Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Carles ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Carles) October 28, 2021
La meva opinió:- Si es volen resultats diferents, cal fer coses diferents, cal innovar.Com fer saltar el taulell processista? - Doncs comencant a enterrar el unsolpoblisme.Com acabar amb el unsolpoblisme?- Aixo només es pot comencar a fer a petita escala, primer a nivell individual i després amb petits grups.Que podria encendre la xispa que comences a canviar la mentalitat d'un gruix considerable de catalans?- Jo crec que només que una vintena de pares i mares d'alumnes catalans en un poble s'agrupés per tractar de crear l'embrió d'una cooperativa escolar catalanista, aixo podria crear un pol d'atracció a nivell local.* Vichy només podra comencar a ser tombat desde els municipis, amb teixit associatiu municipal i independent de la casta de partits.** S'ha de comencar a aillar socialment a la militancia de la CUP, Convergencia i Esquerra, no sel's ha de deixar entrar en cap nova associació nacional catalana que es crei a partir d'ara.
xispa > espurna
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Maria Del Carme ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Maria Del Carme) October 28, 2021
Hòstia puta, quin mal de panxa de tant riure. Feia temps que un vídeo no em feia riure tant. Brutal.
1:04 a 1:09
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Juan Francisco ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Juan Francisco) October 28, 2021
El més vergonyós no és que no es pugui comptar amb els polítics, sinó que tampoc no es pugui comptar amb la població... La noia té més raó que una santa, però és clar, era massa jove per conèixer el nivell d'hipocresia i de cinisme del catalanet mitjà.Als que tenim ja una edat no ens ha sorprès gens (de fet, a mi em va sorprendre el contrari: que tiressin pel dret l'octubre del 2017).
Totalment d'acord. El catalanet mitjà li falta orgull i bel·ligerància, però suposo que tants anys de repressió han fet efecte i la por s'ha fet habitual, disfressada de prudència i seny. No és res de nou, desde que tinc consciència que el poble català ha tingut marcat aquest tarannà submís interioritzat. No podríem pretendre que tants segles de domini i repressió no hagin afectat als catalans..
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Jaime ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Jaime) October 28, 2021
Hòstia puta, quin mal de panxa de tant riure. Feia temps que un vídeo no em feia riure tant. Brutal.
PREGUNTA DIRIGIDA A TOTS ELS ERQUIS DEL FÒRUM: creieu que el frikiusuari calmet és realment d'ER o és un troll que en realitat intenta fer quedar encara més malament el vostre partit? Jo crec que és la segona, i a més a més a fe de Déu que ho aconsegueix.
Jo des de que va posar-se la foto del Petit Friki he començat a tenir el dubte. Costa de creure que algú es posi la foto del Petit Friki si no és per fer riure.
Potser és la seva foto.
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Robert ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Robert) October 28, 2021
Moltissimes gràcies a tothom que ens ha fet confiança!No fallarem, hem vingut a lluitar#EleccionsAR Andreu— Jbalas99 Andreu) October 31, 2021
I això de posar una casella amb el sexe del candidat realment calia? És que no ho podem deduir pels noms? O han pensat que al sexualitzar les votacions, tothom votaria a favor de les dones per no ser titllat de masclista?
Rafael escrigué: I això de posar una casella amb el sexe del candidat realment calia? És que no ho podem deduir pels noms? O han pensat que al sexualitzar les votacions, tothom votaria a favor de les dones per no ser titllat de masclista? Benvingut al 2021, kumpain.
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Robert ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Robert) October 28, 2021
No és pas gironina, és de Besalú, i no comparteixis la versió maquillada pels espanyolistes
Passa'm la versió original i la poso.Per cert, si les noies de Besalú diuen "joder", "estic rallada" i "estem fins la polla", és que la llengua catalana està més fumuda del que em pensava.
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Maria Dolors ...això no és cap joc . " Sumeu-vos " Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Maria Dolors) October 28, 2021
Fet... Mare meva, com costa d'inserir un tuit en aquest fòrum atrotinat de l'any de la picor.
Treu això de que és gironina, que no ho és pas.
Ja t'estàs passant de llest... Demana-li a l'Hermes que et faci moderador si vols controlar tant el que escrivim els demés.
Què t'empatolles? Simplement t'explico que no és gironina, que és de Besalú, si ara ja ho saps no sé perquè no edites el fil.
Si la noia fos de Tàrrega o de Balaguer et semblaria bé que digués que és lleidatana.Doncs has d'entendre que pels qui no som de les comarques gironines, ens sembla bé que algú de Besalú sigui considerat gironí.És que ni basant-te en el mapa de vegueries s'escapa del gentilici "gironina".Si encara fos de Ripoll, podries apel·lar a la vegueria de l'Alt Ter que alguns proposen. Sent de Besalú, no.
Sí, és clar, i algú de tona és barceloní; de fet per molts estrangers els catalans no existim, existeixen els barcelonins. Aquest és el nivell fins i tot en aquest fòrum.
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Edgar ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Edgar) October 28, 2021
No és pas gironina, és de Besalú, i no comparteixis la versió maquillada pels espanyolistes
Passa'm la versió original i la poso.Per cert, si les noies de Besalú diuen "joder", "estic rallada" i "estem fins la polla", és que la llengua catalana està més fumuda del que em pensava.
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Trinidad ...això no és cap joc . " Sumeu-vos " Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Trinidad) October 28, 2021
Fet... Mare meva, com costa d'inserir un tuit en aquest fòrum atrotinat de l'any de la picor.
Treu això de que és gironina, que no ho és pas.
Ja t'estàs passant de llest... Demana-li a l'Hermes que et faci moderador si vols controlar tant el que escrivim els demés.
Però és que la Júlia mai no ha dit que sigui gironina. O diu que és de Besalú o que és garrotxina. Pocs garrotxins, per no dir cap, t'ho dirà.
*na
T'ho agraeixo però és igual de correcte dir-li la Júlia que dir-li na Júlia.https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=article+noms+persona&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9825&idHit=9825&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=l%27article+personal+(en%252C+na+i+el%252C+la)+%252F+l%27article+davant+de+noms+de+persona+%252F+apostrofaci%25F3+de+l%27article+personal&tematica=&tipusCerca=cerca.normes
ja, es que a mi m'agrada més na.
Jo també l'empro, però no sempre.
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Neus ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Neus) October 28, 2021
Que corri per les xarxes espanyolistes se me'n ben refot, que al cap i a la fi l'enemic sempre s'agafa a un ferro roent.Conec la Balas. I conec son pare. D'ell n'ha heretat un esperit indòmit de lluita, i gasta una vehemència inusual. És pur foc. Com diu en Pavel més amunt, ha descobert que les avantguardes sempre són un grapat de gent valenta i no se'n sap avenir que no s'hi aplegui tothom. I la seva sorpresa i la seva mala llet encara es fan més grans després d'haver vist què vàrem ser capaços de fer. Si me la trobo un dia li diré que ella és la brasa, com crec que sóc jo, i que les brases revifen tot sovint. Pot ser que m'engegui a pastar fang, però com que sé com és no m'hi emprenyaré pas.
Tinc coneixement d'aquesta xica des de que va aparèixer això d'ARA. Jo trobe que el "problema" de la seua vehemència és que és molt sentimental, això la fa molt humana sí, però deuria ser una mica més racional. Una part supose que és per la joventut i una altra pel caràcter que intuïsc que deu tenir, pel que dius. Espere que no t'envie a pastar fang.
Sí, és tremendament sentimental. No crec que m'engegui
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Ariadna ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Ariadna) October 28, 2021
Hòstia puta, quin mal de panxa de tant riure. Feia temps que un vídeo no em feia riure tant. Brutal.
Els trols erquis sou una broma de mal gust.
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Bruna ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Bruna) October 28, 2021
No és pas gironina, és de Besalú, i no comparteixis la versió maquillada pels espanyolistes
Passa'm la versió original i la poso.Per cert, si les noies de Besalú diuen "joder", "estic rallada" i "estem fins la polla", és que la llengua catalana està més fumuda del que em pensava.
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Edgar ...això no és cap joc . " Sumeu-vos " Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Edgar) October 28, 2021
Fet... Mare meva, com costa d'inserir un tuit en aquest fòrum atrotinat de l'any de la picor.
Treu això de que és gironina, que no ho és pas.
Ja t'estàs passant de llest... Demana-li a l'Hermes que et faci moderador si vols controlar tant el que escrivim els demés.
Què t'empatolles? Simplement t'explico que no és gironina, que és de Besalú, si ara ja ho saps no sé perquè no edites el fil.
Si la noia fos de Tàrrega o de Balaguer et semblaria bé que digués que és lleidatana.Doncs has d'entendre que pels qui no som de les comarques gironines, ens sembla bé que algú de Besalú sigui considerat gironí.És que ni basant-te en el mapa de vegueries s'escapa del gentilici "gironina".Si encara fos de Ripoll, podries apel·lar a la vegueria de l'Alt Ter que alguns proposen. Sent de Besalú, no.
No costa res dir que és garrotxina. Les comarques són una divisió amb molt més criteri i sentit que les vegueries.
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Youssef ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Youssef) October 28, 2021
No és pas gironina, és de Besalú, i no comparteixis la versió maquillada pels espanyolistes
Passa'm la versió original i la poso.Per cert, si les noies de Besalú diuen "joder", "estic rallada" i "estem fins la polla", és que la llengua catalana està més fumuda del que em pensava.
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Elisenda ...això no és cap joc . " Sumeu-vos " Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Elisenda) October 28, 2021
Fet... Mare meva, com costa d'inserir un tuit en aquest fòrum atrotinat de l'any de la picor.
Treu això de que és gironina, que no ho és pas.
Ja t'estàs passant de llest... Demana-li a l'Hermes que et faci moderador si vols controlar tant el que escrivim els demés.
Què t'empatolles? Simplement t'explico que no és gironina, que és de Besalú, si ara ja ho saps no sé perquè no edites el fil.
Si la noia fos de Tàrrega o de Balaguer et semblaria bé que digués que és lleidatana.Doncs has d'entendre que pels qui no som de les comarques gironines, ens sembla bé que algú de Besalú sigui considerat gironí.És que ni basant-te en el mapa de vegueries s'escapa del gentilici "gironina".Si encara fos de Ripoll, podries apel·lar a la vegueria de l'Alt Ter que alguns proposen. Sent de Besalú, no.
Des de l'Empordà ara i sempre: PUTA GIRONA
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Enrique ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Enrique) October 28, 2021
Hòstia puta, quin mal de panxa de tant riure. Feia temps que un vídeo no em feia riure tant. Brutal.
Sou el cancer mes gran que te aquest pais
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Unai ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Unai) October 28, 2021
El més vergonyós no és que no es pugui comptar amb els polítics, sinó que tampoc no es pugui comptar amb la població... La noia té més raó que una santa, però és clar, era massa jove per conèixer el nivell d'hipocresia i de cinisme del catalanet mitjà.Als que tenim ja una edat no ens ha sorprès gens (de fet, a mi em va sorprendre el contrari: que tiressin pel dret l'octubre del 2017).
Cal lideratge, honest i decidit. El poble hi som, però hi som per a fer la feina, no per a fer el pallasso ni per a immolar-nos en honor a les paguetes dels trepes militants dels partits.
Hi som com quan s'havia de tirar per la indy el 10 octubre? O el 27? En el fons érem quatre gats a l'Arc de triomf.. A qualsevol concert de la Mercè hi ha més gent..Els catalans només s'han mobilitzat pels 11S, i pel referèndum (1 octubre) i en contra de la repressió per votar (3 octubre). Però no realment per fer efectiu el mandat democratic i la independència. I això també és culpa de la gent, la gent no hi era (per por o perquè creuen que no som Prous o el que sigui). Per això s'entén que guanyin els partits processistes, i al capdavant qui més s'ha subordinat i submes (ERC).
Bastir un estat no és pas una bullanga: requereix lideratge. I quan la gent veu que no n'hi ha, la mobilització se'n ressent. Vet aquí la diferència entre l'1 d'octubre i el 27 del mateix més.
Hi estic d'acord en que cal lideratge, i si aquests fallen, perden credibilitat i s'escampa el pessimisme. Tot i així, crec que la covardia era compartida entre els líders i bona part dels catalans (que a la mínima molts claudiquen davant dels espanyols.., tanmateix com els seus líders..)Vet aquí perquè líders o partits molt més directes com en Santiago Espot o el fnc o primàries (molt més directes) no acaben de guanyar davant d'aquest engany tant descarat dels partits tradicionals.
una mica de respecte! tots els que vam votar l'1-O, i mes encara els que vam fer nit el dia abans, estàvem disposats a assumir qualsevol cosa que passés, però a mans de l'enemic i no en va, no a mans dels "nostres" i per a res... no crec que sigui tan difícil d'entendre...
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Carme ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Carme) October 28, 2021
El més vergonyós no és que no es pugui comptar amb els polítics, sinó que tampoc no es pugui comptar amb la població... La noia té més raó que una santa, però és clar, era massa jove per conèixer el nivell d'hipocresia i de cinisme del catalanet mitjà.Als que tenim ja una edat no ens ha sorprès gens (de fet, a mi em va sorprendre el contrari: que tiressin pel dret l'octubre del 2017).
Cal lideratge, honest i decidit. El poble hi som, però hi som per a fer la feina, no per a fer el pallasso ni per a immolar-nos en honor a les paguetes dels trepes militants dels partits.
Hi som com quan s'havia de tirar per la indy el 10 octubre? O el 27? En el fons érem quatre gats a l'Arc de triomf.. A qualsevol concert de la Mercè hi ha més gent..Els catalans només s'han mobilitzat pels 11S, i pel referèndum (1 octubre) i en contra de la repressió per votar (3 octubre). Però no realment per fer efectiu el mandat democratic i la independència. I això també és culpa de la gent, la gent no hi era (per por o perquè creuen que no som Prous o el que sigui). Per això s'entén que guanyin els partits processistes, i al capdavant qui més s'ha subordinat i submes (ERC).
Bastir un estat no és pas una bullanga: requereix lideratge. I quan la gent veu que no n'hi ha, la mobilització se'n ressent. Vet aquí la diferència entre l'1 d'octubre i el 27 del mateix més.
Hi estic d'acord en que cal lideratge, i si aquests fallen, perden credibilitat i s'escampa el pessimisme. Tot i així, crec que la covardia era compartida entre els líders i bona part dels catalans (que a la mínima molts claudiquen davant dels espanyols.., tanmateix com els seus líders..)Vet aquí perquè líders o partits molt més directes com en Santiago Espot o el fnc o primàries (molt més directes) no acaben de guanyar davant d'aquest engany tant descarat dels partits tradicionals.
L'1 d'octubre ho desmenteix.
L1 d'octubre no era per fer la independència, era per votar en un referèndum. Conec gent unionista que hi estava d'acord i la cafrada escanyola de pegar a la gent no va agradar a la majoria de la societat. Ara bé, aplicar la indy els contraris no hi estaven gens d'acord, i dels favorables molts tampoc degut a la por i al sentiment de no ser Prous i no controlar. Molts catalans. Una cosa és votar i l'altre és declarar la indy i fer un control territorial total, és a dir anar de debò a per totes. Ni és el mateix ni molts catalans hi estaven a la part important (dui i control territorial).
la cafrafa escanyola va ser del grat de la majoria d'unionistes, especialement allà a la meseta.
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Carme ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Carme) October 28, 2021
Segur que més d'un que ha votat negatiu comentaris "erquis" que estan ocults ara no ho faria...Els que volgueu votar-me a les #EleccionsAR recordeu que haureu de buscar per Júlia Balés, no va ser possible canviarho a Balas.Gracies a tothom per la confiança, intentaré no decebre a ningú i ser conseqüent, a l hora que transparentA veure què ens trobem i fins on podem fer— Jbalas99 Consuelo) October 28, 2021
Vols dir que el vídeo era d'electoralisme? Hm..hm...En tot cas aquesta noia és ben parida, aquestes darreres festes del Tura d'Olot la vaig trobar de nit allà l'ateneu popular mala petja, un dj hi punxava música, el local era força ple de gom a gom i ella tota sola es va posar a entonar ben fort 'i puutaa espaaanya! Lolorolololololo! I puuutaaa espanya!' ningú no li va seguir la veta i va continuar cantant ella tota sola, jo tampoc no m'hi vaig afegir perquè era amb la meva dona.
No anava per ací, sembla bona paia encara que el "sentimentalisme" supose que per ser molt jove li guanya i trobe que li falta bagatge polític.Va en el sentit que en el moment que alguns vegen que es presenta al Consell per la República aplaudirien amb les orelles els comentaris dels erquis, perquè el seu esquema mental dreta-esquerra (que comparteixen) "es posaria en perill" i saltaria pels aires. Que t'he de contar a tu...
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Lara ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Lara) October 28, 2021
No és pas gironina, és de Besalú, i no comparteixis la versió maquillada pels espanyolistes
Passa'm la versió original i la poso.Per cert, si les noies de Besalú diuen "joder", "estic rallada" i "estem fins la polla", és que la llengua catalana està més fumuda del que em pensava.
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Aya ...això no és cap joc . " Sumeu-vos " Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Aya) October 28, 2021
Fet... Mare meva, com costa d'inserir un tuit en aquest fòrum atrotinat de l'any de la picor.
Treu això de que és gironina, que no ho és pas.
Ja t'estàs passant de llest... Demana-li a l'Hermes que et faci moderador si vols controlar tant el que escrivim els demés.
Què t'empatolles? Simplement t'explico que no és gironina, que és de Besalú, si ara ja ho saps no sé perquè no edites el fil.
Si la noia fos de Tàrrega o de Balaguer et semblaria bé que digués que és lleidatana.Doncs has d'entendre que pels qui no som de les comarques gironines, ens sembla bé que algú de Besalú sigui considerat gironí.És que ni basant-te en el mapa de vegueries s'escapa del gentilici "gironina".Si encara fos de Ripoll, podries apel·lar a la vegueria de l'Alt Ter que alguns proposen. Sent de Besalú, no.
Tàrrega o Balaguer no sé, però si algú diguera que Dénia o Cocentaina són alacantines
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Sara ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Sara) October 28, 2021
No és pas gironina, és de Besalú, i no comparteixis la versió maquillada pels espanyolistes
Passa'm la versió original i la poso.Per cert, si les noies de Besalú diuen "joder", "estic rallada" i "estem fins la polla", és que la llengua catalana està més fumuda del que em pensava.
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Maria Dolores ...això no és cap joc . " Sumeu-vos " Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Maria Dolores) October 28, 2021
Fet... Mare meva, com costa d'inserir un tuit en aquest fòrum atrotinat de l'any de la picor.
Treu això de que és gironina, que no ho és pas.
Ja t'estàs passant de llest... Demana-li a l'Hermes que et faci moderador si vols controlar tant el que escrivim els demés.
Però és que la Júlia mai no ha dit que sigui gironina. O diu que és de Besalú o que és garrotxina. Pocs garrotxins, per no dir cap, t'ho dirà.
És clar que no ho ha dit, perquè no ho és pas, però per alguns xaves tothom que sigui de comarques de la província de Girona és gironí.I ja sé que tu ets de Barcelona, però he dit 'alguns'
Home, jo sóc barceloní de naixement i m'estimo Barcelona, però ja em considero un garrotxí més i, com és natural, si algú em pregunta on visc, ara com ara sempre diré que a la Garrotxa. Mai no se m'acudiria de dir que sóc gironí.
|
ATENCIO ‼️ Que estem fent Atents a la nostra companya Gonzalo ...això no és cap joc . " Sumeu-vos Amb vídeo Httg : #QestemFent pic.twitter.com/1YPR512el0— A.R.A Assemblea de Represaliades i Activistes Gonzalo) October 28, 2021
Que corri per les xarxes espanyolistes se me'n ben refot, que al cap i a la fi l'enemic sempre s'agafa a un ferro roent.Conec la Balas. I conec son pare. D'ell n'ha heretat un esperit indòmit de lluita, i gasta una vehemència inusual. És pur foc. Com diu en Pavel més amunt, ha descobert que les avantguardes sempre són un grapat de gent valenta i no se'n sap avenir que no s'hi aplegui tothom. I la seva sorpresa i la seva mala llet encara es fan més grans després d'haver vist què vàrem ser capaços de fer. Si me la trobo un dia li diré que ella és la brasa, com crec que sóc jo, i que les brases revifen tot sovint. Pot ser que m'engegui a pastar fang, però com que sé com és no m'hi emprenyaré pas.
Ets justament la merda que ella critica.
Home, ja has tornat? I com sempre insultant. Ets tan tendre...No sé d'on et penses que la conec. No és de cap bar, d'això en pots estar segur. D'allò que sí que pots estar-ne és que la Balas t'escupiria a la cara. A tu i a la teva ideologia.
Ho dubto. Jo, a la seva edat, era clavat a ella. Fins que em vaig cremar i fotre el camp del país.Li desitjo sort. Jo ja vaig aguantar prou al cinturó roig.
No se't troba a faltar.
|
Rebo un mail d’Acantilado… Abans els rebia de Quaderns Crema. El llibre de què fan propaganda és de QC. QC convertida en una ‘col·lecció’ d’Acantilado. En això han acabat els diners que la senyora Plana va dar a son fill i la feina d’aquest durant anys.— shosha Vanesa) October 30, 2021
Quaderns Crema en mans d'una altra editorial que no té ni la web en català? El títol del fil, molt fi
|
Acabo de llegir un article de la genial Patrícia Gabanxo (vam perdre a una gran intel·lectual catalana d'origen forà).El comparteixo per a que pogueu opinar sobre el text, que diu realitats i ens afecta en la realitat actual i futura del país, tant en la concepció nacional o no d'aquest com en la llengua que guanyarà la batalla a Catalunya. Immigració i llengua: de què parlem quan parlem d’integrar?En els últims anys s’han incorporat al cens català més d’un milió i mig de persones, i el flux, tot i que alentit per la crisi, no s’ha aturat. No és pas que aquest fenomen es produeixi en el millor moment. Ens pot semblar que les eines per a un eficaç integració són a les nostres mans (escola, treball, polítiques socials…), però ens falta un marc conceptual clar que endreci els esforços, començant pel significat de la paraula integració. De què parlem quan parlem d’integració? Què volem dir quan diem que un immigrant està integrat? Parlem d’integrar nosaltres o integrar-s’hi l’immigrant? Aquest debat, en un dels típics gestos catalans d’amagar l’ou, no s’ha produït. Algú té por de posar el llistó massa amunt?El context en el qual els immigrants –molts d’ells llatins, que és tant com dir que arriben amb una identitat lingüística definida– entren a Catalunya és, com a mínim, confús. Catalunya mai no ha ofert paràmetres clars d’integració. Mai no ha dit als immigrants, amb una sola veu, què se n’espera. I això, perquè Catalunya està sotmesa a la pressió, subtil o descarada, que exerceix la voluntat homogeneïtzadora de l’Estat: Espanya s’està construint, des de fa 30 anys, amb una inusitada potència i una escassa tolerància envers la diferència. Es tracta de minimitzar, de regionalitzar, tot allò que no quadra amb l’Espanya centralista, homogènia, castellana, classista, barroera: l’Espanya de sempre.En aquest marc, hi entra amb força el concepte de multiculturalitat. Les societats occidentals del segle XXI són, en efecte, multiculturals, però això no treu que sempre hi ha una cultura que fa de paraigua, que les relliga totes, que estableix quina és la llengua pont entre totes les llengües. La societat catalana no ha decidit si vol que el català sigui un “formatget” més de la multiculturalitat, o si vol que sigui el paraigua. De moment, aquesta funció unificadora la fa el castellà, excepte en poblacions petites on, diem, la integració és més fàcil. Ah, ¿així doncs integració vol dir també llengua catalana? I per què no hi treballem amb més intensitat allà on la integració no ho és, d’automàtica? La seducció com a problemaCatalunya, acomplexada, sempre tendeix a integrar a través de la seducció. Es dóna llengua i alguna cosa més. Si és un curs de català, s’hi afegeix una classe de cuina; i millor encara, es teixeixen les parelles lingüístiques. Tot això és artesania, quan de fet estem davant un flux migratori de proporcions industrials. Amb això, i l’escola, no hi som a temps, perquè mentrestant els immigrants, amb consciència o sense, funcionen com a agents de l’espanyolització. Quin és el problema primer? Que els catalans, amb aquella actitud d’ai, pobrets! creuen, o els han fet creure, que el català és una nosa afegida en la difícil cursa per la integració dels immigrants i, amables com són, els l’estalvien. El segon problema és l’agressivitat constant de la comunitat espanyola envers qualsevol possible avenç del català. Per això es parla d’”imposar” el català, quan de fet allò que l’ambient imposa és precisament el castellà (per no esmentar l’article 3 de la Constitució).Ara bé, hi ha alguna cosa que el català ofereixi com a plus a un immigrant? Sí: oportunitats. Hem d’interioritzar un detall: els itineraris socials d’un catalanoparlant no són els mateixos que els d’un castellanoparlant; és més, són millors. El castellà té uns determinats nínxols socials, que estan o molt amunt o més aviat avall en l’escala. Dalt de tot els immigrants trigaran a arribar-hi, per tant, el castellà els tanca en el seu nivell social baix. Els posa una barrera. Els consagra com a immigrants i per tant com a proletaris (llocs de treball no qualificats, capacitat reproductiva, barris marginals, comunitats tancades). El castellà és, doncs, una eina d’explotació. Parlar en castellà amb la immigració és contribuir a la seva explotació social, i a la seva no-integració fluïda amb la societat. El testimoni d’immigrants de tot arreu confirma que, en el moment que comencen a parlar en català, el seu món s’eixampla. I és fàcil constatar que són precisament els immigrants que saben català els qui menys són presoners de la seva comunitat d’origen, els més des-guetificats (que no vol dir perdre les arrels). La pregunta és: saben català perquè són els qui han tingut empenta per sortir del gueto i per això tenen feines millors? O bé el català els ha fet sortir del gueto? Ou o gallina? En tot cas, l’efecte és constatable. Hegemonia en disputaSi algú, i algú vol dir el govern, expliqués això ben explicat tant a immigrants com a autòctons, l’actitud dels uns i dels altres canviaria. Però ni s’ha fet (amb trenta anys de coll!) una campanya perquè els catalanoparlants abandonin el costum de cedir davant el castellà, ni s’ha parlat de l’efecte guetificador del castellà en la immigració (que reprodueix, per cert, el que ha passat amb la immigració anterior: mireu de què treballa el nét castellanoparlant d’un immigrant andalús i de què fa el nét catalanoparlant). Per què no s’ha esmerçat aquest esforç? Perquè Catalunya (és a dir, la societat catalana, és a dir la comunitat catalana que forma part de la societat catalana) no té clar que s’està jugant una batalla incruenta per l’hegemonia cultural. Cultural vol dir també lingüística i política. En unes altres paraules, el que s’està dirimint és quin paper tindrà la comunitat catalana en el futur de Catalunya –que és tant com dir en l’existència futura de Catalunya. Els immigrants, ja ho hem dit, són una força de xoc en aquesta batalla: castellanitzen. I això, a segons qui, l’interessa força.Què hi podem fer? Primer de tot, prendre’n consciència. Parlar català amb els immigrants és positiu per a l’immigrant i per a Catalunya (sense necessitat de crear conflictes i respectant sempre la llengua de les relacions personals, que pertanyen a l’àmbit privat). En segon lloc, pressionar perquè els Pactes Nacionals i similars incloguin la catalanització dels immigrants, i perquè aquest gest s’incorpori al programa dels partits polítics dits “nacionalistes”, que són aquells que en principi no treballen per al nacionalisme espanyol (tot i que això seria sovint discutible). Finalment, cal pressionar també perquè s’estableixi l’obligatorietat del català en el marc laboral, en especial en aquelles professions i oficis que es fan de cara al públic, de manera que els drets lingüístics dels catalanoparlants estiguin preservats. Això també donaria més fluïdesa a la relació entre comunitats culturals, perquè sovint l’immigrant és percebut com un agent de la dissolució de Catalunya i això crea recels.Tinguem-ho clar: integrar vol dir compartir amb els nouvinguts un projecte col•lectiu, construir conjuntament, cohabitar en un espai social, i tot això requereix una llengua comuna. Pot ser-ho el castellà o el català. Però en tot cas, una i altra llengua ens duen a projectes oposats, antagònics i incompatibles.Patrícia GabanchoPeriodista
Quanta raó.
|
Acabo de llegir un article de la genial Patrícia Gabanxo (vam perdre a una gran intel·lectual catalana d'origen forà).El comparteixo per a que pogueu opinar sobre el text, que diu realitats i ens afecta en la realitat actual i futura del país, tant en la concepció nacional o no d'aquest com en la llengua que guanyarà la batalla a Catalunya. Immigració i llengua: de què parlem quan parlem d’integrar?En els últims anys s’han incorporat al cens català més d’un milió i mig de persones, i el flux, tot i que alentit per la crisi, no s’ha aturat. No és pas que aquest fenomen es produeixi en el millor moment. Ens pot semblar que les eines per a un eficaç integració són a les nostres mans (escola, treball, polítiques socials…), però ens falta un marc conceptual clar que endreci els esforços, començant pel significat de la paraula integració. De què parlem quan parlem d’integració? Què volem dir quan diem que un immigrant està integrat? Parlem d’integrar nosaltres o integrar-s’hi l’immigrant? Aquest debat, en un dels típics gestos catalans d’amagar l’ou, no s’ha produït. Algú té por de posar el llistó massa amunt?El context en el qual els immigrants –molts d’ells llatins, que és tant com dir que arriben amb una identitat lingüística definida– entren a Catalunya és, com a mínim, confús. Catalunya mai no ha ofert paràmetres clars d’integració. Mai no ha dit als immigrants, amb una sola veu, què se n’espera. I això, perquè Catalunya està sotmesa a la pressió, subtil o descarada, que exerceix la voluntat homogeneïtzadora de l’Estat: Espanya s’està construint, des de fa 30 anys, amb una inusitada potència i una escassa tolerància envers la diferència. Es tracta de minimitzar, de regionalitzar, tot allò que no quadra amb l’Espanya centralista, homogènia, castellana, classista, barroera: l’Espanya de sempre.En aquest marc, hi entra amb força el concepte de multiculturalitat. Les societats occidentals del segle XXI són, en efecte, multiculturals, però això no treu que sempre hi ha una cultura que fa de paraigua, que les relliga totes, que estableix quina és la llengua pont entre totes les llengües. La societat catalana no ha decidit si vol que el català sigui un “formatget” més de la multiculturalitat, o si vol que sigui el paraigua. De moment, aquesta funció unificadora la fa el castellà, excepte en poblacions petites on, diem, la integració és més fàcil. Ah, ¿així doncs integració vol dir també llengua catalana? I per què no hi treballem amb més intensitat allà on la integració no ho és, d’automàtica? La seducció com a problemaCatalunya, acomplexada, sempre tendeix a integrar a través de la seducció. Es dóna llengua i alguna cosa més. Si és un curs de català, s’hi afegeix una classe de cuina; i millor encara, es teixeixen les parelles lingüístiques. Tot això és artesania, quan de fet estem davant un flux migratori de proporcions industrials. Amb això, i l’escola, no hi som a temps, perquè mentrestant els immigrants, amb consciència o sense, funcionen com a agents de l’espanyolització. Quin és el problema primer? Que els catalans, amb aquella actitud d’ai, pobrets! creuen, o els han fet creure, que el català és una nosa afegida en la difícil cursa per la integració dels immigrants i, amables com són, els l’estalvien. El segon problema és l’agressivitat constant de la comunitat espanyola envers qualsevol possible avenç del català. Per això es parla d’”imposar” el català, quan de fet allò que l’ambient imposa és precisament el castellà (per no esmentar l’article 3 de la Constitució).Ara bé, hi ha alguna cosa que el català ofereixi com a plus a un immigrant? Sí: oportunitats. Hem d’interioritzar un detall: els itineraris socials d’un catalanoparlant no són els mateixos que els d’un castellanoparlant; és més, són millors. El castellà té uns determinats nínxols socials, que estan o molt amunt o més aviat avall en l’escala. Dalt de tot els immigrants trigaran a arribar-hi, per tant, el castellà els tanca en el seu nivell social baix. Els posa una barrera. Els consagra com a immigrants i per tant com a proletaris (llocs de treball no qualificats, capacitat reproductiva, barris marginals, comunitats tancades). El castellà és, doncs, una eina d’explotació. Parlar en castellà amb la immigració és contribuir a la seva explotació social, i a la seva no-integració fluïda amb la societat. El testimoni d’immigrants de tot arreu confirma que, en el moment que comencen a parlar en català, el seu món s’eixampla. I és fàcil constatar que són precisament els immigrants que saben català els qui menys són presoners de la seva comunitat d’origen, els més des-guetificats (que no vol dir perdre les arrels). La pregunta és: saben català perquè són els qui han tingut empenta per sortir del gueto i per això tenen feines millors? O bé el català els ha fet sortir del gueto? Ou o gallina? En tot cas, l’efecte és constatable. Hegemonia en disputaSi algú, i algú vol dir el govern, expliqués això ben explicat tant a immigrants com a autòctons, l’actitud dels uns i dels altres canviaria. Però ni s’ha fet (amb trenta anys de coll!) una campanya perquè els catalanoparlants abandonin el costum de cedir davant el castellà, ni s’ha parlat de l’efecte guetificador del castellà en la immigració (que reprodueix, per cert, el que ha passat amb la immigració anterior: mireu de què treballa el nét castellanoparlant d’un immigrant andalús i de què fa el nét catalanoparlant). Per què no s’ha esmerçat aquest esforç? Perquè Catalunya (és a dir, la societat catalana, és a dir la comunitat catalana que forma part de la societat catalana) no té clar que s’està jugant una batalla incruenta per l’hegemonia cultural. Cultural vol dir també lingüística i política. En unes altres paraules, el que s’està dirimint és quin paper tindrà la comunitat catalana en el futur de Catalunya –que és tant com dir en l’existència futura de Catalunya. Els immigrants, ja ho hem dit, són una força de xoc en aquesta batalla: castellanitzen. I això, a segons qui, l’interessa força.Què hi podem fer? Primer de tot, prendre’n consciència. Parlar català amb els immigrants és positiu per a l’immigrant i per a Catalunya (sense necessitat de crear conflictes i respectant sempre la llengua de les relacions personals, que pertanyen a l’àmbit privat). En segon lloc, pressionar perquè els Pactes Nacionals i similars incloguin la catalanització dels immigrants, i perquè aquest gest s’incorpori al programa dels partits polítics dits “nacionalistes”, que són aquells que en principi no treballen per al nacionalisme espanyol (tot i que això seria sovint discutible). Finalment, cal pressionar també perquè s’estableixi l’obligatorietat del català en el marc laboral, en especial en aquelles professions i oficis que es fan de cara al públic, de manera que els drets lingüístics dels catalanoparlants estiguin preservats. Això també donaria més fluïdesa a la relació entre comunitats culturals, perquè sovint l’immigrant és percebut com un agent de la dissolució de Catalunya i això crea recels.Tinguem-ho clar: integrar vol dir compartir amb els nouvinguts un projecte col•lectiu, construir conjuntament, cohabitar en un espai social, i tot això requereix una llengua comuna. Pot ser-ho el castellà o el català. Però en tot cas, una i altra llengua ens duen a projectes oposats, antagònics i incompatibles.Patrícia GabanchoPeriodista
Integració és una parada enmig del Raval amb un cartell de "Mamades gratis" presidida pel Soldat svejk.Tot en català, és clar.
|
Acabo de llegir un article de la genial Patrícia Gabanxo (vam perdre a una gran intel·lectual catalana d'origen forà).El comparteixo per a que pogueu opinar sobre el text, que diu realitats i ens afecta en la realitat actual i futura del país, tant en la concepció nacional o no d'aquest com en la llengua que guanyarà la batalla a Catalunya. Immigració i llengua: de què parlem quan parlem d’integrar?En els últims anys s’han incorporat al cens català més d’un milió i mig de persones, i el flux, tot i que alentit per la crisi, no s’ha aturat. No és pas que aquest fenomen es produeixi en el millor moment. Ens pot semblar que les eines per a un eficaç integració són a les nostres mans (escola, treball, polítiques socials…), però ens falta un marc conceptual clar que endreci els esforços, començant pel significat de la paraula integració. De què parlem quan parlem d’integració? Què volem dir quan diem que un immigrant està integrat? Parlem d’integrar nosaltres o integrar-s’hi l’immigrant? Aquest debat, en un dels típics gestos catalans d’amagar l’ou, no s’ha produït. Algú té por de posar el llistó massa amunt?El context en el qual els immigrants –molts d’ells llatins, que és tant com dir que arriben amb una identitat lingüística definida– entren a Catalunya és, com a mínim, confús. Catalunya mai no ha ofert paràmetres clars d’integració. Mai no ha dit als immigrants, amb una sola veu, què se n’espera. I això, perquè Catalunya està sotmesa a la pressió, subtil o descarada, que exerceix la voluntat homogeneïtzadora de l’Estat: Espanya s’està construint, des de fa 30 anys, amb una inusitada potència i una escassa tolerància envers la diferència. Es tracta de minimitzar, de regionalitzar, tot allò que no quadra amb l’Espanya centralista, homogènia, castellana, classista, barroera: l’Espanya de sempre.En aquest marc, hi entra amb força el concepte de multiculturalitat. Les societats occidentals del segle XXI són, en efecte, multiculturals, però això no treu que sempre hi ha una cultura que fa de paraigua, que les relliga totes, que estableix quina és la llengua pont entre totes les llengües. La societat catalana no ha decidit si vol que el català sigui un “formatget” més de la multiculturalitat, o si vol que sigui el paraigua. De moment, aquesta funció unificadora la fa el castellà, excepte en poblacions petites on, diem, la integració és més fàcil. Ah, ¿així doncs integració vol dir també llengua catalana? I per què no hi treballem amb més intensitat allà on la integració no ho és, d’automàtica? La seducció com a problemaCatalunya, acomplexada, sempre tendeix a integrar a través de la seducció. Es dóna llengua i alguna cosa més. Si és un curs de català, s’hi afegeix una classe de cuina; i millor encara, es teixeixen les parelles lingüístiques. Tot això és artesania, quan de fet estem davant un flux migratori de proporcions industrials. Amb això, i l’escola, no hi som a temps, perquè mentrestant els immigrants, amb consciència o sense, funcionen com a agents de l’espanyolització. Quin és el problema primer? Que els catalans, amb aquella actitud d’ai, pobrets! creuen, o els han fet creure, que el català és una nosa afegida en la difícil cursa per la integració dels immigrants i, amables com són, els l’estalvien. El segon problema és l’agressivitat constant de la comunitat espanyola envers qualsevol possible avenç del català. Per això es parla d’”imposar” el català, quan de fet allò que l’ambient imposa és precisament el castellà (per no esmentar l’article 3 de la Constitució).Ara bé, hi ha alguna cosa que el català ofereixi com a plus a un immigrant? Sí: oportunitats. Hem d’interioritzar un detall: els itineraris socials d’un catalanoparlant no són els mateixos que els d’un castellanoparlant; és més, són millors. El castellà té uns determinats nínxols socials, que estan o molt amunt o més aviat avall en l’escala. Dalt de tot els immigrants trigaran a arribar-hi, per tant, el castellà els tanca en el seu nivell social baix. Els posa una barrera. Els consagra com a immigrants i per tant com a proletaris (llocs de treball no qualificats, capacitat reproductiva, barris marginals, comunitats tancades). El castellà és, doncs, una eina d’explotació. Parlar en castellà amb la immigració és contribuir a la seva explotació social, i a la seva no-integració fluïda amb la societat. El testimoni d’immigrants de tot arreu confirma que, en el moment que comencen a parlar en català, el seu món s’eixampla. I és fàcil constatar que són precisament els immigrants que saben català els qui menys són presoners de la seva comunitat d’origen, els més des-guetificats (que no vol dir perdre les arrels). La pregunta és: saben català perquè són els qui han tingut empenta per sortir del gueto i per això tenen feines millors? O bé el català els ha fet sortir del gueto? Ou o gallina? En tot cas, l’efecte és constatable. Hegemonia en disputaSi algú, i algú vol dir el govern, expliqués això ben explicat tant a immigrants com a autòctons, l’actitud dels uns i dels altres canviaria. Però ni s’ha fet (amb trenta anys de coll!) una campanya perquè els catalanoparlants abandonin el costum de cedir davant el castellà, ni s’ha parlat de l’efecte guetificador del castellà en la immigració (que reprodueix, per cert, el que ha passat amb la immigració anterior: mireu de què treballa el nét castellanoparlant d’un immigrant andalús i de què fa el nét catalanoparlant). Per què no s’ha esmerçat aquest esforç? Perquè Catalunya (és a dir, la societat catalana, és a dir la comunitat catalana que forma part de la societat catalana) no té clar que s’està jugant una batalla incruenta per l’hegemonia cultural. Cultural vol dir també lingüística i política. En unes altres paraules, el que s’està dirimint és quin paper tindrà la comunitat catalana en el futur de Catalunya –que és tant com dir en l’existència futura de Catalunya. Els immigrants, ja ho hem dit, són una força de xoc en aquesta batalla: castellanitzen. I això, a segons qui, l’interessa força.Què hi podem fer? Primer de tot, prendre’n consciència. Parlar català amb els immigrants és positiu per a l’immigrant i per a Catalunya (sense necessitat de crear conflictes i respectant sempre la llengua de les relacions personals, que pertanyen a l’àmbit privat). En segon lloc, pressionar perquè els Pactes Nacionals i similars incloguin la catalanització dels immigrants, i perquè aquest gest s’incorpori al programa dels partits polítics dits “nacionalistes”, que són aquells que en principi no treballen per al nacionalisme espanyol (tot i que això seria sovint discutible). Finalment, cal pressionar també perquè s’estableixi l’obligatorietat del català en el marc laboral, en especial en aquelles professions i oficis que es fan de cara al públic, de manera que els drets lingüístics dels catalanoparlants estiguin preservats. Això també donaria més fluïdesa a la relació entre comunitats culturals, perquè sovint l’immigrant és percebut com un agent de la dissolució de Catalunya i això crea recels.Tinguem-ho clar: integrar vol dir compartir amb els nouvinguts un projecte col•lectiu, construir conjuntament, cohabitar en un espai social, i tot això requereix una llengua comuna. Pot ser-ho el castellà o el català. Però en tot cas, una i altra llengua ens duen a projectes oposats, antagònics i incompatibles.Patrícia GabanchoPeriodista
Catalunya mai no ha ofert paràmetres clars d’integració. Mai no ha dit als immigrants, amb una sola veu, què se n’espera.Sentència d'aquelles per a emmarcar. Gran veritat i origen de bona part dels nostres mals. Una pèrdua clau, la de la Patrícia Gabancho, que avui podria estar fent una gran tasca...
Aquesta argentina entenia molt més el país que molts que se n'omplen la boca. Una gran pèrdua, sí.
|
Acabo de llegir un article de la genial Patrícia Gabanxo (vam perdre a una gran intel·lectual catalana d'origen forà).El comparteixo per a que pogueu opinar sobre el text, que diu realitats i ens afecta en la realitat actual i futura del país, tant en la concepció nacional o no d'aquest com en la llengua que guanyarà la batalla a Catalunya. Immigració i llengua: de què parlem quan parlem d’integrar?En els últims anys s’han incorporat al cens català més d’un milió i mig de persones, i el flux, tot i que alentit per la crisi, no s’ha aturat. No és pas que aquest fenomen es produeixi en el millor moment. Ens pot semblar que les eines per a un eficaç integració són a les nostres mans (escola, treball, polítiques socials…), però ens falta un marc conceptual clar que endreci els esforços, començant pel significat de la paraula integració. De què parlem quan parlem d’integració? Què volem dir quan diem que un immigrant està integrat? Parlem d’integrar nosaltres o integrar-s’hi l’immigrant? Aquest debat, en un dels típics gestos catalans d’amagar l’ou, no s’ha produït. Algú té por de posar el llistó massa amunt?El context en el qual els immigrants –molts d’ells llatins, que és tant com dir que arriben amb una identitat lingüística definida– entren a Catalunya és, com a mínim, confús. Catalunya mai no ha ofert paràmetres clars d’integració. Mai no ha dit als immigrants, amb una sola veu, què se n’espera. I això, perquè Catalunya està sotmesa a la pressió, subtil o descarada, que exerceix la voluntat homogeneïtzadora de l’Estat: Espanya s’està construint, des de fa 30 anys, amb una inusitada potència i una escassa tolerància envers la diferència. Es tracta de minimitzar, de regionalitzar, tot allò que no quadra amb l’Espanya centralista, homogènia, castellana, classista, barroera: l’Espanya de sempre.En aquest marc, hi entra amb força el concepte de multiculturalitat. Les societats occidentals del segle XXI són, en efecte, multiculturals, però això no treu que sempre hi ha una cultura que fa de paraigua, que les relliga totes, que estableix quina és la llengua pont entre totes les llengües. La societat catalana no ha decidit si vol que el català sigui un “formatget” més de la multiculturalitat, o si vol que sigui el paraigua. De moment, aquesta funció unificadora la fa el castellà, excepte en poblacions petites on, diem, la integració és més fàcil. Ah, ¿així doncs integració vol dir també llengua catalana? I per què no hi treballem amb més intensitat allà on la integració no ho és, d’automàtica? La seducció com a problemaCatalunya, acomplexada, sempre tendeix a integrar a través de la seducció. Es dóna llengua i alguna cosa més. Si és un curs de català, s’hi afegeix una classe de cuina; i millor encara, es teixeixen les parelles lingüístiques. Tot això és artesania, quan de fet estem davant un flux migratori de proporcions industrials. Amb això, i l’escola, no hi som a temps, perquè mentrestant els immigrants, amb consciència o sense, funcionen com a agents de l’espanyolització. Quin és el problema primer? Que els catalans, amb aquella actitud d’ai, pobrets! creuen, o els han fet creure, que el català és una nosa afegida en la difícil cursa per la integració dels immigrants i, amables com són, els l’estalvien. El segon problema és l’agressivitat constant de la comunitat espanyola envers qualsevol possible avenç del català. Per això es parla d’”imposar” el català, quan de fet allò que l’ambient imposa és precisament el castellà (per no esmentar l’article 3 de la Constitució).Ara bé, hi ha alguna cosa que el català ofereixi com a plus a un immigrant? Sí: oportunitats. Hem d’interioritzar un detall: els itineraris socials d’un catalanoparlant no són els mateixos que els d’un castellanoparlant; és més, són millors. El castellà té uns determinats nínxols socials, que estan o molt amunt o més aviat avall en l’escala. Dalt de tot els immigrants trigaran a arribar-hi, per tant, el castellà els tanca en el seu nivell social baix. Els posa una barrera. Els consagra com a immigrants i per tant com a proletaris (llocs de treball no qualificats, capacitat reproductiva, barris marginals, comunitats tancades). El castellà és, doncs, una eina d’explotació. Parlar en castellà amb la immigració és contribuir a la seva explotació social, i a la seva no-integració fluïda amb la societat. El testimoni d’immigrants de tot arreu confirma que, en el moment que comencen a parlar en català, el seu món s’eixampla. I és fàcil constatar que són precisament els immigrants que saben català els qui menys són presoners de la seva comunitat d’origen, els més des-guetificats (que no vol dir perdre les arrels). La pregunta és: saben català perquè són els qui han tingut empenta per sortir del gueto i per això tenen feines millors? O bé el català els ha fet sortir del gueto? Ou o gallina? En tot cas, l’efecte és constatable. Hegemonia en disputaSi algú, i algú vol dir el govern, expliqués això ben explicat tant a immigrants com a autòctons, l’actitud dels uns i dels altres canviaria. Però ni s’ha fet (amb trenta anys de coll!) una campanya perquè els catalanoparlants abandonin el costum de cedir davant el castellà, ni s’ha parlat de l’efecte guetificador del castellà en la immigració (que reprodueix, per cert, el que ha passat amb la immigració anterior: mireu de què treballa el nét castellanoparlant d’un immigrant andalús i de què fa el nét catalanoparlant). Per què no s’ha esmerçat aquest esforç? Perquè Catalunya (és a dir, la societat catalana, és a dir la comunitat catalana que forma part de la societat catalana) no té clar que s’està jugant una batalla incruenta per l’hegemonia cultural. Cultural vol dir també lingüística i política. En unes altres paraules, el que s’està dirimint és quin paper tindrà la comunitat catalana en el futur de Catalunya –que és tant com dir en l’existència futura de Catalunya. Els immigrants, ja ho hem dit, són una força de xoc en aquesta batalla: castellanitzen. I això, a segons qui, l’interessa força.Què hi podem fer? Primer de tot, prendre’n consciència. Parlar català amb els immigrants és positiu per a l’immigrant i per a Catalunya (sense necessitat de crear conflictes i respectant sempre la llengua de les relacions personals, que pertanyen a l’àmbit privat). En segon lloc, pressionar perquè els Pactes Nacionals i similars incloguin la catalanització dels immigrants, i perquè aquest gest s’incorpori al programa dels partits polítics dits “nacionalistes”, que són aquells que en principi no treballen per al nacionalisme espanyol (tot i que això seria sovint discutible). Finalment, cal pressionar també perquè s’estableixi l’obligatorietat del català en el marc laboral, en especial en aquelles professions i oficis que es fan de cara al públic, de manera que els drets lingüístics dels catalanoparlants estiguin preservats. Això també donaria més fluïdesa a la relació entre comunitats culturals, perquè sovint l’immigrant és percebut com un agent de la dissolució de Catalunya i això crea recels.Tinguem-ho clar: integrar vol dir compartir amb els nouvinguts un projecte col•lectiu, construir conjuntament, cohabitar en un espai social, i tot això requereix una llengua comuna. Pot ser-ho el castellà o el català. Però en tot cas, una i altra llengua ens duen a projectes oposats, antagònics i incompatibles.Patrícia GabanchoPeriodista
El sollat svejk diu que no pengeu brossa identitària i neonazi al xat.
Això és brossa identitària i neonazi? Un article d'una argentina sobre com cal adaptar els nouvinguts i que vol dir adaptar és neonazi? Suposo que és sarcasme..
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
Si Leonor blinda l'audiovisual en català com Leonor va blindar la immersió, ja ens podem calçar. https://t.co/cw6Octkrgz— Gerard Furest Leonor) October 29, 2021
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
També s'ha de reconèixer que els catalans som un poble malalt que no estarà mai content amb res... És a dir, portem mesos que a les xarxes socials catalanes estem tot el sant dia amb que el català es mor, amb que hem perdut 500.000 parlants, amb que la Carme Junyent diu això o allò altre, amb que cal que torni el Club Super 3, amb que cal que Netflix tingui oferta en català, amb que calen youtubers catalans, amb que el primer dia d'universitat un paio diu que no entén català i la classe es fa en castellà... És que no hi ha hagut un sol dia en aquests darrers mesos que entressis al Twitter i no girés tot al voltant del tema.I ara que els polítics s'hi posen i demanen una quota de Netflix en català, tampoc ens agrada...
És que és mentida, tot plegat era una manera de crear un pretext per tal que apuntalessin el sociata al poder, res més. No tenen cap intenció de fer res que sigui efectiu a favor de la nostra llengua de la mateixa manera que no van fer res per la independència.
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
Algú que ha fet bandera de ser un monolingüe castellà militant és una broma de mal gust pensar que pugui ser el "salvador" del català.
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
El català? Serà les "llengües cooficials" (sic)... mentalitat espanyola 100%.Aquesta és la còpia de l'acord ERC-PSOE per no presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos d'Espanya.Cadascú en pot treure la seva valoració i, si pot ser, al marge de les piulades partidistes d'uns i d'altres. pic.twitter.com/mFPwDFt9cl— Francesc Pomés Martorell Jonathan) October 31, 2021
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
També s'ha de reconèixer que els catalans som un poble malalt que no estarà mai content amb res... És a dir, portem mesos que a les xarxes socials catalanes estem tot el sant dia amb que el català es mor, amb que hem perdut 500.000 parlants, amb que la Carme Junyent diu això o allò altre, amb que cal que torni el Club Super 3, amb que cal que Netflix tingui oferta en català, amb que calen youtubers catalans, amb que el primer dia d'universitat un paio diu que no entén català i la classe es fa en castellà... És que no hi ha hagut un sol dia en aquests darrers mesos que entressis al Twitter i no girés tot al voltant del tema.I ara que els polítics s'hi posen i demanen una quota de Netflix en català, tampoc ens agrada...
Imagina ser tan discapacitat com per arribar a creure que una promesa del PSOE val alguna cosa.
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
El català és la llengua més vegades blindada, no sé quantes vegades he sentit ja aquesta expressió... Coses de polítics.I a la vegada cada cop més a prop del precipici.Allò tant típic de fer veure que fas coses. Si volen blindar que preguntin als sudamericans i colons perquè suen d'usar-l'ho i potser atacaran al problema al lloc indicat.
blindar el català també és part del pla
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
Els exemplars de Rufians a l'AMB són els culpables de la destrucció del català a CatalunyaSi volgués blindar el català diria "Catalunya catalana", però quan ets espanyolista, no pots dir-ho
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
De què serveix tenir netflix en catala si tenim tv3 en castella?— Jbalas99 Omar) October 31, 2021
Ara mateix un pugrama del.volcà canari en castellà.
|
Rufián ens blindarà el catalàBernat DedéuBarcelona. Diumenge, 31 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsResulta fàcil de comprovar com la llengua catalana es convertirà en el principal bot salvavides de les elits polítiques autonomistes. Per fer la viu-viu i fingir que treballa, la classe dirigent s’ha parapetat en això de salvar el català i, com sempre passa amb les impostures, ha furgat en la pebrotera de les collonades per cercar-hi un nou mot cursi que dissimuli el cinisme i faci patxoca; els xarons parlen de “blindar” el català ―com si la llengua fos el vehicle de transport penitenciari d’un narcotraficant o la resurrecció del mico albí―, i podem donar gràcies a l’altíssim que no ens hagin colat una cosa més bèstia, com ara encuirassar Pompeu Fabra o àdhuc bunqueritzar Mossèn Cinto, perquè els experts de naming processistes, a banda de conèixer més aviat poc la nostra llengua i de tenir molta però que molta barra, són els principals responsables de la seva lenta però ferma decadència. Abans-d’ahir, Gabriel Rufián feia l’únic que sap fer (i molt rebé; a saber, piular a Twitter, en espanyol) i proclamava a tot drap haver aconseguit el blindatge de la llengua com a prèvia perquè Esquerra ajudés a tramitar els pressupostos a Pedro Sánchez. A mi en Gabriel sempre m’ha caigut molt bé, perquè té aquella cosa tan espanyola de vendre’t la moto mentre no dissimula que t’està fotent la cartera. Aguanteu les ganes de riure, car resulta que aquest blindatge quasi militar del català de la futura llei s’ha fonamentat en frases granítiques com ara que el PSOE “potenciará y fomentará la producción audiovisual, protegiendo las lenguas cooficiales y contribuyendo a su difusión” o, la meva predilecta, que “RTVE, en coproducción con TV3, sea motor de producción audiovisual y se reserven fondos para que así sea”. Gabriel, gràcies de tot cor; a casa ens hem partit el cul.No cal insistir en el fet objectiu que Pedro Sánchez té tota la màniga ampla per pixar-se en tots i cadascun dels mots que té aquest acord amb Esquerra, sigui en el tema de la llengua o en el del finançament. Això ja se sap i fa de mal repetir, perquè ja tenim una edat. Però que el suposat “blindatge” del català vingui del simple reconeixement cooficial que ja expressa la Constitució dels enemics i que es pretengui salvar la pervivència de la llengua fomentant coproduccions... amb Ràdio Televisió Espanyola (és a dir, impulsant productes que són en espanyol en la majoria absolutíssima dels casos, castellanitzant encara més el marc mental de TV3... i, per si no fos prou, pagant nosaltres!!!), això haig de reconèixer als genis d’Esquerra que és una fucking obra mestra. De debò que pagaria per veure les rialles dels negociadors del PSOE mentre escrivien les frases finals de l’acord. A banda de la ironia intrínseca en el fet que Rufián ens blindi la llengua en espanyol, que ja és un abracadabra d’aquells que fan època, que la partitocràcia indepe es posi a la boca el català resulta d’un cinisme catedralici. El fet que la majoria d’informes sobre la nostra llengua ordits per l’administració catalana (la majoria dels quals estan cuinats amb un optimisme que fa feredat, dit sia de pas) tinguin quasi un lustre d’antiguitat o més ja ho diu tot. Que la mateixa administració que no ha fet res per prestigiar els estudis de magisteri o de filologia en la nostra llengua, que ha contemplat com el nostre sector editorial i audiovisual fa aigües de fa anys, o que TV3 cada vegada adapti els seus continguts al marc mental de l’actualitat i els formats audiovisuals espanyols, que tots els polítics que són responsables d’aquesta negligència ara parlin de blindatge és de traca. Però això no és tot. Cal insistir de nou que la salut de la llengua és consubstancial a l’ambició política d’una comunitat. Les llengües són un mercat perquè formen part d’una competència, i només poden arribar a incidir si esdevenen necessàries per treballar, viure i fer negoci. Amb les seves contínues renúncies i la seva metafísica d’anar tirant, els líders processistes són els responsables directes del declivi del català. L’anglès, l’espanyol o el xinès són idiomes que cal conèixer, puix que responen a dinàmiques de poder i d’interessos concretíssims. Avui, gràcies a la brigada del qui dia passa any empeny, el català ja no és un idioma d’ús a la capital del país, i la castellanització dels joves avança imparable fins i tot en les zones més fortificades del territori. Respondre a aquesta agonia amb un acord on es parla de “fomentar” i “protegir”, en una llei que ni té articulat, resumeix molt bé on som.Tota agonia tràgica té el seu moment còmic i, per si no n'hi hagués prou, ara va i hem d’aguantar Gabriel Rufián dient-nos que ens blindarà el català. Dient-ho en espanyol, faltaria més.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rufian-blindara-catala_664100_102.html
De què serveix tenir netflix en catala si tenim tv3 en castella?— Jbalas99 Miguel) October 31, 2021
Doncs serveix per no haver de mirar TV3...
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Joaquim) October 31, 2021
Els envia Espanya. Apart de destruïr l'ordre social a Catalunya, crec que Espanya vol fer servir els moros com una causa per a que molts catalans farts s'apuntin a Espanya quan aquesta els volgui treure.Volen muntar una "reconquista" i que els catalans necessitin Espanya per a treure'ns de sobre els moros.
Però no eren els catalans de la Generalitat els qui volien potenciar la immigració àrab en lloc de la sud-americana, perquè aquests últims parlen espanyol i els altres en canvi aprendrien català i s'integrarien? Com que no segueixo els temes polítics estic una mica perdut.
Això és quelcom que s'ha dit molt des de files espanyolistes, pero magradaria saber exactament d'on ve. Segurament serà alguna frase treta de context den Pujol o algu altre.
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Juana) October 31, 2021
Ho han deixat ben clar des d'un primer moment, sota la farsa tapadora d'accions humanitàries. I els babaus de torn, o botiflers, s'ho han cregut.Ara comencem a patir les conseqüències.El pitjor encara esta per vindre, per un país que ni te un exercit propi ni cap tipus de competències en immigració....*estrany que els multicultis de torn no hagin aparegut en aquest fil.
Pots veure qui ha votat negatiu el fil.
Arnau escrigué: Pots veure qui ha votat negatiu el fil.Voto positiu i trenco l'empat.
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Antonio) October 31, 2021
Crec que allà els hi tallarien les mans. Es clar que si el robessin de els dels seus, no dels infidels
I els fills que maten les mares a RIPOLL és la Catalunya real ?Per cert, és molt sospitós que sigui precisament a RIPOLLhttps://www.vilaweb.cat/noticies/mossos-ripoll-assassinat-mare/
Què intentes dir remarcant Ripoll? Els de la rambla també eren de Ripoll.
un cas clar de ripollofòbia, certament...
Encara pitjor, abatoliva fòbia...
dramàtic, certament...
Creix paral.lel al fet que alguns filoripollensis parlen de gent que roben mòbils mentre a casa seva hi ha fills que maten mares...i és que a tot arreu tenen bec les oques.... i més encara: hi ha gent que veu la palla a l'ull aliè...
certament... temps foscos i confusos... gairabe sembla que som a la vora exterior del vórtex de la raó... a punt de caure... fins i tot hi ha gent que veu mes perill en uns quants conductors suïcides que en un alt-right del racó... imaginat!
Mare de déu santíssima... on anirem a parar !Aquestos jovincells van com bojos !
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Andrea) October 31, 2021
Els envia Espanya. Apart de destruïr l'ordre social a Catalunya, crec que Espanya vol fer servir els moros com una causa per a que molts catalans farts s'apuntin a Espanya quan aquesta els volgui treure.Volen muntar una "reconquista" i que els catalans necessitin Espanya per a treure'ns de sobre els moros.
Per això és important que l'independentisme cobreixi tots els fronst polítics
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Ainhoa) October 31, 2021
I mentre, tot el sector cupaire, entre Arran i Endavant continuen protegint a tots aquests terroristes de merda:QUINA PUTA VERGONYA DE POLÍTICS.
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Helena) October 31, 2021
Són els seus costums i cal respectar-los.
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Mariano) October 31, 2021
Els envia Espanya. Apart de destruïr l'ordre social a Catalunya, crec que Espanya vol fer servir els moros com una causa per a que molts catalans farts s'apuntin a Espanya quan aquesta els volgui treure.Volen muntar una "reconquista" i que els catalans necessitin Espanya per a treure'ns de sobre els moros.
Els envia espanya...però aquest govern de la Gene i del Parlament, entre cupaires i ercians i amb tot el suport d'un public multicutli, porten temps demanant acollir a tots aquests terroristes de bon grat.Que no us enganyin, Rachid ; Tots aquests i "nostrats" polítics tenen la mateixa responsabilitat de culpa que l'estat espanyol
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Alfonso) October 31, 2021
Ho han deixat ben clar des d'un primer moment, sota la farsa tapadora d'accions humanitàries. I els babaus de torn, o botiflers, s'ho han cregut.Ara comencem a patir les conseqüències.El pitjor encara esta per vindre, per un país que ni te un exercit propi ni cap tipus de competències en immigració....*estrany que els multicultis de torn no hagin aparegut en aquest fil.
Pots veure qui ha votat negatiu el fil.
Tots aquests, i els que queden per vindre, estan quedant ben retratats com enemics del poble català i de Catalunya sencera.
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Leo) October 31, 2021
De moment no tenim talibans!Tots el repatrits com que no estan acostumats a treballarseran talibans o lladres.
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Ruth) October 31, 2021
Els envia Espanya. Apart de destruïr l'ordre social a Catalunya, crec que Espanya vol fer servir els moros com una causa per a que molts catalans farts s'apuntin a Espanya quan aquesta els volgui treure.Volen muntar una "reconquista" i que els catalans necessitin Espanya per a treure'ns de sobre els moros.
Però no eren els catalans de la Generalitat els qui volien potenciar la immigració àrab en lloc de la sud-americana, perquè aquests últims parlen espanyol i els altres en canvi aprendrien català i s'integrarien? Com que no segueixo els temes polítics estic una mica perdut.
Òstia paio, fot el camp. Un altre a ignorats, quina mandra. Tu no t'havies de morir de covid?
No sé, això he sentit jo, no entenc molt d'aquestes coses. L'únic que sé és que tots tenen responsabilitat.
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Emilio) October 31, 2021
Per si algú té mamdra de llegir la notícia, amb els diners aconseguits robant mòbils ja tenien emparaulat un AK47.Els esquerrosos estaran contents veient aquestes joves revolucionàries tan decidides a fer la revolució.
Aquests fan cas del usuari que diu que tothom ha de tenir un trabuc a casa
|
Gihadistes robant telèfons mòbils a la Barceloneta. Aquesta tonteria que tenim els catalans ens passarà a base de bofetades. https://t.co/Au0tgCgdQ4— 324 CLAN! Nieves) October 31, 2021
Crec que allà els hi tallarien les mans. Es clar que si el robessin de els dels seus, no dels infidels
I els fills que maten les mares a RIPOLL és la Catalunya real ?Per cert, és molt sospitós que sigui precisament a RIPOLLhttps://www.vilaweb.cat/noticies/mossos-ripoll-assassinat-mare/
Positiu per error
sí, si.... com si no et coneguéssim.
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
no fa referencia a tu, es una copia literal de lo que vas escriure tampoc és cap falta de respecte, ja fa temps que ho tinc i tu que ho saps. Com tu mateix dius, al racó es ve plorat de casa...
Tens 24 hores per esborrar el meu nick de la teua signatura, passat eixe temps, si no ho has fet seràs denunciat als administradors. Estàs avisat.
Si tens drets d'autor millor denunciam a Ramoncin
Estàs denunciat, no cal esperar 24 hores vista la resposta.
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
Però: serveixen d'alguna cosa les signatures? Hi ha gent que tingui activada la opció de veure les signatures dels altres? Si fa més nosa que servei!
Doncs en realitat tens raó,
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
Però: serveixen d'alguna cosa les signatures? Hi ha gent que tingui activada la opció de veure les signatures dels altres? Si fa més nosa que servei!
No crec que gaire gent les tingui actives. Poder nous i gent que ho llegeix sense estar registrat, encara que he entrat des del mode incògnit i no es veuen les firmes. Així que només registrats que ho tinguin activat.
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
no fa referencia a tu, es una copia literal de lo que vas escriure tampoc és cap falta de respecte, ja fa temps que ho tinc i tu que ho saps. Com tu mateix dius, al racó es ve plorat de casa...
És una prova més de que ets en Baeta, ja va reproduir un comentari meu a Anna Notícies sense permís.Això de que no fa referència a mi és de retardat mental, per sort ho ets tant que ara qualsevol usuari ho podrà vore i jutjar ja que has eixit de l'armari tu solet. Només m'interessa saber si es pot denunciar per fer-ho, que ets un retardat ja ho sabia.
Ja posats denuncia els teus insults i ja que estem denuncia també que Baeta I jo som el mateix usuari a vore que et diuen.És una copia literal d'una conversa que vas tindre al xat amb Usuari V, que qualsevol pot llegir en l'enllaç i que es publica. Jo no faig cap referencia a tu, la conversa reproduïda es teua i d'usuari V. No insulte ni manipulen el contingut ni done cap opinió al respecte Com dic es una copia literal, per cert insultar a la primera de canvi, tergiversar i intentar censurar la reproducció de les teves pròpies paraules es una actitud ben nyorda...
També hi podries deixar la inicial i avall.
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
Home per ficar un comentari que has fet... això s'ha fet sempre al racó. A mi em va passar un cas que certa usuarissa donada de baixa va utilitzar la seva firma per insultar-me directament pensant que així s'escapava de la moderació. Quan li vaig dir que igualment no la pensava reportar ja va utilizar el fòrums per insultar-me. Però sí crec que s'haurien de poder reportar les firmes dels altres usuaris en cas que ho creguis oportú.
M'encanta com el ruc de la Roderica em vota negatiu.
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
A mi, ni fu ni fa. És és una reproducció literal d'un diàleg sobre tema polític, sense insults ni amenaces personals, així que no veig cap motiu de censura, tot i que l'última paraula sempre la tindran els administradors.I sobre el contingut, que Vanesa no està per la independència del País Valencià, és una evidència que ell corrobora en cada intervenció.
Escolta trollaco. La capacitat de manipular que teniu els neoblavers és infinita, jo vull la independència del PV junt amb la resta dels Països Catalans, igual que vull la independència de La Safor, perquè tu no vols la independència de La Plana Baixa, veritat?
Voler la independència d'una cosa "junt" a una altra, és no voler la independència. No jugues amb les paraules que no som idiotes. Tu vols que el País Valencià s'independitze d'Espanya, però no per a ser un país independent, sinó per a dependre (o "juntar-se" com tu dius) d'un altre país.I, efectivament, no vull la independència de la Plana Baixa, ni de l'Horta, ni de l'Alcoià. Vull la independència del País Valencià unit, sencer i complet, de punta a punta.
L'altre dia a Pedreguer en la presentació de tres dels cinc candidats dels associats valencians al CxR, gent de RV/PVE de la comarca que van assistir i que no coneixien massa a Guia, van eixir escarotats de escoltar-ho quan va dir que la República Catalana possiblement no passaria d'Almenara. Em diuen que van eixir en mal de panxa per haver-se quedat callats i no dir la seua reivindicant la República Valenciana, d'Oriola a Vinaròs... ells de la Marina!!!
Serà això, que no coneixen a Guia, perquè ben clar ho ha dit sempre tot. Fixem-nos en este paràgraf del seu llibre "És molt senzill, digueu-li Catalunya":"...per a què perdre el temps dient-los valencians als habitants de Vinaròs, Benicarlò o Castellò? Quins avantatges presenta dir-los valencians sobre dir-los catalans directament? ... quin sentit té intentar que se sentin valencians si, probablement, els serà més atractiu sentir-se catalans? Posats, doncs, a fer-hi país, fem el que toca..."Quina mostra més descarnada de negacionisme valencià! Malgrat que s'ha de reconeixer la sinceritat en eixes paraules, sinceritat i lucidesa, perquè diu lo que la majoria de pancatalanistes valencians pensen però no s'atrevixen a dir (encara).Un valencianisme nacionalista com cal hauria de considerar a Josep Guia com un renegat del seu pais.
No mos furteu la paella!
Si només fora la paella... Ens furteu el país.Però la culpa no és vostra, sinó dels col.laboracionistes que tenim en casa, començant pel català de Sueca i acabant pel català de la gran via de Germanies.
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
no fa referencia a tu, es una copia literal de lo que vas escriure tampoc és cap falta de respecte, ja fa temps que ho tinc i tu que ho saps. Com tu mateix dius, al racó es ve plorat de casa...
És una prova més de que ets en Baeta, ja va reproduir un comentari meu a Anna Notícies sense permís.Això de que no fa referència a mi és de retardat mental, per sort ho ets tant que ara qualsevol usuari ho podrà vore i jutjar ja que has eixit de l'armari tu solet. Només m'interessa saber si es pot denunciar per fer-ho, que ets un retardat ja ho sabia.
Ja posats denuncia els teus insults i ja que estem denuncia també que Baeta I jo som el mateix usuari a vore que et diuen.És una copia literal d'una conversa que vas tindre al xat amb Usuari V, que qualsevol pot llegir en l'enllaç i que es publica. Jo no faig cap referencia a tu, la conversa reproduïda es teua i d'usuari V. No insulte ni manipulen el contingut ni done cap opinió al respecte Com dic es una copia literal, per cert insultar a la primera de canvi, tergiversar i intentar censurar la reproducció de les teves pròpies paraules es una actitud ben nyorda...
El que tu anomenes insults són la resposta al teu ditet...És una copia literal manipulada amb negretes i sense permís de cap dels dos autors, jo no sé si ell et donarà permís per reproduir-ho, però jo no. El que és una actitud nyorda (i infantil) és reproduir text sense permís i d'amagatotis, ja que la majoria d'usuaris ni tenen signatura ni la tenim activada per llegir-la quan escriviu.No sou de fiar, ja m'és igual si sou la mateixa persona o no, arribeu a extrems d'infantilisme força gran tots dos usuaris.
Estas molt amargat...
Amargat queda clar que ho ets tu, no jo, no sóc jo qui et tinc present a la meua signatura. A banda d'un covard, fent-ho d'amagatotis i sense demanar cap permís.
La culpa és d'Endavant.
Només hi ha una cosa que "odie" més que a Endavant, aquesta gentola. De fet, comparat amb aquests, el que tinc per Endavant diriem que és "amor".
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
L'esperit de la norma abraça aquelles referències constitutives de delicte. És el cas?
Home! La norma d'obrir fils fent referència a altres usuaris no sempre són "constitutives de delicte" i s'han esborrat.Constitució de delicte no seria, però hi fa referència reproduint un comentari meu sense permís i posant el meu nick amb clara intenció tergiversadora per poder "atacar-me".
Si ho vas dir ho vas dir i pots estar-ne orgullós.
I n'estic orgullós, però no vull que aquesta gentola em cite i menys per intentar manipular la frase.
|
Abans de denunciar a un usuari per fer referència a mi a la seua signatura, voldria saber si hi ha normativa sobre això abans de denunciar-ho als administradors. Em vaig donar compte fa tres dies i no sé el temps que porta ja fent-hi referència.
A mi, ni fu ni fa. És és una reproducció literal d'un diàleg sobre tema polític, sense insults ni amenaces personals, així que no veig cap motiu de censura, tot i que l'última paraula sempre la tindran els administradors.I sobre el contingut, que Josefina no està per la independència del País Valencià, és una evidència que ell corrobora en cada intervenció.
Escolta trollaco. La capacitat de manipular que teniu els neoblavers és infinita, jo vull la independència del PV junt amb la resta dels Països Catalans, igual que vull la independència de La Safor, perquè tu no vols la independència de La Plana Baixa, veritat?
Voler la independència d'una cosa "junt" a una altra, és no voler la independència. No jugues amb les paraules que no som idiotes. Tu vols que el País Valencià s'independitze d'Espanya, però no per a ser un país independent, sinó per a dependre (o "juntar-se" com tu dius) d'un altre país.I, efectivament, no vull la independència de la Plana Baixa, ni de l'Horta, ni de l'Alcoià. Vull la independència del País Valencià unit, sencer i complet, de punta a punta.
L'altre dia a Pedreguer en la presentació de tres dels cinc candidats dels associats valencians al CxR, gent de RV/PVE de la comarca que van assistir i que no coneixien massa a Guia, van eixir escarotats de escoltar-ho quan va dir que la República Catalana possiblement no passaria d'Almenara. Em diuen que van eixir en mal de panxa per haver-se quedat callats i no dir la seua reivindicant la República Valenciana, d'Oriola a Vinaròs... ells de la Marina!!!
Mercedes escrigué: L'altre dia a Pedreguer en la presentació de tres dels cinc candidats dels associats valencians al CxR, gent de RV/PVE de la comarca que van assistir i que no coneixien massa a Guia, van eixir escarotats de escoltar-ho quan va dir que la República Catalana possiblement no passaria d'Almenara. Em diuen que van eixir en mal de panxa per haver-se quedat callats i no dir la seua reivindicant la República Valenciana, d'Oriola a Vinaròs... ells de la Marina!!! D'Almenara?? Ni del Sénia tampoc....
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
No he sentit mai quelcom així. El que hem de fer en tot cas és tornar al en/na. Na Paula ha vingut.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
No, com han dit més amunt és de les poques coses que adoptem els castellans, juntament amb l'"adèu" i el "plegar".Els valencians usen l'article davant dels noms de persona? Perquè si que em sóna algns valencianoparlants que no l'utilitzen però no sé si és de manera generalitzada en el dialecte.
Els meus pares (i els avis) sí que feien servir l'article (bé, ma mare és viva i encara el fa servir), però entre la gent de la meua generació no. En tot cas, et diria que els parlars valencians en general han perdut (o bé no fan servir) l'article davant d'un nom de persona.
Això em sorprèn i m'interessa. Digues-me quins articles eren.
El i la: el Pere, la Maria, etc. En canvi, quan parlen en castellà no els fan servir. Jo crec que es deu que a l'escola franquista els devien corregir.No he sentit ningú fer servir el pronom en/na, més enllà de personatges històrics: rei en Jaume o na Saurina d'Entença (membre d'una família de terratinents d'Alcoi a l'edat mitjana).
Curiós.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Sí, es comença a notar.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
No diria que no i, com han dit altres usuaris, és força freqüent que els castellanoparlants ho acabin adaptant. Quan tornen al pueblo durant les vacances d'estiu, és el que noten més els indigenes d'allà, doncs els sona fatal posar un article davant un nom propi.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Doncs la veritat es que és la primera vegada que llegeixo que s'està perdent l'article davant dels noms personals... doncs no detecto que això passi a la vida real. Si que és veritat que no escolto gaire el Pere ha vingut o el Joan et crida, sinó en Pere ha vongut o en Joan et crida, però això ja és més normal
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Ara que ho dius si que ho he notat algun cop a Tarragona, però només en determinades persones (catalanoparlants). És molt més comú sentir castellanoparlants emprant l'article però.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Tampoc ens posem tantes medalles, que la raó per la qual els castellanoparlants de Catalunya diuen "la Pepi" o "la Manoli" és perquè són majoritàriament d'origen andalús i allà també ho diuen... Si en comptes d'haver rebut immigració andalusa, haguéssim rebut immigració de Castella, ara tindríem els Virgilis i les Carmes Junyents de torn explicant-nos que originalment en català es posava l'article davant dels noms de persona, però que es va perdre pels volts dels anys 70 quan es va imposar la norma castellana.El meu pronòstic és que aquesta tendència que veu l'op només ha fet que començar, i d'aquí a 20 anys dir "l'Oriol" o "la Laia" es veurà com una cosa de gent gran passada de moda.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
No en el meu entorn
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
És dels pocs elements que precisament es contagia a la inversa. Pot detectar-se en el castellà emprat a Barcelona.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Pot ser que ho hagis escoltat en registres formals? Sí que és veritat el que diuen alguns al fil que és una cosa que s'ha passat del català al castellà, però només en registres informals. Formalment no es fa servir mai en castellà. Pot ser que hi hagi gent que per influència del castellà els hi soni poc formal posar l'article davant també en català
Ho he vist en contexts completament informals, sembla més aviat que inconscientment copien el castellà (1) en envoltar-se de molts castellanoparlants i (2) en canviar sovint entre català i castellà. Suposo que passa com amb els pronoms febles i la diferència entre ser i estar, si hom s'hi acostuma en castellà després parla català copiant el castellà i no amb expressions genuïnes...
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
No, com han dit més amunt és de les poques coses que adoptem els castellans, juntament amb l'"adèu" i el "plegar".Els valencians usen l'article davant dels noms de persona? Perquè si que em sóna algns valencianoparlants que no l'utilitzen però no sé si és de manera generalitzada en el dialecte.
Jo crec que ni valencians ni ebrencs l'utilitzen. Ni idea sobre lleidatans i pirinencs en general. Però que ens ho aclareixin ells.
A Ponent sí que el fem servir.
El/la o en/na?
A Osona en per a ells i la per a elles. En Pepet, Can Pepet. La Pepeta. Ca la Pepeta.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Sí, ho he notat a la meva colla d'amics mateix. Sobretot al Whatsapp però no només. En castellà es continua fent servir l'article de tant de tant, per això.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Jo crec que no, de fet, és una de les poques coses en què els immigrants i garrulos s'adapten.La yeni no viene hoy neng.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
No, com han dit més amunt és de les poques coses que adoptem els castellans, juntament amb l'"adèu" i el "plegar".Els valencians usen l'article davant dels noms de persona? Perquè si que em sóna algns valencianoparlants que no l'utilitzen però no sé si és de manera generalitzada en el dialecte.
No, a cap variant dialectal valenciana s'utilitza l'article davant el nom. De fet en els que si es habitual escoltar-ho és en castellanoparlants de l'AMV.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
No, com han dit més amunt és de les poques coses que adoptem els castellans, juntament amb l'"adèu" i el "plegar".Els valencians usen l'article davant dels noms de persona? Perquè si que em sóna algns valencianoparlants que no l'utilitzen però no sé si és de manera generalitzada en el dialecte.
Jo crec que ni valencians ni ebrencs l'utilitzen. Ni idea sobre lleidatans i pirinencs en general. Però que ens ho aclareixin ells.
A Ponent sí que el fem servir.
El/la o en/na?
el/lo i la
Curiós. Saps des de quan?
Des de sempre, suposo. Creus que abans ho dèiem diferent?
M'hi jugaria unes pessetes. Abans tothom deia en/na, com en mallorquí, que no és més que un català medieval conservat pel fet de ser una illa.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
No, com han dit més amunt és de les poques coses que adoptem els castellans, juntament amb l'"adèu" i el "plegar".Els valencians usen l'article davant dels noms de persona? Perquè si que em sóna algns valencianoparlants que no l'utilitzen però no sé si és de manera generalitzada en el dialecte.
Jo crec que ni valencians ni ebrencs l'utilitzen. Ni idea sobre lleidatans i pirinencs en general. Però que ens ho aclareixin ells.
Alguns ebrencs tampoc l'utilitzen, és cert.
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Molt poques vegades, he sentit coses com Hola, sóc Marta. Casos molt aïllats. En canvi sí que l'he sentit molt utilitzat en castellà: Ha llegado la Pepi?
|
Visc al Vallès Oriental i faig vida a Barcelona i m'he fixat en el fet que els darrers anys molta gent, tant castellanoparlants com catalanoparlants, han deixat de fer servir l'article davant dels noms de persona, a la castellana (per exemple, dir "Paula ha vingut" en comptes de "la Paula ha vingut").Estic convençut que abans això no passava, recordo fins i tot a castellanoparlants com la meva mare fer servir l'article aquest parlant en castellà. Podria ser això una altra mostra de la castellanització del català? Us hi heu fixat?
Posa una frase d'exemple que hagis escoltat, se'm fa molt estrany d'imaginar en català en les nostres latituds.
Ja n'he posat un exemple, però aquí en poso un altre en una conversa en català:Jo: On és el Jordi?L'altre: Jordi no ve avui. Ho he notat sobretot en joves que barregen molt de català i castellà. Ho comento perquè jo tenia entès que abans l'habitual era que en castellà fos "El Jordi no viene hoy", per influència del català, però ara veig que comença a passar a la inversa.
Val entenc, tot i que no ho he escoltat. Pot ser que siguin catellanoparlants poc habituats a parlar català, però que com a mínim l'utilitzen. Venint de catalanoparlants em sembla més estrany perquè és una mica forçat, però bé tot pot ser... A mi de fet em passa l'error a la inversa quan parlo en castellà, llengua que domino bé.
|
De què us heu disfressat aquest any??
Com va tot Florenci?
|
De què us heu disfressat aquest any??
Ets americà? Aquí no celebrem Halloween, celebrem el dia de Tots Sants.
|
De què us heu disfressat aquest any??
A casa dels avis fins als anys 60 sempre es posava la carbassa. La costum de la tradició herededada. Era una casa vella i es posava al racó més fosc amb uns forats en forma d''ulls i boca i una espelma a dins. Deien que era per espantsr els morts. A mi també em feia por. Després al morir-se els avis es va deixar de fer. Coses de la modernitst dels '70. Els avis no tenien televisió, ni en sabien res del Halloween.
La Nit de les Ànimes. Amb la polpa de la carabassa es feia cabell d'àngel. Calien llumets per a guiar les ànimes cap a dins de la casa, perquè era la nit en què tornaven a casa les ànimes dels familiars morts. També calia deixar-los menjar i per això els infants anaven per les cases dient "Que hi ha res per a les ànimes?". Si els deien que no, responien amb una frase punyent. També hi ha constància de desfilades amb disfresses de por, avis que explicaven històries de por als néts, etc. Tot això ho he anat llegint a Internet d'antigues tradicions d'Eivissa i Mallorca, no és que ho hagi viscut ni conegut jo, malauradament. Aquesta resposta anti-Halloween el que ha provocat és que oblidem que nosaltres antigament també fèiem més o menys el mateix. Crec que ara a Mallorca hi ha qualque iniciativa per a intentar recuperar-ho.
A Euskadi Arimen Gaua. Significa exctament això.
|
De què us heu disfressat aquest any??
No hem celebrat Halloween. Com que ha plogut molt, ens hem quedat a casa la mar de bé pintant, escoltant música i mirant pel·lis per a nens.
|
De què us heu disfressat aquest any??
Inclús la paraula és lletja.
Horrible. Allò-Veen. Com Òlli-Voot.
|
De què us heu disfressat aquest any??
A casa dels avis fins als anys 60 sempre es posava la carbassa. La costum de la tradició herededada. Era una casa vella i es posava al racó més fosc amb uns forats en forma d''ulls i boca i una espelma a dins. Deien que era per espantsr els morts. A mi també em feia por. Després al morir-se els avis es va deixar de fer. Coses de la modernitst dels '70. Els avis no tenien televisió, ni en sabien res del Halloween.
https://www.curiositats.cat/la-nit-de-la-carabassa-tambe-es-una-festa-catalana/
|
De què us heu disfressat aquest any??
No m'he disfressat de res. Si tu ho has fet no tinc res en contra, però Tots Sants, per a mi, són els panellets, les castanyes, els moniatos i el moscatell o la garnatxa.
|
De què us heu disfressat aquest any??
A casa dels avis fins als anys 60 sempre es posava la carbassa. La costum de la tradició herededada. Era una casa vella i es posava al racó més fosc amb uns forats en forma d''ulls i boca i una espelma a dins. Deien que era per espantsr els morts. A mi també em feia por. Després al morir-se els avis es va deixar de fer. Coses de la modernitst dels '70. Els avis no tenien televisió, ni en sabien res del Halloween.
Perquè aquesta festa és herència pagana pura i dura.
En l'epoca dels celtes va arribar fins aquí i molt més endevant va anar a Americs i ha retornat en forma de Halloween. Se de gent d'Osona que recorden haver vist lo de la carbassa.
L'origen de Halloween és el Tot Sants irlandès anomenat Samhains.
|
De què us heu disfressat aquest any??
El d illuns 1 de novembre és Tots Sants. El dis 2 és Fidels Difunts, el dia dels morts. La gent té la costum d'anar als cementiris i recordar els morts el dia 1 perquè va bé ja que és festiu. Però el dia dels morts és el 2.
|
De què us heu disfressat aquest any??
A casa dels avis fins als anys 60 sempre es posava la carbassa. La costum de la tradició herededada. Era una casa vella i es posava al racó més fosc amb uns forats en forma d''ulls i boca i una espelma a dins. Deien que era per espantsr els morts. A mi també em feia por. Després al morir-se els avis es va deixar de fer. Coses de la modernitst dels '70. Els avis no tenien televisió, ni en sabien res del Halloween.
És una tradició ancestral a molts llocs que ara s'ha popularitzat amb el nom de Halloween per influència dels EUA. A mi no em molesta que se celebri de cara a què els nens s'ho passin bé i es disfressin si volen, però jo de moment no faré lo de la carbassa i l'espelma, no almenys si no m'ho demanen. Tampoc s'han disfressat enguany perquè són molt petits i encara aquest tema no els interessa (tampoc carnestoltes) i amb fer unes manualitats o dibuixos sobre ratpenats i demés collonadetes ja tenen prou.
|
De què us heu disfressat aquest any??
A casa dels avis fins als anys 60 sempre es posava la carbassa. La costum de la tradició herededada. Era una casa vella i es posava al racó més fosc amb uns forats en forma d''ulls i boca i una espelma a dins. Deien que era per espantsr els morts. A mi també em feia por. Després al morir-se els avis es va deixar de fer. Coses de la modernitst dels '70. Els avis no tenien televisió, ni en sabien res del Halloween.
Molt interessant!! La veritat tampoc té res d'estrany. Els aliments de tardor són carbasses, moniatos, castanyes etc. Alhora celebrem arreu el dia dels morts. A tota Europa, usa, Mèxic etc L 1 de novembre és el dia dels morts. Tot ve d'origen pagà però és normal que cap a la tardor, quan les plantes moren i donen pas a l'hivern hi hagi un dia vinculat a la mort. I la mort són esperits, fantasmes, por, etc. Amb tot això el que vull dir que potser a Amèrica li diuen halloween, a Mèxic dia dels morts però a Catalunya tampoc ens és una festa del tot aliena, sempre hem celebrat el dia dels morts vinculats a la mort, esperits i la por (no gaire diferent del significat de halloween)
|
De què us heu disfressat aquest any??
Jo com a bon català he anat a arreglar la caldera que vindrà la fred qualsevol dia.Cada dia s'ha de treballar, ni que sigui una estona si és un dia de festa. En acabat com que és diumenge he anat a missa i tot seguit a dinar. M'he pres la llibertat de menjar un parell de panellets i un got de garnatxa per postres, però moderació que són per demà.
Ets creient o és tot conya?
Menys lo d'anar a missa la resta és veritat
|
De què us heu disfressat aquest any??
Inclús la paraula és lletja.
No hi ha res en anglès que no soni lleig.
|
De què us heu disfressat aquest any??
A casa dels avis fins als anys 60 sempre es posava la carbassa. La costum de la tradició herededada. Era una casa vella i es posava al racó més fosc amb uns forats en forma d''ulls i boca i una espelma a dins. Deien que era per espantsr els morts. A mi també em feia por. Després al morir-se els avis es va deixar de fer. Coses de la modernitst dels '70. Els avis no tenien televisió, ni en sabien res del Halloween.
Perquè aquesta festa és herència pagana pura i dura.
En l'epoca dels celtes va arribar fins aquí i molt més endevant va anar a Americs i ha retornat en forma de Halloween. Se de gent d'Osona que recorden haver vist lo de la carbassa.
Jo pensava que això de la carabassa era un costum americà. Però vaja, segueixo insistint que aquí el que s'ha celebrat sempre és Tots Sants, amb carabassa o sense, no Halloween.
|
De què us heu disfressat aquest any??
A casa buidàvem melons i fèiem fanalets, tot i que per raons òbvies era a l'estiu... Com no podia ser menys al Delta, veig que és una tradició valenciana...
|
Per si algú encara es pensava que no podia caure més baix...https://www.elconfidencial.com/espana/2021-10-28/deshielo-aragon-cataluna-socios-estrategicos_3314443/
Tots dos són el President Aragonès
|
Per si algú encara es pensava que no podia caure més baix...https://www.elconfidencial.com/espana/2021-10-28/deshielo-aragon-cataluna-socios-estrategicos_3314443/
Un important avenç en la fraternitat regional hispanocatalana.
|
Per si algú encara es pensava que no podia caure més baix...https://www.elconfidencial.com/espana/2021-10-28/deshielo-aragon-cataluna-socios-estrategicos_3314443/
Fa gràcia que diguin que les relacions entre Catalunya i Aragó van "quebrar" pel procés... Millor dit van quebrar perquè Catalunya vol recuperar el que va perdre i l'Aragó, en comptes d'ajudar-nos, s'han venut a Castella.
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Google també va canviar el nom per Alphabet per l'acumulació d'escàndols o com?
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Quin fart de riure, els mitjans de comunicació li tenen jurada a Facebook i no es cansen de fer el ridícul.
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
I ara tindrem totes les mares i tietes catalanes confoses amb el canvi de nom. Gràcies, Zuckerberg
Han canviat el nom de l'empresa no el nom de la xarxa social.
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
S'ho han copiat de Convergència.
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Facebook? Fot anys que no el faig servir, em queda ja tant llunyà com myspace, fotolog, msn messenger, mIRC, napster i netscape navigator.
Ostres, el msn messenger, mític !
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Facebook ha degradat força i avui dia no és més que un instrument del mal que ni tan sols prova d’amagar-se.En cert moment van decidir que l’experiència positiva dels usuaris era molt menys important que el nombre de clics i el temps que els usuaris passen a l’aplicació, i amb aquest objectiu van canviar l’algoritme per deixar de mostrar les fotos dels amics, i passar a mostrar només notícies polítiques, memes i vídeos virals de nefasta qualitat, anuncis etc. I molts vídeos que arriben fins la línia de permissivitat que ells mateixos marquen, com per exemple molt contingut on s’exposa patiment animal. Això ha anat fent fora els usuaris joves i educats. Però tot i així la xarxa s’ha mantingut, gràcies a expandir-se pels sectors de població amb més edat, menys nivell d’educació, menys acostumada a la tecnologia, de països menys desenvolupats, etc. Que al mateix temps és la gent més vulnerable a la toxicitat dels continguts que exposa.Només cal obrir qualsevol notícia o publicació per veure el nivell dels comentaris. Insults, mentides, informació inventada, un ús incorrecte del llenguatge, bots, "consells financers". Això és el que et pots esperar dels comentaris. Què me’n dieu dels anuncies i la part de negocis, intercanvis, grups d’activitats, etc. Pot servir això pels petits comerciants o per aquells que cerquen productes específics o activitats? No! En l’actualitat és massa insegur i no està gens moderat. Fa poc vaig provar de buscar pis per un d’aquests grups, i les 6 ofertes que vaig rebre venien de comptes falses, oferint’-me pisos inexistents a canvi d’una reserva. Molta gent podria caure i cau en aquesta mena de fraus. Dies després d’haver-me ofert aquells pisos falsos i haver estats reportat, els comptes falsos encara estaven actius. Això és només un tipus de d’estafa. N’hi ha de molts altres tipus, per exemple les “estafes de l’amor”: una noia maca apareix del no res i et fa cas, la cosa no acaba bé per la teva butxaca. Ofertes de feina en les que et fan pagar per assegurar una plaça, etc.No sé per que hi ha tan de mite amb la dark web, quan cada vegada més el crim internacional ja campa a plaer en aquestes plataformes. Recordeu sempre ajudar i advertir a aquells del vostre cercle que poden no estar tan familiaritzats amb això.
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Facebook? Fot anys que no el faig servir, em queda ja tant llunyà com myspace, fotolog, msn messenger, mIRC, napster i netscape navigator.
Em passa exactament el mateix, però es veu que encara hi ha gent que el fa anar.
XD ben igual que el fotolog
No he dit que sigui com fotolog, sinó que a mi em queda com fotolog i que em sorprèn que després de tants anys encara estigui tant viu.
D'acord, però segurament fas servir algun dels seus serveis sense ni saber-ho.El camí que volen fer és revolucionari. Ja veurem en què queda, però el 2022 es gastaran 10.000 milions de dòlars en el projecte de metaverse (per això s'han posat META de nom)
La meta en la que ells invirteixen té d'altres efectes...
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Tindrà mala reputació, però no és això el que li pot fer més mal, sinó els ingressos de mans de la publicitat i d'altres productes amb els que venen dades. Ja veurem per exemple si són capaços de donar el mateix nivell de servei d'ara o un de diferent, però que estigui a la alçada de lo que fan ara amb Ads quan Apple i Google treguin el tema de les cookies de publicitat i demés (si és que ho fan).
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Facebook? Fot anys que no el faig servir, em queda ja tant llunyà com myspace, fotolog, msn messenger, mIRC, napster i netscape navigator.
Em passa exactament el mateix, però es veu que encara hi ha gent que el fa anar.
Isaac escrigué: Em passa exactament el mateix, però es veu que encara hi ha gent que el fa anar.Molta gent encara fem anar sovint el facebook...
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Facebook? Fot anys que no el faig servir, em queda ja tant llunyà com myspace, fotolog, msn messenger, mIRC, napster i netscape navigator.
Em passa exactament el mateix, però es veu que encara hi ha gent que el fa anar.
XD ben igual que el fotolog
No he dit que sigui com fotolog, sinó que a mi em queda com fotolog i que em sorprèn que després de tants anys encara estigui tant viu.
D'acord, però segurament fas servir algun dels seus serveis sense ni saber-ho.El camí que volen fer és revolucionari. Ja veurem en què queda, però el 2022 es gastaran 10.000 milions de dòlars en el projecte de metaverse (per això s'han posat META de nom)
Sí, faig servir whatsapp
|
L’acumulació d'escàndols obliga Facebook a renunciar al seu nom A principis d’octubre ja explicàvem la delicada situació en la qual es troba l’imperi digital construït per Mark Zuckerberg. El conglomerat digital està patint una autèntica sagnia en termes reputacionals. La imatge de la marca Facebook està malmesa fins al punt d’haver portat el seu fundador a canviar-li el nom. Una simple actualització estètica que no sembla suficient per a evitar la recaiguda en pràctiques corporatives moralment qüestionables.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Facebook? Fot anys que no el faig servir, em queda ja tant llunyà com myspace, fotolog, msn messenger, mIRC, napster i netscape navigator.
Em passa exactament el mateix, però es veu que encara hi ha gent que el fa anar.
XD ben igual que el fotolog
Déu n'hi do, hi ha coses que se m'escapen del meu enteniment.
Ho sabem.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.