text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
Felip VI ha destacat que els valors "que han engrandit Catalunya", i que han estat "la base del seu progrés" també han impulsat "tot Espanya". El Rei ha entregat aquest dijous els Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi), un acte on ha coincidit amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Durant el seu discurs, Felip de Borbó no ha fet cap referència explícita al procés ni al respecte a la Constitució –a diferència de Madrid- i ha volgut subratllar el seu "compromís" amb Catalunya. "Vol dir creure en aquesta terra i estimar-la", ha dit. Gairebé tot el seu parlament, però, ha girat al voltant del talent dels joves i en els reptes i incerteses laborals que se'ls plantegen. D'entre ells, ha destacat la necessitat que hi hagi "lideratge polític" i "un important grau de consens" per adaptar el marc educatiu i la legislació laboral als canvis tecnològics. El rei d'Espanya s'ha permès una llicència al principi del seu parlament, aprofitant que es trobava a Girona. "Sé que no és una manera massa ortodoxa de començar, però que abans que res deixeu-me felicitar el Girona per l'ascens a primera divisió", ha dit. A partir d'aquí, discurs cenyit a l'ocasió i, a diferència d'altres edicions, amb gairebé cap referència a Catalunya. A Girona, a l'acte anual d'entrega dels Premis de la FPdGi, Felip de Borbó ha coincidit amb el president de la Generalitat. Però després del discurs d'ahir a Madrid, on el rei sí que va reclamar explícitament respecte a la llei i a la Constitució, avui el monarca ha deixat de banda la política i s'ha centrat més en els vincles emotius. I aquesta part del parlament, l'ha feta en català. Felip VI ha posat de relleu el seu "compromís" amb els valors que han "engrandit" Catalunya. D'ells, el monarca espanyol n'ha dit que han estat "la base del seu progrés i, per tant, del progrés de tot Espanya". La referència ha arribat al final del seu parlament, just després d'elogiar la tasca de la Fundació i el seu lligam "ferm i sincer amb aquesta terra, amb Girona, amb Catalunya". "I aquest compromís vol dir creure en aquesta terra i estimar-la", ha precisat Felip VI. Excepte aquesta referència, però, el discurs del rei d'Espanya ha girat al voltant dels projectes de la FPdGi, de la trajectòria dels premiats i dels reptes i incerteses amb què es troben els joves avui dia. De la Fundació, Felip VI ha posat de relleu la seva tasca per impulsar el talent emprenedor de les noves generacions. Dels premiats, el monarca n'ha destacat la contribució que han fet a la societat en aquells camps on se'ls ha guardonat: Arts i Lletres, Empresa, Investigació Científica, Social i Entitat. I sobre els reptes i incerteses, el rei d'Espanya ha volgut posar-ne dos damunt la taula: l'impacte de la intel·ligència artificial al món laboral i "la urgència i necessitat" de recórrer a l'educació a l'hora d'ensenyar valors com "l'autonomia, la capacitat de reflexió, l'empatia i l'aprenentatge continu". "Moments incerts" Felip VI ha volgut subratllar "la necessitat" que els joves "tinguin les capacitats necessàries per gestionar moments incerts" quan s'integrin al món laboral. Una incertesa –ha dit- que en gran part es deu "a l'impacte que té la intel·ligència artificial en el treball, especialment en els dels joves". El rei ja ha advertit, però, que més enllà de pensar a curt termini, cal fer-ho pensant en el futur, perquè les noves tecnologies suposaran "una transició profunda". "Una transició que contempli aspectes fonamentals com el marc educatiu i la legislació laboral, i que demandarà lideratge polític i un important grau de consens", ha subratllat. I aquí, el monarca espanyol és on ha reivindicat el paper de les Humanitats a l'hora de "fixar les regles de convivència i els límits del món robòtic". "La filosofia, l'ètica, la psicologia, la sociologia, el dret... ens hi ajudaran", ha afegit. "No és la primera vegada que m'heu sentit afirmar que l'educació potser és la prioritat més important de totes les que tenim per a les properes dècades", ha volgut posar de relleu Felip VI. I ha conclòs: "Només podrem prendre bones decisions sobre el futur del treball dels joves si coneixem els fets, les alternatives i les seves conseqüències". Diàleg Banderas i López-Otín L'entrega dels Premis FPdGi ha començat amb un diàleg a tres bandes entre l'actor Antonio Banderas, el bioquímic Carlos López-Otín i la periodista Júlia Otero. Banderas ha volgut animar els joves a no defallir i no "tenir por al fracàs" i ha recordat que, a ell, l'impuls i l'èxit de la seva carrera com a actor li va arribar ja gran, quan superava la trentena, i després d'arribar als Estats Units sense parlar anglès. Aquest any, els guardonats a les diferents categories han estat l'artista plàstic cordovès Juan Zamora (Premi Arts i Lletres), l'arquitecta gaditana Míriam Reyes (Social), el biòleg valencià Damià Tormo (Empresa) i l'enginyer gallec Héctor Gómez (Recerca Científica). La llista es completa amb l'organització britànica Teach a Man to Fish. Precisament, aquest és el primer any que aquest guardó, el d'Entitat, traspassa fronteres i es torna internacional. Demà, la Fundació donarà protagonisme a la gestió del talent dels joves amb dues jornades simultànies a l'Auditori-Palau de Congressos. Una serà la primera trobada del programa 'Rescatadors de talent' per fomentar l'ocupabilitat dels joves; l'altra, la IV Jornada de Girona: 'Com s'educa el talent emprenedor'. | Felip VI destaca que els valors "que han engrandit Catalunya" també han fet progressar "tot Espanya" |
El grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona ha lamentat el canvi de projecte a la Torre Agbar, que finalment ha adquirit Merlin Properties per destinar-la a oficines, un cop Emin Capital ha descartat fer-hi un hotel degut a les traves derivades de la moratòria municipal de llicències turístiques. La líder municipal, Carina Mejías, ha assegurat que aquesta situació “trasllada a l’exterior que a Barcelona es posen traves per desenvolupar negocis”, fet que ha definit com a “preocupant”, mentre ha assegurat que el nou hotel hagués impulsat el “turisme de qualitat”. Mejías ha carregat durament contra les declaracions del regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, que aquesta nit ha admès a BTV que l’inversor hoteler “no ha tingut cap facilitat” per tramitar la llicència. Per Ciutadans, aquestes afirmacions transmeten “inseguretat jurídica” de cara a futurs inversors. | C’s creu que el cas de la Torre Agbar “trasllada a l’exterior que a Barcelona es posen traves per desenvolupar negocis” |
El Parlament ha acomiadat aquest dijous Muriel Casals en un emotiu acte institucional que ha aplegat el món polític català i que ha comptat amb la presència de les principals autoritats del país i dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas. Conduït per l'actriu Sílvia Bel, l'acte ha combinat els parlaments protocol·laris, la glossa de la seva figura, la música i la poesia. Han volgut assistir a l'homenatge la germana de Muriel Casals, Isabel, així com la seva filla, Laia Gasch, i el seu nét. En els parlaments, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destacat que Casals encarnava els valors que han de ser la base de la nova Catalunya. "Demà continuarem treballant pel nostre somni, més tristos però ferms com una roca, com tu voldries", ha dit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. L'acte de comiat a Muriel Casals, conduït per l'actriu Sílvia Bel, ha començat amb l'actuació de la Companyia Elèctrica Dharma, que ha interpretat 'Sant Martí del Canigó'. La glossa biogràfica ha estat a càrrec dels periodistes Mònica Terribas i Antoni Bassas. Aquest últim ha destacat que Casals "no va escollir cap lideratge, sinó que el va acceptar", ja que era una dona "més de les persones que de les sigles" que tenia com a "dèria" la llibertat. També ha subratllat que Casals va escollir de les matemàtiques la "suma". Terribas, per la seva part, ha apuntat que més enllà de les diferències d'opinió, tothom reconeix a l'expresidenta d'Òmnium "el mèrit de la perseverança, de la passió serena amb què es lliurava i la coherència que va implicar el sacrifici d'abandonar el càrrec que ocupava per participar en l'extraordinària dignitat de ser elegida diputada". "Va ser la dona de la veu dolça però ferma d'una voluntat molt àmplia que no tothom comparteix, però que tothom hauria o ha de respectar", ha conclòs. Després de la glossa, la mallorquina Maria del Mar Bonet ha cantat 'Enamorat i al·lota', la tonada que Casals cantava a la seva filla quan era petita, i Pau Codina ha interpretat al violoncel 'Après un rêve', de Gabriel Fauré. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha fer un repàs del paper que va tenir Casals en aquesta entitat, com a membre de la junta i com a presidenta des del març del 2010. N’ha destacat la manifestació del 10-J d’aquell mateix any en què “la decepció de la sentència es va transformar en una finestra d’esperança”. Segons ha narrat Cuixart, Casals i Forcadell van esdevenir “banderes dels anhels” dels ciutadans i ha destacat de la Casals la seva generositat, vocació de servei i modèstia. El president d’Òmnium també ha posat en valor la seva capacitat de diàleg i de “jugar amb els mots” i ha citat una de les frases que més utilitzava: “Escoltem-nos, que som de tots”. Cuixart ha acabat la seva intervenció posant l’accent en les seves “ganes boges de viure”, i l’ha definit com a bona persona i dona lliure. La presidenta de Parlament i companya en l’activisme des de l’ANC, Carme Forcadell, ha lloat la trajectòria de Muriel com un “exemple d’implicació cívica en la millora de la societat”. Visiblement emocionada, ha admès que li és molt difícil resumir en una sola paraula el que ha significat Casals i ha citat algunes de les seves qualitats: humilitat, fermesa i coratge, capacitat d’escoltar i entendre, sentir i viure. “Un record inesborrable”, ha resumit Forcadell. La capacitat d’escoltar i l’estima de diàleg de Muriel Casals han estat citats diverses vegades al llarg de l’acte institucional d’homenatge. Forcadell, en aquest aspecte, ha destacat que sempre convidava a trobar de manera compartida com superar qualsevol obstacle. “De ben segur, en un futur proper, davant d’un repte difícil pensarem en tu i potser ens sorprendrem amb un somriure de melancolia però també inspirador. Mirant de trobar un punt d’entesa i un camí per superar el repte”, ha augurat. Forcadell ha acabat la seva intervenció amb un missatge optimista assegurant que es tirarà endavant tot i la “tristesa i l’enyor”. “Cadascú amb els nostres ideals per fer un món millor. Des de la diversitat, el diàleg i el respecte absolut demà continuarem treballant pel nostre somni. Més tristos, però ferms com una roca, com tu voldries. Adéu companya, mestre estimada i amiga”, ha finalitzat. La carta de Puigdemont El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha volgut escriure una carta a la ja "enyorada" Muriel Casals, a qui ha agraït el seu afecte en "les hores més difícils" i el seu esforç, del qual tots els catalans en seran beneficiaris. Ha remarcat que el "nou país s'ha d'assemblar a les seves millors persones i n'ha de prendre exemple" i ha destacat com a trets principals el respecte, el diàleg, les conviccions, els valors, el progrés, la inclusió, la justícia social, la cultural, el coneixement, el rigor, la proximitat, l'humanisme i l'altruisme. "Bases fundacions que has ajudat a bastir benvolguda, estimada i ara ja enyorada Muriel amb el teu treball indefugible", ha assenyalat. Puigdemont ha reconegut que els catalans estan avui entristits, però també "feliços" de poder honorar Casals "amb el millor homenatge que podran fer-li, que és complir el seu somni", el de la independència. Després dels parlaments, Sílvia Bel ha llegit el poema 'Lletra a Dolors', de Miquel Martí i Pol i l'acte ha acabat amb 'El cant de la senyera' a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu, sota la direcció de Daniel Mestre. A més dels expresidents de la Generalitat i de tots els consellers del Govern, han assistit a l'acte els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i representants de tots els grups parlamentaris. Tots els presidents dels grups parlamentaris hi han assistit a excepció de Xavier Garcia Albiol, que ha al·legat motius d’agenda. Una gran lona amb la signatura de Casals ha presidit l'auditori, amb la frase 'Som el somni'. | El Parlament acomiada Muriel Casals en un emotiu acte institucional que ha aplegat el món polític català |
La primera reunió de la taula única de negociació entre Junts pel Sí i la CUP -oberta aquest dijous i que s'allargarà fins poc després de la cita electoral del 20-D- ha acabat a quarts de dues del migdia al Parlament. Les dues formacions van acordar reorganitzar l'escenari de converses i unificar les tres taules de negociació (pla de xoc, procés constituent i ruptura amb l’Estat) en una de única. A la trobada d'aquest dijous hi han assistit per part de JxSí Raül Romeva, Marta Rovira, Josep Rull, Lluís Llach, Toni Comín i Pere Aragonès. La CUP ha anunciat que sempre hi enviarà el president del grup parlamentari, Antonio Baños, i els diputats Anna Gabriel, Benet Salellas i Eulàlia Reguant. A la sortida de la reunió, Lluís Llach ha assegurat que les converses "van molt bé" i, a preguntes dels periodistes, no ha volgut aclarir si hi ha hagut cap canvi en l'escenari de la investidura. "Està anant tot molt bé. La investidura no es decideix ara. No és que la CUP hagi de canviar d'opinió o no, es tracta de buscar els punts de trobada i mirar de positivitzar-los i millorar-los", ha indicat als passadissos de la cambra catalana i envoltat de càmeres. | Acabada la primera reunió de la taula única de negociació entre Junts pel Sí i la CUP |
Les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Carme Forcadell han denunciat que el judici de l'1-O que comença dimarts al Tribunal Suprem (TS) és un judici "polític" i han criticat que el tribunal que jutjarà els seus clients no és ni competent ni imparcial. En una roda de premsa organitzada per Òmnium Cultural per a mitjans internacionals aquest dilluns a Madrid a la qual han assistit una quarantena de periodistes, els lletrats Andreu van den Eynde, Olga Arderiu, Olivier Peter i Jordi Pina han argumentat que "el relat de la violència és fals" i els fets que es jutjaran no es poden considerar ni rebel·lió ni sedició. "Hi hauria d'haver una absolució. Volem creure que encara tenim possibilitats abans d'anar a Estrasburg", ha dit l'advocada de Forcadell Olga Arderiu. "Si s'apliqués el dret internacional, Cuixart seria absolt i posat en llibertat", ha afirmat el membre de la defensa del president d'Òmium Olivier Peter. "Condemnar a Cuixart és assegurar que Espanya serà condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg", ha continuat l'advocat suís. "No es vol jutjar, es vol condemnar per raons polítiques", ha dit Peter, que ha assegurat que els actes que es jutgen "no són criminalitzables". "Demà comença un judici a les urnes, un judici a la democràcia i això fa que el grau de responsabilitat sigui superior. Del resultat de la sentència d'aquest judici quedarà ressentida la democràcia espanyola", ha dit el lletrat de Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina. "La nostra gran missió és poder dir que posar una papereta a una urna no pot ser un delicte de rebel·lió o de sedició", ha remarcat. L'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, ha dit que s'està jutjant a l'expresidenta del Parlament per la seva "capacitat de lideratge" i no pels fets, ja que a la resta de membres de la Mesa només se'ls ha processat per desobediència. Arderiu també ha denunciat vulneracions de drets durant el procés judicial, com el de defensa, amb la poca antelació amb que s'ha anunciat la data d'inici o amb la inadmissió de proves. Pel que fa a l'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, ha assegurat que la justícia espanyola fa una "interpretació artificial de la llei", ja que el Congrés dels Diputats va despenalitzar el 2005 l'organització de referèndums il·legals. "Això no és rebel·lió ni ho serà mai", ha dit el lletrat, que ha afirmat que se'ls acusa d'aquest delicte per "suspendre tots els drets polítics" dels seus clients. Dilacions indegudes Tots els lletrats han negat que vulguin dilatar el temps que duri el judici i han apuntat que són els primers interessats en què es resolgui aviat. Tanmateix, les defenses han lamentat que el procés ha patit "acceleracions indegudes" que vulneren el dret de defensa i han afirmat que haurien necessitat més temps per preparar-la. Sobre la possibilitat que es convoquin eleccions generals el 14 d'abril, Van den Eynde ha dit que no es pot ni imaginar ni vol considerar un escenari amb "interferències" d'aquest tipus i ha defensat que en cas que se celebrin els comicis i se suspengui el judici, s'hauria de posar en llibertat provisional als encausats. "No es pot mantenir a algú en presó provisional perquè a tu et doni la gana de fer eleccions", ha reblat el lletrat de Junqueras i Romeva, que ha demanat que es respectin els drets dels seus clients si es dona aquest escenari. | Les defenses de Junqueras, Romeva, Cuixart, Sànchez, Rull, Turull i Forcadell: "Això va de política" |
L'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais (ERC), ha estat el primer alcalde que aquest dijous estava citat a declarar davant Fiscalia de Girona com a investigat per col·laborar amb el Referèndum. Mitja hora abans, més de 150 persones, entre veïns del municipi, regidors i alcaldes de diferents punts de la demarcació han volgut donar-li suport amb una concentració a les portes del Palau de Justícia. L'han rebut amb crits de 'votarem', 'independència' i 'no estàs sol'. A tres quarts d'onze, Sais ha sortit de les dependències i ha explicat que s'ha acollit al dret de no declarar i ha subratllat que "es deu al poble' i "no a un estat dictatorial ni a un franquisme que continua dominant el govern estatal i les estructures d'Estat'. El batlle també ha fet una crida als ciutadans perquè continuïn mobilitzant-se pacíficament. L'altre alcalde d'ERC citat a declarar aquest matí era el de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, que no s'ha presentat. Ahir dimecres ja va anunciar que no es presentaria perquè considera que la Fiscalia està "desacreditada". Segon dia de compareixences d'alcaldes gironins davant la Fiscalia per l'1-O. El primer que estava citat era l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais (ERC), que ha arribat amb antelació. Més de 150 persones s'han concentrat mitja hora abans a les portes del Palau de Justícia de Girona com a mostra de suport. Veïns del municipi i membres del govern municipal han arribat amb autocar i s'han trobat amb altres alcaldes de la demarcació, com ara l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ja va estar citada ahir a declarar, i d'altres indrets com ara Serinyà, Castelló d'Empúries, Torroella de Montgrí o Porqueres, entre d'altres. Durant la concentració, s'han sentit crits de 'votarem', 'independencia', 'no esteu sols' o 'fora la justícia espanyola' i també s'ha cantat Els Segadors. També duien cartells del 'sí' al Referèndum i pancartes on deia 'democràcia'. En el moment d'entrar, s'han concentrat a banda i banda, fent un passadís, i Sais s'ha abraçat a Madrenas abans de pujar la rampa d'entrada. Uns quarant-cinc minuts després, el batlle ha sortit somrient i els assistents l'han rebut amb aplaudiments. Segons ha explicat a continuació, s'ha negat a declarar com a investigat i els seus advocats han fet constar prèviament en acta algunes "irregularitats" com ara que no havien rebut l'expedient i que s'estaven jutjant unes "declaracions d'intencions". L'alcalde de la Bisbal d'Empordà ha agraït la presència dels assistents i ha acusat l'estat espanyol d'usar "totes les armes" per "humiliar" i "trepitjar les llibertats" de tots els catalans. "Ara ja no és independència sí o no, ara és un atac contra les llibertats de tots", ha afegit. Malgrat tot, ha subratllat que "no els intimidaran" i ha fet una crida a continuar sortint al carrer de forma pacífica. Per altra banda, ha admès que afronta el que està passant aquests dies amb "optimisme" perquè creu que, amb fets com els d'ahir, es demostra que el "procés és cada cop més transversal i gent que fins ara no tenia ganes d'anar a votar ara ho vol fer". Finalment, ha afegit que amb la compareixença d'avui davant de Fiscalia es referma el seu compromís, així com el de la resta d'alcaldes, cap als ciutadans, el Parlament i el govern de Puigdemont. "Em dec al poble i no a un estat dictatorial, d'un franquisme que continua dominant el govern espanyol i les estructures d'Estat", ha afegit. El batlle de Santa Coloma de Farners no es presenta L'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC), estava citat a declarar a les onze però, tal com ja va anunciar ahir, no ha comparegut perquè considera que la Fiscalia està "desacreditada". El batlle ha afrontat el dia amb normalitat. Precisament aquest dijous ha presentat la seva tesis doctoral a Barcelona. Martí és el primer alcalde de les comarques gironines que no compareix davant de fiscalia després de rebre la citació. Aquest dijous també està previst que compareguin davant fiscalia els alcaldes d'Olot, Josep Maria Corominas, i Puigcerdà, Albert Piñeira, tots dos del PDeCAT. | L'alcalde de la Bisbal es nega a declarar a Fiscalia i el de Santa Coloma no es presenta |
Loteries i Apostes de l'Estat fa efectiva l'aportació, a la qual s'havia compromès, de 2 milions d'euros pels Jocs Mediterranis de Tarragona. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la presidenta de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat, Inmaculada García Martínez, han signat aquest divendres el contracte de patrocini que segella el finançament de l'esdeveniment esportiu del 2018. L'acord estipula que Loteries i Apostes de l'Estat, com a nou soci oficial dels Jocs Mediterranis, abonarà 1 milió en el moment de la signatura i l'altra meitat, en el primer trimestre del 2018. García, que ha expressat la satisfacció d'aquest patrocini, ha descrit els Jocs com "un esdeveniment que posa en valor el referent que és Espanya en l'esport internacional". El govern espanyol invertirà 10,5 milions d'euros als Jocs a través dels pressupostos generals de l'Estat. A part, ja es van percebre 2,5 milions d'euros que va aportar el Consell Superior d'Esports el 2016 -quantia que s'ha destinat a remodelar el Nou Estadi i la pista d'atletisme de Campclar- i aquests 2 milions procedents del patrocini de les Loteries i Apostes de l'Estat. Així, l'aportació global de l'Estat s'eleva als 15 milions d'euros. | Els 2 MEUR de Loteries i Apostes de l'Estat pels Jocs Mediterranis de Tarragona, a la butxaca |
El PPC ha demanat al PSC "coordinació" i "coherència" als ajuntaments i un missatge "clar" en contra del referèndum de l'1 d'octubre. El secretari general del partit, Santi Rodríguez, ha expressat la seva "preocupació" per la "dispersió" en el posicionament dels socialistes sobre si col·laboraran o no amb la consulta. El popular ha dit que són "més aviat pocs" els càrrecs del PSC que estan seguint la línia de no col·laboració expressada per la direcció del PSC i ha alertat que això no només "debilita" les posicions del propi partit sinó també la d'aquelles formacions que defensen que el referèndum està "fora de la llei". D'altra banda, ha qualificat de "desafortunades" les declaracions de l'alcalde de Blanes, Miguel Lupiáñez, a favor del referèndum. Com va publicar divendres l'ACN, la col•laboració amb el referèndum de l'1-O està provocant diversitat d'opinions entre els càrrecs locals del PSC. Així, els socialistes de Girona, Terrassa, Blanes i L'Escala han manifestat que no posaran bastons a les rodes de l'1-O, entre que dues alcaldesses del PSC de comarques centrals, Vallbona d'Anoia i Castellbell i el Vilar, s'han mostrat disposades a cedir espais per les urnes. La majoria de càrrecs consultats per l'ACN asseguren que no decidiran si hi col•laboren fins que es convoqui oficialment el referèndum i abans de prendre qualsevol decisió demanaran un informe al secretari municipal. Davant d'aquesta situació, el PPC ha considerat que els socialistes requereixen "una tasca de coordinació" amb els seus regidors "per tal d'intentar tenir una certa unitat d'acció i coherència en el discurs". D'altra banda, ha considerat "oportú i raonable" que el secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, hagi "cridat a l'ordre" a l'alcalde de Blanes a través de les xarxes socials per les seves declaracions favorables al referèndum ja que ha dit que estan donant un missatge "molt pobre, de molt poca coherència i de molt poca coordinació". Rodríguez ha dit que és un tema intern del PSC però ha lamentat que pot tenir "repercussions" més enllà de la formació ja que "afecta a la credibilitat del conjunt de forces que pensen que el referèndum no s'ha de fer". Sobre les declaracions de l'alcalde de Blanes, Rodríguez les ha qualificat de "fora de lloc" i ha considerat que sembla que el que vulgui és "quedar bé amb algú i no defensar el posicionament del PSC". A més, ha dit que parlar de Dinamarca i el Magreb per exemplificar les diferències que existeixen en la forma de vida, com passa a Catalunya i Espanya, és "una comparació que no té per on agafar-se". | El PPC demana al PSC "coordinació" als seus ajuntaments i un missatge "clar" contra el referèndum |
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha insistit aquest dilluns en la necessitat d'aprovar un pressupost per al 2020, ja que considera que, si no és així, s'anirà gestionant ''una misèria continuada''. Bargalló ha explicat que amb pressupostos prorrogats no es podrà començar a revertir les retallades, ni aplicar el decret d'escola inclusiva ''com cal'' ni tornar a invertir en l'etapa del 0-3. El titular d'Educació ha fet aquestes declaracions en una entrevista a TV3, on ha reconegut que la gestió ''del dia a dia'' és ''bastant difícil'' si es té en compte que tampoc no hi ha pressupost a l'Estat. Per Bargalló, ''la lògica'' seria que els comuns i la CUP donessin suport a aquests comptes i en un segon terme, el PSC. Bargalló ha recordat que aquest 2019 no s'han posat diners a les llars d'infants i que el decret de l'escola inclusiva no s'està aplicant com s'hauria de fer perquè hi ha d'haver tècnics especialitats a les aules per als alumnes amb necessitats educatives i que, en canvi, se'n poden contractar ''molt pocs''. A banda, Bargalló reconeix que no s'han pogut revertir les retallades que ha patit el professorat els any de la crisi. Per això, defensa que per fer un ''salt de qualitat'' cal tenir aquests comptes. De cara al curs que comença aquest dijous, Bargalló ha destacat que s'inicia el projecte de 25 nous instituts escola. Tot i haver rebut la petició d'un centenar, el conseller ha explicat que se n'han triat només 25 en funció del projecte educatiu que hi havia i per això creu que si no surten bé, ''ens ho hauríem de fer mirar''. Per bargalló, aquest serà un model ''molt important'' però no el majoritari. Pel que fa a l'absorció d'escoles concertades a la xarxa pública, Bargalló ha confirmat que se n'estan estudiant setze casos que ''si tot va bé'', podran transformar-se totes. Són centres de Barcelona, de l'àrea metropolitana i del món rural, i són tant escoles municipals com cooperatives o de congregacions religioses. Bargalló també ha parlat dels possibles canvis al voltant dels horaris i el calendari escolar. Pel conseller, No hi ha les condicions per fer una proposta de reduir les vacances escolars l'estiu vinent perquè ''fa falta un consens molt important''. Creu que aquesta no és una decisió únicament política, si no que cal consens entre les famílies i els ajuntaments, per exemple. En una mateixa línia es posiciona al voltant d'un possible canvi dels horaris escolars. Per Bargalló, han d'anar lligats al canvi d'oferta a cada municipi. ''He vist casos aberrants'', ha puntualitzat Bargalló, fent referència a instituts amb jornada intensiva de municipis on no s'han modificat els horaris de les activitats esportives i extraescolars. Bargalló: "Si no tothom vol eleccions no es demanaran eleccions" En l'àmbit polític, Bargalló ha remarcat que les eleccions són una possible resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, però ha apuntat que "ERC també ha dit amb més força que la resposta ha de ser de consens de tothom". "Si no tothom vol eleccions no es demanaran eleccions", ha afegit. El conseller ha tret ferro a les diferències entre els socis del Govern, i més tenint en compte que la situació "és molt complexa i tensa". Veu bé que ara hi hagi diferents propostes sobre la taula per reaccionar a la sentència, perquè l'important és que hi hagi consens quan es prengui una decisió definitiva. "A mi em preocuparia que quan hi hagués una decisió algú no hi estigués d'acord. No m'agraden les coses monolítiques, són falses sempre", ha argumentat. | Bargalló avisa que sense pressupost s'anirà gestionant ''una misèria continuada'' |
La Fiscalia del Palau de Justícia de Girona ha citat a declarar l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, per donar suport al referèndum del proper 1 d'octubre, en haver signat un decret per cedir locals per a la celebració de la votació. Martí, d'Esquerra Republicana, està citat per declarar el pròxim dijous 21 de setembre, a les 11.00 h, en qualitat d’investigat per un presumpte delicte de prevaricació, desobediència i malversació. En un comunicat difós per la Federació de Girona d'Esquerra Republicana, Martí ha volgut deixar clar que el seu compromís és "amb la democràcia i amb els ciutadans de Santa Coloma de Farners, no amb un Estat que vulnera drets fonamentals". | La Fiscalia cita a declarar l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí |
'Suspiria' convertirà la inauguració del Festival de cinema de Sitges en un aquerrale de bruixes i de sang. La nova pel·lícula de Luca Guadagnino, director de 'Call Me by Your Name', ha adaptat el clàssic de Dario Argento de 1977 amb Dakota Johnson i Tilda Swinton com a protagonistes. La cinta ha estat rebuda amb tímids aplaudiments en el primer passi d'aquest migdia per premsa i públic i es projectarà de nou aquesta tarda en la gala inaugural amb la presència de Tilda Swinton, qui recollirà el Premi Honorífic. De fet, serà l'únic acte en el qual participarà algun membre de la pel·lícula, ja que Guadagnino ha suspès la seva presència i s'ha cancel·lat la roda de premsa de presentació. Una jove ballarina arriba a una acadèmia de dansa a Alemanya, però aviat descobrirà que guarda un sinistre secret. Aquest és l'argument de la pel·lícula de Dario Argento de l'any 77 i també es podria aplicar amb el llargmetratge que signa Guadagnino. Tot i això, hi ha més diferències que similituds entre les dues pel·lícules, més enllà de la importància en l'estètica i en algunes escenes extremes. Guadagnino signa una pel·lícula amb tocs de terror i suspens, gairebé antagònica al drama romàntic de 'Call Me by Your Name', que va rebre molts reconeixements. 'Suspiria' 2018 està protagonitzada per Dakota Johnson, Chloë Grace Moretz, Mia Goth i Jessica Harper, que també va participar en el film original d'Argento. La banda sonora ha estat creada per Thom Yorke, líder de la reconeguda banda Radiohead. Gran Premi Honorífic L'actriu Tilda Swinton rebrà aquesta tarda a la gala inaugural el Gran Premi Honorífic en reconeixement a una trajectòria que "brilla pel seu talent, versatilitat i una predilecció per un cinema atrevit i independent". Entre els títols que Tilda Swinton ha protagonitzat destaquen 'Orlando' (Sally Potter, 1992), 'Adaptation' (Spike Jonze, 2002), 'Quemar después de leer' (Joel i Ethan Coen, 2008), 'El curioso caso de Benjamin Button' (David Fincher, 2008), 'Tenemos que hablar de Kevin' (Lynne Ramsay, 2011), 'Sólo los amantes sobreviven' (Jim Jarmusch, 2013), 'Rompenieves' (Bong Joon-ho, 2013), 'El Gran Hotel Budapest' (Wes Anderson, 2014), 'Dr. Strange' (Scott Derrickson, 2016) i 'Okja' (Bong Joon-ho, 2017). | El Festival de cinema de Sitges arrenca amb l'aquerrale de bruixes 'Suspiria' |
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, han signat aquest dimarts un conveni de col·laboració mitjançant el qual es reforcen els serveis que el Síndic ofereix a la ciutat. D'aquesta manera, l'equip de Ribó farà un mínim de quatre visites anuals a la capital del Bages, i realitzarà un informe anual on es recolliran les queixes i les consultes tramitades. El govern municipal format per CDC i ERC desestima així la creació d'una figura de síndic local, una promesa que recollien en el seu programa electoral. Aquesta decisió no ha agradat al PSC, que ha fet arribar una queixa al Síndic perquè considera que s'ha pres "de manera unilateral, i passant per sobre de dos acords de ple que, de manera gairebé unànime, acordaven la creació del Síndic Defensor de la Ciutadania de Manresa". Tanmateix, Ribó ha assegurat que la decisió de Manresa és la tendència que s'està seguint a Europa. El conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Manresa i el Síndic de Greuges concreta que l'equip de Ribó es compromet a fer un mínim de quatre visites anuals als diversos districtes de la ciutat. Fins ara, l'equip feia només una visita anual. Igualment, el Síndic transmetrà a l'Ajuntament un informe anual que reculli la situació de les queixes i consultes que facin referència al municipi. Després de la signatura del conveni, el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha felicitat l'equip municipal de l'Ajuntament de Manresa per l'acord signat aquest matí perquè, segons ha dit, significa continuar aprofundint en la defensa dels drets dels ciutadans. "Que una institució encarregui més control de com exerceix les seves funcions és per felicitar, i ho fa amb rigor, de forma molt sovintejada i amb un gran sentit d'estalvi perquè a la gent aquest conveni no li costa ni un euro", ha afegit. Ribó, a més, ha recordat que l'exemple de Manresa és la tendència que s'està seguint a Europa El PSC considera la decisió "unilateral" Amb aquest acord, el govern municipal de Manresa desestima la proposta de creació d'un síndic local. Entre els arguments, hi ha el fet que, per al govern municipal, el gruix d'activitat no justifica l'estructura necessària; que el Síndic de Greuges té capacitat tècnica, amb lletrats i adjunts especialistes en cada àmbit; i que el Síndic considera adequat crear la figura del síndic local només en poblacions de més de 100.000 habitants. Aquesta decisió però, no ha agradat al PSC. El seu líder a Manresa, Felipe González, ha fet arribar la queixa que ha enviat al Síndic de Greuges per expressar-li el seu malestar per la decisió presa per l'equip de govern. Pels socialistes, la decisió s'ha pres "de manera unilateral i passant per sobre de dos acords de ple que, de manera gairebé unànime, acordaven la creació del Síndic Defensor de la Ciutadania de Manresa". El PSC considera que, en el fons, aquesta "decisió unilateral" amaga una "manca de voluntat política de crear el síndic local, i absència de compromís a l'hora de generar una figura que, òbviament, pot esdevenir incòmoda a un govern local". Per últim, els socialistes recorden que la figura de síndic local "és legal i legítimament creada en una quarantena d'ajuntaments catalans". Les queixes més comunes El Síndic de Greuges ha explicat que les queixes més freqüents dels ciutadans de Manresa estan en la línia de les que es realitzen arreu del país, i ha recordat que, en els darrers temps i com a conseqüència de la crisis, s'han incrementat les queixes relacionades amb drets socials. Ribó ha explicat que han disminuït les queixes relacionades amb la burocràcia, que han passat a un tercer lloc i, en segon lloc, se situen les queixes de consum, sobretot relacionades amb empreses que donen serveis d'interès general des de la propietat privada. Ribó també ha subratllat que, amb la recuperació econòmica, hi ha queixes d'agressió al territori i, sense voler donar més detalls, ha dit que hi ha exemples molt propers a la ciutat de Manresa. Pel que fa a la investigació que el Síndic ha obert darrerament a l'Hospital de Manresa pel cas del jove mort per peritonitis, Ribó ha explicat que la investigació segueix el seu curs i que, de moment, s'ha demanat informació a ambdues parts. | Manresa desestima la creació d'un síndic local i acorda visites regulars del Síndic de Greuges de Catalunya |
L'Acord Interprofessional de Catalunya que regularà la negociació col·lectiva els pròxims dos anys es signarà per Foment, Fepime, CCOO i UGT el divendres 27 de novembre, segons han informat les quatre organitzacions representatives en un comunicat. L'acord al que es va arribar la setmana passada encara està pendent d'aprovació per part dels òrgans de direcció de les quatre organitzacions. El document de consens estableix les orientacions, recomanacions, criteris de negociació col·lectiva i desenvolupa matèries com el Tribunal Laboral de Catalunya, l'Observatori de la conjuntura econòmica de la negociació col·lectiva, els criteris sobre subcontractació i la ultraactivitat entre d'altres matèries. Segons el document, empreses i treballadors “han de fer front amb més agilitat a les adaptacions en matèries de producció o activitat. Les empreses requereixen adaptacions tecnològiques, organitzatives, i, en casos concrets, processos de transició importants. És per això que la configuració d'un nou model de competitivitat responsable i sostenible requereix incorporar en els convenis aquells elements estratègics que garanteixin el desenvolupament de l'empresa o sector i de les persones treballadores implicades”. El preacord assenyala que el concepte de flexibilitat va més enllà de la gestió del temps de treball i incorpora altres elements com la contractació i l'ocupació, la mobilitat i la polivalència, les modificacions de les condicions de treball i el salari, entre d'altres, “que necessàriament s'interrelacionen, ja que l'aplicació de models d'organització d'empresa més flexible requereix un tractament integral”. Les organitzacions signants coincideixen en destacar la “rellevància cabdal de la flexibilitat negociada en les diverses vessants i condicions de les relacions laborals”. Segons el text, els convenis col·lectius podran articular fórmules de flexibilitat “amb la perspectiva que els mecanismes d'adaptació interns són preferibles als ajustos d'ocupació” i es recomana a les parts que utilitzin la flexibilitat interna com a mecanisme per evitar acomiadaments. Així mateix, els convenis col·lectius podran establir davant de nous contractes indefinits la preferència pels treballadors que hagin estat contractats temporalment o subcontractats. Increments salarials i productivitat En la mateixa línia, el preacord fixa que els increments laborals s'hauran d'establir en base a la productivitat, i ja no a la inflació com havia passat anteriorment. Per això, s'inclou un apartat que preveu “una retribució o compensació a les persones treballadores per innovació o invenció”. | Foment del Treball, Fepime, CCOO i UGT signaran l'acord interprofessional el divendres 27 de novembre |
Dues persones més han resultat ferides ACN Vimbodí i Poblet.-Un home ha mort i dues persones més han resultat ferides aquest divendres a causa d’un accident de trànsit a l’N-240, al terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). Per causes que s'investiguen, dos turismes han xocat frontalment i el conductor d’un d’ells ha perdut la vida, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. Els fets s’han produït cap a dos quarts de tres de la tarda al quilòmetre 46 de l’N-240. La víctima és un home de 42 anys, J.M.P. i veí de Vilanova de Prades. Pel que fa els ferits, en estat menys greu, han estat traslladades a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Al llarg d'aquest any, ja han mort 60 persones a les carreteres catalanes. Arran de la incidència la carretera s’ha tallat durant mitja hora, aproximadament, i després s’ha començat a donar pas alternatiu. El sinistre ha mobilitzat cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, cinc dotacions dels Bombers, un helicòpter i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques. (En aquesta actualització, s'ha afegit la identitat de la víctima i que els ferits han estat traslladats a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona en estat menys greu) | ACTUALIZACIÓ:Un mort en un xoc entre dos cotxes a l’N-240 a Vimbodí i Poblet |
El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha alertat les forces independentistes que si continuen "posant condicions impossibles" per aprovar els pressupostos el diàleg es pot acabar. A preguntes del PP al Senat, Borrell ha qualifica "d'impossible" que el govern espanyol reconegui el dret a l'autodeterminació ni tampoc faci gestions per posar en llibertat els presos. Per això, entén que si ERC i PDeCAT continuen per aquesta via "caldrà suspendre la teràpia de l'ibuprofè". Ja al desembre, el ministre va fer un símil mèdic referint-se a aquest fàrmac i va dir que la "política de l'ibuprofè" havia tingut "poc èxit" a Catalunya. Ara ha mantingut aquesta línia i ha afegit que alguns antiflamatoris "tenen efectes més lents dels previstos". | Borrell alerta ERC i PDeCAT que si mantenen "condicions impossibles" caldrà "suspendre la teràpia de l'ibuprofè" |
El Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME) insisteix en les crítiques va fer públiques fa alguns dies sobre el dispositiu contra la venda ambulant il·legal que ha posat en marxa la direcció del cos a la zona del Port de Barcelona i la Barceloneta. En un comunicat emès aquest divendres, l’organització sindical afirma que ja no són 40 els agents dedicats a aquesta tasca, com van denunciar a començament d’agost sinó que s’ha passat a 84 policies procedents de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) i de la Brigada Mòbil (BRIMO). El sindicat assegura que el cost de l’operació en hores extres arriba a 4.000 euros diaris i denuncia el que considera un “malbaratament de recursos”. L’SME insisteix que es desplacen a Barcelona diàriament agents de l’ARRO de Tarragona, les Terres de l’Ebre i de Lleida. El comunicat assegura que aquests efectius van participar en el dispositiu durant el mes de juliol “encara que hi ha desmentiment oficial”. | El Sindicat de Mossos assegura que el dispositiu contra el ‘top manta’ costa 4.000 euros al dia en hores extra |
"Només l'11,7% dels agents de les policies locals són dones", segons ha exposat la subdirectora general de Coordinació de la Policia de Catalunya, Begonya Curto, durant la presentació de l'informe 2017 de les policies locals de Catalunya. Curto ha indicat que aquesta és "una de les assignatures pendents del món de la policia local" i ha afegit que dels 215 cossos de policies locals només 5 estan liderats per dones. Per altra banda, la mitjana d'edat dels agents es situa en els 45 anys, tot i que el 2017 gairebé un 37% de les policies locals tenen una mitjana d'edat superior. Són "plantilles una mica envellides que en algunes ocasions pot posar en entredit algun tipus de servei policial", ha indicat Curto. Pel que fa a la poca presència de dones a les policies locals Curto ha indicat que "normalment són cossos masculinitzats, i sense mesures aquesta situació no es canvia". En aquest sentit, ha dit que s'han fet actuacions per fomentar la igualtat, en el cas de les policies locals, i "alguns ja han començat a caminar" però ha dit que "se n'han de prendre més i de manera generalitzada". Entre altres mesures, algunes de les que es duen a terme tenen a veure en el recrutament i en fomentar que les dones tinguin referents femenins i coneguin la professió "perquè vegin que poden aportar molt", ha reblat. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha dit que "és determinant" que hi hagi més dones en les policies locals, i en aquest sentit ha explicat que faran algunes recomanacions als Ajuntaments. Ha afegit que "cal una implicació molt major de la dona en el servei de seguretat d'aquest país". Segons l'informe els 215 cossos de policia local representen, amb 10.850 efectius, el 39,5% dels membres de la policia de Catalunya i suposen una ràtio d'1,45 policies locals per cada mil habitants. | Només l'11,7% dels policies locals de Catalunya són dones |
La suspensió de la conselleria d’Exteriors és “contraproduent”, segons alguns dels observadors internacionals del procés. “És només un canvi de nom, no un canvi legal”, lamenta el que va ser el primer responsable d’Exteriors de Lituània després de la independència, Algirdas Saudargas, eurodiputat pel Partit Popular Europeu. El president del Partit Nacional Escocès i eurodiputat, Ian Hudghton, considera que ells tenen “sort” perquè Londres no els ha tractat “com Madrid intenta tractar Catalunya”, mentre que el flamenc Mark Demesmaeker veu un “fort contrast” entre l’actitud de Bèlgica i la de Madrid en matèria d’exteriors. L’exministre d’Exteriors de Lituània admet que el càrrec de conseller d’Exteriors té “un significat emocional molt gran” tant per Catalunya com per Espanya, però reitera que cal resoldre la situació “de manera pacífica i negociada”, i no als tribunals. “No puc ni tinc la capacitat de comentar sobre la situació legal, del que diu la Constitució Espanyola, no en sóc un expert però puc comentar sobre el punt de vista polític”, assegura Saudargas a l’ACN. Segons ell, “la política està basada més en l’emoció que en les estructures legals”, i el nom de conseller, que en anglès es tradueix com a ministre, ha despertat reaccions. “Un ministre d’Exteriors és només un canvi de nom, no un canvi legal, però té un significat emocional molt gran per totes dues parts”, reitera. Segons l’exministre lituà, si els catalans “se senten com una nació i volen fer més coses per ells mateixos, ho faran tard o d’hora”. “Espero que les futures relacions entre Catalunya i Espanya es puguin resoldre d’una manera pacífica i negociada”, remarca. Assenyalant la forta diferència entre el seu país, Lituània, que va ser ocupada pels russos, i Catalunya, que forma part d’un estat democràtic, Saudargas preveu poca ajuda des de l’exterior. “No crec que hi pugui haver algun tipus d’ajut des de fora. Es poden mostrar exemples o donar consells, però no seran decisius”, indica. Normalment, recorda, les intervencions des de l’estranger han estat quan “hi havia una crisi molt profunda, amb una estratègia militar”. “És clar que Espanya, en la seva història, ha tingut estratègies diferents, no només pacífiques. Però penso que el camí català és pacífic i només puc creure i recomanar que ho segueixi sent”, destaca. Davant de la manca de diàleg amb Madrid, Saudargas assegura que “no estar disposat a parlar ja és una forma de llenguatge”. “El món està canviant, Europa està canviant”, diu. “Si els catalans teniu determinació real, trobareu la manera”, afegeix. La visió d’Escòcia i Flandes En altres nacions sense estat, com Escòcia o Flandes, també exerceixen la política exterior, i es comparen sovint amb Catalunya. Per això la suspensió del TC els ha impactat. “No és una sorpresa perquè ja ha passat abans, però significa de nou que les forces polítiques espanyoles centralistes utilitzen els tribunals per la feina bruta”, assegura a l’ACN l’eurodiputat de l’Aliança Flamenca (N-VA), Mark Demesmaeker. Pel president del Partit Nacional Escocès (SNP) Ian Hudghton, la suspensió “no hauria de sorprendre tenint en compte els nivells de desacord” entre Madrid i Barcelona. “Però sembla contraproduent per un govern intentar suspendre una conselleria i un conseller d’aquesta manera, particularment quan hi ha els poders legals” per fer activitat exterior, defensa. “El govern flamenc pot negociar i signar tractats o acords de cooperació amb altres països o regions de forma autònoma per les competències que té”, indica Demesmaeker. Flandes té “una xarxa diplomàtica cultural, política i econòmica” que els ha donat “visibilitat en l’agenda internacional”. “És molt important”, remarca. A Escòcia també tenen un ministeri de Cultura, Europa i Afers Exteriors del qual se senten molt “orgullosos”, segons Hudghton. “Tenim sort que no se’ns ha tractat com Madrid intenta tractar Catalunya”, remarca aquest eurodiputat, que destaca que el govern d’Edimburg “mira a l’exterior i vol interactuar amb la resta de la UE i del món”. “És un contrast fort, utilitzen la semàntica per resoldre un problema de forma no política, amb els tribunals”, lamenta el flamenc Demesmaeker. “Potser el govern espanyol, les forces centralistes, haurien de respondre obertament què estan disposats a oferir a les autonomies que demanen més poder”, planteja. “El nom no hi té res a veure” L’eurodiputada dels Verds de Suècia i observadora internacional del 9-N i el 27-S, Bodil Valero, troba “estrany” que el govern espanyol hagi portat al Constitucional l’acció exterior de la Generalitat, perquè es feia ja “en l’època de Pujol”. “Trobo molt estrany que ho hagin fet i no crec que sigui del tot legal, tampoc”, assenyala. Segons ella, si a Raül Romeva “li volen dir secretari o conseller ho han de decidir ells mateixos”, perquè “no és una cosa del govern” espanyol. “Quina diferència fa si es diu conseller o es diu secretari? Per mi cap, el rebran igual, si el volen rebre, i tindrà les mateixes possibilitats de parlar amb altres europeus. El nom no hi té res a veure”, destaca. Bodil Valero considera que “fa temps” que el govern espanyol hauria d’haver acceptat un referèndum “i fer campanya pel ‘no’ a la secessió”. “El que ha fet el govern d’Espanya és dificultar encara més la possibilitat d’aconseguir un acord”, lamenta aquesta eurodiputada sueca, que creu que amb la seva majoria absoluta el PP “ha fet tot el que ha pogut per crear aquesta tensió tan forta que hi ha ara entre Catalunya i el govern espanyol”. | Eurodiputats estrangers consideren “estrany” i “contraproduent” suspendre la conselleria d’Exteriors |
Una explosió en un pis d'estudiants del barri de Montilivi a Girona ha causat un ferit lleu per inhalació de fum. L'afectat és un home d'uns 50 anys i veí de l'edifici a qui els serveis d'emergència s'han emportat a l'hospital Josep Trueta de Girona. L'explosió s'ha produït a quarts de cinc de la tarda d'aquest divendres per causes que encara s'estan investigant. En el moment dels fets els tres estudiants que resideixen a l'habitatge no hi eren. La deflagració ha destrossat un dels dos pisos de la segona planta de l'edifici del carrer Punta del Pi de Girona i ha deixat molt malmès el del costat. Els Bombers han apagat les flames amb rapidesa però el succés obligarà a reallotjar els tres estudiants i el veí que ha estat atès. Fins a la zona també s'han desplaçat quatre tècnics de Gas Natural per intentar esbrinar les causes de l'explosió. | Una explosió en un pis d’estudiants de Girona causa un ferit lleu per inhalació de fum |
ERC ha presentat una proposta de resolució en el marc del debat general sobre la situació sanitària que vol que el Parlament insti la Generalitat a mantenir-se a l'avançada amb el pla de control de l'epidèmia i a seguir una estratègia "pròpia" per doblegar la corba. Els republicans volen que s'eviti generar més "confusió a la ciutadania" i emplacen la cambra catalana a constatar que l'acord dels confinaments entre el govern espanyol i la Comunitat de Madrid arriba "tard" i és "insuficients". Els republicans creuen que aquest pacte pretén "uniformar" i "homogeneïtzar" la resposta a la pandèmia "com a conseqüència d'una batalla política. La mateixa proposta de resolució pretén que el Parlament constati que la prevenció i l'anticipació són eines "indispensables" en la lluita contra la pandèmia i insisteixi en prioritzar els criteris tècnics dels experts. En una altra proposta de resolució, els republicans aposten perquè el Parlament declari que s'ha de treballar "fermament" en l’educació "en els bons hàbits saludables i la prevenció a tots els nivells de la salut, com a mesura de millora de la salut de la població". També demanen que s'emplaci el Govern a " seguir apostant per fer front als determinants socials de la salut des de totes les àrees de govern", a fer campanyes informatives "específiques" sobre la promoció d'hàbits saludables i en l'àmbit municipal impulsar la creació de rutes saludables. | ERC proposa que el Parlament insti el Govern a mantenir una estratègia "pròpia" per afrontar la pandèmia |
El nou alcalde de Cervera, Ramon Augé, que per ser investit va tancar un pacte amb el PSC i la formació independent SiF, ha assegurat que els dos regidors socialistes de la Paeria estan a favor de l'alliberament dels presos independentistes així com el lliure retorn dels exiliats. El pacte a la capital de la Segarra ha generat malestar entre veïns i entitats sobiranistes perquè no ha prioritzat un acord amb ERC que amb 4 regidors va ser la formació més votada. En una entrevista a l'ACN, Augé insisteix que el pacte actual era la millor opció per continuar amb les polítiques dels darrers 8 anys i confia refer la relació amb els republicans. D'altra banda, Augé diu que intentarà ''normalitzar'' la relació amb el bisbe de Solsona, Xavier Novell, que l'anterior mandat va ser declarat persona non grata. Ramon Augé, que va aconseguir 3 regidors amb JxCat el passat 26-M, assegura que Cervera fa anys que està ''fragmentada políticament'' i malgrat aquesta vegada ''només'' han aconseguit representació 5 formacions al consistori, hi ha hagut mandats amb 8 grups. ERC va aconseguir 4 regidors i com a força més votada esperava tancar un pacte amb JxCat per formar govern i arriar a la majoria absoluta de 7. Dos dies abans del ple d'investidura les negociacions es van trencar i Augé va decidir tirar endavant la seva candidatura a l'alcaldia perquè sabia que podia comptar amb els 2 vots del PSC i els 2 de Solucions i Futur (SiF). ''Vam considerar que era la millor opció per continuar amb la línia de treballa dels darrers 8 anys'', ha assegurat Augé, que també remarca que a nivell local, ''les persones i les maneres de fer també compten''. El pacte que ha deixat fora del govern al força més votada ha provocat una ferida en les relacions entre JxCat i ERC, sobretot en el cas dels segons, que el dia de ple d'investidura van fer un discurs molt dur acusant-los d'haver pactat amb els del 155 per aconseguir l'alcaldia. Ramon Augé encara no ha tingut temps de parlar amb els republicans però diu que vol treballar per refer les relacions i es mostra convençut que al llarg dels propers 4 anys coincidiran en molts aspectes i votaran molts punts i mocions en el mateix sentit. Per contra, també té clar que els tres grups de govern no votaran igual en determinades mocions i per això ja han acordat tenir llibertat de vot. Augé remarca però que tots els grups del consistori estan a favor de l'alliberament dels líders independentistes empresonats i el lliure retorn dels exiliats, inclòs el PSC. ''Normalitzar'' relacions amb el bisbe de Solsona Una de les polèmiques de l'anterior mandat de Ramon Royes, també de JxCat, va ser la declaració de persona non grata al bisbe de Solsona, Xavier Novell, per un article que va publicar criticant els matrimonis homosexuals. Aquesta declaració va comportar que la figura del bisbe deixés de tenir la rellevància institucional en totes aquelles convocatòries que tradicionalment havia estat invitat, com per exemple el cant de les Completes. Ara, el nou paer en cap, diu que vol ''normalitzar'' la relació amb el bisbe tot i que la declaració de persona non grata no la pot retirar ell directament sinó que s'haurà d'acordar per Ple. En qualsevol cas, Augé també ha volgut deixar clar que malgrat aquesta voluntat de fer la pau amb el bisbe, estan a favor dels drets de les persones LGTBI. Una altra de les qüestions que també van ser notícia en l'anterior mandat va ser la retirada del títol nobiliari de comtessa de Cervera a l'hereva de la corona espanyola però Augé assegura que no tenen previst tornar-li a atorgar. El cartipàs per la setmana que ve Ramon Augé assenyala que estan acabant de tancar el cartipàs amb el PSC i SiF i que la previsió és fer-lo públic la setmana que ve. A nivell tècnic es vol ''casar'' els acords polítics de les tres formacions amb la realitat de l'organigrama de llocs de treball de l'Ajuntament. ''Falta aquest encaix'', destaca l'alcalde, que aviat estarà enllestit. Finalment, Augé es marca com a primeres línies de treball del nou govern municipal la renovació de la il·luminació de la ciutat amb tecnologia Led, aconseguir el nou pavelló poliesportiu, i millorar la mobilitat de la ciutat. Així mateix, després d'un mandat marcat per la renovació de la zona del casc antic, Augé vol posar el focus ara en altres punts de la ciutat com l'avinguda Catalunya, la coneguda cruïlla dels semàfors o el carrer Victòria. | El nou alcalde de Cervera diu que els dos regidors del PSC amb qui ha pactat volen la llibertat dels presos |
Vint anys després del seu naixement, la guia d'oci i cultura 'Time Out Barcelona' fa un salt endavant i presenta una nova edició impresa que es podrà recollir gratuïtament cada dimecres a més de 150 punts de la ciutat, adoptant així el model de Londres o Nova York. A Barcelona es distribuiran 70.000 exemplars setmanals, que es podran agafar de dispensadors, i es lliuraran també en mà en 22 punts estratègics quant a la mobilitat que abastiran diversos municipis de l'àrea metropolitana i, en un futur, a tot Catalunya. Fins ara, els lectors el podien adquirir dimecres a la venda al quiosc i divendres s'encartava amb 'El Periódico'. El llançament d'aquest primer nou número, ha comptat amb uns repartidors de luxe com Lluís Homar, Tortell Poltrona, David Selvas, David Carabén o Màrius Serra. Entre les novetats, el nou magazín incorpora informació dedicada exclusivament a les sèries, inaugura una secció per saber què passa a cada moment a la ciutat de Barcelona, enceta un espai perquè els lectors coneguin què passa a altres ciutats espanyoles o europees i inclourà més entrevistes i reportatges. Amb la sortida al carrer del nou 'Time Out', la revista també ha posat en marxa una pàgina web per anar informant de les novetats del llançament del nou magazine. Així, es facilita el llistat i la localització dels punts de distribució i ajudarà als lectors a trobar el punt de recollida més proper. 'Tim Out' s'edita des del gener de 2008 per a 80+4 Publicacions. Al llarg de la seva història, s'ha distribuït aamb altres entitats o mitjans, com l'Associació d'Empreses i Teatre de Catalunya (ADETCA), el diari 'Ara' o 'El Periódico'. | El 'Time Out Barcelona' es podrà recollir gratuïtament cada setmana a més de 150 punts de la ciutat |
La situació anticiclònica que afecta Catalunya des de fa més de 3 setmanes ha provocat, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), valors de temperatura excepcionalment alts en un mes de febrer. Després dels primers rècords de temperatura màxima de febrer, que es van produir el divendres 22, especialment a l'Empordà, l'ambient més càlid s'ha registrat entre el dimarts 26 i el dijous 28 de febrer. Van ser especialment destacades les màximes del dimecres 27, quan es van superar els 25 graus a molts sectors del prelitoral i en algunes planes de l'interior, amb un valor "insòlit" de 27,1 graus a l'Observatori de l'Ebre (Baix Ebre), el més alt que ha registrat en un mes de febrer durant els seus 114 anys de dades. La temperatura màxima del dimarts 26 de febrer ja va superar els 20 graus a bona part del país i el valor màxim mesurat per la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) va ser de 23,8 graus a Riba-roja d'Ebre (Ribera d’Ebre). Aquell dia, 16 de les 144 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura màxima de la seva sèrie en un mes de febrer, situades sobretot al Prepirineu i a la Catalunya Central, segons l'SMC. L'endemà, dimecres 27, la pujada de temperatura es va fer molt més notable a la majoria de comarques i la temperatura màxima va superar els 25 graus a molts sectors del prelitoral i en algunes planes de l'interior. Això va provocar que la superació de la temperatura màxima absoluta de febrer fos "massiva" en aquests sectors del país, amb nous rècords a 63 de les 144 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, en alguns casos superant el rècord del dia anterior. Així, entre els dies 26 i 27 de febrer, gairebé la meitat de les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (68 de 144) van mesurar la temperatura més alta de la seva sèrie en un mes de febrer. D'aquestes, la taula següent mostra les que tenen més de 20 anys de dades (són 33 de les 77 estacions de la XEMA que superen les dues dècades). Aquest mes de febrer s'hauran superat els valors màxims de temperatura a les dues principals sèries climàtiques de Catalunya, que tenen més de 100 anys de dades, amb els 27,1 graus ja esmentats a l'Observatori de l'Ebre a Roquetes (Baix Ebre) el 27 de febrer i amb 22,2 graus a l'Observatori Fabra de Barcelona el divendres 22. | L'anticicló ha provocat valors de temperatura excepcionalment alts en un mes de febrer, segons l'SMC |
Els Mossos d'Esquadra han detingut un noi de 23 anys i veí de Salt per un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat i robatori amb violència. La detenció s'ha fet aquest divendres al barri de Can Gibert del Pla de Girona i els agents han evitat que abordés una altra víctima per darrere en una terrassa just abans d'agafar-lo. Tenia una mà amagada al darrere de forma sospitosa i els dos agents han intervingut de seguida i li han tret un ganivet de grans dimensions. El noi ha posat molta resistència mentre amenaçava els agents de matar-los també els ha colpejat. Feia dos dies que ja l'havien detingut per abordar amb la cara emmascarada un menor que va aconseguir escapar i just ahir havia quedat en llibertat. Durant el forcejament, el noi ha amenaçat els mossos tot dient "deixeu-me fills de futa que si no us mato" i s'ha enfrontat a ells, amb empentes, cops i fins i tot escopinades. Els dos agents, que finalment han aconseguit reduir-lo i emmanillar-lo, han patit ferides lleus. El detingut és un noi de 23 anys, nascut a la República Dominicana i veí de Salt (Gironès), acusat d'un delicte d'atemptat a agent de l'autoritat i un altre de robatori amb violència. Aquest divendres està pendent de passar a disposició del jutjat d'instruccions en funcions de guàrdia de Girona. Es dóna el cas que aquest mateix noi ja va ser detingut fa dos dies pels Mossos d'Esquadra per un fet similar i posteriorment va quedar en llibertat. Concretament se'l va detenir com a presumpte autor d'un robatori amb violència i intimidació en grau de temptativa. Els fets van succeir el dia 1 de febrer a les set del matí al barri de Sant Narcís. Un jove menor d'edat estava caminant per anar a buscar l'autobús quan es va adonar que algú el seguia. En un moment donat va veure que el sospitós es posava una màscara de la pel·lícula de por 'Scream' i que s'abraonava sobre ell. El menor va arrencar a córrer i just al girar en un carrer es va trobar una patrulla dels mossos que feia tasques de prevenció. El menor va explicar el que li acabava de passar i els policies van iniciar una recerca per localitzar l'autor. Al cap d'una estona, una patrulla de paisà va trobar-lo a dins d'un bar del carrer Orient a Girona. Els mossos van veure que sortia del lavabo amb una màscara igual que la que havia descrit el menor. Seguidament, el van identificar i a dins dels serveis van localitzar un ganivet de grans dimensions amagat a dins d'uns guants. Després de fer diverses comprovacions, el noi va acabar detingut com a presumpte autor d’un robatori amb violència i intimidació en grau de temptativa. Ja tenia nombrosos antecedents per fets similars i el 2 de febrer va passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona, el qual el va deixar en llibertat amb càrrecs. I l'endemà de quedar en llibertat l'han tornat a detenir aquest divendres com a autor d'un robatori amb violència per uns fets que van ocórrer el 31 de gener. El detingut, que anava amb bici, va abordar un home per darrere, el va fer caure, li va donar un cop de puny i li va estirar els cabells per després robar-li el mòbil. Des de llavors que hi havia oberta una investigació per enxampar-lo. Posteriorment, se l'ha pogut relacionar amb els altres fets delictius esmentats. | Detenen dos cops en una setmana un lladre a Girona que assaltava les víctimes per darrere amb un ganivet |
La crisi del coronavirus ha provocat un augment del teletreball generalitzat. "Hem passat d'un 8% a un 80% durant l'estat d'alarma", ha assegurat el professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Iván Ciudad, en declaracions a l'ACN. Aquesta nova manera de treballar ha impulsat la "transformació" de les oficines cap a "llocs de trobada" i espais basats en l'experiència, la formació o la innovació. A més, ha reforçat l'aposta per un model "descentralitzat", amb seus més petites i oficines satèl·lit arreu del territori. L'impacte de la crisi sanitària ha implicat també adoptar mesures de seguretat que portaran a l'augment de la distància entre els treballadors per evitar el contagi. "No crec que desapareguin les oficines, però si les grans seus de companyies que aglomeren tots els empleats en un únic punt. [...] Tendirem a un model molt més descentralitzat, on els treballadors aniran a espais flexibles a prop de casa seva i s'establiran oficines satèl·lit", ha assegurat el director d'operacions i director comercial de l'empresa de coworkings Aticco, Franz Palleres. La majoria dels actors del sector coincideixen en el fet que l'increment del teletreball no provocarà la desaparició de les oficines tradicionals. Tot i això, asseguren que suposarà una "transformació" d'aquests espais cap a entorns basats en l'experiència. El director d'operacions de la consultora immobiliària CBRE, Carlos Casado, preveu que les oficines es converteixen en espais de trobada amb els companys on s'aposti per la formació, la innovació o la creació. "De la mateixa manera que ens hem adonat que podem treballar des de casa, també ens hem adonat que necessitem l'oficina per treballar en alguns àmbits", ha resumit Casado. Per al cofundador d'Aticco, el canvi en la manera de treballar anirà acompanyat d'una nova tendència en la contractació d'oficines. Els futurs arrendataris estaran "menys predisposats" a signar contractes de llarga durada o amb una elevada inversió en reformes i, en canvi, estaran més orientats a llogar espais a curt termini. D'acord amb aquesta previsió, Palleres creu que les grans companyies d'espais flexibles es podrien veure beneficiades de l'augment del teletreball. "Hi ha empreses que no es plantejaven anar a un 'coworking' però ara creuen que no té sentit llogar una oficina tan gran i prefereixen agafar un espai més petit i establir torns", ha assegurat. L'aposta per al sistema de torns amb l'objectiu d'evitar les aglomeracions és també una conseqüència de la crisi del coronavirus. La pandèmia ha significat la implantació de mesures de seguretat també a les oficines, amb el consegüent canvi en la distribució d'aquests espais. "No fa gaire es parlava del concepte d'oficina oberta perquè la gent interaccionés i estigués més còmoda a la feina. [...] Han sortit estudis que diuen que la productivitat no és major i que la distribució departamental dels llocs de treball ajuda l'empleat a concentrar-se", ha explicat el professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, expert en prevenció de riscos laborals, Iván Ciudad. Ara, la pandèmia ha accelerat aquesta tendència amb la instal·lació de plafons o mampares entre els treballadors. "Davant la situació de crisi sanitària, les empreses es veuran obligades a utilitzar barreres físiques per mantenir la separació efectiva entre els llocs de treball quan no es pugui garantir la distància mínima", ha afegit el professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Miguel Arenas. Els protocols de neteja i desinfecció de les oficines cobraran una major importància i els espais comuns, com la cafeteria o les sales de reunions, patiran una modificació temporal més rígida en la gestió i tindran un major control de l'aforament. Ciudad considera aquests canvis "purament temporals" però assegura que es mantindran en el llarg termini en funció "de la productivitat" dels empleats. En qualsevol cas, el professor col·laborador de la UOC també creu que l'augment del teletreball comportarà una tendència a reduir la jornada. "És molt probable que moltes empreses es plantegin que les jornades siguin continues o fins i tot implementar jornades de quatre dies per setmana", ha assegurat. El cofundador d'Aticco no creu que es redueixin les hores de feina però apunta a una flexibilització dels horaris d'entrada i sortida, una mesura ja implementada per algunes empreses durant l'estat d'alarma per evitar les aglomeracions al transport públic. A més, també preveu que el teletreball es mantingui i que, en alguns casos, es treballi quatre dies a l'oficina i un, a distància. | El teletreball impulsa la "transformació" d'oficines i l'aposta per un model "descentralitzat" amb seus més petites |
El Govern ha aprovat aquest dimarts l'acord per renovar el conveni interadministratiu de cooperació transfronterera pel qual es va crear el consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). Amb aquest acord, el Govern de la Generalitat referma el seu compromís amb la cooperació transfronterera als Pirineus. La Comunitat de Treball dels Pirineus té com a principal objectiu contribuir al desenvolupament del massís pirinenc i exerceix d'espai d'intercanvi transfronterer, per tal de resoldre conjuntament problemes compartits en matèria de transports, de formació, de recerca, de patrimoni i de desenvolupament sostenible, entre d'altres. Els socis de la CTP treballen en les comissions temàtiques que els permeten creuar les seves experiències i trobar solucions innovadores. Entre d'altres, la CTP és autoritat de gestió del POCTEFA 2014-2020, el Programa europeu de cooperació transfronterera 'Interreg V-A Espanya-França-Andorra'. La Comissió Europea va aprovar el passat mes de maig el nou programa de cooperació, que contempla ajudes per un valor de gairebé 190 milions d'euros procedents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Això representa un 12% més de finançament europeu respecte del període anterior (2007-2013), durant el qual el programa va cofinançar 152 projectes als territoris que formen part de la CTP. La Comunitat de Treball dels Pirineus neix l'any 1983 sota l'impuls del Consell d'Europa, amb la voluntat de crear una estructura de cooperació transfronterera als Pirineus, similar a les que existien en altres fronteres europees. L'any 2005, la CTP es va dotar d'un Consorci, entitat jurídica de dret públic espanyol, oferint-li un nou impuls d'intervenció sobretot a favor de la gestió de fons i dels programes europeus. Actualment, la CTP inclou Catalunya, Aragó, Navarra, Euskadi, el Principat d'Andorra i les regions franceses d'Aquitània, Migjorn-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló. Aquest dijous tindrà lloc a Andorra la Vella el XXXIIIè Consell plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, que comptarà amb la participació del secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana, i la directora general de Relacions Exteriors, Francesca Guardiola. | El Govern renovarà el conveni de cooperació transfronterera que garanteix la continuïtat de la Comunitat de Treball dels Pirineus |
La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva ha reclamat aquest dijous al Departament d'Ensenyament que vagi tancant els centres d'educació especial (cee), que actualment escolaritzen uns 7.000 alumnes, davant dels 6.000 de fa quatre anys. L'entitat creu que aquests centres s'han de reconvertir en centres proveïdors de recursos i serveis per a la inclusió d'alumnes amb necessitats educatives especials als centres ordinaris. Així, la plataforma critica que el Govern hagi fet públic el projecte de decret que regularà l'escola inclusiva aquest dijous sense haver-lo consensuat amb la comunitat educativa. En un comunicat, l'entitat admet força punts de coincidència amb el departament, però alhora hi posa diverses objeccions i puntualitzacions. El decret preveu crear un sistema global d'inclusió escolar, que farà que els centres estiguin obligats a planificar els recursos necessaris per abordar qualsevol necessitat dels alumnes, i la Generalitat estarà obligada a garantir aquests recursos si ho estableix un informe vinculant de l'equip d'assessorament psicopedagògic (eap). La plataforma creu que el projecte no és ambiciós perquè no planteja el tancament dels centres educatius especials i tampoc respecta la decisió de la família. L'informe de l'eap serà vinculant per a l'escola i la família, i si determina que l'infant ha d'anar a un centre educatiu especial s'haurà d'acatar. Però l'entitat reclama que l'última paraula la tinguin els pares del menor. En aquest sentit, recorda que la llei de drets de la infància, del 2010, diu que els infants tenen dret a ser escolaritzats en un centre ordinari, amb tots els suports que faci falta. | La Plataforma per l'Escola Inclusiva demana tancar els centres d'educació especial |
El pare del nadó d'uns 20 dies que suposadament hauria rebut maltractaments que l'han deixat en estat molt greu té antecedents per violència domèstica però no ha rebut mai cap condemna, segons ha pogut confirmar l'ACN de fonts judicials. Tant ell com la mare de la criatura van ser detinguts dimecres acusats d'un suposat delicte de lesions contra la criatura i declaren aquest divendres al jutjat d'instrucció número 1 de Lleida. La parella va portar el petit a l'Hospital Arnau de Vilanova la setmana passada i davant la gravetat de les ferides que presentava va ser traslladat a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Des de l'hospital es va activar el protocol de maltractaments infantils i l'Equip de Valoració de Maltractament Infantil va fer una valoració inicial del cas i es va fer la petició de retirada de la tutela del menor als pares de manera que actualment ha estat assumida per la DGAIA. Els pares del menor van ser detinguts dimecres a Barcelona i posteriorment traslladats a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Lleida. Aquest divendres declaren davant del jutjat d'instrucció número 1 de Lleida que és qui porta el cas des que el petit va ingressar a l'hospital la setmana passada. La parella resideix a Lleida, ell té 39 anys i és de nacionalitat espanyola mentre que la mare en té 33 i és de nacionalitat colombiana. | El pare del nadó maltractat a Lleida té antecedents per violència domèstica |
El president del Govern en funcions admet que Catalunya "no estar lliure de possibles accions terroristes" i ha demanat al departament d'Interior un informe d'actualització dels sistemes operatius en la lluita antiterrorista ACN Barcelona.-El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, creu que els atemptats d'aquest divendres a París són "el bé contra el mal" i ho ha desvinculat de religions. "La sang que ha corregut a París també és la nostra", ha afegit. En clau interna, Mas ha admès que Catalunya "no estar lliure de possibles accions terroristes", però ha assegurat que els cossos policials hi treballen: "tot el que està a la nostra mà per prevenir atacs es fa". Així, ha assegurat que es manté contacte amb el ministeri de l'Interior i ha traslladat el condol al cònsol francès a Barcelona i a l'ambaixador a l'estat. A més, el cap de l'executiu ha demanat a la conselleria d'Interior que presenti dimarts un informe d'actualització dels sistemes operatius en la lluita antiterrorista. | Mas: "És el bé contra el mal, la sang que ha corregut a París també és la nostra" |
Cs, PSC-Units, CatECP i PPC han registrat al Parlament la petició de creació d'una comissió d'investigació "sobre l'espionatge a periodistes i polítics per part del Govern". En l'exposició de motius, els quatre grups apunten que segons informacions aparegudes a la premsa, els Mossos "van destinar efectius a fer seguiments, intercepció de comunicacions i escoltes, de manera sistemàtica i prolongada a polítics i periodistes no afins amb el procés". Afegeixen que "hi ha indicis" que també organismes públics com el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el CESICAT "haurien adquirit i facilitat la tecnologia per dur-los a terme". Davant d'això, reclamen crear una comissió d'investigació parlamentària que esclareixi els fets i per això sol·liciten la compareixença dels principals responsables polítics i policials dels Mossos entre 2011 i 2017. Els grups parlamentaris recorden també que el 26 d'octubre la policia espanyola va interceptar diverses furgonetes dels Mossos "quan es dirigien a destruir documentació compromesa a una incineradora". Asseguren que de l'anàlisi d'aquesta documentació interceptada "es dedueix que conté informacions concretes i detallades d'aquestes activitats". Afegeixen que s'han posat querelles judicials al respecte però que la gravetat dels fets "fa necessària" la creació de la comissió d'investigació, que també hauria de servir per "depurar les responsabilitats de tot tipus a què hagin pogut donar lloc". Per a Cs, PSC-Units, CatECP i PPC la comissió hauria de servir per determinar els casos concrets en què polítics, sindicalistes, periodistes i altres cossos de seguretat i informació de l'Estat "van ser sotmesos a espionatge polític i a seguiment de les seves activitats", establir la identitat dels responsables i analitzar les possibles responsabilitats, esclarir els fets a través de la compareixença de responsables polítics i administratius que "suposadament van idear i ordenar la realització dels seguiments" i de qui hagi tingut coneixement dels fets i analitzar l'actuació del Departament d'Interior, els Mossos, el Departament de Presidència, el CTTI i el CESICAT, entre d'altres. Entre les compareixences sol·licitades, hi ha la dels màxims responsables d'Interior, els directors generals de la policia en el mateix període, els majors dels Mossos, els màxims responsables de la Comissió General d'Informació, de la Comissió General de Recursos Operatius i de la Divisió d'Afers Interns, els màxims responsables de Presidència en l'àmbit de telecomunicacions, ciberseguretat i societat digital, els directors del CTTI i els directors del CESICAT; tots ells entre 2011 i 2017. La creació de la comissió no és automàtica i, segons marca l'article 67.1 del reglament del Parlament, el Ple, a proposta de dos grups parlamentaris, de la cinquena part dels membres, de la Mesa, un cop escoltada la Junta, o del Govern "pot acordar la creació" sobre qualsevol assumptes que sigui competència de la Generalitat. | Cs, PSC, CatECP i PPC registren al Parlament la petició d'una comissió d'investigació sobre l'"espionatge" dels Mossos |
La Guàrdia Civil i la Policia Local han desmantellat a Cambrils (Baix Camp) una plantació de marihuana 'indoor' i han detingut tres persones, veïnes de Reus, per un suposat delicte contra la salut pública i per defraudació de fluid elèctric. En el registre de l'habitatge on es realitzava aquesta activitat il·legal, i en el qual s'havia fet una connexió elèctrica no autoritzada, els cossos de seguretat han comissat 140 plantes de marihuana en diferents fases de floració i material utilitzat per al cultiu, com ara sistemes de ventilació, il·luminació, o control de la temperatura i la humitat. Els detinguts han quedat a disposició del Jutjat d'Instrucció número 2 de Reus. La investigació es remunta al passat mes de novembre, quan es va detectar la presència de diverses persones el domicili de les quals es trobava a Reus, però que es traslladaven molt sovint a un habitatge de Cambrils que es trobava deshabitat. Aquest fet va aixecar sospites i va portar a constatar que, a l'interior d'aquest habitatge, es disposava d'una connexió elèctrica il·legal. Per altres indicis també es va arribar a la conclusió que dins del pis s'havia creat la infraestructura suficient per portar a terme una plantació 'indoor' de marihuana. | Tres detinguts en el desmantellament d'una plantació de marihuana en un pis de Cambrils |
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha afirmat aquest 1 de gener que confia que el 2019 “sigui un any en què s’afronti finalment una solució política, i no judicial, als problemes que en aquests moments hi ha entre Catalunya i l’estat espanyol”. En declaracions a la premsa amb motiu de la visita al primer nadó de l’any, Aragonès ha senyalat que el desig del Govern pel nou any és que el judici contra els líders del procés, previst per aquest 2019, “acabi amb absolució”. “Des del nostre punt de vista no hi ha hagut delicte rebel•lió, ni de sedició ni de malversació”, ha asseverat el vicepresident, remarcant que la Generalitat espera que el procediment “acabi amb la llibertat dels empresonats”. En aquest sentit, també ha reclamat que els nou líders independentistes empresonats a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric siguin alliberats abans de seure al banc dels acusats durant el judici “per afrontar la defensa amb totes les garanties”. Al mateix temps, però, Aragonès s’ha mostrat escèptic vers l’inici del judici oral. “La nostra confiança en el Tribunal Suprem és molt dèbil, perquè sabem que està altament polititzat”, ha etzibat, si bé ha afegit que el Govern “no deixarà d’exigir justícia i reclamar l’absolució dels responsables polítics que estan acusats per haver posat les urnes”. Pel que fa a la relació amb el govern de Pedro Sánchez, el vicepresident ha declinat donar detalls de l’esborrany de propostes a negociar anunciat per Elsa Artadi en una entrevista a l’ACN, i s’ha limitat ha remarcar la voluntat de treballar “pas a pas”. “Treballem en diferents focus de treball que facilitin el diàleg per arribar a acords de diàleg, de negociació i de votació”, ha apuntat. Finalment, en relació a la posició que adoptarà Esquerra al Congrés dels Diputats en el futur debat dels pressupostos generals de l’estat, Aragonès s’ha remès novament a reclamar “moviments sobre els problemes de fons de Catalunya”. Així, ha insistit que “cal aportar una solució política i cal dur allò que hi ha als tribunals a una mesa de negociació”, si bé ha desvinculat la negociació entre grups polítics de la negociació restablerta entre la Generalitat i l’estat espanyol. “En la pitjor de les circumstàncies, en què els grups parlamentaris tinguessin la pitjor relació possible, nosaltres hem de mantenir la relació entre governs per responsabilitat”, ha reblat. | Aragonès espera que durant el 2019 “s’afronti una solució política, i no judicial, als problemes entre Catalunya i l’Estat” |
La calor canicular que s'ha establert des d'ahir diumenge a Catalunya en ple mes de juny s'està fent sentir amb força a les comarques de Ponent, on els registres a la una de la tarda ja se superaven els 35 graus en punts com Aitona o Alcarràs (Segrià) i la previsió és que el termòmetre arribi al llarg de la tarda als 38 graus. També s'han fet sentir aquestes temperatures estivals a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona on s'ha registrat una màxima de 35,3 graus a Roquetes (Baix Ebre). Per poder fer front a aquesta calor que ha arribat enguany abans que l'estiu són moltes de les persones que han buscat refugi en llocs com les piscines municipals de Lleida, que van obrir al cap de setmana, de la mateixa manera que moltes altres de poblacions de Ponent anticipant-se així a la finalització del curs escolar. La calor de ple estiu s'està fent notar aquest estiu sobretot en punts de les comarques de Ponent i també del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Com ja ve sent habitual els darrers anys, els termòmetres s'han avançat a les canícules del juliol i l'agost i aquesta primera quinzena de juny s'han assolit registres com els 38'4 graus d'ahir diumenge a Alcarràs. Aquest dilluns no es preveu diferent i segons dades del Meteocat a entre la una i les dues de la tarda s'han superat els 35 graus a molts punts de pla de Lleida i també de l'Ebre. Aquesta calor extrema no és una excepció a d'altres indrets del país com la Conca de Tremp, on a la capital de Pallars Jussà ja s'ha arribat als 34,7 graus a les dues de la tarda. Però també s'ha arribat als 34 graus a punts com Montesquiu (Osona), Sant Salvador de Guardiola (Bages), al Pantà de Riba-Roja, al Masroig, o als 35,3 de Vinebre. També a Tortosa s'ha arribat als 34,8 graus, a Benissanet (Ribera d'Ebre) als 34,5, al Mas de Barbens (Montsià) als 32,9 i a la Terra Alta s'han fregat els 30 graus amb la màxima de 31,7 a Horta de Sant Joan. Al Camp de Tarragona també s'han superat els 30 graus en la majoria de municipis, sobretot de l'interior, amb puntes de 32,9 graus al pantà de Siurana (Priorat), o de 32,5 a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Segons dades de l'Observatori de l'Ebre, la temperatura mitjana del mes de juny a les Terres de l'Ebre ha superat els 30 graus en els darrers tres anys (amb 30,5 graus el 2014, 31,7 graus el 2015 i 31,4 graus l'any passat). De fet, la tendència durant la darrera dècada ha estat de temperatures superiors o properes als 30 graus per aquestes dates properes a l'arribada del solstici d'estiu. A més a més, les màximes del mes de juny dels darrers anys s'han registrat entre els dies 12 i 14 de juny. El 13 de juny de l'any passat es va registrar una màxima de 37,5 graus a Roquetes, el 12 de juny de 2015 es va registrar la màxima mensual amb 31,7 graus, i el 13 de juny de 2014 també es van assolir els 37 graus. | La calor canicular en ple mes de juny es fa sentir de valent a Ponent, Camp de Tarragona i Ebre |
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha acceptat la petició de la fiscalia per sol·licitar a dos diaris de Barcelona diverses notícies sobre les conclusions de la comissió del procés constituent de finals de juliol passat. Així, tot i que inicialment havia denegat la petició per considerar "innecessari" incorporar els textos periodístics, ara sí que ho estima pertinent, després d'un recurs del ministeri públic, i tot i l'oposició de la defensa, "per tal d'obtenir una major concreció respecte dels rumors relatius" a la possibilitat d'introduir en l'ordre del dia del ple del 26 de juliol la votació de les polèmiques conclusions. Amb la incorporació d’aquestes informacions periodístiques, la fiscalia volia demostrar que la votació de les polèmiques conclusions era “previsible”. Així, s'incorporaran a la causa una pàgina de 'El Periódico' del 21 de juliol i una altra del 26 del mateix mes on el titular deia 'Junts pel Sí y CUP desoyen el aviso del Constitucional', i dues pàgines més de 'La Vanguardia' dels dies 23 i 26 de juliol. Fa uns dies la magistrada Maria Eugènia Alegret ja va demanar a la secretaria general del Parlament que en el termini de dos dies li fes arribar les al·legacions dels lletrats de la cambra catalana en resposta a la petició d’empara que el PSC va presentar en relació a les tres ponències conjuntes per desenvolupar les anomenades lleis de desconnexió: la llei de transitorietat jurídica, la llei catalana de protecció social i la llei d’administració tributària. D'aquesta manera, el TSJC acceptava la petició de la defensa de Forcadell. En la mateixa providència amb data de 29 de desembre, Maria Eugènia Alegret també acceptava la petició de la fiscalia de demanar al Parlament que remetés en el termini de dos dies l’informe i l’acta de la Mesa respecte a la moció presentada per la CUP amb l’objectiu de ratificar la vigència de la declaració del 9 de novembre, quan aquesta ja estava suspesa. La Mesa va admetre a tràmit la moció però amb la condició que el contingut fos modificat durant la tramitació parlamentaria. La magistrada que instrueix el cas Forcadell també va acceptar la petició de la fiscalia de demanar al Parlament informes i actes de la Mesa d’antecedents en què no es va acceptar el debat sobre un referèndum d’autodeterminació. Concretament, fa referència al cas del juliol del 2010 quan es va rebutjar una iniciativa popular registrada pels diputats de Solidaritat sobre la celebració d’un referèndum i un altre cas, del juny del 2009, en què la Mesa va rebutjar una iniciativa popular presentada per un grup de ciutadans que també demanava la celebració d’un referèndum. | El TSJC accepta ara incorporar a la causa contra Forcadell notícies sobre la comissió del procés constituent |
L'americana Jabil ha inaugurat aquest dimecres un nou centre tecnològic a l'Aldea (Baix Ebre) i l'ampliació (amb un 30% més de superfície) de la planta de producció de l'antiga companyia Plàstics Castellà, especialitzada en embalatge pel sector de l'alimentació. La inversió, propera als 8 milions d'euros, suposarà la creació de fins a 80 nous llocs de treball a mig termini i ubica a les Terres de l'Ebre un nou centre Blue Sky de recerca i investigació –similar al centre que Jabil té a San José, Califòrnia, als Estats Units-. Es tracta d'un centre tecnològic que serà l'estendard del hub que la multinacional ha volgut impulsar a Europa i que ofereix "innovació a velocitat digital", com ha destacat el director general de Jabil Packaging Solutions, Erich Hock. El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha estat l'encarregat d'inaugurar, aquest dimecres, les noves instal·lacions que l'americana Jabil, especialitzada en la producció de packaging per al sector de l'alimentació, ha impulsat a l'Aldea i Tortosa. Amb un centre d'innovació de disseny i fabricació d'embalatge de gairebé 6.000 metres quadrats i l'ampliació d'uns 2.000 metres quadrats de superfície a la planta de producció, Jabil preveu crear fins a 80 nous llocs a mig termini. Baiget ha agraït a Jabil que "hagi escollit Catalunya i les Terres de l'Ebre per fer aquesta nova inversió", i ha destacat que l'empresa americana hagi apostat per implicar-se en una economia catalana diversificada territorialment i sectorialment. El conseller ha volgut remarcar l'exemple d'indústria que representa la família Castellà en convertir d'empresa familiar en un referent del sector amb la seva col·laboració amb una multinacional líder mundial (al juliol de l'any 2015 Plàstics Castellà es va integrar al grup Jabil). "La generositat d'aquests empresaris, que van saber veure una oportunitat sabent que havien de fer renúncies i hi van apostar, és un exemple que haurem d'ensenyar a molta altra gent del nostre país. Heu garantir que no només hi hagi producció aquí sinó que hi hagi coneixement aquí a les Terres de l'Ebre", ha apuntat Baiget. En concret, les noves instal·lacions ubicades a l'Aldea són de 6.000 metres quadrats, i inclou el nou centre tecnològic, una nova planta de motlles i matrius i nous espais logístics. Actualment, els 3 espais ocupen 73 persones, bona part dels quals són enginyers. El centre tecnològic té l'objectiu de desenvolupar noves solucions i productes en el sector del plàstic per a tot el grup a nivell internacional, i suposarà la consolidació de les instal·lacions del Baix Ebre com el hub tecnològic on també "els joves talents del territori" es puguin desenvolupar professionalment", com ha apuntat Leandre Aymerich, delegat del Jabil a les Terres de l'Ebre. D'altra banda, a la planta de producció de Tortosa s'ha fet una ampliació d'una àrea d'injecció de plàstic de 2.000 metres quadrats, que preveu comptar amb treballadors quan estigui en ple rendiment. La multinacional Jabil compta amb 180.000 treballadors a nivell internacional -500 dels quals a les instal·lacions de Tortosa i l'Aldea- i compta amb més de 100 seus, amb la central ubicada a Florida. | Jabil crearà fins a 80 llocs de treball amb l'ampliació de Plàstics Castellà i un nou centre d'innovació a l'Aldea |
El govern espanyol ha convocat d'urgència per aquest divendres a les 11h un comitè de crisi amb responsables dels ministeris de l'Interior i de Foment per abordar la vaga dels vigilants dels accessos de seguretat a l'aeroport del Prat. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, presidirà aquest comitè de crisi. A la trobada, que tindrà lloc a la Delegació del Govern a Barcelona, s'estudiaran "totes les alternatives per garantir la seguretat, l'ordre públic i la mínima afectació a ciutadans i turistes", tal com ha afirmat en roda de premsa De la Serna. El ministre ha criticat que la proposta votada majoritàriament en l'assemblea dels treballadors d'Eulen d'un plus salarial de 250 euros per 15 pagues "multiplica en més del 50%" la proposta de mediació que havia fet el Departament de Treball. (En aquesta actualització s'afegeix que el ministre de Foment presidirà el comitè de crisi) Tal com ha informat el ministre, a la trobada hi assistiran el secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez-Pomar; el president d'Aena, José Manuel Vargas; la directora de l'aeroport, Sonia Corrochano; el delegat del govern espanyol, Enric Millo; responsables del ministeri de l'Interior i la Guàrdia Civil i de l'advocacia de l'Estat. El ministre ha criticat que els treballadors no hagin portat a votació només la proposta que es va acordar amb la mediació del Departament de Treball (un plus salarial de 200 euros per 12 pagues), sinó que s'hagin aportat altres opcions que no es van tractar a les reunions amb l'empresa, la Generalitat i Aena. "El que s'ha votat és una proposta que refusa la mediació (...) El procés ha fracassat", ha subratllat. El titular de Foment ha posat de manifest que Eulen ha augmentat en un "660%" la seva proposta inicial per intentar arribar a un acord: "Ha passat dels 30 euros inicials [de plus salarial] fins acceptar els 200" proposats per la Generalitat. Mentrestant, al ministre no li sembla "lògic" que els treballadors hagin votat noves propostes d'alces salarials que no s'havien parlat a la mediació. De la Serna ha lamentat que amb la decisió dels treballadors es "prolongui una situació terrible" i ha dit que és "inexplicable" que una representant dels treballadors digués als empleats que calia provocar "quantes més cues millor". "És inexplicable que s'hagin produït cues de més de dues hores", ha afegit. El ministre ha defensat de nou que, tot i que Eulen sigui una subcontracta d'Aena, es tracta d'un conflicte laboral entre dues parts: l'empresa i els treballadors. I ha reiterat també que, quan es va fer la licitació, l'oferta d'Eulen només era un 2% inferior en termes econòmics que la de l'altra companyia que també va optar al concurs. Eulen fa el servei de vigilància als filtres de seguretat de l'aeroport del Prat des de l'any passat. Aquest divendres i diumenge els filtres d'accés de l'aeroport del Prat viuran una nova vaga parcial de 4 hores repartides en diverses franges horàries al llarg del dia. Si no hi ha cap canvi d'última hora, a partir del dia 14 d'agost l'aturada serà indefinida i de 24 hores per jornada. | ACTUALIZACIÓ:El govern espanyol convoca d'urgència un comitè de crisi per abordar la vaga al Prat |
Una dona ha mort i un home ha quedat ferit en un atropellament entre les estacions de Mollet Sant Fost i Montmeló de la línia R11. Com a conseqüència, s'han acumulat retards d'uns 60 minuts a l'R2 i l'R11 ja que els trens han circulat per via única entre aquestes dues estacions fins que s'ha pogut retirar el cadàver. La víctima mortal és una dona d'uns cinquanta anys mentre que l'home ferit ha estat traslladat a l'hospital de Mollet del Vallès. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació però, segons fonts properes, tot apunta a un accident. | ACTUALIZACIÓ:Una dona ha mort i un home ha quedat ferit en un atropellament de tren entre Mollet Sant Fost i Montmeló |
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet exigeix que es prenguin mesures urgents i extraordinàries per recuperar la biodiversitat del riu Besòs després dels vessaments a causa de l'incendi de l'empresa de residus Ditecsa de Montornès del Vallès (Vallès Oriental). Per avaluar les conseqüències dels vessaments i planificar les actuacions a fer, el consistori reclama que es convoqui una reunió d'urgència entre els alcaldes de les poblacions afectades i les administracions competents. En un comunicat, l'alcaldessa del municipi, Núria Parlón, s'ha mostrat "abatuda" per les imatges de peixos morts al riu i ha reclamat, principalment a la Generalitat, que s'actuï ràpid per no malbaratar els esforços fets durant 30 anys per aconseguir que espècies autòctones i protegides com les anguiles tornessin al Besòs. L'Ajuntament també exigeix que es depurin responsabilitats pel què ha passat i lamenta que més de 24 hores després de l'accident ningú s'hagi posat en contacte amb representants del consistori per fer front comú contra aquesta "terrible catàstrofe mediambiental". | Santa Coloma de Gramanet exigeix mesures extraordinàries per recuperar la biodiversitat del riu Besòs |
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat aquest divendres que hi ha un "ferm compromís" de la Generalitat i l'Ajuntament per condicionar tota la xarxa de transport públic de la ciutat a persones amb mobilitat reduïda. Actualment, s'han acabat les obres a l'estació Jaume I i s'ha acabat la primera fase a Vallcarca. El conseller ha estimat que el 2021 estaran totes les obres restants en marxa i cap al 2023 o 2024 estarà tota la xarxa adaptada. Ara mateix, el 92% de la xarxa ho està, i només queden cinc estacions que no compten amb les infraestructures suficients: plaça de Sants, Clot, Ciutadella, Urquinaona i Verdaguer; a més de plaça Espanya i Maragall, en les que ja s'hi està treballant. Les obres a l'estació de Jaume I han durat 2 anys i han costat 4 milions d'euros. El conseller ha volgut "agrair als veïns per la paciència" i ha destacat la dificultat de les obres, ja que a mesura que s'anaven duent a terme s'anaven trobant "restes arqueològiques de la història de la ciutat". Per aquest motiu, ha assegurat que "ha estat una obra de molt detall". Pel que fa a l'estació de Vallcarca, s'ha finalitzat la fase que comunica l'andana amb el vestíbul i ara falta la segona fase que comunica amb la superfície. El conseller ha assegurat que l'adaptació del 100% del metro és molt important si es vol "tenir una xarxa de transport públic que pugui utilitzar tothom" i ha afegit que "en el context d'emergència climàtica" que es viu actualment "és necessari arribar al 100%" de l'adaptació. Ha afegit que "és una qüestió de drets socials i de possibilitat d'usar el transport públic per part de tothom". La segona tinent d'alcalde, Janet Sanz, ha assenyalat que hi ha "compromís de les dues administracions en relació a l'aposta ferma pel transport públic" i ha comentat que "l'accessibilitat és un dels elements centrals perquè tothom pugui usar el transport públic" amb "qualitat i dignitat". | Les obres per adaptar l'accés a tota la xarxa de metro a persones amb mobilitat reduïda estaran en marxa el 2021 |
La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa ha respost a la família de Francisco Franco que la sentència que avala l'exhumació del dictador és "clara" i no veu "necessari" fer l'aclariment que demanaven els nets de Franco. A una interlocutòria feta pública aquest dimecres, el tribunal determina que "no procedeix aclarir la sentència". A banda, els magistrats apunten que només correspon al Tribunal Suprem i "a cap altre òrgan judicial diferent" pronunciar-se sobre els acords del Consell de Ministres i l'execució de la sentència que va desestimar el recurs de la família Franco. Així doncs, el Suprem deixa clar que el titular del jutjat contenciós-administratiu 3 de Madrid, José Yusty Bastarreche, que encara no ha aixecat la suspensió cautelar de la llicència d'obres per treure Franco del Valle de los Caídos no pot impedir l'exhumació. També considera que la negativa del prior del Valle de los Caídos a autoritzar l'entrada a la basílica va "decaure" amb la sentència que resol el recurs de la família. A més, la sentència del Suprem ja va determinar que no calia llicència d'obres municipal per treure les restes del dictador, ja que ho considera una obra menor. A la interlocutòria, els magistrats també afirmen que a la sentència ja van "donar per decaiguda" la negativa inicial del prior del Valle de los Caídos a l'exhumació. El tribunal argumenta que la negativa del prior estava condicionada a allò que determinés el Suprem. El Suprem encara s'ha de pronunciar sobre si aixeca, tal com va sol·licitar l'Advocacia de l'Estat, la suspensió cautelar de l'exhumació. Segons fonts jurídiques, és l'últim tràmit que impedeix que el govern espanyol pugui traslladar les restes del dictador. Són les mesures cautelars que va determinar pels recursos de la Fundació Francisco Franco, l'Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina, que encara no ha resolt. El Suprem va resoldre només un dels quatre recursos contra l'exhumació fa dues setmanes, el de la família del dictador. Els magistrats van avalar el decret del govern espanyol que acorda l'exhumació al Pardo i van rebutjar traslladar les restes a la catedral de l'Almudena, tal com demanava la família en cas que s'aprovés l'exhumació. Resoldrà la resta en línia amb la sentència que rebutja el primer recurs. | El Suprem respon als Franco que la sentència sobre l'exhumació és "clara" i no veu "necessari" fer cap aclariment |
La motxilla sospitosa abandonada a l'exterior del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona ha estat una falsa alarma, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra. En pocs minuts es restablirà la circulació de TramBesòs, vehicles i persones a la zona. L'avís de la incidència s'ha rebut pels voltants de les 15.30 hores quan s'ha localitzat una motxilla en una de les sortides del centre comercial Diagonal Mar. S'han activat els TEDAX i la unitat canina per a fer comprovacions seguint el protocol establert. S'ha tallat la circulació de vianants, vehicles i del TramBesòs (T4 parada El Maresme). Les botigues del centre comercial Diagonal Mar estan tancades en ser diumenge i només hi havia oberta la zona de restauració i cinemes, a l'altra banda d'on s'ha produït l'incident. L'equipament no ha estat evacuat i només s'han tancat els dos accessos que donen a l'avinguda Diagonal fins a esperar novetats dels Mossos d'Esquadra. | La motxilla sospitosa al centre comercial Diagonal Mar és una falsa alarma |
Alcaldes, sindicats, agents econòmics, partits polítics i representants veïnals han respost a la crida de les tres plataformes que lluiten per la millora del servei ferroviari al Camp i l’Ebre i s’han sumat a la concentració convocada a l’estació de tren de Vila-seca (Tarragonès) per denunciar les deficiències del servei i per reclamar l’execució dels projectes pendents. Sota el lema “Ja n’hi ha prou!”, per primer cop el territori ha exhibit unitat en la lluita per la millora del ferrocarril. L’execució del Corredor del Mediterrani, la implantació del tercer fil, la millora de les infraestructures, dels combois, dels temps de trajecte i la creació de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de les Terres de l’Ebre han estat les principals reivindicacions. Les plataformes del transport públic han reiterat novament que calen solucions a una situació "insostenible", com evidencia la caiguda d'un 20% d'usuaris dels trens regionals a la demarcació en els darrers deu anys. Després d’anys de reivindicacions, la demanda per un servei ferroviari digne a la demarcació de Tarragona ha aconseguit aglutinar, per primera vegada, els alcaldes i regidors dels principals municipis del Camp i l’Ebre, representants polítics de totes les formacions tret del PP i representants sindicals, Cambres de Comerç i altres agents econòmics i associacions veïnals del territori. Unes 200 persones han assistit aquest dilluns al matí a l’acte institucional convocat per la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat (pdf.camp), la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre i l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) davant l’estació de Vila-seca. El clam unitari, explicitat sota el lema ‘Ja n’hi ha prou!’, ha servit per denunciar novament les deficiències de la xarxa ferroviària i per interpel·lar al Ministeri de Foment, Adif i Renfe perquè posin fi als greuges que pateixen els usuaris de la demarcació. Durant l’acte, el portaveu de la pdf.camp, Carles Montejano, ha presentat el ‘Manifest de Vila-seca’, un document que reivindica un pla d’inversions a curt termini en infraestructura, estacions i material mòbil; serveis d’altres prestacions entre la demarcació i Barcelona; l’impuls d’un tren-tramvia a la via actual, que s’encaminin les mercaderies per la línia Reus-Roda i que l’impuls del Corredor Mediterrani no afecti el servei de passatgers. Les plataformes en defensa del ferrocarril han instat els polítics a sumar-se al manifest i a liderar les reivindicacions del territori. “Massa sovint tenim la sensació que us estem fent la feina i cal que pugeu al carro i l’estireu”, ha manifestat la portaveu de Trens Dignes, Montse Castellà. Igualment, el portaveu de l’associació PTP al Camp de Tarragona, Daniel Pi, ha reclamat “una única veu” perquè el territori faci “feina de ‘lobby’” i aparqui les “batalles de campanar”. A més, les plataformes s’han ofert a convertir el manifest en un “informe tècnic” que sigui assumible per les institucions i han apuntat que podrien enllestir l’esborrany en dos mesos. Així mateix, Daniel Pi ha avisat que si la situació s’eternitza i no s’obté resposta del govern de l’Estat, les reivindicacions passaran “a la banda de les vies”. En la mateixa línia, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha afirmat que “hem arribat al límit de la nostra paciència” i ha avançat que, si no hi ha una reacció, caldrà emprendre altres accions. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, s’ha preguntat “quants cops més caldrà anar a Madrid” i ha reivindicat que s’inverteixi per suplir “uns dèficits acumulats durant massa anys”. L’alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, s’ha mostrat confiat que l’acte d’aquest dilluns significarà “un abans i un després” per la posició clarament unitària que s’ha mostrat. Poblet ha instat l’Estat a “posar-se les piles” per enllestir el Corredor Mediterrani i actuar sobre les infraestructures “deteriorades”. L’alcalde de Vila-seca ha lamentat les imatges d’usuaris caminant per les vies arran de les avaries dels combois i que, en línies com la de Móra, els trens hagin de reduir la velocitat “perquè no s’enfonsin les vies”. Per la seva banda, l’alcalde de l’Aldea (Baix Ebre), Dani Andreu, ha criticat que la demarcació i, en especial, les comarques ebrenques, pateixen “una manca d’igualtat de condicions respecte altres territoris” i una situació lamentable a les línies R15 i R16. Per aquest motiu, Andreu ha insistit en la necessitat de disposar d’eines de gestió pròpia com l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de les Terres de l’Ebre per poder donar una resposta ràpida a les necessitats del servei i gaudir de la integració tarifària. L’acte ha aplegat alcaldes i regidors d’una quinzena de municipis de la demarcació com ara Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, Torredembarra, Altafulla, Mont-roig del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Aldea i l’Ametlla de Mar, entre d’altres; diputats de tots els colors polítics -tret del PP- al Parlament de Catalunya i al Congrés; el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris; així com representants de les cambres de comerç, empresaris, sindicats i entitats veïnals. | Plataformes i alcaldes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre exhibeixen unitat per la defensa del ferrocarril |
La candidata de JxCat a Barcelona Elsa Artadi seguirà la nit electoral amb el seu equip, la resta de la llista a les municipals, i el president del Govern, Quim Torra, a l'hotel Catalonia Plaça. També s'hi espera l'expresident Artur Mas, i no es descarta l'arribada d'algun conseller. La mirada, però, està posada sobretot en Brussel·les, on estan dipositades la majoria d'esperances de la força independentista. I és que, segons les enquestes, el seu cap de llista, Carles Puigdemont, podria guanyar els eleccions europees. De fet, JxCat confia en ser la "sorpresa" avui 26-M, i manté la confiança de tenir un bon resultat també a Barcelona. La plana major del grup parlamentari s'ha desplaçat a Bèlgica per acompanyar l'expresident. | Artadi segueix la nit electoral amb Torra amb la mirada posada a Brussel·les |
La líder de Cs a Catalunya i candidata a les eleccions espanyoles, Inés Arrimadas, ha celebrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi admès a tràmit la querella de la fiscalia contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per presumpta desobediència a la Junta Electoral Central (JEC). Per a la dirigent taronja, l'admissió de la querella suposa "un bany de realitat per a Torra i el separatisme". La fiscalia va presentar a finals de març una querella contra Torra per no haver complert l'ordre de la JEC de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat i aquest dimarts el TSJC l'ha tramitat. La querella assegura que el president va desatendre "deliberadament" el requeriment i va mantenir de forma encoberta la simbologia. Arrimadas ha assegurat en una piulada a Twittet que "la república imaginària on tindran impunitat no existeix" i ha destacat que "saltar-se les lleis i les resolucions judicials té conseqüències". També ha aprofitat per carregar contra el president espanyol, Pedro Sánchez, a qui ha acusat d'entregar "les claus de La Moncloa" a l'independentisme. | Arrimadas creu que l'admissió de la querella per desobediència contra Torra és "un bany de realitat" |
Els nou productors de plantes aromàtiques i medicinals dels Pirineus es reuniran aquest cap de setmana a Araós, al Pallars Sobirà, per avaluar l'estat actual d'aquestes espècies i intentar aconseguir un reconeixement d'aquest producte. Gemma Navàs, responsable del Parc de les Olors d'Araòs, ha explicat que és un producte de molta qualitat que no té el reconeixement ni el control que hauria de tenir. Navàs ha alertat que moltes plantes es comercialitzen aprofitant el nom del Pirineu tot i que no han estat produïdes en aquesta zona. Aquestes inquietuds són les que es posaran sobre la taula en el marc de les Primeres Jornades d'aprofitament i cultiu de Plantes Aromàtiques i Medicinals dels Pirineus. L'objectiu principal d'aquesta trobada és revalorar aquests cultius i tornar a crear consciencia. Tot i la dificultat per trobar planta del Pirineu per cultivar, el Parc de les Olors d'Araós compta amb unes 70 espècies diferents com ara la genciana, el saüc, la boixerola, l'àrnica, l'hisop o l'herba fina. Antigament part de la població local treia rendiment d'aquestes varietats, que es recol·lectaven i venien a herbolaris. En canvi, ara pràcticament ningú s'hi dedica. Navàs aposta per recuperar aquesta activitat entre la gent de la zona i intentar que la planta que es produeix al Pirineu s'identifiqui quan es comercialitza. Del bosc de Virós, al Pallars Sobirà, en surten anualment unes dues tones de boixerola que un particular ven a una empresa firma de Suïssa que després elabora productes beneficiosos pel sistema urinari. Durant les jornades del cap de setmana es tractaran temes com les especificacions legals en la recol·lecció silvestre de plantes medicinals als Pirineus, el marc legal de la cosmètica artesanal, les condicions en la legalització d'un obrador d'envasat de planta aromàtica alimentària o l'adaptació de plantes silvestres pirinenques a domesticades. | Els productors de plantes aromàtiques i medicinals dels Pirineus reclamen més reconeixement i control |
En principi, la cota es mou entorn als 200 metres però pot caure puntualment per sota ACN Barcelona.-La neu s'ha deixat veure de manera tímida a primera hora del matí en algunes comarques del litoral de Barcelona i Girona com el Barcelonès, Maresme, Selva i Baix Empordà, segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya. Per exemple, a Santa Cristina d'Aro, Llagostera i Maçanet de la Selva la neu ha enfarinat el paisatge, tot i que no hi ha complicacions de mobilitat, i a Calella de Palafrugell han caigut algunes volves de neu però no ha arribat a agafar a la superfície. La cota, en principi, està situada als 200 metres passades les sis del matí, tot i que puntualment podria caure per sota. Tot i així, les precipitacions són febles i, segons el Servei Català de Trànsit, no consten afectacions viàries per la presència de neu o gel a les carreteres en aquesta zona i només hi ha les retencions habituals de cada matí d'entrada a Barcelona. Mentrestant, encara queden tres carreteres tallades al Pirineu i Preprineu com a conseqüència del temporal de principis de setmana i en una desena de vies més cal circular amb cadenes. Pel que fa el transport públic, FGC informa que el servei es duu a terme amb normalitat i a Rodalies tampoc consten incidències. Les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya indiquen que la cota de neu es pot situar entorn dels 200 metres, si bé no es descarta que en moments de xàfec pugui arribar a nevar fins a nivell de mar al litoral central i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual cosa pot comportar afectacions a la xarxa viària. Les precipitacions localment podrien ser de neu granulada i es podrien acumular més de 2 centímetres per sobre de 400 metres. A la tarda les nevades es desplaçarien cap al litoral de Tarragona. | La neu es deixa veure puntualment en algunes comarques del litoral de Barcelona i Girona |
Satisfacció a l'Estanc - Llibreria Foix de la Pont de Suert després que hagin repartit una part del Tercer premi de la Grossa de Sant Jordi. El seu propietari, Nacho Foix, ha explicat que ja l'han trucat diverses persones que li han comentat que tenen un número per la qual cosa calculen que entre 8 i 10 veïns del municipi hauran estat agraciats amb 15.000 euros el dècim. Segons Foix, hi ha hagut moltes vendes de darrera hora, sobretot per Setmana Santa, per la qual cosa suposa que molts turistes se n'hauran quedat. A l'establiment s'han viscut les tradicionals imatges d'alegria dels propietaris i amics que han obert ampolles de cava per celebrar que han repartit sort en aquest sorteig de Loteria de Catalunya que s'ha fet per primera vegada. El telèfon de Nacho Foix i de l'estanc-llibreria que regenta ''treuen fum'', ha assegurat ell mateix després de repartir part del Tercer premi de la Grossa de Sant Jordi, el 75.206. Una altra part d'aquest Tercer ha estat venut a l'Estanc Batlle de Sant Boi de Llobregat. | Satisfacció l'Estanc Foix del Pont de Suert per repartir entre alguns veïns el Tercer Premi de la Grossa de Sant Jordi |
El 39,5% dels espanyols es mostra partidari de conservar l'actual organització territorial i 12,2% de donar més competències a les autonomies ACN Madrid.-La preocupació dels ciutadans espanyols per l'atur ha crescut lleugerament i ha passat del 75,3% del maig al 76,4% d'aquest mes, segons el baròmetre del CIS corresponent al juny, mentre que el temor als problemes de caire econòmic, que és el tercer per ordre de preocupacions, també ha crescut i han passat del 23,6% al 25,1%. Per contra, la preocupació per la corrupció i el frau, que se situa en segon lloc, s'ha reduït quasi dos punts, fins al 44,9%, i la independència de Catalunya només es el principal problema per a un 0,7%. D'altra banda, el 39,5% dels espanyols es mostren partidaris de conservar l'actual organització territorial a l'Estat, davant el 36,8% del maig. En canvi, un 17,2% prefereix un únic govern sense autonomies (18,6% al maig), mentre que un 12,2% voldria unes autonomies amb més competències (13,6% a l'actual). Pel que fa els partidaris de donar la possibilitat a les autonomies perquè es puguin convertir en estats independents és del 9%, un punt menys que el maig. D'altra banda, la meitat dels enquestats (51,4%) afirma que se sent tant espanyol com de la seva comunitat autònoma, mentre que un 16% diu que se sent només espanyol i un 6,8% només se sent de la seva comunitat autònoma. Pel que fa la situació econòmica, el 69,9% dels espanyols creu que la situació és dolenta o molt dolenta, mentre que un 51,1% pensa que és la mateixa que fa un any. De cara a un any vista, el 39,3% preveu que continuarà igual i un 19,6% espera que sigui millor. L'enquesta es va fer entre l'1 i l'11 de juny a partir de 2.484 entrevistes en 257 municipis de 48 províncies. | Augmenta la preocupació entre els espanyols per l'atur i els problemes de caire econòmic però cau per la corrupció |
Ramon Solsona encara està admirat i “fascinat”, diu, amb el passat industrial i tecnològic de l’avui plàcida vall de Cardós (Pallars Sobirà). Descobrir que l’indret on passava uns dies de vacances havia estat, a la dècada dels seixanta, punta de llança de la generació d’energia hidroelèctrica de Catalunya el va fer decidir-se a ambientar-hi la seva propera novel·la. El resultat, ‘Allò que va passar a Cardós’ (Edicions 62), que es publica aquesta setmana en català i aviat en castellà. L’any 1965 un guàrdia civil és assassinat a la zona; les causes i les conseqüències del crim són el fil argumental d’una obra que es desenvolupa en el moment àlgid de la construcció del gran complex hidroelèctric, que va sacsejar la vida a la vall. ‘Allò que va passar a Cardós’ arrenca amb l’assassinat d’un guàrdia civil a la vall de Cardós, una nit del 1965. Les causes i les conseqüències del crim són el fil argumental que teixeix Ramon Solsona, en un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric que transforma la vida dels habitants de la vall: Milers de treballadors vinguts d’arreu de l’Estat (que excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior) canvien el paisatge humà de la zona, com ho fan l’arribada de la televisió, el sis-cents, el turisme i un record ja llunyà de la guerra. La novel·la, que arriba sis anys després de l’exitós ‘L’home de la maleta’ (Premi Sant Jordi 2010), neix d’una estada de l’escriptor i filòleg a la vall de Cardós. Una zona avui “molt tranquil·la” però amb un passat marcat per la construcció del complex hidroelèctric i el “fenomen sociològic” derivat de l’arribada massiva de treballadors. Solsona admet que desconeixia els fets, i que l’admiració que li va provocar aquesta història l’ha dut a voler ambientar en aquest lloc i en aquells anys el seu nou llibre. “La fascinació que encara tinc per aquestes històries, per la cosa tecnològica, industrial, econòmica, i per les migracions, són coses que trobava interessant d’explicar”, confessa l’autor mentre mostra a la premsa mapes de la zona marcats i remarcats per ell mateix. Més enllà de la descoberta de les transformacions de la vall en aquells anys, la novel·la també traspua admiració cap als autors de la construcció de la central hidroelèctrica, els treballadors anònims vinguts d’arreu que la van aixecar. Al llibre són diversos els personatges que encarnen aquells treballadors, i que parlen de les seves misèries, alegries i de l’èpica dels treballs perillosos i en condicions dures. I així, escolant-se entre les indagacions sobre el crim del guàrdia civil i una història d’amor clandestí, l’obra tracta també de l’emigració, el desarrelament, els conflictes de convivència, la prosperitat econòmica i les corrupteles. Joc de veus El nou llibre de Ramon Solsona recorre a diverses tècniques narratives, fugint de l’estructura lineal. Es tracta d’un “joc de punts de vista”, apunta l’editor de Grup 62, Josep Lluch, que combina el diàleg (emprat per explicar allò que va passar el 1965), amb la veu de personatges en primera persona i temps present (“com una mena de monòlegs”) i encara un tercer element com són els fragments de la revista fictícia ‘Pallaresos’ que recullen l’evolució de les obres hidrològiques de la zona. Per Lluch, aquest joc de veus i tècniques “no llasta la lectura emotiva i natural de la majoria de lectors”. Al contrari, afegeix, fa créixer la novel·la “amb una precisió i naturalitat admirable”. Solsona considera a més que tota l’obra té una clara influència visual, cinematogràfica, reflectida en l’agilitat dels diàlegs (pràcticament sense acotacions de situació o d’intenció) així com en les veus intercalades de diversos personatges, “com si fossin els testimonis d’un documental que parlen a càmera”. Quant al tractament lingüístic, l’escriptor destaca que no va voler remarcar la variant dialectal pallaresa, de manera que va optar per un registre col·loquial “moderadament no normatiu”. És a dir, amb determinades expressions i petits col·loquialismes però sense pretensió de replicar el pallarès (“un dialecte difús”, apunta), i quelcom delicat en una obra “tan parlada” com aquesta. | Ramon Solsona dissecciona un crim en l’agitat 1965 a la vall de Cardós |
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, trametrà durant les pròximes setmanes diverses resolucions a la nova alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, requerint-li la retirada del monument de glorificació feixista al mig del riu Ebre. En una entrevista amb l'ACN, Ribó ha volgut donar un vot de confiança a Roigé, a l'alcaldia des de fa dos mesos, però ha lamentat obertament que el govern tortosí es continuï resistint a aplicar tant la Llei de Memòria Històrica com les recomanacions de Nacions Unides i mantingui encara, intacte, el que considera un "exemplar evident" de la pervivència dels símbols de la dictadura franquista a Catalunya. També rebutja que el monòlit feixista pugui ser reinterpretat, tal i com va assumir el govern municipal del PDeCAT i ERC arran la consulta efectuada fa dos anys, projecte que tampoc s'ha arribat a concretar. Impactat, novament, per la visió del monòlit al mig del riu Ebre en la seva visita a Tortosa d'aquest passat dijous, Ribó torna a la càrrega per aconseguir la seva retirada exigint, novament, el compliment efectiu de la Llei de Memòria Històrica i de les recomanacions de Nacions Unides. Una petició que, per primer cop, dirigirà ara a la nova alcaldessa, que ja formava part com a primera tinent d'alcalde del govern que va plantejar i assumir el seu manteniment i "reinterpretació", opció guanyadora la consulta de maig de 2016. "No puc entendre que els poders públics democràtics d'aquí no s'atreveixin a complir-ho i el Síndic continuarà insistint en el mateix. No vull ara inculpar ningú, ni la nova alcaldessa, malgrat que d'aquí poques setmanes tindrà resolucions meves al respecte", ha avançat. "No puc entendre que havent-hi una Llei de Memòria Històrica, que està per sobre de totes les previsions, ordenances municipals, catàlegs, etcètera, és una llei de les Corts Generals; havent un sentit reclamat per les Nacions Unides, que Espanya no ha complert amb fer comptes amb la realitat, explicant què va passar, rescabalar i suprimir tot allò que significa la dictadura, garantint que no tornarà a succeir, com encara es pugui justificar el monument per més dissimulat que pugui estar?", s'ha preguntat, de forma indignada, el Síndic. "No val que em diguin que és del Ministeri de Defensa o de qui sigui", ha advertit seguidament. Malgrat voler defugir debats estètics o culturals, Síndic es mostra totalment escèptic davant el plantejament efectuat pel govern municipal de reinterpretar el sentit original del monòlit i despullar-lo de connotacions feixistes. "Continua referint-se als 'combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro' i amb una àliga que no es pot dubtar què interpreta", apunta. "Si volen, que facin un museu", ha etzibat. El monòlit franquista de Tortosa és, segons Ribó, un dels vestigis més "evidents" de la pervivència de la simbologia franquista a Catalunya. També esmenta, en aquest context, les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista de la ciutat de Lleida i les reticències d'aquest ajuntament per també retirar-les completament. "El monument continua al seu lloc i continua sent una transgressió flagrant" de la llei, insisteix. "Nacions Unides diu que Espanya és l'única democràcia madura que no ha complert amb la memòria històrica –ho ha complert Alemanya, Itàlia i Argentina, etcètera-. Em sorprèn que dins de l'Estat, on Catalunya és la zona que anem més avançats, a molta distància, complim aquesta memòria històrica, encara tinguem això per solucionar. Amb la solució que sigui més oportuna, però l'immobilisme va a favor de perpetuar una part de la cultura autoritària que s'instal·la a la nostra societat", ha tancat. | El Síndic de Greuges requerirà formalment a la nova alcaldessa de Tortosa la retirada el monument feixista de l'Ebre |
El Parlament de Catalunya ha demanat al Departament d'Interior "intensificar activament l'actuació" contra els manters que hi ha al passeig marítim de Roses (Alt Empordà) durant els mesos d'estiu. Així s'ha aprovat aquest dimecres a la tarda a la comissió d'Interior del Parlament, a través d'una proposta de resolució presentada pel grup de Ciutadans. El diputat Jean Castel ha afirmat que aquest agost l'Ajuntament va arribar a quantificar "fins a 600" manters al passeig i això ha comportat una "pèrdua d'un 20% de la facturació" per part dels comerços de la zona. Altres grups del Parlament han matisat que les actuacions no es centrin només en reforçar la vigilància policial i que s'incorporin mesures socials. El Parlament de Catalunya ha demanat al Govern que abordi el problema dels manters a Roses (Alt Empordà) durant els mesos d'estiu. Si bé la majoria de grups han coincidit en la necessitat de resoldre el problema, pocs d'ells ho han fet en acordar la via de com resoldre-ho. La comissió d'Interior del Parlament ha aprovat aquest dimecres a la tarda una proposta de resolució en què es demana "intensificar activament l'actuació" per resoldre el conflicte, arran una proposta del grup de Ciutadans. El diputat gironí Jean Castel ha demanat més actuació "en la via pública" i "actuar amb les forces de seguretat de l'Estat" de forma coordinada. Segons Castel, el passat juliol hi havia uns 400 manters en el passeig marítim de Roses, però a l'agost l'Ajuntament de Roses ja en va quantificar 600. El diputat ha assegurat que l'alta presència d'aquests venedors il·legals ha afectat durament al comerç local que ha registrat "una pèrdua del 20% de la facturació". De tota manera, ERC, JxCat, Catalunya en Comú Podem i la CUP han coincidit en demanar més accions de l'àmbit social, en comptes d'un augment de la vigilància policial. Concretament, el diputat de JxCat ha assegurat a Castel que tenir 600 venedors al passeig de Roses vol dir que "cada sis metres hi ha una persona venent productes". Per això, Roquer creu que si el problema s'ha de resoldre "amb més policia, necessitem un cordó policial". En la mateixa línia, la diputada republicana, Montse Fornells, ha apuntat que "els problemes de seguretat ciutadana no són els més importants" que generen els manters a Roses. Fornells ha assegurat que "amb més presència policial no resoldrem el problema" i ha demanat "abordar-ho de forma transversal" a partir de "polítiques de reinserció laboral". La diputada de la CUP, Maria Sirvent, ha estat més contundent i ha afirmat que la proposta de Cs buscava "criminalitzar tot un col·lectiu des d'una perspectiva racista". Per això ha demanat solucions "sociolaborals" i col·laboració per part d'estrangeria a l'hora d'aconseguir permisos de residència i de treball. Manca de coordinació Cs també ha exigit més col·laboració entre cossos de seguretat tan locals, com autonòmics, com estatals. En aquest sentit, Ferran Roquer ha recriminat que la Guàrdia Civil se n'hagi desentès. El diputat de JxCat ha recordat que en la Junta de Seguretat Local del 2018 es va acordar fer patrulles conjuntes entre la Policia Local de Roses, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. Tot i així, segons Roquer la benemèrita "se'n va desentendre dient que controlaria les carreteres i accessos al municipi". El diputat ha assegurat que "la gent del territori tenim la percepció que no ho ha fet". | La comissió d'Interior demana al Govern "intensificar activament l'actuació" contra els manters de Roses |
El pla estratègic d'Audax Energia s'ha vist superat abans del previst. El grup multinacional, amb seu a Badalona i dedicat principalment a la producció i distribució d'energia per a pimes, preveia facturar 1.000 d'euros el 2020, però aquest 2017 ja s'assolirà l'objectiu. El CEO d'Audax, José Elías, explica que aquesta planificació s'haurà de redimensionar i una de les branques on es posarà més èmfasi és el pla d'expansió i internacionalització: "Sobretot volem focalitzar-nos en veure operacions a Llatinoamèrica", ha dit en una entrevista a l'ACN. En aquest sentit, el grup ja ha començat la construcció de plantes de producció d'energia a Panamà i República Dominicana. Pel que fa a Europa, Audax és present ja a sis països i en els pròxims anys preveu continuar eixamplant fronteres. Bèlgica i França són els pròxims objectius. La complexitat del mercat llatinoamericà pels inversors estrangers no atura els plans d'expansió d'Audax, que veu en l'altre costat de l'Atlàntic "l'extensió natural" del mercat espanyol. Actualment l'empresa està posant els peus a República Dominicana i Panamà, on preveu impulsar dos projectes ben diferenciats Elías detalla que a Panamà l'estratègia es limitaria a produir i vendre energia a la filial de Gas Natural Fenosa, donat que el mercat de les elèctriques no està liberalitzat i tampoc es pot exportar a cap altre país per la inexistència d'un mercat únic. A República Dominicana, d'altra banda, es buscaran acords bilaterals amb indústries per subministrar directament el client final. Abans de consolidar la implantació de la companyia a Llatinoamèrica, Audax vol agafar "embranzida" a Europa, on la seva presència és més notable. L'objectiu és obrint nous mercats i consolidant els existents. "Volem créixer a dos dígits en els mercats més madurs, com Espanya, Portugal o Holanda", explica el CEO del grup. En altres països, com Alemanya o Polònia la implantació d'Audax és menor i, per tant, la capacitat de creixement és més gran: "Aquí doblem la cartera de clients cada trimestre perquè encara tenim molt camí per recórrer", assegura Elías. També Itàlia, explica, és un mercat amb projecció. Pel que fa a nous mercats, els plans de l'empresa passarien per Bèlgica i França. Un creixement meteòric El creixement del grup Audax no ha deixat d'estar en efervescència, des de que l'any 2010 José Elías va deixar el món de la construcció, on feia instal·lacions elèctriques, per fundar una petita comercialitzadora d'energia per a pimes, coincidint amb la liberalització del sector i amb l'objectiu de deixar enrere la crisi de la bombolla immobiliària. El 2012 es funda el que avui és coneix com a Audax, que actualment aplega un total de 26 empreses i més de 2.000 treballadors a tota Europa. Tot i la diversitat d'empreses que aplega el grup –Audax va adquirir l'any passat Aspy, l'antiga societat de prevenció d'Asepeyo, i té fins i tot una empresa d'helicòpters–, el 90% de la facturació prové del sector de l'energia. En l'últim any i mig, de fet, el grup ha invertit més de 250 MEUR en comprar empreses per continuar fent gran el negoci. De portes endins, pròximament està previst també que la companyia ampliï les seves instal·lacions de Badalona amb 10.000 nous metres quadrats d'oficines. Amb tot, la trajectòria meteòrica d'Audax han fet mereixedor el seu fundador, José Elías, de ser un dels candidats que opta el pròxim 5 de juliol al Premi Jove Empresari, el guardó que atorga anualment l'Associació de Joves empresaris de Catalunya (AIJEC). L'entitat representa uns 400 joves emprenedors catalans menors de 41 anys amb empresa pròpia i de tots els sectors. | Audax Energia centra el pla d'expansió en el mercat llatinoamericà amb operacions a Panamà i República Dominicana |
Dotacions terrestres dels Bombers, efectius del SEM, i diverses patrulles del cos dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local han volgut mostrar el seu suport al personal sanitari de l'Hospital d'Igualada. L'homenatge ha volgut reconèixer l'esforç i la dedicació dels professionals, també dels de l'atenció primària, que en moments de crisi sanitària per la covid-19 estan al peu del canó. Aquest dilluns, a les 12 del migdia, han fet sonar les sirenes a les portes del centre sanitari, entre aplaudiments. També s'hi podien llegir algunes pancartes d'ànims amb frases com us "estimem". | Els serveis d'emergència donen suport al personal sanitari de l'Hospital d'Igualada |
A Tortosa, aquest dimecres, s'ha presentat el projecte educatiu 'Portes de la Memòria'. La iniciativa, que es va fer el curs passat a l'Institut Berenguer IV d'Amposta, incentiva els alumnes de secundària i postobligatòria a descobrir les històries de vida de la Batalla de l'Ebre i les deportacions als camps nazis amb l'objectiu que reflexionin sobre el present i el futur a partir d'experiències personals que fins ara s'han mantingut silenciades al territori. Els estudiants han hagut de liderar treballs de recerca per descobrir les vivències de deu deportats ampostins i dues exiliades actuals. Ensenyament i Justícia col·laboren perquè el projecte s'estengui en xarxa a altres centres educatius de les Terres de l'Ebre. Els alumnes de l'Institut Berenguer IV d'Amposta han estat els primers en desplegar el projecte 'Portes de la Memòria' amb el qual treballen per recuperar la memòria històrica i conèixer les vivències de persones que van viure la Batalla de l'Ebre i la deportació a camps de concentració. Els estudiants fan aquesta recerca de forma transversal des de diferents assignatures i es busca que el coneixement d'aquestes vivències els emocionin i els sacsegin la consciència sobre els fets actuals. "En la educació de la gairebé tercera dècada del segle XXI, ensenyem aptituds i valors perquè en base als coneixements que els transmetem esdevinguin ciutadanes formades, crítiques i lliures", ha destacat el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, durant la presentació del projecte. També la consellera de Justícia, Ester Capella, que hi ha assistit, ha posat les iniciatives sorgides del 'Porta de la Memòria', com exemple dels coneixements que permeten als més joves, "a partir de l'aprenentatge i la construcció d'experiències pròpies, contribuir en la record actiu del seu passat". "Ho empraran com una eina per entendre i qüestionar el seu present. També ens permeten fer de la memòria un patrimoni social sa per reconstruir la convivència", ha afegit. Durant el curs anterior, 'Portes de la Memòria' va arribar en xarxa a altres instituts com el Cristòfol Despuig de Tortosa, el Sòl de Riu d'Alcanar, el de Roquetes i l'escola-institut de Batea. Està preparat perquè aquesta xarxa s'estengui. "Es tracta que cada centre faci seus els procediments, i adapti els eixos del projecte a les seves circumstàncies específiques, perquè el nostre territori és molt ric en memòria històrica i a les necessitats dels seus alumnes", ha assenyalat el professor Lluís Montull, un dels seus impulsors juntament amb Carme Magí. La feina pilot que han fet els alumnes d'Amposta ha consistit en relatar l'experiència de vida de deu deportats ampostins que van patir l'holocaust nazi durant la Segona Guerra Mundial. La iniciativa ha permès reforçar matèries com filosofia, història del món, alemany, i cultura audiovisual, entre d'altres. També ha inclòs una visita al camp d’extermini de Mauthausen, perquè descobrissin allò que abans havien investigat a l'aula i als arxius, i han fet una exposició on es descriuen el viacrucis de cadascun dels deportats que han estudiat. La feina dels estudiants ha permès fins i tot descobrir documentació inèdita, com la correspondència que Jacinto Forcadell intercanviava amb la seva família o la d'un combatent de la Batalla de l'Ebre. Per coordinar totes aquestes iniciatives s'ha creat el Grup DEMD-Ebre (Departament d’Educació i Memorial Democràtic) que s'encarrega d'establir una xarxa entre el professorat que treballa la memòria històrica. El grup també ofereix formació en metodologies de recuperació de la memòria històrica. S'ha creat, a més a més, una pàgina web per al projecte que permet als docents l'intercanvi d'experiències a través de la plataforma. Finalment, s'ha creat el premi literari 'Petjades', de relats curts de memòria entre 1930 i 1970. Està adreçat a l'alumnat de 4t d'ESO i 1r de batxillerat, i es lliurarà en les dates en què es commemora el bombardeig sobre Tortosa. | 'Portes de la Memòria' anima els joves a reflexionar a partir d'històries personals de la Batalla de l'Ebre |
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha denunciat "l'aïllament" que creu que l'Estat espanyol està "aguditzant" respecte la justícia internacional. En una carta a tots els socis de l'entitat, Cuixart ha recordat que l'Estat està "desatenent" el mandat del TJUE que estableix la immunitat com a eurodiputat d'Oriol Junqueras i el posicionament del grup de treball de detencions arbitràries de l'ONU, mentre que també insisteix que "s'està inhabilitant representants democràtics i condemnant representats culturals". "Si hi ha una estratègia que clarament està fracassant és la via repressiva de l'Estat espanyol", conclou el president de l'entitat. A la carta, Cuixart exigeix que "finalitzi la repressió contra el sobiranisme i els moviments socials" i demana a la ciutadania que "continuï pressionant des de la lluita no-violenta" perquè "el clam majoritari sigui escoltat". "El sobiranisme segueix dempeus, al carrer i a les urnes, i més determinat que mai a viure en democràcia i llibertat, que és l'única manera de viure dignament", assegura Cuixart. El president d'Òmnium recorda que el 2020 farà deu anys de la sentència de l'Estatut i constata que han sabut "aturar la deriva antidemocràtica". En aquest sentit, assegura que s'ha "madurat com a societat" perquè s'ha après a "desemmascarar promeses que no es transformen en fets". "Defensem que només podrem avançar des de l'honestedat i el reconeixement de l'altre, alhora que reafirmem que la defensa dels drets humans i el reconeixement del dret a l'autodeterminació són els elements bàsics de tota negociació", remarca. A la missiva també reivindica la recuperació de la Generalitat republicana com a exemple històric que "tot és qüestió de voluntat política". "Per tant, i per prudència, mai no renunciarem a l'esperança, que també vol dir a no posar cap límit als nostres somnis", continua. El president d'Òmnium també aprofita per defensar la llengua i la cultura catalanes com a "principals instruments de cohesió social". A més, situa el català com a "llengua viva" però alerta que cal revertir la "greu situació de retrocés" que pateix. Cuixart, que recorda que aquest serà el tercer Nadal que passa a la presó, assegura que té "les conviccions reforçades" i demana a tots els seus socis que es preparin per a un nou any on "des de l'empatia i la generositat" caldrà "donar el millor de cadascú". | Cuixart denuncia "l'aïllament" de l'Estat de la justícia internacional i avisa que "la via repressiva està fracassant" |
El secretari d'Organització del PSOE i ministre de Foment en funcions, José Luís Ábalos, s'ha obert a incorporar membres de Podem en el futur executiu però tanca la porta a un govern de coalició amb la formació de Pablo Iglesias. "El terme coalició no ens agrada", ha dit clarament a 'Espejo Público' d'A3. Segons Ábalos, aquesta aposta tindria sentit si PSOE i Podem arribessin a la majoria absoluta però remarca que no és el cas. "Hem de recórrer a d'altres forces i que no siguin reactives, així que el que té més marge és un govern socialista amb una agenda progressista sense condicionaments d'una altra fórmula", ha insistit. Per això, creu que Podem és el "soci programàtic prioritari" però que cal parlar abans de "què fer i no de qui ho fa". Per a ell, un govern en solitari del PSOE és "més eficaç i millor, fins i tot també per a Podem". Ábalos també s'ha referit a l'opció de buscar el suport de Cs de cara a la investidura. El secretari general del PSOE ha negat que necessitin el suport dels independentistes i creu que cal explorar altres fórmules. El secretari d'Organització del PSOE també ha destacat la posició de Valls a Barcelona, amb propostes per frenar un govern independentista a la ciutat. "Hi ha coses que estan per sobre de les estratègies a curt termini", ha dit. Per a Ábalos, Valls parla amb "sensatesa" i això és una cosa que "comença a escandalitzar" | Ábalos s'obre a incorporar membres de Podem però tanca la porta a un govern de coalició |
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha constatat aquest dijous que l'independentisme ha ampliat els seus "enemics" i ara també culpa Europa dels seus mals. "Fins ara l'independentisme es fonamentava bàsicament a identificar un enemic, Espanya, com el malfactor i el responsable de tots els problemes. Ara s'enfoca cap a Europa com a culpable d'aquests fets. Em sembla una mala manera de viatjar per Europa", ha opinat Millo sobre la manifestació de Brussel·les després de la reunió del Consell de Ministres. El popular ha remarcat que l'actuació dels partidaris de la independència "cada vegada va més lluny", i ha fet èmfasi en el fet que les persones que han viatjat a Bèlgica estan exercint el seu dret "constitucional" de manifestar-se "en la seva condició d'espanyols, utilitzant el DNI espanyol". En roda de premsa, Millo ha considerat "sorprenent" que l'independentisme "no n'ha tingut prou amb assenyalar Espanya com a culpable de tots els mals" i ara ha decidit culpar Europa a través de la manifestació que s'ha celebrat aquest dijous a Brussel·les. En tot cas, el popular ha opinat que el més preocupant de tot és que aquest "aïllament" que propugnen alguns l'estan "pagant tots els ciutadans de Catalunya". Ha apuntat que Barcelona ha deixat de ser aquest pont de desembre una de les ciutats més visitades pel turisme, que l'atur està creixent i que la demanda interna està caient. "Estem pagant tots els catalans les conseqüències d'aquesta actitud que tenen els que encara consideren que hauríem de continuar amb el mateix malson", ha reblat. El delegat del govern ha insistit que el 21 de desembre hi ha una gran oportunitat per obrir una "porta d'esperança, per guanyar estabilitat i perquè Catalunya no perdi el ritme de creixement econòmic i d'ocupació que estan vivint la resta de comunitats autònomes". En preguntar-li sobre possibles indults dels presos o peticions de permisos per participar en la campanya electoral, Millo s'ha limitat a dir que tot plegat depèn dels tribunals, i no correspon al govern opinar sobre les seves decisions. Sí que ha subratllat, però, que "tothom ha de tenir capacitat per rendir comptes dels seus actes". "Quan un és valent per prendre decisions també ho ha de ser per assumir-ne les conseqüències, cosa que alguns no fan", ha etzibat. | Millo constata que l'independentisme amplia els seus "enemics" i ara també culpa Europa dels seus mals |
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) tanca aquest dissabte l'any de la commemoració dels divuit anys de vida del moviment antitransvasament amb una festa reivindicativa a Amposta (Montsià). Centenars de persones han participat de la jornada, que ha organitzat jocs infantils, castells i espectacles de pallassos i que posarà el punt final amb les actuacions musicals de grups del territori com Pepet i Marieta. Després que el Tribunal Suprem hagi desestimat el recurs contenciós administratiu contra el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre presentat l'any 2016, des de la Plataforma asseguren que la lluita continua per "blindar" el riu Ebre i el territori. Per això, no descarten estudiar altres vies legals i volen crear un "lobby més potent" i pressionar a Europa. | La PDE tanca la celebració dels divuit anys amb una festa reivindicativa i amb la força per lluitar i "blindar" l'Ebre |
Els Mossos d'Esquadra han identificat el conductor que dissabte passat circulava de forma temerària per la carretera d'accés a Cadaqués gràcies a les imatges captades pel copilot del cotxe que anava al darrere. El vídeo, de 45 segons, s'ha fet viral a les xarxes socials i mostra com un turisme negre envaeix en diverses ocasions el carril contrari per fer un avançament, malgrat que té diversos cotxes davant seu. En diverses ocasions, gairebé xoca amb els vehicles que li vénen de cara. La policia continua investigant els fets i prenent declaració a més testimonis. Dilluns presentaran l'atestat als jutjats i, previsiblement, denunciaran el conductor per conducció temerària. | Identificat el conductor que circulava temeràriament per la carretera de Cadaqués gràcies a un vídeo difós a les xarxes |
Cap universitat catalana està entre les cinc més sol·licitades a l’Estat i a Europa per fer un Erasmus, segons les dades fetes públiques aquest dimarts per la Comissió Europea, que també indiquen que l’Estat espanyol continua sent el destí més popular entre els estudiants europeus. El curs 2013-2014 van estudiar a les universitats de l’Estat 39.277 Erasmus, que van optar per les universitats de Granada, la Complutense de Madrid, la Universitat de València, la Politècnica de València i la de Sevilla. La primera universitat catalana de la llista és la UB, novena, seguida de la UAB, vintena. A Catalunya, només la UPC és entre les cinc de l’Estat on més joves sol·liciten un Erasmus. L’Estat espanyol segueix sent el que més estudiants Erasmus rep, però també el que més n’envia a la resta de països europeus. El curs 2013-2014, un total de 37.235 estudiants de l’Estat van marxar a fer cursos universitaris a l’exterior, una xifra lleugerament inferior a l’any anterior, quan van ser 39.242. La majoria dels estudiants de l’Estat que decideixen fer un Erasmus provenen, per aquest ordre, de les universitats de Granada, Complutense de Madrid, València, Politècnica de Catalunya i Politècnica de València. De fet, la Complutense de Madrid i la Universitat de Granada són les que més estudiants Erasmus envien de tota Europa, seguides de les de Bolonya, Sevilla i València. La tendència és lleugerament diferent a Catalunya. La primera universitat catalana dels rànquings és la UPC, que és la quarta de l’Estat que més estudiants Erasmus envia, i la tretzena a nivell europeu. La UB és la 16ena, la UAB la 25ena i la Pompeu Fabra la número 74. Pel que fa a les xifres d’estudiants que reben, el centre català que n’acull més és la UB, novena del rànquing europeu. La UAB és la número 20, la UPC la número 31 i la Pompeu Fabra la número 89. La Comissió Europea indica que durant l’any acadèmic 2013-2014 Espanya, Alemanya i França van seguir sent les tres destinacions més populars pels estudiants que van a l’estranger. Espanya no va ser, en canvi, l’estat que va enviar més estudiants a fer pràctiques a l’estranger a través del programa Erasmus+. En aquest cas, va ser França, seguida en segon lloc per Espanya, Alemanya i el Regne Unit. El destí preferit per fer unes pràctiques tampoc va ser Espanya, sinó el Regne Unit. Espanya, en segon lloc com a destí de pràctiques, va ser seguida per Alemanya, França i Itàlia. Mentre que un Eramus convencional, per estudiar a la universitat, dura una mitjana de 6,2 mesos, els programes de pràctiques acostumen a durar una mitjana de 4,4 mesos. Brussel·les també ha indicat aquest dimarts que el programa Erasmus millora considerablement les oportunitats dels joves de trobar feina de qualitat, i fins i tot de trobar feina en rangs de direcció. Aquest darrer curs, gràcies a l’ampliació del programa Erasmus, hi ha hagut moltes més oportunitats, no només per a estudiants, sinó també per a aprenents, professors i voluntaris. En total, el programa Erasmus+ ha ofert 650.000 beques de mobilitat, finançant 18.000 projectes i ajudant més d’un milió de persones. | Cap universitat catalana entre les cinc més sol·licitades pels estudiants Erasmus |
L'Ajuntament de Celrà (Gironès) aposta perquè un tram del carril bici que ha d'enllaçar el terme municipal amb el de Girona passi suspès sobre el Ter. En concret, construint un pas adossat al mur de contenció de la via del tren, que pengi damunt el riu en el punt més estret i inaccessible. El consistori ja disposa del projecte bàsic de l'obra, que ha redactat l'estudi Martí Franch. Es preveu que el nou carril bici, que enllaçarà el poble fins arribar a Campdorà, costi al voltant d'1 milió d'euros (MEUR). L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, es reunirà ara amb diferents administracions i consorcis per poder aconseguir el finançament que permeti tirar endavant els treballs "al més aviat possible". La connexió entre Girona i Celrà a través d'un carril bici és una de les assignatures pendents dels dos ajuntaments. Precisament, ara fa pocs mesos, el de Girona ja va aconseguir desencallar la seva part gràcies a una ajuda europea de gairebé 360.000 euros. Des de Girona, el nou itinerari cicloturístic resseguirà el riu Ter passant pels barris del Pont Major i Campdorà (on ha de connectar-se amb el tram que faci l'Ajuntament de Celrà). En concret, aquella part que farà Girona s'estendrà al llarg d'uns 3 quilòmetres i es farà amb sauló compactat. Es preveu enllestir d'aquí a tres anys i té un cost global de 552.836,20 euros. Després que Girona desencallés els seus trams, quedava pendent veure què feia Celrà. Al poble, l'Ajuntament porta treballant des del 2016 amb l'estudi Martí Franch per estudiar quina seria la millor opció a l'hora de fer la seva part del carril bici. Un primer estudi inicial va proposar tres alternatives. D'aquestes, se'n van descartar dues. En concret, la que feia passar el carril bici pel congost (que es va tirar enrere per qüestions de seguretat i perquè Carreteres no la veia amb bons ulls) i la que preveia construir una passera cap a Sant Julià de Ramis (que es va rebutjar pel sobrecost econòmic que suposava i per problemes tècnics). La tercera alternativa, doncs, és la que va tirar endavant. I ara s'ha concretat en un projecte bàsic, que ja es troba damunt la taula de l'Ajuntament de Celrà. En concret, allò que es proposa és que part del carril bici estigui suspès sobre el Ter, a través d'una passera metàl·lica adossada al mur existent per on passa la via del tren. El nou carril bici tindrà tres trams diferenciats. El primer, el que sortirà del poble en direcció cap a Girona, resseguirà el riu passant sobretot per camins ja existents. El segon, que abastarà la zona del congost, serà on el carril bici estarà suspès sobre el Ter. I el tercer i últim, el que enllaçarà amb Campdorà, suposarà obrir un nou camí. 1 milió d'euros Segons explica l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, el pressupost de l'obra és d'aproximadament 1 MEUR. Per tirar-la endavant, el consistori començarà ara un seguit de reunions amb diferents administracions i consorcis per obtenir finançament. L'objectiu, segons concreta Cornellà, és "poder portar a terme aquest projecte al més aviat possible". L'alternativa escollida ja ha rebut el vistiplau de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i d'Adif. Segons concreta Cornellà, tots dos van "constatar la viabilitat de la proposta, sempre que es compleixin certs requeriments tècnics que ja s'incorporen al projecte". | Celrà proposa que un tram del nou carril bici que ha d'enllaçar el poble amb Girona passi suspès sobre el riu Ter |
Espanya ha tornat a registrar una baixada dels morts diaris per coronavirus amb 399 defuncions les últimes 24 hores, segons les dades del Ministeri de Sanitat d'aquest dilluns. És una xifra diària de morts inferior a la registrada ahir (410) i cal remuntar-se al diumenge 22 de març, quan van ser-ne 394 en 24 hores, per trobar una dada de defuncions diàries més baixa que la d'aquest dilluns. L'Estat espanyol ja suma 20.852 defuncions per coronavirus i 200.210 positius, dels quals 31.053 són professionals sanitaris. Pel que fa a les altes, hi ha 80.587 persones curades. L'autonomia amb més casos segueix sent Madrid, amb 56.963 positius, seguida de Catalunya amb 41.676 casos. El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha afirmat en roda de premsa que es tracta d’una dada que “va donant esperança” tot i que segueix sent “trista”. La xifra de 399 morts significa un augment del 2%. Pel que fa als casos positius, Simón ha xifrat els nous casos en 2.881, una “xifra molt bona”. També s’han detectat 1.385 positius de persones que no són nous contagis perquè van iniciar símptomes fa més de 14 dies, la qual cosa eleva a 4.266 casos l’augment de positius en relació amb les dades de diumenge. El Ministeri de Sanitat xifra les altes en 1.694 -i no 3.230, que és la dada que s’obté si es compara amb la d’ahir- per un canvi en les altes corresponents a dies previs a Galícia. Simón també ha destacat que els ingressats a l’UCI registren un “descens constant”. Simón ha explicat que en les últimes setmanes s’ha incrementat significativament el nombre de proves PCR -d’una mica menys de 200.000 a 700.000 a la setmana-. “La incidència està baixant molt”, ha dit. El grau de positivitat a les proves va ser l’última setmana de 3,1% mentre que la setmana del 23-29 de març era del 26,8%. Segons Simón, això demostra que s'està aconseguint controlar la transmissió. Dels nous positius, 191.164 s’han detectat amb proves PCR i 9.046 amb test d’anticossos. També hi ha 1.307 casos amb anticossos positius però sense símptomes en el moment del diagnòstic, que eleven els positius a 201.517. | Espanya registra una nova caiguda de morts diaris, amb 399 defuncions, i supera els 200.000 positius, segons Sanitat |
La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha assegurat que l'únic que pot afectar el PP és que es voti Podemos, la resta "ens pot afectar molt poc". Ho ha dit aquest dijous a Lleida preguntada per si creu que les converses fetes públiques entre el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, i el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz podria afectar als vots al PP en les eleccions de diumenge. Sánchez Camacho ha afegit que el ministre ja ha donat les explicacions pertinents ja que, en la lluita contra la corrupció "s'ha de col·laborar amb tothom que tingui responsabilitats". Per tant, ha afegit "no sé si altres necessiten dir segons què perquè la campanya no els anava bé". La presidenta del PPC ha assegurat que ella no sabia "absolutament res" d'aquestes converses i ha afegit que no creia que ningú en sabés res. | Sánchez-Camacho assegura que l'únic que pot afectar el PP és que es voti Podemos, no les converses de Fernández Díaz |
Nou restaurants i una pastisseria d'Amposta i el PobleNou del Delta participen, des d'aquest divendres i fins el 19 de març, en les tretzenes Jornades Gastronòmiques de la Carxofa d'Amposta. Els establiments ofereixen propostes d'entre 14 i 28 euros on s'endú el protagonisme dels plats aquest producte de l'horta ebrenca però també altres productes típics del territori. La presentació ha comptat amb la presència de la conseller d'Agricultura, Meritxell Serret. També s'ha avançat alguns detalls de la Festa de la Carxofa, que arriba a les 21 edicions el dissabte 27 de febrer, al pavelló firal. La previsió és servir més de 8.500 tastos, - 7.000 servits pels restauradors i 1.500 per l'Ajuntament d'Amposta-. En la Festa de la Carxofa del 27 de febrer, els tastos dels restauradors tindran un preu de dos euros el tiquet, mentre que el de l'Ajuntament serà de tres euros. Una de les novetats d'aquesta jornada serà la celebració del I Mercat de Productes Terres de l'Ebre-KM0. L'alcalde, Adam Tomàs, ha destacat que la voluntat d'aquesta festa és convertir-se en un "pol d'atracció no només per a gent del territori, sinó per a gent del fora". La consellera Meritxell Serret ha destacat que tant la festa com les jornades són una excel·lent forma d'unir la producció amb la gastronomia, el turisme, les activitats. "És una forma de donar vida al productei posar en valor el territori", ha dit. | Tornen les jornades gastronòmiques de la carxofa a Amposta amb l'oferta de nou restaurants i una pastisseria |
La consellera de la Presidència diu que l'obligatorietat de la mascareta podria ser vigent a partir d'avui mateix ACN Barcelona.-La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha avançat que la reunió del Procicat d'aquest dimecres debatrà si calen mesures "més dràstiques" a Lleida després que dissabte es decidís el confinament perimetral del Segrià. En una entrevista a la "Cadena Ser', Budó també ha dit que és "molt probable" que en aquesta mateixa reunió s'aprovi l'obligatorietat de portar mascareta a Catalunya encara que es pugui mantenir la distància de seguretat. I no descarta que avui mateix es publiqui aquesta nova norma al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), per tant, podria ser vigent a partir d'avui mateix i comportar sancions en cas d'incompliment. Budó ha explicat que en la reunió del Procicat s'avaluaran "diferents escenaris" i que el Govern està obert a prendre "les mesures que siguin necessàries". "Anem a avaluar i estudiar com evoluciona el brot a Lleida per decidir si calen mesures més dràstiques", ha afegit. Preguntada per si la Generalitat està tenint problemes per gestionar les competències després de la fi de l'estat d'alarma, la portaveu del Govern ho ha negat i ha defensat que la Generalitat porta gestionant la sanitat des de fa més de 37 anys. Budó ho ha contraposat amb el fet que quan es van retirar les competències a Catalunya, es van entregar a un ministeri sense competències. Pel que fa al sistema de rastrejos dels casos positius ha explicat que encara ho està fent l'empresa filial de Ferrovial tot i que la voluntat del Govern es rescindir el contracte. A més, ha explicat que l'executiu català s'està plantejant si als professionals que estan al 'call center' fent identificacions, se'ls pot delegar també un rastreig presencial. | Budó avança que avui el Procicat debatrà si calen mesures "més dràstiques" a Lleida |
Els Mossos d'Esquadra van elaborar un informe que van enviar a l'Audiència Nacional perquè investigués els Comitès de Defensa de la República (CDR) per un possible delicte de rebel·lió pels talls viaris i ferroviaris que hi va haver arreu de Catalunya durant la vaga general del 8 de novembre. L'informe de la Comissaria General d'Informació dels Mossos descriu els CDR com "agrupacions de persones" amb una "més que notable capacitat d'acció" i adverteix que "si tornen a actuar de manera coordinada" poden suposar "un risc potencial per a la convivència ciutadana". El jutge de l'Audiència Nacional, però, ho va descartar i va arxivar la causa. Per això, els mossos van fer 65 atestats que han enviat a diferents jutjats d'instrucció d'arreu de Catalunya per delictes com desordres públics, coaccions o desobediència. Hi ha informes enviats a jutjats de Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, Girona, Santa Coloma de Farners, Tremp, Lleida, Puigcerdà, Tortosa o Gandesa, entre altres. L'informe policial comptabilitza un total de 221 accions reivindicatives arreu de Catalunya durant al vaga general del 8-N, 139 de les quals van ser talls viaris o ferroviaris. Els Mossos d'Esquadra destaquen que la vaga es van desenvolupar de "manera pacífica però amb un caràcter reivindicatiu" i que els únics incidents que es van registrar van ser entre participants dels talls i conductors afectats. Tot i això, segons ha avançat Ariet, els Mossos d'Esquadra van elaborar un informe que van enviar a l'Audiència Nacional argumentant que l'actuació dels CDR podia suposar un "risc potencial per a la convivència ciutadana". Les diligències policials es van incorporar a una causa oberta pel Jutjat Central d'instrucció 4 de Madrid, amb seu a l'Audiència Nacional, per un suposat delicte de rebel·lió. L'informe dels Mossos d'Esquadra conclou que, l'anàlisi i les investigacions fetes el 8-N, van permetre constatar que existeix "una xarxa d'agrupacions de persones distribuïdes territorialment per la geografia catalana que es fan dir Comitès de Defensa de la República". La Comissaria General d'Informació comptabilitza fins a 320 CDR arreu del país i subratlla que el seu objectiu és la defensa de posicionament ideològics "afins a la independència de Catalunya". Segons l'informe, el punt "àlgid" de l'activitat dels CDR va tenir lloc el 8 de novembre, quan es van fer de forma coordinada talls viaris i ferroviaris arreu de Catalunya. Els Mossos atribueixen l'organització de bona part de les 221 accions reivindicatives als Comitès de Defensa de la República i centren la investigació en les "possibles persones que estiguessin liderant els CDR i que haguessin planificat les accions il·lícites". "Es va informar al jutge de l'existència d'indicis que avalaven que existeixen al voltant de 320 CDR, cosa que els atorga una més que notable capacitat d'acció", recull l'informe que afegeix que això representa "un gran impacte i un risc potencial per a la ciutadania en cas que decideixin tornar a actuar de manera coordinada". Les diligències prèvies del Jutjat Central d'instrucció 4 de Madrid van estar obertes fins el 4 de gener, quan el jutge va acordar el sobreseïment i arxiu provisional de la causa. Per això, els Mossos han elaborat 65 atestats que han enviat a diferents jutjats d'instrucció de Catalunya perquè s'investiguin possibles delictes de desordres públics, coaccions o desobediència. Les accions que consideren que no són constitutives de delicte, en canvi, les han remès a la Direcció General d'Administració de la Seguretat en forma de denúncia per incompliment de la Llei sobre protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com la llei mordassa. | Els Mossos van elaborar un informe perquè l'Audiència Nacional investigués els CDR per rebel·lió per la vaga del 8-N |
Sant Martí Sesgueioles, un petit municipi de 370 habitants de la comarca de l'Anoia, és una de les poblacions catalanes que el passat 1 d'octubre va patir la violència policial de la Guàrdia Civil. Els veïns van organitzar-se per fer resistència pacífica i impedir que els agents s'emportessin l'única urna que tenia el poble. Dos fotògrafs vinculats a la població, en Xavier Calvet i l'Stan de Zoysa, es trobaven a Sant Martí Sesgueioles en el moment de l'arribada del cos policial i van poder immortalitzar l'actuació dels agents a través de les seves càmeres. Ara, el municipi ha decidit organitzar una exposició amb aquestes imatges per recordar els fets que va viure la població el dia 1 d'octubre. "Tot i que ara sembla que va ser un dia difícil, a la llarga serà un dia molt important per Catalunya i per nosaltres", ha expressat l'alcaldessa del municipi, Rosa Narbona. 'Orgull' és el nom de la primera fotografia de l'exposició '1 d'octubre. La força d'un poble' que s'ha organitzat a Sant Martí de Sesgueioles per recordar els fets de l'1-O a la població. Aquesta primera imatge mostra un nombrós grup de veïns de diferents edats que estan atrinxerats davant de l'únic col·legi electoral de Sant Martí Sesgueioles per impedir l'entrada de la Guàrdia Civil. La segueixen imatges amb títols com 'por', 'incredulitat', 'lluitar', 'odi' o 'valentia'. Un dels fotògrafs, Xavi Calvet, ha relatat a l'ACN que l'1-O es trobava a Calaf quan algú el va avisar per dir-li que el cos policial s'estava dirigint cap a Sant Martí Sesgueioles. Sense pensar-ho, va agafar el cotxe i va anar fins al municipi. En arribar, va trobar-se amb una cinquantena d'agents de la Guàrdia Civil que anaven a buscar l'urna del poble. "Vaig decidir posar-me a fer fotos enlloc de defensar l'urna, que segurament és el que hagués fet si no hagués portat la càmera", ha relatat Calvet, qui ha dit que va viure "molt intensament" els fets perquè "coneixia a molta de la gent que estava defensant el col·legi". Les fotografies estan ordenades per seqüència cronològica "per no tergiversar el que va passar" i n'hi ha una quinzena de gran format i una vintena més de petites. Les fotografies grans, ha dit Calvet, "són les millors imatges que sintetitzen més cada moment", mentre que les petites "en una primera edició van quedar fora, però després vam decidir posar-les perquè serveixen per complementar el que va passar". Entre les imatges, es poden veure els agents enduent-se una urna de cartró que no és l'oficial; la Guàrdia Civil amb el mall que van fer servir per trencar una porta; la policia intentant treure la gent aplegada davant del col·legi; o el nou local que es va habilitar per votar després de la visita de la policia espanyola. La foto que s'ha escollit per tancar l'exposició és una imatge amb el títol de 'satisfacció' on es veuen tots els veïns la nit de l'1-O aplegats davant de l'Ajuntament i celebrant que, malgrat tot, van poder votar. La urna del 9-N La quarantena d'agents de la Guàrdia Civil van arribar a Sant Martí de Sesgueioles al voltant de les dues del migdia. Uns minuts abans, uns veïns van alertar que els agents s'estaven desplaçant cap al municipi. Segons ha relatat l'alcaldessa, Rosa Narbona, "en molt poca estona vam intentar fer el màxim de coses com amagar l'urna oficial i, al seu lloc, col·locar-hi la del 9-N". A dins, van introduir-hi paperetes per simular que era l'urna oficial. Malgrat que desenes de persones es van atrinxerar davant de la porta del centre cultural La Fàbrica, que feia la funció de col·legi electoral, els agents van veure que hi havia una porta lateral i van trencar-la per entrar. Segons el relat de l'alcaldessa, l'enfrontament entre la policia i els veïns no va anar a més perquè es van endur l'urna falsa. "Malgrat tot vam tenir sort que van trobar una porta per entrar i una urna per endur-se", ha expressat. Després de la marxa de la Guàrdia Civil, l'alcaldessa va decidir canviar el local de votació. "Vaig agafar por per si els agents s'adonaven que s'havien endut una urna falsa i tornaven", ha relatat Narbona. Per això, van traslladar el local de votació a un garatge particular i es van continuar fent les votacions des d'allà "d'una manera més rudimentària". Malgrat la situació de tensió i por que va viure aquest petit municipi de l'Anoia, Narbona creu que els fets de l'-O "han servit per unir el poble". "Als pobles petits sempre hi ha coses entre els veïns i aquí vius més intensament les petites coses i, en canvi, aquell dia estaves enganxada al costat d'algú que no ho haguessis pensat mai", ha reflexionar l'alcaldessa, que considera que la paraula que defineix aquell dia és "unió". | Sant Martí Sesgueioles recorda la violència policial de l'1-O al municipi amb una exposició fotogràfica |
El Departament de Justícia construirà un nou equipament penitenciari a la ciutat de Tarragona. Serà un centre obert expressament dissenyat per al tractament dels interns en règim de tercer grau, que actualment compleixen condemna a l'antiga presó de la ciutat. Tindrà capacitat per a 150 interns i serà l'únic de tota la demarcació. Les obres començaran el 2018 i duraran un any i mig. Està previst que el nou centre obert, que tindrà capacitat per a 150 condemnats, entri en funcionament a finals de 2019. L'edifici, de cinc plantes, es construirà en un solar al costat de la comandància de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Costarà prop de 9 milions d'euros. S'hi traslladaran els 95 interns que queden a l'antiga presó. L'espai tancarà definitivament les portes d'aquí a tres anys. El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha exposat que es va descartar l'opció de mantenir els interns a l'antiga presó perquè suposava fer servir només una part de l'edifici, deixant-lo infrautilitzat i, a més, comportava invertir-hi prop d'1,5 milions per fer-hi reformes. "Era una mala decisió", ha afirmat el conseller. Per aquest motiu, el Departament va optar per destinar aquest milió i mig d'euros a la construcció d'un nou equipament, que costarà gairebé 9 milions, una partida inclosa en el pressupost d'inversions dels exercicis 2018 i 2019. Mundó ho ha explicat aquest divendres al migdia des del solar de la Generalitat on es construirà el nou centre obert, situat al carrer Arquebisbe Pont i Gol, al costat de la comissaria de la Guàrdia Urbana i de la Comandància de la Guàrdia Civil. El projecte respon a l'aposta per l'acabament de les condemnes amb un contacte progressiu amb l'exterior. L'objectiu d'un centre obert és facilitar la reinserció social dels penats que es troben en règim de tercer grau, que habitualment coincideix amb la fase final de la condemna. Capacitat per a 150 interns El nou centre obert de Tarragona tindrà capacitat per a 150 interns i serà l'únic de tota la demarcació. La superfície construïda superarà els 3.500 m2, que estaran distribuïts en planta baixa més quatre pisos. L'equipament disposarà d'espais comuns, despatxos i 72 habitacions. La construcció també preveu un soterrani de més de 800 m2 per a altres usos a determinar pel Departament de Justícia. L'equipament ja estava previst en el Fòrum de la Justícia, sobre el qual Mundó ha garantit: "no deixarem de buscar fórmules perquè pugui ser realitat a mig termini". L'alliberament d'usos de l'antiga presó per poder tancar-la, era, però, el primer pas. Segons Mundó, l'objectiu de la Generalitat és vendre l'espai o, si més no, treure'n rendiment. Tancament definitiu de l'antiga presó L'antiga presó de Tarragona es va convertir en un centre obert a finals de 2015, coincidint amb el trasllat de tots els interns en règim de primer i segon grau a Mas d'Enric (el Catllar), el centre penitenciari més modern de Catalunya, segons ha destacat Mundó. "Compleix tots els requeriments, té més de 700 càmeres i la plantilla està perfectament dimensionada", ha remarcat. Amb 95 interns i 58 treballadors, les instal·lacions de l'antiga presó, situades a l'avinguda de l'Argentina, estaran destinades a les funcions actuals fins que el Departament de Justícia acabi la construcció del nou centre obert. Quan s'hagi produït el trasllat dels últims interns cap a l'edifici de nova planta, la presó de Tarragona tancarà definitivament les portes. El medi obert Els interns en tercer grau es divideixen en dos grans grups. D'una banda, els que només van a dormir al centre. Durant el dia, van a treballar o participen d'activitats formatives. De l'altra, els que ja fan tota la vida fora. En aquest cas, els professionals dels serveis penitenciaris en fan el seguiment des dels centres oberts amb entrevistes cada setmana o cada quinze dies. Així, en poden avaluar l'evolució i, si calgués, decidir-ne el reingrés en un centre penitenciari. El trànsit de la presó a la comunitat sota la tutela dels serveis penitenciaris fa que els interns en tercer grau només reincideixin en dos de cada 10 casos. En canvi, l'índex de reincidència general és de 3 de cada 10. Ho subratlla l'última investigació sobre reincidència penitenciària publicada pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). És per això que Catalunya necessita equipaments penitenciaris ubicats en àrees urbanes i que faciliti el màxim contacte amb la societat. | Tarragona tindrà un nou Centre Penitenciari Obert el 2019 |
L'obra 'Amanda T', dirigida i creada per Àlex Mañas, irromp dijous al Teatre Nacional amb l'actriu Laia Manzanares com a protagonista i posant sobre l'escenari qüestions com l'assetjament entre els adolescents i, en especial, cap al gènere femení. L'espectacle, que es va estrenar a la Sala Àtrium el 2016, es basa en la història real d'Amanda Todd, una noia que es va suïcidar després d'anunciar els seus motius a les xarxes socials. Els temes que s'aborden són d'extrema actualitat i d'alt interès per al públic adolescent, raó per la qual el TNC inclou la producció dins del cicle 'Teatre per joves', impulsat amb la voluntat de "recuperar aquest públic i aconseguir que s'apropi a aquest tipus de consum cultural", ha explicat el coordinador de programació, Xavier Pujolràs. Àlex Mañas va topar per casualitat amb la història de l'Amanda Todd, una adolescent canadenca que, arran d'una fotografia dels seus pits, va patir ciberassetjament per part d'un depredador i assetjament dels seus companys de classe, fins al punt que va suïcidar-se quan tenia quinze anys. El cas va perseguir Mañas fins al punt que va decidir que havia d'explicar-lo. "L'esperit d'explicar com una societat pot ser corresponsable d'un acte així ha estat la raó d'aprofundir en aquesta història", ha dit l'autor. "Trobo una necessitat molt gran que això es visibilitzi i que tot ens responsabilitzem una mica d'allò que estem fent malament perquè això passi", ha remarcat Mañas. Malgrat que la idea de l'espectacle sorgeix d'una història real, tot el que s'escenifica està fabulat, a excepció d'un vídeo que es projecta, que va ser penjat a internet per Amanda Todd explicant la seva història. Una tercera versió d''Amanda T' amb més profunditat i emoció Per Mañas, l'espectacle que es podrà veure fins al 20 de gener, és una tercera versió diferent de la primera, que es va estrenar fa més de dos anys amb els actors Greta Fernández i Xavier Sáez. La segona versió es va representar a Madrid amb l'actor Isak Férriz substituint Xavier Sáez i ara presenten aquesta proposta amb bastants canvis, començant per l'actriu Laia Manzanares. "L'entrada de la Laia Manzanares com a personatge protagonista ha canviat tota la perspectiva: el present que ella proposa en escena és diferent que el que teníem", ha emfatitzat l'autor i director. "Hem mantingut l'esperit i la tesi, però crec que la profunditat, l'emoció i la ferida de la història que s'explica és més visible", ha afegit Mañas. A cada funció d'aquesta reposició només hi ha dos actors a l'escenari: Laia Manzanares hi és sempre, interpretant Amanda i altres papers, mentre que els actors Férriz i Sáez s'alternen en els diferents passis, assumint la majoria de personatges masculins de l'obra. 'Amanda T', "teatre incòmode però necessari" Manzanares pensa que en aquest moment social és molt important donar visibilitat al cas de l'Amanda perquè "només és la punteta de l'iceberg de tots els casos que hi ha de dones que pateixen abusos i assetjament". L'actriu ha comparat el cas de l'Amanda amb una notícia publicada la setmana passada sobre un grup de nois d'entre 12 i 14 anys que havien agredit sexualment de manera reiterada una noia de 12 anys, aprofitant que tenien una imatge d'ella despullada per amenaçar-la. "Estem completament submergits en aquesta merda i trobo que és necessari que els adolescents puguin escoltar aquesta història, per empatitzar i veure fins a quin punt ells també estan sent còmplices d'aquesta barbàrie", ha afegit la protagonista. L'actor Xavi Sáez, que ha definit 'Amanda T' com "teatre incòmode però necessari", opina que una cosa interessant de l'espectacle és que "no dóna respostes, sinó que planteja preguntes". En aquesta línia, Mañas ha explicat que el teatre que li agrada fer és aquell que "qüestiona i provoca i que tracta l'espectador d'una manera intel·ligent". | 'Amanda T' irromp al TNC per visibilitzar l'assetjament entre els adolescents |
L'exdiputat del PPC al Parlament Fernando Sánchez Costa ja és el nou president de Societat Civil Catalana. Ha obtingut 132 vots a favor, quatre abstencions i cap vot contrari durant l'assemblea d'aquest dimecres després que el seu únic rival, l'exvocal de l'entitat Sixto Cadenas –que va ser destituït amb la resta de la cúpula a finals del 2018–, hagi retirat la seva candidatura a última hora, segons ha informat l'organització. Els assistents a l'assemblea han avalat l'informe de gestió presentat pel president sortint, Josep Ramon Bosch. La nova cúpula dirigida per Sánchez Costa mantindrà Álex Ramos de vicepresident i incorporarà Alexandra López-Liz i Xavier Martín a la resta de vicepresidències. | Fernando Sánchez Costa, nou president de Societat Civil Catalana |
No hi ha calendari oficial ni concret però Tragsa ha començat a ubicar-se a Flix, a la Ribera d'Ebre, per iniciar la represa de la descontaminació que segueix pendent d'extreure al pantà. L'empresa ha contractat naus, despatxos i oficines, ha enviat els primers treballadors i ha fet les primeres subcontractes de serveis, mentre resol el relleu de l'obra amb Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). L'Ajuntament de Flix torna a reclamar, amb un acord de ple aprovat el passat 28 de febrer, que abans de la represa de la neteja s'estableixin nous protocols de control mediambiental de l'aire. En la primera fase de la descontaminació, es van detectar elements a l'aire que feia dècades que no estaven presents a Flix. | Tragsa comença a preparar a Flix la represa de la neteja del pantà |
La UGT de les Terres de Lleida ha denunciat aquest dijous l'ús "fraudulent" que algunes empreses càrnies fan de les cooperatives i els autònoms. Des del sindicat asseguren que en els últims anys n'han aparegut moltes de "falses" i han pogut confirmar que es creen per "desregular les condicions laborals". Per fer-hi front, la UGT considera que s'han de fixar mesures "més exigents per evitar que la situació continuï empitjorant". El sindicat adverteix que si aquesta situació continua "el sector perdrà els convenis amb contractació directa i les condicions laborals cada vegada seran més precàries" i proposa com a solució intensificar les inspeccions de treball "per destapar aquest tipus de cooperatives i eradicar-les". L'aparició d'aquest tipus de societats es dóna principalment a Osona, Lleida i Girona, segons la UGT. El responsable d'Acció Sindical de FITAG-UGT de Catalunya, Miguel Prados, ha explicat que la proliferació d'aquestes noves cooperatives provoca que "cada vegada hi hagin menys treballadors fixes i, conseqüentment, s'incrementin els temporals". Així mateix, aquesta modificació en l'empresa comporta que els treballadors no es regeixin pel conveni col·lectiu, per tant, tinguin salaris molt baixos, hagin de treballar més hores, sense tenir en compte els descansos ni els dies de lliurança entre setmana, a més de poder oferir preus més econòmics a la gran distribució. "Sense oblidar que aquest ús fraudulent afecta també a la competència, a aquelles empreses que apliquen correctament el conveni col·lectiu i els models de contractació", ha remarcat Prados. La UGT assegura que tots aquests drets laborals perduts amb l'aparició d'aquestes "falses" cooperatives provoquen "un empobriment de la societat". En aquest sentit, el responsable de FITAG-UGT de les Terres de Lleida, Antonio Rodríguez, considera que cal un canvi de legislació, "que s'acoti i estipuli les funcions que ha de complir realment una cooperativa", al considerar que les que no compleixen unes condicions laborals dignes "creen esclavitud". Segons dades d'afiliació a la Seguretat Social i al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), entre els anys 2008 i 2015 s'ha produït un increment molt significatiu de l'afiliació com a autònoms en les comarques que tenen més presència les indústries càrnies. En el cas de Lleida, en els últims set anys s'han registrat un 29% més d'altes d'autònoms, "principalment de gent jove, ja que sinó no aguantarien aquestes condicions laborals", ha apuntat Rodríguez. | La UGT denuncia l'auge de "falses" cooperatives del sector carni sobretot a Osona i a les comarques de Lleida i Girona |
El Consell de la Gent Gran de Catalunya ha recordat aquest dijous la necessitat de seguir promovent l'activitat de les persones grans sense oblidar la protecció davant la covid-19. La comissió executiva de l'entitat s’ha reunit aquest dijous, dia internacional de la Gent Gran, en una convocatòria extraordinària. La trobada s’ha centrat en el rol i les necessitats de les persones grans en l’actual situació de pandèmia del coronavirus i la represa d’activitat que ha suposat aquest setembre en la societat catalana. La trobada ha comptat amb la presència de la Secretaria d'Atenció Sanitària i Participació i la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat. Els representants de l’administració i les entitats i organitzacions reunits han coincidit en necessitat de prioritzar la prudència i protegir a les persones grans per evitar la infecció de la covid-19 en aquest col·lectiu vulnerable, però alhora en treballar perquè aquesta prevenció sigui compatible amb fer que tinguin una vida activa, amb totes les activitats possibles. Així ho ha remarcat el director general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat, Bernat Valls, que ha obert la reunió virtual en nom del secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, vicepresident primer del consell. Valls ha destacat la coordinació actual entre la Generalitat i les administracions locals per fer front a les necessitats que han anat sorgint amb aquesta pandèmia, i ha posat com a exemple que des de la seva direcció general s’adapten les recomanacions del Procicat per casals i centres cívics i es traslladen als ajuntaments, que tenen a l’administració catalana com a interlocutor davant de dubtes que poden sorgir. Aquests espais estan oberts des del dia 1 de setembre, i treballen per seguir oferint a les persones grans d’arreu de Catalunya un funcionament amb tota la normalitat possible, amb les precaucions pertinents. “Conscients que no és una situació que s’acabarà de la nit al dia”, els que són titularitat de la Generalitat garantiran que les activitats habituals es puguin fer presencialment i virtualment, donant la possibilitat de no haver de desplaçar-se a persones que ho necessitin. De la seva banda, la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Carme Bertral, ha afirmat que totes les mesures que s’han pres a Catalunya fins ara “permeten una activitat que es pot assemblar mínimament a la normalitat”. Actualment es fan actuacions “gairebé de tipus quirúrgic” de monitoratge del virus, que permeten saber l’afectació per zones i activar agents comunitaris voluntaris que ajuden a conscienciar la població, en coordinació entre els departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies. Però ha recordat: “No ens podem permetre relaxar-nos perquè el virus existeix, està al carrer, i tenim l’obligació cívica i moral de trencar les cadenes de transmissió”, encomanant a les persones grans la tasca de ser transmissors de les mesures de prevenció dins la seva comunitat. “Tenim un deure cívic, de corresponsabilitat, de tenir cura els uns dels altres i de tota la comunitat”. Preguntada per si avis i nets es poden trobar ha dit que es poden veure i estar junts, però que cal evitar el contacte físic, les abraçades i els petons. | La gent gran reclama continuar amb les activitats de lleure respectant les mesures anticovid |
Unes 300 persones s'han concentrat a la plaça Villa de París –on hi ha les seus del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional- per denunciar que el judici del procés no serà "just" i que hi ha "nou presos polítics". A les portes del tribunal que en poques setmanes jutjarà l'1-O s'han escoltat crits de 'presos polítics, llibertat'. La protesta està organitzada per la plataforma 'No hi ha justícia' que suma el suport de més de 120 entitats d'arreu de l'Estat. Tanmateix, políticament la protesta només ha arrossegat partits catalans i representants de CUP, ERC, PDeCAT i JxCat han assistit a la concentració. Només EH-Bildu dona suport a la plataforma. Entre els concentrats també hi havia familiars de Jordi Cuixart, Clara Pontsatí i Meritxell Serret. La plataforma denuncia no només la causa contra l'1-O sinó també altres casos com 'La Manada', la persecució de músics com Valtònyc o la no persecució dels crims franquistes. | Unes 300 persones es concentren davant el Suprem per denunciar que els presos "no tindran un judici just" |
La vicepresidenta considera que el concurs fallit de les urnes demostra que els ciutadans es prenen seriosament la llei i els tribunals ACN Barcelona.-La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha alertat el Govern que no pot pretendre saltar-se la legalitat i esperar que tothom els segueixi pel "camí equivocat". "Si els independentistes es volen despenyar és la seva responsabilitat però que no arrosseguin ni als funcionaris, ni als treballadors públics ni als empresaris ni al conjunt dels ciutadans darrere seu", ha manifestat en roda de premsa després de reunir-se amb el secretari d'estat de la Santa Seu, Pietro Palorin. Després que el Govern hagi declarat desert el procés d'homologació per a la compra d'urnes del referèndum, la vicepresidenta ha constatat que els ciutadans es prenen seriosament la llei, respecten els tribunals i "volen prosperar a les empreses". "Vist el que s'ha vist en els últims dies, més convindria acceptar que aquesta via no té sentit i està tensionant la societat", ha conclòs. Després que hagi transcendit que la Guàrdia Civil està fent interrogatoris relacionats amb la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum i la campanya informativa sobre el registre de catalans a l'exterior, la vicepresidenta del govern espanyol ha defensat que els independentistes no poden pretendre saltar-se la legalitat i que tothom els segueixi. "A Espanaya , els ciutadans es prenen seriosament la llei i els tribunals i volen viure i prosperar a les empreses dins la llei i fent la seva feina", ha considerat Santamaría tot recordant que el Tribunal Constitucional va resoldre que "està prohibit qualsevol acte preparatori del referèndum". "Aquesta gent té dret a fer la seva vida, viure en tranquil·litat i no plantejar-se que s'han de saltar la llei. Suficients problemes dona la vida com perquè a sobre te'ls afegeixi la Generalitat", ha etzibat. Davant d'aquesta situació i tenint en compte els esdeveniments dels últims dies, la número dos de l'executiu de Rajoy ha convidat el Govern a "acceptar que aquesta via no té sentit ni sortida" i ha lamentat que estigui tensionant la societat enlloc de fer un diàleg constructiu. Segons Santamaría, la situació a Catalunya ha estat un dels temes que ha estat sobre la taula de la reunió amb el secretari d'estat de la Santa Seu. La vicepresidenta ha assegurat que han coincidit en el fet que "Espanya és una decisió del conjunt dels espanyols i de la democràcia dels espanyols i que és un tema sobre el qual han de decidir els espanyols". Finalment, la vicepresidenta ha defensat que les minories s'han de dedicar a defensar les seves pretensions per tal d'aconseguir esdevenir una majoria. "Dir que com que es té una legítima aspiració es passa per sobre la llei, això no és democràcia, és una altra cosa", ha conclòs. | Santamaría: "Si els independentistes es volen despenyar que no arrosseguin funcionaris i empresaris" |
La Mediterrània, el patrimoni romà de Tarraco i l’esport han protagonitzat l’espectacle inaugural dels XVIII Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 que s’ha celebrat aquest divendres a la nit al Nou Estadi de la ciutat. L’acte ha comptat amb la desfilada de més de 2.500 atletes pertanyents a 26 delegacions, actuacions musicals i un muntatge escènic com a fil conductor. Uns paracaigudistes de l’exèrcit espanyol han fet “aterrar” la bandera dels Jocs Mediterranis al camp, on onejarà durant deu dies. Per la seva banda, el rei Felip VI ha declarat els Jocs com a inaugurats en una breu intervenció feta des de la llotja on ha expressat la seva “enhorabona” per l’organització. En el torn dels parlaments, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha cridat a “no tancar els ulls” a les persones refugiades que creuen la Mediterrània buscant “un futur millor”. Per la seva banda, el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, Amar Addadi, ha agraït els esforços fets per tirar endavant el projecte malgrat les “turbulències polítiques” que van obligar a ajornar els Jocs durant un any. Malgrat els bons auguris de l’organització, finalment el Nou Estadi no s’ha omplert -la xifra oficial és que hi ha assistit més de 9.000 espectadors- i s’hi han pogut veure moltes localitats buides. La cerimònia inaugural ha pivotat sobre l’esport, el mar i la cultura mediterrània. Titulada ‘Somnis de pedra i aigua’ i produïda per Focus, ha estat inspirada en les ruïnes romanes. De fet, enmig de l’estadi s’hi ha situat un gran escenari que ha reproduït les ruïnes d’un ‘Impluvium’, l’estructura domèstica de cases romanes, dissenyada per a recollir l’aigua de la pluja i repartir-la enmig d’un sofisticat sistema de canalitzacions. La cantant Lucrecia ha arrencat amb la cançó de ‘Tarracus’, una cançó que pren el nom de la mascota d’aquests Jocs Mediterranis, i Àngels López ha ofert al públic la interpretació de ‘Mediterráneo’. Seguidament, uns 200 nens i nens han omplert la gespa per cantar l’himne ‘Juguem per viure’, escrit i composat pel col·lectiu Petit Taller de Cançons (PeTaCa). En acabar, una representació de 100 voluntaris -dels 3.500 amb què compten els Jocs- ha servit per donar el tret de sortida a la desfilada dels atletes. Uns 2.500 esportistes dels 26 països participants a l’esdeveniment han desfilat pel Nou Estadi. La delegació de Grècia ha estat la primera i Espanya, encapçalada per la badalonina Mireia Belmonte, la darrera, i la que s’ha endut més aplaudiments. El públic també ha traslladat el seu escalf a delegacions com la siriana, que participen als Jocs amb 31 membres, malgrat el conflicte obert en aquest país. Després d’una breu actuació del cantant Antonio Orozco, dos paracaigudistes de de la Patrulla Acrobàtica de Paracaigudistes de l’Exèrcit de l’Aire han saltat i fet de guies a un tercer que ha fet “aterrat” al Nou Estadi la bandera dels Jocs Mediterranis. Els receptors de la bandera han estat els esportistes Santiago Esteva, Albert Duch, Sílvia Fontana, Jesús Ángel García Bragado, Bito Fuster i Carme Rams, els quals l’han desplegat i han iniciat un recorregut per l’estadi, fins que el cos de gal·la de la Guàrdia Urbana l’ha hissat al pal, on onejarà fins a la cerimònia de cloenda de diumenge vinent. “Els jocs de la pau i el diàleg” Ja en el torn dels parlaments, l’alcalde Ballesteros ha subratllat que aquests dies Tarragona és la capital del Mediterrani, el qual ha definit com “la nostra gran pàtria comuna”. El batlle ha afirmat també que Tarragona és “el paradigma de l’ampli ventall del món mediterrani perquè cada onada del mar ha forjat la nostra identitat plural, respectuosa i solidària”, amb la qual cosa ha reivindicat que aquests han de ser “els jocs de la pau i el diàleg”. Ballesteros ha constatat que l’ànima mediterrània no només són vestigis dels monuments, sinó “l’esperança d’aquells que esperen una oportunitat: els refugiats”, una menció que ha arrencat els aplaudiments del públic. “Dels refugiades i refugiades que continuen creuant aquest mar nostre a la recerca d’un futur millor per a ells i els seus fills i filles”, ha afegit l’alcalde, qui ha afirmat també que una societat que “ha conegut l’estigma de la guerra i coneix l’angoixa de l’èxode, no pot tancar els ulls a aquesta realitat”. Al seu torn, el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), Amar Addadi, ha agraït “de tot cor” a tots aquells que han participat en l’organització de Tarragona 2018. “Malgrat les turbulències van seguir ferms perquè quest projecte seguís endavant”, ha reconegut. Addadi també ha explicitat el seu agraïment al rei Felip VI, pel seu “suport” als Jocs, i ha desitjat que aquests siguin un gran èxit. “Visca els Jocs Mediterranis!”, ha conclòs el president del CIJM. Cap a dos quarts d’onze de la nit, el rei Felip VI ha declarat els Jocs com a inaugurats en una breu intervenció feta des de la llotja on ha expressat la seva “enhorabona” per l’organització. Aplaudiments i crits de ‘Visca el rei’ En clau política, l’acte ha estat marcat per l’expectació de la trobada entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el rei Felip VI, que finalment s’ha acabat produint i durant la qual el cap de l’executiu ha lliurat al monarca els informes del Síndic de Greuges i el llibre ‘Dies que duraran anys’, de Jordi Borràs. L’alcalde Ballesteros ja havia avançat que una possible xiulada al rei caldria emmarcar-la en la llibertat d’expressió, però durant l’acte s’han sentit diversos crits de suport al monarca com ara ‘Visca el rei!’ i també consignes de ‘Yo soy español!”. Tot i això, els aplaudiments al monarca també han anat acompanyats d’alguns xiulets, com els dels regidors de la CUP, que han exhibit pancartes de “Llibertat presos polítics”. El president Torra també s’ha endut una xiulada d’una part del públic quan l’alcalde Ballesteros l’ha esmentat en començar el seu discurs institucional. A l’estadi hi ha predominat l’exhibició de banderes espanyoles, amb alguna estelada testimonial, i crits com ‘Yo soy español!”. Protagonisme per l’aigua, la humanitat i la natura La recta final de la cerimònia ha tingut l’aigua, la humanitat i la natura com a protagonista. Les portadores de l’aigua de la Mediterrània duta simbòlicament per tots els països participants l’han vessat, una a una, dins unes mans situades als laterals dels escenaris. Un grup de nens han sortit a jugar a les restes de l’’Impluvium’, l’edificació que en el seu dia els romans van aixecar en honor a la ‘Deessa de la vida’, per jugar al joc de la baldufa. Els efectes visuals han donat pas a l’aparició de la deessa, interpretada per la soprano Begoña Alberdi. Amb la seva actuació, les columnes han agafat vida i han iniciat una coreografia que les ha elevat a diverses alçades, mentre un grup de persones misterioses ha entrat en escena tot simulant formacions de pedres. Seguidament, s’han portat a terme coreografies en honor a la l’aigua, la naturalesa i la humanitat. Pedres i plantes s’han convertit en persones, han unit les seves mans i han escenificat la unió dels països mediterranis formant una gran cadena. Un espectacle pirotècnic i una nova interpretació de Lucrecia, amb la cançó ‘Mi gente’, acompanyada de Tarracvs, ha clos l’acte després de dues hores. Localitats buides al Nou Estadi Tot i que l’alcalde Ballesteros havia assegurat aquest divendres al matí que “tot estava venut” per a la cerimònia inaugural, aquest acte -amb entrades que oscil·laven entre els 15 i els 80 euros- ha deixat una imatge de nombroses localitats buides al Nou Estadi. Segons l’organització, l’assistència ha estat de més de 9.000 persones, tot i que la capacitat era d’unes 14.000. Les mateixes fonts han indicat que el Nou Estadi ha aplegat a més de 800 voluntaris, més de 200 periodistes acreditats -80 d’internacionals- i 2.500 atletes a la desfilada, dels més de 3.600 que competeixen en les diferents disciplines esportives. | Un homenatge a la Mediterrània, al patrimoni romà i a l’esport protagonitzen l’obertura de Tarragona 2018 |
En total, els programes compten amb un pressupost de 35 milions d'euros ACN Barcelona.-Unes 100.000 persones treballadores es beneficiaran de les accions formatives incloses pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, unes 10.000 més que l'any passat, segons ha informat aquest dilluns el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, qui ha destacat que "una formació i qualificació professional són la millor garantia que tenen els treballadors per fer fonts amb millors condicions als canvis del mercat de treball". Pel conseller, una bona formació és la "millor garantia" per fer front al mercat de treball i la "millor manera d'ajudar al teixit productiu", tant a nivell territorial com sectorial. L'oferta formativa de 2018 del Consorci, que complementarà la formació de les empreses, compta amb un pressupost de 35 milions d'euros. Segons ha detallat la directora Consorci per a la Formació Continua de Catalunya, Ariadna Rectoret, el 70% pertany a treballadors de petites i mitjanes empreses i el 30% restant a grans empreses. Així mateix, el conseller ha explicat que el Departament està treballant per assumir la competència de la formació bonificada programada per les empreses durant l'any 2019 després que el Tribunal Constitucional sentenciés que la competència en aquesta matèria és de la Generalitat. El Homrani ha afegit que les empreses catalanes deixen d'utilitzar al voltant de 50 milions d'euros anuals de la quota de formació que queden en mans del govern espanyol. Amb aquests fonts, segons el conseller, el Departament "vol treballar millor amb les empreses la utilització d'aquests recursos" i ha assenyalat que es farà un acompanyament a les empreses "perquè els recursos de la formació bonificada siguin més eficients". | 100.000 treballadors s'acolliran a cursos subvencionats pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya |
La Policia Nacional ha detingut dues persones i ha desmantellat una organització criminal internacional dedicada al tràfic de marihuana que tenia el seu centre d'operacions a Vallirana (Baix Llobregat). Les investigacions es van iniciar al març, quan es va tenir coneixement que podia existir aquesta banda. Els investigadors van comprovar que en diversos punts de la comarca hi havia tràfic de marihuana que provenia d'algun punt ubicat a Vallirana. Es va localitzar una nau industrial on es cultivava, assecava, tallava, s'embossava i distribuïa la droga. Es va detectar també un ús fraudulent de la llum, amb un complex entramat d'il·luminació, calefacció i assecat, que podria superar els 30.000 euros a la companyia elèctrica. Després del registre policial de la nau, que es va fer en col·laboració amb la policia local de Vallirana, es van decomissar 4.000 plantes de marihuana, 150 grams de pol·len, vuit quilos de marihuana picada, telèfons mòbils i altres efectes incriminatoris, segons ha informat la Policia Nacional. Els dos detinguts, un originari d'Albània i l'altre espanyol van ser posats a disposició del jutjat d'instrucció de guàrdia de Sant Feliu de Llobregat, acusats dels delictes contra la salut pública, defraudació de fluid elèctric i pertinença a grup criminal. | Desmantellen a Vallirana una organització internacional dedicada al tràfic de marihuana |
El president del Parlament, Roger Torrent, ha replicat aquest dimecres a Felip VI, que ha titllat de no "admissible" apel·lar a una "suposada democràcia per sobre del dret". "El que és inadmissible és l’Estat utilitzant els tribunals contra la voluntat democràtica de la ciutadania", ha escrit Torrent en una piulada a les xarxes. El president del Parlament ha respost així a les declaracions del monarca al World Law Congress, que es clou aquest dimecres a Madrid, i que coincideix amb les declaracions dels acusats al judici de l'1-O. Durant la seva intervenció, Felip VI també ha afegit que sense respecte a les lleis només hi ha "inseguretat, arbitrarietat i el trencament dels principis morals i cívics de la societat". | Torrent replica al Rei: "El que és inadmissible és l'Estat utilitzant els tribunals contra la voluntat democràtica" |
El Regne Unit ha superat la pitjor xifra de morts diàries per coronavirus registrada a Espanya, amb 980 persones mortes en les últimes 24 hores, segons les últimes dades oficials. El govern britànic ha informat que des de l'inici de la pandèmia han mort 8.959 persones en els hospitals per coronavirus. El primer ministre, Boris Johnson, segueix ingressat a l'hospital, tot i que la seva salut ha millorat i ja no està a l'UCI. El pitjor registre de víctimes mortals a Espanya va ser el 2 d'abril, amb 950 morts. | El Regne Unit registra 980 morts en 24 hores i ja supera els pitjors registres diaris d'Espanya |
Els manifestants convocats pels CDR a Girona han traslladat la seva protesta a la subdelegació del govern espanyol a la ciutat, que està protegida per tanques i pels Mossos d'Esquadra, que han encerclat els concentrats. La policia ha denunciat un menor per desordres públics en virtut de la Llei de seguretat ciutadana, per haver llençat pintura contra la línia policial davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Des d'allà, els manifestants han agafat la carretera de Barcelona i han passat a l'alçada de l'estació de l'AVE, protegida policialment, fins que han arribat a la subdelegació. Pel camí han bolcat alguns contenidors i han llençat algun petard. Els activistes convocats pel CDR Girona, la Forja i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s'han concentrat a les sis del matí a la plaça Catalunya. Des d'allà, han anat caminant fins a la caserna de la Guàrdia Civil, cridant consignes com "Els carrers seran sempre nostres", "Fora les forces d'ocupació" o "1 d'Octubre, ni oblit ni perdó". Al davant de la comandància, s'han trobat amb un cordó policial format per unes sis furgones dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, entre agents de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i la Brigada Mòbil (Brimo). Allà els manifestants han desplegat dues pancartes amb els lemes 'Dos anys després el combat continua' i 'Llibertat detingudes, la repressió no ens aturarà'. Ha estat aquí quan els activistes han llançat alguns ous, pintura groga i un petard contra la línia policial. Per megafonia, els Mossos d'Esquadra els han dit: "No busquin enfrontaments". Abans que els antiavalots els encerclessin, però, els manifestants han aixecat la protesta i han marxat caminant pel carrer Emili Grahit, on han començat una manifestació que els ha portat fins al davant de la subdelegació del govern espanyol. Des d'Emili Grahit han enfilat la carretera de Barcelona, han passat pel costat de l'estació de l'AVE (custodiada pels Mossos) i han anat fins a Jaume I. Pel camí, alguns dels activistes han bolcat contenidors i han llançat petards. Denunciat per desordres públics Poc després d'arribar a la subdelegació, ha estat quan els Mossos d'Esquadra s'han endut el menor per identificar-lo. Al jove se l'ha denunciat per desordres públics en aplicació de la Llei de Seguretat 4/2015 (la coneguda com a 'llei mordassa'). Se l'acusa d'haver llançat pintura contra la línia policial durant la protesta davant la caserna de la Guàrdia Civil. El SEPC ha acusat els Mossos d'haver retingut el menor "pel coll" i d'haver-lo arrossegat. "Denunciem una vegada més la violència policial contra el moviment popular", ha exclamat el sindicat d'estudiants a través de Twitter. A la subdelegació, i després que els Mossos d'Esquadra els envoltessin, els manifestants –ara ja, cap a un centenar- s'han replegat davant l'edifici i tallen el trànsit a l'avinguda Jaume I. Aquí també han escridassat una dona, que els ha cridat "Visca Espanya" mentre estaven davant la línia policial. A hores d'ara, els activistes estan asseguts a la calçada amb intenció de mantenir la protesta. | Els manifestants de Girona traslladen la protesta a la subdelegació del govern espanyol |
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, s'ha reunit aquest dilluns amb els ajuntaments osonencs que acullen els principals escorxadors de la comarca: Vic, Santa Eugènia de Berga, l'Esquirol i Sant Vicenç de Torelló. La consellera ha traslladat als batlles la feina que està fent la Generalitat per abordar la problemàtica que hi ha al sector, sobretot relacionada amb les falses cooperatives, i ha apuntat que "el punt final serà la creació d'un conveni marc català de la indústria càrnia" que, segons ella, "ha de permetre dignificar els llocs de treball i que les empreses siguin el màxim de competitives possibles". Amb tot, Bassa ha explicat que no hi ha un calendari previst per posar en marxa el conveni català i ha detallat que en aquests moments s'estan treballant normes específiques a través de la Taula de Concertació. També ha anunciat que totes les decisions que es prenguin en aquesta taula seran vinculants. | Bassa aposta perquè la indústria càrnia tingui un conveni laboral català que permeti dignificar els llocs de treball |
IAG ha anunciat aquest dimarts unes pèrdues de 535 MEUR durant el primer trimestre de 2020, unes xifres que contrasten amb el benefici de 135 MEUR registrat durant el mateix període de l'exercici anterior. Per altra banda, el grup ha ingressat 4.600 MEUR, un 13% menys en comparació als tres primers mesos de l'any passat. La companyia aèria –formada per les aerolínies British Airways, Iberia, Vueling, Level i Aer Lingus- ha avisat a través d'un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que la recuperació del nivell de demanda de passatgers del 2019 "serà cosa d'anys" i alerta que haurà d'aplicar "mesures de reestructuració" a tot el grup. De fet, IAG preveu que la pèrdua d'operacions durant el segon trimestre sigui "significativament major" que en el primer trimestre. Malgrat el fort impacte que la crisi del coronavirus ha tingut en els comptes del grup, la companyia aèria afirma que l'activitat durant els mesos de gener i febrer va ser similar a la de l'any anterior -tot i la suspensió de vols a la Xina des de finals de gener-. La caiguda dels resultats, segons IAG, va marcada per la reducció de les operacions a Brisith Airways, seguida per Iberia i Aer Lingus. Vueling, per la seva part, va experimentar unes pèrdues menys significatives en el nombre d'operacions. Tal com indica la companyia, la capacitat dels passatgers expressada en termes de seients per quilòmetres oferts va caure un 10,5% el primer trimestre. Entre abril i maig, la capacitat va experimentar un descens del 94% interanual. | IAG perd 535 MEUR durant el primer trimestre de 2020 i alerta que la recuperació "serà cosa d'anys" |
L'Ajuntament de Tarragona ha imposat vuit sancions de 300 euros a persones que havien llençat mobles, neveres o banyeres al carrer malgrat l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus. El consistori afirma que el personal de neteja està recollint més de dues tones de voluminosos cada dia. "No podem aprofitar el confinament per desmuntar la casa i deixar-la al carrer", denuncia el conseller de Neteja, Jordi Fortuny. Per aquest motiu, el regidor garanteix que seguiran imposant sancions fins que "aquest petit percentatge de ciutadania prengui consciència que està posant en risc la seguretat del personal". El consistori ha enganxat adhesius als contenidors per recordar als veïns incívics quin és l'import de les sancions. Durant el cap de setmana es van imposar sis sancions i dilluns dues més. El departament de neteja de l'Ajuntament de Tarragona compta amb la complicitat de la Unitat de Medi Ambient de la Guàrdia Urbana, segons el consistori. "Toca cuidar-se, toca quedar-se a casa i toca cuidar els treballadors que recullen els voluminosos perquè quan una persona baixa un moble al carrer no pensa que per recollir-lo calen dues persones dins d'un mateix vehicle per recollir aquest tipus d'andròmina i que calen dues persones més del servei de recollida de brossa perquè la majoria de mobles els deixen sostinguts als contenidors i cal baixar del camió, separar l'andròmina per poder aixecar el contenidor i buidar-lo al vehicle", explica Fortuny. Les mesures de seguretat decretades pel protocol contra la covid-19 s'estenen al servei de la neteja de la via pública i de la recollida de les escombraries. Per això, l'Ajuntament de Tarragona des del primer dia va decretar els serveis mínims essencials per a la recollida dels residus urbans. A més, seguint les indicacions de l'OMS, en la majoria de serveis hi ha un únic operari per evitar contagis. Per això, entre altres mesures, s'ha suspès el servei de voluminosos, ja que és una tasca que implica de la participació de dos empleats. La deixalleria municipal, situada al polígon de Riuclar, i les deixalleries mòbils també han deixat de funcionar. "La gent no és conscient del problema, ens han d'ajudar perquè l'egoisme d'uns ens perjudica a tots", conclou el conseller Fortuny. | Vuit sancions a Tarragona per llençar mobles, neveres o banyeres al carrer durant l'estat d'alarma |
Pretén que tots els investigats “siguin jutjats per tots els delictes, sense limitacions, que s’estableixen a la interlocutòria de processament dictada per Llarena” ACN Madrid.-El partit d’ultradreta VOX, que exerceix com a acusació particular al Suprem en la causa contra els líders del procés independentista, ha demanat aquest divendres al magistrat Pablo Llarena que “retiri totes les sol·licituds de detenció i lliurament internacionals” que afectin Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Mertixell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel tan bon punt vagin apareixent resolucions de tribunals estrangers que, com en el cas de Puigdemont, restringeixin els delictes que es poden imputar als processats. Segons el partut ultra, amb aquesta actuació VOX pretén que tots els investigats “siguin jutjats per tots els delictes, sense limitacions, que s’estableixen a la interlocutòria de processament dictada per Llarena”. | VOX demana a Llarena que retiri l'euroordre contra Puigdemont |
L'empresa adjudicatària del servei d'ambulàncies a les comarques gironines i l'Alt Maresme nega haver coaccionat els treballadors per obligar-los a acceptar canvis en les condicions laborals. Transport Sanitari de Catalunya (TSC) surt al pas de les crítiques del Sindicat Sanitari del Transport a Girona (STSG), que va interposar un conflicte col·lectiu al Tribunal Laboral de Catalunya. L'empresa argumenta que el període de consultes amb els sindicats va acabar amb acord a finals de novembre, amb una proposta que també recolzava STSG. Critiquen que, a última hora, STSG no va ratificar l'acord assegurant que set assemblees de treballadors hi estaven contra. L'empresa acusa el sindicat majoritari de "manipular" les assemblees i ha demanat informació detallada de les convocatòries i votacions perquè sospita que "podrien haver-se incomplert condicions mínimes que farien nul·la la decisió comunicada". Transport Sanitari de Catalunya (TSC) sosté que ha hagut de modificar les condicions laborals de la plantilla de treballadors perquè havien heretat de l'anterior adjudicatària "patologies organitzatives greus". En concret, exposen que la principal deficiència era que el transport sanitari urgent tenia més persones contractades com a conductor de les que necessitava. Per contra, el transport sanitari no urgent no disposava de suficients conductors. Per aquest motiu, van obrir i període de negociació amb els sindicats per abordar la modificació de les condicions de treball i, també, la possible mobilitat geogràfica. Segons informa TSC en un comunicat, el 29 de novembre van arribar a un acord basat en una proposta feta per la comissió representativa, formada per membres dels sindicats STSG, CCOO i UGT. Com que va ser una proposta d'última hora, van fixar una pròrroga de cinc dies addicional per estudiar i ratificar la proposta. Segons TSC, es va decidir que, abans de contractar nous conductors per als trasllats no urgents, es reorganitzaria la plantilla dels dos serveis per alinear la categoria laboral amb la del lloc de treball que ocupa. Això implica que alguns treballadors que constaven com a conductor al transport urgent podien assumir la funció d'ajudant (amb menys salari) o passar a conduir ambulàncies de trasllats no urgents (canvi d'horari però el mateix sou). L'empresa detalla que l'objectiu era cobrir 76 vacants al transport sanitari no urgent amb els conductors de la urgent. De forma inesperada, però, asseguren que més de 70 treballadors del transport urgent van sol·licitar voluntàriament ajustar la seva categoria laboral a la del lloc de treball d'ajudant, per mantenir horari tot i cobrar menys. El salari mitjà d'un conductor és de 1.450 euros nets mensuals mentre que el d'un ajudant és de 1.375. Vandalisme a ambulàncies TSC informa que, tot i no estar ratificat pel sindicat majoritari, la direcció de l'empresa ha optat per aplicar l'acord adoptat el 29 de novembre i ho argumenten per la necessitat de garantir la qualitat del servei, optimitzar els recursos i buscar la satisfacció de la majoria de la plantilla. Segons l'acord, les vacants de conductors al transport sanitari no urgent es cobreixen amb treballadors que ho demanin voluntàriament o, sinó, amb els menys antics del transport urgent o amb noves contractacions. "La direcció de l'empresa considera que l'acord firmat el 29 de novembre pot establir les bases per a una pau social duradora, així com la millora del clima laboral", assegura l'empresa que ressalta que les modificacions de les condicions de treball ha afectat 56 treballadors i la mobilitat geogràfica a 14. A més, fa una crida a la responsabilitat i a reduir el clima de violència. Insten a evitar "simular escenaris ficticis de conflicte" i asseguren que els Mossos d'Esquadra estan estrenyent el cercle al voltant dels autors d'un sabotatge a Blanes. Segons detallen, l'11 de desembre, després de la no ratificació de l'acord, un acte vandàlic va deixar inutilitzades durant dos dies les ambulàncies de la comarca de la Selva. Assemblees manipulades TSC sosté que el sindicat majoritari ha tirat enrere el preacord per motius electoralistes i l'acusa d'haver manipulat les assemblees. Segons informen al comunicat, STSG va argumentar el no a la ratificació pels resultats de set assemblees de treballadors fetes el dies 1, 2, 5 i 7 de desembre. L'empresa assegura que diversos treballadors es van queixar a la direcció per la falta de compliment de les condicions mínimes en les convocatòries i votacions. Per això, han demanat la justificació i acreditació del compliment de les garanties que regula l'Estatut dels Treballadors, com ara que les votacions són secretes o que s'acreditessin els assistents a les assemblees com a treballadors de cada centre. | L'adjudicatària de les ambulàncies a Girona acusa el sindicat de "manipular" les assemblees per tirar enrere un preacord |
La Fundació Tutelar de les comarques gironines, que té cura de persones amb malalties mentals i discapacitats intel·lectuals, ha fet un estudi pioner que xifra en gairebé 10,8 milions d'euros (MEUR) el retorn social que l'entitat genera cada any. O allò que ve a ser el mateix: que per cada euro que s'hi inverteix, la fundació n'arriba a generar fins a 4,69. Aquesta quantitat inclou tant aquells valors més tangibles (per exemple, l'estalvi en el sistema sanitari ja que els pisos tutelats es tradueixen en menys ingressos hospitalaris) com aquells altres més intangibles (com la millora del benestar i del temps dels familiars). Aquest tipus d'estudis són molt habituals en països anglosaxons. El director de la Fundació Tutelar, Josep Maria Solé, explica que la diagnosi no només els permet cobrir un buit, perquè fins ara no havien quantificat aquest retorn, sinó també fer pedagogia entre la societat de la seva tasca social. "Cal que la gent prengui més consciència d'allò que fem i dels beneficis que suposa per als nostres usuaris; molts cops, per exemple, ens costa trobar gent que ens llogui pisos on puguin viure", concreta Solé. | La Fundació Tutelar fa un estudi pioner que xifra en 10,8 MEUR el retorn social que l'entitat gironina genera cada any |
El conseller de Territori considera que parlar a "instàncies" de l'Estat "és un paper residual", segons ha dit a la SER Catalunya ACN Brussel·les.-La Generalitat ha rebutjat representar les comunitats autònomes a les formacions del Consell de la Unió Europea on aquestes poden participar amb el permís de l'Estat espanyol per "la situació d'excepcionalitat" a Catalunya. En una carta a la qual ha tingut accés l'ACN, el conseller de Territori Damià Calvet comunica al govern espanyol "la impossibilitat d'exercir de forma adequada" la representació regional de l'Estat a les pròximes reunions del Consell de la UE. En determinades reunions del Consell, l'executiu espanyol permet als governs autonòmics intervenir de forma rotatòria en nom de totes les comunitats. En aquest cas, a Catalunya li corresponia la representació a les reunions de Medi Ambient i Agricultura durant el primer semestre del 2019. El conseller de Territori Damià Calvet considera que parlar a "instàncies" de l'Estat "és un paper residual", segons ha dit a la SER Catalunya. "En cap cas es plantejava una relació bilateral amb Europa" ha recordat Calvet a l'entrevista, assegurant que el ministre de torn només li hagués donat la paraula "si ho considerava oportú". Així, Calvet ha defensat que hi ha "moltes maneres de parlar amb Europa, no només coordinant i representant les comunitats autònomes a instàncies de l'estat espanyol". "Nosaltres volem una relació bilateral", ha exigit. En aquest sentit, ha assegurat que el Govern "ha expressat des del primer dia" la voluntat de tenir una relació amb l'executiu espanyol "d'igual a igual". Segons indiquen fonts diplomàtiques espanyoles a l'ACN, històricament és el tercer cop que Catalunya "renuncia" a exercir aquesta representació. El primer cop va ser al gener del 2018, quan hi havia el 155 aplicat i li hauria tocat al ministre espanyol de torn representar Catalunya, una situació que es va desestimar perquè no tenia sentit. El segon cop va ser el segon semestre del 2018, quan el Govern català -que acabava de formar-se- va al·legar que no estava preparat per assumir en aquell moment la representació. En aquesta ocasió, el motiu que s'al·lega formalment, diuen les mateixes fonts, és que "es manté la impossibilitat d'exercir de forma adequada la participació en el Consell de la UE". Després de la renúncia del Govern, serà Galícia qui assumirà a partir del gener la paraula en nom de les comunitats en les reunions de Medi Ambient i Agricultura. La representació rotatòria dels interessos regionals en els consells de la UE existeix des de fa catorze anys. La possibilitat que consellers de les comunitats autònomes estiguessin presents a les reunions per garantir la veu de les regions va ser introduïda precisament a petició de Catalunya i el País Basc. Abans del 2004 les comunitats no tenien representació a les reunions. | La Generalitat rebutja representar les comunitats al Consell de la UE per "la situació d'excepcionalitat" |
Bona part de la seixantena de treballadores de l'empresa Clece, encarregada de la neteja de les escoles i dependències municipals de Viladecans, s'han concentrat aquest dijous a les portes de l'Ajuntament per denunciar la pèrdua de poder adquisitiu que han patit els últims anys i el bloqueig de la negociació del nou conveni col·lectiu. Francisca Lucas, presidenta del comitè d'empresa, denuncia que fa set anys se'ls va reduir el sou un 14% i que l'any passat no se'ls va aplicar l'increment de l'IPC. Davant el silenci del consistori, les treballadores temen que amb la imminent finalització de l'actual concessió i el canvi d'empresa no cobrin l'increment de l'IPC de l'any passat i, d'aquesta manera, continuïn perdent poder adquisitiu. "L'empresa ens està donant llargues perquè marxa i l'Ajuntament no vol reunir-se amb nosaltres ni posar més diners per compensar la reducció de sou que vam patir", critiquen. Les treballadores, que aquesta tarda es tornaran a concentrar, en aquest cas a la Plaça Constitució, es mostren disposades a negociar amb qui calgui i "amb la millor voluntat" les seves demandes però reclamen "sensibilitat" per posar fi a una situació que consideren injusta. | Les netejadores de les escoles i dependències municipals de Viladecans es mobilitzen contra la pèrdua de poder adquisitiu |
Els Mossos d'Esquadra de la comissaria de Figueres van detenir el 4 de juny un home de 54 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Cervià de Ter (Gironès), per cultivar 839 plantes de marihuana a l'interior d'una casa de Biure (Alt Empordà). La casa, situada a la plaça Constitució, va ser localitzada cap a les 10 del matí d'aquest dilluns, quan els agents van detectar que l'habitatge desprenia una forta olor a marihuana. Els mossos van comprovar que l’habitatge tenia la llum connectada fraudulentament i, després d’obtenir autorització per entrar-hi, van trobar al seu interior 839 plantes de marihuana repartides en dues habitacions, i una cinquantena de focus i una cinquantena de transformadors, entre altre material. Per tot plegat, els agents van detenir al responsable de la plantació com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública. El detingut va quedar en llibertat després de declarar a la comissaria amb l’obligatorietat de presentar-se davant del Jutjat en funcions de guàrdia de Figueres quan sigui requerit. | Un detingut per cultivar més de 800 plantes de marihuana a l'interior d'una casa a Biure |
La secretària d'Acció Sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente, ha afirmat aquest dijous que l'acord entre els diferents actors econòmics i el govern espanyol per prorrogar els Expedients de Regulació Termporal d'Ocupació (ERTO) és “a prop”, però ha advertit que “la pilota és a la teulada” del Ministeri de Seguretat Social. La líder sindical ho ha dit a la sortida d'una reunió aquesta tarda amb el Ministeri de Treball i el Ministeri de Seguretat Social. Ara mateix, l'element de “fricció” és el model d'exoneració fiscal, que segons Cruz, està orientat als afectats d'ERTO que surten d'aquesta situació i que “tant empreses com sindicats” creuen que hauria d'estar més dirigit als treballadors que encara hi són. Més enllà d'això CCOO explica que hi ha acord per mantenir el contingut del reial decret del 18 de maig de mesures excepcionals per fer front a la crisi de la covid i per mantenir els ERTO de força major parcials, que permeten poder casar la sortida de les persones en ERTO amb les necessitats de les empreses en funció de la productivitat. També hi ha acord en l'eliminació de l'ERTO de força major total però a canvi es propicia el trànsit d'aquests als de causes objectives, “obrint l'exoneració de quotes” a aquests expedients amb els mateixos percentatges que s'apliquen als ERTO parcials. Aquest és un “element nou” que CCOO reclamava i que, per tant, veu com una mesura “molt positiva”. A banda, patronal, sindicats i govern espanyol també estan d'acord en la prohibició de les hores extraordinàries durant el temps que les persones estiguin en ERTO i en l'externalització de feines. A més, “existeix la possibilitat de millora de protecció” a les persones que van perdre l'ocupació durant la crisi de la covid-19 però que, en canvi, no provenen d'ERTO. Per tot plegat CCOO veu l'acord per la pròrroga dels ERTO “possible” però demana al Ministeri de Seguretat Social que escolti les propostes dels agents socials i sigui “més flexible” en la qüestió del sistema d'exoneracions de la Seguretat Social. | CCOO veu “a prop” l'acord per prorrogar els ERTO però diu que “la pilota és a la teulada” del govern |
La Cambra de Comerç de Palamós dona per fet que aquesta temporada se superaran els 57.000 creueristes de l'anterior malgrat que encara no ha rebut la qualificació de punt Schengen. El president de la Cambra, Pol Fages, assegura que la instal·lació baix-empordanesa "està en ple creixement" i per tant confien que el nombre de companyies també s'incrementaran perquè "es tracta d'una destinació amb grans atractius". "Això és el que busca el sector turístic, un port al costat del municipi", assenyala Fages. Des de la Cambra, però, lamenten la "poca voluntat política" que hi ha per part de l'Estat per tal que Palamós tingui un Punt d'Identificació Frontarera (PIF).Un fet que Fages assegura que "incrementaria les possibilitats comercials". | La Cambra de Palamós dona per fet que el port superarà aquesta temporada els 57.000 creueristes malgrat no ser Schengen |
Es declaren 1.865 casos positius confirmats per PCR i 9 morts ACN Barcelona.-La velocitat de contagi (Rt) ha baixat per sota de l'1 a Catalunya i se situa en 0,94, segons l'últim balanç del Departament de Salut. Fa 24 hores era d'1,07. El risc de rebrot també ha disminuït fins a 163,43, nou punts menys en un dia. En les últimes 24 hores s'han declarat 1.865 nous casos confirmats per PCR de covid-19 (dilluns van ser 630), i la xifra total s'eleva a 138.785. La xifra de casos amb totes les proves és de 163.594 (1.910 més en les últimes hores). Des de l'inici de la pandèmia han mort 13.328 persones per coronavirus a Catalunya, 9 més que en el darrer balanç. Els ingressats als hospitals pugen en 9 persones i ara són 800, dels quals 139 estan a l'UCI, cinc més que fa 24 hores. | La velocitat de contagi baixa per sota de l'1 a Catalunya (0,94) i el risc de rebrot disminueix 9 punts (163) |
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat aquest dilluns als alcaldes del territori el projecte de millora de la carretera C-15. L'actuació, pressupostada en 90 milions d'euros, permetrà desdoblar els trams de major afluència de trànsit. Concretament, entre Vilafranca del Penedès i Capellades s'implantarà un tercer carril, de manera que quedarà una secció de 2+1. Alhora, entre la capital de l'Anoia i Capellades es desdoblarà en ambdós sentits de la marxa, amb el resultat de 2+2.Els treballs arrencarien el 2020 i durarien dos anys. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat aquest dilluns als alcaldes dels municipis per on passa la C-15 el que ha definit com a un "ambiciós projecte". Segons Calvet "aquesta infraestructura té mancances a resoldre que per ara s'afrontaven puntualment però hem cregut oportú afrontar-les amb un projecte de conjunt que permeti disposar de la millor infraestructura en el moment i de la seguretat adequada". Calvet ha reconegut l'augment del trànsit que ha viscut l'Eix Diagonal en els darrers anys, especialment entre Capellades i Igualada. Aquest tram, de set quilòmetres, registra uns 20.000 vehicles diaris i arriba a puntes dels 24.000 durant l'estiu. Així l'actuació preveu el desdoblament per assolir dos carrils en el sentit de la marxa. L'altre gran canvi es farà entre Vilafranca i Capellades, que registra uns 15.000 vehicles diaris. En aquest cas la solució és la implantació d'un tercer carril, és a dir, un 2+1. Així, els trams on es permet avançar passaran del 20% al 50%, fet que permetrà reduir el risc de la maniobra. Paral·lelament, els dos sentits se separaran per una barrera física per evitar els xocs frontals. Pel que fa al tram que uneix Igualada amb Manresa, el menys transitat de tots amb una mitjana de 9.500 vehicles diaris, a hores d'ara no hi ha cap actuació prevista fora de la que ja s'ha realitzat recentment que ha consistit en la col·locació d'una franja central per reforçar la separació dels carrils. No obstant això, Calvet ha assegurat que en cas de fos necessari reforçar-ne encara més la seguretat no descarten col·locar-hi una mitjana "si així s'escau". Obres acabades el 2022 El projecte de millora de la C-15 se sotmetrà a informació pública el proper mes d'octubre. Si tot transcorre segons les previsions, el projecte constructiu s'elaboraria al llarg de 2019 amb l'objectiu que les obres, que tindran una durada aproximada de dos anys, poguessin arrencar el 2020. La necessitat de l'obra Els batlles s'han mostrat satisfets amb la proposta. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha assegurat que es tracta d'una aposta "encertada" i "molt necessària". Per la seva part, l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, ha afegit que suposarà una important millora "en la seguretat". El bus, en estudi Pel que fa a la possibilitat de la creació d'una línia d'autobús que enllaci Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova, Calvet ha avançat que la proposta es troba en "estudi". "A banda de ser una necessitat, suposa també una millora en la lluita contra el canvi climàtic", ha reconegut. | Les millores a la carretera C-15 costaran 90 milions d'euros i arrencaran el 2020 |
La presidenta del grup parlamentari de Cs i portaveu estatal del partit, Inés Arrimadas, no ha volgut aquest dissabte censurar ni criticar que el Govern hagi iniciat els tràmits pe comprar urnes que es podrien fer servir en un eventual referèndum sobre la independència de Catalunya. Lluny de les dures paraules que l'executiu ha rebut de l'Estat o de formacions com el PPC, Arrimadas s'ha limitat a dir que si les urnes "són per a unes eleccions catalanes" veu "perfecta" la seva compra. "Unes eleccions és el necessitem", ha dit, tot afegint que a Cs el que volen "és solucionar aquest problema en unes eleccions, votant, legalment, i és el que s'està esperant". La líder de Cs només ha fet una petita advertència sobre el possible ús de les urnes en un referèndum, però de nou sense veure malament la seva adquisició. "Si són per repetir el 9-N, és una irresponsabilitat enorme. Ja es va fer el 9-N i es van gastar 13 milions de tots els catalans, espero que no tinguin la irresponsabilitat de tornar-ho a fer", ha conclòs. Amb tot, Arrimadas s'ha centrat en animar el Govern a convocar noves eleccions al Parlament per "solucionar" el conflicte català. Per a Cs, aquesta és l'única via possible. I tant és així que Arrimadas considera que l'anunci de la compra de les urnes i la seva pròpia adquisició s'ha fet perquè "Convergència, ERC, i la CUP estan ja en campanya també". "No podem descartar que les urnes siguin per unes eleccions catalanes, que seria molt bona notícia", ha insistit. Forcadell davant el TSJC D'altra banda, preguntada per la declaració que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres de la Mesa hauran de fer a partir de dilluns dvant el TSJC, Arrimadas ha considerat que és "una pena" que hagi de ser així. "Tant de bo a Catalunya els polítics sabessin que s'han de comportar com qualsevol altre ciutadà i respectar les lleis i les resolucions judicials. Aquesta situació no la tindríem. A mi m'encantaria tenir una presidenta del Parlament que no estigués imputada i que representés a tots els ciutadans, però no és així", ha lamentat. Arrimadas ha fet aquestes declaracions en una atenció als mitjans des la Feria de Abril de Catalunya, per on aquest dissabte al vespre té previst passar la presidenta d'Andalusia i candidata a les primàries del PSOE, Susana Díaz. La líder de Cs ha preferit no comentar les polèmiques del debat socialista, però si ha volgut posar l'accent en la situació d'enfrontament que viu el partit. "Nosaltres no entrem a valorar les crisis internes d'altres partits. És una crisi molt evident i volem respectar des de fora aquestes situacions", ha sentenciat. | Arrimadas no censura la compra d'urnes i anima el Govern a fer-les servir convocant eleccions |
La Fundació Dexeus Dona ha fet 105 operacions per reconstruir el clítoris de dones que han patit mutilació. Les intervencions es realitzen des del 2007 a través del programa gratuït de reconstrucció genital per a dones que han patir una ablació i que resideixen a l'estat espanyol. Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de febrer, aquest dijous, Dexeus ha donat a conèixer les dades actualitzades del programa liderat pel doctor Pere Barri Soldevila, que va ser el primer metge que va realitzar aquesta intervenció a l'Estat. La mitjana d'edat de les dones és 28 anys i el 65% viuen a Catalunya (68); la resta, en altres ciutats de l'Estat. En el marc del programa, s'han fet 161 visites. De les dones que han estat operades a Dexeus Dona del 2007 al 2019, 38 viuen a les comarques barcelonines; 22, a les gironines; 7, a les lleidatanes i 1, a les tarragonines. Per països d'origen, un 23% ha nascut a l'estat espanyol; un 24%, al Senegal; un 10%, a Mali i un 10%, a Gàmbia. La resta procedeixen majoritàriament d'altres països africans, com Costa de Marfil, Guinea-Bissau, Nigèria, Burkina Faso, Etiòpia, Egipte, Ghana i Kènia. El 2019, Dexeus va operar 8 dones: 4 viuen a Catalunya (3 a les comarques barcelonines i 1 Lleida). La resta són d'altres ciutats de l'Estat. L'operació dura menys d'una hora i consisteix a reconstruir anatòmicament el clítoris i altres òrgans afectats, així com recuperar-ne l'aspecte i capacitat sensitiva. S'aconsegueix en més del 75% dels casos. L'ablació deixa greus seqüeles físiques i psicològiques. A més de la cirurgia, el centre ofereix una visita de suport psicològic abans i després de la intervenció. El programa de reconstrucció va ser una iniciativa pionera a l'Estat, que ha contribuït a donar visibilitat a la mutilació genital femenina. | Dexeus fa 105 operacions de reconstrucció de clítoris des del 2007 a dones que han patit mutilació |
El magistrat de l'Audiència Nacional José de la Mata, instructor del cas 3%, investiga per blanqueig de capitals dotze exalts càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) entre els quals els exconsellers Felip Puig, Irene Rigau, Jordi Jané i Pere Macias. De la Mata ha obert una peça separada per investigar si donacions en efectiu que els investigats van fer al partit "poguessin constituir actes d'aflorament de diners procedents de delicte, amb la finalitat de finançar il·lícitament el partit CDC", diu la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ACN. A banda dels exconsellers, De la Mata també investiga Carles Flamerich, Marc Guerrero, Víctor Vila, Jordi Moltó, Gloria Renom, Xavier Crespo, Montserrat Candini i Eduard Freixedes. | El jutge del 'cas 3%' investiga els exconsellers de CDC Felip Puig, Irene Rigau, Jordi Jané i Pere Macias per blanqueig |
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que ja té pensades "algunes dates" per celebrar el referèndum perquè és la seva "obligació". En una entrevista al diari 'El Punt Avui' que es publicarà diumenge, el president de la Generalitat ha assegurat que "no contemplem un altre escenari que no sigui votar; no estem treballant en una alternativa". "Serà molt gros si no ens deixen votar", ha afegit. "Ens preparem per votar; no per no votar", ha subratllat. A més, ha advertit que "no hi renunciarem perquè no tenim dret a renunciar-hi". "L'únic que hi pot renunciar és el poble de Catalunya retirant-nos la confiança", ha reblat. Puigdemont ha explicat que se sent "expulsat d'Espanya" i ha recordat la via judicial oberta contra el procés. "Al Palau de la Generalitat ja hem firmat fins a cinc advertiments judicials, que són com posar una vena a la ferida per allò que anem a fer". Són un indicador de la poca salut de la democràcia espanyola", ha subratllat Carles Puigdemont. Pel que fa a les pressions de l'Estat espanyol, Puigdemont es mostra confiat i afirma que no els fan replantejar els ideals sobiranistes mentre continua mostrant la seva "voluntat d'anar fins al final". El president de la Generalitat ha assegurat que tot i certes advertències del PP de recórrer a l'ús de la força, "són amenaces que no són tan senzilles de portar a terme" com es pensen. Respecte a la validesa de la consulta, Puigdemont ha destacat que "qui fa vàlid el referèndum no és el govern que l'organitza, independentment de si hi ha o no un acord amb l'Estat". "Si la validació que fem entre tots és suficient, i en això els ajuntaments són absolutament determinants, aquest és un referèndum vàlid, que és el que accepta tothom", ha afegit. | Puigdemont diu que ja té pensades "algunes dates" per al referèndum |
La Guàrdia Civil que s'ha presentat aquest dimarts a diferents dependències dels Mossos d'Esquadra per buscar-hi comunicacions relacionades amb l'1-O ja han marxat del complex central de Sabadell i de la comissaria de Girona. Els agents, vestits de paisà i amb cotxes no logotipats, han entrat a les sales de comandament per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que instrueix la causa que afecta Josep Lluís Trapero, destituït del càrrec de major dels mossos pel govern espanyol. A Sabadell, s'hi ha desplaçat tres vehicles de la Guàrdia Civil. Un hi ha arribat abans de les deu del matí i els altres a un quart de dotze. Els agents han abandonat la seu central de la policia de catalana a dos quarts de quatre de al tarda. En el cas de Girona, mitja dotzena d'agents han arribat en tres cotxes poc després de les nou del matí i han marxat a les quatre de la tarda. | La Guàrdia Civil marxa del complex central de Sabadell i de Girona després de recollir comunicacions de l'1-O |
Arrenca la negociació definitiva entre Acciona i la plantilla als Serveis Territorials del Departament de Treball per determinar el futur de la principal subcontractada de Nissan i dels seus 500 treballadors. Aquest dimecres acabava el termini del període de negociacions per l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) però les dues parts es van emplaçar a continuar negociant aquest divendres. A l'entrada de la reunió, els sindicats s'han mostrat esperançats amb la mediació després que a la reunió es manifestés que Acciona i Nissan estaven mantenint contactes. Tot i això, també s'han mostrat cautelosos i han tornat a reclamar la retirada de l'ERO i començar a parlar del futur i unes condicions econòmiques en la línia de l'acord de Nissan. Un centenar de treballadors de l'empresa multiserveis s'han concentrat a les portes de la seu de Treball per pressionar Acciona i reclamar una solució que eviti els acomiadaments i garanteixi un futur per ells en la reindustrialització dels terrenys de la Zona Franca a partir de finals del 2021, data en la qual està prevista el tancament de Nissan. | Arrenca la negociació definitiva del període de consultes de l'ERO d'Acciona al Departament de Treball |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.