label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ciències de la salut | La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones. Intervé en l'estudi dels processos no observables, anomenats fase preclínica i les alteracions observables en el cos humà, anomenades malalties. La seva funció principal és mantenir o restablir els nivell de salut humana i també d'establir un pronòstic tant en la fase preclínica com en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha teràpies i tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de disciplines consolidades dins de les ciències de la salut. La medicina contemporània aplica les ciències de la salut, la recerca biomèdica i la tecnologia per diagnosticar i tractar lesions i malalties, generalment mitjançant medicaments, cirurgia o alguna altra forma de teràpia. La paraula "medicina" deriva del llatí ars medicina, que significa "l'art de cura".La medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica). |
Arquitectura | El Castell de Rugat o castell d'Aielo es troba al terme municipal d'Aielo de Rugat, (a la Vall d'Albaida, País Valencià). És un castell medieval d'origen àrab que servia de fortalesa fronterera entre les taifes de Xàtiva i Dénia, fins a la reconquesta el 1258 pel rei En Jaume I. Posteriorment formà part de la xarxa de fortaleses de Benicadell i cedit després a Bernat de Bellvís; llavors els seus descendents es traslladen al proper Palau de Castelló de Rugat, sent abandonat definitivament vora el 1500. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, adaptada a la topografia del terreny realitzada amb fàbrica de tàpia, de la que actualment sols se'n conserva l'aljub amb coberta i volta de canó i restes de la seua façana principal i d'una torre interior. |
Agricultura | Els trips (Thripidae) són la família de tisanòpters amb més espècies, té uns 290 gèneres que consta d'unes dues mil espècies. Es distingeixen dels altres tisanòpters per tenir un ovopositor en forma de serra, ales estretes amb dues venes i antenes amb de sis a deu antenòmers (parts de les antenes). Diverses espècies són plagues agrícoles i algunes espècies invasores. Gairebé totes d'entre aquestes pertanyen a la subfamília Thripinae. Han desenvolupat trets que els permeten ser fitòvors ocults que viuen en les zones estretes de la base de les fulles i dins les flors. |
Ciències de la salut | Una metaanàlisi és un estudi basat en la integració estructurada i sistemàtica de la informació obtinguda en diferents estudis clínics, sobre un problema de salut determinat. Consisteix a identificar i revisar els estudis controlats sobre un determinat problema, per tal de donar una estimació quantitativa sintètica de tots els estudis disponibles. Atès que inclou un nombre major d'observacions, una metaanàlisi té un poder estadístic superior al dels assajos clínics que inclou. Els dos principals problemes metodològics de les metaanàlisis d'assajos clínics són: L'heterogeneïtat entre els assajos inclosos, en termes de característiques clíniques i sociodemogràfiques de les poblacions en cada assaig, els mètodes d'avaluació clínica aplicats, la dosi, la forma farmacèutica o la pauta de dosificació del fàrmac avaluat, etc. El possible un biaix de publicació, derivat del fet que no tots els assajos clínics realment realitzats han estat publicats, per resultats negatius o no esperats.Una metaanàlisi es basa principalment en una integració o reciclatge entre la informació ja obtinguda i poder obtenir una anàlisi més gran. El terme metaanàlisi va ser emprat per primera vegada per General V. Glass el 1976. Inicialment va ser aplicat en les ciències socials i en psicologia. A partir de la dècada dels 80, es va començar a aplicar de forma creixent en Medicina i, a partir dels 90, és molt freqüent els articles que descriuen resultats de metaanàlisi en publicacions mèdiques. La primera metaanàlisi va ser realitzada per Karl Pearson en 1904, en un intent de superar el problema del reduït poder estadístic dels estudis amb mostres de mida petita; si s'analitzen els resultats d'un grup d'estudis similars, es pot aconseguir una valoració més exacta dels efectes.A causa que en els resultats dels diferents estudis d'investigació, les diverses variables dependents es mesuren en diferents escales, la variable dependent en una metaanàlisi és una forma de mesura de la grandària de l'efecte, com una mesura estàndard equivalent a una diferència entre les mitjanes, o l'oportunitat relativa. Les metaanàlisis aporten un alt nivell de prova en l'actuació mèdica que es vol investigar, per adoptar la millor decisió sobre la cura dels pacients, segons la medicina basada en l'evidència. |
Objectes astronòmics | Beta del Burí (β Caeli) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Burí amb magnitud aparent +5,04, després de α Caeli i γ¹ Caeli. Beta Caeli és una estrella groga de la seqüència principal de tipus espectral F3V amb una temperatura efectiva de 6856 K. Curiosament és una estrella molt similar a α Caeli, encara que lleugerament menys calenta que aquesta. La seua lluminositat, 6,4 vegades major que la del Sol, i la seua grandària, amb un ràdio 1,7 vegades major que el ràdio solar, són lleugerament superiors als de α Caeli; no obstant això, la major distància que ens separa de Beta Caeli, 90 anys llum —un 36% més allunyada que α Caeli—, fa que la seua lluentor siga menor. |
Informàtica | La bioquímica computacional és una disciplina sorgida a partir de l'aplicació de tècniques pròpies de la química computacional a problemes bioquímics. Atès que les molècules implicades en la bioquímica solen ser excepcionalment grans, s'ha hagut de desenvolupar noves tècniques i algorismes per tal de poder-ne fer simulacions computacionals amb la potència de càlcul actual. Els problemes més típics de la bioquímica computacional són: Plegament de proteïnes Interaccions proteïna-substrat Simulació de membranes cel·lulars Disseny de fàrmacsDonat el gran nombre d'àtoms involucrats en aquests sistemes, se solen realitzar simulacions amb dinàmica molecular clàssica o mètodes híbrids com els QM/MM, tot i que en alguns casos són aplicables mètodes quàntics purs com el DFT. Els potencials moleculars parametritzats solen ser específics per a sistemes biològics; els més freqüents són els Amber i els CHARMM. |
Astronàutica | Un tanc extern (ET, de l'anglès External Tank) del transbordador espacial és el component del llançador transbordador espacial que conté el combustible (hidrogen líquid), i l'oxidant (oxigen líquid). Durant l'enlairament i ascensió subministra el combustible i l'oxidant sota pressió cap als tres motors principals (SSME) de l'orbitador. L'ET es desprèn del transbordador 10 segons després del MECO (apagada dels motors principals) (Main Engine Cut Off) on es talla el flux de combustible cap als SSME, i torna a entrar a l'atmosfera terrestre. Al contrari que els coets acceleradors, el tanc extern no és reutilitzable. Esclata abans d'impactar a l'oceà Índic (o l'oceà Pacífic lluny de les rutes marítimes conegudes; en cas de seguir una trajectòria de llançament tipus inserció directa, que és la utilitzada a les últimes missions). |
Física | La citometria de flux és una tècnica per comptar, examinar i ordenar partícules microscòpiques sospeses en un fluid. Permet l'anàlisi simultània multiparamètrica, anàlisi de les característiques físiques i químiques de les cèl·lules, fluint una a una, a través d'un aparell electrònic de detecció òptica. L'aparell que es fa servir per a l'anàlisi és un citòmetre de flux. |
Jocs | Una barqueta de vapor és una joguina que funciona amb una màquina de vapor molt senzilla, sense peces mòbils. El vapor es produeix sovint de forma casolana aprofitant una petita espelma o cremador similar ( per exemple: una xinxeta (espelma) ). |
Jocs | El Mètode CFOP (Cross ― F2L ― OLL ― PLL), de vegades conegut també com a mètode Fridrich, és un dels mètodes més utilitzats en speedcubing per al cub de Rubik de 3x3x3. Aquest mètode es va desenvolupar a principis dels anys 80 combinant innovacions de diversos cubers. Generalment, s'ha donat crèdit a la txeca Jessica Fridrich per popularitzar el mètode per mitjà de la publicació en línia l'any 1997.El mètode funciona amb un sistema de capa per capa. Normalment es resol primer la creu de la part inferior, es resolen posteriorment les dues primeres capes (F2L), s'orienta l'última capa (OLL) i finalment es permuta l'última capa (PLL). Una simplicació, anomenada en anglès two-look OLL/PLL, fa el mètode un pèl més lent és fer les etapes OLL i PLL en dos passos. Això implica haver de memoritzar força menys algoritmes, especialment en l'etapa OLL. |
Geologia | La geologia de la península Ibèrica respon a una llarga història geològica, des dels temps proterozoics fins a l'actualitat, reflectint fusions i trencaments de continents, obertura d'oceans i importants episodis orogènics. Les petjades i cicatrius d'aquesta història configuren l'escorça continental, l'estructura i naturalesa de les roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries que componen la península, així com els actuals relleus. |
Psicologia | L'escriptura automàtica és una forma de fer que aflori el subconscient. Consisteix a situar el llapis sobre el paper i començar a escriure, deixant fluir els pensaments sense cap coerció moral, social ni de cap tipus. És un mètode defensat i usat principalment per André Breton i els surrealistes, en la primera meitat del segle xx, considerant que d'aquesta forma el jo del poeta es manifesta lliure de qualsevol repressió i deixant créixer el poder creador de l'ésser humà fora de qualsevol influx castrant.El seu propòsit és vèncer la censura que s'exerceix sobre l'inconscient, gràcies a uns actes creatius no programats i sense sentit immediat per a la consciència, que escapen a la voluntat de l'autor. Llavors compon directament l'inconscient, alliberat de la censura. És un mitjà d'alliberament de l'individu, adoptant-lo com a eina de treball. És per mitjà de l'automatisme verbal o físic que descobrim el funcionament real del pensament. |
Circ | El Circ Raluy és una companyia de circ fundada a Catalunya, de característiques singulars tant per la seva recreació de l'ambient històric del circ com per la seva composició exclusivament familiar. |
Física | El flux radiatiu, també conegut com a densitat de flux radiatiu o flux de radiació, és la quantitat d'energia irradiada a través d'una àrea donada, en forma de fotons o altres partícules elementals, mesurat típicament en W/m². S'utilitza en astronomia per determinar la magnitud i classe espectral d'una estrella. El flux radiatiu també actua com una generalització del flux tèrmic, que és igual al flux radiatiu quan està restringit a l'espectre infraroig. Quan el flux radiatiu és incident sobre una superfície, sovint es diu irradiància. El flux emès des d'una superfície es pot dir sortida radiant o emitència radiant. Quan el flux radiatiu és incident sobre una superfície, sovint se'n diu irradiància. El flux emès des d'una superfície es pot dir sortida radiant o emitència radiant. |
Sociologia | Baltasar de Bacardí i Tomba (Barcelona, 1752 - ídem 1822) va ser un menestral i comerciant català que va aconseguir ennoblir-se. Era fill de Baltasar Bacardí i Clavell (mort el 1798, que s'havia enriquit gràcies als contractes d'aprovisionament de pa i de carn de la ciutat de Barcelona) i de Mariangela Tomba. Com el seu pare, als inicis només era un mestre peller. Però el 1763 disposava de prou capital com per ser un dels socis d'una empresa per fabricar indianes, i arran d'això va esdevenir comerciant. El seu fulgurant ascens social va culminar el 1788 quan va obtenir el títol de noble del Principat de Catalunya. El 1803 fou nomenat diputat del comú de l'ajuntament. |
Química | La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol. Les molècules polars (com la de l'aigua) interaccionen a través de les forces intermoleculars dipol–dipol i els enllaços d'hidrogen. La polaritat molecular depèn de la diferència en electronegativitat entre àtoms en un compost químic i l'asimetria de l'estructura del compost. Per exemple, una molècula d'aigua és polar perquè és desigual el repartiment dels seus electrons entre l'oxigen i l'hidrogen en el qual l'oxigen té més electronegativitat que l'hidrogen. En canvi el metà no és polar (apolar) perquè el seu carboni comparteix els electrons amb l'hidrogen gairebé de manera uniforme. La polaritat implica un gran nombre de propietats físiques entre les quals hi ha la tensió superficial, la solubilitat i els punts de fusió i d'ebullició. |
Aeronàutica | El trastorn d'horari, en anglès jet lag, també conegut com a descompensació horària, disrítmia circadiària o síndrome dels fusos horaris, és un desequilibri produït entre el rellotge intern d'una persona (que marca els períodes de somni i vigília) i el nou horari que s'estableix en viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries. |
Geologia | La placa birmana o placa d'Andaman és una microplaca tectònica de la litosfera del planeta Terra. La seva superfície és de 0,01270 estereoradiants. És generalment associada a la placa eurasiàtica. Se situa al nord-est de l'oceà Índic més concretament a l'est del golf de Bengala i a l'oest del mar d'Andaman. Cobreix l'est del mar d'Andaman, les illes Andaman i Nicobar i l'oest de la punta nord de l'illa de Sumatra. La placa birmana està en contacte amb les plaques índia, eurasiàtica, de Sonda i australiana. A les seves fronteres amb les altres plaques destaca la fossa de l'arc de Sonda sobre la costa oest de les illes Andaman i Nicobar. La subducció de la placa índica sota la placa birmana és l'origen de la formació dels arxipèlags volcànics d'Andaman i de Nicobar. La dorsal present a la mar d'Andaman és l'origen de la formació d'aquest mar i de l'allunyament de les illes Andaman i Nicobar de la península malaia des de fa quatre milions d'anys. El desplaçament de la placa birmana es fa cap al nord a una velocitat de rotació de 2,667° per milió d'anys segons un pol d'Euler situat a 08°89' de latitud nord i 75°51' de longitud oest (referència : placa pacífica). |
Indumentària | El «cachirulo» (paraula escrita en castellà, per ser una peça de vestir típica aragonesa) és una peça clàssica i distintiva del vestit masculí tradicional aragonès. Consisteix en un mocador de colors que va plegat i nugat en el cap del baturro encara que sense cobrir-la per complet sinó envoltant-li l'enfront de manera de faixa. El cachirulo o mocador coronari té un origen clarament musulmà i va ser conservat pels moriscs fins al segle xvii.El model més popularitzat en l'actualitat és el format per quadres vermells i negres. No obstant això, tradicionalment la tipologia era molt variada, des d'altres combinacions de colors com a blaus i negres o morats i negres, fins a cachirulos llisos, a ratlles o amb flors. Els cachirulos morats i negres normalment se solen associar amb la província de Terol. Existeixen dues formes de nugar-lo, la més estesa que consisteix en embolicar el cap format un nus a un costat, i la tradicional de Sobrarbe, que consisteix a embolicar tot el cap des de darrere formant un recollit horitzontal sobre el front. Aquests mocadors són característics del vestit clàssic de jotero que no és sinó una simplificació del vestit tradicional agricultor. No obstant això, el vestit tradicional aragonès és molt variat depenent tant del seu origen geogràfic (Fet, Ansó, Ribargorça, Gistaín, etc.) com del seu ús i classe social. Així es distingeixen els vestits de comunió, de festa, de pagès, etc. Per tant, existeix un gran nombre de mocadors diferents que formen part dels diversos vestits podent ser de qualsevol altre color, fins i tot negre (propi d'homes d'edat), o estampat.Recentment, el cachirulo és una peça que s'ha popularitzat com a identificativa de les festes del Pilar en portar-ho els joves nuat al coll com a element decoratiu. També l'usen homes i dones, no necessàriament han de portar el vestit de baturro. |
Geografia | Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu. En geografia se'l pot considerar un tipus de macrounitat geogràfica (MUG), que està establerta per criteris fisicohistòrics. Per això trobem continents com Europa i Àsia que formen una única extensió de terra (Euràsia) però habitualment es consideren de manera separada. El fet que la definició de continent sigui poc clara ha portat a l'existència de diferents models, amb diferent nombre de continents, que varia de quatre a set. Així mateix, aquests models han anat canviant al llarg de la història amb la descoberta de nous territoris. En la seva accepció més estesa, la zona continental inclou també les illes situades a poca distància de les costes continentals. Des d'un punt de vista científic, els continents inclouen les illes que són a les plaques continentals, com per exemple l'illa de Madagascar respecte a Àfrica. |
Informàtica | BOUML és una aplicació que permet fer diagrames UML 2 per a especificar i generar codi en C++, Java, Idl, Php, Python i MySQL. Funciona sobre Unix/Linux/Solaris, Mac OS X (PowerPC i Intel) i Windows. És relativament ràpid i fa un consum de memòria relativament petitBOUML és extensible, i es poden escriure extensions en C++ o Java, fent servir BOUML per a la seva definició com qualsevol altre programa. Els generadors de codi i contra-generadors de codi són extensions incloses a la distribució de BOUML. |
Objectes astronòmics | Kepler 352 és una estrella un 20% més petita i menys massiva que el sol. Està situada a 912 anys llum de la terra (280 parsecs). S'hi han detectat dos planetes: Kepler-352b i Kepler-352c. |
Psicologia | El Test de Lüscher o Test dels Colors és un test de tipus projectiu ideat per Max Lüscher que pretén avaluar l'estat psicofisiològic d'una persona, la seva forma d'afrontar l'estrès i altres característiques estables de la seva personalitat. La seva fiabilitat és escassa. |
Geografia | Schlicker Seespitze és, amb una alçada de 2.804 msnm, la muntanya més alta de les Kalkkögel, als Alps de l'Stubai (Tirol, Àustria), i també el principal cim al sud-oest del massís. |
Cronometria | Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història. També s'anomena cronologia la llista d'esdeveniments ordenada per les dates respectives (ordre cronològic). La representació gràfica de la cronologia es coneix com a cronografia. La cronologia es basa en la cronometria i la historiografia, que examina l'escriptura de la història i l’ús de mètodes històrics. La datació per radiocarboni calcula l'edat dels éssers vius abans mesurant la proporció d’isòtop carboni-14 en el seu contingut en carboni. La dendrocronologia calcula l'edat dels arbres per correlació dels diversos anells de creixement de la seva fusta amb seqüències de referència conegudes any rere any a la regió per reflectir la variació climàtica d’un any a l’altre. La dendrocronologia s'utilitza al seu torn com a referència de calibratge de les corbes de datació de radiocarbons. Els còmputs més utilitzats en la història de diverses èpoques són les eres, els cicles recurrents com les olimpíades, els cicles astronòmics, i els anys de govern de cònsols romans, de papes i de sobirans (des de llur elecció o coronació o des de la mort del predecessor). |
Informàtica | Traducció assistida per ordinador i sovint denominada TAO, és el terme amb el qual es designa la traducció duta a terme amb ajuda de programes informàtics específics; per exemple, els que creen i organitzen memòries de traducció i els editors de recursos interactius de programari de tipus textual, també anomenats eines de localització. |
Jocs | L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors.Lluís Companys es va negar a autoritzar el joc a Catalunya. Perquè se n'autoritzés la instal·lació al Casino de Sant Sebastià (Guipúscoa), van subornar el 1934 alts càrrecs del Govern, entre ells Aurelio Lerroux, nebot d'Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, en aquelles dates en coalició amb la CEDA de José María Gil-Robles, o el ministre de Governació, Rafael Salazar Alonso, del mateix partit. El joc fou prohibit per la policia després de demostrar-se que el crupier podia manipular el joc amb un mecanisme elèctric. Això no va impedir que fos introduït també a Formentor (Mallorca), on posteriorment també fou clausurat. La revelació del cas de corrupció va ser el resultat de la denúncia formulada pel mateix Daniel Strauss davant el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, ja que Lerroux es negà a pagar la indemnització que Strauss li exigia per la prohibició del joc. L'escàndol va ser un dels factors en l'enfonsament del Partit Radical. Així el centre polític quedava sense representació i es van potenciar els extremistes d'esquerra i de dreta. La polarització que aquest escàndol va provocar fou una de les diverses causes que van precipitar la fi de la República i l'inici de la Guerra Civil. A partir d'aquest escàndol, la paraula estraperlo ha quedat com a sinònim de negoci fraudulent. Així, per extensió, durant la postguerra espanyola es va denominar el mercat negre d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim de Franco. |
Psicologia | After.Life és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Agnieszka Wojtowicz-Vosloo i estrenada el 2009. |
Llengües | El protoarmeni és una etapa primerenca, no verificada, de l'armeni, que ha estat reconstruïda pels lingüistes. Atès que l'armeni és l'única llengua coneguda de la seva branca en les llengües indoeuropees, no es pot fer servir el mètode comparatiu per reconstruir-ne les etapes primerenques. En lloc d'això, una combinació de reconstrucció interna i reconstrucció externa, mitjançant les reconstruccions del protoindoeuropeu i altres branques, ha permès als lingüistes armar la història anterior de l'armeni. |
Història | Robert Ignatius Burns (San Francisco, 1921 - Los Gatos, 22 de novembre de 2008) fou un sacerdot i historiador estatunidenc. |
Llengües | La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsilvània. La llengua està basada en el francès, l'italià, el portuguès, el castellà i el català. Segueix una gramàtica molt simplificada basada en un crioll llatí amb normes estrictes. |
Aeronàutica | Un dispositiu hipersustentador són superfícies articulades situades al caire de sortida o al caire d'atac d'una ala d'una aeronau els quals, quan s'estenen, augmenten la sustentació i la resistència d'una ala, reduint la velocitat d'entrada en pèrdua. La sustentació augmenta: Incrementant l'angle de caiguda de l'ala. Incrementant la mida de la superfície sustentadora eficient.La resistència augmenta: Incrementant l'àrea de l'ala, creant així més resistència per fricció superficial. Incrementant la resistència induïda de l'ala.Els dispositius hipersustentadors s'estenen normalment durant l'aterratge per permetre a l'aeronau de volar més lentament (s'incrementa la sustentació generada per les ales a baixes velocitats) i d'aproximar-se a un major desnivell a la pista d'aterratge. Depenent del tipus d'aeronau i de la configuració i el mètode d'enlairament (p. ex. en un terreny curt), els dispositius hipersustentadors s'estenen parcialment creant així més sustentació per enlairar-se. Alguns planadors, a més d'utilitzar els dispositius hipersustentadors durant l'aterratge, els utilitzen per a optimitzar la cambra de l'ala per a la velocitat desitjada. A baixes velocitats, s'utilitzen els dispositius hipersustentadors positius, és a dir, s'abaixen. A majors velocitats s'utilitzen els dispositius hipersustentadors negatius, és a dir, s'apugen. Els dispositius hipersustentadors negatius també s'utilitzen al final de l'aterratge per permetre un millor control dels alerons. S'estan duent a terme certs experiments per tal d'incorporar les propietats dels dispositius hipersustentadors a les ales flexibles, podent d'aquesta manera assolir els propòsits aerodinàmics sense el pes i la complexitat mecànica dels dispositius hipersustentadors. El X-53 Active Aeroelastic Wing és un projecte de la NASA que intenta incorporar aquesta tecnologia, i l'Adaptive Compliant Wing és un projecte comercial i militar. |
Física | En cosmologia, l'equació d'estat d'un fluid perfecte es caracteritza per un nombre sense dimensions w {\displaystyle w} , igual a la proporció de la seva pressió p {\displaystyle p} i la seva densitat d'energia ρ {\displaystyle \rho } : w ≡ p ρ {\displaystyle w\equiv {\frac {p}{\rho }}} .Està estretament relacionada amb l'equació d'estat de la termodinàmica i la llei del gas ideal. |
Matemàtiques | La prova dels signes de Wilcoxon és un mètode d'estadística no paramètrica, alternatiu a la prova t de Student, que compara el rang mitjà de dues mostres aparellades per a determinar si existeixen diferències entre elles. La prova rep el nom per Frank Wilcoxon (1892–1965) que, en un article, la proposava juntament amb la prova rank-sum test for two independent samples La prova de Wilcoxon s'aplica al cas de les distribucions contínues simètriques. Sota aquesta condició, la mitjana és igual a la mediana i el procediment pot emprar-se en provar la hipòtesi nul·la que U=Uo. |
Pedagogia | Maria Assumpció Albertí Vendrell, coneguda també com a Maria Albertí, (Barcelona, 28 d'octubre de 1866 – Màlaga, 1948) fou una mestra especialitzada en l'atenció d'alumnes sords i cecs i directora de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell des de 18 de març de 1890 fins al 20 d'agost de 1921. Ella mateixa patia una discapacitat visual (tenia un ull de vidre). Va dirigir l'escola elemental de nenes de Palafrugell. Va mudar-se a viure a Palafrugell l'any 1890 i el 18 d'agost de 1897 es va casar amb Miquel Grassot i Montserrat, que va ser alcalde de Palafrugell de 1918 a 1920. |
Astronomia | La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra. Les fases de la Lluna canvien de manera cíclica mentre la Lluna orbita al voltant de la Terra segons la posició relativa dels tres cossos (Terra, Lluna i Sol). La meitat de la superfície lunar que està encarada al Sol sempre està il·luminada, però la porció d'aquest hemisferi il·luminat que és visible per un observador terrestre pot variar des del 100% (lluna plena o pleniluni) fins al 0% (lluna nova o noviluni). Entremig d'aquestes dues fases hi ha el quart minvant, i posteriorment al noviluni la lluna es mostra en quart creixent. El temps transcorregut entre dos novilunis s'anomena mes lunar o mes sinòdic i és de 29,53 dies solars mitjans.El terminador lunar és la frontera entre els hemisferis il·luminats i no il·luminats. A part d'alguns cràters prop dels pols lunars, totes les parts de la Lluna compten amb més o menys 14,77 dies de llum solar seguits de 14,77 dies de "nit" (no hi ha una "cara fosca" permanent de la Lluna). Les fases de la Lluna tenen molta relació amb períodes del calendari com la setmana i el mes. Són la base del calendari musulmà. D'altra banda, els planetes també tenen les seves fases; Galileo Galilei va ser el primer a descobrir que Venus presentava fases igual que la Lluna, argument que recolzava la teoria heliocèntrica. Els planetes que tenen òrbites interiors a la terrestre (és a dir, el mateix Venus i Mercuri) són els que presenten les fases més acusades. |
Teologia | El murgisme (de l'àrab مرجئة, murjiʾa) és un dels primers corrents teològics que es van desenvolupar en l'islam, avui dia desaparegut. Els murgites es caracteritzaven per no perseguir els infidels, ja que consideraven que només Déu pot jutjar qui és un autèntic creient i qui està en pecat. També creien que la fe és garantia de salvació, per sobre dels actes. Aquest corrent va influenciar la tolerància dels omeies i va afavorir un cert nombre de conversions entre aquells que fins aleshores dubtaven.Durant els primers segles de la seva aparició, el pensament islàmic va rebre una multitud d'influències de les diverses cultures i filosofies d'aquells qui es convertien a la nova religió. El murgisme va sorgir en oposició a l'estricte corrent kharigita sobre qüestions relacionades amb les controvèrsies sobre el pecat i les definicions del que és un veritable musulmà.Els murgites van acabar sent considerats com un corrent heterodox i tractats d'ahl al-bida ("gent de la innovació"), tot i que certes de les seves idees es van integrar en les diverses escoles teològiques ortodoxes del sunnisme.Dos destacats murgites van ser Jahm ibn Safwan i Abu-Hanifa an-Numan ibn Thàbit. |
Filosofia | L'argument de la no-creença o argument de l'ocultació divina és un argument filosòfic contra l'existència de Déu, específicament el déu del teisme. La premissa de l'argument és que si Déu existís (i voldria que la humanitat ho sabés), hauria creat una situació en què qualsevol persona raonable cregués en ell, però, hi ha persones raonables que no creuen en déu, cosa que apunta contra de la seva existència. Aquest argument és similar al clàssic problema del mal, en el qual s'afirma la inconsistència entre el món que existeix i el que hauria d'existir si déu tingués desitjos combinats amb el poder de veure mitjançant totes les coses. De fet, des que la ignorància de déu pot ser vista com un dimoni natural, el problema pot categoritzar-se com una instància del problema del dimoni. L'argument apareix en el títol del llibre de J. L. Schellenberg Divine Hiddenness and Human Reason, editat el 1993, i ha estat apuntat també per altres filòsofs com Theodore Drange. |
Agricultura | Aixadell o aixadella és una eina agrícola manual que consisteix en una làmina de metall unida a un mànec de fusta o també metàl·lic. És de dimensions més reduïdes que l'aixada i fa feines diferents que aquesta. |
Ètica | Els Xeministim (en hebreu: שמיניסטים) són estudiants israelians que practiquen una forma d'insubmissió o d'objecció de consciència radical en negar-se a incorporar-se a l'exèrcit. El 28 d'abril de 1970, un grup d'estudiants de secundària a punt de ser cridats a files van enviar una carta la primera ministra israeliana d'aleshores, Golda Meir, on qüestionaven l'ocupació de Cisjordània i Gaza, la "Guerra de desgast" i el fracàs del govern a prendre mesures per evitar el conflicte. La premsa els va anomenar xeministim, literalment "els vuitens" (classe de vuitè = dotzè grau : darrer curs de secundària). El 1987 es va formar un nou grup d'estudiants de secundària amb intenció de negar-se a servir en els Territoris Ocupats i van prendre el nom de xeministim per aquesta pràctica d'objecció de consciència (refuznik). El 2001, una nova onada d'estudiants de secundària es va declarar xeministim fins a arribar ser prop de 3.000. L'estat va respondre amb repetides sentències de presó com la de la mateixa Maya Wind, empresonada el 2008 i absolta el 2009. Va tenir especial ressò l'empresonament d'Omer Goldman, ja que el seu pare era oficial d'alt rang del Mossad. Com a resultat d'una campanya internacional en favor dels xeministim, al desembre de 2008 les ambaixades israelianes van rebre més de 40.000 cartes reclamant la llibertat dels empresonats. |
Ciència militar | Exèrcit de lleva és aquell exèrcit regular que es compon tant de militars professionals (i de voluntaris) com de personal de lleva. En un exèrcit de lleva es distingeix entre: exèrcit permanent: compost de professionals, d'una banda, i, de l'altra, de reclutes que realitzen el servei militar; també pot incloure voluntaris no professionals. Els militars professionals constitueixen els quadres de l'exèrcit, amb un nombre reduït de classes de tropa; els reclutes constitueixen el gruix del personal de tropa. reserva (forçosa): composta dels reservistes, bàsicament civils que ja han conclòs el període actiu de servei militar i que són susceptibles d'ésser mobilitzats (cridats a les armes) en cas necessari, per a augmentar els efectius de l'exèrcit regular, tot complementant l'exèrcit permanent.L'exèrcit de lleva, doncs, comporta l'existència del servei militar obligatori. Constitueix, així, un dels dos grans models d'exèrcit regular, tot contrastant amb el model d'exèrcit professional. El model d'exèrcit de lleva ha estat l'habitual a la major part d'Europa i d'Amèrica d'ençà la Revolució Francesa (amb l'excepció principal del món anglòfon). Permet la formació d'exèrcits gegantins (en termes de milions de combatents), necessaris en guerres modernes de gran escala. També ha estat útil, des del punt de vista de l'Estat, com a escola de nacionalisme estatal, i com a via amb què disciplinar els civils. En molts estats aquest model és rebutjat per gran part de la població, refractària al servei militar, el qual considera una imposició autoritària o una pèrdua de temps. Avui dia el model d'exèrcit de lleva coneix una certa decadència en favor de la professionalització exclusiva (exèrcit professional), sobretot al món capitalista desenvolupat, potser perquè molts estats no es creuen en perill de guerra oberta de defensa del territori, i només preveuen operacions de policia a gran distància del territori propi. |
Indumentària | La sandàlia és un tipus de calçat consistent en una sola i una sèrie de tires o vetes que hi subjecten el peu entre els dits i pel taló, de manera que es deixen a la vista els dits i gran part del peu. Generalment manquen de taló, i poden reforçar-se amb més tires lligades al turmell. Si manca de tira per la banda del taló, ja es tracta d'un altre tipus de calçat: la xancleta. Les sandàlies s'usen en climes càlids; també, en climes temperats, a l'estiu. Són un calçat senzill, pràctic i còmode, alhora que bo per a la salut, perquè permet una transpiració òptima del peu. Generalment les sandàlies són d'ús unisex i formen part de la indumentària informal, de temps lliure, d'estar per casa, d'anar a la platja, etc. Les sandàlies han estat calçat comú ininterrompudament des de l'Antiguitat, com prova àmpliament la documentació, tant gràfica com escrita, començant per mosaics, pintures i escultures egipcis, grecs, etc. Per mitjans arqueològics s'han recuperat exemplars de sandàlia de diversos períodes (egipci faraònic, per exemple); les més antigues que es coneixen tenen uns deu mil anys, segons la datació per carboni 14. El calçat habitual del legionari romà era la sandàlia (càliga), com també dels civils d'ambdós sexes. L'avarca menorquina és una evolució de la sandàlia. Hi estan emparentades, tipològicament, l'espardenya, la xancleta, etc. |
Esoterisme | Arthur Edward Waite (2 d'octubre de 1857 – 19 Maig de 1942), conegut normalment com A. E. Waite, fou un poeta i estudiós de l'ocultisme i l'esoterisme que escrigué de manera abundant sobre aquestes matèries, a més de ser cocreador del Tarot Rider-Waite. Com a biògraf, R. A. Gilbert afirma que «el nom de Waite ha sobreviscut perquè va ser el primer en intentar sistematitzar la història de l'ocultisme occidental, veient-lo com una tradició espiritual més que com un tipus de protociència o com una patologia de la religió». |
Psicologia | La hiperactivitat és un estat de l'individu caracteritzat per una inusual energia i ansietat, que es tradueix en moviments impulsius reiterats i en dificultats per mantenir-se quiet o concentrat. És un dels símptomes del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, més conegut com a TDAH, que es manifesta en nens i adults, però especialment en els primers. L'origen pot ser genètic o nerviós, associat a un període d'estrès o a la ingestió de determinats medicaments. Se sol tractar combinant els fàrmacs amb teràpia i tècniques de relaxació. |
Estris | Un segell de goma és un instrument amb imatges gravades que, a través de la impressió de tinta sobre el paper, s'utilitza per autoritzar documents. D'altra banda, també es diu segell la impressió que resulta de l'ús d'aquest instrument, generalment al costat d'una o més signatures. |
Estris | La marimba és un utensili per descendir per corda utilitzat en espeleologia. El nom es correspon amb la marca comercial que l'Associació Base Draco va donar a la fabricació de la seva "descensor de fricció variable amb barres mòbils". L'invent original és de John Cole (EUA, 1966). La marimba és de Guatemala la idea va ser duta pels africans. A diferència d'altres descensors com el "vuit", està dissenyada per suportar tirades molt llargues pel que la regulació de la fricció, de la qual depèn el descens, és més fina. Compta amb la característica de portar els barrenys de les barres, descentrats, aconseguint major fricció amb menys barres (cinc) i un llarg màxim de 278 mm en la forqueta. La marimba serveix per efectuar descensos normals fins a grans verticals i aconseguir descendir amb grans pesos, com la persona que descendeix i equip (més de 200 kg), amb molta seguretat poden descendir dues persones, com seria en el cas d'un socorrista i un lesionat. A Mèxic es van fabricar algunes marimbes l'any 1973 amb les quals es van aconseguir els descensos el 1973 del sótano de las Golondrinas (-333 m), en SLP i en 1974 el sótano del Barro (-410 m) en Querétaro, sota el nom de Kastorack, fabricats per Jorge Ibarra Soto. En l'actualitat, el nom comercial de "marimba" de la Base Draco, s'aplica a Mèxic i part de l'estranger, a qualsevol descensor de fricció variable. |
Mitologia | La profecia de l'endevina (islandès modern: Völuspá; norrè occidental antic: Vǫlospá) és el primer i més conegut poema de l'Edda poètica. Parla de la creació del món i de la seva fi, està escrita per una vǫlva (bruixa-endevina-xaman) que s'adreça a Odin. És una de les fonts més importants per a estudiar la mitologia escandinava. La profecia comença amb una conversa adreçada a Odin. L'endevina comença a explicar resumidament la creació del món. Explica com coneix això i com comprèn les omniscients fonts d'Odin, i altres secrets dels déus d'Asgard. Ella tracta les coses amb un futur proper, tocant molts dels mites norrens, com ara la mort de Baldr i els lligams de Loki. Al final de la profecia, l'endevina parla del final del món, anomenat ragna rǫk ('el fat dels déus') o ragna røkkr, 'l'ocàs dels déus' per a la mitologia norrena, i del començament del segon món. Amb l'obra de Richard Wagner, el Ragna Røkkr, l'Ocàs dels Déus, va passar a formar part, durant el segle xix, del llegat cultural europeu. |
Telecomunicacions | El CPRM (Content Protection for Recordable Media) és una tecnologia basada en hardware desenvolupada per a la protecció de continguts d'entreteniment digital, que assegura el compliment de les restriccions de còpia no autoritzada de suports d'emmagatzematge. Aquesta tecnologia sorgeix com a eina per a la gestió de drets digitals (DRM), controlant la copia, transferència i supressió de dades digitals en dispositius capaços d'emmagatzemar dades, com poden ser ordinadors personals, o qualsevol reproductor digital. El CPRM va ser desenvolupat per l'Entitat 4C, un consorci format per Intel, IBM, Matsushita i Toshiba. Les patents les administra l'entitat LLC (Licence Management International) i per a implementar aquest sistema es necessita registrar una llicència que inclou la clau pel producte on s'utilitzarà. |
Ciència-ficció | L'Associació Cultural El Biblionauta és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la divulgació de la literatura de ciència-ficció i fantasia en llengua catalana. La constitució de l'associació data de l'any 2020, però la seva activitat s'allarga fins al 2012.La seva activitat principal és la publicació de ressenyes i comentaris crítics sobre relats de literatura fantàstica en català, amb voluntat prescriptiva, al seu web. També promou un seguit de projectes, relacionats amb el fantàstic en català, com ara la Cifipèdia, l'enciclopèdia lliure de la ciència-ficció en català; els Premis Imperdibles als millors llibres fantàstics en català i els Premis Alba als millors llibres fantàstics per a joves en català; el ConcurTs i el ConcurTs JOVE, concursos de relat curt, i diverses publicacions, entre les quals destaca el recull Freakcions, de periodicitat anual. |
Història | Fernand Braudel (Luméville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou un dels principals historiadors francesos de la postguerra, i un dels líders de l'Escola dels Annales. Va organitzar la seva recerca al voltant de tres grans projectes: "La Mediterrània" (1923-1949, després 1949-1966), "Civilització i el capitalisme" (1955-1979) i l'inacabat "Identitat de França"(1970-1985). La seva reputació es deu en part als seus escrits, però encara més del seu èxit en el lideratge de l'Escola dels Annales el motor més important de la historiografia dels anys 1950 i 1960, i que va exercir una gran influència en l'escriptura històrica a França i altres països. Braudel ha estat considerat un dels més grans dels historiadors moderns que han posat en relleu el paper de la gran escala, els factors socioeconòmics en l'elaboració i escriptura de la història. També pot ser considerat com un dels precursors de la Teoria dels Sistemes Mundial. |
Antropologia | William Hazlitt (Maidstone, 10 d'abril de 1778 - Londres, 18 de setembre de 1830) va ser un assagista, crític dramàtic i literari, pintor, comentarista social i filòsof anglès. Ara és considerat un dels principals crítics i assagistes de la història de la llengua anglesa. en companyia de Samuel Johnson i George Orwell. També és reconegut com el millor crític d'art de la seva època. Tot i la seva alta posició entre els historiadors de la literatura i de l'art, el seu treball és poc llegit i principalment fora de catàleg.Durant la seva vida, va fer amistat amb moltes persones que ara formen part del cànon literari del segle xix, incloent Charles i Mary Lamb, Stendhal, Samuel Taylor Coleridge, William Wordsworth, i John Keats. |
Art | Fira de cavalls és una pintura a l'oli sobre llenç de la pintora francesa Rosa Bonheur –una apassionada dels animals– dels voltants de l'any 1853. Ha estat a la col·lecció del Metropolitan Museum of Art de Nova York des del 1887, quan fou regalada per Cornelius Vanderbilt II. Bonheur pintà Fira de cavalls dins d'una sèrie d'esbossos que feu al mercat de cavalls de París al boulevard de l'Hôpital. Va anar al mercat dos cops per setmana durant un any i mig vestida com un home per atreure menys l'atenció: va obtenir un permís especial de la policia (permission de travestissement) que li permetia dur pantalons en actes públics. Primer exposà l'obra al Saló de París l'any 1853 i, posteriorment, arreu d'Europa. Fou l'obra més aclamada de Bonheur, i està descrita pel museu com una de les seves millors pintures. |
Ciències polítiques | En política, un partit-càrtel o un partit polític-càrtel és un partit que utilitza els recursos de l'Estat per mantenir la seva posició dins del sistema polític. Richard Katz i Peter Mair sostenen que: "Els partits d'Europa Occidental s'han adaptat a la disminució dels nivells de participació i implicació en les activitats del partit, no només recorren als recursos proporcionats per l'Estat, però en fer-ho de manera col·lusòria".El concepte fou proposat per primera vegada l'any 1992 com un mitjà per cridar l'atenció als patrons de col·lusió o de cooperació i no la competència entre partits, i com una manera d'emfatitzar la influència de l'Estat en el desenvolupament del partit. En termes de definició, el partit-càrtel és un tipus de partit que sorgeix en les societats democràtiques avançades i que es caracteritza per la interpenetració del partit i l'Estat, i per un model de col·lusió entre els partits. Amb el desenvolupament del partit-càrtel, l'objectiu de la política es torna autoreferencial, professional i tecnocràtica, i el poc que la competència entre partits continua sent converteix centrat en la gestió eficient i eficaç de la política. Les campanyes electorals que es duen a terme per part dels càrtels són intensius en capital, professionalitzada i centralitzada, i s'organitzen sobre la base d'una forta dependència de l'Estat per les subvencions financeres i per altres beneficis i privilegis. Dins del partit, la distinció entre els membres del partit i els no membres es desdibuixa, en què a través d'eleccions primàries, la votació electrònica, i així successivament, les parts conviden a tots els seus simpatitzants, membres o no, per a participar en les activitats del partit i presa de decisions. Per sobre de tot, amb el sorgiment dels partits-càrtel, la política es converteix cada vegada més en menys polititzada. |
Sociologia | La Seguretat Social ve garantida, a Espanya, per l'article 41 de la Constitució Espanyola de 1978 que diu que "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L'assistència i prestacions complementàries seran lliures". Com a norma de desplegament més important, la Seguretat social a Espanya està regulada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat social. Aquesta norma ha sigut modificada en nombroses ocasions, per la qual cosa per a consultar-la és convenient disposar d'una edició actualitzada o a una base de dades de legislació. La finalitat de la Seguretat social és garantir a les persones compreses al seu camp d'aplicació (per realitzar una activitat professional o per complir els requisits exigits en la modalitat no contributiva, així com als familiars o assimilats que tingueren a càrrec seu), la protecció social adequada enfront de les contingències i en les situacions que contempla la llei. El camp d'aplicació, a efectes de la modalitat contributiva, comprèn els espanyols que resideixin a Espanya i els estrangers que resideixin o es trobin legalment a Espanya, sempre que, en ambdós supòsits, exerceixin la seva activitat en territori nacional: Treballadors per compte d'altri.Treballadors per compte propi o autònoms.Socis treballadors de les cooperatives de Treball Associat.Estudiants.Funcionaris.A efectes de la modalitat no contributiva, estaran compresos els espanyols que resideixin a Espanya. |
Ciència militar | L'acer de Damasc (anomenat també com acer damasquinat) és un acer de gresol emprat i elaborat a l'Orient Mitjà en l'elaboració d'espases des del 1100 aC fins al 1700. Les espases d'acer de Damasc eren llegendàries per la seva duresa i el seu tall «gairebé etern», eren molt aclamades a Europa. La tècnica emprada per a la seva elaboració és avui dia un debat entre metal·lúrgics especialistes en l'elaboració de l'acer. Les espases d'acer damasquinat es coneixien pels patrons de les seves fulles, avui en dia s'empra en l'elaboració de ganivets d'alta gamma. |
Seguretat laboral | Un revestiment antireflector o revestiment anti-reflexió (AR) és un tipus de revestiment òptic aplicat a la superfície de les lents i altres elements òptics per reduir la reflexió de la llum incident. Els revestiments antireflectors s'utilitzen en una àmplia varietat d'aplicacions en les que la llum passa a través d'una superfície òptica, i es desitja una baixa pèrdua o baixa reflexió. Els exemples inclouen recobriments anti-reflex en les lents correctives i elements de lent d'una càmera i revestiments antireflectors sobre les cèl·lules solars. |
Ecologia | L'ecologia vegetal és una subdisciplina de l'ecologia que estudia la distribució i abundància de les plantes que interaccionen entre les membres de les espècies de plantes i les seves interaccions amb el medi ambient. L'ecologia vegetal té les seves arrels tant en la geografia vegetal com en els estudis de les interaccions entre les plantes individuals i el seu medi ambient. En sentit ampli, l'enfocament de l'ecologia vegetal abraça l'ecofisiologia vegetal, l'ecologia de les poblacions, l'ecologia de les comunitats, l'ecologia dels ecosistemes, l'ecologia del paisatge i l'ecologia global. A escala més reduïda hi ha diferències entre les ecologies vegetals i animals però a escala més àmplia es tendeix a integrar les dues subdisciplines. |
Mitologia | Aquest article tracta sobre la mitologia dels efik un grup ètnic africà localitzat a Nigèria i el Camerun. Abassi és el déu creador. La seva muller és Atai, qui el va convèncer de permetre a dos humans (els seus fills, un home i una dona) a instal·lar-se a la terra, però prohibint-los de reproduir-se o treballar i van tornar al paradís on Abassi feia sonar la campaneta del sopar.L'objectiu de les normes era que l'home no pogués igualar el déu (treballant podia obtenir coneixement o adpatació al món i amb la reproducció també es tornava creador). La transgressió de la norma va provocar l'allunyament dels déus de les seves criatures. Atai va enviar un càstig per tractar d'impedir que hi hagués cada cop més homes que anessin creant i progressant, per això els va enviar la mort i la guerra (el càstig és similar al d'altres cultures). |
Cultura popular | Gamera (ガメラ) és un enorme monstre (kaiju) de ficció. Amb l'aspecte d'una tortuga voladora gegantina va ésser creada el 1965 per Daiei Motion Picture Company per rivalitzar amb la pel·lícula feta per Toho Studios, Godzilla, en el que s'anomena kaiju-boom a mitjans de la dècada del 1960. |
Psicologia | La Visita és una pel·lícula americana de comèdia i terror escrita, co-produïda i dirigida per M. Night Shyamalan. Está protagonitzada per Olivia DeJonge, Ed Oxenbould, Deanna Dunagan, Peter McRobbie i Kathryn Hahn. Becca i el seu germà petit Tyler viuen amb la seva mare divorciada, qui va marxar de casa seva fa 15 anys i no té una bona relació amb els seus pares. Ara s'han trobat a través d'Internet i volen conèixer als seus nets, així que els conviden per passar una setmana a la seva granja mentre la seva mare se'n va fora amb el seu xicot. Becca, aspirant de cineasta, i el seu germà Tyler són benvolguts pels seus avis i Becca decideix fer un documental de la seva visita. Aviat veuen comportaments estranys i descobreixen secrets foscos i inquietants sobre els seus avis. La pel·lícula es va estrenar a Amèrica del Nord l'11 de setembre del 2015, per Universal Pictures. Va rebre generalment crítiques positives, i alguns la van veure com una remuntada de Shyamalan, encara que molts consideren la seva pròxima pel·lícula, Split, com el seu veritable retorn. La pel·lícula va recaudar 98.5$ milions mundialment amb un pressupost de 5$ milions. |
Filosofia | L'idealisme subjectiu afirma que no existeix res natural, sinó que tota realitat es constitueix d'éssers immaterials. Nega, per tant, l'existència de la matèria. N'és un exemple George Berkeley (1658-1753), per qui la realitat, les coses que coneixem mitjançant la percepció, són immaterials, atès que no són més que el desplaçament del pensament diví. |
Indumentària | La Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, AdM, és una iniciativa sabadellenca que es dedica a conservar, documentar i difondre el teixit, principalment en el seu vessant estètic. Va ser creada a Sabadell pel desembre de 2004 per l'historiador i crític d'art Josep Casamartina i Parassols i la llibretera Anna Maria Casanovas Crusafon. El nom d'Antoni de Montpalau és un homenatge a l'escriptor Joan Perucho i al protagonista de la seva novel·la Històries naturals. A partir de l'any 2011, es va crear la Fundació Antoni de Montpalau per al col·leccionisme i la difusió del tèxtil, per tal de preservar la col·lecció i poder ampliar la seva difusió. |
Estris | El Bastó de Mariscal és una vara estreta i curta portada per oficials militars d'alt rang com a part de l'uniforme. A diferència de la vara de comandament, el bastó no es recolza a terra; i a diferència del ceptre, el bastó normalment acaba en pla, sense estar coronat a la punta amb algun símbol. |
Arquitectura | L'arquitectura tallada en la roca, també dita arquitectura rupestre, a l'Índia es refereix a les construccions excavades o esculpides en coves o parets rocoses per les civilitzacions antigues de l'Índia, molt variada, que es troba en més abundància ací que en qualsevol altre indret del món. L'arquitectura tallada a la roca és la pràctica de crear una edificació tallant a la roca natural sòlida, retirant la roca que no forme part de l'edificació, fins que l'única roca quede conforme amb els elements arquitectònics de l'interior excavat. L'arquitectura índia tallada a la roca sol ser de naturalesa religiosa.Hi ha més de 1.500 edificacions conegudes tallades a la roca a l'Índia, la majoria adornades amb exquisides talles de pedra i moltes n'alberguen obres d'art d'importància mundial. Aquestes edificacions antigues i medievals representen assoliments significatius de l'enginyeria estructural i de l'artesania.A l'Índia, les coves s'has considerat des d'antic com a llocs sagrats, condició que mantenien les coves que eren engrandides o fetes per les persones, tan sagrades com les coves naturals. El santuari en totes les edificacions religioses índies, fins i tot en les independents, es dissenyava per tenir-hi la mateixa sensació que en una cova, ja que generalment eren petits i foscs, sense llum natural. L'arquitectura més antiga en roca es troba a les coves de Barabar, a l'estat de Bihar, construïdes al voltant del s. III ae. Altres temples primerencs en coves es troben a l'oest de l'altiplà del Dècan; aquests són sobretot santuaris i monestirs budistes, que daten entre 100 ae i 170 de. Originàriament hi hauria edificacions de fusta associades a elles, que s'haurien deteriorat amb el temps.Històricament, els artesans dissenyaven elements de fusta als temples tallats a la roca: hàbils artesans tallaven les roques per imitar la textura, les vetes i l'estructura de la fusta. Els temples més antics inclouen les coves de Bhaja, Karla, Bedse, Kanheri i algunes d'Ajanta. Les relíquies trobades en aquestes coves suggereixen una connexió entre el món religiós i el comercial. Els missioners budistes haurien acompanyat els comerciants en les concorregudes rutes internacionals a través de l'Índia. Alguns dels temples de coves més sumptuosos, encarregats per comerciants rics, incloïen pilars, arcs i elaborades façanes. Es feren durant el període en què el comerç marítim prosperà entre l'Imperi romà i el sud-est asiàtic.Tot i que els temples en edificacions independents ja es construïen al s. V, els temples tallats a la roca es continuaren fent en paral·lel. Més tard, l'arquitectura de les coves tallades a la roca es feu més sofisticada, com a les coves d'Ellora. El temple monolític de Kailash es considera el zenit d'aquest tipus de construcció. Els temples en coves es construïren fins al s. XII. Després les roques es tallaven en blocs i s'usaven en edificacions independents. Kailash fou el darrer i espectacular temple excavat a la roca. S'han trobat nombrosos relleus en roca, escultures en relleu tallades a les cares de roca, fora de les coves o en altres llocs. |
Filosofia | La componibilitat (del llatí componere «posar junts») és un concepte filosòfic forjat per Leibniz per designar que quelcom és possible en relació amb alguns estats de coses, fets o circumstàncies. Leibniz establí que un element individual complet (per exemple una persona) es caracteritza per totes les seves propietats, i aquestes determinen les seves relacions amb altres elements individuals. L'existència d'un element individual pot contradir l'existència d'un altre. Un món possible comprèn elements individuals que són componibles; ço és, elements individuals que poden existir junts. Leibniz indica que un món és un conjunt d'elements componibles, tanmateix, un món és una mena de col·lecció d'elements que Déu podria portar a l'existència. Però ni tan sols Déu pot portar a l'existència un món en què hi hagués una certa contradicció entre els seus membres o propietats.Quan Leibniz parla d'un món possible, vol dir un conjunt de componibles, coses finites que Déu podria haver portat a l'existència si no estigués limitat per la bondat que és part de la seva natura. El món real, altrament, no és més que el conjunt de les coses finites exemplificades per Déu, perquè és el més gran en bondat, realitat i perfecció. Naturalment, el fet que es pugui experimentar aquest món (el món real) significa que hi ha almenys un món possible. Per a Leibniz hi ha un nombre infinit de mons possibles.Alain Badiou pren aquest concepte definint la filosofia com la creació d'un «espai de componibilitat» de veritats heterogènies i Gilles Deleuze el fa servir a Cinéma II, basant-se en l'explicació de Leibniz del problema dels futurs contingents, tot creant la noció d'en-componible, i basant-se en Jorge Luis Borges explica que hi ha de fet diversos mons mútuament contradictoris. També David Kellogg Lewis a The Paradoxes of Time Travel (1976) utilitza el concepte de componibilitat per assegurar: «Dir que quelcom pot succeir significa que el seu succés és componible amb determinats fets. Quins fets? Això està determinat, però de vegades no determinat prou bé pel context». |
Jocs | Les esferes de metall perforades són un artefacte fet de metall entre els segles XVII i XIX que el seu objectiu és projectar les ombres de les perforacions que dibuixen diverses imatges florals, d'animals o geomètriques. Aquest artefacte d'origen xinès és considerat com un antecedent i precursor molt antic del cinema. Va ajudar el fet que, juntament amb altres joguines similars d'altres regions del món, al llarg dels anys s'estudiessin els processos de creació i manipulació de la imatge de manera artificial que va portar finalment a la invenció del cinema actual de mans dels germans Lumière i el seu cinematògraf l'any 1898. |
Agricultura | Leptomastidea abnormis és un himenòpter apòcrit de la família Encyrtidae. Actualment presenta una distribució subcosmopolita.És natiu del Brasil i es va introduir en Califòrnia, des d'on va arribar a l'Estat Espanyol en 1948 dins d'un programa de control biològic clàssic, però la seua incapacitat per a passar l'hivern mediterrani fa que calga fer alliberaments massius a la primavera. |
Biotecnologia | La teràpia cel·lular consisteix en el subsministrament de cèl·lules en un teixit biològic per tractar una malaltia, particularment i sobretot, una d'hereditària. També hi ha estudis per a tractament de malalties adquirides i fins i tot de càncer. Es pot considerar que hi ha dos grans tipus de teràpies cel·lulars: Ús de cèl·lules mare que puguin substituir les mateixes cèl·lules d'un teixit o òrgan. Exemple: cèl·lules hematopoiètiques pluripotencials que substitueixin el moll de l'os. Ús de cèl·lules sanes que puguin produir una substància necessitada per l'organisme. Exemple: xenotransplantament de cèl·lules del porc en el múscul que produeixin de manera regulada la insulina humana necessitada.En el cas de fer servir altres cèl·lules que les mare es pot fer necessària l'enginyeria genètica per a fer teràpia gènica ex vivo. En el cas de xenotransplantaments és ineludible que es facin servir animals transgènics. |
Estris | Una llanceta o llanceta per a sang, és un petit instrument mèdic usat per al mostreig de sang capil·lar. Pot ser similar a un petit bisturí però sol portar una agulla de vegades una fulla de doble tall. Les llancetes s'utilitzen per fer puncions, com una punció en el dit, per obtenir petites mostres de sang i són generalment d'un sol ús. Les llancetes també s'utilitzen per punxar la pell en les proves per buscar al·lèrgies. |
Conflictes | La Guerra al Donbass (també anomenada la Guerra a l'est d'Ucraïna) és un conflicte armat a la regió del Donbass a Ucraïna. Des de principis de març de 2014, es van realitzar manifestacions pro-russes i de grups contraris al nou govern establert a Kíev després de l'EuroMaidan a les províncies de Donetsk i Luhansk, territoris anomenats en el seu conjunt Donbass. L'escalada del conflicte va desembocar en un conflicte armat entre les forces independentistes de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk i el govern d'Ucraïna. Des de llavors, les tropes russes han participat en el conflicte en suport dels separatistes. El Protocol de Minsk va ser un acord per posar fi a la guerra a l'est d'Ucraïna, signat per representants d'Ucraïna, la Federació Russa, la República Popular de Donetsk (RPL o DNR) i la República Popular de Lugansk (RPL o LNR) el 5 de setembre de 2014, sota els auspicis de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Tanmateix, l'acord no va ser respectat per les diferents parts i no va aconseguir el seu objectiu de cessar tots els combats en l'est d'Ucraïna. El conflicte es va agreujar àmpliament a partir de la invasió russa de bona part d’Ucraïna, iniciada el mes de febrer de 2022. |
Matemàtiques | En matemàtiques, una n-esfera (o hiperesfera quan n > 3) és la generalització de l'«esfera» a un espai euclidià de dimensió arbitrària. La n-esfera és una hipersuperfície de l'espai euclidià R n + 1 {\displaystyle \mathbb {R} ^{n+1}\ } , notada en general S n {\displaystyle \mathbb {S} ^{n}\ } . Constitueix un dels exemples més senzills de varietat. |
Nàutica | La marina cartaginesa era en el seu moment d'esplendor la més potent del món conegut. Les flotes de Cartago, amb base als ports púnics de Cartago estaven formades per quatrirrems i quinquerrems, set vegades més llargs que amples, per ser ràpids i maniobrables, i patrullaven permanentment per evitar la pirateria. En la Primera Guerra Púnica, el superior poder naval cartaginès va caure en mans de la república romana. En la batalla de les Illes Eòlies els romans van obtenir la seva primera victòria, en la Batalla del Cap Ecnomus es va reunir la major flota cartaginesa, amb tres-centes cinquanta naus i la superioritat naval va caure en mans romanes després de la batalla d'Egusa, que va cloure la guerra. |
Circ | Associació Valenciana de Circ (AVC) és una entitat que aglutina els professionals del circ del País Valencià. Té per objectiu establir una seu per al circ contemporani valencià, difondre aquesta art escènica i oferir espai d'assaig i creació sobretot a companyies locals. També ofereix formació en diverses tècniques circenses, repartida entre cursos regulars i intensius.Treballa des de fa anys per regular el teatre de carrer al País Valencià. El 2010 va aconseguir l'acord per al Circuit de Teatre de Carrer a la ciutat de València, que establia espais i horaris i temps d'actuació, malgrat que el centre històric de la ciutat va quedar fora de l'acord. |
Objectes astronòmics | HD 12661 c és un planeta extrasolar que orbita l'estrella HD 12661. És un gegant gasós descobert el 2003, i la seva grandària és la meitat de la de Júpiter. Té una òrbita excèntrica que breument el porta prop de la vora externa de la zona habitable de l'estel. |
Filosofia | El postislamisme és un neologisme de les ciències polítiques, que s'usa per explicar una nova situació social i política que es manifesta en diversos països amb governs islàmics. Aquests canvis s'aprecien sobretot a Iran i Egipte. Asef Bayat i Olivier Roy es troben entre els principals artífexs de la idea.El terme ha estat utilitzat per Bayat per referir-se a "una tendència" a la resecularització de l'islam després de l'"esgotament" de l'islam polític. Olivier Carré s'hi refereix com una època premoderna de la història islàmica on els àmbits polític-militar i religiós estan separats. Olivier Roy considera que l'aparició del terme reconeix com malgrat repetits esforços els islamistes no han aconseguit establir un "pla concret i viable per a la societat". |
Arquitectura | Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo. El nom fa referència a la ciutat de Baldac o Baldacco, denominació medieval de Bagdad, d'on provenien els valuosos teixits de seda, molt elaborats, amb què sovint es feien els baldaquins. Per extensió, el mot baldaquí s'aplica també als edicles o templets que cobreixen els altars de les esglésies cristianes, com el baldaquí de Bernini a Sant Pere del Vaticà. |
Ciències de la salut | L'Associació Americana de Dietètica, o ADA per les seves sigles en anglès, és la major organització nord-americana de professionals d'aliments i nutrició, amb prop de 67.000 membres. Aproximadament el 75% dels membres d'aquesta Associació són dietistes registrats i prop de 4% són tècnics dietistes registrats. La resta de membres de l'ADA, inclouen investigadors, educadors, estudiants, professionals dietètics en els camps clínic i de comunitats, especialistes i gerents de serveis i prestacions d'Aliments. L'ADA va ser fundada en 1917 en Cleveland, Ohio, per un grup de dones liderat per Lenna F. Cooper i la primera presidenta de l'ADA, Lulu C. Greus, qui es van dedicar a ajudar conservar aliments governamentals, i a millorar la salut pública durant la Primera Guerra Mundial. Actualment el centre principal es troba en Chicago, Illinois. |
Matemàtiques | Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament. Tal camí és sovint generat per una equació. Exemples senzills són les circumferències, les el·lipses, els polígons, les paràboles, les corbes tècniques, les hipèrboles, les espirals i les rectes. |
Arqueologia | TEX86 és un paleotermòmetre basat en la composicíó dels lípids de la membrana dels Crenarchaeota del plàncton marí.El 2004 es va descobrir que el nombre d'anells de ciclopentà en els lípids de la membrana de Crenarchaeota canvia de forma linear amb la temperatura per tal de regular la fluïdesa de la membrana. Aquest lípids existeixen des del Cretaci i la seva composició sedimentària es pot usar per reconstruir la temperatura mitjana experimentada pel plàncton i així de la columna d'aigua en temps passats. Amb aquest mètode el 2004 es va provar que la temperatura de la superfície marina en l'actual oceà Àrtic, (80° N) que actualment està cobert pel gel, era tan alta com 15 °C al final del Cretaci. |
Enginyeria | La dinamita és un explosiu usat en la mineria, demolició, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867 i va guanyar ràpidament popularitat perquè no explota per accident amb facilitat. La paraula «dinamita» és un neologisme construït a partir de les paraules gregues δυναμις (dinamis, 'potència', 'moviment') i el sufix, també grec, -ιτης (-itēs), que indica 'inflamació', 'irritació'. Alfred Nobel l'anomenà «Pols de Seguretat per a Explotar». Fou inventada per Alfred Nobel l'any 1866 i patentada l'any 1867, el que junt amb l'explotació dels camps petroliers de Bakú (Azerbaidjan) li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel en penediment del sofriment que provocà la seva reeixida invenció. La dinamita és una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat d'amoni i nitrat de sodi, adsorbida en materials inerts com les serradures. L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu líquid significava un ús molt dificultós. Nobel manufacturava i venia aquest líquid, però la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb "terra de diatomees" que estabilitzà la seva reactibilitat. Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i sílex. |
Ciències de la salut | La informació nutricional és una informació respecte als nutrients (glúcids, lípids, proteïnes, vitamines i minerals) que figura a les etiquetes dels productes alimentaris preembalats als estats de la Unió Europea i altres estats del món. Es tracta d'un dels elements de l'etiquetatge en general, les seves indicacions no són pas obligatòries en tots els països. |
Arqueologia | Afontova Gora és un complex de jaciments arqueològics siberià del paleolític superior tardà situat a la riba esquerra del riu Ienissei, prop de la ciutat de Krasnoyarsk, Rússia. La seva cronologia és de 21000-12000 BP. Les restes materials aprtades per aquests jaciments semblen demostrar l'existència de vincles culturals i genètics amb la gent de la cultura Mal'ta-Buret'. El complex va ser excavat per primera vegada el 1884 pel físic i arqueòleg rus I. T. Savenkov.El conjunt de jaciments, que conserven múltiples capes estratigràfiques, consta de cinc o més campaments. En aquests campaments hi ha l'evidència de caça de mamuts; probablement la gent d'Afontova Gora era el resultat d'una expansió de caçadors de mamuts cap a l'est. Els fòssils humans descoberts en el lloc es troben al magatzem del Museu de l'Ermitage. |
Humor | Juan Carlos Mareco, o "Pinocho" (Carmelo, Colonia, 20 de gener de 1926 - Buenos Aires, 8 d'octubre de 2009), va ser un conductor de ràdio i televisió, comediant, cantant, escriptor, compositor i actor uruguaià radicat a l'Argentina. Va guanyar vuit Premis Martín Fierro. Va fer famosa l'expressió còmica «azul quedó». |
Arqueologia | L'antracologia és l'estudi dels carbons vegetals. Ofereix informació molt important sobre els diferents cicles de canvi climàtic associats al desenvolupament de la història.El carbó i la fusta són uns materials que contenen múltiples informacions: taxonòmica, ecològica, botànica, etnogràfica, cronològica, etc. Però per obtenir alguna d'aquestes informacions, el mètode d'anàlisi emprat és destructiu i, per tant, la seva seqüència d'anàlisi ha de ser concertada entre els especialistes, de manera que no es destrueixi cap tipus d'informació. |
Art | Maria Alberti (segle XVIII — segle XIX) va ser una pintora alemanya cunyada de Ludwig Tieck i amiga de Novalis. Va tenir certa influència sobre romanticisme pictòric del seu país, particularment sobre el pintor Philipp Otto Runge. Posteriorment va convertir-se al catolicisme i va entrar en un convent a Münster (Westfàlia) on es conserven gairebé totes les seves obres. |
Objectes astronòmics | Alfa de la Sageta (α Sagittae) és un estel de la constel·lació de la Sageta. És una brillant gegant groga de magnitud aparent +4,37 i tipus espectral G1II situada a uns 475 anys llum de la Terra. Té una lluminositat 340 vegades la del Sol amb una temperatura de superfície de 5.400 kèlvins. El radi de l'estrella és uns 20 cops el del Sol, mentre que té quatre cops la massa solar. |
Filosofia | Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i -logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals. Usos més recents el defineixen simplement com l'atribució d'una finalitat o objectiu a processos concrets. La mentalitat teleològica es troba en la cultura humana des de Plató i Aristòtil.En biologia, la teleologia està present en les expressions emprades per a presentar explicacions transmetent una idea d'intencionalitat en els fenòmens biològics. Aquesta manera de presentar explicacions ha sigut objecte de crítica negativa per part d'ecologistes professionals ja que la ciència es basa en les proves, no en com de raonables pareixen. La mentalitat teleològica no descriu la natura de manera neutra, sinó amb judicis i justificacions mesclant el ser amb el deure. |
Pedagogia | La didàctica de la literatura és el conjunt d'enfocaments teòrics i tècniques de pedagogia destinat a apropar la literatura als alumnes en un context d'educació formal. Té com a objectius principals el desenvolupament del gust estètic dels alumnes enfront del text literari el coneixement dels autors i tendències claus de la història de la literatura la literacitat crítica el foment de l'hàbit lector la millora de la comprensió lectora oferir models d'excel·lència per a la didàctica de la llengua |
Agricultura | L'Institut Nacional de Colonització i Desenvolupament Rural (INC) va ser un organisme creat a Espanya a l'octubre de 1939, depenent del Ministeri d'Agricultura, arran de la necessitat d'efectuar una reforma tant social com econòmica de la terra després de la devastació de la guerra civil espanyola. L'objectiu principal del mateix era dur a terme la necessària transformació de l'espai productiu mitjançant la reorganització i reactivació del sector agrícola i l'increment de la producció amb vistes als plans autàrquics de l'època mitjançant l'augment de terres de conreu i la superfície de reg. A la fi, aquest procés, el qual entroncava tant amb els antics precedents de reforma promoguts durant tot el segle xix com també amb els intents de remodelació agrícola per part de la II República, acabaria donant com a resultat la creació de l'entorn d'uns tres-cents nous pobles. Val a dir, a més, que les iniciatives dutes a terme per l'INC, el qual posteriorment canviaria el seu nom pel d'Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari, ja s'havien anunciat en part per Joaquín Costa a finals del segle xix, qui defensava una reforma del sistema agrari i una nova política hidràulica.Així doncs, entre les dècades de 1940 i 1970 es construïren una sèrie de pobles, sovint de nova planta, amb l'objectiu principal de transformar el medi agrícola en regadiu, tot establint-hi diferents colons per a que el treballessin. Així, per tal de complir la seva funció, l'Institut Nacional de Colonització era posseïdor de les terres, les quals eren transferides per arrendament o altres formes de tinença als colons, petits productors agropecuaris que havien de pagar un cànon o arrendament a aquest organisme fins que finalment adquirien la propietat. L'Institut va realitzar així ambiciosos projectes de parcel·lació per tota Espanya, construint poblats de colonització a l'efecte, i que alguns encara subsisteixen en l'actualitat. Molts d'aquests pobles van adoptar el nom del riu en què es basava el regadiu seguit de l'afegitó del Caudillo, o bé tenien en el nom altres referències al dictador Francisco Franco, com Villafranco del Delta (el Poblenou del Delta), al Montsià. Amb l'arribada de la democràcia, alguns van eliminar aquestes referències però d'altres encara les mantenen. A més, també hi ha altres pobles el nom dels quals no deriva d'un riu, com per exemple Llanos del Caudillo o Isla Mayor, conegut abans comVillafranco del Guadalquivir. En qualsevol cas, moltes vegades en aquests pobles eren reallotjades les famílies procedents dels pobles propers, els quals s'havien inundat pels pantans creats per a posar les seves terres en regadiu, com foren els casos valencians de Loriguilla, Benaixeve, Sant Antoni de Benaixeve, Sant Isidre de Benaixeve, Tous o bé Cortitxelles. |
Cultura popular | El bloqueig de la Viquipèdia a Veneçuela va durar de l'11 de gener de 2019 fins al 18 del mateix mes, i va consistir en el bloqueig a l'accés a la Viquipèdia en general per part de l'empresa estatal Compañía Anónima Nacional Teléfonos de Venezuela (CANTV), el principal distribuïdor de telecomunicacions, i el Domain Name System. D'acord amb la quantitat d'usuaris de la CANTV, la decisió del bloqueig va afectar a aproximadament 1.5 milions de persones a tota Veneçuela. |
Biotecnologia | Les partícules similivíriques (abreujades com a VLPs, acrònim de l'anglès Virus-Like Particles) són nanopartícules molt semblants als virus salvatges, però sense capacitat infectiva ja que no contenen material genètic viral. Tenen un alt potencial com a candidates per la generació de nus vaccins degut a que són reconegudes pel sistema immunitari generant una resposta immunògena contra el virus o soca en qüestió sense risc de reversió, mutació ni infecció vírica. En ser una plataforma altament adaptable, també tenen un alt potencial per lliurar proteïnes o fàrmacs, ja sigui de forma intracel·lular o superficial.Les partícules similivíriques, igual que els virus salvatges, poden ser d'estructura embolcallada o amb càpsida. Les embolcallades són alliberades al medi extracel·lular mitjançant un procés de gemmació en el qual prenen part de la membrana cel·lular de la cèl·lula hoste.Les partícules similivíriques poden ser generades de manera natural o sintetitzades mitjançant l'expressió recombinant individual de proteïnes víriques estructurals, que tenen la capacitat de reunir-se, tot generant les estructures similivíriques. Poden ser produïdes en diferents plataformes de producció, com bactèries, llevats, cèl·lules vegetals, cèl·lules d'insecte o cèl·lules de mamífer. L'elecció del xassís cel·lular per a produir una partícula similivírica es basa fonamentalment -a part, com en qualsevol altre bioprocés dels criteris econòmics i de canvi d'escala- en la complexitat de les proteïnes a expressar, les modificacions post-traduccionals que aquestes puguin necessitar i/o la interacció amb altres proteïnes de les cèl·lules hoste on són produïdes. Combinacions de les proteïnes estructurals o de càpsida de diferents virus o serotips poden ser emprades per crear diferents partícules similivíriques recombinants amb la capacitat de generar respostes immunògenes a més d'un patogen. A més aquestes també poden ser modificades genèticament per afegir-los epítops d'altres patògens –no necessàriament vírics- o al·lergogens.El 1968 es varen descriure partícules similivíriques derivades del virus de la Hepatitits B compostes per l'antigen HBV de superfície al sèrum d'un pacient.S'han produït partícules similivíriques d'una gran varietat de famílies de virus, incloent Parvoviridae (per exemple virus Adeno-associats), Retroviridae (per exemple del virus del VIH), Flaviviridae (per exemple del virus de l'Hepatitis C), Paramyxoviridae (per exemple del virus del Nipah) i Bacteriòfags (per exemple del Qβ, AP205). |
Art | La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços). Si bé hi ha alguns animals que generen tinta, alguns cefalòpodes com el polp o la sèpia, aquesta no sòl ser la utilitzada en l'escriptura o el dibuix. Aquesta altra usualment està feta de pigments obtinguts de metalls i closques. La tinta xinesa és la més antiga en ús des de fa de més de 5.000 anys. Per a aplicar la tinta es poden utilitzar diferents estris. El càlam, la ploma o el pinzell, no duen la càrrega de tinta al seu interior i que requereixen un tinter per guardar i preparar la tinta. D'altra banda, i més recents, hi ha la ploma estilogràfica, el bolígraf i també en alguns aparells d'impressora o el fax que duen incorporat un dipòsit propi que conté la tinta i que, per capil·laritat, és "succionada" cap a la punta aplicadora. L'anomenada tinta invisible, feta amb suc de llimona, serveix per amagar missatges secrets perquè només sigui visible el traç quan s'acosta a una flama o a una altra font de calor. |
Indumentària | La indumentària de la Creta antiga ha arribat amb imatges artístiques que il·lustren com es vestien els habitants de Creta. |
Informàtica | En programació d'ordinadors, les sentències condicionals o expressions condicionals són característiques dels llenguatges de programació que efectuen diverses accions depenent si una condició booleana es compleix o no. Una construcció habitual és la if-then-else (si-llavors-sinó), que, si una condició es compleix, llavors executa un bloc de codi; sinó, n'efectua un altre. La sentència else és sovint opcional, i en alguns casos s'inclou la sentència else if. Aquesta afegeix una altra condició que s'executa si aquesta es compleix i la primera no. Per exemple (escrit en Python): |
Història | La nissaga Balcells era una família d'indians catalans amb negocis i propietats a Barcelona i L'Havana. Bonaventura Balcells i Carol (1840-1903), natural de Montornès de Segarra, va marxar a Cuba de molt jove i el 1863 va fundar a L'Havana el magatzem de queviures J. Balcells y Cía, segurament amb el seu nebot Josep Balcells i Cortada (c.1854-1931), que també hi havia anat a fer fortuna. Bonaventura Balcells es va casar amb Dolors Vallbona i Carol (probablement parenta seva), filla d'un altre indià, Joan Vallbona i Marí, i van tenir quatre fills: Bonaventura, Josep, Francesc i Enric.El 1880 es va associar amb l'indià Andrés Avelino Subirán Ichaso, originari de Tafalla (Navarra), i van crear la raó social Balcells y Subirán, que tenia una de les tres flotes mercants de vaixells de vela més importants de l'Estat espanyol. Les seves cinc corbetes i dos bergantins-goletes (valorades en conjunt en 160.000 pessetes el 1893) feien el trajecte d'anada i tornada de Barcelona a Cuba, passant pels ports de Matanzas i Cienfuegos i fent escala a Nova Orleans i Nova York. Subirán va morir pel desembre de 1892, i pocs mesos després l'empresa es va transformar en Balcells y Sobrino, amb l'entrada de Josep Balcells i Cortada. Mentrestant, es mantenia la de Cuba, dedicada a magatzem de queviures, importació i exportació i també als negocis de banca.Tanmateix, l'esclat el 1895 de la segona guerra d'Espanya amb Cuba, va provocar la davallada dels negocis d'ultramar dels Balcells. Dos anys després van començar a vendre's part de la flota, i amb els diners obtinguts van començar a comprar terrenys a Barcelona per a edificar-hi blocs d'habitatges de lloguer. Josep Balcells i Vallbona estava casat amb Dolors Morató i Senesteva, filla del comerciant de productes colonials Rafael Morató i Sauleda, que el 1901 va adquirir els Porxos d'en Xifré. Bonaventura Balcells va morir el 15 de novembre de 1903, i el 1906 es va liquidar la raó social Balcells y Sobrino i es va crear una nova societat amb la participació dels germans Balcells i Vallbona: «La rahó social «Balcells y Sobrino», que de temps venía funcionant a n'aquesta plassa, per defunció del senyor Balcells-oncle, girará d'aquí endavant baix la denominació de «José Balcells y Companyía» per haver entrat a formar part de la societat els hereus del finat.» Aquesta societat, que tenia una filatura de cotó a La Bauma de Castellbell, passaria a dir-se Fabril i Comercial Balcells SA a la dècada de 1930. Per la seva part, els fills de Josep Balcells i Cortada, Josep i Lluís Balcells i Bosch, regentaven la casa de comerç J. Balcells y Cía, Sociedad en Comandita de L'Havana, empresa en la qual també hi participaven els germans Josep i Francesc Balcells i Vallbona. Els Balcells mantindrien aquest important negoci (que després canviaria el nom a Mercantil Balcells SA) fins a l’any 1960, en què va ser expropiat pel govern castrista. |
Ciència-ficció | La cinquena onada (nom original en anglès: The 5th Wave) és una pel·lícula nord-americana de ciència-ficció dirigida per J. Blakeson i escrita per Susannah Grant basada en la novel·la de 2013 del mateix nom de Rick Yancey. La pel·lícula està protagonitzada per Chloë Grace Moretz, Nick Robinson, Alex Rosega, Maika Monroe i Liev Schreiber. El desenvolupament de La cinquena onada va començar al març de 2012, quan Columbia Pictures va recollir els drets cinematogràfics de la trilogia amb la productora GK Films de Graham King, i Material Pictures de Tobey Maguire. El rodatge va tenir lloc a Atlanta, Geòrgia a partir d'octubre de 2014 fins a gener de 2015. Està estrenada des del 22 de gener de 2016 als Estats Units i Espanya, mentre que el 29 de gener ho va fer a Mèxic. La pel·lícula va ser emesa per televisió per primera vegada en català a TV3 el 25 de desembre de 2017. La pel·lícula, que tenia un pressupost de 54 milions de dòlars, en va recaptar 109 milions arreu del món, i va rebre crítiques pels efectes especials, la trama i el guió. |
Arquitectura | Feísmo (de lleig, “feo” en gallec) és un terme informal i ambigu que s'aplica a l'urbanisme i l'arquitectura de Galícia, emprat per caracteritzar cert estil constructiu del medi urbà i, especialment, del medi rural gallec. El feísmo (terme general, aplicable a totes les arts i a la literatura) no és tant una escola artística o una tendència estètica, sinó un concepte recent que descriu un conjunt més o menys uniforme d'usos i solucions arquitectòniques localitzades a Galícia des de la dècada de 1960. En l'any 2015 es van presentar lleis de regulació urbanística que foren presentades com a reguladores del feísmo.En realitat amb el terme feísmo es fa referència a la percepció col·lectiva amb fonament i objectiva sobre matèria urbanística, mediambiental, paisatgística i social. La seua localització és genuïnament gallega, perquè els promotors de l'aplicació del terme en aquest context exposen que el fenomen acaba just a la frontera amb Astúries, Lleó i Portugal. S'ha definit el feísmo com el conjunt d'“infrahabitatges, construccions, infraestructures o obres humanes amb alt grau de mediocritat que degraden d'alguna manera el seu entorn”, si bé no existeix encara un acord generalitzat sobre com aplicar el vocable en aquest context, el seu ús s'ha estès entre grups d'experts en urbanisme i arquitectura.La peculiaritat i extensió d'aquest corrent arquitectònic informal és tal que ja s'han realitzat congressos i fòrums d'experts per analitzar l'existència de la problemàtica del feísmo i les seues eventuals solucions (per exemple, el Fòrum del Feísmo celebrat a Ourense al novembre de 2004). D'una altra banda, la possibilitat de publicar fotografies en internet ha contribuït a estendre l'ús del concepte feísmo, i a facilitar la comprensió i denúncia d'aquest fenomen. |
Història | L'era Taishō (大正時代, , Taishō jidai?, lit. "era de la gran rectitud"), o període Taishō és una divisió de la història del Japó que comprèn del 30 de juliol de 1912 al 25 de desembre de 1926, coincidint amb el regnat de l'Emperador Taishō, Yoshihito. La salut del nou emperador era fràgil, cosa que va provocar un canvi en el poder polític del país, del vell grup oligàrquic (o genrō) cap a la Dieta del Japó i els partits democràtics. Per tant, l'era és considerada com un període de moviment liberal conegut comunament en el Japó com "democràcia Taishō"; usualment diferenciada de la caòtica era Meiji que li va precedir i del consegüent militarisme de l'era Shōwa. L'emperador Meiji va morir el 1912 i el va succeir l'emperador Taishō. L'agost de 1914, després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el Japó va enviar un ultimàtum a Alemanya, sol·licitant l'evacuació del territori de Jiaozhou (Kiaochow), al nord-est de la Xina. Quan Alemanya es va negar a complir-lo, el Japó va entrar en la guerra del costat dels aliats. Les tropes nipones van ocupar les possessions alemanyes de les illes Marshall, Carolines i Mariannes a l'oceà Pacífic. El 1915, l'Imperi va presentar les Vint-i-una Demandes a la Xina, en les quals sol·licitava privilegis industrials, miners i ferroviaris i obligava la Xina a no llogar ni cedir cap territori costaner davant Taiwan a cap país que no fos Japó. Aquestes peticions, algunes de les quals van ser ràpidament garantides, van ser la primera declaració d'una política de dominació sobre la Xina i l'Àsia Orient. Un any després, el 1916, la Xina va cedir els drets comercials de Mongòlia interior i el sud de Dongbei Pingyuan (Manxúria) al Japó. Com a resultat de l'acord de pau de la Primera Guerra Mundial, Japó va rebre les illes del Pacífic que havia ocupat com a mandat de la Societat de Nacions, organització de la qual l'emperador nipó va ser un dels membres fundadors. Japó també va rebre el territori de Jiaozhou, però va ser retornat a la Xina com a resultat del Tractat de Shandong (Shantung), signat durant la Conferència de Washington el 1922. Aquesta conferència també va donar com a resultat el canvi de l'aliança anglo-japonesa pel Tractat de les Quatre Potències, pel qual Japó, França, Gran Bretanya i Estats Units es comprometien a respectar els territoris de l'oceà Pacífic i consultar si s'amenaçaven els seus drets territorials, i el Tractat de les Nou Potències (Bèlgica, Gran Bretanya, Països Baixos, Portugal, Japó, França, Itàlia, Xina i Estats Units), en el qual els signataris respectaven la integritat territorial i la sobirania de la Xina. Un tractat addicional entre Gran Bretanya, Estats Units, Japó, França i Itàlia va acordar limitar els efectius navals: l'Armada japonesa es va limitar a 315.000 tones. Amb l'adopció dels tractats de Shandong i de les Nou Potències, el Japó va demostrar una actitud conciliadora cap a la Xina, tot i els interessos comercials japonesos en aquest país. |
Arqueologia | Hipogeu (del grec: ὑπόγαιο, literalment "sota terra") és una construcció o excavació subterrània, en forma de cambra, galeria o passadís, especialment destinada a servir de sepulcre.Són d'interès els casos de l'antic Egipte i els construïts arreu dels dominis fenicis i púnics, com els de l'illa d'Eivissa. El plantejament era bastant similar al de les construccions erigides a l'aire lliure, allotjant també estances curosament decorades amb baixos relleus policromats. Els hipogeus es coneixen ja des de l'època menfita i van tenir un gran desenvolupament durant l'Imperi Nou d'Egipte, quan es van construir tombes reials en forma de sumptuoses mansions subterrànies, perforant la serralada de la regió de Tebes, a l'enclavament avui denominat "Vall dels Reis". A més d'aquests, se'n van excavar molts més, encara que menys solemnes, per a egipcis benestants que buscaven allà la seva casa eterna. Tanmateix, alguns governants d'Egipte van continuar enterrant-se en altres tipus d'edificacions, com les petites piràmides de Mèroe o Napata, a Kush (Núbia). |
Informàtica | Celera Genomics és el nom d'una empresa estatunidenca fundada el maig de 1998 per Applera Corporation i J. Craig Venter, amb l'objectiu primari de seqüenciar i ensemblar el genoma humà en un termini de tres anys. Per ell van utilitzar el mètode shotgun, basat en el trencament de l'ADN en trossos, la seva clonació i cerca d'encavalcaments amb aplicacions bioinformàtiques. El 2001 van presentar en la revista Science el seu primer esbós, de 5 genomes de diferents ètnies, entre ells, es trobava el seu director Craig Venter. |
Subsets and Splits