Datasets:
projecte-aina
/
raco_forums

Dataset card Data Studio Files Community
Search is not available for this dataset
text
stringlengths
3
235k
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Barcelona. Capital del món. I de la galàxia d'Andròmeda ¬¬
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc de Barcelona capital, i he passat força estius a una vila propera a Reus anomenada Mont-roig. aquest cap de setmana la fira, avui (6/8/2004)hi van el Ball de Diables de Pratdip, amb baixada del campanar fent rapel, i després concert de Els Pets, si us animeu, ja ho sabeu Uààà! Això de baixar fent ràpel per l'església també ho vem fer els Diables Sa Forcanera a la Festa Major de Blanes, va quedar xulu!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Cerdanyola del Vallès, capital del Collserolés Nord, Països Catalans
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Sóc de la Cava al Delta de l'Ebre, però durant lo curs escolar entre setmana estic a tarragona, se suposa que estudiant
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc valenciana,encara que des dels tres anys he estat vivint a Mallorca,i ara,per estudiar la carrera un altre cop estic a València. Per cert Vich, tens molta raó i si no ens espavilem d'aquí poc quedarà ben poca illa per esfaltar...
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Doncs de la capital del Vallès, Sabadell. Salut.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc del barri d'Horta! Conquerida per Barcelona! Independència per la vila d'Horta! Independència pels Països Catalans! Salut!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! nan
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc pratenc! (El Prat de Llobregat) El Prat pagès.. resisteix!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! salut a tots i totes! provinc com alguns/es de llibertat.com i he vingut a parar aqui per recomanació d´uns col.legues. Sóc nascut a la vila de Poblet (altrament dita barri de la Sagrada Família), i ara resident a la República Socialista de la Prosperitat, membre de la unió lliure de repúbliques socialistes de Nou Barris. jejejeje Per altra banda trobo molt interessants els temes que proposeu aqui, i crec que a partir d´ara hi entraré força sovint, tot i haver-me de connectar des de la feina. una abraçada a tots i totes! per uns Països Catalans lliures i socialistes! la lluita és l´unic camí!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! aquesta pregunteta ja es tot un clàssic!! , ja de pas podriem fer un mapa gegant del país i cadascun que pose una Maria Del Pilar on correspongue de Benicarló, Baix Maestrat i estudiant a Gandia
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! De Barcelona (barri d'Horta, més concretament).
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Sóc de les terres de l'ebre, prop de València, visc a Tarragona, treballo a Reus i tinc molts amics Valls i de prop de Valls, a l'estiu anem per totes les festes majors dels pobles del camp
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo soc d'Argentona al Maresme, si en Ana Maria i l'Anticoife farden de que son la capital de la ceràmica, aquí tenim una de les millors fires europees de ceràmica, la festa del càntir. De Barcelona, de Calonge-Sant Antoni i d'Albocàsser. Català.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! De Vilassar de Mar, Maresme. La terra dels clavells i les roses, no debades hi tenim el "Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya" ... uf, que llarg! Als del Maresme segur que us sona el mític "bareto" de Ca l'Espinaler, famós pels seus vermuts i escopinyes. Salut!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc de la capi de la vall d'albaida, es a dir Ontinyent (capital dels PPCC ). Però, actualment visc a Benimaclet com la majoria d'estudiants...
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! De Manresa, treballant a Paris (un dels paisos que ens enculen)
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! dons jo no se d'on soc, sta clar k dels països catalans, però... Visca al barri de sant Gervasi de BARCELONA durant el curs escolar Visc a FORMENTERA durant les vacances o i vaig x kuan tinc festa...... vaja k sempre k puc stic x allà....
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Català de "Lopitalé de Yobregá". pues jo soc de St just desvern.. un poble k hi ha al costat de esplugues de llobregat k tenim collserola al costat... xo k el putu ajuntament sesta karregan collserolaa!! la gran majoria de ktalans no saben on és st just... xo es un lloc boniikkk! i no hi ha killos ksi.. aki nomes indepes, hippies i heavys! xDDDD... ---> Marc
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Biar (entre l'Alt Vinalopó i l'Alcoià) però passaré el curs vinent (i supose que els demés) en la UAB. Segurament hi haurà algú de més a prop. Albaida i Biar estàn un poc lluny!!^^ Ja, crec que hi havia algú d'Ontinyent.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Badalona.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Biar (entre l'Alt Vinalopó i l'Alcoià) però passaré el curs vinent (i supose que els demés) en la UAB. Segurament hi haurà algú de més a prop. Albaida i Biar estàn un poc lluny!!^^ Però em referia d'esta pàgina, i en les anteriors no hi ha molta gent del PV.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Barberà del Vallès...
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Sóc de Monòver (Valls del Vinalopó) , però al curs acadèmic visc a València.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Utrecht, Nederlands. He viscut a Albanyà (Alta garrotxa) i Barna.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Nascut a Vic, adoptat per la Vila independent de Gràcia
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc de Barcelona capital, i he passat força estius a una vila propera a Reus anomenada Mont-roig. aquest cap de setmana la fira, avui (6/8/2004)hi van el Ball de Diables de Pratdip, amb baixada del campanar fent rapel, i després concert de Els Pets, si us animeu, ja ho sabeu hi ha algú del país valencià?? eee.... jo :D Republica antifeixista i antiblavera de l'horta (somiar es gràtis )
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Som MALLORQUINA de CIUTAT, sí, llongueta, que passa?
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Ostres, no sé si ja havia contestat en aques fil o no. Tant me fa. Sóc de Barcelona.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Nat a La Cerdanya; viscut 20 anys a BCN i ara a Terrassa, o lo que es lo mateix: Villaconejos del Trabuco bereber. Maleït el dia que hi vaig venir. osti, t'han malament t'hem acollit? m'agradaria conèixer la teva història. salut!!!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc de Barcelona capital, i he passat força estius a una vila propera a Reus anomenada Mont-roig. aquest cap de setmana la fira, avui (6/8/2004)hi van el Ball de Diables de Pratdip, amb baixada del campanar fent rapel, i després concert de Els Pets, si us animeu, ja ho sabeu hi ha algú del país valencià?? home, jo també, i uns altres que ja han aparegut.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Sinera (Punt central de l'univers )
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Va vinga... Jo sóc del Segrià! Veig que malauradament en som pocs o... esteu amagats¿? PONENT ÉS REVOLUCIÓ Jo visc a Lleida Sense ponent no hi ha rearmament
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Farners de la Selva. Feixistes! No mos fareu colomencs!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Mataró, Maresme, el món. ...mira que no sóc ni del maresme, però si: el centre del món està a la taverna atzucak!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Terrassa,
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Sóc del València, més concretament de un poble de la Ribera Alta, Castelló de la Ribera, amb un gran percentatge de catalanistes, encara que hi han uns quans espanyolistes . Jo sóc de Breda, al Montseny. Terra de ceràmica, encara que els de la Bisbal d'Empordà ens vulguin copiar Més informació a www.vilabreda.org Perdona, la Bisbal es indiscutiblement la capital de la ceràmica Visca la Bisbal! Visca l'skamot bisbalenc Visca la ceràmica empordanesa! jajaja, bé ho poden ser les dues i quedem en paus, no? ei, algú em pot dir noms per un grup d'oi!? gracies Pregunta-ho al forum de musica, a que be preguntar-ho a aquí?
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Origen: Barcelona Residència: Manresa (melic de Catalunya)
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo vaig neixer a barcelona i als 10 anys vaig marxar a madrid, fins el septembre del 2006 que vaig tornar, ara visc a barcelona, al putget
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc de Barcelona capital, i he passat força estius a una vila propera a Reus anomenada Mont-roig. aquest cap de setmana la fira, avui (6/8/2004)hi van el Ball de Diables de Pratdip, amb baixada del campanar fent rapel, i després concert de Els Pets, si us animeu, ja ho sabeu hi ha algú del país valencià?? Jo també soc del país valencia!!! de Llíria!!!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Benicarló, Baix Maestrat!, La terreta de les carxofes! XDDD
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Manresa!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Collbató. Jo en coneixeia una de Collbató que estava boníssima!!!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Valencia.. mes exactament GANDIA (La Safor ) vos aconselle que vingau xD He passat més d'un cop pel teu municipi i...sembla la Costa Brava, tu. . He sentit que és el municipi amb menys sentiment espanyolista, però després de passar per eixe lloc...:s, tant de bo m'equivoqui però... Per al·lusions: No sé a quin poble et refereixes a l'hora de fer una comparació amb la Costa Brava però m'ha semblat entendre que vols donar la idea que a la Costa Brava hi ha molt d'espanyolista, això volies dir?? jaja! Visita el Maresme Nord que per quillos allà!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Berga
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Santpedor al Bages.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Gironella, al Berguedà!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Biar (entre l'Alt Vinalopó i l'Alcoià) però passaré el curs vinent (i supose que els demés) en la UAB. Seràs benvingut si és mascle encara més
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! l'Alt Urgell, Pirineus.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Sóc de Reus! ueeeeeeeeeee jo també !
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Barcelona capital, el barri de Poblenou!!!!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Nascut a Perpinyà, mitja vida a Barcelona i l'altre mitja, de moment, a Badalona. He viscut a Santa Coloma de Gramanet i Montgat, i me'n vull anar a viure a Ripoll!!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Barcelona!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! Jo sóc formenterer. Una besada. De Girona, mes concretament de Sant Narcís( possiblement el millor barri de Girona) jo d'Igualada , dominada x l'entesa... gran poble, jo he estat uns dies a casa Jaume del Jimmy JAzz l'estiu passant, un gran home i molta bona gent pel teu poble!
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! El Segrià, és clar. Lleida, Els Alamús, Benavent del Segrià Doncs sí que vius a llocs... Als camps als pobles --avui ha plogut--, a dormir a Lleida.
Tinc curiositat, perquè sé q ens connectem al xat catalans de tot arreu. Em podeu dir d'on sou? Jo sóc eivissenca però durant el curs acadèmic visc a València. Una forta abraçada a tots els usuaris! No sé si ja he contestat però bé, sóc de arcelona, nascut a Vic Segur que sí. Al final no, com que és de l'estiu el fil... Doncs aleshores jo . Saps si jo he participat abans d'avui? crec que no, però no m'hi he fixat gaire Ok. Jo sóc de BCN.
Abans que res, perdoneu per posar l'article en castellà, però no tinc esma per traduir-ho i copiar-ho jo tot sol Crec que l'article és prou interessant, i bona mostra de com és la "major" democràcia del món (major en quant a diners perquè altra cosa... ni tan sols és la major democràcia en quant a votants! XD em sembla que aquesta és la Índia). Us el poso: Este artículo lo he copiado de la revista "magazine", una que dan con La Vanguardia. Os lo paso porque me parece muy fuerte todo esto. Allá va! Si se mira desde la playa situada a sus pies, Tranquility Bay podría confundirse con un hotel de lujo. El centro se alza, solitario, frente a una lengua de arena del sur de Jamaica con vistas al Caribe. Hay que acercarse más para ver a los guardias situados sobre el muro. Tras éste, 250 adolescentes viven encerrados. Casi todos son estadounidenses y, pese a estar allí como prisioneros, ninguno ha sido enviado por orden de un juez o un tribunal. Sus padres pagaron para que los secuestraran y los mandaran aquí, en contra de su voluntad, para permanecer encarcelados hasta tres años. A veces, incluso más. Inaugurado en 1997, Tranquility Bay no es un campo de entrenamiento militar ni un internado, sino un "centro para la modificación del comportamiento" para chicos y chicas de entre 11 y 18 años. Un periodista de la revista "Time" lo visitó en 1998. Desde entonces, ningún otro medio había sido admitido. La primera impresión una vez traspasados los muros de Tranquility Bay es de una tranquilidad desconcertante. Los estudiantes se desplazan en silencio, guiados por guardias, en filas únicas, guardando entre sí una distancia de un metro. Es una operación complicada, porque chicas y chicos deben permanecer separados, y está prohibido que se miren. Tranquility tiene un lenguaje propio. Los chicos son "machos"; las chicas, "hembras", y están divididos en "familias" de unos veinte miembros. Las familias tienen nombres como Dignidad y Triunfo, y están dirigidas por un miembro del personal conocido como "padre" o "madre". Junto con varios guardias llamados "carabinas", controlan y escrutan a los internos las 24 horas del día. Antes de enviar a sus hijos aquí, a los padres se les aconseja mantener sus planes en secreto y contratar un servicio de escolta para el momento de anunciarlos. Por ello, muchos de los chicos saben de la existencia de Tranquility cuando les despiertan en sus casas unos guardias que los llevan, esposados si es necesario, hasta el aeropuerto, donde los escoltarán hasta Jamaica. No están autorizados a hablar con sus padres hasta pasados seis meses. Tampoco podrán verlos durante un año. Una "hembra" recién llegada podría ser asignada a la familia Reto. Dormirá con todos sus miembros en una habitación desnuda, con camas de tablones de madera que cuelgan de la pared. El día comienza tocando diana. Entonces hay que ponerse en silencio el uniforme y las chancletas y doblar la cama. Tras unos cánticos, la familia debe alinearse para el recuento. Después hay que caminar hasta una clase para ver un vídeo de media hora que promueve el crecimiento emocional, que puede versar sobre por qué no se debería fumar. Tras la proyección, la familia es conducida a la cantina para desayunar, también en silencio, un plato de col hervida con pescado mientras se escucha a todo volumen una "cinta inspiradora" que insta, por ejemplo, a comer sano. Las rutinas matinales varían entre las familias. Algunas se duchan, otras lavan la ropa o se ejercitan. A las 9:30 cada familia es conducida a una clase durante dos horas. En Tranquility se continúa con el programa educativo de Estados Unidos, pero no se imparten clases. Vigilados por carabinas, los alumnos leen los libros prescritos, toman notas y hacen un test tras cada capítulo. Tras la comida y otra cinta, vienen tres nuevas horas de estudio y un segundo vídeo de crecimiento emocional. Hay un rato para practicar deporte, una reunión de cada familia y una cena con una nueva cinta inspiradora. A continuación se inicia el periodo de "reflexiones", donde se debe anotar lo que se ha memorizado de cintas y vídeos. No hay tiempo libre ni tampoco intimidad. A las diez, todo el mundo está en la cama. El día siguiente será exactamente igual. Y el otro, y el otro. "Sí, idénticos", explica Jay Kay, el propietario de Tranquility. "Exactamente idénticos. Ahora sabes-añade, con una sonrisa- por qué los chicos no son felices aquí." Tranquility Bay es uno de los once centros afiliados a una organización con sede en Utah llamada World Wide Association of Speciality Programmes (Wwasp). Jay Kay tiene 34 años y es hijo de uno de sus directivos. A los 27 montó Tranquility Bay. No acabó la universidad, ni tiene ningún tipo de cualificación, pero no cree que esto sea importante. "La experiencia es lo que importa. ¿Soy un educador experto? No. Pero sé cómo contratar a gente y hacer el trabajo." Este lugar es básicamente un campo de detención privado, pero difiere en un aspecto importante: cuando un tribunal condena a un joven, la sentencia tiene un término, mientras que aquí nadie llega con una fecha de salida. Los estudiantes son considerados aptos para irse sólo cuando han demostrado que creen sinceramente que merecen estar aquí y que el centro les ha salvado la vida. Un elaborado sistema de recompensa y castigo ha sido diseñado para lograr este cambio. Para poder "graduarse", los internos deben avanzar del nivel 1 al 6 a base de puntos. Cada aspecto de su conducta se evalúa diariamente y, a medida que acumulan puntos, adquieren privilegios. En el nivel 1 está prohibido hablar, levantarse, sentarse o moverse sin permiso. Cuando se alcanza el 2, se puede hablar sin autorización previa. En el 3, es posible llamar a casa. Los niveles 4, 5 y 6 implican privilegios como llevar ropa distinta o comer una chocolatina. Cuando llegan a Tranquility Bay, muchos internos no pueden creer que no tienen alternativa a la sumisión. En estado de choque y enfadados, hay quienes, simplemente, no obedecen. Es entonces cuando descubren la única alternativa aquí. Los guardias los llevan a un cuartito vacío donde les obligan a tumbarse boca abajo. Siempre vigilados, se les obliga a permanecer así, sin moverse ni hablar, durante cincuenta minutos seguidos. Una pausa de diez minutos servirá para desentumecer los músculos antes de retomar la posición. Durante algunos intervalos, se les sirven comidas básicas. Por la noche pueden dormir en el pasillo anexo a la celda. Al amanecer, volverán a ponerse boca abajo. Esto se conoce como PO (posición observante). Cualquier estudiante puede ser enviado a PO, lo que lo degradará al nivel 1. Cada 24 horas, los castigados son evaluados por un miembro del personal. Solamente una contricción sincera e incondicional les permitirá liberarse. ¿Qué pasa si no se arrepienten? "Ganan otras 24 horas." Un chico me contó que había pasado seis meses en posición observante. No es excepcional: "¡Oh no! -dice Kay- el récord lo tiene una chica". Estuvo, intermitentemente, 18 meses de cara al suelo. "El propósito de la observación", sugiere Kay, "es darles una oportunidad para reflexionar". Ciertamente, es común que tras una sesión de PO un estudiante deje de luchar. En este aspecto, la PO funciona. De hecho, el éxito de este método puede ser entendido como una perfecta destilación de la ideología de Tranquility Bay. Si tu hijo es irrespetuoso, el mejor regalo que un padre preocupado puede darle es el encarcelamiento en un ambiente tan intolerable que hará cualquier cosa para salir. "Cualquier cosa" significa rendir su mente a la autoridad. "Yo les digo a los padres -explica Kay, recostándose en el asiento de su despacho-: '¿Qué resultado queréis? conseguirlo puede ser algo desagradable, pero con nosotros vais a llegar'." Jim Monzingo ha logrado el resultado deseado. Veinte meses después de mandar a su hijo Josh a Jamaica ha venido a recogerlo desde Carolina del Norte. Monzingo es un buen ejemplo de un prototipo de padre de Tranquility. Divorciado de la madre de Josh, ocupado y rico, supo de la existencia del lugar cuando hizo una búsqueda con las palabras "adolescente desafiante" en internet. "No podía más con mi hijo. Lo intentamos en un colegio militar, pero lo expulsaron. Aunque nunca tuvo problemas con la policía, estaba a un paso de tenerlos. Tenía una crisis de identidad, presiones de sus amigos, y empezó con la marihuana." El consumo de drogas es una de las razones más comunes para mandar a alguien aquí, aunque no se aceptan chicos adictos. Escaparse de casa, acostarse con alguien o ser expulsado del colegio son otros de los motivos típicos. Algunos internos han tenido problemas con la policía. Otros han sido enviados por vestir de forma inadecuada, decir palabrotas o ir con amigos inapropiados. "Sí, claro que Josh protestó un poco al principio", recuerda Monzingo con cierta ternura. "Un típico caso de manipulación, tal y como nos avisaron. Decía que el personal era malo y violento, que le pegaban y que la comida era horrible." Mientras su padre habla, Josh se balancea cerca de él. Necesitó un año para alcanzar el nivel 2, pasó gran parte de este tiempo en PO, pero Monzingo está agradecidísimo al centro por el trato que ha recibido. Divorcios turbulentos y nuevos matrimonios son la norma entre los padres de Tranquility Bay. Sus expectativas de lealtad filial, por eso, sugieren un ideal de familia americana tan perfecto y almibarado que cualquier rebelión les resulta terrorífica. Esta cultura de la perfección crea su propia lógica: cuando el adolescente se descontrola, este sitio es la solución obvia. Susie, una neoyorquina de 16 años, está aquí "porque tenía relaciones sexuales y no iba al colegio. El mío era un problema de actitud. Mi madre y yo no teníamos una relación. Nos contábamos cómo nos había ido el día y poco más". Susie rechaza con vehemencia la posibilidad de que esta sea una fase normal en la adolescencia. Su amiga Michele cree que vino aquí porque "no estaba destinada a acabar como una vagabunda. Si mi madre no me hubiera traído aquí, hoy estaría muerta." Que sin Tranquility habrían muerto es un dogma de fe entre los internos. Pero, al preguntarles cómo hubiera sucedido tal cosa, no saben qué responder. Pero si no hubieran muerto, hubieran acabado pobres, un destino considerado casi tan fatal. "Tranquility me ha enseñado que yo hubiera ganado un sueldo mínimo", dice Nick. "Este sitio me ha salvado la vida." Los estudiantes describen sus personalidades de antes del programa con adjetivos como "ignorante" o "irrespetuoso". Su manera de explicarse es también muy similar. Las palabras surgen como de sobres vacíos, sin contenido emocional. La única chispa que tienen la encienden Kay y los carabinas, hacia quienes dirigen una débil electricidad. Estos chicos no sólo obedecen reglas. Parecen haber sido psicológicamente reconectados. Cada día, cada familia tiene un encuentro, liderado por su representante (el trabajador que informa de ellos a sus padres cada semana). La reunión de la familia Reto recuerda a una terapia de grupo. Tienen una hora para "compartir" y "responder". La primera chica en levantarse confiesa su temor a que reaparezca su anorexia. "Me siento asquerosa. No pensaba que iba a volver. No sé qué hacer." Sigue hablando, la angustia balbuceándole entre las palabras. "Estar sola me da mucho miedo, pero sé que así es como voy a terminar." Empieza a llorar con fuerza, hablando incoherentemente. Tras diez minutos, se sienta. Hay algo extraño en la atmósfera. Las manos se levantan. "Nadie piensa en ti", dice una. "¿Qué te hace pensar que alguien iba a hacerlo? ¿No lo entiendes?, la razón de estar aquí es para que aprendas a ser una persona fuerte." Mientras profieren sus ataques, algunas chicas suenan aburridas, como camareras recitando el menú. Otras parecen disfrutar. Como la que señala el acné de una y la acusa de "sentirse confortable en su propia mierda". El representante de la familia la mira con aprobación. ¿Por qué quieren los estudiantes levantarse y confesar sus intimidades o responder así? Scott Burkett, quien dejó Tranquility hace dos años, lo explica: "Solamente avanzas en el programa si compartes tus intimidades. En una reunión, tu representante puede pedirte que le cuentes algo íntimo. Si no, te manda a PO." Los puntos y los privilegios también se dan a los estudiantes que se chivan. "Hay cero confianza", dice Scott. "No puedes fiarte de nadie. No es nosotros contra ellos, sino todos contra ti." Existen también seminarios de tres días, pensados para provocar la histeria colectiva. Aunque lo que pasa allí se mantiene en secreto, muchos consideran que estos encuentros transforman sus vidas, mientras que otros los describen como una brutal manipulación. Los padres no pueden visitar a sus hijos hasta que hayan asistido a un seminario en Estados Unidos. El proselitismo también se fomenta: se les descuenta un mes de cuota por cada nuevo alumno que capten. Los padres que envían a sus hijos aquí consideran que Tranquility es necesario para ellos y, en general, están encantados con los resultados. ¿Hay alguien en mejor posición para juzgar? El sistema legal estadounidense coincide, más o menos, con su opinión. En un caso crucial, en 1998, un tribunal californiano decretó que un padre tenía el derecho legal de mandar a su hijo a Tranquility. La decisión de los progenitores se consideró sacrosanta. Lo que sucede aquí sería ilegal en muchos países europeos, pero el centro está dentro de la jurisdicción jamaicana. A no ser que se incumpliera alguna normativa sanitaria, el Gobierno de este país no pone ninguna pega para que siga funcionando. Por ello, si alguien se lo propusiera, poco podría hacer para cerrar este negocio. Kay cree que, dañando las vidas de estos chicos, se las está salvando. "Si tuviese hijos y me empezaran a dar problemas, los mandaría directos aquí. Y si tuviera que hacerlo, apretaría el gatillo sin dudar." Una vez al año, el centro celebra un "día divertido". Hay deportes, comida especial; las chicas pueden trenzarse el pelo y el personal sonríe. Y hay también música. Música incesante y ensordecedora. Vuelve locos a los adolescentes. No pueden parar de bailar. Por todas partes, los alumnos bailan, de forma demencial, como si se hubiera pulsado un interruptor y una fuente de energía hubiese brotado bajo sus pies. La tía de una estudiante ha venido de visita desde Texas. "¡No me puedo creer cómo ha cambiado!", dice. "Ahora es tan educada, que casi no la conozco. ¡Parecen todos tan felices!" Suena una canción del cantante Usher, y la letra quema en el bochorno caribeño. "Me recuerdas a una chica que una vez conocí. Veo su rostro cada vez que te miro." La sobrina de la texana deja de bailar. Mientras bebe un vaso de agua, con la espalda encorvada, puede entreverse su rostro: es el de la chica más triste del mundo. Editat al dia 29 de juliol del 2004, a les 22:27 Em sembla que aquest text és una ensarronada, tot això que i diu és contrari a la legislació dels EEUU, en aquest article es parlen de tortures i vexacions a menors, un tracte semblant destruiria la personalitat de qualsevol infant o adolescent, i segurament comportaria suicidis o comportaments extremadament agressius. Dubto fins i tot de que mai hagi estat publicat al Magazine de la Vanguardia, sols m'ho creuria s'hi veies una fotografia de la pagina, per mi que això no és mes que una noticia falsa sorgida d'algun portal contrainformatiu, on tot sovint publiquen noticies sense cap mena de rigor especialment si criminalitzen els EUA. No et juraré que és cert perquè òbviament no ho puc saber, la informació m'arriba però sempre pot ser mentida, no tinc manera de comprovar-ho. He de reconèixer que abans de posar l'article no ho havia mirat, i potser ho hauria d'haver fet, però ara en llegir el teu comentari ho he buscat per internet i he trobat això: http://www.difficultteens-tranquilitybay.com/ Així que en principi, suposo que és veritat, com a mínim, que el lloc existeix. El que sí que et puc assegurar és que realment surt a la revista aquesta que donen amb La Vanguardia, més que res perquè jo la tinc a casa
Abans que res, perdoneu per posar l'article en castellà, però no tinc esma per traduir-ho i copiar-ho jo tot sol Crec que l'article és prou interessant, i bona mostra de com és la "major" democràcia del món (major en quant a diners perquè altra cosa... ni tan sols és la major democràcia en quant a votants! XD em sembla que aquesta és la Índia). Us el poso: Este artículo lo he copiado de la revista "magazine", una que dan con La Vanguardia. Os lo paso porque me parece muy fuerte todo esto. Allá va! Si se mira desde la playa situada a sus pies, Tranquility Bay podría confundirse con un hotel de lujo. El centro se alza, solitario, frente a una lengua de arena del sur de Jamaica con vistas al Caribe. Hay que acercarse más para ver a los guardias situados sobre el muro. Tras éste, 250 adolescentes viven encerrados. Casi todos son estadounidenses y, pese a estar allí como prisioneros, ninguno ha sido enviado por orden de un juez o un tribunal. Sus padres pagaron para que los secuestraran y los mandaran aquí, en contra de su voluntad, para permanecer encarcelados hasta tres años. A veces, incluso más. Inaugurado en 1997, Tranquility Bay no es un campo de entrenamiento militar ni un internado, sino un "centro para la modificación del comportamiento" para chicos y chicas de entre 11 y 18 años. Un periodista de la revista "Time" lo visitó en 1998. Desde entonces, ningún otro medio había sido admitido. La primera impresión una vez traspasados los muros de Tranquility Bay es de una tranquilidad desconcertante. Los estudiantes se desplazan en silencio, guiados por guardias, en filas únicas, guardando entre sí una distancia de un metro. Es una operación complicada, porque chicas y chicos deben permanecer separados, y está prohibido que se miren. Tranquility tiene un lenguaje propio. Los chicos son "machos"; las chicas, "hembras", y están divididos en "familias" de unos veinte miembros. Las familias tienen nombres como Dignidad y Triunfo, y están dirigidas por un miembro del personal conocido como "padre" o "madre". Junto con varios guardias llamados "carabinas", controlan y escrutan a los internos las 24 horas del día. Antes de enviar a sus hijos aquí, a los padres se les aconseja mantener sus planes en secreto y contratar un servicio de escolta para el momento de anunciarlos. Por ello, muchos de los chicos saben de la existencia de Tranquility cuando les despiertan en sus casas unos guardias que los llevan, esposados si es necesario, hasta el aeropuerto, donde los escoltarán hasta Jamaica. No están autorizados a hablar con sus padres hasta pasados seis meses. Tampoco podrán verlos durante un año. Una "hembra" recién llegada podría ser asignada a la familia Reto. Dormirá con todos sus miembros en una habitación desnuda, con camas de tablones de madera que cuelgan de la pared. El día comienza tocando diana. Entonces hay que ponerse en silencio el uniforme y las chancletas y doblar la cama. Tras unos cánticos, la familia debe alinearse para el recuento. Después hay que caminar hasta una clase para ver un vídeo de media hora que promueve el crecimiento emocional, que puede versar sobre por qué no se debería fumar. Tras la proyección, la familia es conducida a la cantina para desayunar, también en silencio, un plato de col hervida con pescado mientras se escucha a todo volumen una "cinta inspiradora" que insta, por ejemplo, a comer sano. Las rutinas matinales varían entre las familias. Algunas se duchan, otras lavan la ropa o se ejercitan. A las 9:30 cada familia es conducida a una clase durante dos horas. En Tranquility se continúa con el programa educativo de Estados Unidos, pero no se imparten clases. Vigilados por carabinas, los alumnos leen los libros prescritos, toman notas y hacen un test tras cada capítulo. Tras la comida y otra cinta, vienen tres nuevas horas de estudio y un segundo vídeo de crecimiento emocional. Hay un rato para practicar deporte, una reunión de cada familia y una cena con una nueva cinta inspiradora. A continuación se inicia el periodo de "reflexiones", donde se debe anotar lo que se ha memorizado de cintas y vídeos. No hay tiempo libre ni tampoco intimidad. A las diez, todo el mundo está en la cama. El día siguiente será exactamente igual. Y el otro, y el otro. "Sí, idénticos", explica Jay Kay, el propietario de Tranquility. "Exactamente idénticos. Ahora sabes-añade, con una sonrisa- por qué los chicos no son felices aquí." Tranquility Bay es uno de los once centros afiliados a una organización con sede en Utah llamada World Wide Association of Speciality Programmes (Wwasp). Jay Kay tiene 34 años y es hijo de uno de sus directivos. A los 27 montó Tranquility Bay. No acabó la universidad, ni tiene ningún tipo de cualificación, pero no cree que esto sea importante. "La experiencia es lo que importa. ¿Soy un educador experto? No. Pero sé cómo contratar a gente y hacer el trabajo." Este lugar es básicamente un campo de detención privado, pero difiere en un aspecto importante: cuando un tribunal condena a un joven, la sentencia tiene un término, mientras que aquí nadie llega con una fecha de salida. Los estudiantes son considerados aptos para irse sólo cuando han demostrado que creen sinceramente que merecen estar aquí y que el centro les ha salvado la vida. Un elaborado sistema de recompensa y castigo ha sido diseñado para lograr este cambio. Para poder "graduarse", los internos deben avanzar del nivel 1 al 6 a base de puntos. Cada aspecto de su conducta se evalúa diariamente y, a medida que acumulan puntos, adquieren privilegios. En el nivel 1 está prohibido hablar, levantarse, sentarse o moverse sin permiso. Cuando se alcanza el 2, se puede hablar sin autorización previa. En el 3, es posible llamar a casa. Los niveles 4, 5 y 6 implican privilegios como llevar ropa distinta o comer una chocolatina. Cuando llegan a Tranquility Bay, muchos internos no pueden creer que no tienen alternativa a la sumisión. En estado de choque y enfadados, hay quienes, simplemente, no obedecen. Es entonces cuando descubren la única alternativa aquí. Los guardias los llevan a un cuartito vacío donde les obligan a tumbarse boca abajo. Siempre vigilados, se les obliga a permanecer así, sin moverse ni hablar, durante cincuenta minutos seguidos. Una pausa de diez minutos servirá para desentumecer los músculos antes de retomar la posición. Durante algunos intervalos, se les sirven comidas básicas. Por la noche pueden dormir en el pasillo anexo a la celda. Al amanecer, volverán a ponerse boca abajo. Esto se conoce como PO (posición observante). Cualquier estudiante puede ser enviado a PO, lo que lo degradará al nivel 1. Cada 24 horas, los castigados son evaluados por un miembro del personal. Solamente una contricción sincera e incondicional les permitirá liberarse. ¿Qué pasa si no se arrepienten? "Ganan otras 24 horas." Un chico me contó que había pasado seis meses en posición observante. No es excepcional: "¡Oh no! -dice Kay- el récord lo tiene una chica". Estuvo, intermitentemente, 18 meses de cara al suelo. "El propósito de la observación", sugiere Kay, "es darles una oportunidad para reflexionar". Ciertamente, es común que tras una sesión de PO un estudiante deje de luchar. En este aspecto, la PO funciona. De hecho, el éxito de este método puede ser entendido como una perfecta destilación de la ideología de Tranquility Bay. Si tu hijo es irrespetuoso, el mejor regalo que un padre preocupado puede darle es el encarcelamiento en un ambiente tan intolerable que hará cualquier cosa para salir. "Cualquier cosa" significa rendir su mente a la autoridad. "Yo les digo a los padres -explica Kay, recostándose en el asiento de su despacho-: '¿Qué resultado queréis? conseguirlo puede ser algo desagradable, pero con nosotros vais a llegar'." Jim Monzingo ha logrado el resultado deseado. Veinte meses después de mandar a su hijo Josh a Jamaica ha venido a recogerlo desde Carolina del Norte. Monzingo es un buen ejemplo de un prototipo de padre de Tranquility. Divorciado de la madre de Josh, ocupado y rico, supo de la existencia del lugar cuando hizo una búsqueda con las palabras "adolescente desafiante" en internet. "No podía más con mi hijo. Lo intentamos en un colegio militar, pero lo expulsaron. Aunque nunca tuvo problemas con la policía, estaba a un paso de tenerlos. Tenía una crisis de identidad, presiones de sus amigos, y empezó con la marihuana." El consumo de drogas es una de las razones más comunes para mandar a alguien aquí, aunque no se aceptan chicos adictos. Escaparse de casa, acostarse con alguien o ser expulsado del colegio son otros de los motivos típicos. Algunos internos han tenido problemas con la policía. Otros han sido enviados por vestir de forma inadecuada, decir palabrotas o ir con amigos inapropiados. "Sí, claro que Josh protestó un poco al principio", recuerda Monzingo con cierta ternura. "Un típico caso de manipulación, tal y como nos avisaron. Decía que el personal era malo y violento, que le pegaban y que la comida era horrible." Mientras su padre habla, Josh se balancea cerca de él. Necesitó un año para alcanzar el nivel 2, pasó gran parte de este tiempo en PO, pero Monzingo está agradecidísimo al centro por el trato que ha recibido. Divorcios turbulentos y nuevos matrimonios son la norma entre los padres de Tranquility Bay. Sus expectativas de lealtad filial, por eso, sugieren un ideal de familia americana tan perfecto y almibarado que cualquier rebelión les resulta terrorífica. Esta cultura de la perfección crea su propia lógica: cuando el adolescente se descontrola, este sitio es la solución obvia. Susie, una neoyorquina de 16 años, está aquí "porque tenía relaciones sexuales y no iba al colegio. El mío era un problema de actitud. Mi madre y yo no teníamos una relación. Nos contábamos cómo nos había ido el día y poco más". Susie rechaza con vehemencia la posibilidad de que esta sea una fase normal en la adolescencia. Su amiga Michele cree que vino aquí porque "no estaba destinada a acabar como una vagabunda. Si mi madre no me hubiera traído aquí, hoy estaría muerta." Que sin Tranquility habrían muerto es un dogma de fe entre los internos. Pero, al preguntarles cómo hubiera sucedido tal cosa, no saben qué responder. Pero si no hubieran muerto, hubieran acabado pobres, un destino considerado casi tan fatal. "Tranquility me ha enseñado que yo hubiera ganado un sueldo mínimo", dice Nick. "Este sitio me ha salvado la vida." Los estudiantes describen sus personalidades de antes del programa con adjetivos como "ignorante" o "irrespetuoso". Su manera de explicarse es también muy similar. Las palabras surgen como de sobres vacíos, sin contenido emocional. La única chispa que tienen la encienden Kay y los carabinas, hacia quienes dirigen una débil electricidad. Estos chicos no sólo obedecen reglas. Parecen haber sido psicológicamente reconectados. Cada día, cada familia tiene un encuentro, liderado por su representante (el trabajador que informa de ellos a sus padres cada semana). La reunión de la familia Reto recuerda a una terapia de grupo. Tienen una hora para "compartir" y "responder". La primera chica en levantarse confiesa su temor a que reaparezca su anorexia. "Me siento asquerosa. No pensaba que iba a volver. No sé qué hacer." Sigue hablando, la angustia balbuceándole entre las palabras. "Estar sola me da mucho miedo, pero sé que así es como voy a terminar." Empieza a llorar con fuerza, hablando incoherentemente. Tras diez minutos, se sienta. Hay algo extraño en la atmósfera. Las manos se levantan. "Nadie piensa en ti", dice una. "¿Qué te hace pensar que alguien iba a hacerlo? ¿No lo entiendes?, la razón de estar aquí es para que aprendas a ser una persona fuerte." Mientras profieren sus ataques, algunas chicas suenan aburridas, como camareras recitando el menú. Otras parecen disfrutar. Como la que señala el acné de una y la acusa de "sentirse confortable en su propia mierda". El representante de la familia la mira con aprobación. ¿Por qué quieren los estudiantes levantarse y confesar sus intimidades o responder así? Scott Burkett, quien dejó Tranquility hace dos años, lo explica: "Solamente avanzas en el programa si compartes tus intimidades. En una reunión, tu representante puede pedirte que le cuentes algo íntimo. Si no, te manda a PO." Los puntos y los privilegios también se dan a los estudiantes que se chivan. "Hay cero confianza", dice Scott. "No puedes fiarte de nadie. No es nosotros contra ellos, sino todos contra ti." Existen también seminarios de tres días, pensados para provocar la histeria colectiva. Aunque lo que pasa allí se mantiene en secreto, muchos consideran que estos encuentros transforman sus vidas, mientras que otros los describen como una brutal manipulación. Los padres no pueden visitar a sus hijos hasta que hayan asistido a un seminario en Estados Unidos. El proselitismo también se fomenta: se les descuenta un mes de cuota por cada nuevo alumno que capten. Los padres que envían a sus hijos aquí consideran que Tranquility es necesario para ellos y, en general, están encantados con los resultados. ¿Hay alguien en mejor posición para juzgar? El sistema legal estadounidense coincide, más o menos, con su opinión. En un caso crucial, en 1998, un tribunal californiano decretó que un padre tenía el derecho legal de mandar a su hijo a Tranquility. La decisión de los progenitores se consideró sacrosanta. Lo que sucede aquí sería ilegal en muchos países europeos, pero el centro está dentro de la jurisdicción jamaicana. A no ser que se incumpliera alguna normativa sanitaria, el Gobierno de este país no pone ninguna pega para que siga funcionando. Por ello, si alguien se lo propusiera, poco podría hacer para cerrar este negocio. Kay cree que, dañando las vidas de estos chicos, se las está salvando. "Si tuviese hijos y me empezaran a dar problemas, los mandaría directos aquí. Y si tuviera que hacerlo, apretaría el gatillo sin dudar." Una vez al año, el centro celebra un "día divertido". Hay deportes, comida especial; las chicas pueden trenzarse el pelo y el personal sonríe. Y hay también música. Música incesante y ensordecedora. Vuelve locos a los adolescentes. No pueden parar de bailar. Por todas partes, los alumnos bailan, de forma demencial, como si se hubiera pulsado un interruptor y una fuente de energía hubiese brotado bajo sus pies. La tía de una estudiante ha venido de visita desde Texas. "¡No me puedo creer cómo ha cambiado!", dice. "Ahora es tan educada, que casi no la conozco. ¡Parecen todos tan felices!" Suena una canción del cantante Usher, y la letra quema en el bochorno caribeño. "Me recuerdas a una chica que una vez conocí. Veo su rostro cada vez que te miro." La sobrina de la texana deja de bailar. Mientras bebe un vaso de agua, con la espalda encorvada, puede entreverse su rostro: es el de la chica más triste del mundo. Editat al dia 29 de juliol del 2004, a les 22:27 El text es real, jo ho vaig veure al magazine, pero les fotos no eren res inpactant, simplement es veien els nens fent files, l'illa on hi ha aquesta preso i un parell de fotos mes, els nois anaven tots rapats al zero i vesits iguals.
Abans que res, perdoneu per posar l'article en castellà, però no tinc esma per traduir-ho i copiar-ho jo tot sol Crec que l'article és prou interessant, i bona mostra de com és la "major" democràcia del món (major en quant a diners perquè altra cosa... ni tan sols és la major democràcia en quant a votants! XD em sembla que aquesta és la Índia). Us el poso: Este artículo lo he copiado de la revista "magazine", una que dan con La Vanguardia. Os lo paso porque me parece muy fuerte todo esto. Allá va! Si se mira desde la playa situada a sus pies, Tranquility Bay podría confundirse con un hotel de lujo. El centro se alza, solitario, frente a una lengua de arena del sur de Jamaica con vistas al Caribe. Hay que acercarse más para ver a los guardias situados sobre el muro. Tras éste, 250 adolescentes viven encerrados. Casi todos son estadounidenses y, pese a estar allí como prisioneros, ninguno ha sido enviado por orden de un juez o un tribunal. Sus padres pagaron para que los secuestraran y los mandaran aquí, en contra de su voluntad, para permanecer encarcelados hasta tres años. A veces, incluso más. Inaugurado en 1997, Tranquility Bay no es un campo de entrenamiento militar ni un internado, sino un "centro para la modificación del comportamiento" para chicos y chicas de entre 11 y 18 años. Un periodista de la revista "Time" lo visitó en 1998. Desde entonces, ningún otro medio había sido admitido. La primera impresión una vez traspasados los muros de Tranquility Bay es de una tranquilidad desconcertante. Los estudiantes se desplazan en silencio, guiados por guardias, en filas únicas, guardando entre sí una distancia de un metro. Es una operación complicada, porque chicas y chicos deben permanecer separados, y está prohibido que se miren. Tranquility tiene un lenguaje propio. Los chicos son "machos"; las chicas, "hembras", y están divididos en "familias" de unos veinte miembros. Las familias tienen nombres como Dignidad y Triunfo, y están dirigidas por un miembro del personal conocido como "padre" o "madre". Junto con varios guardias llamados "carabinas", controlan y escrutan a los internos las 24 horas del día. Antes de enviar a sus hijos aquí, a los padres se les aconseja mantener sus planes en secreto y contratar un servicio de escolta para el momento de anunciarlos. Por ello, muchos de los chicos saben de la existencia de Tranquility cuando les despiertan en sus casas unos guardias que los llevan, esposados si es necesario, hasta el aeropuerto, donde los escoltarán hasta Jamaica. No están autorizados a hablar con sus padres hasta pasados seis meses. Tampoco podrán verlos durante un año. Una "hembra" recién llegada podría ser asignada a la familia Reto. Dormirá con todos sus miembros en una habitación desnuda, con camas de tablones de madera que cuelgan de la pared. El día comienza tocando diana. Entonces hay que ponerse en silencio el uniforme y las chancletas y doblar la cama. Tras unos cánticos, la familia debe alinearse para el recuento. Después hay que caminar hasta una clase para ver un vídeo de media hora que promueve el crecimiento emocional, que puede versar sobre por qué no se debería fumar. Tras la proyección, la familia es conducida a la cantina para desayunar, también en silencio, un plato de col hervida con pescado mientras se escucha a todo volumen una "cinta inspiradora" que insta, por ejemplo, a comer sano. Las rutinas matinales varían entre las familias. Algunas se duchan, otras lavan la ropa o se ejercitan. A las 9:30 cada familia es conducida a una clase durante dos horas. En Tranquility se continúa con el programa educativo de Estados Unidos, pero no se imparten clases. Vigilados por carabinas, los alumnos leen los libros prescritos, toman notas y hacen un test tras cada capítulo. Tras la comida y otra cinta, vienen tres nuevas horas de estudio y un segundo vídeo de crecimiento emocional. Hay un rato para practicar deporte, una reunión de cada familia y una cena con una nueva cinta inspiradora. A continuación se inicia el periodo de "reflexiones", donde se debe anotar lo que se ha memorizado de cintas y vídeos. No hay tiempo libre ni tampoco intimidad. A las diez, todo el mundo está en la cama. El día siguiente será exactamente igual. Y el otro, y el otro. "Sí, idénticos", explica Jay Kay, el propietario de Tranquility. "Exactamente idénticos. Ahora sabes-añade, con una sonrisa- por qué los chicos no son felices aquí." Tranquility Bay es uno de los once centros afiliados a una organización con sede en Utah llamada World Wide Association of Speciality Programmes (Wwasp). Jay Kay tiene 34 años y es hijo de uno de sus directivos. A los 27 montó Tranquility Bay. No acabó la universidad, ni tiene ningún tipo de cualificación, pero no cree que esto sea importante. "La experiencia es lo que importa. ¿Soy un educador experto? No. Pero sé cómo contratar a gente y hacer el trabajo." Este lugar es básicamente un campo de detención privado, pero difiere en un aspecto importante: cuando un tribunal condena a un joven, la sentencia tiene un término, mientras que aquí nadie llega con una fecha de salida. Los estudiantes son considerados aptos para irse sólo cuando han demostrado que creen sinceramente que merecen estar aquí y que el centro les ha salvado la vida. Un elaborado sistema de recompensa y castigo ha sido diseñado para lograr este cambio. Para poder "graduarse", los internos deben avanzar del nivel 1 al 6 a base de puntos. Cada aspecto de su conducta se evalúa diariamente y, a medida que acumulan puntos, adquieren privilegios. En el nivel 1 está prohibido hablar, levantarse, sentarse o moverse sin permiso. Cuando se alcanza el 2, se puede hablar sin autorización previa. En el 3, es posible llamar a casa. Los niveles 4, 5 y 6 implican privilegios como llevar ropa distinta o comer una chocolatina. Cuando llegan a Tranquility Bay, muchos internos no pueden creer que no tienen alternativa a la sumisión. En estado de choque y enfadados, hay quienes, simplemente, no obedecen. Es entonces cuando descubren la única alternativa aquí. Los guardias los llevan a un cuartito vacío donde les obligan a tumbarse boca abajo. Siempre vigilados, se les obliga a permanecer así, sin moverse ni hablar, durante cincuenta minutos seguidos. Una pausa de diez minutos servirá para desentumecer los músculos antes de retomar la posición. Durante algunos intervalos, se les sirven comidas básicas. Por la noche pueden dormir en el pasillo anexo a la celda. Al amanecer, volverán a ponerse boca abajo. Esto se conoce como PO (posición observante). Cualquier estudiante puede ser enviado a PO, lo que lo degradará al nivel 1. Cada 24 horas, los castigados son evaluados por un miembro del personal. Solamente una contricción sincera e incondicional les permitirá liberarse. ¿Qué pasa si no se arrepienten? "Ganan otras 24 horas." Un chico me contó que había pasado seis meses en posición observante. No es excepcional: "¡Oh no! -dice Kay- el récord lo tiene una chica". Estuvo, intermitentemente, 18 meses de cara al suelo. "El propósito de la observación", sugiere Kay, "es darles una oportunidad para reflexionar". Ciertamente, es común que tras una sesión de PO un estudiante deje de luchar. En este aspecto, la PO funciona. De hecho, el éxito de este método puede ser entendido como una perfecta destilación de la ideología de Tranquility Bay. Si tu hijo es irrespetuoso, el mejor regalo que un padre preocupado puede darle es el encarcelamiento en un ambiente tan intolerable que hará cualquier cosa para salir. "Cualquier cosa" significa rendir su mente a la autoridad. "Yo les digo a los padres -explica Kay, recostándose en el asiento de su despacho-: '¿Qué resultado queréis? conseguirlo puede ser algo desagradable, pero con nosotros vais a llegar'." Jim Monzingo ha logrado el resultado deseado. Veinte meses después de mandar a su hijo Josh a Jamaica ha venido a recogerlo desde Carolina del Norte. Monzingo es un buen ejemplo de un prototipo de padre de Tranquility. Divorciado de la madre de Josh, ocupado y rico, supo de la existencia del lugar cuando hizo una búsqueda con las palabras "adolescente desafiante" en internet. "No podía más con mi hijo. Lo intentamos en un colegio militar, pero lo expulsaron. Aunque nunca tuvo problemas con la policía, estaba a un paso de tenerlos. Tenía una crisis de identidad, presiones de sus amigos, y empezó con la marihuana." El consumo de drogas es una de las razones más comunes para mandar a alguien aquí, aunque no se aceptan chicos adictos. Escaparse de casa, acostarse con alguien o ser expulsado del colegio son otros de los motivos típicos. Algunos internos han tenido problemas con la policía. Otros han sido enviados por vestir de forma inadecuada, decir palabrotas o ir con amigos inapropiados. "Sí, claro que Josh protestó un poco al principio", recuerda Monzingo con cierta ternura. "Un típico caso de manipulación, tal y como nos avisaron. Decía que el personal era malo y violento, que le pegaban y que la comida era horrible." Mientras su padre habla, Josh se balancea cerca de él. Necesitó un año para alcanzar el nivel 2, pasó gran parte de este tiempo en PO, pero Monzingo está agradecidísimo al centro por el trato que ha recibido. Divorcios turbulentos y nuevos matrimonios son la norma entre los padres de Tranquility Bay. Sus expectativas de lealtad filial, por eso, sugieren un ideal de familia americana tan perfecto y almibarado que cualquier rebelión les resulta terrorífica. Esta cultura de la perfección crea su propia lógica: cuando el adolescente se descontrola, este sitio es la solución obvia. Susie, una neoyorquina de 16 años, está aquí "porque tenía relaciones sexuales y no iba al colegio. El mío era un problema de actitud. Mi madre y yo no teníamos una relación. Nos contábamos cómo nos había ido el día y poco más". Susie rechaza con vehemencia la posibilidad de que esta sea una fase normal en la adolescencia. Su amiga Michele cree que vino aquí porque "no estaba destinada a acabar como una vagabunda. Si mi madre no me hubiera traído aquí, hoy estaría muerta." Que sin Tranquility habrían muerto es un dogma de fe entre los internos. Pero, al preguntarles cómo hubiera sucedido tal cosa, no saben qué responder. Pero si no hubieran muerto, hubieran acabado pobres, un destino considerado casi tan fatal. "Tranquility me ha enseñado que yo hubiera ganado un sueldo mínimo", dice Nick. "Este sitio me ha salvado la vida." Los estudiantes describen sus personalidades de antes del programa con adjetivos como "ignorante" o "irrespetuoso". Su manera de explicarse es también muy similar. Las palabras surgen como de sobres vacíos, sin contenido emocional. La única chispa que tienen la encienden Kay y los carabinas, hacia quienes dirigen una débil electricidad. Estos chicos no sólo obedecen reglas. Parecen haber sido psicológicamente reconectados. Cada día, cada familia tiene un encuentro, liderado por su representante (el trabajador que informa de ellos a sus padres cada semana). La reunión de la familia Reto recuerda a una terapia de grupo. Tienen una hora para "compartir" y "responder". La primera chica en levantarse confiesa su temor a que reaparezca su anorexia. "Me siento asquerosa. No pensaba que iba a volver. No sé qué hacer." Sigue hablando, la angustia balbuceándole entre las palabras. "Estar sola me da mucho miedo, pero sé que así es como voy a terminar." Empieza a llorar con fuerza, hablando incoherentemente. Tras diez minutos, se sienta. Hay algo extraño en la atmósfera. Las manos se levantan. "Nadie piensa en ti", dice una. "¿Qué te hace pensar que alguien iba a hacerlo? ¿No lo entiendes?, la razón de estar aquí es para que aprendas a ser una persona fuerte." Mientras profieren sus ataques, algunas chicas suenan aburridas, como camareras recitando el menú. Otras parecen disfrutar. Como la que señala el acné de una y la acusa de "sentirse confortable en su propia mierda". El representante de la familia la mira con aprobación. ¿Por qué quieren los estudiantes levantarse y confesar sus intimidades o responder así? Scott Burkett, quien dejó Tranquility hace dos años, lo explica: "Solamente avanzas en el programa si compartes tus intimidades. En una reunión, tu representante puede pedirte que le cuentes algo íntimo. Si no, te manda a PO." Los puntos y los privilegios también se dan a los estudiantes que se chivan. "Hay cero confianza", dice Scott. "No puedes fiarte de nadie. No es nosotros contra ellos, sino todos contra ti." Existen también seminarios de tres días, pensados para provocar la histeria colectiva. Aunque lo que pasa allí se mantiene en secreto, muchos consideran que estos encuentros transforman sus vidas, mientras que otros los describen como una brutal manipulación. Los padres no pueden visitar a sus hijos hasta que hayan asistido a un seminario en Estados Unidos. El proselitismo también se fomenta: se les descuenta un mes de cuota por cada nuevo alumno que capten. Los padres que envían a sus hijos aquí consideran que Tranquility es necesario para ellos y, en general, están encantados con los resultados. ¿Hay alguien en mejor posición para juzgar? El sistema legal estadounidense coincide, más o menos, con su opinión. En un caso crucial, en 1998, un tribunal californiano decretó que un padre tenía el derecho legal de mandar a su hijo a Tranquility. La decisión de los progenitores se consideró sacrosanta. Lo que sucede aquí sería ilegal en muchos países europeos, pero el centro está dentro de la jurisdicción jamaicana. A no ser que se incumpliera alguna normativa sanitaria, el Gobierno de este país no pone ninguna pega para que siga funcionando. Por ello, si alguien se lo propusiera, poco podría hacer para cerrar este negocio. Kay cree que, dañando las vidas de estos chicos, se las está salvando. "Si tuviese hijos y me empezaran a dar problemas, los mandaría directos aquí. Y si tuviera que hacerlo, apretaría el gatillo sin dudar." Una vez al año, el centro celebra un "día divertido". Hay deportes, comida especial; las chicas pueden trenzarse el pelo y el personal sonríe. Y hay también música. Música incesante y ensordecedora. Vuelve locos a los adolescentes. No pueden parar de bailar. Por todas partes, los alumnos bailan, de forma demencial, como si se hubiera pulsado un interruptor y una fuente de energía hubiese brotado bajo sus pies. La tía de una estudiante ha venido de visita desde Texas. "¡No me puedo creer cómo ha cambiado!", dice. "Ahora es tan educada, que casi no la conozco. ¡Parecen todos tan felices!" Suena una canción del cantante Usher, y la letra quema en el bochorno caribeño. "Me recuerdas a una chica que una vez conocí. Veo su rostro cada vez que te miro." La sobrina de la texana deja de bailar. Mientras bebe un vaso de agua, con la espalda encorvada, puede entreverse su rostro: es el de la chica más triste del mundo. Editat al dia 29 de juliol del 2004, a les 22:27 Estic flipada, esborronada, no sé què dir ni què pensar, nen això és MOLT FORT, i si és cert, VERGONYÓS, vexatori, és que no tinc paraules! Com és possible que encara existeixin llocs així? Al principi de llegir el text pensava que es tractava de quelcom sectari. Buf és que no sé què dir Si la veritat es que es molt fort
Disculpes publiques als usuaris. Aquests dies sóc pintant l’apartament i entre passada i passada participo al xat i es per això que hi surto tant sovint en els fòrums, a més que la família es de vacances... Espero que em pugueu disculpar. En un parell de dies acabo i tornaré al normal de participació. Tingueu paciència amb mi. Disculpes aceptades A+a+ és un honor que siguis tu qui dongui la llauna x aki. PD: Molen molt els videos hahaha
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. Amic Kelsen Cante les esperances i plore la mala fe Jo no puc tornart a fer el que no he fet mai. Pero ara busco on es l'esquerra independentista, i no la veig per en lloc (a nivell de representacio institucional, entengueu-me). I et diré més. Ara mateix, se m'hen fot si l'independentisme es d'esquerres o de dretes o de qui sigui. Tinc la sensació de que el temps s'esmuny i de uqe no anem enlloc. Jordi Hola, No vegis mala fe en les meves paraules. El que passa és que a ERC ja n'hem vist uns quants que sempre havien portat Esquerra al cor i que eren independentistes "de tota la vida", però ves per on, portaven 23 anys votant CiU. I ara, resulta que són els primers a exigir i a demanar quan portaven tota la vida pel camí còmode convergent. I són els primers a escriure cartes als diaris parant de decepcions, traïcions i no sé quantes coses més. Per tant, perme't-me que em prengui certs comentaris amb certa distància. l'Esquerra Independentista està al Parlament, està al Congreso i està al Govern. D'això no en dubits. El problema és que ERC té 500.000 vots i 23 diputats i CiU i PSC 1.000.000 cadascun i més de 100 diputats entre els dos. Per tant, paciència... Salut.
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. Amic Lo del independentisme ·constitucional·, suposo que es un error d'escriptura rápida. Suposo que has volgut dir ·institucional·. Si, estic d'acord amb aixó. Pero ara mateix em ve a la memoria l'ultima declaració del Parlament reclamant el dret d'autodeterminació. I si be no recordo l'any en que es va fer, si no vaig errat, va ser amb majoria absoluta de CiU. I no he servit de res. I ara, ERC forme part d'un gover i en recolça un altre clarament espanyolista. I em queixo de que la presencia d'ERC a aquest nivell, te tot l'aspecte de servir tant poc com fins ara la seva presencia al Aj. de Bcn. On per l'unica cosa que em vist a Portabella, ha estat per parlar d'en Floquet de Neu i del trasllat de zoo. I si no fotem canya, anirem cremant etapes sense sentit. Sense aconseguir res mes que paraules. Jordi.
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. Hola amics jo també em vaig emprenyant de mica en mica i no és per ser molt exigent o per manca de paciencia és que per experiencia propia (paso d'els 40 ) veiem coses que ja em vist abans i sabem com han acabat. He votat a ERC i no vull canviar el meu vot, jo no he canviat el meu pesament, sembla que els dirigents de ERC si, m'explico. ERC va dir que entraria al gobern amb 2 condicions que si no és complian seria motiu per sortir d'els pactes de gobern 1-Objectius 2-Terminis Doncs bé hi han objectius que no és compliran, no perque ens ho neguin a espanya, sino perque som lleials a un soci de gobern PSC que demana un finançament inferior al que tenim ara (corretgir-me si vaig errat) som lleials a un soci de gobern PSC que ens nega la conselleria d'exterors i van tancant oficinas de la Generalitat ( Marroc,Roma;Polonia)desde el PSC diuen no a les seleccions. i més. 2-Terminis que no és compliran quan un soci de gobern ens diu que en finançament no ens equipararem a Euskadi fins d'aqui a 10 ó 20 anys quina cara no? i em de ser lleials a aquets socis? És veritat que nomes tenim 500.00 vots però amb aquets socis dubto que pujem i si els hi posem en safata i treuen majoria absoluta a les próximes perque si la societat catalana visualitza que las relacions del gobern català i espanyol son una basa d'oli sortira el vot útil i és factible que treguin majoria el PSC i que fin i tot CIU ens trgui vots perque tot i pactar amb el PP la seva visualització es de catlanistas i ells ho exploten. PSC i ERC poden dir que els goberns anteriors de CIU no van saber negociar amb espanya però resulta que un gobern amic a espanya que dona 2.800 milions d'euros a Andalucia (en funció d'un deute historic que nomes defensa com a tal el PSOE i abans d'els 100 dies) ens nega l'estació del TGV al aeroport del Prat (i tots la volien) que nega mes 20 milions d'euros per algo relacionat amb el treball i que el Tribunal Constitucional ha resolt a favor de Catalunya per tant goberna amb el PSC no ens garanteix que Catalunya obtingui més beneficis que gobernan amb CIU o pasant a l'oposició. Parlant de CIU diferenciaria els seus dirigents d'els seus votants i arreconarie rencunies i aprofitant la seva catalanitat els incitaria a la independecia necesitem els seus vots sumeu 500.000 vots ERC+ 1.000.000 vots CIU i els catalans que voten PSC i IV i el referendum ja l'em guanyat Crec que ERC ha de reflexionar i valorar si val la pena continuar amb aquets socis. INDEPENDENCIA que la prudencia no ens faci traidors si els hi posem en safata i treuen majoria absoluta a les próximes perque si la societat catalana visualitza que las relacions del gobern català i espanyol son una basa d'oli sortira el vot útil i és factible que treguin majoria el PSC Això és el què m'espanta
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. Vull recomanar que llegiu l'entrevista a la llicenciada en sociologia politica Montserrat Tresserras que hi ha a la web tribunacatalana.org INDEPENDENCIA que la prudencia ni ens faci traidors
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. Bon dia Jordiescèptic Respecto la teva decisió de retirar el vot a ERC, en tens tot el dret perquè vivim en democràcia. Però t'he de dir que és una llàstima que per castigar l'actuació d'unes persones determinades castiguis també un projecte de país. Si realment ets independentista, crec que t'ho hauries de pensar. Els polítics son humans, i són lluny de ser persones perfectes. Però si vols viure en un país lliure ERC és ara per ara la millor opció. Els d'esquerres som de vegades massa exigents amb els nostres representants, segurament perquè tenim més esperit crític que els de dretes. Malgrat les mentides, la manipulació, l'autoritarisme d'Aznar, els peperos segueixen votant el seu partit (mira els resultats de les eleccions europees) Jo no dic que no tenguem dret a ser exigents, només faltaria, però sí que no hauríem d'abusar del vot de càstig perquè estàs fent un favor als peperos i a tots els espanyolistes. Crec que els hem de fer passar un missatge ben clar als qui violen els drets del notre país: que estam units i que no renunciarem al nostre projecte polític passi el que passi. Si no tenim paciència, perdrem el que hem guanyat. Hem d'estirar les orelles dels nostres representants si cal, però sense abandonar l'objectiu final : la independència.
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. Ligeia Deu ser aquesta calor que s'enganxa a la pell , o potser les ganes de fer vacances, el cas es que em sembla que m'explico malament. El que pretenc en aquest fil, es estirar les orelles als meus representants, dir clarament i sense embuts, que crec que no ho estan fent bè. Exigir que no continuin plegant-se als desitjos del PSOE. I si continuen per aquest camí, no ho dubtis, el meu vot anirà cap a altres opcions. Primer, perque jo no crec que l'unica opció independentista sigui ERC (ara mateix i veien com s'estant movent). Per altra banda, si els meus representants m'enganyen o em fallen (aquesta es la percepció que jo en tinc) i aquetes mateixes persones tornen a presentar-se com a candidats a les properes eleccions, que he de fer?. Tenen temps per rectificar, no ho dubto. Pero quin pais ens quedarà d'aqui a 3 anys?. I no em barregis el PP i als seus votants, perque no m'interesen, i com a exemple que vols que t'hi digui. Suposo que voten el que voten perque els hi ofereixen garanties de que ens foteran tot a la canya possible, i aixó es el que més el hi interesa. I un detallet prou important per a mi. Si nosaltres no critiquem i exigim ara que llepem una mica de poder, quan ho farem?. Es ara que toca demostrar tot el que es porta dit. I es aixó el que reclamo. Jordi nan
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. ERC va fer una aposta pel PSC i pel suposat govern d'esquerres, i els hi ha sortit malament, no és que els governs CIU ni els CIU-PP em semblessin bons però aquest és igual en moltes coses, pitjor en algunes i millor en poques. Esperem que al 2007 el PSOE torni a la oposició i que l'EI sigui al parlament de Catalunya(si si no he begut res encara que no ho sembli ) si si no he begut res encara que no ho sembli, Jo també estic segur que l'EI estarà al Parlament, mantenint i inclos superant els 23 diputats que ara té. las clavat nanu.....ajjaj que bona
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. Llavors, vols dir que tornaràs a votar CiU no??
Fa un moment, llegia al E-noticies, que el ministre Solbes, ha afirmat avui, que "el estado, no puede aumentar su aportación economica a Catalunya"..... Perdoneu-me si la cita no es prou respectuosa amb la literalitat del que ha dit en Solbes, pero cito de memoria, i tot i aixó, crec respectar escrupulosament el sentit de les seves paraules. - Porto hores veient el telenoticies nit de TV3 i el canal 3/24. La nostra no n'ha fet esment. No deu ser prou important que el ministre de la pela tingui la cara (cal recordar que morro tant sols en tenen els animals irracionals), per afirmar que l'estat ens subvenciona. Deficit fiscal? Calla i treballa, burro català. - Em vaig sentir traicionat per el meu partit de tota la vida, quan varen entregar la Generalitat al PSOE (jo soc dels que penso, que el PSC es una simple cortina de fum). Pero vaig acceptar, que una mica d'aire nou, no ens vindria malament. - L'aire es el mateix humit i resclosit carregat d'ambientadors de diseny que es respira a les ciutats on fa decades que gobernen els autoanomenats socialistes. No hi veig cap millora respecte a la situació anterior. - Insto als meus representants al Parlament i a les "Cortes Generales", a que retirin d'inmediat el suport als governs autoanomenats "de progres" que teoricament ens administren, i que em fa tot l'efecte, que mes que administrar el nostre pais, l'expoliien. En cas contrari, i llegides (ja que no han pogut ser escoltades ni vistes) les declaracions d'en Solbes, que no semblen sino una continuació de les de Jordi Sevilla, els hi anuncio, pobre votant que soc, que a partir de les properes eleccions, faré us del meu vot per castigar el que sembla ser la seva profunda inoperancia i incompetencia. - Com a representants meus a les camares avans esmentades, els hi exigeixo que utilitzen el poder que els hi he delegat, per aprofundir en l'autogobern i millorar el nostre finançament, i deixar-se de jocs de sagristia ridiculs, que mes semblen baralletes entre hereus afamats per cobrar l'herencia del poder, que afany per gobernar el nostre Pais, la nostra Nació, per fer de Catalunya, el lloc on viure amb Llibertat i amb Dignitat. I perdoneu la parrafada, companys, pero estic molt emprenyat. Jordi. Amic Kelsen Cante les esperances i plore la mala fe Jo no puc tornart a fer el que no he fet mai. Pero ara busco on es l'esquerra independentista, i no la veig per en lloc (a nivell de representacio institucional, entengueu-me). I et diré més. Ara mateix, se m'hen fot si l'independentisme es d'esquerres o de dretes o de qui sigui. Tinc la sensació de que el temps s'esmuny i de uqe no anem enlloc. Jordi Home, ja em diràs quant de temps feia que no veies algun partit del govern xerrar d'indepèndencia. I només cal escoltar algun discurs dels principals càrrecs d'ERC per a veure que no han renunciat mai a aquest fet. Per tant, després de moltíssims anys tenim un independentisme institucional, i aquest és ERC. Editat al dia 31 de juliol del 2004, a les 23:03
Estimats amics. Últimament com haureu pogut comprovar, els fòrums, un mitjà que nosaltres considerem vital per a l'expressió, estan degenerant en un cau d'insults i amenaces. No és aquesta la funció que han de complir els fòrums. Com que l'auto-moderació ja es veu que no és utilitzada, hem cregut convenient introduir unes mínimes normes de comportament. Trobareu l'enllaç de les normes just a sota de la capçalera de "Fòrums", a la portada del xat. Gràcies. PD: no heu de patir per la llibertat d'expressió. Evidentment ací s'accepten tota classe d'opinions, sempre que s'expressin amb respecte. No banejarem a la gent per no ser catalanista ni per ser espanyolista ni per ser res, sempre que expressi les seues opinions respectuosament, sense amenaçar ni insultar. Bé, això va per tothom, pels catalanistes també Disfruteu del xat. Doncs em sembla molt bé. Em sembla que és de sentit comú defensar les opinions sense insultar (perquè qui així les defensa perd tota la credibilitat que pugui tenir), però fets com els que han tingut lloc recentment fan necessàries unes normes.
Estimats amics. Últimament com haureu pogut comprovar, els fòrums, un mitjà que nosaltres considerem vital per a l'expressió, estan degenerant en un cau d'insults i amenaces. No és aquesta la funció que han de complir els fòrums. Com que l'auto-moderació ja es veu que no és utilitzada, hem cregut convenient introduir unes mínimes normes de comportament. Trobareu l'enllaç de les normes just a sota de la capçalera de "Fòrums", a la portada del xat. Gràcies. PD: no heu de patir per la llibertat d'expressió. Evidentment ací s'accepten tota classe d'opinions, sempre que s'expressin amb respecte. No banejarem a la gent per no ser catalanista ni per ser espanyolista ni per ser res, sempre que expressi les seues opinions respectuosament, sense amenaçar ni insultar. Bé, això va per tothom, pels catalanistes també Disfruteu del xat. Hi estic d'acord però em sembla penós haver de recórrer a això... necessari, sí, per tal com estaven les coses darrerament per aquí, però tot i així força lamentable, sento vergonya aliena de la gent que ha fet que tot això fos necessari.
Estimats amics. Últimament com haureu pogut comprovar, els fòrums, un mitjà que nosaltres considerem vital per a l'expressió, estan degenerant en un cau d'insults i amenaces. No és aquesta la funció que han de complir els fòrums. Com que l'auto-moderació ja es veu que no és utilitzada, hem cregut convenient introduir unes mínimes normes de comportament. Trobareu l'enllaç de les normes just a sota de la capçalera de "Fòrums", a la portada del xat. Gràcies. PD: no heu de patir per la llibertat d'expressió. Evidentment ací s'accepten tota classe d'opinions, sempre que s'expressin amb respecte. No banejarem a la gent per no ser catalanista ni per ser espanyolista ni per ser res, sempre que expressi les seues opinions respectuosament, sense amenaçar ni insultar. Bé, això va per tothom, pels catalanistes també Disfruteu del xat. Felicitats per la vostra decisiò, era molt trist que els forums del xat degeneresin tant com ha passat aquests darrers temps, ja que realment si toquen temes molt interesants i era molt penòs que quedessin sobrepassats per temes i intervencions poc o gens adequades. Altra vegada, gràcies administradors
Estimats amics. Últimament com haureu pogut comprovar, els fòrums, un mitjà que nosaltres considerem vital per a l'expressió, estan degenerant en un cau d'insults i amenaces. No és aquesta la funció que han de complir els fòrums. Com que l'auto-moderació ja es veu que no és utilitzada, hem cregut convenient introduir unes mínimes normes de comportament. Trobareu l'enllaç de les normes just a sota de la capçalera de "Fòrums", a la portada del xat. Gràcies. PD: no heu de patir per la llibertat d'expressió. Evidentment ací s'accepten tota classe d'opinions, sempre que s'expressin amb respecte. No banejarem a la gent per no ser catalanista ni per ser espanyolista ni per ser res, sempre que expressi les seues opinions respectuosament, sense amenaçar ni insultar. Bé, això va per tothom, pels catalanistes també Disfruteu del xat. És bastant penós que haguem arribat a aquestes extrems. Jo m'imcloc.. en fi... l'ésser humà necessita normes de comportament.
Estimats amics. Últimament com haureu pogut comprovar, els fòrums, un mitjà que nosaltres considerem vital per a l'expressió, estan degenerant en un cau d'insults i amenaces. No és aquesta la funció que han de complir els fòrums. Com que l'auto-moderació ja es veu que no és utilitzada, hem cregut convenient introduir unes mínimes normes de comportament. Trobareu l'enllaç de les normes just a sota de la capçalera de "Fòrums", a la portada del xat. Gràcies. PD: no heu de patir per la llibertat d'expressió. Evidentment ací s'accepten tota classe d'opinions, sempre que s'expressin amb respecte. No banejarem a la gent per no ser catalanista ni per ser espanyolista ni per ser res, sempre que expressi les seues opinions respectuosament, sense amenaçar ni insultar. Bé, això va per tothom, pels catalanistes també Disfruteu del xat. J a era hora, que s'inclouera un poc de ma dura, pq ultimament tot eren insult i amenaces, i aixo no es Vinga a seguir endavant
UE.- El 93 por ciento de los españoles es favorable a la adopción de la Constitución europea El entusiasmo español contrasta con el conocimiento real sobre el texto BRUSELAS, 29 (EUROPA PRESS) El 93 por ciento de los españoles es favorable a la adopción de la Constitución europea, según el último Eurobarómetro publicado hoy por la Comisión Europea y que interrogó a los europeos sobre esta cuestión los días siguientes a su aprobación por parte de los jefes de Estado de los Veinticinco el pasado 18 de junio. España es el segundo país más entusiasta sólo superado por Italia, con un 94 por ciento, cifras que sitúan a ambos países por encima de la media europea del 79 por ciento. Sólo el 5 por ciento de los españoles rechazaron el texto.Los porcentajes registrados en España contrastaron con los de Suecia, Reino Unidos y Estonia, donde vive la población menos favorable a la Carta Magna europea. Sólo el 50 por ciento de los suecos se confesaba "más bien a favor" de la Constitución europea. Un porcentaje que aumentaba hasta el 51 por ciento en el Reino Unido y un 57 por ciento entre la población de Estonia. A pesar de las actitudes favorables que despierta el nuevo Tratado entre la población de la Unión Europea, sólo el 30 por ciento de los ciudadanos admitieron estar bien informados sobre el asunto, un 5 por ciento más que en el mes de enero. En este sentido, las diferencias entre Estados miembros son bastante grandes. Así, los resultados varían entre el 11 por ciento de finlandeses que se consideraban bien informados, hasta el 43 por ciento de luxemburgueses que reconocían un buen conocimiento del asunto. En el caso de España, sólo el 24 por ciento admitió estar bien al corriente del nuevo Tratado. Curiosamente, el mayor conocimiento sobre el texto se registró entre la población menos favorable al Tratado. Por ejemplo, a la pregunta sobre la creación de un nuevo impuesto europeo, el 65 por ciento de los suecos contestó que era falso, mientras sólo el 46 por ciento de los españoles atinó la respuesta. En una paraula: INCREÏBLE!!!!!!!! Però de patètic!!! La gent és imbècil??? I si a tota Espanya és 93-5, dubto molt que a Catalunya la proporció sigui molt diferent. De tota manera jo no puc creure aquestes dades si a Espanya en principi l´anomenada "esquerra" no sociata, els nacionalistes (centralistes i independentistes) estan en contra...sols 5%? Desprès quan veuen allò de "vaja com ens ha sortit el canvi pesseta-euro, que cabrons" es queixen molt. No us sembla vergonyós? MOLT vergonyós. Però a nivell espanyol segurement les xifres aniran així. Bipartidisme brutal i ambdos estan d'acord al 100%. A més a més aquí potser Ciu i farà votar a favor i tot. I els socialistes ja han dit que aniran amb el lema SI A EUROPA, SI A LA CONSTITUCIÓN , tot titllan als que votin que NO d'antieuropeus, euroescèptics i les mil i una més.
UE.- El 93 por ciento de los españoles es favorable a la adopción de la Constitución europea El entusiasmo español contrasta con el conocimiento real sobre el texto BRUSELAS, 29 (EUROPA PRESS) El 93 por ciento de los españoles es favorable a la adopción de la Constitución europea, según el último Eurobarómetro publicado hoy por la Comisión Europea y que interrogó a los europeos sobre esta cuestión los días siguientes a su aprobación por parte de los jefes de Estado de los Veinticinco el pasado 18 de junio. España es el segundo país más entusiasta sólo superado por Italia, con un 94 por ciento, cifras que sitúan a ambos países por encima de la media europea del 79 por ciento. Sólo el 5 por ciento de los españoles rechazaron el texto.Los porcentajes registrados en España contrastaron con los de Suecia, Reino Unidos y Estonia, donde vive la población menos favorable a la Carta Magna europea. Sólo el 50 por ciento de los suecos se confesaba "más bien a favor" de la Constitución europea. Un porcentaje que aumentaba hasta el 51 por ciento en el Reino Unido y un 57 por ciento entre la población de Estonia. A pesar de las actitudes favorables que despierta el nuevo Tratado entre la población de la Unión Europea, sólo el 30 por ciento de los ciudadanos admitieron estar bien informados sobre el asunto, un 5 por ciento más que en el mes de enero. En este sentido, las diferencias entre Estados miembros son bastante grandes. Así, los resultados varían entre el 11 por ciento de finlandeses que se consideraban bien informados, hasta el 43 por ciento de luxemburgueses que reconocían un buen conocimiento del asunto. En el caso de España, sólo el 24 por ciento admitió estar bien al corriente del nuevo Tratado. Curiosamente, el mayor conocimiento sobre el texto se registró entre la población menos favorable al Tratado. Por ejemplo, a la pregunta sobre la creación de un nuevo impuesto europeo, el 65 por ciento de los suecos contestó que era falso, mientras sólo el 46 por ciento de los españoles atinó la respuesta. En una paraula: INCREÏBLE!!!!!!!! Però de patètic!!! La gent és imbècil??? I si a tota Espanya és 93-5, dubto molt que a Catalunya la proporció sigui molt diferent. De tota manera jo no puc creure aquestes dades si a Espanya en principi l´anomenada "esquerra" no sociata, els nacionalistes (centralistes i independentistes) estan en contra...sols 5%? Desprès quan veuen allò de "vaja com ens ha sortit el canvi pesseta-euro, que cabrons" es queixen molt. Aiiix, nefast!!!
No sé si ja s'ha escrit un fòrum, si s'ha escrit, perdó. Què n'opineu del lema d'aquest any de TV3?? és que ni tans sols rima!! ho trobo penós... i de la múseca de la canço dels Gadegang?? trobo una errada que no surti la veu, com en altres anys. És que casi ni ho reconeixes!! Penós... Ah!, però no fotis que això és la música de l'estiu d'enguany? es el nou freakisme... realment penos!! fastic em fa aquestes parides de disseny putos sociates
No sé si ja s'ha escrit un fòrum, si s'ha escrit, perdó. Què n'opineu del lema d'aquest any de TV3?? és que ni tans sols rima!! ho trobo penós... i de la múseca de la canço dels Gadegang?? trobo una errada que no surti la veu, com en altres anys. És que casi ni ho reconeixes!! Penós... Més que pena, fa fàstic. Em foten realment fàstic aquells dos paios que passen transportant un televisor i que van en calçotets o banyador no sé què és però quan els veig no sé perquè però se'm remou l'estómac. TV3 em posa del revés, sí, però per a vomitar!
Novetats a La Stoa (www.cromelnordic.org): Donatius a La Stoa. Som lliures? Perquè La Stoa és un articulari de temática general? No als d'"Operación Triumfo". La màgica nit. Tenim 9 videojocs gratuïts! 60 usuaris i 766 visitants efectius! Visita'ns! putu trinxi, com t'avorreixes Com ja no hi ets gaitebé mai, alguna cosa he de fer!
Novetats a La Stoa (www.cromelnordic.org): Donatius a La Stoa. Som lliures? Perquè La Stoa és un articulari de temática general? No als d'"Operación Triumfo". La màgica nit. Tenim 9 videojocs gratuïts! 60 usuaris i 766 visitants efectius! Visita'ns! i aquest es moderador? Un moderador? A on? A on?
Novetats a La Stoa (www.cromelnordic.org): Donatius a La Stoa. Som lliures? Perquè La Stoa és un articulari de temática general? No als d'"Operación Triumfo". La màgica nit. Tenim 9 videojocs gratuïts! 60 usuaris i 766 visitants efectius! Visita'ns! pobret Crommy, mai li deia res ningú.
Novetats a La Stoa (www.cromelnordic.org): Donatius a La Stoa. Som lliures? Perquè La Stoa és un articulari de temática general? No als d'"Operación Triumfo". La màgica nit. Tenim 9 videojocs gratuïts! 60 usuaris i 766 visitants efectius! Visita'ns! En Crom el Nòrdic, un clàssic del xat que mai morirà.
Novetats a La Stoa (www.cromelnordic.org): Donatius a La Stoa. Som lliures? Perquè La Stoa és un articulari de temática general? No als d'"Operación Triumfo". La màgica nit. Tenim 9 videojocs gratuïts! 60 usuaris i 766 visitants efectius! Visita'ns! Mare de Deu de Sales! Ací hi ha gent que no sap que fer en la seua vida. però... visca el frikisme XDD Ara que m'estic moderant.
Novetats a La Stoa (www.cromelnordic.org): Donatius a La Stoa. Som lliures? Perquè La Stoa és un articulari de temática general? No als d'"Operación Triumfo". La màgica nit. Tenim 9 videojocs gratuïts! 60 usuaris i 766 visitants efectius! Visita'ns! Sempre m'he preguntat què carai hi diu a la foto de la seva firma. Jo em pregunto el mateix de la teva ¬¬ http://www.diswebline.net/agoneslu/agone.htm Que s'en sap del possible domini eclesiastic catala abans del militar castella al bisbat de Telde? Estas molt posat en el tema canari? Estic posat en el tema canari però no tenia constància d'això que em parles. Tot i això per saber més del tema em llegiré aquest llibre: Antonio Rumeu de Armas, El Obispado de Telde, Misioneros mallorquines y catalanes en el Atlántico, editat per l?Ajuntament de Telde, segona edició ampliada. Madrid, 1986 Passa't per histocat. Hi ha algun article al respecte.
Eiii gent!!! Ja he fet un nou drac ja que els anteriors no agradaven (wenu fot temps que el vaig fer) Que us sembla aquest??? enmig d la mar... la teva contestació anava enserio o et caxondejaves?, xq molt clar no m'ha quedat. Esta la mar de bé el drac, jo tal i com vaig dir en un altre fòrum quan s'editi me'l poso.
Eiii gent!!! Ja he fet un nou drac ja que els anteriors no agradaven (wenu fot temps que el vaig fer) Que us sembla aquest??? El dibuix xana molt, però t'hauria de dir que els gal·lesos ja tenen el drac com a emblema nacional (Y Ddraig Goch, El Drac Roig). Y Ddraig Goch
Eiii gent!!! Ja he fet un nou drac ja que els anteriors no agradaven (wenu fot temps que el vaig fer) Que us sembla aquest??? Perque no et dediques a fer adhesius amb estelades i et deixes de collonades, ja n'hi ha prou d'animals, si vols fer diners fes adhesius amb eslogans independentistes, segur que tindran mes exit. Pel que fa a el drac no m'agrtada gaire, no està a l'altura del de gal.les o del lleó de flandes, crec que auria de ser una mica mes medieval i no tan de dibuix gracios com el gat o el burro.
Eiii gent!!! Ja he fet un nou drac ja que els anteriors no agradaven (wenu fot temps que el vaig fer) Que us sembla aquest??? és molt macu, sergi, però... xq ara un drac?, q no n'hi ha prou amb els pikes gat-burru q ara s'ha d cerar més polèmica pel drac?, collons... si som pocs i malavinguts malament . ja saps què en penso, jo, de tot això. Ja em van "obligar" a fer-me una samarreta amb el gai i el burru i amb l'eslògan: "pel pluralisme!", no m'hi feu afegir un drac, ara, home!! doncs jo sóc ferm partidari del CAT però he de reconèixer que des que veig els teus burrets amb cara de corder de Norit m'estic enamorant de tu i acceptant tan bell animal
Eiii gent!!! Ja he fet un nou drac ja que els anteriors no agradaven (wenu fot temps que el vaig fer) Que us sembla aquest??? Ja t'ho vaig dir l'altre cop. El drac semblarà molt maco, però no de cap de les maneres és el que es pugui reconéixer com a un drac català . Els dracs catalans tenen personalitat i hi ha una sèrie de perfils en concret que són molt coneguts. Els més populars serien. El drac de Vilafranca del Penedès: El drac que apareix en alguns escuts de termes municipals i que també està inspirat en els dracs dels correfocs: I hi ha el de Gaudí que tot i ser moderníssim i no tenir tradició en el que són els nostres dracs tothom reconeix de seguida: Doncs....possa-li una samarreta i una gorra amb l'estelada o algo aixi. jejejejje :D
Eiii gent!!! Ja he fet un nou drac ja que els anteriors no agradaven (wenu fot temps que el vaig fer) Que us sembla aquest??? Esta be.. pero crec que no tindria que anar a 4 potes. Es la amteixa posicio que toro, gat i burru. crec que tindria que portar les dues pates del devant aixecades, i com mig aixecant el vol... nose... la postura que te no em fa el pes. salut!
Eiii gent!!! Ja he fet un nou drac ja que els anteriors no agradaven (wenu fot temps que el vaig fer) Que us sembla aquest??? enmig d la mar... la teva contestació anava enserio o et caxondejaves?, xq molt clar no m'ha quedat.
Eis gent! Obro aquest post xq mira, jo i la meva parella volem anar de vacances a la costa brava i estem mirant hotels i campings amb bungalows, però clar que millor que la gent ens aconselli hotels d'aquesta maravellosa costa. A poder ser que sigui rotllo familiar i baratet! Si podeu dir el telèfon o web millor que millor! Merci gent dels Països Catalans! Això de meravellosa potser fa 50 anys. Potser em passo, però hi vaig anar fa poc i la realitat és que és una gran urbanització per a estrangers i gent de "can fanga". No sé com es pot arribar a espatllar tant la costa, deprés diuen de les Illes i Benidorm. Em sembla que només hi queda una platja sense urbanitzar, però de fet hi he vist una casa com a mínim. La gent de can fanga¿¿ Gràcies als fangosos molts de vosaltres teniu feina, turisme i diners. Gràcies als fangosos podeu treballar al camp, perquè nosaltres us comprem gran part de la vostra producció. I gràcies als fangosos esteu ben comunicats, perquè si no viuriau com la Heidy a perejil. No t'ho prenguis malament, és un sobrenom simpàtic. El que m'hauria de prendre malament és la resposta, però no ho faig! No t'ho prenguis malament...és una visió de la realitat. Barcelona depén de la producció agrícola i ramadera d'altres pobles. Igual que també depén del Ter i d'altres.
Eis gent! Obro aquest post xq mira, jo i la meva parella volem anar de vacances a la costa brava i estem mirant hotels i campings amb bungalows, però clar que millor que la gent ens aconselli hotels d'aquesta maravellosa costa. A poder ser que sigui rotllo familiar i baratet! Si podeu dir el telèfon o web millor que millor! Merci gent dels Països Catalans! Els bungalows a la costa brava costen entre 80 i 120 euros per dia. Hi caben 5 persones, 6, 7 o 10. Depén. Hotels no en trobaràs cap de disponible. És força difícil. Proba al Hostal Alberana de Verges...està a 12 km de l'Estartit i l'Escala. Per altra banda, si proves a la costa del Maresme cap a santa susanna, malgrat de mar i etc, trobaràs excelents platges, i hotels de 3 estrelles a 25-30 euros per dia i persona a 100 metres de la costa. Al menys aquí no hauràs de soportar els quatre amargats que et diuen de can fanga i es caguen en tu per anar a les seves platges. És que es pensen que tot allò és seu. Salut.
Eis gent! Obro aquest post xq mira, jo i la meva parella volem anar de vacances a la costa brava i estem mirant hotels i campings amb bungalows, però clar que millor que la gent ens aconselli hotels d'aquesta maravellosa costa. A poder ser que sigui rotllo familiar i baratet! Si podeu dir el telèfon o web millor que millor! Merci gent dels Països Catalans! Si vols venir a la ciutat de les tres "esses", Sorra, Sexe i Sangria, pots venir a Calella! No és que sigui a la Costa Brava, però a tota la propaganda pels guiris posa que si que ho és. Podràs trobar tota mena de souvenirs "tipical spanish", discoteques amb múscia per guiris, bars pels guiris (on no hi ha ni propaganda en català ni castellà), festes només per a guiris i la platja a reventar d'alemans i holandesos torrats com gambes i amb samarretes de discoteques d'aquelles que posa "Calella-Spain". T'espero a Calella!
Hola companys!! Estic buscant urgentment alguna botiga de material independentista(penjolls, samarretes, estelades) que estigui a Barcelona ciutat. Envieu-me la resposta el meu email o bé respongueu, moltes gràcies!! 1917-carrer pintor furtuny baixant les rambles a la dreta Tenda del Jovent Independentista, Carrer Regomir 4, segueixes el carrer Ciutat (Al costat de l'ajuntament) i aquest carrer va a parar a Regomir. També tens la 1917 com ja t'ha dit el company. I també si vols et pots passar pels Casals Populars i preguntar, em penso que allà també tenen material
Hola companys!! Estic buscant urgentment alguna botiga de material independentista(penjolls, samarretes, estelades) que estigui a Barcelona ciutat. Envieu-me la resposta el meu email o bé respongueu, moltes gràcies!! Tenda a Free Catalonia Tenda a SMS Català
Hola companys!! Estic buscant urgentment alguna botiga de material independentista(penjolls, samarretes, estelades) que estigui a Barcelona ciutat. Envieu-me la resposta el meu email o bé respongueu, moltes gràcies!! Pots passar-te també pel Mai Morirem, al barri de Gràcia. Està al carrer Torrent de l'Olla, no sé quin número. I de pas aprofita per anar a les festes de Gràcia, les millors festes del món!!
Hola companys!! Estic buscant urgentment alguna botiga de material independentista(penjolls, samarretes, estelades) que estigui a Barcelona ciutat. Envieu-me la resposta el meu email o bé respongueu, moltes gràcies!! Online: www.independentisme.org http://www.gazteabertzaleak.org -Web de les joventuts d'Eusko Alkartasuna on hi ha un apartat de material independentista SAlut i força al canut! a internet també hi ha http://www.cadiroig.com/
Algú em podria facilitar el código penal español?? gràcies! o ja posat l'apartat on parla de ULTRAGE A LA BANDERA? salut! Hola, Aquí el tens: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.html L'article que busques és el 543. Concrtament es diu "De los ultrajes a España" i no parla explícitament de la bandera, sinó de "símbolos" Salut.
Algú podria dirme on puc comprar una dolçaina, i on podria ensenyarme a tocarla? Soc d'un poble que es al costat d'Algemesí, on hi ha tradició castellera com dolçainera (Algemesí es el bresol de la muixeranga). A veure si algú em pot ajudar, gracies!! 1936 - 1939 Cnt PV T'enrecordes? Sí, a Aliaga a València, pots anar a algun Casal Jaume I de València i demanar pel professor de dolçaina i demanar a algú d'ells. A les tendes de música del carrer la Pau de València també en tenen, al comprar-la compra-la de les de boca més xicoteta, les q tenen la boca més gran costa més de bufar-les i afinar. LEs canyes et recomane les de Xavier Ahuir, que són boníssimes. També pots provar de parlar amb els muixaranguers d'Algemesí perquè et diguen els tipus de fusta i tal que hi ha per no anar a comprar a cegues. POts aprendre a tocar en un Casal Jaume I o en altres locals del rotllo, que segur q a Algemesí hi ha algun.