text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
Els tres regidors de la CUP –Capgirem Barcelona no encapçalaran la llista de la formació política per a les eleccions municipals de l'any vinent però no descarten formar part de la candidatura sempre i quan no ocupin llocs amb possibilitat de sortir representats a l'Ajuntament. Ho ha explicat Maria Rovira aquest dijous i ha recordat que des de la CUP s'entén que el ''relleu és necessari i sa'' i ha de servir per ''no acomodar-se''. Per això, ha apel·lat a l'ADN del projecte i ha recalcat que ''moltes cares'' poden defensar el projecte per la ciutat de Barcelona. El cap de llista de la CUP es farà públic el mes de gener després d'un procés participatiu per definir també, el programa electoral. Per confeccionar el programa electoral, la CUP fa una crida a la participació a través de les assemblees de barri. El feminisme, les polítiques LGTBI, l'habitatge, els drets de les persones migrades o la massificació del turisme són alguns dels eixos amb què es vol centrar el debat. A partir del desembre, s'escolliran les conselleres de districte i no serà fins el mes de gener que la CUP – Capgirem Barcelona donarà a conèixer els noms que encapçalaran la candidatura a l'alcaldia de Barcelona. Els tres regidors que tancaran el juny vinent la legislatura no estaran entre les primeres posicions però continuaran fent feina i formant part del projecte polític de la CUP. Així ho ha especificat la regidora Maria Rovira, que ha recordat que des de la formació política no es comparteix la dinàmica de les candidatures unitàries ''sense projecte concret''. Per això, ha defensat un projecte ''independentista'' però també ''rupturista, clarament anticapitalista i feminista''. Per això, consideren que el ventall en l'àmbit sobiranista afavoreix que hi hagi més forces independentistes i que es pugui sumar una majoria per construir ''el republicanisme'' des dels diferents municipis. | Els tres regidors de la CUP a Barcelona no encapçalaran la llista per les municipals de l'any vinent |
La Generalitat ha demanat "humilitat i generositat" al candidat a la presidència d'Espanya, Pedro Sánchez, per formar executiu. "Pactar no és cedir", ha dit la portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa d'aquest dimarts al migdia, posterior al Consell Executiu, mentre continuava el debat d'investidura al Congrés. La també consellera de Presidència ha advertit que "sembla" que Sánchez busqui una repetició electoral, en comptes de pretendre arribar a un acord final amb Unides Podem. El Govern ha tornat a insistir en la necessitat que hi hagi un executiu espanyol "definitiu" per tal de tenir un interlocutor amb qui resoldre "políticament" el conflicte entre Catalunya i l'Estat. | El Govern demana "humilitat i generositat" a Sánchez per formar executiu: "Pactar no és cedir" |
El conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha instat aquest dimecres el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, a explicar "moltes coses" sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, com per exemple per què el govern espanyol no va avisar els Mossos d'Esquadra que l'imam de Ripoll havia estat investigat i havia tingut el telèfon intervingut policialment fa més de deu anys per suposats vincles amb el gihadisme. Davant les crítiques del PP a suposades contradiccions del Departament, Forn ha recordat que ell ha acceptat totes les preguntes en les rodes de premsa i ha demanat comparèixer al Parlament, mentre que el ministre no ha fet el mateix. Forn també ha demanat explicacions a Zoido sobre la "campanya desinformativa per desacreditar la feina dels Mossos a través de diversos mitjans de comunicació". El conseller ho ha dit en resposta, durant la sessió de control al Govern, al diputat del PP al Parlament Alberto Villagrasa, que li ha retret la "gestió comunicativa dels atemptats" i les "contínues contradiccions i desmentits" en el suposat avís de la CIA o l'alerta d'un policia belga sobre l'imam. De fet, Villagrasa ha dit que la tarda dels atemptats la Rambla estava "totalment desprotegida". Forn li ha respost que les polítiques de comunicació han estat "reconegudes per tot el món" i la ciutadania. "La voluntat era informar amb rigor, desmentir rumors i informacions falses", ha explicat. En resposta al diputat de Cs Carlos Carrizosa, Forn ha dit que la ciutadania té el dret d'anar a les manifestacions amb les banderes i els símbols que vulgui. Davant les crítiques de Carrizosa a les banderes estelades, pancartes i crits contra el govern espanyol i el rei durant la manifestació del 26 d'agost, el conseller ha dit que "la gent té dret a anar a les manifestacions com vulgui". Segons Carrizosa, el Govern, amb la col·laboració d'Òmnium i l'ANC, va orquestrar la protesta contra "Espanya i les seves institucions". "No ens sorprèn ni ens sembla una casualitat", ha dit. En canvi, ha dit que a les mobilitzacions de Cambrils, Ripoll, la missa de la Sagrada Família o els petits homenatges a la Rambla "no hi va haver símbols ni pancartes polititzades". Forn li ha respost que a la manifestació hi havia més de 500.000 persones contra el terrorisme i a favor d'una societat "convivencial" i ha recordat que la pròpia Inés Arrimadas va dir que els que protestaven contra l'estat era una "petita minoria de mal educats". En tot cas, Forn ha dit que quan a ell el xiulen, es pregunta el motiu i no es queixa. | Forn diu que el ministre Zoido haurà d'explicar "moltes coses" sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils |
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha contrastat la voluntat de consens pel referèndum que hi ha a Catalunya amb la “negativa constant” de l’Estat espanyol. En declaracions als mitjans després de la segona reunió del Pacte Nacional pel Referèndum, Cuixart ha fet una valoració “molt positiva” de la trobada i ha dit que el denominador comú de totes les intervencions han estat “constructives”. En ser preguntat sobre el fet que el govern espanyol estigui plantejant mesures coercitives si es convoca la consulta, Cuixart ha considerat que el precinte d’escoles seria una “escena kafkiana i surrealista” i ha criticat la “manca de qualitat democràtica” de l’Estat espanyol. Cuixart ha valorat que la trobada d’aquest dimecres és “un gran pas endavant” en la consecució del referèndum aquest 2017. Ha destacat que hi han hagut diverses intervencions però totes han coincidit en la necessitat de donar resposta a la voluntat de fer la consulta i ha posat en valor que la societat catalana treballa per establir “ponts de diàleg i entesa”. Ha assegurat que els catalans estan “oberts al diàleg i a la negociació” i ha criticat que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, respon amb “una negativa constant a cap tipus de diàleg i entesa” amb les institucions catalanes. Ha alertat que aquesta actitud “no fa res més que enfortir el dret d’autodeterminació”. Sobre les darreres informacions que apunten que el govern espanyol té preparades mesures coercitives per impedir el referèndum, com la possibilita d’intervenció de les competències en Educació, Cuixart ha dit que prenen nota d’aquestes “amenaces”, com també ha dit que faria Europa. “A Europa es posen urnes per conèixer voluntat ciutadania i en cap cas es precinten com si fos un delicte”, ha declarat. | Òmnium contrasta la voluntat de consens del Pacte Nacional pel Referèndum amb la “negativa constant” de l’Estat |
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida està treballant en un programa específic per a oficines de turisme amb l'objectiu d'establir línies d'acció i de suport per millorar la seva competitivitat. Entre els eixos principals destaquen accions de formació específica, l'establiment de millores de la gestió estadística dels visitants que passen pels punts d'informació i l'aprofundiment en les necessitats específiques d'unes oficines que estan en primera línia de contacte amb els visitants. El Patronat de Turisme ha reunit aquest dimecres a Lleida representants de més d'una vintena de punts d'informació turística de la demarcació per conèixer les seves necessitats i establir noves vies de col·laboració. Les oficines de turisme del Pirineu i les Terres de Lleida han rebut durant els mesos de gener i febrer d'enguany un total de 10.092 visitants. Segons dades de la direcció general de Turisme, les oficines de turisme de les comarques lleidatanes han rebut durant gener i febrer del 2016 un total de 10.092 visitants. D'aquest total, 6.905 visitants van rebre informació turística dels tècnics i van omplir una enquesta, 2.841 van ser atesos pel personal de l'oficina i 346 només hi van entrar per agafar un fullet o consultar horaris de visites a punts d'atracció turística. | La Diputació de Lleida endega un programa per millorar la competitivitat de les oficines de turisme de la demarcació |
El 'cas Palau' arriba finalment a judici, després d'una llarga i laberíntica instrucció judicial de gairebé vuit anys. El judici durarà quatre mesos, repartits en 55 sessions, fins a finals de juny, i tot i que serà jutjat per l'Audiència de Barcelona, se celebrarà a l'auditori de la Ciutat de la Justícia, a causa del gran número d'advocats i d'acusats. Els dos principals encausats, Fèlix Millet i Jordi Montull, s'enfronten a una petició de 27 anys i mig de presó per haver desviat almenys 18 milions d'euros del Palau de la Música i l'Orfeó Català. Però el cas també ha esquitxat CDC pel seu suposat finançament irregular a través de la constructora Ferrovial. Per això, el partit s'enfronta a una possible indemnització de 6,6 milions d'euros, i el seu extresorer Daniel Osàcar a una pena de set anys i mig de presó. El magistrat que va acabar d'investigar el cas, després de diversos canvis de jutge, enviava a judici a 20 persones, entre les que destaquen, a banda de Millet i Montull, les seves dones i filles, l'exdirectora general del Palau Rosa Garicano, Osàcar, l'exdirectiu de Ferrovial Pedro Buenaventura i diversos empresaris, a més d'11 empreses i la Fundació del Palau com a responsables civils i de CDC com a responsable a títol lucratiu. L'instructor va concloure que hi ha indicis de desviaments de fons de Ferrovial cap a CDC a través del Palau de la Música per adjudicacions d'obra pública, mitjançant un acord en què haurien intervingut els exdirigents de la constructora Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, els exresponsables del Palau Fèlix Millet i Jordi Montull, i els extresorers de CDC Carles Torrent -que va morir el 2005- i Daniel Osàcar, a més de Jaume Camps, per a qui els delictes ja haurien prescrit. Segons el jutge, Ferrovial abonava una comissió del 4% de l'import de l'obra pública adjudicada, de la qual el 2,5% s'assignava a CDC i l'1,5% restant a Fèlix Millet i Jordi Montull per la seva intermediació, percentatge del qual Millet es quedava el 80%. A més, el magistrat afegeix que Jaume Camps va rebre "alguna remuneració" almenys una vegada d'uns 33.000 euros, però ja hauria prescrit. El jutge conclou que les comissions de Ferrovial cap a CDC s'haurien articulat a través de tres procediments. D'una banda, mitjançant lliuraments en efectiu d'uns 2,3 milions als tresorers del partit entre els anys 2000 i 2007. De l'altra, mitjançant facturació falsa per entitats mercantils que es van prestar a fer-ho entre els anys 2004 i 2008, sobretot a través d'actes electorals, valorats en poc més de 2 milions. I finalment, mitjançant convenis de col·laboració aparents subscrits per l'Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música amb la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, valorats en uns 630.000 euros. Les comissions irregulars haurien servit perquè la Generalitat adjudiqués a Ferrovial obres en un canal de l'Ebre, la línia 9 del Metro de Barcelona i la Ciutat de la Justícia de Barcelona. A més, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, governat per CiU, hauria adjudicat a la mateixa empresa un pavelló esportiu. "Deixadesa" dels òrgans de control El magistrat també explicava que l'"espoli" del Palau es va poder produir per la "deixadesa de funcions" dels òrgans col·legiats de control, i que els diners no només van anar a parar a CDC sinó a despeses particulars de Millet i Montull com viatges, celebracions i obres o adquisicions per a la llar. Així, s'haurien apropiat d'almenys uns 3,1 milions de la Fundació i el Consorci a través de la facturació de productes i serveis particulars pagats per aquestes entitats. També van poder desviar almenys un milió d'euros a través de factures per serveis i productes no prestats presentades per empreses de la seva propietat o de les seves dones i filles i pagades pel Palau. Gairebé un milió més el van obtenir pagant directament el Palau viatges particulars i els casaments de les filles de Milet. A més, van desviar 2,5 milions que el Consorci va transferir a l'Orfeó i uns altres 300.000 euros els van obtenir en metàl·lic amb retirades amb xecs al portador a la pròpia entitat bancària. En total, haurien obtingut 18 milions d'euros, 7 Millet, 1,3 Montull i els 9,6 restants amb destí desconegut. Peticions de la fiscalia El fiscal reclama per a Millet i Montull un total de 27 anys i mig de presó per malversació de fons públics, falsedat documental, tràfic d'influències, apropiació indeguda, blanqueig de capital i contra la Hisenda Pública. També acusa d'alguns d'aquests delictes Gemma Montull, per a qui el reclama 26 anys de presó, mentre que per a l'exdirectora general Rosa Garicano demana 9 anys i mig de presó. A més d'aquestes penes, afegeix la petició de multes que, en el cas de Fèlix Millet i Jordi Montull, pugen a més de 22 MEUR. Per a Gemma Montull i Garicano demana multes per valor de més de 12 MEUR. A aquests imports cal sumar les indemnitzacions a l'Orfeó, la Fundació del Palau, el Consorci i l'Agència Tributària, i que superen els 25 MEUR. La fiscalia també demana 7,5 anys de presó per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, a qui acusa dels delictes de tràfic d'influències i de blanqueig de capitals en concurs amb un delicte continuat de falsedat documental, i demana una multa de 20 MEUR. Per als dirigents de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga reclama una pena de quatre anys i sis mesos de presó. Per cadascun d'ells també demana una multa de 10 MEUR. El fiscal xifra en 6,6 MEUR els diners que presumptament hauria rebut CDC de Ferrovial a través del Palau de la Música en concepte de "comissions il·lícites" per a l'adjudicació d'obra pública. Per això, demana que aquest import sigui decomissat a la formació política. En el seu escrit, el fiscal destaca que "l'arrelament històric i el merescut prestigi cultural de l'Orfeó en la societat catalana" van ser "hàbilment explotats" per Millet "per emmascarar les seves actuacions il·lícites, fins i tot les més tèrboles". A més, remarca la seva "destresa" per imprimir en la seva conducta "un enganyós segell de respectabilitat amb el que aconseguia eludir a la pràctica qualsevol tipus de control efectiu sobre la seva gestió". El fiscal també detecta un "cercle socioeconòmic i polític embadalit, on interessos compartits de tot tipus van convergir en una convenient ceguesa davant de qualsevol sospita d'irregularitat". Pel que fa a les presumptes "comissions il·lícites" que hauria rebut CDC de Ferrovial, el fiscal sosté que l'empresa rebia adjudicacions d'obra pública "a canvi o com a conseqüència del seu suport econòmic al partit, autèntic peatge a satisfer per participar amb èxit en el mercat de l'obra pública a Catalunya". El fiscal considera que hi havia un "pacte criminal estable" entre CDC i la constructora. El ministeri públic també manté que en aquest entramat van participar "com a mínim" els extresorers Carles Llorens -que va morir el 2005- i Daniel Osàcar, i també de Jaume Camps, tot i que per aquest últim els fets ja han prescrit. A més, afegeix que "la lògica apunta que aquests dirigents havien de comptar com a mínim amb l'assentiment de responsables del partit polític", tot i que admet que aquest extrem "no s'ha pogut acreditar suficientment." Per la seva part, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) demana 37 anys de presó per Millet i 25 per Montull i la filla d'aquest, Gemma, a més d'una indemnització global als acusats de 165 milions d'euros, 6,6 dels quals a CDC. L'entitat veïnal acusa Millet i Jordi i Gemma Montull de malversació de fons públics, delicte societari, apropiació indeguda, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, falsedat documental i frau fiscal. Demana 11 mesos per a Rosa Gaircano. La resta de penes van dels sis mesos als quatre anys pels responsables de CDC, Ferrovial i empreses proveïdores, a més d'assessors del Palau com Raimon Bergós, Santiago Llopart i Edmundo Quintana. L'acusació popular també demana penes de multa o indemnització de fins a 57 milions en el cas de Millet, 33 per Jordi Montull, 27 per Gemma Montull, 13 per Daniel Osàcar, 11 per Rosa Garicano i 6,6 pels dos directius de Ferrovial i CDC. En el seu escrit, la FAVB considera que l'espoli de l'entitat no s'hagués pogut produir sense la connivència dels membres del patronat de la Fundació, que haurien permès el desfalc "sistemàtic". La FAVB assumeix bona part de l'argumentació de la fiscalia, i assegura que Millet i Montull van desviar fons del Consorci a través de xecs al portador i falses transferències als comptes de l'Orfeó, que no estaven auditats. Del 1998 al 2008 van sostreure 2,4 milions amb aquest sistema, 1,7 dels quals des del 2002. De la Fundació en van sostreure 6,8 milions amb un sistema similar. De l'Orfeó, en canvi, van arribar a sostreure 16,6 milions, perquè era l'única de les tres entitats que no era fiscalitzada, cosa que situa l'espoli, segons la FAVB en 23,4 milions d'euros. Un altre mètode per desviar uns 3,6 milions va ser el pagament d'unes 270 factures falses de proveïdors d'obres i instal·lacions que va pagar el Palau però eren per actuacions als domicilis particulars de les famílies Millet i Montull. Un dels últims intents de desfalc va ser l'adquisició per part de l'Orfeó de dos immobles propietat de Millet i Montull per import "molt superior al de mercat". En un altre apartat de l' escrit, la FAVB descriu el suposat finançament irregular de CDC a través de comissions de la constructora Ferrovial. Ferrovial va ingressar entre 2001 i 2010 uns 11 milions d'euros als comptes del Palau, molts diners més que en altres patrocinis culturals que feia. Mitjançant lliuraments en efectiu als tresorers de CDC, el partit hauria obtingut 3,7 milions, 630.655 euros van ser rebuts a través d'un conveni "sense contingut real" amb la Fundació Trias Fargas, i 1,1 milions més a través del pagament a proveïdors de CDC. Montull responsabilitza a Millet Per la seva banda, els advocats de l'exdirector administratiu de la Fundació del Palau de la Música i del Consorci del Palau Jordi Montull demanen una pena d'entre un any i un any i tres mesos de presó per al seu client, per un delicte d'administració fraudulenta o malversació de fons públics. Així, admet que va desviar fons de les entitats per a obres particulars i empreses familiars, però no reconeix pagament de comissions a CDC procedents de Ferrovial, ni el frau fiscal ni haver falsejat documentació comptable per enganyar a Hisenda. En la seva confessió del 16 de setembre del 2009, un mes i mig després de l'entrada dels Mossos al Palau, Millet i Montull van admetre haver desviat a les seves butxaques 3,3 milions d'euros, però finalment una auditoria i la fiscalia van calcular que l'espoli pujava a més de 25 milions. L'advocat de Montull, Jordi Pina, diu que aquell "penediment" no va ser exacte en les quantitats desviades perquè feia molts anys que havien començat i en aquell moment ja no tenien accés als comptes de l'entitat. En el seu escrit de defensa, Montull assegura que "sempre va seguir les directrius" de Fèlix Millet, el "màxim responsable" de les tres entitats. Montull i Millet van compartir a l'inici del procés el mateix despatx d'advocats, però mesos després es van distanciar i Millet va optar per un altre despatx. Així, Montull només ha reconegut haver pagat amb fons de la Fundació i del Consorci obres i electrodomèstics a casa seva i de la seva filla Gemma a través de factures falsejades, i pagament de serveis a empreses de la seva dona, Mercedes Mir. També reconeix, com va fer en la confessió del 2009, operacions immobiliàries a través del Palau que l'haurien beneficiat a ell. No admet però haver-se quedat diners en metàl·lic, ja que aquests anaven a pagar dietes dels membres dels cors, entre altres. De fet, la defensa ha anunciat que aportarà al judici un nou informe pericial per rebatre altres informes, ja que consideren desorbitada la xifra de més de 20 milions d'euros suposadament espoliats. Així, asseguren que les factures presentades eren per serveis prestats realment, tot i que el pagador era el Palau, i també diuen que les acusacions comptabilitzen per duplicat alguns conceptes. En tot cas, recorden que el propi fiscal diu que Montull es quedava un 20% dels imports desviats, i Millet el 80% restant. La defensa diu que Montull només hauria comès un delicte d'administració fraudulenta, que suposa un any de presó, o com a molt un de malversació de fons públics, que suposaria un any i tres mesos de presó, tenint en compte les atenuants de confessió, col·laboració amb la justícia, dilacions indegudes i reparació del dany, sempre com a cooperador necessari, i mai com a autor directe, que seria Millet. En aquest sentit, nega haver intercedit perquè la constructora Ferrovial pagués comissions irregulars a CDC a canvi de l'obtenció d'adjudicacions d'obra pública. En aquest sentit, recorda que Montull no era gens conegut públicament i tenia "capacitat nul·la" d'influència política o empresarial. A més, l'escrit recorda que no hi ha cap funcionari imputat per haver prevaricat en l'adjudicació d'obres. L'escrit també assegura que Montull no era "conscient" d'estar gestionant diners públics a través del Consorci, del qual formen part la Generalitat, l'Ajuntament i l'estat, perquè la majoria dels seus ingressos procedien del Palau. Per això, considera que no se'l pot acusar de malversació, perquè no és funcionari. En el cas del frau fiscal, el nega rotundament, i assegura que Montull no tenia coneixements fiscals i que sempre feia el que li deien assessors externs. El mateix despatx d'advocats també porta la defensa de la filla de Montull, Gemma, que des del 2003 treballava al Palau i des del 2005 era la directora financera de la Fundació i el Consorci. En el seu cas demana l'absolució per tots els càrrecs, perquè ella, tot i el càrrec, només tenia funcions administratives i comptables, però seguia les ordres de Millet i del seu pare, que "no li donaven explicacions" i ella tampoc revisava la veracitat de les factures que li presentaven per introduir a la comptabilitat. Tampoc tenia signatura en els comptes. L'escrit de defensa de Gemma Montull, per qui la fiscalia demana 26 anys de presó i 12 milions d'euros en multes, assegura que ella no va tenir mai relació directa amb Ferrovial i considera que la relació de parentiu amb el seu pare no significa necessàriament una col·laboració en els delictes d'aquest. Llarga vista oral El judici tindrà lloc entre l'1 de març i el 27 de juny, un total de 55 sessions, totes de matí excepte en algun cas puntual. La Secció Desena de l'Audiència de Barcelona haurà de maniobrar amb 38 parts personades. Els dies 1 i 2 de març serà el torn de les qüestions prèvies, i els acusats declararan entre el 8, 9, 10, 16 i 17 de març. Entre el 20 i 22 de març serà el torn dels responsables civils, com CDC. Des d'aleshores, hi haurà setmanes amb una o fins a cinc sessions matinals, i el judici s'ha calculat perquè acabi el divendres 23 de juny, just abans de la revetlla de Sant Joan. No obstant, s'han deixat dos dies més de reserva, 26 i 27, per si el procés s'allargués, i altres dies entremig per reubicar algun testimoni si fes falta. Entre els nombrosos testimonis, destaquen l'actual presidenta de l'Orfeó, Mariona Carulla, alguns investigats inicialment que havien tingut relació amb el Palau, o el director general de la institució un cop van ser rellevats Millet i Montull, Joan Antoni Llinares. Entre els polítics o expolítics, destaquen Àngel Colom, Jaume Camps, Andreu Viloca, extresorer de CDC, Jordi Turull, Miquel Roca, Pere Macias, Felip Puig, Carmina Llumà, Martí Carnicer o Joaquim Nadal. La causa fou rebuda pel tribunal el passat 2 de setembre: 65 capses amb 102 volums. Són un total de 60.784 folis, a més de la documentació de les peces separades de situació. Aquest assumpte té 38 parts processals: 16 acusats, entre ells Fèlix Millet i Jordi Montull, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i/o populars, com la FAVB, cinc responsables civils a títol lucratiu, com CDC, i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries, sobretot empreses privades que es van beneficiar de l'espoli, com Ferrovial. En total són 30 les persones togades en aquesta causa (24 lletrats de la defensa, quatre acusacions populars i particulars i dues acusacions públiques). | Comencen quatre mesos de judici pel 'cas Palau' gairebé vuit anys després de descobrir-se l'espoli |
El president fa una crida a la "calma" i l'ATA reclama un pla de contingència ACN Madrid.-El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns un "pla de xoc" per fer front als efectes econòmics del coronavirus. Durant la clausura de del Congrés a l'Associació Espanyola de Treballadors Autònoms (ATA), Sánchez ha dit que fa dues setmanes que l'executiu hi està treballant –tot i que no n'ha donat detalls- però ha volgut llençar un missatge de "calma" i "serenitat": "Tenim un sistema sanitari robust". Per la seva banda, el president de l'ATA, Lorenzo Amor, ha demanat, precisament, durant el seu discurs, un "pla de contingència" per fer front a l'epidèmia que "ja està afectant alguns sectors".Precisament, aquest dijous està prevista una reunió entre el govern i els agents socials. | Sánchez anuncia un "pla de xoc" per combatre els efectes econòmics del coronavirus |
El detingut utilitzava sempre accelerants del foc com pastilles per a barbacoes o alcohol i pintava les façanes ACN Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra van detenir 'in fraganti' el passat 13 de juny un home de 31 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Barcelona, com a presumpte autor de nou incendis en un mes. Segons fonts policials, l'home sempre utilitzava accelerants del foc com pastilles per a barbacoes i alcohol, pintava amb un esprai negre les façanes i els intèrfons i habitualment actuava de matinada. A més, hi havia altres elements que apuntaven a la mateixa persona sobre l'autoria dels fets, com que els incendis se succeïen en el temps amb pocs dies de diferència i que es concentraven als barris de la Ribera, Santa Caterina i el Born, al Districte de Ciutat Vella. L'home està acusat de set delictes de danys amb agreujants d'incendi, un delicte d'incendi amb risc per a les persones i un delicte greu de danys amb agreujant d'estralls. Després de passar a disposició judicial el passat 16 de juny, va ingressar a la presó. Els agents van observar com el detingut també repetia els incendis en alguns carrers. La successió dels focs va posar en risc la integritat dels veïns que residien als edificis afectats i van generar alarma social entre els seus residents. De fet, va ser gràcies a la col·laboració ciutadana que els agents van poder identificar el presumpte autor dels incendis. Van establir un dispositiu de vigilància als barris afectats fins que van poder detenir el piròman 'in fraganti' en el moment que havia fet esclatar un artefacte explosiu que havia enganxat amb cinta aïllant a la porta d’accés de l’edifici en un immoble que ja havia patit dos atacs en setmanes anteriors. El detingut, que ja té diversos antecedents de l’any 2011 per a delictes de la mateixa naturalesa, va passar a disposició judicial el dia 16 de juny i el jutge va decretar el seu ingrés a presó. | Ingressa a presó el presumpte autor de nou incendis a Ciutat Vella |
L'estació potabilitzadora de Palafolls ha quedat inundada a causa dels efectes del temporal Gloria, ha estat evacuada i no es troba operativa. Per aquest motiu, Protecció Civil ha demanat als veïns de nou municipis del Maresme que limitin el consum d'aigua potable per tal de no esgotar les reserves abans que la instal·lació es pugui tornar a posar en marxa. Segons SOREA, encarregada de la gestió, el subministrament es pot garantir fins divendres al matí. Els veïns afectats són els de Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta. ((En aquesta actualització s'afegeix la indicació de l'empresa, que afirma que pot garantir l'aigua fins divendres al matí)) Segons ha explicat SOREA, la planta no pot funcionar però es pot garantir el servei fins divendres al matí "sempre que es mantingui el subministrament elèctric". La companyia ha subratllat que l’aigua que està subministrant en aquests moments a la població té l’absoluta garantia sanitària i no està afectada per aquest episodi de desbordament. | ACTUALIZACIÓ:La potabilitzadora de Palafolls s'inunda i demanen als veïns de nou municipis del Maresme que limitin el consum d'aigua |
L'Ajuntament de Girona informa que durant la nit s'ha pogut solucionar l'avaria al transformador que havia deixat veïns del barri de Sant Ponç sense llum "Els veïns han recuperat la llum", indica l'ajuntament a través de les xarxes socials. El temporal va inundar el pavelló de Fontajau i això ha obligat a traslladar, a partir de dilluns, les activitats fisicoesportives que s'hi feien. L'ajuntament exposa que es faran a la llar d'avis de Taialà, al centre cívic Ter i al gimnàs de l'escola Taialà. A més, recorda als usuaris que poden consultar on es reubica la seva activitat a través del telèfon de l'àrea d'esports, el 972-22-21-55. | Restablert el subministrament elèctric al barri de Sant Ponç de Girona, afectat pel temporal |
Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya ha rebutjat i criticat la sentència del Tribunal Constitucional que ha declarat nuls i inconstitucionals sis articles de la Llei del Parlament 17/2015 d'igualtat entre homes i dones. A través d'un comunicat difós aquest divendres, el sindicat ha qualificat d'"incomprensible" que l'alt tribunal digui que no és constitucional "qualsevol mesura que pugui incidir en la no discriminació de les dones". "És un nou atac als drets de dones i homes, passant per sobre del marc de relacions laborals de Catalunya", ha alertat CCOO. CCOO Catalunya s'ha compromès a defensar "sense cap límit" mesures bàsiques de les relacions laborals que "afavoreixin la tolerància zero a l'assetjament sexual, la participació de les dones a la negociació col·lectiva i les mesures que a les empreses garanteixin polítiques de no discriminacions de les dones a través dels plans o les mesures d'igualtat". "Es tracta d'un tema de justícia i democràcia", ha conclòs el sindicat en el comunicat difós aquest divendres. | CCOO rebutja la sentència del TC que declara inconstitucionals sis articles de la Llei d'igualtat entre homes i dones |
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat una ronda de converses amb totes els partits i entitats socials i econòmiques que tinguin un "compromís ferm" per l'exercici de l'autodeterminació amb l'objectiu de traçar una unitat estratègica fins a la sentència del judici de l'1-O. En la sessió de control d'aquest dimecres al matí al Parlament, Torra ha afegit que una condemna del Suprem als dirigents independentistes jutjats seria un "atac contra la democràcia" i una "vergonya absoluta per l'Estat". El president vol saber "què pensen" els partits i entitats sobiranistes en aquests mesos previs a la sentència. Torra també ha demanat a tots els grups parlamentaris tornar a negociar els pressupostos de la Generalitat, un cop acabat el cicle electoral. Torra ha apuntat que s'apropen uns "mesos decisius" després de tancar el cicle electoral, i ha demanat al bloc sobiranista que prengui "consciència" del "moment històric" que s'apropa. Així, el president ha anunciat una ronda de converses amb els partits i entitats favorables al dret a l'autodeterminació per saber "què i com pensen" de cara als mesos que falten fins a les sentències del judici de l'1-O al Suprem. "Les volem absolutòries, però si no és així seria un atac a la democràcia i una vergonya absoluta per l'Estat", ha asseverat. Torra ha insistit en la importància d'aquestes converses "per assolir el desafiament" i fer realitat els "anhels democràtics" de Catalunya. Per això ha demanat "unitat estratègica" per "traçar el rumb" dels propers mesos. | Torra farà una ronda de converses amb partits i entitats sobiranistes per traçar una unitat estratègica fins a la sentència |
Un funcionari del Tribunal de Justícia Superior de Catalunya (TSJC) ha notificat al president del Govern, Quim Torra, que el seu judici per la pancarta dels presos i el llaç groc que hi havia a la façana de Palau començarà el 18 de novembre. El president ha signat el document aquest dilluns a les 12:04 hores del matí, després que el lletrat de l'administració de justícia del TSJC Joaquim Martínez acordés -fa 10 dies- ajornar el judici previst pels dies 25 i 26 de setembre. Així, la vista començarà el 18 de novembre amb sessió de matí (9:00) i tarda (16:00). Lluís Llach, Antonio Baños, Sílvia Bel i Teresa Casals van fixar divendres a la tarda un cartell nou a la façana de Palau. Hores abans treballadors de la Generalitat van retirar la pancarta inicial, per l'odre del TSJC als Mossos. El TSJC jutja el president per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la presència de llaços grocs als edificis de la Generalitat en període electoral. El jutge instructor Carlos Ramos va decidir el 20 de setembre no admetre la recusació formulada contra ell per la defensa del president, i també va proposar rebutjar les recusacions dels magistrats Jesús María Barrientos i Mercedes Armas. La defensa de Torra va plantejar la recusació de Ramos, el jutge instructor que havia d'estudiar les recusacions de Barrientos i Armas. Ramos va instruir justament la causa sobre desobediència i ja va descartar recusar-se llavors, tal com pretenia el president de la Generalitat. La petició de Torra citava extractes de resolucions del magistrat i argumenta que el fet que utilitzés certes expressions genera "seriosos dubtes" sobre la seva imparcialitat. Canvi de pancarta El TSJC va notificar dilluns passat a Torra el requeriment perquè retirés la pancarta que demana l'alliberament dels líders polítics empresonats que hi havia al balcó de la Generalitat. En saber-se divendres passat que el TSJC ordenaria la retirada, Torra ja va anunciar que no ho faria i que recorreria la decisió, que considera una "vulneració flagrant" del dret a la llibertat d'expressió i d'opinió. El requeriment del TSJC és fruit d'una demanda presentada per l'entitat Impulso Ciudadano, que sosté que la pancarta no representa tots els ciutadans i que no hi ha cap fonament jurídic per haver-la col·locat. Dos treballadors de la Generalitat van retirar la pancarta a favor dels independentistes presos, cap a les 15:30 hores del divendres la tarda. El TSJC havia ordenat just abans als Mossos que despengessin el cartell de forma immediata. Poc després el cantautor i exdiputat de JxSí Lluís Llach, l'actriu Sílvia Bel, el periodista i exdiputat de la CUP-CC Antoni Baños, i la portaveu de Somescola, Teresa Casals, van penjar una nova pancarta a la façana del Palau de la Generalitat amb el lema 'Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans'. Aquesta mateixa pancarta ja va substituir la que feia referència als presos la primavera passada, quan la JEC va reclamar retirar-la, a les portes de les campanyes del 28-A i el 26-M. | El TSJC notifica a Torra que el seu judici per la pancarta dels "presos polítics" començarà el 18 de novembre |
La Federació d'Hostaleria de Girona reclama un canvi al Codi Penal per lluitar contra els delinqüents "reincidents" i evitar que Ryanair tregui la base de Vilobí d'Onyar (Selva). El seu president, Antoni Escudero, ha assegurat durant la celebració del Dia Mundial del Turisme a Masarac (Alt Empordà) que la sensació d'inseguretat que generen els delictes creixents a Catalunya acabaran "passant factura" a la demarcació. "No és normal que entrin per una porta i surtin per l'altra", ha dit. D'altra banda, Escudero també ha insistit en la importància que la companyia irlandesa té per a les comarques gironines i ha dit que creu que "s'ha de quedar sí o sí". "No pot ser que per un tema laboral la província hagi de patir-ho", ha insistit. "La base s'ha de quedar perquè si els avions no dormen aquí es perdran rutes", ha afegit. Escudero també ha reclamat a les administracions que facin "realitat" el baixador de l'AVE i que es lluiti contra les activitats "il·legals" al sector turístic. El castell de Biart ha estat l'escenari de la 16a edició del Dia Mundial del Turisme. La cita anual on el sector turístic fa reivindicacions i reclama a les administracions mesures per promoure la Costa Brava com a destinació de primer ordre. El president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques Gironines, Antoni Escudero, ha aprofitat la celebració per reclamar un enduriment del Codi Penal per lluitar contra els delinqüents reincidents. Escudero ha insistit que Catalunya és una destinació "segura" però que el creixent nombre de delictes, sumat al fet que els ·reincidents entren per una porta i surten per l'altra", no ajuda i que "acabarà passant factura". "Representants del govern de l'estat: preneu nota", ha afegit. En el seu discurs, Escudero també ha reivindicat la importància que ha tingut per a les comarques gironines l'aeroport de Girona i ha dit que la voluntat de Ryanair de treure la base de Vilobí d'Onyar, juntament amb la fallida de l'operador Thomas Cook, han "impactat" a la demarcació. En aquest sentit, ha dit que la companyia s'ha de quedar sí o sí perquè si treuen la base es perdran vols i ha demanat a les administracions, però també a l'empresariat i, fins i tot, als sindicats que hi posin de la seva part per evitar que marxi. "Alternatives" per dur turistes a la Costa Brava En aquest sentit, Escudero s'ha referit al baixador de l'AVE a l'aeroport com una "oportunitat" i ha demanat a la Generalitat i a l'estat espanyol que ho facin "realitat". "Ara toca més que mai posar en marxa aquesta infraestructura", ha dit. La situació, a més, posa sobre la taula la necessitat de buscar "alternatives" per portar turistes a la demarcació. D'altra banda, ha dit que cal buscar alternatives per portar turismes a la demarcació i que cal que les administracions lluitin contra les activitats "il·legals". Entre elles, en allotjaments turístics però també en fenòmens com el top manta, que "ens té fregits". Un increment en el nombre de turistes Per la seva banda, el president de la Diputació, Miquel Nogué, ha admès l'impacte que l'anunci de Ryanair i la fallida de Thomas Cook han tingut en el sector turístic gironí però ha dit que, malgrat això, durant els mesos de juliol i agost hi ha hagut un increment de l'1,7% en el nombre de visitants i un 5% en les pernoctacions. També, ha dit, ha crescut la despesa al voltant del 3%. En referència a Ryanair, ha admès la dependència de la companyia que té l'aeroport però ha dit que aquesta situació s'ha reduït en els últims cinc anys, passant del 95% al 75%. "Hem de buscar que el nombre de vols i visitants es mantingui", ha dit. Pel que fa a Thomas Cook, ha assegurat que cal buscar nous operadors i convertir l'aeroport de Girona en "complementari" del de Barcelona. Homenatge pòstum Durant l'acte de celebració també s'ha rendit homenatge al president de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà, Lluís Fernández, mort recentment, i s'ha lloat la tasca que ha fet per a la comarca. La Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona va néixer l'any 1977 i agrupa onze associacions comarcals i locals. L'organisme compta a dia d'avui amb més de 1.550 empreses federades. | La Federació d'Hostaleria de Girona reclama endurir les lleis contra els "reincidents" i evitar que Ryanair tregui la base |
Cada català hauria d'aportar el sou de 127 dies treballats per poder eixugar el total del deute de Catalunya, que puja fins als 76.831 MEUR en el tercer trimestre del 2017, segons dades publicades aquest dimarts per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Es tracta d'11 dies menys que l'any passat (138) per un total de 10.421 euros per persona (10.782 euros per càpita fa 12 mesos). A nivell estatal, cada català hauria de treballar 224 dies per pagar el 'deute comú', quatre dies menys que en el darrer trimestre del 2016 (228). Les xifres posen sobre la taula una millora dels números macroeconòmics a Catalunya, que no obstant continua essent una de les comunitats autònomes més endeutades de l'Estat a nivell local juntament amb el País Valencià (151 dies per treballador per eixugar el deute 'regional') i Castella-la-Manxa (133 dies). Les comunitats menys endeutades són el País Basc (47 dies), Madrid (52 dies) i Canàries (56 dies). Les projeccions de l'Airef assenyalen que 89 jornades és la mitjana estatal de dies que els habitants d'una comunitat autònoma haurien de destinar per sufragar el 'deute regional'. En algunes comunitats com Madrid, el País Basc o les Canàries ronden només els 50 dies però a les Balears, Catalunya, Castella-la-Manxa, Múrcia se superen amb escreix el centenar de dies. No obstant això, les comunitats autònomes on sumant 'deute regional' i 'deute comú' es necessiten més dies de sou del treballador per eixugar-los són Castella-la Manxa (482 dies) i Extremadura (481). La xifra de Catalunya és de 351 dies, a la mitjana de la taula. De tot l'endeutament autonòmic el 56,1% correspon a mecanismes extraordinaris com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), una xifra que a Catalunya supera el 70% de tot el seu deute. Paral·lelament, l'estudi de l'Airef també calcula el temps que l'estat espanyol necessitaria per aconseguir que el seu deute públic es rebaixi del prop del 100% del PIB actual fins al 60%. Fa 12 mesos, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal va assegurar que aquesta fita no s'aconseguiria fins al 2039, però enguany la projecció s'ha millorat quatre anys fins al 2035 gràcies a la "correcció del dèficit estructural" i la "generació de superàvits primaris". Tot i això, l'Airef continua avisant que Espanya està lluny dels objectius fixats per al 2030 i que "hi ha riscos per a la sostenibilitat financera" del conjunt de les comunitats autònomes. En conjunt, la ràtio de deute sobre el PIB per al conjunt de les administracions públiques es va situar en el 98,7% en finalitzar el tercer trimestre del 2017, 1,1 punts percentuals menys respecte del segon trimestre de l'any. | Cada català hauria d'aportar el sou de 127 dies per eixugar el deute de Catalunya |
PSOE i PSC aposten per una reforma federal de la constitució espanyola que reconegui el "reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya". Així consta al document que demà tenen previst aprovar les dues formacions en la reunió que mantindran a Barcelona, segons han informat fonts socialistes. Les permanents de les executives d'ambdós partits es reuniran i plantejaran un seguit d'iniciatives per evitar el "xoc de trens" de l'1-O i buscar una solució al problema enter Catalunya i l'Estat. Entre aquestes, destaca la reforma federal de la constitució que, a més d'aquest reconeixement, també hauria d'incloure unes noves regles de repartiment competencial "que millorin l'autogovern de la Generalitat", un acord sobre el finançament autonòmic per dotar de recursos necessaris les polítiques públiques i l'establiment d'un senat federal com a mecanisme de representació territorial. Segons han explicat les mateixes fonts, el document repassa els fets transcorreguts fins a la situació actual, entre els quals menciona l'aprovació de l'Estatut el 2006 i com la "frontal oposició" del PP va "acabar per desfer l'intent de renovar el pacte dels anys 1978 i 1979". Afegeix que la victòria electoral de les forces independentistes el 2012 i posteriorment les del 2015 va establir el procés de l'anomenada 'desconnexió'. Davant d'això, planteja que és necessari obrir un "nou escenari de diàleg i propostes" concretes que culminin en una reforma federal i en aquest context s'emmarquen les iniciatives que aquest divendres faran públiques els socialistes. PSC i PSOE plantegen un projecte "seriós, rigorós i de caràcter institucional" amb tres objectius concrets que asseguren que desenvoluparan en "permanent cerca d'amplis acords polítics i institucionals". Aquests tres objectius són: fer una oferta política per evitar el "xoc de trens" de l'1-O, implementar iniciatives parlamentàries per desbloquejar els més de cinc anys de "discriminació" de l'executiu central a Catalunya i iniciar els treballar per a la reforma federal de la constitució amb els aspectes mencionats anteriorment. A banda d'aquesta reforma, els socialistes proposen també la negociació de les demandes plantejades pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al president espanyol Mariano Rajoy l'abril del 2016 conegudes com els 46 punts però deixant fora el darrer punt, el de la celebració del referèndum. Per a la resta de punts, PSOE i PSC veuen "possibilitats de diàleg i acord" i asseguren que davant la manca de voluntat dels dos governs, plantejaran iniciatives concretes. Proposen també el desenvolupament de l'Estatut aprovat pels catalans i per això plantegen la derogació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local i la presentació d'una proposició de llei que contempli la necessitat d'un acord previ amb els governs autonòmics per a les inversions estatals en matèria de béns i equipaments culturals, entre d'altres. Una altra proposta és l'abordatge de la negociació del sistema de finançament autonòmic i per aconseguir-ho asseguren que impulsaran a través de la Conferència de Presidents i del Consell de Política Fiscal i Financera una mesa de negociació política que busqui l'acord sobre un sistema "més just i equitatiu". Per últim, també fan propostes en matèria lingüística com l'aprovació d'una proposició de llei per al reconeixement i l'emparada de la pluralitat lingüística a l'Estat i la culminació del "reconeixement de la pluralitat lingüística" al Senat. Aquestes són algunes de les propostes d'un document molt més ampli que les permanents de les dues executives han treballat i que tenen previst aprovar després de la trobada a la seu del PSC al carrer Nicaragua aquest divendres. | PSC i PSOE proposen que la reforma de la constitució reconegui "les aspiracions nacionals" de Catalunya |
Tensió al centre de Barcelona entre els participants a la manifestació dels CDR i la policia, que ha blindat la plaça d'Urquinaona i la Via Laietana per impedir que hi accedeixin. Manifestants i Mossos han recorregut diversos carrers, els primers intentant arribar a la plaça i els segons fent cordons per impedir-ho. En alguns d'aquests cordons hi ha hagut llançaments d'objectes als policies, com ara ous podrits, i en alguns carrers també s'ha fet alguna barricada amb contenidors, tot i que no s'han arribat a incendiar. En l'operatiu també hi han participat agents de la Policia Nacional en alguns punts. Quan la manifestació estava davant del monument de Rafael Casanova, a Ronda de Sant Pere, els Mossos han actuat per dispersar la protesta. La marxa ha començat el seu recorregut a la Ronda d'Universitat cap a dos quarts de vuit del vespre en direcció a la prefectura de la policia espanyola, ubicada a Via Laietana. En arribar a Ronda Sant Pere els participants s'han trobat amb un primer cordó policial dels Mossos que els han impedit seguir endavant. Una dona de mitjana edat s'ha encarat amb la policia i ha començat a retreure als Mossos els episodis de "repressió" dels darrers dies. Alhora els ha exigit que "deixin al jovent que s'expressi". Aquesta ciutadana ha acompanyat la marxa dels CDR durant tot el seu recorregut i ha anat escridassant la policia reiteradament. Els manifestants han anat canviant el recorregut de forma improvisada per intentar, sense èxit, accedir a la zona d'Urquinaona i Via Laietana. Diversos cordons policials de la policia els ho han impedit en punts com Fontanella, Pau Claris, Roger de Llúria i Bruc. A la confluència del Passeig de Gràcia amb Roger de Llúria i Bruc, diversos dels participants han llençat ous podrits als Mossos d'Esquadra i han escridassat els agents. Finalment, la marxa ha aconseguit girar per Gran Via i ha seguit per Girona fins la Ronda de Sant Pere. Allà cinc furgonetes antidisturbis de la policia espanyola els han barrat el pas. S'han viscut alguns moments de tensió quan els CDR han vist els agents i alguns protestants han muntat una petita barricada amb bosses d'escombreries. Finalment han decidit recular, han pujat per Ausiàs March i han baixat per Bailén i pel carrer Ali Bei. Allà han arrossegat dos contenidors i han muntat una barricada a l'alçada del monument de Rafael Casanova, des d'on han llençat ous podrits i ampolles cap els periodistes. Tot i que alguns CDR volien encendre'ls, finalment no ho han fet. En aquest punt els manifestants ja no superaven la trentena d'efectius. Poc després, han arribat dues unitats antidisturbis dels Mossos d'Esquadra i els agents han dispersat els concentrats amb les seves porres. S'han produït corredisses i finalment els participants han acabat marxant. Diversos vehicles dels Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han seguit recorrent els carrers que formaven el perímetre que havien assegurat durant força estona. El dispositiu, en el que també participat un helicòpter es manté actiu. A través de Twitter, els Mossos d'Esquadra han assegurat que hi ha hagut llançaments de pedres i "objectes contundents" per part d'un "grup d'individus encaputxats contra la línia policial a la Ronda de Sant Pere". Segons Ser Catalunya un grup de manifestants han incendiat un contenidor a la confluència dels carrers Bruc i Gran Via. | Tensió al centre de Barcelona en la manifestació dels CDR que la policia impedeix que arribi a Urquinaona |
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, creu que les maniobres militars que l'Exèrcit preveu fer dilluns vinent són una "greu irresponsabilitat". L'Ajuntament sospita que, tot i que Defensa no ho ha precisat, la marxa on hi prendran part fins a vuitanta soldats es farà per la zona de Sant Miquel i les Gavarres (a cavall entre els termes de Girona i Celrà). Un espai que diàriament concentra molts excursionistes i esportistes. "N'hi ha que diuen que és com una Rambla", ha dit Madrenas. L'alcaldessa admet que legalment té les mans lligades, i que no pot prohibir les maniobres, però sí que ha enviat un burofax urgent a l'Exèrcit dient-los que el lloc és "molt transitat" i reclama al delegat de l'Estat, Enric Millo, que demostri "la seva oferta de diàleg" aturant l'exercici militar. Si les maniobres s'acaben fent, Madrenas ja alerta que l'Ajuntament farà "responsables" els soldats de qualsevol "incident o accident" que provoqui la marxa. | Girona creu que les maniobres militars són "una greu irresponsabilitat" i reclama que l'Exèrcit no les faci |
La Comissió de Territori del Parlament ha aprovat per unanimitat la proposta del PSC sobre la construcció del túnel dels Tres Ponts, a la C-14, entre Organyà i Montan de Tost, a la comarca de l'Alt Urgell. El diputat socialista Òscar Ordeig ha destacat el compromís que ha de permetre "garantir els recursos necessaris per a la licitació i inici d'obra del túnel, incloent-lo en els pressupostos d'aquest 2016". Ordeig ha recordat que el tram de la C-14 entre Organyà i Montan de Tost "és un dels punts de la xarxa viària catalana més perillós i amb més concentració d'accidents". El diputat ha recordat que la Plataforma d'Afectats, veïns i ciutadania que circula per aquesta carretera porten reclamant des de fa anys la construcció del túnel "per evitar la caiguda de roques i els danys personals i materials de la via". Ordeig ha valorat positivament l'aprovació per unanimitat de la Proposta de Resolució del Grup Socialista per a la construcció del túnel dels Tres Ponts a la C-14 però ha advertit que des del PSC estaran "expectants" perquè aquests compromisos adquirits "no siguin un nou intent de fer volar coloms, com ha passat ja en massa ocasions". Cal tenir en compte que la Proposta de Resolució ha estat aprovada un cop negociades i transaccionades les esmenes presentades pel grup de Junts pel Sí. | El Parlament es compromet a incloure una partida als pressupostos per iniciar la construcció del túnel dels Tres Ponts |
L'associació Amics de Tossa-Club Unesco obrirà aquest diumenge els locals per recollir signatures en contra del projecte de construcció d'un port al municipi. Ho faran durant l'horari en què estava prevista la consulta, que ha acabat suspesa per ordre judicial. L'entitat lamenta la decisió presa pel titular del Jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona i acusa les administracions públiques de "poca lleialtat institucional". Per això, l'agrupació ha fet una crida als contraris del projecte perquè facin "sentir la seva veu" anant a signar per visualitzar l'oposició al projecte que defensa l'equip de govern municipal. En un comunicat, Amics de Tossa justifiquen el 'no' perquè el projecte té "aspectes il·legals" i causaria un "impacte negatiu" pel territori. L'associació contrària al projecte del port de Tossa, Amics de Tossa-Club Unesco demana als partidaris del 'no' que diumenge vagin a signar en contra del projecte que impulsa l'equip de govern. L'entitat pretén, d'aquesta manera, donar veu als contraris a la proposta just el dia en què estava previst que els veïns votessin en la consulta que ha acabat suspesa per un jutjat de Girona. En el comunicat, l'entitat lamenta la decisió judicial i carrega contra l'alcaldessa a qui acusa de signar l'any 2012 un conveni urbanístic amb els propietaris dels terrenys afectats pel projecte, de manera unilateral, sense consultar el ple de l'ajuntament. Amics de Tossa també acusa als promotors de tenir una actitud "caciquil, demagògica i totalment irregular" després que hagin assegurat durant la campanya que el projecte donarà centenars de llocs de treball. L'associació assegura que es tracta d'una promesa "enganyosa i d'impossible compliment". El projecte preveu la construcció d'un Port de 424 amarradors dels quals 25 seran per grans iots, 40 fins a 100m d'eslora,a més d'una zona hotelera de que ocuparia uns 8.000m2 i una zona de xalets de luxe de 6.000m2 a la zona d'Es Cards i la vinya d'en Puig L'ajuntament no renuncia El consistori però no es resigna i si el jutge finalment no deixa fer la consulta del 20 de novembre sobre el port tornaran a tramitar-la i demanaran l'autorització de l'Estat. Un dels arguments de la delegació del govern espanyol és que no s'ha demanat el preceptiu permís, ja que entenen que la consulta és de caràcter general i així calia fer-ho. Des de l'ajuntament, però, continuen sense entendre per què el cas de Tossa de Mar s'ha portat als tribunals i, en canvi, d'altres municipis catalans han fet consultes en la mateixa línia i no ha passat res. | L'associació Amics de Tossa recollirà signatures contra el projecte del port el dia de la consulta suspesa |
Serà la tercera edició que el festival d'espectacles literaris Litterarum de Móra d'Ebre impulsa una residència creativa amb una parella d'artistes. El proper cap de setmana, del 6 al 8 d'abril, la poeta Sònia Moll i el músic italià Alessio Arena compartiran aquesta experiència per enllaçar els versos punyents i nostàlgic d'ella amb el pop neo-barroc d'ell. Arena, bon coneixedor de l'obra de Moll, serà l'encarregat de musicar les lletres de la poetessa. El resultat s'estrenarà a la Llibreria Bassa de Móra d'Ebre, el 25 de maig. El riu Ebre, la floració dels fruiters i l'entorn privilegiat de la Ribera d'Ebre tornarà a ser l'espai que abraçarà l'intercanvi creatiu. L'escenografia natural única que ofereix la comarca vol tornar a ser musa de la nova parella artística que unirà el proper cap de setmana per crear un dels espectacles de la fira Litterarum de Móra d'Ebre. Com han fet en les anteriors edicions Màrius Serra i Dani Alegret, Maria Cabrera i Bikimel, i David Carabén i Jordi Llavina, enguany serà Sònia Moll i Alessio Arena qui uniran literatura i música en les residències artístiques que duen per lema 'Els plaers de dos en dos'. L'objectiu és apropar els textos catalans al públic, com fa el Litterarum, d'una manera diferent. La residència començarà el proper divendres amb un primer contacte i una petita del talent creatiu, també a la Llibreria Bassa. Moll és una poeta de referència al país i Arena ha estat, entre altres, guanyador del Festival Musicultura d'Itàlia, un dels més importants de la cançó d'autor d'aquell país. Moll i Arena crearan un espectacle de petit format, que ensenyaran també a la Llibreria Bassa, el 25 de maig, dins del Litterarum, i que es vol oferir per a què sigui contractat pels programadors acreditats a Litterarum Móra d'Ebre 2018 i aquests el programin en els seus espais culturals de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. | La poesia nostàlgica de Sònia Moll i el pop neo-barroc d'Alessio Arena formaran la tercera residència del Litterarum |
'Acció Política' s'emetrà els divendres al vespre pel 3/24 i els dissabtes al matí per TV3 i serà presentat per Agustí Esteve ACN Barcelona.-TV3 estrena a partir d'aquest divendres un nou programa sobre política, que portarà per nom 'Acció Política' i serà presentat per Agustí Esteve, exconductor del 'Més 324'. S'emetrà els divendres a la nit, a les 22.05 hores pel 3/24, i l'endemà hi haurà una redifusió a dos quarts de deu del matí a TV3. Segons la cadena, el programa pretén "posar en valor la importància de fer política", ja que no només la fan els diputats, sinó "les persones quan presenten iniciatives legislatives populars, les associacions i els col·lectius diversos". Per això, també passaran per 'Acció Política' ciutadans i entitats no es dediquen a la política. Un altre dels objectius és "completar" l'oferta d'informació política de l'espai 'Més 324', que s'emet de dilluns i dijous al 3/24, "amb una visió i anàlisi amb més perspectiva posant en relleu la importància de la política en el dia a dia", segons el presentador, Agustí Esteve. El dramaturg Sergi Belbel serà el primer convidat del programa i analitzarà el nou Parlament, que es constituirà aquest dilluns. En concret, farà una radiografia de la cambra catalana i dels seus diputats, molt d'ells d'un perfil independent i amb trajectòries desvinculades de la política institucional. De fet, cada setmana entrevistarà un personatge aliè a la política. A més, l'espai parlarà amb alguns dels nous representants aterraran al Parlament procedents del Congrés de Diputats. És el cas de Joan Coscubiela, d'ICV, que serà el portaveu de Catalunya Si Que Es Pot; de Joan Josep Nuet, d'EUiA, que podria ocupar una secretaria a la mesa del Parlament; de l'alcalde de Mollerussa (CiU), Marc Solsona, i del regidor del PP i de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, Antonio Gallego. També, el programa viatjarà a Estrasburg per avaluar l'interès que ha generat a Europa els resultats de les eleccions del 27-S i la situació política catalana. D'altra banda, 'Acció Política' substituirà al programa 'Parlamenti i prendrà el testimoni de periodista Josep Maria Martí Rigau, especialitzat en crònica parlamentària des de fa 15 anys. | TV3 estrena un nou programa de política |
La convocatòria dels CDR d'aquest dissabte a les sis de la tarda a la plaça Urquinaona ha començat des del primer moment amb tensió amb la Policia Nacional. Agents del cos han colpejat amb la porra un grup de manifestants que estaven asseguts a terra i als quals els intentaven treure estirant-los. Entre les persones que han rebut els cops hi ha un càmera d'una televisió estrangera que estava treballant a la zona. Després d'aquest moment, la Policia Nacional s'ha retirat i els manifestants ocupen el centre de la plaça Urquinaona mentre un cordó policial amb diverses furgonetes impedeixen que baixin cap a Via Laietana. Alguns manifestants s'han dirigit cap a la zona de l'Arc de Triomf. Entre els manifestants s'han pogut veure destacats membres de CUP com ara Carles Riera, Mireia Vehí o Isabel Vallet. D'altra banda, a la mateixa zona hi havia una altra convocatòria d'entitats socials a la mateixa zona, amb l'objectiu de crear un "cordó humà de la societat civil per garantir el dret a manifestació pacífica" i "rebaixar la tensió dels últims dies". De moment, no consta que s'hagin vist manifestants fent aquesta acció. A la zona d'Urquinaona i els carrers pròxims es veu com alguns comerços amb protegits els seus aparadors amb cartrons i altres han abaixat la persiana. Per la seva banda, TMB ha tancat les estacions d'Urquinaona a la L4, on aquest divendres hi va haver destrosses, i a la L1. Per la seva part, Renfe ha bloquejat els accessos a les parades de Plaça Catalunya i Arc de Triomf "en previsió de possibles incidents". | La Policia Nacional colpeja amb la porra a Urquinaona a manifestants que estaven asseguts a terra convocats pel CDR |
El Jutjat d'instrucció 1 de Girona ha citat a declarar com a investigats aquest dijous tres activistes més del col·lectiu La Forja per suposats delictes de coaccions i danys arran de els protestes del 25 de març davant la subdelegació del govern espanyol a Girona. A les dotze del migdia, membres del col·lectiu La Forja Jovent Revolucionari del Gironès s'han concentrat a les portes dels Jutjats de Girona amb la pancarta 'Si toquen el jovent combatiu, ens toquen a totes'. No són els únics investigats per aquests fets, el jutjat ja va citar a finals de juny un altre membre de La Forja, que va optar per desobeir i el van acabar detenint el 2 de juliol. La Forja denuncia l'estratègia de repressió contra el jovent independentista i l'ús de fitxers policials per identificar els denunciats, perquè cap agent els va identificar davant la subdelegació. Ja són quatre els activistes investigats pel jutjat d'instrucció 1 de Girona per suposats delictes de coaccions i danys arran de la protesta que el col·lectiu La Forja, que agrupa el jovent independentista, va dur a terme davant la subdelegació del govern espanyol el 25 de març passat. Els concentrats –eren un centenar- van pintar la façana de groc, van llançar-hi ous i van despenjar la bandera espanyola del pal que hi ha davant l'edifici de Jaume I. La protesta, que va començar al matí, es va ajuntar amb la del vespre, quan fins a 10.000 persones es van concentrar davant l'edifici per la detenció del 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per part de la policia alemanya. Aquest dijous a les dotze del migdia el jutjat ha citat a declarar com a investigats tres activistes més que, a diferència del primer investigat que va optar per desobeir i no presentar-se als jutjats, sí que han respost a la citació. A la mateixa hora, hi ha hagut una concentració de suport davant dels Jutjats de Girona de membres de La Forja, representants de la CUP i de diferents entitats sobiranistes com l'ANC o Girona Vota. "Volem denunciar les persecucions judicials contra el jovent, tant pels fets de la subdelegació com en molts altres", ha afirmat una portaveu de La Forja, Carla Costa, que subratlla que el 25 de març cap policia va identificar ningú davant la subdelegació. "Per tant, denunciem l'existència de fitxers il·legals per part de la Guàrdia Civil", ha exposat. La Forja assegura que l'estratègia repressiva contra el jovent independentista no els fa "por". "Al contrari, ens refermem en les nostres conviccions i en els nostres objectius: l'alliberament nacional socialista, feminista i ecologista", ha dit. La primera citació per aquest cas va ser a finals de juny. Aleshores, l'activista investigat va desobeir i no va entrar al jutjat. El 2 de juliol el van detenir i va sortir en llibertat després de passar a disposició judicial. Aquest investigat, Lluc Huguet, afirma que ell va ser el primer "cap de turc" però que ara el jutjat ha citat a declarar tres membres més de La Forja només per la seva militància política. "Aquestes persones no han estat triades aleatòriament, sinó que formaven part d'un fitxer il·legal i, pel fet de ser també militants, van guanyar més importància", ha denunciat. El membre del secretariat de l'ANC, Jordi Alemany, ha estat a la concentració davant dels Jutjats de Girona per donar suport als investigats. "Estem en contra de la repressió i de la criminalització de l'independentisme, tant per part de l'adversari com des de les nostres mateixes files", ha exposat. La defensa dels activistes ha exposat que la causa es basa en dos atestats diferents, un elaborat pels Mossos d'Esquadra i un altre per la Guàrdia Civil (que també acusava els agents dels mossos que custodiaven l'edifici de deixadesa de funcions). Fonts de la defensa exposen que volen demanar al jutjat que precisi per quins motius investiguen aquests activistes per coaccions i danys i per què els hi atribueixen aquests delictes a ells. | El jutjat investiga tres activistes més per coaccions i danys per les pintades a la seu del govern espanyol a Girona |
En el sinistre, s'hi ha vist implicats un camió, dues furgonetes i quatre turismes ACN Santa Perpètua de la Mogoda.-Dues persones han resultat ferides menys greus i una tercera lleu en un xoc múltiple per envestida entre set vehicles aquest dimarts al matí, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. Concretament, han xocat per envestida un camió, dues furgonetes i quatre turismes a la B-140, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). L'avís s'ha produït quan faltaven uns cinc minuts per a les nou del matí a l'alçada del quilòmetre 6,5 en sentit Girona. La via s'ha hagut de tallar en sentit nord, tot i que al voltant de les deu el matí la situació s'ha normalitzat. Els ferits han estat traslladats en dues ambulàncies del SEM a l'Hospital de Mollet del Vallès. | Tres ferits de diversa consideració en un xoc múltiple entre set vehicles a la B-140 a Santa Perpètua de la Mogoda |
Els Mossos d'Esquadra han detingut dijous al migdia una parella, a casa seva, a Alcarràs (Segrià), acusada de traficar amb marihuana. Els agents han registrat durant quatre hores la casa dels detinguts, un home i una dona, i s'han endut material relacionat amb el cultiu de marihuana, com ara ventiladors, i també droga preparada per al consum. Després, han registrat el cotxe de la parella, aparcat al carrer, i cap a les 13h els agents s'han dirigit amb els detinguts a un magatzem dels afores del mateix municipi, on han trobat una plantació de marihuana. Finalment s'han desplaçat fins a Lleida i han registrat el club cannàbic que regenten. (S'afegeix què han comissat els Mossos) Segons fonts pròximes, en total, els Mossos han comissat uns catorze quilos de cabdells i 600 plantes de marihuana. Durant els registres, els agents d'investigació també s'han endut dos ordinadors per analitzar el seu contingut. | Detenen una parella a Alcarràs, acusada de traficar amb marihuana |
Desenes de persones han esperat durant hores a les portes de l'estació de tren de Manresa, on s'ha traslladat el centre d'atenció als familiars dels passatgers dels trens accidentats de la R4, entre nervis. Els passatgers han anat sortint amb comptagotes, alguns per propi peu mentre que altres han estat traslladats en ambulàncies. Entre les persones que esperaven hi havia la Mireia Obradors, víctima de l'accident a Vacarisses del novembre passat, i que ara hi tenia la jove. "No pot ser que això segueixi així", s'ha queixat la dona. Entre els ferits, alguns han criticat que se'ls hagi obligat a agafar un tren per ser traslladats fins a Manresa. | Una víctima de Vacarisses amb un familiar ferit: "No pot ser que això segueixi igual" |
La Unió Empresarial de l'Anoia celebrarà, el proper 20 de juny, la 19a edició de la Nit Empresarial a la comarca. L'acte, que aglutina anualment a mig miler d'empresaris, posarà enguany l'èmfasi en afavorir les connexions entre les empreses. Així, entre les novetats previstes, hi ha la posada en marxa d'una app per promoure les relacions empresarials. L'esdeveniment se celebrarà al Pavelló d'Esports Les Comes d'Igualada sota el lema 'Tu ets la unió' i estarà conduït per l'actriu i escriptora Agnès Busquets. A banda de potenciar el treball en xarxa, en el transcurs s'entregaran els Premis UEA, destinats a totes aquelles empreses que durant l'exercici del 2018 van destacar per la seva trajectòria, emprenedoria, innovació, compromís social o estratègia de comunicació. | La Unió Empresarial de l'Anoia aposta per potenciar les connexions entre les empreses |
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha celebrat 40 anys amb la mirada posada en els reptes de la mobilitat del futur i amb la voluntat de fer "un salt d'escala". "No hem de tenir por als canvis si volem tenir èxit", ha dit el president d'FGC, Ricard Font, a l'acte de commemoració de l'aniversari de l'empresa pública catalana que s'ha celebrat aquest dijous a la tarda al Palau de la Generalitat. Font ha afirmat que la pròxima dècada serà la de la mobilitat sostenible, col·laborativa i digital enfocada a reduir l'impacte mediambiental i ha assegurat que FGC té la capacitat per afrontar aquests canvis. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha defensat que FGC és una "estructura d'estat" i ha "d'esdevenir l'operador ferroviari del país". "Estem preparats per fer-ho", ha assegurat. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reivindicat la "feina ben feta" d'FGC. A l'acte, s'ha recordat que el 5 de setembre de 1979 es va signar el decret de creació de l'empresa, la primera companyia pública de la Generalitat creada després de la dictadura franquista. Torra ha recordat l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas, que va ser qui el va signar, i n'ha lloat "l'ambició" i haver aprofitat les "escletxes que se li posaven al davant". L'actual cap de l'executiu català també ha agraït la "gosadia" dels seus predecessors per haver seguit apostant per FGC. Calvet ha posat en valor "l'obsessió per la qualitat" que té l'empresa pública i l'ha contraposat a la de Renfe. "Tant de bo altres empreses ferroviàries la tinguessin", ha dit, en referència a l'operadora ferroviària estatal. El conseller de Territori ha afirmat que FGC té "ambició de créixer" i "prestar nous serveis" així com "internacionalitzar-se". També ha assegurat que és una "eina cabdal" per lluitar contra el canvi climàtic i millorar la qualitat de l'aire, entre d'altres reptes a futur. El conseller de Territori ha remarcat que FGC té voluntat de "millorar any rere any" i ha dit que projectes com el tren llançadora que connectarà les terminals de l'aeroport del Prat o la millora de les connexions de les línies del Vallès i l'Anoia serviran per "aportar més capacitat a FGC". "Comptem amb una gran empresa ferroviària", ha remarcat, i ha felicitat als treballadors i membres de la companyia. El president d'FGC ha recordat els 1901 treballadors de la companyia i ha afirmat que són un equip que dona un "servei públic excel·lent". Segons Font, la commemoració serveix per "renovar el compromís fundacional" de la companyia i ha recordat que quan la Generalitat va començar a gestionar les línies de ferrocarrils, algunes estaven a punt de tancar. Font ha assegurat que el 2019 es tancarà amb "rècord de passatgers", puntualitat del 99% i una qualitat del servei valorada gairebé amb un 9 sobre 10. A banda, amb un 100% d'energia verda. A més, té l'objectiu que un 25% de l'energia que utilitza sigui d'origen solar el 2020 i del 50% el 2021. A l'acte hi han assistit membres del Govern així com diputats al Parlament de Catalunya i exresponsables del departament de Territori i també d'FGC. Calvet i Torra han recordat l'exconseller de Territori "legítim", Josep Rull, a qui el seu successor ha descrit com un defensor del transport públic. També hi ha assistit l'expresident Artur Mas i representants del món econòmic i social així com membres de la Unió Internacional del Transport Públic. | FCG celebra 40 anys amb la mirada posada en els reptes de la mobilitat del futur i la voluntat de fer "un salt d'escala" |
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha fet una crida aquest dimarts a la "prudència" i a manifestar-se de forma "pacífica" durant la jornada d'aturada de país. La consellera ha advertit de possibles infiltrats entre els participants i ha admès "preocupació". "Fem una crida a tothom a demostrar que estem en un país pacífic, que fem les coses amb dignitat", ha dit en declaracions a TV3, tot demanant "no caure en provocacions", avisar si es veuen aldarulls i "no posar-s'hi". "És el que volen, que hi hagi aldarulls, i aquí no hi hem de caure ni nosaltres ni ningú", ha reblat. | Bassa demana "no caure en provocacions" durant les concentracions i avisa de possibles infiltrats |
El portaveu dels senadors del PDeCAT, Josep Lluis Cleries, ha justificat que el president, Carles Puigdemont, hagi decidit no anar al Senat a presentar les esmenes al 155. Segons Cleries, el president tenia "molt interès" en anar a la cambra baixa però ha canviat d'opinió per les declaracions de les darreres hores d'alguns ministres. "Hem vist una desfilada de ministres dient de manera simpàtica al poble de Catalunya i al Govern que fem el que fem ja està decidit aplicar el 155", ha manifestat des del Senat. Afirma que ja hi ha un pacte entre PP, PSOE i Cs d'aplicar l'article i critica l'interès que puguin tenir perquè Puigdemont a explicar-se a Madrid "si ja està tot dat i beneït". A més, ha afirmat que hi ha dirigents populars –com el president del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha dit- que volen "riure's" de Puigdemont si feia el pas d'anar al Senat. També ha culpat a la cambra baixa de "posar impediments" per impedir, per exemple, comparèixer el dimecres tal i com havia demanat el Govern. "Qui trenca ponts és qui no ha començat a dialogar i ha enganyat des del primer dia amb un fals diàleg que no ha existit mai", ha sentenciat. | Cleries diu que Puigdemont no va al Senat perquè el PP "ja té decidit aplicar el 155 faci el que faci el Govern" |
L'Audiència de Lleida ha arxivat el cas contra el circuit d'Alcarràs per l'accident mortal d'un home de 44 anys l'any 2016 durant una carrera de karts. Els pares de la víctima van denunciar el circuit perquè entenien que els responsables de la instal·lació n'eren els responsables. El magistrat, però, considera que no hi ha proves que demostrin que va existir algun tipus d'imprudència per part del circuit i conclouen, tenint en compte la investigació dels Mossos d'Esquadra, que el conductor va xocar contra un mur de formigó per una fallada als frens causada per una mala praxis en el manteniment. L'home conduïa un kart propi i, segons la investigació, a causa d'un escalfament del vehicle, les pastilles de fre van sortir disparades. La sala considera que com que el vehicle era propietat de l'accidentat, la responsabilitat del seu manteniment era seva. L'accident va tenir lloc el 28 de març de 2016 durant una carrera de karts al circuit d'Alcarràs i l'home va ser traslladat ferit greu a l'hospital, on finalment va morir el 2 d'abril. | L'Audiència de Lleida arxiva el cas contra el circuit d'Alcarràs per un accident mortal en una carrera de karts, el 2016 |
El delegat de l'Estat a Catalunya, Enric Millo, ha cancel·lat la reunió que havia de tenir amb l'alcaldessa de Girona el proper 24 de maig acusant-la de voler fer una trobada "de confrontació política". En una carta que li ha enviat aquest divendres, Millo lamenta "la manca d'acord" per poder fer una reunió de treball i critica que Madrenas hagi volgut "alterar l'ordre del dia" per "centrar-lo en d'altres aspectes polítics". A més de parlar dels projectes que el govern espanyol té pendents a la ciutat (com la plaça Espanya), l'alcaldessa va incloure al llistat de temes tractar les conseqüències de l'1-O. Per al delegat de l'Estat, aquesta insistència i les últimes declaracions que ha fet Marta Madrenas, "desvirtuen l'objectiu inicial de la reunió". Per això, l'emplaça a fixar nova data "en el futur", quan es doni "un marc de veritable col·laboració institucional" i assegura que la Delegació de l'Estat seguirà "treballant en benefici de tots els gironins i gironines". | Enric Millo cancel·la la reunió del dia 24 amb Madrenas acusant-la de voler fer una trobada "de confrontació política" |
El nombre de víctimes mortals per coronavirus a la residència de Capellades s'eleva a 15 des del darrer recompte. A banda, es mantenen aïllats 13 interns, malgrat 3 ja han donat negatiu. Des de l'inici del brot, a la residència han perdut la vida 24 persones usuàries, 9 de les quals ha estat per causes naturals. Des del centre, gestionat per la Fundació Guasch, expliquen en un comunicat que s'estan mantenint les mesures de seguretat i asseguren que es compta amb material de prevenció per atendre correctament les persones usuàries. La residència de Capellades es troba fora de la zona de confinament, però a molt poca distància. Des del centre, a més, recorden que abans de la crisi, el centre de referència era l'Hospital d'Igualada. | 15 morts i 13 avis aïllats per coronavirus a la residència de Capellades |
'Constel·lacions', de Núria Andorrà, s'ha endut el Premi Puig-Porret 2019. Es tracta d'una proposta interdisciplinar on intervenen, música, visuals i circ, on el so n'és l'eix que ho dinamitza. A l'hora de decantar-se per Andorrà, el jurat destaca l'existència d'un llenguatge musical propi, i l'originalitat en la proposta. Ha pres la decisió per unanimitat després de valorar els 23 projectes presentats aquest any. Destaca l'excel·lència dels participants, des de la mateixa Andorrà fins a l'artista visual Sabina Covarrubias, el dissenyador sonor i de llums Roc Mateu, i els artistes del Circ Cric, totes elles persones indiscutibles en les seves disciplines. El Premi Puig-Porret s'ha entregat aquest dimecres al vespre just abans del concert inaugural de la 31a edició del Mercat de Música Viva de Vic. El guardó, dotat amb 10.000 euros, servirà per desenvolupar l'espectacle. El jurat del Puig-Porret 2019 ha estat format per Maria Lladó, Clara Narvión, Ramon Ferrer, Rosa Diaz, Laura Duran, Judit Llimós, Francesc Viladiu i la direcció artística del MMVV, Marc Lloret i Oriol Roca. Núria Andorrà és una percussionista especialitzada en música contemporània i música de cambra. Va obtenir el Títol superior de percussió a l'Esmuc i posteriorment va estudiar a la Staatliche Hochschule für Musik Karlsruhe. Ha sigut artista resident a l'Ateneu Barcelonès i a l'Antic teatrei a la fundació Phonos. Ha treballat amb artistes com Agustí Fernández, Le Quan Nihn, Ingar Zahr, Mats Gustafsson iPablo Ledesma. Com a docent ha treballat com a professora d'improvisació a l'ESMUC. També ha sigut professora de percussió clàssica i contemporània al Conservatori de la diputació de Tarragona i al Conservatori del Liceu. | Núria Andorrà guanya el Premi Puig-Porret 2019 amb 'Constel·lacions' |
L'Ajuntament de Deltebre (Baix Ebre) i l'Ajuntament de Salou (Tarragonès) han iniciat, amb una primera reunió, aquest dilluns, les primeres converses per cercar sinergies entres les dues administracions i analitzar les diferents experiències d'èxit dutes a terme pels municipis. La finalitat d'aquesta nova col·laboració és impulsar el sector turístic i complementar l'oferta per als seus visitants. D'entrada, el municipi de Deltebre ha estat convidat a participar en la propera fira de 'Sabor Salou', que se celebrarà el proper mes de maig. Els dos consistoris es reuniran de forma periòdica per gener noves línies de treball i detallar les vies de col·laboració estratègiques que es duran a terme per dinamitzar l'economia, des del turisme, dels dos municipis. | Deltebre i Salou busquen estratègiques comuns per impulsar el sector turístic |
La CUP assegura que el secretariat nacional i el grup parlamentari estan explorant “tots els escenaris que permetin trobar una sortida política nova a l’actual situació en la que es troba el país” després de l’empat a l’assemblea de diumenge. A través d’un comunicat, els cupaires han explicat que estan treballant per traslladar abans de dimecres al matí tota la informació necessària per a la preparació de la reunió del Consell Polític i el Grup d’Acció Parlamentaria (GAP) que està prevista pel proper cap de setmana, tenint en compte que primer s’han de reunir les assemblees territorials que s’hauran de celebrar amb “poc marge de temps”. D’altra banda, l’organització independentista ha fet públiques les instruccions, el reglament i l’escrutini de les votacions de diumenge davant les veus que posen en dubte l’empat a 1.515. Aquesta tarda el secretariat nacional de la formació es tornarà a reunir, aquest dilluns ja ho va fer, per decidir com desfer el desempat de l’assemblea de diumenge. És dir què sotmetrà a debat de les assemblees territorials i com es traslladarà la seva opinió al consell polític del 2 de gener. En el comunicat, la CUP assegura que la formació està treballant per “proporcionar a les assemblees locals i territorials les indicacions i procediments” que permetin donar resposta a l’empat i que també estan explorant “tots els escenaris que permetin trobar una sortida política nova a l’actual situació en la que es troba el país”. A través d’una circular enviada al conjunt de l’organització s’ha informat que s’està treballant per traslladar abans de dimecres al matí tota la informació necessària perquè es puguin celebrar les assemblees locals i territorials, que s’hauran de convocar amb “poc marge de temps”. En aquest sentit, l’organització ha agraït la “paciència i la comprensió” de la militància. La CUP també ha felicitat el conjunt de la seva militància per “l’exercici de democràcia directa i participativa” de l’assemblea del passat diumenge i ha qualificat al jornada com l’assemblea més gran celebrada en tota la història de la CUP i ha destacat que el seu desenvolupament va ser implacable a nivell d’organització, de garanties i participació. Segons explica la CUP en el comunicat, unes 300 persones van formar part de l'organització de l'assemblea, entre voluntaris, alliberats, membres del Secretariat Nacional i diputats i ex-diputats. A més, han volgut fer públiques aquest dimarts les instruccions i reglament que van regir la tasca desenvolupada per les més de 200 persones voluntàries, escollides per sorteig d'entre les inscripcions a la jornada. També s'ha fet públic l'escrutini, “avalat pels responsables de les meses, per tots els membres dels Secretariat Nacional, l'actual grup parlamentari i els tres exdiputats”. Per altra banda, la CUP ha explicat que es va votar la gestió de la comissió negociadora i que va ser aprovada per 771 vots (81,73%), davant de 101 vots en contra (10,71%) i 71 vots en blanc (7,53%). | La CUP estudia “tots els escenaris” per trobar una sortida política a l’empat de l’assemblea |
Els Consells de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes han demanat als docents que suspenguin les activitats avaluables i l'assistència obligatòria l'1 d'octubre, tenint en compte que les entitats estudiantils que conformen Universitats per la República han convocat vaga per a aquesta jornada. Els Consells de l'Estudiantat també ha instat els convocants de l'aturada a respectar el dret dels estudiants que vulguin anar a classe i han reclamat que les activitats que organitzin siguin "pacífiques i cíviques". (Aquesta notícia substitueix la publicada a les 21.45 h que contenia errors en la informació. La notícia original ja ha estat corregida) La protesta que ha convocat Universitats per la República té l'objectiu de denunciar la "repressió" de l'any passat, en el marc del referèndum d'autodeterminació, però des dels Consells de l'Estudiantat s'aprofita per recordar situacions específiques de l'àmbit universitari, com ara que Catalunya és la regió d'Europa "amb els preus públics més cars" en les titulacions de grau i màster. | ANUL·LA L'ANTERIOR:El Consell de l'Estudiantat demana a les universitats que suspenguin activitats avaluables l'1-O |
La Policia Nacional i els Mossos han desallotjat el centenar de manifestants que havien accedit al vestíbul de l'estació de Sants convocats pels CDR aquest dissabte al matí. A l'interior de l'estació s'hi ha fet un cordó policial per treure els concentrats i els dos accessos estan custodiats per furgonetes policials i es demana als passatgers que mostrin el bitllet per poder accedir a l'estació. La parada de metro ha estat tancada i els trens operen amb normalitat. A fora, hi ha desenes de manifestants congregats. Els Comitès han fet una crida a bloquejar Sants aquest dissabte al matí com a protesta per la sentència de l'1-O. Inicialment, els Comitès han demanat concentrar-se a les parades de Sant Andreu Comtal, Clot-Aragó, Passeig de Gràcia, Sants, Bellvitge, Plaça de Catalunya, Arc del Triomf, la Sagrera-Meridiana i Sant Andreu Arenal, les principals artèries ferroviàries a la ciutat comtal, i després han agrupat la concentració. A primera hora, a estacions com Sant Andreu Comtal i Sant Andreu Arenal només hi havia presència de furgonetes i agents dels Mossos i la Policia Nacional i Sants hi havia pocs manifestants a fora. Una vegada s'ha fet la crida unitària, s'ha reforçat el control de seguretat a les entrades de l'estació. | La policia desallotja el vestíbul de Sants i la concentració dels CDR continua fora de l'estació |
L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha mantingut aquest dimecres una reunió per videoconferència amb representants de patronals i sectors empresarials i sindicals de la ciutat per analitzar les afectacions que l'emergència del coronavirus pot tenir sobre el món econòmic de Lleida. Els participants han demanat que la Paeria que prengui mesures pel que fa al pagament de taxes i tributs, mentre Pueyo els ha traslladat que s'estan estudiant decisions d'aquest tipus i que és possible que aquest dijous la Paeria en pugui adoptar alguna. Els sindicats també han manifestat les seves preocupacions des del punt de vista de les relacions laborals, i han expressat que es troben sotmeses a una gran pressió per la situació actual. Els agents econòmics i socials han compartit amb Pueyo les preocupacions per les conseqüències que pot tenir l'epidèmia del coronavirus i les mesures de confinament adoptades en els sectors empresarials i comercials de la ciutat. La videotrucada de l'alcalde de Lleida ha comptat amb la participació de Jaume Saltó (Cambra de Comerç), Manel Llaràs (Pimec Comerç), Ramon Solsona (Federació d’Hostaleria), Maria Rosa Eritja (Fecom) i, per part sindical, amb Cristina Rodríguez (CCOO) i José Luis Aguilà (UGT). A més, s'hi ha sumat el coordinador general i econòmic de la Paeria, Josep Maria Sentís. Els participants en la reunió telemàtica han pres també el compromís de repetir-la sempre que calgui mentre dura aquesta emergència sanitària i social. | La Paeria estudia mesures fiscals pels negocis que han hagut de tancar per les restriccions establertes pel coronavirus |
La formatgeria El Tros de Sort, al Pallars Sobirà, va veure com amb la crisi de la covid-19 les seves vendes queien més d'un 80% i ja s'imaginaven la pitjor de les situacions possibles: haver de llençar la llet de les vaques. Des de l'empresa van crear un lot de formatges solidaris amb un preu molt atractiu pel consumidor i on el 10% del cost anava destinat als serveis sanitaris del Pallars Sobirà. Amb el 10% dels formatges venuts durant el mes d'abril han comprat un ecògraf per als serveis sanitaris de la comarca, valorat amb més de 3.200 euros. Josep Font, gerent del Tros de Sort, ha dit que aquest aparell ja quedarà per sempre a la comarca i evitarà molts desplaçaments de la gent al seu CAP. Font ha agraït la solidaritat de la gent i ha explicat que ara han posat en marxa el lot solidari del desconfinament. La quantitat de diners que obtinguin es donarà a un projecte d'investigació. | La formatgeria El Tros de Sort dona un ecògraf als serveis sanitaris amb els diners recaptats venent formatges solidaris |
La Policia espanyola ha detingut a una presó espanyola un reclús al que atribueix activitats relacionades amb la captació i adoctrinament de jihadistes i suposades amenaces sobre atemptats a Barcelona i Madrid, segons han confirmat a l'ACN fonts d'aquest cos. De moment no ha donat a conèixer ni la seva identitat ni el centre penitenciari en què es trobava reclòs. És la primera detenció posterior als atemptats del 13 de novembre a París i es produeix en paral·lel a les que estan tenint lloc en els últims dies a França i Brussel·les, on aquest diumenge van ser arrestades 16 persones en una bateria de 19 operacions a tota la ciutat. | La Policia espanyola deté una persona per suposades activitats jihadistes i amenaces d'atemptar a Madrid i Barcelona |
Una persona ha resultat ferida lleu en una baralla entre dos grups a l'estació d'Arc de Triomf. La baralla ha començat prop de les dues del migdia dins un vagó del metro, i ha continuat a l'estació, segons han informat els Mossos d'Esquadra. | Un ferit lleu en una baralla entre dos grups a l'estació d'Arc de Triomf |
Localitzen a Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, unes formacions volcàniques inèdites i úniques en aquesta comarca i arreu de Catalunya. Es tracta dels blisters, petits túmuls, és a dir bombolles, que es van formar dins de la colada de lava que fluïa per la zona. Actualment, estan erosionats, reomplerts de basalt i sediments, però antigament es van crear per la sobrepressió que generava la gran quantitat de la lava que circulava per aquest espai i que va deformar el sostre dels túnels, generant aquestes petites protuberàncies. Aquestes formacions s’han localitzat a tocar del riu Fluvià, a la zona del Boscarró i Molí Fondo, i pertanyen a la segona colada que va dipositar-se en aquest espai ara fa 150.000 anys tot i que es desconeix de quin volcà procedia. Des del consistori assenyalen que durant aquest any treballaran per netejar més la zona de vegetació i adequar-la amb una nova escalinata que faciliti l’accés a la zona. | Localitzen a Sant Joan les Fonts unes antigues formacions volcàniques úniques a Catalunya |
L’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa un dispositiu integral per a la cerca i captació dels Fons Europeus de Reconstrucció amb l’objectiu de presentar projectes de ciutat que permetin aprofundir en la transició ecològica, la transició digital i la promoció de l’economia, incidint de forma activa en la generació d’ocupació i la reactivació econòmica i social de la ciutat de Barcelona. L'oficina tindrà per objectiu identificar fons, acompanyar en el seu procés de certificació i en la presentació de projectes de ciutat que puguin ser susceptibles de ser finançats amb els Fons Europeus de Reconstrucció. El consistori ja ha sol·licitat al govern espanyol la necessitat que els fons europeus es puguin conduir i decidir directament des de les grans ciutats de l’Estat com una eina d’assegurar-ne la seva execució i un major impacte en l’agenda de recuperació econòmica posterior a la crisis de la covid-19. | Barcelona posarà en marxa una oficina per a la captació de Fons Europeus de Reconstrucció |
El portaveu del PDC al Congrés dels Diputats, Francesc Homs, ha demanat aquest dijous als barons territorials del PSOE que reconeguin públicament que prefereixen que continuï governant Mariano Rajoy "perquè no poden ni veure al seu secretari general". "Que no ens facin servir a nosaltres com a excusa", ha indicat als mitjans de comunicació des de l'estació de Sants. Segons Homs, alguns barons fan servir el PDC "per no haver de dir que prefereixen que Rajoy continuï" i, per això, els ha reclamat que "tinguin l'honestedat de dir-ho". "Hi ha massa gent que fa trampes", ha opinat Homs. El líder demòcrata ha descartat un pacte amb el PSOE perquè la "condició mínima", el referèndum, és una qüestió que els socialistes no volen assumir. | Homs demana als barons del PSOE que reconeguin que prefereixen Rajoy a Sánchez i deixin de fer servir el PDC com a excusa |
El recompte de persones sense sostre que s'ha fet aquesta passada matinada de dimecres a dijous i de manera simultània a Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs ja comença a donar les primeres dades. A Sant Adrià de Besòs hi van participar prop d'un centenar de voluntaris i es van localitzar 31 persones dormint al carrer. La majoria eren homes –un total de disset identificats–, quatre eren dones i a deu persones no se les va poder identificar. Sobre la seva situació al carrer, les dades facilitades pel consistori detallen que tretze persones dormien al ras, set estaven sota cobert, set més dormien en cotxes i quatre estaven tancats en algun caixer. | Sant Adrià de Besòs localitza 31 persones sense sostre durant la campanya de recompte |
El Teatre Lliure de Gràcia estrena la setmana vinent tot un “experiment”. És ‘Dolors’, o la primera sèrie de ficció “de teatre”, en sis capítols independents representats de dos en dos en tres sessions de tarda, o totes seguides l’últim dia de funcions. ‘Dolors’ és una idea original de Meritxell Yanes (‘Ventura’) que han escrit a sis mans Sergi Belbel, Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo. Aquesta “sitcom” teatral protagonitzada per Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes explica en clau humorística -i rerefons feminista- l’invent d’un dispositiu per combatre una injustícia: el dolor de la menstruació. En ple auge de les sèries televisives, l’obra aplica els mecanismes del llenguatge televisiu –amb ‘Plats Bruts’ com a gran referent, ha confessat Belbel aquest divendres- al teatre. Els sis capítols, de 45 minuts de durada com marquen els cànons actuals de les sèries televisives, es podran gaudir agrupats de dos en dos, o bé tots seguits el darrer diumenge de funcions. Així, la setmana del 22 al 26 de maig es representaran els capítols 1 i 2, del 29 de maig al 5 de juny el tercer i quart, i del 5 al 8 de juny el cinquè i sisè. Diumenge 9 de juny serà el dia de la “marató” de sèrie –en aquest cas, teatral-, amb els sis episodis de la ‘temporada’ consecutius. ‘Dolors’ és una obra teatral en format ‘sitcom’ televisiva i, per tant, amb un ritme més prpio d’aquesta mena de sèries televisives. Aquest “experiment”, en expressió de Meritxell Yanes, planteja un joc a l’espectador de teatre, en convidar-lo a assistir a una ‘temporada’ d’una ficció, en diferents sessions o d’una vegada. “Vaig tenir la inquietud de preguntar-me què passaria si transformem el món de les sèries al teatre, la gent vindria tantes vegades, com es transformaria el llenguatge televisiu?”, ha recordat Yanes sobre l’origen d’aquest projecte. Yanes es va posar en mans de Clemente, Belbel i Carrillo (aquests dos darrers bregats en l’escriptura de guions televisius) per crear ‘Dolors’, una sèrie d’argument “senzill” i que es va complicant a mesura que avança la temporada, com sol passar en aquest format. La trama, una crítica àcida a determinades injustícies relacionades amb el patriarcat, explica com la Lola descobreix l’invent d’un dispositiu per combatre una injustícia: el dolor de la menstruació. A partir d’aquí “passen coses”, han comentat els responsables de l’obra en un intent de no fer “spoilers” de l’argument, un altre concepte habitual del món de les sèries. Sergi Belbel ha reflexionat sobre com el teatre s’ha nodrit històricament de les altres arts (literatura, música...), i com la ficció televisiva ho ha fet –sobretot als seus inicis- del llenguatge teatral. Així doncs, “la proposta” aquí era fer-ho “al revés”: portar el llenguatge televisiu de la ficció al teatre. Sobre la dinàmica de l’espectacle, ha admès que hauria volgut ser encara més “radical” i oferir els sis capítols en sis dies consecutius, o fins i tot que els espectadors poguessin escollir si en volen veure un, dos o cinc el mateix dia. El resultat, “sense voler”, està trufat de referències al món televisiu, i en particular i “involuntàriament”, al “d’un referent com Plats Bruts”, ha admès Belbel. “Ells van crear una sèrie que aleshores era molt teatral” però que ha acabat sent un estàndard del format ‘sitcom’, ha analitzat el dramaturg i coguionista de l’obra. ‘Dolors’ és un “tour de force” pels tres actors protagonistes, Enric Cambray, Gemma Martínez i la mateixa Meritxell Yanes. I és que el ritme televisiu de les ‘seqüències’ (no escenes), amb els talls constants i canvis d’escena -amb el corresponent canvi de vestuari-, són una gran exigència. “Estem molt cansats, són com sis obres”, ha indicat Cambray al respecte. La companyia assaja des del gener, i només una vegada s’han atrevit a representar la ‘temporada’ sencera, com faran el 9 de juny al Teatre Lliure de Gràcia. Van acabar esgotats, han admès aquest divendres. L’obra ha despertat l’interès de diverses sales gironines i també del Festival Temporada Alta, amb el qual estan “lligant dates”, segons ha avançat Yanes. | El Teatre Lliure estrena ‘Dolors’, la primera “sèrie de teatre” en sis capítols |
Lluís Martínez Sistach s'ha acomiadat aquest diumenge de més d'onze anys al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona. Ho ha fet en una cerimònia que ha tingut lloc a la Sagrada Família i que ha comptat amb la presència de 2.500 persones, entre els quals hi havia membres del Govern i una àmplia representació de la comunitat religiosa amb més de 200 representants que han concelebrat la litúrgia. Sistach ha recordat que el seu pontificat ha coincidit amb els anys més durs de la crisi econòmica on la pobresa ha esdevingut més "intensa, intensiva, extensiva, profunda i autòctona", fent una crida a mantenir l'esperit solidari. El pròxim 26 de setembre Juan José Omella prendrà possessió com a nou arquebisbe. El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social, Neus Munté; el conseller d'Interior, Jordi Jané; el conseller de Justícia, Germà Gordó; la consellera de Governació, Meritxell Borràs i el director general dels Mossos, han estat algunes de les autoritats del govern català que han assistit a l'acte, que ha començat a les cinc de la tarda i s'ha allargat durant gairebé dues hores. A banda de les paraules de Sistach, durant la cerimònia han parlat també l'Abat de Montserrat, Josep Maria Soler i el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, qui ha volgut expressar l'agraïment que l'arquebisbat i bona part dels feligresos vers a tasca de Martínez Sistach. Un dels moments més destacats, i a la vegada emotius, ha estat quan Taltavull ha entregat a l'homenejat una reproducció en miniatura de la sagristia de ponent de la Sagrada Família –la primera que es va finalitzar-, amb una dedicatòria inscrita a la base. Tot i el motiu de la cerimònia, Lluís Martínez Sistach no és tècnicament arquebisbe des del 6 de novembre, quan es va designar Juan José Omella com el seu successor. Durant aquest mes, Martínez Sistach ha assumit la tasca d''administrador apostòlic'. La carta del nunci apostòlic que anuncia el canvi d'arquebisbe va ser l'inici d'un procés que ha durat aquest temps, ja que a partir del moment en què el nou arquebisbe rep la notícia del seu trasllat té dos mesos de marge per dirigir-se a la diòcesi i prendre'n possessió canònica. En aquest procés de canvi, el cardenal Lluís Martínez Sistach –havent acceptat el Sant Pare la seva renúncia– s'acomiada de la diòcesi perquè Omella –nomenat successor al càrrec– pugui prendre possessió canònica com a arquebisbe de Barcelona, data fixada pel 26 de desembre a la Catedral. Segons consta en el reglament eclesiàstic, en el mateix moment en què la nunciatura fa efectiu el canvi d'arquebisbe, tota la cúria de l'Arquebisbat de Barcelona (vicaris generals i vicaris episcopals) cessa en el càrrec, excepte el vicari judicial, ja que no pot haver-hi interregne sense justícia. Durant aquest període de 'Seu Vacant', es designa un administrador apostòlic que assumeix el govern de la diòcesi i que té les facultats que li corresponen al vicari general. Una vida eclesiàstica Nascut a Barcelona el 29 d'abril de 1937, Lluís Martínez Sistach va ser nomenat l'any 1978 vicari general de l'Arxidiòcesi de Barcelona, amb l'encàrrec, per part de l'arquebisbe Narcís Jubany, de coordinar la cúria diocesana. El 1987 va ser consagrat bisbe titular d'Algesires i auxiliar de Barcelona pel papa Joan Pau II. El 1991 va ser nomenat bisbe de Tortosa, en substitució de Ricard Maria Carles, i com a tal va participar al Concili Provincial Tarraconense del 1995, que va reunir tots els bisbes catalans. El 1997 va ser ordenat arquebisbe de Tarragona, rellevant Ramon Torrella. Des de l'any 1990 fins l'any 2002 va ser president de la Junta Episcopal d'Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola, i actualment és membre d'aquesta junta. És president de la Conferència Episcopal Tarraconense i membre del Comitè Executiu i de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola. L'any 2004, Martínez Sistach va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, substituint altre cop Ricard Maria Carles, i gran canceller de la Facultat de Filosofia de Catalunya i de la Facultat de Teologia de Catalunya. Tenia 67 anys. El 2007, Sistach va ser nomenat Fill Adoptiu de la ciutat de Tarragona. Un dels moments àlgids del seu pontificat va tenir lloc el 7 novembre 2010, quan el Papa Benet XVI va consagrar del Temple Expiatori de la Sagrada Família, escenari que aquest diumenge ha escollit per acomiadar-se dels feligresos. Durant el seu pontificat ha aprovat quatre plans diocesans amb un objectiu principal: l'evangelització a través de les parròquies, els moviments socials i les famílies. Precisament, els anys de Sistach al capdavant de l'arquebisbat ha coincidit amb els anys més durs de la crisi econòmica i amb la creixent demanda d'ajuda a entitats com Càrites per part de les famílies. No és d'estranyar, doncs, que la "solidaritat" i el fet de "compartir" hagi estat molt present en l'activitat que ha volgut impulsar Sistach a l'arxidiòcesi, que en aquests dotze anys ha comptat amb dos bisbes auxiliars: Joan Carrera i, des del 2009 amb Sebastià Taltavull. També en aquest temps s'han crear dos bisbats nous: el de Terrassa i el de Sant Feliu. El cardenal es retira amb 78 anys, tres més que l'edat de jubilació "episcopal", que se situa en els 75 anys. Es traslladarà a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, al carrer Joan Güell. El nou arquebisbe Amb la renúncia de Sistach presentada i acceptada pel Papa Francesc, la recerca del successor va culminar amb la designació, el passat 6 de novembre de Juan José Omella Omella (Cretes, Franja de Ponent, 21 d'abril de 1946), bisbe de Calahora-La Calzada (La Rioja). Assumirà el càrrec d'arquebisbe de Barcelona el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre. I ho farà amb una presa de possessió canònica a la catedral i l'eucaristia d'inici de pontificat. Abans de la celebració, una representació del Capítol Catedral es traslladarà al Palau Episcopal per saludar i acompanyar Omella fins a la catedral. El cardenal Martínez Sistach acompanyarà el seu successor fins a la seva càtedra i dirà unes paraules –ja com a arquebisbe emèrit– en la cerimònia de presa de possessió. | El cardenal Sistach s'acomiada de l'arquebisbat de Barcelona recordant als més desafavorits |
El president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, ha anunciat que deixarà el lideratge de l'entitat el proper 26 de juny, dia en què se celebrarà la propera assemblea de socis. Ho ha fet saber en una roda de premsa aquest dimecres, quan encara no s'han complert cinc mesos de la seva tornada al capdavant de l'organització. Bosch va ser el primer president de Societat Civil Catalana i va mantenir-se en el càrrec fins al 2015, però la destitució de José Rosiñol per presumptes irregularitats comptables va fer que repetís com a president a principis d'aquest any. Bosch ja havia advertit que pretenia fer un mandat breu. Segons un comunicat de l'entitat, Bosch ha explicat que s'han dut a terme dues auditories que "han demostrat clarament que no hi ha hagut malversació ni irregularitats en la gestió econòmica" de Societat Civil Catalana. També ha posat en valor la seva voluntat d'"aconseguir consensos més amplis" i de dirigir-se "a tots els catalans", a la qual ha atribuït un increment de socis de gairebé el doble –de 108 a 200–. En aquest període, l'entitat ha aprovat un nou pla estratègic que reivindica la "pluralitat cultural i lingüística" de Catalunya, que demana reconèixer, i que Barcelona sigui "co-capital d'Espanya" i albergui més institucions estatals. No reclama més competències per a la Generalitat, cosa que creu "quasi impossible", sinó que Catalunya i la seva capital assumeixin "més competència sobre la governabilitat de l'Estat". Per això, també emplaça el Govern a reconèixer "la pluralitat interna de la societat catalana" i el paper del castellà "en la configuració de la cultura catalana". Bosch ha defensat la transparència amb què diu que ha afrontat la segona etapa com a president de Societat Civil Catalana i ha proposat que l'assemblea reformi els estatuts per "incrementar el nombre de sectorials i territorials" i guanyar presència arreu de Catalunya. | Bosch abandona el lideratge de Societat Civil Catalana cinc mesos després de recuperar-lo |
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han convocat el diumenge 11 de juny a les 12 del migdia un acte en defensa del referèndum de Catalunya. L'acte es farà a les columnes de Puig i Cadafalch sota el lema "Referèndum és democràcia". Aquesta mobilització es produirà el dia abans de la concentració convocada per donar suport al secretari quart de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. | L'ANC, Òmnium i l'AMI convoquen un acte a Montjuïc l'11 de juny per defensar el referèndum |
Prop d’un centenar de persones s’han concentrat aquest dilluns davant l’Ajuntament de Tarragona per rebutjar les “sentències vergonyoses” sobre violacions i agressions sexuals a dones, així com els últims feminicidis que s’han comès. La protesta l’ha convocada el Col·lectiu Feminista Fridas i ha consistit en la lectura d’un manifest, en el qual s’ha fet esment a la sentència pel cas d’una agressió sexual grupal a una menor de Manresa. Eva Martí, membre de l’entitat, ha demanat que s’elimini el concepte d’abús sexual del Codi Penal, ja que consideren que qualsevol abús és, en realitat, una agressió. De cara al 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, preparen una manifestació a la ciutat. | Prop d’un centenar de persones es concentren a Tarragona per rebutjar les agressions sexuals i feminicidis |
Avisa que votar a les Terres de Lleida a un diputat del PSC és "votar una persona que es perdrà dins del PSOE" ACN Tàrrega.-El candidat d'En Comú Podem a les eleccions, Xavier Domènech, ha assegurat aquest dilluns que el seu grup al Congrés dels Diputats no estarà subordinat a Podem i que no faran com el PSC amb el PSOE. "La nostra relació amb Podem no és com la del PSC i PSOE, sinó que està feta des de la fraternitat, solidaritat i plena sobirania. És el vell somni d'una esquerra nacional catalana que tenia Maragall i que mai es va realitzar", ha dit. En un acte electoral a Tàrrega, Domènech ha assegurat que votar a les Terres de Lleida a un diputat del PSC és "votar a un diputat que es perdrà dins del PSOE i no defensarà aquestes terres perquè no tindran grup parlamentari". | Domènech assegura que no estaran subordinats a Podem i que no faran com el PSC i el PSOE |
El govern municipal de Badalona veu poc creïble que el PSC vulgui plantejar una moció de censura, malgrat que aquesta és una de les propostes que farà aquest dissabte en l'enquesta ciutadania que té previst fer. El tinent d'alcalde de Badalona Inclusiva, José Téllez, ha afirmat aquest divendres que la "rumorologia" que hi ha sobre la taula sobre una possible moció de censura "no té cap mena de credibilitat" i ha afegit que en la reunió mantinguda amb el grup socialista i CiU sobre els pressupost han vist "voluntat d'entesa" per part dels socialistes. La regidora del PSC Teresa Gonzàlez ha volgut separar l'enquesta de dissabte de la negociació sobre els pressupostos assegurant que "són coses paral·leles" i que dels resultats es prendran internament les decisions que es considerin adients, al temps que la negociació pressupostària continuarà. Per últim, el regidor de CiU Ferran Falcó ha dit que una hipotètica moció "no té cap possibilitat de tirar endavant". El PSC de Badalona farà una enquesta ciutadana aquest dissabte a través de la qual preguntarà als ciutadans quina valoració fan dels primers mesos del govern de Dolors Sabater (Guanyem, ERC i ICV-EUiA), que va comptar amb el suport dels socialistes per aconseguir la investidura. En aquest sentit, també preguntaran quin paper creuen que ha de jugar el PSC a partir d'ara. Es plantegen tres possibles respostes molt clares: seguir a l'oposició com fins ara, negociar amb els partits d'esquerres perquè els socialistes s'integrin al govern municipal o bé fer costat a una hipotètica moció de censura. Per part del govern municipal, Téllez ha qualificat l'enquesta com un acte "de difusió i propaganda" del PSC, que ha qualificat de "molt legítim" però ha assegurat que "no té cap mena de credibilitat" que el PSC vulgui plantejar una moció de censura. Per la seva part, la regidora socialista ha afirmat que aquesta enquesta i la negociació dels pressupostos són dues coses paral·leles i que s'estan portant per diferents vies. Sobre l'enquesta, ha dit que es vol preguntar a la ciutadania per tal de conèixer com veuen la situació actual i posteriorment, i internament, s'actuarà com consideren convenient segons els resultats. En tot cas, ha dit que el fet que el govern aprovés inicialment el pressupost per junta de govern i no al ple els ha fet veure "que no van en la línia general que crèiem al principi" i per això ha insistit en que la voluntat del PSC és mantenir la negociació sobre els pressupostos per tal que aquests s'aprovin definitivament a través del ple municipal. Sobre una hipotètica entrada al govern, ha reiterat que el primer és l'aprovació dels comptes i que a partir de llavors es veurà. "No estem veien més enllà d'aprovar el pressupost com toca, al ple", ha declarat. Per últim, el portaveu de CiU ha considerat l'enquesta de dissabte una forma "estranya" de preguntar als ciutadans i ha valorat que el que hi ha darrera és que el PSC "es mor de ganes d'entrar al govern i ha de fer veure que fa l'espantall de treure una possible moció de censura que no té cap possibilitat de tirar endavant". Per a Falcó, el fet de plantejar una pregunta sobre una moció de censura és "fum" perquè "no tenen la capacitat per a fer-ho per si sols ni tenen una oferta per entrar al govern". Falcó també ha relacionat aquesta enquesta amb el fet que els socialistes "tenen la necessitat de fer-se presents a la ciutat" però els ha recomanat "fer preguntes que no tinguin la resposta feta d'avançada". Noves reunions sobre pressupostos després de les vacances Tots tres han fet aquestes declaracions després de la primera reunió a tres bandes per tractar sobre els pressuposts, aprovats inicialment per junta de govern. Téllez ha valorat positivament la trobada i ha explicat que es reuniran després de Setmana Santa per tal de continuar amb la negociació. Ha assegurat que l'objectiu és aprovar el pressupost a través del ple municipal i no en junta de govern i ha explicat que aquest ple extraordinari tindrà lloc la segona quinzena d'abril. PSC i CiU han plantejat qüestions sobre el manteniment de les instal·lacions esportives, l'ocupació, l'habitatge i la socialització de llibres per tal de poder arribar a acords i donar el seu vot favorable als comptes presentats pel govern municipal. | El govern de Badalona diu que "no té cap mena de credibilitat" que el PSC vulgui plantejar una moció de censura |
El 2019 es van presentar 403 ERO a Catalunya, que van afectar 10.059 treballadors, xifres que suposen un augment interanual del 49,81% i del 78,64%, respectivament, segons l'Estadística de Regulació d'Ocupació de l'Observatori del Treball i Model Productiu. Del total, 182 van ser d'extinció, un 76,7% més, i van comportar l'acomiadament de 6.179 treballadors, un 161,93% més que el 2018. Dels restants, 182 van ser de suspensió de contracte i van afectar 3.490 empleats i 39 de reducció de jornada per a 390 persones. La xifra total d'ERO és la més alta des del 2016, quan van ser 517, i en el cas concret dels d'extinció ho és des del 2014, quan van ser 218. Pel que fa als treballadors afectats, 6.915 van ser homes i 3.144 dones. En el cas dels d'extinció, els homes eren 4.116 i les dones 2.063, un 226,67% i un 87,72% més que l'any anterior. Al desembre, es van finalitzar 35 procediments que van afectar 1.194 empleats. D'aquests, 20 van ser d'extinció i van afectar 950 treballadors. Aquestes xifres impliquen una reducció dels ERO en comparació amb el mes anterior però un augment si es pren com a referència el desembre del 2018. En concret, el nombre total d'ERO va pujar un 45,83% i els d'extinció ho va fer un 185,71%. Per territoris, 30 dels procediments es van donar a les comarques de Barcelona, quatre a les de Girona i un a les de Lleida. | Augmenten gairebé un 50% els ERO a Catalunya el 2019 fins als 403 i 10.059 treballadors afectats |
L'Ajuntament de Girona ha fet un balanç "positiu" de les Fires de Sant Narcís d'enguany tot i la cancel·lació dels concerts i les barraques a la zona de la Copa. El regidor de Cultura, Carles Ribas, ha qualificat la festa major com unes fires "diferents" per l'absència de les barraques, i ha recordat que anul·lar-les va ser una "decisió dura" pel consistori. Ribas s'ha mostrat satisfet de l'afluència de gent en els concerts del Parc del Migdia i ha apuntat que estudiaran si l'any que ve recuperen aquest espai com un escenari complementari als de la Copa, Sant Fèlix i l'envelat. De la mateixa manera, el regidor de Cultura ha agraït "el comportament excels" dels 'botellons' que reivindicatius per la falta de barraques. Amb el castell de focs d'aquest diumenge, les Fires de Sant Narcís han posat el punt i final a una edició "diferent" de la festa major de Girona. Així ho ha afirmat el regidor de Cultura, Carles Ribas, qui també ha explicat que l'Ajuntament de Girona en fa un balanç "positiu" de les fires. Tot i així, Ribas ja ha previst que "hi haurà gent que no li agradarà" la valoració. El motiu d'aquest desacord és la suspensió dels concerts de la Copa i de la zona de barraques, una decisió que el govern local va prendre arran dels aldarulls registrats en les mobilitzacions en contra de la sentència. Ribas ha afirmat que aquesta va ser una "decisió dura", ja que es tractava de la suspensió d'un element icònic en la programació de les festes de la ciutat. Tot i així ha reiterat que en cap cas s'ha "criminalitzat al jovent" de la ciutat, ja que ha recordat que a barraques "hi va gent jove, però també gent adulta" i, per tant, creu que la decisió "ha afectat a tota la ciutadania". Malgrat tot, el regidor ha assegurat que aquest any s'ha registrat "un augment de gent que han anat a les atraccions" instal·lades a la Devesa i també està satisfet pel volum de visitants a les fires que s'han anat fent durant els deu dies de festa major. També el nombre d'assistents als concerts de les escales de Sant Fèlix ha estat major que en edicions anteriors. Unes fires més descentralitzades El regidor de Cultura de Girona ha matisat que la suspensió dels concerts a la zona de la Copa ha suposat la redistribució d'algunes actuacions en altres zones de la ciutat, com ara el parc del Migdia i el barri de Santa Eugènia. En aquest sentit, Ribas s'ha mostrat satisfet de la bona rebuda per part de la ciutadania d'aquests canvis i ha afirmat que "per primera vegada s'ha viscut una festa major més estesa a la ciutat". El regidor ha detallat que en els concerts del parc del Migdia s'hi van arribar a aplegar "entre 2.000 i 3.000 persones en els moments pic" dels concerts. Aquesta important afluència de públic ja ha portat a l'Ajuntament a plantejar-se mantenir l'escenari al parc del Migdia de cara a les properes edicions. "Hem de fer números", ha afegit Carles Ribas, "però penso que aquest escenari ha vingut per quedar-se". Tot i així, el govern local manté que l'any que ve es mantindrà la zona de concerts principals a la Copa i es recuperarà el format habitual de barraques. D'aquesta manera, el projecte que es planteja de cara al 2020 és tenir quatre escenaris: el de la Copa, el de les escales de Sant Fèlix, l'envelat a la Devesa i un escenari al Parc del Migdia. La programació de tots ells seria complementaria. En aquest sentit, el regidor creu que els concerts del Migdia "no han de ser necessàriament infantils". "Comportament excels" en els 'botellons' La suspensió de les barraques va portar una gran indignació entre el col·lectiu més jove de Girona. Per aquest motiu, el dijous a la nit es va convocar a través de les xarxes socials un 'botellon' a la plaça del Vi a partir de les 12 de la nit. L'èxit de convocatòria va ser tan gran, que els organitzadors van optar per repetir-lo la nit del dissabte. En aquesta línia, Carles Ribas ha agraït que els participants d'aquests 'botellons' haguessin tingut un "comportament excels". El regidor ha admès que s'havien produït "queixes dels veïns per la música" però ha reafirmat que, malgrat tot "s'han comportat molt bé". Treballant per unes barraques Tot i així, el regidor de Cultura ha avançat que l'Ajuntament de Girona segueix treballant per organitzar unes barraques "més aviat, que tard" com a compensació per la cancel·lació dels concerts durant les Fires. "Sabem que no serà ben bé el mateix, però els ciutadans es mereixen que a Girona hi hagi unes barraques", ha reblat Ribas. | Girona fa un balanç "positiu" d'unes Fires de Sant Narcís "diferents" |
Cs ha registrat al Parlament una bateria de propostes de resolució per al ple sobre els drets de les dones, que culminarà demà, amb les quals vol instar el Govern a incloure als pressupostos de 2020 el finançament de l'educació infantil fins als tres anys i a augmentar el nombre de places d'escola bressol "garantint-ne la gratuïtat". A més, el partit taronja vol que es redueixin les llistes d'espera en dependència mitjançant l'augment de places residencials i de centres de dia, actualitzant les ràtios de personal, eliminant desigualtats territorials en la prestació del servei i reduint els terminis de valoració. Així mateix, pretenen instar la Generalitat a revisar i diversificar els programes d'activitat formatives a preses per tal d'evitar que només se'ls ofereixin treballs "feminitzats". Altres iniciatives que Cs durà a votació passen perquè el Govern commemori anualment l'aniversari del naixement de Clara Campoamor, feminista espanyola del segle XX que va ser una de les primeres diputades al Congrés –juntament amb Victoria Kent i Margarita Nelken– i perquè es garanteixi el dret de dones i nenes amb discapacitat "al ple exercici, sense ingerències de cap mena, de llurs drets sexuals i reproductius". | Cs vol que el Govern inclogui als pressupostos de 2020 el finançament de les escoles bressol |
El Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) celebrarà del 6 al 8 de setembre la seva 29ena edició i ho farà rememorant la figura del comte d'Empúries Hug V. El festival, a més, ampliarà en un 20% el nombre d'actuacions de petit format i al carrer centrades, principalment, en el comerç i els mercats d'època medieval. En total, s'han programat unes 200 activitats entre les quals hi haurà teatre, música, circ, dansa o recreacions històriques. Com a preludi del trentè aniversari, la direcció del festival ha endegat diverses millores que es materialitzaran l'any vinent amb la voluntat que l'esdeveniment es converteixi en una "referència" al sud d'Europa. L'alcalde, Salvi Güell, ha avançat que la voluntat és créixer en "qualitat" i no en quantitat. | El Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries recordarà la figura del comte Hug V i ampliarà les actuacions de petit format |
La portaveu de SOS Racisme a Catalunya, Beatriu Guarro, ha qualificat de "gravíssimes" les piulades a Twitter del líder del PPC i regidor a l'Ajuntament de Badalona, Xavier Garcia Albiol, en relació al cas de Fàtima Taleb, la regidora musulmana de Badalona que aquest dilluns denunciava públicament ser víctima de insults i agressions islamofòbiques. En una entrevista a RAC1, ha assegurat que la resposta d'Albiol a les xarxes socials, on criticava Taleb per utilitzar políticament la seva situació és una manera de "justificar l'agressió". L'entitat recorda que l'actitud del líder popular va en la línia del que va ser la seva campanya electoral del 2015, quan el PP es vantava de 'netejar' la ciutat. Amb tot, SOS racisme "estudiarà" si pot emprendre alguna acció legal contra Albiol pel seu 'tuit'. Guarro lamenta que el cas de Badalona és només un exemple de que "el racisme està creixent" i avisa que la política del nou president americà, Donald Trump, "abona" la normalització d'aquesta xacra arreu: "Si qui té la capacitat de prendre decisions importants considera que el racisme és el que s'ha de fer per protegir la societat, aconsegueix que la societat cregui que això és el que s'ha de fer". Sobre el cas de Badalona, la portaveu de SOS Racisme assegura que els insults a Taleb "no tenen a veure amb la seva suposada incompetència sinó amb la islamofòbia" i avisa Albiol que, igualment, aquesta suposada incompetència a la feina "no dóna dret a insultar i escopir" ningú. Tot pegat, assegura, lliga amb "el discurs social que alguns polítics estan abonant, que ajuda a la normalització del racisme i la desqualificació constant de determinades persones". Més piulades d'Albiol En plena polèmica, Garcia Albiol ha fet aquest dimarts noves piulades relacionades amb el cas de Fàtima Taleb, lamentant que no es condemnin igual els insults a la regidora de Guanyem i els que reben altres polítics d'altres partits i per altres motius: "Quan insultin a un regidor del PP pel carrer, diré que el responsable és Carles Puigdemont per sembrar l'odi a Catalunya", ha etzibat. | SOS Racisme estudia denunciar Garcia Albiol per "justificar el racisme" contra Fàtima Taleb |
L'exposició inclou material de Patxot i obres de cinc artistes que s'han inspirat en ell ACN Barcelona.-El Palau Robert dedica una exposició al mecenes i científic Rafel Patxot (1872-1919), però també a la seva figura i personalitat. En declaracions a l'ACN, un dels dos comissaris de la mostra Manuel Castellet ha declarat que Patxot va ser "una de les personalitats més importants de Catalunya del primer terç del segle XX tant en l'aspecte científic com en el cultural i com a mecenes". L'exposició inclou material de Patxot i obres de cinc artistes que s'han inspirat en la seva persona. Aquests són Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos. L'exposició itinerant dedicada a Rafael Patxot vol posar de relleu la magnitud de la seva tasca com a mecenes en els àmbits científic, social i cultural a Catalunya i també com a científic i promotor de la cultura, coincidint amb la recent commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort. Castellet ha explicat que Patxot va néixer a la segona meitat de la Renaixença, es va formar a Anglaterra i va viure el Modernisme i el Noucentisme. "És un persona molt polièdrica que ho va absorbir tot", ha afirmat. Rafael Patxot, que va néixer a va néixer a Sant Feliu de Guíxols, va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara l'Institut d'Estudis Catalans o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya. Segons Castellet, volien que la mateixa mostra fos "un acte de mecenatge i van encarregar a cinc artistes dels Països Catalans que es documentessin i fessin una obra que els vingués suggerida per la figura de Patxot". Aquestes obres són el centre dels blocs que conformen l'exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili. Així mateix, 'Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l'home' també inclou material del mecenes com una màquina d'escriure que es va comprar a Suïssa o un llibre que és una espècie de memòries de Patxot, on hi fa un repàs de la seva vida. També s'exposa una porta que Patxot es va fer construir per la Biblioteca de l'Observatori d'Astronomia de Sant Feliu de Guíxols. En aquest context, Castellet ha destacat de Patxot que tenia un "rigor extrem en totes les coses i al mateix temps la seva gran catalanitat. No va formar mai part de cap partit polític", ha manifestat. L'exposició, que es podrà visitar fins el 8 de maig al Palau Robert, ja s'ha presentat a l’Espai Santa Caterina de Girona, al Museu de Ciències Naturals de Granollers, i al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. | El Palau Robert dedica una mostra a la figura de Rafel Patxot i al seu paper com a mecenes i científic |
La titular del jutjat d'instrucció 4 de Granollers ha ordenat l'ingrés a presó comunicada i sense fiança per a Mamare D., un dels nou detinguts en relació a la brutal agressió a un jove, el passat diumenge 22 de novembre a la sortida d'una discoteca de Malgrat de Mar. Els altres vuit detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar als Jutjats. Tots nou estan acusats d'intent d'homicidi, però segons diversos testimonis, Mamare D. hauria tingut una major participació en les agressions i hauria donat a la víctima el cop de puny que el va deixar inconscient. Les diligències es trasllades ara als Jutjats d'Arenys de Mar, que seran els encarregats de seguir amb la tramitació de la causa. Segons el relat que fa la jutgessa, el principal agressor també hauria colpejat la víctima amb puntades de peu i es vantava d'haver-ho fet davant la resta de persones que va participar a la baralla. Com a conseqüència dels cops, el jove agredit va patir diverses lesions al cap i actualment es troba a Can Ruti "en situació d'extrema gravetat, depenent de mesures per respirar i, per tant, per sobreviure". La jutgessa de Granollers ha ordenat l'ingrés a presó del principal agressor per evitar el risc de fuga o la destrucció de proves. El detingut podria enfrontar-se ara a penes d'entre cinc i deu anys de presó. Els fets que s'investiguen van passar la matinada del 22 de novembre al tancament de la discoteca Tropicana. | La jutgessa envia a presó un dels nou detinguts per intent d'homicidi a un jove a Malgrat de Mar |
El president d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha qüestionat l'actuació del president de la Generalitat, Quim Torra, amb la pancarta del Palau de la Generalitat que l'ha portat a una condemna d'inhabilitació. "Posar una pancarta durant cinc dies per acabar-la traient, no sé si té sentit. Crec que no hem de fer les coses que no ens apropin a la independència. Hem de desobeir quan ens apropi a guanyar. La desobediència ha de portar victòries, no derrotes. I en algun cas ens ha portat més derrotes que victòries", ha argumentat en una entrevista a Ràdio 4. Pel que fa a la data de les eleccions, Sabrià ha assegurat que ERC "no té pressa" per a uns comicis que no volien i ha insistit que "seria bo" que Torra compartís la data amb els socis. Pel que fa a la taula de diàleg, Sabrià ha demanat a JxCat que no utilitzi la figura del mediador com a "excusa" per no dialogar amb el govern espanyol i ha afegit que alguna vegada li ha semblat que s'utilitzava com a excusa. Tot i així, ha valorat positivament que JxCat i el president de la Generalitat, Quim Torra, s'hagin fet seva la taula de governs i s'ha mostrat convençut que ERC també aconseguirà que el mediador "no sigui un impediment". Preguntat pel rol que han de tenir presos i exiliats a la taula del diàleg, Sabrià ha respost que han de tenir un "paper estratègic" però no ha concretat amb quin format s'ha de traslladar això a la taula. Sabrià té la sensació que les eleccions es podrien "dilatar" després que la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, negués que Torra es referís a convocar-les immediatament després de l'aprovació dels pressupostos. El president d'ERC ha explicat que el seu partit no volia eleccions "perquè el país no les necessitava" i ha afegit que "no tenen pressa" perquè les prioritats són executar els pressupostos i començar el diàleg amb l'Estat. Sabrià també ha afegit que li agradaria arribar a les eleccions "més cohesionats i units" i ha preguntat de què li serveixen al país els retrets de JxCat cap a ERC. "Potser ens esgarraparan quatre vots però jo prefereixo quedar-me amb els vots dels socialistes desencantats, penso que li sumen més al país", ha argumentat. "Falta d'humanitat" d'Iceta El president d'ERC al Parlament ha admès que la distància amb el PSC és més gran que amb el PSOE i ha retret "falta d'humanitat" al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, per no haver anat a visitar els polítics presos. "No ha fet res perquè Junqueras no sigui a la presó i no ha tingut dignitat d'anar-los a veure", ha afegit. De fet, s'ha referit als socialistes com a "corresposnables de la repressió" i ha apuntat que els polítics porten a la presó més dies amb la presidència del PSOE que els que van passar amb el govern del PP. "Tenim límits morals i polítics que fan que hi ha coses que no passaran, com ara governar amb el PSC", ha assegurat Sabrià posant d'exemple que si haguessin volgut estarien presidint la Diputació de Barcelona i l'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona. D'altra banda, ha admès que se sent lluny de l'ANC per la "distància estratègica" que hi ha en aquests moments entre el seu partit i l'entitat independentista. Finalment, pel que fa a l'aprovació dels pressupostos, ha augurat que no hi haurà sorpreses i que tiraran endavant amb els comuns, malgrat CatECP reclami ara negociar amb el Govern els gairebé 500 MEUR que suposen la flexibilització del dèficit establerta per l'Estat. | Sabrià qüestiona l'actuació de Torra amb la pancarta: "Hem de desobeir quan ens apropi a guanyar la independència" |
El jutjat de primera instància número 4 de Castelló ha condemnat l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, a abonar de 360.000 euros més interessos a un pilot professional de motos que li va deixar aquesta quantitat entre els anys 2010 a 2013. Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, la sentència també estableix el pagament dels interessos, pactats per ambdues parts en un 0,50% anual més euríbor, que ascendeixen a més de 8.000 euros. La sentència estableix que l'esportista va prestar a Carlos Fabra aquesta quantitat a través de quatre pagaments. Segons la jutge, el pilot va intentar arribar a un acord extrajudicial amb l'expresident de la Diputació per recuperar els diners, però “els resultats van ser infructuosos, de manera que la part demandant s'ha vist en la necessitat d'interposar la demanda”. A més, en la resolució s'explica que el demandat “ha fet cas omís a les reclamacions extrajudicials”. Un cop admesa a tràmit la demanda, es va donar trasllat a la part demandada perquè contestés en el termini de 20 dies, “el que no va fer de manera que la part va ser declarada en situació processal de rebel·lia”, segons la magistrada. Finalment, el 31 de març de 2016 va assenyalar l'audiència pública, en què va comparèixer únicament el pilot, que es va ratificar en la seva demanda, reclamació que el jutjat, davant la falta d'oposició, s'estima en la seva integritat. La sentència estableix que el motorista va donar 125.000 euros l’any 2010 a Fabra. L’any següent la xifra va ascendir a 150.000 euros. El 2012 li va proporcionar 25.000 euros i finalment en 2013, el pilot li va lliurar 60.000 euros. Segons la sentència, Carlos Fabra es va comprometre a tornar el total de la quantitat abans del 31 de desembre de al 2014. | Un jutjat condemna Carlos Fabra a retornar 360.000 euros a un pilot professional de motos per un préstec personal |
El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha assegurat que no posaran com a requisit que el seu partit lideri la candidatura conjunta que proposen al PSC i al PPC. "No ens asseuríem sota aquesta condició", ha afirmat en una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN). El dirigent taronja ha considerat "prematur" parlar de caps de llista però veu Cs amb "moltes possibilitats d'encapçalar qualsevol tipus de coalició constitucionalista". Tot i que ha reivindicat "el pes" i "l'obra" de Cs a Catalunya, ha declinat que el lideratge taronja d'aquesta aliança recaigui necessàriament sobre el seu partit. El també cap de l'oposició a Catalunya ha explicat que, més enllà de les converses amb el PSC i el PPC, estan parlant amb l'"associacionisme constitucionalista" per articular una candidatura que impedeixi un nou executiu independentista a la Generalitat. Així, ha asseverat que les entitats donen suport a "qualsevol iniciativa que pugui portar a un enteniment" entre populars, socialistes i Cs. El PSC ha rebutjat reiteradament l'oferiment de Cs d'un pacte a tres bandes, però Carrizosa ha garantit que seguiran estenent-los la mà perquè "els votants socialistes comprarien una coalició que es basés en uns punts concrets per millorar la vida dels catalans i donar ja fi definitivament a la dècada del procés". "Nosaltres no deixarem d'insistir", ha subratllat. Sobre la negativa del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, a aquesta coalició, ha opinat que "podria estar motivada perquè té d'altres plans", com "fer un altre tripartit" amb ERC i els comuns. Pel que fa a la posició del PPC, que condiciona el pacte al vot de Cs als pressupostos generals de l'Estat o a limitar-lo només a algunes circumscripcions, el dirigent taronja ha apuntat que "són qüestions de detall" i que dependran de si el PSC se suma finalment a l'acord o no. "Allò que donaria versemblança a la possibilitat d'anar junts", ha afegit, "seria que ens poguéssim posar d'acord al voltant d'uns punts que poguessin ser referendats per la majoria dels electors". Per aconseguir guanyar, Carrizosa vol "il·lusionar l'electorat i mobilitzar-lo". En aquest sentit, ha criticat per "molt simples" els programes dels partits sobiranistes, que fan del procés independentista "la seva gran oferta electoral". "Nosaltres hem d'oferir als catalans qüestions de veritat, quotidianes i importants per a la gent, que han de ser transversals i bones tant si ets independentista com si no ho ets", ha argumentat. El cap de Cs al Parlament va assumir la candidatura taronja a les eleccions després de la renúncia de la portaveu Lorena Roldán, que havia estat l'escollida en primàries. Carrizosa ha confiat que Roldán repetirà com a diputada perquè "fa intervencions molt bones i és una peça estratègica". "Sense cap dubte, hi comptem", ha dit, tot i que ha afegit que encara no han confeccionat les llistes i que la decisió no la prendrà ell. | Carrizosa s'obre a no encapçalar una coalició amb PSC i PPC: "No ens asseuríem sota aquesta condició" |
El curs escolar ha arrencat aquest dilluns sense incidents a Lleida amb 78.243 alumnes, 370 més que el curs anterior. En tots els cicles educatius el nombre d'estudiants augmenta –on més a primària; amb 526 alumnes més- excepte a educació infantil, on hi haurà 377 alumnes menys. Pel que fa als equipaments, Sidamon (Pla d'Urgell) estrena escola mentre que el Cogul (Garrigues) tanca la seva. Els cinc alumnes d'aquest centre s'han recol·locat, dos a Castelldans (Garrigues) i tres a les Borges Blanques. Pel que fa a número de docents, se'n perden deu i passen de 4.778 a 4.768, segons Ensenyament, a causa del tancament de l'escola del Cogul, la pèrdua d'algun grup d'educació infantil o la fusió dels dos centres del Secà de Sant Pere de Lleida; Ginesta i Terres de Ponent, que s'uneixen en un d'únic; l'Escola Torre Queralt. Per altra banda, l'escola Pinyana de Lleida i l'Institut Joan Solà de Torrefarrera seguiran aquest curs íntegrament en mòduls prefabricats. Pel que fa al primer, Ensenyament està negociant el solar on construir la nova escola amb l'Ajuntament i el segon es troba en fase de licitació del projecte. Des d'Ensenyament veuen "difícil" que cap dels dos centres sigui una realitat el curs que ve tot i que mantenen el seu compromís per fer-ho possible en un futur. En total a la demarcació de Lleida hi ha 57 mòduls prefabricats. Són dades presentades aquest divendres pel director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés. En aquest nou curs s'han augmentat els recursos en centres de màxima complexitat, amb cinquanta docents més. Pel que fa als ajuts de menjador, aquest curs se n'han sol·licitat 6.089. El curs passat es van rebre 5.711 sol·licituds i se'n van aprovar 3.709, amb una inversió d'1,845 milions d'euros. Està pendent establir la partida per a aquest curs, que dependrà de les sol·licituds aprovades finalment. Puja el número de grups d'FP que ofereixen la modalitat dual, que passa de 26 a 29. Pel que fa a titulacions d'FP dual passen de 21 a 24. Així s'afegeixen els cicles formatius de GS Projectes d'edificació i GS Higiene Bucodental a l'INS Torrevicens de Lleida així com de GS Manteniment d'Instal·lacions tèrmiques i de fluids a l'INS Guindàvols de Lleida. També a FP, es creen tres nous cicles formatius al territori; Radioteràpia i dosimetria a l'IES Torrevicens, el de Màrqueting i publicitat Enològic a l'IES Clavé (privat, no subvencionat) i el d'Escultura aplicada a l'espectacle a l'Escola d'arts d'Ondara de Tàrrega. En aquesta última escola se'n suprimeixen però dos per falta de matriculacions; el de Forja i el d'Arts Tèxtils. A més, a Lleida es podran cursar dos nous cicles formatius únics a Catalunya; el de grau superior de Ramaderia i assistència en sanitat animal a l'INS Mollerussa i el de grau mitjà de Piragüisme en aigües braves, a l'INS de la Pobla de Segur. Pel que fa a les inversions, aquest curs s'han invertit 4,7 milions d'euros en la nova escola de Sidamon, quatre grans rehabilitacions en altres centres, com ara la segona fase de l'ampliació de dues línies de primària a l'escola Parc del Saldar d'Alcarràs, i 68 actuacions menors, com ara la col·locació d'un mòdul prefabricat a l'escola Mare de Déu del Carme d'Alcoletge i un altre a l'escola La Creu de Torrefarrera. | Arrenca el curs escolar amb una nova escola a Sidamon, el tancament d'una al Cogul i la fusió de dues a Lleida |
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home i dues dones, d'entre 21 i 32 anys, com a presumptes autors d'un delicte de robatori i intimidació. Els fets van tenir lloc diumenge passat, cap a quarts de set del matí, a la plaça Valldaura, quan el jove estava esperant l'autobús. La policia va rebre l'avís d'un testimoni, que va relatar que tres persones s'havien acostat a la víctima i li havien fet cops de puny a la cara. Quan la policia va arribar al lloc dels fets, va comprovar que la víctima tenia diverses ferides a la cara i la camisa trencada. Segons el relat del jove, els autors del robatori l'havien colpejat i, després, li havien sostret la cartera i el telèfon mòbil. Mentrestant, una altra patrulla va localitzar els tres presumptes autors i els va detenir. La mateixa víctima els va reconèixer com els autors de l'agressió. A més, un d'ells duia la cartera robada. Tots tres han quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del Jutjat d'Instrucció de Manresa. | Tres detinguts a Manresa per colpejar un jove i robar-li la cartera i el telèfon mòbil |
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha acusat aquest divendres el president del Govern, Quim Torra, de "banalitzar, frivolitzar i subestimar" la violència que considera que hi ha hagut durant les protestes a Catalunya contra la sentència del Tribunal Suprem. En una atenció als mitjans després de la cimera europea, Sánchez ha assegurat que l'independentisme és "cada cop més radical" i ha avisat que no hi haurà "impunitat" contra els "actes vandàlics". "L'estat dret i democràtic no pot cedir a l'exaltació", ha subratllat Sánchez, que ha afegit que "l'estat de dret té tots els mecanismes per fer que prevalguin les lleis". Amb tot, Sánchez ha apostat per respondre de manera "proporcional" i "ponderada" a la situació. Sánchez ha instat Torra a "reconèixer l'altra part de Catalunya" dins d'una "societat dividida". "El deure dels representants polítics és garantir la convivència", ha dit. Sobre la vaga general d'aquest divendres, el president del govern en funcions ha assegurat que es tracta d'un "dret constitucional protegit" sempre que s'exerceixi de manera "pacífica". "Després de la sentència, convivència", ha afirmat Sánchez, que ha elogiat la "coordinació modèlica" entre els diferents cossos policials durant les protestes a Catalunya. "Aquesta crisi se superarà i es restaurarà la convivència i la legalitat", ha assenyalat. Aposta per la "proporcionalitat" i la "moderació" Malgrat els aldarulls a Catalunya, Sánchez ha insistit que no aplicarà mesures extraordinàries com l'article 155 o la llei de seguretat nacional. En aquest sentit, ha apostat per la "proporcionalitat", la "moderació" i la "ponderació" amb l'objectiu de "calmar els ànims" i "reconduir la situació". "La proporcionalitat és un signe de fortalesa de l'estat democràtic i de dret", ha remarcat Sánchez. Tot i subratllar que té "legitimitat democràtica" per aplicar mesures extraordinàries perquè "les lleis les emparen", ha considerat necessari que també existeixi una "legitimitat social" perquè la ciutadania "entengui" la aplicació d'aquestes mesures. Admet "preguntes" dels líders europeus sobre les protestes Segons Sánchez, no hi ha preocupació entre els líders europeus pels aldarulls a Catalunya. Ha assegurat que no hi ha hagut "converses" sobre aquesta qüestió durant la cimera europea, però ha admès que alguns líders s'hi han interessat. "No hi ha hagut converses més enllà de preguntes sobre els fets vandàlics a Barcelona per l'interès mediàtic que tenen aquest tipus d'imatges", ha dit. A més, Sánchez ha negat converses amb el primer ministre belga i pròxim president del Consell Europeu, Charles Michel, sobre l'euroordre contra l'expresident Carles Puigdemont perquè en les "democràcies consolidades" hi ha "separació de poders". Amb tot, ha assegurat que el govern treballa perquè "es compleixin les decisions del poder judicial dins i fora de les fronteres" de l'estat. | Sánchez acusa Torra de "banalitzar, frivolitzar i subestimar" la violència |
L'adjunt a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, ha emplaçat aquest diumenge el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a obrir un "diàleg" i una "negociació" per trobar una "solució política al conflicte" amb Catalunya. En una compareixença acompanyat pel número 2 d'ERC per Barcelona a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián, i la plana major de la formació després de fer-se públics els resultats del 28-A i d'haver guanyat els comicis a Catalunya, Aragonès ha apuntat que l'única sortida és "votar un referèndum d'autodeterminació". Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha intervingut en l'acte a través d'una videoconferència des de Ginebra i ha constatat que l'independnetisme ha crescut i que ho continuarà fent si explora en la "diversitat". Rovira ha aplaudit que el 28-A hagi anat de "perseverança, fermesa, força i raó" i no pas d'amenaces, autocensura i por. "Avui les urnes han avalat un cop més el nostre projecte", ha destacat. També ha dit que s'ha recuperat l'esperit de l'1-O perquè s'ha votat massivament i a favor de la democràcia, els drets civils i polítics. "L'independentisme creix quan no es debat entre ell, quan explora els seus entorns, les seves fronteres, quan suma en la diversitat. Som els representants d'un projecte clarament plural i transversal", ha apuntat. "L'Oriol (Junqueras) ens va dir que havíem de guanyar i hem guanyat", ha exclamat Aragonès en l'inici de la seva intervenció. El vicepresident del Govern ha celebrat que la formació hagi guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya i haver aconseguit "tenyir de groc les urnes". "Sánchez ha guanyat a Espanya però Oriol Junqueras a Catalunya", ha afirmat. Aragonès ha dit que el 28-A ha guanyat "la llibertat, el referèndum d'autodeterminació, l'absolució dels presos polítics i el retorn lliure dels exiliats i obrir una nova etapa política". Amb tot, Aragonès ha afirmat que aquests comicis han estat la "primera volta" i que la segona seran les municipals i europees. En concret, ha pronosticat que ERC guanyarà també l'alcaldia de Barcelona. "Guanyarà Maragall i serà el proper alcalde de Barcelona", ha subratllat. El número dos d'ERC a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián, ha assegurat que ERC ha guanyat les eleccions generals als "carcellers" dels polítics presos per l'1-O i ha tingut un record pel fins ara diputat al Congrés Joan Tardà. "Catalunya no només no desperta al feixisme, sinó que el combat i el destrueix", ha dit. Tot i l'evident alegria pels resultats obtinguts, Rufián ha volgut recordar que els presos, "exiliats" i encausats per l'1-O seguiran en la mateixa situació i per això ha demanat que la ciutadania doni diners a la caixa per la solidaritat. "ERC no va néixer per conformar-se. Avui aquí només comença un cicle, aquesta és al primera de moltes victòries", ha sostingut. "Que ningú us doni cap lliçó perquè sou d'ERC i heu guanyat", ha conclòs. Finalment, també ha intervingut l'alcaldable dels republicans per Barcelona, Ernest Maragall. "Escolta Espanya, Catalunya es republicana" i "Escolta Madrid, Barcelona és republicana", ha exclamat Maragall. Després de les intervencions d'Aragonès i Rufián preveient un bon resultat electoral d'ERC a les municipals, Maragall, ha celebrat que aquest diumenge ERC hagi guanyat a Barcelona i que d'aquí a unes setmanes la capital catalana "tingui un alcalde progressista i republicà" | ERC emplaça Sánchez a obrir "diàleg" i una "negociació" que passi pel referèndum d'autodeterminació |
El consell de ministres ha acordat aquest divendres presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la Llei 7/2015 del Parlament de Catalunya que regula l'exercici de les professions de l'esport. El recurs inclourà la petició explícita al Tribunal Constitucional perquè els suspengui cautelarment en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució. Segons la vicepresidenta del govern espanyol en funcions la norma vulnera la Llei d'unitat de Mercat i supera l'àmbit competencial de la Generalitat en permetre la signatura d'acords internacionals. L'executiu espanyol actua després de rebre un informe del Consell d'Estat que sosté que hi ha elements suficients per interposar el recurs d'inconstitucionalitat. Acorda anar al Tribunal Constitucional un dia abans que expiri el termini de què disposava per fer-ho, que acabava el 20 de febrer. La Llei d'exercici de les professions de l'esport regula la inscripció als registres de les professions de l'esport i l'acreditació de les formacions. Segons el govern espanyol no exclou de l'obligació d'inscriure's a aquests registres als professionals que exerceixin la seva activitat legalment a una altra part de l'Estat però que la vulguin exercir a Catalunya. Per l'Estat el fet de no excloure aquests esportistes d'altres territoris que vulguin exercir a Catalunya de l'obligació d'inscriure's al registre suposa "una vulneració de la Llei d'unitat de mercat" i és per tant "un element d'inconstitucionalitat" perquè incompleix "el principi d'eficàcia nacional establert". L'executiu espanyol també denuncia que la Llei preveu que la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat pugui establir convenis i acords d'equiparació de professionals i competències mínimes amb altres registres d'altres estats membres de la UE, fet que "també podria afectar al compliment de les obligacions comunitàries" de l'Estat. Segons el govern espanyol la Llei incorre en un "excés competencial" perquè "la Comunitat Autònoma de Catalunya no té competències per celebrar per ella mateixa convenis i acords internacionals, ja sigui amb estats membres de la UE o altres subjectes internacionals". Sáenz de Santamaría ha admès que el govern espanyol ha tingut els mateixos dubtes respecte a la normativa que ha aprovat La Rioja i Extremadura, però a diferència de Catalunya l'Estat ha assolit amb aquests governs "acords que han permès evitar el recurs d'inconstitucionalitat perquè s'han avingut a les tesis de l'Estat respecte a les seves competències". | L'Estat porta al TC diversos preceptes de la Llei que regula les professions de l'Esport i en demana la suspensió |
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha admès aquest dilluns que actualment “no hi ha consens” entre els estats membres de la Unió Europea sobre la petició del govern britànic de limitar els ajuts als immigrants comunitaris que s’instal·len al Regne Unit. El primer ministre britànic, David Cameron, demana que els immigrants europeus hagin de contribuir a les arques estatals un mínim de quatre anys abans de poder accedir a l’habitatge social o als ajuts per a treballadors. Tusk ha indicat que el debat sobre “els ajuts socials i la lliure circulació és el més delicat i requerirà un debat polític substancial” durant la cimera dels propers 17 i 18 de desembre a Brussel·les. El govern britànic liderat per David Cameron ha demanat una renegociació de la situació del Regne Unit dins de la Unió Europea basada en quatre grans punts: la relació entre els països de l’Eurozona i els que mantenen la seva pròpia moneda, el reforç de la competitivitat del mercat interior, el respecte per la sobirania dels parlaments estatals i la immigració intracomunitària. El president del Consell, Donald Tusk, ha assegurat després de mantenir trobades bilaterals amb tots els estats i amb els representants de l’Eurocambra i la Comissió que el punt 4 és el “més delicat” i el que provocarà més discussions, perquè de moment “no hi ha consens”. “Certament és un del tema del qual necessitem saber més a través del primer ministre britànic, i pel qual cal un debat obert entre nosaltres abans de procedir”, ha dit Tusk en una carta enviada a tots els líders dels 28. La renegociació britànica serà un dels temes clau de la cimera de caps d’estat i de govern que se celebrarà el 17 i 18 de desembre a Brussel·les, tot i que els líders de la UE esperaran al febrer a finalitzar l’acord. El pacte serà el que després presentarà Cameron a Londres, i sotmetrà a referèndum, abans de finals del 2017. Si els ciutadans britànics voten ‘sí’ a l’acord negociat, el Regne Unit seguirà dins del club comunitari en les noves condicions. Si hi voten que ‘no’, marxarà completament. Cameron sempre ha apostat per continuar dins de la UE, tot i que ha deixat la porta oberta a fer campanya pel ‘no’ si la negociació amb Brussel·les fracassa i no assoleix un pacte com el que demana. “Tots els implicats han d’assumir la seva part de responsabilitat”, ha advertit Tusk a la seva carta. Segons el polonès, “tots els estats membres i les institucions han de demostrar la seva disposició a trobar un compromís” per tal que la negociació tingui èxit. “El nostre objectiu és trobar solucions que compleixin amb les expectatives del primer ministre britànic, tot mantenint els fonaments en què es basa la UE”, ha indicat el president del Consell. Segons Tusk, “la incertesa sobre el futur de la UE al Regne Unit és un factor desestabilitzant”. “Per això necessitem trobar la manera de respondre a les preocupacions britàniques el més ràpid possible”, ha conclòs. | Tusk admet que “no hi ha consens” a la UE sobre la petició de Londres per limitar els ajuts als immigrants comunitaris |
La candidatura de CDC a les eleccions del 26-J per la demarcació de Tarragona, encapçalada per Ferran Bel al Congrés i Carles Pellicer al Senat, aspira a assolir “la màxima representació i el millor resultat possible”. L’alcalde de Tortosa ha afirmat que seria desitjable poder obtenir un segon diputat o un altre senador, però ha admès que l’escenari està “molt atomitzat” i que no serà fàcil que variïn els resultats del 20-D, en què sis forces polítiques van obtenir un únic diputat. Aleshores, sota les sigles de Democràcia i Llibertat els convergents van ser la quarta força més votada a la demarcació. A més, Bel ha apuntat que caldrà treballar perquè l’abstenció no es dispari després de la incapacitat de formar govern a l’Estat. Aquest dimecres s’han presentat a Tarragona les llistes al Congrés i al Senat de la formació, que introdueixen alguns canvis respecte els comicis anteriors, però que mantenen “un fort arrelament al territori i al món municipal”. | CDC aspira a millorar resultats a Tarragona i confia que la “incapacitat” per formar govern no dispari l’abstenció |
L'Audiència Nacional també acredita que el PP de Francisco Camps va finançar il·legalment tres campanyes electorals (municipals, autonòmiques i generals) els anys 2007 i 2008. Ho diu la sentència que afecta les peces separades de la trama 'Gürtel' a València i que condemna a 18 dels 20 acusats. La pena més alta és per Álvaro Pérez 'el Bigotes' (6 anys i 9 mesos) que havia resultat absolt en la sentència de la primera època de la Gürtel el passat 24 de maig. A l'empresari Francisco Correa li imposa 5 anys i 3 mesos de presó i a Pablo Crespo 5 anys (ambdós estan ja a la presó). A tots ells els aplica atenuants per haver confessat i col·laborat amb la justícia. En el cas de l'exsecretari general del PPCV, Ricadro Costa, el condemna a 4 anys, i en canvi absol l'expresident valencià Vicente Rambla. Als nou empresaris que van reconèixer els fets el tribunal els substitueix les penes per multes. En aquest cas, i a diferència de la sentència del maig, no es condemna el PP a títol lucratiu perquè cap de les acusacions ho havia demanat. En aquest judici, l'expresident Camps va declarar com a testimoni després de les acusacions de Costa Nou cop per al PP. Dies després que la sentència de la primera època de la Gürtel donés un cop dur al partit i confirmés que va existir una caixa B, ara se suma un nou revés judicial. L'Audiència Nacional ha dictat sentència pel que fa a les peces separades de la trama 'Gürtel' al PP valencià. El jutjat Central Penal ha imposat penes que van des dels 4 mesos fins als 6 anys i 9 mesos de presó, i condemna 18 dels 20 acusats per delictes electorals, falsedat documental continuada i contra la hisenda pública. Al líder de la trama, Francisco Correa (condemnat ja al maig a 51 anys i 11 mesos) li imposa ara una nova pena de 5 anys i 3 mesos. Un altre dels condemnats és l'exsecretari d'Organització del PP gallec, Pablo Crespo, condemnat a 5 anys (a la sentència del maig n'hi imposaven 37 anys i 6 mesos). En canvi, si al maig l'Audiència Nacional absolia a Álvaro Pérez, ara en aquesta sentència de la branca valenciana és qui té la pena més alta: 6 anys i 9 mesos. Pérez era el gerent d'Orange Market, l'empresa de Correa. En la sentència, es reconeix que s'aplica l'atenuant de col·laboració activa i confessió a tots tres per haver revelat informació durant el judici i, en el cas de Correa, també per haver permès recuperar 2 MEUR que estaven a comptes de Suïssa. Pel que fa a membres de l'entramat empresarial del Grupo Correa, també condemnen Cándido Herrero a 5 anys i 1 mes i a l'assessor financer Ramón Blanco Balín a 3 anys. A nivell polític, el màxim condemnat és l'exsecretari general del PPCV Ricardo Costa, a qui l'Audiència Nacional li imposa 4 anys de presó (també li reconeix atenuants per confessió i col·laboració). Sobre Costa, la sentència usa doctrina del Tribunal Suprem i el considera com "l'home que estava darrera" ja que tenia el "domini funcional" del finançament irregular de les campanyes electorals. En canvi, absol l'expresident valencià Vicente Rambla. La sentència reconeix que se l'absolt perquè "no hi ha prova directa ni indiciària de qualitat i quantitat suficient que permeti concloure que va cometre els delictes". Empresaris, sense penes per haver confessat En el cas dels empresaris que haurien finançat il·legalment les campanyes del PP, el tribunal modifica les penes de presó (que no arribaven als 2 anys) per multes de fina a 154.500 euros per haver reconegut els fets. A més, l'Audència Nacional els reconeix el fet d'haver ingressat els diners reclamats per la justícia i que superen el milió d'euros (1.057.101 euros) per fer front a qualsevol responsabilitat que se'ls pogués reclamar. Un dels empresaris, José Enrique Fresquet, ha resultat absolt perquè s'ha retirat l'acusació. La sentència reconeix, però, que les confessions de Costa i Correa han "arribat tard" i "provocades" per les dels empresaris però que no per això "deixen de ser rellevants" per confirmar els indicis. Defensa, per això, que cal rebaixar-los la pena per donar "exemple" i fer veure que si es col·labora en els casos de corrupció es poden obtenir disminució de les penes sol·licitades. Campanyes electorals finançades per empresaris En la sentència, es reconeix que el grup Correa va estendre la seva activitat de Madrid a València per aprofitar l'influència del PP per arribar a empresaris. L'empresa de Correa s'encarregava de fer els contactes i, segons la resolució, eren els responsables polítics els que contractaven els serveis a Orange Market (empresa de Correa), que s'abonaven "de manera irregular, en part en efectiu i en part a través de tercers". El PP valencià va contractar l'empresa de Correa per a les campanyes electorals de 2007 (municipals i autonòmiques) i per a les generals del 2008, saltant-se la quantia màxima admesa com a despesa electoral que preveu la llei i facturant despeses dels partits a través de terceres persones. Els empresaris que abonaven a l'empresa de Correa part d'aquests serveis eren, a més, empreses que tenien contractes adjudicats i que, per tant, no podien fer donacions al PP. A la sentència, es recull que l'empresa de Correa i el PPCV només van declarar una quantitat de 175.000 euros per l'organització de les campanyes però la xifra real, segons el tribunal, superava els 2 MEUR. Uns diners que van quedar al marge de qualsevol facturació i comptabilització. El sistema dissenyat per als pagaments era, segons la sentència, a través de factures correctes, altres falses i també pagament en negre. Segons el jutge, no s'acredita que els polítics busquessin un enriquiment personal amb aquesta trama corrupta sinó que actuaven "per pura ambició política d'arribar i mantenir-se en el poder". Camps, testimoni "infructuós" En aquest judici, l'expresident valencià Francisco Camps va ser citat com a testimoni després de les acusacions vessades pel seu secretari general, Ricardo Costa. El jutge diu que la seva declaració a ser "totalment infructuosa" perquè "no sabien res, no reconeixen res i no recorden res". Recorda que, com a testimoni, té el dret a no declarar contra sí mateix i a no declarar-se culpable. La sentència no és ferma i es pot recórrer. Fonts de la Fiscalia han comunicat que l'estudiaran abans d'emetre qualsevol valoració o decisió. | L'Audiència Nacional acredita que el PP de Camps va finançar il·legalment campanyes electorals amb diners de la Gürtel |
El monestir de Poblet ha decidit suspendre el Festival de Música Antiga i el Festival Internacional d'Orgue a causa de la normativa elaborada per la crisi sanitària del coronavirus. Així ho ha anunciat el monestir aquest dimarts a través d'un comunicat, en el que també indica que reobre les portes a les visites turístiques "adoptant totes les mesures higièniques" per minimitzar el risc de contagi. Poblet ha reforçat el servei de neteja i desinfecció dels espais comuns i és obligatori l'ús de mascareta durant tot el recorregut. A més, l'aforament estarà limitat i no es facilitaran ni fulletons impresos ni audioguies. L'hostatgeria i els serveis de restauració seguiran tancats. El Festival de Música Antiga se celebrava el mes d'agost des del 2012, sota la direcció de Jordi Savall. També des del 2012 es feia el Festival Internacional d'Orgue, a la basílica del monestir, però en aquest cas a la tardor. "Les característiques de l'espai dificulten l'organització d'acord a la normativa vigent dels concerts", ha assenyalat el monestir. Pel que fa a la visita al monument, es podrà accedir al claustre, la basílica, les dependències adjacents i el museu. Durant els mesos en els quals hi ha hagut vigent l'estat d'alarma la comunitat monàstica "ha seguit fent vida com és habitual i no s'ha donat cap contagi ni entre els monjos ni entre els treballadors del centre". | Poblet suspèn el Festival de Música Antiga i el Festival Internacional d'Orgue per la covid-19 |
Íñigo Errejón ha acceptat aquest dimecres l'encàrrec de la seva formació, Más Madrid, de presentar-se a les eleccions estatals del 10 de novembre. La formació de l'exmembre d'Unides Podem està treballant confluències amb altres grups d'esquerres d'arreu de l'Estat, com ara les marees de Galícia o Compromís, al País Valencià, amb el qual ja ha arribat a un acord, per presentar-se sota el paraigües d'una marca comuna encara per definir. En l'acte on s'ha presentat com a candidat, Errejón ha culpat sense esmentar-los PSOE i Podem de la segona convocatòria electoral. "La gent ja ha votat, i ho ha fet bé", ha afirmat, per lamentar després que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias –també sense esmentar-los- no hagin estat capaços de formar un govern progressista. "Vaig dir fa molt temps que no venia a estar en política, sinó a fer política", ha indicat Errejón, que després ha afegit: "Estic disposat a encapçalar una candidatura que garanteixi un govern progressista". Errejón ha fet un repàs del que seran les línies mestres del seu programa, i ha fet especial èmfasi en la necessitat que altres formacions progressistes l'acompanyin en l'aventura. Així, ha destacat que les marees gallegues i Equo estan fent debats interns per decidir si se sumen o no al projecte, i ha agraït, en català, a Compromís, que ja hagi pres la determinació de fer-ho. Durant tot el discurs el líder de Más Madrid ha lamentat que PSOE i Podem no hagin aconseguit conformar un govern i, tota l'hora sense citar-los, ha advertit que la seva formació posarà "primer Espanya i després les sigles del partit". També ha dit que es presenten "no per ser part del soroll, sinó de la solució", i ha afirmat que cada escó que aconsegueixin estarà "al servei d'un govern progressista" en un moment en què perilla que hi pugui haver una abstenció alta i que el bloc de dretes aconsegueixi sumar per formar govern. En aquest sentit, també ha afirmat que la confluència que encapçala només es presentarà en aquelles circumscripcions electorals on puguin ser "d'ajuda al bloc progressista". | Errejón accepta l'encàrrec de concórrer a les eleccions del 10-N amb Más Madrid |
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha apel·lat a un canvi de les lleis per "adaptar-se" a la "voluntat" de la gent. Torra, que aquest diumenge segueix de visita institucional al Pirineu, ho ha dit en l'acte de cloenda dels 30 anys de comarca de l'Alta Ribagorça fent un símil amb la situació a Catalunya. En aquest sentit, ha dit que l'"important" és adonar-se que quan cal "remodelar" les estructures "es faci". A més, el president ha afegit que cal "permetre" que la gent decideixi "lliurement" com viure i organitzar-se. Torra ha seguit la visita dirigint-se a la Vall de Boí i més tard a Beret, on s'ha reunit amb l'Associació d'Estacions d'Esquí i activitats de Muntanya. Aquest dilluns, Vielha acollirà el primer Consell de Govern fora del Palau de la Generalitat, el segon de la legislatura després del passat 1 d'octubre a Sant Julià de Ramis. | Torra apel·la a un canvi de lleis per "adaptar-se" a la "voluntat" de la gent |
El Consell Comarcal del Solsonès ha decidit desvincular el territori del Camí dels Bons Homes (CBH) després de 15 anys de formar-hi part. El motiu és que, segons un estudi realitzat per l'ens comarcal amb els agents implicats, la iniciativa no té prou retorn econòmic a la comarca perquè no se n'ha fet suficient promoció o bé per la manca de recursos patrimonials i històrics del Solsonès en relació al món càtar. La decisió del Consell Comarcal ha estat acceptada pel Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, que considera que cal prioritzar els projectes amb vinculació i arrelament al territori. Així, les dues entitats han acordat que s'anirà traient paulatinament la informació del Solsonès de la documentació del CBH i, pel que fa a la senyalització, es traurà passat l'estiu del 2016 per evitar que possibles vianants que hagin planificat la seva ruta es trobin sense senyalització. El Camí dels Bons Homes és una ruta pionera creada l'any 1998 pels Consells Comarcals del Berguedà i la Cerdanya amb l'objectiu de dinamitzar socioeconòmica i culturalment el territori per on passa el recorregut, que segueix els camins d'exili i de comunicació dels càtars al s.XII i XIII, quan buscaven refugi fugint de la Inquisició. | El Solsonès decideix desvincular-se del Camí dels Bons Homes després de 15 anys |
Tenen per objectiu esclarir el concepte de condicions materials per dotar el personal de major seguretat i eficiència ACN Barcelona.-El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts la modificació del Decret de 2006 pel qual es regulaven les condicions, procediment d’habilitació i organització per a l’exercici de la funció de comprovació de les condicions de seguretat i salut a les empreses i centres de treball per part del personal tècnic habilitat de la Generalitat. La modificació té per objectiu esclarir el concepte de condicions materials per dotar d’una major seguretat i eficiència les actuacions de comprovació del personal tècnic habilitat. Així mateix, la modificació potencia les actuacions de comprovació del personal tècnic habilitat, les quals esdevenen més eficients i coherents amb una visió més integral i efectiva de la prevenció de riscos laborals, segons el Govern. L’adequació del Decret de 2006 a la nova realitat normativa té la finalitat de garantir el principi de seguretat jurídica per tal de facilitar el coneixement i comprensió de la norma, esclarir el text i integrar-lo coherentment amb la resta de l’ordenament jurídic. D’altra banda, es modifica també el Decret 289/2016, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, afegint dues funcions a la Direcció General de la Inspecció de Treball. La primera permet dirigir aquelles actuacions inspectores que excedeixen la Inspecció Territorial i que tenen per àmbit Catalunya; i la segona contempla l’atribució temporal al seu personal del desenvolupament d’actuacions inspectores que excedeixen l’àmbit competencial de la Inspecció Territorial en què estan adscrits. Aquesta última modificació pretén donar compliment al principi de seguretat jurídica i al principi d’eficiència en aquelles actuacions inspectores que afecten més d’un territori. En aquest sentit, es vol solucionar possibles problemes jurídics de competència territorial i evitar càrregues administratives innecessàries en forma de duplicitats amb l’objectiu d’optimitzar els recursos públics. | Es modifiquen aspectes d’organització de la funció del personal en matèria de prevenció de riscos laborals |
El nombre de viatgers atesos a la Unitat de Salut Internacional de l'hospital Santa Caterina de Salt ha augmentat en un 12% durant el primer semestre de l'any i respecte del mateix període del 2018. Des del gener fins al juny, la unitat va atendre 3.072 persones i durant aquest any, 3.454. D'aquestes un 72% demanen visita per un viatge de plaer mentre que el 20% és població immigrant que es trasllada als seu país d'origen per veure la família. El 8% restant són professionals que es desplacen a un altre país temporalment per motius de feina (6%) i cooperants (2%).L'increment segueix la tendència dels anys anteriors. Durant tot el 2018 es van visitar 7.801 persones, un 7% més que el 2017 (6.616). El cap de la unitat, el doctor Ramon Dalmau, assegura que la tendència a l'alça es manté des del 2014, quan la crisi econòmica va començar a revertir. Per atendre l'augment d'activitat, que es duplica durant els mesos d'estiu, la unitat ha ampliat del 15 de maig al 30 de setembre l'horari de consulta a la tarda. Aquesta ampliació horària, juntament amb l'increment de professionals als matins, ha permès obrir una agenda específica per a visites urgents i donar resposta als viatgers d'altres demarcacions catalanes. Segons Dalmau, les destinacions triades per a les persones que viatgen per oci manté la línia dels últims anys. D’una banda i en relació amb el continent africà, el turista es decanta per Kènia, Tanzània, Namíbia i Sud-àfrica. Pel que fa a Àsia, els destins preferits són Indonèsia (Bali, Lombok i Gili), Tailàndia, Cambotja, Laos i Vietnam. Entre el continent americà, els països més triats són el Perú, Colòmbia i Brasil. En relació amb la població immigrant, mentre que el col·lectiu viatger d'origen africà visita Gàmbia, Senegal, Mali, Ganha i Nigèria, els ciutadans d’origen sud-americà es desplacen a Hondures, Bolívia i l'Equador. Alertes actives Els brots de malalties que cal tenir presents en aquests moments a l'hora de fer un viatge són el virus del dengue, present al Carib, Hondures, Colòmbia, Costa Rica, República Dominicana, Veneçuela, la Reunió, Filipines, Malàisia, Tailàndia i Vietnam; la poliomielitis, a Nigèria, Nepal, Pakistan i Síria; l'Ébola, al Congo i part d'Uganda; i el xarampió, a Romania, Ucraïna i Tunísia. El cap de la unitat també alerta sobre la importància de tenir al dia l'administració de vacunes no obligatòries per sí recomanades contra altres malalties (en funció del destí) com ara l'hepatitis, el tifus, el tètanus o la ràbia. El doctor Dalmau també insisteix en les actuacions preventives durant el viatge com ara la utilització del repel·lent de mosquits adequat i altres mesures que tenen a veure amb el tipus de roba i calçat, la cura en els aliments i del beure, entre d'altres. La Unitat de Salut Internacional del centre ofereix a l’usuari un consell dirigit segons el tipus de viatge planificat abans d'emprendre'l, però també recomana acudir a la consulta a la tornada, especialment a aquells que ha realitzat un viatge de llarga durada o fora del circuit turístic. I en tots els casos quan es donen signes d'alerta com febre, diarrees persistents, dolors abdominals o lesions a la pell, fins un mes després d'haver tornat. | La Unitat de Salut Internacional del Santa Caterina atén un 12% més de viatgers durant el primer semestre |
Una de les estrenes destacades d'aquesta setmana és la pel·lícula d'acció 'Ghost in the Shell: El alma de la máquina' dirigida per Rubert Sanders i protagonitzada per l'actriu Scarlett Johansson i basada en el conegut còmic manga i film d'animació japonès de ciència ficció que porta el mateix nom. Aquesta setmana un dels altres actors destacats és Ewan McGregor, qui es posa a la pell de Jesús de Natzaret a 'Últimos días en el desierto' de Rodrigo García, qui va dirigir 'Albert Nobbs'. Arriba a la gran pantalla en català una nova aventura dels barrufets, en aquest cas 'Els Barrufets. El poble amagat' ('Smurfs: The Lost Village'). El film d'acció 'Ghost in the Shell: El alma de la máquina' narra la història de the Major, un híbrid cyborg-humà femení únic a la seva espècie, d'operacions especials, que dirigeix un grup operatiu d'elit: Secció 9. Consagrada a detenir als extremistes i criminals més perillosos, la Secció 9 s'enfronta a un enemic que té com objectiu principal anular els avenços de Hanka Robotic en el camp de la ciber-tecnologia. L'actor Ewan McGregor és el protagonista de 'Últimos días en el desierto', un film d'aventures dramàtic, dirigit per Rodrigo García, que segueix a Jesús de Natzaret en un capítol imaginat dels seus 40 dies de dejuni i oració al desert. En el seu camí, lluita amb el diable, també interpretat per McGregor, sobre el destí d'una família normal en crisi. I si mai no han estat sols els Barrufets? En aquesta aventura els Barrufets descobriran un poble amagat i viuran moltes històries apassionants. Aquest és l'argument de la nova aventura dels Barrufets a la pel·lícula 'Els Barrufets. El poble amagat' ('Smurfs: The Lost Village') de Kelly Asbury i que s'estrena a Catalunya doblada al català. Hugo Gélin és el director 'Demà comença tot' interpretada per Omar Sy, Clémence Poésy i Antoine Bertrand. Una comèdia francesa que tracta sobre un jove solter i conquistador que viu a la costa francesa. Un dia una antiga aventura se li presenta amb un bebè en braços, li comunica que és la seva filla i desapareix. Ell intentarà trobar a la mare sense èxit. Passa els temps i mentre la nena va creixent porta una vida divertida i meravellosa, fins que vuit anys després la mare torna amb la intenció de recuperar la seva filla. La pel·lícula arriba a algunes sales de Catalunya amb subtítols en català. 'Mesa 19' dirigida per Jeffrey Blitz és una comèdia molt coral, tot i estar protagonitzada per Anna Kendrick. L'actriu actua amb Amanda Crew, Lisa Kudrow, Wyatt Russell, Stephen Merchant i Tony Revolori. Els personatges de la pel·lícula comparteixen la mateixa taula de convidats a una boda. La típica taula de convidats que no encaixen en cap de les altres taules. El director cinematogràfic Adolfo Arrieta estrena una pel·lícula que és una versió lliure del clàssic conte popular: 'La Bella Durmiente'. En aquesta, el príncep Egon de Letònia viu els seus dies obsessionat amb la idea d'ingressar al Regne de Kentz i despertar a la Bella Dorment, però el seu pare, el rei, s'hi nega per no creure en aquestes llegendes. Agathe Bonitzer, Mathieu Amalric, Serge Bozon, Ingrid Caven i Niels Schneider formen part del repartiment del film. Tres documentals Arriba a la gran pantalla el documental 'David Lynch: The art life' dirigit per Olivia Neergaard-Holm, Jon Nguyen i Rick Barnes. La cinta fa un seguiment de l'icònic director cinematogràfic a través dels anys formatius de la seva vida. Des de la seva idíl·lica formació a Montana fins als foscos carrers de Philadelphia, el document segueix a Lynch qui descriu els moments que l'han portat a definir el seu segell tan propi i característic. L'altra documental de la setmana és 'Cantábrico. Los dominios de oso pardo' de Joaquín Gutiérrez Acha. Una cinta que porta a l'espectador fins a un territori dominat pels cavalls salvatges, per boira que amaga als llops ibèrics, els gats muntesos i l'ós bru cantàbric. El tercer documental és 'The first monday in may' dirigit per Andrew Rossi i que tracta sobre l'exposició xinesa: 'Through The Looking Glass', que van congregar en la seva inauguració a personalitats del món del cinema i de la moda al Museu Metropolità de Nova York. | Scarlett Johansson protagonitza 'Ghost in the Shell' i Ewan McGregor és Jesús a 'Últimos días en el desierto' |
El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) impulsarà aquest any una campanya de felicitacions virtuals, amb el suport del Gremi de Llibreters de Catalunya i en el marc de #BooksAndRoses, davant la impossibilitat d'organitzar o donar suport a actes presencials de difusió internacional de la Diada de Sant Jordi. Uns dies abans del 23 d’abril, s’activarà un apartat dins el web www.booksandroses.cat, en català, castellà i anglès, que permetrà enviar roses virtuals i adjuntar-hi un text de felicitació, un poema o una cita literària. Les roses es podran personalitzar amb la tria de diferents colors i tiges. Pel que fa als textos, Diplocat ha animat la seva xarxa de contactes internacionals perquè n’enviïn en molts idiomes diferents. Diplocat va posar en marxa l’any 2015 el web del projecte #BooksAndRoses com a eina de promoció internacional de la Diada de Sant Jordi. El web ofereix informació sobre Sant Jordi en diversos idiomes, un vídeo explicatiu i materials de difusió descarregables, com ara un flyer que enguany s’ha traduït a 17 idiomes addicionals, estant ara disponible en més de 30 idiomes. Un dels apartats del web era el mapa on s'anunciaven i promocionaven actes relacionats amb Sant Jordi arreu del món. L’any passat n’hi havia gairebé un centenar, mentre que enguany tot just n'hi ha mitja dotzena, la majoria concursos literaris virtuals. | Diplocat impulsarà una campanya internacional de felicitacions virtuals per Sant Jordi |
El president de la Generalitat inhabilitat, Quim Torra, farà una declaració institucional aquest dilluns les 18 hores a Palau, després de rebre la notificació del Suprem en mans del TSJC. Torra, president inhabilitat des d'avui a la tarda, compareixerà a la Galeria Gòtica acompanyat de tot el Govern. Els consellers i conselleres mostraran així el seu suport al 131è president de la Generalitat, inhabilitat durant un any i mig per desobediència. La notificació personal a Torra s'ha produït a les 16:30 hores a Palau, un cop conegut el pronunciament del Suprem, i que converteix en ferma la resolució del TSJCat, i que fa efectiva, des d’avui, la seva inhabilitació. El president inhabilitat ha participat a les 16 hores a la jornada del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitats, el que podria ser el seu darrer acte com a cap de l'executiu. La sentència aboca Catalunya a la inestabilitat, i deixa el Govern en funcions en plena pandèmia i sense una resposta unitària de l'independentisme. El vicepresident, Pere Aragonès, assumirà atribucions de la presidència. Les eleccions apunten entre el 31 de gener o el 7 de febrer, segons fonts de Palau. | Torra farà una declaració institucional a les 18:00 a Palau després de rebre la notificació del Suprem en mans del TSJC |
Cervelló sotmetrà a votació popular l'ampliació de la pedrera del Telègraf, una de les dues amb que compta el municipi i que preveu exhaurir la pedra en un any. Així ho ha assegurat l'alcalde de la població, José Ignacio Aparicio, que preveu fer la consulta a la ciutadania abans de Setmana Santa instal·lant durant una setmana una urna a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà. Aparicio explica que l'empresa propietària de la pedrera, Pedrera de l'Ordal SL, ha demanat al consistori un canvi d'ús dels seus terrenys, de forestal a extractiu, per fer una nou forat de 17 hectàrees a canvi de signar un conveni voluntari pel que es compromet a desbrossar les franges de protecció contra incendis de les urbanitzacions de Cervelló. A diferència del que asseguren alguns grups de la oposició, Aparicio nega l'impacte mediambiental del projecte. | Cervelló sotmetrà a votació popular l'ampliació d'una de les dues pedreres del municipi |
La filial d'Abertis al Brasil, Arteris, ha conclòs les obres de duplicació de l'autopista Régis Bittencourt, un projecte en què ha invertit set anys i més de 300 milions d'euros, segons informa la companyia. La infraestructura està situada a la Serra do Cafezal i constitueix l'eix principal de comunicació entre les regions del sud i el sud-est del país. És, a més, un corredor estratègic per a l'entrada i sortida de mercaderies de Mercosur. El projecte ha comportat la duplicació de 30,5 quilòmetres d'autopista i la construcció de 39 ponts i viaductes, 4 túnels, 2 passeres per a vianants i 12 passos de fauna vigilats. Per aquesta autopista hi passen una mitjana de 127.000 vehicles diaris, 25.000 dels quals al tram concret de la Serra do Cafezal. En el marc de la millora de la carretera s'han tractat més de 80 punts crítics identificats pel Grup Estratègic de Reducció d'Accidents. Pel que fa als túnels, un incorpora una perforació paral·lela d'emergència de més de 210 metres de longitud com a ruta d'escapament per a vianants en cas d'accidents o imprevistos greus. Abertis és present al Brasil a través d'Arteris des del 2012. Hi té 10 concessions d'autopistes, amb 3.700 quilòmetres, als estats de Sao Paulo, Minas Gerais, Rio de Janeiro, Santa Catarina i Paranà. Nou pont a l'autopista central de Xile D'altra banda, la filial d'Abertis a Xile, ViasChile, va inaugurar la setmana passada el nou Pont Maipo a l'Autopista Central. Segons la companyia, aquesta infraestructura ha permès millorar la connectivitat a la sortida i l'entrada a Santiago de Xile des del sud. També ha representat un augment de la capacitat del trànsit del 50%. En total, el nou pont fa 465 metres de llarg, i està conformat per sis carrils dividits en dues vies independents, una per sentit, amb possibilita d'ampliar-les en un quart carril cadascuna. L'obra ha tingut un cost de 66 milions d'euros. | La filial d'Abertis al Brasil acaba les obres de duplicació de l'autopista Régis Bittencourt per més de 300 milions |
El Servei Català de la Salut (CatSalut) traslladarà a partir del 19 de setembre l'actual Centre d'Atenció Primària (CAP) Santa Maria de Lleida a les noves instal·lacions del CAP Onze de Setembre, dotat amb instal·lacions més modernes i que podrà atendre quan funcioni a ple rendiment uns 20.000 usuaris, els 12.000 pacients procedents del CAP Santa Maria, a més dels d'altres zones de la capital del Segrià com ara Balàfia i l'Eixample. A més, el nou centre aglutinarà tota la rehabilitació ambulatòria de Lleida. El trasllat a les noves instal·lacions es farà de forma progressiva i començarà amb el trasllat dels equips de metges i infermeres que ara es troben al CAP Santa Maria. Així mateix, les instal·lacions d'aquest centre que quedaran buides acolliran un servei integral d'atenció de malalties infeccioses de referència per al conjunt de les comarques lleidatanes, que hauria d'estar operatiu cap a finals d'octubre. | Salut traslladarà a partir del 19 de setembre el CAP Santa Maria de Lleida a les noves instal·lacions d'Onze de Setembre |
Són 4.547 desocupats menys en comparació al mes anterior ACN Barcelona.-L'atur a la demarcació de Barcelona va caure al setembre un 1,59% al setembre en relació a l'agost, fins a les 281.406 persones, segons el Ministeri de Treball i Ocupació. En termes absoluts, són 4.547 persones menys. D'aquesta manera, trenca la tendència alcista dels dos mesos anteriors. Respecte el setembre del 2017, el descens ha estat del 5,33% (-15.830) i suma 63 mesos consecutius de descensos interanuals. A Catalunya, l'atur va caure en 374 persones al setembre i va deixar la xifra de desocupats en 380.344 persones, un 0,1% menys respecte el mes passat i a l'Estat l'increment va ser de 20.441 persones, un 0,64% més, fins als 3.202.509 persones. | L'atur a la demarcació de Barcelona cau un 1,59% al setembre i se situa en 281.406 persones |
El Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal compleix 10 anys aquest dimecres. Va ser l'aleshores conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, l'encarregat d'inaugurar el nou equipament el 30 de novembre de 2008 i es tancava així una etapa de provisionalitat a l'església de Sant Martí. L'aniversari arriba en plena crisi per l'art de Sixena, sobretot després que aquesta mateixa setmana el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, aprofitant l'aplicació de l'article 155 hagi ordenat el trasllat de les 44 peces en litigi amb l'Aragó. Des de la seva obertura fins al 31 d'octubre d'aquest any han passat pel Museu de Lleida un total de 307.611 visitants. El ressò mediàtic per l'art de Sixena no ha motivat un increment de visitants i les xifres indiquen una certa estabilitat que es belluga entre les 20.000 i 30.000 visites anuals. Si que fonts del Museu consultades per l'ACN asseguren que el tema de Sixena ha despertat l'interès i la curiositat de les persones que visiten l'equipament. L'any que el Museu de Lleida va rebre més visitants va ser el 2010, amb 36.773, mentre que el que n'ha rebut menys va ser el 2016, amb 21.518. L'any de la seva inauguració es van comptabilitzar 16.892 persones que van visitar el nou equipament en tant sols un mes. Fins a 31 d'octubre d'aquest any pel museu han passat 19.532 persones. Durant aquests 10 anys el Museu de Lleida ha participat des del 2008 en jornades destacades com el Dia internacional dels Museus i la Nit dels Museus amb activitats com presentacions de les joies dels joies lleidatans, espectacles temàtics o desfilades de moda i nits gastronòmiques. El 28 de desembre de l'any passat el Govern va declarar el Museu de Lleida com a museu d'interès nacional. Al 2012 el Museu de Lleida es va incorporar a la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya. A banda de l'exposició permanent el Museu de Lleida ha acollit 37 exposicions temporals. Entre aquestes hi ha la de pintures al fresc de Jaume Minguell i Josep Minguell (2009); 'Leandre Cristòfol al Museu de Lleida' (2009); 'Els Guinovart del Museu de Lleida' (2009); 'Albéniz, un modernista universal' (2010); 'Seu Vella: La col·lecció de tapissos' (2010); 'De Picasso a Barceló. Col·lecció Majoral' (2010); 'Fragments d'un passat. El retaule gòtic de l'església de Sant Joan de Lleida' (2012); 'La vil·la romana del Romeral i la Turris de Cal Montblanc d'Albesa (2013); 'Catalunya i la Guerra de Successió' en el marc dels actes del Tricentenari, al 2013; 'Apòstols del rock' (2015); 'La fortalesa dels Vilars d'Arbeca' (2016); 'Granados, de París a Goya' (2017), i 'Vestir la moda. Modes de vestir a les terres de Lleida dels segles XVIII al XX' (2017). Adquisicions destacades El Museu de Lleida també ha adquirit diverses peces durant aquests deu anys. Al 2007 es va comprar un Sant Antoni Abat al Metropolitan que ara es pot veure a l'exposició permanent. Al 2012 la Mare de Déu de les Avellanes que no es va presentar públicament a l'exposició permanent al juny de 2014. Aquell mateix any, la família Surroca-Llorente va donar una important col·lecció de 4.000 objectes de la cultura Tehuelche. Al 2016 l'Arqueta de Bellpuig de les Avellanes que va estar exposada fins al gener de 2016. Aquest any, el museu ha adquirit al Departament de Cultura una col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII i cinc taules gòtiques procedents de l'antiga església de Sant Joan de Lleida així com un Calvari de Tragó de Noguera que estaven en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Un capítol curiós de les adquisicions va tenir lloc al 2008 quan la Diputació de Lleida va comprar a través d'una subhasta una taula gòtica del segle XV obra de Pere Garcia de Benavarri, un dels principals pintors del gòtic a les terres de Lleida i a la Franja de Ponent. La va comprar per cedir-la al Museu de Lleida, on ja hi ha obres del mateix autor però uns anys més tard, al 2014 la taula es va vendre per força al govern d'Aragó, que no es va presentar a la subhasta perquè no se'n va assabentar però quan va saber que la taula estava al Museu de Lleida la van reclamar en el marc del litigi per l'art de la Franja justificant que aquell retaule formava part de castell de Benavarri, a la Baixa Ribagorça. | El Museu de Lleida compleix 10 anys en plena crisi per l'art de Sixena i amb un registre de més de 300.000 visitants |
Dos projectes liderats per entitats catalanes en la col·laboració d'altres socis europeus han estat beneficiaris de la convocatòria Film Education del Programa Europa Creativa Media de la Comissió Europea. En concret, es tracta d'A Bao A Qu i DocsBarcelona, que es beneficiaran de 233.000 i 565.000 euros, respectivament, que cobriran el 70% del cost per tirar endavant els seus projectes. A més a més A Bao A Qu participa com a soci en un altre dels quatre projectes seleccionats: CinEd, liderat per la Cinemateca Portuguesa. Un dels objectius prioritaris de la Comissió Europea dins d'aquest programa és el desenvolupament d'audiències. En concret la convocatòria Film Education, està encaminada a donar suport a aquelles iniciatives que augmentin, fidelitzin i sobretot eduquin a noves audiències en l'audiovisual europeu. El programa se centra especialment en infants i joves de cara a preparar l'audiència del futur com a consumidors potencials de contingut europeu. | Dos projectes catalans, beneficiaris de la convocatòria Film Education de l'Europa Creativa Media de la Comissió Europea |
La Guàrdia Urbana de Badalona va realitzar durant la nit del dissabte 21 de juliol diverses actuacions en el barri d'Artigues del municipi relacionades amb una presumpta activitat de naturalesa sexual que es realitzava en un local de la zona. Els agents van tancar el local i han començat a tramitar els expedients disciplinaris per presumpta activitat il·legal i per presumpte ús il·legal de l'espai. Diversos veïns del barri van alertar la policia després de detectar que els responsables del negoci estaven repartint targetes que promocionaven l'activitat. | La Guàrdia Urbana tanca un local de Badalona on presumptament es realitzaven activitats il.legals de naturalesa sexual |
La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, afirma a l'ACN que el sistema de control i vigilància "no estava prou reforçat" per fer front a rebrots. De fet, creu que amb un "bon sistema" des del principi no hauria calgut activar algunes mesures. Critica que el Govern optés per fer el salt a la nova normalitat sense tenir activat tot el circuit necessari per fer front a possibles rebrots i amb un contracte -el de Ferrovial- que deixava fora les unitats d'epidemiologia i la primària, dues peces "clau" del rastreig". Tarafa celebra que amb els nous gestors covid Salut hagi "entès" que hi havia un "error inicial de concepte" i demana "celeritat". A Barcelona, assegura, n'hi ha uns 129 però no tots estan operatius. Segons comenta Tarafa en l'entrevista a l'ACN, els salts de fase de desescalada es van parlar "conjuntament" amb la Generalitat a excepció del pas de la fase 3 a la nova normalitat. És per això que qüestiona que aquest darrer pas es fes tan ràpid quan el sistema de control de positius i contactes no estava prou preparat. "Que hi havia possibilitats de rebrots se sabia", afegeix, argumentant que des de l'Ajuntament no hi ha hagut "una relaxació". Millora de la coordinació Tarafa comenta que en el cas de Barcelona el problema inicial és que no hi havia coordinació entre les tres parts importants d'un circuit de rastreig -primària, unitats de vigilància epidemiològica i rastrejadors- i a més el sistema informàtic tenia els seus "dèficits". Ara, assenyala, des que es va crear l'oficina tècnica pel rastreig de casos a Barcelona -on participen primària, SEM o unitats de vigilància, entre altres- "tots els agents estan molt més coordinats". Amb tot, indica que Salut encara no ha resolt al 100% la part d'informàtica. "Esperem que això vagi millorant i hi hagi màxima celeritat possible amb els agents covid", indica. D'altra banda, també demana que es reforci tant la primària com la salut pública "pressupostàriament i amb equips humans". El confinament no està sobre la taula La regidora assegura que tot i que hi ha un augment de casos a la ciutat ho fa a una velocitat "força més baixa" que fa tres o quatre setmanes i ara mateix no hi ha una "tensió" del sistema hospitalari. Actualment, diu, hi ha unes 41 persones ingressades a l'UCI a Barcelona i unes 162 hospitalitzades a planta. L'augment menys accelerat de contagis és "una bona notícia" però Tarafa demana "ser prudents". En qualsevol cas, afegeix, avui dia "no està previst ni un confinament perimetral ni un confinament domiciliari" a Barcelona tant pel que saben d'allò que comparteixen amb la Generalitat a la comissió mixta de seguiment com pel que diuen les dades. Turistes i veïns han de poder "fer el mateix" En relació al missatge enviat pel president Quim Torra fa una setmana dirigint-se als ciutadans, d'una banda, i els turistes, de l'altra, la regidora es mostra crítica i demana "coherència". "No es pot dir que si no millorem hi haurà un confinament i després donar un missatge de veniu tots cap aquí", apunta. Segons ella, les persones que venen de fora han de poder fer "el mateix" que els veïns de Barcelona. "Si hi ha mesures i protocols sanitaris sobre la taula també són vigents per a les persones de fora de la ciutat", rebla. Hotels Salut, ajudes i sensellar En aquests moments l'Ajuntament manté habilitat l'Hotel Social Salut a Sagrada Família preparat allotjar persones positives que no poden fer un aïllament correcte a casa. De les 80 places només n'hi ha una quinzena d'ocupades però des que va habilitar-se han passat pel dispositiu 58 persones. A part, la ciutat disposa de l'Hotel Salut Melià Condal Mar, coordinat pel Consorci Sanitari de Barcelona amb el suport d'una oficina tècnica en què col·laboren Guàrdia Urbana i Bombers. Segons l'Ajuntament, actualment el CatSalut i el Consorci impulsen l'obertura d'un altre establiment a la ciutat per als propers dies. En paral·lel, el consistori ha triplicat en les darreres tres setmanes els serveis de compra d'aliments, recollida de residus o lliurament d'epis en aquells domicilis amb persones que fan la quarentena. Mentre que la setmana del 13 de juliol eren 21 llars, la darrera setmana eren 111 les que participaven en el programa Quarentenes. D'altra banda, de moment, els dos pavellons a la Fira per a persones sense llar o en situació vulnerable, es mantenen oberts i hi ha unes 180 persones. Residències En relació a les residències que hi ha a la ciutat, Tarafa explica que la situació està "més orquestrada" i "molt més coordinada" si bé algunes tenen algun cas positiu. Tot i l'estabilització, la regidora creu que la crisi de la covid "ha evidenciat un sistema residencial completament fallit que fa aigües per tot arreu". És per això que creu que el Govern té davant "una finestra d'oportunitat" per fer un canvi i replantejar el model residencial. Davant d'aquest "repte" l'Ajuntament de Barcelona ja ha traslladat a la Generalitat que l'oficina tècnica de residències comenci a "treballar el model de futur". "Volem que sigui el tema principal", explica. Tornada a l'escola Sobre l'inici del nou curs escolar, Tarafa reivindica la importància d'entendre la funció "social i emocional" de l'escola. "No podem tenir els infants de la nostra ciutat tancats com els hem tingut durant setmanes i setmanes", recorda. Per això, demana trobar les "fórmules" perquè el funcionament del curs sigui possible. En aquesta línia, comenta que potser s'hauran de fragmentar els grups i obre la porta a "poder treure l'escola del recinte" i fer classe en un centre cívic o a la plaça. | Barcelona creu que amb un "bon" sistema de rastreig des del principi no hauria calgut activar algunes mesures |
TMB habilitarà un servei alternatiu de bus per cobrir el tram afectat ACN Barcelona.-La línia 5 entre les parades de Cornellà Centre i Can Boixeres estarà tallada del 3 a l’11 de desembre per unes obres de millora que durà a terme Transports Metropolitans de Barcelona. Concretament, al llarg de 2,4 quilòmetres de longitud es renovarà l’aparell de via de tipus diagonal de Cornellà Centre, un dispositiu que permet el canvi de via dels trens al terminal de línia i que ha arribat al final de la seva vida útil després de 33 anys. A més, s’aprofitarà per substituir 386 metres de via simple en aquest tram. Mentre durin els treballs, TMB habilitarà un servei especial de bus que cobrirà el tram afectat amb el mateix horari del metro. Les obres de millora, que s’iniciaran el proper dissabte 3 de desembre fins diumenge 11, ambdós inclosos, s’ha planificat per a aquests dies del pont de desembre per minimitzar les afectacions als viatgers ja que es preveu un descens de la demanda de mobilitat urbana, segons ha informat TMB. | La línia 5 entre Cornellà Centre i Can Boixeres estarà tallada nou dies per uns treballs de millora |
"Per a un president feble com Carles Puigdemont el més fàcil és pujar els impostos", afirma el portaveu parlamentari Carles Carrizosa ACN Barcelona.-El portaveu de Ciutadans (C's) al Parlament, Carles Carrizosa, rebutja en nom del partit la proposta d'ERC d'aplicar un increment de l'IRPF a les rendes a partir de 90.000 euros, tal com publica aquest dilluns El Periódico. Carrizosa contraproposa "ampliar les bases de l'IRPF" o "lluitar contra el frau fiscal", i considera "lamentable" que la Generalitat per, segons diu "manca de criteri i de projecte uniforme sobre política fiscal" acabi "imposant més tributs als catalans"."Per a un president feble com Puigdemont el més fàcil és pujar els impostos als catalans; els espanyols amb més pressió fiscal", ha assenyalat el portaveu de C's, que veu que el necessari és "reformar l'Administració Pública". "Si C's governés, reformaria el caducat sistema de finançament de les Comunitats Autònomes", ha assegurat Carrizosa. | C's respon a la proposta d'ERC amb una ampliació de les bases de l'IRPF i "lluitar contra el frau fiscal" |
La Banda Municipal de Barcelona i la Banda Municipal de Música de Bilbao han actuat plegades aquest diumenge a L'Auditori per celebrar el 125è aniversari de la formació basca. Com ja van fer la setmana passada a la capital d'Euskadi, les dues formacions s'han unit per interpretar el Concert per a Banda de l'alcoià Armando Blanquer i, prèviament, els bilbaïns han ofert obres d'Usandizaga i Guridi i els catalans, de Toldrà i Brotons. Els músics han estat liderats pel director titular de totes dues, José Rafael Pascual-Vilaplana, que ha celebrat l'ocasió de ser "la veu cridanera de les bandes en la cultura dels nostres dies". El director ha lamentat, de fet, que a vegades a les bandes els costa encara ser "considerades" dins del panorama musical. Pascual-Vilaplana ha donat la benvinguda al públic de L'Auditori i ha agraït el suport de les institucions implicades per fer possible aquest "il·lusionant projecte d'unió entre dues bandes professionals". "A vegades a les bandes encara ens costa que ens considerin amb la normalització que hauria de ser en la cultura que ens ha tocat viure", ha constatat el director abans de donar inici al recital. La Banda Municipal de Música de Bilbao ha obert la tarda amb una selecció d'obres representatives del seu llegat. El programa era el mateix que es va fer a Bilbao ara fa una setmana, on la formació basca va interpretar bres d'Usandizaga i Guridi. Del primer, han ofert l'única obertura per banda que va compondre, 'Bidasoa', en honor al riu més conegut del País Basc, i a partir de temes tradicionals guipuscoans. De Guridi, la formació ha ofert el poema simfònic 'Una aventura de Don Quijote'. Al seu torn, la Banda Municipal de Barcelona ha homenatjat les grans etapes viscudes durant els seus 134 anys d'història (el període previ a la Guerra Civil, el retorn a la democràcia i la residència a L'Auditori). 'Empúries', d'Eduard Toldrà, amb instrumentació de Lamote de Grignon, i 'La maledicció del comte Arnau' (també de Toldrà), i per acabar la 'Glosa de l'Emigrant', de Salvador Brotons. El Concert per a banda de Blanquer Les dues bandes s'han unit en el segon acte del concert del concert, que era el gran reclam d'aquesta cita especial d'aniversari. Juntes, han interpretat el Concert per a banda d'Armando Blanquer, del qual José Rafael Pascual-Vilaplana ha estat alumne. La peça del compositor alcoià va rebre en el seu dia el Premi Maestro Villa de Madrid, i es reivindica com una de les grans partitures per a banda del segle XX. L'actuació conjunta amb aquesta peça final, de vint minuts de durada, ha donat pas encara a dos bisos. El primer, del repertori de la formació bilbaïna, i el segon, la sardana de 'La Santa Espina'. | La Banda Municipal de Barcelona i la Banda Municipal de Música de Bilbao s'alien a L'Auditori |
L'Ajuntament de Reus ha anunciat accions legals contra Gas Natural pel cas de la dona de 81 anys morta en un incendi la passada nit de diumenge a dilluns, originat per una espelma. L'alcalde i la regidora de Serveis Socials han volgut comparèixer aquest dimarts per assegurar que desconeixien que la víctima visqués sense electricitat i han culpat directament la companyia de no avisar. El consistori vol presentar denúncia als jutjats i portar el cas a Fiscalia a fi d'esclarir per què la companyia no va informar Serveis Socials de l'imminent tall de subministrament elèctric per impagament, tal com marca la llei contra la pobresa energètica. De fet, Gas Natural no hauria informat mai de cap cas. "És intolerable", ha etzibat l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. La víctima vivia amb la seva néta, major d'edat, en un pis de lloguer al centre de la ciutat. Tenia expedient obert a Serveis Socials des del 2013 per diverses problemàtiques. Tampoc pagaven l'aigua, però en aquest cas els protocols sí que van funcionar, segons es remarca des de l'Ajuntament. La víctima tampoc pagava el rebut de l'aigua des del primer trimestre d'enguany, però com que aquest servei el presta una empresa municipal, Aigües de Reus, l'Ajuntament sí que n'estava al corrent. Davant el fet que el consistori no deduís que, si la víctima no podia assumir el servei de subministrament d'aigua, tampoc podria estar pagant l'electricitat, la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, s'ha encarregat de desvincular els dos rebuts, ja que els emeten empreses diferents i que, en qualsevol cas, són les subministradores d'electricitat les que no estan fent els deures. De fet, segons Vilella, fins a dia d'avui, només tres companyies -cap de les quals és Gas Natural- han informat degudament de talls d'electricitat per impagament, pas previ i necessari per aconseguir el certificat de vulnerabilitat que emet un ajuntament. "I a més, no han estat llistats continuats, sinó a un ritme irregular", ha lamentat la regidora, criticant la manca de compliment de la llei per part de les companyies subministradores. "Nosaltres no podem saber la situació si ni la família ni la companyia ens ho diuen, cal assegurar els protocols perquè arribi a Serveis Socials", ha afirmat. Durant la compareixença d'urgència convocada per l'Ajuntament, s'han conegut nous detalls sobre aquest "clar cas de vulnerabilitat social", segons l'ha definit l'alcalde de Reus. Així, sense entrar en dades confidencials, i tenint en compte que està sota investigació dels Mossos, el consistori ha confirmat que la víctima era usuària de Serveis Socials des del 2013 -quan aleshores vivia en un altre domicili- i que el contacte amb els treballadors socials va ser "continuat, però intermitent". "Era una situació de certa complexitat, algunes qüestions les van acceptar, altres no", ha dit l'alcalde. El 3 de novembre va ser el darrer cop que es va intentar contactar amb la víctima, sense èxit. Alcalde i regidora aplaudeixen la decisió de la Generalitat d'obrir expedient per aquest suposat incompliment de la llei i que l'Agència Catalana de Consum ja ha fet un requeriment a la companyia per demanar-li explicacions. En paral·lel, el consistori portarà el cas a Fiscalia per si aprecia indicis de delicte, ja que una persona va morir a causa dels fets. L'Ajuntament ha defensat la seva lluita contra la pobresa energètica. L'any passat es van destinar gairebé 300.000 euros en diverses línies d'ajudes. | L'Ajuntament de Reus anuncia accions legals contra Gas Natural pel cas de la dona de 81 anys morta en un incendi |
La desena d'entitats socials i sindicats convocants no descarten noves accions de protesta ACN Tortosa.-Unes 400 persones s'han manifestat aquest diumenge al migdia a Tortosa per reclamar una "vida digna" a les Terres de l'Ebre i per revertir les retallades en els serveis públics de la darrera dècada. Els organitzadors, una desena d'entitat socials i sindicals, entre ells, la PAH Ebre, Marea Blanca o la Lliga Contra el Càncer, s'han sumat a la convocatòria estatal en defensa del Sistema Públic de Pensions. "Avui ha sigut l'inici d'un moviment però això continuarà fins que repetim totes les retallades", ha subratllat Xesca Pérez, membre de Pensions Dignes Terres de l’Ebre i representant de la resta de convocants. A més, els organitzadors no descarten noves mobilitzacions. | Unes 400 persones es manifesten per una "vida digna" i per revertir les retallades a Tortosa |
En Xavi Garriga va comprar un pis nou de trinca el 2012. Llavors, a l'edifici només hi vivia una família però la promotora els va garantir que la resta de pisos es vendrien. Poc després, l'empresa –que anava de la mà de Catalunya Caixa – va fer fallida i van quedar-se sense interlocutor. A l'edifici només hi viuen tres famílies i hi ha 27 pisos buits. Fa més d'any i mig que tenen la llum de la comunitat tallada, no tenen ascensor i la porta del pàrquing no va. Els diuen que els dos edificis són ara de la Sareb –hi ha seguretat privada 24h per evitar ocupacions- però ningú els dóna una solució. "La comunitat té un deute de més de 14.000 euros i és injust que tres veïns haguem de pagar pel manteniment de tot un edifici", lamenta. En Xavi Garcia i la seva família mai havien pensat que comprar-se un pis nou els acabaria comportant tants problemes. Ell, la dona i la seva filla de dos anys viuen a un pis del número 18 del carrer Pau Masó de Salt, una zona que es va desenvolupar amb la bombolla immobiliària i on, a dia d'avui, hi ha molts pisos buits i promocions inacabades. La seva promoció –i també la d'un bloc idèntic que hi ha al costat- es va començar a construir pels volts del 2006 i la van impulsar la promotora Eugesa conjuntament amb la desapareguda Caixa Catalunya. El primer veí en comprar-se un immoble ho va fer sobre plànol i va pagar 400.000 euros. Les altres dues famílies que viuen al bloc ho van fer anys més tard, el 2012, i el pis ja els va costar la meitat. "Ens van dir que no passava res perquè la majoria dels pisos estiguessin buits, que s'anirien venent i que mentrestant no ens faltaria res, que no havíem ni de pagar la llum de la comunitat", ha relatat Garriga. Les explicacions els hi donava l'agent API que els va vendre el pis. Segons Garriga, quan les coses es van començar a complicar va deixar d'agafar-li el telèfon. Passats uns mesos, van trobar-se que la llum va deixar de funcionar i, per tant, tampoc els anava l'ascensor ni podien obrir amb el comanament la porta del pàrquing. "Hem de deixar els cotxes sobre la vorera perquè obrir manualment la porta del pàrquing triga uns 10 minuts, ho han de fer estirant una cadena", descriu. A més, tampoc poden usar l'ascensor per accedir a l'aparcament, on hi tenen trasters. Els veïns lamenten que davant d'aquesta situació l'edifici s'està degradant ja que no hi ha ningú que es faci càrrec del manteniment de les zones comunes. Això sí, hi ha quatre vigilants de seguretat que nit i dia controlen que ningú ocupi els pisos. Al seu bloc hi ha 27 pisos buits i a l'altre edifici que hi ha a tocar estan tots 30 completament vuits. "L'edifici no està ni en venta ni en lloguer", remarcat Garriga. Sense interlocutor clar Quan van començar a fer gestionar per saber què havia passat, l'agent API que els havia venut el pis els va comunicar que la promotora havia fet concurs de creditors i que ara era un administrador concursal qui la gestionava. A més, Catalunya Caixa va ser absorbida pel BBVA i, segons les informacions que han pogut aconseguir, ara el bloc està en mans de la Sareb. Tot plegat fa que els veïns no trobin cap interlocutor clar per poder solucionar el seu problema. "Tothom se'n renta les mans, estem indefensos", lamenta Garriga. A més, en el moment de comprar el pis els van garantir que hi havia "un fons" de la promotora des d'on s'anava pagant la despesa de llum i manteniment de l'ascensor. En canvi, ara es troben que si volen tornar a donar-se d'alta la comunitat acumula un deute de més de 14.000 euros, 8.000 amb l'empresa d'ascensors i 6.000 amb Endesa. "No és just que tres veïns ens haguem de fer càrrec de les despeses de tot un bloc, nosaltres estem disposats a pagar però només la part proporcional que ens toca", ha manifestat Garriga. A més, aquests problemes també fan que l'edifici no tingui cap assegurança. "Sabeu què ens costaria a les tres famílies pagar una assegurança per a tot l'edifici? És una bestiesa", assenyala. Volen solucions En Xavi Garriga ha anat a demanar ajuda a diversos organismes i, fins i tot, ha redactat una carta denunciant la situació al Síndic de Greuges que li ha estat retornada. "Em diuen que com que l'edifici és de la Sareb haig d'adreçar-me al Defensor del Pueblo", apunta. A banda d'intentar-ho amb els bancs, aquest veí també ha anat a l'Ajuntament de Salt. Gràcies a la intermediació de l'Oficina d'Habitatge del municipi, els tres propietaris s'han constituït com a comunitat de veïns i els han ajudat a calcular el pressupost que haurien de tenir i quina part proporcional hauria de pagar cada veí. Però els ha estat impossible trobar algun interlocutor vàlid. El regidor d'Habitatge, Ferran Burch, reconeix que han intentant parlar amb l'administrador concursal de la promotora i també amb el BBVA però que no se'n han sortit. "Estem al costat dels veïns i intentarem fer de mediadors en tot el que puguem però la situació no sembla fàcil de resoldre", ha lamentat el regidor. | Atrapats per la crisi immobiliària en un bloc amb 27 pisos buits sense llum a l'escala, ascensor ni accés al pàrquing |
El dia de Cap d'Any i el cap de setmana que el segueix concentraran el gruix de l'ocupació turística de les pròximes setmanes al sector turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Especialment, en el cas dels càmpings –bungalows, concretament- de la zona interior i els allotjaments rurals, preveuen assolir en molts casos el ple total i allargar les estades aprofitant que el dia festiu coincideix enguany amb divendres. L'Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, que no ha facilitat cap previsió d'ocupació per a les pròximes setmanes, tindrà oberts entre tretze i quinze dels 85 hotels, amb una oferta que s'elevarà a les 5.178 places pels volts de cap d'any i Reis. Els allotjaments de l'interior i de la zona del delta de l'Ebre són els que, potencialment, poden assolir una major ocupació durant aquestes pròximes setmanes de vacances escolars i festius diversos. Especialment, pel fet que enguany la coincidència del calendari amb els dies de la setmana pugui ajudar a prolongar les estades més enllà d'un únic dia. Durant aquesta festivitat concreta i dies posteriors, l'Associació de Càmpings de Tarragona preveu assolir percentatges d'ocupació "similars a l'any passat o lleugerament superiors" en els catorze de 56 establiments associats que estaran oberts, segons ha apuntat la portaveu Anna Frixach. "Seran molt més altes a l'interior que a la costa", certifica. Així les coses, els bungalows podrien arribar en alguns casos al ple total, mentre que les parcel·les es podrien quedar en un 30%. Als establiments de la costa –on no solen obrir els més grans- la xifra es podria quedar entre el 25 i el 30% en totes les dependències. "Molta gent estira la nit de Cap d'Any algun dia més perquè cau en divendres i fa també dissabte i diumenge. Hi ha càmpings que organitzen tallers, activitats nadalenques, sopars de caps d'any o festa", explica Frixach. El perfil majoritari de clients durant aquests dies sol ser de grups d'amics joves o famílies amb nens. En canvi, però, l'Associació considera que durant els dies de Nadal, festivitat "més familiar", o també Reis, el nivell d'ocupació dels càmpings serà més aviat "testimonial" per part d'un públic que ja tenia previst "fer una escapada". "La gent marxa a passar uns dies a partir de Sant Esteve", certifica la portaveu. Tendència ja coneguda a les Terres de l'Ebre A les cases rurals de les Terres de l'Ebre ja tenen el cartell de complet penjat des de fa dies pel que fa a les reserves de Cap d'Any. En canvi, com en el cas dels càmpings, les xifres d'ocupació seran molt baixes per Nadal i Sant Esteve i també per Reis, sobretot perquè el 6 de gener, festiu, cau enguany en dimecres i no afavoreix l'arribada de clients. Tot i això, segons ha explicat la portaveu de l'associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre (Aturebre), Imma Masià, són xifres similars a les d'altres anys per aquestes dates. El 2015 no ha estat un bon any per al turisme rural ebrenc, sobretot a la zona del Delta de l'Ebre, tot i que hi ha certes zones el balanç anual és una mica millor com és el cas de la comarca de la Terra Alta. Justament a la zona interior de l'Ebre, i com ha detallat el portaveu de l'associació de Turisme Rural de la Terra Alta, Felip Segura, les pernoctacions pels volts de Cap d'Anys s'estiren fins a 3 i 4 nits però es manté la tendència a rebre poca clientela en les dates més familiars, com són Nadal i Reis. A la Costa Daurada, l'Associació Hotelera Cambrils-Salou-La Pineda no ha facilitat, en aquesta ocasió, dades de previsió d'ocupació per a les pròximes setmanes. Fonts de l'entitat asseguren no disposar de les xifres i, davant el baix nombre d'establiments oberts, esperen fer el balanç a partir de les dades de l'Observatori de Turisme de la Costa Daurada. Amb tot, l'entitat ha informat que, per Nadal, tretze hotels, amb 4.646 places, estaran oberts. Una xifra que s'incrementarà a quinze hotels i 5.178 places per Cap d'Any i Reis. L'Associació aplega 85 establiments i 45.000 places en total. L'any passat, els hotels oberts en aquesta zona de la Costa Daurada –també al voltant d'un 10% de l'oferta total- van registrar, entre vigília de Nadal i Reis, una ocupació mitjana del 65% amb puntes del 100% per Cap d'Any. Unes dades que l'Associació va qualificar d'acceptables en temporada baixa, amb predomini de turistes francesos i catalans. | Allotjaments rurals i de càmpings interiors del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre preveuen omplir per Cap d'Any |
Els Bombers de la Generalitat han rebut fins a dos quarts de deu de la nit d'aquest dimecres 116 avisos relacionats amb l'episodi de pluja que afecta bona part del país. 29 d'aquestes alertes han tingut lloc a la ciutat de Terrassa. A l'Hospitalet de Llobregat n'hi ha hagut 14, i a Olesa de Montserrat 14 més. Per regions d'actuació, la Metropolitana Sud n'ha registrat 53, la Nord 42, la de Tarragona 8, la de Girona 6, la Centre 5 i la Lleida 2. La majoria d'avisos han estat per inundacions de baixos i per branques i arbres caiguts, i els Bombers destaquen que no hi ha hagut cap persona ferida. A Viladecavalls s'ha esfondrat un mur de deu metres, també sense causar ferits. En paral·lel, Protecció Civil ha indicat que el telèfon 112 ha rebut 197 trucades fins a les 21.00 h per 134 incidències relacionades amb les pluges. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha informat de la superació del llindar dels 40 litres de pluja per metre quadrat en 30 minuts al Baix Penedès. Al Vendrell, en concret, la xifra ha arribat als 52 litres. Una altra incidència s'ha registrat a Begues (Baix Llobregat), on Protecció Civil ha informat duna manca de subministrament elèctric per avaria que afecta 2.623 abonaments. | Els Bombers han rebut 116 avisos per pluja fins a dos quarts de deu de la nit, 29 dels quals a Terrassa |
L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha assegurat aquest dimecres que al govern de l'Estat li manca "intel·ligència política i sentit comú" a l'hora de planificar i prioritzar les inversions en infraestructures. Marín ha recordat que la segona ciutat de Catalunya té una xarxa de Rodalies "més pròpia del segle XIX que del segle XX" que està frenant projectes de ciutat i de país en un territori "que és el cor econòmic de Catalunya". Així, ha destacat que el soterrament de les vies del tren al seu pas per l'Hospitalet i el nou intercanviador a la Torrassa són dos projectes "irrenunciables" per fer de la xarxa de Rodalies "un metro regional" que garanteixi la competitivitat del territori. Per contra, l'alcaldessa ha lloat la "sensibilitat" del Govern amb projectes com la remodelació de la Gran Via i el Districte Cultural, tots dos, ha destacat, "amb vocació de país". | Marín creu que al govern de l'Estat li manca "intel·ligència política" a l'hora de prioritzar les inversions |
El director general de Protecció Civil, Joan Delort, ha anunciat que es suspèn tot el transport escolar de demà dimecres i preveu que moltes escoles no tinguin activitat normalitzada per la nevada generalitzada que es preveu en les pròximes hores. Davant d'aquesta situació, ha demanat els ciutadans que no substitueixen aquesta suspensió del transport escolar pel vehicle privat. Delort també ha fet una crida a no agafar el cotxe per anar als centres de salut i ha explicat que el Departament de Salut facilitarà la reprogramació de visites mèdiques. El director general de protecció Civil recomana que tothom que pugui treballi des de casa i s'evitin així desplaçaments. I és que, segons les previsions, no només quedaran afectades les carreteres sinó també el transport públic en superfície, tant d'autobusos com d'algunes línies de tren. | Protecció Civil suspèn tot el transport escolar per dimecres i moltes escoles no tindran activitat normalitzada |
Lleida tornarà a convertir-se del 22 i al 25 de febrer en la capital mundial de l'animació amb la 22a edició d'Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que un any més oferirà una extensa i cuidada programació on prestigiosos professionals del sector comparteixen espai i coneixements amb noves generacions d'animadors i amants del cinema. La música serà la protagonista d'Animac 2018, que s'inaugurarà amb l'estrena internacional de la producció japonesa 'Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi', musicada en directe per l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell (OJC). El convidat especial d'aquesta edició serà el prestigiós compositor i dissenyador de so Normand Roger, però la mostra també comptarà amb molts altres convidats d'excepció. També acollirà l'estrena a l'estat espanyol del llargmetratge 'The Breadwinner', nominat als Oscar i als Globus d'Or. Durant els quatre dies, Animac projectarà 312 treballs audiovisuals, que han estat seleccionats per l'organització d'entre els 747 rebuts, la xifra més alta de la història del certamen. | La 22a edició d'Animac projectarà 312 treballs d'animació i tindrà enguany la música com a protagonista |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.