source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books
|
S'acomiadaren; i el xaval ja s'havia girat, anant-se'n, quan el vell l'aturà subjectant-lo per la fímbria del gec. -¡Aquí tens un amic, Temme, un amic de cor! Però para ment en això: si t'ajups a fer de gavina pescadora d'en Bonosi o de ningú més, no tornus a mirar-me sa cara.
Aquest regany afectuós clogué la conversa. En Temme s'allunyà, bon xic preocupat. La nova solució que l'avi Mundet l'instava a temptar li ocasionava cert trastorn. No que no la judiqués bona, ¿Què millor, per a ell, que comprar un gussi, governar-se'l al seu gust, i no haver de partir ganàncies amb ningú? Però… haver de demanar diners a la seva mare! I tants! ¡Qui sap com s'ho pendria, ella, malhumorada com solia estar! Aneu! esquinceu-li, de cop i volta, el vel de les tristeses amb una proposició esveradora com aquella! Convindria, de primer, interessar-la en alguna conversa de coses més lleugeres, portar-la a la intimitat de les paraules que van i vénen, i, després, a poc a poc, insinuar-li la qüestió. A veure: ¿de què podria parlar-li, per assorollar-la una mica?… de què?… No trobava res. Pensem, meditem, com més anava més se li encongia el cor i més confusió hi havia en el seu pensament.
|
[
"Què havia fet el noi quan van dir-se adeu?",
"Com va respondre-hi l'home?",
"De quina manera?",
"Què es diu que té en Temme?",
"Què li és advertit, però?",
"Com va ser aquesta advertència?",
"I què va suposar en la conversació?",
"Com va marxar Temme?",
"Per quin motiu?",
"Especialment, per què?",
"Quin caràcter acostumava a tenir la mare?",
"Què pensa que li deixarà anar amb aquesta demanda?",
"Què creu que seria millor, d'entrada?",
"Amb quina finalitat?"
] |
{
"answer_end": [
42,
76,
113,
157,
276,
300,
319,
358,
440,
638,
700,
803,
941,
990
],
"answer_start": [
0,
17,
61,
117,
159,
278,
278,
321,
360,
442,
641,
708,
805,
805
],
"input_text": [
"Ja s'havia girat.",
"El va aturar.",
"Subjectant-lo per la fímbria del gec.",
"Un amic de cor.",
"Que si s'ajup a fer de gavina pescadora d'en Bonosi o de ningú més, no torni a mirar-lo sa cara.",
"Afectuosa.",
"La clogué.",
"Preocupat.",
"Perquè la nova solució que l'avi Mundet l'instava a temptar li ocasionava cert trastorn.",
"Per haver de demanar diners a la seva mare, i tants.",
"Malhumorat.",
"El vel de les tristeses.",
"Interessar-la en alguna conversa de coses més lleugeres, portar-la a la intimitat de les paraules que van i vénen.",
"Insinuar-li la qüestió."
]
}
|
mitologia
|
El ceptre uas, o was, tenia la forma d'una vara recta coronada amb el cap d'un animal fabulós, probablement, simbolitzava el poder, la força i el domini en la mitologia egípcia. Pot aparèixer acompanyat d'altres símbols, com són el pilar Dyed "estabilitat, domini" i l'Ankh "vida". A més fou considerat un poderós amulet.
L'ús del ceptre uas pot remuntar-se al període predinàstic d'Egipte, com un bastó per conduir el bestiar que, per algun motiu, va passar a simbolitzar un element vinculat al poder i la força. A la "tomba 100" de Hieracómpolis hi figura un personatge portant un bastó semblant al ceptre uas.
En contextos funeraris, el uas sempre estava associat al benestar, dominació i potència divina que el mort necessitava per viure en l'altra vida. Va ser considerat suport de la volta celeste, de manera similar al pilar dyed.
En les representacions de temples, tombes i esteles, el ceptre uas era portat pels déus Ptah, Sokar i més tardanament Osiris. També el van portar Amon-Ra i Jonsu a la capella de Ramsès II del temple de Medinet Habu, Ra-Horajty "Horus de l'horitzó", a la tomba de Tutankamon, Seth en el Deixant de l'any 400, en Tanis, Jepri o Igai, una antiga divinitat.
Encara que és un atribut típic dels déus, de vegades ho portaven deesses com Satis, o Bastet.
L'antiga Uaset era "la ciutat del ceptre uas" encara que, posteriorment, els grecs la van anomenar Tebes o Thebai, sense que es conegui la raó exacta de per què li van assignar aquest nom.
|
[
"Com era el uas?",
"Quin significat tenia?",
"Segons quina tradició?",
"Amb quins objectes pot estar relacionat?",
"Què més es pensava que era?",
"Quin ús va tenir en un principi?",
"Què significava respecte de la mort?",
"Quines divinitats el duien?",
"Quines altres?",
"El duia cap divinitat femenina?",
"Quina?",
"Què va ser Uaset?",
"Com es deia més endavant?",
"Qui li va posar aquest nom?"
] |
{
"answer_end": [
93,
152,
176,
280,
320,
426,
757,
962,
1168,
1284,
1284,
1331,
1399,
1399
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
178,
282,
322,
613,
891,
964,
1192,
1245,
1286,
1286,
1359
],
"input_text": [
"Tenia la forma d'una vara recta coronada amb el cap d'un animal fabulós.",
"Probablement, el poder, la força i el domini.",
"Segons la mitologia egípcia.",
"Amb el pilar Dyed i l'Ankh.",
"Un poderós amulet.",
"Era un bastó per conduir el bestiar.",
"Era el benestar, dominació i potència divina que el mort necessitava per viure en l'altra vida.",
"Ptah, Sokar i més tardanament Osiris.",
"Amon-Ra i Jonsu, Ra-Horajty, Seth, Jepri o Igai.",
"Sí.",
"Satis o Bastet.",
"La ciutat del ceptre uas.",
"Tebes o Thebai.",
"Els grecs."
]
}
|
bios
|
Sara Puig Alsina (Barcelona, 1968) és una historiadora de l'art, actual presidenta del patronat de la Fundació Joan Miró. Llicenciada en història de l'art per la Universitat de Barcelona i màster en administració d'art (museus) per la Universitat de Nova York, Puig té una llarga experiència professional vinculada a l'art i als museus.
Ha col·laborat amb el Museu d'Art Modern de Nova York (beca del Consorci de Promoció Comercial de la Generalitat, 1994-1995). Entre 1996 i 1998 va treballar com a secretària general de la Fundació Macba. Més endavant va dirigir la Fundació Francesc Godia entre el 1998 i el 2013. Ha comissariat diverses exposicions, i el 2012 va cofundar The Feuerle Collection, a Berlín.
És patrona de la Fundació Amigos del Museo del Prado des de 2011, de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música i del KW Institut d'Art Contemporani de Berlín. També és membre d'El Taller del Macba i dels consells internacionals de la Hispanic Society of America i del Museu Berggruen de Berlín.
Puig Alsina va entrar a formar part del patronat de la Fundació Joan Miró el novembre de 2013, i de la Comissió Delegada des del novembre del 2014. Fou nomenada presidenta del patronat el març de 2019, en substitució de Jaume Freixa, president entre 2009 i 2019.
És membre de la família accionista del grup Exea que engloba empreses com Puig, Flamagas, ISDIN i Uriage. Està casada amb el també col·leccionista Désiré Feuerle.
|
[
"Qui és Sara Puig?",
"Quina formació té?",
"A quins centres superiors ha estudiat?",
"En què es fonamenta la seva trajectòria?",
"Amb quin centre dels Estats Units ha treballat?",
"Què va fer al Macba?",
"Què va inaugurar a Berlín?",
"De què és patrona?",
"De quines altres agrupacions forma part?",
"Quan va esdevenir membre del patronat de la Fundació Joan Miró?",
"I de la delegació?",
"Qui la va precedir?",
"Quines companyies integra Exea?",
"Amb qui va contraure matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
120,
218,
259,
335,
390,
539,
708,
871,
1007,
1102,
1155,
1241,
1376,
1433
],
"answer_start": [
0,
122,
122,
261,
337,
463,
664,
710,
873,
1009,
1009,
1157,
1272,
1378
],
"input_text": [
"És una historiadora de l'art, actual presidenta del patronat de la Fundació Joan Miró.",
"És llicenciada en història de l'art i màster en administració d'art.",
"A la Universitat de Barcelona i a la de Nova York.",
"En l'art i els museus.",
"Amb el Museu d'Art Modern de Nova York.",
"Va treballar-hi com a secretària general.",
"Va cofundar The Feuerle Collection.",
"De la Fundació Amigos del Museo del Prado, de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música i del KW Institut d'Art Contemporani de Berlín.",
"D'El Taller del Macba i dels consells internacionals de la Hispanic Society of America i del Museu Berggruen de Berlín.",
"El novembre de 2013.",
"El novembre del 2014.",
"Jaume Freixa.",
"Puig, Flamagas, ISDIN i Uriage.",
"Amb el també col·leccionista Désiré Feuerle."
]
}
|
vilaweb
|
À Punt ha fet una crida al sector audiovisual valencià perquè presenti propostes per a un magazín diari per a la ràdio provisional. La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació ha anunciat que el de ràdio serà de dilluns a divendres, de tres hores per a la franja del matí. En total, s'emetran 65 programes. L'espai inclourà continguts culturals, de servei públic, participació ciutadana i de col·lectius socials. El programa també inclourà seccions fixes relacionades amb la salut, el consum, el medi ambient, la integració social, l'educació, el camp, la cuina o l'oratge, detalla l'entitat en un comunicat. En el magazín, es donarà informació sobre tots els passos de creació del mitjà del País Valencià: À Punt. S'explicaran els rodatges de programes, els continguts, entrevistes amb les cares i les veus dels mitjans, etc. També inclourà connexions en directe i participació de l'audiència. El magazín també preveu sortir fora dels estudis de Burjassot amb l'objectiu de recórrer els pobles i ciutats del país per presentar els mitjans a la ciutadania. La societat seleccionarà els projectes basant-se en ‘criteris de qualitat de les propostes, en la capacitat tècnica tant per a la realització en estudi com per a l'eixida o eixides setmanals, les propostes de continguts transmèdia, i l'adequació dels projectes als objectius' de l'entitat, detallen. El termini de presentació de propostes serà de 21 dies naturals a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta crida en la pàgina web de la CVMC.
|
[
"Què ha demanat À Punt?",
"Qui n'ha comunicat l'horari?",
"I quin serà?",
"Quants espais hi haurà?",
"De quin tipus?",
"Quines temàtiques s'hi tractaran?",
"On sortirà informació actualitzada sobre la confecció del canal valencià?",
"Quina pretensió hi ha?",
"En què fundarà el criteri de selecció?",
"I en què més?",
"La capacitat tècnica de quins factors?",
"I l'adecuació envers què?",
"Quan s'acaba el temps per oferir propostes?",
"On?",
"De quin mitjà?"
] |
{
"answer_end": [
130,
233,
273,
307,
413,
574,
715,
1057,
1149,
1347,
1249,
1357,
1465,
1498,
1509
],
"answer_start": [
0,
132,
132,
275,
309,
415,
611,
897,
1059,
1059,
1154,
1293,
1359,
1359,
1482
],
"input_text": [
"Ha fet una crida al sector audiovisual valencià perquè presenti propostes per a un magazín diari per a la ràdio provisional.",
"La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació.",
"De dilluns a divendres, de tres hores per a la franja del matí.",
"S'emetran 65 programes.",
"De continguts culturals, de servei públic, de participació ciutadana i de col·lectius socials.",
"La salut, el consum, el medi ambient, la integració social, l'educació, el camp, la cuina o l'oratge.",
"En el magazín.",
"Recórrer els pobles i ciutats del país per presentar els mitjans a la ciutadania.",
"En la qualitat de les propostes.",
"En la capacitat tècnica, les propostes de continguts transmèdia i l'adequació.",
"Tant de la realització en estudi com de l'eixida o eixides setmanals.",
"Als objectius de l'entitat.",
"A 21 dies naturals a comptar des de l'endemà de la publicació.",
"En la pàgina web.",
"De la CVMC."
]
}
|
vilaweb
|
Les paraules del president dels EUA, Barack Obama, dient ahir al rei espanyol Felipe VI que estava compromès ‘amb una Espanya forta i unida' han estat utilitzades per pràcticament tots els partits unionistes per a reforçar el seu discurs de campanya. El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha recomanat a Artur Mas, que ‘prengui nota' de les paraules del president nord-americà. Per Rivera, el pronunciament d'Obama posa de manifest que Mas ‘va en direcció contrària al món occidental' i li ha retret que vulgui ‘perdre mercat, aixecar fronteres i perdre aliats tan importants' com els Estats Units. En un esmorzar informatiu, la candidata Inés Arrimadas ha preguntat a Mas ‘què més necessita' per entendre que no compta amb cap suport internacional. Tot i que dóna per fet que ‘no recapacitarà', confia que els votants sabran que la independència comportaria la sortida de Catalunya de la UE. Per la seva banda, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha celebrat les declaracions d'Obama. ‘El missatge està més que clar', ha dit, perquè ‘Merkel, Cameron, Obama, el que diuen és que volen que es garanteixi la integritat territorial dels estats i volen una Espanya forta i unida'. Segons Fernández Díaz ‘quan abans sortim d'aquest debat de política ficció que tant mal ens fa a tots i de manera molt especial a la convivència entre els catalans, millor per a tots'. ‘Els líders internacionals un darrere l'altre els ho estan dien d'una manera diplomàtica però creixentment clara', ha afegit. També el PSC hi ha dit la seva. ‘Algú esperava que Obama digués una altra cosa?', ha dit el cap de llista, Miquel Iceta. També ha afegit que als Estats Units ‘estan prohibits els referèndums de secessió i ha recordat que es van rebutjar els d'Alaska i Texas. El Suprem diu que és una unió perpetua que no es posa en qüestió', ha afegit.
|
[
"Qui és el màxim responsable dels Estats Units?",
"A qui va enviar un missatge ahir?",
"Qui és?",
"Què va comunicar?",
"Qui ha fet servir aquestes afirmacions?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui és el portaveu de Ciutadans?",
"A qui s'ha dirigit?",
"Què li ha aconsellat?",
"Què significa anar en contra d'aquesta visió, per a Rivera?",
"Què li planteja Arrimadas a Mas?",
"Qui és Jorge Fernández?",
"Què volen els principals dirigents dels EUA i d'Alemanya, segons Fernández?",
"Què diuen els socialistes sobre el punt de vista d'Obama?"
] |
{
"answer_end": [
49,
77,
87,
140,
207,
249,
291,
317,
380,
601,
752,
958,
1192,
1585
],
"answer_start": [
0,
37,
62,
37,
0,
167,
251,
251,
251,
382,
630,
916,
943,
1505
],
"input_text": [
"Barack Obama.",
"Al rei espanyol.",
"Felipe VI.",
"Que estava compromès amb una Espanya forta i unida.",
"Pràcticament tots els partits unionistes.",
"Per a reforçar el seu discurs de campanya.",
"Albert Rivera.",
"A Artur Mas.",
"Que prengui nota de les paraules del president nord-americà.",
"Anar en direcció contrària al món occidental i voler perdre mercat, aixecar fronteres i perdre aliats tan importants com els Estats Units.",
"Que què més necessita per entendre que no compta amb cap suport internacional.",
"El ministre de l'Interior.",
"Que es garanteixi la integritat territorial dels estats i una Espanya forta i unida.",
"Si algú esperava que Obama digués una altra cosa."
]
}
|
mitologia
|
Les cicatrius de Dràcula (títol original en anglès: Scars of Dracula) és una pel·lícula britànica dirigida per Roy Ward Baker, estrenada el 1970. És el sisè film de la saga Dracula dirigida per l'estudi Hammer Films. Ha estat doblada al català.
Després que Dràcula ha estat tornar a la vida per un ratpenat, una jove vilatana és trobada morta. Els homes del poble intenten destruir Dràcula incendiant el seu castell, però a la seva tornada descobreixen que totes les dones, que s'havien reagrupat a l'església del poble, han estat massacrades per un núvol de ratpenats manats per Dràcula.
A la ciutat, un jove seductor anomenat Paul Carson (Christopher Matthews) ha estat sorprès pel burgmestre (Bob Todd) en companyia de la seva filla Alice (Delia Lindsay); escapa de poc a dos policies llançats darrere d'ell llançant-se per una finestra sobre un fiacre des d'on els cavalls, espantats, el porten prop del castell de Dràcula. Hi és acollit pel comte, el seu servidor Klove (Patrick Troughton) i la seva captiva Tania (Anouska Hempel). Descobrint que Tania ha seduït Paul, Dràcula la mata apunyalant-la salvatgement, després elimina Paul empalant-lo.
El germà de Paul, Simon (Dennis Waterman), i la seva amiga Sarah Framsen (Jenny Hanely), inquiets per la seva desaparició, es llancen a la seva recerca. Cauen en les mans de Dràcula, però aconsegueixen escapar-li gràcies a l'ajuda de Klove, que està enamorat de Sarah. Havent confiat al sacerdot del poble veí la cura de vigilar Sarah, Simon torna al castell per tractar de saber quina ha estat la sort del seu germà. Després de diverses peripècies, acaba enfrontant-se a Dràcula a les muralles del castell. Colpit pel llamp, Dràcula és cremat i cau al buit.
|
[
"Què és Les cicatrius de Dràcula?",
"De quin any?",
"S'ha traduït en llengua catalana?",
"Qui reviu el vampir?",
"A qui han matat?",
"De què s'assabenten els ciutadans?",
"On eren aquestes?",
"Com és Paul Carson?",
"Qui l'interpreta?",
"Què fa?",
"Com arriba a la fortalesa del vampir?",
"Qui és Tania?",
"Moren Tania i Paul?",
"Què fan Simon i Sarah per trobar-los?",
"Poden fugir del vampir?",
"Com mor aquest?"
] |
{
"answer_end": [
97,
144,
243,
306,
342,
587,
519,
639,
662,
787,
926,
1018,
1138,
1303,
1364,
1709
],
"answer_start": [
0,
70,
217,
245,
308,
344,
457,
602,
628,
602,
811,
997,
1037,
1152,
1305,
1660
],
"input_text": [
"Una pel·lícula britànica.",
"Del 1970.",
"Sí.",
"Un ratpenat.",
"A una jove vilatana.",
"Que totes les dones han estat massacrades per un núvol de ratpenats manats per Dràcula.",
"A l'església del poble.",
"Un jove seductor.",
"Christopher Matthews.",
"Escapar de poc a dos policies.",
"A cavall.",
"La seva captiva.",
"Sí.",
"Es llancen a la seva recerca.",
"Sí.",
"Colpit pel llamp, és cremat i cau al buit."
]
}
|
books
|
-No: vull veure lo que passa: no em vull encauar- vaig dir amb angoixa. -¡Ah, si sabéssiu lo que patiria! ¡No vos ho poseu al cap, home de Déu!… Tingueu pietat de mi!
-Fora, fora… Estaries millor. Però… tu mateixa. Per ara no t'ho mano. Ja et porto un vestit d'aigua. Té: posa-te'l, marinera, i cala't bé la caputxa.
Se tragué de sota l'aixella un capot que tenia un pes de plom, enquitranat per defora, i per dedins d'un teixit més raspós que una rusca. A l'agafar-lo se m'esquitllà de la mà, cuidant pelar-me els dits. El pare l'arreplegà abans que la ventada se l'emportés, i ell mateix me'l va posar després d'haver-me tret la capeta de llana, que estava ja com un xop.
-Voleu fer com els homes i no sou més que un embà de canyes- rondinà. -Vaja, té: ja estàs gomboldada. Ara, al mencos, vés-te'n a sota el treu.
I veient que jo no gosava separar-me del caçaescota, al qual m'era arrapada temerosa de caure, enrotllà el seu braç a la meva cintura i m'anà conduint amb pas estudiat i segur.
|
[
"Què vol saber?",
"Com se sentia?",
"Què exclama?",
"Quina ordre li dona, a l'altre?",
"Què implora tot seguit?",
"Què li respon?",
"Què li porta, tot d'una?",
"Com l'anomena, a ella?",
"Què fa sortir de sota el braç?",
"Què li va passar quan el va subjectar?",
"Què va protestar-li el pare?",
"Per què la va agafar?",
"Què pretenia?",
"Com?"
] |
{
"answer_end": [
28,
70,
104,
142,
165,
235,
266,
291,
353,
519,
733,
950,
967,
992
],
"answer_start": [
5,
50,
74,
107,
145,
168,
237,
237,
317,
455,
675,
819,
912,
912
],
"input_text": [
"Lo que passa.",
"Amb angoixa.",
"Que si sabessin lo que patiria.",
"Que no s'ho posi al cap.",
"Que tingui pietat d'ell.",
"Que fora estaria millor, però que ella mateixa, que per ara no li ho manava.",
"Un vestit d'aigua.",
"Marinera.",
"Un capot.",
"Se l'esquitllà de la mà.",
"Que volia fer com els homes i no era més que un embà de canyes.",
"Perquè va veure que ella no gosava separar-se del caçaescota.",
"Anar-la conduint.",
"Amb pas estudiat i segur."
]
}
|
vilaweb
|
El diari El País ha publicat un reportatge en què avala un ‘treball d'investigació' que divideix els ciutadans bascs entre aquells que tenen un cognom en èuscar i els que tenen un cognom d'origen castellà; és un article que defensa una tesi etnicista segons la qual ‘el nacionalisme basc' margina els individus que no tenen un cognom en èuscar. L'estudi és de l'ex-rector de la Universitat del País Basc Manuel Montero. Fa una anàlisi ‘dels cognoms de qui conforma les corporacions municipals, les juntes generals, les diputacions i el govern basc', i s'hi assegura que ‘l'etimologia eusquèrica multiplica per tres la representació que se li hauria d'atribuir en relació amb l'estatística'. Què vol dir? Que hi hauria d'haver una distribució de gent treballant a l'administració proporcional en relació amb la recurrència dels cognoms al conjunt del País Basc. I s'endinsa a comptar cognoms: ‘Dels 48 representants nacionalistes existents avui a la cambra basca, 32 tenen els dos primers cognoms eusquèrics; 10, un en castellà i un altre eusquèric, i només 6 tenen els dos patronímics castellans. Al contrari, entre els parlamentaris bascs no nacionalistes, els cognoms s'ajusten bastant a la composició estatística de la societat basca'. Aquest experiment és semblant al que ja va fer l'unionisme a Catalunya fa uns quants mesos. Societat Civil Catalana es va dedicar a comprovar els cognoms de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S. El diari La Razón va fer difusió del resultat del recompte i va arribar a dir: ‘Els nacionalistes fan neteja de sang entre els seus candidats.' Hi va dedicar la portada i tot: En aquest cas, el reportatge d'El País és farcit d'expressions que fan impacte, i que van més enllà de les dades d'aquest estudi. Per exemple, l'autor del text diu: ‘Són dades reveladores i desconcertants en la mesura que demostren que el cognom continua pesant molt en la política i la societat basques, malgrat que el nacionalisme, en la doble versió, PNB i esquerra abertzale, va expressar ja fa un temps la seva renúncia a definir ser basc amb atributs etnicistes.' En un altre punt, fent una lectura en diagonal d'un sol paràgraf, podem llegir-hi les paraules ‘religió', ‘raça', ‘PNB', ‘Sabino Arana', ‘èuscar', ‘esquerra abertzale' i ‘ETA'. Vegeu-ho: I el reportatge continua així: ‘Sembla cert que el nacionalisme basc s'ha nodrit en bona mesura amb militància procedent d'àmbits euskalduns, particularment de l'àrea rural, on els patronímics eusquèrics són molt més presents, però aquesta dada tota sola no pot explicar els resultats aclaparadors de l'estudi.' Recull declaracions de l'autor del treball, i construeix frases com aquesta: ‘Al seu parer, el “peculiar etnicisme dels cognoms” sobrevalora una part de la societat i en relega una altra, i és la prova que el nacionalisme no ha integrat la població sense cognoms bascs de manera estatísticament normalitzada.' I acaba així: ‘En el nacionalisme hi ha un debat implícit –i silenciat– entre etnicitat i identitat. Ho han resolt a favor del primer.' Aquest reportatge ha rebut crítiques d'alguns usuaris a la xarxa, però també ha estat aplaudit precisament per Societat Civil Catalana, que va provar d'atiar el debat etnicista a Catalunya en la pre-campanya de les últimes eleccions.
|
[
"Què s'ha fet públic a la premsa?",
"A quin mitjà en concret?",
"En què es basa la segregació?",
"Quina ideologia mostra?",
"En què consisteix?",
"De qui n'és l'autoria?",
"Quina afirmació n'extreu?",
"Què observa en els grups de política nacionalista?",
"I en els d'ideologia contrària?",
"S'ha fet alguna anàlisi similar als grups catalans?",
"Què va concloure La Razón?",
"Què diu l'autor dels resultats del panorama basc?",
"En què s'insisteix des de la política, però?",
"Quina evidència emfatitzen els mitjans sobre aquesta publicació?",
"Quin impacte ha tingut aquesta informació sobre la ciutadania?"
] |
{
"answer_end": [
116,
116,
204,
250,
343,
418,
690,
1096,
1238,
1310,
1592,
1928,
2094,
2903,
3134
],
"answer_start": [
0,
0,
88,
206,
224,
345,
552,
894,
1098,
1240,
1449,
1768,
1768,
2594,
3040
],
"input_text": [
"Un reportatge en què avala un treball d'investigació que divideix els ciutadans bascs.",
"Al diari El País.",
"En si tenen un cognom en èuscar o d'origen castellà.",
"L'etnicista.",
"En que el nacionalisme basc margina els individus que no tenen un cognom en èuscar.",
"De l'ex-rector de la Universitat del País Basc Manuel Montero.",
"Que l'etimologia eusquèrica multiplica per tres la representació que se li hauria d'atribuir en relació amb l'estatística.",
"Que dels 48 representants nacionalistes existents avui a la cambra basca, 32 tenen els dos primers cognoms eusquèrics; 10, un en castellà i un altre eusquèric, i només 6 tenen els dos patronímics castellans.",
"Que els cognoms s'ajusten bastant a la composició estatística de la societat basca.",
"Sí.",
"Que els nacionalistes feien neteja de sang entre els seus candidats.",
"Que són dades reveladores i desconcertants en la mesura que demostren que el cognom continua pesant molt en la política i la societat basques.",
"A renunciar a definir ser basc amb atributs etnicistes.",
"Que el peculiar etnicisme dels cognoms sobrevalora una part de la societat i en relega una altra, i és la prova que el nacionalisme no ha integrat la població sense cognoms bascs de manera estatísticament normalitzada.",
"Ha rebut crítiques d'alguns usuaris a la xarxa, però també ha estat aplaudida."
]
}
|
vilaweb
|
El delegat del govern a Madrid, Ferran Mascarell, concorrerà a les eleccions municipals de Barcelona del 26 de maig en la candidatura de JxCat, encapçalada per Joaquim Forn. Mascarell, que s'havia postulat com a candidat a la batllia, ho ha anunciat avui a Europa Press després d'haver trobat ‘prou sintonia' amb la candidatura encapçalada per Forn. El delegat del govern a Madrid ha dit que ha parlat diverses vegades amb Forn, la darrera el divendres, quan el va visitar a la presó. Posteriorment es va reunir amb la número dos de la candidatura, Elsa Artadi. La posició que ocuparà a la llista, però, encara no està confirmada. Ha avisat que, després de les eleccions, s'hauran de buscar acords el més ràpid possible, i ha lamentat que altres partits independentistes hagin descartat una candidatura conjunta, com ERC, que ha dit que haurà d'explicar les raons de la seva negativa. ‘Una de les parts té la voluntat d'anar sola', ha lamentat. Segons el seu parer, la ciutat requereix un govern fort, motiu pel qual aposta per aquesta unitat. Sobre l'acostament d'ERC a l'òrbita dels comuns, ha dit que és una conseqüència del panorama polític català, que s'està ‘reordenant'. Pel que fa a l'impulsor i guanyador de les primàries independentistes a la ciutat, Jordi Graupera, ha assenyalat que el procés ha tingut aspectes negatius i positius. D'una banda, ha destacat que són un mètode adequat per triar un candidat, però en la seva opinió han estat organitzades des de l'entorn de Graupera i sense un debat suficient ni compartit del projecte de la ciutat.
|
[
"Qui és Ferran Mascarell?",
"A què es presentarà?",
"Per quin grup polític?",
"Qui hi és al capdavant?",
"On s'hi ha referit Mascarell?",
"Quan ha parlat Mascarell amb Forn, darrerament?",
"Qui és la segona de la llista?",
"Se sap a quin lloc del llistat serà?",
"Què ha advertit sobre els temps que vinguin després dels comicis?",
"Què li sap greu?",
"Com per exemple?",
"Què creu que necessita ara Barcelona?",
"En quina situació considera que es troba la política catalana?",
"Qui ha suposat una empenta i ha vençut a Barcelona dintre de l'independentisme?",
"Què pensa del procés?"
] |
{
"answer_end": [
48,
100,
142,
172,
269,
483,
560,
629,
719,
811,
820,
1000,
1176,
1275,
1343
],
"answer_start": [
0,
32,
32,
122,
174,
350,
516,
562,
631,
723,
723,
945,
1093,
1178,
1261
],
"input_text": [
"El delegat del govern a Madrid.",
"A les eleccions municipals de Barcelona.",
"Per JxCat.",
"Joaquim Forn.",
"A Europa Press.",
"El divendres, quan el va visitar a la presó.",
"Elsa Artadi.",
"No.",
"Que s'hauran de buscar acords el més ràpid possible.",
"Que altres partits independentistes hagin descartat una candidatura conjunta.",
"ERC.",
"Un govern fort.",
"S'està reordenant.",
"Jordi Graupera.",
"Que ha tingut aspectes negatius i positius."
]
}
|
books
|
La meva especialitat era la marina. M'embadalia contemplant la riquíssima coloració del mar, el seu moviment, les roques que s'hi banyen, lhoritzó desembarassat, immens; les platges on el sol vessa tot el seu or… Estudiar això, saturarme'n, somniar-ho i estergir amb els pinzells el somni sobre la tela, o delícia! Sempre m'hauries trobada per la costa amb el portaestudis i l'ombrel·la, ja pintant, ja cercant punts de vista. En dies de temporal no hi havia qui em fes estar a casa. A pluja batent m'enfilava a les roques assorollades pel terrabastall tronador de l'onatge. A pluja batent i amb el paraigua inutilitzat per la ventada, m'entretenia, a voltes, apuntant una nota, mentre el ruixat m'amarava de cap a peus. I no era pas solament l'interès de la nota desitjada, lo que em portava a tals ardideses, sinó la creença de que les havia de fer per respondre dignament al concepte d'artista genial que de mi mateixa tenia format. Jo era un esperit ardent, posseït d'entusiasme estètic; i per lo tant… té, que troni, que llampi, que em mulli, que m'enfredori, jo no me n'he de sentir, no m'he de parar més que en la bellesa. De comèdies per aquest estil, no se n'hi representen poques ni gaires, en el cor de cada u! Ara que se m'és refredada la febre romàntica i que no pretenc ser més saberuda que qualsevol altra dona de sa casa, ¡què ridícules em semblen aquelles fal·leres!
Però, per ridícules que fossin, eren aleshores el foc de la meva ànima i l'alè de la meva vida: a elles ho sacrificava tot, i per elles fou que em vaig ficar al cap d'acompanyar el pare en un dels seus viatges. Un viatge en barca de mitjana! Vols res més poètic? Estens la teva ala com un aucell, i t'abandones al buf del vent per la planura del mar. Les ones gronxen el teu son, i quan te despertes, sents a sota el fustatge, on descansa el teu coixí, l'harmoniós escorriment de les aigües. I ¡quin espectacle de costa, d'horitzó, de mar!… Vaja, era lo que em convenia: m'aniria amarinant, amarinant de cos i d'ànima. I això m'era necessari: no es pot pintar bé sinó lo que s'ha sentit amb molta intensitat.
|
[
"Quina era la disciplina que dominava?",
"Què li passava quan mirava la mar?",
"Quines de les seves característiques trobava fascinants?",
"Com podia ser vista sempre?",
"Per fer què?",
"Què passava quan feia mal temps?",
"Què feia mentre plovia fort?",
"Com es distreia de vegades?",
"Què l'empenyia a fer-ho?",
"Com es descriu?",
"Què valorava enmig de tots els inconvenients del mal temps?",
"On menciona que solen aparèixer aquest tipus de situacions?",
"Què veu una absurditat?",
"Què significaven per a ella, però?",
"Què li sembla el súmmum de la poesia?",
"Què creu que és el que es pot retratar bé?"
] |
{
"answer_end": [
34,
91,
211,
386,
425,
482,
573,
719,
934,
990,
1128,
1220,
1382,
1478,
1645,
2091
],
"answer_start": [
0,
36,
36,
315,
315,
427,
484,
575,
723,
936,
1011,
1130,
1339,
1384,
1595,
2027
],
"input_text": [
"La marina.",
"S'embadalia.",
"La coloració del mar, el seu moviment, les roques que s'hi banyen, lhoritzó desembarassat, immens; les platges on el sol vessa tot el seu or.",
"Amb el portaestudis i l'ombrel·la.",
"Pintant, cercant punts de vista.",
"Que no hi havia qui la fes estar a casa.",
"S'enfilava a les roques assorollades pel terrabastall tronador de l'onatge.",
"Apuntant una nota, mentre el ruixat l'amarava de cap a peus.",
"La creença de que les havia de fer per respondre dignament al concepte d'artista genial que de mi mateixa tenia format.",
"Com un esperit ardent, posseït d'entusiasme estètic.",
"La bellesa.",
"En el cor de cada u.",
"Aquelles fal·leres.",
"El foc de la seva ànima i l'alè de la seva vida.",
"Un viatge en barca de mitjana.",
"Lo que s'ha sentit amb molta intensitat."
]
}
|
mitologia
|
Trahamunda de Poio (Poio, Pontevedra, segle VIII o IX) fou un personatge llegendari, una monja gallega que és venerada com a santa popular.
Segons la tradició, Trahamunda era novícia al convent de San Martín de l'illa de Tambo, a la Ria de Pontevedra davant el poble de Poio. El convent fou assaltat pels musulmans, per Abd-ar-Rahman I segons uns o per Abd-ar-Rahman II segons altres, i fou duta presonera a Còrdova.
En no voler incorporar-se a l'harem del califa, fou tancada en una presó, on visqué onze anys. Sentia nostàlgia de la seva terra, i un 23 de juny va pregar a Déu de trobar-se a Poio l'endemà, que s'hi celebrava Joan Baptista, la festa del poble.
Un àngel li va donar una branca de palma i va viatjar miraculosament a Galícia: segons unes tradicions, en la palmera; segons d'altres, en una barca de pedra. En arribar a Poio per a la festa, les campanes dels dos convents (Tambo i Poio), van repicar plegades. Va plantar la branca prop del monestir de San Xoán, i hi cresqué una palmera que es va conservar fins al 1578.
Venerada com a santa, la seva tomba es conserva a la capella del monestir de Poio. És considerada patrona de la "morrinha" o sentiment d'enyorament característic del tarannà gallec.
|
[
"Qui va ser Trahamunda de Poio?",
"De quins temps data?",
"És real?",
"Què és per a la població?",
"Qui era, pel que diu la història?",
"On era aquest lloc?",
"Qui va atacar el monestir?",
"Què li va passar a l'eclesiàstica?",
"Quant de temps va ser empresonada?",
"Què li va demanar a Déu?",
"Per què?",
"Què va ocórrer, doncs?",
"Què se sentia a la celebració?",
"Què en va brollar, de la branca que li va donar l'angelet?",
"Quina paraula designa l'enyor en gallec?"
] |
{
"answer_end": [
102,
54,
83,
138,
226,
274,
314,
415,
510,
607,
661,
741,
923,
1034,
1216
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
140,
183,
276,
387,
465,
563,
563,
663,
822,
925,
1145
],
"input_text": [
"Una monja gallega.",
"Del segle VIII o IX.",
"No, és un personatge llegendari.",
"Una santa.",
"Una novícia al convent de San Martín de l'illa de Tambo.",
"A la Ria de Pontevedra davant el poble de Poio.",
"Els musulmans.",
"Que fou duta presonera a Còrdova.",
"Onze anys.",
"Trobar-se a Poio l'endemà.",
"Perquè s'hi celebrava Joan Baptista, la festa del poble.",
"Un àngel li va donar una branca de palma i va viatjar miraculosament a Galícia.",
"Com repicaven les campanes.",
"Una palmera.",
"Morrinha."
]
}
|
bios
|
Glòria Pallé i Torres (25 de novembre de 1961, Lleida), atleta especialitzada en les curses de mig fons que ha estat internacional i campiona d'Espanya absoluta en nou ocasions.
També ha seguit una carrera professional dins de la gestió pública i la representació política i, igualment, ha treballat com a professora i exercint la seva professió d'advocada.
És llicenciada en Història Contemporània i Geografia per la Universitat de Barcelona i Llicenciada en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya. És experta en Lideratge i intel·ligència emocional.
Formada a l'Agrupación Deportiva Antorcha, de Lleida, i també al Club Natació Barcelona, fou atleta internacional de mig fons, essent campiona de Catalunya i campiona d'Espanya absoluta diverses vegades, tant en pista coberta com a l'aire lliure, en les proves de 800 ml. i 1500 ml. Va guanyar la medalla de bronze en els 1.500 m en els Jocs Mediterranis i el Campionat Iberoamericà de 1983. Ha estat condecorada amb diversos premis per la seva trajectòria esportiva, i fou distingida amb la medalla de bronze de La Reial Orde del Mèrit Esportiu.
També ha seguit una carrera política i de gestió pública. Fou escollida regidora a l'ajuntament de Balaguer a les eleccions municipals espanyoles de 1987, i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió entre 1992 i 1999. Durant el seu mandat fou membre de la Comissió de Seguiment dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Ha estat presidenta del Comitè Executiu Intercomarcal d'Unió Democràtica de Catalunya a les Terres de Lleida (1992-1997) i Directora General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya (2000-2003). A les eleccions municipals espanyoles de 2003 va presentar-se per alcaldessa amb CiU a la ciutat de Balaguer. Ha estat també portaveu del Grup de CiU i vicepresidenta del Patronat de Promoció Econòmica a la Diputació de Lleida.
Ha treballat com a professora en l'ensenyament secundari, a Balaguer, i en el Màster de Direcció i Lideratge i el Màster en Gestió Administrativa a la Universitat de Lleida i ha exercit privadament la seva professió d'advocada a Lleida.
|
[
"Qui és Glòria Pallé?",
"Quan va néixer?",
"Quina modalitat esportiva practicava?",
"Quants cops s'ha proclamat campiona?",
"A quines altres activitats s'ha dedicat?",
"Què va estudiar a la UB?",
"I a la UOC?",
"Quines són les seves àrees d'expertesa?",
"A quin centre lleidetà va formar-se esportivament?",
"I a Barcelona?",
"De quin tipus de proves va ser guanyadora?",
"Què va obtenir el 1983?",
"Quin premi pot ser un exemple de reconeixença a la seva carrera en l'esport?",
"Quin càrrec va ocupar del 1992 al 1999?",
"Ha estat al capdavant de la direcció general esportiva de la Generalitat?",
"A quin programa postunivesitari ha participat?"
] |
{
"answer_end": [
160,
54,
103,
176,
356,
442,
503,
555,
609,
644,
839,
947,
1102,
1353,
1640,
2054
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
133,
178,
358,
445,
505,
557,
557,
669,
840,
1027,
1162,
1457,
1882
],
"input_text": [
"És una atleta internacional i campiona d'Espanya absoluta.",
"El 25 de novembre de 1961.",
"Curses de mig fons.",
"Nou.",
"A la gestió pública i a la política, i a la docència i a l'advocacia.",
"Història Contemporània i Geografia.",
"Dret.",
"El Lideratge i la intel·ligència emocional.",
"A l'Agrupación Deportiva Antorcha.",
"Al Club Natació Barcelona.",
"En proves de 800 ml. i 1500 ml.",
"La medalla de bronze en els 1.500 m en els Jocs Mediterranis i el Campionat Iberoamericà.",
"La medalla de bronze de La Reial Orde del Mèrit Esportiu.",
"Fou diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya.",
"Sí.",
"En el Màster de Direcció i Lideratge i el Màster en Gestió Administrativa a la Universitat de Lleida."
]
}
|
books
|
Va ser la primera vegada que vaig sentir vibrar l'ànima del poble, aquella corrent misteriosa que a un moment donat, lliga a tota una multitud, fent-ne un sol cos, una sola massa vivent, que esclata a lo millor en alegries esbojarrades, i en entusiasmes folls o s'extremeix en paors misterioses…
La ventada que tota la nit havia rodolat, entre ruixats i cops de porta per sobre les teulades de la ciutat adormida, mar enfora havia fet de les seves i al clarejar el dia va sobtar a tothom una nova esglaiadora: el temporal havia sorprès en alta mar les parelles del bou… sols dugues havien pogut tornar a temps… de les altres no se'n sabia res. Tothom va saltar del llit i va sortir al carrer: allà baix, al cap-de-vall, s'hi veien passar de gairell les onades furients, embestint-se unes amb altres, llençant enlaire glopades d'espuma…
I tothom va córrer a la platja, amb el cor estret.
Allí l'espectacle era imponent: el mar semblava que s'hagués encongit, com una fera enrabiada, a punt de saltar sobre el món i engolfar-se'l; aquelles onades que es veien del carrer estant, eren restalleres enormes, carenes d'aigua d'un verd terròs, llençades de reflexos sinistres, que venien sense parar l'una darrera l'altra, se enarcaven com un cavall a l'aixecar-se de potes i queien reventades amb estrèpit de tro. I quan una muntanya d'aquelles s'estavellava contra la sorra, darrera seu un altra prenia embranzida, i més enllà en venien a centes corrent amb velocitat vertiginosa… I pel lluny es veien botre enlaire llenques d'ona reventada, glopades d'espuma blanca destacant-se sobre una nuvolada baixa, fosca d'un blau de plom, que en moviment quasi insensible, anava passant cap a llevant per sobre les onades…
I la gentada el contemplava aquell espectacle, silenciosa, amb un recolliment solemne sentint en son front les ratxades del vent d'enfora, la bafarada humitosa i freda que llençava aquella gola monstruosa, oberta davant seu…
De sobte la gentada es va estremir, aprop de la boia hi havia una barca tombada, quilla al. cel… ningú sabia qui l'havia vista… però la veu anava corrent i la gentada començà a moure's presa d'un neguit frisós, avançant i reculant al grat de les onades, que al reventar allargaven ses urpes blanques, arran de la sorra, gratant terra endins…
Quines hores d'angúnia!… L'ànima del poble pressentia quelcom d'horrible, s'envaïa en l'estrany atractiu de les emocions punyents, i encara que ningú sabés el què, per sobre aquella gentada hi havia la certitud d'alguna cosa horrorosa que s'acostava i va arribar. Allà a quarts de nou, es va veure a poca distància de terra un punt negre surant peniblement sobre l'embat de les ones.
-Un tauló!- va cridar un.
-Un home!- va fer un altre.
Per sobre una ona se'l va veure com alçava un braç…
|
[
"Fou el primer cop que va notar com vibrava la vila?",
"Com ho descriu?",
"Què fa, aquesta?",
"Com havia sigut la nit?",
"Què va fer el vent quan va fer-se de dia?",
"En què consistia?",
"Com era l'onatge?",
"Què feien les ones?",
"On van anar tots?",
"Com eren l'escena marítima que veia la gent?",
"Què passava quan hi havia una que xocava contra el terra?",
"Què s'observava de lluny?",
"I com era aquest núvol?",
"Per què la gent va esgarrifar-se?",
"Com actuava, mentrestant, el mar?",
"Quina sospita hi havia?"
] |
{
"answer_end": [
65,
93,
185,
403,
508,
642,
768,
834,
866,
1306,
1474,
1599,
1708,
2014,
2275,
2539
],
"answer_start": [
0,
0,
67,
296,
296,
488,
749,
720,
836,
1029,
1310,
1478,
1581,
1935,
2177,
2441
],
"input_text": [
"Sí.",
"Com una corrent misteriosa.",
"Lliga a tota una multitud, fent-ne un sol cos, una sola massa vivent.",
"Amb ventada, ruixats i cops de porta per sobre les teulades.",
"Va sobtar a tothom una nova esglaiadora.",
"El temporal havia sorprès en alta mar les parelles del bou, sols dugues havien pogut tornar a temps, de les altres no se'n sabia res.",
"Furient.",
"S'embestien les unes amb altres, llençant enlaire glopades d'espuma.",
"A la platja.",
"Les onades eren restalleres enormes, carenes d'aigua d'un verd terròs, llençades de reflexos sinistres, que venien sense parar l'una darrera l'altra, se enarcaven com un cavall a l'aixecar-se de potes i queien reventades amb estrèpit de tro.",
"Que darrera seu un altra prenia embranzida, i més enllà en venien a centes corrent amb velocitat vertiginosa.",
"Llenques d'ona reventada, glopades d'espuma blanca destacant-se sobre una nuvolada baixa.",
"Fosc d'un blau de plom, que en moviment quasi insensible, anava passant cap a llevant per sobre les onades.",
"Perquè hi havia una barca tombada.",
"Les onades, al reventar, allargaven ses urpes blanques, arran de la sorra, gratant terra endins.",
"Que alguna cosa horrorosa s'acostava."
]
}
|
vilaweb
|
El govern de les Illes ha demanat a l'espanyol que restringeixi l'entrada a les de creuers procedents de països amb alta incidència del coronavirus 2019 com Itàlia. Així ho ha assegurat la presidenta del govern, Francina Armengol, després de mantenir una reunió amb patronals, sindicats i representants d'altres institucions per a abordar els efectes econòmics de la propagació del virus, ‘un moment delicat' que requereix ‘responsabilitat i serenitat'. Armengol, que ha evitat d'avançar cap escenari de ‘contenció' com un tancament dels centres d'ensenyament, ha insistit a transmetre el missatge que la malaltia ‘és lleu en el 80% dels casos' i ha dit que, amb les mesures adequades, la crisi serà superada. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut Ha detallat que aquest mateix matí, abans de la reunió del consell de ministres espanyol, el govern ha reiterat la seva sol·licitud a l'executiu espanyol perquè incrementi els controls de l'arribada de creuers procedents d'Itàlia, país des del qual sí que s'han prohibit els vols a Espanya. Per a abordar les conseqüències econòmiques de la pandèmia, particularment greus en el sector turístic, el govern li ha demanat la bonificació de les cotitzacions de març i abril dels fixos discontinus que no s'incorporin a les seves empreses a causa de l'aturada en el turisme i que els treballadors que es vegin afectats per expedients de regulació d'ocupació cobrin prestació per desocupació durant la tramitació. Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb Armengol ha expressat les seves condolences a la família de la pacient de Covid-19 que ha perdut la vida, però ha destacat que, de moment, l'arxipèlag té una ‘afecció baixa' de l'epidèmia i que les Illes tenen ‘un sistema sanitari excel·lent' que està abordant amb gran professionalitat l'epidèmia. Ha recalcat la crida a rentar-se les mans amb molta freqüència, evitar donar la mà i besar, mantenir distància respecte a altres persones i eludir aglomeracions i desplaçaments prescindibles. ‘Tot el que sigui ajornable i que acumuli gent, millor posposar-ho', ha subratllat Armengol, qui ha recordat que des d'ahir estan prohibits els esdeveniments on es congreguin més de 1.000 persones. No obstant això, ha evitat avançar decisions que podrien prendre's en els pròxims dies en funció de l'evolució dels esdeveniments i sempre atès el criteri dels tècnics, per la qual cosa ha emfatitzat en què encara no hi ha res decidit sobre un possible tancament dels centres d'ensenyament. En la mateixa línia, ha sostingut que no és necessari, de moment, restringir serveis sanitaris per a garantir l'atenció als afectats per l'epidèmia i també ha assegurat que no s'ha debatut la suspensió dels actes populars de la setmana santa. Pel que fa a les actuacions per a frenar l'impacte econòmic de l'epidèmia, la presidenta ha indicat que, a més de les ajudes laborals reclamades al govern espanyol, s'ha constituït una comissió per a anar analitzant l'evolució dels esdeveniments. Els màxims responsables de CCOO i UGT, José Luis García i Alejandro Texías, han confiat que aquest grup de treball sigui un fòrum de negociació amb les patronals que permeti atenuar els perjudicis de possibles reduccions temporals de plantilles que plantegin les empreses turístiques davant les pèrdues de clients per la pandèmia. Consells per als qui hagin d'aïllar-se pel coronavirus i per als familiars Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç?
|
[
"Quina petició han comunicat les illes a l'estat?",
"Quin país posa com a exemple?",
"Qui presideix les Balears?",
"Amb qui ha dialogat?",
"Què en pensa de la situació?",
"Quina insistència hi ha en el seu discurs?",
"Quina mesura econòmica es demana?",
"Com defensa la presidenta que la situació és força bona?",
"De quins consells sanitaris ha informat Armengol la població?",
"Quin límit de persones pot aplegar-se, a hores d'ara?",
"Per què prefereix no precipitar-se a l'hora d'aplicar mesures?",
"De quins factors dependrà el control de l'economia davant la crisi de la covid?",
"Qui és al capdavant de CCOO i de la UGT?",
"Què esperen aquestes associacions que passi respecte de l'impacte laboral de la crisi?"
] |
{
"answer_end": [
152,
163,
229,
324,
452,
708,
1471,
1835,
2027,
2225,
2516,
3006,
3082,
3337
],
"answer_start": [
0,
0,
186,
186,
212,
454,
1056,
1538,
1837,
2112,
2227,
2761,
3008,
3008
],
"input_text": [
"Que restringeixi l'entrada a les de creuers procedents de països amb alta incidència del coronavirus 2019.",
"Itàlia.",
"Francina Armengol.",
"Amb patronals, sindicats i representants d'altres institucions.",
"Que és un moment delicat que requereix responsabilitat i serenitat.",
"Que la malaltia és lleu en el 80% dels casos i que, amb les mesures adequades, la crisi serà superada.",
"La bonificació de les cotitzacions de març i abril dels fixos discontinus que no s'incorporin a les seves empreses a causa de l'aturada en el turisme i que els treballadors que es vegin afectats per expedients de regulació d'ocupació cobrin prestació per desocupació durant la tramitació.",
"Ha destacat que, de moment, l'arxipèlag té una afecció baixa de l'epidèmia i que les Illes tenen un sistema sanitari excel·lent que està abordant amb gran professionalitat l'epidèmia.",
"Rentar-se les mans amb molta freqüència, evitar donar la mà i besar, mantenir distància respecte a altres persones i eludir aglomeracions i desplaçaments prescindibles.",
"Estan prohibits els esdeveniments on es congreguin més de 1.000 persones.",
"Perquè tot depèn de l'evolució dels esdeveniments i del criteri dels tècnics.",
"De les ajudes laborals reclamades al govern espanyol i d'una comissió per a anar analitzant l'evolució dels esdeveniments.",
"José Luis García i Alejandro Texías.",
"Una negociació amb les patronals que permeti atenuar els perjudicis de possibles reduccions temporals de plantilles que plantegin les empreses turístiques davant les pèrdues de clients per la pandèmia."
]
}
|
mitologia
|
Zun fou una divinitat del districte de Zamindawar (equivalent a part del modern Afganistan).
El governador de Sistan Abd al-Rahman ibn Samura (supeditat a Abd Allah ibn Amir del Khurasan), va atacar Zamindawar el 654/655 i va assaltar el turó de Zun on hi havia el santuari de la deïtat. L'ídol fou destruït i Ibn Samura va dir al marzban local que així demostrava la impotència del seu déu. El santuari tornava a funcionar dos segles després en les campanyes de Yaqub ibn al-Layth as-Saffar; el turó és assenyalat com una muntanya sagrada i el sobirà del territori era el zunbil, considerat diví i que anava portat per 12 homes sobre un tron d'or. El santuari sembla que podria haver estat al nord-oest del Helmand, prop de Bishlang. Les operacions saffàrides a partir del 867 i l'execució del zunbil el 871 van posar fi al culte de Zun i al poder dels zunbils. La seva menció desapareix i al segle x el país estava islamitzat.
El Zun era un déu separat del zoroastrisme i del budisme; podria estar relacionat amb el déu del Sol Adiya de Multan. El nom del sobirà Zunbil en la seva forma més antiga, Zun datbar hauria donat nom al país (Zamindawar); els xinesos l'anomenen Shun-ta i els clàssics eclesiàstics cristians l'anomenen Zundaber.
|
[
"Qui era Zun?",
"A quin lloc correspon avui?",
"Qui era el regent de Sistan?",
"Qui hi era per sobre?",
"Què va fer?",
"Quin any?",
"Què hi havia a la muntanya?",
"Què digué al marzban d'allà?",
"Quan va tornar a la normalitat el temple?",
"En quin moment?",
"Qui era el zunbil?",
"Com era vist?",
"Com es movia?",
"Què va suposar la fi dels zunbils?",
"Amb quina altra divinitat es vincula Zun?"
] |
{
"answer_end": [
49,
91,
141,
187,
249,
220,
286,
390,
442,
491,
579,
596,
647,
861,
1045
],
"answer_start": [
0,
0,
93,
93,
93,
189,
223,
310,
392,
392,
542,
570,
570,
735,
929
],
"input_text": [
"Fou una divinitat del districte de Zamindawa.",
"Al modern Afganistan.",
"Abd al-Rahman ibn Samura.",
"Abd Allah ibn Amir del Khurasan.",
"Va atacar Zamindawar i va assaltar el turó de Zun.",
"El 654/655.",
"El santuari de la deïtat.",
"Que així demostrava la impotència del seu déu.",
"Dos segles després.",
"En les campanyes de Yaqub ibn al-Layth as-Saffar.",
"El sobirà del territori.",
"Era considerat diví.",
"Portat per 12 homes sobre un tron d'or.",
"Les operacions saffàrides i l'execució del zunbil.",
"Amb el déu del Sol Adiya de Multan."
]
}
|
books
|
-Hores havia que l'esperava, missenyor!- exclamà en Pascal, apressant-se a aguantar-li l'estrep perquè descavalqués. -Ja pensava que s'havia passat francès, pudai!- afegia, tot recollint l'animal per a entrar-lo a l'estable. -Com el seu senyor oncle l'esperava a dinar, m'ha fet ésser aquí abans de les nou.
-És que he badoquejat molt pel camí- féu en Ramon. -Però, si és com dieu, potser faig mal en parar-me. ¿No fóra millor que féssim la darrera pitrada? Quant hi estarem, d'ací a la Rectoria? Una hora i mitja?
-Oh, pudai! No pas si jo l'haig de seguir. Tinc anomenada de caminador i no hi vaig pas en menos de tres hores. Val més que dinem aquí, que res hi perdrà amb el canvi. Faci's compte que el seu senyor oncle ja no l'espera fins al vespre i que la Feliça tindrà un goig de poder-li servir a sopar els rescalfolls del dinar, amb lo qual farà dues ganàncies: el dinar que s'estalvia i lo que al vespre menjarà de menos.
En Ramon seguí el consell d'en Pascal: dinà amb gana d'estudiant, féu la migdiada a tall de mestre i ja eren més a prop de les quatre que de les tres quan caminaven de cara a la serra i d'esquena a l'hostal, al davant el recader marcant el pas i cuidant que la conversa no decaigués un moment.
Era una alhaja, el bon recader, i en Ramon se'n convencé aviat. Home de mitja edat, magristó, més baix que alt, cara afaitada com a bon muntanyenc, més per costum que per la nosa que podien fer-li quatre pelots, escanyolits i mal nascuts, entremig de les arrugues del cuiro ressec que li feia de cara. Son nas, ample i aplanat, acabava en punta baixa, com un didal de segador, ombrejant una boca de llavis prims i closos, menos quan parlava, que, en veritat, era més sovint que no plou. Els ulls, petits i de gran vivesa, eren lo que donava més moviment a sa fesomia, per demés insignificant, però no mancada d'un cert aire d'intel·ligència i malicia bondadosa que predisposava en son favor.
|
[
"Quant feia que l'esperava?",
"Qui ho diu?",
"Què feia mentrestant?",
"Què li diu mentre deixava el cavall?",
"Com és que ha arribat amb més temps?",
"Quina excusa va posar en Ramon?",
"Què acorden?",
"Quan ha d'anar amb l'oncle?",
"Què li passarà a la Feliça?",
"Què guanyaria aleshores, en Ramon?",
"Va obeir a en Pascal?",
"Què va fer?",
"Com era el recader?",
"Com era el nas?",
"A què se semblava?",
"I els ulls?"
] |
{
"answer_end": [
27,
58,
115,
223,
306,
357,
681,
750,
834,
928,
967,
1136,
1524,
1574,
1599,
1744
],
"answer_start": [
1,
1,
1,
118,
226,
309,
627,
701,
757,
848,
930,
930,
1224,
1526,
1526,
1711
],
"input_text": [
"Hores.",
"Pascal.",
"Apressar-se a aguantar-li l'estrep perquè descavalqués.",
"Que ja pensava que s'havia passat francès.",
"Perquè com que el seu senyor oncle l'esperava a dinar, l'ha fet ésser allà abans de les nou.",
"Que havia badoquejat molt pel camí.",
"Que valia més que dinessin allà, que res hi perdria amb el canvi.",
"Al vespre.",
"Tindrà un goig de poder-li servir a sopar els rescalfolls del dinar.",
"El dinar que s'estalvia i lo que al vespre menjarà de menos.",
"Sí.",
"Dinà amb gana d'estudiant, féu la migdiada a tall de mestre i ja eren més a prop de les quatre que de les tres quan caminaven de cara a la serra i d'esquena a l'hostal.",
"Un home de mitja edat, magristó, més baix que alt, cara afaitada i amb arrugues a la cara.",
"Ample i aplanat, acabava en punta baixa.",
"A un didal de segador.",
"Petits i de gran vivesa."
]
}
|
mitologia
|
En les mitologies mesopotàmiques, Gugalanna (literalment "Gran toro del cel" del sumeri gu = "toro", gal = "gran", un = cel ", -a " de ") era una deïtat sumèria així com una constel·lació coneguda avui com la constel·lació del Taure, un dels dotze signes del zodíac. També ha estat identificat amb Ennugi, déu dels dics i canals, més que amb el toro del cel. Alguns estudiosos consideren que és la mateixa figura.
Gugalanna havia estat el primer marit de la deessa Ereixkigal, la deessa del "regne dels morts", una terra desproveïda de llum. El fill d'Ereshkigal i Gugalanna és Ninazu. Va ser enviat per la deessa Inanna, la germana d'Ereškigall, per venjar-la de Gilgameix, que havia rebutjat les seves propostes sexuals. Gugalanna, "els peus del qual fan tremolar la terra", va ser tanmateix assassinat i desmembrat per Gilgamesh i Enkidu. Inanna va mirar des de dalt de les muralles de la seva ciutat i Enkidu, desafiant la deessa, va agafar les cuixes de Gugalanna i les va mostrar agitant-les davant de la deessa, amenaçant-la que faria el mateix amb ella si aconseguia capturar-la. Per la seva impietat, Enkidu va morir més tard.
En el poema Descens a Irkalla d'Inanna, li diu al guardià, Neti, que baixa a l'inframón per assistir al funeral de "Gugalanna, marit de la meva germana gran Ereshkigal".
En el moment en què es va compondre el mite, l'equinocci de primavera, a causa de la precessió dels equinoccis, no es va produir sota la constel·lació d'Àries, sinó sota la de Taure. Va marcar l'inici de l'any agrícola amb la festa de l'any nou (Akitu, de á-ki-ti-še-gur 10 -ku 5, o "sembra d'ordi"), una data important a les religions de la Mesopotàmia. La mort de Gugalanna representa l'enfosquiment d'aquesta constel·lació provocat per la llum del sol, amb la qual es va identificar Gilgamesh.
|
[
"Qui fou Gugalanna?",
"Què vol dir el nom?",
"A quina constel·lació fa referència?",
"De quin sistema n'és un símbol?",
"Quants en té?",
"Amb què més s'associa?",
"Quina relació tenia amb Ereixkigal?",
"Qui era ella?",
"Van tenir descendència?",
"Com es deia?",
"A qui s'havia d'afrontar?",
"Què se'n diu, dels peus de Gugalanna?",
"Qui va matar-lo?",
"Què apareix a la composició Descens a Irkalla?",
"Què va significar el seu decés?"
] |
{
"answer_end": [
187,
137,
232,
265,
265,
328,
475,
509,
574,
584,
673,
775,
840,
1261,
1760
],
"answer_start": [
0,
34,
0,
206,
234,
267,
414,
414,
542,
542,
578,
723,
723,
1136,
1661
],
"input_text": [
"Una deïtat sumèria i una constel·lació.",
"Gran toro del cel.",
"A la constel·lació del Taure.",
"Del zodíac.",
"Dotze.",
"Amb Ennugi, déu dels dics i canals.",
"N'havia estat el primer marit.",
"La deessa del regne dels morts.",
"Sí.",
"Ninazu.",
"A Gilgameix.",
"Que fan tremolar la terra.",
"Gilgamesh i Enkidu.",
"Que Ianna diu al guardià, Neti, que baixa a l'inframón per assistir al funeral de Gugalanna.",
"L'enfosquiment de la constel·lació provocat per la llum del sol."
]
}
|
vilaweb
|
Després de la reunió del comitè tècnic del pla Inuncat i Vencat, el conseller d'Interior, Miquel Buch ha fet una crida a la precaució de tota la ciutadania davant l'episodi de pluja intensa. El conseller ha demanat no donar per acabat l'episodi amb la fi de la pluja intensa sinó també tenir en compte les afectacions que es podran produir al llarg d'aquest dilluns per culpa del vent i de l'onatge. En una mateixa línia s'ha pronunciat la directora general de Protecció Civil que ha reclamat ‘prudència' a la ciutadania i sobretot evitar desplaçar-se als espigons per fer-se fotografies. Ferrer ha demanat seguir les recomanacions de Protecció Civil. Buch ha detallat que les precipitacions han començat a les comarques de Tarragona i que es preveu que aniran recorrent tot Catalunya fins abandonar el país per Girona. Per això, ha avançat que es podran produir afectacions al transport, sobretot al ferroviari a partir d'aquest dilluns, principalment a la R1 a causa de les onades. Les terres de l'Ebre i Tarragona han començat a registrar les primeres incidències i els Bombers ja han fet una desen de sortides a causa de la pluja, bàsicament per treure aigua de baixos i guals inundats. Per poder donar resposta a totes les incidències, els Bombers han reforçat els parcs del litoral i el pre-litoral, les zones que possiblement més afectades estaran per les precipitacions al llarg d'aquest diumenge a la nit. El Servei Meteorològic de Catalunya ha advertit que es tracta d'un temporal de tardor i que es preveuen més de 40 litres per metre quadrat en mitja hora o més de 100 en 24 hores en determinades zones, així com onades de més de 4 metres d'alçada a qualsevol punt del país. Des de Protecció Civil s'ha assegurat que s'estarà ‘amatent' tota la nit d'aquest diumenge i que dilluns al matí es farà una altra reunió per revisar la situació. Ferrer ha demanat que els ciutadans segueixin totes les indicacions del servei per les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
|
[
"Qui és Miquel Buch?",
"Què ha demanat?",
"Qui s'ha reunit per valorar la situació?",
"En què ha insistit?",
"Per què?",
"Qui més ha volgut prevenir la població?",
"Què ha recalcat?",
"On ha tingut inici el temporal?",
"Quin recorregut es calcula que farà?",
"Què adverteix Ferrer?",
"A què s'ha dedicat darrerament el servei de bombers?",
"Quina actuació han aplicat per endurar la situació?",
"Quina previsió de càlculs hi ha referent a la capacitat d'aigua?",
"Seguint els càlculs, com seran les ones?",
"Què confirma Protecció Civil?"
] |
{
"answer_end": [
101,
189,
189,
365,
398,
520,
587,
733,
818,
911,
1189,
1304,
1614,
1659,
1848
],
"answer_start": [
65,
65,
0,
191,
302,
400,
437,
652,
673,
830,
1069,
1191,
1507,
1507,
1687
],
"input_text": [
"El conseller d'Interior.",
"Precaució de tota la ciutadania davant l'episodi de pluja intensa.",
"El comitè tècnic pel pla Inuncat i Vencat.",
"A no donar per acabat l'episodi amb la fi de la pluja intensa sinó també tenir en compte les afectacions que es podran produir al llarg d'aquest dilluns.",
"Per culpa del vent i de l'onatge.",
"La directora general de Protecció Civil.",
"Evitar desplaçar-se als espigons per fer-se fotografies.",
"A Tarragona.",
"Anirà recorrent tot Catalunya fins abandonar el país per Girona.",
"Que es podran produir afectacions al transport, sobretot al ferroviari.",
"A treure aigua de baixos i guals inundats.",
"Reforçar els parcs del litoral i el pre-litoral.",
"Es preveuen més de 40 litres per metre quadrat en mitja hora o més de 100 en 24 hores en determinades zones.",
"De més de 4 metres d'alçada.",
"Que s'estarà amatent tota la nit d'aquest diumenge i que dilluns al matí es farà una altra reunió per revisar la situació."
]
}
|
mitologia
|
El Tío és una deïtat de la cultura i tradició boliviana. És considerat com el déu del món subterrani a Cerro Rico i Potosí. Hi ha moltes estàtues d'aquest esperit demoníac en les mines. El Tío governa els baixos mons, donant protecció als miners, però també ruïna i destrucció si no li ofereixen nens.1 Els miners fan ofrenes com ara cigars, fulles de la coca o alcohol a les diferents estàtues. Es creu, així mateix, que si no s'alimenta adequadament el Tío, portarà a terme la seva venjança. Els habitants de Potosí sacrifiquen una llama en un ritual i escampen la seva sang a l'entrada de les mines. Els miners de Cerro Rico són catòlics i són creients tant de Jesús de Natzaret com de Tío. Aquest últim té la seva semblança amb deïtats de certes cultures folklòriques catòliques relacionades amb el vudú, com la lloa de la protecció de Papa Legba a Haití, o com en certes tradicions de Nova Orleans.
L'escriptor bolivià Víctor Montoya, en els seus llibres Cuentos de la mina i Conversaciones con el Tío de Potosí, ha recreat literàriament els mites i llegendes que giren al voltant d'aquest personatge de la cosmovisió andina. El 2013, el productor Naughty Boy, en col·laboració amb el cantant Sam Smith, va treure una cançó que explicava la història de l'Oncle.
|
[
"Què és el Tío?",
"De què és divinitat?",
"Per a quins llocs?",
"On n'hi ha força representacions?",
"De què s'encarrega?",
"Què fa si no li donen criatures?",
"Què acostumen a portar els treballadors de la mina a les escultures?",
"Què es pensa que pot passar si no se li dona prou menjar?",
"Què fan els ciutadans de Potosí?",
"Quina religió tenen els treballadors de la mina a Cerro Rico?",
"A qui s'assembla el Tío de la tradició catòlica local?",
"Qui ha recorregut a aquest personatge en el món literari?",
"En quines obres concretament?",
"Qui va publicar una composició musical sobre l'Oncle?"
] |
{
"answer_end": [
55,
100,
122,
184,
245,
300,
394,
492,
601,
640,
807,
1105,
1105,
1265
],
"answer_start": [
0,
57,
57,
124,
186,
186,
303,
396,
494,
603,
689,
904,
904,
1140
],
"input_text": [
"És una deïtat de la cultura i tradició boliviana.",
"Del món subterrani.",
"Per a Cerro Rico i Potosí.",
"En les mines.",
"Governa els baixos mons, donant protecció als miners.",
"Dona ruïna i destrucció.",
"Cigars, fulles de la coca o alcohol.",
"Que portarà a terme la seva venjança.",
"Sacrifiquen una llama en un ritual i escampen la seva sang a l'entrada de les mines.",
"Catòlica.",
"Amb deïtats relacionades amb el vudú.",
"Víctor Montoya.",
"En Cuentos de la mina i Conversaciones con el Tío de Potosí.",
"Naughty Boy en col·laboració amb el cantant Sam Smith."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha defensat l'actuació de l'ambaixador espanyol a França per ‘protestar' per la rebuda del batlle de Perpinyà al president Torra el passat 31 d'agost. Ho ha fet a preguntes del diputat del PDECat, Jordi Xuclà, durant la sessió de control al congrés espanyol. Borrell ha dit que l'ambaixador ‘va ajudar a que la trobada es celebrés' però que va protestar després enviant una carta perquè el batlle, Jean-Marc Pujol, lluïa un llaç groc. ‘Quan una autoritat pública d'un país estranger rep oficialment al seu despatx a una personalitat espanyola lluint un símbol que diu que a Espanya hi ha presos polítics i el sistema judicial no és independent ha de protestar', ha defensat el ministre, que considera que el llaç groc ‘desqualifica absolutament' el sistema polític espanyol. L'ambaixador espanyol a França, Fernando Carderera, va enviar el passat 4 de setembre una carta al batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, recriminant-li que el passat 31 d'agost fes una rebuda institucional al president de la Generalitat, Quim Torra, i li entregués la Medalla d'Honor de la Vila. A la missiva, el diplomàtic qualifica Torra ‘d'inconstitucional'. Pujol va respondre la missiva tres dies després mostrant la seva ‘sorpresa' per la forma i el fons dient que era una ‘ingerència' que està totalment fora de lloc i que és ‘inadmissible'. El tema ha arribat aquest dimecres al congrés de la mà del diputat del PDECat Jordi Xuclà. Ha retret a Borrell l'actitud de l'ambaixador i que s'hagi adreçat a un ‘electe de la república francesa' per rebre Torra i per lluir un llaç groc. ‘Sembla que encara governi el PP', li ha dit. El ministre inicialment ha replicat al diputat que no sabia de què li estava preguntant, i ha calgut que Xuclà usés el segon torn de pregunta per detallar el cas. Llavors, Borrell ha defensat l'actuació ‘correcta' de l'ambaixador i ha defensat que ‘protesti' perquè l'alcalde lluïa un llaç groc quan va rebre el president català. ‘Si un batlle d'un país estranger rep el màxim representant de l'estat a Catalunya lluint un símbol que desqualifica absolutament el sistema polític espanyol, l'ambaixador protesta', ha sentenciat. Borrell ha retret a Xuclà que el president del Consell d'Europa ha dit que els tribunals espanyols estan abordant el tema de Catalunya d'acord amb la llei espanyola i la Convenció Europea de Drets Humans
|
[
"Qui és Borrell?",
"Com s'ha mostrat davant del comportament de l'ambaixador d'Espanya a l'estat francès?",
"Per haver fet què?",
"Qui li ha demanat sobre l'assumpte?",
"Qui és?",
"Quan se n'ha parlat?",
"Què duia l'alcalde Jean-Marc Pujol?",
"Per què ho critica Borrell?",
"Qui representa Espanya a França?",
"Com es va queixar?",
"Què retreia a l'alcalde perpinyanès?",
"Quina resposta va arribar-li?",
"Què ha confessat Xuclà?",
"Què ha replicat amb contundència el ministre?"
] |
{
"answer_end": [
54,
112,
205,
313,
264,
313,
489,
741,
881,
981,
1124,
1377,
1662,
2190
],
"answer_start": [
0,
41,
68,
207,
233,
207,
443,
491,
831,
863,
863,
1192,
1457,
1994
],
"input_text": [
"El ministre d'Afers Estrangers espanyol.",
"L'ha defensat.",
"Protestar per la rebuda del batlle de Perpinyà al president Torra el passat 31 d'agost.",
"Jordi Xuclà.",
"El diputat del PDECat.",
"Durant la sessió de control al congrés espanyol.",
"Un llaç groc.",
"Perquè diu que quan una autoritat pública d'un país estranger rep oficialment al seu despatx a una personalitat espanyola lluint un símbol que diu que a Espanya hi ha presos polítics i el sistema judicial no és independent ha de protestar.",
"Fernando Cardedera.",
"Per carta.",
"Que fes una rebuda institucional al president de la Generalitat, Quim Torra, i li entregués la Medalla d'Honor de la Vila.",
"Pujol va mostrar la seva sorpresa per la forma i el fons dient que era una ingerència que està totalment fora de lloc i que és inadmissible.",
"Que sembla que encara governi el PP.",
"Que si un batlle d'un país estranger rep el màxim representant de l'estat a Catalunya lluint un símbol que desqualifica absolutament el sistema polític espanyol, l'ambaixador protesta."
]
}
|
bios
|
Mònica Terribas i Sala (Barcelona, 16 de gener de 1968) és una periodista catalana, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra. Del 2008 al 2012 fou directora de Televisió de Catalunya i l'any següent, consellera delegada i editora del diari Ara. Des del 2 de setembre de 2013 fins al 17 de juliol de 2020 va ser la conductora i directora d' El matí de Catalunya Ràdio. Des de febrer de 2022 és vicepresidenta d'Òmnium Cultural.
Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1991, Terribas es doctorà en filosofia per la Universitat de Stirling (Escòcia) el 1994, amb una tesi sobre televisió, identitat nacional i esfera pública ("Television, national identity and the public sphere - a comparative study of Scottish and Catalan discussion programmes"). Terribas va dur a terme els estudis de doctorat amb a una beca del British Council i la Fundació "la Caixa".
Després d'una temporada com a redactora en els serveis informatius de la cadena de ràdio Cadena 13, el 1988 va començar a treballar en televisió, en l'equip de Joaquim Maria Puyal i des de llavors ha participat en diversos programes de Televisió de Catalunya (coordinació, guionista o direcció) en: La vida en un xip (1989–1991), Tres pics i repicó, Un tomb per la vida (1993–1994), Persones humanes (1994–1996), Som i serem (1995–1996), Avisa'ns quan arribi el 2000 i Temps era temps. Va dirigir i va presentar el debat Les dues cares (2002).
Del 2002 al 2008 va conduir i, posteriorment, dirigir el programa d'anàlisi informativa de Televisió de Catalunya La nit al dia. El maig del 2008 va ser nomenada directora de Televisió de Catalunya en substitució de Francesc Escribano, càrrec que va ocupar fins a l'abril de 2012, moment en què va ser rellevada per Eugeni Sallent. Sota la direcció de Terribas, TV3 va aconseguir recuperar el lideratge d'audiència, després que Telecinco ocupés aquesta posició durant set anys. L'agost del 2012 es va incorporar al diari Ara com a editora i consellera delegada, un càrrec que va deixar el juliol del 2013.
El 2 de setembre de 2013 va començar una nova etapa com a directora del programa El matí de Catalunya Ràdio, en substitució de Manel Fuentes. El 2014 presentà, amb Quim Masferrer, la Marató de TV3 contra les malalties del cor.
Terribas és professora titular del departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència a l'Àrea de Teoria de la Comunicació. Des del 2000 fins al 2004 fou vicedegana dels estudis de Periodisme de la mateixa universitat. És membre de la Junta d'Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Ha rebut el Premi Serrat i Bonastre de televisió del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (2002), el Premi Nacional de Periodisme (2003), la distinció del Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació (2003), el Premi de l'Associació Espanyola de Professionals de Ràdio i Televisió (2003), el Premi Zapping al millor programa informatiu i el Premi Zapping a la millor conductora d'informatius (2004), el Premi de Comunicació Universitat Ramon Llull (2004), el Premi 1924 de Comunicació Audiovisual, concedit per Ràdio Associació de Catalunya (2004), el Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió (2005), el Premi Ciutat de Barcelona de televisió (2006), el Premi Quim Regàs de Periodisme (2009) i el Memorial Francesc Macià (2012).
|
[
"Qui és Mònica Terribas?",
"Què va fer entre 2008 i 2012?",
"I què va fer després a l'Ara?",
"Què va fer a El matí de Catalunya Ràdio?",
"Durant quant de temps?",
"Com col·labora amb Òmnium?",
"Quins estudis universitaris va cursar?",
"I postuniversitaris?",
"Com es titula la seva tesi?",
"Quan va entrar en el món televisiu?",
"De quins programes de Televisió de Catalunya ha format part?",
"Què va passar quan Terribas va assumir-ne la direcció?",
"Quins càrrecs ha ocupat a la Pompeu Fabra?",
"A quina altra agrupació catalana està associada?",
"Quins reconeixements ha obtingut des de 2005?"
] |
{
"answer_end": [
133,
191,
252,
375,
375,
434,
461,
544,
784,
1039,
1437,
1853,
2622,
2693,
3440
],
"answer_start": [
0,
135,
194,
313,
254,
377,
436,
512,
512,
995,
1092,
1771,
2272,
2625,
3249
],
"input_text": [
"És una periodista catalana, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra.",
"Fou directora de Televisió de Catalunya.",
"Va ser consellera delegada i editora.",
"Va ser-ne la conductora i directora.",
"Des del 2 de setembre de 2013 fins al 17 de juliol de 2020.",
"N'és vicepresidenta.",
"Periodisme.",
"És doctora en filosofia.",
"Television, national identity and the public sphere - a comparative study of Scottish and Catalan discussion programmes.",
"El 1988.",
"De La vida en un xip, Tres pics i repicó, Un tomb per la vida, Persones humanes, Som i serem, Avisa'ns quan arribi el 2000, Temps era temps i Les dues cares.",
"Que TV3 va aconseguir recuperar el lideratge d'audiència.",
"És professora titular del departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual, des del 2000 fins al 2004 fou vicedegana dels estudis de Periodisme i és membre de la Junta d'Estudis de Periodisme.",
"A la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya.",
"El Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió (2005), el Premi Ciutat de Barcelona de televisió (2006), el Premi Quim Regàs de Periodisme (2009) i el Memorial Francesc Macià (2012)."
]
}
|
mitologia
|
Delfine o Delfina (en grec:Δελφύνη) és una criatura de la mitologia grega. Es descriu com un monstre o un dragó amb llengua de serp. Algunes vegades es diu que és la serp pitó, però normalment és un monstre diferent. Va ser escollida per la seva mare Gea per a guardar la font prop de la qual hi havia l'antic Oracle de Delfos i en algunes històries està acompanyada d'un drac mascle (Pitó o Tifó). De vegades es compara a Equidna, un monstre amb cap i tors de dona i la part inferior de serp, que és consort de Tifó.
Una versió diferent explica que Delfine guardava els tendons de Zeus en una caverna de Cilícia arrencats per Tifó. Però Hermes i Pan van aconseguir eludir la seva vigilància i van tornar a Zeus la força dels seus tendons. Va ser morta per Apol·lo. El títol d'Apol·lo de "Delphinius" s'interpreta com per haver mort Delfina (o per mostrar als colonitzadors cretencs el camí cap Delfos muntat en un dofí.
|
[
"Qui és Delfine?",
"Com es representa?",
"Què se n'explica, a vegades?",
"Correspon amb el que acostuma a ser?",
"Qui era la seva creadora?",
"Què li va encomanar?",
"Què pot ser que sigui al seu costat?",
"Amb qui se l'equipara?",
"Què en diu una altra història?",
"Qui va distreure-la, però?",
"Què van oferir a Zeus?",
"Qui va matar-la?",
"Quin nom rep aquest déu per haver-la matat?",
"Per quina altra raó podria ser?"
] |
{
"answer_end": [
73,
131,
176,
215,
254,
326,
383,
430,
631,
691,
738,
764,
840,
919
],
"answer_start": [
0,
75,
133,
133,
238,
217,
329,
399,
518,
633,
633,
740,
766,
766
],
"input_text": [
"És una criatura de la mitologia grega.",
"Com un monstre o un dragó amb llengua de serp.",
"Que és la serp pitó.",
"No, normalment és un monstre diferent.",
"Gea.",
"Guardar la font prop de la qual hi havia l'antic Oracle de Delfos.",
"Un drac mascle.",
"A Equidna.",
"Que Delfine guardava els tendons de Zeus en una caverna de Cilícia arrencats per Tifó.",
"Hermes i Pan.",
"La força dels seus tendons.",
"Apol·lo.",
"Delphinius.",
"Per mostrar als colonitzadors cretencs el camí cap Delfos muntat en un dofí."
]
}
|
books
|
Acabaven els últims pins escampats de la muntanya. Venia un rost inclinat com una mala cosa, i després el cim. Vaig aturar-me a mirar el fondal. Espadat, amb sos penyals moradencs, que proveïts de capsirons homogenis i rasurats, de verdors inesperades al volt de negrors humides i d'encensos que pujaven i baixaven per tiranys invisibles, eren imposants com a divinitats egípcies; ell tenia el tirat d'un escenari propici a la inhumanitat. Allí sota aquells boixos hi havia hagut la cova on visqué un dolç inhumà, un sant home de Vich, que no conversava sinó amb els tudons, i que entre les flors preferia les flors de penyal, les que tenen més retirança amb els estels. No gaire lluny, dins una bauma, un anarquista barceloní dels més llegendaris, inhumà, cruel, hi havia assajat explosius.
El rost era ple de líquens i d'herbetes esgroguissades i de roca cendrosa. Insensible al panorama de blaus fonedissos, jo no pensava sinó en la imminència de la sorpresa que donaria al meu amic Vingut. Feia dos anys que no l'havia vist, ni sabia on havia anat a raure. El terrible ex-seminarista de pèl roig, de mirada frisosa, havia desaparegut, deien, amb aquella bonica modisteta, la Roseta, de cossiró vincladís, d'ulls profunds i dolços, de boca que hom imaginava fonedissa en el bes. Per un atzar, jo havia sabut que eren allí, al cim d'aquella muntanya, havent-se mal endegat, per a viure-hi, les runes d'una ermiteta. M'havia semblat quelcom d'humorístic l'anar a veure aquell tabalot, aquell tocaboires esperitat, però, tot pujant el rost, em venia una mena de tristesa. Fàcilment me n'hauria entornat. Em recordo que, per donar-me coratge i alegria, vaig cantussejar un parell de motius del Till EulensPiegel.
|
[
"Què es començava a observar?",
"Què hi havia més enllà?",
"Què va parar-se a contemplar?",
"Com era?",
"Infonien respecte?",
"A què recordaven?",
"Qui habitava per allà?",
"Qui hi era a prop?",
"Què havia fet?",
"En què pensava el protagonista, però?",
"Què es deia que li havia passat al que fou seminarista?",
"Què sabia el protagonista?",
"Què trobava graciós?",
"Què va fer per animar-se?"
] |
{
"answer_end": [
73,
109,
143,
337,
379,
379,
534,
747,
790,
992,
1174,
1351,
1484,
1710
],
"answer_start": [
51,
51,
111,
145,
339,
339,
440,
671,
703,
867,
1061,
1282,
1418,
1620
],
"input_text": [
"Un rost inclinat.",
"El cim.",
"El fondal.",
"Espadat, amb sos penyals moradencs, que proveïts de capsirons homogenis i rasurats, de verdors inesperades al volt de negrors humides i d'encensos que pujaven i baixaven per tiranys invisibles.",
"Sí.",
"A divinitats egípcies.",
"Un sant home de Vich.",
"Un anarquista barceloní dels més llegendaris.",
"Havia assajat explosius.",
"En la imminència de la sorpresa que donaria al meu amic Vingut.",
"Que havia desaparegut amb aquella bonica modisteta.",
"Que eren allí, al cim d'aquella muntanya.",
"Anar a veure aquell tabalot.",
"Cantussejar un parell de motius del Till EulensPiegel."
]
}
|
mitologia
|
Hugues Salel (Casals, 1504 - Saint-Chéron (Essonne), 1553) fou un poeta francès del renaixement, i autor de la primera traducció rigorosa d'Homer, malgrat que parcial, en francès.
Després d'haver estudiat a Cahors i posteriorment a Tolosa, esdevingué "valet de chambre" de Francesc I de França i un dels grans "maitres d'hôtel" d'aquest rei. Olivier de Magny li atribueix, en una de les seves epístoles, el títol de conseller i almoiner de la reina. Li fou concedida en benefici l'abadia de Saint-Chéron on va morir el 1553. Fou un defensor de Rabelais. Compongué, com Clément Marot, amb qui tingué una estreta relació, epístoles i epigrames.
El seu títol de glòria és el d'haver dut a terme, encoratjat per Francesc I, la traducció (en decasíl·labs) de la Ilíada d'Homer. Es va posar en qüestió, ja a la seva època, si la traducció l'havia dut a terme a partir del text grec (com s'afirma expressament en l'edició de 1570), o bé valent-se d'una versió llatina. Aquesta traducció està precedida per una Epistre de Dame Poesie, au Tres-chrestien Roy de France François, le premier de ce nom. La traducció de Salel comprèn els deu primers cants de la Ilíada, si bé a partir de 1554 s'hi van afegir els cants XI i XII, traduïts per Salel però inèdits fins aleshores, que van publicar-se a cura del seu secretari Olivier de Magny. Caldrà esperar el 1580 perquè aparegui la traducció integral d'Homer en francès. El treball de Salel fou continuat per Amadis Jamyn, el secretari de Joachim du Bellay.
|
[
"Qui va ser Hugues Salel?",
"Quin any va néixer?",
"A quin període artístic va pertànyer?",
"Què va publicar per primer cop?",
"Era íntegra?",
"On va formar-se?",
"Com servia Francesc I?",
"Què el nomena Olivier de Magny?",
"Quin edifici li va estar conferit?",
"Hi va passar els últims dies?",
"Què va escriure?",
"Quin es considera el seu gran treball?",
"Qui va encarregar-li el trasllat?",
"Era versificada?",
"Quin dubte hi havia respecte del texto d'origen?",
"Quan n'apareix una versió francesa completa?"
] |
{
"answer_end": [
79,
58,
95,
178,
178,
238,
340,
448,
503,
523,
641,
771,
771,
763,
960,
1406
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
99,
180,
240,
342,
450,
479,
554,
643,
674,
674,
773,
1327
],
"input_text": [
"Fou un poeta francès.",
"El 1504.",
"Al renaixement.",
"La primera traducció rigorosa d'Homer en francès.",
"No.",
"A Cahors i a Tolosa.",
"Era el seu valet de chambre i un dels grans maitres d'hôtel.",
"Conseller i almoiner de la reina.",
"L'abadia de Saint-Chéron.",
"Sí.",
"Epístoles i epigrames.",
"La traducció de la Ilíada.",
"Francesc I.",
"Sí.",
"Si era el text grec o una versió llatina.",
"El 1580."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assistit a l'acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya que s'ha celebrat a Lleida, al Turó de la Seu Vella. L'acte, que ha finalitzat amb una ofrena floral, també ha comptat amb la presència del nou batlle de Lleida, Fèlix Larrosa, del delegat del govern a Lleida, Ramon Farré, i del subdelegat del govern espanyol, Jose Crespín. En el seu discurs, el conseller ha explicat que enguany es viurà una Diada ‘excepcional' per la situació que es viu a Catalunya amb persones ‘injustament' empresonades i a l'exili. El conseller ha dit que caldrà ‘reafirmar més que mai' els drets i les llibertats dels ciutadans, tal i com ho van fer a Lleida l'any 1707. A més, ha afegit que el primer objectiu és retornar la llibertat als presos polítics i l'exili i que ‘aquest serà el punt de partida' per la llibertat definitiva de Catalunya. El conseller també ha recordat el que va viure Catalunya el passat 1 d'Octubre de 2017. ‘Vam demostrar que ningú decidirà per nosaltres, que Catalunya serà el que vulgui ser', ha puntualitzat. Buch ha dit que ningú podrà aturar-ho ‘ni tan sols un estat repressor que davant la democràcia , només sap treure la força'. Per últim, el responsable d'Interior ha demanat que el proper dimarts, 11 de Setembre, ‘omplim els carrers de dignitat, respecte i convivència però sobretot de llibertat'. Per la seva banda, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré ha afirmat que la Diada Nacional de Catalunya es viu altre cop enguany en un context ‘extraordinari'. Ha afegit que ‘la bretxa entre Catalunya i Espanya no es tanca' i que ‘la Catalunya autonòmica, empetitida, d'escàs poder polític és l'única sortida proposada'. Farré ha afegit que ‘la sortida raonable és sempre el diàleg, l'oïda atenta, la paraula dita o formulada en una papereta de vot, no pas l'anorreament de l'altre' i s'ha preguntat si costa tant preguntar a la ciutadania què vol. Farré ha afirmat que ‘passi el que passi, convé seguir preservant en tot moment la convivència entre diferents en una mateixa terra'.'No ens arrossegarà ningú a l'enfrontament, al trencament', ha remarcat el delegat. n.
|
[
"Qui és Buch?",
"On ha anat?",
"Com s'ha tancat l'acte?",
"Qui més hi ha anat?",
"Com ha dit Buch que serà la Diada d'aquest any?",
"Per què?",
"Quin és el propòsit primer que deixa clar?",
"A quina data memorable s'ha referit?",
"Què n'ha dit?",
"Què diu que no podrà parar-lo?",
"Quina petició ha comunicat de cara a la Diada?",
"Què ha dit Farré sobre les diferències entre Catalunya i l'estat espanyol?",
"Quina creu que és la sortida més sensata?",
"Què ha posat com a condició indispensable?"
] |
{
"answer_end": [
36,
135,
209,
382,
472,
563,
879,
967,
1055,
1197,
1369,
1695,
1858,
2057
],
"answer_start": [
0,
0,
52,
162,
403,
403,
712,
881,
900,
1074,
1210,
1422,
1697,
1925
],
"input_text": [
"El conseller d'Interior.",
"A l'acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya que s'ha celebrat a Lleida.",
"Amb una ofrena floral.",
"El nou batlle de Lleida, Fèlix Larrosa; el delegat del govern a Lleida, Ramon Farré; i el subdelegat del govern espanyol, Jose Crespín.",
"Que serà excepcional.",
"Per la situació que es viu a Catalunya amb persones injustament empresonades i a l'exili.",
"Retornar la llibertat als presos polítics i l'exili i que aquest serà el punt de partida per la llibertat definitiva de Catalunya.",
"Al passat 1 d'Octubre de 2017.",
"Que van demostrar que ningú decidirà per ells, que Catalunya serà el que vulgui ser.",
"Que ningú podrà aturar-ho ni tan sols un estat repressor que davant la democràcia , només sap treure la força.",
"Que omplin els carrers de dignitat, respecte i convivència però sobretot de llibertat.",
"Que la bretxa no es tanca i que la Catalunya autonòmica, empetitida, d'escàs poder polític és l'única sortida proposada.",
"Sempre el diàleg, l'oïda atenta, la paraula dita o formulada en una papereta de vot, no pas l'anorreament de l'altre.",
"La convivència entre diferents en una mateixa terra."
]
}
|
books
|
-I dôs? cons n'haveu mort?
-Aquest fa set!- va respondre amb urc l'Andreu.
-El setè- va repetir amb astorament la vella, bo i baixant l'escala de fusta negrosa que es perdia en la foscor de les estades tancades. Tot vestint-se van baixar tots els nois encuriosits i amb els ulls ensunyats, van ullejar aquella bèstia morta que es refredava damunt les lloses de l'entrada.
-Que és gros!
-Quin pèl!… quina cellerrada en té a l'esquena… quin pèl més gruixut… Oh! i i fa dues menes de color!…
-Que no té ullals?
-No. Es jove. ¡Si tingués ullals no el podria dur!
-Quina por! Uix, quines dents!…
-No sé pas com teniu pit, Andreu!
|
[
"Quants ha matat l'Andreu?",
"Com va respondre?",
"Com ho reafirma la vella?",
"Què feia mentrestant?",
"Com va arribar la colla?",
"Què van fer?",
"On era l'ésser?",
"Què li passava?",
"Què els sorprèn?",
"I què més?",
"Com el tenia?",
"De què se n'estranya un?",
"Quina justificació li dona un altre?",
"Tenen por?",
"Què els esgarrifa força?",
"Què li diu un a Andreu?"
] |
{
"answer_end": [
73,
73,
119,
210,
288,
322,
370,
370,
384,
395,
454,
506,
520,
569,
588,
623
],
"answer_start": [
1,
28,
76,
76,
212,
212,
302,
290,
373,
387,
387,
490,
490,
560,
571,
592
],
"input_text": [
"Set.",
"Amb urc.",
"Dient que era el setè.",
"Baixar l'escala de fusta negrosa que es perdia en la foscor de les estades tancades.",
"Encuriosida i amb els ulls ensunyats.",
"Van ullejar aquella bèstia morta.",
"Damunt les lloses de l'entrada.",
"Es refredava.",
"Com era de gros.",
"El pèl.",
"Gruixut.",
"Que no té ullals.",
"Que no en té perquè és jove.",
"Sí.",
"Les dents.",
"Que no sabia pas com tenia pit."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha demanat avui que s'intensifiquin els contactes en el moviment independentista per una estratègia unitària abans de la sentència del Tribunal Suprem espanyol perquè ‘pot sortir relativament aviat'. Vilalta ha explicat que s'estan fent diverses reunions però que treballen ‘a contrarellotge per aquesta immediatesa incerta de la sentència. Vilalta no ha descartat que s'acabin convocant eleccions anticipades a Catalunya. La portaveu dels republicans ha fet una nova crida a destinar el màxim d'esforços a fer reeixir l'estratègia conjunta. D'altra banda, ha reclamat que no es ridiculitzi la voluntat d'ERC d'acumular forces i ha assegurat que la voluntat és que la República compti ‘amb el màxim de suports i guanyi més incidència i ha defensat que volen ser ‘més forts, a la vegada que determinats'. Ha demanat ‘fer compatibles' tots els matisos dins del moviment independentista i ha insistit que no hi ha contradiccions entre l'exigir diàleg amb l'estat espanyol i la confrontació democràtica proposada pels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont. Ha dit que els nous passos no poden excloure el diàleg, que ha de ser compatible amb ‘tota la determinació i l'exigència de denunciar les injustícies i reclamar les respostes polítiques i democràtiques'. Ha reiterat que no abandonaran mai ‘la bandera del diàleg', i creu que tampoc ho han fet en cap altre moment els altres actors independentistes. També ha exigit fugir de les dinàmiques ‘autodestructives' entre partits independentistes i ha afirmat que ERC fa una crida a la mobilització l'Onze de Setembre. ‘Fem una crida a participar, sabent que estem disposats a que políticament puguem trobar una estratègia conjunta per posar rumb al camí que volem fer com a país', ha dit. Ha afegit que és una oportunitat de ‘fer callar' aquells que voldrien que l'11-S fos un fracàs.
|
[
"Qui és Marta Vilalta?",
"Quina petició ha comunicat avui?",
"Quin motiu dona?",
"Com diu que hi treballen, des de la seva posició política?",
"Per què?",
"Quina pretensió té el partit?",
"I quina més?",
"Què creu una necessitat dintre de l'independentisme?",
"Què pensa sobre tenir una actitud dialogant?",
"Quina coexistència veu possible?",
"Considera que els altres partits amb un posicionament similar han deixat de banda aquesta visió?",
"Quin comportament rebutja entre aquests partits?",
"Què anima a fer a la Diada?",
"Quin profit considera que es pot obtenir en aquesta data assenyalada?"
] |
{
"answer_end": [
32,
142,
232,
325,
373,
574,
836,
917,
1089,
1293,
1438,
1529,
1763,
1867
],
"answer_start": [
0,
19,
34,
234,
242,
457,
770,
838,
920,
1136,
1295,
1440,
1602,
1773
],
"input_text": [
"La portaveu d'ERC.",
"Que s'intensifiquin els contactes en el moviment independentista per una estratègia unitària.",
"Perquè pot sortir relativament aviat.",
"A contrarellotge.",
"Per aquesta immediatesa incerta de la sentència.",
"Fer reeixir l'estratègia conjunta.",
"Ser més forts, a la vegada que determinats.",
"Fer compatibles tots els matisos.",
"Que no és contradictori amb la confrontació democràtica proposada pels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont.",
"La del diàleg amb tota la determinació i l'exigència de denunciar les injustícies i reclamar les respostes polítiques i democràtiques.",
"No.",
"Les dinàmiques autodestructives.",
"Participar.",
"Fer callar aquells que voldrien que l'11-S fos un fracàs."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia nòrdica, svartálfar (antic nòrdic per 'elfs negres', singular svartálfr) són éssers que habiten a Svartálfaheimr (nòrdic antic per 'món dels elfs negres'). Tant els svartálfar i Svartálfaheimr són documentats només a l'Edda prosaica, escrita al segle XIII per Snorri Sturluson, en la qual s'esmenten en dos llibres: Gylfaginning (Svartálfaheimr) i Skáldskaparmál (svartálfar). En el capítol 33 del Gylfaginning, la figura entronitzada de l'Alt parla de l'encadenament del llop Fenrir. L'Alt relata que quan Fenrir havia crescut tant que els déus van començar a preocupar-se'n, el déu Odin va enviar el missatger del déu Freyr, Skírnir, a Svartálfaheimr a parlar amb "els nans que feien el fi, encara que immensament fort, lligam Gleipnir de sis ingredients fantàstics. Mentre que les altres cadenes van fallar, Gleipnir va tenir èxit encadenant el llop. Aquests ingredients són elements impossibles, com l'aire d'un peix quan bufa o el miol d'un gat i, per tant, invisibles.
En el capítol 35 del Skáldskaparmál, es detalla que el déu Loki va tallar el llustrós cabell d'or de la dea Sif, l'esposa del déu Thor. En assabentar-se Thor, tenint captiu Loki, va tenir la intenció de trencar tots els ossos del cos del déu fins que Loki jurés que aconseguiria que els svartálfar fessin "una cabellera d'or que creixés com qualsevol altra d'una dona". Loki llavors va viatjar fins a trobar un grup de nans, els fills d'Ivaldi, que no sols forjaren els cabells de Sif sinó també altres importants objectes pertanyents als déus, i la història continua.
Els investigadors han observat que svartálfar sembla un sinònim de nans i, potencialment, també de dökkálfar (nòrdic antic, 'elfs foscos'). Els investigadors han comentat que, ja que tots dos documents esmenten els éssers i la ubicació, més aviat semblen referir-se als nans, svartálfr i nan poden ser simplement sinònims del mateix concepte. L'acadèmic John Lindow comenta que si els dökkálfar i els svartálfr es consideraven el mateix poble en el moment de la redacció de l'Edda prosaica, no és del tot clar.
|
[
"Què són els svartálfar?",
"D'acord amb quina tradició?",
"Què vol dir el nom?",
"Què és Svartálfaheimr?",
"On se n'ha fet referència?",
"De quan és?",
"Qui ho va escriure?",
"Quines dues obres s'hi mencionen?",
"Què apareix a la secció 33 del primer?",
"Què s'hi narra?",
"Qui va aconseguir lligar-lo?",
"Què es diu a la secció 35 del segon llibre?",
"Com va respondre Thor?",
"Què va fer Loki?",
"Què van crear aquests?",
"Què en diuen els estudiosos?"
] |
{
"answer_end": [
128,
23,
88,
170,
248,
271,
292,
391,
499,
783,
868,
1125,
1359,
1434,
1534,
1901
],
"answer_start": [
0,
0,
25,
114,
172,
233,
233,
233,
393,
501,
785,
991,
1127,
1361,
1416,
1700
],
"input_text": [
"Són éssers que habiten a Svartálfaheimr.",
"Amb la mitologia nòrdica.",
"Elfs negres.",
"El món dels elfs negres.",
"A l'Edda prosaica.",
"Del segle XIII.",
"Snorri Sturluson.",
"Gylfaginning i Skáldskaparmál.",
"El llop Fenrir.",
"Que quan Fenrir havia crescut tant que els déus van començar a preocupar-se'n, el déu Odin va enviar el missatger del déu Freyr, Skírnir, a Svartálfaheimr a parlar amb els nans que feien el fi, encara que immensament fort, lligam Gleipnir de sis ingredients fantàstics.",
"Gleipnir.",
"Que el déu Loki va tallar el llustrós cabell d'or de la dea Sif, l'esposa del déu Thor.",
"Va tenir la intenció de trencar tots els ossos del cos del déu fins que Loki jurés que aconseguiria que els svartálfar fessin una cabellera d'or que creixés com qualsevol altra d'una dona.",
"Va viatjar fins a trobar un grup de nans, els fills d'Ivaldi.",
"No sols forjaren els cabells de Sif sinó també altres importants objectes pertanyents als déus.",
"Que, ja que tots dos documents esmenten els éssers i la ubicació, més aviat semblen referir-se als nans, svartálfr i nan poden ser simplement sinònims del mateix concepte."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa; també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i fou la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
L'Amuli, germà de son pare, usurpà el tron i assassinà tots els seus germans, possibles prínceps hereus del tron d'Alba Longa. La seva neboda, la filla del rei Numítor, en canvi, fou obligada a entrar al cos de les Vestals, que havien de mantenir-se castes i verges per espai de trenta anys, en cas contrari eren condemnades a mort.
Un dia, mentre dormia a un bosc, el déu Mart la va violar i es quedà embarassada. Quan va arribar-li l'hora d'infantar, van veure que duia bessonada: Ròmul i Rem.
Aleshores, l'Amuli feu llançar els nadons al riu per evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa. Malgrat tot, els bessons van sobreviure, alletats per la lloba Luperca, i es venjarien de l'Amuli. Quant a sa mare, la Rea Sílvia, el seu oncle la va condemnar a sofrir el càstig habitual per a les vestals que haguessin perdut llur virginitat: la va fer enterrar viva.
Segons Titus Livi, el déu Tiberí salvà els bessons i els lliurà a una prostituta, de sobrenom Lloba (del llatí lŭpa “puta” en procedeix el nostre mot lupanar), també Rea Sílvia fou rescatada pel déu, el qual la va fer immortal i s'hi casà.
|
[
"Qui és Rea Sílvia?",
"Quin altre nom rep?",
"Qui eren els seus fills?",
"Per què són coneguts?",
"Qui va llevar-li el tron al pare?",
"A què va ser forçada Rea Sílvia?",
"Què els passava a aquestes?",
"I si no?",
"Què li va ocórrer quan dormia?",
"Qui va néixer llavors?",
"Què va ordenar l'Amuli?",
"Qui els va trobar i criar?",
"Rea Sílvia va ser castigada finalment?",
"Qui va permetre la salvació de Ròmul i Rem, d'acord amb Titus Livi?",
"A qui els va donar?",
"Quin final li va donar a Rea Sílvia?"
] |
{
"answer_end": [
141,
82,
180,
199,
243,
423,
491,
532,
614,
695,
798,
870,
1042,
1101,
1168,
1307
],
"answer_start": [
0,
28,
28,
169,
201,
328,
412,
412,
534,
616,
708,
813,
919,
1069,
1088,
1235
],
"input_text": [
"Era la filla del rei Numítor d'Alba Longa.",
"Ília.",
"Els bessons Ròmul i Rem.",
"Per ser els fundadors de Roma.",
"Amuli.",
"A entrar al cos de les Vestals.",
"Havien de mantenir-se castes i verges per espai de trenta anys.",
"Eren condemnades a mort.",
"Que el déu Mart la va violar i es quedà embarassada.",
"Ròmul i Rem.",
"Llançar els nadons al riu per evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa.",
"La lloba Luperca.",
"Sí.",
"El déu Tiberí.",
"A una prostituta, de sobrenom Lloba.",
"Fou rescatada pel déu, el qual la va fer immortal i s'hi casà."
]
}
|
vilaweb
|
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha superat la qüestió de confiança perquè no s'ha presentat cap alternativa de govern després dels trenta dies reglamentaris que estableix la normativa. El termini per fer-ho s'exhauria la mitjanit d'ahir divendres i per això avui dissabte s'ha aprovat el pressupost municipal de manera automàtica. El tinent de batlle d'economia de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha afirmat que l'oposició està fragmentada i això ha fet que no hi hagi cap alternativa al govern de Colau. Pisarello ha afegit que el consistori pretenia aprovar un pressupost pactat amb diversos grups, però el PSC va decidir a última hora ‘no afegir-s'hi per càlculs electorals'. Com que segons Pisarello els acords són plantejaments que Barcelona en Comú comparteix tant amb ERC com amb el Grup Demòcrata, els comptes inclouen totes les inversions pactades amb tots dos grups. En referència a la retirada de la partida del tramvia negociada amb Trias, el tinent de batlle manté que en cap moment no han posat en dubte el projecte tot i retirar-ne la partida. Els pressupost preveu una despesa corrent de 2.210,5 milions d'euros amb una inversió que se situa als 482 milions i amb una quantitat destinada a l'àmbit social d'un 15% de la despesa corrent. En destaca una inversió en la construcció d'habitatge públic que significarà una despesa de 72 milions. Comptant amb aquesta injecció municipal, el Patronat Municipal de l'Habitatge arribarà a una inversió total de 482 milions. A més, Pisarello ha recordat que el 2018 mantindrà ‘el baix nivell d'endeutament'. Ha remarcat que es continuaran pagant als proveïdors en 28 dies de mitjana, fet que ajuda a les petites i mitjanes empreses perquè no han d'esperar a cobrar els serveis prestats al consistori barceloní. Un dels aspectes destacables dels comptes és la reducció del superàvit dels 96 milions que hi va haver al 2016 al milió d'aquest any passat. De fet, els 96 milions van ser fruit de les ‘limitacions imposades per la Llei Montoro'. Tot i així, la liquidació dels pressupostos deixa un fort romanent de 166 milions d'euros.
|
[
"Qui és Ada Colau?",
"Què ha fet prevaldre?",
"Per quin motiu?",
"Què s'ha validat, avui?",
"Qui és Gerardo Pisarello?",
"Quina incidència atribueix als partits contraris?",
"Què ha impedit que l'acord econòmic s'acceptés?",
"Què hi al·legava?",
"Entre quins partits són pactes compartits?",
"Què recullen els comptes, doncs?",
"Quina quantitat indica que es destinarà a l'edificació d'habitacles?",
"A quin pressupost total arribarà, doncs, el Patronat Municipal de l'Habitatge?",
"Com veu que s'ajudarà als petits i mitjans empresaris?",
"Què és remarcable en els comptes de l'any anterior?"
] |
{
"answer_end": [
36,
72,
189,
314,
399,
507,
657,
681,
808,
879,
1359,
1483,
1769,
1910
],
"answer_start": [
0,
27,
38,
264,
337,
382,
519,
610,
708,
810,
1257,
1361,
1568,
1771
],
"input_text": [
"La batllessa de Barcelona.",
"La qüestió de confiança.",
"Perquè no s'ha presentat cap alternativa de govern després dels trenta dies reglamentaris que estableix la normativa.",
"El pressupost municipal.",
"El tinent de batlle d'economia de Barcelona.",
"Que estan fragmentats i això ha fet que no hi hagi cap alternativa al govern de Colau.",
"Perquè el PSC va decidir a última hora no afegir-s'hi.",
"Càlculs electorals.",
"Entre Barcelona en Comú, ERC i el Grup Demòcrata.",
"Totes les inversions pactades amb tots dos grups.",
"Uns 72 milions.",
"A uns 482 milions.",
"Es continuaran pagant als proveïdors en 28 dies de mitjana i així no han d'esperar a cobrar els serveis prestats al consistori barceloní.",
"La reducció del superàvit dels 96 milions que hi va haver al 2016 al milió."
]
}
|
books
|
-Home, mai ho haguera dit…
-Sí, senyor; però com ella tenia algun quartot arreplegat i ell (Déu l'hagi perdonat) era un poc taujà… Vamos, va ser una cosa criticada de tot l'exèrcit.
Més endarrera es parla de si l'enterro de vuit atxes és prou o massa pel difunt i de si el rector s'hi deu ficar tant o quant a la butxaca; en un altre siti es discuteix respecte del terremoto de la Martinica entre dos habituals concurrents de l'Odeon; i, per fi, un vell avaro apaga la cerilla d'anar a oferir i es retira del funeral per tenir temps d'anar a fer el mateix guany en el d'un altre conegut. I, a tot això, per l'animeta del difunt… naranjas.
En el lloc de les dones no té més que agrair-hi. Un diàleg per mostra.
-Però digui'm, amiga: ¿no ha vist entrar la filla de la senyora Manela? Quin ringo-rango!…
-Porta els drapets de núvia. M'han dit que l'havien molt ben vestida.
-No ho cregui: mucha planta y poca uva: em comprèn? Gran vestit de seda endomascada, i potser no arribin a sis les camises que li donaren. No ho vaig fer jo així per la meva noia. Filla meva: si vostè veiés aquell bé de Déu de roba blanca… Perquè, això sí, jo só d'aquelles que creuen que de roba blanca i plata llisa mai se'n té prou.
|
[
"Què es diu, d'ella?",
"I d'ell?",
"Què esperen del Senyor?",
"Què van fer tots els qui formaven el cos?",
"Què s'havia comentat?",
"I del rector?",
"De què es parla a una altra banda?",
"Què fa un ancià?",
"Amb quina intenció?",
"Per qui es pregunta?",
"Com anava?",
"Què se'n diu al respecte?",
"Què eren els vestits blancs?",
"Quina creença té la dona?"
] |
{
"answer_end": [
84,
129,
111,
180,
261,
320,
433,
516,
586,
781,
871,
1010,
1111,
1207
],
"answer_start": [
40,
87,
92,
138,
182,
196,
322,
446,
446,
711,
804,
874,
1053,
1113
],
"input_text": [
"Que tenia algun quartot arreplegat.",
"Que era un poc taujà.",
"Que l'hagi perdonat.",
"Criticar-ho.",
"Si l'enterro de vuit atxes era prou o massa pel difunt.",
"Si s'hi devia ficar tant o quant a la butxaca.",
"Del terremoto de la Martinica entre dos habituals concurrents de l'Odeon.",
"Apaga la cerilla d'anar a oferir i es retira del funeral.",
"Tenir temps d'anar a fer el mateix guany en el d'un altre conegut.",
"Per la filla de la senyora Manela.",
"Deien que molt ben vestida.",
"Que no ho cregués, que el vestit era de seda endomascada i que potser no arriben a sis les camises que li donaren.",
"Un bé de Déu.",
"Que de roba blanca i plata llisa mai se'n té prou."
]
}
|
mitologia
|
Pel·lene (grec antic: Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, llatí: Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu) era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea. Limitava a l'est amb territori de Sició i a l'oest tenia la ciutat d'Egira. Estava situada en un turó fortificat, amb un cim inaccessible que dividia la ciutat en dues parts, i a uns 60 estadis del mar.
El seu nom venia, segons els seus habitants, de Pal·las, un gegant fill de Gea, però els argius deien que el nom venia de Pel·len, un fill de Forbant i net d'Argos, segons diuen Heròdot, Estrabó i Pausànies. Pel·lene era una ciutat molt antiga, i Homer l'esmenta al Catàleg de les naus. Tucídides conserva una tradició que explica que els habitants d'Escíone, a la península de Pal·lene, a la Calcídia, es consideraven descendents dels habitants de Pel·lene, perquè en retornar de la Guerra de Troia havien naufragat en aquells indrets i s'hi havien establert.
Al començament de la guerra del Peloponès va ser la sola ciutat d'Acaia que es va posar al costat d'Esparta, encara que les altres (menys Patres) la van seguir. En temps d'Alexandre el Gran, quan es va haver dissolt la Lliga Aquea, va sorgir un ciutadà destacat, de nom Queró (un conegut atleta), que va prendre la tirania de la ciutat precisament amb l'ajuda d'Alexandre. En èpoques posteriors, restablerta la Lliga, va ser ocupada diverses vegades per les parts en conflicte, segons Polibi i Plutarc.
Pausànies, que va visitar la ciutat, descriu un temple d'Atena de gran magnificència, on diu que hi havia una estàtua de la deessa obra de Fídies. Hi havia també un temple de Dionís Làmpteros, i en honor seu se celebraven uns festivals, les Lamptèries (Λαμπτήρια). Un altre temple, el d'Apol·lo Teòxenos, també acollia un festival, la Teoxènia. També parla d'altres edificis públics, com el gimnàs.
A uns 60 estadis de la ciutat hi havia el Misèon (Μύσαιον), un temple dedicat a Dèmeter on se celebrava el conegut festival en el seu honor anomenat Mísia, i prop seu un temple dedicat a Asclepi anomenat Ciros (Κῦρος 'poderós'). En aquests dos temples hi havia fonts abundants.
El port de Pel·lene es deia Aristonautes (Ἀριστοναῦται), i estava situat a uns 60 estadis de la ciutat. Suposadament els argonautes hi van desembarcar en el curs del seu viatge. A l'est del port hi havia una fortalesa anomenada Oluros (Ὄλουρος). Hi havia també una altra fortalesa prop del port de nom Gonoessa, a la qual Homer dona l'epítet de αἰπεινή 'inaccessible'. Pausànies diu que el nom correcte d'aquesta fortalesa era Donussa (Δονοῦσσα), i en el seu temps pertanyia a Sició, però abans havia estat de Pel·lene.
|
[
"Què fou Pel·lene?",
"Per què és característica?",
"Què l'envoltava?",
"On era exactament?",
"Què separava la població?",
"D'on prové la denominació?",
"Quina creença tenen els argius, però?",
"A quin fragment de la Ilíada apareix?",
"Per què es diu que els ciutadans d'Escíone venen dels de Pel·lene?",
"En què va prendre la primera decisió al conflicte del Peloponès?",
"La van assaltar més endavant?",
"Què hi havia al gran santuari de veneració a Atena?",
"Quina festivitat dedicaven a Dionís Làmpteros?",
"Què es feia al Misèon?",
"Com es deia el lloc on hi havia les embarcacions?",
"Com en diu Homer, de la fortificació Donussa?"
] |
{
"answer_end": [
126,
192,
268,
306,
367,
475,
560,
682,
956,
1065,
1434,
1606,
1712,
2014,
2178,
2506
],
"answer_start": [
0,
0,
194,
270,
312,
397,
482,
644,
684,
958,
1331,
1506,
1608,
1890,
2138,
2384
],
"input_text": [
"Era una ciutat d'Acaia.",
"Perquè era la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.",
"Limitava a l'est amb territori de Sició i a l'oest tenia la ciutat d'Egira.",
"En un turó fortificat.",
"Un cim inaccessible.",
"Segons els seus habitants, de Pal·las, un gegant fill de Gea.",
"Que el nom venia de Pel·len, un fill de Forbant i net d'Argos.",
"Al Catàleg de les naus.",
"Perquè en retornar de la Guerra de Troia havien naufragat en aquells indrets i s'hi havien establert.",
"A posar-se al costat d'Esparta.",
"Sí, diverses vegades.",
"Una estàtua de la deessa obra de Fídies.",
"Les Lamptèries.",
"La Mísia.",
"Aristonautes.",
"Inaccesible."
]
}
|
books
|
S'aturava davant d'un camp, en calculava la collita i pensava:-Qui pogués comprar-lo! -Donava unes quantes passes, s'aturava davant d'un altre camp i tornava a fer salivera.
Finalment va palplantarse al mig del camí desert, i va dir-se:
-No hi ha terra millor al món que la d'aquesta clapa de pla. Aquesta terra sablonenca, negreta, és dolça al treball i, amb adobs i regadiu, lleva tant com li demana el pagès. Un camp d'aquests a les meves mans seria una mina d'or; i, si un hom preparés les coses amb temps, no crec que l'adquisició en fos costosa, ni difícil. Els actuals propietaris deuen ésser figuerencs, gent de vila, uns senyors ociosos, que quasi tots són jugadors… i els jugadors, en temps de sort revessa, prenen diner a qualsevol preu… i diner car és de mal pagar, i els rèdits engreixen el deute, i passa allò de la rondalla: del cigronet a la gallineta, de la gallineta al porcell, del porcell al bou, del bou a la noia. Qui juga no dorm. Amb pocs diners… aprofitant l'ocasió…
Mentre en Jeroni tirava aquests plans, que l'emmelaven i embadalien, tant o més distret que ell venia per la mateixa carretera un mendicaire espellifat i barbablanc, que, amb el seu sarró a la mà, n'escorcollava el recapte i menjotejava, tot fent via. I com que tant l'aturat com el vianant es creien sols i prenien el camí pel mig, no trigà el que es movia a topar amb el que no es bellugava. Aleshores ambdós saltaren un pas enrera, s'encararen i s'esguardaren de fit a fit. Allò va ésser una horror. Ambdós, sorpresos i aterrats igualment, no sabien deixar-se de vista, més i més astorats, més i més pàl·lids a cada instant. Amb les ànimes al descobert s'emmirallaven l'un dintre l'altre i de l'un a l'altre anaven i venien, com injúries punyents, els reflexos de les propies misèries i culpes; i com més se miraven més s'ofenien i, més irritats, esforçaven l'injúria. Fou una lluita espiritual i silenciosa més terrible que la de les sorolloses armes. Els dos esperits s'abraonaven a la manera llur, amb una força d'odi creixent, i llavoraven i patien maldant per anorrear-se.
|
[
"Què feia quan veia el camp?",
"Quina idea li rondava pel cap?",
"Què feia quan en veia un altre?",
"Què va fer enmig del camí?",
"Què va plantejar-se?",
"Com era el sòl?",
"Com creu que seria un si el tingués?",
"Què en pensava dels amos?",
"Amb quin conte ho exemplifica?",
"Qui hi va trobar?",
"Què va passar?",
"Què van veure, l'un a través de l'altre?",
"Què sentien?",
"Com va ser aquest conflicte?"
] |
{
"answer_end": [
51,
84,
172,
222,
296,
410,
466,
674,
934,
1156,
1467,
1788,
1840,
1946
],
"answer_start": [
0,
52,
87,
184,
226,
298,
412,
564,
813,
992,
1386,
1648,
1792,
1864
],
"input_text": [
"S'hi aturava al davant i en calculava la collita.",
"Que qui pogués comprar-lo.",
"Aturar-se i tornar a fer salivera.",
"Palplantar-se.",
"Que no hi ha terra millor al món que la d'aquesta clapa de pla.",
"Sablonenc, negret, és dolç al treball i, amb adobs i regadiu, lleva tant com li demana el pagès.",
"Una mina d'or.",
"Que devien ésser figuerencs, gent de vila, uns senyors ociosos, que quasi tots són jugadors.",
"Amb el del cigronet a la gallineta, de la gallineta al porcell, del porcell al bou, del bou a la noia.",
"Un mendicaire espellifat i barbablanc.",
"Que saltaren un pas enrera, s'encararen i s'esguardaren de fit a fit.",
"Les propies misèries i culpes.",
"Ofensa i irritació.",
"Espiritual i silenciosa, més terrible que la de les sorolloses armes."
]
}
|
bios
|
Isabel de Requesens i Enríquez, També anomenada Isabel Enríquez de Requesens o Elisabet de Requesens i Enríquez, (?, 1495/6 - Nàpols, 5 de març de 1532). Comtessa de Palamós, de Trivento i Avellino i senyora de la Baronia de Calonge, virreina consort de Nàpols.
Filla del primer comte de Palamós Galceran de Requesens i Joan de Soler i de la castellana Beatriz Enríquez de Velasco. Va quedar òrfena l'any 1506 amb una gran fortuna i bona part dels títols paterns.
El comtat de Palamós havia estat heretat pel seu oncle Lluís de Requesens a la mort del seu pare. Quan Lluís va morir, Elisabet va disputar el comtat amb la seva cosina Estefania de Requesens i Roís de Liori. Tot i aquesta va guanyar el litigi, li'n feu cessió a Elisabet que va ser la tercera comtessa de Palamós.
Seguint una política d'aliances dissenyada pel seu pare, Isabel es va casar amb el seu cosí germà Ramon Folc de Cardona-Anglesola, duc de Somma, comte d'Oliveto i baró de Bellpuig. Varen tenir dos fills: Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens (Nàpols?, 1522 - Monestir de Sant Cugat, 1571), segon duc de Somma. Una filla, que sembla era filla il·legítima, la van dur a Nàpols, Caterina Folc de Cardona (Barcelona, 1519 - Cueva de Doña Catalina de Cardona, Casas de Benítez, 1577). Altres fonts li atorguen un tercer fill, Anton i segons Marino Sanuto, tingueren quatre descendents, dos nois i dues noies:
Va residir al Palau de Requesens a Barcelona, seu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de l'any 1917.
El pintor Raffaello Sanzio i el seu deixeble Giulio Romano li van fer un retrat encarregat l'any 1518 pel cardenal Bibbiena per a fer-ne obsequi del papa Lleó X a la cort francesa i complaure així el seu rei Francesc I, home faldiller i rival del marit d'Elisabet, Ramon Folc de Cardona-Anglesola. Aquesta obra es pot contemplar al Museu del Louvre de París. A Barcelona hi ha una còpia del retrat d'Elisabet, realitzat per Antonio Barón, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB). El palau va ser de la família Requesens, on havia viscut Elisabet.
Al morir el seu marit en 1522, va encarregar pel seu espòs el fastuós mausoleu de Bellpuig a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola. Aquesta obra renaixentista realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a Catalunya i a Espanya. Inicialment el mausoleu s'ubicà en el Convent de Sant Bartomeu, que ell va fundar. Actualment està a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig.
El monument porta dues sentides inscripcions en llatí, com una conversa entre els esposos: "en vida vaig cuidar la honra del teu llit, dolç espòs, ara cuido la del teu sepulcre", responent l'espòs a l'esposa: "ho has fet amb les teves llàgrimes, oh desgraciada esposa, millor que amb les teves atencions".
Va morir a Nàpols als 36 anys, el 5 de març de 1532 i fou sepultada en una tomba a l'església napolitana de Santa Anunziatta, tomba desapareguda en un incendi l'any 1757
|
[
"Qui fou Elisabet de Requesens i Enríquez?",
"Quan va nèixer?",
"Qui eren els seus pares?",
"Què li va passar el 1506?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Qui van ser els seus descendents?",
"Què se'n diu de la filla?",
"Va tenir cap altre fill?",
"On va viure?",
"En què s'ha fet convertit aquest edifici des del segle XX?",
"Per què li van fer una pintura Sanzio i Romano?",
"On és el retrat, actualment?",
"Hi ha una còpia a la ciutat comtal?",
"Quin encàrrec artístic va encomanar quan va quedar vídua?",
"On es pot trobar, ara?",
"On va ser enterrada en morir?"
] |
{
"answer_end": [
260,
152,
380,
462,
958,
1184,
1184,
1571,
1617,
1684,
1904,
2043,
2094,
2334,
2667,
3099
],
"answer_start": [
0,
0,
262,
382,
836,
960,
1094,
1449,
1573,
1573,
1686,
1984,
2045,
2244,
2517,
2975
],
"input_text": [
"Fou comtessa de Palamós, de Trivento i Avellino, senyora de la Baronia de Calonge, i virreina consort de Nàpols.",
"Entre 1945 i 1946.",
"El primer comte de Palamós Galceran de Requesens i Joan de Soler i la castellana Beatriz Enríquez de Velasco.",
"Que va quedar òrfena una gran fortuna i bona part dels títols paterns.",
"Amb el seu cosí germà Ramon Folc de Cardona-Anglesola, duc de Somma, comte d'Oliveto i baró de Bellpuig.",
"Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens i Caterina Folc de Cardona.",
"Que era il·legítima i que la van dur a Nàpols.",
"Hi ha fonts que li atorguen un tercer fill i segons Marino Sanuto tingueren quatre descendents.",
"Al Palau de Requesens a Barcelona.",
"En la seu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.",
"Per a fer-ne obsequi del papa Lleó X a la cort francesa i complaure així el seu rei Francesc I.",
"Al Louvre de París.",
"Sí.",
"El fastuós mausoleu de Bellpuig.",
"A l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig.",
"A l'església napolitana de Santa Anunziatta."
]
}
|
vilaweb
|
La companyia de missatgeria en línia WhatsApp ha confirmat que permetrà esborrar els missatges enviats. Una funcionalitat polèmica, però molt reclamada pels usuaris. La companyia ho ha publicat en la seva pàgina de suport tècnic i especifica que donarà un marge de cinc minuts per esborrar els missatges. Però compte, esborrar els whatsapps deixarà rastre. Quan un usuari esborri un missatge el receptor rebrà el següent anunci: ‘Aquest missatge ha estat esborrat.' Alguns crítics consideren que no permetre esborrar sense deixar rastre generarà una polèmica similar a la dels dos tics per a confirmar la lectura dels missatges. Què hauran de fer els usuaris per esborrar els whatsapps? La companyia ha explicat que en els dispositius Android només s'haurà de prémer el missatge i després l'opció de menú on apareixerà ‘recuperar'. Pel que fa als iPhone, el procediment serà similar, però l'opció de recuperar ja sortirà sense entrar a cap menú. Whatsapp també ha informat que aquesta funcionalitat només estarà disponible si ambdós interlocutors disposen de l'última versió de l'aplicació.
|
[
"Què és WhatsApp?",
"Quina novetat ha comunicat?",
"Què passa amb aquesta funció?",
"La gent la vol, però?",
"On s'ha emès el missatge oficial?",
"Quant de temps hi ha per eliminar un contingut?",
"A quina altra incorporació ha estat equiparada?",
"Sortirà cap indicador d'haver tret el missatge?",
"Quin?",
"Com es fa en Android?",
"I a iOS?",
"Amb quina diferència?",
"Ha dit res més l'empresa?",
"Què?"
] |
{
"answer_end": [
45,
102,
130,
164,
228,
303,
627,
355,
465,
830,
944,
944,
976,
1089
],
"answer_start": [
0,
37,
104,
104,
166,
166,
466,
318,
357,
687,
832,
832,
946,
946
],
"input_text": [
"Una companyia de missatgeria en línia.",
"Que permetrà esborrar els missatges enviats.",
"Que és polèmica.",
"Sí.",
"En la seva pàgina de suport tècnic.",
"Cinc minuts.",
"A la dels dos tics per a confirmar la lectura dels missatges.",
"Sí.",
"Aquest missatge ha estat esborrat.",
"Prémer el missatge i després l'opció de menú on apareixerà recuperar.",
"El procediment serà similar.",
"Que l'opció de recuperar ja sortirà sense entrar a cap menú.",
"Sí.",
"Que aquesta funcionalitat només estarà disponible si ambdós interlocutors disposen de l'última versió de l'aplicació."
]
}
|
vilaweb
|
La direcció de CaixaBank ha comunicat avui oficialment als sindicats la intenció de presentar un ERO per a ajustar la plantilla a les necessitats del banc. Fonts sindicals i del banc han precisat a Efe que dijous vinent, dia 10, els sindicats han estat convocats per començar les negociacions. Segons fonts sindicals citades per Europa Press, 2.000 treballadors poden ser acomiadats. La plantilla actual és d'unes 32.000 persones. En el darrer informe de resultats, el setembre del 2017, CaixaBank va comunicar que en els primers nou mesos de l'any havia guanyat 1.768 milions d'euros, és a dir, un 18,8% més que el mateix període que l'any anterior. Els sindicats ja esperaven l'anunci d'aquest ERO, perquè a final de novembre CaixaBank va presentar el pla estratègic fins el 2021 i va anunciar que els tres anys vinents preveia de reduir 821 oficines urbanes, un 18% de la xarxa actual. El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ja va dir llavors que la retallada de personal es faria negociadament amb els sindicats. Segons Caixabank, l'objectiu d'aquest procés és avançar en la transformació de la xarxa d'oficines urbanes, mantenir la d'oficines en l'àmbit rural i potenciar els serveis digitals. Fonts sindicals han confirmat a Efe que la direcció havia comunicat avui oficialment la seva intenció d'emprendre un procés d'acomiadament col·lectiu, a l'empara de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, i de modificar substancialment condicions de treball de la plantilla, en consonància amb els articles 40 i 41 d'aquest mateix estatut. CaixaBank, que tenia el 2014 un total de 5.358 oficines, tant urbanes com rurals, preveu d'acabar el 2019 amb 4.461 sucursals i arribar al 2021 amb 3.640. ‘Hi haurà un excedent de plantilla i mirarem de negociar amb els sindicats la millor manera de fer-hi front', va dir al novembre el conseller delegat del banc. Tanmateix, els sindicats diuen que no acceptaran sortides forçoses al banc.
|
[
"Què ha emès CaixaBank?",
"Adequar-la a què?",
"A qui ho ha dit?",
"Què se n'ha detallat?",
"Quan està previst que ho facin?",
"A quanta gent es calcula que podrien fer fora?",
"Quants treballadors hi ha ara?",
"Era esperable aquest comunicat?",
"Per què?",
"Quina finalitat diu l'empresa que té?",
"En què es basa?",
"Quantes oficines espera tenir CaixaBank el 2021?",
"Com s'hi ha referit un dels portaveus del banc?",
"Què hi contesta l'organització?"
] |
{
"answer_end": [
127,
154,
68,
292,
292,
382,
429,
699,
860,
1207,
1552,
1707,
1867,
1943
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
156,
156,
294,
384,
651,
651,
1027,
1209,
1554,
1709,
1869
],
"input_text": [
"La intenció de presentar un ERO per a ajustar la plantilla.",
"A les necessitats del banc.",
"Als sindicats.",
"Que els sindicats han estat convocats per començar les negociacions.",
"Dijous vinent.",
"A uns 2.000 treballadors.",
"Uns 32.000.",
"Sí.",
"Perquè a final de novembre CaixaBank va presentar el pla estratègic fins el 2021 i va anunciar que els tres anys vinents preveia de reduir 821 oficines urbanes.",
"Avançar en la transformació de la xarxa d'oficines urbanes, mantenir la d'oficines en l'àmbit rural i potenciar els serveis digitals.",
"En l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, en consonància amb els articles 40 i 41.",
"3.640.",
"Dient que hi haurà un excedent de plantilla i miraran de negociar amb els sindicats la millor manera de fer-hi front.",
"Que no acceptaran sortides forçoses al banc."
]
}
|
vilaweb
|
La diputada Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, presa política condemnada a dotze anys de presó, ha estat l'encarregada de fer el discurs d'ERC el segon dia del debat d'investidura de Pedro Sánchez al congrés espanyol. Bassa ha fet un discurs molt dur amb el paper del PSOE en la repressió, ha dit que la indignació la portava a votar no, però que els presos d'ERC –Junqueras, Romeva, Forcadell i Bassa– eren, malgrat tot, partidaris del diàleg i la negociació des del pacifisme. I que per això s'inclinava, ella i ERC, per l'abstenció i fer possible la mesa de negociació entre governs. ‘També vostès són botxins, perquè és a les seves mans fer i canviar les lleis. Si Bassa, si Forcadell i la resta de presos polítics són a la presó és perquè vostès volen que hi siguin. La qüestió és on és el PSOE. Se n'alegra, el PSOE, del nostre dolor? Està satisfet que hagin sentenciat a dotze i tretze anys de presó els nostres companys i dels cops que la violenta policia va donar a la gent que pacíficament va votar? Personalment, tant se me'n dóna, la governabilitat d'Espanya. La indignació em faria votar no a un PSOE còmplice en la repressió d'un poble. Però quan visito, amb aquella merda de vidre, la Dolors, la Carme, l'Oriol i en Raül sempre em somriuen i em diuen que creuen en el diàleg. I tenen raó, perquè creiem en la paraula. Forcadell reivindica la necessitat de l'empatia. Si volem resoldre el conflicte i que la taula sigui profitosa, necessitem aquesta empatia.'
|
[
"Qui és Montse Bassa?",
"Qui és Dolors?",
"Què ha fet la seva germana?",
"Quin dia és?",
"Com han sigut les paraules de Bassa?",
"Especialment contra què?",
"Quina decisió ha pres?",
"Què ha raonat, tot i el seu parer?",
"A qui es referia?",
"Què recrimina?",
"A banda dels empresonaments, a què ha fet referència?",
"Quin és el perquè del vot negatiu?",
"Quina actitud diu que tenen els presos quan els va a veure?",
"A què fa una crida?",
"Per què creu que és necessària?"
] |
{
"answer_end": [
49,
98,
169,
220,
254,
292,
340,
481,
406,
774,
1013,
1109,
1295,
1386,
1477
],
"answer_start": [
0,
37,
0,
100,
222,
222,
294,
294,
351,
592,
846,
1078,
1157,
1339,
1388
],
"input_text": [
"La germana de Dolors Bassa.",
"Una presa política condemnada a dotze anys de presó.",
"El discurs d'ERC el segon dia de debat.",
"El segon dia del debat d'investidura de Pedro Sánchez al congrés espanyol.",
"Molt dures.",
"Contra el PSOE.",
"Votar no.",
"Que els presos d'ERC eren, malgrat tot, partidaris del diàleg i la negociació des del pacifisme.",
"A Junqueras, Romeva, Forcadell i Bassa.",
"Que també ells són botxins, perquè és a les seves mans fer i canviar les lleis. I que si Bassa, si Forcadell i la resta de presos polítics són a la presó és perquè ells volen que hi siguin.",
"Als cops que la violenta policia va donar a la gent que pacíficament va votar.",
"La indignació.",
"Diu que sempre somriuen i que li diuen que creuen en el diàleg.",
"A l'empatia.",
"Per resoldre el conflicte i perquè la taula sigui profitosa."
]
}
|
books
|
Però en Vadô Set-trossos no era pas senyor de si mateix: suava d'angúnia, s'inflava de venes, cloïa la boca, i prenia per un moment un aire compungit; mes de seguida la ratxa riallera li botia les galtes, i havia de engegar-la, mal que li pesés, sotraguejant de cap a peus. A l'últim va aixecar-se, fugí tentinejant per entre la farda, i deixà sentir-hi, al darrera, per llarga estona, un glo-glo semblant al d'una ampolla que es vessa borbollejant.
Aleshores el pare s'encarà amb en Pau Ternal.
-Pau, vós teniu un defecte molt gros… i pareu ment, pareu ment… Ja sabeu lo que us vaig dir: entre homes no es mira prim; però hi ha una senyora a bordo, i vui que es respectin les seves faldilles. Poc parlar: enteneu? A la vostra llengua s'hi crien els renecs com les orellanes en els polls. Feu-vos-hi un nus. Mireu: no heu dit sinó una paraula, i de per poc… si no la vireu a temps… hauríeu ben negat l'alioli.
En Pau Ternal era un home massís, encirat, ancaboterut, ample de cos, ferm de cames i amb les espatlles tirades a escaire d'un coll sempre aplombat. Tenia els ulls molt separats, esparveradissos i blaus, la pell encesa i les celles roges. Usava un bigoti també roig, espuntat, aspre com fils d'espart i retallat arran de boca en forma de dos raspallets. De lo restant de cara anava afaitat. En la seva testa es reparava certa partió característica: el front, abombat a banda i banda, formava al mig un clotarell vertical que, prolongant-se, davallava, quasi esborrat, per la carena assaplanada del nas, saltava a la canal del llavi superior, molt marcada entre les dues meitats bessones del bigoti, i s'enfonsava en l'ampla barba, arreguerada com un albercoc; i, per la part de darrera, el bescoll, dividit en dues besses robustes i rodones, i la clenxa, que ratllava els foscos cabells aplacats a cada costat de clatell a còpies de bandolina, completaven la remarcable vedruna. Al primer cop d'ull se coneixia que havia de ser presumit. Gastava gorreta de setí negre, ja vella i deslluïda, però doblegada sobre el front amb cuidadós entonament; mocador de seda esfilagarsat, cenyit al coll amb un nus de carreter; armilla de quadrets virolats descordada, deixant veure la faixa blava, que abrigava el cos fins a dalt de tot del ventrell, i amb l'ala esquerra ornamentada per una verdelosa cadena de rellotge, en la qual dringaven penjarelles de medalles i altres futeses; calces de vellut, color de molsa seca, pelades i esgrogueïdes a clapes pel fregadís, amb una gireta als garrons que indicava el mirament amb què eren encara tractades; i, finalment, botes de cuiro fort, grosseres, feixugues, de doble sola clavetejada, i enllustrades polidament. No portava gec, i, a pesar de la frescor del temps, duia les mànegues de la camisa atrossades als colzes, reganyant uns braços revinguts, colorits de vermellós pelussam.
|
[
"Què li passava a en Vadô Set-trossos?",
"Què li passava?",
"Què li provocava?",
"Com va reaccionar, finalment?",
"Què sentia?",
"A qui es va enfrontar el pare?",
"Què li va recriminar?",
"Com era en Pau?",
"Com eren els seus ulls?",
"Duia bigoti?",
"Com era la canal de la boca?",
"Què se n'acostumava a pensar, a simple vista?",
"Què portava al costat esquerre?",
"Quin calçat duia?"
] |
{
"answer_end": [
55,
107,
203,
334,
448,
494,
692,
1057,
1112,
1164,
1607,
1946,
2318,
2660
],
"answer_start": [
0,
5,
155,
274,
274,
450,
497,
910,
1059,
1149,
1523,
1889,
2255,
2565
],
"input_text": [
"Que no era senyor de si mateix.",
"Suava d'angúnia, s'inflava de venes, cloïa la boca.",
"Li botia les galtes.",
"Va aixecar-se, fugí tentinejant per entre la farda.",
"Un glo-glo semblant al d'una ampolla que es vessa borbollejant.",
"A en Pau Ternal.",
"Que es respectessin les faldilles d'una senyora a bordo.",
"Un home massís, encirat, ancaboterut, ample de cos, ferm de cames i amb les espatlles tirades a escaire d'un coll sempre aplombat.",
"Molt separats, esparveradissos i blaus.",
"Sí.",
"Molt marcada entre les dues meitats bessones del bigoti.",
"Que havia de ser presumit.",
"Una verdelosa cadena de rellotge.",
"Botes de cuiro fort, grosseres, feixugues, de doble sola clavetejada, i enllustrades polidament."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Alcíone (en grec antic Άλκυόνη), va ser una heroïna, filla d'Èol, el rei dels vents (o Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete, segons altres).
Es casà amb Ceix, fill de Fòsfor, l'estel del matí, amb el qual va viure feliç i amorosa durant molts anys. Eren tan feliços, que ells mateixos es comparaven a Zeus i Hera. Els déus, irritats pel seu orgull, els van transformar en ocells, a ell en cabussó i a ella en alció. Alcíone feia el seu niu a la vora del mar, però les onades el destruïen sempre. Zeus, apiadat d'ella, va ordenar als vents que es calmessin durant els set dies anteriors i posteriors al solstici d'hivern, quan l'alció cova els seus ous. Són els "dies de l'alció", durant els quals no hi ha tempestes.
Ovidi explica una història diferent. Quan el seu marit era embarcat en un llarg viatge per consultar l'oracle de Claros, va somniar que havia naufragat i que ja no tornaria. La matinada següent, va anar a la platja i veié el cadàver de Ceix surant sobre les ones. Desesperada, es llançà al mar, i els déus, compadits, la transformaren en alció, un ocell de veu planyívola, i van concedir al marit una metamorfosi semblant.
|
[
"Qui és Alcíone?",
"Qui era Èol?",
"Què en diuen altres fonts?",
"Amb qui va ajuntar-se?",
"Qui era aquest?",
"Com descrivien la seva felicitat conjugal?",
"Què els van fer els déus?",
"Per què van decidir-ho així?",
"Què li passava a Alcíone?",
"Què va sentir Zeus?",
"Què va fer, aleshores?",
"Com s'anomenen els temps en què no hi ha grans pluges?",
"Quins fets narra Ovidi?",
"Què va passar l'endemà?",
"Què van fer els déus quan es va tirar a l'aigua?"
] |
{
"answer_end": [
91,
110,
163,
181,
215,
336,
438,
402,
518,
540,
675,
739,
913,
1003,
1162
],
"answer_start": [
0,
80,
80,
165,
165,
273,
338,
338,
440,
520,
520,
677,
741,
915,
1005
],
"input_text": [
"Va ser una heroïna, filla d'Èol.",
"El rei dels vents.",
"Que era filla d'Èol, el rei de Magnèsia, i d'Enàrete.",
"Amb Ceix.",
"Fill de Fòsfor, l'estel del matí.",
"Com la de Zeus i Hera.",
"Els van transformar en ocells, a ell en cabussó i a ella en alció.",
"Per orgull.",
"Que feia el seu niu a la vora del mar, però les onades el destruïen sempre.",
"Pietat.",
"Va ordenar als vents que es calmessin durant els set dies anteriors i posteriors al solstici d'hivern, quan l'alció cova els seus ous.",
"Els dies de l'alció.",
"Que quan el seu marit era embarcat en un llarg viatge per consultar l'oracle de Claros, va somniar que havia naufragat i que ja no tornaria.",
"Va anar a la platja i veié el cadàver de Ceix surant sobre les ones.",
"La transformaren en alció, un ocell de veu planyívola, i van concedir al marit una metamorfosi semblant."
]
}
|
bios
|
Amparo Moreno (1949) és una actriu i artista de varietats que va néixer a l'Hospitalet, "a la ratlla que separa Barcelona i l'Hospitalet". El seu primer contacte amb el món de l'espectacle va ser anant de públic a l'antic Cinema Romero de Collblanc o a les varietats al Cinema Juventud, on més tard actuaria en diverses ocasions. Ha estat vedet de El Molino, ha intervengut en sèries de televisió i ha actuat en teatre i en 19 pel·lícules de cinema. En 2010 ha estat pregonera de les festes majors del barri de Sants. També va ser pregonera de les Festes de Primavera de l'Hospitalet
Formà parella còmica durant 8 anys amb l'actor Jordi Vila.
Sempre ha estat compromesa amb la situació de la dona i ha denunciat la violència de gènere.
Ha actuat en 19 pel·lícules, entre les quals hi ha:
Va començar al programa d'humor i varietats conduït per Rosa Maria Sardà Ahí te quiero ver (TVE,1985-86). Va tenir un paper secundari però permanent a Farmacia de guardia (Antena 3, 1991-92), d'Antonio Mercero. També ha actuat a Aída (Tele 5, 2005), Aquí no hay quien viva (Antena 3, 2005) i a El cor de la ciutat (TV3, 2006), on feia d'una veïna de Sants. Ha tornat a la televisió amb Cites (TV3, 2016) i Cuerpo de élite (Antena 3, 2018).
Actualment participa a la sèrie Després de tu (coproduïda per À Punt, TV3 i IB3, 2022).
|
[
"Qui és Amparo Moreno?",
"Quin any va néixer?",
"On diu que va néixer?",
"Com va endinsar-se en l'àmbit escènic?",
"A quins llocs?",
"Hi ha actuat, més endavant?",
"Què ha fet a El Molino?",
"Ha sortit a la televisió?",
"Ha fet teatre?",
"A quants films ha participat?",
"Què va fer al barri santenc el 2010?",
"On més va fer el pregó?",
"Amb qui ha fet un duet còmic durant força anys?",
"Amb què s'ha mostrat concienciada?",
"A quina famosa sèrie de Tele 5 va participar?",
"On surt ara?"
] |
{
"answer_end": [
57,
20,
137,
211,
285,
328,
357,
396,
418,
448,
516,
583,
641,
734,
1036,
1273
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
139,
139,
212,
330,
359,
399,
399,
450,
518,
584,
643,
999,
1228
],
"input_text": [
"És una actriu i artista de varietats.",
"El 1949.",
"A la ratlla que separa Barcelona i l'Hospitalet.",
"Anant de públic.",
"A l'antic Cinema Romero de Collblanc o a les varietats al Cinema Juventud.",
"Sí.",
"Hi ha estat vedet.",
"Sí.",
"També.",
"A 19.",
"Va ser pregonera de les festes majors.",
"A l'Hospitalet.",
"Amb Jordi Vila.",
"Amb la situació de la dona i la denúncia de la violència de gènere.",
"A Aída.",
"A Després de tu."
]
}
|
mitologia
|
Uta-Napixtim o Utnapixtim (Uta-Napištim o Utnapištim, "amo de la vida") a Babilònia, i també conegut com a Ziusudra pels sumeris i Atrahasis pels accadis, és un personatge present en el mite del diluvi mesopotàmic; sent a més el savi al qui recorre l'heroi mitològic Guilgameix, per poder trobar la immortalitat en l'Epopeia de Guilgameix. En algun text és anomenat com a "fill d'Ubara-Tutu o Ubara-Tutukin", però per altres fonts es podria dir que és el seu avi. En un altre llibre "SU-KUR-LAM", és traduït com a "Xuruppak", similar al nom de la ciutat, Sukurlam, apareix com a pare de Ziusudra "Ziusudra va succeir al seu pare Sukurlam, com rei de Xuruppak". En un altre text, Uta-Napixtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es refereix a ell com a "fill d'Ubartutu". Per tant, no és clar si Ziusudra era ell mateix, el seu fill o el seu germà (en el cas que hagin estat el dos fills d'Ubartutu).
La llegenda sumèria explica que Enlil, fastiguejat pel soroll que feien els habitants de la terra, decideix eliminar l'espècie humana amb un diluvi. Enki, s'apiada dels humans i adverteix a Utnapishtim (en sumeri Ziusudra), rei de Xuruppak, del desastre que se li acosta. Li aconsella que construeixi un vaixell i que hi embarqui una parella de cada espècie dels animals de la terra. Ziusudra segueix el seu consell i salva així la humanitat.
Aquesta llegenda té molts paral·lelismes i similituds entre Uta-Napixtim i el posterior Noè, protagonista de la narració bíblica del Diluvi universal.
|
[
"Qui és Utnapixtim?",
"Què vol dir el seu nom?",
"Quina altra denominació rep?",
"Qui representa en la història?",
"Com es trasllada el nom en una altra obra?",
"A què s'assembla?",
"Se sap exactament si Ziusudra és ell o un dels seus parents?",
"Què diu la història?",
"Com actua Enki?",
"Què li recomana?",
"Obeeix?",
"Com acaba el relat?",
"A quina altra història recorda?",
"De què és el personatge principal?"
] |
{
"answer_end": [
213,
71,
153,
277,
524,
564,
847,
1048,
1102,
1283,
1316,
1342,
1435,
1493
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
155,
464,
514,
782,
901,
1050,
1050,
1285,
1285,
1344,
1432
],
"input_text": [
"És un personatge present en el mite del diluvi mesopotàmic.",
"Amo de la vida.",
"Ziusudra pels sumeris i Atrahasis pels accadis.",
"El savi al qui recorre l'heroi mitològic Guilgameix.",
"Com a Xuruppak.",
"Al nom de la ciutat Sukurlam.",
"No és clar.",
"Que Enlil, fastiguejat pel soroll que feien els habitants de la terra, decideix eliminar l'espècie humana amb un diluvi.",
"S'apiada dels humans i adverteix a Utnapishtim.",
"Que construeixi un vaixell i que hi embarqui una parella de cada espècie dels animals de la terra.",
"Sí.",
"Salva la humanitat.",
"Amb la de Noè.",
"De la narració bíblica del Diluvi universal."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat Carles Puigdemont veu ‘evident' que l'estat espanyol intenta penjar-li ‘la llufa' del terrorisme per a ‘marcar la casella per una tercera euroordre‘. En una entrevista a ‘El Matí' de Catalunya Ràdio, Puigdemont ha descrit com una ‘fantasia pura i dura' vincular l'independentisme amb la violència o el terrorisme, i ha desmentit les acusacions de la premsa espanyola, que citaven fonts de la investigació de l'Audiència espanyola, negant cap mena de contacte per planificar accions violentes. ‘És un deliri pensar que el president Torra, jo mateix o al conjunt de l'independentisme algú hagi tingut la temptació de provar una cosa que sabem que és un fracàs', ha dit. Escolteu ací l'entrevista: A banda, Puigdemont ha admès ser ‘plenament conscient' de la possibilitat d'una nova petició d'extradició i estar ‘preparat' per afrontar-la. ‘Si al final del recorregut jurídic hi ha una extradició inevitable, jo l'afrontaré', ha dit. És possible una extradició immediata de Puigdemont i els altres exiliats? Puigdemont ha reclamat al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ‘una mica de mesura' amb el 155, ja que ha dit que un executiu en funcions també podria aplicar-lo. Ha recordat que ‘al País Basc hi va haver gairebé mil morts i no hi han aplicat mai el 155, pel que ha assenyalat que una altra cosa és que Sánchez tingui ‘ganes d'aplicar-lo', però ha recordat que el senat espanyol està dissolt, pel que no és clar que l'aplicació s'ajustés a dret. A més, ha recordat que Sánchez ‘està en campanya i sap que anar en contra de les aspiracions de Catalunya dóna vots'. Amb tot, l'ha advertit que un 155 és una ‘condemna col·lectiva, no només als independentistes'. D'altra banda, Puigdemont creu que superar el 50% dels vots independentistes el 10-N ratificaria el mandat de l'1-O i seria la millor resposta ciutadana a una sentència condemnatòria. Ha dit que seria un ‘element disruptiu' per a l'estat espanyol perquè ‘afebliria' el seu discurs en l'àmbit internacional. El president de la Generalitat ha assegurat que no ‘insistirà' en una llista única perquè ja coneix la resposta dels altres partits, però ha demanat a la gent no quedar-se a casa. ‘Quina millor resposta si, setmanes després de la sentència, surt un resultat explícitament clar de la voluntat del poble de Catalunya?', afirma.
|
[
"Qui és Puigdemont?",
"Quina obvietat assenyala?",
"On s'hi ha referit?",
"Què li sembla una associació surrealista?",
"Què ha explicat sobre les inculpacions d'Espanya?",
"Com s'ha defensat?",
"Què ha confessat, a més a més?",
"Què ha dit respecte d'una possible ressolució?",
"Quin càrrec ostenta ara Pedro Sánchez?",
"Què li ha demanat Puigdemont?",
"Què ha explicat d'Euskadi?",
"Quina qüestió d'estratègia política de Sànchez ha comentat?",
"Què pensa del 155?",
"Què creu que suposaria que l'independentisme superés la meitat dels vots?",
"Quina considera que podria ser la millor reacció ciutadana?"
] |
{
"answer_end": [
48,
179,
252,
343,
522,
697,
866,
960,
1118,
1151,
1310,
1619,
1715,
2022,
2348
],
"answer_start": [
0,
31,
181,
231,
347,
524,
726,
868,
1047,
1036,
1220,
1510,
1630,
1901,
2204
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que l'estat espanyol intenta penjar-li la llufa del terrorisme per a marcar la casella per una tercera euroordre.",
"En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio.",
"Vincular l'independentisme amb la violència o el terrorisme.",
"Les ha desmentit i ha negat cap mena de contacte per planificar accions violentes.",
"Dient que és un deliri pensar que el president Torra, ell mateix o al conjunt de l'independentisme algú hagi tingut la temptació de provar una cosa que saben que és un fracàs.",
"Ser plenament conscient de la possibilitat d'una nova petició d'extradició i estar preparat per afrontar-la.",
"Que si al final del recorregut jurídic hi ha una extradició inevitable, l'afrontarà.",
"És president del govern espanyol en funcions.",
"Una mica de mesura amb el 155.",
"Que hi va haver gairebé mil morts i no hi han aplicat mai el 155.",
"Que està en campanya i sap que anar en contra de les aspiracions de Catalunya dóna vots.",
"Que és una condemna col·lectiva, no només als independentistes.",
"Un element disruptiu per a l'estat espanyol perquè afebliria el seu discurs en l'àmbit internacional.",
"Que si setmanes després de la sentència, surt un resultat explícitament clar de la voluntat del poble de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
Una de les grans incògnites del judici contra el procés és el calendari que estableix el tribunal, presidit per Manuel Marchena. En una macrocausa amb 12 acusats, 500 testimonis, 1.800 folis i desenes de documents i proves documentals i pericials, el Tribunal Suprem fixa el calendari amb pocs dies de marge. EN DIRECTE: Seguiu el minut-a-minut del judici contra el procés Ja superades les qüestions prèvies, la fase d'interrogatoris i les proves testifical i pericial, el judici encara la recta final. Guia del judici contra el procés: tot allò que cal saber-ne Fase documental La fase documental –la visualització dels vídeos– està prevista per dilluns 27, dimarts 28 i dimecres 29 de maig, a partir de les 10.00. Es veuran els vídeos un rere l'altre, amb una petita exposició del contingut per part de les parts que els proposen, però sense fer contradiccions amb testimonis. Informes finals i última paraula La fiscalia, l'advocacia de l'estat i l'acusació popular llegiran els seus informes de conclusions el 4 de juny, en els quals podran ratificar les peticions de pena fetes al final de la instrucció o bé fer alguna modificació. Hi ha prevista una sessió per les acusacions però podria allargar-se si així fos necessari. Les defenses llegiran els seus informes de conclusions i demanaran l'absolució dels dotze processats l'11 d juny, i el torn d'última paraula serà previsiblement el 12 de juny. Els processats tindran quinze minuts cadascú. Quan acabin, el tribunal declararà el judici vist per sentència. La sentència pot arribar al juliol, o bé després de l'estiu.
|
[
"Quin és un dels dubtes que hi ha sobre el procés?",
"Qui és el magistrat?",
"Què conforma el cas?",
"Com estableix una data el Suprem?",
"Quina fase comença ara?",
"Per a quan s'ha plantejat revisar el material audiovisual?",
"En què consistirà?",
"Amb quina condició?",
"Quan es comunicaran les ressolucions?",
"Qui ho farà?",
"Què s'hi podrà fer?",
"Què faran els advocats?",
"Quan?",
"I quan se'n dirà el darrer mot?",
"De quant de temps disposaran els encausats?"
] |
{
"answer_end": [
97,
127,
246,
307,
501,
691,
831,
877,
1023,
1010,
1136,
1330,
1342,
1404,
1450
],
"answer_start": [
0,
86,
129,
248,
470,
579,
579,
716,
912,
912,
978,
1230,
1230,
1346,
1406
],
"input_text": [
"El calendari que estableix el tribunal.",
"Manuel Marchena.",
"12 acusats, 500 testimonis, 1.800 folis i desenes de documents i proves documentals i pericials.",
"Amb pocs dies de marge.",
"La recta final.",
"Per dilluns 27, dimarts 28 i dimecres 29 de maig.",
"Es veuran els vídeos un rere l'altre, amb una petita exposició del contingut per part de les parts que els proposen.",
"No es faran contradiccions amb testimonis.",
"El 4 de juny.",
"La fiscalia, l'advocacia de l'estat i l'acusació popular.",
"Ratificar les peticions de pena fetes al final de la instrucció o bé fer alguna modificació.",
"Llegiran els seus informes de conclusions i demanaran l'absolució dels dotze processats.",
"L'11 de juny.",
"Previsiblement el 12 de juny.",
"De quinze minuts."
]
}
|
vilaweb
|
Una cinquantena d'integrants de la plataforma Desmilitaritzem l'Educació han protestat davant l'estand de l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament de Barcelona contra la seva presència a la fira, que s'ha inaugurat avui i estarà al recinte de Fira de Montjuïc de Fira de Barcelona fins diumenge. Abillats amb barrets i xiulets, han desplegat una pancarta davant l'expositor que resava ‘Les armes no eduquen, les armes maten' i han col·locat flors, adhesius i cartells contra la seva presència al saló. El portaveu de Desmilitaritzem l'Educació, Jordi Muñoz, ha considerat ‘inadmissible' la impunitat de Fira de Barcelona per a incloure l'exèrcit al saló, malgrat la moció aprovada al Parlament i la declaració de l'Ajuntament de Barcelona contra la seva presència. Ha advertit que les entitats que conformen la plataforma –en la qual hi ha entitats i sindicats educatius– no permetran que l'exèrcit entri a l'escola, davant la intenció del govern espanyol d'introduir els seus valors a les aules: ‘L'exèrcit no marcarà el pas. No forma, recluta', ha afegit. Un Saló de l'Ensenyament marcat pel 155 El secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, ha assenyalat que el govern ‘no comparteix' des de fa anys que l'exèrcit ocupi espai a la fira, però ha dit que no presideix la Fira de Barcelona i que aquesta edició no ha participat en la presa de decisions per l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola. El Saló no ha comptat amb cap inauguració oficial. El secretari general d'Ensenyament, Lluís Baulenas, el secretari general d'Empresa i Coneixement, Pau Villòria, i Navarro han arribat a la Fira a les 9 del matí per fer-hi una visita institucional, a la qual s'hi ha sumat la tinenta de batllia de Drets Socials, Laia Ortiz. Això no obstant, no s'han fet parlaments, com és habitual. Navarro ha assenyalat que l'obertura ha estat ‘peculiar' i ‘inhabitual'. ‘La Generalitat està intervinguda', ha recordat. També ha destacat que el Saló és una mostra que ‘no ens poden aturar ni com a economia ni com a país'. Per a Navarro, és un Saló que demostra la modernitat del sector educatiu i que ‘amb bastons a les rodes', segueix funcionant.
|
[
"Qui s'ha manifestat avui?",
"Quants eren?",
"On ho han fet?",
"Quan se celebra la fira?",
"Què portaven els manifestants?",
"Què posava a un cartell que portaven?",
"Què hi han posat?",
"Qui és el representant del grup?",
"De què s'ha queixat?",
"Com s'hi va posicionar el Parlament i la batllia, però?",
"Què ha indicat en nom de l'associació?",
"De què acusa l'estat espanyol concretament?",
"Què ha explicat Arcadi Navarro?",
"Com diu que ha estat l'acte d'inauguració?",
"Què en pensa de l'esdeveniment?"
] |
{
"answer_end": [
213,
86,
153,
213,
320,
418,
461,
550,
647,
757,
909,
989,
1373,
1891,
2169
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
181,
290,
322,
421,
496,
539,
649,
759,
759,
1149,
1820,
2045
],
"input_text": [
"Els integrants de la plataforma Desmilitaritzem l'Educació.",
"Una cinquantena.",
"Davant l'estand de l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament de Barcelona.",
"D'avui fins diumenge.",
"Barrets i xiulets.",
"Les armes no eduquen, les armes maten.",
"Flors, adhesius i cartells.",
"Jordi Muñoz.",
"De la impunitat de Fira de Barcelona per a incloure l'exèrcit al saló.",
"Contra la seva presència.",
"Que no permetran que l'exèrcit entri a l'escola.",
"D'introduir els seus valors a les aules.",
"Que el govern no comparteix des de fa anys que l'exèrcit ocupi espai a la fira, però ha dit que no presideix la Fira de Barcelona i que aquesta edició no ha participat en la presa de decisions.",
"Peculiar i inhabitual.",
"Que demostra la modernitat del sector educatiu i que amb bastons a les rodes, segueix funcionant."
]
}
|
bios
|
Anna Allen (Girona, Gironès, 28 de juny de 1977) és una actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
Va començar la seva carrera estudiant interpretació. A la ciutat comtal va realitzar teatre i alguns treballs per a la televisió catalana, com per exemple Cala Reial a les ordres d'Enric Banquer i Iris TV amb l'actor David Janer, produïda per Diagonal Producció amb el director Xavier Manich.
Va guanyar certa notorietat el 2001, gràcies al personatge de Marta Altamira, la xicota de Toni Alcántara -paper interpretat per l'actor Pablo Rivero-, que va interpretar fins a l'any 2008 en la coneguda sèrie de Televisió Espanyola Cuéntame cómo pasó al llarg de quaranta-tres capítols.
El 2009 i durant dues temporades va protagonitzar la sèrie Acusados, un thriller de la productora Ida y Vuelta per a Telecinco, on va interpretar el paper de la periodista Sonia Nieto, compartint protagonisme amb els actors Blanca Portillo, José Coronado, Daniel Grao, Silvia Abascal, entre d'altres. Aquest mateix any va rodar també per a televisió Un burka por amor, adaptació de la novel·la homònima de la periodista Reyes Monforte, interpretant el paper de Rosi Galera.
El 2011 es va incorporar al ventall de la sèrie de ficció de Telecinco Homicidios, protagonitzada per Eduardo Noriega i Marian Aguilera, interpretant la periodista Patricia Vega. Va rodar també nous telefilms com Codi 60 on va encarnar Eva Riera, una mosso d'esquadra que s'encarregava de resoldre un cas basat en fets reals i El Ángel de Budapest interpretant el personatge d'Adela Quijano. Finalment va intervenir en el Festival de Mèrida on va estrenar el muntatge teatral Antígona del siglo XXI en el paper d'Antígona.
Al començament de l'estiu de 2013 va dirigir i va escriure l'obra de teatre Exit.
A principis del 2015, i arran del descobriment d'unes fotos trucades que la situaven en l'edició dels Oscar d'aquell any es va descobrir que l'actriu s'havia atribuït determinats papers que en realitat mai havia realitzat. Entre les seves falses interpretacions hi figuraven participar en la sèrie The Big Bang Theory, a White Collar, en una important producció francesa per a la televisió anomenada Versailles o en feines per la BBC.
|
[
"Qui és Anna Allen?",
"Quan va néixer?",
"Quina formació té?",
"Què va fer a Barcelona?",
"Com quins?",
"Quan va aconseguir més fama?",
"Per què?",
"On sortia?",
"Quant va durar?",
"A quina producció va participar el 2009?",
"De qui feia?",
"Qui més hi apareixia?",
"Què més va fer aquell any?",
"On va sortir el 2011?",
"On va interpretar Antígona per primer cop?",
"Què es va destapar el 2015?"
] |
{
"answer_end": [
101,
48,
154,
240,
335,
435,
476,
651,
686,
755,
871,
987,
1055,
1509,
1683,
1988
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
156,
175,
400,
400,
437,
633,
688,
688,
819,
989,
1162,
1554,
1767
],
"input_text": [
"És una actriu de cinema, teatre i televisió catalana.",
"El 1977.",
"Interpretació.",
"Teatre i alguns treballs per a la televisió catalana.",
"Cala Reial i Iris TV.",
"El 2001.",
"Pel personatge Marta Altamira.",
"A la sèrie de Televisió Espanyola Cuéntame cómo pasó.",
"Quaranta-tres capítols.",
"A Acusados.",
"De Sonia Nieto.",
"Blanca Portillo, José Coronado, Daniel Grao, Silvia Abascal, entre d'altres.",
"Va rodar també per a televisió Un burka por amor.",
"A Telecinco Homicidios, Codi 60 i El Ángel de Budapest.",
"Al Festival de Mèrida.",
"Que l'actriu s'havia atribuït determinats papers que en realitat mai havia realitzat."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, creu que l'ús del català al pati de les escoles és similar al que fan els mateixos alumnes al carrer. Segons ell, podria ser interessant conèixer els usos lingüístics dels alumnes fora de l'aula, però s'hauria de fer un estudi amb criteris ‘acadèmics' i ‘científics' i una ‘mostra gairebé censal', que fos territorialment diversa i tenint en compte tipus d'escoles diferents. Per això, creu que l'informe de la Plataforma per la Llengua sobre el poc ús del català als patis té cert interès, però aquesta investigació s'hauria d'emmarcar en un estudi més global que avalués també ‘la televisió, el cinema, la justícia, el camp de futbol, el carrer o el metro'. Abans caldria acordar la metodologia científica, la investigació la podria fer el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i els resultats s'haurien de debatre sense donar dades concretes de cap centre. Només una de cada quatre converses als patis de centres educatius urbans són en català, segons Plataforma per la Llengua En declaracions a l'ACN, Bargalló ha opinat que l'escola és el reflex de la societat, excepte segurament en matèria lingüística, perquè ‘la immersió no és el reflex, és el treball perquè la llengua minoritzada a la societat tingui un tracte a l'escola que faci que l'alumne quan acabi comprengui correctament les dues llengües'. En tot cas, ha dit que el departament dóna llibertat a parlar la llengua que es vulgui al pati, i ha criticat polítics del PP, Ciutadans o Manuel Valls perquè ‘es pensen que l'escola és com la que anaven ells, i no hi ha cap escola com la que ells anaven'. ‘El debat que fem ara és el canvi d'usos del pati, que el volem més lúdic, obert, lliure i natural i menys pautat', ha assegurat. ‘És un pati on si algú es planteja que hem de donar indicacions està molt antiquat, si a algú té la idea fer això està molt equivocat i pixa fora de test', ha conclòs. D'altra banda, Bargalló ha explicat que el pròxim curs totes les escoles hauran publicat a la seva web el projecte lingüístic. El conseller recorda que el projecte lingüístic escolar és l'adaptació de la normativa a la realitat i context de cada escola, però el projecte no pot anar contra la normativa. A més, el projecte no ha de publicar percentatge d'ús de cada llengua, sinó que dona criteris d'ús.
|
[
"Qui és Bargalló?",
"Què considera respecte de la llengua catalana?",
"Què creu que seria eficaç?",
"Com creu que hauria de fer-se aquesta recerca?",
"Quina associació n'ha presentat una?",
"Què proposa Bargalló sobre l'anàlisi que ha lliurat aquest grup?",
"Quins escenaris proposa?",
"Qui podria encarregar-se d'una recerca com aquesta?",
"Quina dada aporta Plataforma per la Llengua?",
"Què pensa del col·legi?",
"Per quin motiu?",
"Què ha aclarit sobre l'ús lingüístic al pati?",
"A qui ha assenyalat?",
"Perquè?",
"Quina nova mesura comenta que aplicaran els col·legis?"
] |
{
"answer_end": [
39,
141,
235,
415,
514,
601,
699,
832,
1033,
1161,
1361,
1457,
1514,
1618,
2043
],
"answer_start": [
0,
25,
143,
143,
427,
427,
581,
750,
913,
1059,
1059,
1363,
1461,
1461,
1918
],
"input_text": [
"El conseller d'Educació.",
"Que l'ús al pati de les escoles és similar al que fan els mateixos alumnes al carrer.",
"Conèixer els usos lingüístics dels alumnes fora de l'aula.",
"Amb criteris acadèmics científics i una mostra gairebé censal, que fos territorialment diversa i tenint en compte tipus d'escoles diferents.",
"Plataforma per la Llengua.",
"Que s'hauria d'emmarcar en un estudi més global.",
"La televisió, el cinema, la justícia, el camp de futbol, el carrer o el metro.",
"El Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.",
"Que només una de cada quatre converses als patis de centres educatius urbans són en català.",
"Que és el reflex de la societat, excepte segurament en matèria lingüística.",
"Perquè la immersió no és el reflex, és el treball perquè la llengua minoritzada a la societat tingui un tracte a l'escola que faci que l'alumne quan acabi comprengui correctament les dues llengües.",
"Que el departament dóna llibertat a parlar la llengua que es vulgui.",
"A polítics del PP, Ciutadans o Manuel Valls.",
"Perquè diu que es pensen que l'escola és com la que anaven ells, i no hi ha cap escola com la que ells anaven.",
"Publicaran a la seva web el projecte lingüístic."
]
}
|
books
|
Sortia amb la ramada a punt d'alba; tornava a entrada de fosc. Dormia a la cort mateixa, en un jaç de palla. Hom no li coneixia cap vici. L'amo n'estava content de debò. Havia arribat a lloar-lo.
La mestressa, la Rosa, tan bon punt s'adonà de les mensuals escapatòries del pastor, sentí una incipient tafaneria: què hi anava a fer, a Granollers? Sis hores de camí (tres per a anar i tres per a tornar) no es fan per qualsevol futesa. Comunicà les seves cavil·lacions a la filla gran, l'Anneta.
La filla gran va dir: -Sembla mig tocat. No sé què hi pot anar a fer. Preguntem-li-ho.
-Fuig, dona!- respongué la mare.- No ens ho diria pas. Inventaria qualsevol història i començaria a malfiar-se de nosaltres. Val més que l'espiem. Vejam si descobrim el seu secret.
|
[
"Quan marxava?",
"Quan retornava?",
"On descansava?",
"Se sabia que tingués cap mal costum?",
"Què li feia sentir al cap?",
"L'havia enaltit?",
"Qui era la Rosa?",
"De què es va assabentar?",
"Què es preguntava d'això?",
"Quant de temps tenia de recorregut?",
"Qui era la nena gran?",
"Què en pensava, aquesta?",
"Què diu la mare quan la filla planteja preguntar-li?",
"Què li proposa a l'Anneta?"
] |
{
"answer_end": [
34,
61,
107,
136,
168,
194,
217,
279,
344,
363,
492,
533,
704,
726
],
"answer_start": [
0,
36,
63,
109,
138,
170,
196,
196,
210,
346,
469,
494,
582,
706
],
"input_text": [
"A punt d'alba.",
"A entrada de fosc.",
"A la cort mateixa, en un jaç de palla.",
"No.",
"N'estava content de debò.",
"Sí.",
"La mestressa.",
"De les mensuals escapatòries del pastor.",
"Que què hi anava a fer, a Granollers.",
"Sis hores.",
"L'Anneta.",
"Que semblava mig tocat.",
"Que no els ho diria pas, que inventaria qualsevol història i començaria a malfiar-se d'elles.",
"Espiar-lo."
]
}
|
vilaweb
|
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha registrat aquest dimecres al congrés espanyol el projecte de llei d'habitatge de la PAH per acabar amb els desnonaments, els deutes hipotecaris impagables i la pobresa energètica i regular els preus del lloguer, a més de permetre reallotjar temporalment a famílies en emergència a pisos buits de la banca. El text compta amb el suport públic dels grups d'Units Podem, PDeCAT, ERC, Compromís i EH Bildu. El portaveu de la llei d'habitatge de la PAH, Luis Sanmartín, ha recordat que el 2013 la plataforma va presentar una ILP hipotecària però el PP la va bloquejar i ha denunciat que ‘avui dia no només continuen els desnonaments sinó que l'emergència ha evolucionat i empitjorat'. Sanmartín ha assegurat que hi ha centenars de milers de famílies que tenen problemes per pagar el lloguer i que han de viure al carrer amb els seus fills sense un reallotjament garantit per l'administració. En aquest sentit, el portaveu de la llei d'habitatge de la PAH ha denunciat l'escàndol de Rodrigo Rato amb Bankia que, segons ha dit, va permetre inflar la bombolla immobiliària i que es produïssin els desnonaments ‘que avui dia seguim patint'. El portaveu de la llei d'habitatge de la PAH ha donat dades concretes i ha explicat que actualment cada vuit minuts es produeix un desnonament, en els darrers anys els preus del lloguer han pujat un 30% i aquest hivern cinc milions de llars pateixen fred per no poder fer front a les factures de les subministradores d'energia. Per això, ha apuntat, la PAH ha registrat aquest projecte de llei estatal que recull mesures per cancel·lar els deutes hipotecaris per sempre més, aturar tots els desnonaments, reallotjar famílies en pisos de la banca ‘injustificadament' buits, garantir llum, aigua i gas a totes les famílies i regular els preus del lloguer ‘com es fa en altres països de la Unió Europea'. ‘Sabem que serà difícil que això tiri endavant però és molt important entendre que els drets bàsics han d'estar recollits en una llei', ha assenyalat Sanmartín, que ha explicat que també han impulsat lleis a diverses comunitats autònomes i ha recordat que, a Catalunya, en una de les iniciatives presentades han aconseguit aturar més de 39.000 talls de subministrament. Sanmartín ha subratllat que legislar pel dret a l'habitatge ‘és possible' però alhora ha lamentat que cada vegada que un parlament autonòmic legisla en aquest sentit, el govern del PP recorre la llei al Tribunal Constitucional espanyol ‘al·legant que els parlaments autonòmics no tenen les competències per legislar en matèria d'habitatge'. Per la seva banda, la portaveu d'Units Podem al congrés espanyol, Irene Montero, considera que és una molt bona notícia que la societat civil a Espanya estigui articulada, forta. És urgent que la llei s'aprovi i es debati al congrés perquè es tracta de mesures de sentit comú i d'absolut consens social. Ha denunciat que milers de famílies estan sotmeses a una ‘violació sistemàtica' dels drets humans i ha recordat que la UE ha imposat una multa de més de 100.000 euros diaris a Espanya per incompliment de la normativa europea de drets del consumidor per no adaptar la llei hipotecària. El text de llei conjumina, d'una banda, les demandes que provenen de les famílies afectades per l'emergència habitacional i, d'altra banda, recull les propostes que des dels grups parlamentaris s'han realitzat al text en un procés de negociació i integració que ha durat més de nou mesos. ‘El govern del PP i el grup parlamentari de Ciutadans han de tenir ara altura democràtica, comprometent-se públicament al fet que no interposaran un veto a les nostres demandes', assenyala la PAH. ‘Que deixin treballar i debatre al congrés una llei ciutadana que ja subscriuen més d'un centenar d'Ajuntaments, centenars de col·lectius socials i fins i tot la mateixa ONU', reclama.
|
[
"Què ha fet la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca en el congrés?",
"En què consisteix?",
"Quins partits hi estan a favor?",
"Qui és el responsable de l'associació?",
"Què ha dit que van fer el 2013?",
"Què ha avisat sobre la situació actual?",
"A quin cas s'ha referit?",
"Per què?",
"Cada quant de temps diu que s'expulsa a algú de casa seva?",
"Què proposa el projecte?",
"Què ha reconegut?",
"Hi ha projectes semblants a les comunitats?",
"Què recrimina que passa quan alguna comunitat vol legislar d'aquesta manera?",
"Quina protesta ha comunicat, sobre moltes situacions familiars?",
"A quin altre partit assenyalen?",
"Què els demana?"
] |
{
"answer_end": [
121,
348,
445,
507,
606,
722,
1044,
1174,
1318,
1828,
1924,
2115,
2587,
2990,
3643,
3837
],
"answer_start": [
0,
90,
350,
447,
493,
609,
949,
1007,
1248,
1526,
1878,
2043,
2334,
2893,
3468,
3665
],
"input_text": [
"El projecte de llei d'habitatge.",
"Es vol acabar amb els desnonaments, els deutes hipotecaris impagables i la pobresa energètica i regular els preus del lloguer, a més de permetre reallotjar temporalment a famílies en emergència a pisos buits de la banca.",
"Units Podem, PDeCAT, ERC, Compromís i EH Bildu.",
"Luis Sanmartín.",
"Que la plataforma va presentar una ILP hipotecària però el PP la va bloquejar.",
"Que avui dia no només continuen els desnonaments sinó que l'emergència ha evolucionat i empitjorat.",
"Al de Rodrigo Rato amb Bankia.",
"Perquè va permetre inflar la bombolla immobiliària i que es produïssin els desnonaments que avui dia segueixen patint.",
"Cada vuit minuts.",
"Mesures per cancel·lar els deutes hipotecaris, aturar tots els desnonaments, reallotjar famílies en pisos de la banca injustificadament buits, garantir llum, aigua i gas a totes les famílies i regular els preus del lloguer.",
"Que serà difícil que això tiri endavant.",
"Sí.",
"Que el PP al·lega que els parlaments autonòmics no tenen les competències per legislar en matèria d'habitatge.",
"Que milers de famílies estan sotmeses a una violació sistemàtica dels drets humans.",
"A Ciutadans.",
"Que deixin treballar i debatre al congrés una llei ciutadana que ja subscriuen més d'un centenar d'Ajuntaments, centenars de col·lectius socials i fins i tot la mateixa ONU."
]
}
|
bios
|
Teresa Vidal i Nolla (Reus, 1897- Barcelona 1988) fou una de les primeres dones escultores de Reus.
Va fer la primera ensenyança a Reus i a inicis del segle xx la seva família es trasllada a Barcelona. Teresa Vidal inicia els seus estudis de pintura, que més tard abandona per dedicar-se a l'escultura. Diverses fonts assenyalen que fou deixebla de l'escultor Jaume Duran (Barcelona, 1891-1983), prestigiós escultor i professor a l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona que treballava dins el figurativisme simbòlic. Teresa Vidal va aprendre la tècnica de la talla de fusta i el modelat en fang i l'escultura de la pedra. Actuà plenament dins el moviment estètic del Noucentisme, que valorava els cànons del classicisme mediterrani. Aconseguí una beca que la portà a viatjar per Itàlia. L'any 1922 es casa amb Manuel Condeminas Mascaró, germà de Francesc Condeminas i fill d'una família de consignataris, fundadora el 1928 de la Companyia Espanyola de Turisme i d'una línia aèria entre Barcelona i Gènova.
Teresa Vidal, passa, per tant, a formar part d'una família de la burgesia catalana reconeguda en el món de la nàutica. El seu marit fou assassinat a l'inici de la Guerra Civil, el 27 de juliol de 1936. Set anys després de la mort del seu marit i sense cap fill, i als seus quaranta-sis anys, fa la seva primera exposició a la Galeria Pictòrica de Barcelona, on va mostrar quinze obres executades amb diferents materials, de la terracota al bronze, a l'alabastre i al marbre, que rep una bona valoració crítica, ja que s'hi refereixen com a artista consolidada. L'any següent participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona. L'escultora presenta grups, retrats i imatges religioses. Hi ha documentats a la revista Destino dos encàrrecs que va fer la ciutat de Reus a l'artista. Tenien un especial interès en la seva trajectòria els encàrrecs que va rebre d'imatges religioses, una etapa que en aquells anys van passar també altres artistes reusencs reconeguts, com Modest Gené, Joan Rebull o Salvador Martorell, que incloïen la restauració d'esglésies malmeses a la guerra civil, la restitució d'imatges desaparegudes i el ressorgiment de l'expressió religiosa en les processons de Setmana Santa. Va treballar durant quatre anys (1945-1949) en l'execució de dos passos de setmana santa per la processó de Tàrrega. I a la ciutat de Reus va realitzar la imatge de Santa Marina i per a la confraria del Gremi de Constructors de Reus, l'escultura de Jesús a la columna, que va sortir per setmana santa de l'any 1952. Teresa Vidal té també diversos retrats d'infants i figures femenines i un autoretrat. Es conserva un mascaró de proa fet per ella, una dona amb un vestit llarg i abundós, amb cara somrient. L'última notícia que es coneix de l'activitat de l'artista és cap a l'any 1955, quan va participar en una Exposició sobre art i religió a Barcelona organitzada pel FAD (Foment de les Arts i el Disseny). Finalment, el 1988 va morir a Barcelona.
|
[
"Qui és Teresa Vidal?",
"Quin any va néixer?",
"On va estudiar primer?",
"Quina formació comença?",
"Per quina disciplina la canvia?",
"De qui va aprendre?",
"Qui era?",
"En quina especialitat va treballar Vidal?",
"De quina corrent va formar part?",
"A quin país va poder anar a causa d'un finançament?",
"A què comença a pertànyer quan es casa?",
"On fa la primera exhibició artística?",
"Què va fer un any després?",
"Quins altres artesans estaven interessats en les representacions religioses?",
"Quant de temps va dedicar a col·laborar per a celebracions religioses de Tàrrega?",
"Què és l'últim que se sap d'ella?"
] |
{
"answer_end": [
98,
49,
135,
249,
301,
371,
527,
678,
736,
843,
1181,
1420,
1700,
2087,
2389,
2981
],
"answer_start": [
0,
0,
100,
202,
202,
303,
360,
575,
680,
791,
1064,
1356,
1625,
1855,
2274,
2780
],
"input_text": [
"Fou una de les primeres dones escultores de Reus.",
"El 1897.",
"A Reus.",
"Pintura.",
"Per l'escultura.",
"De Jaume Duran.",
"Un prestigiós escultor i professor a l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona.",
"En la talla de fusta, el modelat en fang i l'escultura de la pedra.",
"Del Noucentisme.",
"A Itàlia.",
"A una família de la burgesia catalana reconeguda en el món de la nàutica.",
"A la Galeria Pictòrica de Barcelona.",
"Participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona.",
"Modest Gené, Joan Rebull o Salvador Martorell.",
"Quatre anys.",
"Que va participar en una Exposició sobre art i religió a Barcelona organitzada pel Foment de les Arts i el Disseny."
]
}
|
bios
|
Núria Roca Granell (Montcada, Horta de València, 23 de març de 1972) és una presentadora de televisió valenciana.
Va nàixer el 23 de març de 1972. Va estudiar l'educació general a l'Escola La Masia i arquitectura tècnica a la Universitat Politècnica de València. Va començar en el món de la televisió de manera casual. Solia acudir a un programa de la televisió valenciana per a recaptar fons per al viatge de fi de carrera. Es va presentar a un càsting, animada pels seus amics, i va ser triada per a posar-se davant de les càmeres.[cal citació]
Va debutar en televisió en 1994, en Canal 9, amb el concurs La sort de cara. En aqueixa mateixa cadena va presentar Fem tele (1998-2000).
En 1998, Chicho Ibáñez Serrador es va fixar en ella per a presentar la segona etapa del concurs sobre el món animal Waku Waku, de TVE, en substitució de Consuelo Berlanga.
El 31 de desembre de 1999 va presentar les campanades de Cap d'Any en TVE, al costat de Ramón García. Tots dos presentarien la posterior gala de benvinguda al 2000, al costat d'Andoni Ferreño i Mabel Lozano.
Des de llavors, la seua popularitat no ha deixat de créixer i la seua activitat professional ha estat molt intensa, i en els últims cinc anys ha treballat en quatre de les sis cadenes generalistes privades d'Espanya.
Telecinco la va fitxar per a presentar Buenas Tardes (2000) i Nada personal (2001), al costat de Maribel Casany i Llum Barrera.
Un any després la van fitxar per a la reeixida sèrie d'Emilio Aragón "Javier ya no vive solo".
Un any després va presentar La isla de los famosos, en Antena 3, i, en 2004, UHF, en la mateixa cadena.
En abril de 2006 va ser fitxada pel nou canal de televisió Cuatro, on va presentar el programa Nos pierde la fama. Una vegada cancel·lat aqueix espai, i des del 3 de febrer de 2007, es va fer càrrec del concurs Gran Slam en la mateixa cadena.
Des del 13 de maig de 2007 es va fer càrrec del concurs Factor X.
El desembre de 2007 copresenta dos especials sobre sexe titulats El sexómetro, juntament amb Josep Lobató, en el qual s'analitzaven els hàbits dels espanyols gràcies a una macroenquesta feta per l'empresa de sondejos Opina.
En 2008 presentà Tienes talento, programa en el qual s'intentava buscar una estrella en qualsevol camp artístic d'Espanya, i el concurs El Gran Quiz.
Des de setembre de 2009 presenta el programa de decoració Reforma Sorpresa.
Va col·laborar des de 2002 fins a 2007 en No somos nadie, l'espai matinal de Pablo Motos, en M80 Ràdio.
També és autora, i el seu últim llibre, Sexual-ment, ha estat editat per Bromera.
Com ja va fer en 2007, Núria Roca, juntament amb Andreu Palop i Héctor Faubel, va protagonitzar en 2008 la campanya d'Escola Valenciana per a la matriculació dels xiquets a les escoles en valencià.
|
[
"Qui és Núria Roca?",
"Quan va néixer?",
"Quina formació va cursar?",
"Com va entrar al panorama televisiu?",
"Per què anava algunes vegades a plató, al principi?",
"Per què va decidir fer proves d'accés?",
"La van escollir?",
"Quan van ser els seus inicis en la televisió?",
"A quin programa?",
"Quin altre va conduir l'any 1998?",
"Què va fer la nit de Cap d'Any de l'any següent?",
"I després?",
"On va aparèixer els anys posteriors?",
"Què va fer del 2006 al 2007?",
"A quin espai radiofònic va treballar amb Pablo Motos durant 5 anys?",
"Què va promoure el 2007 i el 2008 en favor de la inscripció de nens als col·legis en valencià?"
] |
{
"answer_end": [
112,
68,
261,
317,
423,
478,
537,
578,
622,
810,
930,
1020,
1503,
1995,
2456,
2750
],
"answer_start": [
0,
0,
147,
263,
319,
425,
482,
547,
547,
685,
857,
857,
1282,
1609,
2368,
2554
],
"input_text": [
"És una presentadora de televisió valenciana.",
"El 1972.",
"L'educació general a l'Escola La Masia i arquitectura tècnica a la Universitat Politècnica de València.",
"De manera casual.",
"Per a recaptar fons per al viatge de fi de carrera.",
"La van animar els seus amics.",
"Sí.",
"En 1994.",
"Al concurs La sort de cara.",
"Waku Waku.",
"Va presentar les campanades.",
"La gala de benvinguda al 2000.",
"A Buenas Tardes i Nada personal, i a la reeixida sèrie Javier ya no vive solo.",
"Va presentar Nos pierde la fama, el Gran Slam, Factor X i va copresentar dos especials titulats El sexómetro.",
"A No somos nadie.",
"La campanya d'Escola Valenciana."
]
}
|
books
|
Bé n'hi deuen trobar, de coses a llegir, en l'horitzó del mar, aquests pescadors. Jo els deixo, cansat de la llur eixutesa: me'n, vaig cap a la reconada de llevant, i m'assec al pedrís de ca la dida, sota l'emparrat de pàmpols mústics. Heu's aquí la casa més alegre de totes les que em pinten els records de la meva infantesa, i, Déu m'ajudi, ara no goso quasi entrar-hi: tan sense consol és la desgràcia esdevinguda a les dues dones que hi viuen. I, a fe, jo les havia conegudes ben venturoses.
La dida, certament, havia passat moltes penes mentre va viure el seu marit, en Catre-venc, serrador francès que treballava a la mestrança i tenia el mal vici d'embriagar-se; però quan me va criar a mi ja era vídua: en Catre-venc havia mort a la flor dels anys atuït pels seus propis excessos i pels de la seva nissaga d'embriaçs. La bona dona va plorar el difunt i va trobar la pau i el benestar sobre el seu cadàver. Havia romàs força bé d'interessos: tenia la seva casa, la seva rendeta, i salut i bones mans i ganes de treballar. A les vetlles feia filet d'espart; i de dia, quan la bugada, la cuina o l'esterreig no la'n destorbaven, agafava el coixí, i el joliu cant dels boixets s'espargia per la casa, esparvillant el canari, que de seguida es llançava a barrejar-hi la seva refiladissa.
Tenia una filla quatre anys més gran que jo, la Jacobè, a qui el seu pare havia tret aquest nom estrany per no haver sabut mai girar la llengua a pronunciar el de Jacobeta. ¡Pobra noia! Se pot ben dir que ella fou qui em va desmamar. Me gronxava al bressol, me rentava, me pentinava… En els meus records més llunyans, la veig baixar de la font per la torrentera entre blavoses atzavares, amb el cantiret al cap, les mans en l'atuell i els braços graciosament arquejats i nusos, caigudes les maneguetes colzes avall. Això era en temps d'estiu. Me sembla que veig l'estesa de sol i que sento el cant de les cigales. Ella baixava saltironant com un xorrumet, se m'acostava tota acalorada, panteixant i rient, i mentre me donava beure, m'inundava amb les bovors de sol i les flaires boscanes de què estaven impregnats els seus cabells i les seves robetes espellifades.
|
[
"Què diu que segur que troben?",
"On?",
"De qui parla?",
"De què està esgotat el qui ho diu?",
"A on es dirigeix?",
"Què li transmet seure a la pedra de casa la dida?",
"Què sent ara, però?",
"Què va passar-lo a la dida?",
"Què tenia quan va morir, però?",
"Quina edat tenia la seva filla?",
"Va ser ella qui el va cuidar?",
"Quina època era quan la recorda descendir de la font?",
"Què li donava quan se li apropava?",
"Com duia la roba i la cabellera?"
] |
{
"answer_end": [
39,
61,
80,
122,
163,
325,
370,
570,
1027,
1334,
1573,
1832,
2021,
2154
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
82,
124,
167,
327,
496,
826,
1291,
1464,
1575,
1905,
2023
],
"input_text": [
"Coses a llegir.",
"En l'horitzó del mar.",
"Dels pescadors.",
"De la llur eixutesa.",
"Cap a la reconada de llevant.",
"Records de la seva infantesa.",
"Que no gosa quasi entrar-hi.",
"Que havia passat moltes penes mentre va viure el seu marit.",
"La seva casa, la seva rendeta, i salut i bones mans i ganes de treballar.",
"Tenia quatre anys més.",
"Sí.",
"Era en temps d'estiu.",
"Beure.",
"Espellifades."
]
}
|
bios
|
Maria Gotas Prats (Palafrugell, 28 d'abril de 1867 – 1 de març de 1933) fou una empresària surera de Palafrugell. Descendent per part paterna del Mas Gotas de Vall-llobrega, es va casar el 31 d'octubre de 1891 (als 24 anys) amb Enric Bruguera Corominas (Reims, 1865 – Palafrugell, 27 de gener de 1911).
Enric, per la seva banda, era fill de l'empresari Miquel Bruguera Bofill, que el 1875 va fundar la fàbrica de suro Miguel Bruguera (iniciada al carrer del Padró Gran de Palafrugell), casat amb Catalina Corominas Bofill.
Quan Miquel Bruguera Bofill (pare polític de Maria Gotas Prats) va morir l'any 1905, la titularitat del negoci va passar a mans del seu fill primogènit Enric Bruguera Corominas. Aleshores, l'empresa ja estava situada al carrer de la Rajola, número 2, de Palafrugell i disposava d'una taula i sis empleats.
Maria i Enric varen tenir dos fills: Angelina (1893-1974) i Eduard (1896-1964) però, dissortadament, el 27 de gener de 1911, Enric va morir de manera sobtada i Maria (que aleshores tenia 44 anys) es va veure obligada a agafar les regnes del negoci i tirar-lo endavant. Els seus fills tenien, aleshores, 18 i 15 anys, respectivament.
Maria Gotas Prats, sabia llegir i escriure, i també parlava francès, doncs estava emparentada directament amb la família Prats de la Carrera; gent amb una àmplia formació acadèmica a Palafrugell. Se sap que, a banda de gestionar i supervisar el treball de la fàbrica, ella mateixa havia de portar la comptabilitat i la correspondència. Tenia una bona amistat amb els propietaris la empresa surera de Can Genís de Palafrugell, de qui també es coneix que en diverses ocasions la varen aconsellar sobre el bon funcionament del negoci. A banda, Maria, fou una persona sensible als fets socials, ja que l'any 1924 va contribuir econòmicament en una tómbola benèfica que es va organitzar a Palafrugell. El motiu, era recaptar diners per ajudar els soldats del Regiment d'Àsia, número 55, que aleshores estaven fent el servei militar al Marroc.
Gràcies als arxius guardats pels descendents de la família Bruguera, es conserva un paper de carta amb el logotip de l'empresa on hi podem llegir: Exportation, Manufactures de Bouchons de Liège, Propietaire… Maison Fondée… Viuda de E. Bruguera. A més, se'ns mostren sis elements molt importants dins l'àmbit de l'exportació de productes: en primer lloc s'observa l'alzina surera, que és la verdadera protagonista, i d'on surt la matèria primera. La locomotora de vapor (que simbolitza les exportacions peninsulars i europees) i el vaixell (per a les d'ultramar). L'ús de les comunicacions es feia emprant el telègraf i molt aviat també amb l'arribada de l'electricitat, amb el telèfon. Fet manifestat mitjançant la inclusió del cablejat elèctric. Un altre element a destacar a primer pla, són les saques (que s'intueix anaven plenes de taps) i se sap que generalment eren de 50 quilograms. Tombat al terra (al costat de les saques) hi ha un caduceu o símbol d'Hermes (signe de la sanitat en general) i que, possiblement, voldria indicar la salubritat del producte. O sigui; mostrar que els taps havien passat pels processos de sanejament i d'inspecció de transport establerts per l'administració de l'època.
Maria Gotas Prats, va exercir d'empresària surera al capdavant de Manufactura Española de Tapones y Artículos de Corcho Vda. de E. Bruguera fins a l'any 1915, any en què va passar al seu fill Eduard Bruguera Gotas (de 19 anys). Maria, va morir a Palafrugell, el 25 de març de 1933, a l'edat de 66 anys. L'empresa, per la seva banda, va continuar funcionant de pares a fills fins a l'any 1992, any en què Tapones E. Bruguera, SA amb Joan Bruguera Ferrer com a gerent, va haver de tancar les seves portes a ran d'una forta crisi del sector surer.
|
[
"Qui és Maria Gotas?",
"Quan va néixer?",
"Tenia relació amb el Mas Gotas de Vall-llobrega?",
"Amb quina edat va contraure matrimoni?",
"Amb qui?",
"Qui era el pare del marit de Maria?",
"Què va fer aquest senyor l'any 1875?",
"Què va ocórrer l'any 1905?",
"Què va haver de fer Maria quan va morir el seu marit?",
"De què s'hi encarregava?",
"Amb què estava força concienciada?",
"Com és que encara es preserva un document oficial amb dades de l'empresa?",
"Quins materials o invents eren molt rellevants en l'exportació?",
"Quins més?",
"Fins quan va encarregar-se de la companyia de taps?",
"Fins quina edat va viure?"
] |
{
"answer_end": [
112,
71,
172,
223,
252,
375,
433,
699,
1096,
1496,
1751,
2243,
2561,
3063,
3365,
3509
],
"answer_start": [
0,
0,
114,
174,
174,
303,
341,
523,
954,
1358,
1694,
2000,
2245,
2563,
3208,
3436
],
"input_text": [
"Fou una empresària surera de Palafrugell.",
"El 1867.",
"Sí, n'era descendent per part paterna.",
"Als 24 anys.",
"Amb Enric Bruguera Coromines.",
"L'empresari Miquel Bruguera Bofill.",
"Va fundar la fàbrica de suro Miguel Bruguera.",
"Que Miquel Bruguera Bofill va morir i la titularitat del negoci va passar a mans del seu fill primogènit.",
"Es va veure obligada a agafar les regnes del negoci i tirar-lo endavant.",
"A banda de gestionar i supervisar el treball de la fàbrica, havia de portar la comptabilitat i la correspondència.",
"Amb els fets socials.",
"Pels arxius guardats pels descendents de la família Bruguera.",
"L'alzina surera, la locomotora de vapor i el vaixell.",
"El telègraf, el telèfon i les saques.",
"Fins a l'any 1915.",
"Fins els 66 anys."
]
}
|
books
|
Era el març marçot, aquell que «tira la vella al sot i la jove si pot». Sota un paraigua petitet, dues dames inútilment volien lliurar-se de la pluja. Caminaven per la vorera del carrer de Casp i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes. El rellotge de Novetats marcava dos quarts de nou. Les dames venien dels exercicis espirituals; i, encara que no sé de què tractava la plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que requeia sobre la murmuració.
De sobte, una de les dues persones, sortint del to baixet de la conversa, engegà una rialla aguda i digué:
-Que ets boja! ¿Aquest és el partit que treus dels exercicis?
L'altra dama continuà parlant baixet, sense que la immutessin ni les rialles ni les consideracions de la seva acompanyant; i anava tan capficada amb la conversa, que de poc no ensopega amb un ramat de cabres.
La dama de l'escarafall era baixeta, prima, lleugera, viva i graciosa com una merla, cuidada, pentinada, endreçadeta. Tenia l'aspecte d'aquelles persones nervioses que es lleven molt de matí, que estan acostumades a cridar i a tenir-ho tot a punt, que tot el que les rodeja és més net que una plata, que són cumplidores, que per a tothom tenen una parauleta i saben fingir admirablement; en fi, una d'aquestes precioses barcelonines que són una perla o un tresor.
L'altra dama, ja la coneixem prou: era la tia Paulina.
Estemordides per la pluja i la fresca, una idea atrevida i agradosa va omplir-les d'il·lusió. Aquesta idea era una calaverada matinal: decidiren anar a pendre xocolata a l'Orxateria Valenciana.
|
[
"Quin mes era?",
"Estava plovent?",
"Com ho sabem?",
"D’on venien?",
"Quina hora era?",
"Què li va exclamar una dona a l’altra?",
"Per què aquesta gairebé es topa amb unes cabres?",
"Com era la dona de les ganyotes?",
"Quin tipus de persona semblava ser?",
"Com podria ser el seu entorn?",
"En què té facilitat?",
"Com la defineix en conclusió?",
"I qui era l’altra senyora?",
"Què se’ls va acudir?",
"Quina era?"
] |
{
"answer_end": [
18,
149,
149,
243,
294,
582,
837,
955,
1085,
1137,
1225,
1301,
1356,
1451,
1550
],
"answer_start": [
0,
72,
72,
196,
245,
471,
755,
839,
957,
1087,
1160,
1227,
1303,
1397,
1452
],
"input_text": [
"Març.",
"Sí.",
"Perquè dues dames eren sota un paraigua petitet.",
"De la església dels Jesuïtes.",
"Dos quarts de nou.",
"Que ets boja!.",
"Perquè anava capficada amb la conversa.",
"Baixeta, prima, lleugera, viva i graciosa com una merla, cuidada, pentinada, endreçadeta.",
"Aquelles persones nervioses que es lleven molt de matí, que estan acostumades a cridar i a tenir-ho tot a punt.",
"Més net que una plata.",
"En fingir.",
"Com una d'aquestes precioses barcelonines que són una perla o un tresor.",
"La tia Paulina.",
"Una idea atrevida i agradosa.",
"Anar a pendre xocolata a l'Orxateria Valenciana."
]
}
|
mitologia
|
Domovoi - Домовoй (rus) - és la deïtat de la llar, que té cura de tota la família que viu a la casa, segons la mitologia eslava. És molt normal parlar de domovois, en plural (la paraula correcta seria domovïe), atès que poden comprendre deïtats diferents i diverses.
Amb l'abolició del paganisme el 988, el cristianisme el convertí en un ens negatiu. També se'l considera que en els temps primitius el Domovoi era el déu del foc de la casa, i probablement déu benèvol que s'oposava al Diable.
A la cristiandat el Domovoi adquireix una aparença esquiva, i es comença a percebre com una força impura i que pot ser malèvola a la casa. Es converteix en la font de problemes i de confusions domèstiques.
No s'han conservat noms especials per als déus domovois, però alguns d'ells semblen Txur, Tsur i Pek.
A Ucraïna es considera el Domovoi com l'esperit que viu al costat del foc, defensa la família, però el seu disgust porta mala sort i malastrugança.
Es diu que el Domovoi sembla un nen, amb peus de cabra, pantalons vermells, barret en forma de corn amb un tub llarg. Els domovois (la forma plural correcta és domovïe) són masculins, petits, de vegades totalment coberts de pèls. D'acord amb algunes tradicions, el Domovoi pren l'aspecte dels actuals o antics habitants de la casa, i té una barba grisa, de vegades amb cues o amb corns.
En algunes llegendes se'l descriu com un gos o com un gat. No li agrada generalment els miralls ni la gent que dorm prop de les seves portes.
A la tradició ucraïnesa es considera el Domovoi com un reputat avantpassat de la família, amb un aspecte bonàs, que remarca el caràcter de comoditat i benestar. Els camperols creien en ell, i creien que els ajudava a fer el foc i a tenir cura de la casa. Hi ha llegendes en què els habitants obtenien domovois per a ells mateixos: prenent un ou petit de gallina, col·locant-lo sota un ratolí i portant-lo durant nou dies. El desè dia el nou domovoi seria un servent a la voluntat de l'amo de la casa.
La tradició diu que tota casa té un Domovoi. No es converteix en dimoni a menys que se'l faci enfadar amb un mal manteniment de la casa o un llenguatge barroer. Es veu el Domovoi com un guardià de la casa, tradicionalment se'l tracta com un membre de la família, encara que ningú no el pugui veure.
|
[
"Què és Domovoi?",
"D'acord amb quina tradició?",
"Per què és habitual referir-s'hi en plural?",
"Com més se'l lloava antigament?",
"Com es veu en el pensament cristià?",
"Com s'entén a Ucraïna?",
"Què passa, però, si s'enfada?",
"Com són aquestes criatures?",
"Quina imatge pot adoptar?",
"Què en diuen altres tradicions?",
"Què es diu a Ucraïna que feien pels pagesos?",
"Com sorgeixen els domovois segons altres històries?",
"Segons la creença, on són els Domovoi?",
"Com el tracten?"
] |
{
"answer_end": [
99,
127,
265,
491,
630,
894,
947,
1065,
1279,
1393,
1731,
1898,
2022,
2276
],
"answer_start": [
0,
0,
129,
351,
493,
801,
801,
949,
1179,
1336,
1478,
1733,
1979,
2140
],
"input_text": [
"És la deïtat de la llar, que té cura de tota la família que viu a la casa.",
"Amb la mitologia eslava.",
"Perquè poden comprendre deïtats diferents i diverses.",
"Com al déu del foc de la casa, i probablement déu benèvol que s'oposava al Diable.",
"Amb una aparença esquiva, i es comença a percebre com una força impura i que pot ser malèvola a la casa.",
"Com a l'esperit que viu al costat del foc, defensa la família.",
"Que porta mala sort i malastrugança.",
"Sembla un nen, amb peus de cabra, pantalons vermells, barret en forma de corn amb un tub llarg.",
"La dels actuals o antics habitants de la casa.",
"Que és com un gos o un gat.",
"Els ajudava a fer el foc i a tenir cura de la casa.",
"Els habitants prenien un ou petit de gallina, col·locant-lo sota un ratolí i portant-lo durant nou dies.",
"A cada casa.",
"Com un membre de la família, encara que ningú no el pugui veure."
]
}
|
bios
|
Laura Rosel (Sabadell, 1980) és una periodista i presentadora de ràdio i televisió catalana.
Va estudiar Periodisme i Ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser editora d'informatius a Ràdio Sabadell des del 2003 fins al 2007. A l'abril de 2007 va entrar a RAC 1 com a editora i va presentar diversos programes. A l'estiu del 2015 va presentar el programa de caps de setmana Via lliure de RAC 1. El maig de 2017 va presentar el programa de 8TV 8aldia juntament amb Jordi Armenteras en substitució de Josep Cuní. El 10 de gener de 2018 es va anunciar que seria la nova presentadora del programa de TV3 Preguntes freqüents. Un any més tard, el 7 de gener de 2019 es va anunciar que la productora El Terrat prescindia d'ella com a presentadora i com a co-directora del programa i que es quedava com a director únic Tian Riba i com a presentadora, Cristina Puig. El març del 2019 va fitxar per l'ARA per fer entrevistes quinzenals. Des del novembre del 2019, a més de presentar el programa Catalunya Vespre, a Catalunya Ràdio, dirigeix el segell editorial Ara Llibres.
El 28 de juliol de 2020 es va anunciar que Rosel assumirà a partir de la temporada 2020-2021 la direcció del programa El matí de Catalunya Ràdio, després de la marxa de Mònica Terribas.
|
[
"Qui és Laura Rosel?",
"Quin any va néixer?",
"Quina formació té",
"Què va fer del 2003 al 2007?",
"On va començar l'any 2007?",
"Què hi feia?",
"Quin espai va conduir el 2015?",
"I el 2017?",
"Què va començar a presentar a TV3 el 2018?",
"Què s'hi va decidir a principis del 2019?",
"A quin diari va començar aquest mateix any?",
"Quins projectes té en marxa des de llavors?",
"De què s'encarregarà des del 2020-2021?",
"Qui hi havia, prèviament?"
] |
{
"answer_end": [
91,
28,
176,
249,
286,
334,
418,
474,
644,
881,
919,
1087,
1233,
1273
],
"answer_start": [
0,
0,
93,
178,
251,
251,
336,
420,
536,
663,
883,
952,
1089,
1132
],
"input_text": [
"És una periodista i presentadora de ràdio i televisió catalana.",
"El 1980.",
"Va estudiar Periodisme i Ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Va ser editora d'informatius a Ràdio Sabadell.",
"A RAC 1.",
"Era editora i va presentar diversos programes.",
"Via lliure de RAC 1.",
"El programa de 8TV 8aldia.",
"Preguntes freqüents.",
"La productora El Terrat va prescindir d'ella com a presentadora i com a co-directora del programa i es quedava com a director únic Tian Riba i com a presentadora, Cristina Puig.",
"A l'ARA.",
"A més de presentar el programa Catalunya Vespre, a Catalunya Ràdio, dirigeix el segell editorial Ara Llibres.",
"De la direcció del programa El matí de Catalunya Ràdio.",
"Mònica Terribas."
]
}
|
books
|
-Tassa, Jaumet, tassa! Endreça els patracols i fes-te enllà, que pendràs mal!- li cridaven alguns, quan ja la ramada exitada per l'aldarull de crits, clacs de fuets i mandrons i lladrucs dels gossos aquissats, començva a pendre direcció precisament filant dret a l'autoritat i els seus estaferms.
Aquests, comprenent la inutilitat de la resistència, se retiraren a un costat a tot córrer, procurant posar-se fora de la trajectòria del bestiar; mes el pobre jutge, trastornat, no sapigué fer sinó fugir en la pròpia direcció dels que l'envestien, i, com les bèsties corrien més que ell, prompte fou assolit, bolcat i trepitjat, no morint-hi per un patent miracle de Sant Antoni del Biern, a qui s'escomanà, segons consta en un exvoto que encara es veu avui en la pròpia ermita.
«Quan la pedra surt de la mà ningú sap on va», i la pedra havia ja sigut llançada, i corria brunzenta per la Calma: ja havia fet el primer esboranc, ja s'havia comès el primer pecat dels que per endavant plorava, poques hores feia, mossèn Joan, i sols Déu era sabedor d'on s'aturaria. Dret com una bala corria la vacada, empesa per les reires d'aquells desanimats, per les fonades que rebotien damunt de sos lloms i pels ahücs dels cans que la flanquejaven, atents a que ni un gra es desfés d'aquella terrible pinya, que deixava un llastimós rastre de son pas per la sucosa gleva.
El pànic que s'apoderà de les hosts de don Eudald, al veure venir aquella allau desfeta, fou gran. Valga l'energia d'en Basi, que féu treballar a tothom per a ajuntar el bestiar gros, adoptant la pròpia tàctica dels contraris. Així se formà una altra pinya darrera la qual s'empararen pastors i rabadans, vaquers i guardes, garrots en l'aire, resolts a presentar tota la resistència possible. Les vassives i el orris fora de tot emparo i incapaços de resistència, reberen la primera topada: ovelles i moltons corrien adalerats i belant de paor davant d'aquell torb bestial. Prompte foren aconseguits, i per dotzenes començaren a caure potejats per les vaques, que saltaven enfonsant-se en mig de la blanquinosa massa de carn i llana, com les cobles batedores damunt les garbes de l'era.
Un moment aquella resistència passiva semblà enfangar al bestiar boví, que ja ruflava de fatiga; mes allavors alguns vailets, als qui devia plaure molt aquella escena de carnatge i destrucció, començaren a brunzir amb la boca, imitant la terrible mosca bovera. Allò fou el delirium tremens.
Ja prou esverada aquella massa, se llançà, cega de terror, a la desbocada, alts els caps i les cues planes, fent retrunyir la gleva amb ses potades, dret a l'esquadró contrari, del qual, les bèsties, impedides de recular, esperaren la topada empernant-se i amb els caps jups. Aquesta fou estrepitosa: moltes bèsties quedaren ferides del pit, i algunes, redreçant-se sobre les potes traseres, llançant bruels d'agonia, i girant els ulls en blanc, apuntaven al cel els morros babejants, que lluïen als raigs del sol com si fossen capçats de plata. Amb això la massa no cedia, perquè les bèsties, tinc que tindré, s'empernaven més, allonsant-se fins a tocar de ventre a terra, i, com els contraris tampoc desdeien, els dos terribles esforços encontrats produïren, en les capes de contacte, un moviment de tangència com el de dues rodes dentades que es transmeten la força. Se formaren dos remolins que, capolant-se i amb cruiximent d'ossades, s'empenyien mútuament pel suau declivi, vers l'avenc de l'espadat.
|
[
"Quina tasca li manen fer a Jaumet?",
"Per què el ramat estava inquiet?",
"I per quina raó es van moure els estaquirots?",
"Què li va passar al jutge?",
"Al final va sortir perjudicat?",
"Què va passar amb la pedra de Sant Antoni del Biern?",
"Qui sabia on pararia?",
"Què provocava que les vaques anessin de pressa?",
"Què li va ocórrer a don Eudald?",
"Amb què es van xocar les vaques?",
"Com actuaven els nens en veure la situació?",
"De quina forma estaven les vaques?",
"Es podien moure els animals?",
"Hi va haver molts animals lesionats?",
"Què va causar el topament de les vaques amb les ovelles?"
] |
{
"answer_end": [
44,
208,
374,
544,
625,
891,
1060,
1233,
1407,
1930,
2404,
2542,
2677,
2852,
3247
],
"answer_start": [
1,
99,
275,
444,
586,
826,
990,
1062,
1358,
1822,
2242,
2479,
2613,
2737,
3113
],
"input_text": [
"Endreçar els patracols.",
"Per l'aldarull de crits, clacs de fuets i mandrons i lladrucs dels gossos aquissats.",
"Perquè van comprendre la inutilitat de la resistència.",
"Va fugir en la pròpia direcció dels que l'envestien.",
"Sí.",
"Havia ja sigut llançada, i corria brunzenta per la Calma.",
"El mossèn Joan i Déu.",
"Per les reires d'aquells desanimats, per les fonades que rebotien damunt de sos lloms i pels ahücs dels cans que la flanquejaven.",
"El pànic que s'apoderà de les seues hosts.",
"Amb ovelles i moltons.",
"Començaren a brunzir amb la boca, imitant la terrible mosca bovera.",
"Amb els caps alts i les cues planes.",
"No.",
"Sí.",
"Un moviment de tangència."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Hipodamia (en grec antic: Ἱπποδάμεια, Hipodámeia) fou una heroïna, filla d'Enòmau, rei de Pisa, a l'Èlida. Hi ha diverses tradicions sobre el nom de la seva mare: Era filla de la plèiade Estèrope, o bé de la danaida Euríote, o també d'Evàrete, germana de Leucip.
Hipodamia era molt bella, però el seu pare no volia casar-la, ja que un oracle havia predit que moriria a mans del seu gendre, o segons una altra versió, perquè estava enamorat de la seva filla. per tal d'allunyar els pretendents, va oferir com a premi la mà de la seva filla a qui fos capaç de vèncer-lo en una cursa de carros. Tots els pretendents havien de pujar a la jove en el seu carro, i Enòmau sortia al darrere a encalçar-los i els atrapava sense cap problema. Es deia que el pes de la filla al carro del pretendent feia que, més pesant, no pogués córrer tant, o bé que Hipodamia distreia l'atenció del conductor. Quan guanyava, tallava el cap del perdedor i el penjava a la porta del seu palau, per dissuadir possibles concursants.
Però Hipodamia, enamorada de Pèlops, es posà d'acord amb el seu pretendent i el cotxer Mirtil, l'auriga del seu pare, per sabotejar el carro d'Enòmau, que d'aquesta manera tingué un accident mortal en plena cursa. Per convèncer Mirtil, es deia que Pèlops l'hi havia promès una nit amb Hipodamia, o que Hipodamia mateixa s'havia ofert. Més endavant es va dir que Mirtil havia intentat violar Hipodamia en un viatge en carro que feren Pèlops, Hipodàmia i Mirtil, aprofitant que Pèlops s'havia allunyat per buscar aigua. En tornar, Hipodamia es va queixar al seu marit, que va llençar Mirtil al mar. Però també es deia que va ser Hipodamia qui va voler seduir Mirtil, i quan aquest refusà, el va difamar davant Pèlops, que el va matar. Quan es moria, Mirtil va maleir la casa de Pèlops, cosa que va ser un dels orígens dels mals dels pelòpides (Atreu, Tiestes, Agamèmnon).
Un cop casada amb Pèlops, d'aquesta unió varen néixer Tiestes, Atreu, Alcàtou i Piteu. Més endavant va ordenar a Atreu i Tiestes que matessin Crisip, un fill de Pèlops, i quan aquest se n'assabentà, la va matar. Amb posterioritat, Pèlops, seguint les indicacions d'un oracle, va portar-ne les restes al recinte sagrat d'Olímpia, on va fer una capella a Hipodamia
|
[
"Qui era Hipodamia?",
"Què se'n diu, del nom de la mare?",
"Quina característica tenia Hipodamia?",
"Què no desitjava el seu progenitor?",
"Per què?",
"Què va fer per evitar-ho?",
"En què consistia la competició?",
"Per què es pensa que perdien, els competidors?",
"Què feia el pare als qui perdien?",
"A qui estimava Hipodamia?",
"A quin acord van arribar tots dos amb Mirtil?",
"Qui era Mirtil?",
"Què li va fer aquest a Hipodamia?",
"Com va reaccionar Pèlops?",
"Quins fills van tenir?"
] |
{
"answer_end": [
108,
288,
314,
350,
483,
617,
758,
911,
1030,
1067,
1181,
1148,
1695,
1763,
1987
],
"answer_start": [
0,
134,
290,
290,
321,
485,
619,
760,
913,
1032,
1037,
1109,
1367,
1629,
1902
],
"input_text": [
"Fou una heroïna, filla d'Enòmau.",
"Que era filla de la plèiade Estèrope, o bé de la danaida Euríote, o també d'Evàrete, germana de Leucip.",
"Era molt bella.",
"No volia casar-la.",
"Perquè un oracle havia predit que moriria a mans del seu gendre, o segons una altra versió, perquè estava enamorat de la seva filla.",
"Oferir com a premi la mà de la seva filla a qui fos capaç de vèncer-lo en una cursa de carros.",
"Tots els pretendents havien de pujar a la jove en el seu carro, i Enòmau sortia al darrere a encalçar-los i els atrapava sense cap problema.",
"Es deia que el pes de la filla al carro del pretendent feia que, més pesant, no pogués córrer tant, o bé que Hipodamia distreia l'atenció del conductor.",
"Els tallava el cap i el penjava a la porta del seu palau, per dissuadir possibles concursants.",
"A Pèlops.",
"A sabotejar el carro d'Enòmau.",
"L'auriga del seu pare.",
"Es diu que l'havia intentat violar, però també que va ser Hipodamia qui va voler seduir Mirtil.",
"El va matar.",
"Tiestes, Atreu, Alcàtou i Piteu."
]
}
|
bios
|
Teresa Miquel i Pàmies (Reus 1900 - 1988) va ser una mestra reusenca, germana de l'enòleg i polític Josep Miquel i Pàmies.
Va fer els seus estudis fins als 16 anys en una escola privada i laica on l'ensenyament era exclusivament en català. Va estudiar també llatí, grec, anglès i francès. Va anar a l'Institut Francès de Barcelona i va estar un temps a Tolosa de Llenguadoc. Amb la República el català es va normalitzar i es va presentar als exàmens,obtenint el títol de mestra per la Universitat Autònoma de Barcelona de mans de Pompeu Fabra. Va exercir de professora de català al Centre de Lectura de Reus. Després de la guerra va seguir donant classes de català de manera clandestina, a casa seva, en petits grups. Amb un grup d'escriptors i reusencs que formaven part de la resistència cultural, Xavier Amorós, Josep Iglésies, Ramon Amigó, Rafael Vilà Barnils, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig i Joaquim Santasusagna, organitzava també excursions on es llegien poemes i van celebrar uns Jocs Florals clandestins el 1946 i 1947 que se celebraven a l'Institut Pere Mata, el manicomi de Reus. Oficialment donava classes de francès, grec i llatí però també eren de català, fins que el 1958 va poder reprendre l'activitat de manera legal al Centre de Lectura. Col·laborà, amb Ramon Amigó, al Setmanari Reus, on publicava notes encaminades a aclarir dubtes lingüístics del català. Va rebre diversos premis del Centre de Lectura i d'Òmnium Cultural.
Va morir el 1988 i a títol pòstum va rebre la medalla d'honor de la ciutat. Van posar el seu nom a una escola de la ciutat, al passeig de Misericòrdia, i a una plaça entre el carrer dels Banys i el de la Muralla.
|
[
"Qui fou Teresa Miquel?",
"Quin any va néixer?",
"Quin familiar conegut tenia?",
"A quin tipus de col·legi va formar-se?",
"En quines altres llengües tenia formació?",
"Quina vinculació tenia amb la cultura francesa?",
"Què va fer en temps republicans?",
"Quina relació tenia amb l'ensenyament després del conflicte bèl·lic?",
"Amb qui conformava una agrupació cultural?",
"Què feien?",
"Quan va poder impartir classes amb normalitat?",
"On?",
"A què va contribuir al Setmanari Reus?",
"Quines organitzacions van atorgar-li reconeixements?",
"Li van concedir un premi honorífic de Reus?",
"Quins llocs duen el seu nom?"
] |
{
"answer_end": [
68,
41,
121,
238,
287,
373,
607,
716,
923,
1018,
1239,
1260,
1380,
1448,
1524,
1661
],
"answer_start": [
0,
0,
70,
123,
240,
289,
375,
609,
718,
718,
1185,
1185,
1262,
1382,
1450,
1526
],
"input_text": [
"Va ser una mestra reusenca.",
"L'any 1900.",
"L'enòleg i polític Josep Miquel i Pàmies.",
"A una escola privada i laica on l'ensenyament era exclusivament en català.",
"En llatí, grec, anglès i francès.",
"Va anar a l'Institut Francès de Barcelona i va estar un temps a Tolosa de Llenguadoc.",
"Es va presentar als exàmens,obtenint el títol de mestra per la Universitat Autònoma de Barcelona de mans de Pompeu Fabra, i va exercir de professora de català al Centre de Lectura de Reus.",
"Va seguir donant classes de català de manera clandestina, a casa seva, en petits grups.",
"Amb Xavier Amorós, Josep Iglésies, Ramon Amigó, Rafael Vilà Barnils, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig i Joaquim Santasusagna.",
"Organitzaven excursions on es llegien poemes i van celebrar uns Jocs Florals clandestins.",
"El 1958.",
"Al Centre de Lectura.",
"Publicava notes encaminades a aclarir dubtes lingüístics del català.",
"El Centre de Lectura i Òmnium Cultural.",
"Sí.",
"Una escola de la ciutat, al passeig de la Misericòrdia, i una plaça entre el carrer dels Banys i el de la Muralla."
]
}
|
bios
|
Maria Victòria Losada Gómez (Terrassa, Vallès Occidental, 5 de març del 1991), més coneguda com a Victòria Losada o Vicky Losada, és una futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista, i que forma part del Manchester City de la lliga anglesa.
Victòria Losada va començar la seva carrera professional en el FC Barcelona sota el comandament de Xavi Llorens amb bones aparicions, i amb el pas del temps comença a jugar habitualment com a titular, fins que finalment es va consolidar el grup. Ja en la seva segona temporada, després de guanyar el RCD Espanyol va guanyar la Copa Catalunya del 2009, que fou el seu primer campionat. Després del 2012, després d'haver guanyat la Lliga l'any anterior, l'equip va començar la seva millor temporada i va guanyar la Copa Catalunya per quart any consecutiu davant el RCD Espanyol, i després van guanyar la Lliga a tan sols 2 punts del segon equip, l'Athletic Club. Finalment, al maig van obtenir la Copa de la Reina contra el CD Transportes Alcaine, de manera que van aconseguir el Triplet nacional.
Al febrer de 2014, el club va fer oficial el seu fitxatge per part del Western New York Flash estatunidenc, convertint-se així en la quarta espanyola en jugar a la Lliga Professional dels Estats Units. El seu últim partit com a blaugrana fou el 15 de març del 2014 a l'empat 1-1 amb el Llevant UE.
El 9 de juny del 2015 va esdevenir la primera jugadora de futbol femení en marcar un gol amb la selecció Espanyola en un Mundial, el del Canadà, d'aquesta mateixa categoria esportiva.
La vallesana tornava al Barça Femení com un reforç de luxe iniciada la temporada 2016/17, després de finalitzar la seva vinculació de dos anys amb l'Arsenal. Des de la temporada 2018-2019 torna a ser primera capitana de l'equip, un rol que ja havia desenvolupat durant la campanya 2013-2014.
La temporada 2021/22 passa a ser jugadora del Manchester City.
Ha disputat també tres partits amb la Selecció femenina de futbol de Catalunya, el darrer al 2017.
|
[
"Qui és Maria Victòria Losada?",
"De quin any és?",
"Com se la coneix?",
"De què juga?",
"A quin equip?",
"On va iniciar-se?",
"Qui se n'encarregava en aquella època?",
"Quin premi va obtenir en la primera competició guanyada?",
"Contra qui jugaven?",
"En què va vèncer amb el Barça el 2012?",
"Contra qui?",
"Què van guanyar a la primavera?",
"Què va aconseguir el 2014?",
"I en el mundial canadenc de 2015?",
"Quan va tornar a jugar per al Barça?",
"On va marxar, però, el 2021?"
] |
{
"answer_end": [
156,
77,
128,
195,
233,
330,
366,
638,
605,
914,
914,
966,
1251,
1492,
1621,
1886
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
130,
130,
255,
255,
568,
533,
640,
640,
916,
1051,
1349,
1533,
1825
],
"input_text": [
"És una futbolista catalana.",
"Del 1991.",
"Com a Vicky Losada.",
"De centrecampista.",
"Del Manchester City.",
"En el FC Barcelona.",
"Xavi Llorens.",
"La Copa Catalunya.",
"Contra el RCD Espanyol.",
"La Copa Catalunya i la Lliga.",
"Contra el RCD Espanyol i l'Athletic Club, respectivament.",
"La Copa de la Reina.",
"Va convertir-se en la quarta espanyola en jugar a la Lliga Professional dels Estats Units.",
"Va esdevenir la primera jugadora de futbol femení en marcar un gol amb la selecció Espanyola en un Mundial.",
"La temporada 2016/17.",
"Al Manchester City."
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia nòrdica, la geganta Skadi (o Skaði) era la deessa de l'hivern i caçadora amb arc. Era filla del gegant Þjazi, i quan aquest va ser assassinat pels ansos, la geganta Skadi va marxar a Asgard a la recerca de venjança. Temorós d'enfrontar-se a la deessa de l'hivern, Odin li va oferir posar els ulls del seu pare al firmament perquè hi brillessin convertits en estrelles, casar-la amb un déu i fer-la riure. L'única condició que els déus van imposar a Skaði fou que triaria el seu futur marit veient-li només els peus. Ella esperava elegir Balder, però va errar el destí i va escollir Njǫrðr, un déu de la mar i els vents. No estaven fets l'un per l'altre i, finalment, es van separar. Hi ha qui afirma que es va casar amb Ull, déu dels patins de neu i el tir amb arc. Altres diuen que va tenir amb Odin diversos fills. Sigui com sigui, Skaði dona nom a Esca[n]dinàvia, una península de la qual hom creia, antigament, que era una illa (una àvia -aquest mot vol dir illa en germànic-): Skadin-àvia és l'Illa de Skadi.
|
[
"Qui és Skadi?",
"Segons quina tradició?",
"Qui era el seu pare?",
"Qui el va matar?",
"Què va fer Skadi?",
"Qui tenia por de la geganta?",
"Què li va proposar?",
"Quin requisit van posar-li els déus?",
"A qui va elegir?",
"Qui era?",
"Què va passar, però?",
"Quines variacions hi ha de la història?",
"De quina denominació n'és l'origen, Skadi?",
"Quina era l'illa de Skadi?"
] |
{
"answer_end": [
96,
96,
125,
168,
230,
284,
419,
530,
604,
634,
697,
832,
881,
1028
],
"answer_start": [
24,
0,
98,
108,
181,
232,
280,
421,
586,
598,
636,
699,
850,
998
],
"input_text": [
"La deessa de l'hivern i caçadora amb arc.",
"Segons la mitologia nòrdica.",
"El gegant Þjazi.",
"Els ansos.",
"Va marxar a Asgard a la recerca de venjança.",
"Odin.",
"Posar els ulls del seu pare al firmament perquè hi brillessin convertits en estrelles, casar-la amb un déu i fer-la riure.",
"Que triaria el seu futur marit veient-li només els peus.",
"Njǫrðr.",
"Un déu de la mar i els vents.",
"Que no estaven fets l'un per l'altre i, finalment, es van separar.",
"Hi ha qui afirma que es va casar amb Ull, déu dels patins de neu i el tir amb arc. Altres diuen que va tenir amb Odin diversos fills.",
"D'Escandi[n]àvia.",
"Skadinàvia."
]
}
|
books
|
-Això mateix vaig dir-li jo. Però ell em va fer aquest argument:
«-Tu saps tan bé com jo que no podem llançar-nos a sortir en cotxe cada diumenge, ni anar als teatres cada dos dies, ni berenar totes les tardes al Royal, com feu vosaltres. Tampoc estem en condicions de fer-nos un trousseau que ens permeti canviar de vestit com uns transformistes…»
-Però, que han hagut de pagar alguna cosa quan han sortit amb nosaltres? L'Anneta, no ha estat sempre com una convidada a casa? No els entenc.
-Jo sí. Precisament aquest paper d'eterns convidats és la cosa que no els agrada.
-Orgull: tot això és orgull.
-Potser no, dona; potser no. És versemblant que procuri retirar-se una mica de casa nostra per motius d'higiene —com deia ell— per mantenir la moral de la família. Ara que em vaga per pensar en aquestes coses trobo que té raó. Jo, en el seu cas, faria el mateix.
|
[
"Què li va exposar una persona al primer narrador?",
"Què diu aquesta que no es pot fer cada cap de setmana?",
"Cada quant no es poden prendre la llibertat d’anar al teatre?",
"On van a berenar els altres cada tarda?",
"Què no es poden permetre?",
"De què es queixa l’altre personatge?",
"Han tractat sempre bé a l’Anneta?",
"Els compren?",
"I la seva amiga?",
"Què diu que no li agrada a aquella família?",
"De què es tracta, segons l'altra senyora?",
"Hi està d’acord el primer protagonista?",
"Per què creu que es vulgui distanciar la família?",
"Opina el mateix que ells?",
"Com actuaria si estigués en la seva pell?"
] |
{
"answer_end": [
63,
145,
180,
237,
289,
420,
475,
490,
498,
572,
601,
630,
765,
828,
864
],
"answer_start": [
29,
89,
147,
182,
239,
356,
422,
477,
477,
500,
575,
604,
632,
767,
830
],
"input_text": [
"Un argument.",
"Llançar-se a sortir en cotxe.",
"Cada dos dies.",
"Al Royal.",
"De fer-se un trousseau.",
"Que no han hagut de pagar res quan han sortit amb ells.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Aquest paper d'eterns convidats.",
"D'orgull.",
"No.",
"Per motius d'higiene i per mantenir la moral de la família.",
"Sí.",
"Faria el mateix."
]
}
|
bios
|
Carla Pérez (Barcelona, 27 de juliol de 1978) és una actriu catalana.
Es va donar a conèixer amb el paper d'Andrea a la popular sèrie juvenil Al salir de clase. Va abandonar la sèrie per rodar una pel·lícula de gran èxit, Guerreros, que va protagonitzar el 2001, dirigida per Daniel Calparsoro, Eloy Azorín, Rubén Ochandiano i Eduardo Noriega. L'any següent, Xavi Puebla la va dirigir en la pel·lícula Noche de fiesta.
Va tornar a la televisió el 2004, interpretant un paper secundari en diversos capítols de l'exitosa comèdia Aquí no hay quien viva, fins al 2005. Va fer un paper episòdic a El comisario el 2006. El 2011 va aparèixer en un paper en el telefilm El décimo infierno. Va tenir un paper destacat en la pel·lícula Bucle, de 2012. L'any 2014 va participar en la sèrie El crac.
També ha participat en diversos muntatges teatrals.
|
[
"Qui és Carla Pérez?",
"Quan va néixer?",
"Com es va fer famosa?",
"Per què va deixar la producció?",
"Com es deia?",
"Quan en va fer el paper protagonista?",
"Qui n'eren els directors?",
"I el 2002 on va sortir?",
"Qui n'era al càrrec?",
"Què va fer Carla el 2004?",
"Fent què?",
"Quan la va deixar?",
"On va aparèixer l'any següent?",
"I el 2011?",
"De què es tractava?",
"Ha fet teatre?"
] |
{
"answer_end": [
68,
45,
159,
220,
231,
261,
342,
417,
417,
451,
549,
563,
612,
680,
680,
838
],
"answer_start": [
0,
0,
70,
161,
161,
222,
193,
344,
344,
419,
419,
419,
565,
614,
650,
788
],
"input_text": [
"És una actriu catalana.",
"El 1978.",
"Amb el paper d'Andrea a la popular sèrie juvenil Al salir de clase.",
"Per rodar una pel·lícula de gran èxit.",
"Guerreros.",
"El 2001.",
"Daniel Calparsoro, Eloy Azorín, Rubén Ochandiano i Eduardo Noriega.",
"A Noche de fiesta.",
"Xavi Puebla.",
"Va tornar a la televisió.",
"Interpretant un paper secundari en diversos capítols de l'exitosa comèdia Aquí no hay quien viva.",
"El 2005.",
"A El comisario.",
"A El décimo infierno.",
"D'un telefilm.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Albert Rivera també va participar en l'operació Catalunya contra l'independentisme? Aquesta és la qüestió que es formula el periodista Carlos Enrique Bayo en aquest article d'avui a Público, en què explica la presència del dirigent de Ciutadans en un casament on es va ordir el suposat pacte entre la policia espanyola i la Banca Privada d'Andorra per a revelar les dades bancàries de Jordi Pujol. Rivera va assistir al casament d'un familiar de l'advocat José María Fuster Fabra, ex-militant del partit d'ultradreta Fuerza Nueva, advocat del general Rodríguez Galindo, condemnat pels GAL, i actualment vinculat Ciutadans. Segons Público, en aquell casament, el 21 de juny del 2014, van assistir-hi com a convidats el director adjunt operatiu de la policia espanyola, Eugenio Pino, i el responsable de la unitat d'afers interns de la policia, Marcelino Martín Blas. Tots dos, explica el diari, van seure a la mateixa taula on seien el propietari de la Banca Privada d'Andorra, Higini Cierco, un altre ex-alt càrrec de la Banca i Fuster Fabra. Segons aquesta informació, cap al final del banquet Albert Rivera hi va fer cap. Entre tots hi havia un ambient de cordialitat. Cinc dies després, el 26 de juny, els propietaris de la BPA van enviar el seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, a Madrid per reunir-se amb un comandament de la policia espanyola, que era justament Martín Blas. I fou aleshores que van lliurar a la policia una nota amb dades del compte que tenia l'ex-president de la Generalitat Jorid Pujol a la Banca Privada d'Andorra, que indicava ingressos i transferències per valor de cinc milions d'euros. El periodista de Público explica que el tracte era que els accionistes majoritaris de la BPA lliurarien aquesta informació bancària de Pujol –malgrat que la legislació andorrana protegeix el secret bancari– i, en canvi d'això, el Ministeri d'Interior espanyol aturaria les investigacions per presumpte emblanquiment de capitals del Banco Madrid, adquirit per BPA. Però la policia no en va tenir prou amb aquella informació, perquè no eren els extractes bancaris autèntics, i la investigació sobre el Banco Madrid va continuar. A més, l'any següent el Departament del Tresor dels Estats Units va acusar la Banca Privada d'Andorra d'haver facilitat operacions relacionades amb l'emblanquiment de diners provinents d'organitzacions criminals. Les autoritats financeres andorranes van acabar intervenint la BPA i Joan Pau Miquel fou detingut. Tant l'autor de la informació d'avui, Carles Enrique Bayo, com la seva companya Patricia López, van comparèixer la setmana passada a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya del parlament. El diputat de Ciutadans Matías Alonso preguntava a López si no temia que les investigacions sobre tota aquesta trama es tanquessin en fals. Justament Ciutadans ha contribuït a obstruir les investigacions del congrés espanyol sobre l'operació Catalunya i l'ús de fons del Ministeri d'Interior per a la policia política. Ahir Ciutadans i el PP es van oposar a prorrogar les tasques de la comissió d'investigació. Això, ja ho havia denunciat precisament la periodista Patricia López en la seva compareixença al parlament.
|
[
"Quina pregunta es planteja Carlos Enrique Bayo?",
"A quin escrit?",
"Quin tema hi tracta?",
"Què hi va passar, suposadament?",
"Amb quina finalitat?",
"On va acudir el dirigent de Ciutadans?",
"De qui es tracta?",
"Qui més hi havia?",
"Amb qui van compartir taula?",
"Què va passar al cap de cinc dies?",
"Què va ocórrer en aquell moment?",
"Quin acord explica el periodista que van formar?",
"De què es va culpar la banca andorrana?",
"Qui va resultar capturat?",
"Què ha fet el partit de Rivera?",
"Què va recriminar la periodista López?"
] |
{
"answer_end": [
154,
189,
259,
347,
396,
479,
621,
864,
1041,
1381,
1541,
1980,
2356,
2455,
2973,
3135
],
"answer_start": [
0,
84,
155,
248,
275,
398,
429,
623,
866,
1171,
1385,
1618,
2152,
2427,
2796,
2980
],
"input_text": [
"Si Albert Rivera també va participar en l'operació Catalunya contra l'independentisme.",
"En aquest article d'avui a Público.",
"La presència del dirigent de Ciutadans en un casament.",
"Es va ordir el pacte entre la policia espanyola i la Banca Privada d'Andorra.",
"Revelar les dades bancàries de Jordi Pujol.",
"Al casament d'un familiar de l'advocat José María Fuster Fabra.",
"D'un ex-militant del partit d'ultradreta Fuerza Nueva, advocat del general Rodríguez Galindo, condemnat pels GAL, i actualment vinculat Ciutadans.",
"El director adjunt operatiu de la policia espanyola, Eugenio Pino, i el responsable de la unitat d'afers interns de la policia, Marcelino Martín Blas.",
"Amb el propietari de la Banca Privada d'Andorra, Higini Cierco, un altre ex-alt càrrec de la Banca i Fuster Fabra.",
"Que els propietaris de la BPA van enviar el seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, a Madrid per reunir-se amb un comandament de la policia espanyola, que era justament Martín Blas.",
"Que van lliurar a la policia una nota amb dades del compte que tenia l'ex-president de la Generalitat Jorid Pujol a la Banca Privada d'Andorra.",
"Els accionistes majoritaris de la BPA lliurarien aquesta informació bancària de Pujol i, en canvi d'això, el Ministeri d'Interior espanyol aturaria les investigacions per presumpte emblanquiment de capitals del Banco Madrid, adquirit per BPA.",
"D'haver facilitat operacions relacionades amb l'emblanquiment de diners provinents d'organitzacions criminals.",
"Joan Pau Miquel.",
"Ha contribuït a obstruir les investigacions del congrés espanyol sobre l'operació Catalunya i l'ús de fons del Ministeri d'Interior per a la policia política.",
"Que Ciutadans i el PP es van oposar a prorrogar les tasques de la comissió d'investigació."
]
}
|
books
|
I ve'ls aquí per què s'hi estan tots fent rodona, en el menjador, amb el plat i la xicra sobre la falda, l'un acabant de rosegar l'últim secall que li sobra i l'altre passant un xiquet d'orxata pel xacolata que li ha quedat, l'altre xarrupant la xicra i picant el cul perquè acabi de baixar la que xarrupa… És a dir, cada qual fent la seva.
I són una pila! El que fa companyia al senyor Vintró i la seva noia gran, que ja és casadora; la veïna de l'entresol; la del pis del davant; parents de la família; dos o tres nois ja grandets convidats pel xicot; senyors de la tertúlia. Ja dic, una pila.
El nebot de la senyora també hi és!… Jo us diré: ell bé tenia el compromís d'anar a dar els dies a l'oncle, però s'ha aguantat tot lo dia per no trobar gent, que ell amb tot atina. Diu: -Hi aniré al vespre i de seguida estic.- Ja hi ha anat al vespre, però res de lo dicho: s'ha trobat amb la reunió de convidats que no l'han deixat moure, que l'han fet seure, que li han donat xacolata i secalls i orxata… I ell… pobre xicot!… qui sap si aquest vespre tenia que ajuntarse amb la conquista…
Mentrestant cada qual ha anat quedant llest i el senyor Vintró desocupant a tothom del plat i la xicra escurada, que ja no els servia de res.
-Ah!…- diu el noi, que és més llarg que una forqueta i més pampana que en Calces. -Ara no es moguin, que aviat se'ls cridarà per la gran funció.
-Vamos, vamos… vamos…
-Ja els has dat les targetes? ¿Ja els has dat targetes?- diu el seu pare… allò… volentse'n mig burlar, però en realitat tot content.
-Jo no en tinc…
-Ni jo…
|
[
"Què fan els vells al menjador?",
"Què se n’intercanvien dos?",
"Cadascú fa el que li dona la gana?",
"N’eren molts?",
"Es coneixien?",
"A més, qui hi era?",
"Què havia de fer?",
"Per què tardava a tornar a casa?",
"Tothom havia acabat de menjar?",
"Llavors, què feia Vintró?",
"Per què?",
"Qui els va manar que no s’aixequessin?",
"Què li preguntava el seu pare?",
"Com ho feia?",
"En tenien els avis?"
] |
{
"answer_end": [
64,
223,
339,
355,
576,
630,
702,
1001,
1130,
1198,
1227,
1372,
1468,
1497,
1552
],
"answer_start": [
0,
157,
307,
341,
357,
596,
645,
777,
1087,
1133,
1179,
1229,
1426,
1453,
1426
],
"input_text": [
"S'hi estan tots fent rodona.",
"Un xiquet d'orxata pel xacolata.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"El nebot de la senyora.",
"Dar els dies a l'oncle.",
"Perquè es trobava amb la reunió de convidats que no l'han deixat moure, que l'havien fet seure, que li havien donat xacolata i secalls i orxata.",
"Sí.",
"Desocupava a tothom del plat i la xicra escurada.",
"Perquè ja no els servia de res.",
"El noi, que és més llarg que una forqueta i més pampana que en Calces.",
"Que si ja els havia dat targetes.",
"Volentse'n mig burlar.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, es reunirà avui amb el president basc, Iñigo Urkullu, al palau d'Ajuria Enea, la seu del govern basc. Serà un dinar de treball, la primera trobada entre tots dos presidents, que després faran una conferència de premsa conjunta per a explicar les seves impressions sobre la reunió. L'última reunió entre Urkullu i un dirigent de l'independentisme català va ser el 15 d'agost, quan el president basc va visitar el president d'ERC, Oriol Junqueras, als Lledoners. En canvi, no ha visitat el president Carles Puigdemont a Waterloo, cosa que sí que ha fet el dirigent d'EH Bildu, Arnaldo Otegi. Ahir el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, va dir que Urkullu no s'oferiria com a mediador entre la Generalitat i la Moncloa. En canvi, sí que parlaran de la relació institucional en ‘matèries compartides' i de la necessitat d'avançar en la modificació del model d'estat perquè es reconegui de manera efectiva la plurinacionalitat. Sobre la taula també hi ha el no de l'independentisme al pressupost del govern espanyol i el possible suport del PNB als comptes de Pedro Sánchez. Actes a Sant Sebastià Després de la reunió, a les 17.15, Torra es reunirà a Sant Sebastià amb quatre representants de la plataforma Demokrazia Bai: Joseba Azkárraga, ex-conseller de Justícia i Treball basc; Anjeles Iztueta, ex-consellera d'Educació; Rafa Díez Usabiaga, ex-secretari general del sindicat LAB; i Dani Arranz, ex-governador civil de Biscaia. Finalment, a les 19.00, Torra farà una conferència a Sant Sebastià, en un acte organitzat per l'entitat Gure Esku Dago –plataforma cívica basca fundada el 2013 que vol activar el procés polític basc i que s'emmiralla en l'ANC–, sota el títol ‘Sobirania, democràcia i llibertat'. Gure Esku Dago ha organitzat diverses onades de consultes populars en què pregunta sobre la independència del País Basc i més opcions de relació amb l'estat espanyol. Diumenge vinent es votarà precisament a Sant Sebastià, que serà la primera capital basca on es farà la consulta. També hi haurà votacions a Irun, Balmaseda, Zalla i Alonsotegi.
|
[
"Qui és Torra?",
"Amb qui parlarà?",
"Qui és?",
"On?",
"És el primer cop que es reuneixen?",
"Què passarà quan acabin?",
"Quan va ser el darrer cop que Urkullu va quedar amb un líder independentista?",
"Ha anat a veure Puigdemont a Waterloo?",
"Qui sí que ho va fer?",
"Per què volen dialogar?",
"Què més volen tractar?",
"On hi haurà esdeveniments?",
"A qui hi veurà Torra?",
"Qui són?",
"Què és Gure Esku Dago?",
"Què passarà diumenge a Sant Sebastià?"
] |
{
"answer_end": [
42,
81,
96,
120,
216,
270,
503,
570,
632,
970,
1117,
1140,
1265,
1473,
1700,
1974
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
44,
172,
146,
325,
505,
505,
694,
972,
1119,
1176,
1213,
1579,
1837
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Amb el president basc.",
"Iñigo Urkullu.",
"Al palau d'Ajuria Enea.",
"Sí.",
"Faran una conferència de premsa conjunta.",
"El 15 d'agost, quan el president basc va visitar el president d'ERC, Oriol Junqueras, als Lledoners.",
"No.",
"Arnaldo Otegi.",
"Per la relació institucional en matèries compartides i la necessitat d'avançar en la modificació del model d'estat perquè es reconegui de manera efectiva la plurinacionalitat.",
"El no de l'independentisme al pressupost del govern espanyol i el possible suport del PNB als comptes de Pedro Sánchez.",
"A Sant Sebastià.",
"A quatre representants de la plataforma Demokrazia Bai.",
"Joseba Azkárraga, ex-conseller de Justícia i Treball basc; Anjeles Iztueta, ex-consellera d'Educació; Rafa Díez Usabiaga, ex-secretari general del sindicat LAB; i Dani Arranz, ex-governador civil de Biscaia.",
"Una plataforma cívica basca fundada el 2013 que vol activar el procés polític basc i que s'emmiralla en l'ANC.",
"Es votarà sobre la independència del País Basc."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.
Fou venerada únicament al santuari de l'illa d'Egina, al Golf Sarònic. Se li atribueix la invenció de les xarxes per a la caça i la pesca.
Era molt bella, per això fou perseguida pels homes, entre ells, el rei Minos, de qui intentà escapar llançant-se al mar. D'allà fou recollida a les xarxes d'un pescador egineta que s'enamorà d'ella. Britomartis feu cridar la seva germanastra i protectora que la feu desaparèixer: es feu Afaia, la "sense llum o invisible". El temple en honor seu va ser construït al lloc de la seva desaparició.
Se la coneixia ja des de temps tan antics com el segle xiv aC com una deïtat local associada amb la fertilitat i el cicle agrícola. Sota l'hegemonia atenesa, arribà a ser identificada amb les deesses Atena i Àrtemis i també amb la nimfa cretenca Britomartis. Al segle ii aC el viatger i geògraf Pausànies escrigué:
|
[
"Qui és Afaia?",
"D'acord amb quina tradició?",
"Amb quines altres divinitats se la relacionava?",
"On es retia culte a Afaia?",
"On era?",
"Què es diu que va crear?",
"Quina característica física tenia?",
"Per què va tirar-se al mar?",
"Qui la va rescatar?",
"Què vol dir el seu nom?",
"On se situava precisament el seu lloc de culte?",
"Amb quins elements se la relaciona des de l'antiguitat?",
"En la cultura d'Atenes, amb quines deïtats era vinculada?",
"I amb quin personatge de Creta?"
] |
{
"answer_end": [
96,
96,
155,
209,
226,
294,
310,
415,
493,
617,
689,
821,
906,
948
],
"answer_start": [
0,
0,
22,
157,
157,
228,
296,
321,
374,
576,
619,
691,
823,
823
],
"input_text": [
"Era una deessa grega de la llum.",
"Amb la mitologia grega.",
"Era filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.",
"Únicament al santuari de l'illa d'Egina.",
"Al Golf Sarònic.",
"Les xarxes per a la caça i la pesca.",
"Que era molt bella.",
"Perquè intentava escapar del rei Minos.",
"Un pescador egineta.",
"Sense llum o invisible.",
"Al lloc de la seva desaparició.",
"Amb la fertilitat i el cicle agrícola.",
"Amb Atena i Àrtemis.",
"Amb la nimfa Britomartis."
]
}
|
bios
|
Maria Novell i Picó (Figueres, 17 de març de 1914 - Barcelona, 24 de febrer de 1969) fou una professora, bibliotecària i escriptora que va destacar per la seva original manera de narrar la història de Catalunya a través dels seus protagonistes, «gent humil i senzilla que vivien les conseqüències que per a ells tenien els fets de cada època».
Llicenciada en Filosofia, va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries l'any 1932 amb el número u de la seva promoció i fou becada per la Generalitat de Catalunya. El 1935 el Claustre de l'Escola la designà per representar el centre al Segon Congrés Internacional de Biblioteques i Bibliografia organitzat per l'IFLA i celebrat a Madrid i a Barcelona. Aquell mateix any es titulà i uns mesos més tard començava a treballar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps estudiava la carrera de Filosofia i Lletres i, després de la guerra civil, ja llicenciada, es dedicà a l'ensenyament fent classes de filosofia, història i literatura.
De ben jove va començar a escriure contes i articles. Els anys 1926-1928 ja havia publicat a les revistes Sigronet, El noi català, La dona catalana, Arts i lletres, de Barcelona, i Sol ixent, de Cadaqués. La postguerra emmudeix la seva veu literària fins que el 1964, animada per Joaquim Carbó, inicia una fecunda col·laboració a la revista Cavall Fort amb una sèrie de narracions de la història de Catalunya. La cabra d'or inaugurava la sèrie i, segons Carbó, «l'agilitat i amenitat d'aquest conte no excloïen el rigor i una informació històrica de primera mà. Va ser el primer de la trentena que va il·lustrar Fina Rifà i que representen un dels encerts més grans de la revista: la història viscuda pels qui la sofreixen, no pas pels qui l'orienten i se n'aprofiten». El projecte es proposava abraçar tota la història de Catalunya, però la seva mort prematura l'any 1969 va aturar les narracions al segle xviii.
Formà part del consell de redacció de la revista Cavall Fort i, entre 1965 i 1969, a més de la sèrie sobre la història de Catalunya, hi publica regularment articles, obres de teatre i un guió de còmic, De Balaguer a Kum-Ram, il·lustrat per Manel. Guanya el premi Folch i Torres amb la novel·la Les presoneres de Tabriz i publica dues obres de teatre: Les orenetes i Perot joglar, que el Teatre Experimental Català va estrenar al Teatre Romea el 22 de febrer de 1970. Amb caràcter pòstum, entre 1973 i 1975, es publiquen tres llibres amb treballs seus: la biografia de Jaume el Conqueridor, l'obra dramàtica Tres vegades era un rei... i Viatge per la història de Catalunya, la seva obra més coneguda i difosa, on es recullen totes les narracions històriques publicades a Cavall Fort il·lustrades per Fina Rifà.
|
[
"Qui va ser Maria Novell i Picó?",
"Per què va despuntar?",
"Com eren aquests?",
"Quina formació tenia?",
"A quina reunió d'experts va participar el 1935?",
"Què va fer en acabar la carrera?",
"Quan va iniciar-se en la creació literària?",
"A quin mitjà la reprèn, després de la postguerra?",
"Què en pensava Carbó dels contes?",
"Des de quina perspectiva es narraven?",
"Quina intenció tenia l'autora?",
"Amb quins altres tipus d'obres contribuïa a la revista?",
"Quin guardó va obtenir?",
"Amb quina composició?",
"Quines peces teatrals va produir?",
"Quan es van representar als escenaris?"
] |
{
"answer_end": [
131,
243,
342,
411,
635,
993,
1047,
1403,
1555,
1717,
1827,
2109,
2186,
2227,
2287,
2374
],
"answer_start": [
0,
0,
221,
344,
505,
903,
995,
1200,
1442,
1676,
1765,
1944,
2156,
2156,
2230,
2260
],
"input_text": [
"Fou una professora, bibliotecària i escriptora.",
"En la seva original manera de narrar la història de Catalunya a través dels seus protagonistes.",
"Gent humil i senzilla que vivien les conseqüències que per a ells tenien els fets de cada època.",
"Filosofia i va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries.",
"Al Segon Congrés Internacional de Biblioteques i Bibliografia.",
"Es dedicà a l'ensenyament fent classes de filosofia, història i literatura.",
"De ben jove.",
"A la revista Cavall Fort.",
"Que l'agilitat i amenitat d'aquests no excloïen el rigor i una informació històrica de primera mà.",
"Pels qui sofreixen la història.",
"Abraçar tota la història de Catalunya.",
"Articles, obres de teatre i un guió de còmic.",
"El Folch i Torres.",
"Amb Les presoneres de Tabriz.",
"Les orenetes i Perot joglar.",
"El 22 de febrer de 1970."
]
}
|
vilaweb
|
La NASA està de celebració: el projecte ‘Curiosity' compleix quatre anys. És un dispositiu que recorre la superfície de Mart. Per aquest motiu, l'agència espacial ha llançat ‘Mars Rover', un joc gratuït ben divertit que permet de recórrer la superfície del planeta vermell a la recerca d'aigua subterrània. El funcionament és molt simple. L'usuari condueix un ‘rover' –un vehicle robòtic– per la superfície del planeta. La finalitat del joc és d'omplir el màxim nombre de tancs d'aigua sense fer malbé les rodes del vehicle. Hi ha perills com ara barrancs i turons. ‘Curiosity', llançat el novembre del 2011, va arribar a la superfície de Mart l'agost del 2012. El dispositiu fa quatre anys que explora i la seva missió encara no s'ha acabat. Amb aquest projecte, la NASA pretén d'acostar les fites científiques als nens, de manera que s'interessin pels projectes espacials. El joc és gratuït i és disponible per a ordinadors i mòbils.
|
[
"Què feteja la NASA?",
"En què consisteix?",
"Què ha oferit l'organització?",
"Què és?",
"Com?",
"Què és un rover?",
"Quin objectiu té?",
"Quins obstacles s'hi poden trobar?",
"Quan va començar Curiosity?",
"Quan va aterrar a Mart?",
"Què fa aquest invent?",
"Ha finalitzat la seva comesa?",
"Quina intenció té la NASA amb el joc?",
"On es pot jugar?"
] |
{
"answer_end": [
72,
124,
186,
305,
418,
388,
523,
564,
607,
660,
702,
741,
820,
934
],
"answer_start": [
0,
28,
126,
174,
339,
339,
420,
525,
566,
566,
662,
662,
743,
875
],
"input_text": [
"Els quatre anys del projecte Curiosity.",
"És un dispositiu que recorre la superfície de Mart.",
"Mars Rover.",
"Un joc gratuït ben divertit que permet de recórrer la superfície del planeta vermell a la recerca d'aigua subterrània.",
"L'usuari condueix un rover per la superfície del planeta.",
"Un vehicle robòtic.",
"Omplir el màxim nombre de tancs d'aigua sense fer malbé les rodes del vehicle.",
"Barrancs i turons.",
"El novembre de 2011.",
"L'agost del 2012.",
"Explora.",
"Encara no.",
"Acostar les fites científiques als nens.",
"A ordinadors i mòbils."
]
}
|
mitologia
|
Acestium o Acestia (Acharnae, Àtica) fou una dona grega, descendent del militar Temístocles, esmentada per Pausànies a la seva obra.
Sobre el seu nom, se'n fa esment a l'obra Descripció de Grècia, escrita per Pausànies al segle ii. En el fragment de l'escrit on l'esmenta, el geògraf està fent una enumeració i descripció de les tombes que hi ha al camí d'Atenes a Eleusis, i entre elles hi la d'un descendent del general Temístocles. En aquest moment Pausànies diu explícitament «Dels seus descendents posteriors [de Temístocles] no n'esmentaré cap altre tret d'Acestium». Per tant, Acestium era descendent del conegut militar i general atenenc Temístocles (ca. 525-449 aC), que lluità contra Xerxes i els perses a les Guerres Mèdiques. Sembla que de família noble, Acestium fou filla de Xènocles, un home originari de la vila d'Acharnae, pròxima a Atenes. La seva família tingué una certa importància en els festivals que se celebraven en honor a Demèter a la capital atenenca, car tant el seu pare, com el seu avi Sòfocles i el seu besavi Lleonci, havien estat portadors de les torxes en honor de la deessa durant les festivitats. A més, en vida seva veié en aquesta posició al seu germà, també anomenat Sòfocles, el seu marit Temístocles i, després de la mort d'aquest, al seu fill Teofrast. Pausànies considera això una gran fortuna per a ella, i per aquesta raó ho esmenta a la seva obra.
A banda d'això, el seu nom és conegut també a través d'una llista de dames nobles preservada en una inscripció grega, on se l'esmenta com filla de Xenòcles, de la vila d'Acharnae.
|
[
"Qui va ser Acestium?",
"Qui era familiar seu?",
"On apareix?",
"A quina obra surt el seu nom?",
"En què consisteix el passatge en què apareix?",
"Com es demostra la seva relació amb Temístocles?",
"Què va fer aquest general?",
"A quin tipus de família pertanyia Acestium?",
"Eren reconeguts?",
"A on?",
"Per quin motiu?",
"Què narra Pausànies com una gran sort per a ella?",
"On més apareix?",
"De què forma part el llistat?"
] |
{
"answer_end": [
55,
91,
131,
195,
372,
572,
736,
788,
956,
978,
1132,
1393,
1476,
1511
],
"answer_start": [
0,
37,
37,
133,
232,
452,
612,
738,
858,
906,
858,
984,
1411,
1450
],
"input_text": [
"Fou una dona grega.",
"El militar Temístocles.",
"L'esmenta Pausànies a la seva obra.",
"A Descripció de Grècia.",
"En una enumeració i descripció de les tombes que hi ha al camí d'Atenes a Eleusis.",
"Pausànies diu explícitament que dels seus descendents posteriors, de Temístocles, no n'esmentaria cap altre tret d'Acestium.",
"Lluità contra Xerxes i els perses a les Guerres Mèdiques.",
"A família noble.",
"Tingueren una certa importància en els festivals que se celebraven en honor a Demèter.",
"A la capital atenenca.",
"Perquè tant el seu pare, com el seu avi Sòfocles i el seu besavi Lleonci, havien estat portadors de les torxes en honor de la deessa durant les festivitats.",
"Veure en posició de portadors de les torxes al seu germà, al seu marit i al seu fill.",
"En una llista de dames nobles.",
"D'una inscripció grega."
]
}
|
mitologia
|
L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte. John Chadwick assenyala que almenys hi ha sis segles entre la presència més primerenca de protoparlants grecs a les terres que més endavant formarien part de l'Hèl·lade i les primeres inscripcions micèniques conegudes amb el nom de lineal B. Durant aquest llarg període els conceptes i les pràctiques es van anar fusionant amb les creences indígenes i la religió minoica, en cas que la cultura influeixi en les creences religioses. Pel que fa a aquests textos, les poques llistes d'ofrenes que donen noms de déus com a destinataris dels béns no revelen res sobre les pràctiques religioses, i no n'han sobreviscut altres textos. John Chadwick rebutja que les religions minoica i micènica es confonguin, tal com podrien assenyalar algunes correlacions arqueològiques, i adverteix contra «l'intent de descobrir la prehistòria de la religió grega clàssica a través de conjectures dels seus orígens i resolent el significat dels seus mites» sobretot a través d'etimologies traïdores. Moses I. Finley ha detectat molt poques reflexions micèniques autèntiques en el món homèric del segle VIII, malgrat el seu context micènic. Nilsson també afirma que una gran quantitat de déus minoics i concepcions religioses es van fusionar en la religió micènica, però no es basa en les etimologies incertes, sinó en elements religiosos i en les representacions i la funció general dels déus. A partir de l'evidència existent, sembla que la religió micènica fou la mare de la religió grega. El panteó micènic ja incloïa moltes divinitats que es poden trobar a la Grècia clàssica.
Hi va haver alguns llocs que tenien certa importància per al culte, com ara Lerna, els quals normalment eren uns santuaris que originàriament no es diferenciaven gaire d'un habitatge, tot i que més endavant ja van prendre la forma d'un temple amb, una imatge devocional dins la cel·la i un altar al davant a l'aire lliure. Certs edificis trobats en ciutadelles tenen una habitació central, el mègaron, de forma oblonga, envoltada d'habitacions petites que podrien haver servit com a lloc d'adoració. A part d'això, es pot suposar també l'existència d'un culte domèstic. S'han localitzat alguns santuaris, com el de Filakopí a Melos, on es va trobar un nombre considerable d'estatuetes que segurament es van fabricar amb l'objectiu de servir d'ofrenes, i es pot suposar que els estrats arqueològics d'indrets com Delfos, Dodona, Delos, Eleusis, Lerna i Abes ja eren santuaris importants; a Creta, diversos santuaris minoics mostren una certa continuïtat amb el període conegut com el Minoic Recent III, un període de cultura híbrida minoicomicènica.
|
[
"Què és complicat de trobar a la cultura micènica?",
"En concret què?",
"A quins llocs?",
"Quant de temps es calcula que hi ha entre protoparlants grecs i les mostres micèniques?",
"Qui ho diu?",
"Què va passar durant aquesta etapa?",
"Quina informació no apareix?",
"Hi ha més textos?",
"Quina perspectiva té Chadwick?",
"En quin sentit?",
"Què n'ha observat Finley?",
"I Nilsson?",
"Quin origen es pensa que té la religió grega?",
"Com eren alguns llocs de culte?",
"Quin tipus d'adoració es pot deduïr?",
"Quines localitats eren importants per a aquesta finalitat?"
] |
{
"answer_end": [
70,
182,
182,
391,
236,
554,
772,
810,
884,
1119,
1269,
1426,
1653,
1926,
2312,
2629
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
212,
184,
426,
616,
776,
812,
812,
1172,
1303,
1557,
1744,
2244,
2498
],
"input_text": [
"L'element religiós.",
"Els espais de culte.",
"Als jaciments arqueològics.",
"Almenys sis segles.",
"John Chadwick.",
"Que els conceptes i les pràctiques es van anar fusionant amb les creences indígenes i la religió minoica.",
"Les pràctiques religioses.",
"No.",
"Rebutja que les religions minoica i micènica es confonguin.",
"És contra l'intent de descobrir la prehistòria de la religió grega clàssica a través de conjectures dels seus orígens i resolent el significat dels seus mites.",
"Molt poques reflexions micèniques autèntiques en el món homèric del segle VIII.",
"Afirma que una gran quantitat de déus minoics i concepcions religioses es van fusionar en la religió micènica.",
"La religió micènica.",
"No es diferenciaven gaire d'un habitatge.",
"Una domèstica.",
"Delfos, Dodona, Delos, Eleusis, Lerna i Abes."
]
}
|
vilaweb
|
El cantant de Txarango, Alguer Miquel, ha assegurat que el tema Agafant Horitzó és una crida a aquella gent d'esquerres ‘que no sap com posicionar-se' a votar positivament al referèndum de l'1-O. ‘Tant de bo la cançó s'acosti amb alegria a tots els indecisos que hi ha, a molta gent d'esquerres que necessitem com a actors imprescindibles', ha assegurat a l'ACN Miquel. Segons l'artista la independència és l'oportunitat ‘per reescriure les regles del joc' i per tirar endavant una democràcia ‘més participativa, social i justa'. El cantant ha celebrat que la CUP utilitzi la cançó en la seva campanya i ha afirmat que ‘tant de bo la facin servir també els Comuns i altres indecisos'. Txarango no descarta interpretar el tema al final de cada concert d'ara fins a l'1 d'octubre. Alguer Miquel ha confessat que ja preveien que la cançó tingués bona acceptació i fos ‘molt compartida' i ha explicat que el moment polític ‘els interpel·la' i que van creure que era un bon moment per comunicar el que pensaven des de la música. Per això, ha explicat, van escriure la lletra de la cançó pensant en un projecte més enllà de l'1-O perquè ‘entenen la independència com una oportunitat de construir un nou país'. ‘Un Sí matisat' Des de Txarango han recordat que la formació ‘sempre s'ha posicionat políticament' i que ‘cal ser valent' tot i que accions com aquesta puguin provocar rebuig d'una part del seu públic. ‘És un sí matisat perquè no ens sentim còmodes en tots els sí. Ens trobem en un moment per capgirar-ho tot', ha subratllat el cantant. Miquel ha explicat que el tema parteix d'una inquietud pròpia de Txarango de la qual s'han sumat altres artistes. Amb noms com Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Los Kol·lontai i Ascensa Furore. Miquel ha obert la porta a que qualsevol persona o col·lectiu que se senti identificat amb la peça pugui compartir-la. La lletra de la cançó està inspirada en el tema Article 1.1 de Cesc Freixas i en Ovidi Montllor. Agafant Horitzó ja acumula més de 287.000 reproduccions a Youtube.
|
[
"Qui és el vocalista de Txarango?",
"Què ha revelat sobre una de les seves cançons?",
"Quines han estat les seves paraules en concret?",
"On ho ha comunicat?",
"Com considera la independència?",
"Com veu que la CUP faci servir el tema?",
"Què més en diu?",
"Podia pensar el grup que passaria això?",
"Quina decisió van prendre davant del panorama polític?",
"Per què quan van compondre-la pensaven en més endavant de l'1 d'octubre?",
"Quin risc explica que assumeixen?",
"Com creu Miquel que és el moment actual?",
"Hi ha més cantants involucrats?",
"Com ara?",
"A què convida el cantant?"
] |
{
"answer_end": [
37,
194,
339,
368,
528,
601,
683,
936,
1022,
1202,
1404,
1539,
1653,
1736,
1855
],
"answer_start": [
0,
24,
196,
341,
370,
530,
530,
779,
885,
1034,
1326,
1469,
1541,
1541,
1738
],
"input_text": [
"Alguer Miquel.",
"Que Agafant Horitzó és una crida a aquella gent d'esquerres ‘que no sap com posicionar-se' a votar positivament al referèndum de l'1-O.",
"Tant de bo la cançó s'acosti amb alegria a tots els indecisos que hi ha, a molta gent d'esquerres que necessitem com a actors imprescindibles.",
"A l'ACN.",
"Com a l'oportunitat per reescriure les regles del joc i per tirar endavant una democràcia més participativa, social i justa.",
"Ho ha celebrat.",
"Que tant de bo la facin servir també els Comuns i altres indecisos.",
"Sí.",
"Comunicar el que pensaven des de la música.",
"Perquè entenen la independència com una oportunitat de construir un nou país.",
"El rebuig d'una part del seu públic.",
"Un moment per capgirar-ho tot.",
"Sí.",
"Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Los Kol·lontai i Ascensa Furore.",
"A que qualsevol persona o col·lectiu que se senti identificat amb la peça pugui compartir-la."
]
}
|
vilaweb
|
Fins al final del mes de març diversos museus de Barcelona ofereixen el cicle ‘Petites històries, grans dones. Museus amb ulls de dones‘. La programació va començar a mitjan febrer i inclou set contes pensats per a infants; en cada sessió s'expliquen les històries de dues dones vinculades a la natura, amb col·leccions o contingut del museu com a protagonistes. Hi participen els museus Marítim, Picasso, del Disseny, d'Arqueologia de Catalunya, Nacional d'Art de Catalunya, la Fundació Miró i el Museu de Ciències Naturals. I entre més històries, ja s'hi ha pogut sentir les de la musa de Picasso Fernande Olivier, la dissenyadora gràfica Mercedes Azúa i l'arqueòloga Aurora Martín. El cicle té un objectiu triple: difondre la figura de diverses dones que han estat importants en la història de la ciència o l'art, intentar que esdevinguin un referent per als infants i, finalment, potenciar el fons de cada museu. A més, cada conte serà narrat per la formadora en oratòria Ïo Valls i la il·lustradora Àfrica Fanlo s'encarregarà de dibuixar-lo en directe. Els contes han estat ideats expressament per a aquesta activitat i són narracions de les escriptores Victoria Bermejo i Anna Manso. La sessió de dissabte es farà al Museu Nacional d'Art de Catalunya i les protagonistes dels contes seran Anna Alcubierre, reconeguda escenògrafa i dissenyadora d'exposicions, i l'artista Mari Chordà. Eclèctica protagonista del moviment feminista, es dedica a investigar la representació pictòrica de la dona i els estereotips que l'envolten. El 16 de març el cicle es traslladarà al Museu Marítim, on es podran sentir les històries de l'estibadora del port de Barcelona Irene Bescós i de l'armadora Cristina Caparrós. El cicle continuarà el 23 de març a la Fundació Miró, on es podrà descobrir la figura de l'arquitecta italobrasilera Lina Bo Bardi i la historiadora de l'art Martina Millà, responsable de les col·leccions del museu. Finalment, el 30 de març al Museu de Ciències Naturals s'explicarà la vida de la matemàtica, filòsofa i astrònoma Hypatia d'Alexandria i de la primatòloga Montse Colell. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
|
[
"Quan acaba el cicle museístic?",
"Com s'anomena?",
"Quan va començar?",
"Què conté?",
"En què consisteix cada part?",
"Quins museus estan implicats?",
"De qui s'ha presentat informació ja?",
"Quina finalitat té?",
"Qui explicarà les històries?",
"Què farà Àfrica Fanlo?",
"Qui els ha escrit?",
"De qui es parlarà dissabte?",
"On es farà el 16 de març?",
"I on tindrà lloc el dia 30?"
] |
{
"answer_end": [
77,
136,
180,
222,
301,
524,
683,
915,
984,
1056,
1188,
1388,
1586,
1978
],
"answer_start": [
0,
69,
138,
183,
224,
363,
526,
685,
924,
987,
1058,
1190,
1532,
1935
],
"input_text": [
"Al final del mes de març.",
"Petites històries, grans dones. Museus amb ulls de dones.",
"A mitjan febrer.",
"Set contes pensats per a infants.",
"S'expliquen les històries de dues dones vinculades a la natura.",
"Els museus Marítim, Picasso, del Disseny, d'Arqueologia de Catalunya, Nacional d'Art de Catalunya, la Fundació Miró i el Museu de Ciències Naturals.",
"De la musa de Picasso Fernande Olivier, la dissenyadora gràfica Mercedes Azúa i l'arqueòloga Aurora Martín.",
"Difondre la figura de diverses dones que han estat importants en la història de la ciència o l'art, intentar que esdevinguin un referent per als infants i, finalment, potenciar el fons de cada museu.",
"La formadora en oratòria Ïo Valls.",
"S'encarregarà de dibuixar-lo en directe.",
"Victoria Bermejo i Anna Manso.",
"D'Anna Alcubierre i Mari Chordà.",
"Al Museu Marítim.",
"Al Museu de Ciències Naturals."
]
}
|
vilaweb
|
La Direcció general de Joventut de la Generalitat inicia demà un nou curs per a monitors d'esplai, directors i formadors d'oci per donar a conèixer les pautes d'actuació específica en un cas d'abús sexual infantil i reforçar la prevenció contra el maltractament i l'abús, segons ha informat la Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies. El curs s'imparteix demà i el proper divendres a la Fundació Vicki Bernadet –després d'aprovar-se el juliol de 2017 el Protocol Marc d'Actuacions contra el Maltractament a Nens i Adolescents de Catalunya–, tindrà dues edicions més a causa del bon acolliment i tracta tres grans temes: la prevenció en l'àmbit de l'oci, com identificar a víctimes d'abusos i com actuar en cas de sospita o evidència. La directora general de Joventut, Marta Vilalta, ha assenyalat que les característiques de l'educació en l'oci permeten dedicar esforços a la prevenció, però també ser ‘proactius' en la vigilància sobre qualsevol símptoma sospitós. En el cas de la prevenció, la formació posa en relleu les estratègies per a prevenir un assetjament sexual, a més de promoure unes relacions que fomentin una comunicació fluida, de confiança i de respecte entre monitors i participants. Un altre dels aspectes centrals del curs són les diferents estratègies que permeten fer sospitar a monitors i dirigents d'oci d'un possible cas d'assetjament, que poden passar per observar el comportament, avaluar-ne l'estat físic i emocional o compartir la informació amb la xarxa de professionals dels serveis socials. En la fase de detecció, el curs posa l'accent sobre les relacions inclusives, de convivència i confiança que promouen les activitats d'oci i, si es detecta un cas, els passos que segueixen els educadors. Afents assessors El Govern vol que les entitats d'educació en l'oci comptin amb un agent assessor que sigui interlocutor amb l'administració i assessori monitors i directors en sospites de casos de maltractaments i abusos a menors. Vilalta ha assegurat que l'objectiu per aquest 2018 és anar acreditant i reconeixent formalment la figura de l'Agent Assessor de Protecció sobre Abusos Sexuals. D'aquesta manera, totes les entitats d'educació en l'oci –almenys, a través de les seves federacions– hauran de tenir un agent assessor, una figura que ha de ser interlocutora amb l'administració, estar disponible durant les activitats d'oci, assessorar els directors o monitors sobre sospites, detectar i denunciar situacions abusives, vetllar pel bon funcionament del circuit intern i fer un seguiment dels casos notificats. Nou protocol La directora general de Joventut ha afirmat que pròximament s'iniciarà un procés al costat del sector de l'oci educatiu per actualitzar i aprovar un nou protocol sobre abús sexual infantil a l'educació en l'oci. El protocol sectorial vigent, aprovat per consens el 2013, però amb l'actualització del nou protocol marc el 2017, la Generalitat i el sector consideren necessari elaborar un document actualitzat per a l'educació en l'oci.
|
[
"Qui organitza una formació nova?",
"A qui va dirigit?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui ho ha explicat?",
"Quan tindrà lloc?",
"Quines temàtiques principals recull?",
"Qui és Marta Vilalta?",
"Què fa el curs per prevenir?",
"Què indica que s'ha de fer en cas de sospita?",
"Què és primordial a l'hora de detectar-ho?",
"Quina figura es vol implantar?",
"Com se l'anomena oficialment?",
"Què faria?",
"Quan diu Vilalta que es posarà en marxa aquest nou projecte?"
] |
{
"answer_end": [
73,
126,
270,
346,
394,
745,
794,
1213,
1534,
1738,
1970,
2131,
2558,
2783
],
"answer_start": [
0,
0,
62,
272,
348,
608,
747,
979,
1260,
1536,
1757,
2081,
2251,
2573
],
"input_text": [
"La Direcció general de Joventut de la Generalitat.",
"A monitors d'esplai, directors i formadors d'oci.",
"Donar a conèixer les pautes d'actuació específica en un cas d'abús sexual infantil i reforçar la prevenció contra el maltractament i l'abús.",
"La Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies.",
"Demà i el proper divendres.",
"La prevenció en l'àmbit de l'oci, com identificar a víctimes d'abusos i com actuar en cas de sospita o evidència.",
"La directora general de Joventud.",
"Posa en relleu les estratègies per a prevenir un assetjament sexual, a més de promoure unes relacions que fomentin una comunicació fluida, de confiança i de respecte entre monitors i participants.",
"Observar el comportament, avaluar-ne l'estat físic i emocional o compartir la informació amb la xarxa de professionals dels serveis socials.",
"Les relacions inclusives, de convivència i confiança que promouen les activitats d'oci i els passos que segueixen els educadors.",
"Un agent assessor que sigui interlocutor amb l'administració i assessori monitors i directors en sospites de casos de maltractaments i abusos a menors.",
"Agent Assessor de Protecció sobre Abusos Sexuals.",
"Ha de ser interlocutor amb l'administració, estar disponible durant les activitats d'oci, assessorar els directors o monitors sobre sospites, detectar i denunciar situacions abusives, vetllar pel bon funcionament del circuit intern i fer un seguiment dels casos notificats.",
"Pròximament."
]
}
|
bios
|
Gloria Lasso, nascuda Rosa Maria Coscolín Figueras (Vilafranca del Penedès, 25 de novembre de 1922 - Cuernavaca, Mèxic, 4 de desembre de 2005) va ser una cantant catalana de música lleugera que als anys cinquanta es feu famosa a França, recordada especialment per la cançó Luna de miel.
Va començar a cantar en sales de festes als 15 anys, encara que també treballà d'infermera. Del seu primer marit, el músic Guillermo Lasso, n'adoptà el cognom com a nom artístic. Posteriorment es casà almenys cinc vegades més.
De Barcelona passà a Madrid, on treballà com a locutora de Radio Madrid. En aquella ciutat obtingué els seus primers èxits amb Bésame en la noche i Malvarrosa, de Fernando García Morcillo. D'ella és Cuando la luna sale, incorporada a la banda sonora de la pel·lícula La próxima vez que vivamos (1946, d'Enric Gómez Bascuas) i altres temes com Camino del cielo, Inútil es fingir i Solo tuya.
A la dècada de 1950 va gravar en català la Sardana de la rosa, amb música de Jaume Torrents i lletra del poeta Miquel Saperas.
El 1954 es va establir a França, on esdevingué la cantant exòtica del music-hall. Dotada d'una gran veu, cultivà especialment la "cançó espanyola", però també cantà moltes adaptacions dels grans èxits del moment. Van tenir gran repercussió amb les seves cançons Hola, que tal (1954), Amour, castagnettes et tango (1955); Etranger au paradis, de 1956, una versió francesa de Stranger in paradise, cançó original de Tony Bennett i que va vendre més d'un milió de còpies a França; Toi, mon démon (1956), Buenas noches mi amor (1957), Bon voyage (1958), Sois pas faché (1959), Muchas gracias i Si tu reviens un jour (1960). L'adveniment de la cantant d'origen egipci Dalida i la puixança de la música rock li feren perdre part del favor del públic.
El 1963 s'instal·là a Mèxic, per dedicar-se al mercat hispanoamericà. El 1985 encara feu un retorn artístic a França, cantant a la sala Olympia de París, i a Nova York.
L'any 2006, l'Ajuntament de Vilafranca dedicà un carrer a la cantant.
|
[
"Qui és Gloria Lasso?",
"Quin any va néixer?",
"Per què és coneguda?",
"Quan va començar a cantar?",
"A què va dedicar-se, a més a més?",
"De qui va obtenir el cognom com a marca d'identitat en el panorama artístic?",
"A quina emissora radiofònica va participar?",
"Quines van ser les seves primeres cançons més cèlebres?",
"A quin film apareix una cançó seva?",
"Quina té en llengua catalana?",
"Quan va mudar-se a França?",
"En quin gènere es movia, sobretot?",
"A què més posava veu, però?",
"Quines van ser unes de les seves últimes interpretacions, l'any 1960?",
"Quan va marxar a Mèxic?"
] |
{
"answer_end": [
170,
142,
285,
338,
377,
464,
585,
672,
807,
966,
1063,
1178,
1243,
1650,
1804
],
"answer_start": [
0,
0,
143,
287,
287,
379,
546,
614,
703,
905,
1032,
1137,
1137,
1605,
1777
],
"input_text": [
"Va ser una cantant catalana.",
"El 1922.",
"Als anys cinquanta es feu famosa a França i és recordada especialment per la cançó Luna de miel.",
"Als 15 anys.",
"Treballà d'infermera.",
"Del seu primer marit, el músic Guillermo Lasso.",
"A Radio Madrid.",
"Bésame en la noche i Malvarrosa.",
"A La próxima vez que vivamos.",
"La Sardana de la rosa.",
"El 1954.",
"La cançó espanyola.",
"A moltes adaptacions dels grans èxits del moment.",
"Muchas gracias i Si tu reviens un jour.",
"El 1963."
]
}
|
vilaweb
|
La diputada dels Verds alemanys Katja Dörner ha demanat per escrit a la cancellera Angela Merkel sobre què opina dels presos polítics catalans. La primera pregunta diu: ‘Com avalua el govern federal la qüestió de drets humans dels presos catalans que fa mesos que són en presó preventiva? Els drets humans dels presos seran garantits sota la llei internacional?' A més, li ha demanat ‘quines conclusions treu el govern alemany de la petició d'Amnistia Internacional que els presos catalans que són en presó preventiva de fa mesos hagin de ser alliberats immediatament, car no hi ha justificació per a la detenció i l'acusació de rebel·lió és infundada.' ‘Com hi pensa actuar el govern alemany?', hi afegeix. El govern alemany hi ha respost de manera diplomàtica, sense comprometre la relació amb l'executiu espanyol. A la primera pregunta, ha respost que ‘com a membre de la Unió Europea, Espanya té el respecte de l'estat de dret i els principis democràtics. Espanya és un estat de dret on s'apliquen els drets fonamentals acordats en la Unió Europea. El govern espanyol reconeix expressament aquests valors comuns europeus.' Diuen que és per això que ‘en aquest context, el govern federal assumeix que els presos catalans detinguts a Espanya seran sota l'estat de dret i els seus drets fonamentals garantits internacionalment, respectats'. La resposta de la segona pregunta diu que ‘el govern federal considera que la qüestió catalana és un afer intern espanyol, que s'ha de resoldre políticament d'acord amb l'actual constitució espanyola i els principis democràtics'. ‘Com ja hem dit', afegeixen, ‘Espanya, com a membre de la Unió Europea, s'ha compromès a respectar l'estat de dret i els principis democràtics. En aquest context, el govern federal alemany no té opinió en la qüestió sobre la justificació de de l'empresonament.' I acaba: ‘Aquestes decisions són responsabilitat de la judicatura espanyola.'
|
[
"Qui és Katja Dörner?",
"Per què s'ha dirigit a Merkel?",
"Qui és Angela Merkel?",
"Quina és la primera qüestió que li planteja Dörner?",
"Què ha preguntat sobre la demanda d'Amnistia?",
"A què es refereix?",
"Quin fonament hi afegeix?",
"Què més pregunta?",
"Com ha contestat l'estat alemany?",
"Què ha dit Merkel sobre la primera qüestió?",
"Què diu sobre Espanya?",
"Què ha comunicat sobre l'empara dels presos?",
"Què ha anunciat sobre l'abast d'aquest assumpte?",
"Què reitera sobre el comportament espanyol que s'espera?",
"Què ha dit sobre la posició d'Alemanya davant de les detencions?",
"A qui responsabilitza d'aquests fets?"
] |
{
"answer_end": [
44,
142,
96,
362,
567,
567,
651,
706,
815,
1052,
1124,
1340,
1570,
1714,
1831,
1911
],
"answer_start": [
0,
32,
69,
144,
370,
370,
470,
654,
708,
817,
1053,
1127,
1342,
1572,
1716,
1843
],
"input_text": [
"La diputada dels Verds alemanys.",
"Per demanar-li què opina dels presos polítics catalans.",
"La cancellera.",
"Que com avalua el govern federal la qüestió de drets humans dels presos catalans que fa mesos que són en presó preventiva i si els drets humans dels presos seran garantits sota la llei internacional.",
"Que quines conclusions en treu el govern alemany.",
"A que els presos catalans que són en presó preventiva de fa mesos hagin de ser alliberats immediatament.",
"Que no hi ha justificació per a la detenció i l'acusació de rebel·lió és infundada.",
"Que com hi pensa actuar el govern alemany.",
"De manera diplomàtica, sense comprometre la relació amb l'executiu espanyol.",
"Que com a membre de la Unió Europea, Espanya té el respecte de l'estat de dret i els principis democràtics. Espanya és un estat de dret on s'apliquen els drets fonamentals acordats en la Unió Europea.",
"Que el govern espanyol reconeix expressament aquests valors comuns europeus.",
"Que en aquest context, el govern federal assumeix que els presos catalans detinguts a Espanya seran sota l'estat de dret i els seus drets fonamentals garantits internacionalment, respectats.",
"Que el govern federal considera que la qüestió catalana és un afer intern espanyol, que s'ha de resoldre políticament d'acord amb l'actual constitució espanyola i els principis democràtics.",
"Que Espanya, com a membre de la Unió Europea, s'ha compromès a respectar l'estat de dret i els principis democràtics.",
"Que no en té opinió.",
"A la judicatura espanyola."
]
}
|
vilaweb
|
Les autoritats de Turquia han ordenat l'arrest de més de cent militars i antics cadets per suposats vincles amb l'organització liderada pel clergue islamista assentat als Estats Units, Fethullah Gülen, a qui el Govern d'Ankara considera l'impulsor del fallit cop d'estat del 2016, segons han informat avui la fiscalia i mitjans estatals. Les operacions policials contra suposats seguidors de Gülen han sigut una pràctica reiterada per part de les autoritats des del fallit aldarull. Gülen ha negat qualsevol vinculació amb el cop d'estat, que va acabar amb la vida de 250 persones. La Fiscalia d'Istanbul ha ordenat l'arrest de cinquanta sospitosos, dels quals sis són oficials i la resta estudiants d'acadèmies militars expulsats després de l'aldarull, en una investigació sobre els vincles de Gülen a les Forces Armades. L'operació, que es desenvolupa en setze províncies del país, s'ha centrat en les telefonades fetes per línies de telèfon fix, segons la Fiscalia d'Istanbul. A la província d'Adana, al sud del país, els fiscals han ordenat l'arrest de 52 militars més, 42 d'ells en actiu, en una operació que s'ha desenvolupat a 20 províncies. L'agència ha indicat que coronels, comandants, tinents i altres oficials en actiu seran arrestats per telefonades que van fer a persones relacionades amb Gülen. Molts dels sospitosos ja han sigut arrestats. Des del cop d'estat, les autoritats turques han empresonat a l'espera del judici més de 77.000 persones i han suspès o destituït uns 150.000 funcionaris i militars per la seva suposada vinculació amb el cop o amb l'organització liderada per Gülen. Les organitzacions defensores dels Drets Humans i aliats occidentals de Turquia han mostrat la seva preocupació per les operacions de detencions massives després del fallit cop d'estat i han alertat que és un intent per silenciar als crítics amb el Govern turc. El Govern d'Ankara manté que aquestes mesures són necessàries per a la greu amenaça que afronta Turquia.
|
[
"Què ha decretat el govern turc?",
"Per què?",
"És el primer cop que les autoritats actuen contra els adeptes a Gülen?",
"Quan van començar?",
"Quines conseqüències va tenir?",
"El clergue admet la seva participació en aquests fets?",
"Com ha estat la resposta de la Fiscalia d'Istambul a aquest alçament?",
"A on estan intervenint els membres de les forces de seguretat de Turquia?",
"I en què han enfocat la investigació?",
"Quantes persones han estat detingudes a la província d'Adana?",
"A qui capturaran a conseqüència de trucades amb individus vinculats amb Gülen?",
"Ja han començat les detencions?",
"Quantes persones han patit les conseqüències de les mesures imposades pel govern del país des del pronunciament?",
"Qui ha criticat les actuacions del govern?",
"Com responen des de l'administració?"
] |
{
"answer_end": [
86,
279,
481,
481,
580,
537,
752,
882,
978,
1072,
1308,
1354,
1602,
1864,
1969
],
"answer_start": [
0,
38,
338,
408,
523,
483,
582,
823,
823,
980,
1149,
1310,
1356,
1604,
1866
],
"input_text": [
"L'arrest de més de cent militars i antics cadets.",
"Per suposats vincles amb l'organització liderada pel clergue islamista assentat als Estats Units, Fethullah Gülen, a qui el Govern d'Ankara considera l'impulsor del fallit cop d'estat del 2016.",
"No.",
"En el fallit aldarull.",
"Va acabar amb la vida de 250 persones.",
"No.",
"Ha ordenat l'arrest de cinquanta sospitosos, dels quals sis són oficials i la resta estudiants d'acadèmies militars expulsats després de l'aldarull.",
"A setze províncies del país.",
"En les telefonades fetes per línies de telèfon fix.",
"52 militars.",
"A coronels, comandants, tinents i altres oficials en actiu.",
"Sí.",
"Més de 77.000 persones han estat empresonades i uns 150.000 funcionaris i militars han estat suspesos o destituïts.",
"Les organitzacions defensores dels Drets Humans i aliats occidentals de Turquia.",
"Mantenen que aquestes mesures són necessàries per a la greu amenaça que afronta Turquia."
]
}
|
mitologia
|
El mite de la longevitat fa referència a antigues llegendes de personatges històrics o mítics que tingueren una edat per sobre del que és normal. La majoria de les cultures han inflat les edats dels seus grans personatges com a orgull nacional o sociocultural. D'altres han fet un esforç per lligar la genealogia dels reis o emperadors amb els déus.
Aquest mite també pot referir-se a "les dietes, les drogues, l'alquímia, les pràctiques físiques i, per descomptat, també als estats mentals", que s'ha cregut que conferien major longevitat humana, especialment en la cultura oriental.
La duració que els antics sumeris donaren a la vida dels seus primers reis és fabulosament exagerada. Segons les investigacions de sir Leonard Woolley, que enumera vuit reis anteriors al diluvi, aquests governaren la xifra de 241.200 anys.
Això ha estat explicat per alguns, pel fet que cada ciutat estat de Mesopotàmia tenia un sistema numèric diferent als seus veïns i solia haver-hi diversos sistemes de nombres que s'utilitzaven per a diferents finalitats dins de cada ciutat estat. Aquests sistemes numèrics diferents van ser estandarditzats més tard en el sistema sexagesimal.
Segons les Sagrades Escriptures (Gènesi, capítol 5), diversos personatges de la Bíblia tingueren edats molt avançades:
Els apologistes bíblics, que interpreten literalment la Bíblia, afirmen que les edats avançades dels patriarques era conseqüència que l'ésser humà fou creat originàriament per tenir vida eterna. Quan el pecat va ser introduït en el món per la desobediència d'Adam i Eva, la seva influència es va fer més gran en cada generació i Déu progressivament reduí la vida humana. En segon lloc, abans del diluvi de Noè, existia un "firmament" sobre la terra que podria haver contribuït en gran manera a l'avançada edat humana.
Per a erudits i ateus, l'edat exagerada dels patriarques no té suport científic. De fet, una persona viu avui en dia tres vegades més que l'humà de Cromanyó. D'altra banda, les investigacions recents situen la barrera biològica de l'espècie humana al voltant de 110 anys.
El poema èpic anomenat Shahnameh, escrit pel persa Ferdowsi l'any 1000, dona una llista de personatges diversos que van viure més d'un segle:
Segons la tradició Kojiki, alguns dels primers emperadors del Japó va governar durant més d'un segle, com l'emperador Jinmu i l'emperador Koan. Estudis recents recolzen l'opinió que vuit emperadors van ser inventats per empènyer el regnat de l'emperador Jimmu enrere en el temps fins a l'any 660 aC.
|
[
"A què fa esment el mite de la longevitat?",
"Per què moltes civilitzacions exageraren els anys de les personalitats més destacades?",
"I per quin motiu ho feren en altres casos?",
"Com es podria explicar també aquesta llegenda?",
"En quins pobles fou popular aquesta darrera versió?",
"Pel que fa als sumeris, com era l'edat que atribuïren als seus monarques primerencs?",
"Segons sir Leonard Woolery, durant quant temps regnaren vuit patriarques antediluvians?",
"Com es podria justificar aquest recompte?",
"En quin llibre sagrat apareixen també individus amb una edat desmesurada?",
"I com s'explica?",
"Quina altra raó hi donen?",
"Qui no considera aquestes respostes com a vàlides?",
"A què s'atenen per a oposar-se?",
"En quin altre lloc apareixen altres personatges amb una edat superior als 100 anys?",
"Quants anys va durar el mandat d'alguns emperadors japonesos, segons el Kojiki?",
"Què expliquen investigacions actuals sobre l'existència d'alguns emperadors en aquesta cultura?"
] |
{
"answer_end": [
144,
259,
348,
546,
583,
685,
823,
1070,
1285,
1656,
1803,
1884,
2075,
2217,
2319,
2518
],
"answer_start": [
0,
146,
261,
350,
385,
585,
687,
825,
1168,
1287,
1658,
1805,
1886,
2077,
2219,
2363
],
"input_text": [
"A antigues llegendes de personatges històrics o mítics que tingueren una edat per sobre del que és normal.",
"Per orgull nacional o sociocultural.",
"Per lligar la genealogia dels reis o emperadors amb els déus.",
"Podria referir-se a les dietes, les drogues, l'alquímia, les pràctiques físiques i, per descomptat, també als estats mentals, que es cregué que conferien major longevitat humana.",
"En els de la cultura oriental.",
"Fabulosament exagerada.",
"Durant 241.200 anys.",
"Pel fet que cada ciutat estat de Mesopotàmia tenia un sistema numèric diferent als seus veïns i solia haver-hi diversos sistemes de nombres que s'utilitzaven per a diferents finalitats dins de cada ciutat estat.",
"A la Bíblia.",
"Els apologistes bíblics afirmen que les edats avançades dels patriarques era conseqüència que l'ésser humà fou creat originàriament per tenir vida eterna i quan el pecat va ser introduït en el món per la desobediència d'Adam i Eva, la seva influència es va fer més gran en cada generació i Déu progressivament reduí la vida humana.",
"Que abans del diluvi de Noè, existia un firmament sobre la terra que podria haver contribuït en gran manera a l'avançada edat humana.",
"Erudits i ateus.",
"Al fet que una persona viu avui en dia tres vegades més que l'humà de Cromanyó i, d'altra banda, les investigacions recents situen la barrera biològica de l'espècie humana al voltant de 110 anys.",
"En el poema èpic anomenat Shahnameh.",
"Més d'un segle.",
"Que vuit emperadors van ser inventats per empènyer el regnat de l'emperador Jimmu enrere en el temps fins a l'any 660 aC."
]
}
|
mitologia
|
Miquel Coniates o Akominatos (en grec Μιχαήλ Χωνιάτης o Ἀκομινάτος), (Chonae, Frígia, ca. 1140 – monestir de Bodonitsa, Molos, Phthiotis, 1220) fou un arquebisbe cismàtic i escriptor. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.
Germà de l'historiador Nicetes Coniates, de jove estudià a Constantinoble, sota la direcció d'Eustaci de Tessalònica des de 1157. Fou després sots secretari del patriarca i cap al 1182 fou nomenat arquebisbe d'Atenes. Quan els croats envaïren la ciutat el 1204, defensà la ciutat, però en 1205 ha de rendir-la a Lleó Sgouros. Marxà a Tessalònica i Carístia, i es retirà després a l'illa de Ceos. Cap al 1217 anà al monestir de Bodonitsa (avui Mendenitsa, al municipi de Molos, Phthiotis), prop de les Termòpiles, on morirà en 1220.
Consta que fou el darrer posseïdor de la versió completa de dues obres de Cal·límac de Cirene, Hècale i Aitia. La seva obra reflecteix la decadència i l'estat miserable de l'Àtica i Atenes en la seva època. En destaca la correspondència amb Eutimi Tornikes o l'informe adreçat a Aleix III Àngel sobre els abusos de l'administració romana d'Orient, o els iambs sobre la ruina d'Atenes, o una monòdia en honor del seu germà.
Les seves obres, compostes d'homilies, cartes, discursos i poemes, foren publicades en dos toms per l'erudit escriptor grec Lambros (Atenes, 1879-1880), algunes d'elles, traduïdes al llatí, figuren en diverses recopilacions com les de P. Morelli, Cave, Labbe, Fabricius, Oudin, Montfaucon, Combefis, Lequiem, Kollar.
|
[
"Qui va ser Miquel Coniates?",
"Amb quin altre nom és conegut?",
"De quina forma està relacionat amb la religió ortodoxa?",
"A on es va formar?",
"Quan va obtenir el càrrec d'arquebisbe d'Atenes?",
"Què va fer després de veure's obligat a entregar Atenes als croats?",
"A on va passar els darrers anys de la seva vida?",
"Quin any va morir?",
"A qui va traspassar les composicions literàries Hècale i Aitia, de Cal·límac de Cirene?",
"Què expliquen els escrits de l'eclesiàstic?",
"I entre aquests, quines parts sobresurten?",
"Com estava formada aquesta col·lecció?",
"Quan va ser publicada?",
"Qui ho va fer?",
"Alguna de les creacions d'Akominatos es pot trobar en cap altra obra?"
] |
{
"answer_end": [
182,
28,
229,
347,
447,
625,
761,
761,
872,
968,
1184,
1251,
1337,
1317,
1501
],
"answer_start": [
0,
0,
184,
272,
404,
449,
627,
744,
763,
874,
970,
1186,
1186,
1186,
1339
],
"input_text": [
"Un arquebisbe cismàtic i escriptor.",
"Akominatos.",
"És venerat com a sant.",
"A Constantinoble, sota la direcció d'Eustaci de Tessalònica.",
"Cap al 1182.",
"Marxà a Tessalònica i Carístia, i es retirà després a l'illa de Ceos.",
"Al monestir de Bodonitsa.",
"El 1220.",
"A ningú.",
"La decadència i l'estat miserable de l'Àtica i Atenes en la seva època.",
"La correspondència amb Eutimi Tornikes, l'informe adreçat a Aleix III Àngel sobre els abusos de l'administració romana d'Orient, els iambs sobre la ruina d'Atenes, i una monòdia en honor del seu germà.",
"Amb homilies, cartes, discursos i poemes.",
"En dos toms, el 1879 i el 1880.",
"L'erudit escriptor grec Lambros.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Magí, ja sabeu que la canal està embussada?
-Oi! ¿no passa bé l'aigua?
I van remoure l'aigua de la bassa amb la barra del tiràs prop de la canal… Del fons en pujava un núvol de llot que enterbolia l'aigua. I tot de una se sentia que passava per la canal un xòrrec tèrbol.
-Magí, s'ha desembussat; és un còdol… el so vist passar.
-Justament un còdol?
-Sí, tot blanc i rodó… gros ben bé com un meló…
En Magí va mirar pel cantó del riu per veure el còdol. Bon punt allargà el cap va quedar-se esborronat. No era un còdol, era un crani blanc, net, lluent que rodolava en les aigües del riu, entre les pedres i les herbes, a l'ombra dels arbres que es movien com si li fessin acatament. En Magí va seguir-lo acondolit i de lluny. Tenia por de atansar-s'hi i de perdre'l…
Aprop d'una pedra, el crani va aturar-se de cara a en Magí, com si el mirés de fit, des del fons de les aigües, amb ses conques plenes de foscor. En Magí va recular esfereït davant aquella visió macabra que va semblar que li deia: -No fugis, Magí… no fugis… Soc la Teresa… Ja'm pots mirar, que no n'estic d'embriagada!… Perdona'm que m'hagués mort tirant-me a la bassa… però vaig tenir por que m'escupissis. Quina vergonya! Jo no l'he abandonat el molí; tot un any que us espero… amb el cap ficat a la canal… Tu em cercaves a flor d'aigua i jo vaig quedar-me arrapada a fons… Quina vergonya!… Perdona'm! Magí, perdona'm!
|
[
"Què passava a la canonada?",
"Amb què van agitar el protagonista i l'acompanyant la zona del conducte?",
"Podien veure amb claredat el que hi havia?",
"Van aconseguir treure el tap que hi havia?",
"I què era el que tapava el pas de l'aigua?",
"Com era el cantal?",
"Què va sentir l'home en veure'l?",
"Per quina raó?",
"Doncs, què és el que era exactament?",
"Per què en Magí no li treia l'ull de sobre?",
"On es va quedar clavat el cap?",
"Què va notar ell que li demanava aquella testa?",
"Quin li va dir que era el seu nom?",
"Quina cosa li va implorar la dona?",
"Com és que en Magí no l'havia trobada abans?"
] |
{
"answer_end": [
43,
145,
205,
296,
328,
397,
501,
518,
551,
765,
825,
1023,
1038,
1135,
1341
],
"answer_start": [
20,
72,
147,
274,
298,
331,
399,
503,
503,
683,
767,
913,
1025,
1087,
1191
],
"input_text": [
"Que estava embussada.",
"Amb la barra del tiràs.",
"No.",
"Sí.",
"Un còdol.",
"Tot blanc i rodó, gros ben bé com un meló.",
"Va quedar-se esborronat.",
"Perquè no era un còdol.",
"Un crani blanc, net i lluent.",
"Perquè tenia por de atansar-s'hi i de perdre'l.",
"Aprop d'una pedra, de cara a en Magí.",
"Que no fugís.",
"Teresa.",
"Que li perdonés que s'hagués mort tirant-se a la bassa.",
"Perquè s'havia quedat arrapada a fons."
]
}
|
books
|
-Però, i què? -va dir-se en Jeroni, reaccionant contra la covardia del seu instint -M'arronso com si fos l'home del meu somni. I ara! Que em vegi tothom. Apa, de repotències cap al pla! - I va enfilar resoludament un corriol, que hi duia.
Tot davallant, filosofava a la seva manera :-Fitre, que beneit he sigut queixant-me, mal que fos en somnis, del dret, que ens atorga la naturalesa, d'amagar o manifestar, en voler, els nostres intents i afectes! Si precisament no hi ha res més ben enginyat al món. Déu ens guard que ens veiéssim tals com som! Ens escandalitzaríem, i tornaríem més dolents. Qui no ho sap que l'exemple és encomanadís i que el mal crida mal i el bé crida bé? I ara mireu si n'és de fina d'enginy la naturalesa o qui sigui, que ens ha conjuminats; Ens ha cobert de cap a peus amb un vel atapeït i: «vosaltres mateixos, deixeu passar a través d'aquest vel, com a través d'un sedàs, allò que vulgueu.» I, és clar, fitre, tots volem semblar bonics, i no hi sedassen més que blancors d'innocència, exquisideses de virtut i llustres de noblesa, a no ésser que vessem la farina. Resultat: que ens donem bon exemple i ens estimulem al bé. Així, doncs, hauríem de creure en Déu… perquè, vaja, aquesta nostra disposició revela el seny d'un pare, que posa caminadors a les seves criatures. I vet aquí que ha d'ésser molt dolent l'escàndol, ja que es gira contra un intent tan paternal. Fitre, fitre, quines coses vaig entenent! Però, alerta, no ens encaparrem. No hi vulguis tirar per savi, Jeroni, que de savi a boig hi va un negre d'ungla… i tinc por que els teus cargols fluixegen una mica d'ençà de la quimerada.
|
[
"A qui fa una pregunta en Jeroni?",
"De quina forma s'ha comportat?",
"Amb què s'està entretenint?",
"De què es penedeix?",
"Creu que el fet de poder ocultar els seus sentiments és una cosa positiva?",
"Per què?",
"Com diu que ens arriben les coses dolentes, a nosaltres?",
"Per quina raó la natura ens ha proveït als humans amb el nostre cos?",
"I què és el que podem fer amb això, segons explica l'home?",
"Com ens agradaria ser a tots?",
"Si tots seguíssim aquest camí, quina seria la conseqüència?",
"I a qui hauríem de lloar?",
"Per quina raó?",
"Tot i això, amb què hauria d'anar amb compte Jeroni?",
"Des de quan li costa un poc enraonar?"
] |
{
"answer_end": [
34,
82,
237,
322,
502,
594,
661,
814,
919,
964,
1150,
1189,
1298,
1550,
1625
],
"answer_start": [
1,
25,
188,
291,
348,
504,
596,
682,
768,
939,
939,
1152,
1191,
1471,
1554
],
"input_text": [
"A ell mateix.",
"Amb covardia.",
"Amb un corriol.",
"D'haver-se queixat.",
"Sí.",
"Perquè ens escandalitzaríem i ens tornaríem més dolents.",
"Perquè el mal crida mal.",
"Perquè ens ha cobert de cap a peus amb un vel atapeït.",
"Deixar passar a través d'aquest vel, com a través d'un sedàs, allò que vulguem.",
"Bonics.",
"Que ens donaríem bon exemple i ens estimularíem al bé.",
"A Déu.",
"Perquè aquesta nostra disposició revela el seny d'un pare, que posa caminadors a les seves criatures.",
"Amb el fet de tirar per savi, perquè de savi a boig hi va un negre d'ungla.",
"D'ençà de la quimerada."
]
}
|
vilaweb
|
Segons que recullen diversos diaris, ahir la policia espanyola es va presentar a la redacció d'Okdiario, dirigit per Eduardo Inda, amb la intenció requisar tot el material que pogués guardar procedent del telèfon d'una col·laboradora de Pablo Iglesias. El mòbil havia estat robat el novembre del 2015. Els agents van presentar una ordre del jutge en la qual exigien l'original de la targeta del telèfon i les còpies possibles i prohibien la publicació de qualsevol informació que en provingués. El juliol del 2016 aquest mitjà digital va publicar el contingut d'un xat intern de Podem amb converses privades de Pablo Iglesias. Iglesias ha advertit aquests darrers dies que el cas és sota secret de sumari i ha avisat que el cas Villarejo –que també va investigar els partits independentistes– pot dur periodistes, en referència a Inda, i polítics a la presó. L'ordre judicial és oberta arran de l'aparició entre la documentació confiscada al comissari de la còpia del telèfon de Dina Bousselham, assistent d'Iglesias mentre era eurodiputat. Poc després del retorn del Parlament Europeu, ell i el seu equip es van centrar en les eleccions espanyoles. Va llavors ser quan algú va sostreure el telèfon a Bousselham quan feia unes compres en un centre comercial, segons que ha declarat ella mateixa al jutge. En aquest telèfon hi havia la informació que mesos després va publicar Okdiario. La setmana passada, Iglesias i Bousselham van comparèixer a l'Audiència espanyola en el marc d'aquesta peça, declarada secreta. El jutge, Manuel García Castelló, els va oferir de personar-se com a perjudicats i, al costat dels fiscals Anticorrupció, els va formular algunes preguntes. Els investigadors sospiten que la sostracció i publicació del telèfon podria ser part d'una operació del ministeri de l'Interior espanyol de l'època per a perjudicar a Podem en un moment en el qual Podem tenia opcions de materialitzar un canvi de govern espanyol si s'aliava amb el PSOE. Iglesias va lliurar una còpia de la targeta del telèfon que li havia fet arribar el president del Grup Zeta, Antonio Asensio Mosbah. L'empresari va ser citat a declarar pel jutge i va explicar que la informació havia arribat a la revista Interviú, ja desapareguda, i que el grup va decidir de lliurar la còpia a l'afectat, Pablo Iglesias, una vegada van constatar que no tenia rellevància informativa. Per aquest motiu el jutge ha citat a declarar com a testimoni al llavors director de la revista del Grup Zeta, Alberto Pozas, fins ahir director d'Informació Nacional del govern espanyol. La citació en va motivar la renúncia a continuar treballant al costat de Pedro Sánchez.
|
[
"A quines oficines es van presentar ahir agents dels cossos de seguretat estatals?",
"Per quin motiu?",
"Quan va desaparèixer aquest dispositiu?",
"Què es va desautoritzar fer per ordre judicial sobre les dades que contenia aquest terminal?",
"Ho complí, el periòdic abans esmentat?",
"Què ha anunciat ara Iglesias?",
"Quin fet és el que incrimina Villarejo?",
"En quin moment es va produir el robatori del mòbil?",
"I a on van aparèixer algunes de les dades que contenia l'aparell?",
"Quina va ser l'oferta que va fer el jurista encarregat de la causa als dos integrants de Podem?",
"Quines són les causes d'aquesta apropiació indeguda segons els experts?",
"Què va rebre el membre del partit morat per part d'Antonio Asensio, cap del Grup Zeta?",
"Com l'havia aconseguida?",
"Quines han estat les conseqüències de la declaració d'Asensio?",
"Va abandonar aquest últim càrrec a causa de la notificació per part del jutjat?"
] |
{
"answer_end": [
103,
251,
300,
493,
625,
857,
1039,
1257,
1384,
1594,
1957,
2090,
2205,
2547,
2635
],
"answer_start": [
0,
63,
253,
302,
495,
627,
859,
1041,
1305,
1514,
1671,
1959,
2092,
2361,
2549
],
"input_text": [
"A les de la redacció d'Okdiario.",
"Per requisar tot el material que pogués guardar Eduardo Inda, qui dirigeix Okdiario, procedent del telèfon d'una col·laboradora de Pablo Iglesias.",
"El novembre de 2015.",
"La seva publicació.",
"No.",
"Que el cas és sota secret de sumari i ha avisat que el cas Villarejo –que també va investigar els partits independentistes– pot dur periodistes, en referència a Inda, i polítics a la presó.",
"L'aparició entre la documentació confiscada al comissari de la còpia del telèfon de Dina Bousselham, assistent d'Iglesias mentre era eurodiputat.",
"Quan Bousselham feia unes compres en un centre comercial, poc després del retorn del Parlament Europeu, quan Iglesias i el seu equip es van centrar en les eleccions espanyoles.",
"A Okdiario.",
"Que es personessin com a perjudicats.",
"Sospiten que la sostracció i publicació del telèfon podria ser part d'una operació del ministeri de l'Interior espanyol de l'època per a perjudicar a Podem en un moment en el qual Podem tenia opcions de materialitzar un canvi de govern espanyol si s'aliava amb el PSOE.",
"Una còpia de la targeta del telèfon.",
"La informació havia arribat a la revista Interviú.",
"Que el jutge hagi citat a declarar com a testimoni al llavors director de la revista del Grup Zeta, Alberto Pozas, fins ahir director d'Informació Nacional del govern espanyol.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Marisol Galdón Pascual (Sabadell, Vallès Occidental, 3 d'agost de 1962) és una escriptora, comunicadora i presentadora de televisió catalana.
Criada a Caldes de Montbui, es va llicenciar a la Universitat Autònoma de Barcelona en Ciències de la Informació. Va iniciar la seva carrera mediàtica a Catalunya Ràdio participant i realitzant diversos programes. Entre 1989 i 1990 a TVE va presentar Plastic, un programa musical, juntament amb Tinet Rubira i David Bagès. El 1992, va presentar, amb Inka Martí, el magazín de TVE2, Peligrosamente juntas. El 1994, va substituir al periodista Àngel Casas al magazín nocturn, també de TVE2, Tal cual. Després d'això, va formar part de l'equip d'informatius de Telecinco durant un any.
Entre 2012 i 2013 va participar setmanalment en Más vale tarde, a La Sexta. Durant 2013, va formar part de la tertúlia futbolística d'Estudio Estadio, a Teledeporte. Ha estat col·laboradora habitual de revistes com Rolling Stone. El 1995 i 1996, va interpretar amb Albert Pla l'obra Caracuero, al Teatre Alfil de Madrid. I el va escriure i interpretar el monòleg #MeRíoPorNoFollar al Teatre Lara de Madrid. El 2010 va publicar la seva primera novel·la, Mátame!, de suspens psicològic. El 2018, va publicar la seva segona novel·la, Psicoputa.
|
[
"Qui és Marisol Galdón Pascual?",
"A on va néixer?",
"Va créixer en aquesta mateixa ciutat?",
"Quina carrera universitària va estudiar?",
"Com s'anomena el primer mitjà de comunicació en què va treballar?",
"Quan va estar al capdavant d'un espai del canal principal de la televisió nacional?",
"I què va fer dos anys després?",
"Aquesta va ser la seva darrera participació en la televisió espanyola?",
"A quina cadena va treballar a continuació?",
"En quines altres canals televisius va treballar?",
"I com s'anomenen les retransmissions de què va formar part?",
"Ha tingut cap experiència amb un mitjà escrit?",
"Pel que a la interpretació, de quin elenc va formar part en els anys 90?",
"Quina altra obra ha presentat en una sala de la capital espanyola?",
"Quan es van posar a la venda els seus llibres de ficció?"
] |
{
"answer_end": [
140,
71,
168,
254,
354,
421,
545,
639,
723,
889,
889,
953,
1044,
1130,
1265
],
"answer_start": [
0,
0,
142,
170,
256,
356,
465,
547,
641,
725,
743,
891,
955,
1046,
1132
],
"input_text": [
"Una escriptora, comunicadora i presentadora de televisió catalana.",
"A Sabadell, al Vallès Occidental.",
"No.",
"Ciències de la Informació.",
"Catalunya Ràdio.",
"Entre 1989 i 1990.",
"Va presentar, amb Inka Martí, el magazín de TVE2, Peligrosamente juntas.",
"No.",
"A Telecinco.",
"A La Sexta i a Teledeporte.",
"Más vale tarde a La Sexta i la tertúlia futbolística d'Estudio Estadio a Teledeporte.",
"Sí.",
"Del de l'obra Caracuero, que va interpretar al Teatre Alfil de Madrid.",
"#MeRíoPorNoFollar.",
"El 2010 i el 2018."
]
}
|
vilaweb
|
Avui el ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, ha dit que les forces armades no actuarien a Catalunya sempre i quan es compleixi la llei. En una entrevista a RNE, quan li han demanat quin paper podrien tenir les forces armades en cas d'una DUI, Morenés ha dit: ‘Si tothom compleix el seu deure, li asseguro que no caldrà cap actuació com la que diu'. Les declaracions han aixecat tanta polseguera fins al punt que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha hagut de comparèixer per descartar cap tipus d'actuació de l'exèrcit per evitar la independència de Catalunya. ‘No tenim cap perspectiva, cap intenció ni cap previsió de fer-ho', ha explicat en una entrevista a La Sexta. La número dos de l'executiu espanyol ha lamentat que la malinterpretació voluntària de les paraules del ministre de Defensa, Pedro Morenés. Segons Sáenz de Santamaría ‘sempre' hi ha ‘algú' que fa servir les declaracions dels representants del govern espanyol ‘per alimentar el seu discurs'. ‘Aquest govern complirà i farà complir les lleis. La nostra Constitució és molt clara. Nosaltres complirem la llei i Catalunya no serà independent', ha garantit la vicepresidenta espanyola que, això sí, ha garantit que les forces armades no tindran cap rol en la lluita contra l'independentisme. Escolteu l'àudio de les declaracions de Pedro Morenés: Segons Morenés les forces armades bé saben prou quin paper han de fer. Ha dit que eren ‘absolutament i perfectament' democràtiques i subjectes a l'estat de dret: ‘Tenen establertes quines són les seves obligacions en les lleis i les compliran estrictament.' Tanmateix, segons ell en l'estat de dret cadascú té una responsabilitat i els governants d'Espanya i de Catalunya han jurat complir i fer complir la Constitució: ‘Cada u ha de complir el seu deure: les forces armades, els governants i els governats. ‘Energumen' i ‘mercader d'armes' El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha qualificat Morenés, de ‘energumen' i ‘mercader d'armes' per aquestes declaracions. Per això, ha instat a ‘enderrocar el govern del PP': per no veure'l més a partir del desembre. El secretari polític de Podem, Íñigo Errejón, ha considerat que les paraules de Morenés eren ‘profundament irresponsables' i un ‘insult a la democràcia'. També ha dit que ‘per la casta espanyola' la constitució s'havia convertit ‘en un objecte massa grapejat'. Escolteu les declaracions de Lluís Rabell: També ha valorat les declaracions de Morenés el diputat d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà. Ha dit que era una ‘insensat' i, ‘èticament, una persona molt, però molt “low cost”‘. I ha afegit: ‘Quan amenaces i intentes acovardir és que només et queda l'estupidesa.'
|
[
"Qui és Pedro Morenés?",
"Què ha declarat?",
"En cas que es produís una declaració d'independència, ha explicat quina seria la resposta per part de les dotacions dels cossos de seguretat?",
"Quina conseqüència han tingut aquestes afirmacions?",
"Què és el que li sap greu a Sáenz de Santamaria?",
"I de què s'encarregaran, segons ella, en aquesta legislatura?",
"I què és el que ha assegurat sobre la participació policial en el conflicte català?",
"Quines han estat les paraules exactes del cap del Ministeri de Defensa sobre això?",
"I quina és, segons ell, l'obligació dels líders tant en l'àmbit nacional com autonòmic català?",
"Quin càrrec ocupa Lluís Rabell?",
"I com ha descrit al polític del PP?",
"I a què ha convidat?",
"D'altra banda, de quina forma han qualificat les declaracions de Morenés des de Podem?",
"Consideren des d'aquesta organització que el partit de dretes manipula la constitució en gran mesura?",
"Des del punt de vista d'Esquerra Republicana, quin ha estat el seu parer?"
] |
{
"answer_end": [
51,
142,
355,
599,
849,
1190,
1296,
1513,
1771,
1951,
2011,
2132,
2286,
2393,
2614
],
"answer_start": [
5,
5,
144,
357,
711,
1002,
1163,
1353,
1622,
1894,
1939,
2039,
2134,
2288,
2438
],
"input_text": [
"El ministre de Defensa espanyol.",
"Que les forces armades no actuarien a Catalunya sempre i quan es compleixi la llei.",
"Ha dit que si tothom compleix el seu deure, no caldrà cap actuació.",
"Que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha hagut de comparèixer per descartar cap tipus d'actuació de l'exèrcit per evitar la independència de Catalunya.",
"La malinterpretació voluntària de les paraules del ministre de Defensa.",
"De complir i fer complir les lleis.",
"Que les forces armades no tindran cap rol en la lluita contra l'independentisme.",
"Que les forces armades bé saben prou quin paper han de fer, i que són absolutament i perfectament democràtiques i subjectes a l'estat de dret.",
"Complir i fer complir la Constitució.",
"El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot.",
"D'energumen i mercader d'armes.",
"A enderrocar el govern del PP, per no veure'l més a partir del desembre.",
"De profundament irresponsables i un insult a la democràcia.",
"Sí.",
"Han dit que Morenés era un insensat i èticament, una persona molt, però molt low cost."
]
}
|
vilaweb
|
Nova jornada de protestes contra el govern de Sebastián Piñera, amb milers de persones als carrers de les principals ciutats del país, encara que ja s'hagi congelat el preu del bitllet de metro, detonant de les manifestacions. Els manifestants s'han concentrat en un ambient pacífic a Santiago de Xile, amb una gran afluència de persones que ha obligat a tallar en determinants punts l'Alameda, la principal avinguda de la capital. En aquesta ocasió s'han manifestat nous col·lectius, com els funcionaris de la salut, que han marxat fins al Ministeri de Sanitat. Fins ara, només s'han registrat incidents a la plaça Itàlia. Allà, els carabiners ha emprat gasos lacrimògens i canons d'aigua per dispersar la multitud, segons informa el diari local ‘La Tercera'. També s'han registrat manifestacions pacífiques a Antofagasta, Concepción i Valparaíso, mentre que els indígenes maputxe, que es concentren a la regió de l'Araucanía, han anunciat que avui mateix se sumaran a les protestes i una vaga general a partir de demà. Les protestes van esclatar la setmana passada per la decisió del govern d'apujar el preu del bitllet de metro per quarta vegada en els darrers mesos. Les manifestacions han augmentat d'intensitat durant el cap de setmana amb danys en el transport públic i saquejos. Almenys quinze persones s'han mort. En aquest context, el president xilè, Sebastián Piñera va declarar divendres passat l'estat d'emergència i va imposar el toc de queda a Santiago i altres ciutats, amb la presència de l'exèrcit als carrers. De moment, ha fet marxa enrere en la polèmica mesura congelant el preu del bitllet de metro, tot i que això no ha aturat les protestes per la política del govern i l'empitjorament de les condicions de vida de la població.
|
[
"Envers què se centren les sublevacions?",
"Quants participants s'han contat?",
"Per quin motiu van esclatar aquestes concentracions?",
"A on s'han reunit en aquest cas?",
"S'han comportat de forma violenta?",
"S'hi han afegit diferents grups que en altres jornades?",
"A quin lloc s'han produït altercats?",
"Com han dissolt els agents de seguretat la concentració en aquest indret?",
"En quines altres localitats s'han replicat les marxes?",
"Qui més s'hi sumarà?",
"Quan van començar les mobilitzacions?",
"Hi ha perdut la vida algú?",
"Què ha enunciat el dirigent del país a causa d'aquesta situació?",
"Ha escoltat les demandes de la població?",
"D'aquesta manera s'han aconseguit aturar les mobilitzacions?"
] |
{
"answer_end": [
62,
133,
225,
301,
282,
561,
622,
715,
847,
1019,
1066,
1321,
1527,
1620,
1663
],
"answer_start": [
0,
64,
135,
227,
227,
432,
573,
624,
761,
860,
1021,
1287,
1323,
1529,
1622
],
"input_text": [
"Contra el govern de Sebastián Piñera.",
"Milers.",
"Pel preu del bitllet de metro.",
"A Santiago de Xile.",
"No.",
"Sí.",
"A la plaça Itàlia.",
"Amb gasos lacrimògens i canons d'aigua.",
"A Antofagasta, Concepción i Valparaíso.",
"Els indígenes maputxe.",
"La setmana passada.",
"Sí.",
"Va declarar l'estat d'emergència i va imposar el toc de queda a Santiago i altres ciutats, amb la presència de l'exèrcit als carrers.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
books
|
L'hereu féu un bleix profund i digué lentament:
-Esta bé: me casaré… Digueu-me amb qui… -Això tu, fill meu… Tria la que et sembli; prou saps el que ens convé…
L'hereu, abatut, girà el cap d'una banda a l'altra.
-No, no; a mi tant me fa… la que us vinga bé…
Ho escatiren entre tots, dient noms i sospesant aventatges, i abans de sopar se decidiren, amb aprovació general, per una parenta joveneta que vivia en un mas d'un altre terme, a quatre hores lluny. Feia uns anys que no l'havien vista, mes ja devia ésser tota una dona, per la mida que duia, i venia de bona regàlia.
Passats els vuit dies el pare va anar a emparaular-la i quedaren concerts amb la família d'ella.
El diumenge vinent l'aniria a veure l'hereu.
Aquest, a la baixa hora, agafà les anguileres i se n'anà cap a l'agulla, Mai s'havia sentit tan trist com aquell dia i respirava amb la dificultat de quan havia de venir una tempesta.
Ell veia que a casa seva tenien raó, que els convenia una dona, però no se sentia prou fort per a casar-se, ell que no havia pogut fer mai la joventut, que no havia pogut ballar, que no havia pogut córrer, que no podia traginar els sacs de blat escales amunt, que cada quatre mesos havia de pendre medicines, que tan tost feia un pas més de pressa que l'altre ja esbufegava, i que amb el més petit disgust s'endarreria de salut per anys… I, de més a més, recordava el consell del metge:
-Tu, noi: seny, força seny. No te'n descuidis: sinó, te'n penediries… Tens el cor més flac del que et penses.
Però era l'hereu… i, si ell no es casava, se casaria el segon i ocuparia el seu lloc… Perquè ja ho havia dit son pare; no era pas just que l'altre treballés i portés tot el càrrec de la casa si després se n'havia d'anar… I, si no se n'anava, ell, el gran, perdria tots el drets, i sol i sense salut, a la vellesa no seria més que una nosa… Perquè, treballar fort, prou que es coneixia que no podria mai… Li calia ésser hereu, li calia casar-se…
|
[
"Què va acceptar el fill gran?",
"Ho va fer de bona gana?",
"A qui va demanar que triés la seva promesa?",
"Finalment, qui ho va fer?",
"Com era l’elegida?",
"Els pares de la noia van estar d’acord amb el casament?",
"En anar a veure-la, el protagonista estava content?",
"Per què?",
"Quines coses són les que no havia pogut gaudir durant la seva joventut?",
"Per quin motiu?",
"Pel que fa als seus problemes de salut, quina recomanació li havia donat el seu doctor?",
"I com és que decideix casar-se?",
"Per quina raó passaria això?",
"I en cas que decidís no contreure matrimoni, què passaria?",
"Per tant, tenia cap alternativa?"
] |
{
"answer_end": [
67,
237,
257,
282,
434,
671,
834,
1008,
1160,
1338,
1457,
1583,
1718,
1776,
1942
],
"answer_start": [
0,
161,
49,
259,
336,
576,
673,
902,
1010,
1162,
1357,
1499,
1585,
1720,
1780
],
"input_text": [
"Casar-se.",
"No.",
"Als seus pares.",
"Entre tots.",
"Una parenta joveneta que vivia en un mas d'un altre terme.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè no se sentia prou fort per a casar-se.",
"No havia pogut ballar, no havia pogut córrer, ni traginar els sacs de blat escales amunt.",
"Perquè cada quatre mesos havia de pendre medicines, i tan tost feia un pas més de pressa que l'altre ja esbufegava, i amb el més petit disgust s'endarreria de salut per anys.",
"Seny, força seny, i que no se'n descuidés, sinó, se'n penediria.",
"Perquè si ell no es casava, se casaria el segon i ocuparia el seu lloc.",
"Perquè ja ho havia dit son pare, no era pas just que l'altre treballés i portés tot el càrrec de la casa si després se n'havia d'anar.",
"Que perdria tots els drets.",
"No."
]
}
|
books
|
-Bon dia, mestresses- les hi deia ell, tornant-les-hi campetxanament les salutacions que, amb la poquedat d'esperit característic de sa rusticitat, li dirigien. -I doncs què heu fet dels homes, que quasi no en veig un per medicinar ¿És que encara jauen els ganduls?-
Les dones reien senzillament mentre que alguna afegia:
-Ja pot pensar si jauen! ¡Pansé que n'hem vist cap d'anit!
-Ah! Jo ho entenc- persistia en Montbrió seguint la comèdia: -aprofiten la saó per a fer els aixadius i goretar les terres de repòs. Ben fet que fan, perquè, com diu l'adagi: «Quan la grua va a ponent…» I ara ja deuen passar les grues: oi?
I les dones seguien rient, amb la simplicitat amb què riu el malalt les gràcies del metge que bromeja amb sa malaltia. Alguna, més decidida, exclamà:
-¡Massa que ho sap vostè, on són els ximples dels nostres homes! ¡Per aquí baix que cerquen la perduda!
-I ara! Què diuen?- exclamà el jove, fent el sorprès. -Ah! És veritat que el Rector m'ha dit que ara quasi tots viuen de renda. ¿Què és cert, això? Vet aquí per què esteu tan cofoies! Doncs ara seran a caçar. A furar un cau, potser? Ja és divertit, això. Sinó que és una mica exposat si no tenen llicència.
|
[
"A qui saluda en Montbrió?",
"Aquestes ja li havien donat la benvinguda?",
"Com?",
"Què pregunta a les senyores?",
"I encara dormen aquests?",
"Quan va ser l'últim cop que els van veure les dones?",
"El primer interventor respon també de forma irònica?",
"I per què explica que aquells encara són al llit?",
"Com actuen elles davant la forma en què contesta l'home?",
"Què és el que exclama una d'elles?",
"I aquesta descriu els seus marits, de qui estan parlant, com a persones intel·ligents?",
"I com és que es guanyen la vida la majoria, segons el que li han explicat a Montbrió?",
"Què s'explica amb això?",
"Per tant, on indica que deuen ser els qui pensaven que encara dormitaven?",
"En quin cas opina que això seria arriscat?"
] |
{
"answer_end": [
37,
84,
159,
265,
346,
380,
440,
512,
738,
835,
834,
1001,
1057,
1082,
1180
],
"answer_start": [
1,
1,
39,
232,
267,
323,
382,
443,
621,
772,
773,
930,
949,
1059,
1108
],
"input_text": [
"A les mestresses.",
"Sí.",
"Amb la poquedat d'esperit característic de sa rusticitat.",
"Si encara jauen els ganduls.",
"Sí.",
"Anit.",
"Sí.",
"Perquè aprofiten la saó per a fer els aixadius i goretar les terres de repòs.",
"Rient, amb la simplicitat amb què riu el malalt les gràcies del metge que bromeja amb sa malaltia.",
"Massa que ho sap ell, on són els ximples dels sues homes.",
"No.",
"De renda.",
"Que les mestresses estiguin tan cofoies.",
"A caçar.",
"Si no tinguessin llicència."
]
}
|
vilaweb
|
El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha fet unes declaracions al diari El País dient que no importava pas qui seria president de la Generalitat després del 27-S en cas que la coalició tingués majoria al parlament. ‘No importa qui serà el president', ha dit Romeva. I ha afegit: ‘Mas tindrà un paper com qui vingui d'ERC', i ha recordat que, sobre qui hauria de ser el president, hi havia un acord entre dos partits, és a dir, entre CDC i ERC, segons el qual, Artur Mas seria el president si hi havia la majoria necessària al parlament. Catalunya Sí que es Pot, el PSC, el PP i Ciutadans s'han posat d'acord a atacar les paraules de Romeva i a criticar la claredat del projecte polític de Junts pel Sí. Enmig d'aquestes crítiques, la número dos de la candidatura, Carme Forcadell, ha reiterat en declaracions a VilaWeb que el presidenciable de Junts pel Sí era Artur Mas, en virtut de l'acord entre CDC i ERC. Però ha insistit, com Romeva, que no era important qui fos el president. Heus ací un fragment de l'entrevista amb Forcadell, que podreu llegir íntegrament demà. —En cas que Junts pel Sí tingui una majoria parlamentària, qui hauria de ser el president? —No és important qui sigui el president, sinó què fem, per què ens hem ajuntat i què farem. No és important el qui sinó el què. —Però el qui també té importància. —Sí, hi ha un acord entre Convergència i ERC perquè Mas sigui el president. Però vull insistir que no és tan important el qui, i que ho farem junts gent molt diversa. És aquesta excepcionalitat, que cal remarcar. Qui sigui al capdavant és secundari. —Esteu d'acord, doncs, amb Raül Romeva quan diu en una entrevista a El País que no és important qui sigui el president? —Amb paraules diferents diem això mateix… —No ho diríeu així, que ‘no és important'? —No, jo diria que tant hi fa, que és igual qui sigui el president. Amb paraules diferents, més o menys, el Raül i jo diem això mateix. —Romeva també diu que als actes de campanya no defensaria pas la gestió que ha fet Mas de president de la Generalitat. —Jo entenc que ens hem posat d'acord per un propòsit de futur, i no pel passat. Tots tenim el nostre passat, i hem arribat a aquesta llista des de projectes diferents i fent coses diferents. Anirem explicant què volem fer i com ho farem, però no què hem fet al passat. Allò important d'aquesta candidatura és això: que gent amb idees molt diverses ens hem unit per un projecte de futur i de país. I som aquí per parlar de futur, i no de passat.
|
[
"Quin càrrec ocupa Raül Romeva?",
"Qui creu que s'hauria de convertir en el nou cap del govern català?",
"En cas que aquesta aliança obtingués els vots suficients, qui obtindria la presidència?",
"Des de quines organitzacions han desacreditat les declaracions del de Junts pel Sí?",
"Què més han retret a l'agrupació independentista?",
"Qui és la segona en les llistes d'aquest equip?",
"I què ha deixat clar després d'haver rebut aquests comentaris negatius?",
"Tot i això, comparteix la mateixa opinió que Romeva sobre la figura del president?",
"En què comenta que s'han de centrar?",
"Ha ratificat l'acord de govern pel que fa a la figura de Mas com a president?",
"Com ha matisat les paraules de Romeva sobre el pròxim governant?",
"El primer de la llista de Junts defensa les polítiques adoptades anteriorment per Mas?",
"Què n'opina Forcadell?",
"Què destaca sobre aquesta aliança?",
"I sobre què no debatran?"
] |
{
"answer_end": [
45,
222,
544,
648,
710,
788,
917,
1210,
1261,
1408,
1854,
2041,
2232,
2438,
2486
],
"answer_start": [
0,
34,
289,
546,
649,
712,
712,
1081,
1172,
1335,
1585,
1925,
2044,
2312,
2440
],
"input_text": [
"És el cap de llista de Junts pel Sí.",
"Creu que no importa pas qui sigui en cas que la coalició tingui majoria al parlament.",
"Artur Mas.",
"Des de Catalunya Sí que es Pot, el PSC, el PP i Ciutadans.",
"La claredat del seu projecte polític.",
"Carme Forcadell.",
"Que el presidenciable de Junts pel Sí era Artur Mas, en virtut de l'acord entre CDC i ERC.",
"Sí.",
"En el que fan, per què s'han ajuntat i què faran.",
"Sí.",
"No diria que no és important, sinó que tant hi fa, que és igual qui sigui el president.",
"No.",
"Que s'han posat d'acord per un propòsit de futur, i no pel passat, que tots tenen el seu passat, i han arribat a aquesta llista des de projectes diferents i fent coses diferents.",
"Que gent amb idees molt diverses s'han unit per un projecte de futur i de país.",
"Sobre el passat."
]
}
|
bios
|
Maria Niubó i Prats (Badalona, 14 de novembre[cal citació] de 1931 - Badalona, 23 de gener de 2017) fou una pintora catalana.
Llicenciada en Belles Arts i professora de català, va exercir de professora a diverses escoles de Badalona, i va dirigir l'Escola Municipals d'Arts i Oficis d'Arenys de Mar. El 1958 va fundar el grup REM d'intel·lectuals i artistes badalonins juntament amb Joan Argenté, Esther Estruch, Julià García, Joaquim Sarriera i Josep Villaubí.
Entre el 1957 i el 1960 va fer les pintures al fresc de l'altar major de l'Església dels Pares Carmelites Descalços de Badalona.
L'any 1968 va fundar L'Obrador, un taller d'activitats manuals on els infants podien expressar lliurement les seves habilitats artístiques, on també va exercir tasques de pedagoga. El 1986 va publicar en el Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia. El 1975 va col·laborar en el I Congrés Internacional sobre Didàctica de les Arts Plàstiques i va ser secretària d'organització d'INSEA (International Society Education Through Art).
El 2000 va publicar Art: educació : iniciació a la pedagogia de l'art, amb l'objectiu d'oferir pautes al professorat de plàstica de les escoles, assignatura que la Maria considerava especialment important.
El 2010 va publicar Les pintures murals de l'església del Carme, on detalla la confecció i elaboració dels murals pintats al fresc a l'Església dels Pares Carmelites de Badalona.
Va morir el 23 de gener de 2017 a Badalona.
La seva obra principal és el fresc de l'altar major de l'Església dels Pares Carmelites de Badalona (1957-59).
El febrer de 2012 va cedir la seva obra a la Biblioteca de Catalunya. El 2014 va donar una pintura a l'acrílic al Museu de Badalona i el 2016 va donar el quadre Parantos a la biblioteca municipal Canyadó i Casagemes-Joan Argenté.
|
[
"Qui va ser Maria Niubó i Prats?",
"Quan va néixer?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Es va dedicar també a la docència?",
"Va estar al capdavant d'alguna institució?",
"Què va crear l'any 1958?",
"De quines obres es va encarregar els tres darrers anys de la dècada del 1950?",
"Quin any va obrir una aula per a nens on aquests poguessin desenvolupar tasques creatives?",
"Va tenir presència en actes internacionals del seu camp d'estudi?",
"Aquest mateix any, quina altra tasca va desenvolupar?",
"Quin llibre va escriure l'any 2000?",
"Per què va elaborar una obra d'aquestes característiques?",
"Va tenir cap altra experiència en el món de la literatura?",
"A on va morir?",
"En quins llocs es poden visitar alguns dels seus llenços?"
] |
{
"answer_end": [
124,
99,
152,
232,
298,
368,
589,
770,
936,
1025,
1096,
1231,
1296,
1454,
1795
],
"answer_start": [
0,
0,
126,
155,
236,
300,
462,
591,
845,
937,
1027,
1047,
1233,
1412,
1567
],
"input_text": [
"Una pintora catalana.",
"El 14 de novembre de 1931.",
"Belles Arts.",
"Sí.",
"Sí.",
"El grup REM d'intel·lectuals i artistes badalonins.",
"De les pintures al fresc de l'altar major de l'Església dels Pares Carmelites Descalços de Badalona.",
"El 1968.",
"Sí.",
"La de secretària d'organització d'INSEA (International Society Education Through Art).",
"Art: educació: iniciació a la pedagogia de l'art.",
"Per oferir pautes al professorat de plàstica de les escoles, una assignatura que ella considerava especialment important.",
"Sí.",
"A Badalona.",
"A la Biblioteca de Catalunya, el Museu de Badalona i a la biblioteca municipal Canyadó i Casagemes-Joan Argenté."
]
}
|
mitologia
|
Egira (grec antic: Αἴγειρα, llatí: Aegira) fou una antiga ciutat de la costa sud del golf de Corint, a Acaia. Era una de les dotze ciutats de la Lliga Aquea, i estava situada davant del mont Parnàs, en uns turons de difícil accés, a set estadis de la mar i prop d'un riu, segurament el Crios. Pausànies l'identifica amb l'homèrica Hiperèsia (Ὑπερησία, Hyperêsía), i sembla que va agafar el nom d'Egira el 688 aC.
Pausànies diu que el més important dels edificis públics de la ciutat era un temple de Zeus. A més, hi havia un santuari molt antic d'Apol·lo i temples d'Àrtemis i d'Afrodita Urània, que es veneraven per sobre de les altres divinitats. Per Pausànies també sabem que a 72 estadis hi havia l'oracle d'Hèracles Buraic. El port es trobava a dotze estadis de la ciutat, i tenia una fortalesa de nom Fèl·loe (Φελλόη). Quan la veïna ciutat d'Eges va entrar en decadència, els habitants que encara hi vivien es varen traslladar a Egira, segons Estrabó. L'any 220 aC Etòlia va atacar la ciutat arribant de la Lòcrida, però els ciutadans van repel·lir l'atac. Va passar a Roma amb la resta de la Lliga Aquea el 146 aC. Fou destruïda per una inundació o per un terratrèmol i va romandre sota la mar. Fou excavada el 1916 per un equip austríac (Österreichische Archäologische Institut).[cal citació]
Les seves ruïnes es troben a l'actual Egira, al costat de l'autopista.
|
[
"Què va ser Egira?",
"De què formava part?",
"A on s'ubicava?",
"Des de quan s'anomena d'aquesta manera la localitat?",
"Quina considera Pausànies que era la construcció de major consideració en aquell indret?",
"I quins altres oratoris dedicats a deïtats s'hi podien trobar?",
"A quina distància de la ciutat es trobava l'oracle d'Hèracles Buraic?",
"I el moll?",
"L'envoltava cap fortí aquesta zona?",
"Per quin motiu els qui habitaven a Eges es van desplaçar fins a la localitat del golf de Corint?",
"Quan van patir un assalt per part d'Etòlia?",
"Van aconseguir desfer-se dels enemics?",
"I quin any van introduir-se en la Lliga Aquea?",
"Com va desaparèixer la vila?",
"Qui va descobrir la seva existència?"
] |
{
"answer_end": [
99,
156,
291,
412,
504,
594,
727,
776,
814,
956,
1020,
1061,
1121,
1200,
1244
],
"answer_start": [
0,
110,
160,
366,
413,
506,
649,
729,
729,
825,
958,
1022,
1063,
1122,
1202
],
"input_text": [
"Una antiga ciutat de la costa sud del golf de Corint.",
"De la Lliga Aquea.",
"Davant del mont Parnàs, en uns turons de difícil accés, a set estadis de la mar i prop d'un riu, segurament el Crios.",
"Des del 688 aC.",
"Un temple a Zeus.",
"Un santuari molt antic d'Apol·lo i temples d'Àrtemis i d'Afrodita Urània.",
"A 72 estadis.",
"A dotze estadis.",
"Sí.",
"Perquè Eges va entrar en decadència.",
"L'any 220 aC.",
"Sí.",
"El 146 aC.",
"Fou destruïda per una inundació o per un terratrèmol i va romandre sota la mar.",
"Un equip austríac que la va excavar el 1916."
]
}
|
mitologia
|
Fortunatae Insulae o Illes Afortunades, en grec antic αἱ τῶν Μακάρων νῆσοι, també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció, van ser en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el que, els mortals que ho mereixien, eren rebuts pels déus. Es pensava que aquestes illes estaven situades a l'Oceà Atlàntic, més enllà de les Columnes d'Hèrcules, a la regió de la Macaronèsia. Era el nom mític des del temps dels romans dels arxipèlags de Madeira, Canàries, Illes Salvatges, Cap Verd i Açores. Totes aquestes illes des de llavors han estat batejades històricament com Illes Afortunades, canviant d'un arxipèlag a l'altre segons el moment històric.
Els romans van conèixer aquestes illes l'any 82 aC quan Quint Sertori, cap al final de la Primera guerra civil, era a prop de Gades i va trobar alguns mariners que retornaven de les illes, que van dir que n'eren dues, separades per un estret, de clima esplèndid i llunyanes de la costa de l'Àfrica (uns 1.500 o 2.000 km, el que era una exageració), on plovia poc, refrescava pels vents de l'oest, i produïen el menjar espontàniament per nodrir als seus indolents habitants; la temperatura era agradable tot l'any. I les identificaven amb aquelles illes de les que havia parlat Homer "on la vida dels mortals era més fàcil, no hi havia neu, ni hivern, ni molta pluja però Oceà sempre hi enviava les brises del Zèfir per refrescar els homes. Sertori, encantat per aquests relats, va decidir fixar la seva residència a les illes per viure-hi en pau, però els pirates cilicis que formaven part de la seva flota van preferir el saqueig en zones més conegudes i va haver de desistir, segons diu Plutarc.
Tot i així alguns romans les van visitar o van escoltar relats i apareixen en alguns escrits i fins i tot es donen els noms de cada illa en el que els autors divergeixen tant en nombre com en la seva denominació. La següent llista marca els noms dels tres autors romans que les esmenten i el seu nom actual. Statius Sebosus només mencionaa quatre illes a més de la de Madeira; i Juba i Claudi Ptolemeu parlen de sis, més la de Madeira.
L'illa de La Palma no és esmentada per cap dels tres. L'illa de la Gran Canària diu Ptolemeu que portava aquest nom pel gran nombre de gossos (cani) que hi havia.
En la mitologia grega, les Illes dels Benaventurats constituïen una part de l'inframón on les ànimes virtuoses gaudien d'un repòs perfecte després de la seva mort. Estaven situades als confins occidentals de Líbia a l'Oceà Atlàntic. La seva funció i les seves característiques eren similars a les dels Camps Elisis, que són, probablement, una representació tardana d'aquell suposat paradís. Píndar les va descriure amb precisió a les Odes olímpiques.
Segons la tradició antiga, registrada per Suides i Joan Tzetzes, el nom, en singular, s'aplicava inicialment, a l'antiga acròpoli de Tebes, la Cadmea. Dit més concretament, Μακάρων νῆσοι, que designa el lloc on Sèmele va ser fulminada pel raig diví de Zeus. Per tant, l'etimologia dels Camps Elisis és, igualment, un lloc santificat pel raig.
|
[
"De quina altra forma són conegudes les Fortunatae Insulae?",
"Què hi passava allà?",
"A on s'ubicaven?",
"Quins grups d'illes foren batejats amb aquest nom?",
"Quan es descobriren les Illes Afortunades?",
"Com?",
"Què van explicar sobre aquest paratge els mariscadors?",
"Quins illots creien que eren?",
"Quint Sertori s'hi va poder establir?",
"Se sap quantes n'hi havia en total?",
"Segons diversos cronistes de l'Antiga Roma, quines eren aquestes?",
"Per què eren importants en la cultura grega?",
"I a on consideraven que estaven?",
"A quines altres s'assimilaven?",
"La seva denominació original, a què fa referència?"
] |
{
"answer_end": [
142,
264,
398,
608,
721,
858,
1183,
1409,
1667,
1880,
2266,
2430,
2499,
2657,
2975
],
"answer_start": [
0,
144,
266,
400,
671,
710,
815,
1187,
1411,
1764,
1882,
2268,
2432,
2501,
2719
],
"input_text": [
"Illes Afortunades, Illes dels Benaventurats i Illes de la Benedicció.",
"Era el meravellós paradís en el que, els mortals que ho mereixien, eren rebuts pels déus.",
"A l'Oceà Atlàntic, més enllà de les Columnes d'Hèrcules, a la regió de la Macaronèsia.",
"Madeira, Canàries, Illes Salvatges, Cap Verd i Açores.",
"L'any 82 aC.",
"Quan Quint Sertori, cap al final de la Primera guerra civil, era a prop de Gades i va trobar alguns mariners que retornaven de les illes.",
"Que n'eren dues, separades per un estret, de clima esplèndid i llunyanes de la costa de l'Àfrica, on plovia poc, refrescava pels vents de l'oest, i produïen el menjar espontàniament per nodrir als seus indolents habitants, i la temperatura era agradable tot l'any.",
"Aquelles illes de les que havia parlat Homer on la vida dels mortals era més fàcil, no hi havia neu, ni hivern, ni molta pluja però Oceà sempre hi enviava les brises del Zèfir per refrescar els homes.",
"No.",
"No.",
"Statius Sebosus mencionaa quatre illes a més de la de Madeira, Juba i Claudi Ptolemeu parlen de sis, més la de Madeira, i l'illa de la Gran Canària que esmenta Ptolemeu.",
"Perquè constituïen una part de l'inframón on les ànimes virtuoses gaudien d'un repòs perfecte després de la seva mort.",
"Als confins occidentals de Líbia a l'Oceà Atlàntic.",
"A les dels Camps Elisis.",
"El nom, en singular, s'aplicava inicialment, a l'antiga acròpoli de Tebes, la Cadmea i, més concretament, designa el lloc on Sèmele va ser fulminada pel raig diví de Zeus."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre de Salut d'Andorra, Joan Martínez Benazet, ha anunciat que durant els pròxims dies començarà un assaig clínic pel coronavirus 2019 amb hidroxicloroquina per al tractament de la Covid-19, que en els casos més greus es combinarà amb retrovirals. En una compareixença telemàtica avui, ha dit que els primers pacients que s'inclouran en l'assaig són les persones majors ingressades en el Centre Sociosanitari El Cedre, on hi ha onze pacients a l'espera del diagnòstic i dos casos confirmats. L'assaig s'ampliarà a altres pacients que presentin simptomatologia clínica quan es disposi de la quantitat del fàrmac necessària, i va a càrrec del doctor Oriol Mitjà, especialista que el govern d'Andorra té contractat com a assessor en aquesta situació d'emergència sanitària. Mitjà ha presentat un informe en el qual es pronostica l'arribada del pic de contagis a Andorra d'ací a una setmana aproximadament. Martínez Benazet ha insistit que l'objectiu per a evitar el col·lapse de la sanitat pública i que tot dependrà del comportament de la ciutadania en el compliment de les mesures de confinament. ‘Ningú no creu que s'acabi en quinze dies, segurament haurem d'estar amb les mesures unes setmanes més', ha afegit. El ministre ha explicat que el govern ha previst tres fases en el pla de contenció de l'emergència sanitària. En la tercera, es farien servir un centenar de llits hospitalaris i es preveu ampliar-los amb habitacions d'hotel. A més, es podrien atendre fins a vint pacients alhora amb ventilació mecànica. Ara per ara, hi ha 75 casos confirmats a Andorra i un pacient ja ha rebut l'alta.
|
[
"Qui és Joan Martínez Benazet?",
"Què ha declarat?",
"Quina modificació es farà en el cas dels malalts crítics?",
"Amb qui començaran l'estudi?",
"I a continuació?",
"Com s'anomena el metge que ho dirigirà?",
"Quina altra tasca desenvolupa durant aquesta crisi del coronavirus?",
"Quan considera que el Principat assolirà el màxim d'infeccions?",
"Com s'aconseguirà evitar la saturació dels centres sanitaris, segons el ministre?",
"Comenta que aquesta situació durarà només dues setmanes?",
"Quant temps s'allargarà?",
"De quina forma s'estructura el protocol que han ideat les institucions?",
"A la darrera, com s'acomodarien els pacients?",
"A quants hospitalitzats amb necessitat de respiració assistida es podria tractar al mateix temps?",
"Quina és la xifra actual d'infectats al país?"
] |
{
"answer_end": [
53,
197,
254,
425,
575,
667,
777,
909,
1102,
1145,
1206,
1328,
1443,
1522,
1572
],
"answer_start": [
0,
32,
165,
256,
500,
633,
656,
779,
911,
1105,
1105,
1220,
1330,
1452,
1524
],
"input_text": [
"El ministre de Salut d'Andorra.",
"Que durant els pròxims dies començarà un assaig clínic pel coronavirus 2019 amb hidroxicloroquina per al tractament de la Covid-19.",
"El tractament es combinarà amb retrovirals.",
"Amb les persones majors ingressades en el Centre Sociosanitari El Cedre.",
"S'ampliarà a altres pacients que presentin simptomatologia clínica.",
"Oriol Mitjà.",
"El govern d'Andorra el té contractat com a assessor.",
"D'ací a una setmana aproximadament.",
"Amb el comportament de la ciutadania en el compliment de les mesures de confinament.",
"No.",
"Segurament unes setmanes més.",
"En tres fases.",
"En un centenar de llits hospitalaris i en habitacions d'hotel.",
"Fins a vint.",
"75."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha considerat que el dispositiu policíac del 6 de desembre va ser ‘globalment correcte', i ha fet autocrítica per les informacions que aquests últims dies ‘hagin pogut generar confusió o malestar' en el cos. Buch es va reunir ahir amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i avui s'ha reunit amb els comissaris dels Mossos. Sobre possibles canvis al cos, els ha dit que, en tot cas, seria una decisió interna que hauria ‘de respondre a necessitats estructurals i atenent a criteris professionals i objectius', segons que han explicat fonts d'Interior a l'ACN. Com es fa habitualment, el conseller ha demanat que es tornin a avaluar els fets de Girona i Terrassa i es prenguin les mesures pertinents si es detecta cap actuació que no s'ajusta a la praxi de la policia. A més, ha refermat que la seva prioritat era defensar el cos dels Mossos d'Esquadra i mantenir-lo fora de qualsevol debat partidista i del focus mediàtic. Després d'analitzar profundament els fets de dijous, ha constatat que els dispositius van ser ‘globalment correctes amb la informació que ara hi ha'. De tota manera, sí que ha demanat que es potenciïn els mecanismes de mediació en tots els conflictes, i que es reforcin les estratègies de comunicació per contrarestar la difusió de notícies falses a les xarxes. Buch també ha defensat que s'aïllin políticament les minories violentes. El president Torra i el conseller es van reunir ahir a petició de Buch durant dues hores i mitja al Palau de Pedralbes. A la reunió, també hi van participar el secretari general d'Interior, Brauli Duart, i el director general de la policia, Andreu Joan Martínez, que han acompanyat Buch en la trobada d'avui amb els comandaments de la policia. Hores abans de la reunió entre tots dos, Torra s'havia mostrat crític amb l'actuació dels antiavalots, mentre que el director general de la policia havia defensat les càrregues de Girona.
|
[
"Quin càrrec té Miquel Buch?",
"Com a qualificat l'actuació de la policia del passat 6 de desembre?",
"Amb qui s'ha entrevistat aquests dies?",
"En quin cas, ha dit, es produirien modificacions en l'organisme de les forces de seguretat?",
"I què ha pregat s'investigui de nou?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin ha dit el conseller que ha estat el seu objectiu principal?",
"Creu que amb la informació que hi ha ara per ara es pot condemnar l'actuació del cos?",
"A conseqüència d'aquests successos mediàtics, què ha pregat Buch?",
"Per què?",
"Quina altra mesura ha suggerit?",
"A on es van trobar Torra i Buch?",
"Quines altres personalitats van formar part d'aquesta trobada?",
"A quin altre acte han acompanyat aquests últims al conseller?",
"Amb què no havia estat d'acord el president de la Generalitat?"
] |
{
"answer_end": [
36,
125,
366,
552,
705,
810,
965,
1115,
1267,
1327,
1400,
1520,
1663,
1744,
1847
],
"answer_start": [
0,
25,
246,
368,
604,
668,
819,
967,
1117,
1155,
1329,
1402,
1522,
1592,
1787
],
"input_text": [
"És el conseller d'Interior.",
"Com globalment correcte.",
"Amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i els comissaris dels Mossos.",
"En el d'una decisió interna que hauria de respondre a necessitats estructurals i atenent a criteris professionals i objectius.",
"Els fets de Girona i Terrassa.",
"Prendre les mesures pertinents si es detecta cap actuació que no s'ajusta a la praxi de la policia.",
"Defensar el cos dels Mossos d'Esquadra i mantenir-lo fora de qualsevol debat partidista i del focus mediàtic.",
"No.",
"Que es potenciïn els mecanismes de mediació en tots els conflictes, i que es reforcin les estratègies de comunicació.",
"Per contrarestar la difusió de notícies falses a les xarxes.",
"Aïllar políticament les minories violentes.",
"Al Palau de Pedralbes.",
"El secretari general d'Interior, Brauli Duart, i el director general de la policia, Andreu Joan Martínez.",
"A la trobada d'avui amb els comandaments de la policia.",
"Amb l'actuació dels antiavalots."
]
}
|
bios
|
Carme Portella i Feliu (Tremp, 8 de febrer de 1914 - Tremp, 24 d'abril de 2014) va ser una bibliotecària catalana.
Filla del metge de Tremp, ciutat on rebé els primers ensenyaments al col·legi de monges de les missioneres claretianes, va continuar els estudis al Col·legi de monges de la Presentació de la Travessera de les Corts Barcelona. Més endavant va estudiar a l'Escola Superior de Bibliotecàries entre 1933 i 1936, juntament amb la seva germana bessona Josefina, si bé aquesta va començar un any abans la carrera. Mentre estudiava, va portar a terme, conjuntament amb la seva germana, una estada de treball al monestir de Poblet, per ajudar en la reconstrucció de la biblioteca, sota la direcció d'Eduard Toda i Güell. Les pràctiques obligatòries les va fer a Granollers, i l'estiu de 1936 va viatjar a Londres per perfeccionar l'anglès. La seva tesina de final de carrera es titula «Índex de matèries de les obres i publicacions que han estat criticades o estudiades dins dels VII volums del periòdic catalanista Joventut».
Acabats els estudis fou destinada a la biblioteca pública de Palafrugell, juntament amb la seva companya de promoció Antònia Matosas, la qual ocupà el càrrec de directora. La biblioteca encara no havia estat inaugurada (ho faria el president Lluís Companys el juliol de 1938), però des del novembre de 1937 ja s'hi treballava internament. Durant la guerra civil, les dues germanes van ser empresonades a Barcelona de gener a primers de juny de 1938. En sortir de la presó, va retornar a la biblioteca de Palafrugell.
Va participar en el Servei de Biblioteques del Front, durant el recorregut que feu el bibliobús per terres gironines el 1938, acompanyant a la responsable del servei, Maria Felipa Español. Acabada la guerra civil, deixa la professió i torna a Tremp. Uns anys més tard (1941) es casa amb el veterinari Leoncio Monreal Martínez, amb qui va tenir vuit fills. El 1982, amb 69 anys, torna a treballar temporalment com a bibliotecària, a la Generalitat de Catalunya, a Barcelona, per tal d'acollir-se a una llei que li va permetre de rebre una pensió.
El 2014 va rebre la Medalla Centenària, concedida per la Generalitat de Catalunya, de mans del director dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Lleida Josep Maria Forné i Febrer.
|
[
"Qui va ser Carme Portella i Feliu?",
"A què es dedicà son pare?",
"És allí on va passar els seus primers anys?",
"A on es va formar en la seva professió?",
"Amb qui va compartir aquesta experiència?",
"En la restauració de quina construcció van col·laborar totes dues?",
"Per quin motiu va anar a la capital del Regne Unit?",
"Com va titular la tesi amb què acabà la seva formació?",
"En graduar-se, quin va ser el primer lloc on va treballar?",
"Durant quant temps va estar a la presó?",
"Quan es va obrir al públic la biblioteca?",
"A quin altre lloc va treballar durant la guerra civil?",
"Què va fer un cop va finalitzar el conflicte?",
"Va tornar a l'ofici que havia deixat anteriorment?",
"Quin premi li va ser atorgat l'any 2014?"
] |
{
"answer_end": [
113,
139,
233,
421,
469,
685,
844,
1031,
1106,
1481,
1308,
1674,
1904,
1978,
2134
],
"answer_start": [
0,
115,
134,
354,
354,
522,
782,
846,
1033,
1372,
1205,
1550,
1739,
1915,
2096
],
"input_text": [
"Una bibliotecària catalana.",
"Fou el metge de Tremp.",
"Sí.",
"A l'Escola Superior de Bibliotecàries.",
"Amb la seva germana bessona Josefina.",
"La biblioteca del monestir de Poblet.",
"Per perfeccionar l'anglès.",
"Índex de matèries de les obres i publicacions que han estat criticades o estudiades dins dels VII volums del periòdic catalanista Joventut.",
"A la biblioteca pública de Palafrugell.",
"De gener a primers de juny de 1938.",
"El juliol de 1938.",
"Al Servei de Biblioteques del Front.",
"Va deixar la professió i va tornar a Tremp, i es va casar amb el veterinari Leoncio Monreal Martínez, amb qui va tenir vuit fills.",
"Sí.",
"La Medalla Centenària."
]
}
|
books
|
No se sent res, la fosca de la nit és tota arribada i el ciri segueix cremant amb més resplendor.
A poc a poc una ombra s'acosta agemolida i misteriosa i arriba a les runes i tremolosa crida:
-Elena!… Elena!… Sóc En Jani!… ¡Elena!… Deu ésser morta!…
Se sent un sospir de pena i un trepig lleu. L'ombra avança entre les imatges trossejades, arriba al Sant Crist. És En Jani que plora i prega bo i cercant la seva Elena.
-Déu!… deu-me l'Elena!… ¡Morta o viva deixeu-me-la veure!…
I torna a cridar-la amb una veu més forta i sobtadament se sent un remor esglaiadora, cau un Sant mig partit i de sota un sepulcre ix l'Elena que romangué amagada tot el combat pregant entre sospirs i llàgrimes!
-Jani! sóc viva !…
-Jo també Elena!…
-Mira el ciri com crema… Agenolla't Senya't!… Prega! Prega força! ¿Que no estàs content? Quin posat fas?- li deia l'Elena sacsejant-lo com si volgués deixondir-lo d'un somni, i el soldat estava embadalit i no li responia.
|
[
"Hi ha cap soroll?",
"La candela està encesa?",
"Què és el que s'apropa lentament a les ruïnes?",
"A qui busca?",
"Qui és aquesta silueta?",
"I per què s'entristeix?",
"A qui demana poder trobar-la?",
"Com ho intenta llavors?",
"Apareix l'Elena en aquest moment?",
"On havia estat tota aquesta estona?",
"Per què?",
"Quan es retroben, què li exigeix la noia al Jani?",
"Què li pregunta al noi?",
"Per què sembla que el sacsa?",
"I aquest què contesta?"
] |
{
"answer_end": [
14,
96,
172,
206,
220,
275,
476,
519,
619,
688,
654,
791,
831,
900,
947
],
"answer_start": [
0,
54,
98,
110,
110,
224,
294,
478,
480,
589,
612,
728,
793,
833,
902
],
"input_text": [
"No.",
"Sí.",
"Una ombra.",
"A l'Elena.",
"En Jani.",
"Perquè pensa que l'Elena és morta.",
"Al Sant Crist.",
"Cridant-la amb una veu més forta.",
"Sí.",
"Amagada sota un sepulcre.",
"Perquè hi havia hagut un combat.",
"Que miri el ciri com crema, que s'agenolli, se senyi i pregui força.",
"Si no estava content i quin posat feia.",
"Per deixondir-lo d'un somni.",
"Res."
]
}
|
books
|
Les sardanes, al so del flabiol, estengueren més el camp de l'acció, perquè en elles hi prenia part tothom, homes i dones, xics i grans, desapareixent les classes socials, ja que els segadors no dubtaven pas de treure al ball a les senyores ni els senyors a les pageses, que per alguna cosa és la sardana el ball català, patriarcal i democràtic per excel·lència.
Al bullici del ball, i ja a punt de cloure la vesprada, seguiren les cantúries, prenent l'escena un to més solemne i reposat. Alguns dels segadors tenien bona veu i cantaven amb afinació les velles cançons de la terra, si bé moltes d'elles desgraciadament destroçades per influències malastrugues.
-Aquí és la meva!- se digué en Ramon, que ja dalia per donar sortida al foc que abrusava sa ànima catalanesca.
-Això no va pas prou bé, minyons!- començà a cridar -Deixeu-me fer a mi!
I, saltant al mig del rotllo, en un santiamén classificà les veus més sortints, donant la privativa al bell cantaire, que amb més puresa interpretava els antics motius. No trigà pas a conèixer-s'hi la seva mà. Amb aquella intensitat d'acció que el portava a dominar totes les situacions, amb aquella fogositat de mirada que semblava infiltrar-se fins a l'ànima, amb aquella expressió insinuant i enèrgica a la qual es doblegaven les voluntats, amb aquell no sé què, fondament suggestiu, que corprenia, ajudat de la seva veu poderosa i dominant, de son temperament, que portava l'art en infusió, i amb aquell cor que vessava sempre de sentiment, logrà el miracle de dominar la improvisada massa choral, i, rompent la dura crosta de rusticitats, degeneracions i barbarismes, conseguí deixar al descobert delicadeses de gust i tendreses de sentiment, que ja intuïtivament sabia que no podien mancar-hi en homes que eren, com ell deia, carn de la seva carn i sang de la seva sang.
Diguem-ho tot: potser la composició de lloc hi era per bona part. L'hora baixa, en la qual al camp semblen despertar tots els misticismes de la naturalesa; la immensa rostollada, que brillava amb melancòlica fosforescència als raigs oblicus de la lluna al ple; l'horitzó, clos per una tanca envellutada de vermellor bruna i cada vegada més indecisa; i, per fi, els ànims en indefinible tensió, gradualment preparats, per a una situació en què eren alhora actors i espectadors… tot contribuïa, sens dubte, a la solemnitat del moment, creant una d'aquelles fórmules psicològiques d'ordre subjectiu, en què es supleix amb la superabundància del propi sentiment lo limitat o deficient de l'acció.
Lo cert és que jamai aquelles melodies, records de la infantesa, relíquies d'un passat llunyà, en què l'art i el sentiment brollaven del mateix cor del poble, havien sigut recollides amb tanta devoció pels mateixos que les exhalaven. Semblava com si, per virtut màgica, revetllessin el geni de les muntanyes que jeia encantat per aquelles afraus tan catalanes i que, filtrant-se en sos esperits anèmics i gelpresos pel baf d'un sigle sense ideals, els fes reviure amb tremolors de joia, com als branquillons despullats pels rigors de l'hivernàs, les gropades de nova sava, covada per l'alè de la primavera.
Les sentides estrofes de «L'estudiant de Vich», plenes de sentiment i frescor; les del «Mariner», d'un romanticisme tan catalanesc, embaumades amb les aures del mar; les de la punyent tragèdia «Els estudiants de Tolosa», les de «La filadora» i del «Serpent de Manlleu», d'un picaresc innocent; les «Muntanyes regalades», plenes d'enyorança i dolça melangia; les cíniques i despiadades de «La Jutjessa», i tantes altres de l'inacabable repertori de la musa popular, eren ensajades de primer, i seguidament executades amb una delicadesa i un art tan seductors, que deixaven admirats els mateixos executants, que no es creien capaços de tanta perfecció. És que, de la mateixa fusta del músic-poeta que les havia creades, una lleugera insinuació del mestre intel·ligent, els bastava per identificar-se amb la consciència de l'autor.
|
[
"Què era el que ballaven?",
"Era important l'estament dels qui hi participaven?",
"Com es descriu aquesta dansa?",
"Amb què més amenitzaren la nit?",
"Quines peces entonaven?",
"Qui va organitzar el grup de cantants?",
"Els assistents van notar algun canvi notable?",
"Com va aconseguir millorar les veus d'aquell conjunt?",
"Quin altre component va ajudar a millorar l'espectacle indirectament?",
"Quins elements en concret?",
"Què eren aquests càntics que omplien l'ambient?",
"I com pareixia que afectaven l'entorn?",
"Com s'anomenaven les composicions que interpretaven?",
"Els qui les interpretaven, de quina manera ho feien?",
"I per quin motiu els mateixos que les cantaven quedaven sorpresos?"
] |
{
"answer_end": [
106,
170,
361,
441,
580,
1012,
1053,
1545,
1886,
2297,
2672,
3000,
3585,
3679,
3771
],
"answer_start": [
0,
76,
294,
363,
489,
662,
1014,
1055,
1822,
1888,
2536,
2749,
3122,
3587,
3627
],
"input_text": [
"Sardanes.",
"No.",
"Com el ball català, patriarcal i democràtic per excel·lència.",
"Amb cantúries.",
"Les velles cançons de la terra.",
"En Ramon.",
"Sí.",
"Amb aquella intensitat d'acció que el portava a dominar totes les situacions, amb aquella fogositat de mirada que semblava infiltrar-se fins a l'ànima, amb aquella expressió insinuant i enèrgica a la qual es doblegaven les voluntats, amb aquell no sé què, fondament suggestiu, que corprenia, ajudat de la seva veu poderosa i dominant, de son temperament, que portava l'art en infusió, i amb aquell cor que vessava sempre de sentiment.",
"La composició de lloc.",
"Per l'hora baixa, en la qual al camp semblen despertar tots els misticismes de la naturalesa; la immensa rostollada, que brillava amb melancòlica fosforescència als raigs oblicus de la lluna al ple; l'horitzó, clos per una tanca envellutada de vermellor bruna i cada vegada més indecisa; i els ànims en indefinible tensió, gradualment preparats, per a una situació en què eren alhora actors i espectadors.",
"Records de la infantesa, relíquies d'un passat llunyà, en què l'art i el sentiment brollaven del mateix cor del poble.",
"Semblava que revetllessin el geni de les muntanyes que jeia encantat per aquelles afraus tan catalanes i que, filtrant-se en sos esperits anèmics i gelpresos pel baf d'un sigle sense ideals, els fes reviure amb tremolors de joia.",
"L'estudiant de Vich, Mariner, Els estudiants de Tolosa, La filadora, Serpent de Manlleu, Muntanyes regalades i La Jutjessa, entre tantes altres.",
"Amb una delicadesa i un art seductors.",
"Perquè no es creien capaços de tanta perfecció."
]
}
|
mitologia
|
Làfria (en grec antic Λάφρια) era un festival anual que se celebrava a Patres a Acaia en honor d'Àrtemis Làfria. El culte a aquesta deïtat es va introduir a Patres en temps d'August.
Pausànies descriu la manera de com se celebrava el festival. Quan s'acostava la data de la festa, es col·locaven en cercle a l'entorn de l'altar de la deïtat, trossos grans de fusta verda d'uns setze metres de longitud formant una barrera, i llenya seca a l'altar, i construïen una mena d'esgraons que conduïen a l'altar recoberts amb una capa lleugera de terra. Al primer dia del festival una processó anava al temple d'Àrtemis i al final de tot entrava una jove que feia de sacerdotessa per l'ocasió, pujada en un carruatge que estiraven cérvols. Al segon dia es feien nombrosos sacrificis oferts per l'estat i pels particulars. Les víctimes eren ocells, senglars, cérvols i de vegades llops i ossos i també els animals domèstics vells. Totes les víctimes eren llençades a l'altar vives, i llavors s'encenien les fustes o llenya seca. Els animals fugien embogits i encesos miraven de fugir, però eren aturats per la fusta verda col·locada a l'entorn que no prenia i no els deixava passar. Tornaven a agafar als animals i els llençaven altre cop a les flames. Els habitants de Patres no recordaven que en cap ocasió alguna persona hagués resultat ferida.
|
[
"Què va ser Làfria?",
"A on es festejava?",
"I a qui s'hi venerava?",
"Com començaven els preparatius de la festivitat?",
"A l'ara què s'hi posava?",
"I què fabricaven per poder arribar-hi?",
"Com s'iniciava la primera jornada d'aquesta festa?",
"Qui accedia, llavors, al santuari del déu?",
"I en la següent jornada, quins eren els rituals?",
"Què era el que s'oferia en aquesta cerimònia?",
"Com començava el ritu amb aquestes criatures?",
"De quina forma responien aquests?",
"Aconseguien anar-se'n?",
"Què feien en aquell moment amb ells?",
"Es va accidentar mai algun ciutadà de la localitat?"
] |
{
"answer_end": [
51,
85,
111,
421,
446,
544,
611,
684,
812,
920,
1018,
1047,
1172,
1242,
1337
],
"answer_start": [
0,
34,
34,
244,
423,
448,
546,
614,
732,
814,
922,
1020,
1020,
1174,
1244
],
"input_text": [
"Un festival anual.",
"A Patres, a Acacia.",
"A Àrtemis Làfria.",
"Es col·locaven en cercle a l'entorn de l'altar de la deïtat, trossos grans de fusta verda d'uns setze metres de longitud formant una barrera.",
"Llenya seca.",
"Una mena d'esgraons recoberts amb una capa lleugera de terra.",
"Amb una processó que anava al temple d'Àrtemis.",
"Una jove que feia de sacerdotessa per l'ocasió.",
"Nombrosos sacrificis oferts per l'estat i pels particulars.",
"Ocells, senglars, cérvols i de vegades llops i ossos i també els animals domèstics vells.",
"Eren llençades a l'altar vives, i llavors s'encenien les fustes o llenya seca.",
"Fugien embogits.",
"No.",
"Tornaven a agafar-los i els llençaven altre cop a les flames.",
"No."
]
}
|
books
|
En aquell moment en Vadô Set-trossos va davallar, com un pregadéu de rostolls, a lo llarg d'una corda.
-Hola, pubilla!- cridà així que va reparar-me. -Vinc de muntanya, on ets airets són prims i desperten una gana d'àllò més endiastrada. Si es camins fossin de més bon transitar, us diria que hi pugéssiu… Sabeu quina hora ès?
-No: m'he deixat el rellotge a la cambra.
-Bé, no cal pas que l'aneu a cercar. De rellotges rai, no en manquen. Veureu, que aviat n'hauré trobat un.
Va guaitar cap a la banda de terra, i exclamà:
-Vatua! Tot just són dos quarts de dotze; i en Pau Ternal, que tot ho passa per ses busques minuteres, no ens darà sa minestra fins as bell toc de ses piadoses.
-I on l'heu vista pintada, l'hora?
-A s'ombra des turons, pubilla. Si vos es tiguéssiu enclavada com ells, sense moure-us ni posticar-vos, es vostre nas també la pintaria. Es sol no enganya mai: no fa com es mal de cor, que sempre va d'avançada.
|
[
"Per on va baixar en Vadô Set-trossos?",
"Què semblava?",
"A qui va saludar?",
"D'on venia ella?",
"Com ho descrivia?",
"Per què no va convidar-la a aquell lloc d'on provenia?",
"Què li va preguntar a la noia?",
"Per què no la sabia?",
"El protagonista la va fer anar a buscar-lo?",
"Per quin motiu?",
"Pensava que n'aconseguiria algun?",
"Quina hora va adonar-se que era?",
"I quan era que Pau Ternal els servia el menjar?",
"Com va esbrinar quin moment del dia era?",
"De què era que se'n podria fiar sempre per a això, segons ell?"
] |
{
"answer_end": [
101,
77,
148,
167,
236,
304,
326,
367,
404,
437,
474,
563,
682,
740,
877
],
"answer_start": [
17,
17,
104,
151,
156,
238,
306,
328,
370,
406,
439,
476,
567,
685,
856
],
"input_text": [
"Per una corda.",
"Un pregadéu de rostolls.",
"A la pubilla.",
"De muntanya.",
"Un lloc on ets airets són prims i desperten una gana d'àllò més endiastrada.",
"Perquè els camins no eren de bon transitar.",
"Quina hora era.",
"Perquè s'havia deixat el rellotge a la cambra.",
"No.",
"Perquè de rellotges rai no en mancaven.",
"Sí.",
"Dos quarts de dotze.",
"As bell toc de ses piadoses.",
"A s'ombra des turons.",
"Des sol."
]
}
|
vilaweb
|
Aquest dissabte comença l'any 4718 segons el calendari tradicional xinès, corresponent a l'any de la Rata de Metall. L'arribada de l'Any Nou Xinès és un esdeveniment molt important per a la comunitat xinesa de tot el món. Per això, no és estrany que als Països Catalans s'organitzin diverses desfilades per a donar la benvinguda al nou any. Les més importants seran aquest cap de setmana, a València i Manresa, i el vinent, a Barcelona. A València, per novè any consecutiu, aquest dissabte s'hi fa la desfilada de l'Any Nou Xinès. La comunitat xinesa de València omplirà de música i llum els carrers del centre de la ciutat. La desfilada començarà al carrer de Pelai i continuarà pels de Xàtiva i Marqués de Sotelo fins a la plaça de l'Ajuntament. L'any passat, més de 20.000 persones es van acostar al centre per veure l'espectacle. Aquesta no és l'única activitat que ha organitzat l'Institut Confuci de la Universitat de València. La plaça de l'Ajuntament acollirà durant tot el dia concerts, balls tradicionals xinesos, classes de taitxí i kungfu, demostracions de cal·ligrafia xina, a més de degustacions de te tradicional i plats típics. Diumenge serà el torn de Manresa. L'Associació xinesa de la Catalunya Central ha organitzat, amb el suport de l'ajuntament, tot d'activitats per a donar la benvinguda al nou any. La festa començarà a la una amb una desfilada que anirà de la plaça de Sant Domènec fins a la plana de l'Om, passant per la Muralla de Sant Domènec, la plaça d'Europa i la plaça Major. A les tres de la tarda, a la Sala dels Carlins es farà un espectacle amb danses i òperes típiques de la cultura xinesa. A Barcelona, la celebració es farà esperar uns dies més. Serà l'1 de febrer al passeig de Lluís Companys. Els organitzadors, entre els quals la Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Casa Àsia, han programat un seguit d'activitats lúdiques, festives i culturals que es faran al voltant de l'Arc del Triomf. La festa començarà a les 11.30 amb una desfilada amb dracs xinesos i catalans, i continuarà fins a les 20.00 amb diversos espectacles i mostres culturals i gastronòmiques xineses.
|
[
"Què arrenca el cap de setmana?",
"És una data amb gran rellevància?",
"Com se celebrarà als territoris de parla catalana?",
"A quines localitats tindran lloc les cavalcades principals?",
"Quant temps fa enguany que se celebra a la capital del País Valencià?",
"A on iniciarà aquesta rua?",
"I a on acabarà?",
"Quanta gent va gaudir d'aquesta exhibició l'últim cop?",
"A més d'això, quins altres actes es portaran a terme?",
"Des d'on s'han organitzat els festejos a Manresa?",
"A quina hora serà el primer acte?",
"Quin dia serà el torn de celebració a la Ciutat Comtal?",
"Qui s'encarregarà en aquest cas dels preparatius?",
"A quina zona de la ciutat es podrà gaudir del programa de festes?",
"Quines seran les atraccions?"
] |
{
"answer_end": [
72,
220,
339,
435,
529,
666,
746,
832,
1142,
1321,
1368,
1703,
1825,
1938,
2118
],
"answer_start": [
0,
117,
222,
270,
437,
625,
625,
748,
934,
1144,
1323,
1628,
1734,
1841,
1940
],
"input_text": [
"L'any 4718 segons el calendari tradicional xinès.",
"Sí.",
"Amb diverses desfilades.",
"A València, Manresa i Barcelona.",
"Nou.",
"Al carrer de Pelai.",
"A la plaça de l'Ajuntament.",
"Més de 20.000 persones.",
"Concerts, balls tradicionals xinesos, classes de taitxí i kungfu, demostracions de cal·ligrafia xina i degustacions de te tradicional i plats típics.",
"Des de l'Associació xinesa de la Catalunya Central, amb el suport de l'ajuntament.",
"A la una.",
"L'1 de febrer.",
"La Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Casa Àsia.",
"Al voltant de l'Arc de Triomf.",
"Una desfilada amb dracs xinesos i catalans, i diversos espectacles i mostres culturals i gastronòmiques xineses."
]
}
|
bios
|
Teresa Navarro i Pérez (1904 – Barcelona, 26 d'agost de 1991) va ser una mestra, pedagoga i fundadora de l'Escola Montessori de l'Hospitalet de Llobregat.
Teresa Navarro havia finalitzat els seus estudis de mestra de primer ensenyament l'any 1926. La seva concepció de l'educació i la pedagogia es fonamentaren en la formació que va rebre a l'Escola Normal de la Generalitat i en les lliçons de la doctora Maria Montessori.[cal citació]
L'Escola Normal de la desapareguda Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu formar uns mestres moderns, capaços de contribuir a la formació d'un model de país. Va ser formada en una concepció de l'educació centrada en que els infants havien d'adquirir actituds i hàbits i en la capacitat d'establir amb els infants unes relacions basades en el respecte mutu i l'afecte. Centrant-se amb el diàleg, la constant atenció, la benèvola correcció de les mancances, oblits i rauxes i, sobretot, amb el testimoni personal, en la no-discriminació per raó del sexe i en l'adquisició del coneixement a través de l'experiència.[cal citació]
El 1931 va aconseguir una plaça de mestra de parvulari convocada pel Patronat Escolar de Barcelona i d'aquesta manera va començar a exercir la docència a infants de parvulari. El 1933 va aconseguir una de les beques convocades pel Consell Directiu de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana per poder assistir al curs Montessori que la doctora Maria Montessori va impartir aquell mateix any a Barcelona per difondre la seva metodologia pedagògica. És en aquest àmbit de nou esperit de renovació pedagògica en el qual Teresa Navarro coneix i n'esdevé deixebla de la doctora Montessori i a partir d'aquell moment va aplicar la filosofia i el nou concepte de pedagogia a la pràctica quotidiana de la seva pràctica docent.[cal citació]
El 7 de setembre de 1952, Teresa Navarro i Pérez va inaugurar el parvulari Montessori a l'Hospitalet de Llobregat, al local del carrer del Doctor Martí i Julià 124, en aquella època General Sanjurjo 122, al barri de Collblanc-Torrassa, aplicant plenament la metodologia apresa per la doctora Montessori, Teresa Navarro, quan decideix inaugurar el parvulari, es fa fer el material Montessori per artesans de Barcelona amb els apunts que havia guardat de les lliçons de la doctora Montessori de les sessions a les quals havia assistit anys enrere a Barcelona.[cal citació]
Teresa Navarro, en fundar l'escola, escrivia: “No és possible expressar tan sols en dues ratlles el que representa per a l'esdevenidor d'un país l'educació dels infants” .
Quan el primer grup d'infants havien d'abandonar el parvulari, els pares i les mares van manifestar que els agradaria que els seus fills poguessin continuar en una Escola que mantingués la filosofia i els principis pedagògics i humans en què havien estat educats fins al moment i com a resposta a la demanda d'aquest grup de famílies, Teresa Navarro va decidir ampliar l'Escola, amb la col·laboració de la seva filla, Maria Manuel i Navarro.[cal citació]
D'aquesta manera el maig del 1956 es va inaugurar el nou edifici al carrer de la Mare de Déu dels Desemparats (abans Aliança), 43: planta baixa, primer i segon pis. En aquell moment viatja a Itàlia per completar els materials de la metodologia Montessori, davant la impossibilitat d'aconseguir-los en el nostre país en aquella època.[cal citació]
L'any 1961 s'inauguraren els pisos tercer i quart, i l'antic local del parvulari quedà com a menjador de la nova escola. El 1958 s'edificà el segon, l'any 1961 s'inauguraren els pisos tercer i quart i l'antic local del parvulari quedà com a menjador de la nova Escola; l'any 1967 s'efectuà la darrera ampliació.[cal citació]
En reconeixement a la seva aportació a la ciutat de l'Hospitalet i al barri de Collblanc-La Torrassa, l'Ajuntament de l'Hospitalet va incloure el nom de Teresa Navarro al nomenclàtor de la ciutat, amb la placeta Teresa Navarro, el 2018 .
L'Ajuntament de Montanejos, un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars, va iniciar, el 2021, la posada en marxa d'una nova sala de lectura municipal, un espai cultural, artístic i d'ensenyament amb llibres per a tots els públics amb el nom de Teresa Navarro i Pérez, en homenatge a la fundadora de l'Escola Montessori de l'Hospitalet .
|
[
"Qui va ser Teresa Navarro i Pérez?",
"Quan va acabar la seva formació en ensenyament?",
"Com va adquirir la seva forma d'entendre la docència?",
"Quina era la intenció d'aquesta institució en què es va formar?",
"En quins aspectes pràctics va focalitzar ella la seva manera d'educar els nens?",
"Va començar la seva carrera donant classes a adolescents?",
"Sobre quin mètode educatiu va informar-se a continuació?",
"A continuació, va començar a posar en pràctica el que havia après amb els seus alumnes?",
"Quan va obrir el seu centre educatiu?",
"De quina forma va aconseguir introduir la nova concepció de l'educació en què ara es basava?",
"La mestra considerava aquesta fita com un abans i un després en l'ensenyança?",
"Per què va fer créixer el col·legi?",
"A on va anar per continuar-se formant en aquest sistema?",
"Quin any va acabar la construcció definitiva dels edificis de l'escola?",
"Quins han estat els homenatges que s'han fet en el seu nom?"
] |
{
"answer_end": [
155,
248,
424,
603,
1059,
1249,
1532,
1804,
1931,
2375,
2559,
2939,
3272,
3676,
4292
],
"answer_start": [
0,
157,
250,
439,
606,
1074,
1252,
1604,
1819,
2123,
2390,
2562,
3183,
3635,
3691
],
"input_text": [
"Una mestra, pedagoga i fundadora de l'Escola Montessori de l'Hospitalet de Llobregat.",
"L'any 1926.",
"Amb la formació que va rebre a l'Escola Normal de la Generalitat i en les lliçons de la doctora Maria Montessori.",
"Formar uns mestres moderns, capaços de contribuir a la formació d'un model de país.",
"En el diàleg, la constant atenció, la benèvola correcció de les mancances, oblits i rauxes i, sobretot, en el testimoni personal, en la no-discriminació per raó del sexe i en l'adquisició del coneixement a través de l'experiència.",
"No.",
"En el de la doctora Maria Montessori.",
"Sí.",
"El 7 de setembre de 1952.",
"Amb material que es fa fer per artesans de Barcelona amb els apunts que havia guardat de les lliçons de la doctora Montessori de les sessions a les quals havia assistit anys enrere a Barcelona.",
"Sí.",
"Perquè quan el primer grup d'infants havien d'abandonar el parvulari, els pares i les mares van manifestar que els agradaria que els seus fills poguessin continuar en una Escola que mantingués la filosofia i els principis pedagògics i humans en què havien estat educats fins al moment.",
"A Itàlia.",
"El 1967.",
"A la ciutat de l'Hospitalet i al barri de Collblanc-La Torrassa, l'Ajuntament de l'Hospitalet va incloure el nom de Teresa Navarro al nomenclàtor de la ciutat, amb la placeta Teresa Navarro, el 2018, i l'Ajuntament de Montanejos, un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars, va iniciar, el 2021, la posada en marxa d'una nova sala de lectura municipal, un espai cultural, artístic i d'ensenyament amb llibres per a tots els públics amb el seu nom."
]
}
|
mitologia
|
La mòmia (títol original en anglès The Mummy) és una pel·lícula dirigida per Stephen Sommers i protagonitzada per Brendan Fraser i Rachel Weisz. Fou una de les pel·lícules més exitoses de 1999, i se'n realitzaren dues seqüeles: una l'any 2001 amb els mateixos protagonistes: The Mummy Returns i una altra anomenada La mòmia: La tomba de l'emperador drac l'any 2008. A més, es va comercialitzar un esqueix de la sèrie amb una cinta d'història similar anomenada The Scorpion King.
La tipologia d'aquests films recorda en part la d'Indiana Jones: aventures explicades amb ritme trepidant, éssers i objectes fantàstics o màgics, ambientació entre 1920 i 1950, malvats molt dolents (bé que d'altres són força maldestres), grans dosis d'humor, elements que es repeteixen a tots els films (per exemple, el fet que sempre acaben volant), pròlegs que permeten contextualitzar l'origen de la història, etc.
La pel·lícula comença amb els últims dies d'Imhotep, sum sacerdot del faraó Seti I, qui s'enamorà amb bogeria de la promesa-concubina d'este, Anck Su Namun. Imhotep i la promesa del faraó s'enamoren i assassinen a Seti I. Així, Imhotep escapa dissuadit per ella abans de ser capturat també, pels soldats de Seti I l'atrapen mentre intenta ressuscitar-la a la ciutat de los morts, Hamunaptra. El sacerdot és finalment momificat viu i posat sota la maledicció més temuda per tots los egipcis, el Hom Dai.
De volta el 1923, Evelyn i el seu germà Jonathan descobreixen un mapa i una espècie de caixeta que indica la forma d'arribar a Hamunaptra. No obstant això, quan el mapa sofreix un xicotet accident ambdós decideixen preguntar sobre aquest a un ex-soldat i l'antic propietari de la caixa-trencaclosques que es troba a la presó, Rick O'Connell. Evelyn decideix salvar-lo de la mort després que aquest li prometi portar-la a Hamunaptra.
Aixina, Rick, Evelyn, Jonathan i el director de la presó s'embarquen en una expedició acompanyats d'un pestilent amic i d'una altra comitiva d'americans, que també volen aplegar a la ciutat perduda. Quan arriben allí, no troben el desitjat tresor, uns troben una mòmia de fa 3000 anys que encara està descomponent-se, i els altres troben una caixa sobre la qual pesa la maledicció de l'Hom Dai, en obrir-la troben el llibre dels morts, quan Evelin furta i llig el llibre, la mòmia maleïda d'Imhotep desperta desplegant les plagues d'Egipte, però per a arribar al màxim del seu poder ha d'absorbir la vida dels quals estaven presents quan es va obrir l'arcó. Per aconseguir-ho, intenta ressuscitar a la seua antiga promesa: Anck Su Namun, per això tria com a sacrifici humà a Evelyn, el que farà que tinguin més possibilitats de derrotar-lo, car necessiten el llibre daurat d'Amon Ra para fer-lo, i el llibre se troba a Hamunaptra, on ha de fer el ritu per a la resurrecció.
La trama final a Hamunaptra la porten Rick, Jonathan i Ardeth Bay, el qual pertany a una associació llegendària per a protegir a la mòmia de ser descoberta, esta organització són els Medjai.
|
[
"Què és la mòmia?",
"Per la gran popularitat que va obtenir, quins altres llargmetratges es van filmar a continuació?",
"I a quina altra producció cinematogràfica semblen evocar totes tres?",
"Com s'inicia la història?",
"Per què s'alia amb Anck Su Namun, amb qui s'anava a casar Seti I, i decideixen matar al sobirà?",
"Aconsegueix escapar i desfer-se dels guàrdies?",
"Què li fan en atrapar-lo?",
"Un cop al segle XX, qui són els protagonistes?",
"I a on volen anar?",
"Quan el mapa queda inservible, a qui demanen ajuda?",
"Finalment, qui s'uneix a la travessia?",
"Què és el que acaben trobant en aquell lloc?",
"Per quin motiu el cadàver d'Imhotep torna a la vida?",
"I a qui intenta matar l'antic sacerdot per despertar la dona de qui estava enamorat?",
"Què necessitarà per acabar aquest ritual?",
"A on acaba aquesta ficció?"
] |
{
"answer_end": [
144,
365,
543,
980,
1119,
1221,
1399,
1449,
1538,
1741,
2031,
2227,
2341,
2615,
2728,
2963
],
"answer_start": [
1,
146,
480,
898,
1055,
1126,
1190,
1401,
1419,
1557,
1834,
2033,
2172,
2511,
2581,
2808
],
"input_text": [
"Una pel·lícula dirigida per Stephen Sommers i protagonitzada per Brendan Fraser i Rachel Weisz.",
"The Mummy Returns i La mòmia: La tomba de l'emperador drac.",
"A la d'Indiana Jones.",
"Amb els últims dies d'Imhotep, sum sacerdot del faraó Seti I.",
"Perquè s'enamoren.",
"No.",
"El momifiquen viu i el posen sota la maledicció més temuda per tots los egipcis, el Hom Dai.",
"Evelyn i el seu germà Jonathan.",
"A Hamunaptra.",
"A un ex-soldat i l'antic propietari de la caixa-trencaclosques que es troba a la presó, Rick O'Connell.",
"Rick, el director de la presó, un pestilent amic i una comitiva d'americans que també volen aplegar a la ciutat perduda.",
"Uns una mòmia de fa 3000 anys que encara està descomponent-se, i els altres una caixa sobre la qual pesa la maledicció de l'Hom Dai.",
"Perquè Evelin furta i llig el llibre dels morts.",
"A Evelyn.",
"El llibre daurat d'Amon Ra.",
"A Hamunaptra."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.