text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Es denomina refractometria, al mètode o principi òptic emprat per a determinar l'índex de refracció de les substàncies (una propietat física fonamental de tot: mitjà/compost/substància/cos), és a dir la velocitat de propagació de la llum a través de dites substàncies (utilitzant l'escala de mesurament de l'índex de refracció), per tal de -per exemple-, poder avaluar la seva composició o puresa.Els refractòmetres són els instruments que empren aquest principi de refracció de la llum, ja sigui directament, (emprant diversos prismes), o amb el mètode d'angle crític, (emprant solament un prisma), i la seva escala primària de mesurament és l'índex de refracció, a partir de la qual es construeixen les diferents escales específiques, Brix (sucre), Densitat Específica, % sal, etc. Els refractòmetres s'utilitzen per a prendre mesures en líquids, sòlids i gasos, (com en el cas de vidres o gemmes). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El caragol de banc és una eina que serveix per a subjectar fermament peces o components als quals se'ls vol aplicar alguna operació mecànica. És un conjunt metàl·lic molt sòlid i resistent que té dues mordasses, una d'elles és fixa i l'altra s'obre i es tanca quan es gira amb una palanca un caragol de rosca quadrada.
És una eina que es cargola a una taula de treball i és molt comú en els tallers de mecànica. Quan les peces a subjectar són delicades o fràgils s'han de protegir les mordasses amb fundes de material més tou anomenades galteres i que poden ser de plom, suro, cuir, niló, etc. La pressió ha d'estar d'acord amb les característiques de fragilitat que tingui la peça que se subjecta. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El nus mig cabestany, també conegut com a "nus dinàmic", "nus UIAA", "nus HMS", és un nus molt simple, comunament usat per escaladors com a part d'una línia de vida o equip de protecció individual.
Les sigles HMS són una abreviatura del terme alemany Halbmastwurfsicherung, que significa "assegurament de mig cabestany". Als mosquetons dissenyats específicament per a aquesta tècnica se'ls diu mosquetons HMS, encara que pot utilitzar qualsevol tipus de mosquetó que permeti donar dues voltes a una corda al seu interior. En anglès a aquest nus se l'anomena Munter Hitch o Italian Hitch. La denominació Munter Hitch ("amarratge de Munter") deu el seu nom a un guia de muntanya suís, Werner Munter, que va popularitzar el seu ús en muntanyisme.
La confecció del nus consisteix bàsicament a donar una sèrie de voltes amb un cordino o una corda al voltant d'un objecte, generalment un rodó com un tub, un pal o més comunament, un mosquetó. Aquest nus permet fer lliscar una corda per un mosquetó, absorbint part de l'energia i actuant com un dispositiu de fricció. S'utilitza generalment per controlar la velocitat de descens a l'assegurar a un escalador o com a substitut d'un aparell descensor per ràpel.
El mig cabestany crea fricció al fregar la corda contra si mateixa i contra l'objecte sobre el qual s'ha confeccionat. Cal assenyalar que aquest nus no provoca una frenada estàtica degut al seu fregament, és a dir: el punt de frenada està en moviment i el punt en què la corda frega contra si mateixa es desplaça contínuament al llarg de tota la seva longitud. Un aspecte molt útil del mig cabestany és la seva reversibilitat: es pot aplicar tensió en qualsevol dels dos extrems de la corda i el nus treballa perfectament en qualsevol dels dos sentits. Si en qualsevol moment volem canviar la tensió d'un cap a l'altre de la corda, el nus gira sobre el mosquetó, mantenint la seva forma. Aquest gir el fa correctament dintre un mosquetó de forma de pera o també anomenat HMS.
Aquest nus permet assegurar i autoassegurar en escalada i en la tècnica de ràpel, en el bloqueig de tirolines i passamans o qualsevol càrrega que s'aplica al nus, normalment s'utilitza en tècniques de muntanya i escalada. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El problema de la il·luminació és un problema matemàtic resolt que va ser proposat per primera vegada a principis dels anys 1950 per Ernst Straus. Straus va preguntar si una habitació amb totes les parets cobertes per miralls es pot il·luminar sempre amb una font lluminosa sense que hi hagi ombres, permetent una reflexió repetida de la llum en els miralls. Alternativament, la pregunta es pot formular en termes propis del món del billar: suposant que es puga construir una taula de billar de la forma que es vulga, és possible trobar una forma tal que siga impossible introduir la bola de billar en un forat situat en un altre punt, assumint que la bola és puntual i no és afectada per la fricció de forma que continuï rebotant de forma indefinida a les parets?
Una solució, negativa, al problema va ser donada per primera vegada el 1958 per Roger Penrose amb la creació de l'habitació no il·luminable de Penrose a partir de formes el·líptiques. Utilitzant les propietats de l'el·lipse, va mostrar que existeix una habitació de parets corbades que sempre conté zones a l'ombra si se l'il·lumina amb una única font de llum.
L'any 1995 George Tokarsky va donar una solució per a una habitació poligonal de 26 costats, en la qual existia un punt no il·luminable. Posteriorment, el 1997 D. Castro va reduir el nombre de costats a 24. Tanmateix, aquest és un cas límit, ja que hi ha un nombre finit de punts foscos no il·luminables per a qualsevol posició de la font lluminosa. Si en comptes d'una font puntual, hi hagués una font extensa, l'habitació seria il·luminable. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'enjub és un tipus de paret o contrafort que serveix per protegir les terres de les rierades. Amb aquest sistema de construcció, es poden minimitzar els efectes naturals sobre les construccions urbanes. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
En tecnologia, una matriu és una eina especialitzada usada a certes indústries especialitzades per tallar o modelar materials, normalment mitjançant una premsa. Igual que els motlles, les matrius es personalitzen generalment per a l'element que es vol crear, es fabrica en un bloc de material, que representa la contra-imatge d'aquest element. Els productes fets amb matrius van des de clips de paper simples fins a peces complexes utilitzades en tecnologia avançada. En la majoria dels casos, a part de la matriu, es necessita una contra-matriu. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una màquina asíncrona és una màquina elèctrica que consumeix electricitat amb corrent altern. El cas més habitual és el dels motors asíncrons, però també ho són els alternadors asíncrons o altres màquines especials, com per exemple les sincromàquines.
Els motors asíncrons són màquines que transformen l'energia elèctrica en forma de corrent altern en energia mecànica, però també hi ha màquines que transformen altres tipus d'energia (mecànica, potencial, solar, etc.) en energia elèctrica, són els generadors. Si el generador obté corrent altern aleshores és un generador asíncron, un exemple en són els molins de vent actuals.
Les màquines elèctriques que utilitzen corrent continu en comptes d'altern s'anomenen màquines síncrones. | 0Ciència_i_Tecnologia
|