text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que investiga els preparatius del referèndum de l'1-O i va ordenar els escorcolls i detencions del 20 de setembre, també serà l'encarregat d'investigar les denúncies per suposat ús indegut de les dades personals en aquella votació. Segons han explicat fonts judicials a l'ACN, les diverses denúncies presentades a Barcelona sobre aquesta qüestió no determinen en quina data es va cometre la vulneració de la privacitat. Per això, es van enviar al servei de repartiment del deganat i li van tocar, agrupades, a Instrucció 13. Per això, ara aquest jutjat portarà dues causes relacionades amb l'1-O, la dels preparatius i la del suposat ús indegut de dades personals, que podria suposar un delicte de revelació de secrets. Segons ha avançat 'El Periódico', arran d'una instrucció de la Fiscalia General de l'Estat s'han remès al jutge barceloní totes les denúncies presentades a Catalunya sobre aquesta qüestió, especialment per la remissió de cartes a ciutadans designats com a membres de les meses electorals. Tot i això, hi ha altres jutjats catalans que van obrir causes pel mateix motiu arran de denúncies rebudes al voltant de l'1 d'octubre. La causa també investigarà com es va confeccionar el cens que es va utilitzar per a la votació i la pàgines d'internet que es van desenvolupar per a fer-ho, tenint en compte que el mateix 1 d'octubre es va anunciar que el sistema funcionaria amb un cens universal, i que per tant tots els votants podrien votar al col·legi que preferissin. En tot cas, el magistrat també està pendent de saber si la seva causa acaba a l'Audiència Nacional o al Suprem, com algunes fonts apunten, ja que el sumari que va obrir per investigar els preparatius de l'1-O i que va culminar amb les detencions i escorcolls del 20 de setembre s'ha utilitzat per la magistrada Carmen Lamela, de l'Audiència, i també per Pablo Llarena, del Suprem, en les seves causes contra el Govern i part de la Mesa del Parlament. | El magistrat que va ordenar les detencions del 20 de setembre també investigarà l'ús de dades personals l'1-O |
El grup parlamentari de Cs ha registrat 20 propostes de resolució (PR) per al debat de política general, que continuarà aquest dijous. En una d'elles, el grup taronja proposa que el ple declari que "tot demòcrata ha de respectar i acatar la pròxima sentència del Suprem", en referència al veredicte judicial de l'1-O. A més, Cs demana al govern espanyol l'aplicació del 155. En una altra PR, el grup condemna "amb tota contundència" el franquisme, el feixisme, el nazisme i qualsevol moviment totalitari d'extrema dreta i esquerra que utilitzin la coacció o la intimidació per imposar les seves idees. Així mateix, Cs busca que el ple declari que la violència i el terrorisme no són mètodes per aconseguir finalitats polítiques. La formació que presideix Carlos Carrizosa també pretén que el Parlament reprovi el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, a dimitir del seu càrrec per tal que es recuperi el prestigi de la institució. Cs també proposa suprimir la guàrdia pretoriana del president del Govern, Quim Torra -en referència a l'Àrea de Seguretat Institucional de Presidència. Cs també reclama la despolitització de la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), TV3 i Catalunya Ràdio. El grup vol que es garanteixi que els mitjans públics no es converteixin en "corretges de transmissió" de les ordres que s'emanen des del Palau de la Generalitat. En una altra PR, la formació constitucionalista denuncia la "intromissió" de Plataforma per la Llengua "en la vida i la intimitat dels alumnes i l'espionatge a què els van sotmetre". En aquest sentit, exigeix al departament d'Educació que depuri les responsabilitats que se n'hagin desprès i que vetlli perquè no tornin a produir-se. | Cs vol que el Parlament declari que cal acatar la sentència de l'1-O i demana l'aplicació del 155 |
El diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Paco Garcia Latorre, ha exigit aquest dimecres al delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Moragues, que "cessi en la seva persecució en forma de denúncies" als ajuntaments que varen exhibir la bandera republicana amb motiu de la celebració del 14 d’abril, aniversari de la proclamació de la Segona República. A través d'un comunicat, García considera que l'homenatge "a un període democràtic de la nostra història" ha d’estar emparat pels drets fonamentals a la llibertat ideològica i la llibertat d'expressió. En la seva opinió, el PP realitza "una vergonyosa persecució política cap a una bandera constitucional històrica de l'Estat" i afegeix que tots els països civilitzats "fan homenatges a la seva història democràtica, però sembla que a certa gent encara els mou més la coherència amb els seus avantpassats franquistes que els valors democràtics”. El diputat ha dit que aquesta actitud ve acompanyada de la de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, de fer onejar a mig pal les banderes oficials amb motiu del divendres sant, una decisió que considera "molt qüestionable segons el nostre ordenament jurídic" perquè "està estipulat molt concretament en quines ocasions s’ha de fer i aquesta no és una d’elles". García ha finalitzat donant el seu suport als ajuntaments que han realitzat els homenatges per la proclamació de la Segona República i "estan patint l’assetjament per part de la delegació del govern espanyol en mans del PP". Aquest dimarts l'advocacia de l'Estat, en representació de la delegació del govern espanyol al País Valencià, va presentar recurs contenciós administratiu contra nou ajuntaments valencians que varen penjar banderes republicanes el passat 14 d'abril. Segons que han confirmat fonts de la delegació del govern espanyol al País Valencià, les denúncies s'interposen contra els ajuntaments d'Algemesí (Ribera Baixa), Barxeta (Costera), Benifaió (Ribera Alta), Bunyol (Foia de Bunyol), Paiporta (Horta Sud), Tavernes de la Valldigna i Xeraco (a la Safor), tots ells a la demarcació de València. A aquestes denúncies cal sumar les ja anunciades contra els consistoris de Sagunt (Camp de Morvedre) i Silla (Horta Sud). | Compromís exigeix que "cessi la persecució" als ajuntaments valencians que varen exhibir banderes republicanes |
En canvi, el 49,4% no vol que Catalunya sigui independent i el 41,1% sí que ho vol ACN Barcelona.-El 62,4% dels catalans votaria sí al referèndum de l'1 d'octubre i el 37,6% apostaria pel 'no' amb una participació del 67,5%, segons la segona onada del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Aquestes són les dades corresponents a la pregunta sobre què votarien els enquestats al referèndum de l'1-O sense acord amb l'Estat. En canvi, quan es pregunta en general sobre si els enquestats són partidaris de la independència de Catalunya, guanya el 'no' amb el 49,4% respecte al 41,1% que diu que 'sí'. Així doncs els partidaris del no augmenten en gairebé un punt mentre que els del sí retrocedeixen 3,2 punts, respecte a l'anterior baròmetre. La diferència del resultat entre les dues respostes s'explica perquè els partidaris de la independència estan més mobilitzats de cara a l'1-O. És justament aquesta reflexió la que ha fet el director del CEO, Jordi Argelaguet, que ha considerat que els contraris a la independència mantenen “una dicotomia complicada de gestionar”, perquè si volen votar l’1-O “estaran legitimant el resultat” del referèndum però en canvi “potser no es mobilitzen tant com per donar el tomb i que guanyi el ‘no’”. A més, si per contra decideixen no participar de l’1-O, “donaran més marge perquè el sí guanyi amb més diferència”. És el que s’interpreta de les xifres del baròmetre sobre el referèndum. Amb totes les dades completes, hi ha un 18,07% de ciutadans que no vol anar a votar l’1-O tal i com està plantejat, amb el Govern organitzant-lo i sense l’acord amb l’Estat; i un 14,47% no sap o no respon que faria. Comptant amb totes aquestes persones per fer els percentatges, encara el 39% de la ciutadania votaria ‘sí’ a l’1-O, i un 23,47 optaria pel ‘no’. Poc més d’un 4% ho faria en blanc o votaria nul. Això vol dir que un 67,5% dels catalans participaria, amb un o altre sentit, de l’1-O tal i com està previst pel Govern. D’aquests, només un 7,4 optaria per vots nuls o en blanc. I això deixaria un resultat final del referèndum amb un 62,4% de vots a favor de la independència i un 37,6% en contra. Aquest equilibri de forces contrasta amb les respostes a la pregunta de l’enquesta sobre si vol que Catalunya esdevingui un estat independent, donat que només un 41,1% diu que sí (caient més de tres punts des del 44,3% de l’anterior baròmetre), i un majoritari 49,4% (hi havia un 48,5% a l’anterior enquesta) assegura que no vol la independència. D’això se’n deriva que els contraris a la secessió són majoria però no estan mobilitzats de cara a l’1-O. Pel que fa al suport que pot tenir el referèndum plantejat unilateralment, el sondeig del CEO diu que un 48% és favorable a la seva convocatòria encara que no ho vulgui l’Estat. El suport a aquesta opció és majoritari, però cau més de dos punts respecte del 50,3% de l’enquesta anterior. Per contra, els que estan a favor d’un referèndum però només si és acordat amb l’Estat, es mantenen en el 23,4%, i els que no volen una consulta sobre la independència de cap de les maneres també segueix estable en el 22,6%. Els votants de Cs, PSC i PPC votaran majoritàriament a l’1-O En el detall de les dades referents a l’1-O, l’enquesta del CEO revela que, com era d’esperar, un 89,2% dels electors de JxSí participarà del referèndum amb un vot favorable, i només un 3,1 diu que no anirà a votar. En un cas semblant es troba la CUP, amb un 90,4% votant amb un ‘sí’, un 1,9% d’abstencionistes i un 3,8 que no sap què farà l’1 d’octubre. És curiós, però, el comportament que asseguren que tindran al referèndum els electors de partits que criden a no participar. I és que el 49,1% dels socialistes diu que anirà a votar l’1-O amb la papereta del ‘no’, i un 28,3% diu que no hi participarà. D’entre la gent de Cs, l’opció majoritària és la mateixa, amb un 45,5% de votants assegurant que votaran al referèndum amb un vot contra la independència, i un 39% opta per l’abstenció. Els electors del PPC també tenen com a opinió majoritària acudir a votar pel ‘no’, amb un 57,6%, i un 28,8% prefereix no participar. Pel que fa a CSQP, el 29,7% diu que anirà a votar ‘no’, el 23,6% optarà per votar ‘sí’, i un 19,8% assegura que no participarà del referèndum. | El 62,4% votaria 'sí' a l'1-O i el 37,6% apostaria pel 'no' amb un 67,5% de participació, segons el CEO |
El Departament d'Interior vol endurir les sancions per a conductes amb component sexual que fins ara són considerades faltes lleus administratives. Amb la voluntat d'aconseguir un ''país lliure'' d'agressions sexuals, Miquel Buch, conseller d'Interior, considera que cal fer aquest ''primer pas'' per a l'erradicació de les violències sexuals a Catalunya per la qual cosa impulsaran canvis legislatius per què conductes com ara l'exhibicionisme obscè, la masturbació en espais públics o la injúria sexual puguin ser penats amb multes d'enter 1.000 i 10.000 euros. Interior inclourà vehicularà aquest canvi a través d'una modificació de la llei que regula els espectacles i l'oci. Per tal de poder augmentar les sancions a conductes considerades infraccions administratives, el Departament d'Interior proposa canviar la llei que regula els espectacles i les activitats d'oci a Catalunya, a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos d'aquest any, i a la vegada començar a treballar per modificar també la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana. Paral·lelament, Interior vol definir clarament quines són les actuacions que s'han de considerar infraccions administratives amb conductes com ara l'exhibicionisme obscè davant de persones adultes, la masturbació en espais públics o oberts davant de persones adultes, el seguiment obscè, la injúria sexual, fer fotos a les parts íntimes, l'acorralament amb finalitats sexuals o qualsevol acció que impliqui una vexació sexual. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha destacat que amb aquest canvi es vol aconseguir que a Catalunya les agressions sexuals siguin ''perseguides i castigades amb imports majors'' de l'establert fins actualment amb l'objectiu final que sigui un ''país lliure'' d'agressions sexuals. Per això, envia un missatge als possibles agressors per a que tinguin clar que ''no es toleraran'' aquestes actituds. Tant Buch com Jordi Jardí, director general Administració de Seguretat, han coincidit en destacar que si una primera agressió sexual no es detecta a temps hi ha més probabilitats que es doni violència sexual més endavant. ''No ens podem permetre que algú es passi de la ratlla'', ha afegit Buch, que considera que si no es persegueix o no se sanciona se'n poden derivar casos de ''violència masclista''. Jardí també considera que si no s'erradiquen aquests comportaments ''menys greus'' es poden convertir en un ''antecedent molt perillós'' Nou protocol El grup de treball està ultimant els darrers treballs del nou protocol per a la lluita contra les violències sexuals, en què hi ha treballat uns 27 òrgans (entitats municipalistes, Mossos d'Esquadra, Institut Català de les Dones, entre altres) des de fa uns quatre mesos. L'objectiu era establir un marc per donar pautes d'actuació davant les conductes infractores. Per això, el protocol recull quines són les actuacions que han de fer els responsables dels establiments i el personal dels entorns de l'oci privat, així com els organitzadors; a l'hora de prevenir i atendre possibles violències sexuals. També fixa les instruccions que s'han de fer a la persona afectada i preveu l'existència d'un ''punt lila'' (que faciliten les denúncies) a totes les festes o concerts, i el detall de com ha de ser l'actuació dels professionals de la seguretat, els vigilants i els membres dels cossos policials en aquests casos. A més a més, es proposa formació per a tot el personal que pugui està relacionat amb l'organització d'espectacles i que per tant, puguin actuar per prevenir les violències sexuals. Seran formacions que farà el Departament d'Interior amb el suport de l'Institut Català de les Dones. Els diferents establiments d'oci i espectacles podran adherir-se a aquest protocol de forma voluntària. Interior calcula que a mitjans de gener ja estarà en vigor. | Interior vol endurir les sancions per conductes sexuals com l'exhibicionisme o la masturbació en públic |
El conseller de l'Interior, Jordi Jané, ha presentat quest divendres a Lleida el mapa de cobertura que es pot consultar al web de la Generalitat, destinat als excursionistes que vulguin saber els llocs del seu recorregut on no hi ha cobertura de mòbil i quin són els punts més pròxims on s'hi que n'hi ha, en cas que hi hagi una emergència i calgui trucar al 112. A Catalunya, un 13% del territori no té cobertura. Per aquest motiu, el departament d'Interior, amb la col·laboració de la Federació d'Excursionistes de Catalunya ha col·locat des del 2012 194 pals de cobertura, principalment en zones de Barcelona i Girona, que senyalitzen el punt on hi ha cobertura. A més, cada pal té un codi que permet a emergències localitzar el punt exacte. Està previst que les pròximes setmanes es col·loquin 200 pals més a Osona i els pròxims mesos les Terres de l'Ebre. A Lleida encara no hi ha cap pal de cobertura però està previst a l'abril signar un conveni de col·laboració per començar a instal·lar pals de cobertura al Parc Natural de l'Alt Pirineu, al del Cadí Moixeró i a Aigüestortes. | Catalunya compta amb 194 pals de cobertura perquè els excursionistes puguin trucar en cas d'emergència |
La portaveu de CDC, Marta Pascal, ha defensat en una entrevista amb l'ACN una "renovació profunda" de cares en la nova executiva del partit que surti del procés congressual que encaren els convergents a partir del mes de juny. "El procés de renovació profund que vam fer en el món municipal ara s'ha de fer en el que és la direcció de CDC, és el que ens està demanant la gent", ha argumentat Pascal, que ha subratllat que els resultats han avalat el relleu generacional que es va produir en l'àmbit local. Pascal també ha reclamat que no es "dramatitzi" l'existència de diversos candidats que optin a la secretaria general del partit, o com s'acabi anomenant aquest càrrec. Al seu parer, es tracta d'un "senyal de maduresa del partit" que hi hagi més d'una persona que vulgui liderar el nou projecte. Pascal, una de les cares visibles més joves de CDC, ha defensat que la nova executiva del partit es renovi, que hi hagi un canvi de cares i que es produeixi el relleu generacional que ja es va materialitzar en l'àmbit municipal. "Ho vam fer a nivell municipal i els resultats ens estan donant la raó en el sentit d'haver posat gent amb molta potència i molta capacitat de liderar. Ara a nivell nacional hem de fer el mateix", ha opinat la portaveu dels convergents. En els últims dos cicles electorals, CDC ha renovat els seus caps de cartell a molts municipis i ha donat l'oportunitat a cares més joves com Marc Castells a Igualada, Albert Batet a Valls, Albert Batalla a La Seu d'Urgell o Marc Solsona a Mollerussa. A parer de Pascal, ara toca fer el mateix a l'executiva convergent, tot i que ha remarcat que aquesta renovació no ha de procedir només del món municipal, ja que "també hi ha gent amb molta capacitat de liderar que ve d'una especialització més sectorial". "Necessitem gent amb ganes de dedicar els millors temps de la seva vida a fer créixer aquest projecte. Ara és el moment que facin el pas endavant", ha reblat. Pel que fa al lideratge del partit, Pascal ha defensat la importància de les primàries com a mecanisme per escollir el secretari general i també els candidats a les eleccions. Al seu parer, a CDC "li fa molta falta" dotar-se d'un instrument així per donar resposta a les demandes de la ciutadania. En aquest sentit, ha demanat no "dramatitzar" el fet que hi hagi més d'una persona que aspiri a liderar el partit, perquè això "pot ser un senyal de maduresa". Segons ella, això no és negatiu de cap de les maneres, sinó tot el contrari, perquè demostra que Convergència "és un partit viu, amb capacitat de tenir un projecte molt ambiciós i amb persones disposades a liderar-ho". Ha reconegut que si hi ha més d'una candidatura, "algú pot tenir interès a presentar això com una guerra interna", però ha insistit que això "no s'ha de viure malament", perquè al final serà la gent qui decideixi, i això és el que està demanant la societat, "uns partits que interaccionin amb ells, d'una manera oberta, participativa i horitzontal". Pascal ha remarcat que l'important és que els militants puguin escollir d'acord amb unes regles del joc que estiguin "ben marcades". Caldrà veure quines candidatures tiren finalment endavant. De moment, les que es donen per fetes són les de Jordi Turull i Germà Gordó. "No podem renunciar de cap de les maneres al lideratge de Puigdemont" Després que l'expresident de la Generalitat i president de CDC, Artur Mas, apostés obertament fa uns dies perquè Carles Puigdemont fos el candidat convergent en les properes eleccions al Parlament, Pascal ha posat en valor el lideratge del president. "Jo crec que ara com ara, a l'alçada que estem del procés, el procés no pot renunciar de cap de les maneres al lideratge del president Puigdemont, perquè està fent molt bona feina", ha argumentat. Pascal ha subratllat que l'exalcalde de Girona està sabent liderar un govern plural i ho està fent "amb mentalitat d'estat", un extrem "molt important" tenint en compte l'objectiu final que persegueix el Govern. "És una baula indispensable d'aquest procés", ha conclòs. Ha reconegut que el partit va quedar "estabornit" quan Mas va fer el seu famós pas al costat, perquè no s'entenia que la CUP pogués "vetar" una persona, i especialment un lideratge com el de l'expresident, en un procés que ha de ser d''"obertura màxima". La portaveu de CDC ha posat en valor que Mas va demostrar ser "un home d'estat" i ha remarcat que ara és ell qui ha de decidir quin paper vol tenir en el nou partit, si opta o no a presidir-lo, per exemple. El nom, un dels aspectes que generen més debat Convergència està encara recollint opinions sobre com ha de ser el procés de refundació del partit. A través del que s'ha anomenat 'Torn obert', militants i simpatitzants del partit han respost una àmplia enquesta que posa sobre la taula tot tipus de preguntes, des del punt de vista estratègic i organitzatiu, però també sobre com ha de ser el nou estat català. En aquest sentit, una de les qüestions que més debat està generant és el del nom. Ara per ara, el 35,2% dels participants vol al menys preservar la paraula 'Convergència" en el nom, encara que s'afegeixin altres elements. El 27% opta per mantenir les sigles de CDC intactes, mentre que el 10,1 vol una nova denominació, totalment diferent. Un 14,7% aposta per altres propostes i la resta no sap o no contesta. Pascal s'ha situat en aquest gruix del 35,2%. Al seu parer, cal fer alguna cosa respecte al nom per "adaptar-lo als nous temps". "Jo crec que el nom de Convergència hi ha de ser d'alguna manera, però és necessari que a través d'un apèndix o d'una cua al final puguem fer un matís", ha opinat. Pel que fa a l'opinió que els arriba per part dels experts, ha explicat que també hi ha diversitat de visions, la mateixa que expressen els militants. La portaveu dels convergents ha donat per fet que aquest serà un dels temes que s'hauran d'abordar en un debat més aprofundit, com d'altres que els coordinadors del 'Torn Obert' identifiquen com a més polèmics o oberts. | Pascal defensa una "renovació profunda" de cares en la nova direcció de CDC com es va fer en l'àmbit municipal |
La població hivernal de milà reial a Catalunya ha crescut un 45% respecte al 2019, segons les dades del darrer cens elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat aquest mes de gener. Es tracta d'una espècie de rapinyaire en perill d'extinció. Juntament amb l'àguila cuabarrada, és prioritària en els programes de conservació de la Unió Europea. La Plana de Lleida és l’indret que concentra el major nombre d’exemplars, amb 1.701 individus dels 1.930 totals aquest 2020. Des del 2014, en què es va començar a elaborar el cens, la població hivernal d’aquest ocell ha augmentat en gairebé 1.000 exemplars. Aquest cens es realitza al capvespre, comptabilitzant els exemplars que s'ajoquen en els dormidors. El milà reial és un rapinyaire que en el passat havia estat força comú a tot Europa i que, al llarg del segle XX, va patir un descens poblacional molt important, arribant a desaparèixer de molts indrets del continent. Actualment és una espècie protegida a tot Europa i a Catalunya està catalogada com en perill d´extinció. En els darrers anys, Catalunya està incrementant la població hivernant d’aquesta espècie, que emigra a la tardor cap al sud, cap a àrees de conreus, obertes i humanitzades, a diferència d'altres rapinyaires més vinculats a espais forestals o de muntanya. La Plana de Lleida és l’indret que concentra un major nombre d’exemplars, fins a 1.701. El gruix es concentra en diversos dormidors situats als termes municipals d’Alcarràs (Segrià), Bellmunt d’Urgell (la Noguera), Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), i Lleida (Segrià), entre altres localitzacions. Fora de la Plana de Lleida, s’han identificat 229 exemplars, sobretot a Puigcerdà (Cerdanya), Tremp (Pallars Jussà), Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), Baix Pallars (Pallars Sobirà) i Orís (Osona). Pel que fa al nombre de parelles reproductores, Catalunya n'acull entre 30 i 40, que es distribueixen fonamentalment per la banda oest/nord-oest. A l´hivern la població reproductora es veu força incrementada pels individus que arriben a partir del mes d´octubre del centre i nord d'Europa, principalment de França i Alemanya. En global, la població europea s'estima en unes 20.000 parelles reproductores, un 10% de les quals es troba a la península Ibèrica. | La població hivernal de milà reial a Catalunya creix un 45% respecte al 2019 |
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha opinat aquest divendres que algunes de les càrregues policials d'aquest dijous a Girona i Terrassa "en cap cas" van ser correctes. Per això, ha assegurat que no li "tremolarà el pols" a l'hora d'expulsar de la Brimo si algun mosso d'Esquadra antiavalots es va "extralimitar" en les càrregues contra antifeixistes aquest dijous a Girona i Terrassa, ja que algunes, segons ell, "no s'ajustarien als principis de proporcionalitat i gradualitat". Tot i que diu que s'ha d'estudiar cas per cas, ha afirmat que "algunes actuacions no van seguir el protocol". | Buch diu que no li "tremolarà el pols" per expulsar mossos de la Brimo perquè hi va haver "extralimitacions" |
Un 56,6% dels catalans cridats a les urnes aquest diumenge 20 de desembre ja ha votat a les sis de la tarda, amb quasi el 100% de les meses escrutades. La xifra de participació a Catalunya gairebé és 3,4 punts més elevada que a les eleccions generals del 2011, quan va ser del 53,21%. Així ho han detallat en roda de premsa conjunta el sotssecretari d'Interior, Luis Aguilera, i la secretària d'Estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro. A la demarcació de Barcelona ha votat un 57,6% de l'electorat fins a les 18 hores, a la de Girona un 54,9%, a la de Tarragona un 54,6% i a la de Lleida un 51,2%. En l'àmbit estatal ja ha votat el 58,3% de l'electorat, set dècimes més que ara fa quatre anys (57,6%). A la demarcació de Barcelona, han votat un 57,53% dels electors, mentre que en els comicis del 2011 a les sis de la tarda havia votat un 53,81%. Pel que fa a les ciutats més grans de la demarcació, a la ciutat de Barcelona se segueix la tònica catalana i la participació és superior respecte al 2011 (57,73% aquest 2015 versus un 53,96% fa quatre anys), a l'Hospitalet de Llobregat ha exercit el seu dret a vot el 58,22% dels electors (xifra també superior al 54,3% del 2011) i a Badalona la participació a les 18 hores ha estat del 56,18%, davant del 52,87% de fa quatre anys. Al municipi més petit de la demarcació –i de Catalunya-, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), amb 25 habitants censats, la participació és del 32% (38,1% el 2011). Pel que fa a la demarcació de Tarragona, han votat un 54,61% dels electors, mentre que en els comicis del 2011 havia votat un 52%. A la ciutat de Tarragona ha votat un 57,13% (en el 2011 un 53,37%), a Reus un 35,51% (36,43%) i a Valls 34,66% (34,54% fa quatre anys). A la Febró, el municipi més petit de la demarcació, ha votat un 42,5% de l'electorat, molt per sobre del 35,56% de les eleccions del 2011. Pel que fa a la demarcació de Lleida, han votat un 51,18% dels electors, mentre que en els comicis del 2011 havia votat un 49,61%. A la ciutat de Lleida ha votat un 51,9% (en el 2011 un 50,16%), a Tàrrega un 50,11% (47,75%) i a Balaguer un 49,89% (48,7%). A Bausen, el municipi més petit amb només 52 censats, ha votat un 50%, un percentatge inferior al del 2011 que va ser del 52,94%. Finalment, a la demarcació de Girona han votat un 54,91% dels electors, mentre que en els comicis del 2011 havia votat un 51,93% a les 18 hores A la ciutat de Girona ha votat un 54,87% (en el 2011 un 52,29%), a Figueres un 50,09% (50,34%) i a Blanes un 57,39% (52,62% fa quatre anys). Al municipi més petit, La Vajol, amb un cens de 61 habitants, ha votat un 52,46% (48,44% l'any 2011). | La participació a Catalunya és del 56,6% fins a les 18 hores, 3,4 punts més que a les generals del 2011 |
El departament d'Educació ha obert a tota la ciutadania els continguts i recursos de l'Institut Obert de Catalunya (IOC) davant "l'actual situació d'excepcionalitat pels efectes del covid-19". Segons un comunicat de la conselleria difós aquest dissabte, tots els materials d'aquest centre estan penjats a les plataformes digitals Alexandria (biblioteca de recursos digitals per a l'aula) i EIX (entorn virtual d'aprenentatge) a partir de dilluns i mentre duri el tancament dels centres educatius. S'hi poden trobar continguts de 29 assignatures de batxillerat com ara anglès, francès, història o dibuix artístic i materials dels mòduls per obtenir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria (GESO). L'IOC és un institut amb 12 anys d'història dedicat exclusivament a la formació de persones adultes a distància. L'ensenyament i aprenentatge es du a terme mitjançant un campus virtual basat en una plataforma Moodle, anomenat campus IOC. El centre ofereix cicles formatius d'FP (en grau mitjà ho cursen un 17% dels alumnes i en grau superior un 40%), batxillerat (més del 9% dels alumnes), oferta formativa en línia de l'Escola Oficial d'Idiomes, graduat en educació secundària, curs de preparació a les proves d'accés d'FP, preparació a les PAU, certificat de competència digital Competic3, així com altres formacions especialitzades. | Educació dona accés lliure als continguts i recursos de l'Institut Obert de Catalunya |
La residència Els Cirerers del nucli de Vilafreser, dins el terme de Vilademuls (Pla de l'Estany), ha passat a ser aquest divendres un centre verd; és a dir, lliure de covid-19. Aquest divendres el geriàtric ha desaïllat els últims residents que encara estaven confinats. El brot de coronavirus que afectava la residència des de principis de setembre, i que va provocar que la majoria dels 55 interns es contagiessin, ha provocat vuit morts al geriàtric. Segons informa Salut, tots els casos són de "persones d'edat avançada i amb patologies de base". Les accions per contenir el brot també han permès, però, que hi hagi nou residents que no s'hagin arribat a contagiar mai. Segons informa Salut, després d'un mes "intens" fent accions i intensificant els protocols per contenir els coronavirus, aquest divendres la residència Els Cirerers ha pogut desaïllar els últims residents que encara estaven confinats a les habitacions. El geriàtric passat així a ser un centre verd; és a dir, lliure de covid-19. D'ençà que a principis de setembre es van detectar els tres primers casos (dues treballadors i un resident) la majoria dels interns d'Els Cirerers es van infectar. Aquí, el brot de coronavirus ha deixat vuit morts al llarg d'aquestes setmanes. Totes eren persones d'edat avançada i amb patologies de base. Dels 55 residents que hi havia fa un mes, però, n'hi ha hagut nou que no s'han arribat a contagiar mai. Al llarg d'aquest matí i migdia s'han pogut desaïllar els residents que encara estaven confinats. N'hi havia dos als quals ahir se'ls va fer una analítica per comprovar el seu estat immunològic i a qui s'ha pogut desaïllar. A banda, set pacients més tenien simptomatologia. "Se'ls ha estat fent un seguiment clínic molt intens; d'aquests, tres han estat alta avui mateix, i als quatre restants se'ls ha retirat el tractament amb oxigen", informa Salut. D'altra banda, l'últim pacient que va necessitar ingressar a l'hospital Josep Trueta ja ha rebut l'alta i ha tornat a Els Cirerers. Hi ha una altra persona del centre, però, que continua ingressada a Mutuam (perquè requereix atenció sociosanitària). Seguiment i control intens D'ençà que es va detectar el brot de coronavirus a principis de setembre, Salut informa que des del Departament s'ha fet un "seguiment i control intens de la residència per garantir que la sectorització del centre, les mesures d'aïllament, prevenció i protecció es feien correctament per contenir l'avanç del virus". "S'ha fet una intensa gestió de coordinació i comunicació diària amb els responsables de la residència per anar analitzant l'avanç de la situació i anar prenent decisions conjuntes", subratlla Salut. Per la seva banda, el seguiment clínic dels residents l'ha controlat l'Equip d'Atenció Primària de Bàscara (Alt Empordà). | El geriàtric Els Cirerers de Vilademuls, lliure de coronavirus després del brot que ha provocat la mort a vuit residents |
Els grups catalans Mueveloreina, Museless, Odina i The Zephyr Bones actuaran a la propera edició de l'Eurosonic, un dels festivals més influents i una de les trobades professionals de música indie i pop-rock més importants d'Europa, que tindrà lloc del 17 al 20 de gener de 2018 a Groningen (Holanda). Les quatre bandes participaran del programa European Talent Exchange Programme (ETEP), una iniciativa amb el suport de la Unió Europea que busca facilitar la circulació i la contractació dels grups entre els festivals d'arreu del continent. Els grups pujaran a l'escenari de la 32a edició del festival per presentar els seus treballs davant de públic i de centenars de mànagers, 'bookers', programadors i artistes amb qui podran establir contacte per a possibles contractacions. Des de 2012, 24 grups catalans han actuat a l'Eurosonic a través del programa ETEP. | Mueveloreina, Museless, Odina i The Zephyr Bones actuaran a l'Eurosonic, el festival europeu de música indie i pop-rock |
La Direcció General de Trànsit (DGT) endurirà les sancions per a la infracció que suposa agafar el telèfon mòbil mentre es condueix. Des de l'organisme se subratlla que els accidents derivats de distraccions per la utilització d'aquests aparells durant la conducció han pujat exponencialment, i creuen que endurir la normativa permetrà atacar el problema. El director de la DGT, Pere Navarro, ha recordat aquest dijous a RNE que quan es va aprovar el carnet per punts ara fa dotze anys, precisament durant la seva anterior etapa al capdavant del mateix organisme, "no hi havia whatsapp". Per això ha apostat per adaptar la norma a la irrupció dels aparells de telefonia mòbil, que passaria perquè agafar el telèfon mentre es condueix costés més punts dels tres que costa ara. | La DGT endurirà la sanció per agafar el mòbil mentre es condueix |
El candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha atribuït aquest dimarts el poc espai dedicat a parlar sobre la situació política a Catalunya durant el 'cara a cara' a que les posicions de tots dos "són bastant conegudes" perquè "s'ha parlat en campanya, durant la precampanya i al llarg de tot l'any". Al respecte, i en ser preguntat durant una entrevista a 'Las Mañanas' de RNE per aquest poc espai dedicat a Catalunya, Sánchez ha dit que "és evident "que Rajoy no s'ha mogut de la seva posició, "parla de la llei i només de la llei". Per contra, el candidat socialista ha afegit que el PSOE "parla de la llei però també parlem de la política". Amb tot, s'ha mostrat convençut que la majoria dels catalans no vol la independència i que molts del que varen donar suport Junts pel Sí "no són gent que està d'acord amb l'estratègia que està seguint Artur Mas". Sánchez ha afegit que des de Madrid "cal articular un discurs persuasiu i de solucions", perquè "no és la primera vegada que Espanya s'enfronta a un desafiament sobiranista". En aquest punt ha recordat el Pla Ibarretxe i ha dit que "es va vèncer l'independentisme basc des del diàleg, la democràcia i l'acció política". Preguntat sobre les posicions de la CUP en relació amb la investidura, el candidat socialista ha dit que no creu que estiguin esperant els resultats del 20-D per prendre una decisió. Durant l'entrevista ha assenyalat que a la CUP "tenen el seus temps i no obeeixen als del sistema, perquè són antisistema, i no crec que obeeixin ni a les eleccions del 20-D ni a l'assemblea el 27-D, té una altra lògica i cal preguntar-los a ells". Sánchez demana reflexió al catalanisme conservador El candidat del PSOE ha demanat una reflexió política "al catalanisme conservador, que ja ha desaparegut" del perquè la societat catalana "plural, oberta i democràtica" es troba pendent d'un partit antisistema i de veure si Artur Mas rebaixa les seves pretensions i "devalua una institució centenària com la Generalitat" per "un grapat de vots de la CUP". Sánchez ha afegit que cal saber quin programa en comú tenen Junts pel Sí i la CUP a banda de proclamar la independència i ha lamentat que la societat catalana estigui sense govern com a com a conseqüència d'un president que no ha sabut llegir el 27-S. En la seva opinió, els catalans no varen dir sí a la independència, "altra cosa és que no sapiguem reconèixer que hi ha un problema polític quan 1,9 milions de vots que diuen sí". En aquest sentit, ha apuntat que "entre l'immobilisme i el trencament hi ha la via reformista que proposa el PSC". | Sánchez atribueix a "posicions bastant conegudes" el poc espai dedicat a Catalunya durant el 'cara a cara' |
El Maldà combinarà aquest Nadal una aposta consolidada del teatre, 'El llarg dinar de Nadal' de La Ruta 40, un singular joc teatral de petit format a través de 90 dinars de Nadal de quatre generacions d'una mateixa família, que arriba a l'espai per tercera vegada a partir del 10 de desembre. Només 10 dies més tard, el Círcol Maldà estrenarà 'Shaking Shalespeare', un espectacle musical proper al cabaret basat en 22 composicions inspirades en les obres i textos de William Shakespeare des de l'època elisabetiana fins a peces de Broadway per oferir una nova perspectiva dels textos de l'escriptor. Tots dos espectacles coparan la programació del teatre fins al 10 de gener. A cavall entre el drama i la comèdia, 'El llarg dinar de Nadal' és una reflexió sobre la condició humana, la vida i la mort, la família, la recerca de la felicitat i la voluntat d'aturar el temps, dirigida per Alberto Díaz. A partir de la família Bayard, els espectadors podran conèixer la vida al camp i els canvis de costums i hàbits d'una part de la societat americana del canvi de segle passat. Díaz ha celebrat en la roda de premsa de presentació de l'espectacle al Círcol Maldà que la peça es reestreni a l'espai pel qual va ser concebuda coincidint amb les festes nadalenques. Aquesta obra compartirà cartell al Maldà amb 'Shaking Shakespeare', un espectacle amb tocs d'humor i ironia que s'apropa al públic amb un aire provocatiu, buscant la complicitat de l'espectador. L'obra musical integra els diversos gèneres musicals que, al llarg dels segles, han adaptat Shakespeare des del madrigal renaixentista fins al musical contemporani de Broadway. En total, una vintena de peces inspirades en les obres i textos de William Shakespeare. Els creadors de l'espectacle, en bona part de Mataró –ciutat que acollirà una reestrena al març i l'ajuntament de la qual n'és coproductora- han destacat que la tria del repertori constata una "riquesa de timbres" i una "frescor en el gènere i l'estil". "Una obra que busca ser magnètica", ha explicat Moises Maicas, director de 'Shaking Shakespeare'. En paraules del seu director, 'Shaking Shakespeare no és un concert, és un "recorregut festiu" per la influència musical basada en l'obra de Shakespeare que no busca ser "pretensiós" sinó "orgànic teatralment". L'espectacle compta amb professionals de llarga trajectòria artística, com l'actor Bernat Cot, el tenor Josep Fadó, el pianista Paul Pereera, The Hanfris Quartet o The Sing Song Sisters. | El Maldà celebra les festes amb el teatre artesà d''El llarg dinar de Nadal' i un musical a partir de l'obra de Shakespeare |
La defensa de Carles Puigdemont ha ampliat a l'estat espanyol la demanda contra Pablo Llarena a Bèlgica. Així ho ha explicat en declaracions als mitjans des de Waterloo el mateix Puigdemont, després que dimecres els advocats formalitzessin la demanda civil anunciada als tribunals belgues. "Arran del paper actiu del regne d'Espanya en aquesta demanda, que havia de ser particular, hem cregut convenient que ja és un afer europeu i calia ampliar-la", ha dit l'expresident, indicant que "s'estan posant en joc drets fonamentals". "Se'ns ha obert un horitzó que abans no estava previst", han indicat fonts de la defensa, que asseguren que gràcies al fet que Espanya es va personar en el cas ara poden ampliar l'objecte de la demanda civil. El text presentat, al qual ha tingut accés l'ACN, no només s'hi inclou Llarena sinó també l'Estat. A més, també s'estén l'objecte de la demanda a les actuacions de Llarena com a jutge, i no només pels seus comentaris a títol personal fora de la seva activitat. Per altra banda, la defensa de Puigdemont i la resta d'exconsellers també aprofita la demanda per sol·licitar al jutge belga que presenti una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE, amb seu a Luxemburg. Concretament, la demanda recull la petició perquè el jutge belga sol·liciti al tribunal de la UE si la immunitat de l'Estat, "invocada per rebutjar al tribunal [belga] el seu poder de jurisdicció en el marc d'una acció de responsabilitat civil contra un estat membre és compatible amb els principis fonamentals del dret de la UE". És a dir, volen que Luxemburg digui si Bèlgica és competent per jutjar un magistrat d'un altre estat membre en el marc de l'espai comú de justícia europeu establert als tractats. Fons de la demanda La defensa de Puigdemont i els exconsellers al·leguen que Llarena va "violar la llei de la UE" en relació a "la llibertat d'expressió, els procediments judicials i la presumpció d'innocència" per la seva instrucció del cas de l'1-O i que els va afectar durant la seva estada a Bèlgica. Però, a diferència de la primera citació que van fer el juny del 2018 a Brussel·les, la demanda formal inclou tant accions privades com judicials per sostenir aquestes acusacions. L'equip jurídic assegura que, en el moment en què el govern espanyol es va personar en la causa per defensar a Llarena, en tant que jutge de l'Estat, "es va disparar al peu" perquè els hi ha "obert un horitzó jurídic" nou: ampliar l'objecte de la demanda. Segons argumenten, el fet que entrin al cas per defensar un jutge, els permet incloure també els seus actes dins l'espai judicial i no només aquells que va fer personalment. Per exemple, a la demanda mencionen les ordres europees de detenció que va fer Llarena. Calendari judicial L'equip jurídic afirma que ara l'Estat espanyol té dos mesos per respondre a les seves acusacions, si bé preveuen que al llarg de tot el 2019 hi hagi un encreuament de contestacions de les dues parts. Un cop acabat aquest intercanvi d'arguments se'ls convocarà a una vista judicial "a principis del 2020". Llavors el tribunal belga hauria de pronunciar-se sobre el cas, inhibir-se o, abans, preguntar al TJUE si pot jutjar sobre l'acció d'un magistrat d'un altre estat membre de la UE. Segons l'equip jurídic, estaria obligat a preguntar a Luxemburg perquè seria "l'última instància judicial" a la que poden recórre els demandants. Tanmateix, han admès que hi ha la possibilitat que el tribunal belga consideri que el cas no està vinculat al dret de la UE o que Espanya "es rendeixi abans" i que, per tant, el cas no acabi passant per Luxemburg. Impacte esperat La defensa de l'exgovern a l'estranger no espera que una resolució favorable de Luxemburg i després de Bèlgica pugui tenir efectes en el cas de rebel·lió i sedició en mans del Tribunal Suprem. "No acceptaran res", diuen. Ara bé, sí que confien que tingui "impacte a Estrasburg". És a dir, que en un posterior recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans puguin adjuntar la jurisprudència sobre el cas Llarena com a prova de les presumptes violacions dels drets fonamentals que reclamaran. | La defensa de Puigdemont amplia a l'estat espanyol la demanda contra Llarena i demana l'opinió del tribunal de la UE |
L'Ajuntament de Blanes (Selva) ha reobert aquest dilluns els dos parcs de gossos que hi ha al municipi, coincidint amb l'entrada a la fase 3 del desconfinament. Per altra banda, el consistori ha recordat que els gossos no poden anar a la platja. En un comunicat, l'Ajuntament de Blanes ha apuntat que l'ordenança de Protecció, Control i Tinença d'Animals preveu sancions per aquells qui passegin el gos a la platja. Actualment Blanes compta amb dos parcs per a gossos, tot i que es preveu habilitar-ne dos més properament. Davant de l'obertura, el consistori ha demanat a la ciutadania que compleixi la normativa i les mesures de seguretat sanitària corresponents. En cas contrari es tancaran els parcs canins altra vegada. | Blanes reobre els parcs de gossos i recorda que no poden anar a la platja |
Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes de 19 i 20 anys i nacionalitat espanyola, per robar en el domicili de l'exparella d'un d'ells, agredir-la brutalment i sostreure-li 49.000 euros. Segons han informat fonts policials els fets es van produir el 30 de maig en un habitatge de Santa Coloma de Gramenet quan un dels arrestats va anar al domicili de la víctima amb un pretext professional i la va colpejar amb extrema violència fins a aconseguir els diners. Les investigacions policials van determinar que l'agressor havia obtingut la informació de l'altre detingut, que havia mantingut una relació sentimental amb la dona. La jutgessa va decretar l'ingrés a presó per l'autor material dels fets i llibertat amb càrrecs per l'altre arrestat. Tots dos homes són veïns de Barcelona. Segons han explicat fonts dels Mossos d'Esquadra, després del robatori violent es va iniciar una investigació que va permetre determinar que alguna persona propera a la víctima havia donat informació a l'agressor. De fet, els mossos van localitzar un home que havia estat parella de la dona i que tenia un deute amb ella de 25.000 euros, a banda d'altres greus problemes econòmics. Els mossos van concloure que l'amic de la víctima havia donat informació precisa a l'autor material del robatori. Aquest jove va anar al domicili de la víctima amb qui havia concertat una visita, ja que la dona oferia assessorament i servei de massatge esportiu i nutrició, i va atacar-la i sostreure-li els diners. Els agents van detenir el 27 de juny l'exparella de la dona per la seva relació amb el robatori violent. També es va realitzar una entrada i registre al domicili de l'agressor. L'home no era dins del pis en aquell moment i no va ser detingut, però els Mossos van localitzar la roba que va usar l'agressor durant el robatori, a més de telèfons, targetes SIM i tabletes electròniques que pertanyien a la víctima. Finalment, el 20 de juliol l'agressor va comparèixer davant del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de Santa Coloma de Gramenet, on va ser detingut. Els jutgessa va decretar l'ingrés a presó per l'autor material dels fets i llibertat amb càrrecs per l'altre arrestat. | Els Mossos d'Esquadra detenen dos homes per robar i agredir l'exparella d'un d’ells a Santa Coloma de Gramenet |
L'acusat de perpetrar un assalt violent en una casa de Flaçà (Gironès) el juliol del 2017 i violar una dona s'enfronta a 19 anys de presó. Segons recull l'escrit de la fiscalia i l'acusació particular, a les quatre de la tarda del 6 de juliol l'acusat, armat amb un ganivet, va aconseguir accedir a l'immoble a través d'una porta corredora. Un cop a dins, va sorprendre la dona i la va colpejar mentre li deia "calla, calla, no cridis o et mato, vull diners, on son els diners". Les acusacions relaten que, arran del forcejament entre atacant i víctima, el ganivet es va trencar. Aleshores, l'home en va agafar un altre de la cuina, va amenaçar la dona col·locant-li l'arma al coll i la va obligar a recórrer les estances mentre arreplegava diners, joies i objectes de valor. Després d'acumular el botí, li va esquinçar la roba amb el ganivet i la va agredir sexualment. El cas que aquest dimarts havia d'arribar a judici a l'Audiència de Girona es remunta al 6 de juliol del 2017. Segons recullen els escrits d'acusació, cap a les quatre de la tarda el processat, armat amb un ganivet, va aconseguir entrar a la casa de Flaçà a través d'una porta corredora. A dins, va sorprendre la víctima i la va començar a colpejar propinant-li cops al cap i al cos mentre l'amenaçava dient-li "calla, calla, no cridis o et mato". A més, les acusacions sostenen que li exigia que li digués on tenia amagats diners. Durant el forcejament, el ganivet que duia l'assaltant es va trencar. Llavors, en va anar a buscar un altre a la cuina. Segons les acusacions, va arreplegar un ganivet de grans dimensions, de 25 centímetres de fulla. Aleshores, li va posar l'arma blanca al coll a la dona i la va obligar a anar estança per estança mentre agafava diners, objectes de valor i joies. Entre el botí, detallen les acusacions, hi havia un ordinador, un telèfon mòbil, una tablet i objectes diversos com un moneder, encenedors o un clauer. El lladre també va agafar tres braçalets, onze rellotges i es va endur diverses joies. En concret, una aliança de casament, collarets, arracades i penjolls per valor de 1.145 euros. Un cop arreplegat el botí, i quan ja es trobaven altra vegada al menjador, l'acusat va esquinçar la roba de la víctima amb el ganivet i la va violar. Després, va fugir de la casa, que es troba separada del nucli urbà. El lladre va aconseguir escapolir-se de la policia corrent camp a través i va despistar els agents ficant-se a dins d'una riera. L'Àrea d'Investigació Criminal (AIC) dels Mossos d'Esquadra va obrir una investigació i, després de mesos d'indagacions, van localitzar i detenir l'acusat a l'octubre en un restaurant de l'Estanyol (Gironès). El processat, d'origen senegalès, està en presó preventiva des del 7 d'octubre del 2017. Per aquests fets, la fiscalia i l'acusació particular l'acusen d'un delicte de robatori amb violència a interior de domicili amb instrument perillós, un delicte d'agressió sexual, un delicte lleu de lesions i un delicte lleu de danys. Sol·liciten que el condemnin a 19 anys de presó i multes per valor de 1.200 euros. Per la violació també sol·liciten 10 anys de llibertat vigilada i que l'acusat no es pugui apropar a menys de 200 metres de la víctima durant 5 anys. En concepte de responsabilitat civil, la fiscalia demana que indemnitzi la víctima amb 23.638 euros mentre que l'acusació eleva la petició a 29.763. El judici, que s'havia de fer aquest dimarts a l'Audiència de Girona, s'ha suspès. La nova data per celebrar la vista s'ha fixat per al 8 de maig. | L'acusat d'assaltar una casa a Flaçà i violar una dona s'enfronta a 19 anys de presó |
Les patronals Federació Catalana d’Indústries de la Carn (Fecic), Associació Empresarial Càrnia (Anafric) i Associació d’Escorxadors i Comerç d’Aviram i Conills de Catalunya (Assocat) han signat aquest dimecres un acord amb els sindicats CCOO i UGT per millorar les condicions del sector. Ha estat un acord a proposta del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que, entre d’altres extrems, té l’objectiu de limitar l’ús generalitzat de la subcontractació a cooperatives de treball associat i de lluitar contra les falses cooperatives en el context d’un acord marc pel sector a Catalunya. L’acord, que s’ha signat després de tres mesos de reunions, haurà de ser ratificat per les direccions de les respectives parts i permet, segons el Govern, la creació de la Taula de Concertació del Sector Carni de Catalunya per coordinar totes les accions. La subscripció d’aquest acord implica que sindicats i organitzacions empresarials es comprometen a defensar el conveni col·lectiu i condicions dignes al sector. A més, es crea un grup tècnic per analitzar el nivell de subcontractació i de l’ús del model cooperatiu per tenir informació sobre els convenis col·lectius en aplicació, i les condicions de treball dels afectats. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha promogut l’acord entre sindicats i patronals un cop constatada la problemàtica laboral i social generades com a conseqüència de l’ús intensiu del model de subcontractació mitjançant falses cooperatives. Segons el Govern, aquest ús pot comportar en determinats casos la pèrdua de drets dels treballadors i condicions de treball precàries, encara que es constati que no totes les subcontractacions produeixen aquests efectes. En tot cas, l’executiu català considera que la utilització de les anomenades Cooperatives de Treball Associat “no és la solució adequada” per estabilitzar la feina al sector, promoure la formació professional dels treballadors i millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses. | El sector carni pacta limitar l’ús generalitzat de la subcontractació i lluitar contra les falses cooperatives |
Una pel·lícula amb Guy Ritchie com a director ja promet de per si. Ell va signar a la gran pantalla films com 'Snatch (porcs i diamants)', les dues més recents pel·lícules de Sherlock Holmes amb Robert Downey Jr i Jude Law o 'RocknRolla'. Tot i això, la seva nova pel·lícula, 'Rey Arturo: La leyenda de Excalibur' va rebre molt males crítiques i fins i tot el portal Rotten Tomatoes la situa com una de les pitjors pel·lícules d'aquest 2017. Sigui com sigui, la cinta arriba aquest divendres als cinemes i està protagonitzada per Charlie Hunnam. Aquesta setmana també s'estrena un film d'animació dedicat als més petits i té com a principal protagonista els emojis. La pel·lícula s'estrena doblada al català. Quan el seu pare és assassinat, el petit Artur veu com el seu tiet Vortigern s'apodera de la corona del regne. Privat del seu dret per naixement i sense saber realment qui és, a Artur li tocarà viure entre els carrers de la ciutat. La seva vida donarà un gir gràcies a una famosa espasa. A més de Hunnam, hi actuen Charlie Hunnam, Jude Law, Eric Bana, Astrid Bergès-Frisbey, Djimon Hounsou i Aidan Gillen. ' Descontroladas' és una comèdia nord-americana dirigida per Jonathan Levine i protagonitzada per Amy Schumer i Goldie Hawn. En aquest film, Emily convenç a la seva mare per realitzar un viatge juntes a Equador. Però un cop allà les dues dones són segrestades, començant una aventura salvatge en el que el seu vincle como mare i filla s'enfortirà mentre intenten escapar. El film és el retorn a la gran pantalla de l'actriu Goldie Hawn, que va ser molt coneguda entre els 70 i 90 amb pel·lícules com 'La muerte nos sienta tan bien' o 'El club de las primeras esposas'. Arriba a la gran pantalla la comèdia italiana 'La hora del cambio' dirigida per Ficarra & Picone. Els veïns del petit poble sicilià de Pietrammare viuen acostumats al caos que comporta "saltar-se la llei" i estan farts. Les carreteres tenen forats, el tràfic es insofrible i la brossa s'acumula a les voreres. Però ha arribat l'hora del canvi i a les eleccions un nou alcalde n'ha sortit victoriós amb la ferma intenció de complir tot el seu programa electoral. 'Emojis' Arriba als cinemes la pel·lícula d'animació 'Emojis' d'Anthony Leondis, doblada al català. Els emojis viuen esperant ser seleccionats pels usuaris dels telèfons. Tots tenen només una expressió menys en Gen, un emoji que va néixer sense filtre i pot tenir múltiples expressions. | La llegenda del Rei Artur torna al cinema en una polèmica adaptació de Guy Ritchie |
Agents de paisà dels Mossos d’Esquadra s’han personat aquest divendres al migdia a l’Ajuntament de Valls per requerir expedients municipals en el marc d’una investigació que es troba sota secret de sumari. Segons han explicat a l’ACN fonts municipals, els agents han demanat a la secretaria poder consultar alguns expedients i s’han endut una còpia d’un dels documents. El cas està en mans de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra. Els agents han accedit al consistori de la capital de l’Alt Camp pels volts de dos quarts d’una i n’han sortit al cap d’uns tres quarts d’hora. Fonts del consistori han manifestat la seva “màxima col·laboració” amb aquests requeriments d’informació. | Els mossos es personen a l’Ajuntament de Valls per requerir expedients municipals |
L'Ajuntament de Lleida ha penjat aquest dilluns una pancarta amb el lema 'Llibertat presos polítics i exiliats. Free political prisoners and exiles'. La pancarta, que també incorpora un llaç groc, es pot veure al balcó del Palau de la Paeria de l'avinguda de Blondel, mentre aquesta tarda es penjarà un llaç groc a la façana que dona a la plaça Paeria. Es tracta d'una de les primeres mesures del nou govern municipal d'ERC, JxCat i el Comú, després que les tres formacions l'acordessin en junta de portaveus. Prèviament, el Ple de l'Ajuntament de Lleida ha donat llum verda al cartipàs municipal, amb els vots favorables de l'equip de govern i les abstencions de PSC i PP. Estableix una rebaixa del 4% el sou dels càrrecs electes i de confiança tot i que, finalment, es mantenen els dels directius municipals. El Ple també ha fet un "reconeixement institucional" a la figura del cap de l'Oposició, que exercirà el socialista Fèlix Larrosa amb rang de portaveu. L'alcalde Miquel Pueyo ha qualificat la col·locació de la pancarta, i aquesta tarda d'un llaç groc a la façana de la plaça Paeria, "tenen una càrrega política", de la mateixa manera que la decisió de no penjar-los. Pueyo ha defensat que, per definició, l'espai públic no és neutral i és on s'han d'expressar totes les sensibilitats i posicions". "Són milers els ciutadans que creuen que l'empresonament i l'exili no solucionen res", ha remarcat. L'alcalde ha reclamat "una solució i política" per resoldre aquesta qüestió i, així, ha emplaçat el govern espanyol a "entrar en un procés de negociació i de retorn a la política". El primer tinent d'alcalde, Toni Postius, ha considerat la col·locació de la pancarta "un acte de justícia i dignitat" i també ha subratllat la importància de l'aprovació, dins del cartipàs municipal, de la comissió de l'1 d'octubre, que "pretén recuperar la memòria del que va passar aquell dia" a la capital del Segrià. El tercer tinent d'alcalde, Sergi Talamonte, ha qualificat de "barbaritat" la situació dels polítics empresonats i ha atribuït els fets pels quals se'ls jutja a "una actuació política". Talamonte també ha criticat que l'anterior govern municipal es negués a penjar cap símbol de suport als independentistes empresonats. Per la seva banda, el portaveu socialista Jaume Sellés ha criticat en el Ple extraordinari de la Paeria celebrat aquest dilluns que una de les primeres decisions de l'administració Pueyo vagin en la línia de promoure "gestos simbòlics només pensats en els votants independentistes" com ara la col·locació d'una pancarta i d'un llaç groc a la Paeria. Ciutadans i PP també han rebutjat la mesura i també han posat en qüestió la comissió sobre els fets de l'1-O a Lleida que posarà en marxa la Paeria. Llum verda al cartipàs municipal El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha donat llum verda al cartipàs municipal 2019-23 que defineix el funcionament del Ple i l'estructura de la corporació municipal, que comptarà amb set tinences d'alcaldia i quinze regidories. El document s'ha aprovat amb el suport dels tres grups que integren el govern municipal, ERC, JxCat i Comú ,mentre el PSC i el PP s'han abstingut, ja que s'han incorporat diverses de les seves esmenes. Per la seva banda, Ciutadans hi votat en contra la proposta. En total s'han votat 57 esmenes al cartipàs, de les quals s'han incorporat al document inicial 24 esmenes pels diferents grups. Entre les esmenes aprovades, destaca la que atorga a l'exalcalde Fèlix Larrosa la distinció de cap de l'oposició -un càrrec que havia desaparegut en l'últim mandat-, de manera que tindrà el mateix tractament protocol·lari que un portaveu de grup, però s'ha rebutjat equiparar-lo al tractament i la retribució d'un tinent d'alcalde, com havia demanat el grup del PSC. També s'ha incorporat l'esmena que preveu mantenir les retribucions del directius d'equipaments municipals, mentre els de càrrecs electes i càrrecs de confiança es redueix un 4%. L'alcalde Miquel Pueyo ha destacat "el grau raonable de consens i de diàleg" del cartipàs i ha agraït "la mà estesa" d'alguns grups de l'oposició, a qui ha promès més "transparència" per facilitar la seva tasca. La portaveu del grup municipal d'ERC, Jordina Freixanet, ha exposat l'objectiu per tal que "la Paeria sigui pionera en la transparència, la participació, la integritat i l'ètica pública, les dades obertes, l'avaluació constant i el retiment de comptes i el bon govern". Per la seva banda, PSC, PP i Cs han advertit que amb el nou cartipàs l'oposició "no treballarà en igualtat de condicions que el govern" i han criticat no poder disposar de més regidors a dedicació completa, amb les retribucions que això suposa. La portaveu de Ciutadans, Ángeles Ribes, ha manifestat que el document "pretén silenciar l'oposició, ofegant-la amb la manca de recursos". Així, el portaveu del PP, Xavier Palau, a reclamat "proporcionalitat de salari i feina". El PSC ha valorat positivament que el Ple hagi fet un "reconeixement institucional" a la figura del cap de l'Oposició, que exercirà Fèlix Larrosa amb rang de portaveu. Tot i això, el portaveu socialista Jaume Sellés ha criticat que les primeres decisions de l'administració Pueyo vagin en la línia de promoure "gestos simbòlics només pensats en els votants independentistes" com ara la col·locació d'una pancarta i d'un llaç groc a la Paeria. El govern municipal de la Paeria tindrà quinze regidories distribuïdes en vuit àrees, a més d'alcaldia. Són la regidoria de Seguretat i convivència (Miquel Pueyo), la regidoria de Govern Obert i qualitat democràtica i institucional (Jordina Freixanet), la regidoria de Participació i lluita contra la corrupció (Elena Ferre), la regidoria d'Urbanisme (Toni Postius), la regidoria de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta (Joan Ramon Castro), la regidoria d'habitatge i transició ecològica (Sergi Talamonte), la regidoria de drets socials (Regina Cairol), la regidoria de salut i economia (Montse Pifarré), la regidoria d'Esports i Activitat Física (Sergio González), la regidoria de cultura i model de ciutat (Jaume Rutllant), la regidoria de joventut, festes i tradicions (Ignasi Amor), la regidoria d'educació, drets i feminisme i cooperació (Sandra Castro), la regidoria de Promoció Econòmica i Turisme (Paco Cerdà), la regidoria d'Ocupació i responsabilitat Social (Anna Campos) i la regidoria de Comerç i Consum (Marta Gispert). | L'Ajuntament de Lleida penja una pancarta de suport als "presos polítics i exiliats" |
La droga va ser comissada en dos vehicles, un d'ells estacionat en aquest municipi empordanès ACN La Jonquera.-La Guàrdia Civil va intervenir entre el 26 i el 31 de gener 21,5 quilos de marihuana a La Jonquera (Alt Empordà). La droga va ser comissada en dos vehicles, un d'ells estacionat en aquest municipi empordanès. La primera actuació va tenir lloc la matinada del 26, quan els agents van aturar un vehicle de matrícula francesa conduït per un jove de 20 anys que es disposava a travessar la frontera. Durant l'escorcoll del vehicle la Guàrdia Civil va trobar al maleter dues bosses d'escombraries tapades amb una manta amb quatre bosses envasades al vuit que contenien 11,2 quilos de marihuana. Per tot plegat, els agents van detenir el conductor, de nacionalitat francesa. L'altre operatiu es va fer el 31 de gener, quan una patrulla va observar un cotxe amb matrícula espanyola que circulava en direcció França. En veure els agents, el conductor va entrar al municipi de la Jonquera i va abandonar el vehicle. Un gos d'aquest cos va confirmar que el cotxe contenia droga i es va procedir al seu escorcoll. La Guàrdia Civil va trobar en el maleter del vehicle diverses bosses que contenien 10,3 quilos de marihuana. Tot i la troballa, els agents no van poder identificar l'ocupant o els ocupants del cotxe. El detingut el 26 de gener i la droga intervinguda en els dos operatius ha quedat a disposició del jutjat de guàrdia de Figueres. | La Guàrdia Civil intervé 21,5 quilos de marihuana a La Jonquera |
CCOO ha exigit un pla de xoc en prevenció de riscos en la gestió de les empreses després de constatar que la falta de mesures preventives ha estat "un factor clau" per dificultar el control de la pandèmia de la covid-19. En un informe sobre accidents laborals publicat aquest divendres, el sindicat alerta que l'alt percentatge de persones del sector sanitari i d'atenció a la dependència s'han contagiat per manca de mesures preventives i s'han detectat limitacions en la resta de sectors econòmics. "La covid-19 ha arrasat amb el que quedava de la prevenció de riscos a les empreses i pràcticament cap d'elles ha complert amb les obligacions mínimes" per fer front a la pandèmia, ha dit Mònica Pérez, responsable de salut laboral del sindicat. En concret, Pérez ha assenyalat les "deficiències" del sistema de mútues i empreses col·laboradores, que "subregistren" els accidents de treball i les malalties professionals. A més, ha criticat que els serveis de prevenció aliens han ofert recomanacions genèriques "no adaptades" per cada situació concreta sense valorar el risc de contagi de manera específica. Segons la sindicalista, durant aquesta emergència sanitària les empreses han "abusat de l'excusa de la manca d'Equips de Protecció Individual (EPI)" en el mercat per no actuar i no han posat en marxa mesures organitzatives necessàries, ni el distanciament social entre treballadors o les mesures d'higiene i desinfecció d'espais. A més, les administracions no han vigilat ni controlat prou per evitar aquestes situacions, ha afegit. Per aquest motiu, Pérez ha insistit en la necessitat de monitorar aquests organismes a partir d'ara ja que "la covid-19 ha demostrat que no hi ha una entitat en l'àmbit sanitari que controli de manera directa l'actuació dels serveis de prevenció". En general, la responsable de Salut Laboral de CCOO a Catalunya, ha lamentat que els serveis de prevenció funcionin com un "negoci" i no com "una gestió d'un dret fonamental" i ha assegurat que les deficiències de la gestió de la crisi són "conseqüència directa" de mancances normatives i en el control públic de la prevenció de riscos laborals. De cara a evitar una situació com aquesta, CCOO veu necessari reforçat els recursos de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL), de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut al Treball (INSST) i de la Inspecció de Treball per tirar endavant un "pla de xoc" amb partides pressupostàries suficients i ben orientades. Aquestes actuacions han d'incloure, diuen, una reforma legal en profunditat del sistema actual per establir uns mínims de qualitat objectivables a la gestió de la prevenció, prioritzant els recursos propis integrats en la gestió empresarial, amb un major pes i control del sistema públic de salut, amb independència professional dels tècnics. CCOO exigeix a les patronals i a les empreses "no utilitzin la crisi com es va utilitzar la crisi econòmica" reduint les inversions en prevenció de riscos laborals sinó que facin el contrari i aportin recursos per protegir els treballadors. Entre altres mesures proposen establir la figura dels agents preventius sindicals i patronals, amb potestat de notificació a l'autoritat laboral; millorar la protecció dels treballadors subcontractats i actuar amb una visió preventiva de gènere. "Durant la crisi s'ha vist com els treballadors de la neteja dels hospitals eren els últims en rebre les mesures de protecció", ha dit Pérez, que ha insistit a assegurar que la manca de prevenció a les empreses ha estat "un factor clau" en dificultar el control de la pandèmia. Segons CCOO, el metge de capçalera hauria de ser qui determinés si el problema de salut del treballador té origen en la feina perquè "no té sentit" que les empreses i mútues hagin de reconèixer si la prevenció que han fet ells mateixos està ben feta. En aquest sentit, la responsable de Salut Laboral de l'organització sindical ha alertat que, amb el sistema actual, molts treballadors que no estiguin en contacte amb infectats ho tindran "molt difícil" per provar que s'han contagiat de covid-19 a la feina. "Hi ha professions on l'exposició no està tan clara, com pot ser qualsevol indústria", ha dit, "i el metge de capçalera no podrà contradir l'opinió de la mútua", ha afegit. | CCOO avisa que "pràcticament cap empresa" ha complert amb les obligacions mínimes de prevenció durant la pandèmia |
El Parlament ha aprovat aquest dimecres una proposició de llei per modificar la llei de mesures fiscals i financeres del 2011 per permetre prorrogar fins al 2019 la competència de l’Institut Català de les Empreses Culturals d’aprovar les bases i convocatòries dels ajuts a les empreses culturals. Es tracta d’una proposta presentada conjuntament pels sis grups parlamentaris de la cambra i que s’ha tramitat per lectura única. D’altra banda, el Parlament ha donat llum verda perquè es pugui continuar tramitant el projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives, que no ha rebut cap esmena a la totalitat. Es tracta d'un projecte de llei que es va tramitar en la legislatura anterior però va decaure amb la dissolució del Parlament. El text de la llei sobre activitats d’espectacles públics té per objectiu garantir la seguretat i la salut dels espectadors i participants als espectacles públics, reforçar la convivència entre tots els sectors implicats i assegurar la qualitat dels establiments i de les activitats que s’hi fan. La norma també preveu crear una distinció de qualitat Q10 i reduir i simplificar els tràmits administratius amb una finestreta única per a aquestes activitats. En aquest sentit, estableix un règim de comunicació prèvia i incrementa les competències dels ajuntaments per autoritzar-les. | El Parlament prorroga fins al 2019 la competència de l’Institut Català de les Empreses Culturals per donar ajuts |
L'edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida (UdL) acollirà del 5 al 21 de desembre l'exposició 'U: Per 14 fotògrafes i fotògrafs de Lleida', una mostra amb 28 imatges de gran format sobre la jornada de l'1 d'octubre del 2017 captades per professionals de la fotografia lleidatans de diferents mitjans de comunicació. L'acte oficial d'inauguració de l'exposició, organitzada pel vicerectorat d'Activitats Culturals i Projecció Universitària de la UdL, estava previst per aquest dimecres a les 11 hores però per qüestions de salut del vicerector s'ha posposat per dilluns vinent, a la mateixa hora. Tot i això, l'anunci que ha fet la UdL de l'anul·lació de l'acte de dimecres ha generat crítiques a les xarxes socials, de la mateixa manera que el fet que la mostra només es pugui veure tres setmanes i no durant quatre mesos, tal com s'havia programat inicialment. El vicerector d'Activitats Culturals de la UdL, Joan Biscarri, ha negat que s'hagi suspès la celebració de l'acte d'inauguració i ha assegurat que, finalment, es farà dilluns vinent. Tot i això, ha reconegut que, en un primer moment, l'exposició s'havia programat fins el 29 de març però "quatre mesos no tenia sentit ja que la durada habitual de les exposicions que acull la UdL és d'un mes", ha explicat. La jornada de l'1-O va ser documentada en milers d'instantànies, tant de ciutadans com de professionals de la fotografia. I és precisament una selecció de les imatges realitzades per aquests professionals les que presenta 'U: Per 14 fotògrafes i fotògrafs de Lleida.' Són obra de Tony Alcántara (La Mañana), Lleonard Deshams (Segre), Itmar Fabregat (Segre), Amado Forrolla (Segre), Ramon Gabriel (El Periódico de Catalunya), Núria Garcia (La Mañana), Selena Garcia (La Mañana), Santi Iglesias (Ara), Llorenç Melgosa, Jordi V. Pou, Toni Prim, Adrià Ropero (Agència EFE), Lidia Sabaté (La Mañana) i Herminia Sirvent. Segons han explicat des de la UdL, la mostra posa manifest, no només la realitat que recullen les instantànies amb algunes de les càrregues policials, sinó els sentiments que com milers de persones, van experimentar els 14 fotògrafs durant aquella jornada. | La UdL acull una exposició amb imatges de l'1-O captades per 14 fotògrafs lleidatans |
L'Institut de Medicina Legal podrà acollir fins a 230 cossos ACN Madrid.-La Comunitat de Madrid ha posat a disposició de les autoritats sanitàries les instal·lacions de l'Institut de Medicina Legal per crear un segon gran dipòsit de cadàvers per afrontar l'allau que està generant la pandèmia del coronavirus. Després de la conversió del Palau de Gel de Madrid en un primer dipòsit, la nova instal·lació podrà acollir fins a 230 cossos en càmeres de conversació i locals condicionats. La Unitat Militar d'Emergències (UME) i el Cos de Bombers de la Comunitat de Madrid s'encarregaran de traslladar els cossos a aquestes noves instal·lacions. | La Comunitat de Madrid crea un segon gran dipòsit de cadàvers |
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha anunciat aquest dimecres des d'Igualada una línia de subvencions addicionals per als territoris que han patit un confinament perimetral durant la crisi del coronavirus. En concret, els ajuts es destinaran a la Conca d'Òdena i al Segrià amb l'objectiu de reforçar les polítiques d'ocupació i de desenvolupament econòmic. Tot i això, el Homrani no ha quantificat la xifra d'aquests ajuts, ja que, segons ha dit, "encara s'ha de tancar", però ha assegurat que seran "importants". El pla preveu mesures dirigides a donar suport als treballadors que s'han vist afectats econòmicament i als col·lectius de risc; als autònoms i petites empreses; i a les administracions locals. Chakir el Homrani ha dit que, en la situació actual, "cal un nou impuls als ens locals que es puguin veure afectats per nous confinaments o que ja hagin patit situacions excepcionals, com és el cas de la Conca d'Òdena i el Segrià". La idea del nou pla –del qual no se n'ha concretat el pressupost- és reforçar els mecanismes de disseny de les estratègies de desenvolupament econòmica i social. Aquesta línia de subvenció serà un reforç del Pla de reactivació econòmica en l'àmbit del treball i de l'ocupació previst al Decret Llei 16/2020, de 5 de maig, de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la covid-19. El pla preveu un conjunt de mesures que estan dirigides a donar suport a les persones treballadores que s'han vist afectades econòmicament i als col·lectius en major situació de risc; a les persones treballadores autònomes i a les petites empreses perquè reprenguin l'activitat i mantinguin la capacitat productiva i els llocs de treball, i a les administracions locals perquè planifiquin estratègicament la reactivació econòmica a partir de l'anàlisi de les necessitats del seu territori i de la concertació social i territorial. Segons la Generalitat, en la convocatòria actual de la mesura 'Plans de reactivació socioeconòmica en l'àmbit de l’ocupació', els ens locals poden contractar nou personal tècnic o poden contractar un servei extern. Aquest nou programa que s'ha anunciat aquest dimecres anirà dirigit a ens locals afectats per confinaments que necessitin més personal (nou o dedicació exclusiva de l'ens) o que els hi calgui un nou servei extern per impulsar la reactivació del territori. Nova Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) a Igualada El conseller El Homrani també ha anunciat que la ciutat d'Igualada tindrà una nova Oficina de Treball de la Generalitat (OTG). El conseller ha dit que aquesta era una "assignatura pendent de fa massa temps" i ha avançat que al setembre sortirà a licitació i que es posarà en marxa durant el 2021. Fins ara, les oficines de Treball estan ubicades a Vilanova del Camí. El nou equipament oferirà a la ciutadania tota la cartera de serveis del SOC, com són els tràmits relacionats amb la demanda d'ocupació, informació professional i de l'àmbit laboral, orientació professional, informació sobre processos d'acreditació de competències, tramitació de la Renda Garantida Ciutadania o tramitació de documentació diversa. En aquesta oficina també hi haurà treballador del SEPE per garantir la tramitació de les prestacions que depenen de l'Estat. | La Generalitat anuncia l'ampliació dels plans de reactivació econòmica i social per a la Conca d'Òdena i el Segrià |
A les 11.25 hores d'aquest divendres ha aterrat a l'Aeroport de Lleida-Alguaire el primer vol amb esquiadors que rep la instal·lació durant l'actual temporada d'hivern, després de diverses cancel·lacions que han obligat a desviar una catorzena de vols als aeroports de Reus i del Prat en les darreres setmanes per la presència de boira a l'aeroport lleidatà. L'avió de l'aerolínia israeliana Arkia, contractat per l'agència de viatges Issta Sky i ocupat per 60 passatgers, ha pogut aterrar aquest matí amb normalitat a Lleida-Alguaire, a diferència del que ha succeït amb el touroperador britànic Neilson, que encara no ha pogut encetar la temporada d'hivern a l'aeroport lleidatà ja que s'ha vist obligat a desviar a Reus la desena de vols amb esquiadors que tenia previst operar a Alguaire, per transportar posteriorment els passatgers al Pirineu andorrà. Des d'aquest divendres i fins al 24 de març, Arkia oferirà un vol setmanal entre Tel Aviv i Lleida-Alguaire, un total d'onze durant aquesta temporada d'hivern. L'agència de viatges israeliana Issta Sky ha donat el tret de sortida aquest divendres als vols per a esquiadors que per tercer hivern consecutiu ofereix mitjançant l'aerolínia Arkia per portar esquiadors al Pirineu andorrà, a través de l'Aeroport de Lleida-Alguaire. En concret, la companyia oferirà tots els divendres fins el 24 de març un enllaç setmanal entre Tel Aviv i l'aeroport lleidatà, onze en total durant aquesta temporada hivernal. El primer vol de la temporada ha aterrat sense problemes a Lleida-Alguaire, tot i l'intens vent, amb un quart d'hora de retard sobre l'horari previst i sota la supervisió d'un important nombre d'efectius dels cossos de seguretat. L'aparell transportava una seixantena de passatgers, que posteriorment han estat traslladats a Andorra on s'estaran una setmana esquiant i també de compres. Ido Miodolovic, responsable d'Issta Sky, empresa que ofereix des de fa quinze anys paquets turístics al públic israelià per anar a esquiar al Pirineu -els tres darrers fent escala a l'Aeroport de Lleida-Alguaire-, ha explicat que els usuaris prefereixen anar a Andorra "perquè és un bon lloc" i perquè "ofereix uns bons preus per comprar productes com ara el tabac o l'alcohol, entre molts d'altres". En aquesta temporada d'hivern, Issta Sky-Arkia ha programat un total d'onze vols fins el 24 de març amb els quals preveu transportar entorn al miler d'esquiadors, entre uns 100 o 110 per vol, tot i que en el primer només han estat 60. Després d'aterrar a Lleida-Alguaire, alguns dels esquiadors israelians també han explicat que han escollit anar al Pirineu andorrà perquè, a banda de les "bones condicions" que ofereixen les pistes d'esquí andorranes, també poden fer compres a uns preus "no excessivament cars". Issta Sky-Arkia estudia la possibilitat d'oferir paquets turístics aquest estiu al Pirineu català Ido Miodolovic ha explicat que Issta Sky-Arkia està estudiant la possibilitat també d'oferir aquest estiu paquets turístics per portar israelians en aquest cas al Pirineu català, també des de l'Aeroport de Lleida-Alguaire, com l'agència ja va fer fa tres anys tot i que els dos darrers s'ha centrat únicament en el turisme de neu. Miodolovica ha dit que tenen la proposta damunt la taula però que encara no han pres cap decisió en ferm. L'Aeroport de Lleida-Alguaire confia rebre també sense problemes, com els que han afectat les darreres setmanes alguns dels vols per culpa de la boira, aquesta tarda el vol comercial de la companyia Air Nostrum procedent de Palma de Mallorca, amb hora d'arribada prevista per a les 15.30 hores. Posteriorment, s'ha d'enlairar per tornar de nou a la ciutat illenca. | Aterra procedent de Tel Aviv el primer vol amb esquiadors d'aquesta temporada d'hivern a Lleida-Alguaire |
Agents de la Guàrdia Civil han entrat aquest dijous al matí a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, governat pel PDeCAT, i també a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, segons han confirmat fonts policials, que no han volgut donar detalls dels motius de l'actuació perquè el jutjat d'instrucció número 2 de La Seu, que porta el cas, ha decretat secret de sumari. Els agents han fet sortir tots els treballadors de l'Ajuntament excepte un regidor de l'equip de govern, la interventora, els informàtics i el secretari municipal, segons han explicat a l'ACN fonts municipals. Hi ha tres furgonetes de la Guàrdia Civil a la porta. L'alcalde, Albert Batalla, s'està desplaçant cap allà. (Aquesta notícia actualitza l'anterior amb el mateix titular afegint més detalls de l'operatiu) | ACTUALIZACIÓ:La Guàrdia Civil entra a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i al Consell Comarcal de l'Alt Urgell |
Els locals de restauració i oci nocturn de Barcelona preveuen facturar 121 milions d’euros entre els dies 26 de febrer i 1 de març d’enguany amb motiu del Mobile World Congress, un 4,5% més que l'any passat (116,25 milions), segons ha indicat la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm). L'edició d'enguany del Mobile tindrà 2.300 expositors -100 més que l'any passat- i preveu una assistència de 108.000 professionals -7.000 més que l'edició anterior- de 208 països diferents. Segons ha apuntat Fecasarm, una mica més del 25% dels 471 milions d’euros que els assistents deixaran a la ciutat es destinaran al consum en bars, restaurants i locals d’oci nocturn. Així, l'entitat calcula que la despesa mitjana diària serà d'uns 275 euros per visitant. El president de Fecasarm a Barcelona, Salvador Vilanova, espera que aquesta afluència de públic no només sigui puntual dels dies de durada del Congrés i que, com ja va passar l’any passat "l’arribada d’assistents i visitants de la Fira es comenci a notar ja el cap de setmana anterior", fet que, segons ha dit, "encara augmentarà en major mesura" els beneficis per als locals d'oci nocturn i de restauració. Vilanova també ha volgut destacar la importància de l’increment de feina per al sector, que es traduirà, segons ha indicat, en la creació de més de 5.000 llocs de treball "encara que siguin per un període curt de temps”. Vilanova ha assenyalat que valoren "molt positivament" els efectes que provocarà un any més l’organització del Mobile World Congress sobre el sector ja que, ha recordat, se celebra en un període on la facturació és baixa i es pateixen més dificultats econòmiques, fins a l'arribada de Setmana Santa quan el sector comença a veure millores en la seva situació econòmica. | Els locals de restauració i oci nocturn de Barcelona preveuen facturar 121 MEUR durant el MWC, un 4,5% més |
Un mosso fora de servei va frustrar dijous passat 6 d'agost un robatori violent a Tarragona, segons ha informat la policia catalana. Els fets es van produir a la Rambla Nova quan l'agent va observar com un home d'edat avançada s'estava defensant amb una crossa de dos homes que l'estaven agredint. El mosso va decidir actuar d'immediat i, després d'acreditar-se com a agent de policia, va aconseguir retenir els dos pispes fins que pocs minuts després, diverses patrulles van arribar al lloc per donar suport. La víctima va explicar que acabava de retirar diners en efectiu d'un caixer automàtic quan els dos individus se li van apropar i, després de colpejar-lo, van intentar robar-li la bossa de mà amb l'efectiu. Els dos lladres –de 23 i 28 anys, nacionalitat colombiana i marroquina, i sense domicili conegut- van quedar en llibertat després de declarar davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona. | Dos joves agredeixen un ancià per robar-li els diners a Tarragona i un mosso fora de servei frustra l'assalt |
El líder de Cs, Albert Rivera, ha explicat que demanarà al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que enviï més efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per "blindar Catalunya" i que cessi el president de la Generalitat, Quim Torra, mitjançant l'article 155 de la Constitució per acabar amb el "tsunami de violència" que veu als carrers. "Proposo que el cessem, que s'apliqui la Constitució", ha dit en un acte amb militants al barri d'Horta de Barcelona acompanyat de la portaveu del partit, Lorena Roldán, i de la cap de llista per Barcelona a les eleccions espanyoles, Inés Arrimadas. "S'ha de protegir els catalans i treure Torra perquè no es pot posar un conductor suïcida al capdavant" de la Generalitat, ha argumentat. ¡ | Rivera proposarà a Sánchez cessar Torra amb el 155 i "blindar Catalunya" amb més efectius policials |
La Mesa ha desestimat la petició de reconsideració de Cs contra la proposta de resolució de Junts per Catalunya (JxCAT) sobre la restauració del Govern, segons han explicat fonts parlamentàries. La Mesa ha pres aquest acord aquest dimarts per majoria i per tant la proposta de resolució es debatrà, com la de la resta de grups, en el ple del proper dijous. D'altra banda, la Mesa tractat l'entrada a registre d'un escrit de la formació taronja amb "consideracions polítiques" contràries a la no assistència del president del Parlament, Roger Torrent, a la recepció oficial de Felip VI el passat diumenge amb motiu del sopar de gala del Mobile World Congress (MWC). L'escrit no incloïa cap petició, per la qual cosa els diputats no han hagut de prendre cap posicionament. Per últim, s'ha decidit que els grups parlamentaris que no tenen representació a la Mesa puguin assistir a les reunions com a oients. | La Mesa desestima la petició de reconsideració de Cs de la resolució de JxCAT sobre la restauració del Govern |
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha traslladat aquest dimecres a la Comissió Europea la "necessitat" que els fons europeus destinats a l'acollida i la inclusió d'immigrants "pensin" en els territoris i "contempli" el paper que fan. Així ho ha explicat en declaracions als mitjans el conseller després de reunir-se a Brussel·les amb la directora general de Migracions i Afers Interiors de la Comissió Europea, Paraskevi Michou. Segons El Homrani, Michou "ha compartit que la responsabilitat de l'acollida és dels territoris" i l'executiu comunitari analitzarà vies perquè els fons puguin arribar "directament" a les regions. Durant la trobada, ha expressat el conseller, tots dos han parlat de la "necessitat" que el discurs i el debat a la Unió Europea no només sigui "sobre fronteres". "Comparteix que la qüestió de frontereres és més dels estats però és conscient que qui treballem entorn de l'acollida i la inclusió social som nosaltres", ha afegit sobre la directora general de Migracions. En aquesta línia, El Homrani ha defensat que el paper dels territoris és "clar" i li ha explicat que el model català està centrat en "la mentoria", que genera "interacció" entre ciutadans de diversos origens. Concretament, ha posat com a "model de bones pràctiques" el treball fet a Catalunya amb universitaris refugiats del Líban perquè puguin acabar els seus estudis en centres catalans. El conseller, que és a la capital belga per reunions de treball, oferirà aquesta tarda una conferència al Parlament Europeu per parlar sobre el model català d'integració. "Parlarem del model català d'inclusió i acollida, que ha permès que en aquest segle XXI haguem crescut en més d'un milió i mig d'habitants i tinguem un model on la cohesió social funciona", ha afirmat. A més, ha admès que si bé hi ha "problemes" el català és un "bon model de bones pràctiques" per explicar en el marc d'Europa, "especialment en uns moments on els populismes existeixen". | El Homrani reclama a la UE que el finançament europeu “contempli” el paper dels territoris en l’acollida d’immigrants |
Els amants del vi tenen una cita durant tot el cap de setmana a Sant Martí d'Empúries. La fira vitivinícola Arrels del Vi reuneix els millors vins de 23 cellers de la DO Empordà. Amb l'entrada, els visitants poden tastar fins a cent referències de vins d'alta gamma. Hi ha, també, els tres vins guanyadors d'un tast a cegues de setze sommeliers experimentats: el vi dolç Sol i Serena del Celler Cooperatiu Espolla, el vi negre Bonfill 2009 d'Arché Pagès i el vi blanc Flor d'Albera 2013 del celler Martí Fabra. Una de les peculiaritats de la fira, explica l'organitzadora Tess Oriol, és el contacte directe amb els productors i enòlegs que expliquen les curiositats de cada vi, com està elaborat i amb quines varietats de raïm. | Els cent millors vins de 23 cellers de la DO Empordà, a punt per tastar a la fira Arrels del Vi de Sant Martí d'Empúries |
El Centre Comú de Recerca publica el 'Monitor de les ciutats creatives i culturals’, que compara l’activitat de 168 municipis de 30 països europeus ACN Barcelona.-La CE ha presentat aquest dijous la primera edició del 'Monitor de les ciutats creatives i culturals', una eina consultable en línia que proveeix dades comparatives sobre l’acció de 168 ciutats europees en matèria de cultura i creativitat. L’objectiu d’aquest monitor és ajudar els responsables polítics i culturals a identificar els punts forts i les àrees de millora de cada ciutat, així com compartir les experiències culturals i creatives locals d’arreu d’Europa. Malgrat que en general són les capitals les que lideren els indicadors de cada país, Barcelona supera Madrid i se situa com la ciutat líder en cultura i creativitat de l’Estat espanyol. Juntament amb la capital catalana també hi apareix Lleida, les úniques ciutats de Catalunya que s’inclouen en el Monitor. París, Copenhagen, Edimburg i Eindhoven són les ciutats europees líders en cultura i creativitat, segons apunten els resultats de la primera edició del 'Monitor de les ciutats creatives i culturals'. En el cas de l'Estat, Barcelona és la ciutat que obté millors qualificacions. La capital catalana es troba entre les cinc ciutats europees millor qualificades en diversos indicadors, com per exemple en el d’instal·lacions culturals, en el número de graduats en TIC en els darrers anys o d’universitats que apareixen en els principals rànquings. Madrid se situa en segon lloc. L’eina, desenvolupada pel Centre Comú de Recerca —el servei científic de la Comissió Europea—, analitza 168 ciutats de 30 països europeus, els 28 membres de la UE més Suïssa i Noruega. L’eina obté els resultats a partir de l’anàlisi de la vitalitat cultural, l’economia creativa i l’entorn propici de cada ciutat en relació amb els àmbits de la cultura i la creativitat. Dins d’aquestes tres grans dimensions, s’estableixen diferents indicadors, com per exemple el nombre de museus i sales de concerts, l’ocupació en el sector de la cultura i la creació o les sol·licituds de patents del sector de les TIC. En les seves conclusions, l’estudi destaca com els bons resultats en termes culturals i de creativitat contribueixen al desenvolupament social, al creixement econòmic i a la creació d'ocupació. Segons el monitor, les ciutats culturals i creatives generen més llocs de treball, tenen una força de treball molt més diversa i són més pròsperes. Els resultats del monitor s’actualitzaran cada dos anys per tal que continuïn tenint validesa. El comissari d'Educació, Cultura i Ciutadania, Tibor Navracsics, ha afirmat que "en els moments de més transformació social i de creixement competència global entre ciutats, hem de mirar més enllà de les fonts tradicionals de creixement i benestar socioeconòmic i explorar el paper de la cultura en les ciutats vitals, innovadores i diverses”. Navracsics ha recordat el seu objectiu de “situar la cultura i la creativitat al cor de l'agenda política europea” i ha subratllat que “el ‘Monitor de les ciutats culturals i creatives’ destaca com les ciutats europees més exitoses han trobat la seva manera d'utilitzar el potencial de la cultura i la creativitat per impulsar el desenvolupament, la innovació i la creació d'ocupació, i per millorar la qualitat de vida dels ciutadans”. | Barcelona és la ciutat líder en cultura i creativitat a l'Estat, segons el servei científic de la CE |
El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha descobert una fase d'habitació més antiga del que es coneixia fins ara a l'oppidum (poblat fortificat en alt) de Gebut, a Soses (Segrià). Els primers habitants s'hi podrien haver instal·lat abans del segle VIII abans de Crist, és a dir, en una etapa prèvia a la construcció de la primera muralla torrejada, segons apunten els arqueòlegs després de la descoberta feta en la campanya d'excavacions d'aquest estiu. Ara, caldrà que les anàlisis de carboni 14 confirmin la datació. Les proves s'han de fer als Estats Units i trigaran uns mesos. Aquest divendres finalitza la campanya d'excavacions d'estiu en aquest jaciment iber del Baix Segre, que va començar el 28 d'agost. La zona nova l'han trobat sota d'una de les torres i han comprovat que seguia una distribució urbanística diferent a la que posteriorment va establir la construcció del sistema defensiu, segons expliquen des de la UdL. Els arqueòlegs també han treballat a l'escarpa del fossat descoberta en la campanya del 2019, arribant "a més de 3 metres de potència de paret conservada dels, com a mínim, 5 metres que faria fins al peu de la muralla" i han posat al descobert "15 metres lineals al sud del tram ja conegut", explica la investigadora principal, Natàlia Alonso. Al mateix complex, han excavat una nova sala annexa als espais de producció de vi. Es tracta d'un espai allargat amb una banqueta correguda construïda amb tovots i pedra, que data de la segona meitat del segle III abans de Crist. "Podria tractar-se d'un magatzem, la qual cosa confirma el caràcter industrial d'aquest barri", destaca Alonso. De forma paral·lela, han treballat a la necròpolis tumulària d'incineració de la Vall de la Clamor, també al terme municipal de Soses i a uns 500 metres del poblat. Els arqueòlegs de la UdL han excavat 6 de les 13 estructures descobertes l'estiu passat i n'han trobat tres de noves. "Sembla presentar una llarga utilització, entre els segles VII i III abans de Crist, de manera que pot considerar-se un dels llocs d'enterrament relacionats amb l'oppidum de Gebut", ha subratllat la responsable de la campanya. Les excavacions d'aquest estiu al jaciment de Gebut acaben aquest divendres, després de quatre setmanes de treball. La campanya es va iniciar el passat 28 d'agost, amb el patrocini del Servei d'Arqueologia i de l'Ajuntament de Soses, i la col·laboració de l'empresa Iltirta Arqueologia. Enguany no hi ha participat estudiantat, com a prevenció per la covid-19. | Les darreres excavacions apunten que l'ocupació de Gebut podria ser anterior al segle VII abans de Crist |
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha reconegut que "en dies com avui és difícil continuar confiant en el govern per resoldre la crisi catalana". En una entrevista a TVE després de la decisió del tribunal d'Schlewsig-Holstein de deixar en llibertat sota fiança Carles Puigdemont, el líder socialista ha reafirmat el seu suport a l'executiu de Mariano Rajoy i a la Justícia espanyola que, segons ell, "està liderant la resposta que en algunes ocasions hauria de ser més política que judicial". Sánchez ha considerat que l'executiu de Rajoy "s'està amagant darrere les togues" en aquesta "crisi política" i ha afirmat que s'hauria de "posar al davant". Amb tot, ha dit que el seu partit segueix "confiant que el govern espanyol sàpiga gestionar aquesta situació per tal que Puigdemont sigui extradit i passi comptes amb la justícia". Pedro Sánchez sosté que la decisió de la justícia alemanya no deslegitima els jutges espanyols perquè "la fiscalia utilitza uns arguments diferents dels del tribunal". El líder socialista ha demanat respecte per totes les decisions judicials i ha defensat que caldrà traduir-les "en elements de valoració política" per trobar solucions "tant a Catalunya com al conjunt del país". Sánchez també ha aprofitat l'avinentesa per mostrar el seu suport a la justícia espanyola perquè, segons ell, "en circumstàncies molt precàries i molt complicades està liderant la resposta que en algunes ocasions hauria de ser més política que judicial". | Pedro Sánchez: "En dies com avui és difícil continuar confiant en el govern per resoldre la crisi catalana" |
La lletrada de l'administració de justícia ha demanat al jutjat d'instrucció 1 d'Osca que actuï per donar compliment a la sentència que ordena el trasllat provisional de les obres d'art en litigi a Osca. Es tracta, concretament, de les 44 peces que segueixen al Museu de Lleida i que el conseller de Cultura, Santi Vila, ja va informar que no podia traslladar perquè estan catalogades i protegides per la llei catalana de patrimoni. Aquesta demanda s'ha fet a través d'una diligència feta a petició d'una de les parts, concretament dels advocats de l'Aragó i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, en què proposen a la jutgessa que s'empari en l'article 701.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC), que no descarta l'ús de la força pública "per accedir en espais tancats prèvia autorització d'un tribunal", com seria el Museu de Lleida, "si fos necessari". Ara és la jutgessa qui s'ha de pronunciar al respecte. La Generalitat té cinc dies per recórrer aquest escrit. | El jutjat reclama el retorn de les 44 peces del Museu de Lleida a Osca i no descarta l'ús de la "força pública" |
El projecte comunitari Arnau Itinerant, nascut per mantenir viu l’esperit del teatre mentre es rehabilita l’edifici, inicia a l’octubre la seva segona temporada. Ho fa amb ‘sintítulo’, de la companyia La Danesa inspirada en la ‘Comedia s/titulo’ de Federico García Lorca, un text inacabat a causa de l’assassinat del poeta a mans del franquisme. En aquest espectacle de teatre comunitari construït amb persones del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval, la directora Elena Fortuny s’aproxima al text des d’una mirada actual que aborda la qüestió dels menors estrangers no acompanyats. La resta de la programació tornarà a fusionar memòries, comunitat i arts escèniques amb projectes com l’Arnau Gallery, l’espectacle ‘Com menja un caníbal’ de La Virgueria, les jornades de debat Espai 0, i Creuem el Paral·lel, el programa de cultura de proximitat que oferirà accions artístiques a l’espai públic. ‘sintítulo’ s’estrenarà el 12 d’octubre davant la façana del Teatre Arnau i, fins a finals d’any, es faran una vintena de representacions en espais com el Castell de Montjuïc o el Refugi 307 del Poble-sec. Aquesta és la idiosincràsia d’Arnau Itinerant, un projecte cultural comunitari nascut arran del procés participatiu obert per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2018, que va determinar que l’equipament seria de titularitat pública i gestió comunitària. Els anys previs de pressió veïnal contra l’abandonament de l’Arnau havien fet que, dos anys enrere, el consistori comprés l’immoble i n’impulsés la reobertura. Mentre això no arriba, Arnau Itinerant elabora per segon any un programa escènic i d’activitats davant la façana del teatre i en diversos indrets del seu entorn, molt en la línia del que acabarà sent la línia artística del nou equipament: “Un teatre que evoca risc, creativitat, autogestió i memòria, a més d’experimentació”, pregonen. Enguany s’estrenarà també un segon espectacle, en co-producció amb la companyia La Virgueria, ‘Com menja un caníbal’. Es tracta d’un espectacle multidisciplinari que hibrida diferents llenguatges i disciplines com el teatre, el circ o la música. Isis Martín i Aleix Fauró signen i dirigeixen un text que planteja què passa amb aquelles persones que no són productives pel sistema, i ho fan a través de la història de la Dora, el personatge femení que condueix tota la història. L’espectacle s’estrenarà els dies 20 i 21 de desembre a la Lleialtat Santsenca de Barcelona. A banda dels dos espectacles teatrals, la programació de l’Arnau Itinerant tornarà a fusionar memòries, comunitat i arts escèniques amb projectes com l’Arnau Gallery, les jornades de debat Espai 0 i Creuem el Paral·lel, el programa de cultura de proximitat que oferirà accions artístiques a l’espai públic. | L’Arnau Itinerant torna amb un muntatge basat en una obra inacabada de Lorca |
L’exgerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de Tarragona Antonio Muñoz ha declarat aquest dilluns al jutjat d’instrucció número 1 en qualitat d’investigat pel cas Inipro. L’exgerent ha prestat declaració durant poc més de mitja hora i només ha respost les preguntes de la seva advocada. Segons fonts judicials, Muñoz ha defensat que va actuar correctament i ha afirmat que ell no tenia competències en matèria de contractació a l’IMSS, tot i que el jutge l’assenyala com la persona “que va dirigir la contractació a les empreses investigades”. Antonio Muñoz és un dels onze investigats pels presumptes delictes de prevaricació, suborn, tràfic d'influències, malversació i alteració de preus en subhastes públiques. En una interlocutòria, el magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona va afirmar que l’elecció de les empreses convidades -Gallet Consultors Associats SL, Iniciatives i Programes SL i Itinere Serveis Educatius- va correspondre a Antonio Muñoz quan ocupava el càrrec de gerent de l’IMMS. Atenent a la declaració d’una de les treballadores de l’ens davant la Guàrdia Civil, el jutge va concloure que va ser Muñoz qui va indicar les empreses que havien de ser convidades, “contràriament al que solia ser habitual en aquesta mena de contractació, on eren els tècnics qui s’encarregaven de convidar les empreses especialistes del sector”. La interlocutòria atribuïa a l'exgerent de l'IMSS la invitació de les tres empreses vinculades entre elles -Inipro, Gallet Consultors i Itinere Serveis Educatius- per concórrer en un procediment administratiu d'adjudicació negociat sense publicitat, el plec de condicions del qual va ser aprovat per l'exregidora Pelegrín, en qualitat de presidenta de l'organisme municipal. El magistrat apuntava que Itinere i Inipro pertanyen al mateix grup empresarial i que Gallet no té com a objecte social res vinculat amb la matèria que es licitava, però també està vinculada a la societat guanyadora, que li prestava tasques de gestoria. Tot plegat portava el jutge a concloure que el procés de contractació hauria estat "presumptament fraudulent" i que buscava adjudicar el servei a Inipro sense que l’empresa tingués cap competència. Muñoz és el segon investigat per aquest cas que declara als jutjats, després de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Aquest dimarts estan previstes les declaracions d’Alejandro Caballero i de Victòria Pelegrín, exregidora de Serveis Socials. | L’exgerent de l’IMMS de Tarragona assegura que no tenia competències en matèria de contractació |
69.086 dones residents a Espanya provenen de països on es practica la mutilació genital femenina, gairebé un terç de la qual resideix a Catalunya, concretament 21.298 dones. Així ho indica l'informe de la Mutilació Genital Femenina (MGF) a Espanya, amb dades de l'any 2016, que ha presentat aquest dimecres la Fundació Wassu-UAB. La xifra suposa un 5,2% més que el 2012. Del total de la població femenina d'orígens MGF, 18.396 són menors de 14 anys, una xifra que ha disminuït lleugerament un 0,35% els últims quatre anys. Del total de les 21.298 dones que resideixen a Catalunya, 6.295 són nenes de 0 a 4 anys. D'aquesta manera, Catalunya és el territori de l'Estat que lidera el rànquing. La segueix la Comunitat de Madrid, amb 8.891 dones i 2.128 nenes menors de 15 anys, i Andalusia, amb 7.820 dones i 1.741 nenes. Per províncies, la de Barcelona és la que alberga més població femenina de països subsaharians, 12.360 dones i 3.569 nenes entre 0 i 14 anys. En segon lloc se situa Madrid i la tercera província és Girona, amb 4.538 dones i 1.409 nenes. La zona que ha experimentat un major creixement de població femenina d'origen MGF des del 2012 ha estat el País Basc, on les dones han passat de ser 3.308 a 4.890. Al Principat d'Astúries i a Galícia, el creixement d'aquest col·lectiu s'ha enfilat per sobre el 21%, mentre que a Catalunya i Aragó ha rondat el 5%. Per contra, la població de nenes entre 0 i 14 anys de països amb prevalença de MGF ha disminuït a Catalunya, les Illes Balears, Aragó, Canàries, Comunitat Valenciana, i Madrid. | 21.298 dones residents a Catalunya provenen de països on es practica la mutilació genital femenina |
Un grup de veïns d'Ascó (Ribera d'Ebre) ha creat la plataforma cívica 'Treball, treball i benestar per Ascó'. La primera acció que ja duen a terme vol exigir una millora dels accessos des de la C-12 al poble i a la central nuclear. Critiquen que l'actual encreuament és un "punt negre" de la carretera i demanen la instal·lació de bandes reductores de la velocitat i la millora del carril d'espera per sortir del complex nuclear. Han engegat mobilitzacions diàries al costat de la carretera amb un cartell que recomana circular-hi a 50 km/h. La plataforma també naix per reclamar al govern municipal una millor gestió del pressupost públic - de més de 200 MEUR des de 1985-, que reverteixi en inversions i projectes de desenvolupament econòmic. Les primeres accions que ha posat en marxa la Plataforma 'Treball, treball i benestar per Ascó' són per exigir una millora dels accessos des de la C-12 al municipi i al complex nuclear i al polígon. Mentre no s'executa el projecte de reforma de la carretera amb què el Departament de Territori ja preveu la creació d'una rotonda en aquest punt de l'Eix de l'Ebre, els veïns reclamen "actuacions primordials, ràpides i econòmiques d'executar". En concret, demanen que l'encreuament de la C-12 al seu pas per Ascó tingui una millor senyalització, bandes reductores de velocitat a l'entrada i sortida el pont que creua l'Ebre, i una sortida d'emergència "fiable" des de la central nuclear d'Ascó - denuncien que el carril d'espera actual és insuficient i molts cops s'hi queden travats camions de grans dimensions que bloquegen la circulació en sentit nord-. La plataforma recorda que en aquest punt de l'Eix de l'Ebre s'hi ha produït nombrosos accidents i tres persones hi ha perdut la vida. Des de fa uns dies, la plataforma protesta a peu de carretera. Suportat en un petit camió, des de l'andana mostren un cartell amb la petició que se circuli per l'encreuament i els accessos a Ascó a menys de 50 km/h. Inscrit al panell hi demanen la instal·lació de bandes reductores de velocitat "per la seguretat de tothom". Com ha explicat el portaveu, Àngel Bret, aquesta acció es mantindrà fins a aconseguir "alguna cosa" i ha destacat que només amb la col·locació del cartell, els vehicles ja redueixen la velocitat. "Això ja modera una mica i és el que pretenem, que no passin més accidents", ha apuntat. La gestió d'una "fortuna" pública Però la plataforma 'Treball, Treball i Benestar' no naix només per millorar la seguretat viària sinó perquè al municipi s'hi comencin a fer inversions i a desenvolupar projectes que permetin afrontar el futur sense el suport econòmic de l'activitat nuclear i els llocs de treball que genera. Hi ha "inquietud" per la situació actual de la població i per la gestió dels equips de govern municipals, també l'actual. Tot i els astronòmics pressupostos anuals de què disposa el poble (de 1.660 habitants), l'entitat veïnal denuncia que les carències són múltiples i qüestiona la gestió que s'ha fet durant dècades d'aquests diners públics. "Els diners s'han gastat en paper, en projectes que no s'han executat", ha denunciat Bret. S'emparen en un informe analític encarregat fa uns anys per l'antiga Unió Empresarial d'Ascó. Aquest document fa un seguiment dels pressupostos de l'Ajuntament des que l'any 1985 va començar a rebre ingressos pagats per la central nuclear i fins al 2014. En els últims 25 anys, els comptes municipals d'Ascó han anat creixent, passant dels 850.000 euros de 1985 a màxims de 19,5 milions d'euros, a l'exercici 2011. En aquest document ja hi apareix la denúncia que ara fa seva la nova plataforma: que el salt quantitatiu dels pressupostos no s'ha traduït en "un increment notable de les inversions i dels serveis al municipi". L'informe quantifica que amb els ingressos de la central nuclear, cada habitant censat a Ascó hauria d'haver tingut un retorn econòmic d'1,25 milions d'euros en aquests anys. En canvi, s'assenyala que mentre les despeses de personal del consistori es van triplicar entre l'any 2000 i el 2014 –d'1 a 3 milions d'euros-, la inversió va passar del 58% del pressupost l'any 1991, al 3,81% l'any el 2011 – un descens del 55%-. Els últims anys Ascó ha tingut, de mitjana, uns 15 milions d'euros de pressupost anual, amb despeses d'inversió d'entre 3,5 i 4 MEUR anuals. Les propostes de la plataforma Les primeres propostes de la plataforma per diversificar l'economia municipal se centren en el sector primari. Animen a crear "finques agrícoles pilot d'última generació" i formar el jovent per gestionar-les, implementar una tercera zona de regadiu al municipi i sobretot ajudar a reactivar la Cooperativa Agrícola d'Ascó, que compta amb uns 300 socis però arrossega problemes de rendibilitat. La plataforma reclama que el pressupost públic deixi de destinar-se al "manteniment" del poble i serveixi per generar "desenvolupament i prosperitat". "El poble és més que una central nuclear i ha de ser un municipi amb un PIB important al marge d'aquesta activitat. Els veïns han de poder crear empreses i no haver de marxar o treballar com operaris de la nuclear", lamenten. | Un grup de veïns d'Ascó es planta a peu de carretera per demanar més seguretat als accessos del poble i la nuclear |
L'estrena cinematogràfica destacada d'aquest divendres és el film de superherois 'Wonder Woman' de Patty Jenkins protagonitzat per la princesa Diana, interpretada per l'actriu Gael Gadot. El film ha tingut un gran èxit a nivell mundial. La primera aparició del personatge interpretat per Gadot, va ser al film de Zack Snyder 'Batman v Superman. El amanecer de la justícia'. En aquest context, l'editorial catalana ECC Ediciones, que publica els còmics de DC a Espanya i Llatinoamèrica, ha publicat un seguit de còmics d'aquest personatge de cara l'estrena del film. Per altra banda, la catalana 'La película de nuestra vida', d'Enrique Baró Ubach (Barcelona, 1976), arriba a la gran pantalla després de participar a la Secció Talents del D’A Film Festival de Barcelona. Nao Albet, Francesc Garrido i Teodoro Baró Rey són els protagonistes que interpreten respectivament a un jove, un adult i un home gran que es desperten de bon matí a la seva casa d’estiu. Aquesta setmana arriba a la gran pantalla 'Wonder Woman'. En aquest film la princesa Diana haurà d'abandonar la illa paradisíaca on va ser criada quan un pilot americà té un accident a les costes de la seva illa i demana ajuda per detenir l'amenaça de la Primera Guerra Mundial. La princesa lluitarà en aquesta guerra on descobrirà els seus nous poders i el seu veritable destí. A Gadot, l'acompanyen Chris Pine, Robin Wright, Connie Nielsen, David Thewlis, Elena Anaya, Lucy Davis i Danny Huston. L'editorial catalana ECC Ediciones, que publica els còmics de DC en castellà, ha preparat l'arribada de la pel·lícula publicant un seguit de còmics sobre el personatge o n'ha ressaltat alguns de ja existents com per exemple els deu llibres de tapa dura sobre Wonder Woman en un col·leccionable setmanal i que segons l'editorial "és el punt de partida perfecte per a nous lectors i una de les millors etapes de la princesa amazònica"; 'La leyenda de Wonder Woman' de Renae de Liz, que se centra en la infantesa i la joventut de Wonder Woman, i que renova el personatge de cara els lectors del segle XXI; 'All Star Comics (1941-2016): 75 años de Wonder Woman', en el qual l'editorial barcelonina repassa la carrera de la superheroïna des del seu debut als anys 40 fins les seves darreres aventures; 'Wonder Woman: ¿Quién es Wonder Woman?', d'Allan Heinberg, guionista televisiu, que forma equip creatiu amb Terry i Rachel Dodson; 'Wonder Woman: El espíritu de la verdad' del destacat guionista Paul Dini i l'incomparable dibuixant Alex Ross que relaten una història en la qual Wonder Woman descobreix quin és el seu lloc en el món; 'Wonder Woman: La verdadera amazona, nominada als premis Eisner 2017, de Jill Thompson, que indaga en els orígens de la princesa Diana, i 'Wonder Woman: Tierra uno' dels magistrals Grant Morrison, Yanick Paquette i Nathan Fairbairn. Com ha explicat la productora 'All I need is money', 'La película de nuestra vida' d'Enrique Baró Ubach hi ha teatre, gravacions casolanes reals, cançons, dansa contemporània, jocs de tir, efectes especials, una piscina, un vermut, una festa amb bombetes de colors i un concert de la Bumpy Band. La pel·lícula, "amb un pressupost de guerrilla", ha estat rodada a Mirasol (Sant Cugat) durant 10 dies de la primavera de 2014 i, a més, ha comptat amb la coreógrafa Tuixen Benet (Les Sueques) i amb figurants de Mirasol. Robby, Toby i el viatge fantàstic Toby és un jove inventor i Robby és un petit robot que ha perdut els pares quan la seva nau espacial ha patit un accident. Ells són els protagonistes de 'Robby, Toby i el viatge fantàstic', que s'estrena en català. Els dos es fan inseparables i junts construeixen una fantàstica nau espacial dissenyada per buscar els pares perduts del Robby. El film 'Hermanos del viento' dels directors Gerardo Olivares i Otmar Penker explica la història del jove Lukas que es troba una petita àliga. En Lukas es cuidarà d'aquesta àliga fins que creixerà i es veurà en l'obligació de deixar-la lliure. El destí ha obligat a la cria d'àliga a separar-se de la seva mare. El protagonista viu amb aquest nou amic un paral·lelisme amb la seva pròpia vida. I és que la mare d'en Lukas mor quan ell és petit i se'n sent culpable. El drama tracta sobre l'amistat i està protagonitzada per Jean Reno, Tobias Moretti i Manuel Camacho, entre d'altres. 'La casa de la esperanza' Arriba als cinemes la pel·lícula, basada en fets reals, 'La casa de la esperanza'. L'acció se situa el setembre de 1939. El director del zoo de Varsòvia lluitarà per ajudar a salvar a centenars d'animals després de la invasió de les topes alemanyes. En Jan Zabinski (Johan Heldenbergh) i la seva dona Antonia (Jessica Chastain) arriscaran les seves vides per salvar els animals i als centenars de jueus que s'amaguen a les instal·lacions del zoo. El llargmetratge està basat en la novel·la de no ficció de la naturalista Diane Ackerman. Niki Caro dirigeix aquest drama històric. 'Maudie, el color de la vida' és el drama biogràfic basat en fets reals sobre la pintora canadenca Maud Lewis. La història comença amb la Maud Dowley (Sally Hawkins) una dona alegre que decideix allunyar-se de la seva protectora família. Començarà a treballar com a assistenta a casa de l'Everett Lewis (Ethan Lewis). El que primer és una complicada relació poc a poc es transforma en una història d'amor. I és que amb el pas del temps els pols oposats comencen a atreure's. El film és una coproducció canadenca i irlandesa. Aisling Walsh dirigeix aquest llargmetratge. El director espanyol Víctor García León dirigeix 'Selfie'. Una comèdia en format de fals documental sobre la corrupció. El film tracta la història d'en Bosco, fill d'un ministre imputat per corrupció, malversació de fons i blanqueig de capitals entre d'altres delictes econòmics. 'Selfie' narra la història des de que en Bosco es veu obligat a abandonar el seu luxós habitatge fins que va a demanar feina a la seu de Podem. La producció ha estat premiada al Festival de Málaga amb el premi de la crítica i la menció especial del jurat. 'Tubelight' és un drama situat l'any 1962 que explica la història de dos germans, en Laxman (Salman Khan) i en Bharat (Sohail Khan). Acostumats a viure una vida tranquil·la, el seu món es capgira quan creix la tensió a la frontera Indo-Xina. L'exèrcit recluta en Bharat i la situació a la frontera empitjora. Preocupat pel seu germà, en Laxman prendrà la decisió d'acabar com sigui amb el conflicte i aconseguir que el seu germà torni a casa. El llargmetratge bèl·lic està dirigit per Kabir Khan. | La superheroïna 'Wonder Woman' irromp als cinemes després del seu èxit mundial |
El director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, ha assegurat que l’incident protagonitzat per un intern de la presó de Mas d’Enric que aquest dimarts a la matinada ha calat foc a la seva cel·la “no té res a veure amb cap queixa o reivindicació”, sinó que es deu a “un estat d’alteració i a un brot d’agressivitat fora del normal”. Calderó ha descartat que l’acció respongui al malestar existent, segons fonts sindicals, per la mala qualitat i l’escassetat del menjar que se serveix al centre. A més, ha apuntat que, en el torn de nit, la presó disposava de 10 funcionaris, una xifra que veu “dimensionada” als 320 interns que acull a dia d’avui. El responsable de Serveis Penitenciaris ha fet una valoració molt satisfactòria de la gestió de l’incident, que ha estat derivat de la crema intencionada d’un matalàs. Els fets s’han saldat amb cinc interns ferits per inhalació de fum, un funcionari ferit de poca consideració i 90 interns evacuats al pati. El director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, ha reiterat que l’incident registrat al mòdul 2 del centre no ha tingut res a veure amb cap queixa, sinó que ha estat motivat “per un brot d’agressivitat de l’intern i una actuació desmesurada que no té cap relació amb res i que els serveis mèdics avaluaran”. L’individu, l’únic ocupant de la cel·la, no havia donat abans “cap senyal estranya” i, fins aquest dimarts a la matinada, es trobava “en condicions normals”, segons Justícia. Un dels treballadors del centre ha patit una contusió en una costella i una inflamació a la mà quan ha intentat aturar l’intern. En total, els fets han obligat a traslladar cinc presos a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona intoxicats per fum i a desallotjar els 90 reclusos del mòdul 2, que han estat traslladats al pati. A les tres de la tarda, quatre dels ferits ja havien rebut l’alta i el cinquè es mantenia en observació, però estable. Calderó ha posat en valor el bon funcionament de les mesures de seguretat i la diligència del personal a l’hora d’evacuar els interns de la zona. “La gestió de l’incident és positiva”, ha reblat, alhora que ha subratllat la bona coordinació entre els funcionaris, Bombers, Mossos d’Esquadra i SEM. El director de presons ha defensat també que la plantilla del centre està ben dimensionada segons el seu grau d’ocupació -encara a mig gas-, amb un total de 320 interns. En el moment dels fets, cap a les tres de la matinada, hi havia 10 funcionaris treballant en el torn de nit. Després de l’incident, 11 treballadors més han acudit al centre per ajudar a recuperar de la normalitat. Els mateixos funcionaris han apagat el matalàs amb un extintor i, un cop ventilades les habitacions, els reclusos han pogut tornar a les seves cel·les al cap de poques hores. Fins i tot, han aplaudit els funcionaris per la seva actuació. El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha afirmat que la situació s’ha gestionat amb una professionalitat “de primer nivell” i de manera excel·lent. Peris ha destacat també el “cooperativisme” de la plantilla, que s’ha bolcat davant el succés. Tres interns aïllats per protestar pels àpats El director del centre penitenciari de Mas d’Enric, Francisco Romero, ha confirmat que aquest dilluns van aïllar tres interns que volien fer una protesta al menjador pels àpats, que segons alguns d’ells són escassos i de poca qualitat. Els reclusos que van protagonitzar l’incident, però, es troben en un altre mòdul al de l’intern que ha calat foc a la seva cel·la, per la qual cosa es descarta que els fets puguin tenir relació. | Justícia atribueix a un “brot d’agressivitat” l’actuació de l’intern de Mas d’Enric que ha calat foc a la seva cel·la |
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha demanat a les quatre diputacions que mantinguin per "responsabilitat institucional" el compromís "de paraula" dels seus antecessors de finançar en part l'educació de 0 a 3 anys si la Generalitat no tenia nous pressupostos el 2019. "Si no, seria un drama per als ajuntaments", ha avisat Bargalló en el marc del ple del Parlament en resposta a una interpel·lació del grup PSC-Units. Bargalló ha fet referència explícitament a la Diputació de Barcelona, presidida pel PSC gràcies a un acord amb JxCat. I ha reclamat a les diputacions que no abandonin l'acompanyament que han fet als ajuntaments en el finançament d'aquesta etapa educativa. | Bargalló demana a les diputacions que mantinguin el compromís de finançar part de l'educació de 0 a 3 anys |
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha avisat que la "brutalitat policial" avergonyirà "per sempre" els qui l'estan justificant. "És evident que l'ús irracional i irresponsable de la violència per part de l'estat espanyol no atura el desig dels catalans de poder votar democràticament i pacíficament", ha dit en una visita al pavelló de Sant Julià de Ramis (Gironès), on inicialment Puigdemont havia de votar aquest 1-O. "Avui queda encara més clar, a ulls d'aquells que tenien dubtes i de tot el món, el què ens juguem en jornades com les d'avui", hi ha afegit. El president de la Generalitat ha assegurat que "la violència, les porres, les bales de goma i les agressions" contra els ciutadans incrementa les "quotes de vergonya" de l'Estat a l'exterior. I davant d'això, Puigdemont hi ha contraposar la "imatge de dignitat i de coratge de la gent anònima, que venç la por i fa cua per poder votar". | Puigdemont avisa que la "brutalitat policial" avergonyirà per sempre els qui la justifiquen i no atura el desig de votar |
El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha instat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a "deixar-se de gesticulacions cap a l'extrema dreta" i no recórrer al Tribunal Constitucional (TC) "el que el Parlament decideix". En roda de premsa aquest dimarts després que el govern espanyol hagi anunciat que divendres aprovarà un recurs d'inconstitucionalitat contra la reprovació a Felip VI que la cambra catalana va votar la setmana passada, Pujol ha convidat Sánchez a "respectar" la ideologia dels parlamentaris i a replantejar-se la voluntat de portar la qüestió al TC. "Sánchez reflexioni i no faci més de Rajoy. No porti decisions sobiranes del Parlament al TC. Aquesta no és la via del diàleg", ha subratllat. | Pujol lamenta que Sánchez porti al TC la reprovació del Rei i li retreu que "aquesta no és la via del diàleg" |
El Govern ha aprovat aquest dimarts destinar 1,5 milions d'euros en sis anys a actuacions de conservació i recuperació del medi fluvial a través de subvencions a les entitats de custòdia fluvial, organitzacions de caràcter ambiental sense ànim de lucre. Aquestes entitats fan tasques de restauració de les lleres dels rius i de sensibilització sobre la importància d’aquest ecosistema. Les subvencions es donaran a través d’un conveni marc aprovat per l’ACA que permetrà abocar més recursos i donar més estabilitat al sistema d’ajudes a les entitats que formen part de la Xarxa de Custòdia del Territori. L’impuls d’aquest model de gestió té un caràcter pioner ja que és la primera vegada que es promou un instrument unificat, amb caràcter general i visió integral per impulsar la conservació de les lleres, segons ha subratllat el Govern. A Catalunya hi ha 33 entitats de custòdia que treballen en l’àmbit dels rius i de les zones humides. La Xarxa de Custòdia del Territori, amb l’autorització de l’ACA, té actualment vigents 159 acords amb els propietaris d’ecosistemes fluvials que han permès actuar en una superfície de gairebé 2.800 hectàrees. La tasca d’aquestes organitzacions inclou inventariar i recollir totes les dades referents a les espècies, hàbitats, poblacions i altres característiques concretes dels espais fluvials, així com tasques de millora de l’entorn, com ara podes, esbrossades o eliminació de restes vegetals. També organitzen actes informatius i de conscienciació sobre la importància de tenir cura d’aquets espais. Cal tenir en compte que el bon estat dels boscos de ribera millora la qualitat de l’aigua i la manté a baixa temperatura, dues condicions que permeten reduir els costos de potabilització, segons ha apuntat el Govern. | El Govern destinarà 1,5 MEUR en sis anys a treballs de conservació del medi fluvial |
La circulació de camions de transport internacional ha quedat restringida a l'AP-7 a la Jonquera en direcció a França, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. Es registren 12 quilòmetres de cues entre Capmany i la Jonquera pels talls del col·lectiu dels 'armilles grogues' francesos, que protesten per l'alt preu dels carburants i la pèrdua del poder adquisitiu a França. El col·lapse també afecta la circulació de la N-II a Llers. Aquestes mobilitzacions han provocat retencions durant tot el cap de setmana en aquesta zona, arribant també als deu quilòmetres. (Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema) Desenes de camioners i vehicles s'han quedat atrapats des de primera hora a l'N-II i molts han intentat esquivar les retencions accedint al polígon industrial de Llers (Alt Empordà), que també ha quedat col·lapsat. Alguns dels afectats han explicat que estan aturats aquí des de diumenge i que veuen molt difícil poder portar les mercaderies que transporten als punts de destí quan estava previst. És el cas d'en Mario Neves, que ve de Portugal i transporta material esportiu cap a França. Avui ha fet nit al polígon de Llers i no veu factible arribar a França en les properes hores. Tampoc en Jorge Acosta. Ell ve d'Itàlia i havia parat a Llers per fer un canvi de remolc i tornar al mateix país, hi havia de ser demà però no creu que hi arribi. Diu que ha dormit diverses nits al camió i que se'ls estan acabant les provisions de menjar. | ACTUALIZACIÓ:Restringida la circulació de camions de transport internacional a l'AP-7 a la Jonquera cap a França |
La direcció de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i el comitè d'empresa de la UVic han signat aquest dijous l'acord sobre la revisió salarial per al proper curs 2018-2019 i successius. Segons han explicat en un comunicat, l'acord suposa garantir un increment dels salaris en funció e l'IPC de desembre de 2017 (1'2), a partir del juliol de 2018. Això significa que a partir del mes de juliol i per cadascun dels anys de vigència del conveni, les taules salarials s'incrementaran amb l'IPC real positiu català de desembre de l'any anterior. D'altra banda, l'acord posa fi a la discrepància entre les dues parts sobre l'increment salarial del curs 2016-2017. En aquest sentit, s'ha pactat reconèixer un increment salarial a partir de l'1 de juliol del 2016 del 0'85%, del 0,6% a juliol del 2018 i del 0,6% a juliol del 2019 i abonar el deute que genera aquest increment per al curs 2016-17 en dos pagaments iguals. Aquests increments garanteixen un augment superior a l'1,7% , que va ser l'IPC real del curs 2016-17. L'acord entre direcció i comitè també suposa un increment salarial per aquest curs 2017-2018 d'un 1,2%. Des de la direcció està previst abonar en la nòmina del mes de maig els endarreriments generats des del juliol de 2017 fins a l'actualitat. El director general de la Fundació Universitària Balmes (FUB), Joan Turró, ha destacat que es tracta d'una bona notícia pel conjunt dels professionals de la plantilla i ha destacat "l'esforç negociador" que ha realitzat el comitè d'empresa en els darrers mesos. De la seva banda, des del comitè, Dani Jiménez, ha valorat que l'acord "reconeix en part l'esforç dels treballadors i treballadores durant aquest anys i permet generar, si se sap aprofitar, un clima adequat per entomar reptes i negociacions actuals i futures". L'acord ha vist la llum després que el Patronat de la Fundació Universitària Balmes hi donés el vistiplau en la sessió del passat dijous 8 de març i els treballadors de la UVic l'aprovessin amb un 92,3% de suports en la votació celebrada el 7 de març, en la qual van participar 183 persones. | Acord entre la direcció i el comitè d'empresa de la UVic-UCC per la revisió salarial |
El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, se sent ''molest'' per la reacció dels mitjans de comunicació davant la seva resposta a un accionista que li va preguntar si el banc podia canviar de seu sense passar per la junta general d'accionistes i ell va respondre que evidentment que sí perquè així ho diu la llei. Oliu ha recordat que ningú li va preguntar si el banc volia canviar de seu i ha assegurat que ''el banc no té cap intenció de canviar de seu''. Oliu s'ha preguntat ''per què el banc hauria de canviar el seu domicili social avui?''. Després de recordar que el banc és una entitat sistèmica dins de la zona euro i supervisat per un regulador europeu, Oliu ha afegit que ''no veig cap risc polític a la vista i per tant ni hi ha cap raó per tractar sobre aquest tema''. Oliu ha reconegut que s'havia sentit ''molest'' per la ''politització'' de les seves paraules i més quan de sempre ha tingut un posicionament específic de no fer públic cap posicionament de tipus polític. En relació amb quines circumstàncies polítiques pugessin determinar prendre una decisió sobre el canvi de seu social, el president ha manifestat que ''no en tenia ni idea'' i ha afirmat que en aquests moments ''no veia cap risc polític a la vista'' que pogués posar sobre la taula aquesta decisió ''i per tant no hi ha cap raó per tractar sobre aquest tema''. | Oliu assegura que Banc Sabadell ''no té cap intenció de canviar la seu'' |
L'Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) ha donat aquest divendres el tret de sortida amb les primeres classes d'instruments de vent. Durant 17 dies, una norantena de joves de fins a 22 països diferents es posaran sota les ordres d'un prestigiós claustre amb professors provinents de les millors orquestres. "El que volem és formar als millors talents del món", assegura el director de l'AIMS, Peter Thiemann. El resultat d'aquest aprenentatge es podrà veure en les diferents actuacions que realitzaran en una quinzena de municipis de la Catalunya Central i Lleida. | L'Acadèmia Internacional de Música de Solsona escalfa motors amb l'arribada dels primers alumnes |
A partir de dilluns 18 de maig, l'Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf entraran a la fase 1 del desconfinament però hi haurà quatre excepcions: Masquefa, Gelida, Sant Llorenç d'Hortons i el nucli de les Botigues de Sitges. Els tres primers, tot i pertànyer a l'Anoia i a l’Alt Penedès, tenen els centres sanitaris de referència a Martorell (Baix Llobregat) per proximitat geogràfica. En el cas de les Botigues de Sitges, el nucli és a la comarca del Garraf però els seus centres de referència són a Castelldefels i Viladecans. Tots quatre hauran de romandre a la fase 0, que serà més flexible que la normativa que hi havia fins ara. Aquests casos excepcionals es preveu que els confirmi la publicació del BOE durant aquest cap de setmana. | Masquefa, Gelida, Sant Llorenç d'Hortons i les Botigues de Sitges: excepcions que continuen a la fase 0 |
Societat Civil Catalana (SCC) ha avisat que convocarà noves macromanifestacions si l'independentisme torna a un escenari com el de la tardor de 2017 i amb un possible nou full de ruta independentista. L'entitat ha respost així al president del Govern, Quim Torra, que en la conferència a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha apostat per la "confrontació" amb l'Estat. "Torra diu que 'ho tornarà a fer'. Doncs en aquest cas, SCC, també", ha afirmat l'entitat en un tuit, que inclou un vídeo de la gran mobilització del 8 d'octubre del 2017. | SCC amenaça amb convocar macromanifestacions si l'independentisme impulsa un nou full de ruta |
La Comissió Europea reclama al FC Barcelona que retorni els impostos que s’ha estalviat des dels anys noranta pel fet de no convertir-se en una societat anònima. Brussel·les ha anunciat aquest dilluns que el govern espanyol ha de recaptar els diners, que poden arribar als 5 milions d’euros per club, al Barça i tres més: el Madrid, l’Osasuna i el Bilbao. La CE també exigeix al Reial Madrid que pagui 18,4 milions d’euros que va rebre en ajuts il·legals i en demana 20,4 al València, 6,1 a l’Hércules i 3,7 a l’Elx per haver-se beneficiat d’unes garanties il·legals de l’Institut de Finances de València. “Utilitzar els diners dels contribuents per finançar clubs de futbol professional pot generar una competència injusta. El futbol professional és una activitat comercial amb significatius guanys econòmics i els diners públics han de complir amb la normativa de competència. Els ajuts investigats en aquests casos no ho feien”, ha assegurat la comissària de la Competència, Margrethe Vestager. La Comissió Europea considera en el seu comunicat que el Barça, l’Osasuna, el Madrid i el Bilbao, que van quedar exemptes de l’obligació general de convertir-se en societats anònimes, van gaudir com a conseqüència “d’un impost de societats preferencial del 25% en comptes del 30%”. La CE admet que Espanya ha ajustat la normativa des del gener del 2016 perquè els clubs paguin tots els impostos pertinents, però considera que els diners que es van estalviar “durant més de 20 anys” s’han de retornar retroactivament. Pel que fa al cas específic del Reial Madrid, la CE denuncia que un acord de traspàs de terrenys entre el club i l’Ajuntament de la capital espanyola va acabar beneficiant l’entitat. El Madrid i el consistori havien acordat, el 1998, la cessió d’uns terrenys que finalment no es va fer efectiva. La compensació econòmica es va fer seguint la revalortizació dels terrenys amb els anys, i no el seu preu del 1998, el que segons la CE va suposar pel Madrid un benefici de 18,4 milions que ara ha de tornar. En el cas dels equips del País Valencià, la CE demana 20,4 al València, 6,1 a l’Hércules i 3,7 a l’Elx per haver-se beneficiat d’unes garanties il·legals de l’Institut de Finances de València. Els diners els haurà de recuperar, ara, el govern espanyol. Les quantitats exactes que han de tornar els clubs que no es van convertir en societats anònimes no s’han fet públiques, però la CE calcula que poden arribar fins als 5 milions d’euros per entitat. La xifra l’haurà de dictaminar Espanya. | La CE reclama al Barça que pagui els impostos que s’ha estalviat per no ser una societat anònima |
Els treballs per retirar els dos trens que van xocar frontalment divendres causant un mort i sis ferits greus a la R4, a l'alçada de Castellgalí, s'allargaran fins dimarts. Així ho han explicat a l'ACN fonts de Renfe que han indicat que diversos operaris ja han començat a treure la catenària de la zona perquè un tren taller pugui entrar-hi per encarrilar els sis vagons que van sortir de la via. Posteriorment els hauran de remolcar, i després el personal d'Adif haurà de reparar els desperfectes estructurals. Tot plegat després que els Mossos d'Esquadra hagin finalitzat aquest dissabte la inspecció ocular de l'àrea on va produir-se l'impacte. Mentrestant, s'ha establert un pla de transport alternatiu per carretera. | Els treballs per retirar els trens accidentats a Castellgalí i reparar les vies s'allargaran fins dimarts |
La víctima mortal del descarrilament de tren de Vacarisses (Vallès Occidental) és un home que hauria sortit disparat del comboi en el moment de l'impacte, segons ha explicat el president de Renfe, Isaías Táboas. El màxim responsable de la companyia també ha detallat que del prop de mig centenar de ferits de diversa consideració que hi ha hagut, només dos continuen encara ingressats a la Mútua de Terrassa. La resta han estat ja donats d'alta. Renfe mantindrà el servei alternatiu per carretera mentre la via estigui afectada, un temps que encara no s'ha pogut determinar quin serà. Segons ha explicat la companyia, els treballs per retirar el tren de la via consistiran ara en tornar a encarrilar els combois per poder remolcar-lo. Després s'analitzarà en quin estat ha quedat la via i la catenària abans de poder determinar quan podrà restablir-se el servei. Es preveu que Renfe detalli aquest mateix dimarts com seran aquestes tasques. El president de Renfe ha explicat que s'ha obert una investigació en el sí de la Comissió d'Accident i Incidents Ferroviaris per determinar les causes exactes. Táboas ha apuntat a les intenses pluges dels darrers dies com un dels possibles condicionats que hauria provocat el despreniment. Tot i això, el mateix Táboas ha recordat que el tram havia estat revisat. De fet Adif hauria fet comprovacions a la via aquest mateix dilluns i, segons Táboas, estava "en perfecte estat". Mentre no s'aclareix que ha passat i es retira el tren del lloc, Renfe oferirà servei alternatiu per carretera entre Manresa i Terrassa "tots els dies que sigui necessari". Es preveu que les feines s'allarguin alguns dies. | La víctima del descarrilament de Vacarisses és un home que hauria sortit disparat del tren en el moment de l'impacte |
El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet una crida aquest dijous a recuperar la Barcelona que "pensa en gran" i "l'essència" de la ciutat. En l'acte de presentació del manifest de la plataforma 'Compromís per Barcelona', que agrupa més de 300 persones que donen suport al candidat del PSC a l'alcaldia, Collboni també ha demanat defugir tant dels que fan "experiments de laboratori" amb la ciutat com dels que volen "instrumentalitzar-la al servei de la República" i dels que la volen "fer servir per als seus interessos personals". Durant la seva intervenció, el candidat del PSC a l'alcaldia ha reclamat "retrobar la Barcelona progressista, oberta, generosa i valenta" i a fer compatible la ciutat dels grans esdeveniments amb la dels barris. Collboni ha assegurat que és "optimista de cara al futur" perquè Barcelona "ho té tot perquè li vagi bé". Amb tot, ha considerat que en els darrers vuit anys no ha tingut "ni bons alcaldes ni bona política". El candidat del PSC a l'alcaldia ha remarcat la necessitat de donar oportunitats als joves perquè no marxin de la ciutat, així com de tenir una economia dinàmica. Malgrat els constants records al passat que hi ha hagut durant l'acte, Collboni ha dit que no es tracta de nostàlgia, sinó de tornar a "l'esperit i l'essència" de la ciutat, que ha considerat que "l'han robat". En aquest sentit, ha apuntat que cal "un nou lideratge" i que "els millors anys de Barcelona estan per venir". Els membres de la plataforma critiquen la "manca de projecte" de ciutat L'acte l'ha obert el president de la plataforma 'Compromís per Barcelona', Josep Joan Moreso, que també és catedràtic de Filosofia del Dret i exrector de la Universitat Pompeu Fabra. Moreso ha destacat que a la plataforma hi ha persones de trajectòries diferents. "Hem decidit unir-nos en un nou projecte engrescador per Barcelona i confiar en Jaume Collboni per a liderar una nova etapa de la ciutat amb un projecte transversal que allargui la mà a tots els ciutadans", ha indicat. La doctora en Dret Argelia Queralt ha assegurat que la de Collboni és la "candidatura raonable i confliable de l'esquerra" i ha criticat el "lideratge dèbil" de l'actual govern. El restaurador de La Boqueria Quim Márquez ha lamentat que la ciutat hagi perdut turisme, així com "l'ànima". Al seu torn, la directora de Barcelona Oberta, Núria Paricio, ha fet una crida a "recuperar la Barcelona que estava al món" i ha demanat que els joves tinguin més oportunitats a la ciutat. El notari i president de Portes Obertes del Catalanisme Mario Romeo ha criticat que el govern actual "no hagi donat respostes a les demandes dels barcelonins" ni hagi donat suport als emprenedors. La creadora i gestora de l'Antic Teatre Semolina Tomic ha exigit un pacte per la cultura i ha criticat la dificultat que pateixen els projectes culturals petits per poder tirar endavant. El sindicalista i secretari general d'automòbil de la UGT Jordi Carmona ha acusat l'alcaldessa de la ciutat de "no preocupar-se pels problemes dels veïns", mentre que l'enginyera aeronàutica i industrial Laia Barbarà ha remarcat que Collboni "sap pensar Barcelona en gran". Per la seva banda, la jurista i presidenta Comissió de Justícia Penal Internacional i DDHH de l'ICAB Erika Torregrossa ha criticat la "manca de projecte" de la ciutat, així com que creixi la desigualtat i la inseguretat. Finalment, l'economista Gonzalo Bernardos ha subratllat que Barcelona ha de ser cosmopolita i que és "essencial un canvi" que planifiqui ja la ciutat del 2021. La plataforma reuneix persones de l'àmbit de la societat civil com Rosa Cullell i Argelia Queralt; de la cultura com Amparo Moreno, Frederic Amat, Perico Pastor, Lluís Cabrera o Ainhoa Grandes; de l'economia amb Helena Guardans, Gonzalo Bernardos, Jordi Alberich, i del sindical com Jordi Carmona o Luz Amparo Souza. També participa en la plataforma el dissenyador Javier Mariscal, que n'ha creat la imatge de la campanya en suport a Collboni sota l'eslògan 'Menys lio, + Collboni'. "Ens unim a un projecte engrescador per Barcelona" El manifest de la plataforma, que lloa els alcaldes socialistes que "han aconseguit liderar una ciutat socialment cohesionada" i "econòmicament activa", critica que la manca d'un "lideratge fort" a la ciutat per fer front a la crisi econòmica, el "mal govern" i "l'enfrontament polític derivat del procés independentista". "Urgeix un canvi", diu el manifest, que qualifica "d'engrescador" i "transversal" el projecte de Collboni. "Les pròximes eleccions municipals han de ser el primer pas per tornar a posar els problemes de la gent al centre de les prioritats", apunta el manifest. "Si aconseguim superar la crisi política, protegir la ciutat i tenir un lideratge clar, la nostra ciutat és imparable", afegeix el manifest. El text també indica que el projecte per a la ciutat "no s'improvisa ni es fa des de la distància" i que Barcelona "no pot esdevenir una moneda de canvi o un trofeu en mans dels que han vingut a cavar trinxeres" o d'aquells que "ja han fracassat en el seu intent de liderar-la". A més, la plataforma proposa deu compromisos per a la ciutat, que van des d'aconseguir una major autonomia fins a la defensa de la col·laboració entre el sector públic i el privat, passant per la defensa del turisme de qualitat, la cultura, la seguretat, la reducció de la contaminació o un pacte institucional amb la Generalitat i el govern espanyol per "desenvolupar el lideratge internacional de Barcelona" i "assegurar la seva condició de 'bicapital' cultural" de l'Estat. | Collboni crida a recuperar la Barcelona que "pensa en gran" i a defugir dels "experiments" de Colau amb la ciutat |
La companyia de Manresa, Indústries Ponsa, especialitzada en la fabricació de cintes tèxtils, ha confirmat el trasllat de la seva seu social a Madrid. Segons ha explicat a l'ACN una de les representants del seu consell d'administració, Laura Ponsa, el motiu és la inestabilitat política, i les diverses preguntes que s'han generat entre els seus clients davant la possibilitat d'una Catalunya independent. "Els hem de donar garanties que continuarem treballant amb l'euro, i hem de donar estabilitat als nostres treballadors". Ponsa ha assegurat que, de moment, la planta de producció continuarà a Manresa i, per tant, es garanteix la continuïtat de tots els seus treballadors. L'empresa té actualment un centenar de treballadors i en l'últim exercici va facturar 16 MEUR. Aquesta és la primera empresa de la Catalunya Central que trasllada la seva seu social a causa de la situació política del país. (en aquesta actualització s'han afegit dades econòmiques de l'empresa) Indústries Ponsa, fundada l'any 1828, es dedica a la fabricació de cintes tèxtils. L'empresa, a banda de la planta de Manresa, té tres centres de producció més a Xina, Romania i Osca. La fàbrica de la capital del Bages va facturar en el darrer exercici un total de 16 MEUR i va obtenir un benefici 1,5 milions d'euros. Del global de vendes, un 70% s'exporta a països europeus i un 30% es ven a l'Estat (un 5% a Catalunya). actualment la companyia està gestionada per la vuitena generació de la família Ponsa. | ACTUALIZACIÓ:L'empresa manresana Indústries Ponsa confirma el seu trasllat a Madrid per la situació política que viu Catalunya |
Parlem Telecom ha anunciat aquest dimarts una ampliació de capital per valor d'1,5 MEUR amb l'objectiu de continuar el seu procés de creixement empresarial. Segons ha detallat l'operadora catalana en un acte a la Caixa d'Enginyers de Barcelona, la nova plataforma online de finançament col·lectiu The Crowd Angel (TCA) permetrà a l'empresa obtenir 500.000 euros de l'augment total amb una participació prevista de fins a 300 persones –amb inversió mínima de 1.000 euros- i la resta de capital ampliat (1 milió d'euros) provindrà dels socis privats i dels socis actuals de què disposa Parlem Telecom. Aquesta ampliació de capital permetrà a l'operadora catalana arribar a un valor de 19,5 MEUR en relació als 18 MEUR actuals. La previsió de Parlem Telecom és tancar l'exercici 2019 amb 10,5 MEUR de facturació i amb un total de 50.000 línies contractades. El creixement econòmic no s'acabarà aquest any, ja que el 2020 l'operadora espera arribar als 14 MEUR de facturació i a les 75.000 línies activades. En l'actualitat, el primer accionista de la companyia és el seu fundador, Ernest Pérez-Mas, que compta amb un 20% del capital de Parlem Telecom. A continuació, es troben Ona Capital (societat de capital risc vinculada als supermercats Bon Preu Esclat), que en té un 18,2%, i Inveready, que en té un 8%. L'empresa compta també amb diversos petits inversors, que suposen el 28,5% de l’accionariat, i amb 9 'family offices' catalanes, que en tenen un altre 24,5%. Per últim, Xfera (del Grup MásMóvil) compta amb el 0,8% del total. El passat 20 de setembre Parlem Telecom va llançar Agile TV per oferir continguts televisius als seus clients per 6,95 euros al mes. | Parlem Telecom anuncia una ampliació de capital d'1,5 MEUR per continuar el seu creixement |
Catalunya traspassa a Alvèrnia-Roine-Alps la presidència dels Quatre Motors d'Europa, una aliança "durable" ACN Barcelona.-"Quan un matrimoni no està fundat en un pla d'igualtat el més civilitzat que hi ha és una separació". Ho ha dit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en l'acte institucional de traspàs de la presidència dels Quatre Motors d'Europa de mans catalanes a Alvèrnia-Roine-Alps. I ho ha fet per respondre al president d'aquesta regió, Laurent Wauquiez, que ha posat sobre la taula"la separació civilitzada" de Catalunya amb l'Estat i l'ha acarat al "matrimoni civilitzat" entre quatre territoris europeus, una organització que completen Baden-Württemberg i Llombardia. Com a anècdota personal Wauquiez ha explicat que va demanar per casar-se a la seva dona a Catalunya, i en to distès, ha confessat que els ha anat bé i que dóna per fet que el relleu a la presidència als 4ME també està sota ara "bons auspicis". Puigdemont li ha respost que els Quatre motors són "un matrimoni durable". | Puigdemont: "Quan un matrimoni no està fundat en un pla d'igualtat el més civilitzat que hi ha és una separació" |
Després que aquest curs, 2017-2018, s'hagin incorporat al sistema 4.714 nous professors, s'hagin cobert jubilacions, i les baixes se substitueixin amb més celeritat, ha provocat una reducció de la borsa de substituts d'Ensenyament que, amb l'epidèmia de grip, ha agreujat la situació i Ensenyament no pot arribar a cobrir totes les places que s'ofereixen. Així ho ha confirmat el portaveu d'USTEC-STEs, Ramon Font, que reconeix que en alguns casos, sobretot d'especialitats com català o informàtica, i bàsicament als instituts de secundària i formació professional, s'estan donant les vacants a graduats que encara no tenen el màster de secundària. Font creu que, en aquests casos, ''preval el dret a l'educació'' per sobre d'aquests requisits, però alerta que s'han de fer alguns canvis per solucionar aquesta problemàtica. Aquesta setmana, el 16 de gener, unes 80 places, majoritàriament -66- d'instituts, es van quedar sense substitut. Per aquest motiu, passen a considerar-se places de difícil cobertura si no s'han cobert en dues sessions de nomenaments telemàtics i els aspirants poden presentar-se als serveis territorials, i en alguns casos, als mateixos instituts, per ocupar la plaça, encara que no formin part de la borsa i malgrat no tingui acabat el màster de secundària, un dels requisits indispensables per formar-ne part en el cas dels professors d'institut. D'aquesta manera, els aspirants acaben entrant a la borsa amb un número 900.000 i els pot computar l'experiència. La situació de manca de professorat per a substitucions, s'ha anat donant aquest curs a causa sobretot, de l'augment de la plantilla, en 4.14 docents més, les jubilacions que han permès entrar 6.000 professors més al sistema, i la cobertura més ràpida de les substitucions. Ramon Font també destaca que les darreres setmanes, l'epidèmia de la grip ha agreujat el problema, en multiplicar el número de baixes per malaltia. I és que després de les vacances de Nadal, el nombre de baixes no cobertes van ser de 114 el 12 de gener i de 127 el dia 9. En aquests casos, explica Font, s'ha trobat dificultats sobretot per a especialitats com informàtica, anglès, matemàtiques o música, algunes especialitats de formació professional o fins i tot català, matèria per la qual s'ha contractat professorat que només disposa del nivell D, i no pas del grau de Filologia. Per zones, Barcelona ciutat i l'àrea metropolitana aglutinen aquesta manca de professorat, però també es donen places a poblacions més petites d'arreu del territori com Arbúcies, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Amposta, Alcanar o Cervera. Font destaca que les retallades, que van deixar 3.000 professors a l'atur, van ''dissuadir'' moltes persones per formar-se com a docent, ja que aleshores no hi havia feina. Considera que ara ''és un bon moment'' però retreu que els màsters de secundària són cars, no s'ofereixen a totes les universitats, i són presencials, de manera que professionals d'altres sectors que voldrien aspirar-hi, no poden cursar-lo. A més, pel portaveu d'USTEC-STEs, el departament no publicita prou la borsa d'interins i substituts i és prou flexible en la seva obertura, i recorda que per arribar als nivells de 2010, el sindicat calcula que encara falten 7.200 professors. | Les escoles i instituts públics no poden cobrir totes les baixes i comencen a contractar professors sense els requisits |
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat aquest diumenge l’Escola Oficial d’Idiomes Sant Gervasi de Barcelona on ell i la seva família van votar en el referèndum de l’1-O del 2017. En un acte de commemoració d'aquella "jornada emocionant" organitzat pel veïns que van protegir i van organitzar la jornada electoral d’aquest col·legi, el president ha reiterat que l’1-O quedarà per sempre com un dia d’èxit de la democràcia després que la defensa civil permetés la votació malgrat l’intent de l’Estat per impedir-lo. Torra ha manifestat davant els veïns que han participat en l’acte que els ciutadans que van defensar les urnes en cada un dels col·legis electorals de Catalunya "van passar de ser veïns a amics per a sempre". Com han fet molts altres centres de votació aquest cap de setmana, aquest col·legi electoral també ha muntat diverses activitats per petits i grans per recordar aquelles jornades. L'escola s'ha omplert de llaços grocs, jocs, música i esmorzar. A la tarda es trobaran amb veïns d'altres centres de votació de la zona. Quim Torra hi ha acudit amb la seva família i s'ha saludat i recordat anècdotes amb la resta de veïns. També s'ha fotografiat amb les urnes d'aquell diumenge plujós d'octubre i han cantat algunes cançons. Francesc Rosell, un dels presidents de mesa d'aquell dia, ha explicat a l'ACN, que al centre de votació es van començar a concentrar veïns divendres 29 de setembre a la tarda. Com que és una Escola Oficial d'Idiomes, no hi ha AMPA i per tant molts veïns no es coneixien. Van començar a muntar activitats i xerrades per passar les hores. El president Torra, per exemple, que aleshores era pràcticament desconegut per la majoria de veïns, va fer una conferència sobre el 1714 i l'1-O va ser vocal d'una mesa. A les nits també es van quedar alguns veïns i el diumenge 1 d'octubre a primera hora del matí es van tornar a concentrar desenes de persones confiant que arribarien les urnes i les paperetes i pendents de si venia la policia espanyola. A fora hi havia una parella de Mossos d'Esquadra però la tensió va venir per les imatges que arribaven d'altres col·legis electorals per l'entrada violenta de la policia. Allà no va aparèixer cap antiavalots i Rosell considera que el que es va aconseguir aquell diumenge va ser una "victòria sense precedents del poble, que es va empoderar davant l'Estat", que va actuar amb "una repressió impensable, física l'1-O i judicial després". Per això, un dels millors records que té és el de la gent gran plorant per poder votar a favor de la república, "la solidaritat entre tothom, la paciència increïble". | Torra visita el col·legi electoral on va votar l’1-O per rememorar una "jornada emocionant" |
El poeta Màrius Sampere ha guanyat el premi Lletra d'Or 2016 amb el poemari 'L'esfera insomne', de LaBreu edicions. Aquest guardó es concedeix des de 1956 al millor llibre publicat en llengua catalana durant l'any anterior. Enguany el jurat ha estat format per Ada Castells, Llucia Ramis, Salvador Macip, Sebastià Alzamora, Heura Marçal, Silvia Bel, David Plana i Bernat Puigtobella. El tribunal n'ha destacat "la innovació provocadora que representa en l'àmbit de la poesia", ha assegurat que "mereix un aplaudiment unànime al·lucinat i perpetu" i l'ha definit com "un poemari visionari i audaç". El premi consisteix en una lletra phi d'or, símbol clàssic de l'equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l'impulsor inicial del premi. El lliurament d'aquest guardó s'ha fet aquest divendres al migdia, durant un dinar al restaurant Pitarra de Barcelona. A l'acte hi han assistit, entre altres, l'autor, la prologuista Mireia Vidal-Conte i els editors de LaBreu Edicions, Marc Romera, Ester Andorrà i Ignasi Pàmies. 'L'esfera insomne' és un insòlit, ambiciós i original poema llarg modern en el qual Sampere aclareix la seva visió de l'univers, el món, la realitat, la vida, la condició humana i l'art. Aquesta obra està formada per 28 cants, subdividits en diferents fragments que progressen i retrocedeixen a partir d'una estudiada i calculada solució de continuïtat, discontinuïtat, el·lipsi, juxtaposició, salts discursius i punts de tensió i contradicció. El premi Lletra d'Or va néixer per decisió d'un grup de nou amics amants de la literatura, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova, amb la col·laboració i el mecenatge del joier i pintor Manuel Capdevila. L'any passat, el premi Lletra d'Or 2015 va ser per Mireia Calafell per l'obra 'Tantes mudes'. | Màrius Sampere guanya el premi Lletra d'Or 2016 amb 'L'esfera insomne' |
Un dels dos cofundadors de l'ONG Intervida, Rafael Puertas, ha presentat aquest dimecres una denúncia davant de la fiscalia de Madrid contra l'exmagistrat Baltasar Garzón, l'exconsellera Montserrat Tura, un altre magistrat de l'Audiència de Barcelona i altres persones per suposats delictes d'estafa, apropiació indeguda, prevaricació i tràfic d'influències, entre altres delictes. Puertas els acusa d'haver-lo apartat de la direcció d'Intervida l'any 2007 amb falses proves de desviament de fons, d'haver aturat molts projectes en marxa, d'haver redirigit les donacions dels padrins a altres projectes i d'impedir-li retornar a la direcció de l'ONG, ara Educo, quan va ser absolt l'any 2012. En una roda de premsa acompanyat dels seus advocats, Puertas ha explicat que la denúncia a més de Tura i Garzón va contra els exdirectors generals de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat, Santiago Ballester i Pascual Ortuño --ara magistrat de l'Audiència de Barcelona especialitzat en família--, cinc dels administradors judicials de l'entitat, personal d'una altra ONG i el denunciant anònim. Segons ell, els administradors proposats per la Generalitat al jutjat van "vulnerar de manera interessada i malintencionada" les funcions i objectius del jutjat, ja que haurien paralitzat projectes i haurien "estafat" els milers de padrins destinant els seus diners a projectes que no s'havien anunciat. El 2003 un empleat espanyol d'Intervida al Perú va ser denunciat per l'ONG per estafar uns 400.000 dòlars. L'home va amenaçar de denunciar l'entitat si ell era denunciat, però finalment va ser condemnat per apropiació indeguda i denúncia falsa. Però el cas va arribar a la fiscalia espanyola. L'any 2007 la fiscalia va presentar una querella contra els dos màxims dirigents d'Intervida Eduardo Castellón i Rafael Puertas, a més d'altres directius, pel suposat desviament de fons donats pels padrins i socis de l'entitat, que haurien servit per activitats no relacionades amb l'ONG i fins i tot haurien servit per invertir en béns immobiliaris o empreses privades. L'11 de juliol del 2007 un jutjat de Barcelona va ordenar l'escorcoll dels locals de l'entitat per registrar els comptes, cosa que va suposar una gran commoció pública, en tractar-se d'una de les ONG més importants i prestigioses de l'estat. En pocs dies, més de 90.000 socis es van donar de baixa, gairebé un terç dels donants. La Generalitat va nomenar uns administradors per cinc anys, mandat que acabava l'estiu del 2012, i el cas va passar a mans del magistrat Baltasar Garzón de l'Audiència Nacional espanyola, ja que implicava delictes a l'estranger. Els querellats van ser imputats per estafa, apropiació indeguda i administració deslleial i van ser interrogats pel destí d'uns 60 milions d'euros. Però el març del 2012, el magistrat Pablo Ruz, que es va fer càrrec del cas, i d'acord amb la fiscalia, va arxivar la causa en considerar que els dirigents no van enganyar els socis ni van desviar diners de forma fraudulenta, sinó que tots els beneficis invertits en l'àmbit privat, entre entitats dependents del 'paraigües' d'Intervida, van servir també per finançar projectes solidaris. Per això, considerava que les irregularitats comptables no són delictives, sinó com a molt faltes administratives que s'havien de portar a la via civil. Mesos després, el juliol del 2012, l'Audiència Nacional va aixecar la intervenció judicial de l'entitat, cosa que permetia que els patrons de la fundació poguessin tornar a dirigir l'entitat. | Denúncia contra l'exconsellera Tura, Garzón i un altre magistrat per la intervenció de l'ONG Intervida el 2007 |
El tribunal que ha de jutjar la causa del procés al Tribunal Suprem ha desestimat la petició de la defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, d'expulsar de l'acusació popular el partit ultradretà VOX. Òmnium argumentava que el partit feia un "ús fraudulent" de l'acusació popular, pensada perquè el poble participi en l'administració de justícia i no per fer "propaganda electoral". El tribunal lamenta que fins ara no s'ha abordat una reforma per excloure "el risc de traslladar al procés penal la batalla política" i recorda que s'han fet intents frustrats. Ara bé, determina que en el cas de VOX es compleixen tots els requisits legals perquè el partit estigui personat com a acusació popular. VOX demana per a Cuixart 62 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i un d'organització criminal, mentre que la Fiscalia 17 (per rebel·lió) i l'Advocacia de l'Estat 8 (per sedició). En la petició del líder d'Òmnium, els advocats de Cuixart recordaven que els principis fundacionals de VOX, plasmats en el seu programa electoral, van en contra de multitud de tractats internacionals de defensa dels drets humans i contra la discriminació subscrits també per l'estat espanyol. La personació de VOX és legal Els set magistrats defensen en una interlocutòria que han de desestimar la petició de Cuixart perquè la llei actual permet que estiguin personats. Ara bé, aprofiten per denunciar que, com han fet també en d'altres ocasions, no s'ha reformat la llei per impedir que en aquests procediments penals exerceixi l'acusació popular un partit polític. La sala recorda que ja ha cridat l'atenció en d'altres assumptes de la necessitat d'abordar una regulació d'aquesta matèria que "exclogui el risc de traslladar al procés penal la batalla política". Concretament, ho va fer quan va permetre al PSOE personar-se en la causa contra l'exalcaldessa popular Rita Barberá. També diu que la llei no preveu "el monopoli de l'acusació" per a la Fiscalia i que els delictes pels quals es va processar Cuixart encaixen en els supòsits legals que exigeix l'acusació popular, com és el fet que siguin delictes de caràcter col·lectiu. Obligació d'actuar "amb bona fe" En la interlocutòria, la sala recorda que l'acusació popular ha d'actuar "conforme a les exigències de la bona fe", tot i que reconeix que no és "un tercer imparcial". Adverteixen, però, que la Llei d'enjudiciament criminal concedeix als magistrats instruments per impedir que l'acusació popular o qualsevol de les altres parts "desbordin l'àmbit funcional que li és propi". | El Suprem desestima la petició de Cuixart d'expulsar VOX de l'acusació popular |
El grup Balfegó de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), la principal empresa tonyinaire de Catalunya, inaugura el proper 29 de març la primera Tunateca Espai Gastronòmic a Barcelona. La companyia tonyinaire preveu obrir-ne diverses a les ciutats dels països on actualment comercialitza la seva tonyina roja. La Tunateca és un concepte gastronòmic diferent i "pioner" on els principals xefs del país podran donar a conèixer les propostes que ofereixen als seus restaurants amb aquest peix, mostrant diferents tècniques i preparacions. També es difondrà entre els clients l'activitat de pesca sostenible i el consum responsable d'aquesta espècie. El local desenvoluparà una extensa agenda d'esdeveniments, amb cursos de cuina, tastos o demostracions de 'ronqueig' de tonyina –el tall de la peça-, considerat un art al Japó. | L'empresa tonyinaire més important de Catalunya inaugura a Barcelona el seu primer espai gastronòmic de degustació |
El ministre de Transports i Mobilitat, José Luís Ábalos, ha descartat posar en marxa ara el servei de tren d'alta velocitat de baix cost, l'Avlo, perquè en el context de la pandèmia del coronavirus, les distàncies de seguretat necessàries per evitar el contagi de la infecció faria que el tren no es pogués omplir prou com per fer-lo rendible. Ábalos ho ha dit en una compareixença al Senat, dos mesos i mig després que ja es decidís posposar l'inici del servei per la pandèmia. A finals de febrer el president de Renfe, Isaias Taboas, ja advertia que el tren havia d'anar ple de punt a punt per fer-lo rendible, com a justificació del fet que el plantejament inicial no preveia aturades a moltes estacions. | Ábalos descarta posar en marxa ara l'AVE de baix cost perquè no es podria omplir prou per fer-lo rendible |
El PSC ha refermat el seu compromís per evitar que es produeixi una "investidura telemàtica" exigint que el candidat o candidata estigui present físicament al Parlament. Un fet que, segons apunta el secretari d'Organització del partit, Salvador Illa, "es mereixen tots els catalans i catalanes" i que respon al que és "normal, obvi i de sentit comú en tota democràcia parlamentària". En una roda de premsa celebrada aquest dilluns –la darrera que es farà a la històrica seu del PSC del carrer Nicaragua-, Illa ha expressat el neguit dels socialista perquè l'àmbit dels 'comuns' negociïn la investidura i la constitució de la Mesa del Parlament a costa dels interessos polítics del govern municipal de Barcelona. Salvador Illa demana a Catalunya En Comú-Podem que no utilitzin la governabilitat a l'Ajuntament de Barcelona com a "moneda de canvi de les negociacions", davant un possible acostament de la formació cap als independentistes. De cara la nova legislatura, que dona aquest dimecres el tret de sortida amb la sessió constitutiva del Parlament, Illa ha fixat tres criteris pels qual s'hauria d'orientar: que Parlament i Govern exerceixin les seves funcions respectant el marc legal institucional i estatutari vigent, la necessitat de formar un Govern "estable" i que les persones escollides puguin exercir la seva tasca amb plenitud i garanties. En aquest sentit, ha demanat a tots els càrrecs electes immersos en procediments judicials que "facin un pas al costat" com ja han fet altres representants independentistes. D'aquesta manera, Illa descarta investir Puigdemont de president si aquest no ha tornar de Brussel·les. S'oposa, doncs, a una "investidura telemàtica" i que es governi "per Skype o WhatsApp". Sobre l'advertència de Rajoy que seguiria aplicant l'article de la Constitució Espanyola 155 si Puigdemont és nomenat president sense estar present a la Cambra, el secretari general del PSC confia que les forces independentistes faran l'oportú per evitar aquesta situació. | El PSC insisteix en la seva negativa a una "investidura telemàtica" i que es governi "per Skype o WhatsApp" |
Reus inicia la campanya de bons al consum local per incentivar les compres i recuperar la demanda dels consumidors. L’Ajuntament fa una crida a l’adhesió per part dels establiments locals en la primera fase d’aquesta campanya que preveu el llançament dels bons de cara a mitjan setembre. De moment, es configurarà el llistat d’establiments adherits. Amb la prioritat d’afavorir el petit comerç, només s’hi podran sumar els comerços que no sobrepassin la cinquantena d'empleats. A la vegada, les tendes d’alimentació i les farmàcies hauran d’acreditar haver patit una caiguda, com a mínim, del 60% de la facturació a causa de la covid-19. La iniciativa s’emmarca en el Pla de Reactivació Econòmica i Social per contrarestar els efectes de la pandèmia. | Reus comença la campanya de bons per incentivar el consum local |
Operaris de l'Ajuntament de Barcelona han tornat a penjar un llaç groc a la façana de la plaça de Sant Jaume. Així ho han acordat minuts abans ERC, BComú i JxCat en la primera reunió dels grups municipals en el nou mandat. Com era previsible, els grups que s'hi han posicionat en contra han estat el del PSC, Barcelona pel Canvi-Cs i el PP. Aquesta no serà la primera vegada que la façana del consistori barceloní tingui un llaç groc en solidaritat amb els presos independentistes. L'alcaldessa Ada Colau ja en va penjar un durant l'anterior mandat, però el va retirar abans de l'inici de la campanya de les eleccions espanyols del 28 d'abril per ordre de la Junta Electoral Central. En representació de BComú, la tinenta d'alcaldia Janet Sanz ha demanat respecte per la decisió del govern compartida amb altres grups de penjar de nou el llaç groc a la façana de l'Ajuntament. Al seu parer, "recull la pluralitat de la pròpia ciutat" perquè és "moltíssima" la gent de Barcelona que vol que els presos quedin en llibertat com més aviat millor. "Esperem que tothom respecti els canals formals d'expressió per no entrar en situacions indesitjades", ha dit en resposta a Josep Bou, que ha assegurat que ell mateix trauria el llaç groc de la façana. Com ja havia manifestat Jaume Collboni en una entrevista aquest dilluns al matí, el PSC s'ha posicionat en contra de posar el llaç groc. Laia Bonet ha indicat que havien entès que Ada Colau volia reunir la Junta de portaveus per prendre la decisió, una reunió que "encara no està constituïda". Pel que fa a la seva oposició sobre el símbol, Bonet ha explicat que "ha estat sempre la mateixa, entenem que l'Ajuntament ha de poder representar a tota la ciutadania de Barcelona i respectar la neutralitat", però que no s'hi oposaran si la decisió reflecteix "el consens majoritari". Més crític s'ha mostrat Josep Bou, del PP, que ha exposat que estava disposat de treure ell mateix el llaç groc de la façana de l'Ajuntament de Barcelona. Per a Bou Colau repeteix "els mateixos errors" i ha afegit que "si vol que es posi el llaç a la solapa o a casa seva", ha reblat. "El llaç groc diu que hi ha presos polítics i això és una aberració, aquest és un país democràtic", ha argumentat. Ha dit que es pera que Collboni pugui "exercir força i pressió sobre l'alcaldessa" perquè millori l'economia, el benestar social i l'ocupació, ja que "la resta és bla bla bla", ha assegurat. Per part d'ERC, Jordi Coronas ha opinat que el llaç groc no s'hauria d'haver despenjat, i en tot cas, es podria haver penjar de nou l'endemà de les eleccions. També ha considerat innecessari comentar-ho amb els grups de nou, ja que hi ha un mandat al respecte de la junta de portaveus de l'anterior mandat. Coronas ha ironitzat que aquesta reunió, això sí, ha servit per mostrar la "discrepància evident" dels dos grups que han de formar govern, BComú i PSC. Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, ha subratllat que el llaç s'hauria d'haver penjat tot just després de les eleccions, però ha opinat que Ada Colau no ho va fer "per no malmetre les seves opcions a repetir com a alcaldessa amb aquest acord que va fer amb Valls i Collboni". En aquest sentit, ha recordat que la Generalitat va tornar a col·locar les pancartes de seguida i que l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) era la mateixa per a tots. D'altra banda, Artadi també ha demanat a l'alcaldessa que al marge de penjar el llaç intercedeixi davant de Pedro Sánchez pels drets polítics de Joaquim Forn i "s'involucri d'una manera real" perquè Forn pugui exercir de regidor. | ACTUALIZACIÓ:L'Ajuntament de Barcelona torna a penjar un llaç groc a la façana amb el suport d'ERC, BComú i JxCat |
El sergent de la Guàrdia Civil (TIP G67504A) ha explicat que un treballador del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya CESICAT, Joan Manel Gòmez (detingut el 20-S), va mantenir converses amb dos treballadors de la Fundació.Cat per comprar dominis a l'estranger per si la Guàrdia Civil tancava la web del referèndum. Segons ha relatat, l'objectiu no era evitar ciberatacs sinó eludir l'acció de la justícia. "Deien que si els webs estaven allotjats a l'estranger seria més difícil tancar-les", ha manifestat. El sergent va analitzar les trucades telefòniques de Gòmez i ha remarcat que el dia 25 va rebre una trucada del cap de gabinet de l'exconseller Jordi Turull que el convocada a Palau amb la resta de detinguts a una reunió el dia 26 de setembre. El lletrat de Turull, Jordi Pina, li ha preguntat si no sabia que la reunió havia sigut "pública i notòria" i que la va convocar Carles Puigdemont. "Ho desconec", ha dit. El sergent va participar en la detenció i registre del despatx de Joan Manel Gòmez i ha relatat que s'encarregava "exclusivament d'activar, millorar i implementar el web del referèndum". I ha remarcat que ho feia amb "mitjans" de la Generalitat, ja que era treballador del CSICAT i tenia telèfon, ordinador i material del Govern. De l'anàlisi del seu telèfon, ha dit que s'havien gastat entre 6.000 i 8.000 euros en dominis, però a preguntes del lletrat Xavier Melero no ha sabut dir si eren diners de la Generalitat. Segons ha explicat, Gòmez va tenir una multiconferència amb Eduard Martí i Pep Masoliver (treballadors de la Fundació.cat) per parlar de què passaria si, per ordre judicial, els clausuraven la web del referèndum. Segons ha dit, un dels escenaris era tenir dominis a l'estranger per si tancaven tots els dominis que tenien previstos a l'Estat perquè "seria més complicat" tancar-los. "No van parlar mai que fos per evitar ciberatacs", ha manifestat. El sergent ha dit que va mantenir una altra conversa on deia que calia comprar dominis amb noms ficticis i deia que no es podia usar de manera repetitiva el mateix nom de 'Jan Stuber'. Entre els dominis, i a preguntes de l'advocada de l'Estat, ha dit que alguns dels dominis del web estaven allotjats a països com Samoa. Foto al Facebook de Puigdemont El sergent primer ha detallat com van aconseguir esquivar que la Guàrdia Civil hagués tallat el web amb la informació sobre el referèndum. Segons ha relatat, entre el 13 i 15 de setembre es va enviar a Londres a través d'un dels "grups de treball" que tenien una foto on s'hi incloïa una nova adreça, acabada amb '.eu', després que "l'Estat havia tallat l'accés al web del referèndum". La foto "idèntica "va ser publicada a la pàgina de Facebook de l'expresident Carles Puigdemont per "vulnerar els controls". | Un sergent afirma que es van comprar dominis a l'estranger de la web del referèndum per si la tancava la Guàrdia Civil |
L'organització del Festival Internacional de Música de Cambrils ha anunciat aquest dijous noves incorporacions a l'esdeveniment, que enguany arriba a la 42a edició. Es tracta de Manel, Sopa de Cabra, Antonio Orozco i Sweet California, que se sumen a Alejandro Sanz, Julio Iglesias, Raphael, Josep Carreras o Malú. A més, no descarten que en els propers dies es puguin fer públics els noms de més artistes que actuaran al festival. Tot plegat tindrà lloc entre el 29 de juliol i l'11 d'agost, i les entrades es podran començar a comprar a partir de l'1 de març al portal Ticketea.com o a les oficines de turisme de Cambrils. Aquest dijous també s'ha formalitzat el conveni entre l'Ajuntament de Cambrils i l'empresa Publiolimpia, encarregada d'organitzar el festival. Manel actuarà a Cambrils el dissabte 30 de juliol. La resta de les noves incorporacions oferiran els seus espectacles a l'agost: Sopa de Cabra ho farà el dissabte dia 6; Antonio Orozco, dilluns dia 8; i Sweet California, dimarts dia 9. El festival té un pressupost de més de 1.400.000 euros, que assumeix Publiolimpia. Tal com es va fer en l'anterior edició, hi haurà a disposició del públic una zona gastronòmica que obrirà tots els dies de concert, dues hores abans de cada espectacle, i que després de les actuacions es convertirà en un espai 'chill out'. L'any passat es van vendre 21.465 entrades en total. | Manel, Sopa de Cabra, Antonio Orozco i Sweet California s'incorporen al Festival Internacional de Música de Cambrils |
La bandera vermella que prohibeix el bany es manté des d'ahir dilluns a les 10 del matí a la platja de la Pineda de Castelldefels (Baix Llobregat) per un episodi de contaminació de l'aigua que es podria tenir l'origen en un desbordament per culpa de la pluja del col·lector d'aigües residuals. L'incident, que ha afectat el tram comprès entre els carrers 13 i 20, no ha afectat la sorra de la platja on s'hi pot estar i prendre el sol sense cap tipus de risc. Després que ahir tècnics de l'ACA prenguessin mostres de l'aigua, el consistori es manté a l'espera de conèixer els resultats dels anàlisis per decidir si aixequen la prohibició de banyar-se. "La prioritat és garantir la bona qualitat de l'aigua de bany i per tant la prohibició de banyar-se es mantindrà fins que tinguem tota la seguretat que aquesta qualitat és tan bona com abans de l'incident", apunten fons de l'Ajuntament de Castelldefels en un comunicat. | Es manté per segona jornada la bandera vermella a la platja de la Pineda de Castelldefels per contaminació de l'aigua |
La Fundació Rosa Oriol ha signat aquest dimarts un acord amb l'Ajuntament de Manresa per tirar endavant un projecte de millora de la llera del riu Cardener al seu pas per la capital del Bages. Es tracta d'un dels indrets més especials de l'Anella Verda de Manresa i l'objectiu es millorar aquest espai per a l'ús de la ciutadania. El projecte d'apadrinament consisteix a realitzar entre quatre i cinc actuacions anuals, com ara neteja i desbrossament, per recuperar els trams del parc on s'hi ha intervingut poc. Les tasques aniran a càrrec de voluntaris de la Fundació, però també està obert a totes les entitats cíviques i veïnals de la ciutat que hi vulguin participar, així com a tots els ciutadans. El regidor de Planejament, Projectes Urbans i Entorn Natural de l'Ajuntament de Manresa, Marc Aloy, juntament amb Gabriel Prat i David Morros, representants de la Fundació Rosa Oriol, han presentat aquest dimarts el projecte. Les actuacions seran diverses en funció de les necessitats de cada tram del riu i inclouen tasques com la neteja, desbrossades, recuperació del bosc de ribera, entre d'altres. L'objectiu és, en tots els casos, guanyar més espai a la llera del riu. Totes les actuacions tindran el guiatge i l'acompanyament dels serveis tècnics municipals i de la brigada de Parcs i Jardins de l'Ajuntament. | L'Ajuntament de Manresa i la Fundació Rosa Oriol inicien un projecte per dignificar la llera del riu Cardener |
El director del centre d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha afirmat aquest dilluns que el seu equip “estudia” reduir a 10 els dies de quarantena en el cas de persones que han donat positiu en un test de covid-19. Ara mateix, segons Simón, s’està valorant el risc que implica reduir la quarantena a 10 dies, però per “baixar a cinc o set” com volen fer països com Alemanya “trigarem més”. Simón ha explicat que de fet ara per ara a l’Estat ja no es demana als contactes 14 dies de quarantena sempre que es compleixin condicions prèvies, i “si als 10 dies es té un resultat de PCR negatiu es pot aturar la quarantena”. Pel que fa als casos de persones que han donat positiu, actualment “si als 10 dies en porten tres sense símptomes i una PRC negatiu no cal continuar amb l’aillament i si no has de continuar fins els 14”. En tot cas, segons Simón, a l’Estat “s’està estudiant la possibilitat de deixar de forma inequívoca l’aillament als 10 dies i oblidar-nos dels 14”, però el debat està entre els qui mantenen una posició “excessivament temerosa” que aposten pel “risc mínim”, i els qui defensen que a partir del 7è dia “la càrrega viral és molt baixa i ja no són persones infectives”. | Simón obre la porta a la possibilitat de reduir a 10 els dies de quarantena en cas de positiu per covid-19 |
Barcelona ha convertit 11 escoles en refugis climàtics i fer front a les altes temperatures, amb ambients que permetin un major confort tèrmic per a l'alumnat. S'han transformat els espais exteriors, que està previst que també serveixin a partir de l'estiu per al conjunt de la població en cas d'onada de calor. L'Ajuntament, a més, pren el compromís de destinar el 25% de la inversió municipal en reformes escolars a actuacions que adaptin els centres a l'emergència climàtica. Aquest estiu s'han fet obres de reforma relacionades amb això en 56 centres, amb una inversió de 3,6 MEUR. Les actuacions que s'han fet en 11 escoles tenen a veure amb la incorporació de punts d'aigua, l'augment i millora de l'espai verd i les adaptacions dels edificis amb cobertes, tendals o ventilació creuada. En concret, s'han creat refugis a les escoles Cervantes (Ciutat Vella), Els Llorers (l'Eixample), Ramon Casas (Sants-Montjuïc), Ítaca (Les Corts), Poeta Foix (Sarrià-Sant Gervasi), Rius i Taulet (Gràcia), Font d'en Fargas (Horta-Guinardó), Institut Escola Antaviana (Nou Barris), Can Fabra (Sant Andreu), Poblenou i Vila Olímpica (Sant Martí). | Barcelona converteix 11 escoles en refugis climàtics i vol destinar el 25% de la partida de reformes al canvi climàtic |
Atribueix la derrota a la baixa participació i a un retrocés de les esquerres ACN Madrid.-La candidata del PSOE a la reelecció com a presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, ha emplaçat aquest diumenge el PP i Cs a tancar la porta a l’entrada de VOX a les institucions. En una compareixença a la seu del partit després d’una “nit trista” on ha perdut 14 escons i la possibilitat de construir un govern amb Podem o Cs, ha fet una crida a “totes les forces polítiques que diem que son constitucionalistes a parar l’extrema dreta a Andalusia”. Díaz ha atribuït la caiguda a un retrocés de l’esquerra en general que ha afectat –ha dit- tan PSOE com Podem, i a la baixa participació especialment a les demarcacions socialistes. La presidenta de la Junta d’Andalusia ha recordat el seu compromís d’obrir un procés de diàleg amb les altres forces després de les eleccions que –ha recordat- li han atorgat la victòria tan en nombre d’escons com en percentatge de vots. Un resultat que segons ha apuntat l’avala ara per fer aquest procés. “Jo ho com a mínim ho intentaré assumint que hi ha hagut molta gent que s’ha quedat a casa”, però quan “la majoria a Andalusia ha dit que el primer partit és el PSOE i hi ha un partit que defensa el trencament de la convivència” el PSOE “assumeix la responsabilitat de cridar la resta de les forces polítiques i cadascú digui que vol”. En aquest sentit ha demanat a PP i Cs que no vinculin els seus vots a l’extrema dreta de VOX, que ha situat al Parlament andalús “un fenomen que es produïa a la resta d’Europa i del món i entra a Andalusia. | Susana Díaz emplaça "les forces constitucionalistes a frenar l'extrema dreta" |
La Guàrdia Civil ha localitzat aquest dijous el cadàver del tripulant d'un veler que havia desaparegut el passat divendres quan feia una ruta entre Salou i Eivissa. El cos de l'home, de 37 anys i nacionalitat argentina, ha estat localitzat a la Cala Sant Vicenç, a Pollença, al nord de Mallorca. És la mateixa zona on Salvament Marítim va confirmar, dilluns, que s'havien trobat restes de l'embarcació. Com ha avançat el Diario de Mallorca, el cadàver l'han trobat un grup d'amics de l'home que ajudaven a rastrejar la zona. Salvament Marítim i la Guàrdia Civil, amb col·laboració de l'Exèrcit de l'Aire, havien desplegat un ampli dispositiu de recerca a la zona des que es va trobar el veler, on aquest dijous al matí encara hi treballaven els bussos. Aquest divendres es practicarà l'autòpsia al cadàver per determinar les causes de la mort. Sembla que l'home acaba de comprar el veler, feia poc que tenia la titulació per manejar-lo, no hi estava familiaritzat i es va topar amb un fort onatge. L'embarcació va patir una averia de motor i el fort vent va trencar les veles i l'home va poder avisar la seva parella, a la qual va indicar que veia la costa de Mallorca. És la darrera comunicació que van tenir amb ell. | Troben el cadàver del tripulant d'un veler desaparegut des de divendres quan feia la ruta entre Salou i Eivissa |
El PSC ha posat en marxa els tràmits per escollir aquest juliol el seu candidat a la presidència de la Generalitat en unes futures eleccions al Parlament. El secretari d'Organització, Salvador Illa, ha explicat que la situació actual els fa pensar que és possible que es convoquin uns nous comicis i per això volen estar "preparats". Així, aquesta setmana se celebrarà una reunió entre una delegació de l'executiva del partit i de la mesa del Consell Nacional per elaborar una proposta de calendari i en l'executiva del proper dilluns es convocaran les primàries i s'anunciarà aquest calendari. L'actual primer secretari del partit ja havia expressat la seva voluntat de presentar-se candidat, mentre que la seva contrincant per liderar el partit i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ja s'havia descartat. A banda d'encetar el procés per escollir el seu candidat a la presidència de la Generalitat, el PSC també ha posat en marxa una campanya d'afiliació sota el lema 'Som el canvi, som l'esquerra'. La campanya es distribuirà a través de les xarxes socials per tal d'"apel·lar els ciutadans a refermar el seu compromís polític". Illa ha explicat que volen aprofitar un moment que els és "favorable" després de la "il·lusió" aconseguida per la victòria de Pedro Sánchez a les primàries a secretari general del PSOE. Amb aquestes dues accions –elecció de candidat i campanya d'afiliació- els socialistes volen estar "a punt" i poder oferir el seu plantejament política a la ciutadania. | El PSC escollirà aquest juliol el candidat a la presidència de la Generalitat amb unes primàries |
El govern municipal de Reus i el Departament de Salut han acordat crear una comissió mixta que treballarà per cercar mesures que garanteixin la viabilitat econòmica de l’Hospital de Sant Joan de Reus. Després de reunir-se amb el conseller de Salut, l’alcalde, Carles Pellicer, i la regidora Noemí Llauradó, han fet una valoració “positiva” de la trobada, on han demanat una millora del finançament per part del CatSalut i l’increment de l’activitat i serveis del centre reusenc en base a un criteri de proximitat. Pellicer ha garantit que, amb la unitat de tots els agents implicats, inclosos els grups municipals, es trobarà una sortida a la situació actual de l’hospital, que va tancar el 2015 amb un dèficit de 3 MEUR. L’alcalde s’ha mostrat comprensiu amb les demandes dels treballadors, que denunciaran la direcció per incomplir el conveni i per l'impagament dels objectius de l'any passat, però ha insistit que necessiten temps per assolir l’equilibri financer. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la regidora de Salut i presidenta del consell d’administració de l’Hospital Sant Joan, Noemí Llauradó, s’han reunit aquest dijous amb el conseller de Salut, Antoni Comín, i amb el director del CatSalut, David Elvira, per tractar la situació de l’Hospital de Sant Joan de Reus. Ajuntament i Govern han acordat crear una comissió mixta de treball formada per directius del CatSalut i del govern, amb l’encàrrec que estudiï els diferents escenaris que han de permetre garantir de manera sostenible la viabilitat pressupostària del centre. Llauradó ha apuntat que s’ha posat damunt la taula una millora del finançament de l’hospital i un increment dels serveis que presta el centre. “Volem fomentar l’activitat en una visió territorial, aplicar un criteri de sentit comú i de xarxa per evitar desplaçaments de pacients que sovint són innecessaris”, ha manifestat. La regidora ha apuntat també que la comissió mixta haurà de debatre si pertoca incrementar la qualificació de l’hospital i que passi del nivell 4 al 5, la qual cosa permetria revertir, ha dit, el desequilibri financer. Els representants municipals han explicat al Govern que treballen en l’elaboració d’un pla de reequilibri, que té com a objectius garantir la viabilitat econòmica i preservar la prestació de serveis de qualitat i unes condicions laborals “òptimes” per als 1.200 treballadors. La mesura, segons Llauradó, passa, entre d’altres factors, per explorar l’augment de determinades activitats assistencials i per un major control de determinades despeses. L’alcalde, Carles Pellicer, ha afirmat que, amb la major brevetat possible, trobaran la solució a una situació financera “complicada i no desitjada”. El batlle reusenc ha incidit en el caràcter “multilateral” d’aquest compromís, que haurà d’implicar al consistori, a l’hospital, al Govern, als treballadors i als partits polítics. “Sense tots, serà més difícil, però no impossible”, ha etzibat. A més, ha explicat que ha encarregat als serveis jurídics i a la intervenció municipal que estudiïn els possibles escenaris de futur del centre. Pellicer ha demanat serenitat i responsabilitat als treballadors, de qui ha dit que entén les seves accions de protesta i que respecta la seva decisió de denunciar el centre pel conveni i el cobrament dels objectius del 2015. “Són el principal actiu i la peça clau per continuar prestant un servei de qualitat, però estem fent un esforç i trobarem la solució al més aviat possible”, ha afegit. L’alcalde reusenc ha afirmat també que la situació actual del centre és conseqüència de les decisions adoptades durant la construcció de l’hospital, entre el 2005 i el 2010, que “limiten de forma gairebé total el marge de maniobra” degut als préstecs i crèdits sindicats pendents. “Cal serenitat i responsabilitat per part de tots, i així trobarem la fórmula per redreçar la situació financera”, ha insistit. El govern municipal ha fet una crida a tots els grups polítics presents al consistori perquè se sumin al Pacte de Salut, que confia poder materialitzar a curt termini. “Cal que sumem i remem tots junts, ja que l’únic camí és sumar i consensuar”, ha resumit Pellicer. D’altra banda, l’alcalde ha rebutjat els plantejaments aportats pel PSC perquè, segons ha dit, no són possibles, ja sigui per qüestions legals o pels acords vigents amb les entitats financeres. | El govern de Reus i Salut creen una comissió mixta per garantir la viabilitat econòmica de l’hospital de Sant Joan |
Pavement, Beck, Iggy Pop, C. Tangana o Bad Gyal també participaran al festival ACN Barcelona.-Massive Attack, Lana del Rey, The National, The Strokes i Tyler, The Creator són alguns dels plats més contundents del cartell del Primavera Sound 2020, que s'ha anunciat per sorpresa aquesta nit. 211 artistes de 35 nacionalitats celebraran la vintena edició d'un dels festivals de més renom del panorama musical, entre els quals altres figures destacades com Pavement, Beck, Iggy Pop, C. Tangana o Bad Gyal. Més de 200 artistes dona per a noms de totes les tendències, com The Jesus and May Chain o Maria del Mar Bonet. Un Primavera Sound que s'allargarà fins a diumenge amb un seguit d'actuacions a la platja i que mira al passat i al futur, combinant representants de tots els cartells. Primavera Sound Barcelona 2020 ha presentat aquest dimecres a la mitjanit el cartell complet del seu vintè aniversari, que tindrà lloc de el 3 a el 7 de juny al Parc de Fòrum. El festival ha sortit així al pas de la filtració del primer grup confirmat, Pavement, que ho ha fet circular per les xarxes socials. El certamen constata que oferiran l'elenc d'artistes "més panoràmic, obert i inclusiu de tota la seva història" per commemorar l'efemèride, amb 211 artistes de 35 nacionalitats. Tyler, The Creator tornarà aquest 2020 al Primavera Sound gairebé una dècada després de la primera aparició el 2011 amb Odd Future, un dels líders del hip hop internacional amb el nou disc 'Igor'. El certamen, però, també obrirà les portes a Little Simz per segon any consecutiu –asseguren que a popular. Lana del Rey, que aterrarà al certamen amb 'Norman Fucking Rockwell!' i Weyes Blood. The Strokes tornarà al recinte del Fòrum per celebrar amb el Primavera les dues dècades de l'àlbum 'Is This It'. El festival, però, manté l'aposta per la música urbana amb Bad Bunny i Bad Gyal. El certamen, però, també suma artistes com Chromatics; el country pop de Kacey Musgraves, King Princess, Young Thug, Bill Callahan i Beck en la que serà la primera visita al festival. Un Primavera Sound que mira enrere i endavant El Primavera també recupera grups universals, com la icona de el soul Mavis Staples, la dama de la cançó catalana Maria de la Mar Bonet, la joia brasilera Arthur Verocai, una llegenda viva com Iggy Pop, Kim Gordon presentant el seu primer disc en solitari sota el seu propi nom, dos pioners del reggaeton com a DJ Playero i neig, Paul Heaton & Jacqui Abbott, The Housemartins, Bauhaus, Jawbox i Jeff Mills. The Jesus and Mary Chain trauran el seu disc 'Darklands' del calaix per actuar en la jornada gratuïta de dimecres. King Gizzard & The Lizard Wizard, el hip hop del revolucionari col·lectiu BROCKHAMPTON, el soul de Jamila Woods, Caroline Polachek i Kim Petras, Carolina Durant, King Krule i Ferran Palau completen l'última baula del cartell. Representants del primer cartell i repetidors per 14a vegada El festival tornarà a estendre la mà a grups de cartells antics, amb noms com Yo La Tengo, Dinosaur Jr., The National, Black Lips, Amaia, C. Tangana, Manel, Metronomy (que actuaran a la jornada gratuïta de dimecres) o Núria Graham. Le Hammond Inferno, representants del cartell de la primera edició, tornaran en format DJ set. Shellac repeteixen per catorzena vegada. Un dia més de festival a la platja La platja de Primavera Bits acollirà un dia extra de festival per primera vegada durant la jornada de diumenge 7 de juny, allargant-se un dia més amb una festa de cloenda Brunch-On the Beach a la mateixa platja protagonitzada per Disclosure DJ set, Nina Kraviz, Amelie Lens i Black Coffee. La jornada només estarà inclosa amb l'abonament complet del festival. | Massive Attack, Lana del Rey, The National, The Strokes i Tyler, The Creator, caps de cartell del Primavera Sound 2020 |
La comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimarts una proposició del Grup Demòcrata que insta el govern municipal a implantar una nova taxa per a operadors turístics que gravarà les visites d'un dia, és a dir, aquells visitants que no dormen a la ciutat però que venen d'excursió. L'objectiu és "regular l'ús de l'espai públic" i la previsió, segons el text aprovat, és que entri en vigor l'any 2018. Han votat a favor de la iniciativa tots els grups excepte Cs i PPC, que s'hi han abstingut. Barcelona rep 30 milions de visitants l'any, dels quals 13 no pernocten a la ciutat. D'aquests, caldria restar els creueristes, ja que ja paguen l'impost turístic, així com aquelles persones que visiten la ciutat pel seu compte i no en paquets organitzats. | L'Ajuntament de Barcelona crearà una taxa per a operadors turístics que gravarà les visites d'un dia |
La família Torres ha presentat aquest dijous ‘Sons de Prades’, un nou vi 100% chardonnay elaborat a les vinyes de Milmanda, al municipi de Vimbodí i Poblet. El segon vi produït en aquesta finca de la Conca de Barberà s’estrena amb l’anyada 2014 i surt al mercat avalat pel certamen internacional Chardonnay du Monde 2016, que li ha atorgat la Medalla d’Or. ‘Sons de Prades’ és una producció limitada que està destinada principalment a la restauració i a botigues especialitzades. Emparada sota la DO Conca de Barberà, la nova proposta del celler penedesenc plasma en la seva etiqueta el perfil de la serralada i evoca, amb el seu nom, els sons i silencis d’aquestes terres. La ubicació de la finca de Milmanda als peus de les muntanyes de Prades, que moderen la influència del mar resultant en un clima mediterrani amb certa tendència continental, fa que la varietat chardonnay s’hi desenvolupi de manera extraordinària i doni origen a vins blancs aromàtics de gran qualitat. També influeix el tipus de sòl, que és profund i de textures fines, amb contingut important en carbonat càlcic, segons han explicat aquest dijous el director general de Cellers Torres, Miguel Torres Maczassek, i el director de viticultura Xavier Sort. La cuidada selecció dels raïms, una fermentació parcial en barrica amb la posterior fermentació malolàctica i una criança en bótes noves de roure francès durant sis mesos i uns altres sis mesos en ampolla completen el procés d’elaboració de ‘Sons de Prades’, que la marca defineix com un vi elegant i sensual. L’anyada 2014 va estar marcada per temperatures més fredes del que és habitual, allargant el període de maduració i produint vins frescos i aromàtics. Per contra, els mesos de juliol i agost van ser freds, mentre que al setembre van augmentar lleugerament les temperatures. Inspirat en les muntanyes de Prades El nom ‘Sons de Prades’ fa referència a la serra que es veu des del Castell de Milmanda. De fet, a l’etiqueta del nou vi de Torres s’ha plasmat, amb un dibuix de traços delicats, la imatge bucòlica de les vinyes de Milmanda que rodegen el castell, amb el Monestir de Poblet i les muntanyes de Prades a l’horitzó. També inclou la rèplica de l’escut que corona la porta principal del castell. Aquest signe pertanyia a Ponç de Copons, abat de Poblet i impulsor, el segle XIV, de la construcció de la torre de defensa de Milmanda, llavors propietat del monestir. | Cellers Torres presenta un nou vi inspirat en les muntanyes de Prades |
La riuada es va emportar el seu celler en un tres i no res, però la família està disposada a aixecar-se i recuperar el negoci. I ho fan amb l'ajuda de centenars de persones que, des del primer moment han mostrat el seu suport i la seva solidaritat. El Celler Rendé Masdéu de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) ha tret a la venda aquest divendres les ampolles que van poder recuperar del fang després d'aquella fatídica jornada del 22 d'octubre a la nit. L'anomenat "Vi de fang" es ven al preu "solidari" de quinze euros l'ampolla, que han de servir perquè la família que el gestiona pugui recuperar l'activitat. Centenars de persones s'han acostat avui al punt on es trobava el celler per adquirir ampolles i donar suport a la iniciativa. Mariona Rendé, propietària del celler, s'emociona quan relaciona la procedència de moltes de les persones que, fins i tot abans de començar a dispensar el vi a les onze del matí, ja feien cua per adquirir les ampolles, totes encara arrebossades de fang, com a símbol distintiu. "És una passada", repeteix, sense parar de donar les gràcies a tothom. A banda dels procedents del mateix poble, n'han vingut de Reus, Barcelona o Girona. "I he d'enviar vins a Toledo, Madrid, Sevilla o Doñana. També a gent del sector nostre, celleristes, que saben que és perdre un celler, l'activitat. És un cercle que, quan es trenca, és molt complicat a tornar a engegar", subratlla. La seva família, que va posar en marxa el negoci l'any 1994 i va començar a treballar a les instal·lacions situades vora el Francolí tres anys després, està decidida a recuperar el que la riuada els va prendre. Els seus fills, que estudien enologia, un, i enginyeria agrícola, l'altre, estan decidits a continuar. Per tirar endavant, han fet una crida a la solidaritat de la gent del poble i més enllà. I la resposta ha estat aclaparadora. Els ingressos per la venda de les ampolles de vi, entre 4.000 i 5.000 –al voltant d'un 10% de la producció d'enguany- els permetrà disposar d'un coixí per tornar a remuntar el vol. "Ens ajudarà a tenir una injecció econòmica per seguir comprant ampolles buides, taps, etiquetes i caixes. Per netejar el que hem pogut salvar, etiquetar-ho, complir amb els nostres distribuïdors i cients. I després seguir endavant i fer nous vins", explica Rendé. Disposen d'onze hectàrees de vinya, de conreu ecològic, que no va resultar afectada per la riuada. I, a la llarga, volen aixecar un nou celler: molt probablement en un altre espai. Ho han fet instal·lant una carpa just al solar on havia el celler i que la riuada ha deixat convertit en una esplanada plena de brossa vegetal i runa. Molts veïns de la comarca s'han acostat a l'espai per constatar la gran destrucció que va provocar la llevantada, només comparable amb la que va tenir lloc l'any 1994. La gent fa cua i la venda va a un ritme accelerat. La descàrrega d'ampolles des del contenidor a l'interior d'una furgoneta no para. Preveuen estar oberts cada matí i migdia fins diumenge. "Espero aquests tres dies no deixar ningú sense el vi que volen. Potser alguns el vol per consumir però hi ha gent que no, que em diuen que el volen guardar, que és per ajudar. Això ho agrairem tota la nostra vida i el nou projecte que fem no serà nostre, sinó de tothom que ens ha ajudat, de tot el poble, serà un projecte comú", conclou Rendé. Les ampolles recuperades del fang són de l'anyada de 2017 i estaven preparades per distribuir per la campanya de Nadal. Són de la varietat trepat, autòctona de la Conca de Barberà. Les han pogut identificar perquè estaven embotellades amb una botella amb un disseny singular. La resta, però, serà més difícil de reconèixer: hi ha dos anyades de Cabernet Sauvignon i Sirah que estan envasades amb el mateix tipus d'ampolla. Un cop, però, que es tingui un coneixement aproximat de les varietats i anyades, es podrien posar també a la venda a un "preu solidari" per Internet. | Riuada solidària amb els propietaris del celler que els aiguats es van emportar a l'Espluga de Francolí |
El govern espanyol, el de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona s'han reunit aquest dilluns per coordinar les tasques immediates per rebre i atendre les 60 persones migrants que han estat rescatades pel vaixell Open Arms a les costes de Líbia i que està previst que arribin aquest dimecres. La reunió ha tingut lloc a la delegació del govern espanyol a Catalunya i també hi han participat altres agents implicats, com representants de Creu Roja, Proactiva Open Arms, el Port de Barcelona i comandaments dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia espanyola. La coordinació de tot l'operatiu s'ha organitzat sobre la base del treball de tres comissions específiques: una primera de coordinació general de l'operatiu; una segona per definir i protocol·litzar la primera atenció al Port de Barcelona i una tercera que establirà la posterior acollida en els centres que s'habilitaran. A la reunió hi han participat una trentena de responsables tècnics de cadascuna de les àrees de responsabilitat de les tres administracions implicades en l'operatiu, com Sanitat Exterior, que serà qui primer es farà càrrec de comprovar l'estat de salut de les persones a bord; els encarregats de la primera identificació i atenció personalitzada a les mateixes instal·lacions del Port de Barcelona i la posterior atenció en centres on rebran una acollida més individualitzada segons les circumstàncies de cada cas concret. Segons un comunicat conjunt de les tres administracions, els participants a la reunió han valorat molt positivament l'esperit de col·laboració entre els agents implicats per realitzar un treball d'acollida "humà, eficient i rigorós". | Barcelona, la Generalitat i el govern espanyol es coordinen per rebre les 60 persones rescatades per l'Open Arms |
El Grup Escudero invertirà uns 40 milions d'euros (MEUR) per ampliar l''Outlet' de La Jonquera (Alt Empordà) en 50.000 metres quadrats. D'aquesta manera, el centre comercial doblarà la seva superfície fins arribar als 100.000 metres quadrats. L'empresari i propietari del grup, Antoni Escudero, ha anunciat que ja té els permisos de la Generalitat per tirar endavant les noves instal·lacions i preveu començar les obres abans que acabi l'any. La nova zona comercial comptarà amb 21.000 metres quadrats de superfície dedicada a la venda i combinarà les botigues 'outlet' amb les convencionals. De fet, Escudero ja ha avançat que tenen pràcticament el 90% de l'espai compromès amb grans marques i franquícies com Inditex o H&M. El projecte d'ampliació també incorporarà una zona d'oci "gratuït" –que de moment no ha volgut avançar- i un aparcament soterrani (per substituir les places que es perdran en superfície) amb capacitat per a uns 2.000 vehicles. El centre comercial ha celebrat aquest dimecres el seu cinquè aniversari. "Vam començar amb un 75% d'ocupació i ja estem a un 100%. Nosaltres sempre van creure en aquest projecte i per això volem tirar endavant aquesta nova part, que ja contemplàvem inicialment", ha dit Escudero. El Gran Jonquera Outlet & Shopping va obrir portes l'any 2013 amb una inversió de 35 MEUR, 50.000 metres quadrats i una ocupació del 75% de la superfície comercial. La inauguració va comptar amb la presència de l'aleshores conseller d'Empresa, Felip Puig i l'expresident del Congrés, José Bono, amic de la família Escudero. Cinc anys després, el complex està al 100% d'ocupació amb una seixantena de botigues dedicades a la venda outlet, entre les quals hi ha grans marques com Mango, Desigual, Guess, Geox o Nike. En el moment de concebre el projecte, el Grup Escudero ja preveia ampliar les instal·lacions. De fet, l''Outlet' disposa de dues entrades: la principal i una de lateral que comunica amb un aparcament en superfície amb un miler de places. L'empresari i propietari de l'espai, Antoni Escudero, ha anunciat que compten amb tots els permisos de la Generalitat per fer-ho i que tiraran endavant el projecte d'ampliació. Les obres permetran doblar la superfície actual en 50.000 metres quadrats més arribant fins als 100.000. Els dos edificis es comunicaran per la "plaça" que hi ha al centre comercial i els aparcaments que es perdran, es recuperaran amb un pàrquing soterrani de dos nivells, que tindrà capacitat per a uns 2.000 vehicles. Escudero preveu invertir en aquesta ampliació entre 35 i 40 MEUR i començar els treballs abans que acabi l'any. De fet, assegura que té el vistiplau de la Generalitat i que ha lliurat el projecte a l'Ajuntament del municipi perquè li concedeixi el permís urbanístic. D'aquesta manera, el nou edifici podria obrir al públic d'aquí a dos anys o dos anys i mig. Segons ha explicat l'empresari, la part nova tindrà una concepció una mica diferent de l'actual. En aquest sentit, ha detallat que combinarà les botigues 'outlet' amb les convencionals. A més, seran de dimensions més grans. "Ara hi ha 60 botigues però la intenció no és doblar-les sinó que les que es facin noves tinguin més espai", afirma Escudero. En total, la superfície de venda se situarà al voltant dels 21.000 metres quadrats. Un pol d'atracció comercial De moment, no ha volgut concretar quantes n'hi haurà però ha avançat que té pràcticament el 90% dels nous establiments compromesos. Entre ells, hi haurà grans marques del grup Inditex o H&M. "Realment, genera molt d'interès perquè funciona i està molt ben situat", assegura Escudero. "També hi haurà una part d'oci gratuït important perquè volem que la gent vingui a passar-s'ho bé i atraure famílies", insisteix. De moment, però, no ha volgut avançar quines activitats s'hi oferiran. | El Grup Escudero invertirà uns 40 MEUR per ampliar l''Outlet' de La Jonquera i doblar-ne la superfície |
Banc Sabadell ha completat definitivament la seva sortida del negoci hoteler amb la venda d'11 establiments arreu d'Espanya, per la qual ha ingressat 35 milions d'euros, segons ha avançat el diari 'La Vanguardia' i ha confirmat l'ACN. Es tracta d'actius que l'entitat financera va heretar per crèdits impagats. L'últim venut ha estat el Barceló Estepona, adquirit per Hotusa. A més, s'ha desprès dels de Barcelona Gate, Margas Golf, Cunit i La Selva. També l'Asta Regia Hotel Jerez de la Frontera, adquirit per Hostusa; l'Aparthotel Augusta a Boí Taüll, per Kesse Invest; el Balt Hotel Spa de Gijón, per Airtem; el Barceló Oviedo, per Barceló, i l'AC Lleida, per AA Hotels. L'octubre de l'any passat, el Sabadell ja va vendre el 100% de la seva plataforma hotelera, Hotel Investment Partners (Hi Partners), al fons Blackstone per 630 milions d'euros. | Banc Sabadell ingressa 35 milions d'euros amb la venda dels 11 hotels que encara tenia en propietat |
L'activitat al mercat majorista de Mercabarna ha caigut aquest dimecres fins al 25% de la seva activitat habitual, com a conseqüència de les restriccions de circulació de camions per tota la xarxa viària catalana. Tot i això, fonts de Mercabarna asseguren que la situació no és preocupant i que el subministrament d'aliments està garantit. L'antelació amb què s'havia anunciat l'arribada del temporal de neu havia provocat que majoristes i compradors reorganitzessin la seva activitat i, per exemple, entre dilluns i dimarts, les empreses de peix van treballar al 140%. Les empreses de carn han treballat també amb "molta normalitat", ja que el seu dia fort és dilluns, com passa en el sector de les fruites i hortalisses. La descàrrega i càrrega de peix a Mercabarna ha estat molt minsa aquesta passada matinada de dimarts a dimecres. Només han arribat el 20% dels camions que hi ha habitualment ja que, en previsió del mal temps, moltes empreses havien avançat la feina a la matinada anterior, la de dilluns a dimarts, quan el mercat va funcionar un 40% per sobre del que és habitual. Fonts de Mercabarna asseguren que "hi havia prou producte" i que, de la mateixa manera que els majoristes s'havien reorganitzat, també els compradors han canviat aquesta setmana els seus hàbits i aquest dimecres només s'hi han apropat el 30% dels compradors habituals, tenint en compte, a més que "dimecres és un dia fluix" habitualment. El mateix ha passat amb les fruites i verdures. El mercat "fort" en aquest sector és el dilluns i en el cas d'aquesta setmana també dimarts va ser "més for del que és habitual", el que ha servit per compensar la baixada d'activitat d'aquest dimecres, segons han explicat des de Mercabarna. "Han arribat molts pocs camions i de poc tonatge, sobretot de les zones properes al mercat". Entre les empreses de la carn s'assegura que la situació ha estat de normalitat perquè, com en el cas de la fruita i hortalissa, el dia més fort és el dilluns, quan hi ha un volum de matança més important. En tots els casos, a més, s'espera que dijous i divendres tornin a ser dies potents per compensar el desequilibri viscut aquest dimecres en l'activitat habitual del mercat. Des de Mercabarna asseguren que la situació seria preocupant si aquesta restricció durés més dies, ja que en tractar-se de producte fresc, a més dels problemes de subministrament també hi hauria moltes pèrdues. El fet que hagi estat només un dia i que s'hagi avisat amb prou antelació fa que no hi hagi motius d'alarma. | Mercabarna ha funcionat al 25% aquest dimecres per la restricció de camions a les carreteres |
Emma, el projecte de recerca impulsat des de diferents entitats de les Terres de l'Ebre per investigar el càncer de mama, reprèn les accions per captar fons i poder finalitzar l'estudi en el qual participen unes 300 dones. Presentat públicament el passat mes de gener, la crisi del coronavirus ha obligat a aturar les activitats i obligarà a retardar el calendari previst. Ara han presentat un torró, números de loteria i organitzaran partits de futbol, entre d'altres iniciatives. L'objectiu és aconseguir durant els pròxims mesos 150.000 euros, principalment, per contractar un investigador i enllestir l'estudi en tres anys. Es tracta del primer projecte d'investigació que busca la implicació de la societat i el teixit empresarial del territori. "Ho vam llençar tot entre finals de gener i principis de febrer i ho vam haver de confinar", lamenta Carlos López, investigador principal del projecte. Hi havia partits de futbol, activitats solidaris i concerts programats que es van haver de cancel·lar. A finals d'aquest passat mes d'agost, grups i entitats col·laboradores es van tornar a començar a moure per, dintre de les limitacions que imposa la pandèmia, reprendre les activitats de captació de fons. Una firma de de "vending", Homatic, ven polseres solidàries a les seves màquines. El pròxim dissabte s'organitza un partit de futbol a Camarles amb la participació del veterans de l'Espanyol. Fa pocs dies es va presentar el torró solidari que elabora la pastisseria Germans Marín i els números de loteria que han impulsat amb la col·laboració de l'administració la Bruixa del Riu d'Amposta. S'anunciaran tres productes nous de cara la campanya de Nadal i treballen amb la possibilitat de fer una gala solidària, amb artistes del territori i fora, per aquestes mateixes dates. Però si bé la intenció inicial era arribar a l'objectiu de 150.000 euros abans de finalitzar l'any, la previsió s'allargarà un temps més amb la pandèmia del coronavirus. López no descarta que sigui fins passat el pròxim estiu. La idea és implicar la societat i, especialment, les empreses del territori perquè contribueixin activament en l'impuls definitiu del projecte. Disposen d'una web on també es poden fer aportacions econòmiques directes i difonen les diferents activitats. Els recursos es destinaran, principalment, a contractar un investigador de suport, així com també a material de laboratori i anàlisis genètiques. Entitats com la Lliga Contra el Càncer es van comprometre a aportar uns 30.000 euros i també va anunciar que faria el mateix la Cambra de Comerç de Tortosa. El projecte està impulsat per la Fundació Doctor Ferran arran de la iniciativa del grup de recerca en patologia oncològica i biofarmacològica de la gerència de les Terres de l'Ebre de l'ICS. Volen demostrar que la resposta immune de les pacients amb càncer de mama és diferent si tenen ganglis limfàtics axil·lars afectats per metàstasi o no. Els investigadors, de fet, fa quinze anys que hi treballen. Però, segons reconeix López, la feina que queda per fer és encara ingent. El grup de recerca, en el qual participen quinze persones, recullen mostres de pacients del territori per intentar arribar a uns resultats que siguin d'aplicació universal. De fet, l'estudi es desplega en coordinació i col·laboració amb grups de recerca d'universitats com la de Castella-la-Manxa o Cadis, així com centres de Polònia i França. Confien que els resultats puguin contribuir a generar nous tractaments en el camp de la immunoteràpia principalment. És a dir: ajudant el cos a defensar-se ell mateix dels tumors en un dels llocs del cos on el tumor del càncer de mama sol fer metàstasi. Volen saber quines poblacions específiques poden ser més immunes a la metàstasi a través dels ganglis limfàtics. En aquest sentit, es poden arribar a analitzar 1.200 imatges microscòpiques digitals de les mostres aportades per cadascun dels deu marcadors que es volen estudiar, que es bolca a la base de dades, a banda de recollir i analitzar dades d'anatomia patològica i oncologia de les pacients, per arribar a la interpretació i plasmació dels resultats. | El projecte ebrenc de recerca contra el càncer de mama Emma rellança la captació de fons per aconseguir 150.000 euros |
El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha acusat el Govern d'impulsar la violència i ha reclamat que no es destinin diners públics als partits que "utilitzen la violència per imposar les seves idees". Unes paraules que en el marc de la sessió de control als consellers ha respost el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, demanant una rectificació. "Diu que el Govern impulsa la violència, no acceptem aquesta expressió", ha afegit. Carrizosa ha retret a l'executiu català que no s'hagin detingut els membres d'Arran que van atacar les seus de Cs i del PP i Aragonès li ha respost expressant "confiança" en els Mossos i ha insistit que el Govern rebutja "tot atac violent sobre qualsevol persona i partit tingui la ideologia que tingui". Carrizosa ha lamentat que la seva pregunta hagi estat resposta pel vicepresident Aragonès i ha acusat el conseller de l'Interior, Miquel Buch, "d'amargar-se darrere el vicepresident" per no respondre sobre la "inoperància" en la "neutralitat" de l'espai públic. "Exigim com a demòcrates al punt de mira dels radicals violents que ens defensin. Nosaltres farem alguna cosa davant la inoperància del Govern que impulsa aquest tipus de violència", ha afegit. Aragonès ha explicat que el dia de l'atac a la seu de Cs d'aquest març va trucar la presidenta del grup, Inés Arrimadas, per expressar el seu rebuig i posar-se a disposició. Finalment, el vicepresident ha proposat un "acord de tots els grups parlamentaris per condemnar automàticament qualsevol atac violent a qualsevol seu de qualsevol partit" i ha defensat que el Govern actua, i que té confiança en els Mossos i en la justícia. | Carrizosa diu que el Govern impulsa la "violència" i Aragonès li exigeix que rectifiqui |
La circulació ferroviària al seu pas per l’Estació de Passeig de Gràcia ha quedat interrompuda aquest dijous al matí, al voltant de tres quarts d’onze, per un atropellament, segons ha informat Renfe. D’aquesta manera, els trens no circulen entre l’Estació de França i Sants. Per minimitzar l’afectació, els trens de l’R2 nord i R11 són desviats pel túnel de Plaça Catalunya, mentre que els de l’R2 sud, R13, R14, R15 i R16 inicien i finalitzen el seu recorregut a Sants. | Interrompuda la circulació ferroviària entre l’Estació de França i Sants |
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha alertat que oferir per part dels professionals mèdics, teràpies no convencionals o pseudociència pot comportar sancions i fins i tot, inhabilitacions, si es comprova que el pacient no ha estat informat correctament i s’ha abusat de la vulnerabilitat produïda per una malaltia oncològica. Els col·legis mèdics han elaborat un document que recorda que aquesta actitud és ‘’mala praxis’’ perquè no hi ha evidència científica de l’efecte d’aquests tractaments que, sovint, tot i que es promocionin com a ‘innocus’’ poden arribar a produir intoxicacions o efectes adversos al tractament oncològic a més de generar falses expectatives als pacients | Els metges alerten que indicar teràpies alternatives a pacients oncològics pot comportar sancions i inhabilitacions |
Barcelona ret des d’avui homenatge al poeta i periodista Josep Vicenç Foix amb una placa al barri de Sarrià, on va néixer l’any 1893. Concretament, el districte de Sarrià-Sant Gervasi amb la col·laboració de la Fundació J. V. Foix ha col·locat aquest testimoni al número 9 del carrer de Setantí, on va viure i va crear gran part de la seva obra un dels grans poetes de l’avantguarda, periodista i assagista. El tercer pis d’aquest edifici no només va ser un espai de creació del poeta, sinó que també va ser un punt de trobada, lloc de reunió i tertúlies d’altres grans artistes i intel·lectuals de la seva època amb els quals J.V. Foix mantenia relació: Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Joaquim Folguera, Josep Maria López-Picó, Josep Carbonell i Gener, Joaquim Folguera, Salvador Dalí, Joan Miró, Federico Garcia Lorca, Joan Brossa, o Paul Éluard. Era en aquest indret on Foix recitava els seus poemes als seus amics i tertulians abans que es publiquessin. L’autor del poema ‘És quan dormo que hi veig clar’, que Joan Manuel Serrat va musicar, va col·laborar en la seva joventut en la revista sarrianenca ‘La consola’ (1919-1920) i va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva obra poètica i la seva prosa li van merèixer nombrosos reconeixements: El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1973, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles l’any 1984, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1981, el premi Lletra d’Or l’any 1961, per la seva obra Onze nadals i un cap d’any. També va rebre el Premi de la Crítica de la poesia catalana per ‘Cròniques de l’ultrason el 1985’. Fins i tot, Foix va ser proposat per al Premi Nobel de Literatura l’any 1984. Segons el consistori barceloní, amb la col·locació d’aquesta placa en honor a J. V. Foix se salda així un reconeixement que el barri tenia pendent des que el 2012 es van complir els 25 anys de la seva mort, l’any 1987. | Barcelona homenatja el poeta i periodista J.V. Foix amb una placa a Sarrià |
El 60,4% dels espanyols creu que cal mantenir mesures “estrictes” de confinament durant “més temps”, segons el CIS de maig, fet entre el 4 i el 13 de maig, quan el govern de Pedro Sánchez ja havia anunciat la desescalada en quatre fases i els primers territoris van passar a la fase 1. En canvi, el 28,8% considera que cal “permetre més llibertat de moviments a la població”. Pel que fa a la presa de decisions, el 55,9% aposta perquè les mesures les prengui el govern espanyol mentre que el 36,6% voldria que ho fessin els executius autonòmics. L’enquesta difosa el dia previ a la votació de la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma al Congrés indica que el 74,9% considera que els partits de l’oposició han de “donar suport al govern i deixar les crítiques per a un altre moment”. El 40% dels enquestats “no tindria problema en noves pròrrogues” de l’estat d’alarma per mantenir el confinament i el 48,8% tampoc però “amb algunes mesures de desescalada”. El 10,8% afirma que no podria seguir suportant noves pròrrogues que els mantinguin aïllats a casa però el 7,1% dels que no, es resignaria. Dels que ho podrien tolerar o es resignarien, el 37,1% afirma que podria tolerar que s’allargui el confinament més d’un més sense que tingui efectes negatius en la seva salut i el seu estat emocional. El 18,5% diu que quatre setmanes, el 10,9% tres i el 22,7% dues setmanes. El CIS del maig també apunta que més ciutadans tenen “poca” o “cap” confiança en la política del govern espanyol (48,4%) que “molta” o “bastant” (46%). El 10,8% té “molta” confiança, el 35,2% en té “bastant” mentre que el 28,6% en té “poca” i el 19,8% “cap”. La majoria porta bé el confinament La majoria dels enquestats afirma que porta “raonablement bé” el confinament, amb el 63,1% de les respostes, i el 23,1% assegura que ho porta “molt bé”. El 6,1% creu que ho tolera “força malament” i el 3,2% “molt malament”. El 59,9% es mostra “molt preocupat” per la crisi del coronavirus i el 37% “bastant”. Pràcticament els mateixos percentatges de ciutadans veuen necessàries les mesures per combatre la covid-19. Segons el 59,5% dels ciutadans, les mesures són “molt necessàries” i, segons el 35,7%, són “necessàries”. Només el 3,5% les veu “poc” o “gens” necessàries. A favor de l’ingrés mínim L’enquesta també pregunta per l’ingrés mínim vital, mesura que finalment s’aprovarà a l’últim Consell de Ministres de maig. El 83,4% dels ciutadans està a favor que el govern espanyol “concedeixi un ingrés mínim vital a aquelles persones i sectors més necessitats”. El 12,4& està en contra. Conseqüències econòmiques El 87,4% dels espanyols creu que les conseqüències econòmiques i laborals de la crisi del coronavirus seran “molt greus”. Tanmateix, la preocupació pels efectes en la salut és superior (52,9%) que la dels efectes econòmics (23,3%). | El 60,4% dels espanyols creu que cal mantenir mesures “estrictes” de confinament durant més temps, segons el CIS de maig |
El Tribunal Suprem (TS) no veu actes de "tortura" o de "tracte inhumà i degradant" en les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O. Rebutja així les tesis de la defensa de Jordi Cuixart, que al seu escrit criticava que els agents haguessin vulnerat aquest dret fonamental. La sentència del TS entén que la defensa de Cuixart, denunciant aquesta vulneració, en realitat vol "reprovar la inacció institucional de la Fiscalia a l'hora d'investigar les lesions" que van patir els votants el dia del referèndum. I subratlla que l'actuació dels agents "no s'ajusta al concepte legal de tortura" que "proclama" la mateixa convenció de l'Organització Nacions Unides (ONU). La visió del Suprem pot influir ara sobre les causes que s'investiguen als jutjats. A Girona, per exemple, en el marc de la querella conjunta per l'1-O, hi ha 35 policies nacionals investigats. La defensa de Jordi Cuixart, exercida per Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà, dedicava part de l'argumentari a criticar que el judici de l'1-O encobria vulneracions de drets fonamentals. I aquí dins, subratllaven que l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum suposava "un acte evident de tortura o tracte inhumà i degradant, segons la Convenció contra la Tortura adoptada per l'assemblea general de l'ONU". El tribunal, dins la sentència que condemna els líders independentistes per sedició, dedica un apartat a rebatre-ho. A parer del Suprem, la denúncia feta per la defensa de Cuixart "està dirigida a reprovar la inacció institucional de la Fiscalia a l'hora d'investigar les lesions" que van patir els votants "que van ser colpejats pels agents de l'autoritat" durant el referèndum. La sentència respon als advocats que, de fet, les "diferents causes penals" que s'estan instruint als jutjats contra els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja donen "resposta al discurs de la defensa". Entre aquestes, per exemple, hi ha la querella conjunta que van interposar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona –que porta la causa- manté imputats 35 agents de la Policia Nacional per lesions, tortures i danys. A alguns dels quals, fins i tot, ja els ha pres declaració. "No s'ajusten al concepte" La sentència del Suprem, però, diu que amb independència de les causes que s'investiguen als jutjats, les "conductes" de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O no s'ajusten "al concepte legal de tortura" que la mateixa Convenció de l'ONU "proclama". "No es tracta d'actes mitjançant els quals s'infringeixin intencionadament dolors i patiments greus a una persona [...] amb l'objectiu d'obtenir d'ella o d'un tercer informació o una confessió", subratlla el TS. "Però tampoc es tracta, als efectes de la present causa, d'una tortura infringida contra una persones per castigar-la per un acte que hagi comès, o per qualsevol raó basada en una actitud de discriminació", hi afegeix l'alt tribunal. I conclou: "Com ja hem indicat, els excessos denunciats estan essent objecte de tractament jurisdiccional i el seu anàlisi desborda els límits de la present causa". | El Suprem no veu "tortura" en les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum |
Subsets and Splits