrega, és a dir, segons les diferències d'electronegativitat, quin percentatge (100q) de la càrrega compartida per l'enllaç covalent està desplaçada cap a la càrrega en qüestió. En altres paraules, q representa quina part d'un electró està sent "sentida" de més o de menys per les càrregues en qüestió. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.