id
stringlengths 6
51
| instruction
stringlengths 0
390
| context
stringlengths 0
23k
| response
stringlengths 0
5.31k
| category
stringclasses 11
values |
|---|---|---|---|---|
catalanqa_0.5400050930785274 | Qui espera ser elegit? | Oroe declara el dia consagrat a Baal i crida a la reina Semiramide, reina de Babilònia, perquè triï un successor per al tron d'Assíria. El príncep Assur espera ser elegit i quan ella invoca Nino, el seu espòs mort, sona un gran tro i s'apaga el foc sagrat de l'altar. Arsace, el capità de l'armada, torna requerit per la reina i ansiós espera poder reunir-se amb la seva estimada Azema. Abans de morir, el seu pare li va dir que lliurés certs objectes al gran sacerdot i quan ho fa, aquest els reconeix immediatament i li revela que el seu pare va ser assassinat per Assur, dada que ningú més coneix. | El príncep Assur | qa |
catalanqa_0.809446240246243 | Amb qui va tornar a treballar Kirby per recuperar Sandman? | Kirby va crear un nou conjunt de còmics de superherois per a DC, incloent The Demon (1972-1974), OMAC (1974-1975) i Kobra (1976). També va escriure i va dibuixar Kamandi, The Last Boy on Earth (1972-1976), una sèrie post-apocalíptica inspirada en les pel·lícules de El planeta dels simis, i The Losers al còmic de guerra Our Fighting Forces (1974-1975). Va treballar de nou amb el seu vell soci, Joe Simon, per renovar el personatge dels anys quaranta Sandman el 1974. Per a la sèrie antològica 1st Issue Special va dibuixar presentacions d' Atlas the Great, Manhunter i Dingbats de Danger Street. Els seus entintadors durant els anys setanta amb DC van ser Vince Colletta, Mike Royer i D. Bruce Berry. | Joe Simon | qa |
catalanqa_0.9342991464425462 | Qui fuig en el fragor de la batalla? | Comença llavors la batalla de Geonosis, la primera lliurada entre la República i els separatistes i la qual dóna lloc a les guerres clon. En el fragor de la batalla, el comte Dooku fuig, perseguit per Anakin i Obi-Wan, acaba enfrontant-se amb ells i vencent-los. Instants abans el comte Dooku no doni el cop final a un Obi-Wan mal ferit i un Anakin amb el braç amputat, apareix el mestre Yoda. Dooku fuig, en veure la superioritat de qui havia sigut el seu mestre. Poc després, Anakin, ara amb un braç mecànic, es casa en secret amb Padmé en els llacs de Naboo. | Dooku | qa |
catalanqa_0.5749796110367676 | A qui s'assembla la filla de Ladislao? | Sigismondo es retira cap al bosc i Aldimira torna a casa. Ladislao i Zenovito han tornat i es troben. El primer demana al segon si té alguna filla i l'altre respon afirmativament. També li parla de la semblança entre la seva filla i l'extint Aldimira, fet que tranquil·litza una mica al primer ministre. Zenovito comença a relatar-li un plan que ha ideat per evitar la guerra: ja que la seva filla s'assembla tant a Aldimira, es podria portar a la cort i vestir-la amb vestidures reials. Quan arribi Ulderico al palau, presentaran a la noia davant d'ell i donat que la seva semblança és enorme, la confondrà amb la seva filla. El mateix Ulderico podrà comprovar que la seva filla no és morta i la pau se signarà al moment. A Ladislao li sembla bé la idea i va a buscar a Sigismondo per fer-li-ho saber. Zenovito es queda sol i s'alegra: per fi es podrà fer justícia amb Aldimira i el traïdor serà castigat (ària: Tu l'opra mia seconda). | Aldimira | qa |
catalanqa_0.7070072993746722 | Contra qui hi havia una causa judicial? | En una decisió poc habitual en la Rússia de Vladimir Putin, el ministeri de l'Interior ha decidit aturar la causa judicial contra el periodista Ivan Golunov, que des del mitjà Meduza ha revelat diversos casos de corrupció d'alts funcionaris russos. A més a més, segons que informa Interfax, també obrirà un expedient a l'agent de policia que va detenir-lo. L'arrest es va produir el 6 de juny quan el periodista s'havia de reunir amb una de les seves fonts. La policia el va denunciar per un delicte de narcotràfic perquè portava més de cinc grams de droga. Golunov sempre ha dit que es tractava d'un muntatge i que l'agent li havia posat la droga a sobre. El delicte de narcotràfic comportar penes de deu a vint anys de presó. | Ivan Golunov | qa |
catalanqa_0.33119705885564377 | Qui va realitzar la Mare de Déu dels Consellers? | L'obra està realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les més importants del món, des dels seus inicis al segle XV fins al segle xviii. Per distingir aquest període primerenc del segle XV es fa servir la denominació d'«Escola dels primitius flamencs». Aquesta escola acostumava a pintar quadres de temàtica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que també van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la tècnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes més importants d'aquesta escola destaquen Jan van Eyck, autor d'aquesta obra, Roger van der Weyden i El Bosc. A Catalunya, cal citar un deixeble seu, Lluís Dalmau, que va realitzar la Mare de Déu dels Consellers amb un estil molt semblant al del mestre. | Lluís Dalmau | qa |
catalanqa_0.15172346676726223 | Qui formava el comitè executiu de l'associació? | L'AIA es va constituir el 14 de setembre de 1876, amb seu a Brussel·les i sota la presidència de Leopold II. L'associació era, en aparença, merament filantròpica. El comitè executiu de l'associació el formaven, a més del mateix Leopold, un alemany (Gustav Nachtigal), un anglès (Sir Barthe Frere) i un francès (Quatregages). Els comitès nacionals, tanmateix, no van tenir massa èxit, excepte a França, on el seu president era Ferdinand de Lesseps, el constructor del canal de Suez. | Leopold, un alemany (Gustav Nachtigal), un anglès (Sir Barthe Frere) i un francès (Quatregages) | qa |
catalanqa_0.9948811251695056 | A qui ha multat la Junta Electoral espanyola? | La Junta Electoral espanyola ha imposat una multa de 1.200 euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per l'emissió a TV3 del documentari 'Un procés dins el Procés' sobre els familiars dels presos polítics el 9 d'abril, durant el període electoral pels comicis del 28 d'abril. La resolució considera que el documentari afavoria les candidatures independentistes que concorrien a les eleccions espanyoles, per la qual cosa va vulnerar 'els principis d'igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa'. Argumenta que no va haver-hi intencionalitat de la CCMA de cometre una infracció i persistir en la conducta infractora, però que 'la culpabilitat de la CCMA radica en la falta de diligència per evitar la vulneració del principi de neutralitat informativa que els mitjans de comunicació de titularitat pública han de respectar durant el procés electoral'. Segons la Junta electoral espanyola, a més, el documentari 'ofereix una imatge de victimització d'un sector de la societat catalana que resulta obertament favorable a posicions polítiques que coincideixen amb les defensades per una part de les formacions que es presenten a les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019'. També diuen que el documentari transmet un 'missatge legitimador de la causa separatista'. A les al·legacions que va presentar la CCMA s'argumentava que l'emissió del documentari encaixa amb el dret fonamental a comunicar lliurement informació sobre fets d'indubtable actualitat i interès informatiu i que el tractament del documentari no era electoral o partidista. | a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | qa |
catalanqa_0.9261969747940092 | Qui és el batlle d'Argentona? | El batlle d'Argentona, Eudald Calvo, ha dimitit després d'haver-se fet públic ahir un cas d'agressions masclistes pel qual va ser expulsat de la CUP. 'Ahir vaig admetre unes actituds masclistes en el passat i crec que un càrrec públic no pot tenir aquestes actituds. La meva dimissió i les disculpes són el mínim que puc fer', ha piulat poc abans d'eliminar el compte de Twitter. En un comunicat, Unitat – Argentona per la República ha explicat que ahir la formació va fer una assemblea extraordinària, en què Calvo va expressar la seva versió dels fets i després va posar el càrrec a disposició del partit. La dimissió li va ser acceptada. A més, Unitat – Argentona per la República li agraeix 'la decisió de dimitir de manera conseqüent amb l'ideari del partit' i li reconeix 'la tasca que ha dut a terme tant a la passada legislatura com en aquesta'. | Eudald Calvo | qa |
catalanqa_0.0467205584719933 | Qui va proposar iniciatives culturals i fins socials? | Amb l'establiment de la Mancomunitat de Catalunya es fomentaren moltes iniciatives culturals i fins socials, entre elles les proposades per l'Església (l'Església editava 15 revistes, que abraçaven els camps del pensament, de les ciències i la pastoral). El 1915 va tenir lloc el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, amb el propòsit d'aconseguir la formació litúrgica de la vida religiosa i la publicació catalana i vulgarització dels llibres litúrgics. El 1916 s'erigí canònicament el Foment de Pietat Catalana, que editava La Veu de l'Àngel de la Guarda, i que el 1932 començà a editar una versió de l'Antic Testament (1932). El 1912, el prevere de Vic Marià Serra publicà la versió catalana dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols, amb una edició de 50.000 exemplars. El 1922, el caputxí Miquel d'Esplugues inicià els treballs per a una versió de la Bíblia en català a partir dels texts originals, entrant en contacte amb el montserratí Bonaventura Ubach; però no hi hagué acord entre ells, la qual cosa originà que nasqueren dues obres importants: la de la Fundació Bíblica Catalana (amb el mecenatge de Francesc Cambó) i la Bíblia del Monestir de Montserrat. | l'Església | qa |
catalanqa_0.236864442145567 | Qui va fer les declaracions en què es suposen activitats delictives de Juan Carlos I? | JxCat ha fet arribar a ERC, els comuns i la CUP una proposta per a la creació d'una comissió d'investigació sobre les activitats 'irregulars o delictives' de persones vinculades a la família reial espanyola. Hi inclou els moviments que suposadament va fer Felipe VI per a forçar el trasllat de les seus socials de bancs i empreses després del referèndum de l'1-O. En la proposta, recorden que la mesa del congrés espanyol va vetar la creació d'una comissió d'investigació sobre les finances de Juan Carlos I després de les confessions que en va fer Corinna zu Sayn-Wittgenstein a l'ex-comissari José Manuel Villarejo. El vet tenia l'aval del PP, del PSOE i de Ciutadans. JxCat al·lega que el parlament ha de poder-ho investigar. En concret, proposa que s'examinin 'els presumptes comptes irregulars de l'anterior cap de l'estat a Suïssa i a més paradisos fiscals' a nom de terceres persones, d'on prové aquest capital i més activitats delictives que es derivin de les declaracions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein. | Corinna zu Sayn-Wittgenstein | qa |
catalanqa_0.16236680316551622 | Qui suportarà les recàrregues a l'IBI? | Un mes i onze dies després de les eleccions municipals, Joan Ribó i Sandra Gómez s'han tornat a trobar al teatre Rialto per signar l'acord de govern per a l'Ajuntament de València. L'acord recull seixanta-quatre mesures repartides en sis eixos programàtics: 'una ciutat feminista'; 'una ciutat d'oportunitats i millors treballs'; 'dret a la ciutat'; 'ciutat de les persones'; 'València sinònim de llibertat i cultura', i 'València capital metropolitana, participativa i oberta'. En aquesta ocasió, el pacte entre totes dues formacions es va tancar divendres, després de quaranta-set dies des de les eleccions municipals, amb unes dures negociacions. L'acord és una reedició de la Nau però inclou novetats importants, com ara la implantació de la taxa turística, traure al mercat els pisos buits i l'impuls de l'energia renovable. Una de les mesures més destacables per a garantir un lloguer assequible és un pla d'impuls d'habitatge públic, en què es preveuen recàrregues a l'IBI per als grans propietaris que tinguin més de deu pisos buits i fora de mercat. De fet, el pacte incideix que tot aquell terreny disponible per a la construcció d'aquests propietaris serà mobilitzat per a construir habitatges a un preu de lloguer adient. | grans propietaris que tinguin més de deu pisos buits i fora de mercat | qa |
catalanqa_0.40880936900680553 | Qui és el principal dolent de la trama? | La pel·lícula heretava escenes originalment planejades per anar a la segona pel·lícula, incloent-hi la reforja de Nàrsil, els antecedents de Gòl·lum i el final de Sàruman. Però l'escena de Sàruman suposava un problema estructural: liquidar el canalla de la segona pel·lícula quan la trama té Sàuron com el principal dolent. Malgrat els pick-ups i doblatges, l'escena es va tallar, provocant la controvèrsia amb admiradors de l'actor Christopher Lee (Sàruman), i peticions per restaurar l'escena. Lee, no obstant això, va col·laborar en els DVDs i va ser a l'estrena de Copenhaguen, tot i que d'altra banda ell va dir que mai no entendrà la raó del tall. | Sàuron | qa |
catalanqa_0.33166039316162477 | A qui es volia subjugar durant el període Nara? | Durant el període Nara (710-794), per ordre de la cort imperial, establerta en el que avui és Nara, es va centrar l'atenció en els emishi (虾夷 lit. "bàrbars"), habitants del nord del Japó amb qui havien tingut nombrosos altercats, per subjugar-los. El 774 va esclatar una important revolta, coneguda com a «guerra dels trenta-vuit anys», en què els emishi van utilitzar un sistema de guerra de guerrilles en contra de les tropes imperials. Diversos shogun o generals de les tropes van ser designats per combatre les tribus del nord, sense gaire èxit, i probablement el primer shogun de la història va ser Tajihi no Agatamori, nomenat l'any 720, seguit per Ōtomo Yakamochi, l'any 784, Ki no Kosami, l'any 789, i Ōtomo no Otomaro, el 794. No va ser fins a l'any 796, gràcies a Sakanoue no Tamuramaro, que finalment els van aconseguir vèncer. | els emishi | qa |
catalanqa_0.875537227313085 | Amb qui va poder comptar Rossini? | Però el San Carlo no només se li va oferir una orquestra de primera classe. Amb Domenico Barbaia, l'empresari de més renom del seu dia, Rossini va poder comptar amb una plèiade de cantants famosos. Així, es va trobar escrivint per a artistes com Andrea Nozzari, Giovanni David, Manuel García i la prima donna que més tard es convertiria en la seva esposa, Isabella Colbran. També el cor es comptava entre els millors d'Europa. Com a director d'escena, tenia al seu càrrec un cèlebre arquitecte, el Cavaliere Antonio Niccolini, i també s'incloïen dissenyadors com Pasquale Canna (que va ser el responsable dels conjunts de Ricciardo e Zoraide), que també va assegurar l'excel·lència de l'espectacle visual. | amb una plèiade de cantants famosos | qa |
catalanqa_0.3148521197435157 | Qui va organitzar l'exposició? | Arran de la restauració i trasllat de l'obra, es va organitzar l'exposició Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre que va tenir lloc entre el 23 d'octubre de 2010 i el 29 de maig de 2011 en tres espais de Girona. L'exposició fou organitzada pel Museu d'Art de Girona en col·laboració amb el MNAC, i fou comissariada per Maria Lluïsa Faxedas, professora de la Universitat de Girona experta en el tema. L'objectiu d'aquesta mostra fou investigar els motius que van dur a Martí Alsina a realitzar aquesta obra. El projecte expositiu es va dividir en 3 espais: | Museu d'Art de Girona en col·laboració amb el MNAC | qa |
catalanqa_0.5675529472999026 | Qui la va dissenyar? | El 1784 es va construir la font de Neptú (o font de la Duana), obra de Joan Enrich promoguda pel comte de l'Asalto, situada al costat de la Duana, a la ubicació de l'actual Estació de França. Representava al déu Neptú dempeus sobre uns dofins i un pedestal amb baixos relleus, enmig d'una tassa d'aigua. L'estàtua va ser destruïda en la revolta popular de la Camància (1843) i substituïda per una còpia efectuada per un picapedrer, fins que el 1877 la font va ser desmuntada; tan sols se'n va conservar el baix relleu del pedestal, que es troba al Museu d'Història de Barcelona. | Joan Enrich | qa |
catalanqa_0.20128235944104 | Qui ha votat en contra de presentar el recurs? | El ple del parlament ha aprovat de presentar el recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per a defensar l'escó del president de la Generalitat, Quim Torra. JxCat, ERC, els comuns i la CUP hi han votat a favor. Cs i el PP, en contra, perquè consideren que Torra ja no és president i que la cambra no ha de posar advocats al seu servei. El PSC s'ha abstingut. JxCat dóna per fet que els lletrats modificaran el redactat del primer recurs que el parlament ja va presentar al tribunal el 16 de gener i que posava en dubte que Quim Torra pogués ser president si no mantenia l'escó perquè l'estatut permet aquesta interpretació. El Suprem no va admetre aquell primer recurs perquè l'havia aprovat la mesa i considerava indispensable que passés pel ple. | Cs i el PP | qa |
catalanqa_0.4290844818372218 | Qui va pintar una rèplica de La Gioconda? | Existeixen moltes rèpliques de La Gioconda o Mona Lisa, encara que aquesta que es trobava al Prado des de la seva inauguració, procedent de les Col·leccions Reials, és la més antiga que es coneix; presenta la particularitat que va ser pintada al mateix temps i al mateix taller que l'original per un alumne de Leonardo. Aquesta singularitat fou descoberta gràcies a la restauració a la qual va ser sotmesa a partir de l'any 2010 davant d'una petició de préstec al Museu del Louvre de París, propietari de l'obra original i per a una exposició temporal dedicada a l'obra de Leonardo La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna. Els treballs d'anàlisi i restauració de la còpia madrilenya van descobrir sorprenents similituds amb La Gioconda parisenca que havien romàs ocults per una repintada negra que tapava el paisatge de fons, ambientat en la regió italiana de la Toscana. Es va poder determinar –gràcies a una anàlisi química– que aquest fons negre havia estat afegit cap a l'any 1750 i que, a més a més, existia una capa orgànica que l'aïllava de la pintura original. Miguel Falomir, cap del Departament de Pintura italiana i francesa del Museu del Prado, explicà que el mencionat fons potser va poder ser afegit per raons decoratives, «per no desentonar amb d'altres que ja mostraven un fons neutre i amb els quals seria exposat en algun moment»; d'altra banda, també podria ser perquè el fons negre «leonarditzava» més l'obra del Prado, ja que la majoria dels retrats de Leonardo tenen el fons neutre, excepte, precisament, La Gioconda del Louvre i el retrat de Ginebra de Benci de la National Gallery de Londres. | un alumne de Leonardo | qa |
catalanqa_0.6271991352361099 | Per qui pot ser utilitzat el símbol? | La llei també restringeix l'ús de l'emblema en altres contexts; per exemple, les ciutats, pobles o óblasts no poden adoptar cap escut d'armes ni emblema que continguin l'emblema nacional, ja sigui completament o només en part. A més, les organitzacions que no estan contingudes en la Llei de símbols nacionals només poden fer servir l'emblema amb el corresponent permís. El símbol pot ser utilitzat tant per ciutadans bielorussos com estrangers, només sota la condició que sigui mostrat amb respecte; els ciutadans, però, no el poden fer servir en capçaleres de cartes ni targetes de visita si no són agents del govern. | tant per ciutadans bielorussos com estrangers | qa |
catalanqa_0.09008264035721303 | Qui ha denunciat la construcció del centre? | La Fiscalia ha obert diligències d'investigació per presumptes irregularitats en la licitació de la construcció i gestió del Centre de tractament de residus del Vallès Occidental, situat a Vacarisses. La investigació s'ha obert arran d'una denúncia de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), partits locals vallesans que integren la CUP, per un presumpte delicte de prevaricació i malversació de fons públics i una altra al Tribunal de Comptes per suposada malversació. Després d'obrir diligències, la Fiscalia, a través dels Mossos d'Esquadra en funcions de policia judicial, ha citat el conseller comarcal de la CUP Jordi Muntant perquè declari com a testimoni aquest dimarts al matí a la Ciutat de la Justícia. La Sindicatura de Comptes va publicar el 2016 un informe del Consell Comarcal, de qui depèn aquest centre de residus, on s'apuntaven 'múltiples irregularitats en la licitació de construcció i gestió del centre', segons la CUP. Entre les presumptes irregularitats, hi ha suposats contractes a mida, el fet de no haver respectat els temps dels processos administratius i d'haver barrejat contractes patrimonials i administratius, per la qual cosa el grup va demanar la nul·litat del contracte amb l'empresa, que va ser ignorat. En un comunicat, la CUP cita indicis de frau en la licitació, en l'adjudicació i execució de l'obra del centre, i a més que s'han fet dues modificacions de contracte i que està en marxa una tercera: la del 2010 suposava un sobrecost del 20% i la del 2013 va eliminar la planta prevista de la fracció orgànica, indemnitzant al contractista. | Candidatures Alternatives del Vallès | qa |
catalanqa_0.14338971725204253 | A qui han investit avui com a president del govern? | En tan sols nou dies, la política espanyola ha fet un tomb. Dimecres de la setmana passada, el PP va aprovar el pressupost amb el suport de Ciutadans i el PNB, però l'endemà es va publicar la sentència del cas Gürtel i avui Pedro Sánchez ha estat investit nou president del govern espanyol. Per a aconseguir-ho, ha estat clau el suport de partits sobiranistes, que han vist una oportunitat en el desallotjament de Rajoy. La urgència ha impedit de bastir cap negociació profunda, però el canvi de govern dibuixa noves hipòtesis polítiques. N'hem parlat amb representants del PDECat, ERC i Compromís. Gabriel Rufián (ERC): 'No sabem quina mena de PSOE i Pedro Sánchez ens trobarem' —Com us sentiu? | Pedro Sánchez | qa |
catalanqa_0.25306950181021637 | A qui declara Ernani el seu amor? | Muntanyes d'Aragó. Els bandits pregunten la raó de l'abatiment d'Ernani. Ernani replica declarant el seu amor per Elvira, que ha de ser portada, a contracor, a l'altar pel vell Gómez de Silva. Demana als bandits que la raptin. | Elvira | qa |
catalanqa_0.773722335374595 | Qui és la comissària de la mostra? | La Fundació Mapfre acaba d'inaugurar a Barcelona 'Picasso-Picabia. La pintura en qüestió', una gran exposició que per primera vegada ofereix un acostament a les històries creuades de Pablo Picasso i Francis Picabia, i estableix connexions en la seva obra. La seva especial relació amb la ciutat de Barcelona i el desig de desafiar les convencions pictòriques són dos elements centrals del diàleg que proposa la comissària de la mostra, Aurélie Verdier, conservadora del Centre Georges Pompidou. L'exposició compta amb 150 obres de tots dos artistes procedents de diverses pinacoteques, entre elles el Museu Granet d'Aix-en-Provence que coorganitza l'exhibició i el Museu Nacional Picasso de París, que hi ha contribuït en gran mesura. Picasso, el mestre de l'art internacional del segle XX, i Picabia, un provocador dadaista, parlen de tu a tu a la nova exposició de la Fundació Mapfre a Barcelona. Per primera vegada una mostra es dedica a fer dialogar tots dos artistes: 'Mai Picabia s'havia considerat interlocutor de Picasso', ha subratllat la comissària Aurélie Verdier, defensant l'excepcionalitat d'aquesta mostra. | Aurélie Verdier | qa |
catalanqa_0.5053638840816322 | Qui és el president executiu de Telefònica? | MADRID, 28 (EUROPA PRESS) Telefónica va obtenir en el primer semestre de 2016 un benefici net atribuïble de 1.241 milions d'euros, fet que suposa un 42,1% menys que els 2.142 milions d'euros que va guanyar en el mateix període de l'any anterior, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els ingressos de la multinacional espanyola en els sis primers mesos de l'any es van situar en els 25.235 milions d'euros, cosa que representa un 7,1% menys en termes reportats, però un 1,3% més en termes orgànics respecte al primer semestre de l'exercici anterior. Per la seva banda, el benefici brut abans d'amortitzacions (Oibda) en els sis primers mesos de l'any es va situar en 7.756 milions d'euros, un 6,4% menys en termes reportats, però un 2,9% més en termes orgànics. En aquesta línia, el benefici operatiu (Oi) de Telefónica en el primer semestre ha estat de 3.083 milions d'euros, un 10,9% menys en termes reportats, però un 4,6% més en termes orgànics. La companyia destaca que la millora de l'Oibda ha permès que el flux de caixa operatiu creixi orgànicament en els primers sis mesos de l'any fins a superar els 4.100 milions d'euros, cosa que representa una pujada del 3,1%. El president executiu de Telefónica, José María Àlvarez-Pallete, ha explicat que amb aquests resultats i la millora esperada en la generació de caixa en la segona meitat de l'any, la companyia confirma els objectius per a 2016, 'inclòs el dividend de 0,75 euros per acció i la ràtio de desapalancament en el mitjà termini'. | José María Àlvarez-Pallete | qa |
catalanqa_0.10184193955896081 | De qui és Vanda, op. 25? | Vanda, op. 25, és una grand opéra en cinc actes d'Antonín Dvořák. El llibret txec va ser escrit per Václav Beneš-Šumavský i František Zákrejs, basat en una obra de Julian Surzycki. Es va estrenar al Teatre Provisional de Praga el 17 d'abril de 1876. | Antonín Dvořák | qa |
catalanqa_0.3002568740799021 | De qui van fer un escàner del cap? | D'altra banda, i a causa de la dificultat que suposava articular el rostre de la marioneta de Barbarbrat, l'equip de Weta va usar fons d'acció per canviar la cara per una altra de digital. Per això, van fer un escàner del cap de la marioneta i van crear un mecanisme d'animació facial similar al que van usar amb Gòl·lum. La resta d'ents va ser creat a partir de nou dissenys d'Alan Lee, als quals Weta va fer algunes modificacions per formar nombrosos ents diferents. | de la marioneta | qa |
catalanqa_0.7225208450353345 | Per qui està escrit el manuscrit original? | El manuscrit original escrit per Murasaki Shikibu ja no existeix. Existeixen nombroses còpies, que segons Ikeda Kikan ronden les 300, amb algunes diferències entre elles. Es creu que Shikibu sovint va tornar enrere i va editar els primers manuscrits introduint-hi algunes discrepàncies amb les primeres còpies. | Murasaki Shikibu | qa |
catalanqa_0.4752151521772634 | Qui jugava als jocs de Mah-jong? | Malgrat que les pistes són diferents entre si Meddle és considerat generalment com un àlbum més cohesiu que el seu predecessor de 1970 «Atom Heart Mother». A«A Pillow Of Winds» segueix a l'instrumental «One Of These Days» i es distingeix per ser de les poques cançons d'amor acústiques i tranquil·les de tot el catàleg de Pink Floyd. Les dues cançons es fusionen entre si amb un efecte de so de vent, anticipant-se a la tècnica que després usarien a Wish You Were Here. El títol «A Pillow of Winds» es va inspirar en els jocs de Mah-jong a què Waters i Mason, conjuntament amb les seves respectives esposes, jugaven durant unes vacances al sud de França. | Waters i Mason, conjuntament amb les seves respectives esposes | qa |
catalanqa_0.6910905562524687 | De qui hi ha una representació al retaule? | Situada al deambulatori, va ser fundada pel bisbe Arnau de Mont-rodon i consagrada el 1338. Té un retaule barroc de l'any 1679, amb la representació en pintura dels Quatre Sants Màrtirs de Girona: Just, Paulí, Germà i Sici, que segons la llegenda van ser martiritzats en temps de la persecució de Dioclecià (284 - 305 dC), aquestes teles es troben emmarcades entre columnes. Sota elles es presenten en talla de fusta escenes dels seus martiris. Sobre l'altar hi ha una arqueta del segle xiv, dels Sants, feta en pedra de Girona i amb esmalts i relleus a la part frontal de la Verge de la Llet i els quatre màrtirs. Damunt d'aquest sarcòfag l'any 1659 es van col·locar quatre bustos de talla dels sants descrits. Possiblement també hi ha les relíquies d'altres màrtirs esmentats a les actes de la troballa d'aquestes, com ara Amèlia de Girona. | dels Quatre Sants Màrtirs de Girona | qa |
catalanqa_0.6242988099789066 | Qui és el propietari de la pintura Jacob posa les vares al ramat de Laban? | La sèrie –originàriament deuria estar formada per cinc quadres dels quals solament se'n coneixen quatre–, al segle XVIII, es trobava a Madrid en poder del marquès de Santiago, i a començaments del segle xix ja havia quedat dispersada. Ara com ara es localitzen dues de les històries en el Museu de l'Hermitage, les que representen Jacob beneït per Isaac i L'escala de Jacob. Les altres dues, són als Estats Units: Jacob cerca els ídols domèstics a la botiga de Raquel, conservada en el Cleveland Museum of Art, i Jacob posa les vares al ramat de Laban, propietat del Meadows Museum de Dallas. Aquest tipus de paisatges amplis –especialment aquests dos darrers que estan ordenats al voltant d'un motiu central i oberts a un llunyà fons lluminós sobre el qual es retallen els perfils difusos de les muntanyes–, suggereixen el coneixement de paisatgistes flamencs com Joos de Momper o Jan Wildens; potser també coneixia els paisatges italians de Gaspard Dughet, un pintor contemporani. Pel que fa a l'atenció que dóna al bestiar, que és nombrós en tots dos quadres, sembla remetre a Pedro de Orrente però adaptat a l'estil de Murillo. Al Jacob posa les vares al ramat de Labán, amb un gran naturalisme, hi ha representat fins i tot l'apariament de les ovelles, acte al qual fa al·lusió el text bíblic (Gènesi, 30, 31), i que per qüestions de pudor fou ocultat en posteriors pintures, fins a tornar a ser incorporat ja al segle xx. | Meadows Museum de Dallas | qa |
catalanqa_0.4699362209410537 | Qui van ser els padrins de la coronació de la imatge de la Mare de Déu? | La imatge de la Mare de Déu va ser coronada pel Papa Joan Pau II el 14 de juny de 1993. Els padrins de la coronació van ser els reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la Infanta Cristina. És l'única imatge de la Mare de Déu coronada pel Papa polonès a Espanya. La Mare de Déu també va rebre el títol d'"alcaldessa perpètua de la ciutat". | els reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia | qa |
catalanqa_0.9692405682872791 | A qui venerava Rossini? | La gazza ladra és la culminació del procés de la convergència d'elements seriosos i còmics i marca l'abandonament de la producció d'òperes còmiques des d'aquest moment en endavant. Els primers èxits de Rossini amb les farses a Venècia el van persuadir amb L'italiana in Algeri a incursionar en el domini de la "absolu comique". Des d'un principi ja demostra, amb un gran èxit, una lluita implacable pel que fa a l'escala i l'estructura, en la cura minuciosa de la composició i la instrumentació, en l'elecció dels diferents tipus de veu i en la importància i la dificultat dels papers principals, els quals requereixen solistes de primer nivell. Tot això eleva les òperes còmiques de Rossini en una esfera més enllà de la dels seus precursors italians. L'estudi de les òperes de Mozart, a qui venerava, segurament ha d'haver ajudat a Rossini per conrear i desenvolupar aquestes ambicions. | Mozart | qa |
catalanqa_0.9335946110761002 | Qui heretava la propietat familiar segons el concepte confucianista de llar? | El concepte de llar o casa (家, ie), també regit per codis de la conducta confucianista, va tenir una influència en l'establiment de la relació senpai-kōhai. En aquest sistema, el pare, com a cap masculí, tenia el poder absolut en la família i el fill gran home era qui heretava la propietat familiar. El pare té el poder perquè és qui ha rebut una educació i posseeix una saviesa ètica superior. Atès que retre reverència als superiors era considerat una virtut a la societat japonesa, la dona i els fills l'havien d'obeir. Sumat al sistema hereditari, només el fill gran home podia rebre les possessions del seu pare, ni la filla gran ni els fills menors rebien una part del seu progenitor. | el fill gran home | qa |
catalanqa_0.0774813557161329 | De qui va dissenyar els músculs facials Terryl Whitlatch? | El disseny de les criatures va anar a mans de l'artista Terryl Whitlatch. Molts dels aliens van sorgir d'hibridar diferents animals reals. També va dissenyar esquelets detallats dels personatges principals i els músculs facials de Jar Jar Binks com a referència per als animadors de l'ILM. Cada criatura reflecteix el seu entorn, a Naboo són més boniques, el planeta és "exuberant i més respectuosa amb els animals", a Tatooine hi ha criatures d'aspecte rude "amb l'adob de pell adobada per protegir-los de les inclemències dures del desert" i a Coruscant apareixen alienígenes d'aspecte humà més bípedes. | de Jar Jar Binks | qa |
catalanqa_0.13359651400171402 | Qui és l'autor dels retrats en guix que hi podem trobar? | Durant uns anys va romandre tancat al públic per obres de reforma i conservació. Ha estat reestructurat en quatre seccions i amb subdivisions dedicades a les pràctiques religioses de cada estat d'Àsia, Oceania, Àfrica i Amèrica. Es xifra en unes 80.000 peces la col·lecció d'aquest museu. Moltes d'aquestes obres van ser cedides al papa en ocasió de l'Exposició Universal Missionera de l'Any Sant de 1925, i conté també importants llegats com el de la col·lecció de l'antic Museu Borgià de Propaganda Fide o els retrats en guix d'amerindis realitzats per l'escultor alemany Ferdinand Pettrich (1798-1872). | Ferdinand Pettrich | qa |
catalanqa_0.3607867927691729 | Qui és el batlle de Collbató? | El batlle de Collbató, Miquel Solà, s'ha mostrat molest per la presència de sis vehicles de l'exèrcit espanyol amb soldats armats a l'aparcament de les coves de Montserrat, a tocar del municipi. Solà ha retret que, tot i que el consistori va aprovar en el seu moment una moció rebutjant que hi hagués militars fent maniobres, la seva presència a la zona era habitual. 'No és una imatge agradable, veure soldats armats en un entorn natural i turístic com és Montserrat', ha dit. A més, ha criticat que no s'hagi avisat l'ajuntament, com habitualment es fa, enviant un fax. Segons que ha explicat, ja fa anys que l'exèrcit espanyol fa pràctiques d'escalada i marxes a la zona i, 'tot i que no els fan gaire cas', com a mínim han aconseguit que els soldats no passegin armats pel poble, com sí que feien anys enrere. | Miquel Solà | qa |
catalanqa_0.8328292833081633 | Qui va manifestar a VilaWeb que la crisi del parlament havia estat resolta? | Després de l'aturada de l'estiu, avui es reunirà la mesa del parlament i la junta de portaveus que va tancar el curs polític amb l'enfrontament entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sobre la manera d'afrontar la suspensió dels diputats processats dictada pel jutge Llarena. Llavors JxCat va dir que hi havia un pacte per a eximir Carles Puigdemont de la suspensió i, doncs, no tancar la porta a cap futura investidura. Esquerra ho va negar taxativament i va acusar els seus socis de mentir. Tanmateix, l'ordre del dia de la reunió de la mesa no inclou cap punt sobre la suspensió de diputats. El president Torra va explicar a VilaWeb que, després de nombroses reunions, la crisi del parlament ja havia estat resolta. 'Encarem el curs amb un govern molt fort, amb un parlament molt fort i amb tots els actors polítics molt conscients de la cruïlla històrica en què ens trobem', va dir. | Torra | qa |
catalanqa_0.7269703251403247 | Qui va impartir les lliçons sobre física teòrica a Berlín? | El físic estatunidenc Robert A. Millikan s'interessà en el problema de la determinació de la càrrega de l'electró durant una estada d'un any a Europa el 1895. L'octubre assistí a Berlín a una sèrie de lliçons sobre física teòrica impartides per Max Planck (1858-1947) en relació als raigs catòdics. De tornada als Estats Units passà a treballar d'assistent d'Albert Abraham Michelson (1852-1931) a la Universitat de Chicago. El següent any J.J. Thomson determinà la naturalesa corpuscular dels raigs catòdics. El 1906 Millikan decidí millorar el mètode de Wilson emprant unes bateries més potents, de 1600-3000 V, per produir un camp elèctric més intens entre plaques separades 5 mm. Treballant amb el seu alumne de doctorat Louis Begeman (1865-1958) obtingueren valors més precisos (Begeman obtingué el valor 1,557·10-19 C a la seva tesi doctoral). | Max Planck | qa |
catalanqa_0.8923464861010851 | Qui és representat a les mènsules de l'arc d'entrada? | Inicialment dedicada a santa Úrsula i les Onze Mil Verges, fou construïda entre 1340 i 1344 sota el mecenatge de l'arquebisbe Arnau de Sescomes, que està enterrat al paviment de la capella. La va fer construir per honrar les relíquies de santa Úrsula i d'altres verges donades pel seu predecessor, l'arquebisbe Joan d'Aragó. Coberta amb volta estrellada, la decoració escultòrica es distribueix a les setze claus de volta i a les mènsules i es completa amb diverses imatges de verges, col·locades en parelles. A les mènsules de l'arc de l'entrada es representen els evangelistes escrivint, acompanyats amb els seus respectius símbols. A l'interior les mènsules representen dos homes i dues dones llegint uns llibres, aquests personatges no es tracten de sants sinó que podrien ser familiars de l'arquebisbe Sescomes. A les claus de volta estan representades efígies dintre de medallons; a les tres principals la Coronació de la Mare de Déu, sant Miquel i santa Tecla. Als murs laterals hi ha fragments de pintures murals amb busts de les santes titulars. Les pintures, les escultures i els vitralls originals van quedar molt afectats per les destrosses de la invasió napoleònica, a l’inici del segle xix. Vers 1820 es va dedicar a baptisteri i s’hi va col·locar la pila baptismal de marbre proconès, d’una sola peça, que sembla tractar-se d'una font romana reaprofitada. | els evangelistes | qa |
catalanqa_0.9206137013938991 | Qui publicava caricatures a l'Esquella de la Torratxa? | No se'n lliurà de la crítica el Concurs anual d'edificis artístics que entre 1899 i 1906 havia premiat obres de marcat perfil modernista com la casa Calvet, la Lleó Morera o la casa Trinxet. A les pàgines de l'Esquella de la Torratxa el caricaturista Picarol va publicar el 1905 una vinyeta on uns personatges amb aspecte de marginals li pregunten a un senyor amb aspecte burgés: «¿Qui us fa la casa, en Domènech, en Gaudí o en Puig i Cadafalch?», i el burgés respongué: «Encare no estich ben decidit...Aquell que surti premiat al concurs». Mostra el dibuixant també uns edificis alegres que han rebut premi i uns altres tristos i pansits, amb llàgrimes brollant de les finestres. Es tracta d'un grup d'edificis amb un perfil que recorda la «mansana de la Discòrdia», ja que en una d'elles es mostra un coronament triangular com a l'Amatller, mentre que una de les boques recorden força les obertures de la tribuna de la Batlló. La proliferació constructiva i els dissenys estranys, fins i tot extravagants per l'època, són temes de debat popular, a jutjar per l'aparició a la premsa satírica dels fanals de Falquès al passeig de Gràcia, del monument a Pitarra, la Sagrada Família o, posteriorment, la casa Milà, que va ser objecte de les burles de Picarol. | Picarol | qa |
catalanqa_0.2312846768469815 | Amb qui va col·laborar Puig? | Puig va col·laborar amb Prat de la Riba, que ocupava el càrrec de president de la Diputació de Barcelona des del 1907, en fer d'aquesta institució una organització dinàmica, llavor de la futura Mancomunitat. Va impulsar l'inici de les excavacions d'Empúries, a càrrec de la Junta de Museus i dirigides per l'arqueòleg valencià Emili Gandia, i va participar en la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans. En aquest període va continuar amb els seus viatges a Alemanya, Brussel·les i el migdia francès. | amb Prat de la Riba | qa |
catalanqa_0.3509855102433669 | Amb qui ha pactat JxCat? | JxCat ha tancat un acord de cartipàs amb el PSC i Ciutadans a Alpicat (Segrià). És el primer pacte d'aquestes característiques a les comarques de Ponent que inclou la formació d'Albert Rivera. L'acord inclou que la regidora del PSC es faci càrrec de la regidoria de Sanitat i Drets Socials i la de ciutadans la d'Economia i Drets de la Dona. Amb cinc regidors JxCat ha tancat aquest pacte davant la falta d'acord amb ERC, que té tres regidors, la CUP, que en té un i Alpicat es Mou, que en té dos. Les dos regidores tindran una retribució de 10.500 euros bruts a l'any per una dedicació del 28% de la jornada laboral i assistiran a les juntes de govern com a convidades, amb veu però sense vot. Des de la CUP, Josep Cabré ha definit l'acord del batlle Josep Giralt com el 'pacte de la vergonya i del 155'. | PSC i Ciutadans | qa |
catalanqa_0.42285202119949394 | Qui va restaurar el forat de Las Meninas? | Las Meninas es van salvar, però a la galta de la infanta es va fer un petit forat que, en la mateixa època, va ser restaurat pel pintor reial Juan García de Miranda. Juntament amb altres quadres, va ser traslladat al nou Palau Reial de Madrid, construït sobre les runes de l'anterior palau que, posteriorment, passà a formar part del Museu Reial de Pintures, el que més tard seria el Museu del Prado. Al segle xix, José de Madrazo, director del museu, va organitzar un nou catàleg realitzat pel seu fill Pedro de Madrazo, de les col·leccions de pintura i, per primera vegada, va emprar el nom de Las Meninas per referir-se a la pintura de Velázquez. | Juan García de Miranda | qa |
catalanqa_0.1456850068825346 | De qui eren relíquies que veneraven els peregrins que arribaven a l'Edat mitjana? | La peça central d'aquest mosaic és un laberint octogonal situat en el cinquè tram de la nau. La seva longitud és de 234 metres. A l'Edat mitjana, els pelegrins que arribaven per venerar les relíquies de sant Joan Baptista —el crani del qual havia estat ofert a la catedral el 1206 pel canonge Vallon de Sarton— i desitjaven guanyar algunes indulgències o perquè els fossin perdonats els pecats comesos, havien de seguir el camí de la línia negra del laberint de genolls, com si fos un Via Crucis. Existeixen d'altres laberints en algunes catedrals i esglésies franceses, com les catedrals de Bayeux i de Chartres; i també en va tenir un Notre-Dame de Reims, però va ser destruït al segle xviii. | sant Joan Baptista | qa |
catalanqa_0.6438321058740913 | Qui era el deixeble de Van der Weyden? | El deixeble de Van der Weyden, Vrancke van der Stockt, va fer un tríptic del Judici Final, a partir de la idea del seu mestre, si bé va reduir el nombre d'escenes per a representar cadascun dels destins. La imatge de Jesús segueix el mateix patró: assegut sobre un arc formant una deisi amb Maria i sant Joan als extrems, àngels amb instruments de la Passió, sant Miquel amb bàscula, en aquest cas manipulada pel dimoni per a fer trampes. Tota l'escena central està emmarcada en una mena de portalada d'església amb escenes de la vida de Jesús en l'arquivolta. En aquest cas, no hi ha testimonis ni apòstols, ni contemporanis de l'obra. | Vrancke van der Stockt | qa |
catalanqa_0.40054391092690733 | A qui van tancar les portes a Perpinyà? | En el darrer intent, l'any 1285, els francesos entraren pel territori rossellonès de Jaume II de Mallorca, germà de Pere el Gran, que per pacte estava obligat a deixar pas franc. Tot i l'alineació del seu rei amb els francesos, la població del Rosselló es va resistir a la invasió croada. Els primers combats amb els croats van tenir lloc al setge de Salses, on van caldre tres assalts per conquerir la ciutadella. Només van deixar pas franc les fortaleses de La Roca i Les Cluses, i els ciutadans es van revoltar a Perpinyà tancant les portes als croats després de la retirada francesa dels Pirineus, però finalment es va rendir amb el perdó del rei de França, i la resistència va concloure amb el setge d'Elna, que fou cremada provocant una matança. Els croats finalment acamparen a Elna i Perpinyà, mentre que els catalans, apostats al coll de Panissars, van impedir durant un mes l'entrada croada al sud de Catalunya. | als croats | qa |
catalanqa_0.423402535714979 | Per qui està pressionada Kàtia? | Kàtia és una dona que viu ofegada en un món que no la deixa trobar el seu propi camí, pressionada per tothom. Un matrimoni infeliç, amb sogra tirànica inclosa (Kabanikha, una dona frustrada i ressentida), fa que busqui l'amor adúlter de Borís. Però per a ella, que sempre està pregant a Déu, això és un pecat. Per això al final l'única sortida que li queda és la mort, creu que així s'acabarà el patiment. Tot i la duresa de la història, la música de Janáček es caracteritza pel gran lirisme assignat a la figura de la protagonista. És una música molt emocional i molt pròxima al text. | per tothom | qa |
catalanqa_0.9340438724274055 | Qui va vetar la creació d'una comissió d'investigació sobre els comptes de Juan Carlos I? | JxCat ha fet arribar a ERC, els comuns i la CUP una proposta per a la creació d'una comissió d'investigació sobre les activitats 'irregulars o delictives' de persones vinculades a la família reial espanyola. Hi inclou els moviments que suposadament va fer Felipe VI per a forçar el trasllat de les seus socials de bancs i empreses després del referèndum de l'1-O. En la proposta, recorden que la mesa del congrés espanyol va vetar la creació d'una comissió d'investigació sobre les finances de Juan Carlos I després de les confessions que en va fer Corinna zu Sayn-Wittgenstein a l'ex-comissari José Manuel Villarejo. El vet tenia l'aval del PP, del PSOE i de Ciutadans. JxCat al·lega que el parlament ha de poder-ho investigar. En concret, proposa que s'examinin 'els presumptes comptes irregulars de l'anterior cap de l'estat a Suïssa i a més paradisos fiscals' a nom de terceres persones, d'on prové aquest capital i més activitats delictives que es derivin de les declaracions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein. | la mesa del congrés espanyol | qa |
catalanqa_0.6284737236164849 | Qui ha presentat una denúncia per discriminació lingüística? | El portaveu de Més per Mallorca al parlament, Miquel Ensenyat, ha demanat per carta al delegat del govern espanyol en funcions, Ramon Morey, que obri una investigació sobre la denúncia per discriminació lingüística presentada per una treballadora de l'aeroport de Palma. La dona va denunciar que un agent li havia impedit el pas per haver-li parlat en català i que li havia exigit que s'hi dirigís en castellà. Ensenyat recorda que la denúncia pot acabar arxivada i que ara la dona pot fer front a una altra denúncia amb una possible multa de fins a 200.000 euros. El senador de Més Vicenç Vidal també demanarà al Ministeri de l'Interior espanyol per aquests fets. Va ser a final de juny, quan després d'haver hagut de tornar a passar per l'arc de seguretat, la treballadora va respondre en català a l'agent, qui va exigir-li que li parlés en castellà. Ella s'hi va negar i el policia la va denunciar per haver posat 'en perill la seguretat aèria' dient que no havia volgut passar per l'arc de seguretat. | una treballadora de l'aeroport de Palma | qa |
catalanqa_0.6967758417972247 | Qui va enterrar sant Cugat? | Es diu que sant Cugat va desembarcar a Barcelona procedent de la ciutat de Scil·li (actual Tunísia), al nord d'Àfrica a la vora de Cartago. En companyia de sant Feliu va arribar a Barcelona a la fi del segle iii, on es va dedicar a predicar l'evangeli. El 303, l'emperador Dioclecià havia donat l'ordre d'extermini dels cristians en la qual seria l'última de les grans persecucions contra el cristianisme a l'Imperi Romà. Va ser fet presoner per manament de Maximià i, després de patir diverses tortures, va ser decapitat l'any 304 en el lloc anomenat Castrum Octavianum. Una vegada mort, Cugat va ser enterrat cristianament, al mateix lloc on va ser executat, per Juliana i Semproniana –llegendàries mataronines que anteriorment havien estat batejades pel sant–; a continuació, també es dictà el martiri i l'execució de les santes, pel fet d'haver assistit amb la cerimònia cristiana de l'enterrament les despulles de Sant Cugat. En el lloc on el sant topà amb la voluntat divina, anys després es va construir el monestir de Sant Cugat, del qual hi ha testimoni d'època visigòtica. | Juliana i Semproniana | qa |
catalanqa_0.9934992472485488 | De qui era símbol a la flor de lis? | Al balneari Al Giglio d'Oro (al·lusiu a la flor de lis, símbol reial dels Borbons) coincideixen viatgers de diferents nacionalitats que es dirigeixen a Reims per assistir a la solemne coronació del rei Carles X de França. La propietària de l'establiment, Madama Cortese, s'ocupa que tots els clients siguin atesos amb la màxima atenció. Un accident ha destrossat l'equipatge de la Comtessa de Folleville, segons li comunica el seu cosí el jove Luigino. La coqueta dama es nega a anar a Reims si no pot lluir les seves últimes gales... però, afortunadament, el seu barret s'ha salvat. | dels Borbons | qa |
catalanqa_0.4805625048269121 | Qui va escriure el guió de la segona pel·lícula de la trilogia? | El guió de la segona pel·lícula de la trilogia, escrit per Phyllipa Boyens, Peter Jackson i la seva esposa, Fran Walsh, va ser considerat per ells mateixos com el més difícil d'elaborar. En comparació amb La Germandat de l'Anell que és més lineal, 'Les dues torres' segueix tres línies argumentals diferents, dues d'elles enllaçades a la novel·la (llibre III del Senyor dels Anells) però la tercera completament a part (llibre IV). Els guionistes van haver de buscar una forma d'enllaçar les tres línies de manera que en la història general no es perdés la intriga. Stephen Sinclair també apareix en els crèdits com a guionista, encara que no va participar en el guió de New Line, sinó en el de l'empresa Miramax. No obstant això, es van conservar algunes de les seves frases i van decidir incloure'l. | Phyllipa Boyens, Peter Jackson i la seva esposa, Fran Walsh | qa |
catalanqa_0.4826024988621639 | Qui ha començat en el judici contra el procés a projectar vídeos? | La fiscalia espanyola ha estat la primera a projectar vídeos en el judici contra el procés. El fiscal Jaime Moreno ha estat incapaç d'identificar la localització de molts enregistraments, malgrat les peticions de les defenses. De fet, l'advocat Benet Salellas l'ha corregit dues vegades. La projecció ha estat completament caòtica i s'han barrejat vídeos dels dies previs a l'1-O amb imatges del referèndum i de les concentracions del 20-S a Economia, Exteriors i la seu de la CUP. Per la seva banda, la lletrada Marina Roig ha protestat perquè el ministeri públic espanyol havia mostrat un vídeo manipulat. Tot seguit, podeu veure alguns dels vídeos que ha aportat la fiscalia, ordenats cronològicament. | La fiscalia espanyola | qa |
catalanqa_0.40213659709228067 | Qui va formular el concepte d'"obra oberta"? | Moviment de postguerra, suposà el rebuig de la forma per una millor llibertat conceptual i una nova connexió amb l'espectador, segons el concepte d'"obra oberta" formulat per Umberto Eco. Són obres generalment abstractes, en què destaca el color i el substrat material de l'obra. Destacà Antoni Tàpies, pintor de renom internacional i el primer gran renovador de l'art espanyol de postguerra, principal representant de la "pintura matèrica", autor d'una obra introspectiva i amb certa espiritualitat, amb petites figuracions simbòliques (Zoom, 1946; Collage de creus, 1947; Oval blanc, 1957). Modest Cuixart combinà la pintura matèrica amb la gestual, fent quadres en què barreja l'oli amb llimadures metàl·liques per donar lluentor a l'obra (Omorka, 1958). Josep Guinovart fa quadres de gran format, amb barreja de materials, de vegades transformats pel foc (Àvila, 1963; Crist de les glòries, 1968). Albert Ràfols Casamada s'adscriu al taquisme, amb quadres de grans superfícies llises, austeres, sense gairebé color (Homenatge a Schönberg, 1963). Joan Hernàndez Pijuan té un estil expressionista postcubista, amb forta càrrega social (Pintura, 1959). | Umberto Eco | qa |
catalanqa_0.33973993974439354 | A qui han demanat perdó Puigdemont i Colau? | El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han demanat avui perdó a les víctimes dels atemptats d'ETA. En l'acte d'homenatge de les víctimes de l'atemptat d'Hipercor, han assegurat que les institucions catalanes no sempre han estat a l'alçada del que necessitaven les persones afectades. Colau ha demanat perdó en nom de l'ajuntament per l'oblit i el no suficient acompanyament que hagin pogut tenir les víctimes i per si no s'ha estat a l'alçada de la seva memòria. En la seva intervenció davant el monòlit de record i homenatge, ha mostrat la voluntat de reparar aquesta absència. Puigdemont ha dit: 'Algunes vegades, potser massa, heu sentit que no hem estat a l'alçada de les circumstàncies i no hem sabut respondre a les vostres necessitats, no només de diners, sinó de reconeixement, d'escalf, de sentir que algú podia empatitzar amb el vostre dolor.' Quan ha començat a parlar, diversos assistents han escridassat el president amb crits de 'Viva España' i 'golpista', entre altres improperis. | a les víctimes dels atemptats d'ETA | qa |
catalanqa_0.024173835373404784 | A qui acostumava a no cobrar el barquer? | L'escena dedicada a sant Bernadí al costat de l'Epístola de la predel·la representa un dels miracles més destacats del sant que va tenir lloc a Màntua, a la riba del Mincio, durant la quaresma de l'any 1420. En aquella època, sant Bernadí havia anat a Màntua a predicar. Es va allotjar al convent de Santa Maria delle Grazie, situat al llac, a la riba oposada a la ciutat, i per desplaçar-se havia de fer servir una barca. Tot i que el barquer acostumava a no cobrar als frares, un dia es va negar a fer-ho i el sant va estendre la seva capa sobre l'aigua i va passar a l'altra riba caminant sobre ella acompanyat per un altre frare. | als frares | qa |
catalanqa_0.7128368964312578 | Qui va escriure la monografia "XXIII. Sant Cugat del Vallés (Monestir). Claustre"? | Lluís Domènech i Montaner escriu la monografia "XXIII. Sant Cugat del Vallés (Monestir). Claustre". De fet, va ser l'únic arquitecte d'entre els autors de l'Album Pintoresch-Monumental. Comença el seu article amb impressions romàntiques sobre la idoneïtat arquitectònica i espiritual dels claustres romànics: | Lluís Domènech i Montaner | qa |
catalanqa_0.8738411000598421 | A qui va cedir el convent el rei Alfons VI de Lleó segons Alcover? | El convent pertany des de la seva fundació a la branca femenina de l'orde cistercenc. Pedro d'Alcocer, a la seva obra Historia o Descripción de la Imperial ciudad de Toledo de l'any 1554, el descriu com a «molt antic i catòlic i amb una especial veneració per tractar-se del primer convent fundat a Toledo». A principis del segle xvii, Fray Antonio Yepes, a la seva Crónica general de la orden de San Benito, patriarca de los religiosos, de 1609, el considera «no solament el més antic de Toledo, sinó també un dels més antics d'Espanya». Es creu que podia haver estat fundat, amb un altre nom, per sant Ildefons durant el segle vii i que va haver de desaparèixer a l'època de la invasió musulmana. Va ser el rei Alfons VI de Lleó, després de la reconquesta de Toledo, qui el va dedicar a sant Domènec de Silos i, sempre segons Alcocer, el va cedir a les monges benedictines, que a partir de 1140 van passar a pertànyer a l'orde del Cister. El convent va tenir a partir d'aquesta fundació nombrosos privilegis i dotacions per part dels següents monarques regnants, alguns familiars dels quals van ser enterrats a Santo Domingo. | a les monges benedictines | qa |
catalanqa_0.009115000628530434 | A qui va determinar Hans Sloane que pertanyien els fòssils? | La primera expedició occidental a Sibèria per estudiar els enormes ossos que s'hi trobaven fou la de l'anatomista britànic Hans Sloane, que el 1728 examinà restes fòssils de dents i ullals i determinà que pertanyien a una espècie d'elefant. Per explicar la presència d'animals tropicals a latituds tan altes, suggerí que la seva extinció es degué a un enorme canvi climàtic i al Diluvi Universal. Deu anys més tard, Philosophical Magazine publicà l'obra de l'alemany Johann Breyne, incloent-hi les seves anàlisis de fòssils i il·lustracions que li havia presentat Daniel Messerschmidt. Breyne corroborà la teoria de Sloan que els ossos pertanyien a un tipus de proboscidi. | a una espècie d'elefant | qa |
catalanqa_0.6164727688050928 | Qui ha liderat de manera consistent en el baròmetre del CEO? | Les dades de la tercera onada del Baròmetre d'Opinió Política del CEO del 2017 indiquen un reforçament del lideratge de VilaWeb en la premsa digital. VilaWeb ha estat líder de manera consistent en el baròmetre del CEO, que demana als enquestats quins mitjans fan servir per accedir a la informació política. En aquesta darrera onada, VilaWeb ha passat del 6,9% (resultat de l'onada anterior) al 9.5%, superant l'edició digital del diari El País (8%). Aquesta vegada, els resultats, pel que fa als diaris digitals són els següents: 1- VilaWeb – 9,5 2- Nació Digital – 3,7 3-ElDiario.es – 3,3 4- El Nacional – 2,9 5- Público – 1,8 6- El Confidencial -1,3 7- El Món – 1.0 La classificació sobre el conjunt dels mitjans és la següent: 1- La Vanguardia – 23,5 2- Ara – 12,1 3- El Periódico —11 4- VilaWeb —9,5 5- El País –8 6- 3/24 – 4,3 7- El Punt Avui – 3,8 Més informació: El sí a la independència obté un suport majoritari històric entre els catalans, segons el CEO | VilaWeb | qa |
catalanqa_0.9002071217314905 | Qui serà el president de Nova Convergència? | ACN Barcelona.-Nova Convergència s'ha constituït aquest dilluns com a entitat sense afany de lucre que vol impulsar “el debat ideològic i polític”, i aquest dimecres es registrarà. La secretària general serà Maria Teresa Pitarch, i el seu president, l'exconseller de Justícia, Germà Gordó. Ho han anunciat aquest dimarts en una roda de premsa al Parlament, en la que Gordó ha assenyalat que, en qualitat de diputat no adscrit, votarà a favor de la reforma del reglament al Parlament. “Perquè és un reglament basat en la sobirania del propi Parlament, però també en la legalitat, d'acord amb l'ordenament jurídic”, ha dit. Preguntat sobre la informació que publica el digital 'El Español' i que parla de l'existència d'un informe intern elaborat per una comissió formada per diverses conselleries per ordre de l'àrea d'Infraestructures, depenent de vicepresidència, l'exconseller de Justícia ha tret importància que el document no es portés al tribunals. Basant-se en “les informacions que he anat llegint” sobre aquesta qüestió, Gordó ha valorat que “si hi ha un informe que es va fer i va quedar damunt la taula era per introduir millores” i que si feia constar elements constitutius de delicte, ja s'hagués portat a Fiscalia. | Germà Gordó | qa |
catalanqa_0.6069508489962003 | Qui es va negar a publicar Tintín al Congo? | Malgrat que els editors d'arreu del món l'havien posat a disposició del gran públic durat molts anys, els editors britànics sempre es van negar a publicar Tintín al Congo a causa del seu contingut racista. A finals de 1980, Nick Rodwell, llavors agent de Studios Hergé al Regne Unit, va comunicar a la premsa la seva intenció de publicar finalment el còmic en anglès i va manifestar la seva convicció que la publicació de l'edició original de 1931 en blanc i negre causaria menys controvèrsia que la reedició de 1946 en color. Després d'una sèrie de retards, el 1991, seixanta anys després de la seva publicació original de 1931, va ser la darrera de les aventures de Tintín a sortir publicada en anglès. La versió en color de 1946 va aparèixer en anglès el 2005, publicada per Egmont Publishing. | els editors britànics | qa |
catalanqa_0.15292647874862308 | Qui va pintar Natura morta amb gira-sols? | El 1901, Paul Gauguin va pintar Natura morta amb gira-sols, el seu homenatge al seu amic van Gogh, que havia mort onze anys abans. El grup conegut com els Nabis, que incloïa a Pierre Bonnard i Édouard Vuillard, va assumir les teories harmòniques de Gauguin i va afegir elements inspirats pels gravats japonesos a les seves natures mortes. L'artista francès Odilon Redon també va pintar destacades natures mortes durant aquest període, especialment flors. | Paul Gauguin | qa |
catalanqa_0.40177650476941884 | De qui són propietat les imatges digitalitzades de l'obra de Warhol? | L'Artists Rights Society (l'equivalent a la SGAE espanyola) és la representant legal dels drets de propietat de les obres de la Fundació, amb l'excepció d'alguns fotogrames de pel·lícules de Warhol. El representant legal dels mencionats fotogrames és el Museu Warhol de Pittsburgh. D'altra banda, la fundació té acords relatius a les seves imatges d'arxiu. Totes les imatges digitalitzades d'obra de Warhol són propietat de Corbis, mentre que les imatges en diapositiva són gestionades per Art Resource. La fundació Andy Warhol va publicar el seu informe anual especial del 20è aniversari el 2007. Aquest està dividit en tres volums: Vol. I, 1987-2007; Vol. II, Assistències i exposicions; i Vol. III, Programa de Llegat. La fundació continua sent el més gran donant de beques per a les arts visuals als Estats Units. | de Corbis | qa |
catalanqa_0.6517506449230253 | Contra qui ha presentat un recurs Rajoy? | El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no ha fer cas de la desautorització del Consell d'Estat espanyol i presentarà igualment un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la candidatura de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. L'informe del Consell d'Estat espanyol sosté que no hi ha cap base legal per a la impugnació, però no és vinculant. La impugnació de la candidatura de Puigdemont és il·legal i vulnera drets dels diputats Així doncs, demà el consell de ministres aprovarà el recurs. Després, el TC haurà de decidir si l'admet a tràmit o no. L'admissió pot implicar que s'ordeni de suspendre el ple d'investidura, convocat dimarts a les tres de la tarda. Malgrat que l'informe del Consell d'Estat espanyol no és vinculant, el govern espanyol i l'unionisme han insistit aquests últims mesos a remarcar la importància dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i dels informes dels lletrats del parlament sobre la investidura, i ho han aprofitat per desqualificar l'estratègia del govern i dels partits independentistes. | contra la candidatura de Carles Puigdemont | qa |
catalanqa_0.8901589339465278 | A qui van enviar l'espècimen trobat? | El primer espècimen anomenat que avui en dia s'atribueix al triceratop és un parell de banyes del front unides al sostre del crani, trobades a prop de Denver (Colorado) l'estiu de l'any 1887. Aquest espècimen fou enviat a Othniel Charles Marsh, que creia que la formació geològica de la qual provenia datava del Pliocè, i que els ossos pertanyien a un inusual bisó particularment gran que va anomenar Bison alticornis. L'any següent Marsh s'adonà que hi havia dinosaures banyuts, i aquell any publicà el gènere Ceratops a partir de restes fragmentàries, però encara creia que B. alticornis era un mamífer del Pliocè. Li va caldre un tercer crani de ceratòpsid molt més complet per canviar el seu punt de vista. L'espècimen, recol·lectat l'any 1888 per John Bell Hatcher de la formació de Lance de Wyoming, fou descrit inicialment com una altra espècie de Ceratops. Després de reflexionar, Marsh canvià les seves idees i li donà el nom genèric de Triceratops, acceptant que Bison alticornis era una altra espècie de Ceratops (que més tard seria afegit a Triceratops). La naturalesa robusta del crani de l'animal va permetre que molts exemplars fossin preservats com a fòssils, permetent estudiar les variacions entre espècies i individus. Per consegüent, les restes del triceratop han estat trobades a la formació Hell Creek dels estats estatunidencs de Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud, a la formació de Lance i a la formació Evanston de Wyoming, i a la formació de Laramie de Colorado. També se n'han trobat a la formació de Scollard de la província canadenca d'Alberta i a la formació del Frenchman de Saskatchewan, Canadà. | a Othniel Charles Marsh | qa |
catalanqa_0.9304250636570803 | Qui dona suport a la tesi que l'obra és de Jaume Huguet? | Actualment és considerada obra de Jaume Huguet, una tesi que compta amb el suport de Gudiol i Ainaud de Lasarte, que la situen entre 1450-1454 i per Chandler R. Post que la situa entre 1459-1460. No obstant això, el seu format i dimensions excepcionals dins del repertori d'Huguet i el seu taller que produïen obres de gran format, va fer que historiadors com Benjamin Rowland, el 1932, qüestionessin l'autoria i fos considerada una obra derivada d'Huguet relacionada amb algun artista més expressionista com ara Joan Rosat, autor de la predel·la de Santa Margarida del museu de Mallorca. El 1942, August L. Mayer situava l'autoria fora de l'àmbit català; identificava elements que li feien especular per una autoria francoflamenca, probablement d'un pintor-miniaturista borgonyó format al nord de França, un perfil molt allunyat d'Huguet. | Gudiol i Ainaud de Lasarte | qa |
catalanqa_0.34739255920923373 | A qui han denunciat Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa el seu empresonament? | Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa han denunciat el seu empresonament al grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. Ho ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio Ben Emmerson, l'advocat dels presos polítics i dels exiliats davant de l'ONU, qui ha dit que aquest moviment és conseqüència de la decisió del tribunal alemany de Slesvig-Holstein de refusar a extradir el president Carles Puigdemont per rebel·lió. Segons que ha pogut saber VilaWeb, aquesta denúncia no inclou els casos de Jordi Turull i Carme Forcadell perquè les seves característiques particulars —Turull el van empresonar interrompent la seva investidura com a president i Forcadell era la presidenta del parlament— fa que tinguin una estratègia de defensa diferent. 'La conseqüència de tot això és que segueix una línia completament diferent de la de totes les accions de l'estat espanyol', ha dit Emmerson. Ha precisat que han escrit una carta individual a cadascun dels membres del grup de treball per a reclamar una 'atenció immediata' a la situació dels presos polítics. A més també han emfatitzat la frustració que provoca en el poble català, que s'ha expressat en manifestacions massives que, segons Emmerson, han cridat 'l'atenció a escala mundial'. | al grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides | qa |
catalanqa_0.20117423296027648 | Qui ha aprovat la reducció de capital de TVC Multimèdia? | El Govern ha autoritzat aquest dimarts la reducció de capital de TVC Multimèdia en 449.880 euros. Es tracta de restablir l'equilibri entre el capital de la societat, que en l'actualitat és de 950.639,13 euros, i el patrimoni net disminuït per compensació de resultats negatius acumulats. TVC Multimèdia ha acumulat, en els últims exercicis, unes pèrdues de 449.880 euros. Aquesta xifra es troba al límit del 50% del seu capital social. Per tal d'evitar que les pèrdues sobrepassin aquest límit, la llei permet augmentar o disminuir el capital social de l'empresa. El capital social inicial de TVC Multimèdia era de 950.639,13 euros; la proposta actual és deixar-lo en 500.759,13. | El Govern | qa |
catalanqa_0.7996754240996533 | Qui contemplava a Velázquez mentre treballava? | El Retrat de Jacqueline és una de les últimes obres de la sèrie. Picasso va fer un retrat de Jacqueline -un dels aproximadament dos-cents que li dedicaria al llarg de la seva vida- en agraïment per tot el suport que li va donar durant el procés creatiu de la suite. Es tracta d'un quadre on apareix pintat un marc de color groc i blanc, amb uns colors de fons vius, vermells, blaus i negre, on Jacqueline apareix amb un mocador verd. Es creu que és un giny a la figura del mirall que apareix a l'obra de Velázquez, ja que Jacqueline fou l'única persona que el va observar durant els mesos que va estar pintant la sèrie, igual que els reis Felip IV i Marianna contemplaven Velázquez mentre treballava. Palau i Fabre el compara amb un retrat d'Ariadna, d'una antimenina. Segons Malén Gual, la ubicació actual de l'obra dins del museu «és una paràfrasi del reflex dels Reis al mirall i un homenatge a la dona de l'artista, suposa el clímax de la sèrie i el nexe d'unió amb el conjunt de ceràmiques donades al museu per la mateixa Jacqueline Picasso.» El 10 de març de 1959, dos anys després de finalitzar la sèrie, Picasso pintaria encara un altre dibuix basat en Las Meninas, Retrat de Jacqueline vestida de Menina. | Felip IV i Marianna | qa |
catalanqa_0.34072378851892815 | Qui va donar nom a l'illa de Sardenya? | El 1227 aC van atacar Egipte, el 1192 aC, Alashiya (probablement l'actual Xipre), el 1187, 1186 i 1185 aC el País de Hatti (Imperi Hittita) incloses Síria i Palestina. L'imperi hittita va ser destruït. El 1184 aC van tornar a Egipte, d'on en van ser expulsats el 1175 aC. Després d'això, una part s'establí a la Toscana, Sicília, Sardenya, Còrsega i potser el sud-est de la península Ibèrica, i uns altres van fundar estats a tota la costa de la Mediterrània Oriental. Es creu que emigrants que venien de Sardenya van arribar cap al 1250 aC a la península Ibèrica, probablement expulsats de l'illa per un dels grups dels pobles de la mar, els sherden, que van donar nom a l'illa de Sardenya i s'hi van establir després de ser derrotats pels egipcis. | els sherden | qa |
catalanqa_0.007808514398385591 | A qui donaran la medalla d'honor d'or a la institució? | Els actes institucionals principals de celebració de la Diada Nacional de Catalunya d'enguany es faran el 9 de setembre perquè no coincideixi amb el principi de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S. Així ho ha anunciat el vice-president segon de la cambra, Lluís Maria Corominas, i el conseller de la presidència, Francesc Homs, durant la conferència de premsa de presentació dels actes. El parlament obrirà la commemoració el dimecres 9 de setembre, a les set de la tarda, amb l'acte de lliurament de la medalla d'honor d'or a la institució a la Fundació Institut Guttman, que celebra el cinquantè aniversari, i a les vuit primeres diputades del parlament restablert el 1980: Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata (a títol pòstum), Trinitat Neras i Assumpció Sallés. Les biblioteques i Ramon Muntaner, els protagonistes A les deu de la nit es farà a la plaça de Sant Jaume de Barcelona l'acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat conjuntament pel govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. La història, la cultura i l'art seran la base d'aquest acte, en què es repassaran les commemoracions d'enguany, amb dos fils conductors principals: el centenari de la xarxa de biblioteques de Catalunya i els set-cents cinquanta anys del naixement del cronista Ramon Muntaner. Corominas ha destacat 'el manteniment del caràcter institucional' d'aquest acte, ha fet una crida per a la participació ciutadana i ha demanat a tots els partits polítics que hi assistissin perquè es tractava d'un acte de 'normalitat democràtica'. Homs també ha remarcat el caràcter institucional de l'acte, el manteniment de l'esperit del canvi de format de la celebració de la Diada, que va impulsar el president Pasqual Maragall l'any 2004 amb el designi d'obrir-lo a la participació dels ciutadans. | Fundació Institut Guttman | qa |
catalanqa_0.3193653730634851 | Amb qui volia Solimà restablir el comerç? | Solimà va iniciar diverses campanyes navals contra els portuguesos a l'Oceà Índic, en un intent d'eliminar-los i restablir el comerç amb l'Índia. Els otomans van aconseguir conquerir Aden (a l'actual Iemen) el 1538, amb la finalitat de proporcionar una base per a les incursions otomanes contra les possessions portugueses a la costa occidental de les actuals Pakistan i l'Índia. Els otomans van patir una important derrota el setembre de 1538 durant el setge de Diu, fet que els va portar a retirar-se de nou a Aden, ciutat que van fortificar, amb 100 peces d'artilleria. Des d'aquesta fortificació, Süleyman Paixà va aconseguir prendre el control de tot el territori del Iemen, conquerint també la ciutat de Sanà. No obstant això una revolta d'Aden en connivència amb els portuguesos, va permetre a aquests prendre de nou el control de la ciutat fins a la seva reconquesta el 1548 per part de Piri Reis. Finalment el mateix Piri Reis va comandar una flota que es va dirigir cap a l'Oceà Índic, aconseguint la captura de la ciutat de Muscat el 1552. Solimà va aconseguir disputar el control de les rutes comercials de l'Índia i mantenir un important nivell de comerç amb l'Imperi Mogol al llarg del segle xvi. | Índia | qa |
catalanqa_0.49271952182654155 | Qui s'ha donat de baixa de Ciutadans? | La sagnia de baixes a Ciutadans no s'atura. I la darrera també és de pes: ni més ni menys que Francesc de Carreras, un dels fundadors del partit i considerat el pare polític d'Albert Rivera, president de la formació. No comparteix la decisió de l'executiva de Ciutadans de no pactar amb el cap del PSOE, Pedro Sánchez, per facilitar-li la investidura com a president del govern espanyol, segons que han dit a Europa Press fonts del partit. De Carreras, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, va comunicar la baixa a l'abril, després que l'executiva de Ciutadans va acordar de no negociar la investidura de Sánchez. Fa un mes, va escriure un article a El País en què demanava a Rivera que cerqués un pacte amb Sánchez per a donar estabilitat al govern espanyol. El va acusar de prioritzar els suposats interessos de partit per damunt dels interessos d'Espanya i va retreure-li d'haver-se convertit en un 'adolescent capritxós'. | Francesc de Carreras | qa |
catalanqa_0.6361106760923522 | Qui va ser el seu primer director? | El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona. Es va inaugurar com a Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona el 1916, instal·lant-se a l'espai de la planta baixa del Seminari Conciliar, essent el seu primer director Manuel Trens. Es va traslladar i va obrir al públic al nou espai l'any 1991. El museu recull una extensa col·lecció d'obres d'art d'esglésies del Bisbat de Barcelona des del seu inici fins als nostres dies. | Manuel Trens | qa |
catalanqa_0.04958404760636659 | Qui va iniciar la composició? | Boito va decidir d'adaptar el tema amb gran llibertat, introduint el personatge de Barnaba i donant un nou caràcter a la resta de personatges. El novembre de 1874 estaven enllestits els dos primers actes del llibret, i Ponchielli es va afanyar a iniciar la faena de composició, però tenia molts dubtes, que el van acompanyar fins a la conclusió de l'obra. Malgrat la seva admiració incondicional per Boito, Ponchielli temia que l'element dramàtic ultrapassés el líric, cosa que podia portar a una reacció negativa del públic. S'adonava, per altra banda, que l'audàcia dramatúrgica i formal de Boito l'estava obligant a modificar el seu estil. En una lletra escrita el 3 de juny de 1875 a l'amic músic Achille Formis, deia: | Ponchielli | qa |
catalanqa_0.978783497489768 | Qui encapçalarà l'acció política de la Crida? | La Crida Nacional per la República no renuncia a 'cap via pacífica i no violenta' per a fer efectiva la declaració d'independència i instaurar la República 'a l'empara de la causa justa de la independència'. La proposta inicial de ponència política del moviment insisteix a perseverar en l'intent de diàleg amb l'estat espanyol, però avisa que exerciran efectivament el dret d'autodeterminació si aquest diàleg no fructifica en 'un període prudencial' o bé sorgeix una oportunitat per a exercir la sobirania a partir de la mobilització i amb l'aval de la 'voluntat majoritària' de la ciutadania. La ponència organitzativa estableix que Carles Puigdemont serà el president impulsor de l'organització, que també tindrà un altre president executiu i un secretari general. Puigdemont, però, 'encapçalarà l'acció política' de la Crida. La formació s'estructurarà amb un govern, un consell de representants (amb funcions semblants a les que tindria, diuen, un parlament) i l'assemblea nacional, formada d'entrada per les 9.500 persones que s'han fet fundadores i, una vegada es constitueixi definitivament, pels associats que estiguin a corrent de pagament. De fet, una de les finalitats de la Crida és construir un moviment que 'cristal·litzi en un instrument polític organitzat', i el nucli fundador ja va començar els tràmits per a registrar-lo com a partit polític. | Puigdemont | qa |
catalanqa_0.7801749182761911 | Qui va dissenyar les criatures? | El disseny de les criatures va anar a mans de l'artista Terryl Whitlatch. Molts dels aliens van sorgir d'hibridar diferents animals reals. També va dissenyar esquelets detallats dels personatges principals i els músculs facials de Jar Jar Binks com a referència per als animadors de l'ILM. Cada criatura reflecteix el seu entorn, a Naboo són més boniques, el planeta és "exuberant i més respectuosa amb els animals", a Tatooine hi ha criatures d'aspecte rude "amb l'adob de pell adobada per protegir-los de les inclemències dures del desert" i a Coruscant apareixen alienígenes d'aspecte humà més bípedes. | Terryl Whitlatch | qa |
catalanqa_0.24346300154536615 | Qui es va fer càrrec de la gestió del bestiar el 1809? | El 1793, George Vancouver va portar el bestiar com a homenatge al rei Kamehameha I. Al començament del segle xix, havien escapat del confinament i van recórrer l'illa lliurement, perjudicant enormement el seu ecosistema. El 1809 va arribar John Palmer Parker i es va fer amistat amb Kamehameha I, que el va encarregar de la gestió de bestiar a l'illa. Amb una subvenció addicional de terres el 1845, Parker va establir el Ranxo Parker a la vessant nord de Mauna Kea, una gran ramaderia que encara avui funciona. Els pobladors de l'illa van cremar i van tallar gran part del bosc natiu per plantacions i cases de canya de sucre. | John Palmer Parker | qa |
catalanqa_0.07997963102820804 | A qui ha culpat Pedro Sànchez de que hi hagi eleccions el 26 de juny? | El moviment d'última hora que ha fet avui Compromís per mirar d'evitar unes noves eleccions espanyoles no ha funcionat. El PSOE ha arribat a veure amb bons ulls el document de trenta punts i l'ha plantejat com una base per a bastir un possible acord amb Podem i Ciutadans. Pablo Iglesias ha posat en valor l'anomenat 'Acord del Prado', i els socialistes han fet una contraproposta en què plantejaven un govern monocolor amb la incorporació d'independents suposadament suggerits per ambdues formacions i el compromís de Pedro Sánchez de sotmetre's a una qüestió de confiança a mitja legisatura. Però Ciutadans ha llençat a la paperera els trenta punts de Compromís i Podem ha criticat la proposta del PSOE; i uns i altres han fet, després d'haver-se reunit amb Felipe VI , un discurs amb un to més pròxim al d'una campanya electoral que al d'una taula de negociació. Finalment, Pedro Sánchez ha donat per fet que hi haurà eleccions el 26 de juny i n'ha culpat sobretot a Pablo Iglesias. El candidat del PSOE ha transmès a Felipe VI que no disposa de prou suports per obtenir la confiança del congrés i, per tant, no està en disposició de presentar-se a un ple per ser investit president del govern espanyol. | Pablo Iglesias | qa |
catalanqa_0.1257839653374383 | Qui s'ha valgut de la popularitat de Pokémon Go a més dels desenvolupadors del joc? | Pokémon Go ha revolucionat el món dels videojocs. Mentre que aquesta explosió de popularitat pot ser bona per als desenvolupadors del joc, també s'ha convertit en la gallina dels ous d'or per als pirates informàtics, els qui no han dubtat en aprofitar-se dels milers i milers de jugadors a tot el món. El mètode que més s'ha popularitzat, segons recull la companyia de seguretat mòbil Adaptive Mobile, és el conegut com a smishing scam, l'enviament de SMS als jugadors que tenen una URL. Aquests inciten els usuaris a punxar sobre l'enllaç, amb la promesa de guanyar milers de Pokecoins —monedes virtuals— o altres elements del joc. Tot i això, la finalitat dels ciberatacants és una altra; els pirates informàtics volen conduir els usuaris al web Pokemonpromo.xxx, un lloc que recrea de manera fidedigna el web oficial de Pokémon Go —phishing— i que pretén enganyar les víctimes perquè introdueixin informació rellevant, com la contrasenya o número de la targeta de crèdit. Per acabar-ho d'adobar, als SMS inciten a proporcionar majors beneficis als usuaris que els comparteixin amb amics —en aquest cas fins a 10 usuaris més—, adverteixen des d'Adaptive Mobile. | pirates informàtics | qa |
catalanqa_0.7781748068445982 | Qui ha declinat la proposta del PSIB? | Els militants de Més per Mallorca han refusat en assemblea la proposta del PSIB per entrar al govern i assumir les conselleries de Medi Ambient i Serveis Socials i d'Esports i Joventut. A més, els ecosobiranistes podien escollir entre un senador de designació autonòmica o la presidència del parlament. La coordinadora de la formació, Bel Busquets, ha assegurat que 'la militància ha deixat clar que la proposta és insuficient'. L'assemblea 'ha traslladat tota la força als negociadors perquè continuïn negociant per un govern plural i amb representativitat de Més per Mallorca'. | Els militants de Més per Mallorca | qa |
catalanqa_0.49707688739902756 | A qui es dedicaven moltes de les obres? | Moltes d'aquestes obres foren en dedicació a diversos personatges: Als Santpere (1995), de Juan Bordes, a la Rambla de Santa Mònica, una font que té la forma del teatre d'Epidaure, amb un fris amb escenes de la vida artística de Josep i Mary Santpere; A Simón Bolívar (1996), de Julio Maragall, al Parc de la Barceloneta, una efígie de cos sencer del llibertador veneçolà; A Francesc Cambó (1997), de Víctor Ochoa, a la Via Laietana, un bust dedicat al polític català; A Lluís Companys (1998), al Passeig de Sant Joan, obra de Francisco López Hernández, que amb el bust del president inclou una estàtua de Conxita Julià, una admiradora seva que li enviava cartes quan estava pres; A Josep Tarradellas (1998), a l'avinguda homònima, obra de Xavier Corberó, una columna de 23 metres d'altura amb blocs de marbre i basalt intercalats, simulant la bandera catalana; Al General Moragues (1999), de Francesc Abad, a la Plaça Pau Vila, sis blocs de marbre amb versos gravats de Paul Celan i Àngel Guimerà; A Prat de la Riba (1999), a la plaça homònima, d'Andreu Alfaro, una columna de 10 metres d'altura de la qual en surten vuit tubs d'acer que formen una Victòria alada en versió abstracta; i A Antoni Gaudí (1999), de Joaquim Camps, al Passeig de Manuel Girona, una efígie de l'arquitecte situada al Portal Miralles, una de les seves obres. Per altra banda, entre 1998 i 2001 s'instal·là el Monument a Anna Frank a la plaça homònima, dissenyat per Ignasi Sanfeliu, Sara Pons i alumnes de l'Escola Massana. Consta d'un monòlit amb un fragment del diari d'aquesta jove escriptora víctima del nazisme, un paviment amb el seu nom i dates vitals, un mural de ceràmica dedicat als nens víctimes de la guerra i una escultura amb la imatge de la noia ajaguda amb un llibre a les mans. | a diversos personatges | qa |
catalanqa_0.9561236673117538 | Qui portarà al Tribunal Suprem la sentència? | El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha estimat parcialment un recurs interposat per l'Arquebisbat de València contra l'exclusió de l'assignatura de religió en segon curs de Batxillerat i obliga, per tant, al fet que formi part del bloc de matèries optatives específiques. En la mateixa resolució, l'alt tribunal valencià rebutja ampliar l'oferta d'aquesta matèria en l'etapa d'ESO. La Generalitat recorrerà davant del Tribunal Suprem espanyol la sentència i recorda que a hores d'ara ja s'ofereix la matèria per una resolució de mesures cautelars que va dictar en TSJ. En una sentència datada el 22 de maig i facilitada aqvui pel TSJ, la Secció Quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu estima un recurs de l'Arquebisbat de València contra l'exclusió de l'assignatura de religió de les matèries específiques que s'han d'oferir al segon curs de Batxillerat. La decisió judicial estima parcialment el recurs, ja que denega altres pretensions plantejades pels recurrents com ampliar l'oferta per augmentar les hores de classe a primer i segon d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). La sala s'aplica a aquest contenciós la jurisprudència recent del Tribunal Suprem. | La Generalitat | qa |
catalanqa_0.060489033184601526 | A qui es van presentar els documents? | Actualment, està en procés de beatificació per l'Església catòlica. L'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí va sol·licitar l'autorització junt amb la petició de l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles de l'inici del procés per a la seva beatificació, que va ser autoritzat pel Vaticà l'any 2000. L'any 2003 es varen presentar al cardenal José Saraiva Martins, al Vaticà, tots els documents del treball realitzat fins aquell any al procés diocesà de Barcelona. El juny del 2003 el procés canònic quedà obert en la Congregació per les Causes dels Sants a Roma. Des de l'any 2003, la diòcesi de Barcelona el considera servent de Déu per les seves virtuts cristianes. | al cardenal José Saraiva Martins | qa |
catalanqa_0.8618788747260875 | Qui havia tornat de Florència segons el macabre jove? | Com a venjança per haver rebutjat la seva passió, el macabre jove excita la gelosia de Gianciotto mitjançant insinuacions d'un romanç entre Paolo i Francesca, especialment assenyalant que aquest ha tornat de Florència molt abans del que ho hauria d'haver fet. Enfurismat i demostrant tota la seva barbàrie, Gianciotto demanda proves, al·legant que si Malatestino menteix, no vacil·larà a assassinar-lo sense pietat. Amb gran malícia, el seu germà li diu que només ha d'esperar al vespre, concórrer a la seva habitació matrimonial, i obtindrà l'evidència. Malatestino pregunta al seu germà: Vols fer-ho aquesta mateixa nit?, a la qual cosa Gianciotto respon amb una prolongada frase, exclamant tan sols: Voglio! (Vull!). Les seves paraules es transformen en la sentència de mort dels amants. | Paolo | qa |
catalanqa_0.3902787939659782 | A qui no oferiran suport els tres regidors de Ciutadans? | El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat en una entrevista a Telecinco que els tres regidors de Ciutadans 'que són militants' no oferiran gratuïtament cap suport a Ada Colau que en faciliti la investidura perquè 'és independentista, té un llaç groc a l'ajuntament i l'1 d'octubre va facilitar les urnes'. Rivera ha fet així la distinció entre els regidors del grup municipal que són del seu partit dels altres tres —Manuel Valls, Celestino Corbacho i Eva Parera—, que són independents. Rivera ha dit que, abans de Colau, prefereix el candidat a la batllia del PSC, Jaume Collboni. Sobre si Ciutadans es va equivocar en ajudar a bastir la plataforma que lidera Manuel Valls, Rivera ha considerat que 'es va fer el correcte' a fi d'aglutinar el vot espanyolista en una candidatura, si bé ha admès que el problema va ser 'créixer menys del que esperaven'. I per això, ha dit, 'farem oposició i estarem vigilants al que faci el futur alcalde de Barcelona', perquè al nacionalisme no cal donar-li 'ni aigua'. | Ada Colau | qa |
catalanqa_0.7293477980008589 | Qui va pilotar el Lockheed Model 8 Sirius? | En l'àmbit naval militar, Sírius està bastant present. Set vaixells de la Marina Reial Britànica han estat batejats HMS Sirius des del segle xviii. El primer, noliejat originàriament el 1786, era el vaixell almirall de la Primera Flota que va navegar cap a Austràlia el 1788. La Marina Reial Australiana va nomenar després un navili seu HMAS Sirius (O226) en honor de l'antic vaixell almirall britànic. Entre els vaixells nord-americans existeix un USNS Sirius (T-AFS-8). En navegació civil, el transatlàntic italià Sirius, dedicat al transport d'emigrants europeus cap a Amèrica del Sud, va naufragar davant de les costes del cap de Palos a Cartagena (Espanya) en el 1906, greu incident en el qual van morir més de dues-centes persones. En aeronàutica, als Estats Units es va construir un avió relacionat amb Sírius, el Lockheed Model 8 Sirius, el primer dels quals va ser pilotat per Charles Lindbergh, famós aviador que va ser el primer a creuar l'oceà Atlàntic sense escales en solitari. Continuant en el món dels transports, la companyia Mitsubishi Motors va dissenyar el motor Mitsubishi Sirius en el 1980. | Charles Lindbergh | qa |
catalanqa_0.7125983235457333 | Qui es creu que va encarregar l'obra? | Els dos púlpits presenten dificultats als especialistes. A més de la difícil avaluació de l'autoria de l'obra, quina part va realitzar el mestre i quina els seus ajudants, s'ignora el client, encara que per regla general es creu que va ser Cosme el Vell qui va encarregar l'obra. Alguns historiadors han suggerit que els púlpits, en principi, estaven destinats com a sarcòfags, potser per al mateix Cosme i la seva esposa Contessina de Bardi, o per al seu fill Joan de Cosme de Mèdici; el possible ús com a cor de l'església sembla poc probable per les seves dimensions, ja que és massa petita. La presentació actual, amb cada púlpit sobre quatre columnes de marbre, va ser realitzada probablement anys després de la mort de Donatello. | Cosme el Vell | qa |
catalanqa_0.39605089608907396 | De qui és la historia L'Amour de loin? | Aquesta òpera va marcar l'inici d'una fructífera relació amb l'escriptor libanès Amin Maalouf, continuada el 2006 amb l'estrena de la seva segona òpera, Adriana Mater, a l'Òpera de París. L'Amour de loin és una bella història de Maalouf que recupera el to i el temari de la lírica provençal. Del segle xii al XXI, del llaüt del trobador a l'orquestra moderna, de l'Aquitània al Líban, del gaudi corporal a l'ideal: són distàncies enormes que Maalouf i Saariaho no salven, sinó que aprofiten, i el resultat és una òpera de ressons variats sorprenentment propera. La música de Kaija Saariaho a L'Amour de loin és una àmplia escena sonora que barreja melodies medievals a un estil espectral. El seu ritme gairebé suspès amaga una transformació lenta i gairebé contínua. | Maalouf | qa |
catalanqa_0.698804039010282 | Qui va revolucionar la moda parisenca el 1910? | La moda va avançar notablement en aquest segle, amb una cada cop més ràpida successió d'estils en voga. A partir dels anys 1910 es va introduir la moda parisenca, revolucionada en aquella època per Coco Chanel. El 1919 Pedro Rodríguez va obrir a la ciutat la primera casa d'alta costura d'Espanya, amb un sistema d'inspiració francesa de confeccionar un catàleg per temporada anual, i de desfilades de models davant la clientela. En els anys 1920-1930 van dominar els estils art déco, noucentista i racionalista. El 1940 es va crear la Cooperativa d'Alta Costura; van destacar en aquesta època Carmen Mir, Asunción Bastida i Manuel Pertegaz. Des dels anys 1970 es van introduir les col·leccions prêt-à-porter, i el món de la moda es va industrialitzar, al mateix temps que es rebia la influència de corrents internacionals com la hippy, la folk o la punk. Entre els últims creadors cal destacar a Margarita Nuez, Kima Guitart, Antonio Miró, Custo Barcelona i Lydia Delgado. En els anys 1980 va néixer la Passarel·la Gaudí, anomenada des del 2006 Barcelona Fashion Week. Pel que fa a perruqueria, entre els anys 1910-1930 va sorgir un estil propi a la ciutat que va portar a parlar d'una «escola barcelonina» de perruqueria, representada per Cecilio Tarruella, Raffel Pagès i uns altres; més endavant cal destacar el nom de Lluís Llongueras, perruquer de fama internacional. | Coco Chanel | qa |
catalanqa_0.031847614425487 | Qui està al cap del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol? | El Ministeri d'Afers Estrangers espanyol, encapçalat per Josep Borrell, ha espiat els delegats del govern a Ginebra, Berlín i Londres. Segons que expliquen TV3 i ElDiario.es, hi ha un informe de l'advocacia de l'estat aportat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la causa del govern espanyol per a tancar les tres delegacions que prova l'espionatge. Els delegats de Londres, Sergi Marcén; Ginebra, Manuel Manonelles; i Berlín, Marie Kapretz han estat espiats per ordre del govern espanyol. Reunions, actes, converses i l'agenda dels delegats han estat objecte d'espionatge. El ministeri no ha volgut fer comentaris i ha dit que es tracta d'informació reservada. 'Les delegacions de la Generalitat en l'exterior han rebut instruccions d'Oriol Junqueras perquè realitzin contactes amb representants de les congregacions eclesiàstiques als seus països corresponents. | Josep Borrell | qa |
catalanqa_0.24453120021306107 | Qui va fer màrtir a Anaclet? | La tradició cristiana el fa màrtir. Es discuteix si realment va patir persecució, durant el regnat de Domicià o el de Trajà, o bé que hagués mort en pau. La data de la seva mort no és exacta, i s’acostuma a citar entre els anys 90 i 91. Tanmateix, malgrat la duplicitat en el Liber Pontificalis, aquesta obra esmenta en ambdós casos que Anaclet/Clet va ser enterrat al turó Vaticà, al costat de sant Pere, un el dia 26 d'abril i l'altre el 13 de juliol. No obstant això, a causa de la duplicitat, al llarg del temps van aparèixer dos sants màrtirs en els diferents martirologis. El Martirologium Hieronymianum introdueix ambdós bisbes en diferents dates, el 23 i el 31 de desembre. El de Beda, de finals del segle viii, fa una correcció de l'anterior i estableix a Clet el 26 d'abril. El Martyrologium Floro estableix la festivitat d'Anaclet, seguit del Martyrologium Adonis, però que també introdueix la de Clet el 13 de juliol. Caesar Baronius també inclou ambdues dates. | La tradició cristiana | qa |
catalanqa_0.5507749437645458 | Amb qui es reunirà Cilevics? | El ponent de l'informe del Consell d'Europa (CoE) sobre polítics empresonats, Boriss Cilevičs, ha visitat avui els presos polítics als Lledoners. El socialista letó hi ha arribat a quarts de tres de la tarda i n'ha sortit passades les sis. Cilevics és l'encarregat d'elaborar l'informe que inclourà la situació dels presos a Espanya i Turquia. En el seu viatge a l'estat espanyol, des d'aquest dimarts i fins dijous, es reunirà amb el govern català i també l'espanyol. Aquesta mateixa tarda també té previst reunir-se amb el Síndic de Greuges. Segons fonts consultades, el ponent vol tenir enllestides 'com més aviat millor' les conclusions de l'informe. | amb el govern català i també l'espanyol | qa |
catalanqa_0.9290626621374406 | Per qui és traduït l'ARN missatger per formar una proteïna? | L'expressió gènica implica en primer lloc la transcripció, en què es fa servir l'ADN com plantilla per produir ARN. En el cas dels gens que codifiquen proteïnes, l'ARN produït a partir d'aquest procés és ARN missatger (ARNm), que després ha de ser traduït pels ribosomes per formar una proteïna. Com que els ribosomes es troben a l'exterior del nucli, cal exportar l'ARNm. | pels ribosomes | qa |
catalanqa_0.9731366315989685 | A qui va incorporar Jaume Huguet al seu taller? | Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor gòtic català amb un estil que va evolucionar del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, que formaven part de la Corona d'Aragó. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle xv, un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós amb qui va mantenir una estreta relació personal i que són considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien i la majoria d'obres conservades són panells de retaules que han estat desmuntats. | els seus deixebles i també membres de la família Vergós | qa |
catalanqa_0.1635370761956647 | Qui era alcalde de Barcelona el 1982? | El 1982, durant la inauguració d'un perllongament de la línia 4 del metro de Barcelona, tant l'alcalde de Barcelona (Narcís Serra) com el president de la Generalitat de Catalunya (Jordi Pujol), parlaven de la voluntat de la creació d'una autoritat única per dirigir el destí del metro. Uns defensaven que l'autoritat única fos la Corporació Metropolitana de Barcelona i els altres la Generalitat. Finalment es va optar per la creació d'un consorci que integrés la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport. | Narcís Serra | qa |
catalanqa_0.7580552708950267 | Amb qui és va casar Calders? | El 4 de novembre de 1935 es va casar amb Mercè Casals i el 31 de juliol de 1936 va néixer el primer i únic fill d'aquest matrimoni, Joan Caldés i Casals. Al juny d'aquell mateix any, Josep Janés va publicar a Calders el seu primer llibre, El primer arlequí, un recull format per vuit contes, dins de la col·lecció Quaderns Literaris. El desembre del 1936, Josep Janés va publicar, també dins de Quaderns Literaris, la primera novel·la de Calders, La Glòria del doctor Larén. | Mercè Casals | qa |
catalanqa_0.8304502778140873 | Qui són més tolerants en vers les cries? | Quan s'integren a la resta de l'esbart, al principi els cadells manquen de confiança quan es troben davant de lleons adults que no són la seva mare. Tanmateix, aviat comencen a participar en la vida de grup, jugant entre ells o intentant començar a jugar amb els adults. Les lleones que tenen cries tenen més probabilitats de ser tolerants envers les d'altres lleones que les que no en tenen. La tolerància dels mascles vers els cadells varia; a vegades, un mascle pot deixar pacientment que les cries juguin amb la seva cua o crinera, mentre que un altre pot grunyir i fer fora els cadells. | Les lleones que tenen cries | qa |
Subsets and Splits