source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
Nanna (en sumeri: 𒀭𒋀𒆠 DŠEŠ.KI, DNANNA) va ser el déu tutelar de la ciutat sumèria d'Ur. És un déu de la Lluna, també conegut com a Suen i Sin pels accadis i els babilonis (en accadi: 𒂗𒍪 EN.ZU, pronunciat Su'en, Sîn).
Als segells cilíndrics, se'l representa com un vell amb una barba llarga i el símbol de la mitja lluna. En el sistema astrològic-teològic està representat pel nombre 30 i la lluna. Aquest nombre probablement es refereix al nombre mitjà de dies (concretament al voltant dels 29,53) que té un mes lunar, mesurat entre successives llunes noves. És fill d'Enlil i de Ninlil i es va casar amb Ningal. Amb ella va tenir els déus que simbolitzen els fenòmens atmosfèrics, com ara Adad, i de Utu/Xamaix, "el Sol". També d'Inanna/Ixtar, la deessa del planeta Venus.
Se l'anomenava també En-zu, que significa "senyor de la saviesa". Durant el període circa 2600 aC–2400 aC, quan Ur va exercir la supremacia sobre la vall de l'Eufrates, Nanna/Sin va ser considerat el cap del panteó de la religió mesopotàmica. En aquest període se'l designava "pare dels déus", "cap dels déus", "creador de totes les coses". La "saviesa" personificada pel déu de la lluna es referia també a la ciència de l'astronomia o a la pràctica de l'astrologia, on l'observació de les fases de la lluna és un factor important. Es va establir la doctrina d'una tríada formada per Sin/Nanna i els seus fills.
Sin tenia una barba feta de lapislàtzuli i muntava sobre un bou alat. El toro era un dels seus símbols, que va prendre del seu pare Enlil, anomenat "Toro del cel", juntament amb la mitja lluna. Un text sumeri conegut am el nom d'Enlil i Ninlil parla del descens d'aquestes dues divinitats a l'inframón Ninlil estava embarassada de Nanna/Sin, on es van dur a terme tres "substitucions" per permetre el naixement i l'ascens de Nanna/Sin. La història mostra algunes similituds amb el text conegut com el Viatge d'Inanna als inferns.
|
[
"Qui era Nanna?",
"De quin tipus de divinitat es tracta?",
"Com l'anomenaven els accadis i babilonis?",
"Com el podem veure plasmat als rotlles?",
"Quins altres atributs el simbolitzen?",
"A què al·ludeix el número trenta?",
"Qui són els seus pares?",
"I la seva esposa?",
"Quins fills va tenir ell?",
"Quin altre nom tenia Nanna?",
"I què vol dir?",
"Quan va accedir a presidir el temple mesopotàmic?",
"Com se'l denominava llavors?",
"Com se'l representava?",
"Què diu un document sobre la figura d'Enlil i Ninlil i que el relacionen amb Sin?"
] |
{
"answer_end": [
86,
109,
170,
319,
396,
517,
586,
611,
743,
800,
838,
1015,
1113,
1454,
1820
],
"answer_start": [
0,
88,
117,
217,
321,
355,
559,
589,
613,
774,
802,
881,
1017,
1386,
1580
],
"input_text": [
"El déu tutelar de la ciutat sumèria d'Ur.",
"És un déu de la Lluna.",
"Suen i Sin.",
"Com un vell amb una barba llarga i el símbol de la mitja lluna.",
"El nombre 30 i la lluna.",
"Al nombre mitjà de dies que té un mes lunar.",
"Enlil i Ninlil.",
"Ningal.",
"Adad, Utu/Xamaix i Inanna/Ixtar.",
"En-zu.",
"Senyor de la saviesa.",
"Quan Ur va exercir la supremacia sobre la vall de l'Eufrates.",
"Pare dels déus, cap dels déus i creador de totes les coses.",
"Amb una barba feta de lapislàtzuli i muntava sobre un bou alat.",
"Parla del descens d'aquestes dues divinitats a l'inframón; Ninlil estava embarassada de Nanna/Sin, on es van dur a terme tres \"substitucions\" per permetre el naixement i l'ascens de Nanna/Sin."
]
}
|
vilaweb
|
Avui comença una campanya de resistència passiva per protestar contra els governs que no responen a l'emergència climàtica. Arran d'aquestes accions, hi ha hagut centenars de detinguts a tot el món. Les protestes eren convocades a seixanta ciutats, com ara Londres, Sydney, Amsterdam i Berlín. A Londres, la policia ha detingut 276 activistes del moviment Extinction Rebellion, que havien blocat la circulació de vehicles en ponts i carrers del centre, utilitzant cola i cadenes. Els assistents s'han concentrat a Trafalgar Square i han anat fins al fins al Palau de Buckingham amb pancartes on es podia llegir, per exemple, ‘El canvi climàtic nega el futur als nostres fills si no actuem de seguida'. Lizzy Manseld, una de les assistents, ha dit a Reuters: ‘Som aquí perquè el govern no fa prou contra l'emergència climàtica. Només tenim un planeta, de manera que hem de defensar-lo.' A Amsterdam, més d'un centenar de persones han estat arrestades perquè havien tallat el carrer adjacent al Museu Nacional d'Amsterdam. ‘Ens sap greu haver tallat el carrer, però això és una emergència', deia la pancarta desplegada pels activistes. La policia ha fet servir autobusos públics per endur-se els detinguts. A la capital de Nova Zelanda, Wellington, més de trenta activistes han estat detinguts després de tallar vies principals. També han tancat l'accés a alguns ministeris i han assaltat una sucursal bancària. A Sydney, Austràlia, han detingut trenta manifestants que no volien desallotjar un carrer a prop de l'estació central de la ciutat. Per diferència horària, els Estats Units han estat el darrer país a incorporar-se a les protestes, concretament amb una acció a Nova York, a l'escultura del toro de Wall Street, anomenat Charging Bull, símbol del sistema econòmic. L'escultura ha estat tenyida amb pintura vermella i una activista s'hi ha enfilat per fer onejar una bandera verda d'Extinction Rebellion. La campanya, de dues setmanes, és coordinada a escala mundial per Extinction Rebellion, una organització sorgida al Regne Unit que ja va blocar el centre de Londres durant onze dies el mes d'abril. L'objectiu és mobilitzar activistes a seixanta ciutats de tot el món i exigir l'eliminació total de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2025, per evitar la pèrdua de biodiversitat.
|
[
"Què s'inicia a hores d'ara?",
"S'ha arrestat a gent?",
"Quants empresonats hi ha hagut a Londres?",
"Per quin motiu han sigut detinguts?",
"A quin grup pertanyen?",
"Quin recorregut han seguit?",
"Què portaven amb ells?",
"Què hi havia escrit?",
"Què ha comentat Lizzy Manseld sobre la raó per la qual s'han reunit?",
"I a Amsterdam perquè els han capturat?",
"Què s'ha fet a Wellington a part de parar els carrers?",
"Quina altra regió del món s'ha apuntat també a les manifestacions?",
"Què han executat a Nova York?",
"On va néixer Extinction Rebellion?",
"Quina és la seva finalitat?"
] |
{
"answer_end": [
122,
197,
342,
478,
376,
577,
591,
700,
825,
1019,
1408,
1639,
1910,
2038,
2303
],
"answer_start": [
0,
124,
294,
294,
328,
480,
533,
578,
702,
886,
1205,
1566,
1566,
1978,
2110
],
"input_text": [
"Una campanya de resistència passiva per protestar contra els governs que no responen a l'emergència climàtica.",
"Sí.",
"276.",
"Havien blocat la circulació de vehicles en ponts i carrers del centre, utilitzant cola i cadenes.",
"Extinction Rebellion.",
"Els assistents s'han concentrat a Trafalgar Square i han anat fins al fins al Palau de Buckingham.",
"Pancartes.",
"El canvi climàtic nega el futur als nostres fills si no actuem de seguida.",
"Que són aquí perquè el govern no fa prou contra l'emergència climàtica.",
"Perquè més d'un centenar de persones havien tallat el carrer adjacent al Museu Nacional d'Amsterdam.",
"Han tancat l'accés a alguns ministeris i han assaltat una sucursal bancària.",
"Els Estats Units.",
"L'escultura del toro de Wall Street, anomenat Charging Bull símbol del sistema econòmic, ha estat tenyida amb pintura vermella i una activista s'hi ha enfilat per fer onejar una bandera verda d'Extinction Rebellion.",
"Al Regne Unit.",
"Mobilitzar activistes a seixanta ciutats de tot el món i exigir l'eliminació total de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2025, per evitar la pèrdua de biodiversitat."
]
}
|
bios
|
Eulàlia Ferrer i Montserrat (Barcelona, 12 de novembre de 1780 - 1 d'agost de 1841) fou una editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona al llarg de vint anys. També fou coneguda com a Eulàlia Brusi des que es casà amb Antoni Brusi Mirabent i es feu càrrec del negoci familiar, a la mort del seu marit. També apareix com a Eulàlia Ferrer i Ribot.
La barcelonina Eulàlia Ferrer era filla del llibreter Josep Ferrer i d'Eulàlia Montserrat, tots dos de Barcelona. El pare va deixar en herència als seus dos fills la llibreria Casa Ferrer, del carrer de la Llibreteria número 22. En morir ells essent molt joves, Eulàlia heretà el negoci familiar quan encara tenia dotze anys. Va conèixer Antoni Brusi i Mirabent, que es dedicava a l'enquadernació i venda de llibres, en una botiga que tenia també al carrer de la Llibreteria, molt a prop de la seva. S'hi casà el dia 5 de maig de 1799. Juntament amb el seu marit, decidiren fundar una impremta i ampliar el negoci de llibreteria, que quedà inscrit a nom de tots dos cònjuges.
Durant la invasió napoleònica, mentre estaven al servei de les tropes antifranceses, imprimiren en diferents ciutats la Gazeta militar y política del Principado de Cataluña, el Diario de Barcelona i proclames relatives a la guerra. En compensació reberen la propietat de l'edifici del Diario de Barcelona, que la família va publicar durant generacions. El 1819 van instal·lar una foneria de tipus a la impremta i l'any següent van introduir la litografia a Catalunya.
Mort Antoni Brusi el 1821 víctima de la febre groga, Eulàlia Ferrer assumí la direcció del negoci familiar. Mentre el seu hereu residia a Europa, ella va defensar els interessos de la impremta, especialment amb relació a les litografies, el privilegi de l'ús de les quals els havia estat concedit pel Govern Constitucional per un període de cinc anys. Tan bon punt Ferran VII recuperà tota potestat l'any 1823, anul·là tots els acords i actes fets pel govern anterior i altres impressors aprofitaren l'avinentesa per introduir la litografia en les seves publicacions. En una carta a la Junta de Comerç relativa al privilegi exclusiu d'explotació de la premsa litogràfica concedit al seu marit, Eulàlia Ferrer esgrimia a favor seu que estaven buscant pedres adients a Cervera i si encara no les usaven era per la impossibilitat d'invertir diners en les despeses d'excavació, ja que havia gastat molts diners en la preparació de l'aprenent, mentre que altres cases donaven a fer la feina a estrangers.
El gener de 1825, la "Real Junta de Fomento de la Riqueza del Reino" permeté que Eulàlia Ferrer pogués continuar gaudint del privilegi abans atorgat fins a completar el termini estipulat, però el mateix any, durant el mes d'agost, el Ministeri d'Hisenda va trametre una reial ordre a la Junta de Comerç de Catalunya amb la qual s'anul·lava aquest privilegi. L'abolició d'aquesta prerrogativa podria respondre a les bones relacions que el seu difunt marit mantingué amb liberals, perseguits a partir de la caiguda de Riego l'any 1923. Malgrat les dificultats, Eulàlia Ferrer continuà fent litografies relacionades amb la casa reial.
Paral·lelament, engrandí el patrimoni familiar amb la compra d'immobles o terrenys que aviat donaren rendes, per exemple la casa del carrer de Llibreteria on hi havia el negoci familiar, una casa al carrer de les Moles i unes finques rústegues a Sant Gervasi, al paratge Puig de Monturiol que actualment porta el nom de carrer de Brusi, i a Sarrià.
Convençuda de la necessitat de formació del seu fill Antoni Brusi Ferrer, nascut el 1815, Eulàlia el va animar a viatjar per diversos països europeus abans de posar-se al capdavant del negoci familiar. Entre 1821 i 1838, any en què el fill prengué la direcció de l'empresa sota el segell Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi, la impremta va publicar títols literaris, com la novel·la Cecilia, o sea El padre y la hija, d'Amelia Alderson Opie; religiosos, com El libro de la oración y meditación de Fray Luís de Granada, i llibres de Carracciolo; geogràfics, com Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña, corregimientos y subdelegaciones en que se halla dividido; i científics, com Tratado de física completo y elemental. A partir del moment en què el seu fill es va fer càrrec del negoci, Eulàlia Ferrer va desaparèixer de la documentació.
Va morir sobtadament l'1 d'agost de 1841, deixant tres fills: Antoni, Antònia i Eulàlia.
|
[
"Qui era Eulàlia Ferrer i Montserrat?",
"Quan va néixer?",
"I quan va morir?",
"Quin nom va adoptar quan va contraure matrimoni amb Antoni Brusi Mirabent?",
"Quins eren els seus pares?",
"Quan va rebre la llibreteria del seu pare?",
"On va trobar-se per primer cop amb Antoni Brusi?",
"Què van publicar en el transcurs de l'època napoleònica?",
"Què van portar a cap el 1819 i 1820?",
"Què va fer Eulàlia el 1823?",
"Què va passar-li el 1825?",
"Com va augmentar els béns familiars?",
"A què va encoratjar el seu fill?",
"Què va imprimir ell quan aquest va responsabilitzar-se de la companyia?",
"Com es deien els fills de l'Eulàlia?"
] |
{
"answer_end": [
159,
83,
83,
263,
459,
694,
868,
1276,
1512,
1981,
2870,
3253,
3695,
4234,
4442
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
189,
400,
484,
696,
1046,
1399,
1866,
2514,
3162,
3495,
3697,
4355
],
"input_text": [
"Una editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona.",
"El 12 de novembre de 1780.",
"L'1 d'agost de 1841.",
"Eulàlia Brusi.",
"Josep Ferrer i Eulàlia Montserrat.",
"Quan encara tenia dotze anys.",
"En una botiga que tenia també al carrer de la Llibreteria, molt a prop de la seva.",
"La Gazeta militar y política del Principado de Cataluña, el Diario de Barcelona i proclames relatives a la guerra.",
"El 1819 van instal·lar una foneria de tipus a la impremta i l'any següent van introduir la litografia a Catalunya.",
"Anul·là tots els acords i actes fets pel govern anterior tant bon punt Ferran VII recuperà tota potestat.",
"La \"Real Junta de Fomento de la Riqueza del Reino\" permeté que Eulàlia Ferrer pogués continuar gaudint del privilegi abans atorgat fins a completar el termini estipulat, però el mateix any, durant el mes d'agost, el Ministeri d'Hisenda va trametre una reial ordre a la Junta de Comerç de Catalunya amb la qual s'anul·lava aquest privilegi.",
"Amb la compra d'immobles o terrenys que aviat donaren rendes.",
"A viatjar per diversos països europeus abans de posar-se al capdavant del negoci familiar.",
"Va publicar títols literaris, com la novel·la Cecilia, o sea El padre y la hija, d'Amelia Alderson Opie; religiosos, com El libro de la oración y meditación de Fray Luís de Granada, i llibres de Carracciolo; geogràfics, com Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña, corregimientos y subdelegaciones en que se halla dividido; i científics, com Tratado de física completo y elemental.",
"Antoni, Antònia i Eulàlia."
]
}
|
books
|
Encesos els cigars (regal d'en Ramon) i servit el cafè sobre la taula nua, començà la conversa sèria, que, rodolant, anà a parar allà on van a parar totes les converses en nostre país: a bescantar el Govern. Que si les contribucions ací, que si els consums allà, que si les quintes, que si el catastro, etc., i allà eren de sentir les jeremiades que cadascun d'aquells pacífics feligresos exhalava. No es quedava curt en aquest chor de lamentacions el panxacontenta de don Eudald, qui acabà per escanyar-se confessant que en la confecció del darrer catastro li havia costat més de dos cents duros lograr que li fos aprovada la seva declaració.
-¿És a dir que a muntanya també en saben, de tapar amb unces els ulls dels investigadors?- saltà en Ramon, que estava frisós per entrar amb son tema. -Jo em creia que sols s'estilava per avall.
-¿I de quina altra manera ho vol fer, per a viure, pagant el vint per cent de contribució?- exclamà, picat, don Eudald.
-És veritat; però no es queixi pas de què el Govern el roba, ja que també el roba vostè a ell.
-És que qui roba el Govern guanya perdons- respongué per tota contesta don Eudald.
-També està bé- féu l'altre; -mes tingui per ben entès que al capdevall vostè res li roba al Govern, perquè aquest cobrarà sempre els diners que necessiti, i lo mateix li té arrencar-los de la pell d'en Pere que de la d'en Pau; i quan no en tingui prou amb el vint, demanarà el trenta o el quaranta per cent, i si els propietaris grossos o ben apadrinats poden comprar per una bicoca ocultacions d'un cinquanta per cent, els demés, en sa immensa majoria, uns per honradesa, altres per manca d'amparo o de medis, poc o res poden ocultar, i fins tenim els més petits i desemparats, a quins se'ls fa declarar lo que no tenen. Aquests són els que porten tot el pes de les càrregues de l'Estat, i és a aquests a quins roba l'ocultar. Per això veiem les petites finques caure per centenes en mans del fisc.
Don Eudald quedà com entontit sota el pes d'aquesta acusació i, com ningú objectés, el jove continuà:
-L'Estat és un lladre (ho reconec), i no seré pas jo qui defensi els governs que tenim des de… fa molt temps; mes no és precisament o solament per lo que roba, que jo el criticaré, perquè això no és més que una conseqüència lògica d'una pila de premises en malhora sentades. L'avorreixo principalment perquè amb ses tendències, amb sos sistemes i amb sos procediments, ha malejat els caràcters i fet degenerar les races, fins a l'extrem de lograr que els espoliats es converteixin en lloques dels espoliadors. Això vol dir que dels governs no n'hem d'esperar res; som nosaltres mateixos que ens hem de valdre, que hem de regenerar-nos.
|
[
"Què feien els personatges mentre parlaven?",
"De què van acabar parlant?",
"De quins temes en concret?",
"Va xerrar molt don Eudald?",
"Què va reconèixer aquest?",
"Com se sentia Ramon en escoltar això?",
"Què li diu Ramon que no faci?",
"Què comenta don Eudald sobre aquells que furten a l'Estat?",
"Està d'acord en Ramon amb el fet que don Eudald pren diners?",
"Per què?",
"Què afirma sobre la gent pobra?",
"Com es trobava emocionalment don Eudald en oir això?",
"Com descriu en Ramon al govern?",
"Creu que don Eudald se sent tediós en aquests moments?",
"Opina que hem de fiar-nos de les administracions governamentals?"
] |
{
"answer_end": [
94,
206,
306,
479,
642,
768,
1017,
1134,
1235,
1290,
1824,
1997,
2060,
2325,
2601
],
"answer_start": [
0,
75,
208,
399,
469,
645,
976,
1053,
1136,
1237,
1680,
1937,
2040,
2314,
2566
],
"input_text": [
"Tenien encesos els cigars i servit el cafè sobre la taula nua.",
"De bescantar el Govern.",
"De les contribucions, els consums, les quintes i el catastro.",
"Sí.",
"Que en la confecció del darrer catastro li havia costat més de dos cents duros lograr que li fos aprovada la seva declaració.",
"Frisós.",
"Que no es queixi pas de què el Govern el roba.",
"Que guanyen perdons.",
"No.",
"Perquè aquest cobrarà sempre els diners que necessiti.",
"Que se'ls fa declarar lo que no tenen i que són els que porten tot el pes de les càrregues de l'Estat.",
"Quedà com entontit.",
"Com un lladre.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Deep Blue Sea és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Renny Harlin, estrenada el 1999 i protagonitzada per Saffron Burrows, Thomas Jane, Aida Turturro i Jacqueline MacKenzie. Ha estat doblada al català.
Una científica anomenada Susan McAllester cerca la cura per a la malaltia d'Alzhèimer tot experimentant amb tres taurons en una plataforma que es diu Aquàtica, que hi té un equip de treball. Quan un home anomenat Russell Franklin finança el necessari per a l'experiment, comença l'aventura. Després d'experimentar amb un tauró al laboratori, comproven una teoria per a la cura d'Alzhèimer, que consisteix a extreure del cervell del tauró un complex proteínic, capaç de reactivar les neurones del cervell. Davant l'error d'un dels membres de l'equip, l'animal aixeca el cap i li mossega un braç. En intentar Carter Blake disparar el tauró, la doctora McAllester pressiona un botó que allibera el tauró al mar, mutat, amb un cervell més gros, més intel·ligent. Segons explica posteriorment, s'han tornat intel·ligents a causa de l'augment de mida de llurs cervells.
Intentant traslladar en mig d'una tempesta l'home ferit, el pugen en un helicòpter, però cau a l'aigua, ja que el mecanisme d'ascensió del cable de l'helicòpter s'avaria. Un dels taurons mossega la llitera encara subjectada al cable, arrossegant el ferit, juntament amb l'helicòpter, fent-lo col·lidir contra la part superior del complex, que esclata. El tauró, entrenat, empeny la llitera cap al vidre de la part inferior del complex, que es trenca i comença a inundar i enfonsar les instal·lacions.
Els supervivents hauran de sortir de la plataforma i tractar d'escapar dels taurons que aguaiten abans que sigui massa tard. Els tres subjectes del laboratori (tres taurons makos, dos mascles d'uns 7 o 8 metres i una femella de 14 metres) no posaran les coses gaire fàcils als membres del laboratori que, un a un, aniran sent l'aliment dels taurons. A mesura que s'esforcen per sortir-ne, cadascun haurà d'anar matant els taurons d'una manera diferent per no morir menjat: el primer és matat pel cuiner de la plataforma (que a més a més és predicador), que fa esclatar el forn de la seva cuina, i crema el tauró. El segon el mata la mateixa doctora McAllester en pujar a la seva habitació per tractar de recuperar els antecedents de la seva investigació, i es veu obligada a electrocutar-lo amb un cable d'una bombeta. El tercer és assassinat al final, el pla era matar-lo disparant-li un arpó, el cable del qual estava connectat per un extrem a la terminal negativa d'una bateria elèctrica, de mode que esclatés en connectar l'extrem lliure del cable a la terminal positiva de la bateria, però el tauró és massa lluny com per apuntar-lo, així que la doctora s'ofereix com a ham per apropar-hi el tauró: Carter, en adonar-se'n, intenta d'aturar-la, però hi arriba tard i no pot disparar el tauró. Aconsegueixen matar els tres esquals quan només en quedin dos, de supervivents.
|
[
"Què és Deep Blue Sea?",
"De quin any és?",
"Qui és el director?",
"Quins actors l'interpreten?",
"Qui és la protagonista?",
"Què busca?",
"Com du a terme la seva investigació?",
"Què volen provar ella i els seus companys amb un cervell de tauró?",
"Per què el mamífer ataca a una persona?",
"Quin tipus d'animal ha deixat anar McAllester a l'oceà?",
"Com s'enaigua l'edifici on és la recerca?",
"Intentaran menjar-se els esquals a la gent que ha sobreviscut?",
"Com assassina McAllester a un d'ells?",
"I l'últim quan mor?",
"Quina és la idea que hi ha per a executar-lo?"
] |
{
"answer_end": [
45,
90,
71,
178,
249,
293,
328,
711,
801,
965,
1571,
1921,
2390,
2424,
2661
],
"answer_start": [
0,
73,
46,
93,
208,
250,
250,
372,
713,
847,
1072,
1573,
2186,
2392,
2426
],
"input_text": [
"Una pel·lícula estatunidenca.",
"Del 1999.",
"Renny Harlin.",
"Saffron Burrows, Thomas Jane, Aida Turturro i Jacqueline MacKenzie.",
"Una científica anomenada Susan McAllester.",
"La cura per a la malaltia d'Alzhèimer.",
"Experimentant amb tres taurons.",
"Comproven una teoria per a la cura d'Alzhèimer, que consisteix a extreure del cervell del tauró un complex proteínic, capaç de reactivar les neurones del cervell.",
"Per l'error d'un dels membres de l'equip.",
"Un tauró mutat, amb un cervell més gros, més intel·ligent.",
"Un tauró empeny la llitera d'un home ferit cap al vidre de la part inferior del complex, que es trenca i comença a inundar i enfonsar les instal·lacions.",
"Sí.",
"Es veu obligada a electrocutar-lo amb un cable d'una bombeta.",
"Al final.",
"Matar-lo disparant-li un arpó, el cable del qual estava connectat per un extrem a la terminal negativa d'una bateria elèctrica, de mode que esclatés en connectar l'extrem lliure del cable a la terminal positiva de la bateria."
]
}
|
bios
|
Mercè Molist i Ferrer (Manlleu, 1969) és una periodista catalana. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És col·laboradora habitual de diversos mitjans sobre temes de tecnologia, informàtica, seguretat, i un referent en l'estudi de l'activitat dels furoners (hackers) i relacionats.
Va formar part des de 1996 de Fronteras Electrónicas, (FrEE) , que va ser la primera organització a defensar els drets digitals i la llibertat d'expressió a Internet a Espanya i que més endavant es va transformar en el capítol espanyol de Computer Professionals for Social Responsability.
Vinculada per la seva professió amb la comunitat dels furoners espanyols, va treballar durant el 2000 a traspassar els hackmeetings italians a l'estat espanyol; aquell any va participar en la coordinació del primer, que es va celebrar a Barcelona, en el centre okupat Les Naus. Dels grups de treball dels hackmeetings van néixer els hacklabs. El 2008 va posar en marxa un wiki, Hack Story, on recopila informació històrica sobre cultura hacker. A partir d'aquí va escriure el 2013 el llibre Hackstory.es, la historia jamás contada del underground informático en la Península Ibérica.
Des de l'any 2002 distribueix els seus articles periodístics (i la majoria de la seva producció literària) utilitzant una llicència que permet la seva lliure distribució, traducció i còpia (copyleft). El 2004, l'agència Servimedia va vendre un article seu com si fos elaborat per la mateixa agència. Molist va denunciar per les xarxes la violació de la seva llicència copylefti que no havia rebut resposta als burofax enviats als mitjans que l'havien publicat. Els advocats Carlos Sánchez Almeida i Javier Mestre, pioners en copyleft i llibertats digitals, van intervenir en favor seu. El cas es va resoldre a favor de Molist sense arribar als tribunals: Servimedia va rectificar públicament i va explicar el seu error.
Mercè Molist també ha conreat la literatura. Ha guanyat un parell de premis de poesia i contes al llarg de la seva vida i és autora d'una breu novel·la, Cançó de Valeriana (Edicatsa, 1993). Molts dels seus texts literaris s'ofereixen gratuïtament a la seva pàgina web.
L'any 1991 va guanyar el Premi de Contes Alambor amb La traïció. El 1995 va col·laborar en una obra col·lectiva en defensa del riu Ter (El Ter: un riu per viure-hi, ISBN 84-605-4102-9) L'any 2006 va publicar el llibre Ciber@vis. Manual d'Internet per a joves de més de 50 anys (ISBN 84-8330-368-X). El 2014 va editar el llibre digital Hackstory.es, gràcies a una campanya de micromecenatge. El 2015 va publicar un llibre, escrit juntament amb el catedràtic Manel Medina, sobre seguretat informàtica a Internet: Cibercrimen (ISBN 978-84-16204-82-3).
|
[
"Qui és Mercè Molist i Ferrer?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què ha estudiat?",
"A què va pertànyer des de 1996?",
"Què era?",
"Què va fer el 2000?",
"I el 2008?",
"Gràcies a això, què va redactar el 2013?",
"Com divulga les seves cròniques?",
"De què es va queixar a les xarxes socials?",
"Quins lletrats van representar-la?",
"Ha obtingut algun guardó literari també?",
"Quina obra va escriure el 2006?",
"I el 2015 juntament amb Manel Medina?"
] |
{
"answer_end": [
64,
37,
37,
106,
387,
502,
775,
1004,
1198,
1399,
1659,
1784,
2252,
2466,
2712
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
66,
327,
357,
690,
959,
1061,
1218,
1500,
1661,
1920,
2375,
2581
],
"input_text": [
"Una periodista catalana.",
"A Manlleu.",
"El 1969.",
"Ciències de la Informació.",
"A Fronteras Electrónicas, (FrEE).",
"Va ser la primera organització a defensar els drets digitals i la llibertat d'expressió a Internet a Espanya.",
"Va treballar a traspassar els hackmeetings italians a l'estat espanyol.",
"Va posar en marxa un wiki, Hack Story.",
"El llibre Hackstory.es, la historia jamás contada del underground informático en la Península Ibérica.",
"Utilitzant una llicència que permet la seva lliure distribució, traducció i còpia (copyleft).",
"Va denunciar la violació de la seva llicència copylefti que no havia rebut resposta als burofax enviats als mitjans que l'havien publicat.",
"Carlos Sánchez Almeida i Javier Mestre.",
"Sí.",
"Ciber@vis. Manual d'Internet per a joves de més de 50 anys.",
"Va publicar un llibre sobre seguretat informàtica a Internet: Cibercrimen."
]
}
|
vilaweb
|
El ple de l'Ajuntament d'Alacant ha refusat la creació d'una comissió per atendre les ‘tasques pendents' per a la recuperació de la Memòria Històrica. La moció presentada pel PSPV, en el primer ple ordinari del mandat, ha comptat amb el suport d'Unides Podem i Compromís, però ha sigut rebutjada per la suma dels vots de PP, Ciutadans i Vox. El socialista Manuel Marín Bernal ha defensat la proposta per a recuperar la ‘dignitat' dels 140.000 desapareguts i que ‘no se sap on estan'. Bernal ha lamentat que no s'hagi recuperat la regidoria i ha acusat PP i Ciutadans de ‘plegar-se' a Vox. A la formació d'extrema dreta li ha recordat que es van suportar quaranta anys ‘dels seus pares polítics' i els ha etzibat que els desapareguts també ‘eren espanyols'. ‘Mentre el PSOE segueixi existint defensarem aquests espanyols a qui els seus pares polítics van fer desaparèixer, ha resolt. Per la seva banda, el portaveu de Vox, Mario Ortolà, ha dit: ‘Franco ha mort', i ha recordat a ‘socialistes, comunistes i pancatalanistes' que ‘ja s'ha tret' el dictador amb la retirada d'honors, ‘falta que el treguin dels seus caps'. Àrea LGTBI D'altra banda, el grup Vox ha preguntat a l'equip de govern per la ‘sorpresa' de tenir una Regidoria LGTBI, ‘una condició privada' que tindrà una representació en el consistori. L'edil de l'àrea, Mari Carmen Sánchez, ha mantingut que ‘no és nova' sinó que està dins d'Igualtat i té com a objectiu de ‘conscienciació dels problemes d'exclusió'. Per a això, fomentaran accions psicopedagògiques en barris i per a posar ‘un dic de contenció ferma' contra les agressions homofòbiques i, en aquest sentit, ha demanat el suport de Vox per a les mesures que s'aproven.
|
[
"Què ha rebutjat l'Ajuntament d'Alacant?",
"Quins partits polítics l'han refusada?",
"Quins l'havien aprovada?",
"Què ha emparat Manuel Marín Bernal?",
"Què més ha comentat?",
"Què ha rememorat als grups més conservadors?",
"Qui és Mario Ortolà?",
"Què ha afirmat?",
"Què ha interrogat Vox al govern?",
"Qui és Mari Carmen Sánchez?",
"Què ha assegurat?"
] |
{
"answer_end": [
149,
340,
270,
482,
587,
694,
934,
1116,
1235,
1344,
1471
],
"answer_start": [
0,
151,
151,
342,
484,
589,
902,
922,
1144,
1307,
1325
],
"input_text": [
"La creació d'una comissió per atendre les tasques pendents per a la recuperació de la Memòria Històrica.",
"PP, Ciutadans i Vox.",
"El PSPV, Unides Podem i Compromís.",
"La proposta per a recuperar la ‘dignitat' dels 140.000 desapareguts i que no se sap on estan.",
"Ha lamentat que no s'hagi recuperat la regidoria i ha acusat PP i Ciutadans de plegar-se a Vox.",
"Que es van suportar quaranta anys dels seus pares polítics.",
"El portaveu de Vox.",
"Que Franco ha mort, ha recordat a socialistes, comunistes i pancatalanistes que ja s'ha tret el dictador amb la retirada d'honors i que falta que el treguin dels seus caps.",
"Vox ha preguntat a l'equip de govern per la sorpresa de tenir una Regidoria LGTBI.",
"L'edil de l'àrea.",
"Que no és nova sinó que està dins d'Igualtat i té com a objectiu de conscienciació dels problemes d'exclusió."
]
}
|
mitologia
|
El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.
Segons la llegenda, als primers temps del Regne de Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor del déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns. N'hi van acudir diversos, però els d'una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.
Va començar l'espectacle dels jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels déus.
Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè -van raonar-, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació. A més a més, el rei de Sabínia, Titus Taci, i Ròmul van formar una diarquia a Roma que va durar fins a la mort de Titus.
El rapte de les sabines ha aparegut en diverses obres d'art, entre les quals cal destacar: El rapte de les sabines de Giambologna, El rapte de les sabines de Nicolas Poussin, Les sabines de Jacques-Louis David (1799), o diverses pintures de Pablo Picasso; així com l'obra simfònica del mateix títol de Manuel Blancafort (1931).
|
[
"Què és el rapte de les sabines?",
"En els inicis de Roma, hi havia més homes que dones?",
"Qui era Ròmul?",
"Què va preparar?",
"A qui va invitar?",
"Amb qui van venir els sabins?",
"Què van fer els romans quan van començar les proves?",
"Quina raó van donar a les dones per les seves accions?",
"Pensaven ells que elles s'havien de trobar agraïdes davant això?",
"Com van reaccionar els sabins?",
"I les sabines?",
"Per què van intervenir?",
"Van fer les paus els dos bàndols?",
"Trobem aquesta història a l'art?",
"A quines peces artístiques?"
] |
{
"answer_end": [
70,
165,
238,
299,
341,
507,
655,
787,
902,
1042,
1208,
1363,
1530,
1712,
1972
],
"answer_start": [
0,
92,
195,
195,
301,
343,
509,
657,
789,
904,
1112,
1210,
1406,
1653,
1714
],
"input_text": [
"Un episodi mitològic de la història de Roma.",
"Sí.",
"El seu fundador i primer rei de Roma.",
"Unes proves esportives en honor del déu Neptú.",
"Als pobles veïns.",
"Amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.",
"Cada un dels romans va raptar una dona i després van fer fora els homes.",
"Que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones.",
"Sí.",
"Van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli.",
"Es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se.",
"Perquè si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills.",
"Sí.",
"Sí.",
"El rapte de les sabines de Giambologna, El rapte de les sabines de Nicolas Poussin, Les sabines de Jacques-Louis David, o diverses pintures de Pablo Picasso; així com l'obra simfònica del mateix títol de Manuel Blancafort."
]
}
|
books
|
Comparant tanta riquesa com l'enrodonava, amarada de llum i sobreeixint de vida, amb el ressec ermot que tenia al seu davant, al peu mateix de la torre, li venia una forta angúnia, i li semblava que clamava al cel allò que aquella gran llenca de terra, prou apta per a donar bons fruits, hagués estat tants i tants anys sense ningú que volgués conrear-la. ¡I tan bona com era, i tan a prop com tenia el pou i el safaretx per a poder-la regar abundosament!
El que és per aigua, hi ha pas por que la cosa falli.
I, com si volgués assegurar-se'n una vegada més, va deixar el magall que havia començat a manegar i va acostar-se al brocal del pou, dirigint la vista per la caixa fins a veure l'aigua, que, com si fos un ull de la terra, esclatava de lluïssors.
Emmirallant-s'hi encisat, va estar quiet llarga estona, com si no sabés avenir-se que fos el mateix de pocs mesos enrera.
I en bona fe que no ho semblava pas, el mateix: la catxutxa amb què havia tornat de presidi, l'havia baratada ja per una barretina vermella, que duia de gairell i formant cresta, a tall de gorra frígia; la seva cara, en la qual abans deixava crèixer el pèl a sa saor, es veia ara afeitada i llisa com la calba de Sant Pere; el posat garneu i feréstec que feia seguidament durant la seva vida de bestiola salvatge, havia deixat el lloc a una mirada dolça i una mitja rialla constant de persona feliç.
-Sembla mentida que un hom pusqui canviar així- pensava, bo i contemplant-se.
Però tot d'una es va redreçar, i, enfilant-se al damunt de la barana del dipòsit, que arrencava de la paret del pou, va saltar a la banda de dintre i va començar a resseguir-ne, un per un, tots els esvorancs, que eren molts i ben grossos. Tant, que les pedres que n'havien caigut tapaven bon tros de l'entovat del fons, cobert, per altra banda, d'herbes de tota mena que hi creixien ufanoses, enfonsant les arrels en les juntures de les toves.
-N'hi haurà pas prou, d'una rebatuda- va exclamar neguitós.
I no va comensar a desempallegar-se del neguit fins que, havent anat a cercar un estassa-bardes, va posar-se, amb gran braó, a netejar el dipòsit de blets de paret i romagueres, de fonolls i garrigues, d'espargoleres i lligaboscos, amb l'intent que el senyor, quan hi anés, no s'espantés de les obres que caldria fer-hi. El cas era que ho trobés tot mig endegat i a punt de fer servitud, sense esmerçar-hi gaires cabals.
Ja era prop de migdia, i el sol queia gairebé a plom. Una gran calma, torbada només pels zumzeigs de borinots i vespes i pels crits de les cigales, que barrejaven llurs cants amb els que entonaven les granotes per les obagues del córrec del Home-mort, s'havia ensenyorit de tot el terme, que semblava dormir amb un son pesat, com si se sentís atuït per la feixugor de la bona anyada que anunciaven els blats, ajaguts pel gra que esclatava en les espigues; els fruiters, esqueixats de branques al pes de la fruita assaonada; i els horts, clapats arreu per la vermellor de les tomates i els pebrots, i per la verdor blavosa de les mongeteres, atestades de tavelles grasses i fortes.
|
[
"Com se sentia el protagonista del text en observar el terreny?",
"Es compara amb aquest?",
"Què hi havia a la vora?",
"On s'atansava ell?",
"Com descriu l'aigua d'aquest?",
"Com es contempla ell?",
"Com s'adona que havia canviat el seu cos en veure's reflectit?",
"Va ficar-se dins el forat?",
"Hi havia vegetació a les profunditats?",
"Com va desfer-se de la inquietud que notava?",
"Què va fer amb aquest?",
"Per quin motiu netejava?",
"Quin moment del dia era?",
"Què s'escoltava només?",
"I els arbres de fruita com estaven?"
] |
{
"answer_end": [
179,
354,
406,
641,
754,
780,
1376,
1603,
1838,
2055,
2105,
2279,
2402,
2631,
2903
],
"answer_start": [
0,
183,
379,
610,
643,
756,
812,
1490,
1705,
1962,
2057,
2192,
2381,
2435,
2837
],
"input_text": [
"Li venia una forta angúnia.",
"Sí.",
"El pou.",
"Al brocal del pou.",
"Esclatava de lluïssors.",
"Encisat.",
"La seva cara, en la qual abans deixava crèixer el pèl a sa saor, es veia ara afeitada i llisa com la calba de Sant Pere; el posat garneu i feréstec que feia seguidament durant la seva vida de bestiola salvatge, havia deixat el lloc a una mirada dolça i una mitja rialla constant de persona feliç.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va anar a cercar un estassa-bardes.",
"Va posar-se a netejar el dipòsit.",
"Per a que el senyor, quan hi anés, no s'espantés de les obres que caldria fer-hi.",
"Prop de migdia.",
"Hi havia una gran calma, torbada només pels zumzeigs de borinots i vespes i pels crits de les cigales, que barrejaven llurs cants amb els que entonaven les granotes per les obagues del córrec del Home-mort.",
"Esqueixats de branques al pes de la fruita assaonada."
]
}
|
bios
|
Enriqueta Claver Delás (València, 1932 - Alcorcón, 2003) més popularment coneguda com a Queta Claver, fou una actriu i vedette valenciana.
Filla de l'actriu Enriqueta Delás, inicià els estudis de teatre i dansa al Conservatori de València i amb només 18 anys s'incorpora a la companyia teatral de Rafael Rivelles debuta als escenaris amb l'obra "Un crimen vulgar" el 1950. El 1959 fou triada fallera d'honor de la falla Vall de Laguar-Pare Ferris, el barri valencià de les Tendetes.
Poc després s'especialitza en el gènere de la Revista, del que arriba a convertir-se en una de les majors vedettes d'Espanya. Debuta com tercera vedette a Madrid amb l'espectacle "Cinco minutos nada más", i continua protagonitzant espectacles de la Revista fins als anys 90 del segle xx.
Debuta en el cinema el 1960, de la mà de José María Elorrieta, protagonitzant la pel·lícula "La bella Mimí". La seua trajectòria posterior en la pantalla gran es configura sobretot sobre papers secundaris que, no obstant això, li proporcionaren un gran prestigi en el mitjà, convertint-la en una de les més destacades actrius del panorama espanyol.
En anys successius col·labora amb els grans cineastes del país, com Luis García Berlanga, Eloy de la Iglesia, Mario Camus, Pedro Olea, Pilar Miró, Vicente Escrivá, Fernando Fernán Gómez o Mariano Ozores. Entre les seues interpretacions més memorables figuren les realitzades a pel·lícules com "El virgo de Vicenteta" (1979), "La colmena" (1982), "El pico" (1983), "Tiempo de Silencio" (1986) o Sinatra (1988).
També s'ha prodigat a la pantalla petita, tant en espais dramàtics com "Estudio 1" (1970-1982) o "Novela" (1963-1974) per a TVE, així com a sèries de televisió com "Suspiros de España" (1974), "Juanita, la larga" (1982), "Goya" (1982), "Clase media" (1987), "Compuesta y sin novio" (1994), "Ada Madrina" (1999) o "Nada es para siempre" (2000). Per a la televisió valenciana Canal 9 protagonitzà la sèrie "A flor de pell" el 1996.
Queta Claver va morir a Madrid a causa d'una malaltia coronària provocada per la seva addicció al tabac.
|
[
"Qui era Enriqueta Claver Delás?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quin altre nom tenia?",
"Qui era la seva mare?",
"En què va formar-se Queta?",
"Quants anys tenia quan va entrar a la formació teatral de Rafael Rivelles?",
"Amb quina obra va estrenar-se?",
"A quin gènere va circumscriure's?",
"On va fer \"Cinco minutos nada más\"?",
"Quin any va començar a actuar en el seu primer film \"La bella Mimí\"?",
"Amb quins importants directors de cinema va participar?",
"I quines pel·lícules rellevants va fer?",
"A quines sèries de TVE va figurar?",
"Quin és el motiu de la seva mort?"
] |
{
"answer_end": [
137,
56,
56,
100,
172,
210,
312,
363,
536,
686,
878,
1322,
1521,
1657,
2063
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
57,
139,
139,
241,
313,
483,
609,
771,
1139,
1324,
1530,
1960
],
"input_text": [
"Fou una actriu i vedette valenciana.",
"A València.",
"El 1932.",
"Queta Claver.",
"L'actriu Enriqueta Delás.",
"En teatre i dansa.",
"18 anys.",
"Amb l'obra \"Un crimen vulgar\".",
"Al gènere de la Revista.",
"A Madrid.",
"El 1960.",
"Luis García Berlanga, Eloy de la Iglesia, Mario Camus, Pedro Olea, Pilar Miró, Vicente Escrivá, Fernando Fernán Gómez o Mariano Ozores.",
"El virgo de Vicenteta, La colmena, El pico, Tiempo de Silencio i Sinatra.",
"Estudio 1 i Novela.",
"Va morir a Madrid a causa d'una malaltia coronària provocada per la seva addicció al tabac."
]
}
|
vilaweb
|
El Sindicat d'Habitatge del Raval de Barcelona ha unit els grups parlamentaris de JxCat, ERC, els comuns i la CUP per reclamar a Blackstone que aturi el desnonament obert de deu famílies en estat vulnerable de l'edifici del número 99 del carrer Hospital del Raval de Barcelona i doni ‘temps' per negociar. Una roda de premsa conjunta al Parlament de Catalunya ha servit per ‘escenificar' el posicionament ‘a favor de les veïnes, contra el desnonament i contra les pràctiques del fons voltor Blackstone', ha explicat Joana Sales, portaveu del sindicat. Susanna Segovia dels comuns ha demanat ajudar unes famílies que ‘es mereixen un lloguer social en aquest edifici', Eva Baró d'ERC ha emplaçat les administracions a ‘assumir responsabilitats', Toni Morral de JxCat ha reclamat arribar a una solució negociada abans del ‘moment traumàtic' i Maria Sirvent de la CUP ha criticat que ‘els fons voltor estan actuant de forma absolutament impune'. Sales, la portaveu del sindicat, ha dit que les deu famílies en situació de vulnerabilitat que estan vivint aquest desallotjament obert pateixen ‘tortura psicològica' perquè ‘cada dia es poden despertar a casa seva amb els antiavalots'. Ha exposat que juntament amb els veïns del Raval i els altres sindicats d'habitatge defensaran el bloc afectat ‘com el primer d'octubre vam defensar les escoles'. Tots els grups que han intervingut ha demanat el temps necessari a Blackston perquè es pugui negociar una solució que no sigui el desallotjament. El representant de JxCat ha dit que el seu partit està ‘al costat dels veïns' i per això ha reclamat a l'ajuntament que acceleri les converses amb Blackstone com ha dit que ja s'estava fent per arribar a ‘un acord a través del tempteig i retracte' i a la mesa d'emergència que resolgui la situació de les famílies. Toni Morral també ha dit que en les negociacions també hi participava el Departament d'Habitatge de la Generalitat. Eva Baró d'ERC també ha dit que comparteix la preocupació i la inquietud de les famílies i ha emplaçat l'administració a ‘assumir les responsabilitats que li pertoquen' i a Blackstone a donar temps a la negociació perquè el seu partit lluita ‘per una Barcelona dels ciutadans i no dels fons voltor'. En el mateix sentit s'ha expressat Susanna Segovia de Cat-ECP, que ha recordat que Ciutat Vella és un dels barris que més pateix ‘la gentrificació i la bombolla del lloguer' i ha dit que els responsables són ‘els grans tenidors i els fons voltor, i Blackston és un dels que més responsabilitats tenen'. ‘Aquestes famílies es volen quedar al seu habitatge, porten anys fent vida al Raval, essent part de la societat civil que fa fora narcopisos, narcotraficants, que lluita per un barri més digne', ha destacat. Per part de la CUP, Maria Sirvent ha felicitat la feina del sindicat i ha criticat que els fons voltor estiguin actuant ‘de forma absolutament impune' i ‘vulnerant els drets humans de la ciutadania de forma sistemàtica'. ‘Són els moviment socials, les persones organitzades, qui garanteixen els drets que haurien de garantir les administracions públiques', ha reblat.
|
[
"Què ha fet el Sindicat d'Habitatge del Raval de Barcelona?",
"Per quin motiu?",
"On és aquesta construcció?",
"Qui és Joana Sales?",
"Què ha comentat sobre la compareixença que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya?",
"Què ha sol·licitat Susanna Segovia?",
"Què ha dit Eva Baró?",
"I Toni Morral?",
"Què ha reprovat Maria Sirvent?",
"Segons Sales, en quines circumstàncies estan vivint les persones que corren el risc de ser desocupades?",
"Què s'ha pregat a Blackstone?",
"Qui prenia part també en les deliberacions segons Morral?",
"Què ha demanat Eva Baró a Blackstone?",
"Segovia creu que la gent vol romandre a la seva barriada?",
"Què apunta Sirvent sobre les revolucions socials i la gent?"
] |
{
"answer_end": [
113,
304,
276,
550,
527,
665,
742,
837,
940,
1108,
1486,
1917,
2132,
2573,
3085
],
"answer_start": [
0,
114,
210,
516,
306,
552,
667,
744,
840,
942,
1342,
1803,
1919,
2239,
2750
],
"input_text": [
"Ha unit els grups parlamentaris de JxCat, ERC, els comuns i la CUP.",
"Per reclamar a Blackstone que aturi el desnonament obert de deu famílies en estat vulnerable i doni temps per negociar.",
"A l'edifici del número 99 del carrer Hospital del Raval de Barcelona.",
"La portaveu del sindicat.",
"Que ha servit per escenificar el posicionament a favor de les veïnes, contra el desnonament i contra les pràctiques del fons voltor Blackstone.",
"Ajudar unes famílies que es mereixen un lloguer social en aquest edifici.",
"Ha emplaçat les administracions a assumir responsabilitats.",
"Ha reclamat arribar a una solució negociada abans del moment traumàtic.",
"Que els fons voltor estan actuant de forma absolutament impune.",
"Ha dit que pateixen tortura psicològica.",
"El temps necessari perquè es pugui negociar una solució que no sigui el desallotjament.",
"El Departament d'Habitatge de la Generalitat.",
"A donar temps a la negociació.",
"Sí.",
"Què són els moviment socials, les persones organitzades, qui garanteixen els drets que haurien de garantir les administracions públiques."
]
}
|
vilaweb
|
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha anunciat que no es planteja ser candidat a la presidència de la Generalitat. En aquest sentit, ha dit que el candidat d'ERC continua essent Oriol Junqueras. ‘Si és eurodiputat tindrà immunitat i podrà ser candidat. Jo sóc una baula més de la cadena', ha declarat a ‘El món a RAC-1'. Torrent ha explicat que continua estant a disposició del partit i d'Oriol Junqueras, però ha reiterat que ara mateix no es veu encapçalant la llista d'ERC. Preguntat per una eventual candidatura del vice-president Pere Aragonès, ha respost que ‘seria un molt bon candidat i jo estaria al seu costat'. D'altra banda, Torrent ha explicat que no se sent responsable de la crisi de govern, després d'acatar la decisió de la JEC, que ha acabat desembocant amb un avançament electoral. ‘El responsable és un estat demofòbic‘, ha afegit. Sobre el discurs de Torra al parlament, ha dit que no en comparteix bona part del contingut. ‘Els meus companys tampoc i per això no el van aplaudir', ha dit.
|
[
"Qui és Roger Torrent?",
"Què ha comunicat",
"Qui és l’aspirant d’ERC llavors?",
"Què comenta Torrent que ocorrerà si Junqueras arriba a ser diputat europeu?",
"On ho ha dit això?",
"Malgrat la seva negativa a ser candidat, què ha manifestat que seguirà fent?",
"Qui és Pere Aragonès?",
"Què opina d’ell?",
"Què no s’atribueix?",
"I què van acordar?",
"Com descriu a Espanya?",
"Pensa el mateix que Torra quan aquest va parlar al Parlament?"
] |
{
"answer_end": [
54,
134,
214,
272,
340,
425,
569,
641,
765,
820,
871,
964
],
"answer_start": [
0,
41,
165,
217,
216,
342,
537,
498,
658,
745,
822,
873
],
"input_text": [
"El president del Parlament de Catalunya.",
"Que no es planteja ser candidat a la presidència de la Generalitat.",
"Oriol Junqueras.",
"Tindrà immunitat i podrà ser candidat.",
"A El món a RAC-1.",
"Estar a disposició del partit i d'Oriol Junqueras.",
"El vice-president.",
"Que seria un molt bon candidat i ell estaria al seu costat.",
"La crisi de govern, després d'acatar la decisió de la JEC.",
"Un avançament electoral.",
"Com un estat demofòbic.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Kumarbi és el déu del cel dels hurrites, tot i que és conegut sobretot pels textos hitites, pels quals sembla que també va ser venerat però fusionat amb una figura procedent de l'An mesopotàmic, també una divinitat celestial.
Kumarbi era el coper d'Anu, qui al seu torn havia servit de coper i posteriorment havia derrocat al pare de Kumarbi, Alalu. Per això Kumarbi va decidir venjar-lo i accedir ell mateix al tron del cel, en un mite de successions molt similar al que narra Hesíode a la seva Teogonia. Per aconseguir els seus propòsits, el déu ataca Anu i li mossega els genitals. De l'esperma que s'empassa naixeran diverses deïtats més, entre elles Tessub, qui en créixer destronaria Kumarbi per seguir el cicle de successions de generacions divines.
Kumarbi és déu del cel durant nou anys. En perdre el poder, però, no mor i intenta recuperar-lo. Manté relacions sexuals amb una roca, de la qual neix un nen amb la seva força i que creix de manera miraculosa fins a esdevenir un gegant. Llavors ataca Tessub seguint les instruccions del seu progenitor. Tessub està desesperat i demana ajuda a la dea de la saviesa Ea, la qual li aconsella tallar un dels nexes entre cel i terra de manera que la roca quedi afeblida per poder destruir-la. Kumarbi, ple de ràbia, es retira.
|
[
"Qui és Kumarbi?",
"Qui més va adorar-lo?",
"Amb quina altra deïtat es va fusionar?",
"De qui era boteller?",
"A qui va enderrocar Anu?",
"Com va reaccionar Kumarbi davant això?",
"A quina altra història s'assembla la seva?",
"Què va fer-li a Anu per a obtenir el que volia?",
"Què va sorgir de l'emissió seminal i de Kumarbi?",
"Com quines, per exemple?",
"Quant de temps va governar Kumarbi el cel?",
"Què va eixir de la seva unió amb una roca?",
"Per què va sol·licitar Tessub auxili a Ea?",
"Què li suggereix ella?"
] |
{
"answer_end": [
39,
134,
224,
252,
348,
424,
504,
583,
641,
661,
795,
992,
1123,
1243
],
"answer_start": [
0,
41,
135,
226,
238,
359,
426,
506,
585,
643,
757,
854,
994,
1085
],
"input_text": [
"El déu del cel dels hurrites.",
"Els hitites.",
"Amb una figura procedent de l'An mesopotàmic, també una divinitat celestial.",
"D'Anu.",
"Al pare de Kumarbi, Alalu.",
"Va decidir venjar-lo i accedir ell mateix al tron del cel.",
"A la Teogonia d'Hesíode.",
"L'ataca i li mossega els genitals.",
"Diverses deïtats més.",
"Tessub.",
"Nou anys.",
"Un nen amb la seva força i que creix de manera miraculosa fins a esdevenir un gegant.",
"Perquè és atacat per ell i està desesperat.",
"Que talli un dels nexes entre cel i terra de manera que la roca quedi afeblida per poder destruir-la."
]
}
|
mitologia
|
Màrsies o també Màrsias (en grec antic Μαρσύας Marsyas) va ser un sàtir que va néixer a Celea (Frígia), a la font principal del riu Meandre. Els seus pares serien Olimp (o potser Eagre) i Hiagnis.
Màrsies era un expert tocant l'aulos, una espècie d'oboè doble fabricat amb canya. Havia trobat l'instrument a terra, on el va llançar la seva inventora Atena, després que els altres déus es burlessin de com inflava les galtes en tocar-lo, i va amenaçar amb els càstigs més terribles a qui el recollís.
Màrsies delectava els camperols frigis amb el so de la flauta i aquests van afirmar que ni el mateix Apol·lo era millor músic. Com que Màrsies, inconscientment, no els va contradir, es va guanyar la ira del déu. Apol·lo que tocava la lira i Màrsies es van enfrontar en un concurs musical en el qual el guanyador podria tractar el perdedor com volgués. Amb les Muses i Mides de jurat, ambdós van tocar de forma tan perfecta que les Muses no van poder decretar un vencedor, llavors Apol·lo va reptar el sàtir a tocar el seu instrument de cap per avall. Apol·lo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Evidentment Màrsies no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apol·lo. Després de derrotar a Màrsies, Apol·lo es va venjar d'ell, pel seu hibris (orgull) en desafiar un déu, suspenent-lo d'un pi i espellant-lo viu. Apol·lo va clavar llavors la pell de Màrsies en un arbre, a prop del llac Aulocrene, i la seva sang va formar el riu Màrsies (afluent del Meandre, que desemboca en aquest a prop de Celea). Altres versions afirmen que el riu va néixer de les llàgrimes dels seus amics. El suplici de Màrsies és un tema recurrent en l'art hel·lenístic.
Babis, fill de Meandre i germà de Màrsies, tocava també la flauta, però, per la seva falta d'habilitat, no va ser castigat per Apol·lo com ho fou el seu germà.
|
[
"Qui era Màrsies?",
"D'on provenia?",
"Amb quin altre nom se l'anomenava?",
"De qui era fill?",
"Quin instrument sabia fer sonar?",
"I què és?",
"On va veure'l?",
"Per què era allà?",
"A qui tocava l'aulos?",
"I què deien aquests sobre la seva destresa?",
"Com van batallar Apol·lo i Màrsies?",
"Qui va guanyar?",
"Com va vèncer al final Apol·lo?",
"Què va crear la sang del vençut quan Apol·lo el va espelletar?",
"Per què no va sancionar Apol·lo a Babis també?"
] |
{
"answer_end": [
71,
139,
23,
195,
233,
278,
313,
355,
561,
625,
787,
970,
1205,
1475,
1819
],
"answer_start": [
0,
72,
0,
141,
197,
226,
280,
280,
500,
564,
712,
927,
980,
1238,
1685
],
"input_text": [
"Un sàtir.",
"Va néixer a Celea (Frígia), a la font principal del riu Meandre.",
"Màrsias.",
"D'Olimp (o potser Eagre) i Hiagnis.",
"L'aulos.",
"Una espècie d'oboè doble fabricat amb canya.",
"A terra.",
"El va llançar la seva inventora Atena.",
"Als camperols frigis.",
"Que ni el mateix Apol·lo era millor músic.",
"Es van enfrontar en un concurs musical.",
"Les Muses no van poder decretar un vencedor.",
"Va reptar el sàtir a tocar el seu instrument de cap per avall però evidentment Màrsies no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apol·lo.",
"El riu Màrsies.",
"Per la seva falta d'habilitat amb la flauta."
]
}
|
bios
|
Pilar Viñas i Torres (Barcelona, 22 de maig de 1948), artísticament coneguda com a Jacinta, és una cantant catalana.
Les editorials d'aquell temps ajudaven els cantants i els hi passaven el repertori de franc i a més a més es podia aprendre les cançons a la mateixa editorial amb el pianista de la casa. Així Jacinta va treballar amb dos grans pianistes catalans del moment: Alfred Domènech a Ediciones Armónico de Julio Guiu Clarà i el mestre Lleó Borrell a l'editorial Canciones del Mundo d'August Algueró. Jacinta va fer una prova amb Antoni Ros Marbà per a entrar a la discogràfica Edigsa i la van contractar, va cantar cançons traduïdes i fetes expressament per a ella per Lleó Borrell, Josep Maria Andreu, Jaume Picas, Isidre Sola, Antoni Ros Marbà. Però a finals dels anys 60 Edigsa es va abocar amb els cantautors i va deixar de banda les versions d'èxits i la música ballable.
L'any 1968 s'acaba la vida artística de Jacinta a la cançó catalana que no vol dir que deixi la música ni tan sols de cantar. Es casa i té dos fills i l'any 1978 torna a treballar com a cantant, enregistra publicitat per a ràdio i televisió, a principis dels anys 80 s'integra a l'orquestra de Jordi Doncos i estrena la Sala Imperator de Barcelona. De l'any 1984 fins a 1990 fa de vocalista a l'orquestra titular de la sala Bolero de Barcelona que dirigeix el seu marit Josep Franch. L'any 1998 comença a donar classes de cant, feina que ja no deixa. L'any 2003 la família de Jacinta se'n va a viure a Madrid, on continua donant classes de cant sobretot per a musicals. Té un fill clarinetista i la seva filla Ana Fernández Torres és una pianista de clàssic important que ha tocat amb l'Orquesta Nacional de España.
Viccionari
|
[
"Qui és Pilar Viñas i Torres?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quin altre nom té?",
"Què feien les cases editorials de la seva època?",
"Amb quins dos famosos músics va col·laborar la Jacinta?",
"A qui va interpretar composicions quan era a Edigsa?",
"Què va passar-li el 1968?",
"Va retirar-se, però?",
"On va incorporar-se a començaments dels vuitanta?",
"Quan va iniciar-se en la docència?",
"On va traslladar-se el 2003?",
"A què es dedica la seva filla?",
"Com es diu ella?"
] |
{
"answer_end": [
115,
52,
52,
90,
302,
456,
754,
953,
1010,
1192,
1412,
1494,
1700,
1616
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
117,
304,
509,
886,
954,
1128,
1370,
1437,
1582,
1582
],
"input_text": [
"Una cantant catalana.",
"A Barcelona.",
"El 22 de maig de 1948.",
"Jacinta.",
"Ajudaven els cantants i els hi passaven el repertori de franc i a més a més es podia aprendre les cançons a la mateixa editorial amb el pianista de la casa.",
"Amb Alfred Domènech i el mestre Lleó Borrell.",
"A Lleó Borrell, Josep Maria Andreu, Jaume Picas, Isidre Sola, Antoni Ros Marbà.",
"S'acaba la vida artística de Jacinta a la cançó catalana.",
"No.",
"A l'orquestra de Jordi Doncos.",
"L'any 1998.",
"A Madrid.",
"És una pianista de clàssic important que ha tocat amb l'Orquesta Nacional de España.",
"Ana Fernández Torres."
]
}
|
vilaweb
|
La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha anunciat nou morts més i 185 casos de la Covid-19 al País Valencià. Són dades d'ahir a les vuit del vespre. Dels nous contagis, 95 són homes i 90 dones, i n'hi ha tres menors de catorze anys. A tot el País Valencià, s'han detectat 726 casos i han mort vint-i-dues persones. Quaranta persones són ara mateix a l'UCI a causa de la Covid-19. Més de quaranta professionals sanitaris s'incorporen avui al dispositiu per a atendre els confinats a la residència de gent gran de Santa Elena de Torrent, on hi ha un nombre important d'afectats pel coronavirus 2019. Segons el diari Levante, un 60% dels usuaris de la residència i un 32% de la plantilla estan contagiats de la Covid-19, que ja ha mort tres persones al centre. El president de la Generalitat, Ximo Puig, també ha informat que demà començaran les obres a l'antic Hospital la Fe per a habilitar-lo per fer front al coronavirus. Les obres han estat adjudicades a Tragsa i duraran deu dies. D'altra banda, la Generalitat també habilita per als malalts el centre de tecnificació de Vila-real, el centre Penyeta Roja de Castelló i tres residències d'Alacant, Alcoi i Torrevella.
|
[
"Qui és Ana Barceló?",
"Què ha declarat?",
"A quin lloc?",
"Quan es va saber això?",
"Quin és el nombre d'homes i dones que van agafar la covid?",
"Quants anys tenen les tres persones restants que es menciona?",
"Quants contagiats hi ha hagut a tota la Comunitat Valenciana?",
"I quanta gent està ingressada a l'UCI?",
"On aniran els més de quaranta treballadors de la Sanitat?",
"Quin és el percentatge de persones amb coronavirus a la institució?",
"Quina font ho ha afirmat?",
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha comunicat?",
"Quins edificis capacitarà la Generalitat?"
] |
{
"answer_end": [
37,
91,
108,
148,
193,
232,
282,
356,
535,
717,
717,
800,
922,
1169
],
"answer_start": [
0,
26,
92,
110,
150,
195,
234,
316,
381,
624,
599,
759,
791,
1000
],
"input_text": [
"La consellera de Sanitat.",
"Nou morts més i 185 casos de la Covid-19.",
"Al País Valencià.",
"Ahir a les vuit del vespre.",
"95 són homes i 90 dones.",
"Catorze anys.",
"S'han detectat 726 casos.",
"Quaranta persones.",
"A la residència de gent gran de Santa Elena de Torrent.",
"Un 60% dels usuaris de la residència i un 32% de la plantilla estan contagiats de la Covid-19.",
"El diari Levante.",
"El president de la Generalitat.",
"Que demà començaran les obres a l'antic Hospital la Fe per a habilitar-lo per fer front al coronavirus.",
"El centre de tecnificació de Vila-real, el centre Penyeta Roja de Castelló i tres residències d'Alacant, Alcoi i Torrevella."
]
}
|
bios
|
Alfonsina Janés i Nadal (Barcelona, 1943) és una filòloga i germanista catalana.
Filla d'Ester Nadal i Sauquet i Josep Janes i Olivé, el 1966 es llicencià en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Moderna, a la Universitat de Barcelona, i el 1975 s'hi doctorà. Des de llavors ha ensenyat llengua alemanya en diferents institucions de Barcelona i, des del 1984 ha estat professora del Departament de Filologia anglesa i alemanya de la Universitat de Barcelona, on ha impartit classes de literatura i cultura alemanyes.
La seva tasca s'ha desplegat en els camps de la recerca, la divulgació i la traducció.
Com a investigadora ha estudiat els textos de les obres de diferents compositors alemanys, entre els quals destaca especialment Richard Wagner i la seva rebuda a Catalunya. Entre les seves publicacions hi ha L'obra de Richard Wagner a Barcelona (1983) i El Wagnerisme a Catalunya (a Òpera Liceu: Una exposició en cinc actes, 1997). I, col·lectivament, Wagner al Liceu (2004). Però també l'obra d'altres autors, com Hofmannsthal, Schiller, Hoffmann…
La divulgació de la literatura alemanya i les relaciones entre música i literatura han estat també objecte del seu interès i, així, ha publicat Historia de la cultura alemana (1992), Kreisler, Murr y su mundo (1994) i Música y vida: acercamiento al problema humano del músico en tres novelas cortas alemanas del siglo XIX (1997).
Alfonsina Janés ha analitzat també el paper de la dona en el món de la música i la literatura, tema en què destaquen els seus estudis Tres mujeres, tres problemas: Clara Schumann, Cósima Wagner, Alma Mahler-Werfel (1996) i La bellesa en els escrits autobiogràfics d'Alma Mahler-Werfel (1998), entre d'altres.
La seva labor com a filòloga l'ha portat a traduir al castellà els novel·listes Ernst Weis, Heinrich Böll o Jaroslav Hasek; els poetes Johann Wolfgang von Goethe, Rainer Maria Rilke –de qui va traduir també les Cartes a Benvenuta–, Joseph von Eichendorff i (juntament amb Clara Janés) Johannes Bobrowski; o el periodista i assagista Klaus Mehnert, entre d'altres.
El 1986, la Societat Acadèmica alemanya Eichendorff va guardonar Janés amb el premi Oskar Seidlin, que atorga a investigadors que s'han distingit pels seus estudis sobre aquest escriptor romàntic alemany. La doctora Janés va rebre aquest premi per la seva edició dels poemes d'Eichendorff publicada per l'Editorial Bosch.
|
[
"Qui és Alfonsina Janés i Nadal?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Qui són els seus pares?",
"En què va formar-se?",
"Quan va obtenir el doctorat?",
"Des de quan ha estat ensenyant literatura alemanya a la Universitat de Barcelona?",
"Quin famós artista ha analitzat?",
"Quines obres ha redactat sobre el compositor?",
"Ha escrit algunes més?",
"Quines?",
"En quins altres àmbits de recerca s'ha centrat?",
"Quins autors ha traduït també?",
"Què va rebre el 1986?",
"Per quin motiu se'l van donar?"
] |
{
"answer_end": [
79,
41,
41,
132,
212,
267,
524,
755,
943,
1384,
1384,
1486,
2049,
2164,
2355
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
81,
142,
247,
355,
633,
786,
1194,
1194,
1393,
1702,
2067,
2272
],
"input_text": [
"Una filòloga i germanista catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1943.",
"Ester Nadal i Sauquet i Josep Janes i Olivé.",
"Es llicencià en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Moderna.",
"El 1975.",
"Des del 1984.",
"Richard Wagner.",
"L'obra de Richard Wagner a Barcelona i El Wagnerisme a Catalunya (a Òpera Liceu: Una exposició en cinc actes, 1997).",
"Sí.",
"Historia de la cultura alemana; Kreisler, Murr y su mundo i Música y vida: acercamiento al problema humano del músico en tres novelas cortas alemanas del siglo XIX.",
"Ha analitzat també el paper de la dona en el món de la música i la literatura.",
"Els novel·listes Ernst Weis, Heinrich Böll o Jaroslav Hasek; els poetes Johann Wolfgang von Goethe, Rainer Maria Rilke, Joseph von Eichendorff i Johannes Bobrowski; o el periodista i assagista Klaus Mehnert.",
"El premi Oskar Seidlin.",
"Per la seva edició dels poemes d'Eichendorff."
]
}
|
vilaweb
|
La Fundació Lluita contra la Sida ha començat una campanya per a recaptar fons per a la recerca contra el coronavirus 2019. L'entitat ja ha recollit 30.000 euros per als projectes d'investigació encapçalats per Oriol Mitjà, metge i investigador de la fundació i de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Amb el lema ‘Jo em corono', la campanya ja ha aconseguit més de 700 donacions i la col·laboració de diverses personatges coneguts. La recerca se centra en el tractament precoç del coronavirus i la prevenció, amb l'objectiu de reduir la transmissió comunitària i frenar l'epidèmia. Els investigadors també col·laboren amb l'IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center i l'IRTA-CReSA per desenvolupar un vaccí. Podeu col·laborar-hi ací. L'assaig clínic català per a combatre el coronavirus començarà immediatament amb 195 infectats La campanya té el suport dels actors Candela Peña, Natalia Sánchez, els germans Marc i Aina Clotet, Alejo Sauras i Nausicaa Bonnín, i d'esportistes com Rudy Fernández. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut En l'estudi iniciat aquesta setmana, en el qual també col·laboren el Departament de Salut, l'Institut Català de la Salut i diversos laboratoris farmacèutics, hi participaran prop de 3.000 persones entre casos positius i contactes. Als contagiats se'ls administrarà un antiviral habitual contra el VIH per a reduir la quantitat de virus a la sang i, per tant, la capacitat de transmetre el virus. Per altra banda, les persones que hi hagin estat en contacte, se'ls donarà com a tractament profilàctic un fàrmac utilitzat per a prevenir la malària. Paral·lelament, el Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias, la Fundació Lluita Contra la Sida i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, tots tres encapçalats pel doctor Bonaventura Clotet, treballen per desenvolupar vaccins que permetin una solució a llarg termini i, d'aquesta manera, evitar nous brots de la malaltia. Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç? Consells per als qui hagin d'aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
|
[
"Què ha iniciat la Fundació Lluita contra la Sida?",
"Quants diners s'han recaptat de moment?",
"A quins programes es destinaran?",
"Qui és?",
"Quanta gent ha lliurat diners?",
"Quina és la consigna del projecte?",
"Què s'investiga?",
"Amb quina finalitat?",
"Qui hi participa?",
"Quantes persones contagiades prendran part?",
"Quins famosos col·laboren?",
"I en total quants pacients hi haurà?",
"Què se'ls donarà als que s'hagin infectat?",
"I als que només hagin estat amb contagiats?",
"Quines institucions estan actualment recercant vacunes?"
] |
{
"answer_end": [
122,
161,
222,
297,
376,
376,
505,
578,
682,
830,
997,
1283,
1448,
1599,
1848
],
"answer_start": [
0,
124,
162,
211,
327,
299,
430,
507,
580,
736,
831,
1212,
1285,
1467,
1617
],
"input_text": [
"Una campanya per a recaptar fons per a la recerca contra el coronavirus 2019.",
"30.000 euros.",
"Als projectes d'investigació encapçalats per Oriol Mitjà.",
"Un metge i investigador de la fundació i de l'Hospital Germans Trias i Pujol.",
"S'ha aconseguit més de 700 donacions.",
"Jo em corono.",
"El tractament precoç del coronavirus i la prevenció.",
"La de reduir la transmissió comunitària i frenar l'epidèmia.",
"L'IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center i l'IRTA-CReSA.",
"195.",
"Els actors Candela Peña, Natalia Sánchez, els germans Marc i Aina Clotet, Alejo Sauras i Nausicaa Bonnín i Rudy Fernández.",
"Prop de 3.000 persones.",
"Un antiviral habitual contra el VIH per a reduir la quantitat de virus a la sang i, per tant, la capacitat de transmetre el virus.",
"Un fàrmac utilitzat per a prevenir la malària.",
"El Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias, la Fundació Lluita Contra la Sida i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa."
]
}
|
books
|
I, dit això, estenc el senyal de la creu del front al pit i d'espatlla a espatlla.
Llavors, la Xucladora, que se m'havia estat mirant de fit a fit i bocabadada durant el meu parlament, cau, rebotent de cap a la roca amb un soroll que em fa escruixir. I tot em sembla fosc, i fujo… fujo.
L'aire està impregnat d'exhalacions fresques i humides com després d'una ruixada; però ¡que en són, de flairoses, aquestes fresques exhalacions! La ruixada ha sigut de ginesta. Els carrers n'estan encatifats, i les noies, que hi ronden, ne porten esquitxades la roba i les cabelleres. És la nit més alegre de Blanes, la darrera nit de les enramades. El vent és suau i temperat, el cel serè, i el juny xamós riu entre les estrelles.
El sac dels gemecs va fent la passada, espargint per dins del poble un guirigall d'harmonia que alegra i engresca el jovent. Les xicotes, al sentir-lo, no poden pas restar un instant més a la taula, baldament estiguin a mig sopar i no s'hagi encetat encara el famós capó de la festa. -Ja passa sa coixinera!… sentiu?.. ¡Sa coixinera, i encara m'hai d'endegar! A on tinc sa xalina? A on m'hai deixat ses arracades? Mare, cuiteu a portar-me es ferrets. Mireu si em cau bé, aquest llaç; si ses flors me van millor així o al costat de sa tannara. Sa passada, sa passada!- Tot és fressa i trasbals. Els minyons endrapen precipitadament, asseguts de gairell a les cadires, amb les orelles al carrer i el mirar esbarriat: endrapen precipitadament, i se les esquitllen amb el darrer mos a la boca. El jai roman tot sol a la taula, llemugant, amb ses genives esqueixalades, les calaborques del capó. De tant en tant, després d'haver fet petar una llarga xerricada, balandreja el cap tristament, tot mirant-se el porró, el company fidel, i exclama, sospirós: -És son temps. ¡Qui pogués tornar-hi!… ¡Que es diverteixun, mentre s'hora és bona!
|
[
"Què decideix fer el narrador del text?",
"Com l'observava la Xucladora?",
"Què li passa a ella?",
"Com descriu l'aire?",
"Què olora?",
"I les joves que hi ha per allà com van vestides?",
"On ocorre la història?",
"És un dia calorós?",
"Qui diuen les noies que s'acosta?",
"Què li ordena una d'elles a la seva mare?",
"Quin accessori vol posar-se?",
"Què fan els nois?",
"Com seuen?",
"I l'home gran on és?",
"Com mou la testa de vegades?"
] |
{
"answer_end": [
81,
159,
188,
367,
462,
553,
602,
717,
1025,
1168,
1201,
1349,
1384,
1540,
1703
],
"answer_start": [
13,
92,
92,
287,
369,
498,
572,
637,
844,
1133,
1170,
1313,
1351,
1509,
1610
],
"input_text": [
"Estén el senyal de la creu del front al pit i d'espatlla a espatlla.",
"L'havia estat mirant de fit a fit i bocabadada.",
"Que cau.",
"Com impregnat d'exhalacions fresques i humides com després d'una ruixada.",
"Ginesta,",
"Porten esquitxades la roba.",
"A Blanes.",
"No.",
"Sa coixinera.",
"Que cuiti a portar-li es ferrets.",
"Un llaç.",
"Endrapen precipitadament.",
"De gairell a les cadires.",
"Tot sol a la taula.",
"Tristament."
]
}
|
mitologia
|
Acestes i de vegades Egestes (en grec Αἴγεστης) és el fill del déu-riu sicilià Crimís i d'una dona troiana anomenada Egesta o Segesta. Aquesta dona va acollir favorablement Eneas i els troians quan van desembarcar a Sicília. Hi ha diverses tradicions sobre l'arribada d'aquesta troiana a l'illa. Segons Servi, quan Laomedont es va negar a pagar el salari que els devia per haver construït les muralles de Troia a Apol·lo i a Posidó, els déus van fer arribar al país diverses plagues. Posidó va enviar un monstre marí, i Apol·lo una epidèmia. L'oracle d'Apol·lo va dir que per fer fora el monstre s'havia d'alimentar l'animal amb joves de la noblesa. En aquell moment, molts troians van enviar els seus fills a l'estranger. El pare de la noia, Hípotes o Ipsostratos, va confiar Egesta a uns mercaders que la van dur a Sicília. Allà es va casar amb el déu-riu Crimís, que va adoptar l'aparença d'un gos o d'un os. La ciutat de Segesta fou fundada per aquesta troiana.
Dionís en dona una altra versió: un príncep de Troia en lluita contra Laomedont va donar les seves filles a uns comerciants per portar-les lluny de la ciutat; un noble troià va embarcar amb ells i es va casar amb una de les noies a Sicília, la qual va tenir un fill de nom Acestes o Egestes. Aquest, educat al país, va aprendre els seus costums i la seva llengua. Quan Troia va ser atacada pels grecs va tornar, amb permís de Príam i va prendre part a la guerra i després va tornar a Sicília amb Èlim, un bastard d'Anquises, on va construir una ciutat amb el nom de Segesta. Estrabó diu que per fundar la ciutat va rebre l'ajuda dels companys de Filoctetes. Segons Licòfron, Acestes, va fundar tres ciutats: Segesta, Erix i Entella.
|
[
"Qui és Acestes?",
"Quin altre nom rep?",
"Com es diu la seva mare?",
"A qui va albergar quan era a Sicília?",
"Per què van escampar Apol·lo i Posidó desgràcies?",
"Què va dispersar Posidó?",
"I Apol·lo?",
"Com es podia eliminar la criatura segons l'oracle d'Apol·lo?",
"Qui era el progenitor d'Egesta?",
"A qui la va lliurar?",
"On la van portar?",
"Amb qui va contraure matrimoni ella?",
"De qui era fill Acestes segons Dionís?",
"On va regressar Acestes després de la batalla de Troia?",
"Quines metròpolis va crear?"
] |
{
"answer_end": [
85,
28,
133,
223,
482,
516,
540,
648,
764,
799,
824,
864,
1256,
1457,
1697
],
"answer_start": [
0,
0,
48,
135,
310,
484,
518,
542,
723,
766,
786,
826,
966,
1330,
1641
],
"input_text": [
"El fill del déu-riu sicilià Crimís.",
"Egestes.",
"Egesta o Segesta.",
"A Eneas i els troians.",
"Perquè Laomedont es va negar a pagar el salari que els devia per haver construït les muralles de Troia.",
"Un monstre marí.",
"Una epidèmia.",
"S'havia d'alimentar l'animal amb joves de la noblesa.",
"Hípotes o Ipsostratos.",
"A uns mercaders.",
"A Sicília.",
"Amb el déu-riu Crimís.",
"D'un noble troià i una de les noies de Sicília.",
"A Sicília.",
"Segesta, Erix i Entella."
]
}
|
vilaweb
|
El cap de l'Autoritat Forense d'Egipte, Hisham Abdel Hamid, ha negat que l'anàlisi preliminar de les restes mortals de passatgers del vol MS804 d'Egyptair suggerisquen que es va registrar una explosió a bord de l'aeronau, i alhora ha fet una crida a no especular sobre els fets, ha informat l'agència de notícies oficial egípcia MENA. En un comunicat, Hamid ha dit que “tot el que s'ha publicat és completament fals” i que es tracta de “conclusions” a les quals no han arribat els investigadors forenses. Per esta raó, ha reclamat als mitjans que aborden amb cautela les informacions sobre el vol d'Egyptair per a no causar confusió en l'opinió pública amb la difusió de “rumors falsos”. Les declaracions del cap de l'Autoritat Forense egípcia arriben poc després que un responsable forense i fonts de la investigació asseguraren este dimarts a Reuters que l'anàlisi preliminar de les restes mortals trobades apunta que hi va haver una deflagració a bord. “La mida de les restes humanes apunta a una explosió, el fragment més gran que s'ha trobat té la mida del palmell d'una mà. Algunes de les restes van començar a arribar diumenge en 23 bosses”, ha explicat el responsable forense. Un altre responsable forense ha dit, tot i això, que només s'ha rebut de moment un xicotet nombre de restes i ha considerat que és massa prompte per a establir si hi va haver una explosió en ple vol. El vol MS804 d'Egyptair va desaparèixer dels radars la matinada del 19 de maig poc després d'entrar a l'espai aeri egipci quan realitzava la ruta entre París i el Caire amb 66 persones a bord. Les autoritats egípcies i franceses van confirmar que no hi ha supervivents i que l'avió es va estavellar al mar Mediterrani però no se sap què va provocar la caiguda de l'aeronau, que va estar precedida de diversos girs bruscos. Els investigadors francesos sostenen que l'avió va enviar una sèrie d'alertes que indicaven que s'havia detectat fum a bord, així com possibles errors d'ordinador just abans que l'avió desapareguera dels radars. Els senyals no indiquen què podria haver causat el foc i els experts en aviació sostenen que no es pot descartar ni un sabotatge ni una fallada tècnica. Els investigadors confien que les restes de l'aeronau, les maletes i la roba i les anàlisis químiques per a detectar les empremtes d'una explosió, segons persones que van participar en investigacions de casos amb explosions provocades.
|
[
"Qui és Hisham Abdel Hamid?",
"Què ha desmentit?",
"Què ha demanat també?",
"On s'ha sabut tot això?",
"És cert el que han dit els medis, però?",
"I què han comentat els experts forenses sobre el cas?",
"Quant fa el tros més gran que s'ha descobert?",
"Quants sacs plens de fragments hi havia?",
"Què pensa un altre forense sobre què va ocórrer a l'avió?",
"Quin número tenia el vehicle?",
"Què va passar quan va alçar el vol?",
"Hi ha alguna idea de per què va precipitar-se a l'aigua?",
"Què diuen els analistes francesos sobre això?",
"Quina possibilitat no es pot eliminar?",
"Amb què es compta?"
] |
{
"answer_end": [
58,
220,
277,
333,
416,
954,
1078,
1146,
1383,
1408,
1499,
1757,
2018,
2171,
2318
],
"answer_start": [
0,
40,
224,
279,
352,
768,
1010,
1080,
1185,
1385,
1409,
1660,
1808,
2077,
2173
],
"input_text": [
"El cap de l'Autoritat Forense d'Egipte.",
"Que l'anàlisi preliminar de les restes mortals de passatgers del vol MS804 d'Egyptair suggerisquen que es va registrar una explosió a bord de l'aeronau.",
"Que no s'especuli sobre els fets.",
"A l'agència de notícies oficial egípcia MENA.",
"No.",
"Que l'anàlisi preliminar de les restes mortals trobades apunta que hi va haver una deflagració a bord.",
"Té la mida del palmell d'una mà.",
"23.",
"Que és massa prompte per a establir si hi va haver una explosió en ple vol.",
"MS804.",
"Va desaparèixer dels radars.",
"No.",
"Que l'avió va enviar una sèrie d'alertes que indicaven que s'havia detectat fum a bord, així com possibles errors d'ordinador just abans que l'avió desapareguera dels radars.",
"No es pot descartar ni un sabotatge ni una fallada tècnica.",
"Amb les restes de l'aeronau, les maletes i la roba i les anàlisis químiques per a detectar les empremtes d'una explosió."
]
}
|
vilaweb
|
La llegenda fundacional de Castelló explica que els primers pobladors vivien dalt del turó de la Magdalena i que van baixar a la plana una nit molt fosca. Mentre en davallaven, s'il·luminaven amb fanalets i es recolzaven en canyes. I aquests dos elements han esdevingut els símbols més distintius de la festa major de Castelló, que arrenca aquest cap de setmana. Sempre s'escau el tercer diumenge de Quaresma. Dos dels actes més destacats en són la romeria de les canyes, que recorda el descens del puig de la Magdalena, i les gaiates, uns monuments il·luminats que són una evolució dels fanalets que duien els primers castellonencs. Les festes comencen dissabte a migdia amb una gran mascletada. Al vespre es fa la cavalcada del pregó, una desfilada que es compon de diverses comparses i carrosses i que explica el mite fundacional de Castelló. També hi participen les reines de les festes i el pregoner, que va cantant uns versos. L'acte acaba amb l'anomenada ‘enfalorada del Fadrí', un espectacle pirotècnic que es fa al campanar de la plaça Major. I diumenge hi ha la romeria de les canyes, una caminada popular que surt del centre de la vila per arribar a l'ermita del puig de la Magdalena. Seguint la llegenda, cada participant tragina una canya guarnida amb una llaçada verda, perquè segons el mite fundacional els primers pobladors van lligar els seus infants amb un fil a fi que no es perdessin durant el descens nocturn. Finalment, al vespre s'encenen les gaiates, uns monuments il·luminats amb bombetes que fan uns sis metres d'alçada i són mòbils. Hi ha qui creu que són una influència de les falles de València, però també hi ha qui les vincula amb la llegenda fundacional de la vila, com una evolució dels fanalets que feien servir per il·luminar-se. Quan es fa fosc surten totes plegades en una desfilada pel centre de la ciutat i després són exposades i es van encenent progressivament. Representen els diversos sectors de Castelló i, durant la resta de festes, són traslladades als barris respectius, on presideixen tots els actes. Però la festa no s'acaba pas aquí: s'allargarà fins el 31 de març, amb actes de tota mena. Hi haurà revetlles, concerts i mostres de cultura popular –com ara espectacles pirotècnics i mostres de dansa… De fet, hi ha moltes activitats perquè cada gaiata té al darrere una comissió de festes que organitza un programa d'actes. En trobareu tota la programació a la pàgina web de les festes de la Magdalena de Castelló 2019.
|
[
"Què conta el principi del mite de la creació de Castelló?",
"Què feien mentre baixaven?",
"Què representen aquests objectes per a la ciutat?",
"Quan comença?",
"Quins són els espectacles més importants?",
"Què són aquestes últimes?",
"Quan s'inicien les festivitats?",
"Què es fa a la tarda?",
"I com finalitzen les celebracions?",
"Què es festeja el diumenge?",
"Què diu la rondalla que s'ha de dur a terme amb aquestes?",
"Per què?",
"I què passa al capvespre?",
"Amb què es relacionen?",
"Què fan amb elles al llarg de totes les commemoracions?"
] |
{
"answer_end": [
153,
230,
326,
408,
534,
632,
671,
735,
984,
1093,
1282,
1429,
1473,
1763,
2047
],
"answer_start": [
0,
155,
234,
328,
410,
523,
634,
697,
933,
1054,
1196,
1284,
1442,
1560,
1951
],
"input_text": [
"Que els primers pobladors vivien dalt del turó de la Magdalena i que van baixar a la plana una nit molt fosca.",
"S'il·luminaven amb fanalets i es recolzaven en canyes.",
"Han esdevingut els símbols més distintius de la festa major de Castelló.",
"Aquest cap de setmana el tercer diumenge de Quaresma.",
"La romeria de les canyes i les gaiates.",
"Uns monuments il·luminats que són una evolució dels fanalets que duien els primers castellonencs.",
"Dissabte a migdia.",
"La cavalcada del pregó.",
"Amb l'anomenada enfalorada del Fadrí.",
"La romeria de les canyes.",
"S'ha de traginar una canya guarnida amb una llaçada verda.",
"Perquè segons el mite fundacional els primers pobladors van lligar els seus infants amb un fil a fi que no es perdessin durant el descens nocturn.",
"S'encenen les gaiates.",
"Hi ha qui creu que són una influència de les falles de València, però també hi ha qui les vincula amb la llegenda fundacional de la vila, com una evolució dels fanalets que feien servir per il·luminar-se.",
"Són traslladades als barris respectius, on presideixen tots els actes."
]
}
|
mitologia
|
Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. Va popularitzar la frase Homo homini lupus est (llatí: l'home és un llop per a l'home), influït per la situació del seu país, immers en la Guerra Civil anglesa, que subratlla la seva visió negativa de les interaccions socials: l'ésser humà en estat natural s'inclina a la guerra de tothom contra tothom (bellum omnium contra omnes), ja que la igualtat absoluta facilita que uns es barallin contra els altres; una idea de llarga tradició posterior en l'antropologia filosòfica. És especialment conegut pel seu llibre Leviatan, considerat el primer tractat modern de filosofia política. A més de la seva feina en aquesta branca del pensament, va escriure sobre història, geometria, teologia, ètica, altres aspectes filosòfics i sobre teoria política.
Thomas Hobbes va néixer a Malmesbury (Wiltshire), fill d'un clergue de Wesport. El 1603, comença a estudiar al Magdalen Hall de la Universitat d'Oxford, on s'impregna de filosofia escolàstica i de lògica, i on obté el graduat el 1608. Aquell mateix any, va esdevenir preceptor del fill del comte de Devonshire, gràcies al qual s'introdueix en els cercles de la noblesa i intel·lectuals.
El 1610, fa el seu primer viatge al continent europeu, on Hobbes s'adona de la important influència que encara té l'escolasticisme en tots els àmbits.
Thomas Hobbes és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat. Afirma que l'ésser humà és dolent per natura (Homo homini lupus est: l'home és un llop per a l'home) i, per això, en l'estat natural, l'ésser humà viu en un estat de guerra constant de tothom contra tothom. Entén per 'estat natural' aquella situació hipotètica en la qual l'ésser humà vivia segons la seva natura sense cap mena de limitació per part de l'estat, el qual encara no existia. Els humans consideren que aquesta situació de guerra de tothom contra tothom és insostenible, i per això decideixen de signar un pacte (el pacte social), pel qual renuncien a la seva llibertat i la cedeixen a les mans d'un sobirà, el leviathan (el qual pot ser una persona o una assemblea), que els ha de garantir la pau i l'estabilitat.
Així, llibertat i ordre són totalment incompatibles a causa de la natura pròpia de l'ésser humà i, per això, cal renunciar a la llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el sobirà no signa el pacte, i per tant, ell no ha perdut la llibertat, però ha de mantenir en pau l'estat. Aquesta visió política és molt important, ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no és diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder en mans d'un sobirà, que no és més que un representant del poble; s'estableixen així, per part de Hobbes, les bases del liberalisme, sense que se'l pugui considerar, tanmateix, plenament liberal.
|
[
"Qui va ser Thomas Hobbes?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin dia?",
"Què significa la seva famosa oració \"Homo homini lupus est\"?",
"Què accentua amb això?",
"Com es diria en llatí aquesta creença?",
"Quina obra notable va escriure?",
"En què va formar-se al Magdalen Hall de la Universitat d'Oxford?",
"Per què pensa que la humanitat no para de lluitar?",
"Quina rellevància té el leviathan en les seves teories?",
"Què creu que s'ha de cedir per a estar tranquil?",
"Per què és rellevant aquest dogma?",
"Què s'instituirà amb això més endavant?"
] |
{
"answer_end": [
119,
94,
94,
94,
94,
243,
459,
488,
683,
1111,
1723,
2150,
2405,
2707,
2819
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
157,
318,
384,
636,
997,
1518,
1907,
2354,
2527,
2754
],
"input_text": [
"Un filòsof anglès.",
"A Malmesbury, Wiltshire.",
"El 5 d'abril del 1588.",
"A Derbyshire.",
"El 4 de desembre del 1679.",
"L'home és un llop per a l'home.",
"La seva visió negativa de les interaccions socials: l'ésser humà en estat natural s'inclina a la guerra de tothom contra tothom.",
"Bellum omnium contra omnes.",
"Leviatan.",
"En filosofia escolàstica i lògica.",
"Perquè l'ésser humà és dolent per natura.",
"Els humans consideren que aquesta situació de guerra és insostenible, i per això decideixen de signar un pacte, pel qual renuncien a la seva llibertat i la cedeixen a les mans d'un sobirà, el leviathan.",
"La llibertat.",
"Perquè per primera vegada es considera que l'origen del poder no és diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder en mans d'un sobirà.",
"Les bases del liberalisme."
]
}
|
mitologia
|
L'illa de Barsakelmes (del Kazakh: "la terra del no-retorn") és una antiga illa, la més gran del mar d'Aral. La seva superfície era de 133 km² en la dècada de 1980, però com que el mar es retirava constantment la va fer créixer, fins que en la dècada de 1990 va deixar de ser una illa. La seva altura màxima és de 113 m.
Abasta la Reserva Natural de Barsakelmes. A causa dels dipòsits de sal natives, es recomana als visitants que tanquin els ulls durant les tempestes de pols i vents forts.
La primera enquesta registrada de l'illa de Barsakelmes es va realitzar a l'agost de 1848, quan el geògraf A. Maksheyev i el topògraf A. Akishev van fer un aixecament topogràfic de l'illa i descriuen el seu paisatge. Els primers esbossos de la flora i la fauna locals van ser fetes per Taràs Xevtxenko.
Un saltícid, Sitticus barsakelmes, porta el nom de l'illa el 1998.
Durant la segona meitat del segle xx, hi va haver una persistent llegenda urbana sobre els fenòmens paranormals que es produïen a l'illa. La llegenda va aconseguir el seu punt màxim en la dècada de 1990, quan la revista de ciència popular Tekhnika Molodioji va publicar un ampli article sobre aquests fenòmens, un llistat dels estudiants de medicina local, tot citant Serguei Lukiànenko com la seva principal font. Va explicar una història atractiva de flux variable de temps a l'illa i la possible visita d'ovnis, i va presentar cartes i històries dels pescadors locals sobre les estranyes variacions temporals, expedicions que desapareixen i altres misteris.
Però més tard, es va revelar que les llegendes eren una sèrie d'elaborats enganys perpetrats per les successives generacions d'escriptors i periodistes locals, que havien cregut en les publicacions centrals de la URSS i les van recollir per augmentar l'interès públic. L'engany havia estat, de fet perpetrat en primer lloc i després revelat per Lukiànenko i Grigori Neverov,aleshores el president del KLF MGU (KLF = Kluba lyubitel fantastiki, club de fans de la fantasia) la participació de la qual va començar tot. Segons es diu, quan Neverov va demanar als seus col·legues de tota la Unió Soviètica si recordaven alguna història sobre fenòmens paranormals a les seves regions, Lukianenko, a continuació, un membre actiu de la KLF d'Almati, va recordar alguns rumors sobre misteriosos fets sobre Barsakelmes i decidit jugar una broma als moscovites. Va trobar l'origen dels rumors, una vella història en un diari local, juntament amb els seus amics van fabricar les evidències com les cartes dels pescadors, i fins i tot van inventar una versió local d'una èpica del Kazakhstan sobre l'heroi Koblandy Batyr.
Neverov va comprar en un relat i ho va informar a la redacció de TM, que va publicar l'article. Més tard, quan Lukiànenko va admetre l'engany a Neverov, van tractar de rastrejar l'origen de l'article que havia inspirat la broma, i van trobar que en si era una broma per un periodista local.
|
[
"Què és l'illa de Barsakelmes?",
"On se situa?",
"Què significa el seu nom en kazakh?",
"Quant mesurava el 1980?",
"Què és actualment aquest illot?",
"Què s'aconsella a la gent que vagi a la regió?",
"Quines són les primeres fonts que tenim d'aquest indret?",
"Qui la va visitar?",
"I què van fer?",
"Què va escriure la publicació Tekhnika Molodioji sobre una rondalla del lloc?",
"Era certa?",
"Qui era Grigori Neverov?",
"Què va sol·licitar als seus amics de l'URSS?",
"Quin d'ells va inventar-se realment tot?",
"Com va procedir Neverov llavors?"
] |
{
"answer_end": [
79,
107,
60,
163,
361,
490,
581,
679,
707,
1521,
1604,
1994,
2200,
2530,
2699
],
"answer_start": [
0,
61,
0,
109,
321,
363,
492,
583,
583,
1071,
1538,
1881,
2054,
2202,
2632
],
"input_text": [
"Una antiga illa.",
"Al mar d'Aral.",
"La terra del no-retorn.",
"133 km².",
"La Reserva Natural de Barsakelmes.",
"Que tanquin els ulls durant les tempestes de pols i vents forts.",
"La primera enquesta registrada de l'illa de Barsakelmes es va realitzar a l'agost de 1848.",
"El geògraf A. Maksheyev i el topògraf A. Akishev.",
"Un aixecament topogràfic de l'illa i descriure el seu paisatge.",
"Va explicar una història atractiva de flux variable de temps a l'illa i la possible visita d'ovnis, i va presentar cartes i històries dels pescadors locals sobre les estranyes variacions temporals, expedicions que desapareixen i altres misteris.",
"No.",
"El president del KLF MGU (KLF = Kluba lyubitel fantastiki, club de fans de la fantasia).",
"Si recordaven alguna història sobre fenòmens paranormals a les seves regions.",
"Lukianenko.",
"Va comprar en un relat i ho va informar a la redacció de TM."
]
}
|
bios
|
Mar Reguant-Rido (Súria, Bages, 1984) és una economista i professora universitària catalana.
Llicenciada en Economia per la UAB, és doctorà al MIT (l'Institut de Tecnologia de Massachusetts) i treballa com a professora a la Universitat Northwestern de Chicago. També ha treballat a la Universitat de Stanford.
Des del maig del 2020 forma part d'un equip d'assessors del govern francès d'Emmanuel Macron en matèria de canvi climàtic al costat del belga Christian Gollier i de tres premis Nobel, els nord-americans Paul Krugman i Peter Arthur Diamond, i el francès Jean Tirole.
Anteriorment, ja havia treballat en comissions similars, quan fa uns anys va elaborar un informe per al California Air Ressources Board, un organisme públic, per redissenyar el mercat de la compravenda d'emissions a Califòrnia. Coneixia a l'ex-economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI) Olivier Blanchard i al Nobel Jean Tirole. I també havia treballat amb el belga Christian Gollier al grup de treball sobre el clima i a la Toulouse School of Economics. Precisament Tirole i Gollier van ser qui la van convidar a participar en la comissió.
La seva investigació es basa en la perspectiva teòrica i empírica del funcionament de les subhastes en els mercats elèctrics. Pel que fa a l'àmbit mediambiental ha estudiat els mercats d'emissions de diòxid de carboni, comparant diferents mecanismes per reduir la contaminació i augmentar l'eficiència de les polítiques energètiques.
L'any 2017 va rebre el XVI Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica, per la seva recerca en el camp de l'economia de l'energia i de l'entorn.
|
[
"Qui és Mar Reguant-Rido?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què es va formar?",
"Com es guanya la vida a la Universitat Northwestern de Chicago?",
"De què més treballa des de 2020?",
"Qui són els seus companys?",
"Ja estava familiaritzada amb feines com aquesta?",
"Com quina?",
"Amb quins experts en economia va coincidir?",
"On va col·laborar amb Christian Gollier?",
"En què se centra la recerca de Reguant?",
"Què ha investigat respecte al medi ambient?",
"Què va guanyar el 2017?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
91,
37,
37,
116,
259,
431,
574,
631,
802,
916,
1042,
1254,
1462,
1547,
1620
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
93,
193,
310,
432,
576,
633,
804,
926,
1130,
1256,
1464,
1549
],
"input_text": [
"Una economista i professora universitària catalana.",
"A Súria, Bages.",
"El 1984.",
"En Economia.",
"Com a professora.",
"Forma part d'un equip d'assessors del govern francès d'Emmanuel Macron en matèria de canvi climàtic.",
"El belga Christian Gollier i tres premis Nobel, els nord-americans Paul Krugman i Peter Arthur Diamond, i el francès Jean Tirole.",
"Sí.",
"Fa uns anys va elaborar un informe per al California Air Ressources Board, un organisme públic, per redissenyar el mercat de la compravenda d'emissions a Califòrnia.",
"Amb Olivier Blanchard i Jean Tirole.",
"Al grup de treball sobre el clima i a la Toulouse School of Economics.",
"En la perspectiva teòrica i empírica del funcionament de les subhastes en els mercats elèctrics.",
"Els mercats d'emissions de diòxid de carboni, comparant diferents mecanismes per reduir la contaminació i augmentar l'eficiència de les polítiques energètiques.",
"El XVI Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica.",
"Per la seva recerca en el camp de l'economia de l'energia i de l'entorn."
]
}
|
vilaweb
|
En un acte preelectoral, el candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, ha considerat que el 26 de maig, a les eleccions municipals, les dues opcions seran ‘Colau o Maragall'. El candidat d'ERC ha criticat el debat que tindran aquest diumenge a la nit els també candidats Ada Colau i Manuel Valls, a la Sexta. Un cara a cara que ha titllat de ser ‘un artifici, una imposició, una alteració democràtica per fer veure que el debat real' és entre ells dos. ‘Aquest és el debat que els interessa als espanyols, en tot cas', ha reflexionat en veu alta. Ernest Maragall s'ha compromès a obrir un nombre suficient de biblioteques de Barcelona a les nits i els caps de setmana si arriba a la batllia. ‘Nosaltres creiem que fa falta que aquest servei públic estigui present a la ciutat contínuament', ha explicat tot afirmat que ‘les biblioteques seran la respiració viva de la ciutat contínuament'. El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, també ha parlat de les eleccions espanyoles i ha dit que vol fer ‘impossible l'aliança' entre el candidat socialista, Pedro Sánchez, i el de Ciutadans, Albert Rivera. Diu que és l'acord que vol ‘el poder econòmic espanyol'. I ha afirmat que Sánchez i Rivera també serien ‘la pitjor alternativa per Catalunya' tot i que ha reconegut que encara ‘són pitjors els trigèmins d'Aznar'. Segons el candidat, l'única manera d'aturar aquesta opció que només anuncia nous 155, noves agressions als nostres drets i nova violència institucional de l'estat espanyol votant ERC per condicionar la política espanyola des de Catalunya. Maragall ha afirmat que el 28 d'abril hi ha dues opcions ‘PSOE-Cs o ERC i Catalunya'
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"On ha fet unes declaracions?",
"Què ha exposat?",
"Què ha recriminat?",
"Com ha definit aquest esdeveniment?",
"A qui creu que va dirigit aquest diàleg?",
"Què ha promès Maragall?",
"Per què?",
"Quina metàfora ha fet amb aquests centres?",
"Quin altre tema ha tractat?",
"Vol que pactin Sanchéz i Rivera?",
"Per què no?",
"Quin va ser, segons Maragall, el govern més nefast?",
"Què vol dur a terme el nou govern potencial, segons Maragall?",
"Quan seran els comicis?"
] |
{
"answer_end": [
85,
100,
189,
311,
467,
561,
683,
804,
904,
1011,
1133,
1190,
1346,
1530,
1671
],
"answer_start": [
25,
0,
70,
191,
325,
469,
563,
709,
807,
951,
1014,
1135,
1194,
1348,
1587
],
"input_text": [
"El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona.",
"En un acte preelectoral.",
"Que el 26 de maig, a les eleccions municipals, les dues opcions seran Colau o Maragall.",
"El debat que tindran aquest diumenge a la nit els també candidats Ada Colau i Manuel Valls.",
"Com un artifici, una imposició, una alteració democràtica per fer veure que el debat real és entre ells dos.",
"Als espanyols.",
"Obrir un nombre suficient de biblioteques de Barcelona a les nits i els caps de setmana.",
"Perquè creu que fa falta que aquest servei públic estigui present a la ciutat contínuament.",
"Ha afirmat que les biblioteques seran la respiració viva de la ciutat contínuament.",
"Les eleccions espanyoles.",
"No.",
"Perquè és l'acord que vol el poder econòmic espanyol.",
"Els trigèmins d'Aznar.",
"Nous 155, noves agressions als nostres drets i nova violència institucional de l'estat espanyol.",
"El 28 d'abril."
]
}
|
books
|
El pastor va pujar a una roca i es llençà al gorg ombrívol. En Joan, admirat, va exclamar:
-Quina impressió deu fer això!
-Ho provi pas, senyor, hi ha pena de la vida!
-Si però ho necessito pel meu poema!
-Ho provi pas… miri que si l'erra la paga!
En Joan pujà a la roca, mirà la fondaria fosca que paorosament s'obria als seus peus i convençut va dir-se:
-Demà hi saltaré… ja sé nedar!
I van anar-se'n cuitosos.
Tot l'endemà en Joan va estar frisós. Glatia per fer aquell salt a l'aigua tenebrosa. Era una necessitat del seu esperit i el desig se juntava amb la por i la vergonya, -un fill d'aquelles muntanyes no podia desdir del pastor.-
Avui lluu al cel un trocet de lluna. Els núvols passen amb lentitud davant la claror d'argent. El pastor i en Joan ja són dalt de la roca i dos ocells han fugit, en deixondir-se amb la remor de les passes.
|
[
"A què es dedicava el primer personatge?",
"Què va escalar?",
"On va saltar?",
"Com es deia el segon personatge?",
"Què va dir?",
"Per què vol repetir les accions del pastor?",
"Va escalar igual que l’altre?",
"Què va contemplar?",
"Quan s’hi llençarà?",
"Van marxar?",
"Tenia ganes de capbussar-se el Joan?",
"Per què ho havia de fer?",
"Quins sentiments sentia alhora?",
"Van tornar a ser al mateix lloc més tard?",
"Qui se n’havia anat d’allà?"
] |
{
"answer_end": [
18,
29,
58,
89,
120,
203,
270,
294,
372,
411,
497,
533,
580,
778,
801
],
"answer_start": [
0,
3,
32,
60,
60,
122,
248,
272,
357,
387,
413,
499,
536,
736,
781
],
"input_text": [
"Era pastor.",
"Una roca.",
"Al gorg ombrívol.",
"Joan.",
"Quina impressió deu fer això.",
"Perquè ho necessita pel seu poema.",
"Sí.",
"La fondaria fosca.",
"Demà.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè era una necessitat del seu esperit.",
"Desig, por i vergonya.",
"Sí.",
"Dos ocells."
]
}
|
vilaweb
|
Una reportera de la cadena WDBJ-TV, associada a la CBS, i l'operador de càmera que l'acompanyava van ser assassinats ahir a trets per un home que s'hi ha acostat i els ha disparats mentre feien una connexió en directe a Roanoke, un poble de Virginia, als Estats Units. Les víctimes eren Alison Parker, de vint-i-quatre anys, i Adam Ward, de vint-i-set. L'assassí, que va acabar matant-se era un ex-company Vester Lee Flanagan, conegut professionalment per Bryce Williams, que havia estat acomiadat un any abans. Com sol passar en aquests casos la publicació del vídeo on es veia l'assassinat en directe i d'un altre filmat per l'assassí mateix ha suscitat una gran polèmica. Els familiars de les víctimes, la televisió on treballaven i les organitzacions professionals van demanar als mitjans que no ensenyaren les imatges. Gran part dels mitjans americans i europeus així ho van fer. Als Països Catalans i l'estat espanyol, però, la gran majoria dels mitjans les han penjades. YouTube, Facebook i Twitter han estat enmig de la polèmica per la facilitat amb la qual els vídeos es podien veure a les respectives plataformes. Algunes piulades que ensenyaven el vídeo amb la funció d'autoreproducció han rebut crítiques molt especials. Una pertanyia a Buzzfeed, que arran de les crítiques l'ha retirat. El mateix assassí va penjar al compte de Twitter un vídeo de com matava els seus ex-companys. El vídeo va ser blocat i retirat abans de cinc minuts però ja se n'havien fet milers de còpies que després tot d'usuaris han anat repiulant. El mateix vídeo va ser blocat per Facebook al cap de quinze minuts mentre que YouTube, segons una informació de Le Monde, ha hagut de dedicar un equip a retirar les versions dels dos vídeos que els usuaris anaven penjant ‘a un ritme de cada dos minuts'.
|
[
"Quin crim s’ha comès?",
"Qui n’han sigut les víctimes?",
"Quan ha succeït?",
"I on?",
"Qui n’ha sigut el culpable?",
"Com es feia dir a la feina?",
"Quines imatges han sortit a la llum?",
"Qui va exigir que no es projectessin?",
"Qui va seguir les demandes dels afectats?",
"I qui no?",
"A quines xarxes socials s’han pogut mirar sense dificultats?",
"Quins casos han sigut molt recriminats?",
"Quina cinta va ser esborrada de la web amb molta rapidesa?",
"Com ha hagut d’actuar YouTube?",
"Cada quant se’n pujava un de nou?"
] |
{
"answer_end": [
116,
116,
217,
249,
425,
470,
643,
822,
883,
976,
1122,
1231,
1447,
1755,
1787
],
"answer_start": [
0,
0,
164,
181,
353,
406,
544,
675,
824,
885,
978,
1124,
1300,
1613,
1729
],
"input_text": [
"Un assassinat.",
"Una reportera de la cadena WDBJ-TV, associada a la CBS, i l'operador de càmera que l'acompanyava.",
"Mentre feien una connexió en directe.",
"A Roanoke, un poble de Virginia.",
"Un ex-company Vester Lee Flanagan.",
"Bryce Williams.",
"Un vídeo on es veia l'assassinat en directe i un altre filmat per l'assassí mateix.",
"Els familiars de les víctimes, la televisió on treballaven i les organitzacions professionals.",
"Gran part dels mitjans americans i europeus.",
"La gran majoria dels mitjans dels Països Catalans i l'estat espanyol.",
"A YouTube, Facebook i Twitter.",
"Algunes piulades que ensenyaven el vídeo amb la funció d'autoreproducció.",
"La que el mateix assassí va penjar al compte de Twitter.",
"Ha hagut de dedicar un equip a retirar les versions dels dos vídeos que els usuaris anaven penjant.",
"Cada dos minuts."
]
}
|
bios
|
Anna Comellas Vila-Puig (Sabadell, Vallès Occidental, 11 d'octubre de 1971), és una violoncel·lista catalana.
És filla de Gonçal Comellas, i de Glòria Vila-Puig Codina, i és la gran de dues germanes. A l'edat d'un any es desplaça amb la família a l'Empordà, a la vila dels avis paterns, Avinyonet de Puigventós, lloc on resideix fins als divuit anys, moment en què es trasllada a Barcelona per aprofundir els estudis musicals; fins als vint-i-vuit segueix vinculada de manera intermitent amb la comarca, malgrat que més tard s'establi al Masnou. Viu i coneix la música en l'ambient familiar, i als dotze anys s'inicia en el cel·lo amb Jaume Cristau a l'escola de música del Casino Menestral Figuerenc, segueix en el mateix centre amb Josep Bassal i, a partir de 1989, amb Marçal Cervera, a Barcelona, per finalitzar la carrera amb el professor Peter Thiemann. Va ser mereixedora del Premi extraordinari de Grau superior de la carrera de violoncel (1997).
Ha participat en diversos cursos de perfecciónament, entre els quals tenen especial importància els "Cursos Internacionals de Música de Llançà", celebrats durant el mes d'agost. Ha rebut classes de mestres de renom com Philis Young, Marçal Cervera i Millet, Roger Abin i Maud Martin Tortelier. I de música de cambra amb Claudi Arimany, el seu pare, Gonçal Comellas i Norbert Blüme. Ha estat becada per la Fundació Güell i la Fundació Pau Casals. Ha compaginat la docència musical amb la interpretació, havent actuat en diferents llocs de Catalunya, Espanya, i l'estranger, amb diferents formacions de música de cambra.
Ha estat professora de violoncel al Conservatori Municipal de Música de Cervera (Lleida), a l'Escola de Música del Casino Menestral de Figueres (1992-93), a
l'Escola Municipal de Música de Cornellà de Llobregat i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Actualment, és professora de violoncel de l'Escola Municipal de Música "Casa dels Nens" de Barcelona. Durant tres temporades ha acompanyat el cantautor Lluís Llach, i ha estat violoncel solista de l'Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. L'agost de l'any 2000 va debutar com a solista amb el Concert per a violoncel i orquestra de Saint Saëns i va obtenir un gran èxit tant de públic com de crítica. Actualment forma part del "Trio Smetana" formació que va tancar la I Temporada de Cambra (2003) al Palau de la
Música Catalana organitzat per Ibercamera, i des de l'any 2005 col·labora amb la Cobla Sant Jordi.
|
[
"Quan va néixer Anna Comellas?",
"A què es dedica?",
"Qui són els seus pares?",
"És filla única?",
"On va viure fins a la seva majoria d’edat?",
"Quan va començar a tocar el violoncel?",
"Qui va ser el seu professor d’aquest instrument a l’etapa final dels seus estudis?",
"Quin reconeixement va obtenir llavors?",
"Quines associacions li van atorgar una beca?",
"Ha treballat de professora?",
"On?",
"I avui en dia, on treballa de docent?",
"Amb quin artista ha anat de gira?",
"Què va interpretar per primer cop com a solista?",
"Què fa des del 2005?"
] |
{
"answer_end": [
75,
99,
167,
198,
349,
630,
858,
946,
1399,
1455,
1835,
1937,
2000,
2177,
2443
],
"answer_start": [
0,
77,
110,
171,
200,
592,
801,
860,
1337,
1401,
1574,
1837,
1939,
2095,
2391
],
"input_text": [
"L'11 d'octubre de 1971.",
"És violoncel·lista.",
"Gonçal Comellas i Glòria Vila-Puig Codina.",
"No.",
"A Avinyonet de Puigventós.",
"Als dotze anys.",
"Peter Thiemann.",
"El Premi extraordinari de Grau superior de la carrera de violoncel.",
"La Fundació Güell i la Fundació Pau Casals.",
"Sí.",
"Al Conservatori Municipal de Música de Cervera (Lleida), a l'Escola de Música del Casino Menestral de Figueres (1992-93), a\nl'Escola Municipal de Música de Cornellà de Llobregat i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.",
"A l'Escola Municipal de Música Casa dels Nens de Barcelona.",
"Amb Lluís Llach.",
"El Concert per a violoncel i orquestra de Saint Saëns.",
"Col·labora amb la Cobla Sant Jordi."
]
}
|
vilaweb
|
Avui a les 13.00 el Tribunal Superior de Justícia de Caralunya farà pública la sentència del judici al 9-N a l'ex-president de la Generalitat Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau. La fiscalia els acusa d'haver organitzat el 9-N desobeint l'ordre de suspensió del Tribunal Constitucional espanyol. I ha demanat que s'imposi una pena de deu anys d'inhabilitació i una multa de 36.000 euros per a Artur Mas i nou anys d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per a Joana Ortega i Irene Rigau. Mas, Ortega i Rigau són acusats de desobediència greu i prevaricació, que són delictes concrets però amb una llarga tradició interpretativa en la jurisprudència espanyola. I els tres magistrats del tribunal hauran de concloure si van cometre aquests delictes o no. Les implicacions dels delictes El delicte de desobediència greu a l'autoritat o als seus agents està castigat amb una pena de presó de sis mesos a un any i el pagament d'una multa econòmica. El codi penal indica que perquè es pugui haver-hi desobediència cal que existeix una ordre directa i explícita de l'autoritat al presumpte desobedient. Que s'ha de formalitzar i notificar per uns procediments legals concrets. Que hi ha d'haver una negativa clara a complir-la. El delicte de prevaricació està castigat amb penes de presó de dos anys a sis o una multa econòmica i d'inhabilitació per a càrrecs públics de set anys a dotze. El codi penal assenyala que una autoritat o funcionari públic comet prevaricació quan dicta una resolució arbitrària en un afer administratiu o judicial sabent que aquella resolució és injusta. Aquest coneixement de la injustícia s'anomena ‘dol' en la terminologia judicial.
|
[
"Qui dictarà sentència avui?",
"A quina hora?",
"En quin cas?",
"Qui en són els acusats?",
"Quins fets se'ls imputen?",
"Quina condemna s'exigeix per Mas?",
"I per Ortega i Rigau?",
"Quins crims se'ls atribueixen als tres, concretament?",
"Quina decisió han de prendre els membres del tribunal?",
"Quant temps d'empresonament comporta la desobediència?",
"Què diu el Codi Penal sobre aquest delicte?",
"Quina és la condemna per prevaricació?",
"Què en diu, el Codi Penal?",
"Quin altre nom té “injustícia”, en termes legals?"
] |
{
"answer_end": [
88,
88,
106,
215,
332,
440,
524,
594,
789,
944,
1132,
1418,
1612,
1693
],
"answer_start": [
0,
0,
63,
63,
217,
336,
443,
526,
700,
822,
982,
1259,
1420,
1614
],
"input_text": [
"El Tribunal Superior de Justícia de Caralunya.",
"A les 13.00.",
"El judici al 9-N.",
"L'ex-president de la Generalitat Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau.",
"Haver organitzat el 9-N desobeint l'ordre de suspensió del Tribunal Constitucional espanyol.",
"Una pena de deu anys d'inhabilitació i una multa de 36.000 euros.",
"Nou anys d'inhabilitació i multa de 30.000 euros.",
"Desobediència greu i prevaricació.",
"Si van cometre aquests delictes o no.",
"De sis mesos a un any.",
"Que perquè es pugui haver-hi desobediència cal que existeix una ordre directa i explícita de l'autoritat al presumpte desobedient.",
"Presó de dos anys a sis o una multa econòmica i d'inhabilitació per a càrrecs públics de set anys a dotze.",
"Que una autoritat o funcionari públic comet prevaricació quan dicta una resolució arbitrària en un afer administratiu o judicial sabent que aquella resolució és injusta.",
"Dol."
]
}
|
bios
|
Paula Cañellas Alba (Palma, 25 de gener de 1874 - Palma, 1940) fou una mestra krausista i feminista mallorquina.
Destacà en la docència i en la tasca cívica. El 1890 fou mestra superior per l'Escola Normal de Mestres. El 1904, des de postulats feministes, organitzava les primeres colònies escolars per a nines i que ella mateixa dirigiria cada any fins al 1920. La mestra Cañellas organitzà un total de divuit colònies escolars per a nines.
El 1915 fundava l'Institut d'Estudis Superiors per a la Dona, des de l'Ajuntament de Palma. S'havia d'encarregar de proporcionar a les mares de família els coneixements necessaris per a la tasca de la llar, preparar les alumnes per a l'accés a l'ensenyament secundari, per al magisteri de primeres lletres, per a l'ingrés a l'Escola Superior de Mestres o a l'Escola Superior de Comerç i preparar-les per a les oposicions al cos auxiliar de telegrafia.
El conservadorisme sociològic i l'Església, temorosa del laïcisme de l'Institut, aconseguiren que es tancàs al cap de molt poc de la seva obertura. Ella es declarava defensora del feminisme, que definia com la lluita de les dones per aconseguir la seva independència econòmica per poder triar el seu destí. Denunciava la situació de la dona espanyola, totalment sotmesa al varó, per la dependència jurídica a què la sotmetien lleis injustes i irracionals.
La mestra Cañellas advocava per educar les dones per a si mateixes: per a gaudir de la cultura, per a poder fer feina i per tenir una projecció cívica.
|
[
"Quan va néixer Paula Cañellas?",
"Per què és coneguda?",
"On va treballar de professora?",
"Què va gestionar el 1904?",
"Fins quan va ser-ne la directora?",
"Quantes en va fer?",
"Què va crear el 1915?",
"A qui estava dirigit aquest centre educatiu?",
"Què s’hi ensenyava?",
"Per a què s’hi donaven eines?",
"Es tractava d’un centre religiós?",
"Qui va causar-ne la clausura?",
"De quina ideologia es proclamava Cañellas?",
"Com la descrivia, concretament?",
"Què va criticar?",
"Què havien de poder dur a terme les dones, segons ella?"
] |
{
"answer_end": [
62,
111,
216,
310,
361,
440,
502,
621,
647,
892,
1001,
1040,
1083,
1199,
1244,
1500
],
"answer_start": [
0,
63,
158,
218,
256,
363,
442,
534,
534,
649,
894,
894,
1042,
1042,
1201,
1350
],
"input_text": [
"El 25 de gener de 1874.",
"Per ser una mestra krausista i feminista mallorquina.",
"A l'Escola Normal de Mestres.",
"Les primeres colònies escolars per a nines.",
"Fins al 1920.",
"Un total de divuit.",
"L'Institut d'Estudis Superiors per a la Dona.",
"A les mares de família.",
"Els coneixements necessaris per a la tasca de la llar.",
"Per a l'accés a l'ensenyament secundari, per al magisteri de primeres lletres, per a l'ingrés a l'Escola Superior de Mestres o a l'Escola Superior de Comerç i per a les oposicions al cos auxiliar de telegrafia.",
"No.",
"El conservadorisme sociològic i l'Església.",
"La feminista.",
"Com la lluita de les dones per aconseguir la seva independència econòmica per poder triar el seu destí.",
"La situació de la dona espanyola.",
"Gaudir de la cultura, fer feina i tenir una projecció cívica."
]
}
|
books
|
El que parlava era en Cadernera: L'altre era en Vadô Set-trossos, que rebaté el xicot sobre els bancs galliners i, saltant-li al damunt i subjectant-lo amb una mà pel coll i amb un genoll pel ventre, l'entollà amb una corda, lligant-lo i relligant-lo, amb estrebades de ràbia.
-Escorpit verinós ¡mala pua! ¡ja et juro que no et desfermes!
-Què ve a ser, això?- vaig preguntar.
-Res- contestà en Vadô esbufegant.- Es vostro pare m'ha encarregat que lligués aquest rampí; però, alerta! això ès un dimoni!
En Cadernera encara li ventava puntades de peu.
-Deixeu-me estar, murri, botxí! Vui nedar! Vui estar llibert! Lladre, més que lladre!
En Vadô assegurà els darrers nusos i se n'anà mig corrent. Aleshores el xicot se girà cap a mi retorcent-se les mans.
-Ara sí que som perduts! Murris! ¡Ara sí que som perduts! ¡Fugiran amb es bot i ens deixen aquí! No volen noses! Murris! ¡Al mencos no ens haguessin lligat!
|
[
"Qui deia uns mots?",
"I qui més hi havia?",
"El segon va atacar al primer?",
"On?",
"I de quina manera?",
"Amb què el va encadenar?",
"Com el va insultar?",
"Qui va dir que li havia manat d’encadenar-lo així?",
"Com es defensava l’altre noi?",
"Com insultava al seu atacant?",
"Què demanava?",
"En Vadô va marxar?",
"Quan?",
"Què va exclamar en Cadernera llavors?",
"Què creu que s’enduran?"
] |
{
"answer_end": [
31,
64,
85,
111,
198,
250,
305,
468,
549,
581,
611,
696,
696,
781,
834
],
"answer_start": [
0,
33,
33,
70,
70,
200,
278,
413,
503,
552,
594,
639,
639,
757,
816
],
"input_text": [
"En Cadernera.",
"En Vadô Set-trossos.",
"Sí.",
"Sobre els bancs galliners.",
"Saltant-li al damunt i subjectant-lo amb una mà pel coll i amb un genoll pel ventre.",
"Amb una corda.",
"Dient escorpit verinós i mala pua.",
"Es seu pare.",
"Li ventava puntades de peu.",
"Murri, botxí.",
"Estar llibert.",
"Sí.",
"Quan assegurà els darrers nusos.",
"Ara sí que som perduts!",
"Es bot."
]
}
|
vilaweb
|
El govern dels Estats Units ha revelat avui disset càrrecs més contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange, per la publicació d'informació classificada en cooperació amb l'ex-analista dels serveis secrets nord-americans Chelsea Manning. El Departament de Justícia ha indicat en un comunicat que els nous càrrecs acusen Assange de ‘conspirar' amb Manning per obtenir informació classificada ‘amb motius per pensar que aquesta informació havia de ser usada per fer mal als Estats Units o beneficiar a un país estranger'. Així mateix, el fundador de Wikileaks ha estat acusat ‘de rebre i intentar rebre informació amb fonaments per creure que aquests materials serien obtinguts o lliurats a una persona que anava a violar la llei'. El Departament ha destacat que ‘les accions d'Assange van suposar un greu dany per a la seguretat nacional nord-americana en benefici d'adversaris del país', alhora que ha subratllat que les revelacions van mostrar les identitats d'agents encoberts, posant-los en perill. El fundador de Wikileaks havia estat imputat a l'abril per conspirar amb Manning per aconseguir accedir a les xarxes informàtiques del Pentàgon. Assange es va refugiar a l'Ambaixada de l'Equador a Londres el juny de 2012 per evitar que el Regne Unit el detingués i extradís Suècia, per unes denúncies d'abusos sexuals en contra seva, des d'on temia ser enviat als Estats Units per filtrar milers de documents classificats sobre les guerres a l'Iraq i l'Afganistan. El llavors govern de Rafael Correa li va concedir l'asil diplomàtic permetent romandre en la seva Ambaixada de Londres, on es trobava en aquell moment, fins que el Regne Unit accedís a donar-li el salconduit necessari per viatjar a l'Equador. El passat 11 d'abril, el nou govern de Moreno, que considera Assange un problema heretat, li va revocar l'asil diplomàtic argumentant que havia tingut un comportament inadequat, fins i tot ‘agressiu', a l'ambaixada, després de gairebé dos anys de retrets mutus. Aquest mateix dia, el fundador de Wikileaks va ser detingut i condemnat al Regne Unit a cinquanta setmanes de presó per violar els termes de la llibertat condicional que li va concedir el 2012. Suècia ha anunciat la reobertura de la investigació contra Assange per violació, cas que va ser arxivat el 2017 per la impossibilitat de seguir avançant causa de la seva reclusió a l'ambaixada. Mentrestant, els Estats Units espera la resposta del Regne Unit a la seva petició d'extradició.
|
[
"Què ha anunciat avui el govern estatunidenc?",
"Per quin motiu?",
"Què hauria fet Assange, doncs?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin altre delicte se li imputa?",
"En contra de què van dirigides aquestes accions?",
"Quan havia sigut acusat anteriorment Assange?",
"On va habitar, per tal de no ser capturat?",
"Per què Suècia el buscava?",
"Quins papers havia publicat Assange?",
"On volia viatjar posteriorment?",
"Quan van treure-li el permís per continuar a l’ambaixada?",
"Per què va anar a la presó just després?",
"Quina notícia ha donat Suècia?",
"Quan s'havia deixat d'indagar aquest succés?"
] |
{
"answer_end": [
110,
239,
393,
521,
731,
889,
1059,
1285,
1337,
1468,
1711,
1834,
2167,
2248,
2280
],
"answer_start": [
0,
44,
244,
316,
523,
736,
1005,
1150,
1226,
1339,
1505,
1713,
1975,
2169,
2169
],
"input_text": [
"Disset càrrecs més contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange.",
"Per la publicació d'informació classificada en cooperació amb l'ex-analista dels serveis secrets nord-americans Chelsea Manning.",
"Conspirar amb Manning per obtenir informació classificada.",
"Fer mal als Estats Units o beneficiar a un país estranger.",
"Rebre i intentar rebre informació amb fonaments per creure que aquests materials serien obtinguts o lliurats a una persona que anava a violar la llei.",
"En contra de la seguretat nacional nord-americana.",
"A l'abril.",
"A l'Ambaixada de l'Equador a Londres.",
"Per unes denúncies d'abusos sexuals en contra seva.",
"Documents classificats sobre les guerres a l'Iraq i l'Afganistan.",
"A l'Equador.",
"El passat 11 d'abril.",
"Per violar els termes de la llibertat condicional que li va concedir el 2012.",
"La reobertura de la investigació contra Assange per violació.",
"El 2017."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Ximo Puig, s'ha mostrat convençut que el govern valencià i la resta d'administracions donaran una ‘resposta contundent' a les ‘conseqüències econòmiques i socials molt grans' d'aquest temporal de pluja a la Vega Baixa i ha proposat de crear una espècie de ‘Pla Marshall‘ per a la comarca. A més, ha anunciat que al seu pròxim ple de divendres el Consell aprovarà un primer decret d'ajudes per als afectats. Així s'ha expressat avui a Almoradí, municipi afectat pel trencament d'una mota del riu Segura, que ha negat els carrers. Part del nucli urbà continua inundat. El president ha destacat el ‘gran treball' dels serveis d'emergències i ha lamentat la defunció de dues persones al País Valencià. ‘Això és la pitjor part d'aquest balanç, quant a la resta, entre tots i amb l'esforç de les administracions i tota la societat, sortirem cap endavant, però tenim aquestes pèrdues humanes que ens entristeixen profundament', ha declarat als mitjans. Puig, que ha visitat el poble acompanyat de la batllessa, María Gómez, i el conseller de Política Territorial, Arcadi España, ha explicat que la previsió de la Confederació Hidrogràfica del Segura és que el cabal del riu vagi baixant ‘lentament' i que les tempestes no afectin més la comarca. ‘Sembla que ja hem passat aquest episodi, però és present, i si venim per qualsevol camí veiem que encara hi ha molta dificultat per a accedir-hi, hi ha un problema de mobilitat enorme. La cosa més important és la prudència', ha manifestat, alhora que ha advocat per ‘solucionar primer les situacions personals de la gent que ho passa pitjor i que es troba en un moment de vulnerabilitat màxima.' Així, Puig ha recordat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre ahir a donar la màxima cobertura a la Vega Baixa, que ha estat víctima d'una ‘gran catàstrofe'. A més, ha instat a ‘avançar en qüestions més estructurals per al futur de la comarca' i ha posat ‘tota la seva confiança' en la gent de la Vega Baixa. ‘És una situació molt difícil, jo vull donar les gràcies a totes les persones que han estat col·laborant durament i encara ho fan', ha afegit.
|
[
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha afirmat?",
"A quin fet?",
"Què ha ideat?",
"On ha fet aquestes declaracions?",
"Què ha succeït allà?",
"Quanta gent ha mort, per culpa de la pluja, a València?",
"Com ha valorat Puig aquestes defuncions?",
"Qui ha estat amb Puig al municipi afectat?",
"Què passarà a continuació probablement?",
"Segons qui?",
"Per què la situació encara és complicada?",
"Quina és la prioritat, però?",
"De què ha fet memòria Puig?",
"A qui ha agraït?"
] |
{
"answer_end": [
41,
151,
249,
319,
474,
559,
728,
950,
1102,
1269,
1269,
1455,
1667,
1810,
2138
],
"answer_start": [
0,
32,
118,
252,
439,
439,
561,
731,
978,
1104,
1104,
1332,
1523,
1674,
2040
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que el govern valencià i la resta d'administracions donaran una resposta contundent.",
"A les conseqüències econòmiques i socials molt grans d'aquest temporal de pluja a la Vega Baixa.",
"Una espècie de Pla Marshall per a la comarca.",
"A Almoradí.",
"El trencament d'una mota del riu Segura, que ha negat els carrers.",
"Dues persones.",
"Com la pitjor part d'aquest balanç.",
"La batllessa, María Gómez, i el conseller de Política Territorial, Arcadi España.",
"Que el cabal del riu vagi baixant lentament i que les tempestes no afectin més la comarca.",
"Segons la Confederació Hidrogràfica del Segura.",
"Perquè hi ha un problema de mobilitat enorme.",
"Solucionar primer les situacions personals de la gent que ho passa pitjor i que es troba en un moment de vulnerabilitat màxima.",
"Que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre ahir a donar la màxima cobertura a la Vega Baixa.",
"A totes les persones que han estat col·laborant durament i encara ho fan."
]
}
|
vilaweb
|
Esquerra Unida descarta arribar a cap acord amb la candidatura de Més Madrid que ha impulsat l'ex-diputat de Podem Íñigo Errejón per a les eleccions a la Comunitat de Madrid, després de la negativa de l'ex-candidat del partit morat a demanar la paralització de l'operació Chamartín, segons informen Europa Press fonts de la coalició d'esquerres. Per això, l'organització d'Alberto Garzón centra ara els seus esforços en avançar amb urgència en les negociacions amb Podem, i ha donat de termini fins al 23 de febrer per tancar tant la candidatura per a les autonòmiques madrilenyes com les de la resta de municipis i comunitats on sigui possible, així com la llista de les europees. La decisió d'EU de no confluir amb Errejón, que s'oficialitzarà en la reunió de la direcció de la federació madrilenya del propvinent 15 de febrer, respon a la negativa de la plataforma impulsada per Errejón i la batllessa de Madrid, Manuela Carmena, de paralitzar l'operació Chamartín, ara denominada Madrid Nuevo Norte. La coalició d'esquerres va plantejar aquesta petició a Més Madrid com a condició imprescindible per arribar a un acord, en la reunió que van mantenir dilluns passat per explorar la possibilitat de conformar una candidatura unitària a la Comunitat. Errejón va descartar acceptar la condició d'EU En aquesta reunió, a la qual no va acudir Podem, Errejón i el seu equip ja van traslladar que no tenien intenció de demanar a Carmena que renunciï a aquest projecte i, en aquesta línia, fonts de Més Madrid van confirmar dimarts a Europa Press que veien impossible un pacte amb EU si mantenien aquesta condició. El mateix dimarts, el responsable de relacions polítiques d'EU Madrid, Álvaro Aguilera, ha confirmat en una roda de premsa després de la reunió de l'executiva de l'organització en la Comunitat que no anaven a renunciar a aquesta línia vermella. Per això, encara que oficialment es van donar de termini fins a la reunió de la direcció madrilenya del 15 de febrer, han descartat ja la possibilitat d'arribar a un acord amb Més Madrid, donat el nivell de desavinença al voltant d'un aspecte que consideren imprescindible. D'aquesta manera, l'organització centra ara tots els seus esforços a tancar un acord amb Podem que estava pràcticament fet fins que va saltar pels aires amb l'anunci d'Errejón de liderar la candidatura de Més Madrid, en lloc de la de Units Podem. En concret, EU s'ha donat de termini fins al 23 de febrer per tancar aquest i la resta d'acords que estan en l'aire per conformar candidatures de coalició amb Podem a les municipals, autonòmiques i europees de maig de 2019. Aquest dissabte 23, la coalició d'esquerres celebrarà una reunió de l'anomenada Coordinadora Federal – el màxim òrgan executiu de direcció d'Esquerra Unida – en què donarà el vistiplau a les confluències que s'hagin tancat, i decidirà concórrer en solitari allà on no hagi estat possible segellar un acord abans d'aquest moment. EU, preocupada per la ‘paràlisi' de Podem El secretari d'Organització d'EU, Ismael González, ha reconegut en declaracions a Europa Press que senten certa ‘preocupació' per la ‘paràlisi' que afecta Podem després d'esclatar la crisi més gran del partit morat, i ha defensat la necessitat d'accelerar els treballs per arribar preparats a les urnes al maig. En el cas de la Comunitat de Madrid, EU espera que se celebri com més aviat millor una reunió entre les direccions autonòmiques de les dues formacions per poder avançar en la candidatura conjunta, encara que Podem segueixi analitzant com reorganitzar després de la marxa d'Errejón i, després, la dimissió del qual era secretari general a la Comunitat Ramon Espinar. La direcció estatal del partit morat va decidir en la reunió que va celebrar amb caràcter extraordinari la setmana passada prioritzar els treballs per refer la seva candidatura a la Comunitat, començant per elegir el seu cap de llista, abans de procedir a parlar amb la resta de formacions amb les quals vol confluir. Així, a Podem estan centrats a buscar el que serà el ‘número u' a les autonòmiques de Madrid que haurà de mesurar-se previsiblement amb Errejón a les urnes. Encara que no avancen noms, fonts de la formació estatge expliquen a Europa Press que el perfil que busquen és el d'una figura independent, que sigui dona.
|
[
"Quina decisió ha pres Esquerra Unida?",
"Arran de què?",
"Qui ha donat la notícia?",
"Fins quan podrà EU pactar amb Podem?",
"Quan serà oficial que EU no pactarà amb Més Madrid?",
"Com s’anomena avui en dia l'operació Chamartín?",
"Qui no va ser present a les negociacions entre EU i Més Madrid?",
"Qui és Álvaro Aguilera?",
"EU ha pres la decisió de no pactar amb Errejón definitivament?",
"En què es concentraran ara, doncs?",
"Quantes eleccions hi haurà al maig?",
"Què es durà a terme el dissabte dia vint-i-tres?",
"Què té amoïnat a Ismael González?",
"Qui va deixar enrere Podem?",
"En què se centrarà ara aquest partit?",
"Qui tenen al cap per a aquest càrrec?"
] |
{
"answer_end": [
173,
281,
311,
514,
828,
1002,
1346,
1696,
2041,
2251,
2598,
2700,
3185,
3647,
3883,
4278
],
"answer_start": [
0,
0,
283,
358,
682,
947,
1004,
1629,
1865,
2131,
2388,
2600,
3005,
3480,
3649,
3975
],
"input_text": [
"Ha descartat arribar a cap acord amb la candidatura de Més Madrid que ha impulsat l'ex-diputat de Podem Íñigo Errejón per a les eleccions a la Comunitat de Madrid.",
"De la negativa de l'ex-candidat del partit morat a demanar la paralització de l'operació Chamartín.",
"Europa Press.",
"Fins al 23 de febrer.",
"El 15 de febrer.",
"Madrid Nuevo Norte.",
"Podem.",
"El responsable de relacions polítiques d'EU Madrid.",
"Sí.",
"En tancar un acord amb Podem que estava pràcticament fet.",
"N'hi haurà tres.",
"La coalició d'esquerres celebrarà una reunió de l'anomenada Coordinadora Federal.",
"La paràlisi que afecta Podem després d'esclatar la crisi més gran del partit morat.",
"Errejón i, després, el secretari general a la Comunitat Ramon Espinar.",
"En els treballs per refer la seva candidatura a la Comunitat, començant per elegir el seu cap de llista.",
"Una figura independent, que sigui dona."
]
}
|
vilaweb
|
El senador valencià Pedro Agramunt ha cessat de la presidència de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Segons ell, ho ha fet per motius personals. No obstant això, Agramunt estava en el punt de mira per la seva presumpta implicació en un cas de corrupció per uns suborns del govern d'Azerbaidjan a eurodiputats. El cas de corrupció, anomenat ‘la diplomàcia del caviar', ha posat fi a la seva presidència. L'abril, la mesa de l'organisme ja va retirar-li la confiança, i el juny un centenar de parlamentaris van demanar-li la dimissió, petició a la qual va sumar-se el seu propi grup, el PP Europeu. A més, va ser reprovat per uns informes favorables a l'Azerbaidjan, on viatjava assíduament. La seva visita a Síria per a entrevistar-se amb el dictador Baixar al-Assad, desautoritzada pel ministeri d'Exteriors espanyol i l'ambaixador davant el Consell d'Europa, va fer que fins i tot el seu partit li girés l'esquena. Precisament ahir, quan es va saber que abandonava el càrrec, Agramunt encara va enviar un peculiar argumentari contra el referèndum i la Generalitat. L'argumentari, al qual ha tingut accés VilaWeb, el signa com a cap de la delegació espanyola a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, i ja no com a president, però ha estat repartit a tots els membres de l'organisme. El document conté una barreja de falsedats i d'explicacions en la línia defensada pel govern espanyol i el Partit Popular. Entre les falsedats, destaca especialment l'afirmació que els partidaris de la independència van perdre les eleccions del 2015 perquè, segons diu, els partits que es van presentar com a contraris a la independència van aconseguir més del 50% dels vots –quan en realitat van aconseguir-ne el 39,09%. El text, que fa referència a la repressió espanyola durant la campanya però passa per alt de manera deliberada les càrregues del dia del referèndum, tot i estar signat el dia 4, acaba dient que ‘la llibertat naix de la democràcia però es manté viva per la llei'. Una afirmació que molts membres del Consell d'Europa trobaran sens dubte curiosa, ja que prové del president que ha estat forçat a dimitir per violar la llei i els procediments de la cambra. Aquest és el document que Pedro Agramunt ha repartit a tots els membres del Consell d'Europa:
|
[
"Qui és Pedro Agramunt?",
"Quina decisió ha pres?",
"Per quina raó?",
"Però de què era sospitós?",
"Com s’ha titulat aquest assumpte?",
"Què va succeir a Agramunt a l’abril?",
"I dos mesos després?",
"On anava de visita sovint Agramunt?",
"Per què el seu propi partit el va deixar de banda?",
"Què va aprofitar per afegir després d’anunciar la seva dimissió?",
"Qui ha rebut aquest text?",
"Quina dada falsa hi apareix?",
"Quin percentatge van obtenir aquests, verídicament?",
"Què no s’esmenta en l’escrit?",
"Per què s’ha vist obligat Agramunt a deixar el seu càrrec?"
] |
{
"answer_end": [
34,
112,
156,
321,
379,
477,
544,
701,
927,
1077,
1303,
1679,
1725,
1874,
2179
],
"answer_start": [
0,
20,
114,
158,
323,
416,
479,
617,
703,
947,
1079,
1428,
1575,
1727,
1990
],
"input_text": [
"Un senador valencià.",
"Ha cessat de la presidència de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.",
"Per motius personals.",
"D'estar implicat en un cas de corrupció per uns suborns del govern d'Azerbaidjan a eurodiputats.",
"La diplomàcia del caviar.",
"La mesa de l'organisme ja va retirar-li la confiança.",
"Un centenar de parlamentaris van demanar-li la dimissió.",
"A l'Azerbaidjan.",
"Per la seva visita a Síria per a entrevistar-se amb el dictador Baixar al-Assad, desautoritzada pel ministeri d'Exteriors espanyol i l'ambaixador davant el Consell d'Europa.",
"Un peculiar argumentari contra el referèndum i la Generalitat.",
"Tots els membres de l'organisme.",
"Que els partidaris de la independència van perdre les eleccions del 2015 perquè, segons diu, els partits que es van presentar com a contraris a la independència van aconseguir més del 50% dels vots.",
"El 39,09%.",
"Les càrregues del dia del referèndum.",
"Per violar la llei i els procediments de la cambra."
]
}
|
bios
|
Assumpció Cantalozella i Mas és una escriptora de novel·la històrica catalana.
Va néixer a Santa Coloma de Farners, comarca de la Selva, província de Girona, el 29 de gener de 1943. Va néixer en el si d'una família d'impressors. La seva mare havia fet la carrera de piano al Conservatori Municipal, a Barcelona, amb professors com Millet i Blai Net. Va estudiar filologia catalana. Durant un temps va exercir com a docent fent classes de llengua i literatura. Però fonamentalment ha dedicat la seva vida a l'escriptura en català. Va col·laborar amb la premsa a Mundo Diario (1976-1978), Ressò (des de 1968), El Punt (des de 1990), i finalment com articulista fixa de El Punt Avui, Ha realitzat un gran nombre d'obres en narrativa. El seu èxit es deu fonamentalment a la seva faceta d'escriptora de novel·la històrica, amb títols com El falcó del comte i Corpus de Sang.
Formà part del col·lectiu d'escriptors catalans Ofèlia Dracs i de l'equip fundador del Punt.
Com a narradora es va iniciar amb la seva obra Escubidú (1982), a la qual van seguir Sauló (1984) i La ciutat (1990), després va venir La visita de Truda (1993) i Les campanes de Sant Serní (1996). L'any 2001 va quedar finalista del premi Carlemany per la seva obra La pluja d'estels (2002), novel·la ambientada en els anys trenta del segle xx. L'any 2002 una altra novel·la històrica, El falcó del comte, queda finalista del premi Sant Jordi. Va aconseguir el premi Pere Calders l'any 2003 amb la seva obra Corpus de Sang.
Les obres publicades d'Assumpció Cantalozella són:
|
[
"A què es dedica Assumpció Cantalozella?",
"Quan és el seu aniversari?",
"Què va estudiar la seva progenitora?",
"I Assumpció?",
"Ha treballat de professora?",
"I en mitjans de comunicació?",
"Quins?",
"Quin gènere de textos literaris escriu, sobretot?",
"Han triomfat?",
"De quins grups és partícip?",
"Quina va ser la seva primera novel·la?",
"Quina obra va publicar el 1993?",
"Va guanyar el premi Carlemany?",
"I el premi Pere Calders?",
"Quan?"
] |
{
"answer_end": [
46,
180,
271,
380,
458,
679,
679,
816,
868,
961,
1018,
1123,
1211,
1442,
1453
],
"answer_start": [
0,
79,
229,
350,
382,
530,
530,
731,
731,
870,
963,
1081,
1172,
1407,
1407
],
"input_text": [
"És escriptora.",
"El 29 de gener.",
"La carrera de piano.",
"Filologia catalana.",
"Sí.",
"També.",
"El Mundo Diario, Ressò, El Punt i El Punt Avui.",
"Novel·la històrica.",
"Sí.",
"Del col·lectiu d'escriptors catalans Ofèlia Dracs i de l'equip fundador del Punt.",
"Escubidú.",
"La visita de Truda.",
"No.",
"Sí.",
"L'any 2003."
]
}
|
books
|
Passats els quaranta jorns, quaresma de delícies, el procurador menà els monjos a la nau i els digué que hi entrassin i s'embarcà amb ells. Navegaren fins al sol post i sentiren-se envaïts i embolcallats d'una aubaïna tan densa que l'un no podia veure l'altre. En poca estona, aquella boira impalpable i subtil començà a estremir-se i s'esquinçà en mil vels flotants; dispersió de núvols llanosos davant la faç i l'aüc del Vent. Aquell cap d'oratge degué esbatanar les portes del Cel, qui, sobre els caps llurs, portejaven tronadores. D'un cinyell de llamps freqüents era cenyida la foscúria dels horitzons. I encara aquell crepuscle imaginós infantava follament núvols i més núvols, ciutat de foc, amb murs d'aram roent i amb torrelles de flama. Per arribar a la ribera benaventurada calia travessar aquell camp de foc on imperava l'Esperit de les Tempestes. I Sant Brandan endreçà a sos monjos aquest bell sermó: - En la profunditat d'aquell incendi és la illa preciosa que anam cercant, ara fa set anys complits. I per ço com sou estat ferms en la fe i amb paciència, i heu endurat tan llargues tribulacions, Déu vol consolar l'incansable desig i al nostre viatge errívol posar terme. Experimentat haveu com per moltes maneres de treballs i de malanances va hom al paradís, altrament anomenat, reialme de Déu. Per cap altre camí pot anar hom, sinó per aquest camí de les angoixes corporals i espirituals. Així hi anaren els sants i les santes de Déu. A saber haveu que les coses estranyes de veure i creure que fins ara plagué a Déu mostrar-vos, no són res en comparació d'aquelles que encara veureu, en la noble Terra de promissió dels Sants, que Déu ha promès donar a tots els feels qui moriran en estament de gràcia i en via de salvació. Per això escrigué Joan l'Evangelista: Benaventurats els morts qui moren en el Senyor; per ço com les obres llurs meritòriament els segueixen i trobar-les han en l'altra vida, qui no haurà mai fi. I aviat veureu la prova d'aquella dita que digué David en un verset: Beati qui habitant in domo tua, Domine (Benaventurats són aquells qui en vostre casal habiten, o Senyor).
|
[
"Quants dies van transcórrer?",
"On van pujar els religiosos?",
"Què va arribar, que va impedir la bona visibilitat?",
"Què van contemplar a la llunyania?",
"Per anar a parar on volien, per on havien de passar?",
"Qui va començar un discurs?",
"Quant temps fa que busquen el seu destí?",
"Gràcies a qui podran arribar-hi finalment?",
"Com ha sigut el seu trajecte?",
"Quin altre nom té el paradís?",
"Quina és l’única via per accedir-hi?",
"Qui hi va viatjar també d’aquesta manera?",
"Qui cita després Sant Brandan?",
"I quin altre personatge bíblic?",
"Quina frase va dir aquest?"
] |
{
"answer_end": [
26,
138,
259,
606,
819,
913,
1014,
1186,
1186,
1311,
1406,
1452,
1780,
2007,
2113
],
"answer_start": [
0,
50,
140,
535,
747,
862,
917,
1112,
1112,
1258,
1313,
1408,
1744,
1942,
1942
],
"input_text": [
"Quaranta.",
"A la nau.",
"Una aubaïna.",
"Un cinyell de llamps.",
"Per un camp de foc.",
"Sant Brandan.",
"Set anys complits.",
"Déu.",
"Errívol.",
"Reialme de Déu.",
"El camí de les angoixes corporals i espirituals.",
"Els sants i les santes de Déu.",
"Joan l'Evangelista.",
"David.",
"Benaventurats són aquells qui en vostre casal habiten, o Senyor."
]
}
|
mitologia
|
El Mont Ida (grec jònic:Ἴδη, grec àtic: Ἴδη, grec dòric: Ἴδα), actual Kaz Dag (turc:Kaz Dağı i İda Dağı), és una cadena muntanyosa de 1774 m d'altitud de la zona de Misia, a l'Àsia Menor, que delimita la regió de Troia. El promontori que avança en Tróade és anomenat Lecto.
A l'antiguitat, Lecto estava situat a la travessia costanera per navegar des de Ténedos fins a Lesbos.
Els rius Cares (actual Kokabas Çay), Rodi (actual Koka Çay), Grànic (actual Biga Çayi), Essep (actual Gonen Çay), Escamandre (actual Menderes Çay), Simois (actual Dümruk Su), flueixen pel vessant nord de la muntanya força allunyats de Lecto.
Segons Estrabó, doblant el promontori de Lecto s'estén el Golf Ideo o Golf d'Edremit, que està limitat pels promontoris oposats de Gàrgara i Pirra.
Les llegendes nascudes dels textos homèrics i del cicle troià ho fan escenari de nombrosos episodis mitològics:
També era un santuari d'Hera i de Cibeles. Aquesta última era anomenada allà Mater deum magna anadaea , «Deessa Mare dels déus, deessa de l'Ida». Aquesta deessa s'establiria allà al segle VII aC, després d'haver abandonat Pesinonte, a Galàcia.
Homer va qualificar la cadena muntanyosa com «Ida de mil fonts». Els pendents de la muntanya estan cobertes de boscos que alberguen un gran nombre de bèsties salvatges, també l'Ida és qualificat de "mare de les feres".
El nom «Ida» designa de vegades el conjunt de la Tròade.
|
[
"Què és el Mont Ida?",
"Com s’anomena avui en dia?",
"On es troba?",
"On era Lecto abans?",
"Quins rius hi ha allà?",
"Quin autor va parlar d'aquest territori?",
"En quins escrits es parla d’aquesta muntanya?",
"Quins déus hi habitaven?",
"Com es considerava Cíbele en aquell lloc?",
"Com és aquesta expressió en llatí?",
"Quan hi hauria anat a parar la dea?",
"Què hauria fet abans?",
"Quin nom va donar Homer a la serralada?",
"Es tracta d’un territori frondós?",
"Què més s’hi troba, per tant?"
] |
{
"answer_end": [
152,
79,
220,
377,
619,
767,
879,
922,
1026,
1026,
1076,
1124,
1189,
1243,
1293
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
276,
379,
621,
769,
881,
924,
959,
1028,
1028,
1126,
1191,
1191
],
"input_text": [
"És una cadena muntanyosa de 1774 m d'altitud.",
"Kaz Dag.",
"A la zona de Misia, a l'Àsia Menor, que delimita la regió de Troia.",
"A la travessia costanera per navegar des de Ténedos fins a Lesbos.",
"Cares, Rodi, Grànic, Essep, Escamandre i Simois.",
"Estrabó.",
"En els homèrics i en el cicle troià.",
"Hera i Cibeles.",
"La Deessa Mare dels déus, deessa de l'Ida.",
"Mater deum magna anadaea.",
"Al segle VII aC.",
"Abandonar Pesinonte, a Galàcia.",
"Ida de mil fonts.",
"Sí.",
"Bèsties salvatges."
]
}
|
bios
|
Isaura Navarro i Casillas (València, l'Horta, 5 de novembre de 1973) és una advocada valenciana. Va ser diputada per Izquierda Unida al Congrés dels Diputats espanyol entre 2004 i 2008 i actualment milita a Iniciativa del Poble Valencià.
És llicenciada en dret per la Universitat de València. El 1997 obté la llicenciatura en l'especialitat de Dret d'Empresa realitzant els cursos de doctorat a la càtedra de Dret del Treball. És militant i advocada de la Federació de Serveis i Administracions Públiques de Comissions Obreres des del 2000. Resideix al barri del Carme de València, on ha estat implicada amb el fort moviment veïnal col·laborant i assessorant jurídicament a l'Associació de Veïns i Comerciants "Amics del Barri del Carme".
Va ser elegida diputada per Izquierda Unida al congrés espanyol a les eleccions del 2004. Fou escollida cap de llista a la circumscripció de València a través de la candidatura Esquerra Unida - L'Entesa.
Fins al 2008 va ser secretària quarta de la taula del Congrés i va formar part de la presidència federal d'Izquierda Unida.
Després de les eleccions autonòmiques del 2007, s'esdevé una crisi a EUPV. El corrent intern Esquerra i País, del qual formava part Navarro, entra en contradiccions amb el PCPV l'altre corrent majoritari dins d'Esquerra Unida del País Valencià, i EiP es conformarà com a partit anomenant-se Iniciativa del Poble Valencià (IdPV).
En les eleccions generals de 2008, Isaura Navarro va ser elegida cap de llista d'una nova coalició, la formada per Bloc-Iniciativa-Verds, amb el lema Units som més. La força del "vot útil" dirigit al PSOE va fer que la coalició no assolira l'objectiu de traure representació en el Congrés i va quedar per sota dels darrers resultats del Bloc en solitari. Després d'aquestes eleccions, va abandonar la política activa durant un temps.
Posteriorment formà part de la permanent de la coalició Compromís, amb la qual fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015
|
[
"Quan va néixer Isaura Navarro?",
"Quina professió té?",
"On va estudiar la carrera?",
"De quina associació forma part?",
"Des de quan?",
"On viu?",
"A quin partit polític va militar?",
"Què va esdevenir el 2004?",
"Quins càrrecs va tenir fins al 2008?",
"Què va desencadenar problemes al partit?",
"Què va succeir, doncs?",
"Quin nou grup va liderar posteriorment Navarro?",
"Va obtenir bons resultats electorals?",
"Quina conseqüència va tenir això per Navarro?",
"Però la va deixar de banda definitivament?"
] |
{
"answer_end": [
68,
84,
291,
526,
539,
580,
827,
827,
1065,
1140,
1310,
1532,
1749,
1828,
1979
],
"answer_start": [
0,
69,
238,
427,
427,
541,
739,
739,
943,
1067,
1142,
1396,
1561,
1751,
1830
],
"input_text": [
"El 5 de novembre de 1973.",
"És advocada.",
"A la Universitat de València.",
"De la Federació de Serveis i Administracions Públiques de Comissions Obreres.",
"Des del 2000.",
"Al barri del Carme de València.",
"A Izquierda Unida.",
"Diputada al congrés espanyol.",
"Va ser secretària quarta de la taula del Congrés i va formar part de la presidència federal d'Izquierda Unida.",
"Les eleccions autonòmiques del 2007.",
"Que el corrent intern Esquerra i País, del qual formava part Navarro, va entrar en contradiccions amb el PCPV l'altre corrent majoritari dins d'Esquerra Unida del País Valencià.",
"Una nova coalició, la formada per Bloc-Iniciativa-Verds.",
"No.",
"Que va abandonar la política activa durant un temps.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha explicat que proposarà un augment d'uns 120 milions d'euros en el pressupost de 2020 per a les universitats del Principat. En declaracions a TV3, Chacón ha assegurat que els rectors ‘tenen tota la raó' de queixar-se del dèficit de finançament del sistema universitari i ha assegurat que el seu departament treballa per incrementar el pressupost. A més, ha dit que caldria incrementar el pressupost en més de 500 milions d'euros els cinc anys vinents ‘per apropar-se a la despesa mitjana que estan fent altres països d'Europa'. Els rectors de les vuit universitats públiques catalanes van escenificar ahir al vespre el front comú per reclamar un millor finançament que faci sostenible el model. En concret, reclamen recuperar l'any vinent els 900 milions d'euros de finançament públic d'abans de la crisi i un pla d'inversions de 100 milions d'euros. Davant d'aquesta petició, Chacón ha explicat que el 2017 es van destinar al voltant de 800 milions d'euros i, per tant, amb la seva proposta d'increment de 120 milions d'euros s'assolirien les reclamacions dels rectors. A banda, ha explicat un pla d'inversions en cinc anys que englobaria 240 milions d'euros per la millora del finançament de l'activitat bàsica, que inclouria la reducció del dèficit i de preus; 180 milions d'euros per al sistema de recerca i 125 milions d'euros més per al finançament de centres de recerca i grans infraestructures. La consellera ha afirmat, però, que aquesta és la seva proposta i que ara cal que Economia elabori tots els comptes. Per això, ha reivindicat el ‘caràcter social' del seu departament, més enllà de Sanitat, Afers Socials i Educació, i ha confiat en què la conselleria estigui sensibilitzada en aquesta qüestió. Tot i això, ha reconegut que és ‘complicat' gestionar un pressupost que ha assegurat que no és el que voldrien des del govern. D'altra banda, ha assegurat que, si tingués els 60 milions d'euros que, segons diu, costaria rebaixar un 30% les taxes universitàries com va aprovar el parlament, ho faria ‘demà mateix'. Ha afegit que també treballa per incloure les beques salari i ha apuntat la necessitat d'equiparar els preus de graus i de màsters. Per últim, Chacón ha afirmat que parla ‘gairebé cada setmana' amb els rectors i que durant aquests dies també ha tingut trobades presencials amb alguns d'ells. Aquest dimecres està prevista una reunió entre l'Associació Catalana d'Universitats Públiques i el departament d'Economia.
|
[
"Qui és Àngels Chacón?",
"Què ha anunciat?",
"On ho ha dit?",
"Està d’acord amb les crítiques fetes per les universitats?",
"Vol reduir el finançament?",
"Qui va demanar-ne l'augment?",
"Quants diners exigeixen?",
"De quant era el pressupost el 2017?",
"D’aquesta manera, amb la nova mesura se sobrepassaria la xifra demandada?",
"Què més ha exposat Chacón?",
"Ja es pot implementar aquest projecte?",
"Es tracta d’una tasca senzilla?",
"Quin supòsit ha explicat Chacón?",
"Cada quant té una conversa amb els representants de les universitats?",
"Què hi haurà dimecres?"
] |
{
"answer_end": [
52,
178,
222,
324,
401,
749,
840,
1013,
1125,
1268,
1574,
1894,
2081,
2292,
2496
],
"answer_start": [
0,
39,
180,
203,
327,
584,
751,
933,
956,
1127,
1459,
1781,
1911,
2226,
2375
],
"input_text": [
"La consellera d'Empresa i Coneixement.",
"Que proposarà un augment d'uns 120 milions d'euros en el pressupost de 2020 per a les universitats del Principat.",
"A TV3.",
"Sí.",
"No.",
"Els rectors de les vuit universitats públiques catalanes.",
"900 milions d'euros.",
"De 800 milions d'euros.",
"Sí.",
"Un pla d'inversions en cinc anys que englobaria 240 milions d'euros per la millora del finançament de l'activitat bàsica.",
"No.",
"No.",
"Que, si tingués els 60 milions d'euros que, segons diu, costaria rebaixar un 30% les taxes universitàries com va aprovar el parlament, ho faria demà mateix.",
"Gairebé cada setmana.",
"Una reunió entre l'Associació Catalana d'Universitats Públiques i el departament d'Economia."
]
}
|
books
|
-Melrosada: què ha fet?
-Paulina, digui'm que sí: no allargui més la meva tortura!
-M'és impossible negar-li res. Sí: les nostres ànimes han nascut per estimar-se…
Després d'aquest diàleg curtíssim, els dos enamorats han quedat sense paraula. En Melrosada voldria dir moltes coses, però no sap per quina començar. Senten una gran vergonya l'un de l'altre. Don Gaspar no s'atreveix a abraçar-la. Per fi s'insinua; i ella, sense fer-se pregar gens, s'abandona a damunt l'americana del professor, i es posa a plorar dolçament. Han passat alguns minuts, i els sembla que per avui ja n'han fet prou. En Melrosada se'n va. Es diuen que es veuran, que s'escriuran, que seran molt feliços…
Paulina Buxareu, davant del mirall, una estoneta després, es mira i es remira i, amb una llangor d'enamorada, es decideix a rissar-se els cabells, encara abundants i negres.
|
[
"A qui es dirigeix la Paulina?",
"Què li pregunta a ell?",
"Què vol, ell?",
"Al final, la Paulina l'accepta?",
"Com ha sigut la conversa?",
"Els dos personatges s’estimen?",
"Què vol expressar l’home?",
"Però quin problema té?",
"Estan cohibits?",
"La Paulina està emocionada?",
"Quant temps romanen abraçats?",
"L’home marxa?",
"Com queden?",
"On es troba ella al cap d’uns moments?",
"Com es pentina?"
] |
{
"answer_end": [
22,
23,
81,
162,
197,
241,
280,
312,
354,
522,
548,
615,
680,
738,
827
],
"answer_start": [
0,
0,
25,
83,
164,
199,
243,
243,
314,
415,
395,
595,
617,
682,
792
],
"input_text": [
"Al Melrosada.",
"Què ha fet?",
"Que li digui que sí i que no allargui més la seva tortura.",
"Sí.",
"Curtíssima.",
"Sí.",
"Moltes coses.",
"Que no sap per quina començar.",
"Sí.",
"Sí.",
"Alguns minuts.",
"Sí.",
"Es diuen que es veuran, que s'escriuran, que seran molt feliços.",
"Davant del mirall.",
"Es rissa els cabells."
]
}
|
bios
|
Maria Dolors Bonal i de Falgàs (Arbúcies, La Selva, 1932) és una pedagoga musical catalana.
Formada a Hongria i Salzburg, s'ha caracteritzat sempre pel seu interès per educar a través de la música, més que no pas per ensenyar música. Per a ella, la música és un sistema educatiu, una eina per educar l'estètica i la sensibilitat. Considera que la música s'ha d'aprendre fent-la i que el reconeixement acadèmic de la música no sempre implica un autèntic coneixement musical. Per això, els centres que ha fundat funcionen com a tallers optatius, i no s'hi fan exàmens ni s'hi obtenen títols. Defensa una metodologia basada en els projectes conjunts, participatius (com ara corals o conjunts de cambra), on els alumnes aprenen a escoltar-se i a tolerar-se.
Va ser cofundadora de la Coral Esquitx, coral infantil de la Coral Sant Jordi el 1962, i del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya SCIC, el 1964. El 1967 creà la Fundació l'ARC Música, pionera en un nou enfocament en l'aprenentatge musical, que va dirigir fins a la seva jubilació, el 1999. Posteriorment, convençuda de la importància d'un dels Drets de la infància: participar plenament en la vida cultural i artística, va impulsar (conjuntament amb Ester Bonal i Àngels Roger) al barri del Raval un centre de música i escena: Xamfrà (centre), en funcionament des de l'any 2005.
Ha publicat, en col·laboració o en solitari, reculls de cançoners tradicionals adaptats als infants.
|
[
"Quan va néixer Maria Dolors Bonal?",
"Quina és la seva professió?",
"On va estudiar?",
"Com defineix ella la música?",
"Quina característica tenen les seves escoles de música?",
"Com creu que s’ha d'ensenyar?",
"Què va crear?",
"Quan?",
"Què va inaugurar el 1967?",
"Per què es caracteritza aquesta?",
"Quan va deixar la seva tasca professional?",
"Què és molt rellevant per a ella?",
"Què va promoure, doncs?",
"Amb qui?",
"Quins llibres té Bonal?"
] |
{
"answer_end": [
57,
81,
120,
328,
588,
646,
896,
905,
944,
1000,
1050,
1180,
1287,
1287,
1440
],
"answer_start": [
0,
58,
92,
234,
484,
590,
754,
754,
907,
923,
1006,
1067,
1067,
1067,
1341
],
"input_text": [
"El 1932.",
"És pedagoga musical.",
"A Hongria i Salzburg.",
"Com un sistema educatiu, una eina per educar l'estètica i la sensibilitat.",
"Que funcionen com a tallers optatius, i no s'hi fan exàmens ni s'hi obtenen títols.",
"Amb una metodologia basada en els projectes conjunts.",
"La Coral Esquitx, coral infantil de la Coral Sant Jordi el 1962, i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya SCIC.",
"El 1962 i el 1964.",
"La Fundació l'ARC Música.",
"Per ser pionera en un nou enfocament en l'aprenentatge musical.",
"El 1999.",
"Un dels Drets de la infància: participar plenament en la vida cultural i artística.",
"Un centre de música i escena.",
"Amb Ester Bonal i Àngels Roger.",
"Reculls de cançoners tradicionals adaptats als infants."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Troilos (en grec antic Τρωίλος), era un heroi, fill petit de Príam i d'Hècuba. De vegades es deia que la reina el va concebre amb Apol·lo.
Segons l'oracle, Troia no seria conquerida si Troilos arribava a complir vint anys. Però el noi, encara adolescent, va ser mort per Aquil·les poc de temps després de l'arribada dels grecs a Troia. Hi ha diverses tradicions sobre les circumstàncies de la mort. O bé el va sorprendre Aquil·les un vespre, quan el noi duia els cavalls a abeurar, no lluny de les Portes escees, o bé va ser fet presoner per Aquil·les i sacrificat. Una altra variant deia que Aquil·les el va veure a la font i se'n va enamorar, però Troilos va fugir i es va refugiar al temple d'Apol·lo. Aquil·les va intentar que sortís però no ho va aconseguir. L'heroi, ple de còlera, el va matar amb la seva llança a l'interior del santuari.
|
[
"Qui és Troilos?",
"En quina tradició?",
"Qui van ser els seus pares?",
"Hi ha una altra versió sobre el seu origen?",
"Qui era el seu pare, en aquesta?",
"Què s’havia pronosticat?",
"Quan va morir Troilos, doncs?",
"Qui el va matar?",
"Quan?",
"Hi ha una única versió sobre com va matar-lo?",
"Què diu la primera?",
"I la segona?",
"Què li va succeir a l'heroi grec en la tercera versió?",
"On es va amagar Troilos?",
"Com va ser la seva fi?"
] |
{
"answer_end": [
72,
72,
104,
164,
164,
248,
293,
307,
361,
424,
507,
591,
670,
730,
871
],
"answer_start": [
27,
0,
60,
106,
106,
166,
250,
282,
282,
363,
426,
540,
593,
677,
791
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"En la grega.",
"Príam i Hècuba.",
"Sí.",
"Apol·lo.",
"Que Troia no seria conquerida si Troilos arribava a complir vint anys.",
"Quan era adolescent.",
"Aquil·les.",
"Poc de temps després de l'arribada dels grecs a Troia.",
"No.",
"Que el va sorprendre Aquil·les un vespre, quan el noi duia els cavalls a abeurar.",
"Que va ser fet presoner per Aquil·les i sacrificat.",
"Que el va veure a la font i se'n va enamorar.",
"Al temple d'Apol·lo.",
"L'heroi, ple de còlera, el va matar amb la seva llança a l'interior del santuari."
]
}
|
mitologia
|
Neptunàlia fou una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.
Probablement es feia el 23 de juliol i durava dos dies. A l'antic calendari romà (abans de la reforma juliana) aquest dia venia escrit amb l'expressió "Nept. Ludi et feriae", o com a "Nept. Ludi", motiu pel qual l'historiador Leonhard Schmitz va deduir que en aquesta data es feien alguns jocs públics.Sext Pompeu Fest va fer una descripció dels ritus d'aquesta festa, els quals consistien a construir uns improvisats coberts fets amb branquillons per passar-hi el dia. Aquestes construccions anomenades umbrae o casae frondeae, es feien en un principi en una zona boscosa que hi havia entre el Tíber i la Via Salaria. El ritual incloïa refrescar-se amb aigua o vi mentre sacrificaven un bou al déu, en un ambient d'igualtat entre classes socials.
William W Fowller creu que aquesta tradició es devia iniciar en un temps molt remot, abans que Neptú fos assimilat amb el déu grec Posidó, quan era un déu invocat per apaivagar la calor estival aportant pluja o brisa refrescant.Georg Wissowa ha fet notar que per ser una festa situada entre altres dues (la Lucària i la Furrinàlia), devia tenir caràcter de festa complementària i tenir totes tres alguna mena de lligam. Georges Dumézil pensava que aquestes tres festes tenien a veure amb la importància de l'aigua durant el període de calor estival, que també és quan el cabal dels rius té el nivell més baix. Segons aquest autor la Neptunàlia seria una mena de ritual per invocar una pluja molt necessària i el cobert que construïen seria un aixopluc per demostrar al déu que estaven preparats.
Més endavant, basat en els estudis aportats per Pal·ladi i Columel·la, Dumézil ha proposat la següent interpretació al grup de tres festes: El dia 19, la Lucaria, estaria dedicada a desbrossar els boscos, el dia 21, estaria dedicat a les feines de crema de matolls i el dia 23, la Neptunàlia, a netejar els cursos dels rius fent una mica de drenatge si calia Tot seguit vindria la Furrinàlia, el dia 25, dedicada a la deessa dels pous i cisternes, és a dir, aigües que implicaven l'acció humana sobre el sòl.
Sarolta Takács ha interpretat el fet que se sacrifiqués un bou en honor de Neptú com un senyal de ser un déu de la fertilitat.
|
[
"Què era la Neptunàlia?",
"On es duia a terme?",
"Quan era possiblement?",
"Per què es creu que era així?",
"Quina cerimònia s’hi feia?",
"Com es deien aquestes edificacions?",
"On s'erigien?",
"Què més es feia per la divinitat?",
"Qui ha estudiat la Neptunàlia?",
"Quan creu aquest historiador que es va originar la festa?",
"Quina aportació va fer Wissowa?",
"I Dumézil?",
"Quina funció tenia la celebració, segons ell?",
"Quins dies hi havia celebracions?",
"Quin autor va parlar sobre la matança de l'animal durant la cerimònia?"
] |
{
"answer_end": [
46,
70,
152,
417,
584,
643,
733,
814,
947,
1001,
1282,
1412,
1570,
2106,
2294
],
"answer_start": [
0,
15,
116,
172,
418,
586,
586,
735,
864,
864,
1098,
1292,
1474,
1800,
2169
],
"input_text": [
"Una festa dedicada al déu Neptú.",
"A Roma.",
"El 23 de juliol.",
"Perquè a l'antic calendari romà aquest dia venia escrit amb l'expressió Nept. Ludi et feriae, o com a Nept. Ludi, motiu pel qual l'historiador Leonhard Schmitz va deduir que en aquesta data es feien alguns jocs públics.",
"Es construïen uns improvisats coberts fets amb branquillons per passar-hi el dia.",
"Umbrae o casae frondeae.",
"En una zona boscosa que hi havia entre el Tíber i la Via Salaria.",
"Refrescar-se amb aigua o vi mentre sacrificaven un bou.",
"William W Fowller.",
"En un temps molt remot, abans que Neptú fos assimilat amb el déu grec Posidó.",
"Que per ser una festa situada entre altres dues (la Lucària i la Furrinàlia), devia tenir caràcter de festa complementària i tenir totes tres alguna mena de lligam.",
"Que aquestes tres festes tenien a veure amb la importància de l'aigua durant el període de calor estival.",
"Invocar una pluja molt necessària.",
"El dia 19, el dia 21, el dia 23 i el dia 25.",
"Sarolta Takács."
]
}
|
mitologia
|
Tèrah (hebreu: תָּרַח בן-נָחֹור, Térah ben Nahor; àrab: تارح بن ناحور, Tāriẖ ibn Nāḥūr) apareix al llibre del Gènesi, al capítol onzè, com el pare d'Abraham. A l'Alcorà 6:74 Abraham es dirigeix al seu pare amb el nom d'Azar (àrab: آزر, Āzar). Es tracta d'un afegit a la paraula pare, i podria ser un segon nom o bé un títol. Alguns erudits consideren que podria ser una deformació d'Eleazar, un servent d'Abraham al Gènesi, i tractar-se d'una confusió amb el nom del pare a l'Alcorà.[cal citació]
Tèrah era el primogènit de Nahor i la seva esposa Ioska (tradició apòcrifa). Va néixer a les muntanyes del nord de Mesopotàmia, ja que el seu pare Nahor i el seu avi Serug vivien exiliats d'Ur. Quan tenia setanta anys, engendrà Abram i després Nahor, Aran i Sara.
Va ser autoritzat a tornar al seu poble Ur o Ur dels caldeus (segons les versions); un temps després, va partir cap a Canaan però va morir durant el camí, a l'oasi d'Haran, quan tenia dos-cents cinc anys.
És mal vist per la tradició jueva segons diu la Midraix, ja que adorava els ídols. Tèrah va construir diverses imatges a ídols pagans però el seu fill Abram seguia fidel a Jahvè, el déu dels seus avantpassats. En una ocasió, Abram es va quedar sol davant l'altar construït pel seu pare. Va agafar un bastó i va destrossar totes les imatges excepte una, a qui va col·locar el pal en una mà. Quan va arribar Tèrah, va preguntar-li què havia passat i Abram li respongué que els déus s'havien barallat entre ells. Tèrah no s'ho cregué i envià Abram al palau de Nimrod.
|
[
"Qui és Tèrah?",
"Segons quina obra?",
"A quin altre text surt?",
"En què consisteix el seu nom en aquest text?",
"Tèrah era el germà gran?",
"Qui eren els seus pares?",
"On va donar-lo a llum la seva mare?",
"Quina edat tenia quan va esdevenir pare Tèrah?",
"Com es van dir els seus fills?",
"On volia retornar Tèrah?",
"On va perdre la vida?",
"Amb quina edat?",
"Per què té mala reputació?",
"Abraham tenia la mateixa creença?",
"On va haver d’anar Abraham com a càstig?"
] |
{
"answer_end": [
157,
157,
224,
283,
530,
553,
624,
760,
760,
886,
933,
965,
1048,
1175,
1530
],
"answer_start": [
0,
0,
159,
175,
498,
498,
575,
692,
692,
762,
864,
892,
970,
1050,
1177
],
"input_text": [
"És el pare d'Abraham.",
"Segons el llibre del Gènesi.",
"A l'Alcorà.",
"En un afegit a la paraula pare.",
"Sí.",
"Nahor i Ioska.",
"A les muntanyes del nord de Mesopotàmia.",
"Setanta anys.",
"Abram, Nahor, Aran i Sara",
"A Canaan.",
"A l'oasi d'Haran.",
"Amb dos-cents cinc anys.",
"Perquè adorava els ídols.",
"No.",
"Al palau de Nimrod."
]
}
|
bios
|
Judit Farrés (Igualada, 1974) és una actriu, compositora, arranjadora, música i discjòquei catalana.
Estudià el grau mitjà al Conservatori Superior de Música del Liceu i és llicenciada en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona. Va rebre una beca de l'Institut del Teatre per assistir a l'Scuola Europea per l'Arte dell'Attore de San Miniato.
Com a actriu ha treballat en l'obra Fashion Feeling Music, dirigida per Josep Maria Mestres, i com a punxadiscos a La llum no es veu en els carrers pels carrers de Bàsquiat, de la companyia Lanònima Imperial, amb la direcció de Xavier Albertí i Bebeto Cidra. Ha treballat sota la direcció de Pep Anton Muñoz, Luca Valentino, Joan Castells i Àngel Llàcer. Ha participat en el muntatge del Teatre Lliure Titus Andrònic, amb la direcció d'Àlex Rigola, i també va treballar en el Cancionero de palacio, estrenat al Festival Castell de Peralada.
D'ençà l'any 2004, s'ha centrat en l'elaboració de bandes sonores i espais sonors per a espectacles, com El virus (dirigida per David Selvas), Teatre per a minuts (Jorge Raedó), Ariadna (Xavi Sabata), o Pell (Olga Tragant). En solitari va presentar l'espectacle La gestió de la complexitat, on interpreta en directe la seva pròpia banda sonora de la pel·lícula de Serguei Eisenstein La vaga.
Va col·laborar amb Albert Pla en el disc Cançons d'amor i droga (2003) i amb la posada en escena dirigida per Àlex Rigola. El 2006, va preparar la banda sonora de l'espectacle de Pla El malo de la película, i va col·laborar en el seu disc Vida y milagros. També va col·laborar amb la poetessa Ajo en l'espectacle Cultivando Brevedades.
El 2015, va actuar juntament amb Mireia Trias en l'obra Confidències a Al·là, adaptació de la novel·la de Saphia Azzeddine feta per la directora Magda Puyo. El 2019, va tornar al Teatre Lliure amb l'obra La nostra parcel·la de Lara Díez, interpretada al costat de Marta Marco, una peça irònica sobre «el neguit existencial i l'absurditat del comportament humà quan volem donar-hi resposta».
|
[
"Quan va néixer Judit Farrés?",
"A què es dedica?",
"On es va formar?",
"Quina beca va obtenir?",
"En quin projecte va fer de DJ?",
"Sota la guia de qui ha estat?",
"Què va començar el 2004?",
"Què va fer ella sola?",
"Amb quin cantant va treballar?",
"Quan?",
"Què va fer el 2006?",
"I el 2015?",
"Amb qui?",
"On va actuar el 2019?",
"Sobre què anava la funció que va fer-hi?"
] |
{
"answer_end": [
29,
90,
167,
354,
528,
709,
996,
1186,
1318,
1359,
1543,
1701,
1701,
1817,
2014
],
"answer_start": [
0,
30,
101,
242,
356,
615,
899,
1121,
1289,
1289,
1412,
1625,
1625,
1782,
1782
],
"input_text": [
"El 1974.",
"És actriu, compositora, arranjadora, música i discjòquei.",
"Al Conservatori Superior de Música del Liceu.",
"Una de l'Institut del Teatre per assistir a l'Scuola Europea per l'Arte dell'Attore de San Miniato.",
"En La llum no es veu en els carrers pels carrers de Bàsquiat.",
"De Pep Anton Muñoz, Luca Valentino, Joan Castells i Àngel Llàcer.",
"A centrar-se en l'elaboració de bandes sonores i espais sonors per a espectacles.",
"Va presentar l'espectacle La gestió de la complexitat.",
"Amb Albert Pla.",
"El 2003.",
"Va preparar la banda sonora de l'espectacle de Pla El malo de la película, i va col·laborar en el seu disc Vida y milagros.",
"Va actuar en l'obra Confidències a Al·là.",
"Amb Mireia Trias.",
"Al Teatre Lliure.",
"Sobre el neguit existencial i l'absurditat del comportament humà quan volem donar-hi resposta."
]
}
|
bios
|
Maria Assumpció Codina i Gubianes, o Assumpta, (Breda?, 2 de gener del 1943- ) és compositora, pianista i professora de música.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, i les continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb mestres com Joan Dotras (piano), Margarida Alfonso, Lluís Maria Millet, Joaquim Zamacois (harmonia), Joan Pich i Santasusana (contrapunt), Josep Poch, Joan Massià i Xavier Montsalvatge (composició i instrumentació). Es dedicà a l'ensenyament, i fou professora de composició (i sotsdirectora 1985/1986) del Conservatori Superior Municipal de Barcelona, així com ensenyà al Conservatori de Música de Badalona i a l'"Acadèmia Ars Nova" de Maria Canals, a Barcelona. També fou professora a l'Escola Música Casp (dels jesuïtes).
A mitjans dels anys 80, i juntament amb Josep Castanyer (impulsor), Jaume Cabra i la pianista Maria Dolors Campeny, començà a organitzar les "Vesprades Musicals" (1984-2004) i el "Nadalenc Musical Jove" (1987-2002), a Breda. Assumpta Codina també promogué el "Concert al pati de l'Abadia" (1992) i al "I Stage de Música a Breda" (juliol del 1995). Tocà a l'espectacle Teatre i Músics a l'Abadia del projecte Breda. Mil anys, mil històries! (2012). Ha format part del jurat del Concurs Internacional de Música Maria Canals i del concurs internacional de piano "Agropoli" de Salern (1990-1998).
Ha compost cançons, peces instrumentals de música de cambra i sardanes. Guanyà un premi de la Fundació Francesc Basil i el 27 de setembre del 1996 va rebre el reconeixement de Breda en el "Sopar homenatge als bredencs distingits" per la seva aportació a les "Vesprades musicals", "El nadalenc musical jove" i l'"Estage Musical".
Selecció
|
[
"Quan va néixer Maria Assumpció Codina?",
"A què es dedica?",
"Qui va ser el seu primer mestre?",
"On va estudiar després?",
"Qui van ser els seus professors?",
"Quina feina va fer ella també?",
"A quins centres?",
"Què va gestionar a la dècada dels vuitanta?",
"Amb qui?",
"Què més va impulsar?",
"Quina funció va dur a terme el 2012?",
"A quins certàmens ha participat?",
"Amb quin rol?",
"Quin tipus de música ha creat?",
"Ha rebut algun guardó?"
] |
{
"answer_end": [
78,
126,
176,
250,
470,
529,
763,
1005,
996,
1110,
1229,
1363,
1363,
1447,
1608
],
"answer_start": [
0,
79,
128,
128,
184,
472,
501,
782,
782,
1007,
1130,
1231,
1231,
1377,
1449
],
"input_text": [
"El 2 de gener del 1943.",
"És compositora, pianista i professora de música.",
"El seu pare.",
"Al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.",
"Joan Dotras (piano), Margarida Alfonso, Lluís Maria Millet, Joaquim Zamacois (harmonia), Joan Pich i Santasusana (contrapunt), Josep Poch, Joan Massià i Xavier Montsalvatge (composició i instrumentació).",
"Fou professora de composició.",
"Al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, al Conservatori de Música de Badalona, a l'Acadèmia Ars Nova de Maria Canals i a l'Escola Música Casp.",
"Les Vesprades Musicals i el Nadalenc Musical Jove, a Breda.",
"Amb Josep Castanyer, Jaume Cabra i la pianista Maria Dolors Campeny.",
"El Concert al pati de l'Abadia i al I Stage de Música a Breda.",
"Teatre i Músics a l'Abadia del projecte Breda. Mil anys, mil històries!",
"Al Concurs Internacional de Música Maria Canals i al concurs internacional de piano Agropoli de Salern.",
"De jurat.",
"Peces instrumentals de música de cambra i sardanes.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Melanipe (en grec antic Μελανίππη), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia. De vegades es confon amb Arne.
Es casà amb Itonos i fou mare de Beot, que alguns consideren fill de Posidó, i d'Èol, també amb Posidó, encara que la genealogia d'aquest últim diu de vegades que era fill d´Hípotes. És l'heroïna de dues tragèdies perdudes d'Eurípides: Melanipe encadenada i Melanipe la Filòsofa.
Una tradició que explica Pausànies diu que Melanipe era una nimfa que es va casar amb Itonos, fill d'Amficcíon, i que va tenir un fill, Beot. La mare de Melanipe és Hipe, filla de Quiró, que va ser seduïda per Èol al mont Pelió.
Melanipe també va ser el nom d'una amazona, filla d'Ares. Capturada per Heracles, fou alliberada per la seua germana, la reina Hipòlita.
Va morir en combat a mans de Telamó.
|
[
"Qui és Melanipe?",
"En quina tradició?",
"Qui va ser el seu pare?",
"I el seu marit?",
"Va tenir un fill?",
"Com es deia?",
"Quin autor va escriure sobre aquest personatge?",
"S’han conservat les obres?",
"Com es titulaven?",
"Quin altre autor va parlar d’ella?",
"Què va dir-ne?",
"Qui va ser la progenitora de Melanipe?",
"I el seu avi?",
"Quin altre personatge s’anomena igual que ella?",
"Com va ser la seva defunció?"
] |
{
"answer_end": [
82,
82,
95,
163,
182,
182,
379,
379,
423,
490,
490,
594,
610,
710,
826
],
"answer_start": [
0,
0,
36,
145,
166,
166,
328,
328,
328,
425,
425,
567,
567,
654,
791
],
"input_text": [
"Una heroïna.",
"La grega.",
"Èol.",
"Itonos.",
"Sí.",
"Beot.",
"Eurípides.",
"No.",
"Melanipe encadenada i Melanipe la Filòsofa.",
"Pausànies.",
"Que Melanipe era una nimfa.",
"Hipe.",
"Quiró.",
"Una amazona, filla d'Ares.",
"Va morir en combat a mans de Telamó."
]
}
|
bios
|
Pilar Vallugera i Balañà (Barcelona, 13 d'octubre de 1967) és advocada i política catalana. Va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya del 2003 al 2007.
És llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona. Fou cap de la Unitat de Subscripcions de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya entre 1989 i 2003 i actualment és cap de l'Àrea de Coordinació Editorial del mateix organisme.
Fou membre de l'executiva nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya i posteriorment de l'executiva nacional d'Esquerra Republicana. Fou regidora ponent de dona i drets civils a l'Ajuntament de Barcelona. També fou membre de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, vicepresidenta de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge (portaveu) i portaveu de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social. Va impulsar la celebració del Fòrum Mundial de les Dones en el marc del Fòrum Universal de les Cultures celebrat a Barcelona l'any 2004. És casada i té dos fills.
És candidata a les eleccions generals espanyoles de 2019 per la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya - Sobiranistes.
|
[
"Quan va néixer Pilar Vallugera?",
"On?",
"A què es dedica?",
"A quin partit polític estava afiliada?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Quin rol va tenir a l’administració pública?",
"I avui en dia?",
"De quin departament va ser regidora?",
"On?",
"De quin altre organisme va formar part?",
"De què va ser vicepresidenta?",
"Què va promoure?",
"Quan?",
"És soltera?",
"El 2019 continuava amb la seva carrera política?"
] |
{
"answer_end": [
58,
58,
81,
161,
215,
375,
469,
693,
693,
776,
849,
983,
1062,
1073,
1216
],
"answer_start": [
0,
0,
59,
92,
193,
249,
396,
623,
623,
695,
695,
927,
927,
1064,
1090
],
"input_text": [
"El 13 d'octubre de 1967.",
"A Barcelona.",
"És advocada i política.",
"A Esquerra Republicana.",
"Dret.",
"Fou cap de la Unitat de Subscripcions de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.",
"És cap de l'Àrea de Coordinació Editorial del mateix organisme.",
"De dona i drets civils.",
"A l'Ajuntament de Barcelona.",
"De la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.",
"De la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.",
"La celebració del Fòrum Mundial de les Dones.",
"L'any 2004.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Els ilotes (en grec clàssic, Εἵλωτες o Eilotes; en llatí, Ilotae) eren els individus que pertanyien a la classe social inferior a Esparta. Tots els espartans estaven inclosos en una de les tres classes: espartiates (ciutadans de ple dret), perioeci (ciutadans de segona, sense poder polític, que es dedicaven al comerç i la manufactura) i ilotes (esclaus públics) que eren la la gran majoria del pobladors. Eren serfs agregats a la terra (serfs de la gleva, adscripti glebae). No existia cap altra classe d'esclaus a Lacedemònia. Causaven aldarulls i revoltes armades (Messènia, 464 aC).
El seu nom derivaria, segons Pausànies, del fet que els primers ilotes foren els habitants aqueus originals de la ciutat d'Helos a Lacònia, sotmesos pels doris invasors, i reduïts després d'una lluita desesperada. Teopomp els presenta com les restes de la població aquea originària; segons Èfor de Cumes, citat per Estrabó, els aqueus originaris foren conquerits però van poder conservar els drets civils i polítics i foren anomenats ilotes, però foren privats d'aquest estatus per Agis, fill d'Eurístenes, que els va fer pagar tribut; els ilotes es van resistir i foren derrotats i reduïts a l'esclavatge, sense drets polítics. Modernament s'han proposat derivacions de "habitants de la plana" o "presoners".
Després de la segona guerra messènica els messenis foren fets esclaus i inclosos en el grups dels ilotes, situació que va durar fins que Epaminondes va restablir la independència de Messènia i va alliberar als ilotes que van formar el gruix principal de la població de la capital del nou estat, Messene.
Els ilotes eren propietat de l'estat que cedia el seu servei a individuals, reservant-se el dret d'emancipació; eren inclosos en una terra i no podien ser venuts separadament; en cada hisenda vivien entre cinc i set famílies d'ilotes i cultivaven la terra pagant a l'amo dels terrenys una quantitat fixada de la producció establerta que no podia ser superada; la renda anyal era de 82 medimmes d'ordi, i una quantitat proporcional d'oli i vi. També feien de servents dels espartans i treballaven en obres públiques de l'estat; a la guerra servien com a infanteria lleugera i un nombre variable anava ben armats, amb els espartans al davant; a la batalla de Platea la relació en el nombre d'ilotes fou de set individus per cada espartà. Només servien com a hoplites en circumstàncies especials d'emergència i generalment llavors, si lluitaven bé i sobrevivien, eren emancipats (la primera vegada que això consta que va passar fou a l'expedició de Bràsides, el 424 aC).
Els ilotes eren tractats amb gran crueltat: havien de portar robes miserables com capells de pell de gos, vestits de pèls d'ovella i rebien ferides cada any per tal que recordessin que eren esclaus; els amos els podien condemnar a la pena de mort. La institució de la crypteia, part de la formació militar dels joves espartans que consistia en matar ilotes, dona idea de la crueltat amb què eren tractats.
Els ilotes emancipats no passaven a ser perioeci o espartiates, sinó que formaven una nova classe dividida en diverses subclasses entre les quals: els que quedaven eximits de serveis, els que servien a la guerra, els que servien en vaixells, i els que tenien la llibertat de manera temporal.
|
[
"Qui són els ilotes?",
"Quants estaments jeràrquics hi havia en total?",
"Quins eren?",
"Per què s’anomenen així els ilotes, segons Pausànies?",
"Quina altra teoria, més actual, hi ha?",
"Quan van afegir al grup de serfs els messenis?",
"De qui depenien els ilotes?",
"Quina tasca duien a terme, principalment?",
"I quines més?",
"Quan podien deixar de banda la seva condició d’esclaus?",
"Quan es coneix que això va succeir per primer cop?",
"Els ilotes eren ben considerats?",
"Com anaven vestits?",
"En què es convertien un cop deixaven la seva condició d’ilotes?",
"Quines eren aquestes noves categories?"
] |
{
"answer_end": [
137,
201,
345,
800,
1296,
1402,
1638,
1857,
2174,
2477,
2568,
2612,
2674,
3105,
3266
],
"answer_start": [
0,
139,
139,
588,
1217,
1298,
1602,
1778,
2045,
2431,
2431,
2570,
2614,
2976,
3049
],
"input_text": [
"Els individus que pertanyien a la classe social inferior a Esparta.",
"N'hi havia tres.",
"Els espartiates, els perioeci i els ilotes.",
"Perquè els primers ilotes foren els habitants aqueus originals de la ciutat d'Helos a Lacònia, sotmesos pels doris invasors, i reduïts després d'una lluita desesperada.",
"Que es tracta de derivacions de habitants de la plana o presoners.",
"Després de la segona guerra messènica.",
"De l'estat.",
"Cultivaven la terra.",
"Feien de servents dels espartans, treballaven en obres públiques de l'estat i a la guerra servien com a infanteria lleugera.",
"Si lluitaven bé i sobrevivien.",
"El 424 aC.",
"No.",
"Amb robes miserables com capells de pell de gos.",
"En una nova classe dividida en diverses subclasses.",
"Els que quedaven eximits de serveis, els que servien a la guerra, els que servien en vaixells, i els que tenien la llibertat de manera temporal."
]
}
|
bios
|
Mireia Benito Pellicer (Llorenç del Penedès , 30 de desembre de 1996) és una ciclista professional catalana de l'equip Massi Tactic Women Team.
Benito va néixer en el si d'una família d'esportistes i va començar a jugar a bàsquet als 7 anys. Arran d'una revisió mèdica, compaginava el bàsquet amb els inicis en el ciclisme de muntanya i, poc després, al ciclisme de carretera; però no fou fins al 2018 que va centrar els seus interessos esportius exclusivament en aquesta última modalitat, incorporant-se a la disciplina del KT Catema.cat, equip filial del Massi-Tactic. Tot i això, fins al 2022 no s'hi va dedicar en exclusiva perquè abans ho compaginava amb els estudis del grau de biotecnologia i els màsters de biotecnologia molecular i biomedicina i el de formació de professorat.
Coincidint amb l'estrena del Massi-Tactic al ciclisme internacional, Mireia Benito va córrer les seves primeres curses UCI, essent la primera la Volta a la Comunitat Valenciana, on va quedar en la 75a posició. Al maig, es va estrenar en una competició de l'UCI Women's World Tour, el Tour of Chongming Island, prova de la qual es va retirar a la fi de la primera etapa.
Fou una temporada d'adaptació a l'elit ciclista femenina i, en línia amb l'equip, els resultats van ser modestos. Tot i això, cal destacar la tercera posició al Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta femení, fet que li va permetre sumar els seus primers 20 punts UCI i ser la ciclista del Massi-Tactic millor classificada en l'UCI Women (510a posició).
La segona temporada a l'elit de Mireia Benito es va veure marcada per una lesió al genoll que la va mantenir apartada de la competició el gener i el febrer. Just el cap de setmana que s'havia de reincorporar a la competició, la temporada ciclista es va aturar a causa de la pandèmia de la covid-19.
Al Tour de l'Ardèche, considerada la segona competició per etapes més complicada, Mireia Benito fou considerada la ciclista més combativa de la 4a etapa. També cal destacar que va córrer en un trio escapada durant 100 quilòmetres a la Fletxa Valona i la victòria al Campionat de Catalunya.
Durant el 2021, tant el Massi-Tactic com Mireia Benito van començar a recollir els fruits de l'esforç. En aquest sentit, Mireia Benito es va imposar a una prova de la Copa d'Espanya (Trofeo Féminas Rosa Bravo) i va formar part de les membres de l'equip que es van imposar en les classificacions per equips del Tour de la República Txeca i de la reVolta, on Mireia Benito va quedar quarta de la classificació general, posició que també va ocupar a la sisena etapa del Tour de l'Ardèche.
El 2022 Mireia Benito va decidir dedicar-se en exclusiva al ciclisme. La Volta a la Comunitat Valenciana fou la seva primera competició i va quedar la 53a. Posteriorment, fou una de les integrants de la selecció espanyola al campionat del món d'e-ciclisme, organitzat per la UCI el 26 de febrer.
2019
2020
2021
|
[
"Quan va néixer Mireia Benito?",
"A què es dedica?",
"Quan va endinsar-se al món de l’esport?",
"Quan es va decantar pel ciclisme?",
"I quan va deixar de banda la resta per dedicar-s'hi únicament?",
"Què havia estat fent mentrestant?",
"Quin lloc va obtenir a la seva primera carrera?",
"Va ser una primera etapa brillant?",
"Quina va ser la seva millor fita llavors?",
"Quines conseqüències va tenir això?",
"Quin problema mèdic va impedir-li participar en les curses?",
"I quina altra crisi va succeir poc després?",
"Quin reconeixement va obtenir al Tour de l’Ardèche?",
"Què es va notar el 2021?",
"Què va aconseguir?",
"On va quedar en la posició número cinquanta-tres?"
] |
{
"answer_end": [
69,
98,
240,
488,
784,
784,
994,
1268,
1363,
1493,
1665,
1807,
1961,
2200,
2451,
2739
],
"answer_start": [
0,
70,
144,
270,
571,
583,
855,
1156,
1270,
1282,
1510,
1667,
1809,
2099,
2202,
2655
],
"input_text": [
"El 30 de desembre de 1996.",
"És ciclista professional.",
"Als 7 anys.",
"El 2018.",
"El 2022.",
"Compaginar-ho amb els estudis del grau de biotecnologia i els màsters de biotecnologia molecular i biomedicina i el de formació de professorat.",
"La 75a posició.",
"No.",
"La tercera posició al Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta femení.",
"Sumar els seus primers 20 punts UCI i ser la ciclista del Massi-Tactic millor classificada en l'UCI Women.",
"Una lesió al genoll.",
"La pandèmia de la covid-19.",
"Fou considerada la ciclista més combativa de la 4a etapa.",
"Que va començar a recollir els fruits de l'esforç.",
"Es va imposar a una prova de la Copa d'Espanya (Trofeo Féminas Rosa Bravo) i va formar part de les membres de l'equip que es van imposar en les classificacions per equips del Tour de la República Txeca i de la reVolta.",
"A la Volta a la Comunitat Valenciana."
]
}
|
books
|
L'aspirant a llogater. -Con que, quedem en que són vint-i-dos duros cada mes?…
L'amo de casa. -Ca, ca! No hi som, encara, en això, senyor de Campmany.
L'aspirant a llogater. -Em sembla…
L'amo de casa. -Què li sembla! Em fa riure, vostè. ¿Que es pensa que es lloga un pis com aquell que compra uns pantalons? Vaja, que aquests llogataires que avui corren ens tracten amb una franquesa… ¿Per què no em demana tot seguit les claus del pis? Ja vol tractar del preu i ni menos sap les condicions del paper d'arrendament.
L'aspirant a llogater. -Des d'ara m'hi avinc perquè suposo que seran enraonades.
L'amo de casa (traient-se un paper de la butxaca). -Escolti:
Article primer. -El llogater i la seva família es llevaran i es ficaran al llit a les mateixes hores que l'amo de la casa, perquè, com que viuen sobre d'ell, no li facin sofrir la molèstia del soroll.
Article segon. -El llogater tindrà obligació de sortir al balcó dugues vegades al dia fregant-se les mans amb aire de satisfacció, per donar enveja als que passin pel carrer i augmentar d'eixa manera la importància de la finca.
|
[
"Quins dos personatges estan mantenint una conversa?",
"Quant vol pagar mensualment, el potencial llogater?",
"Com es diu aquest?",
"El propietari de l’immoble creu que és moment de parlar del preu?",
"Quina pregunta li fa el propietari, en primer lloc?",
"Com diu que actuen els inquilins?",
"Què cal conèixer, abans que la mensualitat?",
"L’inquilí hi està d’acord?",
"Per què?",
"Què agafa a continuació el propietari?",
"Què diu la primera condició del contracte?",
"Per quin motiu?",
"I què diu la segona?",
"Per què?",
"Quin objectiu té això?"
] |
{
"answer_end": [
149,
76,
149,
149,
307,
383,
514,
560,
595,
646,
779,
857,
988,
1032,
1085
],
"answer_start": [
0,
0,
79,
79,
186,
308,
437,
516,
516,
597,
658,
675,
859,
875,
878
],
"input_text": [
"L'aspirant a llogater i l'amo de casa.",
"Vint-i-dos duros.",
"Senyor de Campmany.",
"No.",
"¿Que es pensa que es lloga un pis com aquell que compra uns pantalons?",
"Amb franquesa.",
"Les condicions del paper d'arrendament.",
"Sí.",
"Perquè suposa que seran enraonades.",
"Un paper de la butxaca.",
"Que el llogater i la seva família es llevaran i es ficaran al llit a les mateixes hores que l'amo de la casa.",
"Perquè, com que viuen sobre d'ell, no li facin sofrir la molèstia del soroll.",
"Que el llogater tindrà obligació de sortir al balcó dugues vegades al dia fregant-se les mans amb aire de satisfacció.",
"Per donar enveja als que passin pel carrer.",
"Augmentar d'eixa manera la importància de la finca."
]
}
|
vilaweb
|
Un jutjat mercantil de Barcelona ha decretat que Unió Democràtica de Catalunya té un deute de 22,5 milions d'euros i uns actius de 5,8. Com que el partit no pot satisfer el deute i no ha arribat a acords amb cap dels 71 creditors ni amb els bancs, el jutge ha decretat el concurs de creditors voluntari. Ara el despatx d'advocats Deloitte s'encarregarà de la gestió econòmica d'UDC. Deloitte farà d'administrador concursal, mentre que la direcció política continuarà anant a càrrec del comitè de govern i del secretari general, Ramon Espadaler. La formació va demanar el concurs voluntari l'1 de setembre de l'any passat. En la interlocutòria, el jutjat mercantil número 4 diu que li consta documentalment que el partit té setze treballadors a la seu central del carrer de Nàpols de Barcelona, un a la seu de Tarragona i dos a la de Lleida. Pel que fa a propietats, a més de la seu central, UDC en té alguna més a la ciutat de Barcelona i la de Tàrrega. També paga el lloguer de les seus de Girona, Tarragona i Lleida. El jutge constata que la situació financera actual del partit és conseqüència dels mals resultats a les urnes, tenint en compte que el 27-S van quedar fora del parlament i que a les eleccions del 20-D van fracassar a l'hora d'intentar entrar al congrés espanyol. Quinze mesos després del trencament de la federació amb Convergència, el juny de l'any passat, Unió ha perdut pràcticament tots els càrrecs que tenia a les institucions públiques, llevat d'alguns regidors. Divendres Espadaler va enviar una carta a la militància en què negava la dissolució de la formació i es reivindicava com a alternativa de centre i catalanista a l'independentisme. Aquest cap de setmana s'havien de fer primàries per a triar el nou comitè de govern, i a principi d'octubre hi havia previst un congrés. Però tot plegat ha quedat frenat, pendent que es resolgui el concurs de creditors.
|
[
"Què li ha succeït a Unió Democràtica?",
"Pot pagar tot el que deu?",
"Què ha decidit el magistrat, doncs?",
"Qui tramitarà les finances del partit?",
"Com s’han repartit les tasques el bufet i el partit?",
"Quan es va convocar el concurs?",
"Quants professionals hi ha a les oficines del partit de la capital catalana?",
"On es troba aquest edifici?",
"Per què UDC està en una crisi econòmica?",
"Quan van ser els comicis?",
"Quant temps ha passat des que Unió va separar-se de Convergència?",
"En quina situació es troba ara UDC?",
"Què va dur a terme Espadaler?",
"Què hi va expressar?",
"Per a quan tenien planificat un congrés?"
] |
{
"answer_end": [
134,
178,
302,
381,
543,
620,
792,
792,
1128,
1233,
1350,
1460,
1543,
1666,
1803
],
"answer_start": [
0,
136,
136,
304,
383,
545,
710,
744,
1019,
1130,
1282,
1282,
1498,
1498,
1755
],
"input_text": [
"Que un jutjat mercantil de Barcelona ha decretat que té un deute de 22,5 milions d'euros i uns actius de 5,8.",
"No.",
"Ha decretat el concurs de creditors voluntari.",
"El despatx d'advocats Deloitte.",
"Deloitte farà d'administrador concursal, mentre que la direcció política continuarà anant a càrrec del comitè de govern i del secretari general, Ramon Espadaler.",
"L'1 de setembre de l'any passat.",
"N'hi ha setze.",
"Al carrer de Nàpols.",
"Pels mals resultats a les urnes.",
"El 27-S i el 20-D.",
"Quinze mesos.",
"Ha perdut pràcticament tots els càrrecs que tenia a les institucions públiques.",
"Va enviar una carta a la militància.",
"Va negar la dissolució de la formació i es va reivindicar com a alternativa de centre i catalanista a l'independentisme.",
"Per a principi d'octubre."
]
}
|
vilaweb
|
La CUP ha presentat una moció al parlament per tal d'instar-lo a ‘ratificar la ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades' per la cambra per tal d”assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya'. És per això, que al document, els cupaires demanen de ‘reiterar els objectius' de la declaració d'inici del procés que es va aprovar el 9 de novembre de 2015, poc després de les eleccions del 27-S, amb els vots de JxSí i la CUP. El document es durà a votació de la cambra. Creuen que el parlament s'ha de ratificar en aquesta voluntat davant de les actuacions del Constitucional espanyol, l'Audiència espanyola i la Fiscalia en ‘judicialitzar i perseguir els actes conseqüents amb el mandat democràtic'. A més, l'esquerra anticapitalista també vol que el parlament insti el govern a fer efectiu el contingut dels articles suspesos pel Tribunal Constitucional espanyol en lleis com la d'emergència habitacional i pobresa energètica o la d'igualtat efectiva entre homes i dones. També ho reclamen en el mateix sentit per la norma sobre el canvi climàtic o la llei d'universalització de l'assistència sanitària. De fet, els cupaires han fet la llista d'una desena de lleis que volen fer efectives: la que fixa els impostos sobre grans establiments comercials, estades en establiments turístics, elements radio tòxics, begudes ensucrades envasades i emissions de diòxid de carboni; la de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi civil de Catalunya; la de les associacions de consumidors de cànnabis; la de l'Agència Catalana de Protecció Social; la de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya; i la de comerç, serveis i fires. En un tercer punt, plantegen al parlament instar el govern a elaborar i presentar en un termini de 90 dies ‘l'estat i el pla d'execució' de les mesures que busquen ‘fer efectiu' el contingut suspès d'aquestes normes. I amb el mateix termini, els cupaires volen reclamar al govern que presenti projectes de llei per a ‘recuperar' els articles anul·lats pel Constitucional espanyol des de la declaració del 9-N del 2015. La moció arriba arran d'una interpel·lació de la CUP al Govern, al ple de la setmana passada, sobre la ‘normativa del parlament anul·lada i suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol'.
|
[
"Què ha dut a terme la CUP?",
"Per quin motiu?",
"Quan va començar el procés?",
"Què havia passat una mica abans?",
"Què succeirà amb la moció?",
"A causa de qui el govern català ha de tornar a confirmar les seves intencions?",
"Què fan aquests?",
"Quina altra acció ha demanat la CUP?",
"En quins casos, concretament?",
"I en quins més?",
"De quantes lleis han parlat, en total?",
"Quina n'és, la primera?",
"Quant temps considera necessari la CUP perquè el Govern dugui a terme les seves reclamacions?",
"Què més creuen que ha de fer el Govern en aquest temps?",
"Per què han redactat aquest document ara?"
] |
{
"answer_end": [
42,
248,
407,
446,
521,
674,
752,
917,
1025,
1157,
1243,
1426,
1923,
2125,
2312
],
"answer_start": [
0,
7,
332,
332,
479,
523,
595,
754,
794,
1027,
1159,
1159,
1711,
1925,
2127
],
"input_text": [
"Ha presentat una moció al parlament.",
"Per tal d'instar-lo a ratificar la ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per la cambra per tal d'assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya.",
"El 9 de novembre de 2015.",
"Les eleccions del 27-S.",
"Que es durà a votació de la cambra.",
"Del Constitucional espanyol, l'Audiència espanyola i la Fiscalia.",
"Judicialitzar i perseguir els actes conseqüents amb el mandat democràtic.",
"Que el parlament insti el govern a fer efectiu el contingut dels articles suspesos pel Tribunal Constitucional espanyol.",
"En lleis com la d'emergència habitacional i pobresa energètica o la d'igualtat efectiva entre homes i dones.",
"En la norma sobre el canvi climàtic o la llei d'universalització de l'assistència sanitària.",
"D'una desena.",
"La que fixa els impostos sobre grans establiments comercials, estades en establiments turístics, elements radio tòxics, begudes ensucrades envasades i emissions de diòxid de carboni.",
"90 dies.",
"Presentar projectes de llei per a recuperar els articles anul·lats pel Constitucional espanyol des de la declaració del 9-N del 2015.",
"Per una interpel·lació de la CUP al Govern, al ple de la setmana passada, sobre la normativa del parlament anul·lada i suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol."
]
}
|
bios
|
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941) és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998). L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.
Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L'exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.
Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.
El 2019 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.
El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia.
|
[
"Quan va néixer Marta Pessarrodona?",
"A què es dedica?",
"Ha publicat textos literaris?",
"Ha obtingut reconeixements per la seva tasca?",
"On va treballar de professora de castellà?",
"On va residir a més a més?",
"Ha fet de traductora?",
"De quins autors?",
"Com és la seva producció lírica?",
"Ha redactat textos per a la premsa?",
"Què va veure la llum el 2007?",
"On hi ha un centre anomenat com ella?",
"Quin?",
"Què va aconseguir el 2020?"
] |
{
"answer_end": [
83,
139,
402,
556,
616,
800,
881,
974,
1107,
1228,
1333,
1635,
1635,
1801
],
"answer_start": [
0,
84,
190,
411,
558,
776,
871,
871,
976,
1182,
1272,
1549,
1549,
1738
],
"input_text": [
"El 18 de novembre de 1941.",
"És poetessa, narradora i crítica literària catalana.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la Universitat de Nottingham.",
"A Berlín.",
"Sí.",
"De Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras.",
"Realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica.",
"Sí.",
"Una antologia de la seva obra poètica.",
"A Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès).",
"Una biblioteca.",
"El Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia inuit, Malina és la deessa del Sol i Anningan, el seu germà, el déu de la Lluna. Les diferents mites serveixen per explicar el moviment del sol i de la lluna al cel.
En una versió ivien junts, fins que un dia van tenir una disputa i Malina, el sol va fugir, perseguit per Anningan, la Lluna. En la cursa, la lluna oblidava menjar i va aprimir-se contínuament. Malt rarament, quan hi ha un eclipse solar, Anningan atrapa el sol.
En un altre mite molt estès, l'Anningan va violar la seva germana Malina, la qual va lluitar amb ell fent vessar un llum d'oli de foca (del qual es va tacar les mans). Quan va intentar apartar la cara d'Anningan, degut a l'oli de foca, aquesta va quedar tota negre. Després de la violació, la Malina va fugir i va continuar fugint d'Anningan per la resta de l'eternitat, ja que ell mai no va deixar de perseguir-la. En arribar al cel, la Malina es va transformar en el Sol i l'Anningan en la Lluna.
|
[
"Qui és Malina?",
"En quina cultura?",
"Qui és Anningan?",
"Per què es narraven llegendes sobre aquestes divinitats?",
"En una història, tots dos convivien?",
"Però què va passar?",
"Qui es va escapar?",
"Per què Annigan cada cop era més prim?",
"Quin esdeveniment succeeix en comptades ocasions?",
"Hi ha una altra versió de la llegenda?",
"Què explica aquesta?",
"De quin color va tornar-se el rostre d’Anningan?",
"Per què?",
"Com va reaccionar ella?",
"I ell?"
] |
{
"answer_end": [
54,
25,
99,
184,
211,
250,
276,
378,
446,
475,
520,
712,
712,
756,
862
],
"answer_start": [
27,
0,
57,
101,
186,
186,
253,
312,
380,
448,
448,
616,
616,
714,
826
],
"input_text": [
"La deessa del Sol.",
"La inuit.",
"El déu de la Lluna.",
"Per explicar el moviment del sol i de la lluna al cel.",
"Sí.",
"Que un dia van tenir una disputa.",
"Malina.",
"Perquè oblidava menjar.",
"Que quan hi ha un eclipse solar, Anningan atrapa el sol.",
"Sí.",
"Que l'Anningan va violar la seva germana Malina.",
"De color negre.",
"Per l'oli de foca.",
"Va fugir.",
"No va deixar de perseguir-la."
]
}
|
mitologia
|
Haliterses (en grec antic Ἁλιθέρσης) és un endeví d'Ítaca, fill de Mastor, del qual ens en parla Homer a l'Odissea. El presenta com un ancià expert en la ciència dels ocells i en trobar solucions a través de la interpretació dels seus signes, i el fa amic de Mèntor i d'Odisseu.
Quan Odisseu estava a punt d'arribar a Ítaca en la seva tornada de la Guerra de Troia, es va produir a l'illa un prodigi: dues àligues, quan van arribar al mig de l'àgora, van començar a girar sobre els caps dels homes. Després van atacar-se l'una a l'altra, i es van destrossar els colls i els caps. Van marxar volant i es van perdre de vista. Tothom va quedar espantat sense saber què pensar. Haliterses es va dirigir als habitants d'Ítaca per explicar el significat del signe que havien indicat els ocells. Anava dirigit als pretendents de Penèlope, i anunciava un càstig proper. Després els va recordar l'anunci del retorn d'Odisseu. Un dels pretendents, Eurímac, es va mostrar escèptic davant d'aquest anunci i es va riure de l'endeví.
Haliterses va fer una segona profecia segons l'Odissea. Cap al final del llibre, una vegada morts els pretendents i durant els funerals, va tenir lloc un intent de revolta per part dels familiars dels pretendents, i els va dissuadir del projecte augurant greus mals si la lluita es produïa.
|
[
"Qui és Haliterses?",
"Qui era el seu pare?",
"En quin text apareix?",
"Era un home jove?",
"En què era un entès?",
"Quan hi va haver un fet meravellós?",
"Quins ocells el van protagonitzar?",
"Les aus van entrar en combat?",
"Qui va donar sentit a l’escena que acabava de succeir?",
"A qui volien fer arribar el missatge les aus?",
"Què havien anticipat?",
"Qui era Eurímac?",
"Ell es va creure la predicció?",
"Quan va fer-ne una altra el profeta?",
"Va convèncer als parents dels candidats de combatre?"
] |
{
"answer_end": [
57,
73,
114,
140,
241,
399,
497,
578,
787,
830,
860,
945,
1018,
1155,
1309
],
"answer_start": [
0,
40,
37,
116,
116,
279,
369,
499,
674,
789,
789,
917,
917,
1020,
1157
],
"input_text": [
"Un endeví d'Ítaca.",
"Mastor.",
"En l'Odissea.",
"No.",
"En la ciència dels ocells i en trobar solucions a través de la interpretació dels seus signes.",
"Quan Odisseu estava a punt d'arribar a Ítaca en la seva tornada de la Guerra de Troia.",
"Dues àligues.",
"Sí.",
"Haliterses.",
"Als pretendents de Penèlope.",
"Un càstig proper.",
"Un dels pretendents.",
"No.",
"Cap al final del llibre, una vegada morts els pretendents i durant els funerals.",
"No."
]
}
|
books
|
La Roser es sentia ara penedida d'haver-se apartat sempre de son germà perque li feia vergonya, i es colpejava el front contra els seus genolls, en veure que son germà no li responia.
-Jaumet, diga'm, on és la nena?- El gollut tornava a mirar de reüll… ho sabia… però era testaferm i desconfiat i obedient. Si la mare li deia una cosa, la feia, encara que li costés la vida. La Roser va sentir-se defallir. Son germà no li diria on era el seu fill, encara que'l matés. Si l'amenaçava era pitjor; i veient-se aclaparada, va deixar-se anar damunt de la palla i trencà en un plor que corprenia. El gollut va asseure-s al seu costat, dient-li de tant en tant: -Fes-me més manyagues!…
Pels ulls de la Roser passà una rauxada de claror. La seva ànima somreia. Entre les negrors de ses penes es destriava un poc de celístia.
-Jaumet, no'm diguis pas on és la nena, sents? que la mare et pegaria! Ves, ja te la dono… ves, toca-li el nasset!- i feu una rialla fingida, una rialla morbosa de boja que delira. El gollut de sentir riure, també va riure, fregant-se les mans.
|
[
"Com es diu la protagonista?",
"Què nota?",
"Per què?",
"Ell li contestava?",
"Què li preguntava la Roser?",
"Coneixia la resposta el seu germà?",
"Per què no la deia?",
"A qui feia cas sempre?",
"On va seure la Roser?",
"Estava contenta?",
"On va anar el noi?",
"Què li demanava?",
"Ella va començar a veure una mica la llum?",
"Es va posar a riure?",
"I el seu germà?"
] |
{
"answer_end": [
31,
31,
70,
182,
215,
261,
305,
373,
556,
590,
628,
677,
816,
997,
1040
],
"answer_start": [
0,
0,
9,
158,
185,
217,
253,
307,
520,
469,
592,
592,
680,
936,
999
],
"input_text": [
"Roser.",
"Penediment.",
"Per haver-se apartat sempre de son germà.",
"No.",
"On és la nena?",
"Sí.",
"Perquè era testaferm i desconfiat i obedient.",
"A la seva mare.",
"Damunt de la palla.",
"No.",
"Al seu costat.",
"Que li fes més manyagues.",
"Sí.",
"Sí.",
"També."
]
}
|
books
|
Després el pare s'encarà amb en Vadô Set-trossos.
-Avui el rellotge del cel deu haver-se aturat: oi?
En Vadô acotà el cap gratant-se el clatell, i contestà, amb veu entelada:
-Bé massa que camina, mestre Saura. Ja hi ha estona que ses Cabrelles m'avisen que me'n vaju as llit; però em recava sa bona conversa, i hai volgut estisorar un bocí des son a honor de sa vostra pubilla.
-Està bé; però ja n'hi ha prou.
Ningú replicà. En Pau Ternal i en Cadernera varen anar-se'n sense donar la bona nit. En Vadô, que estava aclofat a terra, maldà una llarga estona, ara estintolant-se d'un costat, ara de l'altre, mal servit pels propis membres, que amb la peresa s'eren tornats més doblegadissos que mai. A l'últim s'aixecà, i tot estirant-se del braç esquerre i senyant-se amb la mà dreta un incommensurable badall, s'atansà a l'avi Mauva tentinejant.
-Deixeu-me guaitar per sa popa, que vui veure es temps, avi. Encara que no sigu tan ric com vós, voldria que s'oratge no matinegés massa, que Sant Martí encalmés es vents des seu estiuet, i que aquest viatge fos de força durada. Mai me l'havia passada tan bé.
|
[
"A qui es va enfrontar el progenitor de la protagonista?",
"Què li va preguntar?",
"Com va respondre en Vadô?",
"Com es deia l’altre home?",
"En Vadô va dir que ja era hora d’anar a dormir?",
"Però per què no hi anava encara?",
"Qui va marxar a continuació?",
"En Vadô com estava col·locat?",
"Què anava fent?",
"Què els passava a les seves extremitats?",
"Al final es va posar dret?",
"A qui es va apropar?",
"De quina manera?",
"Què li va demanar a l’ancià?",
"Què va dir que li agradaria?"
] |
{
"answer_end": [
48,
100,
173,
209,
275,
377,
470,
531,
604,
696,
716,
832,
844,
876,
1073
],
"answer_start": [
0,
50,
101,
176,
211,
211,
426,
496,
496,
606,
698,
810,
812,
846,
943
],
"input_text": [
"A en Vadô Set-trossos.",
"Avui el rellotge del cel deu haver-se aturat: oi?",
"Amb veu entelada.",
"Saura.",
"Sí.",
"Perquè li recava sa bona conversa, i havia volgut estisorar un bocí des son a honor de sa seva pubilla.",
"En Pau Ternal i en Cadernera.",
"Aclofat a terra.",
"Ara estintolant-se d'un costat, ara de l'altre.",
"Que amb la peresa s'eren tornades més doblegadissos que mai.",
"Sí.",
"A l'avi Mauva.",
"Tentinejant.",
"Que li deixés guaitar per sa popa.",
"Que s'oratge no matinegés massa, que Sant Martí encalmés es vents des seu estiuet, i que aquest viatge fos de força durada."
]
}
|
books
|
Paulina Buxareu envejava la glòria. És a dir, Paulina hauria volgut passar per la Rambla i sentir a dreta i a esquerra:
-Mireu-vos-la: Aquesta és Paulina Buxareu!
Per assolir això hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista veueta que no arribava enlloc.
Aquest afany de celebritat és cosa molt corrent entre les jovenetes, però a Paulina se li donava més pujat de to: hauria desitjat ser una víctima memorable, patir una gran tragèdia i en fi, ser alguna cosa superior a les noies que la voltaven.
En aquesta època de somnis, li arribà el seu enamorament: i ella ultra lliurar-s'hi com una noia apassionada, va voler-ne treure tot el suc, i no cal dir que la mort del seu novi, li va venir com l'anell al dit per als seus plans de glòria.
Quan es va informar de la desgràcia, va fer tota mena d'escarafalls. La dolor i la desesperació la percudiren de cap a peus, tant i tant, que semblava que fes comèdia. Acabava la paciència de la gent. El metge de la família, que era tot un sucre candi, ja no sabia per quin cantó girar-s'hi. Des d'aleshores Paulina inicià la tanda dels atacs de nervis. I, quins atacs de nervis! La tenien d'aguantar sis persones.
|
[
"La Paulina volia ser famosa?",
"Què hauria dut a terme per aconseguir-ho?",
"Quin pla havia ideat per arribar a la fama?",
"Però quin inconvenient tenia?",
"És un fet habitual en les noies, voler ser tan conegudes?",
"En la Paulina era molt exagerat?",
"Què hauria volgut?",
"Quan es va enamorar?",
"Què li va passar al seu estimat?",
"Per a què va anar-li bé la seva defunció?",
"Com va actuar en saber què havia passat?",
"Quina aparença feia la seva tristesa?",
"Qui no sabia què més fer per ajudar-la?",
"Què va començar la noia després?",
"Quanta gent ho havia de suportar?"
] |
{
"answer_end": [
161,
209,
266,
319,
388,
433,
563,
621,
804,
804,
873,
972,
1096,
1158,
1219
],
"answer_start": [
0,
163,
211,
211,
321,
321,
435,
565,
708,
708,
806,
875,
1007,
1098,
1186
],
"input_text": [
"Sí.",
"Qualsevol disbarat.",
"Ser cantant d'òpera.",
"Que tenia una trista veueta que no arribava enlloc.",
"Sí.",
"Sí.",
"Ser una víctima memorable, patir una gran tragèdia i en fi, ser alguna cosa superior a les noies que la voltaven.",
"En aquesta època de somnis.",
"Es va morir.",
"Per als seus plans de glòria.",
"Va fer tota mena d'escarafalls.",
"De comèdia.",
"El metge de la família.",
"La tanda dels atacs de nervis.",
"Sis persones."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Busiris (en grec antic Βούσιρις), fou un rei d'Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa (o de Líbia, segons altres versions). El seu nom no figura en cap de les llistes de les dinasties faraòniques, però potser és una deformació del déu Osiris.
Busiris era un rei molt cruel. La seva tirania havia forçat Proteu a marxar d'Egipte. Havia enviat també una expedició de bandits per segrestar les Hespèrides, famoses per la seva bellesa. Hèracles se'ls va trobar pel camí quan anava a buscar les pomes d'or al jardí de les Hespèrides i els va matar.
Per conjurar una sequera que assolava el seu país, Frasi, un endeví arribat de Xipre, digué a Busiris que havia de sacrificar cada any a Zeus un estranger per tal de calmar el déu. Seguint el seu consell, va començar per sacrificar el mateix Frasi. Capturà després Heracles quan tornava de prendre les pomes de les Hespèrides i el portà al lloc del sacrifici, però l'heroi, veient el que li esperava, matà Busiris juntament amb el seu fill Ifidamant, l'herald Calbes i els ministres presents a la cerimònia.
|
[
"Qui va ser Busiris?",
"En quina tradició?",
"Qui van ser els seus pares?",
"D’on es creu que pot provenir el seu nom?",
"Quin tipus de monarca era?",
"Què va causar això?",
"Qui volia capturar el rei?",
"Per quin motiu?",
"Qui va impedir-ho?",
"Qui era Frasi?",
"Què va aconsellar al monarca?",
"Per què?",
"A qui va matar el rei en primer lloc?",
"Qui volia que acabés igual?",
"Ho va aconseguir?"
] |
{
"answer_end": [
80,
80,
112,
268,
299,
354,
428,
457,
569,
655,
750,
750,
818,
929,
1077
],
"answer_start": [
27,
0,
61,
151,
270,
301,
356,
356,
459,
622,
622,
571,
752,
820,
931
],
"input_text": [
"Un rei d'Egipte.",
"La grega.",
"Posidó i Lisianassa.",
"D'una deformació del déu Osiris.",
"Un de molt cruel.",
"Que va forçar Proteu a marxar d'Egipte.",
"Les Hespèrides.",
"Per la seva bellesa.",
"Hèracles.",
"Un endeví arribat de Xipre.",
"Que havia de sacrificar cada any a Zeus un estranger per tal de calmar el déu.",
"Per conjurar una sequera que assolava el seu país.",
"Al mateix Frasi.",
"Heracles.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
‘L'Anna no ha fugit, l'Anna ha buscat refugi per una persecució política.' La CUP ha escenificat una imatge de força i unitat a la Casa Golferichs de Barcelona després de saber-se avui que l'ex-diputada Anna Gabriel no aniria a declarar demà al Tribunal Suprem de Madrid i que es quedaria a Suïssa. Tot plegat, amb dos objectius: defensar-se jurídicament des d'una ciutat que permet d'internacionalitzar el conflicte més enllà de les fronteres catalanes i fer un torcebraç jurídic a l'estat espanyol. I és que Suïssa no permet d'extradir ciutadans per delictes polítics. Espanya haurà de demanar una ordre d'extradició si vol jutjar Gabriel a l'estat espanyol, però prèviament la justícia suïssa determinarà si ho pot fer. ‘Hem obert un procés polític contra l'estat espanyol per fer de mirall i perquè vegi com s'ha convertit en una dictadura', ha dit Benet Salellas, advocat de Gabriel i company de partit. Després de l'euroordre fallida de Carles Puigdemont, l'estat espanyol es troba ara amb un altre escenari que li pot dur un maldecap internacional. Salellas ha criticat durament el jutge Pablo Llarena i el vessant polític de la seva ‘causa general contra l'independentisme', i ha dit que Gabriel no aniria al Suprem perquè no tenia garantit un judici just: ‘No és un procediment de justícia, sinó de venjança i humiliació. No hi ha ni les mínimes garanties de justícia.' Per ell, es jutgen projectes polítics, i les resolucions del jutge Llarena ho exemplifiquen. ‘Un procediment que investiga idees i no fets és propi d'estats autoritaris.' Ha dit que a hores d'ara encara no saben què s'imputa a Gabriel i, com ja havien dit abans, que el Suprem no és competent en aquesta causa, que s'hauria d'investigar en un jutjat de Barcelona o al TSJC: ‘No sabem què s'investiga. Segons algunes interlocutòries, investiguen el referèndum; segons unes altres, el pressupost… Si ens poguessin imputar cadena perpètua, ho farien', ha deixat anar Salellas. L'asil polític, més endavant No cal demanar l'asil polític per a viure i treballar a Suïssa, tal com vol fer Gabriel per poder continuar la seva tasca d'investigació en dret. Salellas ha precisat que només demanarien l'asil polític de Gabriel en cas que la justícia suïssa acceptés l'extradició a Espanya. Tanmateix, aquesta possibilitat és molt llunyana, perquè l'estat espanyol encara no ha dit si farà la petició.
|
[
"Què ha fet l’Anna, segons la CUP?",
"Quan han fet aquestes declaracions?",
"On és ara Gabriel?",
"Per què no anirà a Espanya?",
"Què hauria de fer el jutge per fer-la tornar?",
"Qui és Salellas?",
"Què ha anunciat?",
"Qui ha recriminat?",
"Què opina del judici que s’hauria fet a Espanya a Gabriel?",
"Què s’estaria jutjant, segons l’advocat?",
"Quin organisme hauria de dur a terme el judici?",
"Tenen clar de què s’acusa Gabriel?",
"Què pretén fer ella?",
"En quin cas ho faria segur?",
"Això passarà aviat?"
] |
{
"answer_end": [
107,
270,
297,
499,
659,
907,
867,
1108,
1378,
1416,
1751,
1613,
2126,
2257,
2368
],
"answer_start": [
0,
75,
277,
311,
571,
853,
723,
1056,
1185,
1379,
1646,
1550,
1982,
2128,
2259
],
"input_text": [
"Ha buscat refugi per una persecució política.",
"Després de saber-se avui que l'ex-diputada Anna Gabriel no aniria a declarar demà al Tribunal Suprem de Madrid.",
"A Suïssa.",
"Per defensar-se jurídicament des d'una ciutat que permet d'internacionalitzar el conflicte més enllà de les fronteres catalanes i fer un torcebraç jurídic a l'estat espanyol.",
"Demanar una ordre d'extradició.",
"Advocat de Gabriel i company de partit.",
"Que han obert un procés polític contra l'estat espanyol per fer de mirall i perquè vegi com s'ha convertit en una dictadura.",
"El jutge Pablo Llarena.",
"Que no hi ha ni les mínimes garanties de justícia.",
"Projectes polítics.",
"Un jutjat de Barcelona o el TSJC.",
"No.",
"Demanar l'asil polític per a viure i treballar a Suïssa.",
"En cas que la justícia suïssa acceptés l'extradició a Espanya.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La sentència del cas Palau ja té data. El tribunal de la secció 10 de l'Audiència Provincial de Barcelona ha convocat els acusats, els seus advocats i la resta de parts processades el 15 de gener a les 9.30 per fer-los saber la resolució del cas. El judici del cas Palau va quedar vist per a sentència el 16 de juny, després de tres mesos i mig de judici i vuit anys d'ençà que els Mossos van escorcollar el Palau de la Música. Durant el judici, Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos màxims responsables del Palau en aquell moment van admetre haver-se quedat diners de la institució i van dir que Ferrovial havia finançat CDC per mitjà de l'entitat musical, cosa que els ex-dirigents de Ferrovial i l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar van negar. Durant el judici havien de declarar diversos polítics, però la defensa de CDC va renunciar a la majoria. Les calus per a entendre el cas Palau En les conclusions definitives abans d'acabar el judici, la fiscalia va rebaixar a la meitat les penes de presó sol·licitades per a Millet i Montull i va demanar 14 anys i nou mesos per a Millet i 10 anys i 10 mesos per a Montull. En un primer moment, en demanava 27 anys i mig, però va tenir en compte l'atenuant de confessió i de disminució del dany. A tots dos els demana 22 milions d'euros de multa pels delictes de tràfic d'influències, emblanquiment de capital, apropiació indeguda, falsedat documental i frau fiscal. Però la rebaixa més substancial va ser la petició per a Gemma Montull, ex-directora financera, a qui demanava 26 anys de presó i ara només li demana dos anys per apropiació indeguda i falsedat i un any més per emblanquiment. Aquesta última pena la podrà substituir per 14.400 euros i 10 milions d'euros de multa. El ministeri públic ja no la considera coautora dels delictes del seu pare i de Millet, sinó només còmplice, i li va retirar el delicte de frau fiscal. La fiscalia també demana vuit anys de presó per a l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar, a qui acusa dels delictes de tràfic d'influències i emblanquiment de capital en concurs amb un delicte continuat de falsedat documental, i li demana una multa de 20 milions. Per als dirigents de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga demana una pena de cinc anys de presó i 10 milions. El fiscal xifra en 6,6 MEUR els diners que presumptament hauria rebut CDC de Ferrovial per mitjà del Palau de la Música en concepte de ‘comissions il·lícites' per a l'adjudicació d'obra pública. Per això, ja va decomissar-se aquest import a la formació política, que va lliurar la seu central a Barcelona com a fiança.
|
[
"Quin dia s’ha fixat?",
"Quan serà?",
"Quant temps va durar el judici?",
"I quant temps havia passat des de l’inici del cas?",
"Qui són els principals acusats?",
"Van declarar-se culpables?",
"De què?",
"Què van confessar també?",
"Els altres acusats ho han acceptat?",
"Què va voler la fiscalia per a Millet i Montull?",
"De quins càrrecs se’ls acusa?",
"A quant temps podria estar condemnada Gemma Montull?",
"Per què ha canviat la seva situació?",
"Quins crims va cometre Osàcar?",
"Quina quantitat hauria pagat Ferrovial al partit polític?"
] |
{
"answer_end": [
37,
245,
354,
426,
530,
582,
582,
656,
743,
1117,
1410,
1569,
1875,
2098,
2373
],
"answer_start": [
0,
39,
247,
317,
428,
428,
446,
585,
585,
888,
1241,
1412,
1725,
1948,
2254
],
"input_text": [
"El de la sentència del cas Palau.",
"El 15 de gener.",
"Tres mesos i mig.",
"Vuit anys.",
"Fèlix Millet i Jordi Montull.",
"Sí.",
"D'haver-se quedat diners de la institució.",
"Que Ferrovial havia finançat CDC per mitjà de l'entitat musical.",
"No.",
"14 anys i nou mesos per a Millet i 10 anys i 10 mesos per a Montull.",
"De tràfic d'influències, emblanquiment de capital, apropiació indeguda, falsedat documental i frau fiscal.",
"A dos anys.",
"Perquè el ministeri públic ja no la considera coautora dels delictes del seu pare i de Millet, sinó només còmplice, i li va retirar el delicte de frau fiscal.",
"Tràfic d'influències i emblanquiment de capital en concurs amb un delicte continuat de falsedat documental.",
"6,6 MEUR."
]
}
|
vilaweb
|
Molt sovint diem que el refranyer tradicional és una font inesgotable de saviesa popular, però hi ha casos en què allò que ens explica és totalment desfasat. N'és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa. De fet, el refranyer parla tothora de les dones com a esposes i des d'un punt de vista molt masculí, talment com si d'escriure la saviesa popular només se n'haguessin encarregat els homes. Però la misogínia del refranyer no és pas cap fet aïllat: en el curs de la història hi ha moltes proves escrites que palesen que la literatura, el pensament i la política s'han dedicat a menystenir les dones. En el cas de refranyer, el coneixement que propaga parteix d'un món molt rural i en aquestes societats tradicionals les dones tenien un paper molt definit que no va començar a canviar fins que no va arribar la revolució industrial. N'és una bona prova el fet que les dones sovint siguin comparades amb animals i estris propis de les feines del camp: ‘Al que té carro i muller, mai li faltarà què fer, ‘Dona i cavall, donen treball', ‘Del mateix lloc, ni dona ni porc'. Si fem cas del refranyer, la dona és un ésser d'una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes: ‘D'home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor', ‘A tothora el gos pixa i la dona plora', ‘Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant'. A més, segons la saviesa popular, les dones també són terriblement tafaneres: ‘Dona finestrera, o puta o xafardera', ‘Cap home savi i discret diu a la dona un secret'. Però les qualitats pejoratives de les dones no s'acaben aquí: el refranyer també dedica molt d'espai a advertir del perill que representen: ‘Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs', ‘Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí', ‘De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota', ‘Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell'. I tots aquests motius, és clar, justifiquen els abusos i la violència: ‘A la dona i a la burra, cada dia una surra', ‘Baralles entre muller i marit, de la taula al llit', ‘A pica d'aigua beneita i a mossa d'hostal, tothom hi fica mà'. Però si hi ha un apartat en què el refranyer és especialment extens és el que ens parla de la ineptitud de les dones per a exercir el poder. Així es pot sentir: ‘Casa on governa la muller, no sol anar bé', ‘Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat'. I si a més les dones s'han d'entendre entre elles, encara és pitjor: ‘Cent ames d'un corral, cada una diu el seu cantar', ‘De dones en una casa, amb una n'hi ha poc; amb dues, massa'. Només hi ha una situació que fa que una dona pugui manar i ser respectada: si té diners. Llavors es diu: ‘A casa de dona rica, ella mana i ella crida'. Segons el refranyer, doncs, com ha de ser una dona virtuosa? A grans trets, prima, jove i fina: ‘La dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna', ‘La dona l'has de jutjar en veure-la caminar', ‘Dona i sardina, com més petita, més fina', ‘Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant'. Això sí, les dones com cal costen molt de trobar: ‘Alzina i dona, de cent una de bona'. I, per evitar que la dona descarrili, cal que estigui a casa i ben enfeinada: ‘Dona ociosa no pot ser virtuosa', ‘Dona aficionada als balls, per casa no té treballs', ‘Dona brincadissa, ni a casa ni a missa'.
|
[
"Quin tòpic es repeteix de vegades?",
"Però en quin aspecte està ple de connotacions negatives?",
"Com es representa en molts casos?",
"Des de quina visió estan fetes les dites populars?",
"Es tracta d’un fenomen habitual?",
"En quin àmbit van néixer moltes de les frases fetes?",
"Com es pot detectar això?",
"Com es descriuen les noies en aquestes tradicions?",
"Es consideren discretes?",
"De què alerten aquestes frases fetes?",
"Quines frases diuen això, concretament?",
"Què es considera que les dones fan molt malament?",
"Quina excepció hi ha a aquesta idea?",
"Com és, segons aquesta tradició, la dona ideal?",
"Quins exemples de refranys diuen que les dones han d’estar ocupades en les tasques domèstiques?"
] |
{
"answer_end": [
88,
200,
275,
418,
564,
795,
1065,
1266,
1586,
1816,
2040,
2416,
2813,
2972,
3481
],
"answer_start": [
0,
90,
158,
327,
508,
717,
949,
1186,
1510,
1678,
1740,
2277,
2726,
2878,
3277
],
"input_text": [
"Que el refranyer tradicional és una font inesgotable de saviesa popular.",
"En la visió que té de la dona.",
"Carregada de tòpics i prejudicis.",
"La masculina.",
"Sí.",
"El rural.",
"Pel fet que les dones sovint siguin comparades amb animals i estris propis de les feines del camp.",
"Com un ésser d'una gran inestabilitat emocional.",
"No.",
"Del perill que representen les dones.",
"Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs, Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí, De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota, Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell.",
"Exercir el poder.",
"Si té diners.",
"A grans trets, prima, jove i fina.",
"Dona ociosa no pot ser virtuosa, Dona aficionada als balls, per casa no té treballs, Dona brincadissa, ni a casa ni a missa."
]
}
|
mitologia
|
En l'antiga religió amaziga, Gurzil o Agurzil era el déu del tro, una divinitat guerrera representada per un cap de brau. Hauria nascut de la unió del déu Amon i una vaca.
En els seus combats amb els bizantins, els laguatans, una antiga tribu amaziga, abans d'iniciar-se el combat, llençaven un brau contra els seus adversaris, perquè la lluita els fos favorable. Al segle vi, el poeta Corip esmenta que Ierna, aleshores cap d'aquesta tribu amaziga i també gran sacerdot del déu Gurzil, utilitza aquesta pràctica en la seva guerra contra els bizantins i envia contra les tropes enemigues un brau. Després de la seva desfeta l'any 547, Ierna hauria fugit amb la imatge sagrada de Gurzil, però fou capturat i mort i la imatge destruïda.
Entre els austurians, llur cap complia també la funció de gran sacerdot de Gurzil, que n'era el seu déu principal.
Tot i que no és clar, alguns autors com M'hamed Hassine Fantar interpreten l'ídol que, segons al-Malikí, duia la Kàhina en la seva lluita contra els invasors àrabs musulmans, com un darrer esment d'una imatge del déu Gurzil.
Entre les ruïnes de Gerisa, a Líbia, s'ha conservat un temple que podria haver estat dedicat a Gurzil. De fet, el nom de la ciutat també hi podria estar relacionat.
En 1846 es descobrir una inscripció neopúnica a Leptis Magna que esmentava Gurzil, precedit del nom de Saturn, la qual cosa indica la importància que tindria aquesta divinitat.
|
[
"Què és Gurzil?",
"Segons què?",
"Qui van ser els seus pares, segons la llegenda?",
"Què feien els laguatans quan lluitaven?",
"Qui feia això, concretament?",
"Qui ho va explicar?",
"Quan va perdre la batalla Ierna?",
"Amb què es va escapar?",
"Però què li va succeir?",
"Quin altre càrrec tenia el líder de la tribu?",
"Quin estudiós va parlar d’aquest déu?",
"Què va apuntar?",
"On hi ha un santuari en honor d’aquest déu?",
"Què es va trobar el 1846?",
"Quin significat podria tenir aquesta troballa?"
] |
{
"answer_end": [
64,
64,
170,
362,
551,
551,
685,
685,
711,
816,
1073,
1073,
1176,
1321,
1415
],
"answer_start": [
29,
0,
122,
172,
404,
377,
597,
635,
687,
735,
872,
890,
1075,
1240,
1261
],
"input_text": [
"El déu del tro.",
"Segons l'antiga religió amaziga.",
"El déu Amon i una vaca.",
"Llençaven un brau contra els seus adversaris, perquè la lluita els fos favorable.",
"Ierna.",
"El poeta Corip.",
"L'any 547.",
"Amb la imatge sagrada de Gurzil.",
"Que fou capturat i mort.",
"El de gran sacerdot de Gurzil.",
"M'hamed Hassine Fantar.",
"Va interpretar l'ídol que duia la Kàhina en la seva lluita contra els invasors àrabs musulmans, com un darrer esment d'una imatge del déu Gurzil.",
"Entre les ruïnes de Gerisa, a Líbia.",
"Una inscripció neopúnica a Leptis Magna que esmentava Gurzil.",
"La importància que tindria aquesta divinitat."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ajuntament de Barcelona preveu doblar la generació d'energia elèctrica procedent d'energies renovables en el període 2015-2019 i passar d'1,8 MWp a 3,6 MWp l'any 2019. Això és el que ha assegurat el regidor d'Aigua i Energia, Eloi Badia, que ha apuntat que aquesta xifra suposarà ‘multiplicar per quatre' la generació respecte al mandat anterior. D'altra banda, Badia ha afirmat que 600 usuaris s'han inscrit a l'elèctrica municipal pública, Barcelona Energia, després que s'obrís als ciutadans de l'àrea metropolitana al novembre. Es preveu que l'elèctrica pública comenci a donar servei a les llars al gener. Les instal·lacions en coberta dels 60 edificis i equipaments municipals sumen 1MWp de potencia fotovoltaica instal·lada. A aquests se sumaran 29 instal·lacions de generació fotovoltaica sobre cobertes d'edificis i equipaments existents, amb els quals es preveu un increment d'un 0,97MWp de potència fotovoltaica. Badia ha explicat que actualment s'està preparant la licitació de 30 projectes executius més que es preveuen desenvolupar durant el 2019. La previsió és que aquests 30 projectes puguin sumar uns 0,75MWp de potència fotovoltaica quan es desenvolupin. L'Ajuntament ha instal·lat 10 façanes i parets mitgeres generadores d'energia que estan repartides per la ciutat i té detectats cinc espais més on desenvolupar actuacions. En dos d'aquests espais es preveuen fer actuacions abans que finalitzi el mandat. En aquest sistema, l'energia generada s'injecta en alguns casos a la xarxa elèctrica de la companyia. En altres casos estan connectades en mode d'autoconsum als mateixos edificis. També hi ha 17 pèrgoles generadores d'energia a l'espai públic 5 projectes executius més que està previst anar executant progressivament. Amb l'energia generada per les pèrgoles, s'aconsegueixen gairebé 1.200 MWh d'electricitat anual i es podrien arribar a abastir unes 500 llars. Badia celebra els ‘canvis' de Sánchez sobre l'autoconsum El regidor d'Aigua i Energia ha celebrat els ‘canvis' que ha impulsat el govern espanyol sobre l'autoconsum perquè considera que ‘permeten augurar un creixement de la demanda'. La retirada dels peatges a les energies renovables i el desbloqueig de l'autoconsum i l'autoconsum compartit són algunes de les mesures fetes pel govern espanyol que Badia ha elogiat.
|
[
"Què vol fer l’Ajuntament de Barcelona?",
"Quan ho volen tenir acabat?",
"Qui és Eloi Badia?",
"Quin augment comportarà aquest canvi?",
"Què és Barcelona Energia?",
"Quanta gent s’hi ha apuntat?",
"Quan començarà a funcionar?",
"Quants projectes de generació d'energia renovable s'afegiran?",
"Què ha construït l’Ajuntament?",
"On?",
"Com funciona l’energia en algunes d’aquestes instal·lacions?",
"I en les altres?",
"Badia està content amb les noves mesures de Sánchez?",
"Per què?",
"Quins altres aspectes ha considerat positius?"
] |
{
"answer_end": [
157,
168,
238,
347,
461,
461,
611,
798,
1253,
1288,
1530,
1608,
2055,
2123,
2307
],
"answer_start": [
0,
131,
198,
228,
413,
385,
534,
734,
1176,
1178,
1430,
1532,
1948,
1948,
2125
],
"input_text": [
"Doblar la generació d'energia elèctrica procedent d'energies renovables en el període 2015-2019 i passar d'1,8 MWp a 3,6 MWp.",
"L'any 2019.",
"El regidor d'Aigua i Energia.",
"Multiplicar per quatre la generació respecte al mandat anterior.",
"L'elèctrica municipal pública.",
"600 usuaris.",
"Al gener.",
"29.",
"10 façanes i parets mitgeres generadores d'energia.",
"Per la ciutat.",
"L'energia generada s'injecta a la xarxa elèctrica de la companyia.",
"Estan connectades en mode d'autoconsum als mateixos edificis.",
"Sí.",
"Perquè considera que permeten augurar un creixement de la demanda.",
"La retirada dels peatges a les energies renovables i el desbloqueig de l'autoconsum i l'autoconsum compartit."
]
}
|
bios
|
Coloma Lleal Galceran (Ceuta, 1 d'abril de 1944) és una filòloga, poetessa i professora universitària catalana, sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Fou la tercera filla d'un marí mercant badaloní. Va néixer a Ceuta mentre la família es trobava en aquesta ciutat i als sis mesos de néixer es tornen a traslladar a Badalona. En finalitzar el batxillerat, entra a treballar en el despatx d'un taller mecànic, on comença a escriure els seus primers poemes, els quals llegeix a la seva germana Teresa. Estudià Filosofia i Lletres, principalment filologies romànica, hispànica i francesa. Esdevingué professora de llengua castellana d'aquesta universitat el 1970 i es doctorà el 1980 i poc després esdevé catedràtica de filologia.
En l'àmbit literari, guanyà l'englantina d'or als Jocs Florals celebrats a París el 1965 amb Plany a quatre veus. Al llarg dels anys ha anat publicant llibres de poesia: Poemes el 1967, Des dels sons el 1987, amb un pròleg del també poeta Joan Argenté, i Com si fos una elegia el 2001. Les seves obres han estat traduïdes al portuguès, al castellà, al francès i al rus. A més, algunes obres escollides també han sigut incloses en obres conjuntes o antologies de poesia catalana. Ha conreat, menys, la narrativa amb L'embat del vent: records d'una vida marinera, que guanyà l'11a edició del Premi Romà Planas de Memòria Popular l'any 2009.
Altrament, ha col·laborat amb artistes com el pintor Josep Uclés i Cifuentes i l'escultor Josep Maria Teixidó Camí. També col·labora en la revista sobre temàtica local badalonina Carrer dels Arbres.
Així mateix, ha escrit llibres de divulgació lingüística d'ensenyament del català com Joglar i Atzavara, i nombrosos articles i llibres científics sobre història de les llengües romàniques, i particularment les de la Península Ibèrica. Ha estat directora del projecte de diccionari de castellà del segle XV en la Corona d'Aragó (DiCCA XV).
Poesia
Narrativa
Textos didàctics
Llibres científics
Articles científics
|
[
"Quan va néixer Coloma Leal?",
"A què es dedica?",
"Té germans?",
"On va viure els seus primers mesos de vida?",
"Quan va començar la seva trajectòria professional?",
"Quina feina va fer llavors?",
"Quina carrera va cursar?",
"Què va fer el 1980?",
"Ha rebut algun reconeixement per la seva literatura?",
"Ha escrit textos lírics?",
"En quines llengües s’han publicat alguns dels seus llibres?",
"Quina novel·la va escriure?",
"Amb qui ha treballat?",
"Ha escrit textos didàctics?",
"Què ha dirigit?"
] |
{
"answer_end": [
48,
101,
206,
341,
424,
424,
544,
697,
833,
913,
1113,
1305,
1498,
1664,
1910
],
"answer_start": [
0,
49,
168,
217,
343,
373,
517,
679,
745,
859,
1031,
1224,
1395,
1583,
1819
],
"input_text": [
"L'1 d'abril de 1944.",
"És filòloga, poetessa i professora universitària.",
"Sí.",
"A Ceuta.",
"En finalitzar el batxillerat.",
"Va treballar en el despatx d'un taller mecànic.",
"Filosofia i Lletres.",
"Es doctorà.",
"Sí.",
"Sí.",
"En portuguès, castellà, francès i rus.",
"L'embat del vent: records d'una vida marinera.",
"Amb artistes com el pintor Josep Uclés i Cifuentes i l'escultor Josep Maria Teixidó Camí.",
"Sí.",
"El projecte de diccionari de castellà del segle XV en la Corona d'Aragó."
]
}
|
books
|
-Tinet! Mira quina rosa s'ha obert! -
Però ell no gira ets ulls. Els baixa.
-Què tens, Tinet? Què vols?
-Voldria dir una cosa.
-Digues, fill meu.
-El gerro de la sala…
-Reina Santíssima!- fa l'àvia. Tota ella es redreça. Sos ulls grisos, nerviosos, descompten alguna calamitat. Sos braços s'aixequen amb l'esma -tardana!- de conjurar un perill. Un parrac de cabells blancs, que s'ha desfermat amb el surt, li cau gairebé fins al nas.
|
[
"A qui es dirigeix l’àvia?",
"Què diu que observi?",
"Per què?",
"El noi ho fa?",
"On dirigeix la mirada?",
"Què li pregunta la seva àvia després?",
"Què demana ell?",
"Quina, concretament?",
"Què exclama la dona llavors?",
"Quin gest fa?",
"Com són les seves ninetes?",
"Què fan les seves extremitats superiors?",
"Què indica, així?",
"Què li toca el nas?",
"Per què s’ha despentinat?"
] |
{
"answer_end": [
6,
23,
34,
63,
74,
93,
125,
166,
197,
219,
236,
299,
343,
432,
404
],
"answer_start": [
0,
8,
8,
38,
38,
77,
77,
127,
168,
199,
221,
278,
278,
345,
345
],
"input_text": [
"Al Tinet.",
"Una rosa.",
"Perquè s'ha obert.",
"No.",
"Cap a baix.",
"Què tens, Tinet?",
"Dir una cosa.",
"El gerro de la sala.",
"Reina Santíssima!",
"Es redreça.",
"Grises.",
"S'aixequen.",
"Perill.",
"Un parrac de cabells blancs.",
"Pel surt."
]
}
|
mitologia
|
La narrativa artúrica apareix a mitjan s. XII al nord de França com a tema d'un nou gènere literari anomenat romanç el qual va viure el procés on la llengua vulgar abandonà la transmissió oral per adoptar l'escriptura. Al mateix temps que existia la literatura llatina eclesiàstica, es creaven obres per a un públic laic. Les cançons de gesta, heroics càntics orals, van agafar la forma escrita, així com la poesia lírica d'origen folklòric. El romanç es va diferenciar del gènere èpic en la utilització de la llengua francesa, en els seus aspectes formals, en el seu contingut, en la seva intencionalitat, i sobretot, la temàtica de ficció. Fa al·lusió a personatges mitològics de tradició bretona, en la qual la figura del Rei Artús és tractada des d'una perspectiva històrica en el pla de la ficció. Segons l'historiador John Matthews,[cal citació] el Rei Artus està inspirat en el general romà Lucius Artorius Castus del segle V on se'l recordava en contes i llegendes.
La primera vegada que s'emprà el nom d'Artús va ser a Historia Regum Britanniae (c. 1135) de Geoffrey de Monmouth, Fou en aquest moment que es va produir un procés de sedimentació en la part mítica i en part històrica, que en paraules de Joseph_Campbell s'anomenaria mitogènesi i es va efectuar de forma progressiva. La primera fase mitogènica (450-950) va lligada a les invasions d'Anglaterra i el sotmetiment del poble bretó, que considera a Artús l'home escollit. A partir del 950 i fins al 1140 es desenvolupa la transmissió oral de la llegenda, narrada pels joglars i trobadors. Aquestes històries, van tenir repercussió literària.
Una de les principals característiques de la narrativa artúrica és el misteri entorn del rei Artús i un dels seus màxims exponent fou Chrétien de Troyes, uns dels primers poetes a escriure el romanç en vers octosíl·labs apariats sobre el Rei Artús d'Anglaterra i els seus cavallers. És considerat com un dels precursors del romanç medieval:
(Cligès, vers 1- 8)
Mig segle més tard de Chrétien, un autor o autors anònims van voler documentar la totalitat del cicle artúric des del seu origen fins a la seva fi. Una tasca que volia reflectir l'ideari eclesiàstic i les aspiracions ètiques del seu temps. D'aquí va sorgir la Vulgata artúrica o Cicle Lancelot Grial on narra des dels orígens bíblics de la llegenda fins a la recerca del Sant Grial, en prosa.
|
[
"En què consisteix la narrativa artúrica?",
"Quan va iniciar-se?",
"Quin altre tipus de textos hi havia llavors?",
"Per què es va distingir la narrativa artúrica de l’èpica?",
"Quin tipus de personatges hi apareixien?",
"En qui es va basar la figura del rei Artur?",
"Segons qui?",
"En quin text va sortir aquest monarca per primer cop?",
"Què va succeir, així?",
"Com es diu aquest fenomen?",
"Segons quin autor?",
"Qui explicava de forma oral les històries?",
"Qui va ser l’autor principal d’aquest tipus de narrativa?",
"Qui va continuar amb la tradició al cap de cinquanta anys?",
"Quines obres es van escriure llavors?"
] |
{
"answer_end": [
217,
45,
320,
640,
698,
920,
920,
1053,
1191,
1251,
1251,
1556,
1763,
2081,
2271
],
"answer_start": [
0,
0,
219,
442,
642,
852,
803,
974,
1089,
1114,
1193,
1473,
1611,
1972,
2212
],
"input_text": [
"En el tema d'un nou gènere literari anomenat romanç el qual va viure el procés on la llengua vulgar abandonà la transmissió oral per adoptar l'escriptura.",
"A mitjan s. XII.",
"La literatura llatina eclesiàstica.",
"Per la utilització de la llengua francesa, en els seus aspectes formals, en el seu contingut, en la seva intencionalitat, i sobretot, la temàtica de ficció.",
"Personatges mitològics de tradició bretona.",
"En el general romà Lucius Artorius Castus.",
"Segons l'historiador John Matthews.",
"A Historia Regum Britanniae.",
"Es va produir un procés de sedimentació en la part mítica i en part històrica.",
"Mitogènesi.",
"Joseph_Campbell.",
"Els joglars i trobadors.",
"Chrétien de Troyes.",
"Un autor o autors anònims.",
"La Vulgata artúrica o Cicle Lancelot Grial."
]
}
|
bios
|
Lluïsa Mallol (Barcelona, 21 de juny de 1961) és una actriu catalana.
És llicenciada en art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona.
Ha treballat en el món del teatre, el cinema i la televisió, on ha participat en sèries com Amar es para siempre, Cuéntame, Ventdelplà, Zoo, Hospital Central, Des del balcó o Secrets de família. Al teatre ha treballat amb destacats directors d'escena com Calixto Bieito, Carme Portacelli, Joan Peris, Paco Mir o Julio Manrique interpretant destacats personatges de Shakespeare, Goldoni, Molière, Dario Fo, Nöel Coward o Harold Pinter, entre d'altres. També ha estat promotora de diversos projectes artístics, alguns d'ells estretament vinculats al món de la poesia com Contra el caire del temps, sobre l'obra poètica de Montserrat Abelló, o Tres Dones. Un Poema per a Tres Veus de la poeta estatunidenca Sylvia Plath. Al febrer de 2013 va presentar al Círcol Maldà de Barcelona l'obra La signatura 400, de Sophie Divry, de la qual també n'és la traductora i la promotora. Al desembre de la present temporada va estar en cartell al teatre Borràs amb l'obra Absurds i singulars, d'Alan Ayckbourn, de la qual també n'ha fet la traducció.
Va estrenar el seu primer espectacle com a directora, Somiant en cocodrils. Dues farses d'Anton Txèkhov, a la sala Leopoldo Fregoli de La Seca, Espai Brossa de Barcelona l'abril de 2015 i per la següent temporada va estrenar d'Oques cretines, un espectacle sobre l'obra de l'autor muniquès Karl Valentin.
Actualment compagina la seva feina d'actriu amb tasques de traducció i el doblatge al català.
|
[
"Quan va néixer Lluïsa Mallol?",
"I on?",
"A què es dedica?",
"Què va estudiar?",
"En quins àmbits ha interpretat?",
"A quines sèries ha sortit?",
"Els textos de quins autors ha representat?",
"Quina relació té amb la poesia?",
"Què va fer el 2013?",
"Quina peça va interpretar al teatre Borràs?",
"A part de la tasca d’actriu, quina altra tasca va dur a terme amb aquest text?",
"Ha dirigit alguna obra?",
"Amb quina va debutar amb aquest rol?",
"Quin tema tracta Oques cretines?",
"Quines professions combina avui en dia?"
] |
{
"answer_end": [
45,
45,
59,
100,
200,
334,
590,
705,
942,
1116,
1174,
1228,
1250,
1479,
1573
],
"answer_start": [
0,
0,
46,
70,
141,
202,
468,
592,
859,
1049,
1049,
1176,
1176,
1389,
1481
],
"input_text": [
"El 21 de juny de 1961.",
"A Barcelona.",
"És actriu.",
"Art dramàtic.",
"En el del teatre, el cinema i la televisió.",
"A Amar es para siempre, Cuéntame, Ventdelplà, Zoo, Hospital Central, Des del balcó o Secrets de família.",
"De Shakespeare, Goldoni, Molière, Dario Fo, Nöel Coward o Harold Pinter, entre d'altres.",
"Ha estat promotora de diversos projectes artístics, alguns d'ells estretament vinculats al món de la poesia.",
"Va presentar al Círcol Maldà de Barcelona l'obra La signatura 400.",
"Absurds i singulars.",
"La traducció.",
"Sí.",
"Somiant en cocodrils.",
"L'obra de l'autor muniquès Karl Valentin.",
"La seva d'actriu amb tasques de traducció i el doblatge al català."
]
}
|
books
|
I certament que, de totes les malvestats i artimanyes del jutge de pau, atribuïdes o veritables, se n'emportava la culpa el dolç sergent: servia de parallamps al seu superior.
I no obstant, ell hauria pogut dir quelcom ben fonamentat referent a l'inexplicable motiu de perdre's les causes defensades pels homes de carrera i guanyar-se les altres dirigides per advocats margeners.
Els comiats, els judicis de faltes, les reclamacions de salaris, executius de menor quantia, i el que fos, es substanciaven per endavant, damunt la cort de l'egua, en llargues rumiades noctürnes, en la intimitat del coixí jurídic. I era natural que el que es sabia guanyador no fes pas despeses endebades enviant a cercar un lletrat a vila.
No sempre s'hauria pogut acusar de parcialitat el bon jutge. En aquest cas sortós, el litigi moria en un arreglo, «cosa prudent i econòmica» No hi havia vençuts ni vencedors: el que hi havia era una espantosa degollada de pollastres a l'hostal.
Ah! aquell jutge de pau mai era tan just ni tant de pau com en les ocasions en què no volent fer agravi a cap de les dues parts, es decidia a ordenar les esmentades hecatombes.
Els seus llavis molsuts, d'un color agitanat, en les juntures dels quals els excessos d'eloqüència deixaven una ratlla de xerigot fastigós, no sols eren gormands de les exquisideses del Dret civil, sinó també de la samfaina i del rostit, del pa blanc i del vi negre.
De l'ètica particular del jutge, l'egua, naturalment, no en sabia mitja paraula. Tres coses, emperò, la induïen a cavil·lar un xic: el jutge no anava mai de nits; s'abstenia de passar per certs tocoms, encara que hagués de fer molta marrada; i trencava de camí en obirar una dona jove, vestida de dol, de posat trist i ulls fulgurants.
Hi havia un altre fet que tampoc se l'explicava, l'egua. Un matí la guardia civil havia entrat, segons costum, a casa el jutge, duent, lligat com un Crist, un brau minyó quasi adolescent. El jutge, així que el veié, es posà engallat. Féu cridar el Triadó i el Roquet, dos jornalers que cavaven blat de moro en unes feixes més enllanic del porxo, i els encarà amb el pres. Aquest se'ls mirava de fit a fit, i el jutge feia igualment. Els jornalers, per no mirar ni l'un ni l'altre, capjups, desencastaven la terra de les espardenyes arronçant el peu i sacsejant-les de punta contra el llindar de l'entrada. Indubtablement esperaven una pregunta enutjosa. El seu amo la formulà amb aquell to despòtic usat sempre que volia coaccionar els testimonis; i ells la respongueren alhora, amb un -Sí, senyor- sec i contundent de comparsa, sense alzinar els ulls ni deixar de sacsejar les espardenyes.
|
[
"Qui era acusat per les accions del jutge?",
"Sobre què hauria pogut parlar ell?",
"Quins tractes es feien en privat?",
"Per tant, es podria tractar d’imparcial el jutge?",
"Com se solucionaven alguns casos, però?",
"En quins conflictes era més equitatiu?",
"Com tenia els llavis?",
"Què li agradava menjar?",
"I beure?",
"El jutge intentava no ser vist?",
"Quan canviava de direcció?",
"Qui va arribar un dia a casa seva?",
"A qui va fer venir llavors el jutge?",
"Què feien aquests?",
"De quina manera els va interrogar el seu cap?"
] |
{
"answer_end": [
136,
321,
609,
780,
861,
1141,
1187,
1393,
1408,
1650,
1694,
1872,
2012,
2350,
2492
],
"answer_start": [
2,
190,
380,
721,
782,
970,
1143,
1283,
1341,
1542,
1654,
1803,
1934,
2179,
2352
],
"input_text": [
"El dolç sergent.",
"Sobre quelcom ben fonamentat referent a l'inexplicable motiu de perdre's les causes defensades pels homes de carrera.",
"Els comiats, els judicis de faltes, les reclamacions de salaris, executius de menor quantia, i el que fos.",
"No.",
"Amb un arreglo, cosa prudent i econòmica.",
"En les ocasions en què no volent fer agravi a cap de les dues parts, es decidia a ordenar les esmentades hecatombes.",
"Molsuts, d'un color agitanat.",
"Samfaina, rostit i pa blanc.",
"Vi negre.",
"Sí.",
"En obirar una dona jove.",
"La guardia civil.",
"El Triadó i el Roquet.",
"Desencastaven la terra de les espardenyes arronçant el peu i sacsejant-les de punta contra el llindar de l'entrada.",
"Amb aquell to despòtic usat sempre que volia coaccionar els testimonis."
]
}
|
bios
|
Sílvia Caballol Clemente (Súria, 1983) és una psicòloga clínica i novel·lista catalana.
Nascuda a Súria (Bages) el 1983, va estudiar psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va viure a Barcelona fins que es va traslladar al Marroc amb el seu marit, de religió musulmana, amb qui va tenir dos fills. Els anys 2016 i 2017 va publicar dues novel·les eròtiques, on toca fins i tot el tema del satanisme, que coneix pels seus estudis, ja que ha fet cursos sobre sexologia, tècniques antiestrès, ioga i religió catòlica i islàmica, entre altres. Després de divorciar-se, Caballol va fixar la seva residència a Súria, i després a Manresa, i es va posar a buscar feina. Sembla que la seva mare, a través d'un mossèn conegut, la va posar en contacte amb el Bisbat de Solsona, on la van contractar. D'aquesta manera hauria conegut el bisbe Xavier Novell, amb qui va iniciar una relació sentimental en secret. L'estiu de 2021, Caballol va ser objecte de notícia i va aparèixer als mitjans per aquesta relació que havia motivat la renúncia de Novell al seu càrrec "per motius personals". La relació entre Novell i Caballol es va conèixer a travès del lloc web Religión Digital, primer mitjà a publicar la notícia. També des de Religión Digital es parlava d'eventuals problemes amb el col·legi de psicòlegs per la relació afectiva entre professional i pacient, si bé aquest és un aspecte que no pareix en el seu codi deontològic.
El setembre de 2021 es va conèixer que Caballol i Novell s'havien assentat en un apartament a la capital de la comarca del Bages. La parella es va casar el vespre del 22 de novembre al jutjat de pau de Súria.
Caballol ha publicat dues novel·les a l'editorial Altera.
|
[
"Quan va néixer Sílvia Caballol?",
"A què es dedica?",
"Quina carrera va cursar?",
"On va residir un temps?",
"On es va instal·lar posteriorment?",
"De quin gènere són les seves obres narratives?",
"De què tracten, en part?",
"On va anar a viure ella?",
"Qui va conèixer allà?",
"Van convertir-se en parella Caballol i Novell?",
"Quines conseqüències va tenir això per a Novell?",
"Qui va fer pública aquesta parella?",
"Quan van anar a viure junts?",
"On?",
"Quan van unir-se en matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
38,
77,
143,
230,
240,
366,
408,
640,
853,
907,
1061,
1210,
1555,
1555,
1608
],
"answer_start": [
0,
39,
121,
184,
184,
330,
330,
575,
623,
799,
963,
1086,
1427,
1430,
1568
],
"input_text": [
"El 1983.",
"És psicòloga clínica i novel·lista.",
"Psicologia.",
"A Barcelona.",
"Al Marroc.",
"Eròtic.",
"Del satanisme.",
"A Manresa.",
"El bisbe Xavier Novell.",
"Sí.",
"Va renunciar al seu càrrec.",
"El lloc web Religión Digital.",
"El setembre de 2021.",
"A la capital de la comarca del Bages.",
"El 22 de novembre."
]
}
|
mitologia
|
(1566) Ícar és un asteroide Apol·lo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar, en el seu periheli, més proper al Sol que Mercuri. Creua les òrbites de Venus, Mart i el mateix Mercuri. El seu nom prové d'Ícar, un personatge de la mitologia grega, que va volar massa prop del Sol. Va ser descobert el 1949 per Walter Baade.
Ícar s'acosta considerablement a la Terra en intervals de 9, 19, o 38 anys. El 16 de juny de 1968 es va acostar a només 6,4 milions de kilòmetres (16 distàncies lunars) però aquesta proximitat no és freqüent. L'últim cicle va succeir el 1996, acostant-se a 15,1 milions de kilòmetres, gairebé 40 cops la distància de la Terra a la Lluna. El proper acostament s'espera per al 16 de juny de 2015, fins a 8,1 milions de kilòmetres.
En 1967, el professor Paul Sandorff de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts va donar als seus estudiants la tasca d'idear un pla per a destruir Ícar en cas que aquest emprengués un rumb de col·lisió amb la Terra. Aquest pla es coneix com a Projecte Ícar que va ser la base per a la pel·lícula de ciència-ficció Meteor (1979), amb Sean Connery.
|
[
"Què és Ícar?",
"Per què es diferencia?",
"Per què s’anomena així?",
"Quan va ser detectat per primer cop?",
"Per qui?",
"Cada quant temps s’apropa al nostre planeta?",
"Quin dia va arribar molt a prop?",
"És habitual?",
"Què va fer el 1996?",
"Què hi ha previst pel 2015?",
"Quin docent va demanar als seus alumnes que pensessin una estratègia?",
"Per a què?",
"Què es va produir amb aquesta premissa?",
"Qui hi va actuar?",
"De quin any és el llargmetratge?"
] |
{
"answer_end": [
35,
167,
316,
342,
359,
435,
568,
568,
697,
754,
923,
1006,
1119,
1137,
1119
],
"answer_start": [
7,
91,
223,
318,
318,
361,
437,
530,
570,
699,
799,
799,
1008,
1074,
1074
],
"input_text": [
"Un asteroide Apol·lo.",
"Per estar, en el seu periheli, més proper al Sol que Mercuri.",
"Per un personatge de la mitologia grega, que va volar massa prop del Sol.",
"El 1949.",
"Per Walter Baade.",
"Cada 9, 19, o 38 anys.",
"El 16 de juny de 1968.",
"No.",
"Es va acostar a 15,1 milions de kilòmetres, gairebé 40 cops la distància de la Terra a la Lluna.",
"El proper acostament.",
"Paul Sandorff.",
"Per a destruir Ícar en cas que aquest emprengués un rumb de col·lisió amb la Terra.",
"La pel·lícula de ciència-ficció Meteor.",
"Sean Connery.",
"Del 1979."
]
}
|
books
|
I en Carxofa ho era, si bé atenuat per una gasiveria de pagès a qui no plau massa escampar les municions, ni fer soroll en provatures. De tota manera, ell no desemparava mai la seva escopeta d'un canó, que la salabrosa humitat de les maresmes convertia en una ferramenta plena de rovell, com gitada d'un naufragi. Desconfiava de les de dos canons, la punteria de les quals, presa pel mig de la soldadura, li semblava fal·lible.
Recordava les teories de balístíca apreses, en la seva joventut, durant el llarg servei en la marina de guerra, i no admetia aquella absurditat d'encarar dues boques de foc en una sola guinyada.
* * *
En Carxofa vivia en una casica dels afores del poble, an un tirat de pedra del Fluvià. En temps de pluges el riu hi arribava fàcilment, i en Carxofa el deixava entrar amb aquella alegria. Eren amics d'anys, i un i altre congeniaven prou bé per a suportar-se. ¡Baldament així amb la seva filla i el seu gendre! Tots tres, com a bons santperencs, tenien un gènit viu i cridaner, i s'enfurismaven per poca cosa. Els dos homes no podien conversar de coses de l'ofici sense dir-se'n alguna en to de mofa. El jove, que comandava el llagut i eixia a arriscar la vida en plena mar, més enllà dels rompents, solia menysprear, tabolejant, el vell pescador d'aigua dolça, que feia la viu-viu, manyagament, amb la seva barcota plana. Ella, la filla d'en Carxofa, més arriada que tots plegats, en oir-los discutir engegava al diable el qui tenia més avinent. Però el brau Carxofa era puntillós, i acabà per fer vida a part. Contra les impertinències del riu, tenia una mena de sotabanc on es refugiava entre els estres de pescar; contra les avingudes més o menys molestes de la seva família, tenia la casa dels amics, on s'organitzaven caceres, excursions i platxeries. Per a semblants casos ell tenia sempre a punt un cert bertrol ple de tenques, ben amagat en un paratge introbable. Aquest dipòsit de peix viu el feia un home indispensable així que es tractava d'improvisar un àpat vora mar en honor d'algun foraster. A més, el seu llarg trasteig per la maresma, la seva convivència íntima amb tota mena de feram, el seu caràcter pintoresc i servicial, el portaren ben aviat a ser un guia i col·laborador insuperable de caçadors i excursionistes.
|
[
"Què no desatenia mai el Carxofa?",
"De quines armes no es refiava?",
"Per què?",
"Quan havia estudiat sobre les armes?",
"Què no podia acceptar?",
"On habitava?",
"Tenia bona relació amb la seva filla i el marit d’ella?",
"Per què no?",
"Per quin tema es discutien el Carxofa i el seu gendre?",
"A què es dedicava el noi?",
"Què feia la noia quan els altres dos s’enfadaven?",
"On anava en Carxofa per escapar una estona dels altres dos?",
"De què disposava per certes ocasions?",
"Per quins motius era un bon acompanyant al bosc?"
] |
{
"answer_end": [
200,
346,
426,
538,
621,
681,
938,
1036,
1127,
1201,
1473,
1732,
1862,
2263
],
"answer_start": [
2,
314,
314,
428,
542,
629,
838,
939,
1038,
1129,
1351,
1646,
1786,
2036
],
"input_text": [
"La seva escopeta d'un canó.",
"De les de dos canons.",
"Perquè la punteria de les quals, presa pel mig de la soldadura, li semblava fal·lible.",
"En la seva joventut, durant el llarg servei en la marina de guerra.",
"Aquella absurditat d'encarar dues boques de foc en una sola guinyada.",
"En una casica dels afores del poble.",
"No.",
"Perquè tots tres, com a bons santperencs, tenien un gènit viu i cridaner, i s'enfurismaven per poca cosa.",
"Per coses de l'ofici.",
"Comandava el llagut i eixia a arriscar la vida en plena mar.",
"Engegava al diable el qui tenia més avinent.",
"A la casa dels amics.",
"D'un cert bertrol ple de tenques.",
"Pel seu llarg trasteig per la maresma, la seva convivència íntima amb tota mena de feram i el seu caràcter pintoresc i servicial."
]
}
|
vilaweb
|
Una barcassa amb almenys 17 persones a bord ha arribat durant la tarda d'aquest diumenge a la Cala Portitxol a Xàbia, segons ha informat Creu Roja. Després de l'arribada de l'embarcació, agents de la Guàrdia Civil han iniciat un operatiu de cerca per a localitzar als migrants que anaven a bord de la pastera, mentre l'organització humanitària ha preparat el seu equip d'assistència. Els efectius de la Guàrdia Civil han trobat en principi a dotze ocupants de l'embarcació, si bé ha confirmat després que el número ascendeix a 17 persones. Tots ells són homes joves i, pel que sembla, procedeixen d'Algèria. Es troben en bon estat de salut. Per què els algerians se'n van amb barca malgrat la Revolució del Somriure? Han estat traslladats fins a la caserna de la Guàrdia Civil, on la Creu Roja els prestarà assistència. Per a això, l'organització humanitària ha mobilitzat a un equip dotat d'un traductor, un psicòleg, cinc socorristes i un coordinador. Aquest personal facilitarà a kits de vestuari, articles d'higiene, mantes, aigua i aliments energètics, entre altres estris. Així mateix, els socorristes de Creu Roja han ajudat Salvament Marítim a remolcar la pastera amb l'ajuda d'una moto aquàtica, a causa de la proximitat a les roques.
|
[
"Què ha atracat a Xàbia?",
"Amb quanta gent?",
"Qui ho ha anunciat?",
"Què ha començat posteriorment?",
"Qui ho ha dut a terme?",
"Quanta gent han detectat en inici?",
"I després?",
"Són persones velles?",
"D’on venen?",
"Estan malalts?",
"Quina organització els ajudarà?",
"Amb qui, concretament?",
"Què els donaran?",
"En quina altra tasca han donat un cop de mà?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
116,
36,
146,
308,
308,
472,
538,
565,
606,
639,
818,
952,
1077,
1171,
1242
],
"answer_start": [
0,
0,
118,
148,
187,
384,
384,
540,
569,
608,
717,
820,
954,
1092,
1150
],
"input_text": [
"Una barcassa.",
"Almenys 17 persones.",
"Creu Roja.",
"Un operatiu de cerca per a localitzar als migrants que anaven a bord de la pastera.",
"Agents de la Guàrdia Civil.",
"Dotze.",
"17.",
"No.",
"Pel que sembla, d'Algèria.",
"No.",
"La Creu Roja.",
"Amb un traductor, un psicòleg, cinc socorristes i un coordinador.",
"Kits de vestuari, articles d'higiene, mantes, aigua i aliments energètics, entre altres. estris",
"En remolcar la pastera.",
"Per la proximitat a les roques."
]
}
|
bios
|
Maria Domènech i Escoté (Alcover, Alt Camp, 21 d'abril de 1874 — Barcelona, 27 de gener de 1952) fou una escriptora catalana que signà com a Maria Domènech de Cañellas.
Als vuit mesos va quedar òrfena de pare i als tres anys va anar a viure a Tarragona. Allà col·laborà en nombroses publicacions periòdiques com La Pàtria o Camp de Tarragona, sota el pseudònim de Josep Miralles.
El 1910 s'establí a Barcelona juntament amb el seu marit, el metge tarragoní Francesc Cañellas, i els seus dos fills. Llavors començà la seva carrera literària i l'activitat social.
Col·laborà a revistes com Or y Grana, La Tralla, Feminal, El Poble Català, Renaixement o La Veu de Catalunya.
Participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr.
Feu múltiples conferències en favor de la dona i la seva condició de treballadora arreu de Catalunya i a Madrid. L'any 1912 fundà i presidí la Federació Sindical d'Obreres (de l'Agulla), amb l'objectiu de facilitar a les dones l'accés a la cultura i a l'educació, a més de defensar-ne els drets com a treballadores.
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona
|
[
"Quan va néixer Maria Domènech?",
"A què es va dedicar?",
"Amb quin nom publicava les seves obres?",
"On va residir?",
"Va escriure en diaris?",
"Va utilitzar un nom d’home per fer-ho?",
"Amb qui es va casar?",
"On es van traslladar?",
"A quines publicacions va escriure?",
"De quina lluita va formar part?",
"Juntament amb qui?",
"On va fer xerrades sobre el seu activisme?",
"Què va crear el 1912?",
"Amb quina meta?",
"A quin certamen literari va participar?"
] |
{
"answer_end": [
96,
115,
167,
252,
341,
378,
474,
474,
670,
719,
827,
940,
1014,
1143,
1192
],
"answer_start": [
0,
97,
97,
211,
254,
254,
388,
388,
562,
672,
672,
829,
942,
953,
1145
],
"input_text": [
"El 21 d'abril de 1874.",
"Fou escriptora.",
"Amb Maria Domènech de Cañellas.",
"A Tarragona.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb Francesc Cañellas.",
"A Barcelona.",
"A revistes com Or y Grana, La Tralla, Feminal, El Poble Català, Renaixement o La Veu de Catalunya.",
"Del moviment de promoció de la dona.",
"Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr.",
"Arreu de Catalunya i a Madrid.",
"La Federació Sindical d'Obreres (de l'Agulla).",
"Facilitar a les dones l'accés a la cultura i a l'educació, a més de defensar-ne els drets com a treballadores.",
"Als Jocs Florals de Barcelona."
]
}
|
books
|
-Mira, Pelifet: jo, a casa, som senyora i majora mentre em mantingui viuda, i aquí tenim tot el que ens fa menester. Tu estàs molt endogalat pels gams de la difunta i ets un pobret; si em casés amb tu, perdria els meus drets i m'hauria de fer un tip de treballar a la vellesa… No em convé pas casar-me.
-Bé està, Merlona… Així, no hi ha res dit, i tan amics com abans… I en Pelifet se'n baixà cap a la plana a cercar el que no havia trobat a la muntanya.
A la plana en Pelifet hi tenia un amic que feia de masover: aquell amic ne tenia un altre més enllà, i aquell altre amic coneixia una minyona que tenia casera. L'amic ho digué al masover, el masover an en Pelifet, en Pelifet s'avistà amb la minyona, i al cap del mes de viudo tornava a pujar muntanya amunt, amb la barretina girada del revés, en senyal de dol per la difunta, però amb una nova muller al costat.
I vet aquí que, l'endemà de casat, se n'anà a fer llenya al bosc i trobà l'hereu Merló que també en feia.
-No ho saps, hereu? Me som casat!… -li digué en Pelifet.
-I amb qui vos heu casat? -preguntà l'altre.
-Amb una minyona de la plana… Quina minyona, hereu!
I de la gran alegria el cor se li trencà, els ulls se li entelaren i tingué tan bell tremolor de mans que donà un cop en fals i oscà tota la destral.
Però aquella alegria no li durà més que una setmana, car al cap dels vuit dies trobà a sa muller plorant, de cara a la plana.
-Ai, ai!… De que plores, Mió?
|
[
"Amb qui parlava la Merlona?",
"Volia que ell fos el seu marit?",
"Per què no?",
"En Pelifet es va enfadar?",
"On va anar?",
"Qui hi havia allà?",
"De què treballava?",
"A qui li va presentar a en Pelifet?",
"Quant temps feia que s’havia mort la dona del Pelifet?",
"Es va tornar a casar amb l’altra noia?",
"On va anar un dia després de les noces?",
"Qui duia a terme el mateix allà?",
"En Pelifet el va informar de les novetats?",
"Estava content?",
"Fins a quan ho va estar?"
] |
{
"answer_end": [
39,
301,
275,
367,
407,
493,
513,
703,
761,
865,
931,
971,
1125,
1228,
1401
],
"answer_start": [
0,
182,
182,
303,
369,
455,
457,
515,
708,
708,
867,
902,
974,
1129,
1277
],
"input_text": [
"Amb en Pelifet.",
"No.",
"Perquè perdria els seus drets i s'hauria de fer un tip de treballar a la vellesa.",
"No.",
"A la plana.",
"Un amic.",
"De masover.",
"A la minyona.",
"Un mes.",
"Sí.",
"A fer llenya al bosc.",
"L'hereu Merló.",
"Sí.",
"Sí.",
"Fins a una setmana."
]
}
|
bios
|
Ramona Berni i Toldrà (Mollerussa, 3 de juny de 1887 - ?) fou una militant anarcosindicalista catalana.
Pertanyia a una família de pagesos humils del Pla d'Urgell. En la dècada de 1910 es va traslladar a Barcelona, on va treballar de teixidora i s'afilià al Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, on fou una de les principals propagandistes del sindicat juntament amb la seva amiga Pepita Not. El 1918 va conèixer Ricardo Sanz García, futur company de Pepita i també dirigent sindical.
Amb Pepita Not i Ricardo Sanz el 1923 va entrar a formar part del grup Los Solidarios, creat com a defensa contra els pistolers del Sindicat Lliure. També formaren part del grup Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver, Francisco Ascaso i altres. En aquest grup va desenvolupar tasques d'enllaç i comunicació. Fou detinguda breument per la policia el 28 de febrer de 1924 després de l'assassinat del dirigent de Los Solidarios Gregorio Suberbiela.
Després de la proclamació de la Segona República Espanyola continuà la seva activitat propagandística sindical, participant a diversos mítings de la CNT a Igualada (1931), Lleida i Canet de Mar (1932). Després de la revolta de l'Alt Llobregat es va instal·lar a Manresa (segons algunes fonts el 1934, altres el 1936), on va treballar com a teixidora a la Fàbrica Nova de Textiles Bertrand Serra SA i va viure al passatge Sansa de la mateixa ciutat. Durant la guerra civil espanyola la fàbrica fou col·lectivitzada i va participar en tasques sindicals. La seva darrera aparició pública fou en un míting al Kursaal de Manresa el 1938.
En acabar la guerra civil es va exiliar, potser a França, encara que no consta el seu pas per cap dels camps de concentració francesos. Es desconeix la data de la seva mort.
|
[
"Quan va néixer Ramona Berni?",
"Per què és coneguda?",
"De quina comarca era?",
"On va anar a viure?",
"A quina organització es va apuntar?",
"Quina tasca hi duia a terme?",
"Amb qui?",
"Què va fer el 1923?",
"Qui més hi havia dins?",
"Quan va ser empresonada?",
"Va estar-ho gaire temps?",
"Quin rol va tenir durant la República?",
"Quina professió va fer al Bages?",
"Quan va fer la seva última xerrada?",
"On va haver de fugir posteriorment?"
] |
{
"answer_end": [
57,
93,
162,
213,
292,
350,
389,
568,
728,
854,
815,
1041,
1328,
1562,
1620
],
"answer_start": [
0,
58,
104,
185,
246,
246,
297,
513,
632,
793,
793,
931,
1133,
1483,
1564
],
"input_text": [
"El 3 de juny de 1887.",
"Per ser una militant anarcosindicalista.",
"Del Pla d'Urgell.",
"A Barcelona.",
"Al Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT.",
"La de propaganda.",
"Amb la seva amiga Pepita Not.",
"Va entrar a formar part del grup Los Solidarios.",
"Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver, Francisco Ascaso i altres.",
"El 28 de febrer de 1924.",
"No.",
"Continuà la seva activitat propagandística sindical.",
"La de teixidora a la Fàbrica Nova de Textiles Bertrand Serra SA.",
"El 1938.",
"Potser a França."
]
}
|
bios
|
Pepa Chesa i Vila (Oliva, La Safor, 1954), política nacionalista al País Valencià. Biòloga i Catedràtica d'Ensenyament Secundari. Casada i té una filla.
En la seua etapa universitària ja va militar als moviments anti-franquistes. La seua primera militància organitzada es va produir a Germania Socialista (GS), grup liderat per Josep Vicent Marqués. Després també va formar part del Moviment d'Acció Comunista (MAC). S'integrà, com a independent, en la Unitat del Poble Valencià (UPV) des de la seua fundació, i liderà l'escissió per formar el Partit Valencià Nacionalista (PVN). Finalment, va estar impulsora de la conformació de la federació Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) i de la coalició electoral Compromís.
En l'àmbit institucional, va ser regidora a l'Ajuntament d'Oliva des de 1987 fins a 2004 i al llarg d'aquest període va desenvolupar, en períodes successius, les delegacions de Medi Ambient, Sanitat, Cultura i Turisme, entre d'altres, i va formar part de la Comissió de Govern en diversos moments. En el període corporatiu que va de 1999 a 2003 va estar Presidenta de la Mancomunitat de Municipis de La Safor.
Pel que fa als càrrecs orgànics, va estar membre del Consell Polític de la UPV entre 1984 i 1988, lloc que abandonà en dissentir de la política de l'organització. Després va estar presidenta del PVN. I amb la fundació del BLOC com a federació, el 2000, va ser triada vicepresidenta, amb Pere Mayor com a President. Al Congrés Extraordinari de 2003, va ser elegida secretària d'Organització del BLOC, en la candidatura del secretari General, Enric Morera. El 2006 va ser reelegida com a secretària d'Organització del BLOC, càrrec que va ocupar fins al 2008, quan va passar a ser secretària de Relacions Polítiques fins a 2010, quan va tornar a l'Ensenyament secundari. Entre 2003 i 2010, durant el seu mandat com secretària d'Organització i, després, com a secretària de Relacions Polítiques, va impulsar la conformació de la coalició electoral Compromís.
|
[
"Quan va néixer Pepa Chesa?",
"On?",
"Contra què és activista?",
"A quin grup es va apuntar en primer lloc?",
"I posteriorment?",
"En la creació de quin grup polític va col·laborar?",
"I quins més?",
"Quin càrrec va tenir a l’Ajuntament del seu poble?",
"En quins àmbits va treballar-hi?",
"Què va ser de 1999 a 2003?",
"Per què va deixar de banda la UPV?",
"Què va liderar?",
"Què va esdevenir el 2003?",
"I el 2006?",
"Quan va recuperar la seva feina de professora?"
] |
{
"answer_end": [
41,
41,
228,
304,
415,
578,
714,
780,
949,
1124,
1287,
1324,
1524,
1646,
1792
],
"answer_start": [
0,
0,
153,
230,
350,
512,
591,
742,
742,
1014,
1159,
1289,
1441,
1581,
1688
],
"input_text": [
"El 1954.",
"A Oliva.",
"Contra el franquisme.",
"A Germania Socialista.",
"Al Moviment d'Acció Comunista (MAC).",
"En la del Partit Valencià Nacionalista (PVN).",
"De la federació Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) i de la coalició electoral Compromís.",
"Va ser-ne regidora.",
"En el de Medi Ambient, Sanitat, Cultura i Turisme, entre d'altres.",
"Presidenta de la Mancomunitat de Municipis de La Safor.",
"Perquè va dissentir de la política de l'organització.",
"El PVN.",
"Secretària d'Organització del BLOC.",
"Va ser reelegida com a secretària d'Organització del BLOC.",
"El 2010."
]
}
|
bios
|
Tomasa Cuevas Gutiérrez (Brihuega, província de Guadalajara, 7 de març de 1917- Barcelona, 25 d'abril de 2007) fou una militant comunista espanyola; recollí el testimoni de les dones que havien passat per les presons franquistes, reivindicant-ne la memòria.
Treballadora des dels nou anys, als quinze ingressà a la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya. En esclatar la Guerra Civil espanyola, s'incorporà en multitud de tasques en pro de la defensa de la Segona República Espanyola, primer des dels rengles de l'organització de joves i després del Partit Comunista d'Espanya.
Detinguda i empresonada el 1939, complí cinc anys de condemna a diverses presons i després fou desterrada a Barcelona. S'incorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fins que el 1945 fou detinguda de nou i salvatgement torturada pels germans Vicente i Antonio Juan Creix fins a ingressar a la presó de dones de les Corts. Va obtenir la llibertat condicional el 1946. De nou en llibertat, es casà amb el seu company, el dirigent comunista Miquel Núñez González. Ambdós treballaren en la clandestinitat durant un temps a Andalusia, i després tornaren a la disciplina del PSUC, que envià Cuevas a França, on visqué exiliada fins el 1961. El 1969 passà novament a la clandestinitat, i treballà amb l'equip central de propaganda del partit dels comunistes catalans.
La seva lluita antifranquista prosseguí amb un estudi exhaustiu sobre la repressió de les dones a les presons de Franco. Als anys vuitanta recorregué la península i enregistrà el testimoni de dones empresonades pel franquisme per lluitar contra el feixisme. Va publicar el resultat de la seva recerca en una valuosa trilogia sobre les dones a les presons de Franco. Fou membre de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
El 2021, l'artista Roc Blackblock realitzà un mural per a reivindicar que la comissaria de Via Laietana esdevingués un lloc de memòria. El mural s'inspirà en la figura de Tomasa Cuevas en representació de «totes les víctimes» de repressió i tortures a la comissaria, i «per recuperar la memòria de la gent que va lluitar contra el franquisme».
|
[
"Quan va néixer Tomasa Cuevas?",
"Per què és coneguda?",
"Quina tasca va dur a terme?",
"Quan va entrar al món laboral?",
"De quin bàndol va formar part durant la Guerra Civil?",
"Com hi va participar?",
"On va haver d’anar a viure?",
"Què va passar-li el 1945?",
"Qui va convertir-se en el seu marit?",
"A quin partit estaven afiliats els dos?",
"Cuevas podia desenvolupar la seva tasca política públicament?",
"Què va fer un cop acabada la dictadura?",
"Va treure uns llibres?",
"Quin pintor va fer-li un homenatge?",
"Quin és l’objectiu de la seva creació?"
] |
{
"answer_end": [
110,
137,
228,
288,
482,
575,
694,
821,
1052,
1166,
1270,
1610,
1718,
2008,
2166
],
"answer_start": [
0,
111,
149,
258,
355,
394,
668,
759,
981,
1054,
1228,
1475,
1612,
1833,
1960
],
"input_text": [
"El 7 de març de 1917.",
"Perquè fou una militant comunista.",
"Recollí el testimoni de les dones que havien passat per les presons franquistes.",
"Als nou anys.",
"Del republicà.",
"Des dels rengles de l'organització de joves i després del Partit Comunista d'Espanya.",
"A Barcelona.",
"Fou detinguda i salvatgement torturada.",
"El dirigent comunista Miquel Núñez González.",
"Al PSUC.",
"No.",
"Recorregué la península i enregistrà el testimoni de dones empresonades pel franquisme per lluitar contra el feixisme.",
"Sí.",
"Roc Blackblock.",
"Recuperar la memòria de la gent que va lluitar contra el franquisme."
]
}
|
mitologia
|
Àmic (en grec antic Ἄμυκος "el que dessagna"), va ser, segons la mitologia grega, un gegant fill de Posidó. Era rei dels bèbrics, a Bitínia.
Era de naturalesa salvatge i va inventar la boxa i el pugilat. Escometia els estrangers que arribaven a les costes de Bitínia i els matava a cops de puny. Quan els argonautes van desembarcar allà, es van trobar amb Àmic que els va desafiar a lluitar. Refugiats els argonautes en una cala propera, se'ls va presentar Sòstenes, un home alat, que els hi va dir que podien guanyar Àmic. Amb aquesta esperança, Pòl·lux va acceptar el duel i va començar el combat. Àmic, tot i la seva alçada i la seva força brutal, va ser vençut per l'habilitat i l'agilitat de l'heroi. L'aposta havia estat la pròpia vida, i en cas d'haver vençut Àmic hauria mort el seu adversari. Pòl·lux es va limitar a fer prometre al gegant que a partir d'aquell moment respectaria la vida dels estrangers. Licos, rei de Bitínia, va agrair als argonautes que el lliuressin d'Àmic, i els donà el seu fill Dàscil, com a guia de la nau Argo.
|
[
"Qui és Àmic?",
"Segons què?",
"De qui era monarca?",
"On?",
"Quin caràcter tenia?",
"Què feia amb els nouvinguts al seu regne?",
"Qui hi va anar a parar?",
"On es van amagar?",
"Qui va informar-los que podien vèncer al monarca?",
"Qui va lluitar amb Àmic?",
"Qui va perdre la batalla?",
"L’heroi li va prendre la vida al rei?",
"A canvi de què va mostrar clemència?",
"Qui va voler donar les gràcies als herois?",
"Què els va oferir?"
] |
{
"answer_end": [
106,
106,
128,
139,
167,
294,
336,
436,
522,
598,
704,
913,
913,
987,
1045
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
108,
141,
204,
296,
392,
438,
547,
600,
706,
802,
915,
991
],
"input_text": [
"Un gegant fill de Posidó.",
"La mitologia grega.",
"Dels bèbrics.",
"A Bitínia.",
"Salvatge.",
"Els escometia i els matava a cops de puny.",
"Els argonautes.",
"En una cala propera.",
"Sòstenes.",
"Pòl·lux.",
"Àmic.",
"No.",
"De fer prometre al gegant que a partir d'aquell moment respectaria la vida dels estrangers.",
"Licos, rei de Bitínia.",
"El seu fill Dàscil, com a guia de la nau Argo."
]
}
|
books
|
De cop i volta va omplir-se d'un ronc esvalot tot el camp, abans silenciós, de la meva audició. Era que el pare acabava de despertar- se amb una ratxa de tos. Com tossia! I després se va moure amb una fressa tal, que vaig creure que s'aixecava per venir a sotjar-me. Me vaig veure perdut. Vestit com estava, me vaig acotxar dins el llit fins al coronell, més de pressa que un nedador no s'afusa a la mar. I vaig restar arrupit, quiet.
Me va semblar que la porta cruixia, que el sostre tramblava sota el pas sord d'un peu descalç. A cada moment esperava sentir el palp de la mà del pare sobre el meu cos. Però no, no venia.
Poc a poc em vaig anar tranquilitzant i em vaig allargassar descansadament, tot aplanat, tot rendit. El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment; el meu cos s'amollava a la tovor i escalforeta del llit; la fosca i el silenci s'emparaven placèvolament del meu cor i les meves idees s'esfumaven, s'esfumaven…
Sense torbar la meva agradosa passivitat, van destacar-se sobre les meves parpelles closes unes visions com de llanterna màgica. Vaig veure la cara d'en Xaneta, amb els seus ulls menuts i llampants, el seu nas enravenxinadet i les seves galtes xamoses, aclotades per un somrís. Flotava dins un ambient obscur tota arruixada de llum i, fent ganyotes, fent ganyotes, s'anava transfigurant. El nas mòbil creix i s'apirrossa, les galtes s'esllangueixen, la boca s'aixarraca… Oídà, vet allà la cara d'un vell mofeta, plena de sots i tavelles, coronada d'una blanca lluïssor de cabells. Em fa l'ullet, somriu amb malícia, se fon… i al lloc, que ocupava, apareix tot seguit la testa d'una dona: un rostre grassàs, rodó, lluentós, amb tres rotllos de papera sota la barba. Després…
|
[
"De sobte es va sentir un soroll?",
"Quin era?",
"Què li va semblar al protagonista?",
"On es va estirar?",
"Es va moure?",
"Què es pensava que passaria?",
"Va ser així?",
"Cada cop estava més nerviós?",
"Estava còmode?",
"Què feien els seus pensaments?",
"Què va veure amb els ulls tancats?",
"Qui va creure que havia arribat?",
"Com era físicament ell?",
"Com era el seu rostre?",
"En qui es va convertir la visió després?"
] |
{
"answer_end": [
94,
157,
265,
353,
433,
602,
621,
660,
896,
926,
1068,
1100,
1192,
1451,
1627
],
"answer_start": [
0,
96,
173,
308,
407,
530,
604,
623,
724,
899,
983,
1070,
1070,
1418,
1557
],
"input_text": [
"Sí.",
"Una ratxa de tos.",
"Que el seu pare s'aixecava per venir a sotjar-lo.",
"Al llit.",
"No.",
"Que sentiria el palp de la mà del pare sobre el seu cos.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"S'esfumaven.",
"Unes visions com de llanterna màgica.",
"En Xaneta.",
"Tenia els seus ulls menuts i llampants, el seu nas enravenxinadet i les seves galtes xamoses.",
"D'un vell mofeta.",
"En una dona."
]
}
|
mitologia
|
Godzilla (ゴジラ - Gojira) és un monstre de ficció (kaiju) que apareix per primera vegada el 1954 amb una pel·lícula del seu mateix nom, produïda per Toho Film Company Ltd., de les que ja ha produït 28 pel·lícules. El 1998, TriStar Pictures dugué als cinemes una versió nord-americana del monstre, en els que destacava l'ús de les noves tècniques d'efectes digitals per ordinador.
Godzilla apareix en les primeres pel·lícules com un monstre destructor, provinent de la radiació atòmica causada per proves núclears fetes a l'oceà Pacífic. Posteriorment, Godzilla defensa el Japó d'atacs d'altres monstres sorgits d'arreu, des del més profund de la terra fins a l'espai més llunyà. Godzilla mor en diversos films, entre ells el primer, però retorna sempre davant el dubte que potser no va morir definitivament.
Godzilla ha estat sempre descrit com la mutació d'un antic dinosaure degut a la radiació nuclear de les proves realitzades prop del seu lloc de repòs, posteriorment s'utilitza aquest fet per explicar els estranys poders que posseeix el monstre:
El nom de Godzilla apareix de la unió de dues paraules: gorira (goril·la en japonès) i kujira (balena en japonés) donant pas al nom original Gojira. Tot i que avui en dia el seu nom és escrit en caràcters de sil·labari japonès katakana, antigament s'usaven caràcters ateji (呉爾羅).
El disseny del monstre, lluny d'assemblar-se a una balena, té un cos inspirat en el Tyrannosaurus rex, uns braços que podrien atribuir a un Iguanodon i finalment a la cresta dorsal de Stegosaurus.
El seu debut cinematogràfic fou el 1954 amb el títol original Gojira, el 1955 va ser vista per la comunitat Japonesa-Americana sota el títol Godzilla. Finalment, el 1956, va ser adaptada per una empresa americana i sota el nou títol Godzilla, King of the Monsters, aquesta versió va ser editada i es varen afegir talls en els que apareixia l'actor Raymond Burr, donant pas a una història completament diferent a l'original. Finalment, va ser llençada internacionalment aconseguint un gran èxit, de tal forma que al japó s'utilitza el nom Godzilla per sobre de Gojira.
|
[
"Què és Godzilla?",
"De quan és el film?",
"Qui va fer-ne una adaptació als EUA?",
"Per què es va caracteritzar aquesta?",
"Com és representat el personatge?",
"De què protegeix el Japó?",
"Es produeix la defunció del monstre en les pel·lícules?",
"Però torna a aparèixer?",
"Per què té unes habilitats especials?",
"Per què s’anomena així?",
"A quin animal s’assembla?",
"Com es va titular en inici el film?",
"Quan es va canviar per un altre nom?",
"Qui va interpretar un personatge a la nova versió?",
"Va triomfar aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
47,
132,
293,
376,
448,
616,
707,
804,
1049,
1198,
1432,
1596,
1677,
1888,
2021
],
"answer_start": [
0,
24,
221,
221,
378,
550,
677,
677,
806,
1051,
1331,
1528,
1598,
1690,
1963
],
"input_text": [
"És un monstre de ficció.",
"Del 1954.",
"TriStar Pictures.",
"Per l'ús de les noves tècniques d'efectes digitals per ordinador.",
"Com un monstre destructor.",
"D'atacs d'altres monstres sorgits d'arreu.",
"Sí.",
"Sí.",
"Degut a la radiació nuclear de les proves realitzades prop del seu lloc de repòs.",
"Per la unió de dues paraules: gorira (goril·la en japonès) i kujira (balena en japonés) donant pas al nom original Gojira.",
"Al Tyrannosaurus rex.",
"Gojira.",
"El 1955.",
"Raymond Burr.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Mercè Vila i Vidal (Sant Gregori, 28 de juliol de 1933 - Palafrugell, 15 de març de 1982) va cursar els estudis primaris a l'Escola de Sant Gregori i els estudis de batxillerat i magisteri a Girona. Va començar a treballar a l'Escola de Llofriu a principis dels anys 60 fins a finals dels 70. A finals d'aquesta dècada va començar a treballar al CEIP Torres Jonama de Palafrugell fins el dia de la seva mort.
L'escola de Llofriu estava ubicada a Can Bassa (Llofriu), conegut antigament com a Can Calonge, i més popularment com les Escoles. Actualment és el Centre Cultural i Social Bassa Rocas de Llofriu. En aquesta casa hi vivia la Mercè amb la seva família, el seu marit i dues filles, la Roser i l'Anna. Estava formada per dues plantes i les golfes. Una part estava habilitada per ser escola, concretament la sala principal del pis de dalt es feia servir d'aula principal.; tot i que la Lola Alzina, una de les mestres més grans, recorda haver-les fet al pis de baix. D'aquesta manera, la família de la Mercè, va acabar essent una més de Llofriu. Les filles de la Mercè, l'Anna i la Roser Roura i Vila expliquen les seves experiències i vivències a l'escola de Llofriu els anys que hi van viure. Era una escola unitària i mixta, arribant algun curs a ser 65 alumnes. Expliquen recordar molt entranyablement els amics de la infantesa que sempre mantenen un record i un sentiment molt especial, l'estufa de "tacos" de fusta, el pessebre immens de l'entrada del qual el pare preparava l'estructura, l'aprenentatge cantant de les taules de multiplicar a l'estança de parets roses, els "botellins" de la llet Ram, els quaderns de problemes i operacions, les tardes de labors...
|
[
"Quan va néixer Mercè Vila?",
"I on?",
"Quan va morir?",
"Quan va iniciar la seva etapa al centre educatiu de Llofriu?",
"On va estar contractada després?",
"Fins quan?",
"A quin edifici es trobava el centre de Llofriu?",
"Amb qui hi residia Mercè Vila?",
"Com era la casa?",
"Com era una àrea de l’edifici?",
"Qui era Lola Alzina?",
"Com era aquest centre educatiu?",
"Les filles de la Mercè tenen un bon record de la seva etapa vivint allà?",
"Què es construïa al rebedor de l’edifici?",
"De quin color era la sala on estudiaven matemàtiques?"
] |
{
"answer_end": [
89,
89,
89,
269,
379,
407,
455,
706,
752,
795,
932,
1231,
1395,
1498,
1579
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
199,
293,
293,
409,
606,
708,
754,
888,
1200,
1271,
1427,
1500
],
"input_text": [
"El 28 de juliol de 1933.",
"A Sant Gregori.",
"El 15 de març de 1982.",
"A principis dels anys 60.",
"Al CEIP Torres Jonama de Palafrugell.",
"Fins el dia de la seva mort.",
"A Can Bassa.",
"Amb la seva família, el seu marit i dues filles, la Roser i l'Anna.",
"Estava formada per dues plantes i les golfes.",
"Habilitada per ser escola.",
"Una de les mestres més grans.",
"Unitari i mixt.",
"Sí.",
"Un pessebre immens.",
"Rosa."
]
}
|
bios
|
Cristina Ribera i Cirera va ser una brodadora catalana activa a finals del segle XIX, coneguda i reconeguda per la qualitat dels seus treballs.
La primera notícia que se'n coneix és la seva participació en l'Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú de l'any 1882, en la qual va obtenir una medalla de progrés. Uns anys més tard, també va ser premiada amb una medalla d'or en l'Exposició de Barcelona de 1888.
L'any 1898 va participar en la quarta edició de l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques organitzada per l'Ajuntament de Barcelona al Palau de Belles Arts, en la qual va presentar quatre peces brodades amb seda de colors. Un d'aquests treballs va obtenir una medalla de primera classe de la secció d'arts industrials i l'Ajuntament de la ciutat el va adquirir per a la seva col·lecció. Aquest brodat es conserva al Museu del Disseny de Barcelona. Aquest mateix certamen va ser el que va atorgar més premis i adquisicions a artistes femenines, d'entre les exposicions que es van fer a Barcelona al segle XIX. Així, es van premiar també les pintores María de la Riva. Emília Coranty i Lluïsa Vidal, així com pintores estrangeres com la dibuixant flamenca Berthe Art, la retratista holandesa Thérese Schwartze, la sueca Hildegard Thorell o la belga Marie de Bièvre. La pintora Euphrosine Beernaert, que en aquell moment tenia una gran reputació, va obtenir un diploma honorífic especial.
El dibuixant i projectista tèxtil Francesc Tomàs i Estruch va destacar l'obra de Cristina Ribera a la ressenya de l'exposició que va fer per a la revista barcelonina Álbum Salón, pel fet que era un mostra molt representativa de la qualitat que podia arribar a assolir la figuració en la tècnica del brodat. Per ell se sap que els altres brodats presentats representaven una japonesa, també de bona factura, i dues composicions florals que, sempre segons el mateix crític, no assolien la mateixa qualitat. Segons indica el catàleg d'aquesta exposició, en aquell moment Cristina Ribera residia a Vilafranca del Penedès.
Els seus brodats transcendien la decoració i buscaven la representació de temes artístics. El fet que signés els seus treballs i els guardons que va aconseguir, percentualment importants donada la poca informació que es té de l'artista, indiquen que no era una brodadora de labors domèstiques sinó que, com a mínim a finals de segle XIX, s'hi dedicava professionalment. A finals del segle XIX, l'impuls que el Modernisme donava a tot tipus d'arts i en especial a les aplicades, va propiciar que les dones tinguessin un paper destacat en l'art tèxtil. Així, en pràcticament totes les grans exposicions d'art i d'indústries artístiques del moment hi van ser presents noms com Emília Coranty, Blanca d'Espanya, Aurèlia Gispert, Aurora Gutiérrez o la mateixa Cristina Ribera.
|
[
"A què es va dedicar Cristina Ribera?",
"A quina època va treballar?",
"Què va aconseguir el 1882?",
"I el 1888?",
"Què va exhibir el 1898?",
"I on?",
"On es pot contemplar avui en dia la seva peça premiada?",
"Quines altres dones van ser guardonades a més a més?",
"Qui va lloar a Ribera?",
"A quina publicació?",
"Quins dibuixos havia fet ella en les seves creacions?",
"On vivia en aquell moment Ribera?",
"Com eren les seves peces?",
"Per què hi va haver dones que feien art amb els brodats llavors?",
"Quines altres brodadores es coneixen?"
] |
{
"answer_end": [
45,
84,
310,
409,
642,
642,
867,
1283,
1503,
1584,
1841,
2023,
2114,
2574,
2766
],
"answer_start": [
0,
25,
144,
331,
411,
411,
644,
1030,
1407,
1407,
1714,
1912,
2025,
2395,
2576
],
"input_text": [
"Va ser brodadora.",
"A finals del segle XIX.",
"Una medalla de progrés en l'Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú.",
"Una medalla d'or en l'Exposició de Barcelona.",
"Quatre peces brodades amb seda de colors.",
"A l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques organitzada per l'Ajuntament de Barcelona al Palau de Belles Arts.",
"Al Museu del Disseny de Barcelona.",
"Les pintores María de la Riva. Emília Coranty i Lluïsa Vidal, així com pintores estrangeres com la dibuixant flamenca Berthe Art, la retratista holandesa Thérese Schwartze, la sueca Hildegard Thorell o la belga Marie de Bièvre.",
"El dibuixant i projectista tèxtil Francesc Tomàs i Estruch.",
"A la revista barcelonina Álbum Salón.",
"Una japonesa i dues composicions florals.",
"A Vilafranca del Penedès.",
"Transcendien la decoració i buscaven la representació de temes artístics.",
"Per l'impuls que el Modernisme donava a tot tipus d'arts i en especial a les aplicades.",
"Emília Coranty, Blanca d'Espanya, Aurèlia Gispert i Aurora Gutiérrez."
]
}
|
mitologia
|
Amaterasu (kanji: 天照, katakana: アマテラス) o Amateratsu és la dea del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó i fundadora de l'Imperi nipó. El seu nom complet és Amaterasu ōmikami (天照大神) i significa 'deessa gloriosa que brilla en el cel'. En la religió del xintoisme és representada com a l'epítom de la perfecció i és exemple de les qualitats d'intel·ligència, bellesa, fertilitat i puresa.
Ameratsu, juntament amb Tsuki-yomi (déu de la Lluna) i Susano (déu de les tempestes), els principals déus del panteó xintoista, n'és la principal. Nasqué del riu on Izanagi es rentà la brutícia de la seva incursió a l'infern japonès, per tal de cercar la seva esposa Izanami morta, la qual no va poder rescatar. Amaterasu no té iconografia; tot i això, se la relaciona amb el "diví mirall"[cal citació], un gran espill que és símbol del sol. Al santuari del Tse, és on se li ret veneració de manera especial.
Protagonitza el cicle mític Takama no Hara o «Planúria de la Part Alta», on s'enfada amb el seu germà Susano perquè havia deixat de ser benigne i perquè volia tornar amb sa mare a l'inframon. S'oculta dins una cova, i queda el món sumit en l'obscuritat. Aconsegueixen que isca amb l'estratagema de fer una festa fora de la cova divertint-se alhora que deixen un espill i una joia penjats d'una branca d'un arbre.
Segons el mite, envià el seu fill Ninigi a governar el Japó com a reacció al caos.
Actualment, Amaterasu, suprema divinitat solar del xintoisme japonès, és la dea protectora de la nació japonesa; contrasta amb l'aclaparadora majoria de les religions politeistes del món en les quals la divinitat solar era un home.
La mitologia al voltant d'aquesta deessa, segons la historiadora Mallary A. Silva-Grondin, creà un Japó matriarcal on el clan dels Yamato va aparèixer i es dictava un comportament de respecte cap a les dones fins al segle vi.
Va néixer de l'ull esquerre del seu pare.
|
[
"Qui és Amaterasu?",
"En quina religió?",
"Què simbolitza?",
"Quines són les altres divinitats més importants en aquesta religió?",
"D'on va sorgir Amaterasu?",
"Amb quin objecte s'associa a la deessa?",
"Amb qui va tenir una disputa?",
"Per què?",
"On es va amagar ella?",
"Com van aconseguir que sortís?",
"Qui va enviar al Japó ella?",
"Amb quin objectiu?",
"Com és considerada avui en dia la divinitat?",
"Per què es caracteritza?",
"Segons Silva-Grondin, què implica la rellevància d’aquesta divinitat al país nipó?"
] |
{
"answer_end": [
69,
85,
420,
548,
654,
811,
1039,
1121,
1145,
1342,
1384,
1403,
1538,
1657,
1883
],
"answer_start": [
0,
52,
269,
422,
569,
775,
931,
1009,
1123,
1185,
1344,
1360,
1427,
1540,
1659
],
"input_text": [
"És la dea del Sol.",
"En el xintoisme.",
"La perfecció i les qualitats d'intel·ligència, bellesa, fertilitat i puresa.",
"Tsuki-yomi i Susano.",
"Del riu on Izanagi es rentà la brutícia de la seva incursió a l'infern japonès.",
"Amb el diví mirall.",
"Amb el seu germà Susano.",
"Perquè havia deixat de ser benigne i perquè volia tornar amb sa mare a l'inframon.",
"Dins una cova.",
"Amb l'estratagema de fer una festa fora de la cova divertint-se alhora que deixen un espill i una joia penjats d'una branca d'un arbre.",
"El seu fill Ninigi.",
"Governar.",
"Com la protectora de la nació japonesa.",
"Perquè contrasta amb l'aclaparadora majoria de les religions politeistes del món en les quals la divinitat solar era un home.",
"Que es creà un Japó matriarcal on el clan dels Yamato va aparèixer i es dictava un comportament de respecte cap a les dones fins al segle vi."
]
}
|
mitologia
|
Plístenes (en grec antic Πλεισθένης), figura, segons la mitologia grega, entre la genealogia dels atrides i dels pelòpides, els descendents de Pèlops, però el seu paper és molt divergent segons les tradicions.
Generalment se'l considera un dels fills de Pèlops i d'Hipodàmia, i germà de Tiestes i d'Atreu. Una versió semblant el feia fill de Pèlops i una altra dona.
De vegades Plístenes és fill d'Atreu i de Clèola, la filla de Diant, que s'havia casat amb Atreu, quan aquest s'establí a Makistos, a Trifília. En alguns casos es considera que la seva mare és Aèrope.
Generalment, Agamèmnon i Menelau són considerats fills d'Atreu, però una tradició els feia fills de Plístenes, tradició que sembla haver-se desenvolupat a partir dels tràgics. Es conciliaven les dues tradicions fent que Plístenes fos el pare dels dos herois, i ell mateix, fill d'Atreu, però, malaltís per naturalesa, va morir jove i va confiar als seus dos fills (de vegades s'hi afegeix Anaxíbia), al seu avi, que els va educar. Per això Agamèmnon i Menelau són anomenats Atrides.
Una tradició resumida per Higí feia de Plístenes un fill de Tiestes, i germà de Tàntal. Plístenes i Tàntal van morir a mans d'Atreu, que es volia venjar del seu germà Tiestes. Va fingir que es volia reconciliar amb ell i va matar els seus fills, Plístenes i Tàntal, i els hi va servir en un banquet.
Segons una variant que també transmet Higí, Plístenes era un fill d'Atreu educat per Tiestes, al qual aquest hauria enviat a atemptar contra el seu germà; però fou Atreu qui el matà sense reconèixer-lo com a fill.
|
[
"A quina tradició pertany Plístenes?",
"De quines nissagues es creu que formava part?",
"És sempre representat igual?",
"Segons la tradició principal, qui són els seus pares?",
"I en aquesta, és fill únic?",
"Qui és Clèola?",
"I el seu marit?",
"Quan van ser les seves noces?",
"En moltes llegendes, de qui és pare Atreu?",
"Qui va apuntar que el seu pare podria ser Plístenes?",
"Com es van unir les dues variants de la història?",
"Quina conseqüència va tenir aquesta història?",
"Qui va parlar d’una altra versió?",
"Qui era Plístenes en aquesta?",
"I qui era, en una altra versió del mateix autor?"
] |
{
"answer_end": [
122,
122,
208,
274,
304,
434,
463,
497,
630,
742,
997,
1049,
1118,
1137,
1443
],
"answer_start": [
0,
38,
151,
210,
210,
409,
409,
409,
568,
568,
744,
999,
1051,
1051,
1351
],
"input_text": [
"A la grega.",
"De la dels atrides o la dels pelòpides.",
"No.",
"Pèlops i Hipodàmia.",
"No.",
"La filla de Diant.",
"Atreu.",
"Quan aquest s'establí a Makistos.",
"D'Agamèmnon i Menelau.",
"Els tràgics.",
"Fent que Plístenes fos el pare dels dos herois, i ell mateix, fill d'Atreu, però, malaltís per naturalesa, va morir jove i va confiar als seus dos fills (de vegades s'hi afegeix Anaxíbia), al seu avi, que els va educar.",
"Que per això Agamèmnon i Menelau són anomenats Atrides.",
"Higí.",
"Fill de Tiestes, i germà de Tàntal.",
"Un fill d'Atreu educat per Tiestes."
]
}
|
vilaweb
|
L'any nou hindú també se celebra a Barcelona. Avui és l'últim dia d'aquesta festa tradicional a l'Índia i, amb motiu d'això, el Centre Artesà Tradicionàrius, al barri de Gràcia, farà una ofrena a Lakxmi, deessa de la prosperitat. A l'acte, organitzat per l'Associació Orientàlia, es farà un ritual anomenat ‘puja', amb ofrenes com ara fruita, flors, espelmes i objectes daurats a l'altar de la divinitat. També s'encendran espelmes, que simbolitzen el coneixement que dóna la pau interior davant la ignorància. Així mateix, hi haurà danses tradicionals del nord i de l'est de l'Índia, com ara el ‘kathak', el ‘bhangra' i l'odissi'. Finalment, sonarà música més moderna, la de Bollywood, que es balla a tots els casaments indis. Tot l'acte serà ben acompanyat de dolços i menjar tradicional indi. La festivitat del Divali és una de les més importants del calendari hindú: dura cinc dies i és el moment d'aplegar la família per celebrar la victòria del bé sobre el mal i el camí cap a la llum i la virtut. Aquests dies es netegen les cases, que es decoren amb ‘rangolis', és a dir, sanefes dibuixades a terra amb sorra de colors. També s'obren els nous llibres de comptes i les dones es decoren la pell amb tatuatges d'alquena. La deessa principal d'aquesta festa és Lakxmi, la dona del déu Vixnu. Aquest déu simbolitza la preservació i conforma –juntament amb Brama i Xiva– la trinitat hindú. El Divali també és anomenat la ‘festa de les llums', perquè és costum de tirar petards o encendre llànties i espelmes a les cases per convidar-hi a entrar Lakxmi. La celebració d'aquesta festa a Barcelona s'afegeix a una que ja s'ha fet molt popular, la ‘festa dels colors' que els indis anomenen Holi.
|
[
"Què es festeja avui?",
"Quina associació hi participa?",
"Què durà a terme?",
"Qui ha gestionat l’esdeveniment?",
"Quin acte religiós es farà?",
"En què consisteix?",
"Hi haurà algun espectacle?",
"Quant temps dura la celebració?",
"Què es commemora?",
"Què es col·loca a les llars?",
"Com es pinten les dones?",
"Qui és Lakxmi?",
"Què representa Vixnu?",
"Quin altre nom té aquesta festivitat?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
44,
202,
202,
278,
313,
403,
726,
885,
1002,
1126,
1224,
1294,
1332,
1443,
1553
],
"answer_start": [
0,
46,
125,
230,
230,
280,
511,
796,
871,
1004,
1172,
1226,
1296,
1392,
1392
],
"input_text": [
"L'any nou hindú.",
"El Centre Artesà Tradicionàrius.",
"Una ofrena a Lakxmi.",
"L'Associació Orientàlia.",
"Un ritual anomenat puja.",
"En fer ofrenes com ara fruita, flors, espelmes i objectes daurats a l'altar de la divinitat.",
"Sí.",
"Cinc dies.",
"La victòria del bé sobre el mal i el camí cap a la llum i la virtut.",
"Rangolis, és a dir, sanefes dibuixades a terra amb sorra de colors.",
"Amb tatuatges d'alquena.",
"La dona del déu Vixnu.",
"La preservació.",
"La festa de les llums.",
"Perquè és costum de tirar petards o encendre llànties i espelmes a les cases per convidar-hi a entrar Lakxmi."
]
}
|
books
|
-Arri!- cridà en Pere, ventant garrotada a l'euga… L'Antonet tornà a somicar…
L'euga féu un bot endavant i els vailets quedaren glaçats. A dues passes del camí hi havia un home penjat… un raig de lluna li pega en plena faç. Era el malalt. En Pere sols va veure la horrible ganyota de la seva cara negra… L'Antonet sols es fixà en lo estirats que tenia els peus.
Cap d'ells féu un sol moviment… com en somnis varen sentir que l'euga se'ls enduia en un gran salt… que galopava… galopava com si se'ls emportés per l'aire…
Quan varen tornar en si, pels seus costats els erms de Torre-guillera s'esllanguien avall en suau pendent…
-Tu… que l'hats vist?… Oi que era ei?…- va dir en Pere amb veu molt baixa.
-Encara tinc un nus a la gola!- contestà l'Antonet, més baix encara. I tots dos alhora murmuraren amb veu tant baixa que se'ls va fondre pels llavis:
-Què era negre!-
-Què era llarg!…
L'euga tornava, a anar al pas… semblava tota abatuda, les orelles caigudes, el coll baix i brandant… La seva ombra, monstruosament estrafeta, lliscava tota estesa a flor dels erms, resseguint-ne dolçament les ondulacions. La lluna plena volava per les fondàries del cel tota rodona i molt petita… Sa claror queia sobre la terra i es congriava al sot, allunyant-ne els horitzons… De tant en tant se sentia al lluny el cant trist, però dolç dels mussols… passava a ratxades… en cantava un… en responien cent… després un altre en contestava més lluny… i callava tot. I en mig d'aquell silenci, els vailets anaven passant, aclaparats de por, sentint una vaga grandesa que no podien esbrinar; la grandesa de la tragèdia complerta, dels grans mals que no tenen remei… I pensaven que aquella mossa tan gopa que el tren s'enduia sempre, no ho sabia… que la senyora vella tampoc ho sabia encara… i que el mort s'estava tot sol, penjat d'una branca, allà baix, sota seu… I sentien que eren ells els únics que el vetllaven -perquè l'hi sabien,- caminant esmaperduts per les soledats del món…
|
[
"Què va exclamar el Pere?",
"I què va fer l’Antonet?",
"Quan es van espantar els dos joves?",
"Per què?",
"Qui era?",
"Com avançaven els nois?",
"On van anar a parar?",
"Què va dir un d’ells sobre el mort?",
"I l’altre?",
"Què li passava a l’animal?",
"Què hi havia al cel?",
"Quins ocells ululaven?",
"Quina sensació tenien els joves?",
"Qui sabia què havia passat, a part d’ells?"
] |
{
"answer_end": [
21,
76,
135,
183,
237,
474,
624,
865,
882,
984,
1154,
1390,
1571,
1896
],
"answer_start": [
0,
53,
78,
137,
224,
394,
519,
770,
868,
885,
1107,
1264,
1523,
1649
],
"input_text": [
"Arri!",
"Tornà a somicar.",
"Quan l'euga féu un bot endavant.",
"Perquè a dues passes del camí hi havia un home penjat.",
"El malalt.",
"Amb l'euga.",
"Als erms de Torre-guillera.",
"Què era negre.",
"Què era llarg.",
"Que semblava tot abatut, les orelles caigudes, el coll baix i brandant.",
"La lluna plena.",
"Els mussols.",
"La d'una vaga grandesa que no podien esbrinar.",
"Ningú."
]
}
|
books
|
EI cor se m'anava oprimint d'un respecte sacrosant. Tenia noció de la nostra temeritat exploratòria. Penetràvem en el refugi inexpugnable dels nostres seculars enemics, on els caçadors, decebuts, veien desaparèixer, amb recança, tota mena de feram de les llacunes, i d'on partien en la quietud de la nit, els insòlits escàndols d'orgies i d'esbatussaments interminables. I jo gaudia l'encís familiar a les fotges i capons d'aigua, als quals sentíem esvoletegar dins la boscúria.
* * *
Durant molta estona sols vaig veure, damunt del meu cap, un viarany de cel estretíssim, uns murs de halques mortes a dreta i esquerra, i a baix la xomba esmaragdina, anorreadora: en conjunt, una escletxa d'infinit, des de l'enlluernament a les tenebres.
La idea d'uns llims, d'un in pace misericordiós, us feia grat el perill de deixar la vostra ànima perduda eternalment en aquell laberint de la llacuna.
Mai de Déu us podríeu imaginar la impressió de solitud, de llunyania, de tocom introbable, que s'experimentava allí. Ni al cim d'una muntanya, ni al mig del mar, jo m'hauria sentit tan absolutament separat de la família i dels amics, tan invisible a les mirades dels homes, tan estrany a llurs afers i a llurs quimeres, tan a recés de tot.
* * *
En Carxofa s'anava apropant al seu tresor. Havíem vençut la barrera de malesa. Navegàvem per l'aigua morta i ombrívola, l'aigua basardosa de les llegendes. El meu company havia emmudit. Els rems colpejaven els estrops, emplenant la veta de retrunys somorts, un si és o no és fatídics; i tallaven, lliberts de vegetació, la superfície del gorg encalmat, de consistència talment oliosa. Creixia, als meus ulls, en Carxofa. El mateix que si l'alenada mefítica de l'estanyol l'atiés immaterialitzant, la seva figura de vell poemàtic esdevenia fantàstica. El creia una mena de Caró d'aiguamoll que se m'enduia (pecador de mi! impenitent de mi!) devés la ribera tenebrosa, on devia esperar-me tota la fauna estrafolària de la maresma, que jo havia perdigonejat, per punir les meves malifetes. ¡Oh, els becs aguts i terribles dels bernats-pescaires! ¡Oh, els becs de llossa, festonejats de serres, dels corbs marins! ¡Oh, les ungles en garfi dels galls de mar i les dents esmolades de les llúdries!
|
[
"On entraven els personatges?",
"Què hi passava allà?",
"Quan?",
"Què va observar el narrador a sobre seu?",
"I als seus costats?",
"Què era molt difícil de copsar?",
"A quin lloc no hi hauria tanta solitud?",
"Cap on anava el Carxofa?",
"Per on transcorria el vaixell?",
"En Carxofa parlava?",
"Què feien els rems en primer lloc?",
"I en segon lloc?",
"Què li semblava al narrador en Carxofa?",
"Què creia que l’aguaitava?",
"Quins animals, en concret?"
] |
{
"answer_end": [
167,
369,
369,
571,
618,
1006,
1229,
1278,
1355,
1421,
1454,
1588,
1841,
1964,
2228
],
"answer_start": [
101,
267,
269,
485,
573,
891,
1008,
1237,
1316,
1393,
1423,
1423,
1788,
1830,
2024
],
"input_text": [
"En el refugi inexpugnable dels seus seculars enemics.",
"Els insòlits escàndols d'orgies i d'esbatussaments interminables.",
"En la quietud de la nit.",
"Un viarany de cel estretíssim.",
"Uns murs de halques mortes.",
"La impressió de solitud, de llunyania, de tocom introbable, que s'experimentava allí.",
"Ni al cim d'una muntanya, ni al mig del mar.",
"Cap al seu tresor.",
"Per l'aigua morta i ombrívola.",
"No.",
"Colpejaven els estrops.",
"Tallaven, lliberts de vegetació, la superfície del gorg encalmat.",
"Una mena de Caró d'aiguamoll que se l'enduia.",
"Tota la fauna estrafolària de la maresma.",
"Els bernats-pescaires, els corbs marins, els galls de mar i les llúdries."
]
}
|
bios
|
Marta Balaguer i Julià va néixer a Barcelona l'any 1953. És il·lustradora.
Es va llicenciar en Història de l'art a la Universitat de Barcelona l'any 1977 i diplomar en estudis superiors d'Antropologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1996. A partir del seu pas per l'Institut del Teatre en un curs de titelles començà a interessar-se per actuar en espectacles de titelles i ombres xineses.
Pel que fa a l'àmbit professional, des de 1979 es dedica a il·lustrar llibres per a infants; d'alguns d'aquests llibres també és l'autora del text. Ha publicat més de dos-cents llibres. A partir de 1997, escriu els guions de les pàgines de còmic Aventures i desventures de la Rita Pinyada que dibuixa Cristina Losantos i que publica la Revista El Tatano. Des del 2005 fins al 2010 realitza les il·lustracions i animacions interactives amb la col·laboració d'Albert Bataller per a la pàgina web Chilias, biblioteca virtual dins del portal del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Pel que fa a les activitats pedagògiques realitzades, desenvolupà classes de plàstica per a nens i nenes al Taller Triangle de Sant Cugat del Vallès. També ha participat en programes de sensibilització de la lectura a les escoles i biblioteques i el 1997 inicià l'activitat Històries dibuixades on explicava un conte mentre l'anava dibuixant (de fet, l'experiència la recull en un llibre). Des de 1993 fins a 1997 imparteix classes d'il·lustració a l'Escola de la Dona i a partir de l'any 1998 fins a l'actualitat imparteix classes d'Il·lustració i gravat a l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat del Vallès.
|
[
"A què es dedica Marta Balaguer?",
"Quina carrera va fer?",
"Quin tipus d’art escènica va estudiar?",
"Quan va començar a treballar dibuixant obres per a nens?",
"N’ha redactat algunes?",
"Què va iniciar el 1997?",
"Qui ho il·lustrava?",
"Per a quina publicació?",
"Amb qui va treballar per Chilias?",
"Ha fet de docent?",
"On?",
"Quins altres tallers educatius ha fet?",
"Què feia alhora?",
"Com es titulava aquesta acció?",
"On treballa de professora avui en dia?"
] |
{
"answer_end": [
73,
112,
328,
500,
555,
697,
727,
762,
910,
1089,
1152,
1248,
1345,
1345,
1611
],
"answer_start": [
0,
75,
261,
444,
502,
595,
634,
730,
790,
1004,
1004,
1154,
1259,
1259,
1498
],
"input_text": [
"És il·lustradora.",
"Història de l'art.",
"Titelles.",
"El 1979.",
"Sí.",
"Escriure els guions de les pàgines de còmic Aventures i desventures de la Rita Pinyada.",
"Cristina Losantos.",
"La Revista El Tatano.",
"Amb Albert Bataller.",
"Sí.",
"Al Taller Triangle de Sant Cugat del Vallès.",
"Programes de sensibilització de la lectura a les escoles i biblioteques.",
"Explicava un conte mentre l'anava dibuixant.",
"Històries dibuixades.",
"A l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat del Vallès."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat de Barcelona és Capital, Jordi Graupera, ha reconegut que tenien poques possibilitats d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Barcelona. ‘No posem excuses', ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. ‘Sabíem d'entrada que la visibilitat era difícil', però diu que l'han aconseguit, ‘dins les nostres possibilitats'. Graupera ha explicat que a partir d'ara havien de ‘reflexionar' sobre quina relació política havien de tenir amb el país i ‘prendre decisions'. En aquest sentit, ha assegurat que el moviment Primàries continuava tenint sentit a Catalunya, ‘sobretot ara que la cosa anirà pitjor', opina, i ‘hem de valorar fer el salt al parlament', ha afegit. Graupera ha lamentat que els partits independentistes no s'hagin sumat al seu projecte i diu que la gent ha votat ‘pau indolora'. Graupera considera que si els partits s'haguessin afegit a les Primàries des del començament, ara es parlaria d'una majoria a Catalunya de partits independentistes. Però això no ha estat possible ‘perquè uns volen la unitat de la submissió i uns altres el pluralisme del partidisme', opina. El candidat de Primàries considera que els partits que se n'han sortit a les eleccions del 26-M ‘volen tancar el cicle de l'1 d'octubre amb una reculada'. Però ha afegit que ara Primàries tenien el deure d'estar a l'altura de les expectatives i de representar els gairebé 30.000 votants que han tingut, ‘encara que sigui fora de les institucions', ha conclòs.
|
[
"Qui és Jordi Graupera?",
"Què ha admès?",
"On ha fet aquestes declaracions?",
"Pensava que seria fàcil aconseguir-ho?",
"Què hauran de fer ara, doncs?",
"Què més ha afirmat?",
"Què li ha sabut greu?",
"Segons ell, què hauria succeït si els altres grups s’haguessin apuntat a Primàries?",
"Aquesta unió ha sigut viable?",
"Per quin motiu?",
"Quan van ser els comicis?",
"Què volen fer, els partits més votats?",
"Quina obligació té ara el partit de Graupera?",
"Quanta gent els ha votat?"
] |
{
"answer_end": [
51,
152,
216,
266,
454,
571,
763,
970,
1002,
1096,
1193,
1251,
1340,
1399
],
"answer_start": [
0,
37,
174,
219,
334,
496,
677,
807,
972,
972,
1137,
1133,
1253,
1286
],
"input_text": [
"El candidat de Barcelona és Capital.",
"Que tenien poques possibilitats d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Barcelona.",
"A Catalunya Ràdio.",
"No.",
"Reflexionar sobre quina relació política hauran de tenir amb el país.",
"Que el moviment Primàries continuava tenint sentit a Catalunya.",
"Que els partits independentistes no s'hagin sumat al seu projecte.",
"Que ara es parlaria d'una majoria a Catalunya de partits independentistes.",
"No.",
"Perquè uns volen la unitat de la submissió i uns altres el pluralisme del partidisme.",
"El 26-M.",
"Volen tancar el cicle de l'1 d'octubre amb una reculada.",
"Estar a l'altura de les expectatives.",
"30.000."
]
}
|
mitologia
|
Onomàcrit (en grec antic ̓Ονομάκριτος Onomácritos) va ser un poeta i crestòmata grec nascut a Atenes, que va viure al segle vi aC, i va ser autor de la més antiga poesia religiosa grega conservada.
Va ser client i col·laborador d'Hiparc que el va desterrar més tard per una interpolació en un oracle de Museu, segons la qual les veïnes illes de Lemnos s'enfonsarien al mar. Sembla que aquesta interpolació hauria disgustat al tirà grec perquè contrariava les pretensions d'Atenes sobre les regions properes de l'Hel·lespont. Marxà d'Atenes i se'n va anar a Pèrsia. Més tard els pisistràtides, expulsats del poder a Atenes el van tornar a agafar sota la seva protecció i el van enviar al rei Xerxes I de Pèrsia per pressionar per una expedició persa contra Atenes. Davant del rei recitava tots els antics oracles que afavorien l'empresa i silenciava els que n'eren contraris.
El relat d'Heròdot fixa la seva època vers el 520-485 aC. Se l'esmenta com a autor de diverses poesies en forma d'oracles. Algunes de les seves obres van ser atribuïdes a Orfeu i Museu, però molt possiblement eren obres seves. Més que un poeta era un sacerdot que preservava i recomponia els antics poemes religiosos.
A més de les seves activitats com a endeví, Onomàcrit era també un filòsof òrfic, autor d'uns Ὀρφικά (Orfiká) sobre cosmogonia i teogonia dels que se'n conserven alguns fragments. Pausànies diu que Onomàcrit va escriure poemes en honor de Dionís, on presentava els Titans com els autors dels sofriments del déu. També és conegut com un dels autors dels Himnes homèrics, i un escoli li atribueix la falsificació d'uns versos de l'Odissea.
|
[
"Qui és Onomàcrit?",
"D’on era originari?",
"I de quan?",
"Quina predicció es va fer?",
"A qui no li va agradar aquesta profecia?",
"Per quin motiu?",
"On va anar?",
"Què va fer per acontentar al monarca d'aquell país?",
"Quan va viure Onomàcrit, segons Heròdot?",
"Quins textos escrivia?",
"Qui es pensava que els havia escrit, potser?",
"Quina era la seva tasca principal, abans que la d’autor?",
"Sobre quin altre tema va escriure?",
"De quins altres fragments es creu que va ser autor?",
"I quins més?"
] |
{
"answer_end": [
85,
101,
130,
373,
436,
524,
564,
874,
933,
997,
1060,
1135,
1331,
1439,
1562
],
"answer_start": [
0,
52,
103,
271,
375,
386,
543,
671,
876,
934,
999,
1103,
1196,
1374,
1506
],
"input_text": [
"Un poeta i crestòmata grec.",
"D'Atenes.",
"Del segle vi aC.",
"Que les veïnes illes de Lemnos s'enfonsarien al mar.",
"Al tirà grec.",
"Perquè contrariava les pretensions d'Atenes sobre les regions properes de l'Hel·lespont.",
"A Pèrsia.",
"Recitava tots els antics oracles que afavorien l'empresa i silenciava els que n'eren contraris.",
"Vers el 520-485 aC.",
"Diverses poesies en forma d'oracles.",
"Orfeu i Museu.",
"La de sacerdot.",
"Sobre cosmogonia i teogonia.",
"De poemes en honor de Dionís.",
"Dels Himnes homèrics."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia irlandesa, Cessair (també pronunciat Cesair i Ceasair; anglicitzat Kesair) fou, segons el Lebor Gabála Érenn, la líder dels primers habitants d'Irlanda abans del diluvi universal. La història és un intent de cristinització d'una llegenda anterior a la conversió, però també podria ser un producte pseudohistòric posterior a la conversió.
Era filla de Bith, fill de Noè, i de la seva esposa Birren. Segons la llegenda, quan Noè li va negar un lloc en l'arca al seu pare, Cessair li aconsellà construir un ídol. Aquest ídol els aconsellà que podrien escapar del diluvi en un vaixell. Cessair, amb tres homes, Bith, Fintan i Ladra, i cinquanta dones, van partir i navegaren durant més de set anys. Arribaren a Irlanda a Dún na mBarc (Donemark, a la badia de Bantry, en el comtat de Cork), quaranta dies després del diluvi, en l'Any del Món 2242 segons els Annals dels quatre mestres, o el 2361 aC segons la cronologia de Seathrún Céitinn.
Els tres hoems van compartir entre ells les dones com a esposes. Cessair i setze més anaren amb Fintan, disset, inclosa Barann, anaren amb Bith i setze, inclosa Balba, amb Ladra, però Ladra va morir i les seves esposes foren repartides entre Fintan i Bith. Quan Bith va morir Fintan es va quedar totes les dones i va fugir. Sis dies abans del diluvi Cessair va morir amb el cor trencat a Cuil Ceasrach a Connacht. Es diu que va ser enterrada al cim de Cnoc Meadha, sis milles al sud-oest de Tuam, al comtat de Galway (Lynch, 2006).
La resta del poble de Cessair van ser exterminats en el diluvi, amb l'excepció de Fintan, que es va convertir en un salmó. Després d'una sèrie de transformacions animals es va tornar a convertir en home i va explicar la història del seu poble.
Una variant de la llegenda, aparentment continguda al Llibre de Druimm Snechta, diu que fou Banba qui arribà a Irlanda amb tres homes i cinquanta dones, 240 anys abans del Diluvi (2490 aC per la seva cronologia). Els eu poble va viura a Irlanda durant 40 anys i va morir de pesta. En l'esquema habitual Banba és nomenada entre els Tuatha Dé Danann, que arribaren a Irlanda més tard.
Seathrún Céitinn també parla d'una llegenda de tres pescadors d'Espanya, Capa, Laigne i Luasad, que arribaren a Irlanda després d'una turmenta un any abans del Diluvi. Els va agradar, així que van portar les seves esposes, tornaren poc abans del Diluvi i es van ofegar..
Cessair també és el nom de la filla del rei de la Gàl·lia que es casà amb el Gran rei d'Irlanda Úgaine Mor en els segles V-VI aC.
|
[
"Qui va ser Cessair?",
"Segons què?",
"De què és fruit aquesta llegenda?",
"Qui era l'avi de Cessair?",
"Com es volien salvar de la inundació?",
"Amb qui va salpar Cessair?",
"Quant temps van voltar pel mar?",
"On van anar a parar?",
"Amb quantes dones es va quedar Fintan?",
"On van sepultar Cessair?",
"Què va passar als seus companys?",
"Qui va transmetre el que havia passat?",
"Hi ha una altra versió del mite?",
"Qui va explicar una altra història, sobre tres homes de mar?",
"Quin altre personatge es diu igual que Cessair?"
] |
{
"answer_end": [
198,
38,
281,
388,
600,
690,
713,
734,
1058,
1472,
1550,
1730,
1850,
2186,
2481
],
"answer_start": [
31,
0,
200,
358,
490,
602,
681,
715,
956,
1370,
1488,
1488,
1732,
2115,
2386
],
"input_text": [
"La líder dels primers habitants d'Irlanda abans del diluvi universal.",
"Segons la mitologia irlandesa.",
"D'un intent de cristinització d'una llegenda anterior a la conversió.",
"Noè.",
"Amb un vaixell.",
"Amb tres homes, Bith, Fintan i Ladra, i cinquanta dones.",
"Més de set anys.",
"A Irlanda.",
"Es va quedar amb disset dones.",
"Al cim de Cnoc Meadha, sis milles al sud-oest de Tuam, al comtat de Galway.",
"Van ser exterminats en el diluvi.",
"Fintan.",
"Sí.",
"Seathrún Céitinn.",
"La filla del rei de la Gàl·lia que es casà amb el Gran rei d'Irlanda."
]
}
|
vilaweb
|
La companyia de dansa i música Xuriach presenta aquest dimarts a les set del vespre a l'Espai VilaWeb el seu disc i DVD titulat Sonau, musichs, sonau…! Balls i festa a la Catalunya del barroc. És un projecte inèdit de reconstrucció de músiques i danses catalanes dels segles XVII i XVIII que inclou paisatges sonors, música instrumental i vocal i la recreació audiovisual de balls i celebracions amb vestuari, instruments i ambients originals de l'època. A més, la publicació coincideix amb el desè aniversari de Xuriach. Podeu veure l'acte ací. Aquest és el vídeo promocional. Fet amb passió i compromís, el disc ofereix d'una manera amena i creativa un estudi aprofundit sobre la dansa que es ballava a Catalunya durant el període barroc. Hi han pres part instruments originals de l'època i hi han col·laborat diversos cantants, com ara Anaïs Oliveras o Pep Gimeno ‘Botifarra'. A més, l'estudi aporta noves claus de lectura i d'interpretació del patrimoni coreogràfic i festiu català, més enllà de possibles simplificacions folklòriques. Com era la dansa en el període barroc? La dansa que es ballava a la Catalunya del segle XVII i començament del XVIII tenia encara molts elements post-renaixentistes. Si a Europa s'havia popularitzat el model de la belle danse francesa, precursora d'això que ara anomenem ‘dansa clàssica', a casa nostra s'havien mantingut fidels a una manera d'entendre la música, el ball, l'anomenada ‘dansa d'escola ibèrica'. Precisament aquest estil de dansa és el gran desconegut del repertori català, però ningú no es pot imaginar un carnaval ni cap festa d'aquell temps sense un grup de ministrils. I el cas és que en la música tradicional d'avui encara trobem variants d'aquell repertori antic: pavanes en balls del ciri, espolsades o balls de gitanes, villanos en cançons tradicionals, balls de bastons i corrandes, balls plans, sardanes i gèneres com ara la jota, el fandango i el bolero en són alguns exemples.
|
[
"Què és Xuriach?",
"Què estrena?",
"Quan?",
"I on?",
"En què consisteix l’espectacle?",
"Què hi apareix?",
"Quina efemèride se celebra també?",
"Com és l’àlbum?",
"Qui ha participat en la gravació?",
"Quin tipus de ball era típic del Barroc català?",
"Com es diu aquest estil?",
"Era el mateix que a la resta del continent?",
"Què no hi faltava mai a un ball català de l’època?",
"Han perdurat alguns elements de l'estil barroc a les danses d'avui en dia?",
"Quins?"
] |
{
"answer_end": [
38,
151,
83,
101,
287,
453,
520,
687,
878,
1204,
1449,
1449,
1626,
1723,
1942
],
"answer_start": [
0,
31,
31,
39,
193,
193,
455,
606,
793,
1079,
1206,
1206,
1534,
1630,
1633
],
"input_text": [
"Una companyia de dansa i música.",
"El seu disc i DVD titulat Sonau, musichs, sonau…!",
"Aquest dimarts a les set del vespre.",
"A l'Espai VilaWeb.",
"En un projecte inèdit de reconstrucció de músiques i danses catalanes dels segles XVII i XVIII.",
"Paisatges sonors, música instrumental i vocal i la recreació audiovisual de balls i celebracions amb vestuari, instruments i ambients originals de l'època.",
"El desè aniversari de Xuriach.",
"Amè i creatiu.",
"Anaïs Oliveras i Pep Gimeno Botifarra.",
"Un que tenia encara molts elements post-renaixentistes.",
"Dansa d'escola ibèrica.",
"No.",
"Un grup de ministrils.",
"Sí.",
"Pavanes en balls del ciri, espolsades o balls de gitanes, villanos en cançons tradicionals, balls de bastons i corrandes, balls plans, sardanes i gèneres com ara la jota, el fandango i el bolero."
]
}
|
mitologia
|
Els Helíades i les Helíades (en grec antic Ἡλιάδες) són els fills i les filles d'Hèlios, el Sol.
D'una banda, els helíades, tenen com a mare la nimfa Rode, epònima de l'illa de Rodes. Eren set: Actis, Càndal, Cèrcaf, Macar, Òquim, Tènages i Tríopas. Tots eren experts astròlegs que van sobresortir en aquesta ciència sobretot entre els homes del seu temps. Actis i Tríopas, gelosos del seu germà Tènages, el van assassinar. Després van fugir a Lesbos, i després a Cos, més tard a Egipte i encara a Cària. Òquim i Cèrcaf es van quedar a Rodes. Òquim era el més gran, va prendre el poder i va ser rei de l'illa. Es va casar amb la nimfa Hegetòria, amb qui va tenir una filla, Cidipe. Aquesta filla es va casar amb Cèrcaf, el seu oncle, que va heretar el tron i va succeir el seu germà. Cèrcaf i Cipide van tenir tres fills, Ialis, Lindos i Camir, que més endavant es van repartir el país i van fundar les ciutats homònimes.
D'altra banda es troben les helíades filles de l'oceànide Clímene. Hi ha discrepàncies sobre el seu nombre i els noms de cadascuna, però generalment s'accepta que són tres, anomenades Faetusa, Febe i Lampècia. Quan es considera que són cinc, els seus noms són: Mèrope, Hèlia, Febe, Etèria i Dioxipe (o Lampècia). Després de la mort del seu germà Faetont, van anar a les riberes de l'Erídan, on era enterrat, i el ploraren desconsoladament. Els déus les transformaren en salzes i les seues llàgrimes esdevingueren reïna, que en endurir-se donà origen a l'ambre. També es diu que la seva transformació va ser un càstig de Zeus, ja que van ser elles les que van donar els cavalls i el carro d'Hèlios al seu germà Faetont, i van provocar indirectament la catàstrofe.
|
[
"Qui van ser els Helíades?",
"De qui són fills també?",
"Quants eren en total?",
"Com es deien?",
"En què eren entesos?",
"Quins dos germans van matar-ne un altre?",
"Per quin motiu?",
"On van escapar-se?",
"Qui va esdevenir monarca de Rodes?",
"I qui el va substituir?",
"Qui és la mare de les Helíades?",
"Quantes eren en total, segurament?",
"Com es deien?",
"En què les van convertir les divinitats?",
"Quina altra teoria hi ha sobre la seva metamorfosis?"
] |
{
"answer_end": [
95,
154,
192,
248,
277,
422,
422,
503,
608,
782,
987,
1093,
1130,
1398,
1546
],
"answer_start": [
0,
97,
184,
184,
250,
357,
357,
424,
543,
712,
922,
989,
1085,
1362,
1483
],
"input_text": [
"Els fills d'Hèlios, el Sol.",
"De la nimfa Rode.",
"N'eren set.",
"Actis, Càndal, Cèrcaf, Macar, Òquim, Tènages i Tríopas.",
"En astrologia.",
"Actis i Tríopas.",
"Per gelosia.",
"A Lesbos, i després a Cos, més tard a Egipte i encara a Cària.",
"Òquim.",
"Cèrcaf.",
"L'oceànide Clímene.",
"N'eren tres.",
"Faetusa, Febe i Lampècia.",
"En salzes.",
"Que va ser un càstig de Zeus."
]
}
|
books
|
Bah, bah! Distraguem-nos d'aquestes cabòries inútils: fruïm de la mar. Avui té la placidesa de les verges pures. I que ben agençada! Ni les nines de les rondalles de fades han portat mai un faldellí més enciser que el d'ella, perquè el d'ella és el veritable faldellí de color de lluna, que no s'obté sinó per obra d'encantament. El brodat és viu i palpitant: anguileja, pipelleja, saltirona. És un teixit que es fa i desfà contínuament sota una pluja de llum argentada i fina. I aquesta llum argentada i fina transpua, sens dubte, a través del gran tou d'aigua, endins, endins, espargint-se feblement per les fondàries mai obirades. ¡Qui la pogués seguir cap a aquell fons inconegut, i contemplar amb ella els paisatges submarins, llurs roquetams feréstecs, llurs boscúries seculars, llurs prats de flors estranyes: tot un món, tal vegada, de sers que s'han tingut per fabulosos! ¿Qui sap?… ¿Qui les coneix, les criatures d'allí dins? Quan clavo la vista en l'espessor impenetrable de l'aigua, no puc evitar una mena de malestar i d'esborronament, com si pressentís que soc espiat des de dins de ses foscors. Mes això mateix és un atractiu per a la imaginació. Les belleses de la mar! Jo me n'embriago cada dia i no me'n sento mai saciat. La nit serena, l'onatge peresós…
|
[
"Què vol treure’s del cap?",
"De què han de gaudir?",
"Està alterada avui aquesta?",
"De quina tonalitat és?",
"Què fa avui?",
"Què l’il·lumina?",
"Per on passa el raig?",
"Qui ha vist el fons de l’oceà?",
"Què es podria observar si es perseguís la llum?",
"Quina pregunta es fa el narrador?",
"On mira?",
"Què sent llavors?",
"Per a què és bona, aquesta sensació?",
"Creu que l’oceà és bonic?"
] |
{
"answer_end": [
52,
69,
111,
285,
391,
476,
569,
632,
730,
935,
993,
1047,
1160,
1238
],
"answer_start": [
10,
54,
71,
226,
330,
393,
478,
579,
635,
892,
936,
936,
1110,
1162
],
"input_text": [
"Aquestes cabòries inútils.",
"De la mar.",
"No.",
"De color de lluna.",
"Anguileja, pipelleja, saltirona.",
"Una pluja de llum argentada i fina.",
"A través del gran tou d'aigua, endins.",
"Ningú.",
"Els paisatges submarins.",
"¿Qui les coneix, les criatures d'allí dins?",
"L'espessor impenetrable de l'aigua.",
"Una mena de malestar i d'esborronament.",
"Per a la imaginació.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Braola la mar sota la nit tenebrosa. Udola la ventada damunt les ones blanques que s'alcen i s'ajupen en la foscor. Les barraques dels miserables pescadors de l'art, cruixen adolorides embolcallant el petar de dents dels que tremolen de fret. Tot són remors que esgarrifen; la platja llarga, que's perd en l'infinit, apar que tremoli davant la mar com la verge cristiana davant la urpa folla del lleó famolenc. Els homes que al matí havien fet com cada dia, la processó lenta, constant i resignada que estira la corda tivant i regalimosa, han sentit el calfred de la paor: les ones, un sust, i totseguit un impuls d'invocació sobrenatural, davant la mort que veien ajupida traidorament dins les tenebres; els nois ploren de veure plorar i els infantons dormen confiats com si els àngels del cel els vetllessin nit i dia.
En la barraca més distant de les onades hi havia una claror feble i misteriosa que eixia entre les fustes, acompanyada d'un gemec que enternia. Era la Marquesa que estava malalta. Aixís la anomenaven a la dona més vella de la platja negra, perque en sa llunyana jovenesa tingué un fill, el Pollet, amb un veritable marquès. Després, la malaltia la feu repugnant i la misèria la arreconà en aquell pilot de desvalguts. El Pollet, el seu fill, havia volgut ésser torero per a assolir, sota el llor més popular, l'enlluernament de l'or que sempre li feia somiar la seva mare. Fracassà sorollosament; i com volia ésser com el Gallo i no va arribar-hi, li deien el Pollet.
Aquests dos desgraciats eren els més benvolguts d'aquella platja negra, apartada de la gran ciutat, on les ones de la mar deixaven tota la brutícia i les ones de la urb hi ajeien les despulles de la humanitat, els vençuts de la misèria, els rebutjats pel garbell de les virtuts. La sorra era fosca i polsosa, les barraques brunes, la barca i les xarxes negres; els homes corbats, malaltissos i vestits grotescament amb robes velles, com si fossin disfresses improvisades.
|
[
"Quin soroll se sent?",
"Per on transcorre el vent?",
"Quins edificis hi ha?",
"Com és la línia de costa?",
"Què sembla que faci?",
"Què han fet els treballadors?",
"Què observen ara?",
"A qui li cauen les llàgrimes?",
"Qui hi havia a la caseta més llunyana?",
"Era una persona jove?",
"Per què tenia aquest sobrenom?",
"Quina carrera havia intentat seguir el seu fill?",
"Ho havia aconseguit?",
"Com eren mare i fill?",
"Com era la gent d’allà?"
] |
{
"answer_end": [
35,
78,
164,
290,
409,
475,
703,
720,
980,
1059,
1143,
1288,
1416,
1559,
1959
],
"answer_start": [
0,
37,
116,
274,
274,
411,
640,
705,
821,
1001,
1001,
1239,
1394,
1489,
1850
],
"input_text": [
"El braol de la mar.",
"Per damunt les ones blanques.",
"Les barraques dels miserables pescadors de l'art.",
"Llarga.",
"Que tremoli davant la mar com la verge cristiana davant la urpa folla del lleó famolenc.",
"La processó lenta.",
"La mort.",
"Als nois.",
"La Marquesa.",
"No.",
"Perque en sa llunyana jovenesa tingué un fill, el Pollet, amb un veritable marquès.",
"La de torero.",
"No.",
"Els més benvolguts d'aquella platja negra.",
"Corbada, malaltissa i vestida grotescament amb robes velles, com si fossin disfresses improvisades."
]
}
|
mitologia
|
Evasi de Còria o de Tui és un sant llegendari, que hom diu que va ser bisbe de Còria i de Tui, i martiritzat a la població de Casar de Cáceres. La seva figura s'origina pel desdoblament del personatge real Evasi d'Asti, bisbe d'aquesta ciutat italiana.
El seu relat hagiogràfic diu que era deixeble de Pere de Rates, també llegendari primer bisbe de Braga, i com fer el seu predecessor, Epitaci, va ocupar també la diòcesi de Tui, on va predicar el cristianisme.
Va voler estendre l'evangelització cap al sud i va anar a predicar a Ciudad Rodrigo i Còria, ciutat de la qual seria el primer bisbe. Mentre era al poble de Casar de Cáceres, proper a Càceres, fou capturat i, en no voler abjurar del cristianisme, fou executat el dia 1 de desembre, en temps de Domicià.
El relat és una invenció de Jerónimo Román de la Higuera, autor de diverses falsificacions històriques (en la línia dels falsos cronicons) on crea una gran quantitat de sants falsos. Com era habitual, partia d'un personatge real, en aquest cas el bisbe Evasi, martiritzat a una localitat anomenada Casal di San Vaso, situada entre Pavia i Torí, i que com diu Ferdinando Ughelli, fou el primer bisbe d'Asti, que està commemorat en el mateix dia, l'1 de desembre. La història fou transmesa per altres autors com Prudencio de Sandoval; de fet, molts autors castellans de l'època, als segles XVI i xvii, afirmaven que el sant hispà era el veritable i no pas l'italià. Per aquesta raó, Enrique Flórez, que va demostrar la falsedat de les obres de Higuera, creu que no és necessari opinar sobre la possibilitat de l'existència de dos personatges anomenats Evasi.
|
[
"Qui és Evasi de Còria?",
"Com va sorgir aquest personatge mític?",
"Qui va ser el mestre d'Evasi de Còria?",
"De qui va seguir els passos?",
"En quin sentit?",
"On va dirigir-se el sant?",
"Per fer-hi què?",
"Per què va ser assassinat?",
"Quan?",
"Qui va ser l’autor de la seva hagiografia?",
"Ell només es va inventar la biografia d’Evasi de Còria?",
"En quina persona verídica es va basar?",
"Qui va continuar explicant la llegenda?",
"Què pensaven estudiosos de l’edat moderna?",
"Què opina Enrique Flórez sobre la veracitat d’aquest personatge?"
] |
{
"answer_end": [
45,
218,
315,
429,
429,
555,
555,
723,
765,
823,
948,
1025,
1298,
1429,
1622
],
"answer_start": [
0,
144,
253,
359,
359,
512,
512,
657,
711,
767,
795,
950,
1229,
1300,
1431
],
"input_text": [
"Un sant llegendari.",
"Pel desdoblament del personatge real Evasi d'Asti.",
"Pere de Rates.",
"D'Epitaci.",
"Va ocupar també la diòcesi de Tui.",
"A Ciudad Rodrigo i Còria.",
"Predicar.",
"Perquè no va voler abjurar del cristianisme.",
"El dia 1 de desembre, en temps de Domicià.",
"Jerónimo Román de la Higuera.",
"No.",
"En el bisbe Evasi.",
"Autors com Prudencio de Sandoval.",
"Que el sant hispà era el veritable i no pas l'italià.",
"Que no és necessari opinar sobre la possibilitat de l'existència de dos personatges anomenats Evasi."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.