text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
La ultradreta de Vox ha obtingut un escó a Catalunya amb uns 145.000 vots i el 3,6% dels sufragis, un augment important tenint en compte que en els últims comicis, el juny del 2016, va obtenir només 198 vots. En canvi, el Front Republicà, la formació antifeixista impulsada per l'exdiputat de Podem Albano Dante-Fachín, s'ha quedat fora del Congrés, després d'aconseguir uns 110.000 vots i un 2,6% dels sufragis. El llindar mínim per optar a l'escó és del 3%. A Girona, Vox ha obtingut uns 10.600 vots i a Lleida 5.700. A Tarragona, gairebé 20.000 persones han votat la ultradreta, que ha aconseguit superar el llindar del 3% però pel repartiment d'escons no ha obtingut representació, amb un 4,8%. A Barcelona, la formació de Santiago Abascal ha rebut 110.000 vots, un 3,6% dels sufragis. Pel que fa al Front Republicà, a Barcelona ha aconseguit 83.000 vots, per sota del 3%. A Girona, la formació ha quedat per davant del PP amb 14.232 vots, un 3,75% del total. A Lleida, han obtingut uns 6.000 vots, un 2,7%, mentre que a Tarragona 8.000, gairebé un 2%. | La ultradreta de Vox obté un escó a Catalunya i els antifeixistes de Front Republicà queden fora del Congrés |
La Unitat de Genoll del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha realitzat recentment amb èxit el seu primer trasplantament de menisc. Es tracta d’un procediment complex que porten a terme pocs centres de Catalunya i que s’inscriu en la creixent tendència de la cirurgia del genoll de buscar la preservació per evitar, sempre que sigui possible, la col·locació de pròtesis. Aquest transplantament es fa per artroscòpia, amb l'ús d'un menisc d'un donant cadàver. Els meniscs són teixits tous formats per col·lagen situats a l’articulació del genoll que actuen com a amortidors i estabilitzadors articulars. En ocasions, sobretot durant la pràctica esportiva, es poden trencar o esquinçar a causa d’un gir molt brusc del genoll. El tractament quirúrgic que s’aplicava antigament era l'extirpació total del menisc per cirurgia oberta. Després, amb l'arribada de la cirurgia artroscòpia, es van passar a fer reseccions parcials i, més recentment, es repara la lesió mitjançant sutures, intentant mantenir el màxim de teixit meniscal. Tot i això, continua havent-hi malalts als quals es practiquen reseccions subtotals, i en alguns d’aquests pacients pot estar indicada una posterior cirurgia de trasplantament meniscal, a causa de la presència de dolor i inestabilitat articular, i amb l'objectiu d'evitar a mig o llarg termini la cirurgia protèsica. | L'Hospital de Bellvitge fa el seu primer trasplantament de menisc |
Passar o no de la fase 0 a la 1 no hauria suposat massa canvis al sector hoteler de la Costa Brava. La pràctica totalitat dels establiments ja havia decidit que aquest dilluns 11 no obriria, fins i tot abans de conèixer la proposta de Salut. "Mentre només pugui venir el turisme gironí, és molt complicat", explica el gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià. Aquí, dels 98 hotels que aplega la marca, si s'entrava en fase 1, només preveien obrir-ne dos. El sector ja mira cap al juny, confiant que es permeti la mobilitat arreu de Catalunya i que s'aixequin les restriccions de fronteres per atraure client francès. La Federació d'Hostaleria, a més, recomana no córrer tot i que l'empresariat es trobi "entre l'espasa i la paret". Sense coixins decoratius al llit, ni 'amenities' al lavabo, ni minibar, ni tampoc fulletons informatius. El Parkhotel San Jorge de Calonge (Baix Empordà) havia decidit obrir dilluns. I aquests últims dies ja ha estat adaptant les habitacions de dues de les seves plantes. En total, una trentena de les 121 que té el complex. En espera que l'Estat concretés totes les directrius, d'entrada allò que estava clar és que les zones comunes estarien tancades (piscina, menjador, spa, gimnàs, etc.). A la recepció, un metacrilat separaria el personal dels clients i l'esmorzar –el restaurant es mantindria tancat- se serviria a l'habitació. La proposta de Salut de mantenir la Regió Sanitària en fase 0, que la Moncloa ha d'avalar, suposa que el San Jorge no pugui obrir dilluns. "Continuarem treballant de manera interna per adaptar-nos al moment en què sigui possible", explica la sotsdirectora del San Jorge, Alba Jordà. Dels 98 establiments que s'apleguen sota la marca Costa Verd Hotels, el de Calonge era un dels dos –l'altre, és a Calella de Palafrugell- que havia decidit obrir si es passava a la fase 1. "Tot i que a nivell empresarial sabem que no és fàcil, creiem que per la imatge que tenim hem d'intentar obrir al més aviat possible", concreta la sotsdirectora. I és que, des de fa tretze anys, el San Jorge portava obert els 365 dies. Abans de la pandèmia, d'ençà del 2007, no havia tancat mai. Més mobilitat El gerent del Grup Costa Brava admet que passar a fase 1, i permetre que els dos hotels obrissin, hauria permès començar a moure un sector que porta quasi dos mesos aturat. Però també creu que "la mobilitat bàsica no dona per obrir gaire hotels". Per això, el sector ja mira cap al mes de juny, confiant que aleshores ja es permetin els desplaçaments entre províncies. "No descarto que la gent de muntanya de les comarques gironines tingui ganes de venir a marina, però també és cert que té menys sentit obrir si no pot arribar turisme d'arreu de Catalunya", explica. Sabrià, a més, també explica que s'està treballant perquè a principis de juny hi hagi un grup d'hotels que obrin. Són els 54 que s'apleguen sota el paraigües de Petits Grans Hotels de Catalunya: establiments familiars amb poques habitacions repartits arreu del país. "Això ens permetria que l'oferta comenci a estar viva, perquè sinó també és difícil que hi hagi demanda", concreta. Martí Sabrià també subratlla que, en paral·lel, l'esperança és que Europa aixequi les restriccions a les fronteres. I que si més no el turisme francès –en aquesta zona de la Costa Brava, representa fins al 33%- també pugui venir. "Sabem que potser seran estades curtes i escapades breus, amb destins que no es trobin a més de mig dia de viatge; però no hem d'oblidar que amb unes 4 ó 5 hores de cotxe si fem un cercle des de Girona arribem a Alacant, Madrid, el País Basc i també fins a Bordeus, Lió o Marsella", concreta Sabrià. De fet, el gerent del Grup Costa Brava s'atreveix a afirmar que la reobertura de fronteres, aquí, pot ser decisiu. "Si no s'obren les fronteres, és probable que molts hotels tampoc ho facin; sobretot els que puguin tenir entre 70 ó 80 habitacions", vaticina. "Amb seguretat" La Federació d'Hostaleria de les comarques gironines, que ja va advertir que el pla de desescalada podria portar al "desastre econòmic" del sector, recomana no córrer. El seu president, Antoni Escudero, admet que l'empresariat es troba "entre l'espasa i la paret", perquè voldria reobrir els establiments. Però també subratlla que encara hi ha massa incerteses. No només pel que fa als protocols contra la pandèmia que s'han d'adoptar –aquest divendres s'espera que l'Estat concreti del tot les mesures al sector- sinó també pels aspectes laborals. "Aquells qui hagin fet un ERTO, fins que no s'assegurin que el poden anar aixecant de mica en mica, és millor que no ho facin; perquè pot ser la ruïna", explica el president de la federació. La reserva prèvia, obligatòria Sense o amb fase 1, doncs, la gran majoria d'establiments turístics de la Costa Brava haurien continuat tancats. De fet, per posar un exemple, el gremi d'hotelers de Lloret de Mar (Selva) ja va avançar que ells no obririen fins que es garantís la mobilitat entre províncies. Però com el Parkhotel San Jorge de Calonge, a Palamós (Baix Empordà) també hi havia un establiment que havia decidit obrir. En aquest cas, el Càmping Palamós, que preveia fer-ho el proper 15 de maig. "Ens va semblar oportú fixar una data per començar a engegar motors i donar resposta a la clientela", explica el seu codirector, Albert Vall Roqué. El càmping ja havia començat a prendre mesures davant l'emergència de la covid-19. Totes les zones comunes estarien tancades (piscina, vestidors, lavabos, restaurant) i els clients haurien de fer reserva prèvia i pagar-la per avançat. Es podrien allotjar en bungalous o bé arribar amb autocaravana, però no plantar la tenda (perquè els lavabos estan tancats). A l'arribada, no passarien per la recepció, sinó que anirien directament al bungalou o a la parcel·la. El supermercat del càmping també estaria tancat, però hi hauria l'opció de fer comandes per WhatsApp, que es lliurarien dos cops al dia. En espera de conèixer amb precisió les directrius per la covid-19, Vall Roqué explica que davant "la incertesa" ells havien decidit obrir "sota mínims" i, a més, intentant preveure-ho tot "en excés". Per al codirector, mantenir-se en fase 0 ja suposa d'entrada "no poder obrir, que no és poca cosa". "Vol dir haver de posposar els plans que havíem fet, retornar diners de reserves, parlar amb els treballadors, els proveïdors...", explica Albert Vall Roqué. Al càmping, el personal està amb ERTO i l'equip directiu s'ha reduït el sou un 50%. Les cases rurals, en la mateixa línia I com els hotels i els càmpings, aquest nou retard de quasi última hora en la reobertura dels allotjaments turístics no ha agafat a contrapeu les cases rurals de la demarcació. Segons explica la gerent de Turisme Rural Girona, Costa Brava Pirineu, Tere Vilà, pràcticament no comptaven amb reserves confirmades fins a finals de maig i durant el més de juny. "Excepte en casos molt puntuals, no ens afecta massa i les cases tindran més temps per preparar el protocols d'obertura", ha apuntat. La gerent subratlla que els més de 240 allotjaments de turisme rural de les comarques gironines associats esperen "poder obrir quan el client comenci a venir". Tere Vilà, però, reclama a les administracions que precisin com més aviat millor quines mesures de seguretat hauran de complir per poder adequar els establiments a les necessitats sanitàries. Segons Vilà, el client "número 1" per a la gran majoria del turisme rural de la demarcació és el que prové de Barcelona i la seva àrea metropolitana. "Algunes zones de l'Alt Empordà tenen molt públic francès, holandès o alemany però, tot i això, la principal prioritat per a nosaltres és que es permetin els moviments interprovincials abans de finals de maig", ha afirmat la gerent. Per posicionar les cases de turisme rural gironines, l'associació està accelerant la creació d'una central de reserves a través del web turalgi.com perquè els visitants puguin descobrir, amb un sol clic, l'oferta de tots els allotjaments associats. | Més fase zero: els hotels de la Costa Brava ja miren al juny, pendents del turisme català i l'obertura de fronteres |
El festival de fotografia de Sant Cugat del Vallès, el Lumínic, ha ajornat la seva segona edició, que s'havia de celebrar a partir d'aquest dijous, 26 de març, i espera que la situació de la crisi sanitària pel coronavirus permeti celebrar el festival durant el mes de maig. L'organització ha explicat en un comunicat que les dates exactes es donaran a conèixer "quan es tingui més informació de l'evolució de la pandèmia a Catalunya" i sempre que les autoritats sanitàries ho autoritzin. | El festival de fotografia de Sant Cugat s'ajorna i s'espera que es pugui fer al maig |
L'abril es convertirà per quart any consecutiu en el mes del vi a l'Empordà. El festival Vívid oferirà més de 50 propostes on el vi és el protagonista. Enguany, els organitzadors han optat per reduir el nombre d'activitats (l'any anterior eren 75) per tal de millorar-ne la qualitat i també incorporar novetats com tastos en espais emblemàtics com el Castell de Recasens, el Monestir de Sant Pere de Rodes, la casa de l'Abad de Llançà o la torre del Museu del Suro de Palafrugell. L'enoturisme és una peça clau per als cellers de l'Empordà per donar a conèixer el seu producte. A més, té una incidència clara en les vendes que es fan directament al client. Segons dades del Consell Regulador de la DO Empordà, de les 5.800.000 ampolles venudes el 2016, un 11% van ser vendes directes des dels propis cellers. Enguany, i com a novetat, totes les activitats del Vívid es podran reservar directament al web del festival. Amb l'objectiu de promocionar la ruta del vi de la DO Empordà, atraure visitants i omplir d'activitats un mes com l'abril (quan els viticultors no estan tan enfeinats), el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el Consell Regulador van iniciar l'experiència del Vívid. El festival del vi arriba ja a la quarta edició i els organitzadors l'han volgut replantejar. Per una banda, s'ha reduït el nombre d'activitats (passa de 75 a 50) buscant que siguin de major qualitat i també distribuint-les de manera agrupada al territori. Cada setmana, les propostes es concentraran en un àmbit territorial concret i això farà que els visitants ho tinguin més fàcil per organitzar l'agenda i, fins i tot, poder compaginar més d'una activitat en un mateix dia. D'altra banda, també s'ha buscat obrir espais singulars i emblemàtics del territori per a fer-hi tastos. És el cas el castell de Recasens, el Monestir de Sant Pere de Rodes, la casa de l'Abad de Llançà o la torre del Museu del Suro de Palafrugell. A tots ells es faran degustacions del vi de l'Empordà. A més, el festival compta amb noves activitats. L'1 d'abril arrencarà amb una caminada popular entre vinyes a Capmany, un dels territoris amb més cultiu de vinya. Al final, es podrà degustar la 'butinatxa', una nova creació que combina la botifarra i la garnatxa. D'altres activitats noves és la posada en servei del que s'ha anomenat 'Vinibus' que sortirà cada dissabte des de quatre localitats per visitar diversos cellers. El director del Patronat de Turisme, Ramon Ramos, ha justificat el decreixement del nombre d'activitats per tal de buscar una "major qualitat" en la proposta del Vívid. "Volem que el visitant pugui fer una descoberta del territori i oferir-li una programació més qualitativa que quantitativa", ha remarcat. Tot es pot reservar per Internet Com a novetat aquesta any, totes les activitats es podran reservar i pagar a través del web del festival. És una millora tecnològica que vol facilitar tant a visitants com a cellers la planificació de les activitats. S'han posat a la venda des d'avui 1.500 places a les activitats més restringides, tot i que n'hi ha d'altres (com la marxa popular) que no tenen aforament. A la llarga, i segons ha explicat Ramos, la voluntat és que alguns dels paquets que s'ofereixen especialment per al Vívid es puguin mantenir dins l'oferta de tot l'any. En l'organització del programa d'activitats hi participen els 27 cellers visitables que formen part de la DO. A més, també formen part de la iniciativa els 104 socis que integren el Club de màrqueting de la Ruta del Vi DO Empordà. Augment de les vendes directes El president del Consell Regulador de la DO Empordà, Xavier Albertí, ha remarcat que les activitats d'enoturisme i de promoció dels cellers tenen una incidència en les vendes que es fan directament als cellers. El 2016 es va tancar amb 5.800.000 ampolles venudes, de les quals l'11% es van vendre directament als cellers. Són unes dades que, segons Albertí, augmenten any rere any. "Hi ha una relació entre les activitats de difusió i les visites, que es tradueixen en vendes directes", ha manifestat. Segons dades del Patronat de Turisme, l'any 2016, un total de 47.350 enoturistes van fer visites als cellers gironins. Les activitats del Vívid van, en bona part, adreçades al turista de proximitat. Així doncs, s'espera que s'hi apuntin sobretot persones procedents de la resta de comarques gironines, Catalunya, l'estat espanyol i la Catalunya del Nord. El fet que la Setmana Santa també caigui en abril és un fet que podria fer augmentar les visites, segons els organitzadors. En l'edició passada, es van registrar més de 7.000 visitants (un 30% més que el 2015) que van fer una despesa mitjana de 25 euros per persona. Es calcula que l'impacte econòmic al territori va superar els 480.000 euros. Per procedències, el 37% eren gironins, el 49% de la resta de Catalunya i el 17% internacionals. | El Vívid es reformula per oferir menys activitats però de més qualitat i obre espais emblemàtics per a fer-hi tastos |
Els Mossos d'Esquadra han detingut dos veïns de Lleida, de 33 i 35 anys, com a presumptes autors de cinc delictes de robatori amb força. La policia va obrir una investigació la setmana passada en tenir coneixement de diversos robatoris en bugaderies d'autoservei de Lleida entre els dies 14 i 21 de setembre. En concret, tres van ser en una bugaderia del carrer Castelldans, i els altres dos en una bugaderia del carrer Riu Francolí on, després de forçar el caixetí expenedor de bitllets, els lladres van sostreure la recaptació que contenien. Arran de la investigació, els Mossos van identificar els presumptes autors dels fets. El primer va ser detingut dimarts al vespre al carrer Miquel Serra, i el segon dimecres al matí al carrer Boters. Els detinguts, amb nombrosos antecedents, han passat aquest dijous a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida. | Dos detinguts per cinc robatoris en bugaderies d'autoservei de Lleida |
El balanç oficial provisional de morts en els atemptats de París segueix sent de 129 i no de 132 com s'havia informat després d'un comunicat difós aquest diumenge des dels hospitals de la capital francesa que informava que tres persones havien mort a conseqüència de les ferides que havien patit en els atacs. La imprecisió de la nota de premsa, que no detallava que havien perdut la vida dissabte, ha estat malinterpretada per molts mitjans de comunicació que han elevat a 132 el balanç provisional de morts a conseqüència dels atemptats. | La xifra de morts pels atemptats de París és de 129 |
Cs durà als ajuntaments catalans on hi té representació una moció de suport a la Guàrdia Civil i de condemna del terrorisme i la violència. És un text similar al que el partit taronja ja va dur al Parlament pocs dies després de la detenció de diverses persones vinculades als Comitès de Defensa de la República (CDR) però que la cambra va rebutjar. Segons ha informat el diputat Dimas Gragera en un comunicat, la iniciativa busca "defensar tots els catalans que se senten amenaçats" davant dels qui "volen imposar a la força un model de societat". La moció sosté que la Guàrdia Civil viu una situació d'"assetjament" a Catalunya per part de l'independentisme i condemna que polítics sobiranistes "persisteixen en buscar la divisió, la radicalització i es dediquen a qüestionar les institucions de l'Estat". | Cs vol que els ajuntaments catalans donin suport a la Guàrdia Civil i condemnin el terrorisme |
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha anunciat aquest dijous al migdia que el Departament convocarà una reunió en les pròximes setmanes amb els grups parlamentaris per analitzar conjuntament el grau de compliment de la moció sobre el projecte Visc+. Per a Comín, el primer que ha de fer el departament és asseure's amb els grups al voltant d’una taula, analitzar la moció d'octubre del 2014 del Parlament que demanava paralitzar el projecte fins que es reorientés i es fes un procés participatiu i "veure si s’ha complert de manera satisfactòria" ja que l’objectiu de la Conselleria és que "es compleixin les condicions que preveu la moció per permetre la continuïtat del Visc+". Antoni Comín ha explicat que la moció parla d’aturar qualsevol licitació del projecte VISC+ i ha afirmat que això s’ha complert: "No hi ha hagut cap licitació des que es va aprovar la moció fins a dia d’avui. Aquí, el compliment és fàcilment demostrable". Pel que fa al procés participatiu, el conseller recorda que hi ha hagut jornades i que, per exemple, el gener del 2015 n’hi va haver una en la línia de la jornada participativa que preveu la moció. Tot i això, el conseller ha deixat clar que si s’arribava a la conclusió que aquesta jornada no era suficient i que calia fer un debat amb més participació pública és una possibilitat a la qual estan oberts els responsables del departament "sense cap problema". Les declaracions de Comín arriben just un dia després que es fes públic que el departament ja ha cedit dades mèdiques personals anonimitzades a centres de recerca públics, en el marc del programa Visc+, malgrat una moció parlamentària que n'havia demanat la paralització temporal. La CUP va criticar aquestes cessions per part de l'anterior conseller, Boi Ruiz, i va demanar a Comín que les paralitzi. Comín ha fet aquestes declaracions al final de l’acte de presentació, que s’ha fet a La Pedrera, de dues noves guies sobre l’alimentació durant el tractament del càncer. Aquestes guies, que acaben de publicar la Fundació Alícia i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), formen part de la col·lecció 'Menjar durant el tractament del càncer', un projecte social que impulsa la Fundació Catalunya-La Pedrera. | El conseller Comín diu que es reunirà amb els grups per parlar sobre el Visc+ i tirar-lo endavant |
El conegut director de sèries de televisió com 'The Newsroom' i 'El ala oeste de la Casa Blanca', Aaron Sorkin, debuta aquesta setmana com a director d'un llargmetratge amb 'Molly's game', una drama basat en fets reals que explora el món de les apostes. L'actriu Jessica Chastain protagonitza a una esquiadora olímpica que, després de patir un accident, aparta l'esport de la seva vida i passa a organitzar partides de pòquer il·legals en els millors hotels de Nova York i Los Angeles. La jove guanyarà milions de dòlars fins que l'FBI la començarà a investigar. El prestigiós advocat Charlie Jaffey serà la seva única oportunitat per evitar la presó. Al marge d'aquest film també arriba als cinemes la quarta entrega de la saga de terror 'Insidious', i el drama 'El museo de las maravillas'. Wonderstruck. El museo de las maravillas Després de rebre la Palma d'Or a la millor pel·lícula al passat Festival de Cannes, el cineasta Todd Haynes dirigeix la novel·la juvenil de Brian Selznik 'Wonderstruck. El museo de las maravillas'. El drama explica dues històries situades a Nova York en dos temps molt diferents, els anys 20 i els 70, que acaben connectant. D'una banda hi ha en Ben, que somia en el pare que mai va conèixer, i de l'altra la Rose que ho fa amb una misteriosa actriu que la té fascinada. Quan en Ben descobreix a casa seva una pista i la Rose llegeix un titular d'un diari els dos començaran una aventura que es desenvoluparà amb una fascinant simetria. Insidious: La última llave La quarta entrega de la franquícia de terror sobrenatural 'Insiduos' torna a la gran pantalla amb 'La última llave'. De nou compta amb el guió de Leigh Whannell i és dirigida per Adam Robitel. La protagonista del film, Elise Rainier, té la capacitat de posar-se en contacte amb els morts i en aquesta ocasió s'enfrontarà amb les misterioses aparicions que es produeixen a Nou Mèxic, Estats Units, a la que va ser casa seva durant la infantesa. Per ajudar als nous inquilins de l'habitatge, Elise haurà d'enfrontar-se amb els esperits i les forces del mal que hi ha entre aquelles parets. Això es convertirà en el repte més temible que s'ha trobat fins ara. Qué fue de Brad El director Mike White estrena la comèdia sobre l'amistat 'Qué fue de Brad'. L'actor Ben Stiller protagonitza a en Brad, un home que tot i tenir una bona carrera professional i una família feliç, està obsessionat amb les fortunes que tenen els seus antics companys de l'escola. A punt de complir els 50 anys, té la sensació que no ha fet res de profit. Durant un viatge a la Costa Est d'Estats Units amb el seu fill, en Brad es veurà obligat a enfrontar-se amb els seus amics i, sobretot, amb els seus sentiments de fracàs. Que baje Dios y lo vea El guionista extremeny Curro Velázquez dirigeix la primera estrena espanyola de l'any, 'Que baje Dios y lo vea'. L'acció se situa en un monestir que viu una situació econòmica molt delicada i la seva única oportunitat de salvació és guanyar un torneig de futbol europeu només per a religiosos. El problema és que en aquesta congregació ningú juga a futbol i el pràcticament obligat i inesperat equip de futbol que es crearà necessitarà tenir molta sort per poder salvar casa seva. Sola en casa 'Sola en casa' és la proposta d'animació que arriba aquesta setmana als cinemes de la mà del director canadenc Peter Lepeniotis. La Chloe i la seva mare es veuen obligades a anar a viure en una casa amb gnoms al jardí. Ben aviat, la Chloe i el seu amic Liam descobriran el gran secret que amaga la casa: les figures que viuen al jardí estan vives. I és que durant anys els gnoms han protegit el planeta d'uns estranyes criatures amb males intencions. És per això que els dos amics hauran d'unir forces amb els gnoms per lluitar contra aquestes criatures i així salvar el món. Entre elles La debutant belga Solange Cicurel dirigeix el film 'Entre elles', protagonitzat per les actrius Jenifer Bartoli, Camille Chamoux, Tania Garbarski i Stéphanie Crayencour. La comèdia se centra en el fet de mentir a les persones que estimes. Així la pel·lícula narra com amagar la veritat es complica quan entres en un cercle viciós. Quatre cosines molt diferents entre elles tenen en comú que menteixen. Tot això canviarà quan setmanes abans del casament d'una d'elles, les altres descobriran que el nuvi enganya a la futura núvia. | Aaron Sorkin debuta com a director de cinema amb el drama sobre el món de les apostes 'Molly's game' |
El president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, el conseller d'Interior, Miquel Buch, i la titular de Salut, Alba Vergés, intervindran aquest dimecres a les 10:30 hores en la compareixença telemàtica del Parlament per explicar la gestió de la crisi sanitària del coronavirus, tal com ha pogut saber l'ACN. Així, a Torra l'acompanyaran finalment els consellers amb responsabilitats en la gestió de la crisi sanitària. La Junta de Portaveus -que es reuneix aquest dimarts a les 12 hores- avalarà el format definitiu i ordenarà les intervencions dels membres de l'executiu. La sessió la presidirà el president del Parlament, Roger Torrent, amb la presència -a distància- dels presidents dels grups parlamentaris. Torra va demanar dimecres passat a Torrent comparèixer per via telemàtica al ple del Parlament per donar compte de la situació i les mesures per fer front al coronavirus. La Mesa, reunida divendres passat, va acordar que el president de la Generalitat comparegués de forma telemàtica però no en un ple, sinó a través d'una "sessió extraordinària". El grup parlamentari de JxCat no acceptava aquest format de compareixença telemàtica perquè no es faria en un ple, i avui ha tornat a demanar a la Mesa que activi la tecnologia "necessària" per fer plens telemàtics. Per la seva banda, els lletrats van avalar ahir que el Parlament no pot convocar plens telemàtics, segons l'informe avançat per l'ACN. Els serveis jurídics proposen que sí que es poden dur a terme compareixences a distància, ja siguin en comissió, o del president de la Generalitat i del Govern, així com reunions telemàtiques. Els lletrats, de fet, aposten per suspendre l'actual període de sessions i que entri en funcionament la Diputació Permanent, i tanquen la porta a celebrar plens. Ahir Torra encara no havia pres una decisió sobre el format final de la seva compareixença al Parlament. Finalment, el president de la Generalitat explicarà telemàticament la gestió de la covid-19 demà a partir de les 10:30 hores, en una intervenció on s'hi afegiran Aragonès i els consellers amb responsabilitats amb la situació sanitària: Buch i Vergés. La Junta d'avui al migdia acabarà de tancar el format de la compareixença, on podrien ser els consellers els qui responguessin les preguntes dels presidents dels grups parlamentaris. | Torra, Aragonès, Buch i Vergés donaran demà explicacions sobre la covid-19 en la compareixença telemàtica del Parlament |
Un jove de 24 anys ha resultat ferit greu aquest dimecres després de patir un ofegament a la platja de Gavà (Baix Llobregat), segons ha explicat el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Els fets han tingut lloc cap a un quart de cinc de la tarda i segons sembla han estat els socorristes de la platja els encarregats de treure'l de l'aigua. L'home estava inconscient, tot i que no estava en aturada cardiorespiratòria, per la qual cosa no se li han practicat maniobres de reanimació. L'individu ha estat traslladat pel SEM a l'Hospital de Viladecans. | Un jove de 24 anys ferit greu després de patir un ofegament a la platja de Gavà |
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha respost aquest dimarts la moció de censura de Pablo Iglesias amb un discurs on ha desgranat la que –al seu entendre- és la personalitat política del líder de Podem, i on ha assegurat que la seva “sobreactuació indignada” i la seva noció de la política “com un mer espectacle” l’”incapacita per ser president del govern d’Espanya”. “El candidat ha donat proves sobrades de la seva agilitat en les piruetes a curt termini i ha aconseguit en més d’una ocasió desconcertar els que pugnen pel seu espai polític”, ha dit Rajoy, però “no és fiable” i “no inspira confiança” i “no ha de ser president”. Segons Rajoy, per a Iglesias “el parlament és un lloc per muntar el pollastre”, però els espanyols “han dit amb claredat” a les urnes “que no volen que governi”. “Ha perdut un milió de vots en sis mesos” i “com més el coneixen, menys el voten”. Rajoy ha pres la paraula després del discurs de prop de tres hores d’Iglesias amb una intervenció on ha augurat que un govern del líder de Podem seria “letal per al benestar general i per al model de convivència que ens hem donat”. “Vostè no ha de ser president del govern de tots els espanyols, pel succedani de programa de govern que ha presentat i pel que ha dit i ha fet”, ha apuntat Rajoy, que ha afegit que per a Iglesias la política és “un espectacle” de “gestos, eslògans i poses fotogràfiques”. “El que els passa és que no poden perdre el focus de les càmeres”, ha dit Rajoy, “però el Parlament és més que un dels seus circs”. En aquest mateix sentit, ha afirmat que el líder de Podem utilitza un format “televisiu” i “teatral” que inclou un “barnís d’impertinencia” que mostra “la repugnància moral que li provoca la casta”. “Necessita aquesta parauleria inflamada i aquesta sobreactuació indignada que gasta habitualment”, ha dit Rajoy, però “aquesta actitud també l’inhabilita per ser president del govern d’Espanya”. Ha recordat els escratxes de Podem i les manifestacions del mateix Iglesias a les seves tertúlies. “No són fets remots ni pecats de joventut, sinó una estratègia clara i definida d’assetjament al discrepant, i són aquest tipus de conductes les que demostren que vostès no poden governar Espanya”, ha dit Rajoy. També l’ha acusat de fer manifestacions “exagerades i falses”. “Com es pot dir que a Espanya els drets dels ciutadans estan amenaçats o segrestats pel comportament del PP?”, ha preguntat Rajoy, que li ha retret també que hagi afirmat que l’Estat es troba en un sistema “d’excepcionalitat”. Segons Rajoy, Podem ha vist en la crisi econòmica i en els casos de corrupció una oportunitat perquè s’instal·li a Espanya un populisme d’esquerres”, però “com més avancem en la recuperació i es jutja més corruptes, més distància s’obre entre el seu discurs i la realitat i més necessita exagerar el to”. Més enllà de la personalitat política d’Iglesias, Rajoy ha criticat també la seva concepció sobre el que “és Espanya” i sobre la seva articulació. | Rajoy a Iglesias: “Vostè no ha de ser president del govern d’Espanya” |
L’Ajuntament de Badalona ha retirat aquest dimecres la placa que el consistori va dedicar a l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, quan Xavier García Albiol era l’alcalde i aquest ho ha considerat de “mesquí”. El consistori ha informat a través d’una piulada que retirava la placa “per les víctimes del Tarajal i tothom qui mor al Mediterrani”, argument que el popular ha qualificat de “pobre”. En ser preguntat sobre aquesta qüestió, Albiol ha acusat el govern badaloní d’actuar basant-se en “l’odi i el revenjisme”. Ha afirmat que és “indigne” que es retiri aquesta placa que es va posar quan es van inaugurar les obres del Passeig Marítim i ha criticat també que s’hagi fet aquest matí enviant una brigada municipal, en plena onada de fred, i “perquè els veïns no els increpin”. | Badalona retira la placa dedicada a Fernández Díaz i Albiol ho qualifica de “mesquí” |
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha iniciat un nou període d’inscripcions dels cursos de català per millorar les habilitats comunicatives. D’aquesta manera, i amb el lema ‘Connecta’t al català’, dóna continuïtat a l’oferta de cursos del 2017 per atendre totes les necessitats lingüístiques, tant orals com escrites. El Consorci organitza cursos presencials, en línia o combinant les dues modalitats i per a sectors professionals, s’imparteix cursos especialitzats i sessions formatives d’aspectes concrets per millorar la qualitat de l’expressió oral o escrita. Per practicar la llengua fora de l’aula també s’organitzen activitats complementàries de llengua i cultura. El Departament de Cultura destaca que iniciar-se en la comprensió i l’expressió oral, adquirir fluïdesa en les converses, ser competent lingüísticament a la feina o millorar l’escriptura en contextos formals, són algunes de les propostes que ofereixen els 22 centres de normalització lingüística en els 146 punts d’atenció del CPNL. Segons el Departament, el valor afegit de l’oferta formativa del Consorci rau en la diversitat d’activitats culturals complementàries que els alumnes fan dins i fora de l’aula –sovint coorganitzades amb altres entitats–, que garanteixen contextos d’ús per a la pràctica comunicativa, i faciliten el coneixement de l’entorn, la descoberta del patrimoni cultural català i la construcció de marcs de referència per afavorir la cohesió social. També amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge i l’ús del català en l’entorn laboral com a eina de competitivitat, el Consorci ofereix formació especialitzada per a les empreses. L’oferta per al sector empresarial està dissenyada a mida, en funció de les necessitats específiques de l’empresa, i se centra en cursos per millorar l’expressió oral –com 'Atenció telefònica', 'Parlar per comunicar' o 'Com fer exposicions orals'–, cursos per millorar l’expressió escrita –com 'Articles d’opinió: saber escriure amb arguments' o 'Escriure a la xarxa'– i cursos com 'Aplicació de recursos lingüístics a la xarxa' Una oferta flexible i adaptable El CPNL ofereix cursos presencials en una àmplia franja horària per arribar a tots els públics, amb horaris que permeten compatibilitzar la formació amb la feina o els estudis. Les modalitats de formació s’adapten a les noves maneres d’aprendre i, per tant, a banda dels cursos presencials, el CPNL ofereix cursos en línia mitjançant la plataforma Parla.cat, si són cursos generals, i mitjançant l’Aula Mestra, si són cursos especialitzats, i també ofereix cursos que combinen la modalitat presencial i en línia. El cercador de cursos del web del Consorci permet buscar-los per localitat, comarca, nivell i per modalitat. Els cursos de català organitzats pel Consorci segueixen els programes de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Els certificats de nivell que expedeix el Consorci són equivalents als certificats oficials de la DGPL i es corresponen amb els nivells del marc europeu comú de referència (MECR). | El Consorci per a la Normalització Lingüística inicia un nou període d’inscripcions de cursos de català |
Els alcaldables a l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall i Ada Colau freguen l'empat en la victòria a les eleccions del pròxim 26-M. Així ho indica la segona enquesta preelectoral del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) que publica 'El Periódico' aquest diumenge, que dona un 21,5% dels vots i deu regidors a ERC i un 20,4% dels sufragis i entre nou i deu edils a BComú. El PSC quedaria tercer i doblaria els quatre regidors que tenia en l'últim mandat, mentre que la candidatura de Manuel Valls seria la quarta força, amb uns cinc o sis edils, segons el sondeig. Seguidament, quedaria JxCat, que dividiria els regidors obtinguts el 2015 en la meitat i se'n quedaria amb cinc. La CUP entraria a l'Ajuntament i el PP se'n quedaria fora. A una setmana del 26-M, l'enquesta del GESOP mostra que Maragall i Colau mantenen un frec a frec que s'ha intensificat respecte al primer sondeig publicat per 'El Periódico' sobre les municipals fa 15 dies. Així, el candidat republicà ha perdut força passant del 22,5% dels vots a un 21,5%, mentre que Colau ha retallat distàncies augmentant el 20% que augurava l'anterior enquesta a un 20,4% dels sufragis. El sondeig també reflecteix que el PP es quedaria a les portes d'entrar al consistori amb un 4,1% dels vots, mentre que la CUP sí que hi aconseguiria dos o tres regidors. De fet, els anticapitalistes han millorat els resultats obtinguts a la primera enquesta del GESOP en un punt i mig i han passat d'un 4,6% dels sufragis a un 6,1%. D'altra banda, tampoc no entraria a l'Ajuntament la candidatura encapçalada per Jordi Graupera, Barcelona és capital, que assoliria un 3,8% dels vots. | Maragall i Colau freguen l’empat en la victòria, segons una enquesta d’'El Periódico' |
L'Ajuntament de Girona ha anunciat una campanya "dura" de sancions contra els veïns que no reciclen com pertoca. L'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, explica que ja han informat de manera "extensa" sobre la necessitat de separar els residus correctament, i ara "toca anar a per la via de les multes". Madrenas ha deixat clar que el servei de neteja "és important" però adverteix que "no s'hi destinaran més diners" dels que s'hi posen actualment. "Seran actuacions policials contundents per assegurar que els ciutadans incívics tornin a recuperar la voluntat de preservar el medi ambient", ha assenylat la batllessa. L'Ajuntament també preveu que en els propers mesos estigui llesta l'ordenança que regula els patinets elèctrics. Abocar malament les escombraries comportarà conseqüències a Girona aquest 2020. I és que la despesa que fa l'Ajuntament de Girona en el servei de neteja – uns 16 MEUR – no s'ampliarà. De fet, el consistori ja la considera molt alta i per tant reclama que a partir d'ara "s'embruti menys" la ciutat. Per això, l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ja ha advertit que se sancionarà els veïns "incívics" que llencen la brossa o no toca, o que directament la deixen al carrer. "És inacceptable que es deixin les escombraries en contenidors incorrectes o a fora", ha reblat Madrenas. La batllessa ha explicat que ja han explorat diverses mesures que s'han dut a terme a d'altres localitats per tal d'evitar un increment en l'import que es dedica al servei de neteja. "És una despesa que no té cap sentit i cal destinar els diners a que es gestionin bé els residus i no pas a recollir-los", explica. Tot plegat per aconseguir una "ciutat neta i amable" i que "segueixi sent referent en gestió de residus". "Ara toca la via de la sanció perquè totes les campanyes informatives possibles ja les hem fet", ha comentat Madrenas. En aquest sentit, l'alcaldessa ha assegurat que "no hi ha cap ciutadà de Girona" que no sàpiga què ha de fer amb la seva brossa, o on van les escombraries que genera. Per tot plegat es desplegarà un dispositiu policial "contundent" que contempla diverses mesures que s'estan acabant de treballar, i que s'explicaran en els propers mesos. "Seran actuacions policials importants", ha assegurat Madrenas, que considera que "ara cal que els que es mostren contraris a tenir respecte als seus conciutadans" es vegin obligats a tenir-lo. Control dels patinets elèctrics Una altra ordenança que s'està acabant d'enllestir i que preocupa a l'Ajuntament de Girona és la que fa referència a la regulació dels patinets elèctrics. En aquest sentit, Madrenas ha reconegut que veuen amb bons ulls l'ús d'aquests aparells, ja que afavoreixen el transport sostenible, si bé considera que cal regular-ne la seva circulació. De fet, l'intendent de la Policia Municipal de Girona, Joan Jou, ha explicat que ara mateix no tenen una posició definida ja que no hi ha aquesta ordenança que els permeti actuar cap a un sentit o un altre, en relació als patinets. El consistori dona per fet que en els propers mesos ja s'haurà enllestit l'ordenança. | L'Ajuntament de Girona anuncia una campanya "dura" de sancions contra els veïns que llencin les escombraries on no toca |
El ple de Reus ha aprovat amb 15 vots a favor, 10 en contra i dues abstencions la proposta de denominar el parc adjacent a l'escola Joan Rebull com a parc U d'Octubre. L'espai, a tocar de l'avinguda Onze de Setembre, és una zona verda de nova creació. El nom original, Mas Mayner, designarà uns jardins a l'interior del parc i no el recinte en si, com demanava una associació de veïns de la zona. El debat l'han seguit des de la sala de plens diverses persones convocades pel CDR, amb pancartes on s'hi llegia 'Llibertat' i samarretes grogues, i d'altra banda, diversos ciutadans amb banderes espanyoles i de Tabàrnia. La discussió encesa entre grups ha provocat retrets per part del públic, i l'alcalde, que ha amenaçat de suspendre el ple, ha acabat expulsant un dels assistents. La discussió s'ha tornat a encendre quan s'ha debatut la proposta de la CUP de suport als professors investigats per delictes d'odi a l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca, que ha prosperat. Des de Ciutadans, que han retret a l'alcalde la "rapidesa" amb què s'ha portat la moció al ple, han apuntat que l'1 d'octubre va representar la fractura social i que el nom "no busca el consens, sinó aprofundir en la divisió". "Amb accions com aquestes, torna a deixar clar que és només mig alcalde", ha criticat a l'alcalde el regidor Juan Carlos Sánchez. Davant de la sala, dividida en dos blocs entre els assistents que duien pancartes de 'Llibertat' i d'altres amb banderes espanyoles, el portaveu popular Sebastià Domènech ha retret a Pellicer que aquesta situació era el que havia aconseguit amb la intenció d'impulsar aquesta denominació. "El que veu aquí és una divisió de la ciutat provocada de manera artificial i que no calia", ha reblat. Des de la CUP, la regidora Mariona Quadrada ha defensat el nom d'1 d'Octubre per al nou parc com a "símbol de la memòria d'aquest dia en què van ser agredits i vexats per les forces d'ocupació espanyoles". Quadrada ha acabat amb un retret als assistents que duien banderes espanyoles i pancartes on s'apuntava que el dia del referèndum havia estat la mostra de la fractura social: "el que hi ha escrit aquí és pur feixisme", ha assegurat la regidora, entre la cridòria d'aquesta part dels presents. Des d'Ara Reus han justificat la seva abstenció perquè el nom "no ha estat consensuat per totes parts". Els socialistes, que han votat en contra, han lamentat que s'hagi proposat un nom fora de "l'ús habitual" en la denominació de zones de la ciutat. La tensió en els moments en què es debatien propostes sobre política nacional ha fet que l'alcalde, Carles Pellicer, hagués d'intervenir en múltiples ocasions per demanar silenci i que els presents evitessin mostres de rebuig o suport a ningú. En un moment, l'alcalde ha amenaçat de suspendre el ple per una qüestió d'ordre. Finalment, per acabar amb l'enrenou, Pellicer ha expulsat un dels assistents del grup que duia banderes espanyoles, tot i que després ha permès que tornés a entrar un cop s'havia acabat de debatre la proposta en qüestió. Dos nous poliesportius El ple també ha aprovat la incorporació al pressupost del 2018 els 3,4 milions d'euros del superàvit generat amb la liquidació dels comptes municipals de 2017. Així, i segons un acord del govern amb el grup municipal del PSC, es destinarà en gran part a equipaments esportius, mentre que dues partides es reserven per ampliar la dotació dels pressupostos participatius i a l'amortització de convenis subscrits entre l'Ajuntament i Reus Serveis Municipals. En concret, les instal·lacions esportives seran dos poliesportius lleugers, un vincular al Col·legi Joan Rebull i l'altre al Col·legi Cèlia Artiga. Cada un costarà 1,2 milions d'euros i donaran servei als centres i s'obriran a la ciutat la resta del dia. Està previst que les obres comencin enguany i acabin l'any vinent. Part dels diners també es destinaran a finançar la redacció del projecte executiu del pavelló del Molinet, vinculat a l'Institut Roseta Mauri, amb un import de 70.000 euros i les obres es faran entre el 2019 i 2020. Els pressupostos participatius s'han ampliat a 750.000 euros després que s'hagin afegit 550.000 euros addicionals. Finalment, els 400.000 euros restants dels romanents es destinaran a amortitzar convenis subscrits entre l'Ajuntament i la societat Reus Serveis Municipals. Es tracta d'equipaments i edificis construïts per l'empresa municipal i que l'Ajuntament utilitza amb un conveni d'arrendament. La finalització anticipada d'aquests convenis permetrà que els béns passin a ser titularitat del consistori. L'operació suposarà un estalvi en despesa corrent a l'Ajuntament, alhora que es millorarà la tresoreria de Reus Serveis Municipals. Altres propostes En la mateixa sessió plenària, s'ha declarat desert el concurs públic per la concessió de l'Estadi Municipal de Futbol de Reus. Ara, s'obre un procés en què el consistori i el club podran negociar. Al ple també s'ha aprovat per 21 vots a favor i sis en contra la resolució de procediments sancionadors per infracció de la normativa sobre tinença d'animals potencialment perillosos. | El ple de Reus aprova batejar amb el nom 'U d'Octubre' un parc de la ciutat |
L'any 2018 es van llogar 128.000 metres quadrats d'oficines al districte barceloní 22@, un 14% més que el 2017, segons la consultora Cushman & Wakefield. Són dades que recull l'informe anual d'aquesta firma sobre l'evolució del mercat d'oficines en aquest indret, que s'ha fet públic aquest dijous. La xifra representa un 33% del total de lloguer d'oficines de la capital catalana. Les operacions més destacades, per sobre dels 5.000 metres quadrats, han estat les de les firmes Everis, CCC-Facebook, WeWork, IMH i Criteo. A banda, el primer trimestre del 2019 s'han aconseguit "xifres rècord" dels últims deu anys amb 63.000 metres quadrats, segons ha indicat Javier Bernades, president de la Comissió d'Urbanisme de 22@Network bcn. Una de les últimes firmes que s'hi ha instal·lat ha estat Casa Àsia, que ha presentat aquest dijous la nova seu aprofitant la presentació de l'informe. | 128.000 metres quadrats d'oficines llogats al districte 22@ de Barcelona el 2018, un 14% més que l'any anterior |
Un motorista va morir dimecres al vespre en un accident de trànsit al punt quilomètric 4,5 de la BP-1121 a Monistrol de Montserrat, al Bages. Per causes que encara s'estan investigant, una motocicleta va sortir de la via i va morir el seu únic ocupant, A. J. A., un home de 25 anys veí de Barcelona. Després de rebre l'avís a les 21.32 hores s'han desplaçat al lloc dels fets cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, una dotació dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies medicalitzades del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), segons informa el Servei Català de Trànsit. És la víctima mortal de trànsit que fa 100 a la xarxa viària interurbana de Catalunya aquest any. | Mor un motorista en un accident de trànsit a Monistrol de Montserrat |
Julio Manrique, Núria Gago, Álvaro Cervantes, Pep Munné, Carme Elias i Amparo Moreno apareixeran, entre altres actors, a la sèrie ACN Barcelona.-La segona temporada de la sèrie televisiva 'Cites' s'estrenarà el pròxim 2 de maig a TV3 i substituirà, en el 'prime time' dels dilluns, 'Nit i dia'. De fet, aquest dijous s'ha acabat el rodatge de la nova temporada de 'Cites', una sèrie de TV3, basada en el format original d'Entertainment One Television International Ltd. i produïda per Arca Audiovisual (grup Filmax). Com ha explicat la CCMA, els nous capítols de 'Cites' incorporaran personatges nous i començaran noves històries que aportaran sensacions i matisos diferents al particular món de les cites per internet com per exemple fantasies de parella, relacions intergeneracionals, amor a la tercera edat o doble vida. Julio Manrique, Núria Gago, Álvaro Cervantes, Pep Munné, Manel Barceló, Carme Elias i Amparo Moreno apareixeran, entre altres actors, a la nova temporada. La CCMA ha recalcat en un comunicat, que la nova temporada tindrà "un to més de comèdia romàntica i més energia, i serà més fresca. Es deixarà anar una mica més la timidesa pròpia de la primera cita i, en canvi, es buscarà gaudir més del viatge". Així mateix, s'obrirà el vessant de relacions, "no seran només joves els protagonistes de les cites, s'amplia el camp als sèniors per parlar, també, de gent que tenen una vida al darrere: que han tingut matrimonis, que han tingut moltes experiències personals i ara s'han d'enfrontar a una cita". La sèrie mantindrà alguns dels personatges que l'espectador ja coneix i mostrarà l'evolució de les seves històries una mica més enllà d'on es van deixar. Repetiran algunes cares conegudes de la primera temporada, com Isak Férriz (Martín), Bea Segura (Blanca), Laia Costa (Paula), Nausicaa Bonnín (Sofia), Júlia Molins (Ona) i Biel Duran (Àlex). Entre els intèrprets de la nova temporada, hi ha actors i actrius com Julio Manrique, Núria Gago, Alain Hernández, Llorenç González, Álvaro Cervantes, Marcel Borràs, Alba Ribas, Marina Salas, Nao Albet, Anna Moliner, Anna Casas, Alfonso Bassave, David Marcé, Pep Munné, Carme Elias i Paula Malia. Aquest mateix dijous en la darrera jornada de rodatge s'ha gravat una escena en la qual Amparo Moreno comparteix un gintònic amb Manel Barceló. Seran en Pere i la Maria en la ficció. | Acaba el rodatge de la segona temporada de 'Cites', que s'estrenarà el 2 de maig a TV3 |
Els responsables de les universitats aposten per millorar en 100 MEUR el pressupost de 2017 i disminuir un 10% les matrícules ACN Barcelona.-Els rectors de les set universitats públiques catalanes han fet públic aquest dijous un manifest conjunt per reclamar al Govern millores en la política universitària per millorar la qualitat. Els màxims responsables de les universitats han demanat una major autonomia pels centres pel qual és imprescindible un nou model de finançament estable que asseguri a les universitats ''suficiència econòmica'' que arribi fins a l'1,22% del PIB, la mitjana dels països de l'OCDE. En el pressupost del 2017, l'increment pressupostari hauria de ser de 100 MEUR que compensi també una rebaixa del 10% del preu de la matrícula. I és que els rectors també reclamen que el què paguin els estudiants es comenci a acostar al 14% del cost real. Els rectors de les universitats catalanes han presentat aquest dijous una proposta al Govern perquè millori el finançament dels centres i rebaixi els preus de les matrícules. Per als pressupostos del 2017, els responsables de les universitats demanem que el pressupost creixi en 100 MEUR, un import que hauria de revertir en el preu que paguen els estudiants i que hauria de disminuir un 10% el curs vinent. Pels rectors, és una primera fase d'actuacions per aconseguir un finançament estable que asseguri la suficiència econòmica de cada universitat. Tal i com ha explicat el portaveu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), la quantitat proposada no els acosta a l'1,22% del PIB que reclamen a llarg termini per acostar-se a la mitjana dels països de l'OCDE, perquè són ''conscients'' de la situació pressupostària de la Generalitat, però consideren, els rectors, que podria anar ''encaminada'' a la reducció d'un 10% de les matrícules dels estudiants, dos aspectes que volen que es treballin conjuntament. Els rectors defensen la igualtat d'accés o progrés de tots els ciutadans i per això volen aquesta rebaixa dels preus públics d'accés a la universitat però a més, aposten perquè els graus i els màsters costin el mateix preu. Bonet ha defensat que graus i màster són dues etapes educatives de la universitat i que no pot ser que a segona, que dóna més possibilitat d'inserció laboral, es reservi a ''aquell que s'ho pot pagar''. En aquest sentit, l'ACUP també proposa millorar el sistema de beques equitat, que entenen com un sistema provisional instaurat per respondre a la pujada de taxes del 2011, però que cal anar perfeccionant. Pla de xoc per poder contractar Els rectors coincideixen en considerar que les mesures del govern espanyol que han limitat durant els darrers anys les reposicions del personal docent i investigador (PDI) i del personal d'administració i serveis (PAS) han afectat les universitats amb una gran ''pèrdua de capital humà'' Per aquest motiu, es demana un ''pla de xoc'' que en deu anys permeti que els dos col·lectius, PAS i PDI facin un relleu generacional i se'ls permeti una estabilització laboral als interins amb possibilitats de promoció. Per aquest pla, els rectors reclamen autonomia universitària i que cada centre pugui decidir sumar-se, o no, al pla Serra Húnter de manera que pugui definir els llocs de treball i les figures de contractació en funció de les necessitats. Mantenir el consens del 3+2 Des de l'ACUP es demana també un compromís ferm per mantenir els acords del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) en relació a la posada en marxa del 3+2, és a dir, que només les titulacions noves puguin dissenyar-se, si es creu positiu, de 180 crèdits i que la modificació de plans d'estudi ja existents es faci en consonància a totes les universitats que ofereixen els estudis i per motius estrictament acadèmics, i assegurant sempre que el preu del grau és el mateix que el del màster. Pels rectors és millor estar mínimament ''bloquejats'' que no pas ''fer assajos''. Els rectors consideren que totes aquestes mesures són necessàries per poder mantenir la qualitat a les universitats catalanes alhora que fer- ne un sistema més just i a poder ser, més assequible per a tots els estudiants. | Els rectors catalans fan front comú per exigir millores de finançament i una rebaixa de les matrícules universitàries |
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha deixat clar aquest dimecres que no entrarà al govern espanyol perquè el PP no s’ha regenerat i ha assegurat que el seu partit durà a terme una oposició “responsable” i “capaç d’arribar a acords”. En una entrevista a ‘Els Matins’ de TV3, Rivera ha afirmat que el president del govern espanyol no els va oferir entrar a l’executiu perquè el mateix Rajoy sabia que “en cap moment ho hem volgut”. “El PP ha protegit el continuisme i la continuïtat de Rajoy i nosaltres estem a l’oposició”, ha afegit el líder del partit taronja, que considera que “és millor demanar canvis que demanar cadires en aquests moments”. “Una altra cosa és que C’s pugui entrar en un Govern, pugui guanyar unes eleccions o pugui estar formant part d’un govern nou de regeneració d’aquest país”, ha continuat Albert Rivera, que ha insistit que no produir-se aquesta regeneració “ha provocat que no hi hagi cap mena d’entesa” per entrar a l'executiu de Rajoy. Per Rivera, “una cosa és que hi hagi un president que no ens agrada, l’altra una situació del bloqueig”, ha afegit el president de Ciutadans, que també ha dit que “Espanya es mereix que es posi en marxa i controlar un govern que ha estat descontrolat quatre anys amb majoria absoluta”. Ciutadans va acordar un paquet de mesures per donar suport a la investidura de Rajoy i Rivera ha dit que el “millor balanç” de la legislatura seria que aquestes s’haguessin implantat. Sobre l’escorta d’Arrimadas: “No és un debat polític, és un tema de seguretat” En l’entrevista a TV3, Rivera també s’ha referit a les polèmiques declaracions de la portaveu del partit al Parlament, Inés Arrimadas, en què va assegurar que portava escorta perquè a Catalunya “ja sabem què passa”. Per Rivera, no es tracta d’un “debat polític” sinó d’un “tema de seguretat”. “L’error és pensar que a Catalunya no puguem dir la veritat del què passa”, ha argumentat el líder de la formació taronja, que també ha expressat el seu desig que ningú a Catalunya ni a l’Estat hagués de portar protecció policial. “Mentrestant, no podem exagerar ni amagar la realitat”, ha comentat. Rivera ha recordat que ell mateix va rebre amenaces de mort en el poble on vivia anteriorment i que seus de Ciutadans, com les de l’Hospitalet i Girona, han rebut atacs per part de desconeguts en diverses ocasions. “M’agradaria que tot això fos fals. Va amb el sou, assumeixo que defensar el que defenso a vegades no agrada”, ha dit. | Rivera assegura que C’s no entrarà al govern espanyol per la manca de renovació del PP |
Els responsables de l'Hotel Vila de Calella (Maresme) han expulsat el destacament de més de 100 agents de la Guàrdia Civil que feia aproximadament tres setmanes que s'hi allotjava. El representant de l'empresa gestora de l'hotel, David Coll, ha explicat a l'ACN que la decisió s'ha pres després dels aldarulls que van protagonitzar els agents la nit de l'1 d'octubre, quan vestits de paisà van atacar amb porres extensibles un grup de ciutadans que es manifestava al carrer. Coll assegura que la Guàrdia Civil els va enganyar perquè van dir-los que eren agents de reforç davant l'amenaça jihadista a Catalunya i no unitats pensades per intentar boicotejar el referèndum. "La sensació d'haver-los tingut a casa és horrorosa. Mai més agafarem aquesta púrria", ha etzibat. L'hotel tanca ara portes i ja no tornarà a obrir fins la propera temporada. | L'Hotel de Calella que allotjava la Guàrdia Civil expulsa els agents després dels fets de l'1-O |
Gemma Lienas ha guanyat la XXXIV edició del premi de literatura infantil El Vaixell de Vapor, dotat amb 11.000 euros, amb la seva obra 'Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline'. Mentre, David Nel·lo i Colom ha guanyat la XXVIII edició del premi de literatura juvenil Gran Angular, dotat també amb 11.000 euros, pel llibre 'La segona vida del Marc'. Els dos guardons s'han donat a conèixer aquest divendres. Editorial cruïlla i la Fundació SM van impulsar la creació dels Premis El Vaixell de Vapor i Gran Angular fa més de 30 anys per "promoure i prestigiar l'escriptura d'obres per a infants i joves en llengua catalana, que els fomenti el gust per la lectura i els transmeti valors socials i humans". | Gemma Lienas, guanya el premi El Vaixell de Vapor, i David Nel·lo, el Gran Angular |
Els Mossos d'Esquadra, en una actuació conjunta amb tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat i del Departament de Benestar Animal de l'Ajuntament de Barcelona, han ordenat aquest dilluns el tancament d'una botiga de mascotes al barri de Sant Gervasi de la capital catalana per maltractar els animals. La botiga –Puppies, al número 66 del carrer Sant Eusebi- està gestionada per la societat DogCatalunyaPerros i ha estat sancionada amb una multa de 3.363 euros, el tancament per un període de dos anys i una inhabilitació per a la tinença d'animals de també dos anys. El consistori s'ha fet càrrec de 83 cadells -68 gossos i 15 gats-, que vivien en condicions inadequades, desnodrits i amb greus infeccions com la parvovirosis, una important malaltia contagiosa. A la botiga se li ha retirat el Llibre de registre de nuclis zoològics, el certificat que acreditava la seva inscripció com un d'aquests nuclis i també s'han precintat les gàbies i les instal·lacions on es trobaven els animals. L'origen d’aquesta actuació és la denúncia interposada per una entitat animalista el gener d'enguany a l'Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona, per les condicions d'estada i de venda dels cadells. Com a conseqüència de les actuacions de l'Ajuntament de Barcelona, el Govern va incoar un expedient sancionador en què es denunciaven les inadequades instal·lacions on es mantenien els animals, des del punt de vista tant higiènic sanitari com de benestar. Igualment, s'imputava l'empresa per vendre cadells amb símptomes aparents de patologies parasitàries infeccioses i es denunciava que la societat no havia pres les mesures necessàries perquè gaudissin de l'alimentació adequada i no patissin danys. Pel que fa als requisits administratius establerts per als nuclis zoològics, la botiga no recollia els moviments dels animals en el llibre de registre d'entrades i sortides. Per tots aquests motius, es considera que DogCatalunyaPerros ha comès una infracció administrativa molt greu i dues de greus. Ja sancionada amb 2.500 euros l'any 2013 Fruit de les diverses inspeccions dutes a terme per l'Ajuntament de Barcelona, aquesta societat ja va ser sancionada l'any 2013 amb més de 2.500 euros per motius similars. Segons el Departament de Territori, el cobrament d'aquestes multes s'està tramitant pel procediment de constrenyiment sobre el patrimoni de l'empresa. Els informes veterinaris dels tècnics municipals que van acompanyar les inspeccions realitzades van posar de manifest que els cadells presentaven un desenvolupament deficient per a la seva edat, mala nutrició, símptomes d'haver estat confinats en espais reduïts i, en molts casos, infeccions greus i malalties contagioses. | Tanquen dos anys i multen amb 3.300 euros una botiga de mascotes de Barcelona per maltractar els animals |
Unes 500 persones donen suport des de dos quarts de set de la tarda davant la delegació del govern espanyol a Barcelona al tall que des de primera hora del matí d'aquest dilluns bloqueja la frontera d'Espanya amb França a la Jonquera. Centenars de persones han respost a la crida de Tsunami Democràtic, que pretén bloquejar l'accés fronterer durant tres dies en una nova acció per forçar el govern espanyol a dialogar amb el català per aconseguir una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. Els concentrats a Barcelona, convocats per l'anomenada Generació 1 d'Octubre i pel CDR Barcelonès, criden consignes com 'Fora les forces d'ocupació', 'Independència' o 'Donde está Albert Rivera'. També han cantat 'Els segadors'. Cap a les vuit del vespre els manifestants han decidit aixecar la concentració davant la delegació del govern espanyol i s'han encaminat fins a l'avinguda Diagonal. Després s'han dirigit a la plaça Cinc d'Oros i un cop allà s'han assegut a terra per tal de tallar el trànsit en aquest punt, a la cruïlla de la Via Augusta amb el carrer Pau Claris. El tall ha començat poc després d'un quart de nou de la nit. | Unes 500 persones donen suport al tall de la Jonquera davant la delegació del govern espanyol a Barcelona |
La Cambra de Comerç de Barcelona crearà un nou consell assessor per al seu servei d'estudis que estarà integrat únicament per acadèmics economistes i no inclourà empresaris o representants d'institucions, com fins ara, segons ha avançat el diari 'ARA' i ha pogut confirmar l'ACN de fonts de la institució. El consell substituirà la Taula de Política Econòmica, i estarà integrat per economistes com Andreu Mas-Colell, Jordi Galí, Guillem López Casanovas o Teresa Garcia-Milà així com també Ada Ferrer i Elisabet Viladecans, entre d'altres. El consell assessorà el gabinet d'estudis de la Cambra i es constituirà divendres que ve, durant la presentació d'un estudi sobre l'impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures. | La Cambra crearà un nou consell assessor per al servei d'estudis integrat únicament per acadèmics |
La setena edició del Girona A Cappella Festival comptarà aquest any amb The Real Group, "el millor grup d'Europa" del gènere, tal i com l'ha qualificat el director, Pau Marquès. Del 12 al 20 de maig, el certamen de música vocal ha programat onze actuacions, la majoria de les quals gratuïtes. Una d'elles serà un concert tribut als Beatles amb una banda integrada per membres de The Hanfris Quartet i Les Anxovetes. Una altra de les novetats d'enguany és la secció 'Off festival', una prova que esperen poder consolidar properament. El festival, que se celebra coincidint amb Temps de Flors, ha sabut connectar bé amb el públic jove. Per això, l'Ajuntament de Girona es planteja considerar-lo com un festival estratègic. | El Girona A Cappella Festival comptarà amb The Real Group, "el millor grup d'Europa" del gènere, i un tribut als Beatles |
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) reclama a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que millori l'aparcament del centre de la ciutat abans de sol•licitar la liberalització horària pels polígons, amb la qual es vol facilitar la construcció d'un nou parc comercial a Masia d'en Barreres. En una carta que el secretari general de la patronal, Isidre Also, adreça al regidor de Promoció Econòmica, Juan Luis Ruiz, el Comitè executiu de la FEGP aplaudeix la futura construcció de la nova àrea de grans i mitjanes botigues on hi havia l'antiga fàbrica Cemex però adverteix "preocupació" pel risc que els establiments del centre de la ciutat quedin "eclipsats". "No s'hauria de contemplar l'excepcionalitat d'horaris comercials en una determinada zona de la ciutat sense abordar la problemàtica de l'actual nucli comercial", remarca la FEGP en relació a la manca d'aparcament al centre de Vilanova. D'aquesta manera, la patronal anima l'Ajuntament a sol•licitar l'alliberament d'horaris comercials per als polígons, sempre i quan "habiliti espais adequats i raonables per donar resposta a la demanda d'aparcament al centre, alhora evitant el flux errant de vehicles que transiten d'una banda a l'altra en la cerca impossible d'un estacionament". Al mateix temps, la FEPG demana que els municipis del Garraf treballin per establir un "acord de coordinació supralocal" per a planificar el desenvolupament industrial i comercial de la comarca de forma conjunta. | La FEGP insta l'Ajuntament de Vilanova a millorar l'aparcament al centre abans de voler liberalitzar l'horari als polígons |
La Generalitat xifra en 118,20 milions d'euros (MEUR) la inversió efectiva que rebran les comarques gironines amb els pressupostos del 2020. Perquè a aquelles inversions reals que recull el projecte, s'hi sumen també les d'altres organismes i consorcis que reben fons públics. Per comarques, la que rebrà més injecció de diners serà el Gironès (35,17 MEUR), seguida de la Selva (23,62 MEUR) i l'Alt Empordà (13,54 MEUR). I pel què fa a projectes, el delegat del Govern, Pere Vila, ha volgut destacar aquells referits a infraestructures (com la millora de la C-66 entre Cornellà del Terri i Sant Ferriol), a equipaments educatius (com els nous instituts de Vilablareix i Caldes) o els que milloraran el sistema d'abastament d'aigües i la xarxa de depuradores. El delegat també ha justificat que no hi hagi cap partida específica per al nou Trueta –l'hospital sí que rebrà però 3,48 MEUR- perquè el Departament encara no n'ha decidit l'emplaçament. 118.208.033 euros. Aquesta és la inversió que rebran les comarques gironines –aquí, no s'hi compta la Cerdanya- amb els nous pressupostos de la Generalitat. El delegat del Govern, Pere Vila, ja ha destacat d'entrada que aquest 2020 fa ser "optimistes", perquè a més de la injecció procedent del Govern, el territori també rebrà les d'altres administracions, com ajuntaments, Diputació i consells comarcals, que estan aprovant pressupostos a l'alça. Centrant-se amb els comptes que aquesta setmana han entrat al Parlament, Pere Vila ha especificat primer quina serà la inversió que rebran les diferents comarques. Així, el llistat es completa amb el Pla de l'Estany (13,53 MEUR), el Baix Empordà (11,71 MEUR), la Garrotxa (11,69 MEUR) i el Ripollès (9,93 MEUR). A partir d'aquí, el delegat ha fet incís en quins són els projectes més destacats per al territori. En carreteres, ha subratllat els 12,12 MEUR que rebrà la millora de la C-66 a cavall del Pla de l'Estany i la Garrotxa, o els 4,55 MEUR que es destinaran a condicionar les carreteres locals GI-633 i GI-634 entre Sant Julià de Ramis (Gironès) i Verges (Baix Empordà). En Educació, el projecte de pressupostos destina 4,8 MEUR al nou institut de Vilablareix (Gironès), 1,64 MEUR al de Caldes de Malavella (Selva), 1,07 MEUR per a l'ampliació de l'IES Brugulat de Banyoles o mig milió a la nova Escola Fanals de Platja d'Aro (Baix Empordà). Aquí, Pere Vila també n'ha destacat els 458.950 euros per a la nova escola Montserrat Vayreda de Roses (Alt Empordà) o els 620.000 per a la Sant Iscle de Vidreres (Selva). I també hi ha tota una altra línia de partides referides al sistema d'abastament d'aigües o a l'ampliació i millora de depuradores. Aquí, per exemple, s'hi inclouen 2,7 MEUR per als col·lectors en alta de Verges, Colomers i Jafre; 1,3 MEUR per al sistema de desguassos de la presa de Boadella o les ampliacions de les depuradores de Maçanet de la Selva (4,28 MEUR) i de Cassà (3,15 MEUR). Primer, decidir allà on es fa Dins el llistat d'inversions, Pere Vila tampoc ha passat per alt els 3,48 MEUR que rebrà l'hospital Josep Trueta. Unes partides que, entre d'altres, serviran per fer obres a urgències i ampliar el bloc quirúrgic, l'hospital de dia oncològic, la UCI pediàtrica i neonatologia. El delegat també ha justificat que els comptes d'aquest 2020 no incloguin cap partida específica per al nou hospital perquè Salut encara no n'ha decidit la ubicació definitiva: si a Domeny o bé al costat del Santa Caterina (preveu fer-ho aquest primer trimestre). "Això fa que encara no s'hagi pogut contemplar cap partida específica, perquè hi ha infinitat de treballs previs abans de dur a terme la construcció", ha dit Pere Vila. El delegat, però, també ha matisat que això no vol dir que durant aquest any part dels diners dels pressupostos no es destinin al nou Trueta. "Avui, malgrat que internament s'està fent molta feina, això no genera cap inversió prèvia; en tot cas, seran despeses incloses dins el pressupost ordinari", ha precisat. I més o menys, això també és el que passa amb el nou institut Ermessenda de Girona (que s'ha de situar a les naus de l'antiga Simon). El pressupost destina una partida conjunta de 13.288,38 euros per als instituts Ermessenda i Sarrià de Ter (actualment, en mòduls prefabricats). Però no n'hi ha cap per al projecte del nou IES. "En tot cas, està previst fer-lo i, a mesura que passin els diferents exercicis, s'anirà solucionant", ha precisat Pere Vila. 1.928 places en salut i educació A més de les inversions, el delegat del Govern també ha fet incís en què els pressupostos d'aquest 2020 permetran crear 1.928 places de treballadors públics a les comarques gironines. I que d'aquestes, el gran gruix (1.911) seran per a salut i educació. Aquí no s'hi contemplen, però, els Mossos d'Esquadra (perquè es comptabilitzen apart). El secretari general de Vicepresidència, Economia i Finances, Albert Castellanos, ha explicat les línies generals dels pressupostos de la Generalitat per al 2020. N'ha destacat, per exemple, que als comptes d'aquest any, per primer cop, la inversió pública supera els 2.000 MEUR. | La Generalitat xifra en 118,20 MEUR la inversió que els pressupostos del 2020 destinen a les comarques gironines |
Els nens i adolescents amb dolor crònic podran ser atesos a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Investigadors i professionals vinculats a la Càtedra del Dolor Infantil de la URV-Fundació Grünenthal, l'única a l'Estat d'aquestes característiques, volen traslladar els seus coneixements més enllà dels despatxos per tractar una malaltia força menystinguda, si bé afecta entre un 20% i un 30% de la població infantil. De fet, des del 2007 ja presten aquest servei a l'Hospital Sant Joan de Reus, on han atès més d'un centenar de nens amb diferents problemes de dolor crònic. L'objectiu, però, és que l'obertura a Tarragona sigui el revulsiu per captar i formar experts, aconseguir més recursos i avançar en la investigació i la millora de la qualitat de vida dels qui pateixen dolor crònic. En una entrevista a l'ACN, el director de la càtedra, Jordi Miró, que lidera aquesta iniciativa, lamenta que les administracions no es prenguin seriosament aquesta patologia. "Ves quin rotllo", deia una pacient de 16 anys d'un municipi proper a Reus, abans de ser tractada per aquest equip de professionals vinculats a la URV. Després de quatre anys convivint amb el dolor crònic i d'haver passat per diferents especialistes, de consulta en consulta, era reticent a qualsevol tractament. Va ser anar a les sessions, trobar-se amb altres noies com ella, i oli en un llum. Va tornar a l'esplai, a sortir amb les amigues i a tornar a il·lusionar-se pels estudis de magisteri. La mare no se'n sabia avenir. "En moltes ocasions no podem fer que el dolor desaparegui, però sí ajudar a què aconsegueixin una millor qualitat de vida", explica el director de la càtedra, Jordi Miró. Finançada per la Fundació Grünenthal, l'integren un equip multidisciplinar, des de psicòlegs a fisioterapeutes, passant per metges i infermers, enginyers, informàtics i periodistes. El grup que dóna suport a aquestes accions va arrencar l'any 2002 i mica en mica s'han anat focalitzant cap al dolor crònic de la població infantil. Un ajut de la Fundació de la Marató de TV3 els va permetre començar a tractar pacients a l'Hospital Sant Joan de Reus. Ja en porten més de 100 i en la immensa majoria de casos, el dolor ha minvat o ha remès -en intensitat, freqüència i durada. L'Obra Social La Caixa també els ha donat suport econòmic. Ara el repte és constituir, amb recursos propis, aquesta nova unitat en conveni amb l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, en concret, al Centre d'Atenció Primària de la plaça Imperial Tàrraco, on s'hi troba el servei de pediatria. "Confiem que aquesta nova iniciativa ens ajudi a construir una unitat estable que ens permeti atendre les demandes que rebem de Catalunya i que en moltes ocasions també rebem de fora", diu Miró. Miró reconeix, però, que el procés per tractar els pacients és, ara per ara, poc eficient. Els casos els han de venir derivats des dels especialistes. Entre aquest filtre i que, de vegades, les mateixes famílies ho deixen córrer perquè no saben què fer o on anar, molts nens queden sense rebre cap tipus de tractament. Existeixen diferents alternatives de tractament. Aquest equip aposta per l'ús de tractaments empíricament contrastats i alhora obre la porta a mètodes que, si bé són poc aplicats al país, s'han demostrat eficaços, com la hipnosi, la meditació, l'estimulació elèctrica transversal o el 'neurofeedback'. "Un timbre que no s'atura" "El cervell hi té un paper clau", remarca Jordi Miró. "El dolor serveix per avisar que alguna cosa no va bé al nostre cos, però quan l'origen del dolor s'ha resolt i aquest continua persistint en el temps, és que hi ha un mal funcionament del sistema, per això, cal entendre el dolor crònic com una patologia en si mateixa ", exposa. "És com un timbre, que s'ha quedat encallat i no para de sonar i sonar", compara el catedràtic. El dolor crònic és una malaltia menystinguda i desatesa, especialment en la canalla. Costa entendre que un nen es queixi quan, aparentment, no té res. L'únic estudi fet a l'estat espanyol, que es remunta al 2008, confirma que un de cada cinc nens d'entre 8 i 16 anys pateix dolor crònic. Però el sistema sanitari es manté igual. "El nostre projecte surt de la necessitat, no hi ha cap unitat multidisciplinar especialitzada en dolor crònic infantil a tot l'Estat", referma Miró. Translació de la recerca a nivell pràctic En canvi, a Canadà, Estats Units o Austràlia, és una qüestió molt més desenvolupada. "Si els polítics són tan insensibles de no fer cas al patiment dels nens, que pensin en termes econòmics, perquè l'impacte és altíssim", etziba Miró. "Seran adults que tindran problemes amb la vida laboral", explica el director de la càtedra, que precisament estan acabant un estudi sobre l'impacte econòmic del dolor crònic en les famílies -aproximadament uns 11.000 euros per nen/any de cost directe i indirecte, segons uns estudis internacional. "Però no tot és negatiu; de fet, hem avançat moltíssim en els últims anys", reconeix Miró, amb una visió optimista. A part de capitanejar aquesta càtedra de dolor infantil, única a l'Estat i de les poques que hi ha al món, també lidera un nou grup especialitzat dins de la Societat Espanyola del Dolor, i a més, coordina una xarxa internacional de recerca sobre dolor infantil a nivell llatinoamericà. "Ara cal que tota aquesta activitat tingui una translació a nivell pràctic", exposa el catedràtic. "Aquestes dades han de traspassar les parets dels centres de recerca a on pugui ser d'ajuda", conclou Miró. Un bon exemple són les aplicacions de mòbil desenvolupades pels investigadors de la càtedra: 'Painometer', que ajuda a mesurar i informar sobre la intensitat del dolor, i que curiosament té més seguidors fora del país que no pas d'aquí -està disponible en cinc idiomes-, i 'Fibroline', una aplicació creada per ajudar a millorar la qualitat de vida de joves amb fibromiàlgia o dolor crònic generalitzat. Ambdues estan tenint molt d'èxit. La càtedra compta amb el finançament i el suport econòmic de la Fundació Grünenthal, l'Obra Social La Caixa, el Ministeri d'Economia i Competitivitat i la Universitat Rovira i Virgili. També reben donacions de persones que volen ajudar a mantenir els projectes de tractament de dolor infantil. | Una nova unitat de Joan XXIII de Tarragona atendrà nens amb dolor crònic |
El 46,9% dels economistes creuen necessari que els pressupostos generals de l’Estat per al 2019 incloguin una rebaixa de la càrrega tributària sobre els empresaris autònoms, segons el resultat de l’enquesta de situació econòmica de tardor del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El 51,6% dels enquestes defensa la necessitat que el govern decreti una modificació de la llei de l’IVA que implanti una rebaixa del tipus de l’IVA dels productes de primera necessitat. El 37,9% també es manifesten d’acord en la necessitat d’endurir la fiscalitat de les societats Sicav. L’enquesta l’han respòs 1.016 economistes, el 12,8% del col·lectiu, i s’ha fet entre el 20 de setembre i el 14 d’octubre. El 66,2% dels economistes també considera que les seves empreses ‘’estant invertint adequadament en la incorporació de les noves tecnologies digitals mentre que un 29,95% opina que no ho estan fent bé. En relació amb la conjuntura econòmica catalana, el 39,1% dels enquestats creu que l’economia catalana està igual que l’any passat, el 38,7% creu que està millor i un 22,1% diu que pitjor. | El 47% dels economistes opinen que cal reduir la càrrega tributària als autònoms |
L'escola de Bàscara (Alt Empordà) ha reobert les seves portes aquest divendres als alumnes de de primària a les nou del matí. Ho han fet després que l'Ajuntament de Bàscara tragués el cadenat que impedia a professors i alumnes tornar al centre després de la pandèmia. Des del Departament d'Educació van enviar un segon requeriment aquest dimarts i per això el dijous el matí els professors ja van poder entrar al centre. Fins aquest divendres, però, els alumnes no han tornat a l'escola de Joan Reglà, ja que ahir els professors van aprofitar per preparar tot el material. La majoria dels que hi han anat són de 6è de primària que aquest divendres han aprofitat per fer classe de nou a onze de matí. | Els alumnes de l'escola de Bàscara tornen a les aules |
Platja d'Aro (Baix Empordà) torna a ser la capital de la cervesa de Catalunya. Aquesta 29a edició de la popular 'Oktoberfest' serà més llarga, i és que l'ajuntament ha decidit prolongar la festa fins dimecres, aprofitant el pont. Per això, el consistori està convençut que superarà amb escreix els 20.000 visitants de l'any passat. La regidora de turisme de l'Ajuntament de Platja d'Aro, Imma Gelabert, ha reconegut que el calendari els ha jugat a favor i que allargar a 6 dies la festa fa que tinguin coll avall que augmentaran el nombre de persones que passen per la ciutat. "El cap de setmana ha estat una bogeria de gent i el fet de tenir més dies ens fa ser optimistes", ha assegurat Gelabert. Per la seva banda, els productors de cervesa artesana també s'han mostrat molt satisfets per poder allargar, ja que, tal com ha explicat la Laura, responsable d'un expositor, "pots arribar a més gent que no aniria mai a una botiga especialitzada". | Platja d'Aro s'omple de festa i cervesa en la 29a edició de l''Oktoberfest' |
Josep Antoni Duran i Lleida ha pilotat Unió com a president del comitè de govern durant gairebé trenta anys. Va assumir el càrrec entre 1982 i 1983, responsabilitat que tornar a entomar de 1987 i fins aquest dissabte. Nascut a Alcampell (o el Campell, a la Franja, el 1952) i advocat de professió, Duran va afiliar-se a Unió el 1974, amb només 22 anys, convertint-se al cap de poc temps en el primer president de les joventuts democratacristianes. Regidor, diputat, eurodiputat i conseller de Governació, la trajectòria política de Duran va lligada també a CiU: no només pel relleu a Jordi Pujol disputat amb Artur Mas sinó també per la ruptura de la federació el 2014 arran del procés sobiranista. Precisament Duran, interlocutor de Madrid i home fort de CiU al Congrés, s'ha erigit com defensor de la tercera via. Quedar sense representació parlamentària al Parlament i al Congrés han precipitat la marxa del dirigent democratacristià. Josep Antoni Duran i Lleida, advocat de professió, va néixer a Alcampell, a la Franja (Osca), el 1952. Va estudiar Dret a la universitat de Lleida i va exercir l'advocacia durant dotze anys. Casat i pare de tres filles va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya l’any 1974, amb 22 anys, convertint-se en el primer president de la Unió de Joves poc després. Del 1982 a 1983 va ser president del comitè de govern del partit, càrrec que va reprendre el 1987 fins ara: gairebé trenta anys. La seva trajectòria institucional arrenca amb l'acta de regidor a l'ajuntament de Lleida. Després va ser escollit diputat a les Corts del 1982 al 1990: exercia com a portaveu del grup parlamentari Minoria Catalana. Europarlamentari breument, va ser elegit diputat al Parlament i va assumir la cartera de Governació i Relacions Institucionals en el govern de Jordi Pujol. Precisament va disputar amb Artur Mas el relleu a Pujol al capdavant de CiU el 2001. Des de llavors, es va erigir com a interlocutor natural amb Madrid no només per presidir la comissió bilateral Estat-Generalitat sinó també per encapçalar CiU al Congrés i decantar decisions parlamentàries a la cambra. De tarannà conservador i dialogant, Duran era en aquest moment el polític més ben valorat als baròmetres, una puntuació que no ha mantingut. La seva gestió al capdavant del partit ha tingut també ombres com el Pallerols, sobre finançament il·legal: la justícia va tancar el cas definitivament el 2013 amb una sentència que reconeixia que hi va haver "confluència d'interessos" entre l'empresari Fidel Pallerols i càrrecs d'Unió Democràtica per pagar al partit un 10% de les subvencions que rebia l'empresari entre el 1994 i el 1999. El procés sobiranista i la ruptura de CiU Ara, qui ha presidit durant gairebé trenta anys Unió, ha fet seva la tercera via com a resposta al procés sobiranista que viu Catalunya. Uns postulats que van precipitar el juliol del 2015 la ruptura de CiU: la direcció democratacristiana va impulsar una consulta interna sobre si seguir dins del procés, en base a unes condicions com respectar la legalitat i evitar una DUI. Va guanyar el pols el 'sí' per un ajustat 50,5% , un resultat que es va traduir en la fuga de molts càrrecs i militants històrics, però també en un ultimàtum de CDC: Unió havia de decidir si es seguia a la partida del full de ruta independentista, acordat per Convergència amb ERC i les entitats sobiranistes. Pocs dies després, els tres consellers d'Unió sortien del Govern d'Artur Mas i s'anunciava la fi de la federació: el deute d'Unió s'enfila al voltant dels 16 milions d'euros. Duran i Lleida havia estat secretari general de CiU durant tres anys, fins el 2014, quan va cedir el càrrec a Ramon Espadaler. Des de llavors, el procés sobiranista ha marcat indiscutiblement el calendari polític i electoral tant de Catalunya com d'Espanya. I Duran i Espadaler han encarat les eleccions al Congrés i al Parlament. En tots dos casos, Unió s'ha quedat fora de l'hemicicle, uns mals resultats que Duran ha assumit com a propis. Aquest dissabte, just una setmana després que Artur Mas decidís fer "un pas al costat" i renunciar a la presidència de la Generalitat per desencallar la investidura, Duran ha anunciat la seva dimissió al capdavant del partit. Poca estona abans, ha tancat el seu compte a Twitter. | PERFIL: Josep Antoni Duran i Lleida, gairebé trenta anys al capdavant d'Unió |
Almenys una persona ha resultat ferida lleu en l'explosió que aquest dimecres a la tarda ha esfondrat completament una casa unifamiliar al carrer Tàrrega de Collbató (Baix Llobregat). Els fets han tingut lloc aquest dimecres cap a dos quarts de set de la tarda i la ferida és una veïna de l'immoble afectat. Cap a tres quarts de vuit del vespre els Bombers han aconseguit rebaixar les flames de l'incendi que s'ha generat després de l'explosió i han pogut accedir a l'interior. Es desconeix encara si a dins hi havia algú. Catorze dotacions dels Bombers treballen a l'indret. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha activat dues unitats terrestres, l'helicòpter medicalitzat i un comandament de manera preventiva. El telèfon 112 ha rebut 44 trucades per l'incendi fins a les set de la tarda. (S'ha afegit la confirmació de l'explosió, feta pel conseller d'Interior Jordi Jané, i l'edat de la ferida lleu) La veïna ferida lleu és una dona de 38 anys que ha estat traslladada a l'Hospital de Martorell. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha confirmat que previ a l'incendi hi ha hagut una explosió i que la casa s'ha enfonsat. Janés ha explicat que la prioritat és mirar dins la casa per si hi havia algú, un extrem que de moment es desconeix. "La prioritat és buscar si entre les runes hi ha hagut que hagués pogut quedar amb vida i el poguéssim salvar", ha dit Jané en declaracions a l'ACN al Departament d'Interior. | ACTUALIZACIÓ:Almenys un ferit lleu en l'explosió que ha esfondrat completament una casa a Collbató |
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha afirmat aquest dilluns que el suport dels republicans als futurs pressupostos generals de l'Estat s'anirà decidint "a mesura que vagi funcionant" la taula de negociació entre el govern espanyol i la Generalitat. Ho ha dit en una roda de premsa en què ha subratllat que l'acord que els republicans van rubricar amb el PSOE per facilitar la formació de govern a l'Estat feia referència a la investidura del socialista Pedro Sánchez "i ja està": "Ni estabilitat pressupostària, ni suport als pressupostos". No obstant això, Vilalta ha demanat que l'espai de diàleg que han "forçat" serveixi per "parlar del conflicte polític que hi ha entre Catalunya i l'Estat espanyol", mentre que "la resta de greuges i qüestions competencials" es resolguin en altres espais. A més, ha esperonat el president de la Generalitat, Quim Torra, i Sánchez a trobar-se abans de la primera reunió de la taula de negociació, fins i tot "si això ha de fer variar una mica el calendari". ERC havia reclamat al PSOE que aquesta plataforma es posés en funcionament 15 dies després de la investidura, però Vilalta ha afirmat que estan disposats a replantejar el calendari "si és justament perquè es puguin veure els dos presidents" i es reconegui la presidència de la Generalitat. | ERC decidirà el suport als pressupostos de l'Estat "a mesura que vagi funcionant" la taula de negociació |
La Societat Protectora d'Animals de Mataró (SPAM) ha engegat una campanya de recollida de firmes a través de Change.org per reclamar "mesures serioses" perquè "tots els animals de companyia estiguin degudament identificats". Segons les dades de la gestió de la protectora en 16 municipis de Barcelona, "només un 30% dels gossos estan identificats i només un escàs 1% dels gats porten microxip". L'SPAM recorda que la identificació és obligatòria per llei però avisa que "no hi ha cap mena de control per procurar que la llei es compleixi". La petició, que està dirigida al president de la Generalitat, havia arribat aquest dijous a la tarda a les 1.265 firmes. El text de la campanya posa de manifest que "els animals abandonats ho són impunement, sense que ningú sigui responsable del seu abandonament. A dia d'avui, abandonar un animal és fàcil i gratuït pel propietari de l'animal, però costa molts diners a l'administració i molts esforços i molts diners a les entitats que vetllen per la seva protecció". L'SPAM subratlla que "la no identificació dels animals de companyia es tradueix any rere anys en la superpoblació dels centres d'acollida". Per això la protectora es mostra preocupada per si arriba el dia en que "els organismes públics no puguin assolir la despesa de l'abandonament i valorin mesures contràries a la protecció animal". "El control de la identificació d'animals de companyia suposa eliminar el risc de fer un pas enrere en la llei vigent a Catalunya de no eutanàsia", avisa la petició de Change.org. | La Protectora d'Animals de Mataró engega una campanya perquè tots els animals de companyia estiguin identificats |
La fundació Rafael Masó estrena aquest dissabte una exposició sobre la impremta que va fundar la família Masó als baixos de la casa, al carrer Ballesteries de Girona, ara fa 130 anys. El taller va obrir les seves portes el setembre de 1889 i va tancar el 1992. El director de la fundació, Jordi Falgàs, ha assegurat la impremta "jugava un paper cultural a la ciutat", ja que s'hi reunien poetes, autors o columnistes del Diari de Girona. De fet, Falgàs ha recordat que aquest diari es va imprimir en el taller de la família Masó fins als anys 30. La Impremta Masó també va ser l'encarregada de reproduir tots els cartells de les fires de Girona durant molts anys, així com també les obres guanyadores dels jocs florals a la ciutat i els fulls parroquials. El setembre d'aquest any es compliran 130 anys de la fundació de l'Impremta Masó, que es va instal·lar a la planta baixa de la casa que tenia la família Masó al carrer Ballesteries de la ciutat de Girona. Aprofitant aquest aniversari, la fundació Rafael Masó estrena aquest dissabte una exposició centrada en aquest taller que va durar més de 100 anys. La mostra es podrà veure en la mateixa sala on hi havia la impremta. En ella es podran veure diferents llibres, targetes, invitacions i tot tipus de publicacions que va imprimir el taller entre el 1889 i el 1992, quan va tancar les seves portes. També va ser l'encarregada d'imprimir els cartells i els programes de les fires de Girona o les obres guanyadores dels jocs florals de la ciutat. El director de la fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs, ha destacat que la impremta "jugava un paper cultural a la ciutat", sobretot durant els anys del noucentisme, ja que era un punt de trobada entre diferents personalitats de l'àmbit cultural. "S'hi imprimia el Diari de Girona, però també llibres de poesia, llibres d'història, fulls parroquials" entre d'altres publicacions. Això provocava que les persones es trobessin en aquest taller i parlessin de "cultura, política o història", ha reblat Falgàs. De fet, el director de la fundació ha recordat que la Impremta Masó va imprimir les primeres edicions del Diari de Girona. Aquest mitjà de comunicació va ser dirigit per Rafael Masó i Pagès fins la seva mort, el 1915. Posteriorment Santiago Masó el va substituir i li va donar un format més gran, de tres columnes de text. Els germans Masó hi col·laboraven escrivint columnes d'opinió. En l'exposició es poden veure algunes de les edicions d'aquest diari, des dels seus inicis fins a la seva transformació a tres columnes. També es pot veure la capçalera dibuixada per Rafael Masó fill, que es va començar a imprimir el 1910. A partir dels anys 30, el diari es va imprimir en altres tallers, després que la família Masó se'n desvinculés del tot. La impremta: un reflex de la societat La Impremta Masó també era l'encarregada de publicar tot el material relacionat amb Athenea, la societat cultural que va impulsar la família. El mateix Rafael Masó va organitzar activitats i xerrades en aquest centre cultural especialment important durant el noucentisme. Però més enllà de l'activitat cultural i política que generava la impremta, Jordi Falgàs també ha remarcat que "era un punt de pas per tota la ciutat". El també director del Museu de la Cas Masó ha apuntat que la gent també acudia al taller per imprimir "des de l'estampa de naixement d'un nen, al menú de noces o el recordatori de defunció". Per això, Falgàs ha assegurat que "a cada època, la impremta anava avançant" i esdevenia un reflex de la societat gironina. De fet, el responsable de la fundació Masó ha explicat que "després de la guerra civil, van ser uns anys foscos per Girona" i això també es va deixar notar a la impremta. "No en la qualitat, però si que es nota en l'estil", ha conclòs Jordi Falgàs. Una exposició per descobrir l'art de la impressió Més enllà de l'activitat que tenia la Impremta Masó, en la mostra també es pot "redescobrir un tipus d'establiment" com era un taller d'impressió. Hi ha part del material que els treballadors feien servir. Gràcies a aquest material, els visitants podran conèixer la feina dels caixistes. Aquests eren els responsables de col·locar totes les lletres del text que s'havia d'imprimir en un motlle, on també hi anaven les imatges i dibuixos que es volien reproduir. Per altra banda, també s'explica la feina dels maquinistes, que eren els encarregats de traslladar els relleus del motlle al paper, subministrar la tinta que tocava i escollir el tipus de paper adient per cada publicació. L'exposició també mostra un seguit de targetes amb diferents tipus de lletra i mides perquè la gent pogués triar les fonts i el cos de les seves impressions. Falgàs ha recordat que l'ofici d'impressor "ha canviat radicalment en els últims anys", però que en aquesta mostra s'intenta explicar "com treballava la gent" abans de la revolució tecnològica i informàtica que ha patit. Per completar aquesta exposició, la fundació Rafael Masó ha organitzat diverses visites comentades i també ha programat un taller infantil el mes d'abril, en què els més petits poden conèixer com era l'ofici d'un impressor. L'exposició es podrà veure fins el 29 de setembre. | La fundació Rafael Masó recorda els 130 anys de la fundació de la impremta que hi havia als baixos de la casa |
El festival Essències de Montblanc ha tancat la quarta edició amb 3.000 assistents entre les dues nits de certamen. Els organitzadors han destacat l'augment "significatiu" del públic i han afirmat que el projecte es "consolida i afronta amb garanties" la pròxima edició. A més, han subratllat que el 85% de la venda anticipada han estat abonaments i que ha augmentat el públic no local. Durant el cap de setmana han actuat The Sey Sisters, l’art de Tomasito amb Carles Benavent, Namina, Gerard Quintana, Quimi Portet i Xarim Aresté. | El festival Essències de Montblanc tanca amb 3.000 assistents |
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una actuació d'ofici sobre el tractament que es fa als centres educatius de la situació política actual i els fets de 1 d'octubre després de rebre diverses queixes en tots els sentits. En un comunicat, Ribó ha indicat aquest dimarts que ha rebut queixes i consultes referides a "una presumpta manca d'imparcialitat d'alguns centres educatius" en el tractament de l'1-O i la situació actual i també queixes de docents en desacord amb el contingut de certes declaracions de càrrecs públics i informacions aparegudes en els mitjans de comunicació on es qüestiona la falta de pluralisme a les escoles i al sistema educatiu general, al qual s'atribueix una voluntat d'adoctrinament. En aquest sentit, el Síndic recorda que cal respectar els drets de participació i la llibertat d’expressió i de pensament dels nens i afegeix que la capacitació per exercir la ciutadania i la formació integral de les capacitats de l’alumnat són principis rectors del sistema educatiu. "Els centres docents no poden romandre aïllats de l’entorn, i infants i adolescents tenen dret a rebre informació i formació, a participar, a reunir-se i a fer vaga", ha afirmat Ribó. Ribó també ha recordat que la Llei 7/2009, de 10 de juliol, d'educació, reconeix, entre els principis rectors del sistema educatiu, el pluralisme, la inclusió escolar, la cohesió social i l'exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament. | El Síndic obre una investigació sobre el pluralisme en escoles després de rebre queixes en tots dos sentits |
El nombre d'hipoteques sobre habitatges al setembre a Catalunya es va situar en 4.989 contractes, cosa que va suposar un increment del 25% en relació amb l'agost i del 7,66% en relació amb al setembre del 2016, segons les xifres publicades aquest dimecres per l'institut d'estadística espanyol. La xifra del mes de setembre a Catalunya és la millor en aquest mes des del setembre del 2009, quan el nombre de préstecs hipotecaris sobre pisos es va situar en 9.602 contractes. Amb aquest resultat del setembre, Catalunya va registrar el millor tercer trimestre i el millor període de nou mesos dels últims 6 anys, des del 2011. A l'estat espanyol, les hipoteques sobre habitatges al setembre es van incrementar un 9,19% en relació amb el mateix mes del 2016. A Catalunya, en els nou primers mesos d'aquest any s'han constituït un total de 38.761 hipoteques sobre habitatges, cosa que suposa el 8,44% més que en els nou primers mesos de l'any passat, segons les xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les xifres deixen el millor comportament en els nou primers mesos de l'any des del 2011. En relació amb el tercer trimestre, el nombre d'hipoteques constituïdes a Catalunya es va situar en 13.324 hipoteques, el 14,72% més que el tercer trimestre del 2016. Amb aquestes xifres, aquest tercer trimestre és el millor fins ara registrat des del 2011 amb 14.482 hipoteques. Al setembre, es van constituir 4.989 hipoteques sobre habitatges, el 7,66% més que al setembre de l'any passat. Aquestes xifres del mes de setembre són les millors que s'han registrat en aquest mes del setembre del 2009 (9.602 hipoteques). En relació amb el preu, les 4.989 hipoteques es van constituir amb un capital acumulat de 704,403 milions d'euros, cosa que deixa una mitjana per pis hipotecat de 141.191 euros per contracte, el 5,47% més que al setembre del 2016. Per demarcacions, el comportament ha estat desigual. Mentre que a Barcelona i Tarragona el nombre d'hipoteques sobre habitatges s'ha incrementat al setembre en relació amb el mateix mes de l'any passat, en el cas de Girona i Lleida el nombre de contractes hipotecaris s'ha reduït en taxa interanual. Barcelona A Barcelona, el nombre d'hipoteques sobre habitatges al setembre es va situar en 3.940 contractes, cosa que suposa el 12,83% més que al setembre de l'any passat. Es tracta de la millor xifra en un mes de setembre dels 2010 (5.679 contractes). El conjunt d'aquestes 3.940 hipoteques a Barcelona es van capitalitzar en 591,615 milions d'euros, deixant una mitjana de preu per pis de 150.156 euros, el 3,85% més que el setembre de l'any passat. Girona A Girona, el nombre d'hipoteques sobre habitatges es va situar al setembre en 443 contractes, amb una caiguda del 18,57% en relació amb al setembre del 2016. El conjunt d'aquests hipoteques a Girona van sumar un valor de 51,644 milions d'euros, cosa que va deixar una mitjana de preu per pis de 116.578 euros per hipoteca, l'1,97% més que al setembre de l'any passat. Lleida A Lleida, el nombre d'hipoteques al setembre es va situar en 148 contractes, l'11,38% menys que al setembre de l'any passat. Les 148 hipoteques contractades a Lleida va sumar un capital pendent d'amortitzar de 13,641 milions d'euros, cosa que va deixar una mitjana de preu de 92.169 euros per pis, el 2,49% més que al setembre de l'any passat. Tarragona A Tarragona, el nombre de contractes hipotecaris sobre habitatges es va situar en 458 pisos, el 6,26% més que fa un any. Amb aquest resultat, les comarques tarragonines van registrar el millor mes de setembre des del 2011 (689 contractes) i les millors xifres en un tercer trimestre des del 2012 (1.403 hipoteques). Les 458 hipoteques constituïdes a Tarragona van capitalitzar un total de 47,503 milions d'euros i van deixar una mitjana de preu per pis de 103.718 euros per habitatge, el 17,02% més que al setembre del 2016. Estat espanyol Finalment, a l'estat espanyol, es van constituir al setembre un total de 29.388 contractes hipotecaris sobre pisos, el 9,19% més que al setembre de l'any passat. Amb aquestes xifres, l'estat espanyol registra el millor mes de setembre i el millor tercer trimestre des del 2011. Les 29.388 hipoteques es van constituir amb un capital agregat de 3.634 milions d'euros, cosa que va deixar una mitjana de preu per hipoteca de 123.649 euros, el 9,63% més que al setembre de l'any passat. | El nombre d'hipoteques sobre habitatges al setembre augmenta un 8% en relació amb l'any passat |
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha lamentat aquest dimarts que els atemptats de Brussel·les demostren que “Europa sencera és al punt de mira” dels terroristes. En un comunicat, Juncker ha expressat el seu “condol més sincer a la gent de Brussel·les, als nombrosos ferits, a les famílies i amics de les persones injustament afectades” per les explosions. El president de la Comissió Europea ha volgut “tranquil·litzar” els treballadors de la institució, assegurant que la seva seguretat és la seva “prioritat”. “Es prendran les mesures necessàries en col·laboració amb les autoritats belgues”, ha dit. Jean-Claude Juncker ha dit que davant dels atacs de Brussel·les “la Unió Europea i les seves institucions han de mantenir-se unides”. “Aquests fets ens afecten, però no ens espanten. Seguirem treballant per fer front plegats a l’amenaça terrorista i aportar solucions europees a qüestions que ens impliquen a tots”, ha remarcat. | Juncker lamenta que “Europa sencera és al punt de mira” dels terroristes |
Els alcaldes de l'Alt Maresme i la Costa Brava Sud afectats pel pas del temporal Gloria i desbordament del riu Tordera –Blanes, Lloret, Tossa, Malgrat, Palafolls i Tordera– denuncien inacció de les administracions supramunicipals al territori. "Els problemes no es resolen amb l'agilitat que el territori es mereix", ha lamentat l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, quan fa un mes del pas de la borrasca. De fet, ara fa tot just una setmana que han començat els treballs per substituir el pont sobre el riu Tordera que connecta Malgrat i Blanes, i que no estarà enllestit almenys fins a final d'any. Els problemes de mobilitat a la zona ja s'han començat a notar i els alcaldes asseguren que la situació s'agreujarà per Setmana Santa i a l'estiu. Actualment, explica el primer tinent d'alcalde de Malgrat de Mar, Jofre Serret, més de 2.000 persones utilitzen els autobusos llançadora entre Blanes i Malgrat de Mar, en un moment de l'any on la mobilitat és "reduïda". L'augment del nombre d'usuaris, diu, serà exponencial a l'abril i als mesos de juliol i agost. "Si ara triguem 30 minuts per anar de Magrat a Blanes, no em vull imaginar com serà a l'estiu", assegura. Serret afirma que la comunicació amb Rodalies i per carretera és "indispensable" per al sector turístic, així com per a les persones que treballen a una i altra banda del riu i per als estudiants que es desplacen entre municipis de la comarca, a Girona o a Barcelona. I és que a banda del transport públic, també està "col·lapsada" la circulació viària per les carreteres que connectes actualment les dues bandes del riu, després de la trencadissa a la BV-6001. L'alcalde de Tordera, Joan Carles García, diu que el problema ve agreujat pel Gloria, però té el seu origen en la manca d'inversió històrica en aquest territori. "Reivindiquem allò que corre pressa, però no des de fa un mes, sinó des de fa molts anys. El Glòria s'ha emportat els ponts, però el problema no és d'avui", ha etzibat. També en aquest sentit s'ha pronunciat l'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, que considera "absolutament necessari" que les administracions supramunicipal donin resposta immediata als seus deures. Dulsat avisa que en els pròxims mesos passaran per aquests municipis dos milions de turistes i exigeix celeritat per resoldre els problemes de comunicacions, així com per a la reparació de les façanes marítimes dels pobles costaners. "No tenim previsió de quan rebrem les ajudes i els ajuntaments no esperarem", assegura. També està preocupada per la situació que es pugui donar amb l'arribada del turisme l'alcaldessa de Tossa de Mar, Imma Colom: "Nosaltres ens hem arremangat, però no tenim cap resposta on ens diguin amb quina quantia pensen ajudar-nos". Colom també lamenta la situació d'alguns concessionaris que no podran obrir el negoci per la situació de les platges. "Prou de paraules, demanem fets. Tenim un problema gravíssim, la temporada d'estiu és aquí i vivim del turisme. Això no pot ser", ha exclamat l'alcaldessa. L'alcalde de Blanes, Àngel Canosa es mostra també "insatisfet" per la gestió d'administracions com l'ACA o el govern de l'Estat: "Estan postergant la resolució de problemes, els terminis s'allarguen i les mesures no arriben". Un altre dels sectors sobre els que s'ha posat el focus és la pagesia, greument afectada pel temporal. La primera tinent d'alcalde de Palafolls, Susanna Pla, planteja un debat profund sobre la gestió de les lleres i reclama a totes les administracions que treballin per poder recuperar la producció d'horta d'aquest territori. "La pagesia ha quedat tocada de mort i cal el suport d'administracions supramunicipals o no ens en sortirem", afegeix el tinent d'alcalde de Malgrat de Mar, Jofre Serret. El representant malgratenc ha volgut també evidenciar la pluralitat de colors polítics en aquests ajuntaments i assegura que la denuncia "no va de territoris, de províncies, ni de comarques". Va, diu, de "treballar conjuntament per fer front a una situació molt dura" per a diferents sectors econòmics. | Els alcaldes de la Tordera denuncien inacció de les administracions supramunicipals un mes després del Gloria |
El 37% dels contractes que es van fer l'any passat eren inferiors a un mes ACN Barcelona.-El 40% dels treballadors a Catalunya es troben en situació de precarietat laboral, una dada que és "greu i denunciable", segons ha advertit el secretari general d'UGT, Camil Ros' en la presentació de la campanya 'Visibilitzem el precariat'. El sindicat avisa que la situació afecta no només treballadors de comerços, de l'hostaleria, repartidors de les plataformes digitals o treballadors de multiserveis, sinó també professions més qualificades com la recerca científica, advocats i periodistes, entre d'altres. En aquest sentit, la investigadora i representant de la Coordinadora d'Intercentres de Recerca de Catalunya (CIR), Montserrat Batlle, ha explicat que la temporalitat del seu sector és del 60% tot i que en alguns casos arriba fins el 80%. D'altra banda, segons el sindicat, el 37% dels contractes registrats el 2018 va tenir una durada inferior a un mes, un 7,43% més que fa deu anys. En el cas dels homes, l'increment va ser d'un 36,02%, 10,76 punts percentuals més que el 2009, mentre que en el cas de les dones va pujar 4,14 punts, fins al 28,09%. A més, l'estudi d'UGT conclou un augment de la rotació laboral i s'ha passat del 2,12 contractes per persona i any de l'any 2007, abans de l'inici de la crisi, a 2,55 el 2018. A més, a l'Estat, la situació de precariat és d'un 32% i es troba molt per sobre de la mitjana europea, que arriba al 56%, el què suposa la segona pitjor de la UE, només superada per Montenegro. Pel que fa a la salaris dels menors de 30 anys, a Espanya és on menys es cobra, amb 9 euros l'hora davant els 12,21 euros de la mitjana europea, mentre que la durada dels contractes, un de cada quatre és a temps parcial i a Europa un 20,3%. Davant d'aquestes dades, la UGT ha presentat aquest dilluns la campanya 'Visibilitzem el precariat' per donar a conèixer els diversos casos, no només entre les professions menys qualificades sinó d'altres com els enginyers, advocats, periodistes i investigadors, entre oltes altres, que "estan igual o pitjor i que no es visibilitzen", segons el secretari general d'UGT, que també ha lamentat que les empreses es beneficiïn de la vocació dels treballadors. A més, segons Ros, la precarietat "no només son salaris baixos" sinó altres aspectes, com les condicions de treball, dels "horaris i deshoraris" o la "precarietat" a l'hora de conciliar la vida personal i laboral. I és que segons el dirigent sindical, "la precarietat en el mercat de treball comporta una societat precària". "Tenim gent cobrant pensions baixes de mitjana i una part la donen als fills perquè no els desnonin o la donen als nets per pagar el menjador escolar", ha afirmat Ros, que ha reiterat que "si no hi ha salaris dignes es posa en risc l'estat del benestar". D'altra banda, també ha explicat que es donen casos de treballadors de, per exemple, el sector del metall amb formació professional obra més que un investigador o un recent llicenciat que "li donen pràctiques però en el fons és un becari encobert". "Estem invertint en educació pública i el què revertim a la gent jove els hi tornem la inversió que han fet personal amb precarietat i explotació", ha lamentat. Per precisament visibilitzar casos de precarietat, la investigadora i representant de la Coordinadora d'Intercentres de Catalunya (CIR), que agrupa més de 5.000 treballadors, Montserrat Batlle, ha explicat que en el seu sector hi ha una temporalitat del 60%, que en alguns caos s'enfila fins al 80%, i ha reclamat un conveni per al sector davant la "disparitat" actual. A més, ha criticat que els sous són molt baixos, fins a 10.000 euros respecte una feina del sector privat, i la meitat que a Europa. Per la seva banda, l'advocat Pol Olivet ha manifestat que "darrera els vestits i corbates" hi ha moltíssims casos de precarització" i ha alertat dels nombrosos falsos autònoms dins de la professió. "Probablement és on n'hi ha més", ha comentat Olivet, que ha assenyalat que, com els investigadors, no disposen de conveni. Així mateix, ha exigit el compliment de la Llei de registre horari, vigent des de fa pocs mesos, i ha assegurat que si realment s'apliqués "molts dels nostres companys el dijous ja no haurien d'anar a treballar perquè ja han fet totes les hores en tres o quatre dies". | Quatre de cada deu treballadors a Catalunya es troben en situació de precarietat laboral |
La Fundació Photograhic Social Vision ha presentat aquest divendres una nova edició de l'exposició sobre el certamen internacional de fotoperiodisme World Press Photo 2018, que es podrà veure des d'aquest dissabte fins el 27 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La capital catalana es converteix així en una de les primeres ciutats del món en exhibir l'exposició en què es pot veure la instantània guanyadora del 61 World Press Photo 'Veneçuela crisi' del fotògraf veneçolà Ronaldo Schemidt. També es mostren els treballs del basc Javier Arcenillas que ha estat el guanyador del tercer premi a la categoria 'Projectes a llarg termini'. Sota el lema 'Veure i entendre' la mostra ofereix 137 treballs que aborden temes d'actualitat com els conflictes i les seves víctimes, els refugiats o el terrorisme internacional. | Les obres del World Press Photo 2018 arriben al CCCB amb els conflictes mundials del darrer any |
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha llançat un missatge des de la presó amb motiu del nou any 2018. "Actuarem seguint els valors universals del diàleg, la pau, la concòrdia i l'amor. Heu estat capaços de grans gestes, cadascú de vosaltres. Des de la diversitat però units. El camí continua i el farem plegats. Estimeu-vos", ha afirmat través de Twitter. En un altre missatge, Junqueras ha recordat que fa 58 nits que és a la presó d'Estremera. Se'l acusa dels delictes de rebel·lió, sedició, i malversació de fons. | Junqueras, amb motiu del nou any: "Actuarem seguint els valors universals del diàleg, la pau, la concòrdia i l'amor" |
La Comunitat Musulmana de Manlleu s’ha sumat a les condemnes pels atemptats que dijous van patir les ciutats de Barcelona i Cambrils. A través d’un comunicat, la comunitat denuncia que els atemptats han estat uns actes “criminals i covards”. “Són uns actes salvatges que només expressen la violència sanguinària dels seus autors i no representen a ningú més que a ells”, afegeix el text. La comunitat dona suport “a tots els ciutadans de totes les creences i religions en contra d’aquesta barbàrie”. Els musulmans manlleuencs han apuntat que no permetran que el terror els divideixi, “ni tampoc permetrem que els racistes utilitzin la sang de les víctimes per acusar i criminalitzar cap col·lectiu”. Per fer pública la condemna i el rebuig als atacs, dilluns a les 12 del migdia es farà un minut de silenci davant la mesquita on resa habitualment la comunitat. El col·lectiu convida i convoca tota la ciutadania de Manlleu. | La Comunitat Musulmana de Manlleu se suma a les condemnes pels atemptats de Barcelona i Cambrils |
Els tècnics tributaris es troben amb "greus dificultats" per recopilar la informació necessària per presentar la declaració de la renda abans del 30 de juny i reclamen que s'allargui la campanya fins a finals de setembre. El president de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (ApttCB), Joan Torres ha assegurat en una roda de premsa aquest dimecres que el govern espanyol "està demanant l'impossible" als gestors mantenint els terminis habituals. D'altra banda, han advertit que "les presses" i la necessitat de liquiditat de gran part de la població afectada per la crisi sanitària poden portar a no revisar prou bé l'esborrany de la declaració, on no consta tota la informació rellevant pel contribuent. Aquest dimarts el Ministeri d'Hisenda va anunciar que a Catalunya s'han presentat 1.070.762 declaracions de la renda, un 21,28% més que l'any passat. D'aquestes, se n'han pagat fins ara 608.747, un 26,92% més que en el mateix període de l'any anterior. El president de l'organització ha assegurat que l'ajornament dels impostos del primer trimestre al 20 de maig es va quedar "curt" i es va aprovar poc abans que s'acabés el termini habitual. Per això, Torres ha demanat al govern espanyol que tingui "empatia" i que s'estalviï "estrès" als tècnics tributaris, a les empreses i als autònoms i no aprovi mesures com aquestes "tant al límit". "No entenem per què esperen al darrer moment", ha afegit. Segons els tècnics tributaris, l'ampliació del termini per presentar la declaració de la renda i també l'impost de societats és "viable". Els professionals recorden que, a banda de gestionar la renda i els impostos, els gestors tindran un volum de treball afegit en tot el procés de desconfinament derivat de les gestions relacionades amb el retorn a la feina i amb els Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO), per exemple. Per això, l'organització insisteix a la Moncloa que els tingui en "consideració" i ajorni la data de finalització de la campanya. A més, han recordat que el manteniment dels terminis actuals no s'explica per motius recaptatoris ja que el 70% de les declaracions surten a retornar. Segons les xifres donades a conèixer aquest dimarts, les devolucions corresponents a la declaració de renda que el Ministeri d'Hisenda ha fet fins al 5 de maig als contribuents catalans han pujat un 41% en comparació amb l'any passat. "La majoria de despatxos fem teletreball. És inviable pels clients fer-nos arribar la documentació de manera presencial, que és la via per la qual opta la gent gran, que no té la logística a casa per escanejar documentació", ha dit Marta Alcega Poza, vocal de la Junta de l'APttCB. "No és lògic ni recomanable que s'hagin d'apropar a un despatx per gestionar la declaració de la renda", ha afegit. L'associació també creu que la gestió de documents en paper planteja un problema sanitari pels professionals. "No tothom té escàner a casa i això crea un problema sanitari molt greu", ha dit Torres. D'altra banda, els tècnics tributaris han advertit que "les presses" i la necessitat de liquiditat de gran part de la població afectada per la crisi sanitària poden portar a no revisar prou bé l'esborrany de la declaració, on no consta tota la informació rellevant pel contribuent. Preguntats sobre si la precipitació en presentar la declaració pot provocar més errors i més sancions, els tècnics han assegurat que aquest és un problema que es repeteix cada any i han reiterat la necessitat de revisar bé els documents. "Si confirmes, Hisenda no farà cap comprovació", ha recordat Torres. "En la situació en la qual ens trobem molta més gent intentarà confirmar els documents per telèfon i sortiran declaracions amb més errors", ha afegit el president de l'APttCB. L'associació ha recordat a l'administració que "té els mateixos problemes" que els professionals, ja que la pàgina web que havia de començar a donar cites presencials no permet demanar hora, de moment. "No entenem que no ampliïn el termini", ha reiterat Torres. | Els tècnics tributaris, en "greus dificultats" per fer les declaracions de la renda: "Ens estan demanant l'impossible" |
Al text s’apunta que l’entitat estudiarà l’àmbit d’actuació de l’ens per trobar solucions ACN Tarragona.-El plenari de la Diputació de Tarragona ha aprovat aquest divendres una declaració institucional en suport als afectats pel tancament de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils. El president de la Diputació, Josep Poblet, ha assegurat que la institució ha treballat durant els darrers mesos per trobar “vies d’acord i de mediació” per mirar de solucionar “les dificultats” de l’entitat i la secció de crèdit. Al text s’apunta que s’estudiarà quin marge té la Diputació per donar “suport específic” al col·lectiu afectat i també s’assenyala que es farà arribar l’acord a tots els ajuntaments de la demarcació, a la Sindicatura de Greuges i a la Generalitat de Catalunya. “Que la tranquil·litat torni a les llars dels impositors”, ha desitjat Poblet. | La Diputació de Tarragona aprova una declaració institucional en suport als afectats per la Cooperativa de Cambrils |
Assegura que l'acord amb Boyuges és el "primer gran projecte 5G" de la companyia ACN Barcelona.-El conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez, ha restat importància aquest dimecres als resultats de la companyia, que ha registrat unes pèrdues de 9 MEUR, i ha recordat que "des del primer dia" ha deixat clar als inversors que és una empresa de creixement i que aquest procés "no ha acabat" en els vuit països on actualment és present. En la roda de premsa de presentació de resultats, Martínez ha assegurat que compta amb el suport d'inversors i accionistes amb aquesta política i ha assenyalat que l'empresa repartirà dividends quan "no trobi oportunitats o no generin valor". Sobre la nova companyia amb Bouygues Telecom, Martínez ha explicat que suposarà el "primer gran projecte 5G", amb una inversió de 1.000 MEUR en set anys. | Cellnex resta importància a les pèrdues i recorda que és una companyia que prioritza el creixement |
La candidata del PPC a les eleccions espanyoles Cayetana Álvarez de Toledo ha demanat al rei Felip VI que "vingui més" a Catalunya. "La Corona no pot renunciar a un mil·límetre de Catalunya perquè qualsevol renúncia és un retrocés de la llibertat", ha afirmat en un dinar-col·loqui al Círculo Ecuestre, a Barcelona. L'aspirant popular ha llegit una "carta parlada" a Felip VI en què li ha suggerit que faci més visites a Catalunya, "també a Girona", i conegui la realitat de la societat catalana, que no és només la independentista, que ha titllat d'"elit". Per això, li ha demanat "una nova interlocució entre la corona i el constitucionalisme a Catalunya" justament aquest dilluns, dia en què el monarca presidirà l'entrega dels Premis Princesa de Girona. Álvarez de Toledo ha afirmat que les protestes contra el Rei no pretenen expulsar-lo a ell sinó "als qui promouen els valors moderns". "Són falsos republicans. Anteposen els drets d'una tribu totalitària", ha asseverat la popular, que ha acusat el sobiranisme de distingir entre "elit catalanista i una escòria xarnega". Per això, ha rebutjat el diàleg amb l'independentisme perquè "és com la pau: una paraula preciosa però perillosa per dins", ja que suposa "un xantatge inacceptable" a l'Estat, ha considerat. L'aposta d'Álvarez de Toledo i del PPC en el seu conjunt es el de "reforçar" la societat no independentista i la presència de les institucions estatals a Catalunya. Per aconseguir-ho, ha proposat un "plus territorial" als treballadors de l'Estat com la que la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els fiscals i els jutges tenen al País Basc. "Una partida dels pressupostos generals de l'Estat ha de ser per a Catalunya, però no per pagar als nacionalistes la seva presumpta lleialtat, sinó per enfortir els demòcrates". També ha aprofitat per retreure als empresaris que "han tingut molta cara" i hagin "fet negoci" amb els governs catalans. "Molta gent que tenia mitjans suficients per posar-se dempeus i encarar-se al nacionalisme no ho ha fet per conveniència", els ha recriminat. Al torn de preguntes, se li ha plantejat el fracàs de les euroordres que des de l'Estat s'han cursat contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i exconsellers del seu Govern. Segons ha dit, hi ha influït no només una "qüestió tècnica", sinó també una "vella condescendència d'alguns països respecte a Espanya i que Espanya no ha sabut combatre com hauria". "Ha quallat la llegenda negra", ha conclòs la cap de llista popular per Barcelona, que ha reclamat "passejar per Europa l'extraordinari sistema judicial" espanyol. "Si no ens el creiem nosaltres, és difícil que un govern alemany o belga se'l cregui", ha advertit. Álvarez de Toledo creu convenient tenir un govern a l'Estat que difongui les virtuts del sistema judicial espanyol i per això ha reivindicat que sigui el PP qui ocupi La Moncloa a partir del 10 de novembre. "Amb les enquestes amb el PP a l'entorn de 100 diputats i el PSOE baixant, el que ens fa falta es una empenta de vots per treure'n un més" que els socialistes. "Si traiem un escó més, tot haurà canviat, i quan dic tot vull dir tot", ha avisat, per la qual cosa ha demanat als votants que concentrin el vot en el PP i "reagrupin a les urnes el que els partits no han estat capaços de reagrupar a les sigles", en referència a la coalició Espanya Suma amb Cs que no va quallar. | Álvarez de Toledo demana al Rei que "vingui més" i "no renunciï a un mil·límetre" de Catalunya |
Un home de 86 anys i nacionalitat espanyola ha mort aquest matí dilluns al matí ofegat a la platja en una zona de roques prop del Passeig Lluís Albert de l’Escala (Alt Empordà). El telèfon d’emergències 112 de Catalunya ha rebut l’avís a les 8.49 hores d’un testimoni alertant que un home demanava ajuda des de l’aigua, i dues persones l’havien anat a rescatar i l’havien pujat a la zona de les roques. L’home ha estat atès immediatament pels efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que l’han intentat reanimar sense èxit. Fins al lloc s’han traslladat dues unitats terrestres del SEM, efectius de la Policia Local i de Mossos d’Esquadra. Guàrdia Civil es fa càrrec de les diligències. Amb aquesta i les dues víctimes mortals d'ahir a L'Estartit i la de dissabte a l’Ametlla de Mar, ja són 11 les persones ofegades des de l’inici de l’estiu a les platges catalanes. | Mor ofegat un home de 86 anys en una platja de L'Escala |
Efectius de la Policia Local de Súria (Bages), dels Mossos d'Esquadra, l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Defensors del Bosc, Protecció Civil i voluntaris busquen un jove de 28 anys, veí de Súria, que es troba desaparegut des del passat dijous 8 de desembre. Les tasques de recerca també s'estan desenvolupant a Cardona, Solsona i altres municipis, segons ha informat en un comunitat l'Ajuntament de Súria. El dispositiu de recerca s'ha activat aquest dissabte 10 de desembre a partir de les 11, i ha comptat amb el suport d'un helicòpter dels Mossos d'Esquadra. En el moment de la seva desaparició, el jove surienc portava una dessuadora de color taronja i conduïa un turisme Citroën Saxo de color gris, amb matrícula 9978-BDY. | Busquen un jove de Súria de 28 anys desaparegut des de dijous |
La taula de diàleg ja té data. Fonts de la Generalitat han confirmat a l'ACN que han tancat amb el govern espanyol celebrar la reunió dimecres 26 de febrer a la tarda a Moncloa. El president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que proposava la data del dilluns 24, però el cap del Govern, Quim Torra, l'ha declinat argumentant raons personals. El president de la Generalitat ha enviat una carta aquest matí a Sánchez on proposava diverses dates, entre les quals el 26 de febrer. El president espanyol ha acceptat celebrar la taula de diàleg dimecres vinent, tal com ha informat a través d'una carta a les 11 hores, que Palau no ha rebut fins a les 14:45 hores. Finalment, els dos governs han tancat que la reunió sigui dimecres vinent a Madrid. | Generalitat i govern espanyol tanquen la taula de diàleg per a dimecres a la tarda a la Moncloa |
El president del Parlament, Roger Torrent, ha defensat que el problema no són les decisions que prengui el Parlament sinó que la monarquia va "avalar la violència i la repressió" amb el discurs del 3-O. "Al Parlament continuarem parlant de tot, farem els debats que calgui i aprovarem les resolucions que representin la majoria de la població, el 80% comparteix valors republicans", ha manifestat en declaracions a l'ACN després que aquest divendres el Consell de Ministres hagi aprovat portar al Tribunal Constitucional (TC) la reprovació de Felip VI malgrat l'informe contrari del Consell d'Estat. Així mateix, ha retret al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que segueixi judicialitzant la política i que "a l'hora de la veritat i dels fets" no hi hagi diferències amb el govern de Rajoy. | Torrent: "El problema no són les decisions del Parlament sinó el que va fer la monarquia. Continuarem parlant de tot" |
Operaris de la brigada municipal i particulars han començat les tasques de neteja dels espais públics i també comerços, baixos i aparcaments que ahir dilluns al vespre van quedar inundats després de caure una espectacular tromba d'aigua. En poc més de vint minuts van caure prop de 40 litres causant importants danys i desperfectes a la zona del centre històric. L'aigua va baixar com un torrent de fang pel carrer de Botera, que té un fort pendent i actualment està aixecat perquè s'hi fan obres i va anar circulant fins a la part baixa de la plaça Mercadal desembocant al riu Segre. Les inundacions en aquest punt són habituals i els veïns i comerciants s'han queixat que sempre hagin de rebre quan es donen aquests episodis perquè recepcionen tota l'aigua que baixa de la zona del Secà i el Sant Crist de Balaguer. Paral·lelament, la tempesta també va provocar una esllavissada a la C-14 a l'alçada de Ponts tallant la via durant una estona i les màquines hi han estat treballant aquest matí per retirar el fang. L'alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, ha explicat que la tempesta va començar pels volts de les vuit del vespre, amb molta aigua, i que en un primer moment ''tot anava bé'' però es va començar a ''taponar'' el carrer Botera per l'aigua que provenia de la part del Secà. La claveguera no va donar a l'abast perquè s'hi va acumular la terra i la grava de les obres del carrer i aleshores l'aigua es va començar a escampar per la plaça Mercadal i els voltants afectant comerços i particulars. A nivell municipal s'han vist afectats els baixos de l'Ajuntament i també una part del Teatre Municipal. Un altre equipament que haurà d'estar uns deu dies aturat és la piscina coberta municipal, situada a la zona de l'antiga Inpacsa, on l'aigua va entrar afectant la sala de màquines i també embrutant tota l'aigua del vas de la piscina, que ha quedat tèrbola. Vidal ha assenyalat que de moment no tenen cap càlcul econòmic dels danys però si que confia que seran inferiors als de les inundacions de 2016 que van afectar la mateixa zona. En aquella ocasió van caure més litres, més de 50 i també hi havia carrers del centre que no havien estat reformats i per tant l'aigua no tenia tants punts de sortida com aquesta vegada. L'alcalde ha assenyalat que ja és la quarta ''tempesta extraordinària'' d'aquest any. La setmana passada van caure més de 20 lires barrejats amb pedra que van afectar 850 hectàrees de cultius del terme. En aquest sentit, Vidal ha assenyalat amb resignació que ''potser ens haurem d'acostumar a aquest tipus de tempestes''. La d'ahir ha assegurat que no se l'esperaven ja que les previsions indicaven que plouria però no amb la virulència que ho va fer. La Rosa Llobet és la responsable d'un supermercat al que se li han inundat els baixos i ha lamentat que cada any els passa el mateix perquè al punt on hi ha la botiga hi van a parar les aigües que baixen de la part alta i del Sant Crist. Llobet ha assenyalat però que en aquesta ocasió no han hagut de lamentar pèrdues de producte o maquinària ja que al 2016 van patir danys per valor de més de 10.000 euros. | Balaguer treballa per recuperar la normalitat després de la tromba d'aigua que va inundar baixos a la part antiga |
Cinc encaputxats van entrar dissabte per la força a una casa als afores de Bescanó (Gironès), al nucli de Vilanna, en la zona més propera a Anglès (Selva). Segons ha avançat El Punt Avui, els lladres van accedir a la finca des de darrere, aprofitant que la tanca de protecció és de baixa alçada. Un cop a dins, van passar a l'interior de la casa trencant un vidre amb una barra de ferro. La família que era a l'interior del domicili, el pare i una filla, ja s'havien despertat abans perquè havien sentit soroll. Van oposar resistència fins que els assaltants els van apuntar amb una pistola i els van tancar a una habitació mentre buscaven la caixa forta. Com que no n'hi havia, es van endur 900 euros en efectiu i dos aparells de televisió. L'alcalde de Bescanó, Pere Lluís Garcia, creu que aquest robatori i el que hi va haver al restaurant L'Estanc Nou d'Estanyol són "una casualitat" i no considera que hi hagi motius per a l'alarmisme. La investigació policial segueix oberta per trobar els lladres. Dissabte de matinada, cinc homes encaputxats van saltar una tanca de baixa alçada per entrar al domicili d'una família al nucli agregat de Vilanna, a Bescanó. Segons ha avançat El Punt Avui, les víctimes són el pare i una filla adolescent que van ser retingudes una hora mentre els vigilaven amb una pistola. La casa es troba al peu de la carretera just a la zona on el terme municipal de Bescanó s'acaba i limita amb Anglès. Els lladres, que anaven encaputxats, van aprofitar que una pista forestal voreja tota la casa per entrar-hi per darrere. La finca està delimitada per una tanca de fusta de poc més d'un metre. Un primer obstacle que els va ser fàcil de superar. A dins però, la filla ja havia avisat dos cops al seu pare que havia escoltat fressa a l'exterior. La primera vegada la família no hauria vist res però a la segona van veure com un dels lladres es disposava a rebentar el vidre amb una barra de ferro. Inicialment, segons recull el diari, el pare va oposar resistència amb una cadira i la filla va trucar per demanar ajuda. Al final però, van acabar cedint quan els assaltants els van amenaçar amb una pistola. Els cinc lladres els van tancar a una habitació del pis de dalt mentre els seguien apuntant amb l'arma. Els lladres els van assegurar que no els volien fer mal, però que buscaven diners. En concret, el seu objectiu era la caixa forta del domicili. Malgrat que el pare els va dir que no n'hi havia, tal i com apunta el rotatiu, els van tenir tancats una hora a l'habitació mentre regiraven la casa. Al final van marxar amb 900 euros en metàl·lic que tenia el pare i dos aparells de televisió. Quan van sortir, van amagar els mòbils i tirar el telèfon inhalàmbric de la casa pel lavabo per guanyar temps i fugir. Un cop pare i filla van tenir la certesa que havien marxat, van anar a demanar ajuda. Els pares de l'home viuen a poca distància d'aquesta casa i des d'allà van poder trucar al 112 i alertar la policia. La investigació policial segueix oberta i, per ara, no hi ha detinguts. Segons assegura El Punt Avui, ja havien entrat a robar a aquesta casa però mai fins ara eren robatoris amb violència. Dos robatoris al juliol A Bescanó, abans d'aquest robatori violent del passat dissabte, n'hi va haver un altre. En aquesta ocasió, va ser en un restaurant del municipi al nucli d'Estanyol, a uns cinc quilòmetres del centre del poble. A hores d'ara no se sap si els dos delictes estan relacionats. Per a l'alcalde del municipi, Pere Lluís Garcia, aquests dos fets serien una "casualitat" i per això opina que "no hi ha motius per crear una alarma social". Per això, Garcia ha volgut enviar un missatge de calma a la població ja que "els Mossos ens tranquil·litzen dient que no hi ha motius per a l'alarma", tal i com ha dit en declaracions als mitjans aquest dimarts. "Si hi ha algun cas més, ja n'informaríem a la població", assegura l'alcalde. També diu que l'Ajuntament es mantindrà alerta per si es cometen més delictes similars –a Bescanó o rodalia- amb el mateix modus operandi. | Cinc encaputxats assalten una casa de Bescanó i ataquen la família amb una pistola i una barra de ferro |
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre s'ha mostrat reticent a donar per mort el projecte del dipòsit de residus industrials no perillosos i el centre de valorització, després de l'anunci del Departament de Territori de revisar i adequar la llicència ambiental perquè caduca a l'estiu. L'alcalde Antoni Suárez assegura que la revisió d'ofici no li preocupa i recordar que els drets adquirits per la promotora són vigents fins al 17 de juliol. Suàrez ha assegurat que la llicència d'obres "no està compromesa" i recorda que és l'empresa qui té la última paraula si el projecte està executat abans de la data en què expira l'autorització. L'alcalde s'ha mostrat "sorprès" per la "immediatesa" amb què la CHE ha emès un informe sobre l'autorització ambiental, que es va registrar l'endemà de la darrera reunió d'alcaldes de la Ribera d'Ebre, i recorda que el un tràmit és competència de Territori. Suárez s'ha mostrat tranquil davant la revisió d'ofici de tots els vectors ambientals de la llicència i ha apuntat que qualsevol projecte d'arreu del país que en disposa se sotmet a constant revisió, com preveu el procediment. "No em preocupa", ha sentenciat. Antoni Suárez ha remarcat que el projecte del dipòsit s'ha fet amb les tramitacions ambientals i urbanístiques, "netes i immaculades", com ha corroborat també el conseller Damià Calvet, i ha assenyalat que durant les tramitacions, els anys 2012 i 2013, cap ajuntament de la comarca en va presentar al·legacions. Estupefacció amb el president Torra L'alcalde de Riba-roja d'Ebre s'ha mostrat "estupefacte" amb l'oposició del president de la Generalitat, Quim Torra, al dipòsit de Riba-roja, com ha manifestat a preguntes de la CUP aquest dimecres al Parlament. Aquestes paraules del president han provocat que Suárez no assistís a la reunió, a la tarda, dels alcaldes de la Ribera d'Ebre i el Segrià amb el conseller Damià Calvet. "Si la decisió ja està presa no cal que assisteixi a cap reunió". Suárez considera que l'entorn rural basat en l'activitat agrícola que ha descrit el president Torra no s'adequa a la realitat del seu municipi. "Ens ha deixat preocupats i aprofito per convidar el president a visitar Riba-roja d'Ebre, que conegui la Ribera d'Ebre nord, la problemàtica que tenim arrel de la desindustrialització de Flix i la que tindrem quan tancarem els reactors d'Ascó, i que conegui la comarca a fons", ha demanat. "Situar Riba-roja en un entorn rural amb població que viu de l'agricultura, implica desconeixença i mal assessorament", ha afegit. Límits sobrepassats a la comarca L'alcalde també considera que s'han sobrepassat "molts límits" de la política municipal amb la intrusió i fiscalització que han fet la resta d'alcaldes de la Ribera d'Ebre a un projecte del seu municipi. "Mai he transgredit l'autonomia municipal, no m'atreviria a posar-me a casa dels altres i demanar a un alcalde que no compleixi amb les seves obligacions", ha defensat. "Se m'ha acusat de ser obscur i amagar informació i sempre hem estat clars i transparents en qualsevol pas que es feia. Han perdut el nord", ha criticat. Suárez ha rebutjat que la comarca de la Ribera d'Ebre hagi consensuat un model econòmic de futur. "Dir que el tenim, és fer-se trampes al solitari, però, passades les eleccions municipals, seria hora d'asseure's per definir el futur que volem per a la comarca", ha dit. "Em preocupa que es vetin debats i idees", ha assegurat, perquè Suárez insisteix que el model industrial, o el projecte d'economia circular basat en la gestió de residus que proposen, és compatible amb la resta de models que defensen altres pobles de la comarca i és un dels principals ítems de l'agenda europea. Un dels exemples que ha posat és la normalitat amb què conviu una de les principals empreses exportadores de cireres del país amb l'abocador de Tivissa. "La realitat a tres municipis de la comarca, no encaixa amb el model de producte agroalimentari i turístic. Aquest sector no tira i tenim un horitzó devastador. Si aspiren a tenir una comarca amb deu mil habitants, un servidor no té res a dir, però no és el que vull perquè crec que tots els sectors poden conviure", ha defensat. | L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre no dona per mort el projecte del dipòsit de residus industrials |
Els cadàvers d'un home i una dona trobats dins un cotxe als afores de la Llagosta (Vallès Oriental) estaven cremats. Segons ha informat la policia catalana, la troballa dels cossos es va produir aquest dissabte al vespre en un vehicle aparcat en un camí a uns dos quilòmetres del centre de la Llagosta, a tocar del riu Besòs i de la depuradora municipal de Can Donadéu. Els Mossos investiguen les circumstàncies de la mort de la parella, de mitjana edat, i estan a l'espera dels resultats de l'autòpsia. De moment, es mantenen obertes totes les hipòtesis en relació amb el cas. L'Àrea d'Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord s'ha fet càrrec de la investigació. El jutge que dirigeix la investigació ha decretat el secret de sumari. | Els dos cadàvers trobats dins d'un cotxe a la Llagosta estaven cremats |
Una avaria per un error en la connexió dels sistemes informàtics aquesta dilluns a les 4 de la matinada, ha provocat un endarreriment de prop de dues hores en el funcionament de les comunicacions de l'Hospital i ha causat cues d'usuaris en serveis com els laboratoris o la farmàcia. L'avaria s'ha produït quan el Servei d'Informàtica feia una actuació per millorar la disponibilitat i la seguretat dels sistemes, i mentre ha durat, l'Hospital ha reforçat la informació dels usuaris amb personal addicional. La incidència ja està tancada i les urgències, les consultes externes, els hospitals de dia, els gabinets, l'hospitalització, el bloc quirúrgic, la radiologia i els laboratoris funcionen amb normalitat. | Una avaria informàtica provoca cues d'usuaris en alguns serveis de l'Hospital de la Vall d'Hebron |
La fiscalia té sobre la taula des de fa un mes i mig una proposta del Departament d'Interior per actuar amb més contundència contra els conductors reincidents. La iniciativa preveu que els conductors amb alcoholèmies penals (més de 0,60 mg/l) i que tinguin un historial delictiu al volant quedin detinguts. Segons ha explicat la directora del SCT, Eugènia Doménech, així s'evita que agafin novament el cotxe i posin en perill la vida de terceres persones. Aquest és el cas de l'accident de Fornells de la Selva, on una noia va morir en un xoc frontal amb un conductor que anava begut i amb el carnet retirat i que havia tornat a agafar el cotxe després que, hores abans, els mossos l'aturessin en un control. A més, Interior també vol que els conductors substituts que es fan càrrec de vehicles immobilitzats signin per escrit un compromís de responsabilitat per evitar que la persona denunciada torni a agafar el vehicle. El Departament d'Interior va enviar pels volts de Setmana Santa una proposta a la fiscalia general de l'Estat (concretament al fiscal coordinador de Seguretat Viària) perquè modifiqui els protocols de detenció de conductors beguts o drogats. La directora del Servei Català del Trànsit, Eugènia Doménech, ha explicat que la proposta preveu que es pugui detenir els conductors amb alcoholèmies penals (més de 0,60 mg/l), que tinguin antecedents al volant o bé que hagin protagonitzat algun incident important. "Caldrà valorar les circumstàncies de cada cas, el criteri seria dels agents", ha remarcat Doménech. Aquesta és una instrucció que serviria tant a Mossos d'Esquadra com a policies locals i es convertiria en una nova eina per perseguir els conductors reincidents. Fins ara, és molt complicat que un mosso pugui detenir una persona que dóna una alcoholèmia penal i, sovint, queden lliures a l'espera del judici ràpid. Els agents només poden detenir un conductor borratxo si és estranger o sense domicili conegut, ja que sinó hi hauria problemes per poder-los citar al jutjat. Per això, segons explica Doménech, les úniques eines que tenen els agents per evitar que un conductor borratxo continuï al volant són la immobilització del vehicle o que un conductor substitut es faci càrrec del cotxe del denunciat. "El que es pretén és evitar que una persona que no pot conduir posi en risc la vida dels demés", ha manifestat Doménech, que insisteix que sempre caldria que "les circumstàncies estiguessin justificades" abans de detenir qualsevol conductor begut o drogat. Responsabilitat per escrit del conductor substitut Interior ha fet una altra proposta a la fiscalia per tal de d'incloure més mesures de control per evitar que els conductors beguts tornin a agafar el cotxe. Segons ha explicat Doménech, es tracta de fer signar un compromís escrit als conductors substituts que van a recollir el vehicle de la persona que ha donat positiu en el control d'alcoholèmia. Fins ara, aquesta advertència es fa oralment i la voluntat de la Generalitat és fer un pas més i comunicar-li per escrit que pot ser "coautor" dels delictes que pugui fer el conductor begut si torna a agafar el cotxe. De moment, Interior no ha rebut cap resposta a cap de les dues peticions. Aquestes són mesures que el Departament d'Interior ha fet arribar a la fiscalia per revisar els protocols després de l'accident de Fornells de la Selva on va perdre la una jove de 25 anys. El conductor que va xocar frontalment contra el seu vehicle havia estat aturat aquella mateixa tarda del 29 de gener i va donar positiu en el control d'alcoholèmia, superant els 0,60 mg/l. La policia li va immobilitzar el vehicle però un conegut seu es va fer càrrec del cotxe i se'l va endur. Poca estona més tard, l'infractor (que anava begut i sense carnet) tornava a conduir en direcció cap a Girona. A l'entrada de la ciutat per la C-65 va ser quan va causar l'accident mortal. Conveni amb l'Ajuntament de Girona Doménech ha estat aquest dimecres a Girona per signar un conveni marc amb l'ajuntament i actualitzar l'acord que ja té vigent amb el consistori. L'objectiu del conveni és reforçar la col·laboració per poder fer més controls de velocitat i de drogues i per incloure un nou servei d'atenció a les víctimes de trànsit. La primera tinenta d'alcalde i regidora de Seguretat, Sílvia Paneque, ha explicat que l'accidentalitat a dins del terme urbà ha pujat un 14% durant el 2015 i que aquest repunt també es manté durant el primer trimestre de l'any. Per això, el consistori es planteja fer més controls sobretot als punts on detecten que hi ha més sinistralitat, com és el vial del Güell després de la posada en servei del nou accés de l'AP-7 a Girona Oest. | Interior proposa a la fiscalia que es detinguin els conductors amb alcoholèmies penals i antecedents al volant |
El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha retirat el requeriment previ a la impugnació al Tribunal Constitucional (TC) del decret-llei que permet el retorn de les pagues extres, segons ha avançat Rac1 i han confirmat a l'ACN fonts de la Generalitat. Segons l'Executiu català, van ser "suficients" 20 minuts de reunió el passat 20 de juny per fer veure que no hi ha causa i que l'acord "s'ajusta completament" a la llei. El ministeri de Política Territorial i Funció Pública, encapçalat llavors per Meritxell Batet, va argumentar a l'abril que s'havien detectat discrepàncies en el decret-llei mostrant una actitud que, pel Govern, és "irresponsable" perquè es tracta d'una qüestió "tan sensible" com els drets dels treballadors públics. Els treballadors públics cobraran el 30% d'aquests pagaments pendents del 2013 durant el segon semestre de 2019, tal com estava pactat els sindicats. D'aquesta manera, diuen, l'Estat accepta l'acompliment per part de la Generalitat dels objectius de dèficit, deute i la regla de despesa del 2018 i "desactiva qualsevol amenaça" d'aturar el retorn de les pagues. | El govern espanyol fa marxa enrere i desactiva les amenaces contra el decret-llei de retorn de les pagues extres |
Es troba al sud del nucli urbà i dins del Parc Natural de Collserola ACN Cerdanyola del Vallès.-El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció. La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar. Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat. D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demanava tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització. En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la promulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració. | El Govern declara bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès |
Aquest cap de setmana s'ha registrat un accident de trànsit mortal a Catalunya. Ha passat a l'interior d'Esplugues de Llobregat. En el sinistre, que ha passat aquest diumenge a la matinada, han mort dos homes i un altre ha resultat ferit de poca gravetat. Tots ells anaven en un cotxe que ha sortit de la via i ha xocat amb la tanca del Trambaix a tocar de l'estació de la Sardana, a l'avinguda de Cornellà. Pel que fa a mobilitat d'aquest diumenge, de retorn cap a l'àrea metropolitana de Barcelona només s'han registrat cues a l'N-340 al Vendrell i a l'Arboç, on s'ha produït un accident, i a la C-31 i a la C-65 a Santa Cristina d'Aro. D'altra banda, també hi ha hagut aturades tant a l'AP-7 com a l'N-II a la Jonquera en sentit França. A més, a la C-16 un accident a l'altura de Berga ha obligat a tallar la via en sentit sud i a fer desviaments per l'interior de la població i això ha ocasionat retencions en un tram de fins a 6 km. D'altra banda cal destacar que des de la matinada unes esllavissades que s'han produït a la L-510 a Alins obliguen a fer pas alternatiu en aquesta via i que aquesta tarda, a causa d'un incendi forestal, la carretera L-512 ha estat tallada a Artesa de Segre i es feien desviaments per la C-1412b. Al matí, hi ha hagut restriccions de trànsit a l'N-260 a Planoles per un accident en què s'han vist implicats una moto i dos cotxes i que, segons el SEM, ha fet dos ferits greus. | Cap de setmana amb dues víctimes mortals d'accident de trànsit a Catalunya |
El CaixaForum de Barcelona ha presentat aquest dijous l'exposició 'L'art d'explicar històries' amb la col·laboració de la companyia d'animació Walt Disney. La mostra, que es podrà veure des d'aquest divendres fins al 24 de juny, descobreix l'origen d'algunes de les pel·lícules més conegudes de l'estudi. La iniciativa explora com Disney ha apropat la tradició popular i literària a milions d'espectadors d'arreu del món a través de 215 peces entre dibuixos, pintures, impressions digitals, guions i alguns films. Així, s'hi poden veure reflectides produccions des d''Els tres porquets' (1933) fins a 'Frozen. El regne de gel' (2013) passant per altres títols com 'La bella dorment' (1959) o 'La Blancaneu i els set nans' (1937). | El CaixaForum i Disney exploren l'origen de les pel·lícules de la factoria amb l'exposició 'L'art d'explicar històries' |
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha acusat aquest diumenge el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, de "banalitzar" el dolor de les víctimes del terrorisme. A través de Twitter, Puigdemont ha demanat explicacions als socialistes per les "greus afirmacions" de Marlaska. "I més venint d'un personatge que és responsable de condemnes contra Espanya per no investigar tortures a detinguts", ha afegit. El ministre ha indicat que els comandaments policials li diuen que la violència que es viu a Catalunya els últims dies "és de major impacte" que la del País Basc. D'altra banda, Puigdemont també ha recordat que aquest diumenge fa dos anys de la declaració d'independència, quan "el Parlament va fer el que fan els parlaments sobirans". "La declaració d'independència en seu parlamentària és la base real per arribar al reconeixement", ha continuat l'expresident, que ha argumentat que per això les penes de presó també són "ben reals i ben dures". "El camí és llarg però irreversible", ha conclòs. | Puigdemont acusa Marlaska de "banalitzar" el dolor de les víctimes del terrorisme i demana explicacions als socialistes |
Fonts de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona han confirmat l'inici, dilluns, de les obres de la primera de les rotondes que Foment preveu construir al tram ebrenc de l'N-340. Els treballs comencen al Perelló, al Baix Ebre, al punt quilomètric 1.106, just a l'encreuament amb la carretera TV-3022, que enllaça el municipi amb Rasquera, a la Ribera d'Ebre. Aquest és un dels punts negres d'aquesta N-340. Tot i celebrar la millora dels accessos des de la carretera nacional cap als municipis, l'alcalde del Perelló, Ferran Cid, ha criticat la fórmula escollida unilateralment per Foment d'ubicar una desena de glorietes consecutives que pot acabar "obligant" els vehicles pesats a desviar-se per l'autopista. Des de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona s'ha confirmat l'inici del treballs que es faran de manera que interrompin el trànsit "el mínim possible" per no complicar, encara més, el col·lapse que pateix la via. La construcció de la desena de glorietes previstes per Foment es farà esglaonadament. La següent que està prevista de fer està ubicada al límit dels termes municipals del Perelló i l'Ametlla de Mar. L'alcalde del Perelló, Ferran Cid, ha lamentat que aquesta mesura per solucionar els problemes de l'N-340 no hagi estat consensuada amb els alcaldes i municipis afectats. "Els ajuntaments havíem demanat millorar els accessos però no mai hem dit que la millor solució siguin les rotondes", ha apuntat. Cid considera que Foment aprofita la petició dels alcaldes per aplicar una correcció que acabarà coaccionant els transportistes a utilitzar l'autopista AP-7. "Obriran els peatges o hi haurà bonificació? Tampoc ho sabem. És una fórmula que emprenen ells per fer desviar els camions per l'autopista", ha criticat l'alcalde del Perelló. Reunió a Madrid, dimecres Els detalls sobre el projecte i altres solucions que estan pendents de concretar, com les bonificacions per desviar el transit a l'Ap-7, estaran sobre la taula en la reunió dels alcaldes de l'N-340 i la Generalitat amb el ministeri de Foment que, finalment, està prevista el proper dimecres al migdia. | Dilluns comencen al Perelló les obres de les polèmiques rotondes de l'N-340 |
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha ofert aquest dimarts als responsables sindicals de la Guàrdia Civil i de la Policia espanyola fins a 1.500 milions d'euros en 3 exercicis per equiparar els seus sous amb els dels Mossos d'Esquadra, tal com reclamen des de fa mesos. La proposta d'acord que Zoido ha entregat als representants sindicals d'un i altre cos estableix que Interior es compromet a "impulsar el finançament de l'equiparació salarial total i completa" amb els Mossos i a "sol·licitar l'increment de les partides pressupostàries del Capítol 1" dels pròxims tres pressupostos de cada cos fins al límit de 1.500 milions esmentat. S'aplicaria un terç de la quantitat resultant de la negociació en cadascun dels tres exercicis. Zoido ha presentat la proposta d'acord als sindicats en els plens extraordinaris del Consell de la Policia i del Consell de la Guàrdia Civil que s'han celebrat avui. Els sindicats de la Policia i la Guàrdia Civil han rebut de manera positiva l'anunci dels 1.500 milions, però han lamentat que es tracti només d'una declaració d'intencions, ja que ara el Ministeri de l'Interior haurà de convèncer els responsables de l'executiu espanyol perquè augmentin les partides corresponents dels Pressupostos Generals de l'Estat. En un comunicat conjunt, els cinc sindicats majoritaris de la Policia han subratllat que encara no hi ha cap acord signat amb Interior, i han advertit que la seva actitud serà de "màxima vigilància i seguiment" del compromís adquirit per Zoido. En aquest sentit afirmen que no permetran "cap retallada" en altres drets laborals "com a contrapartida". Vuit formacions de representació dels agents de la Guàrdia Civil, de la seva banda, han signat un altre manifest conjunt en què lamenten que Zoido ha presentat la proposta "sense una xifra mínima" i només amb un "compromís polític". També lamenten que el ministre ha ofert un topall màxim de 1.500 milions d'euros "encara que l'equiparació real –amb els Mossos d'Esquadra- exigís una quantitat major". També critiquen que la proposta d'Interior exigeix als agents de la Guàrdia Civil acceptar la substitució de qualsevol dret de caràcter sociolaboral que no tinguin reconegut els Mossos per un que sí tinguin reconegut. Els representants del cos temen que en algun cas se'ls pugui empitjorar la situació actual. Per tot plegat, els representants de la Guàrdia Civil han advertit a Zoido que a una mesa de negociació s'hi ha d'anar "amb diners a la cartera" i han afegit que si es convoca una mesa de treball "sense una xifra mínima de 500 milions d'euros per al 2018" serà "impossible" arribar a un acord. De moment, la plataforma Justicia Salarial Policial (Jusapol) manté la manifestació convocada per al dia 20 de gener a Barcelona a les 12 del migdia. S'espera que agents de la Guàrdia Civil i de la Policia d'arreu de l'Estat surtin des de la plaça Urquinaona en una marxa per reclamar l'equiparació salarial. | Zoido ofereix fins a 1.500 milions d'euros a Guàrdia Civil i Policia per equiparar-se amb Mossos d'Esquadra en 3 anys |
Molts usuaris s'han acostat aquest divendres als caixers automàtics i finestretes dels seus bancs per retirar efectiu, seguint la petició fet dijous a la nit per la Crida per la Democràcia. Les quantitats que s'han extret han estat molt diverses i la majoria dels usuaris han coincidit en el caràcter simbòlic de la protesta. "He tret 155 euros contra la política de la por", ha declarat a l'ACN una usuària de CaixaBank, la Jana, després de passar per les oficines centrals de l'entitat aquest matí. L'Anna és clienta del Banc Sabadell i ha estat més contundent: "He vingut a retirar diners del banc seguint la iniciativa de la Crida per la Democràcia, però estic disposada a retirar tots els meus estalvis. Un banc català com el Sabadell ha d'intentar en aquests moments col·laborar i respectar l'empresariat català i també els particulars". A diverses sucursals del barri del Clot-Camp de l’Arpa, a primera hora s’hi ha format algunes cues, però la major part de la gent assegurava que simplement esperava l’obertura de les oficines bancàries per fer les seves gestions. Aquells que sí volien retirar diners seguint la crida de les entitats, afirmaven que esperaven que la mesura servís per “demostrar la força” del moviment sobiranista. “No puc entendre com un banc com La Caixa, tan català com ha sigut sempre, ara ens vol deixar tirats”, afirmava un senyor que a una oficina del passeig Maragall de Barcelona retirava 200 euros del caixer. Una altra dona, la Rosa, sortia d’una sucursal del BBVA orgullosa d’haver retirat “tots els diners del compte de tota la vida”. En altres oficines de La Caixa i Banc Sabadell, alguns usuaris sortien assegurant que havien posat una queixa o una reclamació per protestar per el seu canvi de seu social. Un empleat d’un d’aquests bancs afirmava, però, que les cues de gent que estava tenint eren “les habituals de qualsevol divendres” i que “potser la gent preferia fer l’acció a l’oficina propera a la feina que a la del seu barri”. Al barri de Gràcia, Salvador assegurava que secundava la crida de les entitats per treure diners perquè entén que “cal fer un gest, tots en silenci, per la pressió que ens estan fent”. De fet, es mostrava segur que si aquesta acció s’allargava en el temps es forçaria l’Estat a negociar “perquè la tresoreria arriba un moment que s’acaba i és necessari posar una solució”. Francesc, un home que també treia diners secundant la convocatòria, explicava que ho feia “per la injustícia que representa que dues persones que són innocents estiguin a la presó”, fent així referència als casos dels presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. “És intolerable en una democràcia moderna. I qualsevol cosa que puguem fer nosaltres com a ciutadans per pressionar les institucions perquè això no torni a passar, hem de fer-ho. Per dignitat democràtica”, ha etzibat. En el seu cas, ha preferit no retirar els diners del caixer i entrar directament a l’oficina del Banc Sabadell, per poder així “expressar també la indignació per haver traslladat la seu social”. Francesc creu, de fet, que l’acció d’aquest divendres “és simbòlica i no té impacte econòmic en els bancs”, però pot ser “un primer avís que la societat civil organitzada pot prendre decisions de forma individual i col·lectiva i pot servir per pressionar perquè s’asseguin a parlar”. L'Eva també ha tret diners aquest divendres a primera hora en una entitat bancària de Gran de Gràcia. "Hem d'actuar com a país", ha afirmat, arran dels fets polítics dels darrers dies. Després de retirar uns 100 euros, ha assegurat que confia "plenament" amb el Govern, l'ANC i Òmnium Cultural i entenen que els gestos com l'acció d'aquest divendres s'han de fer "tots plegats". A plaça de Lesseps, la Maria Glòria Martínez s'ha apropat a una entitat de "la Caixa" després de sentir a la ràdio la crida que feien les entitats sobiranistes. "Per fer suport als que estan tancats, que no hi ha dret", s'ha queixat sobre l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. S'ha mostrat convençuda que hi ha molta gent que s'ha sumat a l'acció de Crida per la Democràcia i, de fet, assegura que els clients han fet "moltes cartes de queixa" que entregaven al personal del banc. "Li he dit 'tot això anirà cremat, oi?' i m'han dit 'no, no, les donem al director", ha explicat. Al caixer del BBVA-CatalunyaCaixa de davant de la plaça Antoni Maura de Barcelona una dona ha explicat en declaracions a l'ACN que ha retirat diners per "demanar la llibertat" del president de l'ANC, Jordi Sànchez, i del d'Òmnium, Jordi Cuixart, i perquè creu que cal "començar a fer accions diferents de concentracions i manifestacions", per passar a dur a terme actes que "tinguin efecte sobre la vida del país" i provocar "una reacció per part de l'Estat". A les 8 hores del matí a un caixer de CaixaBank de Plaça Catalunya no hi havia cues. En declaracions a l'ACN -fora de càmera- en José Luis, de Barcelona, ha apuntat que ha retirat 155 euros per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart. A dos quarts de nou, a les oficines del Deutsche Bank de Plaça Catalunya la Nerea, de l'Hospitalet, ha dit que ha tret diners en previsió per al cap de setmana, i que ha aprofitat per fer-ho entre les 8 i les 9 hores tal i com ha demanat Crida per la Democràcia. En aquest caixer hi ha hagut poc trànsit de gent a primera hora del matí. Segons treballadors del banc no s'han format cues i hi ha hagut la mateixa quantitat de gent que un divendres qualsevol. D'altra banda, al BBVA de davant de la Catedral de Barcelona una veïna de Ciutat Vella ha subratllat que ha retirat diners per protestar contra l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium: "No hi ha dret". Finalment, i al mateix caixer, un altre home ha demanat la llibertat de Sànchez i Cuixart. Darrere seu cinc persones han entrat a la sucursal bancària en els següents 15 minuts, però cap d'ella ho feia per secundar l'acció de Crida per la Democràcia, tal i com han reconegut. | "He tret 155 euros contra la política de la por": els usuaris expliquen perquè han seguit la crida a retirar efectiu |
Els consellers destituïts pel govern espanyol Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig han arribat aquest dimecres a primera hora del matí als tribunals del Palais de Justice de Brussel·les per acudir a la cita amb la justícia sobre la seva extradició a Espanya. La vista, programada a les nou del matí, durarà poc, segons els seus advocats, que tenen previst fer declaracions als mitjans en sortir. Fonts de la defensa han indicat a l'ACN que si no hi ha cap sorpresa i la fiscalia de Brussel·les demana l'extradició de Serret, Comín i Puig aquest dimecres proposarà també a quins delictes s'equiparen els càrrecs que els imputa la justícia espanyola en l'euroordre. La decisió del jutge belga podria, per tant, fer-se pública en les pròximes setmanes. L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, de l'equip jurídic dels exconsellers, manté la "plena confiança" en la justícia belga. "Esperem tornar amb molt bones notícies", va piular aquest dimarts Cuevillas quan es dirigia a Brussel·les. L'advocat Paul Bekaert, Cuevillas i Gonzalo Boye han estat dels primers en arribar prop de les vuit del matí. Més tard ho han fet Puig, Serret i Comín. A les portes del Palais de Justice hi han acudit també en mostra de suport els eurodiputats d'ERC Jordi Solé i Josep Maria Terricabras així com el del PDECat Ramon Tremosa. El darrer cop que tots tres consellers cessats pel 155 van presentar-se davant del tribunal va ser el 18 d'abril. Llavors, el jutge belga va decidir ajornar la vista fins aquest dimecres per donar més temps a les parts per preparar el cas ja que la fiscalia de Brussel·les va demanar "informacions suplementàries" a Espanya i la defensa volia "temps" per preparar-se. Fins al moment, el ministeri públic belga no ha formulat les acusacions ja que era a l'espera de rebre més informació sobre les peticions d'extradició per part de la justícia espanyola. "Necessitem altres informacions i el 16 de maig veurem si les tenim o no, i si hem tingut temps d'examinar-les", van indicar llavors des del ministeri. En l'anterior procediment judicial, iniciat a la tardor i finalitzat al desembre arran de la suspensió de les cinc euroordres emeses per l'Audiència Nacional, la fiscalia de Brussel·les va proposar equiparar els delictes que s'imputaven llavors a Puigdemont i la resta de membres del Govern destituït establerts a Bèlgica amb els de 'coalició de funcionaris' i malversació del codi penal belga. En aquest cas, però, indiquen fonts de la defensa a l'ACN, els càrrecs no són els mateixos i caldrà esperar a les acusacions que formuli el ministeri públic. Mentre que a Toni Comín se li imputen els delictes de rebel·lió i malversació, Meritxell Serret i Lluís Puig són perseguits per desobediència i malversació. En tot cas, el jutge instructor del cas sí que és el mateix que en l'anterior procediment. Un fet que, d'altra banda, tant la fiscalia com la defensa, han declinat valorar. | Serret, Comín i Puig arriben al Palau de Justícia de Brussel·les |
El Parlament ha reclamat amb una moció incrementar el pressupost al Departament de Cultura al 2% del pressupost de la Generalitat de manera "immediata". Mitjançant una moció presentada per Ciutadans, el ple ha demanat també crear un fons de compensació extraordinari per obrir una línia d'ajuda a professionals afectats per la situació de la covid-19. També reclamen que s'impulsin mesures per a fomentar el mecenatge, micromecenatge i voluntariat en matèria cultural. D'altra banda, el text contempla elaborar un cens d'artistes i professionals de la creació i de la cultura en un termini màxim de sis mesos. En una moció que desplega una vuitantena de mesures, el ple també ha instat el Govern a implementar un bonus cultural per adquirir béns i serveis culturals, especialment per a col·lectius com la gent gran. Pel que fa al sector musical, s'insta a impulsar un pla de xoc específic amb subvencions i ajudes directes, també per estimular la creació i producció de músics i professionals de la cultura, la programació de música en directe o amb l'impuls de formats i espais televisius culturals en què la música en directe tinguin un lloc destacat. D'altra banda, es reclama un pla de xoc per la dansa i les escoles privades de música, un altre per al sector audiovisual, per a les arts visuals -per qui demana un augment específic al pressupost de Cultura- i per a les arts escèniques. Pel que fa al sector editorial, el ple demana un pla de xoc amb ajuts per 800.000 euros a projectes i plans editorials; impulsar una línia de subvencions mínima de 600.000 euros per a modernitzar i millorar la competitivitat de les llibreries o una línia de subvencions per a reactivar els projectes d'internacionalització d'empreses del sector del llibre amb especial incidència en el mercat llatinoamericà amb una dotació mínima d'un milió d'euros. | El Parlament insta el Govern a incrementar el pressupost de Cultura al 2% |
L'eurodiputat del PP Esteban González Pons ha citat Catalunya com a exemple durant el debat que el ple de l'Eurocambra celebra aquest dimecres sobre la influència de la propaganda russa a la UE. El popular ha dit que en els últims successos a Catalunya s'han detectat "actuant a favor de la ruptura d'Espanya" més de 4.800 bots que difonien de forma "constant" informació "falsa" manipulada a Internet. Segons ha denunciat, alguns mitjans russos -tot i que no ha citat cap nom- van arribar a obrir els seus informatius a Espanya amb imatges de carros de combat, de tancs, dirigint-se a Barcelona "que només existien en la imaginació de l'editor". Per la seva banda, l'eurodiputat d'IU Javier Couso ha criticat "la patètica obsessió dels mitjans de la dreta europea contra la suposada ingerència russa". El parlamentari ha recordat que al desembre el ministre d'Exteriors espanyol va denunciar davant la UE la ingerència russa i veneçolana a Catalunya i va afirmar tenir dades. "Encara les estem esperant perquè no existeixen", ha afirmat Couso. L'eurodiputat d'IU ha replicat a González Pons i ha afegit també que el novembre passat el CNI afirmava a través del seu cap de ciberseguretat que no s'havia detectat "cap ciberatac del govern rus" i que tampoc els organismes alemanys o l'autoritat cibernètica francesa "van trobar activitat significativa russa". "Darrere d'aquesta paranoia se situa una estratègia política clara: impedir el bon veïnatge amb Rússia", ha conclòs. "Les campanyes de desinformació i propaganda són una amenaça per la democràcia i com a tal hem d'abordar-les", ha advertit González Pons. El parlamentari ha lamentat que mentre el Kremlin "disposa de 1.000 milions d'euros anuals en mitjans públics, una xarxa de televisions a 100 països i en 33 idiomes i un exèrcit de comptes fantasmes llestos per expandir 'fake news'" Europa està "indefensa". En aquest sentit ha assegurat que cada vegada que la UE té un problema "apareixen les 'fake news' i els atacs informàtics i entren en acció els mitjans de comunicació russos". "Hem de començar a reaccionar més seriosament", ha conclòs. Segons ha dit, la UE només compta amb un milió d'euros de pressupost l'any en mitjans públics i una 'task force' formada per 17 persones. Durant la seva intervenció al ple, González Pons també ha dit que els europeus han de saber defensar el seu estil de vida. "Estem orgullosos de la nostra democràcia, separació de poders, la llibertat d'expressió i la premsa lliure, però això ha de ser una fortalesa, mai una debilitat", ha afegit. D'altra banda, el diputat socialista Juan Fernando López Aguilar ha acceptat discutir que l'estratègia per fer-hi front pugui ser "erràtica" però no que l'amenaça sigui "real". "És cert que l'amenaça no prové únicament de Rússia", ha admès el diputat. Amb tot, ha destacat que hi ha informes del Congrés dels Estats Units, de la comissió d'investigació del Regne Unit i les agències d'intel·ligència europees que assenyalen "a milers de comptes automatitzats radicats a Rússia que ataquen els valors fundacionals de les societats democràtiques". Segons ell, així es va posar de manifest recentment a Catalunya, on aquests comptes van servir "per crear caos i confusió afavorint la causa de la secessió". "És necessari que la UE s'equipi per fer front a aquesta amenaça, que és totalment real", ha dit en línia amb la tesi del popular González Pons. | El cap de files del PP a l'Eurocambra diu que més de 4.800 bots russos promouen a Internet "la ruptura d'Espanya" |
El Teatre Lliure (Espai Lliure) estrena dimecres ‘Instrumental’, la primera versió teatral que es fa del llibre homònim del pianista James Rhodes, un títol de gran èxit internacional en què el britànic relatava els abusos sexuals patits de petit. L’adaptació i direcció és d’Iván Morales, que ha volgut portar a escena el tema tabú dels abusos sense caure en la morbositat ni recrear-se en el dolor. Per això el protagonista del monòleg, Quim Àvila, no interpreta James Rhodes sinó que transmet la seva paraula al públic en un exercici escènic pel qual fins i tot ha hagut d’aprendre a tocar –una mica- el piano. Si Rhodes explicava al seu llibre que la música el va ajudar a sobreviure, Morales ha volgut posar sobre la taula que també el teatre pot sevir per explorar aquests temes. Iván Morales explica que tenia ganes de parlar sobre els abusos, i de fer-ho a través d’aquest llibre, “que ha estat un best-seller que ha tractat de manera no excessivament fosca ni truculenta la qüestió”. Així que, quan el Teatre Lliure li va proposar que dirigís un monòleg, ho va tenir clar. “Sense deixar banda el dolor, però sense caure en el miserabilisme. Està escrit des de la ferida oberta però per algú que busca la llum: ell no és una víctima sinó un lluitador que busca la llum”, així és com Morales entén que Rhodes s’explica a ‘Instrumental’, i així és com l’ha volgut portar a escena, essent el primer dramaturg a fer-ho. D’aquesta manera, el trasllat del llibre a l’escenari es proposa amb un llenguatge més performàtic que de teatre clàssic. El monòleg que és, de fet, ‘Instrumental’, és dit per l’actor Quim Ávila, defugint la fórmula de convertir-se en James Rhodes i optant per oferir una lectura dinàmica de les seves paraules. Morales i Ávila no reneguen de “la mentida” i la ficció teatral, però van entendre que era millor apropar-se a aquest text mantenint les distàncies i respectant la “veritat” de la paraula del pianista. “Coneixem a Rhodes, el podem veure a Youtube, llegir entrevistes... la manera més contemporània i efectiva d’apropar-nos-hi teatralment és que aparegui un actor i digui ‘Hola, soc James Rhodes’?”, planteja el director en declaracions a l’ACN. La resposta, com es pot veure comprovar l’espectacle, és ‘no’. A l’escenari, Ávila llegeix passatges d’instrumental alhora que s’encarrega de “disparar” les llums i les composicions de música clàssica que Rhodes ressenya a cada capítol del seu llibre. Fins i tot toca el piano al tram final de l’espectacle, i això que abans d’aquest espectacle no en sabia, confessa l’actor. “Rhodes va escriure un altre llibre anomenat ‘Toca el piano’ on proposa aprendre a tocar una peça de Bach en sis setmanes, i hem intentat posar en pràctica el seu pla”. “Hem portat a escena el procés natural de lectura d’un llibre, des del distanciament de no conèixer la història fins al moment que sense voler formes part del relat perquè estàs empatitzant amb la història i estàs permetent que en certa manera et posseeixi”, il·lustra Quim Ávila. Iván Morales insisteix que han intentat tocar el tema dels abusos sexuals contra menors amb extrema delicadesa. El director i dramaturg assumeix que és un tema que “fa mal” però creu que és “positiu” trencar el tabú i posar el tema sobre la taula. Tot l’equip creu, afegeix, que és un tema “que s’ha d’explicar, i molt, perquè forma part d’una ferida molt profunda i silenciada que com a societat ens acompanya”. | Iván Morales porta a escena els abusos i turments relatats per James Rhodes a ‘Instrumental’ |
Les obres del nou Museu d'Art de Lleida començaran al setembre. Així ho han signat aquest dilluns els representants de les empreses adjudicatàries i l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros. El contracte d'obres signat permetrà reconvertir l'edifici de l'antiga Audiència en una moderna pinacoteca. Ros ha destacat la importància que el Museu Jaume Morera tingui una seu definitiva després de 100 anys així com l'impuls que suposarà per promoure l'ús ciutadà de la Rambla Ferran. Les obres aniran a càrrec de la UTE Museu d'Art de Lleida, formada per les empreses lleidatanes Benito Arnó, Acsa, Obras e Infraestructuras i José Antonio Romero Polo, que és la que va obtenir una millor puntuació tècnica i la millor oferta econòmica, i que ha estat representada aquest dilluns en l'acte de firma per Alexandre Perpinyà, Agustí Bordalda, Joan Albert Arqués i Josep Maria Verdú. "És important que el Museu Morera després de 100 anys tingui una seu definitiva pensada per a ser museu, una pinacoteca de les més representatives d'Espanya quant a pintura i escultura de la primera part del segle XX", ha afirmat durant l'acte l'alcalde. A més, ha posat de manifest que "el fet de tirar endavant aquest projecte a la Rambla Ferran denota la seva importància i busca rehabilitar des del punt de vista d'ús dels ciutadans aquest espai de Lleida tan significatiu", en la mateixa línia que el trasllat de l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana també a la Rambla fa unes setmanes. El paer en cap ha destacat que les obres podran iniciar-se al setembre, un cop fets els tràmits previs i completat el trasllat dels treballadors municipals que ara ocupen l'edifici. La durada prevista de les tasques de rehabilitació de l'edifici per a convertir-lo en un nou Museu és de 25 mesos. Les obres compten amb un pressupost total de 4.470.950 euros (3.695.000 € + 775.950 euros d'IVA), un 8,5% menys que el preu fixat inicialment en la licitació. Les obres del Museu Morera es financen amb aportació municipal, fons de la Generalitat, de la Diputació, els ajuts del fons europeus del Feder i els de l'1,5% aportats pel Ministeri de Foment. "És l'únic projecte de la ciutat almenys en els darrers quinze anys en el qual hi ha cofinançament de cinc administracions: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Estat i Europa", ha destacat Ros, qui ha agraït especialment a Antoni Llevot, Jesús Navarro i Jaume Terés la seva feina per poder fer realitat el projecte arquitectònic i museogràfic del nou Museu d'Art de Lleida. En nom de la UTE, Agustí Bordalba ha destacat la satisfacció que suposa per tres empreses de Lleida poder dur a terme una obra tan emblemàtica per la ciutat. "El caràcter local de les tres empreses ens genera un plus de responsabilitat que s'ha de traduir en una millora en l'execució de l'obra", ha afirmat i ha agraït la confiança que s'ha dipositat en ells. La tinent d'alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l'Educació i els Esports, Montse Parra, ha indicat "l'orgull de ciutat" que suposa que Lleida aposti per nous equipaments culturals i ha lloat la qualitat del Morera i de l'equip tècnic que el gestiona. "Avui fem un pas més per veure realitzat aquest Museu d'Art que fa cent anys que es mou, utilitzant diferents espais, però que ha fet una feina excel·lent, que té una col·lecció d'art envejable, que a més enriquim amb cada biennal i amb noves compres, i també són molts els artistes que ens fan cessió de les seves obres". De la seva part, el tinent d'alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l'Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha assenyalat que el nou museu "haurà d'actuar de tractor per desenvolupar el Projecte Rambla com un espai de gaudi col·lectiu" i ha destacat la nova visual de la Seu Vella que es tindrà des de la terrassa de l'edifici. A l'acte de presentació també han assistit la tinent alcalde Montse Mínguez i els regidors Carme Culleré, José María Córdoba i Dolors López. Una nova fita urbana El projecte del nou Museu d'Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) l'han elaborat l'arquitecte municipal, Jaume Terés i el director del Museu, Jesús Navarro, juntament amb l'assessorament museogràfic de l'empresa Croquis, que va guanyar el concurs convocat per l'encàrrec d'aquest treball. El projecte planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu. Totes les sales d'exposicions previstes (1a, 2a, i 3a plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent. La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, incorpora els serveis d'acolliment del visitant, la botiga i els espais d'interpretació dels continguts del museu amb el visitant. Aquesta idea va en la línia de reforçar l'eix entre la Rambla Ferran, el Vestíbul i l'espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través de l'obertura del pati central fins a arribar a la terrassa. La darrera planta del Museu (5a.) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d'actes polivalent i l'aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella. Com una extensió de les sales d'exposició, bona part de les reserves del Museu (4a planta) seran visitables. Es tracta d'una innovació museogràfica que té l'objectiu de superar els límits espacials que condicionen i limiten l'espai físic dels museus i facilitar al màxim l'accés a les seves col·leccions. Aquest espai de reserva serà complementat amb un altre espai a la planta baixa, aquest del tot privat, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d'espai de recepció dels béns artístics que rep el Museu. La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l'edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d'una nova singularitat al Museu. El nou Museu configurarà un nou equilibri entre l'edifici i la ciutat, tant en relació a la Rambla de Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella. Inventari general Mentre no disposa d'una nova seu, el Museu d'Art Jaume Morera treballa per donar a conèixer el seu important fons. Actualment exposa 'Inventari general', una mostra que conté prop de 200 obres de la seva col·lecció de diversos autors i èpoques, plantejada com un aparador públic de les reserves del Museu que tramet l'èxit i la riquesa de la col·lecció. | Les obres del nou Museu d'Art de Lleida començaran al setembre |
Amb motiu de l'Aturada de País convocada per la Taula de la Democràcia aquest dimarts, i amb al voluntat de respectar el drets dels professionals que s'hi vulguin acollir, la gerència territorial de l'ICS a les Terres de l'Ebre ha desprogramat tota l'activitat ordinària a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i als consultoris locals i Centres d'Atenció Primària (CAP). S'han acordat serveis mínims urgències i unitats especials (cures intensives, neonatologia, parts, tractaments de quimioteràpia, intervencions oncològiques) a l'Hospital de Tortosa. També es garantirà les incidències de metge i infermera entre les vuit del matí i les noi del vespre en alguns CAP. La resta de centres i consultoris locals romandran tancats i l'atenció continuada no tindrà modificacions respecte qualsevol altre dia. Els CAP que cobriran incidències durant el dia són els d'Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, La Sènia, Ulldecona, Amposta, Santa Bàrbara, l’Aldea, Deltebre (atendrà també l'atenció domiciliària de Sant Jaume d’Enveja) l'Ametlla de Mar, el Temple i Baix Ebre de Tortosa (que inclou pediatria, ginecòleg i llevadora), Gandesa, Horta de Sant Joan, Flix, Móra la Nova i Móra d'Ebre. En els propers dies contactaran amb els ciutadans afectats per aquesta desprogramació per tal de comunicar-los una nova data de visita o prova. Les intervencions afectades són les consultes externes, intervencions quirúrgiques no oncològiques, rehabilitació, proves complementàries i consultes d’atenció primària programades de metge, infermera, pediatria i odontologia. | La gerència de l'ICS a les Terres de l'Ebre desprograma l'activitat ordinària i acorda serveis mínims pel 3-O |
Catalunya ha sumat 762 nous positius per covid-19 confirmats per PCR o epidemiològicament respecte al balanç de fa 24 hores, segons les últimes dades del Departament de Salut. Això situa la xifra global de positius en 69.903, però puja fins a 79.595 si es tenen en compte també proves serològiques (1.293 més). De tots els casos nous amb prova confirmada, 178 corresponen a la regió sanitària de Barcelona ciutat, 197 més a la regió metropolitana sud (123 a l'Hospitalet) i 192 a la de Lleida (178 al Segrià). Pel que fa a les morts, les funeràries n'han reportat 4 de noves, i la xifra total és de 12.631. Fins ara, hi ha hagut 4.192 ingressats en estat greu, les mateixes que fa 24 hores, i actualment en són 47, una menys que en l'últim balanç. Pel que fa a la retrospectiva de casos, on no s'hi inclouen els tests serològics, a tot Catalunya s'han registrat de moment 160 casos corresponents al 15 de juliol, 528 al 14 de juliol i 496 al 13 de juliol. A les residències hi ha un total de 15.240 persones confirmades com a positives. Són 78 més que els informats el dia anterior. Pel que fa a les altes hospitalàries des de l'inici de la crisi, n'hi ha hagut 40.316, les mateixes que fa 24 hores. L'evolució a Barcelona ciutat A la ciutat de Barcelona, els casos confirmats per PCR o epidemiològicament han augmentat en 178 respecte a l'últim balanç, arribant als 18.364. D'aquests, 83 estan classificats de moment en el dia 15 de juliol, 120 en el 14 i 82 en el 13. Si se sumen tots els casos dels últims 7 dies, Barcelona ciutat n'ha registrat un total de 685, sense comptar els tests serològics. Des de l'inici de la pandèmia, comptant també tests serològics, s'han reportat 21.856 a la capital catalana. Regió metropolitana sud Pel que fa a la regió metropolitana sud, han sumat 197 nous casos respecte a l'últim balanç confirmats per PCR o clínicament, amb un total de 12.873. D'aquests, 26 són del 15 de juliol, 153 del 14 i 162 del dia 13. Si se sumen tots els casos dels últims 7 dies, la regió n'ha registrat un total de 455, sense comptar els tests serològics. Des de l'inici de la pandèmia, incloent en aquest cas proves serològiques, s'han registrat en aquesta regió 14.686 casos. En aquesta àrea s'hi inclou l'Hospitalet de Llobregat. Aquest municipi ha sumat 123 nous casos de covid-19 confirmats per PCR o epidemiològicament des d'aquest dimecres. Des de l'inici de la pandèmia, la segona ciutat de Catalunya ha registrat un total de 3.720 casos amb PCR positiva o diagnosticats clínicament, dels quals 489 han estat en residències, 3 més en un dia. Segrià i regió de Lleida Al Segrià, comarca que continua amb confinament perimetral, se sumen 178 nous casos fins arribar als 3.763 total des de l'inici de la pandèmia. Al conjunt de la regió de Lleida, s'han sumat 192 casos i el total ascendeix a 5.200. Sumant tests serològics, a la regió lleidatana hi ha 5.481 casos. Altres territoris A l'àrea metropolitana nord hi ha 16.699 positius per PCR o epidemiològicament (18.236 amb tests serològics). A la Catalunya Central són 6.321 els confirmats (6.948 amb serològics). A Girona hi ha 5.970 positius (7.505 amb tests d'anticossos). En el cas del Camp de Tarragona, es registren 2.096 persones amb coronavirus confirmades (2.288 amb proves serològiques). A l'Alt Pirineu i Aran tenen 418 casos confirmats i a les Terres de l'Ebre pugen a 321. Barcelona ciutat registra 3.792 casos confirmats en residències. A l'àrea metropolitana nord n'hi ha 3.675, mentre que a l'àrea metropolitana sud en són 3.675. A la Catalunya Central registren 1.706 residents confirmats i a Girona n'hi ha 1.703. A les residències del Camp de Tarragona hi ha 474 casos positius confirmats, i a Lleida en registren 647. En el cas de l'Alt Pirineu i Aran, hi ha 105 casos confirmats en les residències, mentre que a les Terres de l'Ebre se n'han registrat 20. Quatre morts més Pel que fa a les morts, les funeràries n'han reportat quatre més. En total, ja hi ha 12.631 víctimes, de les quals 6.913 han estat en un hospital o centre sociosanitari (dues més), 4.114 en residències (una més), 800 en domicilis (mateixa xifra), i 804 no classificades per falta d'informació (una més). Les funeràries han registrat dues morts corresponents al 14 de juliol, dues més al 13 de juliol i tres del 12 de juliol. Aquestes dades, però, poden anar variant quan les funeràries actualitzin la informació en propers balanços. Per territoris, a la ciutat de Barcelona han mort 4.273 persones, entre positius i sospitosos, 2.354 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.326 en residències, 285 en domicilis i 308 no classificats. A la zona metropolitana nord han mort 2.904 persones, 1.581 en hospitals i sociosanitaris i 1.048 en residències, a banda de 132 no classificats i 143 en domicilis. La xifra total de morts a la regió metropolitana sud es de 2.361. D'aquests, 1.442 han mort en un hospital o centre sociosanitari, 774 en residències, 96 en domicilis, i 49 no estan classificats. A la Catalunya Central continuen amb 1.574 persones mortes (730 en hospitals i sociosanitaris, 516 en residències, 211 no classificats i 117 en domicilis) i a Girona segueixen amb 819 morts (368 en hospitals, 252 en residències, 129 en domicilis i 70 no classificats). Pel que fa al Camp de Tarragona, continuen amb 400 morts, dels quals 257 en hospitals i centres sociosanitaris, 122 en residències, 12 en domicilis i 9 més no classificats; mentre que a Lleida continuen pugen a 215 morts (un més), 137 en hospitals i sociosanitaris, 59 en residències, dotze no classificats i set en domicilis. A l'Alt Pirineu i l'Aran es mantenen amb 30 morts, tretze en hospitals i sociosanitaris, set en residències, vuit no classificats i dos en domicilis; mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 45 defuncions, 25 en hospitals i sociosanitaris, vuit en residències, nou en domicilis i tres sense classificar. | Catalunya suma 762 nous casos confirmats per PCR o epidemiològicament, 178 dels quals a Barcelona |
La líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, demana al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que "no cedeixi més davant d'una taula que no és de diàleg, sinó de xantatge" i que "deixi de legitimar" el president de la Generalitat, Quim Torra, com a "interlocutor vàlid, perquè ha estat inhabilitat per la justícia". "Torra no vol diàleg, només vol parlar de com i quan separar Catalunya de la resta d'Espanya", ha assegurat preguntada per la insistència de Torra pel mediador internacional, en una entrevista a 'El Punt Avui', i per la reivindicació de la taula de diàleg que fa el conseller Alfred Bosch en una entrevista a l'ACN. "El Govern ha d'assumir que Torra no pot continuar ni un dia més al capdavant de la Generalitat", ha afirmat. En una atenció als mitjans de comunicació aquest diumenge, Roldán demana a Torra que "faci un pas al costat" perquè considera que ja està inhabilitat. La líder de Cs a Catalunya ha exigit a Sánchez que "deixi de donar ales" als partits independentistes amb la taula de diàleg. Segons Roldán, "els separatistes tornaran a demanar més privilegis per a ells mateixos però no per a tota la ciutadania". Cs aposta per coalicions de partits i entitats per no perdre "ni un sol vol" La portaveu de Cs al Parlament també ha parlat de les coalicions electorals que estan explorant amb el PP amb la idea que se segellin a Catalunya, el País Basc i Galícia, que creu que són "territoris amenaçats pel nacionalisme". Roldán ha defensat que no es tracta de "sumar simples sigles" sinó de buscar un "pacte molt més enllà, transversal" i que, a més de partits, també aplegui entitats de la societat civil. Preguntada precisament si una figura de la societat civil podria liderar aquestes coalicions, ha evitat posicionar-se i ha dit que s'ha d'anar pas a pas. Roldán ha assegurat que Cs està "posant per sobre els interessos d'Espanya als de partit" i ha demanat al PP que "actuï amb conseqüència". Per això li ha demanat "sumar esforços entre constitucionalistes" perquè "no es perdi ni un sol vot" per "frenar l'amenaça del nacionalisme". La dirigent de Cs ha argumentat que "circumstàncies excepcionals en territoris excepcionals" requereixen "solucions excepcionals". La líder de Cs a Catalunya i senadora ha fet aquestes declaracions en una visita a les Jornades Commemoratives del Dia d'Andalusia, que se celebren aquest cap de setmana a La Farga, a l'Hospitalet de Llobregat. L'han acompanyada el president de la formació al Parlament, Carlos Carrizosa; la diputada Noemí de la Calle i el portaveu a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, Miguel García. | Cs demana a Sánchez que "no cedeixi més davant d'una taula que no és de diàleg, sinó de xantatge" |
L'ONG Open Arms planteja ara al govern espanyol el lloguer d'un avió per poder traslladar des d'Itàlia els 107 migrats rescatats al Mediterrani. El vaixell de salvament és a només 800 metres de Lampedusa –al sud de Sicília– sense poder desembarcar, després que Itàlia i Espanya haguessin acordat que el vaixell navegui ara cap a les Illas Balears per desembarcar a Mallorca. Open Arms entén que aquesta opció és incomprensible i adverteix que la situació emocional de les persones que malviuen al buc és "extrema". L'ONG proposa desembarcar a Itàlia i des d'allà traslladar els migrants en avió fins a Madrid. "Llogar un Boeing per a 200 persones té un cost de 240 euros per passatger", ha etzibat Riccardo Gatti, cap de la missió a Itàlia en declaracions als mitjans. Fonts de l'ONG han explicat que el vaixell no té capacitat per arribar a cap port espanyol i assegura que la situació de tensió acumulada en els darrers 18 dies "pot esclatar a bord en qualsevol moment". Si el vaixell obre rumb cap a un altre lloc que no sigui Lampedusa, adverteixen, podria suposar un motí, a més de posar en risc migrants i trippualció. És en aquest punt que des d'Open Arms plategen l'opció del trasllat aeri. "Les persones a bord han de ser desembarcades de manera ràpida i segura per rebre l'assistència necessària i la manera més ràpida és fer-ho en avió", expliquen des de l'ONG. Si s'opta pel trasllat per la via marítima a l'estat espanyol, Open Arms demana al govern que enviï un vaixell "en condicions". | L'Open Arms planteja al govern espanyol traslladar els migrants en avió |
Badalona esdevé la primera gran ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona és impulsar un Pacte Local pel Referèndum (PLR), per tal d'adherir-se al Pacte Nacional. En poques hores ja s'hi ha sumat una vintena d'entitats de la ciutat i s'espera arribar i fins i tot superar les 70 entitats que en el seu dia es van adherir al Pacte Local pel Dret a Decidir. Qui va ser alcaldessa de Badalona pel PSC, Maite Arqué, és una de les cares visibles d'un moviment que veu en les urnes la "solució òptima" per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i la resta de l'estat espanyol. El impulsors del PLR defensen que es tracta d'un acord "transversal" que té per objectiu "garantir la democràcia" més enllà del posicionament polític particular de cadascú. El Pacte Local pel Referèndum a Badalona farà la seva posada de llarg el pròxim 23 de febrer, en un acte al centre Cívic de La Salut, però aquest dimarts ja ha començat a caminar i s'han donat a conèixer els primers detalls de l'acord. "Fem un pas més perquè el país fa un pas més i ens comprometem a garantir que badalonins podran exercir el seu dret de vot", ha assegurat la portaveu del PLR, Lola M. Sala. El moviment compta ja amb les primeres entitats ciutadanes adherides, una vintena, però s'espera que abans del 23 de febrer en siguin moltes més i es puguin superar les 70. Entre els adherits hi ha tots els partits polítics favorables al referèndum i respecte el Pacte Local pel Dret a Decidir de Badalona, l'única absència destacada és el PSC, que en aquest cas ja ha anunciat que no s'hi sumarà. Tot i això, des del PLR han defensat la "transversalitat" de l'acord: Defensem el referèndum democràticament, tant pels que votin 'sí' com pels que optin pel 'no'", ha dit Maite Arqué. L'exalcaldessa defensa que el "gran moviment" ciutadà que té Badalona ha d'estar al front d'aquest moviment perquè el referèndum és la "solució òptima". En aquest sentit, una de les entitats que ja s'hi ha adherit és la Confederació d'Associacions de Veïns de Badalona, i s'espera que al seu darrere vinguin les diferents associacions veïnals de la ciutat. El seu president, Sigfrido Ramos, explica que els veïns "no poden defugir aquest moment polític" i reclama "una solució política a un problema polític". | Entitats de Badalona impulsen el Pacte Local pel Referèndum |
El jutge d'Instrucció número 25 de Barcelona en funcions de guàrdia ha decretat aquest divendres presó provisional per l'home de nacionalitat sueca que dimarts va robar un camió de bombones de butà, va fugir de la policia posant en perill diversos vianants i conductors i es va posar contra direcció en una sortida de la Ronda Litoral. L'home va ser arrestat amb un gran estat d'alteració i va quedar ingressat en un hospital fins aquest dijous. Segons ha explicat el conseller d'Interior, Jordi Jané, el detingut va donar positiu en consum de cocaïna. L'home ha estat ingressat dos dies en una unitat psiquiàtrica d'un centre hospitalari de Barcelona, on se l'ha sotmès a una avaluació mèdica. Els Mossos d'Esquadra atribueixen al detingut, de 32 anys i de nacionalitat sueca, almenys sis delictes: temptativa d'homicidi, furt de vehicle, atemptat a agents de l'autoritat, conducció temerària, lesions i danys. L'individu va robar un camió de butà i es va donar a la fuga des de l'avinguda del Paral·lel fins a la sortida 22 de la Ronda Litoral, a la Barceloneta, per on va intentar entrar en contra direcció. L'home havia arribat dilluns mateix a Barcelona i va passar la nit de festa consumint alcohol i drogues. Aquest dijous es va negar a declarar davant dels Mossos, i aquest divendres el magistrat ha dictat presó provisional, segons ha explicat el conseller Jané, que ha afegit que l'home va donar positiu en consum de cocaïna. | Presó provisonal pel lladre d'un camió de butà de Barcelona |
El promotor del futur càmping que es vol instal·lar a Garriguella (Alt Empordà) ha defensat que el projecte serà respectuós amb l'entorn i es farà de manera "sostenible". Segons recull el Pla Especial del càmping, que aquest dijous s'ha presentat a l'Ajuntament, la construcció es farà per fases. Tindrà 665 parcel·les, repartides en cinc camps a l'entorn del Mas Tòfol. L'arquitecte que l'ha dissenyat, Joaquim Pla, assegura el càmping s'integrarà amb el paisatge amb un model que "encara no es coneix a Catalunya" (entre d'altres, tindrà els serveis soterrats). El càmping tindrà una capacitat màxima per a 1.995 persones. Segons preveu el Pla Especial, però, com a molt l'equipament arribarà a l'ocupació plena durant dues o tres setmanes a l'estiu. De les 17 hectàrees que ocuparà, només 6 estaran dedicades als espais d'acampada. La inversió prevista és d'entre 8 i 10 milions d'euros (MEUR) i, si es despleguen totes les fases, es podrien crear fins a 150 llocs de treball. En la tramitació fins ara del Pla Especial només s'ha rebut un informe contrari: el de l'entitat ecologista IAEDEN-Salvem l'Empordà, que s'hi oposa per motius d'impacte ambiental. | El promotor del nou càmping de Garriguella defensa que serà respectuós amb l'entorn i es farà de manera "sostenible" |
Els treballadors d'Smatsa, l'empresa responsable del servei de neteja i recollida de residus de Sabadell, han desconvocat la jornada de vaga prevista per aquest dilluns i demà dimarts després de l'acord al qual la direcció va arribar diumenge amb l'Ajuntament, i que implica que Smatsa retirarà l'ERO que afecta 43 empleats. Alhora, el consistori es va comprometre a arxivar l'expedient per intervenir la companyia. La plantilla ha pres la decisió per majoria en una assemblea que s'ha celebrat a primera hora del matí d'aquets dilluns. Està previst que en les properes hores es convoqui la comissió de seguiment tècnic que estableix el contracte per revisar i millorar l'actual catàleg de serveis d'acord amb el pressupost vigent. A banda, l'empresa i l'Ajuntament han assumit el compromís de crear una taula politico-tècnica per fer seguiment de l'acord cada quinze dies, que podrà ser convocada per qualsevol de les dues parts. La primera trobada serà el 14 de desembre. L'inici del conflicte entre Smatsa i l'Ajuntament de Sabadell rau en un presumpte sobrecost en el servei que l'executiu local va detectar l'any 2017. El consistori va obrir diversos expedients a la companyia i va promoure una inspecció tècnica de facturació (ITF) per obligar Smatsa a cobrar pels serveis prestats amb el preu contractual que va oferir, i no segons els equips que posava a disposició. La companyia va considerar que aquest sistema implicaria que deixaria d'efectuar 4.033 serveis anuals, el que segons els seus càlculs suposava una reducció d'1,2 MEUR anuals de facturació. Per tot plegat el passat 16 de desembre l'empresa va anunciar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per acomiadar 43 dels prop de 400 empleats que té la companyia. | Els treballadors d'Smatsa desconvoquen la vaga després de l'acord entre l'Ajuntament i la companyia de neteja de Sabadell |
El taller mallorquí on Joan Miró va treballar els darrers 30 anys de la seva vida serà recreat el proper mes de gener a Londres. La iniciativa, ‘Miro’s Studio’, és de la galeria barcelonina Mayoral amb el suport de Successió Miró i la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca. Durant tres setmanes es podrà veure al cor de la capital britànica una recreació de l’espai i la seva atmosfera, amb 25 pintures i dibuixos de l'artista i també material històric i d’arxiu. El director de la galeria, Jordi Mayoral, confessa a l’ACN que després de visitar l’espai original van tenir clar que aquell lloc “històric” s’havia de mostrar al món. Assegura, a més, que aquest és el projecte “més motivador” que ha afrontat. L’any 1938, Joan Miró va deixar escrit que tenia” un gran somni”: Disposar d’un taller propi on pintar i poder desenvolupar la seva creativitat. Les circumstàncies polítiques i socials (Guerra Civil, Segona Guerra Mundial, etc.) i els conseqüents canvis de residència de l’artista van ajornar aquest desig fins l’any 1956. Aleshores, establert a Mallorca, va veure com es feia realitat. L’estudi de Miró va ser dissenyat pel seu amic i conegut arquitecte català Josep Lluís Sert, qui dissenyaria la Fundació Miró de Barcelona vint anys després, el 1976. El taller a Mallorca es va convertir en un refugi per a Miró i hi va treballar, sense descans, des d’aquell moment, fins a la seva mort el 1983. Aquest emblemàtic espai, que es conserva encara a càrrec de la Fundació Pilar i Miró de Mallorca, serà “recreat” a la capital britànica el proper mes de gener, en una de les galeries del MayFair londinenc. La iniciativa ha estat de la galeria barcelonina Mayoral, el director de la qual, Jordi Mayoral, confessa que tot va ser visitar el taller a Mallorca i decidir que “aquella atmosfera i sensació d’estar en un lloc històric” s’havia “d’exportar”. Així va sorgir ‘Miro’s studio’, una mostra que “intentarà recrear” l’espai, l’atmosfera, l’escenografia i l’imaginari de Miró durant tres setmanes al cor del mercat de l’art, “el millor lloc on fer-ho”. No serà una rèplica exacta, avisa Mayoral, un extrem que per a la galeria “no seria coherent”. Pel galerista, poder mostrar això a Londres, en unes dates “molt bones” que coincideixen amb les grans subhastes d’art surrealista i de postguerra, són “un munt d’ingredients que fan d’aquest projecte quelcom molt emocionant, segurament el més motivador que hem fet mai”. El projecte ha estat possible també gràcies a la col·laboració de Successió Miró (la família) i la Fundació Pilar i Miró de Mallorca, la directora de la qual, Elvira Cámara, ha exercit de comissària. Mallorca, Nova York, Londres Mayoral ha llogat l’espai a la galeria londinenca per tres setmanes. Una de les dues plantes hàbils acollirà la recreació del taller de Miró, mentre l’altra oferirà una explicació de la història de l’estudi, amb material històric i d’arxiu (imatges i elements personals de l’artista) que expliquen, per exemple, com es va projectar i construir. En aquest àmbit, es mostraran algunes de les missives que es van escriure Joan Miró i l’arquitecte Sert, exiliat a Nova York aquells anys. La relació entre els dos venia de lluny, però en aquells dies es va intensificar amb motiu del disseny de l’estudi mallorquí. Jordi Mayoral recorda l’anècdota que va ser la dona de Miró, Pilar, qui va prendre la iniciativa d’enviar la primera carta a Sert per encomanar-li el disseny del taller. “Miró no li volia demanar aquest favor, no el volia atabalar perquè deia que ja tenia un munt de projectes”. Davant d’això, ella va dir-li: “Joan, això ho hem de fer, i ho ha de fer el Sert”, i així, ella mateixa, va iniciar la correspondència. El 21 de maig de 1956, Miró escrivia a Sert: “El taller està ja quasi acabat, és una cosa magnífica, impressionant de debò, ja estic ansiant (sic) anar a instal·lar-nos al retorn de París per començar a treballar”. El redactat demostra l’emoció de l’artista en veure acomplert al seu somni des del 1938. Amb tot, però, Miró trigaria ben bé dos anys a “fer-se seu l’espai” i a poder treballar-hi amb regularitat, explica avui Mayoral. Hores d’ara, la recreació del seu taller a Londres no té derivades. Tot i això, no està descartada una visita de ‘Miro’s Studio’ a una altra gran ciutat del món. | La galeria Mayoral recrearà a Londres l’emblemàtic taller mallorquí de Joan Miró |
El president del tribunal que jutja l'1-O, Manuel Marchena, ha suspès durant un quart d'hora la sessió del judici perquè un funcionari de l'administració de justícia que era a la sala necessitava atenció mèdica. Quan només havien passat quinze minuts, el president ha requerit l'atenció del metge forense i ha ordenat desallotjar la sala de vistes. Marchena ha arribat a incorporar-se de la seva cadira per requerir l'atenció mèdica. El funcionari, que es diu Paco, es tocava el pit però ha sortit de la sala pel seu propi peu. Quan s'ha reprès la sessió, Marchena ha explicat que s'havia sentit indisposat però que ja es trobava bé i es podia reincorporar al judici. "Tots saben que en Paco és una peça indispensable en l'estructura de la vista", ha remarcat. Els fets han succeït quan declarava un inspector de la policia espanyol que va actuar a diversos centres, com el Nostra Llar de Sabadell i a dos més del districte de les Corts de Barcelona. | Marchena interromp durant un quart d'hora el judici perquè un funcionari necessita atenció mèdica |
Montero assegura que treballarà en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera on aquest dijous no ha assistit la Generalitat ACN Madrid.-La ministra d’Hisenda, Maria José Montero, ha advertit aquest dijous que malgrat l’absència dels representants de la Generalitat al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el seu executiu no establirà una negociació bilateral sobre finançament amb el govern català i supeditarà els acords als àmbits multilaterals. La ministra ha fet aquestes manifestacions en roda de premsa i després que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i hagi enviat un carta on l’urgeix a convocar “el més aviat possible” la comissió bilateral d’afers econòmics. “No hi haurà negociació bilateral fora del Consell de Política Fiscal i Financera”, ha apuntat després de sentir també les queixes de la resta de governs territorials, que recelen de qualsevol hipotètic tracte de favor a Catalunya que pugui sorgir de la relació directa entre la Generalitat i el govern espanyol. A la reunió d’aquest dijous, el govern espanyol ha posat sobre la taula els nous objectius de dèficit marcats pel seu executiu entre 2019 i 2021, on augmenta en dues dècimes el llindar màxim del dèficit del 2019 (del 0,1% al 0,3%), una dècima més per al 2020, fins al 0,1% i fixa l’obligació d’obtenir equilibri pressupostari el 2021. En total, aquesta flexibilització implica que els territoris disposaran de 2.400 milions d’euros més el 2019, més de 400 per a Catalunya. Montero també ha informat de les tasques de preparació de la reforma del sistema de finançament que l’executiu espanyol no aprovarà aquesta legislatura però que vol començar a configurar. La seva intenció és obrir “les negociacions oportunes” i presentar “les propostes pertinents” per “promoure els consensos necessaris” per dur a terme la reforma. Amb tot, la ministra ha insistit de la “importància del diàleg multilateral en matèria de finançament amb totes les comunitats autònomes”. El govern espanyol té intenció de posar en marxa un grup de treball per a la reforma del sistema que segons el Ministeri introduirà “millores” per fer un model “més solidari i equitatiu”. El primer objectiu: estudiar la insuficiència financera de les CCAA i proposar possibles solucions, segons una nota que ha emès el Ministeri. Grup de treball per als tributs propis El Consell de Política Fiscal i Financera també ha aprovat la creació d’un grup de treball per promoure la coordinació entre l’administració de l’Estat i les CCAA respecte a la creació de tributs propis de les CCAA. Es tracta, segons el Ministeri, d’establir una via de comunicació davant possibles projectes normatius i un espai per a l’anàlisi i debat de propostes orientades a la possible reordenació de la tributació pròpia autonòmica. Impost d’Hidrocarburs Per últim, el govern espanyol i les CCAA han acordat culminar el procés d’integració del tram autonòmic en l’estructura general de l’imposto sobre Hidrocarburs per unificar els tipus “regionals”, en paraules del Ministeri, “per a una millor adaptació del dret comunitari”. | El Ministeri d’Hisenda rebutja una negociació bilateral sobre finançament amb Catalunya |
El PSC de Figueres afirma que la ciutat té un equip de Govern "dèbil" i que això provoca que molts projectes que té la ciutat "quedin sobre la taula o acabin descartats". El portaveu de la formació local, Pere Casellas, ha posat com a exemple el Festival del Circ. Al seu entendre, ha estat el PDeCAT (que governa amb 5 dels 21 regidors del consistori) qui ha deixat perdre el certamen. En aquest sentit, ha afirmat que el seu partit mai ha estat en contra del Museu i ha recordat que "va ser la pròpia alcaldessa, Marta Felip, qui va aixecar el dit a la votació per treure la partida de 500.000 euros pel museu". Malgrat això, ha declinat avançar quina posició adoptaran els socialistes al ple extraordinari que se celebrarà dilluns per debatre el suport al festival i al museu. "Anirem a escoltar", ha insistit. El PSC de Figueres veu a l'equip de Govern del PDeCAT "incapaç" de tirar endavant el dia a dia de la ciutat. Considera que amb només cinc regidors, es tracta d'un Govern "dèbil" que provoca que moltes projectes estratègics quedin sobre la taula o bé "es descartin". La formació ha criticat durament la gestió municipal en una roda de premsa aquest dijous on ha posat com a exemple la pèrdua del Festival de Circ. En aquest sentit, Casellas ha assegurat que el seu partit va ser qui va tirar endavant la comissió dedicada a abordar el projecte del Museu perquè fins aleshores "no s'havia fet res" i ha dit que mai van dir que no estaven d'acord amb la inversió de 500.000 euros per fer un estudi sobre el projecte. De fet, ha dit, "a l'esborrany del pressupost abans del trencament del pacte, hi era". El portaveu de la formació, però, no entén que "ara que el promotor del festival s'ha acomiadat" es convoqui un ple extraordinari perquè els grups es posicionin a favor o en contra. "A què juguem?", s'ha preguntat. Malgrat això, Casellas no ha volgut avançar quina posició adoptaran i s'ha limitat a dir que "anirem a escoltar". En aquest sentit, ha remarcat que va ser Felip "qui va aixecar el dit per retirar la partida". Casellas també ha afirmat que l'únic que l'equip de Govern ha tirat endavant fins ara ha estat l'aprovació del pressupost i que ho ha fet gràcies al suport d'ERC. El socialista també s'ha referit a la portaveu d'aquesta formació, a qui ha acusat de tenir "interès" a mantenir aquest govern esperant que les properes eleccions li vagin bé encara que això impliqui deixar "la ciutat en la inacció". Preguntes sense resposta D'altra banda, Casellas ha acusat el Govern municipal de no facilitar la tasca a l'oposició. "De 42 preguntes formulades des que es va trencar el pacte només n'han contestat una adequadament", ha dit. "Nosaltres el que li demanem a l'equip de Govern és que governi, que s'espavili a trobar aliances, que tingui la ciutat neta i segura, que reformi el barri de Sant Joan i que asseguri els festivals estratègics que ens quedin", ha insistit. Casellas ha afegit també que Figueres necessita un Govern municipal fort però ha admès que no ha estat possible trobar aliances i que, per això, continuaran treballant des de l'oposició. "Dos o tres o quatre no s'enamoren si un no vol", ha remarcat. Els socialistes van formar govern amb CiU després de les eleccions de 2015 però a finals de gener d'aquest any, els convergents van trencar-lo i els van expulsar del govern. | El PSC afirma que Figueres té un equip de Govern "dèbil" que provoca que "molts projectes acabin descartats" |
La cap de llista de Cs a Barcelona, Inés Arrimadas, ha reclamat de manera "urgent" aplicar el 155 i fer cessar el govern Torra "fins que es recuperin les llibertats i els drets constitucionals que avui no es respecten". En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dilluns, ha dit que després de cessar l'executiu, s'ha de "posar un govern que gestioni bé" l'economia. Les condicions del 155 i qui reemplaçaria Torra "s'ha de decidir per consens al Senat", segons ella, que ha dit que només "a llarg termini" hi hauria noves eleccions a Catalunya. D'altra banda, ha negat que tingui sobre la taula dimitir si Cs perd més de la meitat dels escons guanyats el 28-A. "No estic en aquest escenari", ha apuntat, sense mencionar si ho podria fer Albert Rivera. En l'entrevista a Catalunya Ràdio, també ha dit, en clau econòmica, que "abans Catalunya creixia molt més que la mitjana espanyola, i ara no és així". Segons ella, el fet que el país "hagi perdut 2.300 autònoms" mentre que Andalusia en guanyi és una de les dades "pitjors" que fa uns anys. En matèria de pactes, ha reiterat que la seva "preferència" és sumar amb el PP, mentre que ha qualificat de "complicat" un hipotètic acord amb els socialistes. Segons ella, hi ha govern a les 17 Comunitats Autònomes, i "l'únic lloc on no hi ha un acord és on hi ha Pedro Sánchez". Tot i que aposta per "acords d'estat" amb totes dues forces, ha expressat que "han abandonat sempre" als catalans. En una entrevista també dilluns al matí a Tv3 ha concretat que si no entren a un govern, sí que contribuiran "que el nacionalisme deixi de tenir la clau a tota Espanya". Pel que fa a les enquestes, treu importància a la tendència a la baixa de Cs i creu que "hi ha un interès molt gran del separatisme i el bipartidisme de fer desaparèixer" el partit taronja. Segons ella, els motius que van portar 4,1 milions d'espanyols a votar Cs "encara estan". | Arrimadas reclama de manera "urgent" un 155 i destituir Torra, amb noves eleccions només "a llarg termini" |
La recuperació econòmica s'estén a totes les dotze comarques de la demarcació de Barcelona, segons l'Informe Territorial de la Cambra de Comerç de Barcelona, que utilitza dades de l'any 2015. L'estudi mostra que totes les comarques barcelonines han millorat en xifres com la creació d'empreses, la disminució del nombre d'aturats (tant registrats com estimats), i el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social. L'informe territorial de la Cambra de Comerç de Barcelona que s'ha presentat aquest dimarts al matí inclou per primera vegada les dades de la comarca del Moianès, que es va crear el 2015. | La recuperació econòmica s'estén a totes les comarques de la demarcació de Barcelona, segons la Cambra de Comerç |
La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al Parlament, Elsa Artadi, s'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al Parlament. "Soc candidata a Barcelona 2023", ha afirmat en una entrevista a Ràdio 4 en referència a les eleccions municipals d'aquí a tres anys. Segons ha explicat, Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i, per tant, ha considerat que seria "incoherent" que ara li demanés ser candidata a la Generalitat. Pel que fa al mecanisme per escollir el cap de llista a les eleccions catalanes, Artadi ha dit que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat i ha apuntat que "l'ideal" seria que la militància pogués decidir. "Veurem si hi arribem a temps", ha afegit. Artadi ha descartat que Puigdemont li demani ara que encapçali la llista de JxCat a la presidència de la Generalitat. "No passarà perquè va ser Puigdemont qui m'ho va demanar fa un any i jo estava molt a gust sent consellera de la Presidència i vam decidir fer una aposta a mig termini per Barcelona", ha explicat. Així mateix, ha demanat que aquesta vegada no es tanqui la llista electoral un dia abans que acabi el termini com va passar a les últimes eleccions municipals i espanyoles. Preguntada per la possibilitat que País de Demà es presenti a les eleccions, Artadi ha considerat que és una "bona notícia" i "molt sa" que es presentin per separat si creuen que tenen un projecte diferent al de JxCat. La diputada ha admès que l'endreça interna a l'espai de JxCat està "durant massa" i ha apostat perquè englobi "diferents veus per enriquir el debat". Sobre com ha d'encaixar el PDeCAT no hi ha volgut entrar però ha destacat que el lideratge de Carles Puigdemont és "inqüestionable". Artadi, que forma part de la delegació catalana a la taula de diàleg, ha insistit que el reconeixement de Catalunya com a nació és "l'origen fonamental del conflicte polític" i, per tant, ha afegit que si la delegació del govern espanyol a la taula ho reconeix, seria una "primera passa". "Portem un any i mig de reconeixement d'un conflicte polític. Anem a passar una primera pantalla que és el reconeixement de Catalunya com a nació", ha defensat per després afegir que això ha de poder "obrir camí" per fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació. De tota manera, Artadi ha volgut concretar que no es tracta d'un exigència per continuar a la taula i que un membre de la delegació catalana ja va posar aquesta qüestió sobre la taula en la primera reunió a la Moncloa. Pel que fa a la data de la pròxima trobada, Artadi ha dit que encara no està fixada però que avui mateix els equips tècnics es podrien posar en contacte i que la nova reunió ha de ser al març, tal com es va acordar. | Artadi es descarta com a cap de llista de JxCat a les pròximes eleccions catalanes: "Soc candidata a Barcelona 2023" |
El Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas exhibeix des d’aquest dilluns i durant tres dies els 90 originals que van inspirar el llibre de Perico Pastor ‘El Poblenou torna a ser nou. Quadern de Viatge’. Les il·lustracions constitueixen una guia personal de l’artista pel barri on va instal·lar el seu taller fa més de quinze anys. Amb el seu estil viu i colorista Pastor dibuixa una crònica de la transformació que ha viscut el Poblenou, on es desprèn la seva relació amb el lloc i una determinada mirada sobre aquests canvis. “Això estava deixat de la mà de Déu, i poc a poc ha esdevingut el barri més ‘in’ de Barcelona, amb vistes a ser un dels llocs que ensenyaran com es pot fer la resurrecció d’un barri que no impliqui la mort de part dels seus habitants”, constata. | Perico Pastor mostra la crònica il·lustrada del seu Poblenou a Can Framis |
La secció canina de la Policia Local de Lloret de Mar (Selva) ha presentat les dades de balanç d'aquest 2017. En total, han localitzat 530 grams de marihuana, 200 d'haixix, 80 dosis de cocaïna i 33 pastilles d'èxtasi. En el marc de la lluita contra el tràfic de drogues, els agents també han tramitat 426 denúncies amb una sanció mínima de 300 euros cadascuna. D'aquestes, per pagament immediat s'han ingressat 15.870 euros. El regidor de Seguretat Ciutadana, Josep Lluis Llirinós, ha explicat que es van marcar els objectius de millorar la imatge del cos policial, afavorir la proximitat dels agents i lluitar contra el tràfic de drogues i consum als espais públics. "Podem dir que han complert amb resultats excel·lent", afirma. | La secció canina de la Policia Local de Lloret posa 426 multes relacionades amb el tràfic de drogues durant aquest 2017 |
El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha acusat aquest dilluns la candidata dels Comuns Ada Colau d'"aferrar-se "com un clau ardent al socialisme repressor del 155". Ha dit que el líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, és "l'ambaixador pregoner del 155" i "missatger de la por" pels drets individuals i col·lectius de la ciutat. En un acte de campanya al barri de la Barceloneta, Maragall ha assegurat que la ciutadania ha de decidir qui pren el control i qui governa i ha qualificat el mandat de Colau "d'error" i "parèntesis" perquè no ha complert amb les expectatives que havia generat. "Complirem les expectatives i en generarem de noves", ha promès el republicà. Text Maragall ha iniciat el míting explicant que Barcelona "demana ser governada, escoltada, interpretada i que se li retorni l'orgull, la identitat i l'esperança". "Hem vingut per quedar-nos, no és només per guanyar unes eleccions", ha indicat. Maragall ha parlat d'assumir el control de l'espai públic, de tenir autoritat per regular la convivència, combatre la inseguretat i respectar a la ciutadania. També ha recordat l'aposta d'ERC per regular els preus dels lloguers d'acord amb la conselleria de Justícia i controlar els pisos turístics. "El turisme és un èxit però no podem ser-ne víctimes sinó que hem de ser protagonistes i beneficiaris", ha subratllat. El candidat ha dit que Barcelona ha d'estar "connectada" amb el Govern. "No per interessos partidistes o per obeir", ha concretat. Maragall s'ha compromès a fer sentir la veu de la capital catalana a la Generalitat. "Nosaltres no ens quedarem com Colau amb la reivindicació, queixa o lamentació. Ho aconseguirem", ha promès en relació a demandes com les polítiques de seguretat. Finalment, Maragall ha insistit que no es presenta a les eleccions per buscar un pacte amb l'actual alcaldessa sinó per "substituir-la" i governar. Pel que fa a qüestions pròpies del barri de la Barceloneta on s'ha celebrat l'acte de campanya, el número 5 de la llista i actual regidor, Jordi Coronas, ha destacat que la formació no vol que es renovin les llicències de les discoteques de la Barceloneta perquè generen "problemes de convivència al barri". "No és que una discoteca sigui dolenta, el problema és que són 8 sales juntes que generen un problema", ha concretat. També ha posat en valor la figura dels inspectors d'allotjaments turístics impulsat pel ERC i ha demanat seguir treballant en aquest aspecte. Coronas també ha parlat de la problemàtica relacionada amb els manters. En concret ha dit que cal resoldre la situació de precarietat i vulnerabilitat que pateixen al mateix moment que es faci un control de l'espai públic. "Ens comprometem a fer-ho i a posar el fenomen del top manta als nivells normals, que no són més de 500 aglomerats en un mateix punt", ha assenyalat. Per la seva banda, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha destacat que el 26-M és l'oportunitat per guanyar les eleccions municipals com va passar el 1931. "Aquesta ciutat, igual que el país, hem estat fruit de moltes derrotes, però aquell dia Barcelona serà la llavor de totes les victòries”, ha pronostica. També ha posat d'exemple la victòria d'ERC el 28-A quan un "pres polític" va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya, en relació al diputat electe al Congrés Oriol Junqueras. Finalment, la número dos de la candidatura Elisenda Alamany ha apel·lat a l'"esperança" que va generar Colau quan va guanyar les eleccions fa 4 anys i ha dit que cal convertir-les amb un projecte real de la mà d'ERC. També ha citat problemàtiques que cal abordar com la pressió turística, la convivència, la seguretat, brutícia, la gran pujada dels preus dels lloguers i ha dit que un govern "fort" i "que sàpiga on va" les podrà tirar endavant. | Maragall acusa Colau d'aferrar-se "com un clau ardent al socialisme repressor del 155" |
Els ruixats dels darrers dies no salvaran la campanya del cereal a la Catalunya Central i és necessari que plogui més. Així ho ha assegurat a l’ACN el coordinador d'Unió de Pagesos (UP) al Bages, Josep Guitart. “Són benvingudes i dona esperança, però estem lluny de resoldre el problema”, diu, tot afegint que “esperem que les previsions es compleixin i plogui més”. Guitart recorda que “venim d’un any molt sec”, amb temperatures massa elevades i on, a més, el cereal es va haver de plantar tard per culpa de l'excés de pluja de la tardor. El coordinador d’UP també lamenta que les precipitacions hagin estat tan “irregulars”. Posa com a exemple el Bages, on hi ha municipis on s'ha recollit 30 litres per metre quadrat i d'altres, en canvi, només 10. Guitart afirma que recuperar la collita perduda –prop del 30%- "costarà", però el que està clar és que cal que plogui encara més i "llavors ja veurem". "No estem salvats ni molt menys, però com a principi està molt bé i benvingudes són", diu. Els conreus bagencs es trobaven en una situació límit: d'una banda perquè es va haver de sembrar molt més tard perquè a la tardor havia plogut molt i, per una altra, perquè no ha plogut durant tres mesos. A l'espera del final Els pagesos confien que les prediccions meteorològiques, a curt termini, es compleixin, plogui i es pugui salvar part de la collita perduda, diu Guitart. Els pagesos de la Catalunya central encara s'enfronten a un darrer obstacle. Explica que en els darrers anys les collites s'han perdut al final de la temporada, entre finals d'abril i principis de maig, davant la pujada dels termòmetres "que han cremat el sembrat i fet reduir la producció". Així, si com fins ara hi ha temperatures elevades, "ens podríem trobar que perdem un percentatge molt elevat", afegeix. | Les pluges dels darrers dies “són insuficients” per salvar els conreus de cereal a la Catalunya Central |
Només quatre dies després de l'explosió en un edifici de Premià de Mar, aquest dijous ja han començat formalment els treballs necessaris per assegurar el bloc sinistrat, que fruit de la detonació pateix greus problemes estructurals. Aquest dijous arriben a Premià de Mar els materials necessaris per dur a terme l'obra d'apuntalament dels punts més dèbils, que es calcula que s'allargui uns dos mesos. El que més preocupa als tècnics és la paret mestra de la segona planta i que està en una situació "precària", segons han informat fonts municipals consultades per l'ACN. En total, però, caldrà apuntalar un 70% de l'estructura de l'immoble. Aquest dijous també s'ha personat a la zona la unitat científica dels Mossos d'Esquadra per coordinar calendaris amb l'empresa encarregada de les obres i mirar de garantir al màxim la conservació de possibles proves que ajudin a esclarir què va passar. | Caldrà apuntalar un 70% de l'estructura de l'edifici sinistrat de Premià de Mar |
Jordà recorda la inseguretat i "la ràbia, la consternació i la indignació" dels veïns per les morts per atropellament ACN Barcelona.-ERC s'ha adherit al manifest de la Plataforma Tracte Just Soterrament Total, que reclama el soterrament de la línia ferroviària R2 al seu pas per Montcada i Reixac. Els candidats al Congrés Gabriel Rufián, Joan Tardà i Teresa Jordà han signat el text. Més enllà de les "molèsties" que comporten, la cap de llista per Girona ha posat sobre la taula "la inseguretat" que generen. I "ràbia, consternació, indignació" per les morts per atropellament que s'hi han produït. En un comunicat, Esquerra recorda que el soterrament està compromès pel Ministeri de Foment i ADIF en uns acords de l'any 2007, i a l'abril passat va ser objecte d'una proposició no de llei a iniciativa d'ERC i altres grups al Congrés de Diputats. El manifest reclama enfortir la comissió tècnica que es va aprovar a l'abril per vetllar pel soterrament de la R2 a Montcada: que es convoqui en un termini no més llarg de dos mesos després de la constitució del nou govern espanyol i que els pressupostos de 2017 incorporin una primera partida per començar-hi a treballar. A més, els candidats republicans també han definit la línia Barcelona-Puigcerdà com a "paradigma de l'abandonament" del servei ferroviari. "Amb velocitats que ja en condicions normals continuen essent més pròpies del segle XIX que del XXI", ha apuntat Jordà. A més, els republicans recorden que continua pendent el Corredor del Mediterrani,. En aquest sentit, reiteren "el malbaratament de recursos" a la xarxa ferroviària perquè veuen una "inversió irracional" en TGV metre hi ha retards a Rodalies, "trens plens a vessar i incidència permanents per la desídia en el manteniment de les infraestructures". | ERC s'adhereix al manifest per al soterrament total de la R2 a Montcada i Reixac |
El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, retreu al PSOE que estigui negociant a través dels mitjans de comunicació i li reclama que constitueixi una taula de negociacions per poder parlar de propostes. En una entrevista a 'Ser Catalunya', Mena ha fet una crida a "callar més davant dels mitjans per no generar soroll que pugui dinamitar un acord". Veu un acord amb els socialistes "més a prop que la setmana passada" i espera que la setmana que ve encara estigui més a prop. El portaveu de Catalunya en Comú avisa també als socialistes que Unides Podem no cedeix davant les pressions davant l'amenaça d'una repetició d'eleccions i defensa que estar al Consell de Ministres garanteix "que es pugui fiscalitzar millor l'acció de govern". Mena ha considerat "reduccionisme i un intent de disfressar la realitat" que es digui que el líder de Podem, Pablo Iglesias, vol ser vicepresident. Ha defensat que volen un programa d'esquerres per al país i l'única manera d'aplicar-lo és, segons diu, tenint presència al Consell de Ministres ja que, per a Mena, l'experiència dels últims mesos ha demostrat que el PSOE "no és capaç de fer front a grans lobbys". Mena ha dibuixat dos possibles escenaris: un govern de progrés format per PSOE i Podem o un govern del PSOE amb l'aval de les dretes. I ha afegit que un sector del PSOE està demanant aquesta segona opció. El portaveu de Catalunya en Comú s'ha mostrat convençut que el seu partit pot ser el vincle entre ERC i el PSOE i ha instat tant els republicans com JxCat a decidir "si van a Madrid a col·laborar amb el progrés de l'Estat que beneficiaria Catalunya o van a Madrid a bloquejar". Pel que fa a la carta dels diputats suspesos de JxCat a la presó demanant al seu partit l'abstenció en la investidura de Pedro Sánchez, Mena l'ha qualificat de "molt bona notícia" i ha recomanat al president del govern espanyol en funcions que es llegeixi la carta, l'entengui i "actuï políticament". | Mena reclama al PSOE que deixi de negociar a través dels mitjans i constitueixi una taula de negociació |
Està considerat una figura clau per a la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord ACN Perpinyà.-L’escriptor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Pere Verdaguer, ha mort aquest dimecres a la matinada a Perpinyà, segons ha informat l'IEC. Considerat una figura clau per a la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord, Verdaguer també va ser fundador i secretari de la Universitat Catalana d’Estiu i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans. Com a escriptor, és autor d’una seixantena de títols: treballs sobre dialectologia rossellonesa ‘El català al Rosselló, Comentaris sobre el vocabulari rossellonès’, literatura del Rosselló ‘Poesia rossellonesa del segle XX’ o ‘Fabulistes rossellonesos’, per exemple, i assaigs sobre la Catalunya del Nord o sobre llengua i cultura, en general, com Catalunya francesa o De la cultura a la política, entre d’altres. És autor d’estudis sobre llengua i literatura catalanes, com ‘Cours de langue catalane’, ‘Abrégé de grammaire catalane’, ‘Grammaire de la langue catalane’, ‘Histoire de la littérature catalane’ o ‘Le catalan et le français comparés’. Ha escrit novel·les de ciència-ficció i llibres de contes, de prosa poètica i de teatre. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Carles Rahola d’Assaig (1992) i la Medalla d’Honor de la Vila de Perpinyà (2016). | Mor l’escriptor i fundador de la Universitat Catalana d’Estiu, Pere Verdaguer |
Moody's ha alertat que els avals que els principals governs europeus, com l'espanyol, estan donant arran de la crisi del covid-19 no facilitaran els préstecs a les empreses amb més dificultats. Segons aquesta entitat, els bancs seran "reticents" a prestar a les empreses de "més risc" perquè els governs no garantiran completament els préstecs. Així, Moody's creu que les garanties que ofereixen els estats beneficiaran principalment les companyies més solvents "que ja tenen liquiditat". Moody's també ha avisat que les mesures adoptades a Espanya, Itàlia, Alemanya, França i Regne Unit no "compensaran completament" el dany econòmic del coronavirus. | Moody's alerta que els avals del govern no facilitaran els préstecs a les empreses amb més dificultats |
Subsets and Splits