source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books
|
Llavors m'enervaven: ara, el record, tan sols m'omple d'agraïment retrospectiu pel brau i temerari desencauador.
Ell revenia més prest del que suposàveu. El cansament cornava dins aquell pit contrafet, i la suor li rellentia al front. El primer Déu-vos-guard era una puntada de peu al Caiman que el rebotia contra els matolls. Després llançava la gorra i el magall. Una estranya maniobra emprenia, en Quimet, abans de començar la tasca. Consistia a trencar un manat de brucs i a introduir-los dins el catau tant com el braç en podia haver. Així que el braç curtejava, el corbo, ajagut, estiragonsant-se, fent el cap enrera, seguia empenyent amb gemegoses estremituds. Quan la galta, el muscle i el gep se li havien emmollat en la terra fresca del catau, esventrat pel Caiman, el bosquerol es redreçava, desembrussant-se l'orella, escopint llot i eixugant-se les fesomies de rajoler amb la mànega de la camisa.
Tot seguit, en la clotarada, retrunyien els cops isòcrons, persistents, somorts, del magall, i l'esbufec de les pitrades del brau minaire. ¿Durarà molt, aqueix treballar de negre? Durava el que havia de durar. Si el conill s'hagués entaforat a les entranyes de la terra l'hauria percaçat en Quimet.
|
[
"Li agradaven els toros a en Quimet?",
"I ara què n'opina?",
"Com entrava a la plaça?",
"Suava?",
"Què era el primer que feia?",
"I a continuació?",
"Com era el seu primer moviment?",
"Li feia mal a alguna extremitat?",
"Com era el sòl?",
"L'animal escopia?",
"El Caiman vestia amb camisa?",
"Quina mena de toro va torejar?",
"Quant de temps aguantava el Caiman?",
"Hi havia més animals?",
"En Quimet hauria atrapat el rosegador?"
] |
{
"answer_end": [
111,
111,
152,
233,
325,
364,
538,
666,
752,
843,
908,
1047,
1118,
1207,
1207
],
"answer_start": [
0,
21,
113,
154,
235,
327,
366,
540,
668,
776,
754,
910,
1090,
1120,
1120
],
"input_text": [
"No.",
"Ara sí li agraden.",
"Prest.",
"Sí.",
"Un Déu-vos-guard.",
"Llançava la gorra i el magall.",
"Estrany.",
"Sí.",
"Era terra fresca.",
"Sí.",
"Sí.",
"Un brau minaire.",
"El que havia de durar.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Joana Pol (nascuda el 28 de juliol de 1967 a Selva, Mallorca), és una escriptora,editora i pintora dedicada al gènere romàntic i fantàstic.
Autora de llibres com "El crim dels Déus" (2005), "Bellver" (2008), i "Dimonis de Formentera" (amb més de 40.000 fans al Facebook), és coneguda per haver col·laborat juntament amb el seu germà, Biel Pol, amb una columna satírica (POL & POL) amb diversos mitjans de comunicació, com la revista INMTK o el setmanari "Manacor Comarcal". També a la televisió IB3 i a la ràdio, durant dos anys (març de 2006 a març de 2008) dins diversos programes, com l'espai radiofònic literari "Es Racó Literari" en el programa 3 de Nit, de Sandra Llabrés, un popular magazín nocturn que IB3 Ràdio emetia les nits del dilluns al divendres des de 2005 fins a la seva finalització al març de 2008. "Es Racó Literari" es va fer molt popular entre els escriptors internàutics perquè el seu nou format combinava el programa de ràdio, pròpiament dit, amb les noves tecnologies (internet) per a promocionar a autors novells. El programa incloïa entrevistes als autors i la dramatització radiofònica de textos literaris, que després es penjaven en internet en format de booktrailers.
Joana Pol és també la principal fundadora de l'Associació Mallorca Fantàstica, que encapçala un moviment cultural dirigit als amants del gènere fantàstic, de ciència-ficció i terror, en l'àmbit de les Illes Balears. A l'abril de 2008 aquesta associació va promoure el primer Festival de Fantasia, Terror i Ciència-Ficció de les Illes Balears, Mallorca fantàstica, un festival multidisciplinari on, al mateix temps que es reivindiquen les arrels fantàstiques pròpies de les Illes Balears, mitjançant conferències d'experts en el tema com José Francisco Argente o actuacions com les organitzades per la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de Foc (actualment presidida per Martí Arbona), el gènere fantàstic tingui la seva expressió sota formats tan distints com la literatura, el cinema, la música, la il·lustració, l'escultura, l'espectacle o els jocs de rol, amb convidats de talla internacional, com Vicente Aranda (director de cinema), Nacho Ares (egiptòleg i escriptor), Toni Bestard (director de cinema), Simón Andreu (actor), o Priscilla Hernández (cantant i compositora). En edicions posteriors el festival ha comptat amb Álvaro Sáenz de Heredia, Daniel Monzón i Álex de la Iglesia, de lo qual es va emetre un reportatge documental a IB3 realitzat per Nova Televisió.
Actualment, Joana Pol dirigeix l'editorial Mallorca Fantàstica Editors, i juntament amb Cristina Puig Argente (historiadora de l'art, museóloga i dissenyadora de la Anfisbena para els trofeus dels Premis Mallorca Fantàstica), el seu germà Biel Pol (també escriptor, autor de "Nosferatu, la bèstia de Murnau"), i altres socis i col·laboradors de Mallorca Fantàstica, treballen per a la celebració del Festival de Fantasia, Terror i Ciència-Ficció Mallorca Fantàstica. Així mateix, col·labora en el nou espai literari "La Mar de Llibres" del magazine "La Mar de Coses" de Sandra Llabrés, emès per IB3 Ràdio els matins de dilluns a divendres.
El seu darrer llibre, Dimonis de Formentera, tant en català com en castellà ha estat entre els més venuts d'Amazon Espanya des de febrer del 2012 fins a finals de maig de 2012. A més a més, la pàgina oficial al Facebook de Demonios de Formentera supera actualment els 40.000 fans, una xifra molt superior a la d'altres llibres d'autors espanyols que compten amb l'avantatge d'haver estat adaptats al cinema.
|
[
"On va néixer Joana Pol?",
"A què es dedica?",
"S'especialitza en alguna temàtica en concret?",
"Què ha publicat?",
"Coopera amb algú habitualment?",
"I què publiquen conjuntament?",
"Ha treballat per la ràdio i la televisó?",
"Durant gaire temps?",
"Algun dels seus programes va guanyar fama?",
"Era quelcom innovador?",
"Joana ha fundat cap entitat?",
"A quins gèneres va dirigida?",
"Aquesta entitat organitza cap festival temàtic?",
"Avui en dia treballa a alguna editorial?",
"Quants seguidors té la seva pàgina de Facebook?"
] |
{
"answer_end": [
61,
98,
138,
233,
342,
380,
511,
528,
893,
1038,
1275,
1379,
1560,
2546,
3395
],
"answer_start": [
0,
63,
63,
140,
272,
344,
474,
474,
818,
894,
1198,
1281,
1414,
2476,
3293
],
"input_text": [
"A Mallorca.",
"És escriptora, editora i pintora.",
"Sí.",
"El crim dels Déus, Bellver, i Dimonis de Formentera.",
"Sí.",
"Una columna satírica.",
"Sí.",
"Dos anys.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Fantasia, ciència-ficció i terror.",
"Sí.",
"Sí.",
"Més de 40.000."
]
}
|
books
|
El pare va girar la cara sense tornar-li contesta. En Vadô Set- trossos s'aixecà en aquell moment de dins del batiport i prengué cartes en el joc:
-I doncs, rei des festejaires, ¿a on gordes sa mel que enllepoleix ses miones? ¿No deies que ses noes eren es teu fort?
-I ho són, llamp m'estabellu!- va respondre en Pau. -Però hi han noes i noes. Cerqueu-me un ram de terrassanes o pescadores naturals i sense falòrnies d'arbanitat, i Pau no em dic si no els hi trobo de seguida ses pessigolles. Ara, això de senyores, que priven sa llibertat de s'esbravament, m'esguerra sa galanesa. Vaja, no fan per a mi… ni per a tu tampoc, gata moixa. Això es gorda per a aquells mosquits que semblen figures de cera i que passen ses retòliques per set alambins. ¡Arri a fregar soles, cap de lluç, mestre senténcies!… Què t'has figurat?
En Vadô reia aclucant els seus ulls menuts i, ficat de peus dintre el batiport amb els genolls arran dels paraescuts, se remenava com un follador en el cup. El pare va engegar un regany.
-Prou n'hi ha, de bestieses! Vós, Pau, esteu de moltes orgues, i jo de molt poques. Apa! a desar aqueixa vaixella, i trompades a la maniobra! A veure si la garbinada ens estripa el drap o ens tira de pernes en l'aire. Aferrarem la mestra, i anirem amb el menjavents i la mitjana.
|
[
"Quina va ser la resposta del pare?",
"En Vadô va reaccionar d'alguna manera?",
"Com li diu al pare?",
"Volia saber on era el sucre?",
"Què li demana en Pau?",
"En Pau pretenia fer-les enfadar?",
"Li agraden les dones recloses?",
"Com li diu al seu acompanyant?",
"Com reaccionà en Vadô?",
"Quina postura adoptà?",
"El van reprendre?",
"Què cridà el pare a continuació?",
"Li va manar alguna cosa?",
"Li feia por la garbinada?",
"Què esperava el pare?"
] |
{
"answer_end": [
49,
97,
176,
225,
429,
492,
604,
636,
835,
978,
1008,
1038,
1123,
1226,
1288
],
"answer_start": [
0,
51,
148,
178,
320,
431,
494,
606,
823,
823,
980,
1011,
1094,
1152,
1228
],
"input_text": [
"Cap.",
"Sí.",
"Rei des festejaires.",
"No, la mel.",
"Que li acosti un ram de terrassanes o pescadores naturals i sense falòrnies d'arbanitat.",
"Sí.",
"No.",
"Gata moixa.",
"Va riure.",
"Es posà de genolls.",
"Sí.",
"Prou n'hi ha, de bestieses!",
"Sí.",
"Sí.",
"Anar amb el menjavents i la mitjana."
]
}
|
vilaweb
|
El BOE va publicar diumenge abans de mitjanit el decret que regula els serveis essencials que no es poden aturar durant les dues setmanes de confinament total contra el coronavirus 2019. De totes maneres, el govern espanyol ha establert una moratòria fins avui per permetre que tots els negocis i treballadors no essencials s'adaptin i es preparin per al tancament. D'una altra banda, el decret no afectarà els treballadors subjectes a un ERTO ni els que tinguin la baixa o un contracte suspès ni qui pugui desenvolupar l'activitat a distància. El decret considera essencials totes les activitats relacionades amb la cadena de subministrament del mercat i funcionament del servei de béns de primera necessitat, com ara aliments, medicaments i productes higiènics; els serveis d'hostaleria i restauració amb repartiment a domicili; la cadena de producció i distribució de béns i material mèdic; i tot allò imprescindible per al manteniment d'indústries que fabriquin material necessari per a activitats essencials. Així mateix, també s'hi inclouen treballadors de transport de mercaderies i persones; funcionaris de presons, de salvament marítim, bombers i seguretat viària; personal relacionat amb manteniment de material de forces armades; personal de centres sanitaris, residències i treballadors que tenen cura de persones dependents; treballadors de centres d'assistència a animals; serveis funeraris; quioscs i mitjans de comunicació. Cal afegir-hi encara el repartiment de productes comprats per internet o el servei postal, com també serveis financers, empreses de telecomunicacions imprescindibles per a serveis bàsics, o assessories legals. També són considerats essencials els treballadors relacionats amb la protecció i atenció de víctimes de violència masclista, els advocats, els procuradors, les notaries i els registres, els serveis de neteja d'espais essencials, el personal de centres d'acolliment de refugiats i els treballadors del subministrament, depuració i sanejament d'aigua. Finalment, també s'hi inclouen les empreses de logística relacionades amb material sanitari i els treballadors imprescindibles per a serveis meteorològics. El darrer punt del BOE especifica com a servei exclòs del permís retribuïble ‘qualsevol altre que presti serveis que hagin estat considerats essencials'. Vegeu ací el BOE.
|
[
"Quin dia va sortir el mandat?",
"A quina hora?",
"Aquest document establia els serveis mínims que no deuen ser interromputs per lluitar contra la COVID-19?",
"Existeix cap diferiment?",
"Fins quan dura?",
"Qui s'ha d'ajustar?",
"Comprometrà igual tots els obrers?",
"L'alimentació és imprescindible segons aquest imperatiu legal?",
"Inclou també medicines i higiene com a serveis imprescindibles?",
"Els transportistes també?",
"I els treballadors dels bancs?",
"Què passa amb persones que atenen a víctimes de delictes masclistes?",
"Els fabricants de material mèdic també?",
"I el previsor del temps?",
"Què enumera el punt final del butlletí?"
] |
{
"answer_end": [
55,
45,
185,
250,
260,
333,
543,
727,
762,
1098,
1558,
1773,
2091,
2154,
2308
],
"answer_start": [
0,
0,
46,
187,
187,
205,
385,
545,
545,
1014,
1440,
1650,
2000,
2000,
2156
],
"input_text": [
"Diumenge.",
"Abans de mitjanit.",
"Sí.",
"Sí.",
"Fins avui.",
"Tots els negocis i treballadors no essencials.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"També.",
"També són considerades essencials.",
"Sí.",
"També.",
"Els serveis exclosos."
]
}
|
vilaweb
|
El govern espanyol ha anunciat que el pròxim executiu tindrà quatre vice-presidències, de les quals tres seran ocupades per dones. La vice-presidenta primera continuarà sent Carmen Calvo, que serà vice-presidenta de Presidència i Relacions amb les Corts, assumint a més les competències en matèria de Memòria Democràtica, fins ara dependent de Justícia. El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, serà vice-president de Drets Socials i Agenda 2030. La fins ara ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, serà la vice-presidenta encarregada de coordinar qüestions econòmiques i transformació digital. Segons que apunten des de la Moncloa, ‘impulsarà el projecte digital de tota l'Administració pública'. La quarta vice-presidència serà Teresa Ribera, que s'ocuparà de la Transició ecològica i el repte demogràfic. Segons la Moncloa, elevar aquesta qüestió a una vice-presidència és una manera de destacar la prioritat de l'executiu les polítiques sobre el despoblament de l'estat espanyol. El de Pedro Sánchez serà el govern espanyol amb més vice-presidències des de la mort del dictador Francisco Franco: tres del PSOE i una d'Unides Podem. Fins ara, el màxim de vice-presidències havien estat tres, sota les presidències de José Luís Rodríguez Zapatero i d'Adolfo Suárez. Els ministres d'Unides Podem A més, el govern espanyol ha confirmat el nom dels ministres d'Unides Podem que dies enrere ja s'havien filtrat a la premsa. A més d'Iglesias, s'asseuran al consell executiu la fins ara portaveu de la formació al congrés espanyol, Irene Montero, com a ministra d'Igualtat; Alberto Garzón, coordinador federal d'Esquerra Unida, com ministre de Consum; Yolanda Díaz, dirigent de la formació gallega En Comú, serà la ministra de Treball i Manuel Castells, a proposta de Catalunya en Comú, ocuparà la cartera d'Universitats. El conjunt del govern espanyol, diumenge Sánchez, comunicarà diumenge al rei Felipe VI la composició del nou govern de coalició i compareixerà davant dels mitjans de comunicació per explicar-la, segons informen fonts de Moncloa. Dilluns tindrà lloc la presa de possessió dels membres del nou executiu de coalició i dimarts se celebrarà el primer consell de ministres del nou govern espanyol. Un govern del qual en serà portaveu l'actual ministra María Jesús Montero, que continuarà al capdavant del ministeri d'Hisenda, segons fonts de Moncloa. Montero substituirà Isabel Celaá.
|
[
"Quina comunicació ha fet el govern d'Espanya?",
"Quantes vicepresidentes seran dones?",
"Qui serà la primera?",
"Tindrà noves responsabilitats?",
"Qui s'encarregava d'aquests assumptes fins ara?",
"Qui vicepresidirà l'Agenda 2030?",
"Nadia Calviño coordinarà qüestions de transformació digital?",
"Qui serà la quarta?",
"De què s'encarregarà?",
"Moncloa ha donat cap justificació a les quatre vicepresidències?",
"Des de quan no hi havia tantes vicepresidències?",
"Algun cop n'hi va haver tres?",
"Quin càrrec ostentarà Irene Montero?",
"I qui esdivindrà ministre de Consum?",
"Qui serà la substituta d'Isabel Celaá com a ministra d'Hisenda?"
] |
{
"answer_end": [
85,
129,
186,
320,
352,
451,
605,
755,
818,
994,
1110,
1278,
1580,
1658,
2407
],
"answer_start": [
0,
87,
131,
192,
322,
354,
496,
710,
761,
820,
996,
1148,
1434,
1582,
2222
],
"input_text": [
"Que el pròxim executiu tindrà quatre vicepresidències.",
"Tres.",
"Carmen Calvo.",
"Sí.",
"Justícia.",
"Pablo Iglesias.",
"Sí.",
"Teresa Ribera.",
"Transició ecològica i el repte demogràfic.",
"Sí.",
"Des de la dictadura franquista.",
"Sí.",
"Ministra d'Igualtat.",
"Alberto Garzón.",
"María Jesús Montero."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, ha valorat en positiu la reunió de dimarts amb el PSOE per a parlar sobre la investidura. ‘Es presenta amb la normalitat d'una ronda de contactes d'algú que vol ser president del govern espanyol. Hi donem una certa rellevància perquè fins ara no ens havien cridat', ha comentat avui als micròfons de Rac1. ‘Es tracta d'un gest de joc net o de mínima cortesia parlamentària que no s'havia produït fins ara. Veuré de seguida si la reunió ha de servir de res o és només cosmètica.' Paral·lelament, Borràs ha descartat cap suport al PSOE en canvi d'ofertes com ara ampliar l'estatut –una de les propostes dels socialistes a ERC, segons El País. ‘No parlem de tenir més autonomia, de tenir una carretera o un tren. La situació és molt més greu', ha volgut deixar clar Borràs. També ha demanat la implicació d'un mediador internacional per a abordar la relació entre Catalunya i Espanya, car apel·la directament als drets humans. ‘El diàleg es va trencar quan va aparèixer la figura d'un relator. És imprescindible una mediació internacional per a resoldre el conflicte, que és de drets humans', ha insistit. ‘A Catalunya hi ha un problema polític que bloca l'estat espanyol i prefereixen autoblocar-se abans que parlar-ne', ha reflexionat en veu alta Borràs. Finalment, ha volgut defensar la seva tasca al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes i ha negat cap irregularitat. ‘Estic molt satisfeta de la meva gestió. Hi ha una voluntat molt gran de liquidar tots els qui representem una dissidència per a l'estat espanyol', ha conclòs.
|
[
"Laura Borràs quin càrrec ostenta?",
"Què opina del diàleg amb el PSOE sobre la investidura?",
"A quin mitjà ha fet declaracions?",
"Es mostra disposada a reformar l'estatut?",
"A quin altre partit han fet aquesta oferta el PSC?",
"On s'han desvelat aquestes informacions?",
"La portaveu té més peticions?",
"Amb qui creu que va desaparèixer la negociació?",
"Què pensa que cal per arribar a una solució?",
"Com descriu el conflicte català?",
"Quines conseqüències té?",
"Què fan els partits, segons Borràs?",
"Ha defensat el seu paper?",
"I quin és aquest paper?",
"Està contenta amb el desenvolupament de la seva feina?"
] |
{
"answer_end": [
54,
144,
360,
634,
679,
695,
936,
1045,
1119,
1197,
1224,
1272,
1353,
1408,
1478
],
"answer_start": [
0,
56,
252,
551,
551,
551,
827,
981,
1047,
1160,
1172,
1172,
1310,
1321,
1440
],
"input_text": [
"Portaveu de JxCat al congrés espanyol.",
"El valora positivament.",
"A Rac1.",
"No.",
"A ERC.",
"A El País.",
"Sí.",
"Amb la figura del relator.",
"Creu que cal mediació internacional.",
"Com un problema polític.",
"Es bloca l'estat espanyol.",
"Prefereixen autoblocar-se abans que parlar-ne.",
"Sí.",
"Presidir la Institució de les Lletres Catalanes.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Carme Solé i Vendrell (Barcelona, 1 d'agost de 1944) és una dibuixant i il·lustradora catalana.
Va estudiar a l'Escola Massana. Va editar el seu primer llibre el 1968, i des d'aleshores ha il·lustrat més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. El 1981 va publicar The boy with the Umbrella (El nen del paraigües), el seu primer llibre com a autora del text i de les il·lustracions. Posteriorment ha publicat altres títols, entre els quals destaca Jon's Moon (La lluna d'en Joan), títol que la va situar entre els il·lustradors de referència a nivell internacional. Entre els seus llibres infantils destaquen La lluna d'en Joan, L'aniversari, Raspall i Jo les volia.
El 1981 va col·laborar en la sèrie de dibuixos animats Víctor & Maria per a la productora King Rollo Films, basada en el protagonista del conte Bear in the air (Un os nuvolós).
És sòcia fundadora de l'Associació professional d'Il·lustradors de Catalunya. Col·labora regularment amb diferents revistes per a infants, com Pomme d'Api, Cavall Fort, Tretzevents i Cricket and Ladybug. També fa treballs de cartellisme, animació, escenografia, dramatúrgia i direcció de teatre.
Ha impartit cursos d'il·lustració a Barcelona, Mèxic DF, Venècia, Rio de Janeiro, Taiwan i Nova York. Ha pronunciat conferències i ha participat en trobades professionals arreu del món. Ha format part de diversos jurats internacionals.
Des de l'any 1992 compagina la seva activitat amb la pintura, on destaquen els seus retrats d'infants, Nens del mar i Nens de la guerra. El 2004, l'Ajuntament de Barcelona li va encarregar un mural per la pau, Ibtihal, per al Fòrum de les Cultures 2004.
Entre el 2012 i el 2015 es va dipositar el seu fons a la Biblioteca de Catalunya, format per uns 400 dibuixos. El 2018 el Palau Robert li va dedicar una exposició commemorativa.
Ha il·lustrat més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, i s'adrecen a diferents grups d'edat, explorant sempre noves tècniques i estils. Ha publicat en diversos països, com ara el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, EUA, Canadà, Noruega, Països Baixos, Dinamarca, Brasil, Taiwan, Japó i Corea.
Entre les seves exposicions, destaquen:
Ha obtingut, entre d'altres, els premis Janusz Korczak de Polònia el 1979, l'Apel·les Mestres el 1983 i el Catalònia el 1984. Ha il·lustrat textos propis i d'escriptors catalans contemporanis com Pere Calders, Miquel Martí i Pol i Salvador Espriu. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 el Premi Nacional de Còmic.
|
[
"Quin any va néixer Carme Solé i Vendrell?",
"A què es dedica?",
"A quina institució es va formar?",
"Quan va publicar per primer cop?",
"Ha fet gaires dissenys?",
"Quin va ser el primer llibre que va il·lustrar i escriure?",
"Després va continuar escrivint?",
"Ha treballat en cap sèrie de televisió?",
"Va fundar alguna entitat cultural?",
"Quins altres treballs realitza?",
"Ha sigut mestra?",
"El 2004 va rebre algun encàrrec important?",
"On es poden consultar els seus dibuixos?",
"Es poden trobar llibres seus a l'estranger?",
"Ha guanyat guardons literaris?"
] |
{
"answer_end": [
52,
85,
126,
166,
248,
318,
427,
741,
925,
1051,
1190,
1633,
1715,
2170,
2535
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
128,
170,
250,
388,
672,
849,
927,
1145,
1518,
1635,
2013,
2460
],
"input_text": [
"El 1944.",
"És dibuixant i il·lustradora.",
"A l'Escola Massana.",
"El 1968.",
"Ha fet més de 700 il·lustracions.",
"El nen del paraigües.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Col·labora amb diferents revistes.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la Biblioteca de Catalunya.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
La cerimònia d'obertura de la boca, també anomenada cerimònia d'obertura dels ulls i de la boca, és un dels rituals principals dels enterraments de l'antic Egipte. El ritual tancava el procés, de fins a 70 dies, d'embalsamar la mòmia del difunt. La finalitat era la de retornar, amb la màgia o Heka del déu Anubis, la capacitat de parlar, menjar i beure a la boca i la de veure-hi als ulls, per poder viure a l'inframon, la Duat egípcia.
Per a la cerimònia s'empraven instruments i utensilis especials, com una aixa ritual, una mena de ganivet amb la fulla en forma de cua de peix anomenat peseshkaf, una fulla en forma de cap de serp, i altres amulets i utensilis semblants. Els sacerdots s'encarregaven de dur a terme la cerimònia.
Els textos més antics en què s'han trobat descripcions i oracions relacionades amb aquest ritual daten de l'Imperi Antic. Algunes de les mostres més rellevants d'aquella època està en els coneguts Textos de les piràmides, unes de les primeres inscripcions que es van realitzar dins de les piràmides egípcies.
El ritual apareix representat sovint a les parets de les tombes de la vall dels Reis, que daten de l'Imperi Nou. Algunes de les tombes on s'han trobat representacions gràfiques d'aquest ritual són: la KV1, la KV5, la KV7, la KV17 i la KV62.
La cerimònia es componia de dues tradicions diferents, l'animació del cadàver, d'una banda, i la més cultural d'animació de l'estatueta, de l'altra. El ritual era lleugerament diferent segons la zona, ja que els diàlegs variaven entre l'Alt i el Baix Egipte.
El ritual, si es feia complet, tenia 75 capítols, agrupats en cinc fases:
El Llibre dels morts conté una fórmula màgica per al procés:
Es creu que hi podria haver una relació directa entre aquest ritual, les oracions que es resaven i el psalm 51, conegut com a Miserere ('Tingueu pietat') de la Bíblia cristiana, ja que coincideixen en diverses parts del ritual i de l'oració.
|
[
"Aquesta cerimònia rep un únic nom?",
"Quina civilització la practicava?",
"Quant podia demorar aquesta pràctica?",
"En què consistia?",
"Tenia cap objectiu aquest ritual?",
"Utilitzaven estris específics?",
"Com ara quins?",
"Qui s'encarregava d'aquest procés?",
"S'han trobat documents que descriuen la momificació?",
"Com quins?",
"On estan escrits?",
"De quina era són?",
"El procés era idèntic a tot Egipte?",
"De quantes fases constava?",
"Hi ha alguna relació entre aquesta pràctica i les oracions cristianes?"
] |
{
"answer_end": [
95,
162,
210,
244,
436,
501,
674,
732,
854,
954,
1154,
1154,
1541,
1615,
1918
],
"answer_start": [
0,
97,
164,
164,
246,
438,
438,
676,
734,
856,
1043,
1043,
1433,
1543,
1678
],
"input_text": [
"No.",
"L'antic Egipte.",
"Fins a 70 dies.",
"En embalsamar la mòmia del difunt.",
"Sí.",
"Sí.",
"Aixes, ganivets, fulles i altres amulets especials.",
"Els sacerdots.",
"Sí.",
"Els textos de les piràmides.",
"A les parets de les tombes de la vall dels Reis.",
"De l'Imperi Nou.",
"No.",
"De cinc.",
"Es creu que sí."
]
}
|
bios
|
Mercè Durfort Coll (La Suze-sur-Sarthe, Sarthe, País del Loira 1943) és una biòloga catalana. És catedràtica emèrita de Biologia cel·lular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Es doctorà en ciències biològiques el 1973 a la Universitat de Barcelona, i des del 1985 és catedràtica de Biologia cel·lular de la seva Facultat de Biologia, en la qual ha desenvolupat diversos càrrecs de gestió. Des del 1993, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i del 1994 al 2000 va ser presidenta de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual és membre numerari des del 1989.
La seva activitat de recerca s'ha centrat preferentment en la gametogènesi de mol·luscs i crustacis i en la histopatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d'interès en aqüicultura.
Pertany a diverses societats científiques, i és autora de publicacions tècniques i de vídeos metodològics pensats per a donar suport a la docència que imparteix. És destacable dins d'aquest àmbit la seva tasca divulgativa amb la traducció, juntament amb Miguel Llobera i Sande, de l'obra de Bruce Alberts i altres, Molecular biology of the cell. 1ª ed. New York ː Garland, 1983, considerat com «el libre de text de biologia cel·lular més influent del seu temps». Durfort i Llobera han traduït al castellà les seves 5 primeres edicions, del 1986 al 2010; i al català la 2a edició anglesa el 1994.
Va estudiar la biografia de Jaume Pujiula i Dilmé i ha publicat diversos treballs sobre la vida i obra de Santiago Ramón y Cajal, així com sobre la història dels estudis de Biologia a la Universitat de Barcelona.
El 2001 va rebre el Premi Narcís Monturiol al Mèrit científic i tecnològic i el 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.
|
[
"Quin any va néixer Mercè Durfort Coll?",
"Quina és la seva professió?",
"Ocupa algun càrrec a una institució?",
"De quina universitat és catedràtica?",
"En què va realitzar el seu doctorat?",
"Quan va obtenir el doctorat?",
"De què és catedràtica?",
"Forma part de cap acadèmia?",
"En què es centra la seva tragectòria?",
"Algun dels seus treballs destaca per sobre la resta?",
"Què més va estudiar?",
"Té publicat cap treball sobre Ramón y Cajal?",
"Li van atorgar algun guardó el 2001?",
"I el 2004?"
] |
{
"answer_end": [
68,
92,
138,
196,
232,
240,
323,
488,
839,
1185,
1486,
1565,
1724,
1765
],
"answer_start": [
0,
0,
94,
94,
198,
198,
274,
412,
640,
1003,
1437,
1489,
1650,
1727
],
"input_text": [
"El 1943.",
"És biòloga.",
"Sí.",
"De la Universitat de Barcelona.",
"En ciències biològiques.",
"El 1973.",
"De Biologia cel·lular.",
"Sí.",
"En la gametogènesi de mol·luscs i crustacis i en la histopatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d'interès en aqüicultura.",
"Sí.",
"La biografia de Jaume Pujiula i Dilmé.",
"Sí.",
"Sí.",
"També."
]
}
|
bios
|
Carmen Juan Pérez (Barcelona, 18 de desembre de 1961) és una periodista catalana. Ha desenvolupat la seva carrera professional especialment en ràdio. La seva trajectòria professional està estretament lligada a la de la periodista Júlia Otero, com a número dos en programes de ràdio i televisió. És autora del llibre No puedo tener hijos (2002) en el qual va denunciar la pressió de la societat sobre les dones en relació a la seva maternitat. Des de 2007 és sotsdirectora del programa de ràdio Julia en la onda a Onda Cero.
És llicenciada en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989), on posteriorment ha estat professora associada de redacció i locució en mitjans audiovisuals i professora de producció i realització en ràdio. També ha estat professora de comunicació de l'Institut de Formació Política per a Dones de la Diputació de Barcelona i a l'Escola d'Administració d'Empreses.
Va començar la seva carrera professional a la ràdio, en els serveis informatius de Ràdio Miramar de Barcelona. Posteriorment va treballar en Radio Joventud, Radio Hospitalet, Agència Efe, Ràdio Barcelona i Cadena SER, TVE, RAC1, TV3. També ha col·laborat amb El Periódico i el Magazine de La Vanguardia, entre altres mitjans escrits, abordant temes socials, psicològics i de salut.
El 1989 va ser sotsdirectora i coordinadora del programa La Luna, emès per TVE dirigit per Sergi Schaaff i presentat per Júlia Otero. També va ser sotsdirectora de La Radio de Julia a Onda Cero, premi Ondas el 1994.
Ha dirigit i presentat les edicions d'estiu de La radio de Julia a Onda Cero i A vivir que son dos días a la Cadena Ser i els programes Lo que hay que oír de Ràdio Barcelona, La Terraza a Onda Cero o L'auditori a RAC1. De 2000 a 2004 va ser sotsdirectora de La Columna, el programa de tarda de TV3.
El gener del 2002 va publicar el llibre d'autoajuda No puedo tener hijos, un assaig novel·lat sobre la infertilitat i les seves conseqüències. El 2006 va assumir al sotsdirecció de l'última hora de Protagonistas, presentada per Júlia Otero a Punto Radio. Des de 2007 és sotsdirectora de Julia en la onda.
|
[
"Quin any va néixer Carmen Juan Pérez?",
"De què treballa?",
"A quin mitjà ha treballat principalment?",
"Ha coincidit mai amb Júlia Otero?",
"Té algun llibre publicat?",
"De què va?",
"On va estudiar la carrera?",
"Ha sigut mai professora?",
"A quina estació de ràdio va començar a locutar?",
"Ha fet col·laboracions amb premsa escrita?",
"I sobre què escrivia?",
"Ha coordinat algun programa de la televisió pública espanyola?",
"Ha sigut la directora de programes de ràdio?",
"Ha escrit algun llibre més?",
"Ara mateix a quin programa col·labora?"
] |
{
"answer_end": [
53,
80,
148,
241,
336,
441,
609,
917,
1015,
1251,
1299,
1379,
1734,
1957,
2119
],
"answer_start": [
0,
0,
82,
150,
295,
295,
524,
761,
919,
1153,
1153,
1301,
1517,
1816,
2071
],
"input_text": [
"El 1961.",
"És periodista.",
"A la ràdio.",
"Sí.",
"Sí.",
"De la pressió de la societat sobre les dones en relació a la seva maternitat.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Sí.",
"A Ràdio Miramar.",
"Sí.",
"Sobre temes socials, psicològics i de salut.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Julia en la onda."
]
}
|
vilaweb
|
Els professors de l'Escola d'Arquitectura de La Salle, que forma part de la Universitat Ramon Llull, van rebre ahir un comunicat de la direcció amb la instrucció que les classes ‘es poden fer tan sols en una d'aquestes dues llengües, anglès o castellà'. El motiu del comunicat, tal com consta en el text, és ‘donar resposta a una pregunta recurrent sobre l'idioma oficial de l'escola'. Alguns professors que es queixen per la prohibició d'impartir les classes en català han fet arribar el text a VilaWeb. La direcció de La Salle ha confirmat que l'havia tramès, però ha indicat que no s'havia expressat prou bé. Vegeu-lo ací: La direcció ha explicat que a l'Escola d'Arquitectura, igual com a la d'Animació, es fan dos grups diferents d'alumnes: en l'un les classes són en anglès, i en l'altre són en espanyol. Si un alumne de la classe d'espanyol diu que no entén el català i que vol que la classe es faci en espanyol, el professor té l'obligació de fer-la-hi en aquesta llengua. La direcció recorda, en la línia del comunicat, que l'atenció individualitzada ‘o en grup reduït' sí que es pot fer en català, o ‘en qualsevol altra llengua, si així s'ha convingut prèviament amb els alumnes'. Segons dades aproximades que han estat facilitades a VilaWeb, ara per ara la meitat de les classes dels graus en Arquitectura i Edificació són en anglès, i l'altra meitat es reparteixen un 25% en català i un 25% en espanyol. En els cursos de màsters, la presència del català és menor, ‘perquè hi ha més presència d'alumnes estrangers'. El rectorat de la Universitat Ramon Llull ha dit a VilaWeb que no tenia pas coneixement d'aquest comunicat i de moment no s'hi ha pronunciat. Actualització: La URL troba ‘lamentable' l'avís d'una escola de La Salle als professors sobre l'ús del català a classe
|
[
"En quines llengües es podran impartir classes a l'Escola d'Arquitectura de La Salle?",
"A quin centre pertany aquesta escola?",
"Com ha reaccionat el professorat?",
"Amb quin objectiu han fet arribar aquest anunci?",
"On han enviat el comunicat?",
"Van rebre cap explicació per part de la direcció del centre?",
"Vol dir això que no fan mai classes en català?",
"I en altres llengües també?",
"Quantes classes s'imparteixen en anglès?",
"I la resta de classes en quina llengua es fan?",
"Als màsters passa el mateix?",
"Per quin motiu?",
"Què ha declatat el rectorat?",
"Ha fet cap més declaració?",
"Què opina la universitat al respecte?"
] |
{
"answer_end": [
252,
99,
469,
384,
503,
610,
1106,
1137,
1343,
1414,
1474,
1525,
1633,
1667,
1787
],
"answer_start": [
0,
18,
386,
254,
386,
505,
981,
1079,
1191,
1345,
1416,
1416,
1527,
1527,
1684
],
"input_text": [
"En anglès i castellà.",
"A la Universitat Ramon Llull.",
"Alguns mestres s'han queixat.",
"Ho van fer per donar resposta a una pregunta recurrent sobre l'idioma oficial de l'escola.",
"A Vilaweb.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"La meitat.",
"Català i espanyol.",
"No.",
"Perquè hi ha més presència d'alumnes estrangers.",
"Que desconeixia l'existència d'aquest comunicat.",
"No.",
"Ho troba lamentable."
]
}
|
mitologia
|
Amfíloc (en grec antic Ἀμφίλοχος, Amphílochos, en llatí Amfilochus) va ser un personatge de la mitologia grega. Segons algunes tradicions, va ser fundador d'Argos d'Acaia coneguda com a Argos Amfíloc o Argos d'Amfilòquia, però altres atribueixen la fundació al seu fill Alcmeó.
Era fill d'Amfiarau i Erifile i germà d'Alcmeó. Quan el seu pare va anar a la guerra contra Tebes era encara un infant, i va tenir un paper secundari en l'assassinat d'Erifile i la venjança d'Amfiarau. És possible que no participés en la mort de la seva mare, i per això les Erínnies no el van perseguir tal com ho van fer amb el seu germà.
També fou pretendent d'Helena de Troia i va participar en la guerra de Troia, de tornada de la guerra dels Epígons contra Tebes. El seu nom no s'esmenta a la Ilíada, i devia formar part dels poemes dels Retorns. A Troia, Amfíloc, que tenia també do profètic, com el seu pare, va fer costat a l'endeví Calcant, i sembla que va fundar amb ell diversos oracles a la costa d'Àsia Menor. Segons Pausànies, a la seva època existia un oracle d'Amfíloc a Mal·los, i era el més verdader de tots. Algunes tradicions atribueixen aquests fets a un altre Amfíloc, cosí d'aquest i fill d'Alcmeó i Manto, filla de l'endeví Tirèsias, que també va anar a Troia.
L'un o l'altre Amfíloc, a la tornada de Troia va fundar Mal·los a Cilícia juntament amb Mopsos. Es va enfrontar amb el cofundador per saber qui regnaria a la ciutat i ambdós van morir en la lluita. Segons Tucídides en tornar de Troia i després de fundar Mal·los, descontent, va abandonar la ciutat a Mopsos per tornar a Argos d'Amfilòquia. Però en arribar allà no li va agradar la situació en què estava la ciutat i tornà a Mal·los, on va reclamar el poder a Mopsos. Aquest s'hi negà i es van enfrontar en combat, morint tots dos.
|
[
"Qui fou Amfíloc?",
"Va fundar cap ciutat?",
"Qui eren els seus pares?",
"Era fill únic?",
"El seu progenitor va lluitar en cap conflicte?",
"I Amfíloc?",
"A quina obra apareixeria el seu nom?",
"Tenia alguna habilitat especial?",
"Què va fundar després de la guerra?",
"Ell sol?",
"Qui dels dos va governar a Mal·los?",
"Va tornar mai a Argos?",
"Què pensà en arribar-hi?",
"Què va fer a continuació?",
"Va morir en combat?"
] |
{
"answer_end": [
110,
276,
307,
324,
396,
695,
829,
876,
1327,
1358,
1460,
1602,
1677,
1695,
1793
],
"answer_start": [
0,
112,
278,
278,
326,
619,
748,
831,
1264,
1310,
1360,
1462,
1604,
1604,
1604
],
"input_text": [
"Un personatge de la mitologia grega.",
"Segons algunes tradicions, sí.",
"Amfiarau i Erifile.",
"No.",
"Sí.",
"També.",
"Devia sortir als poemes dels Retorns.",
"Sí.",
"Mal·los.",
"No.",
"Cap d'ells.",
"Segons Tucídides, sí.",
"No li va agradar la situació.",
"Tornar a Mal·los.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Milers d'emigrants han reprès el viatge cap al nord des de Macedònia, en direcció a Sèrbia. Molts han hagut de passar uns quants dies atrapats a la frontera entre Grècia i Macedònia, en condicions molt precàries, arran de la decisió de les autoritats macedònies de declarar l'estat d'emergència. La policia va tancar la frontera, però es van veure sobrepassats per l'allau humana, desesperada, de milers de persones que fugien de Síria, de l'Irac i de l'Afganistan, països amb conflictes enquistats des de fa molt de temps. Avui molts dels emigrants que havien entrat a Macedònia i tots els qui ho van fer una vegada van reobrir la frontera amb Grècia, han anat en direcció a Sèrbia i a Hongria, amb autobusos i trens. Han hagut d'evitar els filferros que hi havia a les tanques de la frontera i han suportat una actuació contundent de la policia, que va fer servir bales de goma i gasos lacrimògens. A Sèrbia, el ministre de Defensa, Bratislav Gasic, ha dit que hi havia més de cinc mil immigrants que hi havien entrat, segons que recull la cadena BBC. ‘Una gran quantitat de gent ha arribat, i n'esperem molta més en aquests dos dies vinents', ha afegit. La Unió Europea ha considerat aquesta situació la crisi migratòria més greu des de la Segona Guerra Mundial: Macedònia assegura que des de mitjan juny més de 42.000 persones han travessat la frontera provinents de Grècia, i les autoritats gregues informen que des del juny han arribat més de 160.000 immigrats a les costes, cinquanta mil dels quals l'últim mes. Macedònia i Sèrbia no formen part de la UE, però Hongria sí. I un cop en aquest país, que com a membre comunitari forma part de la zona Schengen, podran moure's d'estat a estat sense necessitat d'ensenyar el passaport. El govern conservador hongarès, de tarannà hostil amb la immigració, ha anunciat que bastiria una tanca de quatre metres d'alçària en el curs dels cent setanta-cinc quilòmetres de la frontera, per impedir-ne l'entrada.
|
[
"A quin país es dirigeixen aquestes persones?",
"On es trobaven?",
"D'on fugen?",
"Es dirigeixen a Sèrbia a peu?",
"Amb què els van disparar?",
"Quants migrants van creuar la frontera sèrbia?",
"Qui ha fet pública aquesta informació?",
"La UE creu que és una notícia preocupant?",
"Quants refugiats han creuat la frontera de Macedònia?",
"I a les costes de Grècia?",
"I el darrer mes?",
"Aquests dos països pertanyen a la UE?",
"I Hongria?",
"Quines d'aquestes tres nacions es troba dins l'espai Schengen?",
"Els permetrà l'entrada?"
] |
{
"answer_end": [
90,
181,
464,
717,
899,
1019,
1052,
1264,
1377,
1479,
1517,
1561,
1578,
1663,
1955
],
"answer_start": [
0,
92,
397,
524,
796,
901,
952,
1157,
1266,
1381,
1481,
1519,
1519,
1580,
1738
],
"input_text": [
"A Sèrbia.",
"A la frontera entre Grècia i Macedònia.",
"Síria, Iraq i l'Afganistan.",
"No.",
"Amb bales de goma i gasos lacrimògens.",
"Cinc mil, segons el ministre de Defensa.",
"La BBC.",
"Sí.",
"Des de mitjan juny, més de 42.000.",
"Més de 160.000.",
"Cinquanta mil.",
"No.",
"Hongria sí.",
"Hongria.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El govern estudia canvis en els imposts, inclòs en l'IRPF, per a no dependre tant del FLA. Ho ha declarat aquests dos últims dies el secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, i avui ho ha admès la portaveu de l'executiu, Neus Munté, tot i que no ha confirmat si hi hauria un augment en el tram de les rendes més altes, com havien suggerit tant Aragonès com Oriol Junqueras. Ha afegit, això sí, que no hi havia previst d'apujar l'IRPF en cap tram en el pressupost del 2016. En canvi, ha insistit a dir que la prioritat del govern era d'aplicar més progressivitat i rebaixar la pressió de l'IRPF en les rendes baixes i mitjanes. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha afegit a Munté i ha dit que el govern no preveu d'apujar l'IRPF ara mateix, tot i que en algun tram es podria estudiar una puja en el futur. ‘Però ara no estem en aquest escenari, no és la nostra hipòtesi', ha insistit. En aquest sentit, ha indicat que esperava no haver de tocar l'IRPF ni tampoc imaginar noves figures impositives. Puigdemont també ha dit que els imposts no han de servir per a resoldre problemes de finançament. ‘Si tenim un problema amb el sistema de finançament, el que hem d'arreglar és el finançament', ha afegit. Tot i que hi ha acord entre els socis de govern que cal trobar noves vies per a aconseguir ingressos, l'opció que va obrir la setmana passada el vice-president, Oriol Junqueras, d'apujar els trams més alts de l'IRPF no ha pas suscitat el mateix consens. Munté descartava fa uns dies aquesta opció, i avui ha reconegut que era una més de les opcions en estudi, però situant-la més enllà del 2016. ‘És imprescindible de poder millorar la progressivitat i disminuir la pressió fiscal tan elevada en rendes baixes i mitjanes; no volem dependre tant del FLA ni haver de pagar uns interessos injustos, i volem augmentar la inversió social –ha dit Munté–. Per això hem cercat els marges existents des del punt de vista impositiu per millorar l'entrada de nous ingressos.' I sobre això ha apuntat la possibilitat d'un nou impost ambiental. En una entrevista ahir a VilaWeb, Aragonès deia que era probable que hi hagués modificacions en algun tram de l'IRPF: ‘Vull recordar que tenim aprovat per moció parlamentària que el Departament d'Economia ha d'estudiar modificacions impositives per a incrementar els recursos de la Generalitat i aquest mandat parlamentari parla de l'IRPF, dels impostos de successions, dels ambientals i de més mesures tributàries. Nosaltres ara som en fase d'estudi i no tenim cap conclusió. Però evidentment treballem amb la màxima rapidesa perquè, hi hagi la conclusió que hagi, es faci de pressa i això pugui contribuir en el pressupost de la Generalitat.' Però Munté ha esgrimit, per a respondre a les declaracions tant d'Aragonès com de Junqueras, que el programa electoral de Junts pel Sí no parlava pas d'augment d'imposts, sinó ‘de fer un sistema més progressiu i amb més ingressos'. Podeu llegir l'entrevista a Pere Aragonès on parla de la pujada de l'RPF.
|
[
"En quins tributs pretén fer modificacions la Generalitat?",
"Per què?",
"Qui ha manifestat aquesta voluntat?",
"Es tractaria d'apujar l'impost a les persones més pudents?",
"Aquesta pujada ja s'havia fet esperar?",
"Quina és la intenció de la Generalitat?",
"El president ha fet cap declaració al respecte?",
"Pretenia modificar aquest impost?",
"Què ha declarat sobre els tributs?",
"Qui va suggerir augmentar aquest impost?",
"Munté ha canviat d'opinió?",
"En què consisteix el seu nou suggeriment?",
"VilaWeb ha publicat declaracions del president?",
"El partit de Munté tenia previst apujar tributs al seu programa?",
"I què proposa aquest polític?"
] |
{
"answer_end": [
57,
89,
186,
330,
484,
638,
835,
1027,
1125,
1448,
1627,
2063,
2181,
2879,
2940
],
"answer_start": [
0,
59,
91,
256,
387,
496,
640,
916,
1029,
1335,
1487,
1998,
2065,
2710,
2807
],
"input_text": [
"Alguns, inclòs l'IRPF.",
"Per a no dependre tant del FLA.",
"El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès.",
"No s'ha confirmat.",
"No.",
"Aplicar més progressivitat i rebaixar la pressió de l'IRPF en les rendes baixes i mitjanes.",
"Sí.",
"No.",
"Que no han de servir per a resoldre problemes de finançament.",
"Oriol Junqueras.",
"Sí.",
"En crear un nou impost ambiental.",
"Sí.",
"No.",
"Fer un sistema més progressiu i amb més ingressos."
]
}
|
books
|
Gairebé tots els acompanyants decantaren els ulls de la fúnebre maniobra. Alguns els adreçaven al paisatge, cercant-hi una distracció o un encoratjament. No assolien una cosa ni l'altra. Vesprejava, i el fred esdevenia agressiu. Les planures del Prat i del Llobregat, que s'obiraven d'allí estant, eren plenes d'ombra i de malenconia. Una boira grisenca assenyalava el curs ondulant del riu.
Closa la sepultura, En Llucià i el seu seguici davallaren amb pas accelerat fins a l'esplanada on esperaven els cotxes.
Era fosc quan entraven a ciutat. La gentada que omplia els carrers, la lluminària de les botigues, la gran remor dels vehicles, l'arrecerament dels edificis, causaren a En Llucià una mena de confort inesperat.
No gens menys, en arribant a casa abraçà la seva germana amb una emoció profunda. No deia res: sanglotava i les llàgrimes li corrien rostre avall. Potser en tota la vida no s'havien abraçat d'aquella manera, amb tot i haver-se estimat sempre entranyablement.
Els parents i els íntims que encara romanien a la casa, guaitaven l'escena amb el cor commogut, però no en capien la significança. Només l'Angelina, a través d'aquell silenci sanglotant, oïa el confús penediment del germà que torna a la llar després de dos anys de viatge innecessari i ple de riscos.
|
[
"Tothom mirava l'enterrament?",
"Llavors què miraven?",
"Què pretenien?",
"Van trobar-ne?",
"Es feia de nit?",
"Començava a fer fred?",
"Eren prop d'un poble petit?",
"Hi havia gaire gent a la ciutat?",
"En Llucià era fill únic?",
"Què li va confessar a la germana?",
"Plorava?",
"S'abraçaven?",
"Es trobaven sols?",
"Com es deia la germana?",
"Què havia estat fent en Llucià fins aquell moment?"
] |
{
"answer_end": [
72,
106,
152,
185,
197,
227,
543,
578,
778,
815,
867,
979,
1075,
1202,
1280
],
"answer_start": [
0,
74,
74,
154,
187,
187,
512,
545,
681,
756,
804,
869,
981,
1112,
1168
],
"input_text": [
"No.",
"Alguns miraven el paisatge.",
"Una distracció o un encoratjament.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"No d'una ciutat.",
"Molta.",
"No.",
"Res.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Angelina.",
"Viatjar."
]
}
|
bios
|
Griselda Pascual i Xufré (Barcelona, 11 de febrer del 1926 - Barcelona, 8 de juny del 2001) fou una científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència. La seva línia bàsica de recerca fou la teoria algebraica de nombres.
Nasqué dintre d'una família que valorava l'educació i el desenvolupament de les dones en l'àmbit cultural i professional. Son pare, l'aleshores reconegut pintor Julio Pascual, així com les seves ties, ambdues mestres d'escola, recolzaren el desenvolupament intel·lectual i cultural de Griselda, la qual va rebre la seva primera formació a l'escola privada Institució Cultural Femenina.
Estudià primer Magisteri, amb la qual cosa quan va començar els estudis de Matemàtiques ja estava en possessió del títol de mestra. Es llicencià en Ciències (Secció d'Exactes) per la Universitat de Barcelona el gener de 1947 i aquell mateix any va ser nomenada professora ajudant de classes pràctiques de la mateixa universitat, cosa que la convertí en la primera dona docent de la Facultat de Ciències.
El 1950 Pascual va ser catedràtica de l'Institut d'Ensenyança Mitjana de Tortosa (Tarragona) i, més tard, professora a l'Institut Maragall de Barcelona arribant a ocupar càrrecs de direcció (que mantingué entre 1965 i 1968). La seva tasca com a catedràtica d'institut es va desenvolupar de 1950 a 1985.
Amb el temps es va especialitzar en Didàctica de les Matemàtiques. Va ser becada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Va aconseguir, a més, una beca Alexander von Humboldt amb la qual va poder estudiar Geometria Diferencial a Freiburg (Alemanya) des de 1958 a 1959. Va ser a Alemanya on va començar els seus treballs sobre mosaics plans i esfèrics. En tornar a Barcelona va participar en la concreció de la reforma de l'ensenyament secundari introduint l'anomenada Matemàtica Moderna.
Pascual es va doctorar en Ciències Exactes l'any 1975 i va ser professora titular d'Àlgebra de la Universitat de Barcelona (UB) a partir de l'any 1985.
Griselda Pascual i Xufré va ser la primera dona docent que es va jubilar a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, l'any 1991, i la seva darrera lliçó versà sobre l'obra de Leopold Kronecker.
Griselda Pascual es preocupà durant la seva carrera de participar en accions diverses per a la millora de l'ensenyament de les matemàtiques. Així, participà activament en els moviments de reforma de Didàctica de les Matemàtiques a Catalunya i dels plans d'estudis de l'ensenyament mitjà, va prendre part activa en l'elaboració de les Proves Cangur (per a estudiants de secundària i batxillerat); va participar en nombrosos seminaris i en congressos matemàtics, tant nacionals com internacionals i va ser autora de nombroses traduccions de llibres matemàtics universitaris, entre els quals cal destacar la traducció en català de l'obra de Carl Friedrich Gauss "Disquisitiones arithmeticae", el text original del qual (que estava en llatí), va ser publicat l'any 1801.
|
[
"Quan va néixer Griselda Pascual i Xufré?",
"A què es dedicà?",
"Qui fou el seu pare?",
"Les seves ties eren professores?",
"On va estudiar la Griselda?",
"Va escollir la carrera de Magisteri?",
"Va continuar formant-se després d'acabar Magisteri?",
"A quina universitat va estudiar ciències?",
"Ja hi havia dones fent classes a aquella facultat?",
"Va obtenir més funcions a part de ser mestra?",
"Durant quin període va ser directora?",
"I catedràtica?",
"Va rebre alguna beca?",
"Només una?",
"Va traduir llibres sobre ciència?"
] |
{
"answer_end": [
91,
174,
419,
470,
629,
655,
761,
838,
1033,
1224,
1258,
1336,
1476,
1531,
2780
],
"answer_start": [
0,
0,
367,
421,
548,
631,
674,
763,
858,
1035,
1131,
1260,
1405,
1478,
2706
],
"input_text": [
"L'any 1926.",
"Científica, investigadora i docent.",
"El pintor Julio Pascual.",
"Sí.",
"A l'escola privada Institució Cultural Femenina.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"No.",
"Sí.",
"Entre 1965 i 1968.",
"Entre 1950 i 1985.",
"Sí.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Aquesta ampolleta costa vuit duros.
-Rei de la vida! com vuit gallines!
-¡Miri, veu aquests mobles són… són… sistema Napoleón quinze! tenen molt mèrit!
Entretant la Tecla no veia res, restava davant d'aquella dona escaient i sana que per seguir l'estupidesa d'ara amagava sota els artificis dels tints i pintures, la frescor de la seva joventut com si fos una dona ja pansida per l'envelliment del vici. La dida tenia els ulls oberts i la mirada buida d'expressió. Per son pensament passaven acurruats tot l'estol de mecs i meques, maranxons i parrianes, someres i poltres que es podrien comprar amb el munt d'unces que costaven els vidres esquilats, el piano, els rosetons i els perfums de la senyora presumida.
-Què pensa, dida, tan callada? miri, ¡ara li faré un vestit de vellut i seda i sabates de xarol! sap com me costarà?… estarà contenta?
-Rei de la vida! això és massa!
La Tecla es veia afalagada per tothom. El seu llenguatge muntanyenc i el seu embaliment constant, eren celebrats per tots els d'aquella casa. La formosor del nin que alletava va aureolar-la de glòria. Era presentada a tothom com una dida incomparable i ella a poc a poc anà comprenent que tenia una valor que fins a ciutat no se li havia apreciat. Aquest engreïment va fer-li enxiquir la flama d'aquella llantieta d'amor que tots portem al cor. El caliu de l'enyorança no li escalfava el pit. El record del seu fill no li enaigava els ulls. Complia serena la missió de dida i fins trobava que la seva mare tenia raó.
|
[
"Quin és el preu de l'ampolla?",
"Què més es pot comprar amb aquesta quantitat?",
"Com són els mobles?",
"La Tecla va veure l'ampolleta?",
"La nodrissa tenia els ulls tancats?",
"Què opinava de la venedora?",
"En què estava pensant?",
"Quina oferta rep?",
"Pensa que això és massa?",
"La família amb la qual vivia s'estimava la Tecla?",
"Es sentia apreciada?",
"Això la posava contenta?",
"Per què?",
"Era una nodrissa professional?",
"A qui li va donar la raó?"
] |
{
"answer_end": [
35,
71,
133,
183,
434,
313,
712,
810,
879,
1131,
1227,
1372,
1420,
1454,
1496
],
"answer_start": [
1,
38,
85,
153,
405,
185,
466,
745,
850,
1082,
1134,
1326,
1374,
1422,
1462
],
"input_text": [
"Vuit duros.",
"Vuit gallines.",
"Són sistema Napoleón quinze.",
"No.",
"No.",
"Que li deia estupideses.",
"En tot el que podria comprar.",
"La de fer-li un vestit.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No gaire.",
"Perquè li recordava al seu fill.",
"Sí.",
"A la seva mare."
]
}
|
vilaweb
|
El magistrat instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, descarta de reactivar l'ordre europea de detenció i lliurament contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que té previst participar dilluns en un acte al Parlament Europeu, perquè entén que la seva situació no ha variat. Consultat per l'agència Europa Press, el magistrat, de qui encara depèn la situació de Puigdemont perquè s'instrueix en una peça separada de l'enviada ja a judici, ha explicat que ‘res ha canviat' respecte de les raons que li van portar a retirar l'euroordre que va dictar en el seu moment contra el president. Es refereix a l'euroordre de detenció i lliurament sobre Puigdemont que va retirar al juliol de 2018, quan, després de ser detingut a Alemanya, el Tribunal Regional de Schleswig-Holstein va contestar a l'estat espanyol que només el lliuraria per un delicte de malversació i no pels de rebel·lió, sedició i desobediència. En aquell moment, Llarena va optar per retirar l'euroordre, atès que d'executar-se, Puigdemont només podria ser jutjat en el Tribunal Suprem espanyol per aquest delicte. Avui, el PSOE, el PP i Cs han demanat al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que no permeti la conferència de dilluns a la cambra, que es farà juntament amb el president Quim Torra. En una carta, els eurodiputats Iratxe García Pérez, Esteban González Pons i Javier Nart afirmen que Puigdemont va ser el principal ‘artífex' d'un pla per ‘subvertir l'ordre constitucional a Espanya' i ha fet ‘ostentació' de ‘reiterada desobediència' a ordres del Tribunal Constitucional. Puigdemont no pot ser detingut al Parlament Europeu. Segons el protocol sobre privilegis i immunitats de la Unió Europea, en vigor des del 2009, ‘els locals i edificis de la Unió són inviolables'. És a dir, que la policia belga necessitaria el permís exprés de la institució per entrar-hi. Sense una euroordre, el seu advocat a Bèlgica, Paul Bekaert, afirma a l'agència l'ACN que no pot ser arrestat. ‘És impossible, pot anar on vulgui', diu Bekaert. En tot cas, el que sí que podria passar dilluns és que el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, veti l'entrada de Puigdemont o prohibeixi la conferència prevista amb Torra. Segons l'article del reglament intern de la cambra, el president de la institució és qui respon ‘de la seguretat i la inviolabilitat de les dependències del Parlament Europeu'. El mateix reglament recull que correspon a Tajani dirigir ‘totes les activitats' del parlament i els seus òrgans i és qui disposa de ‘tots els poders' per presidir deliberacions i garantir-ne un desenvolupament ‘normal'. Fonts de l'Eurocambra afirmen a l'agència ACN que la decisió és en mans de Tajani, però que no veuen ‘com es podria prohibir l'acte ni perquè'.
|
[
"Com es diu el jutge instructor del procés?",
"Quan parlarà el president al Parlament Europeu?",
"Quin mitjà ha parlat amb el jutge?",
"Depèn d'ell la conjetura del president?",
"Quina explicació va donar sobre el cas?",
"On van detenir el president?",
"El tribunal alemany va donar cap resposta a Espanya?",
"Quina infracció l'imputarien a aquell país?",
"Com va reaccionar el jutge?",
"Per quin motiu?",
"Qui presideix el Parlament d'Europa?",
"I l'actual president de Catalunya?",
"Detindran l'expresident?",
"Qui és el seu lletrat?",
"Qui donarà el veredicte final?"
] |
{
"answer_end": [
67,
255,
355,
402,
614,
758,
834,
887,
995,
1105,
1195,
1300,
1641,
1939,
2698
],
"answer_start": [
0,
139,
305,
343,
469,
616,
760,
803,
955,
963,
1107,
1255,
1590,
1880,
2617
],
"input_text": [
"Pablo Llarena.",
"Dilluns.",
"Europa Press.",
"Sí.",
"Que res ha canviat.",
"A Alemanya.",
"Sí.",
"Malversació.",
"Va optar per retirar l'euroordre.",
"Perquè Puigdemont només podria ser jutjat en el Tribunal Suprem espanyol per aquest delicte.",
"Antonio Tajani.",
"Quim Torra.",
"No.",
"Paul Bekaert.",
"Tajani."
]
}
|
vilaweb
|
Enguany en fa trenta que 57 joves de l'estat espanyol es declaraven insubmisos al servei militar obligatori. Era el 20 de febrer de 1989. Durant els dotze anys següents, uns 50.000 joves van desbordar, literalment, l'estat espanyol. I malgrat que prop de 1.700 insubmisos van acabar a la presó, finalment van provocar el col·lapse del model militar de lleva obligatòria. Però, qui eren aquests joves? Com van aconseguir guanyar? El llibre Insubmissió!, escrit pel periodista i activista Joan Canela, arribarà a les llibreries la setmana vinent. Conté un pròleg de Gabriela Serra i un epíleg de Jordi Cuixart. Podeu llegir-ne un fragment. Ens en parla l'editora de Sembra Llibres, Mercè Pérez: «A Sembra Llibres sempre hem dit que ens mou la passió per la cultura i que entenem la cultura com una eina de transformació social. En aquest sentit, mirem d'oferir llavors que ajuden a escriure el relat de la nostra història des del nostre punt de vista: el dels vençuts, oblidats o invisibilitzats. Creiem que és fonamental crear el referent perquè quede constància d'aquestes lluites que ens ajuden a entendre d'on venim per encarar els temps d'avui. De la mateixa manera que hem publicat els llibres Lluitant contra l'oblit, sobre l'accident del metro de València, La Batalla de l'Horta, sobre cinc dècades de resistència silenciada, El poder del poble, sobre l'origen i la realitat dels CDR, i la biografia d'August Gil Matamala que estira el fil roig de la lluita històrica contra la repressió i pels drets humans a casa nostra, ara publiquem Insubmissió! Creiem que és un llibre imprescindible en molts sentits. Primer, perquè ara fa trenta anys dels primers insubmisos, un moviment que va implicar 50.000 joves, 1.700 dels quals van acabar a la presó. I segon, perquè aquestes xifres representen el moviment de desobediència civil més potent d'Europa del segle XX, i que, a més, va acabar vencent. I això ho hem de fer valdre i ho hem de reivindicar com una lliçó per als dies convulsos que vivim. Per acabar, perquè fou un gran moviment social i contracultural que va marcar una generació i en va beneficiar totes les posteriors. Uns fets històrics que ens demostren el poder de la desobediència civil, pacífica i col·lectiva.»
|
[
"Quant temps ha passat des d'aquests fets?",
"Quin any va ser?",
"Quantes persones es van negar a realitzar el servei militar?",
"Alguns dels joves els van tancar a la presó?",
"Com va acabar el model de servei obligatori?",
"Qui va publicar un llibre sobre aquests fets?",
"El llibre inclou un pròleg?",
"Quina editorial el va acceptar?",
"Com defineix aquesta empresa la cultura?",
"Pensen que els referents són importants?",
"Donen algun argument que justifiqui aquesta perpectiva?",
"Consideren que el llibre és necessari?",
"Pensen que la insubmissió va ser irrellevant per la història?",
"Què demostren aquells esdeveniments?"
] |
{
"answer_end": [
107,
136,
231,
293,
369,
498,
578,
678,
824,
1037,
1146,
1611,
1865,
2228
],
"answer_start": [
0,
109,
170,
233,
295,
429,
545,
638,
769,
995,
995,
1556,
1770,
2133
],
"input_text": [
"Trenta anys.",
"1989.",
"50.000.",
"Sí.",
"Va col·lapsar.",
"Joan Canela.",
"Sí.",
"Sembra Llibres.",
"Com una eina de transformació social.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Que el poder de la desobediència civil, pacífica i col·lectiva."
]
}
|
vilaweb
|
El govern ha autoritzat la creació de 750 noves places de Mossos d'Esquadra i 250 de Bombers. Utilitza de nou la llei espanyola que permet reposar jubilacions d'altres departaments. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha reconegut que ‘seria molt més senzill fer una oferta pública normal', però ha recordat que l'estat espanyol ho prohibeix, i per això s'han hagut de buscar altres sistemes per incrementar el personal dels cossos de seguretat i emergències. En aquest sentit, ha recordat les 750 places de Mossos creades a finals del 2018 i les 454 que ja han sortit de l'Institut de Seguretat Pública aquest mes de juny. Així, s'arriba als 2.000 nous agents que ell mateix va situar com a necessaris. Pel que fa als Bombers, se'n van aprovar 250 al desembre i la previsió és aprovar-ne 500 més en els dos anys que vénen, fins a arribar a les 1.000 places noves. Amb aquesta nova oferta es busca pal·liar el dèficit estructural en les plantilles dels dos cossos, fruit de les retallades d'anteriors governs. La previsió és aprovar 500 noves places de Bombers en els pròxims dos anys. Pel que fa als Mossos, el conseller ha indicat que caldrà analitzar quines jubilacions i baixes es plantegen en els anys que vénen i preveure quines promocions s'han de convocar per ‘no anar un pas enrere, sinó dos passos per endavant'. La llei de pressupost de l'estat espanyol del 2018 preveu acumular les taxes de reposició d'efectius a altres sectors, com ara els Mossos i els Bombers. Buch ha apuntat que aquesta nova oferta ‘no té cap relació directa' amb la situació d'augment de la delinqüència a Barcelona. ‘Ja havíem dit que hi havia manca d'agents', ha apuntat el conseller, que en tot cas ha afegit que les estadístiques reforcen la tesi del govern que cal augmentar el nombre d'efectius.
|
[
"Quantes destinacions s'han obert?",
"Per quin motiu?",
"Quin càrrec ocupa Miquel Busch?",
"Ha fet cap declaració?",
"Què han hagut de fer?",
"Quin any es van obrir les places per policia?",
"I al juny en van obrir?",
"Caldrien gaires policies nous?",
"Preveu obrir-ne més convocatòries per bombers?",
"En quin lapse de temps?",
"Què cal fer amb les places per policia?",
"Què va succeir als governs anteriors?",
"De quin any és la llei en vigor?",
"Hi ha una vinculació entre aquestes places i el creixement dels crims?",
"Però les dades propicien un increment de les places?"
] |
{
"answer_end": [
92,
180,
218,
291,
460,
542,
624,
704,
798,
824,
1323,
1010,
1375,
1602,
1787
],
"answer_start": [
0,
94,
182,
207,
356,
480,
543,
626,
706,
765,
1111,
867,
1325,
1478,
1678
],
"input_text": [
"1000.",
"Per reposar jubilacions.",
"Conseller d'Interior.",
"Sí.",
"Buscar altres sistemes.",
"El 2018.",
"Sí.",
"2.000.",
"Sí.",
"En els dos anys que vénen.",
"Analitzar quines jubilacions i baixes es plantegen en els anys que vénen i preveure quines promocions s'han de convocar.",
"Es van fer retallades.",
"De 2018.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Bèzec va ser una ciutat cananea al sud de Jerusalem.
Segons el Llibre dels Jutges, La tribu de Judà va demanar a la tribu de Simeó que anessin amb ells a combatre plegats els cananeus, que ocupaven el territori que Josuè els havia assignat. Van començar la lluita i Jahvè va posar a les seves mans els cananeus i els perizites. En van matar deu mil a Bèzec. Al front dels cananeus hi havia el rei Adoní-Bèzec, contra el que van combatre. Adoní-Bèzec va intentar de fugir, però el van perseguir i el van capturar. Li van tallar els dits polzes de les mans i dels peus. «Llavors Adoní-Bèzec va dir: Setanta reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet». Els israelites es van endur el rei a Jerusalem, on va morir.
|
[
"Què fou Bèzec?",
"On es trobava?",
"A quin document s'explica la història de les tribus de Judà i Simeó?",
"Quina va ser la petició de la tribu de Judà?",
"Què estaven fent els cananeus?",
"Va haver-hi cap batalla?",
"Jahvè va intervenir a la lluita?",
"Quants lluitadors van morir?",
"Com es deia el rei dels cananeus?",
"Quina fou la seva decisió?",
"Va aconseguir-ho?",
"Van desmembrar-li alguna part del seu cos?",
"El rei va tenir una última voluntat?",
"Va tornar a Jerusalem?",
"Adoní-Bèzec va sobreviure?"
] |
{
"answer_end": [
31,
51,
130,
183,
239,
263,
326,
356,
408,
470,
511,
566,
747,
796,
809
],
"answer_start": [
0,
0,
53,
83,
171,
241,
266,
328,
358,
438,
438,
513,
569,
750,
750
],
"input_text": [
"Una ciutat cananea.",
"Al sud de Jerusalem.",
"Al Llibre dels Jutges.",
"Que anessin amb ells a combatre plegats els cananeus.",
"Els cananeus ocupaven el territori que Josuè havia assignat a Judà.",
"Sí.",
"Sí.",
"Deu mil.",
"Adoní-Bèzec.",
"Va intentar de fugir.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
Ada Colau ha demanat a ERC i PSC que no hipotequin el futur de Barcelona i que superin la política de blocs que fa que es vetin entre ells per ‘càlculs electorals'. La líder de Barcelona en Comú ha assenyalat que després de les converses que han mantingut els darrers dies, constata que els tres partits tenen molts punts en comú quan parlen de la ciutat, i ha tornat a defensar un tripartit com la millor manera d'aconseguir una legislatura estable. En canvi, ha lamentat que ambdós partits li proposin pactes bilaterals, els republicans amb Maragall com a batlle i els socialistes oferint-li a ella repetir en el càrrec. En paral·lel, Colau ha subratllat en un vídeo difós a les xarxes socials que en cap cas ha obert converses amb Cs ni amb PP. La líder de Barcelona en Comú ha destacat la ‘majoria claríssima' que les eleccions del 26-M han donat a les esquerres de la ciutat, vint-i-vuit regidors de quaranta-un i més del 60% dels vots. Sobre el ‘vet creuat' d'ERC i PSC, Colau entén que respon a dinàmiques estratègiques de país, ja que amb la previsió d'unes eleccions autonòmiques pròximes, ERC preveu prendre vots a Junts per Catalunya i PSC a Ciutadans, segons ha indicat la batllessa en funcions. Són ‘estratègies legítimes' que no han ‘d'hipotecar' el futur de la ciutat, que ha d'anar ‘per davant' de qualsevol càlcul electoral. Però ella mateixa recorda que els dos partits estan negociant a molts indrets de Catalunya, i constata que si es parla de polítiques concretes de ciutat, hi ha ‘molts punts d'acord'. Per això s'ha preguntat: ‘per què no ha de ser possible a Barcelona un pacte d'esquerres?' Finalment Colau ha dit que la ciutadania demana als partits que superin ‘la política de blocs, d'exclusions, vetos i línies vermelles' i que inaugurin ‘una nova etapa de negociació i diàleg, i no de confrontació'. I ha considerat que Barcelona ‘ha de liderar aquesta nova etapa'. Aquest divendres hi ha prevista una reunió plenària de Barcelona en Comú en la qual l'equip que conversa amb els altres partits exposarà la seva visió de la situació.
|
[
"A quins partits s'ha dirigit l'alcaldessa de Barcelona?",
"Els sol·licita alguna cosa?",
"Quina formació lidera aquesta dona?",
"Creu que les tres formacions comparteixen gaires idees?",
"Què els proposa?",
"Quelcom li provoca un pesar sobre les altres formacions polítiques?",
"A través de quin mitjà ha fet declaracions?",
"Quan varen ser les darreres eleccions?",
"De quina ideologia eren els partits guanyadors?",
"Les següents eleccions quines seran?",
"Li preocupen a Colau les maniobres de les altres formacions d'esquerres?",
"On troba que tots tres poden arribar a acords?",
"I què proposa?",
"Quan hi haurà un ple a l'ajuntament?",
"Colau pensa compartir la seva proposta?"
] |
{
"answer_end": [
32,
72,
194,
329,
449,
521,
695,
840,
879,
1097,
1282,
1523,
1615,
1968,
2061
],
"answer_start": [
0,
0,
165,
195,
358,
461,
637,
748,
778,
977,
1208,
1342,
1525,
1896,
1913
],
"input_text": [
"A ERC i PSC.",
"Sí.",
"Barcelona en Comú.",
"Sí.",
"Formar un tripartit.",
"Sí.",
"A través d'un vídeo difós a les xarxes socials.",
"El 26 de maig.",
"D'esquerres.",
"Seran les autonòmiques.",
"Sí.",
"En polítiques concretes de ciutat.",
"Un pacte d'esquerres.",
"Aquest divendres.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de la Crida Nacional per la República, Toni Morral, ha destacat que aquest moviment ‘ha trepitjat l'accelerador' per ampliar la seva activitat i ha recordat que, malgrat que avui dia només és una associació, pot decidir presentar-se a unes eleccions si és necessari. Toni Morral i Ferran Mascarell, dirigent de la Crida i regidor a Barcelona, han protagonitzat avui un acte en el qual han avaluat la situació d'aquesta organització impulsada pel president Carles Puigdemont i el pres polític Jordi Sànchez. Tot això en un moment d'ordenació de l'espai de JxCat i el PDECat. En aquest context, Morral ha subratllat que la Crida té ‘vocació d'actuar en el terreny polític' i, si és necessari, presentar-se a les eleccions, però només si això resultés ser, ha puntualitzat, ‘útil i operatiu' en l'objectiu de ‘fer possible una Catalunya independent'. Ha remarcat que la Crida, en aquest sentit, sap “l que vol, malgrat que no sigui un objectiu ‘fàcil', i també té clar que només s'aconseguirà si l'independentisme va unit. ‘Som els garants de la unitat', ha afegit Morral, que ha indicat que, davant la repressió, s'ha de mantenir com a ‘necessitat de país' el ‘combat amb l'estat' des de la unitat sobiranista. Ha destacat que en els últims temps han trepitjat l'accelerador per ampliar l'activitat de la Crida, que va néixer el gener passat. Així, s'han implantat les territorials, la setmana vinent – el dia 24 – s'activaran les sectorials i s'estan organitzant els corrents ideològics interns, que representaran a ‘totes les sensibilitats' del moviment, ha explicat Morral. El dirigent ha puntualitzat que, si bé ‘tenen pressa' per aconseguir la independència – objectiu troncal de la Crida -, el que volen és guanyar i, per això, no es poden precipitar, ha subratllat. Mascarell, de la seva banda, ha advertit el sobiranisme ha perdut ‘un cicle electoral' per la falta d'unitat – JxCat i ERC han concorregut per separat en tots els comicis d'aquesta primavera – i ha demanat ‘no tornar a despistar-nos' en els dos reptes vinents que ha fixat. Un és que la Crida faci ‘tot allò humanament possible' perquè la unitat ‘es forgi' quan publiquin la sentència del cas del procés; l'altre és que, quan hi hagi ‘en algun moment' eleccions al parlament, el sobiranisme les guanyi ‘radicalment'.
|
[
"Quin càrrec ostenta Toni Morral?",
"Ha fet delcaracions sobre l'organització?",
"Ferran Mascarell té un càrrec a l'ajuntament de Barcelona?",
"Com han presentat les seves declaracions?",
"Van ser ells els impulsors de la Crida?",
"Què ha manifestat Morral?",
"Considera postular-se a les urnes?",
"Creu que seria difícil independitzar Catalunya?",
"Quan va néixer l'organització?",
"Quin és el seu objectiu més pròxim?",
"Què li preocupa a Mascarell?",
"Per quin motiu el va perdre?",
"Quins partits es van presentar separadament?",
"Mascarell ha establert algun desafiament de futur?",
"Ja s'ha fet pública la resolució del cas?"
] |
{
"answer_end": [
71,
286,
362,
452,
526,
691,
867,
969,
1360,
1739,
1879,
1901,
1983,
2065,
2196
],
"answer_start": [
0,
60,
302,
364,
430,
614,
614,
895,
1230,
1596,
1792,
1834,
1904,
1986,
2067
],
"input_text": [
"És secretari general de la Crida Nacional per la República.",
"Sí.",
"Sí.",
"En un acte.",
"No.",
"Que la Crida té vocació d'actuar en el terreny polític.",
"Si cal, sí.",
"No.",
"El gener passat.",
"Guanyar les eleccions.",
"Que el sobiranisme hagi perdut un cercle electoral.",
"Per la falta d'unitat.",
"JxCat i ERC.",
"Sí, dos.",
"No."
]
}
|
bios
|
Josefina Cardona i Bosch (València, 1957 – València, 2 de febrer de 2022) fou una poeta valenciana. Tot i la breu producció poètica, se la considerà una de les veus més destacades de la lírica femenina en català de finals del segle xx.
Va estudiar Història i Geografia a la Universitat de València, on es va llicenciar amb una menció en Art. Poc després va començar a exercir de docent com a professora de català en un institut públic.
Cardona va irrompre en el panorama literari a finals de la dècada de 1970 amb el poemari Plouen pigues (1978), editat per Edicions 3 i 4 i prologat per Vicent Andrés Estrellés. L'obra va ser finalista als Premis Octubre.
El segon recull de versos, titulat Pessigolles de Palmera (1981), editat per Llibres del Mall i prologat per Maria del Mar Bonet, va acabar de situar la jove autora com una de les figures literàries més prometedores d'aquella generació literària valenciana.
El cantautor Carles Barranco, que va estar casat amb Cardona, va musicar el seu poema Miralls.
Al llarg de la seua carrera va presentar, dirigir i treballar com a guionista en programes de TVE, TVV i Ràdio 9. Va publicar articles d'opinió a El País i a Qué y Dónde, cartellera d'espectacles on signava la secció Entrevistas desde el Congo. En el moment de la seua mort escrivia una columna setmanal al diari digital Valencia Plaza.
|
[
"On va néixer Josefina Cardona i Bosch?",
"Quina va ser la seva professió?",
"La seva obra és extensa o curta?",
"On va rebre la seva formació acadèmica?",
"Va treballar de mestra?",
"Quan va publicar el seu primer llibre?",
"A través de quina editorial?",
"Aquest llibre va rebre cap premi?",
"Com es diu el seu segon llibre?",
"Qui el va prologar?",
"A què es dedicava el seu marit?",
"Quines altres feines va desenvolupar Josefina?",
"Va escriure per la premsa?",
"Què escrivia abans de morir?",
"A quin mitjà?"
] |
{
"answer_end": [
75,
100,
133,
299,
436,
547,
574,
657,
716,
787,
977,
1089,
1181,
1315,
1347
],
"answer_start": [
0,
0,
102,
238,
344,
438,
516,
516,
659,
694,
917,
1012,
1126,
1257,
1257
],
"input_text": [
"A València.",
"Fou una poeta.",
"És breu.",
"A la Universitat de València.",
"Sí.",
"El 1978.",
"Edicions 3 i 4.",
"No, però va ser finalista.",
"Pessigolles de Palmera.",
"Maria del Mar Bonet.",
"Era cantautor.",
"Fou presentadora, directora i guionista.",
"Sí.",
"Una columna setmanal.",
"A Valencia Plaza."
]
}
|
mitologia
|
Mirina (en grec antic Μυρίνα), va ser, segons la mitologia grega, una amazona que, anant al capdavant d'aquest poble va aconseguir victòries importants.
Va lluitar contra els atlants, que habitaven l'Atlàntida, un territori situat als confins de l'Oceà, on, segons es deia, hi havien nascut els déus. Comandava un exèrcit de tres mil amazones a peu i vint mil a cavall, i va capturar una ciutat dels atlants que es deia Cerne. Després va conquerir la capital, va matar tots els homes adults i es va endur presoners els nens i les dones. Immediatament va destruir la ciutat. La resta dels atlants van capitular. Mirina va ser generosa i va concertar una aliança amb ells, va construir una ciutat a la que li va posar el seu nom, i la va lliurar als presoners, convidant-los a establir-s'hi. Els atlants li van demanar que els ajudés a lluitar contra les Gorgones, que vivien prop d'aquell territori. En una primera batalla, Mirina anava a aconseguir la victòria, però les gorgones es van escapar. Més endavant, va aconseguir fer-les presoneres, però les gorgones van prendre les armes a les guardianes i van sembrar de destrucció el campament de les amazones. Però les amazones es van refer i van seguir lluitant amb les gorgones. Mirina va retre grans honors a les amazones mortes, i els va erigir una tomba formada per tres túmuls d'una mateixa alçada, i que en època històrica eren conegudes com les "Tombes de les amazones". Tot i que les gorgones van ser derrotades, van aconseguir restablir el seu poder, i més endavant van lluitar contra Perseu i després contra Hèracles.
Posteriorment, Mirina va passar a Egipte després d'haver conquerit la major part de Líbia. A Egipte hi regnava Horus, fill d'Isis, amb el que va negociar un tractat d'amistat. Després es dirigí contra els àrabs, i va devastar Síria, i quan anava cap al nord, una ambaixada de cilicis va dir-li que el seu poble se sotmetia al seu poder. Va travessar el massís del Taure i Frígia, fins que arribà al Caïc, el seu objectiu. Al final, Mirina va morir a mans del rei Mopsos, un traci que havia estat expulsat del seu país per Licurg.
|
[
"Quina criatura fou Mirina?",
"Contra qui va batallar?",
"Com es deia el territori on vivien aquests darrers?",
"On es trobava situat aquest regne?",
"Qui podria haver nascut allà?",
"Amb qui lluitava Mirina?",
"Va matar algú?",
"Què va fer amb les dones?",
"Va fer cap pacte amb els habitants de l'Atlàntida?",
"Contra qui volien fer la guerra els atlants?",
"Aquestes van guanyar el primer enfrontament amb l'amazona?",
"Al final, elles van vèncer la Mirina?",
"Qui més es va enfrontar les Gorgones?",
"De quin déu egipci es va fer amiga Mirina?",
"Qui causà la mort de Mirina?"
] |
{
"answer_end": [
77,
182,
209,
252,
299,
368,
490,
535,
669,
861,
994,
1469,
1576,
1752,
2047
],
"answer_start": [
0,
153,
153,
198,
231,
301,
460,
460,
611,
790,
923,
1428,
1428,
1593,
2000
],
"input_text": [
"Fou una amazona.",
"Contra els atlants.",
"L'Atlàntida.",
"Als confins de l'Oceà.",
"Els déus.",
"Amb un exèrcit de tres mil amazones a peu i vint mil a cavall.",
"Sí.",
"Se les va endur.",
"Sí.",
"Contra les Gorgones.",
"No.",
"No.",
"Perseu i Hèracles.",
"D'Horus.",
"El rei Mopsos."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, ha confirmat que hi ha converses en marxa amb Junts pel Sí per acordar quin és el millor moment i la millor formula per fer efectiva la proclamació de la república, aplicar la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República i ‘començar d'una vegada per totes el procés constituent'. La diputada cupaire ha explicat que tindrà lloc en els ‘pròxims dies'. ‘No donarem detalls ni de la forma, ni del dia, ni de l'estat de les converses', ha afegit Boya, que ho ha justificat pel ‘context repressiu'. D'altra banda, els cupaires no consideren imprescindible que se sotmeti la proclamació a votació. ‘El diàleg ha perdut tota vigència' Boya ha advertit també que després de l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ‘el diàleg ha perdut tota vigència'. ‘Entenem que el diàleg ha de venir un cop proclamada la república', ha insistit Boya, que ha afegit: ‘La resposta al diàleg ha estat l'empresonament'. Els cupaires, que consideren que la república catalana és una ‘necessitat bàsica, ineludible per garantir drets i llibertats fonamentals', han advertit però a la coalició del PDeCAT i ERC que ‘no hi ha pas de la llei a la llei' després de l'anul·lació de la Llei del Referèndum per part del tribunal constitucional espanyol. Encara sobre la decisió de la jutgessa Carmen Lamela d'empresonar sense fiança Sànchez i Cuixart, Boya ha considerat que ‘les idees, i no els fets' es troben a la base de la interpretació dels delictes i que ‘l'Audiència Nacional és encara el Tribunal d'Ordre Públic'. ‘Això és extremadament greu, no només no hi ha separació de poders sinó que l'estat ha decidit esclafar la dissidència, ha respost a la crida al diàleg creant nous presos polítics', ha dit. I ha afegit: ‘Volen humiliar-nos, que ens agenollem', ha assegurat la diputada cupaire.‘
|
[
"Quina formació política presideix Mireia Boya?",
"Aviat tindrà reunions amb algun altre partit?",
"Quan diu que es reuniran?",
"Mireia ha afegit més informació sobre aquesta futura reunió?",
"Els votants de la CUP creuen que els comicis són necessaris?",
"Qui va entrar a la presó?",
"Com defineixen els polítics de la CUP una Catalunya independent?",
"Quines formacions han format una aliança?",
"A qui acusen d'anul·lar una llei?",
"Com es diu la magistrada que va dictar la sentència dels empresonats?",
"Boya opina que els van tancar per les seves idees?",
"Què pensa sobre aquesta decisió?",
"Quin principi diu no existir a la política espanyola?",
"Ha fet cap addició a les seves declaracions?",
"Quina?"
] |
{
"answer_end": [
58,
118,
417,
514,
658,
788,
1146,
1196,
1332,
1430,
1535,
1630,
1669,
1881,
1881
],
"answer_start": [
0,
47,
348,
419,
562,
723,
1009,
1161,
1237,
1334,
1432,
1604,
1632,
1793,
1793
],
"input_text": [
"La CUP.",
"Sí.",
"En els pròxims dies.",
"No ha volgut.",
"No.",
"Els líders de l'ANC i Òmnium Cultural.",
"Necessària i ineludible per garantir drets i llibertats fonamentals.",
"PDeCAT i ERC.",
"Al tribunal constitucional espanyol.",
"Carmen Lamela.",
"Sí.",
"Li sembla extremadament greu.",
"La separació de poders.",
"Sí.",
"Que la justícia espanyola vol humiliar-los, i que s'agenollin."
]
}
|
bios
|
Assumpta Serna, nom artístic d'Assumpta Rodés i Serna (Barcelona, 16 de setembre del 1957), és una actriu, professora d'interpretació i autora catalana. Ha format part de l'Acadèmia del Cinema Europeu i l'Acadèmia de Hollywood.
Filla d'una família preocupada per la formació en ciències i lletres, estudià tres anys de Dret i es llicencià en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1976).
Comença la seva carrera en el teatre, en companyies independents i, posteriorment, en la companyia Dagoll Dagom. Debutà professionalment amb Bodas que fueron famosas del Pingajo y la Fandanga, en el Grec-78. També actuà a Antaviana (1978). Ha participat en pel·lícules de diversos països, com L'orgia (primera pel·lícula, 1978), Matador, Yo, la peor de todas fent de la religiosa mexicana Juana Inés de la Cruz, Nostradamus, The Craft, Orquídia salvatge, en diversos episodis de la sèrie d'aventures per a la televisió Sharpe i Henry VIII, documental per a la BBC. Recentment (2006) ha aparegut a la sèrie de televisió Aquí no hay quien viva. També ha escrit dos llibres sobre tècniques d'interpretació, El trabajo del actor en el cine, publicat en castellà i en portuguès, i Monólogos en V.O., i ha estat presidenta de l'AISGE, (Actores e Intérpretes - Sociedad de Gestión de España). Juntament amb Scott Cleverdon ha dut a terme diversos tallers d'interpretació i direcció cinematogràfica. Des del 2000 tenen una escola de formació cinematogràfica, First Team, amb seu a Madrid.
El 2017 va estrenar les pel·lícules Red de libertad, He matado a mi marido i Bernarda i l'obra teatral Concierto para un olmo.
És autora d'un guió cinematogràfic inèdit, Boris I, rei d'Andorra, i el 2002 va escriure i dirigir un curt-metratge El silencio de la voz.
Parla anglès, català, castellà, francès, italià i portuguès.
|
[
"A quina ciutat va néixer Assumpta Serna?",
"A què es dedica?",
"Té altres estudis, a part de l'art dramàtic?",
"Quin any va obtenir la seva llicència?",
"A quina companyia es va iniciar?",
"Va representar papers al Grec-78?",
"Ha treballat al cinema?",
"I a la televisió?",
"Ha publicat cap llibre?",
"Amb quin actor ha impartit cursos?",
"On és la institució on fa de professora?",
"De quina obra és guionsta?",
"Quan va ser directora d'un curt?",
"Quin títol tenia?",
"Assumpta és una persona poliglota?"
] |
{
"answer_end": [
90,
151,
323,
398,
464,
606,
687,
1041,
1102,
1390,
1479,
1673,
1723,
1745,
1806
],
"answer_start": [
0,
92,
298,
326,
400,
513,
640,
965,
1043,
1286,
1392,
1608,
1677,
1677,
1747
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És actriu, professora d'interpretació i autora.",
"Sí.",
"El 1976.",
"A companyies independents.",
"Sí.",
"Sí.",
"També.",
"Sí.",
"Amb Scott Cleverdon.",
"A Madrid.",
"De Boris I, rei d'Andorra.",
"L'any 2002.",
"El silencio de la voz.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La candidatura guanyadora a la Cambra de Barcelona, Eines de País, ha retret avui al Cercle d'Economia que parli en nom de tot l'empresariat català i li ha recordat que només representa els seus socis. En un comunicat que coincideix amb la clausura dels tres dies de jornades organitzades pel Cercle d'Economia a Sitges, ha afirmat que l'empresariat també és societat civil i que si mai ha de prendre partit per una opció o una altra serà sempre la que representi la majoria dels empresaris, no la que decideixin ‘unes elits que s'atribueixen una representativitat que no tenen'. També ha recordat que demanarà als seus membres que es defineixin, tal com va anunciar fa uns quants dies. La candidatura no assumirà la direcció de la Cambra fins al 17 de juny. Segons que sostenen, no és la possible via unilateral que cera inestabilitat, sinó el fet que els poders polítics i econòmics no respectin la voluntat del poble a decidir el seu futur. ‘Per tant, el procés s'allargarà fins que no s'accepti la voluntat popular, i això generarà inestabilitat', indica. Quant al trasllat de la seu social d'empreses catalanes a punts de l'estat espanyol arran de l'1-O, una de les qüestions més destacades a les jornades d'enguany, Eines de País constata que ‘només han canviat el domicili social fiscal al registre i que, per tant, l'activitat es manté a Catalunya'. ‘Si desitgen tornar-los a canviar en algun moment, seran benvinguts, però de cap manera això pot suposar un condicionant per a res ni es pot acceptar l'alarmisme social', afegeix. Finalment, ha assenyalat que a les jornades del Cercle s'ha perdut una oportunitat magnífica de reconèixer que, una vegada més, l'any 2018 s'ha tancat amb un clar incompliment de les inversions compromeses per l'estat espanyol, que arriben a poc més del 10% del total quan la contribució de Catalunya al PIB espanyol és gairebé del 20%. ‘Això sí que fa perdre potencial econòmic a Catalunya i a més a més genera condicions a la resta de comunitats autònomes per a poder fer la competència a les nostres empreses, amb els nostres impostos', afegeix Eines de País en el comunicat. Entrevista a Joan Canadell: ‘L'empresariat és més independentista que no pas la societat'
|
[
"Qui va vèncer les eleccions?",
"De quins empresaris és representant el Cercle d'Economia?",
"Quant van durar les jornades del Cercle?",
"A quina ciutat van tenir lloc?",
"Es fa cap afirmació al comunicat?",
"Què li demanarà Eines de País al Cercle?",
"Quin dia hi haurà un nou director o directora de la Cambra?",
"A on han traslladat la seva seu social algunes companyies de Catalunya?",
"A què es deuen aquests canvis?",
"Aquesta situació preocupa a Eines de País?",
"Què pensen fer si les empreses decideixen tornar a Catalunya?",
"Estan contentes amb les jornades passades?",
"Quin percentatge d'inversions a Espanya es realitzaren a Catalunya el 2018?",
"Catalunya contribueix també un 10% del PIB d'Espanya?",
"Què va declarar Joan Canadell a una entrevista?"
] |
{
"answer_end": [
65,
200,
310,
319,
373,
685,
757,
1143,
1158,
1356,
1425,
1630,
1795,
1873,
2206
],
"answer_start": [
0,
67,
202,
202,
321,
580,
687,
1060,
1060,
1160,
1359,
1538,
1666,
1811,
2117
],
"input_text": [
"Eines de País.",
"Dels que són socis.",
"Tres dies.",
"A Sitges.",
"Sí.",
"Que es defineixin.",
"El 17 de juny.",
"A altres punts de l'estat espanyol.",
"A l'1-O.",
"No.",
"Donar-les la benvinguda.",
"No.",
"Poc més del 10%.",
"No.",
"Que l'empresariat és més independentista que no pas la societat."
]
}
|
bios
|
Laia Serra Perelló (Barcelona, 1977) és una advocada penalista, docent, formadora i activista catalana.
Com a advocada penalista, Serra Perelló es dedica a la defensa dels drets humans, del dret a la protesta, de la llibertat d'expressió i de les interseccionalitats. En particular, ha participat en iniciatives i casos judicials en favor del dret a l'habitatge i contra l'assetjament immobiliari, el dret a la informació ambiental, la prevenció del maltractament i la tortura, el dret a la protesta i el model d'ordre públic policial, les violències de gènere, la llibertat d'expressió i informació, els drets tecnològics i els drets LGTBI.
Com a advocada ha participat el diversos casos de litigi estratègic com en un dels casos que portà a la instal·lació de càmeres a les comissaries dels Mossos d'Esquadra i, especialment, el cas Ester Quintana, que va portar en últim terme la prohibició de la utilització de pilotes de goma per part dels cossos policials a Catalunya. Ha participat en els casos Aturem el Parlament, en defensa dels acusats del delicte contra institucions de l'Estat, la Puntada de peu a la Diagonal, sobre violència envers les dones en via pública, o el Pilla pilla, sobre maltractament a homes gais, i la filtració de les dades de la víctima en el Cas de la Manada. També ha participat en diverses causes contra la violència policial en el Referèndum de l'1 octubre 2017.
Com a jurista activista, forma part de Dones Juristes, de la que és responsable de la Comissió de Violència i Igualtat des del 2020, i de la Comissió de defensa del lliure exercici del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Col·labora amb l'Observatori contra l'Homofòbia, Ca la Dona i International Trial Watch, que va organitzar l'observació internacional del Judici del Procés.
Ha participat en la proposta de redacció de la llei LGTBI estatal i en el reglament de desenvolupament del règim sancionador de la llei LGTBI catalana 11/2014. Ha participat igualment en diverses comissions d'investigació del Parlament de Catalunya, entre elles les relatives al model d'ordre públic i material antidisturbis, la de la introducció de pistoles Tàser en cossos policials o la de l'aïllament penitenciari.
Ha col·laborat igualment en la campanyes pel dret a la informació ambiental (per a la publicació de plantacions de blat de moro transgènic), per a la Reproducció Assistida de totes les dones (accés a la reproducció assistida de dones sense parella masculina), i amb la Plataforma Transforma la Salut (per un nou model de salut per les persones trans*).
És autora de la investigació Las violencias de género en línea i també de la recerca Discurs d'incitació a l'odi: anàlisi des dels drets humans i pautes interpretatives. Col·labora en diversos mitjans de comunicació com TV3, el diari ARA, ElDiario.es , Catalunya Ràdio, Torture Journal o Pikara Magazine.
|
[
"Quin any va néixer Laia Serra Perelló?",
"A què es dedica?",
"En quin camp de l'advocacia és especialista?",
"S'ha involucrat com a activista en processos judicials?",
"Ha tingut cap cas de litigi estratègic?",
"A on va aconseguir que s'instal·lessin càmeres?",
"També en el cas Ester Quintana?",
"És part d'algun col·lectiu?",
"Amb quines altres entitats fa col·laboracions?",
"Ha redactat alguna llei?",
"És cert que va col·laborar en cerques del Parlament?",
"Participa en favor de la informació ambiental?",
"I de la reproducció assistida de dones?",
"Ha escrit llibres?",
"Amb quins diaris, revistes, canals de televisió i emissores de ràdio coopera?"
] |
{
"answer_end": [
36,
102,
266,
361,
1183,
810,
973,
1450,
1707,
1935,
2025,
2271,
2386,
2717,
2852
],
"answer_start": [
0,
0,
186,
283,
642,
642,
811,
1397,
1620,
1777,
1937,
2196,
2196,
2549,
2719
],
"input_text": [
"El 1977.",
"És advocada penalista, docent, formadora i activista.",
"En la defensa dels drets humans, del dret a la protesta, de la llibertat d'expressió i de les interseccionalitats.",
"Sí.",
"Sí.",
"A les comissaries dels Mossos d'Esquadra.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb l'Observatori contra l'Homofòbia, Ca la Dona i International Trial Watch.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"TV3, el diari ARA, ElDiario.es, Catalunya Ràdio, Torture Journal i Pikara Magazine."
]
}
|
vilaweb
|
Xurxo Mariño, neurofisiòleg i professor titular del Departament de Fisioteràpia, Medicina i Ciències Biomèdiques de la Universidade da Coruña, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Matèria obscura. Docent i investigador, Xurxo Mariño compagina la seua activitat universitària amb la comunicació científica, una tasca que exerceix a través de les xarxes socials, actes i mitjans de comunicació. En aquest sentit, és també autor de diversos llibres de divulgació i ficció. A continuació, un avanç del primer article de Matèria obscura, que es publicarà en el pròxim número 101 de la revista Mètode: Jo sóc vosaltres Als humans moderns ens està resultant complicat trobar-nos. El major repte de la neurociencia és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l'activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani. Cada vegada que despertem i entrem en estat de vigília, aquesta protuberància, l'encèfal, modifica la seua activitat i n'emana la ment, la percepció que tenim de la nostra existència. L'ortodòxia neurocientífica fa servir la idea que la ment és el cervell en funcionament i rebutja tot allò que faça olor de dualisme cartesià, un fet que resulta coherent amb les observacions experimentals. L'existència d'una substància pensant –res cogitans– independent del cos material no encaixa gens bé en la ciència actual: la consciència sembla una propietat emergent de l'activitat neural. No obstant això, en l'exercici d'espantar qualsevol tipus de bruixeria metafísica, la majoria d'exploradors de la ment hem rebutjat com a constructors de l'autoconsciència, sense més, tots els elements aliens al cos, incloent-hi també l'entorn social i la seua cultura. I això, per a alguns pensadors com l'antropòleg Roger Bartra, és un error que pot portar-nos a no trobar l'eixida del laberint que condueix de l'encèfal a la ment. Llig l'article sencer al web de Mètode Xurxo Mariño, neurofisiòleg i comunicador científic. Departament de Medicina de la Universitat de la Corunya. Què és Mètode?
|
[
"Quina és la professió de Xurxo Mariño?",
"A quin centre és mestre?",
"Escriurà a cap publicació periòdica?",
"Sobre quin tema?",
"A quin altre mitjà divulga coneixements científics?",
"Ha publicat llibres?",
"A quin número de la revista sortirà el seu article?",
"Com es titularà?",
"Segons l'article, què ens costa a les persones avui dia?",
"Té algun repte la ciència que estudia el cervell?",
"Què s'ha pensat fins ara?",
"Aquesta postura té sentit?",
"Qui no està d'acord amb aquesta postura?",
"Quines conseqüències hi troba a seguir en aquest error?",
"On es pot trobar l'escrit complet?"
] |
{
"answer_end": [
47,
141,
196,
239,
403,
512,
638,
656,
715,
798,
1233,
1297,
1834,
1923,
1976
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
143,
241,
437,
514,
514,
657,
717,
1092,
1142,
1769,
1769,
1925
],
"input_text": [
"És neurofisiòleg i professor titular.",
"A la Universidade da Coruña.",
"Sí.",
"Sobre Matèria obscura.",
"A través de les xarxes socials.",
"Sí.",
"Al 101.",
"Jo sóc vosaltres.",
"Trobar-nos.",
"Sí.",
"Que la ment és el cervell en funcionament.",
"Sí.",
"L'antropòleg Roger Bartra.",
"No trobar una explicació a què és la ment.",
"Al web de Mètode Xurxo Mariño."
]
}
|
bios
|
Pilar Pons i Lax (Cornellà de Llobregat, 1921 – 15 de maig de 2017) fou una administrativa, regidora municipal i activista cultural catalana que va tenir un rol cabdal en el desenvolupament municipal, cultural i esportiu de Cornellà de Llobregat durant la segona meitat del segle xx, del qual en va ser una dona pionera en diversos càrrecs.
En l'àmbit polític, Pons va ser tinent d'alcalde, comissionada d'Esports i Cultura, i amb un càrrec al Cos de Vigilants Honoraris de Boscos durant el període de la transició democràtica espanyola. Pel que fa a l'àmbit social i esportiu, va destacar pel seu compromís amb l'esport català i femení en tant que va fundar la secció femenina del Club Bàsquet Cornellà just després de la Guerra Civil espanyola, va presidir el Rugby Club Cornellà, va ocupar la vicepresidència de la Federació Catalana de Rugby durant la dècada de 1970 i va contribuir posteriorment de la creació dels Amics de la Sardana de Cornellà, L'Avenç de Cornellà, la festa de la Jordiada i del primer Patronat d'Animals i Plantes.
Pilar Pons va néixer l'any 1921 a Cornellà de Llobregat. Filla d'Eduard i Assumpció i amb un germà de nom Eduard, provenia d'una família modesta de classe treballadora que vivia al carrer Verge de Montserrat de la localitat cornellanenca. Si bé de ben petita va haver d'ajudar la seva família per acabar de construir casa seva (a causa de la mort del seu pare), posteriorment coincidint amb les acaballes de la guerra i la mort de la seva àvia va deixar els estudis de batxillerat i va començar els estudis de Comerç a l'Acadèmia Cots de Barcelona —els quals va continuar malgrat les dificultats de la Guerra Civil Espanyola.
Al mateix temps, entre octubre de 1938 i gener de 1939 va treballar com a administrativa també a la Fàbrica Siemens de Cornellà a través de la Subsecretaria d'Armament de la Comissió d'Indústries de Guerra de la Generalitat Republicana. Al cap d'un parell de mesos, va ser contractada de nou per la mateixa empresa i va finalitzar els estudis de Comerç a l'Acadèmia Junyent (del també cornellanenc Pere Junyent i Julià).
Un cop finalitzada la guerra i durant el període d'autarquia, Pons i altres dones de la ciutat van crear l'any 1940 el primer equip femení del Club Bàsquet Cornellà, del qual en va ser jugadora poc més de 3 anys i amb el qual va ser subcampiona del Campionat de Catalunya de bàsquet femení de 1941, en perdre la final contra el Club Esportiu Laietà. Per les noies del Cornellà no fou fàcil, les crítiques eren intenses i algunes jugadores ho van deixar, d'altres canviaren de residència i unes poques s'apuntaren al fenomen creixent de l'esport femení a les empreses. Al cap de poc temps, davant la disgregació de l'equip, la Pilar va abandonar definitivament la pràctica del bàsquet.
Més endavant es va casar amb Pedro Julio i va començar a involucrar-se activament en la vida esportiva local i nacional. Inicialment va ser membre de l'Handbol Ràpid Cornellà, del Club Esportiu Cornellà d'hoquei i del Club Bàsquet Cornellà. No obstant això, i a causa que el seu germà havia estat un dels fundadors del Rugby Club Cornellà, va començar la seva relació amb aquest club com a vocal i com a secretària fins que en va esdevenir presidenta des de 1978 fins al 1981. La presidència del club la va portar a esdevenir la primera presidenta d'un club de rugbi a Espanya i va coincidir amb l'etapa més exitosa del club, durant la qual l'any 1979 va guanyar la lliga espanyola de rugbi en no disputar-se la fase final entre els 4 equips vencedors de cada grup de la competició regular. També va ser designada com a vicepresidenta de la Federació Catalana de Rugby a finals de la dècada de 1970.
En l'àmbit polític, el regidor municipal Constanci Pérez i Aguirre va designar-la per un càrrec al Cos de Vigilants Honoraris de Boscos dependents de la Diputació de Barcelona (de la qual també en va ser la primera dona a tota Espanya) mentre que va contribuir paral·lelament a la fundació del primer Patronat d'Animals i Plantes. Posteriorment, va formar part d'una comissió d'Esports i Cultura, fins que a través del terç sindical va ser escollida tinent d'alcalde de sanitat i assistència a l'equip de govern de Josep Maria Ferrer i Penedès, càrrec que va ocupar entre els anys 1974 i 1978 essent l'única dona de tot el consistori. Durant aquesta etapa, va participar de la creació de les primeres llar d'infants del municipi (La Trepa, Linda Vista o La Baldufa); de la fundació del Centre d'Higiene Mental de Cornellà de Llobregat com primer centre públic del Baix Llobregat destinat al tractament de malalties mentals, drogoaddiccions i alcoholisme; i de l'impuls per a la creació de la xarxa de serveis socials.
En paral·lel als seus càrrecs municipals i a la implicació en les entitats esportives de Cornellà, Pilar Pons també va ser una peça clau del teixit associatiu de la ciutat i va ser cofundadora i membre dels Amics de la Sardana de Cornellà, de L'Avenç de Cornellà i de la festa de la Jordiada fins a la seva mort, el 15 de maig de 2017.
L'any 1997 va rebre el premi i reconeixement de la de la Creu Roja per fer de la Solidaritat un ideari i el 1999 l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat va guardonar Pilar Pons amb el Premi Ciutat de Cornellà d'Acció Cívica per la seva contribució civil en les diferents entitats de la ciutat. A més a més, i a títol pòstum, l'Estadi Municipal de Rugby de Cornellà va ser reanomenat com a Estadi Municipal Pilar Pons el 29 de setembre de 2018 en agraïment als seus anys d'implicació amb el club.
Com a membre de l'entitat de L'Avenç de Cornellà, Pilar Pons va ser coautora d'una obra sobre memòria històrica del municipi:
|
[
"On va néixer Pilar Pons i Lax?",
"A què es va dedicar?",
"De quina conselleria es va encarregar?",
"Va crear algun equip esportiu?",
"Quan?",
"Com es deien els seus pares?",
"Era filla única?",
"Residia a Verge de Montserrat?",
"En quina etapa va abandonar l'educació escolar?",
"Va seguir formant-se, però?",
"Va treballar al sector de la indústria?",
"On va acabar la formació en Comerç?",
"Quan va néixer el primer club de basquetbol de dones de la ciutat?",
"Va crear alguna entitat cultural?",
"Existeix algun edifici a Cornellà amb el seu nom?"
] |
{
"answer_end": [
67,
131,
423,
703,
745,
1124,
1153,
1248,
1521,
1588,
1794,
2040,
2252,
4929,
5519
],
"answer_start": [
0,
0,
341,
649,
649,
1041,
1041,
1155,
1417,
1485,
1667,
1904,
2088,
4790,
5319
],
"input_text": [
"A Cornellà de Llobregat.",
"Va ser administrativa, regidora municipal i activista cultural.",
"La d'Esports i Cultura.",
"Sí.",
"Just després de la Guerra Civil espanyola.",
"Eduard i Assumpció.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"A l'Acadèmia Junyent.",
"Es va fundar l'any 1940.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Malgrat d'aquests rampells matinals, hom pot dir que En Jordi menava una vida més senyorívola que abans. La Rosa i la Natàlia a les tardes, vulgues no vulgues, l'arrossegaven a passeig, a algun espectacle o a compres.
Fruïa contemplant l'adalerament joiós de la muller i de la filla; però no sempre estava tranquil. Després d'haver pagat unes quantes factures fortes, li calia reveure els seus llibres, els compte-corrents dels bancs i obrir la caixa per a constatar de nou el fet de la seva riquesa i pendre coratge.
La muller i els fills semblaven d'una altra raça. Despenien el diner amb fuga, sense recances. A més, contestaven vigorosament les recomanacions temoregues d'En Jordi, retraient-li el programa que ell mateix s'havia traçat. Ell havia dit: «Gastarem una cinquena part dels beneficis i el restant, a recó». Traspassaven aquest límit? amb prou feines hi arribaven.
Entre les mil millores que la família Molines havia introduït en el seu viure, una n'hi hagué que va commoure el veïnat. Feia quinze anys que habitaven un quart pis del carrer Gran de Gràcia. Esdevingué que el principal de la mateixa casa restà desllogat; després d'un ràpid conciliàbul celebrat amb la seva senyora, En Molines el deixà llogat. La notícia s'escampà amb una rapidesa elèctrica, fent sospitar un tornaveu actiu com ara la portera.
|
[
"Jordi tenia gaires manies?",
"La seva qualitat de vida havia millorat?",
"Qui se l'emportava a passejar?",
"On el duien?",
"Aquestes dones formaven part de la seva família?",
"Ell estava orgullós d'elles?",
"A ell què li preocupava?",
"Es sentia unit a la seva família?",
"En què es diferenciaven?",
"La família respectava les limitacions d'en Jordi?",
"El cognom familiar era Molines?",
"Vivien a una planta baixa?",
"Casa seva era al carrer Gran de Gràcia?",
"Quin pis estava disponible?",
"Finalment, quina decisió va prende en Jordi?"
] |
{
"answer_end": [
103,
103,
184,
216,
282,
282,
516,
566,
821,
878,
925,
1044,
1070,
1134,
1223
],
"answer_start": [
0,
37,
105,
160,
218,
218,
316,
518,
568,
823,
880,
1001,
1001,
1072,
1136
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"La Rosa i la Natàlia.",
"A algun espectacle o a compres.",
"Sí.",
"Sí.",
"Els seus diners.",
"No.",
"Ells gastaven molt, i en Jordi no.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"El principal.",
"El deixà llogat."
]
}
|
mitologia
|
Lampedo (en grec 'llanterna ardent'; també Lampeto) és una reina amazona esmentada a la historiografia romana. Va governar amb la seva germana Marpesia i es feien anomenar filles de Mart per terroritzar els seus enemics, fent-los saber que eren guerreres ferotges. S'especula que el seu nom podria fer referència a les tradicionals processons amb torxes que es feien en lluna nova en honor d'Artemis, dea de la caça.
La història del naixement de la nació de les Amazones va ser recopilada per Èfor, un escriptor del segle IV aC. Una facció aristocràtica va enviar Sylisios i Scolopicus, homes de sang reial d'Escitia, a l'exili. Tots ells es van traslladar al riu Thermodon a Capadòcia i van conquerir les terres dels voltants, saquejant els pobles i matant la majoria d'homes. Les seves vídues es van reunir en una tribu i van lluitar fins que van fer fora els enemics per, posteriorment, continuar lluitant amb els països veïns.
Després van demanar la pau als seus enemics. Per assegurar-se la successió reial van tenir relacions íntimes amb els homes de les àrees adjacents i un cop que van saber que estaven embarassades, van tornar a casa. Els nadons mascles eren assassinats immediatament i les femelles eren educades per esdevenir guerreres excepcionals. El pit dret de les noies joves es lligava o, fins i tot, es treia, perquè no entorpís a l'hora de fer servir els arcs. El pit esquerre el deixaven per poder criar els futurs nadons. Aquesta pràctica va ser anomenada en l'etimologia popular, amazona (del grec, a- 'sense' i mazos- 'pit').
Molts autors descriuen la fundació de la nació amazona d'una forma similar, entre d'altres Diodor de Sicilia, Xenofont, Pau Orosi i l'historiador llatí Justí.
|
[
"Quina criatura mitològica és Lampedo?",
"On s'explica la seva història?",
"Tenia cap germana?",
"Feien servir cap apel·latiu?",
"Per què aquest nom?",
"D'on es creu que prové?",
"Qui va escriure sobre aquestes dones?",
"De quin segle era Èfor?",
"Qui foren obligats a exiliar-se?",
"On van acabar?",
"Què van fer en arribar?",
"Com reaccionaren les vídues dels morts?",
"Què feien les amazones per fer servir millor els arcs?",
"Què vol dir la paraula amazona?",
"Algun altre escriptor va recollir la història de les amazones?"
] |
{
"answer_end": [
72,
109,
151,
186,
263,
415,
497,
527,
627,
685,
776,
929,
1379,
1548,
1707
],
"answer_start": [
0,
52,
111,
111,
111,
265,
417,
417,
529,
629,
629,
778,
1262,
1444,
1550
],
"input_text": [
"Una reina amazona.",
"A la historiografia romana.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per terroritzar els seus enemics, fent-los saber que eren guerreres ferotges.",
"D'unes processons tradicionals.",
"Èfor.",
"Del IV aC.",
"Sylisios i Scolopicus.",
"Al riu Thermodon a Capadòcia.",
"Van conquerir les terres dels voltants, saquejant els pobles i matant la majoria d'homes.",
"Van lluitar fins fer-los fora.",
"Se'l lligaven el pit dret o, fins i tot, se'l treien.",
"Sense pit.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Per fi els que ascendien arriben a dalt; després de mil compliments que fa el senyor de certa edat per tots els de sa colla, i especialment pels dos joves, que prou feina tenen a festejar, entren al pessebre.
Com un guarda constant, el primer que es troba és el pessebrista, que cuida de colocar-los: -Els noiets davant, que ells són petits i no priven. Vostès, senyoretes, posin-se aquí, que ho veuran bé. I tu, estrofa! Que tal? t'agrada?- pregunta al vell encara no hi acaba de ficar el nas.
-Me sembla igual al de l'any passat.
-Fuig home, no diguis això! Mira't aquell lluny dels miralls: era a l'esquerra i ara el tens a la dreta. El país nevat no hi era.
-Tens raó. M'agrada! Està bé!
-Mai diria què és, la neu?
|
[
"On van culminar els joves?",
"Rebien cap adulació?",
"De qui?",
"A qui més adulava l'home?",
"Aquest home era jove o gran?",
"Quina imatge estaven representant?",
"Qui s'encarrega de gestionar on es posa cadascú?",
"Els més joves es posen al davant?",
"I les dones?",
"Què n'opina un dels espectadors sobre el pessebre?",
"Els miralls eren al mateix lloc?",
"Hi havia res de nou?",
"L'espectador canvia d'opinió?",
"Li agraden les novetats a aquest home?",
"La neu era de debò?"
] |
{
"answer_end": [
39,
67,
84,
123,
98,
207,
299,
352,
405,
530,
635,
660,
671,
690,
718
],
"answer_start": [
0,
25,
52,
41,
41,
103,
233,
302,
354,
496,
560,
560,
663,
673,
693
],
"input_text": [
"A dalt.",
"Sí.",
"Del senyor.",
"Als de sa colla.",
"Era gran.",
"Un pessebre.",
"El pessebrista.",
"Sí.",
"On ho puguin veure bé.",
"Li sembla igual al de l'any passat.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No se sap."
]
}
|
books
|
I, panteixant de fatiga i cama-segat d'emoció, va escurçar el pas, corprès per un lleuger desig de deixar-se matar.
Tot d'una va caure rendit, esperant resignat la seva hora i llançant l'escopeta, quasi al mateix temps que se que se li plantava el bander a poques passes, encarant-li el fusell i cridant, amb veu rabiosa:
-Ara sí que ets meu, fill de vacassa!
Fuetejat per l'insult, en Biel va revifar-se, es va redreçar, va saltar fins al punt on havia llançat l'escopeta, i va respondre a l'insult amb una llambregada d'odi, engaltant l'arma a l'enemic.
Però ni ell ni el bander havien tingut temps d'engegar, quan una veu esquerdada va corgelar-los tots dos:
-Què feu, desgraciats!
I, mentre en Biel tornava a llançar l'arma avergonyit, el bander se la penjava de mala gana al muscle, tot contrariat de no haver pogut aprofitar l'ocasió.
-Vaja! Prou n'hi ha- va fer, aleshores, la mateixa veu.
-És que aquest lladre- va ajustar el bander -sempre pensa quina em farà, i només disfruta malmetent tot el que troba. Ja li dic jo, mossèn Esteve, que va ser pitjor que una pedregada, pel terme de Cassanelles, la seva tornada de presidi!
En Biel no sabia què dir. Havia conegut la veu del senyor rector, i en restava com esmaperdut. Ni tan sols gosava aixecar la vista, que tenia clavada a terra com si no la'n pogués arrencar.
|
[
"Va desistir?",
"Portava alguna cosa a les mans?",
"Amb què l'apuntaven?",
"El bander va dir-li alguna cosa?",
"En Biel continuà rendint-se?",
"Tornà a agafar la seva arma?",
"Qui va disparar primer?",
"Què va passar?",
"Què els va cridar?",
"Què va fer el bander amb el fusell?",
"Se'n penedia d'alguna cosa?",
"De què acusa el bander al portador de l'escopeta?",
"A què es dedica qui els va aturar?",
"On es trobaven?",
"Com va respondre en Biel?"
] |
{
"answer_end": [
141,
195,
293,
359,
404,
554,
610,
660,
683,
786,
839,
918,
1035,
1105,
1159
],
"answer_start": [
116,
143,
197,
272,
360,
422,
556,
556,
663,
688,
740,
898,
1015,
1044,
1135
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"Amb un fusell.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Ningú.",
"Una veu els va cridar.",
"Desgraciats.",
"Se'l va penjar de mala gana al muscle.",
"Sí.",
"De ser un lladre.",
"És mossèn.",
"Al terme de Cassanelles.",
"No sabia què dir."
]
}
|
vilaweb
|
Durao Barroso, president de la Comissió Europea entre 2004 i 2014, serà el pròxim president no executiu de Goldman Sachs, el principal banc d'inversió del món i un actor principal de la crisi de les hipoteques escombraries. Goldman Sachs ha justificat la porta giratòria assegurant que necessiten l'assessorament de l'ex-polític portuguès per gestionar el Brexit. Quan era president de la comissió, Barroso cobrava gairebé 26.000 euros al mes, un cop es retiri té dret a una pensió del 70% d'aquest salari, uns 18.000 euros. La delegació socialista francesa ja ha demanat al Parlament Europeu que no se li pagui la jubilació, però tant la Comissió com el Consell només poden demanar la retirada al Tribunal de Justícia en el cas que l'ex-president incompleixi les seves obligacions. Quelcom poc probable perquè sense responsabilitat pública només se li demana que sigui ‘honest i discret'. Barroso va deixar la presidència el novembre del 2014 i, passat un període de 18 mesos, no ha de passar comptes amb Brussel·les. Així s'explica el seu fitxatge per Goldman Sachs. Durant l'any i mig posterior abandonar el càrrec, els comissaris han de comunicar al comitè d'Ètica les seves intencions professionals, evitant, així, que es generin conflictes d'interessos. Després d'aquest període, només es demana que mantinguin principis d'integritat, discreció i secret professional. Més informació ací: —Pluja de crítiques a Barroso per la porta giratòria amb Goldman Sachs
|
[
"Quin càrrec tenia Durao Barroso?",
"Durant quin període?",
"D'ara endavant quina serà la seva ocupació?",
"Aquesta decisió està justificada?",
"Durao Barroso fou un polític portuguès?",
"Per a què el requereixen?",
"Quants diners guanyava al seu antic lloc de treball?",
"De quant podria ser la seva pensió?",
"Algú ha sol·licitat que no li ingressin aquesta quantitat?",
"Això passarà?",
"Barroso va abandonar la comissió?",
"Quant de temps va passar fins que va incorporar-se al banc?",
"Què volen evitar a la Comissió Europea?",
"Quins principis se'ls requereix que conservin?",
"L'expolític portuguès fou criticat?"
] |
{
"answer_end": [
47,
65,
120,
270,
338,
362,
442,
523,
624,
888,
943,
1067,
1258,
1372,
1464
],
"answer_start": [
0,
0,
67,
224,
224,
286,
364,
444,
525,
783,
890,
947,
1119,
1260,
1395
],
"input_text": [
"Era president de la Comissió Europea.",
"Entre 2004 i 2014.",
"Serà el president no executiu de Goldman Sachs.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per gestionar el Brexit.",
"Cobrava gairebé 26.000 euros al mes.",
"Podria ser el 70% d'aquest salari, uns 18.000 euros.",
"Sí.",
"És poc probable.",
"Sí.",
"Com a mínim 18 mesos.",
"Que es generin conflictes d'interessos.",
"Els principis d'integritat, discreció i secret professional.",
"Sí."
]
}
|
books
|
A la fi, després de molt córrer i ahucar, conseguírem que un esbart de passerells, empaitat per tots cantons, anés a posar-se al cim del turò; però, allò fou com una mofa; cap d'aquells ocells no va embrancar-se al nostre arbret, sinó que tots abateren el vol al seu peu. Peonant i saltironant, rondaven per entre mig de les gàbies dels nostres reclams, hi pujaven al cim, atalaiant-nos des d'allí com des d'un terradet, hi feien planxes gimnàstiques, arrapats als filferros, per esbrotar les ravenisses, que hi havíem enteixinat, s'entretenien a cercar per terra els grans de panís i escaiola, que saltaven de les menjadores, i… tan tranquils!
-Llestos! -va dir en Xaneta, asseient-se a prop del parany. -Són pastorells. -No cal que maldem. Cada cosa a son temps i ets naps per s'Advent. Sa passa és finida per avui. Hem de plegar es ram.
-No puc més -exclamà en Lluís amb veu feble; i, rendit de cansament, es deixà caure sobre un tou d'herba, al peu d'un tros d'aquelles parets seques, quasi derruïdes, que restaven de quan l'erm turó era afeixat i conrat. Estava pàl·lid com la mort. Pobre noi! Que delicat era de salut! Qui sap si li costarien prou cars els fatics i les emocions d'aquella nit passada al ras, a la qual jo l'havia dut per divertir-lo! Vaig abrigar-lo amb el seu tapaboques i amb el meu, que ja no m'era menester, i vaig dir-li : -Descansa, mira de dormir una mica, i, després, et trobaràs millor! - I, girant-me vers en Xaneta: -No el despertis pas -li vaig suplicar. - No el necessitem per res. Tu i jo ens bastem i sobrem per desempallar i desenvescar. Però m'hauràs d'esperar una estona; estic abrusat de set i vull saltar-me'n a la font d'en Moixell a refrescar-me la gola. Després faré feina per dos; t'ho prometo. M'esperes ¿oí?
|
[
"On es trobaven?",
"Quantes aus van atrapar?",
"En quina direcció es van dirigir les aus?",
"Amb què tractaven d'atrapar-les?",
"Els animals estaven espantats?",
"Qui va ser el primer en parlar?",
"Com es trobava en Lluís?",
"Molt?",
"De quin color es va tornar?",
"Per què l'havien portat a la muntanya?",
"Amb què el van protegir?",
"El protagonista necessitava descansar?",
"Els seus companys continuarien sense ell?",
"Tenien set?",
"El que tenia set, què li va demanar al seu company?"
] |
{
"answer_end": [
141,
228,
270,
352,
643,
672,
869,
944,
1086,
1255,
1308,
1418,
1576,
1634,
1757
],
"answer_start": [
0,
149,
239,
272,
599,
646,
841,
888,
1060,
1125,
1258,
1353,
1493,
1578,
1637
],
"input_text": [
"Al cim del turò.",
"Cap.",
"Cap al peu de la muntanya.",
"Amb gàbies.",
"No.",
"En Xaneta.",
"Cansat.",
"Sí.",
"Pàl·lid com la mort.",
"Perquè es divertís.",
"Amb dos tapaboques.",
"Sí.",
"Sí.",
"Un d'ells sí.",
"Que l'esperés."
]
}
|
bios
|
Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, 18 de setembre de 1973), advocada i política catalana, va ser ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya entre el 2016 i el 2018. Membre del Partit Popular Català, és diputada al Congrés dels Diputats des del 2008, d'on en va ser la vicepresidenta tercera (2011-16).
Nascuda a Barcelona el 18 de setembre de 1973, és oriünda de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Mare soltera, és filla de la també política del Partit Popular Català, Dolors Montserrat i Culleré.
És llicenciada en Dret per la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona. Va cursar l'últim curs de la carrera de Dret a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia) gràcies al programa Erasmus. Va realitzar un màster de l'Escola Pràctica Jurídica del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Obtingué postgraus en Dret Urbanístic i Immobiliari (Universitat Pompeu Fabra), de Mediació Familiar i Negociació Contractual (Universitat de Barcelona), de Dret Immobiliari i Urbanístic (ESADE) i de Direcció d'Empreses Immobiliàries (IESE).
Exercí d'advocada entre 1997 i 2011, especialitzada en Dret civil, propietat i família. Entre els anys 1997 i 2004 va ser advocada inscrita al torn d'ofici.
Va iniciar la seva activitat política de la mà del Partit Popular a Sant Sadurní d'Anoia on va ser regidora de l'Ajuntament i portaveu del Grup Municipal Popular entre 2003 i 2015. Membre del Comitè Executiu del Partit Popular de Catalunya i d'Espanya, l'any 2012 va accedir a la Vicesecretaria d'Organització i Acció Social del PP català. És diputada al Congrés dels Diputats des de 2008, escollida a les eleccions generals de 2008, 2011, 2015 i 2016. Entre 2011 i 2016, durant la X Legislatura, va ser la vicepresidenta tercera del Congrés dels Diputats.
Fou presidenta de la Junta dels Joves Confrares del Cava de Sant Sadurní d'Anoia.
Quan al 2016 Mariano Rajoy va ser investit president del Govern d'Espanya per un segon mandat, va ser nomenada ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya. Va prendre possessió del càrrec el 4 de novembre de 2016.
La seva gestió integral al capdavant del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va ser reprovada pel Congrés dels Diputats el 29 de maig de 2018.
|
[
"On va néixer Dolors Montserrat i Montserrat?",
"Quina és la seva professió?",
"Va ocupar cap càrrec públic?",
"Durant quin període?",
"De quina formació política forma part?",
"Des de quin any és diputada?",
"Té fills?",
"Hi ha més polítics a la seva família?",
"Va estudiar cap carrera universitària?",
"A quin centre es va formar?",
"A quin país va impartir el darrer any de la llicenciatura?",
"Té més títols?",
"Treballà com a lletrada abans de fer carrera política?",
"Quin fou el seu primer càrrec polític?",
"Segueix sent diputada a una cambra espanyola?"
] |
{
"answer_end": [
77,
107,
173,
197,
269,
282,
445,
531,
555,
602,
724,
1057,
1214,
1395,
2237
],
"answer_start": [
0,
0,
109,
109,
199,
233,
433,
447,
533,
533,
604,
726,
1059,
1216,
2083
],
"input_text": [
"A Sant Sadurní d'Anoia.",
"És advocada i política.",
"Sí.",
"Entre el 2016 i el 2018.",
"Del Partit Popular Català.",
"Des del 2008.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona.",
"A Itàlia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va ser regidora de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i portaveu del Grup Municipal Popular.",
"No."
]
}
|
bios
|
Maria Beneyto Cuñat (València, 14 de maig de 1925 – València, 15 de març de 2011) fou una poeta valenciana. Poeta i novel·lista, d'entre la seva obra destaca el llibre de poemes Ratlles a l'aire (1956) i la novel·la La dona forta (1967). Les seves darreres publicacions van ser Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997).
A l'edat de tres anys, marxa amb la seua família a Madrid, ciutat on romandrà fins a l'any 1937. Després d'haver rebut una educació en castellà, en els primers anys de la postguerra espanyola es troba en un context en què, per primera vegada, el valencià ocupa un lloc preeminent. Serà en aquests anys quan es fonamenta la seua dedicació a l'escriptura, especialment basada en una formació autodidàctica, com serà el cas d'un gran nombre d'escriptors de la seua generació; a més a més, comença a relacionar-se amb els grups literaris de la ciutat de València. Aquesta formació, a cavall de dues cultures, entre el castellà après a Madrid i el valencià natal, explica el bilingüisme literari de Maria Beneyto. El dia 15 de març del 2011 va morir a causa d'una llarga malaltia.
La seua obra inicial fou en castellà: Canción olvidada (1947) i Eva en el tiempo (1952). Durant els anys cinquanta, publica els seus dos primers poemaris en valencià: Altra veu (1952) i Ratlles a l'aire (1956). El 1958 realitza la seua primera obra en prosa; es tracta de la novel·la en castellà La promesa. No torna a publicar en valencià fins a mitjans dels anys 1960; d'aquesta època són les novel·les La gent que viu al món (1966) i La dona forta (1967). El 1977 publica el poemari Vidre ferit de sang (guardonat amb el premi Ausiàs March de Poesia, 1976), i a continuació inicia un llarg període de silenci. Aquesta tendència varia a partir dels anys 1990. El 1993 publica la seua Antologia poètica i els poemaris Després de soterrada la tendresa i Poemes de les quatre estacions, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (poesia inédita, 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre, i una Antología poética. El 1994 apareix un nou poemari: Para desconocer la primavera. L'any 1997 torna a ser un any prolífic quant a publicacions. Veuen la llum una reedició de la novel·la La gent que viu al món, l'antologia Poesia (1952-1993) i un nou poemari: Elegies de la pedra trencadissa. I encara el 2003 publica el seu darrer poemari: Bressoleig a l'insomni de la ira. Al llarg de la seua carrera literària, ha estat antologada en diversos reculls de poesia, com ara Les veus de la medusa (1991), Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Homenatge a la paraula. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1999), entre d'altres. Aquesta trajectòria la situa com una de les principals figures -junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas o Joan Fuster- de l'anomenada generació poètica valenciana dels cinquanta.
|
[
"On va néixer Maria Beneyto Cuñat?",
"Quina era la seva professió?",
"Quin any va publicar el seu llibre més reconegut?",
"Com es diu un dels seus llibres en prosa?",
"Va escriure més llibres?",
"A on es va mudar quan encara era una nena?",
"Va viure allà la resta de la seva vida?",
"Només va publicar en castellà?",
"De quina època són els seus primers escrits publicats en valencià?",
"Com es diu la primera novel·la de Maria Beneyto?",
"Maria Beneyto Cunyat va guanyar cap premi literari?",
"Quan tornà a escriure després del seu poemari guardonat?",
"De quin any és el seu últim llibre de poesia?",
"Quin és el títol d'aquesta publicació?",
"A quin moviment literari se la sol vincular?"
] |
{
"answer_end": [
81,
106,
201,
229,
348,
414,
452,
1064,
1298,
1439,
1692,
1793,
2398,
2432,
2981
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
108,
238,
357,
357,
917,
1222,
1344,
1592,
1696,
2354,
2377,
2784
],
"input_text": [
"A València.",
"Era poeta.",
"El 1956.",
"La dona forta.",
"Sí.",
"A Madrid.",
"No.",
"No.",
"Dels anys cinquanta.",
"La promesa.",
"Sí.",
"Als anys 1990.",
"Del 2003.",
"Bressoleig a l'insomni de la ira.",
"A l'anomenada generació poètica valenciana dels cinquanta."
]
}
|
mitologia
|
Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions). Era un músic excepcional i se li atribueix la invenció de la melodia i el ritme. Havia ideat també substituir les cordes de lli, utilitzades fins aleshores en les lires, per cordes fetes de budell.
Una llegenda explica que el seu pare Apol·lo el va matar perquè va rivalitzar amb ell en l'art de tocar i cantar. Segons un altre relat, va ser l'instructor musical d'Hèracles i li ensenyà a tocar la lira. Quan durant una lliçó va renyar agrament a Hèracles per la seva manca de progressos aquest va perdre els estreps i el va matar amb una roca immensa o amb un cop de lira al cap.
Una tradició diu que Cadme li havia ensenyat l'alfabet fenici i que ell havia donat a cada lletra la forma i el nom definitius. A l'època clàssica eren coneguts els "Escrits de Linos", sobre temes filosòfics i místics que se li atribuïen. A l'anar evolucionant la seva personalitat també es va modificar la seva genealogia, i se'l va considerar fill d'Hermes, ja que és el déu de la ciència del llenguatge, o fill d'Eagre, cosa que el feia germà d'Orfeu, al qual es va tendir a assimilar-lo.
Linus podria ser la personificació del gènere musical dels planys funeraris, ja que l'antiga Grècia es cantaven linos, unes cançons als difunts que s'han interpretat com a laments per Linus.
Viccionari
|
[
"Qui són els pares de Linos?",
"Quina musa?",
"A què es dedicà Linos?",
"De quin material estaven fetes les cordes del seu instrument?",
"Per quin altre material el volia substituir?",
"Qui el podria haver assassinat?",
"A qui va ensenyar música?",
"Segons una altra versió, el va matar Hèracles?",
"Cadme li va ensenyar quelcom a Linos?",
"Com es diuen documents que li adjudiquen?",
"Quina altra deïtat podria haver sigut el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Si això últim fos cert, de qui hauria sigut germà?",
"Linus està relacionat amb cap gènere musical de l'època?",
"S'interpretaven aquestes peces en honor als morts?"
] |
{
"answer_end": [
87,
138,
219,
308,
336,
450,
513,
719,
782,
958,
1079,
1142,
1174,
1288,
1402
],
"answer_start": [
0,
60,
140,
221,
221,
338,
452,
544,
721,
849,
960,
1047,
1130,
1213,
1313
],
"input_text": [
"Els seus pares són Apol·lo i una musa.",
"Urània, Terpsícore, o altres segons les versions.",
"Era músic.",
"De lli.",
"Pel budell.",
"El seu pare Apol·lo.",
"A Hèracles.",
"Sí.",
"Sí.",
"Escrits de Linos.",
"Hermes.",
"Eagre.",
"D'Orfeu.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El Jutjat Penal 28 de Barcelona ha condemnat els propietaris de Mundocachorro per delicte de maltractament animal amb una pena d'un any i un dia de presó i tres anys i un dia d'inhabilitació per als propietaris de la botiga per la mort de desenes de cadells que es trobaven en l'establiment en condicions deplorables. Es tracta de la primera vegada que es condemna a una botiga per delicte de maltractament continuat amb conseqüència de mort a l'estat espanyol, previst al Codi Penal, ha anunciat avui la tinent de batlle d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de Barcelona, Laia Bonet. Els fets jutjats es remunten a l'any 2015 quan l'entitat animalista FAADA va interposar una denúncia contra la botiga per reiterades queixes de compradors davant la mort de desenes de cadells poc després de ser adquirits en aquesta tenda. Després de la denúncia, el Departament de Protecció dels Animals i la Guàrdia Urbana va realitzar la inspecció corresponent i va decomissar cent trenta-cinc cadells de gos i gat que es trobaven en unes condicions deplorables en aquest establiment. La sentència diu textualment que ha resultat acreditat que els acusats tenien coneixement que no s'oferia el tractament mèdic adequat als animals que es trobaven sota la seva custòdia, en particular respecte a malalties que afectaven greument la seva salut i que els va arribar a provocar la mort. ‘Un gran triomf' Laia Bonet ha celebrat que Barcelona ‘abandera la lluita contra el maltractament i en favor del benestar animal', i ha opinat que el fet que la condemna reculli la inhabilitació és un gran triomf perquè el comerç il·legal d'animal de companyia no té ni tindrà mai cabuda en la ciutat de Barcelona, ha dit. ‘L'Ajuntament continua perseguint qualsevol pràctica de venda il·lícita que habitualment és el primer pas per a arribar després al maltracte animal', ha assenyalat la tinent de batlle. Ha agraït la col·laboració de la Fundació FAADA, que ha donat suport als tècnics municipals de Protecció dels Animals durant tot aquest recorregut, i a la Unitat Canina de la Guàrdia Urbana i a l'Àrea Central de Medi ambient dels Mossos d'Esquadra. Així mateix, ha recordat l'expedient sancionador incoat recentment pel consistori a Milanuncios i Vibbo pels anuncis il·lícits d'animals de companyia i el comerç electrònic il·legal de gats i gossos a través dels seus portals webs, als quals se'ls va interposar una multa de 150.000 euros. Cinc-cents animals decomissats en sis anys En els últims sis anys, el Departament de Protecció dels Animals de l'Ajuntament de Barcelona ha promogut el tancament de set establiments, amb el decomís de més de cinc-cents gossos i gats, i actualment no es detecta en la ciutat cap establiment amb aquestes pràctiques. El mes de febrer està previst que arribi a judici un nou cas, el de la botiga Puppies, situada en el carrer Sant Eusebi, en el districte de Sant Gervasi, que va ser clausurada pel mal estat en què es trobaven els animals.
|
[
"A quina ciutat es troba el jutjat?",
"A qui ha posat una condemna?",
"Per què els han establert una pena?",
"De quant temps és la pena?",
"Mundocachorro és una tenda de mascotes?",
"Aquests esdeveniments a quin any es remunten?",
"Qui va denunciar la botiga?",
"La Guàrdia Urbana va actuar en aquest cas?",
"Alguna personalitat política ha parlat al respecte?",
"Quin organisme segueix fent inspeccions a aquests establiments?",
"Es veuen anuncis de venda d'animals a pàgines web de venda de productes de segona mà?",
"S'ha multat a aquests anunciants?",
"La sanció fou superior als mil euros?",
"Quan es preveu que tingui lloc el procés judicial a una nova botiga?",
"Per què va tancar aquesta altra botiga?"
] |
{
"answer_end": [
77,
77,
113,
190,
316,
673,
749,
994,
1470,
1887,
2404,
2445,
2462,
2864,
2999
],
"answer_start": [
0,
0,
32,
114,
195,
632,
632,
895,
1417,
1741,
2174,
2258,
2406,
2779,
2847
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Als propietaris de Mundocachorro.",
"Per un delicte de maltractament animal.",
"D'un any i un dia de presó i tres anys i un dia d'inhabilitació.",
"Sí.",
"Al 2015.",
"L'entitat animalista FAADA.",
"Sí.",
"Sí.",
"L'Ajuntament de Barcelona.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"El mes de febrer.",
"Pel mal estat en què es trobaven els animals."
]
}
|
vilaweb
|
Aquest any l'Aplec Internacional de l'Asociació per la Difusió del Folklore Adifolk es farà a la ciutat piamontesa de Torí. La gran manifestació internacional de la nostra cultura popular i tradicional serà la protagonista de l'entrevista de ‘La festa que ve', l'espai que prepara l'Amadeu Carbó. Parlem amb el president d'Adifolk, en Joan Gómez, qui ens donarà tots els detalls de l'aplec i també dels actes previs que organitzen al Castell de Montjuïc. ‘Els de Gràcia planten el 4 de 8 al Québec' és el titular de la Crònica castellera d'en Carles Esteve, on a banda de parlar-nos d'aquest exitós viatge dels graciencs en terres canadenques, aprofitarà per fer un repàs històric de la presència castellera a les amèriques. També farà un repàs de les darreres actuacions a Catalunya. A les ‘Notícies escollides' comentarem el recentment presentat cartell de les festes de la Mercè 2015 i parlarem de la 10a edició del singular concert de música popular i tradicional ‘D'aquí estant veig una estrella' que es farà a Ridaura l'1 d'agost vinent. També farem atenció a les celebracions de l'any Morera arreu del país, entre les quals destaca la reestrena a la Garriga, també el proper 1 d'agost, de la peça lírica ‘La Viola d'or', que l'insigne compositor barceloní va escriure juntament amb Apel·les Mestres l'any 1914. En aquest link us podeu baixar el programa d'actes en motiu d'aquest Any Morera. I també tindrem les habituals seccions de les edicions d'estiu: Les Dites i refranys d'en Víctor Pàmies, que avui ens afirma una nova evidència: ‘Qui no pot segar, espigola'. També tindrem un altre dels Cants de taverna d'en Francesc Sànchez Carcassés, que aquesta vegada ens proposa escoltar el grup l'Espingari, de Montcada i Reixac, amb la interpretació del popular valset mariner ‘Oreneta‘. A els temes d'en Xino amb en Josep Maria Francino recuperarem una altra edició de l'espai protagonitzada per la sardana ‘La santa espina' d'Enric Morera. En aquesta ocasió, la versió del grup madrileny ‘Los relámpagos', allà als anys 60. I també recuperem un capítol dels Secrets de l'Etnològic d'en Gustau Molas, que en aquest cas ens parlarà del ‘Requetetxec'. Pel nom ja us dic ara que no en traureu l'aigua clara. Serà qüestió d'escoltar-lo.
|
[
"Qui presideix l'entitat Adifolk?",
"Es celebraran actes previs a Barcelona?",
"A quin país viatjaran els castellers de Gràcia?",
"De quines festes és el cartell que surt a les notícies?",
"Parlen de més festejos?",
"Es farà cap concert a la Garriga?",
"On es pot consultar la programació de les festivitats?",
"Comptaran amb actuacions que ja s'han tornat habituals?",
"I amb música en directe?",
"Quina formació actuarà?",
"Es tracta d'un grup de Barcelona ciutat?",
"Quina cançó cantaran?",
"Hi participarà cap agrupació de sardanistes?",
"A qui pertany aquesta agrupació?",
"Què ens portarà en Gustau Molas?"
] |
{
"answer_end": [
345,
453,
723,
886,
1098,
1316,
1397,
1461,
1650,
1711,
1733,
1792,
1931,
1946,
2155
],
"answer_start": [
297,
351,
455,
785,
1044,
1044,
1318,
1399,
1574,
1574,
1700,
1700,
1794,
1903,
2032
],
"input_text": [
"La presideix Joan Gómez.",
"Sí.",
"Al Canadà.",
"De les festes de la Mercè 2015.",
"Sí.",
"Sí.",
"A internet.",
"Sí.",
"Sí.",
"L'Espingari.",
"No.",
"Oreneta.",
"Sí.",
"A Enric Morera.",
"Portarà un capítol dels Secrets de l'Etnològic."
]
}
|
books
|
L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora de la platja. La tia Paulina hi passà unes tres setmanes amb la pretensió de pendre banys de mar; però quan es va veure vestida d'aquella manera, i que l'aigua li tocava els peus, ja li agafà por de negar-se, i es limità a romandre a la platja sota una mena de paraigua de lona, llegint els seus autors predilectes i cridant els nebots, que sempre veia a la boca d'un delfí o de qualsevol bestiassa marina.
Ja s'ha dit que les relacions d'en Melrosada i els Buxareu anaven adquirint un caràcter íntim. Els nens se l'estimaven molt, i ell els ho aguantava tot. Abans d'abandonar Barcelona quedaren que en Melrosada vindria a fer-los una visita; i el segon diumenge, a la sortida de missa, s'envià una tartaneta a l'estació de Montgat perquè anés a recollir en Melrosada.
Els nens, quan el varen veure arribar, no cabien en pell: estaven esbojarrats i contents que no s'aguantaven; i don Gaspar per quí, i don Gaspar per allà; li estiraven les mànigues; el dugueren a una mena de sortidor que tenia una aixeta d'engany, i l'arruixaren de cap a peus. Li ensenyaren una capsa on tenien marietes de menta, i una gàbia amb quatre gafarrons de niu i un gos, i una pell de serp, i unes plantes dissecades. Li ho volien ensenyar tot: fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia perquè tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser sacsejat, baquetejat, estiregassat. Va suar i va patir, sempre amb aquella dolça rialleta i aquella santa paciència que el caracteritzaven.
Als nens els divertia l'indumentària estival d'en Melrosada: uns pantalons de color canari i unes sabates de pell de foca, amb aquella americaneta grisa que ja li coneixien, i una mena de jipijapa falsificat per a guardar-se del sol.
Don Gaspar complimentà tota la família, i especialment la tia Paulina, que li contà l'estat d'aplicació dels nois, i els dibuixos que havien fet d'una fruitera, d'una regadora i d'un conill mort.
|
[
"On no van estiuejar els Buxareu?",
"Tenien una casa prop de Montgat?",
"La casa es trobava molt lluny de la costa?",
"Quant temps va estar-hi la tia Paulina?",
"Què volia fer a l'estiu?",
"Es va banyar al final?",
"Com passava l'estona a la platja?",
"En quin mitjà de transport recollien en Melrosada?",
"Els nens es sentien emocionats quan veien que en Melrosada arribava?",
"Què hi guardaven els nens en una capsa?",
"Tenien més animals?",
"A en Melrosada li agradava allò que li van ensenyar?",
"Què pensaven els nens de com vestia en Melrosada?",
"Quina peça utilitzava ell per protegir-se del sol?",
"Què havien dibuixat els nens?"
] |
{
"answer_end": [
99,
150,
209,
253,
293,
404,
532,
965,
1055,
1296,
1366,
1678,
1739,
1912,
2108
],
"answer_start": [
0,
101,
152,
211,
211,
295,
408,
885,
967,
1245,
1298,
1576,
1680,
1854,
1914
],
"input_text": [
"Al poblet muntanyenc on jo vaig tenir el gust de conèixer-los.",
"Sí.",
"No.",
"Unes tres setmanes.",
"Banyar-se al mar.",
"No.",
"Sota una mena de paraigua de lona, llegint els seus autors predilectes i cridant els nebots.",
"En una tartaneta.",
"Sí.",
"Marietes de menta.",
"Sí.",
"No.",
"Els divertia.",
"Una mena de jipijapa.",
"Una fruitera, una regadora i un conill mort."
]
}
|
mitologia
|
Atèn o Aton és el déu del sol en mitologia egípcia antiga, i és representat pel disc del sol. La seva adoració va ser instituïda com la base per a la religió en base monoteista per Amenhotep IV (després anomenat Akhenaton, el que agrada a Aton). El fenomen s'anomenaria Atenisme o l'heretgia d'Amarna.
Veure a Aten com un déu d'Akhenaten és realment una simplificació. Aten és el nom donat al disc solar, mentre que el títol complet del déu d'Akhenaten era el Ra-Horus, qui sorgeix en l'horitzó de la llum que és el disc del sol. (Aquest és el nom del títol del déu, ja que apareix a les nombroses esteles que foren col·locades per marcar els límits de la nova capital d'Akhenaten a Tell al-Amarna.)
Aquest nom tan llarg va ser sovint escurçat al de Ra-Horus-Aten a Aten just en molts textos, però el déu que Akhenaten havia creat com a suprem estava fet d'una síntesi d'idees molt antigues vistes d'una altra manera. En detall, no fou representat en forma antropomorfa, sinó com els rajos de la llum que s'estenien del disc del sol. A més, el nom del déu va ser escrit dintre d'un cartutx, junt amb els títols donats normalment a un faraó, una altra ruptura amb la tradició antiga.
Aten primer apareix en els textos que daten de la dotzena dinastia, en la història de Sinuhe. Ra-Horus és una síntesi de dos altres déus, que es troben des molt antic. Durant el període d'Amarna, aquesta síntesi fou considerada com la font invisible de l'energia del déu del sol, de qui la manifestació visible era Aten, el disc solar.
Així Ra-Horus-Aten era un desenvolupament de les antigues idees que varen venir gradualment. El veritable canvi és l'abandó evident de la resta dels déus a l'adveniment d'Akhenaten. Això és realment evident en el gen himne a Aten.
Aquest nou déu es comunicava directament amb el faraó, per tant la classe sacerdotal no era ja necessària. I a poc a poc, el mateix faraó va acabar amb els altres deus, prohibint el seu culte i eliminant els temples, fins que Aten esdevingué l'únic déu. La classe dirigent va adoptar per convicció o per la força la nova religió però es creu que no es va estendre al poble.
La religió es va acabar a la mort del faraó vers el 1345/1335 aC, amb una ràpida reversió a la situació anterior amb predomini del déu Ammon, i amb molts déus, i una classe sacerdotal molt important i poderosa.
|
[
"De quina religió formava part el déu Atèn?",
"Amb quin objecte és representat?",
"Quin faraó va utilitzar la seva veneració per crear una religió monoteista?",
"Aquesta religió rep cap nom?",
"Què volia dir Aten?",
"Era aquest el nom complet del nou déu?",
"La deïtat tenia forma de persona?",
"I com se'l representa?",
"A quin document apareix el seu nom?",
"De quants déus es compon Ra-Horus?",
"Quin canvi pretenia establir el faraó?",
"Com eren les comunicacions amb aquesta nova deïtat?",
"Què fou dels sacerdots?",
"I de la resta de déus?",
"Quan va desaparèixer aquesta nova religió?"
] |
{
"answer_end": [
57,
92,
193,
300,
403,
468,
969,
1032,
1275,
1349,
1699,
1803,
1855,
2002,
2188
],
"answer_start": [
0,
0,
94,
246,
369,
369,
918,
918,
1183,
1277,
1612,
1750,
1750,
1859,
2124
],
"input_text": [
"De la mitologia egípcia antiga.",
"Amb el disc del sol.",
"Amenhotep IV.",
"Sí.",
"Era el nom donat al disc solar.",
"No.",
"No.",
"Com els rajos de la llum que s'estenien del disc del sol.",
"En la història de Sinuhe.",
"De dos.",
"Abandonar la resta de déus i l'adveniment d'ell mateix com a deïtat.",
"Directament amb el faraó.",
"Se'ls considerava innecessaris.",
"El mateix faraó va acabar amb ells.",
"Quan el faraó va morir."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, ha comentat avui les negociacions per a formar govern amb l'actual batllessa i Barcelona en Comú. En aquest sentit, ha dit que han proposat als Comuns un executiu amb una distribució del ‘cinquanta a cinquanta' entre ambdós partits. A més, el candidat d'ERC ha dit que està disposat a crear una nova figura de ‘màxima responsabilitat' per a Colau dins del govern municipal. Margall no ha volgut donar nom a aquest càrrec, però ha reiterat que seria un rol al més alt nivell de responsabilitat al costat del batlle. El candidat d'ERC ha dit que en les negociacions s'ha avançat molt, però ha afegit que paralitza els contactes fins que Colau i els Comuns ‘es defineixin'. Maragall ha assegurat que BeC ha de decidir si vol governar per a tots els ciutadans o vol pactar d'esquena a la capital amb el PSC i Manuel Valls. Un pacte que ha qualificat d'aberració. En cas d'escollir la proposta d'ERC, Margall ha assegurat que està disposat a reunir-se aquesta mateixa tarda amb Colau per tal de continuar configurant el nou govern de la ciutat. Colau prefereix un tripartit Les intencions d'Ada Colau, tanmateix, no coincideixen fins ara amb les de Margall. La batllessa en funcions ha demanat a través d'un vídeo a la xarxa que ERC i el PSC deixin de vetar-se mútuament i obrin les negociacions amb BeC per formar un tripartit. En aquest sentit, Colau afirma que tots tres partits tenen moltes coincidències programàtiques quan parlen de la ciutat de Barcelona. A més, ha recordat que ERC i el PSC han pactat en molts altres municipis.
|
[
"Per quin partit es presenta Ernest Maragall?",
"Amb quina altra formació ha estat negociant?",
"Com es pensen repartir els resultats si guanyen?",
"Maragall ha pensat en aportar cap novetat?",
"De què es tractaria?",
"Què està esperant per part dels Comuns?",
"Quina altra alternativa tenen els Comuns?",
"Com defineix en Maragall aquest possible acord?",
"Quan pensa trobar-se amb la líder dels Comuns si aquesta tria la seva oferta?",
"La líder dels Comuns què pensa del candidat d'ERC?",
"Per quin mitjà ha fet públiques les seves opinions?",
"Què ha sol·licitat?",
"Creu que hi ha punts en comú entre aquests partits?",
"Quins?",
"Algun cop hi ha hagut un pacte entre els socialistes i els republicans?"
] |
{
"answer_end": [
60,
158,
293,
434,
575,
731,
879,
920,
1100,
1213,
1281,
1384,
1465,
1518,
1592
],
"answer_start": [
0,
62,
160,
295,
436,
577,
733,
881,
921,
1102,
1215,
1240,
1386,
1439,
1520
],
"input_text": [
"Per ERC.",
"Amb Barcelona en Comú.",
"Cinquanta a cinquanta.",
"Sí.",
"D'un rol al més alt nivell de responsabilitat al costat del batlle.",
"Que es defineixin.",
"Pactar amb el PSC i Manuel Valls.",
"Com una aberració.",
"Aquesta mateixa tarda.",
"Que no coincideix amb les intencions d'en Maragall.",
"A través d'un vídeo a la xarxa.",
"Que ERC i el PSC deixin de vetar-se mútuament i obrin les negociacions amb BeC per formar un tripartit.",
"Sí.",
"Maragall creu que tenen coincidències programàtiques quan parlen de la ciutat de Barcelona.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Avui els presentem una de les principals víctimes de la preocupació social.
L'hereu.
¿Qui és que en el transcurs de la seva vida no ha sentit dir i no ha dit alguna vegada mil pestes de l'hereu? ¿Quin és el fill extern, per il·lustrat que sia, que ha deixat de pensar, dir o escriure una munió d'improperis contra la respectable classe dels hereus?
Nosaltres ens atrevim a dir que som de diferent opinió.
Nosaltres compadeixem a l'hereu i per lo mateix el defensarem fins allà on arribin les nostres forces; i, com tota convicció ha de ser fundada en algunes raons, ara direm les que tenim per sortir a la defensa d'aquesta classe tan calumniada.
En primer lloc defensem els hereus perquè estan en minoria; en segon lloc per anar contra la corrent; els defensem perquè és una institució essencialment catalana, i, per últim, els defensem perquè tots nosaltres som hereus: en un TROS DE PAPER no hi ha cap fill extern. No creguin, per això, que els hereus ens són simpàtics perquè els considerem que són millors que els altres; de cap manera. Nosaltres, amb el permís de vostès, creiem que quasi bé tots els homes neixen amb una infinitat de vicis i defectes, i que poc influeix l'haver nascut un any abans o després per ser millor o pitjor. Defensem a l'hereu perquè el considerem més desgraciat que els altres.
Lo millor que pot succeir-li a l'hereu és tenir la sort de néixer de bona família. ¿Creuen, per això que serà més feliç? Ara ho veuran.
|
[
"Qui es presenta avui?",
"Com es dirigeixen a aquest personatge?",
"La gent parla bé d'aquest personatge?",
"Tothom pensa així?",
"Què pensen els autors d'aquest escrit?",
"Tracten d'argumentar aquesta defensa?",
"Quina és la primera raó per la qual el defensen aquests hereus?",
"I la segona?",
"D'on prové aquesta congregació?",
"Tenen alguna raó més per defensar-lo?",
"Són persones agradables?",
"Com pensen que són les persones al néixer?",
"Canviaria res si naixessin uns anys més tard o més d'hora?",
"L'hereu ha sigut afortunat?",
"Què consideren que és el millor que podria passar-li?"
] |
{
"answer_end": [
74,
194,
193,
403,
466,
564,
705,
747,
809,
870,
1025,
1157,
1239,
1310,
1393
],
"answer_start": [
0,
85,
86,
349,
405,
511,
647,
707,
749,
814,
918,
1042,
1165,
1241,
1312
],
"input_text": [
"Una de les principals víctimes de la preocupació social.",
"Com a l'hereu.",
"No.",
"No.",
"Es compadeixen d'ell i el defensen.",
"Sí.",
"Perquè són minoria.",
"Perquè van contra la corrent.",
"De Catalunya.",
"Sí.",
"No necessàriament.",
"Pensen que quasi bé tots els homes neixen amb una infinitat de vicis i defectes.",
"Canviaria molt poc.",
"No.",
"Tenir la sort de néixer de bona família."
]
}
|
bios
|
Carmen Laforet Díaz (Barcelona, 6 de setembre de 1921 — Majadahonda, 28 de febrer de 2004) va ser una escriptora catalana en castellà.
Nascuda al carrer d'Aribau, de Barcelona, va ser filla de l'arquitecte Eduardo Laforet i de la mestra Teodora Díaz. Quan tenia dos anys la família va traslladar-se a Las Palmas de Gran Canaria, on van néixer els seus germans. Pel seu ambient familiar, va tenir accés a la lectura i es va iniciar ben aviat en el món de la literatura. Acabada la guerra civil, amb divuit anys, va tornar a Barcelona, es va instal·lar a casa de la seva àvia i va matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.
El 1940 va publicar els seus primers contes al setmanari Mujer de Santander, i el 1942 va instal·lar-se a Madrid, on va començar la carrera de Dret, tot i que el canvi de direcció en la carrera acabaria portant-la, al capdavall, a la literatura. El 1944, quan encara era una escriptora desconeguda, va guanyar el primer premi Nadal amb Nada, una novel·la realista, en la qual descriu un ambient de postguerra on no passava res, un retrat d'una Barcelona devastada, que va deixar la població en la misèria i amb les ferides encara obertes de la guerra. El llibre va rebre elogis dels principals literats del moment com Juan Ramón Jiménez, Azorín, Francisco Ayala i Miguel Delibes, i Laforet es va convertir en un model per als escriptors de novel·la social. A més, va rebre el premi Fastenrath, que va donar-li encara més ressò i va fer que les edicions del llibre s'esgotessin ràpidament.
Entre 1952 i 1970 va publicar diversos llibres de novel·la, entre els quals destaquen La isla y los demonios (1952) i La mujer nueva (1955), amb la qual va rebre el Premi Nacional de Literatura, relats i contes, així com llibres de viatges. Tanmateix, aquests llibres no van tenir tanta repercussió com la seva primera novel·la, raó per la qual a partir del darrer any no va publicar res durant gairebé mig segle. No és fins al 2003, quan va publicar Puedo contar contigo, un epistolari amb Ramón J. Sender i el 2004, la novel·la Al volver de la esquina, que havia escrit originalment en la dècada de 1970 i que ambientava en la de 1950.
Es va casar amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, amb qui va tenir cinc fills.
|
[
"Qui va ser Carmen Laforet Díaz?",
"Escrivia en català?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"On van anar a viure quan Carmen era una nena?",
"Ella va tornar mai a Barcelona?",
"On vivia?",
"A quin centre va estudiar?",
"Quin any es van fer públics els seus primers escrits?",
"Va viure a Barcelona tota la seva vida?",
"Quin va ser el primer guardó que va obtenir?",
"Amb quin treball el va obtenir?",
"En què va esdevenir la seva figura?",
"Va guanyar més guardons amb aquesta novel·la?",
"Continuà escrivint?",
"Va casar-se mai?"
] |
{
"answer_end": [
121,
133,
249,
327,
532,
573,
660,
737,
774,
993,
1025,
1417,
1549,
1690,
2282
],
"answer_start": [
0,
0,
135,
251,
469,
534,
576,
662,
741,
908,
908,
1344,
1419,
1551,
2189
],
"input_text": [
"Va ser una escriptora catalana.",
"No.",
"Ell era arquitecte i ella mestra.",
"A Las Palmas de Gran Canaria.",
"Sí.",
"A casa de la seva àvia.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Al 1940.",
"No.",
"El premi Nadal.",
"Amb una novel·la realista anomenada Nada.",
"En un model per als escriptors de novel·la social.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Nuestra Señora de la Santa Muerte o Santa Muerte és una santa popular venerada principalment a Mèxic i el Sud-oest dels Estats Units. És una personificació de la mort i està associada amb el guariment, protecció i lliurament segur al més enllà pels seus devots. Malgrat l'oposició de l'Església catòlica, el seu culte va sorgir d'una creença popular mexicana, un sincretisme entre creences i pràctiques indígenes de mesoamèrica i catòliques espanyoles.
Des de l'era precolombina, la cultura mexicana ha mantingut una reverència cap a la mort que pot ser vista en la commemoració estesa del Dia de Morts. Els elements d'aquella celebració inclouen l'ús d'esquelets per recordar a les persones la seva mortalitat. L'adoració de la Santa Muerte és condemnada per l'Església catòlica a Mèxic com a invàlida, però està fermament atrinxerada entre un percentatge petit de la cultura mexicana.
La Santa Muerte generalment apareix com una figura femella esquelètica, vestida en una roba llarga i portant un o més objectes, normalment una dalla i un globus terraqüi. La roba pot ser de qualsevol color i les imatges més específiques de la figura poden variar segons els devots i el ritu representat o la petició feta. Mentre l'adoració de la Santa Muerte era clandestina fins al segle xx, la majoria de pregàries i altres ritus s'han realitzat tradicionalment en privat a casa.
Des del començament del segle xxi, l'adoració ha esdevingut més pública, especialment a la Ciutat de Mèxic després que Enriqueta Romero va iniciar el seu famós santuari a la Ciutat de Mèxic el 2001. El nombre de creients de la Santa Muerte ha crescut, en els darrers deu a vint anys, a diversos milions de seguidors a Mèxic, els Estats Units, i parts d'Amèrica Central. La Santa Muerte té similar contraparts masculins a Amèrica, com els esquelets de San La Muerte de l'Argentina i Rey Pascual de Guatemala.
Mictlantecuhtli, el Déu de la mort Azteca
Gravat de José Guadalupe Posada Catrina (1910–13)
Santa Muerte Blanca.
|
[
"A quins països es retreu culte a Santa Muerte?",
"Com és aquesta santa?",
"Amb què s'associa Santa Muerte?",
"D'on va néixer el culte?",
"Des de quan existeix el Dia de Morts?",
"Per què fan servir els esquelets?",
"Quina és la postura del catolicisme vers el culte?",
"Normalment com es representa la santa?",
"Sempre s'han fet celebracions públiques en honor a Santa Muerte?",
"Què va obrir Enriqueta Romero?",
"Quin any es va inaugurar aquest temple?",
"En conseqüència, ha augmentat el número d'adeptes a Santa Muerte?",
"A quins països?",
"Hi ha versions masculines de la figura de Santa Muerte?",
"Qui és l'autor del gravat de Mictlantecuhtli?"
] |
{
"answer_end": [
132,
166,
260,
451,
602,
710,
802,
1056,
1367,
1537,
1566,
1651,
1737,
1875,
1959
],
"answer_start": [
36,
134,
134,
305,
453,
604,
712,
887,
1209,
1404,
1488,
1568,
1609,
1739,
1877
],
"input_text": [
"A Mèxic i el Sud-oest dels Estats Units.",
"És una personificació de la mort.",
"Amb el guariment, protecció i lliurament segur al més enllà pels seus devots.",
"D'una creença popular mexicana, un sincretisme entre creences i pràctiques indígenes de mesoamèrica i catòliques espanyoles.",
"Des de l'era precolombina.",
"Per recordar a les persones la seva mortalitat.",
"És condemnada com a invàlida.",
"Com una figura femella esquelètica, vestida en una roba llarga i portant un o més objectes, normalment una dalla i un globus terraqüi.",
"No.",
"Un santuari.",
"El 2001.",
"Sí.",
"A Mèxic, els Estats Units, i parts d'Amèrica Central.",
"Sí.",
"José Guadalupe Posada Catrina."
]
}
|
books
|
L'egua es frisava en aquella espera. La ferum de carnassa de moltó sofregida que expandia la taverna d'en Roig la molestava. Les mosques turmentoses com mai, li clavaven el fibló; i ella, pernejant, havia temença de malmenar alguna criatura. Darrera seu una collada de nois i noies armaven gran brogit tabolejant i pegant-se esquenades.
En això, en mig les naixents cabòries d'egua despacientada, oí esclatar un mot ardent i terrible, que devia ser una blasfèmia, acompanyat d'un d'equests gemecs de destraler inseparables de tot esforç desesperat. A l'acte experimentà una punyida freda i dolorosa, vivament dolorosa, sota mateix del ventre. Fou tan irressistible allò, que, a desgrat de tractar-se d'una bèstia soferta i manyaga, pegà un bitzec de guitzes que de poc estavella els més propers.
Aviat es veié rodejada de curiosos que la miraven espalmats, les cares llargarudes i tràgiques. Percebia el sorollar d'un líquid que es vessava a raig, talment, com si algú, molt a prop d'ella, decantés l'aigua d'un càntir pel broc gros.
Una bravada de femta li pujava a la boca, una gran angoixa l'envaïa, obligant-la a panteixar, i un tel li tapava la visió. Flectà les cames (primerament les del darrera; després les del davant), i restà amb els narius dintre la pols. Cada esbufec n'aixecava un núvol, i cercà forces per enlairar el morro i respirar. Mes era endebades: sentia un pes colossal al cim de la testa; un vertigen tenebrós la feia giravoltar, aplanada al sòl. Li semblava, també, que la terra de la plaça se li fiqués gorja endins, absorbida per aquell bleixar d'agonia, emmotllant-se-li als pulmons, emplenant-li les entranyes d'un fangueig asfixiant, nauseabund, mortal.
|
[
"Què estava fent l'animal?",
"A què feia olor?",
"On l'estaven cuinant?",
"Hi havia insectes al voltant del menjar?",
"I darrera l'egua hi havia nens?",
"Com era el crit que sentí l'egua?",
"Què li va passar a l'animal?",
"Va reaccionar amb violència?",
"Algú estava mirant aquell acte?",
"Va caure al terra?",
"Li costava respirar?",
"On notava una gran càrrega?",
"Estava marejada?",
"Va acabar morint?"
] |
{
"answer_end": [
35,
76,
110,
178,
335,
433,
641,
794,
890,
1266,
1349,
1411,
1452,
1682
],
"answer_start": [
0,
37,
37,
125,
242,
397,
549,
643,
796,
1157,
1268,
1370,
1413,
1471
],
"input_text": [
"Esperant.",
"A carnassa de moltó sofregida.",
"A la taverna d'en Roig.",
"Sí.",
"Sí.",
"Ardent i terrible.",
"Li van fer mal sota mateix del ventre.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Al cim de la testa.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Apa, doncs -va saltar en Lluís impacient,- explica't d'un cop!
-Es una facècia xalada -va respondre en Xaneta amb un riure ple d'emoció. -No perdem temps. Ara en Llambregues segueix sa reblinconada des camí de Sant Joan i sa muntanya el priva de veure'ns. És sa bona ocasió. Mireu, enfileu-vos cada un de vosaltres a dalt de cada un d'aquests rocs.
-I què en traurem? -vaig botzinar. -Enfileu-vos-hi, coi! Que és cap mal això? Ja m'explicaré en acabat.
Vàrem obeir. -Molt bé! -exclamà en Xaneta -així mateix, ben drets, ben encirats. Ordi! D'un tros lluny no es coneix pas que sa pedra i ses vostres cames no sigun d'una sola peça. Sembleu dos homenassos. Ses vostres catracòliques llargues dissimulen sa curtesa dets vostros cossos. Deixe-vos-les ben descordades… Aixi! Àngela!… estufades, esbalandrades… Ara, entortolligueu-vos es tapaboques entre coll i closca ben amunt. Qui no pensarà que sou dos americanos? No en pareu poca de mota ¡crosta!
|
[
"Com es sentia en Lluís?",
"Qui li va parlar?",
"Aquest personatge es trobava trist?",
"Des d'on es dirigia en Llambregues?",
"Anava cap a la platja?",
"Què demana en Xaneta als seus companys?",
"Tots d'ells estaven d'acord?",
"El company va insistir que els altres pugessin?",
"Li feren cas?",
"Com es diu l'amic al qual es dirigeix en Xaneta?",
"Què els hi diu que pareixen?",
"Diu que són baixets?",
"Hi havia cap noia?",
"Els nois tenien tapaboques?",
"Què diu en Xaneta que semblen?"
] |
{
"answer_end": [
41,
110,
136,
220,
255,
348,
368,
406,
466,
541,
656,
734,
779,
875,
916
],
"answer_start": [
1,
65,
88,
156,
203,
257,
351,
386,
455,
498,
634,
658,
736,
808,
879
],
"input_text": [
"Es sentia impacient.",
"En Xaneta.",
"No.",
"Des del camí de Sant Joan.",
"No.",
"Que s'enfilin a un roc.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Ordi.",
"Dos homenassos.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Americanos."
]
}
|
books
|
Tot seguit vaig avisar els meus companys.
-Lluís, Xaneta, alerta! Mireu : un parador, que ve cap aquí.
Els dos xicots eixiren tot seguit del cloterell i guaitaren amb el major interès cap a l'indret, que jo els vaig indicar.
-Si, es un home amb un ram, un parador -va dir en Lluís.-Va pujant amb santa calma, i poc es pensa que l'haguem pres per mà.
En Xaneta es gratà el clatell amb un aire indecís i abatut.
- Crosta! Deu ésser en Llambregues- mormolà. Oi, que a sa seua gorra li manca mitja visera? Coi! No es pot afinar bé des de tan lluny i amb aquesta mala faró de quart de lluna. Però… aqueixes camarres, aqueixa jupa, aqueix balandreig de cos tan disgraciat. És ell, vatua! I que fem?
|
[
"Què va fer el protagonista res més començar la narració del text?",
"Qui són aquests?",
"Qui adverteix que s'apropa?",
"D'on van sortir els nois?",
"I què van vigilar?",
"Qui creu en Lluís que s'acosta?",
"Com ascendeix aquest?",
"Com va reaccionar en Xaneta?",
"Qui pensa que pot ser l'home?",
"Segons Xaneta, què li falta al barret d'en Llambregues?",
"Per quina altra vestimenta el reconeix?"
] |
{
"answer_end": [
40,
56,
101,
150,
198,
280,
307,
408,
444,
500,
624
],
"answer_start": [
0,
43,
66,
103,
153,
225,
282,
350,
420,
463,
593
],
"input_text": [
"Va avisar els seus companys.",
"Lluís i Xaneta.",
"Un parador.",
"Del cloterell.",
"L'indret.",
"Un home amb un ram, un parador.",
"Amb santa calma.",
"Es gratà el clatell amb un aire indecís i abatut.",
"En Llambregues.",
"Mitja visera.",
"Per aqueixes camarres i aqueixa jupa."
]
}
|
mitologia
|
Mèropis (en grec antic Μεροπίς) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Eumel, un fill de Mèrops.
Eumel va tenir un fills petulants i superbs, Mèropis, Bissa i Agró, i vivien a l'illa de Cos, l'illa meròpida, on Mèrops havia estat rei. La terra (Gea) els donava collites extraordinàries, perquè era l'única divinitat que honoraven, i la treballaven molt. No tractaven amb la gent de l'illa, no baixaven a la ciutat ni assistien a festes o celebracions dels déus. Si algú convidava les noies a una festa d'Atena, el germà deia, tot refusant la invitació, que no sentia afecte per la deessa d'ulls clars, ja que les noies els tenien negres, i a més odiava l'òliba. Si les convidaven a fer sacrificis a Àrtemis, el germà opinava que no estava bé honorar una deessa que rondava de nit. Si el convidaven a ell a oferir libacions a Hermes, deia que no en volia saber res d'un déu lladre. Van incórrer en tantes impietats que Hermes, Atena i Àrtemis, enfurismats, van fer cap a casa seva. Atena i Àrtemis es presentaren com a dos noies joves, i Hermes vestit de pastor. Hermes va saludar a Eumel i Agró i els convidà a un banquet, que se celebrava per oferir sacrificis a Hermes, en companyia d'altres pastors. Els va dir també que permetessin que Mèropis i Bissa poguessin anar amb les noies de la seva edat al bosc sagrat d'Atena i Àrtemis. Mèropis, en sentir el nom d'Atena, va esclatar en injuries contra ella. La deessa la transformà en òliba. Bissa va ser transformada en l'ocell de Leucòtea, és a dir, el duc. Agró va voler fugir, però va ser convertit en corriol. Eumel va insultar Hermes per haver transformat el seu fill, i el déu el transformà en xot, que és un ocell de mal averany.
|
[
"Qui eren els pares de Mèropis?",
"I els seus germans?",
"On residien tots?",
"Qui l'havia governat?",
"A qui honraven?",
"Solien participar en actes socials?",
"Què contestava Agró si les joves eren invitades a una festivitat d'Atena?",
"I si les proposaven fer ofrenes a Àrtemis?",
"Què opinava Agró sobre Hermes en cas que li suggerissin brindar en el seu honor?",
"Com van reaccionar davant els insults Hermes, Atena i Àrtemis?",
"Per qui van fer-se passar aquests?",
"A qui va dir Hermes que vinguessin al seu convit?",
"Què es commemorava?",
"Què va comunicar Hermes a Eumel i Agró?",
"En quins animals va convertir Atena a Mèropis i els seus germans després que Mèropis la injuriés?"
] |
{
"answer_end": [
103,
171,
214,
241,
337,
468,
668,
787,
887,
987,
1068,
1129,
1178,
1341,
1570
],
"answer_start": [
0,
105,
175,
216,
243,
362,
470,
670,
789,
889,
989,
1070,
1131,
1211,
1343
],
"input_text": [
"Eumel i Mèrops.",
"Bissa i Agró.",
"A l'illa de Cos, l'illa meròpida.",
"Mèrops.",
"A la terra (Gea).",
"No.",
"Deia, tot refusant la invitació, que no sentia afecte per la deessa d'ulls clars, ja que les noies els tenien negres, i a més odiava l'òliba.",
"El germà opinava que no estava bé honorar una deessa que rondava de nit.",
"Deia que no en volia saber res d'un déu lladre.",
"Enfurismats, van fer cap a casa seva.",
"Atena i Àrtemis es presentaren com a dos noies joves, i Hermes vestit de pastor.",
"A Eumel i Agró.",
"Se celebrava per oferir sacrificis a Hermes.",
"Que permetessin que Mèropis i Bissa poguessin anar amb les noies de la seva edat al bosc sagrat d'Atena i Àrtemis.",
"La deessa transformà a Mèropis en òliba; Bissa va ser transformada en l'ocell de Leucòtea, és a dir, el duc; i Agró va ser convertit en corriol."
]
}
|
bios
|
Assumpció Puigdelloses Vila (Vic, 1906 - Sant Adrià del Besòs, 27 de març de 1940) fou una de les dotze dones republicanes de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista. Era mestressa de casa i tenia trenta-quatre anys.
La derrota de l'exèrcit republicà l'1 d'abril de 1939, va posar fi a la Guerra Civil Espanyola donant pas a la dictadura del General Franco. Es van perdre drets i llibertats i començà una dura repressió contra els vençuts i dissidents. S'obrí una Causa General i s'encoratjaren les delacions de particulars, essent les zones rurals les que concentraren l'índex més alt de denúncies per rancúnies o venjances personals i per la facilitat d'identificar i detenir les víctimes. Entre 1939 i 1945 un total de 171 osonencs foren sentenciats a mort.
Assumpció, nascuda i resident a Vic, fou denunciada i traslladada el 16 d'agost de 1939 a la Presó de dones de les Corts de Barcelona. El 14 de setembre va comparèixer davant d'un Consell de Guerra, essent l'única dona d'un grup de catorze persones. Fou definida com una furibunda propagandista de les idees marxistes, immoral i de pèssima conducta. Se li atribuí el saqueig d'un convent, la delació de dos sacerdots i la participació en els incendis de la Catedral de Vic, les esglésies del Carme, de la Pietat i de la Mercè. Acusada de rebel·lió militar, fou sentenciada a mort. L'oficina jurídica de la caserna del General Franco va trigar gairebé sis mesos a remetre l'enterado, prolongant així la seva agonia. Finalment, el 27 de març de 1940 a les sis del matí, fou afusellada al Camp de la Bota, amb quatre companys més, dos dels quals havien estat alcaldes d'ERC
|
[
"Qui era Assumpció Puigdelloses Vila?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"A quina ciutat va morir?",
"Quan va vèncer el franquisme a la milícia republicana?",
"Què va suposar això pel bàndol perdedor?",
"Què es va incitar amb la Causa General?",
"On es va fer el nombre més gran d'acusacions?",
"Per quin motiu?",
"Quanta gent d'Osona va ser executada entre els anys 1939 i 1945?",
"On va haver d'acudir Assumpció el 14 de setembre?",
"Què se li va imputar?",
"Quant de temps va estar esperant fins que la van matar?",
"Quan va ser assassinada?",
"I com?"
] |
{
"answer_end": [
198,
82,
82,
82,
389,
484,
556,
631,
723,
792,
991,
1319,
1507,
1576,
1576
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
250,
391,
486,
558,
632,
725,
929,
1144,
1375,
1520,
1562
],
"input_text": [
"Una de les dotze dones republicanes de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.",
"A Vic.",
"El 1906.",
"A Sant Adrià del Besòs.",
"L'1 d'abril de 1939.",
"Es van perdre drets i llibertats i començà una dura repressió contra els vençuts i dissidents.",
"Les delacions de particulars.",
"A les zones rurals.",
"Per rancúnies o venjances personals i per la facilitat d'identificar i detenir les víctimes.",
"Un total de 171 osonencs.",
"A un Consell de Guerra.",
"Se li atribuí el saqueig d'un convent, la delació de dos sacerdots i la participació en els incendis de la Catedral de Vic, les esglésies del Carme, de la Pietat i de la Mercè.",
"Sis mesos.",
"El 27 de març de 1940 a les sis del matí.",
"Fou afusellada."
]
}
|
mitologia
|
Pseudo-Xenofontés el nom donat a un autor anònim de l'antiga Grècia Grècia antiga que probablement va escriure un tractat titulat La constitució dels atenesos grec antic: Ἀθηναίων πολιτεία, Athenàion politéia que s'ha transmès entre els escrits de Xenofont, però que no va ser escrit per ell. L'obra no s'ha de confondre amb l'escrit homònim, que va ser escrit per Aristòtil o (més probablement) per un dels seus alumnes.
Tot i que el tractat es va atribuir una vegada a Xenofont, entre les obres del qual es va conservar, ara es considera que no era obra seva. L'autor de l'obra de vegades es coneix com El Vell Oligarca, un nom utilitzat per primera vegada per Gilbert Murray. Els estudiosos no es posen d'acord sobre les opinions polítiques de l'autor. Tot i que la majoria considera que l'obra és sincera i que l'autor és autènticament oligarca, alguns hi han vist un exercici intel·lectual d'un autor que no creu sincerament en els arguments que exposa.
Molts estudiosos han intentat identificar el Pseudo-Xenofont amb una figura històrica coneguda, per bé que aquests intents "no han donat bons resultats". Un possible autor que s'ha proposat sovint és Críties, que es convertiria en un dels Trenta Tirans l'any 404 aC. No obstant això, hi ha poques proves que donin suport a aquesta posició, i la filosofia de Críties no sembla coincidir amb la del Vell Oligarca: per exemple, el concepte de justícia proposat a la Constitució 1.2 difereix de les idees de Críties sobre això.
Les dates suggerides per a la Constitució dels Atenesos van des de l'any 443 aC fins al 406 aC. La majoria dels estudiosos s'inclinen per una data en algun moment de la Guerra d'Arquidam. Un terminus ante quem citat amb freqüència per a l'obra és l'expedició de Bràsides el 424 aC; Roscher va suggerir que això desmentia l'afirmació del § 2.5 que les potències terrestres no podien enviar forces expedicionàries lluny de casa. No obstant això, Harold Mattingly sosté que l'obra podria ser posterior a aquesta data, ja que l'expedició de Bràsides va ser una excepció dràstica a la regla que les potències terrestres no organitzaven expedicions llunyanes. De fet, Mattingly sosté que hi ha proves que l'obra es va compondre més tard del que se sol pensar: sosté que el festival de l'Hefèstia, esmentat a §3.4, es va instituir l'any 421/0 aC, cosa que situa la Constitució després de l'expedició de Bràsides.
Després d'una introducció en què l'autor exposa la seva tesi que, tot i disgustar-li el sistema de govern atenès, reconeix que està ben dissenyat per a les seves pròpies finalitats, el Vell Oligarca comença a discutir aspectes específics del sistema atenès i com funcionen per promoure'ls interessos democràtics atenesos.
La Constitució dels Atenesos se centra en la interdependència entre la supremacia naval d'Atenes i la seva democràcia. L'autor analitza tres trets que considerava característics del sistema democràtic atenès. Aquests eren que el sistema beneficiava el poble pla, que permetia que els vicis socials fossin comuns i que no estava interessat en la recerca de l'eunomia (“bon ordre”).
|
[
"Què és Pseudo-Xenofont?",
"Amb quin altre treball no s'ha de barrejar?",
"Es creu actualment que el tractat l'hagués escrit Xenofont?",
"I qui seria el creador, llavors?",
"En què no coincideixen els experts?",
"Què opina la major part?",
"Amb qui han intentat relacionar el Pseudo-Xenofont?",
"Quina seria una factible?",
"Per què no se sostindria aquesta teoria?",
"Quina data s'utilitza com a estimació del tractat?",
"Per què pensa Harold Mattingly que l'escrit es redactaria més tard que aquesta batalla?",
"Quins motius dona per a la seva elaboració tardana?",
"Què debat el Vell Oligarca en l'obra?",
"Què examina també?",
"I de quins es tracten?"
] |
{
"answer_end": [
158,
420,
560,
621,
754,
848,
1053,
1166,
1369,
1763,
2135,
2387,
2709,
2918,
3090
],
"answer_start": [
0,
293,
422,
562,
679,
756,
959,
1113,
1243,
1671,
1927,
2145,
2571,
2830,
2920
],
"input_text": [
"El nom donat a un autor anònim de l'antiga Grècia Grècia antiga que probablement va escriure un tractat titulat La constitució dels atenesos.",
"Amb l'escrit homònim, que va ser escrit per Aristòtil o (més probablement) per un dels seus alumnes.",
"No.",
"El Vell Oligarca.",
"En les opinions polítiques de l'autor.",
"Que l'obra és sincera i que l'autor és autènticament oligarca.",
"Amb una figura històrica coneguda.",
"Críties.",
"Perquè la filosofia de Críties no sembla coincidir amb la del Vell Oligarca.",
"L'expedició de Bràsides el 424 aC.",
"Perquè l'expedició de Bràsides va ser una excepció dràstica a la regla que les potències terrestres no organitzaven expedicions llunyanes.",
"Sosté que el festival de l'Hefèstia, esmentat a §3.4, es va instituir l'any 421/0 aC, cosa que situa la Constitució després de l'expedició de Bràsides.",
"Aspectes específics del sistema atenès i com funcionen per promoure'ls interessos democràtics atenesos.",
"Tres trets que considerava característics del sistema democràtic atenès.",
"Aquests eren que el sistema beneficiava el poble pla, que permetia que els vicis socials fossin comuns i que no estava interessat en la recerca de l'eunomia (“bon ordre”)."
]
}
|
books
|
Se va entendrir i rompé en plor. A mi també el cor se'm va trencar. No: la Mare de Déu no desempararia aquell infant que no creia sinó en ella.
-Verge santa del Vilar- vaig exclamar aixecant els braços en l'aire. -Ajudeu-nos! Salveu-me d'aquest perill, i us prometo que pujaré a visitar-vos a peu descalç amb els rosaris a la mà i amb un d'aqueixos rems tan llargs a coll. Sí: ho faré ajudada pels mariners de la Santa Rita, que no s'hi negaran. I, si ells no volen ajudar-me, llogaré Cirineus. Cadernera, tu hi vindràs: digues que sí. El teu prec valdrà més que el meu.
-Sí, sí!- clamà el xicot aixecant també els braços fervorosament. -¡Deu-nos port… i jo traginaré es rem a sa vostra capella, a peu descalç, o passant es rosaris!
Els nostres caps se varen acostar, i les nostres llàgrimes barrejaren llur ardent gotellada.
¡Amb quina confiança i quin consol vaig pronunciar aquest vot! Se'm representà la Mare de Déu en aquella figura, tan familiar per a mi, de la imatge del Vilar: -I doncs, que no ho saps, que sóc una font de miracle brollada en _el teu país? que no ho saps, que sóc una orella del cel oberta sobre la terra per escoltar la demanadissa de la gent de la Costa?- ¡Quines idees més entendridores, caret! I vaig pensar en tants de cents ex-vots de nàufrags com omplen les parets de la capella. ¡Aquells nàufrags bé havien sigut escoltats! I també ho seríem nosaltres. Crec verament que la Verge volia el meu homenatge: me'l demanava, i venia envolta en una ruixada de records de vida i de poesia: de cants de la meva infantesa, de flaires del romaní de les nostres muntanyes… ¡Amb quina enyorança vaig recordar-me de les soledats del Vilar, amb ses suredes, ses feixetes de conreu, ses velles oliveres on refilen els moixons, sos torrents frescals i sos àlbers de blanques soques, en les quals les parelles enamorades escriuen enllaçadament llurs noms amb la punta del ganivet! ¡Oh, qui pogués visitar de nou aquells llocs i cantar davant de l'altaret aquella tornada tan repetida dels romeus: «¡Deu- nos goig i alegria, Mare de Déu del Vilar!.»
|
[
"Què li va passar al primer personatge del text?",
"I al protagonista?",
"Què va dir en veu alta?",
"I què alçava a la vegada?",
"Què li demanava a la Verge?",
"A què va comprometre's?",
"Li prega a Cadernera que hi vagi també?",
"Què portarà a sobre?",
"I com el durà?",
"Com van actuar després ambdós personatges?",
"Va presentar-se-li al narrador la Mare de Déu?",
"Com es descriu ella a si mateixa?",
"Què pensava el protagonista que li sol·licitava aquesta figura?",
"Quines coses va començar a evocar?",
"Què voldria tornar a fer?"
] |
{
"answer_end": [
31,
66,
181,
201,
251,
371,
534,
674,
731,
766,
919,
1182,
1436,
1798,
2011
],
"answer_start": [
0,
33,
144,
182,
214,
255,
495,
571,
655,
733,
889,
889,
1387,
1616,
1898
],
"input_text": [
"Se va entendrir i rompé en plor.",
"També el cor se li va trencar.",
"Verge santa del Vilar.",
"Els braços.",
"Que els ajudi i salvi d'aquest perill.",
"Promet que pujarà a visitar-la a peu descalç amb els rosaris a la mà i amb un d'aqueixos rems tan llargs a coll.",
"Sí.",
"Es rem.",
"A peu descalç, o passant es rosaris.",
"Els seus caps se varen acostar.",
"Sí.",
"Com una font de miracle brollada en _el seu país i una orella del cel oberta sobre la terra per escoltar la demanadissa de la gent de la Costa.",
"El seu homenatge.",
"Les soledats del Vilar, amb ses suredes, ses feixetes de conreu, ses velles oliveres on refilen els moixons, sos torrents frescals i sos àlbers de blanques soques.",
"Visitar de nou aquells llocs i cantar davant de l'altaret aquella tornada tan repetida dels romeus."
]
}
|
vilaweb
|
L'Institut Valencià d'Art Modern recull més de 150 obres arqueològiques i contemporànies a la mostra ‘Habitar el Mediterrani‘. Van del segle II aC fins a l'actualitat i reflecteixen les llums i ombres de les ciutats i formes de vida banyades per la Mediterrània. Tot plegat és un diàleg entre cultures, espais i temps que van de Palestina a la península Ibèrica i del videoart a les terracotes hel·lenístiques. Diu el director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés, que aquestes peces construeixen un ventall enorme de segles i èpoques en què el fet contemporani es nodreix del clàssic. El conjunt estableix un diàleg entre cultures, espècies i temps pretèrits i actuals que vol fer reflexionar sobre les ciutats i les formes de vida als països de la conca mediterrània. Sota aquesta premissa, la mostra és concebuda com un recorregut per una ciutat amb els seus carrers i places, amb elements constructius que al·ludeixen a una ciutat en permanent construcció, que es fa i desfà. L'exposició es divideix en vuit apartats i hi conviuen maquetes de cases egípcies i terracotes hel·lenístiques amb fotografies d'assentaments jueus il·legals a Palestina i imatges de les places d'Alep on s'han fet execucions públiques. Durant el recorregut també es contraposa l'art clàssic amb el contemporani: una maqueta mesopotàmica d'una casa, que es remunta a l'any 1400 abans de Crist, s'enfronta als dibuixos de projectes arquitectònics d'Alger de Le Corbusier. Una extensa instal·lació del libanès Rayyane Tabet presideix una de les sales. S'hi reprodueix, amb 34.000 peces d'un clàssic joc de construcció infantil, la ciutat de Bagdad. Una altra peça, d'Anila Rubiku, representa els búnquers que va fer construir el dictador d'Albània, Enver Halil Hoxha. L'exposició conclou amb una fotografia de l'artista Khaled Jarrar que mostra el mur que separa Israel de Palestina. D'una esquerda, sorgeix una branca nevada que apunta cap amunt i s'obre pas.
|
[
"Quantes peces s'ensenyaran a l'exhibició \"Habitar el Mediterrani\"?",
"On es farà aquesta?",
"De quin tipus són?",
"I de quines èpoques?",
"Què reprodueixen aquestes obres?",
"Quines regions cobreixen?",
"Qui és José Miguel G. Cortés?",
"Què ha comentat sobre la mostra?",
"Sobre què es vol que es pensi quan es contemplin?",
"Com s'entén l'exposició, llavors?",
"Com està organitzada?",
"I què conté?",
"A què s'ha dedicat una cambra sencera?",
"Què plasma el treball d'Anila Rubiku?",
"Per acabar, què es veu a la foto de Khaled Jarrar?"
] |
{
"answer_end": [
125,
125,
88,
166,
261,
361,
459,
580,
764,
974,
1016,
1210,
1523,
1739,
1855
],
"answer_start": [
0,
0,
40,
127,
169,
263,
415,
411,
582,
766,
976,
1017,
1446,
1622,
1741
],
"input_text": [
"Més de 150.",
"A l'Institut Valencià d'Art Modern.",
"Són arqueològiques i contemporànies.",
"Van del segle II aC fins a l'actualitat.",
"Reflecteixen les llums i ombres de les ciutats i formes de vida banyades per la Mediterrània.",
"De Palestina a la península Ibèrica.",
"El director de l'IVAM.",
"Que aquestes peces construeixen un ventall enorme de segles i èpoques en què el fet contemporani es nodreix del clàssic.",
"Sobre les ciutats i les formes de vida als països de la conca mediterrània.",
"Com un recorregut per una ciutat amb els seus carrers i places, amb elements constructius que al·ludeixen a una ciutat en permanent construcció, que es fa i desfà.",
"Es divideix en vuit apartats.",
"Maquetes de cases egípcies i terracotes hel·lenístiques amb fotografies d'assentaments jueus il·legals a Palestina i imatges de les places d'Alep on s'han fet execucions públiques.",
"A una extensa instal·lació del libanès Rayyane Tabet.",
"Els búnquers que va fer construir el dictador d'Albània, Enver Halil Hoxha.",
"El mur que separa Israel de Palestina."
]
}
|
mitologia
|
La duplicació o desdoblament d'una personalitat, en l'àmbit de l'hagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.
El procés podia partir d'una confusió en la lectura d'un testimoni (làpida, text, etc.) o de l'existència d'un culte o unes relíquies d'un sant l'origen del qual ja s'havia perdut la memòria al lloc. A partir del nom del sant real a qui pertanyien, però amb el qual no s'identificaven, i per a justificar aquell culte, s'elaborava una llegenda que expliqués com havia arribat al lloc la relíquia o el culte.
Habitualment, el nom i la llegenda de la seva vida eren similars als del sant real que es prenia com a base, però s'hi afegien elements que el vinculaven al lloc on es creava: hi havia nascut o hi havia viscut, etc. Solia conservar-se el mateix dia de celebració litúrgica, que pot ser indicatiu d'un d'aquests processos. Així, el dia de Sant Narcís de Girona continua essent el 29 d'octubre, com el del sant "original", Sant Narcís de Jerusalem. El culte, primer local, s'establia i acabava difonent-se, essent acceptat com a real. Sovint, el temps passat entre la creació de la llegenda i la seva acceptació era gran i feia impossible comprovar-ne la veracitat.
En altres casos, la llegenda del "nou" sant combina elements d'altres històries, creant-ne una de totalment diferent, com pot ser el cas de la de Julià l'Hospitalari, on es troben elements de les històries de Julià de Le Mans i els sants Julià i Basilissa, barrejats amb llegendes profanes com el mite d'Èdip.
Així, a partir del Martyrologium Hieronymianum, l'Edat mitjana va anar afegint noves personalitats, sovint sense fonament històric; una manera de crear-les era la duplicació de figures, a més de la fusió de diverses en una, la creació de noves figures a partir d'altra amb un altre nom.
En són exemples els sants "duplicats" (el primer és, sempre, el sant real i el segon el creat a partir seu).:
|
[
"Què era la duplicació o desdoblament d'una personalitat?",
"D'on prové el concepte?",
"Què es creava per a legitimar l'adoració?",
"Mitjançant el què?",
"Quines qüestions del personatge s'assemblaven a les del sant real?",
"I què es sumava al real?",
"Com quins?",
"A quins sants els pertany el 29 d'octubre?",
"Com esdevenia el culte local?",
"Què era difícil verificar?",
"Què barreja la història del \"nou\" sant en algunes ocasions?",
"Qui és un exemple d'això?",
"Què va fer l'Edat Mitjana amb el Martyrologium Hieronymianum?",
"I com ho va dur a terme?",
"I amb què més?"
] |
{
"answer_end": [
319,
519,
727,
727,
836,
903,
943,
1174,
1260,
1391,
1472,
1558,
1833,
1887,
1988
],
"answer_start": [
0,
321,
609,
521,
743,
838,
856,
1057,
1176,
1270,
1393,
1511,
1709,
1835,
1889
],
"input_text": [
"Un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.",
"D'una confusió en la lectura d'un testimoni (làpida, text, etc.) o de l'existència d'un culte o unes relíquies d'un sant l'origen del qual ja s'havia perdut la memòria al lloc.",
"Una llegenda que expliqués com havia arribat al lloc la relíquia o el culte.",
"El nom del sant real a qui pertanyien però amb el qual no s'identificaven.",
"El nom i la llegenda de la seva vida.",
"Elements que el vinculaven al lloc on es creava.",
"Si hi havia nascut o hi havia viscut.",
"A Sant Narcís de Girona i Sant Narcís de Jerusalem.",
"S'establia i acabava difonent-se, essent acceptat com a real.",
"El temps passat entre la creació de la llegenda i la seva acceptació.",
"Elements d'altres històries.",
"Julià l'Hospitalari.",
"Va anar afegint noves personalitats, sovint sense fonament històric.",
"Amb la duplicació de figures.",
"Amb la fusió de diverses en una, la creació de noves figures a partir d'altra amb un altre nom."
]
}
|
mitologia
|
El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode, dividit en cinc llibres. Del Catàleg, només sobreviuen alguns papirs i en fragments citats per altres autors. Així i tot, el Catàleg està molt millor esmentat que la majoria de les obres «perdudes», amb unes 1.300 línies parcials supervivents, segons una estimació: «entre un terç i una quarta part del poema original».
El catàleg es va referir a la genealogia de les grans heroïnes de la mitologia grega, que es van unir als déus, i els herois i semidéus que van generar.
El primer llibre presentava el començament de la història de la humanitat, quan eren comunes «a les taules les reunions públiques per als déus immortals i per als humans de destí mortal». Tanmateix, aviat Zeus va enviar un diluvi que va donar fi a l'època d'or i va començar l'època heroica. En aquest punt, en què són recordats els fundadors de les tres estirps gregues (Doros, Aeolus i Xutos), el poeta canta les genealogies d'alguns herois del mite. El segon llibre contava la història de Io, segrestada per Zeus, de qui va tenir Èpaf, del llinatge dels quals descendeixen Dànau i Europa. També va parlar de les filles de Dànau i del rapte d'Europa, que va donar a llum a Radamant, Sarpedó i Minos. D'aquest últim i de la descendència de Pelasg es parlava en el tercer llibre, mentre que el tema del quart llibre eren les genealogies dels atlants, d'Atreu (pare d'Agamèmnon i Menelau) i Alcmena, mare d'Hèracles. Finalment, el llibre cinquè descrivia la història d'Helena, fins a l'esclat de la Guerra de Troia.
Segons un estudi de Richard Janko, el Catàleg de les dones data de prop del 700 aC, i és probablement contemporani de la Teogonia d'Hesíode.
|
[
"Què és el Catàleg de les dones?",
"Quin altre nom rep?",
"Quants segments en queden?",
"A què s'atribueix aquest poema?",
"Què s'introdueix a la primera part?",
"I què era normal portar a cap al principi d'aquesta?",
"Què va trametre Zeus?",
"Què va causar aquest?",
"I què va iniciar-se?",
"A qui es rememora en aquest llibre?",
"Què relata la segona part?",
"I la història de qui més?",
"De què es parlava a la quarta novel·la?",
"I a la cinquena?",
"Amb quina altra obra és possible que fos coetània?"
] |
{
"answer_end": [
289,
101,
508,
737,
812,
925,
968,
999,
1029,
1109,
1254,
1390,
1653,
1752,
1893
],
"answer_start": [
0,
0,
388,
586,
739,
814,
944,
969,
1000,
1031,
1192,
1331,
1530,
1666,
1789
],
"input_text": [
"Un dels tres poemes d'Hesíode, dividit en cinc llibres.",
"Ehoiai.",
"Unes 1.300 línies parcials.",
"A la genealogia de les grans heroïnes de la mitologia grega, que es van unir als déus, i els herois i semidéus que van generar.",
"El començament de la història de la humanitat.",
"Eren comunes a les taules les reunions públiques per als déus immortals i per als humans de destí mortal.",
"Un diluvi.",
"Va donar fi a l'època d'or.",
"L'època heroica.",
"Als fundadors de les tres estirps gregues.",
"La història de Io, segrestada per Zeus.",
"De les filles de Dànau i del rapte d'Europa.",
"De les genealogies dels atlants, d'Atreu (pare d'Agamèmnon i Menelau) i Alcmena, mare d'Hèracles.",
"El llibre cinquè descrivia la història d'Helena, fins a l'esclat de la Guerra de Troia.",
"Amb la Teogonia d'Hesíode."
]
}
|
bios
|
Rosa Riera fou una pintora i gravadora catalana, de la que no coneixem les dades de naixement ni de mort.
Companya del pintor postmodernista i després cubistitzant Eduard Egozcue, visqué amb ell a París almenys entre 1912 i 1914. Per les notícies recollides a la premsa parisenca i barcelonina, sembla que la parella va viatjar diverses vegades a Barcelona i probablement hi van exposar conjuntament. També va participar en exposicions col·lectives a París, com el Salon d'Automne o el Salon des Indépendants.
Autora de composicions naïves en la línia del duaner Rousseau, però amb un toc més agressiu, Guillaume Apollinaire i Josep Maria Junoy es van referir a ella en les seves crítiques. En destacaven la ingenuïtat, la fantasia i el simbolisme de les seves composicions que, segons ells, evocaven el primitivisme de Gauguin sense oblidar l'origen mediterrani de l'autora.
Els seus olis estan repartits per diverses col·leccions particulars. Juan Gris li va fer dos retrats cubistes a la mina de plom.
Practicà també la xilografia dins un estil proper a l'expressionisme alemany de l'època. Tres de les matrius xilogràfiques que es coneixen d'ella es conserven a la Biblioteca de Catalunya, que les va adquirir el 2007, i estan gravades per les dues cares. El mateix any la Biblioteca en va fer una estampació, de la mà del gravador Miquel Plana, per a una carpeta d'edició limitada.
L'any 1914 va fer alguna portada i dibuixos per a l'Almanach del setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa.
|
[
"Qui era Rosa Riera?",
"Se sap on va néixer i morir?",
"Amb qui va residir a París?",
"Quan?",
"I a què es dedicava ell?",
"A quina ciutat catalana van anar uns quants cops?",
"Van fer-hi allà exhibicions?",
"Com es té coneixement d'aquests viatges?",
"A quines sales de París va mostrar Riera les seves peces?",
"Quins artistes la van mencionar?",
"Què van ressaltar d'ella?",
"I què rememoraven aquestes?",
"Quina tècnica artística va dur també a terme?",
"On es poden trobar els treballs xilogràfics que va crear?",
"Què va elaborar Riera el 1914?"
] |
{
"answer_end": [
47,
104,
202,
228,
178,
356,
399,
399,
508,
689,
773,
874,
1033,
1192,
1495
],
"answer_start": [
0,
49,
106,
203,
106,
295,
359,
230,
401,
603,
691,
751,
1005,
1094,
1387
],
"input_text": [
"Una pintora i gravadora catalana.",
"No.",
"Amb Eduard Egozcue.",
"Entre 1912 i 1914.",
"Era pintor postmodernista i després cubistitzant.",
"A Barcelona.",
"Sí.",
"Per les notícies recollides a la premsa parisenca i barcelonina.",
"Al Salon d'Automne i el Salon des Indépendants.",
"Guillaume Apollinaire i Josep Maria Junoy.",
"La ingenuïtat, la fantasia i el simbolisme de les seves composicions.",
"El primitivisme de Gauguin sense oblidar l'origen mediterrani de l'autora.",
"La xilografia.",
"A la Biblioteca de Catalunya.",
"Alguna portada i dibuixos per a l'Almanach del setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa."
]
}
|
mitologia
|
Trobat de Girona, o sant Invent, fou un dels 360 màrtirs de Girona, morts, segons una tradició, al 307. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Vinculats a la llegenda de Sant Narcís de Girona, es tracta probablement d'una tradició pietosa sense fonament històric.
Segons la tradició gironina, els 360 cristians de Gerunda assistien a la missa que celebrava el llegendari bisbe Narcís, ajudat pel diaca Feliu, el 18 de març de 307, durant les persecucions de Màxim i Galeri, en començar el segle iv. Els soldats romans mataren el bisbe i el diaca mentre feia la missa, com també als fidels assistents. Tots foren martiritzats i sebollits al lloc, on avui hi ha l'església de Sant Feliu de Girona.
Cap al 326, quan ja era permès el cristianisme, s'aixecà l'església al lloc on havien rebut martiri, entre d'altres, Narcís de Girona, Feliu i els altres. Amb el temps, però, es va perdre la noció del lloc de sepultura d'aquests altres màrtirs; cap al segle IX o X, quan es consolida la veneració als sants Narcís i Feliu, en fou descobert el cos d'un d'un d'aquests màrtirs: es van cercar els cossos dels altres companys seus, però no se'n trobaren més. Per això, i en no saber quin era el seu nom veritable, hom adjudicà al cos trobat el nom de Trobat i l'ofici de soldat, passant a ésser venerat com a sant.
Des de llavors, Sant Trobat gaudí de gran devoció: era invocat per protegir-se de les febres quartanes. Venerat a Sant Feliu de Girona, el 1691 va obrar-se un bust-reliquiari d'argent, obra de Bonaventura Fornaguera i pagat per un lletrat de cognom Valencàs, que va instituir, segons Antoni Vicenç Domènec un ofici anual dedicat als màrtirs gironins.
També Domènec diu que el nombre de 360 figura en els sumaris d'indulgències de l'església de Sant Feliu, on es parla d'"otros trescientos y sessenta mártires", però que en altres documents de la mateixa església en diu només "sesenta mártires".
La festivitat dels màrtirs es va fixar el dia 10 de desembre, tot i que en alguns santorals també figura sant Trobat, només, el 23 de gener.
En castellà, Trobat és conegut com a San Invento.
|
[
"Qui era Trobat de Girona?",
"Quin altre nom rebia?",
"Com el considerava l'Església catòlica?",
"Amb quina narració estan relacionats els màrtirs?",
"Quants creients anaven a l'ofici que donaven el bisbe Narcís i el diaca Feliu?",
"Quin dia van assistir?",
"Què va ocórrer amb tots un cop van entrar els militars romans?",
"Van ser enterrats allà mateix?",
"Quin edifici hi trobem actualment?",
"Què es va descobrir al voltant del segle IX o X?",
"Com va esdevenir a sant en Trobat?",
"Què va crear-se en el seu honor el 1691?",
"Què comenta Antoni Vicenç Domènec sobre aquest personatge?",
"Quin dia és la festa dels màrtirs?",
"Com s'anomena Trobat en la llengua castellana?"
] |
{
"answer_end": [
102,
31,
149,
199,
415,
437,
607,
652,
702,
1078,
1313,
1498,
1909,
1971,
2100
],
"answer_start": [
0,
0,
104,
151,
301,
340,
507,
609,
654,
949,
1214,
1451,
1592,
1911,
2052
],
"input_text": [
"Un dels 360 màrtirs de Girona, morts al 307.",
"Sant Invent.",
"Com a sant.",
"Amb la de Sant Narcís de Girona.",
"360 cristians.",
"El 18 de març de 307.",
"Els soldats romans els mataren.",
"Sí.",
"L'església de Sant Feliu de Girona.",
"Quan es consolida la veneració als sants Narcís i Feliu, en fou descobert el cos d'un d'un d'aquests màrtirs.",
"Hom adjudicà al cos trobat el nom de Trobat i l'ofici de soldat, passant a ésser venerat com a sant.",
"Un bust-reliquiari d'argent.",
"Que el nombre de 360 figura en els sumaris d'indulgències de l'església de Sant Feliu, on es parla d'\"otros trescientos y sessenta mártires\", però que en altres documents de la mateixa església en diu només \"sesenta mártires\".",
"El dia 10 de desembre.",
"San Invento."
]
}
|
books
|
-Aigua, Senyor!…
L'aigua va venir! Va venir una tarda a entrada de fosc, arrossegada per un cap de núvol que, menut en aparèixer, es va anar enfilant en l'aire, fent seguir al seu darrera, a tall d'immensa cua de pavó, una gran escampadissa de flocs cendrosos, que, atapeint-se i amudaixonant-se, es varen escampar arreu fins a deixar el cel sense una clariana, transformant-se ben aviat de grisos en negres i avançant el vespre de més d'una hora.
Tot el poble es va llençar al carrer. Tot el poble va veure aquella foscor com si fos un raig de llum, esperançador anunci de bonança.
-Ja la tenim aquí!… Ja és nostra!…
I els núvols varen desfer-se.
I l'aigua, començant a caure espessa i seguida, va abrigar tota l'encontrada, rebotent alegrament sobre les teules, escorrent-se i cantant per xaragalls i entallades, enrossegant-se'n les fulles malaltisses dels arbres, i traient, de les que hi deixava, un davassall de cançons encoratjadores.
-Bona pluja, Senyor!… ¡Ànsia, que ara va bé!… ¡No en plouen poques, de dobles de cotre!- clamaven els caps de casa.
-Aigua, Senyor, que de vi ja en venen!- deien, fent tabola, els eixelebrats.
-Gràcies, Déu meu!- esclafia en Biel dret a la porta de la seva estada.
Un batec de joia semblava sotragar les cases, els boscos, els sembrats i les vinyes. Era un batec immens dels homes i les coses, dels animals i les plantes, de la terra i el cel; era un cant de glòria a la resurrecció de les viandes decandides.
|
[
"Què va arribar?",
"Quan?",
"I com?",
"Què el perseguia?",
"Es van dispersar?",
"Què va esdevenir el cel més tard?",
"Com van reaccionar els ciutadans davant la foscor?",
"Amb què la comparaven?",
"Va començar a ploure?",
"On queia?",
"Estaven contents per l'aigua els senyors de les cases?",
"I la resta de gent?",
"Estava agraït en Biel per la situació?",
"Què feia l'efecte que provocava aquesta bategada de goig?",
"Com se la descriu?"
] |
{
"answer_end": [
33,
71,
159,
259,
320,
446,
484,
581,
694,
866,
1056,
1133,
1171,
1290,
1450
],
"answer_start": [
17,
35,
73,
161,
244,
321,
448,
486,
583,
648,
942,
1058,
1135,
1207,
1292
],
"input_text": [
"L'aigua.",
"Una tarda a entrada de fosc.",
"Arrossegada per un cap de núvol que, menut en aparèixer, es va anar enfilant en l'aire.",
"Una gran escampadissa de flocs cendrosos.",
"Sí.",
"Es va deixar el cel sense una clariana, transformant-se ben aviat de grisos en negres i avançant el vespre de més d'una hora.",
"Tot el poble es va llençar al carrer.",
"Amb un raig de llum, esperançador anunci de bonança.",
"Sí.",
"Va abrigar tota l'encontrada, rebotent alegrament sobre les teules, escorrent-se i cantant per xaragalls i entallades, enrossegant-se'n les fulles malaltisses dels arbres.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Semblava sotragar les cases, els boscos, els sembrats i les vinyes.",
"Com un batec immens dels homes i les coses, dels animals i les plantes, de la terra i el cel; com un cant de glòria a la resurrecció de les viandes decandides."
]
}
|
books
|
-Ja ets al dia de les teves noces- diu En Llucià. I fa esforços per contenir les derivacions d'aquesta constatació solemne. Vol dormir. El seu cos i el seu esperit cobegen un son retornador. Aquests darrers dies ha viscut dins d'un remolí vertiginós.
Si pogués dormir i no despertar fins a l'hora exacta de llevar-se!
Acluca els ulls. Tot serà que el cridin. Ell prou ha recomanat a la cambrera que no se n'oblidi; però no té confiança en la memòria i puntualitat de la cambrera. S'aixeca a cercar el seu rellotge i a posar-lo en la tauleta de nit. Aquell tic-tac prop de l'orella el molesta, o creu que el molesta. Caldrà que retorni el rellotge a la butxaca de l'armilla? Si ho fa es priva de consultar l'hora del llit estant. Resol de suportar el tic-tac i de fer nous esforços per adormir-se. De cop li sorgeix, agudament un dubte. Havia tret de l'armari la corbata que destinava a la cerimònia? No n'estava pas segur. Encén el llum i s'alça un altre cop. La corbata era en l'espatller d'una cadira, presta a entortolligar-se al seu coll. Retorna al llit, assossegat pel que fa a la corbata, indignat, però, de trobar-se subjecte a aqueixes ridícules inquietuds. Aleshores desfilaren pel seu cervell una munió de consideracions relatives al seu tarannà, a la influència de la tenebra i a la lassitud com a causa d'imsomni.
|
[
"Qui és el protagonista del text?",
"Què li agradaria fer?",
"Com ha estat aquests dies?",
"Fins quan li agradaria estar descansant?",
"Què li ha dit a la serventa?",
"Té esperança que se'n recordi?",
"Què comença a buscar?",
"I on el deixa?",
"L'irrita el soroll que fa?",
"Acaba aguantant-lo?",
"De què sospita de sobte?",
"I on estava aquesta?",
"Com se sent quan se'n va a dormir un altre cop?",
"I per què enrabiat?",
"Què li passa pel cap, llavors?"
] |
{
"answer_end": [
48,
134,
249,
316,
413,
478,
513,
547,
591,
757,
921,
1002,
1104,
1165,
1325
],
"answer_start": [
39,
124,
191,
251,
335,
415,
480,
514,
549,
729,
797,
960,
1043,
1096,
1167
],
"input_text": [
"En Llucià.",
"Dormir.",
"Ha viscut dins d'un remolí vertiginós.",
"Fins a l'hora exacta de llevar-se.",
"Que no se n'oblidi de cridar-lo.",
"No.",
"El seu rellotge.",
"A la tauleta de nit.",
"Sí.",
"Sí.",
"De si havia tret de l'armari la corbata que destinava a la cerimònia.",
"En l'espatller d'una cadira.",
"Assossegat pel que fa a la corbata, indignat.",
"Per trobar-se subjecte a aqueixes ridícules inquietuds.",
"Una munió de consideracions relatives al seu tarannà, a la influència de la tenebra i a la lassitud com a causa d'imsomni."
]
}
|
vilaweb
|
Quin paper va jugar Juan Carlos I en el cop d'estat del 23-F? Com s'hi van involucrar els serveis secrets espanyols? Per què un terç dels acusats de participar en el cop d'Antonio Tejero van ser absolts? Aquestes preguntes fa quaranta anys que cerquen respostes perquè els documents sobre aquell dia estan classificats sota la llei espanyola de secrets oficials. Tanmateix, el programa 360º de la televisió pública basca ha intentat a La mano del rey treure l'entrellat d'una de les grans taques de la història de la democràcia espanyola. Per això, parlen amb polítics, periodistes i treballadors que eren al congrés aquell vespre del 23 de febrer de 1981, així com amb coneguts dels implicats en el cop. En aquest sentit, Luis Fernández-Villamea, fundador de la revista Fuerza Nueva i íntim amic de Blas Piñar, explica que Tejero li va assegurar que el 23-F va actuar sota les ordres de Juan Carlos I. ‘No vam anar allà per la investidura del senyor Calvo-Sotelo, que fou l'únic que se'n va beneficiar i, a més a més, mai ens va donar les gràcies', comenta. Fernández-Villamea també afirma que la casa reial va recórrer a Tejero perquè ‘sabien que era una persona que ho podia fer molt bé. L'operació militar va ser una obra d'art.' Segons ell, la gran contribució del líder colpista va ser evitar conflictes durant el segrest del congrés. ‘La gran obra va ser evitar un vessament de sang, perquè ell no era allà per això', conclou. Podeu veure el reportatge complet ací:
|
[
"Què es pregunta el text sobre Juan Carlos I al 23-F?",
"Quant de temps fa que es busca contestar a això i a altres qüestions relacionades amb l'acte?",
"I per què es triga tant?",
"S'ha procurat de portar a terme alguna cosa respecte a això?",
"El què?",
"I qui ho ha fet?",
"Amb qui conversa la plataforma de televisió?",
"Qui és Luis Fernández-Villamea?",
"Què ha dit?",
"Què més ha declarat?",
"Per quin motiu?",
"Quin objectiu opina que va ser l'aportació de Tejero?"
] |
{
"answer_end": [
61,
261,
361,
537,
537,
469,
703,
810,
901,
1129,
1189,
1339
],
"answer_start": [
0,
204,
262,
363,
451,
374,
549,
723,
812,
1059,
1130,
1234
],
"input_text": [
"Quin paper va jugar-hi.",
"Quaranta anys.",
"Perquè els documents sobre aquell dia estan classificats sota la llei espanyola de secrets oficials.",
"Sí.",
"Treure l'entrellat d'una de les grans taques de la història de la democràcia espanyola.",
"El programa 360º de la televisió pública basca.",
"Amb polítics, periodistes i treballadors que eren al congrés aquell vespre del 23 de febrer de 1981, així com amb coneguts dels implicats en el cop.",
"Fundador de la revista Fuerza Nueva i íntim amic de Blas Piñar.",
"Que Tejero li va assegurar que el 23-F va actuar sota les ordres de Juan Carlos I.",
"Que la casa reial va recórrer a Tejero.",
"Perquè sabien que era una persona que ho podia fer molt bé.",
"Evitar conflictes durant el segrest del congrés."
]
}
|
vilaweb
|
La defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, ha publicat un informe molt dur contra el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i la manera com va col·locar l'alemany Martin Selmayr de secretari general i home de confiança. El nomenament va ser opac, polèmic i precipitat, hi van fer passar el criteri polític per davant dels mèrits, i implica un grup de dirigents pròxims a Juncker, entre els quals Clara Martínez Alberola, del PP espanyol. L'informe indica uns quants aspectes clars de mala administració per part de Juncker en l'escàndol ja conegut com a ‘Selmayrgate'. O'Reilly en critica que confongués la independència administrativa amb la seva proximitat amb Selmayr, o que generés una sensació d'urgència falsa per tal d'accelerar els tràmits per a designar-lo. També desaprova els comissaris en ple: ‘És extraordinari que cap d'ells no hagués qüestionat el procediment d'elecció del secretari general.' La comissió també és acusada d'haver actuat primer amb opacitat i després amb agressivitat quan va haver de respondre sobre les acusacions de mala praxi. La designació de Selmayr ha estat ben ombrívola. Va ser el cap de gabinet de Juncker fins el 21 de febrer proppassat, quan va ser ascendit a secretari general. Aquest càrrec va passar a Martínez Alberola i Selmayr va substituir el veterà Alexander Italianer. Però ningú no estava al cas que es retirava, tret de Juncker i de Selmayr. No en van dir res a la resta de comissaris i Selmayr fou nomenat secretari general adjunt, que és un requisit previ per a ser designat secretari general. Però a Selmayr encara li calia un altre requisit per a ser secretari general adjunt: disposar, si més no, d'un candidat alternatiu que fos una dona. I hi va haver efectivament una altra candidata, que hi va renunciar al cap de vuit minuts. Selmayr tenia via lliure per a esdevenir el principal funcionari de la comissió, bo i sabent que Italianer ja plegava. Qui era aquesta falsa candidata, utilitzada fraudulentament per a permetre l'ascens de Selmayr? Doncs Clara Martínez Alberola, tal com va revelar el periodista de Libération Jean Quatremer. El ple del parlament europeu ha arribat a demanar de ‘reavaluar' el nomenament de Selmayr. I el eurodiputats fins i tot van equiparar el procediment a un cop d'estat intern.
|
[
"Qui és Emily O'Reilly?",
"I Jean-Claude Juncker?",
"Què ha divulgat O'Reilly?",
"Com havia estat la designació?",
"A què es va donar més importància en el nomenament?",
"A qui enclou aquest fet?",
"Què deixa veure el document?",
"Què desaprova O'Reilly?",
"I què més critica?",
"De què es culpa a la comissió?",
"Quin càrrec va ocupar Selmayr fins al 21 de febrer?",
"Algú sabia que Alexander Italianer deixava el seu ofici com a secretari general?",
"Què necessitava Selmayr per a poder ser nomenat secretari general?",
"Qui era aquella dona?",
"Amb què s'ha comparat tot aquest esdeveniment?"
] |
{
"answer_end": [
46,
143,
239,
288,
349,
457,
588,
786,
825,
1082,
1189,
1416,
1719,
2056,
2293
],
"answer_start": [
0,
87,
32,
241,
290,
353,
459,
590,
788,
930,
1084,
1202,
1463,
1931,
2214
],
"input_text": [
"La defensora del poble europeu.",
"El president de la Comissió Europea.",
"Un informe molt dur contra el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i la manera com va col·locar l'alemany Martin Selmayr de secretari general i home de confiança.",
"El nomenament va ser opac, polèmic i precipitat.",
"Hi van fer passar el criteri polític per davant dels mèrits.",
"A un grup de dirigents pròxims a Juncker, entre els quals Clara Martínez Alberola, del PP espanyol.",
"Uns quants aspectes clars de mala administració per part de Juncker en l'escàndol ja conegut com a Selmayrgate.",
"Que confongués la independència administrativa amb la seva proximitat amb Selmayr, o que generés una sensació d'urgència falsa per tal d'accelerar els tràmits per a designar-lo.",
"Els comissaris en ple.",
"D'haver actuat primer amb opacitat i després amb agressivitat quan va haver de respondre sobre les acusacions de mala praxi.",
"El de cap de gabinet de Juncker.",
"Ningú no estava al cas que es retirava, tret de Juncker i de Selmayr.",
"Ser nomenat secretari general adjunt i disposar d'un candidat alternatiu que fos una dona.",
"Clara Martínez Alberola.",
"Amb un cop d'estat intern."
]
}
|
mitologia
|
La mitologia siberiana agrupa les creences i relats de Sibèria abans de l'arribada dels russos. Està formada pel sincretisme dels mites de quatre grans pobles: els finnoúgrics, els mongols, els esquimals i poblacions anomenades paleosiberianes.
Consideren que l'univers té forma d'ou. La seva closca topa entre el cel i la Terra, produint el vent, i al centre hi ha un arbre màgic, que serveix de pont entre els mons (com passa en la mitologia sumèria o germànica). També hi ha un riu que flueix a la seva vora.
La Terra sorgeix de la competència de dues divinitats, germans o parella, segons els relats. Ells dos van ordenant-la, però cometen errors perquè no tenen un pla previ, cosa que explica les aventures dels herois per dotar-ne d'ordre el conjunt o esmenar-ne les errades més grosses. Per ajudar els humans, envien una àliga màgica, que serà el primer xaman, però posteriorment no s'ocupen d'ells com altres religions més centrades en el culte. Per això, l'objectiu principal dels humans serà restablir aquesta comunicació, bàsicament amb els viatges iniciàtics dels xamans.
|
[
"Què apleguen les tradicions siberianes?",
"Què les constitueixen?",
"Quins?",
"Com contemplen el món?",
"On se situa l'embolcall?",
"I què crea aquest?",
"Què hi ha al mig de l'univers?",
"I quina funció té?",
"Hi ha algun afluent a prop?",
"Qui es responsabilitza de l'esfera terrestre?",
"Per què s'equivoquen un cop la van arranjant?",
"Com auxilien a la humanitat?",
"De qui es tracta aquesta?",
"Quin propòsit tenen els éssers humans pel que fa als déus?",
"Com ho faran?"
] |
{
"answer_end": [
94,
158,
243,
283,
328,
346,
380,
416,
510,
565,
679,
840,
866,
1031,
1082
],
"answer_start": [
0,
96,
139,
245,
285,
285,
350,
366,
466,
512,
605,
794,
824,
964,
1033
],
"input_text": [
"Les creences i relats de Sibèria abans de l'arribada dels russos.",
"El sincretisme dels mites de quatre grans pobles.",
"Els finnoúgrics, els mongols, els esquimals i poblacions anomenades paleosiberianes.",
"Consideren que l'univers té forma d'ou.",
"Topa entre el cel i la Terra.",
"El vent.",
"Un arbre màgic.",
"Serveix de pont entre els mons.",
"Sí.",
"Dues divinitats.",
"Perquè no tenen un pla previ.",
"Envien una àliga màgica.",
"Del primer xaman.",
"Restablir aquesta comunicació.",
"Amb els viatges iniciàtics dels xamans."
]
}
|
bios
|
Mariona Seguranyes i Bolaños (Figueres, 1972) és una historiadora de l'art catalana, doctorada en història de l'art.
Va estudiar Història de l'Art a la Universitat de Girona (1995) i es va doctorar en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (2006) amb la tesi Malenconia i Salvador Dalí, passat i futur d'un estat esperit. Va rebre la màxima qualificació, cum laude. També ha cursat estudis d'especialització en Patrimoni (2000).
Entre els seus llibres sobresurten “Una visió artística de l'Empordanet” (2006), que posà al mapa tota una sèrie de pintors de qualitat fins aleshores poc coneguts, i “80 anys de pintura a Llagostera (1892-1975)” (2009). També ha escrit monografies sobre Maria Ribot (2008), Carles Fages de Climent (2002), Baldomer Gili i Roig (2008) o Enric Casanovas (2008). L'any 2010 prepara el llibre 'L'Atles paisatgístic de les terres de Girona', impulsat per la Diputació de Girona, que recull les pintures que artistes de finals del segle xix i el XX van fer de paisatges gironins. Ha comissariat exposicions sobre Evarist Vallès (2000), Salvador Dalí (2004), Josep Pla i els pintors (2006), o Francesc Gimeno (2007).
L'any 2006 l'Ajuntament de Figueres li va atorgar la seva beca de recerca “Ciutat de Figueres” que amb el temps es converteix en un laboriós treball d'investigació que recupera la història plàstica i pedagògica de les arts de la ciutat de Salvador Dalí i que, per extensió, suposa una revisió de la pintura a l'Alt Empordà. El 2013 es publica aquesta beca a la col·lecció Juncària i s'arrodoneix amb una l'exposició comissariada per ella mateixa al Museu de l'Empordà: La Mirada Persistent. Història de la pintura a Figueres. 1892-1960 és un repàs a la història pictòrica de Figueres. L'any següent, 2014, publica La Porta d'entrada al cap de Creus : pintors a Llançà i els seus entorns : 1888-1970, un llibre-catàleg que reivindica l'influx que va tenir el paisatge de la costa en un munt d'artistes i aquest estudi permet gestar també l'exposició del mateix nom al Museu de l'Aquarel·la J. Martínez Lozano de Llançà.
|
[
"Qui és Mariona Seguranyes i Bolaños?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què va formar-se?",
"De què va fer el seu doctorat?",
"Quin era el títol de la seva dissertació?",
"Ha estudiat alguna altra cosa?",
"Què va escriure el 2006?",
"I el 2009?",
"De què tracta \"L'Atles paisatgístic de les terres de Girona\"?",
"Què va rebre el 2006 per part de l'Ajuntament de Figueres?",
"Què va esdevenir aquesta?",
"On es divulga el treball?",
"I com es remata?",
"Què reclama l'obra que redacta el 2014?"
] |
{
"answer_end": [
115,
45,
45,
146,
211,
322,
422,
510,
650,
1004,
1236,
1464,
1522,
1666,
1942
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
117,
183,
249,
368,
431,
596,
803,
1142,
1237,
1474,
1523,
1727
],
"input_text": [
"Una historiadora de l'art catalana, doctorada en història de l'art.",
"A Figueres.",
"El 1972.",
"En Història de l'Art.",
"D'Humanitats.",
"Malenconia i Salvador Dalí, passat i futur d'un estat esperit.",
"Sí.",
"Una visió artística de l'Empordanet.",
"80 anys de pintura a Llagostera (1892-1975).",
"Recull les pintures que artistes de finals del segle xix i el XX van fer de paisatges gironins.",
"La seva beca de recerca “Ciutat de Figueres”.",
"Es converteix en un laboriós treball d'investigació que recupera la història plàstica i pedagògica de les arts de la ciutat de Salvador Dalí i que, per extensió, suposa una revisió de la pintura a l'Alt Empordà.",
"A la col·lecció Juncària.",
"Amb una l'exposició comissariada per ella mateixa al Museu de l'Empordà: La Mirada Persistent. Història de la pintura a Figueres.",
"L'influx que va tenir el paisatge de la costa en un munt d'artistes."
]
}
|
mitologia
|
Els dimonis boiets (dits també simplement boiets a Menorca) són uns éssers fantàstics de la mitologia catalana presents a Mallorca i Menorca. A Mallorca fan part de la gran família diabòlica, per davall del Dimoni Gros, el Dimoni Cucarell i en Banyeta Verda. Els dimonis boiets són dimonis de la mida d'un escarabat molt inquiets i feiners que, segons la creença, no saben estar aturats i són molt entremaliats. En determinades regions és anàleg al follet, per bé que a la tradició mallorquina conviuen tots dos personatges, però guarden sobretot una gran semblança amb els minairons, uns petits éssers del Pirineu.
Els dimonis boiets no són esperits de gran maldat, però sí que són força entremaliats i, amb la seva inquietud i hiperactivitat, són capaços de fer perdre els nervis a qualsevol humà. Segons Baltasar Porcel, «són una autèntica guerra civil. S'introdueixen per les cases i rompen plats, amollen la corda de la cisterna, punyen els gossos, amaguen la sal, plomen les gallines de viu en viu i canvien els rellotges d'hora». En canvi, si estan a les ordes de qualcú i resten obedients, són de gran utilitat i permeten aconseguir qualsevol cosa. Són molt insistents i els cal sempre una ocupació, que reclamen tot cridant «Feina, feina!» i, si no en reben, es disposen a fer entremaliadures i destrossa. En aquest aspecte tenen la mateixa funció i comportament que els minairons.
La creença diu que la falguera floreix i grana la nit de Sant Joan, i a sortida de sol ja tira la llavor, tot plegat en un període molt breu de temps; cada gra d'aquesta llavor, doncs, esdevé un dimoni boiet si en el moment de caure el fiquen dins un canó de plata. Aquesta creença és força semblant que explica l'origen dels minairons.
Modernament hom no creu en la seva existència, però encara són presents en l'imaginari popular, les festes i tradicions i els contes infantils. Els dimonis boiets apareixen sovint a les rondalles populars; així, l'Arxiduc recollí la rondalla d'Els dimonis boiets de Son Martí al terme de Calvià; Mossèn Alcover recollí la d'Els dimonis de Mainou al terme de Consell i la d'uns dimonis boiets de la zona de Son Cervera; i una versió consemblant es localitza a Santanyí, Els dimonis boiets del Pont d'en Bandera. Un dimoni boiet ja apareix documentat als cossiers de Manacor l'any 1705. També apareixen vinculats a la llegenda del Comte Mal.
|
[
"Què són els dimonis boiets?",
"A quin grup de Mallorca pertanyen aquests?",
"I qui són la resta d'aquesta família?",
"Com són els boiets segons la tradició?",
"Quines altres criatures s'assemblen a aquestes?",
"Què diu Baltasar Porcel que solen fer quan estan molts actius?",
"I quan estan tranquils?",
"Què requereixen tota l'estona?",
"I què passa si no l'obtenen?",
"Com és l'origen del seu naixement?",
"A la llegenda de quines bèsties s'assembla?",
"On es tenen en compte avui en dia?",
"Què va aplegar l'Arxiduc?",
"I Mossèn Alcover?",
"On hi ha proves de l'existència d'aquests dimonis el 1705?"
] |
{
"answer_end": [
140,
190,
257,
410,
583,
1035,
1155,
1206,
1313,
1655,
1726,
1870,
2022,
2145,
2311
],
"answer_start": [
0,
142,
165,
259,
412,
800,
1047,
1179,
1252,
1391,
1657,
1780,
1940,
2024,
2239
],
"input_text": [
"Uns éssers fantàstics de la mitologia catalana presents a Mallorca i Menorca.",
"Fan part de la gran família diabòlica.",
"El Dimoni Gros, el Dimoni Cucarell i en Banyeta Verda.",
"Són dimonis de la mida d'un escarabat molt inquiets i feiners que no saben estar aturats i són molt entremaliats.",
"El follet i els minairons.",
"S'introdueixen per les cases i rompen plats, amollen la corda de la cisterna, punyen els gossos, amaguen la sal, plomen les gallines de viu en viu i canvien els rellotges d'hora.",
"Si estan a les ordes de qualcú i resten obedients, són de gran utilitat i permeten aconseguir qualsevol cosa.",
"Una ocupació.",
"Es disposen a fer entremaliadures i destrossa.",
"La creença diu que la falguera floreix i grana la nit de Sant Joan, i a sortida de sol ja tira la llavor, tot plegat en un període molt breu de temps; cada gra d'aquesta llavor, doncs, esdevé un dimoni boiet si en el moment de caure el fiquen dins un canó de plata.",
"A la dels minairons.",
"En l'imaginari popular, les festes i tradicions i els contes infantils.",
"La rondalla d'Els dimonis boiets de Son Martí al terme de Calvià.",
"La d'Els dimonis de Mainou al terme de Consell i la d'uns dimonis boiets de la zona de Son Cervera.",
"Als cossiers de Manacor."
]
}
|
bios
|
Montserrat García Balletbó (Barcelona, 1955) és una metgessa catalana. Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, és especialista en anatomia patològica i investigadora en tractaments biològics de regeneració dels teixits. Amb la col·laboració de la doctora Ana Wang Saegusa, a la dècada dels 2000 van ser pioneres a utilitzar factors de creixement per rejovenir els teixits o reparar lesions de la pell. Dirigeix la Unitat de Medicina Regenerativa de l'Hospital Quirón de Barcelona i és presidenta de la Fundació Garcia Cugat per a la recerca biomèdica.
Llicenciada i doctorada en Medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. És especialista en Anatomia patològica. De 1978 a 1981 va ser metge assistent en la Càtedra d'Histologia i Anatomia Patològica de l'Hospital Clínic de Barcelona. El 1980 va estudiar en el Servei d'Anatomia Patològica del Massachusetts General Hospital. Des de 1988 treballa en el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia dirigit pel doctor Ramon Cugat a l'Hospital Quirón de Barcelona. El 1999 va obtenir el títol de Màster en Traumatologia de l'Esport per la Universitat de Barcelona.
L'any 2004 inicià la recerca sobre Factors de Creixement a la pell. En el 2007 impulsà la creació de la Fundació García Cugat per a la recerca biomèdica, que porta el nom del seu pare, el metge traumatòleg José Garcia Cugat, de la qual és Patrona Fundadora, i des de 2012 Presidenta del Consell Directiu. L'any 2010 inicià la recerca amb cèl·lules mare a l'equip que dirigeix el doctor Ramón Cugat. És Directora del Departament de Medicina Regenerativa de l'Hospital Quirón de Barcelona i del centre de medicina antienvelliment WGB Bioregeneració.
|
[
"Qui és Montserrat García Balletbó?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va estudiar?",
"A quina branca dels seus estudis es va cenyir?",
"Amb qui va cooperar a la dècada dels 2000?",
"A què van obrir camí?",
"Quin càrrec va ocupar García del 1978 al 1981?",
"A on?",
"On va formar-se el 1980?",
"A què es dedica des de 1988?",
"Qui l'administra?",
"Què va impel·lir el 2007?",
"Des de quan el dirigeix?",
"Què va començar a fer el 2010?"
] |
{
"answer_end": [
69,
44,
44,
105,
246,
322,
428,
737,
820,
911,
1049,
1016,
1303,
1454,
1548
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
71,
139,
248,
323,
700,
715,
822,
913,
937,
1219,
1411,
1456
],
"input_text": [
"Una metgessa catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1955.",
"Medicina i cirurgia.",
"En anatomia patològica i tractaments biològics de regeneració dels teixits.",
"Amb la doctora Ana Wang Saegusa.",
"A utilitzar factors de creixement per rejovenir els teixits o reparar lesions de la pell.",
"Va ser metge assistent.",
"En la Càtedra d'Histologia i Anatomia Patològica de l'Hospital Clínic de Barcelona.",
"En el Servei d'Anatomia Patològica del Massachusetts General Hospital.",
"Treballa en el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a l'Hospital Quirón de Barcelona.",
"El doctor Ramon Cugat.",
"La creació de la Fundació García Cugat per a la recerca biomèdica.",
"Des de 2012.",
"Inicià la recerca amb cèl·lules mare a l'equip que dirigeix el doctor Ramón Cugat."
]
}
|
bios
|
María Mónica Merenciano Herrero (Llíria, 1 d'agost de 1984) és una judoca valenciana. Ha representat Espanya als Jocs Paralímpics i ha guanyat l'Europeu de Judo del Comitè Paralímpic Internacional. Merenciano té una deficiència visual i està classificada com a B2.
En 2001, la ciutat russa d'Ufa va ser seu dels Campionats Europeus, i Merenciano va guanyar un bronze en la seua categoria de pes. El 2006 França allotjà els Campionats Mundials i va guanyar també una medalla de bronze. En 2007 es feren a Baku els Campionats Europeus de Judo on Merenciano s'emportà a casa una medalla de bronze. Va guanyar una medalla de bronze a l'edició de 2009 dels Campionats Europeus del CPI a Debrecen. Va competir als Campionats Mundials de 2010 a Turquia on va guanyar una medalla de bronze. Crawley va ser seu l'any 2011 dels Campionats Europeus de Judo on va acabar en primer lloc. Al novembre 2013, va competir en el Torneig Obert de Judo a Guadalajara. Els Campionats Europeus de Judo del CPI van ser a primers de desembre a Eger, Hongria, i va competir dins la categoria de menys de 57 quilos, aconseguint una medalla de bronze.
Merenciano va competir en judo als Jocs Paralímpics d'Estiu de 2004 i va guanyar una medalla de bronze en la categoria de fins a 63 kg. Va participar també als Jocs Paralímpics d'estiu de 2008 i als Jocs Paralímpics d'estiu de 2012 i va guanyar un parell de medalles de bronze en la categoria de fins a 57 kg. Durant els jocs de 2004 va ser el primer cop que les dones participaven en el programa paralímpic de judo. La seua medalla de bronze a Londres la va guanyar minuts abans que la seua companya d'equip Marta Arce Payno també guanyara una medalla de bronze en judo.
|
[
"Qui és María Mónica Merenciano Herrero?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En quin campionat d'Europa va vèncer?",
"Quina discapacitat física té?",
"On va obtenir un premi de bronze el 2001?",
"A quina localitat?",
"Què va aconseguir el 2006 als Campionats Mundials de França?",
"A quines altres ciutats va rebre la tercera posició?",
"En quins anys va ser això?",
"Quina posició va tenir el 2011 als Campionats Europeus de Judo?",
"En quina categoria va participar en els que van ser a Hongria?",
"I en quina va ser perceptora de la tercera posició als Jocs Paralímpics d'estiu de 2012?",
"Ja havien intervingut dones abans de 2004 al judo?",
"Quina altra noia va participar amb ella?"
] |
{
"answer_end": [
84,
59,
59,
196,
234,
366,
366,
483,
690,
690,
873,
1088,
1433,
1540,
1650
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
132,
198,
265,
265,
396,
485,
485,
783,
948,
1261,
1435,
1542
],
"input_text": [
"Una judoca valenciana.",
"A Llíria.",
"L'1 d'agost de 1984.",
"En l'Europeu de Judo del Comitè Paralímpic Internacional.",
"Té una deficiència visual.",
"Als Campionats Europeus.",
"A la ciutat russa d'Ufa.",
"Una medalla de bronze.",
"A Baku i Debrecen.",
"En el 2007 i 2009.",
"Va acabar en primer lloc.",
"En la categoria de menys de 57 quilos.",
"En la categoria de fins a 57 kg.",
"No.",
"Marta Arce Payno."
]
}
|
bios
|
María José Ferrer San-Segundo (València, 6 de març de 1962) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura, Portanveu de Justícia del Grup Parlamentari Popular.
És llicenciada en Dret per la Universitat de València (1985), on així matéix es doctorà amb Excel·lent 'cum laude' per unanimitat amb la tesi L'obligació negativa, sobre la qual té publicar llibre monogràfic, a més d'altres publicacions tant en el àmbit del Dret Privat com en el del Dret Públic. També és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. A més, ha estat violinista de l'Orquestra del Conservatori Superior de Música de València i de la Jove Orquestra de Cambra d¨Espanya, estudiant també altres instruments com el piano o la guitarra.
Des de 1985 ha treballat com a Advocada especialista en Dret Civil, matèria que imparteix com a Professora Associada a la Universitat de València entre 1988 i 2015, així com a la Universitat CEU Cardenal Herrera. També ha estat vocal de la Comissió de Codificació Civil Valenciana, membre del Consell editorial de la Revista de Dret Civil Valencià, àrbitre del Tribunal Arbitral de València i de la Cort d'Arbitratge i Mediació de la Cambra de València, Mediadora Civil-Mercantil i Concursal, o diputada a la Junta de Govern del Il·lustre Col·legi d'Advocats de València.
De 2013 a 2015 ha estat secretària del Patronat de la Fundació Bancaixa, i de 2011 a 2012 Comissària General per a la Commemoració a la Comunitat Valenciana del Bicentenari de la Constitució Espanyola de 1812. De 1989 a 1992 va ser Secretària i Vicepresidenta de l'Associació Valenciana de Juristes Demòcrates (AVJD).
Com a analista política, ha estat columnista al diari El Mundo, i ha fet de moderadora i presentadora de debats polítics al programa Parlem clar del Canal 9 (2008-2009), on ha estat tertul·liana., i també en altres programas, radios com Onda 0 ó Radio 9, i programes de televisió com "La Marimorena" de 13TV, "El Faro" de Mediterraneo TV, "VLC Directe" de Levante TV, ó "Ágora. Entre Mujeres" en Canal 7, del qual va ser directora-conductora.
Políticament, a les eleccions generals espanyoles de 1986 fou candidata per València pel Partit Reformista Democràtic, del que en fou secretària general a València. No ha tornat a participar activament en política fins que ha estat escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015.
|
[
"Qui és María José Ferrer San-Segundo?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què es va formar a la Universitat de València?",
"Com es deia la seva dissertació doctoral?",
"Què va estudiar a la Universitat Miguel Hernández d'Elx?",
"S'ha educat també en l'àmbit musical?",
"De què va treballar entre 1988 i 2015?",
"A més d'aquest últim, quins altres càrrecs ha ocupat?",
"A què es va dedicar entre el 2013 i 2015?",
"I del 2011 al 2012?",
"A quina publicació ha estat feinejant?",
"En quines emissions televisives ha participat?",
"A quin plebiscit es va presentar?",
"Amb quin partit?"
] |
{
"answer_end": [
205,
59,
59,
260,
369,
608,
805,
1018,
1377,
1450,
1587,
1759,
2089,
2224,
2257
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
207,
284,
504,
610,
819,
1020,
1379,
1452,
1722,
1763,
2140,
2225
],
"input_text": [
"Una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura, Portanveu de Justícia del Grup Parlamentari Popular.",
"A València.",
"El 6 de març de 1962.",
"En Dret.",
"L'obligació negativa.",
"Ciències Polítiques i de l'Administració.",
"Sí.",
"De Professora Associada a la Universitat de València, així com a la Universitat CEU Cardenal Herrera.",
"També ha estat vocal de la Comissió de Codificació Civil Valenciana, membre del Consell editorial de la Revista de Dret Civil Valencià, àrbitre del Tribunal Arbitral de València i de la Cort d'Arbitratge i Mediació de la Cambra de València, Mediadora Civil-Mercantil i Concursal, o diputada a la Junta de Govern del Il·lustre Col·legi d'Advocats de València.",
"Ha estat secretària del Patronat de la Fundació Bancaixa.",
"Comissària General per a la Commemoració a la Comunitat Valenciana del Bicentenari de la Constitució Espanyola de 1812.",
"Al diari El Mundo.",
"Parlem clar, també en altres programas, radios com Onda 0 ó Radio 9, i programes de televisió com \"La Marimorena\", \"El Faro\", \"VLC Directe\" i \"Ágora. Entre Mujeres\".",
"A les eleccions generals espanyoles de 1986.",
"El Partit Reformista Democràtic."
]
}
|
bios
|
María Trinidad Amorós Fillol (Alacant, 5 de gener de 1971) és una política alacantina, diputada a les Corts Valencianes en la V Legislatura.
És tècnica en Educació per al Desenvolupament. Va ser triada Bellea del Foc en 1991 i de 1993 a 1995 fou presidenta del Consell d'Alumnes de la Universitat d'Alacant. El 1995 va ser expulsada del Programa 10 d'aquesta Universitat.
Militant del PSPV-PSOE, fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999. De 1999 a 2003 fou de portaveu de Cultura, Universitat i Recerca i Consellera de Radiotelevisió Espanyola a la Comunitat Valenciana. No es presentà a la reelecció i de 2004 a 2006 treballà com a assessora de la Subdelegada del Govern a la Província d'Alacant. A les eleccions municipals espanyoles de 2007 fou escollida alcaldessa del Castell de Guadalest. No va poder revalidar el càrrec a les eleccions municipals de 2011. Actualment treballa com a oficial de gestió a l'oficina del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.
|
[
"Qui és María Trinidad Amorós Fillol?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què s'ha format?",
"Per a què va ser escollida el 1991?",
"Què va dirigir entre el 1993 i 1995?",
"I què li va ocórrer aquest últim any?",
"Quin càrrec va aconseguir el 1999?",
"I quin de 1999 a 2003?",
"De què més va feinejar entre el 2004 i 2006?",
"Per a quina localitat va ser triada batllessa el 2007?",
"Com es guanya la vida ara?",
"A on?"
] |
{
"answer_end": [
139,
58,
58,
186,
224,
306,
370,
466,
600,
727,
824,
937,
998
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
141,
188,
227,
308,
396,
468,
634,
729,
894,
938
],
"input_text": [
"Una política alacantina, diputada a les Corts Valencianes en la V Legislatura.",
"A Alacant.",
"El 5 de gener de 1971.",
"És tècnica en Educació per al Desenvolupament.",
"Per a Bellea del Foc.",
"El Consell d'Alumnes de la Universitat d'Alacant.",
"Va ser expulsada del Programa 10 d'aquesta Universitat.",
"El de diputada a les eleccions a les Corts Valencianes.",
"El de portaveu de Cultura, Universitat i Recerca i Consellera de Radiotelevisió Espanyola a la Comunitat Valenciana.",
"D'assessora de la Subdelegada del Govern a la Província d'Alacant.",
"Per a Castell de Guadalest.",
"Com a oficial de gestió.",
"A l'oficina del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana."
]
}
|
books
|
* * *
-Fa anys que fustigueja sol i vern- digué en Patllari. -A nosaltres ens porta llei. S'arramba a la nostra llar quan se sent atrapat per la migranya. És el bosquerol de més bon faire que jo sóc conegut. L'hem fet padrí d'un mainatge nostre, i em pensi que li hem donat una alegria. De tota manera, no està pas bo. Rara és la nit que no vaga pel bosc fins que clareja. No l'hi esmenti pas que se n'avergonyeix. El no dormir i el no menjar l'acaben. És possible que algú l'hagi entabanat amb facècies de l'altre món, i (no haig pas de dir-li una cosa. que no sigui), ell creu de bona fe que se li apareix el bordegàs o, almenys, li enraona escondit en la foscor dels clotarals. Ara tindria l'edat de vostè. I estic cert (Déu me perdoni), que el nostre Cerdà fou ben ditxós, ahir, d'emmenar-se-l'en a vostè a la masia, i de servir-lo í vetllar-li el son. ¿No va notar de quina manera li clavava els ulls?
|
[
"Qui és el protagonista del text?",
"Quan s'apropa el Cerdà a casa d'en Patllari?",
"Com el descriu en Patllari?",
"Per què està content en Cerdà?",
"És normal que vagi caminant per la boscúria?",
"Quan ho sol fer?",
"Quant de temps hi està?",
"Qui pensa que se li presenta?",
"Estava de bon humor el dia anterior?",
"Què li feia en Cerdà a la persona amb qui parla en Patllari?"
] |
{
"answer_end": [
59,
153,
206,
285,
354,
354,
371,
619,
781,
905
],
"answer_start": [
48,
90,
155,
208,
319,
319,
355,
570,
745,
858
],
"input_text": [
"Patllari.",
"Quan se sent atrapat per la migranya.",
"Com el bosquerol de més bon faire que ell és conegut.",
"Perquè l'han fet padrí d'un mainatge seu.",
"Sí.",
"De nit.",
"Fins que clareja.",
"El bordegàs.",
"Sí.",
"Li clavava els ulls."
]
}
|
mitologia
|
Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà). Els seus germans són Atlas, Meneci i Prometeu. Epimeteu i Prometeu formen una parella d'oposats, i l'un és l'antítesi de l'altre. El nom d'Epimeteu significa ""el que reflexiona després", el que actua precipitadament, i el de Prometeu "el que reflexiona abans", el que preveu les coses.
Epimeteu va ser l'instrument que utilitzà Zeus per enganyar Prometeu. Després que Prometeu hagués enganyat dues vegades el déu, primer amb quina part de l'animal s'oferia als sacrificis i després entregant el foc als homes, va prohibir a Epimeteu que acceptés cap regal de Zeus. Però el déu, per mitjà d'Hermes, li oferí Pandora, i Epimeteu no s'hi pogué resistir. Quan els déus la hi van lliurar, la instigà a obrir la capsa que duia, ignorant que contenia les desgràcies del món.
Amb Pandora, Epimeteu va engendrar Pirra, esposa de Deucalió, el seu cosí, i mare de la humanitat després del diluvi.
|
[
"A quina tradició pertanyia Epimeteu?",
"Qui era?",
"Qui eren els seus pares?",
"Què diuen altres versions sobre qui podria ser la seva mare?",
"Com es diuen els seus germans?",
"És Prometeu l'oposició d'Epimeteu?",
"Què vol dir \"Epimeteu\"?",
"I \"Prometeu\"?",
"Per a què va fer servir Zeus a Epimeteu?",
"Com va prendre el pèl Prometeu a la divinitat?",
"I més tard?",
"Què va dir-li Prometeu a Epimeteu que no admetés de Zeus?",
"Què el van obsequiar Hermes i Zeus?",
"Què portava ella al damunt?",
"Què contenia?"
] |
{
"answer_end": [
68,
77,
121,
146,
193,
276,
364,
433,
503,
620,
657,
712,
763,
869,
915
],
"answer_start": [
0,
0,
79,
79,
148,
195,
278,
366,
435,
505,
623,
659,
714,
800,
852
],
"input_text": [
"A la grega.",
"Un tità.",
"Jàpet i Clímene.",
"Que podia ser Àsia.",
"Atlas, Meneci i Prometeu.",
"Sí.",
"El que reflexiona després, el que actua precipitadament.",
"El que reflexiona abans, el que preveu les coses.",
"Per a enganyar Prometeu.",
"El va enganyar amb quina part de l'animal s'oferia als sacrificis.",
"Entregant el foc als homes.",
"Cap regal.",
"Pandora.",
"Una capsa.",
"Les desgràcies del món."
]
}
|
vilaweb
|
Compromís i Més Madrid han registrat la coalició de cara a les eleccions espanyoles del 10 de novembre amb el nom Més Compromís. Segons que ha informat el partit en un comunicat, l'acord estableix que Compromís dissenyarà la llista electoral al congrés espanyol. Pel que fa al senat, es manté oberta la possibilitat de fer una llista àmplia. L'acord també implica que Més Madrid assumeixi el programa polític amb què Compromís va presentar-se a les eleccions del 28 d'abril, a més de l'acord del Botànic II, amb especial èmfasi a la fiscalitat progressiva, el finançament just i els interessos valencians. Pel que fa a l'organització del futur grup parlamentari, Compromís s'integrarà en un grup confederal i tindrà autonomia i un portaveu propi. Aquest és el comunicat de Compromís. «Llistes pròpies, programa de Compromís i veu i autonomia al congrés. Així és l'acord entre Compromís i Més País per a les eleccions del 10-N 30 de setembre de 2019 Compromís ha registrat este dilluns davant la Junta Electoral Central la candidatura en coalició amb Més País anomenada Més Compromís, per a les eleccions generals del 10 de novembre. Una coalició progressista, feminista, ecologista i valencianista. En l'acord signat per ambdues organitzacions s'estableix que serà Compromís la formació encarregada de dissenyar les llistes electorals que la coalició podrà presentar al territori valencià fins al pròxim 7 d'octubre. Pel que fa al senat, Compromís està obert a configurar una llista com més àmplia possible que permeta presentar una única opció electoral fora del bipartidisme. Per altra banda, els partits signants de la coalició assumeixen per complet el programa polític que Compromís va presentar a les passades generals del 28 d'abril, així com totes les reivindicacions establertes en l'Acord del Botànic 2, especialment en les registrades en l'apartat 6 sobre fiscalitat progressiva, finançament just i interessos valencians. D'aquesta forma, Més Compromís serà l'encarregat de defensar al congrés temés tan importants com la reforma del sistema de finançament autonòmic i la regularització del deute històric valencià, així com mecanismes temporals de compensació mentre aquesta reforma no es produïsca per tal de garantir una justícia financera per al territori valencià. Finalment, pel que fa al grup parlamentari al congrés, Compromís i Més País han acordat formar un grup confederal amb tots els partits territorials amb els quals s'hagen establert aliances a l'estat. Un grup on Compromís tindrà un portaveu i autonomia pròpia, i on liderarà el posicionament de tots els temes que facen referència a les circumscripcions de Castelló, València i Alacant.»
|
[
"Amb quin títol s'han unit Compromís i Més Madrid?",
"I a què volen presentar-se?",
"Què han decidit?",
"Què més enclou aquest pacte?",
"On s'incorporarà Compromís?",
"Amb què comptarà?",
"Va escriure Compromís una nota per a explicar com seria aquesta unió?",
"Quan va ser redactada?",
"Es podria dir que és una aliança que abraça l'autoritarisme?",
"Quant de temps tenen per a lliurar la seva candidatura?",
"Què hi ha pensat respecte a la seva representació al Senat?",
"Què es va demanar en l'Acord del Botànic 2?",
"I què advocarà Més Compromís al Congrés?",
"Què vol crear la coalició?",
"De què es responsabilitzarà Compromís en aquest equip?"
] |
{
"answer_end": [
127,
102,
261,
506,
706,
745,
782,
948,
1197,
1415,
1576,
1931,
2279,
2479,
2665
],
"answer_start": [
0,
0,
129,
342,
663,
707,
747,
747,
1133,
1260,
1417,
1756,
1950,
2336,
2492
],
"input_text": [
"Amb el nom Més Compromís.",
"A les eleccions espanyoles del 10 de novembre.",
"Que Compromís dissenyarà la llista electoral al congrés espanyol.",
"Que Més Madrid assumeixi el programa polític amb què Compromís va presentar-se a les eleccions del 28 d'abril, a més de l'acord del Botànic II.",
"En un grup confederal.",
"Amb autonomia i un portaveu propi.",
"Sí.",
"El 30 de setembre de 2019.",
"No.",
"Fins al pròxim 7 d'octubre.",
"Compromís està obert a configurar una llista com més àmplia possible que permeta presentar una única opció electoral fora del bipartidisme.",
"Fiscalitat progressiva, finançament just i interessos valencians.",
"Temés tan importants com la reforma del sistema de finançament autonòmic i la regularització del deute històric valencià, així com mecanismes temporals de compensació mentre aquesta reforma no es produïsca per tal de garantir una justícia financera per al territori valencià.",
"Un grup confederal amb tots els partits territorials amb els quals s'hagen establert aliances a l'estat.",
"Del posicionament de tots els temes que facen referència a les circumscripcions de Castelló, València i Alacant."
]
}
|
vilaweb
|
Les Terres de l'Ebre han perdut els quatre trens ràpids Euromed després de la modificació de trajectes i d'horaris, arran de l'entrada en funcionament de la nova variant ferroviària de Vandellòs a Tarragona. Ara hi ha un sol tren de gran velocitat, que sortirà a les 6.20 de l'estació de Tortosa i que tornarà a les 18.30 de Barcelona. Unirà totes dues ciutats en poc més d'una hora i mitja. També s'ha modificat l'horari d'un dels sis Talgo que enllacen l'estació central de l'Ebre, l'Aldea-Tortosa-Amposta, amb Tarragona i Barcelona perquè hi hagi dos trens d'aquest servei al matí. Vista la provisionalitat d'aquesta planificació, que s'ajustarà el primer de març, quan farà un mes i mig que funciona la nova variant, la plataforma Trens Dignes ha organitzat mobilitzacions per reclamar un servei de mínims a les Terres de l'Ebre: quatre trens diaris de gran velocitat en cada sentit, o almenys quatre trens llançadora fins a l'estació del Camp de Tarragona, per enllaçar amb els Avant que vénen de Lleida i Saragossa. El diumenge 19 de gener a les 11.00 convoquen una concentració de protesta a l'estació de l'Aldea amb el lema ‘Per uns serveis dignes, ni un tren menys'. Diuen que els serveis ferroviaris de distància mitjana a les Terres de l'Ebre no es poden preveure només per facilitar la mobilitat cap al nord. ‘Necessitem trens d'alta velocitat cap al nord del País Valencià. No som un territori aïllat i volem trens que vagin de Tortosa a Castelló, i que vinguin cap aquí des de Benicarló', diu Josep Casadó, portaveu de Trens Dignes. ‘Permetria de donar vida a l'estació d'Ulldecona, que és l'única del Montsià on els trens poden parar. Parlem de donar servei a la meitat de la població del territori', ha afegit. Trens Dignes lamenta que les administracions i forces polítiques d'aquestes comarques ‘acceptin sense condicionants' que territoris com el Camp de Tarragona tinguin uns serveis ferroviaris inadequats i que els de l'Ebre siguin ‘residuals'. Més enllà de l'objectiu imminent de millorar el servei de gran velocitat, la plataforma no desisteix de continuar reclamant que es mantingui l'Euromed i que es pugui usar a preus comercials habituals cap a Barcelona i cap a València; que els horaris ‘responguin a les necessitats del territori'; que es dissolgui la Taula de Mobilitat i es creï una Autoritat de Mobilitat Territorial per a les Terres de l'Ebre; que millori la durada dels viatges dels trens de rodalia i regionals; i que es creï una línia de busos, amb parada a l'estació, per connectar amb els trens a l'Aldea.
|
[
"Què ha desaparegut de les Terres de l'Ebre?",
"Per què?",
"I quants trens Euromed tenen ara?",
"Quin és el seu horari?",
"I quant es trigarà entre Tortosa i Barcelona?",
"Què més s'ha canviat?",
"Per quin motiu?",
"Què ha preparat Trens Dignes?",
"Amb quin objectiu?",
"I quins serien aquests?",
"Qui és Josep Casadó?",
"Quin recorregut vol que facin els ferrocarrils?",
"Què suposaria això per a la parada d'Ulldecona?",
"De què es queixa la plataforma?",
"Quines són les seves demandes?"
] |
{
"answer_end": [
63,
206,
247,
334,
390,
534,
583,
776,
832,
1020,
1545,
1545,
1595,
1965,
2544
],
"answer_start": [
0,
116,
208,
249,
336,
392,
535,
735,
777,
790,
1507,
1416,
1548,
1727,
2041
],
"input_text": [
"Els quatre trens ràpids Euromed.",
"Arran de l'entrada en funcionament de la nova variant ferroviària de Vandellòs a Tarragona.",
"Un sol tren de gran velocitat.",
"Sortirà a les 6.20 de l'estació de Tortosa i tornarà a les 18.30 de Barcelona.",
"Poc més d'una hora i mitja.",
"L'horari d'un dels sis Talgo que enllacen l'estació central de l'Ebre, l'Aldea-Tortosa-Amposta, amb Tarragona i Barcelona.",
"Perquè hi hagi dos trens d'aquest servei al matí.",
"Mobilitzacions.",
"Per reclamar un servei de mínims a les Terres de l'Ebre.",
"Quatre trens diaris de gran velocitat en cada sentit, o almenys quatre trens llançadora fins a l'estació del Camp de Tarragona, per enllaçar amb els Avant que vénen de Lleida i Saragossa.",
"El portaveu de Trens Dignes.",
"Volen trens que vagin de Tortosa a Castelló, i que vagin cap allà des de Benicarló.",
"Permetria de donar-li vida.",
"De què les administracions i forces polítiques d'aquestes comarques acceptin sense condicionants que territoris com el Camp de Tarragona tinguin uns serveis ferroviaris inadequats i que els de l'Ebre siguin residuals.",
"Que es mantingui l'Euromed i que es pugui usar a preus comercials habituals cap a Barcelona i cap a València; que els horaris responguin a les necessitats del territori; que es dissolgui la Taula de Mobilitat i es creï una Autoritat de Mobilitat Territorial per a les Terres de l'Ebre; que millori la durada dels viatges dels trens de rodalia i regionals; i que es creï una línia de busos, amb parada a l'estació, per connectar amb els trens a l'Aldea."
]
}
|
bios
|
Dolors Vives i Rodon (Valls, 15 d'agost de 1909 - Barcelona, 12 de juny de 2007) fou una pilot catalana, pionera de l'aviació espanyola durant la Segona República Espanyola.
Va nàixer en una família treballadora i els seus pares van traslladar-se a Barcelona quan ella tenia 12 anys. Fou membre fundadora del club d'aviació Aero Popular (1933) i es va treure un dels primers carnets de l'Aeroclub. Va quedar molt impressionada quan va veure el vol de la primera dona pilot catalana, Pepa Colomer (1913-2004), amb qui més endavant faria una gran amistat. El novembre de 1934 Dolors es va beneficiar d'una beca d'estudis de pilot que sortejava l'escola Progreso entre els socis de l'Aero Popular. El març de 1935 va fer l'examen pràctic per treure's la llicència de pilot, cosa que va fer amb èxit i el 20 de desembre d'aquell mateix any, Dolors, va ser anomenada vocal del Club. L'any 1936 es van donar unes beques per fer el curs de vol sense motor a Monflorite i tot i que la Dolors no s'havia interessat mai per aquest tipus de vol a l'últim moment va acceptar anar-hi i va aconseguir la llicència B de Pilot de vol sense Motor tot i que, a causa de l'esclat de la Guerra Civil la llicència no li va arribar mai.
Amb l'esclat de la guerra, la va cridar Alberto Bayo –cap de l'Aeronàutica Naval de Barcelona– i fou mobilitzada com a alferes per decret (1 d'octubre de 1936). La Generalitat va fer un curs especial destinat als pilots civils que havien estat mobilitzats a la Escola de Pilots Aviadors Militars, on Pepa Colomer era instructora. En aquest moment va ser quan Dolors i Pepa es van conèixer i van establir una amistat que mantindrien fins a la mort de Mari Pepa. Durant 3 mesos va recórrer amb un hidroavió Macchi la costa catalana per vigilar els vaixells enemics. Després, Díaz Sandino –cap de l'esquadrilla amb base al Prat i conseller de Defensa de la Generalitat– la va destinar a l'Aeròdrom Canudas, on va treballar conjuntament amb Mari Pepa Colomer 12 hores diàries enregistrant els moviments aeris. Ambdues van ser destinades a València després de passar allà el govern de la república, i més tard tornaren a Barcelona.
El 1938, a conseqüència dels bombardejos franquistes contra l'aeròdrom del Prat, es van traslladar els Serveis d'Aeronàutica a la Generalitat i ella passà a traduir documents de l'italià al català. Quan acabà la guerra, no va marxar a l'exili, es va quedar cuidant els pares, ja molt grans. El pare, d'esquerres i jutge municipal, va ser represaliat i Dolors es va encarregar de la supervivència familiar.
|
[
"Qui era Dolors Vives i Rodon?",
"Quan va néixer?",
"On va morir?",
"Què va crear el 1933?",
"I què va rebre l'any següent?",
"Quin títol va obtenir el 1936?",
"Per què no se la van donar al final?",
"Qui era Alberto Bayo?",
"Per a què va convocar-la?",
"Què va portar a terme la Generalitat?",
"I qui l'ensenyava?",
"Van tenir una bona relació les dues?",
"On va enviar Díaz Sandino a Vives?",
"Què va ocórrer el 1938?",
"De què es va responsabilitzar quan el seu pare va faltar?"
] |
{
"answer_end": [
172,
80,
80,
343,
693,
1129,
1213,
1309,
1352,
1510,
1543,
1674,
1917,
2338,
2546
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
284,
554,
878,
1130,
1255,
1242,
1376,
1512,
1545,
1788,
2142,
2433
],
"input_text": [
"Una pilot catalana, pionera de l'aviació espanyola durant la Segona República Espanyola.",
"El 15 d'agost de 1909.",
"A Barcelona.",
"El club d'aviació Aero Popular.",
"Una beca d'estudis de pilot que sortejava l'escola Progreso entre els socis de l'Aero Popular.",
"La llicència B de Pilot de vol sense Motor.",
"Per l'esclat de la Guerra Civil.",
"El cap de l'Aeronàutica Naval de Barcelona.",
"Fou mobilitzada com a alferes per decret.",
"Un curs especial destinat als pilots civils que havien estat mobilitzats a la Escola de Pilots Aviadors Militars.",
"Pepa Colomer.",
"Sí.",
"A l'Aeròdrom Canudas.",
"A conseqüència dels bombardejos franquistes contra l'aeròdrom del Prat, es van traslladar els Serveis d'Aeronàutica a la Generalitat i ella passà a traduir documents de l'italià al català.",
"De la supervivència familiar."
]
}
|
books
|
Mossèn Joan s'arrepentí, després, d'aquesta rebequeria, majorment que no li donà el resultat que ell n'esperava, o sigui d'atuïr al jove fent-lo rendir. En Ramón de motu proprio rebaixà les facultats del procurador, reduïnt-lo a un simple receptor de comptes; s'enginyà per ingressar a l'escola preparatòria de Barcelona, a on seguí els estudis amb regular lluïment, i prosseguí i terminà la carrera d'enginyer agrònom a Madrid. Lo que sí en resultà, fou una fredor de relacions entre oncle i nebot, que sols s'escrivien molt de clar en clar.
Per sa sort, En Ramon de Montbrió no abusà pas de sa llibertat ni de sa posició. Per criteri propi, o per misericòrdia de Déu, es rodejà sols de pocs companys i bons. Tant a Barcelona com a Madrid sapigué circumscriure ses hores expansives als exercicis gimnàstics, d'equitació i excursionisme científic. Així conservà son temperament essencialment muntanyenc, desenrotllà ses forces físiques i es lliurà d'una infinitat de perills que perden a tantíssims joves de bones condicions.
La sòlida base de creències religioses que son oncle li havia donat, resistí bé l'empenta de sos estudis científics. Sols sofrí detriment l'embolcall escolàstic que aquell li havia teixit. Els procediments científics l'atreien més que les disquisicions filosòfiques i amb son temperament d'artista preferia a la sublim teologia de l'Àngel de les Escoles l'arrobament produït par la contemplació dels fenòmens de la naturalesa, entrant-li les impressions abans pel cor que pel cap. Ànima somniadora, son cor estava tan rublert de sentiment artístic, que bastava una gota per a vessar, fent vibrar sos nervis a voltes amb fressosos esclats. Sa naturalesa era tan afinada, que copsava la més lleugera nota harmònica que li entrés per qualsevol dels sentits, convertint-ho tot en substància son esperit privilegiat. Igualment el commovien els gemecs de la tenora gronxant-se per les arbredes del Fluvià, que l'espetec del tro rodolant pels penyals del Pirineu.
A part d'això, era de geni viu, alegre i xistós, amb alegria comunicativa que s'infiltrava en l'ànim de tothom qui el tractava. Era, per natural, eminentment popular, i sobretot tractant-se de pagesos, son caràcter, expansiu i observador al propi temps, el portava a subjectar-los a veritables autòpsies morals, en les quals els feia mostrar tots els replecs de l'ànima.
|
[
"De què va penedir-se Mòssen Joan?",
"I de què es tractava aquesta?",
"Què li va fer en Ramon a Mòssen Joan?",
"A on va inscriure's el noi?",
"I on va acabar d'estudiar?",
"En què es va formar allà?",
"Què va provocar això entre Mòssen Joan i Ramon?",
"L'envoltava molta gent a en Ramon?",
"A què va dedicar el seu temps lliure quan era a Barcelona i Madrid?",
"En Mòssen Joan havia influït a en Ramon pel que fa a la religió?",
"Quins conceptes fascinaven al jove?",
"I quins no tant?",
"Com es descriu el seu cor?",
"Què l'emocionava?",
"Segons el text, el fet que sigui camperol influeix en el fet que fos famós?"
] |
{
"answer_end": [
54,
151,
258,
320,
427,
427,
498,
708,
846,
1093,
1252,
1291,
1663,
1924,
2183
],
"answer_start": [
0,
113,
153,
260,
379,
381,
429,
556,
710,
1026,
1215,
1253,
1525,
1848,
2111
],
"input_text": [
"D'aquesta rebequeria.",
"D'atuïr al jove fent-lo rendir.",
"Li rebaixà les facultats, reduïnt-lo a un simple receptor de comptes.",
"A l'escola preparatòria de Barcelona.",
"A Madrid.",
"Terminà la carrera d'enginyer agrònom.",
"Una fredor de relacions.",
"No.",
"Als exercicis gimnàstics, d'equitació i excursionisme científic.",
"Sí.",
"Els procediments científics.",
"Les disquisicions filosòfiques.",
"Son cor estava tan rublert de sentiment artístic, que bastava una gota per a vessar, fent vibrar sos nervis a voltes amb fressosos esclats.",
"Els gemecs de la tenora gronxant-se per les arbredes del Fluvià.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Erifile (en grec antic Ἐριφύλη) va ser segons la mitologia grega una heroïna, filla de Tàlau, rei d'Argos i germana d'Adrast.
Quan Adrast es va reconciliar amb Amfiarau, cosí seu, va segellar aquesta reconciliació amb el matrimoni entre Erifile i Amfiarau. Van tenir quatre fills, dos nois, Alcmeó i Amfíloc i dues noies, Eurídice i Demonassa.
Amfiarau, cridat per Adrast, aliat de Polinices, per a participar en l'expedició dels set cabdills contra Tebes, al principi es negà a participar-hi, ja que, com que era endeví, sabia que hi moriria. Però en el moment de casar-se s'havia compromès a acceptar l'arbitratge de la seva esposa en el cas que sortís algun conflicte amb Adrast. Amfiarau li explicà la qüestió, però Erifile no va prendre cap decisió. Es va deixar subornar per Polinices, que li donà el collar d'Harmonia. Anfiarau, en el moment de marxar, va jurar que els seus fills el venjarien. Més endavant, quan es preparava l'expedició dels Epígons, Erifile obligà de la mateixa manera el seu fill Alcmeó a posar-se davant de l'exèrcit. Aquesta vegada la va subornar Tersandre, fill de Polinices, oferint-li el vel d'Harmonia. Però Alcmeó, quan va tornar de la campanya, matà la seva mare i consagrà el collar i el vel al santuari de Delfos.
|
[
"Qui era Erifile?",
"A quina tradició pertanyia?",
"Qui era el seu pare?",
"I el seu germà?",
"Com es diu el cosí d'Adrast?",
"I com van fer les paus?",
"Amb quins noms van anomenar la seva descendència?",
"Què va demanar-li Adrast a Amfiarau?",
"Va acceptar l'altre en un primer moment?",
"Per què no?",
"Quina cosa havia promès a la seva dona?",
"Què va obsequiar Polinices a Amfiarau?",
"Què va ordenar-li Erifile a Alcmeó?",
"En quina batalla?",
"Què va fer Alcmeó en regressar?"
] |
{
"answer_end": [
76,
64,
92,
124,
178,
255,
342,
455,
492,
542,
681,
824,
1045,
1045,
1250
],
"answer_start": [
0,
0,
78,
106,
160,
126,
257,
344,
457,
494,
544,
755,
960,
916,
1142
],
"input_text": [
"Una heroïna.",
"A la grega.",
"Tàlau.",
"Adrast.",
"Amfiarau.",
"Amb el matrimoni entre Erifile i Amfiarau.",
"Amb Alcmeó, Amfíloc, Eurídice i Demonassa.",
"Que participés en l'expedició dels set cabdills contra Tebes.",
"No.",
"Perquè, com que era endeví, sabia que hi moriria.",
"Que acceptaria el seu arbitratge en el cas que sortís algun conflicte amb Adrast.",
"El collar d'Harmonia.",
"A posar-se davant de l'exèrcit.",
"En l'expedició dels Epígons.",
"Matà la seva mare i consagrà el collar i el vel al santuari de Delfos."
]
}
|
bios
|
Luz Sánchez-Mellado Bonilla (Alcalá de Henares, 1973) és una periodista espanyola, columnista d'El País i col·laboradora d'altres mitjans com la Cadena SER, Televisió Espanyola o la revista Harper's Bazaar. Durant les tres dècades que ha exercit com a periodista, ha escrit els llibres Estereotipas i Ciudadano Cortés, i el seu treball ha estat reconegut amb el Premi Periodístic Luis Portero de "Promoción del Donante de Órganos y Tejidos en Andalucía", el guardó Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i el Premi Nacional contra la Violència de Gènere.
Sánchez-Mellado va començar a col·laborar en el diari El País quan tenia 19 anys, mentre estudiava la Llicenciatura en Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. En aquestes primeres col·laboracions, enviava a la secció local de Madrid notícies des d'Alcalá de Henares, on residia. Des de llavors ha seguit vinculada a aquest mitjà. Durant dues dècades va escriure en El País Semanal reportatges de temàtica social, relacions personals i entrevistes amb destacats personatges de l'art, la ciència i la política.[cal citació]
Des de maig de 2015, Sánchez-Mellado escriu la columna d'última pàgina dels dijous en aquest mateix periòdic. També va tenir un vídeoblog anomenat Los trajes de Luz, en els quals realitzava breus anàlisis sobre personatges destacats de l'actualitat. També és col·laboradora en la Cadena SER, i ha participat a un altre programes de la mateixa emissora com El Grupo.
Al febrer de 2020, va participar com convidada en les trobades organitzades per Chicas Poderosas.[cal citació]
En 2008, va rebre El Premi Periodístic Luis Portero de "Promoción del Donante de Órganos y Tejidos en Andalucía" pel seu reportatge "Supervivientes. Plusmarquistas del Trasplante", publicat en l'El País Semanal, el 3 d'agost de 2008. Aquest reconeixement es va crear per promoure la divulgació a través dels mitjans de comunicació de l'acció positiva i solidària de la donació d'òrgans i teixits a Andalusia.
També ha estat reconeguda amb el guardó Forces i cossos de seguretat de l'Estat, la finalitat del qual és promoure i consolidar el paper dels mitjans de comunicació en la transmissió i divulgació de les activitats que desenvolupen, i el Premi Nacional contra la Violència de Gènere.
Sánchez-Mellado va conviure amb Juan José Cortés, el pare de Mari Luz, la nena assassinada a Huelva, i la seva família i va entrevistar a personatges del seu entorn per crear un retrat íntim de Juan José Cortés, que va plasmar en el llibre Ciudadano Cortés (Plaza & Janés). I, en 2012, Plaza & Janés va publicar una recopilació de la seva sèrie de columnes publicades en El País, Estereotipas, en el qual retrata a perfils de dones supervivents al treball, els fills, marits, fins i tot, als seus congèneres.
|
[
"Qui és Luz Sánchez-Mellado Bonilla?",
"I amb quins canals de comunicació ha cooperat?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quines novel·les ha redactat?",
"Quins reconeixements va rebre per això?",
"Amb quina edat va entrar a El País?",
"Encara hi és?",
"De què va parlar a El País Semanal?",
"Què fa des del maig de 2015?",
"En quines jornades va participar l'any 2020?",
"Quin reconeixement va obtenir el 2008?",
"Amb quin objectiu havia estat concebut?",
"Amb qui va cohabitar per elaborar \"Ciudadano Cortés\"?",
"Què va treure a la llum Plaza & Janés el 2012?"
] |
{
"answer_end": [
93,
205,
53,
53,
317,
554,
636,
895,
1074,
1197,
1551,
1678,
1973,
2514,
2650
],
"answer_start": [
0,
83,
0,
0,
264,
321,
556,
846,
917,
1089,
1455,
1566,
1584,
2258,
2535
],
"input_text": [
"Una periodista espanyola i columnista.",
"Amb El País, la Cadena SER, Televisió Espanyola i la revista Harper's Bazaar.",
"A Alcalá de Henares.",
"El 1973.",
"Estereotipas i Ciudadano Cortés.",
"El Premi Periodístic Luis Portero de \"Promoción del Donante de Órganos y Tejidos en Andalucía\", el guardó Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i el Premi Nacional contra la Violència de Gènere.",
"19 anys.",
"Sí.",
"Va escriure reportatges de temàtica social, relacions personals i entrevistes amb destacats personatges de l'art, la ciència i la política.",
"Escriu la columna d'última pàgina dels dijous en aquest mateix periòdic.",
"Va participar com convidada en les trobades organitzades per Chicas Poderosas.",
"El Premi Periodístic Luis Portero de Promoción del Donante de Órganos y Tejidos en Andalucía.",
"Per promoure la divulgació a través dels mitjans de comunicació de l'acció positiva i solidària de la donació d'òrgans i teixits a Andalusia.",
"Amb Juan José Cortés, el pare de Mari Luz, la nena assassinada a Huelva, i la seva família.",
"Una recopilació de la seva sèrie de columnes publicades en El País, Estereotipas."
]
}
|
bios
|
Gemma Bernal Rosell. (Barcelona, 1949). Dissenyadora industrial.[cal citació]
Va realitzar els seus estudis a l'Escola Eina de Barcelona. Forma el seu primer equip de disseny el 1967 amb Beth Galí i Ramon Isern i fruit de la seva col·laboració és una dutxa telèfon que va guanyar un Premi Delta d'Or. Del 1973 al 1999 va formar equip amb Ramon Isern. Els seus dissenys, que abasten des de l'electrònica fins al mobiliari, es caracteritzen per un estil sobri i per la seva funcionalitat. El 2000 funda Gemma Bernal & Associats que ofereix un assessorament integral sobre disseny de producte.[cal citació]
És membre de l'Asociación de Diseñadores Profesionales (ADP). Ha estat membre de nombrosos jurats i ha impartit classes a les escoles Elisava i Eina de Barcelona, Escola ESDI de Sabadell i CEU San Pablo de València. Ha col·laborat amb els governs de Corea, Argentina i el Perú en programes d'ajuda a les empreses artesanals. Ha participat en exposicions d'art i disseny i en nombroses fires internacionals. Ha publicat llibres i articles de disseny industrial i de mobles. Entre els seus treballs podem destacar la vaixella Ona (1992) o la taula Cristalina (1983), tots dos dissenyats en col·laboració amb Ramon Isern.
|
[
"On va néixer Gemma Bernal Rosell?",
"Quan?",
"A què es dedica?",
"On va formar-se?",
"Què va constituir el 1967?",
"Juntament amb qui?",
"En què van cooperar els tres?",
"Quin guardó van obtenir per aquesta obra?",
"Amb qui va col·laborar Bernal del 1973 al 1999?",
"A quin gènere se solen adscriure les seves peces?",
"A quins col·legis ha exercit la docència?",
"En quins règims polítics ha contribuït?",
"Ha redactat sobre el seu àmbit professional?",
"Quines són les seves produccions més famoses?",
"Amb qui els va fer?"
] |
{
"answer_end": [
38,
38,
63,
136,
182,
210,
264,
299,
349,
485,
818,
880,
1075,
1167,
1221
],
"answer_start": [
0,
0,
40,
78,
138,
183,
213,
265,
301,
351,
704,
820,
1011,
1077,
1169
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"El 1949.",
"És dissenyadora industrial.",
"A l'Escola Eina de Barcelona.",
"El seu primer equip de disseny.",
"Amb Beth Galí i Ramon Isern.",
"En una dutxa telèfon.",
"El Premi Delta d'Or.",
"Amb Ramon Isern.",
"Es caracteritzen per un estil sobri i per la seva funcionalitat.",
"A les escoles Elisava i Eina de Barcelona, Escola ESDI de Sabadell i CEU San Pablo de València.",
"En els de Corea, Argentina i el Perú.",
"Sí.",
"La vaixella Ona i la taula Cristalina.",
"Amb Ramon Isern."
]
}
|
vilaweb
|
El decret del govern per a limitar els preus dels lloguers, aprovat en plena campanya electoral, ha provocat crítiques dels altres partits i també el rebuig de la PAH i del Sindicat de Llogaters, que consideren que és contraproduent i insuficient per a satisfer les seves demandes. La PAH considera que és ‘un altre error històric' que no servirà per punxar la bombolla del mercat immobiliari de lloguer. En un comunicat, l'organització assegura que la norma ‘funciona més com un titular de campanya que com una mesura efectiva i lamenta que s'ha impulsat ‘no només sense consensuar-la amb la resta de partits polítics, sinó també d'esquena als moviments socials i els col·lectius' que treballen pel dret a l'habitatge. La PAH diu que el text ‘no tindrà una eficàcia real' perquè es pren ‘com a punt de partida la mitjana de lloguers d'un barri o municipi, assumint les pujades abusives dels últims anys' i li afegeix ‘un increment del 10% a aquell preu'. Així, afirma que amb el text aprovat, la Generalitat ‘assumeix aquests increments abusius sense tenir en consideració les rendes de les famílies ni buscar-ne una imprescindible reversió'. Per la plataforma d'afectats per la hipoteca, tampoc estan justificades les excepcions que inclou el decret, en el cas de pisos o cases amb vistes, piscines o jardins o de nova construcció o reforma. La PAH també considera ‘escandalós' que totes les renovacions de lloguer o nous contractes al mateix habitatge quan finalitza l'anterior poden estar exemptes del topall de preu. ‘És totalment intolerable, ja que la Generalitat legitima de facto les abusives pujades que s'han produït aquests últims anys', afirma l'organització. Finalment, també lamenta que la iniciativa no conté un règim sancionador per penalitzar els incompliments, cosa que, diu, deixa els llogaters assumint tots els costos judicials d'un possible procediment civil. Per la PAH, la iniciativa respon ‘a un anunci bomba en plena campanya electoral als municipis de Catalunya' i a un ‘intent de calmar les aigües entre els dos socis de govern', d'ERC i JxCat. Per la seva banda, el Sindicat de Llogaters ha advertit que el decret deixa fora la immensa majoria de contractes, ‘per no dir la totalitat'. ‘Cap dels contractes vigents estarà regulat. Si segueixes vivint al mateix habitatge i signes un contracte nou, la propietat podrà optar per no acollir-se a la regulació si així ho desitja', apunta el sindicat, que afegeix, a més, que el decret ‘inclou un munt d'excepcions' de diferents tipus pels nous contractes, com ara si és d'obra nova o si hi ha una rehabilitació integral. Al seu parer, aquesta regulació és una ‘farsa' que la Generalitat ha aprovat sense dialogar amb el moviment per l'habitatge. També ha criticat que el decret no contempli cap sanció en cas d'incompliment de la llei i que l'única sortida que deixi als llogaters és portar el propietari a judici. Així mateix, el sindicat lamenta que la regulació es faci en base a l'Índex de Referència de la Generalitat, un índex, diu, basat en els preus de mercat actuals i, per tant, ‘irreals, de bombolla'. ‘Aquest decret és el resultat d'haver treballat d'esquenes a la ciutadania, i molt particularment al moviment per l'habitatge', conclou el sindicat, que insisteix que el govern ‘no regularà els preus, sinó que anima perquè segueixin pujant'. Per tot plegat demanen al Departament de Justícia que s'asseguin a parlar amb ells i amb les organitzacions socials i que garanteixin un índex de preus del lloguer vinculat als ingressos de la població, universal i d'obligat compliment.
|
[
"De què s'han queixat els grups polítics, la PAH i el Sindicat de Llogaters?",
"Per a què no creu la PAH que serà útil aquest decret?",
"Què ha afermat?",
"I què ha criticat?",
"Creu que el reglament complirà amb el seu objectiu?",
"Per què?",
"Què pensa que no s'excusa tampoc?",
"Què opina la plataforma que és ofensiu?",
"Què més lamenten?",
"Què suposen aquests per als inquilins?",
"A qui no inclou el text?",
"I segons el sindicat, què incorpora?",
"Què ha reprovat que no es consideri?",
"Segons el sindicat, de què és la conseqüència aquesta norma?",
"Què reclamen al Departament de Justícia?"
] |
{
"answer_end": [
194,
403,
527,
718,
772,
954,
1342,
1520,
1778,
1881,
2214,
2595,
2889,
3236,
3566
],
"answer_start": [
0,
282,
422,
528,
720,
773,
1144,
1344,
1684,
1780,
2134,
2414,
2728,
3089,
3346
],
"input_text": [
"Del decret del govern per a limitar els preus dels lloguers, aprovat en plena campanya electoral.",
"Per punxar la bombolla del mercat immobiliari de lloguer.",
"Que la norma funciona més com un titular de campanya que com una mesura efectiva.",
"Que s'ha impulsat no només sense consensuar-la amb la resta de partits polítics, sinó també d'esquena als moviments socials i els col·lectius que treballen pel dret a l'habitatge.",
"No.",
"Perquè es pren com a punt de partida la mitjana de lloguers d'un barri o municipi, assumint les pujades abusives dels últims anys i li afegeix un increment del 10% a aquell preu.",
"Les excepcions que inclou el decret, en el cas de pisos o cases amb vistes, piscines o jardins o de nova construcció o reforma.",
"Que totes les renovacions de lloguer o nous contractes al mateix habitatge quan finalitza l'anterior poden estar exemptes del topall de preu.",
"Que la iniciativa no conté un règim sancionador per penalitzar els incompliments.",
"Deixa els llogaters assumint tots els costos judicials d'un possible procediment civil.",
"A la immensa majoria de contractes, per no dir la totalitat.",
"Un munt d'excepcions de diferents tipus pels nous contractes, com ara si és d'obra nova o si hi ha una rehabilitació integral.",
"Cap sanció en cas d'incompliment de la llei i que l'única sortida que deixi als llogaters és portar el propietari a judici.",
"D'haver treballat d'esquenes a la ciutadania, i molt particularment al moviment per l'habitatge.",
"Que s'asseguin a parlar amb ells i amb les organitzacions socials i que garanteixin un índex de preus del lloguer vinculat als ingressos de la població, universal i d'obligat compliment."
]
}
|
mitologia
|
Die Glocke (La Campana, en alemany) era un suposat aparell de recerca científica o una suposada Wunderwaffe nazi. Fou descrita pel periodista i escriptor polonès Igor Witkowski en Prawda o Wunderwaffe (2000), essent popularitzada més endavant pel periodista militar i escriptor Nick Cook, així com per Joseph P. Farrell i altres autors que l'associen amb l'ocultisme nazi i recerques sobre antigravetat i energia lliure.
Segons l'article de Patrick Kiger publicat en la revista National Geographic, Die Glocke s'ha tornat un popular tema d'especulació, existint un fandom al voltant d'aquesta i altres suposades Wunderwaffen nazis. Investigadors com el científic aeroespacial retirat David Myhra es mostren escèptics davant l'existència de semblant aparell.
La discussió sobre Die Glocke es va originar a partir de l'obra d'Igor Witkowski. En el seu llibre de 2000 en polonès Prawda o Wunderwaffe (La veritat sobre les Wunderwaffe, reimprès en alemany com Die Wahrheit über die Wunderwaffe), l'esmenta com "La Campana nazi". Witkowski va escriure que havia descobert l'existència de la Campana llegint les transcripcions de l'interrogatori de l'oficial del Waffen SS Jakob Sporrenberg. Segons Witkowski, l'agost de 1997 un contacte anònim del servei secret polonès, que deia tenir accés a documents del govern sobre armes secretes nazis, li va mostrar les transcripcions presumptament classificades. Witkowski afirma que només li va permetre transcriure els documents i no se li va permetre fer cap còpia. Malgrat que no hi ha evidència sobre la veracitat de les declaracions de Witkowski, aquestes van aconseguir una major audiència quan van ser novament relatades per l'escriptor britànic Nick Cook, que va afegir els seus propis punts de vista a les afirmacions de Witkowski a The Hunt for Zero Point. Jason Colavito escrigué que les afirmacions de Witkowski foren reciclades a partir de rumors de la dècada de 1960 sobre ocultisme nazi publicats a "El retorn dels bruixots", descrivint a la Campana com "un aparell que poques persones fora de la cultura marginal creuen que va existir. En resum, sembla un engany o almenys una gran exageració".
|
[
"Què era Die Glocke?",
"Què significa en la llengua alemanya?",
"Qui va parlar d'aquest objecte per primer cop?",
"I qui el va donar a conèixer?",
"En què s'ha convertit aquest instrument?",
"Quina font comenta això?",
"Hi ha algú que cregui que no existeix?",
"Quan va començar aquesta controvèrsia?",
"Què va dir aquest sobre Die Glocke?",
"I de qui va rebre aquesta informació?",
"Qui va fer que les paraules de Witowski cobressin rellevància?",
"Com va complementar aquest la informació original d'en Witowski?",
"Què va redactar Jason Colavito sobre aquest tema?",
"Pensa que podria tractar-se d'una estafa?"
] |
{
"answer_end": [
112,
35,
176,
335,
551,
551,
756,
838,
1184,
1398,
1700,
1803,
1977,
2147
],
"answer_start": [
0,
0,
114,
209,
499,
421,
632,
758,
1025,
1220,
1506,
1670,
1805,
1979
],
"input_text": [
"Un suposat aparell de recerca científica o una suposada Wunderwaffe nazi.",
"La Campana.",
"El periodista i escriptor polonès Igor Witkowski.",
"El periodista militar i escriptor Nick Cook, així com Joseph P. Farrell i altres autors.",
"En un popular tema d'especulació.",
"L'article de Patrick Kiger publicat en la revista National Geographic.",
"Sí.",
"Es va originar a partir de l'obra d'Igor Witkowski.",
"Va escriure que havia descobert l'existència de la Campana llegint les transcripcions de l'interrogatori de l'oficial del Waffen SS Jakob Sporrenberg.",
"D'un contacte anònim del servei secret polonès.",
"L'escriptor britànic Nick Cook.",
"Va afegir els seus propis punts de vista a les afirmacions de Witkowski a The Hunt for Zero Point.",
"Escrigué que les afirmacions de Witkowski foren reciclades a partir de rumors de la dècada de 1960 sobre ocultisme nazi publicats a \"El retorn dels bruixots\".",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Geraint, fill d'Erbin (en gal·lès mitjà: Geraint uab Erbin) és un poema medieval gal·lès que rendeix homenatge a l'heroi Geraint i les seves gestes durant la batalla de Llongborth. El poema està format per estrofes d'estil englyn de tres versos cadascuna i es conserva en diverses versions, totes en gal·lès mitjà. La versió més antiga coneguda apareix en el Llibre negre de Carmarthen, completat al voltant de l'any 1250, tot i que el poema podria haver-se escrit entre els segles x i xi. El poema destaca per ser un dels primers on s'esmenta el llegendari rei Artús.
El protagonista del poema, Geraint mab Erbin, va ser una figura popular en la tradició gal·lesa i apareix en una sèrie de fonts subseqüents. Genealogies posteriors el situen a l'oest de Gran Bretanya i al sud de Gal·les a finals del segle vi. En l'antic poema Y Gododdin hi ha referències a un "Geraint des del sud", probablement una al·lusió a Geraint mab Erbin. Tot i així, Geraint va assolir la fama amb la publicació de Geraint ac Enid, un conte que segueix la narrativa de l'obra francesa Erec i Enide de Chrétien de Troyes.
Geraint, fill d'Erbin fa servir la repetició en celebrar les gestes de Geraint a Llongborth, un lloc que podria identificar-se amb Langport, Somerset, tot i que llongborth pot referir-se també a un "port de vaixells", semblant al longphort viking a Irlanda. Cada englyn repeteix la forma dels altres amb més o menys variació. En una estrofa s'esmenta al rei Artús com a amerauder o emperador. Aquesta és la primera referència coneguda a Artús com a emperador, un títol utilitzat freqüentment en obres posteriors però pràcticament absent en material antic. L'associació amb Artús també mostra que ja des de molt aviat Geraint formava part de l'òrbita d'Artús, un procés que es repeteix amb altres herois de la tradició gal·lesa.
|
[
"Què és \"Geraint, fill d'Erbin\"?",
"Com es titula en gal·lès?",
"Com està estructurat?",
"Hi ha només una interpretació?",
"On es troba la més vella?",
"Quan va finalitzar-se aquest?",
"I l'obra quan es creu que va redactar-se?",
"Per què és famosa?",
"Quina rellevància tenia Geraint mab Erbin en la cultura gal·lesa?",
"En quina altra peça poètica se l'esmenta?",
"I com se'l va començar a conèixer realment?",
"Què es festeja al poema \"Geraint, fill d'Erbin\"?",
"Amb quina ciutat es relaciona Llongborth?",
"A quin monarca se'l menciona com a sobirà?",
"Què demostra aquesta connexió amb Artús?"
] |
{
"answer_end": [
179,
59,
254,
289,
385,
421,
488,
567,
664,
931,
1008,
1190,
1248,
1490,
1756
],
"answer_start": [
0,
0,
181,
255,
315,
356,
433,
490,
596,
812,
933,
1099,
1180,
1425,
1655
],
"input_text": [
"Un poema medieval gal·lès que rendeix homenatge a l'heroi Geraint i les seves gestes durant la batalla de Llongborth.",
"Geraint uab Erbin.",
"El poema està format per estrofes d'estil englyn de tres versos cadascuna.",
"No.",
"En el Llibre negre de Carmarthen.",
"Al voltant de l'any 1250.",
"Entre els segles x i xi.",
"El poema destaca per ser un dels primers on s'esmenta el llegendari rei Artús.",
"Va ser una figura popular.",
"En l'antic poema Y Gododdin.",
"Amb la publicació de Geraint ac Enid.",
"Les gestes de Geraint a Llongborth.",
"Amb Langport, Somerset.",
"Al rei Artús.",
"Que ja des de molt aviat Geraint formava part de l'òrbita d'Artús."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Ífit (en grec antic Ἴφιτος, Ífitos), fou un heroi, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.
Va participar en l'expedició dels argonautes amb el seu germà Clici. Com a fill d'Èurit, va ser un arquer cèlebre. Després de mort el seu pare, segons s'explica a l'Odissea, va heretar l'arc diví que aquell tenia, un regal d'Apol·lo, i el va regalar a Odisseu. Va ser un intercanvi seguint el costum de l'hospitalitat, i que els dos herois es van fer a Messene, quan es van trobar a casa d'Orsíloc. Odisseu va donar a Ífit una espasa i una llança. Va ser amb aquest arc que Odisseu va matar els pretendents de Penèlope quan va tornar de Troia.
Hi ha diverses versions de la llegenda. En una, Hèracles va matar Èurit i els seus quatre fills, entre ells Ífit, a Ecàlia, quan participà en el concurs de tir amb arc per a aconseguir la mà de la filla d'Èurit, Íole. Però també s'explica que Ífit va ser l'únic que va fer costat a Hèracles, i va estar d'acord en donar-li la mà d'Íole quan va guanyar el concurs, i hauria marxat de la ciutat salvant-se de la ira de l'heroi. Quan Odisseu el trobà a Messene, Ífit estava buscant les vaques (o potser les eugues) que Hèracles havia robat, o potser les havia robat Autòlic, per donar-les després a Hèracles. Quan Ífit demanà els animals, Hèracles s'hi va negar i el va matar. Una altra versió explica que Hèracles només era sospitós del robatori i que Ífit li va demanar que l'ajudés a recuperar les bèsties. Hèracles s'hi comprometé, però, com ja havia passat una altra vegada, es va tornar boig i llançà el noi des de dalt de la muralla de Tirint. Hèracles, per expiar aquesta mort, va ser venut com a esclau a Òmfale.
|
[
"Qui era Ífit?",
"A quina cultura va pertànyer?",
"Qui eren els seus pares?",
"En quina tramesa va intervenir?",
"Què va rebre del seu pare en morir aquest?",
"Qui va obsequiar-lo a Èurit?",
"I a qui se'l va donar Ífit?",
"On va succeir això?",
"I què va rebre Ífit a canvi per part d'Odisseu?",
"Què va fer Hèracles en la primera interpretació de la història?",
"Quan?",
"Què diu una altra versió sobre aquests personatges?",
"Què cercava Ífit quan Odisseu va topar-se amb ell?",
"De què es creia que era únicament culpable Hèracles en una altra adaptació?",
"Què va ocórrer quan Ífit li va pregar que l'auxiliés amb els animals?"
] |
{
"answer_end": [
81,
36,
124,
170,
338,
358,
385,
523,
572,
792,
886,
1094,
1206,
1413,
1616
],
"answer_start": [
32,
0,
83,
126,
241,
300,
360,
387,
525,
670,
794,
888,
1096,
1344,
1420
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"A la grega.",
"Èurit i Antioquea.",
"En la dels argonautes.",
"L'arc diví que aquell tenia.",
"Apol·lo.",
"A Odisseu.",
"A Messene, quan es van trobar a casa d'Orsíloc.",
"Una espasa i una llança.",
"Va matar Èurit i els seus quatre fills, entre ells Ífit, a Ecàlia.",
"Quan participà en el concurs de tir amb arc per a aconseguir la mà de la filla d'Èurit, Íole.",
"Que Ífit va ser l'únic que va fer costat a Hèracles, i va estar d'acord en donar-li la mà d'Íole quan va guanyar el concurs, i hauria marxat de la ciutat salvant-se de la ira de l'heroi.",
"Les vaques (o potser les eugues) que Hèracles havia robat.",
"Del robatori.",
"Hèracles es va tornar boig i llançà el noi des de dalt de la muralla de Tirint."
]
}
|
bios
|
Silvia Gubern (Barcelona, 1941) és una artista, poeta, dissenyadora i sanadora.
Primera promoció de l'Escola Elisava d'art i disseny i pionera com a jove pintora en l'escena de l'avantguarda artística catalana dels anys 60. Referent en les anomenades pràctiques artístiques efímeres, performàtiques, pobres i conceptuals a Catalunya a finals dels 60 i en els 70. Co-creadora de l'experiència de vida en comú i el laboratori d'idees estètiques anomenat grup El Maduixer (amb Jordi Galí, Antoni Llena i Àngel Jové) de Barcelona, amb qui produeix el 1969 una de les primeres mostres conegudes avui com a art conceptual a Catalunya, així com la videocreació "Primera Mort" (1970), punt de partida de la història del videoart a l'Estat espanyol. En els anys 80, les seves propostes de disseny d'estampats per la casa Marieta i des de 1986 per l'empresa Transtam van ser celebrades i formen part del capítol de l'emergència del disseny a la Barcelona postmoderna. En aquest camp també realitzà portades de llibres i discos, cartells, una intervenció en el desaparegut restaurant Marfil (Barcelona), i el logotip i la decoració interior (amb Àngel Jové) de la primera i la segona sala Zeleste (Barcelona). Va realitzar exposicions de manera periòdica a la Sala Vinçon (Barcelona).
Un greu accident i la necessitat de fer un procés de treball personal intern, la porten a deixar de banda l'escena de l'art i la cultura contemporània, primer de manera intermitent i després de manera indefinida. Des dels anys 90, Silvia Gubern s'ha dedicat a aprofundir l'estudi de diverses tradicions de coneixement occidentals i orientals (sabers científics, física quàntica, psicologia, càbala, alquímia) que li havien cridat l'atenció des de la seva joventut. Manté les mans obertes a la creació a través de l'escriptura automàtica i el dibuix canalitzat -dictat des d'esferes transcendents. El 1995 va oferir una exposició antològica "I que estimaré tret de l'enigma..." al Centre d'Art Santa Mònica (Barcelona); el 1993 realitzà l'encàrrec d'una escultura pública "Fenixia" al Passeig de les Cascades de Barcelona. Ha publicat diversos llibres de poemes: Imperdibles (Tusquets, 1991), La puerta de los lindes (Auquien Salambo, 1992) i Silvas (Linklingua,2007).
Actualment viu a Llinars del Vallès dedicada al que anomena art sanador, una via de creativitat abocada a reunificar les branques de l'arbre del coneixement que han estat desconnectades en aquests últims segles: Ciència, Art i Esperit. Les seves obres visuals i plàstiques s'han pogut veure puntualment en aquestes últimes dècades a diferents espais: Can Bordoi (Llinars del Vallès), Llibreria Pròleg de Barcelona, La col·lecció La relació de DUODA (UB), la Naucoclea (Camallera, Girona), la cripta del FAD (Barcelona) i en diverses col·lectives del MACBA.
|
[
"Qui és Silvia Gubern?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"A quin col·legi va estudiar?",
"En què va anar al capdavant?",
"I en què va ser un símbol?",
"Què va crear amb Jordi Galí, Antoni Llena i Àngel Jové?",
"I què van elaborar el 1969?",
"Què va fer en l'àmbit del disseny postmodernista?",
"Per què va retirar-se de l'art?",
"A què s'ha consagrat des dels noranta?",
"Com es deia l'exhibició que va dur a terme el 1995 a Barcelona?",
"I què va acomplir el 1993 al Passeig de les Cascades de Barcelona?",
"En què consisteix l'art sanador?",
"A quins llocs s'han exposat les seves peces artístiques?"
] |
{
"answer_end": [
78,
31,
31,
132,
222,
361,
525,
627,
1197,
1485,
1737,
1991,
2094,
2476,
2797
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
80,
135,
224,
363,
527,
918,
1274,
1487,
1871,
1993,
2253,
2478
],
"input_text": [
"Una artista, poeta, dissenyadora i sanadora.",
"A Barcelona.",
"El 1941.",
"A l'Escola Elisava d'art i disseny.",
"Va ser pionera com a jove pintora en l'escena de l'avantguarda artística catalana dels anys 60.",
"En les anomenades pràctiques artístiques efímeres, performàtiques, pobres i conceptuals a Catalunya a finals dels 60 i en els 70.",
"L'experiència de vida en comú i el laboratori d'idees estètiques anomenat grup El Maduixer de Barcelona.",
"Una de les primeres mostres conegudes avui com a art conceptual a Catalunya.",
"Portades de llibres i discos, cartells, una intervenció en el desaparegut restaurant Marfil (Barcelona), i el logotip i la decoració interior (amb Àngel Jové) de la primera i la segona sala Zeleste (Barcelona).",
"Per un greu accident i la necessitat de fer un procés de treball personal intern.",
"A aprofundir l'estudi de diverses tradicions de coneixement occidentals i orientals (sabers científics, física quàntica, psicologia, càbala, alquímia) que li havien cridat l'atenció des de la seva joventut.",
"\"I que estimaré tret de l'enigma...\"",
"L'encàrrec d'una escultura pública \"Fenixia\".",
"En una via de creativitat abocada a reunificar les branques de l'arbre del coneixement que han estat desconnectades en aquests últims segles: Ciència, Art i Esperit.",
"A Can Bordoi (Llinars del Vallès), Llibreria Pròleg de Barcelona, La col·lecció La relació de DUODA (UB), la Naucoclea (Camallera, Girona), la cripta del FAD (Barcelona) i en diverses col·lectives del MACBA."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha dit que Josep Borrell bloca la seguretat de Carles Puigdemont. En una entrevista al Punt Avui TV, ha assegurat que la Generalitat té a disposició l'escorta del president, però que el ministre d'Afers Estrangers espanyol no vol garantir la seguretat ‘d'un ciutadà que té dret a ser protegit per llei'. El protocol estableix que el govern sol·licita al govern espanyol de posar escorta a Puigdemont a Bèlgica, perquè és territori estranger; el ministeri espanyol ho demana al seu homòleg belga, i si ho autoritza, la Generalitat hi posa l'escorta. Però segons Buch, Borrell no ha fet la petició. ‘Si ara mateix li passa alguna cosa el responsable únic en serà el ministre Borrell.' El conseller d'Interior ha explicat també que el seu departament estudia la qüestió i no descarta de dur-la davant els jutjats, perquè, segons que ha dit, el ministre d'Afers Estrangers espanyol incompleix la llei del parlament que garanteix la seguretat als ex-presidents. Buch també ha respost a la CUP que no té intenció de deixar el càrrec i ha demanat a aquest partit si avala la violència de dissabte i de dilluns. Li reclama que digui si ha ‘trencat' allò que ha anomenat ‘esperit d'unitat a favor de la democràcia' per anar a ‘buscar altres coses'. Segons Buch, dissabte es va garantir que no hi hagués una ‘batalla multitudinària que ens hauria fet anar enrere'. Segons ell, ‘sempre hi ha hagut gent violenta, però fins ara el moviment independentista havia aconseguit apartar-los'. Per això ha reclamat a la CUP si, ara que tornen a sortir els grups violents, pensen que aquest és el camí.
|
[
"Qui és Miquel Buch?",
"Què ha anunciat?",
"Què ha garantit?",
"On ho ha dit això?",
"Quines són les normes que es decreten pel que fa a aquest tema?",
"Per quin motiu?",
"Com sol evolucionar la situació?",
"Buch apunta al fet que s'ha demanat?",
"Segons ell, què està analitzant la seva divisió?",
"I què no rebutja fer?",
"Per què?",
"Què li ha preguntat a la CUP?",
"Què exigeix al partit?",
"Què es va assegurar el dissabte?",
"Què opina de les persones agressives?"
] |
{
"answer_end": [
36,
102,
340,
340,
447,
478,
585,
633,
804,
847,
993,
1140,
1276,
1391,
1511
],
"answer_start": [
0,
25,
139,
104,
342,
449,
480,
587,
721,
805,
849,
995,
1142,
1278,
1393
],
"input_text": [
"El conseller d'Interior.",
"Que Josep Borrell bloca la seguretat de Carles Puigdemont.",
"Que la Generalitat té a disposició l'escorta del president, però que el ministre d'Afers Estrangers espanyol no vol garantir la seguretat d'un ciutadà que té dret a ser protegit per llei.",
"En una entrevista al Punt Avui TV.",
"El protocol estableix que el govern sol·licita al govern espanyol de posar escorta a Puigdemont a Bèlgica.",
"Perquè és territori estranger.",
"El ministeri espanyol ho demana al seu homòleg belga, i si ho autoritza, la Generalitat hi posa l'escorta.",
"No.",
"La qüestió.",
"Dur-la davant els jutjats.",
"Perquè, segons que ha dit, el ministre d'Afers Estrangers espanyol incompleix la llei del parlament que garanteix la seguretat als ex-presidents.",
"Si avala la violència de dissabte i de dilluns.",
"Que digui si ha trencat allò que ha anomenat esperit d'unitat a favor de la democràcia per anar a buscar altres coses.",
"Que no hi hagués una batalla multitudinària que els hauria fet anar enrere.",
"Que sempre n'hi ha hagut, però fins ara el moviment independentista havia aconseguit apartar-les."
]
}
|
mitologia
|
La Creació segons Gènesi és l'explicació bíblica sobre la creació del món i de l'home dels dos primers capítols del llibre bíblic del Gènesi, que conté dos relats de la Creació diferenciats per la seqüència dels fets.
En el primer relat es crea el món en set dies i per ordre ascendent: Llum, Firmament, Planetes, Peixos, Aus, Rèptils, Bèsties i finalment l'Home, mascle i femella. La seqüència se sembla molt a l'Evolució, no és per casualitat sinó per motiu que el narrador imaginà que la creació s'havia produït des del més senzill que és la matèria, al més complex que seria l'home.
El relat acaba amb la creació de l'espècie humana, sense distinció de sexe, recalcant-t'ho al dir "mascle i femella els creà". És a dir, l'home i la dona foren creats junts, en igualtat de condicions i sense fer distinció ni privilegi d'un sobre l'altre.
A Gènesi 2,4 hi ha el segon relat, diferent del primer. Déu crea primer a l'home a partir del fang. Després construeix el Jardí de l'Edèn perquè l'home hi visqui. Més tard s'adona que "no és bo que l'home estigui sol", per tant, crea els animals i els presenta davant d'Adam per veure si entre ells hi ha algun adequat per fer-li companyia. Com que no el troba, Déu adorm a Adam, li treu una costella i d'ella crea a Eva. Aquest relat és totalment diferent del primer, considera que la dona ha estat creada per servir de companya a l'home, creada després de l'home i dels animals.
|
[
"Què és la Creació segons el Gènesi?",
"I què inclou aquest últim?",
"Quant de temps es va trigar a elaborar l'orbe terrestre en la primera història?",
"Quin arranjament es va seguir?",
"I què es va crear?",
"A què s'assembla aquesta enumeració?",
"Per què és així?",
"Es diferencien sexualment els éssers humans un cop es fan?",
"I què significa això?",
"A quin llibre està la segona narració?",
"A qui va formar primer Déu?",
"Per què va concebre a Eva més tard?",
"Com li dona forma?",
"Quin és el paper d'Eva aquí?"
] |
{
"answer_end": [
140,
216,
263,
285,
362,
422,
585,
661,
840,
875,
922,
1262,
1262,
1380
],
"answer_start": [
0,
112,
218,
264,
237,
382,
450,
587,
714,
842,
898,
1005,
1204,
1264
],
"input_text": [
"L'explicació bíblica sobre la creació del món i de l'home dels dos primers capítols del llibre bíblic del Gènesi.",
"Dos relats de la Creació diferenciats per la seqüència dels fets.",
"Set dies.",
"Per ordre ascendent.",
"La Llum, Firmament, Planetes, Peixos, Aus, Rèptils, Bèsties i finalment l'Home.",
"A l'Evolució.",
"Per motiu que el narrador imaginà que la creació s'havia produït des del més senzill que és la matèria, al més complex que seria l'home.",
"No.",
"Que foren creats junts, en igualtat de condicions i sense fer distinció ni privilegi d'un sobre l'altre.",
"A Gènesi 2,4.",
"A l'home.",
"Perquè s'adona que no és bo que l'home estigui sol.",
"Adorm a Adam, li treu una costella i d'ella crea a Eva.",
"Es considera que la dona ha estat creada per servir de companya a l'home."
]
}
|
vilaweb
|
Joan Canadell presidirà la Cambra de Comerç de Barcelona i Mònica Roca en serà la vice-presidenta. Canadell, membre de la candidatura guanyadora, Eines de País, i del Cercle Català de Negocis ha estat elegit nou responsable de la institució. És soci de Petrolis Independents i ha publicat diverses obres favorables al procés d'independència. Roca és empresària d'IsardSat. Joan Canadell: ‘El mercat espanyol és un 2% del mercat mundial. No ens hauria de preocupar tant' Durant la segona meitat del mandat, Roca prendrà el relleu a Canadell al capdavant de la institució, seguint la intenció de la candidatura de promoure una presidència paritària. Pere Barrios en serà el vice-president segon, Roser Xalabarder la vice-presidenta tercera i Jordi Pomarol tresorer. Barrios és president i fundador de l'empresa metal·lúrgica Recam Làser i va ser president de Pimec Vallès Oriental i Pimec Metall. Xalabarder és responsable de l'empresa Nubur XXI i Pomarol és d'Implica2. En una reunió a Montmeló, els membres de la llista Eines de País també han pactat els principis en què basaran la gestió de la cambra aquests quatre anys vinents. S'hi destaca treballar per garantir la viabilitat econòmica de l'ens, augmentar la seva representativitat en el teixit empresarial i les institucions i consolidar el seu prestigi nacional i internacional; estar al servei de totes les empreses ‘siguin grans, mitjanes, petites, micros o autònoms' i treballar d'una ‘manera lleial i seriosa per aconseguir una República catalana independent rica i pròspera'. Eines de País va guanyar les eleccions a la Cambra amb 31 vocals dels 40 que s'elegien, i tindrà majoria absoluta a l'ens. A la cambra hi ha 60 vocals, 40 dels quals són elegits per votació. N'hi ha 14 més de reservats a grans empreses, que fan contribucions econòmiques, i 6 per a les patronals Foment i Pimec. La majoria independentista al plenari de la Cambra de Comerç implica un canvi de rumb en una institució tradicionalment contrària als postulats sobiranistes. El 5 de juny, els 31 membres d'Eines de País, els nou de les altres candidatures i els 14 que representen les grans empreses elegiran sis vocals més entre els candidats de Foment i Pimec. Més endavant, el ple haurà de nomenar formalment el nou president –que serà Canadell, perquè Eines de País té majoria absoluta–, els vice-presidents i la resta del comitè executiu de la institució.
|
[
"Què dirigirà Joan Canadell?",
"I quin càrrec ocuparà Mònica Roca?",
"A quin partit polític pertany Canadell?",
"Què farà Roca en la segona part del manament?",
"Quina tasca farà Pere Barrios?",
"I Roser Xalabarder?",
"Què serà Jordi Pomarol?",
"Com es diu la companyia de Barrios?",
"I la de Xalabarder?",
"I de qui és Implica2?",
"Què han acordat els socis d'Eines de País?",
"Quins són?",
"Quins resultats va obtenir el grup polític a les votacions?",
"Què significa que hi hagi un gran nombre d'independentistes al plenari de la Cambra de Comerç?",
"Què es durà a terme el 5 de juny?"
] |
{
"answer_end": [
56,
97,
159,
569,
692,
737,
762,
834,
943,
967,
1130,
1537,
1660,
2007,
2195
],
"answer_start": [
0,
57,
99,
470,
648,
694,
738,
764,
895,
944,
995,
1132,
1539,
1851,
2009
],
"input_text": [
"La Cambra de Comerç de Barcelona.",
"El de vice-presidenta.",
"A Eines de País.",
"Prendrà el relleu a Canadell al capdavant de la institució.",
"La de vice-president segon.",
"La de vice-presidenta tercera.",
"Tresorer.",
"Recam Làser.",
"Nubur XXI.",
"De Pomarol.",
"Els principis en què basaran la gestió de la cambra aquests quatre anys vinents.",
"Treballar per garantir la viabilitat econòmica de l'ens, augmentar la seva representativitat en el teixit empresarial i les institucions i consolidar el seu prestigi nacional i internacional; estar al servei de totes les empreses siguin grans, mitjanes, petites, micros o autònoms i treballar d'una manera lleial i seriosa per aconseguir una República catalana independent rica i pròspera.",
"Va guanyar les eleccions a la Cambra amb 31 vocals dels 40 que s'elegien, i tindrà majoria absoluta a l'ens.",
"Implica un canvi de rumb en una institució tradicionalment contrària als postulats sobiranistes.",
"Els 31 membres d'Eines de País, els nou de les altres candidatures i els 14 que representen les grans empreses elegiran sis vocals més entre els candidats de Foment i Pimec."
]
}
|
mitologia
|
Els Cercops (en grec antic Κερκωπες), van ser segons la mitologia grega, dos germans, que de vegades es diuen Euríbates i Frinondas, o també Sil·los i Tríbal, però generalment se'ls coneix amb aquest nom col·lectiu de Cercops. La seva mare va ser Teia, una de les filles de Gea.
Els Cercops eren dos bandolers gegantins, i amb una força considerable que vivien a Eubea o a les Termòpiles però que hom se'ls podia trobar en qualsevol banda. Feien bromes pesades i assaltaven els viatgers i de vegades els assassinaven. La seva mare els va advertir de la vinguda d'un heroi anomenat Melampig (és a dir, un home de cul negre). Un dia els germans van trobar Hèracles adormit a la vora d'un camí i van intentar robar-li les armes. però l'heroi es va despertar, va conèixer qui eren i els va penjar pels peus, un a cada punta d'un llarg bastó. Se'ls carregà a les espatlles, com els cabrits quan es porten al mercat. En aquesta postura invertida van veure que Hèracles tenia el cul negre del sol i van comprendre la profecia de la seva mare. Van posar-se a riure i amb les seves bromes van aconseguir que Hèracles també es posés a riure i accedís a deixar-los anar.
Però després d'aquesta aventura els Cercops van seguir la seva vida de rapinyes, fins que un dia Zeus, cansat de la seva conducta, els transformà en micos i els desterrà a les dues illes que tanquen la badia de Nàpols, Procida i Ischia. Els seus descendents es van quedar a viure a aquestes illes, i d'aquí ve el nom que portava l'arxipèlag a l'antiguitat, ja que se l'anomenava "Illes dels Micos", les Pitecusses. Els cercopitecs deurien el seu nom a aquests personatges.
|
[
"Qui eren els Cercops?",
"I altres cops?",
"Qui era la seva mare?",
"A què es dedicaven?",
"On residien?",
"Què feien amb els caminants?",
"De què els va avisar Teia?",
"Què vol dir el seu nom?",
"Amb qui van topar-se els Cercops?",
"Què van intentar portar a cap?",
"Com va reaccionar Hèracles?",
"Què van observar els germans en l'heroi?",
"Els va deixar marxar al final?",
"Com va obrar Zeus en veure que continuaven robant?",
"Amb quin nom es va batejar l'illa?"
] |
{
"answer_end": [
131,
157,
251,
319,
387,
516,
589,
622,
690,
724,
867,
989,
1158,
1395,
1573
],
"answer_start": [
0,
133,
227,
279,
354,
463,
518,
581,
624,
693,
726,
940,
1080,
1192,
1470
],
"input_text": [
"Dos germans, que de vegades es diuen Euríbates i Frinondas.",
"Sil·los i Tríbal.",
"Teia.",
"Eren dos bandolers gegantins.",
"A Eubea o a les Termòpiles.",
"Els assaltaven i de vegades els assassinaven.",
"De la vinguda d'un heroi anomenat Melampig.",
"Un home de cul negre.",
"Amb Hèracles adormit a la vora d'un camí.",
"Van intentar robar-li les armes.",
"Es va despertar, va conèixer qui eren, els va penjar pels peus i se'ls carregà a les espatlles.",
"Que Hèracles tenia el cul negre del sol.",
"Sí.",
"Els transformà en micos i els desterrà a les dues illes que tanquen la badia de Nàpols, Procida i Ischia.",
"Se l'anomenava \"Illes dels Micos\", les Pitecusses."
]
}
|
books
|
-Mare de Déu, ¡quin tràfec hi ha en aquesta casa!
-Mira, Munda, agafa el plumero i passa'l una mica per aquests mobles, que estan que s'hi pot escriure. Miquela, vés a escombrar l'escala i frega els poms amb una mica de blanc d'Espanya. Ai, tinc un cap com un bou!
-Mare, ¿em deixa anar al terrat a fer volar l'estel?
-Vés allà on vulgui's, mentre em deixis estar quieta.
-No, senyora: no li deixi anar, que s'enfila a la barana i pot caure.
-Ai, tens raó. Noi! Noi!
-Què mana?
-Que no te'm moguis d'aquí. Ca… ¡Si jo no sé lo que em dic ni lo que em faig!
|
[
"Segons el primer interlocutor, hi ha molt enrenou al domicili?",
"Com es diu la primera persona que parla?",
"Què li ordena la segona que faci?",
"I després?",
"Estan molt bruts, però?",
"Què més s'ha de netejar?",
"Amb què s'ha de polir els últims?",
"Com sent la testa el segon interlocutor?",
"Apareix el seu fill?",
"On no recomana la primera persona que no vagi el nen?",
"Per què?",
"Davant aquest suggeriment, avisa la mare al seu fill?"
] |
{
"answer_end": [
49,
62,
80,
118,
151,
203,
235,
263,
317,
402,
440,
504
],
"answer_start": [
0,
0,
50,
81,
120,
162,
189,
241,
265,
265,
372,
442
],
"input_text": [
"Sí.",
"Munda.",
"Que agafi el plumero.",
"Que el passi una mica per aquests mobles.",
"Sí.",
"L'escala i els poms.",
"Amb una mica de blanc d'Espanya.",
"Té un cap com un bou.",
"Sí.",
"Al terrat.",
"Perquè s'enfila a la barana i pot caure.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
SegurCaixa Adeslas, empresa integrada en el Grupo Mutua Madrileña i participada per CaixaBank, va registrar un benefici net de 81,6 milions d'euros en els sis primers mesos de l'any, fet que suposa un 12,4% menys que l'any anterior, segons ha informat l'entitat en un comunicat. Aquest resultat incorpora un impacte net de 18,9 milions per les noves dotacions que exigeix la reforma introduïda en el Codi de Comerç. La reforma va entrar en vigor l'1 de gener i exigeix l'amortització d'actius intangibles de vida útil indefinida. En perímetre comparable, descomptat l'efecte d'aquestes noves amortitzacions, el benefici net se situaria en 100,5 milions, un 7,9% però que el juny del 2015, segons ha precisat l'entitat. SegurCaixa Adeslas ha valorat la ‘bona marxa' del negoci assegurador a la primera meitat de l'any, quan va obtenir un resultat brut de 136,6 milions. Aquesta xifra suposa una millora del 31,1% sobre l'any anterior i ha permès compensar l'impacte que van tenir sobre les inversions financeres la inestabilitat dels mercats i els baixos tipus d'interès. La companyia ha explicat que la solidesa del model de negoci i les mesures adoptades en el marc del nou pla estratègic de SegurCaixa Adeslas van impulsar una millora en la ràtio combinada, que es va reduir en 1,8 punts percentuals, fins a situar-se en el 90,7%. El volum de primes va arribar als 1.675,3 milions d'euros al juny d'aquest any, fet que va suposar un creixement del 6% respecte al mateix període de l'exercici anterior, gairebé dos punts percentuals per sobre del desenvolupament del mercat No Vida, que va augmentar el 4,2%. Les xifres de SegurCaixa Adeslas comparen amb un primer semestre del 2015 que encara incloïa la concessió administrativa d'Alzira. A perímetre comparable, el creixement seria del 8,8%. El nombre de clients de SegurCaixa Adeslas es va situar en 5,9 milions en el tancament de juny, amb un creixement interanual del 3,6%, gràcies sobretot a particulars, pimes i autònoms.
|
[
"Què és SegurCaixa Adeslas?",
"Què ha fet saber?",
"Com es comparen aquestes dades amb les de l'any passat?",
"Quant s'ha recaptat?",
"Per a què s'utilitzaran?",
"Quan es va fer vàlid aquest canvi?",
"I què demanda?",
"Quin seria el guany net llavors?",
"Què ha avaluat la companyia?",
"Quin balanç va aconseguir?",
"Què ha facilitat aquesta quantitat de diners?",
"Què ha comentat l'empresa?",
"Què va significar que el volum de primes pugés als 1.675,3 milions d'euros al juny?",
"Quin percentatge de diners ha augmentat SegurCaixa Adeslas respecte al 2015?",
"Quants usuaris van incorporar-se a SegurCaixa Adeslas en acabar juny?"
] |
{
"answer_end": [
93,
251,
231,
335,
414,
458,
528,
652,
816,
867,
1069,
1331,
1502,
1793,
1889
],
"answer_start": [
0,
95,
183,
279,
336,
416,
459,
608,
719,
818,
869,
1071,
1333,
1610,
1795
],
"input_text": [
"Una empresa integrada en el Grupo Mutua Madrileña i participada per CaixaBank.",
"Que va registrar un benefici net de 81,6 milions d'euros en els sis primers mesos de l'any.",
"Suposa un 12,4% menys que l'any anterior.",
"18,9 milions.",
"Per a les noves dotacions que exigeix la reforma introduïda en el Codi de Comerç.",
"L'1 de gener.",
"L'amortització d'actius intangibles de vida útil indefinida.",
"El benefici net se situaria en 100,5 milions.",
"La bona marxa del negoci assegurador a la primera meitat de l'any.",
"Va obtenir un resultat brut de 136,6 milions.",
"Compensar l'impacte que van tenir sobre les inversions financeres la inestabilitat dels mercats i els baixos tipus d'interès.",
"Que la solidesa del model de negoci i les mesures adoptades en el marc del nou pla estratègic de SegurCaixa Adeslas van impulsar una millora en la ràtio combinada, que es va reduir en 1,8 punts percentuals, fins a situar-se en el 90,7%.",
"Va suposar un creixement del 6% respecte al mateix període de l'exercici anterior.",
"Un 8,8%.",
"5,9 milions."
]
}
|
bios
|
Teresa Amatller i Cros (Barcelona, 1 de març de 1873 - 26 de març de 1960) fou una empresària i mecenes catalana, coneguda principalment per liderar entre 1910 i 1960 l'empresa Xocolates Amatller i per la creació de l'Institut Amatller d'Art Hispànic l'any 1943.
Teresa Amatller i Cros va néixer el 1873, filla d'Antoni Amatller i Costa i Càndida Cros i Circuns. Quan Teresa tenia 4 anys, els seus pares es van separar i ella es va quedar amb el seu pare. Antoni Amatller no es va tornar a casar i Càndida Cros va marxar a viure a Itàlia, si bé ella no va perdre mai el contacte amb la seva mare.
Antoni Amatller era un gran aficionat de la fotografia i l'art, i va compartir amb la seva filla nombrosos viatges a països exòtics i la passió pel col·leccionisme. Quan el seu pare va morir l'any 1910, Teresa Amatller, que tenia 37 anys, va passar a liderar Xocolates Amatller. El seu pare, en el testament, havia inclòs una clàusula que especificava que si ella moria sense descendència, havia de cedir la Casa Amatller i les seves col·leccions a l'Ajuntament de Barcelona per fer-hi el Museu Amatller. L'any 1936, a l'inici de la guerra civil espanyola, es va exiliar a Gènova amb la seva mare. A l'octubre de 1936 es va comprometre a fer una donació de 500.000 pessetes al bàndol franquista.
El 1943 Teresa Amatller va crear l'Institut Amatller d'Art Hispànic amb dos objectius principals: la conservació de la Casa Amatller i les seves col·leccions i la propulsió de la recerca en història de l'art. L'any 1944 va ser condecorada amb la encomienda de Alfonso X el Sabio per part del ministre d'Educación Nacional, José Ibáñez Martín, reconeixent la seva labor en la preservació i difusió de la cultura espanyola. Va morir a finals de març de 1960, a Barcelona, fet que va suposar la fi del règim familiar de l'empresa, ja que no tenia descendència. D'acord amb els desitjos del seu pare, Teresa Amatller va fer donació de la Casa Amatller i de les seves col·leccions a l'Ajuntament de Barcelona.
A l'Institut Amatller d'Art Hispànic es conserva una obra seva.
|
[
"Qui era Teresa Amatller i Cros?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"Quan va morir?",
"Per quin motiu era famosa?",
"Qui eren els seus pares?",
"On va marxar la seva mare quan van tallar la relació els dos?",
"En què va incloure Antoni Amatller a Teresa?",
"Quants anys tenia ella quan va començar a dirigir Xocolates Amatller?",
"Què deia l'apartat que va incorporar el seu pare en les seves últimes voluntats?",
"A qui va subministrar econòmicament la Teresa l'octubre de 1936?",
"Amb quina finalitat va fundar l'Institut Amatller d'Art Hispànic?",
"Què va rebre el 1944?",
"Va morir amb descendents?",
"Què es preserva a l'Institut Amatller?"
] |
{
"answer_end": [
112,
74,
74,
74,
261,
361,
537,
760,
874,
1100,
1291,
1500,
1571,
1849,
2060
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
114,
305,
389,
597,
800,
876,
1195,
1301,
1502,
1715,
1998
],
"input_text": [
"Una empresària i mecenes catalana.",
"L'1 de març de 1873.",
"A Barcelona.",
"El 26 de març de 1960.",
"Principalment per liderar entre 1910 i 1960 l'empresa Xocolates Amatller i per la creació de l'Institut Amatller d'Art Hispànic l'any 1943.",
"Antoni Amatller i Costa i Càndida Cros i Circuns.",
"A Itàlia.",
"En nombrosos viatges a països exòtics i la passió pel col·leccionisme.",
"37 anys.",
"Que si ella moria sense descendència, havia de cedir la Casa Amatller i les seves col·leccions a l'Ajuntament de Barcelona per fer-hi el Museu Amatller.",
"Al bàndol franquista.",
"Amb dos objectius principals: la conservació de la Casa Amatller i les seves col·leccions i la propulsió de la recerca en història de l'art.",
"Va ser condecorada amb la encomienda de Alfonso X el Sabio.",
"No.",
"Una obra seva."
]
}
|
bios
|
Joana Hurtado Matheu (Barcelona, 1979) és una historiadora de l'art i crítica cultural catalana. Des d'abril de 2019 és la directora de Fàbrica i Centre de les Arts Contemporànies de Barcelona Fabra i Coats a Barcelona.
El 2002 es va llicenciar en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Més endavant va completar els seus estudis amb un màster en comunicació cultural i crítica d'art per la Universitat de Girona i màster en recerques cinematogràfiques i audiovisuals per la Universitat de la Sorbonne Nova de París.
Entre 2003 i 2006 va col·laborar en la creació del Diccionario del cine español e iberoamericano, un projecte de l'SGAE. Més endavant va treballar com a directora artística i executiva del programa d'arts visuals de Can Felipa. Ha comissariat diverses exposicions i cicles, i ha sigut membre de l'equip assessor del festival Panoràmic de cinema, fotografia, nous llenguatges i narratives audiovisuals. Ha estat vicepresidenta de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya.
Entre 2010 i 2019 fou la coordinadora d'Arts Visuals de Can Felipa. L'abril de 2019 fou nomenada directora de la Fàbrica i Centre d'Arts de Fabra i Coats.
Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com la revista d'art contemporani Parachute i el suplement Cultura/s de La Vanguardia.
Entre els seus projectes comissariats, destaquen La disidencia nostálgica (La Capella, Barcelona, 2017), Heretgies (LOOP, 2016-2017), Catedrals a la capella (capella de Sant Roc, Valls, 2011-2013), Pop Up. Veure és afegir (CaixaForum, 2011), Efecte cinema (Can Felipa, 2009) o Cinergies (CCCB, 2008-2009).
|
[
"Qui és Joana Hurtado Matheu?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què dirigeix des de l'abril de 2019?",
"En què va graduar-se el 2002?",
"I quins estudis de postgrau va aconseguir?",
"On va fer el primer?",
"I l'últim?",
"En què va ajudar entre el 2003 i 2006?",
"A què es va dedicar més endavant?",
"De què ha sigut sòcia?",
"Quin càrrec va ocupar des del 2010 fins al 2019?",
"Quan va ser designada com a gerent de la Fàbrica i Centre d'Arts de Fabra i Coats?",
"Amb quines publicacions periòdiques ha cooperat?",
"Quins són els seus treballs més notables?"
] |
{
"answer_end": [
95,
38,
38,
206,
265,
479,
424,
527,
625,
755,
929,
1068,
1155,
1294,
1582
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
97,
220,
312,
346,
427,
529,
663,
805,
1002,
1070,
1157,
1296
],
"input_text": [
"Una historiadora de l'art i crítica cultural catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1979.",
"La Fàbrica i Centre de les Arts Contemporànies de Barcelona Fabra i Coats.",
"En història de l'art.",
"Un màster en comunicació cultural i crítica d'art i màster en recerques cinematogràfiques i audiovisuals.",
"A la Universitat de Girona.",
"A la Universitat de la Sorbonne Nova de París.",
"En la creació del Diccionario del cine español e iberoamericano.",
"Va treballar com a directora artística i executiva del programa d'arts visuals de Can Felipa.",
"De l'equip assessor del festival Panoràmic de cinema, fotografia, nous llenguatges i narratives audiovisuals.",
"Fou la coordinadora d'Arts Visuals de Can Felipa.",
"L'abril de 2019.",
"Amb la revista d'art contemporani Parachute i el suplement Cultura/s de La Vanguardia.",
"La disidencia nostálgica, Heretgies, Catedrals a la capella, Pop Up. Veure és afegir, Efecte cinema i Cinergies."
]
}
|
books
|
Com he dit abans, allò rebentava per tot arreu, i Paulina se n'anà després a casa de l'Elisa; i, quan es veié sola amb la seva germana, li ho digué tot, però tot.
Al cap de dos dies ho sabé la mare, i al cap d'una setmana ho sabia ja tothom. No cal dir que la vídua Buxareu va fer un sermó terrible a la seva filla, recomanant-li prudència i prohibint-li que anés pel carrer amb el seu novi; i no cal dir, també, que la tempestat romàntica que bategava dins del cor de Paulina s'ho escoltà tot com qui sent ploure.
Paulina sentia una aversió per tota mesura burgesa, i es creia una víctima de la gent sense cor, que no comprenien les passions transcendentals i els sacrificis heroics.
El marit d'Elisa, home pràctic i de gran rectitud moral, procurà informar-se una mica sobre la conducta del nou pretendent. El metge murcià es deia López Mantecón, tenia deu anys més que la Paulina, i era un perfecte tarambana. Havia engalipat la pobra donzella; però ell, en la passió de Paulina, no hi cercava res més que allò que se'n diu passar l'estona. Se l'havia vist de nit, molt ben acompanyat (com diuen les dames); i, dat i rebatut, era un minyó que no feia per a la casa.
Tot aixó, veladament, es digué a Paulina; però ella, en lloc de creure i ajupir el cap, es rebel·là com si estigués boja: digué que tot eren mentides i enveges i entrebancs criminals que s'oposaven a la seva felicitat. La pobra vídua Buxareu no sabia com calmar-la: havia adoptat el procediment del càstig i el procediment de la dolçor, i tot havia estat inútil. Passaren els dies, i Paulina s'aprimà com un clau, que feia llàstima de debò.
En López Mantecón, per la seva banda, no deixà d'embolicar el cabdell en l'ànima de Paulina totes les ocasions que d'una manera secreta podien veure's. La cosa va anar tan amunt, que una nit la vídua Buxareu sentí un sorollet i un trepig misteriós, es tirà qualsevol cosa a sobre, sortí de la seva cambra i anà fins al recibidor. Un xiscle es sentí en la fosca, i la vídua Buxareu s'adonà del que passava: Paulina havia decidit fugir amb el seu novi. Allò era esglaiador. La bona vídua entrà a la cambra de la seva filla: la trobà vestida, tremolant com una fulla, groga, esverada, sense saber què dir.
|
[
"On va marxar la Paulina?",
"Què va contar a la seva germana?",
"Va adonar-se algú del que va explicar a la germana?",
"Com va actuar la vídua Buxareu?",
"Què va aconsellar-li?",
"I què va impedir-li que fes?",
"Va fer-li cas la Paulina?",
"Qui va intentar indagar sobre el seu xicot?",
"I com era aquest?",
"L'estimava de veritat?",
"Com va reaccionar la Paulina quan se la va advertir sobre ell?",
"Com va esdevenir el seu benestar?",
"Què va escoltar la vídua una nit?",
"Què ocorria?",
"Què va notar en el tarannà de la seva filla quan va anar a la seva habitació?"
] |
{
"answer_end": [
92,
151,
240,
314,
339,
390,
513,
807,
946,
1042,
1386,
1581,
1857,
2059,
2211
],
"answer_start": [
50,
97,
163,
257,
316,
340,
417,
685,
809,
948,
1169,
1532,
1793,
1974,
2082
],
"input_text": [
"A casa de l'Elisa.",
"Tot.",
"Sí.",
"Va fer un sermó terrible a la seva filla.",
"Prudència.",
"Que anés pel carrer amb el seu novi.",
"No.",
"El marit d'Elisa.",
"Es deia López Mantecón, tenia deu anys més que la Paulina, i era un perfecte tarambana.",
"No.",
"Es rebel·là com si estigués boja: digué que tot eren mentides i enveges i entrebancs criminals que s'oposaven a la seva felicitat.",
"S'aprimà com un clau.",
"Un sorollet i un trepig misteriós.",
"Que Paulina havia decidit fugir amb el seu novi.",
"La trobà vestida, tremolant com una fulla, groga, esverada, sense saber què dir."
]
}
|
mitologia
|
El príncep de les tenebres (títol original: Prince of Darkness) és una pel·lícula de terror americà dirigida per John Carpenter, estrenada l'any 1987. Ha estat doblada al català.
A petició d'un sacerdot, el professor Birack i diversos dels seus estudiants comencen a estudiar un misteriós cilindre de vidre conservat en una església en desús de Los Angeles. Les anàlisis d'aquests científics els condueixen a pensar que el líquid verd presoner d'aquest cilindre no és altre que el fill de Satanàs esperant el seu alliberament. Quan s'adormen, tenen tots el mateix somni que és en realitat un missatge enviat per científics del futur els imposa a posar-ho tot en marxa per impedir que el Príncep de les tenebres torni a la Terra.
Donald Pleasence retroba John Carpenter després de Halloween (1978) i New York 1997 (1981).
El cantant Alice Cooper hi fa una curta aparició en el paper d'un pallasso homicida i còmplice de Satanàs. D'altra banda gràcies al seu mànager, Shep Gordon, i la seva societat Alive Film, John Carpenter ha pogut produir la pel·lícula.
El rodatge només ha durat 40 dies en una petita església dels barris baixos de Los Angeles, Japanese Union Church of Los Angeles. Ha tingut lloc igualment a altres indrets de Los Angeles (Town and Gown Faculty Center, Menlo Avinguda, ...) així com a Long Beach
El 1988, la pel·lícula va rebre el premi de la Crítica al Festival de Avoriaz i va ser nominada al Saturn Award a la millor música.
|
[
"Què és \"El príncep de les tenebres\"?",
"Com es diu en anglès?",
"Qui és el director?",
"I de quina data és?",
"Es pot veure en català?",
"Què s'examina en una església de Los Angeles?",
"Qui ho analitza?",
"A quines conclusions arriben?",
"Què somien tots?",
"Què han de fer amb aquesta informació?",
"En quines pel·lícules va col·laborar Donald Pleasence amb John Carpenter?",
"Quin paper interpreta l'artista Alice Cooper en aquest film?",
"Quant de temps ha trigat la gravació?",
"I on s'ha enregistrat?",
"Quin guardó va obtenir el 1988?"
] |
{
"answer_end": [
99,
63,
127,
149,
177,
356,
306,
525,
632,
727,
812,
926,
1090,
1317,
1395
],
"answer_start": [
0,
0,
100,
129,
151,
256,
204,
358,
543,
633,
729,
821,
1057,
1091,
1318
],
"input_text": [
"Una pel·lícula de terror americà.",
"Prince of Darkness.",
"John Carpenter.",
"De l'any 1987.",
"Sí.",
"Un misteriós cilindre de vidre.",
"El professor Birack i diversos dels seus estudiants.",
"Les anàlisis els condueixen a pensar que el líquid verd presoner d'aquest cilindre no és altre que el fill de Satanàs esperant el seu alliberament.",
"Que és en realitat un missatge enviat per científics del futur.",
"Posar-ho tot en marxa per impedir que el Príncep de les tenebres torni a la Terra.",
"Halloween i New York.",
"El d'un pallasso homicida i còmplice de Satanàs.",
"40 dies.",
"En una petita església dels barris baixos de Los Angeles, Japanese Union Church of Los Angeles, i ha tingut lloc igualment a altres indrets de Los Angeles (Town and Gown Faculty Center, Menlo Avinguda, ...) així com a Long Beach.",
"El premi de la Crítica al Festival de Avoriaz."
]
}
|
bios
|
Montserrat Gea Sánchez (Lleida, 4 d'abril de 1976) és una infermera catalana especialitzada en recerca qualitativa i polítiques de salut pública.
Montserrat Gea va néixer el 4 d'abril de 1976 a Lleida i l'any 1998 es va diplomar en infermeria a l'Escola Universitària d'Infermeria i Fisioteràpia Gimbernat. L'any 2007 es va diplomar en ciències empresarials a la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida i el mateix any va cursar un mestratge en Ciències de la Infermeria a la Facultat d'Infermeria de la mateixa Universitat.
Posteriorment va fer diverses estades d'estudi pel doctorat a la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto, l'any 2009, on es va especialitzar en recerca qualitativa i polítiques de salut pública. L'any 2015 es va doctorar en Infermeria amb Menció Internacional per la Universitat de Lleida amb la tesi doctoral que duia per títol The law of the State against the law of nurses: a study on the access to and utilization of health and social services by undocumented immigrant women in Spain.
Durant la seva pràctica clínica va treballar com a infermera assistencial a l'Hospital de Santa Maria de Lleida, en l'especialitat d'urologia. Així mateix, entre 1998 i 2002 va treballar en diversos CAP de Catalunya com a infermera assistencial.
Des del 2013 és professora de la Facultat d'Infermería i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, Presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida, responsable de la comissió de recerca.
És Vicerectora d'Internacionalització i professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida.
Ocupa la presidència del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida, és consellera del Consell Català d'Infermeria i secretària i responsable de recerca del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya. Igualment, és membre de la European Academy of Nursing Science i de la Asociación Española de Enfermería en Urología.
Gea ha fet una tasca important en la difusió de la realitat del col·lectiu infermer i de les activitats de recerca que desenvolupa, col·laborant amb diferents mitjans de comunicació com el Grup Segre, en tertúlies mensuals de televisió, així com també en premsa. De la mateixa manera, participa de forma puntual en tertúlies radiofòniques de la Cadena SER, la COPE, o l'emissora lleidatana UA1.
El 8 de setembre de 2020 va ser nomenada directora general de Professionals de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les seves línies de recerca principals es fonamenten en els determinants socials de la salut i els sistemes, els serveis de salut i les polítiques de salut pública. Els darrers anys els seus treballs de recerca s'han centrat en investigar en cronicitat, fragilitat i serveis de la salut.
Gea pertany a diversos grups d'investigació com el Grup d'Estudis sobre Societat, Educació, Salut i Cultura (GESEC), pertanyent a la Universitat de Lleida, que és un grup interdisciplinar que tracta aspectes d'educació, de salut i qualitat de vida, de processos de socialització, identitat, gènere i construcció de la interculturalitat. Igualment, és directora del Grup de Recerca en Cures de la Salut de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (GRECS), format per infermeres i fisioterapeutes de la pràctica clínica i professorat, que té com a objectiu investigar sobre l'envelliment saludable i actiu i els serveis sanitaris.
D'altra banda, habitualment col·labora amb grups de recerca de la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto, de la qual és professora associada, i amb la Unidad de Investigación en Cuidados de Salud Investén del Instituto de Salud Carlos III.
Montserrat Gea és autora de traduccions, llibres, capítols de llibre i artícles en revistes especialitzades centrats sobretot en pràctiques i polítiques basades en l'evidència, així com en les seves principals línies de recerca, els sistemes i serveis de salut i els determinants socials de la salut. En aquest darrer camp, destaquen els treballs dedicats al gènere i la immigració.
Els seus treballs de traducció engloben més de 20 guies d'evidència amb el recolzament de la Registered Nurses Association of Ontario (RNAO) i el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad per tal de millorar la transferencia de coneixement.
La seva tesi doctoral va obtenir el premi a la millor tesi per la Càtedra Fundación ASISA-UdL de Salut, Educació i Qualitat de Vida. També va guanyar el primer premi d'investigació de Gestió de Serveis Sanitaris de l'Hospital de Santa Maria per l'estudi La immigració segons el col·lectiu d'infermeria de la Regió Sanitària de Lleida".
|
[
"Qui és Montserrat Gea Sánchez?",
"Quins estudis té?",
"Com es diu la seva dissertació doctoral?",
"Quin càrrec va ocupar a l'Hospital de Santa Maria de Lleida?",
"A què es dedica des de 2013?",
"I què més fa a la Universitat de Lleida?",
"En quines institucions participa com a membre?",
"En quin camp del seu àmbit laboral ha sigut Gea una figura rellevant?",
"Amb quins mitjans de comunicació col·labora ocasionalment?",
"En què s'especialitza la seva investigació?",
"Què fa el Grup d'Estudis sobre Societat, Educació, Salut i Cultura (GESEC) del que és membre?",
"Amb quins equips canadencs coopera?",
"En quin tipus de publicacions ha redactat?",
"Qui dona suport a les seves traduccions?",
"Quins guardons ha obtingut?"
] |
{
"answer_end": [
76,
486,
1047,
1190,
1499,
1622,
1966,
2098,
2361,
2794,
3131,
3549,
3984,
4266,
4560
],
"answer_start": [
0,
214,
765,
1081,
1295,
1501,
1861,
1968,
2253,
2508,
2796,
3454,
3685,
4068,
4342
],
"input_text": [
"Una infermera catalana.",
"Infermeria, ciències empresarials i un mestratge en Ciències de la Infermeria.",
"The law of the State against the law of nurses: a study on the access to and utilization of health and social services by undocumented immigrant women in Spain.",
"Va treballar com a infermera assistencial en l'especialitat d'urologia.",
"És professora de la Facultat d'Infermería i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, Presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida, responsable de la comissió de recerca.",
"És Vicerectora d'Internacionalització i professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia.",
"En la European Academy of Nursing Science i la Asociación Española de Enfermería en Urología.",
"Ha fet una tasca important en la difusió de la realitat del col·lectiu infermer i de les activitats de recerca que desenvolupa.",
"Amb la Cadena SER, la COPE, o l'emissora lleidatana UA1.",
"En els determinants socials de la salut i els sistemes, els serveis de salut i les polítiques de salut pública; i els darrers anys els seus treballs de recerca s'han centrat en investigar en cronicitat, fragilitat i serveis de la salut.",
"Tracta aspectes d'educació, de salut i qualitat de vida, de processos de socialització, identitat, gènere i construcció de la interculturalitat.",
"Amb grups de recerca de la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto.",
"En revistes especialitzades centrats sobretot en pràctiques i polítiques basades en l'evidència, així com en les seves principals línies de recerca, els sistemes i serveis de salut i els determinants socials de la salut.",
"La Registered Nurses Association of Ontario (RNAO) i el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.",
"El premi a la millor tesi per la Càtedra Fundación ASISA-UdL de Salut, Educació i Qualitat de Vida i el primer premi d'investigació de Gestió de Serveis Sanitaris de l'Hospital de Santa Maria."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha apostat per plantejar una qüestió de confiança si el parlament no aprova el pressupost per l'any vinent. Bargalló ha opinat a Catalunya Ràdio que el govern ha de seguir treballant per tenir els comptes després de la sentència del Suprem contra el procés. El conseller ha defensat la necessitat d'aprovar un nou pressupost per deixar de funcionar amb els comptes prorrogats del 2017. ‘Cap societat manté un sistema educatiu sense pressupost', s'ha queixat, tot recordant que el departament ha d'afrontar cada any un augment dels professors sense tenir nous comptes. Pel que fa a la investidura de Pedro Sánchez, ha dit que el socialista ‘està fent tot el possible perquè se li voti que no a tot'. ‘De vegades convé no fer cas a la gent amb la qual no estàs d'acord i no seguir-li les seves peticions', ha conclòs. Budó li recalca que Torra no es planteja una qüestió de confiança La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha respost Bargalló que el president de la Generalitat, Quim Torra, no té la voluntat de sotmetre's a cap qüestió de confiança. En un contacte amb la premsa aquest divendres al migdia des de Vilafranca del Penedès, la consellera de Presidència ha tancat la porta a aquest escenari. Budó, de fet, ha reafirmat la ‘convicció' del govern de tirar endavant els comptes. La portaveu de l'executiu ha recordat a Bargalló que tant la convocatòria electoral com la qüestió de confiança correspon al president, i que Torra no ha manifestat ‘cap voluntat' en aquesta línia. ‘No hi ha aquest plantejament', ha insistit.
|
[
"Qui és Josep Bargalló?",
"Què vol proposar?",
"Què considera que s'ha de fer?",
"Per a què ha advocat?",
"Per què?",
"Què ha reclamat sobre els pressupostos?",
"I què ha tingut present?",
"Què pensa de l'adjudicació de Pedro Sánchez com a president?",
"Què ha acabat suggerint?",
"Què li ha subratllat Budó?",
"I qui és Meritxell Budó?",
"I Quim Torra?",
"Què ha dut a terme la consellera de la Presidència?",
"Què ha asserit de nou Budó?",
"I què ha advertit a Bargalló?"
] |
{
"answer_end": [
39,
147,
297,
365,
425,
498,
607,
738,
855,
922,
961,
1029,
1243,
1327,
1525
],
"answer_start": [
0,
25,
149,
299,
366,
427,
500,
609,
740,
857,
923,
987,
1178,
1245,
1329
],
"input_text": [
"El conseller d'Educació.",
"Una qüestió de confiança si el parlament no aprova el pressupost per l'any vinent.",
"Ha opinat a Catalunya Ràdio que el govern ha de seguir treballant per tenir els comptes després de la sentència del Suprem contra el procés.",
"Per a la necessitat d'aprovar un nou pressupost.",
"Per deixar de funcionar amb els comptes prorrogats del 2017.",
"Que cap societat manté un sistema educatiu sense pressupost.",
"Que el departament ha d'afrontar cada any un augment dels professors sense tenir nous comptes.",
"Ha dit que el socialista està fent tot el possible perquè se li voti que no a tot.",
"Que de vegades convé no fer cas a la gent amb la qual no estàs d'acord i no seguir-li les seves peticions.",
"Que Torra no es planteja una qüestió de confiança.",
"La portaveu del Govern.",
"El president de la Generalitat.",
"Ha tancat la porta a aquest escenari.",
"La convicció del govern de tirar endavant els comptes.",
"Que tant la convocatòria electoral com la qüestió de confiança correspon al president, i que Torra no ha manifestat cap voluntat en aquesta línia."
]
}
|
mitologia
|
Dionís l'Areopagita (en grec antic: Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης, en llatí: Dionysius Areiopageita) va ser un erudit grec d'Atenes i jutge de l'Areòpag, esmentat per Suides com el més erudit dels grecs. Va estudiar a Atenes i després a Heliòpolis d'Egipte, on va observar un eclipsi de sol que suposadament es va produir durant la crucifixió de Crist. Al retorn a Atenes va ser membre del consell de l'Areòpag, del qual deriva el seu renom.
Vers l'any 50, quan Sant Pau va predicar a Atenes, va convertir-se al cristianisme en sentir les seves prèdiques, tal com s'explica als Fets dels Apòstols (17:34) i, d'acord amb Dionís de Corint, citat per Eusebi, esdevingué primer bisbe d'Atenes, lloc pel que hauria estat nomenat pel mateix Sant Pau. Sembla que hauria mort màrtir.
És considerat sant per les esglésies Catòlica i Ortodoxa, celebrant-se la seva festivitat el dia 3 d'octubre. Va ser triat com el sant patró d'Atenes.
Dionís també es va identificar de forma incorrecta amb el màrtir gal Dionís de París, el primer bisbe de París. Per això, a les tradicions catòliques i ortodoxes hi ha versions de la seva llegenda que el fan anar a predicar a la Gàl·lia on finalment seria martiritzat. A banda de la identitat dels noms i que eren bisbes, la confusió també va ser difosa intencionadament des de l'Abadia de Saint-Denis, a París, per tal de fer que el seu sant, del qual tenien les restes, fos també deixeble de Pau de Tars i remuntar-lo fins als primers temps del cristianisme. En tot cas, es tracta de persones diferents.
A principis del segle vi s'atribuïren a l'Areopagita una sèrie d'escrits anònims de caràcter místic que utilitzaven el llenguatge neoplatònic per tractar continguts teològics cristians. Avui se sap que la identificació és incorrecta i es designa l'autor dels escrits, desconegut, com a Pseudo-Dionís l'Areopagita. Es suposa que alguns escrits místics cristians derivats dels seus, o d'altres, es van introduir a l'Europa carolíngia i van influir en el desenvolupament de la cristiandat occidental, on les obres del Pseudo-Dionís van tenir gran difusió mitjançant nombroses còpies manuscrites i, després, nombroses edicions impreses.
Icona russa del s. XVII, amb l'Areopagita
Dionís contemplant l'eclipsi per Antoine Caron, 1571 (Los Angeles, Getty Museum)
Miniatura per a la Divina comèdia del Dante, del s. XV, per Giovanni di Paolo, amb el cercle dels professors i savis del Regne al Paradís: el tercer de baix, començant per l'esquerra, és Dionís l'Areopagita (Londres, British Library, Yates Thompson 36, fol. 147)
Areòpag d'Atenes, amb les ruïnes de la basílica del sant
|
[
"Qui era Dionís l'Areopagita?",
"On va formar-se?",
"Què va contemplar a l'Heliòpolis d'Egipte?",
"Quan va passar-se a la religió cristiana?",
"Quan és la seva festa?",
"Amb qui se'l va relacionar erròniament?",
"Per què es va estendre a propòsit aquesta equivocació per part de l'Abadia de Saint-Denis?",
"Què se li va conferir a començaments del segle VI?",
"Eren seus, però?",
"I de qui eren?",
"Què va establir-se a l'Europa carolíngia?",
"I en què van contribuir?",
"Es van propagar moltes obres del Pseudo-Dionís?",
"A quina obra de Giovanni di Paolo apareix?",
"A quin edifici d'Atenes podem trobar les restes de la seva església?"
] |
{
"answer_end": [
146,
250,
345,
548,
878,
1031,
1480,
1711,
1759,
1839,
1958,
2023,
2158,
2489,
2602
],
"answer_start": [
0,
198,
221,
436,
770,
921,
1243,
1527,
1713,
1760,
1855,
1959,
2028,
2283,
2546
],
"input_text": [
"Un erudit grec d'Atenes i jutge de l'Areòpag.",
"A Atenes i després a Heliòpolis d'Egipte.",
"Un eclipsi de sol que suposadament es va produir durant la crucifixió de Crist.",
"Vers l'any 50, quan Sant Pau va predicar a Atenes, va convertir-se al cristianisme en sentir les seves prèdiques.",
"El dia 3 d'octubre.",
"Amb el màrtir gal Dionís de París, el primer bisbe de París.",
"Per tal de fer que el seu sant, del qual tenien les restes, fos també deixeble de Pau de Tars i remuntar-lo fins als primers temps del cristianisme.",
"Una sèrie d'escrits anònims de caràcter místic que utilitzaven el llenguatge neoplatònic per tractar continguts teològics cristians.",
"No.",
"Es designa l'autor dels escrits, desconegut, com a Pseudo-Dionís l'Areopagita.",
"Alguns escrits místics cristians derivats dels seus, o d'altres.",
"En el desenvolupament de la cristiandat occidental.",
"Sí.",
"A Miniatura per a la Divina comèdia del Dante.",
"A l'Areòpag d'Atenes."
]
}
|
mitologia
|
King Kong és un goril·la fictici gegantí de la cultura popular contemporània que s'origina com a personatge en una pel·lícula. Ha aparegut en diversos films i altres treballs, molts dels quals duen per títol el seu propi nom, com el gran clàssic del cinema de 1933 (King Kong), les adaptacions que es van rodar els anys 1976, 2005 i 2017, i altres seqüeles.
Un equip de cinema va cap a una illa (l'illa de la calavera, "Skull Island]") a la recerca d'un misteriós ésser anomenat Kong. A l'illa descobrixen una civilització perduda que segresta a l'Ann Darrow, l'actriu protagonista, per a oferir-la en sacrifici ritual a Kong, que resulta ser un enorme goril·la.
Kong desenvolupa una estranya atracció per Ann i la defensa de l'atac de dinosaures i d'altres animals prehistòrics abans de ser reduït per l'expedició. Immediatament es decidirà transportar al simi a Nova York, per a ser exhibit públicament. El contacte de King Kong amb un món que no és el seu i l'amor que sent per Ann són el motor de gran part de la pel·lícula.
Dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, va comptar amb la col·laboració de l'expert en efectes especials Willis O'Brien (mestre i precursor de Ray Harryhausen, el "mag" de les animacions en les produccions de la Hammer britànica).
L'actriu protagonista va ser la canadenca Fay Wray, qui va arribar a l'èxit el 1928 amb "The wedding march", dirigida per l'austríac Erich Von Stroheim.
|
[
"Qui és King Kong?",
"On se l'ha pogut trobar?",
"Com quins?",
"Com comença l'argument de la pel·lícula?",
"Quin illot és aquest?",
"Què esbrinen allà?",
"Qui és ella?",
"I per què la rapten?",
"Té una mida normal l'animal?",
"Què sent el goril·la per Ann?",
"On se l'emporten?",
"Quins són els temes del film?",
"Quins són els directors?",
"Qui més va cooperar?",
"Qui va interpretar a Ann?"
] |
{
"answer_end": [
125,
224,
356,
483,
435,
558,
581,
625,
661,
709,
873,
1027,
1081,
1162,
1324
],
"answer_start": [
0,
127,
226,
358,
358,
485,
546,
583,
621,
663,
830,
906,
1029,
1083,
1274
],
"input_text": [
"Un goril·la fictici gegantí de la cultura popular contemporània que s'origina com a personatge en una pel·lícula.",
"En diversos films i altres treballs, molts dels quals duen per títol el seu propi nom.",
"Com el gran clàssic del cinema de 1933 (King Kong), les adaptacions que es van rodar els anys 1976, 2005 i 2017, i altres seqüeles.",
"Amb un equip de cinema va cap a una illa a la recerca d'un misteriós ésser anomenat Kong.",
"L'illa de la calavera, \"Skull Island]\".",
"Una civilització perduda que segresta a l'Ann Darrow.",
"L'actriu protagonista.",
"Per a oferir-la en sacrifici ritual a Kong.",
"No.",
"Una estranya atracció.",
"A Nova York.",
"El contacte de King Kong amb un món que no és el seu i l'amor que sent per Ann.",
"Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack.",
"L'expert en efectes especials Willis O'Brien.",
"La canadenca Fay Wray."
]
}
|
mitologia
|
En la filosofia de Nietzsche, l'apol·lini és l'impuls intel·lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.
En la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l'oposició entre un element apol·lini i un de dionisíac, aquest definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l'afirmació del segon, és a dir de l'element dionisíac, entès com una afirmació de la vida, com una voluntat de viure.
Aquests adjectius s'inspiren en la mitologia grega: Apol·lo i Dionís són dos fills de Zeus. Apol·lo és el déu del Sol, dels somnis i de la raó, mentre que Dionís és el déu del vi, l'èxtasi i l'embriaguesa. Els grecs no consideren als dos déus que siguin contraris o rivals, tot i que sovint les dues deïtats estan relacionades.
Nietzsche introdueix la dicotomia apol·lini i dionisíac en la seva obra de joventut "L'origen de la tragèdia en l'esperit de la música" (1872).
Nietzsche distingeix dos tipus de persones que pateixen. "Per una banda, els que pateixen una sobreabundància de vida, que volen un art dionisíac i també una comprensió i una visió tràgica de la vida. Per l'altre, els que pateixen d'un empobriment de la vida, que busquen, mitjançant l'art i el coneixement, la calma, el silenci, un mar de pau, la redempció de si mateix" Serien la visió dionisíaca i l'apol·línia respectivament.
|
[
"Què és apol·lini?",
"On s'inscriu aquest concepte?",
"Què distingeix Nietzsche quan estudia la tradició grega i l'occidental?",
"Com va solucionar aquest contrast?",
"Com es defineix?",
"D'on provenen aquests qualificatius?",
"Qui és Apol·lo?",
"I Dionís?",
"Són divinitats oposades pels grecs?",
"En quin llibre de Nietzsche es poden observar aquests termes?",
"Quina mena de gent discerneix?",
"Quina és la primera?",
"I la segona?",
"Què representarien?"
] |
{
"answer_end": [
117,
41,
272,
398,
461,
531,
605,
667,
735,
926,
990,
1134,
1305,
1363
],
"answer_start": [
30,
0,
119,
314,
379,
463,
555,
618,
669,
791,
935,
993,
1136,
1307
],
"input_text": [
"L'impuls intel·lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.",
"En la filosofia de Nietzsche.",
"L'oposició entre un element apol·lini i un de dionisíac.",
"Amb l'afirmació del segon, és a dir de l'element dionisíac.",
"Com una afirmació de la vida, com una voluntat de viure.",
"D'Apol·lo i Dionís en la mitologia grega.",
"El déu del Sol, dels somnis i de la raó.",
"El déu del vi, l'èxtasi i l'embriaguesa.",
"No.",
"En L'origen de la tragèdia en l'esperit de la música.",
"Dos tipus de persones que pateixen.",
"Els que pateixen una sobreabundància de vida, que volen un art dionisíac i també una comprensió i una visió tràgica de la vida.",
"Els que pateixen d'un empobriment de la vida, que busquen, mitjançant l'art i el coneixement, la calma, el silenci, un mar de pau, la redempció de si mateix.",
"La visió dionisíaca i l'apol·línia respectivament."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.