text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
El representant permanent davant de la Unió Europea, Amadeu Altafaj, ha defensat aquest dilluns que segueix representant “al 100% i amb més determinació que mai” al govern de la Generalitat “davant de tots els interlocutors europeus”. En declaracions a la premsa, Altafaj ha assegurat que segueix amb “normalitat” les seves funcions “tret de l’ús de la denominació representant permanent”. “Si en lloc de representant permanent m’he de dir representant general, delegat permanent o representant a seques serà una qüestió semàntica que demostra l’absurditat a què s’arriba en algunes d’aquestes causes judicials”, ha lamentat. Altafaj ha assegurat que la decisió del Tribunal Superior de Justícia “no sorprèn atesa la seqüència de decisions judicials” sobre Catalunya dels darrers mesos i anys. “Només s’ha estimat en part la reclamació de l’Estat espanyol, l’únic que queda suspès cautelarment és l’ús de la denominació representant permanent. No es qüestionen ni que el govern de la Generalitat tingui representant davant de la UE, ni totes les tasques que tinc atribuïdes”, ha remarcat. Segons Amadeu Altafaj, “el problema està en la paraula permanent” però a la vida “només hi ha una cosa permanent, que és la mort”. “Ja ho havia assumit, que cap càrrec és permanent, sobretot un càrrec decidit per un govern amb un mandat polític”, ha ironitzat Altafaj. “L’absurditat més gran, la de fons, i aquesta no fa riure, és que en lloc de fer política el govern espanyol utilitzi el sistema judicial per amagar-se d’allò que hauria de fer, que és política”, ha afirmat. | Altafaj: “Segueixo representant al 100% i amb més determinació que mai al Govern” |
Desconcert i decepció entre alguns dels extreballadors de Le Porc Gourmet que aquest dimecres al matí han intentat accedir a l'escorxador osonenc per reincorporar-se al seu lloc de treball. Segons el pacte signat fa un parell de setmanes entre CCOO i el Grupo Jorge -propietari de Le Porc Gourmet-, a partir del 31 de juliol l'empresa es comprometia a deixar de treballar amb les anomenades falses cooperatives i iniciava un període de laboralització dels treballadors que es podia allargar fins a finals d'any. El pacte també incloïa la readmissió dels treballadors acomiadats en el si del conflicte, però quan aquest matí s'han disposat a entrar de nou a l'empresa, no ho han aconseguit. L'advocat de Càrnies en Lluita, Toni Iborra, ha denunciat "l'absentisme total de la direcció de l'empresa davant el conflicte laboral". Segons el lletrat, el pacte es va vendre com una solució, però si no es compleix, quedarà en "'paper mullat". | Alguns extreballadors de Le Porc intenten reincorporar-se a la feina tal com recollia el pacte, però no els deixen entrar |
Més d'un centenar de treballadors del Departament de Justícia han tallat aquest dijous durant un quart d'hora la Gran Via amb Roger de Llúria per exigir l'alliberament del titular d'aquesta conselleria fins que va ser destituït, Carles Mundó, i dels altres membres del Govern a la presó per ordre de l'Audiència Nacional, així com dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 'Llibertat, presos polítics' i 'Mundó, conseller' han estat dues de les proclames que més han entonat els treballadors, que han desplegat una pancarta amb el rostre dibuixat de Mundó i un crespó groc i on es podia llegir 'Llibertat Govern, llibertat Jordis, us volem a casa'. La protesta s'ha fet coincidir amb la declaració al Tribunal Suprem de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de part de la Mesa, investigats també per rebel·lió, sedició i malversació. | Treballadors de Justícia tallen la Gran Via per demanar l'alliberament de Mundó, els altres consellers i els 'Jordis' |
L'encara vicepresident de la Diputació de Barcelona i candidat d'ERC a la presidència de l'ens, Dionís Guiteras, ha apel·lat aquest divendres a la responsabilitat de JxCat i ha explicat que fins la data de constitució de la Diputació de Barcelona intentaran "revertir" l'acord de govern a la corporació del PSC i JxCat. En declaracions a l'ACN, Guiteras ha indicat que els republicans estan oberts fins l'últim dia a pactar amb la formació de l'expresident Carles Puigdemont però ha avisat que "han de voler-ne parlar". En aquest sentit, ha lamentat que JxCat hagi decidit pactar amb el PSC quan en una reunió ERC "els havia garantit la majoria per tirar endavant la presidència i el govern". Per això Guiteras ha atribuït la decisió de pactar amb el PSC enlloc d'ERC "quan havia les mateixes condicions i possibilitat de millorar-les" a les batalles internes de JxCat i al fet que en alguns sectors donar la presidència a ERC els sembli "horrible". ERC acusa JxCat de plantar-los en una reunió amb els Comuns Guiteras ha explicat a l'ACN que aquest matí s'han reunit amb el president del PDeCAT, David Bonvehí, i el secretari d'organització de la formació, Ferran Bel, i que els republicans els han presentat una proposta de vicepresidència primera i l'àrea de territori. "Ha estat una primera proposta per poder debatre i tenir una contraoferta", ha explicat. En aquesta trobada ERC ha dit a l'equip de JxCat que podia "garantir la majoria (amb Comuns i Tots per Terrassa) i tirar endavant la presidència i el govern". Per això, s'han emplaçat a reunir-se a la tarda conjuntament amb els Comuns, però JxCat no s'ha presentat a la trobada i els ha anunciat el pacte amb el PSC. El també alcalde de Moià ha lamentat que JxCat no els hagi fet "retorn" de la proposta i s'ha preguntat si l'acord amb el PSC té l'aprovació del president de la Generalitat, Quim Torra, i del líder de JxCat, Carles Puigdemont. "A igual condicions de negociació s'estimen més un pacte amb el PSC que amb ERC", ha criticat. Ha al·legat que la decisió es pot haver donat per la "batalla interna" de JxCat amb, per una banda, el sector partidari de pactar amb el PSC, i de l'altra el que "els sembla horrible" fer president de l'ens un candidat republicà. Preguntat sobre la posició dels Comuns, Guiteras ha reconegut que tenien "clar" que hi havia d'haver un govern a la Diputació "estable" que garantís el "reequilibri territorial" i que eren conscients de la importància de la Diputació de Barcelona. "Els comuns estaven disposats a parlar-ne, però on havíem de dialogar, JxCat no s'ha presentat", ha subratllat. Tot i dir que compta amb la honestedat de les persones, Guiteras ha reconegut que el fet que JxCat els hagi dit que "no hi havia res tancat" durant la reunió i que hores després els hagi plantat perquè ja tenien un acord, els porta a "rumiar que potser si que hi havia altres pactes ja fets que no havien dit". També ha suggerit que a la batalla interna de JxCat "guanya algú que no vol anar en la mateixa direcció que s'ha anat fins ara". "L'estratègia de JxCat és de mirada curta" Sobre la possibilitat que a partir d'aquest fet es vegin perjudicades les relacions entre els dos socis de Govern, Guiteras ha evitat pronunciar-se però ha recordat que ERC "és un partit seriós" i "responsable que mira més enllà". Ha dit que amb aquest pacte es veu com l'estratègia de JxCat "és de mirada curta". "Quan arribin les sentències algú haurà de dir el què", ha apuntat. Així, ha dit que l'acord demostra una situació "simptomàtica" i que "no som nosaltres els que ens movem sinó que són ells". "Nosaltres pensem com aconseguir majories socials a favor del canvi que necessita el país, que acabi la repressió i que la manca de drets i llibertats a l'Estat es pugui superar", ha sentenciat. "Ells ho han de justificar" Finalment, Guiteras ha lamentat que el nou acord contradigui el que s'ha fet fins ara. També s'ha preguntat com entendrà la ciutadania que votava a les municipals a certs partits que ara faran president de la Diputació de Barcelona "a una persona del 155". "No som ningú per jutjar-ho, son ells els que ho han de justificar", ha conclòs. | ERC apel·la a la "responsabilitat" de JxCat i confia en "revertir" el pacte amb el PSC per a la Diputació de Barcelona |
L'investigador Oriol Mitjà assegura que l'única manera d'assolir el "risc zero" de contagi del coronavirus al Mobile World Congress és ajornant el congrés "uns mesos", segons ha explicat en declaracions a l'ACN. "Una sola introducció tindria una probabilitat d'entre el 20% i el 30% de causar un brot", ha avisat l'investigador. Mitjà, professor de malalties infeccioses i salut global, recorda que la infecció és lleu i té una taxa de mortalitat de només el 0,2% fora de la Xina, semblant a la grip epidèmica. Per contra, el virus és molt contagiós i es pot propagar fàcilment si no es prenen les mesures preventives adequades. Si es fa, assegura, seria "raonable" mantenir el congrés tot i que caldria aclarir qui hauria d'assumir aquests costos. Mitjà ha obert el debat a les xarxes socials, amb un fil a Twitter on ha alertat que entorns "confinats i abarrotats" com ara una conferència són "ideals" per a la transmissió de virus respiratoris, i un cop s'ha produït un cas, "és gairebé impossible aconseguir el control mitjançant la recerca de contactes". En aquest sentit, insisteix que el cost d'ajornar o renunciar al Mobile és inferior al d'haver de controlar una "potencial epidèmia". "Per cert, qui pagaria les despeses del control de l'epidèmia? GSMA o l'ICS?", s'ha preguntat l'investigador. Segons Mitjà, l'Ajuntament de Barcelona i el Mobile han de buscar l'assessorament d'experts per prendre la decisió. "No hi ha una decisió correcta o incorrecta però si que cal considerar els riscos i decidir basant-se en el risc i no en la por o l'alarma social", ha explicat l'investigador. Aquests riscos, detalla, depenen de si hi ha més casos nous a la Xina –actualment en són 4.000 nous cada dia– i de quants viatgers aterrin al país. "En el cas del Mobile, amb un 10% de participants xinesos, no és impensable imaginar que almenys una persona pugui ser infecciosa", detalla. En cas que això passi, els models matemàtics sobre aquesta malaltia indiquen que amb una única persona, les possibilitats de provocar un brot són del 20%. Amb tres, les probabilitats serien ja del 50%. Amb l'ajornament del MWC, les previsions són que el brot a la Xina "minvi" gràcies a les mesures de control que s'estan impulsant i que a partir del mes de març hi hagi una "desacceleració" de la seva expansió: "Hi ha molta incertesa, però si el Mobile s'aplacés uns mesos és possible que no hi hagués tants casos en origen que poguessin venir" Una malaltia lleu Amb tot, Mitjà recorda que el coronavirus és una malaltia respiratòria lleu, com la grip, i que afecta de manera més virulenta les persones més febles, com les persones grans o que acumulen altres patologies. "Individualment no t'has de preocupar però a escala global l'objectiu de salut pública és intentar que no es propagui per tot el món", explica. | ACTUALIZACIÓ:L'investigador Oriol Mitjà insta a ajornar el Mobile si es vol assolir el "risc zero" de contagi del coronavirus |
El diputat de Junts pel Sí (JxSí) Lluís Llach ha volgut tancar la polèmica generada per les seves afirmacions assegurant que la Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de transitorietat jurídica. Durant un acte a Girona, Llach ha tirat d'ironia per treure importància a l'afer i ha dit, literalment: "Últimament dius una cosa i brr, brr, brr!", en referència al rebombori polític que s'ha generat. Llach, que a la seva arribada ha refusat atendre els periodistes, s'hi ha referit durant el torn de preguntes amb el públic del #BirresCrítiques, organitzades pel mitjà independent El Crític. Durant la seva intervenció, el diputat i cantautor també ha assegurat que si en el referèndum guanya el 'Sí', el Parlament no es dissoldrà automàticament, sinó que continuarà treballant per implementar la independència. "I serà aleshores quan entre tots haurem de decidir el país que volem", ha subratllat. | Llach treu importància a la polèmica generada per les sancions als funcionaris que no acatin la llei de desconnexió |
L'exidirectora general del Palau de la Música Rosa Garicano ha assegurat aquest dijous que ella mai va sospitar que Millet i Montull desviaven fons de l'entitat a les seves butxaques o que CDC es finançava irregularment a través del Palau, ja que la situació econòmica del Palau era molt bona i Millet era un home reconegut públicament. "Com havíem de sospitar, si tot anava de meravella, si el nostre president era vicepresident de la comissió de control de La Caixa, i l'Ajuntament de Barcelona li anava a donar la medalla d'or de la ciutat?", s'ha preguntat. Així, ha dit que mai va veure ni sospitar que es moguessin tants diners en efectiu, i ha opinat que "si van fer alguna trama no ho devien fer davant del comitè executiu" del Consorci, on ella assistia. "Qui ho manava tot era Millet, allà no pestanyejava ningú sense que ell ho sabés, era un super president, ho volia controlat tot", ha explicat. Garicano ha negat conèixer l'extresorer de CDC Carles Torrent, mort el 2005, i ha dit que ha conegut a Osàcar durant el judici. De Ferrovial, ha dit que, segons li constava, pagava poc menys de 200.000 euros anuals com a membre d'honor del patronat i com a patrocinador del concert inaugural de temporada. Preguntada pel fiscal per altres pagaments que feia la constructora a l'entitat, ha dit que l'àrea de Presidència, o sigui Millet, aconseguia patrocinis sense comentar-li a ella, però no va percebre que tingués majors contraprestacions de les que li pertocarien. "Era molt introvertit, no m'ho explicava tot", ha assegurat. Tampoc el seu interlocutor a Ferrovial, Juan Elizaga, també acusat, li va dir que aportessin més diners dels que a ella li constaven. Tampoc tenia gaire relació amb Jordi ni Gemma Montull. Garicano ha explicat que ella gairebé no tenia poder de decisió dins del Palau, sinó que només era una de les vocals de l'Orfesó, no tenia vot dins del Consorci i a la Fundació es dedicava només al mecenatge, patrocini, màrqueting, publicitat i relacions públiques. El 2007, però, la van nomenar patrona i membre de la comissió delegada de la Fundació. Cobrava sou del Consorci i de la Fundació, de poc més de 100.000 euros anuals nets, incloent la part fixa i la variable en funció dels patrocinis obtinguts. Tot i el càrrec de directora general, ha dit que mai ha tingut "poders, ni firma, ni targeta de crèdit, ni responsabilitats econòmiques ni poder de decisió". | L'exdirectora general del Palau: "Com havíem de sospitar, si tot anava de meravella?" |
L'associació Servidors.cat ha demanat als Serveis Jurídics de la Generalitat que impugnin la destitució de la cap de comunicació dels Mossos d'Esquadra, Patrícia Plaja, per haver fet una piulada crítica amb la sentència de la Manada des del seu compte personal. Des d'aquest col·lectiu de treballadors públics també reclamen al Síndic de Greuges que iniciï una actuació d'ofici i avisen que sol·licitaran la informació pública per saber quin càrrec ha acordat el cessament. A més, han fet una crida a tots els servidors públics a través de les xarxes socials perquè publiquin comentaris en solidaritat amb Patrícia Plaja. La destitució de Plaja es va fer pública aquest dissabte i la prefectura dels Mossos d'Esquadra la van justificar per "una piulada en la qual posava en dubte el poder judicial". En el tuit, que va ser esborrat poc després de ser difós, Plaja deia que "el problema no és un jutge ni el vot particular", i que segons ella, "el que falla és el poder judicial, una vegada més". L'associació Servidors.cat ja havia denunciat que els treballadors públics de la Generalitat tenen "por" de ser destituïts a l'hora de "fer comentaris a Twitter, parlar amb els mitjans, fer rodes de premsa o assistir a determinats actes". "La gent està molt preocupada perquè no saben si demà els tocarà a ells", va avisar la seva presidenta, Yolanda Hernández, en declaracions a l'ACN. | Servidors.cat demana a la Generalitat que impugni la destitució de la cap de comunicació dels Mossos |
26 cooperatives agràries amb secció de crèdit, de les comarques de Lleida i Tarragona, s'han unit en una plataforma per mostrar el seu rebuig a la creació del fons cooperatiu aprovat pel Govern per finançar la liquidació de les seccions de crèdit. Aquestes entitats, que representen un terç de les cooperatives amb secció de crèdit del país, es neguen a haver d'aportar a aquest fons de forma obligatòria el 3% del seu passiu i asseguren que la finalitat amb què s'ha creat és per aportar diners al préstec de 10 milions d'euros a què es va comprometre la FCAC per retornar els estalvis a la Cooperativa Agrícola de Cambrils. Des de la plataforma rebutgen que les cooperatives que "han fet les coses bé ara hagin d'arreglar els mals endreços d'altres" i han anunciat que presentaran un recurs contenciós administratiu reclamant que s'aturi la posada en marxa d'aquest fons cooperatiu i també estudien la possibilitat de plantejar un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta mesura. | Front comú de 26 cooperatives agràries contra el fons cooperatiu per salvar les fallides de les seccions de crèdit |
L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez ha demanat que la reforma del Codi Penal per modificar el delicte de sedició serveixi per "eliminar-lo" i no per "abaratir-lo". En una entrevista al 'FAQs' de TV3, el líder sobiranista empresonat ha argumentat que aquest delicte "és utilitzat pel poder per controlar la població i sotmetre les demandes de llibertat" i ha defensat, per tant, que "quedi fora" del Codi Penal. Sànchez ha matisat que, encara que els trauria de la presó, aquesta no és "la millor solució", sinó que ho és l'amnistia. D'altra banda, el també líder de la Crida Nacional per la República ha augurat que l'espai de JxCat estarà reordenat "relativament aviat" i s'ha mostrat optimista que "en les properes setmanes" puguin fer-ho públic. Sobre aquesta reordenació, Sànchez ha insistit en la figura de Carles Puigdemont per exercir el lideratge i ha explicat que la situació ha estat "molt extrema" i això ha fet que "l'encaix no hagi estat fàcil". Tot i això, ha confiat que l'endreça permetrà aglutinar espais "des d'una mirada transversal". Sànchez ha reconegut que els noms de JxCat i la Crida tenen "un pes important" però que "els problemes no vindran per les marques". "No serem esclaus d'un nom ni d'una personalitat jurídica concreta", ha insistit. Taula de diàleg Durant l'entrevista, Sànchez també s'ha referit a la taula de diàleg entre governs i ha confiat que "serà una oportunitat que s'aprofitarà". El líder de la Crida també ha volgut remarcat que el president de la Generalitat, Quim Torra, "està indubtablement pel diàleg" i ha explicat que, si el govern espanyol aposta pel diàleg, hi pot haver "recorregut". Tot i això, Sànchez ha lamentat que el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, no acordés amb Torra la data de la trobada. "No és correcte que els governs que han de dialogar ho facin a través els mitjans", ha criticat. El líder de la Crida ha defensat participar a la taula perquè es faria "un flac favor" si no hi anessin, però ha advertit que no s'hi pot ser "amb el lliri a la mà". A més, ha remarcat que cal, a banda de potenciar el diàleg, que tant ANC com Òmnium "mantinguin la societat mobilitzada", encara que no ha detallat en què s'hauria de concretar aquesta mobilització de la ciutadania. "Potser alguns demanaven la DUI pensant que hi hauria eleccions" Sànchez ha reivindicat el diàleg davant de la unilateralitat, que ha recordat que, tot i ser una opció, només es pot exercir "com a últim recurs" i sabent que "es pot desplegar amb fortalesa". En aquest sentit, ha lamentat que a la declaració unilateral d'independència de l'octubre del 2017 s'hi arribés per "decisions de desunió" de l'independentisme i de "tacticisme electoral d'alguns", per afegir, posteriorment, que es referia a ERC. "Va passar el que passa massa sovint, les eleccions porten a una rivalitat excessiva i tothom vol treure avantatges sobre els escenaris a produir", ha continuat l'expresident de l'ANC, que ha dit que "potser alguns demanaven la DUI pensant que hi hauria eleccions". Article 100.2 D'altra banda, Sànchez, en aplicació de l'article 100.2, sortirà tres dies a la setmana per poder fer serveis de voluntariat. L'expresident de l'ANC ha explicat que, en el seu cas concret, el servei se centrarà en una entitat de l'àrea de Barcelona que té cura de famílies en situació de pobresa i, especialment, dels infants d'aquestes famílies i del seu acompanyament escolar. | Sànchez demana que la reforma del Codi Penal serveixi per "eliminar" i no per "abaratir" el delicte de sedició |
La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha explicat aquest dimecres que, seguint el full de ruta sobiranista, el Parlament aprovarà una "declaració d'intencions" d'aquí a 18 mesos, a partir de la qual es convocaran unes eleccions constituents. Tot i la insistència de la premsa, la portaveu ha evitat aclarir si Catalunya es proclamaria o no independent en aquesta declaració i s'ha limitat a recordar que el procés no es culminaria fins el referèndum de la Constitució. "Una declaració d'intencions que, en la mesura que és prèvia a unes eleccions constituents, es pot adjectivar com es vulgui. Nosaltres no parlem d'unilateralitat", ha subratllat. Tot i les diferències entre el que diu Munté i el que, per exemple, explicava dimarts Marta Rovira al Parlament, la consellera ha assegurat que al Govern i a JxSí hi ha "cohesió total". El programa electoral de Junts Pel Sí explica que, un cop estiguin a punt les estructures d'Estat necessàries per a la desconnexió i s'hagin enllestit les lleis pertinents, "es procedirà a la proclamació de la independència, a partir de la desconnexió respecte de l'ordenament jurídic espanyol vigent". "Immediatament després de la proclamació, el Parlament aprovarà la llei de transitorietat jurídica", s'hi afegeix. Aquest dimecres, Munté ha evitat parlar de declaració d'independència i ha explicat que d'aquí a 18 mesos el Parlament aprovarà una "declaració d'intencions". "Estem dient el mateix", ha subratllat Munté. "És evident que estem treballant per disposar d'un estat independent. No ens fa cap por reconèixer-ho", ha recalcat. Segons la portaveu de l'executiu, no existeix cap dissonància entre el que ella expressa i el que diu el programa de JxSí, la declaració del 9-N o el que han dit públicament Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Marta Rovira. La portaveu parlamentària de Junts pel Sí explicava aquest passat dimarts que "abans" dels divuit mesos previstos per la legislatura, el Parlament aprovarà una "declaració d'independència" i "simultàniament o successivament" aprovarà les lleis de transitorietat jurídica, la del procés constituent i la de les estructures d'estat de la Hisenda pròpia i la Seguretat Social. "Parlem d'una declaració que ens porta a unes eleccions constituents per fer una Constitució d'un estat independent. No hi veig cap contradicció ni amb les paraules de Marta Rovira ni amb els de cap altra persona", ha insistit la portaveu de l'executiu. Segons ella, el debat sobre una possible disparitat de criteris pel que fa a la declaració és tan "estèril" com el que fa referència als mesos que s'hauria d'allargar la legislatura, que va ser protagonista mediàticament fa tot just una setmana. En tot cas, Munté ha refermat el compromís de l'executiu amb el full de ruta independentista i ha recordat que el procés no es culminarà fins que els ciutadans tornin a les urnes per votar en el referèndum de la Constitució. La consellera de la Presidència no ha aclarit si la "declaració d'intencions" significaria la proclamació de facto de la República Catalana o si aquest pas hauria d'esperar al resultat del referèndum. | Munté preveu una "declaració d'intencions" d'aquí a 18 mesos però evita aclarir si Catalunya ja seria independent |
La Sala III del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha avalat els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) que pretenien deixar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín sense els escons d’eurodiputats perquè no havien assistit presencialment a la seva seu per acatar la Constitució Espanyola. Malgrat aquella decisió de la JEC, el Parlament Europeu va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El Suprem obvia aquesta jurisprudència i sosté que les decisions de la JEC “s’han aplicat amb tota correcció” i no tenen al darrere “motius polítics”. Els magistrats de la Sala III han dictat dues sentències on desestimen els recursos plantejats per Puigdemont i Comín contra els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) del 13 i 0 de juny del 2019 on aquest organisme comunicava al Parlament Europeu que deixava vacants els seus escons fins que no prestessin acatament presencial de la Constitució Espanyola a la seva seu. La JEC els va denegar la inclusió a la llista d’electes que va remetre a la cambra europea, però el Parlament Europeu els va acreditar com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que reconeixia la condició d’eurodiputat i la immunitat d’Oriol Junqueras des del moment en què es van proclamar els resultats de les eleccions europees, el 13 de juny. Ara el Suprem fa cas omís a aquesta decisió de la justícia europea i sosté que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè “s’ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General” i “no ha discriminat els recorrents ni incorregut en cap arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals”. Segons les sentències de Suprem, la JEC “no ha obrat per motius polítics contra ells” i els seus acords no constitueixen “cap persecució”. Cas omís a la jurisprudència del TJUE Els magistrats sostenen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen “ni un sol precepte” que demostri que la justícia europea els empara, i per contra “ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al Dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament a la Constitució”. Insisteixen en la constitucionalitat del requisit d’acatar la Constitució, que segons els magistrats és una condició que “o es pot reduir a una mera formalitat intranscendent”. Contra el seu propi argument, el tribunal sosté que és “improcedent” plantejar cap qüestió prejudicial al propi TJUE, encara que ho hagin demanat tan els advocats de les defenses com la pròpia Fiscalia, els lletrats del Congrés dels Diputats i la mateixa Junta Electoral Central. El motiu, segons el propi Suprem, és que el Parlament Europeu ja ha reconegut Puigdemont i Comín com a eurodiputats i per tant “fos quin fos el pronunciament del TJUE no tindria cap rellevància per a les pretensions substantives dels recorrents” perquè “és notoro que han estat reconeguts com a membres del Parlament Europeu i que com a tals estan exercint els seus càrrecs”. La sentència del TJUE El Tribunal de Justícia de la UE no es va pronunciar directament sobre la compatibilitat del jurament de la Constitució amb la legislació europea. Tanmateix, de manera implícita va rebutjar que sigui un requisit imprescindible per obtenir la condició d'eurodiputat, ja que va defensar que aquesta s'adquireix amb la proclamació dels resultats oficials. La publicació dels resultats és prèvia al jurament de la Constitució. El TJUE va defensar que aquesta interpretació "es basa en el principi de la democràcia representativa". | El Suprem avala l’acord de la JEC que va pretendre deixar Puigdemont i Comín sense escó d’eurodiputats |
La Comissió Europea creu que els augments d’impostos anunciats pel govern espanyol divendres passat per recaptar 7.500 milions d’euros addicionals van “en la bona direcció”. En una roda de premsa a Brussel·les durant l’Eurogrup, el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ha celebrat les mesures, que li ha explicat Luis de Guindos, i ha indicat que ara esperen rebre una versió actualitzada dels pressupostos pel 2017. En un comunicat, l’Eurogrup adverteix que Espanya, amb els comptes que va presentar a l’octubre, està en “risc d’incomplir” les exigències del dèficit i li demana que enviï “el més aviat possible” una actualització dels números. “Hem mantingut un intercanvi d’opinions amb De Guindos, que ens ha anunciat les mesures previstes que s’han decidit, i pensem que van en la bona direcció”, ha dit Moscovici al ser preguntat per l’augment de l’impost de societats, dels impostos especials de l’alcohol i el tabac i del nou impost sobre les begudes ensucrades. “Ara estem esperant el projecte definitiu de pressupostos”, ha recordat el comissari d’Afers Econòmics. De fet, el comunicat de l’Eurogrup sobre els projectes pressupostaris dels països de l’Eurozona recorda que Espanya “està en risc d’incomplir” les exigències de Brussel·les en matèria de dèficit. “Convidem Espanya a implementar les mesures necessàries per garantir que els requeriments es compleixen”, asseguren els ministres, que diuen que cal enviar “un pla pressupostari el més aviat possible”. | La CE creu que els augments d’impostos del govern espanyol per reduir el dèficit van “en la bona direcció” |
La Policia Local d'Amposta ha detingut un home de 21 anys com a presumpte autor d'un robatori a Amposta en un bar d'Amposta. Segons el relat policial, el jove volia accedir a l'interior de l'establiment, ubicat a la cèntrica avinguda de la Ràpita. L'arrest del presumpte autor de l'assalt va ser possible gràcies la col·laboració ciutadana, segons ha manifestat la mateixa policia local. | Detingut un jove pel robatori amb força a un bar d'Amposta |
L'Ajuntament de Blanes (Selva) ha emès un decret d'alcaldia instant a la discoteca Arena a avançar l'horari de tancament, de les sis a les quatre de la matinada, per acabar amb els aldarulls i baralles que es produeixen als barris dels Pins i la Plantera. Aquesta és la segona vegada que el consistori pren aquesta mesura, que ja es va aplicar l'any 2017, tot i que en aquesta ocasió va afectar tres locals més i enlloc de tres mesos tindrà una vigència de nou. La restricció s'haurà d'aplicar amb caràcter immediat. Fa temps que els veïns de la zona es queixen de problemes però la decisió s'ha precipitat després que la nit del 10 a l'11 de setembre hi haguessin diversos incidents. La situació va obligar a fer-hi una intervenció policial, que va acabar amb càrregues contra els agents. Entre els mesos de gener i setembre d'aquest anys s'han registrat 71 baralles i aldarulls als carrers de l'entorn de la discoteca Arena davant dels 57 que es van produir l'any 2016 i els 44 de 2017, quan durant tres mesos es va restringir l'horari d'obertura del local. Els problemes que hi va haver la vigília de l'11 de setembre, però, han precipitat la decisió i l'Ajuntament ha emès aquest dimecres un decret d'alcaldia en el qual estableix que l'establiment haurà de tancar portes, durant nou mesos, a les quatre de la matinada. Durant aquella nit, l'afluència de públic va ser molt superior a la que s'esperava i la Policia Local de Blanes va haver d'intervenir en una trentena d'ocasions per molèsties per aglomeració de gent, consum d'alcohol a la via pública, baralles, trencament de vidres, un petit incendi, danys a vehicles, orinar al carrer però també es va produir "càrregues contra els agents i desobediència". Pocs dies després, l'alcalde, Mario Ros, es va reunir amb el director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona, Albert Ballesta, juntament amb representants municipals, dels Mossos i de la Policia Local. Durant la trobada, segons el consistori, van constatar els principals problemes de seguretat provenen del públic que ve al municipi des d'altres poblacions de l'entorn de Barcelona atret pels esdeveniments que ofereix la discoteca. Per això, es va acordar que l'única mesura que podia aplicar l'Ajuntament era reduir l'horari d'obertura. Una decisió que també va recolzar un informe elaborat pels comandaments policials. La mesura ja s'ha comunicat als propietaris de l'establiment. De fet, des de l'Ajuntament, remarquen que el local ha col·laborat per intentar reduir els problemes contractant autobusos per conduir els clients fins a l'estació de trens i evitar conductes incíviques durant el recorregut. També ha incrementat els controls a l'exterior de l'establiment i a les cues. Malgrat això, la problemàtica "ha crescut progressivament i exponencialment durant aquest 2018". Des del consistori insisteixen que la pressió policial a la zona no és suficient per acabar amb els incidents i constaten que durant els tres mesos que es va aplicar la mesura, en canvi, sí que es va notar "una disminució de les actituds incíviques". "Ens veiem amb l'obligació de tornar a aplicar la mesura perquè l'increment d'aldarulls i baralles al carrer començava a ser molt preocupant", assegura Ros. En aquest sentit, agraeix la "paciència i comprensió" dels veïns i "l'esforç que han fet els responsables de la discoteca" però insisteix que la millor mesura per acabar amb aquesta problemàtica passa per "reduir l'horari". | Blanes redueix l'horari d'obertura d'una discoteca per acabar amb aldarulls i baralles al barri dels Pins |
La Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Tortosa promouen la internacionalització comercial d'empreses del municipi amb l'elaboració d'estudis de diagnosi de mercats exteriors destinats a definir el potencial i establir els mecanismes perquè les societats puguin internacionalitzar la comercialització dels seus productes. Sis empreses tortosines, quatre de les quals del sector agroalimentari, han participat en l'última edició d'aquesta iniciativa, a partir de la qual podran –si així ho desitgen- aprofundir, amb una nova fase del programa, el procés d'internacionalització. L'Ajuntament de Tortosa va aportar durant el passat 2015 uns 9.800 euros a la iniciativa –que ha permès finançar els estudis en un 90%, mentre que la resta corre a càrrec de les empreses- i preveu repetir l'experiència enguany. Concebut com un programa d'iniciació, el diagnòstic inicial que efectua un equip de cinc persones de la Cambra de Comerç de Tortosa analitza des de l'estructura empresarial, la comercialització dels seus productes, els potencials mercats idonis, la marca o l'estratègia de penetració als mercats i preus per determinar si existeix "potencial exportador", apunta Francesc Minguell, coordinador d'aquest grup. "Cap on volem que condueixin aquests programes? És un primer pas molt senzill i l'objectiu és donar un pas més endavant per internacionalitzar l'empresa. És molt més que una venda i una exportació puntual", abunda. El treball de la Cambra, afegeix, se centra en "culturitzar" aquestes empreses perquè implantin "petits espais" interns amb estructura de comerç interior. "En definitiva, que quan ens retirem de l'acompanyament que l'empresa pugui funcionar tota sol amb un mínim departament", remarca. Durant aquest 2015, sis empreses tortosines –quatre de les quals del sector agroalimentari- han format part del programa: Cítrics Bítem, Ebrequalitat, Frigorífics Lluís, Garcid SL, Productes Càrnis Mulet Hidalgo i Soldebre. L'alcalde de Tortosa i el president de la Cambra de Comerç, José María Chavarría, els han lliurat aquest divendres els estudis respectius. La majoria no té cap estructura destinada a la comercialització internacional de forma regular, tot i que algunes d'elles ja treballen des de fa temps en mercats de la Unió Europea i no descarten sondejar altres mercats on col·locar els seus productes. És el cas de Cítrics Bítem, que ha tancat alguna operació a l'Aràbia Saudita. El seu responsable, Joan Cugat, però, destaca les dificultats que suposa exportar un producte, el cítrics, perible i molt localitzat en el temps. La idea és que una part important d'aquestes empreses pugui passar a una segona fase, l'anomenat programa Empresa Exporta, que ja suposa anàlisis més profundes i una selecció de mercats internacionals més adequats per a una activitat exportadora sostinguda, amb plans d'atac promocional inclosos. Segons Minguell, durant els últims anys que s'ha efectuat aquest acompanyament de diagnosi inicial, la meitat de les més de 25 empreses inicials han seguit el camí d'aprofundir amb aquesta segona fase. Això suposa ja la participació en missions comercials, la recerca de contactes i l'establiment de nous acords comercials, aconseguint "relacions de seguretat i confiança" per ampliar les transacccions. En aquest context, el president de la Cambra ha situat la participació d'una delegació d'empreses de la zona, per primer cop, a la Fira Alimentària de Barcelona, un dels certàmens internacionals més importants de sector. Per la seva banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha celebrat l'èxit de la iniciativa i ja ha avançat, que després d'aquesta primera experiència l'any passat, l'Ajuntament seguirà col·laborant-hi també aquest 2016. "Ens congratula perquè això ajudarà a consolidar l'empresa, els llocs de treballs i, si es pot mantenir aquesta activitat en el futur, crear nous llocs de treball en empreses establertes la ciutat i diversificar el seu àmbit comercial", ha argumentat. El consistori va aportar uns 9.800 euros aquest 2015, una quantitat "minsa però significativa", segons l'alcalde. | La Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Tortosa promouen la internacionalització de sis empreses locals |
Incorporen per primer cop contractes de tres anys i un increment salarial i dels diners complementaris per a recerca ACN Barcelona.-El Govern, mitjançant l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), ha concedit 60 ajuts Beatriu de Pinós per a la contractació de personal investigador postdoctoral a les universitats, centres de recerca i fundacions hospitalàries de Catalunya. Els ajuts preveuen per primera vegada la durada dels contractes fins als tres anys i un increment salarial i dels diners complementaris per activitats de recerca, gràcies al cofinançament europeu. La convocatòria està dotada amb un total de 8.658.000 euros. Els ajuts s’han concedit a 33 dones i 27 homes, de 12 nacionalitats diferents, amb experiència internacional en recerca i una trajectòria professional d’excel·lència. Les persones investigadores contractades duran a terme un projecte de recerca en diferents àmbits de coneixement. Entre les temàtiques dels projectes seleccionats hi ha l’estudi de l’efecte de l’estil de vida en la malaltia de l’Alzheimer, l’evolució dels primats a Europa i Àfrica, l’efecte del canvi climàtic en els boscos mediterranis, la qualitat de vida en les ciutats actuals, la millora de la caracterització d’arrels, bulbs i tubercles en arqueologia, o l’ús de dades de satèl·lits en oceanografia, entre altres. Paral·lelament, a més de dur a terme un projecte de recerca, el personal investigador també rebrà formació i suport per avançar en el seu desenvolupament professional i millorar les seves perspectives de carrera. Així, una altra millora incorporada en els nous ajuts és la possibilitat de realitzar col·laboracions amb entitats del sector públic de diferents àmbits. Aquestes col·laboracions permetran crear sinergies entre sectors habitualment distants, alhora que millorarà l’impacte de la recerca i l’aplicació dels resultats obtinguts. En aquesta convocatòria es van rebre un total de 310 sol·licituds. El programa Beatriu de Pinós es convoca des de l’any 2005, i des de llavors ha concedit ajuts per a la incorporació de 649 investigadors i investigadores postdoctorals contractats a universitats, centres de recerca i fundacions hospitalàries de Catalunya. | El Govern concedeix 60 ajuts per incorporar personal investigador altament qualificat al sistema català de recerca |
L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha admès aquest dilluns "errors administratius" en la facturació de l'Ajuntament a l'empresa Dilart, participada pel seu marit. Erra ha defensat la seva innocència, perquè tot i que sabia que Dilart estava facturant al consistori, ha assenyalat que mai ningú la va avisar que s'estava cometent una irregularitat. L'alcaldessa ha acusat l'oposició de voler desgastar la seva persona i d'estar instal·lats en una "caça de bruixes" i en el descrèdit. Erra no pensa dimitir i ha explicat que a partir d'ara s'instauraran mesures que exigiran un informe d'incompatibilitats en qualsevol contractació per imports menors. L'alcaldessa ha exhibit unitat amb una compareixença davant la premsa acompanyada per tot l'equip de govern. | Anna Erra admet "errors administratius" en el cas Dilart, però acusa l'oposició de voler "desgastar" la seva persona |
El Butlletí Oficial de l'Estat publica aquest divendres una Ordre del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per la qual es redueixen, per al període impositiu del 2015, els índexs de rendiment net aplicables al mètode d'estimació objectiva (mòduls) de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per a les activitats agrícoles i ramaderes afectades per diverses circumstàncies "excepcionals". L'Ordre recull reduccions de la tributació de produccions agràries, tant a escala estatal com en determinats àmbits territorials. Segons el Ministeri d'Agricultura, en el cas de Catalunya, l'efecte de les reduccions establertes és important ja que es tracta, en alguns casos, de sectors productius molt importants al territori. Aquestes reduccions poden suposar una reducció de la base imposable per a pagesos i ramaders catalans en el règim d'estimació objectiva agrària d'uns 14 milions d'euros respecte a un any normal. La reducció dels mòduls de l'IRPF a Catalunya suposarà per a les explotacions passar d'un índex del 0,26 al 0,18 en apicultura; del 0,32 al 0,16 en el boví de llet; del 0,13 al 0,09 en el boví de carn extensiu; del 0,18 al 0,26 en el cas del boví de cria extensiu; del 0,13 al 0,07 en el sector cunícola; del 0,26 al 0,22 en els cítrics; del 0,13 al 0,09 en el sector oví i caprí de carn extensiu; del 0,26 al 0,18 en oví i caprí de llet extensiu; del 0,13 al 0,09 en el porcí de carn extensiu; del 0,26 al 0,18 en el porcí de cria extensiu; del 0,26 al 0,22 en productes de l'olivera, i es reduirà del 0,26 al 0,22 en el tomàquet. A més, l'Ordre estableix importants reduccions en un gran nombre de municipis catalans quant al sector dels cereals (437 municipis); fruits no cítrics (37 municipis); farratges (46 municipis); lleguminoses (33 municipis), oleaginoses (446 municipis), i productes de l'olivera (176 municipis). En l'àmbit de la ramaderia, l'índex corrector per a pinsos adquirits a tercers, aplicable quan s'adquireixen fora de l'explotació pinsos i altres productes que suposin més del 50% de l'import dels consumits, es redueix excepcionalment al 0,75 en els casos d'explotació intensiva de bestiar porcí de carn i avicultura, i a 0,65 per a la resta de les activitats ramaderes. Reduccions per l'ús d'electricitat per al reg El Ministri d'Agricultura recorda que l'Ordre HAP/2222/2014 va introduir amb caràcter permanent un coeficient corrector que poden seguir aplicant els agricultors que utilitzin electricitat per al reg sobre el rendiment net dels cultius regats, i que suposa una reducció d'un 20% del mateix. Aquesta mesura va ser acordada pel govern de l'Estat, juntament amb l'exempció parcial del 85% de l'Impost sobre l'Electricitat per als regants, amb l'objectiu de compensar l'efecte sobre els regants de la pujada de les tarifes elèctriques de l'estiu del 2013. Amb aquestes mesures el govern espanyol vol donar compliment al compromís assolit en equiparar al col·lectiu de regants amb la resta dels sectors econòmics, pel que fa a l'impacte de la pujada de la despesa elèctrica. A la vegada, aquesta ordre establia en la seva disposició addicional primera una reducció d'un 5% del rendiment net calculat pel mètode d'estimació objectiva per l'any 2015. Es tracta d'una mesura extraordinària de caràcter horitzontal que afecta a la totalitat dels agricultors i ramaders que tributin en estimació objectiva, l'efecte de la qual és, per tant, major que qualsevol reducció de mòduls específics. | El Ministeri d'Hisenda introdueix reduccions en els mòduls de l'IRPF per als agricultors i ramaders de Catalunya |
Girona s'ha afegit aquest vespre als centenars d'ajuntaments catalans que han aprovat mocions de rebuig a la sentència de l'1-O. El text, que han presentat conjuntament JxCat, ERC i Guanyem, critica que la sentència és clarament "repressiva" i "política", reclama l'amnistia, defensa la via pacífica de l'independentisme i exigeix diàleg amb l'Estat. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha definit el veredicte del Suprem com una "barbaritat" i ha demanat que el PSC se sumés a la moció perquè allò que posa de relleu és que "el dret a l'autodeterminació és lícit" i que els empresonaments dels qui el defensen no són ni "ètics, ni justos ni humanitaris". Els socialistes, però, han votat en contra i Cs –com ja havia anunciat- no ha ni assistit al ple. | El ple de Girona condemna la sentència "repressiva" i "política" de l'1-O, reclama l'amnistia i exigeix diàleg a l'Estat |
La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha assegurat aquest dimecres que l'Ajuntament de Barcelona "ja s'ha posat les piles" per lluitar contra la contaminació, i ha demanat ajuda a la Generalitat i a l'Estat després que Brussel·les hagi donat un ultimàtum a la capital catalana perquè redueixi la contaminació de l'aire i fins i tot hagi amenaçat amb els tribunals. "Estarem al costat de la UE per poder treballar i complir els límits que marca la OMS, però aquí necessitem que no només depengui de les ciutats, sinó que el Govern de la Generalitat i de l'Estat posin tots els recursos necessaris i ens ajudin no només amb etiquetes, sinó amb accions concretes, projectes, recursos i competències per evitar la mala qualitat de l'aire que patim", ha apuntat Sanz. Al seu parer, és "absolutament necessari" que la UE impulsi accions concretes més enllà de les sancions per rebaixar els límits de contaminació de les ciutats, i ha remarcat Barcelona ja està actuant en aquest sentit. En preguntar-li per la via judicial amb què amenaça la CE, ha remarcat que totes les accions que vagin dirigides a promocionar una menor emissió dels contaminants "s'han d'estudiar i treballar". El govern municipal ha impulsat un pla que preveu que els vehicles més contaminants no puguin circular per Barcelona a partir del 2020, tot i que encara està per definir com s'aplicaran les restriccions. | L'Ajuntament de Barcelona diu que "ja s'ha posat les piles" contra la contaminació i demana ajuda a Generalitat i Estat |
L'Arxiu Municipal de Cambrils ha demanat la col·laboració de la ciutadania per documentar la crisi sanitària del coronavirus. Segons informa l'Ajuntament, l'objectiu de la crida és recollir documents que testimoniïn la solidaritat de persones individuals o col·lectius que d'una manera desinteressada treballen o col·laboren per fer front a la pandèmia al municipi. L'Arxiu detalla que es poden enviar tota mena de documents que il·lustrin la tasca d'aquestes persones, ja siguin fotografies, vídeos o documents textuals, que expliquin l'experiència en primera o tercera persona. També s'accepten dibuixos de nens i nenes que lluiten contra la pandèmia des de casa; imatges de carrers buits; de persones cosint mascaretes, o de com s'organitzen les xarxes ciutadanes d'ajuda a necessitats, així com vídeos dels reconeixement als sanitaris i cossos de seguretat Els arxius digitals es poden enviar al correu [email protected] o a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #arxiucambrils. També es pot fer servir el núvol per a aquells enregistraments de vídeo o àudio que ocupin molt d'espai. L'ens atén consultes a l'adreça [email protected]. | L'Arxiu de Cambrils demana la col·laboració ciutadana per documentar la crisi del coronavirus |
Unes 200 persones s’han concentrat aquest divendres al vespre davant la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona, on han tallat el trànsit i han cremat diversos articles de la Constitució. Prèviament els manifestants s'han penjat els articles, fets amb cartró, sobre el cos i han iniciat una marxa per la plaça Imperial Tàrraco. Han fet dues voltes en aquesta cèntrica rotonda de la ciutat de Tarragona, amb crits d'independència. Posteriorment s'ha fet la foguera, enmig de la rotonda. Aquesta manifestació de protesta, sota el lema 'La farsa de la Constitució', s'ha impulsat des dels CDR, amb l'adhesió d'altres col·lectius sobiranistes. L'acte ha culminat amb el cant dels Segadors i L'estaca. | 200 persones tallen el trànsit a la Imperial Tàrraco i cremen articles de la Constitució |
L'aeroport Girona-Costa Brava ha transportat aquest febrer un total de 40.719 passatgers, un increment del 3% respecte el mateix mes de l'any passat. Un creixement especialment destacat ja que el nombre d'operacions que s'ha fet s'ha reduït un 35,7%. Segons les dades d'Aena, a l'equipament de Vilobí d'Onyar (Selva) s'hi han enlairat i aterrat 588 avions. A l'espera de l'arribada de la temporada d'estiu, les dades dels dos primers mesos marquen un creixement acumulat del 3%. Per companyies, Ryanair i Pobeda continuen sent les principals operadores d'aquesta temporada. En concret, Ryanair ha transportat el 86,5% dels passatgers i l'aerolínia russa un altre 10,5%. El que més ha crescut aquest mes és el nombre de mercaderies transportades fins a les 8 tones, un 50% més que ara fa un any. Menys avions, però més plens. El nombre de passatgers del Girona-Costa Brava ha pujat un 3%, una dada que contrasta especialment amb la forta caiguda de les operacions. Segons l'estadística mensual d'Aena, el nombre d'aterratges i enlairaments ha caigut un 35,7% i s'ha quedat en un total de 588. Tot i això, el creixement de passatgers ha permès arribar a 40.719 usuaris. Aquest increment, del 3%, és similar al registrat el mes de gener. D'aquesta manera, l'acumulat dels dos primers mesos és de 82.437 persones, el que suposa un increment total del 2,7%. El descens de les operacions s'ha notat especialment aquest febrer, on hi ha hagut dies que no s'han arribat als tres vols. L'acumulat anual marca un descens del nombre de vols del 20,7%. Caldrà esperar a l'arribada de la temporada d'estiu per veure com evoluciona aquesta dada. De moment, Ryanair té confirmades 41 rutes per als propers mesos després de la cancel·lació d'un vol a Sicília per una decisió, assegurava l'aerolínia, dels responsables de l'aeroport italià. Destins i companyies Aquest mes de febrer no marca cap canvi de tendència respecte a la preponderància de Ryanair com a principal operadora del Girona-Costa Brava. Un 86,5% dels passatgers (en valors absoluts es tradueix en 35.255 persones) s'han desplaçat fent servir l'aerolínia de baix cost irlandesa. En segona posició, però a molta distància, hi ha la russa Pobeda Airlines. Els 4.303 clients suposen un 10,5% del total de persones que han passat per l'aeroport ubicat a Vilobí d'Onyar. El 3% restant de passatgers es reparteixen en un grapat de companyies minoritàries com AirNostrum, Tuifly, Ibertour o l'aviació privada. Pel què fa destins, hi ha dues rutes que destaquen per sobre de les altres al llarg d'aquesta temporada d'hivern. Són les que connecten amb l'aeroport de Pisa (8.903 persones el mes de febrer) i el d'Eindhoven (6.494). Altres destinacions que destaquen són Moscou (4.312), Cagliari (3.233), Bratislava (2.794) o Rabat (2.720). Creixement de les mercaderies Una dada positiva que deixa el mes de febrer és un nou increment de l'activitat de mercaderies. En concret, ha pujat un 50,5% i l'acumulat ja és d'un 12,4% en els dos primers mesos de l'any. Tot i això, la xifra transportada en valors absoluts és molt baixa. Així doncs, el mes passat s'ha fet servir per transportar 8.784 quilos de productes. | L'aeroport de Girona incrementa lleugerament el nombre de viatgers al febrer malgrat perdre un 35% d'operacions |
La víctima va resultar ferida per arma blanca i va morir després a l'hospital ACN Reus.-Els Mossos d'Esquadra han detingut un home per la mort d'un altre en una baralla diumenge a la tarda a Reus. Els fets van tenir lloc cap a un quart de vuit, quan els Mossos van saber que s'havia produït una baralla al carrer Benidorm. Un home va resultar ferit per arma blanca. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) el va traslladar a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, on va morir més tard. Els agents van poder detenir l'autor de l'agressió al seu domicili, un home de 27 anys i de nacionalitat guineana. La Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Policial del Camp de Tarragona ha obert una investigació per esclarir les causes de la mort. | Detenen un home per la mort d'un altre en una baralla a Reus |
Borges Agricultural & Industrial Nuts compta amb 158,6 hectàrees de pistatxers des que el 2015 va emprendre el 'Projecte pistatxo' com un dels cinc motors del canal Segarra-Garrigues a la finca Mas Colom de Tàrrega. Aleshores es va començar amb una plantació de 15,3 hectàrees i ara el grup té 24 explotacions col·laboradores de 10 municipis pertanyents a 7 comarques catalanes i 1 comarca de la Franja de Ponent, la Llitera. De les 158,6 hectàrees, 22 es plantaran el setembre d'aquest any i la resta començaran a donar produccions de manera gradual a partir del sisè any de vida, tot i que s'estima que aquesta es pugui avançar un any. L'objectiu principal del 'Projecte Pistatxo' és la cooperació vertical ''win win'' entre el grup agroindustrial i els productors agrícoles, per a la posta en marxa de noves explotacions agrícoles en regadiu, que produeixin pistatxos d'alta qualitat, seguint el model californià en base al 'Know-How' que ofereix Borges a partir dels seus 32 anys d'experiència en el cultiu de pistatxos amb 105 hectàrees en propietat. Els passats 8 i 9 de març, un grup de 30 pagesos fructicultors de la zona del Baix Cinca, van visitar la finca de pistatxos del Carquí, propietat de Borges, situada a Guadix, a Granada, amb l'objectiu de conèixer noves alternatives als cultius de fruiters actuals que els permetin incrementar la renda agrària actual. La visita va permetre conèixer el desenvolupament i característiques tècniques, el sistema de regadiu i fertilització emprat, la poda de producció i el vigor productiu d'aquest cultiu, que s'espera que continuï mínim fins als 50 anys de la plantació. | Borges Agricultural & Industrial Nuts suma més de 158 hectàrees de pistatxos en quatre anys |
Amb el retrocés del nivell del mar, un mes del temporal Gloria, a la primera línia del delta de l'Ebre els seus efectes s'han evidenciat en arrossars encara plens de sorra, cultius amarats de sal i platges desaparegudes. El govern espanyol ha anunciat la construcció d'un cordó de sorra a l'hemidelta esquerre per protegir els camps si arriben llevantades a la primavera però els agricultors adverteixen que no suportaria un altre Gloria. "Hem d'esperar però, de moment, la terra està salada", lamentava l'arrossaire Jordi Margalef. El sector turístic també intenta contrarestar la caiguda de la demanda i remarquen que han sabut sobreposar-se amb alternatives a les propostes que ha calgut anul·lar. Fa un mes, encara en ple temporal, l'arrossaire Jordi Margalef mostrava a l'ACN els seus camps d'arròs inundats amb aigua del mar a Deltebre (Baix Ebre). Ho feia a més de tres quilòmetres de distància de la platja de la Bassa de l'Arena. No s'hi podia accedir per l'avenç del mar i els cultius acumulaven làmines d'aigua salada de més d'un metre i mig. Un mes després, el mar ha retrocedit però la sorra i l'aigua salada ho han abastit tot. "Ha desaparegut un camp d'arròs i la meitat de l'altre", ha assenyalat Margalef. Són tres hectàrees de cultiu que ara s'han convertit en una nova platja però l'aigua salada va anar més endins i preveuen que les pèrdues superin el 40% o 50% de la collita. També el temporal ha deixat al descobert els fonaments d'una casa que Margalef té a la finca. "Ara ha quedat a primera línia de mar i aquesta és la segona que hi construïm". Un gran temporal, el 2001, els va destruir la que tenien uns metres més endavant. Llavors el mar es va menjar 100 metres de platja. Amb el Gloria, 40 metres més. Reparades les bombes, fa dues setmanes es van inundar els arrossars afectats, més de 2.000 hectàrees, amb aigua dolça. Intenten netejar les capes superficials dels conreus. "El problema és la filtració, fins que no passi molt de temps no podem saber on està la capa freàtica. De moment, la terra està salada", ha lamentat l'arrossaire. Ara han tancat l'entrada d'aigua dolça perquè els terrenys s'han d'assecar per preparar-los per a la sembra. A principis d'abril es tornaran a inundar i arrencarà la campanya. Allí on hi ha sorra, hi hauran d'enviar les màquines i, molt probablement, assumir-ne el cost. El govern espanyol ha anunciat la construcció d'un cordó de sorra al litoral, que es farà a finals de març, i protegeixi els arrossars més propers al mar de les llevantades habituals de la primavera o l'estiu, quan l'arròs està creixent. "Si ve un temporal com el que va vindre, això no ho aguanta ningú", ha advertit Margalef. Davant les veus que defensen deixar retrocedir el Delta i perdre algunes hectàrees d'arrossars, el pagès és contundent. "Si ho deixem estar, el Delta desapareix. No el marge esquerra, el dret també. Darrera d'aquesta finca en ve una altra, i un altra, i al final arribarà a Deltebre i si rebenta el riu, després ja vindrà Amposta o Sant Jaume. No és que perdem les finques, es que desapareixerem en 200 anys", ha alertat. "Si aquest temporal arriba a venir al desembre, no sé què pot arribar a fer... igual sí que s'inunda tot el Delta i les fotografies haurien estat aquelles que van sortir. Al 2001 va ser més greu però teníem més platja, més defensa", ha remarcat. La reacció de les administracions? "Lenta". "Encara no sabem ni què ni quan ni com ho faran. No podem estar contents quan no se'ns informa realment del que volen fer, portem tres reunions i no se'ns ha dit realment el pla que arribaran a portar... falta concreció i dates", ha denunciat Margalef. Mans i mànigues per protegir el turisme Margalef ha assenyalat que els arrossaires han estat els més afectats pel temporal però també ha recordat els efectes del Gloria a l'aqüicultura o el turisme. D'entrada, les reserves han caigut però el sector ha fet mans i mànigues per sobreposar-se el més ràpid possible. De fet, segons ha explicat la vicepresidenta de l'Associació d'Empreses i d'Activitats Turístiques del Delta de l'Ebre (AEATDE), Montse Callau, els establiments afectats es van refer immediatament. "Funciona tot amb normalitat i crec que a vegades hi ha hagut incidències meteorològiques que han tingut moltes més afectacions que aquesta. Òbviament, això no vol dir que hi hagi hagut establiments i certes activitats que han adaptat el seu producte", ha afirmat. A tall d'exemple, ha indicat que s'han redirigit rutes en caiac que passaven per determinades muscleres i que la borrasca va impossibilitar-ne el pas. "El Gloria ens ha permès descobrir nous indrets que fins ara no teníem", ha sostingut. Amb tot, Callau ha insistit que el temporal ha evidenciat la "resiliència" dels deltaics i la seva capacitat per "adaptar i reconstruir de nou cadascuna de les activitats". La vicepresidenta de l'AEATDE ha fet una crida a visitar el delta de l'Ebre -tant a aquelles persones que ja el coneguin com a aquelles que tinguin curiositat per comprovar els estralls del Gloria-. L'entorn conserva "l'essència de sempre" i segueix oferint un espai amb activitats "emocionants, tranquil·les i saludables". I en aquest sentit, ha emplaçat els visitants a participar en la II Festa de l'Ecoturisme del Delta de l'Ebre, que se celebrarà entre el 6 i el 8 de març a diversos municipis deltaics. L'esdeveniment, que té com a objectiu prendre consciència del potencial ecològic i turístic del delta, organitzarà un programa farcit d'activitats. Entre els actes més rellevants destaquen la xerrada de 'De l'Everest al Delta', a càrrec d'Albert Bosch, que inaugura el certamen el divendres 6 de març o bé la bicicletada popular prevista per al diumenge 8. Els costos La reparació urgent dels estralls del temporal a la costa del delta de l'Ebre s'emportarà 2 dels 3,5 milions que el govern espanyol preveu destinar a la demarcació de Tarragona. Ampliar l'istme del Trabucador, reforçar la barra de l'illa de Buda o restaurar els espais costaners dels termes de Deltebre i l'Ampolla són les principals actuacions previstes. El govern espanyol descarta destinar recursos a reposar elements de passejos marítims vulnerables a noves llevantades i aquestes actuacions les hauran d'assumir els municipis. Els desperfectes als municipis deltaics superaven els 10 MEUR, les pèrdues als arrossars l'1,7 MEUR, i per recuperar les muscleres en caldran 1,5 MEUR – i la producció caurà enguany almenys un 20%-. D'altra banda, Territori va quantificar que només la defensa del canal perimetral requerirà entre 5 i 6 MEUR així com 2 MEUR més per crear un sistema de bombes en algunes zones. També la reparació de les estacions de bombament de les comunitats de regants costarà 1 MEUR. Amb les xifres i les mesures de resiliència que necessita el Delta detallades, la Taula de Consens pel delta de l'Ebre ha proposat crear una comissió mixta amb els governs espanyol i de la Generalitat per executar de forma urgent les mesures necessàries que ajudin a preservar l'espai davant l'amenaça de nous temporals. Alcaldes i comunitats de regants han reclamat a les administracions superiors que compleixin la paraula i tradueixin en fets les promeses fetes fa un mes sobre el terreny. També demanen als partits polítics que s'esforcin per introduir partides econòmiques per materialitzar aquestes mesures als pressupostos que encara s'estan tancant. | Sorra i sal als arrossars del delta de l'Ebre, un mes després del Gloria |
La Unió Europea es planteja "redefinir" la seva relació amb la Xina en plena crisi de la covid-19. Fonts diplomàtiques europees asseguren que l'Alt Representant de la UE Josep Borrell posarà divendres sobre la taula als ministres d'Exteriors de la UE no només les "asimetries econòmiques" amb el gegant xinès, sinó també "qüestions geopolítiques". "La Xina és ara més assertiva en l'arena internacional", afirmen les mateixes fonts. Els ministres també discutiran l'impacte de la nova llei de seguretat en l'autonomia de Hong Kong i en els interessos econòmics europeus. La UE encara no ha reaccionat a l'aprovació parlamentària aquest dijous de la llei a l'espera que el govern xinès detalli la seva implementació. "Això és seriós", avancen fonts diplomàtiques europees que reconeixen que la Xina no està complint amb les seves obligacions internacionals. Tot i això, no aclareixen si els estats de la UE tindran dimarts una posició comuna sobre la situació de Hong Kong. D'altra banda, els ministres també parlaran sobre la dependència que té la UE de la Xina per produir medicines. "L'autonomia estratègica serà una part important de les discussions", afirmen aquestes fonts. Relació asimètrica A Brussel·les consideren que la relació actual de la UE amb la Xina és "asimètrica" i que només els Estats Units gaudeixen d'una relació d'igual a igual amb el gegant asiàtic. Per això, Borrell vol discutir amb els ministres d'Exteriors la unitat del bloc europeu respecte a Beijing. "Podem tenir relacions simètriques", apunten fonts diplomàtiques. | La Unió Europea es planteja "redefinir" la seva relació amb la Xina en plena crisi de la covid-19 |
Els estudiants universitaris tenen, en un 80%, la percepció que el preu de la matrícula és alt o molt alt. Així ho recull un informe encarregat pel Consell javascript:void(0);Interuniversitari de Catalunya (CIC) i elaborat pel catedràtic de la UPF José García Montalvo. L'informe, que es va fer públic el mes de gener, incorpora una enquesta als estudiants per saber com els ha afectat el canvi de taxes aplicat el curs 2012-2013 i es recull que la majoria dels estudiants estan a favor de pagar en funció de la renda. García Montalvo sosté que no hi ha proves que l'augment de taxes limités l'accés i defensa que, en canvi, va permetre revertir part de la insuficiència financera de les universitats amb més progressivitat. També posa èmfasi que, si bé la majoria dels estudiants troben "cara" la universitat, aquesta percepció "no es correspon" amb el seu cost real. El 36,6% dels estudiants universitaris creuen que el preu de la matrícula és molt alt i un 41,5%, alt. Tot i això, la satisfacció que revelen els estudiants en una enquesta elaborada pel catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), José García Montalvo, és alta i puntuen l'experiència en un 7 sobre 10, amb més satisfacció entre els estudiants de Ciències de la Salut, que és de 7,4%. Precisament els estudiants que tenen la sensació que la universitat és cara tenen un nivell de satisfacció més baix. Aquesta percepció també és diferent entre els estudiants que han estudiat el batxillerat en escoles privades, que tenen un 20% menys de probabilitats d'assenyalar que el preu els sembla car, un percentatge que baixa al 15% entre els estudiants que provenen de centres concertats. L'informe de García Montalvo, encarregat pel CIC complint un mandat parlamentari i que s'ha presentat en la junta aquest dimecres, també assenyala que el 70% dels estudiants estan en contra que els preus siguin igual per a tots, mentre que el 80,9% estan d'acord que les taxes es paguin en funció de la renda. És a dir, menys del 20% d'aquests universitaris són contraris a calcular el preu de les matrícules en funció dels ingressos familiars. Curiosament, el 81,2% dels estudiants fixarien el límit d'exempció de matrícula als 30.000 euros anuals, un fet que actualment està fixat en els 38.800. Per tant, només un 14%, que assenyala que aquesta exempció s'hauria de produir per sobre dels 40.000, s'acosten a la situació real. Montalvo conclou doncs que els enquestats són molt més exigents amb el nivell de renda necessari per aquesta exempció i per tant, augmentaria el nombre d'estudiants que paguen matrícula parcial. La majoria dels enquestats també estan a favor d'augmentar el nivell de renda a partir del qual es paga la matrícula completa. "Al seu entendre, l'exempció de matrícula hauria de ser per a rendes més baixes i el preu complet, l'haurien de pagar rendes més altes. Amplien el ventall", resumeix Montalvo. L'enquesta també posa de manifest que només el 21,9% dels enquestats indiquen encertadament que el preu de la matrícula cobreix menys del 25% del cost. De fet, el 40% creu que el preu que paguen cobreix entre el 50 i el 70% del cost, mentre que més d'un 10% confia que representa més del 75%. "Si bé la majoria dels estudiants considera que la universitat és cara, el cert és que tenen una percepció sobre el cost de la universitat que no es correspon amb el que efectivament tenen les places universitàries", apunta el catedràtic. De mitjana, l'estudi fixa que la mitjana de crèdits matriculats pels estudiants és de 58,8 i per tant, un curs complet, pel qual, també de mitjana, s'han pagat 1.593,4 euros. La diferència entre estudis experimentals o de ciències socials pot arribar a ser de 500 euros, de manera que els estudiants de ciències de la Salut poden pagar 1.854,7 euros mentre que els de ciències socials, 1.344. L'informe de García Montalvo conclou que no s'ha pogut demostrar que l'augment de taxes imposat el 2011 i aplicat a partir del 2012 hagi expulsat alumnes o hagi limitat l'accés a la universitat per qüestions econòmiques, ja que defensa que les beques equitat, més progressives, ho han evitat a més de crear un sistema propi de beques. Per al catedràtic, el nou sistema de finançament ha permès també revertir la ''insuficiència financera'' de les universitats gràcies a un sistema tributari progressiu, basat en la renda de les famílies. Per a Montalvo, també és rellevant que els universitats disposen directament d'aquests diners, evitant les ineficiències i la pèrdua de finançament que suposaria recaptar més impostos a nivell central i que s'haguessin de distribuir. | Gairebé el 80% dels estudiants creu que el preu de la matrícula a la universitat és alt o molt alt |
El risc de rebrot per covid-19 a Catalunya segueix pujant i ja arriba als 256,37 punts, que suposen un risc molt alt, amb un creixement en 24 hores d'uns tretze punts. La taxa de transmissió o velocitat de contagi, l'Rt, també creix lleugerament i passa d'1,24 a 1,27. Segons les dades del Departament de Salut, en les últimes 24 hores s'han declarat 2.326 nous casos confirmats per prova PCR, arribant als 153.446 des de l'inici de la pandèmia. També s'han informat 26 noves morts, amb un total de 13.463. | El risc de rebrot puja 13 punts més i arriba a 256 i l'Rt creix lleugerament fins a l'1,27 |
El partit obre el debat intern sobre la conveniència que la líder de la formació al Parlament deixi Catalunya i desembarqui a Madrid ACN Barcelona.-La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, podria ser la cap de llista per Barcelona a les properes eleccions espanyoles del 28 d'abril. Qui va ocupar aquest lloc als últims comicis al Congrés i actual portaveu del grup de Cs a la cambra baixa, Juan Carlos Girauta, ha confirmat que té la intenció de concórrer a les eleccions per la circumscripció de Toledo, i ja prepara la seva participació a les primàries de Cs en aquest territori. Això aplana el camí perquè Arrimadas ocupi el cap de llista per Barcelona. De fet, el debat fa dies que està obert al partit d'Albert Ribera, i hi ha sectors que aposten perquè la líder de Cs a Catalunya deixi el Parlament i faci el salt a la política espanyola, bé sigui presentant-se per Barcelona o com a número dos de Rivera. Això, però, complica el seu relleu a la cambra catalana i les opinions sobre la reestructuració del partit no són monolítiques a Cs. | Girauta concorrerà al 28-A per Toledo i aplana el camí perquè Arrimadas sigui la candidata per Barcelona |
Nissan manté aturada la producció de cotxes a la planta de la Zona Franca però per ara no aplica un ERTO pel coronavirus, com sí que ha decidit fer SEAT, segons han confirmat fonts de la companyia automobilística i dels sindicats. La decisió no implica que Nissan no apliqui la mesura més endavant, però algunes empreses estan a l'espera de conèixer els detalls de les mesures econòmiques i laborals que ha d'aprovar el consell de ministres de dimarts abans de fer moviments. Dimarts, Nissan tindrà 520 treballadors fent feines presencialment a les plantes de la Zona Franca, Montcada i Sant Andreu, però la línia de producció seguirà tancada. En total, l'empresa té a Catalunya uns 3.300 treballadors. Els que treballen són empleats de les plantes de motors i de caixes de canvis, que produeixen per la planta de Sunderland, al Regne Unit, o per Renault Europa. A més, es manté obert el centre tècnic d'investigació i desenvolupament, amb part de la plantilla fent teletreball. Departaments com els de finances, recursos humans o comunicació també treballen des de casa, en alguns casos. Les negociacions entre l'empresa i els representants dels treballadors segueixen obertes. | Nissan manté aturada la producció de cotxes però no aplica per ara un ERTO |
L'Ajuntament de Tàrrega adoptarà mesures per reduir la velocitat del trànsit al nucli urbà. Això després de veure els resultats de la diagnosi de mobilitat que ha fet la Policia Local amb l'objectiu d'aplicar mesures correctores que ha determinat en quines vies de la ciutat els vehicles excedeixen de forma reiterada el límit de velocitat establert, que és majoritàriament de 30. En aquests carrers, la Regidoria de Governació té previst instal·lar bandes reductores de velocitat, elements que ajudaran a millorar significativament la seguretat viària. La diagnosi s'ha fet en base als resultats obtingut mitjançant el radar pedagògic mòbil que s'ha anat traslladant en diversos punts de la població. També s'han valorat les peticions formulades pels veïns i l'índex d'accidents registrats. En una primera fase, l'Ajuntament de Tàrrega instal·larà bandes reductores durant el proper setembre en 7 vies urbanes on s'han detectat casos reiterats en què se supera el límit de velocitat. Són els carrers del Nord, Santa Clara, Verge de Montserrat, Roger de Llúria, Rosa Sensat, Blaia i l'avinguda de l'Onze de Setembre. Si es comprova l'efectivitat dels ressalts, el consistori no descarta estendre la mateixa mesura en altres vials de la ciutat durant els propers mesos. La regidora de Governació, Núria Robert, ha remarcat que garantir la seguretat dels vianants és una ''prioritat'' que s'ha fixat en matèria de mobilitat. En aquest sentit, ha assegurat que es treballarà per potenciar Tàrrega com a model de ''pacificació del trànsit'' i els desplaçaments a peu o en bicicleta. La capital de l'Urgell va implantar l'any 2016 la ''zona 30'' a gairebé tot el seu nucli urbà. Al mateix temps, el límit de velocitat es va fixar en 20 quilòmetres per hora als carrers del nucli antic. | Tàrrega adoptarà mesures per reduir la velocitat del trànsit al nucli urbà |
Una cinquantena de jutges i magistrats opten als dotze llocs de vocal de procedència judicial en el pròxim mandat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons ha informat el mateix organisme. El procés de renovació de l'òrgan de govern dels jutges es va posar en marxa el 3 d'agost. L'any 2013 el nombre de candidats va ser de 55. El termini per presentar sol·licituds va acabar dimarts passat. Els requisits són estar en servei actiu a la carrera judicial i aportar l'aval de 25 col·legues també en servei actiu, o el d'una associació judicial. Dels 50 candidats, 10 exerceixen actualment a instàncies judicials de Catalunya. Així, Luis Rodríguez Vega, que actualment exerceix a l'Audiència Provincial de Barcelona, ha estat avalat per l'Associació Professional de la Magistratura. José María Fernández Seijo, que actua al jutjat mercantil 3 de Barcelona, i Carlos Hugo Preciado Doménech, a la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), han estat avalats per Jutgesses i Jutges per a la Democràcia. Àgora Judicial només ha avalat una magistrada, Montserrat Figuera Lluch, que exerceix a la sala del Contenciós-Administratiu del TSJC. La resta de candidats han estat avalats per col·legues en actiu de la carrera judicial. És el cas de Lucía Avilés Palacios, que exerceix al jutjat d'instrucció 3 d'Arenys de Mar i que ha aconseguit 79 avals; de María Gema Espinosa Conde, de l'Audiència Provincial de Barcelona, que ha aconseguit 309 avals; de Sonia Gutiérrez Muñoz, que treballa al jujtat del penal 16 de Barcelona i que ha presentat 78 avals; d'Adoración Jiménez Hidalgo, del jutjat del social 3 de Granollers, que ha assolit 79 avals; de Virgina Moreno Gómez, del jutjat penal 1 de Girona, amb 36 avals, i de María del Mar Serna Calvo, del jutjat social 23 de Barcelona, amb 75 avals. | 50 jutges i magistrat opten als dotze llocs de vocal de procedència judicial al pròxim mandat del CGPJ |
Méndez de Vigo diu que el seu executiu "estudiarà" la sentència del Tribunal Suprem que declara nul el model del 2012 ACN Madrid.-El ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha afirmat aquest divendres que el seu executiu "estudiarà" la sentència del Tribunal Suprem que declara nul el model de cànon judicial que el govern de Rajoy va posar en marxa el 2012, i "aprovarà un sistema alternatiu que satisfaci tan els paràmetres de la sentència com la jurisprudència europea que l'invalidava". "Parlarem amb el sector per buscar una solució tan aviat com sigui possible", ha sentenciat a la roda de premsa posterior al consell de ministres. Segons el ministre, el cànon digital que el govern espanyol va aprovar el 2012 en substitució del que havia activat el govern de José Luis Rodríguez Zapatero era "provisional". El Tribunal Suprem l'ha declarat nul perquè considera que –com ja va dir el Tribunal de Justícia europeu- no pot carregar sobre els pressupostos de l'Estat el cost de les compensacions als artistes per les còpies pirata de les seves obres. La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha estimat parcialment un recurs interposat per tres entitats de gestió dels drets de la propietat intel·lectual el febrer del 2013 que sostenien que les compensacions per les còpies il·legals han de sortir de la butxaca dels particulars que compren suport digital –com establia el sistema de 'cànon digital' que va activar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero-, i no dels pressupostos de l'Estat. Els magistrats han tingut en compte la sentència del Tribunal de Justícia de la UE que al juny del 2016 va declarar il·legals les compensacions als artistes amb diners públics. A la sentència, de 13 pàgines, conclouen que el decret de creació del 'cànon digital' ideat pel govern de Mariano Rajoy no té "cap fonament legal efectiu" i, per tant "és nul" a tots els efectes. Segons la sentència, els preceptes legals en que es basa contradiuen la Directiva Europea 2001/29 i, per tant, "han de considerar-se inaplicables" en el cas present. Per tot plegat, apunta la sentència, "el recurs contenciós-administratiu ha de ser estimat en el relatiu a la impugnació del Reial Decret en el seu conjunt". L'executiu espanyol es veu forçat d'aquesta manera a fer marxa enrere en la seva política sobre el cànon digital després que el 2012 va substituir el sistema impulsat pel govern del PSOE. | El govern espanyol aprovarà un sistema "alternatiu" de cànon digital |
El fins ara secretari de Comunicació de Cs, Fernando de Páramo, ha anunciat que deixa el partit i la política després de cinc anys. "He decidit tancar una etapa. La política és servir al teu país. En aquest temps he tingut l'honor i l'orgull de representar milers de ciutadans i construir amb ells un nou espai polític d'Espanya", ha dit a través d'una carta oberta. Una decisió que el màxim responsable de comunicació del partit pren després de la marxa del fins ara líder de Cs, Albert Rivera, i que el secretari general, José Manuel Villegas, hagi anunciat aquest mateix dijous que deixarà la direcció després del congrés del partit. De Páramo, que aquest dilluns farà 32 anys, ha anunciat també que renuncia al seu escó al Congrés. Va començar a Cs com a diputat al Parlament, on va desenvolupar la seva carrera política fins que el juliol del 2018 va deixar la cambra catalana per integrar-se a l'equip més proper a Rivera i preparar les successives eleccions que hi ha hagut aquest 2019, en les quals va sortir escollit diputat per Barcelona al Congrés. Segons ell mateix ha explicat en diverses ocasions, va entrar en política animat pel mateix Rivera, a qui va conèixer entrevistant-lo en una ocasió. El rellevarà a l'escó l'exvicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra, que era el número tres de la llista encapçalada per Inés Arrimadas. Espejo-Saavedra, que ja havia sigut diputat l'anterior legislatura, havia quedat fora del Congrés pels mals resultats que Cs va obtenir el 10-N, en què va perdre tres escons a Catalunya. De Páramo és considerat el pare de l'estratègia comunicativa de Cs que va dur la formació a guanyar les eleccions al Parlament del desembre de 2017, però també dels resultats dels darrers comicis. "Una dotzena de campanyes electorals i cinc anys intensos amb encerts i també errors", ha reconegut a la missiva de comiat, en què ha conclòs que "dels èxits se n'aprèn i de les derrotes encara més". | Fernando de Páramo deixa Cs i la política després de la davallada del partit el 10-N |
El Parlament ha aprovat per unanimitat aquest dimecres una proposició de llei que obliga que els presidents i membres del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) siguin escollits per majoria de dos terços a la cambra. La modificació ha eliminat la possibilitat que es pugui elegir aquests membres amb majoria absoluta. La proposició de llei amplia de sis a set els membres del govern de la CCMA i, en canvi, redueix de sis a cinc els del CAC. Tots els membres hauran d'estar subjectes al règim retributiu dels alts càrrecs de la Generalitat i s'imposa la paritat. A partir d'ara, s'haurà de convocar un procediment públic per escollir els directors de TV3 i Catalunya Ràdio. | El Parlament fixa en dos terços el consens per renovar els presidents i membres del govern de la CCMA i el CAC |
Podem i les seves confluències han acordat finalment registrar-se com un únic 'grup confederal' o 'plurinacional' format per quatre 'agrupacions parlamentàries' que disposaran d'independència pel que fa al vot i que es repartiran els temps, les iniciatives legislatives, les preguntes parlamentàries, els recursos i els assistents. Segons han explicat a l'ACN fonts d'En Comú Podem, cada agrupació parlamentària disposarà de veu pròpia i llibertat de votar com ho consideri, tot i que el subgrup català tindrà un règim de disciplina interna. Les quatre agrupacions parlamentàries preveuen enviar representants a la Junta de Portaveus, tot i que En Comú Podem ja disposa d'un lloc assegurat a aquest òrgan en la figura de Xavier Domènech. Compromís se sumarà a aquesta aliança en les pròximes hores. Primer registrarà un grup propi que amb tota probabilitat serà rebutjat per la Mesa d'aquest dimecres, i posteriorment s'integrarà al grup confederal. Podem resol d'aquesta manera l'encaix de les seves confluències al Congrés, després de topar amb el 'no' del PSOE, PP i C's a la formació de quatre grups diferenciats, un per a Podem, i tres per a En Comú Podem, Compromís i Marees, malgrat que aquest havia estat un eix de la seva campanya electoral. Els quatre subgrups disposaran de veu als grans debats, on es partiran els temps d'acord al repartiment que estableixin en funció del seu pes. En Comú Podem ocuparà sempre la segona posició darrere de Podem, perquè es la confluència amb més diputats (12). Amb tot, el 'grup confederal' establirà el repartiment de les iniciatives i també dels portaveus als debats sectorials, on es debatin qüestions on no hi ha d'haver matisos entre les posicions del grup principal amb la resta de confluències. Queda pendent la negociació interna per al repartiment dels recursos. Fonts d'En Comú Podem donen per fer que el seu 'grup confederal' votarà diferent de Podem i les altres confluències quan sigui necessari. Per exemple davant una hipotètica abstenció del gruix de Podem en qüestions relacionades amb el dret a decidir. | Podem i les confluències formaran un únic 'grup confederal' amb llibertat de vot i es repartiran temps i iniciatives |
Els nou presos independentistes ja són dins del Tribunal Suprem, a punt per començar la primera sessió del judici que arrenca a les deu. Des de primera hora del matí, la Guàrdia Civil s'ha encarregat del primer trasllat fins a dependències de l'Audiència Nacional. Bassa i Forcadell han sortit a les 7.28 hores d'Alcalà-Meco i els set presos homes a les 7.20 h de Soto del Real. Els presos no han passat pels calabossos i simplement s'ha fet un canvi de custòdia policial al pàrquing. Des de dependències de l'Audiència Nacional, la Policia Nacional ha completat el trasllat fins al Tribunal Suprem usant vehicles més petits. El primer vehicle que traslladava presos ha entrat a l'edifici a dos quarts de nou del matí i el darrer quan faltaven pocs minuts per a les nou. Un cop a dins del Suprem, els nou acusats esperaran a una sala on poden estar en companyia dels seus advocats fins que entrin a la sala de vistes. Els tres acusats que estan en llibertat provisional (Mundó, Vila i Borràs) accediran a peu al Suprem i ho faran per la porta destinada a l'entrada del públic, per a advocats i premsa. Des de dos quarts de sis del matí ja hi havia gent esperant per entrar com a públic al judici. A la sala de vistes hi ha espai per a un centenar de persones. El Suprem ha reservat 24 places per a familiars, una vintena per a periodistes i la resta per a públic general. | Els presos ja són al Tribunal Suprem, a punt per començar el judici |
Una baralla entre simpatitzants d'ultradreta i veïns de Verges (Baix Empordà) ha obligat a desplegar diverses unitats dels Mossos d'Esquadra per separar els dos bàndols aquest diumenge. La batussa ha passat aquest migdia quan diverses persones han intentat despenjar les banderes estelades de diverses faroles de la localitat baix-empordanesa amb pals llargs. Ha estat aleshores, quan els veïns han baixat per recriminar-los-ho i impedir que aconseguissin el seu objectiu. Els simpatitzants d'ultradreta, però, si han enfrontat i ha començat una baralla que ha obligat a activar diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra, que han separat els dos bàndols. | Una baralla entre la ultradreta i veïns independentistes de Verges obliga a desplegar diverses dotacions dels Mossos |
L'expresident afirma que "no és senzill" per a la cambra catalana i el Govern treballar amb la "interferència inacceptable" de Llarena ACN Brussel·les.-L'expresident Carles Puigdemont ha dit que veu "extraordinàriament anormal" que el Parlament de Catalunya estigui "a les ordres d'un jutge" que comet abusos. En declaracions als mitjans després de la presentació d'una exposició sobre l'1 d'octubre al Parlament Flamenc, a Brussel·les, l'expresident ha afirmat aquest dimecres que "no és senzill" ni per a la cambra catalana ni per al govern "treballar en aquestes condicions". "Un jutge de forma totalment il·legal interfereix en la composició de la majoria del ple decidida pels ciutadans", ha denunciat Puigdemont criticant la justícia espanyola i el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en concret. "El senyor Llarena porta molts mesos intentant interferir en la normal vida del Parlament i el Govern de Catalunya, i li hem dit que no. El que no deixa de ser extraordinàriament anormal és que en una democràcia haguem d'estar a les ordres d'un jutge quan comet clars abusos de la legislació, i el nostre deure és continuar denunciant-ho", ha dit Puigdemont. | Puigdemont veu "extraordinàriament anormal" que el Parlament estigui "a les ordres d'un jutge" que comet "abusos" |
El ple de l'Eurocambra ha tombat aquest dijous una resolució que demana mantenir els ports del Mediterrani oberts als vaixelles de les ONGs. Dos vots han impedit l'aprovació del text, que pretenia impulsar accions de rescat al Mediterrani, defensava la necessitat de replantejar els rescats, instava els estats a fer "proactivament" operacions de rescat i reclamava a tots els actors que actuen al Mediterrani que compartissin informació. La resolució també insistia que "les rutes legals i segures són la millor manera d'evitar la pèrdua de vides" i feia una crida a la Comissió Europea a "començar immediatament un enfocament nou i més sostenible" de la tasca de rescat al Mediterrani. Durant la intervenció al ple, el ponent de l'informe, el socialista Juan Fernando López Aguilar, ha lamentat no haver pogut enviar "un missatge de solidaritat" a través d'un mecanisme de salvament europeu. Un cop rebutjada la resolució, representants de l'extrema dreta han rebut amb aplaudiments el resultat de la votació. | L'Eurocambra tomba una resolució que demana mantenir els ports del Mediterrani oberts als vaixelles d'ONGs |
El grup parlamentari del PSC-Units i el subgrup del PPC han registrat una petició de reconsideració per tal que la Mesa es replantegi l'admissió a tràmit de la proposta de resolució per crear una comissió d'investigació sobre presumptes "activitats irregulars o delictives" de persones vinculades a la Casa Reial. L'admissió a tràmit d'aquesta proposta es va formalitzar a la reunió de la Mesa d'aquest dilluns al Parlament. Però socialistes i populars apel·len, per separat, a l'article 67 del reglament per assegurar que l'abast de la comissió "ultrapassa de forma innegable" les competències de la Generalitat. La petició de reconsideració implica una nova reunió de la Mesa i de la Junta per escoltar els arguments dels grups. JxCat, ERC, CatECP i la CUP van registrar conjuntament la proposta, que s'haurà de votar al ple abans de constituir-se. Als escrits que han registrat, els populars argumenten que admetre a tràmit la resolució per crear la comissió és contrari al reglament ja que l'article 67.1 diu que els assumptes per investigar són els que siguin "competència de la Generalitat". "Aquest precepte és clar i taxatiu, i no deixa marge d'interpretació o apreciació possible a la Mesa", afirmen. De fet, pels populars investigar les activitats de la Casa Reial no és competència del Parlament "ni de cap altre òrgan legislatiu de l'Estat" i defensen també que la comissió d'investigació no es pot justificar per ser "un assumpte de rellevància pública" d'interès per la Generalitat. Al seu torn, el diputats del PSC-Units consideren també que no és un tema competència de la Generalitat d'acord amb el mateix article del reglament. "Ultrapassa de forma innegable les competències de la Generalitat" en voler investigar aquests presumptes casos vinculats a la Família Reial. "Malgrat que, entre els seus objectius, i de forma més complementària, també pretengui esbrinar aquelles actuacions destinades a forçar el trasllat de domicili social" fora de Catalunya després de l'1-O i segons va publicar el diari 'Ara', afegeixen els socialistes. Alhora, els socialistes també apunten que seria "realment impossible" citar testimonis a comparèixer perquè l'article 68.1 diu que, en les comissions d'investigació, aquestes compareixences "únicament poden ser requerides en relació a qüestions que són competència de la Generalitat". | PSC-Units i PPC demanen a la Mesa que reconsideri l'admissió a tràmit de la comissió sobre la Casa Reial |
La Universitat de Girona (UdG) ha digitalitzat els gairebé 1.800 pergamins d'entre els segles X i XIV que es guarden a l'arxiu del Monestir de Sant Daniel. Ara, tot aquest llegat serà consultable en línia i es posarà a disposició d'investigadors d'arreu del món. Testaments, donacions, permutes, cartes, capbreus, subhastes i també el document fundacional de la comunitat, signat per la comtessa Ermessenda l'any 1018. Segons explica la directora de la biblioteca de la UdG, Àngels Merino, tot aquest llegat permet fer "una nova mirada" a la història del monestir, aprofundir en la seva evolució al llarg dels segles i veure la imbricació de la comunitat amb la ciutat. Cada document s'ha traduït del llatí al català i també s'ha geolocalitzat. Així, per exemple, en el cas de les donacions, es pot veure sobre plànol on se situaven aquells terrenys que se cedien al monestir. El projecte, que en una primera fase ja permet consultar 1.061 pergamins, forma part dels actes de celebració del mil·lenari del Monestir de Sant Daniel, que es tancarà aquest 2018. 16 de març de 1018. La comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I donen diverses terres a la casa i cenobi de Sant Daniel i a "tots els clergues, dones consagrades a Déu, laics d'un i altre sexe que en el dit lloc serveixin Déu i els sants". Aquest document, signat ara fa un mil·lenni, és el més antic que es conserva a l'arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona i el que evidencia l'existència d'una comunitat de monges benedictines a la ciutat. Ara, juntament amb 1.793 pergamins més, aquest document fundacional surt dels murs de l'arxiu del monestir. Ho fa gràcies a les noves tecnologies, perquè la UdG ha digitalitzat tot aquest fons i, a través d'Internet, el posa a disposició d'estudiosos d'arreu del món. Segons explica la directora de la Biblioteca de la UdG, els tècnics van escanejar tot aquest llegat in situ durant cinc dies. I al llarg dels darrers mesos, han estat traduint document per document (tots estan en llatí) i els han anat penjant en línia. D'entrada, en una primera fase, ja se'n poden consultar 1.061. I en els propers mesos, aquest número s'anirà ampliant. La col·lecció de pergamins del monestir s'estén entre els segles X i XIV. Sobretot, concreta Merino, aquesta "història manuscrita" la formen documents de caire econòmic: testaments, donacions, empenyoraments, permutes, assignacions, capbreus subhastes... Però dins el feix també hi ha cartes i plets. Un llegat, diu la directora, que mostra "la vida del monestir al llarg dels segles i la imbricació de la comunitat amb la vall de Sant Daniel i la ciutat". "Una nova mirada" Gràcies a la digitalització, Merino explica que tots aquells qui vagin al repositori digital de la UdG podran fer "una nova mirada" a la història del monestir. I és que, juntament amb la descripció i la transcripció, la universitat també geolocalitza sobre plànol els terrenys als quals fan referència els pergamins. Això, concreta Àngels Merino, permet descobrir curiositats. "Per exemple, hi ha un pergamí referent a una dot, on se cedeixen a la comunitat uns terrenys coneguts com a Sant Eusebi; quan es miren sobre plànol, es veu que allà on es trobaven és on hi ha ara l'estadi del Girona FC", precisa la directora. La digitalització permet que tots aquest documents, custodiats entre les parets del monestir, passin ara a tenir una nova existència a la xarxa. "Facilitarà la feina a tots els arxivistes, permetrà millora la conservació dels originals i suposa també un nou pas dins la voluntat d'obrir-nos a la ciutadania", concreta la priora del Monestir de Sant Daniel, Assumpció Piferrer. "És l'exemple d'una col·laboració d'èxit", hi afegeix el rector de la universitat, Quim Salvi. "Posem a disposició de tot el món pergamins de 1.000 anys d'història i fem que estiguin a l'abast de tota la comunitat científica", afirma Salvi. La presentació del projecte de digitalització, que s'ha fet aquest dilluns al claustre, és un dels actes que tanca la celebració del mil·lenari del Monestir de Sant Daniel. Una efemèride que es va començar a commemorar l'any 2015, amb un calendari d'actes que es clourà aquesta tardor, a l'octubre. Actualment, al monestir de la Vall de Sant Daniel hi viuen set germanes, que segueixen la regla de Sant Benet i mantenen una hostatgeria. "Ens hem d'obrir i no podem estar tancades al món; el nostre carisma és l'acollida", conclou la priora. | La UdG digitalitza i posa en línia 1.800 pergamins d'entre els segles X i XIV del Monestir de Sant Daniel |
El cap de llista al Congrés del PSC per Girona, Marc Lamuà, no ha estalviat retrets contra Artur Mas pel discurs que el president en funcions va fer ahir a la ciutat durant el míting de Democràcia i Llibertat. Lamuà li ha criticat que volgués "donar lliçons" als socialistes quan ell, que és "el fill polític de Jordi Pujol", no ha estat "ni capaç de regenerar el seu partit". Per contra, el candidat ha fet bandera que el PSC gironí sí que s'ha renovat, precisament per "lluitar" contra aquells díscols que practicaven la "corrupció moral". I aquí, tot i no referir-s'hi explícitament, Lamuà ha criticat amb duresa Marina Geli i Pia Bosch, que ahir van ser al míting de l'Auditori. Les ha acusades de "classisme", de vendre's "per una cadira" i "d'aplaudir qualsevol antagonista que els hi ofereixi un seient a la fila zero" del míting. "Van ser paraules vergonyants, que afecten directament la dignitat dels socialistes i la seva història". El cap de llista del PSC per Girona ha sortit en tromba a defensar el partit davant el discurs que el president en funcions, Artur Mas, va fer durant l'acte central de Democràcia i Llibertat (DL) a Girona. Lamuà li ha criticat que apel·lés al vot socialista i que, a més, reforcés la crida dient explícitament que a primera fila de l'Auditori s'hi asseia l'exmilitant del PSC Marina Geli. "No admetrem que vingui Mas a Girona i ens vulgui donar lliçons quan ell, que és el fill polític de Jordi Pujol, ha estat incapaç de regenerar el seu partit", ha dit el candidat al Congrés. Lamuà ha definit Convergència com l'exemple "de les males praxis" en política "durant els anys de bonança econòmica". I aquí, no s'ha estat de carregar contra "l'escàndol" que ha suposat el cas Pujol. "Convergència ha actuat com el PP d'Espanya, amb l'agreujant que aquí qui havia estat president de Catalunya ha confessat frau fiscal", ha subratllat el candidat del PSC. Per contra, Marc Lamuà ha respost a Mas que els socialistes gironins estan "molt orgullosos" del seu llegat (i aquí, ha esmentat Joaquim Nadal). El candidat també ha insistit que el PSC sí que ha fet la regeneració que calia, esbandint persones i actituds "que van malmetre la imatge que volem tenir i els valors que ens representen". "Si volíem presentar-nos com a regeneradors, la primera prova la teníem a casa; per això, per guanyar crèdit enfora, ens vam enfrontar a alguns dels pitjors elements de la vella política corrompuda", hi ha afegit Lamuà. No les ha esmentades directament, però el context feia evident que Lamuà es referia aquí a Geli i a Bosch, presents ahir al míting de DL. Corrupció moral Lamuà ha acusat les díscoles de practicar "la corrupció moral", que tot i "no ser il·legal no deixa de ser menys dolorosa i destructiva per a la política". El candidat ha assegurat que, durant la renovació que ha viscut el PSC gironí, s'han apartat els qui eren exponents del "classisme", acumulant "càrrecs i sous desorbitats" i que, a més, es creien que aquests eren "per origen". "Era insuportable veure sacrificat el nostre projecte polític per persones de distància profunda entre allò que deien i el què farien", ha criticat Marc Lamuà. I tornant de nou al discurs de Mas, quan va agrair la presència de Marina Geli al míting, el cap de llista del PSC ha afirmat: "Tothom ha de prendre bona nota de qui ha acabat essent comprat per una cadira, per un càrrec amb un bon sou o que utilitza la seva presència mediàtica per aplaudir qualsevol antagonista que li ofereixi un seient a la fila zero". Aquí, Lamuà també ha volgut girar les paraules de Mas, criticant al president que, durant el discurs, assenyalés "gent que ja no està vinculada a la formació i que el seu únic valor és el de ser exmilitants socialistes". "En tot cas, que es facin valer per ells mateixos; és denigrant que només per això se'ls garanteixi un espai a la fila zero". Els socialistes gironins, l'antítesi de DL Per la seva banda, la número 1 al Senat per Girona, Cristina López, ha assegurat que els socialistes gironins són "l'antítesi" a Convergència i a DL. "Defensem un polític, un càrrec i un sou; nosaltres hem fet un gir autèntic mentre ells continuen amb la vella política". López també ha subratllat que estan compromesos amb "un projecte polític autèntic" i que des del PSC defensen "la pluralitat d'orígens i de pensaments de Catalunya". | Lamuà critica Mas per "voler donar lliçons" als socialistes i acusa Geli i Bosch de practicar la "corrupció moral" |
La portaveu d'Esquerra a la Diputació Permanent del Parlament, Marta Rovira, ha reclamat aquest divendres al president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, que assumeixi responsabilitats polítiques pel cas del presumpte finançament irregular de CDC i es comprometi a "depurar-les". "Faci net, president", li ha demanat. En un to més dur que en anteriors compareixences, Rovira s'ha mostrat partidària d'investigar "fins al final" i amb "la màxima celeritat" els casos que esquitxen Convergència, que considera "greus". A més, ha apostat per rellevar la comissionada per a la Transparència, Núria Bassols, per la seva vinculació amb un dels detinguts en l'operació Petrum. | ERC insta Mas a "fer net" i demana arribar "fins al final" en les investigacions pel suposat cobrament del 3% a CDC |
La manifestació d'aquest dissabte en rebuig als atemptats acabarà amb un acte a la Plaça de Catalunya sense parlaments institucionals. Sense donar gaire detalls, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat en una entrevista a BTV que les autoritats no seran protagonistes ni de la manifestació ni tampoc de l'acte. L'acte serà "breu", una "cosa simbòlica amb paraules, música i protagonisme ciutadà", ha assegurat. El recorregut de manifestació serà de Jardinets de Gràcia (Passeig de Gràcia amb Diagonal) fins a la Plaça de Catalunya. Però la capçalera de la manifestació estarà situada a l’alçada de la Gran Via de les Corts Catalanes. Més enrere se situaran els representants institucionals com membres del Govern, de l'executiu espanyol i els alcaldes afectats. A la pancarta amb el lema 'No tinc por' també hi haurà el grafisme dissenyat per Frederic Amat amb les lletres de Barcelona en vermell excepte la 'l' que forma un crespó negre. Amb la pancarta se situaran representants dels Mossos i serveis d'emergència, així com col·lectius ciutadans que van actuar en el primer moment de l'atemptat. La manifestació està convocada per les 18h i a la Plaça de Catalunya, aproximadament davant del Hard Rock Café, se situarà un escenari on es desenvoluparà l'acte final de la manifestació. S'està preparant un manifest unitari i encara no s'ha fet públic qui seran les cares visibles d'aquest acte. | La manifestació de dissabte acabarà amb un acte a la Plaça de Catalunya sense parlaments institucionals |
La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha advertit el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, que el seu ‘no’ als pressupostos –que es traduirà aquest dimecres en el vot a favor de les esmenes a la totalitat- és un “error històric” que “no s’entendrà” a Catalunya. Montero ha insistit que el seu executiu ha demostrat la seva “valentia” però “no posarà a l’ordre del dia cap dret d’autodeterminació”. “Ho saben des del primer dia”, ha recordat, i “no s’entén que en les últimes jornades” els independentistes hagin vinculat el debat sobre els pressupostos a aquesta premissa. Segons Montero, l’executiu espanyol ha deixat “clar” que si els pressupostos depenen del dret d’autodeterminació “no hi haurà pressupostos”. El camí del diàleg, segons la ministra, passa per “l’Estat de dret” i la “independència de la Justícia”. Montero –com tot l’executiu de Sánchez- dóna per fet que el Congrés tombarà aquest dimecres els pressupostos al tràmit de les esmenes a la totalitat. Una situació que no s’havia donat des del 1995, quan CiU va votar en contra de la tramitació dels comptes de Felipe González- i que l’executiu espanyol vincula ara a un possible avançament electoral. La ministra d’Hisenda ha utilitzat amb Tardà un to molt més calmat que el que ha desplegat en les respostes a Casado i Rivera, però ha insistit que “no hi ha democràcia fora de la llei”. “Dins de la llei hi ha una oportunitat per seguir avançant”, ha dit en una apel·lació a futurs acords amb els republicans. Segons Montero, l’autodeterminació “no és un dret”, mentre que “l’autonomia sí”, i per tant hi ha marge per progressar en el reconeixement de drets dins del marc fixat per la Constitució i un Estatut. L’alternativa, ha recordat, és una dreta que “no planteja cap solució” i que fins i tot aposta per un 155 sine die “contrari a la Constitució”. | Montero adverteix ERC que no donar suport als pressupostos és un “error històric” |
Els membres del cos armat s'allotgen a l'establiment mentre estan destinats temporalment a Catalunya ACN Calella.-Una noia va resultar ferida aquest diumenge passat al voltant de les onze de la nit en un enfrontament amb agents de la Guàrdia Civil de paisà a les portes de l'Hotel de la Vila de Calella, on s'allotjaven membres del cos armat destinats aquests dies a Catalunya per evitar que la celebració del referèndum. Segons el SEM, va ser traslladada a l'hospital en estat menys greu. Tal com es veu en un vídeo difós per Ràdio Calella TV a través de Twitter, les persones congregades davant d'aquest establiment del carrer Sant Josep cantaven i feien crits de 'Feixistes', 'Aquesta és la vostra democràcia' i 'Que se'n vagin'. Segons han explicat testimonis dels fets, els agents es trobaven al bar de l'hotel i davant la protesta del centenar de persones que es trobaven al carrer, van sortir a la porta de l'establiment. Els Mossos d'Esquadra es van desplaçar fins al carrer Sant Josep, on hi ha l'hotel, i van establir un cordó de seguretat al carrer per la previsió que els enfrontaments pugessin de to, segons fonts de la policia catalana. En un moment determinat, els agents de la Guàrdia Civil van trencar aquest cordó policial i van perseguir entre la trentena de concentrats que encara quedaven al carrer amb porres extensives i fetes de ferro, mentre una altra part van abandonar el lloc en veure que pujava la tensió. | ACTUALIZACIÓ:Almenys una noia ferida en un enfrontament amb agents de la Guàrdia Civil de paisà en un hotel de Calella |
La candidata de Barcelona en Comú a l'alcaldia de la capital catalana, Ada Colau, ha assegurat aquest dissabte que l'alcaldable de Barcelona pel Canvi-Cs, Manuel Valls, "serà responsable dels seus actes" si li dona suport a la investidura sense condicions. En roda de premsa, Colau ha dit que farà "tot el possible" per impulsar les seves polítiques valentes a Barcelona en considerar que té la "legitimitat dels vots", per ser una de les dues forces empatades a 10 regidors, i la "convicció" que la capital catalana necessita "superar els blocs" i apostar per iniciatives progressistes. Colau ha insistit en un acord amb ERC i PSC però ha assumit el risc de presentar-se a la investidura sense haver tancat un pacte. També ha dit que Barcelona en Comú "no serà el trofeu d'un bàndol contra l'altre". | Colau, sobre un possible suport de Valls a la seva investidura: "Serà responsable dels seus actes" |
El portaveu del PDECAT, Francesc Homs, ha afirmat aquest dimecres que el discurs d’investidura de Mariano Rajoy ha estat “un menyspreu” cap al sentir majoritari del poble de Catalunya. Homs considera que Rajoy segueix instal·lat en “la confrontació” respecte a la qüestió catalana i ha lamentat que el candidat popular no tingui cap voluntat d’acceptar-la. El portaveu del PDECAT ha subratllat que ha estat “una indecència” que el president del govern espanyol en funcions hagi dit que els últims anys s’ha obert al diàleg amb la Generalitat. “És indecent”, ha exclamat davant els periodistes als passadissos del Congrés, tot preguntant-se “què se n’ha fet d’aquells 46 punts que Artur Mas li va posar sobre la taula”. Francesc Homs ha fet aquestes manifestacions just després del discurs d’investidura de Mariano Rajoy aquest dimecres al Congrés dels Diputats. Així mateix, ha assegurat que la intervenció del president del govern espanyol en funcions referma encara més la seva idea de combatre el govern del Partit Popular. Durant la seva intervenció davant els mitjans, ha afegit que aquest dimecres s’ha vist "la configuració del trio de les Azores entre el PP, el PSOE i C’s” que utilitzarà Catalunya quan aparegui alguna esquerda. “Aquest és un discurs d’un triumvirat que utilitzarà Catalunya per enganxar les seves desavinences", ha remarcat, per acabar carregant contra el PSOE assegurant que el més lamentable no és el discurs de Rajoy sinó “el canvi de jaqueta del Partit Socialista”. | Homs afirma que el discurs de Rajoy ha estat “indecent” i un “menyspreu” al sentir majoritari de Catalunya |
L'aportació de més de 40.000 euros de l'empresa constructora Transcornejo a la campanya electoral del 2011 de l'exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué (CiU) s'ha tancat amb una pena de multa. La defensa, la fiscalia anticorrupció i l'acusació exercida per l'Ajuntament han segellat dimarts un acord de conformitat que evita el judici amb jurat popular. Així, l'Audiència ha condemnat Masagué i l'administrador de l'empresa per un delicte de suborn -amb l'atenuant de confessió- a 1 any de presó -que s'ha substituït per 3.650 euros de multa- i a uns altres 900 euros de multa. Els fets corresponen a la peça separada número 8 del cas Torredembarra, de suposada corrupció al municipi i origen del cas 3% de presumpte finançament irregular de CDC. Segons la sentència dictada oralment pel tribunal, Masagué va contractar l'empresa de comunicació Pierre Comunica S.L. per a la campanya electoral de les municipals del 2011. A l'hora de fer el pagament dels serveis, però, "va remetre" a la constructora. D'aquesta manera, l'empresa de comunicació va estendre dues factures per un import de 40.120 euros, que va pagar Transcornejo. La resolució apunta que els conceptes recollits a les factures eren ficticis, tot i que responien a treballs realment fets per Pierre Comunica durant la campanya electoral de Masagué. La sentència afirma que l'administrador de l'empresa, Aitor Cornejo, va fer efectiu el pagament sabent que corresponia a les despeses de disseny i publicitat de la campanya electoral. D'altra banda, segons la sentència Masagué va intervenir com a alcalde en diferents expedients de contractació en relació a Transcornejo, en els quals va "afavorir" l'empresa, amb "infracció de la legalitat vigent". Entre aquests hi ha diversos contractes d'obres menors amb despeses autoritzades per l'alcalde sense la firma en el document d'ordenació de pagaments de la intervenció ni del regidor d'Hisenda. En concret, s'inclouen treballs fets a la sala polivalent Santa Rosalia, la sala polivalent o Cal Maiam. Tot i això, no consta que Masagué "fos conscient de les irregularitats" en els expedients de contractació, segons detalla la sentència. La resolució judicial, que ja és ferma, també recorda que l'agost del 2009 l'alcalde va formalitzar amb Transcornejo el contracte per a la instal·lació d'aire condicionat al fallit Teatre Auditori de Torredembarra per un import de 535.000 euros, que el consistori va acabar resolent de forma anticipada. Entre l'agost del 2009 i el març del 2010 es van certificar i fer pagaments per un import de 302.000 euros fins a la resolució del contracte a causa de la paralització de les obres de construcció de l'auditori. Masagué insisteix que no ha comès cap delicte L'Audiència ha imposat a Masagué i a Cornejo la pena d'un any de presó, que se substitueix per una pena de multa de 730 dies amb una quota diària de 5 euros -la qual cosa puja a 3.650 euros-, i a una altra multa de sis mesos amb una quota de 5 euros -la qual cosa suma 900 euros més. A la societat Transcornejo li imposa una multa de 900 euros. A més, s'ordena a l'exalcalde el decomís dels 40.120 euros de suborn que va percebre. Tenint en compte que la conformitat implica el reconeixement dels fets, l'Audiència de Tarragona ha condemnat Masagué i Transcornejo per un delicte de suborn amb l'atenuant molt qualificada de confessió. Tot i això, l'advocat de l'alcalde, Pau Simarro, ha insistit a l'ACN que Masagué no ha comès cap delicte perquè ell no va ser qui va demanar a l'empresa que financés la campanya. A més, el lletrat ha opinat que això és "una qüestió totalment lícita i legítima, que no entenem que sigui constitutiva de delicte". Simarro ha detallat que l'acord de conformitat el va signar l'anterior advocada de Masagué fa uns mesos i que ara el tribunal no els ha donat marge per desfer el tràmit amb totes les garanties. Per aquest motiu, i amb la intenció de "tancar aquest assumpte", han acceptat el pacte i la pena de multa "com a circumstància menor". L'advocat ha destacat també el fet que la fiscalia fes constar que Masagué no va ser "conscient de les irregularitats". El proper judici, a l'abril A mitjan gener també ja va quedar vist per a sentència al jutjat penal 2 de Tarragona un altre judici contra Masagué, en aquest cas per les presumptes irregularitats i tracte de favor en l'adjudicació de les guinguetes de la platja del municipi a Gerard Montserrat, militant del seu partit (CDC). La resolució judicial encara no s'ha fet pública. El 15 d'abril començarà a l'Audiència de Tarragona el judici per una altra branca de la investigació. Es tracta de la peça separada número 1, que investiga la presumpta adjudicació a dit de dos locals i per la qual l'exalcalde afronta una petició de quatre anys i mig de presó. Entre els encausats també hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris –entre ells Jordi Sumarroca, vinculat a Teyco. | Masagué accepta una multa per finançar la campanya electoral de Torredembarra amb 40.000 euros d'una constructora |
Els combois circulen amb molts passatgers durant la franja matinal de l'aturada ACN Barcelona.-El tercer dilluns de vaga al servei de Metro de Barcelona ha tornat a provocar noves aglomeracions de passatgers a les andanes i a l'interior dels combois del suburbà. Concretament, a l'estació de Sagrada Família de la línia 5, s'ha començat a acumular més passatge de l'habitual cap a quarts de vuit del matí, en el moment en què les freqüències de pas s'han començat a allargar progressivament per sobre dels cinc minuts a causa de la vaga. La menor freqüència de pas dels combois ha generat que els usuaris viatgessin atapeïts a l'interior dels vagons. Els usuaris consultats per l'ACN han admès majoritàriament que ja coneixien la convocatòria de vaga després de tres dilluns d'aturades al suburbà i s'han mostrat entre resignats i queixosos davant de les aturades parcials dels treballadors de TMB. Les aturades d'aquest dilluns es faran en tres franges horàries: de les 7.00h a les 9.00h, de les 16.00h a les 18.00h i de les 20.30 a les 22.30 h. Les negociacions de les últimes tres setmanes sobre el conveni col·lectiu entre la direcció i els sindicats de TMB han aconseguit acostar posicions entre les dues parts, però la manca d'un acord definitiu ha portat els treballadors a mantenir les aturades parcials d'aquest dilluns, que ja es van produir els darrers dies 24 d'abril i 8 de maig. El Departament de Treball ha decretat uns serveis mínims del 40% a les hores punta (de 7.00h a 9.00h i de 16.00h a 18.00h) i del 20% a les hores vall (de 20.30h a 22.30h). Les aturades s'han de repetir cada dilluns laborable fins que els treballadors no considerin que la negociació del conveni col·lectiu amb la direcció de l'empresa s'ha desbloquejat. La direcció de TMB ha reclamat als sindicats del Metro de Barcelona que portin ja a l'assemblea de treballadors la darrera proposta de conveni col·lectiu que l'empresa va fer la setmana passada, però els sindicats encara hi veuen punts de desacord i volen seguir negociant. Fonts de l'operadora han assenyalat que la proposta de conveni inclou avenços en àmbits com les vacances, les internalitzacions de serveis, la conciliació amb la vida familiar, l'estabilitat laboral o les excedències, a més d'una millora salarial i de manteniment del poder adquisitiu que "està al límit de la llei de pressupostos". La direcció vol que el treballadors coneguin aquesta proposta i que, en cas d'acceptar-la, es puguin desconvocar les vagues previstes per tots els dilluns laborables. Tanmateix, l'operadora ha demanat "paciència" als usuaris de cara a les aturades parcials. De cara a la vaga de dilluns, TMB ha reiterat que els serveis mínims decretats (del 40% en les aturades que coincideixen amb hores punta i del 20% en hores vall) seran "insuficients" per absorbir la demanda, especialment al matí. De 7.00h a 9.00h se solen concentrar unes 215.000 entrades a la xarxa de metro i de 16.00h a 18.00h es poden registrar 170.000 entrades. Per això, l'empresa recomana buscar mitjans alternatius de desplaçament. | El tercer dilluns de vaga al Metro provoca noves aglomeracions d'usuaris als trens i les andanes |
El Manel Rufo –conegut pels amics com a 'Sevilla'- i l'Esteve Boix són dos interns de la presó de Lledoners que, des de fa uns mesos, participen en un nou projecte radiofònic per difondre la vida a l'interior del centre penitenciari i les inquietuds dels presos. Es tracta d'un projecte en col·laboració amb Ona Bages, un conjunt d'emissores municipals de la comarca que, a partir de la setmana que ve, emetran de forma quinzenal el programa 'Des de dins'. Amb l'ajuda d'una periodista, Neus Solà, els interns elaboren un programa d'una hora de durada amb continguts molt diversos, des d'entrevistes fins a seccions musicals i d'entreteniment. Aquesta setmana han hagut d'afrontar una de les entrevistes més difícils, ja que el convidat que s'ha assegut a l'estudi és el conseller de Justícia, Carles Mundó. "El més difícil de passar dins de la presó és el temps". Així s'expressa Esteve Boix, un dels interns de Lledoners que des del mes de maig participa en el projecte radiofònic d'Ona Bages. A banda de participar al programa de ràdio, Boix també col·labora a la biblioteca del seu mòdul i, tot plegat, li permet passar bones estones i estar més en contacte amb la vida exterior. De fet, aquest és un dels objectius del projecte, que els interns no perdin el contacte amb la societat perquè així, un cop surtin, la reinserció sigui més fàcil. El projecte 'Des de dins' va néixer de la mà d'Ona Bages, una agrupació d'emissores municipals de la comarca, que tenia ganes d'aportar una vessant social a la seva programació. La directora del programa, Neus Solà, ha relatat que la direcció de la presó va veure "amb molt bons ulls" la proposta des d'un principi, així com també el Departament de Justícia. Solà ha explicat que, tot i que ella els assessora i els guia, són els mateixos interns els locutors del programa i també decideixen les seccions i la programació que volen incloure-hi. "La idea és que cada intern parli d'allò que més li vingui de gust i que no hi hagi res imposat", ha relatat Solà. Així doncs, els interns tenen un taller cada dilluns per preparar el programa i els dimecres els tècnics d'Ona Bages es desplacen fins la presó bagenca per gravar-lo en fals directe. La programació, segons Solà, és molt variada i s'hi poden trobar des d'entrevistes a personatges diversos, reportatges, seccions musicals o espais d'opinió. De moment, el projecte ja té gravats sis programes que es començaran a emetre a partir de dimarts que ve a una de les emissores del grup, Ràdio Sallent. L'entrevista més compromesa Els set interns de Lledoners que participen al projecte han afrontat aquesta setmana la seva entrevista més complicada i que els ha portat dos mesos de preparació. Es tracta del conseller de Justícia, Carles Mundó, que ha visitat el centre penitenciari per respondre les preguntes dels reclusos a través dels micròfons. La directora del programa ha explicat que han preparat l'entrevista "amb molta cura i afecte" i ha dit que els interns feia temps que esperaven aquest dia. De la seva banda, un dels reclusos, Esteve Boix, ha expressat que el més difícil per ells ha estat "redactar les preguntes", tot i que ha assegurat que "hem mirat de fer preguntes raonables i que es puguin contestar sense posar ningú en compromís, ni ell ni nosaltres". El mateix conseller ha assegurat, instants abans d'asseure's a la taula amb els interns, que, per ell, l'àmbit penitenciari és un "espai molt conegut", ja que des que és conseller ha tingut l'oportunitat de visitar totes les presons del país. Per això, ha dit "em puc imaginar com anirà l'entrevista i això em tranquil·litza". "Em fa molta il·lusió participar en aquest projecte i segur que l'espontaneïtat no hi faltarà", ha expressat Mundó. Així doncs, al llarg de gairebé una hora els interns han pogut conversar amb el titular de Justícia i li han preguntat des de qüestions personal, passant per temes professionals o de la situació que viu el país. Entre les preguntes que ha hagut de respondre Mundó s'hi trobava 'Què fa en Carles Mundó per desconnectar?', 'Com veu el sistema penitenciari actual?', 'Com a advocat, creu que la justícia és justa?', 'En quin punt està el procés independentista?' o 'En el supòsit d'una Catalunya independent, quins canvis hi hauria a nivell de justícia i sistemes penitenciaris?'. El contacte amb l'exterior, clau per a la reinserció Projectes com el d'Ona Bages permeten als interns estar en contacte amb la realitat que es viu a l'exterior de la presó i això, segons el conseller Carles Mundó, és molt important per a la reinserció dels presos. De fet, segons Mundó, un dels factors que determina més els índexs de reinserció "és que els presos tinguin el màxim contacte possible amb l'exterior" mentre compleixen condemna. Pel conseller, però, iniciatives d'aquestes característiques també són positives pel conjunt de la societat, ja que "ens ajuden a explicar que les presons no són només espais de seguretat, sinó que els continguts educatius també hi tenen una presència destacada". "Hem d'explicar més a la ciutadania que les presons, al mateix temps que ens aporten seguretat, són un element essencial al servei de la reinserció", ha afegit. De la seva banda, un dels monitors que acompanya els interns en el projecte radiofònic, Ivan Bonache, ha relatat que "una de les coses que més lamenta l'intern és que no l'escolta ningú". Per tant, ha dit, "donar-los la possibilitat que la seva veu traspassi els murs i la gent dels carrers pugui escoltar les seves experiències els dóna una normalitat bestial". El monitor considera que és molt important que existeixi aquest vincle entre la vida a dins de la presó i l'exterior perquè "si es perden els vincles és molt difícil que després es reinsereixin amb normalitat a la societat". | La ràdio entra a la presó de Lledoners |
Els líders dels 27 han donat llum verda aquest dimarts a la proposta de la Comissió Europea de prohibir durant 30 dies l'entrada a la Unió Europea. Els caps d'estat i de govern avalen així restringir temporalment els "viatges no essencials" a persones de tercers països cap a la Unió amb l'objectiu de frenar l'expansió del coronavirus. La mesura, però, no afecta el transport de mercaderies, per al qual s'ofereixen "vies ràpides". L'aval dels 27 a la mesura l'ha anunciat el president del Consell Europeu, Charles Michel, després d'una reunió per videoconferència entre els caps d'estat i govern de la Unió Europea. La restricció d'entrada aprovada pels 27 no afecta els estrangers amb permisos de residència o familiars al bloc, ni a diplomàtics i personal "essencial" per lluitar contra el coronavirus, com metges, experts o investigadors. La prohibició d'entrada tampoc afecta el Regne Unit, que actualment es troba en període de transició per sortir del club comunitari. Segons ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la proposta no ha tingut l'oposició de cap país. A més, la presidenta de l'executiu europeu ha remarcat que el sector econòmic tindrà "via ràpida" per al transport de mercaderies i ha instat a "cuidar" el mercat únic. "Hem de cuidar el nostre mercat únic. És essencial", ha remarcat Von der Leyen, que ha afegit que la Unió Europea "mai no ha estat en una crisi com aquesta". "Hi ha ciutadans europeus que estan bloquejats dins de la Unió Europea i aquesta situació ha d'acabar", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, que confia que amb l'enfortiment de les fronteres exteriors es puguin relaxar les restriccions fronteres a l'interior del club comunitari. Per la seva banda, Michel ha subratllat es farà "tot el que calgui" per abordar la crisi pel coronavirus. També ha anunciat que els líders europeus es tornaran a reunir per videoconferència la setmana que ve per abordar de nou la crisi causada per l'epidèmia. | Els líders dels 27 avalen la proposta de Brussel·les de prohibir durant 30 dies l'entrada a la UE pel coronavirus |
Gas Natural ha confirmat a l'ACN que ha lliurat aquest dimarts a la tarda tota la documentació que la Generalitat li havia requerit sobre el tall de subministrament a l'habitatge de Reus on el passat 12 de novembre va morir una dona per un incendi provocat per una espelma. La companyia, que no ha volgut donar detalls sobre el contingut del requeriment, tenia fins a les dotze d'aquest dimarts per presentar-la. Fonts del Departament d'Empresa i Coneixement han explicat que han rebut la documentació i que en el pròxims dies es pronunciaran un cop analitzin tota la informació. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'incoar un expedient sancionador a la companyia de Gas Natural per incomplir la Llei 24/2015 de Pobresa Energètica per no informar prèviament als serveis socials de l'Ajuntament de Reus del tall de subministrament en l'habitatge de l'àvia de 81 anys. | Gas Natural presenta la documentació sobre el tall de llum de Reus a la Generalitat |
L'Ajuntament de Lloret de Mar (Selva) té oberts fins a nou expedients sancionadors pel cas dels hotels tancats per diverses irregularitats. A banda d'això, l'empresari José Luís Velasco ha esgotat el període voluntari de pagament i el consell comarcal ja se li reclama per la via executiva tots els impagaments que acumula amb l'ajuntament (i que pugen a 450.000 euros). El segon tinent d'alcalde, Jordi Orobitg, ha concretat que se li han arribat a fer embargaments de comptes i finques. El ple havia de votar aquest vespre una moció presentada per ICV-EUiA per declarar persona 'non grata' l'empresari. Després d'un llarg debat, els ecologistes l'han retirat perquè el govern municipal ha presentat una esmena per canviar el contingut. L'argument del govern és que cal respectar la presumpció d'innocència i esperar a què aquests nou expedients sancionadors es resolguin abans de fer cap declaració d'aquest tipus. El cas dels hotels tancats per diverses irregularitats ha arribat al ple de Lloret de Mar. Aquest vespre, a iniciativa d'ICV-EUiA, s'havia de votar una moció que demanava declarar persona 'non grata' l'empresari José Luís Velasco. En el redactat, es remarcava que havia "posat en perill la integritat física" dels treballadors dels establiments, dels clients i dels mateixos veïns per tenir la llum punxada i, en un cas, també una connexió il·legal de gas. La moció també feia costat als treballadors -a qui encara deu diners- i lamentava el mal que havia fet a la imatge del municipi. Finalment, però, aquest moció no s'ha arribat a votar. L'equip de govern (CiU, ERC i PSC) ha presentat una esmena per modificar el contingut. Segons ha explicat el segon tinent d'alcalde, Jordi Orobitg, han de fer prevaldre la presumpció d'innocència i esperar que es demostri la culpabilitat. Orobitg ha remarcat que darrera dels quatre hotels hi ha quatre societats diferents, i que Velasco no és el titular de totes elles. De fet, només dos dels nou expedients sancionadors van contra ell. Per tant, encara s'ha d'esclarir si és el responsable únic dels fets. Per això, el tinent d'alcalde creu que "no és convenient" portar una moció d'aquest tipus al ple perquè "contribueix al rebombori mediàtic". També s'ha mostrat contrari a la proposta l'alcalde, Jaume Dulsat, que assegura que l'escàndol dels hotels ha afectat molt negativament la població però que la moció no és oportuna. "A banda de proveïdors i treballadors a qui deu diners, no trobaran ningú més emprenyat que jo mateix però hem estat subjectes passius d'aquest tema i la solució valenta que reclamen no és fer una moció buida de contingut sinó tancar dos hotels en ple mes de setembre com hem fet", ha etzibat l'alcalde als representants d'ICV. Des de la formació ecologista, han vist que l'esmena presentada pel govern modificaria el text de la moció i han anunciat que la retiraven per la "vergonya" que els produïa que no s'aprovés. El portaveu d'ICV-EUiA, Xavier Rodríguez, ha assegurat que Velasco també deu molts diners a proveïdors (tant que alguna petita empresa podria tancar, ha dit) i que fa la "competència deslleial" als empresaris que paguen degudament tots els seus impostos i els sous als treballadors. | Lloret de Mar té oberts fins a nou expedients sancionadors pel cas dels hotels tancats |
La líder de Ciutadans (C's) a Catalunya, Inés Arrimadas, demanarà una reunió amb el govern espanyol si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no assisteix finalment a la conferència de presidents autonòmics prevista per abordar el finançament autonòmic. "Espero que Puigdemont rectifiqui i no deixi la cadira dels catalans buida", ha expressat. En cas que no sigui així, en qualitat de líder de l'oposició, voldrà traslladar a l'executiu espanyol la seva proposta de reforma de finançament autonòmic. En una entrevista a TV3, Arrimadas ha avançat que al llarg d'aquest dilluns es trobarà amb el conseller d'Interior, Jordi Jané, per parlar dels atacs reiterats a la seu de C's a l'Hospitalet. | Arrimadas demanarà una reunió amb el govern espanyol si Puigdemont no acudeix a la conferència de presidents autonòmics |
L'Assemblea de Veïns del Centre Històric assegura en un comunicat que al barri no es mantenenles mesures de cautela i prevenció contra el contagi de la covid-19, tal com porten denunciant des de finals de març. En aquesta zona de la ciutat Salut ha confirmat aquesta setmana dos brots, un a l'Alberg Jericó i un altre en un bloc de pisos de la plaça Josep Solans. Membres de l'Assemblea asseguren que el confinament que s'hauria de fer en aquests dos llocs "no és tal" ja que "l'entrada de persones d'aquests dos immobles es contínua". Així mateix, alerten que un local del carrer Tallada, propietat de la Paeria, on temporers sense sostre van a cuinar amb gas i a terra, podria convertir-se aviat en un nou focus de contagi. Segons 'Som Veïns', a l'edifici de Josep Solans, on en principi estan confinats tots els veïns pel brot de covid-19, hi ha un narco-pis que continua abastint d'heroïna gent que entra a l'immoble per fer la compravenda i que després transiten pel barri, dormint fins i tot al carrer, en grups que no respecten les distàncies de seguretat. L'Assemblea també diu haver estat testimoni que els centenars de persones que han vingut per treballar al camp i pernocten en els espais habilitats als pavellons de Fira de Lleida, però no estan treballant en tasques pròpies de la campanya, són enviades durant el dia al Centre Històric perquè les seves necessitats diürnes siguin abastides. També asseguren haver comprovat com s'està cuinant amb gas i a terra en un local no habilitat a tal efecte al número 1 del carrer Tallada. Segons l'Assemblea els usuaris accedeixen a aquest servei sense mesures i segueixen "deambulant" pels carrers del barri sense protecció i sense respectar les distàncies de seguretat i per això consideren que aquest podria ser el proper focus de contagi. Per 'Som Veïns', aquesta "laxitud" en les mesures de prevenció i protecció dels veïns del barri genera una "vulneració de la tutela de salut, que és el mandat de les administracions", malgrat que la Fiscalia no hagi vist indicis de delicte en el fet de posar en perill una població vulnerable aquesta. És per això que es pregunten qui està vigilant la salut dels veïns i si aquest serà el primer barri en recular de fase per la "desídia de les administracions". | Veïns del Centre Històric de Lleida asseguren que no es compleix el confinament als dos immobles on hi ha brots |
La cap de llista de la CUP a les eleccions del 10-N, Mireia Vehí, veu possible punts d'acord amb ERC i JxCat si es mantenen amb la "crítica frontal" al PSOE. En una entrevista a 'Catalunya Ràdio', Vehí ha assenyalat que la manera de solucionar el conflicte passa per "autodeterminació, drets i amnistia" i s'ha mostrat disposada a "fer política" amb les forces que contribueixin a "jugar" en aquest marc. Pel que fa als aldarulls al carrer arran de la sentència del procés, Vehí ho ha definit com "expressions de ràbia" de gent molt jove que pensa que no té futur i se n'ha desmarcat. "L'estratègia de la CUP és una altra", ha dit en referència a la desobediència civil. La cap de llista ha apostat per la desobediència civil com a eina que permet fer "accions massives i transversals" i ha demanat una taula internacional que posi sobre la taula l'exercici de l'autodeterminació. De fet, segons ha apuntat, la desobediència civil sempre acaba amb negociació. Vehí ha explicat que la CUP va a Madrid a fer de "caixa de ressonància" i amb la voluntat "d'impedir que es tanqui per dalt el que es va obrir per baix" tot referint-se a una "crisi sistemàtica i estructural". Pel que fa a l'Assemblea de Càrrecs Electes que es constituirà demà dimecres, Vehí ha confirmat que membres de la seva formació hi assistiran "encantadíssims" encara que la CUP impulsés la setmana passada una reunió de càrrecs electes davant la "inacció" d'una resposta política a la sentència. Segons Vehí, ara s'ha de definir de quina manera la desobediència civil s'articula als municipis i com s'apel·la a la comunitat internacional. | Vehí, sobre un front comú al Congrés: "Si ERC i JxCat mantenen la crítica frontal al PSOE, ens hi podrem entendre" |
El Consell de Ministres aprovarà aquest divendres un Reial Decret que, entre d'altres mesures, impedirà vendre llicències de lloguer de vehicles amb conductor (VTC) si no fa almenys dos anys que es posseeix. S'intenta, d'aquesta manera, evitar l'ús especulatiu d'aquest tipus de llicències, enmig del conflicte d'intentar compatibilitzar aquest servei, dispensat per firmes com Uber o Cabify, amb el que ofereix el sector del taxi. També s'inclourà la creació d'un registre únic d'àmbit estatal al qual caldrà comunicar els serveis VTC abans de fer-los. Es tracta, indica l'executiu espanyol, de reforçar les garanties en l'exigència de la contractació prèvia del servei i de controlar el criteri d'habituabilitat, ja que aquest tipus de llicències limiten al 20% del total els serveis que es poden fer fora de la Comunitat Autònoma on han estat sol·licitades. Des del govern espanyol s'indica que es tracta de "garantir" que els vehicles amb autorització VTC són precontractats, de tal manera que s'eviti la "captació de viatgers" circulant per les vies públiques o mentre estan aparcats als llocs de concentració i generació de demanda d'aquests serveis, com ara ports, aeroports o estacions de tren. Finalment, el Reial Decret imposa que els vehicles a adscriure a noves autoritzacions VTC, encara que s'hagin obtingut a través de sentència, han de complir els requisits vigents en aquest moment, amb independència de les que fossin vigents en el moment en què es va fer la sol·licitud original. | El govern espanyol impedirà vendre llicències VTC si no fa almenys dos anys que es posseeix |
La CUP de Barcelona registrarà aquest dimecres un escrit a l'Àrea Metropolitana perquè iniciï un procés sancionador contra TMB per no fer públics els sous de 550 persones que estan fora de conveni, directius i càrrecs de confiança, tal i com li exigeix la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. El TSJC va aixecar el passat 2 de desembre les mesures cautelars que havia pres anteriorment perquè no es fessin públiques aquestes dades. El regidor Josep Garganté ha recordat que l'òrgan competent per incoar aquesta sanció és la presidència de l'Àrea Metropolitana, és a dir, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. "Ens podem trobar amb què Colau sancioni la seva companya Mercedes Vidal", ha ironitzat Garganté fent referència a la presidenta de TMB i regidora de Mobilitat. Els cupaires han provat totes les vies per conèixer aquesta informació. | La CUP de Barcelona reclama a Colau que sancioni TMB per no fer públics els sous de directius i càrrecs de confiança |
Un centenar de persones han llançat aquest dissabte palanganes d'aigua des del Pont de Pedra de Girona al riu Onyar, un afluent del Ter. L'acció pretén reclamar que s'augmenti el cabal d'un riu que asseguren que està "sobreexplotat" i del que alerten que, si no es deroga el decret de cabals que el Govern ha elaborat, encara reduirà en un 40% l'actual. El portaveu d'Aigua és Vida a Girona, Pau Masramon, assegura que el decret aprovat per Junts pel Sí restringeix el cabal d'aigua per sota del que ho feia la llei franquista, un fet que considera "inacceptable". Masramon diu que, si no es canvia aquest decret, el Ter "pot acabar morint, com ja ha passat amb l'Onyar". Carregats amb palanganes, ampolles d'aigua o regadores, un centenar de persones, cridats per la plataforma Aigua és Vida, han llançat aigua al riu Onyar des de l'emblemàtic Pont de Pedra de Girona en la 6a Palanganada pel Ter. L'acte és una protesta contra el decret aprovat pel Govern que preveu el transvasament de part del cabal del riu per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona, que provoca que ara mateix el Ter porti amb prou feines 3 metres cúbics per segon quan hauria de portar-ne el doble. El portaveu de la plataforma a Girona, Pau Masramon, assegura que "és una restricció més dura que la llei franquista de l'any 59". De fet, la protesta inicialment era per reclamar un augment del cabal del riu però s'ha convertit en un reclam perquè la Generalitat tiri enrere aquest decret de cabals que, segons Masramon, "faria baixar un 40% més, el ja minso cabal del riu". Des de l'entitat assenyalen que si no hi hagués l'actual sobreexplotació (sobretot per part de l'agricultura) i el transvasament del 76% de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, el riu podria tornar a tenir 12 metres cúbics per segon. Masramon ha estat contundent i reclama que s'acabi el que ha definit com "un espoli" que pateix el riu des de fa 57 anys cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. El portaveu d'Aigua és Vida ha estat taxatiu afirmant que "a Catalunya hi ha aigua per a tots", però ha reclamat millors mesures per gestionar-la. Masramon considera que hi ha d'haver "prioritats" en la gestió de l'aigua. "Primer s'ha de garantir els cabals ecològics dels rius, després a l'abastiment humà i finalment a l'agricultura i la indústria", ha senyalitzat. Masramon diu que "no se'n fien del Govern" que els ha promès complir el 2020, l'acord que es va signar per part del tripartit fa deu anys en qüestió de cabals. "Encara tenim dos dits de front i no ens ho creiem", ha reblat. L'Onyar ja no existeix La reivindicació s'ha dut a terme des del Pont de Pedra de Girona, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, sota el riu Onyar, un afluent del Ter. Masramon ha denunciat que aquest riu com a tal "ja no existeix" i recorda que l'aigua que porta prové d'una planta de tractament de Riudellots i de la Sèquia Monar. "Ara mateix, l'Onyar només serveix per fer la foto turística de Girona”, ha conclòs. A la concentració d'aquest dissabte a Girona hi ha participat un centenar de persones de la plataforma Aigua és Vida, que agrupa a gairebé una quarantena d'entitats, a més de representants de diferents grups polítics com el diputat al Congrés del PSC i nou primer secretari dels socialistes gironins, Marc Lamuà, el portaveu d'En Comú Podem a Madrid, Xavier Domènech o el diputat de la CUP al Parlament, Benet Salellas. | Palanganes d'aigua a Girona per reclamar que s'augmenti el cabal del riu Ter |
(Aquesta notícia actualitza la informació sobre els retards provocats per l'avaria, que passen de ser de mitja a una hora) Una avaria a les instal·lacions de Sants provoca retards d'una hora a les línies R2 sud, R2 nord, R11, R13, R14, R15 i R16, segons informa Renfe. La incidència s'ha produït a les 6.30 hores a la zona de vies direcció Passeig de Gràcia. Tècnics d'Adif s'han desplaçat fins al lloc per procedir a la seva reparació. | ACTUALIZACIÓ:Retards d'una hora a les línies R2 sud, R2 nord, R11, R13, R14, R15 i R16 per una avaria a Sants |
La Diputació de Girona ha votat de nou a favor d'implementar el model territorial de vegueries a Catalunya amb els vots a favors del PDeCAT, ERC, CUP i IdS i l'abstenció del PSC. La moció, impulsada per la CUP, és la mateixa que l'aprovada al començament de la legislatura el 2015 i amb els mateixos vots. El PSC ha defensat estar a favor del nou model però que no comparteixen que el Parlament "tiri pel dret" si no hi ha acord amb l'Estat tal com recull el text. D'altra banda, el president de l'ens, Miquel Noguer, responent a una pregunta de la CUP, ha explicat que no s'han recuperat les medalles d'or que històricament s'havien atorgat a alts càrrecs franquistes i que ho havien reclamat als descendents a través del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Es va reclamar el 2016 arran de la moció que revocava les distincions a Franco i a dirigents del règim. Tal com ja deia al text de la moció del 2015, que la CUP va portar a l'inici de legislatura el 2015, s'insta el Parlament i l'estat espanyol a fer les modificacions legislatives necessàries per implementar el nou model territorial de vegueries a Catalunya. També es diu que, en cas que no hi hagi acord amb l'Estat, el Parlament executi la llei "en el marc del procés de transició nacional en el que s'està immers". El PDeCAT, ERC, Independents de la Selva (IdS) i la CUP com a impulsors han renovat el compromís de fa quatre anys i han votat de nou a favor de la iniciativa. Per la seva banda, el PSC també ha mantingut el sentit del vot i s'ha abstingut. El president de la formació, Juli Fernández, ha explicat que veuen bé el nou model territorial però que no volen que es faci "de qualsevol manera" i que es "tiri pel dret" en cas que no hi hagués acord amb l'Estat. Per la seva banda, el diputat de la CUP, Lluc Salellas, ha lamentat que els partits representats al Parlament hagin fet "poca feina" amb aquest tema i ha subratllat la idoneïtat de tornar a portar la moció al ple de la Diputació quatre anys més tard per "reafirmar" el compromís de l'ens amb aquesta qüestió. Les medalles d'or a dirigents franquistes no s'han recuperat Durant la sessió plenària, la CUP ha preguntat per la reclamació de les medalles d'or a dirigents franquistes que es va acordar per unanimitat en una moció del 2016. El president de l'ens, Miquel Noguer, ha respost que a finals d'aquell any es va publicar la reclamació als descendents al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i el Butlleí Oficial de la Província de Girona (BOP) sense que hi hagi hagut resultats. Ha explicat que aquest va ser el procediment establert donat que es desconeixen les adreces dels descendents. Tot i això, ha expressat el compromís de l'ens de seguir treballant-hi per donar compliment a la moció que es va aprovar per unanimitat el 2016. Al text, s'ordenava la retirada dels títols honorífics de la Diputació de Girona atorgats a Francisco Franco i a altres sis alts càrrecs del règim franquista. També incloïa reclamar les sis medalles d'or atorgades a dirigents del règim com el que va ser president del govern espanyol Luis Carrero Blanco i el governador civil Víctor Hellín Sol, entre d'altres. Modificació dels llocs de treball de Xaloc També s'ha aprovat amb l'abstenció d'ERC i la CUP la modificació de la relació de llocs de treball de XALOC i de l'organigrama arran de la reestructuració organitzativa perquè l'actual havia quedat obsoleta. Aquest procés, que s'ha negociat amb els representants sindicals, també comportarà l'"homogeneïtzació" de condicions laborals. Es preveia destinar en una primera fase de modernització una dotació de 325.000 euros, incloent els costos de la seguretat social, però finalment aquest any només se'n podrà executar una part del previst. Als precs i preguntes, la CUP ha lamentat que es tanqui aquesta legislatura sense un projecte de renovació de la Casa de Cultura. "Recordo que era un dels projectes de l'equip de govern i que es va dir que acabaríem sabent com es reformaria i quan", ha dit el diputat Salellas, tot lamentat que encara no hi hagi sobre la taula una proposta aprovada i consensuada. El pròxim ple de juny serà per a tràmits ordinaris. Noguer ha conclòs la sessió desitjant molta sort als candidats a les municipals del 26-M i afegint que en la trobada del mes vinent ja se sabrà qui ha pogut o no continuar a l'ens segons els resultats obtinguts. | La Diputació de Girona vota de nou a favor del model territorial de vegueries amb l'abstenció del PSC |
Els Mossos d'Esquadra han localitzat aquest dimecres al matí en un campament gitano de Lleida situat als voltants de la Ll-11 una jove de 17 anys que es va escapar d'un centre de menors de Raimat l'agost de 2015. La policia ha muntat un dispositiu amb agents de l'Arro que han accedit al campament i han trobat la noia que han pogut recollir sense que s'hagin registrat incidents. Tot seguit l'han portat a l'Hospital Arnau de Vilanova per fer-li un reconeixement mèdic i posteriorment retornar-la al centre de Raimat. Els mossos feia dies que sospitaven que la noia podia estar al campament però no han pogut anar a comprovar-ho fins que s'ha disposat de l'ordre judicial per poder dur a terme l'operació. | Localitzada en un campament gitano de Lleida una jove que es va escapar d'un centre de menors l'agost de 2015 |
L'Ajuntament d'Ullastrell (Vallès Occidental) ha lamentat el robatori del cartell de Municipi per la Independència que fins dilluns lluia a l'entrada de la vila. Segons ha explicat l'alcalde de la població, Joan Ballbè (ERC), el senyal va desaparèixer per la nit i l'endemà, al punt del migdia, una persona anònima va trucar a l'Ajuntament i va deixar un missatge en to amenaçador reclamant un rescat. "Va parlar amb l'administrativa que va agafar el telèfon i va dir-li que si voliem recuperar el cartell haviem de fer un ingrés de 155 euros a l'entitat SOS Racisme", explica el batlle. Ballbè ha titllat els fets "d'estranys" i ha defensat la llibertat d'expressió. Amb tot, ha criticat que hi hagi ciutadans que per fer-ho "trepitgin les idees" de la resta. L'alcalde ha assegura que no han fet cap cas a aquesta reclamació i ha assenyalat que ja han tornat a col·locar un senyal igual que el sostret per donar la benvinguda a la població. L'Ajuntament està estudiant interposar una demanda per aquests fets. Joan Ballbè ha explicat que aquest no és el primer robatori que té lloc a la població, on també han desaparegut una pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics, una placa amb el nom d'1 d'Octubre o senyals que indicaven la distància que hi ha d'Ullastrell fins els centres penitenciaris madrilenyes on es troben empresonats els polítics catalans i els presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. "Es donen situacions molt curioses perquè a vegades apareix un cartell pintat i l'endemà un veí el neteja", comenta el batlle que defensa que tothom ha de tenir dret d'expressar les seves idees. Tot i això critica que hi hagi una part de la ciutadania que faci sentir la seva veu pintant en una paret en blanc i un altre sector que "trepitgi" o "tapi" l'opinió dels altres. Així mateix retreu a la persona que va fer la trucada que hagi actuat d'aquesta forma. "Si el que vols és donar la cara per un acte vandàlic, fes-ho, podem parlar de tot amb pau i amor però no amb aquest to de mig amenaça perquè aquí nosaltres no hi entrarem", ha afirmat. Per la seva banda, el primer tinent d'alcalde de la població, Jaume Puig, ha explicat que l'equip de govern està valorant la possibilitat de denunciar aquesta "extorsió" i aquest robatori, "ja que la col·locació d'aquest cartell va ser aprovada pel ple municipal i es va pagar amb diners públics". | Roben el cartell de Municipi per la Independència d'Ullastrell i en demanen un rescat |
ERC ha guanyat les eleccions a Begur amb Joan Loueiro al capdavant. Ho ha fet per un marge molt ajustat amb Junts per Catalunya. En concret, els republicans s'han imposat amb el 25,15% dels sufragis, amb prou feines un punt i mig més que Junts per Catalunya. Això obligarà a un nou pacte al municipi entre Loueiro i altres formacions. Aquesta vegada, però, destaca l'entrada amb força per part de dues formacions noves. Begur i Esclanyà i Tots per Begur, un partit sorgit sota el paraigua de Tots per l'Empordà i que ha acabat com a tercera força empatat amb BiE amb dos regidors. El ple el completarà l'edil del PSC que manté la representació que ja va obtenir fa quatre anys. La participació aquesta vegada ha estat del 70,27%, cinc punts per sobre de la que es va obtenir el 2015. Les eleccions del 2015 a Begur van acabar amb vint anys de majories absolutes de CiU al municipi i van suposar que, de retruc, passés a l'oposició. El fins aleshores alcalde, Joan Català, va obtenir quatre dels onze regidors que hi havia en joc. Però un pacte a tres bandes entre ERC, el Bloc Municipal i el PSC (els dos primers amb tres regidors, i els socialistes amb un) el va desbancar i va fer alcalde el republicà Joan Loureiro. El mandat, però, no ha estat exempt de polèmica. I l'urbanisme hi ha tingut molt a veure. D'entrada, perquè haver autoritzat unes obres en un rec sense l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va costar-li el càrrec al primer tinent d'alcalde, Marià Renart (Bloc Municipal). A finals de l'any passat, i forçat per l'alcalde, Renart va dimitir i va passar a l'oposició. Els altres dos regidors del Bloc Municipal van mantenir-se a govern, però es van desvincular de la formació. Però l'urbanisme també ha jugat un paper destacat en aquest 26-M. Durant aquest mandat, a Begur s'han reactivat urbanitzacions que havien quedat en un calaix durant la crisi: a Sa Riera i a la pedrera de S'Antiga les màquines ja hi treballen, perquè la moratòria aprovada per la Generalitat va arribar tard i quan la llicència d'obres ja s'havia concedit. Aquest 26-M, els begurencs han pogut escollir entre sis candidatures. CiU s'ha reconvertit en Sempre per Begur i Esclanyà-Junts per Catalunya (JxCat) i, al seu torn, el Bloc Municipal ho ha fet en Tots per Begur Esclanyà-Tots Empordà (TxBE-TE). ERC i el PSC han mantingut candidats –Joan Loureiro i Francisco Pilsà- i també han presentat llista Cs i la nova Begur i Esclanyà-UPMcat (BiE-UPMcat). El seu candidat, Jordi Carreras, ha buscat aplegar el vot crític amb la gestió urbanística (el dels partidaris de la plataforma SOS Costa Brava). | Esquerra guanya les eleccions a Begur en un frec a frec amb Junts per Catalunya i Joan Loueiro haurà de tornar a pactar |
La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines impulsa el rodatge d'un documental per recuperar el cas 'comando Dixan' a través dels seus protagonistes. El que es vol és reflexionar sobre la islamofòbia, el racisme i la discriminació des d'una perspectiva crítica. Aquella operació va tenir lloc el gener del 2003 amb la detenció de 23 persones de Banyoles i Barcelona d'origen algerià i marroquí per suposada pertinença a Al-Qaeda. Dos mesos més tard, la mateixa nit de l'inici de l'ocupació a l'Iraq, els detinguts van quedar en llibertat i cinc van anar a judici. Avui ha començat la campanya de micromecenatge per recaptar els 5.000 euros que els fan falta perquè la productora Produccions Itinerants pugui realitzar, distribuir i difondre el llargmetratge. Es preveu que s'estreni l'octubre de l'any que ve. "T'imagines marxar d'una Algèria en guerra per treballar a Europa i acabar acusat de terrorista islamista perquè Aznar vol justificar la guerra a l'Iraq buscant armes químiques a Banyoles? El 'comando Dixan' explica la seva història, que també és la nostra, per ajudar-nos a interpretar el present". Aquest és un dels fragments explicatius amb què la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines pretén aconseguir els 5.000 euros necessaris perquè el documental sigui una realitat. Ho fan a través de la plataforma de micromecenatge Verkami que ha començat aquesta setmana. Els seus impulsors han decidit fer aquest documental davant la falta d'un treball que abordi el cas Dixan des d'una perspectiva crítica. Volen evitar que un fet similar torni a repetir-se. El projecte coincideix també amb l reaparició a Catalunya d'operacions policials d'envergadura contra suposats terroristes islamistes o anarquistes. Els atemptats de parís i l'actual conjuntura internacional són altres elements que, segons els seus impulsors, fan que aquesta iniciativa sigui de gran vigència tot i que el cas va succeir fa dotze anys. El 'comando Dixan' és el nom que popularment i de forma satírica es va donar a l'Operació Estany. El gener de 2003 es van detenir vint-i-tres persones de Banyoles i Barcelona d'origen algerià i marroquí per suposada pertinença a Al-Qaeda. Va ser una maniobra ordenada per l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar. Fins i tot el secretari d'estat dels Estats Units, Colin Powell, va utilitzar aquest cas per justificar la intervenció a l'Iraq. Dos mesos més tard, la mateixa nit de l'inici de l'ocupació a l'Iraq, els detinguts van quedar en llibertat. Se'ls va comissar sabó i altres substàncies innòcues com a prova inculpatòria. Davant aquest fet, arreu del territori es van multiplicar els actes de denúncia per aquests fets al crit d''Armes químiques ni a Banyoles ni a l'Iraq' clamava també per la innocència dels detinguts. A tot això , s'hi sumaria l'efecte dels atemptats de l'11-M. El balanç final va ser que quatre de les cinc persones que van ser jutjades pel Comando Dixan van ser condemnades entre 6 i 9 anys de presó i expulsades a Algèria després de complir la pena. La Plataforma va encapçalar des del començament la denúncia pública del cas i va assumir la defensa dels implicats. En l'àmbit jurídic, a través dels advocats Sebastià Salellas i Benet Salellas, i en l’àmbit polític, amb mobilització i exigències permanents a institucions i representants polítics. Recuperar la història a través dels mateixos protagonistes El material del llargmetratge, que està previst que s'estreni l'octubre de 2016, s'ha enregistrat aquest estiu a diferents ciutats d'Algèria. El documental parteix del retrobament de tres membres de la Plataforma, Sílvia Rispau, Benet Salellas i Mostafà Shaimi, amb quatre dels integrants del suposat Comando Dixan, Ali Kaouka, Souhil Kaouka, Mohamed Amine Benaboura i Mohamed Tahraoui. És l'agost de 2015, a les ciutats algerianes d'Alger i Chlef. A través d'aquest retrobament i de les seves converses es reconstrueix el cas al mateix temps que es reflexiona entorn la islamofòbia, el dret penal de l'enemic, les lleis d'estrangeria i antiterrorista o el sistema penitenciari. S'han programat actes de presentació del projecte i de debat a Girona el pròxim 11 de desembre a l'Ateneu Salvadora Catà i a Banyoles el dia 12 a l'Ateneu. | Un documental recuperarà la història del 'comando Dixan' i dels seus protagonistes per reflexionar sobre la islamofòbia |
Els cinc investigats per la mort de la nena de 4 anys ofegada a la piscina de Ripoll el passat 19 de maig han començat a declarar aquest dimecres al jutjat d'instrucció. Les declaracions de les quatre monitores i del director de la piscina estan assenyalades de forma esgraonada des de dos quarts de deu del matí i fins a dos quarts de dues de la tarda. Els investigats havien de declarar el passat 30 de maig però es va suspendre a petició de les parts perquè no havien tingut accés a l'atestat policial ni a les diligències fetes fins al moment. Els advocats de les acusacions particulars, Carles Monguilod i José María Fuster-Fabra, sostenen que hi ha indicis clars de "negligència" per part dels professionals que havien de vigilar la nena. El cas s'instrueix per homicidi imprudent. | Els cinc investigats per la mort de la nena ofegada a la piscina de Ripoll comencen a declarar al jutjat |
Tres dels autors de l’atemptat de Cambrils (Baix Camp) van comprar una destral i quatre ganivets en un basar de la població unes quatre hores abans dels fets. Uns minuts després de les nou de la nit, els terroristes van accedir amb actitud “normal” i “tranquil·la” a l’establiment Mercasa de la població, on van fer una compra d’uns 70 euros que haurien pagat en efectiu, segons els treballadors. “Cap de nosaltres va sospitar res, eren uns clients com qualsevol altre”, ha manifestat una empleada de la botiga. Segons consta en la interlocutòria de l’Audiència Nacional, el pagament es va realitzar a les 21:26 hores. Tot sembla indicar que, seguidament, els joves van pujar a l’Audi A3 -on els esperarien els dos membres restants de la cèl·lula- i van marxar de la zona. Tots ells es van desplaçar al restaurant abandonat de Riudecanyes, ja que el tiquet va aparèixer entre les restes d'una foguera juntament amb altres comprovants de compra, el passaport i el carnet de conduir de Mohamed Huchamy i el passaport de Younes Abouyaaqoub -l'autor de l'atropellament de les Rambles-. Finalment, els cinc integrants es van desplaçar a Cambrils per cometre l’atemptat al passeig marítim poc després de la una de la matinada. En dies posteriors, els Mossos d’Esquadra es van desplaçar a l’establiment i van comprovar que les imatges de les càmeres de seguretat havien enregistrat els terroristes. També van inspeccionar si les armes que duien els joves coincidien amb les que venen a l'establiment. Així mateix, els treballadors també els van reconèixer. L’establiment, ubicat al xamfrà del carrer de les Tres Eres i de carrer del Camí de la Creu, tanca portes a les 21:30 hores, per la qual cosa els tres joves van ser pràcticament els últims clients de la jornada. En el moment que sortien de l’establiment, però, encara hi quedaven algunes persones. El comerç està regentat per persones d’origen xinès i compta amb un ampli assortiment de productes de tota mena. Les destrals que s’hi venen tenen un preu que oscil·la entre els 5,5 i els 17,5 euros, en funció de la mida. A l’establiment també s’hi poden trobar tota mena de ganivets, alguns d’ells de grans dimensions. | Tres terroristes van comprar la destral i els ganivets en un basar de Cambrils amb actitud “normal” i “tranquil·la” |
Per primera vegada, Tarragona s'ha convertit en port base amb l'arribada del creuer de luxe 'Viking Sea', és a dir, en punt d'inici i també de destí final del recorregut del creuer. Dissabte a la nit, 900 turistes, principalment nord-americans, van desembarcar al port. Aquest diumenge, 900 turistes més han embarcat i no serà fins a la matinada quan salparan per recórrer el Mediterrani. La meta del Port de Tarragona és poder ser posicionats com a 'home port' perquè genera unes logístiques diferents amb un moviment de l'economia que resulta enriquidor pel territori. La directora comercial del Port, Genoveva Climent, ha explicat que actuant com a port base es genera ocupació hotelera perquè molts turistes pernocten a prop del territori per embarcar o passen la nit a la ciutat abans de tornar a casa, un cop han finalitzat el creuer. | El creuer de luxe 'Viking Sea' estrena Tarragona com a port base |
La fiscalia demana 6 anys de presó per a un acusat d'intentar matar un home a ganivetades al barri de Pont Major de Girona el 29 de gener del 2016. El processat, Juan José Sánchez, té antecedents penals i està en presó provisional des del mateix dia dels fets. L'acusació pública sosté que cap a les tres de la tarda, l'acusat va començar a discutir amb un home al carrer reclamant-li que li tornés un ocell i una gàbia que deia que eren seus. Aleshores, assegut en un banc proper, va veure la víctima parlant per telèfon i el va reconèixer com l'home a qui el juny del 2015 el seu germà havia denunciat per una suposada agressió. "Se li va apropar i va treure de la motxilla una navalla de grans dimensions, sense creuar paraula, li va clavar a l'abdomen i al braç esquerre", sosté la fiscalia. Segons la defensa, l'acusat va actuar en legítima defensa quan la víctima, l'home que tenia l'ocell i una tercera persona el van acorralar i agredir. Segons relata la fiscalia al seu escrit de conclusions provisionals al qual s'ha adherit l'acusació particular, l'apunyalament va ser a l'altura del número 21 del carrer Pont Major. Cap a les tres de la tarda, l'acusat va començar a discutir amb un home perquè el va veure amb un ocell i una gàbia que creia que eren seus. Va ser aleshores quan va veure la víctima, que estava assegut en un banc proper parlant per telèfon. Segons les acusacions, l'acusat va reconèixer la víctima. "El processat el coneixia perquè havia estat denunciat pel seu germà en el mes de juny del 2015 per una suposada agressió", relaten. Llavors, el processat es va dirigir cap al banc i, sense creuar ni una paraula amb la víctima, va treure una navalla de la motxilla i li va clavar repetidament a l'abdomen i al braç esquerre. Les acusacions sostenen que, mentre l'agredia, li deia "mor fill de puta, moriràs, et mataré". Per això, asseguren que l'acusat era "coneixedor" que el podia matar a punyalades. L'agressió va causar diverses ferides a la víctima, que va necessitar 99 dies per curar-se, sis dels quals ingressat a l'hospital. Segons ressalten les acusacions, l'home va patir "lesions greus que van comportar risc de mort", sobretot les punyalades a l'abdomen. Per això, fiscalia i acusació particular demanen que condemnin Juan José Sánchez a 6 anys de presó per un intent d'homicidi. En matèria de responsabilitat civil, sol·liciten que indemnitzi la víctima amb 7.585 euros. Legítima defensa La defensa, encapçalada pel lletrat Joan Pere Zapata, sosté que l'acusat va actuar en legítima defensa. Segons detalla al seu escrit, aquella tarda el processat va veure la gàbia amb l'ocell que li havien robat durant un robatori a casa seva. "Amb l'objectiu d'obtenir una explicació del motiu pel qual estava en possessió de les seves pertinences", relata la defensa, es va apropar a un dels homes que hi havia allà. La resposta va ser que l'home increpat li va assegurar, alçant la veu, que la gàbia i l'ocell eren de la seva propietat. Els crits van provocar que dos homes més (entre els quals la víctima) entressin a la discussió contra l'ara processat. "Abusant de la seva superioritat numèrica i arribant a l'agressió física", afegeix la defensa, se li van encarar. Per això, convençut que els altres tres li podien fer mal, va agafar de terra una arma i la va brandar en cercle. Segons la defensa, l'acusat només volia "defensar-se i garantir la seva fugida" i no va dirigir cap estocada contra ningú en concret. També ressalta que en el moment dels fets, l'acusat tenia les capacitat disminuïdes pel consum continuat de marihuana i destaca que ell mateix es va lliurar voluntàriament a la policia tan bon punt va saber que un dels homes havia resultat ferit. En base a aquest relat de fets, la defensa demana l'absolució per a Juan José Sánchez. El cas havia d'arribar a judici aquest dimecres a la secció tercera de l'Audiència de Girona però s'ha suspès perquè faltava un testimoni clau. La sala ha fixat de nou la vista per al 4 de maig. | S'enfronta a 6 anys de presó per intentar matar un home a ganivetades al barri de Pont Major de Girona |
El número 3 de la CUP per Barcelona, Vidal Aragonés, ha avisat JxCat i ERC que "tan o més important" és fer efectiva la república com també "revertir les retallades". En declaracions dissabte a la nit al programa de TV3 'Preguntes freqüents', Aragonés ha apuntat que aquestes dues qüestions són les que està plantejant la CUP a les dues formacions independentistes amb qui ha col·laborat fins ara. Al seu parer, la qüestió de les retallades és bàsica perquè la república "tingui una consistència". | La CUP avisa JxCat i ERC que "tan o més important" és fer efectiva la república com revertir les retallades |
La Generalitat i la UdG han creat un observatori per estudiar la implantació de la intel·ligència artificial a la vida quotidiana. L'observatori estudiarà les oportunitats que la tecnologia pot oferir a l'hora de millorar el dia a dia, però també els seus impactes ètics i legals. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, subratlla que servirà de base per avançar cap a un model "on la ciutadania governi les dades i la tecnologia" on els drets digitals estiguin "plenament preservats". "En cap cas volem que es faci realitat la famosa profecia del 'Big Brother' de George Orwell", ha dit. Per la seva banda, el rector de la UdG, Quim Salvi, ha destacat que la voluntat de l'observatori és "treballar en xarxa" i "aportar respostes". Catalunya compta des d'avui amb un nou observatori, que vetllarà perquè la intel·ligència artificial (IA) s'apliqui de manera ètica i pensant amb el benestar de les persones. L'han creat conjuntament el Departament de Polítiques Digitals i la UdG. Per una banda, aquest Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya neix en el marc de l'estratègia Catalonia.AI (que impulsa la intel·ligència artificial al país). I per l'altra, s'emmarca dins els objectius del Pla estratègic UdG2030: la suma d'intel·ligències. "Neix amb la voluntat d'estudiar les conseqüències ètiques i legals i els riscos de la implantació de la intel·ligència artificial a la nostra vida diària", ha afirmat el rector de la UdG. Quim Salvi. L'observatori treballarà des d'un punt de vista "transversal" –ha afegit- i vetllarà "perquè la tecnologia s'apliqui per millorar el benestar de les persones de manera segura, justa i respectant les nostres normes socials i culturals". El rector ha subratllat que la voluntat de l'observatori és també el de "treballar en xarxa" per aportar "respostes als molts debats que suscita l'aplicació de les fronteres de la tecnologia, i la necessitat que la seva aplicació sigui èticament correcta i al servei de la humanitat". La voluntat de posar les persones al centre, i no la tecnologia, també l'ha destacada el conseller de Polítiques Digitals. Jordi Puigneró ha assegurat que l'objectiu de l'observatori és el d'impulsar "un model on els ciutadans governin les dades i la tecnologia" i on els drets digitals estiguin "plenament preservats" i sigui la gent "qui en tingui el control" per garantir la seva "protecció i privacitat". Allunyar-se d'Orwell De fet, Puigneró ha afirmat que, en cap cas, allò que es vol és que "es faci realitat la famosa profecia del 'Big Brother' de George Orwell". I lligant-ho amb la crisi sanitària actual, el conseller ha dit que tant Generalitat com UdG defugen la idea d'una 'Covid1984' –també, en referència al llibre d'Orwell- en què la pandèmia "s'aprofiti per passar a una situació on el ciutadà estigui desvalgut i desprotegit". El nou observatori, que s'ha presentat en un acte telemàtic, analitzarà l'evolució del desenvolupament de la intel·ligència artificial a Catalunya, amb l'objectiu de generar un "entorn de confiança" per facilitar-ne la implantació a les empreses i administracions. El vicerector de Projectes Estratègics de la UdG, Josep Calbó, ha destacat que des de l'observatori es redactaran "indicadors i informes, s'obriran espais de reflexió i debat, s'organitzaran jornades i tallers i es faran activitats per conscienciar la ciutadania" sobre les potencialitats de la intel·ligència artificial. Confluència d'interessos L’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya és fruit de la col·laboració entre del Departament de Polítiques Digitals i la Universitat de Girona i conseqüència de la confluència d’interessos entre ambdues entitats. Així, el passat 18 de febrer de 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya, Catalonia.AI, una estratègia de país transversal, multisectorial i centrada en les persones que vol aprofitar tot el potencial de la IA en benefici de la societat i fer de Catalunya un pol tecnològic mundial en tecnologia d’intel·ligència artificial. L’estratègia, pionera a tot l’Estat i alineada amb els eixos estratègics de la Comissió europea en aquest àmbit, preveu com a prioritat i estructura essencial la posada en marxa d’un observatori per investigar l’impacte ètic de la IA. Un objectiu amb el qual coincideix la Universitat de Girona en el marc del seu pla estratègic, que també contempla la creació d’un observatori de l’ètica de la intel·ligència artificial. L'acord entre Generalitat i UdG, ara, ha permès que aquest observatori ja sigui una realitat. Neix amb un pressupost de 250.000 euros per al període 2020-2020 (que sobretot aporta el Departament) i pren la forma d'una càtedra amb seu a la UdG. Per garantir la coordinació i analitzar-ne la tasca, la Generalitat i la universitat han creat un comitè de seguiment (que integren dos representants de Polítiques Digitals i dos de la UdG). | Generalitat i UdG creen un observatori per estudiar la implantació de la intel·ligència artificial en la vida quotidiana |
El Tribunal Constitucional (TC) es reuneix d'urgència aquest dilluns a les 12.30h. per analitzar el requeriment del govern espanyol contra el Parlament i la seva presidenta, Carme Forcadell, per l'aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. El Consell de Ministres en funcions va demanar divendres que s'estudiés la legalitat de les conclusions del Procés Constituent i que Fiscalia obri la via penal contra l'actuació de la presidenta del Parlament per l'incompliment les sentències i resolucions del mateix TC. Així mateix es reclama a la mateixa Forcadell que no desplegui l'acord del Parlament que va aprovar les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. | El TC decideix aquest dilluns sobre les conclusions de la comissió del Procés Constituent |
Els Bombers de la Generalitat han rebut entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda 84 avisos a causa del fort. Del total d'avisos, 36 s'han rebut al Vallès Occidental -15 a Sabadell i 8 a Terrassa-. Per la seva banda, el telèfon d'emergències 112 ha atès fins aquesta tarda un total de 72 trucades relacionades amb les ventades. Per exemple, a Sabadell el fort vent ha fet caure part de la teulada d'un edifici i a Llagostera també la ventada ha provocat la caiguda d'algun arbre sobre el cablejat elèctric. | Els Bombers reben 84 avisos entre les 12h i les 17h a causa del fort vent |
El primer secretari del PSOE, Pedro Sánchez, ha comunicat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que el PSOE promourà iniciatives legislatives per forçar el diàleg entre Catalunya i Espanya si Rajoy no mou fitxa. El líder del PSOE s'ha reunit aquest dijous amb Rajoy durant dues hores i mitja. Sánchez li ha demanat que es reuneixi amb el Govern de la Generalitat perquè considera que el diàleg és "necessari i imprescindible". L'encarregada d'explicar el contingut de la reunió ha estat la portaveu socialista, Margarita Robles, que no ha aclarit quin tipus d'iniciatives serien. Sánchez també ha demana "mesura" al govern espanyol a l'hora de fer declaracions sobre Catalunya perquè es poden entendre "com una provocació i són innecessàries". A la reunió, els dos líders no han parlat de l'aplicació de l'article 155, tot i que Robles ha deixat clar que el PSOE "no ho recolzaria perquè no és una solució procedent". La portaveu socialista també ha deixat clar que el seu partit s'oposa a un "referèndum unilateral". | El PSOE impulsarà iniciatives legislatives per forçar el diàleg entre Catalunya i Espanya si Rajoy no mou fitxa |
Agents de la Policia Local de Mataró, els Mossos d’Esquadra i de la policia espanyola van dur a terme aquest dijous un dispositiu conjunt de patrullatge a la via pública als barris de Rocafonda, El Palau i Cerdanyola. Hi van participar sis patrulles. Com a resultat de l’actuació es va identificar 81 persones, es van fer 11 actuacions per vulneració de la Llei d’estrangeria i es van interposar dues denúncies per no portar mascareta. També es van inspeccionar dos bars on es van aixecar actes administratives per diferents motius, com no complir amb aforaments o altres mesures preventives de la covid-19. L'actuació s’emmarca en l’estratègia de col·laboració policial iniciada fa mesos i que consisteix en organitzar dispositius conjunts a punts sensibles de la ciutat contra la inseguretat ciutadana. | Un operatiu policial als barris de Rocafonda, El Palau i Cerdanyola de Mataró acaba amb 81 persones identificades |
El Govern ha aprovat la creació de l'Observatori de la Mort, una iniciativa per recollir totes les dades relacionades amb el lloc i les circumstàncies en què moren les persones a Catalunya. El seu objectiu és poder extreure'n conclusions i fer propostes de millora sobre l'ajuda i l'accés a tractaments o serveis en l'etapa final de la vida. La mesura està impulsada per l'Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries de Catalunya (AQUAS), a instàncies del Departament de Salut i del Parlament. A Catalunya es registren 7 morts cada hora, més de la meitat de les quals en centres hospitalaris, sobretot més en el cas dels homes, ja que les dones moren més en residències sociosanitàries. Un dels objectius del nou observatori serà fomentar que la societat actual acompanyi i respecti els desitjos de les persones en el seu final de vida amb dignitat, de manera que les seves voluntats, necessitats, preferències i desitjos al final de la vida siguin respectats. També vol ser un fòrum d'anàlisi, reflexió, debat, participació i proposta d'actuació en les matèries relacionades amb el procés de la mort a Catalunya i ha de promoure la comunicació i l'intercanvi entre els operadors i els organismes i institucions implicats en aquesta matèria. L'Observatori de la Mort també elaborarà estudis específics del final de la vida en àmbits concerts o en grups de persones que, per la seva vulnerabilitat, requereixen exàmens particulars. També difondrà dades, estudis o informes; afavorirà la investigació sobre les vivències en els processos de morts, i la sensibilització dels professionals de la salut i de l'àmbit social, i de la societat en general, sobre les etapes finals de la vida i el procés de morir dignament. Entre les conclusions a partir de les quals parteix aquesta iniciativa, hi ha que cada hora moren 7 persones a Catalunya. Homes i dones viuen un nombre d'anys semblant en bona salut, 66,5, però elles viuen més temps que els homes amb mala salut. L'esperança de vida de les dones a Catalunya és de 86,2 anys, mentre que en els homes arriba als 80,7 anys. A més, el 2018, la mitjana d'edat de defunció s'ha incrementat en un 2,9% respecte a la del 2017. S'estima que aproximadament el 62% de les defuncions de la població adulta i un 67% de les pediàtriques són susceptibles de rebre atenció pal·liativa. | Un observatori analitzarà com moren les persones a Catalunya |
El col·lectiu de cooperatives agràries amb secció de crèdit valoren positivament l'aprovació -per unanimitat- al Parlament de la Llei que crea un fons per finançar la liquidació de seccions de crèdit de cooperatives agràries, l'objectiu de la qual és atorgar una major garantia als socis impositors i aportar estabilitat al sector. Lluís Roig, president de l'Associació de Seccions de Crèdit (ASC) –cooperativa aglutinadora de les seccions de crèdit catalanes-, considera que l'aprovació d'aquesta llei "tanca tot un procés de debat i atorga un marc definitiu al funcionament de les cooperatives agràries amb secció de crèdit" ja que "aporta garanties de transparència, objectivitat i seguretat a l'activitat de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries". A Catalunya, hi ha 71 cooperatives agràries amb secció de crèdit que compten amb un volum de dipòsits de 531 milions d'euros. Es concentren a les comarques de Tarragona (43), Lleida (26) i Barcelona (2). Roig defensa que el fons cooperatiu "és una eina necessària i posa de relleu que "el tràmit parlamentari ha permès delimitar amb major precisió aspectes tècnics i de gestió, al temps que ha servit per sumar consensos". El president de l'ASC considera que "la legislació aporta garanties de transparència, objectivitat i seguretat a l'activitat de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries". "Una mostra d'això és que el Ministeri d'Economia ja ha anunciat que vol començar a treballar en la creació d'un fons similar per a les cooperatives de crèdit i caixes rurals", remarca. La creació del Fons Cooperatiu de suport a les seccions de crèdit és una de les actuacions que es deriva del Pla Marc del cooperativisme agrari català, desenvolupat a instàncies d'un mandat del Parlament del 2010 i aprovat el 2016. A més de regular el fons cooperatiu, la nova llei també determina altres aspectes d'obligat compliment per a les seccions de crèdit, com ara la professionalització mitjançant la formació del personal i l'homogeneïtzació de la gestió. En aquest sentit, Lluís Roig avança que per facilitar el compliment de la llei, des de l'ASC promouran la implementació del sistema informàtic CoopCredit, que permet la gestió integral de les seccions de crèdit i al qual s'hi han adherit una trentena de cooperatives. | Les cooperatives agràries amb secció de crèdit valoren positivament l'aprovació de la llei que regula el fons cooperatiu |
L'autora va enviar els seus textos des d'Oceania a finals de la dècada dels 20 ACN Barcelona.-L'editorial .Rata_ ha recupera les cròniques d'Aurora Bertrana 'Paradisos oceànics' coincidint amb el 125è aniversari del naixement de l'autora i el 150è del del seu pare, Prudenci Bertrana. La jove periodista va salpar a Papeete a finals de la dècada dels 20, des d'on va començar a enviar els seus textos des d'Oceania fins a Espanya. Bertrana, de 34 anys, va arribar a aquell indret exòtic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonis forçosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitat alliberada en un viatge en què, alhora, també fugia d'una vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir i a brodar. | L'editorial Rata_ recupera 'Paradisos oceànics' d'Aurora Bertrana |
Els Mossos d'Esquadra han enxampat un conductor que circulava a 190 quilòmetres per hora per una carretera on la velocitat màxima permesa és de 90. Se l'ha denunciat penalment per un suposat delicte contra la seguretat del trànsit i es tracta d'un jove de 20 anys, de nacionalitat ucraïnesa i veí de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Els fets van tenir lloc divendres passat a un quart de cinc de la tarda durant un control de velocitat a l'alçada del quilòmetre 60 de la C-14 a Ciutadilla (Urgell). El conductor haurà de comparèixer davant el jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Cervera. | Enxampen un conductor circulant a 190 quilòmetres per hora per la C-14 a Ciutadilla |
El Parlament Europeu es manté al marge de la decisió de la Junta Electoral Central de vetar l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí de la llista de JxCat a les europees. Fonts de l'Eurocambra han assegurat a l'ACN que "el procés de validació de les llistes electorals és competència de les autoritats respectives de cada Estat membre, en aplicació de la legislació nacional". Segons apunten, el Parlament Europeu no hi pot jugar "cap paper" i "no li correspon posicionar-se". Tot i això, el president de la cambra, Antonio Tajani, sí que va encarregar als serveis jurídics un informe que deia, sense citar Puigdemont directament, que hauria d'anar a Madrid per agafar l'acta i que "un candidat amb una ordre d'arrest a Espanya pot presentar-se com a candidat al Parlament Europeu". | El Parlament Europeu evita posicionar-se sobre el veto a Puigdemont |
Gairebé 200 familiars i amics dels dos joves, una noia de 15 anys d'Amposta i un noi de 18 de Masdenverge, que van morir en un accident a l'N-340 al desembre de 2016, s'han concentrat, aquest dilluns a primera hora, a les portes del jutjat penal de Tortosa, on ha començat el judici contra l'home que els va envestir amb una furgoneta quan ells circulaven en moto en direcció a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). La fiscalia demana per a l'acusat, que conduïa sota els efectes de la cocaïna, 4 anys de presó. Aquesta pena és insuficient per als familiars de les dues víctimes que han reclamen "una pena exemplar", de presó permanent. Els concentrats han rebut l'acusat amb crits d'assassí quan ha estat traslladat en furgó policial a les dependències judicial, ja que es troba en presó preventiva per haver-se saltat la prohibició de conduir que li havia imposat el jutge. | Gairebé 200 familiars i amics clamen justícia en l'inici del judici per la mort de dos joves en accident a l'N-340 el 2016 |
Oriol Junqueras ha agraït la visita que li ha fet aquest divendres a la tarda Pablo Iglesias a través d'un missatge que ha fet escriure al seu compte oficial de la xarxa social Twitter des de la presó de Lledoners. "Agraïts per la visita i per la interessant conversa", ha afirmat el president d'ERC. "Constatem les diferències que ens separen però també les moltes coses que ens uneixen", ha afegit sobre el líder de Podem, a qui al final de la piulada ha dedicat una "abraçada". A la sortida de la presó, Iglesias ha instat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a fer "gestos" amb els presos: "Ara toca al govern espanyol moure's", ha reclamat. | Junqueras agraeix la visita a Iglesias i constata que hi ha "moltes coses" que els uneixen |
Un home de 68 anys veí de Sanaüja (Segarra) va morir aquest dijous al vespre després de tenir un accident a l'autovia A2, a l'altura de Bellpuig (Urgell). Segons informen els Mossos, poc després de les sis van xocar per encalç dos turismes al punt quilomètric 496. El conductor d'un dels vehicles va tenir ferides lleus mentre que el veí de Sanaüja que conduïa l'altre cotxe va ser traslladat en estat molt greu a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on va acabar morint poc després. La víctima mortal és F.Z.F., de 68 anys i de nacionalitat espanyola. Fins al lloc del sinistre s'hi van desplaçar tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra i dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques. Amb tot, l'accident no va provocar retencions de trànsit importants. (S'ha afegit la identitat de la víctima mortal i el nombre d'efectius d'emergències que van treballar en l'accident) | ACTUALIZACIÓ:Mor un home de 68 anys en un accident a l'A2 Bellpuig |
Al Barcelonès és on n'hi ha hagut més, amb 501; seguit pel Vallès Occidental, amb 220 ACN Barcelona.-Protecció Civil de la Generalitat ha informat que fins a les dotze de la nit d'aquesta revetlla de Sant Joan el telèfon d'emergències 112 ha rebut 1.590 trucades per incidents relacionats amb la celebració de la festa. La majoria d'avisos han estat per petits incendis de vegetació i "molèsties a altres persones". El 31,5% del total, 501 trucades, s'han rebut des del Barcelonès. Un 13,84% han arribat des del Vallès Occidental, des d'on s'han rebut 220 avisos. També se n'han rebut 182 del Baix Llobregat, 128 del Maresme, 74 del Tarragonès, 61 del Vallès Oriental, 56 del Garraf, 51 de l'Alt Empordà, 39 del Baix Penedès i 77 del Baix Empordà. Per municipis, a Barcelona és des d'on s'han fet més trucades al telèfon d'emergències (350, el 22%), seguit de Sabadell (60), Terrassa (59), l'Hospitalet de Llobregat (50), Mataró (44), Cadaqués (43), Rubí (41), Badalona (39), Santa Coloma de Gramenet (38) i Gavà (38). | 1.590 trucades al 112 fins a la mitjanit per incidents relacionats amb la revetlla de Sant Joan |
Sanitat ha donat llum verda a les peticions de la Generalitat ACN Madrid .-El Ministeri de Sanitat ha acceptat les peticions de la Generalitat i Barcelona i àrea metropolitana passaran dilluns que ve a la fase 1 i Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu i Aran, a la 2. El Govern va sol•licitar que els territoris en fase 1 des de fa dues setmanes avancessin i que els territoris que van quedar pendents divendres–Barcelona i àrea metropolitana nord i sud- i continuaven a 0 amb mesures de relaxació, passessin a la 1. El Ministeri va autoritzar la setmana passada que Lleida, Girona, Catalunya Central, l’Alt Penedès i el Garraf passessin a la fase 1. Tot Catalunya en fase 1 i 2. Sanitat ha autoritzat que Barcelona i àrea metropolitana –inclòs el Baix Montseny- avancin a la primera fase després que divendres passat es quedessin a les portes. El ministeri va decidir que continuessin en fase 0 amb mesures de relaxació com ara l’obertura de botigues sense cita prèvia però sense permetre reunions de 10 persones ni terrasses. En canvi, va autoritzar que Lleida, Girona, Catalunya Central, l’Alt Penedès i el Garraf passessin a la 1. Aquesta setmana, el Govern havia demanat que les àrees que estaven en fase 0 passessin a la 1 i que els territoris que des de fa dues setmanes transiten en la primera etapa, avancin a la segona. Es tracta de Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, l’Alt Pinineu i Aran. I Sanitat ho ha autoritzat. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha agraït durant la seva intervenció posterior al Consell de Ministres Extraordinari la tasca de les CCAA: “No només estem sortint d’aquesta situació, sinó que n’estem sortint més forts”. Illa ha tornat a apel•lar a la responsabilitat individual per continuar seguint els criteris sanitaris en aquesta fase “complexa”. “Cada pas que donem ha de ser un pas segur”, ha insistit. Què es pot fer en fase 1? En aquesta etapa es permet el contacte social en grups reduïts de persones que no siguin vulnerables ni tinguin patologies prèvies amb trobades –a l’exterior, en terrasses o en domicilis particulars- de fins a 10 persones. Els bars i restaurants poden obrir les seves terrasses amb un aforament del 50%. També es permet la pesca i la caça i l’obertura de botigues de fins a 400 metres quadrats sense fins a cita prèvia i aquells que tinguin superfícies superiors hauran de delimitar “espais” amb aquestes dimensions. Les limitacions d’aforament per a aquest tipus d’establiments es fixa en el 30%. Les persones que viuen a la mateixa casa poden viatjar juntes i ocupar totes les places. S’ha de garantir el teletreball i els ajuntaments poden autoritzar mercats a l’aire lliure amb limitacions. També poden obrir biblioteques i museus –amb restriccions- i els establiments turístics i hotels, sense utilitzar les zones comunes. Es mantenen les franges horàries als municipis grans per fer passejos i esport i es pot viatjar a les segones residències que es trobin dins de la mateixa àrea autoritzada. Les biblioteques també poden obrir per a serveis de préstec i devolucions i els museus permetran visites amb estrictes mesures de reducció de l’aforament a un terç i mantenint les distàncies de seguretat per evitar el contacte personal. Les vetlles es podran fer amb una limitació de 15 persones a l’aire lliure i de 10 en espais tancats. Canvis als de menys de 10.000 habitants El Ministeri ha anunciat aquest divendres, a més, canvis a la fase 1 i 0 per als municipis de menys de 10.000 habitants. Per una banda s’eliminen les franges horàries –una mesura prevista a la fase 2- A més, no serà obligatori només un acompanyant en el cas dels nens. L'activitat es podrà practicar en el terme municipal o a una distància màxima de cinc quilòmetres, incloent municipis del costat, però sempre que també siguin de menys de 10.000 habitants. I es podran obrir bars i restaurants per al consum a l’interior sempre que no superin el 40% de l’aforament, es faci preferentment en taules i amb reserva prèvia. No s’admetrà, en canvi, l’autoservei a la barra. El servei de terrassa es mantindrà tal i com està previst en la fase 1. A més, els ajuntaments podran autoritzar mercats ambulants. A més, es podrà ordenar l’ús de l’espai pública amb mesures com l'ampliació de zones per a vianants, la recuperació i adaptació de zones verdes i altres espais lliures, la definició de vials per a bicicletes, patinets i vehicles similars o la zonificació de les zones de bany públic a les platges, rius i llacs. Els ajuntaments podran adoptar mesures restrictives en l'accés als espais naturals quan creguin que hi ha risc d'aglomeracions. Queden fora d'aquesta ordre els municipis de menys de 10.000 habitants que tinguin un casc urbà consolidat enganxat a un altre municipi més gran, o que la suma de les dues localitats sigui superior a les 10.000 persones. I a la fase 2? La fase 2 elimina les franges horaris de sortida, excepte per als col•lectius vulnerables on s’inclouen les persones grans. Les reunions –a l’exterior i dins de domicilis- s’amplien a fins a 15 persones. També es permeten fer casaments amb un màxim de 100 persones a l’aire lliure i 50 a l’interior. Els enterraments podran ser de fins a 25 persones. L’aforament de restaurant se situa en el 40% i els cinemes i teatres poden obrir amb un terç de l’aforament. Es permetran espectacles de fins a 400 persones en recintes oberts i de fins a 50 en recintes tancats, sempre mantenint les distàncies i mesures d’higiene. També es permet visitar monuments i sales d’exposicions, però les discoteques i pubs encara no podran obrir. Les vetlles en aquesta fase 2 podran ser de fins a 25 persones a l’exterior de 15 a l’interior. L’aforament dels llocs de culte podrà ser del 50%, superant el terç de l’etapa anterior. Les piscines recreatives poden obrir amb un terç de l'aforament, però no es podrà accedir a les dutxes dels vestidors i s'haurà de garantir sempre la distància de seguretat. A més, els espais que tinguin un contacte freqüent amb les mans d'usuaris –com poms de porta o baranes-, s'hauran de desinfectar tres vegades al dia com a mínim. També es limita a un terç de l'aforament les zones comunes d'hotels i establiments turístics i es permetrà celebrar congressos, trobades, reunions de negocis i conferències –promoguts per entitats públiques o privades- de fins a cinquanta persones en pavellons o sales de conferències. Pel que fa a centres comercials, hi podrà haver només un 40% d'aforament dins l'establiment i d'un 30% als espais comuns, on només es podrà transitar i no s'hi podrà quedar quiet. En el cas d'esportistes professionals, permet reprendre les lligues professionals "sempre i quan l'evolució de la pandèmia ho permeti". Això sí, la competició serà a porta tancada i sense públic. A més, es permetrà "l'entrenament total" amb fins a catorze esportistes. L'executiu també permet reiniciar la lliga professional esportiva sense públic. Els esportistes integrats en clubs no professionals podran fer entrenaments bàsics, individuals i amb mesures de prevenció. Els de clubs professionals podran entrenar-se amb un màxim de 14 persones, sempre que es pugui, per torns i no superant el 50% de la capacitat de l'espai. Pel que fa a les residències, en la segona fase es permeten visites “preferentment” en supòsits excepcionals que fan referència “al final de la vida” o per “alleujaments per descompensació neurocognitiva del resident”. | Barcelona i àrea metropolitana passen a fase 1 i Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Alt Pirineu i Aran, a la 2 |
CaixaForum Barcelona ha presentat l'exposició 'Warhol. L'art mecànic', la mostra "més ambiciosa" i "completa" que s'ha fet mai a l'estat espanyol sobre l'artista pop nord-americà. A través de 352 peces es repassa totes les etapes de Warhol, des dels seus primers dibuixos de la dècada dels cinquanta, passant per moltes de les seves creacions més icòniques fins a l'autoretrat de gran format de 1986. Des del 14 de setembre fins a finals d'any, els visitants podran veure la llauna de sopa Campbell's, els retrats de Marilyn Monroe, Jackie Kennedy i Liz Taylor així com també cinema experimental. La mostra pretén abordar la "complexa" i "diversa" producció d'Andy Warhol. "És una obra que té una capacitat molt gran de reproduir-se ella mateixa i això li dona un lloc molt especial a la història de l'art i la cultura audiovisuals dels últims 100 anys", ha assegurat el comissari, José Lebrero. Trenta anys després de la mort d'Andy Warhol (1928-1987) l'Obra Social de 'La Caixa' juntament amb el Museu Picasso de Màlaga han presentat l'exposició que posa èmfasi en les "transmutacions" que experimenta l'obra de Warhol durant la seva carrera. Així, s'hi plasma la "naturalesa repetitiva", "esquematitzant" i "artificiosa" del treball visual que va portar a terme el nord-americà durant més de tres dècades. D'aquesta manera, 'Warhol. L'art mecànic' ofereix pintures, escultures, dibuixos, serigrafies, instal·lacions, llibres d'artista, pel·lícules, portades de discos, pòsters, revistes i material fotogràfic. Tot plegat procedeix de més de 30 prestadors entre els quals destaca l'Andy Warhol Museum (Pittsburgh), el Museum of Modern Art (Nova York), el Centre Georges Pompidou (París) i la Tate (Londres). "Hem hagut de trucar a moltes portes per fer l'exposició perquè volíem portar a Barcelona obres molt significants", ha afirmat el comissari, José Lebrero. La mostra subratlla diversos aspectes de la seva obra com ara la innovadora manera com Warhol aplica la idea de procés a la seva polifacètica obra seriada, els forts vincles entre biografia personal i producció artística que la travessen i la seva originalitat i talent per combinar d'una manera transversal diferents tècniques i repertoris iconogràfics. La proposta del CaixaForum Barcelona analitza com es creen aquestes representacions que "esdevenen part de la història de l'art occidental" i que s'han inserit en l'imaginari col·lectiu popular contemporani. "És l'artista més conegut de la segona meitat del segle XX. Molts joves de Barcelona porten obres seves a la samarreta sense saber-ho", ha assegurat Lebrero. L'exposició compta amb totes les etapes de l'artista. Des dels seus primers dibuixos a la dècada dels cinquanta fins a obres icòniques com ara 'Before and After' (1961), 'Three Coke Bottles' (1962), 'Brillo Soap Pads Box' (1964-1968), 'Gold Marilyn' (1962), 'Liz' (1963), 'Mao' (1973) o 'Cow Wallpaper' (1966). L'autoretrat de gran format pintat el 1986 presideix l'entrada i dona la benvinguda als visitants. "Warhol que mai en tenia prou va crear revistes i conversava amb polítics al mateix moment que a la nit ho feia amb la gent de carrer. Aquest és el Warhol que volem que sigui aquí", ha dit Lebrero. D'altra banda, també s'ofereixen algunes de les instal·lacions emblemàtiques de Warhol. Concretament, 'Silver Clouds', un espai que compta amb un reflector experimental que "evoca" a la lleugeresa dels cels i la ingravidesa de l'espai exterior. En un altre punt de l'exposició hi ha la Col·lecció Pau Maréchal, un recull de col·laboracions de Warhol per a portades de discs, cartells, anuncis, llibres o televisió i una secció única de retrats fotogràfics de Warhol fets per altres artistes. 'Warhol. L'art mecànic' arrenca a Barcelona aquest dijous 14 de setembre fins el 31 de desembre de 2017. Després i fins el setembre de 2018 s'oferirà al CaixaForum de Madrid i al Museu Picasso de Màlaga. | CaixaForum Barcelona repassa la trajectòria artística de Warhol en l'exposició més ambiciosa de l'artista pop a l'Estat |
L'Associació Corporativa d'Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE) ha advertit que la modificació de la normativa dels bons per part del govern espanyol deixarà "desprotegides" les empreses del sector. El canvi, a instàncies de la Comissió Europea, fa que els bons emesos per les agències de viatges passin a ser de caràcter voluntari per al consumidor. La patronal ha advertit que aquesta situació suposarà un "perjudici inquantificable" per a les empreses, ja que hauran d'assumir els reemborsaments que els proveïdors, com les companyies aèries, no estan abonant. Així mateix, ACAVE ha exigit al govern espanyol la resolució urgent de prop de quaranta denúncies presentades contra les aerolínies. A l'abril es va establir un sistema perquè les agències de viatges poguessin emetre bons únicament en el cas que el proveïdor del viatge incomplís el compromís de la devolució en metàl·lic als clients. Aquest bo és d'obligat reemborsament en metàl·lic un any després de la finalització de l'estat d'alarma i està garantit pel sistema de garanties de les agències de viatges. Amb el canvi en la normativa, els bons emesos continuaran sent vàlids i mantindran la vigència d'acord amb les condicions establertes. Tot i això, la patronal ha criticat una "manca de sensibilitat" de la Comissió Europea cap al sector. "Considerem que la directiva europea de viatges combinats suposa una càrrega totalment desproporcionada per a les agències de viatges", ha criticat el president d'ACAVE, Martí Sarrate. A més, la patronal ha advertit que molts proveïdors segueixen "incomplint" la normativa i no reemborsen els diners als clients. En aquest context, ACAVE ha exigit l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), al govern espanyol i a la Comissió Europea aplicar "de manera estricta" la normativa europea que regula els drets dels passatgers aeris i obliga a reemborsar els diners en metàl·lic. | ACAVE adverteix que la modificació de la normativa dels bons deixarà "desprotegides" les agències de viatge |
La CUP fa una crida "a trencar amb qualsevol normalitat, ja que només amb les mobilitzacions permanents i la desobediència civil activa es pot aturar tot" ACN Barcelona.-El diputat de la CUP Carles Riera ha volgut deixar molt clara la posició de la seva formació davant el trasllat dels presos independentistes a Madrid per iniciar el judici de l'1-O que els asseurà a la bancada dels acusats. Així, Riera creu que a les portes d'uns "judicis polítics totalment injustos", cal "mostrar el rebuig i acusar un Estat espanyol que ha empresonat representants democràtics del poble i de la societat civil, ha obligat a marxar a l’exili molts altres i ha detingut, processat o investigat a milers de persones que han defensat els drets fonamentals". "La carretera d’avui no porta a un judici amb garanties democràtiques sinó a la vulneració de drets fonamentals, concretament el dret a l’exercici de l’autodeterminació. Avui s’inicia el camí cap al procés judicial que ens jutjarà a totes”, ha manifestat el diputat de la CUP després que els presos hagin emprés en camí a Madrid. En aquest sentit, Riera aposta perquè el moviment a favor del dret a l’autodeterminació "s'organitzi a cada barri, poble i ciutat per denunciar el context de violència institucional per part de l'Estat espanyol que ha desplegat tots els mecanismes repressius dels què disposa per reprimir la voluntat popular". Per a la CUP, els judicis són la "punta de l'iceberg d'una reiterada vulneració de drets socials, civils i polítics perpetrats per l’entramat del règim del 78". I per aquest motiu, la CUP ha fet una crida pública "a trencar amb qualsevol normalitat, ja que només amb les mobilitzacions permanents i la desobediència civil activa es pot aturar i mostrar aquesta excepcionalitat democràtica". "No els hi hem de dir adéu, sinó alçar-nos per poder exercir el dret a l’autodeterminació que ens farà lliures", ha afegit Riera. Des de la CUP s'han sumat a totes les convocatòries de rebuig al trasllat dels presos i donen per iniciat "un cicle de mobilitzacions permanent que ha de tenir com a objectiu aturar-ho tot". | Riera, sobre el trasllat: "La carretera no porta a un judici amb garanties sinó a la vulneració de drets fonamentals" |
Prop de 1.500 persones han participat en els debats i conferències vinculades a la memòria de la presó ACN Barcelona.-La presó Model ha rebut un total de 19.000 visitants des que el passat 21 de gener obrís les portes als ciutadans de Barcelona, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona. Del total, 17.467 persones que han conegut l'interior del centre i han pogut passejar pel pati d'entrada, la paqueteria, el locutori, el centre del panòptic, les galeries 4 i 5 i el pati poliesportiu, i 1.437 més han participat en debats i conferències vinculades a la memòria de les presó i altres esdeveniments. Les visites es continuen organitzant cada divendres de tres a sis de la tarda i els dissabtes de deu del matí i a sis de la tarda. A més, no cal inscripció prèvia i es fan cada 15 minuts en grups màxims de 30 persones. També hi ha hagut diversos cicles de conferències relacionades amb la memòria de la presó, com ‘Mirar la Model, mirar la societat’, amb propostes com ‘La Model, presó política del nacionalcatolicisme’, al gener, i "Presos comuns: marginats rere els murs, al febrer; i el cicle "Un futur pel passat", orientat a oferir un marc d'informació, coneixement i diàleg amb diversos equipaments, espanyols i europeus, amb propostes com "Carabanchel: el patrimoni vindicat", al febrer, i "Algunes experiències a Xile", al març. Paral·lelament, el procés participatiu per concretar-ne les usos definitius segueix endavant i es vehicula a través de la plataforma decidim.barcelona, a més de sessions d'informació, de debati de seguiment. Fins ara, se n’ha celebrat dues: la primera, sobre patrimoni, memòria i la conservació dels edificis actuals, el 6 de març; i la segona, sobre equipaments i habitatge, el 20 de març. Fins al maig n’hi ha previstes dues més que abordaran els usos i característiques de l’espai verd, i el conjunt format per tot l’àmbit de la Model. | La Model rep 19.000 visitants en dos mesos de portes obertes |
Joan Carles Girbés serà el president de La Setmana del Llibre en Català els propers tres anys segons ha anunciat l’actual responsable de la cita literària, Joan Sala, en el seu comiat aquest diumenge. Girbés, director editorial d’Ara Llibres i Àmsterdam, entoma el repte de “mantenir el model d’èxit” de la Setmana i fer-la créixer en “creativitat”, ja que difícilment pot fer-ho en espai a l’Avinguda de la Catedral. De fet, Sala ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que no obligui a enretirar part de les casetes del tram de muralla entre la plaça Nova i les escales d'accés a la Catedral, com hauria requerit. Un Sala que s’acomiada satisfet després de quatre anys i amb una 37a edició que –a l'espera de xifres- apunta que superarà la facturació de 500.000 euros i el nombre d’assistents de l’any passat. | Joan Carles Girbés, nou president de La Setmana del Llibre en Català |
El diputat de Catalunya Sí que es Pot diu que el PSOE ha de triar entre el Partit Popular i el poble de Catalunya ACN Amposta.-El diputat de Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya i coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha assegurat aquest dissabte que Podem no renunciarà al referèndum per pactar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez. Nuet ha defensat que deixar de banda el referèndum “no és possible” ja que “molta gent de Podem, EUiA i CSQEP no hi estaria d’acord” i ha dit que, el fet que no s’inclogui el referèndum en l’acord, “no s’aborda intel·lectualment com a possibilitat”. Amb tot, el diputat de CSQEP ha reconegut que no sap si “el PSOE tindrà la valentia d’afrontar-se al PP” i que ara s’ha de convèncer els socialistes perquè triïn entre els populars o el poble de Catalunya. “Si no hi ha referèndum, no hi haurà govern de canvi”, ha assegurat Nuet des d’Amposta (Montsià). | Nuet assegura que Podem no renunciarà al referèndum per pactar amb Sánchez |
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha defensat que la nova Convergència no es pot convertir en una “mala còpia” d’ERC tal com ha passat en els darrers mesos, segons el seu paper. En una entrevista a l’ARA, Vila ha assegurat que no donarà el seu suport a les persones que creguin que el partit només ha d’estar vinculat a una idea molt concreta. “El nou partit no hem de ser només independentistes”, ha assegurat per després afegir que no es pot parar fins que s’hagi aconseguit un referèndum sobre la independència. En aquest context, sense donar suport explícit a cap dels aspirants, Vila ha assegurat que al partit hi cap tothom que tingui “tolerància zero amb qualsevol comportament indigne”. Segons Vila, la “ratlla” que ha de marcar qui és convergent és que han de ser ciutadans que tinguin clar que Catalunya és una nació i que en cap cas toleraran que la resta de l’Estat decideixi el paper dels catalans al món. “No pararem que fins que hàgim posat al servei dels ciutadans un referèndum per la independència, en el qual recomanarem el vot afirmatiu. Aquesta és la ratlla”, ha assegurat. Vila ha apostat perquè la nova Convergència sigui “una cosa rabiosament nova vinculada als valors primigenis fundacionals de CDC”. “Som un partit que creu en la cultura meritòria centrista, amb un liberalisme de base cristiana, on hi cap tothom que sigui molt exigent amb els seus quadres polítics, que faci marca de l’honestedat i que tingui tolerància zero amb qualsevol comportament indigne” , ha afegit. Pel que fa a la possibilitat de canviar la marca, el conseller de Cultura ha constatat que Convergència “ha heredat greus casos de corrupció". "Cada vegada em costa més subscriure la idea" de no canviar el nom, ha afirmat Vila, que no optarà a la secretaria general però està disposat a “jugar un paper des de les institucions”. Vila s'ha posicionat a favor de la repetició de les eleccions espanyoles. "És el més probable i el més desitjable", ha assenyalat el dirigent de Convergència, que ha qualificat de "plaça de toros" el nivell de retrets entre els representants polítics en el debat d’investidura. Ha estat especialment dur amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, que va retreure a Sánchez la “calç viva” dels GAL. Unes declaracions que Vila ha qualificat d’inadmissibles i vergonyants. “No es pot insultar frívolament una tradició democràtica. Em vaig sentir violentat”, ha assegurat per després considerar que es tracta d’acusacions gratuïtes i frívoles pròpies d’una tertúlia i no d’un parlament. | Vila defensa que la nova CDC no ha de ser una “mala còpia” d’ERC “com ha passat en els darrers mesos” |
El diputat de la CUP-CC Vidal Aragonés ha explicat aquest dimarts que els serveis jurídics del partit i la també diputada Natàlia Sànchez interposaran una denúncia contra un Mosso d'Esquadra que durant la concentració de metges i bombers d'aquest matí al Parlament hauria "amenaçat" Sànchez amb la frase literal "quina hòstia tens". Per a Aragonés, això és una infracció "molt greu" que diu que s'ha comès mentre la diputada intentava que "alliberessin" el bomber retingut per la policia dins la cambra. El diputat cupaire també ha explicat que han captat el número d'identificació de l'agent en el moment dels fets, i que l'han fet públic a través de Twitter. Segons ha relatat el cupaire en una atenció als mitjans davant del Parlament, l'"amenaça" s'hauria produït mentre la diputada Sànchez intentava que "alliberessin" el bomber retingut, que es trobava "assegut a terra, emmanillat i sense poder moure's". Aragonés ha explicat que "després d'una hora" de gestions han aconseguit que li traguessin les manilles, i que és llavors quan un dels Mossos hauria proferit la citada frase a Sànchez. Aragonés ha criticat que s'hagi fet la detenció "en un lloc on no es pot detenir a ningú", dins del Parlament, a excepció de "si hi ha autorització" del president de la cambra, i ha explicat que davant la situació "insuportable" que el bomber estaria patint, li han ofert "assistència jurídica". El diputat també ha lamentat que en el moment dels fets la resta de Mossos "han girat el cap" i ha insistit en criticar que aquest sigui el comportament d'un agent "davant d'un càrrec públic mentre està exercint aquest càrrec". En aquest sentit, ha volgut avisar els "màxims representants" de la policia catalana que la CUP continuarà "al costat dels treballadors" encara que hi hagi actituds "repressives" contra els seus diputats. Més enllà de l'"amenaça", Aragonés també ha volgut fer referència a la "violència" que haurien exercit els Mossos aquest dimecres davant dels metges i bombers. "Són carregues policials innecessàries i violència innecessària", ha insistit el diputat, per afegir que "no entenem com poden donar-se comportaments com aquest". Crida a la ciutadania La CUP també ha volgut donar suport a totes les reivindicacions dels treballadors públics i de l'ensenyament previstes per al que queda de setmana, i ha volgut fer una crida "al conjunt de la ciutadania catalana" a participar de les manifestacions. Per a Aragonès, el sector públic "no està funcionant" i no només a causa d'uns "petits detalls" que diu que cal solucionar amb "celeritat i màxima urgència", sinó que es necessita un "canvi profund de model" davant d'un model que considera "absolutament destrossat". En aquest sentit, ha carregat contra el Govern dient "no és seriós" que diguin que les visites al metge no es podrien allargar fins als 12 minuts, com segons ell demana el col·lectiu. "Podríem entendrem que no es pugui complir ara el que demana la CUP, que és que el sistema sanitari sigui 100% públic", ha explicat, per aclarir que això és diferent de la durada de les visites mèdiques. "No tenen plantejaments de màxims", ha sentenciat sobre la posició del Govern respecte del sector públic. | La CUP denuncia un Mosso d'Esquadra per "amenaçar" la diputada Natàlia Sanchez dient-li "quina hòstia tens" |
Un equip de ginecòlegs de l'Hospital Clínic de Barcelona, liderats pels doctors Francesc Fàbregues i Francesc Carmona, ha aplicat amb èxit una tècnica pionera al món que ha permès que dones amb símptomes evidents de menopausa precoç hagin pogut tornar a ovular i que una d'elles, a més, hagi quedat embarassada i hagi estat mare a finals d'agost. La tècnica consisteix en una operació en què se separa una part del còrtex ovàric, que després és fragmentat i reinserit a l'ovari contraleteral de la pacient. La clau és que, "quan es fragmenta el teixit ovari, s'activen una sèrie de vies moleculars", ha subratllat el doctor Fàbregues. La tècnica s'ha aplicat de moment a dotze dones i el 60% han tornat a tenir activitat ovàrica. Es calcula que un 1% de la població femenina té menopausa precoç, abans dels 40 anys. | Un equip del Clínic aconsegueix que una dona amb menopausa precoç sigui mare gràcies a una tècnica pionera al món |
Ciutadans ha presentat una denúncia davant la Fiscalia contra l'home identificat per agredir una dona que el dissabte retirava llaços grocs del parc de la Ciutadella, a Barcelona. De moment, l'agredida no ha presentat cap denúncia davant les Mossos d'Esquadra. Des de Ciutadans sostenen que els fets suposarien un delicte d'odi i discriminació i demanen al ministeri públic que ho investigui. Rivera també s'ha referit a la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya contra els mossos que han identificat persones mentre treien llaços i ha assegurat que la Generalitat hi estaria al darrera i que hauria donat "instruccions" a la policia catalana per "perseguir els que despengen llaços grocs" que, en paraules de Rivera, són "símbols no oficials en favor dels colpistes". En aquest sentit, el líder de Cs insisteix al govern de Pedro Sánchez que mogui fitxa i requereixi al president del Govern, Quim Torra, perquè compleixi la Constitució com a pas previ a l'activació del 155. "No podem permetre que els Mossos acabin essent una policia política i TV3 una televisió política", ha valorat. | Cs presenta denúncia a la Fiscalia per odi i discriminació contra l'home identificat per l'agressió de la Ciutadella |
S’apropa, ara sí, la darrera funció de Vol-Ras. La companyia de teatre gestual dirà adéu la setmana vinent a 35 anys de trajectòria amb dues funcions del seu darrer espectacle, ‘Da Capo’, al Teatre Poliorama. Serà dilluns i dimarts, 14 i 15 de desembre, quan culminarà una aventura conjunta que els ha unit des de l’any 1980. El grup format per Joan Faneca i Joan Segalés va anunciar la seva dissolució el passat mes de maig, amb 19 espectacles, més de 3.400 funcions i un milió d'espectadors a la motxilla. Malgrat la tristesa d’un comiat forçat per les circumstàncies econòmiques i la negativa a “començar de nou” (‘Da capo’) en condicions “indignes”, el duet encara aquestes funcions com una “celebració”. Joan Faneca i Joan Segalés han explicat aquest dimarts que si bé els hagués agradat fer un espectacle de recull dels seus millors números, això ja ho havien fet en la celebració del seu 21è aniversari, amb el muntatge ‘Again, again’. Per això es van decantar per representar el que haurà estat el seu últim espectacle, ‘Da Capo’, però incorporant-hi alguns números previs, “coses molt senzilles que molta gent reconegui, encara que no sàpiga de quin espectacle forma part”, ha concretat Segalés. A més, el duet es reserva una sorpresa final que encara estan treballant i que, lògicament, no han avançat. Aquesta versió especial de ‘Da Capo’ es veurà únicament a Barcelona, en el comiat oficial de la companyia. Per a ells, seran les dues darreres funcions importants –encara que tenen programat alguns bolos fins el febrer de 2016-, perquè són a Barcelona (la seva ciutat) i en un teatre important. El primer dia la sala estarà plena de familiars, amics, tècnics i persones vinculades a la companyia, tots convidats, i la resta d’aforament serà per al públic general. La segona nit estarà “més oberta” al públic general, seguidors de la companyia que volen acomiadar-se’n. Vol-Ras encara aquestes dues nits com una “celebració festiva” de comiat. “Sabem que no és habitual que les companyies teatrals s’acomiadin d’aquesta manera”, expressava aquest matí Joan Segalés. Però la companyia prefereix celebrar i “donar valor” a tota la seva trajectòria, i al fet d’haver aconseguit “portar els espectacles als pobles” i “arribar a la gent”. Faneca i Segalés s’han mostrat contents, doncs, de poder celebrar aquest “comiat col·lectiu” amb tots aquells que els han acompanyat durant 35 anys. També han aprofitat per agrair al Teatre Poliorama la disponibilitat per trobar unes dates per aquestes dues funcions. Sense suports La companyia Vol-Ras va anunciar la seva retirada el passat mes de maig, per manca de suport institucional i de contractació, després de més de tres dècades dedicada al teatre gestual i còmic. El “desmuntatge”, han reiterat avui, d’un circuit estable on actuar a Catalunya a resultes de la crisi, juntament amb la retirada de la subvenció triennal que rebien de la Generalitat, han precipitat el seu adéu. En veure que “tot s’ensorrava”, la companyia va decidir que no estava disposada a ‘tornar a començar’ (com resa el seu últim espectacle). No, almenys, “d’una manera gairebé indigna, com s’està treballant avui”, com asseguren que passa en molts àmbits de la creació escènica del país. Vol-Ras plega però els seus integrants “no es jubilen”, segons han recalcat. A partir d’ara, però, seguiran el camí per separat, i hores d’ara cap dels dos concreta cap a on es mourà. La docència és una opció, segons han admès sense més concreció. En tot cas, si una cosa voldrien transmetre a les noves generacions del teatre és “la força que dóna estar a escena, sent un mateix, sent lliure”. Quant al seu local d’assaig, ubicat al Poble Sec, deixarà de ser casa seva. Actualment està en procés de venda i amb tres compradors interessats. Vol-Ras prioritzarà que el local vagi a parar a mans vinculades amb el món teatral o de la creació artística perquè “no desaparegui l’energia”, però no descarten que acabi sent adquirit per un altre tipus de propietari. | Vol-Ras “celebra” el seu comiat amb dues úniques funcions de ‘Da Capo’ al Poliorama |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.