text
stringlengths
14
24.3k
summary
stringlengths
1
163
ERC s'ha mostrat molt ''prudent'' pels resultats del sondeig de TV3 però ha valorat molt positivament l'augment de la participació ''sobretot a Catalunya'' i ho considera una mostra que ''la ciutadania sempre hi és''. Perquè la gent ha sortit ''massivament'' perquè tornin a parlar les urnes. Per Vilalta, ha quedat clar aquest 28-A que a Catalunya ''ni la repressió ni les amenaces del feixisme ens espanten''. Vilalta ha insistit que a ERC són ''independentistes, republicans i per sobre de tot demòcrates'' i que ''forgem les victòries a les urnes'' i s'ha mostrat convençuda que aquest diumenge ''ho tornarem a fer''. Vilalta ha explicat que han pogut parlar amb Oriol Junqueras i Raül Romeva, empresonats a Soto del Real, i ha assegurat que estant ''expectants, animats i confiats'' amb el que pugui sortir aquest diumenge a la nit.
ERC es mostra ''prudent'' i creu que l'augment de participació indica que ''la ciutadania de Catalunya sempre hi és''
El Consell de la Cultura de Barcelona ha mostrat un rebuig "frontal i absolut" als atacs a la llibertat d'expressió que suposen, segons subratllen, les condemnes imposades als cantants de rap Valtonyc, Pablo Hasel i La Insurgencia. Aquestes condemnes, afirma el Consell, són "una manifestació més de l'intolerable clima de supressió de llibertats que fomenta el govern de l'Estat i que es materialitza en la desmesura d'un sistema judicial tristament polititzat". L'entitat opina que les penes de presó imposades a aquests artistes són "innecessàries" i "desproporcionades", i que no persegueixen "cap altre objectiu que alimentar la por" i "l'autocensura". De la mateixa manera, l'ens alerta que l'acceptació i la normalització de la censura permeten que s'estengui "ràpidament" per totes les capes de la societat. Això, afegeix, "ha quedat palès avui mateix" amb la retirada a petició d'Ifema de "l'obra sobre els presos polítics" que Santiago Sierra havia de presentar a Arco. Finalment, el Consell de la Cultura de Barcelona també denuncia "l'absència d'una veritable separació de poders i la consegüent falta d'independència del poder judicial".
El Consell de la Cultura de Barcelona mostra un rebuig "frontal i absolut" a la condemna a Valtonyc
Els diputats Conchi Abellán, Lucas Ferro i Yolanda López han presentat aquest dissabte la candidatura 'Podem ets tu' donant el tret de sortida a la campanya de les primàries de Podem Catalunya a les eleccions al Parlament. "Volem un partit fort, arrelat als carrers i autònom", ha assegurat Abellán en un acte a les Cotxeres de Sants que ha aplegat un centenar de persones i en el qual també han participat Bilal Bensahid i Verónica Fuente, en representació de Girona i Lleida. "Un Podem obert als moviments socials, amb un peu a les institucions i mil als carrers, arrelat a cada poble i cada ciutat del país", ha continuat la candidata. "Podem ha de ser la força popular i la veu d'una Catalunya que viu en crisi", ha reblat Abellán. Respecte a un possible escenari de coalició amb els comuns, la diputada ha assenyalat que "Podem Catalunya ha de cooperar amb les forces germanes mantenint la seva autonomia, per tal de garantir un espai del canvi plural i fort". Pel que fa a les eleccions a Catalunya, Conchi Abellán ha constatat que "després d'anys de bloqueig, és la primera vegada que podem abordar el conflicte des del diàleg i construir aliances per revertir una dècada de retallades". "Podem és avui més imprescindible que mai i és la millor garantia perquè no es repeteixi aquest mal govern, perquè es posi la vida de les persones al centre i acabar amb la Catalunya que paga taxes i lloguers abusius i que malviu amb treballs precaris", ha conclòs la candidata. Per la seva banda, Yolanda López ha destacat que "avui Podem és més fort que mai, al territori i al Parlament, on som la meitat d'un grup parlamentari cohesionat". Per a la diputada tarragonina, aquesta candidatura neix de la voluntat de "deixar enrere les batalles d'egos i treballar per enfortir Podem Catalunya". López ha assenyalat que la força i el compromís dels militants i activistes d'arreu del territori han permès que el partit -amb només 8 diputats- arrenqui "conquestes al Govern" com la rebaixa del 30% de les taxes universitàries o la impossibilitat que els fons voltors puguin desnonar sense oferir lloguer social. Finalment, Lucas Ferro ha indicat que els milers de militants de Podem a Catalunya són "la millor garantia que aquest espai no desapareixerà ni es dissoldrà mai". "Podem és un instrument que ens permet dotar d’un sentit col·lectiu les reivindicacions socials", ha comentat Ferro. "Mentre continuï existint una Catalunya que viu en crisi, que paga taxes i lloguers abusius i cobri salaris ínfims, Podem Catalunya i el seu compromís polític continuaran existint", ha finalitzat el diputat integrant de la candidatura 'Podem ets tu'.
Abellán presenta candidatura a les primàries de Podem Catalunya: "Volem un partit fort, arrelat als carrers i autònom"
Una empresa catalana de comerç on line aposta per ubicar-se a Valls, amb una inversió de 3,5 milions d'euros i la creació d'una seixantena de llocs de treball. Prat International Brands construirà una nau al polígon industrial de Valls amb previsió de ser operativa a finals d'any. La urgència d'espai i les facilitats donades per l'Ajuntament han fet que aquesta jove companyia s'hagi decidit a traslladar-se a Valls -ara tenen una nau a Torredembarra, amb una plantilla de 34 persones que es desplaçaran a la nova seu de Valls. La nau que s'aixecarà ocuparà gairebé 8.000 metres quadrats, amb previsió d'ampliar-se en una segona fase i arribar fins als 15.000 metres quadrats. Aquesta empresa, fundada el 2008 per un emprenedor de Sant Cugat, comercialitza per Internet diverses marques pròpies -la principal és 'Greencut', de maquinària i eines de jardineria- amb 'eBay' com a principal portal de vendes. Amb el seu trasllat a Valls preveu doblar la facturació actual -de 7,8 milions d'euros- i arribar als 15 milions d'euros.
Una empresa catalana de comerç on line es trasllada a Valls amb una inversió de 3,5 MEUR
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha qüestionat aquest dimarts que l'expresidenta de l'ANC i número dos de Junts pel Sí, Carme Forcadell, sigui la persona idònia per presidir el Parlament de Catalunya atès el seu "historial de declaracions que posen en dubte la seva pluralitat". Sobretot ha criticat que Forcadell situés C's i PP com a "adversaris" del poble català. Així mateix, veu "il·lògic" que JxSí pensi en noms per als càrrecs institucionals quan encara no té garantida la formació de Govern ni un projecte de govern definit. En roda de premsa, també ha deplorat la "paradoxa" que els independentistes condicionin les negociacions per la investidura al resultat de les eleccions generals del 20-D.
C's posa en dubte la idoneïtat de Forcadell com a presidenta del Parlament ja que "no és exemple de pluralitat"
El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, assumirà tota la política econòmica de l'Ajuntament de Barcelona consolidant-se com a home fort d'Ada Colau. L'alcaldessa ha fet efectiva aquest dijous la destitució dels regidors del PSC i ha repartit les responsabilitats que tenien fins ara. Així, Pisarello liderarà l'àrea d'Economia i Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals, amb un comissionat que assumirà les competències d'Empresa, promoció de la ciutat i Innovació. També s'encarregarà de la representació de Barcelona en la candidatura per acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament, i serà el nou regidor de l'Eixample en lloc de Sarrià-Sant Gervasi (el districte que va tenir inicialment). Cultura tindrà també un comissionat i queda integrada en l'àrea dirigida per Jaume Asens. Colau ha signat aquest matí el decret de reorganització del cartipàs municipal després que les bases de BComú apostessin per trencar el pacte de govern amb el PSC. La nova direcció política i executiva queda estructurada en quatre àrees de govern, corresponents als diferents tinents d'alcaldia. A més es reforcen les àrees d'Empresa i Innovació i també de Cultura amb dos nous comissionats de perfil professionals i de reconegut prestigi, segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat. Aquestes eren les principals funcions que tenia el fins ara segon tinent d'alcaldia i líder del PSC, Jaume Collboni. Així, el primer tinent, Gerardo Pisarello, incorpora les responsabilitats de promoció de la ciutat; coordinació de la presència municipal a la Fira de Barcelona, a la Fundació Mobile i al Consorci de la Zona Franca; Marca Barcelona; coordinació de la comissió bilateral Ajuntament-Generalitat i de les relacions institucionals amb l'Estat, i centres de recerca universitaris. Així mateix, assumeix la representació de la candidatura de Barcelona per acollir la seu de l'EMA. Dintre d'aquesta àrea, es presentarà divendres un comissionat que s'ocuparà de les competències d'Empresa, promoció de la ciutat i Innovació. A més, el regidor Agustí Colom queda adscrit en aquesta tinència i incorpora, a més de Turisme, les responsabilitats de Comerç i Mercats, fins ara liderades per la socialista Montse Ballarín. El regidor de Presidència i Energia, Eloi Badia, assumeix Barcelona Serveis Municipals SA, la principal empresa municipal. Laia Ortiz ascendeix com a segona tinenta d'alcaldia i continua encapçalant l'Àrea de Drets Socials, assumint també les polítiques de gent gran. El comissionat d’Educació, Miquel Àngel Essomba, segueix adscrit a aquesta àrea i es queda i incorpora les responsabilitats pel que fa a les polítiques d’Infància i Joventut. Són funcions que fins ara desenvolupava Carmen Andrés. El nou tercer tinent d'alcaldia, Jaume Asens, continua amb l'àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, però afegeix Cultura , com abans de l'entrada del PSC. Es presentarà un nou comissionat que s'ocuparà d'aquest àmbit en concret. Marta Carranza serà la nova comissionada d'Esports en el lloc del socialista David Escudé, i dirigirà l'Institut Barcelona Esports. Janet Sanz, quarta tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, assumirà la presidència de l'Institut Municipal de Paisatge Urbà i la direcció de les polítiques de patrimoni, fins ara a càrrec de Dani Mòdol. El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, serà el president de la Fundació Mies van der Rohe. Als districtes es produeix un canvi respecte al repartiment previ a l'entrada del PSC. Laia Ortiz torna a Sant Andreu, però Gerardo Pisarello s'ocupa de l'Eixample en lloc de quedar-se amb Sarrià-Sant Gervasi, que a partir d'ara assumirà Jaume Asens.
Pisarello assumeix tota la política econòmica de l'Ajuntament de Barcelona consolidant-se com a home fort de Colau
La demanda de llibres electrònics del servei eBiblio de les biblioteques públiques de Catalunya va créixer durant els primers dies de confinament un 150 %, mentre que el nombre de visites va augmentar un 500% els dies 13 i 14 de març. El creixent interès a causa de les mesures pel coronavirus ha fet que el Departament de Cultura, juntament amb les diputacions de Barcelona i Girona i les Biblioteques de Barcelona, hagin aprovat la contractació immediata de més títols i llicències d'ús per un valor de 120.000 euros. També s'augmenta el nombre de documents que es poden prestar per persona i dia i es permetrà que qui no té carnet de biblioteques pugui obtenir-lo de forma telemàtica, segons han anunciat aquest dilluns a través d'un comunicat. Un cop fet el registre a través del web que es posa ara en marxa es disposarà d'un màxim de tres mesos per anar a qualsevol biblioteca a recollir el carnet. Mentrestant, ja es tindrà accés als serveis digitals. És un servei per a major de 14 anys. Les biblioteques van tancar el 13 de març passat i van assegurar el tancament de totes les bústies de devolució per tal d'evitar desplaçaments innecessaris. També es van prorrogar tots els préstecs de documents que estaven vigents per evitar perjudicis als usuaris. Les institucions implicades en els serveis de biblioteques asseguren que es preparen mesures concretes de suport al sector del llibre per tal d'esmorteir els efectes derivats de la situació d'emergència sanitària. Continguts editorials gratuïts També s'incorpora a la biblioteca digital recursos que editors i empreses de continguts digitals estan oferint de manera gratuïta a la ciutadania mentre duri la crisi sanitària. Per exemple, la base de dades per a escoles 'SIR Issues Researcher' i la col·lecció de còmics 'Underground and Independent Comics'.
Els préstecs online de les biblioteques es disparen i s'augmentarà el catàleg per valor de 120.000 euros
L'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, valora positivament haver pogut revalidar la majoria absoluta i considera que l'elevada participació registrada el 26-M "encara legitima més la victòria obtinguda" per Junts per les Borges. Mir confia en "un clima d'entesa" amb Borges per la República, l'altra formació que va obtenir representació al consistori, per "poder treballar conjuntament a l'hora de tirar endavant temes de ciutat importants". L'alcalde borgenc situa com a prioritats per als pròxims quatre anys millorar els accessos a la ciutat, un pla de mobilitat i treballar perquè les Borges disposi d'equipaments com el teatre municipal polivalent i l'arxiu comarcal. També aposta pel desenvolupament industrial, de polítiques socials i acabar la implantació de fibra òptica, entre altres qüestions. Enric Mir, que serà alcalde per tercer cop consecutiu, els dos darrers amb majoria absoluta, considera que la victòria obtinguda el 26-M demostra "que la gent està contenta amb els quatre anys de govern en què hem pogut desplegar l'acció a nivell de ciutat, apostant per les millores, el canvi d'imatge i per unes infraestructures que donen més comoditat a la ciutat, i també han valorat la bona gestió en el dia a dia pel que fa a serveis municipals". Mir, però, felicita Borges per la República-Som Primàries l'altra formació que va aconseguir representació a l'ajuntament de la capital de les Garrigues. Només 155 vots van separar una i altra candidatura, un resultat que va donar 7 regidors a Junts per les Borges, mentre Borges per la República es va quedar amb 6. PSC, PP i Ciutadans, van quedar fora del consistori. Enric Mir entén que, entre ambdues forces, hi hauria d'haver un "clima d'entesa a nivell municipal que afavoreixi el progrés a la ciutat en clau d'interessos locals". "Entenem que és un clima propens per poder treballar conjuntament i poder tirar endavant temes de ciutat importants i millores que beneficiïn la ciutadania", afirma l'alcalde borgenc. En aquest sentit, Mir espera comptar amb la col·laboració de Borges per la República "perquè s'ha fet una gestió prou vàlida recolzada per una àmplia majoria de la ciutadania 47%". Junts per les Borges Blanques té entre les seves les línies estratègiques per desplegar el model de ciutat millorar els accessos i entrades a la ciutat i desplegar un pla de mobilitat "per generar més sensació de seguretat", així com l'aposta per uns equipaments que, "com a capital de comarca, les Borges, es mereix i necessita". Entre aquests, Mir situa el teatre municipal polivalent i de l'arxiu comarcal, a més del complex esportiu. Altres de les prioritats perquè la capital de les Garrigues passen per finalitzar la implantació de la fibra òptica al municipi, amb el desplegament durant aquesta pròxima legislatura de la xarxa pública amb el suport de la Diputació de Lleida i la Generalitat. Mir també defensa una "aposta clara" per desenvolupament del sòl industrial i "estudiar si el CEI necessita una ampliació". En l'àmbit social, algunes de les "necessitats a cobrir" són menjadors comunitaris i pisos tutelats, especialment "pensant en la gent gran".
Enric Mir (JxBorges) estén la mà a l'oposició per tirar endavant conjuntament projectes de ciutat
El líder de Podem, Pablo Iglesias, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, han mantingut aquest divendres la seva primera conversa telefònica des que el president de la Generalitat va assumir el càrrec. Segons fonts de Podem, han conversat durant 20 minuts a iniciativa d'Iglesias. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, també s'ha compromès a mantenir una conversa amb Puigdemont abans que acabi la setmana –tot i que encara no s'ha donat a conèixer que s'hagi produït- i ha emplaçat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a fer el mateix. Aquest dijous el president de la Generalitat va assegurar a una entrevista a TVC i Catalunya Ràdio que encara no havia mantingut contacte amb cap líder de les grans formacions espanyoles. A través dels seus canals de comunicació, el mateix Iglesias ha explicat que ha estat una conversa cordial en que tots dos han destacat "la importància del diàleg i la bona disposició a tenir-ne per part dels actors polítics i la societat civil". Iglesias ha insistit que la seva formació no vol que Catalunya s'independitzi i aposta per un "nou encaix constitucional que reconegui Catalunya com a nació en una projecte comú que reconegui la plurinacionalitat d'Espanya". "Li he dit que soc partidari de que a Catalunya hi hagi un referèndum legal en el marc jurídic actual, on Podem defensaria que Catalunya seguís a Espanya" i "he assenyalat al president de la Generalitat la meva preocupació tant davant les estratègies unilaterals com immobilistes", afirma Iglesias al comunicat. Tots dos han quedat en mantenir el contacte i "cuidar una cordialitat i bon to que beneficiïn tant a Catalunya com a Espanya".
Iglesias i Puigdemont conversen durant 20 minuts per telèfon
La reunió entre els vicepresidents Oriol Junqueras i Soraya Sáenz de Santamaría a La Moncloa ha acabat aquest dijous sense acords concrets i sense el compromís de tornar-se a reunir. Junqueras ha condicionat la continuïtat del diàleg d’alt nivell a l’evolució de les demandes catalanes tractades en la reunió i al calendari electoral espanyol. En canvi, Sáenz de Santamaría s’ha mostrat més optimista davant la possibilitat de donar continuïtat a les reunions i ha afirmat que s’ha obert una “via de diàleg” entre els dos governs que espera que sigui “estable” tot i admetre que, davant la proximitat del període electoral, no s’ha establert cap calendari de trobades. Els vicepresidents han acordat, a proposta de Sáenz de Santamaría, que es reuneixin els responsables de seguretat dels dos executius. Segons Junqueras, la trobada ha de servir per “avaluar o preparar” la convocatòria de la Junta de Seguretat que no es reuneix des de fa set anys. Però la vicepresidenta espanyola ha rebaixat les expectatives i ha situat la convocatòria de la reunió en un futur. La trobada de vicepresidents d’aquest dijous és fruit de la trobada de la setmana passada entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy. I només n’ha sortit un acord concret: la necessitat d’una reunió entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i del conseller de l’Interior, Jordi Jané. Junqueras ha traslladat a la vicepresidenta la necessitat de convocar la Junta de Seguretat i ha defensat que "la seguretat mai ha estat en funcions” rebatent així l'argument que un govern en funcions com l'espanyol no està capacitat per convocar aquesta reunió. "A més, els governs espanyols no porten set anys en funcions", ha insistit. Però segons la vicepresidenta, la reunió entre Jané i Fernández Díaz ha de servir per enfortir la col·laboració i treballar "des de ja mateix" però ha deixat per un futur la possibilitat que hi hagi “un altre tipus de format”, en referència a la Junta de Seguretat. També hi ha hagut diferències en les interpretacions sobre la continuïtat de la reunió d’aquest dijous. "Ja veurem en què es tradueix aquest diàleg", ha assenyalat el vicepresident del Govern que ha qualificat la trobada de “cordial i difícil”. Tot i assegurar que la predisposició de la Generalitat és seguir parlant amb l'executiu estatal en noves reunions durant "les properes setmanes o el proper mes”, Junqueras ha advertit que les futures trobades dependran de "l'evolució dels punts" que demana el Govern i del calendari electoral espanyol, que dilluns quedarà exposat amb tota probabilitat a unes noves eleccions el proper 26 de juny. En canvi, per Sáenz de Santamaría, la reunió entre vicepresidents ha estat “cordial, agradable i amb bon clima” i ha servit per obrir una via de diàleg. En aquest sentit, ha desitjat que aquest canal sigui “estable” i es tradueixi amb més reunions. A més, ha recordat que “el telèfon també serveix per resoldre qüestions concretes”. Recursos al TC i pobresa energètica Junqueras ha exposat que la reunió entre els presidents de les dues administracions "va servir de poc" per acabar amb la "judicialització de la política", ja que el govern estatal ha recorregut nombroses lleis aprovades pel Parlament en els darrers dies. I tal com ja va fer el president Puigdemont en la reunió amb Rajoy, Junqueras ha demanat a la vicepresidenta espanyola que el Consell de Ministres d’aquest divendres no demani la suspensió de la llei del 2015 que regula la pobresa energètica, en cas que decideixi recórrer aquesta normativa davant del Tribunal Constitucional (TC). Sáenz de Santamaría s’ha limitat a dir que el govern espanyol analitzarà amb “el màxim interès” aquesta petició però no ha volgut avançar quina seria la decisió del Consell de Ministres. En aquest àmbit, ha defensat que quan el govern espanyol decideix recorre una normativa a l’alt tribunal ho fa tenint en compte només les competències de cada administració sense entrar en el contingut de les qüestions que es recorren. Segons la vicepresidenta, la conflictivitat al TC no va "en una sola direcció" perquè l'executiu espanyol ha presentat 32 recursos d'inconstitucionalitat davant els 51 que ha presentat la Generalitat. I ha defensat davant Junqueras la necessitat d’aprofitar els mecanismes existents “en la seva màxima expressió” per arribar a acords i evitar recórrer al TC. De fet, la vicepresidenta ha demanat a Junqueras que el Govern signi dos convenis, un sobre gestió d'emergències i un altre sobre connectivitat en banda ampla en edificis escolars. A més, Sáenz de Santamaría també li ha fet arribar un requeriment ambiental relacionat amb les auditories energètiques.
Junqueras i Sáenz de Santamaría no arriben a acords concrets i tampoc fixen un calendari de reunions
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha donat per finalitzada la tancada a la seu de la Comissió Europea de Barcelona que va començar aquest divendres a la tarda coincidint amb el dia del trasllat dels presos independentistes a Madrid i en proposta pel judici al Tribunal Suprem i per reclamar poder exercir el dret a l'autodeterminació. Una vintena de persones hi ha passat la nit i a les onze del matí d'aquest dissabte han sortit de la seu per donar per acabada la tancada. A més, algunes persones han passat tota la nit davant de l'edifici, situat a la cantonada del Passeig de Gràcia i el carrer Provença i des de primera hora del matí se n'han afegit altres per reivindicar missatges com 'Self-determination is a right, not a crime' i 'Make a move'.
L'ANC abandona la tancada a la seu de la Comissió Europa de Barcelona
La tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Lleida i presidenta de l'Institut Municipal d'Ocupació (IMO), Anna Campos, ha traslladat per carta al subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, la seva preocupació per l'anunci de la retallada del 55% dels recursos en les polítiques actives d'ocupació. Campos considera que aquesta disminució afectarà tots els programes i projectes prevists per al 2021 a la ciutat. En aquest sentit, ha demanat al subdelegat que traslladi aquesta inquietud al Ministeri de Treball i Economia Social perquè "pugui reconsiderar la decisió presa i buscar una alternativa que no perjudiqui els més vulnerables i els que més ho necessitaran després de la crisi". Anna Campos ha remarcat que, en el present context de crisi "caldrà estar al costat de les persones que hauran perdut els seus llocs de treball, de les empreses que no hauran pogut fer front al llarg confinament i que, en conseqüència, hauran tancat les portes". En aquest sentit, "caldrà mirar de donar sortida a la formació, l'ocupació i el treball", ha assenyalat. En la carta al subdelegat, la regidora remarca que la formació i l'ocupació "són cabdals per al desenvolupament de les persones i, també, de l'economia". Per tant, Campos defensa que aquestes "han de ser prioritàries per a tots els governs", i més tenint en compte que "a l'emergència sanitària provocada per la covid-19 li seguirà una crisi econòmica".
La Paeria de Lleida trasllada al subdelegat espanyol la preocupació per les retallades en polítiques actives d'ocupació
El foc s'ha iniciat en una coberta d'un edifici situat al carrer del Como ACN La Vall de Boí.-Un incendi ha calcinat un apartament a Taüll i n'ha afectat dos més aquest dimecres a primera hora del matí sense causar ferits. Segons els Bombers de la Generalitat, els fets s'han produït a tres quarts de set del matí per motius que es desconeixen. En un principi, les flames es trobaven a la coberta de fusta d'un edifici aïllat, ubicat al carrer del Como de Taüll. Com a conseqüència de l’incendi, s’ha acabat ensorrant tota la coberta. La teulada encesa ha fet estendre l’incendi per tot el pis de l’àtic, a la tercera planta d’aquest edifici. El pis també ha quedat totalment calcinat. A continuació, les flames han afectat els dos apartaments de sota, concretament els balcons, que també s'han cremat. D'altra banda, els dos apartaments de la primera planta tan sols han quedat perjudicats per l’aigua utilitzada en l’extinció. Fins al lloc, s'hi han desplaçat set dotacions dels Bombers de la Generalitat.
Un incendi crema un apartament i n'afecta dos més sense causar ferits a Taüll
ERC ha registrat al Senat preguntes escrites al govern espanyol amb les quals busca saber quina implicació va tenir l'executiu de Pedro Sánchez en la "fugida" de Joan Carles I. Els republicans demanen explicacions sobre el moment en el qual Sánchez s'assabenta del pla perquè el rei emèrit marxi d'Espanya i pregunten si el cap de l'executiu o algun altre membre del govern espanyol ho va avalar. "Va participar el president del govern en el disseny del pla d'abandonament de l'Estat de Joan Carles de Borbó?", demana el text registrat. ERC pregunta si el cap d'Estat va autoritzar la marxa de l'exmonarca i si Sánchez ho va referendar. En cas que cap membre del govern espanyol ho avalés, ERC pregunta si el govern espanyol considera que aquests actes "serien vàlids tot i no tenir el requisit de referendament constitucionalment estipulat". També demanen si, en aquest cas, ho situen en l'esfera privada i qui creuen que és responsable dels actes que realitza l'exmonarca. Els republicans també van registrar una bateria de preguntes al Congrés sobre la marxa del rei emèrit, abans que es conegués el seu destí.
ERC pregunta al govern espanyol quina implicació va tenir en la "fugida" de Joan Carles I
Els agents rurals atribueixen a una burilla l'origen de l'incendi de la Pobla de Montornès (Tarragonès) que entre divendres i diumenge va cremar 465 hectàrees. Així ho han detallat a través del seu compte oficial de twitter amb imatges del lloc on es va iniciar el foc, per culpa d'una causa humana segons la mateixa investigació. L'incendi es va declarar divendres al migdia al terme municipal de La Pobla de Montornès, a tocar de Bonastre (Baix Penedès) i Salomó. i els Bombers van donar-lo per extingit en 48 hores. Va haver-hi una trentena de desallotjats que al dia següent van poder tornar a casa.
Els agents rurals atribueixen a una burilla l'origen de l'incendi de la Pobla de Montornès
Lluís Llach tornarà a posar en solfa la faceta d'escriptor el pròxim novembre, quan es publicarà la seva nova novel·la 'El noi del Maravillas'. L'obra sortirà alhora en català (Empúries) i castellà (Destino) el 7 de novembre. Es tracta d'una història "emotiva i personal", segons indica l'editorial, d'un cantant i d'un teatre de varietats del Paral·lel, el Maravillas. La veu del protagonista es confondrà amb la de Llach en un recorregut per la vida del primer, per les experiències vinculades a la professió i per la trajectòria personal i d'una època. Es tracta d'un retrats que va des de la postguerra fins a l'esclat de les llibertats i la modernitat dels anys 60 i 70.
Lluís Llach publicarà al novembre la seva nova novel·la 'El noi del Maravillas'
Una quinzena de membres de l'entitat ecologista Ipcena han irromput aquest dilluns al Bisbat de Lleida per denunciar la retirada, el passat 1 de febrer, de dos nius de cigonya que es trobaven situats en dos contraforts de la Catedral Nova de Lleida -a la zona de darrera del temple-. El portaveu d'Ipcena, Joan Vàzquez, ha recordat l'existència d'una resolució en què el Departament de Territori i Sostenibilitat autoritzava al Capítol de la Catedral de Lleida poder actuar sobre tota la superfície de la catedral en relació amb els nius de cigonya excepte en els contraforts. Asseguren, doncs, que aquesta actuació és "il·legítima", perquè és una espècie protegida, i "il·legal" perquè han vulnerat una resolució administrativa. Recorden que "tothom té l'obligació de complir la llei" i reclamen a l'administració que obri al Bisbat un expedient sancionador. A més, el portaveu d'Ipcena, Joan Vázquez, ha assegurat que és "fals" que les cigonyes siguin les responsables dels danys a la Catedral que se'ls hi atribueixen i diu que ho demostraran els pròxims dies. Vázquez ha lamentat la falta de diàleg del Bisbat en aquest tema. "Hem demanat diverses vegades reunions amb el Bisbe per carta i no hem obtingut resposta", ha assegurat, la qual cosa demostra, ha dit, "una manca absoluta de diàleg i ganes de buscar una solució". És per això que han decidit irrompre al bisbat amb una pancarta i exigir parlar amb el Bisbe. Els ha atès la seva secretària personal que els ha informat que el Bisbe no hi era i s'ha compromès a parlar amb ell. Els membres d'Ipcena han acceptat esperar a la trucada de la secretària i han desallotjat l'edifici al cap de pocs minuts. Vázquez ha assegurat que "les cigonyes continuaran vivint a la Catedral perquè són espècies protegides, perquè fa 35 anys que hi són i perquè els danys a la catedral atribuïdes a les cigonyes són falsos i ho demostrarem pròximament amb un informe tècnic". Des d'Ipcena han demanat que s'imposi una multa de 20.000 euros a 'Cigonyes Stop' i al Bisbat de Lleida, "uns per executar l'acció i els altres per permetre-ho" així com que es restitueixin els dos nius sostrets. "No es poden saltar la llei", ha afegit Vázquez, que ha recordat que, segons el departament de Territori, demà 6 de febrer acaba el termini per retirar nius de la Catedral.
Ipcena irromp al Bisbat de Lleida per denunciar la retirada de nius de cigonya dels contraforts de la Catedral Nova
El fabricant de motos Torrot-Gas Gas ha anunciat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal que afectarà tota la plantilla, formada per un centenar llarg de treballadors. Segons avança el diari 'Expansión', l'ERO no només s'aplicarà a la part de producció sinó també al personal d'oficines. La direcció de la companyia va anunciar-ho als sindicats aquest dilluns, i demà els entregarà la documentació de l'expedient. L'ERO temporal arriba poques setmanes després que Torrot-Gas Gas no fes efectius els 20 acomiadaments pactats a la factoria de Salt (Gironès), que es repartien entre la secció de motos elèctriques i la de competició. Segons es va fer públic aleshores, l'empresa arrossegava un deute de 23 milions d'euros (MEUR) i durant el darrer exercici ha patit una davallada de vendes del 50%. Nou expedient de regulació d'ocupació a la Torrot-Gas Gas. El fabricant de motos elèctriques i de competició ha anunciat als sindicats que tirarà endavant un ERO temporal que afectarà tota la plantilla. La vigència de l'expedient serà de mig any i afectarà tota la plantilla de la companyia (tant els que treballen a fàbrica com a oficines). Segons avança el diari 'Expansión', l'ERO s'aplicarà a 112 empleats. Però fonts sindicals apunten que l'afectació de l'expedient pot incloure'n molts més, si se sumen els que treballen a la factoria de Salt, a la de Vilablareix (on s'hi fabrica un velocípede elèctric), a les oficines de màrqueting de Mataró i també el personal de Cadis (on la companyia va anunciar que obrirà una nova planta). La secretària general de la FICA-UGT a les comarques gironines, Isabel Martínez, explica que l'anunci de l'ERO els ha agafat "per sorpresa". La direcció ho va comunicar als sindicats aquest dilluns, i demà hi ha prevista una primera reunió entre les parts. Serà a la fàbrica de Salt i, durant la trobada, els representants de Torrot-Gas Gas faran arribar tota la documentació de l'ERO al comitè. El d'extinció, sense efecte L'ERO temporal arriba, precisament, poques setmanes després que la companyia en presentés un altre. En aquest cas, d'extinció. Inicialment, aquest expedient afectava 24 treballadors de la fàbrica de Salt, tot i que amb la negociació, els acomiadaments es van reduir a 20 (catorze de la secció de motos elèctriques que es venen sota el segell de Torrot, i els altres sis, a la de competició de la marca Gas Gas). El pacte establia indemnitzacions de 33 dies per any treballat amb un topall de dotze mensualitats per aquells que perdessin la feina. Però segons concreta Martínez, aquest ERO no es va acabar aplicant. "Després que Inspecció de Treball hi doni el vistiplau, l'empresa disposava de quinze dies per fer-lo efectiu; però no ho va fer i l'ERO va decaure", diu la secretària de la FICA-UGT. Deute de 23 MEUR Segons informa 'Expansión', el 68% de la companyia es troba a mans del fons d'inversió Black Toro Capital (BTC). L'altre 38% és propietat d'Iván Contreras, conseller delegat i fundador de la marca de motos elèctriques. El fabricant de motos pateix una situació financera delicada. De fet, segons constava a la documentació que acompanyava el primer ERO –el d'extinció- l'empresa arrossega un deute de 23 MEUR, i durant el darrer exercici va patir una davallada de vendes de més del 50% (passant dels 39,3 MEUR de facturació del 2017 als 22 de l'any passat). En fallida ara fa quatre anys En el cas de Gas Gas, a més, plou sobre mullat. La històrica marca de motos de competició (trial, enduro i off-road) ja va patir dificultats econòmiques, que la van abocar a la fallida l'any 2015. L'empresa va entrar en liquidació i el fabricant de motos elèctriques Torrot, gràcies a un acord amb el fons d'inversió Black Toro Capital, la va comprar per 9,66 milions d'euros (MEUR). Després de mesos de tenir la producció aturada, la fàbrica de Salt (ara, sota la marca Torrot Group-Gas Gas) va reprendre la cadena de muntatge al març del 2016. A principis de maig de l'any passat, la fàbrica de Salt –d'uns 10.000 metres quadrats- va patir un aparatós incendi. Les flames, que van originar una intensa fumera, van acabar afectant, però, el 5% de la planta (i no van malmetre l'estructura de la nau ni les cadenes de producció). Nova planta a Cadis A més de la fàbrica de Salt, Torrot-Gas Gas està ultimant l'entrada en funcionament d'una nova planta a Cadis. Les instal·lacions, segons va informar la companyia, se centraran a fabricar velocípedes i suposen una inversió de 16 MEUR. De totes maneres, l'entrada en servei d'aquesta planta arrossega retards respecte a les previsions inicials (ja que havia d'inaugurar-se a finals de l'any passat). Al març d'aquest 2019, Torrot-Gas Gas anunciava l'inici d'obres per equipar la nova factoria.
El fabricant de motos Torrot-Gas Gas anuncia un ERO temporal de sis mesos que afectarà tota la plantilla
La portaveu del Grup Socialista al Congrés, Adriana Lastra, ha assegurat que ERC "sap, coneix i té" el compromís d'anul·lar les sentències franquistes. És una de les condicions posades pels republicans per donar suport en el tràmit al Congrés al decret llei per exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos. En declaracions a Telecinco, Lastra ha recordat que el PSOE ja va donar suport a una iniciativa del PDeCAT fa un any que instava a anul·lar els tribunals franquistes i les seves sentències però al·lega que PP i Cs la mantenen "paralitzada". En aquest sentit, també ha apuntat que a finals del 2017 els socialistes van registrar al Congrés una proposició de llei per anul·lar aquestes sentències però, novament, addueix que el govern del PP ho va "vetar". Ara, amb el PSOE a la Moncloa, la direcció general de Memòria Històrica (sota el paraigües del Ministeri de Justícia) ha dit que vol impulsar una reforma integral de la Llei de Memòria Històrica (de 2007) per aconseguir, finalment, declarar la nul·litat dels tribunals d'excepció franquistes i les seves resolucions i sentencies. Fonts del ministeri afirmen que s'està treballant en aquesta línia. Els republicans posen com a exigència al govern del PSOE per votar-los el decret per exhumar Franco que es comprometin al llarg d'aquesta legislatura a anul·lar les sentències dels tribunals franquistes, especialment la del president Lluís Companys afusellat l'any 1940. Fonts del partit apunten que esperen algun gest de l'executiu de Sánchez en aquesta línia en el Consell de Ministres d'aquest divendres, que ha d'aprovar el decret llei per a l'exhumació de les restes del dictador. Tanmateix, Lastra ha recordat que el PSOE fa temps que treballa per anul·lar sentències de tribunals franquistes i n'ha culpat el PP i Cs de "bloquejar-ho" al Congrés. Per una banda, ha recordat que el juliol de l'any passat el PDeCAT va presentar una proposició de llei que demanava anul·lar els tribunals franquistes i les seves sentències. Tot i que va prosperar (amb el vot també del Grup Socialista) i es va prendre en consideració al novembre, PP i Cs estan fent valdre la majoria a la Mesa i segueixen ampliant els períodes per a la presentació d'esmenes per evitar que tiri endavant. La portaveu del PSOE al Congrés també ha recordat que el seu grup va presentar a finals d'any una proposició de llei per anul·lar aquestes sentències però, novament, addueix que el govern del PP ho va "vetar". Ara, amb el PSOE al govern, Lastra afirma que segueixen amb la mateixa idea i que volen promoure una "reforma integral" de la Llei de Memòria Històrica de Zapatero. "Això no és nou però no ha importat fins ara, ja ho havia anunciat la ministra de justícia al Congrés al juliol", ha dit en declaracions a 'La Sexta'. En aquell moment, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va explicar en la seva compareixença en seu parlamentària que la direcció general de Memòria Històrica volia impulsar aquesta reforma per declarar "la nul·litat dels tribunals d'excepció franquistes i les resolucions i sentències". A banda d'això, també va parlar de crear una "comissió de la veritat", de "resignficar el Valle de los Caídos" en els termes recomanats per la comissió d'experts que va estudiar aquest tema l'any 2011 i retirar la "simbologia d'exaltació" de la Guerra Civil i la dictadura amb amenaça de sancions si no es feia.
El PSOE assegura que ERC "sap, coneix i té" el compromís per anul·lar les sentències franquistes
El PPC ha registrat una proposta de resolució al Parlament en la qual s'insta el Govern a establir protocols per prevenir un rebrot de covid-19 a les residències de gent gran. Els populars volen que es doti aquests centres de materials de protecció i es mantingui una borsa permanent de professionals qualificats per poder-los assistir i ampliar-ne les plantilles quan ho necessitin. El PPC reclama uns protocols "clars i transparents" per formar els professionals de les llars d'avis, normes d'actuació per quan calgui donar atenció ràpida i també protocols per facilitar l'accés dels residents a serveis sanitaris.
El PPC demana que s'estableixin protocols per prevenir un rebrot de covid-19 a les residències
La Guàrdia Civil de Tarragona ha detingut el responsable d'una gossera, ubicada en un municipi de la Conca de Barberà, per diversos delictes relacionats amb el maltractament d'animals, falsedat documental i d'intrusisme professional. El detingut, un veí de Valls, havia sacrificat cinc gossos de caça a la localitat de Cretes (Terol) on es desplaçava per vendre els animals. Segons fonts de la investigació policial, després de localitzar un dels gossos sacrificats amb xip, van poder identificar l'individu. A més, segons la Guàrdia Civil, la salut dels animals corrien un "greu perill" per les condicions higièniques i sanitàries de la residència canina, que el detingut gestionava des de fa tres anys i on s'aplicaven vacunes per personal no qualificat.
Detingut per maltractar i sacrificar gossos en una gossera de la Conca de Barberà
L'atur ha pujat de 7.391 persones (+1,78%) al novembre a Catalunya en relació a l'octubre, de manera que hi ha 422.462 persones inscrites a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), segons les dades del Ministeri d'Ocupació. Es tracta del major ascens en aquest mes des del 2009. Després de les Illes Balears -amb un increment de 12.586 aturats (+24%)- Catalunya és on hi ha una crescuda més forta en termes absoluts. Al conjunt d'Espanya, el nombre d'aturats va augmentar de 7.255 persones (+0,21%) en relació al mes anterior. En comparació amb el novembre del 2016, a Catalunya hi ha 40.517 aturats menys (-8,75%) i a Espanya, 315.542 (-8,33%).
L'atur puja de 7.391 persones al novembre a Catalunya, el major augment en aquest mes des del 2009
Totes les mirades seran aquest dilluns a Madrid. El president de la Generalitat, Quim Torra, es trobarà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a La Moncloa, en la primera reunió formal des que tots dos van assumir el càrrec amb pocs dies de diferència. I la cita d'aquest dilluns ja fa dies que marca el debat polític. Tots dos governs apel·len al diàleg i posen en valor la reunió en si: amb l'horitzó d'una nova trobada, la d'aquest dilluns es perfila com un primer pas en la relació institucional. El debat sobre el dret a l'autodeterminació s'ha situat, però, com un dels principals esculls entre els governs de Torra i Sánchez. Torra i Sánchez van coincidir a finals de juny a la inauguració dels Jocs Mediterranis. Feia poc que tots dos havien assumit el càrrec. Un, després dels intents fallits per investir president des de les eleccions del 21-D; i amb la formació del seu Govern es va posar fi a l'aplicació del 155 vuit mesos després. L'altre, després d'una ràpida moció de censura que va fer caure el govern de Mariano Rajoy amb el suport, també, dels grups independentistes. La d'aquest dilluns serà, doncs, la primera reunió institucional. En aquest context, els darrers dies, el Govern ha posat sobre la taula alguns dels temes que vol abordar a la reunió. Ho va desgranar Torra a la sessió de control aquesta setmana. La "judicialització" i la situació dels "presos polítics" és una de les qüestions –la reunió es produeix en mig dels trasllats a centres penitenciaris catalans-; així com el debat sobre l'autodeterminació. De fet, Torra va afirmar que posarà sobre la taula "com el poble de Catalunya pretén culminar l'exercici d'autodeterminació que va començar l'1-O", i vol esbrinar també la proposta de Sánchez per a Catalunya. Un tercer eix, els recursos d'inconstitucionalitat del govern espanyol que han suposat la suspensió de lleis i articles aprovats al Parlament. De moment, Torra ja ha emplaçat a una nova reunió per més endavant: al setembre i al Palau de la Generalitat. També hi ha insistit la portaveu del Govern, Elsa Artadi, la persona que s'ha coordinat amb la ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet, per preparar l'ordre del dia de la reunió d'aquest dilluns. Un ordre del dia que, segons la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, hauria de derivar en una reunió "fructífera", per obrir "espais de diàleg". Així ho va afirmar divendres, després del Consell de Ministres, en avançar que Sánchez es presentaria a la reunió amb una agenda "carregada". En aquest sentit, va reclamar, però, "intel·ligència política" al govern català i ja va advertir que la proposta d'un referèndum pactat "no té cap recorregut". En aquest mateix sentit s'ha expressat aquest diumenge la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, en una entrevista al diari 'El Mundo'. "Sánchez contestarà a Torra de manera clara i coneguda: no hi ha presos polítics a Espanya i en el nostre país no està reconegut, ni existeix, el dret a l'autodeterminació; [...] amb la Carta Magna no hi ha més marge que el seu compliment". Tot plegat es produirà pocs dies després que JxCat, ERC i la CUP aprovessin una moció al Parlament per reiterar els "objectius polítics" de la declaració del 9-N del 2015 i, com a resposta, el govern espanyol anunciés l'endemà la decisió d'impugnar-la al Constitucional. Poca estona abans que s'aprovés la moció cupaire, el ple també va tirar endavant parcialment un text dels socialistes catalans que instava el Govern a constituir un espai de diàleg per facilitar acords sobre tots els grans temes de país. Va rebre el suport de JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP i demanava obrir una "etapa de diàleg" amb el govern espanyol. En les darreres hores, als micròfons de RAC1, el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha afirmat però que confia "poquet" en Sánchez. Tot i que "fins ara deien que només es podia parlar del que els interessa a ells", ha reflexionat en veu alta el republicà. Fonts dels republicans asseguren en aquest sentit que aspiren a parlar de tot i "sense renúncies". També la diputada de la CUP Maria Sirvent s'ha expressat, a Catalunya Ràdio: els anticapitalistes no esperen "res" de la reunió d'aquest dilluns. "Un diàleg amb algú que no accepta el dret a l'autodeterminació està viciat des del principi, no es farà en igualtat de condicions", ha advertit. Està previst que la reunió arrenqui a les 11.30h. La Generalitat ha informat que Torra compareixerà després en roda de premsa al Centre Cultural Blanquera, on hi ha la delegació del Govern.
Torra i Sánchez es reuneixen per primer cop aquest dilluns
L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa ha criticat que els presos independentistes siguin condemnats i a la presó "per haver seguit el mandat democràtic" mentre que el rei emèrit Joan Carles I ha marxat d'Espanya "no se sap on" per haver-se "embutxacat" diners. "No sé si la justícia és igual per a tothom", ha lamentat Bassa en una entrevista al Telenotícies de TV3. Sobre el tercer grau, Bassa ha lamentat que a alguns dels presos per l'1-O no se'ls deixi sortir de la presó mentre es delibera sobre la seva qualificació penitenciària i ha insistit que la suspensió del tercer grau "és més venjança que res". D'altra banda, Bassa també ha celebrat que la justícia belga rebutgés la tercera euroordre contra l'exconseller Lluís Puig al·legant que el Tribunal Suprem no és "l'òrgan competent" per demanar la seva extradició i ha assenyalat que els dona "més esperança" en aconseguir més victòries a nivell europeu.
Bassa critica la fugida del rei emèrit "per haver-se embutxacat diners": " No sé si la justícia és igual per a tothom"
El fotògraf barceloní Joan Iriarte ha mort als 82 anys deixant un ampli llegat professional arreu del món. Establert a Sitges des dels anys 90, va forjar una extensa trajectòria com a fotògraf personal d’artistes nacionals i internacionals importants i va ser l'encarregat de recollir el procés creatiu de Josep Maria Subirachs a la Sagrada Família. D'entre la quarantena de llibres que va publicar, destaquen 'Sitges d’ahir i de sempre', 'Retrats i entorns de Sitges', i també dues obres més: 'Llum de Sitges' i 'Sitges en blau' fruit de la col·laboració amb el poeta David Jou i Mirabent. Guardonat amb premis de prestigi com el Pravda de fotografia, va exposar a diferents ciutats del món com Nova York, Moscou, Venècia o Tòquio. A Sitges va realitzar una antològica al Mercat Vell l’any 2002 i la mostra 'Un hivern a Moscou' a l’Edifici Miramar l’any 2005.
Mor als 82 anys el fotògraf català Joan Iriarte
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, avisa al govern espanyol que "encara és a temps", abans que acabi el judici de l'1-O, de retirar unes acusacions que "no s'aguanten per enlloc". Mauri creu que l'advocacia de l'estat hauria de replantejar-se la petició de penes per sedició i malversació contra els líders independentistes si l'estat "encara creu en el diàleg" amb Catalunya. El vicepresident d'Òmnium n'ha parlat en l'inici del cicle de tertúlies 'Judici Jo Acuso' amb què l'entitat vol denunciar el judici al Tribunal Suprem i acusar l'Estat de "criminalitzar" l'independentisme. En aquest sentit, el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, que també ha participat de l'acte, alerta d'un "ús venjatiu" del dret per intentar "esterilitzar" el nacionalisme català. Aquest primer 'judici popular' organitzat per Òmnium a Santa Coloma de Gramenet s'ha centrat especialment en retreure a l'estat espanyol la persecució de l'independentisme i la "dissidència" a través de la justícia. Marcel Mauri assegura que malgrat els condicionants, l'entitat se sent "amb fortalesa i convicció" per explicar arreu del país la "situació greu de vulneració de drets fonamentals" amb aquest cicle de tertúlies. El vicepresident d'Òmnium ha lamentat la presència de l'extrema dreta al banc de l'acusació del judici de l'1-O i que se li permeti a Vox "marcar el ritme" quan "a la resta d'Europa a l'extrema dreta se l'aïlla". Mauri també ha assegurat que les acusacions de l'advocacia de l'estat no tenen consistència i emplaça el govern espanyol a retirar-les i alerta de l'estratègia de la "por" de tots els aparells de l'estat. Amb el judici de l'1-O, assegura, es vol "que la ciutadania tingui por" i el moviment independentista quedi "escarmentat" per intentar desactivar-lo. "Volen atemorir la dissidència perquè la por es contagia", afegeix l'exdiputada cupaire Gabriela Serra, que també ha participat de l'acte d'Òmnium per denunciar "l'absoluta arbitrarietat" de la justícia espanyola a l'hora d'encausar els líders independentistes. "poder fer molt mal, però no aconseguiran esterilitzar el nacionalisme català perquè forma part de la constitució material de Catalunya", vaticina, per la seva banda, el jurista andalús Javier Pérez Royo. El catedràtic de Dret Constitucional situa l'inici de la "rebel·lió pacífica" de Catalunya en la sentència de l'Estatut de 2010 i en el convenciment erroni del govern espanyol que l'auge independentista s'aturaria: "Ara ha entrat una operació d'escarment que ja veurem com es tradueix a la sentència". També ha intervingut en el 'judici popular' d'Òmnium contra l'estat el tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens. Ha denunciat l'ús d'una "justícia simulada" al Suprem que "amaga arbitrarietat disfressada de dret" i que posa "al mateix nivell" els fets de l'1-O "amb el que va fer una minoria armada al País Basc". Asens també ha mostrat una "confiança relativa" en la justícia europea a l'hora de poder recórrer una possible sentència condemnatòria.
Mauri avisa el govern espanyol que "encara és a temps" de retirar les acusacions "si creu en el diàleg"
Diu que el comunicat de la patronal bancària d'abans del 27-S se centrava en la necessitat que el sector financer tingui "un ambient de seguretat jurídica" ACN Barcelona.-El conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, ha assegurat que el banc s'adaptarà a la realitat política que hi hagi a Catalunya, com també ho fan ha dit a mercats on estan com Espanya, Estats Units, Perú, Colòmbia, Mèxic i el Regne Unit. "Crec que no hi ha resposta més possible i és que un jugador privat com és una entitat financera i com és el Banc de Sabadell s'adapti a la realitat". Així s'ha referit Guardiola a la situació política de Catalunya. Així mateix, ha apuntat que el comunicat d'abans del 27-S de l'Associació Espanyola de la Banca i la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi, que es plantejaven deixar Catalunya si s'independitza unilateralment, se centrava "en la necessitat que el sector financer tingui un ambient de seguretat jurídica". Guardiola ha estat preguntat pel comunicat de la patronal bancària i ha assenyalat que se "centrava en la necessitat que el sector financer tingui un ambient de seguretat jurídica. Els bancs som un negoci que es mou en una necessitat total de seguretat jurídica perquè hem de fer pagaments i cobraments i ho fem connectats amb l'Eurocambra. Estem molt sotmesos a regulació i a supervisió pel Banc Central Europea, la nostra jurisdicció és europea", ha afegit. Així mateix, Guardiola ha apuntat que el Banc va fer un aclariment dient que "els riscos d'inseguretat jurídica a curt termini són molt petits i sempre seguiran", ha ressaltat, "sent un banc sota la jurisdicció europea, perquè no té cap sentit que ho sigui d'una altra forma". En aquest context, ha declarat que tot el que està passant genera en els clients tot tipus de reaccions. "Tractem d'entendre a tothom i seguirem exercint el nostre treball amb molta professionalitat donant totes les explicacions". De fet, Guardiola ha dit que "quan un afronta amb aquesta perspectiva la relació amb els clients són molt madures i no hi ha incidències". Guardiola també ha ressaltat que sempre han mantingut la posició que per aquesta situació política i per molts altres temes, "la classe política ha de d'intentar parlar i arribar als màxims consensos".
El Banc Sabadell assegura que s'adaptarà a la realitat política que hi hagi a Catalunya
El sindicat CSIF ha lamentat aquest dimarts que segueix faltant material als hospitals catalans, on arriba "amb comptagotes" malgrat que l'increment de pacients per covid-19 segueix en augment. Les principals queixes són al Vall d'Hebron, Bellvitge, Trueta de Girona, Joan XXIII de Tarragona i Arnau de Vilanova de Lleida. Segons el sindicat, el personal de neteja dels hospitals no té els equips necessaris i entra diàriament a les habitacions amb pacients contagiats. Al Vall d'Hebron de Barcelona no hi ha material suficient, falten EPI i els diuen que no n'hi ha, tenen bates però falten els monos de busseig, i aquest dimarts al matí els han proveït de màscares FFP3 després que les haguessin de sol·licitar insistentment per diverses vies. Fins avui només disposaven de màscares FFP2 (que no protegeixen més que el 90%) i els obligaven a reutilitzar mitjançant l'esterilització, però sí que estan obligats a entrar a les UCI amb els pacients entubats per coronavirus tot i no tenir el material necessari per no contagiar-se. El personal està "molt preocupat, indignat i se sent abandonat", i tampoc els realitzen els tests diagnòstics. Des de CSIF Sanitat declaren que no els "volen fer els tests perquè, si surt algun positiu, es queden sense personal". A Bellvitge, a l'UCI falta personal de crítics. S'han obert UCI en un temps rècord i organitzen la jornada i les entrades a l'habitació amb els EPI de què disposen. Una mateixa persona pot estar dues hores amb un EPI impermeable i anar atenent tots els pacients un per un. Dissabte rebien els EPI que són nominatius i es reciclen. Les mascaretes FFP2 i FFP3 han de durar entre 3 i 5 jornades laborals. Els tests només es fan al personal sanitari amb símptomes. Als hospitals de Tarragona, Lleida i Girona, el material "va arribant amb comptagotes" tot i que cada dia ingressen nous pacients. Tots denuncien la manca de previsió i la improvisació.
El sindicat CSIF lamenta que segueix faltant material de protecció als sanitaris dels hospitals
El vicepresident de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha anunciat aquest dimarts a Manresa que ja s'ha engegat el procés de redacció el Pla Director Urbanístic (PDU) del projecte de les Vies Blaves, una iniciativa que farà transitables 300 quilòmetres de camins de les vores dels rius Llobregat, Anoia i Cardener. La intenció és que el PDU es pugui aprovar abans d'acabar el 2017 i paral·lelament es posi en marxa la redacció de les tres Vies Blaves. Precisament, l'equip redactor de la Via Blava Llobregat ja s'ha presentat aquest dimarts i properament es presentarà el de l'Anoia i el del Cardener. Amb un pressupost de 25 MEUR i la previsió que tot el projecte estigui finalitzat en els propers "cinc o sis anys", la iniciativa té la intenció de "vertebrar el territori" i "posar en valor el patrimoni natural, industrial i gastronòmic", segons ha detallat Castells. Fa poc menys d'un any que la Diputació de Barcelona va presentar el projecte de les Vies Blaves, que té per objectiu transformar les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener per fer-les transitables. En total, el projecte té un pressupost de 25 MEUR -14 per a la Via del Llobregat, 5 per al Cardener i 6 per a l'Anoia- i la previsió és que tot el recorregut, que anirà des de Castellar de n'Hug fins el Prat de Llobregat, estigui enllestit en un termini de cinc o sis anys, segons ha avançat aquest dimarts el vicepresident de la Diputació de Barcelona i batlle d'Igualada, Marc Castells. Precisament, un any després de l'anunci del projecte, Castells ha presentat aquest dimarts els equips redactors del projecte de les Vies Blaves. En concret, s'ha donat a conèixer l'equip redactor del Pla Director Urbanístic (PDU), l'instrument supramunicipal que coordinarà i regularà l'ordenació urbanística de tot el territori afectat pel projecte. Precisament els impulsors van decidir optar per aquesta figura urbanística per la gran envergadura del projecte, més de 300 quilòmetres de diferents comarques i municipis. D'altra banda, també s'ha presentat l'equip de persones que encapçalarà la redacció del projecte de construcció de la Via Blava del Llobregat. Castells ha dit que properament es constituiran els equips redactors de la Via Blava de l'Anoia i del Cardener. L'objectiu és que abans d'acabar el 2017 s'hagi pogut aprovar el Pla Director Urbanístic i que "al mateix temps tinguem els projectes executius de les tres vies en marxa". El projecte de les Vies Blaves s'ha concebut com un instrument de dinamització turística de les comarques de Barcelona. Al llarg dels rius es faran actuacions per millorar el recorregut, recuperar camins històrics i fer accessibles a la ciutadania espais naturals que fins ara eren desconeguts o bé estaven descuidats. De fet Castells ha dit que es tracta d'un projecte "molt ambiciós" perquè aspira a convertir-se en un "producte turístic de primer nivell a tot Europa". Un cop estigui en marxa, el vicepresident de la Diputació creu que es generaran diferents productes turístics –hotels, restaurants, serveis, etc- que "ajudaran a vertebrar les rutes". La columna vertebral del projecte serà la Via Blava Llobregat, que resseguirà la llera del riu Llobregat –l'únic que neix i mor a la demarcació de Barcelona-. Aquesta via recorrerà 186 quilòmetres des de les fonts de Castellar de n'Hug fins a la desembocadura del Prat de Llobregat, passant per llocs com Sant Benet de Bages i Montserrat. També s'adequaran 110 quilòmetres de variants i accessos i té un pressupost de 14 MEUR. La Via Blava Cardener, que tindrà una inversió de 5 milions d'euros, té una longitud de 50 quilòmetres que transcorreran íntegrament per la comarca del Bages i confluirà amb la Via del Llobregat al municipi de Castellgalí. D'altra banda, la Via Blava Anoia tindrà un pressupost de 6 MEUR i resseguirà els 70 quilòmetres del riu per les comarques de l'Anoia, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. En global, les Vies Blaves passaran per 65 municipis i recorreran 3 parcs naturals, 12 espais naturals protegits, 8 espais turístics i més de 5.000 places d'allotjament. Es tracta d'una àrea d'influència de més de 5 milions de persones. El cost del projecte, de 25 MEUR, serà assumit íntegrament per la Diputació de Barcelona.
Arrenca la redacció del Pla Director Urbanístic que ha de permetre fer transitables els rius Llobregat, Anoia i Cardener
Temporada Alta ha incrementat aquest any el nombre d'espectadors en més de 5.000. El públic ha passat de 47.731 l'any passat a 52.753 en aquesta edició. El creixement en nombres absoluts contrasta amb un descens percentual de l'ocupació de les 94 propostes programades, 48 de les quals eren estrenes. Els espectacles s'han emplenat amb un 90,5% d'ocupació mitjana mentre que l'any passat aquesta dada s'enfilava fins un 96,31%. De fet, el percentatge és el més baix des de l'edició 2012. El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, diu que el festival ha anat "fastigosament bé de públic", tenint en compte que han hagut de fer front a "l'edició més difícil". Entre els motius d'aquesta complexitat hi ha la situació política, però també els retards en el cobrament de l'administració. "Tot just ara hem firmat convenis d'aquesta edició i encara hem de cobrar del 2016. Així és molt difícil treballar", es queixa Sunyer. Dos de cada tres espectadors de Temporada Alta són dones que tenen, de mitjana, 43 anys. També destaca el fet que 6.600 persones han assistit per primera vegada a algun dels espectacles del festival.
Temporada Alta tanca "l'edició més difícil" amb més d'un 90% d'ocupació i 52.753 espectadors
Uns 380 espectadors han estrenat aquest diumenge la nova temporada de representacions de la Passió de Cervera, una de les més antigues d'Europa i en què hi col·laboren unes 300 persones. Aquest any s'han introduït millores tècniques en la il·luminació, el so i el vestuari i també s'han renovat alguns quadres escènics per fer l'espectacle més atractiu. A banda de la d'aquest diumenge, es faran sis representacions més, els dies 13 i 25 de març i 3, 10, 16 i 24 d'abril. Per segon any consecutiu seran totes en català. L'any passat la Passió de Cervera va atreure uns 4.400 espectadors, un 15% més que l'any anterior. El pressupost és d'uns 60.000 euros. Segons el president del Patronat de la Passió de Cervera, Xavier Cañabate, la primera representació de l'any passat va comptar amb 200 espectadors, per tant, s'ha superat la xifra àmpliament i espera que això suposi l'inici d'una bona temporada. El públic d'aquest diumenge ha arribat sobretot de la mateixa comarca de la Segarra i també un grup que s'ha desplaçat des d'Organyà, a l'Alt Urgell. Aquesta és la segona temporada que dirigeix la Passió l'exmembre de Joglars Jordi Purtí, que l'any passat va assumir el repte amb l'objectiu de millorar la interpretació i humanitzar alguns dels principals personatges. Aquest any, però, no està sol. Del vestuari se n'ha fet càrrec l'escenògraf Llorenç Corbella, exdirector de FiraTàrrega, i també s'ha incorporat un director d'actors, Xavier Pla. Unes 300 persones fan possible l'espectacle, de les quals 250 són actors i actrius que donen vida als pastors de Judea, els sacerdots fariseus i els soldats romans propis de la narració bíblica. Aquest any el muntatge no presenta grans canvis estructurals però sí que s'han treballat diferents aspectes interpretatius i escenogràfics per potenciar les representacions, sobretot amb la millora de la il·luminació i la renovació dels altaveus. També hi ha personatges que estrenen vestuari, s'han fet canvis al quadre del calvari i s'ha introduït un ball a l'escena d'Herodes. A més, també hi ha més animals vius sobre l'escenari. Segons el president del Patronat de la Passió de Cervera, "això fa que l'espectacle estigui en constant renovació, de fet, cada any treballem perquè no es quedi enrere, per exemple, introduint les noves tecnologies en funció de les nostres possibilitats". Les millores d'enguany han suposat una inversió d'uns 15.000 euros i, segons Cañabate, l'any que es plantegen fins i tot invertir més diners per continuar millorant l'escenografia i renovar el terra de l'escenari per minimitzar els sorolls. De fet, el president del Patronat insisteix que la Passió és un "projecte de futur que ha de continuar creixent, realment estem molt il·lusionats i emocionats perquè això sigui així". També s'ha començat a treballar amb l'Escola Oficial d'Idiomes per traduir el text de la Passió al castellà, l'anglès i el francès. L'objectiu és que d'aquí a dos anys els espectadors que ho demanin ja puguin seguir l'espectacle en aquests idiomes a través de la traducció simultània. La Passió de Cervera forma part de la Federació Catalana de Passions juntament amb cinc representacions més (Esparreguera, Olesa de Montserrat, Ulldecona, Molins de Rei i Vilalba dels Arcs) que es va presentar el 27 de febrer. A Catalunya se'n representen una trentena però la de Cervera és la més antiga. També té altres singularitats, com el protagonisme de les dones. "Li vam voler donar una mica aquest caire feminista amb papers i textos importants per a les actrius", explica Cañabate. Cal recordar que a les primeres representacions de la Passió tots els actors eren homes, quasi tots sacerdots, que interpretaven fins i tot els personatges femenins. Una altra característica del muntatge de la capital de la Segarra és que manté els tradicionals decorats de paper, "que omplen tota l'escena amb molta profunditat i realment no es veu que són de paper perquè estan molt ben fets". Versió medieval de la Passió El text actual de la Passió cerverina data de 1940 però està documentada des del 1477 i les primeres representacions, per tant, es remunten al segle XV. De fet, aquest any es farà una representació especial el pròxim 26 de març: la versió medieval de l'obra, amb el text de l'any 1524 titulat 'El Misteri de la Passió de Cervera'. Cent actors la posaran en escena en català antic i amb música de l'època a la col·legiata gòtica de Santa Maria, sense megafonia, sense llum elèctrica i amb les olors i el vestuari propis de fa cinc segles. Les entrades per aquest espectacle es podran reservar a partir d'aquest dilluns 7 de març.
Uns 380 espectadors estrenen la temporada de la Passió de Cervera
El nou espai comptarà amb una àrea de jocs infantils, un amfiteatre i una zona per a joves ACN Sabadell.-Les obres d'urbanització de l'entorn de la plaça d'Espanya de Sabadell s'allargaran fins l'estiu, quatre mesos més del que preveia el calendari inicial. Els treballs permetran dotar la zona, situada al nord de la ciutat, d'un espai de caràcter lúdic, públic i ciutadà. La nova plaça comptarà amb una àrea de jocs infantils, un amfiteatre i una zona per a joves. Es tracta de l'àmbit que ha resultat en superfície després de les obres per rehabilitar l'estació de Rodalies de Catalunya de Sabadell Nord, que des d'aquest any actua com intercanviador amb Ferrocarrils de la Generalitat. Els treballs compten amb un pressupost d'1,3 MEUR. Aquestes obres començaran dilluns, 27 de novembre, i suposen la segona fase dels treballs que s'estan duent a terme a la plaça d'Espanya. "Aquest projecte tanca una ferida oberta des de fa 20 anys i farà possible que a l'estiu disposem d'un espai per gaudir i compartir", assenyala el tinent d'alcalde de Cohesió Territorial, Juli Fernàndez. Els treballs comportaran una inversió d'1,3 MEUR i inclouran tres àmbits diferenciats. En primer lloc, els espais d'actes cívics, a l'extrem sud, tocant a l'avinguda de Josep Tarradellas, que estaran embolcallats per un talús verd molt suau, amb algunes graderies per a seure-hi, on es podran desenvolupar activitats diverses a l'aire lliure. En segon lloc, diversos espais de jocs. I, en tercer lloc àrees d'estada i un mirador. La zona de joc comptarà amb un parc per a infants de 0 a 6 anys, amb una caseta, unes gandules i un quatre en ratlla. En tercer lloc, hi haurà una zona de joc de mitjans, composta per bosc de trepa i, al voltant, un tronc per seure-hi i jugar. També s'hi habilitarà una zona destinada a adolescents amb un carregador de mòbils mitjançant una placa solar, al voltant d'un banc de gran longitud.
Les obres d'urbanització de la plaça d'Espanya de Sabadell s'allargaran fins l'estiu
L'operació de la Guàrdia Civil per desarticular un clan familiar que exportava marihuana a Europa, amb epicentre a la Selva, s'ha saldat amb el comís de 2.600 plantes i 65 kg de cabdells de marihuana, 45.000 euros en metàl·lic, 9 armes i 22 vehicles, alguns dels quals d'alta gamma. Els agents també han comissat una catana, matxets i navalles de grans dimensions, 15 telèfons mòbils d'última generació i diverses joies i rellotges de gran valor. L'operatiu, on van participar 370 efectius del cos policial, es va iniciar aquest dijous de matinada després de gairebé un any d'investigació. La Guàrdia Civil va detenir 20 persones i va fer 22 escorcolls en domicilis. La banda, que operava des de Maçanet de la Selva, es dedicava al cultiu de la droga en diferents pisos per distribuir-la per Espanya però també a França i Holanda.
2.600 plantes, 45.000 euros i 9 armes comissades en l'operatiu contra el clan familiar que exportava marihuana a Europa
L'advocat de l'empresa de Constantí (Tarragonès), Tomàs Gilabert, ha explicat que la Policia Judicial de la Guàrdia Civil ha dut a terme una "inspecció" ordenada pel fiscal en cap de Tarragona i que no ha estat un escorcoll. El lletrat ha assegurat que han inspeccionat naus, tallers i pàrquings però que no s'han emportat res "perquè no han trobat res del que venien a buscar". Gilabert ha negat que s'hagi rebut cap encàrrec relacionat amb el referèndum i ha explicat que la inspecció de la Guàrdia Civil ha estat "exquisida". L'únic lloc que no han inspeccionat, perquè no constava al decret del Fiscal, ha estat el despatx del gerent. L'advocat també ha explicat que no s'han demanat ni factures ni cap tipus de documents i que els agents només han fet fotografies del que anaven inspeccionant per comprovar que no hi havia res del que buscaven. Gilabert ha explicat que es tracta d'una "inspecció" ordenada pel Fiscal a la Guàrdia Civil amb motiu de les diligències obertes a partir de la notícia d'un mitjà de comunicació on s'assegurava que la impremta de Constantí hauria pogut fer material per al referèndum, en concret, actes d'escrutini. L'advocat ha assegurat, en declaracions als mitjans de comunicació, que no s'han emportat res de la impremta "perquè no hi havia res", i que a la caixa que portava la Guàrdia Civil només hi havia estris que porten per fer les inspeccions. Gilabert ha aclarit que tècnicament no ha estat un escorcoll, perquè l'ha d'autoritzar un jutge, i que és una "inspecció" ordenada pel Fiscal en cap de Tarragona a partir d'unes diligències obertes per comprovar si es feia material per al referèndum. Respecte la presència de la Guàrdia Civil a les portes de la impremta durant més de 48 hores, Gilabert ha explicat que s'ha fet per evitar que ningú es pogués emportar res. "S'han quedat perplexes de l'empresa modèlica i de la feina que es fa i han felicitat al gerent. Han marxat molt contents amb una experiència professional més", ha etzibat. Segons ha manifestat l'advocat, han fet un "mostreig" d'algunes caixes i palets per comprovar que no hi havia "cap cosa del seu interès". L'advocat ha deixat clar que la inspecció s'ha fet "amb exquisidesa i pulcritud" i respectant el dret de les persones però que, és cert, que no s'havia trobat mai amb un "tema similar".
La impremta de Constantí assegura que la Guàrdia Civil no s'ha emportat res en una "inspecció" ordenada per Fiscalia
La líder de Cs alerta que “probablement” hi haurà “enfrontaments” divendres que ve, 21 de desembre. En declaracions als mitjans aquest diumenge, Arrimadas ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que actuï perquè, segons ella, “parla molt de fer reunions i poc de defensar els catalans que no pensen com Torra” perquè “l’únic que l’importa és mantenir-se a la Moncloa a qualsevol preu”. “No podem esperar que passi una desgràcia”, ha afegit tot afirmant que el president català “està animant els CDRs violents” perquè “la seva via és l’eslovena”. A més ha denunciat que divendres que ve els Comitès de Defensa de la República tindran la “protecció del govern de la Generalitat”.
Arrimadas alerta que hi haurà “enfrontaments el 21-D” i demana a Sánchez que "defensi els que no pensen com Torra"
Endesa ha posat en funcionament la nova línia elèctrica d'alta tensió que uneix les subestacions de Julià (Gironès) i Bellcaire (Baix Empordà). La línia reforçarà la xarxa d'alimentació de la Costa Brava i ha comptat amb una inversió de 5,36 MEUR. L'estesa, de 110 kV, té 20 quilòmetres de longitud i 74 torres que discorren entre dues comarques. La infraestructura es va començar a construir l'any passat i permet disposat de tres subsistemes de 110 kV independents. Això permetrà, segons la companyia, un estalvi de pèrdues energètiques i, alhora, garantirà el servei davant de qualsevol incidència o descàrrega. La nova línia també comportarà la remodelació de la xarxa de mitjana tensió de les comarques per on discorre. La nova línia d'alta tensió, que es va començar a construir l'any passat, ja està operativa. Després d'un període de proves, Endesa ha anunciat que la posava en marxa amb l'objectiu de millorar la xarxa d'alimentació de la Costa Brava. En total, compta amb 20 quilòmetres de recorregut , 74 torres metàl·liques i tres subsistemes de 110 kV independents, que garantiran el subministrament en cas d'incidències. La companyia també ha adoptat mesures ambientals a la línia com ara el tractament cromàtic de les torres amb l'objectiu d'integrar-les a l'entorn i s'hi ha col·locat dispositius per protegir l'avifauna en tot el seu traçat. A més, s'han instal·lat elements anti-posada i anti-electrocució als suports més propers al riu Ter. També s'hi ha introduït mesures reductores dels sorolls a l'extrem de Bellcaire per tal de minimitzar l'impacte dels decibels. Al terme de Foixà, a més, s’ha aprofitat el corredor d’una línia existent de mitjana tensió per compactar aquesta infraestructura amb la nova per reduir l'impacte visual.
Endesa posa en servei la nova línia d'alta tensió entre Juià i Bellcaire per reforçar l'alimentació de la Costa Brava
La Guàrdia Civil ha acabat l'escorcoll a la casa de la jove de 21 anys de Palamós (Baix Empordà) acusada de captació, reclutament i enviament de jihadistes en zona de conflicte. El registre ha durat unes cinc hores i els agents s'han emportat abundant documentació i material informàtic del domicili de la noia, al carrer Mas Guàrdia. L'acusada ha sortit emmanillada al voltant de les dotze del migdia i ha col·laborat en tot moment, segons han explicat fonts properes a la investigació. L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha confirmat que la noia havia nascut a la localitat i assegura que la relació amb la comunitat islàmica és "bona i fluïda". "No teníem cap indici que es pogués radicalitzar", ha reblat Puig.
La Guàrdia Civil marxa de la casa de la jove de Palamós acusada de captar jihadistes després de cinc hores d'escorcoll
El portaveu del Grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha instat via Twitter a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a oferir una sala d'exposicions o un museu per "acollir" l'obra "censurada" de Santiago Sierra a la fira Arco, un dels principals esdeveniments d'art contemporani de l'estat espanyol. La demanda arriba després que aquest dimecres s'hagi retirat una exposició de Santiago Sierra titulada 'Presos Políticos'. Aquest recull de fotografies que formen l'exposició mostrava Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, entre una vintena de rostres més, amb la cara pixelada. L'objectiu era denunciar l'existència de "presos polítics" a l'estat espanyol. Ciurana considera que "ara li toca a Barcelona" demostrar que és una "ciutat de referència" en la defensa dels drets democràtics "a la llibertat d'expressió i a la llibertat artística".
El Grup del PDeCAT demana a Colau que ofereixi una sala per exposar l'obra "censurada" a Arco
El ple de l'Ajuntament de Roses (Alt Empordà) ha aprovat una moció per acabar amb dues tradicions polèmiques del municipi relacionades amb animals: l'empaitada d'ànecs, que fa 97 anys que se celebra, i el correbous conegut com 'les vaquetes de Roses'. Han calgut dues votacions perquè la moció prosperés després que en la primera volta empatessin a vuit vots. En la segona votació, l'exalcalde i regidor Carles Páramo ha modificat el seu 'no' per una abstenció per evitar que l'alcaldessa, Montse Mindan, hagués de fer valer el seu vot de qualitat. D'aquesta manera, han aprovat la moció amb vuit vots a favor, set en contra i una abstenció. A partir d'ara, Roses s'autodeclara població "respectuosa vers els animals". La moció que proposa acabar amb l'empaitada d'ànecs i el correbous de Roses ha tirat endavant. "Els temps canvien i la mateixa societat ens està portant per altres camins, i ni Roses ni la gent que, amb esforç i bona voluntat, ha volgut mantenir vives les traïcions es mereixen cap desprestigi més", ha argumentat al ple l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan. Han calgut, però, dues votacions perquè la moció prosperés. Aquest dilluns al ple hi havia setze regidors i, en una primera votació, han quedat empatats a vuit vots. Això ha forçat a fer una segona votació i, en cas que el resultat fos el mateix, l'alcaldessa hauria hagut de fer valer el seu vot de qualitat. Finalment, l'exalcalde i regidor Carles Páramo ha decidit canviar el seu 'no' per una abstenció. "Per responsabilitat, per salvar el bon nom del poble de Roses i perquè l'alcaldessa no quedés com la dolenta per a uns o per als altres", ha justificat Páramo. D'aquesta manera, el ple de Roses ha aprovat acabar amb dues tradicions polèmiques que han despertat crítiques i rebuig des d'entitats animalistes: l'empaitada d'ànecs i el correbous. Ambdues tradicions se celebren a l'agost, durant la Festa Major. L'empaitada d'ànecs, segons recull el mateix text de la moció, se celebra des de fa 97 anys i consisteix en llançar ànecs des d'una barca al mar. Els banyistes assistent a la festa, els persegueixen i atrapen i els porten fins a la platja de la Punt, on reben un premi quan entreguen l'animal. L'estiu passat la polèmica va incrementar arran d'un vídeo que es va difondre per Internet on es veia una banyista usant un ànec per colpejar un activista que l'estava gravant. La mateixa moció, presentada per Gent del Poble de Roses, també ressalta que durant les mateixes festes es fa el correbous, conegut com 'les vaquetes de Roses'. "Aquestes festes són extremadament polèmiques, atès que es considera que estem davant d'un supòsit d'abús envers els animals, i se celebren cada any enmig de manifestacions de protesta", exposa la moció. "El rebuig generat es basa en el fet que una molt bona part de la societat, no accepta la utilització dels animals per una finalitat d'entreteniment o diversió. La protecció dels animals és un valor per a la societat actual", continua argumentant la moció que ha quedat aprovada, finalment, amb els vots a favor de dos regidors de CDC, quatre d'ERC i dos de Gent del Poble. Amb aquesta votació, el ple ha declarat Roses "vila respectuosa vers els animals" i ha renunciat a "continuar organitzant o col·laborant, directa o indirectament o per omissió, en el nostre municipi de cap tipus de festa o activitat lúdica que utilitzi animals vius dins la seva execució".
L'Ajuntament de Roses aprova acabar amb l'empaitada d'ànecs de la Festa Major
L'Ajuntament de Girona ha creat un equip d'atenció psiquiàtrica per intentar ajudar els sense sostre que dormen al carrer, en caixers o bé en altres llocs com cases i naus abandonades. Format per un psiquiatre, un infermer i una treballadora social, l'equip avalua l'estat en què es troben els indigents i intenta reconduir-los perquè acceptin menjar i dormir al centre d'acollida La Sopa o bé seguir tractament. El vicealcalde Eduard Berloso admet però que "és difícil" aconseguir-ho, perquè molts es troben en una situació "cronificada" (sovint, aparellada amb addiccions i problemes de salut mental). En paral·lel, i coincidint amb l'onada de fred, la Creu Roja, l'Ajuntament i la Policia Municipal intensifiquen l'ajuda als indigents. Entre d'altres, oferint-los mantes i brou calent. A la ciutat, la policia té comptabilitzades 24 persones que dormen al ras, a més d'unes 170 més que ho fan en habitatges o naus abandonades. L'equip de carrer de salut mental, que està coordinat des de La Sopa, s'ha creat aquest mes de novembre. L'integren un psiquiatre, un infermer i una treballadora social, que de nit recorren aquells indrets on hi dormen indigents. "Els visiten de maner insistent, avaluen tant l'estat de salut físic com mental dels sense sostre i els conviden a fer servir els recursos municipals per atendre'ls", precisa el vicealcalde. D'entrada, l'equip fa una diagnosi cas per cas i intenta establir vincles amb els sense sostre. L'objectiu, precisa Berloso, és aconseguir que acceptin anar al centre d'acollida La Sopa o bé rebre tractament (en els casos de malalties mentals o addiccions) Durant aquest primer mes, algun sense sostre ha acceptat fer àpats a La Sopa i n'hi ha hagut dos que han accedit dormir-hi. Eduard Berloso admet, però, que és "difícil" poder reconduir el col·lectiu, sobretot tenint en compte que molts indigents viuen una situació "cronificada", que s'arrossega des de fa anys. El vicealcalde, però, també explica que haver creat aquest equip permet saber l'estat de salut en què es troben els indigents. "Sobretot, per si hi ha algun cas en què ens veiéssim obligats a forçar-ne el seu internament perquè la situació ho faci necessari", precisa Eduard Berloso. Actualment, a la ciutat de Girona hi ha unes 200 persones que dormen al carrer. D'aquestes, la majoria ho fan en caixers automàtics, habitatges o naus abandonades. Però n'hi ha 24 que, directament, passen la nit al ras en diferents punts de la ciutat. Entre d'altres, a la plaça Constitució, a la dels Apòstols, a la Federico Fellini, al passeig d'Olot o al carrer Bisbe Lorenzana. Mantes i brou davant l'onada de fred Coincidint amb l'onada de fred, l'Ajuntament de Girona, la Policia Municipal i la Creu Roja han intensificat l'ajuda als indigents. Durant aquestes nits en què els termòmetres es desplomen, voluntaris de l'entitat i agents del cos recorrent els carrers i parlen amb aquells sense sostre que hi dormen. Des de la Creu Roja els ofereixen mantes i brou calent i tant els voluntaris com la policia els recorden que poden anar a passar la nit a La Sopa. L'equip de voluntaris de la Creu Roja comença a voltar pels carrers cap a les nou de la nit. A la furgoneta hi porten mantes, roba, cafè i brou calent, pa, sucs i conserves. Van fent ruta per tota la ciutat, conversen amb els sense sostre que hi troben i els donen menjar, abric i conversa. De mitjana, n'atenen una vintena cada nit. La Creu Roja porta a terme aquest dispositiu al llarg de l'any, però amb l'arribada de les onades de fred l'intensifica. "Portem a terme un preventiu especial, perquè la temperatura a les nits baixa sota zero, i cal portar més begudes calentes, mantes i roba d'abric; per a ells és necessari", explica un dels voluntats de l'entitat, l'Antonio Prados. Sobretot, però, apart de l'ajuda, Prados destaca que "l'escalf" que més agraeixen els sense sostre és la conversa. "D'aquesta manera, també els hi portes calor; és molt important conèixer-los i mirar-los als ulls", explica el voluntari de la Creu Roja. I precisa: "El carrer és molt fred, encara que estiguem a ple estiu". En paral·lel als dispositius que es fan al carrer, davant les onades de fred, l'Ajuntament de Girona amplia amb deu llits més les places disponibles al centre d'acollida, ja que actualment les 66 places que ofereix La Sopa estan cobertes. Eduard Berloso recorda que, a banda de poder dormir-hi, des de La Sopa també s'ofereixen àpats per als sense recursos. El vicealcalde, a més, precisa que, si cal, de manera excepcional, també es reservaran més places a l'alberg Cerverí per atendre aquells qui dormen al ras.
Girona crea un equip d'atenció psiquiàtrica per intentar ajudar els sense sostre que dormen al carrer
Les funeràries han reportat dues noves morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores, segons l'últim balanç del Departament de Salut. Això situa la xifra global de víctimes en 12.556. És una defunció menys que les informades dilluns. A banda, s'han detectat 146 nous casos positius testats (82 més que l'últim balanç) i la xifra total puja a 71.576. D'entre les víctimes, 6.854 persones han mort en hospital o en centre sociosanitari (una més), 4.098 ho han fet en una residència (les mateixes) i 795 al domicili (les mateixes), mentre que les no classificades per falta d'informació són 809 (una més). Fins ara hi ha hagut 4.149 persones ingressades greus, una més que en les últimes 24 hores, i actualment en són 54, dues menys. Pel que fa a la retrospectiva de defuncions, de moment no s'ha reportat de cap mort corresponent als dies 29 i 28 de juny, tot i que aquestes són unes dades que poden variar amb els nous balanços que proporcionin les funeràries els pròxims dies. El dia 27 de juny hi va haver dos morts, el dia 26, dos més, i el dia 25, cinc. Sobre els positius, n'hi ha hagut 25 el dia 29 de juny, 21 el dia 28 i 46 el dia 27 de juny En les residències de gent gran, hi ha 14.966 casos confirmats, els mateixos que en les dades facilitades per Salut en l'últim balanç. A més, 689 professionals de residències estan aïllats per sospita o confirmació, 51 menys que l'última xifra que Salut havia facilitat. Pel que fa al nombre d'altes hospitalàries des de l'inici de la crisi, n'hi ha hagut 39.605, 17 més de les informades aquest dilluns. Per territoris, a la ciutat de Barcelona han mort 4.242 persones, entre positius i sospitosos, 2.342 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.321 en residències, 281 en domicilis i 298 no classificats; a la zona metropolitana nord hi ha 2.889 morts, 1.573 en hospitals i sociosanitaris i 1.046 en residències, a banda de 128 no classificats i 142 en domicilis. La xifra total de morts a la regió metropolitana sud es manté en 2.350. D'aquests, 1.428 han mort en un hospital o centre sociosanitari, 773 en residències, 96 en domicilis, i 53 no estan classificats. A la Catalunya Central continuen amb 1.571 persones mortes (723 en hospitals i sociosanitaris, 514 en residències, 217 no classificats i 117 en domicilis) i a Girona continuen amb 810 morts (359 en hospitals, 246 en residències, 129 en domicilis i 76 no classificats). Pel que fa al Camp de Tarragona, segueixen amb 399 morts, dels quals 253 en hospitals i centres sociosanitaris, 122 en residències, 12 en domicilis i 12 més no classificats; mentre que a Lleida es mantenen amb 210 morts en total, 132 en hospitals i sociosanitaris, 59 en residències, dotze no classificats i set en domicilis. A l'Alt Pirineu i l'Aran es mantenen amb 30 morts com ja fa dies, tretze en hospitals i sociosanitaris, set en residències, vuit no classificats i dos en domicilis; mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 45 defuncions, 25 en hospitals i sociosanitaris, vuit en residències, nou en domicilis i tres sense classificar. Pel que fa a casos positius de coronavirus, a Barcelona ciutat n'hi ha 19.345 de confirmats. A l'àrea metropolitana nord n'hi ha 17.401, i a la metropolitana sud, 13.263. A la Catalunya Central són 6.536 els confirmats. A Girona hi ha 7.103 positius. En el cas del Camp de Tarragona, se n'han registrat 2.201 persones amb coronavirus confirmades, mentre que a Lleida n'hi ha 3.294. A l'Alt Pirineu i Aran hi ha 477 casos confirmats, i a les Terres de l'Ebre, 337. D'entre tots aquests, Barcelona ciutat registra 3.708 casos confirmats en residències. A l'àrea metropolitana nord es mantenen en 3.632, mentre que a l'àrea metropolitana sud segueixen amb 3.031. A la Catalunya Central continuen amb 1.694 residents confirmats i a Girona, amb 1.651. A les residències del Camp de Tarragona tenen 497 casos positius confirmats (tres menys que en l'últim balanç), i Lleida segueixen amb 593. En el cas de l'Alt Pirineu i Aran, continuen amb 85 casos confirmats a les residències, mentre que a les Terres de l'Ebre segueixen amb 16.
Les funeràries reporten dues noves morts per covid-19 a Catalunya i hi ha 146 nous positius testats
Tres de cada quatre dissenyadors gràfics podria acabar l'any amb uns ingressos per sota del salari mínim interprofessional (SMI), segons un estudi de la plataforma SOS Sector Gràfic. Es tracta d'una enquesta realitzada a 1.025 professionals del sector d'arreu de l'Estat que vaticina que el 75% de dissenyadors cobraran menys de 12.600 euros l'any a causa de les pèrdues i la falta d'ingressos que ha provocat el confinament contra l'expansió del coronavirus. La previsió d'ingressos que fan els professionals situa el 23,4% de la població entre 8.000 i 16.000 euros aquest 2020, i un 62,3% per sota d'aquestes quantitats. A més, augura que un 4,5% no ingressarà ni un euro aquest any. Tot i que un 10,4% calcula ingressar entre 16.000 i 32.000 euros anuals i un 3,7% encara més, el nombre de dissenyadors que preveu aquestes xifres de negoci ha caigut un 9,4% i un 5,5%, respectivament. A més, el 91% dels enquestats afirma haver estat perjudicat pel covid-19. Al 61% se li han aplaçat projectes i encàrrecs, al 59% li han cancel·lat, el 49% ha deixat de rebre'n d'habituals i el 46% preveu no tenir-ne els propers mesos. Paral·lelament, el 28% d'enquestats diu que li estan retardant pagaments, el 23% no pot treballar perquè no es pot desplaçar, el 10% no pot fer-ho perquè ha de cuidar algú, el 7% tampoc perquè no pot comprar material i el 2% està impedit per malaltia. Sobre les ajudes activades pel govern espanyol i altres institucions per pal·liar els efectes econòmics del confinament, el 82,5% dels participants a l'estudi diu que no hi han tingut accés davant del 17,5% que sí, i gairebé la meitat (47,6%) dels que hi han accedit han optat per la prestació d'atur per a autònoms pel cessament d'activitat obligatori. SOS Sector Gràfic ha aprofitat la publicació de l'enquesta, duta a terme entre els dies 1 i 7 d'abril, per demanar "deixar de ser invisibles" per al Ministeri de Cultura, a qui reclamen implementar un Estatut de l'Artista, crèdits sense interessos per al sector, campanyes de sensibilització i educació sobre l'art i i la cultura, a banda d'una renda bàsica ciutadana.
Un estudi vaticina que tres de cada quatre dissenyadors gràfics ingressaran per sota del SMI aquest 2020 pel coronavirus
El nombre d'hipoteques sobre habitatges a Catalunya a l'abril es va situar en 4.030 contractes, amb un increment del 22,64% en relació amb el mateix mes de l'any passat, segons dades publicades per l'Institut d'Estadística espanyol. Aquest nombre d'hipoteques a l'abril és la xifra més alta que s'observa des del maig del 2012 quan es van signar 4.214 préstecs i ve a confirmar la tendència progressivament a l'alça del mercat immobiliari. En el conjunt de l'Estat es van signar 23.607 hipoteques sobre habitatges amb un increment del 24,58% en relació amb el mateix mes de l'any passat. Per demarcacions, a Tarragona el creixement va ser del 27%, a Barcelona del 23%, a Girona el 19% i a Lleida el 17%. La sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística (INI) constata que Catalunya encadena dos anys sencers d'increments interanuals del nombre d'hipoteques, des del mes de maig del 2014. En relació amb la mitjana de preu per habitatge finançat a Catalunya s'ha situat a l'abril d'aquest any en 121.408 euros, el 4,42% més que l'any anterior. La xifra resulta de la capitalització creditícia de les 4.030 hipoteques signades a l'abril que va sumar 489,274 milions d'euros. En el cas del conjunt de l'estat espanyol, les 23.607 hipoteques sobre habitatges que es van signar a l'abril van capitalitzar un total de prop de 2.558 milions d'euros, amb un increment del 0,46% en relació amb el maig del 2015. La mitjana de preu per habitatge es va situar en 108.354 euros. Per demarcacions, a Barcelona es van signar 2.932 hipoteques a l'abril, el 22,99% més que el mateix mes que l'any passat. El volum de capital a amortitzar per aquestes hipoteques sobre habitatges es va situar e 389,296 milions d'euros, amb una mitjana de preu per hipoteca de 132.775 euros, el 6,10% més que l'any anterior. A Girona es van signar 471 hipoteques a l'abril, el 19,24% més que el mateix mes que l'any passat. El capital pendent d'amortitzar per aquests contractes hipotecaris es va enfilar fins 48,785 milions d'euros, amb una mitjana de preu de 103.577 euros, el 10,41% menys que a l'abril de l'any passat. A Lleida, es van signar 213 hipoteques a l'abril, el 17,03% més que el mateix mes que l'any passat. El volum de capital a amortitzar per aquestes hipoteques sobre habitatges es va situar en 17,084 milions d'euros, amb una mitjana de preu per hipoteca de 80.207 euros, el 10,97% més que l'any anterior. Finalment, a Tarragona, es van signar 414 hipoteques a l'abril, el 27,38% més que el mateix mes que l'any passat, el creixement més gran que s'ha registrat en les quatre demarcacions catalanes. El capital pendent d'amortitzar per aquests contractes hipotecaris va sumar fins 34,109 milions d'euros, amb una mitjana de preu per hipoteca de 82.389 euros, el 7,56% més que l'any anterior.
El nombre d'hipoteques sobre habitatges augmenta el 23% a l'abril en relació amb l'any passat
El president de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha lamentat que el Govern quedi "sotmès a l'agenda judicial de Torra" el dia en què el president ha anat al TSJC en la seva segona causa per desobediència per no retirar una pancarta del Palau de la Generalitat fa un any. En aquest sentit, li ha retret a Torra que hagi dit que "no reconeix" els tribunals espanyols. "En això gasta el seu temps", ha etzibat Carrizosa, que li ha demanat que treballi per gestionar la "reconstrucció" de Catalunya. "Menys violentar la llei i més gestionar per a qui ho necessita", ha reclamat el dirigent de Cs des de davant de la Pedrera de Barcelona, des d'on ha exigit polítiques per a la restauració i el comerç de cara a la segona onada de la covid-19. De fet, en aquesta línia ha exigit al conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que es reuneixi amb els portaveus dels grups d'Empresa i Economia "per avançar quins son els plans de contingència de la Generalitat" i així poder treballar de manera conjunta.
Carrizosa, a Torra: "Voldríem que treballés, però compareix davant dels tribunals espanyols per dir que no els reconeix"
El nou Tanatori del Litoral ja ha entrat en funcionament a Sant Adrià del Besòs. L'equipament tindrà cinc sales de vetlla amb accés independent i amb vistes al Besòs, un gran oratori i un jardí memorial. El nou tanatori serà el primer a Sant Adrià que tindrà un espai reservat per enterrar les cendres. L'equipament donarà feina a un equip de treball de sis persones que s'han escollit gràcies a la borsa de treball de Sant Adrià. El Tanatori de Litoral és fruit de la unió de dues empreses, PFB Serveis Funeraris i Àltima. "Des del tanatori, es podrà gestionar tot el procés, des de la recollida i preparació del difunt, fins a la vetlla, la cerimònia i l’enterrament", detalla el responsable del centre, Xavier Prats.
Entra en funcionament el nou Tanatori de Litoral, a Sant Adrià del Besòs
Gestha calcula que Espanya perd uns 62.000 milions d'euros per les diferències de pressió fiscal respecte a la mitjana europea ACN Madrid.-Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) han demanat aquest dijous al govern espanyol que expliqui com sufragarà l'augment de la despesa en pensions que provocarà la pujada pactada de l'1,6% per al 2018. Gestha dona suport a l'increment de les prestacions amb l'IPC per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes, però adverteix que l'acord aconseguit entre l'executiu espanyol i el PNB obligarà a modificar els pressupostos generals de l'Estat per complir amb els compromisos de dèficit. En aquest sentit, segons apunten, els aproximadament 1.600 milions d'euros que costarà la pujada de les pensions dificultaran l'objectiu de reduir el dèficit públic de la Seguretat Social de l'1,1% del PIB que preveuen els comptes públics que ja es troben en tràmit parlamentari. Per això, els tècnics sospiten que el PP presentarà esmenes "per escometre una retallada equivalent en altres partides de la despesa". Com a alternativa a aquesta previsible retallada que "afebliria encara més, l'Estat del Benestar", Gestha proposa augmentar la pressió fiscal, tenint en compte que Espanya és el segon país de la UE que més l'ha reduït durant l'última dècada –ha caigut 2,6 punts de PIB-, tal com es desprèn de les dades publicades per Eurostat, en el rànquing de les quals apareixem a la cua europea en una allunyada 21 posició. De fet, els tècnics d'Hisenda apunten que si la pressió fiscal d'Espanya s'equiparés a la mitjana europea, es podrien recaptar gairebé 62.000 milions d'euros, una quantitat suficient, asseguren com per reduir el dèficit públic espanyol des del 3,1% fins al 2,2% del PIB i disminuir el diferencial en despesa social amb els països del nostre entorn, així com el volum del deute públic. Però atenent exclusivament a la pressió fiscal de la Seguretat Social, Gestha recorda que Espanya ocupa el setzè lloc en la classificació de la UE, de manera que els tècnics calculen que si s'igualés la recaptació a la mitjana ponderada europea, la Seguretat Social espanyola aconseguiria 7.900 milions addicionals, la qual cosa, segons asseguren, finançaria "àmpliament" la revaloració de les pensions en funció de l'IPC i alliberaria altres 6.200 milions per reduir el dèficit previst d'aquest organisme, que l'any passat va tancar amb un forat proper als 17.000 milions d'euros. Reforçar la lluita contra el frau Els tècnics d'Hisenda comparteixen les declaracions del ministre Cristóbal Montoro en relació al fet que el dèficit de la Seguretat Social pugui eliminar-se en un termini màxim de 3 o 4 anys, i per a això suggereixen equiparar la pressió fiscal espanyola a la mitjana europea, sense acudir a dràstics augments impositius. Així mateix, els tècnics recomanen reforçar la lluita contra el frau fiscal, la recaptació del qual va caure el 2017 per tercera vegada en els últims cinc anys, ja que de cada tres euros del deute pendent de l'Agència Tributària se n'ingressa només un. Així mateix, asseguren que si s'articulés un pla realista i eficient podrien recaptar-se fins a 40.000 milions d'euros a mig termini i reduir-se aquest 25% que pràcticament ascendeix l'economia submergida a Espanya. Finalment, els tècnics es mostren contraris a rebaixes impositives en el context actual de dèficit i deute. En concret, per al secretari general de Gestha, José María Mollinedo, la reforma fiscal, lluny de millorar la recaptació, ha costat més de 12.400 milions entre els anys 2015 i 2016, sense incidir de forma rellevant en els efectes multiplicadors en el creixement del PIB. "A Espanya urgeix obrir un debat el més ampli possible per portar endavant una proposta de reforma integral dels impostos que permeti obtenir recursos suficients per cobrir despeses socials, com el de les pensions, sense comprometre els objectius de dèficit", ha assegurat Mollinedo.
Els tècnics d'Hisenda demanen al govern espanyol que expliqui com sufragarà els 1.600 MEUR de l'augment de les pensions
Marta Prevosti i Monclús (Barcelona, 1952) serà a partir del proper 23 d’abril la nova vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, ocupant així el càrrec que va deixar vacant Mariàngela Vilallonga, nomenada consellera de Cultura el passat mes de març. Membre de l'IEC adscrita a la secció Històrico-Arqueològica, Prevosti assumeix la posició "amb esperit de servei" i "ganes d’empènyer perquè la cultura catalana floreixi i ocupi el lloc que mereix al món", ha informat aquest dijous la institució. Així mateix, la investigadora sènior de l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica des de 2005 prendrà possessió amb l’objectiu que l'IEC "tingui cada dia més ressò i influència en el dia a dia de la gent". La institució ha definit Prevosti com una investigadora de llarga trajectòria, membre de la Comissió Internacional per a la 'Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani' (TIR-FOR), membre de la junta de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC, i membre del consell de redacció de diferents revistes científiques. També ha estat professora d'arqueologia de la Universitat de Barcelona i pionera, a nivell estatal, en els estudis de territori i poblament rural de la ciutat romana. Entre d'altres aplicacions recents, ha coordinat els treballs d'arqueologia de diverses obres d’autopistes com la C-32 o l'AP-7, amb l’interès de realitzar arqueologia del territori i del paisatge. Ha publicat més d'un centenar de llibres i articles científics.
Marta Prevosti substituirà Mariàngela Vilallonga com a vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
El rodatge de la pel·lícula 'Campanades a mitjanit' ('Falstaff-Chimes at Midnigt) va forjar un lligam entre el cineasta Orson Welles (1915-1985) amb el municipi de Cardona. Van ser quinze dies intensos de treball que van resultar molt profitosos per al resultat final de la producció, ja que mitja hora de les dues hores totals de metratge es van rodar al municipi del Bages. "Cardona és un dels escenaris protagonistes", assegura Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya i expert en l'obra de Welles, un home que només tenia 50 anys quan va fer el llargmetratge, però que n'aparentava molts més. La Teresa Davins, que llavors tenia 12 anys i els seus pares s'encarregaven de servir els àpats a l'equip, recorda al director de cinema portant sempre una gran capa i fumant cigarros. "Era un home de caràcter molt fort, i s'enfadava per tot", explica. La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona rep aquest dissabte el títol de 'Treasure of European Film Culture' (Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea) per haver estat un dels escenaris del rodatge del "darrer llargmetratge de ficció que Welles roda i acaba", comenta Riambau en declaracions a l'ACN. "Alguns veuen la cinta com una obra en l'etapa de decadència de Welles, però s'ha de tenir en compte que va ser molt precoç, i que amb només 25 anys va dirigir 'Ciutadà Kane', afegeix. "La paradoxa de tot plegat és que Welles tenia 50 anys i estava en plena maduresa" , indica. Diferents circumstàncies van fer que la pel·lícula, ambientada a l'Anglaterra de la Guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV) i amb fragments de quatre obres de William Shakespeare acabés al municipi bagenc després de renunciar a rodar a països com Iugoslàvia o els Estats Units, on a Hollywood Welles ja era conegut per ser un director de projectes molt complicats. Després que el director de fotografia i un ajudant de direcció enviessin fotografies a Welles sobre el paratge, lelecció va recaure en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, una joia del romànic. L'equip hi va arribar procedent de Colmenar Viejo i en tot just dues setmanes, a mitjans d'octubre de 1964, es van filmar les escenes corresponents a mitja hora de pel·lícula útil, una quarta part del metratge del rodatge que es perllongà durant nou mesos en d'altres localitzacions espanyoles, segons comenta Esteve Riambau. La família de la Margarita i de la Teresa Davins, que ara porten el restaurant 'El Petit Perico', van donar de menjar a l'equip de rodatge durant aquells quinze dies. La Teresa recorda anècdotes com la ira de Welles quan va intentar durant dos dies fer una trucada de telèfon des de Cardona als Estats Units, quan les infraestructures de comunicació no estaven prou preparades. "Es va enfadar moltíssim, però ho va aconseguir", relata; com també recorda que la primera vegada que es va servir whisky a l'establiment va ser per petició expressa del cineasta. "El whisky només l'havíem vist abans als 'westerns'", afegeix. Fet i fet, els ciutadans de Cardona es van bolcar en el rodatge. A la vila, que en els anys 60 no comptava ni amb set mil habitants, són encara molts els que recorden aquelles escasses setmanes i el pas d'actors com John Gielgud, Keith Baxter, Marina Vlady, Norman Rodway, Fernando Rey i el mateix Welles. La fotògrafa Colita fou testimoni privilegiat d'aquells dies i les seves fotografies i retrats en blanc i negre que formen part dels fons de la Filmoteca es podren veure aquests dies a la Col·legiata de Cardona.
La petjada d'Orson Welles a Cardona
El PSOE, Units Podem i C’s han acordat aquest dimarts que l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, sigui el primer a comparèixer a la comissió d’investigació sobre el suposat finançament il·legal de la formació seguit de la resta d’extresorers, Carmen Navarro, Ángel Sanchís , Cristóbal Páez i Rosendo Naseiro. Els tres grups també han acordat no delimitar el període de la investigació i exigiran explicacions dels comptes populars des dels anys 90, en el cas del PSOE. Els acords adoptats durant la reunió de la Mesa i els portaveus d’aquest dimarts es votaran demà en el marc de la comissió. PSOE, Units Podem i Ciutadans volen avançar com abans millor els treballs de la comissió d’investigació sobre el suposat finançament irregular del Partit Popular, de manera que la compareixença de Luís Bárcenas es podria portar a terme a finals d’aquest mateix mes de juny. Així mateix, han acordat rebutjar la petició popular d’un informe als serveis jurídics de la cambra sobre la legalitat dels seus acords en considerar que és una fórmula per “obstaculitzar els treballs i un intent per dilatar amb mala fe el començament imminent”. Des del Partit Socialista han admès que la seva pretensió era començar el torn de declaracions pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, però han hagut d’atendre les demandes de ciutadans i d’Units Podem i han accedit a relegar-la. Una compareixença que, finalment, es podria portar a terme després de l’estiu, un cop Mariano Rajoy hagi declarat a l’Audiència Nacional pel cas Gürtel. Des del Partit Popular, el coordinador general, Fernando Martínez Maíllo, ha rebutjat els acords adoptats per PSOE, Units Podem i Ciutadans, denuncia que vulguin convertir la comissió en “una causa general” contra la formació de Rajoy per no voler delimitar el període d’investigació i ha amenaçat amb portar aquesta situació davant els tribunals. “Haurem d’utilitzar vies al marge de la parlamentària que puguin determinar si tenim raó”, ha conclòs.
Bárcenas obrirà el torn de compareixences de la comissió d'investigació sobre el suposat finançament il·legal del PP
La integració de Terrassa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona o l'alternativa de crear una Àrea Vallès que defensa Fem Vallès, han centrat gran part del debat d'alcaldables que ha organitzat la patronal Cecot aquest dimarts. Tot i que la majoria de formacions consideren que aquesta zona del territori ha de tenir "un projecte propi" admeten que "no es pot viure d'esquena a Barcelona". Alhora retreuen a l'actual executiu del PSC que exigeixi un major protagonisme per Terrassa quan, des del seu punt de vista, no s'ha fet res "per sumar consensos i exercir un lideratge clar". La modernització dels polígons industrials o la remodelació del Mercat de la Independència, són d'altres temes que també s'han abordat en la jornada. La cita ha estat marcada per l'absència de Jordi Ballart, que ha aturat la campanya pel "joc brut" del PSC.
Els alcaldables de Terrassa rebutgen la integració de la ciutat a l'Àrea Metropolitana i defensen un "projecte propi" pel Vallès
Els alcaldes del PSC de municipis de les àrees de salut metropolitana nord i sud han reclamat al president de la Generalitat, Quim Torra, que els seus municipis i Barcelona siguin un mateix "àmbit comú" de cara a la setmana que ve perquè s'hi pugui garantir la mobilitat. En una carta, els alcaldes han explicat que les àrees metropolitanes nord i sud configuren plegades una realitat social i econòmica "innegable" per a milions de ciutadans però que tenen restringida la mobilitat. Els batlles han lamentat que, a diferència de Madrid, a Barcelona els ciutadans tindran prohibit sortir del municipi fins a la fase 3. Han explicat que els ciutadans dels municipis no podran desplaçar-se a una població de la regió metropolitana ni a la capital. Els alcaldes s'han mostrat sorpresos perquè fins a la fase 3 a Barcelona ciutat, la ciutadania tindrà prohibit sortir del municipi però ja es podrà desplaçar pel conjunt de l'Estat. "Ni tan sols es podran desplaçar a un municipi amb el qual es pot anar caminant, com és el cas de l'Hospitalet de Llobregat, separades ambdues per un carrer", han lamentat. "Com tampoc ho podrà fer la ciutadania que resideix en qualsevol de les dos regions metropolitanes nord i sud, que tot i que tindran la possibilitat de desplaçar-se dins les poblacions de la seva mateixa regió sanitària, no podran desplaçar-se a una població de l'altra regió metropolitana, ni per descomptat a Barcelona ciutat", han afegit. Així, els alcaldes de els regons sanitàries de l'àrea metropolitana, a bans de l'inici de la fase 1, han demanat a Torra que valori les grans realitats existents i que el territori pugui configurar un mateix àmbit comú de mobilitat "de cara ja la propera setmana.". La carta està signada pels alcaldes dels municipis, el secretari de política municipal del PSC, Jaume Collboni, i la diputada del PSC Assumpta Escarp.
Alcaldes socialistes de l'àrea metropolitana demanen a Torra que avali la mobilitat a tota la zona
El president de la Generalitat respon a través de les xarxes socials al president del PPC, qui ha comparat l'ANC amb la "policia religiosa d'alguns països extremistes musulmans" ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha respost a les declaracions del president del Partit Popular Català (PPC), Xavier Garcia Albiol, que diumenge apuntava en un acte de Noves Generacions que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és comparable a la "policia religiosa d'alguns països extremistes musulmans". Albiol afegia sobre l'anul•lació del viatge que tenia previst de fer el cap de l'Executiu català al Marroc que "cap dirigent seriós es vol reunir amb radicals que aposten per un cop d'Estat, encara que sigui sense armes". En el seu perfil de Facebook, Puigdemont ha assenyalat: "El que ens encantaria és trobar una resposta democràtica per part de l'Estat i els seus representants, no amenaces, coaccions i insults diaris", afirma. "Però potser és demanar massa", ha conclòs. En aquest mateix perfil, el president del Govern també s'ha referit a l'entrevista de l'ACN a la líder de Ciutadans (Cs) a Catalunya i cap de la oposició, Inés Arrimadas, en què afirmava que el referèndum és una "presa de pèl col·lectiva" perquè "tothom sap que no es farà". Carles Puigdemont ha penjat un article del digital 'El Nacional' que apuntava que el Deutsche Bank i Fitch donaven com un fet que el referèndum sí que se celebrarà. "Aquí els unionistes ho neguen. A l'estranger ho donen per fet. Curiós, oi?" ha escrit junt amb una emoticona pensativa.
Puigdemont a Albiol: "Ens encantaria trobar una resposta democràtica de l'Estat, no amenaces, coaccions i insults"
El govern espanyol estaria disposat a tallar la llum dels centres de votació del referèndum, segons publica aquest dijous 'El Mundo'. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi ha reaccionat amb ironia i, a través del seu compte personal de Facebook, ha escrit: "Amb la seva obsessió, encara ens regalaran una jornada romàntica. Bon dia!", compartint una informació sobre aquesta notícia. Segons el diari madrileny, l'executiu de Mariano Rajoy vol "curtcircuitar la logística" de l'1-O i "estudia demanar als jutges permís per bloquejar els serveis informàtics". Cal recordar que aquest dimecres un jutge va ordenar tancar el web del referèndum, Referendum.cat, i que va deixar de funcionar al vespre. La Guàrdia Civil va lliurar una ordre judicial a l'empresa que gestiona el web, CDMon, de Malgrat de Mar (Maresme), segons van confirmar fonts del cos a l'ACN. Tot i aquesta caiguda de web, encara es pot accedir al seu contingut ja que se n'han fet rèpliques, com la de l'organització Alerta Solidària. La Generalitat va activar el web Referendum.cat dijous passat a la matinada després que a última hora el Parlament aprovés la llei amb el vot de Junts pel Sí i la CUP i l'abstenció de Catalunya Sí Que Es Pot i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i tots els membres del Govern firmessin el decret de convocatòria per l'1 d'octubre. La llei va ser suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) hores després. Segons ha pogut saber l'ACN, els fets van tenir lloc entre les 5 i les 6 de la tarda, quan dos agents de paisà de la Guàrdia Civil es van presentar dimecres a l'empresa CDMon amb l'ordre judicial. Fonts d'aquesta firma han indicat que són la tercera firma del sector i que estan acostumats a fets com aquest. En concret, han afirmat que no és estrany que, per motius diversos, se'ls demani que es tanquin webs. En són exemples webs que atiïn la violència, webs de pornografia o d'altres. En el cas concret del web del referèndum, des de CDMon expliquen que ells n'allotjaven el domini, i que és això el que han hagut de tancar. El contingut de la pàgina està allotjat en una altra banda. Rèpliques i nous webs Poc després que comencés a córrer la notícia de la caiguda del web ja s'han publicat a través de les xarxes socials dues rèpliques de la pàgina en diferents servidors, una a http://alerta.cat/www.referendum.cat/ i l'altra a https://web.archive.org/web/20170912131104/https://www.referendum.cat/. Posteriorment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, han difós a través de Twitter una tercera adreça, però en aquest cas no d'una rèplica de la primera pàgina sinó d'una de nova, http://www.ref1oct.cat/. La pàgina ha rebut un gran nombre de visites de manera immediata, fins al punt que ha quedat col·lapsada. És per això que, poc després, el mateix Puigdemont ha anunciat que també s'hi pot accedir des d'una altra adreça: http://www.ref1oct.eu.
Puigdemont sobre si Rajoy demanarà que es talli la llum dels col·legis l'1-O: "Ens regalaran una jornada romàntica"
El ple de Badalona ha donat llum verda a una moció per reprovar l'expresident president del PP i regidor d'aquest ajuntament, Xavier García Allbiol, per tuit xenòfob que va fer el passar 13 de novembre en relació a l'agressió sexual a una dona a Santa Coloma de Gramenet. El text aprovat critica que Albiol s'expressés "en termes obertament xenòfobs per buscar el vot d'aquelles persones que se senten amenaçades, creant alarmisme entre la ciutadania". A més, adverteix que era una actitud "impròpia d'un càrrec electe" i considera "greu relacionar la nacionalitat dels agressors i el fenomen migratori amb un atac masclista". La proposta, que és una iniciativa de Guanyem Badalona i ERC, ha prosperat amb el suport de totes les formacions excepte els populars, que hi han votat en contra, i Cs, que s'ha abstingut. El polèmic tuit que va fet García Albiol el passat 13 de de novembre considerava que el que havia ocorregut a Santa Coloma de Gramenet amb l'agressió sexual a una noia per part de joves d'origen magrebí "era conseqüència de la política d'immigració de l'Estat espanyola que consisteix en donar tots els drets i no exigir cap obligació". La moció que s'ha aprovat critica les paraules del regidor popular i exigeix la seva reprovació per aquest comentari. Alhora insta el ple "perquè condemni les actituds i afirmacions públiques, de qualsevol dels seus membres, que incitin al racisme i la xenofòbia". Segons ha explicat la regidora de Guanyem Badalona, Fàtima Taleb, "no es tracta d'anar a la justicia, es tracta de corregir a un regidor que no hauria de mentir i hauria de moderar els seus discursos precissament perquè representa molts veïns i veïnes". Per la seva banda, Xavier García Albiol ha recordat que en els quatre anys que va ser alcalde "cap veí va ser discriminat" per cap qüestió. "Presentin una moció, compari’m amb Hitler, digui'm que sóc un terrorista, reprovi'm i facin el que considerin, que nosaltres seguirem treballant en benefici dels veïns de Badalona. Continuarem defensant els veïns de la ciutat", ha sentenciat el popular.
El ple de Badalona reprova Xavier Garcia Albiol pels seus tuits xenòfobs
El papa Francesc ha expressat el seu condol a les famílies de les víctimes de l'accident d'autocar a l'AP-7 al Montsià. El pontífex –a través del seu secretari d'Estat, Pietro Parolin- ha enviat un telegrama al bisbe de Tortosa, Enrique Benavent. En la missiva, el papa Francesc s'ha mostrat "vivament afligit" en conèixer "la dolorosa notícia d'aquest tràgic accident" que ha acabat amb la vida de tretze noies estudiants. "Preguem per l'etern descans de les finades i, al mateix temps, desitgem una ràpida recuperació dels ferits", ha assenyalat el pontífex. "Prego a la vostra excel·lència que transmeti el sentit condol a les famílies de les víctimes que ploren aquesta irreparable pèrdua", ha continuat la missiva del papa Francesc. "Demano al Senyor que els hi doni els dons de la serenitat espiritual i l'esperança cristiana", ha finalitzat el pontífex.
El papa Francesc prega per "l'etern descans de les víctimes" de l'accident d'autocar al Montsià
Un tren avariat entre les estacions de Clot Aragó i Passeig de Gràcia provoca retards de més de mitja hora als trens Regionals i a la R-2Sud. Segons Renfe, la incidència s'ha produït a les 15.35 hores en un comboi amb destinació Tortosa, que haurà de retrocedir fins a l'Estació de França per tal de transbordar els passatgers a un altre tren. Aquesta avaria afecta especialment als combois que han de sortir de l'Estació de França.
Un tren avariat entre Clot Aragó i Passeig de Gràcia provoca retards de més de mitja hora als Regionals i a la R-2Sud
L'Ajuntament de Calella (Maresme) ha obert un expedient sancionador a tres locals d'oci nocturn per haver incomplert les mesures per prevenir el contagi de la covid-19. Les multes són per a Isla Tortuga, Bora Bora i Nemoris, segons ha anunciat el consistori, que puntualitza que la Policia Local va constatar diverses irregularitats en una inspecció a finals de juliol. Durant l'actuació, els agents van aixecar actes per excés d'aforament, ús de la pista de ball i incomplir la distancia de seguretat entre els clients. L'Ajuntament assenyala que l'acumulació d’irregularitats es considera una falta greu que pot comportar una multa de fins a 10.000 euros i, en cas de reincidència, pot arribar als 20.000 euros i al tancament del local.
L’Ajuntament de Calella multa tres locals d'oci nocturn per incomplir les mesures de prevenció de la covid-19
L'índex euríbor, que és utilitzat com a principal referència per fixar el tipus d'interès dels préstecs hipotecaris concedits per les entitats de crèdit espanyoles, va baixar al maig fins al -0,127% des del -0,119% del mes anterior. Segons ha informat el Banc d'Espanya aquest dijous a través d'un comunicat, prenent com a referència els últims 12 mesos, l'índex registra un descens de 0,114 punts. L'euríbor es calcula amb les dades de les principals entitats de la zona de l'euro i consisteix en el tipus d'interès mitjà per a les operacions de dipòsit d'euros a termini d'un any.
L'euríbor baixa fins al -0,127% al maig
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dijous que el Govern treballarà en un referèndum "acordable" amb l'Estat en qualsevol moment i que formuli una pregunta clara i tingui una resposta binària. "Vol que Catalunya sigui un estat independent?", ha citat com a exemple. En declaracions a 8TV, Puigdemont ha remarcat que aquest referèndum no serà "de cap manera" com el 9-N, per la formulació de la pregunta i també perquè serà vinculant. Pel que fa als pressupostos, ha reiterat el seu avís a la CUP. "Si no hi ha pressupostos no hi ha legislatura", ha indicat. En tot cas, ha assegurat que els comptes són "mutables" en el seu tràmit parlamentari, i ha opinat que altres grups al marge dels anticapitalistes els podrien avalar si "s'alliberessin de prejudicis ideològics". Puigdemont ha tornat a defugir el terme 'unilateral' i ha qualificat el referèndum que ell proposa de "vinculant" i també d'"acordable" amb l'Estat en qualsevol moment. "La nostra voluntat es preparar un referèndum com si l'haguéssim d'acordar demà mateix, que respongui als estàndards de preparació d'un referèndum normal", ha argumentat. Perquè tingui conseqüències, el president ha assegurat que la pregunta ha de ser clara, amb una resposta binària, tot i que ha recordat que el Govern està disposat a acordar-ho tot, també aquesta qüestió. En tot cas, ha indicat que no serà "de cap manera" com el 9-N, precisament per aquests dues diferències: la pregunta amb només dues respostes possibles i el fet que sigui vinculant. Pel que fa a la seva legalitat, ha insistit que no hi haurà "cap moment de buit legal", i que si no hi ha acord amb l'Estat, el Parlament proveirà la normativa que empari el referèndum "amb la legitimitat de la gent que l'ha votat". Ara bé, ha avisat que el referèndum quedarà ajornat si no hi ha pressupostos, perquè són l'eina "indispensable" per culminar-la. Com ja va apuntar en el seu discurs de la qüestió de confiança, Puigdemont ha advertit que no hi haurà una segona oportunitat: si no hi ha comptes convocarà eleccions, perquè voldrà dir que "els famosos 72 diputats per la independència no estan prou cohesionats i units per fer possible que aquest país sigui independent". "L'avís està fet, no puc ser més clar", ha insistit el president, que alhora ha remarcat que els pressupostos són "mutables", en el sentit que es poden modificar en el seu tràmit parlamentari. De tota manera, ha dit que dedueix de les paraules de la CUP una "voluntat clara d'aprovar-los, i que entenen la gravetat i la transcendència de no tenir-ne". És més, Puigdemont ha opinat que no només la CUP podria donar suport als comptes, sinó que ho podrien fer altres grups "si s'alliberessin dels seus prejudicis ideològic". En preguntar-li si es presentarà com a candidat en unes properes eleccions, ha reiterat un cop més que no ho farà si ha culminat el procés, si s'ha pogut celebrar un referèndum i els propers comicis ja són els d'un nou país. En demanar-li si ho faria en cas que la seva tasca fos interrompuda, s'ha limitat a dir que treballarà perquè això no passi.
Puigdemont garanteix un referèndum "acordable" en qualsevol moment i amb pregunta clara i resposta binària
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el desenvolupament reglamentari de la Llei de Desindexació del març del 2015, que pretén desvincular l'IPC de la revisió de preus de béns i serveis en l'àmbit del sector públic. Segons un comunicat del ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, aquesta nova legislació protegirà l'activitat econòmica en general de brots inflacionistes, ja que impedeix que es traslladin entre els diferents sectors de l'economia i que agafin caràcter permanent. D'aquesta manera, determinats preus en els quals intervé el sector públic, com els bitllets d'autobús, tren, peatges d'autopistes, preus de medicaments, preus regulats del gas o l'electricitat no podran indexar-se respecte a l'IPC. En el reglament aprovat avui es detallen les excepcions en les quals es permeten les revisions i s'estableixen els requisits que s'han de complir en aquests casos, per exemple, que la revisió reflecteixi una estructura de costos basada en els principis d'eficiència i bona gestió empresarial. Amb el desenvolupament de la Llei de Desindexació s'evitarà que l'Administració o els usuaris dels serveis públics hagin de suportar els costos d'aquelles pràctiques empresarials que no siguin les millors del mercat. La legislació estableix com a regla general la prohibició d'indexar amb l'objectiu d'evitar els denominats "efectes de segona ronda" i la inèrcia inflacionista. Segons el ministeri, "això protegeix l'activitat econòmica general de brots inflacionistes, en impedir que es traslladin entre els diferents sectors de l'economia i que agafin caràcter permanent". Les modificacions de determinats preus en els quals intervé el sector públic, com els bitllets d'autobús o els preus regulats del gas o l'electricitat, deixaran de ser automàtiques en funció de l'evolució de la inflació i només podran variar quan hi hagi altres causes que hagin estat prèviament justificades i acreditades. Amb tot, la llei exclou del seu àmbit d'aplicació la negociació salarial, les pensions i l'emissió de deute públic. Excepcionalment, es permet la possibilitat d'indexació en casos en els quals aquest mecanisme sigui necessari i eficient; és a dir, sempre que aquesta revisió reflecteixi, de la forma més adequada possible, l'evolució dels costos de l'activitat.
El Consell de Ministres aprova el desenvolupament de la Llei de Desindexació per protegir l'economia de la inflació
El primer tinent d'alcalde i president del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha llançat un avís al tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, després que aquest hagi anunciat la seva disponibilitat a liderar una formació de centre catalanista alternativa a l'independentisme al Parlament. "Es tracta d'un procés intern d'Units que respectem. Però no és compatible ser candidat a la presidència de la Generalitat i formar part del govern municipal", ha advertit Collboni a Batlle. "El nostre compromís amb Barcelona és prioritari i és incompatible amb tenir responsabilitats o enfocaments més enllà de la ciutat", ha insistit el primer tinent d'alcalde, que confia que Batlle decideixi la seva posició i futur "en les properes setmanes". "El senyor Albert Batlle forma part d'un partit com Units, que està en un legítim procés de confluència o suma amb d'altres forces nacionalistes i catalanistes del país", ha recordat Collboni. "Tant el meu partit com jo mateix no tenim res a comentar i només respectar l'estratègia d'un grup polític de cara a unes eleccions al Parlament, que suposadament s'han de fer després de l'estiu", ha continuat en la seva reflexió el primer tinent d'alcalde. "Ara bé, respectem la candidatura de Batlle en aquest procés intern però també reclamem que aquest període sigui curt en el temps", ha apuntat Collboni, que ha desvetllat que ja n'ha parlat amb el tinent d'alcalde de Seguretat "i m'ha garantit que serà dirimit en les properes setmanes". "Estic convençut que serà abans de l'agost. Llavors sortirem de dubtes i prendrem les decisions corresponents", ha assegurat el primer tinent d'alcaldia, que no ha volgut opinar encara sobre aquesta possible marxa d'un dels membres del seu equip. "Es tracta d'una decisió que correspon al senyor Batlle. Jo puc dir que està fent una feina magnífica al capdavant de l'àrea de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, en un moment delicat des del punt de vista de la seguretat pública", ha afirmat Collboni. "Jo li vaig proposar anar a la meva candidatura i també que portés l'àrea de seguretat. Això sí, ho vaig fer amb la voluntat que durés tota la legislatura i no només per un període de temps", ha reconegut el president del PSC a Barcelona.
Collboni adverteix Batlle: "No és compatible ser candidat a la Generalitat amb formar part del govern municipal"
El Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència impulsa el nou espai 'Jo pregunto' perquè els ciutadans es puguin dirigir directament a membres de l'executiu català per fer preguntes. Segons informa el departament a través d'un comunicat, el projecte comença amb una ronda de preguntes a la consellera de Salut, Alba Vergés. Fins demà dissabte a les 15h la gent podrà formular les seves preguntes i Vergés respondrà les 12 més votades dilluns a través de la web participa.gencat.cat. La iniciativa té com a principal objectiu incentivar la participació directa de la ciutadania en el dia a dia del Govern. El projecte, liderat per la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals, vol "incrementar la transparència i retiment de comptes a la ciutadania, fer més propera l’acció de govern i donar l’opció de plantejar dubtes o preguntes directament als membres de l'executiu". A través del web participa.gencat.cat, la ciutadania podrà plantejar preguntes relacionades amb els aspectes sanitaris de la covid-19 que no siguin qüestions de caràcter personal o temes d’informació general sobre la malaltia. El termini per formular preguntes s’obrirà avui divendres a les 9h i finalitzarà demà dissabte a les 15h. Les respostes de la consellera Vergés s’emetran dilluns a la tarda a través de la plataforma on s’han formulat les preguntes. Per tal d’incentivar la participació, la ciutadania serà la que decidirà les 12 preguntes que respondrà la consellera Vergés votant aquelles qüestions que consideri més interessants. Cada participant, a més, podrà comentar les preguntes que hagin fet altres persones per tal d’enriquir el debat. El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha assegurat que "cal donar veu a la ciutadania i fer que s’impliqui en el dia a dia del Govern". "Ens devem als ciutadans, i per tant, hem de ser capaços de crear mecanismes de comunicació directa", ha explicat Solé, que ha remarcat la necessitat de defensar els "drets bàsics en tot moment". Per la seva banda, el director general de Participació Ciutadana, Ismael Peña-López, ha considerat que "en moments com aquests es fa especialment palès que els ciutadans han de codecidir i coresponsabilitzar-se en moltes qüestions del dia a dia", una qüestió que, segons ha afegit, "només és possible des de la total transparència i la confiança mútua”.
El Govern impulsa l'espai 'Jo pregunto' perquè els ciutadans puguin dirigir-se directament a membres de l'executiu
L'exposició a la contaminació de l'aire urbà interfereix directament amb la maduració funcional del cervell, segons es revela en una investigació publicada recentment a la revista 'Neuroimage'. L'objectiu de l'estudi liderat per Jesús Pujol, investigador de l'Hospital del Mar, i coordinat per Jordi Sunyer, codirector i investigador del CREAL, era avaluar l'abast dels efectes potencials de la contaminació urbana a la maduració cerebral dels escolars. En l'estudi, en el qual es van avaluar les emissions dels vehicles en l'entorn escolar, es van realitzar exploracions amb ressonància magnètica del cervell a un subgrup dels nens participants en un altre treball, Breathe, per quantificar els volums regionals del cervell, la composició del teixit, la mielinització, el gruix cortical, l'arquitectura del tracte neuronal, els metabòlits de membrana, la connectivitat funcional en les principals xarxes neuronals i la dinàmica d'activació/desactivació durant una tasca sensorial. Els investigadors van trobar que l'exposició a la contaminació de l'aire s'associa a canvis de naturalesa funcional del cervell, sense efecte evident en l'anatomia i l'estructura cerebral o els metabòlits de membrana. "Concretament, hem vist que una major concentració de contaminants està relacionada amb una menor maduració funcional de les xarxes cerebrals clau per a la integració de l'activitat intel·lectual", explica Pujol. En l'estudi es va observar que l'efecte de la contaminació sobre el cervell és l'oposat a l'efecte de l'edat. "Durant l'edat escolar, els grans sistemes cerebrals s'integren uns amb els altres i s'estableixen les bases del que serà el cervell adult. En l'estudi hem vist que la contaminació urbana pot retardar aquest procés maduratiu cerebral", explica Sunyer. Per provar si la contaminació mesurada s'associava amb el rendiment cognitiu, es va utilitzar el rendiment dels nens en la memòria de treball, la velocitat de resposta motora i en l'atenció. "La presència de contaminació més alta va indicar un temps de reacció més lent", conclou Sunyer.
Un estudi indica que la contaminació del trànsit altera la connectivitat cerebral dels escolars
Unes 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana es manifesten a Barcelona en el marc de la vaga feminista convocada amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Ho fan sota el lema 'ens aturem per canviar-ho tot'. La marxa ha començat al Passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal i el punt final és la plaça Catalunya, on es llegirà un manifest. Les primeres files de la manifestació han estat reservades exclusivament per a dones, tot i que al llarg de la manifestació hi havia dones i homes. La representació d'institucions, polítics i sindicats s'ha relegat a un segon pla, allunyats de la capçalera principal. (S'ha actualitzat la xifra de participants a la manifestació a partir de la valoració de la Guàrdia Urbana) "Ja fa molts anys que es va lluitant però cada vegada és més evident que les desigualtats s'han d'acabar". Una de les assistents a la marxa feminista d'aquest 8-M, Mercè Casademunt, resumia així el sentir majoritari d'una marxa que ha aplegat milers de persones de totes les edats i, sobretot, en la que les dones han pres tot el protagonisme i en la que els homes han acompanyat la reivindicació del moviment feminista. "Estic contenta que hi hagin molts homes perquè aquesta és una lluita de tots", explicava l'Aurora. De fet, un dels homes assistents, Gonzalo, ha animat el moviment feminista a "fer soroll" i a reivindicar-se pels seus drets en una societat en la que els homes estan "mol mal acostumats". "Això està bé perquè demostra que la gent s'està conscienciant. La unió sempre fa la força", afegeix l'Aurora. Constants han estat els lemes, crits i pancartes contra la societat patriarcal i a favor de la plena igualtat entre gèneres. "Fa falta reivindicar-ho a tot arreu, des de la mateixa organització familiar fins a totes les feines i empreses. És un problema general de la nostra societat", replicava Mercè Casademunt, una empresària que ha anat a la manifestació de la ma de les seves empleades. Els periodistes homes, expulsats de la capçalera Tot i que la marxa l'han protagonitzat majoritàriament dones, però a la que han assistit també un gran nombre d'homes, molts d'ells acompanyant a les seves parelles i famílies, els que no han estat benvinguts han estat els periodistes homes que cobrien la marxa. Només en els minuts inicials s'ha permès que estiguessin a l'espai reservat per a premsa davant la capçalera. En el moment d'iniciar-se la marxa, l'organització ha expulsat del cordó els periodistes homes i només les periodistes dones han pogut prendre imatges netes de l'avenç de la capçalera. Inicialment s'ha informat d'aquesta decisió per megafonia i, posteriorment, se'ls ha acompanyat a tots a abandonar la zona reservada i s'han proferit alguns retrets. "Nosaltres soles podem oferir la cobertura de la manifestació", han dit algunes de les periodistes dones. Contra tot tipus de discriminació Després de travessar tot el Passeig de Gràcia, l'acte es tanca amb la lectura d'un manifest a plaça Catalunya en què les membres Vaga Feminista reivindiquen la diversitat del moviment i criden 'prou!' davant "les violències masclistes, agressions, humiliacions, marginacions o exclusions". En aquest sentit, el moviment reclama el desplegament de polítiques d'igualtat "reals" per a una societat més justa i "lliure" de violència. Vaga Feminista denuncia la "invisibilització" de la dona i assegura que amb la vaga en sectors com les cures en la família i la societat es dona "visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, mal pagada o com a economia submergida". "Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita davant l'aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades", rebla el manifest. Les dones lamenten el paper de la dona en diferents àmbits de la societat, des dels relats que es donen als infants en relació a la igualtat de gènere i exigeix un model "lliure de valors patriarcals i imperialistes des dels primers trams educatius". També denuncien el racisme de gènere o els atacs als col·lectius LGTIB. També en clau política, el moviment Vaga Feminista denuncia les agressions sexuals durant la jornada de l'1-O o els efectes del 155: "Les feministes estem compromeses també en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política també són formes de violència institucional".
ACTUALIZACIÓ:Unes 200.000 persones es manifesten a Barcelona pel 8-M sota el lema 'Ens aturem per canviar-ho tot'
Cecot Comerç lamenta que l’inici del període de rebaixes ha quedat “desvirtuat” d’ençà que se’n va aprovar la liberalització, la qual deixa en mans de cada comerciant la decisió per aplicar descomptes i promocions. En un comunicat, la patronal vallesana apunta que s’ha diluït l’impacte que històricament tenia l’inici de les rebaixes a data 7 de gener. Així, Cecot admet que els descomptes al llarg de tot l’any suposen una dinàmica positiva pels consumidors, però assegura que impacte negativament en els comerços, que ajusten més els preus i perden marge de benefici. Per aquest motiu, la patronal reclama consensuar una data d’inici de les rebaixes.
Cecot diu que les rebaixes han quedat “desvirtuades” i reclama consensuar una data d’inici dels descomptes
La investidura del president de la Generalitat haurà de seguir esperant. Com era previsible, Artur Mas no ha aconseguit aquest dimarts el suport de la majoria absoluta dels diputats del Parlament i dijous, en segona votació, es tornarà a sotmetre a la decisió de la cambra. Els 62 diputats de Junts Pel Sí han estat els únics en votar a favor del candidat a la presidència, que ha rebut 73 vots en contra, entre els quals dels 10 de la CUP. Dijous Mas en tindria prou amb la majoria simple dels vots, és a dir, amb aconseguir que 2 diputats dels altres grups li facin confiança i 8 se n'abstinguin o no participin en la votació. Els esforços de Junts Pel Sí se centren en tancar un acord amb la CUP, tot i que l'esquerra independentista ha insistit una i altra vegada que no votarà a favor de la investidura d'Artur Mas. Les posicions de Junts Pel Sí i la CUP pel que fa a la figura del president continuen enrocades. La coalició entre CDC i ERC subratlla que Mas és el seu candidat a presidir la Generalitat i l'esquerra independentista no para de repetir que aquest és precisament el nom que no acceptarà. Aquest dilluns fins i tot han posat un altre nom sobre la taula, el del cap de llista de Junts Pel Sí a les passades eleccions, Raül Romeva, a qui no es pot relacionar "amb els governs anteriors ni amb les polítiques d'austeritat que han restat suports al procés i que no està lligat a un partit corcat per la corrupció". El mateix Romeva ha declarat aquest dimarts que Mas i no ell és el candidat de Junts Pel Sí, tot i que "el més important és arribar a un acord". Dijous 12 de novembre el ple d'investidura es reprendrà amb un nou debat entre els presidents dels grups parlamentaris i el candidat a la presidència de la Generalitat. Fins aleshores, Junts Pel Sí té 48 hores per intentar convèncer els diputats de la CUP de la importància d'investir Mas per no "encallar" el procés, segons va dir el mateix president en funcions en el discurs que va pronunciar aquest passat dilluns a l'hemicicle del Parlament. Si dijous Mas no obté, almenys, la majoria simple dels vots, la seva candidatura quedarà formalment rebutjada i serà la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, qui tornarà a tenir la responsabilitat de proposar alguna candidat a presidir la Generalitat. Forcadell tindria dos mesos a comptar de la primera votació (des del 10 de novembre) per escoltar els grups parlamentaris i fer una o diverses propostes. De fet, podria proposar tantes votacions com volgués durant aquest temps i, si Junts Pel Sí no canvia d'opinió, es podria tornar a plantejar el nom d'Artur Mas. Si el diumenge 10 de gener el Parlament no ha escollit president del Govern, la legislatura es dissoldrà i es posarà punt i final a la XI legislatura, que haurà esdevingut la única de la democràcia en què no s'haurà arribat a cap acord per formar un nou executiu. Durant tot aquest temps, Artur Mas continuaria sent el president en funcions de la Generalitat i seria ell l'encarregat de signar el nou decret de convocatòria d'eleccions que, segons l'Estatut, es farien entre 40 i 60 dies després.
El Parlament rebutja la investidura de Mas en primera votació
El judici pel conflicte col·lectiu interposat pels treballadors de les ambulàncies de les comarques gironines i l'Alt Maresme davant el TSJC contra els canvis en les condicions laborals imposats per l'empresa adjudicatària Transport Sanitari de Catalunya (TSC) ha quedat vist per a sentència. La vista, que s'ha fet a la sala social de l'alt tribunal català, s'ha allargat cinc hores. El Sindicat del Transport Sanitari de Girona (STSG) ha interposat la demanda reclamant que es declarin nul·les les modificacions aprovades perquè sostenen que s'han fet "unilateralment" i sense l'acord dels treballadors. A més, ressalten que han suposat canvis de calendari, categoria laboral i mobilitat geogràfica duts a terme sota "coaccions". El sindicat han sortit del judici "satisfets" i esperen que la justícia els doni la raó". L'ACN s'ha posat en contacte amb TSC però de moment no han volgut fer declaracions. El sindicat va interposar la demanda de conflicte col·lecti per impugnar una modificació de les condicions de treball aplicada per la nova adjudicatària del servei d'ambulàncies a les comarques gironines i l'alt Maresme, TSC. El representants sindicals asseguren que l'empresa els ha aplicat de forma unilateral i sense tenir en compte que les assemblees de treballadors no van ratificar la decisió. Asseguren que les modificacions han estat polèmiques per a la plantilla i que hi ha un centenar de treballadors afectats per modificacions que, segons diuen, sovint han hagut d'acceptar forçosament i sota coaccions de l'empresa. Així, segons el sindicat, els empleats han accedit a rebaixar-se la categoria laboral (i per tant cobrar menys) o han acceptat una clàusula de mobilitat geogràfica. "Ells al·leguen que és per motius organitzatius però nosaltres estem convençuts que és per criteris d'estalvi econòmic", ha assegurat un portaveu del sindicat, Joan Ramon Rodríguez. Els representants sindicals han sortit satisfets del judici i confien que el tribunal els donarà la raó, anul·lant les modificacions. "El que volem és que tot torni a ser com era el mes de setembre", ha ressaltat Rodríguez. L'ACN s'ha posat en contacte amb TSC però s'han abstingut a emetre qualsevol valoració sobre la vista d'aquest dimecres. Ara, només falta que una sentència posi punt final al conflicte.
Vist per a sentència el judici pel conflicte col·lectiu interposat pels treballadors de les ambulàncies contra TSC
L'advocat suís de Jordi Cuixart, Olivier Peter, ha lamentat que Espanya no hagi "respost" a les crítiques d'una quinzena d'estats pels drets d'expressió i reunió a l'Estat durant l'examen de drets humans a les Nacions Unides. En una atenció als mitjans just després de la sessió a Ginebra, Peter ha valorat positivament l'examen perquè creu que les recomanacions que s'han fet sobre drets civils i polítics estan "clarament relacionats amb la situació a Catalunya". "Aquestes crítiques no es poden interpretar d'una altra manera", ha remarcat. Peter ha assegurat que pràcticament no s'ha fet cap referència directa a l'afer català pel "llenguatge particular que s'utilitza al Consell de Drets Humans de l'ONU.
L'advocat de Cuixart lamenta que Espanya no hagi "respost" a les crítiques pels drets d'expressió i reunió a l'ONU
Les hípiques gironines han llançat una campanya solidària per garantir l'alimentació dels cavalls i ponis, perquè amb la crisi de la covid-19 molts centres ho estan passant malament. "Els ingressos de les classes d'escola s'han reduït a zero mentre les despeses segueixen essent les mateixes", diu en un comunicat l'Associació de Centres Eqüestres Esportius de Girona (Acceegi). "I encara ens queda molt confinament per aguantar, molts àpats per donar i moltes quadres per netejar sense poder començar cap activitat", lamenta la presidenta, Maya Pou. Per recaptar fons, l'associació sortejarà material eqüestre que han donat diferents genets o serveis que oferiran professionals del sector. Les aportacions es repartiran entre les diferents hípiques. Amb l'estat d'alarma provocat pel coronavirus, les hípiques gironines han vist com els seus ingressos queien en picat. I això, segons subratlla l'associació, ha provocat que molts centres eqüestres ho estiguin "passant malament", perquè han de continuar garantint la cura i atenció dels animals. "Les despeses d'aquests cavalls i ponis segueixen essent les mateixes; necessiten un prat o quadra, pinso, farratge, ferrer, etc.", indica l'associació. A més, els responsables dels diferents centres també han de treure'ls a passejar o fer-los fer "feina suau i contínua" per garantir que els animals mantinguin "l'estat de forma òptim". Ara per ara, les hípiques es mouen en la incògnita sobre quan podran reobrir. I al costat d'això, tampoc saben si podran reprendre totes les classes i activitats d'abans de la pandèmia (perquè pot ser que la gent tingui por o redueixi despeses). Preparades per reobrir De fet, l'associació que representa les hípiques i el sector eqüestre de Catalunya també s'expressava en aquesta línia. En un comunicat, subratlla que els cavalls tenen "la necessitat" de treballar (que els muntin o els enganxin per tirar de carros) i que no es poden "posar a l'atur" com una persona. "Han de mantenir el seu benestar animal, amb totes les despeses que això implica de personal, alimentació, veterinaris, ferrers, domadors, entrenadors...", diu l'associació catalana. Per això, l'entitat reclama que el desconfinament sigui "planificat" però també "precís i ràpid" per al sector eqüestre, perquè les hípiques ja estan "preparades" perquè els cavalls i els clients puguin fer activitats "en espais oberts, grups reduïts i mantenint distàncies". Arreu de Catalunya hi ha unes 5.500 hípiques i centres eqüestres on hi viuen 36.500 animals (entre cavalls i ponis). Campanya solidària Per ajudar les hípiques gironines a superar l'atzucac en què s'han vist immerses arran del coronavirus, l'Acceegi ha llançat una campanya solidària, 'All For Horses' ('Tot per als cavalls', en anglès). La campanya sorteja donacions que han fet genets de renom o bé material i serveis que han aportat diferents professionals del món eqüestre (com fisioterapeutes, dentistes o fotògrafs). Cada setmana, a través de la web www.all-forhorses.com es faran dotze sortejos. Les butlletes per a cada rifa es mouran entre els 10 i els 30 euros (en funció d'allò que es regali). Tot allò que s'obtingui es repartirà entre les diferents hípiques gironines per garantir l'alimentació i el benestar de cavalls i ponis. Entre les donacions que ha rebut l'associació gironina hi ha el frac de l'amazona Beatriz Ferrer Salat, medallista olímpica a Atenes 2004; el polo que el gener Daniel Martin Dockx va portar als jocs de Rio del 2016. A més, també hi ha cursos amb els també olímpics Albert Hermoso o Rafael Soto, a banda de sessions de fisioteràpia, quiropràctica, reportatges fotogràfics o material esportiu.
Les hípiques gironines llancen una campanya per alimentar els cavalls després de veure com els ingressos cauen "a zero"
L'Ajuntament d'Hostalric (Selva) construirà aquest any una deixalleria municipal per a la reutilització tractament dels residus que es generin en el municipi. La instal·lació s'ubicarà en un solar municipal destinat a ser un equipament públic del carrer de Pompeu Fabra, en el polígon industrial de les Pinedes. La superfície és de 574 m2 i hi haurà diversos contenidors de gran volum i d'altres de menys capacitat destinats a materials com roba, ampolles de vidre o poliestirè. El cost estimat de la construcció és de 112.000 euros i comptarà amb l'ajuda de la Generalitat i de l'Agència de Residus de Catalunya. Segons l'alcalde del municipi, Nil Papiol, ja estan treballant per implementar la recollida porta a porta al municipi a partir del 2021. El municipi d'Hostalric (Selva) estrenarà aquest 2020 la primera deixalleria municipal. El govern local ha anunciat que aquest nou equipament s'ubicarà en un solar municipal que hi ha en el carrer de Pompeu Fabra, dins del polígon industrial de les Pinedes. Es calcula que les obres de construcció duraran dos mesos, però el projecte encara no està redactat ni adjudicat. La superfície del solar és de 574 metres quadrats i dins de la deixalleria municipal hi haurà una oficina de recepció amb informació per als usuaris i també és on es cobraran les taxes pertinents. A més hi haurà diversos contenidors de gran volum i d'altres de més petits, que seran per productes que arriben en menor quantitat (roba, ampolles de vidre o poliestirè). També hi haurà una zona coberta per a deixar-hi els residus que es deterioren si s'exposen a les inclemències i una àrea d'emergència per a la recollida porta a porta que es desplegarà properament. De fet, l'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, ha destacat que estan treballant per desplegar aquest sistema de recollida per tal de desplegar-lo a partir de l'any vinent. L'objectiu és incrementar les dades de reciclatge que hi ha actualment al municipi de la Selva, en què la recollida selectiva representa només un 30% de tots els residus que es generen. Per això, Papiol ha afirmat que la deixalleria municipal "serà un dels pilars centrals de la nova política i cultura mediambiental" que volen implementar a Hostalric. El municipi no comptava amb cap instal·lació d’aquestes característiques fins ara tot i que segons la quantitat de població i la densitat demogràfica a la vila li correspon un model de deixalleria bàsica d’acord amb la Norma Tècnica sobre Deixalleries. El projecte de construcció de la deixalleria municipal té un cost estimat de 112.000€, que serà sufragat amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència de Residus de Catalunya.
Hostalric construirà una deixalleria municipal aquest 2020
El Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès i el seu entorn acull aquest diumenge el 'Bonus Track' del festival de música Petits Camaleons amb totes les entrades exhaurides. D'aquesta manera, es recuperen part dels concerts que es van suspendre el passat 1 d'octubre atesa la situació que es va viure al país. Joan Miquel Oliver, la Fundación Tony Manero i The Penguins han estat els plats forts del matí, mentre que a la tarda arribarà un dels concerts més esperats, el de Txarango. El director artístic del festival, Albert Puig, ha explicat a l'ACN que estan molt satisfets perquè "hem pogut salvar aquesta edició del festival" després dels fets de l'1-O, tot i que ha estat "una versió més reduïda". El festival també compta amb concerts per a nadons i batucades. Puig ha dit que l'objectiu del certamen és "mostrar la música tal com és i no infantilitzar-la". El festival Petits Camaleons 'Bonus Track' ha portat aquest diumenge a l'escenari de Sant Cugat del Vallès els grups de The Penguins –regaae per a xics-, Txarango, Joan Miquel Oliver, Fundación Tony Manero, Coriolà i Bonobos. Es tracta d'una versió "reduïda" del cartell que havia d'actuar el passat 30 de setembre i 1 d'octubre amb motiu de la sisena edició del certamen. Amb tot, l'organització del festival va decidir suspendre'l pels fets ocorreguts a Catalunya amb motiu del referèndum. El director artístic del certamen, Albert Puig, ha explicat que el mateix dia 1-O "alguns grups ja estaven provant el so, però tal com van anar succeint els esdeveniments vam veure que era impossible fer-ho". L'organització va decidir suspendre el festival i tornar l'import de les entrades però, tal com ha relatat Puig, "molta gent ens va dir que no els tornéssim els diners". Malgrat aquesta situació, l'edició 'Bonus Track' del festival se celebra aquest diumenge amb totes les entrades venudes i un gran èxit de públic. L'Anna Corberó és la mare d'una nena de nou mesos i és el primer cop que assisteix al Petits Camaleons: "tenia moltes ganes de venir perquè sempre n'he sentit a parlar molt bé i tenia ganes de provar-ho". De la seva banda, l'Ignasi Martorell, pare d'un nen de vuit mesos i una nena de tres anys, ha explicat que els seus fills s'ho estan passant molt bé, ja que els hi agrada molt la música. El cartell del festival Petits Camaleons no està format per grups de música que toquen exclusivament per a infants o un públic familiar. Aquesta era una de les premisses bàsiques que tenia l'organització del festival. "Volem que s'ho passin igual de bé els pares que els fills i, amb sis anys d'història, constatem que és així", ha expressat el director artístic del certamen. Segons Puig, al festival "tot està fet a mida per a ells, tenen espais reservats, un volum adequat i els concerts són més reduïts, però volem mostrar la música tal com és i no infantilitzar-la".
Centenars de famílies ballen al ritme de Joan Miquel Oliver i la Fundación Tony Manero al festival Petits Camaleons
El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, ha demanat que agents socials, polítics i econòmics facin "un pla de treball" per "corregir" l'efecte del canvi de seu social de més de 2.600 empreses fora de Catalunya. En una entrevista a l'ACN, Pacheco ha assenyalat que aquest pla ha de passar per aconseguir "la tornada de bona part" d'aquestes empreses. El secretari general de CCOO ha defensat que "a Catalunya som encara molt atractius des del vessant econòmic i laboral i això ho hem de fer entendre a tothom. El món econòmic i financer ha de veure que som un entorn geogràfic per instal·lar-se, invertir i desenvolupar un negoci. Tenim una força laboral molt qualificada i una situació geogràfica idònia". De moment, però, Pacheco ha admès que no és "molt optimista" de que tornin massa empreses de les que han canviat la seva seu social. "Si mirem altres processos de secessió, com el del Quebec, veiem que van tornar menys d'un 15% de les empreses que van marxar. Quan una empresa pren una decisió, no ho fa per quatre dies. Aquest és el problema. No podem banalitzar-ho", ha sentenciat. "La sortida de més de 2.600 empreses ens ha de preocupar i molt", ha indicat. "Ja vam fer una crida a la responsabilitat social dels empresaris i per aconseguir un retorn a la normalitat que aconseguís rebaixar les tensions polítiques i socials i resoldre el conflicte, que podia tenir conseqüències greus per la situació econòmica i laboral del país", ha recordat el líder sindical. Segons Pacheco, "els treballadors es preocupen quan els centres de direcció surten de Catalunya i s'allunyen". "Quan cau el consum al comerç, també ens preocupa als treballadors, especialment als de les petites empreses del sector. El mateix passa amb el turisme i l'hostaleria, on es preveuen situacions difícils a principis d'any", ha afirmat. Tanmateix, ha advertit que "el pitjor que podem fer és ajudar a fer la profecia autocomplerta. Dir que tot anirà malament i que al final vagi malament. Hem de defugir d'això. Cal dir que hi ha hagut un problema i que ara cal corregir-lo tornant a treballar ja perquè creixi l'economia de Catalunya, amb propostes polítiques al voltant de les eleccions del 21-D i amb diàleg social". Per exemple, el líder de CCOO ha demanat reactivar la negociació per renovar l'Acord Interprofessional de Catalunya, que "ha de fer de política tractora per corregir la situació actual". D'altra banda, Pacheco ha demanat "posar fre a la facilitat" que va donar el govern del PP per traslladar empreses fora de Catalunya. "Va ser un tret al peu a l'economia espanyola, no només a la catalana. La caiguda del pes econòmic català arrossegarà la resta d'Espanya. Que ningú vulgui treure partit d'això perquè és repartir les misèries". En aquest sentit, Pacheco ha indicat que "hi ha majoria al congrés per canviar aquesta llei".
Pacheco demana un pla a agents econòmics, socials i polítics per al retorn d'empreses que han traslladat la seu social
La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ha tramitat la denominació de sis espais de la ciutat amb noms de sis dones, representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista i també de la cultura de la ciutat. D’aquests sis espais, un correspon a l’actual carrer de l’Almirall Aixada, a la Barceloneta, que la Ponència ha acordat que passi a prendre el nom d’Emília Llorca Martín, una figura reconeguda al barri pel compromís amb els drets dels veïns. La resta de denominacions reten homenatge a les figures de Conxa Pérez Collado (Eixample), Consol Casals i Genover (Gràcia), Teresa Boronat i Fabra i Isabel Domínguez Paniagua (Sant Andreu) i Irena Sendler (Sant Martí). Amb aquests acords, l’Ajuntament de Barcelona aprofundeix en el compromís de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars al nomenclàtor de la ciutat, una estratègia iniciada ja al mandat anterior. La presència femenina és encara avui escassa, i quan les dones estan representades als carrers i places, majoritàriament es tracta de personatges relacionats amb l’Església, la monarquia o l’aristocràcia, a causa de l’hegemonia dels homes privilegiats en el relat de construcció de la ciutat. L’informe favorable de la Ponència és un tràmit imprescindible per fer efectiva la denominació d’un espai públic, impulsada ja sigui pel teixit social o qualsevol agent. El procés també requereix el posicionament del consell plenari del districte corresponent, i culmina amb el corresponent decret d’alcaldia. Emília Llorca Martín, activista social i veïnal de la Barceloneta El canvi de nom del carrer de l’Almirall Aixada, tinent general de les galeres de l’emperador Carles I (segle XVI), pel d’Emília Llorca va ser aprovat el 19 de març de 2019 pel Plenari de Ciutat Vella. Amb l’informe favorable de la Ponència, ara s’obrirà el període d’exposició pública per rebre al·legacions, i un cop conclòs, s’elevarà per al pertinent decret d’alcaldia. Emília Llorca (Barcelona, 1948 - 2009) va néixer i viure a la Barceloneta, on a finals dels anys 80 començà a fer-se molt popular per la seva participació a la Comissió de Festes del carrer Pescadors i la recuperació de festes populars que s’havien perdut, com la de l’Enterrament de la Sardina o la Castanyada. A principis dels 2000, Llorca es va involucrar en problemes que afectaven al veïnat del barri, amb campanyes per millorar el sistema de gestió i d’atenció del centre d’atenció primària. Un altre reclam veïnal on va prendre part va ser la recuperació de l’escola Mediterrània (antiga escola Lepant) que, a causa del seu mal estat va ser enderrocada el 2007. Amb l’Associació de Veïns de l’Òstia, creada el 2005, Emília Llorca es va erigir com una de les primeres activistes veïnals en la lluita contra l’expulsió de veïns fruït de l’especulació immobiliària. Un dels moments més significatius va ser la lluita contra el Pla d’Ascensors del 2007, que implicava la desaparició de molts habitatges i la conseqüent expulsió de veïns. Conjuntament amb Miles de Viviendas, l’Associació de Veïns de l’Òstia va aconseguir aturar el pla i evitar-ne les conseqüències. A banda d’aquest canvi de denominació, la Ponència també ha informat favorablement de batejar cinc espais que no tenen nom. Es tracta de la plaça Conxa Pérez Collado, a la confluència dels carrers de Tamarit i del Comte Borrell, a la placeta urbanitzada amb la superilla de Sant Antoni, al districte de l’Eixample. Pérez Collado (Barcelona, 1915 – 2014), nascuda a les Corts, als 13 anys va començar a treballar en fàbriques i molt aviat va ser una sindicalista destacada i militant de la CNT i de la FAI. Durant la Guerra Civil es va implicar en la defensa de la República, tant al front com a la reraguàrdia. Després de la guerra, va passar pel camp de concentració d’Argelers, i va tornar a Barcelona el 1942. Durant 50 anys va estar al capdavant d’una parada als Encants del mercat de Sant Antoni, on amagava companys, propaganda i material clandestí, i punt de trobada de militants anarquistes. També s'ha denominat el mirador de Consol Casals i Genover, al Park Güell, a la intersecció entre la baixada de la Glòria i de l’avinguda del Coll del Portell, barri de la Salut, districte de Gràcia. Casals (Barcelona, 1942 – 2012), nascuda a l’Eixample, va ser professora de secundària i una destacada activista feminista, comunista, ecologista, pacifista i internacionalista. Va participar en diferents espais feministes, com les Jornades Catalanes de la Dona del 1976, la Coordinadora Feminista, Ca la Dona i el grup Dones Antimilitaristes, des d’on va participar en diferents campanyes contra l’OTAN i les guerres de Bòsnia o del Golf. També va militar en diferents organitzacions independentistes d’esquerres com Bandera Roja o el Moviment de Defensa de la Terra, i va impulsar i col·laborar en diferents entitats de Gràcia. El carrer de Teresa Boronat i Fabra està situat a la cantonada amb el passeig de Torras i Bages i davant del carrer Víctor Colomer, a les antigues casernes, al barri i districte de Sant Andreu. Boronat (Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Calonge, 1983), nascuda a Sant Andreu del Palomar, va ser una destacada artista, actriu i ballarina de la primera meitat del segle XX. Formada al Gran Teatre del Liceu, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, va adquirir fama i prestigi al París dels anys 20 i va inspirar obres de diversos artistes, com el dramaturg Ignasi Iglésias, l’escultor Pau Gargallo, el pintor Pere Pruna i l’escriptor Carles Soldevila. Durant la Guerra Civil, es va significar a favor de la República i no va tornar a viure a Catalunya fins a la mort de Franco, retirant-se de manera modesta a la Costa Brava. Els jardins d’Isabel Domínguez Paniagua són a l’espai limitat pels carrers de Sant Adrià, Llinars del Vallès i el passeig d’Enric Sanchis, al barri del Bon Pastor, districte de Sant Andreu. Domínguez Paniagua (Cabezabellosa de la Calzada, Salamanca, 1947 – Sabadell, 2005), va ser una activista social i política, veïna del Bon Pastor. Veïna del barri des del 1969, de seguida va significar-se en reclamar millores de les condicions de vida dels veïns, com millores urbanístiques, l’arribada del servei d’autobús, o la construcció d’un ambulatori. A causa de la seva activitat sindical clandestina, va patir acomiadaments i fins i tot va arribar a passar per les presons de la Trinitat Vella i Alcalá de Henares durant els últims anys del franquisme. El 1976 va participar activament en la creació i impuls de l’Associació Catalana de la Dona i les seves primeres jornades. A Sabadell va treballar d’educadora de carrer i treballadora social i va crear el Centre d’Atenció a la Dona de l’ajuntament de la localitat vallesana. El carrer d’Irena Sendler està situat entre el carrer d’Àlaba i els jardins d’Elisava, a sota de la plaça de les Glòries, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, districte de Sant Martí. Sendler (Varsòvia, 1910 – 2008), coneguda com l’Àngel del Gueto de Varsòvia, va ser una infermera polonesa que durant l’ocupació nazi en la Segona Guerra Mundial va aconseguir treure del gueto jueu milers d’infants, salvant-los de l’Holocaust, a qui proveïa de documentació falsa i refugi amb la col·laboració de famílies poloneses, orfenats i convents, entre d’altres. El seu nom és un dels reconeguts com els Justos entre les Nacions, reconeixement d’Israel a les persones no jueves que durant l’Holocaust van col·laborar en salvar vides jueves de l’extermini nazi. Nova senyalització de memòria de la ciutat La Ponència del Nomenclàtor també ha aprovat nova senyalització de memòria de la ciutat. Així, s’ha aprovat instal·lar una placa en homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo a la façana de la finca on va viure, a Sarrià-Sant Gervasi; un faristol de memòria a Sant Martí sobre la figura de Berta Cáceres, la líder indígena lenca hondurenya, per la seva lluita activista feminista i en defensa del medi ambient; i la renovació i homologació amb els faristols de memòria de l’Ajuntament de Barcelona, del que recorda al Castell de Montjuïc el president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat per la dictadura franquista el 1940.
Barcelona tindrà sis nous espais públics amb nom de dona
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha anunciat aquest dijous que durant el primer semestre de 2016 l'executiu presentarà una reforma de la Llei de coordinació de les Diputacions perquè "sigui efectiva i perquè realment les competències generals, que han de ser competències de la Generalitat Valenciana, es puguin exercir amb plenitud". Puig ha fet aquest anunci durant la sessió de control a les Corts Valencianes en resposta a la pregunta del síndic de Compromís, Fran Ferri, sobre quin el és full de ruta del Consell per tal d'impulsar la integració i coordinació de les funcions de les diputacions a la Generalitat Valenciana.
Ximo Puig anuncia una reforma de la Llei de coordinació de les Diputacions
La policia espanyola ha interceptat a la Jonquera (Alt Empordà) un total de 67 quilos de marihuana amagats entre una càrrega d'electrodomèstics d'una furgoneta. La droga, repartida en 126 bosses perfectament precintades, tenia com a destinació final Polònia. Els agents també han detingut els dos ocupants de la furgoneta mentre es trobaven repostant combustible en una gasolinera, ja que la intensa olor de la càrrega va cridar l'atenció dels agents, que van confirmar la presència de la droga per la marca del gos policia. Quan els agents es van apropar al vehicle, el conductor i el seu acompanyant van mostrar evidents signes de nerviosisme i actitud de voler fugir, la qual cosa els va donar indicis que poguessin transportar productes o gènere il·legal al vehicle. En inspeccionar la furgoneta, la intensa olor característica de la marihuana va cridar l'atenció dels policies, per la qual cosa va ser requerida la participació de la Unitat de Guies Canins. En la requisa, el gos policia va marcar uns cilindres, elements integrants de tubs d'aspiradora, transportats en set palets, perfectament embolicats i segellats. En el seu interior, els agents van trobar 126 bosses transparents de plàstic, envasades hermèticament, que contenien un total de 67 quilograms de marihuana. El conductor, un home de nacionalitat ucraïnesa, i el copilot, ciutadà polonès, van reconèixer que la càrrega procedia de Barcelona i la seva destinació era Polònia. Els detinguts, que se'ls imputen delictes contra la salut pública, van ser posats a la disposició de l'autoritat judicial corresponent, que va decretar el seu ingrés a la presó.
La policia espanyola intercepta a la Jonquera 67 quilos de marihuana amagats en una furgoneta i deté dues persones
La companyia espera oferir uns 400.000 seients més des de la capital catalana ACN Barcelona.-L’aerolínia Easyjet ha anunciat aquest dimarts que creixerà un 11% a Barcelona durant el 2017, el que representa un augment d’uns 400.000 seients. Segons ha explicat la companyia en un comunicat, aquest augment es veurà impulsat per l’arribada d’un quart avió a la base de l’Aeroport del Prat. Durant el 2016, la inversió de l’aerolínia a l’Estat -on també espera créixer un 11%, el doble que el 2016- ha tingut tres pilars fonamentals, com són l’obertura de la base operacions a Barcelona al febrer, a més de l’anunci de la primera base estacional a Palma per al març de l’any que ve i l’aposta per les Illes Canàries. En nombre de seients, a l’Estat seran 1,6 milions més, dels quals 26% corresponen a l’aeroport de la capital catalana. Palma serà un altre dels punts de creixement clau per a Easyjet a l’Estat. Al març del 2017, s’iniciaran les operacions en la què serà la primera base estacional de la companyia en tota la seva xarxa europea. La creació d’aquesta base suposarà un increment de la seva capacitat a Palma del 16%, passant dels 1,9 milions de seients el 2016 a 2,2 milions de seients el 2017. Tant aquesta base com la incorporació d’un quart avió al Prat suposarà la creació de 150 nous llocs de treball entre pilots i tripulacions. El director general d’Easyjet a l’Estat, Javier Gándara, ha explicat que a la companyia estan “molt satisfets” per poder anunciar l’arribada d’un quart aparell, ja que “demostra la solidesa del nostre model de negoci i respon la necessitat de cobrir una demanda existent de major flexibilitat d’horaris, tant pel passatger vocacional com per al de negocis”.
Easyjet creixerà un 11% a Barcelona el 2017 i incorporarà un quart avió a la seva flota del Prat
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va denunciar a finals de setembre als Mossos d'Esquadra que el menor detingut aquest dilluns per un presumpte cas d'abús sexual a una nena de 10 anys a Calella diumenge havia marxat d'un centre de protecció tutelat per la Generalitat. El Govern afirma que després de la declaració al noi se li ha imputat un delicte d'abús per la diferència d'edat amb la víctima i se l'ha deixat en llibertat vigilada amb ordre d'allunyament. El Govern condemna i rebutja "rotundament" els fets i trasllada tot el seu suport a la menor i a la seva família. En aquest sentit, els ha ofert el servei jurídic d'assessorament i ha posat a la seva disposició el servei terapèutic per a abusos sexuals a menors. Aquest dimarts els Mossos han confirmat la detenció d'una persona per presumpte abús sexual d'una menor a Calella. L'Ajuntament del municipi ha afirmat en un comunicat que la menor té 10 anys i que el detingut també es menor. Indica que és un noi que s'havia escapolit d'un centre de Barcelona i que ahir a la nit es va lliurar a la policia. Segons el consistori, arran d'una trucada al 112, el diumenge 3 de novembre la Policia Local va fer una actuació per atendre un possible cas d'abusos sexuals. El pare viu a Pineda, però la menor era a casa de l'àvia, a Calella, i per això es va activar el protocol en aquest municipi. Segons l'Ajuntament, la policia es va posar en contacte amb el pare i després se'ls va acompanyar als Mossos per presentar denúncia.
El Govern va denunciar al setembre que el menor detingut per abús sexual havia marxat d'un centre de protecció
El cap de llista d'ERC a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián, ha assegurat aquest dimarts que amb l'actual president del govern espanyol en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, "no es pot parlar" perquè es troba "fort" i l'únic que fa és "amenaçar" l'independentisme. Durant una roda de premsa a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Rufián ha apostat perquè l'independentisme guanyi a Catalunya el 10-N i envií un missatge al món després que s'hagi condemnat els presos de l'1-O. "Sentenciem com ells van sentenciar. És crucial", ha reclamat. El republicà ha reclamat "ser forts" per obligar el PSOE a seure a la taula de diàleg i que Sánchez "torni al sentit comú" i s'acabi amb el "bloqueig" i l'"antipolítica". Al llarg de la roda de premsa a l'ACN Rufián ha evitat posicionar-se sobre la posició d'ERC davant una eventual investidura de Sánchez i ha defensat que amb l'actual PSOE no es pot "parlar, negociar o dialogar". El republicà ha explicat que l'independentisme va fer un "enorme gest de generositat" durant les investidures del juliol i setembre i que van ajudar a "desemmascarar" el PSOE. Per això, Rufían ha insistit que estar a favor de Catalunya és dir "no a Sánchez" i, al mateix temps, ha defensat el compromís d'ERC amb la "paraula i el diàleg". Això sí, ha sentenciat el final de l'època on a la política es parla amb un llenguatge a partir de la "testosterona" i ha dit que els vots d'ERC "mai son a canvi de res". "Fer política mai és un fracàs", ha dit a la premsa. Rufián ha tornat a posar damunt la taula la proposta d'aministia pels líders polítics empresonats per l'1-O i l'exercici del dret a l'autodeterminació. Ha avisat que la coalició PSOE, PP i Cs "està feta" i que "res serà gratuït". "Si Casado o Rivera, fan president Sánchez això tindrà un cost", ha avisat. "Si algú al país, tingui la bandera que tingui, pensa que el conflicte polític no es resolt amb repressió, que tingui molt clar que això passa per derrotar el PSOE", ha manifestat. Davant l'escenari que la "gran coalició" prosperi i el "feixisme" entri a la Moncloa, Rufián ha dit que ERC, com a formació antifeixista, "estarà al capdavant". "El nostre compromís antifeixista és granític. Si arriba el feixisme a la Moncloa sigui com sigui ens tindrà al davant", ha avisat.
Rufián: "Amb aquest Pedro Sánchez no es pot parlar"
L'alcalde de Montblanc, Pep Andreu, ha anunciat que deixa ERC després de 30 anys de militància. En declaracions a TAC12, Andreu ha explicat que "les divergències" fan que hagi decidit abandonar el partit. El batlle ha assegurat que seguirà al capdavant del consistori montblanquí, que governa amb majoria absoluta. Durant la seva etapa amb els republicans, ha estat al Parlament, al Congrés i al Senat. "És una decisió una mica difícil i trista", ha comentat. Al gener de l'any passat Andreu va entrar a formar part de l'executiva de La Crida, l'espai polític impulsat per Carles Puigdemont, una decisió que no va agradar a alguns dirigents d'ERC.
L'alcalde de Montblanc, Pep Andreu, deixa ERC
L'eurodiputat Jordi Sebastià ha anunciat aquest dimecres que deixa l'executiva de la coalició Compromís com a mostra de protesta per com s'han dut a terme les negociacions del pacte que ha desembocat en una aliança electoral amb Podemos de cara a les eleccions del 20 de desembre. La renúncia representa que Sebastià deixarà d'assistir a les reunions de l'executiva, de la qual formava part únicament per la seva condició d'eurodiputat. Amb aquesta decisió, Sebastià (militant del Bloc Nacionalista Valencià) expressa el seu desacord amb un pacte que també ha ocasionat la dimissió del diputat a les Corts Valencianes Jordi Juan de l'executiva de Compromís. En consonància amb aquest malestar, Sebastià , exalcalde de Burjassot (Horta Nord) ha impulsat juntament amb altres membres de Compromís el manifest ‘Amb tu, #Més Compromís', que reclama un congrés constituent de la coalició (integrada pel Bloc Nacionalista; Iniciativa, Verds-Equo i independents Gent de Compromís) per a la confluència interna en una sola organització unitària que garanteixi la participació directa de les bases i la ciutadania en primàries i en referèndums oberts.
L'eurodiputat Jordi Sebastià deixa l'executiva de Compromís en protesta pel pacte amb Podemos
L'exnúmero 2 de Cristóbal Montoro al Ministeri d'Hisenda, Felipe Martínez, ha assegurat que la contractació "irregular" que pogués fer el Govern per pagar l'1-O quedava "al marge" del control dels comptes. Martínez ha defensat que el ministeri "va posar tots els elements que tenia" per fer seguiment i control de com es gastava el pressupost públic la Generalitat però que una "altra cosa" és la "realitat material dels fets". "El sistema persegueix fer identificació pressupostària d'una realitat material però no són la realitat material dels fets", ha justificat Martínez, que ha evitat dir obertament si creu que es van gastar diners públics en l'1-O. El que sí ha fet és remarcar que quan van tenir dubtes perquè la informació que remetia la Generalitat era "inexacta o incomplerta" ho van posar en coneixement de la Fiscalia General de l'Estat, com en el cas de la modificació del pressupost per, suposadament, pagar campanyes de difusió.
L'exnúmero 2 de Montoro diu que una contractació "irregular" per part del Govern quedava "al marge" del control financer
La Policia Local de Sant Pere de Ribes ha denunciat un jove de 21 anys, veí del nucli de Ribes, com a presumpte autor d’un delicte de maltractament d’animal domèstic per la mort d’un gos que havia deixat dins una furgoneta. Els fets van tenir lloc dissabte 20 de juliol al carrer de l’Agricultura, a l’altura de les Cases del Mar. Tres testimonis van avisar la policia sobre la presència d’un gos mort a l’interior d’un vehicle i alertant que hi havia dos gossos més en estat crític, mentre hi havia un jove ferit lleu al braç. Els agents van constatar la mort d’un dels animals mentre un grup de veïns assistia un dels gossos crítics. El responsable de les bèsties va relatar que els animals havien estat sols durant una hora. El noi va explicar que s’havia fet la ferida degut a una crisi nerviosa en veure el desenllaç de la situació i va rebutjar rebre assistència sanitària. Ell mateix va dur els animals a un centre veterinari, mentre la Policia Local va instruir diligències.
Investiguen un veí de Sant Pere de Ribes per la mort d’un gos que havia deixat una hora dins una furgoneta
Vall d'Hebron ha posat en marxa un programa d'atenció integral a la salut sexual i reproductiva per a persones amb lesió medul·lar. És una iniciativa pionera a Catalunya i que vol ser referent a l'Estat, amb un equip multidisciplinari que pot assessorar i acompanyar aquelles persones que volen tenir fills en totes les etapes, des del tractament de reproducció assistida si és necessari fins al seguiment durant l'embaràs, el part i després, per prevenir i tractar complicacions que les dones amb lesió medul·lar tenen més risc de patir, com úlceres per pressió o infeccions d'orina. El programa també es dirigeix als homes que vulguin ser pares, amb tecnologia per obtenir mostres d'espermatozoides, ja que els pacients solen presentar dificultats d'erecció i ejaculació, i inclou educació per a l'autoreconeixement i el plaer en les relacions sexuals. La doctora Karla Rojas, de la Unitat de Lesionats Medul·lars i la Unitat de Sòl Pelvià de Vall d'Hebron, va atendre fa uns tres anys una dona que acabava de patir una lesió medul·lar i que el primer que li va preguntar no va ser sobre el pronòstic, sinó si podria ser mare. També volia saber si podria sentir els moviments del bebè durant l'embaràs. Aquesta experiència va impressionar a la doctora Rojas i va ser l'espurna que ha acabat donant lloc a aquest programa pioner. La resposta va ser que, pel que fa a la lesió, sí que podria ser mare. Tot i que la majoria de les dones amb lesió medul·lar experimenten un període d'amenorrea -absència del fluix menstrual- de sis a dotze mesos després de la lesió, entre el 50 i el 90% recupera el cicle mensual i la seva fertilitat no queda afectada. Ara bé, factors físics relacionats, per exemple, amb l'alteració de la sensibilitat o la mobilitat, i psicològics, com la percepció de dificultats per quedar-se embarassades o per tenir cura d'un infant, poden tenir una repercussió en la salut sexual i reproductiva. Tot això fa que la taxa d'embaràs en dones amb lesió medul·lar sigui baixa. "Des del primer moment hem de donar tota la informació i facilitar eines i recursos perquè des de l'educació i autoreconeixement puguin desenvolupar la vida sexual i reproductiva", destaca la doctora Rojas. El programa de Vall d'Hebron, que s'ha presentat aquest dimecres, s'ha posat en marxa aquest any. De moment dues dones de 33 i 37 anys amb lesió medul·lar a causa d'un accident de trànsit ja han estat mares assessorades per la iniciativa i s'espera que una altra doni a llum aviat. Els impulsors del programa esperen atendre a partir de l'any que ve entre 20 i 30 pacients d'arreu de Catalunya i també d'altres llocs de l'estat espanyol. Els pacients seran derivats des dels seus centres de referència. L'equip multidisciplinari integra professionals de la Unitat de Lesionats Medul·lars del Servei de Medicina Física i Rehabilitació; del Servei de Ginecologia (reproducció assistida, obstetrícia i medicina fetal); del Servei d'Urologia i psicòlegs clínics del Servei de Psiquiatria, que treballen de manera coordinada. "Quan una persona amb una lesió medul·lar es planteja si podrà tenir fills, comença un camí en què moltes vegades els pacients han de buscar informació en centres diferents i, fins i tot, en diverses ciutats per trobar el que busquen. La nostra idea va ser integrar els esforços en un programa d'atenció integral", ha destacat el cap de la Unitat de Reproducció Assistida, el doctor Julio Herrero. Des d'educació per a relacions sexuals plenes al seguiment intensiu de l'embaràs El programa aborda tots els aspectes que implica un embaràs: des de la salut sexual i reproductiva al control neurològic, el component afectiu i psicològic, els aspectes obstètrics i el seguiment durant el puerperi per promoure la lactància materna i restablir el sòl pelvià. El programa ofereix educació sexual no només orientada a la reproducció sinó també a experimentar relacions plenes, amb consells, per exemple, sobre el posicionament corporal o sobre dispositius que milloren la capacitat per tenir orgasmes. Quan una pacient es queda embarassada, es fa un seguiment estricte que s'intensifica a partir de la segona meitat de l'embaràs per prevenir i tractar les complicacions més recurrents. Les dones amb lesions medul·lars són més propenses a presentar úlceres per pressió, espasticitat, trombosi venosa profunda, dolor neuropàtic, infeccions d'orina i alteracions esfinterianes. Les pacients realitzen activitat física dirigida durant la gestació per prevenir el dolor neuropàtic i evitar que es desencadenin espasmes a causa dels moviments fetals, les contraccions uterines i els canvis en el tractament farmacològic. La revisió i cura constant de la pell prevé les úlceres per pressió, així com ajustar de forma correcta la cadira de rodes o el coixí i matalàs. També es recomanen canvis en la dieta o hidratar-se molt bé per alleujar els problemes intestinals més freqüents. En les dones amb lesió medul·lar en què es detecta tendència a l'ansietat o a la depressió durant l'embaràs, el programa posa a la seva disposició psicòlegs clínics que ensenyen tècniques de relaxació i eines per gestionar les emocions. El part, no sempre per cesària La cap de Secció d'Obstetrícia, la doctora Anna Suy, assenyala que els parts de les dones amb lesió medul·lar no han de ser per cesària en tots els casos, com sovint es pensa, sinó que moltes poden tenir un part vaginal. "Moltes dones tenen por de no saber quan es posen de part, perquè no senten dolor, però se les ensenya a entendre què són les contraccions i quins canvis es produeixen", afegeix la doctora Suy. Després del part, la Unitat de Lesionats Medul·lars fa un seguiment de les pacients i també se les assessora perquè puguin donar el pit. Les dones amb lesions per sobre del nivell D6 tenen més dificultats per donar-lo. En alguns casos, s'ha de revisar la medicació que es prenen per la lesió perquè sigui compatible amb la lactància. Els homes amb lesió medul·lar que volen ser pares El programa inclou l'educació sexual també dels homes i l'abordatge de la disfunció erèctil. El tractament de primera elecció per la seva efectivitat és l'estimulació del penis per vibració. Només en cas necessari es recorre a altres tècniques com la biòpsia testicular oberta. Quan s'aconsegueix la mostra espermàtica, es processa al laboratori per optimitzar-la i, després, s'utilitza per al tractament de reproducció assistida. "A partir del setè mes vaig sentir el bebè dins la panxa" Yasmina Andrés és una de les pacients del programa de Vall d'Hebron que acaba de ser mare. Va patir una lesió medul·lar quan tenia 16 anys a causa d'un accident de trànsit. Andrés, que és de Burgos, va ser operada a Vall d'Hebron d'una siringomièlia, formació de cavitats a l'interior de la medul·la. Quan es va recuperar d'aquesta patologia, una complicació relativament freqüent després d'una lesió medul·lar, va voler complir el desig de ser mare. "La societat, i una mateixa, pot tenir por perquè falta informació. És important conèixer els casos de persones amb lesions medul·lars que han estat mares i pares per donar seguretat als altres pacients", recalca Andrés. La principal por que tenia era al part. "Què sentiria, com seria; què notaria, què no; on estaria quan em posés de part", ha expressat Andrés, acompanyada pel petit Rafa, que va néixer a l'octubre, i la seva parella. Finalment, el part va ser induït, sense cesària, i "meravellós". Durant l'embaràs, va tenir algunes infeccions d'orina i augment de la sudoració i l'últim mes va ser especialment dur: "Tenia mot poca mobilitat; està asseguda era dur, em faltava l'aire, i em costava menjar". També estava molt expectant per si notaria el bebè dins la panxa: "Va ser una mica més tard, a partir del setè mes, i és una experiència única".
Vall d'Hebron crea un programa pioner per ajudar persones amb lesió medul·lar a tenir fills
El jutjat número 3 de Tortosa ha citat com a investigat un veí de Roquetes (Baix Ebre) per participar "activament" i formar part d'una mesa electoral del referèndum de l'1-O al pavelló municipal. Un atestat de la Guàrdia Civil al qual ha tingut accés l'ACN atribueix a l'home un suposat delicte desobediència, pel qual haurà de comparèixer davant del titular del mateix jutjat el pròxim 26 de març al matí. Segons el relat policial, que no en majors concrecions, l'investigat s'hauria oposat a les instruccions dels cossos de seguretat i autoritats judicials sobre el referèndum, mantenint una actitud de "rebel·lia" i negant-se de forma persistent a deposar-la. Recorden, en aquest context, que la consulta havia estat declarada públicament com a "il·legal" i que els cossos policials tenien la previsió de decomissar tot el material que s'utilitzés.
Citen a declarar com a investigat un veí de Roquetes per participar i formar part d'una mesa del referèndum de l'1-O
L'estat espanyol ha registrat 268 defuncions en les últimes 24 hores, segons les dades del Ministeri de Sanitat publicades aquest dijous. La xifra baixa respecte a aquest dimecres, quan se'n van registrar 325. En total, 24.543 persones han mort per la covid-19 a l'Estat des de l'inici de l'epidèmia. També cau el nombre de nous positius, 1.309 en les últimes 24 hores, respecte els 2.144 nous el dia anterior. En total, Espanya ha registrat des de l'inici de l'epidèmia 213.435 casos positius confirmats per PCR, dels quals 112.050 s'han curat. En un sol dia s'han curat 3.103 persones.
Baixa la xifra de morts diàries per coronavirus a Espanya, amb 268 les últimes 24 hores, i la de nous positius, 1.309
Les queixes que la Plataforma per la Llengua ha rebut sobre l’ús del català a les administracions públiques s’han doblat el 2015 respecte l’any anterior, segons un informe d’aquesta entitat. En concret, es van comptar 120 “greuges lingüístics” relacionats amb el sector públic, per 55 del 2014. L’informe recull estadísticament les 426 queixes que diverses persones van adreçar, per voluntat pròpia, a l’ONG del català quan es van trobar en un cas de mala praxi o de deficiències en l’ús de la llengua catalana, bé fos en l’àmbit públic o en el privat. En la majoria dels casos, la reclamació s’origina per l’absència d’ús de la llengua catalana en algun àmbit. El primer motiu de queixa són les mancances en l’atenció escrita o oral (33,6%), mentre que el segon es relaciona amb circumstàncies on va existir una hostilitat o una discriminació explícita vers l’ús de la llengua catalana (14,6%). En aquest grup s’han aplegat queixes de diversos tipus on hi ha hagut una hostilitat intencionada especialment greu. També cal destacar les queixes a webs i serveis en línia (13,8%), a la publicitat (13,1%), a la llengua del producte (8,2%), a la retolació comercial i senyalització (7,0%) i a l’etiquetatge i instruccions de productes o serveis (5,4%). El 2015 ha estat l’any amb més queixes lingüístiques sobre les administracions públiques des que la Plataforma per la Llengua presenta aquests informes, en una tendència a l’alça que fa que hagin crescut més del doble (fins a un 118%) respecte a l’informe del 2014 i s’hagin situat en la primera posició. Es van triplicar les queixes cap a la Generalitat de Catalunya (de 15 a 49, un 40,8% del total) i ja han superat els greuges de l’Administració central de l’Estat, que ha rebut 42 queixes. El 24,1% restant pertany a les administracions locals (23 queixes), a la Generalitat Valenciana i al Consell d’Eivissa. En particular, les institucions públiques que més reclamacions van rebre són l’Institut Català de la Salut i el Ministeri de l’Interior, amb 15 queixes cadascuna. En l’àmbit privat es constata que, de les 306 queixes que s’han rebut, el sector dels serveis es manté com el que més en suma, 55 en total (que representen un 12,9%), seguit, un any més, pels negocis a internet (8,9%), per les empreses productores (8,2%), pel sector de la telefonia i la informàtica (8,2%) i per les grans superfícies i franquícies (7,0%). En l'àmbit dels negocis a Internet, cal destacar les queixes vers Tripadvisor. És l’empresa que ha acumulat més queixes durant el 2015 i encapçala aquest rànquing per segon any consecutiu. Les 17 reclamacions que s’han rebut són pel fet de no poder publicar comentaris en català al portal. El segon i el tercer lloc en nombre de queixes són per a Movistar (13) i CaixaBank (9).
La Plataforma per la Llengua recull 120 queixes contra administracions per motius lingüístics, el doble que fa un any
L’entitat Societat Civil Catalana (SCC) ha celebrat que aquest dimecres s'hagi retirat l'estelada ubicada a la plaça d'Octavià de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). L'ens assegura que es tracta d'un “triomf de l'Estat de Dret” i d’un “pas endavant en benefici de la convivència entre tots els catalans”. Amb tot, l'associació ha lamentat “l'espectacle que ha muntat” l'Ajuntament del municipi per retirar la bandera, i ha considerat que el fet que hagi estat l’alcaldessa del municipi, Mercè Conesa, l'encarregada de despenjar-la “demostra el caràcter partidista” d'aquest símbol. Per això SCC ha recordat a l’equip de govern de Conesa que “el seu deure” és garantir la neutralitat de les institucions i de l'espai públic i “no estar al servei únicament dels defensors del secessionisme”. Finalment, l'entitat ha reclamat que es retirin les estelades dels espais públics de la resta de municipis de Catalunya on hi ha una situació similar a la de Sant Cugat, i ha advertit que en cas de no fer-ho emprendrà accions judicials com la que ja va prendre en aquest.
Societat Civil Catalana celebra la retirada de l'estelada de Sant Cugat “per ser un triomf de l'Estat de Dret”
L'hospital Trueta de Girona ha començat a fer cirurgia de mapatge cerebral per extreure tumors amb el pacient despert durant una part de l'operació. El mes de setembre es va fer amb èxit la primera intervenció amb professionals del centre. Es calcula que se'n podran fer una desena a l'any no només per tractar tumors (benignes i malignes) sinó també altres patologies com malformacions vasculars cerebrals. Aquest tipus d'intervenció permet detectar les zones sensibles que no es poden tocar per evitar lesions en àrees cerebrals motores, sensitives i de llenguatge. Mentre el neurocirurgià estimula diferents parts amb impulsos elèctrics, un neuropsicòleg va fent preguntes al pacient que en aquell moment està despert, fent-li identificar imatges. Un cop fet el mapa cerebral, se'l torna a adormir i el cirurgià se centra en l'extirpació del tumor.
El Trueta incorpora la cirurgia de mapatge cerebral per extreure tumors amb el pacient despert
Unes 30.000 persones han passat durant aquest cap de setmana per la 23a edició de la Fira de Circ al Carrer de La Bisbal d'Empordà. És una xifra similar a la de l'any anterior, i que des de l'organització valoren de manera "molt positiva". "Estem molt contents perquè no volem créixer per créixer, sinó que volem fer una Fira que com a poble es pugui assumir", ha assenyalat la portaveu de la Fira, Eva Gasull. De fet, un dels aspectes que ha volgut destacar Gasull ha estat l'increment d'espais que hi ha hagut en aquesta edició i que, segons explica, ha permès "evitar grans aglomeracions" com sí passava en edicions anteriors. "L'any passat vam intentar fer-ho més esponjat en els horaris, encara que els espectacles se solapessin, però aquest any ho hem fet des del punt de vista de les localitzacions", ha reblat la portaveu.
Prop de 30.000 persones passen per la 23a edició Fira del Circ al carrer de La Bisbal d'Empordà
La Cambra de Comerç manté en el 3,1% la previsió de creixement a Catalunya per al 2018 i calcula que en el segon trimestre el PIB de Catalunya ha crescut un 0,8% respecte al període anterior, una variació idèntica als dos trimestres anteriors. Al conjunt de l'Estat pronostica un increment del 2,7-2,8% del PIB per al 2018, el que evidencia que l'economia catalana seguirà creixent a un ritme superior que l'espanyola aquest any. Així consta en l'informe de conjuntura del segon trimestre que l'ens cameral ha presentat aquest dimecres, en què la previsió de creixement de l'economia catalana és manté en el 2,7% per al 2019. El comportament de l'ocupació, segons Valls, "demostra que l'economia manté el dinamisme però modera el ritme de creació de llocs de treball a mesura que es redueix l'atur". El nombre d'afiliats creix un 3,1%, i ja són tres anys i mig consecutius en els quals la xifra no cau del 3%. L'indicador de confiança empresarial es modera en el tercer trimestre després del repunt en els tres mesos anteriors, i des del punt de vista de l'oferta, la indústria seguirà sent el sector més dinàmic, amb un creixement de 4,6%, seguit per la construcció i serveis. Miquel Valls ha incidit en que el turisme és el sector que més va notar l'efecte dels atemptats del 17 d'agost i la situació política de la tardor, fet evidenciat en la davallada del nombre de turistes estrangers i les pernoctacions en hotels. Valls ha afirmat que cal "una definició de com volem que sigui el nostre turisme dins d'un mercat cada vegada més competitiu", i ha demanat una anàlisi "transversal" fet tant pel sector privat com pel públic.
La Cambra de Comerç manté la previsió de creixement a Catalunya en un 3,1% per al 2018
El ministre d'Economia, Román Escolano, ha assegurat aquest dissabte que el govern espanyol vol començar a recaptar l'any vinent l'anomenada 'taxa Google', l'impost a les grans empreses digitals que ha de servir per ajudar a finançar les pensions. "La nostra idea és presentar-ho quant abans i que tingui efectes també el 2019 i successivament", ha manifestat en la roda de premsa posterior al consell de ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (UE) que es realitza a Sofia. El ministre ha demanat consens per poder aplicar el nou tribut i l'ha defensat explicant que "no té sentit des del punt de vista d'equitat i justícia social" que "només" l'anomenada "vella economia" tingui "càrregues" impositives.
El govern espanyol vol començar a recaptar el 2019 la 'taxa Google' per finançar les pensions
Els venien en diferents punts de l'Estat i a països del nord d'Àfrica i del centre d'Europa ACN Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una organització criminal d'abast internacional dedicada al tràfic il·lícit de vehicles. Hi ha quatre detinguts de nacionalitat búlgara i d'edats compreses entre els 28 i 54 anys. Els arrestats robaven els vehicles a Catalunya i els enviaven a altres punts de l'Estat i a diferents països del nord d'Àfrica i del centre d'Europa per vendre'ls. La investigació ha permès relacionar el grup amb el robatori de vint vehicles a Catalunya. El 30 d'abril es van produir les quatre detencions i hi ha una cinquena persona citada com a investigada. El sisè integrant de la banda que vivia en territori català té vigent una ordre internacional de detenció. Va marxa del seu domicili de Santa Coloma de Gramenet dies abans de l'operatiu. La investigació va començar a mitjans del 2017, quan els Mossos van detectar un augment considerable de robatoris de vehicles d'uns models molt concrets d'una mateixa marca comercial, Toyota. Els policies van constatar que gran part dels robatoris els havien comès membres d'una mateixa organització criminal assentada a Catalunya. Els integrants tenien un alt grau d'especialització per robar els vehicles i dotar-los d'una nova identitat per després vendre'ls a tercers. A principis del 2018 es van detenir dos ciutadans búlgars a la frontera d'Àustria quan intentaven traslladar dos vehicles robats a Catalunya. Això va permetre els investigadors determinar que l'organització estava integrada per nou persones, vuit búlgars i un rus. Sis d'aquests investigats vivien a Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Barcelona, i eren els encarregats de la sostracció i la manipulació dels cotxes robats. Els altres tres integrants, amb residència fora d’Espanya, s’encarregaven de transportar fora de l’Estat els vehicles robats. El grup actuava sempre seguint un mateix modus operandi. A última hora del dia recorrien diferents localitats catalanes a la recerca de vehicles que quadressin amb la marca i model. Llavors manipulaven els panys i la centraleta per poder emportar-se’l i el deixaven a la via pública, en llocs discrets i propers als seus domicilis, per veure si la policia el detectava. Substituïen les matrícules originals per evitar que es pogués identificar el vehicle com a robat. Amagaven els cotxes en pàrquings llogats o públics Un cop tenien la certesa que el vehicle havia passat desapercebut l’amagaven en pàrquings comunitaris llogats per l’organització, en llocs propers als seus domicilis o en aparcaments públics de Barcelona. Des d’aquests punts, traslladaven els cotxes a una empresa de transports de Parets del Vallès, on treballaven dos dels detinguts. En aquestes instal·lacions modificaven tots els elements d’identificació dels vehicles com el número de bastidor, tant l’encunyat al xassís com l’electrònic. Aquestes operacions les realitzaven els caps de setmana, quan l’empresa, totalment aliena a l’activitat il·lícita, estava tancada. Un cop manipulats tots els elements d’identificació tornaven a amagar els cotxes i fabricaven documentacions falses amb les noves dades identificatives. Els Mossos van detenir quatre persones el 30 d'abril i van fer quatre entrades i escorcolls en dos domicilis de Santa Coloma de Gramenet i Ripollet, a l'empresa de transports a Parets dels Vallès i en un vehicle. Als habitatges van intervenir diferents aparells electrònics per modificar les centraletes dels vehicles i configurar noves claus, inhibidors de freqüència per captar senyals dels comandaments a distància, claus sense codificar, eines per forçar i extreure panys, planxes metàl·liques amb números de bastidor falsos preparades per ser instal·lades, així com documentacions i matrícules falses de Suècia, Bèlgica i Rússia. Tretze vehicles recuperats També es van recuperar cinc vehicles que havien estat sostrets a Catalunya, que se sumen al vuit turismes recuperats al llarg de la investigació. Els detinguts van passar a disposició del jutjat d'instrucció número 5 de Rubí el 2 de maig. Un d'ells va quedar en llibertat amb càrrecs i els altres tres van ingressar a la presó sense fiança.
Desarticulen una organització criminal d'abast internacional que robava cotxes per vendre'ls a tercers
CCOO i UGT han atribuït la reducció de l'atur a l'estacionalitat, per l'inici de la temporada turística i la campanya agrària, i han alertat de la temporalitat dels contractes. UGT ha apuntat que maig és un més favorable a la reducció de l'atur i que, tot i això, "és el menor descens en des del 2012" i ha afirmat que l'estacionalitat "fa incrementar la temporalitat, els contractes de curta durada i la parcialitat no voluntària, que es tradueix en salari baixos, menys drets laborals i treballadors més pobres i vulnerables". De la seva banda, CCOO ha considerat que tot i el descens, "la qualitat de l'ocupació segueix minvant amb més rotació laboral, més contractes temporals i menys cobertura social". Des de la UGT han recordat que a banda de l'inici de la temporada turística, al maig també es produeix l'inici de les campanya agrària i per això ha alertat sobre la situació dels treballadors d'aquest àmbit pel seu "grau de vulnerabilitat més alt". "En moltes ocasions es realitzen jornades maratonianes i les retribucions no arriben al Salari Mínim Interprofessional", ha indicat. Per això, ha reclamat "estar vigilants" perquè es respectin uns nivells de dignitat i higiene correctes d'aquests treballadors. En línies generals, el sindicat ha afirmat que tot i les bones dades del mes, encara hi ha 117.405 persones a l'atur més que abans de l'inici de la crisi i més atur juvenil. Ha afegit que també se signen més contractes "però menys indefinits i més temporals" i que tot i que creix l'afiliació a la seguretat social, "hi ha més persones que no cobren prestacions per desocupació". Davant d'aquestes dades, la UGT ha reclamat la derogació immediata de les reformes laborals i l'impuls i el reforç del diàleg social i la negociació col·lectiva per aconseguir un mercat de treball basat en l'ocupació de qualitat i estable. Ha apuntat també a la necessitat d'obrir un debat en profunditat sobre el mercat laboral i ha apostat per una jornada de laboral de fins a les 32 hores setmanals, així com utilitzar la contractació indefinida i la jornada completa com a model general de la contractació laboral. De la seva banda, CCOO ha afirmat que calen més recursos per a polítiques actives d'ocupació especialment per als aturats de llarga durada i per combatre el "preocupant" atur femení i juvenil. Ha defensat també més inversió pública per potenciar sectors productius que generin estabilitat i ocupacions d'alt valor afegit. Per últim, el sindicat ha reclamat un nou model productiu "basat en l'ocupació de qualitat, estable i amb garanties" i ha rebutjat l'actual model "per inestable i vulnerable a futures crisis".
Els sindicats atribueixen la reducció de l'atur a l'estacionalitat i alerten de la temporalitat
Les zones turístiques de les comarques de Lleida preveuen arribar a una ocupació mitjana del 95% des del Dijous Sant fins al dilluns de Pasqua, sempre que les condicions meteorològiques acompanyin, segons les previsions del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. En concret, les previsions apunten que s'ocuparan entre el 90% i el 100% de les places en un període de vacances que aquest any, pel fet de caure aviat al calendari, afavoreix el turisme d'interior i de muntanya amb les pistes d'esquí a ple rendiment i l'inici de les activitats d'esports d'aventura com a grans atractius, segons ha destacat el director del Patronat, Juli Alegre. Els dies anterior, entre el 24 i el 28 de març l'ocupació oscil·laria entre el 30-40% dels hotels i el 85% de les cases de turisme rural. L'organisme calcula que entre aquest dissabte 24 de març i el dilluns 2 d'abril uns 85.000 turistes visitaran el conjunt de la demarcació i faran més de 210.000 pernoctacions en les diferents modalitats d'allotjament turístic reglat, xifra que suposaria un 5% més que l'any passat. Pel que fa a la venda de forfets, el Patronat de Turisme estima que durant el període de 10 dies de vacances de Setmana Santa se'n podrien vendre fins a 100.000, 15.000 més que el 2017. Segons ha informat aquest dijous el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, la plena ocupació es donarà en molts indrets del Pirineu de Lleida, com també en els allotjaments de turisme rural del conjunt de la demarcació durant els dies festius de la Setmana Santa. Per sectors, es preveu que els establiments d'hoteleria situats a zones turístiques tinguin una ocupació que oscil·larà entre el 90% i la plena ocupació del Dijous Sant al dilluns de Pasqua, i en percentatges inferiors que podrien situar-se al voltant del 30 i el 40% la resta de la setmana, segons les diferents zones turístiques i també en funció de la climatologia. El turisme rural mantindrà una alta ocupació més homogènia a tota la demarcació durant els 10 dies de Setmana Santa, de la plena ocupació pels dies festius al 85% de mitjana la resta dels dies. Els establiments de turisme rural del conjunt de la demarcació tindran plena ocupació del Dijous Sant al dilluns de Pasqua, mentre que del dissabte 24 al dimecres 28 de març la mitjana d'ocupació estarà al voltant del 85%, situant-se sobre el 90% als establiments de les comarques del Pirineu i sobre el 80% als localitzats a les contrades de la plana de Lleida, si bé aquests percentatges encara es podrien incrementar lleugerament amb les reserves de darrera hora. Pel que fa al càmping, s'hi preveu una ocupació alta durant els dies festius a les places de bungalous que podrien arribar a la plena ocupació del Dijous Sant al dilluns de Pasqua, si bé actualment el nivell de reserves està en el 85%. Per a la resta de dies de Setmana Santa, les places de bungalous es troben actualment al voltant del 40% de reserves. En canvi, el nivell d'ocupació per a les places destinades a l'acampada serà baix i estarà molt determinat per la climatologia que pugui fer en els pròxims dies i per les reserves de darrera hora. L'oferta d'allotjament per a aquestes dates estarà al voltant d'unes 60.000 places entre hotels, càmpings, cases de pagès, albergs, refugis, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic i un nombre indeterminat de segones residències, les quals també es preveu que tinguin per aquests dies un bon nivell d'ocupació, principalment les del Pirineu, la qual cosa influirà en el consum, en l'increment de la despesa a les zones turístiques i en la contractació de serveis de turisme actiu, esquí i activitats diverses al conjunt de la demarcació de Lleida. El Patronat adverteix que la climatologia tindrà un paper determinant en aquestes dates pel que fa a les activitats que practicaran els turistes a les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida durant la Setmana Santa. Si persisteixen les baixes temperatures, l'esquí i les activitats vinculades amb la neu seran el principal pol d'atracció. En el cas que les temperatures vagin en augment i la climatologia acompanyi, també es veuran afavorides les diferents activitats de natura i d'aigua. Acomiadar la temporada d'esquí Pel que fa a l'esquí, els centres hivernals d'alpí i de nòrdic del Pirineu de Lleida ofereixen uns bons gruixos de neu de qualitat immillorable per a la pràctica de l'esport blanc després de les intenses nevades caigudes aquest hivern, que permeten tenir les instal·lacions i les pistes a ple rendiment durant tota aquesta Setmana Santa i garantir l'activitat esportiva fins al final de la temporada, previst per al 8 d'abril. Totes les estacions d'esquí alpí del Pirineu de Lleida tenen la previsió de tancar la campanya el dia 8 d'abril, llevat de l'estació de Tavascan, que ho farà el dilluns de Pasqua, 2 d'abril, per l'alpí, mentre que la de nòrdic romandrà oberta fins al dia 8. Per la seva banda, l'estació de nòrdic de Virós- Vallferrera tancarà el dia 2. L'estació de Sant Joan de l'Erm allargarà la temporada fins el dia 8 d'abril i les estacions d’Aransa, Lles de Cerdanya i Tuixent-la Vansa a partir del dia 2 d’abril seguiran obertes només els caps de setmana fins que tinguin neu suficient per a l'esquí. El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu que durant el període de 10 dies de vacances de Setmana Santa les estacions d'esquí del Pirineu de Lleida puguin vendre al voltant d'uns 100.000 forfets, una xifra que es podria incrementar si el temps acompanya. La Setmana Santa de l'any passat es van vendre 85.000 forfets. Els aficionats a l'esport blanc i la neu, a més de practicar l'esquí, també poden gaudir d'una àmplia oferta d'activitats ludicoesportives i d'après-ski, com les passejades amb raquetes de neu, excursions i passejades amb trineus tirats per gossos i excursions a cavall, entre d'altres. Les activitats d'esports d'aventura D’altra banda, les comarques lleidatanes també presenten com un dels principals atractius per a les vacances de Setmana Santa la gran varietat d'activitats que es poden dur a terme i que permeten compaginar tota l'oferta de la neu i l'esquí amb l'inici de la temporada d'esports d'aventura i turisme actiu amb disciplines d'aigua, de terra i d'aire. Els esports d'aventura i les activitats relacionades amb el turisme actiu seran l'altre producte estrella per aquestes vacances de Setmana Santa. Gairebé 230 empreses, distribuïdes per les 13 comarques lleidatanes, ofereixen gairebé una cinquantena d'activitats d'aigua, de terra i d'aire per satisfer tot tipus de demanda. Amb una gran quantitat d'aigua assegurada i unes reserves hidràuliques de rècord, gràcies a les darreres precipitacions, el ràfting continuarà essent el rei dels esports aquàtics, junt amb el descens de barrancs, les piragües, el caiac i l'hidrospeed. La seva pràctica estarà molt vinculada aquests dies amb les condicions meteorològiques. Altres activitats que tenen una forta demanda són les relacionades amb les propostes de BTT, hípica, senderisme i trekking, com també les disciplines aèries com ara el parapent i el globus, entre d'altres. Festes, tradicions i visites a equipaments culturals El Patronat de Turisme també destaca que les vacances de Setmana Santa també tenen com a atracció les processons i els viacrucis de caire religiós, o altres vinculades com les caramelles, els aplecs i les romeries que es fan a les comarques de Lleida. Entre les activitats més representatives podem destacar la festivitat dels Dolors de Bellpuig, els viacrucis i les processons de Lleida, Barruera, Bossòst, Tremp i la Seu d'Urgell, les caramelles de la Seu d'Urgell, Oliana i diversos pobles del Solsonès, i els aplecs del dilluns de Pasqua, a més de l'escenificació de la Passió a Cervera i l'espectacle Viu la Passió a Balaguer, que té lloc a l'entorn natural del santuari del Sant Crist de Balaguer i les ruïnes del Castell Formós. D'altra banda, també es remarca que per aquestes dates diferents equipaments culturals i patrimonials del territori organitzen visiten guiades i amplien els seus horaris d'atenció al públic, com ara la Seu Vella de Lleida, el conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí, el Museu d'Isona i Conca Dellà, i el Centre d'Observació de l'Univers del Montsec, entre d'altres.
Les zones turístiques de Lleida preveuen arribar a una ocupació mitjana del 95% per Setmana Santa
La Plataforma Nova Convergència celebrarà un consell de direcció aquest divendres i una assemblea el 17 de juny per decidir el seu futur ACN Barcelona.-La mà dreta de Germà Gordó i presidenta de l'Institut Català de les Dones, Teresa Pitarch, preveu que continuïn les baixes al PDeCAT seguint els seus passos i els de l'exconseller. En una entrevista a Rac 1, Pitarch no ha descartat que la Plataforma Nova Convergència es constitueixi com a nou partit. Una decisió que es prendrà en els pròxims dies en el marc del consell de direcció d'aquest divendres i l'assemblea que es reunirà el 17 de juny. De moment, la plataforma es manté com a corrent intern del PDeCAT. Pitarch ha explicat que s'ha donat de baixa del partit i també de presidenta de la Comissió Econòmica del PDeCAT, però no com a responsable de l'Institut Català de les Dones. Pitarch ha retret al PDeCAT que no defensi el principi de presumpció d'innocència i ha avisat: "Un partit que no respecta els principis fonamentals difícilment podrà tirar endavant el país amb llibertat, amb seguretat, amb progrés econòmic i social". Segons Pitarch, la plataforma, que aplega més de 300 persones que venen del PDeCAT i de CDC, decidirà en els propers dies el seu futur. "Fer un nou partit és una possibilitat que ja veurem, que passarà per un consell de direcció del dia 9 de juny i per una assemblea el 17 de juny", ha concretat per després afegir que no té perquè ser una escissió del PDeCAT. També ha desvinculat la seva trajectòria a l'administració del fet que ara es doni de baixa del PDeCAT. Assegura que no posa el seu càrrec com a presidenta de l'Institut Català de les Dones en mans de ningú i ha defensat que continuarà desenvolupant la seva feina de la mateixa manera que hi ha independents a l'administració. Pitarch també ha explicat que aquest dimecres al matí ha parlat amb la coordinadora general del partit, Marta Pascal, i que li ha traslladat que estarà sempre al costat del PDeCAT perquè Catalunya arribi a ser independent.
Teresa Pitarch preveu que continuïn les baixes al PDeCAT i no descarta fer un nou partit
Els pescadors de Barcelona no sortiran a pescar aquesta matinada, segons ha explicat a l’ACN un grup de pescadors senegalesos company d’un dels dos que ha desaparegut aquesta tarda en un xoc entre un pesquer i un mercant rus a tres milles nàutiques del port de la capital catalana. Demà al matí a primera hora, però, aniran a la Confraria per conèixer l’estat de les tasques de recerca dels dos homes i veure com poden ajudar. Cal recordar que cap a dos quarts de quatre de la tarda un mercant rus ha xocat amb un pesquer, molt més petit, i aquest s’ha enfonsat a uns 170 metres de profunditat. A la nau hi havia quatre persones, dues que han estat rescatades per la mateixa embarcació mercant, i dues més que encara es busquen.
Els pescadors de Barcelona no sortiran a pescar aquesta matinada
El col·lectiu Lambda, de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, interposarà aquest divendres una denúncia davant la Fiscalia de delictes d’odi contra el cardenal arquebisbe de València Antonio Cañizares per les seves recents declaracions en les quals, en el marc d’una homilia, va alertar front a “l’escalada contra la família per part de dirigents polítics, amb el suport d’altres poders com l’imperi gai i certes ideologies feministes”. La denúncia ha sumat l’adhesió de gairebé 40 entitats, sindicats i partits polítics que també signaran com a denunciants. A través d’un comunicat la coordinadora de Lambda, Fani Boronat, ha considerat que les declaracions de Cañizares són “paraules plenes d’odi, homòfobes i masclistes que sols fan que incitar a l’odi contra aquelles persones que no entrem dins dels arcaics models que defensa la jerarquia catòlica”. Boronat s’ha mostrat convençuda que en els pròxims dies continuaran afegint-se més entitats “perquè ja estem fartes de les humiliacions continuades per part de la intolerància religiosa i del menyspreu als drets humans bàsics”. El col·lectiu també ha informat que des d’aquest divendres llançarà una campanya de recollida de firmes a través de la plataforma Change.org per reclamar al Papa Francesc que condemni els missatges de l’arquebisbe de València.
Lambda durà l’arquebisbe de València a la Fiscalia d’odi amb l’adhesió de gairebé 40 entitats, sindicats i partits
El líder dels socialistes aragonesos demana a l'Estat que "torni" a Catalunya perquè no es converteix en un "problema definitivament irresoluble" ACN Madrid.-El líder del PSOE-Aragó, Javier Lambán, ha assegurat aquest dissabte que el castellà "com a llengua està sent injustament i il·legalment maltractat per la Generalitat" i que està també "injustament i il·legalment postergat a l'escola catalana". "I això resulta absolutament inacceptable", ha resolt en declaracions als mitjans abans de participar al Comitè Federal del PSOE. Per això, Lambán ha defensat que l'Estat "ha de tornar" a Catalunya en educació, "com en altres moltes matèries", ja que considera que "en va marxar fa temps". El dirigent socialista aragonès ha urgit a fer-ho així si es vol que Catalunya a "mig o llarg termini no sigui un problema definitivament irresoluble".
Lambán afirma que el castellà està "injustament i il·legalment maltractat i postergat" a Catalunya
Els afectats per la fallida de la Cooperativa Agrària de Cambrils cobraran abans del juny el pagament corresponent al 2018 que consta al pla de viabilitat. Aquest és el missatge que se'ls ha traslladat a la vuitantena de socis que aquest dissabte s'han reunit en l'assemblea de la plataforma d'afectats al Casal de la Gent Gran de Cambrils, que feia un any que no es convocava. En concret, ara se'ls ha d'abonar un 3,2% dels estalvis retinguts. Quan es faci efectiu aquest retorn de crèdit als impositors, s'haurà recuperat el 56% dels diners -18 milions d'euros- i quedarà pendent el 44% restant. Durant la trobada, també s'ha repassat el procés judicial, en fase d'instrucció fins al febrer del 2019 després que el jutge declarés el cas com a causa complexa. També s'ha explicat que, en aquest procés, el jutge ha designat un pèrit judicial que revisarà la comptabilitat de la Cooperativa d'entre el 2009 i el 2015. Segons ha explicat a l'ACN el portaveu de la plataforma d'afectats, Dani Pallejà, la comissió de seguiment ha apuntat que se seguirà un calendari de pagament similar al del 2017, quan es va fer efectiu l'abonament a finals de maig. Així, calculen que es podria començar a organitzar les transferències en les properes setmanes i cobrar abans que arribi juny. Un cop els afectats ja han cobrat més de la meitat dels estalvis que tenien retinguts, hi ha més tranquil·litat però només de manera relativa, segons Pallejà. I és que fins ara, els pagaments s'han fet subrogant préstecs, una via que no permetrà que es retorni la totalitat dels diners a retornar als impositors. El portaveu de la plataforma preveu que arribarà un punt en què els diners que es corresponen als préstecs deixaran d'entrar, perquè ja s'hauran recuperat tots o perquè els que quedin seran de difícil subrogació, i s'haurà de veure com se substitueix aquesta entrada de diners" per assegurar que es cobreixen les anualitats i els compromisos amb els afectats. A partir d'aquí, Pallejà apunta que s'haurà d'estudiar si la Cooperativa ho fa efectiu amb venda de patrimoni o si el volum de negoci de l'activitat ordinària de l'entitat permet l'entrada de diners. "Estem a l'expectativa de veure com anirà i d'esperar que tot funcioni bé", ha valorat el portaveu, que recorda que fins ara s'ha cobrat en els terminis acordats. Pel que fa al procés judicial, el jutge va declarar el cas causa complexa i això amplia la fase d'instrucció fins al febrer del 2019. A més, s'ha designat un pèrit judicial que revisarà els comptes de la Cooperativa de Cambrils entre els períodes del 2009 al 2015. "Tenim bastant interès a veure què diu l'informe del pèrit, perquè ajudarà a entendre la comptabilitat de la cooperativa i veure què va passar amb els diners", ha explicat Pallejà. Una vuitantena d'afectats s'han reunit aquest dissabte al Casal de la Gent Gran de Cambrils, convocats per la Plataforma d'Afectats per la Cooperativa Agrícola. La plataforma no celebrava cap assemblea amb els afectats des de l'any passat. Tot i això, sí que es va celebrar una trobada el 10 de març amb aquells que col·laboren amb la causa penal per informar de les novetats en el procés judicial amb més detenció.
Els afectats per la Cooperativa de Cambrils cobraran el pagament d'enguany abans del juny
El Consell de Garanties Estatutàries ha conclòs per unanimitat que la llei de mesures fiscals i financeres, coneguda com a llei d’acompanyament als pressupostos, és constitucional i estatutària. Aquesta és la conclusió del dictamen al recurs presentat per Cs sobre diferents articles de la norma. Entre ells, el que regula l’obligatorietat de subministrar informació a l’Agència Tributària de Catalunya en determinats supòsits o diversos impostos que afecten els habitatges buits, els grans establiments comercials, les estades en establiments turístics o les begudes ensucrades. Cs també posava en qüestió la constitucionalitat de la norma pel seu contingut multisectorial. El dictamen del Consell de Garanties dona via lliure perquè la llei es pugui aprovar de manera definitiva al ple del Parlament. C’s argumentava en el seu recurs que en la llei d’acompanyament conviuen lleis específiques sobre diverses matèries i consideren que aquest fet “incrementa la dispersió normativa” i suposa un “grau d’inseguretat jurídica intolerable”. El dictamen recorda que tant el Consell de Garanties com el Tribunal Constitucional (TC) han denunciat de manera continuada els “problemes de tècnica legislativa” que presenten les lleis de mesures o d’acompanyament i fins i tot diu que en determinats casos les deficiències legislatives poden arribar “a un punt de gravetat que voreja l’àmbit protegit per l’article 9.3 de la Constitució”. Tot i així, el Consell de Garanties conclou que aquestes crítiques “mai han arribat a una declaració d’inconstitucionalitat de la norma”. I un dels motius és que des d’una perspectiva constitucional “no hi ha cap obstacle que impedeixi o limiti la introducció en un únic text legislatiu d’una gran quantitat de normes de contingut heterogeni”. Així doncs, l’òrgan consultiu avala la constitucionalitat de la llei tot i constatar que presenta “els problemes i les deficiències de tècnica legislativa pròpies de les anomenades lleis Òmnibus”. Es tracta, segons el Consell de Garanties, d’un text llarg que modifica més de 80 lleis i decrets legislatius, molt sovint sobre matèries diverses i allunyades. El recurs de Cs també posava en dubte la regulació de determinats impostos propis i el Consell de Garanties avala la constitucionalitat de tots ells. Concretament, s’havia presentat recurs contra l’impost sobre els habitatges buits, l’impost sobre grans establiments comercials, sobre les estades en establiments turístics, l’impost sobre begudes ensucrades i sobre el risc mediambiental. D’altra banda, un altre dels aspectes de la llei d’acompanyament analitzats pel Consell de Garanties està relacionat amb l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Concretament, Cs posava en qüestió els articles que regulen l’obligatorietat de subministrar informació a l’ATC per part de persones físiques o jurídiques i entitats en determinats supòsits. C’s argumentava que aquet fet suposa una vulneració del dret a la intimitat i una infracció de la distribució en matèria tributària. L’òrgan consultiu cita doctrina del TC per concloure que no es vulneren les competències en matèria tributària que estableix la Constitució.
El Consell de Garanties Estatutàries avala la constitucionalitat de la llei d’acompanyament als pressupostos