Datasets:

Modalities:
Text
Formats:
parquet
Languages:
Catalan
DOI:
Libraries:
Datasets
pandas
License:
id
int64
2
3k
title
stringlengths
11
158
subtitle
stringlengths
0
570
content
stringlengths
3.42k
5.48k
category
sequencelengths
0
3
source
stringclasses
3 values
summaries
dict
1,318
El salt d'Iceta al Senat forçarà el PSC a triar un candidat a la Generalitat
Superada la votació per designar-lo senador, els socialistes catalans es prepararan per obrir el meló de la successió a partir de l'estiu i han de celebrar un congrés per triar nova direcció al novembre
Miquel Iceta deia encara el dijous de la setmana passada que volia ser president de la Generalitat. Quatre dies després, Pedro Sánchez li trencava els esquemes proposant-li ser president del Senat, oferta que va arribar després d'haver rebutjat ser ministre del nou govern. El líder dels socialistes catalans ho havia guardat des de dilluns en secret. I ho va fer molt bé, a jutjar per la reacció de sorpresa que van tenir aquest dimecres dirigents de la cúpula de la màxima confiança del líder del PSC. "La designació d'Iceta ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes", admet un dirigent de la direcció Però hi ha una altra derivada del nomenament, que és l'efecte dòmino que té dins del propi partit el salt d'Iceta al Senat. "Ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes", admeten fonts de la direcció. Que els plans de Sánchez d'asseure Iceta al capdavant del Senat es facin realitat està a hores d'ara a expenses del Parlament, que és qui ha de votar per majoria simple la designació d'Iceta en un ple que el PSC hauria volgut celebrar aquest mateix dijous però que finalment es farà dimecres que ve, en plena campanya. Els socialistes no preveuen que no prosperi la designació, tot i que ERC i JxCat els faran patir, i es preparen ja per les conseqüències que tindrà a curt termini. Per ara, Iceta vol compaginar el seu nou càrrec amb l'acta de diputat al Parlament i la primera secretaria del partit, però només provisionalment. La formació dona per fet que la portaveu parlamentària, Eva Granados, assumirà més rellevància durant aquests mesos d'impàs en què a Iceta se li multiplicarà la càrrega de feina. Però també es dona per fet que la seva dedicació a la cambra alta aboca el partit a plantejar el relleu tant a la primera secretaria del partit com a la candidatura a la Generalitat. Un partit en línia ascendent després d'una forta crisi i una escissió Iceta va prendre les regnes del PSC l'any 2014 just després de la dimissió de Pere Navarro en un moment convuls per als socialistes catalans, sacsejats per l'escissió del sector sobiranista, el degoteig de baixes de dirigents i una històrica pèrdua de musculatura electoral i territorial. Va reeditar el càrrec al 2016 després de guanyar unes primàries a Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Les primàries per triar candidat es podrien posar en marxa al juliol, mentre que el congrés per triar nova cúpula, previst per novembre, podria ajornar-se si es convoquen eleccions catalanes a la tardor Al novembre toca congrés. Si la situació d'Iceta no hagués canviat, hauria estat de tràmit, admeten dirigents del partit. Però el seu salt al Senat canvia la perspectiva. "Ara, la partida està oberta", assumeixen dirigents coneixedors de la situació. "La situació ens aboca a provocar un canvi a curt termini", admet un altre membre de la direcció. El ball de noms ja ha començat de forma informal: des de Jaume Collboni -el futur del qual estarà determinat pel resultat a les municipals-, al secretari d'Organització, Salvador Illa o, fins i tot, de nou, el de Núria Parlon. Ara per ara, però, no hi ha cap proposta en ferm com tampoc cap nom clar per assumir el paper de candidat a la Generalitat. El relleu d'Iceta com a candidat a la Generalitat Perquè si bé el conclave per triar nova direcció es podria ajornar si es precipiten a la tardor eleccions catalanes, per al PSC serà més urgent la tria d'un nou candidat per estar preparats davant d'un eventual avançament dels comicis per part del president Quim Torra. S'especula amb què aquest moment arribi a la tardor amb la sentència del Tribunal Suprem sobre els dirigents independentistes processats, però el calendari és incert. En tot cas, la situació obliga el PSC a preveure que unes eleccions anticipades no els agafi a contrapeu i que, arribat el moment, tinguin ja un nou lideratge al planter capaç de fer front a una legislatura en què els socialistes hauran de seguir afrontar el conflicte català. Les eleccions municipals i europees, insisteixen, són ara la prioritat, però després de la reunió extraordinària de la direcció d'aquest dimecres, el partit té ja un ull posat en el procés que obrirà a partir de l'estiu, quan, segons fonts socialistes, es preveu que s'activi el mecanisme de primàries.
[ "psc" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Pedro Sánchez ha ofert a Miquel Iceta la presidència del Senat. En cas de continuar endavant, això obligaria el PSC a buscar un successor com a secretari del partit i com a candidat a les eleccions catalanes. Els canvis no poden esperar gaire, ja que el partit ha d’estar preparat en cas d’unes eleccions anticipades.", "a2": "Iceta volia ser president de la Generalitat, però Sánchez li va proposar ser president del Senat, ara, el Parlament tindrà l’última paraula dimecres vinent. Això provoca que el partit s’hagi de plantejar un relleu per a la primera secretaria i per a la candidatura de la Generalitat abans que arranquin les primàries, que s’especula que seran al juliol. ", "a3": "Pedro Sánchez proposa a Iceta ser president del Senat, cosa que pot provocar unes noves eleccions a Catalunya. De moment, Iceta pensa compaginar ambdós càrrecs de forma provisional. Si es donés aquesta nova situació, les primàries podrien donar-s'hi al juliol i el congrés que tria la nova cúpula passaria a endarrerir-se. El PSC haurà de buscar una candidatura ferma." }, "extractive": { "a1": "\"La designació d'Iceta ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes\", admet un dirigent de la direcció.\nQue els plans de Sánchez d'asseure Iceta al capdavant del Senat es facin realitat està a hores d'ara a expenses del Parlament, que és qui ha de votar per majoria simple la designació d'Iceta en un ple que el PSC hauria volgut celebrar aquest mateix dijous però que finalment es farà dimecres que ve, en plena campanya.\nPerò també es dona per fet que la seva dedicació a la cambra alta aboca el partit a plantejar el relleu tant a la primera secretaria del partit com a la candidatura a la Generalitat.\nLes eleccions municipals i europees, insisteixen, són ara la prioritat, però després de la reunió extraordinària de la direcció d'aquest dimecres, el partit té ja un ull posat en el procés que obrirà a partir de l'estiu, quan, segons fonts socialistes, es preveu que s'activi el mecanisme de primàries.", "a2": "\"La designació d'Iceta ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes\", admet un dirigent de la direcció.\nQue els plans de Sánchez d'asseure Iceta al capdavant del Senat es facin realitat està a hores d'ara a expenses del Parlament, que és qui ha de votar per majoria simple la designació d'Iceta en un ple que el PSC hauria volgut celebrar aquest mateix dijous però que finalment es farà dimecres que ve, en plena campanya.\nPerò també es dona per fet que la seva dedicació a la cambra alta aboca el partit a plantejar el relleu tant a la primera secretaria del partit com a la candidatura a la Generalitat.\nLes eleccions municipals i europees, insisteixen, són ara la prioritat, però després de la reunió extraordinària de la direcció d'aquest dimecres, el partit té ja un ull posat en el procés que obrirà a partir de l'estiu, quan, segons fonts socialistes, es preveu que s'activi el mecanisme de primàries.", "a3": "\"La designació d'Iceta ens aboca a obrir el meló de la successió i a estar preparats davant la convocatòria d'unes eleccions catalanes\", admet un dirigent de la direcció.\nPer ara, Iceta vol compaginar el seu nou càrrec amb l'acta de diputat al Parlament i la primera secretaria del partit, però només provisionalment.\nLes primàries per triar candidat es podrien posar en marxa al juliol, mentre que el congrés per triar nova cúpula, previst per novembre, podria ajornar-se si es convoquen eleccions catalanes a la tardor\nLes eleccions municipals i europees, insisteixen, són ara la prioritat, però després de la reunió extraordinària de la direcció d'aquest dimecres, el partit té ja un ull posat en el procés que obrirà a partir de l'estiu, quan, segons fonts socialistes, es preveu que s'activi el mecanisme de primàries." }, "extreme": { "a1": "El nomenament d’Iceta com a possible president del Senat podria obligar el PSC a trobar un nou lideratge.", "a2": "La passa d'Iceta al Senat canvia la perspectiva: celebrar un congrés per escollir un nou aspirant a la Generalitat. ", "a3": "Iceta ha estat proposat per a president del Senat i açò pot desencadenar una nova elecció de candidatura al PSC." } }
2,470
L'Eurocambra instarà dijous els estats a prohibir les fundacions que "glorifiquen" el feixisme
Els cinc grans partits europeus pacten un text de consens sense mencionar casos concrets però que pot augmentar la pressió contra la Fundació Francisco Franco
El Parlament Europeu votarà aquest dijous una resolució que insta els estats a prohibir de manera "efectiva" fundacions o associacions que "exalten" i "glorifiquen" el nazisme i el feixisme i a "combatre les organitzacions que promouen el discurs de l'odi i la violència", segons el text al qual ha tingut accés l'ACN. Si bé no hi ha referències explícites a fundacions nacionals perquè el text ha estat consensuat així entre els Verds, l'Esquerra Unitària (GUE), els socialistes (S&D), els liberals (ALDE) i també els populars (EPP), de ser aprovat -com és previsible que passi- podria implicar un augment de les pressions perquè a Espanya s'exigeixi la prohibició de la Fundació Francisco Franco. El text, que condemna de forma genèrica el feixisme a Europa, parteix de la iniciativa de l'eurodiputada italiana Eleonora Forenza (GUE) arran de l'atac que va patir al setembre per un grup de feixistes. En roda de premsa conjunta a Estrasburg aquest dimecres amb les altres ponents de l'informe, Forenza ha afirmat que el fet que la resolució contingui la prohibició de fundacions feixistes és un "element fonamental". "És un reclam molt clar perquè demana als estats garantir que siguin efectivament prohibides", ha assenyalat. "Traduït a paraules de l'estat espanyol, seria equivalent a la prohibició de la Fundació Francisco Franco, per exemple", ha dit l'eurodiputada Ana Miranda durant la seva intervenció recordant que no existeix una 'Fundació Hitler' o una 'Fundació Mussolini'. "És una excepció a Europa", ha denunciat. "La resolució és molt important, tot i que va molt tard, els nostres grups haurien d'haver reacionat fa molt, però estem molt contentes d'haver aconseguit aquesta resolució conjunta també amb ALDE i l'EPP", ha dit per la seva banda la socialista Soraya Post. La resolució consensuada entre els cinc grups polítics recull que la manca d'una acció "seriosa" contra grups neofeixistes i neonazis ha permès l'actual augment de la xenofòbia a Europa i condemna la violència i les marxes d'aquests grups i organitzacions en diferents estats de la UE. En particular, cita el recent atac a Forenza i el seu assistent Antonio Perillo en una manifestació antifeixista a Bari, Itàlia, el 21 de setembre passat per part de membres del grup feixista CasaPound. La resolució assegura que els membres del Parlament Europeu estan "profundament preocupats" per la "impunitat" de grups neofeixistes i neonazis que operen en alguns estats membres i alerten que "la sensació d'impunitat" explica "l'alarmant increment d'accions violentes de certes organitzacions d'extrema dreta". El text també destaca que cal "prohibir efectivament" grups "neofeixistes, neonazis i qualsevol altra fundació o associació que exalti i glorifiqui el nazisme i el feixisme". Per altra banda, els grups polítics que donen suport a la resolució fan una crida perquè es creïn grups 'anti-odi' a les unitats de policia nacionals i perquè les forces policials "garanteixin" que el seu personal no s'involucra en cap acció "racista, xenòfoba o discriminatòria" i que, en cas que es produeixi, s'investigui i es porti els responsables davant de la justícia. L'esquerra presentarà esmenes per incloure-hi casos d'Espanya Les ponents de l'informe han destacat en roda de premsa el "compromís" dels grups polítics que signen el text. Amb tot, a banda de la resolució pactada, es votaran també esmenes conjuntes dels grups polítics d'esquerra -Verds, GUE i socialistes- que no s'han introduït en el text per assolir precisament el consens amb els populars i els liberals, que compten amb 219 i 68 eurodiputats, respectivament, del total de 751 que hi ha a l'Eurocambra. Entre les esmenes que es votaran hi ha referències a episodis concrets i experiències en alguns països europeus. En el cas d'Espanya es menciona, per exemple, l'atac al centre cultural Blanquerna a Madrid durant la Diada de 2013 o el cas de les 19 persones acusades per la Fundació Francisco Franco -una entitat que, recull l'esmena, "glorifica" la dictadura- per l'acció "simbòlica i pacífica" al Pazo de Meirás, a Galícia. Les ponents de la resolució són, a banda de Forenza, les eurodiputades Ana Miranda (Verds) i la sueca Soraya Post (S&D). En el text conjunt hi figura com a representant d'ALDE la també sueca Cecilia Wikström mentre que en nom dels populars europeus signa el document la polonesa Róża Thun.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Parlament Europeu votarà una resolució per prohibir les organitzacions feixistes i aquelles que promouen l'odi i la violència als estats membres. Aquesta resolució intenta combatre l’augment d’accions violentes dels últims anys per part d’aquest tipus de col·lectius. En cas de continuar endavant, la seva implementació podria implicar la prohibició d’organitzacions com la Fundació Nacional Francisco Franco.", "a2": "El Parlament Europeu votarà per combatre associacions i organitzacions que exalcin el nazisme o el feixisme, fet que podrà convertir-se en una exigència perquè Espanya prohibeixi la Fundació Francisco Franco. La resolució afirma que l’existència d’aquests grups augmenta la xenofòbia a Europa i les accions violentes d’organitzacions d’aquest caire. Uns dels casos més destacats és l’atac al centre cultural Blanquerna.", "a3": "Els partits d'esquerra del Parlament Europeu han propulsat una iniciativa que es votarà aquest dijous per la qual demana als estats la prohibició de fundacions o associacions nazis o feixistes. L'objectiu d'aquesta resolució és combatre discursos d'odi i els grups feixistes que han aconseguit augmentar la xenofòbia a Europa. A Espanya es podria il·legalitzar a la Fundació Francisco Franco." }, "extractive": { "a1": "El Parlament Europeu votarà aquest dijous una resolució que insta els estats a prohibir de manera \"efectiva\" fundacions o associacions que \"exalten\" i \"glorifiquen\" el nazisme i el feixisme i a \"combatre les organitzacions que promouen el discurs de l'odi i la violència\", segons el text al qual ha tingut accés l'ACN.\nSi bé no hi ha referències explícites a fundacions nacionals perquè el text ha estat consensuat així entre els Verds, l'Esquerra Unitària (GUE), els socialistes (S&D), els liberals (ALDE) i també els populars (EPP), de ser aprovat -com és previsible que passi- podria implicar un augment de les pressions perquè a Espanya s'exigeixi la prohibició de la Fundació Francisco Franco.\nEn roda de premsa conjunta a Estrasburg aquest dimecres amb les altres ponents de l'informe, Forenza ha afirmat que el fet que la resolució contingui la prohibició de fundacions feixistes és un \"element fonamental\".\nLa resolució consensuada entre els cinc grups polítics recull que la manca d'una acció \"seriosa\" contra grups neofeixistes i neonazis ha permès l'actual augment de la xenofòbia a Europa i condemna la violència i les marxes d'aquests grups i organitzacions en diferents estats de la UE.", "a2": "El Parlament Europeu votarà aquest dijous una resolució que insta els estats a prohibir de manera \"efectiva\" fundacions o associacions que \"exalten\" i \"glorifiquen\" el nazisme i el feixisme i a \"combatre les organitzacions que promouen el discurs de l'odi i la violència\", segons el text al qual ha tingut accés l'ACN. \nSi bé no hi ha referències explícites a fundacions nacionals perquè el text ha estat consensuat així entre els Verds, l'Esquerra Unitària (GUE), els socialistes (S&D), els liberals (ALDE) i també els populars (EPP), de ser aprovat -com és previsible que passi- podria implicar un augment de les pressions perquè a Espanya s'exigeixi la prohibició de la Fundació Francisco Franco.\nEn roda de premsa conjunta a Estrasburg aquest dimecres amb les altres ponents de l'informe, Forenza ha afirmat que el fet que la resolució contingui la prohibició de fundacions feixistes és un \"element fonamental\".\nLa resolució consensuada entre els cinc grups polítics recull que la manca d'una acció \"seriosa\" contra grups neofeixistes i neonazis ha permès l'actual augment de la xenofòbia a Europa i condemna la violència i les marxes d'aquests grups i organitzacions en diferents estats de la UE.", "a3": "El Parlament Europeu votarà aquest dijous una resolució que insta els estats a prohibir de manera \"efectiva\" fundacions o associacions que \"exalten\" i \"glorifiquen\" el nazisme i el feixisme i a \"combatre les organitzacions que promouen el discurs de l'odi i la violència\", segons el text al qual ha tingut accés l'ACN.\nSi bé no hi ha referències explícites a fundacions nacionals perquè el text ha estat consensuat així entre els Verds, l'Esquerra Unitària (GUE), els socialistes (S&D), els liberals (ALDE) i també els populars (EPP), de ser aprovat -com és previsible que passi- podria implicar un augment de les pressions perquè a Espanya s'exigeixi la prohibició de la Fundació Francisco Franco.\nLa resolució consensuada entre els cinc grups polítics recull que la manca d'una acció \"seriosa\" contra grups neofeixistes i neonazis ha permès l'actual augment de la xenofòbia a Europa i condemna la violència i les marxes d'aquests grups i organitzacions en diferents estats de la UE.\nAmb tot, a banda de la resolució pactada, es votaran també esmenes conjuntes dels grups polítics d'esquerra -Verds, GUE i socialistes- que no s'han introduït en el text per assolir precisament el consens amb els populars i els liberals, que compten amb 219 i 68 eurodiputats, respectivament, del total de 751 que hi ha a l'Eurocambra." }, "extreme": { "a1": "El Parlament Europeu es planteja prohibir definitivament les associacions que promouen el feixisme i l’odi en diferents països europeus.", "a2": "\nEl Parlament Europeu votarà per combatre organitzacions, fundacions o associacions a favor del nazisme, feixisme o els discursos d’odi. \n", "a3": "Es proposa al Parlament Europeu una iniciativa per perseguir els grups feixistes a Europa que il·legalitzaria la Fundació Francisco Franco." } }
1,379
Així s'aplica l'article 155
La mesura necessita pocs dies perquè el Senat -on el PP té majoria absoluta- doni llum verda a un ampli ventall de poders per intervenir la Generalitat
Mai cap govern espanyol fins ara no ha aplicat l'article 155 de la Constitució. És per això que, més enllà del breu redactat a la carta magna, el funcionament d'aquesta mesura excepcional és confús i ha donat lloc a molta literatura jurídica. En tot cas, si alguna cosa queda clara és que el requeriment enviat al seu homòleg català, Carles Puigdemont, no és cap mesura de gràcia ni cap evidència conforme no va entendre el seu discurs de dimarts al Parlament. No és sinó el primer tràmit previst per aplicar aquest famós 155. Així, la Constitució determina que es pot activar aquest recurs "si la comunitat autònoma no complís les obligacions de la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de forma que atempti greument a l'interès general d'Espanya". Llavors, Rajoy hauria d'enviar-li un requeriment a Puigdemont, tal com ha anunciat que farà, en el qual li haurà de proposar un seguit de mesures per reconduir la situació. El president català, llavors, podrà respondre-li conforme acata la petició, plantejant esmenes o no replicar res. Si Rajoy es dona per satisfet amb la resposta, el 155 queda desactivat. Si no, pot plantejar un seguit de mesures al Senat -on el PP té majoria absoluta, mentre el Congrés no intervé en cap moment-, per tal d'"adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella [comunitat] al compliment forços de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general". "Per a l'execució de les mesures previstes [...], el govern [espanyol] podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes", clou l'article. No se suspèn l'autonomia definitivament Així, la Constitució no fixa cap termini ni cap límit en les atribucions de l'Estat per forçar al compliment de la legalitat espanyola. El grau de discrecionalitat és elevat i, de fet, alguns experts assenyalen que el govern central podria forçar la màquina i requerir la resposta a Puigdemont per un termini molt breu de temps, així com estrènyer els tràmits al Senat per actuar amb celeritat. Igualment, Rajoy podria pretendre assumir temporalment algunes de les competències transferides a la Generalitat -des dels Mossos fins a convocar eleccions o destituir alts càrrecs-, però no es preveu que es pugui suspendre l'autogovern o les institucions catalanes -més enllà de controlar-lo a distància durant un temps-. Pel que fa a la tramitació concreta a la cambra alta, el seu reglament fixa que Rajoy haurà de presentar un escrit on "manifesti el contingut i l'abast de les mesures propostes, així com la justificació d'haver-se realitzat el corresponent requeriment" a Puigdemont "i la del seu incompliment". Llavors, la mesa del Senat remetrà la documentació a la comissió general de les comunitats autònomes o constituirà una comissió conjunta ad hoc. Sigui com sigui, la comissió encarregada demanarà a Puigdemont que enviï aquells "antecedents, dades i al·legacions que consideri pertinents i perquè designi, si ho creu procedent, la persona que assumeixi la representació a aquests efectes". La majoria oberta del PP al Senat és suficient En base a això, la comissió debatrà sobre si aprova la proposta del govern espanyol, "amb les condicions o modificacions que, en el seu cas, siguin pertinents en relació amb les mesures projectades". Finalment, el ple de la cambra debatrà aquesta proposta, amb dos torns a favor i dos en contra, de vint minuts cadascun, i les intervencions dels grups que ho vulguin i es votarà. Amb la majoria absoluta de què gaudeix el PP n'hi haurà prou per validar la iniciativa. En aquest cas, tampoc no es marquen terminis, tot i que tot el procediment podria durar menys d'una setmana, si se sol·licita per urgència. En tot cas, està sobre la taula que una de les primeres mesures que podria implicar el 155 podria ser que el govern espanyol assumís el control dels Mossos d'Esquadra.
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Per aplicar l’article 155, el govern central ha d’enviar una proposta al govern català per reconduir la situació. Si no arriben a un acord, pot redactar una sèrie de mesures que han de ser aprovades pel Senat. Per tal de garantir-ne l'aplicació, el govern central podria, per exemple, assumir el control temporal d’institucions oficials catalanes com els Mossos d'Esquadra.", "a2": "Rajoy i la seva majoria absoluta poden aplicar el 155 si Catalunya no complís amb les obligacions de la Constitució o causés algun perjudici a l’interès d’Espanya. Es creu que Rajoy pretén controlar Catalunya durant un temps a distància, però sense suspendre l’autogovern o les institucions, ara bé, és probable que assumeixi el control dels Mossos d’Esquadra. ", "a3": "L'aplicació de l'article 155 suposa que Puigdemont ha de respondre en un breu espai de temps. Si Rajoy no queda conforme amb la resposta, proposarà al Senat mesures perquè el govern de la comunitat segueixi les obligacions esmentades o protegeixi l'interès general, a més que el govern d'Espanya pot assumir de forma temporal algunes competències de la Generalitat." }, "extractive": { "a1": "Si no, pot plantejar un seguit de mesures al Senat -on el PP té majoria absoluta, mentre el Congrés no intervé en cap moment-, per tal d'\"adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella [comunitat] al compliment forços de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general\".\nPel que fa a la tramitació concreta a la cambra alta, el seu reglament fixa que Rajoy haurà de presentar un escrit on \"manifesti el contingut i l'abast de les mesures propostes, així com la justificació d'haver-se realitzat el corresponent requeriment\" a Puigdemont \"i la del seu incompliment\".\nEl grau de discrecionalitat és elevat i, de fet, alguns experts assenyalen que el govern central podria forçar la màquina i requerir la resposta a Puigdemont per un termini molt breu de temps, així com estrènyer els tràmits al Senat per actuar amb celeritat.\nEn tot cas, està sobre la taula que una de les primeres mesures que podria implicar el 155 podria ser que el govern espanyol assumís el control dels Mossos d'Esquadra.", "a2": "Si no, pot plantejar un seguit de mesures al Senat -on el PP té majoria absoluta, mentre el Congrés no intervé en cap moment-, per tal d'\"adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella [comunitat] al compliment forços de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general\".\nPel que fa a la tramitació concreta a la cambra alta, el seu reglament fixa que Rajoy haurà de presentar un escrit on \"manifesti el contingut i l'abast de les mesures propostes, així com la justificació d'haver-se realitzat el corresponent requeriment\" a Puigdemont \"i la del seu incompliment\".\nEl grau de discrecionalitat és elevat i, de fet, alguns experts assenyalen que el govern central podria forçar la màquina i requerir la resposta a Puigdemont per un termini molt breu de temps, així com estrènyer els tràmits al Senat per actuar amb celeritat.\nEn tot cas, està sobre la taula que una de les primeres mesures que podria implicar el 155 podria ser que el govern espanyol assumís el control dels Mossos d'Esquadra.", "a3": "Si no, pot plantejar un seguit de mesures al Senat -on el PP té majoria absoluta, mentre el Congrés no intervé en cap moment-, per tal d'\"adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella [comunitat] al compliment forços de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general\".\nPel que fa a la tramitació concreta a la cambra alta, el seu reglament fixa que Rajoy haurà de presentar un escrit on \"manifesti el contingut i l'abast de les mesures propostes, així com la justificació d'haver-se realitzat el corresponent requeriment\" a Puigdemont \"i la del seu incompliment\".\nEl grau de discrecionalitat és elevat i, de fet, alguns experts assenyalen que el govern central podria forçar la màquina i requerir la resposta a Puigdemont per un termini molt breu de temps, així com estrènyer els tràmits al Senat per actuar amb celeritat.\nEn tot cas, està sobre la taula que una de les primeres mesures que podria implicar el 155 podria ser que el govern espanyol assumís el control dels Mossos d'Esquadra." }, "extreme": { "a1": "L'article 155 implica l’aprovació del Senat de les mesures proposades pel govern central per reconduir la situació a Catalunya.", "a2": "L’aplicació de l’article 155 és en mans de Rajoy i de la majoria absoluta que té a la cambra.", "a3": "Rajoy vol aplicar el 155 a Catalunya i pot acabar assumint poders de la comunitat si el Senat aprova l'aplicació." } }
2,804
Els Agents Rurals intercepten 1.200 ocells en una furgoneta per als concursos il·legals de cant
L'organització portava els fringíl·lids des d'Andalusia a Barcelona i podria haver obtingut 120.000 euros pel tràfic d'aquestes aus protegides
Els Agents Rurals han interceptat aquest dijous a la nit al peatge de Martorell de l'AP-7 una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires procedents de Cadis sense cap permís. Els ocells fringíl·lids intervinguts són 900 caderneres, 37 passerells, 43 pinsans i 234 verdums. De tots els ocells recuperats, 15 han aparegut morts per efectes de les condicions deficients del transports. La resta d' ocells intervinguts han estat traslladats a un Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Departament de Territori i Sostenibilitat per passar una revisió veterinària i iniciar la seva reintroducció al medi natural. El cas es traslladarà a la Fiscalia de Media Ambient de Barcelona per un presumpte delicte contra la fauna i de falsedat documental. Arran de la investigació prèvia, els agents rurals tenien coneixement que una furgoneta procedent d'Andalusia podia estar traslladant a Catalunya una gran quantitat de fringíl·lids per a la seva comercialització il·lícita, motiu pel qual, van establir un control policial al pas de l'àrea de peatge de Martorell de l'autopista AP-7, on, finalment, van poder aturar el vehicle. Les investigacions efectuades pel Grup de Suport de Fauna i Flora del Cos d'Agents Rurals apunten que els ocells han estat caçats furtivament a la província de Cadis i que les persones denunciades realitzaven periòdicament viatges des d'Andalusia a Catalunya per a comercialitzar els ocells i proveir a diferents intermediaris que els revenen en diferents llocs de l'àrea metropolitana de Barcelona. En concret, en la inspecció es va comprovar que les persones identificades van intentar emparar la tinença i el transport dels ocells mitjançant la presentació de suposats documents de la Junta d'Andalusia que es va comprovar com a falsificats. Així mateix, de la documentació intervinguda es desprèn que aquestes persones haurien efectuat tres viatges previs a l'actual, havent transportat juntament amb els intervinguts la passada nit, més de 4.000 ocells. Atès que el preu d'aquests ocells al mercat il·legal és d'uns 30 euros per exemplar, es calcula que el valor al mercat negre per aquests individus seria d'uns 120.000 euros. Els agents van poder comprovar que en el seu maleter transportava aquesta gran quantitat d'ocells, es va identificar els seus ocupants i es va comprovar que no disposaven de cap autorització per al transport d'aquests animals, ni cap document que acredités la legal tinença i procedència lícita dels ocells, ja que la documentació mostrada que era falsa. Durant la inspecció es va comprovar que els ocells anaven allotjats en vuit grans gabions en condicions de transport poc adequades (sense abeuradors d'aigua i amb elements de ventilació poc eficaços). Alhora, el conductor i el vehicle no consten inscrits al Registre de transportistes i mitjans de transport d'animals vius, fet que indica que el conductor no disposava dels requisits per efectuar un transport respectuós amb el benestar animal. Per evitar ser sorpresos i esquivar la vigilància policial, els traficants utilitzaven vehicles diferents en cada viatge, acudint a una empresa de lloguer de vehicles. La normativa vigent estableix una sèrie de requisits a complir per a la protecció dels animals durant el transport per tal d'evitar lesions o patiments als animals i procurar que disposin de les condicions adequades per a satisfer les seves necessitats i per certificar la competència dels conductors i cuidadors dels animals durant el transport. Tot i que a partir de l'any 2016 la Generalitat de Catalunya no ha concedit autoritzacions excepcionals per capturar al medi natural exemplars d'ocells fringíl·lids, l'activitat ocellaire de concursos de cant no ha disminuït, fet que incentiva l'establiment d'un mercat negre en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona d'aquest tipus d'ocells. L'elevada pressió inspectora que exerceix el cos d'Agents Rurals sobre la captura furtiva d'aquestes espècies al medi natural de Catalunya, ha motivat que per esquivar aquest control s'hagi establert un tràfic d'animals d'aquestes espècies provinents de captures il·legals de fora de Catalunya. Actualment el Codi Penal estableix penes de fins a dos anys de presó per la possessió i tràfic d'espècies protegides de la fauna salvatge. En aquest sentit, el cos d'Agents Rurals, al llarg dels darrers anys, ha efectuat diverses actuacions d'intercepció d'aquest tràfic d'ocells que han permès denunciar diferents traficants però que alhora ha fet que aquests adoptin mètodes de transport més difícils de ser detectats. Actualment el Codi Penal estableix penes de fins a dos anys de presó per la possessió i tràfic d'espècies protegides de la fauna salvatge.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els Agents Rurals han detingut una furgoneta plena d’ocells fringíl·lids que s’havien caçat de forma il·legal al sud d’Espanya i es transportaven en condicions inadequades per vendre’s a la zona de Barcelona. Com la caça d'aquests ocells està molt controlada a Catalunya, però la seva demanda no ha disminuït, ha augmentat el tràfic d’ocells caçats furtivament a altres parts d’Espanya.", "a2": "S'ha interceptat una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires amb males condicions procedents amb l’objectiu de ser revenuts a Barcelona. El cas es traslladarà a la Fiscalia de Medi Ambient i els implicats s’enfronten a fins a dos anys. Tot i que la seva captura no està autoritzada, els concursos de cant continuen, fet que provoca l'aparició de mercats negres. ", "a3": "Els Agents Rurals han interceptat un vehicle que transportava il·legalment ocells protegits des de Cadis. Els ocells es trobaven en condicions poc adequades, a banda que els transportistes no tenien cap permís legal per transportar els animals de Cadis a Barcelona. Malgrat haver pres mesures per evitar aquests casos, com penes de presó de dos anys, s'hi han continuat donant." }, "extractive": { "a1": "Els Agents Rurals han interceptat aquest dijous a la nit al peatge de Martorell de l'AP-7 una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires procedents de Cadis sense cap permís.\nLes investigacions efectuades pel Grup de Suport de Fauna i Flora del Cos d'Agents Rurals apunten que els ocells han estat caçats furtivament a la província de Cadis i que les persones denunciades realitzaven periòdicament viatges des d'Andalusia a Catalunya per a comercialitzar els ocells i proveir a diferents intermediaris que els revenen en diferents llocs de l'àrea metropolitana de Barcelona.\nTot i que a partir de l'any 2016 la Generalitat de Catalunya no ha concedit autoritzacions excepcionals per capturar al medi natural exemplars d'ocells fringíl·lids, l'activitat ocellaire de concursos de cant no ha disminuït, fet que incentiva l'establiment d'un mercat negre en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona d'aquest tipus d'ocells.\nActualment el Codi Penal estableix penes de fins a dos anys de presó per la possessió i tràfic d'espècies protegides de la fauna salvatge.", "a2": "Els Agents Rurals han interceptat aquest dijous a la nit al peatge de Martorell de l'AP-7 una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires procedents de Cadis sense cap permís.\nLes investigacions efectuades pel Grup de Suport de Fauna i Flora del Cos d'Agents Rurals apunten que els ocells han estat caçats furtivament a la província de Cadis i que les persones denunciades realitzaven periòdicament viatges des d'Andalusia a Catalunya per a comercialitzar els ocells i proveir a diferents intermediaris que els revenen en diferents llocs de l'àrea metropolitana de Barcelona.\nTot i que a partir de l'any 2016 la Generalitat de Catalunya no ha concedit autoritzacions excepcionals per capturar al medi natural exemplars d'ocells fringíl·lids, l'activitat ocellaire de concursos de cant no ha disminuït, fet que incentiva l'establiment d'un mercat negre en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona d'aquest tipus d'ocells.\nActualment el Codi Penal estableix penes de fins a dos anys de presó per la possessió i tràfic d'espècies protegides de la fauna salvatge.", "a3": "Els Agents Rurals han interceptat aquest dijous a la nit al peatge de Martorell de l'AP-7 una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires procedents de Cadis sense cap permís.\nEls agents van poder comprovar que en el seu maleter transportava aquesta gran quantitat d'ocells, es va identificar els seus ocupants i es va comprovar que no disposaven de cap autorització per al transport d'aquests animals, ni cap document que acredités la legal tinença i procedència lícita dels ocells, ja que la documentació mostrada que era falsa.\nTot i que a partir de l'any 2016 la Generalitat de Catalunya no ha concedit autoritzacions excepcionals per capturar al medi natural exemplars d'ocells fringíl·lids, l'activitat ocellaire de concursos de cant no ha disminuït, fet que incentiva l'establiment d'un mercat negre en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona d'aquest tipus d'ocells.\nEn aquest sentit, el cos d'Agents Rurals, al llarg dels darrers anys, ha efectuat diverses actuacions d'intercepció d'aquest tràfic d'ocells que han permès denunciar diferents traficants però que alhora ha fet que aquests adoptin mètodes de transport més difícils de ser detectats." }, "extreme": { "a1": "Els Agents Rurals han detingut una furgoneta que transportava ocells cantaires de forma il·legal i en condicions inadequades.", "a2": "Interceptats 1.214 ocells cantaries amb l’objectiu de ser revenuts i el cas es traslladarà a la Fiscalia de Medi Ambient.", "a3": "Els Agents Rurals intercepten un vehicle que transportava ocells protegits de forma il·legal des de Cadis fins a Barcelona." } }
160
El 45% de les empreses catalanes incrementarà la facturació enguany gràcies a la innovació
El 'Baròmetre' d'Acció indica que una de cada quatre companyies que inverteixen en modernització crearà nous llocs de treball aquest 2018
El 44,9% de les empreses catalanes afirmen que enguany incrementaran la seva facturació gràcies a la inversió en línies d’innovació i R+D, segons una de les conclusions de la quarta edició anual del ‘Baròmetre de la Innivació a Catalunya 2017’ elaborat per Acció. Una altra de les conclusions és que, gràcies a la inversió en innovació, una de cada quatre empreses crearà nous llocs de treball. Joan Romero, conseller delegat d’Acció, ha destacat que el 55,3% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors reconeix que ha realitzat algun tipus d’innovació el 2017, un percentatge que supera lleugerament el 54,6% de l’edició del 2016. Romero ha destacat que una de les dades més rellevants del ‘Baròmetre’ és que el 67,9% de les empreses que han innovat afirmen que aquest any destinaran més recursos a innovació que l’exercici passat. Romero ha subratllat la relació entre innovació i internacionalització. El conseller delegat ha dit que el 53,7% de les empreses que innoven ho fan a través d’acords de col·laboració amb altres agents externs (proveïdors, consultors o professionals especialitzats, clients, entre més) d’àmbit internacional, un percentatge per sobre del 49,7% que es va registrar l’any 2016. Ha afegit que aquesta relació entre innovació i internacionalització és lògica si és té en compte que, per penetrar en mercats internacionals, cal ser molt competitiu i que una de les conseqüències directes de poder accedir a aquests mercats és disposar d’un producte o servei innovador. En relació amb quin tipus d’empresa aposten més per la innovació, Romero ha destacat que el 75,2% de les empreses que tenen menys de cinc anys són innovadores i que el 59,6% de les companyies de més de 50 anys inverteixen en innovació. Per Romero, que la franja d’empreses de menys de cinc anys i de les més de 50 anys siguin les més actives en polítiques d’innovació sembla una conclusió lògica. Les empreses emergents de menys de cinc anys necessiten adaptar el seu producte o servei com més aviat millor per consolidar-se en el mercat i les empreses de més de 50 anys han d’innovar per adaptar el seu producte a les noves exigències, ha reflexionat. També ha volgut fer una referència a l’impacte de la innovació en les empreses que ho fan en l’àmbit de la indústria 4.0 i el ‘Big Data’. El 13,5% de les empreses que han invertit en innovació ho han fet en tecnologies per a la transformació digital. El rellevant és que 44,5% d’aquestes empreses asseguren que aquest any ampliaran la seva plantilla, mentre que només tenen aquesta intenció el 37,7% de les empreses innovadores que no han implantat aquestes tecnologies digitals. Romero creu que el fet que el 44,4% de les empreses que inverteixen en tecnologies digitals i en indústria 4.0 assegurin que crearan nous llocs de treball, aquest any ‘nega’ l’afirmació generalitzada que amb les tecnologies digitals es perden llocs de treball. El ‘Baròmetre’ es fa d’acord amb una enquesta a 1.200 empreses de més de 9 treballadors. En l’enquesta es considera innovació no només les inversions tangibles en l’àmbit de la R+D, sinó que contràriament a les estadístiques internacionals, també es considera innovació els nous models de negoci, el registre d’una nova marca, la inversió en màrqueting i comercialització (introducció de línies de venda en línia) o els canvis de model organitzatiu, entre altres actuacions intangibles. Les empreses que han apostat per invertir en R+D, la part tangible de la innovació, suposen el 25,7% del total de les societats de més de 9 treballadors en plantilla de Catalunya, lleugerament per sobre de la taxa del 25,4% que es va registrar el 2016. Un dels aspectes més rellevants d’aquestes empreses que han invertit en R+D és que el 67,9% d’elles assegura que enguany invertirà més recursos que l’any anterior i que només el 3,5% ha dit que invertirà menys, ha destacat Romero. El conseller delegat d’Acció ha estat acompanyat en la presentació del ‘Baròmetre’ per Antoni Fita, gerent d’Intel·ligència Estratègica d’ACCIÓ.
[ "economia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El ‘Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2017’ ha demostrat que al voltant de la meitat d’empreses catalanes ha invertit en innovació i que la majoria d’elles planeja augmentar les seves inversions en el futur. A més, les apostes en innovació es correlacionen amb la internacionalització i contribueixen a l’augment dels ingressos i a la creació de llocs de treball. ", "a2": "Segons Romero i el “Baròmetre” d’Acció, la inversió en innovació de les empreses s’incrementa, fet que comporta augments en la facturació i en llocs de treball, afirmació que contrasta amb la creença que l’aplicació de tecnologies digitals fan que es prescindeixi de treballadors. Les empreses de menys de cinc anys són innovadores i les de 50 inverteixen per ser-ho.", "a3": "Les empreses catalanes que han invertit en R+D preveuen que la seva facturació augmentarà el pròxim any. A més, el 67,9% d'aquestes tenen la intenció d'invertir més aquest any en R+D. Les empreses de menys de cinc anys i les de més de cinquanta són les que més hi han invertit. També es preveu un augment de llocs de treball." }, "extractive": { "a1": "El 44,9% de les empreses catalanes afirmen que enguany incrementaran la seva facturació gràcies a la inversió en línies d’innovació i R+D, segons una de les conclusions de la quarta edició anual del ‘Baròmetre de la Innivació a Catalunya 2017’ elaborat per Acció. \nJoan Romero, conseller delegat d’Acció, ha destacat que el 55,3% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors reconeix que ha realitzat algun tipus d’innovació el 2017, un percentatge que supera lleugerament el 54,6% de l’edició del 2016.\nEl conseller delegat ha dit que el 53,7% de les empreses que innoven ho fan a través d’acords de col·laboració amb altres agents externs (proveïdors, consultors o professionals especialitzats, clients, entre més) d’àmbit internacional, un percentatge per sobre del 49,7% que es va registrar l’any 2016. \nEn relació amb quin tipus d’empresa aposten més per la innovació, Romero ha destacat que el 75,2% de les empreses que tenen menys de cinc anys són innovadores i que el 59,6% de les companyies de més de 50 anys inverteixen en innovació.", "a2": "El 44,9% de les empreses catalanes afirmen que enguany incrementaran la seva facturació gràcies a la inversió en línies d’innovació i R+D, segons una de les conclusions de la quarta edició anual del ‘Baròmetre de la Innivació a Catalunya 2017’ elaborat per Acció. \nJoan Romero, conseller delegat d’Acció, ha destacat que el 55,3% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors reconeix que ha realitzat algun tipus d’innovació el 2017, un percentatge que supera lleugerament el 54,6% de l’edició del 2016.\nEn relació amb quin tipus d’empresa aposten més per la innovació, Romero ha destacat que el 75,2% de les empreses que tenen menys de cinc anys són innovadores i que el 59,6% de les companyies de més de 50 anys inverteixen en innovació.\nLes empreses que han apostat per invertir en R+D, la part tangible de la innovació, suposen el 25,7% del total de les societats de més de 9 treballadors en plantilla de Catalunya, lleugerament per sobre de la taxa del 25,4% que es va registrar el 2016.", "a3": "El 44,9% de les empreses catalanes afirmen que enguany incrementaran la seva facturació gràcies a la inversió en línies d’innovació i R+D, segons una de les conclusions de la quarta edició anual del ‘Baròmetre de la Innivació a Catalunya 2017’ elaborat per Acció.\nJoan Romero, conseller delegat d’Acció, ha destacat que el 55,3% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors reconeix que ha realitzat algun tipus d’innovació el 2017, un percentatge que supera lleugerament el 54,6% de l’edició del 2016.\nRomero creu que el fet que el 44,4% de les empreses que inverteixen en tecnologies digitals i en indústria 4.0 assegurin que crearan nous llocs de treball, aquest any ‘nega’ l’afirmació generalitzada que amb les tecnologies digitals es perden llocs de treball.\nUn dels aspectes més rellevants d’aquestes empreses que han invertit en R+D és que el 67,9% d’elles assegura que enguany invertirà més recursos que l’any anterior i que només el 3,5% ha dit que invertirà menys, ha destacat Romero." }, "extreme": { "a1": "Les inversions en innovació es correlacionen amb un augment de la facturació, els llocs de treball i la internacionalització. ", "a2": "El \"Baròmetre\" indica que la inversió en innovació provocarà un augment de llocs de treball i millores en la facturació.", "a3": "La inversió en R+D ajuda a incrementar la facturació de les empreses catalanes i a crear nous llocs de treball." } }
2,905
El Parlament Europeu ratifica el Tractat de París contra el canvi climàtic
L'acord es posarà en marxa a partir del mes vinent, i cada país haurà de presentar mesures concretes cada cinc anys a favor de la preservació del medi.
El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimarts el Tractat de París contra el canvi climàtic amb 610 vots a favor, 38 en contra i 31 abstencions. L'aprovació reflecteix "l'ambició europea en l'acció climàtica", tal com ha assegurat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. "El Tractat de París és el primer d'aquest tipus, i no hauria estat possible si no fos per la Unió Europea" ha afegit. El procés, doncs, entra a la seva recta final a l'espera que el Consell Europeu adopti formalment la decisió i els estats membres de la UE la ratifiquin de manera individual. A l'acte de ratificació al Parlament Europeu a Estrasburg, a més de Juncker també hi ha participat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon i la ministra de Medi Ambient francesa i presidenta de la COP21, Ségolène Royal. Juncker s'ha mostrat optimista i ha animat els estats membres a "mostrar el seu lideratge i demostrar què és el que pot oferir el conjunt de la Unió Europea". El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, ha felicitat la UE "per la seva llarga trajectòria liderant els temes referents al canvi climàtic". També ha aprofitat per donar les gràcies a les institucions europees per el seu suport en aquest tema i ha subratllat "la importància de la ratificació". Ban Ki-Moon ha recordat que la lluita contra l'escalfament global "no és només un dels reptes més rellevants de la nostra època" sinó també una bona oportunitat per "construir una economia sostenible" així com unes societats "més estables". Per l'entrada en vigor del pacte és necessària la ratificació d'almenys 55 països, i que aquests, representin com a mínim el 55% de les emissions globals. La primera de les exigències ja s'havia satisfet, i la segona, després de la votació d'aquest dimarts, també, permetent la posada en marxa del projecte. "Aquesta votació aplana el camí per assegurar que es compleixen les mínimes condicions", ha explicat el president del Parlament Europeu, Martin Schulz. L'alemany també ha valorat positivament el fet que "el Tractat de París comenci a funcionar un any després de la seva firma" en comparació als "vuit anys que es van necessitar pel Protocol de Kioto". Schulz ha coincidit amb Juncker al destacar la tasca de la Unió Europea "com a líder en la lluita contra l'escalfament global". Un altre de les valoracions l'ha fet el comissari de Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, que ha assegurat que "la tasca col·lectiva és convertir els compromisos en accions sobre el terreny" i ha remarcat que Europa té "les polítiques i les eines per complir amb els objectius, la transició energètica i modernitzar l'economia". El comissari també ha afegit que "el món s'està movent i Europa està al seient del conductor, liderant el treball per combatre el canvi climàtic". Els passos a seguir Un cop obtingut el consentiment del Parlament Europeu, el Consell disposa de les eines necessàries per adoptar formalment la decisió. De manera que la UE, juntament amb els estat membres que ja han completat el procés, hauran de ratificar la decisió a la seu de l'ONU a Nova York el divendres 7 d'octubre, d'acord amb els seus processos parlamentaris nacionals. Això significa que seguint els termes legals la posada en marxa del Tractat es donaria al voltant de la mateixa data, però del mes de novembre, seguint el protocol dels 30 dies que han de passar entre un procés i l'altre. Paral·lelament, els eurodiputats també votaran dijous una resolució sobre les seves principals prioritats en la propera ronda de negociació que es celebrarà a Marraqueix del 7 al 18 de novembre. L'objectiu és determinar quines són les prioritats i com s'ha de repartir les tasques per tal d'arribar als objectius que es van pactar a la capital francesa al desembre. La UE, doncs, juga un paper decisiu en la construcció d'aquesta coalició com a líder global en l'acció climàtica. A més, la Comissió Europea ja ha presentat les propostes legislatives per complir amb el compromís pel que fa a la reducció d'emissions contaminants, com a mínim en un 40% en catorze anys, marcant com a data límit el 2030.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Parlament Europeu ha ratificat el Tractat de París per lluitar contra el canvi climàtic. Ara queda que el ratifiquin cadascun dels estats membres i que entri en vigor. Els eurodiputats s’estan preparant per concretar les prioritats del tractat i així garantir que la Unió Europea contribueix a frenar l'escalfament global i es manté al capdavant de la transició energètica.", "a2": "El Parlament Europeu ha ratificat amb 610 vots a favor, el Consell Europeu ha adoptat la decisió i els 55 països necessaris que representen el 55% de les emissions globals han ratificat. Només resta ratificar la decisió a la seu de l’ONU el divendres 7 i el Tractat de París contra el canvi climàtic es podrà posar en marxa.", "a3": "S'ha aprovat el Tractat de París al Parlament Europeu, el qual reflecteix el compromís d'Europa amb el medi ambient i la posa al capdavant mundial en aquest tema. Quan s'aconsegueixi el consentiment i s'aprovi a l'ONU, es posarà en marxa el tractat al novembre i es definiran les prioritats i tasques per assolir els objectius pactats." }, "extractive": { "a1": "El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimarts el Tractat de París contra el canvi climàtic amb 610 vots a favor, 38 en contra i 31 abstencions. \nBan Ki-Moon ha recordat que la lluita contra l'escalfament global \"no és només un dels reptes més rellevants de la nostra època\" sinó també una bona oportunitat per \"construir una economia sostenible\" així com unes societats \"més estables\".\nSchulz ha coincidit amb Juncker al destacar la tasca de la Unió Europea \"com a líder en la lluita contra l'escalfament global\".\nUn altre de les valoracions l'ha fet el comissari de Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, que ha assegurat que \"la tasca col·lectiva és convertir els compromisos en accions sobre el terreny\" i ha remarcat que Europa té \"les polítiques i les eines per complir amb els objectius, la transició energètica i modernitzar l'economia\".", "a2": "El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimarts el Tractat de París contra el canvi climàtic amb 610 vots a favor, 38 en contra i 31 abstencions. \nA l'acte de ratificació al Parlament Europeu a Estrasburg, a més de Juncker també hi ha participat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon i la ministra de Medi Ambient francesa i presidenta de la COP21, Ségolène Royal.\nUn altre de les valoracions l'ha fet el comissari de Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, que ha assegurat que \"la tasca col·lectiva és convertir els compromisos en accions sobre el terreny\" i ha remarcat que Europa té \"les polítiques i les eines per complir amb els objectius, la transició energètica i modernitzar l'economia\".\nDe manera que la UE, juntament amb els estat membres que ja han completat el procés, hauran de ratificar la decisió a la seu de l'ONU a Nova York el divendres 7 d'octubre, d'acord amb els seus processos parlamentaris nacionals.", "a3": "El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimarts el Tractat de París contra el canvi climàtic amb 610 vots a favor, 38 en contra i 31 abstencions. \nPer l'entrada en vigor del pacte és necessària la ratificació d'almenys 55 països, i que aquests, representin com a mínim el 55% de les emissions globals.\nAixò significa que seguint els termes legals la posada en marxa del Tractat es donaria al voltant de la mateixa data, però del mes de novembre, seguint el protocol dels 30 dies que han de passar entre un procés i l'altre.\nUn altre de les valoracions l'ha fet el comissari de Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, que ha assegurat que \"la tasca col·lectiva és convertir els compromisos en accions sobre el terreny\" i ha remarcat que Europa té \"les polítiques i les eines per complir amb els objectius, la transició energètica i modernitzar l'economia\"." }, "extreme": { "a1": "La Unió Europea avança en la seva lluita contra el canvi climàtic i ratifica el Tractat de París.", "a2": "El Parlament Europeu ha ratificat el Tractat de París amb 610 vots a favor i aposta per l’acció climàtica.", "a3": "La UE es posa al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic amb el Tractat de París." } }
40
La Passió d’Olesa i Esparreguera pugen a l’escenari amb versions reduïdes i adaptades a la pandèmia
Les representacions duren menys estona i concentren els quadres més significatius i emotius
La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera han inaugurat la nova temporada amb un seguit de restriccions per adaptar-se a la situació sanitària. Els espectacles s’han hagut de reduir en temps i la dramatúrgia s’ha adaptat per concentrar en menys de dues hores els quadres més significatius i emotius. A més, les escenes multitudinàries s’han anul·lat. La Passió d’Esparreguera va estrenar-se dissabte passat –s’han programat un total de sis sessions-, mentre que la d’Olesa ho ha fet aquest Divendres Sant i ha programat dues sessions més, per l’11 i el 18 d’abril. Ignasi Campmany, de l’equip de direcció de la Passió d’Olesa, diu que “l’any passat ens vam quedar orfes i havíem de fer el que fos perquè aquest any tinguéssim Passió”. La Passió d’Esparreguera va ser de les poques que van poder-se estrenar durant el 2020, i és que se’n va poder fer una única funció el 8 de març i, després, es va haver de suspendre a causa de la pandèmia. Per això, la temporada d’aquest 2021, encara marcat per les restriccions, arriba amb moltes ganes i il·lusió. L’equip de direcció ha ideat un espectacle adaptat a la situació actual amb un nou format. En concret, s’ha reduït la durada, que ha passat a ser d’una hora i quaranta-cinc minuts. Una altra de les diferències és que s’ha reduït considerablement el nombre de persones que pugen dalt de l’escenari. Mentre que abans de la pandèmia la Passió d’Esparreguera comptava amb 400 persones, en aquesta ocasió hi ha una quarantena d’actors dalt de l’escenari. S’han creat dos grups bombolla que s’alternen les funcions. Una de les actrius que interpreta la Mare de Déu, la Fàtima Tobar, es mostra satisfeta amb el resultat i assegura que la gent que ja ha vist l’espectacle n’ha sortit contenta. Artísticament també hi ha novetats, ja que hi ha nous intèrprets. També s’ha volgut donar més protagonisme a la tecnologia amb dos nous projectors i la incorporació de focus amb tecnologia led. A Esparreguera, l’espectacle es representarà en sis dates (el 27 de març, 2, 11, 17 i 25 d’abril i l’1 de maig). A Olesa la temporada de la Passió s’ha estrenat aquest divendres 2 d’abril i també es podrà veure els dies 11 i 18 del mateix mes. Per primer cop, totes les funcions es fan en horari de tarda (18.00). Aquest Divendres Sant el públic no s’ha volgut perdre l’estrena de la Passió i el teatre s’ha omplert de persones que han acudit a veure l’espectacle presencialment. Un dels directors de l’espectacle, Ignasi Campmany, explica que han treballat més d’un any per readaptar la funció i creu que es tracta d’una “versió molt diferent”. “Les restriccions ens han obligat a reinventar-nos, ja que posàvem 700 persones dalt de l’escenari i ara només n’hi ha una vintena”, explica. També han hagut de reduir el temps de l’espectacle i, per això, Campmany assegura que han volgut “buscar l’essència” i es representen els “quadres més emblemàtics”. Una altra de les novetats és que la Passió d’Olesa es pot seguir en línia. Joan Gil, de l’equip de direcció, diu que la covid ha obligat a “reinventar-se” i, davant del dubte de quines restriccions hi hauria en la temporada de les passions, “vam decidir obrir les representacions al format online”. A més, Gil creu que es tracta “d’un bon format” per poder-se dirigit a un públic més ampli, ja que les funcions estan subtitulades al castellà i a l’anglès, de manera que “ens obrim al món”. La Passió d’Olesa i la d’Esparreguera han implementat protocols de prevenció específics i proves d’antígens per a aquells actors i actrius que, en algun moment, han de treure’s la mascareta a escena. A més, s’han establert circuits diferenciats per sectors de públic, s’han reorganitzat els espais i s’han reduït els aforaments dels teatres per garantir les distàncies de seguretat.
[ "cultura", "arts escèniques" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Aquest any, a causa de la situació sanitària, la Passió d'Olesa de Montserrat i la d'Esparreguera són diferents de les dels anys anteriors. Els espectacles són més curts, hi apareixen menys actors i s'han implementat mesures de prevenció. A més, ambdós espectacles s'han modernitzat apostant per la tecnologia i la Passió d'Olesa es pot seguir per internet.", "a2": "La nova temporada de la Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera s’ha inaugurat amb restriccions per la pandèmia: menys persones a l’escenari, els espectacles s’han reduït a dues hores i proves d’antígens als actors i actrius. S’han introduït novetats com la incorporació de projectors i tecnologia led, i la retransmissió en línia amb subtítols en castellà i anglès.", "a3": "La Passió d'Olesa i d'Esparreguera s'han hagut d'adaptar a la situació extraordinària causada per la covid. S'ha reduït la durada de les obres, així com el nombre d'actors que hi participen, i s'han implementat mesures de prevenció entre els actors, com les proves d'antígens, per garantir la seguretat de tothom a l'escenari." }, "extractive": { "a1": "La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera han inaugurat la nova temporada amb un seguit de restriccions per adaptar-se a la situació sanitària.\nEn concret, s’ha reduït la durada, que ha passat a ser d’una hora i quaranta-cinc minuts. \nUna altra de les diferències és que s’ha reduït considerablement el nombre de persones que pugen dalt de l’escenari.\nUna de les actrius que interpreta la Mare de Déu, la Fàtima Tobar, es mostra satisfeta amb el resultat i assegura que la gent que ja ha vist l’espectacle n’ha sortit contenta.", "a2": "La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera han inaugurat la nova temporada amb un seguit de restriccions per adaptar-se a la situació sanitària.\nEn concret, s’ha reduït la durada, que ha passat a ser d’una hora i quaranta-cinc minuts.\nLa Passió d’Esparreguera va estrenar-se dissabte passat –s’han programat un total de sis sessions-, mentre que la d’Olesa ho ha fet aquest Divendres Sant i ha programat dues sessions més, per l’11 i el 18 d’abril.\nUna altra de les novetats és que la Passió d’Olesa es pot seguir en línia. ", "a3": "La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera han inaugurat la nova temporada amb un seguit de restriccions per adaptar-se a la situació sanitària.\nEn concret, s’ha reduït la durada, que ha passat a ser d’una hora i quaranta-cinc minuts.\nJoan Gil, de l’equip de direcció, diu que la covid ha obligat a “reinventar-se” i, davant del dubte de quines restriccions hi hauria en la temporada de les passions, “vam decidir obrir les representacions al format online”.\nLa Passió d’Olesa i la d’Esparreguera han implementat protocols de prevenció específics i proves d’antígens per a aquells actors i actrius que, en algun moment, han de treure’s la mascareta a escena." }, "extreme": { "a1": "La Passió d’Olesa de Montserrat i la d’Esparreguera s’han reinventat per adaptar-les a la nova normalitat.", "a2": "Menys actors, proves d’antígens i reducció d’actors a la inauguració de la nova temporada de la Passió d’Olesa i Esparreguera.", "a3": "La covid ha fet que la Passió d'Olesa i d'Esparreguera busquin formes d'adaptar-se i preservar un espai segur." } }
1,953
Els presos recuperen la llibertat: què passa ara amb els exiliats?
Les victòries judicials a Europa no serveixen a Puigdemont ni a la resta de dirigents a l'estranger, perquè queden al marge dels indults; la reforma de la sedició, via per a un possible retorn
Els presos polítics han rebut l'indult del govern espanyol i han recuperat la llibertat , encara que sigui de manera parcial i condicionada. La repressió es manté, amb centenars de persones immerses encara en procediments judicials per l'1-O, i els líders independentistes a l'exili encara no poden tornar a Espanya malgrat gaudir d'immunitat i poder-se moure amb llibertat per la resta Europa. Amb l'indult concedit, els presos surten en llibertat, però què passa a partir d'ara amb els exiliats? Un cop fora de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras, els independentistes indultats s'han conjurat per treballar per al retorn de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i la resta de residents a l'estranger, en paral·lel a la defensa inequívoca de l'autodeterminació i de "culminar" la tardor del 2017. Als tribunals europeus, la batalla judicial continua oberta per desmuntar la causa de l'1-O i poder tornar a casa. "Avui no és un dia de renúncia", ha verbalitzat Jordi Cuixart, president d'Òmnium. Amb l'indult, el govern espanyol també envia un missatge a Europa. Fonts de la Moncloa admeten que l'empresonament de líders polítics en una democràcia occidental és una cosa "excepcional" i que més enllà de les fronteres de l'Estat "no s'entenia" aquesta situació. Així ho acrediten, de fet, els nombrosos pronunciaments contra la repressió contra l'independentisme. El darrer, el del Consell d'Europa. El moviment d'Espanya per concedir l'indult s'ha d'entendre també en aquest sentit, tot i que no és l'únic motiu. El missatge oficial de la Moncloa és nítid: han de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia abans de poder parlar d'indults. Fonts consultades posen d'exemple el cas de Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica i ara diputada al Parlament. La seva situació és significativament diferent de la de Puigdemont, acusat de sedició i malversació al Suprem i amb altres causes obertes per l'1-O, com ara la del jutjat 18 de Barcelona sobre l'acció exterior o les del Tribunal de Comptes. Indults «Avui no és un dia de renúncia» Els presos indultats refermen el seu compromís amb la independència, amb l'amnistia i el retorn dels exiliats L'indult "no afecta en res" l'estratègia de l'exili. Segons l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, evidencia que la qüestió catalana "és un problema polític i que se li ha donat una resposta política". La reforma de la sedició podria tenir efectes, però ara com ara no té un calendari definit malgrat que el govern espanyol ho vol abordar aviat. És, de fet, una de les recomanacions del Consell d'Europa, que amb el moviment dels indults el govern espanyol ha mirat de desinflar. L'informe del Consell d'Europa servirà de cara a futurs embats judicials a Europa, també en la batalla que es jugarà a Estrasburg. Immunitat recuperada Els eurodiputats de Junts van recuperar fa unes setmanes la immunitat de manera cautelar a l'espera d'una decisió sobre el fons per part del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). En una decisió sense precedents, el tribunal va decidir retornar aquesta protecció després que el Parlament Europeu els la retirés a petició del Tribunal Suprem i després d'un procés de suplicatori carregat, segons van denunciar les defenses, d'irregularitats. Gràcies a la immunitat, però també per les qüestions prejudicials que el jutge del Suprem Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per esclarir en quins casos s'han d'acceptar les ordres europees de detenció, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí estan bloquejades. La decisió sobre la immunitat que ha de prendre el TGUE anirà per llarg, i el TJUE també trigarà mesos a pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials de Llarena, per tant una extradició a Espanya és ara com ara improbable. També perquè qui hauria de decidir seria la justícia belga, que ja va denegar l'extradició de Lluís Puig en sentència ferma. L'estratègia de l'exili ja fa temps que dona fruits i les defenses són optimistes de cara a futures victòries. Retrobament a Europa Els exiliats no han estat jutjats ni tenen una sentència ferma i per tant no poden ser indultats. Un dels advocats de Carles Puigdemont, Josep Costa, assenyalava fa uns dies a Twitter que hi havia excepcions per als casos de rebel·lió i sedició, però en tot cas el govern espanyol no preveu indultar Puigdemont i manté, de manera oficial, que han de tornar a Espanya i posar-se a disposició de la justícia. Consell d'Europa El Poder Judicial s'atrinxera contra el Consell d'Europa La comissió permanent defensa la separació de poders i que la condemna del Suprem no va contra la llibertat d'expressió Mentrestant, i malgrat els indults, els presos polítics ja exploren la via europea i comencen a portar la causa de l'1-O a Estrasburg. El dia que Jordi Turull va presentar el seu recurs, Puigdemont va inaugurar aquesta nova etapa: "Ens retrobem a Europa i junts a Europa és quan podrem lliurar batalles amb més possibilitats d'èxit".
[ "indults" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Els presos polítics han sigut indultats i alliberats. Això no canvia la situació dels líders independentistes exiliats, ja que, com no han estat jutjats, no poden rebre indults. Per tant, tots els exiliats polítics continuen planejant les seves estratègies des de diferents països europeus per poder tornar a Espanya com a persones lliures.", "a2": "Els presos polítics han rebut l’indult, però la repressió continua per als implicats de l'1-O i per als exiliats. Aquests últims es mouen amb llibertat per Europa, però, la Moncloa diu que per obtenir l’indult han de retre comptes amb la justícia. La reforma de la sedició podria ser una solució, però encara no ha estat abordada pel Govern.", "a3": "Els presos polítics han aconseguit l'indult, però els exiliats, tot i tenir immunitat i poder moure's per Europa, no poden tornar a Catalunya perquè el govern d'Espanya vol que responguin davant la llei. El TJUE i el TGUE han de prendre decisions que encara tardaran a arribar-hi, i els presos porten la causa a Estrasburg." }, "extractive": { "a1": "La repressió es manté, amb centenars de persones immerses encara en procediments judicials per l'1-O, i els líders independentistes a l'exili encara no poden tornar a Espanya malgrat gaudir d'immunitat i poder-se moure amb llibertat per la resta Europa.\nEl missatge oficial de la Moncloa és nítid: han de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia abans de poder parlar d'indults.\nL'indult \"no afecta en res\" l'estratègia de l'exili. \nGràcies a la immunitat, però també per les qüestions prejudicials que el jutge del Suprem Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per esclarir en quins casos s'han d'acceptar les ordres europees de detenció, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí estan bloquejades.", "a2": "La repressió es manté, amb centenars de persones immerses encara en procediments judicials per l'1-O, i els líders independentistes a l'exili encara no poden tornar a Espanya malgrat gaudir d'immunitat i poder-se moure amb llibertat per la resta Europa.\nEl missatge oficial de la Moncloa és nítid: han de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia abans de poder parlar d'indults.\nGràcies a la immunitat, però també per les qüestions prejudicials que el jutge del Suprem Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per esclarir en quins casos s'han d'acceptar les ordres europees de detenció, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí estan bloquejades.\nLa decisió sobre la immunitat que ha de prendre el TGUE anirà per llarg, i el TJUE també trigarà mesos a pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials de Llarena, per tant una extradició a Espanya és ara com ara improbable.", "a3": "La repressió es manté, amb centenars de persones immerses encara en procediments judicials per l'1-O, i els líders independentistes a l'exili encara no poden tornar a Espanya malgrat gaudir d'immunitat i poder-se moure amb llibertat per la resta Europa.\nEl missatge oficial de la Moncloa és nítid: han de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia abans de poder parlar d'indults.\nLa decisió sobre la immunitat que ha de prendre el TGUE anirà per llarg, i el TJUE també trigarà mesos a pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials de Llarena, per tant una extradició a Espanya és ara com ara improbable.\nGràcies a la immunitat, però també per les qüestions prejudicials que el jutge del Suprem Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per esclarir en quins casos s'han d'acceptar les ordres europees de detenció, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí estan bloquejades." }, "extreme": { "a1": "Tot i que els presos polítics han recuperat la llibertat, la situació dels exiliats no ha canviat.", "a2": "Els presos polítics són lliures, però els exiliats han de retre comptes amb la justícia abans de parlar d’indults. ", "a3": "Malgrat la immunitat, els implicats en l'1-O no poden tornar de l'exili i Moncloa vol que responguin davant la llei." } }
624
Barons del PSOE i diverses comunitats critiquen el pla de desconfinament del govern espanyol
La Moncloa farà reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per a concretar un pla de desconfinament basat en la divisió provincial que no satisfà gairebé ningú
Diverses comunitats autònomes, com Madrid, Andalusia, Cantàbria i Múrcia, a més del País Basc i Galícia, han retret al govern espanyol una manca de lleialtat institucional, de diàleg i de coordinació amb els territoris durant l’estat d’alarma i han criticat el pla de desconfinament de Pedro Sánchez, així com alguns barons del PSOE. S’afegeixen a les crítiques que ha fet Catalunya i a les demandes que han fet el País Valencià i les Illes respecte dels criteris territorials desconfinament. Per a intentar mitigar les crítiques, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha anunciat que el govern espanyol farà reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per a ‘concretar i perfilar el pla de desescalada’. En la comissió general de les comunitats autònomes al senat espanyol, Darias ha dit que l’executiu espanyol es ‘coordinarà amb cadascuna de les comunitats autònomes, que hauran de gestionar juntament amb el govern d’Espanya i els ajuntaments la concreció’ de les mesures a cada territori. La ministra ha apel·lat a trobar ‘un mínim comú d’entesa’, tot i que hi pugui haver desacord en alguns punts, i ha demanat ‘màxima disposició al diàleg’. Durant la comissió, on hi ha hagut representació de Catalunya ni de les Illes, presidents i consellers autonòmics han lamentat haver-se assabentat de les mesures implantades a través dels mitjans i no a les conferències de presidents telemàtiques. A més de concreció en les polítiques, han reclamat recursos per afrontar l’etapa de reconstrucció econòmica. En canvi, el País Valencià ha apel·lat a la unitat i a deixar de banda partidismes, posició a la qual s’han afegit la Rioja, Aragó i Extremadura. Tanmateix, la consellera de Sanitat de la Generalitat, Ana Barceló, ha advertit les autonomies no són ‘secundàries ni prescindibles’ i ha rebutjat que puguin servir d’excusa per a fer ‘un enfrontament partidista contra un determinat govern’. ‘Un país no es construeix amb presses ni amb retrets’, ha dit, i ha fet una crida a la ‘lleialtat i a la pluralitat d’Espanya’, a més de reclamar un model de finançament que garanteixi serveis públics de qualitat. La gestió sanitària del govern espanyol és cada vegada més qüestionada, fins i tot per presidents socialistes. Els representants de Castella la Manxa, Astúries, la Rioja, l’Aragó, Extremadura i Navarra han evitat crítiques a la Moncloa durant la reunió al senat. Tanmateix, els presidents socialistes de l’Aragó i d’Extremadura, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, s’han queixat públicament de la divisió provincial del pla de desconfinament del govern espanyol i demanaran canvis mitjançant el mecanisme que ha habilitat el Ministeri de Sanitat espanyol, que tindrà l’última paraula sobre l’aplicació de les fases del desconfinament per territoris. En canvi, les comunitats governades pel PP han atacat Sánchez amb duresa. El president de la regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha demanat que el govern espanyol parli i pacti amb les comunitats amb lleialtat i ha lamentat que fins ara no s’ha vist una actuació en aquesta direcció. En la mateixa línia, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha lamentat l’absència de Sánchez al senat i s’ha preguntat si hi haurà lleialtat i voluntat d’arribar a acords. El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha instat Sánchez a coordinar un desconfinament amb els territoris i s’ha sumat a les demandes d’altres dirigents de poder gestionar els fons europeus per la reconstrucció econòmica. El vice-president de la Xunta de Galicia, Alfonso Rueda, ha demanat reciprocitat en la lleialtat i que el comandament únic de l’estat d’alarma treballi amb claredat i concrecions. També sobre la gestió del comandament únic, el conseller de Salut i Famílies d’Andalusia, Jesús Aguirre, ha criticat que no ha estat una solució perquè des de la Moncloa ha faltat concreció i seguretat en la presa de decisions. Per la seva banda, el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha carregat contra la centralització i ha demanat al govern espanyol que aclareixi com es repartiran els fons europeus per la reconstrucció econòmica. En una línia diferent s’ha pronunciat el portaveu del govern basc, Josu Iñaki Erkoreka. El polític basc ha criticat que el govern espanyol no hagi donat cap oportunitat per demostrar que l’estat autonòmic pot afrontar la crisi. Erkoreka ha dit que l’executiu espanyol va escollir l’opció més centralitzadora que tenia damunt la taula i que hagués pogut triar altres opcions que respectessin els autogoverns. ‘No és bo que una abusiva gestió de l’estat d’alarma situí les autonomies en un estat de xoc’, ha comentat.
[ "món", "espanya" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Diferents comunitats autònomes han criticat la forma en què el govern espanyol ha gestionat l'estat d'alarma i la desescalada durant la crisi de la covid. Les comunitats es queixen sobretot de la centralització i de la falta de lleialtat del govern central amb les autonomies, així com de la manca d’informació, recursos, claredat i coordinació.", "a2": "Les comunitats autònomes i els barons del PSOE critiquen el pla de mesures del govern espanyol i es queixen de la divisió provincial del pla de desconfinament, de la falta de concreció i seguretat en les decisions, i demanen a Sánchez que pacti amb les comunitats amb lleialtat i que aclareixi com es repartiran els fons europeus.", "a3": "Algunes comunitats autònomes critiquen Sánchez per la manca de diàleg respecte al procés de desescalada del confinament. Se li retreu que no s'han tingut en compte les diferents exigències de cada comunitat i que no ha pres decisions de manera bilateral, aprofitant l'estat d'alarma per prendre decisions de manera unilateral i centralitzadora." }, "extractive": { "a1": "Diverses comunitats autònomes, com Madrid, Andalusia, Cantàbria i Múrcia, a més del País Basc i Galícia, han retret al govern espanyol una manca de lleialtat institucional, de diàleg i de coordinació amb els territoris durant l’estat d’alarma i han criticat el pla de desconfinament de Pedro Sánchez, així com alguns barons del PSOE.\nEn la comissió general de les comunitats autònomes al senat espanyol, Darias ha dit que l’executiu espanyol es ‘coordinarà amb cadascuna de les comunitats autònomes, que hauran de gestionar juntament amb el govern d’Espanya i els ajuntaments la concreció’ de les mesures a cada territori.\nEl president de la regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha demanat que el govern espanyol parli i pacti amb les comunitats amb lleialtat i ha lamentat que fins ara no s’ha vist una actuació en aquesta direcció.\nTanmateix, els presidents socialistes de l’Aragó i d’Extremadura, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, s’han queixat públicament de la divisió provincial del pla de desconfinament del govern espanyol i demanaran canvis mitjançant el mecanisme que ha habilitat el Ministeri de Sanitat espanyol, que tindrà l’última paraula sobre l’aplicació de les fases del desconfinament per territoris.", "a2": "Diverses comunitats autònomes, com Madrid, Andalusia, Cantàbria i Múrcia, a més del País Basc i Galícia, han retret al govern espanyol una manca de lleialtat institucional, de diàleg i de coordinació amb els territoris durant l’estat d’alarma i han criticat el pla de desconfinament de Pedro Sánchez, així com alguns barons del PSOE.\nEn la comissió general de les comunitats autònomes al senat espanyol, Darias ha dit que l’executiu espanyol es ‘coordinarà amb cadascuna de les comunitats autònomes, que hauran de gestionar juntament amb el govern d’Espanya i els ajuntaments la concreció’ de les mesures a cada territori.\nTanmateix, els presidents socialistes de l’Aragó i d’Extremadura, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, s’han queixat públicament de la divisió provincial del pla de desconfinament del govern espanyol i demanaran canvis mitjançant el mecanisme que ha habilitat el Ministeri de Sanitat espanyol, que tindrà l’última paraula sobre l’aplicació de les fases del desconfinament per territoris.\nEl president de la regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha demanat que el govern espanyol parli i pacti amb les comunitats amb lleialtat i ha lamentat que fins ara no s’ha vist una actuació en aquesta direcció.", "a3": "En la comissió general de les comunitats autònomes al senat espanyol, Darias ha dit que l’executiu espanyol es ‘coordinarà amb cadascuna de les comunitats autònomes, que hauran de gestionar juntament amb el govern d’Espanya i els ajuntaments la concreció’ de les mesures a cada territori.\nEl president de la regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha demanat que el govern espanyol parli i pacti amb les comunitats amb lleialtat i ha lamentat que fins ara no s’ha vist una actuació en aquesta direcció.\nDiverses comunitats autònomes, com Madrid, Andalusia, Cantàbria i Múrcia, a més del País Basc i Galícia, han retret al govern espanyol una manca de lleialtat institucional, de diàleg i de coordinació amb els territoris durant l’estat d’alarma i han criticat el pla de desconfinament de Pedro Sánchez, així com alguns barons del PSOE.\nTanmateix, els presidents socialistes de l’Aragó i d’Extremadura, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, s’han queixat públicament de la divisió provincial del pla de desconfinament del govern espanyol i demanaran canvis mitjançant el mecanisme que ha habilitat el Ministeri de Sanitat espanyol, que tindrà l’última paraula sobre l’aplicació de les fases del desconfinament per territoris." }, "extreme": { "a1": "Diverses comunitats autònomes han criticat la falta de lleialtat del govern espanyol durant la crisi de la covid.", "a2": "Crítiques per part de les comunitats autònomes i dels barons del PSOE a les mesures de desconfinament del govern espanyol.", "a3": "Diverses comunitats critiquen el pla de desescalada de Sánchez per manca de diàleg amb els governs de les autonomies." } }
2,854
Les pimes gironines són menys productives que les de la resta de Catalunya i arriben a facturar un 17% menys
Un informe de Pimec conclou que han aconseguit remuntar la crisi però que cal que s'especialitzin i apostin per innovar
Les petites i mitjanes empreses gironines són menys productives que les de la resta de Catalunya. Així ho conclou un informe de la patronal Pimec, que analitza l'evolució de més de 9.000 firmes del territori al llarg de quatre anys. L'estudi indica que, de mitjana, les pimes gironines arriben a facturar fins a un 17% menys que les de la resta del país. Una diferència que, per una banda, s'explica perquè són més petites. Però per l'altra, perquè també són menys productives. El director de l'Observatori de Pimec, Modest Guinjoan, explica que les pimes gironines han aconseguit remuntar la crisi, però que encara tenen deures pendents. El seu principal repte, assegura, és que les firmes generin "més valor afegit", apostant per la innovació i per oferir productes que els diferenciïn de la resta. L'informe de Pimec analitza l'evolució de les petites i mitjanes empreses del territori al llarg de quatre exercicis. Es basa en dades del Registre Mercantil i, en concret, analitza l'evolució de 9.238 pimes entre els anys 2013 i 2016 (tots dos, inclosos). La majoria de les firmes –sis de cada deu- pertanyen al sector serveis. D'entrada, l'informe recull que les pimes gironines són més petites que les de la resta de Catalunya. Aquí, de mitjana, tenen 8,9 treballadors. Una xifra que augmenta fins als 10 si es tenen en compte totes les del país. Si es posa la lupa per sectors, l'estudi conclou que l'industrial és el que factura més (amb una clara preeminència de l'alimentari). Ara bé, l'informe també deixa clar que, tot i haver crescut en vendes al llarg d'aquests anys, les pimes gironines facturen de mitjana fins a un 17% menys en relació amb les del conjunt de Catalunya (1,4 MEUR anuals davant dels més d'1,7 de la resta). Segons el director de l'Observatori de Pimec, aquesta diferència s'explica sobretot per la dimensió de les empreses. Com que les pimes gironines són més petites, facturen menys. Però aquest no és l'únic factor. I és que, com posa de relleu l'informe, les empreses d'aquí són menys productives que la resta. I això, de retruc, també es nota a l'hora de fer números. Esforç per diferenciar-se Modest Guinjoan explica que l'estudi recull com les pimes gironines han sabut remuntar la crisi. Però el director de l'observatori també alerta que encara els queden deures per fer. Sobretot, precisa, el seu principal repte és "fer un esforç" per "generar més valor afegit" i, d'aquesta manera, ser més productives. "Si tenen productes que són més diferencials i innovadors, les pimes seran capaces de posar-los més en valor; i d'aquesta manera, tenir també més personal capacitat i millor retribuït", explica Guinjoan. I és que, com també recull l'estudi, a les comarques gironines la despesa mitjana anual per treballador és uns 5.000 euros inferior a la de la resta de Catalunya (30.000 euros davant de 35.000). Per al director de l'estudi, però, apujar sous de per si no incrementarà la productivitat. Per això, insisteix que l'aposta que han de dur a terme les pimes gironines passa sí o sí per la innovació. Repensar el turisme Tot i que encara hi hagi camí per recórrer, l'informe de Pimec conclou que al període 2013-2016 les pimes gironines han guanyat en rendibilitat. Ara bé, a l'hora d'analitzar els resultats per subsectors, crida l'atenció que els hotels i restaurants (aquí s'analitzen empreses i no petits autònoms) es trobin entre els negocis que han ingressat menys durant aquest període. Per a Guinjoan, això es deu a què el sector turístic està "remogut" per la competència interna que té. Però per al director de l'Observatori Pimec, tampoc es pot negar que una constant del sector és "la seva baixa productivitat". "A nivell general, el turisme té un repte de millora; cada vegada hauria de posar més èmfasi en una millora de la qualitat, i no anar a buscar que cada vegada vinguin més turistes, sinó que els que venen gastin més", subratlla. Aposta per la formació Durant la presentació de l'estudi, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha reclamat al Govern que "preservi i potenciï" la capacitat de l'economia tant gironina com catalana. I aquí, ha subratllat la necessitat de continuar impulsant les mesures recollides dins el Pacte Nacional per a la Indústria i d'intensificar la formació. Sobretot, per respondre a la demanda de perfils que necessiten les empreses. Segons Cornellà, i com també va posar de relleu la patronal Pimec, actualment hi ha "una sobreformació" que no va lligada a "l'ocupabilitat". I és que, sigui pels motius que sigui, la societat encara tendeix a apostar pels ensenyaments superiors (com els universitaris) i deixa de banda la formació professional, que és on hi ha "una ocupabilitat molt més alta".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Les pimes gironines facturen menys que les de la resta de Catalunya. Per una banda, són més petites i, per l’altra, menys productives. Tot i que les empreses s’han recuperat de la crisi i han millorat la seva rendibilitat, haurien d’intentar augmentar la seva productivitat millorant la qualitat i el valor afegit dels seus productes.", "a2": "L’estudi Pimec revela que les pimes gironines facturen un 17% menys que les de la resta del país, fet que s’explica perquè són més petites, però també menys productives. Han sabut superar la crisi, però el punt clau és apostar per la innovació. És important incentivar la formació per respondre a la demanda, sobretot de perfils de formació professional.", "a3": "Les pimes de Girona facturen al voltant d'un 17% menys que a la resta de Catalunya, tot i que s'ha de tenir en compte que les empreses són més petites. La proposta per superar aquest problema és generar més valor afegit i innovar per diferenciar-se de la resta. El president de Pimec Girona demana al Govern que preservi l'economia gironina." }, "extractive": { "a1": "L'estudi indica que, de mitjana, les pimes gironines arriben a facturar fins a un 17% menys que les de la resta del país. \nLes petites i mitjanes empreses gironines són menys productives que les de la resta de Catalunya.\nEl seu principal repte, assegura, és que les firmes generin \"més valor afegit\", apostant per la innovació i per oferir productes que els diferenciïn de la resta.\nAra bé, a l'hora d'analitzar els resultats per subsectors, crida l'atenció que els hotels i restaurants (aquí s'analitzen empreses i no petits autònoms) es trobin entre els negocis que han ingressat menys durant aquest període.", "a2": "Les petites i mitjanes empreses gironines són menys productives que les de la resta de Catalunya.\nEl seu principal repte, assegura, és que les firmes generin \"més valor afegit\", apostant per la innovació i per oferir productes que els diferenciïn de la resta.\nPer això, insisteix que l'aposta que han de dur a terme les pimes gironines passa sí o sí per la innovació\nEl director de l'Observatori de Pimec, Modest Guinjoan, explica que les pimes gironines han aconseguit remuntar la crisi, però que encara tenen deures pendents.", "a3": "Les petites i mitjanes empreses gironines són menys productives que les de la resta de Catalunya.\nEl seu principal repte, assegura, és que les firmes generin \"més valor afegit\", apostant per la innovació i per oferir productes que els diferenciïn de la resta.\n\"Si tenen productes que són més diferencials i innovadors, les pimes seran capaces de posar-los més en valor; i d'aquesta manera, tenir també més personal capacitat i millor retribuït\", explica Guinjoan.\nDurant la presentació de l'estudi, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha reclamat al Govern que \"preservi i potenciï\" la capacitat de l'economia tant gironina com catalana." }, "extreme": { "a1": "Les pimes gironines facturen menys que les de la resta de Catalunya perquè són més petites i menys productives. ", "a2": "Pimec indica que les empreses gironines facturen un 17% menys que la resta, ja que són petites i poc productives.", "a3": "Les pimes gironines facturen un 17% menys que la resta de Catalunya i es proposa la innovació com a solució." } }
269
Castelló ja pot consultar el pla especial de protecció del convent dels Carmelos
Els regidors Simó i Mezquita, al costat de tècnics municipals, expliquen el projecte als veïns en una reunió oberta
L’Ajuntament de Castelló ha obert el termini de participació pública del Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, per a donar a conéixer el projecte que està previst a l’entorn dels Carmelos (antiga Unitat d’Execució 18). Els edils d’Obres i Projectes Urbans, Rafa Simó, i Participació Ciutadana, Francesc Mezquita, acompanyats de tècnics municipals, han pres part en una reunió amb veïns de la zona, amb l’objectiu d’informar-los sobre aquest. Sobre la base del pla especial, l’edifici resultant de la rehabilitació i ampliació de l’actual espai conventual i de la construcció d’unes dependències de nova planta, no hauran d’entorpir la conservació i posada en valor del ben catalogat, amb una superfície total de 4.925 metres quadrats, inclosa l’església. D’altra banda, el pla especial preserva la zona verda d’ús públic amb el seu front principal en l’avinguda de Caputxins, ajustant la seua superfície i morfologia amb motiu de la modificació de la petjada de les parcel·les edificables residencial i dotacional confrontants. El subsòl de la zona verda serà edificable amb destinació a garatge-aparcament. També pateix variació la superfície ocupada per l’ús residencial, l’edificabilitat del qual es materialitzarà en un bloc lineal situat sobre l’alineació del carrer Juan de la Cierva, que no arribarà a l’alineació de l’Avinguda Caputxins, i que veurà rebaixada la seua altura respecte a la inicialment prevista. “Estem molt satisfets de poder avançar en aquest pla especial perquè cuidar del nostre patrimoni i protegir-lo també és fer urbanisme pensant en les persones. En la reunió amb els veïns i veïnes de la zona hem atés les seues demandes, com l’estudi d’alternatives per a la reubicació d’un centre de transformació, i ens hem compromés a tractar en una altra trobada, millores en la mobilitat de la zona”, ha explicat el regidor d’Obres i Projectes Urbans. L’edil de Participació Ciutadana i tinenta d’alcalde del districte Nord, per part seua, ha destacat que “les reunions amb el veïnat hagen servit per a treballar aquesta transformació amb total transparència i per a poder incorporar els seus suggeriments”. “Ens hem compromés a estudiar altres modificacions que permeten millorar la mobilitat de vianants i vehicles, de manera que l’execució d’aquest projecte supose un avanç per al barri”, ha apuntat. La nova ordenació proposada es fa amb el propòsit d’harmonitzar l’interés públic municipal amb els drets de la propietat dels terrenys inclosos en la Unitat d’Execució 18. Cal recordar que el ple de l’Ajuntament, en sessió de 25 d’octubre de 2007, va acordar aprovar el Programa d’Actuació Integrada de la Unitat d’Execució 18 UE-R, donant compliment a les previsions del Pla de Reforma Interior aprovat en sessió del ple de 25 d’octubre de 2007, així com el Projecte d’Urbanització i el Projecte de Reparcel·lació aprovats per la Junta de Govern Local en sessió de 9 de maig de 2008. Les normes urbanístiques transitòries d’urgència estableixen en el seu article 81 l’ordenança particular de la Unitat d’Execució 18 UE-R en termes idèntics als del P.R.I. abans indicat. No obstant això, a conseqüència de les actuacions dutes a terme per a la redacció del nou Pla General del municipi, es va constatar l’interés veïnal per la preservació del claustre existent en l’àmbit de la unitat, el necessari manteniment de la qual també es va posar de manifest en l’informe de 26 de juliol de 2017 emés per la Unitat d’Inspecció de Patrimoni Cultural Valencià de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló, segons el qual, en relació amb la fitxa de l’Església Nostra Senyora del Carmen, “la protecció haurà d’afectar a tota la parcel·la i, per tant, s’haurà d’incloure el claustre amb valor patrimonial”. A aquest efecte, en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic que forma part de la documentació del Pla General Estructural que s’està tramitant, s’ha inclòs, en la fitxa corresponent a l’Església de La nostra Senyora del Carmen (C-A-33), el claustre com a element a mantindre.
[ "comarca", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’Ajuntament de Castelló ha volgut implicar els veïns dels Carmelos en la transformació urbanística del barri, i els ha fet partícips del pla especial dissenyat a tal efecte. La nova ordenació, exigida pel govern local, es farà amb transparència, escoltant i intentant incorporar les demandes de la gent, i conservant el valor patrimonial del claustre de Nostra Senyora del Carmen.", "a2": "Es fa públic el Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, projecte previst als Carmelos. Els edils d'Obres i Projectes Urbans i els tècnics municipals han explicat als veïns els detalls del projecte, i també han escoltat les seves demandes i s'han compromès a estudiar altres millores de mobilitat per vianants i vehicles.", "a3": "L’Ajuntament de Castelló ha iniciat un procés de participació pública per rehabilitar i ampliar el Convent de Nostra Senyora del Carmen dels Carmelos. En una primera reunió oberta amb els veïns de la zona, els edils d’Obres i Projectes Urbans i de Participació Ciutadana han explicat els detalls del projecte i han atès les seves demandes i suggeriments." }, "extractive": { "a1": "L’Ajuntament de Castelló ha obert el termini de participació pública del Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, per a donar a conéixer el projecte que està previst a l’entorn dels Carmelos (antiga Unitat d’Execució 18).\nSobre la base del pla especial, l’edifici resultant de la rehabilitació i ampliació de l’actual espai conventual i de la construcció d’unes dependències de nova planta, no hauran d’entorpir la conservació i posada en valor del ben catalogat, amb una superfície total de 4.925 metres quadrats, inclosa l’església. \nLa nova ordenació proposada es fa amb el propòsit d’harmonitzar l’interés públic municipal amb els drets de la propietat dels terrenys inclosos en la Unitat d’Execució 18.\nNo obstant això, a conseqüència de les actuacions dutes a terme per a la redacció del nou Pla General del municipi, es va constatar l’interés veïnal per la preservació del claustre existent en l’àmbit de la unitat, el necessari manteniment de la qual també es va posar de manifest en l’informe de 26 de juliol de 2017 emés per la Unitat d’Inspecció de Patrimoni Cultural Valencià de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló, segons el qual, en relació amb la fitxa de l’Església Nostra Senyora del Carmen, “la protecció haurà d’afectar a tota la parcel·la i, per tant, s’haurà d’incloure el claustre amb valor patrimonial”.", "a2": "L’Ajuntament de Castelló ha obert el termini de participació pública del Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, per a donar a conéixer el projecte que està previst a l’entorn dels Carmelos (antiga Unitat d’Execució 18).\nSobre la base del pla especial, l’edifici resultant de la rehabilitació i ampliació de l’actual espai conventual i de la construcció d’unes dependències de nova planta, no hauran d’entorpir la conservació i posada en valor del ben catalogat, amb una superfície total de 4.925 metres quadrats, inclosa l’església. \nD’altra banda, el pla especial preserva la zona verda d’ús públic amb el seu front principal en l’avinguda de Caputxins, ajustant la seua superfície i morfologia amb motiu de la modificació de la petjada de les parcel·les edificables residencial i dotacional confrontants.\nTambé pateix variació la superfície ocupada per l’ús residencial, l’edificabilitat del qual es materialitzarà en un bloc lineal situat sobre l’alineació del carrer Juan de la Cierva, que no arribarà a l’alineació de l’Avinguda Caputxins, i que veurà rebaixada la seua altura respecte a la inicialment prevista.", "a3": "L’Ajuntament de Castelló ha obert el termini de participació pública del Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, per a donar a conéixer el projecte que està previst a l’entorn dels Carmelos (antiga Unitat d’Execució 18).\nSobre la base del pla especial, l’edifici resultant de la rehabilitació i ampliació de l’actual espai conventual i de la construcció d’unes dependències de nova planta, no hauran d’entorpir la conservació i posada en valor del ben catalogat, amb una superfície total de 4.925 metres quadrats, inclosa l’església. \nEn la reunió amb els veïns i veïnes de la zona hem atés les seues demandes, com l’estudi d’alternatives per a la reubicació d’un centre de transformació, i ens hem compromés a tractar en una altra trobada, millores en la mobilitat de la zona”, ha explicat el regidor d’Obres i Projectes Urbans.\n“Ens hem compromés a estudiar altres modificacions que permeten millorar la mobilitat de vianants i vehicles, de manera que l’execució d’aquest projecte supose un avanç per al barri”, ha apuntat. " }, "extreme": { "a1": "El projecte urbanístic dels Carmelos es farà des de la protecció del patrimoni i el consens amb les persones.", "a2": "Es fa públic el Pla Especial de Protecció del Convent de Nostra Senyora del Carmen, projecte previst als Carmelos.", "a3": "S’obre el termini de participació pública del Pla Especial de Protecció del Convent dels Carmelos de Castelló." } }
2,857
La policia espanyola intervé unes 15.000 plantes de marihuana enguany a la demarcació de Tarragona
El cos policial fa una desena d'intervencions en domicilis on s'exerceix la prostitució de dones xineses
La policia espanyola confirma un increment constant de plantacions de marihuana. Només a la demarcació de Tarragona en el darrer any s'han intervingut unes 15.000 plantes, el triple de fa tres anys. Segons ha explicat el comissari provincial, Carlos Yubero, en la commemoració del Dia de la Policia a Tarragona, el repunt es dona tant en plantacions interiors com exteriors. A més, la policia detecta l'ús d'aparells cada cop més moderns, que necessiten menys energia i abarateixen costos, com ara les làmpades LED. En conjunt enguany s'han desmantellat 20 centres de producció i distribució de drogues, i s'han intervingut 225 quilos de cànnabis sativa, 75 quilos de cabdells ja processats, 67 quilos d'haixix, mig quilo de cocaïna, 300 grams d'heroïna i uns 700.000 euros en efectiu. Una de les troballes més curioses han estat els quinze quilos d'haixix que s'havien amagat en una cadira de rodes elèctrica que una parella pretenia traslladar en cotxe fins a la República Txeca. La policia els va poder detenir a Camarles (Baix Ebre) i va evitar que poguessin dur 59 peces d'haixix a un grup de narcotraficants d'aquell país. Aquest any la policia espanyola acumula un increment de detinguts del 21%. En matèria d'estrangeria s'han obert prop de 300 expedients que han comportat la detenció de poc més de 100 persones; i s'han fet mig centenar d'expulsions qualificades. A més, el cos ha desenvolupat i completat una trentena d'investigacions sobre tracta d'éssers humans, tant per a explotació laboral com sexual, així com d'actuacions delictives relacionades amb els fraus i falsificacions documentals, amb el resultat de prop d'un centenar de detinguts. El comissari Yubero ha detallat que s'han fet una desena d'intervencions amb detinguts per prostitució de dones d'origen xinès en domicilis i pisos. "Els prostíbuls o clubs han quedat totalment apartats i ara es fa en pisos aparentment particulars que canvien constantment i són molt itinerants per evitar que la policia els detecti i que els veïns es queixin", ha explicat. Com a Policia Judicial les unitats de Delinqüència econòmica i fiscal, i de crim organitzat, han sumat 82 operacions amb 130 detinguts per delictes contra la salut pública i el tràfic de drogues; estafes i fraus a través d'Internet; blanqueig de capitals; pornografia infantil i pederàstia, i reclamacions internacionals judicials i policials. Yubero ha destacat també el creixement exponencial de les infraccions penals comeses a través de via telemàtica, en les diferents modalitats d'estafes i defraudacions, amb un volum defraudat que supera els 150.000 euros. Més sol·licitants d'asil i 61 detinguts a l'aeroport D'altra banda, la policia espanyola ha fet un centenar d'inspeccions als ports esportius del litoral amb 1.317 embarcacions recreatives i 3.393 ocupants; 370 inspeccions en bucs; i controls en 59 creuers amb 108.070 passatgers. A l'aeroport de Reus els agents han controlat 16.672 vols i més d'un milió de passatgers, i han fet 61 detinguts. A més, les oficines de la policia espanyola han expedit més de 120.000 documents d'identitat (DNI) i passaports. També s'han tramitat 12.000 documents per a ciutadans estrangers, entre els que destaquen 1.181 sol·licitants d'asil. Pel que fa al Brexit, la comissaria de Tarragona ha implementat un servei especial d'atenció als ciutadans originaris del Regne Unit que hagin d'adaptar la documentació a la nova situació que pugui plantejar-se. "Seguirem complint la llei i les ordres judicials" D'altra banda, el comissari en cap ha destacat el treball de la policia espanyola i l'esforç per garantir "la necessària seguretat". El comissari ha afirmat que actuaran "com hem fet sempre complint estrictament la llei i les ordres que rebem de l'autoritat judicial". Carlos Yubero ha participat aquest divendres el seu darrer acte del Dia de la Policia en actiu, ja que es jubilarà a final d'agost de l'any vinent. Durant l'acte que s'ha fet al Seminari de Tarragona s'han lliurat nou creus al Mèrit Policial, una amb distintiu vermell i vuit amb distintiu blanc, així com catorze reconeixements a policies locals. Per la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha afirmat que la seguretat dona estabilitat a la societat i és la garantia de l'Estat de Dret, i ha afegit que la policia espanyola hi juga "un paper fonamental".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Amb motiu del Dia de la Policia a Tarragona, s’ha donat a conèixer el resum de les intervencions de la policia espanyola en tots els seus àmbits de competència. Durant l’entrega de guardons, s’ha destacat el paper de les forces de seguretat estatals en el manteniment de l’ordre i el seu compromís amb el compliment de la llei.", "a2": "Segons la policia espanyola, hi ha un gran increment de plantacions de marihuana. A Tarragona, per exemple, s'han intervingut el triple de fa tres anys. La policia està fent un gran esforç per garantir la seguretat dels ciutadans, desmantellant centres de distribució de drogues i confiscant quilos de drogues. La policia confirma un 21 % més de detinguts aquest any.", "a3": "Durant la commemoració del Dia de la Policia a Tarragona, Carlos Yubero, el comissari provincial de Tarragona, ha explicat que les plantacions de marihuana intervingudes s'han triplicat en els últims tres anys. També ha detallat les intervencions de la policia pel que fa a la prostitució, les estafes per Internet, la pornografia infantil i la pederàstia, entre altres delictes." }, "extractive": { "a1": "La policia espanyola confirma un increment constant de plantacions de marihuana.\nEn conjunt enguany s'han desmantellat 20 centres de producció i distribució de drogues, i s'han intervingut 225 quilos de cànnabis sativa, 75 quilos de cabdells ja processats, 67 quilos d'haixix, mig quilo de cocaïna, 300 grams d'heroïna i uns 700.000 euros en efectiu.\nDurant l'acte que s'ha fet al Seminari de Tarragona s'han lliurat nou creus al Mèrit Policial, una amb distintiu vermell i vuit amb distintiu blanc, així com catorze reconeixements a policies locals. \nPer la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha afirmat que la seguretat dona estabilitat a la societat i és la garantia de l'Estat de Dret, i ha afegit que la policia espanyola hi juga \"un paper fonamental\".", "a2": "La policia espanyola confirma un increment constant de plantacions de marihuana. \nNomés a la demarcació de Tarragona en el darrer any s'han intervingut unes 15.000 plantes, el triple de fa tres anys.\nSegons ha explicat el comissari provincial, Carlos Yubero, en la commemoració del Dia de la Policia a Tarragona, el repunt es dona tant en plantacions interiors com exteriors.\nEn conjunt enguany s'han desmantellat 20 centres de producció i distribució de drogues, i s'han intervingut 225 quilos de cànnabis sativa, 75 quilos de cabdells ja processats, 67 quilos d'haixix, mig quilo de cocaïna, 300 grams d'heroïna i uns 700.000 euros en efectiu.", "a3": "La policia espanyola confirma un increment constant de plantacions de marihuana.\nEn conjunt enguany s'han desmantellat 20 centres de producció i distribució de drogues, i s'han intervingut 225 quilos de cànnabis sativa, 75 quilos de cabdells ja processats, 67 quilos d'haixix, mig quilo de cocaïna, 300 grams d'heroïna i uns 700.000 euros en efectiu.\nA més, el cos ha desenvolupat i completat una trentena d'investigacions sobre tracta d'éssers humans, tant per a explotació laboral com sexual, així com d'actuacions delictives relacionades amb els fraus i falsificacions documentals, amb el resultat de prop d'un centenar de detinguts. \nD'altra banda, el comissari en cap ha destacat el treball de la policia espanyola i l'esforç per garantir \"la necessària seguretat\"." }, "extreme": { "a1": "Les últimes intervencions de la policia nacional evidencien un increment generalitzat de la delinqüència, amb tècniques cada vegada més modernes.", "a2": "Es detecta un increment de plantacions de marihuana i la policia espanyola confirma un 21 % més de detinguts aquest any.", "a3": "La policia espanyola adverteix de l’increment i la modernització de plantacions de marihuana a la demarcació de Tarragona." } }
884
El parlament reprova l’ex-president Pujol pels diners a Andorra
Els ple aprova les conclusions de la comissió d'investigació contra el frau i denunciarà a la fiscalia les incompareixences de càrrecs públics
El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda les conclusions de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política i ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys. Després de 30 sessions, 77 compareixences i 150 hores de comissió, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola. De les gairebé 397 conclusions aprovades en la comissió, avui se n’han aprovat 389. D’aquestes, dues feien referència al president de la Generalitat, Artur Mas, en les quals ERC s’havia abstingut en comissió i aquest dilluns hi ha votat en contra, impossibilitant la seva aprovació. En una, que s’ha llegit en veu alta, es deia que en la seva compareixença a la comissió, Mas havia donat a entendre que sabia que el seu pare tenia diners irregulars a Liechtenstein mentre ell era conseller de la Generalitat; l’altra conclusió era que les relacions d’amistat dels fills de Jordi Pujol i alguns càrrecs del govern, tant en la primera etapa de CiU com en l’actual, ‘poden haver estat aprofitades per generar negocis sota l’empara dels més alts càrrecs del govern’. L’altra conclusió que s’ha llegit en veu alta, i que sí que s’ha aprovat, ha estat la reprovació de Jordi Pujol ‘amb motiu d’haver mantingut amagat de les autoritats tributàries corresponents i per tant sense tributar durant 34 anys, uns recursos en entitats bancàries de l’estranger’. També s’ha aprovat que Pujol mereix ‘una reprovació especial’ per no haver aclarit perquè no va parlar de la seva fortuna a Andorra fins el 2014, i no ho feia quan va deixar de ser president el 2003. També li retreu el fet de no haver declarat que va heretar un immoble a Premià de Mar (Maresme) fins el 1985, quan ja havia prescrit l’impost de successions, recordant, a més, que aquest impost és gestionat per la Generalitat. Altres conclusions aprovades han demanat a la família Pujol que aixequi el secret bancari, i han denunciat els negocis del seus fills amb administracions públiques o empreses relacionades, a més del benefici d’aquestes empreses per estar vinculades a entorns de CiU. Una altra reprovació ha estat pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per la seva ‘manca de col·laboració’ amb la comissió, la manca de resultats en la lluita contra la corrupció i l’ús ‘partidista’ de les seves actuacions en els casos de corrupció. També ha estat reprovada la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, per no haver comunicat a la justícia els fets delictius que va conèixer al famós dinar de La Camarga, i l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos. Entre les conclusions aprovades destaca la introducció a l’escola de matèries i continguts ètics i de lluita contra la corrupció, l’establiment de codis ètics i controls interns dins dels partits, mesures en el tractament periodístic dels casos de corrupció, la supressió dels paradisos fiscals, Igualment, s’ha reprovat la gestió de la Conselleria d’Empresa i Ocupació en el cas de les ITV, però els vots d’ERC i CiU han impedit aprovar dues conclusions basades en el sumari del cas, que apunten que Oriol Pujol hauria rebut diners per afavorir empresaris del sector amics seus i col·laborar en deslocalitzacions industrials. Denunciar a fiscalia els falsos testimonis D’altra banda, el ple també ha aprovat traslladar a la fiscalia algunes intervencions fetes per compareixents per si han incorregut en fals testimoni, sobretot en el cas del dinar al restaurant La Camarga i el cas Método3, ‘on es fa evident que algun dels testimonis van mentir, atesa la contradicció evident’. A més, el fals testimoni també inclou l’afirmació falsa de no saber res sobre els fets preguntats. La conclusió, proposada per la CUP, recorda que el fals testimoni en una comissió parlamentària d’investigació està penat amb fins a un any de presó. Una proposta d’ICV-EUiA aprovada inicialment, finalment s’ha rebutjat. Es tractava que a les comissions d’investigació, els compareixents no tinguin una posició física de preeminència sobre els diputats i al costat de la presidència. Sí que s’ha aprovat reobrir la comissió en la propera legislatura.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El Parlament ha aprovat unes conclusions de la comissió d’investigació sobre el frau en què no només reprova la corrupció de la família Pujol Ferrusola, sinó també la ineficàcia i mala fe del ministre de l’Interior. D’altra banda, s’han acordat mesures per promoure els valors ètics en l’àmbit educatiu. Finalment, es denunciaran a la fiscalia alguns testimonis sospitosos de falsedat.", "a2": "El ple del Parlament de Catalunya aprova les conclusions de la investigació sobre corrupció i frau fiscal de la família Pujol Ferrusola. Entre d'altres, el Parlament acusa Pujol d'amagar diners familiars a Andorra, de no declarar que va heretar un immoble fins que l'impost de successions havia prescrit i de la seva manca de col·laboració amb la comissió.", "a3": "Aquesta tarda, el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat 389 de les 397 conclusions aprovades durant la comissió d'investigació contra el frau general i sobre casos concrets. Entre les conclusions aprovades destaquen les que fan referència al cas de la família Pujol Ferrussola, amb la reprovació de l'expresident Jordi Pujol pels diners que havia amagat a Andorra durant 34 anys." }, "extractive": { "a1": "El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda les conclusions de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política i ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys.\nDesprés de 30 sessions, 77 compareixences i 150 hores de comissió, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola.\nEntre les conclusions aprovades destaca la introducció a l’escola de matèries i continguts ètics i de lluita contra la corrupció, l’establiment de codis ètics i controls interns dins dels partits, mesures en el tractament periodístic dels casos de corrupció, la supressió dels paradisos fiscals,\nD’altra banda, el ple també ha aprovat traslladar a la fiscalia algunes intervencions fetes per compareixents per si han incorregut en fals testimoni, sobretot en el cas del dinar al restaurant La Camarga i el cas Método3, ‘on es fa evident que algun dels testimonis van mentir, atesa la contradicció evident’.", "a2": "El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda les conclusions de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política i ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys.\nDesprés de 30 sessions, 77 compareixences i 150 hores de comissió, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola.\nTambé s’ha aprovat que Pujol mereix ‘una reprovació especial’ per no haver aclarit perquè no va parlar de la seva fortuna a Andorra fins el 2014, i no ho feia quan va deixar de ser president el 2003.\nTambé li retreu el fet de no haver declarat que va heretar un immoble a Premià de Mar (Maresme) fins el 1985, quan ja havia prescrit l’impost de successions, recordant, a més, que aquest impost és gestionat per la Generalitat.", "a3": "El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda les conclusions de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política i ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys. \nDesprés de 30 sessions, 77 compareixences i 150 hores de comissió, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola.\nEn una, que s’ha llegit en veu alta, es deia que en la seva compareixença a la comissió, Mas havia donat a entendre que sabia que el seu pare tenia diners irregulars a Liechtenstein mentre ell era conseller de la Generalitat; l’altra conclusió era que les relacions d’amistat dels fills de Jordi Pujol i alguns càrrecs del govern, tant en la primera etapa de CiU com en l’actual, ‘poden haver estat aprofitades per generar negocis sota l’empara dels més alts càrrecs del govern’.\nAltres conclusions aprovades han demanat a la família Pujol que aixequi el secret bancari, i han denunciat els negocis del seus fills amb administracions públiques o empreses relacionades, a més del benefici d’aquestes empreses per estar vinculades a entorns de CiU." }, "extreme": { "a1": "El Parlament reprova la corrupció i estableix les futures bases per lluitar contra el frau i els falsos testimonis.", "a2": "El Parlament de Catalunya aprova les conclusions de la investigació sobre corrupció i frau fiscal de la família Pujol Ferrusola.", "a3": "El ple del Parlament aprova les conclusions de la comissió d’investigació sobre les pràctiques corruptes de Jordi Pujol." } }
1,935
Torra reclama un «diàleg sincer» a l'Estat després de la petició de reunió de Sánchez
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, reclama afrontar els dies que venen, marcats pel 21-D, amb “determinació, serenor i cap renúncia”
La celebració de la 68a Nit de Santa Llúcia ha estat especialment reivindicativa, en el segon any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no pot presidir la gala arran del seu empresonament. Torra ha volgut destacat la seva aposta per trobar una solució a través de la paraula per resoldre la situació que viu Catalunya: "Cal un diàleg sincer, per bastir ponts i buscar vies, i no fotografies", assegurant que "això va de trobar consensos". En el seu discurs, el president de la Generalitat ha denunciat els atacs que Catalunya rep i ha defensat que al país no hi ha el "problema de convivència" que es projecta des de l'Estat sinó un problema de "democràcia i de justícia". Torra ha reivindicat que els catalans necessiten "donar-se una oportunitat". "La nació sencera s’ha d’aturar, reflexionar i pensar que s’ha de donar aquesta oportunitat basada en els valors de la justícia, la democràcia i la pau”, ha expressat Torra. En aquest sentit, ha destacat que caldrà fer front als atacs que vindran en el futur, en base a un “relat fictici de violència que no existeix”, un relat que, afegeix, “no es pot tolerar”. Pel seu cantó, el president del Parlament, Roger Torrent, ha apuntat que caldrà seguir defensant els ideals que els han dut fins aquí. "No tenim mes remei que persistir, no hi ha alternativa a fer-ho bé, amb intel·ligència, com sempre hem fet, des del pacifisme més escropulós", ha apuntat. "Avui que som aquí, i aprofitem en aquesta Nit de Santa Llúcia per conjurar-nos a defensar la cultura per protegir la llibertat: a seguir perseguint la llibertat per assegurar la cultura", ha apuntat. Igual de contundent ha estat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha destacat que la ciutat que ha acollit l’acte, Sabadell, és aquella on amb Cuixart, Forcadell i Casals van “començar a dibuixar l'horitzó d’un país de llibertat que ara que estem a tocar dels dits ens volen manllevar”. Mauri també ha destacat el suport del 80% que a Catalunya té l’opció per arribar a consensos abans de la confrontació, i ha criticat "el consell de ministres que es farà a Barcelona un any després d’unes eleccions imposades", ha apuntat. Marcel Mauri: "Continuarem dempeus i més forts que mai, teniu el nostre compromís, institucions catalanes, que Òmnium s’enfrontarà a les hores graus que venen amb determinació, serenor i cap renuncia "Respondrem amb intel·ligència, determinació i la no violència com a bandera", ha afegit Mauri, i ha assegurat que res els frenarà en la defensa dels somnis fins a assolir la llibertat. "Continuarem dempeus i més forts que mai, teniu el nostre compromís, institucions catalanes, que Òmnium s’enfrontarà a les hores graus que venen amb determinació, serenor i cap renuncia; com diu Jordi Cuixart, lluitar per la democràcia és un privilegi, però lluitar per la llibertat és el més bonic que es pot fer a la vida”, ha expressat. La defensa dels premiats Especialment punyent ha estat el flamant Premi Sant Jordi de novel·la, Jordi Cabré, que s’ha mostrat emocionat per la situació que viu el país. “A mida que vaig parlant i saludant gent que no hi són i que estan castigada de manera injusta, me n’adono que els presoners som nosaltres, i que hem de sortir d’Espanya immediatament”, ha assenyalat en els eu parlament. Cabré també ha fet un paralel·lisme amb el premi rebut aquesta nit. “Aquest és la meva tercera nominació al premi, però ho lligo amb l’estat del país, l’any passat ho vam tenir a tocar, la reivindicació d’independència és pacífica, funciona, però amb exiliats, presos polítics, l’amenaça del 155 a sobre, no serà res creïble si no som capaços de col·lapsar la ciutat de Barcelona si cal”, ha expressat. Per la seva banda el poeta Cares Rebassa ha llançat un missatge directament a Quim Torra: “Cal que visquem com a col·lectiu ple, les societats que viuen el llibertat lluiten per viure-hi, si ho fem tindrà sentit continuar fent poesia per a posar fre al feixisme, i després d’això, ni peatges, ni ministres ni policies podran aturar la nostra força”, ha dit.
[ "68ena nit de santa llúcia" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El nucli independentista català ha aprofitat la celebració de la Nit de Santa Llúcia per reafirmar el seu compromís amb els ideals nacionalistes i mostrar el seu suport als empresonats. Mentre Torra ha demanat consens i diàleg sincer amb el govern espanyol, Torrent i Òmnium Cultural han recordat que resistiran pacíficament, però amb fermesa.", "a2": "Torra afirma a la 68a Nit de Santa Llúcia que a Catalunya hi ha un problema de \"democràcia i de justícia\", i aposta pel diàleg amb el govern espanyol. Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, han recordat que hem de lluitar per la llibertat.", "a3": "La celebració de la 68a Nit de Santa Llúcia ha servit perquè polítics com Quim Torra, líders socials com Marcel Mauri i premiats com Jordi Cabré reivindiquin la independència de Catalunya i denunciïn la repressió de l'estat espanyol. És el segon any que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, no pot presidir la cerimònia, que s'ha celebrat a Sabadell." }, "extractive": { "a1": "La celebració de la 68a Nit de Santa Llúcia ha estat especialment reivindicativa, en el segon any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no pot presidir la gala arran del seu empresonament.\nTorra ha volgut destacat la seva aposta per trobar una solució a través de la paraula per resoldre la situació que viu Catalunya: \"Cal un diàleg sincer, per bastir ponts i buscar vies, i no fotografies\", assegurant que \"això va de trobar consensos\".\nEn el seu discurs, el president de la Generalitat ha denunciat els atacs que Catalunya rep i ha defensat que al país no hi ha el \"problema de convivència\" que es projecta des de l'Estat sinó un problema de \"democràcia i de justícia\".\n\"Continuarem dempeus i més forts que mai, teniu el nostre compromís, institucions catalanes, que Òmnium s’enfrontarà a les hores graus que venen amb determinació, serenor i cap renuncia; com diu Jordi Cuixart, lluitar per la democràcia és un privilegi, però lluitar per la llibertat és el més bonic que es pot fer a la vida”, ha expressat.", "a2": "La celebració de la 68a Nit de Santa Llúcia ha estat especialment reivindicativa, en el segon any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no pot presidir la gala arran del seu empresonament.\nEn el seu discurs, el president de la Generalitat ha denunciat els atacs que Catalunya rep i ha defensat que al país no hi ha el \"problema de convivència\" que es projecta des de l'Estat sinó un problema de \"democràcia i de justícia\".\n\"La nació sencera s’ha d’aturar, reflexionar i pensar que s’ha de donar aquesta oportunitat basada en els valors de la justícia, la democràcia i la pau”, ha expressat Torra.\nIgual de contundent ha estat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha destacat que la ciutat que ha acollit l’acte, Sabadell, és aquella on amb Cuixart, Forcadell i Casals van “començar a dibuixar l'horitzó d’un país de llibertat que ara que estem a tocar dels dits ens volen manllevar”.", "a3": "La celebració de la 68a Nit de Santa Llúcia ha estat especialment reivindicativa, en el segon any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no pot presidir la gala arran del seu empresonament.\nEn el seu discurs, el president de la Generalitat ha denunciat els atacs que Catalunya rep i ha defensat que al país no hi ha el \"problema de convivència\" que es projecta des de l'Estat sinó un problema de \"democràcia i de justícia\".\nPel seu cantó, el president del Parlament, Roger Torrent, ha apuntat que caldrà seguir defensant els ideals que els han dut fins aquí.\nIgual de contundent ha estat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha destacat que la ciutat que ha acollit l’acte, Sabadell, és aquella on amb Cuixart, Forcadell i Casals van “començar a dibuixar l'horitzó d’un país de llibertat que ara que estem a tocar dels dits ens volen manllevar”." }, "extreme": { "a1": "Polítics i premiats defensen una solució democràtica i lliure per Catalunya en una reivindicativa Nit de Santa Llúcia.", "a2": "Torra afirma que a Catalunya hi ha un problema de \"democràcia i de justícia\" i aposta pel diàleg.", "a3": "Polítics, líders socials i premiats reivindiquen la independència i denuncien la repressió en la 68a Nit de Santa Llúcia." } }
2,993
La fiscalia carrega contra les defenses per presentar els acusats com a "víctimes de persecució política"
Javier Zaragoza nega que sigui un "judici contra l'independentisme" i assegura que és "en defensa de la democràcia"
La fiscalia ha carregat contra les defenses per presentar els acusats com a "víctimes d'una persecució política" i ha assegurat que no és un judici polític contra l'independentisme i el seu projecte polític sinó "en defensa de la democràcia espanyola i l'ordre constitucional". "Seria un greu exercici d'irresponsabilitat si la justícia no hagués reaccionat", ha defensat el fiscal Javier Zaragoza en el segon dia de judici. Per això, la fiscalia impugnarà totes les al·legacions fetes per les defenses. "Es volen transformar en víctimes els que han trencat la Constitucional i paradoxalment asseure al bancs dels acusats l'Estat", ha recriminat Zaragoza, que insisteix que "ningú està perseguit per les seves idees a Espanya". El fiscal Javier Zaragoza ha estat el primer en prendre la paraula en la segona sessió del judici del procés, on les acusacions han d'exposar les seves al·legacions o impugnar les que van fer dimarts les defenses. Zaragoza ha avançat que les impugnaran totes i ha carregat contra l'estratègia de les defenses per, segons el fiscal, intentar presentar els acusats com a "víctimes de persecució política" i "paradoxalment intentar asseure al banc dels acusats l'Estat". "Alguns escrits més que al·legats semblen relats acusatoris", ha manifestat només de començar. Per al ministeri públic, no es tracta d'una "causa general" ja que cada tribunal està jutjant el que li pertoca, segons sosté Zaragoza. El fiscal ha criticat els advocats defensors per donar una "visió distorsionada" de la realitat per "desacreditar" la justícia espanyola amb el propòsit de "qüestionar la qualitat democràtica de l'estat de dret". En tot moment, ha dit que les defenses intenten presentar els acusats com a "víctimes d'una suposada violació massiva de drets" però, un a un, ha anat impugnant i contraargumentant aquesta violació de drets que dimarts van al·legar els lletrats. "No es jutgen idees, sinó fets" Segons Zaragoza, l'actuació dels líders independentistes no està emparada pels drets polítics. "No es vulneren els seus drets, sinó de la resta de ciutadans que emparats pel TC han refusat participar del referèndum il·legal", ha afirmat durant la sessió. En tot moment, ha insistit que no es jutgen "idees ni conviccions polítiques" sinó uns fets que qualifica de "molt greus". Segons el fiscal, cap de les accions que van dur a termes els acusats "tenen empara" per sobre dels drets constitucionals. "Els drets polítics no justifiquen imposar una legislació alternativa, imposar un procés de segregació al marge de la Constitució i la sobirania nacional o pràcticament tenir segrestada una comitiva judicial sota el pretext que ataca Catalunya i el referèndum", ha al·legat. Així mateix, també ha rebutjat que les al·legacions referides al dret a un jutge predeterminat per la llei, a la imparcialitat del tribunal i a la doble instància. Comparació amb el 'Pla Ibarretxe" Durant l'exposició -i tot i que Puigdemont no està en aquesta causa- ha comparat la seva actuació com a president amb el que es va fer amb el 'pla Ibarretxe i ha recordat que en aquell cas es va votar la proposta al Congrés i es va rebutjar. En canvi, ha dit que Puigdemont no va acceptar l'oferiment de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i tampoc va voler anar al Senat a comparèixer. "Sembla que l'exemple del pla Ibarretxe no ha prosperat", ha manifestat Zaragoza. "El diàleg des de l'imposició i al marge de la legalitat no és acceptable en una societat democràtica", ha afegit. A més, ha dit que no es pot culpar l'Estat d'una "pretesa falta de diàleg". "No sembla de rebut culpar l'Estat d'una suposada falta de voluntat de diàleg com a factor desencadenant o que aboca al procés unilateral de trencament l'ordre constitucional i a aquesta secessió consumada afortunadament va ser neutralitzada", ha dit Zaragoza per concloure la seva intervenció. "El dret a l'autodereminació no té de cobertura normativa" Durant l'exposició, també ha dit que el dret d'autodeterminació que al·leguen les defenses "no té cobertura normativa nacional ni internacional". "Ni les constitucions ni els tractats de dret internacional reconeixen aquest dret", ha reblat, afegint que tampoc reconeixen el "dret a la secessió". No volen la declaració de Puigdemont Sobre la petició de les defenses de citar Puigdemont com a testimoni (i que declari per vídeo per videoconferència) també s'hi ha oposat. "Pretendre que el que està rebel en aquest tribunal declari per videoconferència trencaria totes les normes processals", ha manifestat. Sobre el testimoni del rei, ha apuntat que està "eximit" i que ja es compta com a prova aportada el vídeo de la declaració que va fer el 3 d'octubre. També ha contrarestat la defensa de Cuixart, que va apuntar que el registre d'Economia del 20 de setembre es va fer tenint permís només "quatre despatxos i no tot l'edifici". Zaragoza ho ha negat . Intromissió indeguda d'Alemanya Sobre la decisió d'Alemanya de no entregar Puigdemont per rebel·lió, ha acusat el tribunal d'Schleswig-Holstein ha dit que va actuar "incomplint palmàriament el sentit de l'euroordre". I ha afegit: "Va ser una intromissió indeguda en la gestió dels tribunals espanyols".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La fiscalia ha desmuntat punt per punt les al·legacions dels acusats pel procés independentista. Ha criticat l’estratègia de la defensa de voler soscavar la reputació de la democràcia espanyola i ha reivindicat la inconstitucionalitat del referèndum com a causa del judici, i no cap mena de repressió ideològica. També ha retret a Alemanya l’incompliment de l’euroordre d’entrega de Puigdemont. ", "a2": "El fiscal, Javier Zaragoza, defensa que la justícia hagi reaccionat i impugna totes les al·legacions presentades per les defenses, ja que intenten presentar els acusats com a víctimes. El fiscal ha assegurat que aquest judici és per defensar la Constitució i la democràcia espanyoles, i que no és contra l'independentisme, sinó contra les accions dels seus líders.", "a3": "Javier Zaragoza, fiscal del judici del procés, ha recriminat a les defenses dels líders independentistes que presentin els acusats com a víctimes polítiques perseguides per l'Estat espanyol. El fiscal ha negat que es tracti d'un judici de l'independentisme com a ideologia, sinó d'un judici d'accions contra l'ordre constitucional i de la voluntat d'instaurar una legislació alternativa de forma unilateral." }, "extractive": { "a1": "La fiscalia ha carregat contra les defenses per presentar els acusats com a \"víctimes d'una persecució política\" i ha assegurat que no és un judici polític contra l'independentisme i el seu projecte polític sinó \"en defensa de la democràcia espanyola i l'ordre constitucional\".\nEl fiscal ha criticat els advocats defensors per donar una \"visió distorsionada\" de la realitat per \"desacreditar\" la justícia espanyola amb el propòsit de \"qüestionar la qualitat democràtica de l'estat de dret\".\nDurant l'exposició, també ha dit que el dret d'autodeterminació que al·leguen les defenses \"no té cobertura normativa nacional ni internacional\".\nSobre la decisió d'Alemanya de no entregar Puigdemont per rebel·lió, ha acusat el tribunal d'Schleswig-Holstein ha dit que va actuar \"incomplint palmàriament el sentit de l'euroordre\".", "a2": "La fiscalia ha carregat contra les defenses per presentar els acusats com a \"víctimes d'una persecució política\" i ha assegurat que no és un judici polític contra l'independentisme i el seu projecte polític sinó \"en defensa de la democràcia espanyola i l'ordre constitucional\".\nEl fiscal Javier Zaragoza ha estat el primer en prendre la paraula en la segona sessió del judici del procés, on les acusacions han d'exposar les seves al·legacions o impugnar les que van fer dimarts les defenses.\nZaragoza ha avançat que les impugnaran totes i ha carregat contra l'estratègia de les defenses per, segons el fiscal, intentar presentar els acusats com a \"víctimes de persecució política\" i \"paradoxalment intentar asseure al banc dels acusats l'Estat\".\nEl fiscal ha criticat els advocats defensors per donar una \"visió distorsionada\" de la realitat per \"desacreditar\" la justícia espanyola amb el propòsit de \"qüestionar la qualitat democràtica de l'estat de dret\".", "a3": "La fiscalia ha carregat contra les defenses per presentar els acusats com a \"víctimes d'una persecució política\" i ha assegurat que no és un judici polític contra l'independentisme i el seu projecte polític sinó \"en defensa de la democràcia espanyola i l'ordre constitucional\".\nEl fiscal Javier Zaragoza ha estat el primer en prendre la paraula en la segona sessió del judici del procés, on les acusacions han d'exposar les seves al•legacions o impugnar les que van fer dimarts les defenses.\nEl fiscal ha criticat els advocats defensors per donar una \"visió distorsionada\" de la realitat per \"desacreditar\" la justícia espanyola amb el propòsit de \"qüestionar la qualitat democràtica de l'estat de dret\". \nDurant l'exposició, també ha dit que el dret d'autodeterminació que al•leguen les defenses \"no té cobertura normativa nacional ni internacional\"." }, "extreme": { "a1": "El fiscal del judici contra el procés d’independència recorda als acusats que s’estan jutjant fets i no idees polítiques.", "a2": "El fiscal Javier Zaragoza defensa que la justícia hagi reaccionat i impugna totes les al·legacions presentades per les defenses.", "a3": "La fiscalia critica les defenses del judici del procés per presentar els acusats com a víctimes de repressió política." } }
1,100
Que ens ho digui en Ribó
El soroll entorn els llaços amenaça de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya i eclipsa, de pas, la crisi de govern de JxCat. Avui també són notícia Torra al Parlament, el consell nacional del PDECat, la presentació d'Álvarez de Toledo, el judici, les primeres eleccions de Pujol i Fernando Torres
Quim Torra ha optat per desobeir la Junta Electoral Central. En una decisió que ha estat personal no ha fet retirar els llaços dels edificis de la Generalitat un cop ha vençut el termini i ha optat per demanar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un informe sobre què ha de fer. Ara només li cal esperar que la Fiscalia el denunciï per desobediència, tot i que a ell el preocupa més aviat poc. Deixar la decisió en mans de Ribó és una forma de legitimar-se o de tenir una pista d'aterratge. Si el síndic, que no trigarà gens en emetre el seu informe, li demana que els retiri, ho farà perquè així li ha aconsellat una institució catalana. Si beneeix que no ho faci (tal com ja va fer al seu dia en una situació similar) el seu acte de desobediència tindrà un plus de legitimitat. El soroll entorn els llaços i les estelades amenaça de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya del 28-A i està eclipsant, de pas, la crisi de govern de JxCat, que ha de rellevar en breu Elsa Artadi i Laura Borràs, que, de facto, seran les caps de llista a Barcelona i al Congrés. Sobre la polèmica us deixo la crònica d'Oriol March i Sara González i l'opinió de Joan Serra Carné. Avui hi ha sessió de control al Govern al Parlament, Torra contestarà preguntes i se'n parlarà. L'equip de Política us n'informarà al minut, com sempre. Vist i llegit El Bàsics és un dels programes icona de BTV i ens permet, de la mà d'Eva Arderius, acostar-nos al que passa a la nostra ciutat cada vespre. Avui un porto un dels seus reportatges, en aquest cas sobre un fenomen cada cop més evident: la desaparició dels quioscos de premsa, de la que fa uns mesos us n'informàvem també al nostre diari. El paper recula i cada cop es venen menys diaris en aquest suport, que ha reduït un 50% la seva distribució. La gent més jove prefereix informar-se a través dels diaris digitals (siguin o no nadius) i del telèfon i els quiosquers són els que en surten més malparats i s'han de reinventar. Adrià Calvo en parla amb ells en aquest reportatge. Manuel Marchena tenia com a objectiu que el judici a l'independentisme que se celebra al Tribunal Suprem acabés abans de la campanya de les eleccions generals. De fet, Quico Homs, un dels advocats defensors, va explicar en una entrevista a NacióDigital que així els hi havien fet arribar. El calendari, però, juga en contra de les previsions de Marchena. Malgrat que les defenses estan renunciant a alguns testimonis que els poden servir per poc més que per treure de polleguera el tribunal, és difícil que les sessions acabin abans de maig i, per tant, el judici s'encavalcarà amb les campanyes electorals. Els més malpensats creuen que la sentència veurà la llum a finals de juliol i altres la situen al setembre. Tal dia com avui de l'any 1980 els catalans tornaven a escollir el seu Parlament passant pàgina de la dictadura de Franco i l'excepcionalitat de la presidència de Tarradellas. Aquelles primeres eleccions després del franquisme les guanyaria, contra tot pronòstic, Jordi Pujol al capdavant de CiU, una coalició de centre-dreta creada feia ben poc i que havia obtingut resultats discrets a les espanyoles i les municipals. El gran derrotat seria el PSC de Joan Raventós. Els resultats obligarien Pujol a pactar amb la vella ERC, que encara lideraven personalitats de la República i l'exili. S'obria una rellevant primera legislatura autonòmica. Així van viure, amb el centre de dades al Palau de la Generalitat, aquella primera nit electoral a TVE, i així es recordava uns anys després la campanya. El 20 de març de l'any 1984 naixia a Fuenlabrada el futbolista Fernando Torres, una de les grans figures de l'Atlètic de Madrid. El davanter, conegut com el Niño, va jugar entre 2001 i 2007 al club matalasser i després va provar sort a la Premier League: primer al Liverpool i després al Chelsea. Després d'un breu pas pel Milà va tornar al club del Manzanares i fa uns mesos va marxar a jugar al Japó, on escura la seva carrera esportiva. Aquí podeu veure alguns dels seus millors gols. Ferran Casas i Manresa subdirector de NacióDigital Fes clic aquí per subscriure-t'hi
[ "el despertador: 20 de març" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El judici a l’independentisme i algunes polèmiques que s’hi deriven van camí de protagonitzar la propera campanya electoral, i eclipsa fins i tot una crisi governamental. Des d’aquelles eleccions de 1980, que va guanyar Jordi Pujol, la premsa escrita ha cedit el pas als diaris digitals, i futbolista Fernando Torres es troba ja al final de la seva carrera.", "a2": "El tema dels llaços als edificis de la Generalitat s'està convertint en el protagonista de la precampanya del 28-A. Quim Torra ha demanat consell a en Rafel Ribó sobre la retirada dels llaços. Altres notícies destacades són la possible futura desaparició dels quioscos de premsa, el judici a l'independentisme, les eleccions de 1980 on va resultar guanyador Pujol i Fernando Torres.", "a3": "Entre altres notícies del dia, destaca que el president de la Generalitat Quim Torra ha optat per desobeir la Junta Electoral Central, que li havia exigit retirar els llaços grocs de la façana de la Generalitat amb motiu de la campanya electoral del 28-A, i ha demanat al síndic de greuges instruccions sobre què ha de fer." }, "extractive": { "a1": "El soroll entorn els llaços i les estelades amenaça de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya del 28-A i està eclipsant, de pas, la crisi de govern de JxCat, que ha de rellevar en breu Elsa Artadi i Laura Borràs, que, de facto, seran les caps de llista a Barcelona i al Congrés.\nLa gent més jove prefereix informar-se a través dels diaris digitals (siguin o no nadius) i del telèfon i els quiosquers són els que en surten més malparats i s'han de reinventar.\nTal dia com avui de l'any 1980 els catalans tornaven a escollir el seu Parlament passant pàgina de la dictadura de Franco i l'excepcionalitat de la presidència de Tarradellas.\nEl davanter, conegut com el Niño, va jugar entre 2001 i 2007 al club matalasser i després va provar sort a la Premier League: primer al Liverpool i després al Chelsea.", "a2": "El soroll entorn els llaços i les estelades amenaça de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya del 28-A i està eclipsant, de pas, la crisi de govern de JxCat, que ha de rellevar en breu Elsa Artadi i Laura Borràs, que, de facto, seran les caps de llista a Barcelona i al Congrés.\nLa gent més jove prefereix informar-se a través dels diaris digitals (siguin o no nadius) i del telèfon i els quiosquers són els que en surten més malparats i s'han de reinventar. \nTal dia com avui de l'any 1980 els catalans tornaven a escollir el seu Parlament passant pàgina de la dictadura de Franco i l'excepcionalitat de la presidència de Tarradellas.\nEl davanter, conegut com el Niño, va jugar entre 2001 i 2007 al club matalasser i després va provar sort a la Premier League: primer al Liverpool i després al Chelsea.", "a3": "El soroll entorn els llaços i les estelades amenaça de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya del 28-A i està eclipsant, de pas, la crisi de govern de JxCat, que ha de rellevar en breu Elsa Artadi i Laura Borràs, que, de facto, seran les caps de llista a Barcelona i al Congrés.\nLa gent més jove prefereix informar-se a través dels diaris digitals (siguin o no nadius) i del telèfon i els quiosquers són els que en surten més malparats i s'han de reinventar.\nTal dia com avui de l'any 1980 els catalans tornaven a escollir el seu Parlament passant pàgina de la dictadura de Franco i l'excepcionalitat de la presidència de Tarradellas.\nEl davanter, conegut com el Niño, va jugar entre 2001 i 2007 al club matalasser i després va provar sort a la Premier League: primer al Liverpool i després al Chelsea." }, "extreme": { "a1": "Entre altres notícies del dia, destaca el panorama polític i judicial de l’independentisme català abans de les properes eleccions.", "a2": "Torra ha demanat a Rafael Ribó un informe sobre si hauria de retirar els llaços dels edificis de la Generalitat.", "a3": "Quim Torra desobeeix la Junta Electoral Central i no retirarà els llaços grocs de la façana de la Generalitat." } }
2,015
Barcelona culmina el desplegament de la nova xarxa de bus després de sis anys
La presidenta de TMB, Mercedes Vidal, assegura que és la transformació "més important de les darreres dècades" i demana paciència als usuaris
La ciutat de Barcelona ha culminat aquest dilluns el desplegament de la nova xarxa de bus amb la posada en marxa de les línies H2, V1, V19, V23 i V25 i l'eliminació de les línies 45 i 92. La presidenta de TMB, Mercedes Vidal, ha assegurat que el projecte "millorarà enormement les connexions" del transport en superfície i que amb les noves línies s'ha completat la transformació "més important de les darreres dècades". Vidal ha admès que "acostumar-se als canvis no és fàcil", per la qual cosa ha demanat disculpes als usuaris al mateix temps que també els ha reclamat "paciència", ja que alguns d'ells hauran de canviar de línies o fer transbordament. La transformació de les xarxes de bus va començar fa sis anys i hi ha intervingut els governs municipals d'Ada Colau i anteriorment Xavier Trias. En aquest sentit, Vidal ha destacat que processos com el que ha finalitzat aquest dilluns impliquen "grans consensos" perquè la implantació del servei "no és fàcil ni ràpida", tot i que després de les fases anteriors "ens reafirmen en la necessitat d'aquest projecte". Segons la presidenta de TMB, l'objectiu és que el transport públic en superfície "sigui igual de competitiu, fàcil i automàtic" que el metro. "Era una assignatura pendent de la ciutat, que avui fa un pas enorme per poder-se posar al nivell d'altres capitals europees", ha assenyalat. Paral·lelament, Vidal creu que caldrà veure si calen "més ajustos" després de la posada en marxa de la nova xarxa després d'un període "d'adaptació". "Ara tenim l'esquelet desplegat per a la millora òptima de l'autobús en superfície però hem de veure com li donem més prioritat i passa per davant del vehicle privat", ha afegit la presidenta de TMB, que d'altra banda ha insistit en la necessitat del tramvia a Diagonal, on cal "un salt d'escala". "El nombre de viatgers fa necessari que el transport sigui servit amb un altre vehicle amb més capacitat", ha argumentat Vidal. A més, segons sosté, el tramvia permetria destinar els busos que ara hi circulen als barris de la ciutat i "milloraria el servei encara més". De fet, també era el primer dia per a alguns conductors que veien com canviaven el seu trajecte habitual, mentre que alguns informadors s'han trobat amb algun moment de confusió ja que en algunes parades de la part alta de Barcelona uns desconeguts han substituït els panells informatius per d'altres on hi havia figures de paper dibuixades i on hi constava el número 777 com a telèfon d'informació, en lloc del 010. Entre els usuaris a l'intercanviador de la Plaça de Tetuan, on hi ha una parada de la nova línia V19, hi havia una barreja entre expectació i alguna crítica a la nova línia. Una de les usuàries habituals del transport públic, Carmen López, creu que el canvi portarà alguna "problemàtica" i "embolicat" fins que els viatgers no s'hi acostumin, mentre que un home d'edat avançada que no ha volgut parlar davant de càmera ha criticat que ara hagi de baixar en aquesta parada i continuar el trajecte en metro quan abans podia fer el trajecte directe. Les línies que han entrat avui en funcionament, que tindran una freqüència bàsica de 8 minuts, són l'H2 (Av. Esplugues - Trinitat Nova), V1 (Gran Via l'Hospitalet - Av. Esplugues), V19 (Barceloneta - Pl. Alfonso Comín), V23 (Nova Icària - Can Marcet) i V25 (Nova Icària – Horta). A més, s'han creat 11 quilòmetres de nous carrils, s'han fet 237 actuacions en parades i s'han adaptat 17 cruïlles semafòriques. Pel que fa les dues línies que s'han eliminat, la 45 i la 92, el primer es podrà fer amb la V25 i el recorregut entre Plaça Maragall i l'Hospital del Mar, amb el 47, que allarga el seu recorregut, mentre que el segon la línia V19 fa un recorregut molt similar entre la plaça Alfons el Savi i avinguda Tibidabo, i la V23 entre l'Hospital de Sant Pau i l'avinguda Icària. A més, entre d'altres, s'aplicaran canvis a línies com l'H6, a Onze de Setembre; a l'H8, al Bon Pastor, a l'V13, a l'Avinguda Tibidabo per reforçar les línies 22, V15 i V17, que s'intercanvien els destins. D'altra banda, a partir del 26 de novembre, la línia 22 anirà al Carmel, la V15 a l'Avinguda Tibidabo i l'V17 a la Vall d'Hebron. Amb l'objectiu de facilitar el canvi als usuaris, TMB ha habilitat una campanya de comunicació amb la participació de 200 informadors al carrer, i s'ha introduït progressivament 66 vehicles, dels quals 22 el 2017 i 44 el 2018.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Aquest dilluns s’ha inaugurat la nova xarxa de bus de Barcelona i es culmina així un projecte que ha requerit molt de temps i de consens. Ja s’han viscut els primers problemes d’adaptació dels usuaris, però la TMB ha justificat la necessitat d’aquesta millora en les línies de transport per equiparar Barcelona a altres capitals europees.", "a2": "Barcelona ha culminat la transformació de la xarxa de bus, un projecte que va començar fa sis anys i que, segons Mercedes Vidal, la presidenta de TMB, era necessari i fa que Barcelona es posi al nivell d'altres grans ciutats europees. Vidal admet que ara farà falta un període d'adaptació per part dels ciutadans, i els demana paciència.", "a3": "Aquest dilluns, l'Ajuntament de Barcelona ha completat la implantació de la nova xarxa de bus, una transformació que va començar fa sis anys. Mercedes Vidal, la presidenta de TMB, ha assegurat que la nova xarxa de transport en superfície millorarà en gran manera les connexions a la ciutat i ha demanat paciència als usuaris fins que s'acostumin als canvis." }, "extractive": { "a1": "La ciutat de Barcelona ha culminat aquest dilluns el desplegament de la nova xarxa de bus amb la posada en marxa de les línies H2, V1, V19, V23 i V25 i l'eliminació de les línies 45 i 92.\nLa presidenta de TMB, Mercedes Vidal, ha assegurat que el projecte \"millorarà enormement les connexions\" del transport en superfície i que amb les noves línies s'ha completat la transformació \"més important de les darreres dècades\".\nEn aquest sentit, Vidal ha destacat que processos com el que ha finalitzat aquest dilluns impliquen \"grans consensos\" perquè la implantació del servei \"no és fàcil ni ràpida\", tot i que després de les fases anteriors \"ens reafirmen en la necessitat d'aquest projecte\".\n\"Era una assignatura pendent de la ciutat, que avui fa un pas enorme per poder-se posar al nivell d'altres capitals europees\", ha assenyalat.", "a2": "La ciutat de Barcelona ha culminat aquest dilluns el desplegament de la nova xarxa de bus amb la posada en marxa de les línies H2, V1, V19, V23 i V25 i l'eliminació de les línies 45 i 92.\nLa presidenta de TMB, Mercedes Vidal, ha assegurat que el projecte \"millorarà enormement les connexions\" del transport en superfície i que amb les noves línies s'ha completat la transformació \"més important de les darreres dècades\".\nLa transformació de les xarxes de bus va començar fa sis anys i hi ha intervingut els governs municipals d'Ada Colau i anteriorment Xavier Trias.\nSegons la presidenta de TMB, l'objectiu és que el transport públic en superfície \"sigui igual de competitiu, fàcil i automàtic\" que el metro.", "a3": "La ciutat de Barcelona ha culminat aquest dilluns el desplegament de la nova xarxa de bus amb la posada en marxa de les línies H2, V1, V19, V23 i V25 i l'eliminació de les línies 45 i 92.\nLa presidenta de TMB, Mercedes Vidal, ha assegurat que el projecte \"millorarà enormement les connexions\" del transport en superfície i que amb les noves línies s'ha completat la transformació \"més important de les darreres dècades\".\n\"Ara tenim l'esquelet desplegat per a la millora òptima de l'autobús en superfície però hem de veure com li donem més prioritat i passa per davant del vehicle privat\", ha afegit la presidenta de TMB, que d'altra banda ha insistit en la necessitat del tramvia a Diagonal, on cal \"un salt d'escala\". \nUna de les usuàries habituals del transport públic, Carmen López, creu que el canvi portarà alguna \"problemàtica\" i \"embolicat\" fins que els viatgers no s'hi acostumin, mentre que un home d'edat avançada que no ha volgut parlar davant de càmera ha criticat que ara hagi de baixar en aquesta parada i continuar el trajecte en metro quan abans podia fer el trajecte directe." }, "extreme": { "a1": "Es posa en marxa l’esperada nova xarxa de transport, que col·locarà Barcelona al nivell d'altres grans capitals.", "a2": "Completada la transformació de les xarxes de bus a Barcelona, tot i que ara cal un període d'adaptació.", "a3": "Barcelona posa en marxa cinc noves línies i completa així la implantació de la nova xarxa de bus de la ciutat." } }
391
Barcelona Poesia, diversitat amb l’epicendre al Verger del Museu Marès
La Setmana de Poesia de Barcelona es farà del 4 al 10 de maig · El guanyador dels Jocs Florals d'enguany és el poeta Eduard Sanhauja per 'Teories del no'
S’ha presentat el programa de Barcelona Poesia, que se celebrarà del 4 al 10 de maig, enguany amb l’epicentre marcat al Verger del Museu Marès, on també per primera vegada es podran comprar volums de poesia, una reclamació d’editors i poetes llargament demanada. Els responsables d’aquesta edició del Barcelona Poesia són Teresa Colom i Manuel Forcano. Se cercarà un nom nou perquè codirigeixi amb Teresa Colom l’edició de l’any vinent. Eduard Sanhauja, guanyador dels Jocs Florals El poeta Eduard Sanhauja (Barcelona, 1953) és el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el llibre de poemes ‘Teories del no’. Cofundador de l’Aula de Poesia de Barcelona fa vint-i-cinc anys, considera el premi com ‘una carícia que em retorna a la poesia’. L’obra, explica el poeta, és una continuïtat amb l’últim llibre que va publicar el 2013, ‘El llançador d’espases’, i conté poemes en forma de teories. És compost per dues parts: una primera de reflexió sobre l’ésser i la seva existència, a partir de la negació de l’ésser per afermar-lo en el jo. ‘Considero que el «no» és anterior al «sí», ha explicat per argumentar la paradoxa. La segona part és una meditació sobre el pas del temps i la mort. També hi ha una part amb un component metapoètic, on parla de la poesia pròpia i sobre els poetes que ens han precedit i construït la tradició. Un programa divers amb l’epicentre al Verger del Museu Marès El programa d’aquest Barcelona Poesia no segueix cap temàtica concreta ni té cap tema marc que aparaigüi el conjunt, ha explicat Manuel Forcano. Els directors han fet una tria de totes aquelles propostes que s’ofereixen a la ciutat i porposen un programa ple d’actes diversos i multidisciplinaris, que tenen en comú la poesia. A més, a la pàgina web del festival s’hi podrà trobar l’Off, una relació d’activitats poètiques que no han tingut cabuda al programa, però que se celebren en paral·lel al Barcelona Poesia. Una novetat de la Setmana de Poesia d’enguany és la concentració d’actes al Verger del Museu Marès, un espai recollit i agradable al costat de la catedral, on es podrà gaudir de bona part de les actuacions. Així, entre els actes que els directors del certamen destaquen hi ha el d’obertura, el dia 4, amb el poeta i escriptor Biel Mesquida i les actrius Pepa López i Carme Calloll. ‘Cos a cos’ es titula i és un homenatge a Ramon Llull, a partir de poemes del mateix Llull, dels que Verdaguer va escriure sobre ‘Amic e amat’ i dels poemes que Vinyoli va dedicar a Llull. Els directors també destaquen el recital de poesia a duo entre Joan Margarit i el poeta rus Ievgueni Ievtuixenko, una lectura poètica que rememora la que ja van fer el maig del 1992, ara fa vint-i-quatre anys. Aquest acte es farà a l’Auditori de la Pedrera. Més actes destacats: el que protagonitza Martí Sales, ‘I cremo tot en cant’, el dia 5 a l’església de Sant Pau del Camp, amb Oriol Rigau i Elisabet Roma. Es tracta d’un concert i una missa lliure, a partir d’una antologia de textos místics. I el recital ‘Herois aquesta nit’, amb el músic Nacho Vegas que agafa el micròfon com a poeta, amb David Castillo, José Luis Piquero i Eva Paz. Enguany la Setmana de Poesia comptarà amb actes d’homenatge, a més de Llull, a Anna Dodas, que fa trenta anys que es va morir en condicions tràgiques, a Montserrat Roig, a Jaime Gil de Biedma i al poeta recentment desaparegut Carles Hac Mor. A més, amb la voluntat d’apropar la poesia a tothom, hi haurà programats actes a diferents centres cívics, a les biblioteques de Barcelona i es tornarà als cinemes Girona per atraure uns quatre-cents estudiants d’institut. Barcelona Poesia es clourà amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona on s’han convidat sis poetes: la catalana Mireia Calafell, el valencià Francisco Brines i quatre poetes que han patit la repressió i l’exili en zones de conflicte. Així, per homenatjar el centenari del genocidi armeni de l’any passat, s’ha convidat la poeta Violet Grigoryan. També s’ha convidat el poeta iranià exiliat a Mèxic Moshed Emadi; la poeta libanesa defensora dels drets de les dones, Joumana Haddad; i la poeta i novel·lista Easterine Kire, de Nagaland, un petit estat de l’Índia oriental, que té una llengua i una cultura úniques que estan amenaçades. Manuel Forcano ha explicat que hi haurà un setè poeta convidat. Aquest serà Ramon Llull, perquè cadascun dels poetes del festival llegiran alguna perla del mestre en la seva llengua pròpia.
[ "cultura", "lletres" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Barcelona Poesia ha presentat un programa multidisciplinari, amb la poesia com a nexe d’unió i moltes novetats. Per primer cop, un únic lloc acollirà el gruix dels actes i, a petició dels escriptors, es podran vendre llibres. També serà una edició més oberta, que aproparà la poesia a espais utilitzats pels estudiants i rebrà poetes internacionals provinents de zones conflictives.", "a2": "Se celebra el programa de Barcelona Poesia, una edició amb novetats, com per exemple que es podran comprar volums de poesia (tema molt demandat) i que l'epicentre estarà al Verger del Museu Marès. Aquesta edició té com a responsables Teresa Colom i Manuel Forcano, que confirmen que conté un programa molt divers i amb molts actes multidisciplinaris.", "a3": "S'ha presentat la programació del Barcelona Poesia, que aquest any se celebrarà del 4 al 10 de maig i tindrà com a centre principal el Verger del Museu Marès. El programa constarà de diversos esdeveniments multidisciplinaris relacionats amb la poesia. Hi destaca el Festival de Poesia de Barcelona, amb sis poetes convidats i on s'homenatjarà la figura de Ramon Llull." }, "extractive": { "a1": "S’ha presentat el programa de Barcelona Poesia, que se celebrarà del 4 al 10 de maig, enguany amb l’epicentre marcat al Verger del Museu Marès, on també per primera vegada es podran comprar volums de poesia, una reclamació d’editors i poetes llargament demanada.\nEls directors han fet una tria de totes aquelles propostes que s’ofereixen a la ciutat i porposen un programa ple d’actes diversos i multidisciplinaris, que tenen en comú la poesia.\nA més, amb la voluntat d’apropar la poesia a tothom, hi haurà programats actes a diferents centres cívics, a les biblioteques de Barcelona i es tornarà als cinemes Girona per atraure uns quatre-cents estudiants d’institut. \nBarcelona Poesia es clourà amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona on s’han convidat sis poetes: la catalana Mireia Calafell, el valencià Francisco Brines i quatre poetes que han patit la repressió i l’exili en zones de conflicte.", "a2": "S’ha presentat el programa de Barcelona Poesia, que se celebrarà del 4 al 10 de maig, enguany amb l’epicentre marcat al Verger del Museu Marès, on també per primera vegada es podran comprar volums de poesia, una reclamació d’editors i poetes llargament demanada.\nEl poeta Eduard Sanhauja (Barcelona, 1953) és el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el llibre de poemes ‘Teories del no’.\nUna novetat de la Setmana de Poesia d’enguany és la concentració d’actes al Verger del Museu Marès, un espai recollit i agradable al costat de la catedral, on es podrà gaudir de bona part de les actuacions.\nBarcelona Poesia es clourà amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona on s’han convidat sis poetes: la catalana Mireia Calafell, el valencià Francisco Brines i quatre poetes que han patit la repressió i l’exili en zones de conflicte.", "a3": "S’ha presentat el programa de Barcelona Poesia, que se celebrarà del 4 al 10 de maig, enguany amb l’epicentre marcat al Verger del Museu Marès, on també per primera vegada es podran comprar volums de poesia, una reclamació d’editors i poetes llargament demanada. \nEl poeta Eduard Sanhauja (Barcelona, 1953) és el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el llibre de poemes ‘Teories del no’.\nEls directors han fet una tria de totes aquelles propostes que s’ofereixen a la ciutat i porposen un programa ple d’actes diversos i multidisciplinaris, que tenen en comú la poesia.\nBarcelona Poesia es clourà amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona on s’han convidat sis poetes: la catalana Mireia Calafell, el valencià Francisco Brines i quatre poetes que han patit la repressió i l’exili en zones de conflicte." }, "extreme": { "a1": "Barcelona Poesia aposta per l’expressió de la poesia en totes les seves formes, en una edició que homenatjarà Ramon Llull.", "a2": "Es presenta el programa de Barcelona Poesia, una edició amb novetats organitzada per Teresa Colom i Manuel Forcano.", "a3": "Es presenta la programació del Barcelona Poesia, que aquest any tindrà com a epicentre el Verger del Museu Marès." } }
1,727
Ariadna Puiggené i Francesc Serés, nous directors d’Àrea de l’Institut Ramon Llull
El Consell de direcció acorda integrar a la institució la Residència Faber d'Olot
El Consell de direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL) ha designat aquest dilluns Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats i Francesc Serés com a nou director de l’Àrea de Creació. En la reunió també s'ha decidit integrar a l'IRL la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats –que dirigia el mateix Serés- i al pla estratègic d’actuació de la institució. Faber s’incorporarà en l’estructura i plans d’actuació de l’Institut alhora que serà el punt de partida per crear en el futur per crear una xarxa de residències d’arts, ciències, i humanitats als territoris de parla catalana. La incorporació de la residència Faber obeeix a la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci que estableixen entre les finalitats de l’Institut Ramon Llull la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d'intercanvi’. Els plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció. Sobre la integració de Faber a l’Institut Ramon Llull Batallé subratlla que és un projecte "transversal que afecta i afavoreix les diferents àrees del Llull i que ha de servir per fer de mirall i de reflex de les actuacions de l’Institut fora de Catalunya". Com a residència d’arts ciències i humanitats Faber serà un espai de recepció, aterratge i intercanvi que ens permetrà importar talent internacional i fer-lo interactuar a Catalunya, un retorn social i cultural permanent i transversal. La contractació de Francesc Serés respon segons Iolanda Batallé al nou pla estratègic de l’Institut, un treball d’expansió, aprofundiment i potenciació de la tasca del Llull en nous àmbits de la cultura. Ariadna Puiggené, nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats Ariadna Puiggené és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1982) i Màster en direcció pública per ESADE (2014-2015). Ha cursat estudis a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (Diplôme d'Études Universitaires Générales en Lettres Modernes, Diplôme pour l'enseignement du français à l'étranger) i va fer una estada de treball i formació a l’Office de la langue française, del Govern de Quebec. El 1983 va començar a treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, des d’on va ser destinada al Centre de Terminologia TERMCAT, que va contribuir a crear, organitzar i desenvolupar durant 16 anys. D’entre les diverses responsabilitats encomanades, va contribuir a l'establiment dels criteris metodològics i de normalització de la terminologia, al disseny i el desenvolupament del banc de dades terminològiques BTERM i el servei de consultes en línia CERCATERM, va participar en diversos projectes de la Comissió Europea en el marc dels programes d’enginyeria lingüística, així com en congressos, simposis i jornades sobre terminologia amb la presentació de ponències i comunicacions. El 2002 es va incorporar a l’IRL com a Coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats on s’ha ocupat de coordinar les actuacions per a la promoció de l’ensenyament i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a les universitats de l’exterior, i a impulsar i articular el suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts. Francesc Serés, nou director de l’Àrea de Creació Va néixer el 1972 a Saidí (Osca). Va estudiar Belles Arts (1996), Antropologia a la Universitat de Barcelona (1998) i disposa del Grau de Suficiència Investigadora per la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir classes d’Història de l’Art. Altres llibres que ha publicat són Mossegar la poma, El llarg viatge d’A. La seva darrera publicació ha estat La pell de la frontera. La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès o l’italià, entre d’altres. Des de 2016 és director de la Residència Faber, Residència d'Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot. La residència Faber és un projecte impulsat per l’Ajuntament d’Olot a través de la regidoria de cultura i en col·laboració amb el Departament de Cultura. En dos anys hi han passat gairebé dos-cents residents provinents dels cinc continents i disciplines tan diverses com la robòtica, els estudis religiosos, la dansa, la teoria matemàtica, els estudis culturals o la pedagogia. Les activitats de la residència s’han realitzat a Olot, la Garrotxa i a les comarques de Girona i Barcelona.
[ "institut ramon llull" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L’Institut Ramon Llull i la residència Faber han passat a formar part d’un mateix pla estratègic d’actuació, sota la direcció de dos experts en llengua catalana. Amb la incorporació d’aquest espai d’acollida i interacció social a l’IRL, es busca fomentar la mobilitat i l’intercanvi de talent artístic internacional, per impulsar la difusió de la cultura catalana a més d'enriquir-la.", "a2": "S'han acordat canvis en la direcció de l'Institut Ramon Llull, amb la incorporació d'Ariadna Puiggené (Àrea de Llengua i Universitats) i Francesc Serés (Àrea de Creació). També s'ha acordat que l'IRL s'integrarà a la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats, amb l'objectiu de crear programes de residència i altres eines que afavoreixin la mobilitat internacional.", "a3": "Aquest dilluns, el Consell de direcció de l'Institut Ramon Llull ha nomenat Ariadna Puiggené directora de l'Àrea de Llengua i Universitats, i Francesc Serés director de l'Àrea de Creació. També s'ha anunciat la incorporació de la Residència Faber amb l'objectiu de crear una xarxa de residències d'art, ciències i humanitats als territoris catalanoparlants." }, "extractive": { "a1": "El Consell de direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL) ha designat aquest dilluns Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats i Francesc Serés com a nou director de l’Àrea de Creació.\nEn la reunió també s'ha decidit integrar a l'IRL la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats –que dirigia el mateix Serés- i al pla estratègic d’actuació de la institució.\nEls plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció.\nCom a residència d’arts ciències i humanitats Faber serà un espai de recepció, aterratge i intercanvi que ens permetrà importar talent internacional i fer-lo interactuar a Catalunya, un retorn social i cultural permanent i transversal.", "a2": "El Consell de direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL) ha designat aquest dilluns Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats i Francesc Serés com a nou director de l’Àrea de Creació.\nEn la reunió també s'ha decidit integrar a l'IRL la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats –que dirigia el mateix Serés- i al pla estratègic d’actuació de la institució.\nLa incorporació de la residència Faber obeeix a la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci que estableixen entre les finalitats de l’Institut Ramon Llull la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d'intercanvi’.\nEls plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció.", "a3": "El Consell de direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL) ha designat aquest dilluns Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats i Francesc Serés com a nou director de l’Àrea de Creació.\nLa incorporació de la residència Faber obeeix a la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci que estableixen entre les finalitats de l’Institut Ramon Llull la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d'intercanvi’.\nEls plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció. \nEl 2002 es va incorporar a l’IRL com a Coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats on s’ha ocupat de coordinar les actuacions per a la promoció de l’ensenyament i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a les universitats de l’exterior, i a impulsar i articular el suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts." }, "extreme": { "a1": "La fusió de Faber amb l’Institut Ramon Llull permetrà un major intercanvi cultural i més projecció de la llengua catalana.", "a2": "Canvis en la direcció de l'Institut Ramon Llull amb la incorporació d'Ariadna Puiggené (Llengua i Universitats) i Francesc Serés (Creació).", "a3": "L’IRL nomena Ariadna Puiggené directora de l’Àrea de Llengua i Universitats, i Francesc Serés director de l’Àrea de Creació." } }
1,685
Zygmunt Bauman, el pensador del món fràgil
El filòsof, sociòleg i activista va inventar el concepte de la "modernitat líquida", un dels termes claus del pensament de les darreres cinc dècades | Darrerament, havia publicat "Desconeguts a la porta de casa", sobre el conflicte dels refugiats que pateix Europa
Poques persones tenen tan guanyada a pols l'etiqueta d'intel·lectual com Zygmunt Bauman (Poznan 1925 – Leeds 2017), mort aquest dilluns als 91 anys d'edat. Respectat i admirat, l'eminent sociòleg, filòsof i activista polonès va aconseguir allò que molt pocs –per molt notables que també hagin estat– han pogut aconseguir: deixar petjada en la línia indeturable de la història. Concretament, en aquella línia del pensament que afecta la quotidianitat i que ens fa entendre el món mentre ens entenem a nosaltres mateixos. Ara que els filòsofs comencen a ser els nous gurus dels temps moderns –coses de la deriva ètica que patim, qui sap–, Bauman va ser un precursor avant la lettre i va fer doble diana: pocs pensadors han pogut reunir tant de prestigi i tanta projecció pública, mentre, al mateix temps, tenien una incidència tan preeminent en la societat. Va ser aquesta habilitat per fer-se entendre allò que el va convertir en un nom imprescindible de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX i dels inicis del segle XXI. Fugida del nazisme i arribada a Leeds, el seu feu intel·lectual Nascut a la ciutat polonesa de Poznan en el si d'una família jueva, de menut va haver de fugir del nazisme que assolava Europa per instal·lar-se a la URRS. De tornada a casa, a Polònia, tampoc no va trobar el refugi somiat i va acabar escapolint-se de l'anti-semitisme que derivava del conflicte entre àrabs i israelians, un dels punts calents del món a partir de l'equador del darrer segle. L'any 1968, havent estat expulsat del Partit Comunista i havent renunciat a la nacionalitat d'origen, va arribar a Tel Aviv i, posteriorment, a la Universitat de Leeds, l'únic feu que es pot considerar la "seva" llar, en termes intel·lectuals i vitals. Treballador incansable –fonts del diari Gazeta Wyborcza, el mitjà que ha fet pública la notícia, asseguren que ha estat actiu fins als darrers dies de la seva vida–, Bauman és autor de més de 50 llibres i ens llega una de les pàgines més lúcides del pensament recent. Darrerament, havia publicat Desconeguts a la porta de casa (Arcadia), publicat en castellà com a Extraños llamando a la puerta (Paidós), un llibre que versa sobre el conflicte dels refugiats que pateix Europa en l'actualitat. Temes com la identitat, els temps moderns, l'Holocaust o el consumisme han estat recurrents en una manera de descriure el món i que el va acabar convertint en una figura de gran influència entre els moviments anti-globalitzadors sorgits en la dècada dels 90. L'any 2010, Bauman va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, conjuntament amb el també sociòleg Alain Touraine, una figura cabdal que NacióDigital va poder entrevistar el darrer mes d'octubre. Què és la "modernitat líquida"? Deia Bauman que "fem equilibris sobre les onades d'una societat líquida, sempre canviant". I afegia que això era "la decadència de l'Estat del Benestar". Ho tenim absolutament interioritzat i normalitzat. Però, què és la "modernitat líquida"? Ras i curt, és allò que ens defineix com a entitats amb conviccions, vides, parelles, ambicions, coneixements o principis en estat volàtil i en contínua oscil·lació. És allò que ens defineix com una societat amb valors totalment fràgils, on la incertesa s'ha apoderat de tot. En definitiva: res de vincles humans com els d'abans, res de feines estables com les d'abans, res de parelles per tota la vida, res de creences –polítiques, religioses– que t'acompanyaven fins al darrer alè. Res d'allò que ens va singularitzar com a espècie, com a humans. Som éssers fets a la imatge dels canvis continus que vivim. Amb el 2017, sabem del cert que som definibles en funció del moment. I això és la darrera certesa que disposem, perquè res, després de Bauman, podrà ser explicat amb tanta solidesa com això.
[ "perfil" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Pocs filòsofs han marcat la història del pensament modern tant com el reconegut i prestigiós Zygmunt Bauman. La seva visió del funcionament del món i la seva capacitat per expressar-se sobre temes quotidians amb una lucidesa avançada al seu temps el van convertir en un dels intel·lectuals més influents de la societat, autor de més de 50 llibres.", "a2": "Ha mort el sociòleg, filòsof i activista polonès Zygmunt Bauman als 91 anys. Va ser un pensador amb un gran prestigi i projecció pública, autor de més de 50 llibres i guanyador del Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats al 2010. Entre els temes més recurrents de la seva obra trobem l'Holocaust, la identitat o el consumisme.", "a3": "Aquest dilluns ha mort amb 91 anys el filòsof Zigmunt Bauman. Polonès i d’origen jueu, Bauman es va ocupar de temes com la identitat, l’Holocaust, els temps moderns i la globalització, entre d’altres molts temes. És considerat un dels pensadors més influents de la segona meitat del segle XX i és cèlebre per haver creat el concepte de “modernitat líquida”." }, "extractive": { "a1": "Ara que els filòsofs comencen a ser els nous gurus dels temps moderns –coses de la deriva ètica que patim, qui sap–, Bauman va ser un precursor avant la lettre i va fer doble diana: pocs pensadors han pogut reunir tant de prestigi i tanta projecció pública, mentre, al mateix temps, tenien una incidència tan preeminent en la societat.\nVa ser aquesta habilitat per fer-se entendre allò que el va convertir en un nom imprescindible de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX i dels inicis del segle XXI.\nTreballador incansable –fonts del diari Gazeta Wyborcza, el mitjà que ha fet pública la notícia, asseguren que ha estat actiu fins als darrers dies de la seva vida–, Bauman és autor de més de 50 llibres i ens llega una de les pàgines més lúcides del pensament recent.\nTemes com la identitat, els temps moderns, l'Holocaust o el consumisme han estat recurrents en una manera de descriure el món i que el va acabar convertint en una figura de gran influència entre els moviments anti-globalitzadors sorgits en la dècada dels 90.", "a2": "Poques persones tenen tan guanyada a pols l'etiqueta d'intel·lectual com Zygmunt Bauman (Poznan 1925 – Leeds 2017), mort aquest dilluns als 91 anys d'edat. \nVa ser aquesta habilitat per fer-se entendre allò que el va convertir en un nom imprescindible de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX i dels inicis del segle XXI.\nNascut a la ciutat polonesa de Poznan en el si d'una família jueva, de menut va haver de fugir del nazisme que assolava Europa per instal·lar-se a la URRS.\nTemes com la identitat, els temps moderns, l'Holocaust o el consumisme han estat recurrents en una manera de descriure el món i que el va acabar convertint en una figura de gran influència entre els moviments anti-globalitzadors sorgits en la dècada dels 90.", "a3": "Poques persones tenen tan guanyada a pols l'etiqueta d'intel•lectual com Zygmunt Bauman (Poznan 1925 – Leeds 2017), mort aquest dilluns als 91 anys d'edat.\nVa ser aquesta habilitat per fer-se entendre allò que el va convertir en un nom imprescindible de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX i dels inicis del segle XXI.\nTreballador incansable –fonts del diari Gazeta Wyborcza, el mitjà que ha fet pública la notícia, asseguren que ha estat actiu fins als darrers dies de la seva vida–, Bauman és autor de més de 50 llibres i ens llega una de les pàgines més lúcides del pensament recent.\nTemes com la identitat, els temps moderns, l'Holocaust o el consumisme han estat recurrents en una manera de descriure el món i que el va acabar convertint en una figura de gran influència entre els moviments anti-globalitzadors sorgits en la dècada dels 90." }, "extreme": { "a1": "La \"modernitat líquida” és el llegat de pensament recent per entendre el món que Zygmunt Bauman ens ha deixat.", "a2": "Mor el sociòleg, filòsof i activista polonès Zygmunt Bauman, guanyador del premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats al 2010.", "a3": "Mor Zygmunt Bauman, un dels filòsofs més influents del segle XX i creador del concepte de \"modernitat líquida\"." } }
282
Aragonès, disposat a negociar amb els comuns, causa malestar a Junts
El president explora una entesa amb Albiach en una reunió sense Giró
“Parlem-ne”, ha dit Pere Aragonès a Jéssica Albiach. El president de la Generalitat ha acceptat així els oferiments reiterats dels comuns d’asseure’s a parlar sobre el pressupost en la sessió de control al parlament. Aragonès ha proposat a Albiach que comencin a negociar “sense exclusions” i, d’aquesta manera, s’ha mostrat disposat per primera vegada a explorar una via d’acord amb els comuns alhora que manté obertes les negociacions amb la CUP, que ja ha registrat l’esmena a la totalitat. Després de dinar, una delegació dels comuns encapçalada per Albiach s’ha reunit amb el president i la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca, al parlament. En la trobada no hi és el conseller d’Economia, Jaume Giró. La determinació del president d’obrir converses amb En Comú Podem ha causat malestar a Junts, que diu que no ho havien pactat internament. Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ha retret a Aragonès a l’hemicicle que es decantés per majories parlamentàries no acordades i ha demanat la preservació de la majoria absoluta independentista per a acordar una estratègia conjunta i per a tirar endavant els comptes. Els retrets entre els socis no són nous a les sessions de control. La portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta, també ha dit que la preservació de la majoria de la investidura és la millor manera d’evitar “temptacions sociovergents”, donant per feta la predilecció de Junts per un pacte amb el PSC. Després d’això, les cúpules d’ERC i Junts, que ja es van trobar ahir, s’han tornat a reunir aquest migdia al Palau de la Generalitat. La reunió d’Aragonès amb els comuns s’ha produït després d’una altra reunió, aquest matí, amb la CUP, en què sí que hi era Giró. En representació dels anticapitalistes hi havia Eulàlia Reguant, Dolors Sabater, Montserrat Vinyets i Carles Riera, els mateixos que ahir es van reunir amb el govern al Palau de la Generalitat. A la nit, la CUP va enviar un document al govern, a què ha tingut accés VilaWeb, amb cinc punts, que són les seves demandes per a arribar a un acord. Demana d’aturar “els macroprojectes de turisme massiu i d’especulació”, augmentar fins a 1.000 milions les partides en habitatge, acomplir una modificació impositiva que inclou l’augment de l’IRPF per a les rendes altes, fer explícit el compromís d’Aragonès de forjar les condicions per a un referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura, anunciar públicament el límit temporal de la taula de diàleg i retirar les acusacions contra activistes independentistes. La reunió d’aquest migdia al parlament ha servit per a analitzar aquests punts conjuntament, segons que han explicat fonts de l’executiu. Al final de la negociació, la CUP avaluarà les cessions del govern a les seves demandes en conjunt. Si hi ha prou avenços, els militants hauran de decidir si retiren l’esmena a la totalitat o no. La coordinadora oberta parlamentària determinarà primer si hi ha hagut canvis prou notables per a reconsiderar la decisió abans de la votació de les esmenes, dilluns a la tarda. La CUP també podria mantenir l’esmena a la totalitat i provar de continuar negociant amb el govern durant el tràmit parlamentari, tenint en compte que el pressupost no s’aprovarà definitivament fins el 23 de desembre. Però aleshores el govern necessitaria l’abstenció dels comuns perquè els comptes es poguessin tramitar dilluns vinent. El PSC no ha decidit encara si hi presentarà esmena. Té temps fins dilluns a dos quarts d’onze del matí. El PSC, mentrestant, s’ha quedat al marge de les prioritats del govern. Tot i que el president de la Generalitat també ha acceptat de reunir-s’hi, hi ha marcat clarament les distàncies. En la sessió de control, ha deixat entendre que no arribarien a cap acord. Ha dit a Salvador Illa que tenien diferències de model de país molt importants i que no canviaria l’enfocament de la legislatura. Aquesta ha estat la resposta a la petició del dirigent del PSC d’aquest matí perquè es reunissin d’urgència avui mateix. Si no hi ha cap acostament, el PSC també podria presentar una esmena a la totalitat als comptes. Anàlisi: La mica d’aire que la CUP deixa al govern
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Ha començat, a la Generalitat, el ball per acordar els pressupostos. Aragonès ha obert les portes als comuns davant la desaprovació de Junts, que ha condicionat el seu suport a la continuïtat d’una majoria independentista. La CUP esperarà la resposta a les seves demandes per prendre una decisió definitiva, mentre que el PSC ha quedat pràcticament apartat de les negociacions.", "a2": "El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha acceptat negociar amb els comuns sobre els pressupostos per primera vegada, mentre negocia també amb la CUP. Els comuns, liderats per Jéssica Albiach, s'han reunit amb el president i amb Núria Cuenca, secretària general de la presidència. Aquesta acció del president ha causat descontent a Junts.", "a3": "Pere Aragonès ha acceptat reunir-se amb En Comú Podem per negociar els pressupostos. Això ha creat malestar entre Junts per Catalunya, que ha demanat a ERC que prioritzi la majoria independentista a l’hora d’aprovar els comptes. Tot i que també ha acceptat reunir-se amb el PSC, Aragonès creu que l’enfocament dels dos partits està massa allunyat l’un de l’altre." }, "extractive": { "a1": "El president de la Generalitat ha acceptat així els oferiments reiterats dels comuns d’asseure’s a parlar sobre el pressupost en la sessió de control al parlament.\nAragonès ha proposat a Albiach que comencin a negociar “sense exclusions” i, d’aquesta manera, s’ha mostrat disposat per primera vegada a explorar una via d’acord amb els comuns alhora que manté obertes les negociacions amb la CUP, que ja ha registrat l’esmena a la totalitat.\nAlbert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ha retret a Aragonès a l’hemicicle que es decantés per majories parlamentàries no acordades i ha demanat la preservació de la majoria absoluta independentista per a acordar una estratègia conjunta i per a tirar endavant els comptes. \nA la nit, la CUP va enviar un document al govern, a què ha tingut accés VilaWeb, amb cinc punts, que són les seves demandes per a arribar a un acord.", "a2": "“Parlem-ne”, ha dit Pere Aragonès a Jéssica Albiach. \nEl president de la Generalitat ha acceptat així els oferiments reiterats dels comuns d’asseure’s a parlar sobre el pressupost en la sessió de control al parlament.\nAlbert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ha retret a Aragonès a l’hemicicle que es decantés per majories parlamentàries no acordades i ha demanat la preservació de la majoria absoluta independentista per a acordar una estratègia conjunta i per a tirar endavant els comptes.\nLa portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta, també ha dit que la preservació de la majoria de la investidura és la millor manera d’evitar “temptacions sociovergents”, donant per feta la predilecció de Junts per un pacte amb el PSC.", "a3": "El president de la Generalitat ha acceptat així els oferiments reiterats dels comuns d’asseure’s a parlar sobre el pressupost en la sessió de control al parlament.\nAragonès ha proposat a Albiach que comencin a negociar “sense exclusions” i, d’aquesta manera, s’ha mostrat disposat per primera vegada a explorar una via d’acord amb els comuns alhora que manté obertes les negociacions amb la CUP, que ja ha registrat l’esmena a la totalitat.\nAlbert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ha retret a Aragonès a l’hemicicle que es decantés per majories parlamentàries no acordades i ha demanat la preservació de la majoria absoluta independentista per a acordar una estratègia conjunta i per a tirar endavant els comptes.\nHa dit a Salvador Illa que tenien diferències de model de país molt importants i que no canviaria l’enfocament de la legislatura. " }, "extreme": { "a1": "Aragonès provoca el descontent dels seus socis en mostrar-se disposat a explorar noves alternatives per tirar endavant els pressupostos.", "a2": "El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ofereix a parlar amb els comuns sobre el pressupost per primera vegada.", "a3": "La disposició d'Aragonès a negociar amb els comuns provoca malestar entre els seus socis de govern." } }

Dataset Card for caBREU

Dataset Summary

caBreu is a summarization dataset in Catalan, produced by the BSC LangTech Unit.

The dataset consists of 3,000 articles, each averaging about 700 words in length, along with extreme, abstractive and extractive summaries, manually generated by three annotators.

The source material for the articles was gathered from various Catalan news sources, including the Catalan News Agency (Agència Catalana de Notícies; ACN), VilaWeb and NacióDigital.

Supported Tasks and Leaderboards

Summarization

Languages

The dataset is in Catalan (ca-ES).

Dataset Structure

Data Instances

{
      "id": "219",
      "title": "Un estudi revela que el risc de morir després d’un ictus es multiplica si l’edat biològica és superior a la cronològica",
      "subtitle": "El treball, realitzat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar i publicat a 'Scientific Reports', ha analitzat dades de 600 pacients",
      "content": "El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l’edat cronològica, marcada per la data de naixement.\nAixí ho constata un estudi realitzat per investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).\nSegons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un ictus.\nAlhora, també el grau de severitat de les seqüeles és més important.\nEl treball, que s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’, ha analitzat les dades de gairebé 600 pacients.\nLa investigadora principal de l’estudi, la doctora Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic i que en aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de tres mesos es va situar entre el 15 i el 20%.\nEls investigadors van determinar la seva edat biològica a partir de marcadors epigenètics (canvis en els gens causats per factors externs), concretament, la metilació de l’ADN (el principal mecanisme epigenètic).\nAixí van comprovar, segons comenta Soriano-Tárraga, que l’edat biològica aporta informació extra.\n‘Es correlaciona molt bé amb l’edat cronològica, és molt similar, però té informació extra sobre l’estat funcional de la persona’, apunta Soriano-Tárraga.\nPer tant, afegeix, ‘és un millor predictor de mortalitat a tres mesos en comparació amb l’edat cronològica’, fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient.\nL’estudi també va analitzar el pes de l’edat biològica tenint en compte el tipus d’ictus.\nAixí, en els ictus aterotrombòtics, que acostumen a donar-se en pacients més joves -entre 55 i 60 anys de mitjana-, va ser en els que es va mostrar com un millor indicador de mortalitat.\nEn canvi, en els cardioembòlics, més habituals en pacients de més edat, l’efecte de l’edat biològica no era evident.\nAixò confirma, segons la investigadora principal de l’estudi, que l’edat biològica és un bon biomarcador.\n‘En un pacient jove l’edat biològica, l’estil de vida, té un major impacte, indica un envelliment més gran’ i un risc més elevat de mortalitat després de patir un atac, així com una major severitat de les seqüeles, destaca Soriano-Tárraga.\nÉs a dir, ‘no són tan joves’ com indica la seva edat cronològica, afegeix.\nEls investigadors assenyalen que estudis anteriors que comparaven pacients que havien patit un ictus amb pacients que no n’havien patit, indicaven que per una mateixa edat cronològica, el grau d’envelliment dels ictus era de 2,5 anys més gran de mitjana, sent de fins a 7 anys en els casos més joves.\nLa utilització d’aquest marcador ‘pot servir per detectar els pacients que tenen un risc més elevat de morir després de patir un ictus’, segons Soriano-Tárraga.\nPer la seva banda, el doctor Jordi Jiménez-Conde, neuròleg de l’Hospital del Mar responsable de la línia de recerca, ha remarcat que aquest estudi ‘és molt congruent amb les troballes dels nostres estudis previs, corroborant que l’edat biològica té un gran valor informatiu sobre l’estat d’envelliment real de les persones, sobre el seu risc de patir malalties associades a l’edat, i sobre la capacitat de l’individu d’afrontar-les’.\nHi ha dos tipus d’ictus principals, els hemorràgics (quan es trenca un vas sanguini al cervell) i els isquèmics (quan s’obtura una de les artèries del cervell).\nL’ictus aterotrombòtic és el tercer més freqüent i la seva causa subjacent, l’ateroesclerosi és tractable.\nAquesta patologia està associada a alts nivells de colesterol, a l’hàbit del tabac i la diabetis.\nEn general, el 90% dels ictus estan relacionats amb factors de risc com aquests.",
      "category": [
         "societat",
         "sanitat"
      ],
      "source": "vilaweb",
      "summaries": {
         "extreme": {
            "a1": "El risc de morir en patir un ictus és més alt si els hàbits o la residència habitual no són favorables.",
            "a2": "Un estudi confirma que el risc de morir després d'un ictus augmenta si l'edat biològica és superior a l'edat cronològica.",
            "a3": "El risc de mort després d'un ictus isquèmic puja si l'edat biològica és superior a l'edat cronològica."
         },
         "abstractive": {
            "a1": "Segons els resultats obtinguts del grup de recerca IMIM, el risc de morir per patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica és superior a l’edat cronològica. La doctora Carolina Soriano-Tárraga afirma que es van analitzar 600 pacients i que la mortalitat al cap de tres mesos era del 15 i el 20%.",
            "a2": "L'edat biològica ve marcada pel lloc de residència o pels hàbits de vida. Un estudi realitzat a l'Hospital del Mar amb uns 600 pacients confirma que el risc de mortaldat després d'un ictus és més gran si l'edat biològica del pacient supera la cronològica, que és la que ve marcada per la data de naixement.",
            "a3": "Segons un estudi del Grup de Recerca Neurovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, la possibilitat de morir després d'haver patit un ictus isquèmic és superior quan l'edat biològica del pacient (determinada pels hàbits) és superior a l'edat cronològica (determinada pel naixement). Així, l'edat biològica és un marcador més fiable que la cronològica a l'hora de preveure la mortalitat."
         },
         "extractive": {
            "a1": "El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l’edat cronològica, marcada per la data de naixement.\nSegons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un ictus.\nLa investigadora principal de l’estudi, la doctora Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic i que en aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de tres mesos es va situar entre el 15 i el 20%. \nPer tant, afegeix, ‘és un millor predictor de mortalitat a tres mesos en comparació amb l’edat cronològica’, fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient. ",
            "a2": "El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l’edat cronològica, marcada per la data de naixement. \nSegons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un ictus. \nEl treball, que s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’, ha analitzat les dades de gairebé 600 pacients.\nPer tant, afegeix, ‘és un millor predictor de mortalitat a tres mesos en comparació amb l’edat cronològica’, fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient.",
            "a3": "El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l’edat cronològica, marcada per la data de naixement.\nSegons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un ictus. \nAixí ho constata un estudi realitzat per investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). \n‘En un pacient jove l’edat biològica, l’estil de vida, té un major impacte, indica un envelliment més gran’ i un risc més elevat de mortalitat després de patir un atac, així com una major severitat de les seqüeles, destaca Soriano-Tárraga. "
         }
      }
   }

Data Fields

  • id (str): The id of the piece of news
  • title (str): The title of the piece of news
  • subtitle (str): The subtitle of the piece of news
  • content (str): The text of the piece of news
  • category (str): The category of the piece of news
  • source (list): The source of the piece of news
  • summaries (str): The summaries of the piece of news
  • extreme (str): The extreme summaries of the piece of news
  • abstractive (str): The abstractive summaries of the piece of news
  • extractive (str): The extractive summaries of the piece of news

Data Splits

We split our dataset into train, dev and test splits:

  • train: 2,399 documents
  • validation: 299 documents
  • test: 301 documents

Dataset Creation

Curation Rationale

We created this corpus to contribute to the development of language models in Catalan, a low-resource language. There exist few resources for summarization in Catalan.

Source Data

Initial Data Collection and Normalization

The source material for the articles was gathered from various Catalan news sources.

Who are the source language producers?

The Catalan News Agency (Agència Catalana de Notícies; ACN), VilaWeb and NacióDigital.

Annotations

Extractive, abstractive and extremes summaries.

Annotation process

Summaries were manually generated by three annotators, in accordance with explicit instructions.

For the extractive summaries, annotators were asked to select four sentences from the original text, encapsulating its most relevant information.

In the case of extreme summaries, annotators composed a concise 15 to 20-word sentence that encapsulated the text's primary theme, addressing the question of "What is this text about?"

Lastly, the abstractive summaries required annotators to generate a 50 to 60-word abstract, offering a succinct overview of the text's key information in their own words. It was imperative that these summaries remained clear, objective, and devoid of personal opinions, ideas, or interpretations, while conforming to the text's tense, structure, and avoiding overly lengthy sentences.

Who are the annotators?

All the annotators were native speakers of Catalan.

Personal and Sensitive Information

Since all data comes from public websites, no anonymization process was performed.

Considerations for Using the Data

Social Impact of Dataset

We hope this corpus contributes to the development of summarization models in Catalan, a low-resource language.

Discussion of Biases

[N/A]

Other Known Limitations

[N/A]

Additional Information

Dataset Curators

Language Technologies Unit at the Barcelona Supercomputing Center ([email protected])

This work has been promoted and financed by the Generalitat de Catalunya through the Aina project.

Licensing Information

This work is licensed under a Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International.

**The license has been updated to a more restrictive open license. Consequently, any downloads initiated after 28/03/2024 must adhere to the current licensing terms.

Citation Information

@inproceedings{gonzalez-agirre-etal-2024-building-data,
    title = "Building a Data Infrastructure for a Mid-Resource Language: The Case of {C}atalan",
    author = "Gonzalez-Agirre, Aitor  and
      Marimon, Montserrat  and
      Rodriguez-Penagos, Carlos  and
      Aula-Blasco, Javier  and
      Baucells, Irene  and
      Armentano-Oller, Carme  and
      Palomar-Giner, Jorge  and
      Kulebi, Baybars  and
      Villegas, Marta",
    editor = "Calzolari, Nicoletta  and
      Kan, Min-Yen  and
      Hoste, Veronique  and
      Lenci, Alessandro  and
      Sakti, Sakriani  and
      Xue, Nianwen",
    booktitle = "Proceedings of the 2024 Joint International Conference on Computational Linguistics, Language Resources and Evaluation (LREC-COLING 2024)",
    month = may,
    year = "2024",
    address = "Torino, Italia",
    publisher = "ELRA and ICCL",
    url = "https://aclanthology.org/2024.lrec-main.231",
    pages = "2556--2566",
}

Contributions

[N/A]

Downloads last month
501

Collection including projecte-aina/caBreu