text
stringlengths
14
24.3k
summary
stringlengths
1
163
L'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) s'ha incorporat com a soci a Foment del Treball. El president d'ATA, Lorenzo Amor, i el de la patronal, Josep Sánchez Llibre, han formalitzat aquest dijous aquesta incorporació, que donarà representació als 550.000 autònoms que hi ha a Catalunya. A més, han decidit crear la Comissió de Treball Autònom, presidida per un representant d'ATA, i que busca donar resposta a les necessitats dels autònoms de Catalunya i garantir que tenen el reconeixement que els correspon al sistema econòmic i social del país. Sánchez Llibre ha assegurat que es tracta d'una "fita històrica" i que amb aquesta incorporació es confirma que la patronal és "la casa gran dels empresaris". Sobre la Comissió del Treball Autònom, el president de Foment ha explicat que permetrà que tots els col·lectius empresarials puguin incorporar les associacions d'autònoms i fer conjuntament una "política integral d'ajut a l'emprenedoria". Està previst que aquesta comissió es creï al setembre. De la seva banda, Amor ha assegurat que ATA s'incorpora a Foment per "sumar" i ha fet una crida a que tot el teixit empresarial "camini unit per afrontar els grans reptes". Ha destacat que gràcies a aquest pas, els autònoms tindran interlocutor a través de la patronal catalana amb les administracions i "la veu dels autònoms arribarà a tots els racons de l'administració autonòmica". ATA Catalunya ha reprès la seva activitat i ho ha fet celebrant aquest passat dimecres la seva primera junta directiva a Catalunya. A partir d'ara, mantindrà seu en les quatre demarcacions catalanes, així com estructura organitzativa i tècnica necessària per donar servei als autònoms. Actualment ATA compta amb la representació del 61,4% dels autònoms espanyols i té uns 9.000 socis a Catalunya. Segons l'acord d'integració, la nova presidenta d'ATA, Cristina Pérez, i el coordinador general, Joan Alarcón, s'incorporaran a la junta directiva de Foment.
L'Associació de Treballadors Autònoms s'incorpora com a soci a Foment del Treball
Els impulsors del projecte de l'Hermitage a Barcelona alerten que "esgotaran tots els tràmits legals" i s'exigiran "totes les responsabilitats legals a qui correspongui si el projecte finalment es denega per criteris polítics i no els propis requisits que va imposar", diuen, l'Ajuntament de Barcelona. Així ho han explicat a l'ACN fonts dels impulsors de projecte. El govern d'Ada Colau va reiterar el passat divendres la negativa a negociar amb el Port de Barcelona i el Museu Hermitage un conveni per al projecte a la Nova Bocana. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, va argumentar que tot i que és "legítim" que un fons d'inversió vulgui obrir una franquícia a Barcelona, el projecte "s'ha d'adaptar a la ciutat". L'Hermitage ja va dir a principis d'any que mantenia la voluntat d'emplaçar el museu a la Nova Bocana del port de Barcelona tot i la negativa manifestada pel consistori. Així mateix, l'Ajuntament de Madrid també va anunciar a principis d'any que iniciaria converses amb el Museu Hermitage de Sant Petersburg per avaluar l'encaix d'una franquícia de la pinacoteca a la capital espanyola, després que Barcelona hagués denegat per ara el projecte si no es reformulava.
L'Hermitage "esgotarà" els tràmits legals i exigirà responsabilitats si es denega el projecte per "criteris polítics"
El president en funcions, Pedro Sánchez, esperarà fins a finals d'agost o principis de setembre per iniciar les negociacions amb els partits per tancar un acord que el faci president. Aquest divendres ha acabat la ronda de reunions amb la societat civil i ha explicat que ara toca "compendiar i sistematitzar" les propostes que els han fet per tal de presentar als partits una "proposa oberta, comú i progressista". Sánchez prioritzarà trobar-se amb les forces que són "susceptibles" de poder-hi donar suport, entre les que ha enumerat PNB, PRC, "les forces nacionalistes catalanes" i Podem. No ha explicitat, però, ni l'ordre de trobades ni el detall de quan es produiran. Tanmateix, ha dit que no es tracta d'una proposta tancada sinó que estan disposats a acceptar canvis, especialment fruit de la negociació que es pugui obrir amb Podem. També ha dit que es vol reunir amb PP i Cs per insistir en la "responsabilitat" que tenen de facilitar el govern. El temps per aconseguir els suports necessaris per a la investidura acaba el 23 de setembre. Tanmateix, el líder del PSOE ha anunciat que esperarà fins a finals d'agost o principis de setembre per tornar-se a reunir amb els partits per presentar-los un programa "obert", que els socialistes modificaran incorporant les propostes que els han fet els diferents col·lectius amb qui s'han reunit els darrers dies. En total, han estat catorze reunions amb més de 180 col·lectius, a qui Pedro Sánchez ha volgut agrair l'actitud. Segons ha dit, tots han fet propostes que podria impulsar un govern progressista i també han mostrat el "desig" de que hi hagi un govern aviat i que sigui progressista. Sánchez ha dit que encara podrien fer més reunions a finals d'agost ja que han rebut peticions de més col·lectius. Un dels que ho va demanar va ser Òmnium Cultural, a través del seu president empresonat a Lledoners, Jordi Cuixart. La Moncloa, però, va tancar la porta a aquesta reunió. Al PSOE dedicaran els propers dies a "compendiar i sistematitzar" les propostes recollides per tal de posar sobre la taula a finals d'agost una "proposta oberta" a la resta de partits. El líder socialista creu que són "susceptibles" de poder-hi donar suport el PNB, el Partit Regionalista de Cantabria (l'únic que ja va votar que sí en la primera investidura), els partits catalans i, especialment, Podem. Fa pocs dies, va deixar de banda les negociacions amb els partits independentistes i va dir que recaurien en la portaveu del grup socialista al Congrés, Adriana Lastra. Ara, tot i haver utilitzat en tot moment durant les declaracions el plural en parlar de les reunions que tindrà i no concretar si serà ell o Lastra, no té problemes en esmentar els independentistes catalans. Amb tot, fonts socialistes asseguren que "el format encara no està tancat" i no garanteixin que hagi de ser ell qui es vegi amb ERC i JxCat. En tot cas, fa només dos dies, a Palma, el president en funcions va expressar que no volia que el seu govern depengués de les forces independentistes. Ara, en canvi, sí reconeix que negociarà el programa amb el sobiranisme. Tanmateix, Sánchez no ha especificat si es reunirà en primer lloc amb la formació de Pablo Iglesias, que és fonamental per poder desencallar la investidura. El que sí ha remarcat és que el programa no estarà "tancat" i que pot incorporar canvis que provinguin de la formació lila. "No és un programa tancat sinó susceptible de negociar amb Podem en base a polítiques i propostes, el que necessita la ciutadania és no parlar tant del continent sinó del contingut", ha valorat abans de reunir-se amb col·lectius del món de la cultura. Insisteix en l'abstenció de la dreta A banda de les reunions amb les forces que creu que li poden donar suport, Sánchez també es vol reunir amb els partits de la dreta per demanar-los "responsabilitat" i que "facilitin" la formació de govern a Espanya. Des de Cs ja han expressat que Rivera no té intenció d'assistir a la reunió (com ja va fer durant la primera ronda). "Ja és la quarta vegada que es nega a parlar amb un representant legítim de la ciutadania i que representa la primera força del país, és la seva manera d'entendre la democràcia i els ciutadans prendran nota del seu comportament", ha dit.
Sánchez esperarà fins a finals d'agost o principis de setembre per iniciar les negociacions amb els partits
Agramunt (Urgell) acull un any més, i ja en són 27, la fira més dolça de Catalunya, dedicada al torró i la xocolata a la pedra. Un dels objectius d'aquesta nova edició és desestacionalitzar el consum d'aquests productes i introduir-los com a ingredients de la cuina diària durant tot l'any. Per això s'han organitzat sessions com la d'aquest diumenge a la tarda, en què els cuiners Pep Nogué i Joel Castanyé han explicat com es pot passar el torró i la xocolata de les postres al plat de carn, passant per amanides i aperitius. La fira s'allarga fins aquest dilluns i els organitzadors esperen igualar els 80.000 visitants de l'any passat. A més, enguany s'estrena una ruta gastronòmica per la comarca. Nogué i Castanyé són dos dels onze ponents que la fira ha convidat aquest any per mostrar les múltiples possibilitats gastronòmiques del torró i la xocolata. Aquest dissabte va intervenir David Gil, responsable de Pastisseria del grup elBarri, que engloba els restaurants que Albert Adrià té a Barcelona, i demà dilluns ho farà Jordi Bordas, de la pastisseria Santacreu de Viladecans, campió del Món de Pastisseria el 2011."El que volem és que el torró no sigui una menja només de Nadal, per això les noves propostes ja es presenten com unes postres per consumir tot l'any; a més, les ponències que organitzem serveixen perquè el torró sigui vist com un ingredint més de la cuina, tant dolça com salada", ha explicat la directora de la Fira, Fatima Puig. Precisament Joel Castanyé -del restaurant Resquitx-La Boscana, al Pla d'Urgell- ha explicat com el torró d'Agramunt pot utilitzar-se en una vinagreta per l'amanida o en una picada per un guisat de tota la vida. A més, també ha proposat el torró com un berenar dolç pels més petits, "molt més saludable que la pastisseria industrial".Precisament per reforçar l'objectiu d'estendre el consum dels productes estrella de la fira durant tot l'any aquesta vegada el certamen donarà pas a una ruta gastronòmica pels restaurants més representatius de l'Urgell que incorporaran a la seva oferta culinària un menú amb el torró i la xocolata a la pedra com a principals protagonistes. La iniciativa començarà divendres vinent, 16 d'octubre, i s'allargarà fins el dia 30.Una fira amb 80 expositors, noves varietats i bones perspectivesTorró de pa amb oli i xocolata, de pastís de pastanaga o de vermut. Són algunes de les noves varietats que es poden trobar a la 27ena edició de la fira més dolça de Catalunya, per on es preveu que passin unes 80.000 persones fins demà diumenge. Cada vegada el volum de vendes de les novetats s'acosta més a la dels clàssics i les perspectives de tancar una bona fira són bones. Àngel Velasco, gerent de Torrons Vicens, ha explicat que durant el certamen se solen vendre entre 300.000 i 400.000 tauletes. "La gent aprofita la fira per provar les noves varietats i, si els agraden, repeteixen per Nadal", afirma. La directora de la Fira ha explicat que estan molt contents de l'afluència de públic "tot i que la valoració de les vendes s'haurà de fer al final, esperem que la gran afluència de visitants es tradueixi també amb bon volum de vendes".La fira, que ocupa 14.000 metres quadrats i compta amb 80 expositors, es distribueix en diferents espais. El principal és el Pavelló Dolç, on s'hi poden trobar els artesans torronaires i xocolaters d'Agramunt i una representació de tot tipus de dolços típics del territori. Cal recordar que Agramunt compta amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) pel torró típic de la població que elaboren quatre empreses: Torrons Vicens; Torrons Lluch; Torrons Fèlix; i Torrons Roig. La xocolata a la pedra hi és representada sobretot per l'empresa local Jolonch. Al Pavelló Dolç també s'hi ubica l'Aula del Gust, l'espai on els cuiners especialitzats fan les seves demostracions i on s'organitzen tastos guiats.El Pavelló Agroalimentari ofereix una àmplia mostra de vins, caves i formatges autòctons i el Pavelló Multisectorial acull altres sectors comercials d'Agramunt. A més, hi ha una carpa on els visitants poden veure en directe el procés d'elaboració del torró.Aquest any el certamen se suma a la moda dels 'mercats gastronòmades' amb un element nou, les 'Foodgonetes', on es poden degustar especialitats cuinades al moment. Són una desena de parades on s'hi poden trobar des de plats de cuina mexicana a xurros d'autor, passant per delícies de pasta o vegetarianes, hamburgueses de carn ecològica o pizzes artesanes fetes al forn de llenya. Tot plegat amenitzat amb música en directe. De fet, la fira s'estén més enllà dels pavellons i els carrers d'Agramunt acullen també una mostra d'Oficis Antics, un centenar d'artesans i un espai infantil amb activitats i tallers gastronòmics per als més petits.
El torró i la xocolata d'Agramunt 'lluiten' per incorporar-se a la cuina diària durant tot l'any
S'espera que l'expresident respongui les preguntes del jutge i la fiscal i la seva dona s'aculli al dret de no fer-ho ACN Madrid.-L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley ha arribat aquest dimecres a l'Audiència Nacional quan faltaven quinze minuts per les deu del matí, hora de la citació del jutge José De la Mata, que l'investiga per un suposat delicte de blanqueig de capitals. Ho ha fet acompanyat del seu advocat, Cristóbal Martell, i de la seva dona, Marta Ferrusola, que està citada a els 11.30 pel mateix motiu. S'espera que Jordi Pujol i Soley s'avingui a respondre les preguntes del jutge i de la tinent fiscal anticorrupció, Belén Suárez, que volen esbrinar si la fortuna de la família Pujol a Andorra prové –com va dir l'expresident- de l'herència de l'avi Florenci, o bé si és fruit del cobrament de comissions il·legals. Per contra, Marta Ferrusola s'acollirà al seu dret de no declarar, seguint l'esquema que van utilitzar el gener del 2015 quan tots dos van ser citats pel Jutjat d'Instrucció número 31 de Barcelona en relació al cas de l'herència. Previsiblement De la Mata preguntarà a Jordi Pujol per un compte a la Banca Reig d'Andorra que anava a nom del seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i que el jutge atribueix a l'expresident de la Generalitat per un document signat pel mateix Pujol on s'identifica com el propietari real dels diners. Va registrar cinc operacions entre l'any 2000 i el 2010, quan els Pujol van retirar 1.145.000 euros i va quedar amb saldo negatiu. El jutge José de la Mata –que va assumir el cas al desembre després que s'inhibís la jutgessa de Barcelona- busca l'origen d'aquests diners i dels altres comptes que els Pujol tenien a Andorra i a altres països. Vol esclarir si existeixen delictes fiscals i si –més enllà del llegat de l'avi Florenci- part de la fortuna és fruit del cobrament de comissions il·legals. A la interlocutòria de la seva citació que va emetre el 30 de desembre del 2015, el jutge afirmava que l'expresident de la Generalitat era el "beneficiari real" d'aquest compte a Andorra amb diners d'origen desconegut i "no consta" que la quantitat que contenia "es justifiqui amb els ingressos ordinaris que hagués pogut obtenir per raó del càrrec públic que va ostentar durant 23 anys". Segons De la Mata tampoc hi ha cap negoci jurídic que pugui justificar els "increments patrimonials" dels comptes dels Pujol, i per contra s'han detectat "moviments financers que posen de manifest operacions estranyes". El jutge creu que els Pujol han "orquestrat durant anys una estratègia compartida i coordinada per fer diversos negocis econòmics, generar rèdits, ocultar-los i distribuir-los entre tots d'acord a criteris establerts". Jordi Pujol Ferrusola, dijous Aquest dijous serà el torn del seu fill primogènit –a qui la Fiscalia assenyala com l'encarregat de repartir el patrimoni entre els germans Pujol- que compareixerà petició pròpia per respondre a les acusacions i rebatre, si pot, les acusacions per blanqueig de capitals i contra hisenda pública que pesen contra ell des de la seva imputació al febrer del 2012. Els empresaris diuen que les comissions eren legals Abans de la compareixença de l'expresident, aquest dimarts van passar per l'Audiència Nacional en qualitat de testimonis quatre empresaris que havien fet tractes amb el fill gran de l'expresident. Segons fonts de la defensa, van negar que les comissions que va rebre Jordi Pujol Ferrusola per diversos projectes immobiliaris fossin il·legals, i han apuntat que no tenen res a veure amb cap adjudicació d'obra pública.
Jordi Pujol i Marta Ferrusola arriben a l'Audiència Nacional per declarar com a investigats per blanqueig
Un oncle de l'alcalde de Mataro, que respon a les sigles B.P.S., té interessos econòmics en el negoci dels macroprostibuls que des de l'any 2010 intenten instal·lar-se a la ciutat. Així ho ha reconegut el mateix alcalde, David Bote, a través d'una declaració signada en la que "deplora" la implicació del seu familiar en aquest afer: "No ho comparteixo". En aquesta mateixa declaració, Bote es reafirma en la lluita contra els bordells "com a ciutadà i com a alcalde" i d'acord, diu, als seus "principis morals i polítics". Bote afirma que la implicació del seu oncle en aquest negoci no afectarà en el seu compromís per lluitar contra la instal·lació de dos grans bordells al polígon Les Hortes de Mataró. La declaració de l'alcalde està entrada al registre de l'Ajuntament el passat 7 de juny i va adreçada al secretari municipal. En el text, l'alcalde insisteix que està "en contra de la prostitució" i assegura que treballarà "fins on permeti la llei" per mantenir el veto als macroprostibuls. Bote es desvincula també dels negocis del seu oncle: "No conec l'abast de la seva implicació. Són els seus interessos particulars, a mi no m'afecten, els deploro i no els comparteixo". Segons ha pogut saber l'ACN, l'oncle de l'exalcalde implicat en el negoci dels macroprostíbuls té una empresa a la ciutat dedicada al muntatge d'equips de so i il·luminació, la producció de grans esdeveniments i la representació d'artistes, entre d'altres. A més, fonts pròximes al seu entorn expliquen que B.P.S. era també assessor del promotor dels bordells. L'alcalde renega de la família Després de fer pública la situació familiar, l'alcalde de Mataró ha ampliat la seva valoració dels fets: "Durant la campanya electoral vaig expressar la meva voluntat i vocació de governar i de fer política a partir dels meus principis i valors", comença el comunicat fet públic a través de la secció local del PSC. "Ho dic ben alt i ben clar: ni tiets, ni amics, ni familiars, no em deixo comprar, no em deixo influir. Com alcalde la família que més m’importa és la ciutadania de Mataró i és a vosaltres a qui defensaré. Que ningú dubti que faré tot el que estigui a les meves mans per defensar els interessos municipals i dels i les ciutadanes de Mataró. Hi ha negocis i negociants que no són benvinguts a la nostra ciutat", ha etzibat l'alcalde. Des de 2010 La declaració de l'alcalde arriba pocs dies després que esclatés un nou episodi d'aquest afer, que s'arrossega des de 2010. A finals del mes de maig, una sentència del Tribunal Suprem anul·lava dos articles de l'ordenança municipal de Mataró que pretenia entorpir la instal·lació de dos bordells de grans dimensions a la ciutat. Davant d'això, l'Ajuntament ja ha començat la redacció d'un nou planejament per intentar mantenir la capacitat de veto. L'afer dels macroprostíbuls de Mataró va esclatar el 2010, quan l'empresari Josep maria Colomer Ribot va sol·licitar llicència per a la construcció d'un complex de 2.000 metres quadrats i unes 80 habitacions al polígon les Hortes de la capital del Maresme. Per intentar evita-ho, l'Ajuntament va aprovar una ordenança, ara tombada, que establia un límit màxim de 500 metres quadrats per a l'activitat principal i limitava l'espai destinat a les habitacions al 10% de la superfície total.
Un oncle de l'alcalde de Mataró té interessos en el negoci dels macroprostibuls
El Col·legi de Metges de Girona (COMG) fa una crida a estudiants de Medicina de la UdG, metges recentment llicenciats, llicenciats pre MIR i metges jubilats perquè ajudin a combatre l'expansió del coronavirus en cas de ser necessari. En coordinació amb la universitat, l'Ajuntament de Girona i l'ICS, s'ha habilitat un correu per a aquelles persones disposades a donar un cop de mà amb les visites domiciliàries a persones grans o vulnerables de la demarcació i per donar suport a centres de primària i hospitals. Expliquen que la iniciativa s'ha pres davant l'"alt volum d'activitat sanitària" per la covid-19. Segons expliquen en un comunicat, l'objectiu és "registrar les persones interessades i, en cas de ser necessari, poder ajudar els professionals sanitaris i vetllar pel benestar de les persones que es troben en situació de més vulnerabilitat". La crida es dirigeix a estudiants de Medicina de la UdG, metges recentment llicenciats, llicenciats pre MIR i metges jubilats. I afegeixen que "és responsabilitat de tots destensionar el sistema sanitari i ser solidaris per disminuir el ritme de creixement de casos de COVID-19 i evitar un augment ràpid dels casos greus i molt greus". El correu per als interessats és [email protected].
Crida a estudiants de medicina de la UdG, llicenciats i metges jubilats per ajudar amb les visites a domicili i als CAP
Acabada de distingir amb l’Òscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa, la cinta franco-iraniana 'El viajante' arriba aquest divendres als cinemes. La cinta explica la història d’un matrimoni, Emad i Rana, que es veuen forçats a mudar-se davant el perill d’esfondrament de l’edifici on viuen de lloguer. A la seva nova casa, un incident relacionat amb l’anterior inquilina canviarà dramàticament la vida de la jove parella. La cartellera de la setmana també porta la producció catalana 'Neckan' sobre els últims dies de presència espanyola al Marroc i thriller ‘El guardian invisible’. ‘El viajante’ Flamant guanyadora de l’Òscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa, la cinta franco-iraniana explica la història d’un matrimoni, Emad i Rana, que es veuen forçats a mudar-se davant el perill d’esfondrament de l’edifici on viuen de lloguer. A la seva nova casa, unincident relacionat amb l’anterior inquilina canviarà dramàticament la vida de la jove parella. ‘El Sr. Henri comparte piso’ El senyor Henri és un vell rondinaire jubilat que viu al seu apartament de París. Contra la seva voluntat, el seu fill Paul el convenç perquè llogui una de les habitacions buides a Constance, una jove estudiant. Com a venjança, Henri utilitzarà la llogatera per intentar provocar la separació del seu fill i la seva dona. ‘La chica desconocida’ La jove doctora Adèle Haenel se sent culpable per no haver obert la porta de la seva consulta a una pacient que es presenta quan ja ha tancat el consultori. L’endemà la policia troba el cos d’una noia morta d’origen africà, i sense papers. En confirmar que es tracta de la mateixa persona que va intentar visitar-se, Haenel, turmentada, inicia la seva pròpia investigació per aclarir la identitat i les causes de la mort de la noia. ‘Logan’ Seqüela de ‘Lobezno inmortal’. Un abatut Logan (Hugh Jackman) viu entregat a la beguda en un lloc recòndit de la frontera mexicana, mentre els seus companys Caliban i Profesor X són a l’exili i igualment desmillorats. Però un dia el protagonista rep l’encàrrec de guiar una noia molt jove fins a un lloc segur, de manera que es torna a posar en acció per enfrontar-se a tot el que s’oposi a la missió amb les seves icòniques urpes. ‘Neckan’ Abril de 1965. Últims dies de la presència espanyola a Marroc. En Santiago, un jove advocat i fill adoptiu d’un important polític franquista arriba a Tetúan, capital del protectorat. La seva missió és trobar una família que podria ser la seva. Setmanes abans un anònim l’havia guiat fins aquí amb un correu i una fotografia. ‘El guardian invisible’ Al marge del riu Baztán, a Navarra, apareix el cos nu d’una adolescent que es relaciona amb una assassinat perpetrat un mes enrere. La inspectora Amaia Salazar (Marta Etura) dirigeix la investigació, que la durà al poble on va créixer i del qual ha intentat fugir tota la vida, Elizondo. Enfrontada amb les complicades derivades del cas i els seus propis fantasmes, la investigació és una carrera contrarellotge per trobar un implacable assassí, en una terra avesada a les supersticions i la bruixeria. ‘Ira’ ‘Ira’ és la història d’Iker Vélez, un periodista que decideix canviar el rumb del seu documental per gravar la preparació, disseny i execució d’un assassinat. César, el pare d’un fill assassinat que ha decidit aprendre a matar per fer justícia, n’és el protagonista. ‘Análisis de sangre azul’ Narra l’aventura d’un aristòcrata anglès que es precipita per una muntanya dels Pirineus i desperta en un sanatori mental, a principis del segle passat. El doctor en psiquiatria Pedro Martínez registra amb la seva càmera de 16mm les evolucions del pacient, que ha perdut l’orientació i la memòria. Però a més, les ocultes intencions del doctor el duran a aprofitar l’arribada d’aquest d’aquest individu per posar en pràctica les seves teories evolutives. ‘Capturar’ Humor i amor es donen la mà en aquest fals documental de Fernando Merinero, que ha competit a festivals d’Estats Units, França, Israel o Russia, i ha estat premiat a l’India, el Regne Unit i també a l’Estat. El mateix director de la cinta exposa davant la càmera el seu particular passat i present amorós. Per fer-ho, reuneix a casa seva una sèrie de dones, algunes ex parelles seves, algunes falses, altres actrius... Amb l’excusa de seleccionar la que millor pugui fer el paper de companya sentimental perquè l’acompanyi a les Illes Canàries, on vol rodar un documental sobre la vida de l’actriu de la seva primera pel·lícula. ‘Guardián y verdugo’ L’any 1987, 164 persones van ser executades al corredor de la mort de Pretòria (Sudàfrica). Basada en aquests fets reals, i en una història que va posar en entredit la pena de mort, ‘Guardián y verdugo’ està protagonitzada per l’advocat (Steve Coogan) que es va encarregar de defensar davant del jutge a Leon (Garion Dows), un jove guàrdia de la presó de màxima seguretat de Pretoria traumatitzat per totes les execucions que ha presenciat.
La flamant guanyadora de l'Oscar ‘El viajante’ arriba als cinemes
El govern de Barcelona ha aclarit aquest dilluns que només es podran construir nous pisos turístics a les zones 3 i 4 de la ciutat si primer se'n donen de baixa a les zones de decreixement o de congelació, és a dir, a les parts més saturades turísticament de la capital catalana. Aquesta és la postura que inclou el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) mentre el consistori no recuperi la competència per atorgar llicències. Quan això passi, es tornarà a avaluar la situació. D'aquesta forma, l'Ajuntament matisa les declaracions que ha fet la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, que ha apuntat que es podrien obrir 400 nous habitatges turístics però no ho ha condicionat al tancament en altres zones de la ciutat. En roda de premsa, Sanz ha assegurat que es podrien instal·lar nous pisos turístics en les zones menys saturades turísticament de la ciutat sempre que l'Ajuntament recuperés la competència per atorgar llicències i que els habitatges estiguessin en un únic edifici que abans no hagués estat destinat a usos residencials.
El govern de Colau aclareix que només es podran construir nous pisos turístics si primer se'n donen de baixa al centre
El PPC ha demanat també la reconsideració de l'admissió a tràmit de la proposició de llei del referèndum, com ha fet també el PSC i que ha provocat una reunió de la Mesa i la Junta de Portaveus. En el text entrat a registre, els populars defensen que "no és necessari fer un anàlisi exhaustiu" del contingut de la proposició per determinar que "és manifestament evident" que l'objecte de la iniciativa "no té cabuda al marc constitucional i estatutari que determina i garanteix l'autogovern de Catalunya". Afegeix que el contingut és "manifestament inconstitucional i antiestatutari" i que aquesta interpretació està basada en la "reiterada i constant jurisprudència" del Tribunal Constitucional (TC). Aquesta petició s'ha registrat posteriorment a les reunions de la Mesa i la Junta de Portaveus provocada per la petició del PSC i, per tant, no ha estat debatuda, segons han indicat fonts populars. En aquest sentit, recorda que el TC ja ha alertat que la convocatòria, organització i gestió d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya "no és competència del Govern" i que "qualsevol acte normatiu en aquest sentit ha de ser considerat contrari a l'Estatut i la pròpia Constitució". Afegeix que la fonamentació que va conduir el TC a declarar inconstitucional el decret de convocatòria de la consulta que s'havia de celebrar el 9-N és "plenament aplicable i vigent en el cas del procés refrendari sobre el procés polític de Catalunya quina organització empara aquesta proposició de llei". Els populars asseguren que també el Consell de Garanties Estatutàries s'ha expressat en aquest sentit i, per tant, alerten la Mesa "no pot considerar que la seva funció de qualificació i admissió a tràmit s'ha de limitar a la comprovació dels requisits formals de les proposicions e llei". Així, determina que la Mesa ha de fer un control "previ" quan es presenten iniciatives que "de forma grollera es va en contar de la Constitució i l'estat de dret". D'altra banda, estableix que l'admissió a tràmit de la llei "eludeix" la suspensió i la nul·litat de determinats actes parlamentaris relacionats amb el 9-N i el procés català acordats pel TC. Els populars asseguren que prenen rellevància els acords adoptats pel TC en que adverteixen a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres de la Mesa, el secretari general i també al president del Govern i els seus membres del "deure d'abstenir-se de realitzar qualsevol iniciativa jurídica o material que directa o indirectament suposi ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions anul·lades del Parlament". Per al PPC, l'admissió a tràmit de la norma suposa "clarament eludir" aquests suspensions i advertiments.
El PPC també demana la reconsideració de l'admissió a tràmit de la llei del referèndum
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del conseller de Cultura, Santi Vila, ha presidit aquest dimecres al vespre l'acte central de la commemoració dels 150 anys del naixement del pintor, dibuixant i cartellista Ramon Casas. L'esdeveniment ha tingut lloc a Món Sant Benet, indret que va ser residència d'estiueig de l'artista. En aquest context, Puigdemont ha demanat que el país "estigui a l'alçada d'aquest llegat" i que "ens mantinguem rabiosament fidels a la modernitat dels nostres dies". "Hem d'intentar que d'aquí uns quants anys, a més de recordar Casas, algú pugui dir que hi va haver una generació de catalans que van ser capaços de fundar nous clàssics". La commemoració ha consistit en un concert de música modernista a càrrec del pianista Lluís Grané, que ha anat seguit d'un sopar-còctel a l'aire lliure recreant els anomenats 'sopars de duro'. Puigdemont ha volgut subratllar la importància de la burgesia catalana de l'època modernista que, segons ell, era "culta, cultivada i moderna" i considera que "va ser tan colossal que ha transcendit i encara ara ens commou la immensitat del seu compromís creatiu i de la seva visió polièdrica amb vocació de transcendència i amb una gran responsabilitat social". En el marc de la commemoració de l'acte central de l'Any Casas, Puigdemont ha subratllat que "hem d'estar a l'alçada d'aquest llegat i mantenir-nos rabiosament fidels a la modernitat dels nostres dies". "Si avui podem considerar-nos un país rabiosament modern és perquè algú ho va fer i, gràcies a aquell succés del seu propòsit, van venir les avantguardes i els que van haver de reinventar la modernitat", ha afegit. Davant d'això, considera el cap de l'executiu català, "avui toca fer aquesta actualització, però mirant també quin és el nostre rol en les properes generacions". Puigdemont ha manifestat que el país ha d'intentar que "d'aquí uns quants anys, a banda de recordar Casas, algú també pugui dir que hi va haver una generació de catalans, que no només van saber actualitzar els clàssics, sinó que van ser capaços de fundar-ne de nous perquè les generacions futures en puguin gaudir". L'esdeveniment commemoratiu de l'Any Ramon Casas ha volgut reviure l'ambient i la cultura de la qual gaudia la societat burgesa de finals del XIX i principis del segle XX. L'acte s'ha desenvolupat al Jardí de Montserrat, adjacent a la construcció del monestir de Sant Benet. El pianista Lluís Grané, considerat un especialista en Isaac Albéniz, ha ofert un petit concert de música de l'època modernista, amb peces d'Enric Granados, Isaac Albéniz i Erik Satie. Els assistents han pogut degustar també un sopar-còctel concebut com un homenatge a la cuina de l'època de Ramon Casas i composat per una desena de propostes a partir del format dels 'platillos', que el pintor havia menjat tantes vegades amb el seu cercle modernista. La proposta pretenia rememorar els 'sopars de duro' de la Maison Dorée, on hi assistia la burgesia barcelonina de l'època. Entre els plats, s'hi trobaven propostes com l'Amanida Raquell Meller, el Pernil cuit del Comte Güell, el Caneló Rossini o el Pastisset de taronja i fruits secs, un homenatge a la Colla dels 4 Gats. La relació de Casas amb Sant Benet de Bages La família de Ramon Casas, accionista de la fàbrica tèxtil adjacent a Sant Benet de Bages, va comprar el monestir a principis del 1907. La família de l'artista va encarregar a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch la seva rehabilitació per convertir-lo en la seva casa d'estiueig. Després de dues dècades d'obres, el monestir va tornar a lluir la seva esplendor. Puig i Cadafalch va traslladar l'estètica modernista a totes les estances del monestir, que es trobava en un avançat estat de deteriorament, ja que no tenia activitat des de l'any 1835. Sant Benet es va convertir en un indret de contemplació i inspiració per a l'obra de Ramon Casas, que l'artista va arribar a reproduir en més d'una quarantena de quadres, molts d'ells amb la seva dona, Júlia Peraire, de model. L'any 2007, amb la inauguració de Món Sant Benet, es va posar a l'abast del públic general tot el llegat patrimonial i cultural de Casas. L'acte que ha tingut lloc aquest dimecres a Món Sant Benet és una de les aportacions que la Fundació Catalunya-La Pedrera fa la commemoració de l'Any Casas. El 15 de juliol arrencarà la programació cultural d'estiu que, fins el 9 de setembre, reproduirà les estades de Ramon Casas a Sant Benet amb una visita teatralitzada. En aquest sentit, el president de la Fundació Catalunya – La Pedrera, Germán Ramón-Cortés, ha volgut subratllar la importància de Sant Benet per a Casas, ja que considera que "no s'entendria la seva vida i obra sense pensar com en cada racó d'aquest espai ell hi veia una escena per ser pintada, un marc per a la seva estimada Júlia i una font constant d'inspiració". L'Any Ramon Casas La comissaria de l'Any Ramon Casas, Vinyet Panyella, ha destacat que amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del naixement del pintor català s'ha organitzat un "ampli programa" que s'està duent a terme arreu del territori català. Panyella ha avançat que, fins ara, s'han programat 11 exposicions, set publicacions, una vintena de conferències, rutes artístiques, tallers, itineraris museístics o visites teatralitzades nocturnes com les de Món Sant Benet. Panyella ha explicat que els objectius de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Casas giren al voltant de quatre conceptes: l'accés, el coneixement, la territorialització i la internacionalització. Panyella considera que a Casas "no se li va resistir res: des dels olis, passant pel traç segur dels seus dibuixos, l'assoliment expressiu dels seus retrats, la grandesa de les escenes o l'atractiu dels cartells que mostren grans dosis de vocació, inspiració i ofici".
Puigdemont demana al país que estigui "a l'alçada" del llegat de Ramon Casas i que sigui capaç de fundar "nous clàssics"
El ministre de Cultura en funcions, José Guirao, ha demanat no fer "prejudicis de valor" sobre la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O abans que aquesta es faci pública. "Hi ha molta gent que dona per fet que com serà la sentència", ha assegurat. Davant d'això, ha reiterat que cal "diàleg" entre les forces polítiques. El titular de Cultura ha visitat aquest diumenge el Centre de Lectura de Reus des d'on s'ha interessat pel projecte d'ampliació de les instal·lacions i s'ha mostrat obert a col·laborar-hi.
Guirao demana no fer "prejudicis de valor" sobre la sentència i aposta pel "diàleg" entre els partits
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha apuntat aquest dijous que espera que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sigui el candidat de CDC a les properes eleccions al Parlament. "Espero que es repensi la possibilitat de no tornar-se a presentar i, en la mesura que cada cop desperta més i millors complicitats amb tothom, es torni a presentar i fianci una majoria que ens permeti desplegar el nostre projecte polític, que ara té molts condicionants", ha argumentat en declaracions a Rac 1. Vila ha subratllat que quan va acceptar ser conseller de Cultura va tancar la porta a intentar ser el secretari general del partit, però sí que ha assegurat que li agradarà "participar en el lideratge, sobretot en el terreny de les idees i en el terreny polític". També ha apostat per mantenir el nom de Convergència. Vila ha apuntat que en cap moment s'ha plantejat "prendre posicions" en el nou partit que surti del congrés que CDC celebrarà aquest estiu, i tampoc ha volgut escollir entre Germà Gordó i Jordi Turull. "Totes són persones molt valuoses", ha dit. Pel que fa al seu horitzó nacional, ha afirmat que continua sent independentista instrumental. "Molts ciutadans a Catalunya no hem idealitzat mai el procés ni l'objectiu final de la independència. Senzillament el que hem dit és que la independència és la millor solució que trobem per seguir garantint el progrés dels nostres ciutadans", ha argumentat.
Vila vol que Puigdemont sigui el candidat de CDC a la Generalitat i es descarta com a aspirant a liderar el partit
El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha recollit, aquest dijous, les propostes de la plataforma Trens Dignes perquè la posada en marxa del nou tram ferroviari del Corredor Mediterrani no desarticuli la connectivitat interna del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Per una banda, s'ha compromès a defensar davant Adif i Renfe que l'R-16 i l'R-15 estiguin connectades amb els aeroports del Prat i Reus i garanteixin la intermodalitat entre elles al Camp de Tarragona. Sabaté ha assegurat a la plataforma que els inversions de manteniment i adequació de l'R-15 estan garantides per blindar-la d'un futur desmantellament. (L'actual notícia rectifica les declaracions del subdelegat del govern espanyol respecte al desmantellament de la línia de costa de l'R-16 que quedarà en desús amb el nou Corredor del Mediterrani) El subdelegat de govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, s'ha reunit amb representants de la plataforma Trens Dignes Terres de l'Ebre i els Amics del Ferrocarril de Móra la Nova. Josep Casadó i Wifredo Miró, portaveus de la plataforma, han traslladat a Sabaté les demandes sobre el futur de l'R-15 i l'R-16. Sabaté ha assegurat que l'R-15 compta amb un pla de millora que li garantirà l'adequació a llarg termini per blindar-la i no pugui acabar sent desmantellada. "L'objectiu sempre és de millorar la connectivitat i la comunicació de les Terres de l'Ebre, igual que en la línia R-15 per millorar les opcions de futur. Compartim la voluntat d'avançar i no retrocedir i estic d'acord que cal no desmantellar sinó implementar millores que permetin aquesta connectivitat", ha defensat el subdelegat. Com ha apuntat el subdelegat, pel que fa a l'R-16 Adif encara no ha concretat quan es posarà en marxa la nova variant. De moment es fan les proves de seguretat per obtenir la certificació. Miró ha destacat que aquest és un moment "fonamental i cabdal" per establir uns serveis i unes interconnexions que no deixin aïllats municipis del territori com Ulldecona, al Montsià. La plataforma ha advertit que seguirà insistint a les administracions competents perquè es tingui en compte les necessitats de les persones i el territori. "Que no facin política de campanar", ha dit el portaveu de la plataforma.
Sabaté mediarà amb Adif i Renfe perquè s'implementin millores a l'R-15 per blindar-la d'un futur desmantellament
Amb l'objectiu de crear ocupació al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, la Diputació de Tarragona torna a impulsar els plans d'ocupació comarcals amb una inversió de més de 560.000 euros. Es tracta d'una actuació que beneficiarà les deu comarques de la demarcació amb plans específics per a cada territori, i que serviran per millorar entorns naturals i urbans a través d'accions que van des del manteniment i adequació de camins fins a l'arranjament de mobiliari urbà. Cada pla serà de sis mesos i estarà integrat per cinc persones, preferiblement aturats de llarga durada, que rebran també formació complementària. Aquest dimarts els presidents dels deu consells comarcals han signat el conveni amb l'ens supramunicipal. Cadascun dels plans costarà uns 56.000 euros i en formaran part responsable i quatre peons. Aquestes persones, a més de la tasca que els sigui assignada, rebran formació complementària dirigida a millorar les seves habilitats personals i professionals i afavorir la seva posterior inserció al mercat laboral. Com a condició, hauran de portar un mínim de sis mesos a l'atur. Per materialitzar aquest projecte, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha signat aquest dimarts el conveni amb els presidents dels deu consells comarcals del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre: Joan Maria Sanahuja (Alt Camp), Joaquim Calatayud (Baix Camp), Daniel Andreu (Baix Ebre), Eva Maria Serramià (Baix Penedès), Josep Pijoan (Conca de Barberà), M. Carme Navarro (Montsià), Joan Carles Garcia (Priorat), Gemma Carim (Ribera d’Ebre), Carles Luz (Terra Alta) i Pere Virgili (Tarragonès). Un cop rubricat l'acord, Poblet ha destacat l'impuls d'aquesta acció a la formació i l'ocupació de les persones del territori, i ha assegurat que es tracta d'un instrument de generació d'oportunitats laborals que pretén reduir l'atur a les nostres comarques. El president també ha manifestat que la col·laboració dels consells "ens permet identificar millor les necessitats reals de cada comarca". De la seva part, el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Joaquim Calatayud, en representació de tots els consells, ha fet una valoració molt positiva dels plans d'ocupació comarcals i ha agraït a la Diputació la seva aposta continuada pel món local, tant en aquest com en altres àmbits d'actuació. Els plans d'ocupació comarcals s'emmarquen en el Pla de Foment de l'Ocupació que la Diputació executa des de l'any 2013 i que també inclou plans d'ocupació corporatius i plans d'ocupació dels parcs naturals. Totes aquestes iniciatives han proporcionat feina a un total de 300 persones fins ara.
La Diputació de Tarragona inverteix més de 560.000 euros en plans al Camp i l'Ebre que donaran feina a 50 persones
La morositat de bancs i caixes del sistema financer espanyol va baixar fins a situar-se en el 9,21% al febrer, per sota del 9,24% del gener i en una taxa que suposa un 9,35% menys que la registrada en el febrer de l'any passat (10,16%), segons les dades publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya. La taxa de morositat del conjunt del sistema financer, afegint a les entitats de dipòsit les empreses que comercialitzen crèdits al consum, s'ha situat en el 9,14%. De les dades facilitades per el Banc d'Espanya destaca el fet que l'esforç de despalanquejament de famílies i empreses ha situat la cartera de crèdits en prop d'1,21 bilions d'euros, una xifra que no es veia des del febrer del 2006, quan la xifra de préstecs agregada sumava 1,182 bilions d'euros. La xifra de la cartera de crèdits de bancs i caixes es va situar al febrer en prop d'1,21 bilions d'euros, lluny del màxim històric fins ara acumulat que es va situar en 1,795 bilions d'euros el desembre del 2008, just a l'inici de la crisi. Al febrer, la cartera de morositat es va situar en 111.134 milions d'euros, la xifra més baixa des de l'abril del 2011 quan la mora sumava 110.839 milions d'euros.
La morositat de bancs i caixes baixa fins el 9,21% al febrer, un 9% menys que fa un any
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha explicat que l'episodi Gloria està a la "fase final" però ha recordat que "no està tancat" i per això ha reiterat la petició de "màxima prudència, autoprotecció i seguir les recomanacions dels serveis d'emergències. Però finalitzat l'episodi de precipitacions, ara la màxima preocupació és al riu Ter, després que els embassaments de Sau i Susqueda hagin arribat al màxim de la seva capacitat. Els cabals punta per sota de la confluència entre el Ter i l'Onyar han arribat als 1.400 m3 i "en les properes hores es poden incrementar una mica", en concret fins les tres o les quatre de la tarda, quan començarà a baixar, segons ha explicat Jordi Molist de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Al barri del Pedret de Girona aquests cabals provoquen "desbordaments no molt sobtats però sí progressius" amb afectacions als habitatges del marge dret del riu Ter, ha afegit. Santi Segalà, del Servei Meteorològic de Catalunya ha explicat que es dona per tancat l'episodi de precipitacions i que encara resten avisos d'onatge tot i que també va remetent. Pel que fa a les màximes precipitacions registrades durant l'episodi, Segalà ha destacat els 497,3 litres a Lliurona, 430 a Puig Sesolles, 425 a Viladrau i els 400 a Santa Pau, així com quantitats entre 200 i 400 litres per metre quadrat a gran part de les comarques de Girona i Tarragona. Pel que fa a la neu ha destacat els 142 cm de neu a Ull de Ter, 103 a Cadí Nord, 94 a Malniu o 90 a Núria. Al migdia hi ha actives les mesures especials de confinament a les plantes altes a 26 municipis de la riba del riu Ter aigua avall de l’embassament de Susqueda. Les poblacions afectades són Osor, Susqueda, Amer, La Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Anglès, Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Celrà, Bordils, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Foixà, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Serra de Daró, La Tallada d'Empordà, Fontanilles, Ullà, Gualta i Torroella de Montgrí. Les mesures en aquests municipis inclouen evitar les plantes inferiors dels edificis situats en zona inundable o anar al punt d'acollida habilitat. La resta de la població a la demarcació de Girona que no es trobi en aquestes zones ha d’evitar la mobilitat als entorns de la zona inundable fins a nova ordre. Des de l’ACA es manté un especial seguiment dels rius Tordera, Muga, Fluvià, Ter, Onyar, Daró, Besòs, Llobregat i Siurana. Pel que fa al riu Llobregat, Protecció Civil s’ha posat en contacte amb els diferents municipis aigua avall de la Baells perquè s’adoptin les mesures previstes al seu plans d’emergències. El telèfon d’emergències CAT112 ha rebut 14.499 trucades sobre 10.997 incidents pel temporal. Per comarques, les trucades s’han fet des de: Barcelonès (3.832), Baix Llobregat (1.919), Maresme (1.554), Vallès Occidental (1.440), Vallès Oriental (1.128), Garraf (598), Selva (562), Gironès (341), Tarragonès (308), Baix Ebre (305), Alt Empordà (269), Alt Penedès (235), Osona (210), Baix Penedès (186), Baix Camp (185) i Baix Empordà (183). Els Bombers de la Generalitat han rebut, des de les 12h i fins les 14h, 99 avisos nous relacionats amb el temporal. El nombre d’alertes ha disminuït respecte els altres dies, malgrat que encara hi ha moltes incidències pendents en les que estan treballant, especialment per esllavissades, problemes en edificis o a la xarxa viària. Així, des de l’inici de l’episodi s’han registrat 7.824 avisos. Els Bombers de la Generalitat continuen treballant en la recerca de dues persones encara desaparegudes. El tripulant que va caure a l’aigua el dimarts a la matinada a Palamós i un home a Cabacés. D’altra banda, s’ha confirmat que un home localitzat aquest migdia a Jorba és el desaparegut de 65 anys que s’estava buscant des de primera hora. Al llarg del matí s'han fet diversos serveis de rescat de persones amb vehicles embarrancats a causa de l’aigua. Entre ells, a Ossó de Sió d’una persona que havia quedat atrapada a un camí, sota les piscines. A Cambrils, també han ajudat al conductor a sortir de la furgoneta que estava atrapada a la riera d’Alforja i a Cardedeu també han fet el rescat del conductor d’un vehicle arrossegat per l’aigua de la riera de Cànoves al seu pas per la carretera de les Aigües. El departament d’Educació ha informat que uns 137.000 alumnes s'han quedat sense classe aquest dijous pel temporal, la majoria a les comarques de Girona. Dels alumnes afectats pel tancament de centres, la majoria, 118.000, són de les comarques de Girona, i 16.000 més del Maresme i del Vallès Oriental. El Servei Català del Trànsit (SCT) ha informat que una setantena de trams de la xarxa viària catalana continuen afectats per les conseqüències del temporal Glòria. En les darreres hores s'han incrementat el nombre d’afectacions per esllavissades. També hi ha diverses incidències ferroviàries. A la reunió del comitè tècnic que ha presidit Buch també hi han participat la directora general de Protecció Civil, Isabel Ferrer, del director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, del director Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara, i de comandaments i tècnics del telèfon d’emergències 112 de Catalunya, Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, Sistema d’Emergències Mèdiques, Protecció Civil de la Generalitat, Servei Meteorològic de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua, Creu Roja, Ferrocarrils de la Generalitat, Adif, Renfe i Carreteres de la Generalitat, entre altres.
Interior adverteix que el riu Ter pot superar els 1.400 m3 entre les tres i les quatre de la tarda
L'institut Cinc Sènies de Mataró arrenca el seu quart curs en mòduls prefabricats i sense data per a la construcció de l'edifici definitiu. A aquesta dificultat s'hi afegeixen aquest any tots el protocols de seguretat per la covid-19. Tot i que inicialment algunes classes s'havien de traslladar a la biblioteca Antoni Comas, finalment el centre ha renunciat a l'espai i ha acabat instal·lant més barracons per fer front a l'augment de línies de primer d'ESO, que passa de tres a quatre. Per garantir la permeabilitat de l'alumnat, la direcció ha ideat quatre accessos diferenciats –un per a cada cicle d'ESO– i s'ha més que doblat el professorat –de 16 a 42 mestres– per garantir els grups estables.
L'institut Cinc Sènies de Mataró renuncia a aules externes i arrenca el seu quart curs amb barracons
La Sala Primera del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit –fet que no implica un posicionament de fons- els recurs que el número dos del grup parlamentaris de Junts per Catalunya (JxCat), Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, van presentar contra la decisió de l’Audiència Nacional d’empresonar-los de manera cautelar. La Sala ha acordat obrir una peça separada per analitzar la petició de Sànchez de suspendre cautelarment l’ordre d’ingrés a la presó per poder participar a la campanya electoral. Els magistrats han resolt sobre l’admissió a tràmit dos mesos després de la interposició del recurs, que va tenir lloc a finals de novembre, i que es dirigia contra les actuacions de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, tot i que ara la causa ja es troba al Tribunal Suprem i la campanya electoral ha acabat. En dos escrits que ha fet públics aquest dilluns, els magistrats admeten a tràmit els recursos adduint que hi aprecien raons “d’especial transcendència constitucionals”. Segons el TC, els recurs plantegen “un problema que afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el que no hi ha doctrina en aquest tribunal”. Per aquest motiu demanen a l’Audiència Nacional que avisi les parts en el procés que disposen d’un termini de deu dies per personar-se al recurs. En el cas de Sànchez –l’únic que havia demanat una mesura cautelar- el TC acorda obrir “la corresponent peça separada de suspensió" per decidir si atén a la seva petició perquè s’aixequi la presó provisional. Sànchez havia demanat aquesta suspensió per poder participar a la campanya electoral, tot i que la decisió es podria estendre a les seves actuacions com a diputat electe al Parlament de Catalunya. Sànchez va presentar el recurs el 22 de novembre per vulneració de drets fonamentals i manca de garanties processals. Els escrits que Sànchez i Cuixart van presentar al Tribunal Constitucional és un primer pas necessari per poder acudir al tribunal Europeu de Drets Humans en cas que l'empara no prosperi. La defensa de Sànchez també havia reclamat al TC que, fins que no es resolgui el recurs, deixi en suspens l'ordre de presó per poder participar en la campanya electoral "en condicions d'igualtat" amb els altres candidats. El recurs d'empara interposat al TC es basa en tres motius. El primer, la vulneració de dret al jutge ordinari després que l'Audiència Nacional hagués assumit la seva competència en una "clara vulneració de la normativa processal i en contradicció amb la seva acta prèvia del 2008". El segon és la vulneració de garanties processals pel fet que la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela justifiqués la presó de l'expresident de l'ANC per motius "no esgrimits" per la Fiscalia. El tercer motiu és la vulneració del dret a la llibertat perquè Lamela no va justificar "mínimament" per quines raons entenia que existia un risc de fuga. El fet que el Tribunal Constitucional hagi tardat més de dos mesos en resoldre sobre si admet a tràmit o no el recurs resta possibilitats a la defensa, que apuntava en aquest escrit a l’Audiència Nacional, quan la causa ja es troba a mans del Tribunal Suprem.
El TC admet a tràmit els recursos de Sànchez i Cuixart contra el seu ingrés a presó
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat un contracte per valor de més de 42.000 euros amb l’objectiu de dur a terme una sèrie d’actuacions de manteniment per prevenir possibles incendis forestals prop d’embassaments que gestiona. A més de les intervencions ja finalitzades en les preses de Darnius Boadella, Foix, Siurana i Colomers, la resta d’accions es realitzaran a la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç. Els treballs es concentraran en adequar la vegetació existent a les carreteres i camins d’accés a les esmentades. Aquestes actuacions s’estan duent a terme durant l’inici d’estiu i tenen l’objectiu de reduir riscos per incendi mitjançant la propagació en les zones on s’ubiquen aquests embassaments. També es pretén garantir en tot moment l’accessibilitat a les infraestructures de regulació i control, tot vetllant per la seguretat de les persones i els béns.
L’ACA destina més de 42.000 euros en actuacions de manteniment per prevenir incendis forestals prop dels embassaments
Un dels CDR empresonat per l'operació Judes, Ferran Jolis, va declarar davant de la Guàrdia Civil que van rebre un encàrrec per una ocupació del Parlament de Catalunya amb la intenciói que el president de la Generalitat, Quim Torra, "s'hi quedés tancat a dins per al dia D". Així ho recull el sumari de la causa, al qual ha tingut accés l'ACN, i que inclou una acta amb la declaració que va fer Jolis davant de la Benemèrita el 24 de setembre pocs minuts abans de la mitjanit. Segons la declaració, a Jolis li van demanar consell sobre si era viable garantir les comunicacions durant una setmana i sense límit de despeses. A més, va dir que l'encàrrec podia venir de part de "presidència", tot i que en un altre moment ho atribueix a un "CNI català". Els membres dels CDR investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional haurien rebut l'encàrrec d'un suposat "grup secret" denominat "CNI Català" d'assaltar i ocupar el Parlament el dia en què s'havia de conèixer la sentència de l'1-O -el "dia D"- amb l'objectiu de "resistir-hi una setmana", amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dins. Segons el sumari, el fi últim del "pla de conspiració" era "subvertir l'ordre constitucional". Segons un informe de la Guàrdia Civil del 13 de setembre, el 8 d'octubre de 2018 Xavier Buigas comunica a Ferran Jolis que un suposat "grup secret" denominat "CNI Català" s'havia posat en contacte amb ell "perquè aportés la infraestructura logística necessària" amb l'objectiu "d'ocupar el Parlament de Catalunya, i defensar-lo posteriorment". En converses posteriors, Jolis concreta que l'ocupació s'havia de dur a terme el dia en què s'havia de conèixer la sentència de l'1-O -el "dia D"- i calia "resistir-hi una setmana". A la primera conversa, Buigas diu que l'ocupació es faria "per la porta principal del Parlament, ja que se'ls facilitaria l'accés des de l'interior" i explica que ell, i "un grup reduït de persones", s'encarregarien de "llogar immobles i locals que els proporcionin seguretat i l'establiment de bases d'intendència". El mateix 8 d'octubre de 2018 Jolis ja hauria acceptat l'encàrrec de confeccionar "una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions" entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en "la usurpació" de punts wifi a establiments i restaurants propers. El suposat CNI Català "no venia del CDR" sinó que era un "moviment més burgès", segons l'atestat de la declaració davant la Guàrdia Civil del suposat creador de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), Ferran Jolis, que explica que li haurien dit "que venia de part de presidència". Al sumari s'atribueix la creació de l'ERT a Ferran Jolis, membre del CDR de Santa Perpetua de la Mogoda, i que després de la creació de l’equip es va apartar de l'activitat pública perquè "si l’agafaven amb el material, el seu equip, les telecomunicacions, els protocols, els operatius de seguretat els repetidors el posarien a la presó". En canvi, afegeix la Guàrdia Civil que qui hauria rebut l'encàrrec del "CNI Català" és justament Buigas perquè aportés “la infraestructura logística necessària” per “ocupar el Parlament de Catalunya i defensar-lo posteriorment". Aquest grup, segons l’informe, disposava d’infraestructura organitzada a nivell tècnic i tàctic, i “amplis recursos econòmics i capacitat de mobilitzar milers de persones”. L’ERT, diu la Guàrdia Civil, va assumir l’encàrrec. Jolis hauria acceptat la funció d'establir "una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions" entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en "la usurpació" de punts wifi a establiments i restaurants propers. Per garantir les comunicacions una setmana, "no hi havia límit de despesa", recull l'atestat de la declaració de Jolis. El 15 de novembre de 2018, s'autoritza a la Guàrdia Civil, "donada la importància d'aquest grup", la instal·lació "de mitjans tècnics de seguiment i localització dels seus vehicles". 'Gandalf' i 'Lisa', Torra i Puigdemont Segons es recull en diversos punts del sumari, els detinguts utilitzaven el nom de 'Gandalf' per referir-se a Torra i de 'Lisa' per referir-se a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. En una conversa telefònica intervinguda entre Jolis i Buigas, el primer li explica que està treballant per "assegurar" les comunicacions entre tots dos. Un informe de la Guàrdia Civil considera que Jordi Ros, Alexis Codina, Germinal Tomàs, Xavier Buhigas, Ferran Jolís, Eduardo Garzón, David Budria, Guillem Xavier Duch i Clara Borrero són membres dels CDR integrats en “l’Equip de Resposta Tàctica” (ERT, segons el document) i conformen "un grup fortament organitzat i clandestí disposat a dur a terme accions radicals" i que havien assolit un “estat avançat” en la confecció “de materials explosius i/o indendiaris” susceptibles de ser utilitzats, segons l’informe, "en accions enmarcades en un projecte superior, tendent a la secessió de Catalunya, que comprometrien greument la integritat de persones i béns”. Segons la Guàrdia Civil, els ERT són els encarregats de dur a terme “les accions més sensibles seguint la línia estratègica dels CDR que requereixen un plus de compromís i professionalitat en la seva execució”. L’objectiu que tenien, apunta el document, és “subvertir l’ordre constitucional de manera material mitjanant una estratègia planificada i organitzada”. En concret pretenien “imposar una realitat de fers consumats mitjançant la presa de control del territori i l’afectació de sectors estratègics (econòmics, d’abastiment, comunicacions, transport, telecomunicacions, etc)” fet que “suposa una amenaça directa a l’ordre constitucional establert i als drets i llibertats que se’n deriven”. Els CDR, “organització criminal” Segons la Guàrdia Civil els CDR són una “organització criminal” que des de la seva creació al 2017 “ha evolucionat fins la màxima clandestinitat”. Els detinguts, continua, formarien una cèl·lula que havia de portar les accions “a un nivell superior” . La primera acció dels ERT, "una reunió amb la germana de Puigdemont” Segons l'informe, la primera acció dels ERT va ser "una reunió in itinere dins d’un vehicle en moviment amb la germana de l’expresident Puigdemont on es va lliurar material 'super confidencial'". La reunió es va mantenir "entre unes mesures de seguretat realment excepcionals pròpies d’organitzacions criminals o terroristes", amb "vehicles llançadora, vehicles posteriors de contra vigilància, telecomunicacions segures i emissores". La trobada amb la germana de Puigdemont té lloc el 15 de setembre de 2018 i, segons l'anàlisi que fa la Guàrdia Civil de "les intervencions telefòniques" entre Jolis i Buigas, s'executa la reunió "amb la intenció d'entregar documentació sensible i establir comunicacions segures" entre Puigdemont i Torra. En la seva declaració davant la Guàrdia Civil, Ferran Jolis va explicar que ell havia participat una sola vegada en un reconeixement de terreny que feien els CDR abans de les accions. En aquell cas va ser per decidir la ubicació d'una reunió amb Montserrat Puigdemont, germana de l'expresident. Segons Jolis, la germana de l'expresident arribaria en tren i estava sent vigilada. La dona va demanar a Jolis que li creessin un compte de correu segur per parlar amb el seu germà. S'havien conegut anteriorment en un sopar popular a Santa Perpètua de Mogoda, on vivia Jolis, per recaptar fons per a la caixa de resistència. Es van saludar i algú, no recorda qui, va suggerir a la germana de Puigdemont que Jolis podia crear un sistema de comunicació segur. Segons consta al sumari, Montserrat Puigdemont va demanar una reunió discreta. El dia de la trobada, Jolis va anar amb Xavier Buigas, que conduïa el cotxe de Jordi Ros, tot i que aquest últim no formava part dels Equips de Reacció Tàctica dels CDR, malgrat participar-hi en alguna ocasió. Ros no va anar a la trobada. En un altre cotxe viatjaven Eduard Garzón i David Budria, marit de Clara Borrero, com a mesura de contra vigilància. Com que ningú seguia la germana de Puigdemont, la dona va pujar al primer cotxe. Van circular per l'autovia C-17 i Jolis i Puigdemont anaven asseguts al seient de darrere, segons el seu relat. Jolis li va preguntar a la dona com es comunicava amb el seu germà, i li va dir que normalment a través de l'aplicació mòbil Signal o videotrucada. Jolis li va recomanar el sistema de correu electrònic ProtonMail i que encriptés les comunicacions. Però no ho va acabar fent, perquè Jolis li va suggerir que la dona el truqués per ensenyar-li a fer-ho per telèfon, però la dona mai el va trucar més. Segons Jolis, la germana de Puigdemont va baixar del cotxe a Cerdanyola del Vallès. El conductor del cotxe també va preguntar a la germana per què l'expresident havia suspès la primera declaració d'independència, i la germana va assegurar que l'expresident se'n penedeix. Dies després de les detencions, alguns mitjans de comunicació van publicar la trobada amb una germana de Puigdemont, però atribuint-la a una altra, Anna Puigdemont. Aquesta última va negar haver participat en cap reunió. "És materialment impossible que jo hagi participat en aquella reunió per raons familiars, perfectament acreditades i documentades", va assegurar. Estructura de l'ERT Segons l'informe de la Guàrdia Civil del 13 de setembre del 2019, l'ERT s'hauria creat al setembre de 2018, iniciativa de Ferran Jolis, membre del CDR de Santa Perpètua de la Mogoda. La investigació de la Benemèrita conclou que tenen una "estructura jerarquitzada" . D'una banda, hi hauria un "nucli productor" integrat per Jordi Ros, Alexis Codina i Germinal Tomas, que estarien utilitzant dos habitatges -un a Sabadell i un a Sant Fost de Campsentelles, com a "laboratoris clandestins" per manipular les "substàncies adquirides" per transformar-les en "compostos perillosos". La resta de detinguts estarien a càrrec de "dur a terme l'execució de l'acció" i "recopilar informació dels possibles objectius". Estaria integrat per Eduardo Garzon, Guillem Xavier Duch, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero. Segons el sumari els ERT també van protagonitzar accions amb motiu del trasllat dels presos independentistes a Madrid l’1 de febrer del 2019, on un grup de persones van tirar oli a la C-55.
ACTUALIZACIÓ:Un dels CDR va declarar que l'objectiu era que Torra es tanqués al Parlament "el dia D", segons el sumari
La llei del referèndum es remet a les resolucions de l'ONU i el Tribunal de l'Haia per justificar la via unilateral, segons avancen aquest dilluns diversos mitjans. L'esborrany final preveu que la llei estigui per sobre de qualsevol altra amb la què pugui col·lidir i deixa la Llei de transitorietat per a una segona fase, ja que preveu tota la casuística posterior al referèndum en cas que s'imposi el sí. D'altra banda, la llei es presenta com la "resposta democràtica a la frustració" que va provocar la sentència de l'Estatut. A més, el preàmbul de la llei, al qual també ha tingut accés l'ACN, estableix que "totes les autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament o indirectament en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta llei". El Govern presentarà aquest dimarts el contingut global del text, que es tramitarà la segona quinzena d'agost, en un acte al Teatre Nacional de Catalunya. En els tres primers articles, la llei deixa clar que regula la celebració del referèndum d'autodeterminació "vinculant" sobre la independència de Catalunya i com el Parlament "actua com a representant de la sobirania de Catalunya", a més de reconèixer el poble de Catalunya com a "subjecte polític i sobirà" amb el dret a "decidir lliure i democràticament, la seva condició política". En el preàmbul de la llei, també es fa constar la "voluntat majoritària del poble, del qual emanen els seus poders, fent ús de la seva representativitat legal i democràtica amb l'objectiu de posar en mans dels catalans i les catalanes la decisió sobre el futur polític amb l'eina més radicalment democràtica de la qual disposem: el vot" i recorda que el Parlament "ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret de Catalunya a l'autodeterminació". En aquest sentit, recorda les diverses resolucions aprovades per la cambra catalana en els darrers anys i com l'adoptada el 6 d'octubre del 2016 afirma el dret "imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació" i com l'aprovació d'aquesta llei és la "màxima expressió del mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27 de setembre". D'altra banda, el preàmbul també fa constar que els dictamens recents del Tribunal Internacional de Justícia recullen casos de nous estats que han exercit el seu dret d'autodeterminació en la segona meitat del segle XX "sense que l'exercici d'aquest dret vingués motivat per la fi de l'imperialisme". Segons el text de la llei, el Tribunal Internacional constata que "el dret a decidir dels pobles ha evolucionat i que en contra d'aquesta evolució no ha sorgit cap norma ni costum en l'ordre internacional que prohibeixi aquestes noves pràctiques". La llei del referèndum recorda que el pacte sobre drets civils i polítics aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 19 de desembre de 1966 reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminació com el primer dels drets humans. La Constitució espanyola determina a l'article 96 que els tractats internacionals ratificats per Espanya, com és el cas dels drets civils i polítics de l'ONU, formen part del seu ordenament intern, i en l'article 10.2, estableix que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques s'interpretaran d'acord amb els tractats internacionals aplicables en aquesta matèria. Així doncs, la llei argumenta que les resolucions de les Nacions Unides, com el dret a l'autodeterminació, formen part de l'ordenament jurídic de l'estat espanyol. Un acte de sobirania necessari Segons la mateixa llei del referèndum, aprovar aquesta normativa és un "acte de sobirania" i "l'opció necessària per poder exercir el dret dels catalans a decidir el futur polític de Catalunya, especialment després de la ruptura del pacte constitucional espanyol del 1978, que representa l'anul·lació parcial i la completa desnaturalització de l'Estatut". El text assegura que la llei representa la "resposta democràtica" a la "frustració" generada i assenyala que s'han fet "tots els esforços" per tal de trobar una via acordada perquè el poble de Catalunya pogués decidir lliurament el seu futur. "El Parlament, atenent al mandat majoritari del poble de Catalunya, assumeix la plena representació sobirana dels ciutadans una vegada que s'han esgotat totes les vies del diàleg i negociació amb l'Estat", conclou el preàmbul. Una llei jurídicament "excepcional" que empara els funcionaris L'article tres diu que la llei estableix un "règim jurídic excepcional" adreçat a regular i garantir el referèndum. Per aquest motiu, "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l'exercici d'un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya". El mateix article tres diu que "totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament, ja sigui indirectament en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta llei atès que desenvolupa l'exercici del dret a l'autodeterminació que forma part de l'ordenament jurídic vigent". Fonts del Govern defensen que la llei dibuixa una convocatòria amb el mateix funcionament que qualsevol de les eleccions o referèndums dels darrers 30 anys, amb només dos canvis: Es crea una sindicatura electoral pròpia que substitueix la Junta Electoral i es crea una comissió internacional de garanties, formada per prestigiosos juristes i politòlegs d'arreu del món, que tindrà com a objectiu validar la qualitat democràtica del procés i fer el seguiment de la jornada.
ACTUALIZACIÓ:La llei del referèndum es basa en les resolucions de l'ONU i del Tribunal de l'Haia per justificar la via unilateral
La Comissió Europea ha tancat la porta aquest divendres a la reforma de l'ordre europea de detenció que planteja el govern espanyol. "No veiem cap necessitat de canviar el seu funcionament pel que fa a la llista de crims", ha assegurat la comissària europea de Justícia, Vera Jourová, en una roda de premsa després de la reunió de ministres de Justícia de la UE que s'ha celebrat a Brussel·les. "Estem treballant per fer millores, però no planegem obrir la decisió marc i introduir els canvis que demana el govern espanyol", ha dit la comissària txeca. A més, segons Jourová, "estendre el catàleg de crims no resoldria directament" els problemes dels estats a l'hora d'emetre i executar euro-ordres de detenció. "Hem publicat recentment una guia", s'ha limitat a dir l'eurocomissària, que ha dit que els únics problemes que hi ha en el sistema són "més aviat de naturalesa procedimental", però no de fons. El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, ha volgut plantejar aquest divendres als seus socis europeus una "reflexió sobre la llista de delictes" que s'inclouen en l'ordre europea de detenció. La proposta, que després ha dit que no ha plantejat de forma "oficial" perquè no era a l'ordre del dia, ja ha estat descartada per la CE. Catalá ha parlat personalment amb la comissària Jourová en la reunió d'aquest divendres, a qui ha explicat que caldria avaluar "el funcionament" de l'euro-ordre per constatar si provoca "paradoxes o problemes en la confiança mútua". A més, també ha dit que l'euro-ordre "no ha d'estar sotmesa a controls ni procediments llargs", i que ha de ser de caire automàtic perquè els 28 membres de la UE són "estats de dret" amb una "justícia independent". Actualment, l'ordre europea de detenció té una llista d'una trentena de delictes pels quals, quan un estat membre demana l'extradició d'una persona cap al seu país, el retorn és automàtic. Un d'aquests delictes és el de corrupció, que la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va marcar en el formulari d'euro-ordre emès contra el president Carles Puigdemont i els quatre consellers destituïts que són amb ell a Brussel·les. La fiscalia belga, però, va descartar executar l'euro-ordre per corrupció, és a dir, que va descartar l'extradició automàtica, obrint així un procés més complex que requeria equiparar els crims que s'imputaven als líders catalans a Espanya amb d'altres, d'equivalents, al codi penal belga. Tot plegat, estava allargant el procés, que podria haver durant fins a mitjans de gener.
La CE descarta "introduir els canvis que demana el govern espanyol" en l'orde europea de detenció
La fiscalia de Brussel·les decidirà "l'equivalència exacta" dels delictes pels quals es demana extradir l'expresident Carles Puigdemont a Espanya durant el procediment. En un comunicat, la fiscalia ha recordat que es tracta d'un "procediment que està en marxa" a la Chambre du Conseil i que, per tant, "és massa aviat" per dir si els delictes pels quals el Tribunal Suprem reclama Puigdemont són associables a algun dels que hi ha al codi penal belga. La defensa de Puigdemont, que ha demanat aquest dimarts l'ajornament de la vista, que finalment es farà el 16 de desembre, preveu que la fiscalia de Brussel·les demani l'extradició de Puigdemont per sedició i malversació, com ja va fer l'any 2017. En la primera ordre de detenció emesa per l'estat espanyol l'any 2017, la fiscalia belga va proposar equiparar els delictes que s'imputaven a Puigdemont als de coalició de funcionaris i malversació del codi penal belga. En aquell moment, però, el jutge mai va arribar a pronunciar-se sobre el fons de la qüestió perquè la justícia espanyola va retirar l'euroordre. En el cas de l'euroordre contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, la fiscalia tampoc la va acabar d'examinar del tot perquè el Suprem va retirar la petició d'extradició després que Alemanya només acceptés retornar Puigdemont per malversació, però no per rebel·lió.
La fiscalia belga decidirà l'equivalència dels delictes pels quals es demana extradir Puigdemont durant el procediment
Un home ha estat detingut al districte barceloní de Sant Martí per presumpta agressió sexual a una menor, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra. La detenció ha tingut lloc aquest dijous i algunes fonts apunten que la menor seria filla de la parella del detingut, extrem sobre el qual la policia no informa. El detingut continuava aquest divendres a la tarda en dependències policials, i s'esperava que pogués passar a disposició judicial en les properes hores.
Detenen un home al districte de Sant Martí de Barcelona per presumpta agressió sexual a una menor
Un terratrèmol de 3,7 graus a l'escala de Richter ha sacsejat aquest dilluns a la nit el departament francès dels Alts Pirineus i s'ha percebut a la Val d'Aran, segons ha informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El sisme s'ha produït a les 22.49 hores i l'epicentre s'ha localitzat a la població d'Asque, a tocar de Bagnères-de-Bigorre. El tremolor s'ha sentit més de 60 quilòmetres al sud, a l'extrem nord de la Val d'Aran, sense que s'hagin hagut de lamentar danys. Protecció Civil ha precisat que el telèfon d'emergències 112 tampoc ha rebut trucades relacionades amb el terratrèmol. L'últim sisme registrat a Catalunya va ser el passat 7 de juliol al matí a l'Alt Urgell. Va ser un sisme de magnitud 2,5 graus a l'escala de Richter, poc percebut, i amb localització a tocar de la població de Fígols i Alinyà.
Un terratrèmol de 3,7 graus al departament francès dels Alts Pirineus es percep a la Val d'Aran
La inversió directa britànica a Catalunya va créixer el primer semestre de 2018 fins els 84,8 MEUR, segons el quart baròmetre sobre clima i perspectives de la inversió britànica a l’Estat presentat aquest dijous a Barcelona. La xifra suposa un increment respecte els 63,5 MEUR del mateix període de 2017. D’altra banda, l’informe elaborat per la consultoria Afi amb la col·laboració de la Cambra de Comerç britànica a Espanya, constata que les empreses del Regne Unit van donar feina a 34.188 persones a Catalunya el 2016, sumats els llocs de treball directes i indirectes, prop de l’1% del total de l’ocupació al país. Segons ha explicat José Manuel Amor, soci d’Afi, la percepció dels inversors britànics a l’Estat “continua sent positiva” tot i el Brexit. Amb tot, els inversors retreuen al govern espanyol que no està “tenint prou en compte” les necessitats de les empreses britàniques a l’Estat en la negociació per la sortida del Regne Unit de la UE. Amor ha dit que, amb els últims resultats de la inversió d’empreses del Regne Unit a Catalunya, es demostra que “hi ha hagut una aposta continuada dels inversors britànics respecte a l’economia catalana”. Pel que fa als sectors, la construcció és una de les que més contribueix al creixement, juntament amb el sector immobiliari, mentre que el comerç al majorista i serveis auxiliars es mantenen com a puntals d’inversió al país. A nivell estatal, Amor ha afirmat que el baròmetre confirma la tendència a l’alça de la inversió i no hi ha un “efecte negatiu” per “la incertesa que està generant el Brexit”. L’informe també recull una enquesta a inversors britànics a Espanya, i un 86% de les empreses que hi han participat han afirmat que el clima de negocis a l’Estat és ‘bo’ o bé ‘acceptable’. No obstant, Amor ha constatat que hi ha hagut una “baixada” en l’optimisme de les companyies del Regne Unit pel que va a l’evolució de l’economia espanyola. “Jo crec que és lògic, nosaltres també hem rebaixat previsions, tothom ho ha fet”, ha dit, puntualitzant que és conseqüència d’una moderació del creixement econòmic, que no vol dir desacceleració. El conseller delegat d’Acció, Joan Romero, també ha intervingut durant l’esdeveniment per dir que “hi ha hagut un creixement d’interès de les empreses britàniques per venir a Catalunya”. En aquest sentit, ha afirmat que Acció té 390 projectes d’inversió en estudi, una xifra rècord. Romero ha recomanat a les empreses de la Gran Bretanya que, amb el Brexit a la vista, podrien “tenir un altre centre o activitat a la resta d’Europa” sense haver de moure la seu, i que en aquest sentit Catalunya podria ser el lloc de destinació. D’altra banda, ha apuntat que les exportacions catalanes al Regne Unit van créixer un 3% fins a superar els 4.000MEUR i ja són unes 3.300 les companyies que hi exporten, 2.200 de les quals de forma regular.
La inversió britànica a Catalunya arriba als 84,8 MEUR i genera 34.000 llocs de treball
El Jutjat d'instrucció 3 de Girona ha ordenat el desallotjament del bloc Salt, on hi viuen 21 adults i 25 nens. La PAH Girona-Salt va tornar a ocupar l'edifici a finals de maig. La portaveu, Marta Afuera, ha assegurat que no marxaran voluntàriament i ha alertat que les famílies que viuen a l'edifici no tenen cap altre lloc on anar. "Si s'executa el desallotjament, es quedaran al carrer", ha afirmat Afuera. Segons l'ordre del jutjat, les famílies tenen fins aquest dijous a les deu del matí per marxar. "En cas de no fer-ho o no voler atendre els requeriments, els agents procediran a desallotjar immediatament les persones que estiguin ocupant", ordena el jutge. Les famílies que viuen a l'edifici s'han concentrat a la porta per impedir que els Mossos d'Esquadra puguin executar el desallotjament. Una ordre de desallotjament torna a pesar sobre el bloc Salt (Gironès). L'edifici es va convertir en l'emblema de la lluita contra els desnonaments en la primera ocupació però, per ordre judicial, els Mossos d'Esquadra ja el van desallotjar el desembre del 2013. El maig passat, una cinquantena de membres de la PAH Girona-Salt es van tornar a apoderar de l'edifici. El Jutjat d'instrucció número 3 de Girona ha dictat una nova ordre de desallotjament. Aquesta vegada, en una providència, donava als ocupants fins aquest dijous a les deu del matí per marxar voluntàriament. Sinó, els Mossos d'Esquadra tenen ordre d'executar el desallotjament. La portaveu de la PAH Girona-Salt, Marta Afuera, ha assegurat que a l'edifici hi viuen 21 adults i 25 nens que no tenen enlloc més on anar. "Si els fan fora, es quedaran al carrer", ha criticat Afuera. Una de les habitants del bloc Salt es diu Bintou Sowe, té 20 anys i viu allà amb la seva filla de 10 mesos. "Nosaltres no volem ocupar, volem un lloguer social", ha reclamat. Els activistes s'han organitzat per a la resistència passiva en cas que els Mossos d'Esquadra vagin a l'edifici a executar el desallotjament. "Voluntàriament no marxarem, així ho hem decidit", ha advertit Afuera.
El jutjat ordena el desallotjament del bloc Salt, on viuen 21 adults i 25 nens que no marxaran voluntàriament
A l'Estat, és de 10.154 milions d'euros, equivalent al 0,84% del Producte Interior Brut ACN Barcelona.-Catalunya va tancar els primers cinc mesos de l'any amb un dèficit del 0,46% respecte el PIB, fins als 1.112 milions d'euros, davant el 0,51% d'ara fa un any, segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda. En termes absoluts, respecte l'any passat suposa un descens del 6%. En total, les comunitats autònomes han registrat un dèficit de 4.321 milions d'euros, el què suposa un increment de 0,04 punts percentuals de PIB respecte el maig de l'any passat, fins a situar-se en el 0,34% del PIB davant el 0,30% de fa un any (1.184 MEUR). Pel que fa les dades a l'Estat, el dèficit ha estat de 10.514 milions d'euros fins al juny, el què equival al 0,84% del PIB, això són 0,16 punts percentuals més que en el juny del 2018. Segons Hisenda, l'increment s'explica per un increment de les despeses del 3,8% davant la millora dels recursos d'un 1,8%. En els cinc primers mesos del 2019, el dèficit conjunt de l'Administració central, les comunitats autònomes i els Fons de la Seguretat Social es va situar en els 16.957 milions d'euros, el què equival a l'1,35%, 0,04 punts percentuals de PIB.
Catalunya tanca els cinc primers mesos de l'any amb un dèficit del 0,46% del PIB
Una dona ha mort aquest dijous a la tarda en sortir de la via el cotxe en què viatjava com a passatgera posterior al quilòmetre 7,3 de la carretera T-721, en terme municipal de Constantí (Tarragonès). A banda de la víctima mortal, una altra persona ha resultat ferida crítica i ha sigut traslladada a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Els altres dos ocupants han sigut traslladats amb lesions de gravetat menor a l’Hospital de Santa Tecla també de Tarragona. Els serveis d'emergència han rebut l'avís de l'incident cap a un quart de sis. Al cotxe hi viatjaven quatre persones. Arran de la incidència s’han activat 6 patrulles dels Mossos, 3 dotacions dels Bombers i 5 ambulàncies i l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Amb aquesta víctima són 79 les persones que han mort en accident de trànsit aquest any a la xarxa viària interurbana de Catalunya.
Una dona morta i una altra persona ferida crítica en sortir de la via el cotxe en què viatjaven a Constantí
La seqüenciació completa dels gens codificants d'un pacient italià de 30 anys han permès diagnosticar-lo amb la síndrome de FOXP1, una patologia que només està descrita a una vintena de casos a tot el món. Un treball dirigit per investigadors catalans, de la Universitat de Barcelona, del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares i de l'Institut de Recerca Snt Joan de Déu, han permès perfilar millor aquesta patologia que es caracteritza per trets autistes i dificultats del llenguatge. Conèixer els detalls de la malaltia obre les portes a un millor tractament i seguiment clínic del pacient, així com facilitar un diagnòstic prenatal als pares i ajudar a les famílies a compartir experiències i informació. La seqüenciació completa de l’exoma d’un pacient, publicada a la revista Scientific Reports, ha permès diagnosticar-lo amb la síndrome de FOXP1, una malaltia ultrarara, caracteritzada per trets autistes i dificultats en el llenguatge. A tot el món només es coneix una vintena de persones amb aquesta patología genètica, de manera que cada nou cas ajuda a perfilar-la millor. Disposar d’un diagnòstic molecular ferm és essencial per obrir les portes cap a un millor tractament i seguiment clínic del pacient, així com per facilitar un diagnòstic prenatal als pares i ajudar les famílies a compartir experiències i informació. Mitjançant la seqüenciació, els investigadors han trobat una mutació present en l'afectat però no en els seus progenitors. És un pacient que comparteix molts trets amb la reta de pacients de la síndrome FOXP1, descoberta el 2010, però que afecta de diferent manera a cada persona. Aquesta recerca forma part d’un projecte per trobar el gen responsable de la malaltia en nens amb diagnòstic inicial d’Opitz C, que ha aconseguit identificar la causa de la patologia en deu de les onze famílies estudiades. El projecte s’ha finançat en part gràcies a una campanya de micromecenatge a la plataforma Precipita, el programa 300 exomes per elucidar malalties rares, del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), i els fons de la targeta solidària de CatalunyaCaixa obtinguts amb el suport de l’Associació Síndrome Opitz C.
Identifiquen un nou afectat d'una síndrome ultrarara associada a trets autistes
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE), després del dictamen sol·licitat pel Govern, estima que diversos articles de la llei espanyola del voluntariat vulneren competències de la Generalitat fixades a l'Estatut i la Constitució. Així, creu que la competència exclusiva en voluntariat que fixa l'Estatut es veu envaïda per la pretensió de l'estat per regular les funcions, l'avaluació i les subvencions al sector. El Consell diu que les competències del Govern arriben també a les entitats que presten serveis a més d'una comunitat. Segons la sol·licitud presentada pel Govern, aquesta llei estableix una regulació marc del voluntariat que s’exerceix en àmbits que excedeixen el territori d’una comunitat autònoma o en àmbits en els quals l’estat tingui competència, i també defineix les mesures de foment i reconeixement del voluntariat. Però, segons el Govern, els articles referits indiquen, no només la voluntat de consolidar la intervenció de l’Estat en un àmbit en el qual la Constitució no ha fet cap reserva competencial específica per a l’Estat, sinó també una voluntat "marcadament coordinadora" respecte de l’acció de les comunitats autònomes en aquesta matèria. El dictamen del CGE afirma que l’Estatut de 2006 preveu la competència exclusiva de la Generalitat en la matèria de voluntariat, en el marc ampli dels serveis socials, però no només en aquest sector. El mateix Estatut preveu que la supraterritorialitat (tant si afecta dues comunitats autònomes o més, com el conjunt de l’Estat), no implica el desapoderament de les competències de la Generalitat. El dictamen estableix que "teòricament" la competència exclusiva en serveis socials i voluntariat recollida a l’Estatut es projecta i es manté més enllà del territori de Catalunya. D’altra banda, el dictamen explicita que hi poden haver aspectes concrets que, per raó de la matèria afectada, siguin competència estatal, però aquesta afectació puntual no s’estén a tota la regulació del voluntariat. En aquest sentit, el Consell determina que l’Estat no pot crear un títol competencial ni sobredimensionar les seves competències per sostreure-les a les comunitats autònomes, sinó que ha d’actuar tenint-les en compte. Sobre aquest punt, el Consell recorda que el TC ha afirmat que l’Estat no és respectuós amb el repartiment competencial de la Constitució i els estatuts, quan actua “mitjançant la creació de competències concurrents o paral·leles”. D’altra banda, la llei habilita l’Estat per fixar les línies generals de les polítiques públiques en matèria de voluntariat, per fixar criteris comuns d’avaluació, inspecció i seguiment dels programes de voluntariat subvencionats per les administracions públiques, i per cooperar amb les comunitats autònomes en la creació d’un sistema d’informació que permeti fixar criteris de diagnòstic, seguiment i avaluació sobre els aspectes relacionats amb el voluntariat. El dictamen recull que en virtut de les competències pròpies, les comunitats autònomes poden fixar directament les línies generals d’actuació i els criteris d’avaluació i de control. Per tant, han de poder exercir tant la seva competència exclusiva com la normativa, sense intervenció estatal. L’Estat, doncs, per si sol no pot fixar criteris generals, perquè no té una competència genèrica, transversal o horitzontal en l’àmbit del voluntariat. D’altra banda, la llei també permet a l’Estat concedir subvencions o establir convenis amb les entitats del voluntariat sempre que es compleixin els requisits de la legislació general sobre subvencions i d’aquesta mateixa llei. En aquest cas, el Consell remet a d’altres dictàmens emesos recentment on s’ha manifestat que “la potestat subvencional de l’Estat no constitueix un títol competencial independent, ni tampoc comporta un poder lliure desvinculat al sistema de distribució de competències que es deriva de la Constitució i els estatuts d’autonomia”. Així, segons el CGE, l’article 20 de la llei estatal envaeix competències normatives i executives de la Generalitat, d’acord amb les quals li pertoca establir els objectius de les subvencions, la regulació de les condicions d’atorgament , així com la seva completa tramitació, fins a la seva concessió, d’acord amb l’Estatut.
El Consell de Garanties Estatutàries creu que la llei espanyola de voluntariat vulnera competències de la Generalitat
Diverses entitats socials en defensa de l'habitatge han reclamat aquest dimecres als jutges que apliquin "sense excuses" la llei 24/2015 i el decret de l'any passat que la desenvolupa. "La 24/2015 és plenament vigent i aplicable. Exigim a l’administració pública que l'apliqui i sancioni els grans tenidors que no ofereixin lloguer social o que no cedeixin habitatges, alhora que reclamem als jutges de primera instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als drets humans", diuen les entitats. Una vintena d'activistes s'han concentrat davant del Palau de Justícia de Barcelona per fer públiques les reclamacions. La setmana passada jutges civils de l’Audiència de Barcelona van fer públics uns criteris unificat en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és, segons les entitats "totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat i vulnera els seus drets més fonamentals". Per aquest motiu, la Comissió Promotora de la Llei 24/2015 i altres moviments socials per a l’habitatge, el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Sindicat de Llogaters i la Taula del Tercer Sector Social, apel·len al conjunt de jutges de primera instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els drets humans, tal i com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments quan els propietaris son grans tenidors obligats a oferir un lloguer social i instar-los a fer la corresponent oferta a les famílies afectades. En cas que no es faci, es comunicarà als ajuntaments la no oferta de lloguer social per tal que iniciïn el procediment sancionador que preveu la Llei 24/2015. Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer social. Organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l'existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat a la seva suspensió, implicant no només a l’administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Les entitats recorden que "malgrat que el dret a la propietat privada està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social". A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977. En segon lloc, les veus contràries es basen també en que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 "forma part de l’ordenament civil català" i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les comunitats autònomes puguin generar legislació "de les especialitats que en aquest ordre es deriven de les particularitats del dret substantiu" d’aquestes.
Els moviments socials demanen als jutges que apliquin la llei d'accés a l'habitatge "sense excuses"
Últims preparatius als Camps Elisis de Lleida per acollir els 13.000 penyistes que participaran a la 37a edició de l'Aplec del Caragol de Lleida des d'aquest vespre i fins diumenge. Es calcula que a la festa gastronòmica per excel·lència de la capital del Segrià es consumiran unes 12 tones de caragols i s'espera que passin pel recinte unes 200.000 persones. En aquesta edició hi ha 102 colles, tres de noves respecte l'any passat, fet que ha permès esgotar la llista d'espera. Des de la Federació de Colles de l'Aplec (Fecoll), el seu president Xavier Pérez, afirma que "a partir d'ara volem créixer en qualitat i no en quantitat" i per això posaran el límit a les 105. Pérez també ha destacat que gràcies a la promoció internacional de la festa per primera vegada aquest any visitarà l'Aplec un grup d'uns 65 turistes xinesos que tindran ocasió de degustar caragols i també de conèixer la ciutat a través de les promocions del pack del visitant. Després de tres dies d'activitats prèvies, la 37ena edició de l'Aplec del Caragol s'inaugurarà oficialment aquest vespre amb el primer 'Caragolasso'. El Sr. Postu farà el parlament de benvinguda i tot seguit hi haurà una tronada a càrrec de Sac Espectacles i una rua per les penyes amb Rodafonio i la xaranga Mai Toquem Bé. Serà el primer acte oficial però els més impacients ahir dijous ja van sopar a la parcel·la i aquest divendres ja hi han esmorzat i també hi dinaran mentre acaben de fer els últims preparatius. A partir d'aquesta nit, la gresca ja no tindrà fre fins diumenge i algunes colles dilluns encara tenen ànims per fer algun àpat al recinte mentre recullen. Fins i tot n'hi ha que allargarien l'Aplec tota una setmana. Així ho afirmava Josep Manel Romero, de la colla Ui-Ui, que aquest matí esmorzava amb una quinzena més de companys penyistes, inclòs un italià i un gadità. "Quinze dies potser seria massa però una setmana sencera la faríem segur", ha dit. A l'altre costat del recinte, a la colla Bakus un dels penyistes cuinava mandonguilles mentre uns companys descarregaven grans peces de carn de vedella. "L'Aplec és la millor festa perquè estic envoltat durant tres dies del màxim número de gent que m'estimo i m'aprecio en un ambient de gresca gastronomia", destacava un dels qui traginava el menjar, Joan Carles Mercader. De fet, no només els caragols són els protagonistes culinaris de la festa. Aquests dies a l'Aplec també es consumiran uns 8.500 quilos de carn, uns 3.000 quilos de pa i 70.000 litres de cervesa. La Federació de Colles de l'Aplec calcula que cada collista es gastarà una mitjana de 110 euros el que representa en total una despesa superior als 1,4 milions d'euros. Noves colles La incorporació de noves colles ha estat possible gràcies al trasllat de les firetes a un altre punt de la ciutat, fet que ha permès ampliar l'espai per a l'Aplec. L'any passat ja es va estrenar una penya nova, els Aspavil, i aquest any n'hi ha tres més: Els Originals, Ullà i Moniatos. A la parcel·la dels Originals aquest divendres el David Iglésias posava les begudes al seus lloc, caixes i caixes de refrescos i també de licors. Iglésias ha remarcat que per a ells ha estat una "fita" poder disposar de colla pròpia. "Ha estat amb molt poc temps, s'ha muntat molt ràpid i hi ha molta feina al darrere", comentava. David Villoldo, de la nova colla Moniatos, ha explicat que després d'uns anys en llista d'espera ara viuen "amb molta il·lusió" poder tenir colla pròpia. En tots dos casos són una cinquantena d'adults i uns vint nens. Canvi de ruta de la cercavila de diumenge Una novetat destacada d'enguany és el canvi d'itinerari de la cercavila de diumenge, que sortirà i arribarà als Camps Elisis. Feia de més de vint anys que el punt de partida era el carrer Doctor Fleming, a l'altura del Camp d'Esports però l'organització ha decidit modificar-lo per motius de seguretat, ja que d'aquesta manera s'evitaran desplaçaments de vehicles de matinada cap a la Zona Alta. S'amplia l'oferta gastronòmica per als visitants amb el 'Pack de Nit' Aquest any augmenten també les ofertes per viure la festa a través del pack del visitant que ofereix la Fecoll en conveni amb Viatges Iltrida. En total són dotze les possibilitats per integrar-se a la Colla Els Forasters distribuïdes en tres modalitats: Pack de Dia (Minipack bàsic 18 euros, Paquet bàsic 26 euros, Mini pack menú: Adults 30 euros, Infantil 22 euros, Pack intermedi: Adults 39 euros, Infantil 30 euros, Pack complet: Adults: 47 euros, Infantil 38 euros), Pack de Nit (Bàsic 17,50 euros, Estàndard 27,50 euros) que permet, per primer any, sopar la nit del dissabte en una colla i Pack de Cap de Setmana (Bàsic 60 euros, Complet 99,50 euros). El pack del visitant inclou, a més de poder entrar en tres colles diferents amb degustacions i begudes, indumentària, tiquet del tren turístic i entrada a monuments de la ciutat, segons el pack escollit. Les reserves es poden fer a www.viajar.org/aplec2016 o [email protected]. Paral·lelament, el restaurant de l’Aplec oferirà tastets de caragols (8 euros) i menús (adult 21 euros i infantil 11 euros). L'any passat se'n van servir uns 5.000 i es van vendre uns 200 packs de visitant. Millora de l'app de la festa Visitants i collistes podran estar informats al minut de les novetats de la festa a través d'una nova aplicació millorada. L'app gratuïta requereix iOS 7.0 o posterior i és compatible amb iPhone, iPad, iPod touch, Android i Windows Phone. L'etiqueta per difondre la festa a les xarxes socials és #AplecLleida2016.
Tot a punt als Camps Elisis per acollir els 13.000 penyistes de la 37a edició de l'Aplec del Caragol de Lleida
El Consell de Govern de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha aprovat per al 2019 un pressupost de 110,68 milions d'euros. Els comptes creixen un 6,22% respecte l'any passat –amb 6,4 milions d'euros més- sobretot pels augments salarials i el retorn de sous endarrerits als professors, però també per una millora dels ingressos finalistes i per l'augment de la matrícula. De fet, s'han matriculat a primer curs 3.130 estudiants, un 10,2% més que el curs anterior. També la demanda com a universitat de primera opció va créixer un 16%, hi ha hagut un 9,2% més d'estudiants de màsters matriculats i se supera el llindar del 30% pel que fa a estudiants estrangers en els estudis secundaris d'especialització. El Consell de Govern s'ha celebrat al Campus Terres de l'Ebre i s'ha emès per primer cop en streaming. El pressupost per a l'any que ve de la URV serà de 110.687.257,87 milions d'euros. Ha estat aprovat aquest dimarts en un Consell de Govern celebrat al Campus Terres de l'Ebre, que s'ha emès en directe, per streaming, amb un èxit de seguiment a distància. La màxima audiència s'ha registrat a les dotze del migdia amb 130 persones i un seguiment mitjà de trenta minuts. La rectora de la URV, Maria José Figueras, s'ha mostrat molt satisfeta amb l'èxit de la proposta que reforça l'objectiu del nou equip directiu d'aportar eines per ampliar el coneixement de tots els campus de la Universitat. El pressupost per al 2019 creix un 6,22% sobretot per l'increment salarial previs del 2,25% del professorats així com del retorn de part de les pagues retingudes durant els anys de les retallades. Justament la subvenció de la Generalitat serà un 5,54% superior, pels increments retributius dels anys 2018 i 2019. La URV té un equip docent d'uns 1.500 professors. També creixen els ingressos de matrícula un 2,07% perquè els preus s'han mantingut però el nombre d'estudiant matriculats als graus i els màsters ha augmentat (un 10,2% i un 9,2% respectivament). Finalment es preveu un increment dels ingressos finalistes associats a partides de despesa establertes i altres tipus d’ingressos. Això ha permès pressupostar per al proper any programes específics com ara el Iubilo, incrementar l'aportació al programa d'ocupabilitat o destinar una partida a mantenir infraestructures excepcionals, entre d'altres. Pel que fa a les despeses són sobretot de personal, un 68,78% del total, i s'ha tornat a assenyalar que amb la subvenció de la Generalitat no es poden cobrir. El creixement d'aquest capítol dels comptes és del 5,20%, també per l'increment de les retribucions salarials del 2018 i 2019, pel creixement vegetatiu de la plantilla, i per la continuïtat del programa de promoció del PDI. Les despeses corrents augmenten un 1,49% perquè s'automatitzaran processos, es millorarà la gestió i s'incorporarà el Programa de Foment de la Recerca en aquest capítol. Bones dades de docència El Consell de Govern també ha presentat l'informe de docència amb les dades computades del curs 2018/2019. En concret, aquest curs s'imparteixen a la Universitat 49 graus, 7 són dobles graus i 6 graus s'estrenen aquest curs. Figueras ha posat l'accent en les bones dades de matrícula. La URV ha crescut un 16% aquest curs en la demanda com a primera opció – amb 3.672 peticions-. Finalment, les persones matriculades a primer curs han estat 3.130, un 10,2% més que el curs anterior. Pel que fa als màsters, la matrícula de nou accés ha incrementat un 9,2% i dels 1.472 estudiants d'aquests estudis secundaris d'especialització, 1.006 són de nou accés, amb un 31% d'alumnes internacionals, sobretot d'Amèrica del Sud i Àsia. Aquests percentatge és similars amb els doctorants. De 1.156 doctorands, el 40% són internacionals i el 60% de l’estat espanyol. En les enquestes internes de satisfacció, els alumnes de la URV, la puntuen amb 7,68 punts sobre 10. La URV ocupa el quart lloc en el sistema universitari públic de Catalunya, pel que fa a nous accessos a graus, matrícula total i nombre de titulats. Gairebé el 80% dels graduats s'ha titulat en el temps previst, mentre que el rendiment acadèmic en els màsters és del 91% i el 82% de les tesis són defensades entre 3 i 4 anys d’haver iniciat el doctorat. Les beques i els estudiants Un 31% dels alumnes de grau de la URV reben beques i així com el 17% dels alumnes de màster. La xifra s'ha mantingut constant en els últims dos cursos. Per sufragar-les, el govern espanyol destina 3,9 milions d'euros i la universitat 2,4 milions d'euros més, el 39%. La Universitat té un total de 13.732 estudiants, 754 dels quals estudien al Campus Terres de l'Ebre.
L'augment salarial dels professors incrementa el pressupost de la URV fins als 110 MEUR
El guitarrista i cantant britànic Mark Knopfler ha escollit Barcelona per donar el tret de sortida de la seva propera gira mundial, que arrencarà el 25 d’abril del 2019 al Palau Sant Jordi, segons informa la promotora musical Doctor Músic. L’ex líder de Dire Straits girarà l’any vinent per Europa i els Estats Units per presentar els seu nou àlbum, ‘Down The Road Wherever’, que publica el proper mes de novembre. A més de Barcelona, el músic farà diverses parades a tot l’Estat actuant a València, Madrid, Córdoba i Navarra entre l’abril i el maig. Les entrades pels concerts d’aquesta gira es posaran a la venda el proper 6 de novembre a un preu que oscil·la entre els 40 i els 105 euros.
Mark Knopfler iniciarà a Barcelona la gira mundial ‘Down The Road Wherever’
La Cambra de Comerç de Girona creu que la decisió de Ryanair de, finalment, mantenir la base a l'aeroport de Vilobí d'Onyar és "purament empresarial". "La nostra és una destinació que interessa i que porta negoci", ha afirmat el president de la Cambra, Jaume Fàbrega, que considera que la permanència de la base és una decisió "totalment interessada": "És pura i simplement una decisió empresarial presa amb un criteris d'interès". La Cambra apunta que cal aconseguir atraure més companyies que operin des de l'aeroport de Girona però subratlla que, a través de l'AGI, han aconseguit diversificar. De fet, Fàbrega destaca que abans Ryanair transportava més del 90% dels passatgers i actualment els seus viatgers representen "menys del 70%" dels que utilitzen les instal·lacions de Vilobí.
La Cambra de Girona creu que la decisió de Ryanair de mantenir la base és "empresarial" guiada per "criteris d'interès"
La policia espanyola i la Guàrdia Civil han començat a intervenir cap a tres quarts de nou del matí en diversos col·legis electorals per evitar les votacions pel referèndum. Una vintena d'agents antidisturbis de la policia espanyola s'han presentat al CEIP Ramon Llull de Barcelona, situat a la cruïlla entre Consell de Cent i Marina, però a davant s'han trobat un centenar de persones que els impedeixen entrar al centre. En aquest punt de votació la situació és tensa. També, els antidisturbis s'han desplegat a l'IES Jaume Balmes, al carrer Pau Claris de la capital catalana, i aquí també hi ha moments de tensió entre els agents i les persones que esperen a les portes del centre per votar.
La policia espanyola i la Guàrdia Civil comencen a intervenir en diversos col·legis electorals
L’agent de la Guàrdia Urbana de Tarragona que ha multat un membre de la CUP que repartia propaganda pel referèndum ha “interpretat” que el cupaire incomplia l'ordenança municipal sobre el repartiment de publicitat a la via pública, segons un comunicat que ha fet públic el cos de seguretat local. Cal recordar que el membre de la CUP repartia informació aquest dimarts a la tarda davant d'una escola a la Rambla Nova, i que ha estat sancionat amb 500 euros de multa. Des de l’Ajuntament se subratlla que no és la seva voluntat multar a partits polítics i en aquest sentit des de la Guàrdia Urbana es recorda que encara no s'ha imposat cap sanció i que hi ha un expedient obert perquè els afectats puguin interposar les al·legacions corresponents. Segons ha denunciat la CUP en un comunicat, dos agents de la Guàrdia Urbana han sancionat el seu militant i han requisat les paperetes que encara tenia pendents de repartir. La formació independentista ha anunciat que recorrerà la sanció perquè, al seu parer, “està mancada de fonament i atempta contra la llibertat d’expressió política”. La portaveu de la CUP a Tarragona, Laia Estrada, ha lamentat que aquest dimarts s’hagin repartit 250.000 butlletes arreu del país i que Tarragona “hagi estat l’únic lloc on algú ha estat multat per defensar el referèndum”.
L’agent que ha multat el cupaire de Tarragona ha “interpretat” que incomplia l’ordenança sobre publicitat
L'única obra de Caravaggio que es troba a Catalunya va arribar a l'Abadia de Montserrat el 22 d'abril de 1917 de la mà del Pare Ubach. El quadre 'Sant Jeroni penitent' (1605) no és només l'obra insígnia del Museu de Montserrat, sinó que a més ha esdevingut una referència en el món de l'art del país. El Pare Ubach, gran expert i professor de llengües semítiques, es dedicava a comprar art per ordre del Pare Abat Marcet, qui volia que el monestir de Montserrat se situés a l'alçada dels grans monestirs d'Europa. Sense saber que era de Caravaggio, el Pare Ubach va licitar per un quadre que representava, de mig cos, la figura d'un vell mig despullat que evocava la imatge característica de Sant Jeroni penitent, considerat el patró dels biblistes. De fet, el director del museu, Pare Laplana, ha explicat que a Ubach li interessava molt més el contingut de l'obra, "mentre que l'art i la seva història era un factor molt més secundari". Per posar en valor l'efemèride del centenari, els propers 2 i 3 de juny es duran a terme unes jornades d'estudi sobre l'obra de Caravaggio que hi ha al Museu de Montserrat i també es faran públiques les conclusions de les darreres investigacions sobre el quadre. La pintura que va comprar el Pare Ubach a Roma havia arribat a Montserrat juntament amb un parell de Sant Jeronis més. Tot i això, com que el monjo no tenia el permís explícit del Pare Abat per comprar el quadre, el va mantenir en secret a la seva habitació durant dos anys. Ubach va adquirir el quadre com una peça de Francisco Ribera, 'lo Spagnoletto'. En teoria, els monjos no podien tenir diners a compte propi, però aquell quadre li havia robat el cor i, fins dos anys després, no li va confessar al Pare Abat que l'havia comprat d'amagat. El director del Museu, Pare Laplana, ha explicat que Ubach, com a professor de llengües semítiques i filòleg, li interessava molt la figura de Sant Jeroni "perquè Sant Jeroni havia sabut trobar la paraula exacta llatina per traduir la idea semítica, hebrea o aramea original". La figura de Sant Jeroni, doncs, encarnava qui havia posat la Bíblia semítica a l'abast de la mentalitat grecoromana, "i això el fascinava", ha assenyalat el director del museu. Laplana ha explicat que la descoberta que el fals Ribera era en realitat un Caravaggio va tenir lloc l'any 1943, quan un dels més importants 'caravaggistes', Roberto Longhi, va publicar un article amb el dibuix del quadre de 'Sant Jeroni penitent', que ell mateix havia fet al seu bloc d notes el 1914 al Palazzo Magni, abans de la subhasta en què Ubach el va comprar. L'article de Longhi va anar a parar a mans de Joan Ainaud de Lasarte, qui va identificar el dibuix de Longhi amb el quadre de Montserrat. Arran de la descoberta del seu autor original, per primera vegada l'obra es va exposar en una antològica de Caravaggio a Milà el 1951. Tot i que el Pare Ubach estava més interessat per la iconografia del quadre, que no pel seu valor dins la història de l'art, quan es va saber que la pintura era un Caravaggio es va voler fer una fotografia al seu costat. En aquell llavors, l'obra presidia la important sala de degans on el Pare Abat es reuneix amb els seus consellers. Segons ha explicat el Pare Laplana, "Ubach es va fer una foto amb molta 'pose', en una cadira mirant a càmera, davant el quadre". Per altra banda, Laplana també ha destacat com a curiós d'aquella fotografia el fet que Ubach lluís una barba molt llarga, fruit dels seus viatges constants a Orient, i que sembla com una "transposició" del Sant Jeroni de Caravaggio, "com si ell s'hagués identificat amb l'home que va pintar". Jornades d'estudi sobre l'obra de Montserrat Aquesta setmana, el 'Sant Jeroni penitent' de Montserrat s'ha sotmès a diferents proves que han donat resultats interessants entre els que destaca que probablement sigui l'única obra que s'hagi trobat fins ara de Caravaggio en què la tela és original, "sense reentelacions". Així ho ha explicat la historiadora de l'art i experta en Caravaggio, Rossella Vodret, qui ha destacat que "és una sorpresa fantàstica perquè la tela original és íntegra". "Això és inèdit i, a més, és més fàcil de veure el traç de l'autor", ha afegit. Aquestes conclusions i més novetats sobre la tècnica utilitzada per Caravaggio alhora de pintar el 'Sant Jeroni penitent' o la preparació que feia dels colors s'exposaran dins el cicle de conferències del curs sobre Caravaggio que ha preparat el Museu de Montserrat pels propers 2 i 3 de juny. En aquestes jornades, a banda de les novetats descobertes per l'equip de Vodret, també es farà incidència en altres aspectes, com per exemple la restauració del quadre que va fer el Museu del Prado de Madrid. El Caravaggio de Montserrat a l'exposició de Milà En uns mesos, l'obra viatjarà a Milà per formar part de l'exposició més gran que s'ha dedicat mai al pintor italià. La mostra 'Dentro Caravaggio' oferirà una visió dels catorze anys de producció artística del pintor centrada en la recerca científica efectuada en les seves obres. De fet, l'estudi minuciós que s'ha fet a l'obra de Montserrat, també s'ha repetit a 22 Caravaggios de Roma i a una quinzena més repartits arreu del món. A partir de radiografies de les obres, reflectografies, macrofotografies i anàlisis de pigments mitjançant raig X, l'objectiu de Rossella Vodret i el seu equip és estudiar i arribar a conèixer com era la manera de pintar de Caravaggio. Tot i que el projecte 'Dentro Caravaggio' reculli l'estudi d'una quarantena d'obres, l'exposició de Milà, que s'inaugurarà a principis de setembre i es podrà veure fins al gener del 2018, només mostrarà la quinzena d'obres de Caravaggio d'arreu del món, entre les que destaca la del Museu de Montserrat o d'altres que es troben als Estats Units. Laplana ha assenyalat que el fet que el Museu de Montserrat disposi de l'únic Caravaggio del país i un dels quatre que hi ha a l'estat espanyol, "ens interessa molt". A més, també és rellevant que l'obra hagi pogut contribuir a l'estudi general de la producció de Caravaggio. "Tot el que sigui posar llum en aquest personatge serà interessant, ja que tenia molt mala premsa a l'època, però la realitat és que sap el que pinta i quan pinta sap el que fa", ha elogiat Laplana. "Caravaggio tenia un germà capellà i per això sabia la catequesi a la perfecció, i tots els seus quadres tenen aquest rerefons", ha afegit. A més, el pintor "no és esclau de la iconografia ordinària, sinó que la transforma i la transfigura".
'Sant Jeroni penitent' de Caravaggio, l'obra insígnia de Montserrat, compleix 100 anys al monestir
La diputada de la CUP Anna Gabriel ha esbossat aquest dijous, en una entrevista a Rac1, les condicions que la seva formació posarà sobre la taula per donar suport al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la qüestió de confiança a la que se sotmetrà passat l’estiu. En aquest sentit, Gabriel assegura que fer-li costat dependrà “del projecte polític que es posi sobre la taula” i no de cas aspecte “personal”. De fet, la diputada ha assegurat que “sí confia” en Puigdemont, però ha demanat passos en ferm. En aquest sentit, ha vinculat el suport al setembre a la “fixació” d’un “full de ruta clar cap a la independència” que serveixi per “encarar el final de la legislatura excepcional”, i que podria incloure nous elements com el “referèndum unilateral”.
Anna Gabriel vincula el suport a Puigdemont a la “fixació d’un full de ruta” per acabar la legislatura
El coordinador d'un dels punts de recollida explica que es troben tant amb "gent que pot" com amb "gent que no pot" però que col·labora igualment; també, amb "persones que han viscut del Banc dels Aliments i s'han recuperat" ACN Barcelona.-Amb arròs, llenties i pasta, la Montse Cañizares ha omplert la bossa del Banc dels Aliments per al Gran Recapte. Havia entrat al Mercat del Ninot de Barcelona per comprar una ampolla d'aigua i, quan ha vist els voluntaris, ha recordat el que portava uns dies escoltant als mitjans de comunicació: la campanya solidària se celebra aquest divendres i dissabte. "S'haurien de fer moltíssimes més iniciatives com el Gran Recapte. Si no ajudem les persones de carrer, no ho fa ningú", ha afirmat. El coordinador del punt de recollida, Joan Ravell, ha explicat que es troben tant amb "gent que pot" com "amb gent que no" però que col·labora igualment; també, "persones que han viscut del Banc dels Aliments i s'han recuperat". Les 'banyeres' –així anomenen els voluntaris les grans caixes de cartró dels punts de recollida - es van omplint amb aliments com pasta, oli, llet, llegums cuits i conserves de carn i peix. Fins i tot hi ha un panettone. Els productes bàsics de llarg recorregut són el que demanen els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya, que aquest divendres han arrancat la setena edició, que continuarà aquest dissabte amb més de 2.500 punts de recollida habilitats en mercats i supermercats d'arreu de Catalunya. Un d'aquests és al Mercat del Ninot de Barcelona, on aquest divendres al matí s'ha donat el tret de sortida a la campanya solidària amb l'acte oficial. La Montse Cañizares col·labora en la iniciativa cada any i creu que aquest tipus de campanyes són "molt necessàries" per ajudar "qui més ho necessita". "Si no, no ho fa ningú. Ho hem de fer la gent del carrer", diiu convençuda. Ravell, que és el tercer any que participa en el Gran Recapte com a voluntari, explica que molta gent "ja ve decidida i coneix la iniciativa". El president del Banc dels Aliments de Barcelona, Eduard Arruga, havia dit aquest divendres al matí que els voluntaris "construeixen el pont que uneix les persones que donen aliments amb les persones que els necessiten". I a Ravell, li agrada aquesta definició. "Omple molt", afirma. Durant aquests anys sent voluntari del Gran Recapte, ha escoltat "moltes experiències". Tant hi contribueix aquell que "no pot i bonament fa el que pot" com aquell que sí i que "hi col·labora molt". També, "persones que ho han passat molt malament, han viscut del Banc dels Aliments i ara s'han recuperat i volen col·laborar perquè saben el que es passa quan no tens per menjar".
"S'haurien de fer moltíssimes més iniciatives com el Gran Recapte. Si no ajudem les persones de carrer, no ho fa ningú"
El popular avisa els independentistes que "qui aposta contra Espanya acaba perdent la partida" ACN Barcelona.-El president del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha constatat aquest divendres que el que s'està vivint aquests dies no és "si es permet o no un referèndum", sinó que és "la democràcia enfront del totalitarisme del Govern de la Generalitat". "És democràcia enfront de la insubmissió a la legalitat", ha afegit durant la reunió de la Junta Directiva ampliada del PPC. Albiol ha expressat a Mariano Rajoy la seva confiança en la "resposta democràtica" que està traslladant l'Estat davant del "cop a la democràcia" que estan portant a terme els independentistes. Segons ell, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras "han apostat contra Espanya", però els ha avisat que "qui aposta contra Espanya acaba perdent la partida".
Albiol constata que l'Estat està plantejant "democràcia" enfront del "totalitarisme de la Generalitat"
El president de Cs, Albert Rivera, ha assegurat sentir-se "avergonyit" de la "utilització" que s'està fent dels nens a les escoles per assegurar locals de votació i ha afegit que demanarà a la fiscalia de menors "que actuï contra els que fan servir nens". En un acte a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) sota el lema 'No ens callaran', ha reivindicat que les escoles són un "temple civil de la democràcia" i ha rebutjat que hi hagi "pancartes polítiques i estelades". Rivera ha fet una crida a no participar d'un referèndum "caciquista" com el de l'1-O i ha augurat que aquesta data serà un "punt d'inflexió" per a la democràcia espanyola perquè "despertarà i se n'adonarà que s'ha de cuidar el país". La líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, ha augurat un "canvi de cicle" on els partits constitucionalistes hauran d'impulsar un projecte on "no sobri cap català". Cs ha aplegat un miler de persones al recinte de La Farga i unes 500 s'han quedat fora, segons l'organització. Rivera ha lamentat que els independentistes "no respecten ni els nens" i ha criticat les inciatives impulsades a les escoles per garantir que els col·legis estigui oberts l'1 d'octubre. "Els nens no s'utilitzen i molt menys a les escoles públiques", ha reivindicat, al temps que ha dit que la seva formació no permetrà que es "potinegin" les escoles i els nens. El líder de Cs, seguint el lema de l'acte, ha fet referència a la "valentia" de la seva formació i ha assegurat que no s'aturaran davant d'aquells que volen "tapar" la seva boca. Davant d'això, ha dit que és "molt difícil" per a funcionaris donar la cara sense que t'"assenyalin" però els ha demanat que "no tinguin por". Ha dit també que al llarg de la història hi ha hagut molts referèndums "que no eren democràtics" i ha posat com a exemple Francisco Franco o Hugo Chávez. "Però no són demòcrates i nosaltres sí", ha afegit. Ha insistit que el que està passant a Catalunya és "el major cop d'estat des del 23F" i ha dit que el més necessari és "aturar aquest cop". Per això ha fet una crida a qui ningú "tiri el seu vot a les escombraries", ironitzant sobre l'urna presentada aquest divendres pel Govern, i ha apel·lat als assistents a tenir "paciència i serenitat" el proper diumenge. Eleccions i nous interlocutors Després de l'1-O ha dit que cal apostar per un nou projecte per a Espanya i ha reivindicat que és Cs la formació que ho ha de fer. Ha criticat així aquells que no es "mullen" ja que ha assegurat que "no és moment de posar el peu en els dos bàndols: el dels colpistes i el de la democràcia". En aquest sentit, ha dit que aquells que pensen a curt termini no estan preparats per construir aquest projecte i ha rebutjat que les persones adequades siguin ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez. "El futur ens dona un paper important, ens obliga a unir, a cosir la societat catalana primer i unir-la de nou amb la resta d'Espanya", ha dit. A Catalunya, ha assegurat que les eleccions arribaran perquè els interlocutors actuals no són vàlids i ha dit que s'haurà d'escollir "entre Junqueras i Arrimadas". Rivera ha reivindicat aquesta com la futura presidenta de Catalunya. "Tenir l'oportunitat de guanyar també en escons i acabar amb el procés d'una punyetera vegada", ha declarat. Ha dit que això ho faran "donant la mà a altres partits" i ha expressat que mantindran aquesta voluntat "fins l'últim minut". Nova etapa per a Arrimadas La presidenta del grup parlamentari, Inés Arrimadas, ha manifestat també que s'està davant del "fi de cicle rupturista" i ha apostat per un canvi d'interlocutor i la recuperació del diàleg. Això ha dit que passarà quan Cs governi a Catalunya i ha apel·lat a la resta de partits "constitucionalistes" que hauran de decidir si aposten per un projecte de Catalunya unida o "prefereixen reeditar tripartits amb Junqueras". La líder de Cs a Catalunya ha criticat especialment el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de qui ha dit que és "el més cupaire de Catalunya" ja que ha "desprestigiat" els policies i els jutges, ha instaurat la desobediència i ara intenta "escalfar" el carrer i "enfrontar" els ciutadans. "Un president que fa això s'ha inhabilitat a ell mateix per continuar representant-nos", ha declarat. Per a Arrimadas l'1-O és un "frau democràtic" i ha acusat el Govern i els independentistes d'"alimentar la confrontació". Davant d'això, s'ha compromès a "tornar a unir Catalunya i els catalans" quan governin. "Igual que fa 40 anys Tarradellas va dir 'ciutadans de Catalunya ja sóc aquí', Cs guanyarà i dirà ciutadans ja som aquí", ha declarat. Els assistents a l'acte han mostrat banderes espanyoles, catalanes i europees i han cridat lemes com 'No ens callaran', 'No votarem', 'No tenim por' i 'president'.
Rivera es mostra "avergonyit" per la "utilització" de nens a escoles i anuncia que ho portarà a la fiscalia de menors
Núvol publica el llibre de ficció 'Història d'Emma' de l'escriptora Paulina Pi de la Serra, una autora "injustament oblidada" i una obra ja descatalogada. 'Història d’Emma' és l'única incursió que Paulina Pi de la Serra va fer en la literatura de ficció amb quatre contes ambientats en un món culte i cosmopolita dels anys de guerra i postguerra. Els quatre contes van ser escrits en diferents moments de seva vida de l'autora i van ser publicats conjuntament l'any 1982 per l'entitat Amics de les Arts de Terrassa. Un volum, segons ha indicat Núvol, "oblidat i descatalogat". L'obra serà publicada tant en paper com en format ebook. Com ha explicat Núvol, durant els anys 30, Paulina Pi de la Serra va iniciar una carrera política que es veuria interrompuda per la Guerra Civil. Va patir l'exili i també la contradicció de tenir una filla secreta amb Joan Estelrich, secretari de Francesc Cambó, amb qui no va poder mantenir mai una relació oberta. Núvol recupera "una autora injustament oblidada, una de les intel·lectuals més fascinants del segle XX". Ha destacat que va ser respectada per Salvador Espriu i Gabriel Ferrater, Paulina Pi de la Serra era la tieta de Quico Pi de la Serra i va ser també mentora i guia d'un grup d'escriptors i artistes terrassencs, com Feliu Formosa, Marta Pessarrodona, Vicenç Villatoro, Anna Alavedra, Marc Molins o Antoni Padrós.
Núvol recupera el llibre de ficció 'Història d'Emma' de l'autora "injustament oblidada" Paulina Pi de la Serra
Indignació a la comarca del Ripollès després que ahir al vespre descarrilés un tren de la línia R3 de Rodalies dins un túnel de Toses sense causar ferits. Alcaldes de la zona i el Consell Comarcal del Ripollès han denunciat aquest matí que aquest incident evidencia un cop més la "deixadesa" i la falta de manteniment de l'Estat en una línia que per a la comarca és "prioritària" i estratègica. El vicepresident en funcions de l'ens comarcal, Josep Coma, ha lamentat que ni el Ministeri de Foment ni Adif hagin comunicat encara al territori les possibles causes i quan es preveu que es pugui resoldre la incidència. "Si són incapaços de la gestió i manteniment de les vies i de comunicar el que ha passat, que facin el traspàs del finançament i de les infraestructures a la Generalitat i a Ferrocarrils de la Generalitat", ha afegit. "Fa molts anys que portem denunciant la falta de manteniment, les inversions mínimes i l'estat total de deixadesa d'estacions i vies", ha afirmat el vicepresident en funcions del Consell Comarcal del Ripollès, Josep Coma, en una atenció als mitjans a l'estació de Ribes de Freser per valorar el descarrilament del tren de la línia R3 ahir al vespre a Toses. Ho ha fet acompanyat de diferents representants locals que han expressat la indignació del territori per la falta d'inversió. L'alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Santjaume, ha posat l'accent en la seguretat d'una línia que per a la comarca és "prioritària" i un eix indispensable per la connexió del territori amb l'àmbit metropolità, la Cerdanya i amb França. Segons l'alcaldessa, "és una línia centenària però no es pot convertir en una línia precària i perillosa" com assegura que ja és per la falta d'inversions que impedeixen tenir-la en les condicions que venen reclamant des de fa anys. Per la seva banda, l'alcaldessa accidental de Campdevànol, Blanca Sánchez, ha afirmat que és una línia "completament oblidada" per la política estatal i ha recordat que en el cas del seu municipi no tenen ni estació, només un baixador i des de fa molts anys. "Abans que hi pugui haver un accident més gran s'hi ha de posar mà", ha afegit. El traspàs de Rodalies a la Generalitat Els representants locals han lamentat també que cap representant del Ministeri de Foment ni Adif s'hagin posat en contacte amb els ajuntaments i consell comarcal per exposar les possibles causes i detallar quan es podrà restablir el servei. "Només sabem el que ha passat per la premsa", ha lamentat Coma, que ha recordat que tenen la competència de la infraestructura. Des de la Generalitat, en canvi, asseguren que tant el conseller de Territori com el president de FGC així com del Departament d'Interior es van posar en contacte amb l'alcalde de Toses ahir a la nit per seguir de prop la situació. El territori ha reclamat un cop més el traspàs de la línia a la Generalitat. L'alcaldessa de Ribes, a més, ha recordat que "no hi ha color" si es compara amb el manteniment de les vies i el servei que FGC està duent a terme amb el tren cremallera de Núria que passa pel seu municipi. "Si són incapaços de la gestió i manteniment de les vies i de comunicar el que ha passat, que facin el traspàs del finançament i de les infraestructures a la Generalitat i a Ferrocarrils de la Generalitat", ha afegit Coma, sumant-se també a la petició de traspàs. En el ple del març passat, el Consell Comarcal va aprovar una moció per manifestar aquesta desatenció i demanar a Foment i a Adif que recuperin la base de manteniment de Ripoll amb els mitjans tècnics i humans que tenia el 2011, els quals "es van reduir dràsticament". També es demanava un informe sobre l’estat actual de la línia i el pla de manteniment i no s’ha obtingut cap resposta. Coma ha reivindicat la importància d'aquest eix ferroviari, que connecta el Ripollès amb l’àrea metropolitana de Barcelona, la Cerdanya i també Tolosa i París fent transbord a l’estació internacional de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), on finalitza la línia. És per això que també ha recordat la necessitat d’executar el desdoblament de la infraestructura fins a Ripoll, cosa que actualment només existeix fins a l’estació de Montcada Bifurcació. Aquest fet converteix l’R3 en l’única línia de rodalies amb via única. El moment de rebre l'avís i el servei alternatiu per carretera El tren accidentat era l'últim que feia parada a Puigcerdà des de Ribes de Freser. L'alcaldessa d'aquest últim municipi ha explicat que van rebre un missatge al mòbil del Centre superior de coordinació i informació de l'estructura de protecció civil de Catalunya (CECAT) poc abans de tres quarts d'onze de la nit on s'informava del descarrilament i de l'activació del dispositiu de rescat dels 35 passatgers, que van poder sortir del túnel al cap de tres hores. No hi va haver ferits. Aquest tram de línia entre Ribes de Freser i Puigcerdà té una mitjana de 525 passatgers diaris . Renfe ofereix des de primera hora del matí autobusos i taxis que garanteixen el servei entre els dos municipis per tal de cobrir el trajecte de la R3 afectat pel tall de circulació. Mentrestant, tècnics de Renfe treballen per encarrilar el tren accidentat al túnel de Toses i poder-lo retirar durant la jornada. Hi ha un únic eix descarrilat. Adif haurà d'avaluar després els danys causats en la infraestructura abans de decidir quan es pot restablir el servei ferroviari.
Alcaldes del Ripollès denuncien que el descarrilament a Toses demostra la "deixadesa" i falta de manteniment a l'R3
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i la de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, han assegurat aquest dimecres que faran “tot el possible” per evitar que el bus transfòbic d’Hazte Oír circuli per Catalunya. En declaracions a Rac1, Colau ha assenyalat que l’Ajuntament de la capital catalana està en coordinació amb la Generalitat, Fiscalia i altres municipis per “utilitzar les eines legals més útils”, des d'ordenances municipals en matèria de convivència i publicitat fins a la llei catalana, per impedir aquesta campanya. L’alcaldessa de Barcelona ha reiterat que la llibertat d’expressió té límits. “Quan s'utilitza per qüestionar la democràcia, els drets fonamentals i la llibertat i dignitat humana, la llibertat d'expressió té uns límits”, ha dit Colau, que ha afegit que aquest cas és “especialment greu” perquè es tracta d’infants. Així mateix, l’alcaldessa de la capital catalana ha destacat que “el més important no és la quantia de la sanció que es pot imposar al bus sinó el debat que s’està generant”. En aquest sentit, l’alcaldessa ha assenyalat que es pots aprofitar la polèmica per fer aquest debat ja que “segons la llei, està prohibit discriminar per qüestions de gènere però a la pràctica, a la nostra societat, encara ho veiem”. Per la seva banda, Marín ha assenyalat que espera que es pugui aturar aquesta campanya perquè “no té cap sentit” i “només està generat conflicte”. L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat ha avisat que si arriba l’autobús aplicaran la llei “en la seva màxima expressió”. “Totes les institucions hem de dir clarament que estem en contra d'aquestes pràctiques i confio que el sentit comú s'imposi i que aquesta gent no pugui fer aquesta activitat”. “No els hi posarem fàcil”, ha afegit. Marín ha insistit que s’està parlant de drets d’infants que s’han aconseguit “amb molt d’esforç” i avui, ha dit, “no és un tema que està en debat a la societat”. “Crec que hi ha una posició pràcticament unànime i només un grup molt minoritari que pensa així”, ha afirmat. Conesa ha explicat que aquesta campanya d’Hazte Oír contravé l'ordenança del municipi que prohibeix la publicitat discriminatòria per motius religiosos o sexuals i no acceptaran “missatges que discriminin col·lectius”. L’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès també ha defensat que la llibertat d’expressió “té el límit dels drets fonamentals” i ha destacat que Sant Cugat “està fent una aposta molt gran per fer educació a l'escola i prevenir el bullying per causes com la transfòbia”.
Les alcaldesses de Barcelona, l'Hospitalet i Sant Cugat faran “tot el possible” per evitar que circuli el bus transfòbic
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, s'ha mostrat optimista de cara al referèndum, i ha apuntat que confia en una bona participació. En una entrevista a 'El matí de l'estiu' de Catalunya Ràdio, Forcadell ha insistit que els ciutadans de Catalunya podran votar l'1-O, i que els "entrebancs" que hi haurà "no seran insalvables". Segons ha reiterat, el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, ja sabien que es trobarien amb obstacles, sobretot per part de l'Estat, però ha asseverat que les "moltíssimes pedres al camí" es podran superar. Així mateix, Forcadell ha assegurat que els comuns, "entre les urnes o les amenaces, sempre tiraran la democràcia". La presidenta parlamentària també ha constatat que el referèndum es farà i que se n'aplicarà el resultat. "La gent farà que sigui vinculant, perquè el referèndum depassa els partits", ha manifestat Forcadell, que ha apuntat que la societat està "cohesionada" i que, per tant, "no es trencarà". Causa contra la Mesa Pel que fa a la causa oberta contra ella i els membres sobiranistes de la Mesa per haver permès un debat sobre el referèndum, la presidenta del Parlament ha dit que no perd "ni un segon" en pensa si la poden inhabilitar o no. Tal i com ha comentat, la querella no la farà "apartar-me ni un mil·límetre del que crec que he de fer". Forcadell, que ha deixat clar que ella no té "por", ha sentenciat que la Mesa continuarà fent la seva feina, ha insistit que no s'actuarà com a "òrgan censor" i que no es permetrà, en aquest sentit, que la censura arribi al Parlament. Canvis al Govern Finalment, i sobre els nous consellers que han entrat al Govern, Forcadell s'ha mostrat convençuda que els canvis s'han d'entendre com "una manera d'enfortir l'1-O". "El president es va comprometre amb el referèndum, i entenc que l'ha volgut reforçar. Tot el que serveixi per enfortir-lo és positiu", ha conclòs.
Forcadell diu que els "entrebancs" per votar l'1-O "no són insalvables"
Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat a dos quarts de nou del matí d'aquest dijous l'incendi forestal que crema des de les 5.25 de la matinada a Mont-roig del Camp (Baix Camp). El foc ha obligat a tallar la circulació de l'A-7 entre Miami Platja i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant durant aproximadament una hora i mitja, segons ha informat el Servei Català de Trànsit i Bombers de la Generalitat, que treballen a la zona amb una quinzena de dotacions. L'incendi crema matoll i les tasques d'extinció es poden veure dificultades pel fort vent que bufa a la zona, tot i que els Bombers són optimistes sobre la seva evolució. El foc es troba prop de la via, que s'ha tallat al quilòmetre 1.133 aproximadament, i ha començat a l'altura del quilòmetre 274 de l'AP-7, tot i que la carretera que s'ha hagut de tallar la circulació és l'autovia A-7. Entre les 5.30 i les 6 hores del matí el telèfon d'emergències 112 ha rebut 34 trucades alertant de l'incendi. Fins al lloc, també s'hi han traslladat 21 patrulles dels Mossos d'Esquadra i dues dotacions del Sistema d'Emergències Mèdiques. En principi, no consten ferits ni desallotjats, i només s'ha ordenat un confinament preventiu als veïns de la urbanització més a tocar del mar de Miami Platja, a qui s'ha demanat que tanquin portes i finestres.
Estabilitzat l'incendi forestal de Mont-roig del Camp
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit fer marxa enrere i deixar de separar dels seus pares els fills d'immigrants que entrin de forma irregular al país a través de la frontera amb Mèxic. Després de l'allau de crítiques a nivell domèstic i internacional per separar nens i nenes menors d'edat dels seus pares i tancar-los en centres, Trump ha dit que ha signat un decret per "mantenir les famílies unides". Amb tot, ha advertit que mantindrà una política de "tolerància zero" amb els immigrants que entrin als EUA de forma irregular, que seran acusats de crims federals. L'ordre de Trump preveu que les famílies siguin detingudes conjuntament mentre es tramita el seu cas. Des que a mitjans de març els EUA van anunciar una política de mà dura amb la immigració irregular, uns 2.000 menors van ser separats dels seus pares quan intentaven entrar al país. Això es produïa perquè, al processar-los per crims federals, els pares eren tancats en presons i, els fills, enviats a centres d'acollida. En molts casos, pares i fills perdien el contacte. "No m'agrada veure famílies separades", ha dit Trump, que en els darrers dies ha rebut crítiques del Canadà, el Regne Unit, la Unió Europea o, fins i tot, la líder del Front Nacional francès, Marine Le Pen. Fins ahir, el president nord-americà justificava la mesura argumentant que, per detenir els pares, "cal treure'ls el nens".
Trump fa marxa enrere i deixarà de separar les famílies d'immigrants irregulars
L'actual alcalde de La Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, ha anunciat que no es presentarà a la reelecció en les eleccions municipals del 2019. Sais ha explicat que "ja va deixar clar" que només contemplava dues legislatures i per això ha decidit retirar-se de la política municipal, un cop acabi la legislatura. L'encara batlle ha reconegut que haver inaugurat parcialment la nova biblioteca "ha estat una satisfacció a mitges" i ha agraït la implicació de tots els partits per haver-ho fet possible. En una entrevista a l'ACN, Sais ha explicat que ara es vol centrar en l'àmbit privat i no té previst exercir cap càrrec dins d'Esquerra, tot i que ha reconegut que "és un home de partit". "La meva vida anirà més enfocada a altres coses, però si puc ajudar al partit ho faré", ha reblat. Les eleccions municipal del 2019 a La Bisbal d'Empordà no comptaran amb Lluis Sais com a candidat. L'alcalde ha decidit que no optarà a tornar governar la capital del Baix Empordà i posarà punt i final a vuit anys i mig de govern on ha patit una moció de censura. Sais reconeix que "ha comès errors" però fa un balanç "moderadament bo" de la seva gestió de govern. "Vaig dir que només hi estaria dues legislatures i així ha estat. Ara toca que algú altre d'ERC entri". En aquest sentit, no ha volgut destacar cap dels possibles candidats dels republicans a succeir-lo. "A dins el partit hi ha gent molt vàlida i estic absolutament convençut que l'equip triarà el millor candidat possible", ha remarcat. Lluis Sais va ser objecte d'una moció de censura el 2011 a la qual hi van votar a favor el Partit dels Socialistes, Convergència i Unió i el regidor del PP. En total deu dels disset regidors que aleshores tenia el govern encapçalat per Sais, que sumava sis edils. En els últims comicis del 2015, la llista dels republicans va sumar cinc regidors, per davant del PSC que en va treure quatre i la CUP i Compromís que en van sumar tres cadascun. Actualment el govern de La Bisbal està conformat per un pacte entre ERC, la CUP I Iniciativa i suma nou dels disset regidors. Entre els temes a resoldre hi ha el contenciós de la Biblioteca Municipal, o la nul·litat del contracte amb l'empresa que subministra el servei d'aigües, Sorea. La Biblioteca, satisfacció a mitges La inauguració parcial de la Biblioteca Municipal ha estat per a Sais "una satisfacció" perquè assegura que era "un dels acords marcs" que es va pactar en el programa de govern amb la CUP i Iniciativa. Sais però, lamenta que "no s'hagi pogut resoldre encara" la situació judicial que hi ha oberta amb un veí del poble per aquest tema. En aquest sentit, l'alcalde lamenta que la situació "s'eternitzi" i espera que es pugui resoldre "el més aviat possible, pel bé de tots els bisbalencs". "Estem contents d'haver donat una resposta, però la satisfacció plena la tindrem quan obrim tot l'equipament", ha reblat. Un altre punt que ha destacat Sais és l'impuls del Pla de Barris, que segons ha assegurat "havia quedat estancat" la darrera legislatura. "De moment ja s'ha adjudicat l'obra per a la rehabilitació de l'antic ajuntament, un espai que creiem que serà important", destaca. No es veu seguint a la política Preguntat sobre quines perspectives té un cop acabi la legislatura Sais ha reconegut que "no es veu dins el món de la política". Amb tot, el batlle assegura que és un "home de partit" i per tant "està obert" a escoltar qualsevol cosa que necessiti Esquerra. "El partit m'ha donat molt, i tot i que la meva intenció va enfocada a deixar la política municipal i centrar-me en l'àmbit privat, estaré on calgui", ha conclòs Sais.
Lluís Sais anuncia que no es presentarà a la reelecció com alcalde de La Bisbal d'Empordà i deixarà la política municipal
El PP ha posat en marxa una campanya a través de les xarxes socials per acusar els independentistes catalans de fomentar la "hispanofòbia". Ho ha fet amb el vídeo que té per lema "No és democràcia, és hispanofòbia", en el qual els populars recuperen declaracions de personalitats de la política de Catalunya, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, o la família Pujol. Amb aquesta campanya pretenen demostrar una animadversió contra Espanya. Entre les intervencions recollides hi ha un text que va publicar Jordi Pujol a la dècada dels 70 en el qual afirmava que "l'home andalús fa centenars d'anys que passa gana i viu en un estat d'ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual". El vídeo, de 2 minuts i mig de durada, també recull les declaracions de Rufián, quan va dir que l'exministre Jorge Fernández Díaz "no és català" perquè va néixer fora de Catalunya i les de Carme Forcadell en la qual qualifica "d'adversaris" al PP i a Ciutadans" i afegeix "la resta som el poble català".
El PP posa en marxa una campanya per denunciar la "hispanofòbia" dels independentistes
La regidora i cap del PSC a Manlleu, Marta Moreta, ha explicat aquest dimarts davant els mitjans que fa uns dies va mantenir una trobada amb l'alcalde republicà, Àlex Garrido, i el regidor de Serveis Territorials, Enric Vilaregut, en què aquests li haurien proposat "trencar el carnet" per poder continuar governant conjuntament. Moreta ha valorat la proposta de "molt greu". "Només faltaria que haguéssim de deixar els nostres ideals per un pacte d'esquerres", ha dit amb indignació. La líder dels socialistes a Manlleu ha assenyalat que "el trencament no es pot entendre de cap manera" donada la bona sintonia que existia entre les dues formacions. "ERC ha demostrat que no té paraula", i ha afegit ara quedarà un govern "feble" en un consistori "amb les relacions molt tenses". Després de la cadena de trencament de pactes amb el PSC que s'ha vist els últims dies arreu del país, Moreta ha augurat que el proper podria ser al Consell Comarcal d'Osona (on hi ha un govern format per CiU, ERC, PSC i independents). "Lamentem profundament les formes de com s'ha fet el trencament, com ERC l'ha executat. Ens hagués agradat que igual que a l'inici vam signar un pacte i hi vam ser-hi tots per explicar-lo, també ens hagués agradat que ERC fos aquí per explicar les raons del trencament". Amb aquesta contundència, Marta Moreta ha iniciat la seva compareixença davant els mitjans arran del trencament del pacte de governabilitat al consistori manlleuenc. "Les formes han estat lletges, només hem rebut una trucada diumenge per informar del trencament", ha dit la regidora resignada. Segons els socialistes, els republicans han "prioritzat la ideologia per sobre les persones de Manlleu". El pacte pretenia consolidar "un govern fort", ha dit Marta Moreta. De fet, ha recordat que "qui va venir a buscar l'acord va ser ERC i ara ells l'han trencat". Segons la socialista, "el trencament demostra que no tenen paraula, perquè quan algú fa un pacte s'ha de complir fins al final". Moreta ha posat de manifest que el PSC va acceptar "perquè teníem i tenim la voluntat de treballar per Manlleu, no per cap altra raó". "L'acord deixava fora els temes nacionals, per activa i per passiva", ha remarcat. "Hem tingut una bona relació amb ERC, ha estat una bassa d'oli", ha reconegut Marta Moreta, "sense cap enfrontament ni personal ni per la feina". Per aquesta raó, "perquè s'entén que no hi ha hagut cap conflicte", els socialistes han repetit diverses vegades que no entenen per què s'ha trencat l'acord, ja que ERC no els ho ha explicat. Segons Moreta, "ara el trencament deixa Manlleu amb un govern molt febre" i crea "incertesa" de cara a com governarà a partir d'ara Garrido amb set regidors. La regidora ha destacat que a partir d'ara faran una oposició "constructiva", "nosaltres mantenim la paraula". Marta Moreta ha explicat que no hi ha hagut cap contacte amb el govern municipal després del trencament. Moreta també ha descartat que - tot i que el trencament es degui a aspectes nacionals i no de Manlleu- passades unes eventuals eleccions autonòmiques el proper 21 de desembre, PSC i ERC tornessin a formar govern. "Parlar de pactes després del 21 és absurd", ha dit Moreta. "No ens podem fiar de la paraula ni dels documents signats d'ERC", ha dit. Marta Moreta comparteix cadira socialista al ple amb els regidors Alejandro López i Antoni Poyato. Els tres han expressat la seva tristesa per deixar els seus càrrecs, però esperen que els regidors que els reprendran puguin continuar la feina que van iniciar. En aquest sentit, vetllaran, entre d'altres, perquè es compleixi el POUM, "si no es desenvolupa de forma immeditada serà culpa seva, està tot fet", ha dit Moreta. També els preocupen les qüestions de la nova comissaria, enmig de negociacions per un pagament "que podria desestabilitzar les finances de l'ajuntament", o l'accés a la devesa, entre d'altres aspectes.
La regidora del PSC de Manlleu acusa ERC de proposar-li "trencar" el carnet del partit si volia continuar amb el pacte
El govern municipal de Tarragona està estudiant la possibilitat de gestionar directament cinc de les set llars d'infants municipals, a partir del pròxim curs escolar. El consistori ha explicat que està decidit a explorar aquesta opció un cop el contracte amb l'empresa CLECE, que en els darrers quatre anys s'ha encarregat de la gestió de cinc d'aquests centres, venci el pròxim mes d'agost. CLECE va guanyar el concurs per a la gestió de les llars d'infants del Cèsar August, Sant Pere i Sant Pau, El Serrallo, Miracle, i Sant Salvador des del setembre del 2013; però ara ha comunicat a l'Ajuntament que no està interessada a continuar amb la pròrroga amb les condicions contractuals amb les que va guanyar el concurs. L'equip de govern estudia així la viabilitat d'assumir la gestió directa d'aquestes llars d'infants municipals. El conseller d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca, ha explicat que estan elaborant els informes pertinents per conèixer les possibilitats legals i econòmiques per assumir la gestió de les llars municipals directament. "Està clar que estem davant d'una oportunitat d'iniciar un replantejament sobre el tipus de gestió dels serveis educatius", ha afegit. Durant tot el procés d'estudis, i en el seu cas d'implementació, l'equip de govern es compromet a informar dels detalls que implica passar d'una gestió indirecta a directa a les persones directament implicades, representants dels treballadors, diferents grups municipals, i la ciutadania en general. Les llars d'infants municipals tenen la gestió externalitzada des de la seva creació, al curs 2005-2006. Al 2013 es va convocar un nou concurs per renovar la concessió administrativa per als quatre anys següents amb quatre pròrrogues d'un any incloses.
L'Ajuntament de Tarragona estudia gestionar directament cinc de les set llars d'infants municipals
Ferrmed i Energie TGV demanen a França i Espanya que enllesteixin les obres pendents i insten la UE a actuar per millorar la línia "més carregada" d'Europa ACN París.-Ferrmed i Energie TGV exigeixen als governs espanyol i francès que “facilitin” una millor connexió ferroviària entre Barcelona i París. En declaracions a l’ACN des de la capital francesa, el president de Ferrmed, Joan Amorós, defensa els “tràfics potencials” entre les dues ciutats i assegura que si la línia d’alta velocitat estigués “totalment acabada” a França els trens de passatgers entre Barcelona La Sagrera i Paris Gare du Lyon podrien ser directes i trigar només quatre hores i quart a fer el trajecte a partir del 2025. Per la seva banda, el president d’Energie TGV, Claude Auger, afirma que la línia Barcelona-París és “la més carregada de la UE” i argumenta que “Europa hauria d’estar obligada a fer alguna cosa per l’alta velocitat” entre les dues ciutats. Les dues associacions han signat aquest dijous la “Declaració de París”, que fa una crida als governs espanyol i francès per tirar endavant amb una sèrie de canvis i obres en el tràfic ferroviari que permetrien que un 30% dels passatgers que trien l’avió per moure’s entre les dues ciutats europees optessin pel tren d’alta velocitat. Ferrmed calcula que diàriament, de promig, entre tots els sistemes de transport, hi ha gairebé 20.000 persones que es desplacen entre París i Barcelona en els dos sentits. Per a Amorós, els “tràfics potencials” són “enormes”. “Bastanta gent que ara agafa l’avió, que són unes 9.000 diàries, podrien passar-se al ferrocarril”, explica, destacant que això suposaria un “avantatge molt important” també per al medi ambient. “Ens estalviaríem moltes emissions de gasos d’efecte hivernacle”, afegeix. Pel que fa al transport de mercaderies, argumenta, entre el 25 i el 30% del tràfic de carretera es podria fer amb ferrocarril “si totes les connexions estiguessin acabades” i es podria reduir el nombre de camions que cada dia creuen la frontera. A més, Ferrmed, aposta perquè els camions puguin ser remolcats, de la mateixa manera que són transportats en vaixell per fer segons quins trajectes.”Per les grans distàncies no volem camions a les autopistes, sinó al tren”, defensa. Entre les actuacions pendents que reivindica el lobby ferroviari hi ha el bypass a Lió per evitar el tràfic de rodalies, desdoblar la línia entre Montpeller i Perpinyà, a França, i les connexions terminals i finalitzar el canvi d’ample de la via ibèrica a la internacional en els trams que van des del sud de Barcelona fins a Algesires. La Generalitat demana "executivitat" El secretari General d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, lamenta en declaracions a l'ACN els "grans endarreriments" en el corredor mediterrani. "Ha de ser d'alta capacitat, eficient, multimodal, i digital", diu, instant França i Espanya a desenvolupar el corredor amb una visió "europea" i no "de fronteres endins". En aquest sentit, i en línia amb Amorós, Gavín demana als dos governs "que acabin la feina". La Generalitat descarta que la convocatòria electoral del 28-A afecti el calendari de decisions del corredor mediterrani perquè la majoria d'actuacions pendents estan "definides" i compten amb "recursos aprovats". "Per tant, reclamem executivitat", conclou. "Compromís" del govern espanyol Per la seva banda, el secretari d'Infraestructures del Ministeri de Foment, Jose Javier Izquierdo, ha explicat durant la conferència a París que el govern espanyol està "plenament compromès" amb l'execució dels corredors central i mediterrani en els terminis fixats.
El lobby ferroviari exigeix millores per reduir a quatre hores la connexió Barcelona-París
El Departament de Territori i Sostenibilitat comença aquest dilluns les obres de millora de l'estació de busos de Blanes (Selva) i això obligarà a tancar les andanes i traslladar les parades als carrers adjacents. Les obres es divideixen en dues fases i inclouen la reparació del paviment de totes les andanes, la millora de la il·luminació i el mobiliari urbà i l'actualització de la senyalització. El cost previst arriba als 150.000 euros i es preveu que de cara a la primera quinzena de gener ja estiguin enllestides. Aquests treballs s'inclouen en un paquet de millora de quinze estacions de busos d'arreu de Catalunya. En la primera fase, es treballarà en la zona posterior de l'estació, on acostumen a maniobrar els vehicles. Per aquest motiu, els busos que habitualment s'aturaven en aquest punt, ho faran en una parada provisional a l'avinguda Catalunya, mentre que la parada de taxis i del tren turístic estarà al carrer de Lluís Companys. En la segona fase, ja s'obriran les andanes de la part posterior de l'estació i la parada de taxis i del tren turístic tornarà a la seva ubicació inicial. De tota manera, es mantindrà la parada provisional de l'avinguda de Catalunya per els vehicles que normalment encotxen i desencotxen a la banda de l'estació més propera a l'avinguda de Catalunya.
Les obres a l'estació de busos de Blanes obliguen a traslladar les parades als carrers adjacents
Martorell (Baix Llobregat), amb 80.100 euros per habitant, se situa per primera vegada com el municipi amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya el 2014 -entre els municipis de més de 5.000 habitants-, segons ha informat aquest dilluns l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El segueixen Castellbisbal i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, amb 70.700 i 66.500 euros per habitant respectivament, que ocupaven les dues primeres posicions des de l'any 2011. A l'altre extrem, hi ha un grup de tres municipis que tenen un PIB per habitant inferior als 10.000 euros per càpita, encapçalats per Badia del Vallès (amb 5.500 euros), Santa Margarida de Montbui (8.100 euros) i Vilanova del Camí (9.800 euros). Els resultats comarcals mostren que la Ribera d'Ebre, amb 36.000 euros per habitant, i el Barcelonès, amb 34.500 euros, són les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya (xifres un 29,2% i 23,9% superiors a la mitjana catalana, respectivament). Les segueixen l'Aran i set comarques, totes amb un PIB per habitant superior al de la mitjana catalana (27.800 euros per habitant). D'altra banda, el Montsià és la comarca amb el menor PIB per càpita (16.000 euros), seguida del Baix Penedès i el Garraf (16.400 i 16.600 euros per habitant, respectivament). El PIB per habitant a preus corrents en l'àmbit comarcal mostra una evolució positiva els darrers anys. Així, l'any 2012, quinze comarques van augmentar el PIB per càpita en relació amb l'any anterior, el 2013 en van ser 20 i el 2014, 28 comarques. Els increments interanuals més rellevants el 2014 corresponen al Priorat (13,4%) i el Berguedà (10,6%), mentre que les comarques en què el PIB ha disminuït més són la Ribera d'Ebre ( 12,4%) i l'Urgell ( 10,1%).
Martorell encapçala els municipis amb el nivell de renda per habitant més alt, amb 80.100 euros
La Generalitat ha adquirit aquest dijous a la tarda sis taules del pintor renaixentista Pere Mates (Girona, 1500-1558) en una subhasta a la sala Albalarte de Madrid per 36.000 euros. Les peces formen part d’un cicle del pintor sobre la vida de sant Joan Baptista, dues de les quals són idèntiques a unes que s’exposen al Museu d’Art de Girona des del 2010. Concretament, es tracta de les taules sobre el baptisme i la predicació que Mates va crear el 1536. La Generalitat ha acabat adquirint aquestes sis peces després d’haver exercit el seu dret tempteig a través d’un representant del ministeri de Cultura. Les dues peces exposades al Museu d’Art de Girona i les subhastades aquest dijous a Madrid han propiciat una investigació per esbrinar quines són les autèntiques. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya és l’organisme encarregat d’analitzar les obres exposades fins ara a l'equipament gironí per aclarir si es tracta de rèpliques o de falsificacions. Curiosament, el MNAC també té al magatzem una obra idèntica a una tercera taula que actualment també s'exposa al Museu de Girona. En aquest cas, però, el MNAC no té cap dubte sobre l'autenticitat d'una peça que estava exposada fins al 2007. Igualment, els responsables de la sala Balarte de Madrid han assegurat a l’ACN que estan en disposició de garantir que les sis taules adquirides aquest dijous per la Generalitat són les autèntiques. La primera de les sis peces que la sala ha tret a subhasta ha estat precisament una de les dues que han generat aquesta polèmica, Baptisme de Jesús al riu Jordán. El preu de sortida ha estat de 5.000 euros, el mateix sobre el que l’Estat ha exercit el seu dret de tempteig en nom de la Generalitat de Catalunya. La segona taula en discòrdia, Sant Joan denuncia el matrimoni d’Herodes, també tenia un preu de sortida de 5.000 euros però els assistents han elevat el preu fins als 6.000. La Generalitat també ha acabat exercint el seu dret de tempteig sobre la mateixa a través d’un representant de l’Estat. Altres tres peces del cicle de Pere Mates partien d’un preu de 5.000 euros però aquest també s’ha acabat elevant fins als 6.000. Es tracta de L’anunciació de Zacarías, La incineració dels ossos de Sant Joan Baptista i El naixement de Sant Joan amb la verge. La més cara de les sis obres del pintor renaixentista gironí que ha adquirit aquest dijous la Generalitat a través de l’Estat ha estat La proclamació de Zacarías del nom del seu fill. Aquesta taula partia d’un preu més elevat, 5.500 euros, i s’ha acabat enfilant fins als 7.000 euros.
La Generalitat adquireix sis taules renaixentistes del pintor gironí Pere Mates subhastades a Madrid per 36.000 euros
La CUP ha complert la seva amenaça. El Consell Polític i el grup parlamentari de la CUP van aprovar dissabte passat presentar una esmena a la totalitat als pressupostos aprovats pel Govern. I per demostrar que no era només un avís, els anticapitalistes han enregistrat aquest dimarts mateix la seva esmena al Parlament. Després, la diputada Eulàlia Reguant ha comparegut en roda de premsa per alertar al Govern que després d’aquest gent no hi ha marxa enrere i que l’executiu ha de retirar la seva proposta de pressupostos i fer-ne una de nova, o les votacions del ple l’obligaran a fer-ho igualment. I és que sense uns nous comptes “que incorporin les propostes, demandes i visions de la CUP”, els anticapitalistes no arribaran a cap acord amb JxSí i el Govern. “Que deixin de mirar el dit i mirin la lluna”, ha etzibat Reguant a l’executiu per demanar-li que no allargui el debat sobre els comptes que va aprovar. “Els diem a JxSí i al Govern que deixin de mirar el dit i mirin la lluna. Que es deixi de discutir sobre si hi haurà esmena a la totalitat o no. És un fet, ho vam aprovar i es presenta”. D’aquesta manera, Eulàlia Reguant explicava aquest dimarts que el seu grup parlamentari ja havia presentat l’esmena a la totalitat que havien anunciat, i instava a l’executiu i la portaveu, Neus Munté, a deixar de debatre sobre la seva retirada per “posar-s’hi a treballar per fer una proposta que incorpori les demandes i la visió de la CUP sobre què han de ser els pressupostos”. I és que sense una nova proposta –sigui nascuda de la retirada de l’actual projecte de llei o forçada per la votació al ple de les esmenes a la totalitat- la CUP no tancarà cap acord amb l’executiu. La desobediència al topall de dèficit imposat pel ministeri d’Hisenda, reformes impositives i fiscals “més ambicioses” o fer que sigui un “pressupost d’inflexió” en el marc del procés sobiranista, són alguns dels conceptes que la CUP remarca que troba a faltar en l’actual projecte de llei. És per això que la seva esmena a la totalitat ja és una realitat, i perquè segons Reguant, si els comptes passen el tràmit del ple del dia 8 “el capítol d’ingressos ja no es podrà tocar” i això limita les aspiracions de la CUP. “El que estem fent és molt seriós i aquí ningú vol posar cap entrebanc. Aquests pressupostos són els que han de reflectir la Declaració del 9-N i també que estem construint una república per a tots els catalans, i per tant les classes populars ho notaran”, ha explicat Reguant. En aquest sentit, els anticapitalistes consideren que el que volen modificar del pressupost no es pot fer amb esmenes parcials únicament. “La proposta de pressupostos tal i com està plantejada no respon al que demana la CUP. És una esmena de retorn per a que es faci una nova proposta que incorpori altres plantejaments”, ha dit Reguant, tot afegint que fan això des de la “convicció que podem fer uns pressupostos molt millors i que realment ens deixin a les portes de la independència”. Per últim, el membre del Secretariat Nacional de la CUP Xevi Generó ha volgut replicar a Neus Munté i ha negat que si el pressupost no passa el tràmit de la totalitat el procés quedi en entredit. “Quan queda tocat el procés és quan no es posa per davant la Declaració del 9-N i el seu annex. Això sí el deixa tocat i no si s’aprova el pressupost o no”, ha conclòs.
La CUP presenta l’esmena a la totalitat i avisa el Govern que sense uns nous pressupostos no hi haurà acord
El candidat del PSC el 21-D, Miquel Iceta, ha afirmat que si és escollit president de la Generalitat el primer que farà serà convocar els agents econòmics i socials per impulsar un pacte pel creixement i l'ocupació. En segon lloc, trucaria el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per "demanar-li hores" i "revertir" la dinàmica de manca de diàleg i, en tercer lloc, trucaria el president de la Comissió Europea (UE), Jean-Claude Junker, per dir-li que Catalunya "ha canviat de rumb" i no serà més un "problema" per a Europa sinó un "estímul". De fet, el socialista ha dit que "guanyar les eleccions" és avui el seu objectiu i ha reconegut que fa un temps no ho era. Ho ha dit així després d'analitzar les darreres enquestes, que ha assegurat que el situen en un moment "dolç". El socialista ha plantejat també un decàleg que guiaria el seu govern i on tindria com a banderes "el catalanisme i la justícia social".
Iceta diu que el primer que farà si és president és convocar els agents econòmics i socials i trucar a Rajoy i Junker
El responsable del Partit Popular a Lloret de Mar (Selva) i número dos a les municipals, José Sepúlveda, ha deixat la militància del partit després que durant tres anys i mig s’hagi sentit “sol”, tal com ha avançat Nova Ràdio Lloret. L’exmilitant ha confirmat la seva baixa a l'ACN i ha afirmat que durant la campanya de les municipals no han tingut pressupost i tan sols van rebre “100 pòsters de cartró” una setmana abans de les eleccions. Davant de tot això, Sepúlveda ha decidit enviar un correu electrònic a la direcció del PP amb la seva renúncia. L’expopular ha afirmat que el partit “està mort a Lloret” perquè els alts càrrecs de la formació no han volgut renovar les estructures. De fet, José Sepúlveda ha detallat que no hi ha “ni secretari local, ni president comarcal”.
El responsable del PP a Lloret de Mar deixa la militància del partit després de sentir-se “sol”
El candidat a coordinador general del Partit Demòcrata Català, Ignasi Planas, ha reclamat aquest dimarts a la seva contrincant, Marta Pascal, que s'avingui a celebrar un cara a cara per confrontar les diferents propostes per dirigir el partit. "D'altra manera, la qualitat democràtica del PDC podria ser posada en dubte ja des del primer dia", ha avisat Planas en un acte per presentar les seves propostes en matèria de corrupció. El candidat ha defensat que el nou partit "ha de ser un element actiu en la lluita contra la corrupció", i ha anunciat que el primer que farà com a coordinador general si és escollit serà dirigir-se a la societat catalana per "demanar perdó per la imatge donada els últims anys, amb el compromís de posar-hi esmena". "Posarem en funcionament mesures de control, assessorament i fins i tot investigació en relació al compliment normatiu, tant dins del partit com en relació als nostres representants", ha explicat.
Planas reclama a Pascal un cara a cara i avisa que no fer-lo seria "posar en dubte la qualitat democràtica del PDC"
En total s'han fet electrocardiogrames a 1.626 alumnes de segon d'ESO de tots els instituts de Banyoles ACN Banyoles.-L'estudi per detectar patologies cardíaques entre els adolescents del Pla de l'Estany iniciat l'any 2010 ha trobat set casos que actualment estan sota control mèdic a l'Hospital Josep Trueta. Des de llavors, aquesta investigació de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha permès fer electrocardiogrames a 1.626 alumnes de segon d'ESO dels quatre instituts que hi ha a Banyoles. Es tracta d'una prova molt senzilla que permet identificar de forma precoç símptomes i alteracions causades per malalties cardíaques que poden provocar arrítmies, pèrdues sobtades del coneixement o fins i tot mort sobtada. El que es vol és conscienciar a la població de la importància de fer-se aquesta prova i poder així prevenir problemes de salut. La participació en l'estudi és voluntari, requereix el consentiment dels pares i recull també els antecedents familiars. En aquests set anys, la participació ha estat del 78,6% dels joves.
L'estudi per detectar cardiopaties a joves del Pla de l'Estany troba set casos des que es va començar el 2010
La Policia Local de Llagostera amb l’ajuda d’agents del cos policial municipal de Caldes de Malavella han aconseguit detenir tres persones, un noi i dues dones, presumptes autors de dos robatoris amb força a domicilis en grau de temptativa. Els fets van succeir ahir divendres 11 de març al migdia quan els agents de Llagostera (Gironès) van rebre dues trucades de veïns de la urbanització La Canyera que alertaven sobre uns individus que circulaven amb un vehicle de color blau i que havien intentat accedir a l’interior de diverses cases del barri. Els policies van traslladar-se fins al lloc dels fets i van localitzar el cotxe. Els lladres van fer cas omís de les senyals dels agents i van donar-se a la fuga iniciant una persecució policial que es va allargar durant cinc quilòmetres per la GI-674. Finalment, els policies van poder-los aturar a la rotonda d’accés de Caldes de Malavella (Selva). Des del primer moment, els tres detinguts van mostrar-se nerviosos, agressius i hostils. Fins i tot un d’ells, va intentar mossegar sense èxit a dos agents i una policia va resultar ferida en un dit després de forcejar amb els lladres. Quan faltaven cinc minuts per arribar a dos quarts de quatre de la tarda, la Policia Local de Llagostera, al Gironès, va rebre una trucada telefònica d’una veïna de la urbanització La Canyera. La dona va explicar que havia vist com tres o quatre individus entraven dins d’una casa d’aquest barri amb actitud estranya. El grup es movia amb un cotxe de color blau, un Peugeot model 306. Dos minuts més tard, els agents van rebre una segona trucada, aquest cop d’un veí de la mateixa urbanització que alertava que havia vist com els ocupants d’un vehicle blau accedien a l’interior de dos immobles situats al carrer Hortènsia i al carrer Gardènia d’aquesta urbanització. Ràpidament, s’hi vandesplaçar diversos agents de la Policia Local de Llagostera que van localitzar un cotxe que coincidia amb les descripcions fetes pels testimonis a l’altura de l’avinguda Catalunya. Els policies van veure com el turisme s’incorporava a la GI-674 en direcció cap a Caldes de Malavella i van iniciar un seguiment mentre acabaven de comprovar que el cotxe coincidia totalment amb el vehicle que els testimonis havien descrit anteriorment. Un cop van poder-ho afirmar, els policies van encendre els llums del cotxe, la sirena i van començar a fer senyals als ocupants perquè aturessin el vehicle. En comptes de disminuir la velocitat, els lladres van fer cas omís de les indicacions policials i van augmentar la velocitat donant-se a la fuga. Va ser llavors quan els policies van començar una persecució policial durant uns cinc quilòmetres per la GI-674 fins que els agents van aconseguir aturar-los a l’encreuament d’aquesta via amb la GIV-6741, a la rotonda d’accés de Caldes de Malavella. Fins al lloc també s’hi van desplaçar agents de la Policia Local de Caldes de Malavella per donar suport als policies de Llagostera. Dins del vehicle, van identificar tres persones, dues dones de 41 i 35 anys i un jove de 19 anys. A més, van trobar diverses eines que podien utilitzar-se per cometre robatoris. Des del primer moment, els tres detinguts estaven nerviosos, agressius, van mantenir una actitud hostil i contestaven amb evasives. A més, no feien cas de les ordres que els donaven els policies. Tots tres van explicar que havien anat a Llagostera a portar un amic seu però no van poder donar cap detall sobre el company com tampoc van comentar on vivia el seu suposat amic. Pel que fa a les eines, van explicar que les portaven dins del cotxe perquè acabaven de sortir del mecànic. Davant d’aquesta situació i quan passaven deu minuts de les cinc de la tarda, els agents van decidir detenir els tres ocupats del vehicle per dos delictes de robatori amb força a domicili en grau de temptativa. Va ser llavors quan els detinguts encara es van posar més nerviosos i un d’ells, el noi, va intentar mossegar sense èxit a dos agents. A més, una agent de la Policia Local de Caldes de Malavella va resultar ferida en un dit i va haver de ser atesa pels serveis mèdics després de forcejar amb els detinguts. Els detinguts van ser traslladats a les dependències de la Policia Local de Llagostera i d’allà, els agents dels Mossos d’Esquadra els van portar a la comissaria de Santa Coloma de Farners. Posteriorment van passar a disposició judicial. D’altra banda, la grua de la Policia Local de Llagostera va retirar el vehicle que havien utilitzat els tres detinguts i que havia quedat al bell mig de la via. Més tard, agents de la unitat científica dels Mossos d’Esquadra van comprovar que, tal i com afirmaven els veïns, els lladres havien intentat accedir a dos immobles de la urbanització La Canyera, ja que van trobar diverses marques de forçament i indicis a les portes i accessos dels habitatges.
Tres detinguts després d’una persecució policial entre Llagostera i Caldes de Malavella
El president espanyol diu en una carta a la militància del PSOE que la igualtat d'homes i dones és una "absoluta prioritat" ACN Madrid.-El govern espanyol limitarà l'activitat institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, a la reunió del Consell de Ministres. Així ho ha explicat el president de l'executiu, Pedro Sánchez, en una carta dirigida als militants del PSOE. Sánchez reivindica la feina del seu govern per la igualtat d'homes i dones i promet que reprendre aquest treball serà una "absoluta prioritat" si guanya les eleccions del 28 d'abril. Sánchez ha reivindicat que el seu partit fa molts anys que està compromès amb aquesta causa. "És una cosa que ens defineix, que ens identifica, que forma part de les senyes d'identitat d'aquestes sigles. Portem el feminisme al cor d'aquest partit", ha conclòs. Segons Sánchez, el seu govern ha recollit l'esperit sembrat el 8 de març de l'any passat. Un dia que, per al president espanyol, "Espanya va decidir avançar enfront dels que volen retrocedir" i un dia que va marcar un "abans i un després" en la lluita del moviment feminista. Pel que fa a la política que ha impulsat el seu govern en aquest àmbit, Sánchez ha destacat el pacte d'estat contra la violència de gènere i haver impulsat un mecanisme especial per a dones sense feina. Tot i així, Sánchez assegura que queda molt per fer sobretot en la igualtat laboral, on la bretxa de gènere mostra "un dels seus rostres més descarnats".
El govern de Sánchez limitarà l'activitat institucional del 8 de març al Consell de Ministres
En un futur no massa llunyà, visitar espais del delta de l'Ebre, del massís del Port o escenaris de la batalla de l'Ebre es podrà fer còmodament a través de dispositius de realitat virtual o jugant amb un videojoc. Són nous instruments que el sector turístic té ja pràcticament a l'abast per difondre les seves estratègies promocionals i atreure al territori a un públic molt més ampli que l'actual. Aquest és una de les "sinergies" que vol explorar el congrés terres LAB, dins del festival de cinema turístic terres Catalunya que se celebra fins aquest divendres a Tortosa. Al marge de les 98 projeccions previstes, el certamen esperona, des de l'àmbit acadèmic i empresarial, la formació de noves aliances interdisciplinar que permetin el sector turístic obrir-se camí a través de les noves tecnologies i el món de l'audiovisual, i viceversa. Un passeig pels carrers de la Barcelona de Josep Puig i Cadafalch, un videojoc que abunda sobre una suposada rivalitat amb Antoni Gaudí, una visita de 360 graus al cafè dels Quatre Gats o l'accés virtual en 3D a les seves principals obres de l'arquitecte modernista català. Són algunes de les aplicacions creades per alumnes del grau de Creació Artística per a Videojocs de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), un centre adscrit a la Universitat de Barcelona, han creat, dins de l'assignatura d'Art Modern. Aquest dijous les que han presentat al congrés terres LAB i serviran per promocionar l'Any Puig i Cadafalch. No es tracta només, doncs, d'una forma de "'gamificar' el camp educatiu", d'aplicar el concepte del videojoc a l'expressió artística i a la cultura en general, segons apunta la coordinadora del grau Teresa Vidal. La creació de videojocs i realitat virtual, les noves tecnologies en general, poden ajudar a obrir la porta d'innombrables aplicacions en l'àmbit de la promoció turística, oferint una nova forma d'entendre del patrimoni per poder arribar a nous tipus de públic. "La realitat virtual, la visió de 360 graus, el fet de ser primera persona i avançar en la descoberta del turisme o nous sectors: aquí hi ha molt de camp per fer i pot ser molt bona font d'atracció per a públics que no estan molt habituats a visitar museus però sí a jugar a videojocs. Es troben amb entorns similars però són culturals i turístics", abunda la coordinadora del grau. Tot i que l'experiència dels alumnes de l'ENTI s'aplica, essencialment, a monuments, espais tancats o acotats, Vidal creu és també perfectament aplicable a "altres entorns oberts", com espais naturals o recorreguts a l'aire lliure, si bé la seva plasmació podria requerir una ingent tasca de modelització prèvia. "Podríem pensar en un videojoc que simula un mapa amb el qual puguis recórrer un parc natural i veure els elements més significatius. Integrar el naturisme és un camp innovador", afegeix. Es tracta, doncs, de "construir l'entorn" per jugar però, al mateix temps, per descobrir. Aquesta és una de les claus que els futurs professionals de la creació de videojocs comencen a entreveure com a sortida laboral fecunda. "El sector turístic té futur", conclou. "L'efecte wow" El coordinador de terres LAB i director del Laboratori de Patrimoni, Turisme Cultural i Creativitat de la Universitat de Barcelona (LABPATC), Jordi Treserras, n'està plenament convençut. "És una aliança molt important la producció audiovisual o els videojocs", subratlla, tot emfasitzant el poder de captació que els elements que s'hi plasmen o representen, incloent la gastronomia o altres activitats. "Hi ha gent que vol anar als llocs de la pel·lícula, comprar la roba de la pel·lícula, hi ha línies de disseny que es mantenen perquè hi ha públic", precisa. Aconseguir aquest objectiu a partir de l'audiovisual o els videojocs depèn, en bona mesura, de la capacitat de generar el que els experts han definit com "l'efecte wow", captar l'atenció del públic. En aquest context, posa l'exemple del fenomen 'Pokemon Go' per ajudar entendre com unes noves tecnologies que, segons els experts, fomenten en molts casos l'aïllament social, poden ajudar també a descobrir, sortir i visitar nous espais. "Fins i tot el Museu Metropolità de Nova York o el MOMA van incorporar els seus espais. Molta gent no era públic però anaven a caçar Pokémons en un moment determinat. Els gimnasos o les parades estaven en llocs emblemàtics. Com es pot fer una acció que hagi portat a molts jugadors a aixecar-se del sofà per anar a caçar Pokémons?", ha apuntat. Com aconseguir aquest "efecte wow"? "El pots fer amb innovació, amb creativitat, les produccions audiovisuals i les tecnologies juguen aquest paper clau", respon. En aquest context, resulta important fomentar sinergies i treballar des de la interdisciplinarietat, remarca. Organitzat en el marc però de forma paral·lela a la primera edició del festival de cinema turístic Terres Catalunya, el congrés terres LAB vol anar més enllà, com a fòrum professional i acadèmic, de la necessitat de teoritzar i presentar estudis sobre la vinculació del turisme amb el món de la producció audiovisual i les noves tecnologies. Vol també explicar fenòmens concrets que es perfilen com a estratègics per al futur del sector. "Com les marques i les destinacions poden fer coproduccions, aspectes que no es tractaven. Incorporar altres formats, com programes televisius que es fan a determinades destinacions", exemplifica Treserras. Partint, assegura, d'un bon nivell de col·laboració entre iniciativa pública, privada i les universitats, l'objectiu a la llarga és encara més ambiciós: atreure institucions acadèmiques internacionals i "convertir les Terres de l'Ebre en un espai de laboratori".
El sector turístic explora l'aliança amb l'audiovisual i les noves tecnologies per captar nous públics
El jutge del Tribunal Suprem que porta la causa contra els líders independentistes, Pablo Llarena, té arrels republicanes a Lleida. Un professor de l'escola Pompeu Fabra de Mollerussa, Ramon Manuel Ribelles, ha descobert que al cementiri del seu poble, Torregrossa (Pla d'Urgell), hi ha enterrat el besavi del jutge, Toribio Llarena López, que va morir el 27 d'octubre de 1918. Segons Ribelles, si bé del besavi es desconeix la seva ideologia, treballava com a secretari municipal per l'alcalde Jaume Aldomà, que era republicà català i ''íntim amic del president Macià''. Un dels seus sis fills i avi de jutge Llarena, Juan Llarena, sí que se'l considera ideològicament vinculat al republicanisme. Era inspector d'ensenyament i va inaugurar la que està considerada com a primera escola de la Mancomunitat de Catalunya juntament amb Eugeni d'Ors. Ramon Manuel Ribelles assegura que després d'aquest descobriment, a Torregrossa no hi ha constància que el jutge Llarena hagi visitat la tomba del seu besavi tot i que al nínxol alguna vegada s'hi han vist flors. Ramon Manuel Ribelles és professor de Música a l'Escola Pompeu Fabra de Mollerussa però també especialista en història del seu poble, Torregrossa. Quan el cognom Llarena va començar a ressonar dia rere dia als mitjans de comunicació arrel de la causa independentista que porta, Ribelles va decidir investigar si tenia algun vincle amb el Llarena que hi ha enterrat al cementiri del poble. Així va ser com va descobrir que la tomba de Toribio Llarena és la del besavi del jutge, que va arribar a Torregrossa procedent de Burgos. De Toribio no hi ha constància sobre el seu posicionament ideològic però sí que se sap que era el secretari municipal de l'alcalde Jaume Aldomà, d'ERC i íntim amic del president Francesc Macià. De fet, segons Ribelles, Aldomà va aconseguir ser diputat provincial a la Diputació de Lleida gràcies a Macià ja que els republicans no sabien a qui escollir per ser el seu representant a l'ens provincial i el president es va decantar per l'alcalde de Torregrossa. Del que sí que hi ha constància del seu vincle republicà és de l'avi del jutge Llarena, Juan Llarena, que va exercir com a inspector d'Ensenyament a Lleida i està enterrat a Barcelona. Segons Ramon Manuel Ribelles, l'avi Llarena era ''un home molt avançat ideològicament'', va estudiar amb la reconeguda mestra republicana Rosa Sensat en una associació de mestres de Barcelona. En aquest sentit, Ribelles assegura que Llarena va ser un ''mestre innovador, l'ànima i l'origen de moltes accions pedagògiques del moment'', i va inaugurar, juntament amb Eugeni d'Ors 'Els Torms', la primera escola que va crear la Mancomunitat de Catalunya. De fet, l'avi del jutge Llarena va elogiar en alguns moments ''l'acció de la Mancomunitat com una acció dels polítics catalans'' i la va comparar amb el federalisme que ell demanava per a tots els mestres ja que considerava que era una llàstima que a nivell estatal els mestres no es poguessin confederar com un ''conjunt associatiu per rendibilitzar recursos i esforços''. Tot i aquestes arrels lleidatanes del jutge Llarena conservades amb el nínxol del seu besavi a Torregrossa, Ramon Manuel Ribelles diu que no hi ha constància que hagi visitat la vila per retre homenatge al seu familiar difunt. A la tomba hi ha unes flors de plàstic però Ribelles assegura que alguna vegada n'hi han posat de naturals, de manera que es pot deduir que algun familiar ha visitat la tomba, potser provinent de Barcelona.
El jutge Llarena té arrels republicanes a Lleida
Cinquanta empreses s'han tornat a instal·lar a Catalunya entre gener i juny d'aquest any després d'haver traslladat les seves seus entre 2017 i 2018, segons el IV Informe de la situació econòmica i laboral de la PIME a Catalunya, elaborat per Fepime. En el primer semestre de 2019, 324 empreses han traslladat la seva seu social en territori català, mentre que 440 companyies han sortit de Catalunya. El saldo entre entrada i sortides continua sent negatiu, amb una pèrdua de 116 empreses, si bé les xifres disten molt de les registrades en anys anteriors. En concret, el 2018, la diferència entre l'entrada i sortida d'empreses a Catalunya es va situar en 2.303 companyies. A més d'aquest impacte "positiu", la presidenta de Fepime, Maria Helena de Felipe, ha destacat el bon comportament de les exportacions, la demografia i la contractació.
Cinquanta empreses tornen a Catalunya entre gener i juny després de traslladar la seu social el 2017 o 2018
Els veïns del barri de Sanfeliu de l’Hospitalet de Llobregat contraris al rector de la parròquia de la Immaculada Concepció, Custodio Ballester, han acordat aquest divendres organitzar una recollida de signatures per reclamar al Bisbat que se’l faci fora. Ballester va acollir a la parròquia el novembre passat un homenatge feixista a la División Azul, el destacament de voluntaris espanyols que van lluitar amb les tropes nazis a la Segona Guerra Mundial. L’acord s’ha pres en una reunió que ha tingut lloc aquest divendres al vespre al local de l'associació de veïns del barri, en un acte organitzat per la secció local de la Unitat contra el Feixisme. El president de l’associació, Vicente Díaz, ha explicat que les signatures es duran en manifestació el 24 de març a la seu del Bisbat, i per bé que no s’ha mostrat gaire optimista sobre l’atenció que rebrà la petició, si ha alertat que els veïns no s’aturaran fins que Ballester deixi la parròquia. Díaz apuntava aquest dijous que l'homenatge a la División Azul va ser “la gota que va fer vessar el got" després que durant 15 anys el rector hagi fet servir la parròquia “en benefici propi”. Aquí, per exemple, Díaz recorda que Ballester fa proclames antiavortistes utilitzant el web de la parròquia i que ja fa tres anys que organitza la desfilada de la germandat d'Antics Cavallers Legionaris de Barcelona per Setmana Santa. "Ens fa vergonya que cada cop més s'associï el barri al feixisme i a l'extrema dreta", afegia. Per això, a la reunió d’aquest divendres s’ha acordat per unanimitat que s’organitzarà una recollida de signatures en què es reclami que Ballester abandoni la parròquia, i que el 24 de març a les sis de la tarda es farà una manifestació –que els veïns esperen que sigui multitudinària- des de la parròquia fins a la seu del Bisbat, on s’entregaran les firmes al costat d’un manifest de rebuig al mossèn. Els veïns compten amb el suport de l'Ajuntament, que el novembre passat va aprovar una moció de queixa contra el rector amb el suport de tots els grups menys el PP, i que ha demanat en més d'una ocasió a l'Arquebisbat de Barcelona que se’l destitueixi. Díaz, que és un dels veïns del barri que "van construir amb les seves mans la parròquia", recorda que ja des de la seva arribada ara fa 15 anys, Ballester va deixar clar que l’equipament “era seu i que no volia tractes amb la gent del barri". Així, lamenta, d'un dia per l'altre, les múltiples activitats en benefici del barri que s'hi feien es van aturar i molts veïns van optar per anar a missa a d'altres parròquies properes de Cornellà de Llobregat. "Literalment ens va fer fora de la nostra parròquia", lamentava. El que més lamenten els veïns del barri és que cada dia més s'associï Sanfeliu al feixisme i l'extrema dreta. En aquest sentit, Díaz explicava que ja els ha passat en més d'una ocasió que gent de fora de Catalunya els relacioni amb aquestes ideologies i afegia que això no pot seguir passant en un barri de gent treballadora i amb una vida associativa molt rica.
Els veïns de l’Hospitalet contraris al rector de la parròquia recolliran signatures per fer-lo fora
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha alertat aquest divendres que els atestats policials dels Mossos d'Esquadra sobre abusos sexuals a menors d'edat només suposen al voltant de l'1% del total d'infants, mentre que diversos estudis calculen que entre el 15 i el 20% dels menors han patit abusos en algun moment de la seva vida. Per això, demana que les administracions s'impliquin en la millora dels protocols, dels organismes d'estudi, prevenció i detecció, que s'hi destinin més recursos humans i materials i que les lleis s'apliquin en la seva totalitat. En el seu informe, Ribó també demana que l'administració pública promogui l'elaboració d'estudis sobre la prevalença d'abusos infantils, ja que actualment només hi ha informes parcials i promoguts per investigadors privats. Així, l'informe del Síndic cita diversos estudis realitzats a Catalunya, basats en enquestes, que calculen que el 20% de les dones i el 10% dels homes han patit abusos quan eren menors d'edat, principalment en la primera adolescència, entre els 13 i els 15 anys. Un estudi realitzat a 2.000 espanyols adults, situa la prevalença en el 19%, 22,5% en el cas de les dones. L'any 2002 es va enquestar un miler d'estudiants de la UB i el 18% va admetre haver patit abusos quan era menor d'edat. Un altre estudi, realitzat a 123 adolescents atesos en centres de salut mental, va fixar la victimització en el 17%. En canvi, en les noies ateses en els sistemes institucionals de protecció de la infància o de justícia juvenil, la taxa augmenta fins el 43%. En canvi, la Unitat Central de Menors dels Mossos informa que de les 1.830 denúncies per agressions o abusos sexuals l'any 2015, 644 van ser menors d'edat, cosa que suposa una ràtio de 4,6 per cada 10.000. En el supòsit que aquest nivell d'afectació fos real i constant en el temps, menys de l'1% dels infants consten al llarg de la seva vida com a detectats pels atestats policials per abús o agressió sexual. Basant-se en els atestats policials del 2015, la taxa de victimització més alta segons la franja d'edat és la dels 13 als 15 anys, amb 9,8 casos per cada 10.000 habitants, seguida pels 8,3 casos de 16 a 17 anys. Dels 18 als 25 anys, la taxa baixa fins als 7 casos per cada 10.000 persones, i dels 0 als 12 anys la taxa és de 3,1. Segons els Mossos, el 2015 hi va haver 30 casos d'abusos infantils en escoles, 12 en centres de menors i 7 en instituts. En l'àmbit judicial, els equips d'Assessorament Tècnic Penal i de l'Oficina d'Atenció a la Víctima del Delicte van atendre 372 casos el 2015. Dels 187 informes pericials psicològics realitats, el 83% van valorar el relat del menor com a creïble, mentre que un 23% van ser considerats no creïbles. La DGAIA tenia comptabilitzats el 2015 un total de 77 menors tutelats amb desemparament relacionat amb l'abús sexual, que suposen l'1,3% del total dels tutelats. El 2015 només hi va haver 17 nous casos. Per últim, en l'àmbit sanitari, es van detectar 202 casos i se'n van tractar 153 a les unitats especialitzades de Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, i Can Ruti, a Badalona. Aquestes unitats detecten els casos i ofereixen un tractament inicial a les víctimes, però no un tractament de llarga durada, que només ofereixen centres privats. Per tot això, el Síndic considera que cal fer més esforços per prevenir i sobretot detectar els casos que es produeixen, amb una millor divulgació dels protocols existents, tant el del 2006, com la seva reforma del 2012 i el recent d'aquest 2016, entre els professionals afectats com mestres, monitors de lleure, metges o policies. En aquest sentit, ha reclamat al Govern que desplegui totalment la llei dels drets dels infants, aprovada el 2010, que preveia la creació d'un centre especialitzat en la recerca sobre el maltractament infantil o un organisme especialitzat en l'atenció a aquests infants maltractats sexualment. També vol que es faciliti informació als infants i adolescents respecte al seu dret de ser escoltats amb confidencialitat, i ha recordat que tots els adults tenen el deure legal de denunciar qualsevol sospita d'abusos a menors. El Síndic ha criticat durament el Govern pel fet que el protocol per prevenir i detectar abusos infantils en l'àmbit escolar, aprovat el passat mes de juny després de l'escàndol dels abusos als Maristes, només es pot aplicar totalment als centres públics i concertats. En canvi, els centres totalment privats no estan vinculats a tot el protocol d'actuació, sinó només als apartats de prevenció i detecció. Segons Ribó, "els drets no es poden compartimentar" i no té sentit deixar fora els centres privats, i ha reiterat que les escoles tenen el deure d'actuar davant de qualsevol mera sospita, encara que l'abús tingui lloc fora del centre escolar.
El Síndic de Greuges alerta que els Mossos detecten menys d'una quinzena part dels abusos sexuals infantils
L'objectiu és comercialitzar-ho, per això unes alumnes d'Administració han preparat un pla empresarial i ara busquen capital per tal d'arrencar el projecte ACN Girona.-Quatre joves estudiants del Cicle Superior de Manteniment Electrònic de l'Institut de Montilivi de Girona han dissenyat un sistema de control que permet detectar obstacles a les persones que van en cadira de rodes. L'aplicació consta de quatre sensors distribuïts en diferents llocs de la cadira que alerten a la persona quan es troba algun impediment en el camí. De moment aquest sistema l'està fent servir l'Arnau Estanyol, un jove gironí amb paràlisi cerebral i ceguera. La seva mare, la Cloti Montgrí, agraeix la dedicació dels alumnes i posa en valor la millora de qualitat de vida que suposa per el seu fill. "Només el fet de no haver de demanar que el portem a un lloc o un altre, per a ell és molt important", destaca la mare. Ara, l'objectiu és comercialitzar aquest sistema i per això, unes companyes dels dissenyadors, que han cursat un cicle d'Administració i Finances, han preparat un pla d'empresa, i busquen capital per poder tirar endavant el projecte. El que fins ara només era "quelcom impensable" per a la Cloti Montgrí i el seu marit s'ha convertit en realitat. L'Arnau, el seu fill de 19 anys afectat per una paràlisi cerebral i una ceguera total, ha aconseguit millorar la seva autonomia. Tot plegat gràcies a l'enginy de quatre estudiants de l'IES Montilivi de Girona. L'Àlex Sánchez, en Pau Ruscalleda, l'Enric Isard i en Xavier Llopart han aconseguit que es pugui moure en espais petits amb la seva cadira de rodes, sense la supervisió permanent d'un educador o un familiar. La clau és un sistema de sensors que detecta els obstacles que es troba l'Arnau pel camí. Si durant el recorregut apareix un impediment a la dreta sona un avís greu, si és a l'esquerra el so és més agut i en funció de la proximitat l'alerta es torna més repetitiva. "La veritat és que vam buscar si hi havia algun precedent de sistemes similars, però no en vam trobar, així que podem dir que hem començat de zero", assenyala l'Àlex Sánchez. De fet, els quatre joves s'han inspirat en l'aplicació que molts vehicles tenen, i que facilita l'aparcament. Els sensors van connectats a dos altaveus que estan instal·lats a la part posterior i que són els encarregats d'avisar l'Arnau. A més, els quatre estudiants han incorporat un connector que permet escoltar música. "Sabem que li agrada molt i per això ho vàrem posar", ha destacat Sánchez. Molta més autonomia La Cloti Montgrí assenyala que l'invent ha estat "un gran pas endavant" per a l'Arnau, ja que no ha d'estar contínuament vigilat, cada cop que es vol moure amb la cadira elèctrica. La mare reconeix que el sistema no li permetrà sortir al carrer sense vigilància, però es mostra "molt satisfeta" amb "les grans possibilitats" que se li obren. En aquest sentit, la Cloti espera que "d'aquí pocs anys" s'hagi pogut avançar en aquest camp i, per tant, el que s'ha iniciat aquest divendres amb l'Arnau sigui "el començament d'una millor qualitat de vida" per a persones que pateixen malalties que les obliguen a estar en cadira de rodes. Ara, a comercialitzar 'Rolling for me' Aquest sistema surt d'un projecte de final de cicle dels estudis de Manteniment Electrònic que imparteix l'Institut Montilivi de Girona. Els quatre joves, però, han comptat amb el suport d'un altre grup d'alumnes més del mateix centre. Es tracta de quatre noies, que han acabat el Cicle Superior d'Administració i Finances, i que han preparat un pla empresarial per poder fer realitat la comercialització del sistema. Una d'aquestes estudiants és la Mireia Giol que ha explicat que han creat l'empresa Rolling for me, tot i que no s'han constituït, ja que era part del treball final de cicle que havien de fer. "Calculem que es necessiten 3.000 euros entre els socis i un crèdit de 25.000 euros, per tirar endavant l'empresa", ha destacat. Giol espera que "algú hi vulgui invertir" perquè "és una idea solidària i rendible". La seva companya de curs l'Emma Molet ha explicat que Rolling for me és una empresa pensada per a personalitzar les cadires de rodes. "Vam veure que no n'hi havia cap i vam pensar que seria una bona opció", ha conclòs Molet.
Quatre estudiants gironins dissenyen un sistema de control que permet evitar obstacles a persones en cadira de rodes
El jutjat de violència sobre la dona de Tarragona ha acordat presó provisional comunicada i sense fiança per a l’home que divendres passat va apunyalar l’exparella, en ple carrer, al barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau. Segons ha informat el TSJC, la causa està oberta per un delicte de temptativa d'homicidi. La magistrada també ha dictat una ordre de protecció per a la víctima, una dona de 43 anys que es recupera a l’Hospital Joan XXIII. A més, no consten antecedents de denúncies entre la parella, segons les mateixes fonts. Els fets van passar cap a les vuit del vespre davant del bloc Sant Felip quan la dona va sortir a passejar el gos i la seva exparella la va apunyalar amb una arma blanca. L’agressor, de 42 anys, va quedar detingut pels Mossos d’Esquadra i aquest dilluns va passar a disposició judicial.
Presó provisional per a l’home que va apunyalar l’exparella a Tarragona
El Born CCM acollirà el 14 i 15 de desembre el 1r Congrés Internacional d'Història de la Corrupció Política a l'Espanya Contemporània dels segles XIX-XXI. La trobada analitzarà el fenomen des d'una perspectiva àmplia amb aportacions de diferents disciplines científiques. Les ponències i taules rodones tractaran sobre els grans grups econòmics, la monarquia, les administracions locals, la corrupció a la hisenda i la persecució penal. Durant el congrés es presentarà el projecte d'una base de dades sobre la corrupció contemporània a l'Estat elaborada pel Grup d'Història del Parlamentarisme de la UAB. Aquesta eina pretén fer seguiment dels diferents casos amb informació exhaustiva tant dels casos que han arribat a la justícia com els que no. La conferència de cloenda del congrés serà pronunciada pel professor de la Universitat Complutense de Madrid, Ángel Viñas, que s'espera que doni novetats sobre la corrupció al votant del dictador Franco i la seva família. L'historiador Borja de Riquer ha explicat que el congrés neix després que des de Barcelona s'han integrat en una xarxa internacional que estudia les característiques de la corrupció en països com Alemanya i França. Serà la primera vegada que s'organitzarà una edició conjunta amb historiadors, especialistes en ciència política, analistes i sociòlegs que "ajudaran" a fer un anàlisi sobre el fenomen de la corrupció. "Hi haurà persones que porten molts anys estudiant-t'ho que contrastaran amb altres d'una disciplina diferent", ha detallat. Seran una sèrie de taules rodones on es discutirà i es contrastaran visions tant d'assumptes d'actualitat com d'altres del passat per contextualitzar "perquè s'ha arribat fins aquí." En aquest sentit, el catedràtic de dret Constitucional del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Lluís Pérez Francesch, ha posat en valor la "transversalitat" que s'oferirà en aquestes jornades i ha destacat la importància d'analitzar l'actualitat des de "diferents punts de vista". En un context "convuls" el catedràtic ha defensat la necessitat de "vestir" una teoria per la societat sobre com funciona l'estat espanyol i el món i "fer pensament". "Hem de continuar en aquesta línia perquè no podem deixar d'analitzar el mal govern sense deixar-nos endur pel negativisme", ha dit el catedràtic. A més de la conferència del professor Ángel Viñas que preveu donar noves informacions sobre corrupció en el nucli familiar del dictador Francisco Franco que "sortiran a tots els diaris", un dels plats forts del congrés serà la presentació d'un projecte de base de dades sobre aquesta irregularitat. L'historiador Borja de Riquer ha explicat que el producte es podria fer extensiu a altres països europeus per integrar-se "en una xarxa comuna". Segons han avançat, l'eina oferirà informació sobre els casos de corrupció, la possibilitat de fer-ne seguiment, de filtrar-ho per persones, partits polítics, institucions, municipis, províncies o la temàtica i es podrà fer seguiment del procés penal si aquest existeix. "En aquesta projecte s'hi podran trobar molts abusos que no podien ser denunciats perquè no existia una figura jurídica", ha detallat l'historiador. Historiadors i historiadores de prestigi de diverses universitats i experts d'altres entitats analitzaran les causes i conseqüències de casos de corrupció del passat. Com per exemple, el primer i únic cas a l'estat d'un polític executat per corrupció, el tràfic d'esclaus des de 1820 a la llavors illa espanyola de Cuba, la tardana llei d'incompatibilitats de 1933, la detenció del multimilionari i diputat Joan March o la denúncia d'un ministre d'Hisenda del robatori de les joies de la corona espanyola "per part" de l'exreina Isabel II i la seva mare Maria Cristina. Segons han indicat en roda de premsa està previst fer una publicació de cara a l'any vinent amb el més destacable del congrés. Les conclusions però també estaran publicades al web de la jornada. Els impulsors esperen poder repetir el congrés d'aquí dos o tres anys.
El Born CCM acollirà un cicle de ponències i taules rodones al voltant de la corrupció política a l'Estat
Girona vol situar el món de la bicicleta com un dels sectors punters de l'economia de la ciutat. Per això, ha presentat un Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) per aconseguir finançament europeu. El projecte és a quatre anys vista i té un pressupost d'1,9 MEUR (el 50% aportat per la UE). L'objectiu principal és millorar la competitivitat de les empreses gironines vinculades a la bicicleta i posar-les en contacte entre elles. Per coordinar el projecte, es vol establir una seu física a l'hotel Inform, situat a la Copa, que s'haurà de rehabilitar. També es preveu fer un pla pilot per millorar la seguretat dels ciclistes a les rotondes, que començarà a la rotonda plaça de Salt (on hi ha el Wala). Aquest és el segon pla d'aquestes característiques que es presenta des de l'ajuntament, ja que al juliol en va presentar un altre dedicat al món de les indústries culturals amb un pressupost de 4,43 MEUR.
Girona vol impulsar el sector de la bicicleta i presenta un projecte per aconseguir fons europeus
El diputat d'ERC acusa el líder del PSOE d'haver-se comportat com un "irresponsable i egòlatra" ACN Barcelona.-El diputat electe d'ERC Gabriel Rufián ha refermat aquest dilluns, en una entrevista a TV3, la seva "aposta ferma pel diàleg", després de conèixer els resultats del 10-N. Tant és així, que ha assegurat que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha mantingut una actitud en campanya "irresponsable i egòlatra". "I amb aquest Sánchez no s'hi pot parlar", ha dit, tot matisant, però, que del 10-N "surt derrotat" i això pot facilitar que acabi "obligat a seure i parlar". "No té principis, i això vol dir que estant derrotat, pot cedir", ha dit. Rufián ha insistit que Sánchez tindrà pressions perquè pacti amb el PP, però també ha admès que "amb Sánchez mai se sap perquè no té principis" i és difícil saber què vol fer ara. "Que ens truquin i parlem. Estem tan malament i en una etapa política tan estranya que només que parlem ja és positiu", ha sentenciat.
Rufián confia poder "parlar" amb Sánchez després que hagi estat "derrotat": "Que ens truquin"
La campanya de Mollerussa Comercial 'Duros a quatre pessetes' ha començat aquest dilluns amb l'obertura de punt d'informació on es poden anar a canviar 100 euros per 120 molleuros per gastar als establiments associats de la capital del Pla d'Urgell. Segons el president de l'entitat Àlex Català, és una "campanya històrica" amb un pressupost molt important que preveu injectar 110.000 euros de volum de negoci al comerç local després de la part més dura del confinament per la covid-19. Després de realitzar les primeres transaccions econòmiques amb aquesta peculiar i única moneda que només funciona a les botigues de la ciutat que estan associades, clients i venedors han valorat positivament la iniciativa perquè tothom hi surt guanyant. Català ha explicat que estan "contents com si haguéssim obert un establiment" i s'ha mostrat satisfet de poder iniciar la campanya una setmana després de l'entrada en la fase 1 del desconfinament. En quest sentit ha recordat que el molleuro és "la moneda oficial" de Mollerussa Comercial, només vàlida als establiments associats, que són 135 i responen a diversos sectors, des de la roba, calçat i complements a electrodomèstics, alimentació, restauració o farmàcia. D'aquests, més del 90% accepten el pagament de les compres amb molleuros. La campanya té un pressupost de 18.000 euros i compta amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Mollerussa. Català ha afegit que el tancament forçat per la covid-19 els ha afectat "com a tothom" i que per això ara les botigues tenen moltes ganes de tornar a obrir. En aquest sentit, ha assegurat que en la darrera setmana ja s'ha notat que la gent fa més compres perquè "hi havia necessitat". És per això que s'ha mostrat "optimista" i ha remarcat que l'objectiu de la campanya és "premiar la fidelitat dels clients" a la vegada que "injectar" volum de negoci directe a l'economia local. "S'ha de donar suport als negocis del poble" En Raül Fernàndez és un jove que ha decidit canviar 100 euros per 120 molleuros i participar així de la campanya perquè te clar que arran de la crisi de la covid-19 cal donar "suport als negocis del poble" i treure protagonisme a les plataformes digitals com Amazon. Fernàndez considera que tot el que s'hi troba allí també es pot trobar als comerços locals. En el seu cas, havia passat la setmana passada per una botiga d'articles de la llar per encarregar llençols per casa seva i aquest dilluns, una vegada ha canviat els euros, els ha adquirit amb molleuros. La Soraya Navarro, comerciant de Mollerussa, ha valorat positivament la campanya perquè "ajuda a incentivar el comerç" que ha estat moltes setmanes tancat. Confia que d'aquesta manera es pugui recuperar una part de tot el que han perdut els darrers mesos. En aquest sentit, s'ha mostrat confiada que la campanya serà un èxit i que la gent ho aprofitarà. Una altra de les clientes que ha aprofitat la campanya, la Yolanda Cabrera, ha explicat que ella no en tenia coneixement però que a la botiga on ha anat per comprar l'han informat i llavors ha decidit fer el canvi de moneda. A Cabrera li sembla molt bé la iniciativa, ella és de Linyola i prefereix gastar aquí que no a altres llocs més grans com Lleida.
Arrenca la campanya de Mollerussa Comercial per incentivar les compres després del confinament amb la moneda local
La companyia aèria Norwegian cancel·la els contractes de provisió de tripulants a Espanya, Regne Unit, a Finlàndia, Suècia i als Estats Units, tots en propietat conjunta amb OSM Aviation. La mesura forma part del pla d'ajustos per a fer front a la caiguda de l'activitat aèria que ha provocat la pandèmia de la covid-19, i que ha obligat l'empresa a presentar un concurs de creditors per a quatre filials dels quals n'és propietari al 100% a Dinamarca i Suècia i que donen feina a 1.517 pilots i 3.134 tripulants de cabina. De moment, els empleats de Noruega, França i Itàlia no estan afectats. En un comunicat, el sindicat de pilots Sepla ha lamentat la decisió i ha assegurat que "deixa en desempara jurídica" els treballadors espanyols. A Espanya, l'empresa ja ha aplicat un Expedient de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) per força major a i n'està negociant un altre per causes objectives, per un cop s'aixequi l'estat d'alarma. L'organització sindical assegura que els pilots espanyols de Norwegian podrien ser acomiadats i han lamentat el "tancament sobtat la filial espanyola". "L'anunci del tancament de bases deixa absolutament desemparats jurídicament els treballadors de Norwegian, a qui encara no se'ls hi ha notificat la notícia a través de les vies oficials, i desconeixen en aquest moment quins drets els emparen per fer front a la situació", diu el comunicat. El sindicat assegura que es reserva "el dret de demandar" la companyia noruega davant de qualsevol jurisdicció. Segons han explicat fonts de la línia aèria a l'ACN, la decisió de cancel·lar els contractes de proveïment no implica el tancament de la filial, que l'empresa no controla al 100%. Els treballadors espanyols de Norwegian s'han sotmès a un ERTO per força major i segons els decrets llei aprovats pel govern espanyol, l'empresa ha de mantenir l'ocupació mentre s'apliqui. L'anunci no implica que s'acabin les negociacions sobre un nou expedient temporal un cop acabi l'estat d'alarma per acomodar la plantilla a un escenari de tràfic aeri baix, diuen les mateixes fonts. La companyia de baix cost fa temps que arrossega problemes financers, marcats per la prohibició de volar dels models Boeing 737 MAX, i agreujats ara per la cancel·lació de vols i el tancament de fronteres per la pandèmia de la covid-19.
Norwegian cancel·la els contractes de provisió de tripulants a l'Estat i tanca quatre filials a Dinamarca i Suècia
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha preguntat aquest dijous al també candidat a la batllia de la ciutat, Manuel Valls, si serà "coherent" i "trencarà" amb Ciutadans –partit que fa costat a la seva candidatura- després de l'acord d'aquesta formació i el PP amb Vox per a la Mesa del Parlament andalús. Per a Colau, és "molt preocupant" que Cs i PP "blanquegin" la presència de l'extrema dreta a les institucions, als quals ha titllat de "profundament masclistes, racistes i homòfobs". "Caldria posar una línia vermella [davant Vox] i no blanquejar la seva entrada a les institucions", ha reiterat. De la mateixa manera, ha "exigit" Ciutadans a posicionar-se entre ser una formació "democràtica" i d'extrema dreta.
Colau emplaça Valls a "trencar" amb Cs després de l'acord a Andalusia
Vall avisa que el retorn a l'activitat serà gradual i que "ni de lluny" ho farà al 100% ACN Barcelona.-El Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya (CIAC) ha demanat al sector de l'automoció que treballi amb proveïdors locals per obtenir els components que puguin necessitar i ha avisat que malgrat que del 14 al 20 d'abril una part de la indústria tornarà a l'activitat "ni de lluny" ho farà al 100%. El president de l'entitat, Josep Maria Vall, ha reclamat a les empreses que "no oblidin aquelles persones i proveïdors que les han ajudat a arribar fins on són ara”. Vall ho ha dit en una formació en línia amb l'assistència de 80 empreses del sector per debatre com millorar l'estratègia i de com es poden preparar per combatre els efectes de situacions imprevistes com la de la covid-19. Segons dades del CIAC, les empreses tornaran de manera esglaonada a l'activitat durant el proper mes i una part ja ho farà la setmana que ve un cop finalitzat el període de permisos retribuïts previstos en el decret espanyol. Vall va expressar fa uns dies que era "erroni" focalitzar el debat en la recuperació d'hores del permís retribuït perquè sense producció el que s'acabarien alterant les plantilles i no tant les jornades laborals, segons va argumentar.
El CIAC demana al sector de l'automoció que treballi amb proveïdors locals
Actualment hi ha 15 empreses que ofereixen cotxes, motos i bicicletes ACN Barcelona.-El govern de Barcelona inicia ara els treballs per redactar durant el 2018 una regulació sobre els vehicles compartits a la ciutat, de forma que els operadors puguin actuar de forma segura i estable i l'Ajuntament pugui definir els usos i espais que ocupen aquestes serveis. L'executiu ha elaborat un primer estudi on es determina l'existència d'un total de 15 empreses que ofereixen vehicles: 7 de cotxes, 6 de motos i 3 de bicicletes. Cal tenir en compte que Som Mobilitat disposa d'automòbils i motocicletes. La diagnosi conclou que aquest tipus de servei redueix i renova el parc de vehicles i disminueix la contaminació, però alhora també hi ha el risc d'una ocupació excessiva de l'espai públic. L'estudi ha avaluat l'impacte dels sistemes de mobilitat amb vehicle d'ús compartit a la ciutat i ha estudiat l'experiència en altres ciutats i les seves regulacions. Les empreses treballen amb modalitats diferents de servei: desplaçament lliure, amb o sense estacions fixes, o desplaçament circular. Es conclou que aquest tipus de serveis redueix i renova el parc de vehicles existents, ajuda a disminuir la contaminació atmosfèrica i acústica i permet potenciar el canvi modal incentivant la decisió de no comprar un vehicle privat. També fomenta l'ús del transport públic i de la bicicleta, implicant també un impuls al vehicle elèctric. Ara bé, hi ha un risc d'una forta ocupació de l'espai públic pels aparcaments, amb un impacte negatiu sobre la seguretat viària. Entre els avantatges per a l’usuari, el treball assenyala la reducció del cost d’amortització i de tinença d’un vehicle, l’estalvi del manteniment, la millora de l’accessibilitat al vehicle, la flexibilitat d’un servei pràcticament porta a porta o l’oferta d’una alternativa flexible davant la necessitat de restringir l’ús del vehicle privat. Alhora, com a febleses, es constata que no són serveis útils o rentables per aquelles persones que necessiten de forma imperativa el cotxe o moto freqüentment; que són serveis ja utilitzats per usuaris amb una baixa taxa de tinença de vehicles; requereixen d’importants espais d’aparcament; la flota no es troba distribuïda uniformement per tota la ciutat, i molts dels seus usuaris viuen en àrees molt ben connectades amb transport públic. El perfil d’usuari tipus té una edat compresa entre els 26 i els 35 anys, més homes que dones, de renda mitjana i mitjana alta i amb un nivell d’estudis elevat. No són usuaris habituals de cotxe i tenen uns hàbits de mobilitat intermodal. L’ús que fan d’aquest tipus d’empreses de vehicle compartit és per a desplaçaments puntuals.
L'Ajuntament de Barcelona regularà els serveis de vehicle compartit a la ciutat
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, s’han reunit aquest dilluns amb l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell al centre penitenciari de Mas d’Enric. Durant una trobada d’un parell d’hores, Forcadell els ha transmès que “té ganes d’afrontar el judici i que es produeixi com més aviat millor per defensar-se”, segons ha explicat Aragonès. El vicepresident ha dit que espera que aquest sigui “l’últim Nadal amb presos polítics i exiliats”, però admès que ho veu “difícil” perquè “des de l’Estat hi ha una clara voluntat de persistir en la repressió”. Aquest dilluns a la tarda Aragonès visitarà l’exconsellera Dolors Bassa a Puig de les Basses i el dia de Nadal anirà a Lledoners.
Aragonès, després de visitar Forcadell: “Esperem que aquest sigui l’últim Nadal amb presos polítics i exiliats”
La sala penal del Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna de 2 mesos de presó per un delicte de lesions imposada per l'Audiència de Navarra a una dona que va apunyalar la parella després que ell l'agredís, l'amenacés amb matar-la i violar-la. L'alt tribunal l'absol i li aplica l'eximent completa de legítima defensa i assegura que la reacció va ser "proporcionada". "Va reaccionar de forma proporcionada a una agressió il·legítima", recull la sentència del Suprem. Per a l'Audiència de Navarra, en canvi, la dona no va usar "el mitjà idoni" per reaccionar a una agressió que també considera il·legítima, i per això li havia aplicat l'eximent incompleta i no l'absolia del delicte de lesions. El Suprem també rebutja el recurs de l'home, condemnat per l'Audiència de Navarra per 1 any i 6 mesos de presó per maltractament ocasional i amenaces greus. Una condemna que ara ja es ratifica. Segons la sentència, l'home va començar a colpejar la dona, tirant-la per terra, estirant-li dels cabells, trepitjant-li el cap amb el genoll, mossegant-li la orella dreta, posant-li un ganivet de cuina al coll, mentre que l'amenaçava de matar-la i que aquella nit potser la violava. Aprofitant que l'home va deixar el ganivet a terra, la dona el va agafar i li va causar una ferida "d'escassa magnitud" a la zona del tòrax.
El Suprem anul·la la condemna a una dona que va apunyalar a la parella perquè creu que actuava en legítima defensa
Bona part dels diputats aplaudeixen després que Corominas hagi demanat la llibertat pels presidents de les entitats sobiranistes ACN Barcelona.-El ple del Parlament homenatja els presidents de l'ACN i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, amb dues cadires buides a la tribuna de l'hemicicle amb dos crespons grocs. A l'inici del ple, el president de JxSí, Lluís Corominas, s'ha declarat "molt orgullós" de parlar en nom del seu grup parlamentari i ha recordat "les dues persones que haurien d'estar en llibertat" en referència a Sànchez i Cuixart. Unes paraules que ha aixecat els aplaudiments de bona part dels diputats que s'han posat dempeus.
El ple homenatja Cuixart i Sànchez amb dues cadires buides a la tribuna de l'hemicicle i dos crespons grocs
La firma immobiliària Solvia ha posat en marxa una campanya de "rebaixes" amb 240 pisos amb un cost mitjà de 702 euros per metre quadrat, un 65% més barat del preu mitjà a Catalunya, situat en 2.019 euros per metre quadrat, segons dades del Ministeri de Foment. Els immobles residencials seleccionats per tot el territori català compten amb una superfície mitjana de 87 metres quadrats, dos dormitoris i un preu màxim de 120.000 euros i una mitjana de 61.100 euros. La iniciativa forma part d'una campanya a escala estatal que aglutina més de 2.000 pisos a 700 euros el metre quadrat de la cartera de 141.000 actius que gestiona Solvia. Les comunitats autònomes amb més habitatges "amb descomptes" són el País Valencià (600) i Andalusia (500). Per preu, a Castella la Manxa, Castella i Lleó i Múrcia són les regions on s'ofereix un preu més assequible, per sota de 55.000 euros de mitjana.
Solvia posa a la venda 240 pisos amb preus un 65% inferior de la mitjana a Catalunya
La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat aquest dijous declarar en la situació d’excedència voluntària a la carrera judicial el magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joan Manel Abril, que l’1 de juliol es reincorporarà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a catedràtic de Dret Civil. Cal recordar que, entre d’altres, Abril porta el cas de la querella contra membres del Govern pel procés participatiu del 9-N. El magistrat José Francisco Valls Gombau serà ara l’encarregat de tirar endavant el cas.
El CGPJ acorda l’excedència voluntària del jutge del 9-N
El pressupost de l'Ajuntament de Manresa per a l'any 2019 serà de 87,2 MEUR, una xifra que és un 0,85% superior al de l'any 2018 i que, en termes absoluts, equival a 731.080 euros més. El regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, ha explicat que es tracta d'un pressupost "amb xifres moderades" i "molt realista" tenint en compte la capacitat de l'Ajuntament. En aquest sentit, ha explicat que aquest creixement "contingut" es deu, principalment, al fet que es recapten menys ingressos. Sala, que aquest dimecres ha presentat el seu darrer pressupost després de 16 a les seves esquenes, ha assegurat que l'Ajuntament ha treballat per mantenir la xifra del pla d'inversions, de 9,29 MEUR, un fet que, segons ha dit, continua sent "un repte" per a la ciutat. El regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, ha detallat aquest dimecres les principals línies del pressupost per al 2019 que l'Ajuntament de Manresa té previst aprovar en el proper ple municipal. Segons ha dit, es tracta d'un pressupost "moderat" que té en compte la capacitat de l'Ajuntament i que no contempla "grans estridències". Sala ha explicat que aquest creixement "contingut" es deu, principalment, al fet que es recapten menys ingressos. En aquest àmbit, s'ha experimentat una davallada de 664.000 euros que s'explica, principalment, pel descens del 3,54% de la taxa d'escombraries. El titular d'Hisenda ha assegurat que s'ha treballat per tal que totes les regidories quedin "en la mateixa situació" que l'any passat. Així, només la regidoria de Cultura i la d'Ocupació han vist incrementat el seu pressupost. Mantenir el pla d'inversions Sala ha destacat que l'Ajuntament ha fet un esforç "de repte" per mantenir el pla d'inversions de l'any passat. Així, aquesta partida suma 9,29 MEUR. En aquest àmbit, les principals inversions són el pla de xoc d'1 MEUR per a la millora de l'espai urbà; 602.000 euros en la rehabilitació de l'Antic Col·legi Sant Ignasi; la construcció d'una nova sala de control de la Policia Local, les millores del mercat Puigmercadal o de l'entorn de l'Anònima, entre d'altres. Situació financera de l'Ajuntament El regidor d'Hisenda ha detallat la situació financera de l'Ajuntament de Manresa i ha explicat que, en aquest moment, l'Ajuntament no té dèficit i paga les factures als seus proveïdors per sota dels 50 dies. A més, ha anunciat que l'Ajuntament preveu tancar el 2018 amb un endeutament per sota del 60% que, en termes absoluts, és de poc més de 40 MEUR. Una dada que se situa molt lluny de quan va entrar al govern, l'any 2011, que era del 118%. Pel que fa al conjunt de l'Ajuntament i les tres empreses municipals, l'endeutament se situarà per sota del 73%. L'últim pressupost del regidor Sala Sala ha anunciat que aquest serà el seu darrer pressupost després d'haver-ne fet 16 al capdavant de la regidoria d'Hisenda durant les seves dues etapes a l'Ajuntament (del 1987 al 1995, i del 2011 al 2019). "Són 28 anys de carrera política i arriba un moment en què has de dir fins aquí", ha assegurat. El regidor ha explicat que, durant la seva trajectòria, el pressupost que ha patit més és el del 2013 "perquè la xifra de desquadrament era molt bèstia i això ens va obligar a fer un refinançament". Sala creu que el pressupost de l'Ajuntament de Manresa "té marge de millora" i ha assegurat que el canvi "ha de ser constant i no es pot abaixar la guàrdia".
Manresa presenta un pressupost "moderat i contingut" per al 2019 amb un increment del 0,85%
Un vídeo publicat a les xarxes socials pel Partit Popular de Madrid aquest diumenge en el qual es pot veure com el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, saluda dos nens i una dona de raça negra i, moments després, sembla que es netegi les mans, ha provocat indignació a les xarxes socials. Alguns, entre ells diversos polítics populars, han qualificat el gest de "racista" i Sánchez s'ha defensat dient que "en política no tot s'hi val". El PP de Madrid, a través del seu compte de Twitter, ha assegurat que "aquest moment que defineix el 'postureig' de Pedro Sánchez". Per la seva banda, la presidenta del PP a la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha repiulat el vídeo i ha afegit "quin horror" i el coordinador del PP català, Xavier Garcia Albiol, ha afirmat "una imatge val més que mil paraules". El líder del PSOE s'ha mostrat indignat a través del seu perfil de Facebook. "Comprovo amb indignació com a les xarxes socials alguns intenten traslladar la idea que he tingut un comportament racista", ha explicat, i ha atribuït la difusió del vídeo a "perfils vinculats al PP i Podem"." En política, no tot s'hi val. Aquest tipus d'acusacions em donen més forces per assolir el canvi que sumi drets, llibertats i oportunitats per a totes les persones que habiten al nostre país, sense importar la seva procedència, condició, raça o religió", ha reblat.
ACTUALIZACIÓ:Polèmica per un gest de Pedro Sánchez qualificat de "racista"
Deu agents de la Policia Local de Platja d'Aro (Baix Empordà) han portat l'ajuntament als tribunals per no haver cobrat, durant anys, un plus de "productivitat pactada". Els policies, que primer van reclamar els diners al consistori, han interposat recursos contenciosos administratius a la decisió de l'ajuntament de no abonar aquests imports. Els assumptes estan arribant a diferents jutjats gironins i, segons fonts judicials, els jutges estan donant la raó als agents i reconeixen que tenen dret a cobrar imports que giren al voltant dels 6.000 euros. L'ajuntament subratlla, però, que són estimacions parcials de les reclamacions inicials i assegura que recorrerà totes les sentències. L'equip de govern defensa que no podien pagar el plus perquè els pressupostos generals de l'Estat del 2011 van congelar les retribucions als treballadors públics.
Deu policies locals porten l'ajuntament de Platja d'Aro als tribunals per no cobrar un plus de "productivitat pactada"
El Partit Demòcrata (PDeCAT) ha celebrat aquest dissabte al matí la seva primera conferència ideològica. En un acte que ha omplert el Teatre Victòria, amb 1.200 persones i la plana major del partit, consellers inclosos, els exconvergents s'han conjurat perquè l'eventual Estat català ajudi a formar una millor Unió Europea. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el president del partit, Artur Mas, han mantingut un diàleg dalt de l'escenari on han intercanviat opinions sobre com ha de ser la Catalunya del futur. El cap de l'executiu ha constatat l'allunyament actual de la idea fundacional d'Europa, i ha assegurat que els catalans poden "fer contribucions" perquè el projecte europeu sigui millor. En aquest sentit, Puigdemont ha afegit que els països fets "de baix a dalt" tenen "antídots" per crear les bases fundacionals d'una "nova Europa", i ha reiterat que Catalunya pot "fer una contribució qualitativa molt important". Al seu torn, Mas ha destacat el "colideratge" i "coresponsabilitat" del món associatiu català, l'àmbit públic i privat, que han permès la construcció de Catalunya. L'expresident de la Generalitat ha advertit que, en ple discurs sobre la independència, no es pot caure en "l'error de l'estatalització catalana". "No ens cal un Estat per estatalitzar-ho tot", i ha reclamat que Catalunya se segueixi construint a partir de la contribució entre el món associatiu i els sectors públic i privat. Finalment, Mas ha sentenciat que el PDeCAT vol "introduir" en la societat "l'anhel de la mar lliure, un projecte de país que sigui referència per tots els catalans i per més gent". Els ideals del PDeCAT La coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, ha valorat els lideratges de Puigdemont i Mas, i ha deixat clar que, en una "cruïlla" on "un món se'n va i un altre arriba", i on hi ha un cert "desordre" abans del "nou ordre", els exconvergents estan "preparats" per afrontar els nous reptes. En aquesta línia, Pascal ha exposat els pilars ideològics del partit, que ha descrit com a liberal, defensor d'una societat que garanteixi oportunitats, i que sigui columna vertebral de Catalunya, humanistes, demòcrates, defensors del dret a decidir, socials i social-liberals i sobiranistes d'un país "més europeu que mai". A més, la coordinadora general ha conclòs que les bases del partit se centren en cinc principis: les persones, una nova relació entre Estat i mercat que reclami "pressupostos públics ambiciosos i salaris dignes", un país emprenedor, amb talent, i que faci emergir una nova classe mitjana treballadora.
El PDeCAT es conjura perquè l'Estat català ajudi a crear "la nova Europa"
CaixaForum Barcelona ha presentat l'exposició 'Warhol. L'art mecànic', la mostra "més ambiciosa" i "completa" que s'ha fet mai a l'estat espanyol sobre l'artista pop nord-americà. A través de 352 peces es repassa totes les etapes de Warhol, des dels seus primers dibuixos de la dècada dels cinquanta, passant per moltes de les seves creacions més icòniques fins a l'autoretrat de gran format de 1986. Des del 14 de setembre fins a finals d'any, els visitants podran veure la llauna de sopa Campbell's, els retrats de Marilyn Monroe, Jackie Kennedy i Liz Taylor així com també cinema experimental. La mostra pretén abordar la "complexa" i "diversa" producció d'Andy Warhol. "És una obra que té una capacitat molt gran de reproduir-se ella mateixa i això li dona un lloc molt especial a la història de l'art i la cultura audiovisuals dels últims 100 anys", ha assegurat el comissari, José Lebrero.
CaixaForum Barcelona repassa la trajectòria artística de Warhol en l'exposició més ambiciosa de l'artista pop a l'Estat
El grup Manel ha publicat el seu nou single 'Per la bona gent' aquesta mitjanit a través del seu web amb el videoclip de la cançó que formarà part del seu cinquè disc, que es publicarà aquesta tardor i que també dona nom al projecte. Un tema pop amb base electrònica i que també inclou un fragment del clàssic de Maria del Mar Bonet 'Alenar' de l'any 1977: "Tres portes tinc a ca meva / obertes a tots els vents: / la que està oberta per tu / l'altra per la bona gent / la tercera per la mort / que la tancarà el meu temps". De fet, a la cançó es pot escoltar en diverses ocasiones les frases de Bonet sobre una nova base rítmica. Manel ja ha anunciat diversos concerts per aquest novembre al Deleste Festival de València el 9 de novembre; al Cruïlla de Tardor al Poble Espanyol el 16 de novembre; al Tarraco Arena Plaça de Tarragona, el 23, i a La Mirona de Salt en el marc de Temporada Alta el 29 de mateix mes. També s'han anunciat els concerts del 28 de desembre al Teatre de La Llotja de Lleida i el 9 de gener a La Riviera de Madrid.
Manel publica el seu nou single 'Per la bona gent'
JxCat insisteix en la reforma de la llei de Presidència com a via per a investir el proper president de la Generalitat, i dotar de plens poders els consellers i òrgans governamentals que hagin d'operar "des de l'exili". El grup independentista majoritari al Parlament ha presentat esmenes a la seva pròpia reforma de llei de Presidència -que va presentar en solitari el 9 de febrer- per especificar que càrrecs del Govern puguin operar "a distància". Les esmenes -a les quals ha tingut accés l'ACN- són sobretot tècniques, de millora del redactat, i suggerides pels serveis jurídics de la formació. El termini per presentar canvis a la reforma de la llei de Presidència ha acabat aquest dilluns, sense que cap altre grup parlamentari n'hagi presentat.
JxCat esmena la seva reforma de llei de Presidència per especificar que el Govern pugui operar "a distància"
El festival Sónar enviarà a l'espai la segona transmissió de cançons cap a l'Estrella de Luyten, un exoplaneta potencialment habitable situat a 12,4 anys llum de la Terra, a més de 120 quilòmetres. El primer enviament es va fer l'octubre de l'any passat i la segona remesa es farà els propers 14, 15 i 16 de maig, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, i inclourà una vintena de peces musicals d'artistes com Alva Noto, Kate Tempest, Daito Manabe, Squarepusher o Niño de Elche. A aquest enviament, que es fa per celebrar els 25 anys del certamen, s'hi sumaran tres peces de música creades pels guanyadors del concurs convocat pel festival, que han estat seleccionades entre 400 propostes aspirants que han volgut participar en aquesta trucada col·lectiva a la intel·ligència extraterrestre. Els tres creadors que finalment han estat seleccionats són Nisa Pujol Masià (Espanya), Pavel Apisov (Ucraïna) i Darko Keteleš (República Txeca). Sónar Calling és la primera sèrie de transmissions de ràdio de la història que s'envia a un exoplaneta pròxim potencialment habitable. En total s'enviaran 38 peces de música de 10 segons creades per artistes afins al festival. Segons els organitzadors del certamen, la resposta podria arribar d'aquí a 25 anys, coincidint amb el 50 aniversari del Sónar. El festival d'enguany comptarà amb la instal·lació 'Sónar Calling GJ273b Control Room by Absolut', un espai del Sónar de Dia dissenyat per descobrir els aspectes artístics i científics d'aquesta iniciativa. A l'entrada de la instal·lació, uns vídeos explicaran com es van fer les dues transmissions de música a partir d'entrevistes als 38 artistes participants i dels científics que han fet possibles els enviaments, els sons i les descripcions de les peces enviades i el contingut científic de les transmissions. La primera transmissió de cançons que es va enviar fora del sistema solar es va fer els dies 16, 17 i 18 d'octubre del 2017 i va incloure música d'artistes com Autechre (Regne Unit), Modeselektor (Alemanya), Laurent Garnier (França), Holly Herndon (EUA), Matmos (EUA), Jean Michel Jarre (França), Nina Kraviz (Rússia) o The Black Madonna (EUA).
El Sónar enviarà a l'espai una vintena de peces musicals d'artistes com Alva Noto, Kate Tempest o Niño de Elche
La patronal Cecot ha denunciat públicament aquest dilluns que els “incompliments reiterats” del Ministeri de Foment per acabar la construcció de la B-40 entre Abrera i Terrassa estan provocant un sobre cost de 240 milions d’euros (MEUR). En un comunicat, el president de la patronal vallesana, Antoni Abad, assenyala especialment els re ajustos fets els últims deu anys i basa els seus càlculs en un estudi de l’Institut Cerdà, el qual estimava que l’impacte macroeconòmic de l’autovia coneguda com a Quart Cinturó suposaria un estalvi de 24 MEUR anuals. Al mateix temps, Abad augura que les obres no estaran acabades a finals d’aquest 2019, malgrat l’anunci que va fer Íñigo de la Serna quan era ministre de Foment. Antoni Abad vaticina que els dos quilòmetres pendents de construir al tram Abrera-Terrassa estaran enllestits “a mitjans o finals del 2021”, en el millor dels casos. El president de la Cecot ho argumenta per la provisió de subministrament feta a proveïdors, que assegura que cobreix un període per abastir l’obra fins el primer trimestre de 2021. “Tot apunta que el Ministeri de Foment tornarà a incomplir terminis”, afirma Abad, mentre apunta que “tothom sap que l’endarreriment i els incompliments suposen un increment de costos que, en aquest cas, assumeixen els ciutadans”. Per reivindicar la necessitat de disposar de la B-40, tant per l’impacte econòmic com pel mediambiental, la Cecot insta el Vallès i el Baix Llobregat a organitzar una “gran mobilització” social, empresarial i política.
La Cecot denuncia que el retard de les obres del Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa provoca un sobre cost de 240 MEUR
El volum 'Poesia completa’ de Lluís Solà (Vic, 1940) ha guanyat el Premi Lletra d’Or. Es tracta d'un treball que recull tota la poesia publicada per l'autor entre 1958 i 2015 i 42 llibres. El volum consta de dues parts principals. D'una banda, els poemes escrits des de l'inici i fins a l'any 1999 i una segona part de l'obra poètica escrita posteriorment però que encara no havia vist la llum. El volum, de més de mil pàgines, configura un llibre "molt clar i transparent", com el defineix a l'ACN el mateix Solà, amb la feina de tota una vida en què ha intentat posar-hi "el màxim de món". 'Poesia completa' (Edicions de 1984) aprofundeix sobre la idea de Solà que el poeta té el deure de "no especialitzar-se" i parlar de l'home "en el seu conjunt" a partir de l'element que ens defineix: la paraula.
Lluís Solà s'emporta el Premi Lletra d'Or amb ‘Poesia completa’
Els repartidors de Glovo han guanyat una nova sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la plataforma. El tribunal ha ratificat una sentència del jutjat social 29 de Barcelona del juliol del 2019 que considerava improcedent l'acomiadament d'un 'rider' i obligava l'empresa a readmetre'l, considerant així que tenien una relació laboral i que treballava com a fals autònom. La decisió de la sala social del TSJC és la segona d'aquest òrgan que dona la raó als 'riders', segons l'associació que els representa, i la novena a tot l'Estat. D'altra banda, l'organització 'Free Riders' ha avisat que un dels líders d'una nova associació favorable a Glovo també ha estat reconegut com a fals autònom en una sentència recent. El digital 'eldiario.es' informa que el TSJC ha declarat que hi ha relació laboral entre Badr Eddine Hilali, conegut com a Naruto, i Glovo. Ara, el repartidor és el president de l'Associació Autònoma de Riders (AAR), que precisament defensa mantenir el rol d'autònoms als repartidors i s'oposa a la normativa que impulsa el govern espanyol sobre les plataformes digitals. Contra la sentència del TSJC, Glovo pot presentar recurs al Suprem.
Els 'riders' guanyen una nova sentència contra Glovo al TSJC
Coincidint amb la celebració aquest 2016 de l'Any Llull i el 125è aniversari del Museu Episcopal de Vic, diferents entitats de la capital d'Osona han impulsat un cicle d'activitats sobre la literatura medieval, que tindrà lloc del 2 de novembre a l'1 de desembre. Sota el nom de 'Primeres escriptures', s'han organitzat un total de cinc sessions sobre grans autors medievals com Guillem de Berguedà, Andreu Febrer, Ramon Llull o Ausiàs March. La peculiaritat del cicle, segons ha explicat un dels seus impulsors, Francesc Codina, director de la revista 'Reduccions', rau en què, a banda de les conferències dels experts sobre cada personatge, també es farà un recital de textos i una visita comentada a peces artístiques del Museu Episcopal de Vic per "posar en relació l'obra literària amb les expressions artístiques del seu temps". El nom de 'Primeres escriptures' s'ha escollit perquè les obres i autors que s'abordaran al cicle "inauguren una tradició literària catalana en un moment en què a tot Europa les llengües vulgars van començar a prendre espai al llatí i Catalunya va ser un dels territoris avançats". Així s'explica Francesc Codina, director de la revista 'Reduccions' i un dels impulsors de la iniciativa, juntament amb l'Ateneu de Vic, el Patronat d'Estudis Osonencs, el Museu Episcopal de Vic, la Revista Poesia i la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris. De fet, el cicle vol fer present la paraula d'alguns dels grans autors medievals que van inaugurar la tradició literària de la llengua catalana com són Ausiàs March, Ramon Llull, Guillem de Berguedà o Andreu Febrer. En aquest sentit, Codina ha lamentat que per manca de pressupost i temps "no hem pogut incloure tots els autors que ens agradaria" i ha admès que s'han quedat al tinter noms importants de la literatura medieval com Bernat Metge o Isabel de Villena. Una de les peculiaritats de la iniciativa és que, a banda de les conferències sobre cada autor i obra que aniran a càrrec d'experts sobre el tema, en cada sessió es farà una lectura de textos i una visita comentada a diferents obres i espais del Museu Episcopal de Vic (MEV) que tenen una relació artística o històrica amb l'obra literària. El director del MEV, Josep Maria Riba, ha apuntat que es visitaran "des de visions del cel i de la terra, fins a escenes cortesanes, bèl·liques o de la moda". "En definitiva, diferents dimensions que complementaran la part més literària", ha afegit. La primera conferència anirà destinada a Guillem de Berguedà i el conferenciant serà Francesc Ribera 'Titot', que ha escrit la novel·la 'L'assassinat de Guillem de Berguedà' i ha musicat la poesia del cavaller i trobador català. En aquesta ocasió, a diferència de la resta de conferències en les quals la lectura dels textos anirà a càrrec de Dolors Rusiñol, serà el mateix 'Titot' qui recitarà els textos de Guillem de Berguedà. Tot seguit, es farà una visita comentada al Temple Romà, l'antic castell dels Moncada i el campanar de la catedral de Vic, elements tots ells presents en l'obra del trobador. El dijous 10 de novembre tindrà lloc la sessió dedicada a Andreu Febrer, trobador, poeta i gramàtic. El professor de la UAB Lluís Cabré serà l'encarregat d'explicar la vida i obra de l'escriptor vigatà. En aquest cas la visita comentada porta per nom 'Visions del cel i de l'infern'. La següent sessió serà el dijous 17 de novembre i se centrarà en la novel·la cavalleresca i anirà a càrrec de Pere Quer, professor de la Universitat de Vic i medievalista. Les dues últimes sessions aniran dedicades a Ramon Llull i Ausiàs March. La de Llull tindrà lloc el 23 de novembre i serà Joan Santanach, professor de la UAB i comissari de l'Any Llull, qui desvetllarà els secrets de la vida i obra de Llull. La visita comentada porta per títol 'Imatges de les Bèsties a l'art medieval'. Finalment, la sessió dedicada a Ausiàs March tancarà el cicle el dijous 1 de desembre i serà Josep Pujol, professor de la UAB, qui el presentarà. La visita comentada serà sobre la 'moda cortesana al segle XV'. Segons han explicat els organitzadors de l'acte, la intenció és que aquest cicle tingui continuïtat en el temps.
Vic dedica un cicle a la literatura catalana medieval que posa en relació l'escriptura i l'art
El Departament de Salut ha informat aquest divendres que en les últimes hores s'han efectuat dues altes mèdiques per trasllat al seu país d'origen de dos ferits en l'accident d'autobús de Freginals (Montsià). Un es trobava a l'Hospital de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, i l'altre a l'Hospital Clínic de Barcelona. La resta, dotze persones, continuen ingressades en diversos centres hospitalaris de Catalunya i el País Valencià. Un pacient a l'Hospital Comarcal de Vinaròs, un més a l'Hospital de Bellvitge, un altre a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dos a l'Hospital Clínic, un a l'Hospital Vall d'Hebron, un a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, un a l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), dos a l'Hospital del Mar i un a la Clínica Creu Blanca de Barcelona. Dos dels pacients estan en estat greu i nou en estat menys greu. El conductor de l'autocar es manté ingressat en estat crític a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
Dos ferits en l'accident d'autobús de Freginals reben l'alta mèdica per trasllat al seu país d'origen
"Massacre, injustícia i desemparament". Aquestes són les tres paraules que li venen a la ment a la periodista Laura Álvarez al referir-se a les conseqüències de la turistització de Barcelona. Ella és la directora del documental 'City for sale' que es projecta aquest dissabte i diumenge al DocsBarcelona després del seu pas pel Festival de cinema de Màlaga. En una entrevista a l'ACN, assegura que "la narrativa que el turisme aporta diners a Barcelona ja fa temps que es comença a demostrar que és falsa perquè al final els beneficis recauen sobre pocs i els perjudicis recauen en mans de la gran majoria de la gent". Per explicar-ho, la directora retrata la problemàtica que viuen quatre famílies de Ciutat Vella, on molts veïns són expulsats de les seves cases i els barris van perdent la seva essència. 'City for sale' tracta d'una ciutat relativament petita amb més d'un milió i mig d'habitants però que, en canvi, com explica la seva directora, té més de 30 milions de turisme cada any. La periodista va percebre que això significava una doble dimensió, la del dia a dia quotidià i la que es vivia en llocs com la Rambla: "Són dues dimensions paral·leles en una mateixa ciutat i espai i hem volgut obrir una finestra on les dues dimensions coincideixen". Álvarez considera que el turisme en si no és un problema, sinó quan aquest "satura tant la ciutat que comença a canviar els seus usos que passen a ser turístics". La directora assegura que la narrativa que el turisme aporta diners a Barcelona ja fa temps que es comença a demostrar que "és falsa perquè al final els beneficis recauen sobre pocs i els perjudicis recauen en mans de la gran majoria de la gent". És una narrativa, detalla, que es va instaurar en l'època dels Jocs Olímpics del 92 de "les que encara viuen alguns partits i institucions com Turisme de Barcelona, que és qui recapta la taxa turística i amb aquests diners fa més promoció". Amb el documental, afegeix, volen fer el retrat d'una realitat que ni magnifiquen ni redueixen perquè "es faci autocrítica i un debat sobre com s'enfoca el turisme". La directora celebra el "rebombori" que s'està generant al voltant del documental, que ja va passar pel Festival de cinema de Màlaga i ara pel DocsBarcelona. "És brutal tot el que està passant per la causa", diu Álvarez, i "poder contribuir en la lluita per un dret bàsic com és a un habitatge digne en una ciutat". La Montse i el Joan són dos dels protagonistes de 'City for sale' i són víctimes d'assetjament immobiliari i ells no n'eren conscients en un primer moment. "La propietat no els arregla coses estructurals que afecta el seu habitatge com esquerdes a les parets, goteres i filtracions d'aigua que cada vegada que plou se'ls inunda el pis" i aquí "s'està davant un cas d'assetjament". Denuncia de l'Ajuntament de Barcelona Álvarez destaca tota l'ajuda que se li està fent a la Montse gràcies al documental. S'ha aconseguit que l'Ajuntament de Barcelona ha presentat una denuncia davant la fiscalia per assetjament immobiliari a la propietat de l'edifici de la Montse i el Joan. 'City for sale' de Laura Álvarez es projectarà aquest dissabte i aquest diumenge al DocsBarcelona al Teatre del CCCB. Trajectòria Laura Álvarez és llicenciada en Periodisme (UPF, Barcelona) i graduada en Periodisme Internacional (University of Sydney) i Estudis Internacionals (Goldsmiths University of London). Va començar la seva carrera en el camp audiovisual el 2006. El 2014 va començar una etapa com a editora de programes, un treball que actualment combina amb col·laboracions com a productora de continguts d’actualitat per plataformes internacionals, com Bloomberg TV o Vice HBO. 'City for sale' és el seu primer llargmetratge documental.
El documental 'City for sale' mostra les "injustes" conseqüències de la turistització de Barcelona
El judici pel crim del carrer Acadèmia ha començat aquest dilluns amb l'elecció del jurat popular, format per cinc dones i quatre homes, i està previst que s'allargui una setmana. En la primera jornada també s'han llegit els escrits d'acusació. Segons la fiscalia i l'acusació particular, l'acusat de matar una funcionària d'ensenyament a Lleida, el 17 de febrer de 2017, ho va fer per diners ja que, asseguren, estava passant per una situació econòmica "difícil". Tal com es recull en els seus escrits, la víctima guardava diners a casa i tres dies després del crim, l'acusat va iniciar reformes a la cuina que li van costar més de 16.000 euros però no va saber justificar d'on havien sortit els diners. A més, afegeixen, les càmeres de seguretat van gravar l'acusat entrant i sortint de l'edifici on vivia la víctima en el moment del crim. La fiscalia demana 15 anys de presó per un delicte d'homicidi mentre que l'acusació particular en demana 22 i mig per assassinat en considerar que existeix "traïdoria". Entén que va matar la dona "per sorpresa" i de manera "intencionada", apunyalant-la fins a quatre vegades al coll. La defensa en demana l'absolució i assegura que hi ha proves que apunten que és "impossible" que l'acusat cometés el crim.
L'acusat de matar una funcionària d'ensenyament a Lleida ho va fer per diners, segons les acusacions