text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
"Les restriccions al trànsit de visitants suposen una patacada en el pitjor any de la història del turisme a Catalunya i Espanya". El professor dels estudis d'Economia i Empresa de la UOC expert en turisme, Pablo Díaz, adverteix que la falta de visitants francesos i anglesos serà "catastròfic" per al turisme i catapultarà la recuperació iniciada al juny. En referència a les restriccions de Bèlgica i Holanda, el professor ha alertat d'un efecte "bola de neu" per la "por" de les autoritats a una crisi sanitària de magnitud similar a la registrada al març. Les recomanacions de no viatjar a Catalunya i les restriccions en la mobilitat provocaran també una "reestructuració" en el sector, que comportarà el tancament d'algunes empreses. El veto turístic a Catalunya va començar divendres amb la recomanació del primer ministre francès, Jean Castex, de no visitar el territori davant una situació sanitària "degradada". Diumenge, el Regne Unit va posar en marxa una quarantena obligatòria de catorze dies per a tots els viatgers provinents d'Espanya. Aquesta decisió va provocar la cancel•lació de tots els vols a l'Estat, excepte les Illes Balears i Canàries, per part del turoperador TUI. A aquestes restriccions s'hi sumen les imposades per altres països. Bèlgica ha prohibit als seus ciutadans visitar Lleida i Osca i qualsevol ciutadà provinent d'aquests territoris s'haurà de fer un test PCR i complir una quarantena de dues setmanes. En aquest sentit, Noruega ha imposat una quarantena de deu dies als viatges procedents d'Espanya. "Si l'estiu l'anaven a salvar França, Itàlia, Alemanya i Regne Unit, si ja no tenim francesos ni britànics, el dany serà catastròfic", ha lamentat. El professor de la UOC ha assegurat que, tot i que es podrien donar les condicions per rebre turistes, les autoritats dels països veïns s'han volgut "curar en salut" per evitar una altra "explosió" de la pandèmia. De fet, Díaz ha recordat que cap país ha prohibit directament visitar Catalunya, sinó que ha adoptat recomanacions o ha imposat condicions per minimitzar el risc de contagi. Tot i això, ha advertit que les mesures "impedeixen" el turisme. De fet, el 90% de les reserves fetes per britànics a zones com la Costa del Sol s'han cancel·lat a conseqüència de la quarantena imposada pel govern del Regne Unit. La importància d'aquestes mesures s'agreuja pel pes del turisme britànic i francès en el sector a Catalunya. França és el primer país emissor de visitants estrangers, amb 4,1 milions de turistes, segons dades del balanç turístic de Catalunya del 2019. A aquest li segueix el Regne Unit, amb dos milions de turistes registrats l'any passat. A les noves restriccions imposades per aquests governs s'hi suma també la falta de connectivitat amb països com els Estats Units o la Xina, amb despeses "molt interessants" pel territori. De fet, el 2019, els Estats Units va ser el primer mercat emissor amb més despesa a Catalunya el 2019, 2.563,2 milions d'euros, seguit de França i el Regne Unit, amb 2.477 milions i 1.986 milions, respectivament. Els anuncis d'aquests països s'han produït en el moment en el qual s'intuïa una certa recuperació del sector, històricament un dels més "dinàmics" en situacions de crisi però un dels més castigats en aquesta ocasió. A curt o mitjà termini, la crisi suposarà una "reestructuració" del sector que "costarà" el tancament d'algunes empreses. Díaz s'ha referit a algunes companyies 'low cost' que s'han vist obligades a "reestructurar a la baixa" el nivell d'activitat per la falta de demanda. "Moltes d'aquestes empreses, que ja ho passaven malament abans d'aquesta situació, probablement no sobreviuran", ha lamentat. Així mateix, ha esmentat a la situació del turoperador TUI i ha recordat la fallida de Thomas Cook l'estiu passat. El professor també ha destacat la gran "incertesa" de la situació, que provocarà que moltes empreses siguin "inviables". | Pablo Díaz (UOC): "Les restriccions són una patacada en el pitjor any de la història del turisme" |
Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dilluns tres homes com a presumptes autors d'un delicte de robatori amb força a Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Els fets van passar cap a tres quarts d'onze de la nit, quan els agents van rebre l'avís que un cotxe havia sortit de la carretera. Després de comprovar que els afectats no estaven ferits, els van identificar. A un d'ells li constava una ordre vigent de detenció per un jutjat penal de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra van registrar el vehicle i van localitzar bateries elèctriques de cotxe, una serra, un martell, un ganivet de cuina, tornavisos i altres eines. En aquell instant, els responsables d'una planta de desballestament de vehicles situada a pocs metres, van comunicar a la patrulla que uns desconeguts els hi havien robat bateries. Els arrestats, de 22, 28 i 33 anys, tenen nombrosos antecedents policials per delictes contra el patrimoni. Després de declarar davant del jutjat de guàrdia de Falset, van quedar en llibertat amb càrrecs. | Tres detinguts després de patir un accident en fugir de l'empresa on havien robat a Móra la Nova |
L'institut Ermessenda de Girona és un dels tres centres de la demarcació que compta amb dues seus. Aquest és el segon curs que l'institut està repartit entre un espai de l'edifici Bisbe Cartañà que hi ha a Montilivi i en uns barracons situats a Can Prunella, al barri de Palau, amb una distància de dos quilòmetres entre les dues seus. La directora de l'institut, Maite Cases, afirma que comparteixen "projecte educatiu" però que, a la pràctica, "funcionem com si fóssim dos centres petits". L'equip directiu està repartit entre les dues seus de l'institut i d'aquesta manera, aconsegueixen una bona coordinació. A més, els equips docents realitzen "reunions setmanals o mensuals" per valorar com s'està portant a terme el projecte en comú. El curs passat va arrencar l'activitat escolar en els mòduls de Can Prunella amb tres línies de primer d'ESO. Aquest any s'ha ampliat el nombre de barracons per encabir-hi alumnes de primer i segon. En paral·lel, la seu de Cartañà compta amb dos grups per cada curs des primer fins a quart d'ESO. Si ara es fusionessin les dues seus passaria a ser un institut amb cinc línies de primer d'ESO, i això comportaria que es pogués fer un seguiment menys individualitzat a l'alumnat, segons la directora. Per això creu que si el trasllat és més tard, "sabem que l'institut serà més petit" perquè ja no hi haurà "les puntes" de població que té la ciutat de Girona en les edats de secundària i no necessitaran crear tantes línies per grup. Pel que fa a la instal·lació dels barracons, el professorat no ho veu com un problema. La cap d'estudis a la seu de Can Prunell, que és la màxima figura de l'equip directiu en la zona dels mòduls prefabricats, considera que les aules estan en bones condicions i que el fet d'estar en barracons els ha comportat estrenar tot el material, ja que calia equipar les instal·lacions partint de zero. A més, l'obertura de la segona seu ha permès esponjar l'edifici del Cartañà. De fet, els professors asseguren que el pati amb què compta Can Prunell és "impensable" tenir-lo en qualsevol altre centre de nova construcció a la ciutat. Aquest és un dels trets diferencials entre les dues ubicacions de l'Ermessenda, ja que en les instal·lacions del Cartañà, l'Ajuntament de Girona va haver de convertir un tram del carrer del Doctor Antic Roca en el pati de l'institut. Aquesta zona conjuntament amb el pavelló que hi ha a l'altra banda de vorera els permet distribuir els alumnes. De fet, el pati el divideixen en dos torns, per evitar que els 120 alumnes col·lapsin els espais. D'una banda, els de primer i segon poden anar al pati o a la biblioteca mitja hora i després fan mitja hora més de pla de lectura. En el cas dels alumnes de tercer i quart, és al revés. Durant la primera mitja hora poder llegir o avançar deures i treballs i després poden escollir si anar al pati o a la biblioteca. L'institut Ermessenda de Girona es va inaugurar el curs de 2014-2015 amb la voluntat d'absorbir la gran quantitat d'alumnes gironins que havien de començar la secundària. De tota manera, les instal·lacions escollides per acollir el nou equipament de seguida van quedar petites davant de l'important creixement en alumnes de secundària. Per aquest motiu el Departament va apostar per reformar l'antiga fàbrica Simon per ubicar-hi definitivament el nou institut i mentre no es reforma l'edifici es van col·locar els barracons, creant la segona seu. | L'institut Ermessenda de Girona, un centre dividit en dues seus separades per dos quilòmetres |
La Guàrdia Civil ha desmantellat una plantació de marihuana, de 564 plantes, que s'amagava a l'interior d'un habitatge al nucli de la Serra d'Almos, al municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre). S'ha detingut com a responsables de la plantació un matrimoni de 59 i 60 anys, que tenen en l'immoble la seva residència habitual. Estan acusats d'un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues, cultiu i elaboració de marihuana, i un delicte de frau elèctric. La plantació es va descobrir per l'olor de marihuana que arribava a la piscina municipal, propera a l'habitatge. A més de les plantes es van confiscar 2,3 quilos de cànnabis preparat, una pistola d'electroxoc, 900 euros i material de cultiu. Quan es va obrir aquest estiu la piscina municipal de la Serra d'Almos, alguns usuaris van alertar a la Guàrdia Civil que percebien una forta olor de marihuana a l'ambient. Els agents van establir diversos dispositiu per verificar i identificar on podia amargar-se una plantació. Una de les cases properes va aixecar la sospita perquè tenia diferents màquines de refrigeració i extractors a l'exterior, elements usuals quan es fan plantacions clandestines interiors de marihuana. L'immoble era la residència habitual del matrimoni que ha estat detingut. Són de nacionalitat espanyola i veïns de la Serra d'Almos. En una operació aquest dijous, la Guàrdia Civil hi va trobar diferents habitacions amb plantes i una zona d'assecament a la planta superior. Al soterrani hi havia el gruix de la plantació. Segons la investigació policial, el matrimoni encarregava sovint terra de cultiu a un comerç d'una població pròxima i es desfeia de les restes de les plantes en una finca de la seva propietat. Després de prestar declaració en dependències policials, els dos detinguts van quedar en llibertat pendents de passar a disposició del jutjat d'instrucció de guàrdia de Falset. | Desmantellen una plantació de marihuana a la Serra d'Almos, a Tivissa |
El portaveu parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha opinat que la citació del jutge de Bèlgica al magistrat del Suprem Pablo Llarena pel 4 de setembre serveix per "embolicar una mica més" la situació política. En una roda de premsa al Parlament aquest dimarts al matí, Carrizosa ha apuntat que la citació judicial és conseqüència de la denúncia de Carles Puigdemont i els consellers destituïts a l'estranger, i ha acusat un d'ells, Toni Comín, de promoure la demanda de Llarena per justificar el seu sou com a diputat: "Cobra però no treballa, i per continuar ha de fer coses així, que no porten enlloc, per allargar el seu modus vivendi". D'altra banda, Carrizosa també ha lamentat que el president del Parlament, Roger Torrent, no hagi inclòs a l'ordre del dia del ple d'aquest dimecres la sessió de control al cap del Govern, Quim Torra. | Cs creu que la citació del jutge belga a Llarena "embolica una mica més" la situació política |
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha avisat que farà el seguiment dels 46 punts que va entregar dimecres al president del govern en funcions, Mariano Rajoy, però que ja no tornarà a La Moncloa amb una nova llista de demandes. "Esperem que o bé les compleixin o si continua havent un reiterat incompliment, no estarem dos anys esperant que l'Estat continuï aplicant un marc autonòmic, perquè tenim un full de ruta que ens encamina cap a la creació d'estructures pròpies i un estat que prengui les seves decisions", ha argumentat en declaracions a Catalunya Ràdio, on ha constatat la "curiosa unanimitat" dels partits espanyols a l'hora de no obrir cap porta al referèndum, tot i que després ha deixat Podem al marge. | Puigdemont avisa que farà el seguiment dels 46 punts però que ja no tornarà a La Moncloa amb una nova llista de demandes |
"Era creuar la porta de casa i sentir que estava a l'infern". Així ho ha relatat la noia que ha denunciat agressions sexuals per part del seu padrastre a Guissona (Segarra) des que ella tenia 8 anys i fins als 15. La noia, que ara té 24 anys, ha declarat aquest dimecres protegida per una mampara al judici que s'ha fet a l'Audiència de Lleida. L'home ha negat els fets. "Mai, mai, mai he tocat les meves filles", ha dit. Tant la víctima, com la seva germana mitjana i la seva mare, en canvi, han declarat que quan convivien l'acusat era una persona molt agressiva, que les insultava, les pegava i que li tenien "por". La víctima, que ha necessitat fer una pausa durant la seva declaració, ha relatat les agressions, que van començar amb tocaments i van arribar fins a les violacions i el sexe oral no consentit. Les psicòlogues del servei d'atenció a la víctima (EATAV) que han atès la noia després que denunciés han declarat que el testimoni de la víctima és "creïble" i que el seu relat és "coherent" i "sense contradiccions". A més, afegeixen que el seu estat respon a la situació explicada viscuda. La fiscalia demana tretze anys i mig de presó per a l'home, de 44 anys, P. D. B. A., per un delicte d'agressió sexual continuada. La noia ha dit que no va denunciar els fets fins al 2016, quan en tenia 21. Va ser llavors quan li va explicar a la seva doctora i ella li va dir que ho havia de denunciar. També perquè patia per si el seu padrastre feia el mateix amb les seves germanes. La noia ha declarat que l'acusat la pegava i la insultava "amb qualsevol excusa" i que els tocaments van començar quan ella tenia uns vuit anys i el seu padrastre li estava posant una crema als blaus que ell mateix li havia causat. Ha dit que un dia li va explicar a la seva mare que l'home l'havia "tocat" però que no la va creure i es va sentir "desprotegida". Més tard les agressions es van anar agreujant fins al punt que un dia, ha explicat, l'acusat la va intentar penetrar analment i li va fer mal i altres vegades l'obligava a fer-li fel·lacions i s'ofegava, ha relatat visiblement afectada. Finalment als 15 anys li va plantar cara, els tocaments van parar i va marxar de casa, ha explicat. La víctima ha afegit que actualment no pot treballar perquè té molta ansietat i depressió. A nivell social, no pot anar a Guissona tot i que hi té allà les amigues, ha dit, perquè es pot creuar amb l'acusat i no se sent segura. Les agressions que denuncia també han afectat, diu, les relacions amb les seves parelles perquè "quan tinc relacions íntimes em ve al cap la seva cara", ha afegit. La germana diu que el seu pare era "agressiu" i que sabia que "alguna cosa passava" Una de les filles de l'acusat, sis anys menor que la denunciant, també ha declarat al judici i ha explicat que el seu pare és "agressiu", que l'ambient a casa no era el d'una família normal i que insultava i pegava la mare i els fills (dues nenes biològiques i un nen i una nena de la seva parella). La germana de la víctima també ha dit que ella sabia que "alguna cosa passava". Ha relatat que l'home tractava malament especialment la seva germana. "No vaig veure com la pegava però la veia plorant i amb blaus", ha dit. "A mi em feia por el meu pare i a la meva germana també li feia molta por". A més, ha relatat entre llàgrimes que quan era petita va sentir com a la llitera de dalt el seu pare obligava a fer "alguna cosa" a la seva germana que ella no volia. "Recordo escoltar que ella deia que no". La germana de la víctima creu que tot el que li ha passat a la seva germana li ha afectat "moltíssim". Ha fet que no pugui continuar amb la seva vida. | La noia que denuncia agressions sexuals del padrastre a Guissona: "Creuava la porta de casa i sentia que estava a l'infern" |
Vuit persones han resultat ferides, tres d'elles crítiques, en un xoc entre dos cotxes a la C-17 a Centelles (Osona). Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), l'accident ha passat a les 20.15 al quilòmetre 43 en sentit sud. Fins al lloc s'hi han desplaçat diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra, cinc ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i quatre dotacions dels Bombers. A conseqüència del sinistre, tres persones han resultat ferides crítiques, una ha estat evacuada a l'Hospital de la Vall d'Hebron i a les altres dues les han portat a l'Hospital de Granollers. En l'accident també han quedat ferides de poca gravetat cinc persones més, quatre han estat portades a Granollers i la cinquena ha estat evacuada a l'Hospital General de Vic. | Vuit ferits, tres d'ells crítics, en un xoc entre dos turismes a la C-17 a Centelles |
Unes 200 persones han tallat l'A-7 a Tarragona en ambdós sentits de la marxa poc abans de les nou de la nit després de la manifestació per commemorar el segon aniversari de l'1-O. Els concentrats van encapçalats per una pancarta amb el lema 'CDR Tarragona'. A la protesta prèvia han participat unes 4.000 persones sense que hi hagi hagut incidents. Ha sortit de la plaça de la Font i s'ha desplaçat fins a la plaça Imperial Tarraco, on hi ha la subdelegació del govern espanyol. Allà s'ha llegit un manifest, després de la lectura del qual s'ha donat l'acte per acabat cap a dos quarts de nou de la nit. Ha estat després quan el grup de 200 persones ha decidit anar a tallar l'autovia. | Unes 200 persones tallen l'A-7 a Tarragona després de la manifestació per commemorar el segon aniversari de l'1-O |
El Servei d'Atenció i Denúncia de SOS Racisme ha recollit 571 casos de "racisme policial" a Catalunya des del 1999, any en què van començar a sistematitzar les dades, d'un total de 2.514 casos assumits, fet que representen el 23%. En un comunicat, l'entitat ha denunciat que la "impunitat policial" prova la "naturalesa estructural" del racisme a Catalunya. De fet, segons ha informat l'entitat, del total de casos, només en quatre ocasions s'ha condemnat un agent de policia, i en cap s'ha aplicat l'agreujant de racisme o s'ha contemplat com a delicte d'odi. SOS Racisme ha demanat a les administracions un "reconeixement institucional de l'existència de racisme als cossos de seguretat" i la implantació de mecanismes de control i avaluació. SOS Racisme creu que calen "canvis profunds en la conceptualització de la seguretat" i un estudi "transparent" de les situacions que consideren sistèmiques. Es tracta, segons l'entitat, d'identificacions basades en perill racial i acusacions "desproporcionades" d'atemptat a l'autoritat "per cobrir possibles abusos sostinguts per la impunitat policial". L'organització considera que la "violència policial" a Catalunya i a la resta de l'Estat "no són casos aïllats, puntuals o accions perpetrades per pomes podrides", sinó conseqüència d'un "racisme d'Estat sistèmic" en el qual les forces de seguretat en són "el braç executor". A més, remarquen que hi ha "factors estructurals" que dificulten la denúncia d'aquests casos, entre les quals la situació d'indefensió en què es troben aquestes persones, que "sovint" es troben amb una "contra-denúncia confeccionada pels agents"; que el sistema judicial "atorga la presumpció de veracitat a la versió policial", mostra "reticències" pel que fa a la motivació racista i "qüestiona constantment" la versió de la víctima; i "la manca de reconeixement institucional de les pràctiques racistes dins dels cossos policials". L'entitat explica quatre casos, dels anys 2006, 2014, 2017 i 2019, en què s'ha condemnat un agent de policia, però en cap cas amb l'agreujant de racisme, però n'afegeix altres nou, casos entre els anys 2009 i 2016, en què denuncien que hi ha hagut "impunitat". | SOS Racisme recull 571 casos d'abusos policials a Catalunya des del 1999 i denuncia que hi ha "impunitat" |
La Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i el Col·legi de Periodistes han fet una ofrena floral a Carles Rahola amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament, el 15 de març del 1939. L'acte ha volgut retre homenatge a la figura del redactor, articulista i editorialista del diari 'L'Autonomista' fins la gener del 39, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat i la impremta va ser confiscada i el rotatiu, tancat. Rahola va ser condemnat per tres articles publicats durant la Guerra Civil. | Ofrena floral a Carles Rahola amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament |
La Comissió Europea investiga la indemnització que va aprovar el govern espanyol per a Escal UGS pel cessament d'activitat de la plataforma Castor arran de la reclamació que van interposar l'any passat la patronal Cecot, el Centre Metal·lúrgic i el Consell Intertèxtil Espanyol, segons ha explicat a l'ACN el president de Cecot, Antoni Abad. Abad ha recordat que les tres organitzacions van interposar la reclamació l'estiu del 2015 i que han rebut una notificació de la CE on se'ls explica que s'ha requerit informació al govern espanyol sobre la concessió, cosa que per a la patronal indica que veuen "indicis" que l'actuació no hagi estat l'adequada. En aquesta comunicació, a la que ha tingut accés l'ACN, la CE informa que ha demanat informació al govern espanyol i que aquest ha de respondre abans de mitjans de febrer. Un cop ho facin, la CE explica a la Cecot que "analitzarà" la informació que els facin arribar i demanarà informació addicional "si ho considera necessari". La CE va registrar la reclamació de les tres organitzacions el juliol del 2015 i ara ha notificat que després de debatre el tema al novembre, ha fet arribar la queixa al govern espanyol i li ha requerit informació sobre la concessió analitzada. El president de la patronal ha valorat positivament el fet que la CE hagi requerit aquesta informació al govern espanyol i ha considerat que "el tema de fons és la possible ajuda indeguda de l'Estat". El govern espanyol va aprovar una indemnització de 1.350 milions d'euros per a la constructora pel cessament d'activitat. La denúncia presentada defensa que el govern espanyol va infringir presumptament l'article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (UE), que prohibeix les ajudes d'estat a empreses. En el seu moment, l'equip d'advocats dels denunciants van explicar que el pagament de la indemnització es va aprovar un cop la instal·lació ja estava construïda i quan s'havien d'iniciar els treballs d'explotació. D'altra banda, van apuntar que ni l'Estat ni la constructora ACS van tenir en compte els informes de risc sísmic associat a una plataforma gasista, especialment en la zona de la costa entre el Delte de l'Ebre i Castelló. Per això, van argumentar que l'interès de l'Estat i d'ACS era el negoci derivat de la mera construcció de la infraestructura, sense tenir en compte la posterior explotació. El president de Cecot ha criticat que aquesta actuació es converteixi en un "cost afegit" en la factura dels consumidors, tant particular com empreses, que des d'aquest gener estan pagant part de la indemnització a través del seu rebut del gas. "Això no pot ser quan ja tenim uns preus rècords", ha lamentat. En aquest sentit, Abad s'ha mostrat crític amb el cost energètic a l'Estat espanyol ja que ha assegurat que "està pels núvols" en el context europeu. El president de la patronal vallesana ha denunciat que, com la del Castor, hi hagi "decisions polítiques de molts governs dels dos colors" que acabin pagant els consumidors. A més, ha dit que hi ha conceptes "insòlits" que s'incorporen a la factura del gas, mentre que d'altres que hi haurien d'aparèixer, com el transport elèctric, no hi són. "El resultat és una energia molt cara i això va en contra especialment d'un territori tan manufacturer com és Catalunya, i en especial el Vallès", ha afirmat. Davant d'això, Abad ha instat a "seure i parlar" per tal de trobar la manera d'aconseguir que les empreses no hagin d'assumir aquests alts costos i que siguin competitives. Per últim, Abad no ha entrat a valorar la petició del Parlament Europeu sobre que s'investigui la presència de dirigents polítics i exministres als consells d'administració de les grans empreses energètiques i només ha apuntat: "Si el Parlament s'ho mira ens semblarà molt interessant". | La CE investiga la concessió de la indemnització per la plataforma Castor arran de la reclamació liderada per Cecot |
El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha criticat aquest dimarts a les portes del Tribunal Suprem el procés judicial contra els líders independentistes. “Pretenen fer bandera de la crueltat i la venjança per escarmentar-nos”, ha afirmat mentre participava a la concentració de suport als consellers destituïts Forn, Rull i Romeva, que compareixen davant el jutge Llarena. Segons Tardà, l’objectiu del procés al Suprem és que “renunciem a fer la independència cívicament, pacíficament i democràticament, que és el projecte que tenim una bona part de la ciutadania catalana”. Contra això, segons Tarsà, cal “no caure en cap parany” i alhora “denunciar que han rebutjat la via del diàleg i la negociació i han optat per la violència institucional”. “Utilitzen la justícia per escarmentar, i el que volen és atemorir a través de la crueltat i la venjança, però no descarrilarem i ens aferrarem als principis democràtics amb que, malgrat que patirem, assolirem la victòria”, ha dit. | Tardà a les portes del Tribunal Suprem: “Pretenen fer bandera de la crueltat i la venjança per escarmentar-nos” |
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha confirmat aquest diumenge que el tràgic accident d'autocar a l'AP-7 a Freginals (Montsià) ha deixat un balanç de 14 víctimes mortals, 30 ferits de diversa consideració –que han estat traslladats a diferents hospitals de Tarragona i les Terres de l'Ebre- i 13 il·lesos. Dins el vehicle hi viatjaven 57 persones majoritàriament estudiants de la Universitat de Barcelona (UB), amb Erasmus de diferents nacionalitats, que tornaven de les Falles de València. L'autocar era de l'empresa Autocares Alejandro de Mollet del Vallès i, segons Jané, el conductor estaria fora de perill i a la comissaria dels Mossos de Tortosa. "Res fa pensar que aquest accident tan greu sigui a causa del mal estat de la carretera o d'un punt negre viari", ha avançat el conseller d'Interior. Pèrdua de control del vehicle De fet, el conseller d'Interior ha anat una mica més enllà i ha apuntat que el sinistre podria estar degut a un "error humà", tot i que no ha descartat un problema mecànic. "Encara no tenim les dades exactes de l'accident però sí s'ha pogut observar que l'autocar –que anava direcció Barcelona- s'ha anat aproximant cap al voral dret de l'autopista fins a fregar amb les proteccions laterals", ha avançat Jané. "Acte seguit, hi ha hagut una maniobra violenta, un cop de volant, cap a l'esquerra que ha fet que el vehicle creués l'autopista, travessés la mitjana i quedés bolcat en sentit sud, cap a València", ha continuat el conseller d'Interior. De fet, un cotxe que viatjava en sentit sud s'ha vist involucrat en aquest sinistre i ha topat amb l'autocar. Els seus dos ocupants, catalans, han resultat ferits per l'impacte i han quedat hospitalitzats. Grup de cinc autocars amb Erasmus "El cotxe no té res a veure amb l'origen de l'accident", ha puntualitzat Jané. L'autocar formava part d'un grup de cinc vehicles amb bàsicament estudiants del programa Erasmus Student Network (ESN) que cursen els seus estudis en universitats catalanes (principalment la UB però el conseller també ha parlat d'alumnes de la UAB). "En aquests moments no avançaré les nacionalitats de les víctimes. Són estudiants d'Erasmus que van anar de festa dissabte a València i tornaven avui diumenge", ha concretat Jané, que ha precisat que els altres quatre autocars del comboi han arribat sense problemes de bon matí a la plaça Espanya de Barcelona. "Encara no podem donar una llista definitiva de víctimes. La situació és delicada i dramàtica, primer cal atendre les persones", ha manifestat Jané. Els Bombers de la Generalitat hi han treballat amb 17 dotacions fent tasques de salvament de les víctimes de l'interior dels vehicles implicats. L'empresa transportista ha fet arribar un altre vehicle per fer-se càrrec de les 13 persones il·leses i dur-les a un hotel de Tortosa, on han rebut atenció psicològica. Paral·lelament, la Generalitat ha habilitat un telèfon gratuït 900400012 per a informació de l'accident de l'autocar a l'AP-7. L'autopista continua tallada a Freginals en sentit sud i es fan desviaments per l'N-340 al quilòmetre 319 a l'Aldea. Només hi ha un carril obert sentit Barcelona. | Catorze morts i una trentena de ferits de diversa consideració en l'accident d'autocar a l'AP-7 a Freginals |
La regidora de Mobilitat i presidenta de l'Institut Metropolità del Taxi, Mercedes Vidal, ha recordat aquest dimarts al Ministeri de Foment que és ell qui té les competències per lluitar contra la desregulació del sector del taxi, i li ha demanat que les exerceixi o bé les cedeixi a les administracions locals. Aquest és el missatge que Vidal plantejarà durant la reunió convocada pel Ministeri aquesta tarda per parlar de les inspeccions a plataformes com Uber o Cabify, tenint en compte que els tribunals autoritzaran properament milers de llicències VTC (vehicles amb conductor). Vidal planteja que els ajuntaments puguin tenir dret a tanteig i retracte sobres les llicències o que aquestes estiguin supeditades a un informe municipal. Vidal ha subratllat que l'Ajuntament de Barcelona ja està actuant en el terreny de la inspecció, però ha apuntat que és el Ministeri de Foment qui pot lluitar contra la desregulació del taxi que suposaria, ha dit, la incorporació de 10.000 llicències més a tot l'Estat, unes 3.000 a Catalunya. Ha citat algunes mesures, com per exemple que les llicències que s'han d'atorgar per part del Ministeri no siguin transferibles a privats, que l'administració local tingui dret a tanteig i retracte o que els municipis hagin de validar aquestes llicències amb informes ambientals o de mobilitat. "Si no tenim les competències que ens facultin per evitar aquesta situació", ha reclamat. Vidal ha assegurat que des de l'Ajuntament i des de l'Institut Metropolità del Taxi actuaran amb totes les eines jurídiques que tinguin al seu abast. | L'Ajuntament de Barcelona demana a Foment que lluiti contra la desregulació del taxi o cedeixi les competències per fer-ho |
El govern de Mataró ha assegurat aquest dimarts que “no té res a amagar” en la contractació de serveis a Aplicacions Gespol, investigada per un presumpte frau en diversos municipis de l’estat espanyol per la gestió de sistemes de control del trànsit. L’alcalde David Bote ha comparegut davant la premsa després que agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola hagin requerit a l’Ajuntament informació sobre la relació del consistori amb aquesta companyia. Segons Bote, Mataró té contractats els serveis d’Aplicacions Gespol des de 1997 per a qüestions de gestió bàsica de la Policia Local, i ha negat que el municipi hagi contractat cap aplicació relacionada amb el funcionament dels semàfors, de videovigilància o radars. “Hem atès el requeriment de la policia perquè no tenim res a amagar. Tenim un compromís molt clar amb la transparència”, ha subratllat l’alcalde de Mataró davant els mitjans de comunicació en relació a la petició d’informació per part de l’UDEF. David Bote ha especificat que l’Ajuntament va contractar el programari informàtic de la companyia Gespol fa més de 20 anys i ha apuntat que actualment paga una quota de manteniment d’uns 400 euros mensuals. Al seu torn, el regidor de Serveis Centrals, Seguretat i Bon govern, Juan Carlos Jerez, ha remarcat que històricament els serveis de Gespol s’han caracteritzat per oferir un sistema de programari informàtic adreçat a la gestió de la tasca policial. Jerez ha detallat que Mataró ha contractat des de 1997 les aplicacions d’aquesta companyia per a la gestió de les trucades, del material, del personal i del parc de vehicles. Alhora, el regidor ha afegit que fa pocs anys la companyia va ampliar el ventall de recursos a gestionar, oferint també serveis de videovigilància, control de semàfors o sistema de foto-multa. “Però Mataró mai ho ha contractat a Gespol”, ha insistit Jerez. | Mataró sosté que “no té res a amagar” en la contractació d’Aplicacions Gespol |
Barcelona ha superat aquest dimecres el primer tràmit per a la transformació urbanística que preveu un 22@ "més inclusiu". La comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat ha aprovat en una sessió extraordinària la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per fer al 22@ un nou planejament urbanístic amb més habitatge. L'inici de la tramitació s'ha aprovat amb els vots a favor de BComú, PSC i ERC i l'abstenció de la resta de grups -JxCat, Cs, PP i BCanvi-, que han demanat tenir més informació abans de l'aprovació definitiva del nou pla. Amb el primer tràmit superat, s'obre ara un període de dos mesos per presentar al·legacions i el govern municipal espera generar consens i que el ple ho aprovi a la primavera. Tot i el vot favorable del grup, ERC ha advertit que d'aquí a l'aprovació definitiva el seu sentit del vot podria canviar. Els republicans demanen, per exemple, un calendari d'implementació per a l'Oficina del 22@, mesures addicionals per a la protecció del patrimoni o saber com es començarà i en quines etapes es durà a terme la implantació de zones verdes. Un 22@ més "inclusiu" La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha agraït l'acord amb ERC i l'abstenció de la resta de grups. "Hi ha molt per fer", ha admès, assegurant que hi haurà marge per treballar la proposta amb tots els grups i actors involucrats. L'objectiu del govern és anar cap a un 22@ "més inclusiu, productiu i sostenible que respongui a un model de ciutat mixta i amb qualitat ambiental que potencia l'activitat econòmica i la vida quotidiana". Per fer-ho, la proposta es basa en tres eixos: estructurar i ordenar els espais lliures i els usos que hi ha; consolidar i protegir l'habitatge, teixit industrial i patrimoni existents, i transformar els àmbits pendents de desenvolupar. "Plantegem equilibrar usos i que el pes de l'habitatge sigui superior", ha recordat Sanz. Més habitatge Amb la revisió del planejament del 22@, el potencial d'habitatges protegits es dobla respecte l'any 2000 i passa dels 5.200 inicials a 10.100. Tenint en compte els que ja s'han desenvolupat, això suposa la construcció de 6.400 nous habitatges assequibles. La reserva de nou habitatge lliure també creix fins als 1.400 pisos. Són, doncs, 7.800 habitatges nous, dels quals el 80% són protegits, i el 30% són de lloguer. Alguns grups municipals han considerat que un 30% de reserva per al lloguer és un percentatge baix i consideren que hi hauria d'haver més pisos de lloguer assequible. Diversificar l'activitat econòmica D'altra banda, es preveuen agilitzar els tràmits per activar el gairebé un milió de m2 de sostre per a empreses i activitat econòmica que queda per desenvolupar i que permetrà generar uns 60.000 llocs de treball. Al nou planejament s'actualitzen també els usos admesos i a les activitats d’ara s'hi sumen les vinculades a l'economia verda i circular, l'economia social i solidària i la indústria 4.0. Més eixos verds El document presentat pel govern també fixa que un de cada tres carrers horitzontals i verticals passaran a ser una xarxa d'eixos verds on el 70% de l'espai es destinarà al vianant i vegetació, en lloc del 40% actual. El model a seguir és el de l'actual carrer Cristòbal de Moura. A més, hi haurà carrils bici a tots els vials que formen part de la xarxa bàsica. Nova oficina Al 22@ hi queda per desenvolupar un 37,2% de la superfície. Per facilitar-ne la transformació urbanística, també s'agilitzarà la gestió de les llicències i els plans derivats per reduir fins a dos anys els terminis de tramitació. Per garantir que el pla es fa de forma àgil, una oficina tècnica de gestió pública centralitzarà tota la informació urbanística, econòmica i sociocultural relacionada amb el 22@. | Barcelona supera el primer tràmit per a la transformació urbanística del 22@ |
L'Audiència de Girona ha condemnat a penes d'entre 6 i 9 mesos de presó i ha imposat multes que van des dels 120 fins als 1.080 euros als sis activistes anti-MAT que el 8 de gener del 2014 van intentar impedir la construcció de la torre 66 a Fellines (Gironès). Un dels processats es va encadenar a un cotxe enterrat sota terra. El tribunal els condemna per delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions, coaccions, desobediència i amenaces. La sentència, per contra, absol el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra per a qui l'acusació particular sol·licitava 5 anys de presó acusat de trencar el braç a una manifestant. L'Audiència fixa que els processats paguin indemnitzacions per valor de 28.050,38 euros. Bona part d'aquests diners són per a Red Eléctrica pels "perjudicis" causats i per al cos de Bombers, per l'operatiu de rescat del jove enterrat. | Condemnats a penes d'entre 6 i 9 mesos de presó els sis activistes anti-MAT jutjats per la protesta de Fellines |
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el reial decret que dona llum verd a les bonificacions per treure el trànsit pesant dels trams ebrenc i penedesenc de l’N-340, així com de l’N-240 entre les Borges Blanques i Montblanc. La ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha subratllat que l’executiu socialista ha “agilitzat” la mesura atesa l’afectació que té la circulació dels camions per “les poblacions rurals” i per “evitar la sinistralitat”. Un cop enllestit aquest tràmit, la mesura entrarà en vigor diumenge, l’endemà de la publicació del reial decret al BOE. L’acord estableix el desviament obligatori de camions cap a l’AP-7 en els trams de l’N-340 de Peníscola i l’Hospitalet de l’Infant, així com entre Altafulla i Vilafranca Sud. En el cas de l’N-240 entre les Borges Blanques i Montblanc, els vehicles hauran de circular obligatòriament per l’AP-2. Les bonificacions previstes són d’un 42,53% en el cas dels camions en trànsit i del 50% en els que facin trajectes interns. En el cas de l’N-240, les bonificacions s’estenen entre els accessos de l’AP-2 de les Borges Blanques i el Pla de Santa Maria. En paral·lel, el govern espanyol també preveu eximir dels peatges els vehicles lleugers que facin el mateix trajecte d'anada i tornada en el tram comprès entre Alcanar i Vilafranca Sud en un període de 24 hores. La mesura afectarà, tant en els trams de l'AP-7 com de l'AP-2, els vehicles pesants de quatre eixos o més. En el cas dels trajectes interns, bonificats amb el 50%, els conductors hauran de disposar d'un sistema de peatge dinàmic o telepeatge (Via T) per poder-se'n beneficiar. També hauran de disposar d'aquests dispositius els conductors que de vehicles lleugers per aconseguir l'exempció, que només s'aplicarà a aquells que efectuïn exactament els trajectes d'anada i tornada -mateixa entrada i sortida- en el tram entre Alcanar i Vilafranca Sud. Compensació a les concessionàries El decret preveu que l'estat espanyol es farà càrrec de compensar les concessionàries de les autopistes: Aumar en el cas del tram ebrenc de l'AP-7 i Acesa en el cas del tram penedesenc i l'AP-2, totes dues pertanyents al grup Abertis. La previsió màxima de despesa fins a l'any 2021 supera els 41 milions d'euros. Per aquest 2018, Foment preveu destinar, d'entrada, 1,18 milions d'euros; i 14,76 milions el pròxim 2019; 12,73 milions el 2020 i 11,46 milions el 2021. La duració d’aquest sistema de descomptes s’estendrà des de l’entrada en vigor del Reial Decret fins al venciment de la concessió d’autopistes. En el tram de l'AP-7 entre Tarragona i La Jonquera i en el tram Montmeló-El Papiol la concessió acaba el 31 d'agost del 2021; al tram Alacant-Tarragona finalitza el 31 de desembre del 2019, i al tram de l'AP-2 Saragossa-Mediterrani venç el 31 d'agost del 2021. | El govern espanyol aprova les bonificacions pel desviament obligatori de camions de l’N-340 i l’N-240 |
Les 26 barques censades als ports d'Arenys de Mar, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i l'Estartit per a la captura de sonso han tornat a feinejar aquest dilluns, després de nou mesos d'aturada pel tancament de la flota. La decisió es va prendre el juliol passat en observar-se una important caiguda de les captures i amb l'objectiu de propiciar una recuperació biològica dels caladors. Els primers pescadors que s'han fet a la mar ja han pogut comprovar que això ha estat així i en poc menys de dues hores les quatre embarcacions que han partit del port arenyenc han assolit els 80 quilos de captures permès. Toni Cardó, un dels pescadors amb barca al port d'Arenys de Mar, explica que "les perspectives són bones" per aquesta temporada i augura unes bones xifres de vendes per a un peix "molt estimat" que ha estat molts mesos absent als mercats i restaurants. | Els pescadors engeguen amb optimisme la temporada del sonso després de nou mesos d'aturada |
Els Mossos d'Esquadra van detenir a la Vall d'Aran, entre el 9 i el 13 de maig, quatre joves, dos d'ells menors d'edat i els altres dos de 18 anys, com a presumptes autors de tres robatoris amb força i un delicte d'entrada a domicili. Els fets es remunten al 9 de maig, quan la policia va ser alertada de què havien forçat un habitatge d'Arties, a Naut Aran. Tot seguit, es va muntar un dispositiu que va permetre detenir un jove a l'interior del domicili. A l'habitatge hi van trobar diversos objectes sostrets en dos robatoris a la seu social de l'Associació Harley Davidson d'Arties i en cinc robatoris en trasters d'una comunitat de veïns de la mateixa població. Posteriorment, la investigació va permetre identificar i detenir tres joves més. Els detinguts van quedar en llibertat després de declarar davant dels Mossos d'Esquadra a la comissaria de Vielha i hauran de passar davant de Fiscalia de Menors i el Jutjat de Vielha quan siguin requerits. | Detenen a la Vall d'Aran quatre joves per tres robatoris amb força |
El seu contracte, que expirava aquesta setmana, s'allargarà dos anys més ACN Barcelona.-El consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, format per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat, ha proposat que l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro renovi com a director del centre. Segons els Estatuts, la decisió és competència de la presidència del Consorci del CCCB, que recau en la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, i s'ha pres després d'una reunió amb l'alcaldessa de Barcelona i vicepresidenta del Consorci, Ada Colau. El contracte, que finalitzava aquest diumenge, 15 de novembre, es renova per dos anys, un període en el qual la direcció i les institucions consorciades prepararan una nova fórmula de designació de la direcció del CCCB, a través d'un concurs. Anteriorment, Villatoro, que és autor de diverses obres de narrativa i col·laborador en diversos mitjans de comunicació, havia ocupat el càrrec de director general de Promoció Cultural de la Generalitat, de director de l’Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d’administració de BTV i diputat al Parlament de Catalunya per CiU. | El consorci del CCCB renova Vicenç Villatoro com a director |
Una investigació duta a terme per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) estima que per cada 100.000persones, 318 morts per malaltia cardiovascular i diabetis es poden atribuir a fumar i 36, a l'exposició a alts nivells de contaminació. La combinació de les dues variables, contaminació i tabac, comporta 32 morts addicionals, per malaltia cardiovascular i diabetis. En un article a la revista Environmental Researh, ISGlobal alerta que estar exposat a la contaminació de l'aire augmenta el risc de morir per malalties cardiovasculars i diabetis entre individus addictes al tabac, tot i que l'efecte addictiu és menor del que s'havia assenyalat amb el càncer de pulmó, analitzat en estudis previs. La investigació, liderada per Michelle C. Turner, s'ha dut a terme amb dades de prop de mig milió de persones fumadores i no fumadores americanes de més de 30 anys, que formen part d'un estudi de la Societat Americana de Prevenció contra el càncer. Turner conclou doncs, que la reducció del tabaquisme tindrà un impacte més gran en la disminució de la mortalitat que la reducció de l'exposició a la contaminació atmosfèrica. Tot i això, també admet que esta exposat a menys partícules fines també contribuirà a prevenir una proporció de la mortalitat atribuïda al tabac. | La contaminació fa augmentar les morts associades al tabac |
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat en relació a la reunió que mantindrà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que l'important és que es surti de la trobada amb una segona reunió. En el marc de la inauguració de la Trobada Empresarial del Pirineu, Torra ha explicat que hi ha dos equips que estan preparant la reunió entre els dos presidents que encara no té data i ha rebutjat que sigui una "reunió de foto". Segons el president de la Generalitat, la trobada podria servir per "marcar el terreny de joc". "És evident que em dirà que ha de preservar la unitat d'Espanya i que ens hem de sotmetre a la legalitat espanyola, i jo li diré que cal respectar el dret d'autodeterminació dels catalans", ha afegit. | Torra, sobre la reunió amb Sánchez: "L'important és que en sortim amb una segona reunió" |
El sindicat USTEC-STEs dona suport a la vaga general convocada pels propers 5, 6 i 7 de febrer i fa una crida als professionals de l'educació a secundar l'aturada i a participar a les mobilitzacions pacífiques que tinguin llocs aquests dies. En un comunicat, el sindicat majoritari de l'educació reconeix que comparteix les reivindicacions d'aquesta aturada, és a dir, la derogació de la reforma laboral, el salari mínim de 1.200 euros i un model de funció pública de qualitat, així com la recuperació de les lleis socials aturades pel TC. Segons el sindicat, cal tirar endavant l'aturada per poder revertir totes les ''retallades'' tant socials com laborals i també les que afecten ''de manera molt preocupant'', els drets civils més elementals. El en comunicat, USTEC defensa els valors d'una democràcia ''cada vegada més assetjada'' i en culpa ''la deriva involutiva'' que està vivint. Per això, considera que no es pot ''restar indiferent''. | USTEC fa una crida a secundar la vaga general del 5, 6 i 7 de febrer |
L'Audiència de Tarragona jutjarà a partir de dilluns un home acusat d'apunyalar un taxista la matinada de l'1 d'abril de l'any passat. L'home va agafar un taxi a Reus fins a Salou i, durant el trajecte, va clavar un ganivet al conductor en diverses ocasions, la qual cosa li va fer perdre el control del cotxe i impactar contra una tanca. El processat va deixar el ganivet al taxi i se'n va anar en direcció a Salou. L'individu està declarat incapaç des del 2006 per un trastorn mental. En la data dels fets, a més, no s'estava prenent la medicació correctament i havia estat consumint cocaïna. El fiscal demana onze anys i mig de presó per un delicte d'assassinat amb traïdoria en grau de temptativa, amb l'atenuant de trastorn mental. A més, l'individu també està acusat d'un delicte d'atemptat als agents de l'autoritat. Segons el relat del fiscal, a Salou es va trobar a un agent dels Mossos d'Esquadra, que vestia de paisà per haver conclòs el seu servei i que havia estat comissionat per a la cerca de qui responia a la descripció física de l'acusat. Aquest agent es va identificar al processat, mostrant-li la placa d'identificació, i li va ordenar que es detingués. L'acusat es va acostar a ell amb una pedra de manera intimidant i va tenir una actitud en tot moment de menyspreu a l'autoritat, fins que finalment va ser detingut. El judici està previst que es faci entre dilluns i dimecres vinent. | S'enfronta a onze anys i mig de presó per apunyalar un taxista en el trajecte entre Reus i Salou |
L'oposició de l'Ajuntament de Barcelona ha tombat aquest dimecres en un ple extraordinari la funerària pública proposada pel govern municipal, després que PSC, Cs, PDeCAT i PP hagin votat en contra de la iniciativa. Només BComú, CUP i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé han votat a favor, mentre que ERC s'ha abstingut. Els grups de l'oposició han acusat l'alcaldessa, Ada Colau, de fer "electoralisme" i de "deixadesa de funcions" en les seves responsabilitats a Serveis Funeraris de Barcelona, l'empresa mixta en la qual l'Ajuntament té una participació del 15%. Cau així una de les grans apostes del govern de Colau en sessió extraordinària, després que la qüestió es retirés del ple del febrer per seguir negociant amb els grups, i un dia després que el govern anunciés que s'havia iniciat una auditoria a Serveis Funeraris de Barcelona per possibles irregularitats en els serveis de facturació. | L'oposició tomba la funerària pública de Colau en un ple extraordinari |
Cinc famílies amb pocs recursos del barri lleidatà de la Mariola, amb el suport del col·lectiu Mariola en Moviment, han okupat un edifici de cinc pisos buit des de fa anys, propietat del Banc de Sabadell, ubicat al número 18 del passeig de Ronda per tal de "donar-li vida i convertir-lo en la seva llar". Les cinc famílies, que ja fa deu dies que hi viuen, asseguren que han decidit "prendre la iniciativa" i dur a terme aquesta actuació després de mesos d'espera i de reclamar sense èxit un lloguer que puguin assumir als serveis socials de l'Ajuntament de Lleida. En aquest sentit, ja han mostrat la seva predisposició per començar a negociar amb el banc –propietari de l'immoble- contractes de lloguer que no superin el 15% de les seves rendes familiars. L'acció ha comptat amb el suport de Mariola en Moviment, un col·lectiu que ha "recuperat" recentment l'antic mercat de la Mariola per destinar-lo a local social per al barri. Les cinc famílies, que sumen uns 19 membres, van decidir okupar ara fa deu dies, amb el suport del col·lectiu Mariola en Moviment, l'edifici situat a la cantonada entre el passeig de Ronda i el carrer Lluís Companys de Lleida, un immoble propietat del Banc de Sabadell i que feia anys que estava deshabitat. Aquest dimecres han dut a terme una acció per donar a conèixer públicament l'okupació, en què els nous veïns de l'edifici han desplegat pancartes als balcons amb els lemes 'somnis acomplerts' i 'bloc recuperat per Mariola en Moviment'. Sota la supervisió policial, els okupants i membres de Mariola en Moviment han sortit de l'antic mercat de la Mariola, que aquest col·lectiu també ha okupat amb l'objectiu de destinar-los a usos socials per al barri, per dirigir-se al número 18 del passeig de Ronda. Els nous inquilins de l'immoble, cinc famílies de la Mariola amb pocs recursos, han explicat que han optat per "ser protagonistes del seu propi destí i començar a escriure la història de les nostres vides", segons ha explicat la Maria Jiménez, una de les okupants d'un dels cinc pisos. Per això, ha dit que van decidir "recuperar" un edifici buit "per a donar-li vida i convertir-lo en la nostra llar". La Maria, amb quatre fills al seu càrrec i un subsidi de 426 euros, ha remarcat que poder disposar d'un pis "és un somni que tenia perdut i que hem pogut recuperar amb el suport de molta gent". La Dulce, representant de Mariola en Moviment, ha denunciat que aquestes cinc famílies, que fins ara residien en pisos de familiars, no podien assumir un lloguer a preus de mercat, una situació en què també es troben moltes altres famílies de Lleida i d'altres municipis, ha recordat. Volen negociar amb el banc un lloguer social pels pisos Les cinc famílies afirmen que van optar per perdre la iniciativa "després de mesos d'espera i de frustració" ja que asseguren que van recórrer als serveis socials de l'Ajuntament de Lleida per obtenir sense èxit un lloguer social. Tot i disposar de pocs ingressos, ja han expressat la seva predisposició a negociar amb el Banc de Sabadell uns contractes de lloguer que puguin assumir pels habitatges. En aquest sentit, reclamen que el lloguer no superi el 15% dels seus ingressos, tal com estableix la Llei 24/2015, segons ha remarcat la portaveu de Mariola en Moviment. Cal recordar que aquest col·lectiu també ha okupat recentment l'antic mercat del barri de la Mariola per destinar-lo a local social. | Cinc famílies amb pocs recursos okupen un edifici a Lleida propietat d'un banc |
L'Eurogrup reprèn aquest dijous les negociacions sobre la resposta econòmica al covid-19. Després d'una reunió maratoniana, però fallida, el dimecres, aquesta tarda els ministres de finances de la zona euro intentaran superar les divisions entre el nord i el sud d'Europa. Les condicions d'accés al fons de rescat, el MEDE, i la mutualització del deute són els principals esculls de les converses on Itàlia i Holanda mantenen les posicions més enfrontades. Tant el president espanyol Pedro Sánchez, com el primer ministre italià, Giusseppe Conte, han alertat poc abans de la reunió del risc de fallida del projecte europeu si no es troba una sortida comuna a la crisi. Per la seva banda, el primer ministre holandès, Mark Rutte, ha assegurat que creu que es podrà arribar a un acord aquest dijous. "Estem intentant fer el màxim per ajudar les negociacions a concloure amb èxit", ha afirmat. Hores abans de la reunió la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha reclamat als governs europeus que es donin suport mútuament per respondre a "un xoc comú del qual ningú n'és el responsable" "Si no es té cura de tots els països, els altres patiran. De fet, la solidaritat és en interès propi", ha reblat. En aquest sentit, la francesa ha alertat que la crisi provocarà un "dany significatiu" en totes les economies de l'Eurozona. Lagarde fa temps que reclama més política fiscal dels governs europeus que acompanyin les darreres mesures de política monetària expansiva del BCE. Mesures sobre la taula Els ministres tornen a la taula de negociació per intentar quadrar una fórmula econòmica que generi consens. El paquet de mesures a discutir inclou el fons de rescat, el MEDE, una línia de finançament des del Banc Europeu d'Inversions i un sistema de préstecs europeus per mantenir l'ocupació. Un conjunt de mesures valorades en uns 500.000 milions d'euros En concret, el MEDE suposaria línies de crèdit reforçades de fins a 250.000 milions d'euros per als governs que ho demanin, el BEI injectaria 200.000 milions en finançament i liquiditat a empreses i la Comissió Europea canalitzaria fins a 100.000 milions d'euros en préstecs destinats a sufragar ajudes laborals. Els dos darrers elements d'aquesta fórmula van quedar pràcticament tancats en la darrera reunió, però hi ha discrepàncies sobre la condicionalitat d'accedir al MEDE. A banda d'aquestes propostes, el sud continua reivindicant la necessitat d'un mecanisme per mutualitzar el deute que complementi aquest paquet econòmic. Una idea que xoca amb l'oposició en bloc del nord. De fet, l'Alt Representant de la UE, Josep Borrell, ha admès que no s'arribarà a cap acord sobre això en la reunió d'aquest dijous. Discrepàncies La pugna sobre el MEDE està en les condicions per accedir-hi. El sud, excepte Itàlia, vol accedir a la liquiditat del fons europeu de rescat sense cap mena de condicionalitat, mentre els Països Baixos –amb el suport d'Àustria i Finlàndia- defensen que no pot ser gratis i que cal establir condicions si es recorre al MEDE, tal com s'ha fet normalment. En aquesta qüestió, Alemanya ha flexibilitzat la seva posició i accepta alleugerir les exigències. Ara bé, Itàlia rebutja el MEDE perquè creu que és un instrument inadequat per aquesta crisi. Tanmateix, just abans de la nova reunió de l'Eurogrup el ministre d'economia italià, Roberto Gualtieri, ha obert la porta a acceptar el MEDE "per aquells països interessats" a utilitzar-lo si en el conjunt paquet de mesures s'inclou la proposta francesa per un fons de recuperació finançat conjuntament. És a dir, la via alternativa als 'coronabons', que també bloquegen les negociacions. Itàlia, Espanya i França defensen un nou mecanisme per mutualitzar el deute que financi la recuperació després de la crisi pel coronavirus, però els Països Baixos, Alemanya, Àustria i Finlàndia, que en aquesta qüestió són un bloc sense fissures, no volen sentir ni a parlar de compartir riscos. La proposta francesa Com a alternativa als 'coronabons', hi ha sobre la taula una proposta francesa per crear un fons de recuperació amb deute comú que representaria el 3% del PIB europeu. Seria limitat en el temps i només per destinar a inversions relacionades amb el coronavirus. En la darrera reunió de l'Eurogrup no es va discutir aquest fons al qual ningú s'oposa. Ara bé, els ministres de finances no tenen intenció de parlar sobre els detalls i volen deixar que siguin els líders europeus els qui debatin la proposta i li donin el seu vistiplau polític. Aquest fons de recuperació seria un instrument complementari al programa de recuperació que ha plantejat Pedro Sánchez amb la creació d'un 'pla Marshall' pel covid-19 i que la Comissió Europea vol vehicular a través del pressupost plurianual de la Unió Europea. | L'Eurogrup reprèn unes negociacions clau per desencallar la resposta econòmica a la crisi del covid-19 |
Simón diu que, si no hi ha canvis, és una de les mesures que inclourà el decret que s’aprovarà dimarts ACN Madrid .-El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha avançat que l’obligatorietat de l’ús de mascareta quan no es pugui garantir la distància de seguretat es mantindrà a la “nova normalitat”. Durant la roda de premsa d’aquest divendres, Simón ha dit que aquesta és la “intenció” però que depèn de diversos ministeris i caldrà veure “com queda la versió final”. De fet, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, comunicarà aquesta tarda als consellers autonòmics a la trobada interterritorial el document en el qual el govern espanyol treballa i que s’aprovarà dimarts que ve al Consell de Ministres. La intenció és que hi puguin fer aportacions. Simón ha dit que la previsió és que es mantingui en les mateixes condicions i "excepcions" que hi ha ara. Almenys, ha afegit, "fins que veiem si hi ha noves onades". Sanitat va decidir el mes passat ampliar l’obligatorietat d’utilitzar la mascareta –que ja ho era al transport públic- als espais tancats i al carrer sempre que no es pugui mantenir la distància de seguretat de dos metres. Illa també ha assegurat en reiterades ocasions els últims dies que a la nova normalitat caldrà seguir “quatre normes bàsiques”: mascaretes, distància de seguretat, higiene personal i dels espais públics i tancats. | La mascareta continuarà sent obligatòria quan no es pugui garantir la distància a la “nova normalitat” |
Una noia de 16 anys ha quedat ferida de gravetat aquest diumenge a la tarda en xocar amb la motocicleta contra un cotxe a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). L’avís del sinistre s’ha rebut a les 14.04 hores al quilòmetre 28 de la BP-1432, de l’Ametlla del Vallès a Bigues i Riells. Per causes desconegudes, una motocicleta i un turisme han xocat frontalment. Com a conseqüència de la topada, la conductora i única ocupant del vehicle de dues rodes –una noia de 16 anys- ha quedat ferida de gravetat i ha estat evacuada a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Els dos ocupants del cotxe han quedat il·lesos. La BP-1432 s’ha tallat a la zona i ha provocat mig quilòmetre de congestió en ambdós sentits. A partir de les 14.30 hores s’ha pogut reobrir un carril i s’ha circulat amb pas alternatiu. | Una noia de 16 anys, ferida greu després de xocar amb la motocicleta contra un cotxe a l’Ametlla del Vallès |
L'Associació catalana pels Drets Civils, que agrupa familiars dels polítics que són a la presó o a l'exili, i diputats de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya han denunciat aquest dilluns al Parlament Europeu que a Espanya "es vulneren drets fonamentals". "La repressió té cares i és per això que avui som aquí", ha explicat a l'inici l'eurodiputat Mark Demesmaeker en nom de la plataforma que agrupa més de 40 eurodiputats de diferents grups polítics. Laura Masvidal (dona de Joaquim Forn), Meritxell Lluís (parella de Josep Rull), Pol Leiva (nebot de Jordi Cuixart), Montserrat Puigdemont (germana del president destituït) i Betona Comín (germana del conseller de Salut cessat) han lamentat la situació en què es troben els seus familiars i han demanat la implicació d'Europa. "El que està en joc més enllà són els drets i la democràcia, drets fonamentals que s'han de respectar en última instància a Europa", ha dit Leiva. Per la seva banda, la germana de Carles Puigdemont ha assegurat que "fer la vida diària i compaginar-la amb l'absència d'algú és complicat" per a les famílies. Precisament sobre la situació judicial de Puigdemont s'hi han referit Demesmaeker i l'alemany Bernd Lucke, que esperen que tingui un judici "just" i no sigui extradit per Alemanya. "A Espanya no hi ha un judici amb garanties", ha apuntat també la germana de Comín, que ha recordat que entre els que han dit que el que està passant és "una barbaritat" hi ha els "millors" penalistes de l'Estat. "Ens trobem en una situació extraordinària", ha dit també Meritxell Lluís, que ha apel·lat a les institucions europees perquè es tracta de "democràcia" i no "d'independència o no". Lluís ha assegurat que el seu objectiu és que "tothom" pugui expressar-se "sense pors i amenaces". Tots ells han parlat també de com és la relació amb els familiars des que són a la presó o a l'exili. "Hi ha situacions diverses", ha recordat Montserrat Puigdemont, que ha indicat que "hi ha nens petits i pares grans". "Imagina’t per un nen petit veure el seu pare a través d'un vidre", ha dit a una periodista que li ha demanat com és "el dia a dia" dels parents dels presos i els exiliats. "I als que són fora, no s'hi pot anar cada setmana, a veure'ls", ha afegit. Per altra banda, el nebot de Jordi Cuixart, Pol Leiva, ha assenyalat que "la situació demana molta humanitat" i ha lamentat que el seu tiet sigui en presó preventiva amb un règim de dispersió aplicat “similar al que tenien presos d’organitzacions terroristes”. "Mai negarem que poden arribar a ser adversaris polítics però no per això s'ha de coartar la seva llibertat i els seus drets", ha remarcat. Leiva també ha fet referència a la delicada situació familiar de Cuixart, que té un nen molt petit. "Un nen de sis mesos porta 22 viatges a Madrid", ha afegit. La dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal, ha insistit que és un tema que toca "els ciutadans europeus" i ha explicat que és "impossible" a Catalunya no veure llaços grocs a cada poble o ciutat. "On és, Europa?" El parlamentari d'Esquerra Jordi Solé, per la seva banda, s'ha mostrat crític amb el paper mantingut fins ara per la UE: "On ets, Europa? On ets, Juncker? On ets, Tusk?", s'ha demanat. Amb tot, també ha volgut reconèixer la "solidaritat" d'altres eurodiputats i els suports rebuts. Preguntat concretament sobre el paper de la Comissió Europea -que aquest dilluns ha evitat valorar els empresonaments-, Solé ha avançat que des de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya han demanat oficialment reunir-se amb el president de l'Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, així com amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Per ara, però no han obtingut resposta. "Entenem que haurien d'atendre'ns perquè la carpeta catalana és un problema europeu i tenim dret a què ens escoltin", ha remarcat. Per la seva banda, i preguntat per quines possibilitats hi ha dins de l'Eurocambra per "portar-hi" la situació dels presos i els exiliats, Ramon Tremosa ha apuntat que "en els grans grups [polítics] i de manera individual" hi ha "molts" diputats que s'estan adreçant a ells mostrant interès. A més, ha indicat, miraran si és "possible" que la Conferència de Presidents de la cambra es vegi "obligada a fer un debat" en properes sessions plenàries, com ja va passar després de l'u d'octubre. | Familiars dels polítics presos i exiliats denuncien a l'Eurocambra que a Espanya "s'estan vulnerant drets fonamentals" |
Milers de dones han fet una cadena humana pel centre de Girona aquest dijous en motiu de la vaga del 8 de març, per reclamar "igualtat real" amb els homes. La representant de la UGT a les comarques gironines, Àngels Torrents, ha celebrat el "seguiment massiu" de l'aturada a la demarcació i ha assegurat que es tracta d'un "dia històric" que serà l'inici d'un "canvi irreversible". Per la seva banda, la responsable d'economia de Comissions Obreres (CCOO) a Girona, Belén López, ha destacat que han centrat la reivindicació en la bretxa salarial "inadmissible" que pateix el col·lectiu femení. Qui també s'ha sumat a la protesta ha estat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha lamentat que s'hagi "normalitzat" la violència masclista, i ha reivindicat Girona com una ciutat que defensa els "valors republicans de justícia social i democràtics". A la cadena humana l'ha precedit una manifestació amb la presència de les treballadores de la neteja que han reclamat "un conveni just" per aquest sector. La Plaça del Vi de Girona ha estat el punt d'inici de la cadena humana que prop de 2.000 dones han fet fins al rectorat de la universitat. Agafades de la mà han omplert els principals carrers del Barri Vell de la ciutat per denunciar les "diferències evidents que hi ha entre homes i dones en tots els àmbits". L'acte ha comptat amb la presència de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha recordat que "falta molta feina per fer", i ha tornat a denunciar la "normalització" de la violència de gènere. "En el moment que tenim una víctima ens colpeix, però després ens n'oblidem, i això no pot ser", ha reblat. Madrenas també s'ha queixat de la "injustificada" bretxa salarial que existeix entre homes i dones i ha reconegut que les administracions "tenen una responsabilitat" en aquest sentit. Precisament la diferència de sou ha estat una de les reivindicacions més importants que han fet els sindicats. La responsable d'economia de Comissions Obreres a Girona, Belén López, assegura que aquest aspecte "cal que estigui al centre del debat" perquè "és el símbol de totes les desigualtats". La presència femenina en els convenis col·lectius ha estat un altre dels aspectes que s'han reivindicat. La representant de la UGT, Àngels Torrents ha demanat que en la negociació hi hagi més "visió de la dona" per poder recollir algunes de les seves demandes, especialment en temes de desigualtat. La sindicalista ha exemplificat que les dones són les que pateixen més per la contractació temporal. "Aquesta vaga és un tret de sortida, passem a l'ofensiva", ha etzibat López, que creu que durant la crisi les dones han perdut "molt" poder adquisitiu que ara "cal recuperar". D'aquesta manera, ha assegurat, es podria millorar la situació de la caixa de la Seguretat Social i de les pensions. Les treballadores de la neteja, al centre La manifestació ha començat a l'hospital Josep Trueta i ha acabat a la Plaça del Vi de Girona. El centre de la protesta l'han ocupat les treballadores de la neteja, que han iniciat una aturada de cinc dies. El motiu és que des del 2015 s'està negociant el conveni i, segons denuncien els sindicats, la patronal "només" proposa "perdre més poder adquisitiu". En un manifest les treballadores han demanat a l'ajuntament que no "busqui excuses" per negociar amb l'empresa concessionària de la neteja (Eulen). El col·lectiu ha demanat al consistori que es tinguin en compte altres valors en l'adjudicació de contractes públics més enllà "de seleccionar l'opció més barata". L'acció de protesta es manté a tot Catalunya i ja han avisat que, si no hi ha avenços, la vaga pot passar a ser indefinida properament. Una decisió que ha molt aplaudida a la Plaça del Vi de Girona. Algunes d'elles s'han manifestat amb els pals de fregar i altres estris de neteja. Més convocatòries La cadena humana ha estat el punt i final de les accions de protesta d'aquest matí de la vaga feminista al centre de Girona. Les accions s'han acabat convocant a tothom a la manifestació que ha de recórrer la ciutat a partir de les set de la tarda. La previsió dels organitzadors és superar la convocatòria de les protestes del matí que han comptat amb unes 2.000 persones. | Milers de dones fan una cadena humana pel centre de Girona per reclamar "igualtat real" amb els homes |
El jutjat de primera instància i instrucció número 6 de Blanes (Selva) ha donat la raó a una parella que va subrogar una hipoteca a un promotor. Els demandants reclamaven que es declaressin nul·les diverses clàusules del contracte, entre els quals hi havia la del sòl, la referència de l'IRPH, les despeses de formalització de l'escriptura i els interessos de demora. També demanaven que es condemnés l'entitat financera, Caixabank, a pagar les costes del procés. La jutgessa, que ha estimat parcialment la demanda, les ha declarat nul·les perquè considera que no es va informar als consumidors de les condicions ni el que suposarien econòmicament i condemna a la part demandada a tornar les quotes abonades així com els interessos pagats. Contra la resolució es pot interposar un recurs d'apel·lació davant de l'Audiència de Girona. | Un jutjat de Blanes declara nul·les diverses clàusules d'una hipoteca subrogada i condemna Caixabank a tornar els interessos |
El president Quim Torra ha defensat aquest dimecres la "necessitat" d'una mediació internacional entre Catalunya i Espanya perquè "està en joc la qualitat de la democràcia a Europa". En una conferència a la Universitat de Ginebra, Torra ha dit que cal una intervenció estrangera per "garantir que es busca una solució política" i també per fer que, un cop assolit un pacte, Madrid "compleixi". "Com podem confiar en un govern que protegeix el rei, que en comptes de ser un àrbitre, l'any passat va actuar com un 'hooligan' amb corona?", ha preguntat Torra. Amb el títol "An International mediation for Catalonia?" (Una mediació internacional per a Catalunya?), la conferència ha omplert l’auditori de la universitat, amb capacitat per a unes 400 persones. També han participat a l’acte la presidenta honorària de l’ONG Geneva Call, Elisabeth Decrey Warner, així com Frédéric Esposito i Nicolas Levrat, doctor i professor respectivament de l’Institut d’Estudis Globals de la Universitat de Ginebra. Torra ha assegurat que la negativa de Madrid d’acceptar una mediació "no pot ser una excusa" per a la comunitat internacional a l’hora de tenir un paper "constructiu" en la resolució del conflicte català. El president ha alertat que en un moment que els "règims i polítics autoritaris guanyen força" a Europa, el precedent establert per l’estat espanyol es "molt perillós": l’empresonament de "rivals polítics" com a "eina legítima" dels governs per solucionar els seus problemes. Les conseqüències de no engegar un procés de mediació, alerta Torra, seran que la situació a Catalunya "empitjori" i que la qüestió catalana "segueixi centrant tota l’atenció política" a l’estat. El president ha anat mes enllà i ha aventurat que si no s’arriba a una solució pactada, Catalunya seguirà endavant "sense el consentiment de Madrid". Torra descarta que això pugui titllar-se d’unilateralitat, ja que, segons ell, "l’única unilateralitat que hi ha és el rebuig sistemàtic per part de Madrid d’un referèndum bilateral i pactat". El president també ha tingut paraules de lloança per a Suïssa, on va viure del 2005 al 2007, i per al seu model de governança basat en les consultes a la ciutadania. Mentre que al país helvètic celebrar un referèndum és una "rutina democràtica", diu Torra, a Catalunya segons la llei espanyola és un "impossible" que si s’intenta "és castigat amb violència física i institucional", així com amb la "presó sense judici". Torra tambe ha volgut exposar a l'audiència els que, considera, són tres punts que aglutinen prop d'un 80 de la població. El primer és el rebuig a la monarquia i a la figura del rei Felip VI com a cap d'estat; el segon, el desacord amb "l'us de la repressió com a eina política" per solucionar el conflicte català, i en concret amb l'empresonament dels Jordis i els polítics independentistes; en tercer lloc, la voluntat de celebrar un referèndum d'autodeterminació pactat amb l'estat. | Torra reclama mediació internacional a Catalunya perquè "està en joc la qualitat de la democràcia a Europa" |
La Farga de l'Hospitalet de Llobregat acollirà entre el 27 i el 29 de gener la segona edició del Saló del Cinema i les Sèries que comptarà amb la presència de 114 expositors entre empreses i associacions relacionades amb el sector audiovisual, 39 més que l'any passat. Els organitzadors del certamen, que enguany tindrà com a eix principal els robots al cinema i les sèries, esperen superar els 20.000 visitants de la primera edició amb reclams com les darreres novetats de canals de televisió com COSMO, AXN, Calle 13 o TNT, que les presentaran al saló i una àmplia representació d'empreses de marxandatge, productores, plataformes online, llibreries, i festivals i escoles de cinema, entre d'altres. Exposicions, taules rodones, xerrades i col·loquis també tindran protagonisme. L'horari del saló serà de 10 del matí a nou de la nit de divendres a diumenge i el preu de les entrades serà de 7 euros amb un abonament pels tres dies de 16 euros. Com en la primera edició un dels components destacats del saló seran les diferents xerrades, col·loquis i taules rodones sobre cinema amb personalitats com Javier Olivares, creador del 'Ministerio del Tiempo', Kike Maíllo, director d’'Eva i Toro', el director de cinema Juan Cruz i l’actor Roberto Álamo, guanyador d’un Goya, entre d'altres. Pel que fa a les taules rodones, activitat gratuïta que obre el saló, enguany aniran a càrrec de directors, productors i tindran com a temàtica principal els efectes especials. Així, entre els convidats hi haurà els directors José Luis Montesinos, Mar Coll, Marc Crehuet i Belén Macías, i l'empreses DDT Efectes Especials, premiada pel 'Laberinto del Fauno'. Com l'any passat, el saló reservarà un espai important a les exposicions. Es podrà veure una ampliació de la mostra sobre Star Wars que ja es va instal·lar l'any passat, una sobre fotografies de personalitats del cinema d'Òscar Fernández, una mostra de robots al cinema i les sèries, una sobre cotxes mítics del setè art i una altre sobre Joc de Trons. Altres activitats de les que podran gaudir els visitants són un espectacle d’improvisació d’actors a càrrec d’Improshow i també una Slam d’escriptura en viu on els participants escriuran petits relats mitjançant la improvisació, i on el públic assistent hi podrà participar, gràcies a Escritura en Vivo. També hi haurà un taller de caracterització i efectes especials i una networking amb una trobada entre cineastes. Com ja es va fer l'any passat, un euro de cada entrada anirà destinat a un dels 16 projectes audiovisuals que busquen finançament al certamen. Seran els mateixos visitants els que podran acostar-se a conèixer aquests projectes i decidir a qui donen els diners. | La segona edició del Saló del Cinema i les Sèries de l'Hospitalet comptarà amb 114 expositors |
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha assegurat aquest divendres que el Govern no té la capacitat legal per canviar la data del 30 de juny, a partir de la qual, si no hi ha cap canvi, Iberpotash haurà de deixar d'abocar runam salí al Cogulló de Sallent. Perquè això no sigui així i l'empresa pugui garantir la seva continuïtat, el Govern sí que preveu presentar un escrit al jutge per tal de donar suport a l'incident d'execució de sentència que Iberpotash va presentar aquest dimecres al TSJC i en el qual li demana al jutge una moratòria de dos anys. El conseller ha assegurat que, tot i que empresa i Govern han treballat de manera conjunta aquest document, ara l'executiu català l'ha d'estudiar bé i, a partir d'aquí, preveu presentar l'escrit favorable en compliment també de la voluntat del Parlament, després que aquest dijous l'hagi instat a garantir la continuïtat de l'activitat minera, dels llocs de treball i de la preservació del medi ambient. "La base de la sentència no és el termini sinó que el tema de fons és mirar com es pot continuar amb l'activitat minera sent respectuosos amb el medi ambient". Així ho ha assegurat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, qui ha afegit que el seu Govern ha d'estudiar l'incident d'execució de sentència que l'empresa ha presentat aquest dimarts al TSJC i que, segons ha explicat Rull, ha fet amb la col·laboració del Govern. Un cop s'hagi estudiat aquest document, el Govern preveu presentar al jutge un informe favorable que valori el fet que, a canvi de la moratòria de dos anys, l'empresa està disposada a avançar la restauració del runam salí del 2021 al 2019. "L'última paraula la té el jutge", ha recordat Rull, qui s'ha mostrat "optimista" amb la decisió del jutge". Crec que, entre tots, ens en podrem sortir", ha afegit. | Rull assegura que el Govern no pot canviar la data del 30 de juny perquè Iberpotash continuï abocant runam al Cogulló |
La infermera i psicòloga Mar Lleixà ha rellevat, aquest dilluns, al doctor Ismael Piñas com a directora dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre. Lleixà, fins ara directora territorial d'Infermeria de l'ICS de les Terres de l'Ebre, ha deixat clar que la seva línia de treball serà "continuista" i ha confiat en trobar "complicitats" a l'hora de desenvolupar projectes que garanteixin la seguretat i la qualitat assistencial de les persones. Un dels primers projectes que la nova directora ebrenca de Salut vol implementar és el Pla Estratègic de Salut de les Terres, basat en les polítiques que s'adeqüen al Pla de Salut de Catalunya 2016-2020. El pla se centrarà en les persones, la continuïtat assistencial, i en diversos dispositius que donin resposta a les diferents etapes de la vida de les persones, sobretot a la gent gran, tenint en compte l'envelliment poblacional de les Terres de l'Ebre. Lleixà també espera resoldre els problemes de manca de professionals mèdics a les Terres de l’Ebre. "Hem de captar i, sobretot, saber retenir el talent al territori", ha defensat. Al mateix temps, Lleixà ha insistit en què cal donar continuïtat als projectes ja iniciats pel seu predecessor, Ismael Piñas, com la millora de l'accessibilitat i l'ampliació de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, la ubicació de la Unitat de Radioteràpia al centre, com també la implementació de la nova empresa púbica Salut Terres de l'Ebre que ha de gestionar l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre. Piñas ha apuntat que els projectes de l'Hospital de Tortosa s'estan redactant i hi ha un període de 8 mesos per presentar-los. També és així amb la Unitat de Radioteràpia, que tindrà el projecte redactat en 4 mesos. La previsió és que les obres comencin al 2019 en els dos casos. Pel que fa a l'Hospital de Móra d’Ebre, Piñas ha destacat que l'aplicació de l'article 155 va complicar la creació de la nova empresa pública, "un projecte complex" de per si, i ara ha de seguir els tràmits d'elaboració de les memòries funcional i econòmica, que ha d'aprovar després el Consell de Govern de Salut. | Mar Lleixà relleva Ismael Piñas al capdavant de Salut a l'Ebre i assegura que mantindrà "una línia de treball continuista" |
Ryanair ha guanyat en el primer semestre fiscal de la companyia (entre abril i setembre) 1.200 milions d'euros, el 7% menys que en el mateix període de l'any passat. L'empresa irlandesa explica que aquesta retallada s'ha registrat per l'acumulació de vagues que s'han produït aquest estiu, que han provocat milers de cancel·lacions de vols, i per l'encariment dels costos del combustible. Michael O'Leary, conseller delegat de la companyia, ha explicat que les aturades de la tripulació de cabina i l'increment del preu del petroli han neutralitzat el bon comportament de les vendes, que han crescut el 8% en el període, fins els 4.790 milions d'euros, i de l'increment del 6% del nombre de passatgers, fins a un total de 76,6 milions d'usuaris. | Ryanair guanya el primer semestre fiscal 1.200 milions d'euros, el 7% menys que l'any anterior |
El president del govern espanyol corre amb una samarreta del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona ACN Madrid.-La Moncloa ha distribuït aquest dilluns les primeres imatges del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fent vida a la Moncloa. En les imatges se'l veu corrent pels jardins de la seva residència amb una samarreta del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, fent estiraments i jugant amb la seva gossa Turca a les escales de la Moncloa. En un àmbit més formal, també es veu a Sánchez reunit amb el seu equip i amb la vicepresidenta i ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, Carmen Calvo, per preparar la seva agenda. | Sánchez es deixa veure fent esport i amb la seva gossa Turca a la Moncloa |
Malgrat les obres de millora que ja s'estan duent a terme a la línia del Tren Groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol, el Comitè d'Usuaris del Tren Groc reclama a l'estat francès la inversió de 150 milions d'euros que modernitzi la línia i el seu tren i n'asseguri la seva continuïtat, no només com a element turístic, sinó també com a servei públic. El portaveu del Comitè, Jordi Bartolí, ha manifestat que "per primera vegada no lluitem per defensar la continuïtat del tren, per primera vegada ataquem i reclamem el tren groc que volem pel territori". El Comitè del Tren Groc ha organitzat per dissabte una festa reivindicativa a la Guingueta d'Ix (Bourg Madame) sota el lema "Modernitzem el tren groc". Bartolí ha assegurat que "volem que el tren no circuli buit, ha de sortir de la lògica d'un tren exclusivament turístic". El Comitè d'Usuaris assenyala els tres motius principals pels quals el tren groc acostuma a circular buit i no és un servei públic pel territori. El primer és que el tren no és eficient, segons el portaveu del Comitè, "el tren és lent, massa lent, tarda avui una hora més a fer el recorregut que el que tardava el 1924 quan va ser inaugurat". I afegeix Bartolí "sembla mentida que en l'època de l'AVE el tren sigui més lent que abans". El segon motiu pel qual consideren que el tren no és un servei públic és perquè no s'ha vetllat per tal que tingui correspondències organitzades tant a la Tor de Querol com a Vilafranca. Bartolí explica que quanarriba a la Tor de Querol les correspondències amb Barcelona, Tolosa o París ja han marxat fa una hora. I quan el tren arriba a Vilafranca el que va a Perpinyà fa 20 minuts que ha sortit. El tercer motiu de protesta del Comitè són les tarifes. Bartolí assegura que "les tarifes s'han de baixar de manera espectacular". Actualment per a fer tot el recorregut del tren costa 22 euros, el mateix que costa anar a Tolosa i el doble de Barcelona a Puigcerdà. "És totalment irracional", conclou Bartolí. Des del Comitè s'explica que el tren groc és una línia especial que necessita un material específic que no accepta qualsevol tren, "l'única solució per tenir un tren eficient és agafar el material existent que té 100 anys i renovar-lo". Aquesta inversió, a la via i el material, el Comitè creu que ascendeix a uns 150 milions d'euros. Aquesta inversió ja està decidida per la Regió Occitània i l'Estat, explica Bartolí, el que passa és que la Societat Nacional de Camins de Ferro (SNCF), empresa que gestiona els trens regionals, posa impediments perquè es faci aquesta inversió. Bartolí remarca que "la SNCF està obligada a fer aquesta inversió, exigim que la Regió i SNCF atenguin les seves responsabilitats i arreglin d'una vegada aquest tren". | El Comitè d'Usuaris del Tren Groc reclamen 150 milions d'euros per modernitzar la línia |
El president del PDeCAT, David Bonvehí, ha donat per consolidada la marca de JxCat i ha reivindicat la presència del seu partit dins d'aquesta candidatura. "JxCat ha estat una bona marca gràcies als candidats del PDeCAT", ha dit en una roda de premsa aquest dilluns. Bonvehí ha celebrat els resultats de les eleccions europees, en què la llista de Carles Puigdemont s'ha imposat a Catalunya, i ha afirmat que el lideratge de l'expresident de la Generalitat "segueix indiscutit". Sobre les municipals, ha situat en 305 les alcaldies aconseguides en espera dels pactes, amb els quals aspira a aconseguir-ne 380. En el cas de Barcelona, han estat cinquena força amb cinc regidors, ha demanat "autocrítica". | Bonvehí: "JxCat ha estat una bona marca gràcies als candidats del PDeCAT" |
La variació intertrimestral ha sigut del 15,6% respecte als tres primers mesos de l'any, segons l'Idescat ACN Barcelona.-L'economia catalana va caure un 20,1% durant el segon trimestre en comparació amb el mateix període de l'any passat per l'impacte de la pandèmia del coronavirus i l'aplicació de l'estat d'alarma, segons l'estimació avançada de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En el cas de l'economia espanyola, el descens interanual va ser del 22,1%. Pel que fa la variació intertrimestral va ser del 15,6% davant el 18,5% del conjunt de l'economia espanyola. La reducció el PIB català supera de llarg les registrades durant la crisi financera del 2008, segons recorda l'Idescat, que subratlla que tots els sectors econòmics han presentat taxes negatives, fet que reflecteix "la intensa recessió econòmica". | L'economia catalana cau un 20,1% interanual durant el segon trimestre |
L'acusat del doble crim d'Aspa (Segrià) ha declarat al judici que no recorda haver disparat als agents rurals. "No vaig escoltar res, ni cap cotxe, ni passes", ha dit i ha afegit que només va sentir que els agents rurals li van dir bon dia, es van identificar i li van demanar que descarregués l'arma. "Em vaig girar, vaig veure l'escut i em vaig quedar en blanc. No recordo res més", ha dit. L'acusat, Ismael Rodríguez, ha explicat que té una malaltia des de petit, "un tipus d'epilèpsia" i que moltes vegades té "llacunes". "L'únic que recordo era veure'ls a terra i després ja estava al cotxe. No vaig ser conscient d'haver-los disparat ni perquè ho vaig fer", ha assegurat. Ja al cotxe, ha afegit, un dels caçadors amb qui havia anat li va preguntar què havia passat. "Crec que he disparat a dues persones", ha dit que va respondre. | L'acusat del doble crim d'Aspa diu que no recorda haver disparat als agents rurals perquè es va quedar "en blanc" |
El portaveu del PDeCAT, Marc Solsona, ha explicat que la formació aposta per deixar en mans dels militants la confecció de les properes llistes electorals amb JxCat. "La voluntat nostra és que l'associat pugui decidir qui el representa", ha dit en una roda de premsa aquest dilluns, tot i que ha exclòs l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont d'aquesta fórmula pel seu "lideratge de país". "Un cop identificat el nostre lideratge, mirem com podem fer efectiu la resta de l'espai perquè tothom pugui concórrer amb una certa igualtat de condicions", ha dit Solsona. Tot i això, ha admès que les negociacions amb JxCat de cara a les properes eleccions encara es troben en una fase preliminar. | El PDeCAT proposa que les llistes electorals amb JxCat es decideixin per primàries |
Els Mossos d'Esquadra han detingut una persona aquest divendres, Diada Nacional de Catalunya, a l'Arc de Triomf de Barcelona acusat de resistència i desobediència. Segons ha informat la policia catalana, l'arrestat estava fent unes pintades i s'ha resistit a identificar-se als agents. En canvi, l'organització Endavant ha denunciat a través del seu compte de Twitter que el motiu de la detenció ha estat penjar una pancarta i s'ha preguntat si la llibertat d'expressió és "només per a uns". El col·lectiu han afegit que els Mossos els han comunicat que no passarà aquest divendres a disposició judicial i ha reclamat la "llibertat immediata" de la persona arrestada. | Un detingut a Barcelona acusat de resistència i desobediència per resistir-se a identificar-se mentre feia una pintada |
El Consell Executiu ha aprovat la modificació dels estatuts del Consorci per a la Protecció i la Gestió de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, i també el seu canvi de nom per Consorci de les Gavarres. L’ens públic sense ànim de lucre es va constituir el 1998 amb la missió de preservar i revaloritzar el patrimoni del massís de les Gavarres, així com per promocionar les activitats econòmiques que es consideressin compatibles amb aquest entorn natural. La Generalitat en forma part des del 2006. El Consorci està integrat pels ajuntaments de Calonge, Cassà de la Selva, Castell-Platja d’Aro, CruïllesMonells-Sant Sadurní de l’Heura, Celrà, Girona, Juià, la Bisbal, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Quart, Sant Martí Vell, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega. També en són membres els consells comarcals del Baix Empordà i del Gironès i la Diputació de Girona, administració a la qual s’adscriu el Consorci. Mitjançant l’acord d’avui, es dona entrada a tres nous membres: dues associacions sense ànim de lucre com són l’Associació de gestors forestals de les Gavarres i el Consorci Forestal de Catalunya, i l’Ajuntament de Forallac. Els nous estatuts s’adapten al que recull la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la Llei de règim jurídic del sector públic. Aquests estatuts, una vegada aprovats per part del Govern, hauran de ser ratificats per la resta de membres que formen part del Consorci de les Gavarres. | El Govern aprova la modificació dels estatuts i el nom del Consorci de les Gavarres |
L'oposició dóna per fet que l'executiu vincularà l'aprovació dels comptes a una qüestió de confiança ACN Barcelona.-El govern de Barcelona ha acabat la primera ronda de contactes per negociar els pressupostos del 2017 sense obtenir cap suport dels grups. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, es va trobar dilluns amb ERC, CiU i C's, i aquest dimarts ho ha fet amb el PPC i la CUP. Els populars ja han avançat el seu rebuig, mentre que els anticapitalistes s'han aixecat de la taula de negociació fins que no hi hagi un canvi d'estratègia de la Guàrdia Urbana en relació als manters. C's també veu molt difícil poder donar suport als comptes, i CiU dóna per fet que l'executiu vincularà l'aprovació dels pressupostos a una qüestió de confiança. ERC, per la seva part, va lligar els comptes de Barcelona als de la Generalitat, extrem que el govern municipal ja va descartar. En paral·lel, CiU i ERC celebraran aquesta tarda la seva primera reunió formal per estudiar un possible govern alternatiu al d'Ada Colau. | El govern de Barcelona acaba la primera ronda de contactes sobre pressupostos sense obtenir cap suport dels grups |
El preu de l'habitatge de lloguer de segona mà ha augmentat un 8,8% a Catalunya durant el 2017 i se situa en 14,4 euros mensuals per metre quadrat quan al desembre de 2016 la mitjana catalana era de 13,3 euros el metre quadrat, segons un estudi publicat pel portal immobiliari Idealista. Segons l'informe, el preu del lloguer d'habitatge creix a totes les demarcacions catalanes però disminueix a la ciutat de Barcelona. El creixement més pronunciat es produeix a Tarragona amb un increment del 18,8% que situa el preu mensual del metre quadrat en 7,2 euros; seguida de Girona que creix un 12,9% i se situa en els 8,2 euros; Lleida creix un 8,7% fins els 5,6 euros; i la demarcació de Barcelona augmenta un 3,5% i es manté com la demarcació més cara amb 15,8 euros el metre quadrat. En canvi, a la ciutat de Barcelona el preu de l'habitatge de lloguer es redueix un 2,4% fins els 17,5 euros mensuals per metre quadrat. Fa dotze mesos el preu del lloguer a Barcelona se situava en 17,9 euros el metre quadrat i al setembre de 2017 s'enfilava fins els 18,3 euros. Durant el quart trimestre s'ha produït un descens del 4,6% fins els 17,5 euros registrats al desembre per Idealista. Els districtes més cars són Sant Martí (19,2 euros el metre quadrat) i Ciutat Vella (18,9 euros) mentre que els menys cars són Nou Barris (12,3 euros) i Horta Guinardó (13,3 euros). Pel que fa a l'estat espanyol, segons Idealista, el preu del lloguer ha acabat l'any en 9,7 euros el metre quadrat la qual cosa suposa un increment del 18,8%. | El preu de l'habitatge de lloguer augmenta un 8,8% a Catalunya el 2017 |
Almenys nou turistes han quedat intoxicats per la mala combustió del motor d’un autocar, segons ha informat la Direcció General de Protecció Civil (DGPC). L’avís del succés s’ha rebut pels voltants de les 19 hores d'aquest dilluns quan un autocar que viatjava en sentit França, amb matrícula belga i 66 passatgers a bord, s’ha aturat a l’àrea de servei de Garrigàs (Alt Empordà) de l’AP-7. Gran part dels ocupants mostraven signes de marejos i malestar general i han avisat els serveis d’emergències. En arribar al lloc, efectius del SEM han fet una primera valoració dels afectats i han decidit traslladar nou persones –entre els quals sis membres d’una mateixa família, amb diversos menors- a l’hospital de Palamós amb símptomes d’intoxicació per monòxid de carboni. La resta de passatgers mostraven intoxicacions més lleus i alguns, atacs d’ansietat. Quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra i una dotació dels Bombers s’han desplaçat també a la zona. | Nou turistes intoxicats per la mala combustió del motor d’un autocar a l'AP-7 a l’Alt Empordà |
El ministre diu que els resultats obtinguts milloren els escenaris “més pessimistes” d’alguns epidemiòlegs ACN Madrid .-El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, diu que els epidemiòlegs que han assessorat el Govern plantegen actuacions més estrictes basades en un “coneixement limitat” i que atribueixen una “menor efectivitat” a les mesures que ja ha aplicat l’executiu espanyol i que ja han tingut “resultats”. En una entrevista a Antena 3, Escrivá ha assegurat que els models d’aquests experts, entre els quals hi ha Oriol Mitjà, contemplen mesures més estrictes sense tenir en compte els resultats que s’estan veient aquestes setmanes, entre ells la “descompressió de les UCI”. “No és el mateix el distanciament ara que fa tres mesos i això ha fet que la probabilitat de contagi es redueixi molt més”, ha dit. Escrivá ha negat que hi hagi hagut divergències en el govern espanyol per l’aixecament del confinament total i ha dit que “hi ha hagut bastanta sintonia” perquè s’estan seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries. En relació a la petició de Torra per mantenir la mesura, Escrivá ha dit que el president està assessorat per alguns epidemiòlegs, entre els quals hi ha Mitjà, que estan “al marge” i que plantegen algunes mesures més estrictes “basades en un coneixement, crec jo, limitat”. En aquest sentit, ha dit que els seus models de predicció de l’evolució de la malaltia no tenen en compte l’efectivitat de les mesures que el govern espanyol ha posat en marxa, també les prèvies al confinament total i que ha estan donant resultats, segons el ministre. Per exemple, ha dit en la “desacceleració i descompressió de les UCI”. “Els models no ho incorporen adequadament”, ha dit. Segons Escrivá, el distanciament social no és el mateix ara que fa tres mesos i diu que també cal tenir en compte que les mesures d’higiene també han millorat. Per tot plegat, assegura que això redueix molt més la possibilitat de contagi en relació al moment en què es van fer els models de predicció. | Escrivá diu que els models d’evolució del coronavirus de Mitjà no contemplen “l’efectivitat” de les mesures adoptades |
L'acusat de matar el seu germà d'una ganivetada al coll a Figueres el 26 de març del 2016 va inculpar primer un altre home. Segons han explicat els Mossos d'Esquadra d'investigació, al lloc del crim el processat va dir que estaven discutint amb un home d'origen marroquí al carrer, davant de casa seva. Llavors, l'acusat va entrar al pis mentre el seu germà es quedava a fora. "Des de dins, deia que havia vist el seu germà enfilat a la finestra i que queia a terra, va sortir a fora per ajudar-lo i va veure que tenia una ganivetada", han explicat els agents. "Anava dient que havia d'haver estat el marroquí", han afegit. No va reconèixer el crim fins que el jutge instructor li va demanar permís per entrar dins el pis, on havia guardat el ganivet tacat de sang a un calaix de la cuina. "En vistes d'aquest indici, el vam detenir com a sospitós", han declarat els investigadors. Aquest dimarts al matí han declarat a l'Audiència de Girona els agents d'investigació dels Mossos d'Esquadra. Segons han explicat, quan la matinada del 26 de març del 2016 van arribar al carrer Pere III de Figueres, l'ara acusat va donar una primera versió exculpatòria dels fets. L'acusat, Manuel Rodríguez, va relatar als agents que ell i el seu germà havien estat discutint al carrer amb un home d'origen magrebí per un afer de drogues. Durant la disputa, el seu germà (la víctima) el va obligar a entrar dins el pis. Des de dins, va anar fins a l'habitació i va obrir la finestra per veure què passava a l'exterior. Aleshores, va assegurar, va veure el germà enfilat a l'ampit de la finestra des de l'exterior i com, de sobte, queia a terra. L'acusat continuava explicant que va sortir a fora per ajudar el germà i va ser en aquest moment quan li va veure la ferida de la ganivetada al coll. "Ha d'haver estat el 'moro'", deia Rodríguez. La investigació va continuar amb l'aixecament del cadàver i la presa de declaració de testimonis. Passades les hores, el jutge de guàrdia va demanar permís a l'acusat, que encara no estava detingut, per entrar al pis. En aquest moment, de forma espontània, va dir que l'arma del crim, un ganivet de grans dimensions, estava dins un calaix de la cuina. El sotsinspector de la unitat d'investigació ha detallat que quan van veure que hi havia indicis que apuntaven cap a l'acusat com a possible autor del crim, van aturar la inspecció ocular de l'immoble, el van detenir i van avisar un advocat de guàrdia perquè l'assistís. No va ser fins l'endemà, quan va declarar a la comissaria, que es va autoinculpar. Assegurava que havia entès que, des de fora, el seu germà li deia que li "passés alguna arma" per defensar-se de l'altre home i ell va anar a buscar el ganivet a la cuina. Es va apropar a la finestra per donar-li i, segons la seva versió, "no sabia com" li havia acabat enfonsant la fulla a coll. Discussió al replà Durant la segona jornada del judici també ha declarat la veïna de replà de l'acusat i la víctima. Ha explicat que estava dormint quan va començar a sentir crits a l'exterior, al carrer. Va reconèixer la veu dels dos germans (a qui identificava perquè s'escridassaven sovint) i també d'una tercera persona, però aquesta veu va desaparèixer uns minuts després. A continuació, va sentir els dos germans entrant per la porta del carrer, mentre discutien. "Vaig arribar a sentir 'Et juro que com entris t'apunyalo'", ha explicat. Després, va identificar la porta del pis tancant-se però no pot definir si van entrar els dos a l'immoble o només va ser un. "Vaig continuar sentint crits i de cop silenci, després crits de nou, des de dins jo entenia 'mi mano, mi mano' però un cop em vaig apropar a la finestra ja vaig sentir que el que deia era 'mi hermano'", ha exposat. Segons la veïna, Una dona, que hi havia fora, li deia a l'acusat:"Què has fet, Manuel, ja ve l'ambulància". El judici, que es fa amb jurat popular a l'Audiència de Girona, continua a la tarda amb els forenses i la declaració de l'acusat. El fiscal Enrique Barata demana que el condemnin a 14 anys de presó per homicidi amb les agreujants d'abús de superioritat i parentiu i l'atenuant de col·laboració amb la justícia. Els germans de l'acusat i la víctima han renunciat a la indemnització. La defensa, encapçalada per l'advocada Isabel Barbero, sosté que va ser un accident i vol l'absolució. | L'acusat de matar el seu germà d'una ganivetada a Figueres va inculpar primer un altre home |
Des de l’inici de l’estat d’alarma, les forces de seguretat han posat més de 667.000 multes per infringir el confinament, segons el Ministeri de l’Interior. Aquesta intervenció genera dubtes entre alguns juristes que avisen que gran part de les sancions podrien ser il·legals. Diversos experts i organitzacions de drets humans denuncien una “aplicació molt dura de la llei”, amb multes “desproporcionades” i arbitrarietat policial afavorida per la manca de “claredat” de la norma. El professor de Dret Administratiu de la Universitat de València, Andrés Boix Palop, avisa d’una resposta “innecessàriament autoritària” en relació amb altres països de la UE i l’advocat Alfons Catena alerta que “un excés de rigor pot vulnerar els drets fonamentals”. Boix Palop considera que la declaració de l’estat d’alarma s’ha fet “malament” i, a més, el decret “no tipifica bé les coses autoritzades i les coses prohibides”. “El que tenim és a les forces de seguretat decidint elles què està prohibit o no a partir de circulars internes que no estan publicant-se”, critica, i afegeix que prenen decisions que “van en contra del principi de la llibertat general” i ”algunes vegades contra el propi decret”. El professor de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Maria Tamarit, afirma que l’elevat nombre de sancions és “una de les mostres” de la intervenció “abusiva” de l’Estat amb l’estat d’alarma. Ho veu un “risc important pels drets i llibertats” i creu que “s’hauria d’invitar a la població a posar recursos” contra les sancions. Tamarit apunta que la policia posa multes “molt greus” per actuacions “molt menors” i “arbitràriament”. “No hi ha una pauta realment marcada”, constata Catena, que tem que pugui haver un “excés de zel a l’hora de complimentar aquestes propostes de sanció”. Un altre element que denuncia Boix Palop, és que no es pot sancionar directament per desobediència algú que presumptament s’ha saltat el confinament, en línia amb el criteri expressat per l’Advocacia de l’Estat sobre l’aplicació de l’article 36.6 de la ‘llei mordassa’ sobre desobediències. “Això és absolutament il·legal”, avisa, perquè cal que s’hagi requerit prèviament el ciutadà i que aquest hagi desobeït l’ordre de l’agent de l’autoritat. “Desobediència requereix requeriment explícit” i una “ordre concreta que no es compleix”, coincideix Tamarit. En aquest sentit, Catena també avisa que la desobediència no pot ser “automàtica” i que la sanció ha de ser “l’última aplicació de la norma”. Primer cal “requerir” de forma expressa al ciutadà que presumptament incompleix el confinament i no sancionar-lo directament. Boix Palop afegeix que, a banda d’un nombre “esfereïdor” de sancions, són per quantitats “desproporcionades”. Les multes per desobediència van de 601 a 30.000 euros. “No hi ha cap problema greu d’ordre públic” però, en canvi, hi ha una “sobre-reacció” policial, diu Boix Palop. El Defensor del Poble també ha plantejat interrogants sobre la política de sancions i entitats de drets humans, impulsades per Defensar a Qui Defensa, també denuncien que la quantia de les multes és “desproporcionada” i critiquen que se sancioni "les persones directament per un desplaçament no autoritzat”. Afirmen que no s’han donat instruccions clares sobre com cal justificar un desplaçament amb seguretat jurídica i diuen que és discriminatori amb col·lectius vulnerables -com persones sense llar o treballadors en situació no regularitzada-. Gran part de les sancions, “il·legals” Boix Palop creu que gran part de les sancions són “il·legals” i es poden guanyar. Són propostes de sancions administratives, a les quals es poden presentar al·legacions i si no s’accepten, es pot presentar recurs als tribunals contenciosos-administratius. Tanmateix, creu que “molta gent decidirà pagar per no entrar en un embolic”. Tamarit explica que una multa posada il·legalment i que, per tant, podria declarar-se nul·la, seria en el supòsit que el denunciat tingui una causa justificada per fer el desplaçament i l’agent de l’autoritat “no s’ho cregui” o en casos en què la “transgressió sigui tan menor” que el policia actués amb un “excés de zel” així com pel fet que es multi directament per desobediència sense requeriment previ. Un grup d’advocats, entre els quals Catena, està organitzant una plataforma de suport entre professionals del dret per tractar aquests casos, ja que preveuen que “moltes” de les sancions arribaran als despatxos. “Tantes sancions, com a juristes, ens preocupen”, afirma, perquè “el rigorisme va més en contra que a favor dels drets”. Estudien fer accions coordinades arreu de l’Estat per conscienciar d’aquestes possibles vulneracions. “Bufetades, empentes, cops i puntades de peu” A banda de les sancions, fins ara les forces de seguretat han detingut més de 5.900 persones. Diverses organitzacions de drets humans, entre les quals Irídia o l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB han denunciat al Ministeri de l’Interior una desena de casos documentats de violència institucional que deixen constància de “bufetades, empentes, cops i puntades de peu” per part de forces de seguretat. | Juristes qüestionen les sancions per infringir el confinament i avisen que gran part de les multes poden ser il·legals |
Les plataformes com Glovo o Deliveroo s'estalvien cada any uns 168 milions d'euros en sous i cotitzacions dels seus repartidors, que són autònoms i no assalariats, segons un informe de la UGT. En concret, el sindicat assegura que "l'ús indegut de la figura del treballador autònom està permetent a les plataformes digitals de repartiment estalviar 92 MEUR l'any en sous i fins a 76 MEUR en cotitzacions a la Seguretat Social". El secretari de Política Sindical de la UGT, Gonzalo Pino, ha descrit les condicions d'aquests repartidors com a "precàries, penoses i perilloses". Segons la UGT, els 'riders' funcionen en un model "sense drets laborals" i amb una relació laboral "notablement pitjor" que la d'altres treballadors. En aquest sentit, el sindicat ha lamentat que "vacances, malaltia o incapacitat per accident laboral no són drets dels treballadors, sinó costos que acaben expulsant-los de l'activitat". Els sindicats i alguns grups de 'riders' defensen que ells no són treballadors "emprenedors" sinó "falsos autònoms" amb una relació laboral "clara" amb les companyies que s'ha de reconèixer com a tal. De fet, hi ha diversos conflictes als tribunals sobre aquesta qüestió, amb sentències en primera instància tan a favor com en contra de les empreses. | Les plataformes com Glovo o Deliveroo s'estalvien 168 MEUR l'any en cotitzacions i sous dels 'riders', segons la UGT |
La CUP ha presentat una moció al Parlament que reclama que el Govern de la Generalitat “creï un Mecanisme Català de Prevenció i Lluita Contra la Corrupció i el Frau”, un organisme adscrit al departament de Justícia que s’encarregaria “d’actuar en la coordinació i l’interoperabilitat entre la Fiscalia Anticorrupció de Catalunya, Mossos d’Esquadra, Oficina Antifrau, Sindicatura de Comptes, Síndic de Greuges, Intervenció General de la Generalitat de Catalunya i Agència Tributària”. La moció de la CUP, que es debatrà i votarà en el proper ple, també demana que el Govern garanteixi que “un mínim del 10 % dels efectius personals de la Fiscalia a Catalunya i un 2% dels efectius personals del cos de Mossos d’Esquadra” es dediquin “exclusivament” a la investigació de delictes “vinculats a la corrupció política i econòmica”, habilitant també la incorporació de “facultatius en matèria econòmica-financera a la Unitat Operativa Adjunta”. La moció, a la que ha tingut accés l’ACN i que ja està registrada al Parlament, també estableix que aquest “mecanisme” anticorrupció serviria perquè el Govern “comparegui com a acusació particular en tots els procediments judicials vinculats a delictes de corrupció política i frau fiscal en què el patrimoni i recursos públics de la Generalitat apareguin indiciàriament com a perjudicats, incloent-hi en aquest concepte el frau a qualsevol tribut del qual tingui capacitat de decisió”. La CUP aprofita la moció també per reclamar que el Govern comparegui anualment al Parlament “en una sessió monogràfica de control per tal de donar compte del compliment de les resolucions adoptades en el marc de la Comissió de Sindicatura de Comptes relatives als informes emesos per part de l’esmentada Sindicatura, a les mesures adoptades i dels expedients informatius i sancionadors adoptats al respecte”. En el mateix ple monogràfic, la CUP vol que els responsables del “mecanisme” que volen crear “presentin un informe sobre l’any anterior que reculli el nombre d’investigacions i de causes judicials obertes per corrupció política i frau fiscal a Catalunya, els recursos destinats, i els resultats obtinguts en termes d'esclariment, reparació i garanties de no repetició, així com un anàlisi acurat dels patrons de conducta detectats, els factors de risc i les propostes per eradicar-los”. D’altra banda, la moció insta també directament a la Sindicatura de Comptes i a l’Oficina Antifrau de Catalunya a “aplicar tan aviat com sigui possible un topall de retribucions que ascendeixi com a màxim a 67.000 euros anuals i a reinvertir l’estalvi en personal tècnic de suport”. En el cas d’Antifrau, a més, es demana “eliminar la pluralitat de càrrecs de direcció de l’Oficina de tal manera que en resulti un únic càrrec directiu”, així com també “la despesa relativa a participació dels responsables de l’oficina en viatges i trobades internacionals i a reinvertir l’estalvi en personal tècnic de suport a l’esmentada Oficina”. | La CUP vol que el Govern creï un “mecanisme de prevenció i lluita contra la corrupció i el frau” |
El teatre el Casal de Vilafranca del Penedès ha acollit aquest dijous el Sopar Groc més multitudinari celebrat fins ara arreu del país, segons ha indicat Òmnium Cultural. Mig miler de persones van omplir la platea i les llotges laterals del teatre per expressar el seu suport als "represaliats polítics" a través de les seves famílies, que eren presents a l'acte. Hi havia, per exemple, la dona de Carles Puigdemont, Marcela Topor, que participava per primera vegada en un sopar d'aquest tipus. També hi van ser el germà d'Oriol Junqueras, les parelles de Joaquim Forn, Meritxell Serret i Toni Comín, i familiars de Lluís Puig, de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart. En l'àmbit institucional hi havia el president del Parlament, Roger Torrent, alguns diputats com Jordi Turull, Ferran Civit o Eduard Pujol, i diversos alcaldes de la comarca com els de Vilafranca, Torrelavit i la Bisbal del Penedès. Durant l'acte es van projectar vídeo missatges dels quatre exconsellers exiliats a Brussel·les –Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Toni Comín– i del mateix Carles Puigdemont, que va demanar als assistents que no defalleixin i es va comprometre a continuar defensant la implantació de la República des de la capital d'Europa. | Mig miler de persones omplen el Casal de Vilafranca en el Sopar Groc més multitudinari celebrat fins ara |
La presidenta de l'Institut Català de les Dones, Teresa Pitarch, s'ha postulat ja formalment aquest dimecres per dirigir la federació de Barcelona del Partit Demòcrata Català apostant per la renovació de tot el grup municipal. Això inclou Mercè Homs, que competirà amb ella per la presidència del comitè de regió de la capital catalana. I és que Pitarch defensa una limitació de mandats de vuit anys en els càrrecs electes, i que aquesta norma sigui retroactiva. També reclama separar la presidència del partit dels regidors de l'ajuntament, tot i que ella no descarta aspirar a l'alcaldia, el que implicaria que hagués de deixar de ser presidenta de la federació en cas que fos escollida. Pitarch ha apuntat que és amiga de Germà Gordó, i espera tenir el seu suport, però també d'Artur Mas i de l'exalcalde Xavier Trias. | Pitarch es postula per dirigir la federació de Barcelona del PDC apostant per la renovació de tot el grup municipal |
El portaveu polític de Demòcrates, Antoni Castellà, ha defensat que hi hagi una llei "exclusiva" per al referèndum, separada de la Llei de transitorietat jurídica. En una entrevista a l'ACN, el també diputat de Junts pel Sí ha expressat que aquesta normativa per a la votació s'ha d'emparar "en la legalitat internacional". Per Castellà, cal aprofitar que l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i diversos tractats internacionals reconeixen el dret a l'autodeterminació. Tal i com ha afirmat el portaveu de Demòcrates, l'Estat ha "subscrit" aquests tractats, de manera que "formen part del cos jurídic constitucional espanyol". D'altra banda, Castellà ha assegurat que el govern espanyol només podrà evitar el referèndum si fa ús de la força, un escenari que provocaria entrar en terreny "desconegut". Castellà ha insistit que tots els tractats internacionals que ha signat l'Estat reconeixen el dret a l'autodeterminació fan que, per Demòcrates, "hi ha tota la legitimitat d'emparar un referèndum directament en la legalitat internacional". Així doncs, per Castellà el referèndum tindrà cobertura legal emparant-se en la carta de l'ONU i en la resta del dret internacional. A més, el diputat de JxSí creu que "no tindria gaire sentit" aprovar la Llei de transitorietat abans de la celebració del referèndum. Per Castellà, el marc legal que ha de substituir l'espanyol ha d'arribar després de la votació, i en cas que guanyi el 'sí'. De fet, el cap de files de Demòcrates opina que si la Llei de transitorietat s'aprova abans del referèndum algú podria dir que el Parlament "estaria condicionant la campanya". Finalment, Castellà ha apuntat que l'aprovació de la Llei del referèndum hauria d'estar "molt lligada" a la convocatòria de la consulta. Dard a Catalunya en Comú El diputat de JxSí també s'ha dirigit al coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, per assegurar que la decisió sobre si el referèndum és vinculant o no "és dels ciutadans i no dels comuns". Encara sobre l'espai que representen Domènech i Ada Colau, Castellà ha afirmat que, després de les negatives de l'Estat a pactar el referèndum, "o algú té informació privilegiada sobre un moviment del PP [per negociar la consulta], o algú està jugant amb un discurs d'espera i esperar fins que algun dia manin a l'Estat". És per això que, pel líder de Demòcrates, si els comuns segueixen la segona opció s'entendrà que "exerceixen el dret a decidir com una plataforma per assolir el poder". Tot i això, Castellà s'ha mostrat "convençut" que l'electorat i les bases de Catalunya en Comú se sumaran al referèndum, també si es fa sense acord amb Madrid. "Imprescindible no és ningú i menys els partits. Qui és imprescindible només són els ciutadans", ha considerat. En aquesta línia, el dirigent independentista ha sentenciat que el referèndum tampoc no perdria força si l'executiva de Catalunya en Comú no s'hi suma. "Una cosa és la direcció i una altra les bases", ha opinat Castellà, que s'ha mostrat "sorprès" perquè la formació de Colau i Domènech no ha consultat les bases sobre què opinen del referèndum unilateral", com sí que ha fet Podem Catalunya. "Normalment quan no vols consultar és perquè penses que el resultat no t'agrada", ha deixat anar. En un altre sentit, l'exsecretari d'Universitats i Recerca ha reconegut que el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) "té poc sentit", després de la negativa de l'Estat a negociar la consulta. Tot i això, Castellà ha proposat que el Pacte pot continuar viu, un cop anunciada la data i la pregunta, si és per "mantenir un espai de diàleg transversal". L'ús de la força de l'Estat Pel que fa a la possibilitat que l'Estat utilitzi la força per aturar el referèndum, Castellà ha opinat que, si s'arriba a aquest escenari, "no hi haurà normalitat" i ja no es tractarà de parlar de declaració d'independència o de votació. "Entraríem en allò desconegut", ha afegit. En aquesta línia, Castellà ha conclòs que des de Catalunya s'han de posar tots els esforços per dur a terme el referèndum, de manera que "l'única opció" perquè no se celebri és, precisament, si l'Estat utilitza la força. "Qualsevol altra és una excusa, per tant, el referèndum es farà". "Jo penso que no usarà la força, però no seré tan naïf de dir que això és impossible. Hem d'estar disposats a encaixar-ho", ha continuat Castellà. Sobre els possibles escenaris que poden produir-se els propers mesos, el portaveu polític de Demòcrates s'ha mostrat contundent, i ha assegurat que "no hi ha excusa" per justificar que el referèndum no es pugui fer. "Estaríem fent un frau a la ciutadania", ha manifestat Castellà, que confia que tant el Govern com el president, Carles Puigdemont, hagin "contemplat" totes les opcions, incloses les accions dels Mossos i dels funcionaris. "No m'imagino que no es pugui fer el referèndum per no sé quin concurs, empresa o funcionari. Si això passés, el que hauríem de fer tots és plegar, dimitir i anar a casa", ha conclòs. Mas i Gabriel junts Sobre la campanya conjunta, Castellà ha sentenciat que l'expresident de la Generalitat Artur Mas i la portaveu parlamentària de la CUP Anna Gabriel "haurien d'acceptar" estar junts en un escenari. Pel diputat de JxSí, cal deixar al marge totes les diferències que hi pugui haver dins del sobiranisme, perquè "ens estem jugant quelcom que transcendeix absolutament dels posicionaments polítics i les afinitats o no personals". "És el moment de no pensar en la part i sí en el tot", ha rematat Castellà, que opina que la campanya unitària és "imprescindible i necessària". Pel que fa als actes propis de Demòcrates, el líder del partit ha avançat que en l'acte del 17 de juny a Nou Barris s'hi farà un debat amb representants del 'sí' i també del 'no', tot i que encara no estan tancats els ponents. Castellà opina que cal "donar opcions perquè hi hagi espais del 'no'", malgrat els partits unionistes no hi treballin. "Si no s'expressen els partits sí que ho pot fer gent de la societat civil", ha comentat. Per això Demòcrates s'ha reunit amb cinc entitats del 'no' en els últims mesos. Per últim, el cap de files de Demòcrates ha donat per "superat" el conflicte amb el PDeCAT, després que els exconvergents reclamessin el nom de 'Partit Demòcrata'. Finalment, Castellà opina que les sigles de 'PDeCAT' "és una bona solució". | Castellà defensa una llei "exclusiva" per al referèndum separada de la de transitorietat |
El Govern ha aprovat un decret llei amb l’objectiu de regular alguns aspectes tècnics del trànsit de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) cap a l’Ingrés Mínim Vital (IMV). L'objectiu és intentar minimitzar l’afectació a la ciutadania i harmonitzar les regulacions de les prestacions socials afectades per la implementació de l’IMV. Una de les principals mesures que s’adopten és la reducció del termini de resolució de la RGC dels sol·licitants de l'IMV que han vist denegada la sol·licitud de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). També es redueixen els terminis de resolució de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals a l'IMV per part dels sol·licitants als que s'ha aprovat l'IMV. El Govern ha destacat que d'aquesta manera no es fa esperar les famílies en situació econòmica vulnerable es tres mesos de la resolució de l'IMV i després els quatre perquè es resolgui la RGC, o tres en el cas de prestació complementària. El decret també aborda dues casuístiques concretes. La primera, la garantia del cobrament de la prestació de la RGC o la prestació complementària fins al moment en que s'estimi l'IMV, en el cas de les sol·licituds presentades fins al 15 de desembre del 2020. Per part de l'IMV es preveu el pagament amb efectes retroactius des de l'1 de juny del 2020 per a totes les sol·licituds realitzades fins al 15 de setembre d'enguany. La segona és la suspensió del termini de resolució i notificació de la RGC o la prestació complementària fins a la notificació de la resolució d'IMV per les sol·licituds de la renda pendents de resoldre abans del 15 de juny del 2020. Per últim, està prevista l'harmonització d'elements tècnics i procediments entre les dues prestacions com els mètodes de presentació de la sol·licitud i la seva documentació a través de declaracions responsables, la modificació del termini de resolució de la Renda Garantida de quatre a tres mesos i el compromís d'acordar i subscriure un pla d'activació i/o inclusió també per a perceptors de l'IMV que percebin la prestació complementària. | El Govern aprova un decret llei per regular aspectes tècnics del trànsit entre la Renda Garantida i l'Ingrés Mínim Vital |
Un home va ser detingut dimarts al matí a Vila-seca (Tarragonès) per una suposada agressió sexual a una dona amb qui compartia pis. Un veí va alertar la Policia Local que hi havia tres persones discutint al carrer. Quan els agents van arribar, la dona va reconèixer que havia patit un abús de l’home amb qui compartia pis, quan la parella d’ella, que també vivia al mateix habitatge, al carrer Jaume Balmes, estava treballant fora. Els agents els van prendre declaració, van portar la dona al metge i van detenir l’acusat, que va ser traslladat als Mossos d’Esquadra, que porten la investigació del cas. El detingut ha passat a disposició judicial aquest dimecres davant el jutge de guàrdia de Tarragona, i el jutge ha prorrogat l’arrest fins a dijous per a practicar diligències, segons ha informat el TSJC. | Detingut per una suposada agressió sexual a Vila-seca |
L'Institut Català de la Salut (ICS) Girona informa que hi ha 91 professionals sanitaris que han donat positiu per coronavirus. D'aquests, 58 són de l'hospital Trueta i 33 treballen a l'atenció primària. Segones les dades facilitades, 33 són infermers, 28 metges, onze auxiliars d'infermeria, vuit zeladors, sis administratius, dues llevadores i dos odontòlegs i un tècnic. Dels 91 professionals amb la covid-19, n'hi ha un d'ingressat que està estable i els altres estan als seus domicilis. La majoria tenen una simptomatologia lleu o són asimptomàtics i els que tenen símptomes més acusats no han requerit ingrés hospitalari fins al moment. L'ICS concreta que la Unitat Bàsica de Prevenció (UBP) ha fet un total de 402 extraccions de mostres als professionals de les quals 91 han donat positiu. La plantilla total és de 3.628 treballadors. Al Trueta han detectat 58 positius: 25 infermers, onze metges, deu auxiliars d'infermeria, vuit zeladors, dues llevadores, un administratiu i un tècnic. A atenció primària són 33: disset metges, vuit infermers, cinc administratius, dos odontòlegs i un auxiliar d'infermeria. L'ICS Girona desitja a tots els professionals afectats que es recuperin aviat. | L'ICS Girona té 91 professionals amb coronavirus: 58 a l'hospital Trueta i 33 a atenció primària |
La trobada s'ha celebrat aquest dilluns a la seu del Departament ACN Barcelona.-El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, s'ha reunit aquest dilluns a la tarda amb els delegats de la Generalitat a l'estranger. La trobada s'ha celebrat a Barcelona, a la seu del Departament, i ha servit per coordinar les línies de treball en matèria d'acció exterior i repassar les accions concretes en cadascuna de les delegacions. Hi han participat el delegat al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén; la delegada a Alemanya, Marie Kapretz; la delegada als Estats Units d’Amèrica, Victòria Alsina; el delegat a França, Daniel Camós; el delegat a Suïssa, Manuel Manonelles; el delegat a Itàlia, Luca Bellizzi, i el delegat als Balcans; Eric Hauck. La primera reunió de delegats presidida pel conseller Bosch es va celebrar el passat 28 de novembre, pocs dies després del nomenament del nou conseller. En aquella ocasió, la trobada va tenir lloc a Brussel·les, de manera que hi va poder participar també la delegació del govern davant la Unió Europea, Meritxell Serret. | Bosch es reuneix amb els delegats de la Generalitat a l'exterior |
Ábalos: “Alguns no poden guanyar i no saben perdre, i no s’han assabentat de res” ACN Madrid.-El PSOE ha obert aquest dijous a la Puerta de Alcalá de Madrid la campanya a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig, on concorre amb el lema “Sempre endavant”. Ho ha fet amb un acte sobri on no ha estat present el secretari general del partit, Pedro Sánchez, que ha visitat el seu predecessor Alfredo Pérez Rubalcaba a l’hospital on està després de patir un infart cerebral. L’encarregat de fer aquest tret de sortida ha estat el secretari d’Organització dels socialistes espanyols, José Luis Ábalos, que ha recordat al PP i a Cs que aquests comicis “no són una segona volta ni una segona oportunitat per als perdedors que no acaben d’entendre la decisió que han pres els espanyols”. Ábalos ha assegurat que més que centrista, Cs ha acabat al centre entre el PP i Vox, i ha advertit també els populars que després del fiasco a les eleccions generals tenen una “oportunitat històrica” per desprendre’s de la “rèmora franquista”. El PSOE encara aquestes eleccions amb els bons auguris de l’enquesta del CIS que pronostica la seva victòria a Europa i a 10 de les 12 CCAA que van a les urnes. Ábalos –que ha estat acompanyat de la número dos de la llista europea, Iratxe García, el candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid, Ángel Gabilondo, i el candidat a l’alcaldia de Madrid, Pepu Hernández- ha recordat la figura d’Alfredo Pérez Rubalcaba i ha assegurat que “la aportació que es pot fer per ell és el que ell faria: campanya per impulsar aquest projecte”. Ábalos ha assegurat que la seva formació treballa a favor de la “cohesió social” i per a una Espanya “moderna”. “Un projecte de vida en comú que és el projecte d’Espanya”, ha dit, que alhora és “un país de múltiples identitats on tothom pot ser el que vulgui i alhora implicar en aquest projecte nacional”. Segons el secretari d’Organització del PSOE, aquesta és una realitat que “als que els ha constat entendre aquesta realitat a les passades eleccions els costarà també ara”. El PSOE, ha afirmat, “creu en la descentralització” que implica “repartiment del poder”, mentre que altres volen “reduir” les CCAA per “destruir-la” i “minar” l’Estat de les autonomies. “Votar els que plantegen recentralitzar i restar capacitat de decisió de les CCAA és com posar la guineu al galliner”, ha sentenciat Ábalos, que també ha apuntat que cal plantar cara a l’ultradreta a Europa amb “més democràcia”. | El PSOE obre la campanya a Madrid amb crítiques a PP i Cs: “Aquestes eleccions no són una segona volta” |
Mig miler de cardiòlegs europeus i d’Amèrica Llatina es reuniran demà i divendres a L’Hospitalet de Llobregat en el VII Curs Internacional sobre Prevenció i Tractament de les Complicacions en Cardiologia Percutània organitzat per l’Hospital Universitari de Bellvitge. La cardiologia intervencionista percutània és un procediment terapèutic que permet tractar l’angina de pit, l’infart agut de miocardi i les alteracions de la vàlvules cardíaques sense necessitat de cirurgia. La tècnica consisteix a introduir un catèter per via percutània (a través de la pell) per implantar un 'stent' o substituir la vàlvula aòrtica, enlloc de fer-ho amb una intervenció quirúrgica a cor obert. Actualment, el 90% de la cirurgia coronària es fa per via percutània. "Amb aquest tractament, molt menys agressiu que una cirurgia cardíaca convencional, hem aconseguit abaixar la taxa de complicacions i que el pacient pugui abandonar l’hospital l’endemà de ser intervingut”, explica el doctor Ángel Cequier, director clínic de Malalties del Cor de l’Hospital de Bellvitge i organitzador del curs. El de Bellvitge és l’hospital d’Espanya que practica més intervencions coronàries percutànies en pacients amb infart de miocardi agut i un centre capdavanter en l’aplicació d’aquestes tecnologies. Des de fa 4 anys també s’estan implantant 'stents' (tubs que s’usen per dilatar obstruccions del vas sanguini) bioabsorbibles, que desapareixen del cos quan l’artèria afectada per estenosi s’ha curat. D’altra banda, l’Hospital Universitari de Bellvitge també utilitza cada vegada més l’intervencionisme percutani en malalts que pateixen estenosi (constricció) de la vàlvula aòrtica, als quals se’ls implanta una nova vàlvula per mitjà d’un catèter. Inicialment aquesta tècnica només s’usava en pacients molt greus i amb contraindicacions severes per ser operats a cor obert, però els darrers estudis han confirmat que practicar-la també en malalts amb un risc més baix en redueix la mortalitat i els permet tornar al domicili passats pocs dies de la intervenció. “És molt possible que en 3 o 4 anys la majoria dels malalts amb estenosi aòrtica severa es puguin beneficiar d’aquest procediment menys invasiu”, apunta el doctor Joan A. Gómez-Hospital, també organitzador del Curs. Segons el Dr. Cequier, els malalts amb estenosi aòrtica d’edat avançada són els principals candidats a les implantacions percutànies de vàlvula aòrtica perquè també són els que tenen més risc de patir complicacions amb la cirurgia de cor convencional. Un dels objectius del curs és definir quina tipologia de pacients és la més indicada en cada un de les operacions cardiològiques per via percutània. | Cardiòlegs d'arreu del món debatran a l'Hospitalet els avantatges de les operacions sense cirurgia |
A Catalunya hi ha 179 empreses que treballen en l'àmbit de la intel·ligència artificial que ocupen 8.400 treballadors i generen una facturació agregada de 1.358 MEUR. Així es desprèn de l'estudi 'La intel·ligència artificial a Catalunya' elaborat conjuntament pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i ACCIÓ, que s'ha presentat aquest dijous. D'acord amb el mateix, el 92% de les empreses catalanes del sector són pimes i el 71,5% fa que s'hi dediquen menys de deu anys. A més, el 63% són 'startups'. Tot i això, el 27% d'aquestes empreses ja exporten. D'altra banda, gairebé el 75% es dediquen al desenvolupament de software o de dispositius intel·ligents, el 10,6% treballen en la creació d'algoritmes, el 10,6% en l'àmbit de la consultoria i el 3,9% són proveïdores de serveis basats en aquestes tecnologies. A escala mundial, l'estudi calcula que l'impacte de la intel·ligència artificial en el PIB global arribarà al 14% el 2030, uns 15,7 bilions de dòlars. Per zones, aquest impuls es concentrarà als Estats Units i la Xina -que el 2016 ja concentraven el 79% de les patents mundials- i Europa. En aquest darrer cas, la Comissió Europea ha anunciat un pla per invertir 1.500 MEUR dins al 2020 per fomentar la recerca i superar els 20.000 d'euros invertits en els propers deu anys. L'estudi conclou que l'increment del PIB és conseqüència de l'augment de la productivitat a partir de l'automatització de processos i de l'increment de la força de treball, assistida per la intel·ligència artificial, que afavoriran un estalvi de temps i de costos de producció. A més, apunta que la demanda de productes i serveis d'aquest àmbit creixerà. Paral·lelament, hi ha macrotendències que comencen a impactar l'economia, com la digitalització i l'impuls de la connectivitat intel·ligent que comporten nous models comercials. Per exemple, el canvi en el paradigma de la mobilitat, amb l'automatització de vehicles. | Catalunya té 179 empreses dedicades a la intel·ligència artificial que ocupen 8.400 treballadors i facturen 1.358 MEUR |
Col·lectius de dones, sindicats, partits polítics i estudiants de comarques gironines participaran en la vaga feminista del pròxim 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona. Es tracta d'una convocatòria mundial que vol denunciar les desigualtats i la bretxa salarial que pateix aquest col·lectiu. Des de CCOO i UGT han anunciat que la jornada reivindicativa començarà a dos quarts d'onze davant de l'hospital Trueta amb una manifestació que arribarà fins a la plaça del Vi. A banda de llegir un manifest, també es farà una cadena humana des d'aquest punt cèntric fins a la plaça de Sant Domènec al barri vell amb la participació de treballadores i estudiants de la UdG. Per altra banda, les treballadores de la neteja de la demarcació faran el primer dia de vaga de 24 hores dels cinc dies que han convocat a tot Catalunya per denunciar el "bloqueig" de la negociació del conveni amb la patronal. Es calcula que a comarques gironines hi ha més de 15.000 treballadores que netegen edificis i locals. Jornada reivindicativa la que es viurà el pròxim 8 de març a Girona coincidint amb El dia Internacional de la Dona. Serà una convocatòria "pionera i inèdita", segons CCOO i UGT, que destaquen la "transversalitat" d'una vaga feminista que tindrà ressò internacional. A la demarcació, s'ha organitzat de la de la coordinadora que aplega representants de col·lectius de dones, sindicats, partits polítics i estudiants per denunciar les desigualtats i la bretxa salarial que pateixen les dones. Es proposen aturades simbòliques de 2 hores en tres torns (de les 11.30 a les 13.30; de 4 a 6 de la tarda i de les 22 a 24h) per poder participar en els actes. Les dues hores no són una casualitat. És el temps que es calcula que les dones treballen de mitjana sense cobrar tenint en compte la bretxa salarial. A Girona, la jornada arrencarà amb una manifestació davant de l'hospital Trueta que continuarà pels carrers de la ciutat fins arribar a la plaça del Vi, on es llegirà un manifest (a les 12h). Seguidament, es farà una cadena humana amb totes les dones aplegades i el suport de les estudiants i professorat de la UdG que arribarà fins a la plaça de Sant Domènec al barri vell. La jornada vol ser una aturada laboral, estudiantil però també de consum i de cures. Per això, s'ha demanat que les dones també pengin el davantal al balcó de casa per simbolitzar l'aturada. La secretària de la Dona de CCOO Girona, Belén López, ha subratllat que ha arribat el moment de "plantar-se" i d'exigir mesures que reverteixin les desigualtats que pateixen les dones. " Ens centrem sobretot en la bretxa salarial perquè és el resultat i la suma de totes les discriminacions que pateixen les dones al mercat laboral", afegeix. Des del sostre de vidre que impedeix que puguin accedir a llocs de responsabilitat, passant per l'assignació de feines i categories molt concretes (com ara els serveis i l'atenció a persones) o la gairebé "exclusivitat" de permisos sense remuneració per atendre fills i familiars que acaben comportant una reducció de les pensions de les treballadores amb una bretxa del 38%. Així, mentre la pensió mitjana de les dones se situa en unes 800 euros, la dels homes és d'uns 1.300 euros. "I això malgrat que les dones vivim més anys i amb un salari més pobre", denuncia la secretària de polítiques socials, igualtat i ocupació d'UGT a Girona, Àngel Torrents. Millors salaris i revalorització dels llocs de treball Els sindicats coincideixen que, amb la sortida de la crisi i l'augment del PIB i dels beneficis de les empreses, és el moment de reclamar millores per a les "butxaques dels treballadors" que encara no han notat aquesta recuperació econòmica. I molt especialment de les dones, que ja partien d'una situació desigual fins i tot abans de les crisi, segons assenyala López. A banda d'apujar els salaris i les pensions, també reclamen a l'administració que impulsi altres mesures, com ara plans d'igualtat efectius (amb sancions i inspeccions); una llei d'igualtat salarial i una revalorització dels llocs de treball que tinguin en compte el gènere. "No s'entén que portar una màquina estigui més ben retribuït que cuidar una persona, netejar o treballar en una llar d'infants; cal canviar el valor social d'algunes feines perquè, si no les valorem, no estaran ben pagades", defensa López. Vaga de 24 hores durant 5 dies del sector de la neteja El 8 de març també serà el primer dia de vaga de 24 hores de les treballadores de la neteja d'edificis i locals. CCOO i UGT ha convocat aquesta protesta a tot Catalunya i es repetirà també els dies 4 i 5 d'abril i el 14 i 15 de maig. Denuncien el "bloqueig" en què es troba la negociació del nou conveni després de no arribar a un acord amb la patronal. I adverteixen que, si la patronal "no aporta solucions", la vaga passarà a ser indefinida. A Catalunya hi ha unes 68.000 treballadores, de les quals més de 15.000 són a les comarques gironines. Per la seva banda, els secretaris generals de CCOO i UGT a Girona, Baromeu Compte i Xavier Casas, han denunciat la mentalitat "patriarcal" que encara hi ha a la societat i han fet una crida a donar suport a la vaga feminista per "posar fi als papers secundaris i complementaris" que encara s'assignen a les dones. | Girona farà una cadena humana de treballadores i estudiants el 8-M per lluitar contra la bretxa salarial |
El ple del Parlament ha rebutjat l’esmena a la totalitat presentada pel PPC al Projecte de llei d’universalització de l’assistència sanitària i la norma continua així el seu tràmit parlamentari. L’esmena dels populars ha rebut els vots en contra de la resta de grups parlamentaris, inclòs C’s a qui el PPC havia demanat directament el seu suport al·ludint als acords establerts a escala estatal sobre la reforma del sistema sanitari. El conseller de Salut, Antoni Comín, ha defensat que la norma es necessària per posar a fi, a través del “màxim rang normatiu”, al decret que el govern espanyol va aprovar el 2012 i que deixava sense cobertura gratuïta les persones immigrants en situació irregular. En la defensa del text, Comín ha recordat que el Govern ja ha establert fins a tres instruccions per tal de pal·liar els efectes d’aquest decret que han permès no deixar d’atendre fins a 130.000 persones des del 2012. Ha defensat però que aquestes instruccions no són suficient i que cal una norma que clarifiqui i garanteixi el dret universal d’accés a la salut. “Hem de donar un pas més, hem de fer una llei perquè amb instruccions no ho resolem tot”, ha declarat. Amb la norma, Comín ha defensat que es “blinda” l’assistència universal seguint les indicacions internacionals d’organismes com Nacions Unides. Entre d’altres millores, ha explicat que s’elimina el període de carència de tres mesos des que es demostra la situació administrativa per accedir a l’atenció primària i especialitzada i estableix “l’accés per a tothom des del primer moment en que es demostra la condició de resident”. Així, l’empadronament serà el requeriment administratiu per tenir accés al Servei Català de la Salut (CatSalut) però es preveurà a través del reglament que desplegarà la llei que “no sigui l’única via per acreditar la ciutadania”, amb la incorporació d’”altres criteris” per donar solució a aquells casos en que hi ha dificultats per aconseguir el padró. Per últim, ha destacat també que la llei dóna solució a la situació que vivien fins ara els catalans residents a l’estranger que no podien tenir accés a la sanitat pública quan estaven de visita al país. El PP alerta del creixement del turisme sanitari La diputada del PPC Marisa Xandri ha defensat l’esmena a la totalitat del seu grup assegurant que el text “obre la porta als turistes i els immigrants irregulars a gaudir del sistema sanitari de la mateixa manera que ho fan els catalans i els nouvinguts que sí tenen reconeguda la residència”. La popular ha reclamat que el servei ha de donar accés universal a aquells ciutadans que “paguen impostos i contribueixen a la caixa de la seguretat social”. Fer el contrari, ha assegurat que és una “injustícia social” i un “greuge” cap a la resta de ciutadans. Ha alertat que obrir la porta a altres mecanismes més enllà del padró obre una “escletxa” que pot provocar un “efecte crida” i l’augment del turisme sanitari. Per a la popular, l’actual sistema sanitari català “s’escapa de les mans” i no es pot finançar, motiu pel qual ha criticat que el Govern plantegi la universalització de l’accés. Ha dit, tot i reconèixer que era “políticament incorrecte”, que no hi ha cap sistema sanitari “que pugui incorporar més d’un milió de persones sense ressentir-se”. Ha defensat també que el govern espanyol ja fa “tot el possible per atendre el màxim de persones, siguin d’aquí o d’allà” i ha considerat que caldria esperar a la reforma estatal abans d’impulsar normatives a cada comunitat. Rebuig del posicionament del PPC Des de la resta de grups s’ha rebutjat aquest posicionament del PPC. Així, el diputat de C’s Martín Barra ha contestat als populars que els sorprenia que es volgués negar un debat que és necessari, al temps que ha defensat que el dret a la sanitat pública és un element redistributiu i una peça “clau” per reduir la desigualtat. La diputada del PSC Assumpta Escarp ha expressat el seu posicionament a permetre la tramitació de la llei també amb la voluntat de millora en alguns aspectes. Entre aquests, ha situat la necessitat de solucionar les dificultats d’accés d’alguns immigrants que desconeixen que hi tenen dret. Des de CSQP, Marta Ribas ha dit que la normativa hauria d’incloure també altres aspectes com l’exclusió farmacèutica o la inclusió d’un règim sancionador per qui la incompleixi. També des de la CUP s’ha defensat la necessitat de la norma però ha afegit qeu cal solucionar aspectes com el fet de lligar l’empadronament a l’accés assegurant que hi ha municipis on es dificulta la incorporació a aquest padró i que encara ara hi ha centres en mans de fundacions sense ànim de lucre que davant persones sense aquest reconeixement responen que són un centre privat “i han cobrat l’atenció a urgències”. La diputada de JxSí Montserrat Candini ha negat que el nou text faciliti una portada d’entrada al turisme sanitari i ha dit que no es pot restringir un dret a tota la ciutadania pel risc que hi hagi qui pugui cometre un frau. Candini ha defensat que la salut “és un dret i no un privilegi” i ha criticat els plantejaments “mancats de sensibilitat” del PPC. | El Parlament rebutja l’esmena a la totalitat del PPC a la llei d’universalització de l’assistència sanitària |
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya situa el sisme a les 2.51 hores ACN Barcelona.-L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha registrat aquest dijous de matinada un terratrèmol de magnitud 2,6 en l'escala de Richter amb epicentre al Pallars Sobirà. El sisme, que s'ha produït a les 2.51 hores, s'ha deixat sentir sense provocar danys. A l'abril es van registrar tres episodis, el més important de grau 4,2, a l'Alt Urgell. Cap dels sismes va ocasionar danys. | Un terratrèmol de magnitud 2,6 amb epicentre al Pallars Sobirà es deixa sentir sense provocar danys |
CSQP no se sumarà a C’s, PSC i PPC en la petició d’una comissió d’investigació pel ‘cas Vidal’ i sí votarà a favor de la que impulsa JxSí sobre l’anomenada ‘Operació Catalunya’. El portaveu adjunt de CSQP, Albano Dante Fachin, ha lamentat que comissions anteriors com les de salut, corrupció o la de la gestió de bancs i caixes “no han servit per a res” i per això ha expressat les seves “reserves” sobre la utilitat de les dues que ara s’impulsen . A més, ha considerat que es proposen “no amb ganes d’escatir la veritat sinó de fer un ús polític”. Tot i això, ha afirmat que no s’oposaran a que prosperin cap de les dues. Dante Fachin ha reconegut que les dues tractes sobre assumptes “greus” i per això ha esperat “que serveixin per alguna cosa”. El diputat de la coalició d’esquerres ha denunciat la “poca capacitat” que tenen alguns mecanismes parlamentaris, com les comissions d’investigació, i ha recordat també la “manca de respecte” d’alguns compareixents durant les mateixes o bé de persones que no han comparegut tot i que se’ls ha requerit. Per això, ha dit que comissions com les de la corrupció, la sanitat o la dels bancs han estat “poca cosa més” que un “espectacle”. Malgrat la “poca esperança” sobre el desenvolupament de les dues comissions d’investigació que s’estan impulsant aquestes dies –‘cas Vidal’ i ‘Operació Catalunya’-, Fachin ha asseverat que no s’oposaran a que prosperin. En el cas de la primera la seva postura a favor no és necessària ja que ja compta amb l’acord de C’s, PSC i PPC i la creació és automàtica si així ho demanen tres grups parlamentaris, amb la limitació d’una a l’any. En el cas de la segona, ha concretat el seu vot a favor quan la proposta de JxSí arribi al ple del Parlament. Fachin també ha explicat que segons com es vagin desenvolupant les dues comissions aniran prenent les decisions pertinents. “Esperem que serveixin per a una mica més que les anteriors”, ha resumit. | CSQP no se sumarà a la comissió d’investigació sobre el ‘cas Vidal’ i votarà a favor de la de l’’Operació Catalunya’ |
28 entitats veïnals, comercials i restauradors de Barcelona han signat aquest dimecres un requeriment formal per demanar al govern de la ciutat que actuï amb urgència davant del creixement del 'top manta' a la capital catalana. Consideren que cal crear un pacte de ciutat amb urgència en què hi hagi representació de tots els partits polítics. El president de la Plataforma d'Afectats pel 'top manta', Fermín Villar, ha exigit que "al matí hi hagi presència policial als punts calents" on hi sol haver venedors il·legals perquè no s'hi puguin posar i busquin una altra manera de dignificar la seva vida a Barcelona. Villar també ha explicar que les afectacions als locals van des d'un 30% en zones menys transitades "fins a un 80%" en zones turístiques. A més, ha matisat que hi ha establiments "que es troben aïllats de l'arribada de clientela" perquè "queden envoltats de venedors il·legals". Des de la plataforma demanen a l'Ajuntament que actuï contra aquest fenomen amb "la mateixa contundència" amb què ho fan per garantir el compliment de la normativa de terrasses o altres ocupacions de la via pública. A més, Villar ha destacat que el conjunt de comerciants no està en contra que el col·lectiu de persones que es dediquen a la venda ambulant il·legal siguin expulsats de la ciutat, ja que "tenen tot el dret a buscar una vida millor" però denuncia que ho facin "mitjançant activitats il·legals, emparant-se en una deixadesa de totes les administracions" i apunten directament a la responsabilitat del govern per fer complir les ordenances d'ocupació a la via pública. Amb aquest requeriment que han presentat aquest dimecres, la plataforma vol anunciar "un primer pas perquè l'Ajuntament no pugui dir que no té constància" de les queixes del sector. A partir d'aquí demanen que el govern i la resta de partits treballin en accions que resolguin el problema de forma urgent. De tota manera, el president de la plataforma ja ha anunciat que fins ara hi ha "diàleg" amb l'equip d'Ada Colau, però que "no només amb diàleg es solucionen les coses" i per això ara van un pas més enllà per exigir solucions al problema. La trentena d'entitats que han signat el requeriment han assegurat que el 'top manta' comporta que canviï el comportament dels turistes i que deixin de circular per algunes de les parts on hi ha les botigues perquè "no et deixen sortir" de la zona on s'instal·len a causa de la seva massiva presència. | Comerciants i restauradors de Barcelona reclamen a Colau un pacte de ciutat per combatre el 'top manta' |
L'acció policial d'aquest dimarts a la tarda contra el 'top manta' a l'estació de Rodalies i Metro de plaça Catalunya ha acabat amb 915 objectes comissats i 21 denúncies per venda ambulant sense autorització, segons ha informat la Guàrdia Urbana. El dispositiu policial, conformat per agents del cos de seguretat local i per Mossos d'Esquadra, s'ha fet a la zona de l'intercanviador entre els dos transports. L'operació ha començat cap a les quatre de la tarda. Fonts de Renfe han explicat que es tracta d'una acció "puntual" que els dos cossos fan "de manera periòdica". De fet, preveuen que els manters s'hi tornin a instal·lar un cop els agents marxin de la zona. Aquesta actuació, doncs, no està emmarcada en les mesures que Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Renfe estan estudiant des de mitjans de desembre per impedir que els manters ocupin la zona de l'intercanviador subterrani de Plaça de Catalunya. Un indret on, segons Renfe, hi pot arribar a haver cada dia un centenar de venedors ambulants. | L'acció policial contra el 'top manta' a plaça Catalunya acaba amb 915 objectes comissats i 21 denúncies |
Una seixantena de persones han mort a Niça després que un camió hagi atropellat la multitud que celebrava la festa nacional francesa del 14 de juliol, segons ha indicat la fiscalia de Niça a la premsa. La xifra, però, és provisional i podria augmentar. Un portaveu del ministeri de l’Interior ha confirmat a la televisió francesa que el conductor del camió ha estat abatut per la policia. El president de la regió Provença-Alps-Costa Blava, Christian Estrosi, ha piulat a Twitter que el camió “sembla que ha provocat desenes de morts”. La policia francesa ha demanat als ciutadans de Niça que es tanquin a casa i que no bloquegin el centre de la ciutat ni les línies de telèfon per facilitar la feina de la policia i els serveis d’emergència. | Una seixantena de morts a l’atemptat de Niça, segons la fiscalia |
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen que els consistoris d'arreu del país aprovin una moció de rebuig a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que "suspèn l'autogovern català". La proposta de l'AMI i l'ACM és que els plens municipals es realitzin els dies 23, 24 o 25 d'octubre, previs a l'aprovació del 155 el proper divendres al Senat. Totes dues associacions conviden els ajuntaments catalans a fer aquests plens extraordinaris per aprovar una moció que vol visualitzar "el rebuig total" a l’aplicació del 155 i mostrar el ple suport al Govern de Catalunya i a les seves institucions, "ara amenaçades per aquest acord entre el PP, PSC i Cs per a la suspensió de l'autonomia de Catalunya". La moció subratlla que "davant d’un problema polític l'única resposta de l'estat espanyol ha estat només la repressió i en la retallada de drets". "38 anys després de recuperar l'autonomia catalana amb l'aprovació de l'Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d'anul·lació política", resa l'exposició de motius de la moció de l'AMI i l'ACM, que considera que una aplicació del 155 "liquida, de facto, l'autonomia catalana". La moció consta de quatre punts i en el primer s'acorda "manifestar el suport al Govern i al Parlament per fer efectiu del mandat popular de l'1 d'octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum i la Llei de Transitorietat". | L'AMI i l'ACM promouen mocions als ajuntaments de rebuig total a l'aplicació del 155 |
A les 9 del matí el col·legi Institut Lluïsa Cura s’hi aplegaven centenars de persones, algunes ja feien cua des de les 5 del matí. Fins al migdia, només havien pogut votar al referèndum 120 persones de manera electrònica. Precisament, per agilitzar el procés d’introduir el vot a l’urna, els coordinadors han decidit crear dues cues, una per a vot electrònic, que ha registrat aturades del sistema des de primera hora, i una segona cua per al sistema de vot manual. A l’exterior, les cues eren molt llargues i els ciutadans s’anaven indignant a mesura que anaven rebent informació a través de les xarxes sobre les càrregues policials generalitzades arreu del país. “Espero que Europa se n’adoni. Amb el govern espanyol ja no es pot dialogar. Almenys que Europa faci alguna cosa”, ha reclamat Anna Maria Petit a les portes del col·legi, després d’haver pogut votar. La Guàrdia Civil i la policia espanyol han carregat arreu de Catalunya des de primera hora del matí per intentar impedir les votacions en el marc del referèndum organitzat aquest diumenge 1 d’octubre. Els agents s’han endut material electoral com urnes o paperetes i, en alguns casos, ho han fet de manera violenta. Els mitjans de comunicació, però també les persones que hi havia als col·legis electorals han gravat i fotografiat els incidents i els han compartit per les xarxes. En el cas del col·legi Lluïsa Cura de la Ronda de Sant Antoni, des de primera hora del matí hi havia desenes de ciutadans fent cua per exercir el seu dret a vot. Molts d’ells s’han anat indignant a mesura que han anat coneixent els fets que s’anaven succeint a altres col·legis. Molt a prop, a l’Escola Pia Sant Antoni la policia espanyola també ha fet acte de presència de manera violenta i ha requisat les urnes, inhabilitant el col·legi com a punt de votació. Com a conseqüència, alguns, com la Sílvia, que era el col·legi Lluïsa Cura han decidit abandonar-lo per temor. “Ens hem espantat una mica, perquè l’entrada a aquest col·legi és com una ratera, molt tancat”, ha explicat. Al final, no han fet acte de presència, “però entre una cosa i una altra encara no hem votat”. La Sílvia s’estarà davant el col·legi fins que pugui votar, “he vingut des d’Anglaterra per votar i m’esperaré”. Una de les veïnes que havia aconseguit votar, l’Anna Maria Petit, estava molt emocionada a la sortida del col·legi. “Hem votat i estem contents”, ha destacat. Petit ha explicat que feia molt de temps que volia votar sobre el futur de Catalunya: “Són nascuda l’any 51, he viscut moltes coses, corrent davant i darrera la policia i la Guàrdia Civil, per mi això és la culminació, ho hem d’aconseguir”. Anna Maria Petit ha llançat una crida a Europa: “Amb el govern no es pot dialogar, almenys que Europa faci alguna cosa”. Per Sílvia Xicola també són “intolerables i un escàndol” les càrregues policials que s’han vist a través de les xarxes. “La Unió Europea hauria d’intervenir”, ha dit taxativa. Segons ha assenyalat, “s’han vulnerat tots els drets, s’està agredit la població, els ciutadans, gent indefensa o gent gran i amb bales de goma”. “El que hem vist per Twitter és esgarrifós”, ha denunciat. “És molt bèstia i no hi ha cap mena de justificació, algú ha de fer alguna cosa de manera contundent”, ha afegit. Altres ciutadans amb qui ha pogut parlar l’ACN, com en Xavi, en Jordi o la Susanna, també feia moltes hores que es trobaven als afores del col·legi disposats a votar, alguns des de les 4 del matí. “Primer que voti la gent gran, jo tinc les cames fortes per aguantar el que calgui”, ha dit la Susanna. Després de veure les càrregues a través d’internet, en Jordi ha destacat que creu que “d’alguna manera o altra” es podrà votar”. Tanmateix, ja no l’amoïna poder votar o no, “sinó el fet de ser aquí fora i fer força”. Per ell, “les imatges deixen al descobert la situació real”. | Indignació entre els votants després de veure per les xarxes les càrregues policials generalitzades arreu del país |
El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha alertat aquest dimarts, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que malgrat l'ajornament de la decisió de la CUP sobre la proposta d'acord de JxSí, no té més remei que esperar. En aquest sentit, ha avisat que podria "fer un ridícul espantós" si anunciés ara noves eleccions, perquè és una decisió que no està en la seva mà, tot recordant que si s'acaba optant per tornar a les urnes, s'hauran de convocar automàticament després d'exhaurir tot el temps i el termini legal previst fins al 10 de gener per formar Govern. Amb tot, Mas assegura que les eleccions no són la seva prioritat i, davant la decisió que encara ha de prendre la CUP, avisa que amb els seus deu diputats poden "provocar" nous comicis però no "canviar un president", en al·lusió al veto que pesa sobre la seva figura. Segons Mas, això faria "descarrilar" el procés sobiranista. El resultat d'empat que l'assemblea de la CUP del passat diumenge va deixar sobre la proposta d'acord de JxSí i la possible investidura d'Artur Mas, ha deixat al president en funcions "a l'espera" i pendent del que decideixi el Consell Polític dels anticapitalistes, convocat pe al 2 de gener. Així ho ha explicat a Catalunya Ràdio aquest dimarts al matí, abans d'anar a la reunió del seu Govern en funcions. Després d'assegurar que no és la seva "prioritat", ha reconegut que en funció de quina sigui la decisió final de la CUP podrien haver noves eleccions. Però el que ha descartat per complet és anunciar-les abans del 10 de gener, dia en que acaba el temps legal per poder formar Govern. "Jo no puc convocar eleccions fins el 10 de gener. Fins aquell dia hi ha vida, per tant, esperem. No hi ha altre remei", ha sentenciat, tot avisant que anunciar els nous comicis ara podria ser un error. "Si ara anuncio que hi haurà eleccions, podria fer un ridícul espantós, perquè com no les puc convocar, imaginem que la presidenta del Parlament crida a consultes als grups i troben la manera d'investir un president. Aleshores què? Ridícul espantós. Pensem una mica, que és gratis", ha sentenciat Mas. El que també ha volgut deixar molt clar Artur Mas és que, sigui quina sigui la decisió de la CUP, l'oferta de JxSí no canviarà. "La proposta està molt estudiada, treballada, consensuada dins de JxSí. I no ens mourem", ha avisat, tot afegint que els anticapitalistes "tenen dret a agafar la proposta o rebutjar-la, però nosaltres també tenim dret a dir que fins aquí arribem". És per això que ha descartat completament que ell o JxSí facin un pas enrere i apostin per un altre candidat a la presidència de la Generalitat si la CUP continua mantenint la seva negativa a investir-lo. "No podem canviar de candidat. Si ho fem, quin és el missatge que donem a tothom? Que les grans decisions les pren només la CUP. I com queda aleshores aquest procés? Quanta gent baixa del tren i del procés per la sobirania? Per protegir el procés sobiranista cal que hi siguem tots. I en el moment que la imatge sigui que aquí decideix el més petit, hi haurà un descarrilament del procés, perquè és evident que molta gent no es mantindrà en el procés", ha explicat Artur Mas. I és que el president en funcions té molt clar que la del candidat és una línia vermella que no pensa traspassar JxSí. "Si la CUP posa, com ha posat fins ara, el veto a una persona i acaba inclinant la balança a favor seu, vol dir que qui posa i treu el president és la CUP, que té deu diputats", ha assegurat. I és que per a Mas, això no té lògica perquè els anticapitalistes "tenen la força i legitimitat que tenen, però no tanta com per canviar el president; en tenen tanta com per provocar noves eleccions, això sí". Malgrat aquesta fermesa, Mas admet que l'actual situació no li "agrada, com a molts", i que per això alguns reclamen que JxSí es planti i digui que prefereix anar a noves eleccions que suportar més la negociació amb la CUP. "Però també sabem tots que les eleccions no les puc convocar", ha reiterat, recomanant "esperar al 10 de gener". Amb tot, admet que la situació no és fàcil i que "de fet, és una situació completament absurda que ens la podríem haver estalviat perquè tenim majoria absoluta la Parlament". Durant l'entrevista, també ha sortit en diverses ocasions a la conversa el possible referèndum que ara Podem i En Comú Podem han posat sobre la taula amb el 20-D. I és que Mas ha reconegut que ara per ara, i amb les dades del 27-S a la mà, no hi ha més del 50% dels catalans que hagi manifestat obertament que és favorable a la independència. Per això, ha dit, cal insistir que "en algun moment d'aquesta legislatura, si arrenca finalment, haurem de passar un altre cop per les urnes per comprovar si hi ha més del 50% a favor d'un estat independent o no, i actuar en conseqüència". Es refereix, sense haver-ho esmentat explícitament, a unes eleccions constituents o un referèndum sobre la nova Constitució que tindria Catalunya. El referèndum Però malgrat això, Mas ha recordat en dues ocasions que més enllà del resultat del 27-S, "el 70% o 80% del país vol que se li reconegui el dret a decidir". "Estan a favor o en contra de la independència, però volen el dret i no se li pot negar si el volen exercir", ha afegit. Així, ha volgut lloar i "posa en valor" la proposta que Podem i Pablo Iglesias mantenen sobre la taula per fer un referèndum a Catalunya que dirimeixi quanta gent vol o no la independència. Però ha retret que el seu és l'únic grup d'àmbit estatal que de moment hi està a favor. "No té cap aliat a la política espanyola, i això pot ser un brindis al sol. Jo no ho critico perquè va a favor de les tesis catalanes; al revés, li dono valor. Però ningú més en vol ni tan sols sentir a parlar. Al PSOE diuen que si s'ha de parlar amb Podem, res de referèndum", ha comentat Mas. | Mas alerta que podria fer un "ridícul espantós" si ara anuncia eleccions i diu que no té més remei que exhaurir el temps |
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat aquest dijous deixar en llibertat provisional amb mesures cautelars el periodista turc Hamza Yalcin mentre es tramita la seva extradició a Turquia, on està reclamat pels presumptes delictes de formació i direcció d'organització terrorista. Moreno, però, l'obliga com a mesura cautelar a comparèixer cada setmana davant aquest òrgan judicial o el jutjat més pròxim a la seva residència. També li retira el passaport i li prohibeix sortir del territori espanyol sense autorització judicial. Yalcin està empresonat des de principis d'agost després que el dia 3 d'aquell mes fos detingut a l'Aeroport del Prat per l'ordre de detenció internacional emesa per Turquia a través de la Interpol. (S'ha afegit el detall que finalment el periodista s'instal·larà a Madrid, en un pis que li ha cedit un seu amic kurd) La posada en llibertat del periodista tenia l'informe favorable de la Fiscalia i reforma així l'auto de presó incondicional del passat 4 d'agost després que Yalcin acredités que s'allotjarà en un domicili de Barcelona facilitat pel PEN Català, en col·laboració amb l'Ajuntament, segons recull la interlocutòria de l'Audiència Nacional. Anteriorment, el 24 d'agost, l'Audiència Nacional li havia denegat la llibertat per risc de fuga. El jutge ha valorat que Yalçin tingués arrelament amb el domicili a Barcelona, tot i que finalment, "per pròpia recomanació del jutge", segons informa el PEN català, s'allotjarà a Madrid. Des del PEN s'ha explicat a l'ACN que viurà en un pis de la capital espanyola que li ha cedit un amic kurd. El Consell de Ministres, celebrat divendres 22 de setembre, va deixar sobre la taula la petició d'extradició formulada per Turquia. Des del despatx d'advocats Ilocad, que porta la seva defensa, es va sol·licitar que es denegués aquesta sol·licitud ja que Yalçin té nacionalitat sueca i se li va atorgar l'asil en aquell país. Hamza Yalçin és un periodista i escriptor que va haver d'abandonar Turquia per les seves idees contràries al règim del president Erdogan. El 1987 va obtenir l'asil polític i, finalment, el 2006, la nacionalitat sueca. El seu país d'origen, però, va emetre una ordre internacional de detenció a través de la Interpol, a causa de la qual va ser arrestat a l'Aeroport del Prat. Fins ara, ha estat ingressat a la presó de Brians I, d'on ha sortit aquesta tarda. El passat 5 de setembre, la presidenta del PEN Català, Carme Arenas, i la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, van presentar un manifest per reclamar la llibertat i la no extradició del periodista i escriptor turc. La defensa tem que si és deportat al seu país pugui ser sotmès a un "procés sense les mínimes garanties del dret de defensa i a un tracte inhumà o degradant". També esgrimeix que els càrrecs que se li imputen "són del tot imprecisos", incorren en "contradiccions" i que Yalcin es limita a "escriure articles amb l'objectiu de desenvolupar el seu deure d'informar de manera veraç i amb llibertat d'opinió". | ACTUALIZACIÓ:L'Audiència Nacional deixa en llibertat el periodista turc Hamza Yalcin |
El president de Ferrmed, Joan Amorós, ha reclamat aquest dijous que es "concentrin tots els esforços" en el Corredor Mediterrani, després que la Comissió Europea hagi acceptat la proposta de l'Estat d'ampliar tant el corredor mediterrani com l'atlàntic. Segons Amorós, la decisió de Brussel·les no perjudicarà el corredor mediterrani, però ha avisat que s'ha de "començar per allà on hi ha el tràfic més important". D'altra banda, el president de Ferrmed ha alertat que "si no es comencen a planificar dues vies més" al tram que va de Tarragona a València, "el 2025 no hi passaran els trens". En aquest sentit, Amorós ha defensat que els corredors amb un tràfic important "necessiten com a mínim quatre vies". | Ferrmed demana "concentrar tots els esforços" en el corredor mediterrani perquè és "on hi ha el tràfic més important" |
Lastra tanca la porta a un govern de coalició ACN Madrid.-La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha advertit aquest dijous Podem que “la política no és ‘Joc de trons” i ha retret a la portaveu d’aquesta formació, Irene Montero, que atribuís al president del govern espanyol unes afirmacions que “no són certes” sobre la seva preferència per un pacte amb les dretes. Lastra ha emplaçat Podem a actuar amb “sinceritat, lleialtat i confiança” i amb “responsabilitat en les declaracions públiques” i ha reclamat a la formació de Pablo Iglesias que faci possible desbloquejar la investidura abans que arribi el juliol. Amb tot, ha tornat a tancar la porta a un govern de coalició adduint que hi ha altres socis a l’equació que es desvincularien de l’acord si es produís. En una entrevista a TVE Lastra ha assegurat que comença a "estar preocupada” per la possibilitat que Podem estigui “buscant l’excusa” per “bloquejar per segona vegada la investidura del president del govern”, i espera poder parlar amb Podem “abans del mes de juliol” per evitar la repetició de les eleccions. “No és necessari que els ciutadans votin per cinquena vegada per dir que volen un govern progressista”, ha dit. En aquest marc, ha negat que Sánchez prefereixi un acord amb la dreta. “Nosaltres hem dit des del primer minut que volem un acord amb Podem” perquè “hem governat conjuntament els últims 12 mesos” i s’ha demostrat que “l’esquerra se sap entendre”, ha dit Lastra. En tot cas ha tancat la porta a un govern de coalició però no a l’entrada de membres de Podem en un segon graó de l’administració. | El PSOE adverteix Podem que “la política no és ‘Joc de trons” i l’emplaça a desbloquejar la investidura al juny |
França podria deixar de vigilar la frontera que separa Calais de l’entrada al Regne Unit pel canal de la Mànega en cas de ‘Brexit’. El ministre d’Economia francès, Emmanuel Macron, ha alertat al rotatiu britànic ‘Financial Times’ que l’acord de ‘Le Touquet’, que regula les relacions bilaterals entre França i el Regne Unit, es veuria seriosament amenaçat en cas que els britànics optessin per sortir de la UE. El mateix primer ministre britànic, David Cameron, va suggerir que, en cas de ‘Brexit’, el camp de refugiats anomenat ‘La Jungla’ podria traslladar-se de Calais a les costes britàniques de Kent. Cameron i el president francès, François Hollande, es reuniran divendres per abordar aquesta qüestió. La polèmica sobre els milers d’immigrants i demandants d’asil instal·lats a la regió francesa de Calais des de l’estiu del 2015 ha atiat el debat sobre els partidaris de romandre dins el club dels 28 i els que opten per la sortida del Regne Unit de la UE. El mateix Cameron ha assegurat que, en cas de ‘Brexit’, el camp de refugiats es traslladaria a les costes de Kent, al sud del Regne Unit i ha alertat també que l’acord que regula les relacions bilaterals entre el Regne Unit i França, l’anomenat acord de ‘Le Touquet’ podria deixar de tenir vigor. En aquesta mateixa línia, l’alcalde de la regió Nord-Pas-de-Calais-Picardie, Xavier Betrand, ha insistit en nombroses ocasions que l’acord de ‘Le Touquet’ quedaria “esmicolat” en cas de ‘Brexit’. “No seguirem vigilant la frontera si el Regne Unit abandona UE”, alertava Bertrand en una entrevista a la ràdio francesa i assegurava que en cas de ‘Brexit’ la frontera passaria “de Calais a Dover immediatament”. Betrand va escriure una carta al president francès, François Hollande, demanant-li que la crisi del camp dels refugiats de ‘La Jungla’, a Calais, així com la seva gestió i la continuïtat de l’acord bilateral de ‘Le Touquet’ estiguessin a l’ordre del dia de la reunió prevista entre Cameron i Hollande per abordar, precisament, aquesta qüestió. Per la seva banda, el primer ministre britànic espera que Hollande li doni suport per mantenir i fins i tot reforçar aquest acord bilateral, que inicialment es va considerar una mesura provisional, i per extensió, li faci costat en la seva campanya a favor de seguir dins la UE. Partidaris del ‘Brexit’ ja han qualificat tota aquesta polèmica de “campanya de la por” i asseguren que l’acord de ‘Le Touquet’ no es veuria afectat en cas que el Regne Unit sortís de la UE, ja que es tracta d’un acord bilateral que no té res a veure amb el club dels 28. Desmantellament de ‘La Jungla’ El govern francès va començar a desmantellar dilluns el camp de refugiats anomenat ‘La Jungla’, als afores de Calais, on s’hi concentren prop de 3.000 persones immigrants i demandants d’asil. La intenció de les autoritats franceses és traslladar entre 800 i 1.000 refugiats a diversos centres d’acollida repartits per tot França. Segons el ministre d’Interior francès, Bernard Cazeneuve, el desmantellament parcial el campament és una “acció humanitària” i no un desallotjament forçós, com alguns mitjans han apuntat. Cazeneuve ha apel·lat a la “solidaritat europea” per respondre a la crisi de refugiats. | França deixaria passar els immigrants de Calais al Regne Unit en cas de ‘Brexit’ |
Desmantellen una plantació amb més de 900 plantes de marihuana a Riudoms, al Baix Camp, en un operatiu conjunt de la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra, i amb la col·laboració dels Vigilants Municipals de Riudoms. En l'operatiu s'ha detingut una persona, de nacionalitat sèrbia, el principal investigat i responsable de la plantació, per un delicte de tràfic de drogues i un altre de defraudació de fluid elèctric. La investigació va començar a principis d'any quan un pagès del poble va posar en coneixement de la Guàrdia Civil els problemes tècnics que estava patint a la seva finca en relació a la fluctuació d'energia elèctrica. Els agents van arribar a la conclusió que en alguna finca pròxima es podria estar cometent alguna il·legalitat relacionada amb el consum desmesurat d'energia elèctrica. A partir d'aquí, es va iniciar una investigació policial. Al març es va detectar una coincidència en aquesta investigació amb una altra que venia desenvolupant el grup de recerca criminal de el cos dels Mossos d'Esquadra que investigava una organització criminal dedicada a al cultiu, elaboració i tràfic de marihuana a nivell internacional. La investigació, dirigida pel jutjat en funcions de guàrdia de Reus, va passar a ser conjunta, amb el suport dels vigilants municipals. Les primeres investigacions van permetre descobrir una finca agrícola aïllada al terme municipal de Riudoms, amb elements destinats al cultiu interior de marihuana, com ara dipòsit d'aigua, equips d'aire condicionat i extractors d'aire, dels quals emanava una forta olor a marihuana. Aquesta finca s'havia ocupat il·legalment a mitjans de l'any 2019 per part d'un jove de 23 anys, de nacionalitat sèrbia, el qual no tenia residència legal al país, i es va considerar que podria ser el responsable de la plantació 'indoor'. Es va establir un dispositiu policial conjunt de Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra i Vigilants Municipals, que van fer una entrada i registre amb la corresponent ordre judicial. Dins del perímetre de la finca hi havia una construcció d'una sola planta, condicionada per a plantacions clandestines. L'interior s'havia compartimentat en dependències per albergar les diferents zones de residència i vigilància dels cuidadors, zona de cultiu i zona d'elaboració. A la zona de cultiu, els agents van descobrir una sofisticada instal·lació amb diverses estances per acollir les plantacions en les diferents fases de creixement amb l'objectiu d'augmentar-ne el rendiment i no quedar mai desproveït. Durant el registre es va procedir al desmantellament de la plantació 'Indoor' de marihuana composta per 915 plantes, així com material i efectes que formaven part d'aquest complex i sofisticat sistema d'elaboració i cultiu de marihuana, com equips d'aire condicionat, extractors, filtres, focus i transformadors, segons informen fonts de la Guàrdia Civil. | Desmantellada una plantació 'indoor' amb 900 plantes de marihuana a Riudoms |
L'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), ha posat el seu càrrec a disposició de la resta de forces polítiques que conformen l'executiu local per facilitar el relleu a l'alcaldia, tal com es va pactar l'any 2015. Així ho ha assegurat en una entrevista a l'ACN en què ha remarcat, però, que perquè hi hagi canvi de batlle cal trobar un candidat que compti amb el suport de tots els partits del govern municipal i que "a dia d'avui no hi ha una proposta que tingui el consens per tirar endavant el relleu a l'alcaldia". Això és el que fa, assegura, que no hi hagi ara per ara "un escenari diferent". Fernàndez nega que la seva voluntat sigui la de bloquejar el pacte, com han apuntat alguns dels seus socis de govern en els darrers dies. En les darreres setmanes el clima entre les formacions que conformen el govern de Sabadell (ERC, Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell) s'ha tensat a causa de la manca d'acord en les negociacions sobre el relleu a l'alcaldia de la ciutat, que actualment ostenta ERC. La polèmica es deriva del pacte que els quatre partits van signar l'any 2015 i que malgrat preveure el relleu no especificava qui havia d'assumir el lideratge de la ciutat. En una entrevista a l'ACN, el batlle de Sabadell, Juli Fernàndez, ha negat que la seva voluntat sigui la de bloquejar el relleu a l'alcaldia i ha dit que ERC i ell mateix han posat el càrrec "a disposició de la resta de forces del govern municipal". El batlle ha remarcat que els quatre regidors de la formació donaran suport al candidat que compti amb el consens de tots els socis de govern. "Farem el que ens vam comprometre a fer", ha insistit l'alcalde, que explica que els republicans se sumaran "a qualsevol plantejament que tingui el suport per fer possible el relleu". Fernàndez recordat que per ser investit calen catorze vots, els de tots els regidors de l'executiu: "Aquesta és una condició necessària" i els vots d'ERC, afirma, estaran "garantits". En aquesta línia, l'alcalde lamenta que "les propostes que hi ha sobre la taula no han tingut el consens de totes les forces polítiques" i ha remarcat que "a dia d'avui no hi ha una opció que tingui la capacitat de consens de tirar endavant el relleu". Tot plegat, assegura, "és el que fa que no hi hagi un escenari diferent". L'alcalde, però, confia que totes les forces polítiques que formen part de l'executiu local actuaran de forma "respectuosa" i faran tot el possible per construir els "escenaris" que cal perquè el govern de "transformació, sòlid, estable i fort que té la ciutat de Sabadell es mantingui fins a finals de mandat i tingui continuïtat el proper", ha assenyalat. Amb aquest objectiu i per mirar de rebaixar la tensió existent, Fernàndez ha restat importància a les declaracions que s'han fet des de Crida per Sabadell i Unitat pel Canvi en els darrers dies: "Una cosa és el govern de la ciutat i una altra els espais de les organitzacions polítiques on intenten aconseguir els objectius legítims". El batlle afegeix que l'executiu local té molt clars els seus objectius: "Els únics que podem fer que el govern sigui un èxit som nosaltres". Compromís amb el referèndum Fernàndez també ha reiterat el seu "compromís inequívoc" amb el procés constituent perquè els ciutadans i ciutadanes puguin votar i ha afirmat que "això és el que passarà". En aquesta línia ha dit que cal "ser capaços de facilitar al màxim el procés amb el major nombre d'equipaments i amb la normalitat que caracteritza en qualsevol altre procés electoral". Pel que fa a la possibilitat d'assumir una major responsabilitat dins ERC, Fernàndez ha declarat que a dia d'avui el seu compromís és amb la seva ciutat i amb la seva família i ha descartat altres escenaris. | Juli Fernàndez s'avé al relleu a l'alcaldia de Sabadell però avisa que no hi ha cap proposta de consens entre els socis |
Els Mossos d'Esquadra van denunciar el passat dissabte 14 d'abril un home de 45 anys, nacionalitat espanyola i veí de Vila-seca (Tarragonès), com a suposat autor d'un delicte contra la seguretat viària per circular a una velocitat penalment punible. Els fets van passar quan faltaven poc més de deu minuts per la una de la tarda durant un control preventiu de seguretat que s'havia muntat a l'alçada del quilòmetre 49 de l'N-240, a Tarrés (Garrigues). Els agents van interceptar una furgoneta que circulava a 193 quilòmetres per hora en una via on la velocitat genèrica màxima és de 90 quilòmetres per hora. Tot i això, cal destacar que per la tipologia del vehicle denunciat la velocitat màxima permesa és de 70 quilòmetres per hora. La persona denunciada haurà de comparèixer quan sigui citat davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida. | Enxampen un conductor que circulava a 193 quilòmetres per hora per l'N-240 al seu pas per les Garrigues |
Més de 131.500 pares i mares de Catalunya han rebut la devolució de l'IRPF vinculat als permisos de maternitat i paternitat fets entre els 2014 i el 2017, segons les dades del ministeri d'Hisenda. La quantitat cobrada fins ara, que inclou la devolució i els interessos, suposa un total de 185,5 milions d'euros. Al conjunt d'Espanya, 563.000 contribuents han rebut els diners, amb una xifra que supera els 733 MEUR. El retorn es fa arran d'una sentència del Tribunal Suprem del 3 d'octubre passat que va declarar exemptes les prestacions per maternitat. Les xifres fetes públiques aquest dimarts no són definitives, ja que encara està obert el període per reclamar l'IRPF. De mitjana, els contribuents amb dret a devolució han rebut 1.300 euros, uns 2.012 les dones i uns 470 els homes. Pel que fa a les retencions fetes durant el 2018, els contribuents no han de fer cap tràmit, ja que a la declaració de la renda ja s'inclourà la prestació com exempta i les retencions fetes seran deduïbles. | Més de 131.500 catalans reben el retorn de l'IRPF de maternitat i paternitat |
Experts en infermeria d’arreu de l’Estat han reclamat que des del Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes s’agilitzin els tràmits perquè puguin prescriure vacunes als pacients. Això permetria, segons han afirmat, millorar l’atenció i facilitar-ne l’aplicació a les persones que ho necessitin. La petició l’han feta des de Tarragona, que acull aquest divendres i dissabte el II Congrés Nacional d’Infermeria i Vacunes. Entre el col·lectiu també hi ha el compromís d’incrementar el percentatge de vacunació de la grip entre el personal que treballa en centres mèdics, per tal de donar exemple i prevenir contagis als pacients. Actualment tan sols es vacuna el 35% del personal sanitari de l’Estat, un 23% en el cas de Catalunya segons dades del Departament de Salut, mentre que l’OMS i la Unió Europea reclamen que la xifra s’elevi fins al 75%. El president de l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes, Josep Antoni Forcada, ha explicat que des de fa mig any hi ha un Reial Decret aprovat per tal que el personal d’infermeria pugui assumir aquestes competències, però que els protocols i guies clíniques que ho han de regular no estan desenvolupats. “Volem que això s’acceleri per oferir una millor qualitat a la ciutadania”, ha detallat Forcada, que ha assegurat que la normativa ha de permetre “no només recomanar una vacuna sinó també prescriure-la i que la persona la rebi com abans millor”. La normativa l’han de desenvolupar el Ministeri de Sanitat i les diferents comunitats autònomes de l’Estat, que també hauran d’incloure un llistat de productes mèdics associats a les vacunes i altres procediments vinculats a la infermeria que els professionals podran receptar. Un exemple són medicaments contra els efectes secundaris de les mateixes vacunes. “Si un nen té febre perquè se li posa una vacuna ara no li podem receptar paracetamol, ho ha de fer el metge”, ha concretat Glòria Carol, vocal de la comissió de comunitària i pediatria del Col·legi d’Infermeria de Tarragona. Carol ha defensat també poder receptar productes associats a les cures: “No podem receptar gases”, ha exemplificat, i ha considerat que això permetria “reduir la feina dels metges de capçalera, agilitzar i fer més eficient el sistema”. Personal sanitari En el cas de la vacuna de la grip, Forcada s’ha mostrat partidari de recomanar-la a “totes les persones de grups de risc i a les majors de 65 anys”. De tota manera ha lamentat que menys del 55% d’aquests pacients potencials ho fan i ho ha atribuït a “un rebuig” dels ciutadans o al fet que els sanitaris no ho estan recomanant amb prou insistència. Un dels fets que explicaria aquest extrem, per Forcada, és que el percentatge de vacunacions entre el personal sanitari és de tan sols del 35% a l’Estat i d’un 23% a Catalunya, segons dades del Departament de Salut. Per Forcada la vacuna de la grip no s’hauria d’aplicar només al personal sanitari, sinó a tots aquells professionals que treballen en un centre mèdic, ja que “una dona de la neteja pot passar el virus”. Forcada ha apuntat que des de la Unió Europea i l’OMS es recomana que el personal mèdic vacunat contra la grip sigui del 75%. Pel què fa al tipus de vacuna, Forcada ha apostat per la tetravalent, que protegeix de quatre soques del virus, enlloc de la trivalent que s’usa més habitualment. “Com més possibilitats de protecció, millor pels pacients”, ha valorat, i ha denunciat que si s’usa la trivalent és “per un tema econòmic”, ja que és més barata. “La tetravalent s’utilitza però per a pacients institucionalitzats, embarassades i grups de major risc”, ha concretat el president. De tota manera ha avançat que en el futur s’acabarà implantant al conjunt de la població ja que “els laboratoris estan fabricant la tetravalent i deixaran de fabricar la trivalent d’aquí poc temps”. Finalment, Glòria Carol ha alertat d’un increment del nombre de famílies que no vacunen els infants per conviccions personals. Davant d’aquests casos, Carol afirma que les intenten convèncer dels beneficis de la vacunació. “Parlem de la protecció col·lectiva i al final moltes persones davant l’evidència opten per vacunar”, ha indicat. A més, quan apareixen brots d’alguna malaltia tenen identificades aquelles persones que no estan protegides “i de manera proactiva” els hi ofereixen el tractament. “Normalment quan veuen que la malaltia és a la vora, accedeixen a vacunar-se”, ha informat. | Els infermers reclamen agilitzar els tràmits perquè puguin prescriure vacunes i productes associats |
Acciona ha desplegat a partir d'aquest dilluns un servei de motos elèctriques compartides a Barcelona, que compta amb una flota de 1.200 vehicles. El servei ha entrat en funcionament zones com Sagrada Família, Gràcia, l'Eixample o el Barri Gòtic. Les motos tenen prestacions equivalents a 125cc i ofereixen dues modalitats de conducció: el mode Standard amb una velocitat de fins a 50 kilòmetres per hora per a ciutat; i el mode Custom, que permet arribar als 80 kilòmetres per hora i que és recomanable per a vies ràpides. Tots els vehicles tenen dues places i compten amb dos cascos de seguretat. La flota de motos s'alimentarà amb bateries recarregables i la facturació es farà per segons reals d'ús. El servei està disponible durant vint hores diàries, de sis del matí a dos de la matinada, i és necessari estar donat d'alta en l'aplicació o el web de la companyia per fer-ne ús. En la mateixa aplicació, l'usuari coneixerà la ubicació concreta de les motos i serà necessari que un cop finalitzat l'ús l'aparqui a l'àrea habilitada al mapa de l'aplicació. També a l'aplicació, l'usuari podrà saber les emissions CO2 evitades en escollir moure's amb aquestes motos elèctriques compartides en comparació amb un vehicle privat convencional. | Acciona posa en marxa un servei de motos elèctriques compartides a Barcelona amb 1.200 vehicles en circulació |
El director per la defensa dels drets humans a Europa de Human Rights Watch (HRW), Philippe Dam, veu "molt preocupant" que el PP s'aliï amb líders com el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán. Segons assegura Dam en una entrevista a l'ACN, el partit espanyol "ha fracassat" a l'hora de "complir amb els seus principis" i enviar un missatge "clar" a Orbán, que està "obertament declarant els seus objectius de desmantellar la democràcia". "Què significa això pel seu suport a una Europa basada en els drets humans i l'estat de dret?", es pregunta l'expert, que lamenta que els populars espanyols no donessin suport dimecres a la moció de l'Eurocambra que demanava activar el procediment per sancionar Budapest arran de la seva deriva antidemocràtica. La majoria d'eurodiputats d'altres estats, recorda, van votar a favor d'activar l'article 7, també alguns del grup del Partit Popular Europeu -on s'integren el Fidesz d'Orbán i el PP- com els d'Alemanya, Portugal, Irlanda o els països nòrdics. "Aquest, malauradament, no va ser el cas de dues grans delegacions del centre-dreta: Forza Itàlia i el Partit Popular", afegeix l'expert. Dels eurodiputats del PP que van votar, set es van abstenir i tres van votar en contra de castigar Orbán per erosionar la democràcia. En aquest sentit, Dam espera que en les properes setmanes i mesos rectifiquin. L'expert també es mostra "preocupat" pel fet que "des del 2010 la Comissió Europea no hagi estat disposada" a activar aquest procés de càstig contra Hongria, com sí que va fer-ho fa uns mesos en el cas de Polònia. Cal recordar que mentre el govern polonès està controlat pel partit d'extrema dreta Llei i Justícia, l'hongarès està en mans de Fidesz, partit integrat dins del Partit Popular Europeu, la principal força política a la Unió Europea en aquests moments i també el partit de Jean-Claude Juncker, president de l'executiu comunitari. "El motiu de la lentitud de la CE ha sigut la proximitat del partit d'Orbán als partits de centre-dreta dominants a Europa", argumenta. Segons ell, per a l'executiu europeu era "molt incòmode" utilitzar un mecanisme pensat per actuar "contra règims antidemocràtics" per frenar "a un dels seus aliats polítics". Per contra, HRW valora positivament que el Parlament Europeu, com a representant dels ciutadans, hagi "anat un pas més enllà" activant l'article 7 contra Hongria. "És un símbol important", assegura. Tanmateix, recorda que són les dues institucions, l'Eurocambra i la CE, les que "tenen la responsabilitat de garantir els drets establerts en els tractats europeus". Dubtes sobre l'eficàcia de l'article 7 Malgrat que Dam creu que és important iniciar aquest procediment contra Hongria perquè mostra a altres països que "hi ha una línia vermella que no es pot traspassar", es mostra escèptic sobre l'eficàcia última del mecanisme sancionador. Segons ell, el fet que hi hagi més d'un país sotmès a aquest procés "fa més difícil" que es pugui aplicar perquè, per fer-ho, cal la unanimitat de tot el bloc europeu, un escenari complicat. Després de la votació a l'Eurocambra Polònia va mostrar ràpidament el seu suport a Orbán assegurant que no donarien suport a la suspensió dels seus drets de vot a la UE. "Per entrar a la UE has de respectar els drets humans i l'estat de dret, però en la configuració actual no és possible fer fora un estat", reflexiona. Per això, creu Dam, cal explorar "altres vies" per penalitzar la violació dels drets humans a la UE. "L'accés als fons europeus s'hauria de vincular, en part, al respecte de l'estat de dret", assegura. De fet, aquesta és una proposta de la CE per als propers pressupostos plurianuals de la UE i que actualment estan discutint les cancelleries europees. "Per formar part de la família europea cal respectar els seus valors", opina. Migració i auge de l'extrema dreta Vinculat als casos de Polònia i Hongria, HRW també està inquieta per l'auge de l'extrema dreta a la UE. Però no només per la seva entrada a governs com el d'Itàlia o Àustria, sinó també per la seva creixent "capacitat d'influir negativament en el debat polític", com per exemple a França i Alemanya. "Això passa en part perquè els partits tradicionals han preferit imitar els arguments de l'extrema dreta i els populistes", critica. Així, Dam està preocupat per "veure partits de centre-dreta i centre-esquerra" que accepten que "la ideologia d'extrema dreta pot ser central" als seus països. Sobre la centralitat de la qüestió migratòria en la política europea, Dam assenyala que "el problema de la migració s'utilitza com a excusa per violar drets i canviar lleis" però que l'objectiu final, segons ell, és en realitat "silenciar oponents i crítics" i l'exemple és, precisament, Hongria. Lamenta també que figures com el ministre de l'interior italià Matteo Salvini "criminalitzin" la tasca de les ONGs i que la Comissió no hagi aixecat més la veu davant d'això. De fet, Dam considera que la Comissió Europea està donant una resposta cada cop més "repressiva" a la migració, intentant dissuadir els moviments secundaris dins de la UE: és a dir, que els immigrants no vagin d'un país a un altre gaudint de l'espai Schengen. "La solució al problema seria crear alternatives als moviments secundaris perquè es quedin al país on es troben", assegura. Alhora, però, Dam afirma que "no es pot esperar que els països d'arribada puguin gestionar-ho amb la rigidesa del sistema de Dublín". En aquest sentit, reclama un sistema "basant en incentius, en termes de sancions, i de més solidaritat, en comptes de tancar fronteres". Llibertat d'expressió Pel que respecta a la llibertat d'expressió a la Unió Europea, l'expert recorda que "és important que els polítics europeus tant al poder com a l'oposició s'abstinguin de criticar tribunals, mitjans i oponents independents quan expressen idees contràries a les seves". "És perillós en un debat democràtic veure líders polítics que s'haurien de respectar les normes de la pluralitat, atacant mitjans o tribunals o grups independents perquè simplement tenen opinions diferents", afirma. | Human Rights Watch veu "molt preocupant" que el PP s'aliï amb líders com Orbán que "estan desmantellant la democràcia" |
L'escriptora anglesa Jeanette Winterson dedica un homenatge a la popular novel·la 'Frankenstein', de Mary Shelley, al seu nou llibre 'Frankissstein' (Edicions del Periscopi en català i Lumen en castellà), que, de fet, n'és una relectura en clau moderna, amb la intel·ligència artificial com a rerefons. Al llibre no hi falta un dels temes recurrents de l'autora, com és l'amor. En roda de premsa al CCCB, ha assegurat que l'amor sempre és present als seus llibres perquè és "l'única cosa que ens pot fer millors persones". Jeanette Winterson s'ha mostrat molt pessimista amb els temps actuals, i en especial amb l'ús que s'està fent de la tecnologia, que fins i tot, ha declarat, pot anar en contra de la gent: "El concepte d'eleccions lliures a Occident ha passat a millor vida", ha sentenciat. | Jeanette Winterson: "Als meus llibres sempre parlo de l'amor perquè és l'única cosa que ens pot fer millors persones" |
"JxCat ha de decidir si es manté en el populisme, la confrontació i el bloqueig, o bé si aposta per ser una força amb una proposta amb mentalitat de govern". Així de contundent s'ha mostrat l'exdiputat del PDeCAT Carles Campuzano en declaracions a Ser Catalunya aquest dimarts, després d'estripar el carnet del Partit Demòcrata. Campuzano ha avisat la seva exformació que haurà de decidir si es "dilueix" dins l'espai de Carles Puigdemont. Per l'exdirigent de CDC i el PDeCAT, "no sembla que el nucli dur de JxCat es mogui" en la direcció d'abandonar l'estratègia de la confrontació contra l'Estat. "Sóc escèptic", ha conclòs Campuzano, de l'entorn del PNC, el nou partit que es funda aquest dissabte. | Campuzano: "JxCat ha de decidir si es manté en el populisme i la confrontació o aposta per una mentalitat de govern" |
Per contra, la multinacional reclama una compensació de 1.074 milions d'euros per danys i perjudicis ACN Barcelona.-La Comissió de Suport a la liquidació del contracte 'Gestió del servei d'abastament d'aigua en alta de la xarxa Ter-Llobregat' ha conclòs que Acciona ha de pagar 38,42 milions d'euros a la Generalitat després de la rescissió de contracte de gestió de l'ATLL i descarta, per tant, que sigui el Govern qui aboni una indemnització a la multinacional espanyola, que reclama 1.074 milions d'euros (305 MEUR en concepte de liquidació del contracte de gestió del servei d'abastiment més 769 MEUR en concepte de danys i perjudicis o lucre cessant). La comissió –integrada pels departaments de Territori i Sostenibilitat, de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, del Gabinet Jurídic de la Generalitat i de l'ACA- ha notificat la resolució a l'adjudicatària, que té deu dies per fer al·legacions. El contracte entre Acciona i la Generalitat es va signar per 50 anys però només haurà estat vigent durant 6 anys. El Suprem va ratificar aquest any la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya redactada el 2015 que anul·lava el concurs de privatització que havia convocat la Generalitat el 2012 i que va ser impugnat per Agbar. En les conclusions, la Comissió considera que Acciona no pot reclamar cap indemnització per danys i perjudicis perquè "només podria ser aplicable si una de les parts hagués estat declarada culpable, fet que en aquest cas no s'ha produït". "La liquidació del contracte ha de contemplar la restitució recíproca dels béns i serveis rebuts en virtut del contracte i que, en cas que no fos possible, l'equivalent al seu valor", al·lega. La Comissió ha estudiat les prestacions fetes per les parts. Sobre Acciona, assenyala una prestació principal en forma de concessió administrativa per al servei d'abastament d'aigua, i una prestació accessòria consistent en l'execució d'obres de construcció i millora a les instal·lacions de la Generalitat a ATLL; i com a contraprestació la tarifa de servei aprovada i la retribució per la producció d'energia elèctrica. Per part de la Generalitat, considera, hi ha la cessió d'ús i posada a disposició de les instal·lacions de la xarxa d'ATLL durant 50 anys amb un cànon com a contraprestació. Amb tot, els càlculs per a la liquidació a partir de les dades que figuren en els comptes anuals auditats de la societat concessionària i una estimació de les dades a 31 de desembre d'aquest any, quan haurà obtingut uns ingressos estimats de 912,6 milions d'euros (ingressos per subministrament d'aigua i venda d'energia elèctrica). Els càlculs de la comissió respecte la liquidació inclouen els costos d'explotació (aprovisionaments, despeses de personals i altres despeses d'explotació) i un marge industrial sobre els costos d'operació d'un 10%, més el cost de les obres executades, el cànon inicial i els cànons anuals satisfets, més l'interès sobre el cànon inicial pendent de recuperació. L'estimació, en total, és de 874,17 milions d'euros, fent una diferència de 38,42 milions d'euros entre els ingressos estimats de la concessionària i les despeses reconegudes per la comissió. | La Generalitat conclou que Acciona l'ha d'indemnitzar amb 38,4 MEUR per la rescissió del contracte de gestió d'ATLL |
El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), ha aprovat donar més rellevància a l'assignatura d'Història de la Filosofia en l'accés a la universitat i per tant, a partir d'aquest curs, és a dir, per les PAU del 2018, tindrà més pes. Formarà part de la fase específica i serà ponderable per a l'accés a alguns graus universitaris d'Arts i humanitats i de Ciències socials i jurídiques. Segons la presidenta del CIC, Mercè Jou, aquesta reforma forma part de la transformació de les PAU cap a unes proves més ''competencials''. Per aquest motiu, també ponderaran les matèries de Fonaments de les arts, Història de l'art, Disseny i Dibuix artístic als estudiants que vulguin entrar a Arquitectura. Tots aquests canvis responen a la voluntat de la Secretaria d'Universitats d'avançar cap a un model d'examen centrat en avaluar més les competències que no pas els coneixements, ja que és l'enfocament ''coherent'', segons ha especificat Jou, amb la manera com s'imparteixen les matèries a batxillerat i també a la universitat. El CIC ja té alguna experiència en marxa com per exemple, en la matèria de Biologia o en els exàmens de les proves d'aptitud personal (PAP) per accedir als graus d'Educació. Segons ha informat la Secretaria d'Universitats, els canvis ja han estat comunicats als directors dels instituts catalans. | Història de la Filosofia valdrà més a les PAU dels alumnes que vulguin estudiar graus d'humanitats o ciències socials |
Passaven pocs minuts de la una de la tarda quan els Nens de Sant Ildefons han cantat el penúltim cinquè de la Rifa de Nadal que encara faltava per sortir, el 68981, i ha estat aleshores quan l'alegria s'ha desfermat al Bar Sílvia de Mollerussa, on s'han venut íntegrament 200 dècims d'aquest número. Els altres 100 s'han venut des de finestreta a l'administració número 2 La Perla d'Or, que tant sols està situada a 20 metres del bar, per tant, molts veïns d'aquest barri Mollerussenc de l'entorn del carrer Arbeca s'han repartit 1.800.000 euros. A mesura que passaven els minuts s'anaven sumant molts dels premiats al carrer, davant del bar i de seguida ha començat a córrer el cava, els crits d'alegria, les cançons i els clàxons dels cotxes han començat a sonar. És la primera vegada que aquesta administració reparteix un premi com aquest. Tot i ser el premi de menor categoria, amb 6.000 euros per dècim menys el que es queda l'Estat, l'alegria s'ha desfermat al Bar Sílvia de Mollerussa quan ha sortit el número 68981, una combinació que segons la propietària del local, Sílvia Capdevila, va ser escollida a dit només amb la referència que ella és nascuda l'any 1981 i li agradava perquè acabava igual. Capdevila s'ha mostrat ''super contenta'' per la pluja de diners que ha repartit entre els seus clients, ja que és la primera vegada que li passa i tots ells són gent treballadora, ''que fa torns a la feina'', i els diners els aniran molt bé. En la mateixa línia ha parlat el responsable de l'administració La Perla d'Or, Jaume Roig, que tres anys després de quedar-se amb el negoci és la primera vegada que reparteix un premi d'aquesta magnitud. Tot i que la majoria de dècims s'han venut al bar, un centenar els ha despatxat ell des de finestreta i s'ha mostrat molt satisfet perquè els diners han caigut en un barri molt ''treballador, humil i necessitat'' de la capital del Pla d'Urgell. Un altre dels premiats ha estat en Juan Ramon Giménez, que és paradista de mercat ambulant i li ha faltat temps per desmuntar la parada que tenia muntada al mercat dels dijous del Camp d'Esports de Lleida per anar a corre cuita al Bar Sílvia de Mollerussa per celebrar la fortuna. Per la seva part, la Pepita Molló, que regenta un negoci de pinsos per animals i complements al mateix barri, també s'ha mostrat eufòrica per haver comprat dos dècims d'aquest cinquè. Ha assegurat, que un el van comprar tot just ahir al vespre, pensant en els seus dos fills, que ara se'l repartiran. | Alegria desfermada al Bar Sílvia de Mollerussa on s'han venut 200 dècims d'un cinquè |
El reactor es troba en condicions estables i amb la temperatura i pressió necessàries ACN Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.-La central nuclear Vandellòs II ha patit una aturada no programada després de finalitzar la càrrega número 21 i durant el procés de rodatge de la turbina. Segons el Consell de Seguretat Nuclear, la parada ha estat per una senyal d’alt flux neutrònic ocasionada per la pèrdua d’alimentació elèctrica, en un dels armaris del sistema de protecció del reactor, per l’actuació d’un fusible. Els sistemes han actuat segons els procediments establerts i el reactor es manté en condicions estables, aturat i amb la temperatura i pressió necessàries per tornar a connectar-se a la xarxa i operar a plena potència. Igualment, s’està investigant les possibles que van provocar l’actuació d’aquest fusible. Aquest succés no ha tingut impacte en la seguretat dels treballadors ni a l’exterior i s’ha classificat provisionalment amb el nivell 0. | Aturada no programada de la central nuclear de Vandellòs II després de finalitzar una recàrrega |
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recriminat al govern espanyol que posi "travetes" i busqui "impedir" que el Govern pugui obrir delegacions internacionals "on hi ha els possibles inversors i mercats que poden enriquir el teixit empresarial". Davant d'un auditori ple d'empresaris en el desè aniversari de Sant Cugat Empresarial, Puigdemont ha dit que el Govern "té l'obligació" d'obrir mercat internacional per buscar la millora de la seva economia i ha fet una crida al govern espanyol perquè sigui "aliat del creixement econòmic" i estigui "al costat" dels empresaris que arrisquen la seva economia. El president ha afegit que els darrers indicadors econòmics permeten ser "molt optimistes" de cara el 2016 i el 2017 i s'ha preguntat: "Si això és així en les condicions que coneixeu, de què no seríem capaços si tinguéssim un estat a favor?". | Puigdemont recrimina a l'Estat que posi "travetes" per obrir delegacions allà on Catalunya té possibilitats econòmiques |
Fa més de 300 anys, fruit d'un intercanvi comercial amb Amèrica, van arribar les mongetes a Castellfollit del Boix (Bages). De fet, l'any 1789 l'escriptor anglès Arthur Young ja esmentava la presència de la mongeta de Castellfollit del Boix al seu llibre 'Viatge per Catalunya'. Amb una història consolidada i unes característiques organolèptiques pròpies, els productors d'aquest llegum fa anys que treballen per aconseguir la Denominació d'Origen Protegida (DOP), que permetria preservar la qualitat i incrementar la seva promoció. De fet, la Fundació Miquel Agustí ja està a la recta final del projecte d'assessorament científic per obtenir una nova varietat de la mongeta -el més semblant possible a la varietat històrica-, però que sigui més resistent al clima i al territori. De pell molt fina, mida petita, textura cremosa i gust suau, la mongeta de Castellfollit del Boix té unes qualitats pròpies que la fan molt apreciada pels paladars. Així ho ha explicat a l'ACN Francesc Casañas, coordinador del grup de recerca de la Fundació Miquel Agustí, qui ha relatat que la mongeta que creix a Castellfollit "és d'origen mexicà i està emparentada amb una mongeta que es cultiva als Estats Units". "És una mongeta petita, que sensorialment es caracteritza per tenir molt poca percepció de la pell, no s'esberla quan es cou i és cremosa i amb un gust suau", ha descrit Casañas. Ja fa cinc anys que la Fundació Miquel Agustí treballa sobre el terreny en un projecte sobre la millora genètica i ambiental de la mongeta de Castellfollit del Boix i, segons ha apuntat Casañas, el projecte ja es troba a la recta final. L'investigador ha explicat que obtenir una nova varietat d'un producte alimentari és un procés molt lent, ja que "exigeix fer una selecció molt estricta" que comporta diversos anys d'estudi. Casañas ha apuntat que aquesta varietat de mongeta topa amb dos problemes principals: d'una banda, la resistència a la sequera i, de l'altra, aconseguir que les plantes tinguin un creixement més definit. Davant d'aquesta situació, la Fundació Miquel Agustí treballa en un camp experimental on duu a terme diverses iniciatives com ara el cultiu de plantes amb un encoixinat de plàstic. Segons Casañas, l'experiment té per objectiu veure si aquest encoixinat permet aguantar més la humitat a la planta davant de les sequeres i afavoreix així la germinació. La iniciativa pretén que l'aigua es coli a través d'uns petits forats que té el plàstic i es quedi estancada al volant de la planta, de manera que la humitat duri més temps. En el fons, ha dit l'investigador, "el projecte té per objectiu mantenir les característiques sensorials de la varietat històrica i corregir alguns defectes productius per aconseguir més benefici pels agricultors". Aconseguir incrementar la producció, un pas indispensable El president de l'Associació de Productors de Llegums de Castellfollit del Boix, Josep Rius, ha explicat que antigament la mongeta era un aliment d'autoconsum a la majoria de cases del territori i no es feien grans produccions. Avui en dia, però, "si ens interessa que això funcioni necessitem una producció mínima i aquí és on, a hores d'ara, ens trobem amb els principals entrebancs". Actualment l'associació compta amb 14 productors però entre tots ells no superen les dues tones de producció anual. Es tracta d'una quantitat molt petita per aconseguir tenir una DOP, ja que, segons ha apuntat Rius, "calculem que hauríem d'arribar a la trentena de tones anuals de producció per aconseguir la Denominació". Rius creu que amb les millores que pugui aportar l'estudi de la Fundació Miquel Agustí, els pagesos podran aconseguir una producció constant per poder abastir el mercat. De fet, el tècnic de la Fundació Miquel Agustí Francesc Casañas també ha alertat que "si no s'aconsegueix augmentar la producció i que més gent s'engresqui, difícilment tindrà interès aconseguir una marca europea", tot i que Casañas considera que "per la qualitat sensorial que té el producte, seria viable obtenir-la". | Els productors de mongeta de Castellfollit del Boix treballen per aconseguir una Denominació d'Origen Protegida |
L'alcaldessa de Berga considera que la interlocutòria del jutge és una mostra que "treballant amb convicció podem aconseguir victòries" ACN Berga.-L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, s'ha mostrat satisfeta amb l'arxivament de la causa contra ella pel fet d'haver-se negat a despenjar l'estelada de la façana de l'Ajuntament en dos períodes electorals. Venturós creu que la interlocutòria del jutge "assenta un precedent davant les absurditats que l'estat espanyol ens té acostumats" i critica que "s'estan jutjant per la via judicial conflictes que són estrictament polítics". En aquest sentit, la batllessa interpreta la interlocutòria com una mostra que "treballant amb convicció podem aconseguir victòries". Venturós, a més, defensa que la desobediència que s'ha posat en pràctica en aquesta acció "permet confrontar la legalitat establerta per l'Estat, que només accepta una minoria i que és absurda, per sobre de la legitimitat popular, que ha parlat molt clar". L'alcaldessa Montse Venturós recorda que el fet de mantenir l'estelada penjada al balcó de l'Ajuntament responia a la "voluntat popular" i, per tant, considera que en cap cas era un acte de propaganda, tal com també ha conclòs el jutge. D'altra banda, Venturós no descarta que la Fiscalia acabi recorrent la interlocutòria, "tenint en compte la ràtzia política i judicial de l'estat espanyol contra les administracions catalanes". El jutjat d'instrucció número 1 de Berga ha acordat arxivar la causa contra l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per no haver despenjat l'estelada del balcó de l'Ajuntament durant dos períodes electorals: les eleccions del 27 de setembre de 2015 i les generals del 20 de desembre de 2015.. En la interlocutòria, el jutge argumenta que l'exhibició d'una estelada a la façana del consistori no es pot entendre com un "acte de propaganda" perquè l'exhibició d'una bandera estelada "no és una opció política atribuïble a una sola candidatura, sinó a diverses". El magistrat recorda que un delicte electoral s'ha d'entendre quan es realitza una campanya encaminada a obtenir el vot per una candidatura en concret. Pel que fa la desobediència a l'autoritat, el magistrat argumenta que no hi va haver una "negativa franca, clara, patent, indubtable, indissimulada, evident o inequívoca" de la investigada per retirar la bandera estelada quan l'Ajuntament va ser requerit per fer-ho i considera que només va haver-hi "passivitat". | Montse Venturós: "L'arxiu de la causa assenta un precedent davant les absurditats de l'Estat" |
El líder de JxCat al Parlament, Albert Batet, ha reclamat unitat a l'independentisme. "Si persistim amb unitat, podem guanyar", ha assegurat aquest dissabte. Batet ha acudit a l'acte del Consell per la República a Perpinyà i ha demanat unitat al sobiranisme "per defensar-se de la repressió" i també per "defensar els èxits". "Avui és un dia d'alegria, és un acte de justícia", ha assegurat, amb la presència dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí al Rosselló després de "dos anys i escaig d'exili". "Hem viscut durant aquest temps a l'exili una repressió que encara continua i el fet que siguem a Perpinyà recorda que Puigdemont, Comín i Ponsatí són persones lliures a Europa però no a l'Estat espanyol", ha conclòs. | Batet (JxCat): "Si persistim amb unitat, podem guanyar" |
Unes 400 persones han jurat la bandera espanyola a Barcelona a l'aquarterament El Bruch de Barcelona, més d'un centenar menys que l'edició anterior. En el marc del dia de les Forces Armades a Catalunya s'ha fet la jura de bandera per a totes les persones de la societat civil que vulguin mostrar la seva "fidelitat" a la bandera espanyola. Els primers en participar a la cerimònia han estat el senador de Ciutadans per Catalunya Xavier Alegre i el diputat electe de Vox Ignacio Garriga. Josep Bou, candidat a l'alcaldia de Barcelona pel PP, no ha jurat la bandera però sí que hi ha assistit, i ha explicat que ja ho havia fet quan era membre de la Brigada Paracaigudista de la Legió. Els següents en encetar la cerimònia han estat el jurant més vell i el més jove, el primer de gairebé 87 anys i el segon de 18. L'acte ha estat presidit pel Tinent General Inspector General de l'Exèrcit, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, i l'han acompanyat autoritats com el secretari segon de la Mesa del Parlament, David Pérez; la subdelegada del Govern a Barcelona, Montserrat García, i diversos alts càrrecs policials i de l'exèrcit. Per poder participar a la jura de bandera cal ser major d'edat, tenir la nacionalitat espanyol, no haver estat declarat incapaç per sentència judicial ferma i que hagin transcorregut 25 anys des de la darrera jura feta. Les persones que volguessin participar-hi havien de sol·licitar-ho prèviament per poder-ne formar part. | Unes 400 persones juren la bandera espanyola a Barcelona |
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) celebra l'aprovació aquest dimecres de la llei d'arquitectura. El Parlament ha aprovat la llei amb els vots a favor de JxSí, PSC, CSQP i PPC. El col·legi destaca que la nova llei estableix l’arquitectura com a "activitat d’interès públic" i "fonament per al benestar i la cohesió socials". El COAC recorda que la llei fixa que el Govern i les administracions públiques determinaran les actuacions de foment i impuls de la qualitat arquitectònica i urbanística, així com les mesures per propiciar un marc d’actuació adequat en la contractació pública, referent també per a les actuacions en l’àmbit privat. Així mateix, subratlla que la llei conté mesures que per al col·legi són "essencials" com ara l’elaboració de continguts formatius en l’ensenyament i la creació de nous criteris i continguts tècnics per a la gestió i contractació administratives. També, en l’àmbit de la contractació pública, el col·legi considera que la llei té aspectes claus com és la preeminència dels criteris de valoració de la qualitat arquitectònica per sobre dels econòmics i l’establiment de valors de referència per calcular el preu de les licitacions dels contractes públics. El degà del Col·legi d’Arquitectes, Lluís Comerón, ha subratllat que tenen com una de les seves prioritats restablir el valor social que té l’arquitectura i la tasca dels arquitectes per millorar el benestar de les persones "i precisament aquest és l’objectiu de la Llei que s’ha aprovat avui". Comerón recorda que des del 2013, la conselleria de Territori i Sostenibilitat, primer amb el conseller Santi Vila i posteriorment amb Josep Rull, va assumir com a propi aquest projecte, "impulsant-lo amb determinació i cercant el màxim consens possible per tal de poder disposar d’un instrument útil". "Estem convençuts que la llei ajudarà a què l’arquitectura pugui generar unes condicions de vida i entorns més òptims, millorant també les condicions laborals dels professionals que hi participen", ha afirmat. El col·legi també destaca que la llei és pionera a Europa, exceptuant França i recorda que cap altre estat membre ha materialitzat les recomanacions de la Unió Europea per al foment de la qualitat arquitectònica mitjançant la promoció dels seus valors entra la ciutadania i l’adopció de polítiques exemplars de construcció pública. En aquest sentit, afegeix que la llei catalana esdevé un referent internacional, junt amb la llei aprovada a França fa prop d’un any. | El COAC destaca que la nova llei d'arquitectura estableix el "fonament per al benestar i la cohesió socials" |
Una dona ha mort aquest dissabte al matí després d’accidentar-se amb la furgoneta que conduïa a Llers (Alt Empordà), segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). L’avís del sinistre s’ha rebut a les 09.34 hores d’aquest dissabte al quilòmetre 2 de la GI-510, la carretera local que uneix Llers amb Terrades. Per causes que s’estan investigant, una furgoneta ha sortit de la via i, posteriorment, ha bolcat. Com a conseqüència de l’impacte, la conductora i única ocupant del vehicle –una dona d’uns 40 anys, segon el SEM- ha perdut la vida. Arran de l’accident s’han activat tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). El sinistre no ha provocat afectació viària. Segons informa el Servei Català de Trànsit, la víctima, I.B., tenia 40 anys i era veïna de Terrades. Era l'única ocupant del vehicle i no s'ha pogut fer res per salvar-li la vida. Per causes que s'estan investigant, circulava per la GI-510 amb una furgoneta Peugeot Berlingo quan ha sortit de la via i ha impactat de forma lateral amb uns pins que hi havia just al costat de la via. Seguidament, el vehicle ha bolcat. En aquell moment, la carretera estava molla per la pluja que queia. Arran de la incidència, s'han activat tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i tres dotacions de Bombers que han hagut de talar dos arbres per poder retirar la furgoneta i recuperar el cos de la víctima. L'accident no ha provocat afectació viària. | Mor una conductora en sortir de la via i bolcar amb la furgoneta a Llers, a l’Alt Empordà |
El president de Cs demana a Sánchez que reaccioni i retreu a Torra que doni suport a "comandos separatistes" que posen llaços ACN Alella.-El president de Cs, Albert Rivera, i la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, han retirat llaços grocs aquest dimecres al migdia que estaven situats en una tanca a la rambla d'Àngel Guimerà d'Alella, al Maresme. En declaracions als periodistes, Rivera ha defensat que han decidit "netejar l'espai públic de símbols ideològics" davant la inacció del govern espanyol i ha avisat que ho continuaran fent fins que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, reaccioni. Així mateix, ha criticat que el govern de Torra "doni suport als comandos separatistes" que posen llaços grocs a l'espai púbic i ha afegit que hi ha una "situació d'excepció". Segons Rivera, no hi haurà convivència fins que hi hagi neutralitat a l'espai públic i veu demostrat que " a Catalunya hi ha fractura social". Poc després de la retirada dels llaços, un grup de persones els ha tornat a col·locar. | Rivera i Arrimadas retiren llaços grocs a Alella per "netejar l'espai públic de símbols ideològics" |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.