Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 54

Les comunitats autònomes aporten més de 2 milions d'euros als campaments sahrauís de Tindouf i a persones refugiades palestines. Avui, 25 de maig, les cooperacions descentralitzades de l'Estat espanyol han presentat una declaració conjunta emmarcada en la crisi de la COVID-19, mitjançant la qual acorden "propostes imprescindibles per promoure el desenvolupament sostenible en un món complex, canviant i interdependent". La declaració, fruit de l'acord i l'interès per impulsar accions conjuntes sorgides durant la XIII Trobada de Comunitats Autònomes i Cooperació per al Desenvolupament celebrada a Euskadi el passat mes de febrer i la que es durà a terme a Extremadura en 2021, persegueix un objectiu comú per a les 17 comunitats autònomes i nou fons de cooperació que subscriuen el document: posar el benestar i la vida digna de totes les persones i futures generacions en el centre. "Les comunitats autònomes i els ens locals apostem per consolidar aliances i consensos polítics i socials que permetin a la cooperació continuar invertint i contribuint a garantir un present i un futur sense deixar ningú enrere", expliquen en aquesta declaració conjunta que s'ha fet pública avui. "Perquè de la crisi se'n surt cooperant", conclouen, apuntant cap a una aposta decidida pel consens dins de la política de cooperació per al desenvolupament. En aquest sentit, i davant els impactes ocasionats per la COVID-19 en les diferents societats, que acceleraran sens dubte una transformació global tant en l'àmbit econòmic, com social i polític, des de la cooperació descentralitzada es proposa abordar els desafiaments existents des d'una perspectiva local-global, que sigui coordinada i complementària. "La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la interdependència geogràfica i entre els diversos àmbits del desenvolupament: salut, economia, protecció social, medi ambient... La visió global de l'Agenda 2030 ens ofereix una oportunitat per afrontar una crisi com l'actual", sosté l'acord. D'altra banda, les cooperacions descentralitzades assenyalen la necessitat d'equilibrar allò que és urgent i allò que és important: "La gravetat de la situació ens obliga a prioritzar també aspectes a mitjà i llarg termini, com la revalorització dels béns públics globals, les conseqüències del canvi climàtic, o les causes de les grans migracions". Entre els acords reflectits en aquesta declaració conjunta, que responen a reptes que s'han posat en relleu amb la pandèmia, figuren els d'avançar cap a la sostenibilitat, reforçar el públic, reduir les bretxes (també la digital) i l'aposta per la realitat local. A més, "la resposta a la pandèmia ha posat de manifest l'aportació fonamental de les dones", assenyalen, de manera que es proposa també reforçar i l'enfocament de gènere en les polítiques de cooperació pel desenvolupament. Finalment, aposten també per l'enfortiment de la societat civil organitzada i la seva participació en el disseny, gestió i avaluació de les polítiques públiques, "ja que des de la proximitat a la població més vulnerable poden garantir la defensa dels seus drets i que ningú es quedi enrere", asseguren des de la cooperació descentralitzada. "La solidaritat internacional és una responsabilitat compartida i imprescindible per garantir el futur de la planeta", conclou l'escrit conjunt. Més de 2 milions d'euros destinats als campaments de Tindouf i la població refugiada palestina Amb la declaració conjunta de les cooperacions descentralitzades davant la crisi de la COVID-19, les comunitats autònomes han convingut també assenyalar un gest conjunt de solidaritat com a resposta als reptes en l'actual conjuntura. En aquest marc, les comunitats autònomes estan donant resposta a dues crides que tenen a veure amb les poblacions desplaçades i refugiades en situació d'especial vulnerabilitat agreujada per la crisi de la COVID-19. Un gest conjunt que dóna resposta a especials necessitats dels campaments sahrauís de Tindouf i a persones refugiades palestines a través d'UNRWA (Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient). Per a aquestes iniciatives concretes les comunitats autònomes aporten conjuntament 2.455.000 €. Cada comunitat autònoma manté les seves pròpies polítiques de cooperació i línies de subvencions d'ajuts i projectes. Aquesta iniciativa conjunta és gest per exemplificar i posar de manifest el compromís amb la solidaritat local global i el paper que les comunitats autònomes han de seguir exercint per la cooperació per al desenvolupament. Per continuar amb la reflexió sobre els desafiaments que la COVID-19 planteja a la cooperació descentralitzada, les adreces i agències de cooperació de les comunitats autònomes i els fons de cooperació per al desenvolupament celebraran el seminari virtual "De la crisi se'n surt cooperant" el dilluns 25 de maig, a les 18.00 hores. Diverses persones expertes hi aportaran reflexions que serveixin per identificar els principals reptes per a la cooperació descentralitzada, així com elements a tenir en compte per a la presa de decisions en aquest context. El seminari es podrà seguir en obert a l'enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=vP3fZtRFsnQ.

Nota informativa de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) sobre els efectes de la crisi de la COVID-19 pel que fa a les actuacions de cooperació al desenvolupament. S'informa les entitats beneficiàries de subvencions atorgades per l'ACCD que el passat 23 de maig de 2020 el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar el Reial Decret 537/2020, de 22 de maig, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, que declarava l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Entre les diferents decisions adoptades, s'han de tenir present els articles 8 a 10 i la Disposició derogatòria única que acorden: Les entitats interessades poden posar-se en contacte amb l'ACCD per resoldre qualsevol dubte.

El desembre de 2018 celebrem l'aniversari de moments històrics en l'avenç de la humanitat cap a un món més just. Aquest mes es commemoren, de manera gairebé simultània, el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el 20è aniversari de la Declaració sobre les persones defensores de drets humans i el cinquè aniversari de la Resolució sobre la protecció de dones defensores. El 1998, representats a l'Assemblea General els estats membres de Nacions Unides van adoptar per unanimitat la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions a promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts, culminant quinze anys d'un procés col·lectiu pel reconeixement formal de l'imprescindible paper de les persones, organitzacions, col·lectius i comunitats que treballen en la defensa dels drets humans, en la promoció de societats democràtiques i la necessitat peremptòria de la protecció d'aquesta tasca. El 2013, la comunitat internacional va donar un altre pas per apuntalar la seva protecció, reconeixent l'especificitat de les vulneracions de drets que enfronten les dones defensores de drets humans i les persones defensores dels drets de les dones i la necessitat d'establir mesures especials per a l'abordatge de la seva situació. Aquest desenvolupament normatiu a nivell internacional ha impulsat l'adopció de mesures en el marc del dret intern dels Estats. En l'última dècada s'ha viscut una notòria expansió de la legislació i institucions dedicades a la protecció dels i les defensores de drets humans. Tanmateix, aquest desenvolupament formal normatiu i institucional s'emmarca en un context global de desigualtat, discriminació extrema, acumulació per espoli, augment dels fonamentalismes i debilitament dels principis democràtics. Els i les defensores de drets humans que s'enfronten a aquest context són objecte d'una escalada de persecució sense precedents, tot rebent fustigació, intimidació, vigilància, censura, detenció arbitrària, desaparició forçada i fins i tot assassinat. El 2017 han estat assassinades almenys 312 persones defensores dels drets humans, el doble que el 2015. Més de dos terços d'aquestes persones defensaven el dret a la terra, el medi ambient i drets dels pobles indígenes. Aquestes amenaces i atacs són acompanyats per una narrativa de descrèdit i per un ús desproporcionat i il·legítim del dret penal contra les organitzacions i individus que defensen els drets humans. Darrere d'aquestes amenaces i atacs hi ha agressors i perpetradors intel·lectuals, entre els quals freqüentment s'hi troben organismes d'estat, estructures paraestatals, grups empresarials o crim organitzat que, en moltes ocasions, queden impunes malgrat ser els veritables responsables de les esmentades agressions. Els programes de protecció i acollida temporal que s'han posat en marxa en els últims anys a nivell internacional busquen donar resposta a les necessitats creixents de protecció de les persones, organitzacions i comunitats que defensen els drets humans, i complir les responsabilitats en matèria de drets humans que estableix la pròpia Declaració que, en la seva part expositiva, reconeix el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure el respecte i el coneixement dels drets humans i les llibertats fonamentals a nivell nacional i internacional. Assumint aquest deure, els següents programes:

Un conjunt d'administracions públiques catalanes impulsen un espai de trobada virtual per promoure sinergies entre els sectors de la cooperació i de la sostenibilitat ambiental a Catalunya. Aquest dijous ha tingut lloc la primera trobada de l'espai de confluència sobre emergència climàtica i cooperació internacional. Es tracta d'una iniciativa de l' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en coordinació amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i l'Ajuntament de Barcelona. La trobada ha comptat amb la participació de més de 130 persones, entre administracions, entitats de cooperació, entitats ambientals i universitats i centres de recerca. Després d'una presentació institucional, s'ha organitzat en grups de treball per a debatre quatre aspectes diferents: el rol de les institucions en les motivacions i reptes ambientals de la societat civil; la coherència de polítiques al desenvolupament per a la sostenibilitat i la justícia global; les línies de treball tenint en compte les capacitats pròpies, tant a Catalunya com al Sud global; i les necessitats formatives de les entitats ambientals en matèria de cooperació, o necessitats de serveis per entitats de desenvolupament. Un cop processats els continguts generats, les institucions impulsores faran públic un document recollint les respostes i inspirant un full de ruta per a fer-les efectives de manera conjunta. A la vigília del 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, l'espai ha marcat una primera fita cap a una confluència institucional per avançar i fer front a l'emergència climàtica -un tema que, tal com mostra l'alta participació, preocupa a la ciutadania-, a través de l'acció exterior i la cooperació al desenvolupament, dos sectors que han d'estar plenament integrats. A més, la crisi de la COVID-19 remarca la urgència de fer front a l'emergència climàtica, i per això la cooperació al desenvolupament ha de buscar consensos i confluir per poder avançar cap aquesta direcció i tenir el màxim impacte positiu. Davant la COVID-19, més cooperació La directora de l'ACCD, Carme Gual, ha donat la benvinguda i ha moderat la trobada. Durant la presentació institucional, el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, ha destacat la importància de la transversalitat: "Els projectes de cooperació han d'introduir cada cop més temes de sostenibilitat, de pèrdua de la biodiversitat i de l'emergència climàtica". Hi ha intervingut també David Llistar, director de Justícia Global de l'Ajuntament de Barcelona; Ernest Maragall, vicepresident d'Internacional i de Cooperació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; i Antoni Montseny, director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona. L'acte, que s'havia de celebrar presencialment el 30 de març passat a la Fàbrica del Sol, ha estat marcat també per la crisi de la COVID-19, que ha obligat a fer-lo virtualment i a incorporar els aprenentatges en el debat. En aquest sentit, el Govern s'ha unit recentment a la declaració conjunta de les cooperacions descentralitzades de l'Estat espanyol: " De la crisi se'n surt cooperant", una crida a "promoure el desenvolupament sostenible en un món complex, canviant i interdependent" davant la pandèmia global. L'espai de confluència ha aterrat una de les recomanacions operatives que contenia la "Diagnosi sobre les capacitats i pràctiques del sector de la cooperació en matèria de sostenibilitat, medi ambient i canvi climàtic", referent a les aliances i la transmissió de coneixement. Aquest va ser un treball promogut a finals del 2019 per l'ACCD i amb la participació de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lafede.cat, la Coordinadora d'ONGS i altres moviments solidaris de Lleida, la Coordinadora d'ONG Solidàries / CeDRe de Girona, i la Xarxa de Cooperació del Sud de Catalunya. En l'actual escenari COVID-19 i davant la futura reconstrucció, la sostenibilitat -entesa tal com l'explicita el preàmbul de l'Agenda 2030, en la triple dimensió social, econòmica i ambiental-, ha de tenir una gran rellevància. L'espai de confluència ha estat un pas més per apropar la dimensió ambiental de la sostenibilitat a la cooperació internacional, una cooperació que es fa més necessària en l'actual context d'emergència climàtica i sanitària.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca han finançat la proposta de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Unión Cultural Latinoamericana per a trobar solucions de gestió sostenible de l'aigua en ciutats petites i mitjanes. La convocatòria INTCO incentiva la presentació de projectes d'internacionalització a convocatòries europees d'R+D+I en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament. El seu objectiu és promoure la col·laboració entre les entitats del sistema universitari i de recerca catalans i les ONGD del país. Així, es creen consorcis competitius que puguin obtenir finançament de la Unió Europea per a propostes de recerca en qüestions de desenvolupament sostenible. Aquesta convocatòria aportarà 6.000 euros perquè el consorci format per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Unión Cultural Latinoamericana pugui optar a una convocatòria del programa Horizon 2020 de la Unió Europea. L'edició anterior de la convocatòria INTCO, l'any 2018, va permetre el finançament de 6 projectes, dos dels quals van acabar obtenint també finançament europeu: la Universitat Autònoma de Barcelona amb l'Open Cultural Center (projecte 'Active management of migration to promote successful integration'), i l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals amb IS Global (projecte 'Global Governance and the European Union: Future Trends and Scenarios').

L'entitat DESOS promou la reflexió sobre el malbaratament alimentari, l'agricultura de proximitat i la cooperació al desenvolupament amb alumnes de 3r d'ESO. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha donat suport, a través de la convocatòria de subvencions 2019, al programa Transalimenta al Baix Llobregat, de l'entitat DESOS. Aquest programa d'educació per al desenvolupament té per objectiu promoure el dret a l'alimentació i reduir el malbaratament alimentari. La iniciativa 'Repensa el que menges' ha estat una experiència d'aprenentatge i servei amb alumnes de 3r d'ESO de l'IES Bernat El Ferrer de Molins de Rei, i ha involucrat també les seves famílies i el professorat. L'experiència ha permès als alumnes conèixer millor el sistema agroalimentari global i local, i en concret les minves agroalimentàries, és a dir, allò que no es ven o consumeix pel seu aspecte. L'entitat DESOS ha creat els materials tant per als docents com per als alumnes, i la formació completa ha constat de 6 càpsules, que a causa de l'estat d'alarma s'han fet de manera virtual. A partir de la pràctica, i amb la col·laboració de la cooperativa Central Parc del Baix Llobregat, l'alumnat ha recuperat la història agrícola de la comarca i el conjunt de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. També s'ha establert la connexió local-global a cada sessió de formació i s'ha explorat la vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. El divendres 12 de juny, DESOS i l'alumnat participant va presentar els resultats de l'experiència, que va comptar amb la participació de la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual.

El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, explica que "els desplaçaments forçats han deixat de ser un fenomen a curt termini, i han esdevingut un dels reptes globals als quals hem de fer front. Hem de reorientar les respostes dels governs donant més suport als organismes multilaterals i a la governança multinivell i als ens locals, amb agendes compartides; i també donant suport als governs dels països on es concentren més persones refugiades. Un exemple és la coordinació de les administracions catalanes i nombroses ONG, que des del 2017 donen suport als municipis del nord del Líban en la gestió de serveis públics fonamentals com l'aigua i la gestió dels residus." La crisi de refugi continua empitjorant a conseqüència dels conflictes i l'emergència climàtica, i s'ha vist agreujada amb la pandèmia provocada per la COVID-19. Ja són 79,5 milions les persones desplaçades forçosament, 26 milions de les quals han hagut de deixar el seu país, segons dades de les Nacions Unides. El Govern de Catalunya considera el dret al refugi i les vies legals i segures una de les prioritats estratègiques de la política pública de cooperació, tal com s'estableix al Pla director. Aquesta prioritat es correspon amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el seu compromís de "no deixar ningú enrere" i respondre a les necessitats de persones desplaçades dins del seu país i refugiades en altres països, sovint els més propers al seu lloc d'origen. Destacant la importància de la crisi de refugi, les Nacions Unides han introduït aquest any un nou indicador dels ODS que detalla el nombre de persones refugiades en un país. Aquest indicador permetrà incloure millor les respostes a la crisi en l'àmbit del desenvolupament sostenible. A més, reforça el vincle entre el desenvolupament i l'acció humanitària. El Govern fa front al repte global de les migracions forçades a través de les convocatòries de subvencions de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i ajuts directes a òrgans multilaterals. Es tracta d'un dels eixos temàtics prioritaris, al qual ha destinat més de 3,3 milions d'euros entre el 2017 i el 2020. Tendències globals el 2019 (ACNUR) Arreu del planeta, Síria és el país del qual més persones han hagut de fugir, amb més 6,6 milions de refugiats. El Líban és el segon país del món amb un percentatge més alt de població refugiada: una de cada 7 persones ho són. Aquestes dades mostren la magnitud del repte al Pròxim Orient, i expliquen la tasca que hi porta a terme l'ACCD. L'ACCD renova el suport a tres agències centrals en la resposta a la crisi: l' Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR); i l' Agència de les Nacions Unides per a la població refugiada de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). A Síria, el 83 % de les famílies retornades viuen per sota el llindar de la pobresa. L'ACNUR hi treballa per facilitar l'accés a l'habitatge per a joves desplaçats i refugiats retornats a la província d'Alep Oriental. En concret, distribueix kits de reparació d'habitatges i imparteix formació sobre construcció i rehabilitació. Aquest projecte, iniciat recentment, incorpora la resposta a la COVID-19: l'accés a un habitatge digne és una mesura imprescindible per fer front a la pandèmia per complir amb les mesures de confinament i higiene. El Govern també dona suport a UNICEF per millorar l'accés a l'educació dels infants sirians a través de la rehabilitació escolar. L'agència calcula que més de 2,6 milions d'infants es troben en situació de desplaçament intern a Síria, a més de 100.000 infants palestins en edat escolar refugiats a Síria. Encara al Pròxim Orient, destaca la situació de Palestina: hi ha més de 5 milions de palestins refugiats, segons UNRWA, dels quals més de 2 milions viuen a Gaza i Cisjordània. Amb finançament de l'ACCD, el Moviment per la Pau (MPDL) treballa per la protecció i la salut integral de la població, parant esment a la interseccionalitat entre diversitat funcional i violència de gènere a Cisjordània. Per la seva banda, UNRWA actua per la prevenció de la violència de gènere i la promoció dels drets sexuals i reproductius de les dones refugiades de Palestina a la Franja de Gaza. En concret, l'agència de les Nacions Unides canalitza els recursos de la cooperació catalana a reforçar els serveis sanitaris del centre de salut de Deir al-Balah, amb la contractació de personal sanitari qualificat. Els dos eixos de treball preferents són l'atenció materno-infantil i l'atenció a dones víctimes de violència masclista. Al Líban, l' Associació Catalana per la Pau treballa per millorar la resiliència de les dones refugiades i col·lectius vulnerables davant la violència basada en el gènere i per garantir el seu accés al dret a la salut. Finalment, l'entitat Novact porta a terme un programa biennal, finançat en el marc de la convocatòria 20192020, per a promoure el rol de la societat civil en la transformació de les causes del conflicte de Síria a través d'estratègies integrals per a la prevenció dels extremismes violents amb enfocament de gènere. Actua al Kurdistan iraquià, Jordània i Catalunya, i inclou un ampli ventall d'actuacions: art i esports contra la violència i els discursos d'odi a l'Iraq, amb participació de joves refugiats; suport psicosocial a dones refugiades que han patit violència masclista; i activitats educatives no formals per a joves al camp de refugiats de Barica, al Kurdistan iraquià. Una altra regió prioritària en matèria de refugi és la riba sud de la Mediterrània, en particular al Marroc i Tunísia. L'ACCD dona suport a l'Organització Internacional de les Migracions per la creació d'oportunitats per a la joventut del Marroc a partir del treball amb col·lectius de joves, principalment migrants. De manera similar, el projecte de l'Assemblea de Cooperació per la Pau finançat en el marc de la convocatòria de projectes de l'ACCD de 2018, impulsa la formació professional de dones migrants joves de la província d'Oujda. Destaca finalment l'actuació amb Medcities per reforçar la inclusió de col·lectius vulnerables, entre els quals persones refugiades, a diverses ciutats del Líban, Tunísia i el Marroc mitjançant l'enfortiment de les capacitats dels governs locals. Colòmbia continua essent el país amb més persones desplaçades internes del món, amb gairebé 8 milions. El Govern de Catalunya, aliat històric del procés de pau colombià, ha vetllat per incorporar aquesta dimensió en les seves actuacions. Destaca la subvenció al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per a enfortir els mecanismes per a l'esclariment de la veritat i la memòria històrica a Colòmbia, dels quals el desplaçament forçat és indestriable. En concret, l'actuació dóna suport al Centro Nacional de la Memória Histórica en l'àmbit de la tecnologia i l'intercanvi de coneixements amb Catalunya, la consolidació del Museo de la Memoria, i l'enfortiment d'iniciatives i processos d'esclariment de la veritat i memòria sobre l'exili colombià, amb la participació de víctimes a l'exterior a través de la col·laboració amb la Comisión para el Esclarecimiento de la Verdad. Aquest suport inclou la recollida de testimonis de colombians fora de Colòmbia i el suport a iniciatives de memòria de les persones exiliades. A Catalunya, destaca el finançament a l'Institut Català Internacional per la Pau com a Secretaria Tècnica de la secció de la Comisión para el Esclarecimiento de la Verdad que treballa amb la població exiliada a Europa. Les dues formen part de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. Una part fonamental de la crisi de refugi està vinculada amb la creació d'una ciutadania tolerant amb la diversitat, coneixedora de les causes dels desplaçaments i activa en la defensa dels drets al refugi i l'asil, reconeguts pel dret internacional. En aquest sentit, el Govern dóna suport, a través tant de convocatòries com subvencions directes, a actuacions d'educació per al desenvolupament a Catalunya que persegueixen aquests objectius. N'és un exemple el suport a diverses edicions de les beques periodístiques DevReporter, impulsades per LaFede.cat, i que han permès la publicació de reportatges sobre la matèria com The Libyan Crossroad; Deportacions: l'última etapa de les migracions; i: el selfie de les migracions. En el marc de les convocatòries de subvencions de l'ACCD, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat porta a terme el programa biennal "El nostre país, el seu refugi". L'actuació inclou el curs Immigració i Drets Humans; el projecte Camins, més enllà de les fronteres, un mapa interactiu per consultar dades i testimonis sobre les migracions; i la maleta pedagògica per a escoles El dret d'asil: Totes les persones podem ser refugiades.

L'ACCD dona suport a la iniciativa, que adapta el seu programa al nou context post-pandèmia i esdevé un procés viu amb una part virtual, el mes de juny, i una trobada presencial l'octubre vinent. El 25 de juny comença el primer Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET). Organitzacions de 46 països de tot el món compartiran iniciatives per avançar cap a una economia més justa i sostenible. La crisi del coronavirus ha obligat a adaptar al format virtual la trobada presencial que havia de tenir lloc a Barcelona. D'aquesta manera, el Fòrum esdevé un nou procés que tindrà dos moments centrals: al juny i a l'octubre. Del 25 de juny a l'1 de juliol té lloc la trobada virtual "Acceptem el repte", amb un programa que posarà l'accent en les experiències de canvi, de debat públic i de confluència per enfortir el potencial de les economies transformadores per a posar la vida i la sostenibilitat al centre. Diverses plataformes simultànies acolliran seminaris en línia, activitats i tallers que s'allargaran fins l'1 de juliol. D'altra banda, a la tardor, coincidint amb la Fira d'Economia Social i Solidària de Catalunya, es desenvoluparà una segona part de la trobada de manera presencial, posant èmfasi en l'exposició d'iniciatives i bones pràctiques que formen part del repte conjunt que s'iniciarà aquest juny. El FSMET 2020 és una iniciativa de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), la Xarxa Intercontinental de Promoció de l'Economia Social i Solidària (RIPESS) i la Xarxa de Xarxes d'Economia Alternativa i Solidària (REAS), i compta amb el finançament de l' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El Fòrum s'inaugurarà el dijous 25 de juny, i comptarà amb la salutació institucional del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé. A més de donar-hi suport econòmic, l'ACCD hi ha participat de forma activa a través del Grup de treball de polítiques públiques, juntament amb la Diputació de Barcelona i l' Ajuntament de Barcelona. Com a resultat d'aquest treball, el divendres 26 de juny s'ha programat el seminari en línia " Confluència en aprenentatge permanent: Co-construcció públic-social de les economies per a transformar ", sobre el rol de les polítiques públiques en el marc de les economies transformadores. Hi participarà la directora de l'ACCD, Carme Gual, així com les entitats Graines del Senegal i Fondo Lunaria de Colòmbia. Les dues entitats compten amb el finançament de l'ACCD per coordinar el Fons de dones als països respectius. Es tracta d'una modalitat innovadora de cooperació que dóna suport directe a moviments de dones del sud global. El foment de les economies transformadores és un dels eixos principals de la política de cooperació del Govern català que, a través de l'ACCD, ha consolidat una línia de treball que aposta pel foment d'alternatives econòmiques que prioritzin el benestar de les persones i la sostenibilitat ambiental. A banda del suport al FSMET, l'ACCD finança actuacions en aquest àmbit a través de les convocatòries de subvencions, i dóna suport a entitats de segon nivell per col·laborar amb l'articulació de les economies transformadores a Catalunya. Un exemple d'aquest darrer cas és el suport a la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques a Catalunya (LaCoordi). Amb el títol "Apuntalant el moviment d'economia social i solidària a Catalunya des d'una perspectiva local-global", el projecte vol contribuir a reduir les desigualtats i enfortir el respecte global pels drets humans a través d'alternatives econòmiques. Una de les activitats incloses en el projecte de LaCoordi és l'exposició "Busca les diferències, troba les connexions", sobre el comerç just, les finances ètiques i l'economia social i solidària. L'exposició gràfica, que convida a plantejar què podem fer per promoure el consum responsable en el nostre dia a dia, es pot consultar al catàleg en línia de l'entitat.

L'ACCD i l'AECID signen un protocol d'actuació per col·laborar en el primer acord de cooperació delegada europea on participa Catalunya. La primera actuació s'emmarca en un projecte de la Unió Europea a Tunísia. Amb la cultura i l'esport com eines estratègiques per al desenvolupament, les dues agències implementaran un projecte per valor de 15 milions d'euros destinat als joves més vulnerables del país nord-africà. L' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l' Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) s'han aliat per dur a terme un projecte a Tunísia destinat a la joventut de major vulnerabilitat a través d'iniciatives culturals i d'esports. Es tracta del major acord de cooperació delegada de la Unió Europea a Tunísia, per un valor de 15 milions d'euros, que serà liderat per l'AECID, el British Council i l'ACCD, que aportarà la seva expertesa en el camp de polítiques públiques en matèria d'esports i desenvolupament. Amb l'objectiu d'avançar en la cooperació delegada, l'ACCD i l'AECID han signat aquest dilluns el Protocol General d'Actuació com a marc general que donarà cobertura a l'acord entre les dues agències per col·laborar a Tunísia en el Projecte EY4Youth en l'àmbit de la cultura i l'esport. L'acte de signatura ha estat presidit per la directora de l'ACCD, Carme Gual, i la secretària d'Estat de Cooperació Internacional del Govern espanyol, Ángeles Moreno. El projecte EU4Youth té com a finalitat la inclusió de la població juvenil de major vulnerabilitat a través d'iniciatives culturals i d'esport, elements que són factors de desenvolupament. L'ACCD i l'AECID promouran fórmules per a escoltar i fer sentir la veu de la joventut tunisenca mitjançant la seva implicació en activitats públiques locals. Tunísia és un dels països prioritaris de la cooperació catalana, on l'ACCD ja actua amb iniciatives per la inclusió de joves i dones vulnerables en processos de governança del desenvolupament local i regional, a través del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD), així com el foment de la participació de la joventut amb actuacions amb Medcities i també amb la Lliga Tunisenca de drets de l'Home. El projecte es troba en fase embrionària, i la signatura d'aquest Protocol General d'Actuació estableix la voluntat d'ambdues parts de col·laborar i avançar a mesura que el projecte es vagi concretant.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament dona suport a l'ONG catalana Medicus Mundi en una campanya de sensibilització contra la violència vers les dones amb els ministeris de Gènere, Salut i Interior de Moçambic. El projecte té per objectiu contribuir a la construcció d'una societat més justa i equitativa que garanteixi el dret a una vida lliure de violència vers les dones a la ciutat de Maputo. L'informe del Ministeri de Salut de Moçambic Inquérito Demográfico e de Saúde 2011 revela que el 38,5% de les dones del medi urbà han patit o pateixen violència física i el 16,4% reconeixen haver sofert violència sexual. Les xifres a l'entorn rural se situen en el 30,8% i el 10,2% respectivament. D'altra banda, un terç de les dones moçambiqueses que han participat en l'estudi reconeixen el maltractament com una pràctica acceptable. Per tal de contribuir a mitigar aquesta percepció, Medicus Mundi ha col·laborat amb el Govern de Moçambic per elaborar una campanya d'espots de televisió i ràdio i cartells impresos. Els materials comunicatius posen l'èmfasi en conductes molt esteses com les relacions sexuals forçoses, els matrimonis infantils i els tocaments, promovent la responsabilització de les comunitats i convidant les víctimes a denunciar aquestes pràctiques. La iniciativa s'emmarca en el programa per a la defensa, la garantia i l'exercici d'una vida lliure de violència vers de les dones de Maputo, finançat per l' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a Medicus Mundi en la convocatòria de programes de cooperació 2017-2018. La perspectiva de gènere és un eix transversal de la cooperació catalana, i està present en la pràctica totalitat de les actuacions finançades per l' ACCD. D'altra banda, a Moçambic l'Agència co-presideix, al costat del Ministeri de Gènere, Infància i Acció Social, el Grup de Coordinació de Gènere. Aquest espai reuneix els punts focals en matèria de gènere de la resta de ministeris del Govern de Moçambic, organismes multilaterals i altres donants internacionals, i actors de la societat civil implicats en els drets de les dones i les polítiques públiques de gènere en el país. Imatge d'arxiu de la reunió extraordinària del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergències per la crisi humanitària a Moçambic que es va celebrar el 2 d'abril

L'actualització de les bases permet pal·liar una part dels efectes de la crisi de la COVID-19 sobre les actuacions de les entitats catalanes finançades a les convocatòries de subvencions de 2019. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGCD) ha publicat dues resolucions que modifiquen les bases reguladores de les convocatòries de subvencions actualment en curs: projectes 2019 i programes 2019-2020. Aquestes modificacions s'emmarquen dins de les mesures de flexibilització que ha aprovat l'ACCD per tal de garantir la viabilitat dels projectes i programes en curs, tant a Catalunya com als països socis de la cooperació catalana. Les mesures de flexibilització eren necessàries per dos motius. En primer lloc, perquè la incidència de la pandèmia era impossible de preveure en el moment de formulació, presentació i aprovació dels projectes i programes del 2019 i, per tant, calia introduir mesures que evitessin perjudicis sobrevinguts a les entitats beneficiàries. I, en segon lloc, perquè la gran majoria de les actuacions finançades a finals de 2019 tot just iniciaven la seva implementació, d'aquí que calgués aprovar unes mesures que, sempre que fos possible, facilitessin la reorientació dels projectes i programes. Entre les mesures aprovades cal destacar: En cas de dubte, les entitats interessades es poden posar en contacte amb el personal tècnic de l'ACCD.

El Pla anual de cooperació al desenvolupament 2020 és el primer que s'emmarca totalment en les línies establertes pel Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, d'acord amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Les bases principals són l'Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH), la coherència de polítiques, l'avaluació estratègica i operativa, la gestió i tractament de les dades i la incorporació de les tecnologies digitals. El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, està convençut que "hem d'assumir com a Govern i com a país la nostra responsabilitat global, i contribuir al desenvolupament de Catalunya i d'arreu del món". "La realitat post-COVID19 ens aboca al concepte d'inversió pública global, en coherència amb el compliment de l'Agenda 2030 i els 17 ODS. La cooperació al desenvolupament és una palanca de transformació fonamental en un món on tot està cada cop més interconnectat", ha dit. El Pla aposta per potenciar la governança multinivell i multilateral internacional, per coordinar les actuacions a escala global. A més, traspassa el concepte tradicional d'Ajut Oficial al Desenvolupament i defensa la necessitat d'una inversió pública global per garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del planeta. El Govern gestiona l'aportació de Catalunya al desenvolupament global per mitjà de diferents instruments i estratègies. D'una banda, implica tots els departaments de la Generalitat amb l'objectiu d'avançar en la coherència de les polítiques públiques, d'acord amb el Pla Nacional per a l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que inclou mesures a Catalunya i arreu del món. A més, participa com a sòcia d'altres governs i entitats en projectes europeus i internacionals, posicionant Catalunya com a referent internacional i fent del compromís per un món millor una excel·lent carta de presentació. Alhora, el Govern continua treballant en l'establiment d'acords entre governs per assessorar en el disseny i la implementació de polítiques públiques de sectors on Catalunya aporta experiència, i també en la participació en projectes d'organismes i institucions de les Nacions Unides, com ara el PNUD al Líban, UNICEF a Síria, i UNRWA i ACNUR en diferents països. A més, fomenta aliances i partenariats per formar part de moviments i xarxes internacionals d'incidència política i social El suport a la governança global es complementa amb l'enfortiment de la governança local-regional d'acord amb el principi de subsidiarietat, per la seva capacitat transformadora en defensa dels drets humans, la construcció de pau i els valors del bé públic com a garant del benestar de totes les persones, sense deixar ningú enrere. En aquest marc treballa conjuntament amb administracions locals, com ara el Consell Regional de Tànger-Tetuan-Al-Hoceima (Marroc), o la Direcció Provincial de Salut d'Inhambane (Moçambic). El Pla a més preveu una convocatòria per a projectes de cooperació al desenvolupament i una altra per a educació per al desenvolupament, així com una convocatòria del Comitè Català d'Acció Humanitària per l'emergència sanitària de la COVID-19, amb l'objectiu de donar suport al sector i a la societat civil organitzada, principalment ONG i entitats catalanes per al desenvolupament de projectes de cooperació, cultura de pau, enfortiment dels valors democràtics i formació d'una ciutadania global conscient dels reptes mundials. El Pla s'adapta a les necessitats provocades per l'emergència sanitària de la COVID-19, d'acord amb les comunitats beneficiades i les contraparts dels projectes

El projecte facilita l'entesa i aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a les entitats de cooperació i posa en coneixement de les administracions i ciutadans l'expertesa de les entitats. La Xarxa de Cooperació al Desenvolupament, que impulsen la Universitat Rovira i Virgili Solidària i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha fet públic el Manual dels ODS. Guia d'ONGD i entitats de medi ambient del sud de Catalunya. La publicació exposa de manera didàctica els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, fa una radiografia del seu compliment internacional i de les fites en l'àmbit català, i conté una base de dades de les entitats de cooperació i mediambientals de la demarcació de Tarragona expertes en els diferents àmbits de l'Agenda 2030. El manual és, alhora, una eina per a la divulgació dels ODS i per a la trobada entre entitats i governs. Pretén també ser un document estratègic per planificar el model de societat desitjat per al 2030 conjuntament entre entitats i administració. Més concretament, l'objectiu de la publicació és triple. En primer lloc, pretén facilitar a les entitats, les administracions locals i la ciutadania la comprensió sobre què són els ODS, amb una anàlisi dels objectius tant de les Nacions Unides com de la Generalitat, i una radiografia del moment actual, incloent-hi l'impacte de la COVID-19, que han fet una vintena d'experts (professorat universitari i professionals de diferents àmbits). En segon lloc, els governs locals i ens públics i privats poden trobar-hi una base de dades sobre les entitats de cooperació de la demarcació de Tarragona amb el seu àmbit d'expertesa per contactar-les quan sigui necessari per a les seves activitats. Per últim, el manual inclou un directori de les entitats amb les dades de contacte adreçat a la ciutadania. En l'elaboració hi han intervingut gairebé un centenar de persones d'unes 70 entitats, tres ajuntaments (Tarragona, Reus i Cambrils), professionals de diferents àmbits i autors experts, coordinats per Josep Alcoceba, responsable de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya. És el resultat final de l'encàrrec de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a l'Oficina de Compromís Social de la Universitat Rovira i Virgili, que s'ha vehiculat a través de la xarxa. De l'anàlisi del treball que duen a terme les entitats del territori amb relació als ODS se'n desprenen diverses conclusions. D'una banda, l'ODS més treballat pel conjunt d'entitats és el de la igualtat de gènere, seguit dels objectius de reducció de les desigualtats, educació de qualitat, i salut i benestar. De l'altra banda, s'observa que dels cinc ODS relacionats amb el medi ambient, les entitats del territori han posat més èmfasi en la mitigació dels efectes del canvi climàtic. L'estudi inclòs en el manual també conclou que si bé les entitats tenen un bon coneixement sobre l'Agenda 2030, que proposa la consecució dels 17 ODS, però, en canvi, no han rebut cap formació per part dels organismes governamentals. Guia d'ONGD i entitats de medi ambient del sud de Catalunya es pot consultar a l'apartat 'Publicacions' del web de Cooperació i al catàleg de Publicacions URV.

Declaració conjunta de les cooperacions descentralitzades davant la crisi de la COVID-19 La cooperació descentralitzada per al desenvolupament –aquella que realitzem les administracions subestatals- fa més de 30 anys que transforma les vides i mirades de moltes persones i comunitats tant en territoris i països empobrits com en el nostre entorn proper. I ho ha fet fonamentant una col·laboració sòlida entre institucions públiques a tots els nivells i organitzacions socials, així com promovent la formació de la ciutadania responsable i compromesa amb els reptes globals. L'emergència sanitària provocada per la COVID-19 ha modificat radicalment els estils de vida i les relacions socials, tant en l'àmbit local com global. Ha posat en qüestió, novament, un sistema socioeconòmic i de governança incapaç de donar respostes a les necessitats de totes les persones, i que ha posat al límit el planeta. Per això, és evident que la cooperació i la col·laboració són imprescindibles. En aquest marc, avui dia 25 de maig, els representants de les 17 comunitats autònomes si la Confederació de Fons de Cooperació, independentment del nostre color polític i reforçant l'aposta pel consens que ha d'acompanyar la política de cooperació per al desenvolupament, presentem aquesta declaració conjunta sobre oportunitats, reptes i propostes imprescindibles per a promoure el desenvolupament sostenible en un món complex, canviant i interdependent, que situï en el centre el benestar i una vida digna per a totes les persones i les futures generacions. A partir de les nostres experiències, dels nostres aprenentatges i de les reflexions conjuntes, compartim les següents propostes per prendre decisions a partir d'ara: La COVID-19 ha impactat a les societats de manera contundent i accelerarà una transformació global a tots els nivells econòmics, socials i polítics. Des de la cooperació defensem els principis democràtics fonamentals per garantir els drets humans de totes les persones, especialment les més vulnerables, la justícia, el desenvolupament individual i col·lectiu, els respecte pel medi ambient i la pau. Per això les comunitats autònomes i ens locals apostem per consolidar aliances i consensos polítics i socials que permetin a la cooperació continuar invertint i contribuir a garantir un present i un futur sense deixar ningú enrere. Perquè de la crisi se'n surt cooperant.

L'Agència Catalana de la Cooperació al Desenvolupament i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible són les primeres unitats del departament d'Acció Exterior a estrenar terminals mòbils que compleixen criteris ètics i de sostenibilitat tant en la seva fabricació com en la distribució. Es tracta d'un pas més del departament en la transició cap a la compra èticament responsable de productes electrònics. L'ús de mòbils ètics s'ha començat a implementar aquesta setmana, a través del CTTI, amb una prova pilot que implica una desena d'usuaris, i que es podrà anar ampliant a mesura que es vagin complint els terminis de renovació dels dispositius mòbils del personal de l'administració. Els nous terminals són modulars, fet que en fa més fàcil la reparació. D'aquesta manera, s'allarga la vida útil del telèfon i es redueix la seva petjada ecològica. A més, les persones que formen part de la cadena de subministrament d'aquests telèfons tenen garantides unes condicions laborals dignes i segures. Les primeres matèries utilitzades per la seva fabricació disposen de diverses certificacions que n'avalen la sostenibilitat: el Fairtrade Certified Gold, la medalla d'or en el rànquing de sostenibilitat EcoVadis i una qualificació 10/10 en l'índex de reparabilitat iFixit. Aquest és un pas important en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa i va en la línia de l'acord signat el mes de maig entre el Govern de Catalunya i Electronics Watch (EW), una entitat internacional sense ànim de lucre que vetlla per assegurar la compra èticament responsable de productes electrònics. La Generalitat, com a important compradora de productes electrònics, està compromesa a impulsar una compra pública socialment responsable i a augmentar la transparència en les cadenes de subministrament dels productes adquirits, i en aquest sentit s'han fet avanços importants els darrers anys. L'any 2017 es va aprovar el Codi per a una contractació pública socialment responsable en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i el sector públic que en depèn. A més, des de l'any 2012, la Generalitat col·labora amb diverses administracions públiques i organitzacions de justícia global mitjançant el Grup de Compra Pública Socialment Responsable. En el marc d'aquest grup s'han organitzat una sèrie de jornades sobre compra pública socialment responsable, la darrera edició de les quals va tenir lloc el novembre passat. La contractació pública socialment responsable incideix en la coherència de les polítiques per al desenvolupament, i parteix de la premissa que els governs no poden treballar per a la millora de les condicions de vida en els països empobrits i alhora permetre que les seves compres vulnerin els drets humans o tinguin impactes ambientals negatius, també en el cas dels productes tecnològics. Precisament, l'Agenda 2030 de les Nacions Unides inclou entre les seves fites "promoure pràctiques de contractació pública que siguin sostenibles", en el marc del dotzè Objectiu per al Desenvolupament Sostenible: "garantir modalitats de consum i producció sostenibles". D'aquesta manera, l'Agenda 2030 fa palesa la interdependència i coresponsabilitat entre els problemes i les solucions globals.

La participació dels governs regionals en el desenvolupament sostenible és fonamental per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en conferir eficàcia i legitimació a les polítiques clau per a l'assoliment de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Els governs regionals asseguren la governança a múltiples nivells, reforçant la coherència entre el desenvolupament local, estatal i global. L'Agenda 2030 ofereix un marc comú que fa més visible la contribució de les regions al desenvolupament sostenible. La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament (DGCD), l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD) i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) han unit els seus esforços per promoure el paper específic dels governs regionals en l'Agenda 2030. Aquesta col·laboració ha fet possible l'estudi "Suport a les polítiques, efectivitat i legitimació en la localització dels ODS", realitzat pels investigadors Francisco J. Granados i Andrea Noferini a l'Institut Barcelona Estudis Internacionals (IBEI). L'estudi examina com la implementació de l'Agenda 2030 pot beneficiar-se de les capacitats dels governs regionals per enfortir l'eficàcia i la legitimació dels processos de desenvolupament i, per tant, generar el suport a les polítiques públiques necessari per a la implementació dels ODS. L'anàlisi se centra en tres elements - la participació dels actors, el seguiment, i la coordinació institucional - que són fonamentals per promoure el suport a les polítiques mitjançant el foment de l'eficàcia i la legitimació. L'estudi també sosté que els governs regionals estan ben posicionats per assegurar l'assoliment de l'Agenda 2030, donades les seves competències polítiques, la seva posició dins de l'administració i la seva capacitat per fer partícips els actors locals al llarg de totes les etapes del cicle de la política públilca. A partir d'aquestes premisses, s'arriba a la conclusió que els governs no-centrals poden ajudar a elaborar polítiques pertinents per als ODS en les quatre fases d'aquest cicle: establiment de l'agenda; formulació de polítiques; implementació; i seguiment i avaluació. L'estudi es pot consultar íntegrament en línia. Els seus autors també n'han publicat un article que resumeix les principals conclusions al web Regions4 Sustainable Development. Finalment, la col·laboració entre l'ACCD, la DGCD i el PNUD ha fet possible també un vídeo que destaca els elements concrets que fan dels governs regionals actors clau per aplicar l'Agenda 2030 i aconseguir el desenvolupament sostenible en els seus territoris.

El representant a Moçambic de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Javier Calderón, es reuneix amb el governador d'Inhambane, Daniel Francisco Chapo, per a presentar les actuacions de la cooperació catalana a la província. Moçambic està immers en un procés de descentralització. Les primeres eleccions provincials a la història del país van tenir lloc el mes d'octubre de 2019. Per primer cop, la població va poder elegir via sufragi universal directe els governadors provincials. La reunió entre l'ACCD i Daniel Francisco Chapo ha servit per repassar l'actual situació de pandèmia en aquesta regió prioritària de la cooperació catalana a Moçambic. Hi ha participat també el director provincial de Salut i la directora Provincial de Gènere, Infància i Acció Social. L'ACCD hi ha presentat el projecte d'Arquitectura sense Fronteres per a l'enfortiment dels mecanismes de protecció i assistència, institucionals i comunitaris, per garantir el dret a la salut de col·lectius en situació d'especial vulnerabilitat davant la COVID-19. Aquesta iniciativa ha estat finançada a través de la crida del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència, convocat el maig del 2020. També s'hi ha pogut compartir reflexions sobre el projecte "Sustainable, Inclusive and Resilient Inhambane Province", presentat tot just fa uns dies a la Comissió Europea en el marc de la convocatòria Local Authorities: Partnerships for sustainable cities 2020. Si s'aprova, aquest projecte permetrà donar suport al procés de descentralització a la província d'Inhambane i articular planificacions urbanes de mitigació i adaptació al canvi climàtic, amb mesures de formació i inversió en infraestructures als principals nuclis poblacionals de la regió. Inhambane és una província costanera al sud del país amb més del doble de superfície de Catalunya i una població de 1.496.824 habitants, segons dades del cens de 2017. La cooperació catalana hi treballa des de fa quinze anys amb resultats tangibles especialment en els sectors de salut: atenció primària de salut, salut comunitària, salut materna infantil; també treballa la prevenció i eradicació de la violència de gènere. Hi actua tant en modalitat bilateral com multilateral i a través de convocatòries de projectes i programes. En aquests moments, l'ACCD dona suport a organitzacions com Ulls del Món, Enginyeria sense Fronteres i Arquitectura sense Fronteres. Imatge d'arxiu de la reunió extraordinària del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergències per la crisi humanitària a Moçambic que es va celebrar el 2 d'abril

El termini per a presentar propostes a la convocatòria anual de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s'obre el 16 de setembre. ­El divendres 18 tindrà lloc una sessió informativa virtual per a explicar els detalls de la convocatòria. La convocatòria anual de projectes de desenvolupament i educació per al desenvolupament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s'ha publicat aquest dimarts al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La publicació dóna el tret de sortida a la presentació de sol·licituds -exclusivament de manera telemàtica- a partir del dimecres 16 de setembre. En la pàgina de la convocatòria de projectes 2020 trobareu les bases reguladores, la convocatòria, i tota la informació relacionada. L'ACCD ha organitzat una sessió informativa per a explicar els detalls de la convocatòria a totes aquelles persones i entitats que estiguin interessades a presentar una proposta. La sessió serà en format virtual, i per assistir-hi cal inscriure's a través del formulari d'assistència.

Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten un ventall gairebé infinit de possibilitats per a les entitats de la cooperació al desenvolupament i el tercer sector en general. Aquesta jornada de formació té per objectiu oferir una caixa d'eines actualitzada i adaptada a la realitat de les entitats. És una iniciativa de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament amb la col·laboració de LaFede.cat.

L'acte "Economies Transformadores: Comerç just, finances ètiques i economia social i solidària" s'emmarca en el programa 'Biblioteques Sense Fronteres, compromeses amb un món més just'. La tercera edició del programa Biblioteques Sense Fronteres, compromeses amb un món més just, porta les noves economies transformadores a les biblioteques de Catalunya. Amb la col·laboració de La Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques, ciutats i viles d'arreu del país han acollit des del mes de setembre exposicions, tallers, contacontes i xerrades sobre l'economia social i solidària. El 16 de desembre celebrem un acte obert a la Biblioteca Pública de Tarragona, durant el qual aprofundirem en els conceptes claus de les economies transformadores, el comerç just i les finances ètiques, de la mà d'entitats i persones expertes com el Fòrum Social de les Economies Transformadores, LaCoordi, i CoopCamp. L'acte tindrà lloc el dilluns 16 de desembre de 2019 de 18 h a 19.15 h a la Biblioteca Pública de Tarragona (carrer de Fortuny, 30). El programa Biblioteques Sense Fronteres, compromeses amb un món més just, és una iniciativa del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

El 18 de desembre presentem públicament la "Diagnosi sobre les capacitats i pràctiques del sector de la cooperació al desenvolupament català en matèria de sostenibilitat, medi ambient i canvi climàtic". Es tracta d'un estudi impulsat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament amb la col·laboració i suport de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lafede.cat, la Coordinadora d'ONGS i altres moviments solidaris de Lleida, la Coordinadora d'ONG Solidàries / CeDRe de Girona, i la Xarxa de Cooperació del Sud de Catalunya. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha impulsat la diagnosi amb l'objectiu de revisar allò que s'ha fet i prioritzat des de l'ACCD, conèixer l'estat de la qüestió en el sector de la cooperació catalana, i fer valdre les experiències, aliances i instruments rellevants. El document proposa orientacions i recomanacions operatives que permetran integrar la sostenibilitat ambiental en la política de cooperació al desenvolupament. La diagnosi ha estat elaborada per la consultoria independent Lavola, i ha comptat amb la col·laboració i suport de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com de Lafede.cat, la Coordinadora d'ONGS i altres moviments solidaris de Lleida, la Coordinadora d'ONG Solidàries / CeDRe de Girona, i la Xarxa de Cooperació del Sud de Catalunya. La presentació oficial de la diagnosi i les recomanacions operatives que se'n desprenen ha tingut lloc el 18 de desembre al Recinte Modernista de Sant Pau, Barcelona. Podeu descarregar el document sencer a continuació:

El dimarts 28 de gener tindrà lloc al Palau Centelles l'acte públic 'Visió 2030. La contribució catalana al desenvolupament global'. Durant la trobada es presentaran els resultats del procés participatiu impulsat per explorar els reptes i les oportunitats de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a la cooperació catalana i construir una visió per al futur. Catalunya és un país compromès amb la pau, els drets humans i la governança. Amb el convenciment que cal seguir contribuint al desenvolupament global de manera més decidida que mai, la Generalitat de Catalunya va encetar l'any 2018 un procés participatiu per a generar una visió pròpia sobre com ha de treballar la cooperació al desenvolupament de Catalunya amb relació amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i alhora sustentar el Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2020, tot ampliant i diversificant les relacions, i identificant noves oportunitats de treball conjunt. La sessió del dia 28 de gener estarà presidida pel conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch i Pascual, i comptarà amb la participació del director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila i Motlló; del director general de Participació Ciutadana, Ismael Peña-López; i de la catedràtica de Sociologia, Marina Subirats. Durant l'acte es presentarà el document que recull les aportacions del procés participatiu Visió 2030, i també el Pla director de cooperació 2019-2020, el primer pla director que s'ha alimentat de les idees i propostes del procés participatiu. Per assistir a l'acte és imprescindible fer la inscripció, abans del divendres 24 de gener, a través del formulari següent. Una vegada feta la inscripció, rebreu la invitació personalitzada, imprescindible per entrar al recinte del Palau de la Generalitat.

Primera trobada com a espai de confluència per compartir la reflexió sobre el rol de les institucions, la coherència entre el què fem aquí i el seu impacte global, les capacitats actuals i les necessitats formatives dins del tàndem emergència climàtica i cooperació internacional, tot afegint la nova variable de la COVID-19. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va impulsar una diagnosi l'any 2019 per conèixer l'estat de la sostenibilitat ambiental en el sector de la cooperació al desenvolupament a Catalunya, i fer valdre les experiències, aliances i instruments rellevants activades fins al moment. La diagnosi recomanava, entre altres accions, la creació d'un espai de confluència que reunís els principals actors de la cooperació al desenvolupament. Davant el context actual derivat de la COVID-19, la primera trobada d'aquest espai de confluència tindrà lloc en format virtual el 4 de juny de 10 a 12 hores, i reunirà l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, a més de totes les persones i entitats interessades en la temàtica. La trobada tindrà una primera part introductòria de salutació per part de les institucions organitzadores, seguit d'una presentació de context; i una segona part dividida en grups de discussió i resposta a les preguntes plantejades sobre les necessitats de formació, el rol de les institucions, la coherència o les capacitats. La diagnosi va ser elaborada per la consultoria independent Lavola, i va comptar amb la col·laboració i suport de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com de Lafede.cat, la Coordinadora d'ONGS i altres moviments solidaris de Lleida, la Coordinadora d'ONG Solidàries / CeDRe de Girona, i la Xarxa de Cooperació del Sud de Catalunya. Si teniu interès a participar en aquesta sessió, podeu omplir el formulari següent. La inscripció prèvia és necessària per a rebre l'enllaç per assistir l'activitat.

Presentació del llibre "Vides contra el capital. Lluites i exilis dels pobles de Mesoamèrica", un treball que pretén visibilitzar el nexe d'unió entre les causes de l'exili en els països on s'origina i les situacions a què les defensores i defensors de Mesoamèrica exiliades s'enfronten al nostre país. Obrirà l'acte la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual Via. Amb la presència dels autors del llibre, Marc Iglesias i Berta Camprubí; els testimonis de Yolanda Oquelí (Guatemala), Carol Murcia (Hondures) i Castillo (Nicaragua) i la participació d' Alberto Guerrero de PBI. Obrint espais per a la Pau - Catalunya. Fi de l'acte amb música en viu a càrrec de Rosa Sánchez & Trio. Aforament limitat a 65 persones que es designarà per ordre d'arribada.

El diagnòstic sobre les polítiques de cooperació al desenvolupament de les administracions públiques i de les associacions supramunicipals de Catalunya, encarregat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ofereix una visió sobre l'estat actual de les diferents cooperacions públiques a Catalunya. Aporta també elements i recomanacions que enriqueixen la reflexió de la Generalitat de Catalunya al voltant de l'abast i l'estratègia de coordinació i complementarietat entre actors. Finalment, és una passa decidida cap a l'alineament de l'Ajut Oficial al Desenvolupament català amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la dinamització de l'incipient procés de territorialització dels ODS a casa nostra.

Un dels actius més importants de la cooperació catalana és la pluralitat d'agents que participen en aquesta política Per això, el Govern treballa tant per mantenir aquest actiu com per augmentar-ne les capacitats actuals. Col·labora amb el conjunt d'agents que poden fer una contribució rellevant i estratègica al desplegament d'aquesta política pública, atenent llur diversitat i aprofitant llurs experiències i experteses. Al Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018 la Generalitat afirma el seu compromís amb la coherència de polítiques per al desenvolupament, entesa com la vinculació amb el desenvolupament humà sostenible, els drets humans i l'equitat de gènere, entre altres valors, de tota l'activitat de l'Administració de la Generalitat. Aquest compromís implica identificar i revertir els efectes negatius de les polítiques públiques sobre el desenvolupament. La coherència de polítiques per al desenvolupament és un principi cabdal en una cooperació que vol projectar-se com una política transversal al conjunt de l'acció del Govern. El desplegament d'aquest principi planteja diferents àmbits d'actuació en els quals s'ha d'avançar d'una manera gradual i establint fites que permetin avaluar. Els àmbits d'aplicació de la coherència de polítiques per al desenvolupament són els següents:

L'Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGIBDH) integra en un de sol l'enfocament de gènere i l'enfocament basat en drets humans com a eix vertebrador estratègic, operatiu i organitzatiu de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

La trobada de joves de Hip-hop per la Pau, que tindrà lloc el divendres 29 de juny a l'Ateneu L'Harmonia de Barcelona, vol fomentar la reflexió i l'intercanvi d'experiències en la prevenció de violències en diferents contextos. La trobada s'inaugurarà amb la xerrada "Rapejar contra les violències" i seguirà amb un taller de graffiti a càrrec de Llobregat Block Party, un showcase amb Fetiche i Tribade i una sessió de micro obert. Hi participaran els joves rapers La StrawMc (El Salvador), MC Ko-co (Hondures), Diana Avella (Colòmbia) i Leonard Rentería (Colòmbia). La trobada l'organitzen l'ICIP, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i VerSembrant. ACCD, ICIP i VerSembrant, amb la col·laboració de l'Ateneu L'Harmonia, l'Agència Catalana de Joventut i l'Ajuntament de Barcelona.

La Comissió de Coordinació amb els Ens Locals (CCEL) va encetar l'any 2017 un debat sobre com avançar en la coordinació, col·laboració i complementarietat entre les diferents administracions públiques que fan cooperació al desenvolupament a Catalunya. Amb aquest objectiu enguany s'ha elaborat un diagnòstic sobre les polítiques de cooperació al desenvolupament de les administracions públiques i de les associacions supramunicipals de Catalunya. Aquesta eina permetrà disposar del mapa del desplegament del conjunt d'actors públics pel que fa a prioritats temàtiques i geogràfiques, pressupost i altres elements rellevants de les polítiques de cooperació. Alhora, la Generalitat de Catalunya està impulsant el procés participatiu Visió 2030: La contribució catalana al desenvolupament global a través d'un debat ampli amb tota la societat catalana que ha de permetre aconseguir una visió pròpia sobre com ha de treballar la cooperació al desenvolupament de Catalunya en relació amb l'Agenda 2030, i que impactarà sobre el futur de la política catalana de cooperació al desenvolupament. L'objectiu d'aquesta trobada és conformar una visió sobre l'estat actual de les diferents cooperacions públiques a Catalunya, així com aportar elements i recomanacions que enriquiran la reflexió de la CCEL i la Generalitat de Catalunya al voltant de l'abast i l'estratègia de coordinació i complementarietat entre actors. També contribuirà a l'alineament de l'Ajut Oficial al Desenvolupament català amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la dinamització de l'incipient procés de territorialització dels ODS a casa nostra. Durant la jornada es presentarà la versió preliminar dels resultats del diagnòstic, s'exposaran experiències properes sobre coordinació en els nivells subestatals i, finalment, se celebrarà una sessió de debat del procés participatiu 'Visió 2030' dedicada a les administracions públiques catalanes i cooperació al desenvolupament. La jornada està adreçada als ens locals, a les associacions supramunicipals i a totes aquelles persones i organitzacions de l'àmbit de la cooperació interessades en la matèria. Sala d'actes del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Smart Catalonia, dins de la Smart City Week, organitzen una jornada adreçada al sector de la cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària. Una selecció de ponents oferiran una visió de present i futur sobre com afrontar els reptes com la seguretat en les transaccions i les comunicacions, la millora de la relació amb la base social, el finançament de les entitats, la gestió col·laborativa, i de quina manera l'ús de les TIC pot ajudar a afrontar-los. A continuació hi haurà una sessió de treball amb entitats per tal d'identificar les necessitats i prioritats en l'àmbit de les TIC que ens han d'ajudar a treballar amb més impacte, més seguretat i més eficiència en l'ús de recursos escassos. 9:30 h Benvinguda i presentació 9:45 h Com podem millorar la seguretat en l'ús de les TiC? 10:45 h Tecnologia al servei de la relació amb la base social i el finançament de les ONGD. 12:00 h Balanç de les aportacions 12:30 h - 14:00 h Dinàmica de treball en grup: Identifiquem necessitats i prioritats en el desplegament de les TiC al sector de la cooperació a ldesenvolupament i l'ajut humanitari (cal inscripció prèvia)

Els propers 1 i 2 de desembre es durà a terme la primera edició del cicle 'El cinema i la defensa dels drets humans', en el marc del qual es projectaran pel·lícules que aborden exemples inspiradors de moviments i lluites per la defensa dels drets humans en diferents indrets del món. El cicle també inclourà la realització d'activitats al voltant de la temàtica. Dissabte 1 i diumenge 2 de desembre a les 17:00h Sessió infantil (a partir de 7 anys) Dissabte 1 de desembre a les 18:00 h Sessió doble per a públic adult Diumenge 2 de desembre a les 18:30h Xerrada: Guatemala i els macro projectes hidroelèctrics pressionant el territori Aula Magna de la Facultat de biologia de la UB Barcelona LaBonnne, sala Rosa Vallespí (Sant Pere Més Baix 7, Barcelona)

El Departament de Territori i Sostenibilitat, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament us conviden a la sessió informativa sobre la propera convocatòria de la Unió Europea per a ens regionals i locals. Durant les setmanes vinents, la Direcció General de Cooperació Internacional i Desenvolupament de la Comissió Europea (DG DEVCO), publicarà la segona edició de la convocatòria Autoritats Locals i ciutats sostenibles. És l'única convocatòria reservada exclusivament a institucions públiques regionals i locals per tal de fomentar el treball en l'àmbit dels objectius de desenvolupament sostenible i l'agenda urbana en els països receptors d'ajuda oficial per al desenvolupament. Aquesta sessió té per objectiu informar els ens municipals sobre l'oportunitat que representa la convocatòria, i detallar els aspectes que DEVCO prioritza per aquesta edició. Durant l'edició anterior, es van presentar projectes tant per Amèrica Llatina, Àfrica i Mediterrània com a països asiàtics. Per tant, la convocatòria pot ser un complement molt interessant per poder treballar amb els socis que els municipis catalans tenen en aquestes regions i enfortir les seves aliances. Els Objectius de Desenvolupament sostenible a Catalunya Presentació convocatòria europea DEVCO autoritats locals i ciutats sostenibles: edició 2018 i edició 2019 11.10 h Resum de la sessió i cloenda Departament de Territori i Sostenibilitat, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Recorregut introductori al portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya, el lloc web on fer totes les gestions vinculades amb la tramitació de les subvencions. Els formularis de sol·licitud de subvenció, així com la resta de documentació que cal presentar amb la sol·licitud es troben disponibles al portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya. Una vegada hem descarregat els documents necessaris per dur a terme la tramitació, cal emplenar-los correctament, tot llegint cadascun dels apartats amb atenció per no deixar-nos cap camp sense emplenar. Un cop tenim els formularis emplenats correctament, només ens queda enviar-los a través del portal de Tràmits. Des de la pàgina principal de cada tràmit, aneu a l'opció 'Què necessiteu fer?'

L'Agenda 2030 és la nova agenda global per al desenvolupament sostenible. Va ser aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 mitjançant la resolució "Transformar el nostre món: l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible". Té per objectiu estimular l'acció de la comunitat internacional en cinc esferes d'importància crítica per a la humanitat i el planeta: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i les aliances. L'informe del CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) 'L'Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món' analitza els primers 16 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), molts dels quals estan estretament interrelacionats (l'ODS 17, pel seu caràcter instrumental, ha quedat fora de l'anàlisi). Per a cada ODS, l'informe conté una breu diagnosi a escala mundial i europea, que serveix al lector per contextualitzar l'àmbit d'anàlisi relatiu a l'ODS. A continuació, i fita per fita, s'incorpora una breu diagnosi del context català i s'apunten els principals reptes que se'n desprenen. Finalment, i a partir del contingut que s'acaba de descriure, s'inclou un apartat que apunta els reptes que el CADS considera cabdals en relació a l'ODS objecte d'anàlisi. L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 - mitjançant la resolució "Transformar el nostre món: l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible"- amb l'objectiu d'estimular l'acció en 5 esferes d'importància crítica (conegudes com 'les 5 P'): les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat.

Des que la guerra de Síria va esclatar l'any 2011, més de cinc milions de persones han hagut de buscar refugi més enllà de les fronteres del país. ACNUR calcula que fins a 13 milions de persones necessiten ajuda dins del propi país. El conflicte de Síria ha agreujat una crisi de refugiats global que, amb més de 65 milions de desplaçaments forçosos, ja és la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial. El Govern actua sobre el terreny a través de dues vies principals: el suport al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) al Líban, d'una banda, i el finançament a entitats catalanes per a projectes de cooperació i actuacions d'emergència. El Líban constitueix una línia d'acció prioritària en matèria de cooperació per al Govern, i això es tradueix en el suport a la Unió de Municipis d'Al Fayhaa a través de la iniciativa Lebanon host communities support project (LHSP). Aquest projecte té per objectiu contribuir en la gestió els serveis municipals actualment desbordats per l'augment de la població. Concretament la gestió, eliminació i reciclatge de residus però també la millora de la gestió i abastament d'aigua, i l'atenció primària i els serveis de salut a la població. Al Fayhaa és la zona on es troben aquests municipis és la zona libanesa que ha rebut més persones refugiades provinents de Síria a través dels corredors d'Homs i Alep. La Generalitat de Catalunya destina a aquest projecte, a través del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència; 400.000 euros. A més, l'aportació es fa en el marc d'un acord d'entesa amb altres administracions públiques catalanes de cooperació: l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, les quals conjuntament fan una aportació econòmica de 800.000 euros i, a més, proporcionen coneixements tècnics, expertesa i intercanvi d'experiències. A banda del suport al PNUD Líban el Govern, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, finança projectes d'entitats catalanes a través de les convocatòries de subvencions de cooperació, ajut humanitari i educació per al desenvolupament. Al mapa següent podeu consultar els projectes finançats en matèria de refugi des del 2014 fins a l'actualitat.

'La violència de l'oblit' és el nom de la campanya amb què l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament convida a la reflexió sobre les causes de diversos conflictes de llarga durada. La campanya comença amb una peça sobre Colòmbia, immersa en un procés de pau ambiciós i complex. "Si mires la crisi dels refugiats només amb ulleres humanitàries, no estàs mirant les causes. Serà molt difícil trobar una solució perquè no hi ha una solució humanitària a un problema polític. El món avui és una qüestió siriana, com Síria és avui una qüestió mundial." "Tinc tota l'esperança que el procés funcioni. Em sembla que avançar amb aquest procés està vinculat amb l'oportunitat d'afermar-se a la vida, pensar que el futur és possible. És hora d'asserenar els esperits i fer callar els fusells perquè s'escolti la veu." 'Colòmbia, el llarg camí cap a la pau' recull les reflexions de periodistes, intel·lectuals i centres de recerca colombians. Les seves veus formen un relat coral, polièdric, que ajuden a entendre millor el significat de més de mig segle de guerra. A continuació en trobareu més informació: La cooperació per al desenvolupament és possible gràcies a un ampli teixit d'entitats i institucions catalanes. La seva feina posiciona Catalunya com a país compromès i responsable que aspira a un món més lliure, just, igualitari, sostenible, equitatiu i en pau. A continuació podeu consultar els projectes de desenvolupament i educació per al desenvolupament amb suport del Govern a Colòmbia i per la sensibilització de la població catalana. La República Democràtica del Congo viu un dels conflictes de major durada del món; una guerra civil i regional allunyada dels focus mediàtics. El Congo és ric en coltan i molts d'altres recursos minerals, una font de riquesa de la que depenen la majoria d'aparells electrònics que utilitizem cada dia. Després de Colòmbia i Síria, amb aquest capítol continuem la sèrie.

Catalunya és un país compromès amb la pau, els drets humans i la govenança global. Amb el convenciment que cal seguir contribuint al desenvolupament internacional de manera més decidida que mai, ens proposem obrir un procés per a fixar una estratègia a llarg termini, que serveixi de punt de partida dels futurs plans directors de la cooperació catalana. Davant aquest repte, l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides representen una oportunitat excepcional per emmarcar la política de cooperació catalana en les agendes globals, tot prioritzant les «5 P» de la política exterior de Catalunya: «Persones, prosperitat, pau, planeta i partenariats». Amb aquesta missió, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, amb la col·laboració de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, ens disposem a explorar els reptes i les oportunitats plantejats per l'Agenda 2030 i els ODS. Volem construir una visió estratègica –allò que anomenem la Visió 2030 - que encari les necessitats de la cooperació catalana, com a exercici previ a la definició del nou Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022. La Visió 2030 es construirà a través d'un procés participatiu obert a tota la ciutadania. Aquest procés té per objectiu organitzar un debat ampli amb el sector de la cooperació catalana, però també vol anar més enllà de les seves fronteres tradicionals, implicar nous actors i promoure en particular la participació de persones i organitzacions que estan fent aportacions significatives per a la consecució dels ODS. Proposem diferents opcions per incidir en el debat de la Visió 2030:

La perspectiva de gènere és un tret diferencial de la cooperació catalana, tal com ho mostren les xifres dels projectes i programes finançats durant l'any 2019. El 80 % de les actuacions amb suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament incorporen l'enfocament de gènere i basat en drets humans. En el cas de les 53 iniciatives finançades a través de les convocatòries de subvencions, el 100 % de les actuacions inclouen l'enfocament de gènere i basat en drets humans, ja que és un requisit central per a participar-hi. Podeu explorar les dades a la visualització interactiva següent.

Quina és la situació a Colòmbia després dels Acords de Pau? Quin paper té la UE al Sahel per a frenar la migració? Què passa amb les dones migrants que un cop aquí es dediquen a les cures? Coneixem bé la comunitat pakistanesa que viu a Barcelona? Quines vulneracions de drets humans estan cometent les empreses transnacionals a països com Hondures o Mèxic? Què passa si ets gai o lesbiana al Marroc o Kènia? Aquestes i altres realitats les podem conèixer gràcies a les beques DevReporter, que neixen amb la intenció de fomentar l'elaboració i publicació de reportatges periodístics de qualitat que aprofundeixin en les causes de les injustícies i les desigualtats aquí i arreu per contribuir a la construcció de Justícia global. Convocades per lafede.cat dins el projecte europeu Frame, voice, report!, compten amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona. En aquesta edició s'han presentat 39 projectes, dels quals dotze han rebut una beca. En total s'han repartit 240.000 euros per a dur a terme els reportatges periodístics. Els temes principals dels projectes becats són: desigualtats de gènere (a Bolívia, El Salvador); transnacionals, conflictes ambientals i vulneració de drets humans (Mèxic, Guatemala, Marroc) i migracions (menors no acompanyats, deportacions, relats migratoris, dones migrants, empreses de seguretat i ruta migratòria africana). Dos projectes abordaran també el conflicte de pau a Colòmbia i la situació dels refugiats a Líban.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) és l'organisme de la Generalitat de Catalunya responsable de gestionar les polítiques de cooperació al desenvolupament i acció humanitària. Està adscrita al Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. � És el principal instrument del Govern i la ciutadania de Catalunya per sumar-se a la comunitat internacional en el compromís per construir un món més just i solidari, i treballar per garantir l'accés als drets fonamentals i al lliure desenvolupament de les persones i els pobles d'arreu del món.

Dins el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament (DGCD) és responsable de la formulació d'aquesta política pública. Això inclou l'elaboració de plans i programes, anuals i quadriennals; el seguiment dels plans; l'elaboració i tractament de les dades d'ajut oficial al desenvolupament (AOD); i l'avaluació de les actuacions. La DGCD vetlla per la qualitat, l'eficàcia i la coherència de polítiques per al desenvolupament, i promou l'equitat de gènere i la resta d'eixos transversals en els nivells estratègic, operatiu i institucional. La DGCD assegura la coordinació de les actuacions de cooperació del conjunt del Govern de la Generalitat de Catalunya, i impulsa la participació dels actors de la cooperació i la coordinació amb altres administracions públiques. Promou la participació i la contribució de Catalunya en els espais de definició de l'agenda internacional en matèria de desenvolupament, i la incorporació d'aquesta agenda a la política de cooperació del Govern.

El delegat o delegada de Protecció de Dades és la persona encarregada de vetllar pel dret fonamental a la protecció de dades personals a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i de supervisar el compliment de la normativa reguladora.