text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
El grup municipal d'ERC a Palafrugell ha denunciat davant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un abocament d'aigües brutes a una riera de la població. El grup d'ERC ja va plantejar una queixa a l'equip de govern en el ple del dimarts passat, on van portar una ampolla amb una mostra del líquid residual. Els residus "d'un color negrós, d'aspecte gens saludable", provenen d'un dipòsit d'aigües brutes de l'escorxador municipal, segons detallen en un comunicat, i per això reclamen la "clausura immediata" de l'escorxador "fins a solucionar el problema". En el ple de dimarts el govern municipal va argumentar que el problema està detectat i que s'està buscant una solució. L'abocament està en una zona de difícil accés per la vegetació acumulada, just davant del tanatori. Segons el grup d'ERC, que va anar a inspeccionar el lloc després de rebre una denúncia, es tracta d'un tub de claveguera que va deixant un "llot negre amb una forta pudor de podrit" i alerten dels efectes que té tant per a la fauna com per a les persones. En el ple de dimarts l'alcalde, Juli Fernàndez (PSC), va animar els republicans a denunciar els fets si consideraven que podien constituir delicte. Ara el grup d'ERC respon presentant la denúncia davant l'ACA. "El més greu del cas és que membres de l'equip de govern eren coneixedors d'aquest abocament i, fins el moment, no s'ha fet res", remarquen.
|
El grup municipal d'ERC a Palafrugell denuncia a l'ACA un abocament d'aigua bruta
|
La reunió de la mesa de la funció pública entre els sindicats de treballadors de la Generalitat i els representants del departament de Governació ha acabat aquest divendres sense cap acord. La reunió havia estat sol·licitada per la part sindical per tornar a reclamar al Govern el retorn de les pagues que es van retallar els anys 2012, 2013 i 2014 del sou dels treballadors del sector públic, a més d’altres drets laborals com dies de lliure disposició per assumptes familiars. Segons el coordinador de l'Àrea Pública de CCOO de Catalunya, Xesús González, el Govern ha reiterat que no pot complir aquesta demanda sindical perquè es troba en funcions. Les parts es tronaran a trobar el 23 de novembre. “El Govern manté que està en funcions i no pot prendre mesures, però els sindicats assegurem que l’executiu sí que pot decidir retornar les pagues als treballadors a través d’un decret”, ha afegit González aquest divendres en sortir de la reunió en declaracions a l’ACN. Segons el representant sindical, el Govern només està disposat a retornar la paga del 2012 aplicant-hi el descompte del 5% que es va decretar en aquell moment, que després va quedar anul·lat davant la normativa de l’executiu espanyol que retallava una paga a tots els treballadors de les administracions públiques de tot l’Estat. Segons el representant de CCOO, això deixaria els treballadors sense percebre gairebé la paga retallada. “Demanem que la Generalitat actuï com la majoria de comunitats autònomes (excepte Andalusia, Aragó i Catalunya), que ja han anunciat que retornaran la paga de 2012 entre 2015 i 2016”, ha reclamat. Els representants del departament de Governació han atès aquesta demanda sindical i l’elevaran al Govern perquè es prengui una decisió. S’espera una nova resposta per part de l’executiu català en la propera reunió del dilluns 23 de novembre. Els sindicats han mantingut contactes amb els grups parlamentaris perquè s’insti al Govern a retornar les pagues als treballadors públics de la Generalitat i han realitzat concentracions per protestar contra aquesta situació, que es remunta al 2012. Els representants dels treballadors asseguren que, finalment, l’executiu català no es podrà negar a fer efectiu aquest dret i decretar l’abonament de les pagues retallades, així com la resta de drets reclamats pels sindicats representants a la mesa de la funció pública, CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).
|
La reunió de la mesa de la funció pública acaba sense acord i es tornarà a trobar el dilluns 23 de novembre
|
El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat la pena de 19 anys de presó contra Carlos Pradera, l’home condemnat per la mort d’una venedora de l’ONCE a Valls el maig del 2013. L’alt tribunal ha desestimat el recurs presentat per la defensa de l'home i ha ratificat la sentència de l'Audiència de Tarragona, que també el condemna a pagar una indemnització de 200.000 euros als familiars de la víctima i de 4.246 euros a l’ONCE. Els magistrats del Suprem han rebutjat l’argument de la defensa, que sostenia que s’havia vulnerat el dret fonamental de la presumpció d’innocència, i han defensat que les proves són adequades i presenten un contingut “netament incriminatori”. Segons la sentència de l’Audiència de Tarragona, ratificada ara pel Suprem, el crim es va cometre entre dos quarts d'onze de la nit del 23 de maig del 2013 i les nou de la nit del dia 25. L’home, que també era venedor de l’ONCE, va accedit al domicili de la víctima i, allà, va colpejar la dona al cap amb un objecte contundent, li va fer una ferida al coll amb un objecte tallant i la va asfixiar amb una bossa de plàstic, ocasionant-li la mort. Posteriorment, Pradera li va amputar els cinc dits de la mà dreta i se’n va endur almenys dos. També va regirar armaris i calaixos, emportant-se cupons i productes de l’ONCE, com ara un terminal de venda, dues bateries, un telèfon mòbil i tres jocs de claus de la dona, que els Mossos d’Esquadra van localitzar en el registre del seu domicili al Pla de Santa Maria. Unes hores després de matar la dona, de 49 anys, l’home ja provava de cobrar cupons premiats extrets de la terminal de la víctima. Segons la sentència, va arribar a cobrar poc més de 4.000 euros. El mateix dia, el Departament de Seguretat de l'ONCE va desactivar l'aparell i l'home no va poder fer cap més moviment, si bé ho va intentar. El condemnat, però, també va aconseguir ingressar més diners de nombrosos cupons premiats que va robar de la casa de la víctima. Durant el judici, celebrat entres els mesos de setembre i octubre del 2015, Pradera es va declarar innocent i va assegurar que algú -en al·lusió als Mossos d’Esquadra- va posar les claus del pis de la víctima al seu garatge per incriminar-lo. Sobre les restes del seu ADN que es van localitzar a les ungles de la venedora, l’individu va relatar que hi va mantenir contacte físic una setmana abans dels fets, quan la va aguantar perquè no caigués, segons va declarar. Finalment, l’Audiència de Tarragona el va condemnar a una pena de 15 anys de presó per homicidi i a 4 anys i 4 mesos de presó per robatori amb violència en casa habitada. El Suprem avala la sentència de l’Audiència de Tarragona En el recurs de cassació, la defensa de l’home denunciava la vulneració del seu dret fonamental a la presumpció d’innocència. En concret, argumentava que s’havia produït un error en la prova pericial de l’autòpsia realitzada pels metges forenses, ja que en el judici havien datat la mort de la víctima entre 48 i 72 hores abans del descobriment del cadàver, quan en l’avanç de l’autòpsia l’havien situat entre les 48 i les 96 hores. La defensa també sostenia que els fets que el tribunal havia declarat provats no s’acreditaven correctament. Segons els magistrats, el recurs ha de ser desestimat perquè les proves són adequades i presenten un contingut “netament incriminatori”. En la sentència, l’alt tribunal recorda que, en absència de prova directa, la jurisprudència estableix que en alguns casos cal recórrer a la prova circumstancial, indirecta o indiciària, per debilitar la presumpció d’innocència. A través d’aquesta mena de proves, afegeixen els magistrats del Suprem, és possible declarar provat un fet principal mitjançant un raonament construït sobre indicis. En aquest cas, detallen, cal que el raonament d’aquestes fets se sustenti en diversos elements, que aquests estiguin acreditats, que es relacionin reforçant-se entre si i, des del punt de vista formal, que les conclusions es puguin considerar raonables. En la seva resolució, el TS afirma la seva “convicció” sobre els tretze indicis relacionats en la sentència d’aquest cas i rebutja els dubtes de la defensa sobre les claus de la víctima, les restes d’ADN o la intervenció del material de l’ONCE. Els magistrats també descarten un error en la valoració de la prova pericial dels metges forenses. En aquest sentit, defensen que aquesta qüestió va ser “objecte d’una especial indagació” en el judici oral.
|
El Tribunal Suprem confirma una pena de 19 anys de presó per l’homicidi d’una venedora de l’ONCE a Valls
|
El president del Partit Aragonès (PAR), Arturo Aliaga, tem que el llibre gràfic sobre el trasllat de Sixena pot danyar la imatge de l'Aragó i "alimentar l'independentisme". És per això que ha anunciat que el seu partit presentarà de manera "imminent" una proposició no de llei (PNL) a les Corts de l'Aragó per evitar que vegi la llum aquesta publicació, amb imatges inèdites de l'operatiu policial i judicial del trasllat de les peces de Sixena a l'Aragó, l'11 de desembre de 2017. Qualifica el llibre de "provocació pura i dura per alimentar el conflicte" i afegeix que els hauria agradat que s'haguessin "tornat les obres sense necessitat d'anar-les a buscar". Aliaga assegura que el Museu de Lleida "sap molt bé" que aquestes imatges "no es poden publicar". Alerta que es van fer durant "un acte judicial", en què "no consta que hi hagués cap autorització per fer cap gravació ni fotografia". El president del PAR considera "vergonyós i lamentable" que el Museu de Lleida, segons ell, vulgui "treure profit polític d'una actuació que vulnera les normes establertes". Afegeix que té la sensació que tot estava "premeditat" per un ús polític posterior i retreu als impulsors que "no tot val". Ho ha dit a través d'un comunicat fet públic per la formació, en què s'ha mostrat "disgustat i preocupat" per les "intencions" del Museu. Aliaga dona suport a l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, que ha sol·licitat al Jutjat d'instrucció número 1 d'Osca la confiscació i, si així ho considera, també la destrucció d'aquestes imatges. A més, reclama el "retorn" de tots els béns d l'Aragó pendents que estan al Museu de Lleida o les pintures de la Sala Capitular del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Aliaga també se suma a la petició de la Plataforma 'Sijena Sí' que demana el tancament de la sala del MNAC on estan les pintures murals, al·legant que no es poden exposar perquè estan pendents de la sentència judicial.
|
El PAR tem que el llibre gràfic sobre el trasllat de Sixena pot danyar la imatge de l'Aragó i "alimentar l'independentisme"
|
L'Associació Catalana de Pacients Hepàtics (ASSCAT) ha reivindicat aquest divendres el cribratge universal per detectar els més de 70.000 casos ocults d'hepatitis C que existeixen a l'Estat, per proporcionar-los l'accés al tractament. "Només si s'activen aquests dos mecanismes serà possible plantejar un escenari realista d'eliminació del virus al nostre país", apunta l'associació amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de l'Hepatitis el 28 de juliol. Una hepatitis no diagnosticada pot conduir a un empitjorament de la malaltia hepàtica, a un deteriorament de la qualitat de vida i a una disminució de la supervivència de la persona. Les persones portadores i que no ho saben poden transmetre l’hepatitis als seus contactes i no existeix una vacuna protectora, però el tractament actual aconsegueix la curació, prevenint futurs casos. L’hepatitis C és una malaltia que no dóna símptomes fins a fases avançades, ja que moltes persones no tenen un antecedent clar o que recordin un risc de transmissió que hagin patit, sobretot persones d’entre 50 i 80 anys que van viure una època en la qual no es coneixia la malaltia i no hi havia agulles d’un sol ús.
|
Pacients hepàtics reclamen el cribratge universal per detectar els més de 70.000 casos ocults d'hepatitis C de l'Estat
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va trucar el passat divendres a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, i al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per traslladar-los la necessitat de "desencallar" la convocatòria de la Junta de Seguretat i la polèmica sobre les places de Mossos. La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha dit que Iceta va fer aquestes gestions per aconseguir "receptivitat" per part de l'executiu de Mariano Rajoy a la convocatòria de la junta i la necessitat de convocar les places. Al seu torn, el portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela, ha advertit que "res justifica que es bloquegi" la convocatòria de places; mentre que Fernando de Páramo, de Cs, ha reclamat que s'activi la Junta de Seguretat malgrat la "falta de responsabilitat" del govern espanyo i la "incapacitat" del català. Els socialistes defensen que és necessari que es convoquin "almenys" les 500 places de mossos que pretén el Govern i no les 50 que indicava el requeriment del Ministeri d'Hisenda. En aquest sentit, Granados ha recordat que aquesta ha estat una reclamació que els socialistes han fet reiteradament i que ja feien quan el president del Govern era Artur Mas. Llavors, ha semblava que "no hi havia interès" per part del Govern i ha celebrat que ara l'actitud "ha canviat". En tot cas, Granados ha reclamat que quan arribi la convocatòria serveixi més que "per fer-se una foto". El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha assegurat que el president de la coalició d'esquerres al Parlament ha traslladat a Jané el suport del seu grup per poder convocar "almenys" 500 places de mossos. "Creiem imprescindible reforçar mecanismes de seguretat pública del país; res justifica que es bloquegi la convocatòria de places", ha sentenciat Coscubiela en roda de premsa al Parlament. Des de Cs, el seu portaveu parlamentari, Fernando de Páramo, ha assegurat que estan "preocupats" per què la Junta de Seguretat no es reuneixi. "No volem que per falta d'entesa, per falta de responsabilitat del govern d'Espanya i la incapacitat del Govern de posar qüestions sobre la taula", al final no es resolgui el debat. "Tots els catalans paguem al falta d'entesa", ha insistit De Páramo en aquest context. Granados, Coscubiela i De Páramo n'han parlat mentre en paral·lel representants dels grups parlamentaris es reunien a la conselleria d'Interior amb el conseller Jordi Jané. A la reunió hi han assistit el president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, i el diputat Lluís Guinó; els diputats de Cs Carlos Carrizosa i Matías Alonso; el cap de files del PSC, Miquel Iceta amb el diputat Carles Castillo; el president de CSQP, Lluís Rabell; i el diputat del PPC Alberto Villagrasa. A banda de Jané, també hi havia el director general dels Mossos, Albert Batlle; i el secretari general del Departament, Cèsar Puig.
|
Iceta va trucar Saénz de Santamaría per "desencallar" la convocatòria de la Junta de Seguretat i les places de Mossos
|
La demarcació celebra centenars d’activitats per recaptar fons per la investigació de la diabetis i l’obesitat ACN Tarragona.-La demarcació de Tarragona celebra aquest diumenge centenars d’activitats repartides a tot el territori per recaptar diners per la investigació de la diabetis i l’obesitat en el marc de La Marató de TV3. Una de les activitats destacades és el torneig de “Tennis a l’Antiga” que es disputa al club TennisPark de Tarragona: una trentena de participants juguen els partits vestits com ho feien els tennistes fa 40 anys. Segons ha explicat Ruben Peña, treballador del club, els tennistes vestien “bastant elegants, predominava el blanc” i sempre “amb pantalons llargs”. D’altra banda, les noies duien “faldilla blanca, llarga i alta fins la cintura” que combinaven amb “mitjons llargs” i “camisa, lligada fins al coll”, segons ha explicat la Catherine Carrasco, de l’equip de TennisPark. A més, el torneig es disputa amb raquetes de fusta, molt més petites que s’utilitzen ara.
|
Partides de tennis com les de fa 40 anys, una de les activitats a Tarragona per La Marató
|
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha defensat l'ús de cotxes compartits i elèctrics durant la inauguració aquest divendres de la primera Fira de la Mobilitat Sostenible de Catalunya, que se celebra fins diumenge al Papiol. L'aposta principal del conseller per millorar la mobilitat sostenible és augmentar la flota de vehicles 'verds', és a dir, els que utilitzen sistemes elèctrics o de gas. També ha assenyalat com a model de futur que els ciutadans comparteixin vehicle, una opció que al seu parer suavitzaria la congestió a la xarxa viària. La mobilitat, segons Calvet, “s’ha d’entendre la mobilitat com a servei global i no com el fet de disposar d’un vehicle privat”. El responsable de Territori i Sostenibilitat ha apostat també per l’ús de vehicles més connectats, que assegura que augmenten la seguretat a la carretera. El conseller ha explicat que s’està treballant en la creació de noves infraestructures i en millores del transport públic ja existent, i ha indicat que la vinyeta oferirà els recursos per finançar aquestes infraestructures. En aquest sentit, ha dit que la vinyeta és una solució que "permetrà acabar amb els peatges i disposar alhora de diners per afrontar la renovació de les infraestructures i invertir en transport públic". Calvet ha defensat que la T-Mobilitat, amb el nou sistema de tarifació basat en els quilòmetres i la recurrència, és una de les seves grans apostes per millorar la gestió del transport públic.
|
Calvet reivindica l’ús de cotxes compartits i elèctrics en la primera Fira de la Mobilitat Sostenible de Catalunya
|
El secretari general de la UGT, Camil Ros, ha defensat aquest dimecres que l'acord per mantenir Nissan a Catalunya un any més ha de cobrir, també, als treballadors de les empreses proveïdores com Acciona. Coincidint amb la setmana d'obertura de les negociacions i mobilitzacions dels treballadors d'Acciona contra un ERO que afecta 500 persones, Ros ha exigit una "cobertura total" que protegeixi tots els empleats, "no només els que estan en nòmina de Nissan", sinó també els que treballen subcontractats dins de les seves plantes. "No pot ser que s'hagin pogut salvar els llocs de treball de Nissan mentre trobem una alternativa i mentrestant hi hagi un degoteig de destrucció de llocs de feina, s'ha de poder frenar", ha avisat. Ros ha assegurat que el sindicat desconeix "les clàusules i contractes" que tenien Nissan i Acciona, però ha reclamat una solució "paraigües" que els treballadors subcontractats no quedin al marge dels acords assolits amb la multinacional nipona. El secretari general de la UGT ha admès que s'ha de parlar de manera "seriosa" de les alternatives industrials a Nissan, perquè, ara per ara no n'hi ha cap de "certa i concreta". A més, Ros ha exigit que la solució beneficiï no només als empleats de Nissan, sinó també tota la gent que, indirectament, treballa per a les plantes de l'empresa. Els treballadors d'Acciona ha iniciat aquesta setmana les negociacions amb l'empresa per un ERO que afecta unes 500 persones. El comitè d'empresa va registrar una petició de vaga general indefinida que està vigent des d'aquest dimecres, però per ara els empleats segueixen a casa amb un permís retribuït perquè l'empresa no els ha cridat a treballar. Dijous, està previst que es mobilitzin al carrer. De fet, Acciona va trencar de forma unilateral el seu contracte amb Nissan –que acabava el 31 de març del 2021- a l'agost. L'automobilística va qualificar de "totalment injustificada" la decisió i, de fet, la sortida d'Acciona dificulta la represa de l'activitat a la Zona Franca. Nissan tenia previst reprendre l'activitat el dilluns 24 d'agost, però finalment la data de reobertura serà el 31 d'agost per a la furgoneta e-NV200 i el 7 d'agost per a les 'pick-up'.
|
Ros, sobre Acciona: "El que s'ha acordat per als treballadors de Nissan ho volem per a tots"
|
El CDR de Lleida ha denunciat a les xarxes un atac al monument del president Lluís Companys situat davant del Teatre de l'Escorxador de Lleida. Segons es pot veure a la fotografia de la piulada del CDR, aquest diumenge a la matinada uns desconeguts han ruixat amb pintura vermella el bust del president afusellat i la placa que recorda la seva figura. El març de l'any passat el monument ja va patir un atac semblant, també amb pintura vermella. També ha sigut objecte de múltiples bretolades el monument de Companys al seu poble natal del Tarròs (Urgell), la darrera el novembre passat quan es va arrencar el medalló amb la cara del president i es van fer pintades de caire franquista al monòlit.
|
El CDR de Lleida denuncia un atac amb pintura al monument de Lluís Companys
|
Després de mes i mig de campanya de l'impost sobre la renda, tres de cada quatre devolucions sol·licitades ja s'han realitzat. Això representa que 657.418 contribuents de Catalunya ja han rebut la devolució per un import de 493 milions d'euros, el que suposa un 7,56% més respecte de l'any passat. A més, 1.168.000 contribuents a Catalunya ja han presentat la declaració, un increment de 93.140 persones. Segons l'Agència Tributària, una part rellevant de l'increment fins a la data en les presentacions es deu a la utilització de l'aplicació de mòbil i pel programa de trucades. El delegat especial de l'Agència Estatal d'Administració Tributària a Catalunya, Isidoro García Millán, ha explicat aquest dimarts que "tot i ser poc representatives és interessant veure el creixement". Des de l'app ja s'han presentat 33.708 declaracions i superen en un 2,34% les realitzades durant tota la campanya passada i des de trucades s'han realitzat 19.100 declaracions, un 42,88% més que l'any passat en les mateixes dates. En l'àmbit estatal, l'Agència ja ha retornat 3.031 milions d'euros, un 14% més que l'any passat en les mateixes dates, a un total de 4.481.000 de contribuents. El total de declarants d'IRPF que ja han rebut la devolució és un 10% superior respecte el mateix moment de la campanya passada. Més de 7 milions de contribuents ja han presentat la declaració a tota Espanya, 574.000 més (un 8,9% més) respecte als mateixos dies de l'any passat, i les declaracions amb resultat a tornar sumen 5.772.000 (un 8,7% més) i aquelles amb resultat a ingressar totalitzen 1.058.000 (un 9% més). Per altra banda, el delegat especial ha explicat que possiblement el que més preocupa o serà més preguntat seran les novetats que presenta la campanya d'enguany. Entre les quals ha destacat deducció de maternitat per despeses de custòdia de fills en guardaries, l'increment de les deduccions familiars, la reducció per la renda del treball o alguna variació de límits per presentar la declaració. Pel que fa a l'atenció presencial que ha començat aquest dimarts, García Millán ha deixat clar que aquest any no passarà com els anteriors i que "ningú es quedarà sense cita", ja que ajustaran el nombre de cites perquè sigui el mateix que el de la demanda.
|
Els contribuents de Catalunya ja han rebut 493 milions de devolució de la renda
|
C's presenta a Barcelona el programa de polítiques d'igualtat pel 20-D, en què es proposa ampliar a 26 setmanes la baixa per naixement d'un fill ACN Barcelona.-La líder de Ciutadans (C's) a Catalunya, Inés Arrimadas ha assenyalat que el Govern ha d'assumir també la seva part de responsabilitat per l'endeutament que arrossega Catalunya, fet que atribueix a una "mala gestió" de l'executiu de Mas. "Evidentment que nosaltres volem seguir rebent ajuda del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), però el que no podem fer és dir que el culpable de la nostra situació és només el govern d'Espanya", ha dit Arrimadas després de la presentació a Barcelona del programa de polítiques d'igualtat pel 20-D. Entre les propostes més rellevants, ampliar a 26 setmanes la baixa per naixement d'un fill. Sobre les condicions que el govern espanyol posa a Catalunya per obtenir els més de 3.000 milions d'euros que té a disposició pel FLA, Arrimadas ha assenyalat que "volem mantenir l'autogovern", però que això "requereix assumir responsabilitats" quan, precisament aquestes no s'han assumit "d'una manera correcta", raona. En aquest sentit, la cap de la oposició al Parlament ha fet esment de "nyaps" comesos per l'executiu de Mas com les "privatitzacions i externalitzacions" de serveis, que han portat a conseqüències com el greu problema d'impagament a les farmàcies. "No podem estar tot el dia buscant culpables a fora de Catalunya quan tenim culpables a dins, quan s'ha fet una mala gestió", ha subratllat Arrimadas recordant, a més, que Catalunya és de les comunitats autònomes més endeutades. Polítiques d'igualtat i conciliació familiar El líder de Ciutadans (C's), Albert Rivera, ha presidit aquest dissabte la presentació de les propostes de la formació sobre conciliació laboral i polítiques d'igualtat, entre les quals destaca l'augment de les 16 actuals a 26 setmanes la baixa per naixement d'un fill o filla. D'aquestes, vuit serien per als pares –actualment poden gaudir d'un permís que ronda els 15 dies-, i la resta podrà ser compartida entre mare i pare. La mesura, segons ha dit Albert Rivera, "és la més progressista i la més social" i, a més "es pot pagar". "Ser pare i mare és el mateix", ha afegit, "i no volem distingir, volem una igualtat efectiva", indica. "La igualtat no és d'esquerres o de dretes, sinó de sentit comú", ha prosseguit fent referència a aquelles formacions que intenten apropiar-se de polítiques per lluitar contra la desigualtat entre homes i dones. Per això, des de C's es vol impular una Pacte Nacional per la Racionalització d'Horaris i la Conciliació Laboral, on formacions -siguin de la ideologia que siguin-, sindicats, empreses, mitjans de comunicació, i agents socials "s'asseguin a la mateixa taula per fer una societat més justa, més igualitària i més feliç", ha subratllat . "Proposem productivitat i felicitat", ha destacat Rivera sobre el paquet de mesures que ha exposat aquest dissabte al Teatre Goya de Barcelona acompanyat de la número tres de C's al Congrés dels Diputats per Madrid, Marta Rivera, i de la número tres de la formació al Congrés per Barcelona, Elena Faba. Marta Rivera ha centrat la seva exposició en el foment de la igualtat i en la seva importància a l'hora de formar l'educació de les noves generacions. Per la seva banda, Faba s'ha centrat en les polítiques de serveis i d'empresa, on ha exposat la proposta de C's de facilitar, entre d'altres, convenis entre companyies i escoles bressol per facilitar la conciliació i que hi hagi places de guarderia a les mateixes seus de les empreses. Una altra iniciativa, en aquest cas en el marc del complement salarial proposat per C's, és afegir un crèdit fiscal addicional per cada infant entre els 0 i 3 anys a les escoles bressol. La formació calcula que es veurien beneficiats per la mesura uns 300.000 nens i nenes i que la inversió que es necessitaria seria d'uns 274 milions d'euros.
|
Ciutadans afirma que l'endeutament de Catalunya es deu també a "la mala gestió" del Govern
|
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha demanat més agents dels Mossos d'Esquadra a Lleida per intervenir de manera "contundent" com s'ha fet a Barcelona els darrers dies. A la capital catalana, "hi ha hagut actuacions molt decidides, i a mi m'agradaria també comptar amb aquesta diligència en alguns barris de la ciutat de Lleida", ha remarcat. Larrosa ha xifrat la demanda en una cinquantena d'agents per garantir la seguretat en barris com el de Mariola, que l'alcalde ha visitat aquest divendres. Larrosa ha explicat que els veïns denuncien "inseguretat", "extorsió" en temes d'habitatge i conflictes relacionats amb la salut pública, com el tràfic de drogues. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, diu que cal actuar "contra l'incivisme i les okupacions" i insisteix que des de l'Ajuntament troben a faltar més presència de Mossos d'Esquadra tant a la ciutat de Lleida com també a l'Horta. Ha afirmat que fa temps que reclamen que en termes de seguretat ciutadana els Mossos d'Esquadra "han d'intervenir" i "s'ha de millorar" la dotació d'efectius. Larrosa ha posat l'exemple de l'actuació a Barcelona dels darrers dies on els Mossos d'Esquadra i els agents de la Guardia Urbana han actuat de forma "decidida" i, segons l'alcalde, a Lleida cal una "major contundència" amb més "investigació, seguiment, i resolucions de caràcter judicial". "No estic generant alarmisme, només trasllado el que em diuen els veïns", afirma.
|
L'alcalde de Lleida reclama més Mossos a la ciutat per intervenir de manera "contundent" com s'ha fet a Barcelona
|
S'han atès 254 incidents fins aquest matí arran de les tempestes, que van deixar 24.037 llamps ACN Barcelona.-El darrer episodi de pluges aquest dimecres al vespre i nit va generar 403 trucades per 254 incidents fins a les set del matí, la majoria al Barcelonès (129 trucades) i al Vallès Occidental (89), segons ha informat aquest matí Protecció Civil. El gruix dels avisos es va produir a la nit i de matinada només s'han hagut d'atendre dues incidències. La majoria d'avisos s'han produït per inundacions de baixos, incidències al clavegueram, caiguda de branques o avaries en el subministrament elèctric. Per exemple, a Terrassa es van veure afectats 6.715 abonats i a Begues 2.623, segons Protecció Civil. D'altra banda, al Baix Penedès es van produir 48 trucades, al Baix Llobregat i al Tarragonès en cada cas. Per municipis, el més afectat ha estat Barcelona (99), seguida de Terrassa (75), El Vendrell (41) i l'Hospitalet de Llobregat (27). Arran de la tempesta d'ahir al vespre, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) ha detectat un total de 24.037 descàrregues elèctriques, de les quals 3.107 han estat núvol-terra. La comarca que en va registrar més va ser el Berguedà, amb 3.001, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
|
El darrer episodi de pluges finalitza amb 403 trucades al telèfon d'emergències 112
|
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha descartat retallades per afrontar la crisi del coronavirus. "No tindrien sentit, les retallades serien absolutament contraproduents", ha afirmat Aragonès en una entrevista aquest diumenge al diari 'La Vanguardia'. "Ens fa falta un sector públic més actiu que mai. En cap cas es pot afrontar aquesta crisi pensant en la reducció de la despesa pública, ben al contrari, fa falta més despesa pública i més inversió", ha continuat el també conseller d'Economia, que ha quantificat en "més de 2.000 MEUR" la despesa extra a Salut per la pandèmia de covid-19. En paral·lel, Aragonès ha celebrat l'aprovació dels primers pressupostos de la Generalitat en tres anys: "Eren absolutament necessaris".
|
Aragonès descarta retallades per la crisi del coronavirus: "No tindrien sentit, serien absolutament contraproduents"
|
El candidat de Cs a les eleccions europees Jordi Cañas ha advertit els caps de llista de JxCat, Carles Puigdemont, i ERC, Oriol Junqueras, que tot i haver-se pogut presentar als comicis no poden fer "el que els doni la gana". A la roda de premsa de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), ha afirmat que les seves situacions "són diferents" perquè el líder d'ERC "va assumir la seva responsabilitat política i es va posar a disposició de la justícia" però l'expresident de la Generalitat "és un pròfug, un covard". Per això creu que Junqueras "podrà recollir la seva acta" mentre que el líder de JxCat "haurà de decidir si és responsable dels seus actes i es posa disposició de la justícia" primer. Només si Puigdemont fa aquest pas podrà ser eurodiputat, ha sostingut Cañas, que ha l'ha reptat a "recórrer a Estrasburg o fer el que vulgui". "Si no ve i segueix en rebel·lia, no podrà ser-ho", ha afegit. També ha acusat els partits independentistes de presentar-se a les eleccions per "'xapapotejar' les institucions" i "curtcircuitar-les", i ha afirmat que "els que presenten una persona en situació judicial o de fuga són conscients que això pot tenir repercussions", en referència al cas de Junqueras i Puigdemont. Per evitar situacions com les de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, Cañas ha explicat que Cs vetarà l'elecció del proper comissari de Justícia europeu si no es compromet "a incorporar el respecte a l'ordenament jurídic" a l'hora d'aplicar les ordres europees de detenció. Així s'impediria repetir el cas de l'euroordre sobre els membres de l'anterior Govern, que no va prosperar per les diferències entre sistemes jurídics. Cañas creu que aquest sistema "hauria de ser automàtic davant de qualsevol delicte" perquè la Unió Europea comparteix fronteres comunes i es vasa "en la confiança" entre estats.
|
Cañas (Cs) avisa Puigdemont i Junqueras que tot i presentar-se a les eleccions no poden fer "el que els doni la gana"
|
El director general dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, ha afirmat que les concentracions de manters al final de la Rambla que tenen lloc des de fa alguns diumenges constitueixen una "activitat delinqüencial emparada en concentracions no comunicades" i ha avisat que "la resposta serà l'aixecament d'actes i l'aplicació del règim sancionador" contra els promotors d'aquesta iniciativa. Tant els Mossos com la Guàrdia Urbana de Barcelona poden aixecar aquests actes, que després envien a la Direcció General d'Administració de Seguretat (DGAS) perquè iniciï el procés administratiu que pot acabar amb la sanció. En tot cas, pel que fa al manteniment de l'ordre públic, Batlle ha deixat clar que correspon als Mossos aquesta funció. Batlle ha puntualitzat aquest divendres que les concentracions de suport als manters que tenen lloc a la Rambla els diumenges no són "només un problema del 'top manta'", sinó de manifestacions no comunicades en què "s'aprofita per instal·lar productes il·legals". El director de la Policia ha insistit davant els periodistes que en aquestes concentracions es dóna una "conjunció entre la gent que ven al 'top manta', les màfies que es dediquen a la distribució i l'emparament que determinades organitzacions els donen ". En qualsevol cas, Batlle ha alertat que aixecaran acta contra els responsables d'aquestes organitzacions per no haver estat comunicades i ha demanat "contenció" a "determinats operadors polítics" i al "sector comercial i mediàtic" per deixar treballar la policia. Investigacions conjuntes contra les xarxes de proveïment i distribució Els Mossos d'Esquadra es van reunir amb la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) aquest dimecres per analitzar la lluita contra el 'top manta', una activitat que els "preocupa", segons ha reconegut Batlle. De la trobada, el director de la Policia ha destacat que van acordar incrementar les investigacions conjuntes contra les xarxes de proveïment i distribució del 'top manta' i treballar en la gestió de l'espai públic. Batlle ha afirmat que no renuncien a organitzar més dispositius conjunts, que ha qualificat de "molt exitosos" en el passat i ha posat com a exemple l'operació del passat mes de novembre al Port de Barcelona. Batlle ha afirmat que amb la Guàrdia Urbana hi ha "un bon nivell de col·laboració" en la lluita contra el 'top manta' i, per la seva banda, el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, ha destacat un "clima d'entesa" amb els Mossos. L'Ajuntament de Barcelona vol que els Mossos també aixequin acta contra els manters per venda il·legal, però Interior no recull aquesta demanda. Reitera la "màxima col·laboració". A més, Recasens va assegurar en una entrevista a la cadena SER la setmana passada que la GUB no faria d'"antiavalots", amb referència a les concentracions no comunicades del diumenge. Els dos responsables policials s'han referit a aquestes qüestions preguntats pels periodistes després de presentar el balanç delinqüencial del 2015 en una roda de premsa conjunta aquest divendres a l'Ajuntament de Barcelona.
|
Batlle avisa que obriran processos sancionadors contra els promotors de les manifestacions no comunicades de manters
|
La concentració convocada per Falange i Democracia Nacional davant el Centre Blanquerna de Madrid en motiu de la Diada ha acabat amb dues detencions després d’un breu incident amb un antifeixista. Prop de 150 ultres amb banderes de dues formacions i franquistes s’havien concentrat prop de la llibreria per demanar l’absolució dels qui van protagonitzar l’assalt del 2013, que malgrat que van ser condemnats pel Tribunal Suprem encara no han entrat a presó pendent d’un recurs al TC. Alguns d’aquells assaltants han estat presents a la concentració, així com cinc dotacions de la Policia Nacional. Davant Blanquerna el líder de la Falange, Manuel Andino –un dels condemnats- ha demanat acabar amb la “escombraria independentista”.
|
Dos detinguts a la concentració ultra davant la llibreria Blanquena de Madrid
|
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès un auto en què dóna per bo l'acord de la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central que fixa el 30 de juny del 2017 com a data límit per tancar el dipòsit de runam salí al Cogulló de Sallent. D'aquesta manera, el TSJC desestima la petició de l'Associació de Veïns del Barri de la Rampinya de declarar nul l'acord d'Urbanisme, que també fixa que l'alçada màxima de la muntanya de sal ha de ser de 538 metres sobre el nivell del mar –ara en fa 509-. Per la companyia, aquest auto aplana el camí per aconseguir una nova autorització ambiental que substitueixi la que la Generalitat va donar a l'empresa el 2008 i que ha estat anul·lada pel TS. La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar l'octubre de l'any passat un acord que fixava el 30 de juny del 2017 com a data límit per abocar runam salí al Cogulló de Sallent. Amb aquest acord, la Generalitat donava resposta a la sentència que anul·lava parcialment el pla general de Sallent. L'Associació de Veïns de la Rampinya va presentar un escrit al TSJC en què demanava que es declarés nul aquest acord, i ara el Tribunal ha desestimat aquesta petició i ha emès un auto que dóna validesa a la decisió d'Urbanisme. En concret, l'acord estableix la data límit per fer abocaments i fixa que la muntanya ha de tenir una alçada màxima de 538 metres sobre el nivell del mar (la cota màxima ara és de 509 metres), i una superfície delimitada a 47,5 hectàrees. El secretari del Consell d'Administració d'ICL, Joan Güell, ha valorat positivament l'auto en declaracions a l'ACN perquè considera que "permet tancar la discussió sobre si el Cogulló és legal des del punt de vista urbanístic" i ha aclarit que "aquest document permet deixar de discutir sobre l'existència o no del dipòsit". L'empresa, però, encara no estaria complint tots els requisits legals si continua abocant fins el 2017 els residus salins al Cogulló, ja que el mes de setembre passat el Tribunal Suprem va anul·lar definitivament l'autorització ambiental que la Generalitat va atorgar a Iberpotash l'any 2008 i amb la qual s'ha estat regint l'empresa per a dur a terme l'activitat minera a Sallent. La sentència, doncs, ha deixat sense base legal l'activitat de l'empresa, tot i que Iberpotash no ha aturat els abocaments al Cogulló. En aquest sentit, Güell ha explicat que el nou auto judicial aplana el camí per aconseguir l'autorització ambiental que ha de permetre continuar amb l'activitat a Sallent de manera legal. De fet, Güell ha avançat a l'ACN que abans de finalitzar l'any "s'engegaran les tramitacions administratives ambientals que han de permetre desenvolupar l'activitat". L'activitat a les mines de Sallent no s'acabarà fins el 2019 Tot i que Iberpotash i la Generalitat han fixat que es posarà fi als abocaments al Cogulló al juny del 2017, Güell ha explicat que l'activitat a la mina de Sallent no s'acabarà en aquella data, sinó que serà al cap de dos anys. La previsió que té l'empresa és que aquesta mina estigui en funcionament fins el 2019, any en què es preveu que les noves mines de sal 'vacuum' de Súria estiguin en ple rendiment. El directriu de l'empresa ha detallat que en aquests moments està en construcció la rampa que ha de permetre l'accés de les màquines a l'interior de les noves mines, unes obres que per les seves característiques no finalitzaran fins d'aquí dos anys. A partir d'aquí, ha dit, començaran a entrar les màquines a l'interior, un procés que es preveu que es pugui allargar durant dos anys més. El conveni amb la Generalitat per garantir la continuïtat de la minera al Bages El 13 de novembre la Generalitat i l'empresa ICL Iberia van signar un conveni per garantir el futur de l a mineria al Bages i acabar amb els dipòsits salins del Cogulló amb una restauració completa i un horitzó límit fixat per a l'any 2065. El secretari del consell d'administració d'ICL Iberia, Joan Güell, ha valorat que el conveni pactat amb l'administració catalana és "necessari" per "posar pau, serenor i garantia a tres aspectes". En primer lloc, ha dit Güell, la pròpia empresa "necessita tenir una garantia" que els projectes industrials que vol fer a Súria es puguin fer i que "puguem tenir cobertura temporal a les inversions". En segon lloc, el directiu d'Iberpotash ha explicat que el conveni també serveix per "donar tranquil·litat" a les qüestions industrials i socials de Sallent perquè el document "garanteix que l'activitat minera a Sallent i Balsareny acabarà per mort natural i es podrà treballar fins l'últim dia". El tercer front que aborda el conveni, ha detallat Güell, és que fixa que Iberpotash té l'obligació de deixar d'abocar residus al dipòsit salí del Cogulló. "Fins ara la finalització dels abocaments era una voluntat de l'empresa i també de l'entorn social de Sallent, però ara el conveni preveu el mecanisme pel qual s'assegura que el Cogulló marxi", ha especificat el secretari del consell d'administració. El conveni fixa que la muntanya del Cogulló es vagi reduint a partir de la comercialització de la sal i també de dissoldre-la amb un nou col·lector de salmorres per evacuar-la al mar.
|
El TSJC valida l'acord d'Urbanisme que permet continuar abocant runam salí al Cogulló de Sallent
|
L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona (PDeCAT), ha carregat aquest divendres contra els alcaldes d'ERC que hi ha a la comarca de Pla d'Urgell (el de Linyola, Bellvís, Bell-lloc d'Urgell i Torregrossa) que en les darreres setmanes han qüestionat l'emplaçament del nou institut de secundària que es vol construir a la ciutat. Solsona ha remarcat que Mollerussa no renunciarà mai a tenir un equipament educatiu ''i més si està sustentat per criteris tècnics''. En aquest sentit, ha lamentat que els alcaldes que han criticat la ubicació pertanyin a municipis als quals no els afecta el canvi d'adscripció, és a dir que no hi hauran d'aportar alumnes i també ha criticat que plantegin el seu rebuig al projecte al·legant que s'han presentat ''sota el paraigües del 155'', fet que segons Solsona, ''denota un punt de submissió'', per part dels edils republicans. L'alcalde ha insistit que des de l'Ajuntament es continuarà treballant per aconseguir els terrenys del nou institut i facilitar que al setembre pugui entrar en funcionament. La resposta de Solsona a les critiques dels republicans arriba després que fa dos setmanes els alcaldes d'ERC van fer una roda de premsa per criticar que no se'ls hagués tingut en compte a l'hora de decidir la ubicació a Mollerussa d'un nou institut a la comarca. En aquest sentit, els republicans han portat aquest afer al consell d'alcaldes que tindrà lloc dilluns que ve al Consell Comarcal de Pla d'Urgell. Marc Solsona ha demanat als republicans que es plantegin quin serà el seu posicionament si d'aquí a unes setmanes la conselleria d'Educació del nou Govern queda a mans d'ERC i ha lamentat que se'ls acusi d'actuar de forma ''unilateral'' a ell conjuntament amb el delegat d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés. El nou institut de Mollerussa es va anunciar a principis de mes i està previst que s'ubiqui en uns terrenys pròxims a la també nova escola de les Arrels. Tindrà dues línies i acollirà alumnes d'aquesta escola de primària així com també de municipis com Golmés i Vila-sana.
|
L'alcalde de Mollerussa carrega contra els alcaldes d'ERC de la comarca per qüestionar l'emplaçament del nou institut
|
Dos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) aixequen la tapa d'una claveguera del Port Vell i s'hi troben entaforat un preparat de mojito que, tot i conviure amb els residus de la ciutat, s'hauria intentat vendre entre els centenars de banyistes de les platges. La responsable de l'actuació és una patrulla del Grup de Platges de la Guàrdia Urbana, que des de fa cinc anys vetlla per la seguretat del litoral barceloní durant l'estiu. El grup ha intervingut un total de 115.605 begudes destinades a la venda ambulant no autoritzada i ha interposat 7.842 denúncies per aquest motiu des de principis de juny. El Grup de Platges patrulla per terra i per mar per evitar furts i activitats il·legals i actuar davant les emergències, amb 55 rescats al mar realitzats en els dos primers mesos de la temporada. "Les patrulles de terra es complementen amb les dues embarcacions, que tenen una perspectiva molt interessant de la platja, com si fos una graderia", subratlla Pepe García, agent del Grup de Platges. El Grup de Platges es va posar en marxa el 2 de juny i estarà desplegat fins a finals de setembre. Compta amb una norantena d'agents, uniformats i de paisà, que patrullen per les deu platges de la façana marítima de la capital catalana. Són més de 4,5 quilòmetres, des de la platja de Sant Sebastià fins a la zona de banys del Fòrum, per on la Guàrdia Urbana patrulla a peu, amb bicicleta, scooters, cotxes, quads adaptats per circular per la sorra i dues embarcacions. Una part important de les actuacions se centren en la venda ambulant no autoritzada. "Són molts els que venen llaunes i combinats, sobretot mojitos, i no paren. Són un tipus d'intervencions relativament senzilles, però que han de ser molt insistents i constants", assenyala García en declaracions a l'ACN. El missatge per als banyistes és clar. "Aquests productes no compleixen amb cap mena de normativa sanitària", alerta García, que afegeix: "Els mojitos es preparen i es guarden a qualsevol lloc: a les clavegueres, al mig de les roques. Cap del ingredients ha passat per un control sanitari; no és una qüestió de qualitat, sinó de salut pública" A part de les prop de 8.000 denúncies per vendre begudes sense autorització, la GUB n'ha interposat 1.077 per altres activitats i serveis no autoritzats, com els massatges que s'ofereixen a la platja. Rescats i avisos del perill als espigons El grup ha realitzat 5.815 actuacions en els espigons de les platges i ha auxiliat 55 persones amb les embarcacions Talaia i Guaita, que permeten millorar les tasques de vigilància i control. A part dels rescats, que poden fer perquè tenen formació de socorristes, les tripulacions, formades per tres agents, avisen els banyistes que no es llancin des dels espigons, ja que és molt perillós a causa de les roques. A més, si perceben qualsevol tipus d'activitat sospitosa a la platja avisen les patrulles terrestres perquè actuïn. El passat estiu va incorporar-se la segona embarcació de vigilància marítima i la primera promoció de salvament aquàtic de la Guàrdia Urbana, formada a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Un kit de supervivència per a les víctimes de furt davant la situació de desempara Un altre dels principals maldecaps del Grup de Platges són els furts. "Els lladres també 'estan treballant'. Es fixen en qui es fica a l'aigua i quan es descuiden agafen la bossa", afirma García. A part dels diners i els objectes robats, l'altre gran problema amb què es troben les víctimes de furts a la platja és que queden "molt desemparats", lamenta aquest membre del Grup de Platges. Si els roben la bossa, molts es queden només amb el banyador i per respondre a aquesta situació de desprotecció, la Guàrdia Urbana els posa a la seva disposició un kit de supervivència, que consta d'una bossa, una samarreta, unes xancles i un bitllet de metro perquè puguin tornar on s'allotgen. "Es tracta que puguin tornar a l'hotel amb dignitat", subratlla García, que puntualitza: "La de Barcelona és una platja urbana. No pots pensar que estàs sol com si estiguessis en una platja del Carib. S'han de vigilar les pertinences". Atenció a banyistes i treballadors de les platges Els agents del Grup de Platges atenen els banyistes però també busquen la proximitat amb els altres treballadors de les platges, com els cambrers de les guinguetes. A principis de temporada hi entaulen un contacte que intenten actualitzar al llarg de l'estiu perquè els traslladin qualsevol problema que puguin tenir. Les queixes dels responsables de les guinguetes sobretot són per la venda ambulant no autoritzada. Hi ha un total de dinou guinguetes instal·lades a les platges de Barcelona i donen servei més enllà de les taules, fins al trencant de l'aigua i en un radi de 50 metres al voltant de la ubicació. El personal de servei està identificat, pot servir begudes refrescants i ha de col·laborar amb la neteja de la zona. Les guinguetes tanquen a mitjanit a Ciutat Vella i a les 2 de matinada al districte de Sant Martí. Primer estiu de l'Oficina conjunta de la GUB i Mossos Aquest estiu ha entrat en funcionament la primera Oficina conjunta de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra a la Barceloneta, al número 32 del Passeig Joan de Borbó. L'equipament, que acull l'Oficina Conjunta de Recepció de Denúncies i la nova seu de la Unitat de Platges de la Guàrdia Urbana, està oberta durant l'estiu 24 hores al dia de dilluns a diumenge amb un servei de traducció especial. L'oficina tancarà a la nit durant la resta de l'any. El servei de socorrisme: 2.336 assistències sanitàries Les platges de Barcelona compten també amb un servei de socorrisme, que des de l'inici de temporada i fins al 31 de juliol ha realitzat 2.336 assistències sanitàries; 41 evacuacions a hospitals; 35 rescats a l'aigua i cinc reanimacions Cardio-Pulmonars. També ha intervingut en 104 casos de persones perdudes i ha realitzat 1.377 atencions a persones amb discapacitat funcional.
|
La Guàrdia Urbana intervé en dos mesos 115.000 begudes per a la venda ambulant sense permís a les platges de Barcelona
|
L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha retret que els polítics independentistes es disparin "dins d'una trinxera" i ha apel·lat a la unitat estratègica sobiranista. Segons l'advocat, la ciutadania ha de ser l'encarregada de recordar-ho als polítics catalans. "El que es fa en aquests casos és disparar cap a fora de la trinxera i no cap a dins", ha reblat. Boye ha fet aquestes declaracions en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). En ella també ha anunciat que està treballant perquè la Unió Europea (UE) que respecti "el dret a les minories nacionals" i d'aquesta manera reconegui que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín "representen" a una minoria que equival a "dos milions llargs de vots". L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha demanat als polítics catalans que deixin d'atacar-se entre ells i ha demanat unitat en l'estratègia independentista. "El que es fa en aquests casos és disparar cap a fora de la trinxera i no cap a dins", ha avisat Boye. Per això, l'advocat ha encarregat a la ciutadania sobiranista que recordi als polítics sobiranistes que "no es dispara dins de la trinxera". Segons Boye, la unitat independentista és fonamental en la "construcció d'un país". De fet, l'advocat ha avançat que farà valer el "respecte pel dret a les minories nacionals" que hi ha dins del marc de la Unió Europea (UE) a l'hora de defensar les actes d'eurodiputats de Puigdemont, Junqueras i Comín. Gonzalo Boye ha afirmat que es tracta d'un "instrument" que pot fer possible que "a la llarga" sigui "impossible que un referèndum pugui ser considerat de forma diferent al dret democràtic de la llibertat d'expressió d'un poble". De tota manera, l'advocat ha advertit que abans que això passi, s'ha de "plantejar" a la UE i aquesta l'ha de "respectar". Amb el respecte d'aquest dret, Boye també ha considerat imprescindible "demostrar" que Puigdemont, Junqueras i Comín "representen" a aquesta minoria nacional catalana, que equival a "dos milions llargs de vots". El representant legal de Puigdemont ha recordat que en alguns països "amb un milió de vots s'aconseguiria ser la llista més votada" i per això es tracta d'una massa de gent suficientment important. Crida a les mobilitzacions pacífiques D'altra banda, Boye ha animat als independentistes catalans a mantenir-se "activament no-violents" davant de l'estat espanyol perquè creu que és el component que fa guanyar "legitimitat internacional" a la causa sobiranista. A més, ha anunciat que un país "es construeix a base de batalles jurídiques" o amb "violència". En aquesta línia, el vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Cruanyes, ha demanat als catalans independentistes que segueixin mobilitzant-se per "reivindicar els nostres drets democràtics" però sempre amb "pacifisme". Cruanyes ha reconegut que actualment hi havia una "aturada" en aquestes mobilitzacions però que aquesta "s'ha d'acabar".
|
Gonzalo Boye als polítics independentistes: "No es dispara dins d'una trinxera"
|
La Guàrdia Urbana ha detingut cinc persones per intentar segrestar un home al carrer Pere Rodés del districte de Nou Barris de Barcelona. Una patrulla es va trobar amb una baralla entre dues persones i quan va intervenir, un d'ells va explicar als agents que l'altre l'estava intentant retenir i ficar per la força en un cotxe per motius relacionats amb el tràfic de drogues. A més, va indicar que l'altre implicat en la baralla estava acompanyat per quatre individus més i que el volien segrestar. Aquestes persones es trobaven a prop de la zona i això va permetre la seva detenció. El denunciant també va identificar el vehicle en el qual presumptament el volien retenir. Els agents, que van haver de sol·licitar reforços, van comprovar que aquest vehicle constava en una denúncia prèvia recollida per agents de Sant Martí. En aquell cas, unes persones havien explicat que havien vist com algú era introduït per la força i agredit. Quatre dels cinc dels detinguts tenen antecedents penals. A tots ells se'ls atribueix un delicte d'intent de segrest. La Urbana també ha intervingut el vehicle i un altre cotxe propietat d'un dels detinguts, que ha quedat sota custòdia dels Mossos d'Esquadra per a la investigació.
|
Enxampen 'in fraganti' un intent de segrest al districte de Nou Barris i detenen cinc persones
|
S’han exhaurit les entrades per als concerts de Sergio Dalma (7 d’agost) i de Super 3 (30 de juliol) a la 16a edició del Festival de Cap Roig, que enguany tindrà lloc entre el 8 de juliol i el 17 d’agost. L’organització ha confirmat segones actuacions del solista vallesà (6 d’agost) i de l’espectacle del club infantil de TV3 (29 de juliol), que enguany celebra el seu 25è aniversari. El guitarrista mexicà Santana, la banda irlandesa The Corrs i els catalans Manel també han esgotat les localitats per als seus respectius concerts. La promotora Clippers assegura que, en total, s’han venut 28.670 entrades, un 60% de l’aforament. El festival estarà encapçalat pel músic nord americà Rod Stewart i els llegendaris Status Quo. També hi haurà actuacions de Love of Lesbian, els Catarres i Sopa de Cabra en una edició amb presència majoritària d’artistes pop estatals com Amaral, Alejandro Sanz i Malú.
|
Entrades exhaurides per als concerts de Sergio Dalma i Super 3 al Festival de Cap Roig
|
L'executiu explica que el Manifèst de Les es compromet a "cedir locals" per a la consulta ACN Barcelona.-El col·lectiu Manifèst de Les de l'Aran i l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana han entregat al conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, dos manifestos de suport a l'1-O. En el primer cas, el portaveu ha rebut el document de mans de l'alcalde de Les, Emili Meda; la diputada de la CUP, Mireia Boya, l'exalcalde de Vielha e Mijaran, Àlex Moga, i els membres del Manifèst Anna Tur i Rafael Ferran. Al text, grups polítics de diverses formacions de l'Aran "es comprometen a cedir locals a la Generalitat per tal que la ciutadania pugui votar en la consulta i també mostren el seu suport al dret a decidir", segons ha informat el Govern. Pel que fa a l'institut, ha estat el president del mateix, Jusèp-Lois Sans; el vicepresident, Jèp de Montonya; i la secretària, Rosa Maria Salgueria; qui ha entregat el document a favor del referèndum, en presència també del conseller de Cultura, Lluís Puig.
|
El Govern rep dos manifests de suport a l'1-O per part de col·lectius de l'Aran
|
L’Ajuntament de Terrassa (Vallès Occidental) permetrà el bany nudista a la piscina municipal de La Maurina els propers 23 de juny i 4 de setembre. Aquest és el resultat de l'acord al qual han arribat la CUP i la regidoria d'Esports del consistori després que el mes de juliol de 2016 la Junta de Portaveus de la ciutat donés llum verda a una proposta "per garantir el dret a la pràctica naturista a les piscines municipals de Terrassa i fomentar l'auto-acceptació del propi cos". Les jornades escollides coincidiran amb el dia abans i el dia després de la temporada de bany al municipi. L'obertura serà de dos quart d'onze del matí a dos quarts de vuit del vespre i tindrà el mateix preu que accedir un dia d'estiu a la piscina municipal. Segons ha explicat el membre de la CUP a Terrassa, Ander Zurimendi, la proposta inicial pretenia que alguna de les piscines municipals oferís una franja horària un dia a la setmana en què estigués permès el bany naturista. "La tria d'aquests dos dies ve derivada dels obstacles a l'hora de dissenyar la proposta, ja que la regidoria d'Esports indicava que la franja naturista havia de quedar fora de l'horari habitual de piscines i que per tant havia de tenir lloc a dos quarts de deu del matí o a partir de les vuit del vespre", assegura. Així, considera que aquest oferiment "incompleix l'esperit de la proposta aprovada pels grups municipals de l'Ajuntament l'any passat". Assegura que l'acord al qual s'ha arribat "no és una franja, sinó un afegitó que posen fora de l'horari normal", argumenta Zurimendi que afegeix que "desplaçar el bany naturista a un moment molt d'hora o molt tard és anar contra el propi sentit de l'horari que l'Ajuntament es marca". Amb tot, la CUP celebra que es pugui realitzar el bany naturista, "ni que sigui en aquests termes". La formació confia que la proposta tingui bona acollida i que l'informe d'avaluació de la prova pilot sigui favorable perquè l'any vinent pugui ampliar-se. D'aquesta manera, Terrassa se suma a altres municipis com Barcelona, Madrid o Bilbao que permeten aquesta pràctica en piscines municipals.
|
Una piscina municipal de Terrassa permetrà banyar-se despullat dos dies aquest estiu
|
El Banc Sabadell reobrirà dilluns 11 de maig 146 oficines, i ja tindrà 1.441 sucursals amb atenció al públic, segons ha pogut saber l'ACN. En total, l'entitat tindrà obertes el 77% de les seves oficines. El banc ha aconseguit tancar un acord amb els sindicats per establir les mesures necessàries per a un retorn gradual a l'activitat, que inclou mantenir un 65% de la plantilla amb teletreball, amb torns rotatius i flexibilitat horària per facilitar la conciliació. Per a la reincorporació presencial, es prioritzarà l'activitat comercial i l'acompanyament de clients per fomentar l'autoservei. L'acord amb els sindicats preveu la incorporació d'elements protectors a les oficines, el reforç de la higiene, i dotar als empleats d'EPI i productes de desinfecció i protecció com guants, mascaretes o gels.
|
El Banc Sabadell reobrirà dilluns 146 oficines i tindrà en total 1.441 sucursals amb atenció al públic
|
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest divendres que l'Ajunament està treballant per implantar alguns tipus de mesures per controlar els accessos a les platges de la ciutat en cas d'aglomeracions, sobretot a partir de la fase 2, prevista pel 8 de juny. Colau ho ha dit durant el ple municipal i en resposta al regidor del PP Josep Bou, a qui ha dit que no es pot caure en l'alarmisme de grans aglomeracions, ja que de moment la ciutadania està complint majoritàriament les indicacions sanitàries. Així, de fet, Colau ha dit que el cap de setmana passat el moment de màxima aglomeració va ser diumenge a les 9 del matí, amb 1.600 persones.
|
Barcelona treballa per implantar mesures de control d'accessos a les platges si hi ha aglomeracions
|
Asltom ha enviat a Mèxic el primer tren dels 18 que fabrica a la seva planta de santa Perpètua de la Mogoda (Vallès occidental) per al metro de Guadalajara, segons ha informat aquest dimarts la multinacional dedicada al transport ferroviari. La primera unitat de la nova línia de metro de Guadalajara ha estat embarcada al Port de Sagunt, al país Valencià, amb destinació a Mèxic. Al llarg dels pròxims mesos s'enviaran els 17 trens restants d'aquesta nova línia metropolitana, segons ha indicat la companyia. Al setembre de 2014 la Secretària d'Estat de Comunicacions i Transport de Mèxic va adjudicar a un consorci liderat per Alstom un contracte per a la construcció i posada en marxa d'un sistema complet de metro per a la línia 3 del metro de Guadalajara. Aquesta nova línia, de 20 quilòmetres de longitud, recorrerà en diagonal la ciutat de Guadalajara (Zapopan, Guadalajara i Tlaquepaque), transportant 230.000 passatgers diaris. Constitueix un dels projectes d'infraestructures més importants en execució actualment en aquest país. El contracte inclou el subministrament, instal·lació i posada en servei de 18 unitats de tren, el sistema CBTC de senyalització, els sistemes de comunicació, el centre de control, els sistemes electromecànics dels túnels, les vies i les subestacions. Cadascun dels trens, de la gamma Metròpolis d'Alstom, està compost per tres cotxes, equipats amb aire condicionat, videovigilància, sistemes d'informació al passatger i zones específiques per a passatgers amb mobilitat reduïda. Compten, a més, amb els més alts estàndards en matèria mediambiental, amb una major eficiència energètica gràcies al seu menor pes, l'optimització de la tracció i el sistema de recuperació d'energia. La gamma Metròpolis s'utilitza actualment en sistemes metropolitans com els de Singapur, Sao Paolo, Shanghái, Panamà, Amsterdam o Barcelona, entre altres.
|
Alstom envia a Mèxic el primer tren dels 18 que fabrica la planta de Santa Perpètua per al metro de Guadalajara
|
Els comuns insisteixen als republicans i als cupaires que plantegin un candidat alternatiu a Puigdemont i JxCAT ACN Barcelona.-La portaveu parlamentària de Catalunya en Comú-Podem (CatECP), Elisenda Alamany, ha lamentat aquest dilluns, en roda de premsa al Parlament, que JxCAT i ERC mantinguin "el país amb l'ai al cor per guerres fratricides entre partits". Pendents de les negociacions de cara a la investidura a la presidència de la Generalitat, Alamany els ha demanat que es fixin com a prioritat "sortir més forts" d'aquesta situació amb un Govern que pugui "frenar l'embat" del govern espanyol. I en aquest sentit, la portaveu dels comuns ha tornat a emplaçar els republicans i els cupaires a plantejar una proposta alternativa a Carles Puigdemont i a JxCAT, amb un candidat que pugui governar "des de Catalunya". "No seria tan desgavellat", ha apuntat Alamany en un missatge a Esquerra. La número 2 dels comuns ha admès, però, que no s'ha posat sobre la taula aquesta proposta i que es pronunciaran sobre un possible suport en cas que es concretés.
|
Els comuns lamenten que JxCAT i ERC mantinguin el país "amb l'ai al cor per guerres fratricides entre partits"
|
El conseller de Salut de la Generalitat, Antoni Comín, ha destacat que Catalunya ha de ser pionera amb la prova de cribratge neonatal ja que a Europa, de moment, no es fa enlloc. Segons Comín, per aconseguir-ho, és fonamental l’aliança entre administracions públiques, el sistema públic de salut, els professionals, els pacients, la recerca i la iniciativa social. Amb motiu de la Setmana Mundial de les Immunodeficiències Primàries, el conseller, que ha participat en l’acte d’enlairada de globus a l’Escola Baldiri i Reixac, ha aprofitat per remarcar que “la taxa de curació dels nens bombolla es mou entre el 40% i el 60%. En canvi, si fóssim capaços de fer el cribratge neonatal estaríem parlant d’una taxa de curació de gairebé el 100%. Per això, és molt important que construïm una aliança potent que ens permeti incorporar aquesta prova”. Aquesta tècnica, afavoriria la salut catalana, salvant de 2 a 4 vides cada any i el seu cost es mouria entre 3 i 5 euros per pacient. Les immunodeficiències primàries són malalties minoritàries que afecten el sistema immunitari, que provoquen que els pacients que les pateixen, que poden ser nens o adults, tinguin infeccions més greus, problemes autoimmunitaris, i més càncer. Dins les immunodeficiències, n’hi ha gairebé 300 tipus i cadascuna d’elles té una gravetat molt variable. La manera més greu de patir-la és la dels nens bombolla, als quals se'ls trasplanta el moll de l’ós de ben petits o se'ls fa teràpia gènica ja que sinó moren abans del primer any de vida. La fundació PID Foundation, creada el setembre del 2014 per un grup de metges, personal sanitari i pacients que pretenen crear una xarxa entre institucions, industria, grups de recerca i pacients per tal de donar suport a aquestes malalties que afecten a 1 de cada 2.000 nens. El president de la fundació, Pere soler, ha demanat durant l’acte organitzat per ells mateixos que s’instal·li el cribratge neonatal a Catalunya. “Només es tracta d’aprofitar la prova de taló que ja es fa a tots els nadons per mirar un marcador de funció d’una glàndula immunitària que permet saber si un nen pateix o no aquesta malaltia”, ha assenyalat Soler.
|
Comín aposta per una Catalunya pionera amb la prova de cribratge neonatal
|
La DO Cava va tancar el 2018 amb un augment del consum al mercat exterior, en contrast amb l’estabilitat del mercat interior. Segons les dades presentades aquest dimarts, l’últim any la DO Cava va produir 244,5 milions d’ampolles (-3,2%). D’aquestes, 165 milions es van vendre a l’estranger, amb un augment de l’1,8% respecte l’any anterior. Pel que fa a les ampolles que es van quedar al mercat nacional, la xifra va caure un 12% però el consum va créixer un 0,3%. La DO Cava assenyala un únic motiu per explicar la caiguda de producció destinada a aquest mercat intern: els cellers tenien acumulada una gran quantitat d’estoc del 2017, quan hi va haver unes “expectatives massa optimistes” que a finals d’any es van torçar arran del boicot derivat de la situació política.
|
El consum de cava puja al mercat exterior mentre s’estanca a l’interior amb una acumulació d’estoc
|
La diputada d'ERC explica el seu testimoni al Parlament durant el debat d'una moció sobre drets de les dones ACN Barcelona.-La diputada d'ERC Jenn Díaz ha aprofitat el seu torn de paraula durant el debat d'una moció al Parlament sobre violència masclista i drets de les dones per explicar el seu testimoni en primera persona i relatar la seva experiència com a dona maltractada. Després de detallar diversos testimonis de dones que han explicat nefastes experiències patides a mans d'homes, ha volgut "seguir el seu exemple" i fer que "el testimoni sigui l'arma" contra el masclisme. "Hola, em dic Jenn Díaz i fa deu anys vaig patir violència masclista, física i psicològica. Però no ho explico com a víctima sinó com a supervivent", ha dit entre llàgrimes i amb una emoció notable. Seguidament ha abandonat la tribuna d'oradors del Parlament, rebent l'aplaudiment de la majoria de diputats –tot i que no de tots- i veient com molts es posaven de peu. Les mostres de suport i escalf a Díaz s'han succeït mentre duraven els aplaudiments, des dels seus companys d'escó d'ERC, JxCat o la CUP fins al líder del PPC, Alejandro Fernández, o la diputada de Cs Noemí de la Calle.
|
"Em dic Jenn Díaz i fa 10 anys vaig patir violència masclista. No ho explico com a víctima sinó com a supervivent"
|
El Departament de Salut confirmarà aquest dijous al Ministeri de Sanitat la seva proposta perquè la regió sanitària de Lleida passi a la fase 2 a partir del 8 de juny, segons han confirmat a l'ACN fonts de la conselleria. Salut ja ho va plantejar dilluns, però condicionat a l'evolució de l'epidèmia. Passats uns dies, la conselleria ha constatat una baixada en la incidència de casos, que ha passat de 38,4 per cada 100.000 habitants del 21 al 27 de maig, a 25,4 del 28 de maig al 3 de juny. A més, les cadenes de transmissió estan identificades i es fa el seguiment del 100% dels contactes. Tot i això, les mateixes fonts remarquen que cal extremar la vigilància en tres zones concretes: Lleida ciutat, el Baix Segrià i la Segarra. (Aquesta notícia substitueix la publicada a les 14.55 i l'ampliació de les 15.18 hores, per un error de la font informant. Les tres zones en què Salut demana precaució són Lleida ciutat, Baix Segrià i la Segarra, i no inclouen les Garrigues, com s'havia informat anteriorment) Després que un augment de casos descartés el pas de Lleida a la fase 2 l'1 de juny, dilluns la conselleria ja va informar que l'evolució era bona i que es considerava que la regió estava en condicions per passar a la fase 2 de desescalada. Tot i això, ho va condicionar a la progressió dels indicadors epidemiològics dels següents dies. Uns dies després, l'evolució dels indicadors segueix sent positiva i, per això, Salut proposarà al Ministeri de Sanitat que la regió de Lleida passi a la fase 2 dilluns 8 de juny. Segons les dades dels últims dies, la incidència ha baixat. Entre el 28 de maig i el 3 de juny s'ha situat en 25,4 per cada 100.000 habitants, quan del 21 al 27 de maig era del 38,4 per cada 100.000 habitants. A més, les mateixes fonts han indicat a l'ACN que les cadenes dels nous casos estan identificades i que s'està fent el seguiment del 100% dels contactes. Tot i això, continuen apareixen alguns casos, motiu pel qual des de Salut es remarca la necessitat de seguir la vigilància. Precaució en tres zones De fet, tot i que Salut proposarà a l'Estat que aprovi que tota la regió passi a fase 2, el departament té detectades tres zones concretes on consideren que cal extremar les precaucions. Es tracta de la ciutat de Lleida, de la comarca de la Segarra i del Baix Segrià. En aquests llocs, Salut hi seguirà posant el focus, demana extremar les precaucions i considera que cal seguir reforçant les mesures per al control de l'epidèmia. L'objectiu és seguir amb plans d'acció que ja s'han posat en marxa en àmbits concrets, com ara al sector dels escorxadors o amb els temporers que s'han desplaçat a aquestes zones per treballar a la campanya de la fruita. Bilateral aquest dijous El Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat celebraran aquest dijous a la tarda una reunió bilateral on la Generalitat traslladarà aquesta proposta per a la regió de Lleida. Tal com es va avançar dilluns, Salut també demanarà que Barcelona i les dues regions sanitàries metropolitanes passin el 8 de juny a fase 2, i que el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i Aran passin a la fase 3.
|
ANUL·LA L'ANTERIOR:Salut confirma la proposta perquè Lleida passi a fase 2 dilluns després d'un descens de la incidència de casos
|
L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) ha acordat anul·lar la modificació del contracte de 2009 pel servei d'abastament i sanejament d'aigua municipals que amenaçava de generar un deute milionari. D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, el ple municipal va aprovar dijous per unanimitat convertir en paper mullat l'acord renegociat de 2009 amb l'empresa Aqualia i recalcular la seva retribució a partir dels termes que estipulava el contracte original de 2004. Segons l'organisme jurídic que ha estudiat el cas, aplicant la concessionària municipal ja podia cobrir els costos de l'explotació i obtenir benefici industrial amb les condicions inicials. L'empresa, que va guanyar el concurs gràcies a una aportació de sis milions d'euros a fons perdut, va renegociar posteriorment amb l'anterior govern de CiU, encapçalat pel llavors batlle Andreu Martí, que tots aquests recursos fossin amortitzats amb un increment del rebut de l'aigua. L'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni (ERC), ha reiterat la voluntat del govern municipal de recuperar el contracte original de l'any 2004 després de descartar una possible remunicipalització del servei. Això obligarà a fer números per determinar el sobrecost que ha suposat l'increment de tarifes acordat entre Aqualia i el consistori l'any 2009, respecte les condicions originals. De moment, no hi ha xifres concretes al respecte. El passat mes d'abril, el ple ja va suspendre les conseqüències econòmiques de la modificació de fa nou anys. La concessionària exigia el pagament d'un suposat deute superior als 4 milions d'euros al consistori. Gaseni, però, assumeix que serà Aqualia qui haurà de retornar diners per l'aplicació d'una modificació contractual que consideren "lesiva" per als interessos del municipi. "No només no ens devien sinó que, per haver fet incorrectament la modificació de contracte de 2009, ens hauran de rescabalar", ha declarat. En l'origen d'aquest embolic, que podria acabar finalment sobre la taula dels tribunals contenciosos administratius, estan l'aportació econòmica addicional de sis milions d'euros, a fons perdut i no amortitzables, que Aqualia va posar sobre la taula per guanyar el concurs. Segons va adduir la concessionària, oferia aquesta quantitat –que multiplicava per quatre la de la segona empresa classificada en la licitació i era 4,1 milions superior a la que obligava el plec de clàusules del concurs- per assegurar-se el possible negoci davant les expectatives d'expansió a les urbanitzacions del municipi. Amb l'argument de substituir el model de retribució estàtic per un de dinàmic, la Junta de Govern municipal va aprovar el maig de 2009 la modificació, que preveia un increment substancial i gradual de la remuneració –de 0,70 euros el metro cúbic a 1,60- per amortitzar els recursos que havien estat lliurats a fons perduts i que no eren directament recuperables. El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora considera la modificació com a nul·la de ple dret i constata que la remodelació va fer en benefici del concessionari i va modificar el termes o condicions del concurs, suposant el "trasllat" del risc empresarial que suposava la concessió cap a l'Ajuntament. En aquest sentit, i en base a diversos informes encarregats a experts, descarta de ple la necessitat d'aplicar canvis en el contracte original amb l'argument que la mateixa concessionària podria haver fet front a les despeses d'explotació de la concessió i haver obtingut un benefici industrial del 13% mantenint les condicions que li van permetre guanyar el concurs l'any 2004. En altres paraules, sosté que el primer contracte ja garantia la sostenibilitat econòmica del primer contracte. "El dictamen és clar i dona suport al que fem", ha declarat Gaseni, que ja ha avançat la seva intenció d'incorporar les possibles compensacions econòmiques que hauria de retornar Aqualia als pressupostos actuals.
|
L'Ametlla de Mar anul·la la modificació del contracte pel servei d'aigua que generava un deute milionari
|
Els Mossos van detenir la tarda del 10 de novembre dos menors d'edat de nacionalitat marroquina i veïns de Premià de Mar com a presumptes autors d'un robatori amb força en un domicili d'aquest municipi, d'un robatori dins d'un cotxe i de compres fraudulentes amb targetes de crèdit robades. L'inquilí de l'habitatge es va adonar cap a dos quarts de dotze del migdia que mentre dormia li havien forçat la finestra del balcó i li havien robat la bossa de mà i les claus del cotxe. Amb el telèfon mòbil va comprovar que s'havien fet compres amb les targetes de crèdit i més tard va veure que també li havien obert el cotxe i se n'havien endut efectes personals. Després que el veí denunciés els fets, agents dels Mossos van anar a les botigues on s'havien fet les compres i van aconseguir informació dels lladres. Gràcies a aquestes dades i a la descripció de diversos testimonis, es va començar una cerca pel i es va trobar els dos joves quan entraven a l'estació de tren. Els agents els van aturar i van comprovar que coincidien amb els joves descrits pels testimonis. En escorcollar-los els van trobar amagats al folre de la jaqueta un tornavís i uns guants que, segons la policia, podien ser usats per cometre robatoris. Els dos joves van ser detinguts en aquell moment com a presumptes autors de delicte de robatori amb força a domicili, robatori a interior de vehicle i estafes bancàries. Un cop a dependències policials es va confirmar la identitat dels joves i es va constatar que eren menors d'edat, per la qual cosa van ser posats a disposició de la Fiscalia de Menors.
|
Dos menors detinguts poc després de cometre un robatori en un domicili a Premià de Mar
|
L’Eurocambra ha recomanat “una eliminació gradual” dels visat i passaports d’or a la Unió Europea. Recentment, la Comissió Europea va criticar "la falta de transparència" dels estats membres que atorguen permisos de residència a estrangers a canvi d’inversions, com és el cas de l’estat espanyol, el Regne Unit o Portugal. Ara, el ple del Parlament Europeu eleva la seva queixa amb l’aprovació per majoria al ple aquest dimarts un d’un informe que demana la supressió d’aquests visats. Aquest text, elaborat per un comitè especial sobre delictes financers, constata “la falta de voluntat política” als estats per combatre l’evasió i el crim fiscal. Segons l’anàlisi parlamentari, Bèlgica, Xipre, Hongria, Luxemburg Malta i els Països Baixos tenen “trets” de paradisos fiscals i pràctiques “agressives” en matèria fiscal. De fet, calculen que amb aquests esquemes els holandesos priven a altres estats membres d’uns 11.200 milions d’ingressos en impostos. D’altra banda, el comitè especial ha instat a la Comissió Europea i als estats membre a impulsar la creació d’una policia financera europea i un organisme de vigilància europeu contra el blanqueig de capitals. Residència i ciutadania A la UE Bulgària, Xipre i Malta concedeixen la ciutadania a inversors sense "cap obligació de residència física" ni de "vincles reals amb el país" abans d'obtenir la nacionalitat, segons la CE. D'altra banda, 20 estats membres concedeixen la residència a inversors estrangers, entre ells l'espanyol. El cas d'Espanya Espanya permet residir i treballar a l'Estat als estrangers que compren propietats immobiliàries per valor igual o superior a 500.000 euros. El visat és d'un any si la compra ja s'ha formalitzat i de 6 mesos si hi ha un precontracte amb una garantia de compliment.
|
L’Eurocambra recomana “l’eliminació gradual” dels visats i passaports d’or a la Unió Europea
|
L'Ajuntament de Tàrrega ha impulsat la producció d'un film documental sobre la vida de cinc dones del municipi que han destacat per la seva trajectòria professional i vital durant el segle XX: l'escriptora Josefina Vidal, la periodista Pilarín Minguell, l'artista Olga L. Pijoan, la docent Alba Güell i la llevadora Maria Bernades. Es tracta d'una iniciativa de la Regidoria de Polítiques d'Igualtat que pretén donar visibilitat a dones targarines rellevants a l'hora que es reivindica la seva tasca, traient-les de l'anonimat. Titulat 'On són les dones targarines?', l'audiovisual s'estrenarà el dissabte 6 de maig a la tarda a Cinemes Majèstic de Tàrrega, amb entrada gratuïta. Aquest treball d'investigació vol omplir el buit de documentació històrica existent pel que fa a biografies de dones vinculades al municipi, siguin targarines d'origen o d'adopció. El documental, basat sobretot en entrevistes davant la càmera, és obra de l'historiador Jordi Creus, la tècnica Mireia Fontanet i el periodista Dani Hernández. Les biografies s'han reconstruït a partir del testimoni directe de les protagonistes (Josefina Vidal i Pilarín Minguell) o a través de converses amb familiars descendents de les altres tres dones ja desaparegudes. El projecte es va iniciar l'any 2015 amb un treball de recerca de biografies de dones targarines rellevants en el camp de la política, l'educació, l'art o la cultura durant el segle XX. En aquest primer lliurament les cinc dones protagonistes són: la llevadora Maria Bernades Guardiola (Tàrrega, 1900-Viladecans, 2000); la mestra i activista cultural en favor de l'ensenyament en català Alba Güell Roca (Tàrrega, 1900-San José, Costa Rica, 1997); l'artista plàstica conceptual Olga L. Pijoan (Tàrrega, 1952-San Rafael del Sud, Nicaragua, 1997); la poetessa i política Josefina Vidal Morera (Tàrrega, 1932), i l'actriu, locutora radiofònica i periodista Pilarín Minguell Pont (Tàrrega, 1926). És previst que Josefina Vidal i Pilarín Minguell assisteixin a la projecció, a més de familiars de les altres tres dones protagonistes, ja difuntes.
|
L'Ajuntament de Tàrrega produeix un documental biogràfic sobre cinc dones rellevants del municipi durant el segle XX
|
El dirigent democratacristià ha anunciat aquest dissabte que volia presentar candidatura per concórrer a les eleccions estatals ACN L'Hospitalet de Llobregat.-El Consell Nacional d'Unió ha ratificat per unanimitat aquest dissabte que Josep Antoni Duran i Lleida segueixi al capdavant del partit com a president del comitè de govern d'UDC. Els consellers nacionals han renovat la confiança en Duran en votar unànimement a favor de l'informe de gestió de la direcció del partit, un document que al mateix temps ja proposava Duran i Lleida com a candidat del 20-D. D'aquesta manera, per tant, el Consell Nacional ha avalat l'anunci del dirigent democratacristià de presentar candidatura cap a les eleccions generals. Ara internament la candidatura de Duran, o d'altres, hauran de rebre el vistiplau per oficialitzar-lo com a cap de llista al Congres dels Diputats.
|
El Consell Nacional d'Unió ratifica per unanimitat Duran al capdavant del partit i l'avala com a candidat del 20-D
|
Pablo Casado ha titllat de "vergonya internacional per a Espanya" la sessió constitutiva de les Corts Generals d’aquest dimarts. El líder del Partit Popular ha carregat contra la flamant presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, acusant-la de "còmplice" per permetre que els presos independentistes prenguessin possessió amb fórmules que Casado qualifica de "míting electoral" i "acte de campanya". "Avui hem hagut de veure com un pres preventiu per donar un cop d’estat s’acostava al president en funcions d’Espanya i li deia ‘hem de parlar’", ha lamentat Casado referint-se a Oriol Junqueras. El president del PP ha reclamat a Batet que analitzi "un per un" els juraments i suspengui "immediatament" els diputats independentistes en presó preventiva.
|
Casado titlla de "vergonya internacional" la presa de possessió dels diputats presos
|
Les associacions de medicina intensiva d'Espanya han elaborat un document que preveu prioritzar a qui tingui més opció de recuperar-se en el pitjor moment de la pandèmia. El document ha estat elaborat pels caps de més de dos centenars de serveis de Medicina Intensiva i les juntes de les societats Semicyuc i Seeiuc. El text afirma que en cas de saturació o desbordament del sistema sanitari "és necessari prioritzar l'atenció dels casos potencialment més recuperables". Consideren però que encara no s'està en aquest escenari ja que l'Estat es troba acabant la segona setmana de la pandèmia i, en l'escenari intermig, el pic arribaria en la setmana 7, quan preveuen un increment del 257% de la capacitat de les UCI i del 165% dels ventiladors. En la setmana 7, les previsions d'aquestes associacions són que hi hagi 41.765 admissions hospitalàries i 6.673 ingressos en un sol dia, ocupant 67.412 llits i el 74% dels recursos hospitalaris públics. El total de pacients a l'UCI seria de 9.257 en medicina intensiva i 5.454 necessitarien ventilació mecànica. A més, les previsions indiquen que els pacients a les unitats de cures intensives hi romanen uns 28 dies. Aquest escenari s'ha fet agafant com a referència una taxa d'atac del 35% i una duració de 12 setmanes. El document recull també altres dos escenaris, un d'ells "massa pessimista" i un altre "massa optimista". Atenció als més greus Pel que fa als ingressos a la UCI, els professionals consideren important disposar de guies d'adequació de l'esforç terapèutic i comptar amb la participació del comitè d'ètica assistencial en la presa de decisions si és necessari. Els pacients crítics "seran avaluats pel personal encarregat del triatge, que haurà d'aplicar criteris d'inclusió i exclusió juntament amb, possiblement, una eina de priorització per a determinar la qualificació per a l'admissió en UCI". En aquest sentit, veuen recomanable la participació d'una persona "d'estricta i profunda formació en ètica sanitària". Els protocols de triatge d'UCI per a pandèmies "només s'han d'activar quan els recursos d'UCI en una àmplia zona geogràfica estigui o vagin a estar desbordats a pesar de tots els esforços raonables per ampliar els recursos". En aquest sentit, apunten que ara per ara es fa servir el sistema SOFA que divideix en quatre colors els pacients (blau, vermell, groc i verd). Els que obtenen el color vermell són els que tenen prioritat per ingressar a la UCI, seguits dels grocs. Els que obtenen la classificació 'blau/negre' romanen en hospitalització convencional "amb cures pal·liatives amb teràpia mèdica activa a discreció del metge tractant i segons l'opinió del pacient i/o de la família". Els pacients han de ser reevaluats en els dies 2 i 5 i ser reclassificats i les decisions més enllà del cinquè dia en UCI "dependran de la disponibilitat de recursos". El document però puntualitza però que aquest procediment de triatge "no ha estat validat en cap situació pandèmica i es basa només en l'opinió d'experts". Afegeix que hi ha recomanacions específiques de criteris d'exclusió de l'ingrés en situació d'esdeveniments de víctimes en massa que es poden aplicar en una situació de pandèmia de sobresaturació de recursos com són que la persona tingui un traumatisme sever amb mortalitat predita del 80%, una aturada cardiorespiratòria no presenciada, recorrent o una segona en menys de 72 hores del primer; una malaltia neuromuscular avançada sense possibilitat de tractament, una malaltia maligna amb metàstasi, una immunodepressió avançada o irreversible o un fracàs orgànic en estat avançat o final.
|
Les associacions de medicina intensiva de l'Estat preveuen prioritzar a les UCI a qui tingui més opció de recuperar-se
|
Tots per Sant Feliu (TSF) no vol governar en minoria tot i que el 26-M ha aconseguit deu regidors, un resultat que els deixa a només un de la majoria absoluta. "Des d'un principi plantegem que no volem governar sols, som partidaris d'incorporar més veus al govern i aquesta és la línia que volem explorar", ha afirmat el cap de llista i alcalde en funcions, Carles Motas. El darrer mandat TSF ha governat amb ERC i el PSC però Motas no és partidari, ara per ara, de reeditar el tripartit perquè considera que setze regidors "potser són molts" per governar "una població com Sant Feliu de Guíxols" (Baix Empordà). "No tanquem la porta a res", ha afegit Motas que subratlla que, a partir d'aquest divendres, comença la ronda de contactes amb els portaveus de tots els grups que han aconseguit representació al ple per intentar arribar a un acord de govern. TSF ha aconseguit un resultat històric a Sant Feliu de Guíxols on aquest 26-M ha obtingut deu regidors. El seu cap de llista i alcalde accidental, Carles Motas, ha exposat que és una població on el vot acostuma a estar molt fragmentat però en aquesta ocasió s'han quedat a només un regidor de la majoria absoluta, que se situa en onze. "Ho interpretem com un reconeixement a la feina feta durant aquest quatre anys", ha afirmat Motas. Segons el cap de llista de TSF, feia falta "una sacsejada" a la població i creu que ho han aconseguit desencallant projectes que feia anys que s'arrossegaven, com ara el futur Museu Thyssen. "Hem treballat de manera molt intensa i a més hem estat valents, i creiem que és una feina que s'ha vist al carrer", ha exposat. Durant aquest mandat, Carles Motas ha capitanejat un govern tripartit format pels sis regidors del seu partit, tres d'ERC i els tres del PSC. Tot i els bons resultats de TSF a les municipals aconseguint quatre regidors més, Motas no vol governar en minoria: "Des d'un principi el que plantegem és que no volem governar sols, som partidaris d'incorporar més veus al govern". Després d'uns dies per analitzar els resultats i agafar perspectiva, l'alcalde en funcions preveu començar aquest divendres mateix les converses amb els caps de llista de totes les formacions que han aconseguit representació al ple. "Parlarem amb tots i després veurem amb qui podem arribar a un acord per formar govern", ha dit Motas que no desvetlla si té en ment algun soci prioritari. Reeditar el tripartit El cap de llista de TSF no és partidari, ara per ara, de reeditar el tripartit perquè considera que setze regidors (els deu del seu partit, els tres d'ERC i el tres del PSC) "potser són molts" per governar a Sant Feliu de Guíxols. Tot i això, ha assegurat que explorarà totes les opcions i que no tanca la porta "a res". A banda dels socis de govern del darrer mandat, altres possibles pactes podrien ser amb JxCa (tot i que és el partit que ha perdut més suport i ha passat dels sis regidors que va aconseguir CiU el 2015 a tres), Guíxols des del Carrer (GdC ECP – ECG) o Moviment d'Esquerres (MES-UPMcat). Aquestes dues formacions mantenen un regidor. Motas veu complicat que es pugui articular una alternativa de govern per desbancar-lo de l'alcaldia, que implicaria un acord de cinc partits amb sensibilitats polítiques molt diferents L'alcalde en funcions situa com a prioritat a l'hora d'arribar a un acord de govern compartir el model de ciutat. Per a Motas, hi ha dos projectes principals engegats l'anterior mandat que s'han de culminar aquesta legislatura: el Museu Thyssen i l'aparcament de la Corxera. Si no hi ha sorpreses d'última hora, Motas enfilarà el segon mandat consecutiu com a alcalde. També ho va ser entre l'abril del 2010 i fins a les eleccions del 2011, després que prosperés una moció de censura per desbancar l'aleshores alcalde socialista Pere Albó. Unes èpoques convulses en la política municipal que l'alcalde en funcions creu que han quedat enrere.
|
26-M: Tots per Sant Feliu no vol governar en minoria però descartaria reeditar el tripartit amb ERC i el PSC
|
Protecció Civil ha desactivat cap a les dues del migdia l'alerta de l'Inuncat per la millora de les condicions meteorològiques, amb tot, manté la prealerta d'aquest pla fins que es normalitzi la situació als rius rieres i barrancs. De fet, només queda tallada la C-12 a Tortosa per esfondraments del paviment entre els quilòmetres 9 i 9,50 i en aquest punt es fan desviaments senyalitzats. Paral·lelament, encara es dona pas alternatiu als vehicles a la TP-3311 a La Galera perquè la calçada està inundada en sentit sud. Tot i que s'ha desactivat el pla Inuncat, Protecció civil ha demanat "extremar les precaucions a l'entorn de rius i rieres i no travessar cap punt que encara estigui inundat". El telèfon d'emergències 112 ha rebut fins a les 10 del matí 595 trucades relacionades amb el temporal. Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat han fet entre les 10 de la nit i les 10 del matí 46 serveis, la majoria per arbres caiguts i per inundacions. Cap a les 6 del matí s'ha pogut restablir la circulació de trens entre Barcelona i València, tallada des de les 6 de la tarda de divendres per la inundació de l'estació de Vinaròs. El tall ha afectat diversos trens, entre ells, un talgo que ha obligat als seus usuaris a passar entre 8 i 12 hores a dins el tren a l'Aldea. Des que va començar l'episodi de pluges, Protecció Civil ha rebut 595 trucades, amb 440 expedients. 281 dels avisos es van fer des del Montsià, 64 des del Baix Ebre, 41 del Baix Camp, 35 del Barcelonès, 25 del Garraf, 24 del Tarragonès, 17 del Maresme, 16 del Vallès Occidental, 11 del Gironès i 8 de l'Alt Empordà. El municipi des d'on es van fer més trucades al telèfon d'emergències és Alcanar (120), seguit d'Amposta (51), Tortosa (40), Sant Carles de la Ràpita (30) i Barcelona (29). Dels registres de pluges de les darreres hores destaquen els 250 l/m² del Parc Natural dels Ports, els 235,4 l/m² d'Alcanar, els 153,9 l/m² d'Ulldecona, els 144l/m² de Mas de Barberans, els 109,7 l/m d'Horta de Sant Joan i els 103 l/m² dels Alfacs. Els Bombers de la Generalitat han fet fins a les 10 del matí 46 serveis relacionals amb la pluja i el vent. La majoria dels 19 avisos rebuts des de les Terres de l'Ebre eren per inundacions de baixos. D'entre els serveis que han fet els bombers en destaca un que han fet aquest dissabte a les deu del matí al carrer Roca Roja, a Alcanar Platja, on ha cedit el paviment d'un carrer i el mur d'un aparcament privat, cosa que ha fet caure parcialment els vehicles que hi havia estacionats.
|
Desactivada l'alerta del pla l'Inuncat per la millora de les condicions meteorològiques
|
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici vol reactivar la Comissió del Trànsit amb l'objectiu de millorar el funcionament de taxis que operen al Parc. D'aquesta comissió de treball en formaran les Associacions de Taxistes d'Espot i la Vall de Boí, representants del Patronat del Parc i membres dels Ajuntaments d'Espot, Vall de Boí i ajuntaments de l'àrea perifèrica a més de representants d'entitats de conservació de la natura i d'excursionistes. Aquest grup de treball ha de vetllar per buscar millores per aquest sector entre les quals destaquen millorar la imatge corporativa dels taxis o confeccionar uns horaris fixos. Seran els taxis d'Espot els que es veuran beneficiats per una de les actuacions previstes pel 2017, asfaltar la carretera d'accés al sector de Sant Maurici (Pallars Sobirà). El total del pressupost de despesa pel 2017 és de 2.632.002,55. A més de l'asfaltat de l'accés a Sant Maurici, destaquen com a gestió activa del Parc; adequació de la pista forestal de Serra del Rei, el projecte POCTEFA-GREEN 'Protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes lacustres i torbosos del Pirineu'. Pel que fa a planificació pel 2017 destaca: la tramitació i aprovació de la quarta Revisió del Pla Bàsic de Prevenció d'Incendis Forestals, la redacció del Pla d'autoprotecció del Parc Nacional d'acord amb la nova llei de Parcs Nacionals i la implantació del Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya. Destaca també de les actuacions pel 2017 l'assistència tècnica per Reserva de la Biosfera, l'assessorament i informe per l'obtenció de la Certificació Starlight, la voluntat d'assolir els objectius EMAS i de la Q de Qualitat, l'assistència tècnica per la declaració de bé d'interès arqueològic i la consolidació del node de LTER Aigüestortes.
|
El Parc Nacional d'Aigüestortes vol reactivar la Comissió del Trànsit
|
Entitats de pau, drets human i cooperació agrupades a Lafede.cat han reclamat al govern espanyol que "abandoni la deriva militarista" en la gestió de la covid-19. En un comunicat, critiquen "l'ús del llenguatge bèl·lic" i la presència de l'exèrcit "l'abordatge de les mesures per gestionar la crisi sanitària actual". Les entitats exigeixen que les funcions d'ordre públic les duguin a terme les autoritats civils i no l'exèrcit, "i que es facin sense recórrer a l'amenaça i el control massiu de la població". A més, volen que el pressupost destinat a despesa militar es destini a polítiques socials. Les entitats reclamen que la crisi actual s'abordi "des d'una perspectiva de seguretat humana i de justícia global". En aquest sentit, aposten perquè les administracions adoptin un enfocament de seguretat humana "des del diàleg i la cultura de pau, de democràcia i el benestar comú per abordar aquesta crisi".
|
Entitats de pau i drets humans reclamen a l'Estat que "abandoni la deriva militarista" en la crisi de la covid-19
|
L'incendi forestal d'alta muntanya que s'ha declarat aquest diumenge al migdia al Pallars Sobirà afecta unes 10 hectàrees de terreny, segons el cos d'Agents Rurals. Els Bombers de la Generalitat han rebut l'avís del foc a les 12.36 hores a la zona d'Unarre, dins el terme municipal de la Guingueta d'Àneu. Les flames cremen pastures, matolls i vegetació a dalt de tot de la carena del serrat d'Escobedo, a uns 1.700 metres d'alçada. 11 mitjans aeris i 23 dotacions treballen per apagar el foc, que està en un indret d'impossible accés pels camions. De fet, l'accessibilitat a la zona només és possible a peu o per aire. Es treballa bàsicament amb eines manuals i el suport de les descàrregues dels mitjans aeris, que també ajuden en el transport de personal al lloc de l'incendi.
|
L'incendi forestal d'alta muntanya al Pallars Sobirà afecta unes 10 hectàrees
|
L'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos ha negat aquest dimarts que s'aprofités del seu càrrec l'any 2012 per estalviar-se dues multes d'aparcament de familiars seus. Bustos ha assegurat durant el judici a l'Audiència de Barcelona que en un cas la multa era totalment injusta i no es va arribar a tramitar perquè la Policia Local no va confirmar-la, i en el segon cas l'aleshores cap de la policia, també acusat, va fer un informe favorable per no arribar-la a pagar perquè es tractava d'una urgència mèdica. L'intendent Josep Miquel Duran ha explicat que ell no va fer res irregular en favor dels familiars de Bustos, però sí que ha admès que va encarregar-se personalment d'una multa a dos fills de Bustos perquè eren familiars de l'alcalde.
|
Bustos nega a l'Audiència haver-se aprofitat del càrrec d'alcalde per no pagar dues multes d'aparcament de familiars
|
Amposta tornarà a tenir una programació teatral estable a partir d'aquest 2016 amb la recuperació del cicle de representacions que es va interrompre l'any 2010. L'Ajuntament, que destina 26.000 euros del pressupost a aquesta iniciativa cultural, ha programat quatre obres al llarg d'enguany per donar resposta a la demanda ciutadana en aquest àmbit cultural. Concretament, el cicle s'obrirà aquest pròxim 18 de març amb 'Un cel de plom', un monòleg centrat en la biografia de Neus Català; continuarà el 23 d'abril amb Clochard, dirigida per Paco Mir, del tricicle; per finalitzar el 24 de setembre amb 'Un tramvia anomenat desig'. A aquests títols s'afegirà la representació, en el marc de les festes majors d'agost, de l'obra 'Fum de Calinquenyo', produïda per Esgambi Teatre per a la Festa del Mercat a la Plaça. La regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta, Inés Martí, ha explicat que han procurat mantenir un equilibri de gèneres i propostes en la programació. Per definir-la, ha explicat, han rebut l'assessorament de persones vinculades a l'empresa TR3SC. El cicle s'obrirà el pròxim divendres 18 de març amb 'Un cel de plom', aprofitant la commemoració del Dia Internacional de la Dona. Dirigida per Rafael Duran i basada en la novel·la biogràfica de Neus Català de Carme Martí, presenta un monòleg interpretat per Mercè Arànega. Des d'una perspectiva còmica, el 23 d'abril la programació del cicle continua amb Clochant, dirigida per l'ex-Tricicle Paco Mir, la història d'un modern executiu quan un rodamón es creua en la seva rutina diària explicada. El cicle es tancarà el 24 de setembre amb 'Un tramvia anomenat desig', dirigida per Oriol Tarrasón, un drama sobre el conflicte que provoca en la vida d'una parella del sud dels Estats Units l'entrada en escena d'una familiar. Una obra, segons Martí, que es troba actualment de gira per Catalunya amb "molt èxit". Totes tres obres es representaran al teatre auditori de la Lira Ampostina, amb entrades a dotze euros anticipada –el consistori treballa per poder-les vendre a Internet- i quinze a taquilla. Completarà la programació d'aquest cicle recuperat la representació de 'Fum de caliquenyo', de la companyia local Esgambi Teatre i presentada en la Festa del Mercat a la Plaça. Prevista per festes majors, al mes d'agost, encara queda pendent de concretar el dia, hora i lloc. Martí tampoc descarta que es puguin afegir noves obres amateurs a aquesta programació. L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha celebrat la recuperació del cicle de teatre estable, que es va deixar de programar l'any 2010 a la ciutat. El consistori, ha precisat, destina 26.000 euros al d'aquest 2016. "És una aposta per situar Amposta en l'àmbit de la cultura i el teatre de les Terres de l'Ebre", ha apuntat l'alcalde, qui ha recordat que aquesta oferta de representacions teatral era una "demanda" dels veïns de la ciutat: "molta gent marxava a altres ciutats del territori". " Teníem un nínxol de gent interessada", ha afegit. Programació infantil i juvenil L'oferta teatral s'afegeix a la que ja es troba en marxa per als públics infantil i juvenil, de la mà de la Fundació Xarxa Teatre. El pròxim dissabte, 20 de febrer, Gromic portarà a l'auditori de la Filha el seu espectacle 'The Magomic Show', un espectacle "senzill però que arriba a tothom", segons Anna Palacios, representant de la Xarxa Amposta. El dissabte 12 de març arriba 'Gúlliver al país de Lil·liput', del centre de Titelles de Lleida, al teatre de la Lira. La companyia Veus Veus portarà 'El llibre de la selva' al teatre de la Lira el pròxim 2 d'abril. Una obra de teatre musical, amb actors, ballarins i músics. Serà l'última representació del cicle juvenil i infantil abans de la represa a l'octubre. Al marge d'aquestes obres, Amposta celebrarà també el pròxim dia 10 de març el DSia Mundial del Teatre, amb la presència de Paco Mir, que oferirà una classe magistral: "La gramàtica del gest: de la G a la T". També, amb motiu d'aquesta celebració, l'Escola de Teatre i Circ d'Amposta (EtCA), s'ha programat una nit de gèneres teatrals amb la 'Comèdia dell'Arte i comèdia humana', concebut com un "working progress", en paraules del mateix director de l'EtCA, Jordi Príncep. El 16 d'abril serà el torn de la celebració del Dia Mundial del Circ, amb tallers oberts al públic a la Plaça del Mercat. Príncep ha avançat també que la pròxima edició del Festival del Teatre i del Circ d'Amposta (Festicam), entre els pròxims 7 i 9 d'octubre, s'eixampla un dia, s'amplia el lloc, el nombre de companyies i vol créixer en assistència.
|
Amposta recupera el cicle de teatre amb la programació de quatre obres al llarg d'aquest 2016
|
El Correscales contra la precarietat laboral ha completat els 800 quilòmetres de recorregut i aquest dilluns a les 13 hores ha arribat a les portes del Mobile World Congress (MWC), a Fira Gran Via. La marxa reivindicativa, impulsada per la Marea Blava dels treballadors de Telefónica i empreses subcontractades, va sortir dijous al vespre de Bilbao direcció a la capital catalana per denunciar l'explotació generalitzada a la feina tant al sector privat com al públic, i per reclamar el compliment dels drets laborals i una vida digna. "Al llarg de quatre dies hem denunciat la precarietat laboral per tots els pobles, no només de Telefónica sinó de totes les multinacionals. Ens estan fent la vida impossible a tots condemnant-nos a la més absoluta misèria", ha assenyalat Aitzol Ruiz, un dels portaveus del Correscales. "Una vegada per totes hem aconseguit unir totes les reivindicacions laborals del territori, plantar una llavor per lluitar junts contra aquesta precarietat i contra aquests gegants", ha continuat Ruiz, que ha agraït el suport de tots els pobles per on ha passat aquesta 'cursa de relleus'. "Ha estat una experiència impressionant, a totes les localitats hi havia gent esperant-nos i animant-nos. Els moments més bonics els hem viscut de nit. A les tres de la matinada, i sota zero, hi havia 30-40 persones que es posaven a córrer amb nosaltres", ha recordat Aitzol Ruiz. Una opinió que ha compartit un altre dels portaveus del Correscales, Javier Marco, que ha aprofitat per carregar contra un certamen com el MWC. "Es ven com un aparador de la ciutat que genera diners però és tot el contrari. Els diners no milloren la ciutat sinó que beneficien les quatre butxaques dels de sempre", ha criticat Marco. "Volem denunciar no només la precarietat laboral sinó també la social", ha puntualitzat. El Correscales ha servit també per engegar una campanya de crowdfunding que ha recollit ja més de 100.000 euros que serviran per a tornar els deutes contrets pels treballadors de Telefònica en la vaga indefinida realitzada el 2015 i per la creació d’una caixa de resistència que finançarà altres lluites laborals i vagues. "Nosaltres vam poder lluitar durant 75 dies gràcies al fons de resistència i ara ho volem tornar per a altres lluites", ha finalitzat Javier Marco.
|
El Correscales contra la precarietat laboral completa els 800 quilòmetres i arriba al MWC
|
La Bisbal d'Empordà no municipalitzarà l'aigua, almenys durant el que queda de legislatura, tot i que setze dels disset regidors que integren el ple hi estan a favor. L'únic edil que hi vota en contra és el representant de Convergència i Unió (CiU), Xavier Dilmé. La resta, en canvi, es mostren favorables a fer una gestió pública de l'aigua, però ni aquesta majoria ni dos informes que avalaven la viabilitat del projecte, han fet que l'equip de govern ho ha tirés endavant aquesta legislatura, si bé asseguren que "s'hi continua treballant". L'oposició es lamenta ja que creuen que "difícilment" es tindrà un "consens tan ampli". El líder d'Independents per La Bisbal PSC, Òscar Aparicio, ho considera una "oportunitat perduda" i espera que es pugui fer la propera legislatura. La gestió de l'aigua a La Bisbal d'Empordà continuarà anant a càrrec de l'empresa Sorea. La proposta de municipalitzar-la que s'ha fet per part de diversos grups aquesta legislatura no ha tirat endavant, malgrat que hi ha una majoria absoluta de regidors favorables a fer-ho. En concret, setze dels disset edils que conformen el ple aposten per una gestió pública. De fet, en aquest sentit s'han pronunciat els diferents grups parlametaris en diverses mocions que s'han portat a debat durant la legislatura. Fonts del govern municipal – conformat per Esquerra amb el suport de la CUP i Iniciativa - reconeixen que "no hi ha temps material" per tirar endavant la proposta, malgrat que asseguren "és un tema complex". Fins i tot, des de l'executiu local han demanat dos informes de viabilitat i que han sortit favorables a una hipotètica municipalització de l'aigua. Tot plegat ha fet que l'oposició carregui contra el govern municipal i l'alcalde, Lluís Sais. Els líders d'Independents per La Bisbal i Compromís per La Bisbal, Òscar Aparicio i Xavier Font, parlen d'"oportunitat perduda", ja que veuen "molt complicat" tornar a tenir una majoria "tan àmplia" a favor de la municipalització. "Sempre hem dit que era la solució després que es declarés nul el contracte amb Sorea, però veiem que mai han tingut voluntat", assenyala Aparició, que carrega contra la CUP per "prioritzar no voler trencar l'equip de govern". El cap de l'oposició explica que a les reunions internes que mantenen amb els regidors d'Esquerra veuen com una part "no està a favor" ded municipalitazar el servei. "Públicament voten a favor, però només fan gestos genèrics que no serveixen de res", concreta Aparicio. Des de Compromís per La Bisbal també coincideixen en destacar la "poca voluntat" que es mostra per part d'alguns dels regidors d'Esquerra. "L'oportunitat s'ha perdut, ara el què hem de fer és intentar aconseguir un consens similar per poder-ho tirar endavant la següent legislatura", assenyala el líder del partit, Xavier Font. Un tema complex On sí coincideixen govern i oposició és en ressaltar la "complexitat" que suposa la municipalització de l'aigua. Fonts de l'executiu local recorden que "es necessita molt temps" per poder tirar endavant una gestió municipal de l'aigua. Aparicio i Font, però, lamenten que no s'hagi aprofitat el fet que la "immensa majoria" que hi havia per fer amb l'aigua el mateix que s'ha fet amb altres serveis com el d'escombraries o la zona blava. "Era el moment idoni, però hi ha discrepàncies a dins d'Esquerra i ara caldrà esperar una nova majoria favorable", conclou Aparicio. En aquest sentit, l'únic edil que no està a favor de la municipalització de l'aigua a La Bisbal d'Empordà, és el representant de Convergència i Unió, Xavier Dilmé, qui s'ha manifestat en contra en les diferents mocions que s'han presentat.
|
La Bisbal d'Empordà no municipalitzarà l'aigua malgrat tenir la majoria de regidors a favor i dos informes de viabilitat
|
L'Ajuntament de Tortosa ha hagut de canviar a darrera hora l'empresa adjudicatària del projecte executiu i les obres de la nova piscina. Aquesta setmana la mesa de contractació havia elevat la proposta per adjudicar a una UTE l'obra però aquest dijous el govern municipal va saber que una de les empreses, la societat Construcciones Jaén Vallés, havia estat declarada en concurs de creditors des del passat 19 de setembre. Per aquest motiu, l'alcalde va signar un decret per demanar a la mesa que aquest fet és motiu d'incompliment de la llei, que prohibeix a qualsevol empresa en situació concursal contractar amb l'administració pública. La mesa de contractació s'ha tornat a reunir, coneixedora dels fets, i ha decidit elevar una nova proposta d'adjudicació per a les piscines. Les obres s'adjudicaran a Construcciones Pérez Villora S.A. per un import de 5,1 MEUR, el que suposa una rebaixa del 2% respecte el pressupost de licitació. L'oferta estableix un termini per a la redacció del projecte de 13 setmanes i de 82 per a l'obra, així com un termini de garantia de 6 anys.
|
Canvis de darrera hora en l'adjudicació de la piscina de Tortosa perquè una de les empreses està en concurs de creditors
|
La Comissió Europea demana als estats membres que comencin a aixecar de manera "coordinada" i "gradual" les mesures de confinament pel coronavirus un cop els contagis baixin "significativament i s'estabilitzin durant un període de temps sostingut", el sistema sanitari tingui suficient capacitat i hi hagi la possibilitat de fer "tests massius". En un full de ruta en què detalla les recomanacions als estats per al desconfinament, l'executiu europeu demana als estats que el procés sigui "coordinat" i basat en criteris "científics" i de "salut pública". A més, la Comissió avisa que l'obertura de les fronteres internes ha de ser "coordinada" tenint en compte la situació pel que fa al covid-19 dels territoris en contacte.
|
Brussel·les demana "coordinació" als estats per aixecar "gradualment" les restriccions pel covid-19
|
L'entitat assegura que el 77% dels seus associats manté part de les seves plantilles en ERTO ACN Barcelona.-L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar del Retail, Comertia, ha reclamat que els ERTO es prorroguin fins el desembre del 2021 i ha advertit que si aquest 30 de setembre finalitzen de forma sobtada perillen la meitat d'empreses del comerç i la restauració. El president de l'entitat, David Sánchez, sosté que la demanda no s'ha recuperat i que cal mantenir aquesta mesura fins que no se superi l'actual crisi. Segons ha afegit, el 77% de membres de Comertia –que aquest dimecres ha celebra la seva 18a assemblea general de socis- manté part de les seves plantilles en ERTO quan abans de la pandèmia eren molt viables. Amb tot, l'associació també ha demanat un pla d'ajuts econòmics per a la recuperació del comerç i la restauració. El president de Comertia també ha advertit que la pandèmia està afectant durament a empreses que eren productives rendibles com a conseqüència del descens del turisme i el tràfic peatonal als carrers principals. Durant l'assemblea de socis, David Sánchez, que fins ara exercia el càrrec de manera interina ha estat ratificat a la presidència fins al juny del 2022. A més, també s'han incorporat nous membres a la Junta Directiva.
|
Comertia demana que els ERTO es prorroguin fins al desembre del 2021
|
Swab, la Fira Internacional d’Art Contemporani, enceta aquest dijous una nova edició al Pavelló Italià amb la presència de 73 galeries. Swab Barcelona manté la seva aposta pels programes comissariats consolidant el ja existents amb nous formats i discursos. Entre les novetats d’enguany destaca el ‘Focus Magreb’, un programa que pretén aprofundir en el coneixement de les realitats i dinàmiques culturals, artístiques i socials de la regió amb sis galeries comissariades per Xavier de Luca. Un altra de les novetat és el ‘Cross-Boudaries’ on tres cineastes xinesos realitzen per primera vegada una peça de vídeo art sobre Barcelona, com a discussió sobre els límits entre l'art audiovisual i el cinema experimental.
|
La Fira Swab més internacional obre portes amb 73 galeries
|
C's ha expressat aquest dimecres la seva confiança en la tasca dels tribunals, després que el TSJC hagi desestimat el recurs de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, contra l'admissió a tràmit de la querella per desobediència i prevaricació. Alhora, el portaveu adjunt de la formació, Fernando de Páramo, ha advertit que no toleraran cap mena de "privilegi" per a Forcadell, Artur Mas o Francesc Homs en els procediments judicials oberts contra ells. "No podem permetre que els polítics es creguin per sobre de la llei o la resta de ciutadans. Els polítics tenen drets però també obligacions que han de complir", ha emfatitzar en roda de premsa. D'altra banda, el dirigent de C's s'ha mostrat convençut que el PP "reflexionarà" i presentarà un candidat alternatiu a Jorge Fernández Díaz per presidir la comissió d'Exteriors al Congrés. El PSOE s'ha sumat, finalment, a Units Podem i ha vetat el nom de l'exministre d'Interior, que aquest dimecres havia de ser nomenat com a president de la comissió d'Exteriors. Mitja hora abans de la votació, el PP ha decidit no presentar la candidatura. D'aquesta manera, el parlament espanyol ha endarrerit la decisió després de les discrepàncies sorgides entorn al dirigent popular, que va ser reprovat per la cambra i que no suscitava el suport de ningú més que als conservadors. Des de Ciutadans, es mostren "convençuts" que els populars es faran enrere i acabaran presentant un nom alternatiu al de Fernández Díaz per facilitar la posada en marxa de la citada comissió parlamentària. "El PP no posarà en risc un acord parlamentari sobre les presidències i les configuracions de les comissions. És important perquè a les comissions es debaten els temes que preocupen als ciutadans i on farem una tasca de regeneració i reformes", ha considerat el secretari de Comunicació del partit taronja. De Páramo creu que el PP s'està donant un marge "d'hores" per reflexionar i que permetrà posar en marxa "al més aviat possible" la comissió d'Exteriors. Respecte a la decisió del TSJC de desestimar el recurs presentat per Forcadell contra l'admissió a tràmit de la seva querella per desobediència i prevaricació, De Páramo ha insistit en el missatge que C's acostuma a donar davant de les decisions judicials: respecte i confiança absoluts cap a la feina dels tribunals alhora que toc d'avís que cap polític està per sobre de la resta de ciutadans. "No permetrem privilegis polítics perquè un es digui Forcadell, Homs Mas estigui per sobre dels drets i deures dels ciutadans", ha resumit el diputat al Parlament, tot recordant la creuada de C's contra aforaments i indults. Els polítics tenen els seus drets però també les seves obligacions. Quan no compleixen amb les seves obligacions, els tribunals responen", ha afegit. De Páramo ha fet aquestes valoracions en una roda de premsa convocada pel partit per denunciar la "falta de transparència" de la conselleria d'Exteriors pilotada per Raül Romeva, que precisament gestiona la qüestió de Transparència del Govern. C's es queixa que l'executiu català no pengi al web del Departament els viatges de Romeva, Carles Puigdemont o Artur Mas, i que trigui dos mesos en respondre la sol·licitud d'informació formulada pel grup parlamentari. Segons ha dit De Páramo, han d'assabentar-se "a posteriori" dels desplaçaments que fan els membres del Govern i per quin motiu i sota quina "estratègia". La ciutadania, afegeix, hauria de tenir accés a aquesta mena d'informacions de manera directa, i no a petició dels grups de l'oposició. A més, C's critica la falta de "lleialtat" del Departament d'Exteriors amb el govern espanyol perquè, ni tan sols, coordinen la seva acció exterior. "És un tema seriós i rellevant perquè té a veure amb la inversió estrangera i de talent i d'explicar la cultura i diversitat catalanes al món", ha indicat De Páramo, que ha posat de relleu que Romeva, en les seves visites oficials, es va reunir amb un partit d'extrema dreta de Finlàndia i el 'Tea Party' dels Estats Units.
|
C's avisa que no permetrà "privilegis polítics" per a Forcadell: "els polítics tenen obligacions que han de complir"
|
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha reconegut que aplicar l’article 155 de la Constitució és una opció per impedir el referèndum. En una entrevista a TVE, el ministre ha defensat que el govern espanyol ha de tenir previstes totes les alternatives per responsabilitat i ha afegit que si no ho fes seria una “imprudència i estaria fent malament la feina”. Després que aquest dimecres fonts de La Moncloa apuntessin a un pla de mesures coercitives que podrien incloure el precinte de col·legis electorals, Catalá s’ha limitat a dir que el govern espanyol ha estudiat “diferents alternatives” i ha reivindicat que la primera obligació d’un govern és garantir que les lleis es compleixin.
|
Catalá admet que l’article 155 de la Constitució és “una opció” per impedir el referèndum
|
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no ha tancat la porta aquest dilluns a un atac militar conjunt contra Estat Islàmic si finalment hi ha "acord internacional". "Nosaltres estarem sempre al costat dels nostres socis, amics i aliats, i evidentment també en la defensa de la civilització contra la barbàrie del DAESH", ha assenyalat Fernández Díaz just després del minut de silenci celebrat davant la delegació del govern espanyol a Barcelona en solidaritat amb les víctimes de París. El ministre però ha posat com a requisits per la intervenció militar "una cobertura internacional des del punt de vista jurídica amb un mandat de les Nacions Unides, un acord entre els socis europeus i el vistiplau del Congrés dels Diputats". "Si es donessin aquests tres requisits, Espanya estaria en la defensa de la civilització amb els nostres amics i aliats", ha insistit Fernández Díaz, que ha justificat el bombardeig de França a les posicions d'Estat Islàmic a Síria. "Es tracta d'un acte de legítima defensa després que els jihadistes hagin declarat la guerra a la nostra civilització", ha manifestat el ministre de l'Interior. "Cap país s'escapa de l'amenaça del terrorisme", ha puntualitzat Fernández Díaz, que no descarta tampoc augmentar el nivell d'alerta de 4 a 5 sobre 5. "Es tracta d'una decisió política en base a l'avaluació del risc i de la proposta que fan les forces de seguretat", ha afirmat el ministre, que ha precisat però que el nivell d'alerta actual de 4 sobre 5 és uniforme a tot l'estat espanyol, sense excepció. "Sí que hi ha algunes zones o regions amb més risc, però tampoc volem fer-ho públic", ha reconegut Fernández Díaz, que ha volgut recordar que en aquesta legislatura s'han arrestat ja 165 persones per terrorisme vinculat al jihadisme, 90 de les quals només aquest 2015. "Això posa de manifest que les operacions han impedit atemptats terroristes dins el nostre territori", ha reflexionat en veu alta Fernández Díaz, que finalment ha volgut negar que el jihadista fugitiu Abdeslam Salah –acusat d'haver participat o col•laborat en els atemptats de París- hagi intentat entrar a Espanya. "Nego rotundament que hi hagi cap informació solvent que aquesta persona intenti venir a Espanya i també nego que aquesta persona hagi intentat entrar a Espanya", ha sentenciat el ministre de l'Interior. "No s'ha fet cap advertència específica a Espanya", ha valorat Fernández Díaz, que sí ha destapat un avís de la direcció general de vigilància aèria i de fronteres francesa a Espanya, Itàlia, Holanda i Alemanya –països fronterers- de la possibilitat que aquest terrorista intenti sortir del territori gal. "Ens han demanat que fem tot el possible per blindar les nostres fronteres i així poder detenir Salah si intenta creuar-les", ha finalitzat el ministre de l'Interior, que en el minut de silenci davant la delegació del govern espanyol a Catalunya ha estat acompanyat de la delegada María de los Llanos de Luna, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, i el delegat de l'Estat al consorci de la Zona Franca, Jordi Cornet, entre d'altres.
|
Fernández Díaz no descarta un atac militar conjunt contra Estat Islàmic si hi ha "acord internacional"
|
Els alcaldes del PSC de Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Palau-solità i Plegamans adverteixen que la resolució del Parlament per protegir l'Espai Natural de Gallecs podria tenir l'efecte contrari a l'anunciat i "trinxar" aquesta zona. En roda de premsa, els batlles Josep Monràs, Sergi Mingote i l'alcaldessa Teresa Padrós han denunciat que la iniciativa pot facilitar la projecció de la línia orbital ferroviària pel mig de l'espai. De la mateixa manera, alerten que la millora prevista a la carretera C-155 podria implicar la projecció del Quart Cinturó, que uniria Granollers i Sabadell a tocar de la zona verda. Els batlles han ofert una roda de premsa a la seu del PSC de Mollet juntament amb el diputat socialista al Parlament Jordi Terrades, on s’han mostrat especialment contundents amb ERC, a qui acusen de voler enredar els ciutadans. “Que no ens enganyin, tornem a tenir l’amenaça de trinxar Gallecs, que no amaguin amb una possible ampliació sobre terrenys privats que haurem de pagar entre tots la vergonya que proposen”, ha assegurat l’alcalde de Mollet, Josep Monràs. En aquest sentit, els socialistes s’han posicionament en contra de la proposta, sobretot pel punt en què s’assenyala la millora a la carretera C-155, que uneix Palau-solità i Plegamans amb Parets del Vallès, i que temen que pugui implicar la creació del Quart Cinturó o Ronda Vallès, tal com es denomina en aquest punt del traçat. “Ens preocupa que això sigui un pas més per encarar un altre corredor i una línia de mobilitat nova, que no és el que li correspon ara a aquest territori”, ha apuntat l’alcalde de Parets, Sergi Mingote, que ha afegit que seria un “error històric”. Des de Palau-solità, la seva alcaldessa, Teresa Padrós, també s’hi ha manifestat en contra, considerant que seria una “incongruència brutal” fer passar una infraestructura d’aquestes característiques per un espai natural i protegit com aquest. Tot plegat, un fantasma, el del Quart Cinturó, que es desperta després que el govern de la Generalitat el blindés de la urbanització i la construcció l’any 2009. En aquest sentit, el diputat Jordi Terrades ha manifestat que el PSC seguirà mantenint la postura contraria a ampliar l’espai protegit de Gallecs si no hi ha consens amb les administracions locals ni amb els veïns, molts dels quals, asseguren, podrien veure’s empesos a abandonar les seves cases en trobar-se en zones lliures d’urbanització.
|
Alcaldes del PSC alerten que la nova resolució del Parlament sobre Gallecs podria "trinxar" l’espai natural
|
Catalunya i Aragó han acordat aquest dimarts avançar en l'aprovació d'un full de ruta conjunt que serveixi per definir l'ordenació de l'ús públic i de les activitats turístiques al congost de Mont-rebei, un espai natural protegit que abraça ambdós territoris que s'ha popularitzat en els últims anys i s'ha convertit en una important destinació turística, amb una afluència de més de 50.000 visitants anuals. Aquest compromís es materialitzarà treballant conjuntament, els governs de l'Aragó i Catalunya, les diputacions d'Osca i Lleida, els consells comarcals i els ajuntaments dels dos territoris implicats. Amb aquest objectiu, constituiran una comissió permanent de coordinació i seguiment, que es reunirà per primer cop la primera quinzena de setembre. L'atractiu de la zona provoca episodis de massificació en certs moments de l'any que posen en perill els valors naturals de la zona i el propi recurs turístic, que poden suposar un risc per a les persones i que devaluen l'experiència de la visita. La manca de regulació de l'ús públic, a més, impedeix un aprofitament sostenible de l'espai per part de les iniciatives locals, comporta que uns usos perjudiquin els altres i genera un marc d'inseguretat jurídica de cara a possibles inversions. Lleida ha acollit aquest dimarts una primera reunió entre les diferents administracions implicades, tant catalanes com aragoneses, per tal d'analitzar la problemàtica i consensuar els passos a seguir d'aquí en endavant. L'objectiu és assolir un acord institucional sobre la regulació d'ús públic i ordenació de l'espai, que concreti possibles restriccions d'accés, així com els aprofitaments turístics a un i altre costat. En la primera trobada, ambdós territoris han expressat la voluntat de continuar treballant amb trobades amb els diversos actors privats que operen a la zona en l'àmbit turístic i de la conservació de la natura, així com amb els cossos de seguretat, vigilància i control. També, preveu reunir-se amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que és la competent per regular l'ús de la làmina d'aigua de Mont-rebei. Primer acord entre les administracions Aquesta primera reunió ha servit per posar en comú les preocupacions i objectius concrets a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana. Hi han participat representants de la Generalitat, del Govern d'Aragó, de les diputacions de Lleida i Osca, dels consells comarcals del Pallars Jussà, la Noguera i la Ribagorça, de l'Institut Aragonès de l'Aigua, de l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental, i els alcaldes d'Àger, Sant Esteve de la Sarga, Os de Balaguer, Estopanyà, Viacamp i Llitera, i el Pont de Montanyana, entre altres. L'estratègia acordada per definir l'ordenació de l'ús públic i les activitats turístiques a l'entorn de Mont-rebei, preveu diferents actuacions, que passen pel posar en valor el treball fet en aquests anys per tots els actors d'ambdós territoris; reconèixer els valors naturals, paisatgístic, turístic, econòmic, de creació d'ocupació, i de fixació de la població en el territori, així com el compromís d'actuar per protegir les persones, l'activitat turística i econòmica, el medi natural, la sostenibilitat i la seguretat, segons han explicat el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i el president de la Diputació d'Osca, Miguel Gracia. Aquest compromís es materialitzarà treballant conjuntament, els governs de Catalunya i Aragó, les diputacions d'Osca i Lleida, els consells comarcals i els ajuntaments dels dos àmbits implicats. Amb aquest objectiu, s'ha acordat crear una comissió permanent de coordinació i seguiment integrada per vuit membres, en representació de les diferents administracions implicades. La primera reunió d'aquesta comissió està previst que se celebri la primera quinzena de setembre. En el marc d'aquest comissió es durà a terme un treball tècnic per determinar les actuacions que caldrà dur a terme pel que fa a l'ordenació de l'ús públic i les activitats turístiques a Mont-rebei. Ramon Farré ha exposat que la voluntat és que l'estiu del 2020 "ja hi hagi prou nivells de regulació perquè ens anem acostant als objectius finals" perquè "si s'ha de fer alguna regulació de caire urbanístic o un pla especial, requereix el seu temps de tramitació", "però aquells elements essencials que puguem avançar, avancem-los". El delegat del Govern a Lleida ha dit que el que es pretén és fer les coses "de manera efectiva, ràpida i eficaç". En aquest sentit, ha assenyalat que "potser pot resultar més fàcil que les diverses administracions facin una regulació pràcticament idèntica, que no pas que una administració faci una regulació global" del conjunt de l'entorn de Mont-rebei, ja que "seria més complexa i llarga de tramitar". El congost de Mont-rebei és un espai natural protegit que és reserva natural parcial de protecció de la llúdriga (ENPE), espai d'interès natural (PEIN), lloc d'importància comunitària (LIC), zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), refugi de fauna salvatge (RFS) i refugi de pesca.
|
Catalunya i Aragó acorden treballar conjuntament per a l'ordenació de l'ús públic i les activitats turístiques a Mont-rebei
|
Un 85,85% dels titulats de màster a Catalunya tenen feina entre dos i tres anys després d'acabar els estudis. És una de les principals conclusions de l'enquesta d'inserció laboral en màsters impulsada per l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari (AQU), que s'ha presentat aquest dimecres a l'Institut Químic de Sarrià. Una altra dada que es desprèn del document és que la taxa d'ocupació és un 8% més alta en aquells estudiants que han treballat abans de cursar el màster, situant-se en el 88%, respecte els qui no ho han fet. D'altra banda, el 83% de titulats de màster treballen a Catalunya, un 13% a la resta de l'estat espanyol i un 4% a l'estranger, segons l'enquesta. El director de l'AQU, Martí Casadesús ha presentat els resultats de l'anàlisi, que s'ha fet per primer any, i ha destacat que la ocupació en acabar un màster és "molt semblant" a la que s'observa en el cas dels graus universitaris, que és lleugerament inferior amb un 84,78%. Casadesús ha assenyalat que el paral·lelisme també es produeix en les xifres separades per àmbits d'estudi, on les humanitats són l'àrea de màsters amb menys inserció laboral, del 79,54%. Al seu torn, el secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha valorat positivament que la taxa d'atur després del màster sigui d'un 8,79%. "Això vol dir que la universitat, a part d'una gran eina de formació, és un gran motor d'ocupació. Dóna resposta a les necessitats del país i de fet, probablement sigui una de les millors polítiques d'ocupació", ha sentenciat. L'enquesta s'ha elaborat amb una mostra de 7.604 estudiants de màster, un 74% dels quals ja treballaven abans de començar a cursar-lo. Aquests corresponen a les promocions del 2009-2010 i 2010-2011, pel que les dades obtingudes expressen els resultats de l'any 2014. A més, algunes xifres s'han combinat amb les extretes de 17.337 estudiants de graus o antics cicles i 1.518 estudiants de doctorat. Per temàtiques específiques de màster, l'enquesta mostra que l'ocupació més alta es produeix a estudis relacionats amb Gestió i Pràctica de l'Esport (94,44%), Aeronàutica (94,12%) i, en tercer lloc, Informació i Comunicació (91,60%). En contrast, l'índex més baix es registra a Veterinària (77,27%), Geografia i Història (76,89%), i en últim lloc, Belles Arts (72,28%). D'altra banda, del 83,54% d'estudiants de màster que acaben treballant a Catalunya, un 62,02% ho fan a Barcelona. En comparació amb els graduats universitaris, aquest percentatge és un 5% inferior. En canvi, la proporció d'estudiants que estudien fora d'Espanya és similar a ambdues etapes, un 3,20% en graus i un 3,79% en màsters. En referència als guanys bruts anuals, l'estudi conclou que a major nivell formatiu, més ingressos: els graduats que treballen a jornada completa amb un sou superior als 2.000 euros al mes representen el 37,30%, mentre que els titulats de màster són un 51,22% i els doctorats, el 79,20%. La dinàmica es confirma amb els sous per sota dels 1.000 euros bruts anuals, en què hi ha un 22,20% dels graduats universitaris, un 18,11% titulats amb màsters, i un 2,70% en persones que han acabat el doctorat. En la mateixa línia, el nivell formatiu és directament proporcional al desenvolupament de tasques adequades al nivell universitari que s'ha estudiat. En el cas dels graus suposa el 78% dels casos i ascendeix fins al 90% si s'ha fet un màster i un 97% si s'ha acabat un doctorat. Al mateix temps, un 55,58% dels graduats, un 51,34% dels màsters i un 59,45% dels doctorats exerceixen funcions específiques del títol obtingut. Ara bé, les dades per tipus de contracte, mostren que els graduats obtenen una plaça de feina fixa en un 48,24% i en el cas dels màsters, el percentatge davalla fins el 45%, pràcticament igual que el dels doctorats, amb un 45,70%. Els contractes en condició de becari es situen en el 4,22% en el cas dels graduats, un 11,61% en els màsters i un 10,30% en els doctorats. Tot i això, els contractes a jornada completa són menors en els graduats, amb una taxa del 74,04%, respecte els màsters i doctorats, amb un 76,89% i un 88,20% respectivament. Pel que fa a la satisfacció amb els estudis, el 66% de titulats de màster tornarien a cursar-los. En qualsevol cas, aquest és l'índex més baix de les tres etapes universitàries, ja que en el cas dels graduats es situa en el 72%, i en els doctorats, és del 85%. Un altre aspecte destacat a l'estudi són les motivacions per cursar un màster, que majoritàriament són progressar en la trajectòria professional, aprofundir en la formació i augmentar les oportunitats de treball, tot i que la percepció dels enquestats determina que el màster els ha servit sobretot per enfortir la formació i establir contactes.
|
El 86% dels titulats de màster tenen feina entre dos i tres anys després d'acabar els estudis
|
L'Audiència de Girona ha jutjat dues cuidadores acusades de buidar els comptes bancaris d'una àvia de Figueres, quedar-se'n més de 72.000 euros i vendre's les seves joies. Els fets haurien tingut lloc entre els anys 2011 i 2012. Una de les acusades, que s'enfronta a 4 anys i 10 mesos de presó, era amiga de l'anciana; l'altra, per a qui demanen una pena de 3 anys, la seva perruquera. Totes dues han negat els càrrecs i han assegurat que la dona era molt desconfiada i controlava en tot moment els seus diners. Fins i tot, quan no podia anar ella mateixa al banc. Pel què fa a les joies, sostenen que van ser un regal. El cas però és enrevessat, perquè dels comptes es van arribar a fer reintegraments de grans quantitats (fins a 15.000 euros) que no han aparegut enlloc. I perquè altres noies que durant aquell temps també anaven a casa de l'àvia (per vestir-la o dormir-hi) asseguren que l'anciana era "molt garrepa". El cas que ha arribat avui a judici es remunta cinc anys enrere, entre el maig del 2011 i el març del 2012. Aleshores, l'anciana tenia 88 anys i hi havia diverses persones que en tenien cura. Si una cosa ha quedat clara al judici, és que l'àvia canviava constantment de cuidadores (sobretot, les que hi anaven per ajudar-la a vestir-se o s'hi quedaven a dormir). Les dues acusades, més que encarregar-se de tasques domèstiques, li feien companyia. L'amiga, que també és d'edat avançada, s'hi estava tot el dia. La perruquera solia anar-hi un parell d'hores al matí i un parell més a la tarda. El fiscal i l'acusació particular sostenen que les dues dones van aprofitar-se que l'anciana perdia facultats i, durant mesos, li van anar buidant els comptes. En total, les acusen d'apropiar-se de més de 72.000 euros. Sovint, els reintegraments voltaven els 2.000 o 4.000 euros; però en dues ocasions, pugen fins a 8.000 i 15.000. Molt desconfiada Davant del tribunal, les processades han negat els càrrecs. Totes dues han declarat que l'àvia era molt desconfiada i que en tot moment controlava els diners. Fins i tot quan no podia valdre's per ella mateixa –a finals del 2011- i va donar poders a l'amiga perquè anés al banc a fer els reintegraments. Les dues dones han explicat que a l'anciana "li agradava tenir diners a casa". De fet, la dona tenia diversos pisos llogats i, a principi de mes, mai ingressava el taló que li feia arribar l'agència immobiliària. Sempre el cobrava en mà. "Era ella qui es quedava els diners i qui sabia què en feia", ha explicat l'amiga. Part d'aquestes quantitats servien per pagar les noies que la cuidaven. I com han relatat les dues acusades, a partir del moment en què l'anciana ja no anava al banc, elles simplement van dedicar-se a fer el mateix que l'àvia. Seguint les seves ordres, pagaven els sous de les altres cuidadores i les despeses de la llar; allò que sobrava s'ho repartien, perquè elles també cobraven salari. Tot i que, com han precisat, sempre eren quantitats que es movien entre els 300 i 800 euros. Les joies, un regal El fiscal també acusa la perruquera d'haver venut part de les joies de l'anciana. En concret, tres collarets i tres polseres d'or. La processada, però, ha assegurat que l'àvia els hi havia regalat personalment, després que un dia l'acusada tingués una topada amb una altra cuidadora i decidís no tornar més al pis. "Ella em va dir que eren un regal i jo les vaig vendre per ajudar altra gent, perquè no sóc avariciosa", ha declarat. El cas, però, és enrevessat. D'entrada, perquè altres cuidadores que han declarat com a testimonis han assegurat que l'anciana era "garrepa". Però també perquè la dona, a partir de finals d'estiu del 2011 va començar a patir un "deteriorament cognitiu sever", com han explicat els perits. Això va comportar que al març del 2012 el jutjat l'inhabilités i nomenés com a tutor seu un empleat bancari, que precisament va ser qui va sospitar que passava alguna cosa i va acabar denunciant l'amiga i la perruquera als Mossos d'Esquadra. La caixa forta, esbotzada Quan la policia va entrar al pis, van veure com a l'habitació de l'àvia hi havia una caixa forta esbotzada. Segons han relatat les duies processades, va ser la mateixa anciana qui dies abans havia fet cridar un home de confiança (que solia fer-li treballs de manteniment) perquè li obrís amb l'ajuda d'una radial. A dins, però, no hi havia ni diners ni joies; tan sols s'hi van trobar les escriptures d'uns nínxols. Al judici, les acusades han explicat que l'anciana va decidir esbotzar la caixa forta perquè feia més de mig any que havia perdut la clau. I que quan va veure que era buida, simplement va limitar-se a dir "Ja ho sabia", perquè constantment tenia la dèria que algú –no se sap qui- li robaria els diners. Apart que no ha aparegut un euro enlloc, les declaracions dels testimonis també han fet palesos altres dubtes que envolten el cas. Per exemple, algunes noies que cuidaven l'anciana han explicat que ella solia dir que tenia els diners en una caixa forta i que, quan anava a buscar-los, es tancava a l'habitació i no deixava que hi entrés ningú. A més, la dona també solia penjar notes amb agulles per tot arreu del pis, per evitar descuidar-se de les coses. I quan la policia hi va entrar, no en va trobar ni una. Per últim, també s'ha dit que l'anciana solia anotar les despeses en llibretes, i que a la cuina hi tenia una capsa on hi havia guardats els tiquets de les despeses. Una capsa que, de nou, tampoc s'ha trobat. Fins a 4 anys i 10 mesos El fiscal acusa les dues dones d'un delicte d'apropiació indeguda i un altre de furt. A l'amiga, demana que la condemnin a 4 anys i 10 mesos de presó; i a la perruquera, a 2 anys i 10 mesos. En matèria de responsabilitat civil, el ministeri públic quantifica l'apropiació en més de 53.000 euros, i demana que les processades hagin de retornar aquesta quantitat. L'acusació particular, per la seva banda, eleva la quantitat fins als més de 72.000 euros. I pel què fa a la pena, aquesta part sol·licita que totes dues dones siguin condemnades a 3 anys de presó. Les defenses demanen l'absolució. El cas, que s'ha jutjat a la Secció Tercera de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.
|
Jutgen dues cuidadores per buidar més de 72.000 euros dels comptes d'una àvia de Figueres i vendre's les seves joies
|
Els parlamentaris també s'han reunit amb Carme Forcadell i han visitat l'hemicicle ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dijous al seu despatx del Palau amb una delegació de diputats suïssos que han vingut a Catalunya per conèixer de primera mà la situació del país. En el decurs de la trobada, el president ha explicat als diputats la situació política actual de Catalunya, el compromís del Govern de convocar un referèndum com a molt tard el mes de setembre i els passos que s'estan duent al respecte. Aquesta delegació també ha visitat el Parlament de Catalunya i s'ha reunit amb la seva presidenta, Carme Forcadell, amb qui també han analitzat la situació política a Catalunya i Europa. Aquesta és la segona visita d'una delegació parlamentària suïssa, convidada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i la Delegació del Govern de la Generalitat a França i Suïssa. La delegació suïssa que aquest dijous s'ha reunit amb Puigdemont i Forcadell estava formada per Viola Ahmerd i Yannick Buttet, del Partit Demòcrata-cristià; Lisa Mazzone, del Partit ecologista, i Mathias Reynard, del Partit socialista. A la reunió al Palau de la Generalitat també hi han participat la secretaria d'Afers Exteriors del Govern, Maria Badia; el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, i el secretari general de Diplocat, Albert Royo. Durant la visita al Parlament de Catalunya els diputats suïssos han estat acompanyats pels diputats Jordi-Miquel Sendra, Magda Casamitjana (JxSí), Marina Bravo, Susana Beltrán (C's), Ferran Pedret (PSC), Lluís Rabell (CSQP) i Mireia Boya (CUP), així com el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa, Martí Anglada, i la secretària d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, Maria Badia.
|
Puigdemont rep una delegació de diputats suïssos per abordar la situació política a Catalunya
|
La diputada al Parlament de Catalunya i portaveu del grup parlamentari de la CUP-Crida Constituent, Anna Gabriel, ha arribat avui a Brussel·les per una visita de dos dies durant la qual ha conegut de primera mà el projecte 'La Petite Ecole'. Aquesta iniciativa, pionera a Europa, dóna suport educatiu a nens refugiats i no escolaritzats que arriben a la capital belga, principalment a menors de la comunitat Dom de Síria. El projecte no substitueix el servei educatiu públic, sinó que proporciona ajuda als infants i a les seves famílies en la transició cap a l'escolarització. El dispositiu ofereix classes de francès, càlcul i bona conducta en espais educatius amb l'objectiu de facilitar la integració al sistema públic. 'La Petite École' es va iniciar l'agost del 2015 al barri popular d'Anderlecht i actualment acull una desena de nens d'entre 6 i 12 anys. “És important que la classe política conegui la realitat sobre el terreny, i més en temes d'integració dels refugiats”, ha dit Gabriel durant la visita. Segons dades de l’OCDE, només el 50% dels menors refugiats tenen accés a l'escola primària, percentatge que disminueix al 22% a nivell de l'educació secundària.
|
Anna Gabriel visita a Brussel·les el projecte 'La Petite Ecole' d’integració de menors refugiats de Síria
|
El conductor d'una furgoneta ha mort aquest dimecres a la tarda en sortir de la via amb el vehicle a l'A-7 a Cambrils (Baix Camp), segons ha informat el Servei Català de Trànsit. L'accident s'ha produït poc després de dos quarts de quatre de la tarda al quilòmetre 1.147 on, per causes que encara s'estan investigant, una furgoneta ha sortit de la via i com a conseqüència el conductor i únic ocupant del vehicle ha mort. La víctima és un veí de Riudecanyes (Baix Camp) de 75 anys. Arran de l'accident s’ha tallat un carril de l’A-7 en sentit sud i s'ha registrat un quilòmetre de retencions. Fins al lloc del sinistre s'hi ha desplaçat tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). (En aquesta actualització es detalla el veïnatge de la víctima mortal i que aquesta era el conductor de la furgoneta i no l’acompanyant, tal com havia informat inicialment el Servei Català de Trànsit)
|
ACTUALIZACIÓ:Mor el conductor d'una furgoneta en sortir de la via amb el vehicle a l'A-7 a Cambrils
|
Vente Privée ha comprat la totalitat de les accions de Privalia. La companyia catalana de venda online passa a ser propietat de l'empresa francesa Vente Privée, competidora seva en el sector del comerç electrònic, també conegut com e-commerce. Privalia, que portava mesos a la venda, finalment canvia de mans, però seguirà sent totalment autònoma, segons han confirmat fonts de l'empresa a l'ACN. Els seus cofundadors, Lucas Carné i José Manuel Villanueva, continuaran al timó de la plataforma barcelonina -si bé deixen de ser-ne accionistes- i es mantindrà intacta la plantilla de més de 1.000 treballadors, la seu de Barcelona i el centre logístic de Vila-rodona (Alt Camp). L'adquisició, per una quantia que les dues companyies es reserven de fer oficial, beneficia les dues parts, segons asseguren. Vente Privée vol reforçar la seva presència a Europa i Privalia s'assegura la rendibilitat.
|
Vente Privée compra Privalia
|
La investigació de les presumptes irregularitats en el procés de selecció d'agents de la Guàrdia Urbana de Badalona, que el 2013 va denunciar un grup d'aspirants afectats, ha recollit noves proves concloents sobre la manipulació que hi va haver. Un portaveu municipal ha detallat que l'anterior govern del PP va encarregar les plaques de sis nous caporals uns vint dies abans que fessin l'examen per obtenir la plaça. "És altament sospitós que les demanessin abans i que a més aquestes coincidissin després amb els agents que van aprovar", ha explicat un portaveu del govern municipal. L'Ajuntament preveu tancar la investigació a principis de desembre, quan es donaran tots els detalls del cas. Un grup d'aspirants a la Guàrdia Urbana de Badalona van denunciar el 2013 que els exàmens teòrics recollien preguntes fora del que és habitual o resultats sospitosos en algunes proves físiques. De les més de 500 persones que es van presentar, només una vintena van aprovar, una xifra que, asseguren, "no és gens normal". A més, afirmen que les sis millors notes -a molta distància de la resta de persones que van aprovar- corresponen a persones que tenen alguna mena de relació familiar amb agents del cos o escortes del que llavors era l'alcalde de la ciutat, el popular Xavier Garcia Albiol. Ara, noves proves revelarien que la manipulació hauria existit. Segons ha detallat un portaveu municipal, el sindicat de policies els ha fet arribar les còpies d'una comanda de plaques policials que s'hauria fet gairebé un mes abans dels exàmens a la Guàrdia Urbana. A més, la numeració d'aquelles plaques, coincidiria amb la dels agents que van aprovar i aconseguir l'ascens a caporal. Des del consistori s'investiga si aquesta situació "poc clara" i "altament sospitosa" es deu a un procediment administratiu fraudulent o si, per contra, se'n pot derivar algun tipus de delicte penal. L'Ajuntament preveu tancar la investigació a principis de desembre, quan es donaran tots els detalls del cas. De moment, tots els agents continuen al seu lloc de feina.
|
L'Ajuntament de Badalona recull proves "altament sospitoses" sobre la manipulació en els ascensos a la Guàrdia Urbana
|
La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha demanat que el diputat de Junts pel Sí Germà Gordó deixi l'acta de diputat parlamentari. Les joventuts del PDeCAT han exigit, en un missatge a Twitter, que "qualsevol investigat per corrupció ha d'apartar-se del seu càrrec. Volem un partit nou per un país nou". Des de la JNC han confirmat a l'ACN que, amb aquesta piulada, l'associació reclama que l'exconseller de Justícia renunciï a l'escó parlamentari. Aquest divendres al matí, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi obert una investigació contra Gordó pel 'cas 3%'. Al migdia, el PDeCAT ha enviat un comunicat on explica que la formació ha acordat la baixa de l'exconseller com a membre de la Comissió de Justícia del Parlament i, per tant, de la seva presidència. "Desplegarà totes les facultats processals que l’ordenament jurídic li atorga per demostrar la seva radical innocència i honestedat", continuava el text. Tot i això, i després de la pressió del partit, Gordó també abandonarà l'acta de diputat. A mitja tarda, la pròpia Pascal ha demanat la dimissió de Gordó, en una piulada: "A vegades fer passos al costat serveix per avançar i demostra generositat". Si bé el tuit no menciona directament l'exconseller, fonts del Partit Demòcrata han confirmat a l'ACN que la seva coordinadora general en demanava la dimissió. Poques hores més tard, la plataforma de Gordó, Nova Convergència, ha demanat en un altre tuit que el seu impulsor "deixi" tant el PDeCAT com el grup parlamentari de JxSí, per passar a ser diputat no adscrit al Grup Mixt. "Confiant en la honestedat de Germà Gordó i constada l'actitud de Marta Pascal, demanem que deixi el PDeCAT i el Grup Parlamentari i que passi al grup mixt", diu la piulada, que el propi Gordó ha retuitejat. La Sala Civil i Penal del tribunal ha acordat declarar-se competent per obrir diligències contra Gordó, que és aforat per la seva condició de diputat, després que ho demanés el jutge del Vendrell que porta la instrucció del cas de presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A Gordó se l'investiga pels presumptes delictes de tràfic d'influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics, que són els que va fixar el jutge de Vendrell en l'exposició raonada enviada al TSJC.
|
La JNC demana que Gordó deixi l'acta de diputat parlamentari
|
Cs ha denunciat que el coordinador de la formació taronja a la localitat menorquina de Ciutadella, Joan Canals, ha estat agredit després de la concentració contra el referèndum de l'1-O i "a favor de la unió dels espanyols". L'acte s'havia celebrat a migdia a la Plaça des Born i Canals es trobava amb altres militants de Cs quan un jove hauria començat a cridar 'fatxes, hauríeu d'estar morts'. Segons el relat de Cs, el coordinador Joan Canals i els seus acompanyants han demanat al jove que els deixés d'insultar, però aquest s'ha dirigit a Canals i l'ha agredit a la cara. Com a conseqüència del cop, el coordinador de Cs a Ciutadella ha caigut a terra, ha perdut el coneixement i ha estat traslladat en ambulància a l'hospital per una valoració mèdica. Els facultatius li han fet dos punts de sutura i Canals ha denunciat l'agressió davant la policia espanyola. Cs lamenta i condemna unes "accions d'odi i rancor que no toleren ideologies polítiques diferents".
|
Cs denuncia una agressió al seu coordinador a Ciutadella després d'una concentració contra el referèndum de l'1-O
|
La comissaria de la policia espanyola de la Seu d'Urgell va expedir entre els mesos de març i desembre de 2019 un total de 286 Targetes d'Identitat d'Estrangers (TIE). El servei es va posar en marxa ara fa un any arran de les gestions fetes tant per delegació del govern de l'Estat a Catalunya com de la subdelegació a Lleida i en resposta a una reivindicació plantejada per l'ajuntament de la capital alturgellenca per facilitar aquest tràmit als ciutadans d'origen estranger d'aquesta zona, els quals havien de desplaçar-se abans a la ciutat de Lleida. Pel que fa l'expedició de DNI, al conjunt de la demarcació lleidatana es van tramitar 58.688 documents al 2019. Mentre, en el mateix període es van expedir 20.507 passaports. Les 286 TIE expedides a la Seu d'Urgell es sumen a les 420 expedides per la comissaria de Les i a les 15.866 tramitades a Lleida ciutat, segons les dades facilitades per la policia espanyola. El subdelegat del govern de l'Estat a Lleida, José Crespín, ha destacat que la posada en marxa d'aquest servei a la capital alturgellenca "aporta millores en l'atenció a la ciutadania, concretament al col·lectiu de ciutadans estrangers que viuen al Pirineu". Mentre, dels 58.688 DNI expedits l'any passat -xifra que s'apropa als 60.049 de 2018-, 48.703 es van tramitar a Lleida ciutat, 3.269 a Les i 6.716 a la Seu d'Urgell, on el volum d'expedició representa més d'un 10% del total. Pel que fa als passaports, se'n van tramitar 20.507, situant-se per sobre dels 19.270 expedits al 2018. D'aquests, 17.388 es van tramitar a Lleida, 1.782 a la Seu d'Urgell i 1.337 a Les. La comissaria provincial de Lleida va rebre l'any passat una felicitació de la divisió de documentació de la Direcció General de la Policia per ser la millor "en eficiència i productivitat en la tramitació de DNI, passaport i targetes d'identificació d'estrangers". Pel que fa a la unitat de documentació d'espanyols i estrangers, aquesta atén anualment més de 100.000 ciutadans, entre tràmits i consultes.
|
Expedides 286 Targetes d'Identitat d'Estrangers a la comissaria de La Seu en el primer any de funcionament del servei
|
El Departament d'Empresa i Coneixement, el Departament de Salut i les dotze universitats catalanes, públiques i privades, han signat aquest dimecres el conveni marc a partir del qual les diferents institucions treballaran per adequar els continguts dels estudis sanitaris, medicina i infermeria principalment, a les necessitats que es detecten en els centres de treball. Una de les mesures que s'estudiarà es la implantació d'una prova d'aptitud personal (PAP) per determinar els estudiants més capacitats a estudiar medicina. Els diferents grups de treball que es constitueixin tenen dos anys per presentar les seves conclusions. El conveni respon a les demandes del sector formulades en el marc del Fòrum del Diàleg Professional. El fòrum va identificar 17 reptes, quatre dels quals tenen a veure directament amb al formació universitària de grau i la necessitat de redefinir els perfils competencials dels professionals de la salut, i els grups de treball sorgits arran d'aquest conveni i en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) estudiaran quins canvis s'han de dur a terme i es buscarà el consens per tirar-ho endavant. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha explicat que es treballarà per introduir per exemple, noves metodologies d'avaluació i també l'ús de les noves tecnologies o la integració de la simulació, sempre partint de la premissa que es busca ''la seguretat del pacient''. La conseller de Salut, Alba Vergés, ha volgut destacar la necessitat de millorar les actituds i els comportaments dels professionals i ha situat una eventual prova d'aptitud personal a medicina per poder valorar més enllà dels coneixements de les PAU, valorar els valors i les actituds de les persones que volen ser professionals sanitaris. Per la seva banda, la presidenta de l'ACUP, Maria José Figueras, ha valorat positivament el conveni perquè les facultats de medicina ja han notat una ''tendència al canvi'' però ha destacat que no poden estar ''allunyades'' de la necessitat del sector i per tant, creu que els ''nous canvis d'actitud i disciplines'' requereixen una visió conjunta entre Universitats i Salut. El conveni de col·laboració neix amb la voluntat de consolidar i perfeccionar les activitats formatives que integren els plans d’estudi de les titulacions universitàries oficials de l’àmbit sanitari per incidir en el progrés i la qualitat de les professions sanitàries a les quals s’adrecen. Els dos principals grups de treball ja estan actius des de la primavera passada i justament, el grup per a la Millora en la Formació dels Estudis de Grau en Medicina valora com trobar ''eines predictives i objectivables'' per facilitar la selecció dels estudiants que tinguin un millor perfil professional per exercir la medicina, i s'està estudiant qui tipus de proves psicomètriques es poden posar per fer aquesta valoració.
|
El Govern i les universitats treballaran conjuntament per adequar els estudis sanitaris a les necessitats professionals
|
Les biblioteques municipals de Girona han reobert aquest dilluns el servei de préstec amb més d'un centenar de cites prèvies. De les quatre que hi ha arreu de la ciutat, les que en tenen més –una quarantena cadascuna- són l'Ernest Lluch i la Salvador Allende. Els llibres s'entreguen en bosses de paper, a l'exterior de les biblioteques i amb el personal protegit per mampares. En el cas dels retorns, s'han de dipositar a les bústies i els documents passen aleshores una quarantena de catorze dies. La directora de la Salvador Allende, Eva Guillaumes, explica que s'han hagut d'adaptar a la nova realitat perquè hi ha usuaris que no estan avesats a les noves tecnologies. El consistori treballa ara perquè l'accés a sales s'obri el 2 de juny. Des d'abans de les deu del matí, l'horari d'obertura de la biblioteca, la Júlia espera per poder anar a recollir llibres i DVD de la biblioteca Salvador Allende de Girona. Quan la directora de la biblioteca obre el reixat, es dirigeix fins a la taula que han col·locat en una de les portes d'entrada. Allà, l'espera un treballador, protegit amb mascareta i darrera una mampara, per donar-li els llibres que ja tenen a punt. Des d'aquest dilluns, aquesta imatge s'ha repetit a les quatre biblioteques municipals de la ciutat que han reobert per recuperar el servei de préstec. Es fa amb cita prèvia. Els usuaris, ja sigui a través d'una trucada o per correu electrònic, fan la comanda. Els bibliotecaris la preparen en bosses de paper i donen hora de recollida. Júlia Cirera explica que esperaven amb moltes ganes que es recuperés el servei de préstec, tant ella com les seves dues filles. "Teníem ganes de llegir i, després de tants dies a casa, ja teníem el llibres una mica repetits i volíem alguna cosa nova", ha detallat. El que encara no poden fer els usuaris és entrar dins la biblioteca i remenar els llibres. "Normalment vinc aquí i m'inspiro per agafar els llibres, aquesta vegada ha estat una mica diferent, he explicat els nostres gustos per telèfon i ens han aconsellat", ha dit la Júlia. Més de cent cites prèvies Les biblioteques municipals que aquest dilluns han reprès el préstec són l'Antònia Adroher, l'Ernest Lluch, la Just M. Casero i la Salvador Allende. En paral·lel, i com a mínim fins al 19 de juny, també fa préstecs de documents la Biblioteca Escolar Montfollet. Els horaris de serveis de préstec, i també d'atenció telefònica, són de dilluns a divendres de deu del matí a una del migdia, i de cinc de la tarda a vuit del vespre. Per a la biblioteca Montfollet, l'horari es restringeix entre les dotze del migdia i les dues de la tarda; això sí, aquí no cal reservar cita prèvia. Les quatre biblioteques municipals ja tenen una bona tanda de peticions. De fet, només avui mateix, ja han donat més d'un centenar de cites prèvies. Les que en tenen més d'agendades són l'Ernest Lluch i la Salvador Allende (amb unes 40 cadascuna), seguides de l'Antònia Adroher (una trentena) i la Just M. Casero (una desena). També s'han anat donant hores per a la resta de la setmana. Cada hora, aproximadament, es poden atendre un màxim de deu usuaris. A més, com que s'ha flexibilitzat el nombre de documents, totes poden demanar força llibres i DVD. I pel que fa al retorn, el termini també s'ha estès fins a l'1 de juliol. En el cas de la biblioteca Carles Rahola –aquesta, depèn de la Generalitat- el servei de préstec encara no està actiu. Probablement, començarà a fer-se a partir del 2 de juny. Mantenir activitat tot i el confinament La directora de la biblioteca Salvador Allende, Eva Guillaumes, afirma que durant el confinament han mantingut l'atenció personalitzada als usuaris, tot i que des de la distància. "Hi havia moltes ganes", explica Guillaumes que concreta que, entre aquells que són habituals, n'hi havien molts que estaven àvids de lectura i amb moltes ganes de poder tornar a agafar llibres en préstec. Les quatre biblioteques municipals han mantingut tota l'activitat possible a través de les noves tecnologies. La directora de la Salvador Allende destaca que han fet un "gran esforç" per fer els clubs de lectura de manera virtual: "Hem aconseguit mantenir-los gairebé tots". Hores del conte, activitats per a nadons, activitats centrades en refranys i descoberta de dites, enigmes a Twitter, una cinquantena de recomanacions a través de les xarxes per part de polítics, periodistes, escriptors, llibreters... Són algunes de les activitats que les biblioteques de Girona han fet de manera telemàtica (i que es poden trobar als diferents canals de Youtube). "Nosaltres tenim un tipus d'usuari, en algun cas, molt poc avesat a les tecnologies; hem estat molta estona al telèfon explicant des de la distància com ho havien de fer per accedir a totes les plataformes", ha descrit Guillaumes. A banda del préstec, a partir d'ara també es poden retornar els llibres, CD i DVD a través de les bústies. Un cop retornats, els posaran en quarantena durant catorze dies abans de tornar-los a prestar. "La idea és que es tornin a prestar en les condicions sanitàries adequades i que no hi hagi cap risc per a l'usuari", ha afirmat Guillaumes. D'allò virtual a allò físic El regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, ha assegurat que estan "molt contents" de poder començar a passar "d'allò virtual a allò físic": "Obrim les biblioteques, encara no al 100%, però aquesta setmana ja es poden fer devolucions de llibres i préstec". Segons Ribas, des de l'entrada de la regió sanitària de Girona a la fase 1 dilluns passat, han preparat les biblioteques per a la reobertura establint els protocols de seguretat necessaris. "Serem molt curosos amb els protocols", ha dit. A més, treballen perquè les biblioteques puguin reobrir les sales de lectura a partir del 2 de juny. "Intentarem buscar la màxima normalitat possible perquè els gironins puguin gaudir de la cultura", ha destacats. En aquest punt, Carles Ribas reclama tant a la Generalitat com al govern espanyol que marquin "instruccions clares" sobre com podrà ser aquesta reobertura. Per ara, el protocol que estan dissenyant des del govern municipal preveu que un bibliotecari s'encarregui de subministrar els llibres: "Potser no serà la dinàmica habitual d'aixecar-se i anar a buscar-los, haurà de ser un servei més a la carta". A banda de la recuperació dels serveis de devolució i préstec a les biblioteques municipals, Ribas concreta que l'àrea de cultura també està treballant per "promocionar" els actes culturals al carrer, adaptant el format a les mesures sanitàries de distància social. "Ara engeguem la màquina i no tindrà aturador", ha afirmat. Concerts o espectacles escènics amb reserva prèvia, en espais oberts i amb distància social entre les cadires serà la fórmula d'aquests espectacles tant musicals com d'arts escèniques. "Activitats tancades als espais habituals serà complicat però trobarem fórmules per apropar la cultura, un sector que ho està passant molt malament", ha dit Ribas. El regidor reclama a les administracions que defineixin "de manera seriosa" quines distàncies s'han d'establir en teatres o a l'auditori i que actuïn amb "coherència" per garantir que es reprenguin les activitats culturals com més aviat millor.
|
Les biblioteques municipals de Girona reobren el servei de préstec amb més d'un centenar de cites prèvies
|
L'import mitjà de cada préstec es va situar en els 124.912 euros ACN Madrid.-El nombre d'hipoteques a Catalunya sobre habitatges va créixer un 19,4 al febrer respecte el mateix mes de l'any passat, concretament fins a les 3.989, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Es tracta de la millor xifra des del juny des del 2012, quan aleshores es van constituir 3.948 hipoteques. Pel que fa respecte el gener d'aquest mateix any, l'increment ha estat d'un 2,1%. L'import prestat va ascendir fins als 492 milions d'euros, el que suposa un augment del 19,1% respecte el febrer del 2015 i un 7,6% respecte el gener, i situa l'import mitjà per hipoteca en els 124.912 euros. D'altra banda, a l'Estat, el nombre d'hipoteques va augmentar un 15,9%, fins a les 24.887, amb un import mitjà de 108.466 euros. Per demarcacions, a Barcelona es van formalitzar 2.781 hipoteques sobre habitatges, el que representa un increment del 15% respecte el febrer del 2015. L'import mitjà es va situar en els 138.011 euros, un 1,1% interanual més. Les comarques on més va créixer el nombre d'hipoteques concedides sobre habitatges, però, van ser a les gironines i lleidatanes. Així, a la demarcació gironina se'n van concedir un 54,54% més al febrer respecte el mateix mes de l'any passat, fins a les 595, mentre que l'import mitjà va caure un 10,6%, fins als 96.331 euros. Pel que fa a les comarques de Lleida, el nombre de préstecs hipotecaris sobre habitatges va pujar un 37,3%, fins als 206, i l'import mitjà es va situar en els 95.223 euros, un 9% més. Per últim, a les comarques de Tarragona es van signar 357 hipoteques, un 3,5% més que el febrer de l'any passat, amb un import mitjà de 87.638 euros, un 6,1% més. A la resta de l'Estat, el nombre d'hipoteques constituïdes sobre habitatges és de 24.887, un 15,9% més que el febrer del 2015, amb un import mitjà de 108.466 euros, un 1,3% menys que el mateix mes de l'any passat. El 89,2% de les hipoteques constituïdes al febrer ho van fer amb un tipus d'interès variable, davant el 10,8% fixe. L'Euribor va ser el tipus de referència més utilitzat en la constitució hipoteques a interès variable, concretament el 93% els nous contractes. El tipus d'interès mitjà sobre hipoteques constituïdes sobre habitatges és del 3,31%, un 1,2% menys que el febrer del 2015.
|
El nombre d'hipoteques a Catalunya sobre habitatges creix un 19,4% al febrer
|
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha promès la Constitució "des del compromís republicà, com a pres polític i per imperatiu legal". Aquesta ha estat la fórmula utilitzada pel líder republicà per fer el tràmit de jura o promesa de la Constitució, diferent al que han utilitzat la majoria de diputats del seu grup, que han promès la carta magna espanyola "per la llibertat dels presos i exiliades polítiques i per la república catalana, i per imperatiu legal". Com ha passat amb els altres diputats independentistes que han fet la promesa abans que ell, els diputats de Vox han intentat impedir que se'l sentís picant amb les mans la taula i fent soroll. En canvi, els diputats d'ERC s'han aixecat a aplaudir-lo, així com també algun de JxCat.
|
Junqueras promet la Constitució "des del compromís republicà, com a pres polític i per imperatiu legal"
|
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) ha cedit quatre parcel·les de bosc de titularitat municipal del massís de Montgrí al projecte 'Life Biorgest'. Es tracta d'una iniciativa transfronterera que coordina el Consorci Forestal de Catalunya (CFC) i que es desenvolupa a Catalunya i a Occitània. El projecte, que es va iniciar l'any passat i s'allargarà fins al 2023, té com a objectiu millorar la biodiversitat dels boscos mediterranis mitjançant la integració de pràctiques innovadores en la planificació i gestió forestal actual. Per assolir-ho s'han signat acords amb propietaris d’un conjunt de finques de Catalunya i Occitània on s'hi provaran diferents models de gestió. Amb aquest projecte es pretén fer compatible la millora de la biodiversitat amb la sostenibilitat econòmica de la gestió forestal, per garantir la persistència d’aquestes masses boscoses i la seva adaptació al canvi climàtic. S'hi proposaran una trentena d’accions demostratives, a desenvolupar fins al 2023, en hàbitats forestals mediterranis d’interès comunitari inclosos a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya i Occitània. En el cas de Torroella de Montgrí, els impulsors del 'Life Biorgest' podran treballar en quatre parcel·les de la muntanya pública, incloses dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes medes i el Baix Ter. Cadascuna té entre 8 i 10 hectàrees, que sumen un total de 35. Dues de les parcel·les estan situades al nord de la Muntanya Gran. Una d'elles es deixarà que evolucioni de manera natural i l'altra també, però amb uns treballs previs. Després es farà el seguiment comparatiu. També s'actuarà en dues parcel·les situades al nord de la Torre Gran i al costat de la Torre Vella. En aquest cas, es realitzaran uns treballs d’aclarida amb mètodes clàssics en un sector i a l’altre es faran treballs amb una silvicultura més propera a la natura. La cessió de les parcel·les s’ha formalitzat per un termini de vint anys. D'aquesta manera es concreta una proposta en la qual l'Ajuntament, a través de l'Àrea de Medi Ambient, i el CFC portaven mesos treballant, conjuntament amb Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) per definir els àmbits i els objectius concrets de l'actuació. Durant el període de cessió, l’Ajuntament s'ha compromès a no realitzar cap activitat que pugui alterar l’estructura dels rodals i pugui menyscabar l'interès demostratiu de les actuacions. Compromís amb la sostenibilitat Aquest dimarts al matí la regidora de Medi Ambient, Natàlia Navarro, i la directora del projecte, Roser Mundet, s’han trobat sobre el terreny per aprofundir en el desenvolupament de les accions programades i intercanviar impressions. Per a Navarro, aquesta col·laboració és una expressió més del "compromís" que té l'Ajuntament de Torroella de Montgrí en matèria de "sostenibilitat i posada en valor del medi natural". En el cas de la gestió forestal, la regidora ha expressat el seu convenciment que representa una gran "oportunitat" de poder contribuir al desenvolupament d'un projecte innovador que tindrà "un retorn social" en forma de mesures concretes. La regidora també ha recordat que el consistori és el titular de la major part del bosc del massís del Montgrí on porten una "gestió activa i responsable" que intenta compaginar l’ús social, la protecció de la seva diversitat i els seus aprofitaments (cacera, pastures i fusta). Un projecte innovador Per la seva banda, Mundet ha destacat que el projecte és una bona oportunitat per trobar "un consens" de quines mesures específiques cal integrar en la gestió forestal per a la millora de la biodiversitat dels boscos mediterranis. També ha subratllat que és una bona manera de demostrar com una silvicultura sostenible pot ser "una bona aliada" de la biodiversitat. Al projecte hi treballen conjuntament un equip multidisciplinari de propietaris forestals, administració, científics i experts del món de la gestió forestal sostenible i la conservació. Tal com ha assegurat la seva directora, gràcies a la "predisposició" i interès de l'Ajuntament, es poden implementar "diferents models de gestió forestal" en un mateix massís.
|
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí col·labora en un projecte europeu per millorar la biodiversitat forestal
|
Unes 500 persones segons la Guàrdia Urbana s'han manifestat aquest diumenge al migdia pel centre de Barcelona per demanar ''educar en llibertat'' i reclamar a institucions i partits polítics deixar l'educació ''en pau''. Convocats pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), els manifestants han cridat consignes a favor de la llibertat de càtedra i sobretot en suport dels docents de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d'Urgell encausats per suposats comentaris discriminatoris a classe els dies posteriors a l'1-O. ''No esteu sols'' o ''Tots som docents d'El Palau'' han estat algunes de les consignes que s'han repetit al llarg de la marxa, que ha comptat amb la presència de professorat, sindicat, famílies i entitats educatives. També hi ha assistit el director general de Professorat del Departament d'Ensenyament, Ignasi Garcia Plata, i la presidenta del Consell Escolar, Anna Simó. La marxa ha sortit a les 12 del migdia de la plaça Universitat i ha travessat el centre de Barcelona fins a Arc de Triomf, on els representants del MUCE han llegit un manifest en contra de la criminalització dels docents, en defensa de la llibertat a les escoles i en suport dels docents encausats. També hand emanat el suport del Departament d'Ensenyament i la publicació de l'informe intern que exonera els professors investigats de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Representants de les famílies, del exalumnes i dels professors d'aquest centre educatiu, en el punt de mira des de l'1-O per suposats comentaris discriminatoris a fills d'agents de la Guàrdia Civil després del referèndum, han tornat a defensar la tasca d'aquests professors i han lamentat que no s'hagin esgotat les vies del sistema educatiu per resoldre el conflicte i s'hagi optat, per contra, per la judicialització de tots els casos. Amb aquest pretext doncs, la comuntiat eduactiva ha tornat a sortir el carrer, només una setmana després que a Sant Andreu de la Barca se celebrés un acte en suport als docents. La marxa d'aquest diumenge a Barcelona, que segons la Guàrdia Urbana ha congregat al voltant de les 500 persones, ha unit professors, mestres, sindicats, famílies i estudiants, els diferents agents de la comunitat educativa presents a la capçalera de la manifestació que demanen ''educar en llibertat'' i que es deixi ''l'educació en pau''. Crits com '' no esteu sols'' o ''què passa, què passa? Que em reprimeixen massa'', han estat alguns dels càntics que s'han pronunciat durant l'hora llarga en què ha transcorregut la marxa. La marxa ha tingut però, una segona capçalera amb presència dels familiars i docents de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Precisament, el portaveu dels docents d'aquest centre educatiu, Josep Lluís del Alcázar, ha recordat que aquesta marxa no és únicament pels docents de l'institut, ja que considera que ''no és un tema aïllat'' sinó que considera que els professors ja encausats només han estat ''la porta d'entrada'' d'una posada en qüestió que fa temps que s'està duent ta terme i que el govern espanyol ha volgut convertir ''en un tema d'estat''. Ha recordat que els secretaris del ministeri es van reunir únicament amb les famílies denunciants i no amb totes les parts. Del Alcázar ha demanat que les institucions ''tinguin una altra actitud'' davant el conflicte i ha lamentat que el col·lectiu callés en un inici per preservar la intimitat de l'alumnat i que en canvi, actualment, no s'hagi continuat garantint aquesta intimitat. Del Alcázar també ha avançat que la proposta de moció presentada als grups parlamentaris tira endavant, i que ja tenen un suport majoritari a la cambra, a l'espera de la decisió del PSC que, només en dos ajuntaments en què s'ha votat el text en la mateixa línia, s'hi ha posicionat en contra. El Departament dona suport als docents El director general de professorat del Departament d'Ensenyament, Ignasi Garcia Plata, ha volgut participar a la mobilització per donar suport a la tasca dels docents. Garcia Plata, que continua al capdavant d'aquesta direcció després del relleu al Departament, ha qualificat ''d'mportantíssim'' estar ''al costat dels docents'' i ha assegurat que no poden fer la feina ''sota amenaça''. Per això, ha mostrat la seva oposició a les acusacions d'adoctrinament que es fa a l'escola catalana i ha demanat que els professors i mestres puguin actuar ''amb llibertat de càtedra, sense por i plena confiança''. Garcia Plata, que també ha lamentat no haver utilitzat els recursos del sistema educatiu per abordar el problema, ha descartat fer públic properament l'informe propi sobre el cas de l'institut de Sant Andreu de la Barca, tal com demanen sindicats i famílies, perquè ha anunciat que el Departament ''seguirà els seus procediments'' i les mesures s'aplicaran ''en el moment oportú''. Per això, el director general ha defensat que actualment és moment d'estar al costat dels professors. Llibertat per evitar l'autocensura Tant les famílies com els sindicats han mostrat la seva preocupació que la judicialització d'aquests casos els darrers mesos ha provocat que mestres i professors evitin segons quins debats a l'aula i deixin de fer algunes activitats educatives per no tractar determinats temes. Des de la FaPaC, Belén Tascón, ha reclamant educar en llibertat per a què les persones ''siguin crítiques'' i per això, ha assegurat que cal que a l'escola es respectin totes les idees i posicionaments. Manel Pulio, de CCOO, i David Córdoba, d'USTEC-STEs, s'han manifestat en la mateixa línia i han assegurat que els docents viuen amb por el seu dia a dia. Pulido ha criticat que l'escola s'ha utilitzat com a ''arma'' en un context polític i ha denunciat que molts partits i organitzacions socials l'estan utilitzant ''en un sentit o un altre''. Per Pulido, l'escola ha de ser lloc amb ''pluralitat d'opinions'' on es pugui expressar tothom i per tant ''una agora'' amb total llibertat. Córdoba ha alertat que el què està passat a les aules és deixar de banda ''debats que sempre es volien fer'' per no abordar segons quines temàtiques com pot ser la desobediència o els fets de 1714.
|
Mestres, famílies i estudiants reclamen ''educar en llibertat'' en una marxa de suport als docents
|
La DO Empordà ha arrencat aquest dilluns la verema dels seus cellers en un any en què es preveu recollir un 20% menys de raïm que en altres anys. De tota manera, el president de la Comissió Tècnica del Consell Regulador de la DO, Toni Roig, ha afirmat que aquest any el raïm té "un grau d'acidesa excel·lent" i per això calculen que serà una bona verema tot i la davallada en producció. El principal motiu d'aquestes pèrdues és la incidència que ha tingut el fong míldiu en les vinyes, un tipus de malaltia que s'ha incrementat amb les pluges i les humitats d'aquesta primavera. On més incidència ha tingut ha estat en produccions ecològiques, ja que no poden fer servir tants productes per eliminar el fong, i podrien arribar a perdre més del 50%.
|
La DO Empordà preveu una verema amb un 20% menys de raïm però d'una "qualitat excel·lent"
|
El debat al Ple del Parlament Europeu sobre els esdeveniments del diumenge 1 d'octubre a Catalunya ha evidenciat la divergència de posicions dels grups sobre com resoldre la situació i si la UE ha de tenir-hi un rol actiu. El president del Partit Popular Europeu a l'Eurocambra, Manfred Weber, ha assegurat que el conflicte "només es pot resoldre a l'estat espanyol" i ha fet una crida al diàleg "pacífic" per evitar "més escalades". També ha demanat a les autoritats catalanes "no fer passos irreversibles" i ha avisat que "qui deixa Espanya, deixa també la UE". De la seva banda, el líder de grup dels Socialistes i Demòcrates, Gianni Pittella, ha assegurat que "cal un nou començament" i ha avisat que una declaració unilateral d'independència seria "una provocació" i podria desencadenar "nous desastres". Pittella s'ha dirigit també a Rajoy perquè "amb la resta d'autoritats espanyoles" posin en marxa un diàleg "per una Espanya forta amb realitats internes". El president del grup dels liberals, Guy Verhofstadt, ha afirmat que "hi ha d'haver diàleg" i ha valorat que una declaració d'independència seria "totalment irresponsable". La copresidenta dels Verds/ALE, Ska Keller, ha recordat a la Comissió Europea que, com a guardiana dels tractats, "és la seva obligació oferir-se i mediar" i ha instat els governs espanyol i català a acceptar la mediació.
|
Tots els grups a l'Eurocambra reclamen "diàleg" amb Catalunya però disten sobre el paper de la UE
|
La galeria d'art Mayoral ha inaugurat 'L'espai dels somnis', una selecció d'obres que analitzen quina importància ha tingut el somni com a constructor del llenguatge artístic del segle XX. Comissariada pel crític d'art Vicenç Altaió la mostra compta amb treballs de noms com Dalí, Miró, Magritte, Picasso, Tàpies, Brossa o Duchamp. L'exposició es podrà veure fins al 5 de gener i compta amb dos grans blocs, el de "somiar desperts" liderat per Dalí i Duchamp i el de la recuperació després dels anys negres de la dictadura amb Miró i Calder. En declaracions a l'ACN, Altaió, ha qualificat la proposta com a "suggerent" i ha dit que és "pròpia d'un museu". Segons el comissari, és una reflexió sobre com els artistes tenen la capacitat d'explicar-nos coses a través dels somnis que "tots tenim". La mostra s'ha estrenat aquest estiu a la Societat l'Amistat Casino de Cadaqués i a partir del 15 de setembre fins al 5 de gener del 2018 s'exposarà a la sala Mayoral. L'exposició repassa com interpreten els somnis els artistes, en quin grau son rellevants per la seva obra i quantes maneres diferents de portar els somnis a les arts hi ha. El comissari ha explicat que tot plegat parteix del canvi artístic generat després de la Primera Guerra Mundial. És per això que, amb les obres, es mostra com el somni es va convertir "en un gran pou" des del qual es podia viure una altra realitat. "De la mà dels artistes hi ha una manera de crear un imaginari nou, allunyat de la realitat dolorosa quan esclata la Primera Guerra Mundial i després la segona. El somni no serà una fugida sinó una creació inèdita de gran imaginació", ha explicat Altaió. El surrealisme és protagonista en tots aquests treballs que s'exposen perquè "obria una finestra interior" al alliberar les imatges a partir del somni. Segons el crític d'art al llarg de la història "sempre" hi ha hagut aquests somnis. En algunes èpoques molt centrats en la moralitat del que és bo i el que és dolent, en el terror o en el sexe. El també assagista i poeta ha dit que és un "privilegi" treballar amb una galeria i el seu fons. "Enlloc de posar les teories del crític d'art il·lustrades amb pintura, aquí és primer l'art i després la interpretació. Com els somnis, que són voluntaris", ha celebrat. També ha afirmat que es demostra el "paper rellevant" de les galeries d'art. Vicenç Altaió és poeta, assagista, crític d'art, articulista d'opinió i editor de revistes d'art entre d'altres. Va ser director del centre KRTU i de l'Arts Santa Mònica. Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l'Any Miró i de l'Any Dalí. Actualment és president de la Fundació Joan Brossa. Per la seva banda, Mayoral és una galeria d'art especialitzada en art modern i de postguerra fundada a Barcelona el 1989. L'espai desenvolupa projectes rigorosament comissariats i compta amb la col·laboració de les famílies dels artistes. El programa expositiu aposta per artistes del segle XX com Joan Miró, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Alexander Calder, René Magritte, Marc Chagall, Eduardo Chillida, Manolo Millares i Antoni Tàpies, entre d'altres.
|
La galeria Mayoral explora el món dels somnis de Dalí, Picassó, Miró, Brossa i Duchamp
|
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha replicat al candidat del PNB a la presidència d’Euskadi, Iñigo Urkullu, que “la realitat política i social d’Euskadi i Catalunya és sensiblement diferent”. Urkullu ha manifestat en una entrevista d’aquest diumenge a ‘La Vanguardia’ que “la unilateralitat no és el camí” i s’ha mostrat convençut que Europa no l’acceptaria. Davant d’aquesta afirmació, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Munté ha mostrat el “màxim respecte” davant les seves opinions però ha defensat que l’única unilateralitat que s’ha vist fins ara ha estat per part del govern espanyol que, segons ella, es nega a abordar el procés.
|
El Govern replica a Urkullu que la realitat política d’Euskadi i Catalunya és “sensiblement diferent”
|
Barcelona acollirà un dels tres centres de computació d'alt rendiment d'Europa al costat d'Itàlia i de Finlàndia, segons ha anunciat la Comissió Europea. La Iniciativa Europea de Computació d'Altes Prestacions (EuroHPC per les sigles en anglès), que compta amb un pressupost de 840 milions d'euros, ha seleccionat vuit països per instal·lar-hi centres de supercomputació, els tres ja esmentats i cinc que acolliran instal·lacions de menys abast, Bulgària, Txèquia, Luxemburg, Portugal i Eslovènia. Segons ha pogut saber l'ACN, el finançament destinat al centre de Barcelona suposarà la inversió més gran en recerca de la UE a l'Estat. Els vuit centres donaran suport al desenvolupament d'aplicacions majors en àmbits com la medicina personalitzada, el disseny de materials, la bioenginyeria, la predicció meteorològica o el canvi climàtic. L'EuroHPC i els 3 centres seleccionats, entre ells Barcelona, tenen previst adquirir supercomputadors que amb una capacitat per fer 150.000 milions de càlculs per segon estaran entre els 10 més potents del món. Així, s'espera que aquests centres proporcionin entre 4 i 5 vegades més de potència que els actuals sistemes de supercomputació. La Unió Europea i els països participants invertiran 840 milions d'euros en la iniciativa que duplicarà els recursos actuals de supercomputació al bloc. En els pròxims mesos, el consorci que gestionarà la iniciativa signarà els acords amb les entitats seleccionades i els seus respectius pressupostos. Està previst que els supercomputadors estiguin operatius durant la segona meitat del 2020 per als usuaris europeus, principalment, el sector acadèmic, industrial i públic. Tecnologia estratègica Des de la Comissió Europea es considera "crucial" la computació d'alt rendiment per generar creixement econòmic i ocupació, però també per a l'autonomia estratègica i per a la innovació. A través de la supercomputació, per exemple, es poden predir patrons climàtics regionals o la mida i els recorreguts de les tempestes o les inundacions, de tal manera que sigui possible activar més d'hora els sistemes d'emergència pertinents. També s'utilitza per dissenyar noves medicines, per resoldre equacions físiques complexes que modelen els processos moleculars o per observar la interacció de nous medicaments amb els teixits humans. L'aviació i l'automoció també utilitzen la supercomputació en els seus testos de seguretat, per exemple.
|
Barcelona acollirà un dels tres nous supercomputadors europeus en la inversió més gran de la UE en recerca a l'Estat
|
L'increment dels delictes contra les persones (+2,36%) i el patrimoni (+2,56%) han contribuït a elevar, per primer cop en els últims vuit anys, el nombre de fets delictius en un 2,68% a la Regió Policial del Camp de Tarragona aquest 2017. Així ho posa de manifest el balanç fet públic pels Mossos d'Esquadra, que durant l'any passat va registrar la comissió de 43.988 fets penals, 1.150 més que l'anterior. Un repunt que el cos policial contextualitza dins d'una tendència global decreixent durant els últims temps. En el concret dels delictes contra les persones, malgrat el nombre d'homicidis o assassinats s'ha mantingut exactament igual que el 2016 (5), les temptatives s'han reduït en un 56%, passant de 25 a 11 aquest 2017. Per contra, resulta significatiu l'increment en un 20,1% dels maltractaments en l'àmbit de la llar, tot i que la violència física o psíquica habitual en aquest entorn s'ha reduït un 21,4%. D'acord amb les estadístiques fetes públiques pels Mossos d'Esquadra, al Camp de de Tarragona les agressions sexuals baixen un 1,47% i els abusos sexuals decreixen un 10,53% respecte 2016. El delicte més habitual contra les persones –amb 5.084 fets registrats-, el de lesions, que acapara un 30% d'aquest grup, creix en un 1,25%, però el segon més important, el d'amenaces, una de cada quatre denúncies, cau un 2,16%. Globalment, però, els delictes contra el patrimoni són els que quantitativament continuen encapçalant la llista, amb 35.522 fets, un 81% del total. L'increment dins d'aquest àmbit es visualitza especialment en el creixement dels robatoris i furt d'ús de vehicles (+18,22%) i les estafes (+18,12%), especialment a Internet i seguint la tendència creixent dels últims anys a Catalunya. En bona mesura, però, el repunt s'apuntala, per l'increment, tot i que inferior en percentatge, dels delictes més freqüents: els furts, que suposen un 32% del total, han pujat també un 2,33% i els robatoris amb força, que són un 27%, ho han fet en un 1,67%. Sobre aquest últim epígraf, que concentra 9.719 casos, destaquen l'increment dels casos en establiments (+18,77%) i a l'interior de vehicles (+8,98%); mentre que baixen a les empreses (-18,55%) i als domicilis (-6,02%). Per contra, els danys, el tercer fet més denunciat dins dels delictes contra el patrimoni , baixen un 4,1% i els robatoris amb violència o intimidació un 4,09%. Respecte aquest últim tipus concret, que suma 1.265 fets el 2017, destaca la caiguda en un 28,63% de les estrebades i un 7,89% menys a domicili, mentre que puja un 14,1% en espais públics i un 8,33% en establiments. Malgrat el repunt d'aquest 2017, els Mossos subratllen que des del 2013 s'havia experimentat una reducció acumulada del 13,22%, amb decrements registrats d'entre el 4,2 i el 7,7% que ha acabat trencant l'estadística d'aquest any passat. Per àrees policials bàsiques (ABP), l'única on han disminuït els fets aquest 2017 és la del Baix Penedès (-3,49%), mentre que a les restants s'incrementa en diferent mesura: puja un 6,03% a la del Tarragonès, un 3,47% a la de l'Alta Camp-Conca de Barberà i un 0,55% a la del Baix Camp-Priorat. D'acord amb les dades del balanç policial, del total de delictes registrats el 2017, se'n van resoldre 12.793, un 29,08%, una xifra lleugerament inferior (-0,07%) a la del passat 2016. Dels casos resolts: un 12% eren delictes contra persones i un 81% contra el patrimoni.
|
Els Mossos detecten un repunt dels delictes contra les persones i el patrimoni al Camp de Tarragona durant 2017
|
ERC ha registrat aquest dijous una bateria de preguntes al Senat dirigides al govern espanyol sobre el presumpte cas d'abús lingüístic d'uns agents de la Guàrdia Civil que haurien multat un ciutadà a Manresa que es negava a parlar-los en català, segons ha assegurat ell mateix a Twitter. Els republicans volen saber si l'executiu espanyol considera adequat aquest comportament i que els agents suposadament no hagin volgut entregar la còpia de la denúncia al manresà excusant-se en l'estat d'alarma. "Durant un estat d'alarma es poden vulnerar arbitràriament els drets de la ciutadania per part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, encara que l'actuació no tingui res a veure amb el motiu que causa l'estat d'alarma?", pregunten. Els senadors Mirella Cortès i Bernat Picornell, que firmen la bateria de preguntes, també interroguen el govern espanyol per si considera "que té un problema amb els agents" ja que "no respecte els drets lingüístics de la ciutadania que utilitza una llengua diferent del castellà". Per això, també vol saber quantes vulneracions d'aquest tipus han registrat i si creuen que es tracta d'actuacions "respectuoses" amb els catalanoparlants.
|
ERC interpel·la al govern espanyol sobre la presumpta multa a un manresà per parlar català a la Guàrdia Civil
|
El PP i Vox han rubricat un pacte de matinada per garantir la investidura de José Luis Martínez Almeida com a nou alcalde de Madrid. El PP i Cs ja tenien un acord per la governabilitat de la capital espanyola, amb Martínez Almeida com a alcalde i Begoña Villacís com a vicealcadesa, però ara els populars han aconseguit l'aval de la ultradreta, necessària per tenir la majoria per governar. "Al servei dels madrilenys, al servei d'Espanya", ha piulat el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith. A banda del pacte per Madrid, però, Vox i PP i en alguns casos també amb Cs, també han assolit acords per altres municipis de l'Estat. El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha afirmat que hi ha pactes "per fer governs per la llibertat a tota Espanya". A Saragossa, per exemple, hi haurà un govern tripartit, amb la ultradreta dins del govern municipal, segons Vox. Els tres partits de dreta també controlaran l'ajuntament de Granada. Vox ha assegurat que té un acord per fer "governs de coalició per impedir ajuntaments d'esquerra en municipis de tota Espanya", en un pacte "firmat entre els secretaris generals de Vox i del PP, amb l'acord de Cs". "El pacte estableix que Vox obtindrà conselleries de govern en proporció als seus resultats a cada localitat", ha indicat la formació d'ultradreta. En declaracions als mitjans, Javier Ortega Smith ha dit que l'acord vol "evitar que l'esquerra sectària" governi als ajuntaments. "Vox tindrà representació en tots els governs i ens municipals d'acord amb el mandat dels ciutadans, d'acord amb el percentatge de vots, i per tant, de regidors dels ajuntaments", ha afirmat. "És una alegria que la coalició de vot per la investidura i els propers governs entre el PP, Cs i Vox garanteix que el mandat dels espanyols sobre la capacitat de decisió dels governs municipals es faci conforme al percentatge de vots dels espanyols a aquestes tres forces polítiques", ha afegit. Ortega Smith ha admès, però, que "no està concretat" com es farà la presència de Vox en el govern municipal de Madrid. En el cas concret de Madrid, una de les mesures que inclou l'acord de programa per al govern de l'Ajuntament se centra en la creació d'un Museu d'Herois de la Nació, on es recollirien testimonis dels personatges històrics que "van contribuir amb la seva valentia, lleialtat i patriotisme a fer créixer Espanya i a lluitar contra els seus enemics durant els segles". Al pacte s'hi recull que es faria una especial menció a les víctimes del terrorisme i als cossos i forces de seguretat de l'Estat i les forces armades. També en aquesta línia, a l'acord s'hi afirma que es pretén "recuperar la imatge institucional" de la ciutat i afegeixen que "per sobre de qualsevol consideració regional o local sempre hi haurà la lleialtat institucional a Espanya i al rei", així com la col·laboració i la coordinació amb totes les administracions públiques. En aquest sentit, recullen precisament al primer punt de l'acord la necessitat "d'alliberar" la institució "d'imposicions ideològiques", com creuen que s'ha fet els darrers quatre anys.
|
El PP aconsegueix l'aval de Vox per l'alcaldia de Madrid
|
El festival Tiana Negra arriba a la vuitena edició amb un espai dedicat a la poesia negra com una de les principals novetats. El festival també tindrà un concurs de relats negres amb l'Institut de Tiana. El certamen se celebrarà el 17 i 18 de gener i servirà per homenatjar l'escriptora Isabel-Clara Simó, que serà l'encarregada d'inaugurar el festival, i també a Andrea Camilleri, que va mori l'estiu passat. El festival aquest any estrena direcció i Anna Maria Villalonga serà l'encarregada de dirigir els dos dies de certamen i que agafa el relleu de Sebastià Bennasar. "Ha deixat el llistó molt alt", assegura Vilallonga. Pel Tiana Negra hi passaran els principals noms de la literatura negra.
|
El festival Tiana Negra prepara la vuitena edició amb un espai dedicat a la poesia negra com a gran novetat
|
ERC ha presentat un escrit a la Mesa del Congrés en què demana la reconsideració de la suspensió dels quatre diputats presos. El document, que està signat pel líder del partit, Oriol Junqueras, i el portaveu de la formació a la cambra baixa, Gabriel Rufián, argumenta que la suspensió no és aplicable ni d'acord amb el l'article 21 del reglament del Congrés, perquè el Tribunal Suprem no ho avala, ni d'acord amb l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal perquè la petició que van fer diputats de formacions com Cs, el PP i VOX no feia referència a aquesta normativa. Els republicans també han exigit a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que "adopti de forma immediata les mesures que siguin necessàries per garantir els drets i prerrogatives d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Turull".
|
Junqueras presenta un escrit per demanar a la Mesa del Congrés que reconsideri la suspensió dels diputats presos
|
La Junta de Portaveus ha acordat l'ordre del dia per al ple del 21 de maig en la reunió telemàtica d'aquest dimarts. En aquesta sessió hi compareixerà el president de la Generalitat, Quim Torra, per donar compte de la modificació del Govern per la dimissió d'Alfred Bosch com a conseller d'Afers Exteriors i la incorporació de Bernat Solé al càrrec. A més, en aquest ple també s'hi votarà la convalidació dels decrets aprovats pel Govern en relació al coronavirus. D'altra banda, el 21 d'abril també està previst que es voti si Assumpció Castellví serà la nova senadora per designació autonòmica en substitució de Marta Pascal, tal i com ha proposat JxCat. La sessió començarà a les 9 del matí i repetirà el format reduït del ple on es van aprovar els pressupostos, amb la presència de només una vintena de diputats per garantir la distància de seguretat mínima. Segons fonts parlamentàries, també s'ha inclòs a l'ordre del dia els punts de liquidació de pressupost del Parlament del 2019, les sessions de control al president i al Govern i un dictamen de compatibilitat d'un diputat. Els decrets que se sotmetran a validació de la cambra són l'11/2020 del 7 d'abril sobre mesures econòmiques, socials i administratives; el 12/2020 del 10 d'abril amb mesures pressupostàries en relació al sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya en l'àmbit tributari i d'estructura de l'Administració; el 13/2020 del 21 d'abril amb mesures urgents de caràcter estructural i organitzatiu així com en l'àmbit de les entitats del sector públic; i el 14/2020 del 28 d'abril amb mesures pressupostàries en relació al sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya en l'àmbit tributari. Aquests decrets es van aprovar per pal·liar els efectes de la pandèmia pel coronavirus.
|
El Parlament fixa a l'ordre del dia del Ple la compareixença de Torra pels canvis al Govern i la convalidació de decrets
|
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha anunciat aquest dimarts que el grup Som s’encarregarà de les retransmissions de les diades castelleres. Així, la CCCC tanca carpeta i cedeix els drets televisius de les principals actuacions a una productora externa, que pren el relleu a la Xarxa de Comunicació Local. El grup cooperatiu difondrà les imatges en directe -per ‘streaming’- d’una trentena d’exhibicions arreu del país, encara per determinar. Es dona ja per fet, però, que l’arrencada d’aquestes emissions coincidirà amb la diada de Sant Joan a Valls. Precisament a la plaça del Blat s’ha fet públic aquest acord entre ambdues parts, per a un període de quatre anys prorrogables. Hi treballarà un equip fix que també oferirà un programa televisiu de mitja hora i més continguts a través d'un portal web. Pel que fa a les tarifes, es fixaran en funció de les “dimensions” de les televisions interessades. Ara s’obrirà una etapa de negociació amb els canals de televisió, en especial TVC, per tancar acords. “Negociarem cada cas”, ha afirmat el director de Som, Oriol Soler. La productora audiovisual del grup cooperatiu s’ha compromès amb la CCCC a oferir les retransmissions de trenta actuacions en directe i en obert, un programa televisiu setmanal de mitja hora amb un o més presentadors, i resums d’una hora en cas de jornades especials, a més de disposar d’una plataforma -Castells.tv- on es penjaran vídeos i altres continguts amb l'objectiu d'arribar al públic internacional, així com també eines de participació. El responsable del projecte, Marc Roma, garanteix que apostaran fort en tècniques i grafisme durant les retransmissions i que milloraran tant en contingut com en audiències. “Volem actualitzar un programa que es feia, en alguns casos, amb recursos limitats o amb rèmores del passat”, ha manifestat Roma. Des de la CCCC s’ha volgut tancar carpeta a la guerra oberta pels drets de les emissions de les actuacions castelleres i que va desencadenar una forta polèmica i gran preocupació entre les colles i en el si de la pròpia coordinadora. Fins i tot es va haver de crear un grup de treball dedicat a aquesta qüestió. Fins ara els drets d’emissió els tenia La Xarxa. L’elecció de Som, vinculat als mitjans de comunicació i a la indústria editorial, en detriment d’altres televisions o productores, es deu, segons el president de la CCCC, Roger Gispert, al fet que que era la proposta que més els encaixava i complia una premissa bàsica. “Garanteix la difusió gratuïta d’actuacions d’arreu del territori i també ens agrada el portal que plantegen per consolidar la comunitat castellera”, ha argumentat Gispert. Properament es farà públic el llistat d’actuacions que es retransmetran. L’acord ja s’ha donat a conèixer a totes les colles castelleres.
|
La Coordinadora de Colles Castelleres cedeix les retransmissions de les diades al grup Som
|
L'activitat quirúrgica el 2017 va créixer un 6,5%, respecte el 2016 i per tant, es van fer 22.220 operacions més, amb un total de 361.942 intervencions. Aquest fet, en part possible gràcies la pla de xoc de 57 MEUR per a la millora de les llistes d'espera que va impulsar el Departament de Salut, ha permès que el temps mitjà d'espera s'hagi reduït en 26 dies, dels 170 dies que de mitjana, que es donaven el 2016, als 144 actuals, i per tant, hagi disminuït un 15%. Les visites a especialistes també han millorat, i s'han incrementat un 5,9% respecte el 2016 i un 14,3% respecte el 2015, i per tant, el darrer any, els pacients que espera per a una consulta externa (421.841) es va reduir en un 20,7%, i el temps, s'ha escurçat en 38 dies. També s'ha reduït, en 1.019, el nombre de pacients que esperen una intervenció: en concret, al desembre hi havia 163.809 pacients en llista d'espera mentre que un any abans n'hi havia 164.828. Segons el Departament de Salut, aquesta reducció encara té més valor si es té en compte que hi ha més pacients derivats amb indicació quirúrgica per l'increment d'activitat en consultes externes i proves diagnòstiques. Des de Salut s'assenyala que aquest increment d'activitat, al costat de la priorització dels procediments que més llista acumulen, ha anat millorant els resultats dels actuals pacients de manera que el 95,4% dels que esperen el desembre de 2017, estan dins el termini establert, i que en un any, s'ha reduït en més de la meitat, els pacients que estan fora de termini. Així, algunes de les dades recollides pel departament assenyalen que tots els qui s'han de sotmetre a una intervenció cardíaca han d'esperar 90 dies o menys, i que més del 99% de les esperes per intervencions oncològiques, estan dins del termini. També estan dins el temps màxim de garantia, les operacions de cataractes, pròtesis de genoll i pròtesis de maluc, en un 96% dels casos. De fet, l'operació de pròtesi de genoll és la que aconsegueix una millora més clara, amb un 82,5% dels pacients dins el termini, quan l'any passat era del 66%. Precisament en els 10 procediments quirúrgics prioritaris l'activitat s'ha incrementat en un 12,7% i s'han fet 6.491 intervencions més que l'any 2016. Per exemple, ha crescut la cirurgia d'esquena o l'obesitat mòrbida al voltant d'un 34%. Les visites a especialistes s'han incrementat un 5,9% el 2017, fet que provoca que hi ha un 20,7% menys de pacients esperant-se. El temps mitja d'espera s'ha reduït en 38 dies, i per especialitats, per exemple, s'ha disminuït sobretot en traumatologia i oftalmologia. Pel que fa a les proves diagnòstiques, també s'han incrementat un 5% respecte el darrer any, però un 35% respecte el 2010. S'ha disminuït el nombre de pacients en espera per a totes les proves, i hi ha un temps mitjà de 18 dies menys, és a dir, del 21,2%. Això fa que de mitjana, l'espera sigui de 67 dies. El temps mitjà també disminueix en totes les proves menys en la polisomnografia i l'ergometria. També hi ha menys pacients que superen el període de referència, en total un 61% menys, alhora que la proporció de pacients dins el termini de referència ha passat del 70,3% al 85%.
|
L'increment de les operacions permet reduir les llistes d'espera el 2017
|
L'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Tardà creu que les eleccions al Parlament són "indefugibles" i "imprescindibles" després de la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre l'1-O. En un article que publica aquest dimecres 'El Periódico', Tardà assenyala que amb la sentència apareixeran "altres escenaris" com la reclamació immediata d'Amnistia per part dels partits independentistes i no independentistes. En l'article, Tardà augura que la solució serà un referèndum, com a culminació d'un procés de diàleg, que defugi d'un sí o un no a la independència "per donar cabuda al sí a la proposta espanyola avalada pels partits catalans constitucionalistes i al sí a la independència". En aquesta línia, Tardà insisteix que "cap solució no podrà ser assumida com a tal si exclou la meitat dels catalans". Segons l'exdiputat dels republicans, Catalunya no és una societat fracturada, com diu el líder de Cs, Albert Rivera, però sí que admet que està tensionada. "Ara cal que els polítics abandonin les trinxeres, que els partits constitucionalistes assumeixin la càrrega de defensar la incorporació dels drets dels catalans independentistes en la solució, i els independentistes la de garantir-hi la incorporació dels drets dels compatriotes autonomistes/federalistes", ha defensat.
|
Tardà creu que les eleccions són "indefugibles" i "imprescindibles" després de la sentència de l'1-O
|
Celaá recorda que la Generalitat és responsable de garantir també la normalitat el 10-N ACN Madrid.-El Consell de Ministres ha acordat aquest divendres demanar als seus serveis jurídics que "estudiïn en profunditat" la iniciativa de l'Assemblea de Madrid que demana il·legalitzar els partits independentistes "per veure si és susceptible de ser impugnada" davant el Tribunal Constitucional. Ho ha apuntat la portaveu de l'executiu en funcions, Isabel Celaá, que sí que ha anunciat la impugnació davant el Tribunal Constitucional d'una moció del Parlament de Catalunya sobre autogovern. Segons Celaá, no hi ha cap mena de laxitud ni discriminació en el tractament de l'executiu en un cas i altre. "El tracte és el mateix", ha afirmat. Fonts de La Moncloa han apuntat que l'executiu ha d'esperar, en tot cas, que l'Assembla publiqui la iniciativa al seu butlletí per poder impugnar-lo. Celaá ha justificat la diferència de criteri respecte al Parlament –on sí que ja s'ha impugnat la resolució- pel fet que la iniciativa de l'Assemblea de Madrid va aprovar la seva iniciativa aquest mateix dijous, i el Consell de Ministres s'ha reunit divendres al matí. "Per això, tenint en compte que la resolució es va produir ahir, el que farà el Consell de Ministres és estudiar els aspectes jurídics de la resolució" més endavant. Celaá ha evitat respondre una pregunta sobre els motius pels quals el seu executiu no va impugnar també una resolució de l'Assemblea d'Extremadura que apostava per l'aplicació del 155 a Catalunya i excedia igualment –com es retreu al Parlament- les competències de la cambra extremenya. En tot cas el ministre d'Agricultura –que assumeix les funcions de Política Territorial des de la sortida de Meritxell Batet de l'executiu- ha apuntat que el seu govern "aplica l'article 9 de la Constitució". "Tots els ciutadans i institucions estan obligats a complir i fer complir la llei, i si no es així adoptem és accions legals pertinents", ha sentenciat. Celaá recorda a Torra que ha de garantir el 10-N Celaá ha apuntat que el Ministeri de l'Interior està estudiant el desplegament de forces de seguretat a Catalunya amb motiu de la jornada electoral del 10-N. Ho fa, ha dit, en coordinació amb els Mossos i el desplegament "serà l'adequat perquè l'exercici del vot es faci amb total garantia". En aquest marc ha recordat que "el govern de la Generalitat és responsable i ha d'acudir a la seva tasca de garantir el normal exercici del vot per a tots els ciutadans". "La jornada transcorrerà com ha de transcórrer en una jornada electoral", ha sentenciat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
|
La Moncloa "estudiarà" impugnar la iniciativa de l'Assemblea de Madrid i nega tracte discriminatori respecte al Parlament
|
El Congrés dels Diputats ha rebutjat una moció de Ciutadans que aposta per recentralitzar l'educació, dotar el ministeri d'Educació de més competències i "eliminar barreres lingüístiques". Els d'Albert Rivera s'han quedat sols defensant la iniciativa, a excepció del PP que ha proposat una esmena que ha estat acceptada. La resta de l'arc parlamentari ha votat en contra i els grups han estat molt durs amb les propostes de Cs. Han acusat la formació taronja de voler retirar competències a les comunitats autònomes i recentralitzar l'educació, acabar amb la immersió lingüística i imposar l'educació només en castellà, una postura que asseguren que recorda "èpoques franquistes". La moció impulsada per Cs proposa enfortir les capacitats de l'Alta Inspecció del Ministeri d'Educació, controlar des de la sectorial d'educació (que reuneix totes les comunitats autònomes) els currículums bàsics, promoure una selectivitat única a tot l'Estat i garantir "retirar barreres d'accés a la promoció de la funció pública per raons lingüístiques". El grup vol que la llengua cooficial sigui un "mèrit" i no un requisit per aconseguir una plaça. El text només ha rebut el suport del PP, que ha presentat una esmena que ha estat acceptada i incorporada al text original per complementar-ne el redactat. Des de les files populars sostenen que existeix una "bretxa" entre territoris que cal superar. Crítiques a la proposta de Cs En canvi, des de la resta de partits han criticat durament la proposta de Cs per considera que vol "homogeneïtzar" l'educació, acabar amb immersió lingüística i no garantir l'ensenyament de les llengües cooficials de l'Estat. "El problema del sistema educatiu espanyol no són ni les llengües ni els professors, sinó aquesta cambra que en 40 anys no ha teixit un gran pacte d'Estat en educació", ha manifestat Sergi Miquel (PDeCAT). Des de Podem, Joan Mena ha afirmat que Cs "comença a anar pel camí del franquisme que no deixava aprendre català". A més, ha defensat que les diferències en educació no les marquen els territoris sinó les "desigualtats socioeconòmiques". "Aquesta moció no va d'educació, sinó del model d'estat per a Espanya", ha dit. Des del PSOE, han acusat la proposta de Cs d'estar "obsessionats per ser tots iguals" i ha defensat "l'orgull" de defensar un model educatiu "diametralment diferent". "El seu model recorda un model proper al franquisme i les escoles nacionals", ha afirmat la diputada María Luz Martínez Seijo.
|
El Congrés rebutja una moció de Cs per recentralitzar l'educació
|
El Consell de Ministres ha aprovat el Reial Decret que inclou la planificació hidrològica de més d'una desena de conques de l'Estat, entre les quals, la de l'Ebre. El nou planejament ha tirat endavant sense cap modificació respecte l'aprovat al Consejo Nacional del Agua el passat 30 de setembre i, per tant, sense incloure les peticions de la Generalitat pel tram final del riu. El document, qüestionat des de les Terres de l'Ebre, preveu 465.000 hectàrees més de regadiu pels pròxims cinc anys, 52 embassaments més, i un cabal ecològic pel tram final del riu Ebre que la Generalitat considera "insuficient". La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha convocat una concentració de rebuig a Tortosa. El Reial Decret aprova, d'una banda, el segon cicle de planificació hidrològica d'una dotzena de conques intercomunitàries, i quatre de conques intracomunitàries. Tots els plans van passar prèviament, a finals de setembre, pel Consejo Nacional del Agua. El Pla Hidrològic de l'Ebre va aprovar-se amb l'oposició de Catalunya, Navarra i el País Valencià, i la crítica feta pel País Basc. La ministra d'Agricultura i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha defensat els planejaments, de complexa elaboració, i ha assegurat que amb aquesta aprovació es compleixen amb les directives europees i s'evita el bloqueig a l'accés als fons estructurals que l'Estat espanyol té assignats per als pròxims cinc anys. "En els darrers quatre anys hem fet un esforç per recuperar els retards que portàvem i ser un país complidor també en matèria d'aigua" ha afegit la ministra. El govern espanyol defensa que els planejaments, inclòs el de l'Ebre, preveu millores mediambientals per als rius, protecció dels ecosistemes fluvials, i un increment i millora dels cabals ecològics. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha rebutjat el Pla per considerar que preveu un cabal "insuficient" pel tram final de l'Ebre, que perjudica la subsistència del Delta. Malgrat aquest rebuig, el govern espanyol defensa "l'amplíssima participació pública" al llarg del "complex temps d'elaboració", i ha destacat que s'aprovés amb "ampli consens" del Consejo Nacional del Agua. Els dotze plans hidrològics aprovats, inclòs el de l'Ebre, són per al període 2016-2021 i preveuen una inversió de 17.500 MEUR per a l'execució de les actuacions previstes als programes de mesures de cada planejament. El nou pla de l'Ebre contempla una previsió d'aigua per abastir 465.000 hectàrees més de regadiu en el període 2016-2021 de les 950.000 que preveia l'actual. A més, contempla també 52 embassaments, sumats als 20 que hi ha. El moviment social ha convocat d'urgència una concentració de rebuig a dos quarts de vuit del vespre a Tortosa, com a preàmbul de noves mobilitzacions en els pròxims mesos. A més de la possibilitat que la Generalitat impugni el Reial Decret, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) també ho farà arribar al Tribunal Suprem i a Europa.
|
El Consell de Ministres aprova el nou Pla Hidrològic de l'Ebre sense incloure les peticions del Govern pel tram final
|
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha apartat un metge després que gravés en vídeo una pacient despullada de cintura cap amunt fent veure que era per un estudi, que va resultar ser fals. Tal i com ha publicat el diari Ara i ha pogut confirmar l'ACN, la víctima va anar l'11 de maig a l'hospital per fer-se la prova de la tuberculosi i el metge, resident de primer any, li va demanar si podia gravar la visita per un presumpte estudi, que va resultar no existir. Segons la dona, el doctor tenia una càmera amagada sota un drap en un racó i no li va fer signar cap consentiment pels drets d'imatge. Els doctors que tutoritzen el metge li han obert un expedient per falta greu. El mateix dia de la visita, la víctima va trucar a l'hospital per demanar que esborressin l'enregistrament, moment en què el centre va dir-li que no tenia constància de cap estudi. L'hospital va obrir una investigació per aclarir els fets i va apartar el doctor des del moment que la pacient va alertar de la situació. També li va suspendre l'activitat docent que desenvolupava a Sant Pau. Segons ha apuntat el diari Ara, la sanció per falta greu que ha proposat la unitat docent pot anar des d'una amonestació fins a una suspensió de sou i feina de fins a 30 dies. La sanció es troba en període d'al·legacions. Segons el mateix diari, el metge implicat va admetre que havia fet la gravació però va argumentar que era per a un documental d'una productora italiana.
|
L'Hospital Sant Pau aparta un metge per gravar una pacient despullada fent veure que era per un estudi
|
Quan s'ha complert un any després de la inauguració del Centre Fluvial del Delta, l'Ajuntament de Deltebre ha iniciat, aquest dimecres, les obres de la primera fase del Parc Fluvial del Delta. Es tracta de l'espai ubicat entorn del pont Lo Passador. Es fan valer uns "terrenys que són estratègics" per al municipi i que havien estat "infrautilitzats durant molts anys". L'alcalde Lluís Soler ha soterrat una part d'una de les barcasses que unia Sant Jaume d'Enveja amb Deltebre per l'antic pas de barca com a element simbòlic d'aquesta transformació. Aquesta barcassa es convertirà en escenari dels diferents espectacles o esdeveniments que es facin al Parc Fluvial del Delta. Des de la construcció del pont Lo Passador que uneix Deltebre amb Sant Jaume d'Enveja, les barcasses que s'usaven per creuar l'Ebre i anar d'un municipi a l'altre s'han convertit en "història" d'aquestes poblacions, un patrimoni que es farà valer al nou Parc Fluvial perquè "la seva memòria pugui perdurar al costat del riu esdevenint una part essencial del projecte", ha apuntat Soler. La barcassa s'acompanyarà d'un plafó explicatiu que detallarà de manera gràfica la seva història. El Parc vol convertir-se en un punt de trobada per als veïns i tindrà més de 5.500 metres quadrats. S'hi faran esdeveniments lúdics i culturals i permetrà transformar la façana fluvial de Deltebre. Ja fa un any es va inaugurar el Centre Fluvial del Delta, l'embarcador David Casanova i juntament amb l'arranjament del parc també es projectarà una zona hotelera, de restauració i de comerç de gairebé 8.000 metres quadrats. Soler aposta perquè "l'entorn del pont Lo Passador esdevingui un espai de projecció turística, cultural i de lleure". Les obres del parc han d'acabar el primer trimestre de l'any que ve i tindran un cost de 199.896,64 euros. El consistori rebrà una subvenció de la Diputació de Tarragona de 160.000 euros per a l'execució de l'obra, i aquesta primera fase acabarà tenint un cost per a l'Ajuntament de 40.000 euros. Al pressupost de 2020 s'ha inclòs una partida del voltant dels 80.000 euros per acabar de complementar aquesta primera fase d'actuació. Fa unes setmanes també es van iniciar les obres de l'espai d'exposicions del Centre Fluvial que sufraga gairebé íntegrament Cultura.
|
Comença la primera fase del nou Parc Fluvial de Deltebre
|
El Tribunal Suprem ha arxivat una denúncia presentada per un advocat contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per haver permès que el vaixell Aquarius atraqués a Port de València amb 629 persones rescatades al mar a bord. La denúncia atribuïa a Sánchez delictes contra els drets de ciutadans estrangers, malversació de fons públics i omissió del deure de perseguir determinats delictes. El tribunal assumeix "íntegrament" la tesi de la fiscalia, que considera que els fets que s'imputen a Sánchez "de cap manera tenen encaix en els tipus penals que es sustenta la querella". De fet, la fiscalia considera que la decisió del Consell de Ministres "implicava proporcionar un tracte humanitari" i la "possibilitat de subsistència" a les persones embarcades, "molts d'ells menors d'edat". Per això, tant la fiscalia com el Suprem consideren que és "una autèntica desmesura sense cap sentit pretendre assimilar aquesta conducta meritòria, que va merèixer l'aprovació de les autoritats europees, amb la idea d'una promoció il·legal o clandestina de la immigració de ciutadans estrangers, la sostracció de capitals públics per atendre'ls o l'omissió de perseguir delictes comesos per no se sap qui i no s'han acreditat".
|
El Suprem arxiva una denúncia contra Sánchez per l'Aquarius
|
Autoritats, polítics i societat civil i religiosa han fet un minut de silenci aquest dimecres a les 13 hores a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en record a les víctimes dels atemptats de Brussel·les de dimarts. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han presidit l'acte juntament amb el cònsol de Bèlgica a la capital catalana, Didier Verwaerde. Puigdemont s'ha desplaçat després al consolat belga per signar el llibre de condolences. També han participat en el minut de silenci polítics de tots els partits, regidors de l'Ajuntament, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, representants sindicals com el secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, i membres de les diferents confessions religioses. La plaça Sant Jaume s'ha quedat en silenci aquest dimarts com a mostra de condol a les víctimes dels atemptats de Brussel·les i també per expressar el rebuig als atacs terroristes. Carles Puigdemont i Ada Colau han presidit l'acte, que ha comptat amb la participació de polítics de tots els partits com Jordi Turull, en representació de JxSí; el president de C's, Albert Rivera; el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, i el coordinador general del PPC, Xavier Garcia Albiol. També hi havia regidors de l'Ajuntament de Barcelona com Jaume Collboni (PSC), Alberto Fernández Díaz (PPC), Carina Mejías (C's) i María José Lecha (CUP). Representants de les diferents confessions també han volgut participar en aquest minut de silenci, on s'han mostrat cartells amb la bandera belga i un crespó negre al centre. En declaracions als periodistes, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha apuntat que avui cal demostrar que Catalunya està amb el poble belga en aquests dies tristos i mostrar la seva "solidaritat incondicional". "Aquesta és una xacra, la del terrorisme, que ens agermana perquè tots els països la pateixen, és una amenaça global que hem de combatre", ha indicat. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha volgut mostrar la seva "consternació" pels atemptats, i ha reconegut que aquesta està sent una "setmana negra, tràgica", també pel terrible accident de Freginals. Al seu parer, el que toca és mobilitzar el conjunt de la societat en defensa dels "valors europeus fundacionals de la pau, els drets humans i la democràcia", a més de mostrar l'absolut suport i condol a les famílies de les víctimes. "Han de sentir la nostra escalfor, que sentin que no estan soles", ha conclòs.
|
Autoritats, polítics, i societat civil i religiosa fan un minut de silenci per les víctimes dels atemptats de Brussel·les
|
Un motorista de 42 anys va morir anit en una sortida de via a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), segons ha informat el Servei Català de Trànsit. L’avís del sinistre es va rebre a les 23.28 hores d’aquest divendres al quilòmetre 7 de la BP-2121, a dos quilòmetres del centre de Sant Martí Sarroca i just a l’encreuament amb la BV-2151 cap a Guardiola de Font-rubí. Per causes que s’estan investigant, una motocicleta va sortir de la via sense veure-s’hi implicat cap altre vehicle. El conductor i únic ocupant de la moto, D. A. M., de 42 anys i veí de Sant Martí Sarroca, va resultar mort. Arran del sinistre es van activar quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra i tres ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
|
Mor un motorista de 42 anys en una sortida de via a Sant Martí Sarroca, a l’Alt Penedès
|
Alemanya, Grècia, Eslovènia o el Quebec són algunes de les delegacions presents així com la del País Basc, d'on provenen un centenar de persones ACN Barcelona.-L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha convidat 200 persones d'arreu del món, entre càrrecs electes, representants institucionals i d'entitats així com professionals lliberals com mestres i escriptors, a veure més de prop el desenvolupament del referèndum de l'1-O. Hi són presents delegacions d'Anglaterra, Alemanya, Suïssa, Grècia, Itàlia, Gal·les, Eslovènia, Croàcia, Lituània, Finlàndia, Dinamarca, Estònia, la Casamance (al sud-oest del Senegal) o el Quebec, a més, d'una important representació –d'un centenar de persones- del País Basc. Dividits en diversos grups, visitaran diumenge els punts de votació situats a Barcelona però també al Maresme (Calella i Arenys de Munt), les comarques gironines i la Catalunya Central, concretament a Vic i Manresa. En la delegació hi ha representants municipals que estaran als pobles i ciutats amb què el seu ajuntament està agermanat. L'Ateneu Barcelonès ha estat aquest dissabte a la tarda l'escenari de la recepció de benvinguda que l'AMI ha organitzat per als convidats. La presidenta de l'entitat i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha fet una breu salutació als assistents en català, alemany i francès i, en castellà i anglès ha explicat l'origen de l'AMI, el procés que ha fet Catalunya des de la retallada de l'Estatut per part del TC al 2010 i tot el que ha portat fins a la celebració de l'1-O. Lloveras ha subratllat que l'independentisme no significa "estar contra Espanya" i ha especificat els espanyols "sempre seran els majors aliats de Catalunya". Tot i així, ha dit que, fins al moment "l'encaix" de Catalunya i Espanya "ha estat impossible". Lloveras ha vaticinat als assistents que diumenge veuran "tranquil·litat als carrers", en un "ambient festiu" en què els ciutadans podran exercir "un dret fonamental que ningú ens pot treure", ha dit. Una actitud ben diferent, segons ha dit, a la "reacció de l'Estat durant aquests anys", amb una "negació absoluta al diàleg". Enlluernats per la societat civil catalana Un dels aspectes que més crida l'atenció als convidats internacionals, a poques hores del referèndum, és la resposta de la societat civil catalana en tot el procés. Entre aquests, Luís Intxauspe, alcalde d'Hernani per per EH Bildu i president d'Udalbiltza, una entitat que està formada per gairebé un miler de càrrecs electes d'una vuitantena d'ajuntaments d'Euskadi, Navarra i el País Basc francès que forma part de la delegació. Intxauspe considera que l'1-O pot ser la clau "per acabar amb el règim del 78". "I tot el que hem vist aquestes darreres setmanes pel que fa a la vulneració de drets polítics i civils per part de l'Estat, la resposta de Catalunya i dels catalans ha estat exemplar", ha assegurat. L'alcalde d'Hernani i del que podria ser l'equivalent de l'AMI al País Basc ha remarcat també la tasca de batlles i de càrrecs electes municipals per fer possible l'1-O. "Esperem que a partir de demà, coneguem la República Catalana i que després que a Euskal Herria pugem treballar així", ha sentenciat. Des del Quebec ha vingut Carl Levésque, del Réseau Québec-Monde, que analitza els diferents fenomens polítics que passen arreu del món. Per a Levésque, el cas català és "extraordinari" per la resposta del moviment ciutadà. "Sóc conscient que en el passat ens heu agafat com a referència", ha comentat a l'ACN sobre els dos referèndums d'independència que va fer el poble quebequès els anys 1980 i 1995. "Però aquí veig que l'estudiant ha passat per davant el mestre", ha afegit. De fet, Levésque considera que hi ha "més diferències que semblances" entre el procés català i el quebequès. Novament esmenta la força de la societat civil: "Teníeu dirigents que van ser forçats a canviar de direcció com Artur Mas que abans era nacionalista, i no independentista", ha assenyalat. A més, ha citat la "hostilitat" de l'Estat, impedint amb tots els mitjans que té a l'abast el referèndum. "Una oposició que tampoc hem vist per part del Canadà o el Regne Unit ". "Sóc una mica cínic també: des d'Ottawa o Westminster potser no haguessin permès el referèndum si podrien perdre'l", ha indicat. Amfitrions de les ciutats agermanades La convocatòria de l'1-O servirà també per fer una trobada de germanor de municipis catalans que estan agermanats amb altres localitats d'arreu del món. És el cas d'Alella, al Maresme, que aquests dies acull dos representants de Carquefou, a la Bretanya Francesa. "Era important que poguessin venir ja que és un moment molt important per a nosaltres, per a Alella i per a Catalunya. Els vam convidar a viure aquest dia, que serà històric", ha apuntat a l'ACN l'alcade alellenc, Andreu Francisco.
|
L'AMI rep 200 personalitats internacionals del món de la política i la cultura que faran seguiment de l'1-O
|
El Palau Robert acull des d'aquest dimecres i fins al 4 d'octubre l'exposició 'El Vendrell. L'època daurada: Casals, Fenosa, Guimerà i Nin', on posa llum a la figura de quatre personalitats rellevants vinculades a la capital del Baix Penedès. "Hem volgut reivindicar els quatre personatges més universals del Vendrell", ha dit a l'ACN el comissari de l'exposició, Josep Miquel Garcia. El projecte està impulsat per la direcció general de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, i l'Ajuntament del Vendrell, amb motiu de la designació d'aquesta ciutat com a Capital de la Cultura Catalana durant el 2020. El recorregut recorda el músic i compositor Pau Casals (el Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973), l'escultor Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899 -Paris, 1988), el poeta Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) i el polític Andreu Nin, figures rellevants que destaquen per la seva creativitat i pel seu compromís cívic i que estan vinculades al Vendrell, ja sigui de naixement o per residència. "La costa catalana, com la costa francesa, està plena de nuclis d'un vigor intel·lectual d'alçada, com és Cadaqués, Tossa de Mar entre guerres, o com ho va ser Sitges a l'època modernista. El Vendrell té la mateixa categoria per les persones i pels visitants, però és molt desconegut", ha assegurat el comissari de la mostra. L'exposició, per tant, vol recuperar la memòria de personalitats destacades i fer-la visible, "i si no ha estat així, ha estat per culpa de la pròpia història". "Pau Casals es va exiliar i només van tornar les seves despulles. Fenosa deia que la glòria era precisament no tenir-la. I amb aquesta voluntat de no fer soroll, ha quedat dins l'ombra", ha contextualitzat Garcia, que considera que aquest és l'atractiu de l'exposició, poder "posar llum damunt d'aquesta foscor que il·lumina tot un període, de persones i un entorn català internacional". L'exposició s'il·lustra a través de la vida, l'obra, el compromís amb la pau i la llibertat de quatre creadors catalans que van crear una sensibilitat especial a través de les seves cases, on convidaven l'elit internacional de la seva època. Les cases són precisament un element destacat de l'exposició. "En el fons buscaven una arcàdia que no era urbana, de placidesa, acompanyant-se de la màxima sensibilitat, i que els va permetre crear una obra harmònica i a la vegada internacional i testimoni viu del seu temps", ha apuntat Garcia.
|
El Palau Robert reivindica Casals, Fenosa, Guimerà i Nin, els quatre catalans "més universals" del Vendrell
|
Gairebé 7 de cada 10 persones ocupades a Catalunya no tenen flexibilitat per decidir l'inici i final de la seva jornada laboral i 3 de cada 10 van ser contactades pel seu entorn laboral almenys una vegada en el seu temps lliure en un període de dos mesos; Són algunes de les conclusions de l'informe 'Condicions de treball: l'organització de la jornada laboral' en el qual l'Observatori del Treball i el Model Productiu' analitza l'Enquesta de població activa (EPA) de l'any passat. L'estudi també destaca que només 4 de cada 10 registren les hores treballades i que el 27,2% dels assalariats no va registrar ni la presència ni les hores de treball. Durant l'any 2019, la major part dels 3,4 milions de persones ocupades a Catalunya no tenien flexibilitat per decidir l'inici i final de la seva jornada laboral, per què el 68% van haver d'acceptar la jornada determinada pels seus caps o els clients. En canvi, un prop més d'un milió (30,3%) podia escollir la distribució de la seva jornada laboral, sigui amb certes restriccions o sense. Flexibilitat És a dir, hi ha 2.872.000 persones ocupades a Catalunya que no van poder escollir de manera totalment lliure la seva jornada (el 83,5% del total). Tot i això, d'aquestes, un 63,1% considera que li resulta bastant fàcil o molt fàcil disposar d'una o dues hores lliures en el mateix dia, enfront d'un 31,6% que ho veu bastant o molt difícil. Quan la petició és d'un o dos dies lliures, 6 de cada 10 catalans perceben com a "fàcil" que els hi concedeixin. En general, la majoria de les persones ocupades rep poc freqüentment sol·licituds imprevistes de canvi d'horari per part dels caps o els clients (el 71,2%). Ara bé, un 12,6% va haver d'atendre canvis d'horari imprevistos almenys un cop per setmana i l'11,4%, almenys una vegada al mes. A més, el 65% de les persones ocupades no ha estat mai contactada durant el seu temps lliure, per motius de feina en els dos mesos anteriors a l'enquesta, enfront del 30% que sí. Al voltant de l'11% ha estat contactat com a mínim tres vegades. Registre de jornada Un 65% de les persones assalariades a Catalunya el 2019 van registrar el seu horari. Ara bé, només el 40% del total van apuntar les hores treballades i un 25%, només la presència, sense comptabilització de les hores. Més d'1 de cada 4 assalariats no va registrar ni la presència en el lloc de treball ni les hores (el 27,2%). Les dades per al conjunt d'Espanya mostren que els homes registren les hores en una proporció lleugerament superior a les dones (38,8% enfront del 37,1%). Sectorialment, la indústria presenta la proporció més gran d'assalariats que registren o fan servir algun mètode de còmput de les hores (el 50%) i, en l'altre extrem se situa l'agricultura (el 28%). Entorn laboral Un 8% dels ocupats a Catalunya afirma treballar sempre sota pressió per falta de temps per acabar les seves tasques, proporció que se situa per sota de la mitjana espanyola (9,5%). En l'altre extrem, només una mica més d'un terç de les persones ocupades declara no sentir-se mai sota pressió i un 36,8%, la percep puntualment. De les dades a escala estatal s'extreu que els professionals que se senten més pressionats per falta de temps són els directors i gerents (el 17% declara que treballa sempre en aquestes condicions), seguits pels tècnics i professionals científics i intel·lectuals (el 10,5%), els tècnics i professionals de suport (el 10,3%) i els operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors (el 10,1%); tots aquests grups per sobre de la mitjana. Per sectors econòmics, els serveis i la indústria, són els dos sectors en què les persones ocupades se senten més pressionades per falta de temps en la realització de les seves tasques (9,8% i 9,6%, respectivament). Entorn del 25% de les persones ocupades considera que té una influència elevada en l'ordre i el contingut de les tasques que desenvolupa. En canvi, el 35,4% considera que té poca o cap influència tant pel que fa a l'ordre com al contingut de les tasques que té assignades. Desplaçament Prop del 70% dels treballadors triguen habitualment mitja hora o menys en desplaçar-se de casa seva a la feina. La gran majoria de les persones ocupades, més de 3 de cada 4, treballa menys d'una vegada al mes fora del seu lloc de treball habitual. En l'altre extrem, el 6,7% de les persones ocupades a Catalunya treballa cada dia fora del lloc de treball habitual i un 8,1% ho fa com a mínim un cop a la setmana.
|
El 27% dels assalariats no registra l'horari laboral i el 30% dels ocupats són contactats en el seu temps lliure
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.